Núm. 5-(I) (extraordinari) / Any LXXXVII 15 de febrer de 2000 SUMARI Volum I Ordenança general del medi ambient urbà de Barcelona ................................................ 179 Annex sobre captació solar tèrmica de l’Or- denança general del medi ambient urbà ..... 247 Norma complementària sobre les activitats sotmeses a llicència municipal d’obertura d’establiment i a comunicació prèvia ........... 251 Volum II Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona ................................... 259 Ordenança de circulació de vianants i de ve- hicles ............................................................ 273 Ordenança dels usos de paisatge urbà de la ciutat de Barcelona ...................................... 289 Ordenances NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 179 ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ DE BARCELONA (Aprovada definitivament per acord del Consell Plenari de 26 de març de 1999) TÍTOL PRELIMINAR DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació Article 2. Finalitats de la política municipal en ma- tèria de protecció del medi Article 3. El medi ambient urbà com a dret col·lectiu Article 4. Remissió normativa a l’Ordenança gene- ral de vies i espais públics Article 5. Abast TÍTOL I PROTECCIÓ DE L’ATMOSFERA Capítol 1 Disposicions generals Article 6. Objectiu Capítol 2 Activitats en que s’originen agents contaminants de l’atmosfera Article 7. Operacions productores d’emanacions gasoses Article 8. Operacions productores de partícules i aerosols Article 9. Activitats que originen producció de pols Article 10. Prevencions contra la pols i els gasos combustibles Capítol 3 Instal·lacions fixes de combustió Article 11. Combustibles utilitzables Article 12. Condicions exigibles Capítol 4 Conductes d’evacuació Article 13. Evacuació a l’exterior d’agents contami- nants Article 14. Criteris constructius de les xemeneies Article 15. Materials i aïllament de les xemeneies Article 16. Velocitat dels fums Article 17. Relació focus de fums i conductes Article 18. Registre per a la presa de mostres Article 19. Alçada dels conductes d’evacuació Article 20. Classificació de les xemeneies d’evacua- ció d’instal·lacions industrials ORDENANCES MUNICIPALS Article 21. Conductes de categoria zero Article 22. Condicions de llançament a l’exterior de fums Article 23. Condicions d’alçada de les xemeneies Article 24. Condicions d’alçada de xemeneies per al- teració de les circumstàncies Article 25. Valors de la contaminació de fons Capítol 5 Escapament de gasos de vehicles i motors de combustió Article 26. Condicions dels motors dels vehicles au- tomòbils Article 27. Condicions dels motors fixos Capítol 6 Situació desfavorable i actuació Article 28. Declaració Article 29. Mesures a adoptar sobre els emissors Capítol 7 Situacions de protecció especial i d’atenció especial Article 30. Caràcter supletori de les normes del Ca- pítol anterior Capítol 8 Olors Article 31. Nivells d’emissió d’olors Article 32. Alçada del conducte d’evacuació a efec- tes d’olors Capítol 9 Manteniment, revisions i inspeccions Article 33. Manteniment Article 34. Revisions Article 35. Inspeccions TÍTOL II CONTAMINACIÓ TÈRMICA I RADIACIONS IONITZANTS Capítol 1 Contaminació tèrmica Article 36. La radiació tèrmica com a energia i com a agent contaminant Article 37. Aïllament tèrmic en general Article 38. Aïllament tèrmic d’edificis a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000180 Capítol 2 Radiacions ionitzants Article 39. Les radiacions inionitzants com a agents contaminants Article 40. Prohibició de les activitats nuclears i acti- vitats radioactives o que produeixin radia- cions ionitzants de primera categoria Article 41. Activitats que han de ser objecte de co- municació TÍTOL III CONTAMINACIÓ ACÚSTICA Capítol 1 Objecte, àmbit i definicions Article 42. Objecte i àmbit d’aplicació Article 43. Definicions Capítol 2 Gestió ambiental del soroll Article 44. Integració del soroll en la gestió ambiental Capítol 3 Criteris de qualitat acústica Article 45. Zonificació acústica dels ambients exteriors Article 46. Qualitat acústica dels ambients interiors Article 47. Qualitat dels ambients interiors pel que fa a les vibracions Capítol 4 Soroll ambiental Article 48. Vehicles privats Article 49. Vehicles públics Article 50. Treballs a la via pública Article 51. Actes i activitats de lleure a l’aire lliure Article 52. Activitats de càrrega i descàrrega Article 53. Avisadors acústics (alarmes i sirenes) Article 54. Avions i aeronaus Capítol 5 Soroll interior Article 55. Ambients interiors Article 56. Edificació Article 57. Aparells d’aire condicionat Article 58. Elements mòbils, màquines i canonades Article 59. Veïnatge Article 60. Animals domèstics Capítol 6 Soroll d’activitats Article 61. Funcionament de les activitats Article 62. Estudi d’impacte acústic Article 63. Activitats de pública concurrència Article 64. Activitats industrials i comercials TÍTOL IV CAPTACIÓ, DISTRIBUCIÓ I CONSUM D’AIGUA POTABLE Capítol 1 Objectius i àmbit d’aplicació Article 65. Objecte i àmbit Article 66. Reglaments metropolitans Capítol 2 Aigües potables de consum públic Secció 1a Captació Article 67. Registre municipal d’aigües Article 68. Utilització d’aprofitaments privats d’ai- gües per al servei públic Article 69. Garantia de potabilitat de les aigües Secció 2a Tractament Article 70. Condicions de la xarxa d’aigua potable Article 71. Potabilització de les aigües Secció 3a Distribució i subministrament Article 72. Condicions de les conduccions i dipòsits Article 73. Garantia de cabals Article 74. Protecció contra els retorns Article 75. Fonts naturals i públiques Article 76. Condicions de les instal·lacions de submi- nistrament d’aigües Secció 4a Vigilància Article 77. Control dels subministraments col·lectius Article 78. Aigües no potables Article 79. Obligacions de les entitats subministra- dores Article 80. Aigües envasades Capítol 3 Mines, pous d’aigua i aqüeductes Secció 1a Obligacions dels titulars de mines d’aigua Article 81. Inventari de mines Article 82. Finalitat exclusiva de les mines Article 83. Mines abandonades Article 84. Reparacions i neteja de les mines Secció 2a Construccions sobre les mines Article 85. Condicions Article 86. Requisits de les sol·licituds de llicències d’edificació NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 181 Article 87. Responsabilitat Article 88. Mines perilloses per a les edificacions Secció 3a Obres de consolidació de les mines Article 89. Materials Article 90. Funcions del servei de mines Secció 4a Efectes de les normes sobre mines Article 91. Vigilància TÍTOL V SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS i PLUVIALS Capítol 1 Objecte, àmbit i definicions Article 92. Objecte i àmbit d’aplicació Article 93. Definicions i conceptes Article 94. Obligatorietat del servei Capítol 2 Condicions dels abocaments Article 95. Control de la contaminació en origen Article 96. Abocaments limitats Article 97. Abocaments prohibits Article 98. Revisió periòdica de limitacions i prohibi- cions Article 99. Reixat de desbast Article 100. Cabals Article 101. Prohibició de la dilució Article 102. Abocament d’aigües netes Article 103. Pretractament Article 104. Condicions especials Capítol 3 Sistemes d’emergència o perill Article 105. Situacions d’emergència Article 106. Informe a l’Ajuntament i a l’Entitat Metro- politana Article 107. Instruccions en cas d’emergència Article 108. Mesures especials de seguretat Capítol 4 Utilització de la xarxa de clavegueram Article 109. Construcció de clavegueram Article 110. Condicions dels claveguerons Article 111. Construcció particular de clavegueram Article 112. Ús obligatori de la xarxa Article 113. Condicions de connexió Article 114. Autorització de connexió de nous clave- guerons transversals i longitudinals Article 115. Construccions municipals i particulars Article 116. Obligació d’admetre altres abocaments Article 117. Modificacions dels claveguerons Article 118. Condicions per a la connexió d’un clave- gueró a la xarxa Article 119. Desguassos provisionals Article 120. Connexions industrials Article 121. Pericons de registre Article 122. Agrupacions d’indústries Article 123. Entroncaments i obres accessòries Article 124. Neteja i reparació dels desguassos parti- culars Article 125. Obres municipals i facultats de l’Ajuntament Capítol 5 Autoritzacions d’abocaments Article 126. Autorització metropolitana Article 127.Requisit previ de l’autorització metropo- litana Article 128. Documentació de la sol·licitud Capítol 6 Instal·lació de xarxes de comunicacions per fibra òptica al clavegueram Article 129. Autorització municipal i tipologia general de les instal·lacions Article 130. Característiques generals dels materials Article 131. Instal·lació en zones crítiques Article 132. Rases Article 133. Tubs protectors Article 134. Pericons Article 135. Traça dels tubs Article 136. Característiques de les connexions Article 137. Prova d’estanqueïtat Article 138. Instal·lació dels tubs Article 139. Plànols Capítol 7 Afeccions d’altres obres al clavegueram Article 140. Permís de salvaguarda del clavegueram Article 141. Garantia Article 142. Replanteig de les obres Article 143. Devolució de la garantia Capítol 8 Inspecció i control Article 144. Disposicions generals Article 145. Pràctica de les inspeccions Article 146. Comprovacions Article 147. Informació Article 148. Pressa de mostres Article 149. Acta d’inspecció TÍTOL VI GESTIÓ DE RESIDUS Capítol 1 Disposicions generals Article 150. Objecte i àmbit Article 151. Objectius a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000182 Article 152. Residus municipals Article 153. Classificació dels residus municipals Article 154. Fraccions residuals Article 155. Categories de residus en funció de llur procedència Article 156. Residus exclosos del servei municipal de recollida de residus Article 157. Classes de serveis municipals de recollida Capítol 2 Servei general de recollida de residus Article 158. Modalitats de recollida general de residus Article 159. Obligacions dels usuaris Article 160. Limitacions relatives a la utilització dels contenidors Article 161. Altres prohibicions Article 162. Condicions dels edificis Capítol 3 Servei de punts verds o deixalleries Article 163. Objecte dels punts verds Article 164. Usuaris dels punts verds Article 165. Residus admissibles en els punts verds Capítol 4 Serveis de recollida sectorial de residus Article 166. Modalitats de recollides sectorials Article 167. Recollida de voluminosos Article 168. Recollida d’animals morts Article 169. Recollida de vehicles Capítol 5 Règim horari dels serveis de recollida general i sectorial Article 170. Disposicions generals Article 171. Horaris dels serveis Capítol 6 Gestió de runes Secció 1a Disposicions generals Article 172. Àmbit d’aplicació Article 173. Definicions Article 174. Finalitats de la intervenció municipal en la gestió de les runes Article 175. Recollida de runa a la via pública Article 176. Condicions Secció 2a Recollida de runa per mitjà de contenidors i de sacs de runes Article 177. Subjecció a llicència Article 178. Identificació dels contenidors i dels sacs Article 179. Instal·lació i retirada dels contenidors Article 180.Classes de contenidor en funció del carrer Article 181. Situació dels contenidors i dels sacs de runes Article 182. Retirada de contenidors Secció 3a Lliurament de runa als serveis municipals Article 183. Lliurament als serveis municipals Secció 4a Transport de terra i runa Article 184. Règim jurídic d’aplicació Article 185. Condicions del transport Article 186. Neteja de la via pública Article 187. Registre de transportistes Article 188. Taxes Capítol 7 Recollida i transport de residus industrials i de residus especials Secció 1a Condicions generals i àmbit d’aplicació Article 189. Règim jurídic i àmbit d’aplicació Article 190. Condicions de transport Article 191. Càrrega de residus Article 192. Obligacions Secció 2a Prestació del servei municipal de recollida i transport de residus industrials i especials Article 193. Excepcionalitat del servei municipal Article 194. Tractament previ Article 195. Taxes Secció 3a Recollida i transport de residus industrials i especials per part dels particulars Article 196. Subjecció a llicència Article 197. Responsabilitat Capítol 8 Mesures de prevenció, minimització i reciclatge dels residus generats per la publicitat directa a les bústies Article 198. Objecte de les mesures de publicitat co- mercial Article 199.Titulars de l’activitat de publicitat co- mercial Article 200. Manera de fer la publicitat comercial Article 201. Identificació de la publicitat Article 202. Presentació de la publicitat Article 203. Abstenció de distribuir publicitat Article 204. Reciclatge del material publicitari NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 183 TÍTOL VII TINENÇA D’ANIMALS Capítol 1 Disposicions generals Article 205. Els animals com a element del medi am- bient digne de protecció i com a agents potencialment contaminants Article 206. Llicència municipal d’obertura d’establiments Capítol 2 Situacions de tinença d’animals Article 207. Animals domèstics Article 208. Animals salvatges Article 209. Criança domèstica Article 210. Obligacions dels propietaris d’animals Article 211. Prohibició de bovins i d’animals per al consum Article 212. Trasllat d’animals Article 213. Prohibició d’abandonament Article 214. Animals perillosos Capítol 3 Normes específiques per a gossos i gats Article 215. Aplicació i obligacions dels propietaris de gossos i gats Article 216. Previsions sobre la perillositat i l’agressi- vitat de determinades races de gossos Capítol 4 Presència d’animals domèstics i urbans a la via pública Article 217. Condicions dels gossos a la via pública Article 218. Gossos i gats vagabunds Article 219. Trasllat d’animals en transport públic Article 220. Prohibicions relatives a gossos, gats i al- tres animals Capítol 5 Establiments zoològics Article 221. Requisits per a l’autorització TÍTOL VIII ZONES NATURALS I ESPAIS VERDS Capítol Disposicions generals i defensa i conservació del patrimoni verd públic Article 222. Objectius i àmbit d’aplicació Article 223. Obres en les vies i espais públics Article 224. Obres en edificis particulars Article 225. Règim dels animals en els espais públics Article 226. Gratuïtat de l’accés a les zones naturals i els espais verds públics Article 227. Òrgans i organismes competents Article 228. Prohibicions generals Capítol 2 Ús dels parcs i dels jardins públics Article 229. Limitacions en l’ús natural de les zones verdes públiques Article 230. Llicència municipal per a realitzar activi- tats comercials o industrials en les zones verdes públiques Capítol 3 Parcs forestals Article 231. Concepte Article 232. Obligacions dels propietaris Article 233. Prohibicions Capítol 4 Plantacions i espais verds privats Article 234. Obligacions dels propietaris Article 235. Intervenció municipal en cas d’incompli- ment Article 236. Col·laboració de l’Ajuntament TÍTOL IX MESURES D’INTERVENCIÓ I CONTROL Capítol 1 Disposicions generals Article 237. Competència, objecte i àmbit Capítol 2 Activitats sotmeses a autorització ambiental Article 238. Certificació de compatibilitat urbanística Article 239. Intervenció municipal en el procediment d’atorgament de l’autorització ambiental Capítol 3 Activitats sotmeses a llicència ambiental Article 240. La certificació de compatibilitat urbanística Article 241. Procediment d’atorgament de la llicència ambiental Capítol 4 Activitats de l’Annex II de la Llei 3/1998 sotmeses a llicència municipal Article 242. Activitats sotmeses a llicència municipal d’obertura d’establiment Article 243. Llicència municipal d’obertura i llicència urbanística Article 244. Procediment d’atorgament de la llicència municipal d’obertura Capítol 5 Activitats no classificades o innòcues Article 245. Obligació general del titular de l’activitat Article 246. Règim de comunicació prèvia a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000184 Article 247. Procediment de la comunicació prèvia Article 248. Suspensió de l’activitat Capítol 6 Control de les activitats amb incidència mediambiental Article 249. Revisió de llicències Article 250. Verificació d’ofici de les activitats Article 251. Verificació per denúncia Capítol 7 Mesures d’execució forçosa Article 252. Suspensió de l’activitat i execució Article 253. Tancament i precintatge Article 254. Naturalesa de les mesures d’execució forçosa TÍTOL X INFRACCIONS I SANCIONS Capítol 1 Disposicions generals Article 255. Disposició general sobre infraccions Article 256. Disposició general sobre competències Article 257. Restauració Article 258. Tipificació general de les infraccions Capítol 2 Tipificació específica d’infraccions Article 259. Protecció de l’atmosfera Article 260. Radiacions tèrmiques Article 261. Contaminació tèrmica i radiacions ionit- zants Article 262. Sorolls i vibracions Article 263. Aigües residuals Article 264. Gestió de residus Article 265. Tinença d’animals Article 266. Zones naturals i espais verds Capítol 3 Sancions Article 267. Règim general de sancions Article 268. Sancions en matèria de protecció de l’at- mosfera Article 269. Sancions en matèria de gestió de residus Article 270. Sancions en matèria de tinença d’animals Article 271. Sancions en matèria de prevenció en l’exercici d’activitats Article 272. Sancions per danys i la seva possible substitució per treballs en benefici de la comunitat Article 273. Sancions de suspensió i clausura d’esta- bliments o activitats i decomís de béns i d’animals Article 274. Multes coercitives Article 275. Graduació de les sancions Article 276. Procediment sancionador Disposició addicional Disposicions transitòries Disposició derogatòria Disposició final ANNEX I i II sobre protecció de l’atmosfera ANNEX III sobre contaminació acústica ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ DE BARCELONA EXPOSICIÓ DE MOTIUS 1. Introducció El medi ambient és una matèria transversal que travessa els diferents sectors de l’activitat administra- tiva. És per això que en l’incís final del primer parà- graf de l’article 130 R.2 del Tractat de la Unió Euro- pea s’estipula que les exigències de la protecció del medi ambient s’han d’integrar en la definició i en la realització de les altres polítiques de la Comunitat. El caràcter transversal de la política ambiental s’explica pel fet que, en el mateix article 2 del Tractat, en el qual es fixen les finalitats de la Comunitat Europea, hi figura el del creixement sostenible i no inflacionista que respecti el medi ambient. Aquesta concepció globalitzadora s’estén als Estats membres i, en defini- tiva, a tots els poders públics de l’Estat espanyol, ens locals inclosos, subjectes com estan al mandat cons- titucional de vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qua- litat de vida i defensar i restaurar el medi ambient. Però per això mateix, el concepte de medi ambient té un caràcter transversal, com ho demostra el consi- derable nombre d’Ordenances municipals de contin- gut ambiental o vinculades a la protecció del medi. L’article 103 de la Carta Municipal de Barcelona, aprovada per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, tracta de les àrees d’actuació de l’Ajuntament en ma- tèria de medi ambient, salut pública, consum i sanitat, àrees que òbviament han de servir de referència a l’hora d’aplegar les matèries que aquesta Ordenança ha de regular i, en conseqüència, les Ordenances que s’hi han de refondre. 2. Títols competencials El títol competencial general es troba, com és ben sabut, a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local –articles 25.2.f), 26.1.d) i 28) sota la mateixa denominació de protecció del medi ambient, a banda d’altres títols més específics com el de protecció de la salubritat pública –article 25.2.h)–, subministrament d’aigua, servei de neteja, recollida i tractament de residus, clavegueram i trac- tament d’aigües residuals –articles 25.2.l, i 26.1.a)–. D’altra banda, cal tenir en compte que serveis com l’abastament d’aigua potable, el sanejament de les aigües residuals i el tractament dels residus són ser- veis declarats essencials i reservats als ens locals per l’article 86.3 LBRL, en desplegament de l’article 128.2 de la Constitució espanyola, tot i que el seu abast supramunicipal fa que part d’aquests serveis siguin prestats d’acord amb les previsions de la Llei NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 185 7/1987, de 4 d’abril, sobre actuacions públiques a la conurbació de Barcelona. La legislació sectorial que cal tenir en compte està constituïda per: – La Llei 22/1983, d’1 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, modificada per la Llei 6/1996, de 18 de juny, i el seu Reglament, de 23 de de- sembre de 1987. – La Llei 14/1986, general de sanitat, de 25 d’abril, i la Llei autonòmica 15/1990, d’ordenació sanitària, de 9 de juliol. – La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. – El Decret Legislatiu 1/1990 de les disposicions ur- banístiques vigents a Catalunya i els Reglaments de planejament, gestió i disciplina urbanístiques. – Llei 6/1993, de 15 de juliol, de residus de Cata- lunya. – Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos. – Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus (estatal). – Llei 3/1998, de 27 de febrer, de control integral de l’Administració ambiental. Disposicions reglamentàries diverses que se citen en el text de l’Ordenança. Finalment, cal tenir en compte que tant la legislació de caràcter general com la sectorial s’han vist altera- des, quant a la seva aplicació a la Ciutat, per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona. 3. Delimitació de la refosa 3.1. Quatre són els àmbits que, junts o separats, han servit per a sistematitzar les Ordenances amb continguts mediambientals a l’hora de fer la present refosa: a) Els elements naturals que estan necessitats d’es- pecial protecció (aigua i atmosfera). b) Els agents contaminants (radiacions, sorolls, resi- dus i aigües residuals). c) Els animals. d) Els espais verds. 3.2. Junt amb aquests àmbits materials, s’hi ha in- clòs l’adequació al nou règim d’intervenció integral de l’Administració ambiental, regulat per la Llei 3/1998, de 27 de febrer, que a Catalunya substitueix la legis- lació en matèria d’activitats classificades. En aquesta Llei, amb la qual es pretenen incorporar al nostre or- denament les prescripcions de la Directriu 96/61/CE, relativa a la prevenció i al control integrats de la con- taminació, s’hi introdueix un règim d’autorització am- biental diferent de l’Administració de la Generalitat i de l’Ajuntament, de llicència ambiental municipal, de llicència municipal d’obertura d’establiment, o de sim- ple comunicació prèvia, segons les característiques de l’activitat. Ara bé, l’article 71 de la Carta Municipal de Barce- lona atribueix competència a l’Ajuntament en l’autorit- zació de tota mena d’activitats, preveient també la possibilitat que la Generalitat delegui els tràmits de qualificació i informe que li pertoquin. D’altra banda i pel que fa al règim jurídic i al procediment, l’article 6 de la Carta faculta l’Ajuntament per al desplegament reglamentari en l’àmbit de les activitats. Per tot això, en aquesta Ordenança es procedeix a una adequació de la Llei d’intervenció integral de l’Administració am- biental al règim especial de Barcelona, regulant l’ator- gament de dues autoritzacions en un mateix procedi- ment i preveient la possibilitat d’un conveni al respec- te entre la Generalitat i l’Ajuntament. Directament relacionades amb aquesta darrera qüestió, les Ordenances industrials no són tanmateix objecte de refosa. El seu contingut particularment es- pecialitzat d’una banda, i el fet que el desplegament reglamentari de la Llei 3/1998 és encara pendent o de molt recent aprovació, aconsellen agrupar aques- tes Ordenances en una futura refosa que, a l’empara de l’esmentat article 6 de la Carta, incorporaria un desplegament del procediment concordant amb el desplegament reglamentari de l’Administració de la Generalitat. 3.3. És palesa l’absència d’un àmbit de gran trans- cendència en una política ambiental que vulgui seguir el principi de la sostenibilitat, com és el de l’energia i l’estalvi energètic. Ara bé, l’estreta i indestriable vin- culació que la política energètica urbana té amb l’edi- ficació i l’habitatge fa inevitable que calgui abordar la qüestió energètica en una Ordenança d’edificació. En aquest punt, cal tenir esguard que en l’actualitat l’edi- ficació està regulada per una Ordenança metropolita- na, per bé que tant per a Barcelona com per a altres municipis subjectes al Pla General Metropolità s’han aprovat modificacions específiques. En el futur, l’or- denació municipal de l’edificació haurà de ser abor- dada en el marc de les competències que la Carta municipal atorga a l’Ajuntament, tenint en compte l’in- terès comú amb les ciutats adjacents al qual es refe- reix l’article 2.1 de la Carta. 3.4. S’ha seguit el criteri d’aplegar les infraccions i sancions en l’últim Títol de l’Ordenança, si bé sepa- rant les infraccions de les normes de l’Ordenança pròpiament dita, amb cobertura a la LBRL i TRRL, i les infraccions de les disposicions legals sectorials, sense perjudici que aquestes siguin, a l’ensems, completades per l’Ordenança. Les infraccions d’aquesta Ordenança s’han dife- renciat per matèries i intensitat de la infracció (lleus, greus i molt greus). S’han procurat recollir i adaptar les infraccions de les Ordenances que es refonen. Les infraccions de normes de rang superior s’han sistematitzat també per matèries i dins de cadascu- na s’ha establert la classificació legal, fins i tot en els casos que la legislació de cobertura no l’hagués adoptat. Respecte de les sancions de les infraccions de les normes de l’Ordenança, s’han mantingut els mateixos límits dels altres blocs refosos, i respecte de les san- cions de les normes d’altres disposicions s’han man- tingut els límits més alts que les lleis permeten. 4. Ordenances objecte de la refosa Dins d’aquesta sistemàtica, s’hi aplega, per tant, el material normatiu de les ordenances vigents se- güents: – Ordenança de protecció de l’atmosfera – Ordenança sobre el control de la contaminació per agents físics – Ordenança sobre control de la pol·lució de les aigües – Ordenança sobre mines, pous d’aigua i aqüe- ductes – Ordenança sobre tinença d’animals – Ordenança de la neteja (títols IV a VII, sobre re- sidus) a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000186 – Ordenança sobre zones naturals i espais verds Aquestes set Ordenances han estat objecte d’un estudi detallat i les seves normes han estan harmonit- zades i actualitzades d’acord amb els ordenaments comunitari, estatal i autonòmic vigents. TÍTOL PRELIMINAR DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació És objecte d’aquesta Ordenança la protecció dels elements del medi ambient urbà, dins de la compe- tència local i els serveis atribuïts als Ajuntaments en els articles 25, 26, 28 i 86.3 de la Llei 7/1985, regula- dora de les bases de règim local de 2 d’abril de 1985, en els articles 63, 64 i 68 de la Llei 8/1987, municipal i de règim local catalana de 1987, en les disposicions sectorials vigents sobre cadascuna de les matèries que són objecte de la present Ordenança, i en parti- cular les atribuïdes a aquest Ajuntament per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona. Article 2. Finalitats de la política municipal en matèria de protecció del medi 1. Amb el compromís de ciutat sostenible i en l’àm- bit de les seves competències, la política ambiental de l’Ajuntament té les finalitats següents: a) Formular i mantenir polítiques adreçades a la pre- servació, la protecció, la restauració i la millora de la qualitat del medi ambient urbà i natural. b) La protecció de la salut de les persones. c) La utilització prudent i racional dels recursos natu- rals que permeti un desenvolupament sostenible i l’ús eficaç i eficient de l’energia d) La cooperació i la solidaritat internacional amb al- tres ciutats i regions d’Europa i del món. 2. En particular, la política municipal s’adreçarà a assegurar: a) La bona qualitat de l’aigua i de l’aire. b) La bona qualitat acústica, d’acord amb les reco- manacions internacionals. c) La bona qualitat de l’espai urbà. d) El manteniment i la promoció de la salut pública. e) L’adequada gestió dels residus amb les accions de minimització, prevenció, reutilització, recollida segregada, tractament i aprofitament de la matè- ria orgànica, recollida selectiva, reciclatge i valorització, i disposició del rebuig d’acord amb les prescripcions d’aplicació. f) La protecció dels animals i de la seva convivència amb les persones. 3. Als efectes d’aquesta Ordenança s’entenen per elements del medi ambient urbà el sòl, l’atmosfera, l’aire, el silenci, l’aigua, la fauna domèstica i els residus. 4. La política municipal es basarà en els principis de cautela i d’acció preventiva, de correcció dels atemptats al medi ambient preferentment en la seva font, i de qui contamina paga. 5. Les mesures de protecció del medi ambient s’es- tableixen sobre els agents contaminants del elements del medi ambient urbà, tals com els residus produïts: la pols, gasos, fums, olors, radiacions, sorolls i vibra- cions emesos i les d’actuacions públiques o privades que malmetin el paisatge urbà. Article 3. El medi ambient urbà com a dret col·lectiu 1. Els veïns tenen dret al manteniment i a la millora dels nivells de medi ambient i de qualitat de vida exi- gibles d’acord amb l’ordenament vigent i d’aquesta Ordenança. 2. Els veïns tenen el dret a la informació ambiental, en els termes que estableix la legislació sectorial d’aplicació i, en particular, l’article 42.1 de la Carta Municipal de Barcelona. 3. Al mateix temps, tots els veïns tenen el deure de complir les normes contingudes en aquesta Ordenan- ça i de denunciar els incompliments que presenciïn o dels quals tinguin un coneixement cert. 4. L’Ajuntament ha d’atendre les reclamacions, de- núncies o suggeriments dels ciutadans, i exercir les accions que en cada cas escaiguin. 5. L’Administració municipal podrà exigir en tot moment el compliment immediat d’aquesta Orde- nança i obligar el causant d’un deteriorament del medi ambient urbà a la reparació de l’afecció causa- da, sense perjudici de la sanció que correspongui. 6. L’Ajuntament podrà procedir a l’execució subsi- diària de la reparació dels deterioraments del medi ambient urbà causats per l’incompliment d’aquesta Ordenança. En aquest cas, s’imputarà a les persones que hagin causat els deterioraments el cost de la re- paració per via administrativa, sense perjudici de les sancions que en cada cas corresponguin i de les ac- cions penals i civils que fossin procedents. 7. En el cas que sobre un mateix paràmetre, però per conceptes diferents, es fixin distints valors o ni- vells màxims de contaminació, s’exigirà l’aplicació del més restrictiu. Article 4. Remissió normativa a l’Ordenança general de vies i espais públics La protecció del sòl, i, en concret, la protecció de la via pública, les zones verdes i els altres espais pú- blics són regulats a l’Ordenança general de vies i es- pais públics a la qual la present es remet per exigèn- cies d’economia normativa. Article 5. Abast La present Ordenança regula els drets i deures dels veïns i habitants de Barcelona en relació a la protecció de l’atmosfera, el control de la contamina- ció per agents físics, l’ús de mines, pous d’aigua i aqüeductes, el control de la pol·lució i del consum d’aigües, l’evacuació de les aigües residuals, la ti- nença d’animals, i la recollida, el reciclatge, el trans- port, la valorització i la disposició final dels residus municipals. TÍTOL I PROTECCIÓ DE L’ATMOSFERA Capítol 1 Disposicions generals Article 6. Objectiu Aquest títol regula les condicions que han de reu- nir els focus emissors (instal·lacions fixes o mòbils, establiments i activitats susceptibles de produir agents contaminants de l’aire i l’atmosfera) en aquest terme municipal, qualsevol que sigui l’índole i NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 187 la titularitat pública o privada, per reduir els nivells d’emissió contaminants a l’atmosfera, de forma que siguin compatibles amb la protecció de la salut de les persones i la preservació de la qualitat ambiental de la ciutat. Capítol 2 Activitats en què s’originen agents contaminants de l’atmosfera Article 7. Operacions productores d’emanacions gasoses 1. Les operacions susceptibles de desprendre bafs o emanacions molestes o pudents hauran de fer-se en locals condicionats per tal que no passin a l’exte- rior. Quan aquesta mesura sigui insuficient, hauran d’estar completament tancats, i amb evacuació d’aire a l’exterior a través d’una xemeneia de les caracterís- tiques indicades a les de segona categoria. 2. Quan les operacions esmentades originin ema- nacions irritants o tòxiques, o de qualsevol agent nociu per a la salut, s’hauran de fer en un local com- pletament tancat, amb depressió, a fi d’evitar la sor- tida dels gasos o productes. La seva evacuació a l’exterior s’efectuarà per mitjà d’una xemeneia de les característiques indicades per a les de tercera cate- goria, i amb una depuració prèvia que garanteixi que la concentració en el registre de preses de mostres sigui inferior als nivells específics regulats en la nor- mativa d’aplicació. Article 8. Operacions productores de partícules i aerosols 1. Els fums o gasos evacuats a l’exterior no podran tenir més de 0,15 gr. de pols per metre cúbic en con- dicions normals. Qualsevol que sigui la importància de la instal·lació, la quantitat de pols emesa no haurà de passar de 100 kg/h. De les dues limitacions esta- blertes, regirà en tots els casos la més restrictiva, sense perjudici del que estableixi la legislació vigent. 2. En cas que els productes en suspensió siguin nocius, tòxics o irritants, el conducte d’evacuació hau- rà de tenir la característica assenyalada per a la xe- meneia de tercera categoria. Article 9. Activitats que originen producció de pols 1. Els locals on es desenvolupin activitats subjec- tes a producció o despreniment de pols hauran de mantenir-se en condicions de constant i perfecta ne- teja, i s’escombraran amb la necessària freqüència les parts exposades a la deposició de pols, amb prè- via humidificació amb aigua, o escampada de serra- dures o substàncies higroscòpiques tals com clorur càlcic. Se’ls dotarà d’un dispositiu de captació de pols que no podrà ser evacuat a l’atmosfera sense una depuració prèvia per a reduir el contingut de matèria en suspensió dins els límits assenyalats per aquesta Ordenança. 2. En les obres d’enderrocament i en totes aquelles activitats que originin producció de pols, es prendran les precaucions necessàries per tal de reduir la dispersió al mínim possible. En tot cas, l’empresa responsable de l’enderrocament haurà de garantir que no es dispersin a l’atmosfera productes o materials perillosos o nocius, com l’amiant i altres d’acord amb la reglamentació tècni- ca que sigui d’aplicació en cada moment. Article 10. Prevencions contra la pols i els gasos combustibles. 1. En totes les instal·lacions regulades en aquesta Ordenança serà exigible que els gasos evacuats lliu- rement a l’atmosfera no puguin originar dipòsits apre- ciables de pols sobre parets o terres. 2. Els aparells de trituració, polvorització o qualse- vol dispositiu que pugui produir pols, bafs, etc., han d’estar proveïts de dispositius de recollida que impe- deixin que puguin dispersar-se en l’ambient, i no po- dran ser evacuats a l’atmosfera sense depuració prè- via als límits que fixa aquesta Ordenança. 3. Quan es tracti de pols o gasos combustibles, hauran d’adoptar-se les precaucions necessàries per a impedir la possible propagació del foc a través seu. En qualsevol cas, la concentració de l’emissió serà inferior al rang d’inflamabilitat del producte. Capítol 3 Instal·lacions fixes de combustió Article 11. Combustibles utilitzables. 1. Podran utilitzar-se carbons vegetals, coc i car- bons de la qualitat núm. 1 per a calefacció i usos do- mèstics definits en l’Annex IX del Decret 2204/1975, de 23 d’agost, o norma que el substitueixi, sense dis- positiu efectiu de depuració de fums, en focus fixos de combustió de consum inferior a 20 kg/h. 2. En els focus fixos on no s’hagi fet un estudi particu- lar de la combustió i dels dispositius necessaris per as- segurar que la composició dels fums es trobi dins els lí- mits fixats per aquesta Ordenança, els combustibles utilitzables hauran d’ajustar-se a allò que es preveu en el Decret esmentat i la seva utilització serà regulada en la forma que s’especifica en aquesta Ordenança. Article 12. Condicions exigibles 1. Els focus fixos de combustió i les instal·lacions en les quals s’efectuï la combustió hauran de reunir les característiques tècniques precises per a obtenir una combustió completa d’acord amb la classe de combustible que s’utilitzi. 2. Les mesures preses amb aquesta finalitat han de ser suficients perquè durant la marxa normal dels focus fixos de combustió els nivells d’emissió dels contaminants estiguin dins els límits fixats en l’Annex IV del Decret 833/1975, de 6 de febrer, o de la norma que el substitueixi. 3. Pel que fa a l’opacitat dels fums, haurà de ser en tot cas igual o inferior al número 1 de l’escala de Ringelmann i podrà arribar al número 2 en els períodes d’encesa i càrrega, la duració dels quals serà inferior a 10 minuts i separats per un interval superior a una hora amb excepció de les emissions en les zones industrials (22a), en les quals seran d’aplicació els límits assenya- lats en l’Annex IV del Decret abans esmentat. 4. Les cambres de calderes per a calefacció, aigua sanitària, cuines i altres anàlogues s’ajustaran a les normes tècniques d’aplicació. Capítol 4 Conductes d’evacuació Article 13. Evacuació a l’exterior d’agents contaminants 1. Els fums, bafs, vapors i altres efluents contami- nants, qualsevol que en sigui l’origen, hauran d’eva- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000188 cuar-se a l’exterior mitjançant conductes o xemene- ies, en les condicions i amb les característiques pres- crites en aquesta Ordenança. 2. En cap cas no podran vessar-se al clavegueram gasos, fums o bafs. Article 14. Criteris constructius de xemeneies Les xemeneies d’instal·lacions domèstiques i de calefacció o producció d’aigua calenta sanitària cen- tralitzada en edificis d’habitatges i residències col·lec- tives o comercials hauran de subjectar-se als criteris constructius continguts en el Reglamento de instala- ciones térmicas en los edificios i llurs Instrucciones técnicas complementarias. Article 15. Materials i aïllament de les xemeneies 1. Les xemeneies i els corresponents conductes d’unió hauran de construir-se amb materials inerts re- sistents a la corrosió dels productes a evacuar; en cas que aquests puguin trobar-se a una temperatura diversa de l’ambiental, se separaran de qualsevol construcció o local aliè a l’usuari un mínim de 5 cm sense que hi puguin tenir contacte físic, tret que s’es- tableixi un calorífug o aïllament adequat, de manera que durant la utilització no es produeixin increments de temperatura en paraments de locals aliens. 2. El calorífug esmentat en el paràgraf anterior ha de ser descrit amb detall, en la memòria i plànols, i justificar-se analíticament quant a la seva eficàcia en les sol·licituds de llicència de construcció o utilització dels elements esmentats. Article 16. Velocitat del fums Les xemeneies hauran d’assegurar un tir perfecte, amb una velocitat adequada dels fums per evitar la sortida de flames, espumes en ignició, cendres, sutge o partícules, en valors superiors als permesos. Article 17. Relació focus de fums i conductes 1. En general ha d’instal·lar-se un conducte de fums per focus, excepte quan el conducte comú a di- versos focus ja estigui adequadament projectat per a això, o en cas que es tracti de focus de combustió de productes gasosos. 2. Així mateix, hom pot utilitzar un únic conducte per a diversos focus fixos de combustió de calefacció central o de producció d’aigua calenta sanitària, sem- pre que utilitzin el mateix combustible, que el grup de generadors estigui situat en un mateix edifici i que as- segurin un mateix servei. En aquest supòsit, s’ha de justificar, amb criteris tècnics, que el disseny de la instal·lació permet un correcte funcionament, encara que algun o alguns dels focus fixos de combustió es- tiguin parats. 3. En cap cas no es podran evacuar per un únic con- ducte focus fixos de combustió proveïts de tir forçat. Article 18. Registre per a la presa de mostres Per a les activitats industrials, el conducte de sortida de fums o gasos haurà d’estar proveït d’un registre per a la presa de mostres, realitzat d’acord amb el que es disposa en l’Annex III de l’Ordre del Ministeri d’Indústria, de 18 d’octubre de 1976, o norma que la substitueixi. Article 19. Alçada dels conductes d’evacuació Per determinar l’alçada dels conductes d’evacuació de les instal·lacions industrials o de calefacció o pro- ducció d’aigua calenta sanitària de tipus col·lectiu s’atendrà a allò que disposa l’Annex II de l’Ordre del Ministeri d’Indústria, de 18 d’octubre de 1976, o nor- ma que la substitueixi, i s’afegirà a l’alçada resultant de l’aplicació de l’Annex esmentat una alçada addi- cional d’acord amb la situació del conducte respecte a edificacions, segons el que es disposa en l’Annex I d’aquesta Ordenança. En qualsevol cas, l’alçada complirà, independentment de la potència calorífica, els mínims que per a les instal·lacions de combustió inferior a 20.000 Kcal/h (83.740 KJ) i les instal·lacions domèstiques s’assenyalen en l’article següent. Article 20. Classificació de les xemeneies d’evacuació d’instal·lacions industrials inferiors a 20.000 Kcal/h i instal·lacions domèstiques Per a instal·lacions industrials de combustió inferior a 20.000 Kcal/h (83.470 KJ) i les instal·lacions do- mèstiques, les xemeneies d’evacuació es classifi- quen en les quatre categories següents: Categoria zero. Xemeneies de focus fixos de com- bustió que consumeixen únicament combustibles ga- sosos. Categoria 1a. Xemeneies de focus fixos de com- bustió que consumeixen combustibles en els quals el contingut de sofre és igual o inferior a l’1%. Categoria 2a. Xemeneies de focus fixos de com- bustió que utilitzen combustibles en els quals el con- tingut de sofre és igual o inferior al 2,5%. Categoria 3a. Xemeneies de focus fixos de com- bustió que consumeixen combustibles en els quals el contingut de sofre és superior al 2,5%. Article 21. Conductes de categoria zero Es consideren de categoria zero els conductes d’evacuació d’instal·lacions de renovació de l’aire, instal·lacions de condicionament o qualssevol altres que no emetin contaminants. Article 22. Condicions de llançament a l’exterior de fums No es podran llançar a l’exterior fums, bafs, gasos, vapors o aire amb substàncies en suspensió o a tem- peratura diferent de l’ambient per les façanes i patis de tot tipus. Se n’exceptuen les instal·lacions mòbils de refrigeració de potència inferior a 10.000 Kilo-frigo- ries/hora, sempre que la temperatura del flux d’aire que incideixi en obertures alienes no sigui percepti- blement diferent de la de l’entorn. Article 23. Condicions d’alçada de les xemeneies 1. Les condicions d’alçada de les diferents catego- ries de xemeneies definides en l’article 20 d’aquesta Ordenança són les següents: Categoria zero. Les xemeneies tindran una al- çada superior en 1 metre a tota edificació situada dins un cercle de radi 10 m i amb centre a la xe- meneia. Categoria 1a. Les xemeneies tindran una alçada superior en 2 metres a tota edificació situada dins un cercle de radi 20 m i amb centre a la xemeneia. Categoria 2a. Les xemeneies excediran en 3 me- tres tota edificació situada dins un cercle de radi 40 m i amb centre a la xemeneia. Categoria 3a. Les xemeneies excediran en 5 me- tres tota edificació situada dins un cercle de radi 80 m i amb centre a la xemeneia. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 189 2. En cas que hi hagi més d’una xemeneia dins de cadascun dels cercles descrits en l’apartat anterior, a efectes d’aquesta classificació regiran els mínims que s’assenyalen per a la categoria immediata superior per a cadascuna de les xemeneies, amb excepció de les de categoria zero. En el cas que una de les xeme- neies sigui de 3a categoria, aquesta haurà d’excedir en 7 m tota edificació situada a una distància inferior o igual a 100 m. Quan n’hi hagi més d’una que sigui de 3a categoria, hauran d’excedir en 10 m tota edifi- cació situada a una distància inferior o igual a 150 m. Article 24. Condicions d’alçada de xemeneies per alteració de les circumstàncies 1. Quan a conseqüència de l’edificació d’un immo- ble veí d’alçada no superior a la màxima prevista en les Normes urbanístiques del Pla General Metropoli- tà, una xemeneia industrial o conducte deixi de com- plir els requisits d’alçada establerts en els articles an- teriors, amb càrrec a la indemnització que li ha de satisfer el titular de l’edificació veïna, el propietari o usuari haurà de realitzar l’obra oportuna per tal que la xemeneia tingui l’alçada que correspon a la nova si- tuació. 2. Quan una xemeneia o conducte tingui l’alçada reglamentària respecte a la màxima permissible per a l’edificació d’immobles segons les Normes urba- nístiques del Pla General Metropolità, però resulti in- suficient respecte a algun edifici de caràcter singular o l’alçada del qual sigui conseqüència d’una com- pensació de volums, el propietari no estarà obligat a fer cap mena d’obra, però sí a permetre que es faci, a càrrec del titular de l’edifici respecte al qual la seva alçada resulti deficitària. 3. En les xemeneies o conductes l’alçada dels quals sigui superior en 10 m a la dels edificis propers en un radi de 50 m, el propietari haurà de disposar la instal·lació del corresponent parallamps en aquelles xemeneies o conductes. Article 25. Valors de la contaminació de fons Els valors de la contaminació de fons que hauran d’aplicar-se en el càlcul de la fórmula de l’Annex II de l’Ordre del Ministeri d’Indústria, de 18 d’octubre de 1976, o de la norma que la substitueixi, seran els aprovats per decret de l’Alcaldia d’acord amb la nor- mativa d’aplicació, i publicats pels corresponents ser- veis competents de l’Ajuntament, durant el darrer any, i per a la zona de referència. Capítol 5 Escapament de gasos de vehicles i motors de combustió Article 26. Condicions dels motors dels vehicles automòbils Els vehicles automòbils de motor de combustió que circulin dins els límits del terme municipal de Barcelo- na hauran de complir les condicions establertes en la normativa d’aplicació en matèria d’emissions gasoses i sorolls. Article 27. Condicions dels motors fixos 1. Els motors de combustió fixos queden sotmesos a les mateixes limitacions que s’expressen en l’article per als vehicles automòbils. 2. L’evacuació dels gasos d’escapament d’aquests motors hauran de fer-se mitjançant un conducte inde- pendent del de qualsevol altra activitat. 3. Hauran d’estar proveïts d’un silenciador a fi que el soroll no ultrapassi els límits corresponents a la zo- nificació i situació en què es trobin. Capítol 6 Situació desfavorable i d’actuació Article 28. Declaració 1. Quan les anàlisis químiques i metereològiques assoleixin els valors de referència en les condicions expressades en l’Annex II, apartat 1, l’alcalde decla- rarà la situació desfavorable tal com s’especifica en el Pla d’actuacions per a situacions excepcionals d’alta contaminació atmosfèrica. 2. Quan les anàlisis de contaminants atmosfèrics i les variables d’estabilitat atmosfèrica assoleixin els valors de referència exposats en l’Annex II, apartat 1, l’alcalde declararà la situació d’actuació tal i com s’especifica en el Pla d’actuacions per a situacions excepcionals d’alta contaminació atmos- fèrica. Article 29. Mesures que cal adoptar sobre els punts emissors 1. En cas de declaració de situació d’actuació, l’al- calde pot ordenar l’adopció de mesures sobre els punts emissors. 2. Es podran proposar, en les condicions establer- tes en el Pla d’actuacions per a situacions excepcio- nals d’alta contaminació atmosfèrica, les mesures se- güents: a) La restricció de l’horari de funcionament de cale- faccions. b) L’aplicació d’un pla de transport i circulació, in- cloent-hi la prohibició de circulació de vehicles privats, si fos necessari. c) La reducció d’emissions procedents d’instal·la- cions de combustió i processos industrials. 3. En cas de declaració de situació d’actuació, l’Alcaldia ordenarà prendre totes o algunes de les mesures que s’assenyalen en el Pla d’actuacions per a situacions excepcionals d’alta contaminació at- mosfèrica. 4. Un cop hagin cessat les condicions de fet que hagin motivat la declaració de situació desfavorable i d’actuació, l’Alcaldia ho comunicarà als interessats pels mateixos mitjans que hagin estat emprats en no- tificar-los la iniciació. Capítol 7 Situacions de protecció especial i d’atenció especial Article 30. Caràcter supletori de les normes del Capítol anterior 1. Les disposicions dels articles precedents només seran aplicables quan no s’assoleixin els nivells ni les circumstàncies que originin la declaració de zona de protecció especial o zona d’atenció especial, confor- me a la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protec- ció de l’ambient atmosfèric de Catalunya, modificada per la Llei 6/1996, de 18 de juny, o de la disposició legal que la substitueixi. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000190 2. Per a la declaració de zona de protecció espe- cial o zona d’atenció especial, s’hauran d’assolir els nivells d’immissió fixats amb caràcter general, d’a- cord amb les disposicions de l’esmentada Llei de protecció de l’ambient atmosfèric. Capítol 8 Olors Article 31. Nivells d’emissió d’olors Les emissions de substàncies oloroses no poden produir un nivell d’immissió superior a la llinda de per- ceptibilitat olfactiva, d’acord amb allò que preveu l’ar- ticle 32.2 d’aquesta Ordenança. Article 32. Alçada del conducte d’evacuació a efectes d’olors 1. Als efectes de limitar els olors, l’alçada del con- ducte d’evacuació s’ha de calcular d’acord amb allò que estableix l’article 19 d’aquesta Ordenança fins a obtenir una immissió generada inferior a la llinda de perceptibilitat. 2. Les llindes de perceptibilitat olfactiva seran les fi- xades en la publicació més recent de l’American in- dustrial hyigiene association. Capítol 9 Manteniment, revisions i inspeccions Article 33. Manteniment Les instal·lacions subjectes a aquesta Ordenança hauran de mantenir-se en perfecte estat de conserva- ció i neteja. Article 34. Revisions 1. Les instal·lacions de combustió hauran de revi- sar-se i netejar-se com a mínim un cop l’any, i el titu- lar haurà d’aportar als serveis tècnics municipals competents, el certificat lliurat per un instal·lador au- toritzat o per un facultatiu competent dels serveis de manteniment de l’empresa. 2. En el certificat esmentat haurà de constar explí- citament que s’ha efectuat la neteja de les partícules adherides a les parets del conducte d’evacuació i de la caldera i que s’han efectuat un reglatge del crema- dor i una comprovació dels sistemes de depuració, i així mateix hi haurà de constar la data en què s’han dut a terme els treballs descrits. 3. Així mateix, les instal·lacions de processos han de ser revisades com a mínim un cop cada dos anys. D’aquestes revisions periòdiques se n’ha d’aportar als serveis tècnics municipals un certificat lliurat per l’instal·lador autoritzat o per un facultatiu competent de l’empresa. Article 35. Inspeccions 1. Quan els serveis tècnics municipals hagin com- provat que una activitat determinada a causa de les seves instal·lacions, funcionament o combustible uti- litzat, no s’ajusta a aquesta Ordenança, s’aixecarà una acta de les infraccions advertides i se’n donarà compte a l’òrgan municipal competent. 2. El servei d’inspecció proposarà a l’òrgan munici- pal competent l’assenyalament d’un termini perquè l’interessat introdueixi les mesures correctores neces- sàries. Si l’emissió de fums, gasos, vapors o pols re- presenta un greu perill per a la salut pública, proposa- rà l’immediat tancament de les instal·lacions que l’ocasionin. Aquesta mesura també es podrà prendre, encara que no suposi un perill greu per a la salut pú- blica, si l’interessat deixa transcórrer el termini que li hagi estat assenyalat sense adoptar les mesures cor- rectores adequades. TÍTOL II CONTAMINACIÓ TÈRMICA I RADIACIONS IONITZANTS Capítol 1 Contaminació tèrmica Article 36. La radiació tèrmica com energia i com agent contaminant 1. Estaran sotmesos al Títol II de l’Ordenança tots els focus de calor o fred que puguin alterar de forma sensible la temperatura del medi ambient, amb la finalitat d’evitar pèrdues energètiques inne- cessàries, millorar les condicions d’habitabilitat de les edificacions i reduir les alteracions tèrmiques ambientals. 2. Als focus tèrmics, els serà d’aplicació la normati- va tècnica en vigor. Article 37. Aïllament tèrmic en general Qualsevol focus de calor o fred haurà d’estar dotat d’un aïllament tal que la temperatura a l’exterior del recinte on estigui situat difereixi en menys de dos graus i mig (2,5º C) de la temperatura de referència, entesa com a tal la del punt situat a 0,50 m de distàn- cia en direcció perpendicular al centre del tancament o paret aïlladora del recinte, i en el cas de tanca- ments o parets verticals a una alçada d’1,50 m sobre el nivell del sòl. Article 38. Aïllament tèrmic d’edificis Els edificis, la llicència de construcció dels quals si- gui concedida amb posterioritat a la vigència de la present Ordenança, hauran de complir les condicions d’aïllament tèrmic determinades a les Normes regla- mentàries de l’edificació NBE-CT-79 i NRE-AT-87 o disposicions que les substitueixin. Capítol 2 Radiacions ionitzants Article 39. Les radiacions ionitzants com a agents contaminants 1. Resten sotmesos a aquest Títol totes les fonts, ginys o aparells susceptibles de produir radiacions io- nitzants, a fi o per raó de: a) L’exercici de competències municipals en matèria de medi ambient, urbanisme, salut pública i pro- tecció civil. b) Les seves característiques que els cataloguen com a activitat sotmesa a la Llei d’intervenció inte- gral de l’administració ambiental. c) Disposar d’un coneixement i un criteri fiables de les necessàries condicions de seguretat que han de satisfer. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 191 2. En particular i sense que aquesta enumeració tingui caràcter excloent, les normes d’aquest Capítol tenen per objecte la utilització de les radiacions ionit- zants en la medicina, la investigació, la indústria i el comerç en qualsevol tipus de local, laboratoris, fàbri- ques o qualsevol altra instal·lació, incloent-hi el trans- port, emmagatzematge o simple tinença d’aquestes fonts, ginys o aparells. Article 40. Prohibició de les activitats nuclears i activitats radioactives o que produeixen radiacions ionitzants de primera categoria Atesa la concentració demogràfica de Barcelona, està prohibit en aquest terme municipal el desenvolu- pament de tot tipus d’activitat nuclear, incloses es- pecíficament les activitats de transport, com també les activitats radioactives qualificades com de primera categoria pel Reglament sobre instal·lacions nuclears i radioactives. Article 41. Activitats que han de ser objecte de comunicació Amb independència de les autoritzacions que si- guin preceptives, han de procedir a la comunicació a l’Administració municipal així com a facilitar als agents d’aquesta tota la informació de la que dispo- sin, els responsables de les operacions o els titulars de les activitats següents: a) Cada operació, estudi, prospecció o qualsevol ac- tivitat que pugui implicar contaminació del medi amb radionúclids, com és ara els estudis amb tra- çadors i altres, com també les activitats que siguin realitzades a la via pública i produeixin radiacions ionitzants, encara que no es contamini el medi amb radionúclids. b) La distribució de radionúclids de qualsevol tipus dins el terme municipal a fi que, en els casos en què l’Administració municipal ho cregui necessari en funció de la intensitat d’activitat radioactiva de les substàncies transportades, pugui reforçar les mesures de seguretat dels transports correspo- nents, com ara desviació del trànsit i altres actua- cions. c) Les fonts productores de radiacions ionitzants mòbils, com ara la radiografia, la gammagrafia in- dustrial i altres, en relació als successius llocs on seran utilitzades dins el terme municipal, inclosos els trasllats en qualsevol tipus de transport, així com les ordres de precintatge de les quals puguin ser objecte. d) La retirada d’aquests residus. TÍTOL III CONTAMINACIÓ ACÚSTICA Capítol 1 Objecte, àmbit i definicions Article 42. Objecte i àmbit d’aplicació 1. L’objecte d’aquest Títol és establir, en l’àmbit de les competències municipals, les normes i els criteris de bona qualitat acústica a la Ciutat, garantir la cor- recció de la contaminació per soroll i vibracions i as- segurar la deguda protecció a la població i al medi urbà, evitant els efectes nocius als espais comunita- ris. Aquest Títol regula també el marc de les actua- cions municipals específiques en matèria de sorolls i vibracions. 2. Resten sotmesos a allò que preceptua aquest Títol tots els actes, establiments, activitats, aparells, serveis, edificis i instal·lacions, fixos i mòbils, i qualse- vol altre emissor de sorolls o vibracions que, en el seu exercici, funcionament o utilització, puguin ésser subjectes actius o passius d’algun dels efectes so- nors que regula, sigui qui sigui el seu titular, promotor o responsable, tants si és una persona física o jurídi- ca particular com si és l’Administració pública, i el lloc públic o privat, obert o tancat, en què estigui situat. 3. Queden exclosos de l’àmbit d’aquesta Ordenan- ça els ambients laborals, sotmesos a la seva legisla- ció específica. Article 43. Definicions Soroll: S’entén per soroll qualsevol so susceptible de molestar la població o bé causar-hi un efecte psi- cològic o fisiològic advers, tals com ansietat, estrés o trastorns similars. Soroll continu: El que és present a l’ambient de for- ma permanent, és a dir, durant llargs períodes de temps. Soroll esporàdic: El que es presenta aleatòriament per períodes de temps curts. Soroll periòdic: El que es presenta de manera inter- mitent. Soroll impulsiu: El de durada molt curta, general- ment inferior a un segon, amb un increment molt pro- nunciat de nivell i una ràpida disminució, com ara cops, caigudes, explosions i similars. Soroll de fons: L’existent en absència de/dels focus pertorbador/s. Soroll ambiental urbà: El resultant de les combina- cions de les diferents fonts sonores que es donen a la via urbana, degut, principalment, a la realització i funcionament de les diverses activitats de la vida quotidiana. Vibracions: Moviment del sòl, parets o estructures, capaç d’ocasionar molèsties a la població o danys a les persones i béns. Emissió: Nivell sonor produït per una font acústica. Immissió: Nivell sonor existent en un punt durant un període determinat de temps. Ambient exterior i interior: Classificació dels en- torns subjectes a legislació; es consideraran ambient exterior aquelles àrees exposades a l’aire lliure, i inte- rior aquelles que es trobin protegides en l’interior d’edificacions. Zona de sensibilitat acústica: Àmbit territorial amb una mateixa qualitat acústica. Activitat: Qualsevol instal·lació, establiment, o desenvolupament d’una funció industrial, comercial, de lleure, de serveis o emmagatzematge, pública o privada. Soroll d’activitats: El que s’origina pel desenvolupa- ment de qualsevol activitat. Soroll de veïnatge: El que prové de les activitats domèstiques, com ara el funcionament dels electro- domèstics, dels aparells, dels instruments musicals o acústics, dels animals domèstics, així com també de les veus, els cants, els crits o altres accions assimi- lables. Valor guia: Nivell d’emissió o immissió que no s’hau- rà de sobrepassar dins les condicions establertes. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000192 Contaminació per soroll i/o vibracions: Existència a l’ambient, exterior i/o interior, de sorolls produïts per diferents emissors que causen molèsties o risc per a les persones, els béns, el desenvolupament de les activitats o el medi ambient. Vehicles de titularitat pública: Els que pertanyen o són emprats per un organisme públic, o amb els que es presta un servei i activitat de titularitat pública, com ara els destinats al transport públic, a la neteja viària, la recollida d’escombraries i similars. Vehicles d’urgències: Els destinats a situacions d’emergència, a les quals cal fer front en un temps mínim, normalment dotats d’avisadors acústics, com ara els de la Policia governativa, autonòmica o muni- cipal, Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament, ambu- làncies i similars. Avisadors acústics (alarmes i sirenes): Es defineix com a sirena qualsevol dispositiu acústic instal·lat de forma permanent o esporàdica en qualsevol vehicle d’urgències. Una alarma és un dispositiu acústic que té com a finalitat avisar que un establiment, habitatge, vehicle o qualsevol altra classe de bé, està essent objecte d’incendi, robatori o manipulació sense auto- rització del titular. Període diürn: Interval horari comprès entre les 7 i les 22 hores. Període nocturn: Interval horari comprès entre les 22 i les 7 hores. Zona de concurrència pública: Espais públics ur- bans a l’aire lliure per a l’ús de la població, com parcs, places, platges i similars. Capítol 2 Gestió ambiental del soroll Article 44. Integració del soroll en la gestió ambiental 1. En el desenvolupament de les diferents tasques de planejament urbà i d’organització de tot tipus d’ac- tivitats i serveis, l’Ajuntament ha de tenir en compte el soroll, juntament amb els altres factors implicats, per tal de garantir que les actuacions municipals compor- tin, sempre que sigui possible, la disminució dels ni- vells sonors ambientals. 2. Els criteris a què es refereix el paràgraf an- terior s’han d’aplicar, entre d’altres, en els àmbits següents: a) L’organització del trànsit en general. b) Els transports col·lectius urbans. c) La recollida d’escombraries. d) La neteja de les vies i espais públics. e) La ubicació de centres docents, sanitaris, llocs de residència col·lectiva i altres establiments anà- legs, que l’Ajuntament consideri d’especial protec- ció acústica, en la mesura que les activitats que s’hi realitzen requereixen un ambient especial- ment silenciós. f) Consideració de l’impacte acústic en la concessió de llicències d’obres i d’activitats. g) La planificació i projecte de vies de circulació amb els seus elements d’aïllament i esmorteïment acústic. h) Els plans de pavimentació de la xarxa viària. i) La regulació i el control periòdic de qualsevol acti- vitat privada, comercial o lúdica en vies públiques i espais de concurrència pública. j) El planejament urbanístic en general. 3. L’Ajuntament també podrà prendre les mesures complementàries que estimi escaients per tal de cor- regir i millorar els nivells acústics existents, apropant- los al màxim als nivells guia previstos per a cada zona, per mitjà d’actuacions com: a) Apantallament acústic. b) Pavimentació de vies urbanes amb materials ab- sorbents. c) Equipaments urbans de baixa emissió sonora. d) Revestiment de paraments verticals amb materials absorbents. e) Cobriment de vies. 4. L’Ajuntament determinarà de manera periòdica els nivells sonors ambientals de la Ciutat per tal d’actualitzar el Mapa de Sorolls, i poder així avaluar les variacions produïdes, adequar-hi aquesta Orde- nança, i establir plans d’actuació prioritària respecte al soroll. Capítol 3 Criteris de qualitat acústica i vibracions Article 45. Zonificació acústica dels ambients exteriors. 1. Per tal de garantir la protecció contra el soroll a la població i al medi ambient, l’Ajuntament ha de divi- dir la Ciutat en diferents zones de sensibilitat acústi- ca. Es distingirà entre zones tipus I, II, III, IV i V. L’àmbit territorial dels diferents sectors es farà en base a la seva estructura urbanística, el coneixement dels nivells sonors existents, les activitats instal·lades i la població exposada. 2. S’estableixen les zones de sensibilitat acústica següents: Zona tipus I. Sectors del territori d’alt confort acústic. Són zones que presenten nivells acústics més bai- xos que d’altres de la Ciutat de característiques simi- lars i que, per tant, cal preservar i evitar que incre- mentin els seus nivells de soroll en aplicar mesures correctores en altres zones més sorolloses. En casos excepcionals, l’Ajuntament podrà delimi- tar zones específiques que demanin una protecció molt alta contra el soroll. En aquests casos es fixaran uns valors guia més restrictius i es prendran mesures d’actuació per tal d’assegurar-ne el compliment. Zona tipus II. Sectors del territori amb predomini del sol urbà, urbanitzable o no urbanitzable, d’ús d’habitatge i residencial. Zona tipus III. Sectors del territori amb predomini del sol urbà, urbanitzable o no urbanitzable, d’ús d’habitatge, residencial, comercial i de serveis. Zona tipus IV. Sectors del territori amb predomini del sol urbà, urbanitzable o no urbanitzable, d’ús in- dustrial. Zona tipus V. Sectors del territori amb predomini del sol urbà, urbanitzable o no urbanitzable, afectat de servituds acústiques. Aquestes servituds es consideraran a favor de sis- temes generals d’infrastructures de transport o altres equipaments públics que ho exigeixin, com vies ferro- viàries, i seran delimitades en cada cas concret per l’Ajuntament. 3. Per a cada zona, s’establiran uns nivells de so- roll (nivells guia), que no s’han de sobrepassar. Per tant, no es podrà instal·lar cap activitat que provoqui NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 193 un increment del nivell de soroll ambiental per sobre del valor guia del sector. L’Ajuntament també prendrà les mesures adients per tal d’aconseguir que els ni- vells de soroll ambiental de les diferents zones siguin iguals o inferiors al valor guia. 4. Els nivells guia per a cada zona de sensibilitat acústica s’indiquen a l’Annex III.1 d’aquesta Orde- nança. 5. Les variacions en els nivells de soroll ambiental d’una determinada zona acústica, com a conseqüèn- cia de l’aplicació de mesures correctores, amb les mi- llors tècniques disponibles o qualsevol altra actuació, comportaran la requalificació acústica de la zona. 6. A la vista de les dades obtingudes en les mesu- res de soroll ambiental que es realitzaran de forma periòdica per tal d’actualitzar el Mapa de Sorolls, els serveis tècnics de l’Ajuntament proposaran la re- qualificació acústica de les zones on s’hagin produït variacions significatives dels seus nivells sonors. 7. La determinació dels nivells d’immissió sonora en ambients exteriors es realitzarà d’acord amb el procediment indicat a l’Annex III.2 d’aquesta Orde- nança. 8. Tots els emissors acústics que s’instal·lin a la via pública han d’anar acompanyants d’informació sufi- cient, que es determinarà per l’Alcaldia, sobre els ni- vells d’emissió que produeixin quan s’utilitzin en les condicions previstes pel seu disseny. Article 46. Qualitat acústica dels ambients interiors 1. A efectes d’aquesta Ordenança es diferenciarà entre espais interiors d’àmbit domèstic i d’àmbit no domèstic. 2. S’entén per espais interiors d’àmbit domèstic els dormitoris, sales d’estar i zones de serveis, com ara cuines i banys, dels habitatges 3. Entre els espais interiors d’àmbit no domèstic es distingeix entre: a) Establiments on es desenvolupen activitats de ti- pus sanitari, educatiu o cultural. b) Establiments destinats a espectacles, restauració, bar i activitats de lleure en general. c) Locals destinats a activitats comercials i oficines. d) Establiments industrials. 4. L’Alcaldia establirà, d’acord amb les recomana- cions dels organismes internacionals, els nivells so- nors de fons que consideri adequats per als ambients interiors. Aquests criteris de qualitat acústica es defini- ran fent les corresponents distincions segons l’àmbit considerat i el tipus d’activitat que s’hi desenvolupa per tal de garantir que en el desenvolupament de la matei- xa no es generin nivells sonors excessivament elevats o interferències entre diverses fonts sonores que pro- voquin molèsties o problemes d’intel·ligibilitat. 5. Els criteris de qualitat acústica per als diferents ambients interiors s’indiquen a l’Annex III.1 d’aquesta Ordenança. 6. La determinació dels nivells d’immissió sonora en ambients interiors es realitzarà d’acord amb el pro- cediment indicat a l’Annex III.2. Article 47. Qualitat dels ambients interiors pel que fa a les vibracions 1. Per tal de garantir la protecció de la població i del medi ambient contra les vibracions, no es poden superar els nivells màxims establerts a l’Annex III.7 d’aquesta Ordenança. 2. La determinació dels nivells d’immissió de vibra- cions es realitzarà d’acord amb el procediment indicat al mateix Annex III.7. Capítol 4 Soroll ambiental Article 48. Vehicles privats 1. Els propietaris i/o usuaris de vehicles de mo- tor hauran de fer un manteniment de tots els ele- ments dels mateixos susceptibles de produir sorolls, per tal que el nivell sonor emès pel vehicle en cir- cular o amb el motor en funcionament no superi els valors límit establerts a l’Annex III.3 d’aquesta Or- denança. 2. Els usuaris de vehicles, excepció feta de la Guàrdia Urbana i altres cossos i forces de seguretat, Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament, ambulàn- cies i altres vehicles destinats al servei d’urgències, s’abstindran de fer ús de llurs dispositius acústics en tot el terme municipal durant les vint-i-quatre hores del dia. Només serà justificable la seva utilització en cas de perill immediat d’accident i l’avís no pugui fer-se per cap altre mitjà. En aquest cas, els avisa- dors acústics per circulació amb urgència s’utilitza- ran d’acord amb les condicions fixades a l’Annex III.4 d’aquesta Ordenança. 3. Està prohibit forçar les marxes dels vehicles a motor produint sorolls molestos, com ara fer accelera- cions innecessàries o forçar el motor en circular en pendents. 4. També està prohibit utilitzar dispositius que pu- guin anul·lar l’acció del silenciador, així com circular amb vehicles amb silenciador incomplet, inadequat o deteriorat, produint soroll innecessari. 5. Està prohibit donar voltes innecessàriament a les illes d’habitatges, molestant el veïnat. 6. Està prohibit fer funcionar els equips de música dels vehicles a un volum elevat amb les finestres obertes. 7. Llevat de situacions de congestió del trànsit, està prohibit que els vehicles aturats a la via pública o a altres espais públics, romanguin amb els motors en marxa durant més de dos minuts. 8. Resta prohibida la circulació de vehicles que, a causa de l’excés de càrrega que transporten, emetin sorolls que superin els nivells establerts. 9. L’Ajuntament farà controls dels nivell de soroll dels vehicles, complementaris als que realitzen les inspeccions tècniques de vehicles. També es farà un seguiment especial de les motocicletes. Els me- suraments s’han de realitzar d’acord amb allò que disposa la Directriu 78/1015/CEE o els procedi- ments indicats en el Reglaments 41 i/o 51 de Gine- bra sobre la legislació dels nivells sonors admissi- bles dels vehicles. 10. L’Administració municipal ha de controlar que els tubs d’escapament instal·lats a les motocicletes i ciclomotors estiguin degudament homologats. En cas de no estar-ho, el titular del vehicle resta obligat a substituir-lo per un dispositiu homologat. El vehicle no podrà circular per la Ciutat mentre no s’hi hagi ins- tal·lat aquest dispositiu. 11. L’Ajuntament realitzarà campanyes de cons- cienciació per a afavorir el civisme i les bones pràcti- ques a la conducció. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000194 Article 49. Vehicles públics 1. Els nivells d’emissió sonora dels vehicles públics no poden superar els valors establerts a l’Annex III.3 d’aquesta Ordenança. 2. L’Ajuntament farà periòdicament controls del ni- vell sonor d’aquests vehicles per tal de garantir que no superen els nivells màxims establerts. Els mesura- ments s’han de fer d’acord amb allò que disposa la Directriu 78/1015/CEE o els procediments indicats en el Reglaments 41 i/o 51 de Ginebra sobre la legisla- ció dels nivells sonors admissibles dels vehicles. 3. En l’adquisició de nous vehicles públics, es con- siderarà com a condició fonamental que siguin poc sorollosos, tant pel que fa a la seva circulació com a la realització de la seva activitat específica. 4. Resta prohibit conduir inadequadament i abusar dels dispositius acústics, produint soroll de forma in- necessària. L’ús de la botzina es permetrà únicament en el mateix cas que l’indicat anteriorment per als ve- hicles privats. 5. La utilització dels dispositius acústics dels vehi- cles públics s’adequarà a allò que estableix l’article 53 d’aquesta Ordenança. 6. Llevat de situacions de congestió del trànsit, està prohibit que els vehicles públics aturats a la via pública o a altres espais públics, romanguin amb els motors en marxa durant més de dos minuts. 7. L’Ajuntament fomentarà les tasques de formació escaients per tal que el personal que utilitza vehicles municipals prengui consciència que ha realitzar la seva funció amb l’impacte sonor menor possible. 8. L’Ajuntament fixarà els horaris de funcionament dels vehicles de la seva titularitat adscrits a activitats i serveis de gestió directa, amb la finalitat que ocasio- nin el mínim de molèsties possibles. Això s’exigirà igualment a les empreses que realitzin activitats i prestin serveis per compte de l’Ajuntament. 9. En particular, en el plec de clàusules econo- micoadministratives i en les prescripcions tècniques del contracte de gestió del servei de recollida d’es- combraries i de tots els altres serveis públics muni- cipals susceptibles de generar contaminació acústi- ca, s’hi introduiran totes aquelles mesures i millores tècniques que permetin disminuir l’impacte acústic, i es tindrà en compte que aquest servei s’ha de pres- tar amb el mínim impacte sonor, tant pel que fa re- ferència als propis vehicles com a les tasques de recollida. Article 50. Treballs a la via pública 1. Aquest article és d’aplicació tant a treballs i obres públiques com a treballs i obres privades fetes a la via pública. 2. L’horari de treball ha d’estar comprès entre les 8 i les 22 hores. Només en casos especials, que per la seva gravetat o urgència així ho requereixin, podrà variar-se aquest horari amb prèvia sol·licitud a l’Ajun- tament, el qual determinarà els nous horaris i, si fós el cas, nous nivells guia superiors als establerts per a la zona. 3. En la sol·licitud de la llicència d’obres, s’hi ha d’ajuntar, degudament complimentat, l’imprès que es contempla a aquest efecte a l’Annex III.9 de la pre- sent Ordenança, on s’especificarà entre d’altres, el ti- pus de maquinària que s’ha d’utilitzar, la seva ubica- ció, els seus períodes de funcionament i els nivells d’emissió sonora previstos. 4. Com a requisit per a l’atorgament de llicències d’edificació i per a l’adjudicació d’obres a la via públi- ca amb una durada prevista superior a set dies i/o que generin un increment igual o superior a 10 dB(A) sobre el nivell guia de la zona a una distància de dos metres de les obres, l’Ajuntament requerirà la presen- tació d’un estudi d’impacte sonor. 5. En cas que no sigui possible ajustar-se als va- lors guia de la zona, l’Ajuntament determinarà els ni- vells que es poden assolir i establirà l’horari més oportú per a la realització de les obres. 6. Amb la finalitat de finançar les mesures neces- sàries per a minimitzar l’impacte ambiental generat pels treballs a la via pública, i d’acord amb la corres- ponent ordenança fiscal, l’Ajuntament podrà imposar i regular la taxa que hauran de satisfer els titulars d’aquest tipus d’obres. 7. La maquinària utilitzada haurà de limitar-se a de- terminats nivells sonors i estarà sotmesa a controls per a garantir la qualitat acústica. Els nivells màxims i la metodologia de mesura són els establerts a les corresponents Directrius de la Comunitat Europea, i que s’indiquen a l’Annex III.5. 8. Els titulars de les obres estan obligats a adoptar les mesures oportunes per tal de donar compliment als nivells guia corresponents a la zona de sensibilitat acústica on es fan les obres. 9. L’Ajuntament realitzarà d’ofici mesuraments dels nivells sonors per tal de comprovar que en la realitza- ció d’obres a la via pública no se superen els valors previstos en el projecte corresponent. Article 51. Actes i activitats de lleure a l’aire lliure 1. El comportament dels ciutadans a la via pública i zones de pública concurrència i als vehicles de servei públic ha de mantenir-se dins dels límits de la bona convivència. 2. En el cas d’actuacions discrecionals, especta- cles, manifestacions populars o culturals, mítings, concentracions de clubs o associacions, i totes aque- lles altres que tinguin caràcter semblant, a la via pública o en espais oberts, caldrà sol·licitar la corres- ponent autorització a l’Ajuntament. L’Administració municipal podrà posar mesures complementàries per a disminuir l’impacte sonor d’aquestes activitats, i li- mitar les emissions, en cas que se sobrepassin els nivells guia estipulats per a aquella zona de sensibili- tat acústica. Sempre s’intentarà realitzar l’activitat a l’indret on produeixi menys molèsties. 3. La sol·licitud per a la celebració d’aquestes acti- vitats s’haurà de formular amb la mateixa antelació que la vigent legislació assenyala per sol·licitar l’auto- rització governativa, i han d’adjuntar-hi, degudament complimentat, el formulari previst a l’efecte a l’Annex III.9 de la present Ordenança. 4. Es prohibeix la realització de cap de les activitats incloses a l’apartat anterior sense permís i/o sense prendre les mesures indicades per l’Administració municipal. En cas contrari i sens perjudici de les res- ponsabilitats que es derivin de la infracció, l’Ajunta- ment prendrà les mesures oportunes, fins i tot la sus- pensió de l’acte. 5. Es prohibeix engegar aparells de ràdio i televi- sió, fer sonar equips i instruments musicals i emetre missatges publicitaris i activitats anàlogues a la via pública i zones de pública concurrència quan puguin molestar altres persones o superin els nivells guia per NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 195 a aquella zona de sensibilitat acústica. No obstant això, en circumstàncies especials i amb la deguda motivació, l’Ajuntament podrà autoritzar aquestes ac- tivitats, amb presentació prèvia del formulari previst a l’Annex III.9 de la present Ordenança. Article 52. Activitats de càrrega i descàrrega 1. Les activitats de càrrega i descàrrega de merca- deries, manipulació de productes, contenidors, mate- rials de construcció o similars estan prohibides entre les 22 hores i les 7 hores del matí següent. En casos excepcionals, podrà modificar-se aquest horari, amb sol·licitud prèvia a l’autoritat municipal corresponent. 2. L’activitat de càrrega i descàrrega s’ha de fer en les zones reservades d’ús exclusiu. 3. Els titulars de les activitats de càrrega i descàr- rega han de procurar que el personal al seu servei prengui consciència que en les tasques que duguin a terme la seva han de produir el menor impacte sonor possible. Article 53. Avisadors acústics (alarmes i sirenes) 1. Aquest precepte té per finalitat regular la ins- tal·lació i l’ús dels sistemes acústics per tractar de reduir al màxim les molèsties que puguin ocasionar, sense disminuir l’eficàcia. 2. Entre aquests sistemes, hi queda comprès qual- sevol tipus d’alarma i sirena, monòtones, bitonals, fre- qüencials, que radiïn a l’exterior o a l’interior de zones comunes, d’equipaments o de vehicles. 3. Per a la instal·lació d’avisadors acústics d’empla- çament fix, cal demanar la corresponent llicència a l’Administració municipal, mitjançant la presentació del formulari previst a l’Annex III.9 d’aquesta Orde- nança, degudament complimentat i acompanyat d’un certificat d’instal·lador. 4. El formulari al qual es refereix el paràgraf ante- rior ha d’indicar el tipus de dispositiu, el seu titular, lloc, destinació i forma d’instal·lació; en cas de trac- tar-se d’alarmes, cal acreditar la titularitat del local o el bé on s’ha instal·lat. El certificat de l’instal·lador ha d’incloure les característiques tecnicoacústiques del sistema, amb la certificació del fabricant, amb expres- sió dels nivells sonors d’emissió màxima per cadas- cuna de les possibilitats del dispositiu o tons, el dia- grama de directivitat, temps màxims d’emissió per cicle i seqüència de repetició, com també el mecanis- me de control d’ús. 5. Els avisadors acústics han d’estar en perfecte estat de funcionament per a evitar que s’activin per causes injustificades. 6. Els titulars dels sistemes avisadors seran els responsables del compliment de les normes d’ús indi- cades a continuació com també del perfecte estat de conservació del dispositiu. 7. Els propietaris de sistemes d’avís acústics han de posar en coneixement de la policia municipal el seu domicili i telèfon perquè, un cop avisat del seu funcionament anòmal, se’n procedeixi a la inter- rupció. 8. El desconeixement del titular per part de la poli- cia municipal serà pres com una autorització per in- terrompre el sistema d’avís. 9. Quan l’anormal funcionament d’un sistema avi- sador produeixi molèsties al veïnatge i no sigui possi- ble localitzar el titular de la instal·lació, l’Administració municipal podrà desmuntar i retirar el sistema. Els costos originats per aquesta operació seran a càrrec del titular de la instal·lació. 10. Els nivells màxims permesos, la metodologia de mesura i el funcionament pels diferents tipus de dispositius s’exposen a l’Annex III.4. 11. Les vies urbanes que els serveis tècnics de cir- culació indiquin com més freqüents i més sotmeses al pas de vehicles d’urgències seran considerades prioritàries a l’hora de concedir subvencions per a la insonorització dels habitatges i/o de prendre mesures correctores estructurals, de pavimentació i similars, per tal de disminuir-ne els nivells de soroll ambiental. 12. Llevat circumstàncies excepcionals, es prohi- beix fer sonar elements d’avís, tals com sirenes o alarmes durant el període nocturn. 13. Els conductors dels vehicles d’urgències només han d’utilitzar els avisadors acústics en situacions d’emergència i quan no sigui suficient la senyalització lluminosa. Els caps dels serveis d’emergències són els responsables d’instruir els conductors en la necessitat de no emprar indiscriminadament els esmentats se- nyals acústics. Article 54. Avions i aeronaus Els organismes competents han de facilitar a l’Ajuntament tota la informació pertinent sobre aquells aspectes del funcionament de l’aeroport que puguin influir d’una manera o altre els nivells de soroll am- biental de la Ciutat, per tal de reduir-ne al màxim l’im- pacte sonor. Capítol 5 Soroll interior Article 55. Ambientes interiors En ambients interiors s’han de complir els criteris de bona qualitat acústica establerts en l’Annex III.1. Article 56. Edificació 1. En els projectes de nova edificació que s’adjun- ten a la petició de llicència d’obres s’ha de justificar el compliment de la Norma Bàsica d’Edificació-Condi- cions Acústiques NBE-CA/88, així com tots aquells altres preceptes d’aquesta Ordenança que siguin d’aplicació. 2. Es poden establir mesures més estrictes d’aïlla- ment quan l’Administració municipal ho cregui con- venient, a causa de la situació dels edificis en vies urbanes especialment sorolloses, i del trànsit, per tal de garantir que els nivells sonors s’ajustin als crite- ris de qualitat acústica. 3. En la modificació o ampliació de qualsevol edifica- ció classificada com a Actuació de Grau Alt o Mitjà, d’acord amb l’Ordenança metropolitana de rehabilita- ció, de 18 d’abril de 1985, que requereixi llicència d’obres, caldrà adjuntar a la sol·licitud un estudi tècnic que justifiqui que es compleix la Norma Bàsica d’Edifi- cació NBE-CA/88, com també totes les altres normes d’aquesta Ordenança que hi siguin d’aplicació. 4. Les llicències de construcció d’edificacions desti- nades a habitatges, ús hospitalari, educatiu o cultural no es concediran, si no es compleixen els nivells de- manats, excepte en casos en què l’Ajuntament, per raons excepcionals d’interès públic degudament justi- ficat, ho indiqui, sempre proposant les mesures cor- rectores adients. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000196 5. En edificis de titularitat municipal situats a zones acústiques amb categoria d’especial protecció, l’Ajun- tament podrà prendre mesures complementàries per a assolir els nivells corresponents a la qualitat acústi- ca en ambient interior. 6. Les instal·lacions a l’edifici, fora dels habitat- ges, siguin particulars o comunitaris, com ascen- sors, aires condicionats, canalització d’aigües, des- càrrega de dipòsits sanitaris, portes metàl·liques, calderes o bombes de calor, etc..., s’hauran de pre- sentar en un projecte on s’exposin les mesures cor- rectores previstes, per tal d’evitar que el soroll que ocasionen repercuteixi als habitatges, tant al del propietari o titular de la instal·lació com dels veïns del mateix edifici o adjacents. Article 57. Aparells d’aire condicionat 1. En els edificis de nova construcció, els equips d’aire condicionat, refrigeració o aireig, com ventila- dors, extractors, compressors, bombes de calor i si- milars, s’han d’instal·lar al terrat o a la teulada, amb les mesures correctores escaients per tal de minimit- zar el seu impacte acústic i de vibracions. Amb aquestes mateixes mesures correctores i en el cas d’edificis aïllats, els equips esmentats es poden instal·lar també en espais annexos. 2. En els edificis ja construïts, els equips d’aire condicionat, refrigeració o aireig, com ventiladors, ex- tractors, compressors, bombes de calor i similars, es poden instal·lar als patis de llums o als patis de parcel·la, sempre que tots els veïns que hi tinguin ac- cés hi estiguin d’acord i així ho manifestin, de confor- mitat amb l’ordenament sectorial d’aplicació en matè- ria de comunitats. 3. Els equips d’aire condicionat, refrigeració o aireig, com ventiladors, extractors, compressors, bombes de calor i similars, no han d’originar en el edificis contigus o propers nivells sonors i/o vibra- cions superiors als indicats a l’Annex III.1 i a l’Annex III.7, respectivament. 4. Per a la instal·lació d’un aparell d’aire condicio- nat o similar, en l’àmbit domèstic o professional, són d’aplicació les prescripcions següents: a) Si l’aparell té entre 2.000 i 20.000 kf/h de potèn- cia, o equivalent, caldrà comunicar-ho a l’Adminis- tració municipal, mitjançant el compliment del for- mulari previst a l’Annex III.9, en el qual es recullen les dades relatives al tipus d’aparell o dispositiu, potència calorífica i mecànica de la instal·lació, lloc, destinació i forma d’instal·lació, titular de l’aparell, mesures correctores per a minimitzar l’impacte acústic i de vibracions de forma que no se superin els nivells establerts a l’Annex III.1 i a l’Annex III.7, respectivament. b) Si l’aparell té més de 20.000 kf/h o equivalent, s’haurà de sol·licitar la corresponent llicència mu- nicipal. La sol·licitud ha d’acompanyar-se amb la documentació que s’indica a l’article 2 de l’Orde- nança municipal sobre normes de caràcter gene- ral relatives a instal·lacions industrials. Article 58. Elements mòbils, màquines i canonades 1. Tot element amb òrgans mòbils s’ha de mantenir en perfecte estat de conservació, principalment pel que fa a la suavitat de marxa dels seus rodaments. 2. No es pot ancorar directament cap màquina o aparell amb moviment, de cap mena d’instal·lació, en elements estructurals dels edificis, com ara parets mitgeres, sostres, forjats o altres elements equiva- lents, si la instal·lació no va acompanyada dels dispo- sitius antivibratoris adequats. 3. La instal·lació a terra dels elements esmentats al paràgraf anterior s’ha de fer amb interposició d’ele- ments antivibratoris adequats, la idoneïtat dels quals s’ha de justificar suficientment en els corresponents projectes de sol·licitud de llicència. 4. Les màquines d’arrancada violenta, que treballin a cops bruscs i les dotades d’òrgans amb moviment alternatiu, han d’estar ancorades en bancades inde- pendents, sobre el sòl aïllades d’elements estructu- rals de l’edifici mitjançant dispositius antivibratoris adequats. La validesa i l’eficàcia d’aquests dispositius s’ha de justificar en la corresponent sol·licitud de lli- cència. 5. La connexió d’equips per al desplaçament de fluids a conductes i canonades s’ha de fer per mitjà de preses o dispositius elàstics. Si és necessari, tam- bé caldrà fer-ho en la totalitat de la xarxa dels con- ductes, per evitar la transmissió de sorolls i vibracions a través de l’estructura de l’edifici. 6. En travessar les parets, les conduccions no po- den anar collades directament a la mateixa paret, sinó que ha d’haver-hi l’espai suficient per a evitar el contacte directe. 7. Amb caràcter general, no és permès l’establi- ment de màquines o instal·lacions auxiliars que origi- nin en els edificis contigus o pròxims nivells de vibra- cions superiors als fixats a l’Annex III.7 d’aquesta Ordenança. Article 59. Veïnatge 1. La bona qualitat de vida dins l’habitatge exigeix un comportament cívic i respectuós, que eviti moles- tar els veïns amb sorolls innecessaris, com tanca- ments de porta bruscs, crits, música molt alta, salts, balls, i accions similars, especialment durant l’horari nocturn. 2. El soroll produït per les persones dins els seus habitatges tampoc no ha de destorbar les activitats a l’exterior o als edificis adjacents. Per a això cal obser- var les normes següents: a) El volum de la veu humana s’ha de mantenir a ni- vells que no afectin la bona convivència. b) El funcionament dels electrodomèstics de qualse- vol classe, aparells, instruments musicals o acús- tics, o d’altra mena, a l’interior de l’habitatge, s’ha d’ajustar per tal que no se superin els nivells guia de soroll i vibracions per a ambients interiors. c) Des de les 22 hores de la nit fins a les 8 hores del matí següent no és permès l’ús d’aparells domès- tics excessivament sorollosos, instruments musi- cals, ni cants, ni activitats necessàriament sorollo- ses com reparacions de materials, canvi de mobles o qualsevol activitat que pugui pertorbar el descans dels veïns. Article 60. Animals domèstics 1. Els propietaris dels animals domèstics han de te- nir una cura especial que aquests no pertorbin la vida dels veïns, amb crits, cants, sons i ni cap altre tipus de soroll, tant si es troben a l’interior de l’habitatge com si estan en terrasses, passadissos, escales o patis, en especial des de les 22 hores de la nit fins a les 8 hores del matí. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 197 2. Resta prohibit deixar sol dins l’habitatge durant més de dotze hores consecutives qualsevol animal domèstic susceptible de causar molèsties als veïns, tant si es troba a l’interior de l’habitatge com en ter- rasses o patis interiors. 3. Els propietaris dels animals seran directament responsables de l’incompliment del que s’indica als apartats anteriors. Capítol 5 Soroll d’activitats Article 61. Funcionament de les activitats El funcionament d’activitats no ha de comportar l’increment dels nivells de soroll, tant exteriors com interiors, establerts per a la zona o a l’ambient acústic on tinguin lloc. Article 62. Estudi d’impacte acústic 1. Els titulars d’activitats potencialment emissores de soroll, tant en ambient exterior o interior, que s’as- senyalen a l’Annex III.6 d’aquesta Ordenança, han d’adjuntar a la sol·licitud de llicència municipal un es- tudi d’impacte acústic d’aquella activitat, amb memò- ria tècnica i plànols. Aquest estudi cal que faci refe- rència a: – Descripció del local, especificant els usos dels lo- cals adjacents i la seva situació respecte dels ha- bitatges més propers. – Detall de cadascun dels focus emissors de sorolls i/o de vibracions. – Indicació dels nivells de soroll previstos interiors i exteriors, a la via pública i/o als habitatges col·lindants o més pròxims, en els casos més des- favorables. – Justificació que el soroll de l’activitat no supera els valors guia corresponents, amb descripció dels sistemes d’aïllament que s’hi apliquen. S’han de detallar de manera especial les mesures correcto- res per a aïllament de sorolls d’impacte. – En cas que no sigui possible complir els nivells guia, cal la presentació d’un projecte d’aïllament amb les mesures correctores corresponents, on constarà la descripció dels materials utilitzats i els detalls constructius del muntatge, com també la indicació del grau de disminució dels nivells sonors. 2. Per tal de sol·licitar l’autorització de posada en marxa de l’activitat, cal presentar una acreditació per part d’un tècnic competent que certifiqui el compliment dels valors guia com també els re- quisits que exigeix la Norma bàsica d’edificació- condicions acústiques NBE-CA/88. En el moment de la posada en marxa, un tècnic municipal pot comprovar els nivells d’immissió sonora i de vibra- cions al habitatges contigus que puguin resultar més afectats. 3. L’Ajuntament controlarà de forma periòdica que no se superen els nivells sonors guia previstos al projecte. 4. En casos excepcionals d’especial interès públic, i encara que no sigui possible aconseguir que els ni- vells sonors no superin els valors guia, l’Ajuntament podrà concedir la llicència, tot limitant, però, l’horari d’exercici de l’activitat, com també establir condicions per al seu bon funcionament. Article 63. Activitats de pública concurrència 1. Les activitats d’oci, espectacles i recreatives que disposin d’equip de música o facin activitats musicals cal que compleixin amb les següents especificacions: – Els locals amb nivell sonor musical interior supe- rior o igual a 70 dB(A) han de fer la seva activitat amb les portes i les finestres tancades; i s’exigirà la instal·lació de doble porta i sistema de renova- ció d’aire. – Les mesures d’aïllament a aplicar als locals clas- sificats com a Classe f a l’Ordenança d’establi- ments de pública concurrència, llevat bars musi- cals o pubs s’han de calcular considerant un nivell sonor interior de 110 dB(A). – Les mesures d’aïllament a aplicar en locals desti- nats a bars, bars musicals, pubs i similars es cal- cularan considerant un nivell sonor interior de 90 dB(A). – Els serveis municipals han de comprovar les me- sures d’aïllament amb les condicions de funciona- ment de l’activitat més desfavorables. A aquests efectes se seguirà el procediment previst a l’An- nex III.8. – En els caos on el nivell sonor musical interior si- gui superior o igual a 70 dB(A) s’ha d’instal·lar un equip limitador-controlador que asseguri que els usuaris no puguin manipular els nivells d’emissió, de manera que sota cap circumstàn- cia les emissions puguin superar els límits ad- missibles. 3. Amb independència de les restants limitacions d’aquesta Ordenança a l’interior de qualsevol espai obert o tancat destinat a reunions, espectacles o au- dicions musicals, com discoteques o sales de festa, no poden superar nivells sonors màxims de 90 dB(A) en cap punt al qual tinguin accés els clients o usuaris, llevat que a l’entrada o entrades de l’establiment o espai hi hagi l’avís següent: “els nivells sonors en l’in- terior d’aquest local poden lesionar seriosament l’oï- da”. L’avís ha d’ésser perfectament visible, tant per la seva dimensió com per la seva il·luminació. 4. L’Administració ha de vetllar per a que en esta- bliment on la intel·ligibilitat siguin sinònims de confort i qualitat de servei, com restaurants, cafeteries o ci- nemes, gaudeixin d’unes bones condicions acústi- ques. 5. Quan el volum dels locals a què es refereix el paràgraf anterior superi els 350 m3, el temps de re- verberació, a freqüències entre 1.000 o 2.000 Hz en la zona destinada a públic, ha de ser d’1,2 s com a màxim, realitzant el mesurament sense presència de públic. A més a més, per raons d’insonorització o condicionament acústic, es permetrà rebaixar la dis- tància entre forjats en 10 cm, sempre i quan la distàn- cia inicial sigui la reglamentària. 6. Els locals catalogats com a monuments nacio- nals i/o inclosos en el Catàleg del Patrimoni His- toricoartístic de la Ciutat i/o el Catàleg de Monuments i Conjunts Historicoartístics de Catalunya no estaran obligats a complir allò que s’indica en el paràgraf anterior. 7. L’Ajuntament controlarà que es compleixi l’horari de tancament establert legalment, com també les condicions que estableix la llicència d’obertura. 8. Els propietaris dels locals seran directament responsables del comportament sorollós dels seus clients dins de l’establiment o en les zones d’accés. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000198 9. En cas de queixes reiterades dels veïns origina- des pel comportament incívic dels clients, l’Ajunta- ment obligarà a disposar com a mínim d’una persona encarregada de la vigilància a l’exterior de l’establi- ment a càrrec del titular de l’establiment. 10. Els titulars dels establiments no poden col·locar dispositius acústics externs, com megafonia i si- milars. En cas que es considerin necessaris, caldrà demanar la llicència municipal corresponent, la pre- sentació de la sol·licitud de la qual ha d’anar acom- panyada del formulari, degudament complimentat, previst a l’Annex III.9 de la present Ordenança. 11. Per al cas particular de locals a l’aire lliure com ara carpes, terrasses o actuacions musicals, cal tam- bé demanar autorització a l’Ajuntament, el qual l’ator- garà de forma discrecional amb els condicionants del caràcter estacional o de temporada de l’activitat i limi- tacions del seu horari i nivells d’emissió sonora. La sol·licitud de llicència ha d’anar acompanyada d’un estudi acústic, on s’incidirà en la seva repercussió so- bre els habitatges de l’entorn, especialment els més propers a l’activitat. Article 64. Activitats industrials i comercials 1. Els titulars de les activitats industrials i comer- cials estan obligats a adoptar les mesures d’aïllament adequades dels seus focus de soroll per tal que no sobrepassin els valors guia que s’indiquen a l’Annex III.1 i a l’Annex III.7 de la present Ordenança. 2. Per a l’obtenció de la llicència d’obertura caldrà la presentació d’un estudi tècnic on es justifiqui el compliment dels nivells de soroll establerts per a la corresponent zona i els criteris de qualitat acústica del local. TíTOL IV CAPTACIÓ, DISTRIBUCIÓ I CONSUM D’AIGUA POTABLE Capítol 1 Objectius i àmbit d’aplicació Article 65. Objecte i àmbit 1. L’objecte d’aquest Títol és el de determinar les condicions tecnicosanitàries a les quals han d’ajustar- se la captació, el tractament, la distribució, el submi- nistrament, l’ús i la vigilància de les aigües potables, el règim d’utilització de les mines, els pous d’aigua i els aqüeductes. 2. Resten fora de l’abast d’aquest Títol les aigües del subsòl sense tractar que, per aquesta raó, no són potables per al consum públic. 3. Està prohibit el consum públic d’aigua no po- table. Article 66. Reglaments metropolitans Les normes contingudes en el present Títol s’han d’interpretar i aplicar de conformitat i amb concor- dança amb el Reglament general del servei metro- polità d’abastament d’aigua, el Reglament metropoli- tà del servei de subministrament domiciliari d’aigua potable, i altres normes aprovades per l’Entitat Me- tropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus en matèria de serveis hidràulics de la seva competència. Capítol 2 Aigües potables de consum públic Secció 1a Captació Article 67. Registre municipal d’aigües 1. L’Ajuntament portarà un registre de totes les ai- gües que neixen en el terme municipal i totes les que hi són conduïdes. A aquests efectes, s’han d’establir i mantenir les corresponents relacions d’informació, cooperació i coordinació amb l’Administració hidràuli- ca de la Generalitat de Catalunya. 2. Sens perjudici de les relacions interadminis- tratives a les quals es refereix el paràgraf anterior, tots els propietaris d’aigües que neixen en el terme municipal de Barcelona o que hi són conduïdes per al consum o per a la seva utilització industrial o agrícola hauran de declarar-ne l’existència i subministrar a l’Administració municipal el títol de l’aprofitament, els plànols, aforaments, anàlisis practicades, trajecte de la xarxa, característiques de l’explotació i, en general, totes les dades necessàries o que l’Administració mu- nicipal demani, per a formar un registre o inventari complet i detallat del proveïment d’aigües de la ciutat i les seves condicions higièniques, com també per a poder-hi exercir la vigilància necessària i ordenada per les lleis. Article 68. Utilització d’aprofitaments privats d’aigües pel servei públic En cas de necessitat, en aplicació de la legislació d’aigües i amb prèvia autorització de l’Administració hidràulica de la Generalitat de Catalunya, l’Ajunta- ment podrà destinar els aprofitaments privats d’ai- gües a l’abastament públic a la població. Article 69. Garantia de potabilitat de les aigües Les obres de captació corresponents als pous i les mines hauran de realitzar-se de manera que s’eviti tota contaminació exterior. Queda prohibida la conne- xió a les seves conduccions de qualsevol tipus d’ai- gua ja utilitzada o de potabilitat dubtosa. Secció 2a Tractament Article 70. Condicions de la xarxa d’aigua potable Tota la xarxa pública o privada de subministradors d’aigües potables per al consum ha d’estar dotada de les instal·lacions escaients per al seu tractament i de- puració; les esmentades instal·lacions han de ser mantingudes en perfecte estat de funcionament. Article 71. Potabilització de les aigües 1. Quan les aigües destinades al consum públic no reuneixin, en el seu estat original, les característiques de potabilitat establertes en la reglamentació tecnico- sanitària per a l’abastament i control de la qualitat de les aigües de consum públic, han de ser sotmeses als processos de tractament adequats amb substàn- cies autoritzades pels organismes sanitaris compe- tents, per a l’obtenció d’aigua que s’ajusti de manera constant a les exigències reglamentàries. 2. En tot cas, les aigües de les xarxes de distribució per al consum públic han de contenir, permanentment, NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 199 clor residual lliure o combinat, o un altre desinfectant autoritzat en quantitat suficient per a garantir les condi- cions higienicosanitàries en qualsevol punt de la xarxa. Secció 3a Distribució i subministrament Article 72. Condicions de les conduccions i dipòsits 1. Els materials de les conduccions i dipòsits hau- ran de garantir l’estanqueïtat, evitar qualsevol con- tacte amb elements estranys i, al mateix temps, no alterar les característiques de potabilitat de l’aigua circulant. 2. Tant els dipòsits com els punts singulars de les conduccions hauran de ser objecte de drenatges i ne- teges periòdics a fi d’assegurar en tot moment la po- tabilitat de l’aigua subministrada. 3. Quan es procedeixi a la instal·lació de noves conduccions, o a la reparació o substitució de les existents, i després d’una inactivitat prolongada, abans de començar o reprendre el servei s’haurà de fer un rentat enèrgic i persistent amb aigua clora- da que garanteixi la desinfecció total dels trams afectats. Article 73. Garantia de cabals 1. L’Ajuntament no atorgarà cap llicència per a la construcció d’habitatges, activitats comercials o tu- rístiques ni, en general, per a qualsevol tipus d’as- sentament humà fins que no quedi garantit el cabal d’aigua necessari per al desenvolupament de la seva activitat a través del sistema de subministra- ment municipal o un altre de diferent, i fins que s’acrediti la garantia sanitària de les aigües destina- des al consum humà, d’acord amb allò que preveu la legislació vigent. 2. D’acord amb allò que disposin les Ordenances d’edificació, l’Ajuntament comprovarà, en el tràmit d’expedició de llicències, que les noves construccions tinguin previst instal·lar, a les cisternes de descàrrega d’aigua dels WC, mecanismes d’estalvi d’aigua que, tot i garantint la correcta neteja de l’inodor, en reduei- xin el consum. Article 74. Protecció contra els retorns Totes les instal·lacions domiciliàries de submi- nistrament d’aigües potables hauran de protegir-se contra els retorns d’aigua o qualsevol altra causa de contaminació. Article 75. Fonts naturals i públiques 1. Les fonts naturals del terme municipal de Barce- lona accessibles al públic seran controlades sanità- riament i seran connectades a la xarxa general sem- pre que sigui necessari. 2. En totes les fonts públiques figurarà el rètol “Ai- gua potable” o “Aigua no potable”, segons la qualifi- cació de l’aigua que subministrin. Article 76. Condicions de les instal·lacions de subministrament d’aigües 1. De manera genèrica, totes les instal·lacions de subministrament d’aigües potables han de reunir les condicions adequades perquè es pugui procedir a les operacions de neteja i manteniment amb la màxima facilitat, molèsties mínimes per als usuaris i garantia de salubritat. A aquests efectes, s’ha de procurar que la xarxa de distribució sigui mallada. 2. EI transport i la distribució d’aigües potables mit- jançant contenidors, cubells, cisternes mòbils i ele- ments anàlegs s’haurà de fer de manera que es com- pleixin per a les aigües així distribuïdes els requisits exigits a l’article 75 d’aquesta Ordenança. Secció 4a Vigilància Article 77. Control dels subministraments col·lectius 1. Dins el terme municipal, l’Ajuntament vigilarà i controlarà qualsevol tipus de subministrament col·lectiu amb destinació al consum humà, tant si es produeix a través del sistema públic com del privat. 2. Per tal de garantir la potabilitat de les aigües s’hauran d’efectuar comprovacions periòdiques pels corresponents serveis municipals, d’acord amb la le- gislació vigent. 3. Els punts de presa de mostres per al control de la potabilitat seran: a) Els orígens i/o les sortides de les plantes potabi- litzadores. b) Els dipòsits de regulació. c) Les fonts i/o els subministraments públics. d) Tots aquells punts de la xarxa les característiques dels quals demanin una major atenció. 4. La vigilància de la potabilitat de les aigües es durà a terme mitjançant els models d’anàlisis-tipus, els intervals i el nombre mínim de mostres per any que estipula la reglamentació tecnicosanitària per a l’abastament i control de qualitat de les aigües pota- bles de consum públic. Article 78. Aigües no potables Quan es comprovi la no potabilitat de les aigües, l’Administració municipal ho comunicarà a l’entitat subministradora amb requeriments expressos de les mesures que calgui adoptar. Article 79. Obligacions de les entitats subministradores 1. Totes les entitats subministradores d’aigua de consum públic estan obligades a realitzar, directa- ment o mitjançant contractació, totes les anàlisis que l’Administració municipal cregui oportunes per a ga- rantir la potabilitat permanent de les aigües. 2. D’acord amb la reglamentació tecnicosanitària per a l’abastament i control de qualitat de les aigües potables de consum públic, les entitats subministra- dores d’aigües de consum públic estan obligades a portar els registres següents: a) Registre d’anàlisis, el qual es conservarà durant cinc anys a disposició de l’Administració sanitària. b) Registre d’incidències, el qual es conservarà du- rant tres anys a disposició de l’Administració sa- nitària. Article 80. Aigües envasades Les aigües embotellades, anomenades de taula o minerals, naturals o preparades s’han d’adequar als requisits i condicions de la reglamentació tenico- sanitària per a l’elaboració, circulació i comerç d’ai- gües envasades per beure. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000200 Capítol 3 Mines, pous d’aigua i aqüeductes Secció 1a Obligacions dels titulars de mines d’aigua Article 81. Inventari de mines 1. L’Ajuntament, amb la finalitat d’exercir les fun- cions de vigilància i policia sobre les aigües i amb coordinació amb l’Administració hidràulica, portarà un inventari detallat de totes les aigües que afloren en el terme municipal o que hi són conduïdes. En aquest registre, i pel que fa a cada aprofitament, hi constarà: a) El lloc d’aforament. b) Les conduccions existents i la concreció, pel que fa a les que discorrin pel terme municipal, de les finques de propietat privada i espais públics que travessin. c) Els titulars de l’aprofitament i les dades de la ins- cripció en el Registre d’Aigües o en el Catàleg d’aigües privades, tant pel que fa a la titularitat del dret com a les servituds imposades sobre les fin- ques servents. d) Les transmissions de la titularitat dels aprofita- ments. e) Els plànols gràfics de la mina amb indicació de les cotes de profunditat i concreció dels pous exis- tents. f) Les condicions geològiques del terreny que tra- vessen, característiques de construcció de les mi- nes i càrregues màximes que poden suportar. g) L’aforament dels cabals normals, mínims i màxims. h) La naturalesa, destinació o aprofitament de les aigües. i) L’anàlisi de les aigües, que es farà periòdicament. j) Les construccions existents sobre els terrenys sota els quals discorren les mines. k) L’estat de conservació de les mines i la concreció de les obres que hi siguin necessàries, si escau, per mantenir-les en bon estat. l) La situació d’abandonament o utilització en què estigui l’aprofitament. 2. Els titulars de les mines han d’aportar les dades necessàries per a la formació i actualització de l’in- ventari. En tot cas, i sense perjudici de subministrar les altres dades que fossin requerides, han de decla- rar a l’Administració municipal en els terminis que de- termini l’Alcaldia, l’existència i característiques de les mines, i hauran de presentar un plànol del seu traçat o perímetre, pous o conduccions, com també una memòria en la qual consti el títol de l’aprofitament amb les dades d’inscripció en el Registre d’Aigües o en el Catàleg d’aigües privades de l’Administració hi- dràulica de la Generalitat de Catalunya, o altres regis- tres públics, situació i mesures, aforament dels ca- bals, naturalesa, destinació o aprofitament de les aigües i la seva anàlisi. 3. De la mateixa manera, els propietaris de ter- renys, encara que estiguin edificats, en el subsòl dels quals hi hagi mines, pous o aqüeductes, han de de- clarar a l’Administració municipal, en els terminis que assenyali l’Alcaldia, l’existència dels esmentats ele- ments, fer constar les característiques que en cone- guin i, si s’escau, les dades de la inscripció de la ser- vitud, i adjuntar un croquis dels esmentats elements. 4. Els serveis competents de l’Ajuntament compro- varan les declaracions i realitzaran les investigacions addicionals i estudis necessaris fins a completar i te- nir al dia l’inventari indicat en el paràgraf primer d’aquest article. 5. Les dades que siguin d’interès notori, especial- ment amb vista a la seguretat de les construccions i a la no contaminació de l’aigua, es comunicaran als serveis especialment competents en cada cas, a fi que aquests adoptin les mesures de control adequa- des per a garantir la protecció dels interessos que a causa de la seva funció tinguin encomanats o que puguin ser afectats per la seva actuació. Article 82. Finalitat exclusiva de les mines Es prohibeix la utilització de la galeria per a qualse- vol altra finalitat que no sigui la pròpia de la mina. Article 83. Mines abandonades 1. Les mines, pous i conduccions d’aigua l’aprofi- tament dels quals estigui abandonat i respecte als quals no consti ni es demostri l’existència de cap dret, podran ser clausurades cautelarment per l’Ajuntament que en donarà compte a l’Administració hidràulica a fi que procedeixi a la declaració de la seva caducitat. 2. L’Ajuntament podrà prohibir l’ús de les aigües aflorades que no tinguin les condicions sanitàries adequades a les finalitats a les quals es destinin, i procedir a clausurar aquestes mines i pous si els seus titulars no adopten, dintre del termini que amb aquesta finalitat es concedeixi, les mesures oportu- nes que garanteixin l’efectivitat de la prohibició. 3. Un cop clausurada una mina, l’Ajuntament po- drà desviar-ne les aigües cap a la claveguera públi- ca en el punt que estigui més a prop del seu origen dintre del terme municipal, i tapar la resta del seu re- corregut, tenint compte de compactar la terra, amb la finalitat d’evitar enfonsaments o que aquestes mi- nes es converteixin en llera d’aigües filtrades. Les obres seran fetes a càrrec de la persona que apare- gui com a titular de l’aprofitament. Si aquesta perso- na fos desconeguda o no fos possible d’exigir-li el pagament, i si el cost hagués de recaure sobre la Hisenda Municipal, es procedirà a la imposició de contribucions especials als propietaris de les finques alliberades de la mina. 4. Declarada la caducitat i amb l’autorització prèvia corresponent de l’Administració hidràulica, quan per l’aforament dels cabals o per la qualitat de les aigües, convingui a l’interès públic el manteniment de la mina o del pou clausurats, l’Ajuntament mantindrà l’explo- tació de l’aprofitament. Article 84. Reparacions i neteja de les mines 1. Els titulars dels aprofitaments, encara que mo- mentàniament no estiguin en explotació, hauran de tenir cura de les reparacions i neteges necessàries de les mines per tal de mantenir-les en bon estat de conservació i evitar l’embassament de les aigües i l’enfonsament de les lleres. 2. Els titulars comunicaran periòdicament a l’Ad- ministració municipal les obres de conservació i re- paració realitzades, l’estat de les lleres i les cons- truccions que es facin en els terrenys sota els quals discorre la mina, amb la finalitat de garantir l’exercici de l’acció de policia que competeix a l’Ajuntament amb vista a la seguretat de les perso- nes i coses. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 201 3. Sens perjudici de l’autorització de l’Administració hidràulica de la Generalitat de Catalunya, l’execució d’obres de conservació o reparació de les mines es- tarà sotmesa a llicència municipal. Les obres d’urgèn- cia notòria, necessàries per a evitar un dany immi- nent o una incomoditat manifesta i greu, podran ser realitzades sense llicència prèvia, però immediata- ment s’haurà de retre compte de la seva realització a l’Administració municipal a través del mitjà més ràpid possible. 4. L’Ajuntament inspeccionarà en tots els casos l’execució de les obres, per comprovar si es fan de conformitat amb les regles de la bona tècnica i amb els materials que s’indiquen en l’article 89 d’aquesta Ordenança. Secció 2a Construccions sobre les mines Article 85. Condicions 1. El propietari d’una finca sota de la qual discorri una mina d’aigua podrà construir-hi a sobre de tal manera que la mina no experimenti cap perjudici en la seva solidesa ni s’impossibilitin les reparacions i neteges necessàries, ni s’obstaculitzi el curs de les aigües. 2. Queda especialment prohibit de tapar els pous de registre, suprimir les obertures i forats existents destinats a les tasques de conservació i neteja, es- fondrar part d’alguna mina o donar lloc, per qualsevol causa, a l’embassament de les aigües. 3. El propietari que pretengui edificar ha de realit- zar, a més, les obres de consolidació necessàries per a la subsistència de la mina i la seguretat de l’edifica- ció que s’hagi de construir. Article 86. Requisits de les sol·licituds de llicències d’edificació 1. En les sol·licituds de llicència d’edificació, el cor- responent projecte d’obres ha d’acompanyar una de- claració subscrita pel peticionari sobre l’existència de galeries subterrànies, mines d’aigua o pous en el so- lar, encara que estiguin abandonats. 2. En cas que en el solar hi hagi elements de l’ín- dole indicada en el paràgraf anterior o anàlegs, s’haurà d’aportar un plànol topogràfic del seu traçat i s’hauran d’incorporar al projecte les corresponents obres de consolidació, segons allò que es disposa en l’article 88 d’aquesta Ordenança, per tal que el terreny compleixi les condicions de seguretat reque- rides per a l’edificació que es pretengui construir. 3. Si la declaració a la qual es refereix el paràgraf primer d’aquest article és negativa, el peticionari de la llicència ha d’assumir formalment l’obligació d’execu- tar les obres de consolidació necessàries, si, un cop iniciada la construcció, a causa dels treballs realitzats o per qualsevol altre motiu, té coneixement de l’exis- tència d’algun dels elements als quals es refereix aquest article. Si això s’esdevé, es comunicarà a l’Ad- ministració municipal en el termini de tres dies, se suspendran les obres immediatament i, durant els trenta dies següents, es presentarà un plànol topo- gràfic de l’accident i un projecte de consolidació, de conformitat amb allò que es disposa en l’article 89 d’aquesta Ordenança. Les obres d’edificació no es podran reprendre fins que no hagin estat executades, segons allò que també estipula el mateix article 89 d’aquesta Ordenança, les de consolidació. 4. Quan sigui l’Ajuntament el qui, un cop iniciada una construcció, tingui coneixement de l’existència, en el subsòl, d’una mina d’aigua, ordenarà la imme- diata suspensió de les obres i requerirà el compli- ment d’allò que es disposa en el paràgraf anterior. Article 87. Responsabilitat De l’incompliment de les obligacions establertes en els dos articles precedents, en seran responsables el propietari de la finca, el promotor, el constructor i els facultatius directors de les obres, no solament pel que fa als danys i sancions a que la seva actuació mali- ciosa o negligent hagués donat lloc, sinó també quant a la restauració de la mina, els seus accessos, pous de registre i altres elements de les conduccions, que es portarà a terme en tot cas, encara que fos neces- sària la demolició total o parcial de les obres. Article 88. Mines perilloses per a les edificacions 1. Quan una mina d’aigua discorri per sota d’un edifici construït i el seu curs constitueixi un perill, pel fet que perjudiqui la seguretat de la construcció, l’Ajuntament en requerirà el propietari perquè, en el termini que per a aquesta finalitat s’assenyali, dugui a terme les obres de consolidació necessàries, amb prèvia presentació del corresponent projecte. 2. En aquells casos en què el perill sigui imminent o quan, en el termini fixat per l’Administració munici- pal, els propietaris no hagin dut a terme les obres de consolidació, o bé aquestes no s’ajustin al projecte aprovat, l’Ajuntament executarà les obres a càrrec del propietari, i, a més, disposarà allò que convingui pel que fa a l’habitabilitat de l’immoble i el desallotjament dels seus ocupants. Secció 3a Obres de consolidació de les mines Article 89. Materials 1. Per a l’execució de les obres de consolidació de les mines s’utilitzarà: a) Preferentment, formigó en massa de tipus no infe- rior al HCP- 3 (plec de condicions de l’Ajuntament de Barcelona), resistència característica 150 k/cm2. b) Excepcionalment, per causes justificades podrà emprar-se la fàbrica de totxo massís pres amb ci- ment portland. S’exigirà el formigó armat en els casos en què les càrregues sobre el terreny ho facin necessari. 2. La utilització de qualsevol altre material que no sigui algun dels referits en el paràgraf anterior caldrà justificar-lo plenament en calcular el projecte i haurà de basar-se en un estudi geològic del subsòl i en l’ex- posició detallada de les hipòtesis en les quals es basa el càlcul de la consolidació de la mina i de la fo- namentació del edifici. 3. Quan es consideri necessari a causa de la des- tinació de les aigües de la mina, caldrà recobrir la galeria amb una capa de material que la faci imper- meable. Article 90. Funcions del servei de mines 1. El projecte serà informat pel mateix servei muni- cipal que específicament tingui al seu càrrec la vigi- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000202 lància i cura de les mines, el qual podrà introduir les modificacions que cregui convenients, les quals hau- ran de ser incorporades com a condició a la llicència que s’ha d’atorgar. 2. Les obres de consolidació seran inspeccionades pel mateix servei tècnic municipal al qual es refereix el paràgraf anterior, el qual podrà requerir la realitza- ció de totes les proves que consideri convenients per tal de verificar la perfecta execució del projecte. Tam- bé ordenarà la immediata suspensió de les obres quan aquestes s’executin amb infracció de la llicència concedida o sense observar les regles que imposa la bona tècnica. Secció 4a Efectes de les normes sobre mines Article 91. Vigència Les normes sobre mines d’aquesta Ordenança se- ran d’aplicació als titulars de les mines, pous d’aigua i aqüeductes, als propietaris de terrenys on aquells elements estiguin situats i als peticionaris de llicèn- cies d’edificació que quedin afectats pels respectius preceptes, encara que la construcció o la descoberta de les esmentades mines, pous o aqüeductes sigui anterior a la data de la seva vigència. TÍTOL V ÚS DEL SISTEMA DE SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS PLUVIALS Capítol 1 Objecte, àmbit i definicions Article 92. Objecte i àmbit d’aplicació 1. El present Títol té per objecte regular l’ús de la xarxa de clavegueram i els sistemes de depuració, fi- xant les prescripcions a les quals s’hauran de sotme- tre en matèria d’abocaments els usuaris actuals i fu- turs de les instal·lacions de sanejament. 2. L’objectiu és protegir la qualitat ambiental i sani- tària de les aigües superficials i subterrànies, com també la xarxa de clavegueram, les estacions depu- radores i altres instal·lacions del sistema de saneja- ment, tant en la seva integritat estructural com en el seu funcionament, i conseqüentment protegir la quali- tat dels medis receptors i, en particular, del mar lito- ral, dels rius Besòs i Llobregat i de la riera de Vallvidrera, i promoure la utilització lúdica de les plat- ges i del mar litoral de la ciutat i de les lleres dels rius esmentats. 3. Aquest Títol és d’estricte compliment per a la uti- lització de tots aquells elements que integren les in- fraestructures de sanejament del terme municipal, les quals inclouen: a) La xarxa de clavegueram, amb tots els seus ele- ments. b) Les estacions depuradores d’aigües residuals. Article 93. Definicions i conceptes 1. Als efectes d’aquest Títol, s’estableixen les defi- nicions bàsiques següents: Abocament limitat: Tot abocament que pel seu po- tencial contaminador i sota certes limitacions pugui tolerar-se en les instal·lacions de sanejament i a la llera receptora. Abocament prohibit: El que per la seva naturalesa i perillositat és totalment inadmissible en les instal·la- cions de sanejament. Administració municipal: La titular del servei i de les instal·lacions de clavegueram. Entitat Metropolitana: Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona creada com Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tracta- ment de Residus per la Llei 7/1987, de 4 d’abril, Ad- ministració actuant del Pla de Sanejament de Catalu- nya en el seu àmbit territorial. Reglament metropolità: Reglament metropolità d’abocaments d’aigües residuals, aprovat definitiva- ment per l’Entitat Metropolitana el 8 de maig de 1997, i publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Bar- celona, núm. 128, Annex II, de 29 de maig de 1997. Aigües d’escorriment: Les d’escorriment superfi- cial, com les pluvials, les excedents de recs o les derivades de neteja viària. Aigües residuals: Les resultants dels diferents usos que es donen en habitatges, instal·lacions comercials, industrials, sanitàries, comunitàries o públiques. Aigües residuals domèstiques: Les procedents de zones d’habitatge i serveis i generades principalment pel metabolisme humà i les activitats domèstiques. Aigües residuals industrials: Totes les residuals abocades des de locals utilitzats per efectuar qualse- vol activitat comercial i industrial, que no siguin ai- gües residuals domèstiques ni aigües d’escorriment. Aigües subterrànies: Les de qualsevol origen que discorren a través de les formacions geològiques del subsòl. Autorització d’abocament: Resolució expedida per l’Entitat Metropolitana per la qual s’autoritza l’aboca- ment d’aigües residuals al clavegueram municipal o a la xarxa metropolitana d’evacuació i sanejament, de conformitat amb el que disposa el Reglament metro- polità. Autorització de connexió: Llicència expedida per l’Ajuntament de Barcelona per la qual s’autoritza la connexió al clavegueram municipal, amb previ ator- gament, en el cas d’activitats potencialment contami- nants, de la corresponent autorització d’abocament. Claveguera pública: S’entén com a tal qualsevol conducte d’aigües residuals i pluvials construït o ac- ceptat per l’Ajuntament per al servei general de la po- blació, essent el seu manteniment i conservació rea- litzats per ell mateix. Usualment discorre col·lineal amb l’eix de la calçada, i a ella es connecten els cla- veguerons. Clavegueró: Conducte de secció petita, en general de diàmetre menor o igual a 300 mm, destinat a la conducció fins a la claveguera pública de les aigües pluvials i residuals procedents de les finques. Quan el clavegueró va paral·lel a l’eix del carrer, es denomina clavegueró longitudinal. Conca vessant: És el territori que contribueix a l’aportació de cabals a un punt determinat del sistema de sanejament, els quals poden ser cabals residuals, d’escorriment o ambdós. Embornal: Instal·lació en la via pública destinada a la captació de les aigües pluvials, composta per un element de captació en superfície i conductes o dis- positius complementaris subterranis que condueixen l’aigua captada a la claveguera. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 203 Estació depuradora d’aigües residuals, EDAR: Con- junt d’estructures, mecanismes i instal·lacions que te- nen per objecte el tractament de les aigües residuals i els fangs resultants. Instal·lacions de sanejament: Conjunt d’estructu- res, mecanismes i processos que permeten de reco- llir, transportar, bombar, tractar i eliminar les aigües residuals i pluvials. Per tant englobarà les clavegue- res, les estacions de bombament, els dipòsits de re- tenció i les estacions depuradores d’aigües residuals com a elements clau. Sistema dual: Sistema de sanejament constituït per un subsistema de drenatge subterrani de tipus con- vencional (unitari o separatiu) anomenat sistema me- nor i un subsistema de drenatge superficial, anome- nat sistema major, encarregat de drenar l’aigua d’escorriment per superfície. Sistema unitari: Sistema de sanejament, la xarxa del qual recull tant les aigües residuals com les ai- gües d’escorriment. Sistema separatiu: Sistema de sanejament, dotat de línies separades de recollida i transport d’aigües residuals i d’aigües d’escorriment, que té per objecte aconseguir una separació íntegra des d’origen fins a destí. Sobreeixidor: Dispositiu encarregat de purgar o traspassar un cabal determinat des d’una claveguera cap a una altra o al medi receptor. Xarxa de clavegueram: Sistema de conductes que recull i condueix les aigües residuals i d’escorriment. Xarxa de comunicacions per fibra òptica: Conjunt d’elements que permeten la transmissió d’imatges, veu, i dades a través de cables de fibra òptica. Aquest tipus de xarxes es caracteritzen per la seva gran capacitat i velocitat. 2. Autorització d’abocament. Les activitats poten- cialment contaminants requeriran estar en posses- sió d’una autorització d’abocament a la xarxa de cla- vegueram. Això garantirà: a) El coneixement detallat dels usuaris potencial- ment contaminants i dels seus abocaments. b) La identificació de l’origen de possibles altera- cions en el sistema comunitari de sanejament. c) La realització de pretractaments correctors dels abocaments. d) El bon funcionament dels serveis de control, vigi- lància i, si calgués, de sanció. 3. Limitació i prohibició dels abocaments. Tipologia de les aigües residuals que poden ser admeses per la xarxa de clavegueram, amb l’objecte de delimitar la qualitat dels abocaments. Es fa distinció entre dos ti- pus d’abocaments segons es prohibeixin (aquells que sota cap concepte hagin de ser incorporats a la xar- xa) o segons es limitin les concentracions d’alguns contaminants. El primer grup d’aquests abocaments és fàcilment definible, ja que es coneixen àmpliament aquelles substàncies que són nocives per a les ins- tal·lacions de sanejament. Les concentracions límits de contaminants, en canvi, han de definir-se en base a la sensibilitat dels sistemes de tractament previstos per als contaminants en qüestió; així, en el cas de depuradores biològiques, per exemple, les concentra- cions límits seran els llindars d’inhibició de l’activitat biològica. 4. Sistemes d’emergència. És necessari considerar les potencials situacions d’emergència, ocasionades per abocaments accidentals, i definir una metodolo- gia operativa reglamentada per a pal·liar les reper- cussions perjudicials que es puguin donar. 5. Correcció de la contaminació en el seu origen. Realització de pretractaments d’aquells abocaments que infringeixin la Normativa, a fi d’adequar-los als re- quisits de qualitat de cada cas. 6. Control d’abocaments. Conseqüentment amb els punts anteriors, s’haurà de preveure la definició d’un sistema de control, vigilància i, fins i tot, de sancions. 7. Instal·lació de xarxes de comunicacions per fibra òptica. Es creu necessari definir les obres i instal·la- cions necessàries, per tal d’instal·lar un tub de portafibra òptica aprofitant la xarxa de clavegueram, així com les obres auxiliars necessàries per a establir els pericons d’accés i interconnexió. 8. Salvaguarda del clavegueram. Es crea un per- mís de salvaguarda del clavegueram per a garantir que les obres d’altres infraestructures i serveis im- plantats en el subsòl no afectaran l’estat de neteja i conservació del clavegueram. Article 94. Obligatorietat del servei 1. La utilització de la xarxa municipal de clavegue- ram i, en el seu cas, de la xarxa metropolitana d’eva- cuació i sanejament d’aigües residuals és un servei de prestació i recepció obligatòries. 2. Totes les edificacions i establiments del terme municipal han d’abocar les seves aigües residuals a alguna de les xarxes públiques esmentades en el pa- ràgraf anterior, per mitjà de la corresponent connexió, i de conformitat amb el que disposen aquesta Orde- nança i el Reglament metropolità. Capítol 2 Condicions dels abocaments Article 95. Control de la contaminació en origen La regulació de la contaminació en origen, s’esta- bleix en el Reglament metropolità mitjançant prohibi- cions o limitacions en les descàrregues d’aboca- ments, amb les finalitats següents: a) Protegir les aigües receptores, eliminant qualse- vol efecte tòxic, crònic o agut, tant per a l’home com per als recursos naturals i aconseguir els objectius de qualitat consignats en cada medi re- ceptor. b) Salvaguardar la integritat i seguretat de les perso- nes que treballin a les instal·lacions de saneja- ment. c) Garantir que les instal·lacions de sanejament no es deteriorin. d) Assegurar que no s’obstaculitzi el funcionament de les estacions depuradores, tant pel que fa al tractament de les aigües residuals com al dels fangs. e) Garantir que els fangs es puguin tractar i disposar amb completa seguretat de manera acceptable des de la perspectiva mediambiental. Article 96. Abocaments limitats No es poden fer, ni al clavegueram municipal ni a la xarxa metropolitana d’evacuació i sanejament d’ai- gües residuals, abocaments que, en qualsevol mo- ment, tinguin característiques o concentracions de contaminants iguals o superiors a les expressades en l’Annex 1 del Reglament metropolità. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000204 Article 97. Abocaments prohibits 1. Està prohibit abocar al clavegueram municipal i a la xarxa metropolitana d’evacuació i sanejament d’aigües residuals tota classe de matèries o produc- tes, procedents d’usos domèstics, industrials, sanita- ris, comercials, de la construcció o de qualsevol altre ús, en estat líquid, sòlid o gasós que, d’acord amb la legislació sectorial corresponent, tenen la considera- ció de residus municipals, industrials, industrials es- pecials, tòxics, perillosos o radioactius, o qualsevol altra categoria de residus existents o que, en el futur, es pugui establir. 2. En particular està prohibit l’abocament de pintu- res, vernissos, dissolvents, olis minerals, olis de cuina cremats i totes les matèries, substàncies i productes que, amb caràcter indicatiu i no exhaustiu, es relacio- nen a l’Annex 2 del Reglament metropolità. Article 98. Revisió periòdica de limitacions i prohibicions Les relacions esmentades en els dos articles precedents no són exhaustives, sinó simplement enumeratives, i han de ser objecte de revisió pe- riòdica. Article 99. Reixat de desbast Totes les indústries, qualsevulla que en sigui l’acti- vitat, tant si realitzen o no pretractament correcte dels seus abocaments, hauran de posar una reixa de des- bast de llum adequada a la naturalesa dels seus abo- caments, amb un màxim de 50 mm, abans de l’abo- cament al clavegueram. Article 100. Cabals 1. Els cabals punta abocats a la xarxa no podran excedir del sèxtuple (6 vegades) en un interval de quinze (15) minuts, o del quàdruple (4 vegades) en una hora, del valor mitjà diari. 2. S’ha de controlar especialment el cabal i la quali- tat de l’efluent en el cas de neteja de tancs, el seu buidatge amb l’ocasió de tancament per vacances o circumstàncies anàlogues. Article 101. Prohibició de la dilució Queda terminantment prohibit l’ús d’aigua de dilu- ció en els abocaments excepte en les situacions d’emergència o perill regulats en el Capítol 3 d’aquest Títol. Article 102. Abocament d’aigües netes Queda prohibit l’abocament d’aigües netes o ai- gües industrials no contaminades (de refrigeració, etc.) als col·lectors d’aigües residuals quan pugui adoptar-se una solució tècnica alternativa per existir a l’entorn de l’activitat una llera pública o la possibilitat d’un aprofitament. En cas contrari, es requerirà una autorització especial per part de l’Administració muni- cipal per fer aquests abocaments. Article 103. Pretractament Si els efluents no compleixen les condicions i limi- tacions esmentades en el present capítol, l’usuari té l’obligació de construir, explotar i mantenir al seu càr- rec totes aquelles instal·lacions de pretractament, ho- mogeneïtzació o tractament que siguin necessàries, d’acord amb les prescripcions incloses en l’article 24 del Reglament metropolità. Article 104. Condicions especials Les previsions generals de l’article 96 d’aquesta Ordenança, com també de l’Annex 1 del Reglament metropolità, poden ser objecte de modificació i adap- tació per a determinats usuaris, si raons relacionades amb la gestió de les instal·lacions metropolitanes de sanejament, com el balanç general de certs contami- nants, els graus de dilució, la consecució d’objectius de qualitat o altres, així ho justifiquen. Aquestes con- dicions específiques hauran de figurar en l’autoritza- ció d’abocament esmentada a l’article 126 d’aquesta Ordenança. Capítol 3 Sistemes d’emergència o perill Article 105. Situacions d’emergència 1. S’entén que hi ha una situació d’emergència o perill, quan es dóna alguna de les circumstàncies se- güents: a) Quan a causa d’un accident en les instal·lacions de l’usuari existeix un risc imminent que es produ- eixi un abocament inusual a la xarxa de clavegue- ram o a la xarxa metropolitana d’evacuació i sane- jament, potencialment perillosa per a la salut de les persones, les instal·lacions, les estacions de- puradores d’aigües residuals o per a les mateixes xarxes, o bé que pugui alterar de forma substanci- al les condicions fixades per l’autorització d’abo- cament. b) Quan s’aboquin cabals que excedeixin del doble del màxim autoritzat. 2. Davant d’una situació d’emergència o perill, l’usuari té el deure de comunicar-la, pel mitjà més rà- pid al seu abast, a l’Ajuntament de Barcelona, a l’En- titat Metropolitana i a l’estació depuradora d’aigües residuals a la qual estigui connectat l’establiment del què és titular, amb l’objecte d’evitar o bé reduir els danys. 3. A més, i amb la major brevetat possible, l’usuari ha d’adoptar totes les mesures i emprar tots els mit- jans que estiguin al seu abast a fi d’aconseguir que els productes vessats ho siguin en la mínima quanti- tat possible, i/o de reduir al màxim llur perillositat. Article 106. Informe a l’Ajuntament i a l’Entitat Metropolitana En un termini màxim de set dies naturals, l’interes- sat ha de remetre a l’Ajuntament de Barcelona i a l’Entitat Metropolitana un informe detallat de l’inci- dent. En aquest informe han de figurar, com a mínim, les dades següents: a) Nom, identificació i ubicació de l’empresa. b) Cabal i matèries abocades. c) Causa de l’accident hora en què es produí i durada. d) Mesures adoptades i mitjans emprats per l’usuari. e) Hora i manera com es comunicà l’incident a l’A- juntament i a l’Entitat Metropolitana. f) Totes aquelles altres dades i precisions que per- metin una correcta interpretació de l’incident i una adequada valoració de les conseqüències. Article 107. Instruccions en cas d’emergència 1. L’Ajuntament, en coordinació amb l’Entitat Me- tropolitana, facilitarà als usuaris les instruccions que cal seguir en situacions d’emergència o perill. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 205 2. En aquestes instruccions han de figurar, en pri- mer lloc, els números telefònics als quals l’usuari ha de comunicar l’emergència. El primer d’aquests nú- meros ha de ser el del servei municipal d’emergència, el qual al seu torn donarà avís al personal del servei del clavegueram i al de l’estació depuradora d’aigües residuals receptora de l’efluent anòmal. En el supòsit que no sigui possible comunicar amb aquesta esta- ció, ha de fer-ho amb els números següents i en l’or- dre indicat. Establerta la comunicació, l’usuari ha de fer saber el tipus de productes i el volum o la quantitat que se n’ha abocat. 3. En cas d’emergència i sense perjudici del que disposin les instruccions, l’Ajuntament de Barcelona, coordinadament amb l’Entitat Metropolitana, pot dic- tar les ordres individuals de manament que siguin es- caients. 4. En la mateixa autorització d’abocament o bé amb posterioritat, la Gerència de l’Entitat Metropolita- na, coordinadament amb els serveis tècnics de l’Ajun- tament, pot exigir a l’usuari la presentació d’un docu- ment en el qual s’han d’incloure les instruccions i mesures a adoptar per part del seu personal per tal de contrarestar o reduir al mínim els efectes nocius que els eventuals accidents puguin provocar. En aquestes instruccions particulars, cada usuari ha de preveure els incidents més perillosos que puguin produir-se en funció de les característiques dels seus processos industrials. 5. Les instruccions particulars s’han de redactar de manera que siguin fàcilment comprensibles per tota classe de personal, un exemplar de les quals haurà d’estar a l’abast en tots els punts estratègics del local i, especialment, en els llocs en què els operaris han d’actuar per dur a terme les mesures correctores pre- vistes. Article 108. Mesures especials de seguretat 1. La Gerència de l’Entitat Metropolitana, amb infor- me previ dels seus serveis tècnics i l’audiència de l’inte- ressat, i coordinament amb l’Ajuntament, pot exigir en l’autorització d’abocament l’adopció de mesures correc- tores especials de seguretat, amb la finalitat de prevenir accidents que puguin provocar abocaments incontrolats de productes emmagatzemats de caràcter perillós. 2. D’acord amb l’article 30 del Reglament metropo- lità, la Comissió de Govern de l’Entitat Metropolitana pot establir la tipologia d’indústries a les quals, com a condició per a l’atorgament de l’autorització d’aboca- ment, se’ls exigirà que disposin d’una assegurança de responsabilitat civil, per les quanties que també fi- xarà l’òrgan esmentat. Capítol 4 Utilització de la xarxa de clavegueram Article 109. Construcció de clavegueres En tota via pública municipal la construcció de les clavegueres haurà de precedir o, almenys, ésser si- multània, si això fos tècnicament aconsellable, a la del paviment definitiu corresponent. Article 110. Condicions dels claveguerons Seran condicions prèvies per a l’atorgament d’auto- ritzacions d’obres, tant de construcció com de repara- ció d’un clavegueró o d’un clavegueró longitudinal: a) Que l’abocament d’aigües residuals de qualsevol activitat potencialment contaminant tingui la pre- ceptiva autorització d’abocament. b) Que la claveguera a la qual desguassa el clave- gueró estigui en servei. c) Quan hagi de connectar a un clavegueró longitu- dinal s’exigirà un acord previ entre el sol·licitant, el propietari i tots els altres usuaris, per contribuir a les despeses que ocasionarà a l’esmentat propie- tari aquella construcció i les que origini la conser- vació futura de l’obra. Article 111. Construcció particular de clavegueram 1. Es podrà autoritzar als particulars de construir per si mateixos trams de clavegueram en la via públi- ca, de conformitat amb el que disposa la Llei de rè- gim especial d’aquest Municipi. 2. En aquests casos, el particular podrà sol·licitar de l’Ajuntament la redacció del corresponent projecte o bé haurà de presentar un projecte detallat de l’obra i, una vegada aprovat per l’Ajuntament, executar-lo sota la inspecció municipal. El sol·licitant haurà d’in- gressar el 3% de l’import-pressupost de l’obra en concepte d’inspecció i direcció a càrrec del personal tècnic municipal, i dipositar el 10% de l’esmentat im- port com a garantia, el qual li serà tornat un cop rebu- da definitivament l’esmentada obra. 3. La construcció de trams de clavegueram per part de particulars obliga a aquests a restituir en igualtat de condicions els trams preexistents, i els béns, tant públics com privats, que haguessin resultat afectats. 4. En tot cas, els projectes de clavegueram d’inicia- tiva privada hauran de complir les exigències del Pla General Municipal d’Ordenació i del Pla especial mu- nicipal de clavegueram vigents. Article 112. Ús obligatori de la xarxa 1. Els edificis existents o que es construeixin en finques amb façana davant de la qual existeixin cla- vegueres públiques hi hauran d’abocar les aigües pluvials i residuals a través del corresponent cla- vegueró. 2. Si la finca té façana en més d’una via pública el propietari podrà escollir la claveguera pública on hagi de desguassar la finca, sempre que hidràulicament sigui possible. 3. Quan no existeixi claveguera pública davant de la finca, però sí a una distància inferior als 100 me- tres, el propietari haurà de conduir les aigües a l’es- mentada claveguera mitjançant la construcció d’un clavegueró longitudinal, el qual es podria sol·licitar i construir mancomunadament per a tots els propieta- ris de finques situades a l’esmentat tram. Aquesta distància es mesurarà a partir de l’aresta de la finca (intersecció del límit del solar més pròxim a la cla- veguera amb la línia de façana), i seguint les ali- neacions dels vials afectats per la construcció lon- gitudinal. 4. Els propietaris dels edificis ja construïts en la data d’entrada en vigor de la present Ordenança s’hauran d’ajustar a les prevencions següents: a) Si tinguessin desguàs mitjançant un pou negre o fossa sèptica i la seva connexió a la xarxa de cla- vegueres fos tècnicament possible, estan obligats a connectar-hi l’esmentat desguàs a través del clavegueró corresponent i a modificar la xarxa in- terior de la finca per connectar-la amb l’esmentat a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000206 clavegueró i anul·lar l’antic sistema. En aquest cas, transcorregut el termini d’un mes a partir del requeriment que a l’efecte haurà de dirigir l’Admi- nistració municipal al propietari interessat, sense que aquest hagi sol·licitat el clavegueró de des- guàs, l’Ajuntament procedirà a la seva construcció a càrrec del propietari esmentat, fins a la línia de façana, i aplicarà l’arbitri amb finalitats no fiscals sobre pous absorbents amb els recàrrecs que procedeixin, fins que no es modifiqui la xarxa inte- rior i s’anul·li l’antic sistema de manera que el desguàs al clavegueró sigui correcte. b) Si aquells edificis tinguessin desguàs a cel obert di- recte o indirecte sense tractament previ, o a qual- sevol altre sistema de tractament incorrecte que produeixi un abocament anòmal, estan obligats a entroncar l’esmentat desguàs amb la xarxa de cla- vegueram, llevat que es tracti del supòsit de l’apar- tat núm. 6 d’aquest article, en què s’admet provi- sionalment un tractament previ. Transcorregut el termini de 15 dies a partir del requeriment que a l’efecte haurà de dirigir l’Administració municipal al propietari interessat, sense que aquest hagi elimi- nat l’abocament anòmal, o sol·licitat el clavegueró de desguàs, l’Ajuntament procedirà a la seva cons- trucció a càrrec del titular del desguàs, aplicant-li les sancions que procedeixin fins que no es modifi- qui la xarxa interior per al seu entroncament cor- recte al clavegueró, independentment de les que corresponguin per les infraccions en les quals s’ha- gi incorregut per l’abocament a cel obert. 5. L’obligació establerta en el paràgraf anterior no- més serà exigible quan en la via pública a la qual tin- gui façana l’edifici hi existeixi clavegueram públic o quan en tingués a una distància inferior als 100 me- tres, mesurats segons el que es disposa en l’apartat 3, supòsit en el qual la conducció d’aigües al clave- gueram haurà de realitzar-se a través del correspo- nent clavegueró longitudinal al qual es refereix l’es- mentat precepte. 6. Quan la distància des de l’aresta a la clavegue- ra, mesurada d’acord amb el que estableix el parà- graf 3, sigui superior als 100 metres, no s’autoritzarà l’edificació del solar, llevat que el propietari al mateix temps o prèviament a la sol·licitud de llicència d’edifi- cació presenti el projecte de desguàs, el qual haurà d’ésser aprovat per l’Ajuntament, i es comprometi a realitzar-lo dins el termini que s’estableixi. 7. En cas de tractar-se d’habitatges unifamiliars en zones mancades de clavegueram o d’altres casos ex- cepcionals, l’Ajuntament podrà autoritzar la depuració completa individual de les aigües residuals i l’aboca- ment a cel obert de les aigües pluvials (drenatge dual), si les condicions ho permeten. Article 113. Condicions de la connexió 1. La conducció des d’un edifici a la claveguera pú- blica podrà efectuar-se directament o mitjançant un clavegueró longitudinal. Podrà autoritzar-se el des- guàs de diversos edificis a través d’un sol clavegueró si tècnicament fos necessari sempre que la servitud o servituds que a l’efecte es constitueixin siguin degu- dament inscrites en el Registre de la Propietat. 2. La connexió a la xarxa de clavegueram d’un nou usuari haurà de complir les exigències del Pla Gene- ral Municipal d’Ordenació i del Pla especial municipal de clavegueram vigents. 3. Quan la cota del desguàs particular no permeti la conducció a la claveguera per gravetat, l’elevació de les aigües haurà de ser feta pel propietari de la fin- ca. En cap cas no podrà exigir-se a l’Ajuntament cap responsabilitat pel fet que, a través del clavegueró de desguàs, puguin penetrar en una finca particular ai- gües procedents de la claveguera pública. Article 114. Autorització de connexió de nous claveguerons transversals i longitudinals 1. Quan una empresa o particular necessiti des- guassar una edificació de nova implantació a través d’un nou clavegueró o fins i tot mitjançant un clave- gueró existent, haurà de sol·licitar l’autorització de connexió mitjançant clavegueró transversal o clave- gueró longitudinal, per la qual cosa haurà de presen- tar un plànol de la xarxa de desguàs interior de l’edifi- ci en planta i alçada a escales de 1:100 o 1:50, detallant expressament els sifons generals i la ven- tilació aèria. En el cas de peticionaris de caràcter industrial potencialment contaminants, descrites a l’Annex 3 del Reglament metropolità, hauran de pre- sentar, a més a més, la documentació indicada a l’Annex 6 del mateix Reglament metropolità. En el cas d’interès d’aprofitament d’un clavegueró preexis- tent, els serveis tècnics municipals dictaminaran si és viable aquesta possibilitat. 2. A més d’observar en la construcció les disposi- cions legals i les dimensions adequades per a un desguàs correcte, hauran de complir-se les preven- cions següents: a) Els claveguerons seran del material i diàmetre que designin els serveis tècnics municipals, es- sent el diàmetre com a mínim de 25 cm, i aconse- llant-se un pendent mínim del 3%. b) Tots els aparells amb desguàs existents en els habitatges o instal·lacions tindran el seu propi sifó i, de no existir circumstàncies que aconsellin una altra cosa, haurà d’instal·lar-se també un sifó per cada baixant o bé un sifó general per a cada edifi- ci per evitar el pas de gasos i múrids. c) Entre l’entroncament del clavegueró i el sifó gene- ral de l’edifici es disposarà obligatòriament una canonada de ventilació sense sifó ni tancament que sobrepassi de dos metres l’últim pla accessi- ble de l’edifici i que haurà de situar-se com a mí- nim a 2 m de distància dels predis veïns. Per l’es- mentada canonada podran conduir-se les aigües pluvials sempre que, respectant la lliure ventilació, els punts laterals de recollida estiguin deguda- ment protegits per sifons o reixes que impedeixin el pas de múrids. El no compliment d’aquesta prescripció impedirà la concessió de la llicència del clavegueró. d) Els baixants de l’edifici podran servir per a ventila- ció aèria, substituint la canonada destinada a aquest fi, en el qual cas hauran de complir les condicions que s’exigeixen en l’apartat anterior. e) En els edificis ja construïts, les conduccions d’ai- gües pluvials podran ser utilitzades com a xeme- neies de ventilació quan siguin susceptibles d’adaptar-se a les condicions assenyalades en els epígrafs anteriors i sempre que desguassin direc- tament al clavegueró. f) En els nous claveguerons on els serveis tècnics municipals prevegin problemes de retorn de l’ai- gua de la claveguera, es recomana la instal·lació NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 207 d’una vàlvula de clapeta antiretorn en el clavegue- ró. També és aconsellable la construcció d’un pou de registre que permeti el seu manteniment, el qual serà responsabilitat del propietari del clave- gueró. En tot cas, es deixa a voluntat i responsa- bilitat del sol·licitant la instal·lació de la clapeta i del pou de registre. g) En els nous claveguerons és obligatòria la cons- trucció d’un pou de registre al tram comprès entre el parament exterior de la façana de l’edifici i la claveguera pública, procurant que estigui quan més a prop millor de la façana, per tal de facilitar la conservació del clavegueró. Aquest pou tindrà les dimensions, graons i tapa normalitzades pels serveis tècnics municipals. h) En el cas de claveguerons que recullin aigües d’estacions particulars de bombament d’aigües residuals, s’exigeix un temps màxim de retenció al pou de bombament de quinze minuts per evitar fermentacions. Si, tot i amb això, es produïssin problemes d’olors, el propietari del clavegueró haurà de reduir encara més aquest temps, o hau- rà d’addicionar les substàncies químiques ne- cessàries que evitin aquests problemes, sense produir-ne d’altres a la xarxa de clavegueram, com sedimentacions, etc. i) En el supòsit que es detectin pudors al carrer i es comprovi que no existeix en un determinat edifici la canonada de ventilació, prevista en l’apartat c) anterior, l’Administració municipal podrà exigir l’adaptació del sistema de baixants. Article 115. Construccions municipals i particulars 1. Sense perjudici del que disposa l’article 118 d’aquesta Ordenança, per al supòsit a què es refe- reix, l’Ajuntament construirà els claveguerons en el tram comprès entre la claveguera pública i la façana de la finca i procedirà a la reposició del paviment, tot això a càrrec del propietari i d’acord amb el Quadre de Preus Unitaris vigent en aquell moment per aquests treballs. 2. Les obres començaran dintre dels quinze dies següents al de la justificació d’haver-se efectuat els ingressos previstos en les Ordenances fiscals pels drets de llicència i com a dipòsit del cost de l’obra. 3. La construcció de la part del clavegueró a l’inte- rior de la finca fins al parament extern de la seva fa- çana haurà d’ésser feta pel peticionari, el qual esta- rà obligat a observar les indicacions que a l’efecte formulin els serveis tècnics municipals per tal que pugui realitzar-se degudament la connexió amb el clavegueró exterior i que es compleixin les preven- cions de l’article 114 d’aquesta Ordenança. Article 116. Obligació d’admetre altres abocaments 1. Aquells que hagin obtingut llicència per a la construcció d’un clavegueró longitudinal, i sempre que la secció i el cabal ho permetin, queden obligats a admetre-hi aigües procedents de les finques d’aquells particulars que obtinguin la corresponent autorització municipal. Amb caràcter previ però, aquests altres usuaris han d’assumir l’obligació de contribuir a les despeses ocasionades per la cons- trucció de l’esmentat clavegueró longitudinal i les que origini la seva conservació, de manera que el cost d’una i l’altra resulti costejat per tots els que l’utilitzin. 2. El repartiment del cost entre els usuaris d’un cla- vegueró longitudinal s’ajustarà a allò que en cada cas convinguin els propietaris respectius i, de no haver-hi acord, a allò que decideixi l’Administració municipal, la qual repartirà el cost de construcció i conservació del clavegueró en tantes parts iguals com escomeses reals tingui el clavegueró, prescindint en el seu cas del fet que cadascuna tingui a la vegada altres esco- meses subsidiàries. La contribució al cost de la cons- trucció d’un clavegueró longitudinal que realitzi qual- sevol nou usuari es repartirà per parts iguals entre el propietari inicial i els altres usuaris que hagin satisfet la seva aportació per aquest concepte fins aquell mo- ment. Per fer el repartiment de costos es considerarà el valor actualitzat del clavegueró seguint els índexs publicats per l’Institut Nacional d’Estadística, i con- siderant un període d’amortització del clavegueró de 50 anys. 3. En el cas que l’Ajuntament necessiti connectar- hi aigües públiques, el clavegueró longitudinal s’in- corporarà a la xarxa pública de clavegueram, i el seu manteniment serà responsabilitat de l’Ajuntament des de llavors endavant. 4. En cas que no existeixi un propietari clar del cla- vegueró, l’Ajuntament considerarà com a interlocutor el propietari que hagi fet el tram de clavegueró longi- tudinal ubicat més aigües amunt, si bé la responsabi- litat i propietat del clavegueró longitudinal seran dels propietaris de totes les finques que hi estiguin con- nectades. Article 117. Modificacions dels claveguerons L’Ajuntament, quan variï la disposició de les vies públiques, podrà ordenar la modificació o variació de l’emplaçament del clavegueró longitudinal, sense dret per part dels interessats a cap indemnització. Article 118. Condicions per a la connexió d’un clavegueró a la xarxa 1. Són condicions prèvies per a la connexió d’un clavegueró o d’un clavegueró longitudinal a la xarxa existent: a) Que l’efluent compleixi les limitacions que fixa el Reglament metropolità. b) Que el clavegueram estigui en servei. 2. En el cas d’existir alguna canalització fora d’ús que pogués conduir l’abocament del clavegueró fins a la xarxa general, per a la seva posada en servei serà preceptiva l’autorització de l’Administració municipal després de la seva corresponent inspecció i compro- vació. Les despeses que ocasionin els treballs es- mentats seran per compte del peticionari indepen- dentment del resultat de l’informe emès. 3. Per a aquells edificis o solars que tinguin des- guàs provisional s’estableixen les normes següents: a) Si la nova claveguera en construcció discorre a una profunditat igual o menor de 2,50 m respecte de la rasant de la via pública, no es permetrà la construcció de claveguerons de desguàs a la nova claveguera des que s’iniciïn les obres de pa- vimentació de l’esmentada via fins que hagin transcorregut tres anys de la data de la recepció definitiva de les obres, quan aquestes s’hagin por- tat a terme per contracte. b) Si la nova claveguera discorregués a una profun- ditat superior a 2,50 m respecte a la rasant de la via pública, podran autoritzar-se claveguerons de a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000208 desguàs a la nova claveguera durant el període assenyalat en l’apartat a) anterior, sempre que tècnicament sigui possible portar a terme la cons- trucció del clavegueró en mina, de manera que el nou paviment de la calçada no pugui sofrir dete- riorament en un període de tres anys comptats de la manera indicada en l’esmentat apartat a). Article 119. Desguassos provisionals En portar-se a terme les obres de construcció de noves clavegueres públiques, s’anul·laran tots els desguassos particulars que amb caràcter provisional (claveguerons longitudinals o connexions amb els clavaguerons) s’haguessin autoritzat per a les fin- ques situades al seu davant, essent obligatori a la connexió directa. Article 120. Connexions industrials Les connexions d’instal·lacions industrials a la xarxa hauran d’ésser independents per cada indús- tria, llevat que n’hi hagi una agrupació legalment constituïda. Article 121. Pericó de registre 1. Totes les instal·lacions d’abocament d’aigües in- dustrials han de disposar d’una arqueta o pericó de re- gistre segons el model detallat a l’Annex 5 del Regla- ment metropolità, situat aigües avall de la instal·lació d’homogeneïtzació i/o depuració pròpia, si existeix, i en tot cas al més pròxim possible a la sortida de la instal·lació. Haurà de situar-se com a mínim a 1 m de qualsevol element singular que pugui alterar el flux normal de l’efluent (reixes, reduccions, corbes, etc). 2. En tot cas, el registre ha d’ésser accessible en tot moment als serveis tècnics municipals i als serveis d’inspecció de l’Entitat Metropolitana. Article 122. Agrupacions d’indústries 1. En el cas d’existir agrupacions d’indústries legal- ment constituïdes que, conjuntament o exclusivament, portin a terme actuacions de millora dels efluents, hau- rà d’instal·lar-se a la sortida de les corresponents de- puradores, una arqueta o pericó de registre com l’indi- cat en el paràgraf anterior. De totes les mostres que s’hi obtinguin, es deduirà la idoneïtat o la manca de qualitat de l’efluent. En el cas que aquest últim no sigui apte per al seu abocament a la xarxa pública, les cor- responents sancions s’imposaran a la persona jurídica de l’agrupació. 2. Les prescripcions d’aquest apartat, i en previsió de la possible desaparició de l’agrupació representa- tiva, com també per a la determinació de les possi- bles responsabilitats individualitzades i la seva quan- tia en el cas de no utilització o ús incorrecte de la instal·lació depuradora, no exclouen que totes i ca- dascuna de les indústries pertanyents a l’agrupació hauran de tenir el seu corresponent pericó per a la presa de mostres. Article 123. Entroncaments i obres accessòries 1. Les obres necessàries per als entroncaments i obres accessòries a noves clavegueres durant el seu període de construcció seran realitzades pel contrac- tista adjudicatari de la construcció de les esmentades clavegueres a càrrec del pressupost del projecte. 2. En qualsevol altre tipus d’entroncament a la cla- veguera pública se seguiran les anteriors normes, sense altres diferències que les de caràcter fiscal que en el seu cas hagin d’aplicar-se. Article 124. Neteja i reparació dels desguassos particulars 1. La neteja i reparació dels desguassos particulars han de fer-les els seus propietaris, amb obtenció prè- via de l’oportuna llicència municipal pel que fa a la re- paració. No obstant això, podran sol·licitar que els es- mentats treballs siguin realitzats per l’Ajuntament a càrrec dels al·ludits propietaris. En tot cas, els propie- taris dels claveguerons són els únics responsables del seu perfecte estat de funcionament. 2. Quan s’observés alguna anomalia o desperfecte que fes necessària alguna obra de reparació o neteja de claveguerons de qualsevol classe, es requerirà el propietari perquè l’executi, amb llicència prèvia, en el termini que s’assenyali, passat el qual sense haver-la realitzat, l’Administració municipal podrà procedir a l’esmentada neteja o reparació amb càrrec al propie- tari titular del clavegueró. En cas que l’estat del clave- gueró afecti la seguretat de la via pública, l’Ajunta- ment actuarà d’ofici amb urgència i passarà després, el càrrec al propietari del clavegueró afectat. 3. Si es tractés d’un clavegueró longitudinal en el qual existís més d’un entroncament, el responsable davant l’Ajuntament de la neteja i conservació serà únicament i exclusivament el propietari titular de l’es- mentat clavegueró, sense perjudici del seu dret a re- partir entre tots els usuaris les despeses que allò li produeixi. 4. La reparació o neteja per part de l’Administració municipal a què es refereixen els paràgrafs anteriors comprendrà solament el tram de desguàs situat a la via pública, i les del tram corresponent a l’interior de la finca s’hauran de portar a terme pel propietari. 5. En els casos en què es faci una reparació, s’aconsella construir el pou de registre previst a l’arti- cle 118.2 g) d’aquesta Ordenança per als nous clave- guerons. Article 125. Obres municipals i facultats de l’Ajuntament L’Ajuntament es reserva el dret a realitzar en la via pública, per sí o a través de tercers, qualsevol treball de construcció, reparació o neteja de claveguerons o d’eliminació o reposició de paviments que en surtin afectats. Capítol 5 Autorització d’abocaments Article 126. Autorització metropolitana 1. Els titulars de les activitats potencialment conta- minants relacionades en l’Annex 3 del Reglament me- tropolità han de realitzar els seus abocaments d’aigües residuals al clavegueram o a la xarxa metropolitana d’evacuació i sanejament en les condicions establertes en el Reglament metropolità i comptar amb l’autoritza- ció d’abocament atorgada per l’Entitat Metropolitana. 2. Els abocaments directes al mar o a la llera pública i els indirectes que s’efectuïn per mitjà d’instal·lacions no compreses en la xarxa del clavegueram municipal o dels col·lectors de la xarxa metropolitana d’evacuació han de ser autoritzats per l’Administració hidràulica de la Generalitat de Catalunya. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 209 Article 127. Requisit previ de l’autorització metropolitana 1. L’autorització d’abocament a la qual es refereix l’article anterior és requisit previ perquè l’Ajuntament autoritzi, al seu torn: a) L’obertura, l’ampliació o la modificació d’una in- dústria potencialment contaminadora. Abans de la posada en marxa d’aquestes activitats, els serveis tècnics de l’Entitat Metropolitana han de compro- var el correcte funcionament del pretractrament exigit en l’autorització d’abocament. b) La construcció, reparació o remodelació de clave- guerons. 2. La construcció de foses sèptiques i altres siste- mes de sanejament autònom s’ha d’ajustar a les pre- visions de l’article 12.1 b) i a l’Annex 9 del Reglament metropolità. En aquest cas, l’autorització municipal requereix l’autorització prèvia de l’Administració hi- dràulica de la Generalitat de Catalunya. 3. Resten, en tot cas, prohibits: a) Els desguassos per mitjà de pou negre. b) Les injeccions directes al subsòl. c) Les connexions a la xarxa que no siguin indepen- dents per a cada indústria, llevat d’allò que preveu l’article 122 d’aquesta Ordenança. Quan això no sigui possible, s’haurà de proposar com a alterna- tiva una solució tècnicament adequada. d) La descàrrega a cel obert o a una claveguera que estigui fora de servei. Article 128. Documentació de la sol·licitud Per a l’obtenció de l’autorització d’abocament cal aportar a la corresponent sol·licitud les dades que fi- guren en la documentació especificada en l’Annex 6 del Reglament metropolità Capítol 6 Instal·lació de xarxes de comunicacions per fibra òptica al clavegueram Article 129. Autorització municipal i tipologia general de les instal·lacions 1. L’Ajuntament pot autoritzar la instal·lació de xarxes de comunicació a l’interior del clavegueram, sempre que això sigui compatible amb les funcions pròpies d’aquesta infraestructura municipal 2. Els conductes portadors de la fibra òptica s’han de col·locar grapats a les parets interiors de les sec- cions de les clavegueres al llarg de les traces forma- des per les interseccions de la volta i els tabolls i, excepcionalment, encastats a l’interior de les sec- cions estructurals. 3. Els conductes portafibra òptica, aprofitaran les sortides oferides pels pous de registre de la xarxa i mitjançant la construcció d’una conducció en rasa en- tre el pou i el pericó, i aniran des d’un pericó fins un altre, tots dos situats a la vorera, de tal forma que els instal·ladors de la fibra òptica no hagin de treballar a l’interior de la xarxa. Article 130. Característiques generals dels materials 1. El tub portafibra òptica que s’instal·larà grapat a l’interior de les clavegueres i excepcionalment, en- castrat, serà de polietilè d’alta densitat de 40 mm de diàmetre exterior, i tindrà color groc, amb franges identificatives de diversos colors. Estarà empaquetat en bobines d’un mínim de 500 m., preparat per a una pressió de 6 atmosferes, i tindrà un radi de corbatura mínim no inferior a 25 cm. 2. El tub portafibra òptica anirà habitualment sub- jecte a la paret interior de la claveguera de manera que aquesta subjecció es realitzarà amb unes grapes de material metàl·lic plastificat amb tanca completa sense cargols, col·locades mitjançant tacs d’expansió o químics (en funció del tipus i estat de la paret) i tan- cament a pressió al voltant del tub. La resistència mí- nima de cada grapa serà de 150 Newton. Article 131. Instal·lació en zones crítiques 1. Quan el tub portafibra òptica s’instal·li en zones crítiques, on pot estar exposat a més accions mecàni- ques i a cops sobtats produïts per persones o per ob- jectes arrossegats per l’aigua, s’haurà de protegir el tub de polietilè amb una conducció protectora addicio- nal d’un diàmetre més gran. 2. Les zones crítiques es concreten en dos tipus: zones de transició entre la claveguera i l’ascens pel pou de registre, on el tub passa per llocs on els ope- raris poden donar-hi cops amb facilitat; i en segon lloc, zones on el tub s’aparti del seu traçat habitual al final dels tabolls i començament de la volta, i discorri per punts de la secció més exposats als cops per sò- lids flotants; això es dóna en les àrees de transició en les proximitats dels pous, i en els entroncaments i girs sobtats de les clavegueres. 3. Els tubs protectors utilitzats en les zones críti- ques, també grapats, seran d’acer flexible anticorro- siu, o de PVC corrugat amb reforç interior d’acer anti- corrosiu flexible, de 50 mm de diàmetre, amb un radi de corbatura mínim no inferior a 25 cm. Article 132. Rases 1. Les rases que serviran per a construir les con- duccions d’unió entre els pous de registre i els peri- cons a la vorera, han de tenir una secció rectangular amb una amplada de 45 cm i una profunditat mínima de 87 cm, essent els 27 cm inferiors realitzats en for- migó i la resta amb un rebliment de terra conforme als requisits establerts al respecte per l’Ordenança municipal corresponent. 2. Els dos tubs de protecció en rasa se situaran a 13,5 cm del fons de la rasa encastats en el formigó. 3. Un cop construïda la rasa, la rigola i tots els al- tres elements del carrer s’hauran de deixar en les mateixes condicions preexistents. Article 133. Tubs protectors 1. Dins la conducció en rasa que va des del pou de registre fins al pericó de connexió de la fibra òptica, el tub portafibra se situarà a l’interior d’uns tubs protec- tors de PVC corrugats llisos per l’interior amb un dià- metre de 110 mm. 2. Aquests tubs de protecció van encastats dins d’un prisma de formigó en rasa, i se n’hi col·locaran dos. 3. Els tubs de protecció se segellaran amb silico- na pels seus extrems: pou de registre i pericó de connexió. Article 134. Pericons 1. Els pericons d’interconnexió i connexió se situa- ran a la vorera, tan a prop de la calçada com sigui possible. Per un costat hi arribaran els dos tubs de protecció instal·lats a la rasa, i per l’altra en sortiran a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000210 els tubs de protecció de la connexió de fibra òptica que va a la finca. 2. Les característiques dels pericons de registre són les següents: a) Dimensions interiors de 90 cm de fons (mínim) per 80 cm d’amplada i 80 cm de llargada. b) Fons de formigó d’un gruix mínim de 15 cm i pa- rets de maçoneria. c) Tapa de fosa practicable amb frontissa del grup 4 (D. 400, Norma UNE 41-300-87), amb part mòbil circular d’un mínim de 70 cm. La tapa contindrà les paraules “Fibra òptica”, a més del nom i logo- tip de l’Ajuntament. d) Tubs de drenatge a la solera del pericó, amb un mínim de tres unitats. e) Dins del pericó, s’hi ha de deixar uns 15 cm de tub portafibra òptica, per tal de facilitar les opera- cions posteriors d’introducció de la fibra. Article 135. Traça dels tubs 1. En general, el traçat dels tubs serà longitudinal i paral·lel a la directriu de la secció de la claveguera. El tub discorrerà grapat tocant la paret interior i seguint la línia d’intersecció dels tabolls amb la clau de la secció. En tot cas, el radi mínim de curvatura del tub serà de 30 cm. 2. El fet de tenir limitat el radi mínim de curvatura del tub portafibra òptica a 30 cm, fa que en les proxi- mitats dels pous de registre d’entrada i sortida, i en els punts singulars de la claveguera, com canvis de direcció sobtats o empalmaments, la traça del tub portafibra òptica hagi d’abandonar el seu recorregut normal, seguint traçats corbats o amb torsió sense separar-se de la paret de la claveguera sempre que sigui possible, per tal d’aconseguir introduir-se en els punts de pas sense tenir mai un radi de curvatura in- ferior a 30 cm, i en tot cas amb el més gran possible. L’aprofitament de la forma de volta de la clau de mol- tes clavegueres serà de gran ajuda en la consecució de l’objectiu anterior. Article 136. Característiques constructives de les connexions Per tal de facilitar el procés d’introducció de la fibra òptica a l’interior del tub portafibra, serà imprescindi- ble que les connexions necessàries en acabar-se les bobines del tub tinguin les característiques constructi- ves següents: a) El tub no es connectarà introduint el final d’un tram a l’interior del començament de l’altre, ja que això crearia un punt de possibles problemes. La unió es farà presentant els dos extrems l’u contra l’altre, dins d’un “manguito” de connexió amb do- ble rosca i preses troncòniques. Les connexions descrites suportaran una pressió mínima de 6 at- mosferes. b) Només estarà permès de fer connexions en zo- nes normals del traçat del tub, i de tota manera s’evitaran en la mesura que sigui possible. Article 137. Prova d’estanqueïtat Mitjançant la tècnica de l’aire comprimit, es farà per cada tram una prova d’estanqueïtat a 6 atmosferes, des dels parells de pericons exteriors de connexió. També es farà una prova de mandrilat amb aire com- primit fent córrer un element “bala” al llarg de tot el conducte. Article 138. Instal·lació dels tubs 1. El tub en les zones normals s’instal·larà grapat a la paret amb una separació entre grapes de entre 60 cm i 80 cm, en funció de l’estat de la claveguera, i sempre amb una fletxa màxima d’1 cm. 2. En els casos en què l’estat de conservació de la claveguera ho aconselli, es procedirà a una instal·la- ció encastada, en una regata de 6 cm de profunditat realitzada en la mateixa traça, i revestida amb morter de baixa retracció. 3. En les zones crítiques, si les característiques de la paret de la claveguera són adequades, s’instal·larà el tub grapat, però amb la separació entre grapes ne- cessària per fer-li adoptar amb fermesa el traçat de- sitjat. En el cas d’una claveguera deteriorada, es farà una instal·lació encastada seguint les directrius de l’apartat anterior. 4. La instal·lació dels tubs de protecció de zones crítiques requerirà l’ús de grapes adequades al seu diàmetre. Article 139. Plànols El contractista lliurarà, preferentment en suport in- formàtic, plànols finals d’obra de les obres i instal·la- cions que hagi fet. Com a mínim, han de contenir les informacions següents: a) Definició del traçat en planta i en alçat, amb espe- cial atenció al posicionat del tub en l’interior de les seccions. b) Grafiat de les característiques dels materials utilit- zats (grapes, tubs de protecció, etc.) c) Punts de connexió dels tubs. d) Esquemes de detall del traçat en els casos espe- cials, com zones crítiques i trams encastats. Capítol 7 Afeccions d’altres obres al clavegueram Article 140. Permís de salvaguarda del clavegueram 1. Per tal de garantir el manteniment d’un correcte estat de neteja i conservació de la xarxa de clavegue- ram, cal que les obres d’altres infraestructures que puguin produir afeccions importants al clavegueram, tinguin un permís de salvaguarda del clavegueram previ a la seva llicència d’obres. 2. Aquest permís serà preceptiu en totes les obres d’infraestructures importants que es facin al subsòl de Barcelona, essencialment, totes les obres del fer- rocarril metropolità, dels Ferrocarrils de la Generali- tat, de Renfe, aparcaments subterranis, galeries de serveis, i aquelles obres d’execució de serveis de gas, telèfon, electricitat i aigua on l’Administració municipal ho consideri necessari per la seva impor- tància. 3. També es requerirà aquest permís a totes aque- lles obres d’edificacions, aparcaments subterranis i altres instal·lacions que requereixin un abocament provisional de les aigües residuals de l’obra al clave- gueram. 4. Per a sol·licitar aquest permís caldrà presentar al Registre de l’Ajuntament, una instància sol·licitant el permís de salvaguarda del clavegueram, acompanya- da del projecte a executar. Quan d’entrada ja es pre- vegi una afecció del clavegueram, caldrà presentar la seva definició, incloent planta, perfil i detalls de l’obra de clavegueram afectada. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 211 5. En l’atorgament d’aquest permís municipal de salvaguarda es tindrà en compte el que estableix l’ar- ticle 19 del Reglament metropolità en relació a la zona de servitud i protecció. Article 141. Garantia 1. Prèviament a l’expedició del permís de salva- guarda del clavegueram, el peticionari haurà de cons- tituir un dipòsit que fixarà l’Administració municipal per a respondre de la bona execució de les afeccions al clavegueram i dels danys i perjudicis que es puguin produir com a conseqüència de l’execució de les obres. Les inspeccions que realitzin els serveis tèc- nics municipals o els de l’Entitat Metropolitana també es facturaran amb càrrec a aquest dipòsit. 2. En la constitució del dipòsit previ es tindran en compte les normes següents: a) En general, cada dipòsit garantirà les obligacions corresponents a una sola obra, sense perjudici d’a- llò indicat en el paràgraf 3 d’aquest mateix article. b) Quan el permís de salvaguarda del clavegueram el sol·licitin, solidàriament o mancomunadament, diverses entitats, el dipòsit serà únic i conjunt per a totes. c) El dipòsit podrà constituir-se en metàl·lic o mitjan- çant aval bancari. 3. En el cas d’entitats i empreses que realitzen de forma habitual obres que afecten el clavegueram, la constitució del dipòsit es podrà efectuar anualment, segons el volum d’obra que l’ens sol·licitant hagi construït l’any immediatament anterior. Article 142. Replanteig de les obres 1. Abans del començament de les obres d’infraes- tructures o serveis suara esmentades, se’n farà el seu replanteig en presència dels serveis tècnics res- ponsables del clavegueram. 2. Aquests serveis tècnics podran inspeccionar les obres durant la seva construcció i seran els encarre- gats de rebre-les, pel que fa al clavegueram, un cop acabades. 3. En cas que hi hagi defectes o danys, el titular del permís de salvaguarda haurà de reparar-los abans d’un mes, en cas contrari l’Ajuntament encarregarà les reparacions a qui cregui convenient, amb càrrec al dipòsit existent. Article 143. Devolució de la garantia La devolució del dipòsit només es produirà un cop transcorregut, si s’escau, el termini de garantia i després dels informes previs dels serveis tècnics esmentats que acreditin la conformitat de les obres executades. Capítol 8 Inspecció i control Article 144. Disposicions generals 1. Amb caràcter general, el funcionament dels es- tabliments i de les instal·lacions subjectes a aquest Títol de l’Ordenança serà objecte d’actuacions d’ins- pecció i control, de conformitat amb el que estableix al respecte el Reglament metropolità d’inspecció i control del medi, aprovat definitivament en sessió del Consell Metropolità de 15 de juliol de 1993, així com el que també disposa al respecte el Reglament me- tropolità d’abocaments d’aigües residuals. 2. Totes les mesures, proves, mostreigs, tècniques de conservació i anàlisi per a determinar les caracte- rístiques en els abocaments d’aigües residuals s’han de dur a terme d’acord amb els mètodes normalitzats per a anàlisi d’aigües residuals assenyalats en l’An- nex 4 del Reglament metropolità, i identificats i defi- nits en la darrera edició del Standard methods for the examination of water and wastewater de l’American Public Health Association (APHA), o bé qualsevol al- tra metodologia que, a judici dels serveis tècnics de l’Entitat Metropolitana i de l’Ajuntament, garanteixi uns resultats analítics equivalents. Article 145. Pràctica de les inspeccions 1. A fi de posar-les a disposició dels serveis tèc- nics de l’Entitat Metropolitana i de l’Ajuntament, els establiments industrials han de comptar amb les instal·lacions descrites a l’article 43 del Reglament metropolità. 2. Les inspeccions i altres actes de control i vigilàn- cia que s’efectuïn per vetllar pel compliment d’aques- ta Ordenança seran realitzades pels serveis tècnics municipals, sens perjudici del conveni que es pugui establir a l’efecte entre l’Ajuntament i l’Entitat Metro- politana. 3. Les actuacions s’iniciaran en les formes previs- tes a l’article 8 del Reglament metropolità d’inspecció i control del medi. 4. Amb l’acreditació prèvia del personal encarre- gat de la inspecció, els inspeccionats tenen les obli- gacions assenyalades a l’article 9 del Reglament metropolità d’inspecció i control del medi. 5. Transcorreguts quinze minuts des de l’acredita- ció del personal inspector, els impediments dels ins- peccionats pot comportar la incursió en la correspo- nent infracció. Article 146. Comprovacions En les visites d’inspecció, i utilitzant els mitjans pre- vistos a l’article 10 del Reglament metropolità d’ins- pecció i control del medi, es poden efectuar les com- provacions següents: a) Estat de les instal·lacions i del seu normal funcio- nament en ordre a garantir la qualitat de l’efluent, tal i com estigui assenyalat en l’autorització d’abo- cament. b) Presa de mostres de l’abocament o abocaments a la xarxa pública o en qualsevol altre punt en què es pugui originar, com també de les aigües pluvials. c) Realització in situ de totes les anàlisis que es con- siderin oportunes. d) Mesura dels cabals abocats. e) Comprovació dels cabals de subministrament i/o d’abastament mitjançant captacions pròpies. f) Comprovació de l’estat, instal·lació i funcionament dels elements de control dels efluents definits a l’autorització d’abocaments. g) Comprovació dels compliments de les altres obli- gacions previstes en el Reglament metropolità i fi- xades amb caràcter específic en l’autorització d’abocament de l’establiment objecte de la ins- pecció. Article 147. Informació 1. Els usuaris de la xarxa municipal de clavegue- ram i de la xarxa metropolitana d’evacuació i saneja- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000212 ment, subjectes a autorització d’abocament, han de facilitar semestralment a l’Entitat Metropolitana tota la informació relativa als seus consums d’aigua, inde- pendentment de quina sigui la seva font d’abasta- ment. 2. Els usuaris als quals es refereix el paràgraf ante- rior també han de trametre a l’Entitat Metropolitana la informació necessària, tant per al control del seu abo- cament com per a la gestió general de les aigües re- siduals. Aquesta informació es complimentarà om- plint els qüestionaris que ha de facilitar l’esmentada Entitat i que han de ser objecte de tramesa anual. Article 148. Presa de mostres 1. Amb caràcter general, en les visites d’inspecció i control en les quals calgui efectuar preses de mos- tres, el personal inspector ha de procedir de confor- mitat amb el que preceptua al respecte l’article 12 del Reglament metropolità d’inspecció i control del medi. 2. Amb caràcter particular, la presa de mostres cal fer-la d’acord amb el procediment regulat a l’article 48 del Reglament metropolità d’inspecció i control del medi i les operacions efectuades s’han de fer constar a l’acta de la inspecció. Article 149. Acta de la inspecció 1. Un cop realitzada la inspecció, se n’aixecarà acta per triplicat, tal i com estipula l’article 11 del Re- glament metropolità d’inspecció i control del medi. 2. En el cas que el representant de l’empresa es negui a signar-la, aquesta negativa es farà constar en la mateixa acta, i les dues còpies, junt amb l’original, restaran en poder dels inspectors. 3. Per a les inspeccions efectuades com a ac- tes d’instrucció ordenats en el si d’un procediment sancionador degudament incoat, no cal la comunica- ció prèvia ni l’assistència del representant de l’empre- sa. Una còpia de l’acta d’inspecció junt amb un dels envasos, si s’ha procedit a la presa de mostres, se- ran, això sí, lliurats a l’empresa expedientada, imme- diatament després d’haver procedit a la presa i a l’ai- xecament de l’acta. TÍTOL VI GESTIÓ DE RESIDUS Capítol 1 Disposicions generals sobre la gestió dels residus Article 150. Objecte i àmbit 1. El present Capítol té per objecte regular les con- dicions en les quals l’Ajuntament ha de prestar, i l’usuari ha d’utilitzar, el servei de recollida de residus municipals i altres residus la gestió dels quals corres- pongui als ens locals. 2. Tenen la condició d’usuaris del servei municipal de recollida de residus tots els veïns i altres persones físiques amb domicili a Barcelona, i les persones físi- ques o jurídiques titulars de qualsevol tipus d’establi- ment professional, comercial, industrial o de serveis situat en el terme municipal. Article 151. Objectius D’acord amb el Programa General de Gestió de Residus i el Programa de Gestió de Residus Munici- pals, i en execució del Programa Metropolità de Ges- tió de Residus Municipals, la política de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de gestió de residus està adreçada a la consecució dels objectius següents: a) Promoure la minimització dels residus i de la seva perillositat. b) Promoure’n la reutilització. c) Promoure la recollida segregada i selectiva de les diferents fraccions residuals. d) Reciclar materials i, en particular, la matèria orgà- nica per mitjà del compostatge o la biometa- nització. e) Valoritzar. f) Disposar adequadament els rebuigs. g) Regenerar els espais degradats per les descàrre- gues incontrolades. Article 152. Residus municipals Són residus municipals els residus domèstics i també els residus de comerços, d’oficines i de serveis i d’altres residus que, per la seva naturalesa o com- posició, poden assimilar-se als residus domèstics, in- closes les fraccions recollides selectivament. Article 153. Classificació dels residus municipals Als efectes d’aquesta Ordenança, es consideren tres grups de residus municipals: a) Residus municipals ordinaris. Són els produïts per l’activitat domèstica particular, els residus de co- merços, oficines, serveis i altres generadors sin- gulars, assimilables als municipals, així com els procedents de la neteja viària i dels espais verds. b) Residus voluminosos. Són els que no poden ser evacuats per mitjans convencionals de recollida per causa de la seva envergadura, com grans electrodomèstics, mobles, matalassos, somiers, portes i altres. Els sistemes habituals de recollida és el porta a porta o les deixalleries. c) Residus municipals especials. Són els que tenen el mateix origen que els residus ordinaris, però que a causa de la seva composició han de ser gestionats de manera diferenciada perquè poden comprometre el tractament biològic o la recupera- ció d’altres fraccions, a més de comportar un risc per al medi o per a la salut de les persones, com ara pintures, llums fluorescents, piles usades, fri- gorífics, olis usats, bateries de cotxe, runa, en- derrocaments i residus de la construcció que continguin fibrociment, i qualsevol altre residu qualificat com a especial en el Catàleg de residus de Catalunya. Article 154. Fraccions residuals. A fi de definir les diferents formes per a la seva gestió els residus municipals es divideixen en les fraccions residuals següents: 1. Matèria orgànica. Comprèn els residus orgànics propis de la llar que es produeixen principalment en les cuines en la manipulació, preparació i consum de menjar, i també els residus provinents de generadors singulars, com ara mercats, restaurants, hotels, co- merços d’aliments, grans superfícies comercials i al- tres. També s’inclouen en aquesta categoria els resi- dus de jardineria i poda, tant si prové d’espais públics com privats. 2. Paper i cartró. Comprèn diaris, revistes, fullets, cartons, paper escrit, paper d’ordinador, paper de cui- NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 213 na i tota mena de d’envasos i embolcalls d’aquests materials. 3. Vidre. Inclou els residus d’envasos d’un sol ús, utilitzats per a les ampolles d’aigües minerals, vins, li- cors, cerveses, refrescos, conserves, menjars prepa- rats i altres envasos, així com els vidres de finestres i miralls lliurats a les deixalleries. 4. Plàstics. Inclou tota mena d’envasos i altres pro- ductes fabricats amb materials plàstics, en les seves diferents composicions: polietilé de baixa densitat (PEBD), polietilè d’alta densitat (PEAD), polipropilè (PP), poliestirè (PS), policlorur de vinil (PVC), polietilè tereftalat (PET), poliuterà (PU) i qualsevol altre. 5. Metalls. Inclou tota mena d’elements, productes, envasos, llaunes o embalatges de ferro, coure, plom, llautó, alumini, acer o de qualsevol altre metall o aliat- ge de metalls. 6. Tèxtils. Inclou roba, draps, restes de tapisseria, però també calçat i altres peces de vestir de pell. 7. Runa. Enderrocaments i altres residus de la construcció i la demolició d’edificacions, la gestió dels quals és de competència municipal, de conformitat amb allò que disposa al respecte el Decret 201/1994, de 26 de juliol. 8. Residus sanitaris (grups I i II). Aquests residus es gestionaran de conformitat amb allò que estipu- len el Decret 300/1992, de 24 de novembre, el De- cret 7/1994, de 22 de febrer, i les normes que els despleguin o substitueixin. 9. Materials compostos de dues o més fraccions, sempre que siguin valoritzables de forma inde- pendent. 10. Rebuig. Materials no inclosos en cap de les fraccions residuals anteriors o que, tot i que formin part d’algun d’ells, no són valoritzables. Article 155. Categories de residus en funció de llur procedència. Segons el seu origen, els residus s’inclouen en les categories següents: 1. Les deixalles de l’alimentació i del consum do- mèstics produïdes pels ciutadans en els habitatges particulars. 2. Les cendres de calefacció domèstica individual. 3. Els residus procedents de l’escombrada de les voreres efectuada pels propis veïns. 4. Els residus produïts com a conseqüència de pe- tites obres domiciliàries, quan el lliurament diari als serveis de recollida no ultrapassi els 20 litres. 5. La brossa de l’esporgada d’arbres i del manteni- ment de plantes, sempre que es lliuri trossejada en bossa. 6. Els envasos, embalatges i embolcalls i altres produïts en locals comercials. 7. Les fraccions residuals produïdes per activitats comercials i de serveis, sempre que siguin assimila- bles a residus municipals. 8. Els residus produïts pel consum de bars, restau- rants i altres establiments que tinguin per objecte el despatx de productes alimentaris cuinats o en els quals es realitzin consumicions de qualsevol mena, així com els produïts en grans superfícies comercials, supermercats, autoserveis i establiments similars. 9. Els residus de consum en general produïts en residències, hotels, hospitals, clíniques, col·legis i al- tres establiments públics, assimilables a residus mu- nicipals. 10. Els mobles, estris domèstics i trastos vells, in- closos la roba, el calçat i qualsevol producte anàleg. En aquesta categoria s’hi inclouen els residus sanita- ris dels Grups I i II, assimilables a municipals de con- formitat amb el Decret 300/1992, de 24 de novembre. 11. Els animals domèstics morts d’un pes inferior a 80 kg. 12. Les deposicions dels animals domèstics que si- guin lliurades de manera higiènicament acceptable d’acord amb el que estableix el paràgraf 6 de l’article 219 d’aquesta Ordenança. 13. Els vehicles fora d’ús o no aptes per a la circu- lació quan hi concorrin les condicions de presumpció d’abandonament que estableix l’Ordenança municipal de circulació, i aquells altres vehicles els propietaris dels quals n’hagin fet renúncia expressa en favor de l’Ajuntament per procedir a la seva disposició. Article 156. Residus exclosos del servei municipal de recollida de residus Queden exclosos del servei municipal de recollida de residus els materials següents: 1. Els rebuigs, cendres i escòries produïts en fàbri- ques, tallers, magatzems i instal·lacions de tracta- ment de residus. 2. Les cendres produïdes en instal·lacions de cale- facció central dels edificis. 3. Els residus sanitaris d’hospitals, clíniques, centres assistencials, laboratoris i altres establiments similars, inclosos en els Grups III i IV del Decret 300/1992, de 24 de novembre. 4. Els animals morts d’un pes superior a 80 kg. 5. Les deixalles i fems produïts en escorxadors, granges, laboratoris, casernes i altres establiments similars, públics o privats. 6. Els productes procedents del decomís. 7. Qualsevol material residual que, en funció del seu contingut o presentació es pugui qualificar de tò- xic o perillós. 8. Qualsevol altre material residual assimilable als assenyalats en els números anteriors i, en tot cas, els que en circumstàncies especials determini l’alcalde o el regidor que, per delegació o desconcentració exer- ceixi la competència corresponent. Article 157. Classes de serveis municipals de recollida El serveis municipals de recollida es divideixen en serveis generals, servei de deixalleria, serveis sec- torials, de runa, i serveis de recollida de residus es- pecials d’origen domèstic. Capítol 2 Servei general de recollida de residus Article 158. Modalitats de recollida general de residus Segons de la classe de residus, d’una banda, i també en funció de les característiques urbanístiques dels diferents barris i zones de la ciutat, el servei mu- nicipal de recollida general de residus pot adoptar, in- distintament, les modalitats següents: a) Recollida indiferenciada dels residus assenyalats en els números 1, 2, 3, 4 i 12 de l’article 155 d’a- questa Ordenança per mitjà de contenidors a les voreres, mentre d’acord amb la legislació secto- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000214 rial d’aplicació no sigui obligatòria la recollida se- gregada de la fracció orgànica dels residus muni- cipals. b) Recollida segregada i en contenidors diferenciats a les voreres de la matèria orgànica i del rebuig, als quals es refereixen els números 1 i 9 de l’arti- cle 154. c) Sistemes pneumàtics a les voreres i als habitat- ges de recollida segregada de matèria orgànica i d’altres fraccions residuals, d’acord amb el que es disposi per a cada zona. d) Recollida indiferenciada dels residus assenyalats en els números 1, 2, 3, 4 i 12 de l’article 155 d’a- questa Ordenança per mitjà de bosses diposita- des a la vorera o bé en les àrees d’acumulació que es determinin, mentre d’acord amb la legisla- ció sectorial d’aplicació no sigui obligatòria la re- collida segregada de la fracció orgànica dels resi- dus municipals. e) Recollida selectiva de les fraccions residuals dels residus assenyalats en els números 2, 3, 4, 5 i 6 de l’article 154 d’aquesta Ordenança, per mitjà de contenidors situats en àrees d’aportació determi- nades. f) Recollida selectiva de les fraccions residuals dels residus assenyalats en els números 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 12 de l’article 155 d’aquesta Ordenança, per mit- jà de bosses dipositades a les voreres o en àrees d’acumulació. g) Recollida indiferenciada, o bé segregada i selecti- va, mitjançant cubells, bujols i altres contenidors d’ús col·lectiu per part de comunitats d’usuaris. h) Recollida indiferenciada, o bé segregada i selecti- va, mitjançant contenidors d’ús específic per a co- merços i establiments públics. i) Recollida domiciliària o porta a porta dels residus voluminosos als quals es refereix l’apartat b) de l’article 153 d’aquesta Ordenança i, en el seu cas, de les fraccions residuals dels números 2 i 3 (pa- per i cartró, i vidre) de l’article 155. j) Recollida per conductes d’ús col·lectiu de fraccions indiferenciades o selectives per part de comunitats d’usuaris, comerços o establiments públics. k) Recollida porta per porta de fraccions segregades a comerços i establiments públics, sens perjudici del règim de la recollida dels envasos i dels resi- dus d’envasos comercials establert en la seva le- gislació específica. Article 159. Obligacions dels usuaris 1. La utilització de les diferents modalitats de reco- llida, en funció de la fracció residual a la què estan destinats, i el respecte als horaris fixats són obligato- ris per als usuaris. 2. Els diferents règims, horaris, freqüències i sis- temes de recollida seran establerts per l’alcalde, pel regidor de l’àrea corresponent o bé pels regidors-de- legats dels Districtes, en funció de les competències que tinguin atribuïdes, per delegació o desconcen- tració. 3. L’Alcaldia també podrà establir l’obligació que les bosses, com també els cubells bujols i altres con- tenidors comunitaris, en particular en les modalitats dels apartats e), g) i f) de l’article anterior, siguin ho- mologats. 4. Els usuaris també estan obligats a lliurar les dei- xalles en condicions que no produeixin abocaments mentre dura l’operació. Si per incompliment d’aquest deure es vessen residus a la via pública, l’usuari en serà el responsable. 5. Els serveis municipals poden rebutjar la recollida dels residus que no hagin estat convenientment pre- sentats i lliurats pels usuaris, d’acord amb el que s’estipula en aquest article. Article 160. Limitacions relatives a la utilització dels contenidors 1. A les zones de la ciutat on s’hagi establert la re- collida mitjançant contenidors fixos, es prohibeix es- tacionar vehicles davant la zona senyalitzada per a la ubicació del contenidor. 2. Es prohibeix moure o traslladar els contenidors dels seus emplaçaments. Article 161. Altres prohibicions En relació a la gestió de residus, està prohibit: a) El lliurament de deixalles que continguin líquids, aigües residuals, olis cremats i residus líquids o susceptibles de liquar-se. b) L’evacuació de residus sòlids per la xarxa de cla- vegueram, ni que s’hagin triturat prèviament. c) La instal·lació de cremadors domèstics, indivi- duals o col·lectius, per a deixalles. d) L’evacuació pels conductes d’ús col·lectiu, als quals es refereix el paràgraf 4 de l’article següent, de deixalles materials sense protegir, i l’aboca- ment de líquids, d’aigües residuals, olis cremats i de residus líquids o que es puguin liquar. Article 162. Condicions dels edificis 1. Els edificis destinats a habitatges particulars, els locals comercials i de serveis i altres establiments als quals es refereixen els números 6, 7, 8 i 9 de l’article 155 d’aquesta Ordenança, han de disposar d’un es- pai tancat de dimensions suficients per a l’emmagat- zematge dels residus que produeixen. 2. En les edificacions construïdes abans de l’entra- da en vigor de l’Ordenança municipal de la neteja, el 18 d’octubre de 1983, cal habilitar l’espai per a dei- xalles als quals es refereix l’article anterior, si les con- dicions de prestació del servei de recollida així ho exigeixen, i llevat que comptin amb conductes d’ús comunitari de recollida pneumàtica. 3. Els espais esmentats en els paràgrafs ante- riors s’han de mantenir en les adequades condi- cions d’higiene i netedat, i l’acumulació de deixalles s’ha d’efectuar mitjançant l’ús de contenidors tan- cats estancs. Les característiques d’aquests espais s’han d’ajustar a les previsions que al respecte efectuen els articles 147 a 149 de les Ordenances metropolitanes d’edificació o la normativa que les substitueixi. 4. Els conductes d’ús col·lectiu per a evacuació de residus han de complir la corresponent norma tècnica municipal i, en tot cas, les previsions que fa al res- pecte l’article 151 de les Ordenances metropolitanes d’edificació. En tot cas, el lliurament de deixalles es farà tenint cura del manteniment físic i higiènic d’aquests conductes. 5. Els conductes d’ús comunitari destinats a la re- collida pneumàtica, situats a l’interior dels habitatges, han d’ésser mantinguts en bon estat i en condicions de funcionament a càrrec dels propietaris de cada ha- bitatge. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 215 Capítol 3 Servei de punts verds o deixalleries Article 163. Objecte dels punts verds Els punts verds o deixalleries són centres munici- pals preventius i de tractament, destinats a la recep- ció dels residus transportats i lliurats pels ciutadans, a l’emmagatzematge, a la gestió dels subproductes, amb particular atenció a les operacions de recupera- ció dels residus que es puguin fer en el mateix punt verd, i al transport del rebuig fins a les instal·lacions de disposició final dels residus. Article 164. Usuaris dels punts verds Poden utilitzar el servei dels punts verds els ciuta- dans particulars, com també les oficines, els comer- ços, les entitats públiques i privades i la petita indús- tria, que no tinguin contractada amb gestors autoritzats la recollida específica dels residus que generen, amb les limitacions de volum, pes i tipologia que s’establei- xen en l’article següent. Article 165. Residus admissibles als punts verds 1. Amb les limitacions de quantitat que determini l’Alcaldia, als punts verds o deixalleries municipals s’hi poden acceptar les següents classes de fraccions residuals: 1.1. Residus especials: a) Medicaments caducats b) Fluorescents i llums de vapor de mercuri c) Pneumàtics d) Bateries e) Pintures f) Vernissos g) Piles h) Electrodomèstics que continguin substàncies pe- rilloses, com ara els frigorífics i) Olis vegetals j) Olis minerals i llaunes d’envasos que n’hagin contingut. k) Runes, enderrocaments i altres residus de la construcció que continguin fibrociment 1.2. Residus municipals i assimilables: a) Paper i cartró b) Vidre c) Plàstics d) Ferralla i metalls e) Fustes f) Tèxtils g) Electrodomèstics que no continguin substàncies perilloses h) Restes de jardineria o esporgada, trossejada o no i) Olis cremats j) Mobles i altres elements voluminosos en desús. 1.3. Terra, runa, enderrocaments i altres residus de la construcció, inclosos entre els residus espe- cials de l’apartat l) del paràgraf 1.1 d’aquest ma- teix article. 2. Amb caràcter general, la utilització dels punts verds per part dels usuaris particulars que hi lliurin residus d’origen domèstic no estarà subjecta a cap contraprestació. Mitjançant la corresponent Orde- nança fiscal, l’Ajuntament establirà les taxes que per la utilització dels punts verds han de satisfer els usu- aris que siguin titulars d’activitats industrials, comer- cials o de serveis, així com la capacitat dels vehicles a partir de la qual també s’exigirà, en tot cas, el pa- gament de taxa. 3. No es pot admetre el lliurament als punts verds de residus industrials que no estiguin identifi- cats per part del gestor ni, en cap cas, residus in- dustrials especials, tòxics i perillosos, ni residus sa- nitaris. 4. Els productors o posseïdors dels residus indus- trials es poden, però, eximir de l’aplicació de les limi- tacions dels dos paràgrafs anteriors mitjançant l’esta- bliment de convenis específics amb l’Administració municipal. Capítol 4 Serveis de recollida sectorial de residus Article 166. Modalitats de recollides sectorials 1. Els serveis de recollida sectorial són els que te- nen per objecte: a) La recollida de residus voluminosos, com mobles, estris domèstics, matalassos, somiers, trastos vells i altres materials rebutjats pels ciutadans en les seves activitats de reparació o substitució de l’equipament domèstic, amb exclusió de qualsevol mena de residus d’origen comercial. b) La recollida d’animals morts de menys de 80 kg. c) La recollida de vehicles fora d’ús, de conformitat amb les previsions de l’Ordenança municipal cor- responent. 2. A més, l’Ajuntament pot establir els serveis de recollides sectorials següents: a) Recollida porta a porta de paper cartró, vidre, en- vasos i altres fraccions residuals susceptibles de recollida selectiva. b) Recollides específiques per a generadors singu- lars, en particular dels productors de matèria or- gànica degudament segregada i de fraccions resi- duals susceptibles de recollida selectiva. Article 167. Recollida de voluminosos La recollida dels residus voluminosos esmentats a l’apartat a) de l’article anterior s’efectuarà mit- jançant el sistema establert per l’Administració municipal. Article 168. Recollida d’animals morts La recollida de cadàvers d’animals domèstics de menys de 80 kg es farà amb avís previ de l’interessat als serveis municipals. Article 169. Recollida de vehicles 1. L’Ajuntament esdevé propietari i ha de recollir els vehicles abandonats quan es donin les circums- tàncies següents: a) Quan el vehicle, per la seva aparença i estat, faci presumir, a judici de la Guàrdia Urbana, una situa- ció d’abandonament i es compleixin el terminis i disposicions legals establerts. b) Quan el propietari del vehicle fora d’ús el declari residual, declaració que comportarà la renúncia de la seva propietat en favor de l’Ajuntament. 2. En els supòsits establerts en el paràgraf ante- rior, la recollida dels vehicles i la seva posterior destinació es regeix per les disposicions establer- tes al respecte en l’Ordenança municipal corres- ponent. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000216 Capítol 5 Règim i horari dels serveis de recollida general i sectorial Article 170. Disposicions generals 1. L’Ajuntament establirà la prestació del servei de recollida general i sectorial, en totes les seves moda- litats, amb la freqüència i els horaris que considerin més adients. 2. L’Ajuntament pot introduir, en qualsevol moment, les modificacions del serveis de recollida que, per motiu d’interès públic, consideri convenients. 3. L’Administració municipal farà pública amb ante- lació suficient qualsevol canvi en l’horari, la forma o la freqüència de prestació dels serveis, llevat de les dis- posicions dictades per l’alcalde en situació d’emer- gència. Article 171. Horaris del servei 1. Quan la prestació del servei de recollida sigui diürna, es fixarà l’horari de dipòsit de les escom- braries, així com el de retirada dels elements con- tenidors. 2. Quan la prestació del servei sigui nocturna, es prohibeix dipositar les deixalles al carrer abans de les 20 hores del vespre. 3. S’autoritza la permanència al carrer de conteni- dors i bujols normalitzats per a deixalles, un cop buits, fins les 8,30 hores del matí. Abans d’aquesta hora, els responsables d’aquests contenidors o bujols els han de retirar de la via pública. Capítol 6 Gestió de runes Secció 1a Disposicions generals Article 172. Àmbit d’aplicació 1. Aquest Capítol regula: a) El dipòsit, el lliurament, la càrrega, el transport, l’acumulació i l’abocament de les terres, runes, enderrocaments i altres residus de la construc- ció continguts en el Decret 201/1994, de 26 de juliol. b) La instal·lació a la via pública de contenidors i de sacs destinats a la recollida i al transport d’a- quests residus procedents de la construcció i la demolició d’edificis i d’obres en general. 2. Les disposicions d’aquest Capítol no són d’apli- cació a les terres i altres materials assimilables quan siguin destinats a la venda o al subministrament per a treballs d’obra nova. Sí que s’aplicaran, en canvi, to- tes les prescripcions del present Títol sobre gestió de residus a la prevenció i correcció de la brutícia a la via pública, produïda com a conseqüència de la càr- rega, descàrrega i transport relacionats amb obres. 3. Amb caràcter general, la gestió de runes, la seva vinculació amb les llicències municipals d’edificació o d’enderrocament i la seva garantia es regeix pel Re- glament metropolità per a la gestió dels enderroca- ments, les runes i altres residus de la construcció, aprovat pel Consell Metropolità el 6 de febrer de 1997 (BOP núm. 43, de 19 de febrer de 1997) i pel Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderroca- ments i altres residus de la construcció. Article 173. Definicions Als efectes d’aquest Capítol, s’entendrà per: Contenidor metàl·lic: El recipient metàl·lic reutilitza- ble, de forma prismàtica trapezoïdal o rectangular, equipat amb tapa i dispositius que permeten la seva càrrega i descàrrega mecanitzada des de vehicles adaptats exclusivament al seu transport amb la inter- venció d’un sol operari. Sac de runes: El recipient de teixits de materials tèxtils o plàstics, de forma cúbica o prismàtica rec- tangular, dotat de dispositius de suspensió que per- meten la seva càrrega i descàrrega des de vehicles amb caixa de càrrega dotats dels elements d’eleva- ció adients, amb la intervenció d’un sol operari. Titular del contenidor o del sac de runes: La perso- na física o jurídica promotora de l’obra o, si s’escau titular, de la llicència d’obres. Responsables del contenidor o del sac de runes: La persona física o jurídica que el comercialitza buit, ella mateixa o amb la intermediació de tercers, perce- bent directament o indirectament del seu usuari un preu pel seu subministrament, recollida, transport i disposició un cop ple, així com el promotor o el titular de la llicència d’obres Transportista del contenidor o del sac de runes: La persona física o jurídica, coincident o no amb el responsable del sac, degudament inscrita en el Re- gistre de Transportistes de la Junta de Residus, i responsable de la seva recollida, transport i disposi- ció un cop ple. Article 174. Finalitats de la intervenció municipal en la gestió de les runes 1. La intervenció de l’Administració municipal en la gestió de terres i runes té per objecte evitar: a) L’abocament incontrolat o fet de manera inade- quada. b) L’abocament en llocs no autoritzats. c) L’ocupació indeguda de terrenys o de béns de do- mini públic. d) El deteriorament dels paviments, de la via pública i d’altres elements estructurals de la Ciutat. e) L’abandonament a la via pública de les runes i dels contenidors i sacs amb els quals es recullen. f) La generació de brutícia a la via pública i a altres superfícies de la ciutat. I també: g) Obtenir el màxim d’aprofitament dels subproduc- tes, matèries i substàncies que contenen aquests residus de la construcció. h) Garantir que les operacions de recollida, trans- port, valorització i de disposició del rebuig es du- guin a terme atenent les exigències i requeri- ments d’una alta protecció al medi ambient i de preservació de la natura i del paisatge. 2. En particular, l’Administració municipal fomenta- rà que l’abocament de terres i runes es faci en els llocs que convinguin a l’interès públic i de manera que es faciliti la recuperació d’espais degradats. 3. En les obres municipals, tant si s’executen per administració com si són objecte de contractació a ter- cers, l’Ajuntament procurarà que s’utilitzin materials procedents del reciclatge de runes i d’enderrocaments. Article 175. Recollida de runes a la via pública 1. El dipòsit i la recollida de terres, runes, enderro- caments i altres residus de la construcció a la via NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 217 pública s’ha d’efectuar per mitjà de contenidors metàl·lics o de sacs degudament autoritzats. 2. Queda prohibit l’abandonament i la recollida d’altres residus en els contenidors i sacs de terres i runes, com també el dipòsit d’aquests residus de la construcció en contenidors de recollida de residus municipals, llevat dels destinats a la recollida indife- renciada, no segregada ni selectiva, en els quals es poden dipositar terres i runes quan el volum diària- ment lliurat no ultrapassi els 20 litres per dia. 3. Ni en contenidors metàl·lics, ni en sacs col·lo- cats a la via pública, no es poden dipositar residus que, tot i procedir de moviments de terres, obres de reforma, o d’enderrocaments d’immobles, siguin caracteritzables com a residus especials, d’acord amb allò que disposa el Catàleg de residus de Ca- talunya. Article 176. Condicions L’evacuació, lliurament i dipòsit de terres, runes, enderrocaments i altres residus de la construcció s’ha d’ajustar a les condicions següents: a) Aquests residus no es poden evacuar barrejats amb d’altres, amb les excepcions previstes en el present Títol. b) No es poden dipositar en els contenidors metàl·lics o en els sacs de runes residus que continguin ma- tèries inflamables, explosives, nocives o perilloses; residus susceptibles de putrefacció o de produir olors desagradables, i tota mena de materials que, per qualsevol motiu, puguin causar molèsties als veïns i vianants. c) No es poden dipositar mobles, estris, trastos vells i qualsevol altre material residual en els conteni- dors metàl·lics i sacs de runes, regulats en aquest Capítol. d) No es pot abocar terres, runes i enderrocaments en terrenys de domini públic municipal que no ha- gin estat expressament habilitats per a aquesta finalitat. e) No es pot abocar aquests residus de la construc- ció en terrenys de propietat pública o particular, llevat que es tracti de dipòsit controlats deguda- ment autoritzats. f) No es poden deixar al carrer contenidors i sacs de terres i runes des del migdia del dissabte fins a les set hores del matí del dilluns següent. Secció 2a Recollida de runes per mitjà de contenidors i sacs de runes Article 177. Subjecció a llicència 1. La col·locació de contenidors metàl·lics i sacs de runes a la via pública ha de ser autoritzada per l’Administració municipal, mitjançant la corresponent llicència, en la qual s’indicarà el termini per al qual s’atorga. 2. Els contenidors i sacs de runes situats a l’in- terior acotat de les zones d’obres no necessiten lli- cència però, tret d’això, els responsables de l’o- bra s’han d’ajustar a les disposicions del present Capítol. 3. Les ordenances fiscals establiran les exaccions que cal satisfer per la col·locació de contenidors i sacs de runes a la via pública. Article 178. Identificació dels contenidors i dels sacs 1. Els contenidors metàl·lics i els sacs de runes s’han d’identificar mitjançant la presentació a la seva part exterior de les dades següents: a) Nom o raó social i telèfon del titular. b) Número d’identificació del contenidor i codi de l’empresa responsable, facilitats per l’Administra- ció municipal. c) Nom o raó social del transportista que ha de reco- llir el contenidor o el sac, si no es tracta de la ma- teixa empresa responsable. d) Indicatiu corresponent al pagament de la corres- ponent exacció municipal. e) Data de caducitat de la llicència. 2. L’omissió de qualsevol d’aquests requisits justifi- carà que el contenidor o el sac sigui retirat pels ser- veis municipals, amb el cost del transport, buidatge i dipòsit del seu contingut a càrrec, solidàriament, del titular, del responsable, del transportista i del cons- tructor, i amb independència de la sanció que corres- pongui per la infracció en què s’hagi incorregut. 3. Els contenidors metàl·lics s’han de pintar amb colors que els destaquin i facilitin la seva visibilitat. Article 179. Instal·lació i retirada dels contenidors 1. Les operacions d’instal·lació i de retirada dels contenidors metàl·lics s’ha de realitzar de forma que no causin molèsties als ciutadans. 2. Els contenidors s’han de manipular de manera que el seu contingut no caigui a la via pública, o no pugui ser aixecat o escampat pel vent. 3. En cap cas el contingut de materials residuals no excedirà el nivell més baix del límit superior del con- tenidor. L’incompliment d’aquest requisit ocasionarà, a més de la sanció corresponent, la retirada del con- tenidor afectat, amb el cost de transport, buidatge i dipòsit a càrrec del titular. 4. Mentre no siguin utilitzats, els contenidors han de romandre tapats, de manera que no es puguin produir abocaments a l’exterior. 5. Al retirar el contenidor, el seu titular o bé el titular de la llicència d’obres han de deixar en perfecte estat de netedat la superfície de la via pública ocupada pel contenidor i el seu entorn immediat. 6. El titular del contenidor i el de la llicència d’obres, solidàriament, són els responsables dels danys causats al paviment i a altres elements de la via pública, i tenen l’obligació de comunicar-los d’im- mediat al serveis municipals. Article 180. Classes de contenidor en funció del carrer 1. Els contenidors metàl·lics per a runes es classifi- quen en ordinaris i especials. Les característiques de cadascun es fixaran en les normes que l’Alcaldia aprovi a l’efecte. En tot cas, es consideraran espe- cials tots aquells contenidors que ultrapassin els 5 m3 de capacitat. 2. En els carrers normals, amb calçada i voreres pavimentades, només es permet la col·locació i utilit- zació de contenidors ordinaris. 3. Els contenidors especials només s’autoritzaran en casos excepcionals degudament justificats, amb llicències especials sempre que es dipositin en zones àmplies, lliures i sobre sòls sense pavimentar. 4. També poden emprar-se contenidors especials en treballs vials que se situïn dins la zona tancada de a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000218 les obres i sempre que la col·locació no representi un increment de la superfície de la zona. 5. L’Administració municipal podrà establir limita- cions en l’horari de permanència a la via pública dels contenidors i dels sacs de runes Article 181. Ubicació dels contenidors i sacs de runes 1. Els contenidors metàl·lics i els sacs de runes se situaran, sempre que sigui possible, a l’interior de la zona tancada d’obres i, en cas contrari, a les calçades de les vies públiques, quan aquestes tinguin una am- plada de tres metres o més. En altres casos, s’haurà de sol·licitar l’aprovació de la zona proposada. 2. Els contenidors i els sacs de runes es col·lo- caran preferentment davant de l’obra a la qual servei- xen, o tan a prop com sigui possible, i s’han de situar de manera que no impedeixin la visibilitat dels vehi- cles, especialment en les cruïlles, respectant les dis- tàncies establertes a efectes d’estacionament per l’ordenament general i municipal d’aplicació. 3. Els contenidors i els sacs de runes no es poden ubicar en els passos de vianants, ni davant d’a- quests, ni en els guals, ni en les zones en les quals està prohibit estacionar, ni en les reserves d’estacio- nament i parada, llevat que aquestes reserves hagin estat concedides per a la mateixa obra. 4. En cap cas no es poden col·locar els contenidors ni els sacs de runes, ni que sigui parcialment, a sobre de les tapes d’accés de serveis públics, ni sobre les boques d’incendis, els clots dels arbres, ni en general sobre cap element urbanístic la utilització del qual pu- gui ser dificultada en circumstàncies normals o en cas d’emergència. 5. Tampoc no es poden col·locar els contenidors ni els sacs damunt les voreres l’amplada de les quals, un cop deduït l’espai ocupat per les tanques, si s’es- cau, no permeti una zona de lliure pas per als via- nants d’1 metre com a mínim, un cop posat el conte- nidor o el sac; ni a les calçades, quan l’espai que resti lliure per a la circulació sigui inferior a 2,75 metres en vies d’un sol sentit de marxa o de 6 metres en les vies de doble sentit. 6. En tot cas, els contenidors metàl·lics es col·lo- caran sempre de manera que el cantó més llarg esti- gui situat en paral·lel a la vorera. 7. Quan els contenidors o els sacs es posin a la calçada, han d’estar ubicats a 20 centímetres de la vorera, de forma que no impedeixin que les aigües superficials aconsegueixin el regueró i hi circulin fins a l’embornal més proper. 8. A la vorera, s’han de col·locar a la vora d’aques- ta, però sense que cap de les seves parts no sobre- surti de la línia d’encintat. 9. Quan els contenidors metàl·lics i sacs de runes hagin de romandre al carrer durant la nit i es trobin ubicats en una calçada sense aparcament de vehi- cles han d’incorporar a la part exterior els senyals reflectants o lluminosos suficients per fer-los identifi- cables. Article 182. Retirada dels contenidors 1. Els contenidors metàl·lics a la via pública seran retirats: a) Quan hagi caducat el termini per al qual s’ha ator- gat la llicència d’ocupació de la via pública i, en tot cas, quan hagi expirat el de la llicència d’obres. b) En el termini de les vint-i-quatre hores següents a l’acabament de les obres, encara que no hagi fi- nalitzat el termini de la seva llicència. c) En qualsevol moment, a requeriment dels agents de l’autoritat. d) Quan calgui buidar-los, un cop plens, i sempre el mateix dia en què s’hagin omplert. 2. En tot cas, està prohibida la permanència al car- rer de contenidors de terres i runes des del migdia del dissabte fins les set hores del matí del dilluns se- güent. Secció 3a Lliurament de runes als serveis municipals Article 183. Lliurament als serveis municipals El lliurament de terres i runes per part dels ciuta- dans es podrà fer de les maneres següents: a) Al servei de recollida general, quan el volum dià- riament lliurat no ultrapassi els 20 litres. b) A les deixalleries municipals, d’acord amb allò que estableixen al respecte els articles 172 i 173 d’aquesta Ordenança. c) Directament en els llocs d’acumulació de terres i runes establerts a aquest efecte pels serveis mu- nicipals quan el volum del lliurament sigui inferior a 1 m3 Secció 4a Transport de terres i runes Article 184. Règim jurídic d’aplicació 1. Les normes d’aquesta Secció, sobre transport i runes per les vies urbanes, són d’aplicació sens per- judici del deure dels transportistes de donar compli- ment al que estipula l’Ordenança municipal de circu- lació de vianants i vehicles, el Codi de la circulació i la resta de l’ordenament estatal i català en matèria de transport. 2. En aplicació d’aquesta normativa, els trans- portistes que hagin de sortir fora del casc urbà han d’anar proveïts de la corresponent targeta de trans- port. Article 185. Condicions del transport 1. Els vehicles en què s’efectuï el transport de ter- res i runes han de reunir les condicions adequades per evitar l’abocament del seu contingut a la via pú- blica. 2. En la càrrega i la descàrrega dels vehicles s’a- doptaran les precaucions per impedir que s’embruti la via pública. 3. No és permès que els materials transportats ul- trapassin les vores superiors dels vehicles. Tampoc no es permet la utilització de suplements addicionals no autoritzats per augmentar les dimensions o la ca- pacitat de càrrega dels vehicles ni dels seus conte- nidors. 4. Els materials transportats s’han de cobrir o pro- tegir, de manera que no se’n desprengui pols ni es produeixin abocaments de materials a la via pública. Article 186. Neteja de la via pública 1. Els promotors de l’obra i els titulars de la llicèn- cia d’edificació, solidàriament amb els transportistes de terres i runes estan obligats a procedir a la neteja NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 219 immediata del tram de la via publica que s’hagi em- brutat com a conseqüència de les operacions de càr- rega, transport i descàrrega, o dels possibles aboca- ments accidentals. 2. Els transportistes també estan obligats a retirar les terres i runes que hagin abocat en llocs no autorit- zats, sense perjudici de la infracció en la què hagin pogut incórrer i de la sanció que se’ls pugui imposar després de la instrucció del corresponent expedient. 3. Els serveis municipals poden procedir a la neteja de la via pública afectada i a la retirada dels materials abocats, en els supòsits als què es refereixen els dos paràgrafs anteriors, a càrrec en tot cas dels respon- sables. 4. En relació als paràgrafs anteriors, són responsa- bles solidaris, junt amb els transportistes, els empre- saris i els promotors de les obres, treballs o enderro- caments que hagin originat el transport de les terres i runes. 5. La responsabilitat sobre l’última destinació de les terres i runes s’extingeix a partir del moment que aquestes són rebudes i descarregades en els equipa- ments adequats i se’n fa càrrec un gestor autoritzat de residus. Article 187. Registre de transportistes 1. Els transportistes de terres i runes han d’estar inscrits en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya. 2. A més, els industrials transportistes de terres i runes que treballin a Barcelona s’han d’inscriure en el registre municipal establert a l’efecte. Un cop re- gistrats, se’ls lliurarà el corresponent número d’ins- cripció. 3. Així mateix, els industrials als què fa referència el paràgraf anterior estan obligats a la inscripció dels seus contenidors en l’esmentat registre, a fi d’obtenir per a cada contenidor el número d’identificació cor- responent. Article 188. Taxes 1. En lliurar la llicència d’obres, s’ha d’abonar la quota de la corresponent taxa de transport de terres i runes, regulada per l’Ordenança fiscal d’aplicació. 2. El pagament d’aquesta taxa dóna dret, en les condicions establertes en els articles anteriors, a: a) Produir runes, terres, enderrocaments i altres re- sidus de la construcció i demolició d’edificis, obres i altres treballs. b) Ocupar la via pública. c) Transportar aquestes runes per la ciutat, llevat en aquells trams viaris que determini l’Administració municipal. Capítol 7 Recollida i transport de residus industrials i de residus especials Secció 1a Condicions generals i àmbit d’aplicació Article 189. Règim jurídic i àmbit d’aplicació 1. Aquest Capítol regula les condicions en què s’han de dur a terme les operacions de recollida i de transport dels serveis de gestió de residus industrials i especials prestats per particulars, d’acord amb allò que disposen al respecte el Text Refós de les dispo- sicions legals vigents en matèria de residus indus- trials, aprovat pel Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, i la Llei 6/1993, de juliol, de residus. 2. Als efectes d’aplicació d’aquest Capítol, s’entén per recollida i transport el conjunt d’operacions se- güents: a) La càrrega dels residus sobre el vehicle de trans- port, efectuada a l’interior de l’establiment lliura- dor, o bé a la via pública quan es disposi d’autorit- zació per fer-ho. La càrrega s’entendrà igualment tant si es fa per mitjà del buidat de l’element con- tenidor en el camió, com si es procedeix a la càr- rega directa del vehicle. b) El transport de residus pròpiament dit, fins al punt de destinació autoritzat. c) Si s’escau, les operacions corresponents al trans- vasament dels residus. 3. Tenen la condició de residus industrials tots els materials sòlids, gasos o líquids resultants d’un pro- cés de fabricació, de transformació o d’utilització, de consum o de neteja, el productor o el posseïdor del qual el destina a l’abandonament, que són objecte del Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, i que te- nen la condició de residus especials d’acord amb la classificació del Catàleg de Residus de Catalunya. 4. Als efectes d’aquesta Ordenança, també tenen la categoria de residus industrials els residus que, tot i ser assimilables a municipals, per les seves condi- cions de presentació, volum, pes, quantitat de lliura- ment diari, contingut d’humitat i altres característi- ques no puguin, al parer dels serveis municipals, ser objecte dels serveis de recollida general, sectorials o de deixalleria. 5. Tenen la condició de residus especials els clas- sificats com a tals en el Catàleg de Residus de Ca- talunya. 6. No són objecte d’aquest Capítol els residus ra- dioactius. Article 190. Condicions de transport 1. El lliurament i el transport de residus industrials i especials es farà sempre mitjançant elements con- tenidors o de transport perfectament tancats, de ma- nera que no es puguin produir abocaments ni dis- persions dels materials o de pols a l’exterior. 2. En cas que es produeixi algun dels incidents als quals es refereix el paràgraf anterior, els respon- sables tenen l’obligació de netejar l’espai que hagi resultat afectat, sens perjudici de les responsabili- tats civils, administratives i penals en què hagi pogut incórrer. Article 191. Càrrega dels residus 1. La càrrega dels residus industrials i especials sobre el vehicle de transport s’ha de fer a l’interior de l’establiment lliurador. Només en casos de manifesta impossibilitat podrà efectuar-se a la via pública, prè- via autorització de l’Administració municipal. 2. Quan es tracti de residus especials, la càrrega a la via pública requereix autorització municipal prèvia i específica. 3. No es permet la permanència de residus indus- trials ni especials a la via pública a l’espera del vehi- cle de recollida. Els lliuradors estan obligats a custo- diar-los fins al moment que s’hagi produït la recollida, a l’interior de les seves dependències. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000220 4. Un cop buidats, els elements contenidors dels residus industrials i especials s’han de retirar imme- diatament de la via pública. Article 192. Obligacions Els productors, posseïdors i gestors autoritzats que produeixin, manipulin o transportin residus industrials o especials estan obligats a facilitar a l’Administració mu- nicipal tota la informació que se’ls demani sobre l’ori- gen, naturalesa, composició, característiques, quan- titat, forma d’evacuació, sistemes de pretractament i tractament definitiu, i destinació final del seus residus, com també a facilitar les actuacions d’inspecció, vigi- lància i control que els serveis municipals considerin pertinents. Secció 2a Prestació del servei municipal de recollida i transport de residus industrials i especials Article 193. Excepcionalitat del servei municipal 1. Amb caràcter excepcional i només en el casos que específicament determini l’Administració munici- pal, la recollida i el transport dels residus industrials i especials podrà ser duta a terme pels propis serveis municipals ja sigui directament o per mitjà de formes de gestió indirecta. 2. En qualsevol cas, el servei municipal de recollida i transport de residus industrials i residus especials no és un servei municipal de prestació obligatòria. Article 194. Tractament previ 1. L’Ajuntament pot exigir que per a la prestació del servei municipal de recollida i transport de residus in- dustrials i especials, els productors i posseïdors n’efectuïn un tractament previ adequat. 2. En tot cas, els serveis municipals no accepta- ran els residus industrials o especials que per la seva naturalesa o forma no puguin ser recollits amb els mitjans ordinaris de què disposa l’Administració municipal. 3. En el supòsit del paràgraf anterior, el produc- tor o el posseïdor dels residus ha de comunicar a l’Ajuntament la necessitat d’evacuar els seus resi- dus a fi que els serveis municipals determinin la forma més adient de recollida i transport, o, en tot cas adrecin l’interessat a la Junta de Residus de Catalunya. Article 195. Taxes Per la prestació del servei municipal de recollida i transport de residus industrials i especials, els usuaris han d’abonar la taxa que fixi la corresponent Orde- nança fiscal. Secció 3a Recollida i transport de residus industrials i especials per particulars Article 196. Subjecció a llicència 1. La recollida i transport de residus industrials i es- pecials duta a terme pels particulars està subjecta a prèvia llicència municipal. 2. Els particulars que recullin i transportin residus industrials i especials també estan obligats a facilitar a l’Ajuntament la relació i les característiques dels ve- hicles afectats a aquestes activitats. 3. Els elements de càrrega, recollida i transport de residus industrials i especials han de complir totes les condicions i requeriments que la legislació vigent exi- geix per al transport i la circulació d’aquesta classe de residus. 4. Per obtenir la llicència municipal, els transportis- tes de residus industrials i especials han d’acreditar la seva inscripció en el Registre de Gestors de Residus de Catalunya. Article 197. Responsabilitat Els productors i posseïdors de residus industrials i especials que els lliurin a un tercer que no hagi obtin- gut la llicència municipal prèvia, respondran solidària- ment amb el transportista, de qualsevol dany que pu- guin causar, com també de la infracció en què hagin incorregut. Capítol 8 Mesures de prevenció, minimització i reciclatge dels residus generats per la publicitat directa a les bústies Article 198. Objecte de les mesures de la publicitat comercial 1. Aquest Capítol té per objecte regular la publicitat comercial directa a les bústies, com també la publici- tat comercial directa per via postal, amb la finalitat de reduir al màxim la producció de residus de paper que genera, minimitzar la quantitat de residus que els ser- veis municipals han de recollir i introduir els elements necessaris per disminuir les molèsties que aquesta activitat provoca als ciutadans. 2. Resta exclosa de l’àmbit d’aplicació d’aquest Ca- pítol la propaganda electoral. Article 199. Titulars de l’activitat de publicitat comercial 1. Només poden exercir l’activitat de publicitat comercial, les empreses de distribució de material publicitari a les bústies, legalment constituïdes per a aquesta finalitat, les mateixes empreses anun- ciants i les empreses que distribueixen publicitat per compte de tercers, inscrites en el Registre Ge- neral de Publicitat de la Generalitat de Catalunya, com també les Administracions i altres institucions públiques. 2. L’inici de l’activitat de propaganda ha de ser ob- jecte de comunicació a l’Ajuntament. Article 200. Forma d’efectuar la publicitat comercial 1. La publicitat s’ha de dipositar a l’interior de les bústies particulars i/o en aquells espais que els veïns o la comunitat de propietaris de l’edifici hagin esta- blert a aquest efecte. 2. Es prohibeix deixar la publicitat al terra dels ves- tíbuls i dels portals de les finques. Article 201. Identificació de la publicitat Tot el material publicitari que es distribueixi, sigui quines siguin llurs característiques, ha de portar en lloc visible una identificació de l’empresa distribuïdo- ra, que contindrà com a mínim el nom de l’empresa, el seu NIF, l’adreça i el telèfon. Aquesta obligació NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 221 s’estén a les empreses anunciants en el cas que si- guin elles mateixes les distribuïdores. Article 202. Presentació de la publicitat 1. A fi d’evitar molèsties als ciutadans, el material publicitari s’ha de plegar adientment, tenint en comp- te la grandària habitual de la boca de les bústies. 2. Amb la finalitat de facilitar el seu reciclatge, el material publicitari no es pot plastificar ni introduir en bosses de plàstic o sobres plastificats. Si cal emprar sobres aquests han de ser de paper o cartró. Article 203. Abstenció de distribuir publicitat 1. Les empreses distribuïdores de material publici- tari s’han d’abstenir d’entrar en les fiques o de diposi- tar-lo en les bústies, quan la comunitat de propietaris o cada veí individualment indiquin expressament la seva voluntat de no rebre’n. A aquests efectes, l’Ajun- tament facilitarà a les comunitats de propietaris i als ciutadans un adhesiu en el qual s’expressa la negati- va a rebre publicitat a les seves bústies. 2. Les entitats i empreses que utilitzen la publicitat directa per via postal també s’han d’abstenir d’en- viar-ne als ciutadans que així els ho comuniquin. A aquests efectes, l’Administració municipal facilita- rà als ciutadans una llista dels gremis i associacions de publicitat directa que ofereixen el servei de do- nar-se de baixa en el repartiment d’aquest tipus de publicitat postal. Article 204. Reciclatge del material publicitari 1. Un cop usat, el material publicitari passa a tenir la consideració de residu municipal i la seva destina- ció preferent ha de ser el reciclatge. 2. A aquests efectes, les comunitats de propietaris poden instal·lar, en el vestíbul o portal de la finca, un contenidor específic per recollir el material publicitari usat i facilitar-ne així la recollida porta per porta. TÍTOL VII TINENÇA D’ANIMALS Capítol 1 Disposicions generals Article 205. Els animals com element del medi ambient digne de protecció 1. Aquest Títol regula la tinença d’animals i, en es- pecial, les interrelacions entre les persones i els ani- mals domèstics, tant els de convivència humana, com els utilitzats amb finalitats esportives o lucratives, tot això de conformitat amb allò que preveu la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals i de les dispo- sicions que la modifiquin, substitueixin o despleguin. 2. Les normes del Títol present tenen en compte el gran valor que la companyia dels animals té per a un elevat nombre de persones, com és el cas de l’ajut que poden prestar, pel seu ensinistrament i dedica- ció, com a gossos pigall d’invidents, com a auxiliars en treballs de salvament, i tots els altres que l’animal domèstic proporciona als humans en satisfaccions esportives o d’esbarjo, però també les molèsties i pe- rills que els animals poden ocasionar. 3. Aquest Títol atorga especial relleu a les normes d’identificació i cens dels animals de companyia, a fi i efecte d’afavorir la seva protecció i el seu benestar, disminuir les situacions de risc per a la convivència, i ajudar a una tinença responsable i a la màxima re- ducció de les pèrdues i els abandonaments. 4. L’experimentació amb animals i el seu ús per a altres finalitats científiques es regeix per la Llei 5/1995, de 21 de juny, i per les normes que la despleguin, la complementin, la modifiquin o la substitueixin Article 206. Llicència municipal 1. El règim de comunicació previst amb caràcter general per la Llei 3/1998, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i en aplicació de la pre- visió que al respecte fa aquesta mateixa Llei, es substitueix per la subjecció a l’obtenció de la prèvia llicència ambiental, en el cas de les activitats se- güents: a) Els establiments hípics, siguin o no de temporada, amb instal·lacions fixes o no, que alberguin ca- valls per a la pràctica de l’equitació amb finalitats esportives, recreatives o turístiques, llevat de les instal·lacions de carroussels-sínies de fira. b) Els centres per a l’atenció d’animals de companyia i els destinats a la reproducció, allotjament tempo- ral o permanent i/o subministrament d’animals des- tinats a viure en domesticitat a les llars, principal- ment ocells, gossos, gats, i altres cànids destinats a la caça i a l’esport, i que es divideixen en: – Llocs de criança: per a la reproducció i submi- nistrament d’animals a tercers. – Residències: establiments destinats a allotja- ment temporal. – Caneres esportives: establiments destinats a la pràctica de l’esport en canòdroms. – Canilles o gossades: establiments destinats a guardar animals per a la caça. c) Entitats o agrupacions diverses no compreses entre les esmentades anteriorment. Es dividei- xen en: – Ocelleries: per a la producció i/o subministra- ment de petits animals, principalment ocells destinats a les llars. – Subministradors de laboratoris: per a la pro- ducció i/o subministrament d’animals destinats a experimentació científica. – Zoos ambulants, circs i entitats similars. – Botigues per a la venda d’animals d’aquari o terrari com ara peixos, serps, aràcnids. – Instal·lacions de criança d’animals per a l’aprofitament de la pell. – Clíniques veterinàries. 2. Els requisits per a l’atorgament de la llicència municipal són els establerts en el Títol IX d’aquesta Ordenança, els quals hauran d’acreditar-se amb la documentació que justifiqui el seu compliment i que s’adjuntarà a la sol·licitud. Capítol 2 Situacions de tinença d’animals Article 207. Animals domèstics 1. D’acord amb la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, i a efectes d’aquesta Orde- nança, només tenen la condició d’animals de compa- nyia les diferents subespècies i varietats de gossos i de gats. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000222 2. Amb caràcter general s’autoritza la tinença d’ani- mals de companyia i altres animals domèstics en els domicilis particulars, sempre que les circumstàncies de l’allotjament en l’aspecte higiènic ho permetin, i que no es produeixi cap situació de perill o molèstia per als veïns o, per a les persones que hi conviuen i per altres persones en general, o per al mateix animal, que no siguin les derivades de la seva naturalesa. Article 208. Animals salvatges La tinença d’animals salvatges, que ja no siguin ca- dells, fora dels parcs zoològics o àrees específiques per a ells, haurà de ser expressament autoritzada d’acord amb les disposicions legals vigents i requerirà el compliment de les condicions de seguretat i higie- ne, com també la total absència de molèsties i perills. Article 209. Criança domèstica La criança domèstica de gossos, gats, ocells de corral, conills, coloms i altres animals anàlegs en do- micilis particulars, tant si és en terrasses, terrats o patis, està sotmesa a autorització municipal prèvia, l’atorgament de la qual resta condicionada al fet que les circumstàncies de l’allotjament, l’adequació de les instal·lacions i el nombre d’animals ho permetin, tant en l’aspecte higienicosanitari, com per la inexistència de molèsties verificades i/o perills per als veïns, per a les persones que hi conviuen o per a altres persones. Article 210. Obligacions dels propietaris d’animals 1. Els propietaris d’animals domèstics o salvatges es- tan obligats a proporcionar-los l’alimentació i les cures adequades, tant pel que fa a tractaments preventius de malalties com a guariments, i a aplicar-los les mesures sanitàries preventives que l’Autoritat municipal disposi com també a facilitar-los un allotjament d’acord amb les exigències pròpies de la seva espècie. 2. Es prohibeix causar danys o cometre actes de crueltat i maltractaments als animals domèstics o sal- vatges en règim de convivència o captivitat. 3. En particular, es prohibeix la utilització d’animals en teatres, sales de festes, filmacions o activitats de propaganda que impliquin dany, sofriment o degrada- ció de l’animal. 4. Llevat el supòsit de les curses de braus degu- dament autoritzades i celebrades en les instal·la- cions pertinents, també es prohibeix realitzar actes públics o privats que constitueixin baralles d’animals o paròdies en les quals es mati, fereixi o hostilitzi els animals. 5. En cas de greu o persistent incompliment per part dels propietaris de les obligacions establertes en els paràgrafs anteriors, l’Administració municipal po- drà disposar el trasllat dels animals a un establiment adequat amb càrrec a aquells i adoptar qualsevol al- tra mesura addicional necessària. 6. Per raons de sanitat animal i salut pública, l’Ad- ministració municipal facilitarà la vacuna antiràbica gratuïta a tots aquells ciutadans que acreditin uns in- gressos inferiors al salari mínim interprofessional. Article 211. Prohibició de bovins i d’animals per al consum Es prohibeix el manteniment de bovins i altra clas- se de bestiar destinat a producció làctia (vaqueries) i d’animals per al consum dins el terme municipal de Barcelona. Article 212. Trasllat d’animals 1. L’Autoritat municipal podrà ordenar el trasllat a un lloc adequat dels animals quan no es compleixin les condicions establertes en el Títol IX d’aquesta Or- denança. 2. La circulació i conducció dels animals i els vehi- cles de tracció animal per la via pública s’ajustarà a allò que disposa l’Ordenança municipal de circulació. Article 213. Prohibició d’abandonament Es prohibeix l’abandonament d’animals. Article 214. Animals perillosos 1. Els animals que hagin causat lesions a les per- sones o a altres animals, com també tots aquells que siguin sospitosos de patir ràbia, hauran de ser sotme- sos immediatament a un reconeixement sanitari sota control municipal. 2. Pel que fa a determinades races de gossos cal- drà observar les previsions i obligacions previstes a l’article 216 d’aquesta Ordenança. Capítol 3 Normes específiques per a gossos i gats Article 215. Aplicació i obligacions dels propietaris de gossos i gats 1. Són aplicables als gossos i gats les normes de caràcter general que s’apliquen a tots els animals. 2. Els propietaris o posseïdors de gossos i gats es- tan obligats a identificar-los amb algun dels sistemes establerts en el Decret 328/1998, de 24 de desembre, dins dels tres mesos següents a la data del naixe- ment de l’animal i a proveir-se de la targeta d’identifi- cació sanitària. A més, els propietaris de gossos peri- llosos o agressius han de disposar d’una asegurança que cobreixi la responsabilitat civil del propietari o posseïdor pels possibles danys materials i físics que l’animal pugui causar a tercers. 3. Els propietaris o posseïdors de gossos i gats es- tan obligats també a inscriure’ls en el registre censal municipal, dins del termini de tres mesos comptats a partir de la data de naixement, d’adquisició o de canvi de residència de l’animal. 4. Els propietaris o posseïdors de gossos i gats han de notificar a les oficines del cens, en el termini de dos mesos, la baixa, la cessió o el canvi de resi- dència de l’animal, el canvi en el sistema o codi d’identificació, com també qualsevol altra modificació de les dades que figurin en el cens. 5. La desaparició d’un animal ha de ser comunica- da al Centre Municipal d’Acollida d’Animals de Com- panyia amb la documentació identificativa pertinent a l’efecte d’afavorir la seva recuperació. 6. A petició del propietari i sota el control sanitari municipal, l’observació veterinària antiràbica dels gossos agressors podrà fer-se en el domicili del pro- pietari, sempre que l’animal estigui inscrit en el cens municipal i al corrent de les de taxes corresponents. Article 216. Previsions sobre la perillositat o agressivitat de determinades races de gossos 1. Els posseïdors de gossos amb comportaments agressius o amb una perillositat raonablement previ- sible, han de prendre les mesures necessàries per mantenir-los en espais suficientment segurs i inac- NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 223 cessibles per als ciutadans. Aquests espais han d’es- tar degudament senyalitzats advertint la presència del gos. 2. L’Ajuntament elaborarà un registre específic de determinades races en funció de les seves caracte- rístiques especials d’agressivitat o perillositat. L’Ajun- tament establirà quines races resten compreses en el registre específic. 3. Els veterinaris clínics de la ciutat tenen l’obliga- ció de notificar a l’Administració municipal els casos que hagin atès consistents en lesions i traumatismes produïts per agressions entre gossos. Aquesta obli- gació es complimentarà d’acord amb el sistema de notificacions que estableixi l’Administració municipal 4. Els nuclis zoològics de la ciutat restaran obligats a declarar al municipi les dades d’identificació de de- terminades races de gossos, un cop realitzada la seva transacció comercial. L’Ajuntament establirà quines races han de ser objecte de declaració. Capítol 4 Presència d’animals domèstics i urbans a la via pública Article 217. Condicions dels gossos a la via publica 1. A la via pública, els gossos han d’anar lligats per mitjà d’una corretja o cadena, proveïts de la identifi- cació pertinent mitjançant tatuatge i d’un collar amb la placa censal identificativa, en la qual ha de constar el nom de l’animal i les dades del propietari o posseïdor, d’acord amb la normativa vigent. 2. L’ús del morrió és obligatori per als animals d’aquelles races per a les quals així ho estableixi l’or- denament sectorial d’aplicació, i en tots aquells altres animals en què així sigui ordenat per l’autoritat muni- cipal com a mesura cautelar i preventiva davant de comportaments agressius o perillosos. 3. Es prohibeix l’ensinistrament a la via pública d’animals de companyia per a les activitats de defen- sa, guarda i similars. 4. L’incompliment d’allò que estipulen els paràgrafs 1, 2 i 3, i la reiteració de comportaments agressius o perillosos faculta l’autoritat municipal a traslladar l’animal a les dependències municipals per a la seva observació i per a adoptar qualsevol altra mesura ad- dicional necessària. Les despeses que es generin són de càrrec del propietari o posseïdor de l’animal, d’acord amb allò que disposi la corresponent Orde- nança fiscal. Article 218. Gossos i gats vagabunds 1. Es considerarà gos o gat vagabund aquell ani- mal que no tingui amo conegut ni estigui registrat en el cens municipal. 2. Els gossos i gats vagabunds i els que, sense ser-ho, circulin per la població o les vies interurbanes desproveïts de collar i sense cap tipus d’identificació seran recollits pels serveis municipals i mantinguts en observació durant un període de vuit dies. Passat aquest termini, si no han estat retirats pel seu propie- tari, es procedirà a promoure la seva cessió, a donar- los en adopció o, cas de no haver-hi cap altra alterna- tiva escaient, a destinar-los al seu sacrifici eutanàsic. Les despeses de manutenció aniran a càrrec del pro- pietari de l’animal, independentment de les sancions pertinents. 3. Els gossos i gats identificats que vagin sols per la ciutat seran recollits pels serveis municipals corres- ponents. La recollida serà comunicada al propietari de l’animal i, passats deu dies des de la comunicació, es procedirà a promoure la seva cessió, a donar-los en adopció o, en cas de no haver-hi cap altra alterna- tiva escaient, a destinar-los al seu sacrifici eutanàsic, si finalment no han estat retirats pel seu propietari. Les despeses de manutenció aniran a càrrec del pro- pietari de l’animal, independentment de les sancions pertinents. 4. L’administració municipal disposarà de gosseres i gateres en condicions sanitàries adequades per a l’allotjament dels animals recollits, mentre no siguin reclamats pels seus amos o mantinguts en el període d’observació. 5. Els mitjans emprats en la captura i transport dels animals vagabunds tindran les condicions higienico- sanitàries escaients, i seran adequadament atesos per personal capacitat. El servei es realitzarà en vehi- cles adequats per a aquesta funció. 6. L’Ajuntament solament podrà delegar la recollida d’animals vagabunds a societats protectores d’ani- mals legalment constituïdes, amb les quals caldrà for- malitzar la relació contractual pertinent. D’acord amb allò que s’estableixi en el corresponent contracte, l’Ajuntament facilitarà a aquestes entitats el finança- ment necessari per a la realització de l’activitat con- certada. Article 219. Trasllat d’animals en transport públic 1. Es podran traslladar animals de companyia i d’altres animals domèstics per mitjà del transport públic sempre i quan el volum permeti el seu tras- llat a l’interior de transportins, en les condicions d’higiene i seguretat oportunes i amb la documen- tació que correspongui. El trasllat de gossos el vo- lum dels quals no permeti l’ús del transport públic es realitzarà d’acord amb les disposicions vigents i les que dictin l’Administració de la Generalitat de Catalunya o les autoritats competents en cadascun dels casos. 2. Els gossos pigall i els de seguretat podran cir- cular lliurement en els transports públics urbans, sempre que vagin acompanyats pel seu amo o agent de seguretat i gaudeixin de les condicions higienicosanitàries i de seguretat que preveuen les Ordenances. Article 220. Prohibicions relatives a gossos, gats i d’altres animals 1. Es prohibeix expressament l’entrada de gossos, gats i altres animals en tota mena de locals destinats a la fabricació, emmagatzematge, transport, manipu- lació o venda d’aliments. 2. Els propietaris d’establiments públics de tota mena, com ara hotels, pensions, restaurants, bars, cafeteries i similars, segons el seu criteri, podran pro- hibir l’entrada i permanència de gossos, gats i d’altres animals en els seus establiments. Tot i tenint la seva autorització, per a l’entrada i permanència, s’exigirà que els animals estiguin degudament identificats i, que els gossos tinguin el morrió col·locat i que vagin fermats amb una corretja o cadena. 3. Es prohibeix la circulació o permanència de gos- sos, gats i altres animals a les piscines públiques du- rant la temporada de banys. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000224 4. Es prohibeix la circulació o permanència de gossos, gats i altres animals domèstics a les plat- ges, fora de les hores i punts que l’autoritat munici- pal assenyali. 5. Es prohibeix que els gossos, gats i altres ani- mals facin les seves deposicions en els parcs infantils o jardins d’ús per part dels infants. 6. Es prohibeix deixar les deposicions fecals dels gossos, gats i altres animals a les vies públiques, i en general a qualsevol lloc destinat al trànsit de via- nants. Els propietaris dels animals són responsables de l’eliminació d’aquestes deposicions. En cas que es produeixi la infracció d’aquesta norma, els agents de l’autoritat municipal podran requerir el propietari o la persona que condueixi el gos perquè procedeixi a re- tirar-ne les deposicions, i podran imposar-li la sanció pertinent. Les deposicions recollides es col·locaran de manera higiènicament acceptable dins les bosses adequades i en els llocs que l’Administració municipal els destini expressament. 7. Es prohibeix donar menjar als gats, coloms i al- tres ocells, i a qualsevol altre animal que visqui en llibertat a la ciutat, llevat que l’alcalde, amb audièn- cia de les entitats interessades prèvia i consulta al Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protec- ció dels Animals, autoritzi expressament quins ani- mals i en quines circumstàncies poden ser alimen- tats pels ciutadans en els espais públics. Capítol 5 Establiments zoològics Article 221. Requisits per l’autorització 1. Als efectes d’allò que es regula en el Títol IX d’aquesta Ordenança, els establiments zoològics han de reunir, com a mínim, per ser autoritzats, els requi- sits següents: a) L’emplaçament precís que tingui en compte el su- ficient allunyament del nucli urbà, en els casos que es consideri necessari, i que les instal·lacions no ocasionin molèsties als habitatges pròxims. b) Construccions, instal·lacions i equips que facilitin i proporcionin un ambient higiènic i les necessàries accions zoosanitàries. c) Facilitat per a les eliminacions d’excretes i aigües residuals de manera que no comportin perill per a la salubritat pública ni cap mena de molèsties. d) Recintes, locals o gàbies per a aïllament, segrest i observació d’animals malalts o sospitosos de ma- laltia fàcilment netejables i desinfectables. e) Mitjans per a la neteja i desinfecció dels locals, materials i utensilis que puguin estar en contacte amb els animals, i, si escau, els vehicles utilitzats per al seu transport, quan aquest sigui necessari. f) Mitjans per a la destrucció i eliminació higiènica de cadàvers d’animals i matèries contumaces. g) Manipulació adequada dels animals perquè es mantinguin en bon estat de salut. h) Instal·lacions que permetin unes condicions de vida acceptables d’acord amb la natura de cadas- cun dels animals. i) Els establiments dedicats a la venda d’animals, com també els seus criadors i guarderies han de disposar d’un veterinari assessor i hauran de por- tar un registre d’entrades i sortides d’animals de- gudament detallat. j) El venedor d’un animal viu haurà de lliurar-lo al comprador degudament identificat amb el tatuatge i d’altres requisits d’acord amb la normativa legal vigent, juntament amb el document acreditatiu de la raça de l’animal, edat, procedència i altres ca- racterístiques que siguin d’interès. 2. Per a l’autorització de la posada en marxa d’aquestes empreses i activitats caldrà l’informe dels serveis tècnics municipals, els quals portaran el con- trol permanent de l’activitat de les esmentades em- preses. 3. Els establiments de tractament, cura i allotja- ment d’animals han de disposar obligatòriament de sales d’espera amb la finalitat que aquests no s’esti- guin a la via pública, escales, etc. abans d’entrar-hi. 4. El personal dels establiments zoològics ha de te- nir coneixement i de disposar d’un exemplar de la normativa legal vigent en matèria de protecció dels animals, com també de la documentació internacional sobre comerç i protecció d’animals. TÍTOL VIII ZONES NATURALS I ESPAIS VERDS Capítol 1 Disposicions generals i defensa i conservació del patrimoni verd públic. Article 222. Objectius i àmbit d’aplicació 1. És objecte del present Títol la defensa dels es- pais oberts d’ús públic, tant els que estan plantats: parcs, jardins i plantacions de tota mena, com els que, sense estar plantats en extensions significatives, es dediquen principalment al lleure i a l’esbarjo: plat- ges, zones de joc o esportives. 2. El present Títol també té com a objectiu la defen- sa de tota mena de plantacions en vies i places publi- ques, així com també en espais privats, especialment aquells que hagin estat prèviament catalogats pel seu interès històric o social o per la qualitat dels exem- plars vegetals que conté. 3. El Títol regula també l’ús dels espais públics esmentats en els dos epígrafs anteriors, com també els elements vegetals o inerts, instal·lats en aquests espais. 4. Comprèn, finalment, aquest Títol, la regulació de les condicions especials, agronòmiques i fitosanità- ries que han de complir les plantacions en l’àmbit del terme municipal de Barcelona. Article 223. Obres en les vies i espais públics. 1. Per a la millor conservació i protecció de les zo- nes naturals i espais verds públics, no s’autoritzarà cap tipus de construcció o instal·lació que sigui aliena a les finalitats estètiques, recreatives o culturals dels espais en qüestió. Les instal·lacions de caràcter pu- blicitari seran regulades per un conveni específic. 2. Les obres d’obertura de rases a la via pública, tant si són per estesa o canalització de serveis pú- blics, com per a clavegueram, com també les de construcció de vorades i guals, així com les obres de construcció o remodelació d’edificis particulars, es fa- ran de manera que ocasionin els menors danys pos- sibles a l’arbrat o a les plantacions de la via pública, a més a més de complir tots els requisits establerts en NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 225 l’Ordenança sobre obres i instal·lacions i serveis en el domini públic municipal. 3. En totes les obres esmentades en el paràgraf anterior serà obligatòria la reposició dels arbres i plantacions afectades, després d’haver realitzat el reompliment de la rasa, d’acord amb el que estableix el punt 6 d’aquest mateix article. 4. Per garantir aquestes operacions, l’Ajuntament exigirà la constitució d’un dipòsit de garantia abans de la concessió de la llicència a les empreses que afectin espais verds o arbrat per l’import dels treballs de restituir el terreny al seu estat inicial, segons la va- loració efectuada per òrgan municipal competent, d’acord amb el barem previst a la Norma Granada, redactada per la Asociación Española de Parques y Jardines Públicos i aprovada per l’Ajuntament de Bar- celona el 1992. 5. Si l’òrgan competent ho considera oportú, prèviament a la realització de les obres, els arbres i plantacions afectades seran traslladats al lloc que es determini, i amb càrrec a l’interessat. 6. Quan les obres a realitzar exigeixin la supressió d’un arbre o plantació que representa la seva desa- parició del lloc en el qual es troba, haurà d’existir una compensació per part de l’interessat, havent d’abonar una indemnització que pot arribar al triple del valor dels elements vegetals malmesos, afectant, si fos ne- cessari, el dipòsit constituït. Aquest valor serà deter- minat per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Muni- cipal, i per al cas de l’arbrat es farà mitjançant l’aplicació de la Norma Granada. No obstant això, l’Ajuntament procurarà, quan sigui possible i en el lloc més proper a la zona perjudicada per la reducció d’espai verd, compensar la pèrdua o disminució d’ele- ments vegetals amb plantacions en nombre similar a les retirades. 7. Totes les obres de jardineria que afectin els es- pais urbans, bé siguin obra nova o remodelacions, seran realitzades preferentment per Parcs i Jardins de Barcelona i, en cas que siguin fetes per empreses externes, es realitzaran amb la supervisió tècnica d’aquest òrgan. 8. Tots els òrgans municipals que realitzen obres o concedeixin permisos i llicències d’obres que afectin elements vegetals i mobiliari urbà hauran de sol·licitar l’informe preceptiu de Pares i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, així com els comprovants de paga- ment de l’import de l’afectació o bé dels dipòsits exi- gits com a garantia. Article 224. Obres en edificis particulars En els projectes d’edificacions particulars, les en- trades i sortides de vehicles s’hauran de preveure en llocs que no afectin l’arbrat i plantacions exis- tents. Així doncs, en els projectes de les obres cal- drà assenyalar tots els elements vegetals existents en la via pública, que estiguin al llindar de l’obra a realitzar. Si, excepcionalment, es fa necessària la supressió d’un arbre o plantació, s’aplicarà el que s’ha previst anteriorment en l’article 223.6 d’aquesta Ordenança. Article 225. Règim dels gossos en els espais públics 1. Els responsables dels animals de companya po- dran circular amb ells, en els parcs, jardins, zones fo- restals i espais verds degudament aferrats i amb les precaucions necessàries. 2. Per tal de preservar la salubritat i higiene dels es- pais verds i platges, l’Ajuntament establirà les instal- lacions adequades per a les defecacions canines. Els gossos, sota el control dels seus amos, només podran dipositar les seves defecacions en aquests espais. 3. Les defeccions hauran de ser recollides pels pro- pietaris dels animals. En alguns parcs o zones acotades per raó de la seva utilització o per la qualitat de les se- ves plantacions o instal·lacions, podrà prohibir-s’hi, i així s’indicarà expressament, l’entrada de gossos i altres animals domèstics, amb l’excepció dels gossos guia. Article 226. Gratuïtat de l’accés a les zones naturals i espais verds públics 1. Les zones naturals i espais verds públics de la ciutat són d’ús lliure i accés gratuït, amb les úniques excepcions detallades en aquest article. La defensa i conservació del patrimoni verd públic i, en especial, d’aquells espais que pel seu valor històric, social o científic requereixen una atenció més acurada, poden fer aconsellable establir excepcionalment limitacions d’entrada i control, que podria no ser gratuïta. La de- terminació i les condicions i tarifes d’entrada en els espais verds públics seran aprovades pel Consell Plenari de l’Ajuntament. 2. Amb motiu de festes, revetlles, actes socials o ocasionals d’altra mena, l’òrgan municipal competent fixarà les condicions especials i tarifes d’entrada a l’espai o zona senyalada, així com la revisió anual de les mateixes. Article 227. Òrgans i organismes competents El control de la vigilància de l’ordre i la seguretat en les zones naturals i espais verds estarà a càrrec de la Guàrdia Urbana. Els gestors i guardes de Parcs i Jar- dins de Barcelona, i del Patronat Metropolità del Parc de Collserola, vetllaran pel compliment de les disposi- cions d’aquesta Ordenança. Article 228. Prohibicions generals 1. Es respectaran l’arbrat i les plantacions de tota mena, com també les instal·lacions complementàries: escultures, fonts, instal·lacions d’enllumenat i de jocs i altres elements destinats a l’embelliment o utilitat de parcs i espais públics. Queda prohibit qualsevol acte que pugui danyar, enlletgir o embrutar i, de manera especial, les pintades. La reparació dels danys, que serà realitzada per l’Institut, anirà a càrrec dels cau- sants, amb independència de l’abonament de la san- ció corresponent. 2. Es prohibeix sacsejar els arbres, trencar o arren- car-ne branques i fulles, gravar o raspar l’escorça, vessar qualsevol mena de líquids, tot i que no siguin perjudicials, en les proximitats dels arbres i en les ra- ses o forats, com també dipositar escombraries, dei- xalles o residus. 3. Només podran utilitzar-se els arbres com a su- port d’ornaments elèctrics en les condicions determi- nades en l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els es- pais públics de Barcelona. 4. El cultiu de flors i plantes ornamentals en els es- cossells dels arbres plantats en la via pública, podrà ser autoritzat per Parcs i Jardins de Barcelona, Insti- tut Municipal, amb prèvia sol·licitud dels veïns de la zona en qüestió. Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, donarà suport a aquesta iniciativa facilitant plantes dels vivers municipals. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000226 Capítol 2 Ús dels parcs i jardins públics Article 229. Limitacions en l’ús natural de les zones verdes públiques 1. Parcs i Jardins de Barcelona promourà l’ús de les zones verdes públiques, promovent activitats i donant suport a iniciatives d’associacions i altres col·lectius. 2. Els visitants dels jardins i parcs públics de la ciu- tat hauran de respectar les plantes i les instal·lacions existents, evitant qualsevol mena de desperfectes i brutícia; també hauran d’atendre les indicacions con- tingudes en els rètols informatius i les que puguin for- mular els gestors i guardes. 3. Els usuaris de les zones naturals i espais verds públics hauran de respectar les plantacions de tota mena i les instal·lacions com també el dret dels altres usuaris al descans i tranquil·litat que es busca en aquests espais, per la qual cosa s’evitarà l’ús dels aparells, sonors o de joc, que puguin destorbar aquesta tranquil·litat. 4. Està especialment prohibit: a) Passar per sobre dels talussos, parterres i planta- cions i tocar les plantes i flors, exceptuant les zo- nes de gespa expressament autoritzades per a ser trepitjades. b) Enfilar-se als arbres. c) Causar qualsevol mena de dany a l’arbrat i planta- cions. d) Agafar flors, fruits o plantes. e) Caçar i matar ocells o altres animals. f) Tirar papers o deixalles fora de les papereres i embrutar l’espai de qualsevol altra manera. g) Jugar a pilota i practicar exercicis físics fora dels espais o recintes destinats a aquestes activitats. h) Encendre o mantenir foc. i) Si es tracta d’un espai tancat, romandre-hi una vegada donat l’avís de tancament. j) Banyar-se o pescar en els estanys o altres espais aquàtics, no autoritzats expressament. k) Anar amb bicicleta i patinar fora de les àrees en què estigui expressament permès i indicat. l) Fer àpats fora dels espais degudament indicats com a zones de pícnic. m) Netejar, banyar o abeurar els animals a les fonts o estanys. n) Circular a cavall pels llocs destinats a vianants o pels parterres, com també saltar per sobre d’ar- busts o altres instal·lacions. Article 230. Llicència municipal per realitzar activitats comercials o industrial en les zones verdes públiques Està prohibit exercir, sense la corresponent llicència municipal, qualsevol mena d’activitat comercial o in- dustrial en cap dels espais que inclou aquesta Orde- nança, com també la utilització, amb finalitats particu- lars, de qualsevol porció o element d’aquests espais. Capítol 4 Parcs forestals Article 231. Concepte Es consideren parcs forestals els qualificats com a tals en el Pla General Metropolità vigent –zones 23, 27 i 28– i els altres espais urbans que siguin suscep- tibles de tractament o repoblació forestal. Per a la seva defensa i manteniment seran aplicables els pre- ceptes continguts en els dos Capítols anteriors i els específics continguts en els articles següents d’a- quest Capítol. Article 232. Obligacions dels propietaris 1. En els parcs forestals, la propietat, pública o pri- vada, està obligada a: a) Mantenir net de brossa el terreny i fer-hi la des- brossada selectiva necessària, sense afectar amb aquesta feina la vegetació arbustiva del sotabosc existent. b) Col·locar cartells d’advertència del perill d’in- cendis. 2. Amb independència del que disposen les nor- mes urbanístiques vigents en relació a les edifica- cions admeses en els parcs forestals, s’entendrà pro- hibida la construcció de barraques, cabanes, coberts i obres similars, amb excepció d’instal·lacions tals com fogons, papereres i altres, adequades per a poder re- alitzar, en llocs determinats, activitats prohibides amb caràcter general. Article 233. Prohibicions En els parcs forestals hi està especialment prohibit: a) Caçar, tallar o arrencar fruits, arrels o plantes, o tallar llenya de qualsevol mena sense la deguda autorització. S’exceptuen els fruits dels arbres fruiters plantats per a l’ús i esbarjo dels ciu- tadans. b) Extreure molsa, humus, pedres, sorres o ele- ments anàlegs. c) Col·locar anuncis o rètols, fora dels que estiguin degudament autoritzats. d) Encendre foc fora dels llocs reservats a l’efecte i tirar llumins o puntes de cigarrets encesos. e) Elevar globus, llançar petards o disparar focs arti- ficials fora de les zones que s’assenyalin per a una ocasió determinada. f) Muntar a cavall o anar amb bicicleta per camins de vianants o per zones de repoblació forestal. En aquest aspecte, els genets i els ciclistes hauran de seguir les indicacions dels guardes a les zones permeses i hauran de respectar especialment les senyalitzacions de limitació de velocitat. g) Llençar les escombraries, runes o deixalles de qualsevol mena fora dels llocs destinats a tal efecte. 2. Està prohibit circular per la muntanya amb vehi- cles de motor i la pràctica del motocross i trial, fora dels camins i llocs especialment autoritzats. Capítol 5 Plantacions i espais verds privats Article 234. Obligacions dels propietaris Els jardins i les plantacions privades, i també els espais lliures i els terrenys no urbanitzats, constituei- xen un element important de l’ecosistema urbà i, com a tal, els seus propietaris els han de mantenir en un correcte estat. Cal atendre especialment: a) La neteja i les condicions higièniques. b) Estat fitosanitari de les plantacions. c) La poda i tractament de l’arbrat. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 227 Article 235. Intervenció municipal en cas d’incompliment 1. Donat el cas de franca negligència en la con- servació de les plantacions i els espais lliures pri- vats, l’Ajuntament podrà obligar el propietari a la re- alització dels treballs necessaris, o podrà procedir a la seva execució subsidiària, exigint als propietaris el pagament de les despeses causades i de la san- ció pertinent. 2. La valoració dels danys i perjudicis causats a l’arbrat, tant públic com privat, es farà mitjançant in- forme de Parcs i Jardins de Barcelona, d’acord amb el barem de la Norma Granada. Article 236. Col·laboració de l’Ajuntament 1. Quan la reforma d’un espai verd o plantació pri- vada requereixi l’arrencament o supressió d’elements vegetals, necessitarà informe del òrgan competent de l’Ajuntament, el qual podrà fer-se càrrec de l’exem- plar arrencat per instal·lar-lo en el lloc adequat, i co- brarà les despeses a la propietat. 2. Amb caràcter general, Parcs i Jardins de Barce- lona, Institut Municipal, assessorà els titulars d’espais verds i de plantacions privades i els prestarà els ser- veis amb els quals compta, d’acord amb allò que pre- veuen al respecte els seus Estatuts i cobrant les con- traprestacions establertes. TÍTOL IX MESURES D’INTERVENCIÓ I CONTROL Capítol 1 Disposicions generals Article 237. Objecte i àmbit 1. Aquest Títol té per objecte els aspectes proce- dimentals d’intervenció, prevenció i control de les activi- tats, fins i tot les no classificades o innòcues, sotmeses a autorització ambiental, llicència ambiental, llicència municipal d’obertura d’establiment, comunicació prèvia, o a la simple observació de les prescripcions tècniques establertes a la Llei o en aquesta Ordenança. 2. Es consideren prescripcions tècniques les con- tingudes en l’ordenament sectorial, en aquesta Or- denança general del medi ambient urbà i en les Ordenances específiques d’edificació i d’activitats industrials o mercantils determinades. 3. Les actuacions municipals en l’exercici de la po- licia sobre les activitats privades, fins i tot per via de certificació o informe, meritaran la taxa a què es refe- reix la corresponent Ordenança fiscal, a l’empara de l’article 57 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’inter- venció integral de l’Administració ambiental. Capítol 2 Activitats sotmeses a autorització ambiental Article 238. Certificació de compatibilitat urbanística 1. Els titulars d’activitats sotmeses a autorització ambiental hauran de sol·licitar a l’Ajuntament, abans de demanar l’autorització ambiental, la certificació de compatibilitat urbanística d’acord amb l’article 14.1.d) de la Llei de la intervenció integral de l’Administració ambiental. 2. La sol·licitud de la certificació de compatibilitat urbanística, que s’acompanyarà d’un avantprojecte tècnic de l’activitat i d’un plànol de situació, es trami- tarà mitjançant el procediment corresponent en el qual s’emetran un informe tècnic i un altre jurídic. Un cop adoptada resolució de l’Alcaldia, es lliurarà la cer- tificació corresponent. La duració del procediment s’estableix en dos mesos, i el silenci s’interpretarà en sentit positiu en els termes previstos per les informa- cions urbanístiques en la legislació del sòl. 3. L’atorgament i la denegació de la certificació de compatibilitat urbanística de l’activitat amb el planeja- ment posen fi a la via administrativa. 4. La certificació de compatibilitat urbanística es limitarà a constatar en els termes fixats per l’òrgan resolutiu, l’esmentada compatibilitat amb el planeja- ment, en relació amb l’emplaçament i els usos per- mesos, sense prendre en consideració el nivell d’exe- cució del planejament que sols s’haurà de tenir en compte en el moment d’atorgament de la llicència ur- banística. Article 239. Intervenció municipal en el procediment d’atorgament de l’autorització ambiental 1. Les activitats de l’Annex I de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Adminis- tració ambiental, estan subjectes a autorització de l’Ajuntament de Barcelona i a autorització ambiental de la Generalitat de Catalunya. 2. La sol·licitud d’autorització i la documentació que s’adjunti en compliment de l’article 13 de la Llei de la intervenció integral de l’Administració ambien- tal, es presentarà per quadruplicat a l’Ajuntament, a fi que dos exemplars es trametin, en el termini de cinc dies, a l’Oficina de gestió ambiental unificada de la Generalitat i els altres dos restin en les de- pendències municipals per a seguir els tràmits d’in- formació veïnal, d’informe municipal vinculant i d’au- torització de l’Ajuntament. 3. La informació veïnal es practicarà comunicant, en forma fefaent, als veïns de les finques confron- tants o pròximes a l’emplaçament proposat, siguin o no propietaris dels immobles i tinguin o no la condi- ció formal de veïns, la presentació de la sol·licitud d’autorització ambiental. Es consideren finques prò- ximes les separades per una via pública de menys de 8 metres i les situades a igual distància malgrat l’existència de finques privades interposades. En el termini de 10 dies, els interessats podran presentar davant l’Ajuntament les al·legacions que considerin oportunes. 4. Junt amb la documentació esmentada en el pa- ràgraf anterior, el sol·licitant ha d’adjuntar-hi el res- guard acreditatiu d’haver satisfet la quota de la taxa per la tramitació de l’expedient, d’acord amb allò que disposi la corresponent Ordenança fiscal. 5. L’informe vinculant de l’Ajuntament a què es re- fereix l’article 13 c) de la Llei 3/1988 serà emès per l’Alcaldia, amb la preceptiva informació prèvia veïnal. En l’informe municipal, que s’emetrà en el termini de dos mesos, es ratificarà, si escau, la certificació de compatibilitat urbanística, i es determinarà, en parti- cular, si l’activitat compleix les Ordenances munici- pals. Dins del mateix termini de dos mesos i d’acord amb la proposta de resolució que ha de contenir l’in- forme municipal, s’atorgarà o es denegarà l’autoritza- ció de l’Ajuntament. L’informe municipal vinculant i la a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000228 resolució de l’Ajuntament atorgant o denegant la seva autorització es notificaran als interessants, al mateix temps que es trameten a l’Oficina de gestió ambiental unificada de la Generalitat. 6. L’Alcaldia és l’òrgan competent per a formular observacions a la proposta de resolució de l’Adminis- tració ambiental en el tràmit d’audiència previst a l’ar- ticle 19 de la Llei de la intervenció integral de l’Admi- nistració ambiental. 7. La resolució per la qual s’atorga o es denega l’autorització ambiental de la Generalitat es notificarà als interessats per mitjà de l’Ajuntament. 8. En el supòsit que el nombre de sol·licituds d’auto- rització així ho aconsellés, a efectes d’eficàcia i de faci- litar l’activitat dels particulars i mitjançant conveni, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalu- nya podran establir un procediment únic d’atorgament d’autoritzacions ambientals, amb la utilització de qual- sevol de les formes de col·laboració interadministrativa regulades en l’ordenament vigent. Capítol 3 Activitats sotmeses al règim de llicència ambiental Article 240. La certificació de compatibilitat urbanística L’obtenció del certificat de compatibilitat urbanísti- ca serà requisit previ per a la sol·licitud de la llicència ambiental, en els mateixos termes assenyalats en el Capítol precedent. La denegació de la certificació per l’Alcaldia impedirà, com en el supòsit anterior, l’inici del procediment de sol·licitud de llicència ambiental. Article 241. Procediment d’atorgament de la llicència ambiental 1. La sol·licitud de llicència ambiental municipal i els documents que s’adjuntin d’acord amb la Llei 3/1998 es presentaran a l’Ajuntament per duplicat. 2. L’Alcaldia és l’òrgan competent per atorgar la lli- cència ambiental. 3. Abans de la informació pública, la sol·licitud serà informada pels serveis tècnics ambientals correspo- nents. Simultàniament a la informació pública es practicarà, per un termini de deu dies, la informació veïnal d’acord amb allò que preveu al respecte l’arti- cle 239.3. 4. L’alcalde podrà suspendre la tramitació o no ad- metre la sol·licitud de la llicència per motius de legali- tat urbanística si no s’hagués obtingut la certificació de compatibilitat urbanística o s’haguessin alterat les circumstàncies des de la seva expedició. 5. En cas que la sol·licitud superi el tràmit d’ad- missió, l’informe de l’òrgan ambiental de l’Adminis- tració de la Generalitat serà vinculant si fos desfa- vorable o imposés mesures preventives de control o de garantia, en el supòsit d’activitats de l’Annex II.1 de la Llei 3/1998. També serà vinculant l’infor- me del òrgan ambiental del Ajuntament en el supò- sit d’activitats de l’Annex II.2 de la Llei i de l’Annex III subjectes a llicència ambiental, així com en el supòsit d’activitats de l’Annex II.1 en el cas de de- legació previst a l’article 71 de la Carta Municipal de Barcelona. 6. A petició de l’interessat, la llicència es tramitarà simultàniament i en unitat de procediment amb la lli- cència urbanística. 7. La durada del procediment en el cas de les acti- vitats de l’Annex II.1 i de l’Annex II.2 de la Llei 3/1998 és de quatre mesos. El caràcter del silenci és positiu. Capítol 4 Activitats de l’Annex III de la Llei 3/1998 sotmeses a llicència municipal Article 242. Activitats sotmeses a llicència municipal d’obertura d’establiment. 1. A l’empara d’allò que preveu l’article 41.3 de la Llei 3/1998, les activitats de l’Annex III d’aquesta Llei se sotmeten llicència municipal d’obertura d’es- tabliment. 2. El Consell Plenari de l’Ajuntament podrà revisar les activitats sotmeses a llicència municipal d’obertu- ra d’establiment, ja sigui per incorporar al règim de comunicació prèvia determinades activitats de l’An- nex III de la Llei 3/1998 sotmeses a llicència muni- cipal d’obertura d’establiment, o bé per sotmetre a llicència municipal activitats només subjectes a comu- nicació prèvia, quan així ho exigeixi la seva incidència en el medi. L’acord del Consell Plenari, degudament motivat, tindrà la naturalesa de norma complementària d’aquesta Ordenança, s’adoptarà seguint el mateix procediment d’aprovació, i se sotmetrà al mateix règim d’informació pública i publicació oficial. Article 243. Llicència municipal d’obertura i llicència urbanística La llicència municipal d’obertura d’establiment es tramita i resol simultàniament amb la llicència urba- nística quan aquesta és preceptiva. En altre cas, s’haurà d’emetre, en el mateix procediment, un infor- me urbanístic sobre la compatibilitat amb el planeja- ment dels usos previstos. Article 244. Procediment d’atorgament de la llicència municipal d’obertura 1. La sol·licitud de llicència municipal d’obertura d’establiment, que es presentarà per triplicat, es tra- mita i resol conjuntament, en el seu cas, amb la sol·licitud de la llicència d’establiment de concurrèn- cia pública o qualsevol altra llicència o autorització de la competència municipal regulada per la legisla- ció sectorial o les Ordenances municipals en funció del tipus d’activitat. 2. A la sol·licitud de la llicència municipal de les ac- tivitats de l’Annex III de la Llei 3/1998, s’acompanya- rà, a més de l’exigida en el seu cas per la legislació urbanística, la documentació següent: a) La prevista per l’ordenament sectorial i les Orde- nances municipals per a cada tipus d’activitat. b) Projecte tècnic integrat per una memòria sobre els usos previstos, acreditativa de l’absència d’efec- tes contaminants o justificativa de la innocuïtat dels focus contaminants de sorolls, vibracions, es- calfor, olors i qualsevol altre agent i plànol de la superfície ocupada i de la seva situació respecte de l’immoble i respecte de l’entorn. c) Relació de titulars de drets (propietaris, arrendata- ris, ocupants) sobre les finques confrontants i les pròximes en els termes que estableix l’article 239.3 d’aquesta Ordenança. d) Resguard acreditatiu d’haver satisfet la quota de la taxa per la tramitació de l’expedient, d’acord NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 229 amb allò que disposi la corresponent Ordenança fiscal. Rebuda la sol·licitud amb la documentació previs- ta es practicarà una informació veïnal pel termini de deu dies. 4. Per a la llicència municipal ordinària d’obertura d’establiment la durada del procediment s’estableix en tres mesos. El sentit del silenci és positiu. 5. En el període de posada en marxa de les ins- tal·lacions i inici de l’activitat i sens perjudici de la pràctica de les inspeccions que calguin, els serveis tècnics municipals han de verificar l’adequació a la llicència atorgada per mitjà de certificació del tècnic o tècnica director o directora de l’obra. Capítol 5 Activitats no classificades o innòcues sotmeses a comunicació prèvia Article 245. Obligació general del titular de l’activitat Els titulars de les activitats han de garantir que els locals, establiments i instal·lacions reuneixen les condicions de tranquil·litat, seguretat, salubritat i d’altres exigides per les normes estatals o autonò- miques i les Ordenances municipals i plans urba- nístics i sectorials. Article 246. Règim de comunicació prèvia Els establiments en els quals es realitzin activitats no incloses en l’Annex III de la Llei 3/1998, no classi- ficades o innòcues estan sotmesos al règim de comu- nicació prèvia llevat que, en aplicació d’allò que es preveu a l’article 242.2 d’aquesta Ordenança, el Con- sell Plenari estableixi per a determinades activitats un règim de llicència municipal d’obertura d’establiment o que en una Ordenança sectorial les sotmeti a una llicència municipal específica. Article 247. Procediment de la comunicació prèvia 1. A la comunicació prèvia, s’hi acompanyaran com a mínim els documents següents: a) La descripció de l’activitat mitjançant projecte o documentació tècnica. b) Resguard acreditatiu d’haver efectuat el paga- ment de la quota de la taxa per tramitació de l’ex- pedient, si això estableix la corresponent Orde- nança fiscal. 2. Amb caràcter general, l’exercici de l’activitat es pot iniciar transcorregut un mes des de la presentació de la comunicació o de l’aportació amb posterioritat de la documentació completa. 3. No obstant allò que preveu el paràgraf anterior, dins del termini d’un mes des la presentació de la co- municació, els serveis tècnics municipals poden re- querir l’interessat perquè esmeni les deficiències ob- servades en la documentació. En aquest cas, queda en suspens el dret a l’exercici de l’activitat fins que, produïda l’esmena, hagi transcorregut el termini d’un altre mes. Article 248. Suspensió de l’activitat L’activitat haurà d’ajustar-se a les condicions indi- cades en la comunicació. En cas de disconformitat substancial de l’activitat respecte del projecte, podrà decretar-se en qualsevol moment la suspensió si l’ac- tivitat requerís, segons la Llei, la llicència ambiental. Igualment, podrà decretar-se la suspensió de l’activi- tat si, requerit l’interessat per a esmenar en un temps prudencial les diferències observades, hagués trans- corregut aquest termini sense fer-les. Capítol 6 Control posterior de les activitats amb incidència mediambiental Article 249. Revisió d’autoritzacions i llicències 1. Les autoritzacions i les llicències ambientals de les activitats de l’Annex II.1 de la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental resten subjectes a una re- visió periòdica cada vuit anys, així com a les altres revi- sions previstes per l’article 37 de la Llei esmentada. 2. La revisió periòdica de la llicència ambiental de les activitats de l’Annex II.2 i de la llicència municipal ordinària d’obertura d’establiment de l’Annex III és cada vuit anys, és potestativa a instància de part sens perjudici que, en els supòsits previstos per l’arti- cle 37 de la Llei d’intervenció integral de l’Administra- ció ambiental, l’Administració municipal pugui proce- dir d’ofici a les revisions que corresponguin. 3. Les altres activitats sotmeses a la llicència mu- nicipal simplificada d’obertura d’establiment no han de ser objecte de revisió periòdica. Tanmateix, quan l’activitat revesteixi les característiques d’una activi- tat especificada en algun dels llistats de la Llei d’in- tervenció integral de l’Administració ambiental, serà considerada clandestina mentre no obtingui la cor- responent autorització o llicència ambiental. 4. Correspon a l’Ajuntament exercir el control del compliment d’aquesta Ordenança, exigir l’adopció de les mesures correctores que calguin, assenyalar limi- tacions, realitzar totes aquelles inspeccions que si- guin necessàries i aplicar les sancions corresponents en cas d’incompliment. Article 250. Verificació d’ofici de les activitats 1. Sense perjudici de les actuacions de control ini- cial i periòdiques, que puguin efectuar les entitats col·laboradores de l’Administració de la Generalitat en les activitats sotmeses al règim d’autorització ambiental o llicència ambiental de l’Annex II.1 de la Llei 3/1998, l’Ajuntament, directament o per mitjà de les seves entitats col·laboradores, podrà portar a terme les inspeccions que determini, d’ofici o a ins- tància de part, de les quals en donarà compte a l’òr- gan ambiental de l’Administració de la Generalitat. 2. Les activitats de l’Annex II.2 de la Llei 3/1998 se- ran sotmeses pels serveis municipals a una verifica- ció general cada 5 anys. 3. Les activitats de l’Annex III de la Llei 3/1998 i les altres sotmeses a llicència municipal d’obertura d’es- tabliment podran ser sotmeses pels serveis munici- pals a una verificació cada 10 anys. 4. L’Ajuntament podrà valer-se, en les seves actua- cions de control inicial, periòdiques o puntuals, tant dels seus propis serveis com d’entitats col·laborado- res de l’Administració. 5. Les activitats de qualsevol tipus, fins i tot domès- tiques, susceptibles de produir sorolls, vibracions, es- calfor, olors o qualsevol efecte contaminant previst a les Ordenances municipals podrà ser inspeccionada pel personal municipal degudament habilitat a l’efec- te, a petició de persona interessada. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000230 6. Els causants de qualsevol efecte contaminant, esmentats en el paràgraf anterior, amb la denúncia i comprovació prèvies del personal acreditat de l’Ajun- tament, seran requerits perquè cessin l’activitat per- torbadora, sens perjudici de la sanció corresponent. A aquest efecte, el responsable del focus emissor té l’obligació de facilitar l’accés a l’edifici a l’esmentat personal municipal. 7. L’Alcaldia dictarà les resolucions d’execució que consideri escaients per a restaurar l’ordre jurídic in- fringit. Article 251. Verificació per denúncia 1. Les denúncies formulades donen lloc a l’obertu- ra de les diligències corresponents per tal de compro- var la veracitat dels fets denunciats i, si s’escau, a la incoació de l’expedient sancionador. Les resolucions que s’adoptin han de ser notificades als denunciants. 2. De les comprovacions efectuades se n’estendrà acta, de la qual es lliurarà còpia al titular o persona responsable de l’activitat en el moment de la inspecció. L’acta dóna lloc, si escau, a la incoació del correspo- nent expedient sancionador, en el qual es determina- ran les mesures cautelars i correctores escaients. Capítol 7 Mesures d’execució forçosa Article 252. Suspensió de l’activitat i execució La suspensió de l’activitat serà decretada fins que es rectifiquin els efectes o es compleixin els requisits legals o reglamentaris exigits. Per a l’exercici de bell nou de l’activitat dins un local, les instal·lacions del qual han estat precintades totalment o parcialment, caldrà que el seu titular estigui en possessió de la lli- cència que empari la totalitat de les instal·lacions en el seu estat real i que el local s’adapti al projecte d’acord amb el qual es va atorgar la llicència esmentada. Article 253. Tancament i precintatge Les activitats industrials o mercantils que es realitzin sense haver-se sotmès als procediments establerts en aquest Títol seran considerades clandestines. Amb de- claració prèvia de clandestinitat i tancament, adoptada per l’Alcaldia, amb prèvia audiència dels interessats, l’activitat podrà ser precintada, si no fos legalitzable o, sent-ho, no es procedís a la seva legalització en el ter- mini d’un mes. Article 254. Naturalesa de les mesures d’execució forçosa No tindran caràcter de sanció la suspensió, la clau- sura o el tancament dels locals o instal·lacions que no disposin de llicència o no hagin complert amb el re- quisit de la comunicació prèvia. TÍTOL X INFRACCIONS I SANCIONS Capítol 1 Disposicions generals Article 255. Disposició general sobre infraccions 1. Als efectes del règim d’infraccions i sancions es- tablert en aquest Títol i de conformitat amb allò que disposen els apartats a), b) i c) de l’article 42.3 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, els pre- ceptes continguts en la present Ordenança tenen la naturalesa de normes de control sanitari del medi am- bient, de les indústries, les activitats, els serveis, els transports, els sorolls i les vibracions, i dels edificis i llocs d’habitatge i convivència humana. 2. La disposició del paràgraf anterior no és d’apli- cació al Títol VII d’aquesta Ordenança, sobre tinença d’animals. 3. Constitueix infracció administrativa tota acció o omissió que vulneri les normes establertes en aques- ta Ordenança, com també aquelles altres que esti- guin tipificades a la legislació sectorial, de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya, reguladora de les matè- ries que s’hi inclouen, sens perjudici que els precep- tes d’aquesta Ordenança puguin contribuir a una més correcta identificació de les conductes i a una deter- minació més precisa de les sancions, introduint les corresponents especificacions i graduacions. 4. Poden ser responsables de les infraccions els ti- tulars de les llicències o autoritzacions, els explota- dors de l’activitat, els tècnics que hagin lliurat les cer- tificacions corresponents, els titulars dels vehicles o els seus conductors i els causants de la pertorbació. Article 256. Disposició general sobre competències 1. Les infraccions de les normes d’aquesta Orde- nança seran sancionades per l’alcalde o bé per altres òrgans de l’Administració municipal, ja sigui en virtut de les competències que específicament els atribuei- xi una altra Ordenança o Reglament municipal, de les quals tinguin atribuïdes per desconcentració o l’exer- cici de les quals els hagi estat confiada per delegació. 2. També correspon a l’alcalde, quan sigui de la competència municipal, la sanció de les infraccions ti- pificades en l’ordenament de l’Estat o de la Generali- tat de Catalunya. Article 257. Restauració A més de la imposició de la sanció que correspon- gui, l’Administració municipal ha d’adoptar les mesu- res escaients per a la restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic infringit, amb l’execució subsidiària, si cal, de les obres o activitats a càrrec de l’infractor i l’exacció dels tributs o preus públics esta- blerts a l’efecte. Article 258. Tipificació general de les infraccions 1. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus. 2. D’acord amb allò que disposa al respecte la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, amb caràc- ter general i sens perjudici de les precisions que es fan en aquest mateix article i de les especificacions contingudes en els Capítols següents, la classificació de les infraccions s’estableix d’acord amb les tipifica- cions contingudes en els paràgrafs següents. 2. Són infraccions lleus: a) Les simples irregularitats en l’observació de les normes contingudes en aquesta Ordenança i en la legislació sectorial que no tinguin transcendèn- cia directa per al medi natural i ni per a la salut pública. b) Les comeses per simple negligència, sempre que l’alteració o risc per al medi natural o la salut pú- blica siguin d’escassa entitat. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 231 c) Aquelles altres que, en raó dels criteris emprats en aquest article, mereixin la qualificació de lleus o que no sigui procedent la seva qualificació com a infraccions greus o molt greus. 3. Són infraccions greus: a) Les que rebin expressament aquesta qualificació en aquesta Ordenança o en la legislació sectorial aplicable. b) Les que es produeixen per manca de controls i pre- caucions exigibles en l’activitat, servei o instal·lació de què es tracti. c) Les que siguin concurrents amb altres infraccions sanitàries o ambientals lleus, o hagin servit per a facilitar-les o encobrir-les. d) L’incompliment dels requeriments específics que formuli l’Administració municipal, sempre que es produeixi per primera vegada. e) La resistència a subministrar dades, facilitar infor- mació o prestar col·laboració a l’Administració mu- nicipal o als seus agents. f) La reincidència en la comissió d’infraccions lleus, en els darrers tres mesos. g) Aquelles altres que, en raó dels criteris emprats en aquest article, mereixin la qualificació de greus o que no sigui procedent la seva qualificació com a infraccions lleus o molt greus. h) Subministrar informació o documentació falsa, in- exacta, incompleta o que indueixi a l’error, implíci- tament o explícitament. 4. Són infraccions molt greus: a) Les que rebin expressament aquesta qualificació en aquesta Ordenança o en la legislació sectorial aplicable. b) Les que es realitzin de forma conscient i delibera- da, sempre que es produeixi un dany greu. c) Les que siguin concurrents amb altres infraccions sanitàries o ambientals lleus, o hagin servit per a facilitar o encobrir la seva comissió. d) L’incompliment reiterat dels requeriments especí- fics formulats per l’Administració municipal. e) La negativa absoluta a facilitar informació o pres- tar col·laboració al serveis de control i d’inspecció. f) La resistència, coacció, amenaça, represàlia, des- acatament o qualsevol altra pressió exercida so- bre les autoritats o els agents municipals. g) La reincidència en la comissió de faltes greus en els darrers cinc anys. h) Aquelles altres que, en raó dels criteris emprats en aquest article, mereixin la qualificació de molt greus o que no sigui procedent la seva qualifica- ció com a infraccions lleus o greus. 5. La tipificació general d’infraccions dels paràgrafs anteriors s’estableix sens perjudici de les tipificacions específiques que, en relació a les accions o omissions contràries a les obligacions d’informació, comunicació, autorització, llicència, permís, inspecció, control o veri- ficació, previstes a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. Capítol 2 Tipificació específica d’infraccions Article 259. Infraccions en matèria de protecció de l’atmosfera Les infraccions en matèria de protecció de l’atmos- fera no es consideren simples infraccions de l’Orde- nança municipal, sinó de la legislació sectorial de la Generalitat de Catalunya, raó per la qual cosa la seva tipificació és l’establerta en la Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de no- vembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, o en la norma que la substitueixi. Article 260. Radiacions tèrmiques En matèria de radiacions tèrmiques: a) És infracció lleu permetre que la diferència entre la temperatura de referència i l’exterior sigui infe- rior a 8º C però superior a 6º C. b) És infracció greu permetre que la diferència ante- rior sigui inferior a 10º C però superior a 8º C. c) Constituieix infracció molt greu l’incompliment de les normes d’aïllament tèrmic. Article 261. Contaminació tèrmica i radiacions ionitzants 1. És infracció lleu qualsevol incompliment de les normes de protecció en medicina nuclear no compre- ses entre les infraccions greus o molt greus. 2. És infracció greu no adoptar mesures de pro- tecció que permetin l’exposició anual de persones a radiacions ionitzants per sobre dels nivells regulats. 3. Són infraccions molt greus: a) Realitzar activitats relacionades amb les radia- cions ionitzants sense autorització, llicència, comunicació o registre. b) La manca de sotmetiment al control dosimètric previst en aquesta Ordenança. c) No disposar les instal·lacions radioactives de me- surador ambiental dels nivells de radiació. d) No disposar de dipòsits protectors de les radia- cions en els termes establerts per aquesta Orde- nança. Article 262. Sorolls i vibracions 1. Son infraccions lleus: a) Superar els nivells de soroll permesos als vehicles. b) Produir sorolls molestos a causa d’acceleracions innecessàries del vehicles, forçar el motor. c) Fer ús de dispositius acústics en contravenció de les limitacions i prohibicions establertes en aquesta Ordenança, llevat que es tracti de vehi- cles autoritzats. d) Superar fins a 5 unitats els valors guia d’immissió establerts en aquesta Ordenança, amb indepen- dència del focus emissor. 2. Són infraccions greus: a) Produir de sorolls en zones de pública convivèn- cia o a l’interior dels edificis en contra de les previ- sions d’aquesta Ordenança. b) Celebrar manifestacions i festes populars a la via pública o en espais oberts sense autorització mu- nicipal. c) Superar entre 5 i 10 unitats els valors guia d’im- missió establerts en aquesta Ordenança, inde- pendentment del tipus de focus emissor. 3. Són infraccions molt greus: a) Incomplir les condicions acústiques dels edificis. b) La manca d’acomodació dels vehicles i, en parti- cular de les fuites de gasos, a les prescripcions establertes. c) No disposar la fuita de gasos de dispositiu silen- ciador o sortida de gasos a través d’un silenciador incomplet, inadequat o deteriorat. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000232 d) Utilitzar dispositius que puguin anul·lar l’acció del silenciador. e) Realitzar treballs temporals a la via pública entre les 22 hores de la nit i les 8 hores del matí del dia següent, quan produeixin increment sobre el nivell del soroll de fons dels nivells sonors de l’interior de les propietats alienes, salvats els que es pro- dueixin amb autorització municipal expressa. f) Carregar i descarregar mercaderies entre les 22 hores de la nit i les 8 hores del matí del dia se- güent. g) Instal·lar ginys i aparells susceptibles de produir sorolls o vibracions sense atenir-se a les condi- cions establertes. h) Superar en més de 10 unitats els valors guia d’im- missió establerts en aquesta Ordenança, amb in- dependència del tipus del focus emissor. Article 263. Infraccions en matèria d’aigües residuals. 1. Les infraccions en matèria de condicions dels abocaments al clavegueram municipal, com també de la seva autorització, inspecció i control es tipifi- quen i sancionen de conformitat i en aplicació del Re- glament metropolità d’abocaments d’aigües residuals. 2. És infracció lleu la construcció, modificació o ús de clavegueres o connexions a la xarxa de clavegue- ram i instal·lacions annexes, encara que les unes i les altres siguin de propietat particular, sense prèvia ob- tenció de llicència municipal o sense ajustar-se a les condicions especials de connexió o desguàs asse- nyalades per la llicència o als requisits o condicions generals establerts en aquesta Ordenança. 3. Constitueix infracció greu la no connexió dels edificis a la xarxa de clavegueram, sempre que aquesta situació no estigui emparada per alguna de les excepcions contemplades en aquesta Ordenança o en el Reglament metropolità d’abocaments d’aigües residuals. 4. Pel que fa als danys a la xarxa i altres instal·la- cions del clavegueram municipal: a) Són infraccions lleus aquelles en les quals la valo- ració del dany no sigui superior a les 250.000 pes- setes. b) Són infraccions greus aquelles en les quals la va- loració del dany sigui superior a les 250.000 pes- setes però no ultrapassi les 750.000 pessetes. c) Són infraccions molt greus aquelles en les quals la valoració del dany sigui superior a les 750.000 pessetes. Article 264. Infraccions en matèria de gestió de residus 1. Són infraccions greus i molt greus, en matèria de gestió de residus, les tipificades a la Llei 6/1993, de 14 de juliol, de residus, al Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria de residus industri- als, i de les disposicions amb rang de llei que substi- tueixin o modifiquin les anteriors. 2. A més de les infraccions tipificades com a lleus en la legislació esmentada en l’apartat anterior, tam- bé en són per infracció de la present Ordenança les que es tipifiquen en els apartats següents. 2.1. En matèria de residus municipals: a) Lliurar residus diferents als assenyalats per a cada classe de servei. b) Dipositar residus fora d’un contenidor o a un con- tenidor diferent del que li correspon. c) Lliurar a la recollida domiciliària residus prohibits. d) Abandonar deixalles en zones de recollida amb bosses homologades o cubells. e) Transvasar o manipular deixalles fora dels parcs de recollida, concentració o tractament. f) No utilitzar els contenidors que determinen els serveis municipals. g) Lliurar les deixalles sense complir els requisits o les condiciones fixades per aquesta Ordenança. h) No fixar en els contenidors les dades d’identifi- cació. i) Tractar o manipular els elements contenidors sen- se cura de no fer-los malbé. j) No renovar els contenidors quan pel seu estat haurien d’estar fora de servei. k) Deixar les deixalles en llocs i condicions no per- meses per aquesta Ordenança. l) No retirar de la via pública els contenidors no fi- xos, cubells, bujols i altres elements contenidors buits dins de l’horari previst. m) No deixar en perfectes condicions de netedat les superfícies de la via pública ocupada al retirar el contenidor. n) No disposar d’un espai tancat per a deixalles en els edificis de nova construcció. o) No mantenir els espais esmentats en l’apartat an- terior en condicions d’higiene i netedat. p) Vulnerar les normes tècniques municipals en la instal·lació o funcionament dels conductes col·lec- tius d’evacuació de deixalles o utilitzar-los en con- tra de les previsions d’aquesta Ordenança. q) Dipositar en els contenidors de recollida sectorial materials diferents dels consignats. r) Endur-se objectes o residus dipositats en els con- tenidors especials per a trastos. s) Dipositar les deixalles al carrer abans de les 21 hores quan la prestació del servei de recollida si- gui nocturna, llevat les excepcions establertes a aquesta Ordenança. t) No retirar els contenidors i bujols normalitzats de la via pública, un cop buits, després de les 8,30 hores. u) Incomplir les normes d’utilització de les deixalleries. 2.2. En matèria de terres, runes, enderrocaments i altres residus de la construcció, les que d’acord amb la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, es tipifiquen en el Reglament metropolità per a la gestió dels enderrocaments, les runes i altres residus de la construcció, i en el Decret 201/1994, de 26 de juliol, i també les següents: a) Ocupació indeguda de la via pública o d’altres ter- renys i béns de domini públic municipal. b) Deteriorar paviments i altres elements estructurals de la ciutat. c) Embrutar la via pública i altres espais públics o vi- sibles des la de la via pública. d) Col·locar contenidors i sacs sense llicència muni- cipal. e) Utilitzar contenidors o sacs per part de persona di- ferent al seu titular o responsable. f) No disposar de la identificació externa prevista en aquesta Ordenança per als contenidors i sacs de runes. g) No tapar els contenidors en els supòsits previstos per aquesta Ordenança. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 233 h) Causar molèsties als veïns i altres ciutadans en les operacions d’instal·lació, càrrega, descàrrega i retirada dels contenidors i dels sacs. i) No utilitzar o no manipular els contenidors i els sacs en la forma exigida per aquesta Ordenança. j) No retirar els contenidors i els sacs quan així ho exigeix aquesta Ordenança. k) Efectuar operacions prohibides en matèria de lliu- rament i transport de terres i runes. l) Incomplir els horaris, els itineraris i les condicions de transport establerts per aquesta Ordenança. 2.3. En relació a les normes d’aquesta Ordenança sobre contenidors i sacs de runes, són responsables de les infraccions previstes en el paràgraf anterior, tant els titulars com els responsables dels conteni- dors o sacs, així com en el seu cas els transportistes, d’acord amb les definicions establertes al respecte per l’article 169 d’aquesta Ordenança. 2.4. En matèria de prevenció, minimització i reci- clatge dels residus generats per la publicitat directa a les bústies són faltes lleus: a) Exercir l’activitat sense comunicació prèvia a l’Ajuntament. b) Repartir material publicitari sense la identificació de l’empresa distribuïdora i/o anunciant. c) Plastificar els prospectes i altre material publicita- ri, o introduir-lo en bosses de plàstic o sobres plastificats. d) Distribuir publicitat a les bústies del propietaris o veïns que hagin fet ús del seu dret a no rebre’n mit- jançant l’adhesiu previst per aquesta Ordenança. e) Distribuir publicitat per via postal a les persones que hagin fet ús del seu dret de no rebre’n. f) No plegar adequadament o no dipositar correcta- ment el material publicitari a les bústies o en el lloc disposat pels propietaris o veïns. Article 265. Infraccions en matèria de tinença d’animals Les infraccions en matèria de tinença d’animals es tipifiquen de conformitat amb allò que es preveu a l’article 129 de la Carta Municipal de Barcelona, d’acord amb les prescripcions d’aquesta Ordenança i amb concordança amb la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. 1. Són infraccions lleus en matèria de tinença d’a- nimals: a) La possessió d’un gos o d’un gat no identificat o no censat, i la no comunicació de la baixa, cessió o canvi de residència de l’animal a les oficines municipals. b) El transport d’animals amb vulneració dels re- quisits establerts a l’article 219 d’aquesta Orde- nança. c) Portar els gossos a la via pública sense lligar ni identificar. d) La presència d’animals en el locals destinats a la fabricació, emmagatzematge, transport, manipula- ció o venda d’aliments. e) La circulació per permanència d’animals a les pis- cines públiques i platges, fora de les hores senya- lades per l’autoritat municipal. f) Deixar les deposicions fecals de gossos, gats i al- tres animals a les vies públiques i, en general, a qualsevol lloc destinat al trànsit de vianants. g) Permetre a gossos i gats dipositar les seves de- posicions en el parcs i jardins d’ús per als infants. h) Donar menjar als animals contravenint allò que disposa l’article 220.7 d’aquesta Ordenança. i) Permetre que els animals domèstics pertorbin la vida dels veïns, amb infracció de les obligacions que l’article 60 d’aquesta Ordenança imposa als propietaris. j) No disposar, els propietaris de gossos, d’assegu- rança de responsabilitat civil que cobreixi els pos- sibles danys materials i físics que l’animal pugui causar a tercers. 2. Són infraccions greus en matèria de tinença d’animals: a) El manteniment dels animals sense alimentació necessària i/o en instal·lacions higiènicament i sanitàriament inadequades. b) No declarar a l’Administració municipal les dades d’identificació de determinades races de gossos, a les quals es refereix l’article 216 d’aquesta Or- denança, després de realitzar la seva transacció comercial. c) La tinença d’animals de companyia i altres ani- mals domèstics en domicilis particulars causant situacions de perill o molèstia per a les persones o per a l’animal mateix. d) La tinença d’animals salvatges sense la correspo- nent autorització. e) La criança domèstica d’animals en domicilis particulars sense l’autorització municipal corres- ponent. f) No disposar d’un registre d’entrades i sortides d’animals en establiments zoològics o disposar-ne de forma incompleta. g) L’incompliment en les instal·lacions per al mante- niment temporal d’animals de companyia de qual- sevol de les condicions i requisits establerts a l’ar- ticle 220 d’aquesta Ordenança. h) Lliurar a un comprador un animals sense la degu- da identificació i els documents acreditatius. i) No portar l’animal amb morrió quan l’ús d’aquest estri sigui obligat per disposició de l’autoritat mu- nicipal. j) Ensinistrar animals de companyia a la via pública. k) Mantenir bovins i altre classe de bestiar destinat a la producció làctica i d’animals per al consum. 3. Són infraccions molt greus en matèria de tinença d’animals: a) La celebració d’espectacles que comportin bara- lles d’animals o paròdies en les quals es mati, fe- reixi o hostilitzi els animals. b) El maltractament i les agressions físiques als ani- mals, en particular la utilització d’animals en tea- tres, sales de festa, filmacions o activitats de pro- paganda que causin dany, sofriment o degradació de l’animal. c) L’abandó d’una animal de companyia. Article 266. Infraccions en matèria de zones naturals i espais verds 1. En relació a les zones naturals i als espais verds, tenen la consideració d’infraccions molt greus: a) Qualsevol instal·lació, o activitat industrial o co- mercial no autoritzada en parcs o jardins públics. b) Obertura de rases sense complir els requisits exi- gits per l’Ordenança. c) Afectar l’arbrat i plantacions existents amb motiu de projectes d’obres particulars. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000234 d) No mantenir els parcs forestals en condicions de seguretat mitjançant la desbrossa selectiva ne- cessària. e) No col·locar en els parcs forestals cartells d’adver- tència del perill d’incendis. f) Franca negligència en la conservació de les plan- tacions i espais lliures. g) Arrencament o supressió d’elements vegetals sense autorització municipal. h) Circular per la muntanya amb vehicles a motor fora dels camins autoritzats. 2. Tenen la consideració d’infraccions greus: a) La circulació de gossos sense control en els parcs i jardins públics. b) Les pintades en els elements dels parcs i jardins públics. c) Sacsejar els arbres, trencar o arrencar branques o fulles o vessar líquids en la proximitat dels ele- ments vegetals, rases o forats. d) Passar per sobre els talussos, parterres i planta- cions i tocar plantes i flors, pujar als arbres o cau- sar qualsevol mena de dany a l’arbrat i plantacions. e) Realitzar qualsevol de les activitats prohibides als parcs forestals. f) Realitzar a les platges qualsevol de les activitats prohibides i no mencionades com a infraccions lleus o molt greus. g) Realitzar qualsevol mena d’actuació sobre arbres o plantacions incloses en catàleg sense llicència municipal. 3. Tenen la consideració d’infraccions lleus: a) Donar de menjar als animals en els espais verds públics en els supòsits prohibits. b) No respectar l’entorn o els usuaris en les platges. Capítol 3 Sancions Article 267. Règim general de sancions Amb caràcter general i sempre que no hi hagi previs- ta en els articles següents o en la legislació sectorial, les infraccions d’aquesta Ordenança seran sancionades: a) Les lleus, amb multa d’entre 1.000 i 300.000 pes- setes. b) Les greus, amb multa d’entre 300.001 i 1.500.000 pessetes. c) Les molt greus, amb multa d’entre 1.500.001 i 2.500.000 pessetes. Article 268. Sancions en matèria de protecció de l’atmosfera D’acord amb la legislació sectorial, les infraccions en matèria de protecció atmosfèrica seran sanciona- des segons l’escala següent. 1. Per infraccions lleus: a) De 20.000 a 50.000 pessetes, si es tracta de fo- cus mòbils d’emissió o de focus fixos provinents d’activitats comercials, de serveis o d’habitatges. b) De 20.000 a 200.000 pessetes, si es tracta de fo- cus fixos d’emissió provinents d’activitats indus- trials o de sanejament. 2. Per infraccions greus: a) De 50.000 pessetes a 250.000 pessetes, si es tracta de focus mòbils d’emissió o de focus fixos provinents d’activitats comercials, de serveis o d’habitatges. b) De 200.000 a 1.000.000 de pessetes, si es tracta de focus fixos d’emissió provinents d’activitats in- dustrials o de sanejament. 3. Per infraccions molt greus: a) D’1.000.000 a 7.500.000 pessetes, si es tracta de focus mòbils d’emissió o de focus fixos provinents d’activitats comercials, de serveis o d’habitatges. b) D’1.000.000 a 10.000.000 de pessetes, si es trac- ta de focus fixos d’emissió provinents d’activitats industrials o de sanejament. Article 269. Sancions en matèria de gestió de residus 1. Les faltes lleus en matèria de gestió de residus municipals, tipificades en els paràgrafs 2.1 i 2.4 de l’article 264 d’aquesta Ordenança, se sancionaran amb multa d’entre 20.000 i 50.000 pessetes si l’acti- vitat que ha donat lloc a la infracció és de caràcter domèstic i particular, i entre 50.000 i 500.000 de pessetes si l’activitat en qüestió és de caràcter co- mercial, industrial, o de serveis i, en particular si l’activitat consisteix en la distribució de publicitat di- recta a les bústies 2. Les infraccions lleus en matèria de gestió de ter- res, runes, enderrocaments i altres residus de la construcció, tipificades a l’apartat 2.2 de l’article 264 d’aquesta Ordenança se sancionaran amb multa d’entre 25.000 i 250.000 pessetes si l’activitat que ha donat lloc a la infracció és de caràcter domèstic i par- ticular, i entre 100.000 i 500.000 de pessetes si l’acti- vitat en qüestió és de caràcter comercial, industrial, de serveis o del sector de la construcció i l’enderroca- ment mateix. 3. Amb caràcter general i d’acord amb allò que es- tipula la Llei 6/1993, de 15 de juliol, de residus, o les disposicions amb rang de llei que la modifiquin o substitueixin, les faltes en aquesta matèria se sancio- naran amb multes de les quanties següents: a) Les infraccions lleus, entre 20.000 i 500.000 pes- setes. b) Les infraccions greus, entre 50.001 i 5.000.000 de pessetes. c) Les infraccions molt greus, entre 5.000.001 i 10.000.000 de pessetes. Article 270. Sancions en matèria de tinença d’animals 1. Les infraccions en matèria de tinença d’animals se sancionaran amb multes de les quanties següents: a) Les infraccions lleus, entre 10.000 i 50.000 pes- setes. b) Les infraccions greus, entre 50.001 i 250.000 pes- setes. c) Les infraccions molt greus, entre 250.001 i 2.500.000 de pessetes. 2. La imposició d’aquestes multes és independent del trasllat dels animals a un establiment adequat al què es refereix l’article 210.5 o del la mesura cautelar de comís prevista a l’article 273 d’aquesta Ordenança. Article 271. Sancions en matèria de sistemes de prevenció en l’exercici d’activitats Les accions i omissions que, en l’àmbit de la com- petència municipal, contravenen les obligacions que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració ambiental, seran sanciona- des per l’alcalde, d’acord amb la tipificació, la quantia NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 235 i els criteris de graduació de les sancions, regulats en l’esmentada Llei i el seu desplegament reglamentari. Article 272. Sancions per danys i la seva possible substitució per treballs en benefici de la comunitat 1. D’acord amb el que preveu la legislació gene- ral de règim local, les accions o omissions que, en l’àmbit material regulat per aquesta Ordenança, causin danys o perjudicis en el domini públic muni- cipal o hi facin actes d’ocupació, seran sancionats amb multa, l’import de la qual s’establirà entre el valor i el doble del valor del perjudici causat o d’allò usurpat, això sens perjudici d’ésser obligats a repa- rar els danys i perjudicis i a restituir el que hagues- sin sostret. 2. Per mitjà d’un procediment addicional d’execució de la sanció, l’infractor sancionat i l’Administració mu- nicipal poden convenir de mutu acord que, tant les multes com la reparació econòmica dels danys i per- judicis que preveu el paràgraf anterior, siguin substi- tuïdes per treballs en benefici de la comunitat. Article 273. Sancions de suspensió i clausura d’establiments o activitats, i de comís de béns o d’animals Les sancions de suspensió i clausura d’establiments o activitats i les de comís de béns o d’animals s’impo- saran en funció de les competències municipals en la matèria i d’allò que estigui previst en la respectiva le- gislació sectorial, això sens perjudici de la possibilitat de prendre mesures cautelars de suspensió d’activitats i de funcionament d’establiments, així com també de comís de béns i d’animals, adoptades en la instrucció del corresponent procediment administratiu. Article 274. Multes coercitives Com a mitjà d’execució forçosa, les multes coerciti- ves s’imposaran de conformitat i en aplicació de la respectiva legislació sectorial. Article 275. Graduació de les sancions 1. Les sancions s’imposaran d’acord amb els crite- ris de graduació següents: a) La gravetat de la infracció. b) El perjudici causat als interessos generals. c) El benefici obtingut. d) La intencionalitat. e) La reiteració. f) La reincidència. g) La capacitat econòmica de l’infractor. 2. En la fixació de les multes es tindrà en compte que, en tot cas, la comissió de la infracció no resulti més beneficiosa per a l’infractor que el compliment de les normes infringides. Article 276. Procediment sancionador 1. El procediment sancionador serà el que amb caràcter general tingui establert l’Ajuntament de Bar- celona. 2. Supletòriament serà d’aplicació el procediment sancionador previst per les actuacions de l’Adminis- tració de la Generalitat i, en el seu cas, el que reguli la legislació de l’Estat. 3. Quan la proposta de resolució del procediment sancionador tramitat per l’Administració de Ajunta- ment contingui una sanció que, per la quantia de la multa o pel seu caràcter, no siguin de competència municipal, l’alcalde elevarà l’expedient a l’òrgan de l’Administració de la Generalitat que sigui competent per imposar la sanció que es proposa, de conformitat amb la legislació sectorial aplicable. Disposició adicional El contingut dels Annexos d’aquesta Ordenança pot ser actualitzat per l’Alcaldia sempre que sigui ne- cessari. La modificació dels Annexos serà objecte de la deguda publicació oficial. Disposició transitòria Primera 1. La zonificació acústica de la Ciutat i l’assignació dels nivells guia corresponents a cadascuna de les zo- nes es realitzaran en el termini màxim d’un any, a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Ordenança. 2. En un període de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Ordenança, els titulars d’avisadors acústics instal·lats amb anterioritat a aquesta entrada en vigor, també estan obligats a fer la comunicació sobre aquests dispositius en els mateixos termes que els de les instal·lacions noves, com també a complir tots els preceptes d’aquesta Ordenança. Segona El Títol IX d’aquesta Ordenança, sobre mesures de prevenció i control, no serà d’aplicació mentre no entri en vigor la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració ambiental. Mentrestant serà d’aplicació el règim jurídic vigent en matèria de llicèn- cies municipals d’indústries i activitats classificades. Disposició derogatòria Primera A partir del moment d’entrada en vigor de la pre- sent Ordenança general del medi ambient urbà que- den derogades les Ordenances municipals següents: – Ordenança de protecció de l’atmosfera. – Ordenança sobre el control de la contaminació per agents físics. – Ordenança sobre mines, pous d’aigua i aqüeductes. – Ordenança sobre control de la pol·lució i el con- sum d’aigües. – Títols IV, V, VI i VII de l’Ordenança de la neteja. – Ordenança sobre tinença d’animals. – Ordenança sobre zones naturals i espais verds. Segona També queden derogades totes aquelles normes i preceptes de qualsevol altra Ordenança o Reglament municipals que siguin o resultin contràries, contradic- tòries o oposades a la present Ordenança general del medi ambient urbà. Disposició final Aquesta Ordenança entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. ANNEX I AIçada addicional que cal afegir a la resultant de l’aplicació de l’Ordre de 24 d’abril de 1977, de 3 de desembre de 1978, per al càlcul de l’alçada del con- ducte de fums. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000236 L’alçada addicional serà la més gran que resulti dels casos A i B que s’estableixen a continuació: A: 1) Si B 1/H < 0,3 és ha = 0 m 2) Si 0,3 < B 1/H < 1 és ha = (B 1 — 0,3 H)/0,7 m 3) Si B 1/H > 1 és ha = B 1 m B: ha = B2 On, en ambdós casos: H és l’alçada que resulta d’aplicar l’Ordre esmentada; B 1 és l’alçada de l’edifici més elevat en un radi de 2H; B 2 és l’alçada de l’edifici més elevat en un radi comprès entre 2H i 20H. Ambdues alçades B 1 i B 2 en referència a la base de la xemeneia. ANNEX II Nivells de referència i circumstàncies de caràcter atmosfèric que han de concórrer per a la declaració de les situacions desfavorables i d’actuació. 1. Perquè es declari situació desfavorable, han de complir-se simultàniament les condicions se- güents: 1.1. Que la difusió potencial de contaminació esti- gui disminuïda per raó de l’elevada estabilitat atmos- fèrica definida segons els índexs establerts en el Pla d’actuacions per a situacions excepcionals d’alta con- taminació atmosfèrica, i que la previsió a vint-i-quatre hores no indiqui canvis favorables. 1.2. Que s’ultrapassin els nivells de referència se- güents de concentracions de contaminants en les darreres 24 hores: SO2 > 300 µg/m3, mitjana de 3 hores NO2 > 300 µg/m3, mitjana de 3 hores CO > 15 mg/m3, mitjana de 3 hores O3 > 180 µg/m3, mitjana d’1 hora Partícules en suspensió > 300 µg/m3, mitjana de 24 hores, o partícules -fums > 180 µg/m3, mitjana de 24 hores de totes les estacions de la ciutat. Han de ser superats, com a mínim, dos d’aquests valors en una mateixa estació de mostreig, o bé, un de sol en més d’una estació, excepte per a l’ozó cas en què n’hi haurà prou amb una. 2. Perquè es declari la situació d’actuació, han de complir-se, simultàniament, la condició 1.1, abans ex- posada, i superar-se un o més dels valors de referèn- cia següents, en qualsevol de les estacions de mos- treig, en les darreres 24 hores. SO2 > 600 µg/m3, mitjana de 3 hores NO2 > 600 µg/m3, mitjana de 3 hores CO > 30 mg/m3, mitjana de 3 hores O3 > 235 µg/m3, mitjana d’1 hora Partícules en suspensió > 375 µg/m3, mitjana de 24 hores, o partícules -fums > 230 µg/m3, mitjana de 24 hores, sempre que SO2 u fums > 25.000, referit a la mitjana de totes les estacions manuals de la ciutat. Així mateix es valorarà i tindrà present: a) El registre d’urgències hospitalàries, específica- ment les respiratòries, i el seguiment del pannell d’asmàtics controlats. b) Circumstàncies especials de calendari i d’activi- tats a la ciutat. c) Informació provinent d’altres ciutats. ANNEX III Del Títol III sobre Contaminació Acústica ANNEX III.1 Nivells sonors guia en l’ambient exterior Zona Període diürn Període nocturn (07:00 a 22:00 hores) (22:00 a 07:00 hores) I 60 dB(A) 50 dB(A) II 65 dB(A) 55 dB(A) III 70 dB(A) 60 dB(A) IV 75 dB(A) 65 dB(A) A les vies de les zones II i III on la intensitat mitja- na diària de trànsit de vehicles (IMD) és igual o su- perior a 25.000 vehicles, els nivells sonors guia s’in- crementen en 5 dB(A), tant en el període diürn com en el nocturn. Tanmateix, l’Ajuntament aplicarà me- sures destinades a reduir el volum de circulació en aquestes vies. Per a totes les zones acústiques, en aquelles àrees on no puguin accedir els vehicles, com ara patis inte- riors d’illa, zones peatonals i similars, el nivell guia corresponent al període nocturn serà de 45 dB(A). La delimitació de les zones de servitud, com també els nivells sonors guia que s’hi permeten, es determi- naran en cada cas concret de forma específica. Criteris de bona qualitat acústica en ambients interiors Els nivells guia per a ambients interiors d’àmbit do- mèstic són els següents: Espais interiors Període diürn Període nocturn d’àmbit domèstic (07:00 a 22:00 h) (22:00 a 07:00 h) Dormitoris 35 dB(A) 30 dB(A) Sales d’estar 40 dB(A) 35 dB(A) Zones de serveis (cuines banys, etc.) 55 dB(A) 40 dB(A) Els nivells de fons recomanables per a una bona qualitat acústica en ambients interiors d’àmbit no do- mèstic són els següents: Espais interiors d’àmbit no do- Període diürn Període nocturn mèstic (07:00 a 22:00 h) (22:00 a 07:00 h) Sanitari Espais d’hos- pitalització 35 dB(A) 30 dB(A) Espais comuns 40 dB(A) 30 dB(A) Educatiu i cultural 40 dB(A) 30 dB(A) Lleure 50 dB(A) 40 dB(A) Per tant, en cap cas les activitats de tercers podran originar un increment d’aquests valors. Per als casos concrets d’ambients interiors d’àmbit no domèstic, s’especifica: – Lleure: Es consideren edificacions amb finali- tat de lleure els locals de concurrència pública i, NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 237 per tant, hauran de complir les normes exigides a aquests últims en l’apartat corresponent d’aquesta Ordenança. – Comercial: En el cas dels locals amb finalitat co- mercial es recomana que el seu nivell de soroll a l’in- terior no superi els 65 dB(A). – Locals industrials: Els nivells sonors permesos, per a afavorir l’ambient de treball i la protecció al tre- ballador estan establerts a la Legislació de Seguretat i Higiene en el Treball. ANNEX III.2 Determinació dels nivells de soroll ambiental de la ciutat Els criteris a seguir en l’aplicació de les mesures de nivell de soroll ambiental de la Ciutat seran els se- güents: – Utilització de sonòmetres integradors tipus 1, equipats amb pantalla antivent. – El nivell sonor equivalent (Leq) com a patró. – Aplicació de la corba de ponderació A; el dB(A) com a unitat de mesura. – Utilització de la constant de temps fast. – El període d’integració serà de 10 minuts. – Utilització de la norma ISO-R 1996 per a prendre les mesures. – Condicions meteorològiques: absència de pluja i vent. Els mesuraments es faran seguint el protocol se- güent: 1. Calibració del(s) aparell(s) a utilitzar. 2. Instal·lació del trípode al punt de mesura, a una distància de 2 m de qualsevol façana però sempre a una distància mínima d’1 m de la calçada. 3. Col·locació del sonòmetre sobre el trípode, a una alçada d’1,5 m del terra i amb una inclina- ció de 45. 4. Posada en marxa de l’aparell. 5. Aturada de l’aparell un cop finalitzat el període de mesura. 6. Lectura del resultat del mesurament i l’anotació a la corresponent fitxa de recollida de dades. 7. Calibració del(s) aparell(s) utilitzats. 8. Complimentació de la fitxa de recollida de dades. Determinació dels nivells d’immissió sonora en ambients interiors – Els criteris seguits en l’aplicació de les mesures de nivell de soroll en ambients interiors seran els següents: – Utilització de sonòmetres integradors tipus 1. – El nivell sonor equivalent (Leq) com a patró. – Aplicació de la corba de ponderació A; el dB(A) com a unitat de mesura. – Utilització de la constant de temps fast. – El període d’integració serà de 5 minuts per als sorolls de tipus continu. – Per als sorolls de tipus impulsiu en què els im- pulsos es produeixin de forma periòdica en el temps (és a dir, de forma no aleatòria), el perío- de d’integració serà de 5 minuts, centrats en un impuls. En el cas que els impulsos no es pro- dueixin de forma periòdica (és a dir, que siguin aleatoris), el període d’integració serà suficient- ment llarg perquè sigui representatiu del soroll global. Si no és possible determinar un període curt de temps prou representatiu, es considera- rà un període d’integració de 3 hores. Prèviament a la realització de la mesura s’haurà de determinar: – Origen del soroll i ubicació de la font emissora. – Si es tracta de soroll continu o impulsiu – Durada – Periodicitat amb què es produeix, si la té. – Presència de components tonals. Un cop determinats aquests paràmetres, es procedirà a fer els mesuraments d’acord amb els protocols que es detallen a continuació: El protocol de mesura serà diferent segons la font del soroll origen de la molèstia estigui si- tuada al mateix edifici on es detecta o a l’edifi- ci adjacent (és a dir, si el soroll es transmet per via estructural) o a l’exterior (és a dir, si el soroll es transmet per via aèria). – Si la font de soroll origen de la molèstia es troba al mateix edifici o a l’edifici adjacent on es detec- ta, els mesuraments es realitzaran seguint el pro- tocol següent: 1. Calibració de l’aparell a utilitzar. 2. Instal·lació del trípode al punt de l’habitació on el soroll sigui més molest. Si el grau de molès- tia és similar a tota la dependència, es col·lo- carà el trípode al centre de l’habitació. En cap cas, però, se situarà el trípode a menys d’1 m de qualsevol paret. 3. Col·locació del sonòmetre sobre el trípode, a una alçada de 1,2 m del terra i amb una incli- nació de 45º. 4. Selecció dels comandaments dels paràmetres que s’han de mesurar. 5. Ajustar l’escala segons el nivell del soroll que s’ha de mesurar. 6. Posada en marxa de l’aparell en les condi- cions de màxima emissió sonora. 7. Aturada de l’aparell un cop finalitzat el període de mesura. 8. Lectura del resultat del mesurament i anotació a la corresponent fitxa de recull de dades. 9. Calibració de l’aparell utilitzat. 10. Complimentació de la fitxa de recull de dades dissenyada a l’efecte. En cas que no sigui possible instal·lar el trípode, es realitzarà la mesura agafant el sonòmetre amb la mà, mantenint-lo enlairat, amb la inclinació ade- quada i a una distància d’aproximadament 30 cm del cos. La distància entre el sonòmetre i el cos de qui faci el mesurament serà com a mínim de 30 cm. Durant el mesurament finestres, portes i persia- nes de l’habitació estaran tancades. No hi podrà haver dins la dependència més que les persones que realitzin el mesurament i, si es vol, un testi- moni. S’evitarà fer qualsevol soroll que pugui per- torbar la veracitat de la mesura. Es faran tres mesuraments sense la font genera- dora de la molèstia en funcionament (determina- ció del soroll de fons) i tres mesuraments amb la font en funcionament al seu nivell màxim d’emis- sió sonora, totes de la mateixa durada. Per cada cas, si els valors obtinguts en els tres mesuraments no presenten una diferència entre ells de més de 2 dB(A), es consideraran vàlids. Si els valors obtinguts difereixen entre ells de més a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000238 de 2 dB(A), es repetiran els mesuraments fins a obtenir tres dades que no difereixin entre sí més de 2 dB(A). – Si la font de soroll origen de la molèstia està fora de l’edifici on es detecta, els mesuraments es rea- litzaran seguint el protocol següent: 1. Calibració de l’aparell que s’ha d’utilitzar. 2. Instal·lació del trípode al mig de la finestra o balcó de l’habitació, oberta de bat a bat. 3. Col·locació del sonòmetre sobre el trípode, a una alçada d’1,5 m del terra i amb una inclina- ció de 45º. 4. El micròfon del sonòmetre ha d’estar orientat cap a l’exterior. 5. Selecció dels comandaments dels paràmetres que s’han de mesurar. 6. Ajustar l’escala segons el nivell del soroll que s’ha de mesurar. 7. Posada en marxa de l’aparell. 8. Aturada de l’aparell un cop finalitzat el període de mesura. 9. Lectura del resultat del mesurament i l’anota- ció a la corresponent fitxa de recull de dades. 10.Calibració de l’aparell utilitzat. 11.Complimentació de la fitxa de recull de dades dissenyada a l’efecte. Es realitzaran tres mesuraments sense la font ge- neradora de la molèstia en funcionament (deter- minació del soroll de fons) i tres mesuraments amb la font en funcionament al seu nivell màxim d’emissió sonora, totes de la mateixa durada. Per cada cas, si els valors obtinguts en els tres mesuraments no presenten una diferència entre ells de més de 2 dB(A), es consideraran vàlids. Si els valors obtinguts difereixen entre ells de més de 2 dB(A), es repetiran els mesuraments fins a obtenir tres dades que no difereixin entre sí més de 2 dB(A). Avaluació dels resultats obtinguts Per a l’avaluació dels resultats obtinguts en els mesuraments realitzats se seguirà el protocol se- güent: – Es considerarà un període d’avaluació de tres ho- res (180’). – El període d’avaluació es dividirà en dues fases de soroll: l’interval de temps en què la font gene- radora de la molèstia està aturada (fase 1) i l’inter- val de temps en què la font està en funcionament (fase 2). – Es determinarà el total de temps (en minuts) en què la font no està en funcionament en les tres hores del període d’avaluació. (T1). – Es determinarà el total de temps (en minuts) que la font està en funcionament en les tres hores del període d’avaluació. (T2). – Es calcularà la mitjana aritmètica dels resultats obtinguts en les mesures del nivell de soroll de fons. El resultat obtingut serà el nivell sonor equi- valent en mitjana de la fase 1.(Leq 1). – Es calcularà la mitjana aritmètica dels resultats obtinguts en les mesures del nivell de soroll amb la font en funcionament. Al resultat obtingut se li sumaran les correccions de nivell (Ki) que li cor- responguin segons l’origen i les característiques del soroll analitzat, d’acord amb els valors indicats a les taules següents. El resultat obtingut serà el nivell sonor equivalent en mitjana de la fase 2. (Leq 2). Valors de K1 Exterior Interior Dia Nit Dia Nit Activitats 5 5 5 5 Veïnatge 3 3 3 3 Instal·lacions edifici 6 Sistemes de ventilació i climatització 3 6 3 6 Els sorolls generats pels sistemes de ventilació i climatització es consideraran originats per instal·la- cions de l’edifici quan es tracti d’una instal·lació co- munitària i com a soroll de veïnatge en cas d’ins- tal·lacions individuals. Valors de K2 (presència de components tonals) Exterior Interior Dia Nit Dia Nit Percepció nul·la 0 0 0 0 Percepció neta 3 3 3 3 Percepció alta 6 6 6 6 Valors de K3 (presència de components impulsius) Exterior Interior Dia Nit Dia Nit Percepció nul·la 0 0 0 0 Percepció neta 3 3 3 3 Percepció alta 6 6 6 6 – El nivell global de soroll corresponent al període d’avaluació es calcularà mitjançant l’expressió se- güent: Leq global = 10 log [1/180 (T1 · 10 Leq1/10 + + T2 · 10 Leq2/10) ] – El resultat obtingut (Leq global) es compararà amb el valor guia que correspongui a la zona acústica o ambient interior on s’hagin realitzat els mesuraments. Si Leq global és superior al valor guia caldrà realitzar les actuacions escaients per tal de reduir l’impacte de la font. ANNEX III.3 Nivells sonors màxims admissibles en vehicles (mesurats d’acord amb allò que s’estableix a la Directriu 78/1015/CEE) Tipus de vehicle dB(A) 1. Tractors agrícoles (1) 1.1. Amb potència fins a 200 CV 90 1.2. Amb potència superior a 200 CV 93 2. Ciclomotors i vehicles automòbils de cilin- drada no superior a 50 cm3 80 NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 239 3. D’altres vehicles automòbils 3.1. De dues rodes (2) 3.1.1. Cilindrada superior a 50 cm3 fins a 80 cm3 77 3.1.2. Cilindrada superior a 80 cm3 fins a 175 cm3 80 3.1.3. Cilindrada superior a 175 cm3 82 3.2. De tres rodes 3.2.1. Cilindrada no superior a 50 cm3 87 3.3. De quatre o més rodes 3.3.1. Vehicles destinats al transport de passatgers, amb un màxim de nou seients amb el del conductor inclòs 77 3.3.2. Vehicles destinats al transport de passatgers, amb més de nou se- ients, inclòs el del conductor i amb una massa màxima autoritzada su- perior a 3,5 tones: 3.3.2.1. Amb un motor de potència inferior a 150 kW 80 3.3.2.2. Amb un motor de potència igual o superior a 150 kW 83 3.3.3. Vehicles destinats al transport de passatgers, amb més de nou se- ients, inclòs del conductor; Vehicles destinats al transport de mercaderies: 3.3.3.1. Amb una massa màxima autorit- zada no superior a les 2 tones 75 3.3.3.2. Amb una massa màxima autorit- zada superior a les 2 tones, però que no ultrapassi les 3,5 tones 79 3.3.4. Vehicles destinats al transport de mercaderies, amb una massa màxima autoritzada superior a 3,5 tones: 3.3.4.1. Amb un motor de potència infe- rior a 75 kW 81 3.3.4.2. Amb un motor de potència igual o superior a 75 kW, però inferior a 150 kW 83 3.3.4.3. Amb un motor de potència igual o superior a 150 kW 84 – Per als vehicles de les categories 3.3.1. i 3.3., els límits s’augmentaran d’1 dB(A) si estiguessin equipats amb un motor diesel d’injecció directa. – Per als vehicles amb una massa màxima autorit- zada superior a 2 tones i que no estiguin elabo- rats per circular per carretera, els valors límits s’augmentaran d’1 dB(A), si estiguessin equipats amb un motor de potència inferior a 150 kW i en 2 dB(A) si estiguessin equipats amb un motor de potència igual o superior a 150 kW. (1) Les denúncies relatives a tractors agrícoles només poden formular-se en vies urbanes i després d’una compro- vació mitjançant els aparells mesuradors en condicions idò- nies (article 7.3 del Decret de 25 de maig de 1972). (2) Els vehicles de dues rodes matriculats abans de l’1 de maig de 1989 han de respectar els màxims següents: Nivells sonors màxims Cilindrades entre 50 cm3 i 125 cm3 82 Cilindrades superiors a 125 cm3 84 ANNEX III.4 Regulació del funcionament, nivells màxims i metodologia de mesurament per als avisadors acústics – En el cas de les sirenes: 1. Tot vehicle d’urgències haurà d’estar dotat d’un sistema de control d’ús, les seves característi- ques tècniques i de funcionament s’exposen a continuació. 2. Tots els vehicles destinats a serveis d’urgències hauran de disposar d’un dispositiu dia-nit, que re- guli la intensitat sonora dels seus avisadors acús- tics entre 70 i 90 dB(A) durant el període nocturn, és a dir, entre les 22 hores i les 8 hores del matí següent, mesurats a 7,5 m del vehicle i en la di- recció de màxima emissió. 3. Els sistemes múltiples d’avís que porten incorpo- rats dispositius lluminosos hauran de permetre la utilització individual o conjunta. 4. La utilització de les sirenes només està autoritza- da quan el vehicle que les porta estigui fent un servei d’urgència; resta totalment prohibit la seva utilització durant els recorreguts de tornada a la base o en desplaçaments rutinaris. 5. Els conductors de vehicles d’urgència han de fer servir els dispositius acústics únicament en els ca- sos més necessaris i quan la senyalització llumi- nosa no sigui suficient. 6. Quan un vehicle d’emergència es trobi aturat a causa de problemes de trànsit, el conductor està obligat a parar la sirena i deixar els avisos llumi- nosos encesos. 7. De continuar aturats durant un període llarg de temps podran posar en funcionament la sirena en períodes de no més de 10 segons, separats per un mínim de 2 minuts. – En el cas d’alarmes: 1. S’autoritzen proves d’assaig d’aparells d’alarma i emergència: a) Excepcionalment, tot just després de la ins- tal·lació del sistema per comprovar-ne el fun- cionament i entre les 9 i les 18 hores de la jornada laboral. b) Rutinàries. Seran les comprovacions periòdi- ques del sistema; únicament un cop al mes i durant un màxim de tres minuts, dins l’horari abans esmentat i sota el coneixement previ de la Guàrdia Urbana. 2. Per al cas d’alarmes que emeten a l’ambient exte- rior o ambients interiors comuns o d’ús públic compartit s’estableix: a) La duració màxima en funcionament continu dels dispositius acústics no podrà sobrepassar els 60 segons en cap cas. b) S’autoritza l’ús de sistemes que repeteixin el senyal sonor un màxim de tres cops, sepa- rats entre ells per un període mínim de 30 se- gons i un màxim de 60 segons, si abans no es produeix la desconnexió. c) Un cop acabat el cicle total, no podrà tornar a entrar en funcionament; en tot cas, s’autoritza la utilització de senyals lluminosos. 3. El nivell màxim sonor autoritzat per a alarmes que radien a ambients exteriors és de 85 dB(A), mesu- rat a 3 m i en l’eix de màxima radiació. 4. El nivell màxim sonor en el cas que emetin a ambients interiors comuns o d’ús compartit, a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000240 serà de 70 dB(A) a 3 m i en la direcció de la màxima radiació. 5. Per al cas d’alarmes instal·lades en locals per al seu control i vigilància, els nivells sonors màxims permesos al seu interior, així com també als edi- ficis adjacents o ambients exteriors, seran els es- tipulats a l’annex 1 per a ambients interiors i ex- teriors ANNEX III.5 Determinació dels nivells d’emissió sonora i nivells d’emissió sonora màxims admissibles per a maquinària diversa S’ha d’aplicar la metodologia i els valors esta- blerts a les Directrius corresponents a cada tipus de maquinària. Maquinària i equips d’obres: – Directriu 79/113/CEE – Directriu 81/1051/CEE – Directriu 85/405/CEE Motocompressors: – Directriu 84/533/CEE – Directriu 85/406/CEE Grues de torre: – Directriu 84/534/CEE – Directriu 87/405/CEE Grups electrògens de soldadura: – Directriu 85/535/CEE – Directriu 85/407/CEE Grups electrògens de potència: – Directriu 85/536/CEE – Directriu 85/408/CEE Trituradors de formigó, martells picadors de mà: – Directriu 84/537/CEE – Directriu 85/409/CEE Pales hidràuliques, pales de cables, topadores fron- tals, carregadores i pales carregadores: – Directriu 86/662/CEE – Directriu 89/514/CEE ANNEX III.6 Relació d’activitats potencialment contaminadores per soroll – Obres a la via pública – Construcció – Acadèmies d’ensenyament de cant – Acadèmies d’ensenyament de dansa – Acadèmies d’ensenyament de música – Acadèmies d’ensenyament general – Agències de transport amb garatge – Bugaderies – Tintoreries – Tallers de confecció – Tallers tèxtils – Tallers de serralleria metàl·lica – Cristalleries – Manyeries – Tallers de fusteria – Tallers d’arts gràfiques – Copisteries – Tallers d’enquadernació – Tallers de planxisteria d’automòbils – Tallers de planxisteria de motocicletes – Tallers de reparació de calçat – Tallers de reparació d’electrodomèstics – Tallers de tapisseria – Forns i obradors de pastisseria – Elaboració artesana d’embotits i carns fredes – Establiments de venda de congelats – Magatzems frigorífics – Torrat i torrefacció de cafè, cacau, malta, xicoira i similars – Comerços de discos fonogràfics – Comerços d’aparells reproductors i suports de música – Emissores de ràdio i televisió – Perruqueries – Rentat de vehicles – Garatges i aparcaments – Bars musicals, pubs, discoteques, sales de festa, bingos i similars – Botigues de venda d’animals – Consultoris veterinaris ANNEX III.7 Determinació dels nivells de vibració. El paràmetre que s’utilitzarà com a indicatiu del grau de vibracions existent en els edificis serà la in- tensitat de vibracions (A), que es defineix com el va- lor eficaç de l’acceleració vertical en m/s2 i en terços d’octava entre 1 i 80 Hz. Es defineix la corresponent unitat “nivell de vibració ponderat”, que es representarà per LA: LA = 20 log A/A0 essent: – A: valor obtingut durant la mesura en m/s2 en cada terç d’octava – A0: valor de referència en m/s2 a les diferents fre- qüències centrals en terços d’octava – A0 = 2 · 10–5 · f –1/2 per a (1 ≤ f ≤ 4) – A0 = 10 – 5· f –1/2 per a (4 ≤ f ≤ 8) – A0 = 0,125 · 10–5· f –1/2 per a (8 ≤ f ≤ 80) Per a realitzar el mesurament s’utilitzarà un acce- leròmetre que es fixarà en zones fermes de sòls, sostres o forjats, al punt on es detecti major vibració. S’ha de mesurar el valor eficaç del senyal de l’acceleració durant un període de temps represen- tatiu del funcionament de la font de la vibració que s’avalua. Nivells de vibracions màximes Zona de recepció Acceleració vertical màxima (LA) Dia Nit Zona I 61 58 Zona II 64 61 Zona III 67 64 Zona IV 70 67 ANNEX III.8 Comprovació de l’efectivitat de les mesures d’aïllament de locals de concurrència pública L’aïllament acústic mínim per aquest tipus d’activi- tats serà el necessari perquè es compleixin els nivells guia de cada zona i de cada ambient interior que s’in- diquen a l’Annex III.1. Per tal de comprovar l’efectivitat de l’aïllament d’un NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 241 determinat local de pública concurrència es procedirà de la forma següent: 1. Abans de dur a terme qualsevol tipus de mesu- rament, cal que el local es trobi en les seves condi- cions normals de funcionament, és a dir, amb les portes i finestres tancades i amb tots els emissors sonors en funcionament (tals com els sistemes de ventilació, màquines i jocs recreatius, etc...) 2. Durant els mesuraments cal que l’equip de músi- ca del local es trobi al màxim que permeti el sistema limitador-controlador per a produir una màxima emis- sió sonora. 3. Els mesuraments s’han de fer durant l’horari pre- vist pel desenvolupament de l’activitat del local per tal d’aconseguir els valors més reals possibles. ANNEX III.9 Formularis SOL·LICITUD DE LLICÈNCIA PER A LA REALITZACIÓ D’ACTIVITATS DE LLEURE A L’AIRE LLIURE DADES DEL SOL·LICITANT: Nom i Cognoms o Entitat: ............................................................................................................. ............................................................................ Carrer o plaça ............................................................................................................... ........... Núm. ............... Pis ................... Porta ................ Telèfon: ...................................................................................... C.I.F./D.N.I.: ...................................................................... DESCRIPCIÓ DELS ACTES I/O ACTIVITATS: ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........... ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........... ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........... DADES RELATIVES ALS ACTES I/O ACTIVITATS: – Localització: Carrer o plaça ............................................................................................................... ........................ Núm. ......................................... – Període total de funcionament de l’activitat o durada total de l’acte .................................................................... – Horari previst: – dies feiners: ................................................................ – dies festius .................................................................. – Aforament previst: .................................... – Localització dels aparcaments previstos: ......................................................................................................... ........................ DESCRIPCIÓ DE LES FONTS SONORES A UTILITZAR: – Dispositiu_1: Tipus: .............................................................................................................. ............................................................................ Nivell d’emissió previst a 1m (dB): ....................................... Durada total prevista de funcionament: ..................................................... Previsió horària de funcionament: – dies feiners: .......................................................................... ........... – dies 4. Cal mesurar els nivells d’immissió sonora en l’ambient exterior al local seguint el protocol indicat a l’Annex III.2. 5. Si el local es troba ubicat o bé és adjacent a un edifici residencial, és a dir, amb habitatges, cal mesu- rar els nivells d’immissió sonora en l’ambient interior de l’habitatge més afectat pel soroll, seguint el que s’indica a l’Annex III.2. 6. Si qualsevol dels valors obtinguts en les mesu- res realitzades als dos apartats anteriors superen els valors guia establerts per la zona indicats a l’Annex III.1 s’hauran de prendre les mesures correctores oportunes per evitar-ho i s’ajornarà la concessió de la llicència fins que s’aconsegueixi, sense perjudici de les sancions pertinents. SOL·LICITUD DE LLICÈNCIA PER A EMISSIÓ DE MISSATGES PUBLICITARIS, MÚSICA I ALTRES ACTIVITATS ANÀLOGUES A LA VIA PÚBLICA O ZONA DE PÚBLICA CONCURRÈNCIA DADES DEL SOL·LICITANT: Nom i Cognoms o Entitat: ............................................................................................................. ............................................................................ Carrer o plaça ............................................................................................................... ........... Núm. ............... Pis ................... Porta ................ Telèfon: ...................................................................................... C.I.F./D.N.I.: ...................................................................... DESCRIPCIÓ DELS ACTES I/O ACTIVITATS: ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........... ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........... ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........... DADES RELATIVES ALS ACTES I/O ACTIVITATS: – Localització: Carrer o plaça ............................................................................................................... ........................ Núm. ......................................... – Període total de funcionament previst: ................................................................ – Horari previst: – dies feiners: ................................................................ – dies festius .................................................................. DESCRIPCIÓ DE LES FONTS SONORES A UTILITZAR: – Dispositiu_1: Tipus: .............................................................................................................. ............................................................................ Nivell d’emissió previst a 1m (dB): ....................................... Durada total prevista de funcionament: ..................................................... Previsió horària de funcionament: – dies feiners: .......................................................................... ........... – dies festius: .......................................................................... ....................................................................................... a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000242 COMUNICACIÓ INSTAL·LACIÓ APARELLS D’AIRE CONDICIONAT D’ENTRE 2.000 i 20.000 kf/h DADES DEL TITULAR: Nom i Cognoms: ........................................................................................................ ....................................................................................................... Carrer o plaça ............................................................................................................... ........... Núm. ............... Pis ................... Porta ................ Telèfon: ...................................................................................... DADES DE L’APARELL INSTAL·LAT: Tipus d’aparell: .................................................................................. ........................................................................................................... Marca: ................................................................................................ ........... Model: ................................................................................................ ........... Potència calorífica i/o frigorífica: ........................................................ Potència mecànica: ........................................................................... d’instal·lació: .................................................................................. INFORMACIÓ A DETALLAR EN EL CROQUIS ADJUNT: Dimensions de l’espai on s’ha instal·lat el dispositiu (llargària, amplada i alçada) Ubicació de l’aparell Distància respecte al terra Distància a finestres Modus d’instal·lació Descripció dels dispositius activibratoris instal·lats Descripció d’altres dispositius instal·lats DATA: ................................................................................................ SIGNATURA DEL TITULAR: SOL·LICITUD LLICÈNCIA INSTAL·LACIÓ D’AVISADORS ACÚSTICS D’EMPLAÇAMENT FIX DADES DEL SOL·LICITANT: Nom i Cognoms: ........................................................................................................ ....................................................................................................... Carrer o plaça ............................................................................................................... ........... Núm. ............... Pis ................... Porta ................ Telèfon: ...................................................................................... C.I.F./D.N.I.: ...................................................................... DADES RELATIVES AL LOCAL: – Titular: ...................................................................................................... Nom i Cognoms: ........................................................................................................ ....................................................................................................... Carrer o plaça ............................................................................................................... ........... Núm. ............... Pis ................... Porta ................ Telèfon: ...................................................................................... C.I.F./D.N.I.: ...................................................................... – Adreça: Carrer o plaça ............................................................................................................... ........... Núm. ............... Pis ................... Porta ................ – Activitat que s’hi desenvolupa: ................................................................................................... ............................................................................ DADES DE LA PERSONA O PERSONES A AVISAR EN CAS DE FUNCIONAMENT ANÒMAL:: Nom i Cognoms: ........................................................................................................ ....................................................................................................... Carrer o plaça ............................................................................................................... ........... Núm. ............... Pis ................... Porta ................ Telèfon: ...................................................................................... C.I.F./D.N.I.: ...................................................................... DADES DE L’APARELL A INSTAL·LAR: Descripció de l’aparell: ............................................................................................. Potència Acústica: ............................................................................................ ........................ NIvell d’emissió a 1m (dB): ....................................................... NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 243 SOL·LICITUD LLICÈNCIA DE TREBALLS A LA VIA PÚBLICA DADES DEL SOL·LICITANT: Nom i Cognoms o Entitat: ............................................................................................................. ............................................................................ Carrer o plaça ............................................................................................................... ........... Núm. ............... Pis ................... Porta ................ Telèfon: ...................................................................................... C.I.F./D.N.I.: ...................................................................... DADES RELATIVES ALS TREBALLS OBJECTE DE LA LLICÈNCIA: – Localització: Carrer o plaça ............................................................................................................... ........................ Núm. ....................................................... – Durada total prevista dels treballs: ........................................................................................................... ............................................................... – Horari previst: – dies feiners: ................................................................ – dies festius .................................................................. – Descripció dels treballs a realitzar: .......................................................................................................... ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........... – Nom i localització de centres sanitaris o educatius ubicats a les rodalies: .......................................................................................................... ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........... DESCRIPCIÓ DE LA MAQUINÀRIA A UTILITZAR: – Màquina-1: Tipus: .............................................................................................................. ............................................................................ Potència acústica (W): ..................................................................... Nivell d’emissió previst a 1m (dB): ....................................... Durada total prevista de funcionament: ..................................................... Previsió horària de funcionament: – dies feiners: .......................................................................... ........... a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000244 PLANTA NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 245 ALÇADA NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 247 ANNEX SOBRE CAPTACIÓ SOLAR TÈRMICA DE L’ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ (Aprovada per acord del Consell Plenari de 16 de juliol de 1999) Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta Ordenança és regular la incor- poració de sistemes de captació i utilització d’energia solar activa de baixa temperatura per a la producció d’aigua calenta sanitària als edificis i construccions si- tuats al terme municipal de Barcelona. Article 2. Edificacions afectades Les determinacions d’aquesta Ordenança són d’aplicació als supòsits en els què concorrin conjunta- ment les circumstàncies següents: a) Realització de noves edificacions o construccions o bé rehabilitació, reforma integral o canvi d’ús de la totalitat de l’edifici o construccions existents, tant si són de titularitat pública com privada. Hom inclou els edificis independents que pertanyen a instal·lacions complexes. b) Que l’ús de l’edificació es correspongui amb algun dels previstos a l’article següent. c) Quan sigui previsible un volum de demanda diària d’aigua calenta sanitària el calentament del qual comporti una despesa superior als 292 Mj (mega- joule) útils, en càlcul de mitjana anual. Article 3. Usos afectats 1. Els usos en què cal preveure la instal·lació de captadors d’energia solar activa de baixa tempe- ratura per a l’escalfament d’aigua calenta sanità- ria, són: – habitatge, – residencial, amb inclusió de casernes i presons, – sanitari, – esportiu, – comercial, referit només als establiments de clas- se C3 de l’Ordenança de locals de pública con- currència, – industrial, en general si cal aigua calenta per al pro- cés i, també, quan sigui preceptiva la instal·lació de dutxes per al personal, – qualsevol altra que comporti l’existència de men- jadors, cuines o bugaderies col·lectives. 2. Tots aquests usos s’han d’entendre en el sentit que defineixen els articles 276 a 284, ambdós inclo- sos, de les Normes urbanístiques de Pla General Me- tropolità vigent. 3. L’Ordenança s’aplicarà, tanmateix, a les instal·lacions per a l’escalfament de l’aigua dels va- sos de les piscines cobertes climatitzades amb un volum d’aigua superior a 100 m3. En aquests casos, l’aportació energètica de la instal·lació solar serà, com a mínim del 60 % de la demanda anual d’ener- gia derivada de l’escalfament de l’aigua del vas. L’escalfament de piscines descobertes només es podrà realitzar amb sistemes d’aprofitament de l’energia solar. Article 4. Responsables del compliment d’aquesta Ordenança Són responsables del compliment d’allò que s’esta- bleix a aquesta Ordenança el promotor de la cons- trucció o reforma, el propietari de l’immoble afectat o bé el facultatiu que projecta i dirigeix les obres, en l’àmbit de les seves facultats. També és subjecte obli- gat per l’Ordenança el titular de les activitats que s’hi porten a terme als edificis o construccions que dispo- sen d’energia solar. Article 5. Millor tecnologia disponible L’aplicació d’aquesta Ordenança es farà en cada cas d’acord amb la millor tecnologia disponible. L’al- calde dictarà les disposicions adients per adaptar les previsions tècniques d’aquesta Ordenança als canvis tecnològics que es puguin produir. Article 6. Requisits formals a incorporar a les llicències d’obres o d’activitat A la sol·licitud de la llicència d’obres o de la llicèn- cia mediambiental caldrà acompanyar el projecte bàsic de la instal·lació, amb els càlculs analítics es- caients per justificar el compliment d’aquesta Orde- nança. Article 7. Sistema adoptat 1. El sistema a instal·lar constarà del subsistema de captació mitjançant captadors solars, amb aigua en circuit tancat, del subsistema d’intercanvi entre el circuit tancat del captador i l’aigua de consum, del subsistema d’emmagatzematge solar, el subsistema de suport amb altres energies i del subsistema de distribució i consum. Excepcionalment, en el cas de les piscines, es po- drà emprar un subsistema col·lector en circuit obert, sense intercanviador i sense dipòsit d’emmagatze- matge, en la mesura que el vas de la piscina en faci les funcions. 2. En les instal·lacions només podran emprar-se col·lectors homologats per una entitat degudament habilitada. Al projecte, caldrà aportar-ne la corba ca- racterística i les dades de rendiment. En tots els casos s’haurà de complir el Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis: RITE, aprovat per Reial Decret 1751/1998, de 31 de juliol, i, en espe- cial, els seus capítols ITE 10.1. Producció d’ACS mit- jançant sistemes solars actius i ITE 10.2, Condiciona- ment de piscines: i els Criteris de Qualitat i Disseny d’Instal·lacions d’Energia Solar per a Aigua Calenta i Calefacció d’Aperca-Associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya. Article 8. Càlcul de la demanda: Paràmetres bàsics 1. Els paràmetres que cal utilitzar per a calcular la instal·lació són els següents: – Temperatura de l’aigua freda, tant si prové de la xarxa pública com del subministrament propi: 10º C, llevat que es disposi dels valors de la tem- peratura real mensual de l’aigua de la xarxa, mit- jançant una certificació de l’entitat subminis- tradora. – Temperatura mínima de l’aigua calenta: 45º C. – Temperatura de disseny per a l’aigua del vas de les piscines cobertes climatitzades: les fixa- des al Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis-RITE, ITE 10.2.1.2. Temperatura de l’aigua. – Fracció percentual (DA) de la demanda energèti- ca total anual, per a aigua calenta sanitària, a co- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000248 brir amb la instal·lació de captadors solars de bai- xa temperatura: 60 %, d’acord amb la següent ex- pressió: DA = [A/ (A+ C)] x 100 (on A és l’energia termosolar subministrada als punts de consum, i C és l’energia tèrmica addi- cional, procedent de fonts energètiques tradicio- nals de suport, aportada per cobriment de les ne- cessitats). – Fracció percentual (DA) de la demanda energèti- ca total anual, per a l’escalfament d’aigua de les piscines cobertes climatitzades a cobrir amb la instal·lació de captadors solars de baixa tempera- tura: 60 %. 2. En funció de les circumstàncies l’alcalde pot augmentar aquests paràmetres en allò referent al grau de cobertura de la demanda d’aigua sanitària per part del sistema de captació d’energia solar, fins arribar a un 80 %. Article 9. Paràmetres específics de consum per habitatges 1. Al projecte es considerarà un consum mínim d’aigua calenta a la temperatura de 45º C o superior, de 140 litres per habitatge tipus i dia (mitjana anual, a partir d’un consum de 35 litres/habitant/dia), equiva- lent després de rendiments a 21 MJ per dia i habitat- ge tipus. 2. S’entén per habitatge tipus, aquell que corres- pon a un programa funcional de quatre persones, d’acord amb els criteris que s’estableixen a les Nor- mes urbanístiques i Ordenances metropolitanes d’edificació. Per a habitatges amb altres programes funcionals caldrà considerar el consum que resulti d’aplicar el criteri de proporcionalitat, segons el nom- bre de persones que legalment correspongui al seu programa funcional, d’acord amb la expressió se- güent: Ci = 140 x P/4 on: Ci és el consum d’aigua calenta sanitària per al disseny de la instal·lació, expressat en litres/dia corresponent a l’habitatge, i P és el nombre de per- sones del programa funcional de l’habitatge en qüestió. 3. Per a instal·lacions col·lectives en edificis d’habi- tatges, el consum d’aigua calenta sanitària a efectes del dimensionament de la instal·lació solar es calcula- rà d’acord amb la expressió següent: C = f* ∑ ci on: C és el consum d’aigua calenta sanitària per al disseny de la instal·lació, expressat en l/dia, corres- ponent a tot l’edifici d’habitatges, ∑ Ci és la suma dels consums Ci de tots els habitatges de l’edifici, calcu- lats segons la fórmula indicada anteriorment, f és un factor de reducció que es determina en funció del nombre d’habitatges de l’edifici (n), segons la fórmula següent: f =1 si n < = 10 habitatges f = 1,2 — (0; 02 * n) si 10 < n < 25 f = 0,7 si n > = 25 habitatges Article 10. Paràmetres específics de consum per a altres tipologies d’edificació Al projecte es consideraran els consums d’aigua calenta la temperatura de 45º C o superior, llistats en la taula I adjunta. Taula 1: Consums diaris considerats a Europa se- gons tipologia d’edificis hospitals i clíniques (*) 60 litres/llit residències de gent gran (*) 40 litres/persona escoles 5 litres/alumne aquarteraments (*) 30 litres/persona fàbriques i tallers 20 litres/persona oficines 5 litres/persona càmpings 60 litres/emplaçament hotels (segons categ.) (*) 100 a 160 litres/habitació gimnasos 30 a 40 litres/usuari bugaderies 5 a 7 litres/quilo de roba restaurants 8 a 15 litres/menjar cafeteries 2 litres/esmorzar (*) sense considerar el consum de restauració i bugaderia Article 11. Orientació i inclinació del subsistema de captació 1. Per tal d’assolir la màxima eficiència en la cap- tació de l’energia solar, cal que el subsistema de captació estigui orientat al sud amb un marge màxim de ± 25º. Només en circumstàncies excepcionals, com ara quan hi hagi ombres creades per edifica- cions o obstacles naturals o per millorar la seva in- tegració a l’edifici, es podrà modificar l’esmentada orientació. 2. Amb el mateix objecte d’obtenir el màxim aprofi- tament energètic en instal·lacions amb una demanda d’aigua calenta sensiblement constant al llarg de l’any, si la inclinació del subsistema de captació res- pecte a l’horitzontal és fixa, cal que aquesta sigui la mateixa que la latitud geogràfica, és a dir 41,25º. Aquesta inclinació pot variar entre +10º i –10º, se- gons si les necessitats d’aigua calenta són preferent- ment a l’hivern o a l’estiu. Quan siguin previsibles diferències notables pel que fa a la demanda entre diferents mesos o esta- cions, podrà adoptar-se l’angle d’inclinació que re- sulti més favorable en relació a l’estacionalitat de la demanda. En qualsevol cas, caldrà la justificació analítica comparativa que la inclinació adoptada correspon al millor aprofitament en el cicle anual conjunt. 3. Per evitar un impacte visual inadmissible, les re- alitzacions als edificis on s’hi instal·li un sistema de captació d’energia solar hauran de preveure les me- sures necessàries per assolir la seva integració a l’edifici. En qualsevol cas, cal que el tancament peri- metral del terrat tingui la màxima alçada permesa per les Ordenances d’edificació, a fi que formi una pantalla natural que amagui el millor possible el conjunt de captadors i altres equips complemen- taris. Article 12. Irradiació solar El dimensionat de la instal·lació es farà en funció de la irradiació solar rebuda segons l’orientació i la inclinació adoptades en el projecte. Els valors uni- taris de la irradiació solar incident, totals mensuals i anual, a Barcelona, en KWh/m2 per a captadors orientats al sud amb una inclinació fixa de 40º –orientació sud– i protegits d’ombres, es recullen a la taula següent: NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 249 Taula II. Radiació solar per a captadors inclinats respecte a l’horitzontal 40º gener: 94; febrer: 103; març: 138; abril: 155; maig: 173; juny: 172; juliol: 177; agost: 168; setem- bre: 145; octubre: 125; novembre: 97; desem- bre: 89; anual: 1.635. 2. En la instal·lació de sistemes calculats d’acord amb paràmetres diferents caldrà justificar les dades de la irradiació solar rebuda per qualsevol procedi- ment, analític o experimental, científicament admis- sible. A l’Atlas de Radiació Solar de Catalunya, pu- blicat per l’ICAEN es poden trobar més dades sobre la radiació solar. Article 13. Instal·lació de canonades i altres canalitzacions A les parts comunes dels edificis i en forma de patis d’instal·lacions se situaran els montants neces- saris per a allotjar, de forma ordenada i fàcilment ac- cessible per a les operacions de manteniment i re- paració, el conjunt de canonades per a l’aigua freda i calenta del sistema i el subministrament de suport i complementaris que s’escaiguin. Cal que aquestes instal·lacions discorrin per l’interior dels edificis o celoberts, llevat que comuniquin edificis aïllats; en aquest cas hauran d’anar soterrades o de qualsevol altra forma que minimitzi els seu impacte visual. Queda prohibit, de forma expressa i sense excep- cions, el seu traçat per façanes principals, per patis d’illa i per terrats, excepte, en aquest darrer cas, en trams horitzontals fins a assolir els montants ver- ticals. Article 14. Sistema de control Cal que totes les instal·lacions que s’executin en compliment d’aquesta Ordenança disposin dels apa- rells adequats de mesura d’energia tèrmica i control –temperatures, cabals, pressió– que permetin com- provar el funcionament del sistema. Article 15. Protecció del paisatge urbà A les instal·lacions regulades en aquesta Ordenan- ça és d’aplicació allò que s’estableixen els articles 73 a 75 de les Normes urbanístiques del Pla General Metropolità i els articles 86 a 89 de les Ordenances metropolitanes d’edificació, en ordre a impedir la des- figuració de la perspectiva del paisatge o el trenca- ment de l’harmonia paisatgística o arquitectònica i també a la preservació i protecció dels edificis, els conjunts, els entorns i els paisatges inclosos als cor- responents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni. Article 16. Exempcions 1. Queden exempts de l’obligació de cobrir el 60 % de la demanda energètica mitjançant un sistema d’energia solar aquells edificis on sigui tècnicament impossible assolir les condicions establertes a l’article 8. En aquests casos s’haurà de justificar adequada- ment amb el corresponent estudi tècnic. 2. Es podrà reduir el percentatge del 60 % de con- tribució de l’energia solar a la demanda d’aigua ca- lenta sanitària o a l’escalfament de l’aigua de les pis- cines cobertes climatitzades, a què es refereix l’article 8. en els casos següents: – No es disposi, a la coberta, d’una superfície mí- nima de 5 m2/habitatge tipus, o superfície equi- valent en funció del programa funcional dels ha- bitatges. Als efectes de l’esmentada equivalèn- cia es procedirà de la forma con s’especifica a l’article 9, aplicant als 5 m2/habitatge, el coefi- cient corrector P/4. En aquest cas, caldrà apro- fitar la màxima superfície disponible. Si només es pot cobrir fins a un 25 % de la demanda, pro- cedeix l’exempció total. – Una quantitat superior al 40 % de la demanda to- tal d’aigua calenta sanitària o d’escalfament de l’aigua de les piscines cobertes climatitzades es cobreix mitjançant la generació combinada de calor i electricitat (cogeneració) o de fred i calor (bomba de calor a gas), utilització de calor resi- dual, recuperació calòrica, o del potencial tèrmic de les aigües dels aqüífers del subsòl a través de bombes de calor, de forma que la suma d’a- questa aportació i l’aportació solar sigui el 100 % de les necessitats. Article 17. Obligacions del titular El titular de l’activitat que es desplega a l’immoble dotat d’energia solar està obligat a la seva utilització i a realitzar les operacions de manteniment i les reparacions que calgui, per mantenir la instal·lació en perfecte estat de funcionament i eficiència, de forma que el sistema operi adequadament i amb els millors resultats. Article 18. Inspecció, requeriments, ordres d’execució i multa coercitiva 1. Els serveis municipals tenen plena potestat d’inspecció en relació a les instal·lacions dels edificis als efectes de comprovar el compliment de les previ- sions d’aquesta Ordenança. 2. Un cop comprovada l’existència d’anomalies quant a les instal·lacions i el seu manteniment, els serveis municipals corresponents practicaran els re- queriments corresponents, i en el seu cas, les ordres d’execució que s’escaiguin per tal d’assegurar el compliment d’aquesta Ordenança. 3. Hom imposarà multes coercitives per tal d’asse- gurar el compliment dels requeriments i ordres d’exe- cució cursades d’una quantia no superior al 20 per 100 del cost de les obres estimades o de la sanció que correspon. Article 19. Mesures cautelars 1. L’alcalde o el regidor delegat són competents per ordenar la suspensió de les obres d’edificació que es realitzin incomplint aquesta Ordenança, així com ordenar la retirada dels materials o la ma- quinària utilitzada, a càrrec del promotor o el pro- pietari. 2. L’ordre de suspensió anirà precedida en tot cas d’un requeriment al responsable de les obres, en el què es concedirà un termini per tal que es doni com- pliment a les obligacions derivades d’aquesta Orde- nança. Article 20. Infraccions Són infraccions al règim establert en aquesta Orde- nança les previstes a la legislació general sobre habi- tatge i medi ambient i, en particular, les següents: 1. Constitueix infracció molt greu no instal·lar el sis- tema de captació d’energia solar quan sigui obligatori d’acord amb el que preveu aquesta Ordenança. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000250 2. Constitueixen infraccions greus: a) La realització incompleta o insuficient de les instal·lacions de captació d’energia solar que correspon ateses les característiques de l’edi- ficació i les necessitats previsibles d’aigua sa- nitària. b) La realització d’obres, la manipulació de les ins- tal·lacions o la manca de manteniment que suposi la disminució de l’efectivitat de les instal·lacions per sota del que és exigible. c) La no utilització del sistema d’escalfament d’aigua sanitària per part del titular de l’activitat que es dur a terme a l’edifici. d) L’incompliment dels requeriments i ordres d’exe- cució dictats per assegurar el compliment d’aquesta Ordenança. Article 21. Sancions Les sancions que corresponen per la Comissió d’infraccions al règim d’aquesta Ordenança són les següents: a) Per infraccions lleus, multa fins a 1.000.000 de pessetes. b) Per sancions greus, multa fins a 8.000.000 de pessetes. c) Per sancions molt greus, multa fins a 10.000.000 de pessetes. Article 22. Procediment sancionador El procediment sancionador, les circumstàncies de qualificació de les infraccions i les mesures comple- mentàries a les sancions són les que s’estableixen a la legislació sobre habitatge de Catalunya. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 251 NORMA COMPLEMENTÀRIA SOBRE LES ACTIVI- TATS SOTMESES A LLICÈNCIA MUNICIPAL D’OBERTURA D’ESTABLIMENT I A COMUNICA- CIÓ PRÈVIA (Aprovada per acord del Consell Plenari, de 16 de juliol de 1999) EXPOSICIÓ DE MOTIUS La protecció del medi ambient és un dels objectius cabdals de les polítiques dels poders públics a fi de garantir la qualitat de vida i el desenvolupament soste- nible, d’acord amb l’article 45.2 de la Constitució espa- nyola de 1978. Aquesta finalitat pública ha estat des- envolupada pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona en els articles 102 i 103 de la Llei 22/1998, de 30 de de- sembre, de la Carta Municipal de Barcelona i en l’Or- denança general de medi ambient urbà de Barcelona aprovada pel Consell Plenari de 26 de març de 1999. Els articles 242 i 246 de l’Ordenança general de medi ambient urbà de Barcelona preveuen que el Consell Plenari pugui especificar les activitats sotme- ses a llicència municipal d’obertura d’establiment i a comunicació prèvia, en funció de llur incidència en el medi. Així mateix, aquests preceptes legals establei- xen que l’acord del Consell Plenari té la naturalesa de norma complementària de l’Ordenança general de medi ambient urbà de Barcelona. En desenvolupament d’aquesta previsió normativa i en funció de la incidència en el medi de determina- des activitats, el Consell Plenari determina les activi- tats que resten sotmeses al règim de llicència munici- pal ordinària o simplificada d’obertura d’establiments i al de comunicació prèvia. TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta norma és determinar les activi- tats que resten sotmeses a llicència municipal d’ober- tura d’establiments i a comunicació prèvia. Així ma- teix, aquesta Ordenança té la naturalesa de norma complementaria de l’Ordenança general de medi am- bient urbà de Barcelona. TÍTOL II ACTIVITATS SOTMESES A LLICÈNCIA MUNICIPAL D’OBERTURA D’ESTABLIMENT Article 2. Àmbit d’aplicació Les activitats sotmeses a llicència municipal d’obertu- ra d’establiment són les previstes a l’Annex III de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental i les no incloses en l’Annex d’aquesta norma complementària que no estiguin sot- meses a autorització ambiental o llicència ambiental. Article 3. Activitats sotmeses a llicència municipal ordinària o simplificada d’obertura d’establiment 1. Les activitats sotmeses a llicència municipal d’obertura d’establiment poden ser ordinàries o sim- plificades. 2. La llicència municipal ordinària d’obertura d’esta- bliment s’aplica a les activitats de l’Annex III de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. 3. La llicència munig –al simplificada d’obertura d’establiment s’aplica a les activitats que no figuren a l’Annex III de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la in- tervenció integral de l’Administració ambiental, ni a l’Annex d’aquesta norma complementària. Article 4. Llicència municipal ordinària d’obertura d’establiment El règim de la llicència municipal ordinària d’obertu- ra d’establiment és la prevista al Títol IX (Mesures d’intervenció i control) de l’Ordenança general de medi ambient urbà de Barcelona. Article 5. Llicència municipal simplificada d’obertura d’establiment 1. La sol·licitud de llicència municipal simplificada d’obertura d’establiment, que es presentarà per tripli- cat, es tramita i es resol conjuntament, en el seu cas, amb la sol·licitud de la llicència d’establiment de con- currència pública o qualsevol altra llicència o autorit- zació de la competència municipal regulada per la le- gislació sectorial o les Ordenances municipals en funció del tipus d’activitat. 2. A la sol·licitud de la llicència municipal simplifica- da d’obertura d’establiment, s’acompanyarà, a més de l’exigida per la legislació urbanística, la documen- tació següent: a) La prevista per l’ordenament sectorial i per les or- denances municipals per cada tipus d’activitat. b) Projecte tècnic integrat per una memòria sobre els usos previstos, acreditativa de l’absència d’efec- tes contaminants o justificativa de la innocuïtat dels focus contaminants de sorolls, vibracions, es- calfor, olors o qualsevol altra agent i plànol de la superfície ocupada i de la seva situació respecte de l’immoble i respecte de l’entorn. c) Resguard acreditatiu d’haver satisfet la quota de la taxa per la tramitació de l’expedient, d’acord amb allò que disposi la corresponent Ordenança fiscal. 3. Sense tràmit d’informació veïnal, la llicència s’atorga condicionada a l’esmena de les deficiències observades que es fixaran en la mateixa resolució i que s’han de fer efectives durant l’execució. En qual- sevol cas, amb caràcter potestatiu i sens perjudici de l’atorgament de la llicència i de l’inici dels treballs d’execució, l’interessat pot presentar un nou projecte esmenat, a fi que els serveis tècnics municipals pu- guin avaluar si les deficiències observades s’han re- solt satisfactòriament. 4. La durada del procediment s’estableix en dos mesos comptats des de la sol·licitud acompanyada de la documentació exigida. El sentit del silenci és positiu. 5. En el període de posada en marxa de les ins- tal·lacions i inici de l’activitat i sens perjudici de la pràctica de les inspeccions que calguin, els serveis tècnics municipals han de verificar l’adequació a la lli- cència atorgada i al compliment de les condicions im- posades per mitjà de certificació del tècnic director o tècnica directora de l’obra. 6. Les activitats sotmeses a llicència municipal sim- plificada d’obertura d’establiment no han de ser ob- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000252 jecte de revisió periòdica. Tanmateix quan l’activitat revesteixi les característiques d’una activitat especifi- cada en algun dels llistats de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental serà considerada clandestina mentre no obtingui la corresponent autorització o llicència am- biental. 7. En tots aquells aspectes no previstos en aquesta disposició, serà d’aplicació supletòria el règim de la llicència municipal ordinària d’obertura d’establiment. TÍTOL II ACTIVITATS NO CLASSIFICADES O INNÒCUES SOTMESES A COMUNICACIÓ PRÈVIA Article 6. Àmbit d’aplicació Les activitats no classificades o innòcues relacio- nades a l’Annex d’aquesta norma resten sotmeses a comunicació prèvia. Article 7. Règim de comunicació prèvia El règim de la comunicació prèvia és el previst al Títol IX (Mesures d’intervenció i control) de l’Orde- nança general de medi ambient urbà de Barcelona. Disposició final Aquesta norma entrà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Bar- celona. ANNEX 1. Activitats industrials o de serveis assimilades a activitats industrials. Condició: Les limitacions de potència seran las de la primera categoria del PGM. – Alta costura, taller artesà, amb un màxim de 3 tre- balladors i 100 m2 de superfície total. – Bicicletes, taller de reparació, amb un màxim de 120 m2 de superfície de taller magatzem, i de 200 m2 en total. – Brodats, taller artesà de, un màxim de 3 màquines de brodar i un màxim de 100 m2 de superfície total. – Calçat, reparació de, taller individual, amb una po- tència total màxima de 1.000 W i superfície màxi- ma de 100 m2. – Ceràmica, taller artesà, màxim 3 treballadors, amb un únic forn elèctric de cocció i sense elements mecànics de producció. – Claus, reproducció de, amb un màxim de 3 mà- quines copiadores. – Confecció, veure Alta costura. – Copisteria (fotocopiadores amb no més d’una màquina de còpia de plànols i/o una màquina offset ràpida mida màx. DinA3, amb un màxim de 100 m2 de superfície total. – Cristall i vidre, taller artesà de, amb màquines por- tàtils de potència mecànica unitària no superior a 500 W i mecànica total no superior a 1.000 W, i sense processos de gravat a I’àcid. – Electrònica de consum-aparells de, taller de repa- ració, amb aparells mecànics de potència unitària no superior a 500 W i potència mecànica total in- ferior a 1.000 W. – Electrònica industrial-aparells de, taller de repara- ció, amb aparells mecànics de potència unitària no superior a 500 W i potència mecànica total in- ferior a 1.000 W. – Enquadernació (Relligat), taller artesà de, amb màquines fins a 500 W de potència mecànica uni- tària, i potència total mecànica de 1.000 W, amb un màxim de 100 m2 de superfície total. – Esport, taller artesà de reparació d’articles de, amb màquines portàtils, fins a 500 W de potèn- cia mecànica unitària, i potència total mecànica de 1.000 W, amb un màxim de 100 m2 de super- fície total. – Fotografia, laboratori de revelat de, manual o amb una màquina automàtica, tipus “revelat en 60 mi- nuts”, annex a botiga 1 sense donar servei majo- rista a altres botigues. – Garatges privats fins a 4 vehicles i S < 100 m2 – Joguines, taller de reparació de, amb aparells me- cànics de potència unitària no superior a 500 W, ’i potència mecànica total inferior a 1.000 W, amb un màxim de 100 m2 de superfície total – Joieria, taller artesà de, amb màquines de menys de 500 W de potència mecànica unitària i de 1.000 W en potència mecànica total, sense fusió a la cera perduda i amb bancs d’estirament i lami- nació manuals (sense potència). – Màquines d’escriure, taller de reparació de, amb aparells mecànics de potència unitària no supe- rior a 500 W i potència mecànica total inferior a 1.000 W. – Màquines d’oficina, taller de reparació de, amb apa- rells mecànics de potència unitària no superior a 500 W i potència mecànica total inferior a 1.000 W. – Màquines de cosir, taller de reparació de, amb aparells mecànics de potència unitària no superior a 500 W i total inferior a 1.000 W. – Marcs i quadres, taller artesà amb un màxim de 25 m2 de taller i magatzem. – Marqueteria, taller artesà de, amb màquines por- tàtils fins a 500 W de potència mecànica unitària, i potència total mecànica de 1.000 W, amb un mà- xim de 100 m2 de superfície total. – Matalasser, taller manual de, sense botiga. – Mecànic dentista, taller artesà, individual, amb un màxim de 50 m2 de superfície total. – Modista, veure Alta costura. – Òptica, taller de reparació o muntatge d’aparells de, annex a botiga, amb aparells mecànics de po- tència unitària no superior a 500 W i potència me- cànica total inferior a 1.000 W. – Ordinadors i complements, taller de reparació de, amb aparells mecànics de potència unitària no su- perior a 500 W i un màxim de 1.000 W de potèn- cia total. – Planxat de roba, taller artesà no industrial, obert al públic, amb planxes manuals i un màxim de 50 m2 de superfície total. – Protètic dental, veure Mecànic dentista. – Ràdio i televisió, veure Electrònica de consum- aparells de. – Relligat (enquadernació), veure Enquadernació (Relligat). – Rellotgeria, taller, de reparació d’aparells de, an- nex a botiga, amb aparells mecànics de potència NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 253 unitària no superior a 500 W i potència mecànica total inferior a 1.000 W. – Reproducció de claus, veure Claus, reproduc- ció de. – Revelat fotogràfic, veure Fotografia, revelat de. – Sastreria, veure Alta costura. – Sombrereria, veure Alta costura. – Televisió i ràdio, veure Electrònica de consum, ta- llers de – Vidrier, veure Cristall i vidre, taller artesà de. – Altres petits tallers que també es puguin conside- rar com activitats no classificades o innòcues. 2. lnstal·lacions dels edificis. – Estacions transformadores amb P ≤ 2.000 kVA. – Transformadors (estacions) amb P ≤ 2.000 kVA. Únicament en aquests casos, s’acompanya projec- te tècnic signat pel tècnic, amb avaluació pormeno- ritzada del compliment de la normativa de protecció contra incendis (NBE i Ordenança municipal) com a local de risc especial. – Altres instal·lacions que també es puguin conside- rar com activitats no classificades o innòcues. 3. Comerç no alimentari, al menor. Condició: superfície de la sala o botiga de venda i magatzems no superior a 120 m2 i superfície total infe- rior a 200 m2, amb les excepcions que s’indica en algu- nes rúbriques. Amb només instal·lacions de l’article 28.4 de les Ordenances metropolitanes i d’edificació. – Animals domèstics, venda d’animals domèstics (gats, gossos, ocells, peixos, tortugues, petits ro- segadors i altres petits animals) i complements, accessoris i aliments. – Armeria, sense galeria de tir. Cal autorització dels Serveis T. d’Indústria (Mines) de la Generalitat i de la Guàrdia Civil – Art, galeries de, amb una superfície total màxima de 300 m2. – Artesania. – Articles d’escriptori i oficina, inclusiu ordinadors, fotocopiadores, etc. – Articles de viatge. – Autocaravanes, exposició i venda de, sense taller, amb una superfície màxima de 500 m2. – Automòbils, exposició i venda de, sense taller, amb una superfície total màxima de 500 m2. – Barrets. – Basars. – Bicicletes, venda i/o lloguer. – Bijuteria. – Bricolatge: exposició i venda d’eines o materials no combustibles (ferreteria, vidres, etc.). Veure nota al final. – Brodats, amb una superfície total màxima de 100 m2. – Butà tipus “càmping”, venda i emmagatzematge per a botiga annexa, de botelles de, amb els límits del Decret del Ministeri d’Indústria i Energia de 17 de març, de 1981 (250 Kg. de GLP, màxim). – Calçat (veure Sabateria). – Caravanes, exposició i venda de, sense taller, amb una superfície màxima de 500 m2. – Catifes i moquetes amb una superfície total màxi- ma de 100 m2. – Cistelleria. – Components industrials. – Confecció amb una superfície total màxima de 100 m2. – Construcció, materials de, exposició i venda. – Corbates amb una superfície total màxima de 100 m2. – Corderia amb una superfície total màxima de 100 m2. – Cortinatges i tapisseria amb una superfície total màxima de 100 m2. – Cotilleria i roba interior amb una superfície total màxima de 100 m2. – Cotxes, exposició i venda, sense taller, amb una superfície total màxima de 500 m2. – Cristalleria. – Decoració, venda menor de complements i arti- cles de regal, sense taller. – Diaris i revistes. – Discs fonogràfics, CD, cassettes, videocassettes, etc. sense sala d’audició. – Electricitat. – Electrodomèstics amb una superfície total màxi- ma de 500 m2. – Electrònica de consum amb una superfície total màxima de 500 m2. – Electrònica industrial amb una superfície total mà- xima de 500 m2. – Embarcacions, sense taller, amb una superfície total màxima de 500 m2. – Espardenyeria. – Esparteria sense taller. – Esport, articles de, sense compressor d’aire com- primit. – Ferreteria domèstica i industrial. – Floristeria. – Fotografia; pot tenir annex un laboratori de revelat (veure Fotografia, a l’apartat 1. Activitats Indus- trials) i un estudi sense decorats. – Gènere de punt amb una superfície total màxima de 100 m2. – GLP tipus “càmping”, venda i emmagatzematge per a botiga annexa, de botelles de, 250 Kg. de GLP) – Galeria d’art, amb una superfície màxima de 300 m2. – Guants amb una superfície total màxima de 100 m2. – Instruments musicals, venda d’instruments, par- titures i complements musicals, sense sala d’audició. – Joguines. – Joieria. – Lampista, venda al menor i/o magatzem d’ins- tal·lador. – Llenceria, sense taller, amb una superfície total màxima de 100 m2. – Llibreria. – Lloguer bicicletes. – Maquinària, exposició i/o venda, amb una superfí- cie màxima de 500 m2. – Marbre, exposició i venda, sense taller. – Marroquineria amb una superfície total màxima de 100 m2. – Material elèctric, exposició i venda. – Material sanitari, exposició i venda. – Materials de construcció, exposició i venda. – Merceria. – Mobles, exposició i venda, sense magatzem, amb una superfície total màxima de 200 m2. – Moda del vestir, amb una superfície total màxima de 100 m2. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000254 – Moquetes i catifes amb una superfície total màxi- ma de 100 m2. – Motos, exposició i venda, sense taller. – Música, venda d’instruments musicals, partitures i complements sense sala d’audició. – Nàutica, articles de, exposició i venda menor. – Neteja, articles de, amb exclusió de les drogue- ries on es comercialitzin pintures, dissolvents i altres inflamables. – Ocells i/o petits animals domèstics. veure Animals domèstics. – Òptica. – Orfebreria. – Pantaloneria amb una superfície total màxima de 100 m2. – Papereria. – Parament de la llar. – Passamaneria amb una superfície total màxima de 100 m2. – Pedra, exposició i venda, sense taller. – Pell, articles de. – Pelleteria. – Perfumeria. – Petits animals domèstics i/o ocells. Veure Animals domèstics. – Plantes i flors. – Plàstics amb una superfície total màxima de 100 m2. – Quincalleria. – Ràdio i televisió. – Recanvis industrials i de l’automòbil. – Revistes i diaris. – Roba interior amb una superfície total màxima de 100 m2. – Sabateria amb una superfície total màxima de 100 m2. – Tapisseria i cortinatges amb una superfície total màxima de 100 m2. – Teixits amb una superfície total màxima de 100 m2. – Televisió i ràdio (veure ràdio i televisió). – Tèxtils amb una superfície total màxima de 100 m2. – Vaixella. Veure Parament de la llar. – Vehicles automòbils, exposició i venda de, sense taller, amb un màxim de 500 m2 de superfície. – Vestit. Veure Moda del vestir. – Vidre. – Vímet. (“mimbre”), articles de. – Altres comerços no alimentaris que també es pu- guin considerar com activitats no classificades o in- nòcues llevat de la venda d’articles de “bricolatge” combustibles (moquetes, fusta, etc.) que sempre és una activitat classificada o no innòcua. 4. Serveis. – Agències de viatge. Veure Oficines. – Assegurances. Veure Oficines. – ATS (Ajudant tècnic sanitari practicant), despatx professional. Veure Consultoris mèdics. – Banca. Veure Oficines. – Bellesa, salons de, amb una superfície total màxi- ma de 75 m2. – Callista. Veure Consultoris mèdics. – Clíniques odontològiques. Veure Consultoris odon- tològics. D’acord amb la legislació de la Generalitat es denominen Clíniques Odontològiques tots els consultoris d’odontologia o estomatologia. – Consultoris mèdics professionals, individuals o amb un màxim de 3 professionals, sense aparells de Raigs X ni laboratori d’anàlisi amb radioisòtops (no ambulatoris, CAP o clíniques). – Consultoris odontològics professionals, inclusiu amb raigs X específics d’odontòleg (no clíniques amb més de tres sillons de dentista. – Consultoris veterinaris professionals individuals o amb un màxim de 3 professionals, sense aparells de raigs X ni laboratori d’anàlisi amb radioisòtops (no clíniques). – Dentistes (veure Consultoris odontològics). – Estudi fotogràfic, sense decorats. Veure la rúbrica Fotografia dels apartats 1. Activitats Industrials i 4. Comerç no alimentari al menor). – Estudis professionals, individuals o amb un mà- xim de 3 professionals (no societats d’arquitectura o enginyeria, etc.). – Farmàcies. Tenen tràmit particular. – Fotògraf, estudi de, sense decorats. Veure Estudi fotogràfic. – lnstitut de bellesa. Veure Bellesa, salons de. – Metges (veure Consultoris mèdics). – Oficines en general, en les situacions següents: – en planta baixa amb accés directe i exclusiu des del carrer, – en planta pis d’edifici d’oficines, si de fet no hi ha canvi d’ús, – en qualsevol situació, si són tancades al pú- blic, si de fet no hi ha canvi d’ús. i en funció de les instal·lacions pròpies del lo- cal, independentment de les generals de l’edi- fici, encara que abastin el local de l’oficina. – Oficines professionals. Veure Estudis professionals. – Paqueteria, estafeta o despatx de recepció de petita paqueteria, amb superfície total inferior a 100 m2. – Perruqueries, amb un màxim de 3 sillons i/o ca- bines. – Salons de bellesa. Veure Bellesa, salons de. – Veterinaris (veure Consultoris veterinaris). – Altres serveis que també es puguin considerar com activitats no classificades o innòcues. 5. Instal·lacions de l’article 28.4 de les Ordenances metropolitanes i d’edificació. Aquestes instal·lacions han de complir determina- des condicions d’instal·lació o d’ubicació, per a evitar molèsties o per raons de caràcter estètic. Poden és- ser instal·lacions complementàries dels edificis en general (p.e: antenes, captació d’energia solar, as- censors, etc.), o instal·lacions complementàries d’ac- tivitats, edificis, establiments o locals per als que cal llicència municipal d’activitats (p.e: cambres frigorífi- ques, petits aparells d’hostaleria, etc.). Aquestes instal·lacions estaran sotmeses al rè- gim de comunicació prèvia si compleixen alguna de les condicions següents: a) que no calgui llicència d’activitat específica per a l’activitat de l’edifici, es- tabliment o local, o b) que l’activitat, edifici, local o establiment ja gaudeixi de la llicència específica d’activitats/instal·lacions (quan aquesta sigui neces- sària) tractant-se, doncs, d’una ampliació d’instal·la- cions limitada a alguna/es de les d’aquesta relació i dintre dels límits que s’indica en cada cas. La co- municació es pot presentar i tramitar de manera in- dividual i únicament per a la instal·lació no cal que en la documentació aportada per al tràmit s’inclo- gui la resta d’elements dels que ja es gaudeixi de llicència. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 255 – Antenes per a recepció de programes de RTV so- bre torre composta o reticul·lada. – Antenes de radioafeccionats, recepció i emissió. – Antenes parabòliques per a recepció de RTV per satèl·lit. – Aparells elevadors. – Ascensors. – Bombes de calor (veure condicionament d’aire amb aparells partits o bombes de calor). – Calderes de calefacció (veure calefacció). – Calefacció solar (veure captació d’energia solar). – Calefacció, calderes de; amb una potència inferior a 20.000 Kcal/h; si són domèstiques (individuals) per a habitatge no cal llicència. – Cambres frigorífiques (veure fred: cambres frigorí- fiques). – Captació d’energia solar, aparells i instal·lacions per a edificis. – Claus, aparells per a reproducció de. Cal que l’ac- tivitat gaudeixi de llicència i que el total d’aparells reproductors de claus (comptabilitzats, també, els autoritzats anteriorment) no ultrapassi el límit indi- cat per a les activitats no classificades. – Condicionament d’aire amb aparells autònoms compactes amb potència unitària del compressor inferior a 10 kW i potència frigorífica/calorífica to- tal del conjunt d’aquests aparells i dels de tipus partit o bomba de calor (comptabilitzant també els ja autoritzats) no superior a 20.000 f/h (20.000 Kcal/h). – Condicionament d’aire amb aparells partits o bombes de calor amb potència unitària del com- pressor inferior a 10 kW i potència frigorífica/calo- rífica total del conjunt d’aquests aparells i dels de tipus autònom compacte (comptabilitzant també els ja autoritzats) no superior a 20.000 f/h (20.000 Kcal/h). – Condicionament d’aire: Ampliació o modificació d’una instal·lació classificada, que ja gaudeix de permís, sempre que no es refereixi més que a climatitzadors o “fan-coils” interiors i sense modifi- car o ampliar la central de fred i/o calor o la venti- lació centralitzada. – Documents, reproducció de (veure fotocòpies i/o plànols, reproducció de). – Energia solar, instal·lacions de captació (veure captació d’energia solar). – Escales mecàniques (veure aparells elevadors). – Fotocòpies, màquines de, complementàries d’al- tres activitats o en una activitat específica de reprografia. Cal que l’activitat gaudeixi de llicència i que el total d’aparells reproductors no ultrapassi el límit indicat per a les activitats no classificades. – Fotografia, revelat automàtic (veure revelat auto- màtic). – Fred: cambres i mobles frigorífics amb capacitat total conjunta (comptabilitzant, també, els ele- ments ja autoritzats) inferior a 5 m3. – Frigorífics (veure fred: cambres i mobles frigorí- fics). – Grups de pressió o d’elevació d’aigua sanitària (bombes i dipòsits reguladors) per a edificis d’ha- bitatge, oficines, etc, però no per a indústries. Els grups de pressió i dipòsits reguladors per a subministrament d’aigua per a les xarxes de boques d’incendi o de ruixadors, s’han de con- siderar “instal·lació classificada” en base al trà- mit específic que cal donar-li d’acord amb el Reglament d’instal·lacions de protecció con- traincendis i de les disposicions que la Gene- ralitat té preparades per al seu desenvolupa- ment. – Hostaleria, petits aparells complementaris de, tals com cafeteres, molinets de cafè. – Mobles frigorífics (veure fred: cambres i mobles frigorífics). – Muntacàrregues (veure aparells elevadors). – Muntapaquets (veure aparells elevadors) – Muntaplats (veure aparells elevadors). – Oficines, màquines i aparells complementaris de (ordinadors, impressores, plotters, etc); veure tam- bé, fotocòpies i/o plànols. – Ordinadors i llurs complements (impressores, plotters, etc). – Plànols, màquines per a reproducció de, que no emprin amoníac ni cap altra producte nociu, mo- lest o perillós, auxiliars o complementàries d’al- tres activitats o en una activitat específica de reprografia, sempre que l’activitat gaudeixi de lli- cència i que el total d’aparells reproductors no ul- trapassi el límit indicat per a les activitats no classificades. – Reproducció de claus, aparells per a (veure claus). – Reproducció de documents (veure fotocòpies). – Reproducció de plànols (veure plànols). – Reprografia (veure fotocòpies i/o reproducció de plànols). – Revelat automàtic de fotografies, màquines per a, annexes a botiga al menor d’articles de fotografia (no en plantes de revelat industrial, ni en botigues que donin servei a altres botigues), a condició de que la botiga gaudeixi de llicència i que el nombre de màquines de revelat no ultrapassi el límit indi- cat per a les activitats no classificades. – Tapissos rutllants. PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ: Barcelona, anual 1.500 ptes. GASETA MUNICIPAL Número corrent 50 ptes. Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies Dipòsit legal: B. 1.824-1958 – PRODUCCIÓ EDITORIAL