Panteó d'estil neoclàssic al Cementiri de Sarrià

Abstract

Sarrià no es va incorporar a Barcelona fins el 1921. Va ser l’últim municipi annexionat i, fins aleshores, havia estat un poblet que els estius s’omplia d’estiuejants que tenien el domicili principal a Barcelona i, per descomptat, la seva sepultura en un dels dos cementiris que aleshores hi havia a la ciutat, el del Poblenou i el de Montjuïc. Els primers escrits que fan referència al Cementiri de Sarrià es remunten al 1922. Es tracta del llibre de registres, on consten tant els difunts enterrats com les fitxes, en les quals es detallen la construcció de l’oficina, el dipòsit i altres serveis.