SUMARI Núm. 5-(II) (extraordinari) / Any LXXXVII 15 de febrer de 2000 Volum I Ordenança general del medi ambient urbà de Barcelona ................................................ 179 Annex sobre captació solar tèrmica de l’Or- denança general del medi ambient urbà ..... 247 Norma complementària sobre les activitats sotmeses a llicència municipal d’obertura d’establiment i a comunicació prèvia ........... 251 Volum II Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona ................................... 259 Ordenança de circulació de vianants i de ve- hicles ............................................................ 273 Ordenança dels usos de paisatge urbà de la ciutat de Barcelona ...................................... 289 Ordenances NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 259 ORDENANÇA SOBRE L’ÚS DE LES VIES I ELS ESPAIS PÚBLICS DE BARCELONA (Aprovada definitivament per acord del Consell Plenari de 27 de novembre de 1998) EXPOSICIÓ DE MOTIUS TÍTOL PRELIMINAR Article 1. Objecte d’aquesta Ordenança Article 2. Principis generals sobre la utilització de la via pública Article 3. Denominació i numeració de les vies pú- bliques Article 4. Conservació i reparació de les vies públi- ques Article 5. Retirada dels objectes deixats a la via pú- blica Article 6. Intervenció municipal en el procés de co- municació de reunions i manifestacions a la via pública Article 7. Interpretació i aplicació de l’Ordenança TÍTOL 1 L’ÚS DE LES VIES I ELS ESPAIS PÚBLICS Capítol 1 L’ús públic general i la convivència a la via pública Secció 1 Disposicions generals Article 8. L’ús comú general Article 9. Activitats incloses en l’ús comú general Article 10. Capteniment general a la via pública Article 11. Armes Article 12. Fonts públiques i jardins Article 13. Capteniment amb els animals que habi- ten a la ciutat Article 14. Circulació d’animals a la via pública Article 15. Consum de drogues Article 16. Solidaritat a la via pública Article 17. Desallotjament de la via pública. Seguretat Article 18. Capteniment dels agents de l’autoritat i els serveis municipals Secció 2 Neteja Article 19. Obligació municipal Article 20. Obligacions generals dels ciutadans Article 21. Prohibicions específiques Article 22. Lliurament de residus Article 23. Neteja de voreres Article 24. Neteja i manteniment dels immobles con- frontants a la via pública Article 25. Neteja en relació a les obres Article 26. Xarxa de clavegueram Capítol 2 Els usos especials Secció 1 L’ús comú especial Article 27. Concepte d’ús comú especial Article 28. Supòsits d’ús comú especial Article 29. Llicència Article 30. Màquines de venda automàtica Article 31. Tendals Article 32. Instal·lació de cadires i altres elements de mobiliari Article 33. Vetlladors i terrasses Article 34. Obres i neteja de façanes Article 35. Utilització especial del mobiliari urbà o l’arbrat Article 36. Protecció del paisatge urbà i del patrimo- ni historicoartístic Secció 2 L’ús privatiu Article 37. Llicència o concessió d’ús privatiu Article 38. Activitats d’interès pel que fa a l’autoritza- ció de l’ús privatiu Article 39. Establiments de venda no sedentària Article 40. Llicències d’ocupació del domini marítim terrestre Article 41. Llocs de venda d’ocells a la Rambla dels Estudis Capítol 3 Llicències i concessions Disposicions generals Article 42. Plans i normativa d’instal·lacions Article 43. Termini de les llicències Article 44. Concurrència en la demanda de llicències Article 45. Instal·lacions d’interès general Article 46. Procediment d’atorgament de les lli- cències Article 47. Règim de les concessions d’ús privatiu Article 48. Discrecionalitat i limitació de les llicències i concessions Article 49. Contingut de la llicència o la concessió Article 50. Condicions per l’exercici de l’activitat au- toritzada Article 51. Contraprestació pecuniària Article 52. Convenis ORDENANCES MUNICIPALS a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000260 Article 53. Modificacions en les condicions d’exercici de la llicència Article 54. Resolució i caducitat de les llicències Article 55. Revocació de llicències Article 56. Règim de les concessions Article 57. Obligacions del titular a l’extinció de la lli- cència Article 58. Responsabilitat TÍTOL 2 OBLIGACIONS DELS TITULARS DE LES INSTAL·LACIONS O IMMOBLES SITUATS A LA VIA PÚBLICA O CONFRONTANTS AMB AQUESTA Article 59. Rotulació de carrers i d’immobles Article 60. Instal·lació d’elements de mobiliari urbà Article 61. Multes coercitives Article 62. Execució subsidiària TÍTOL 3 RÈGIM DISCIPLINARI Article 63. Infraccions Article 64. Classificació de les infraccions Article 65. Sancions i la seva graduació Article 66. Sancions per danys en el domini públic Article 67. Infraccions específiques en matèria de seguretat Article 68. Infraccions en matèria de residus Article 69. Infraccions en matèria d’urbanisme Article 70. Infraccions específiques en matèria de comerç i defensa dels usuaris i consu- midors Article 71. Procediment Article 72. Obligació de reparar el dany causat o abonar el seu cost Article 73. Comisos Article 74. Substitució de la sanció per la realització de treballs d’utilitat social Disposició final Disposició derogatòria Disposició addicional ORDENANÇA SOBRE L’ÚS DE LES VIES I ELS ESPAIS PÚBLICS DE BARCELONA EXPOSICIÓ DE MOTIUS L’objectiu primer d’aquesta Ordenança és el de re- fondre les ordenances harmonitzant els seus contin- guts i simplificant les actuals regulacions que, d’altra banda, responen a èpoques ben diferents. Un segon objectiu d’aquesta Ordenança és el d’a- daptar la regulació de la via pública a l’ordenament jurídic vigent en aquests moments, ja que la legisla- ció que incideix ha variat substancialment en els darrers anys. Així mateix, es fa un esforç per tal d’utilitzar una re- dacció i un llenguatge entenedor i abastable pel comú dels ciutadans, ja que una de les condicions més re- llevants de les normes jurídiques a l’estat de dret és la seva comprensió per part dels seus destinataris, més si es tracta d’una norma que regula aspectes tan quotidians i elementals com ara el capteniment dels veïns a la via pública. La regulació de la convivència al carrer no es pot fer de forma rígida i predeterminada, llevat alguns te- mes en els què cal ésser contundent, com és el cas de la neteja. Les activitats ciutadanes susceptibles d’incidir en la via pública són summament variades i sovint imprevisibles. D’altra banda, la capacitat de la via pública per admetre activitats i usos és limitada. La dificultat per definir exactament i detalladament el que és permès i el que és prohibit deriva no només de l’heterogeneïtat de les activitats que s’exerceixen als espais públics, sinó també de la variabilitat històri- ca del que és acceptable o convenient, de la ràpida evolució dels costums i de la dificultat de preveure els interessos públics i privats que cal harmonitzar en cada cas, o del fet que els espais públics han de ser administrats en ocasions com un bé escàs atesa la demanda d’activitats i usos que es planteja. Totes aquestes circumstàncies fan poc recomanable la re- gulació casuística i detallada. Per això es proposa una regulació flexible, basada en clàusules generals, que sigui capaç d’adaptar-se a circumstàncies variades. En aquest sentit l’Ordenan- ça defineix regles bàsiques de comportament, reme- tent al gestor i a qui aplica materialment l’Ordenança la concreció exacta del seu abast. S’entén que és preferible aquest tipus de norma que no pas una nor- ma que defineixi amb tot detall què es pot fer i què no, ja que aquesta seria una norma encarcarada, in- capaç d’adaptar-se a situacions particulars i que ine- vitablement esdevindria desfasada l’endemà de la seva aprovació. Això no significa en absolut cap pèrdua de ga- ranties pels ciutadans, ja que aquestes garanties queden formulades també en clàusules de caràcter general. Ans el contrari, el que sol produir més in- justícies és l’aplicació d’una norma excessivament casuística a una situació no prevista; és a dir, I’apli- cació de normes que no són capaces d’adaptar-se a un entorn social sempre canviant. Pel que fa al contingut substantiu de l’Ordenança, cal remarcar que la regulació de les activitats que es desplegaran als carrers i als espais públics es fa tot protegint i posant l’accent en la llibertat dels ciuta- dans. Als espais públics es manifesta de forma molt singular la vessant social de les persones i la seva lli- bertat. Bona part dels drets i llibertats fonamentals, tan individuals com col·lectius, es desplegaran preci- sament al carrer i això és particularment cert a les cultures mediterrànies. En aquest sentit, aquesta Or- denança reflecteix l’esperit tolerant que sempre ha estat una característica de Barcelona. Per tant, es de- fuig de restriccions gratuïtes o de limitacions basades en prejudicis morals que han estat tradicionals en les ordenances municipals d’aquest país. A Barcelona conviuen diverses cultures i sensibili- tats socials. Totes elles es manifesten al carrer d’una o altra forma i totes elles mereixen protecció. Ara bé, hi ha un límit essencial a la llibertat dels ciutadans que és el respecte als altres. En aquest sentit, aquesta Orde- nança està pensada per afavorir la llibertat individual però, alhora, per garantir el respecte per cadascun. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 261 Així doncs, aquests dos principis –llibertat i respecte– són formulats de manera conjunta i constitueixen la clau de volta d’aquesta proposta d’Ordenança (articles 2.1, 2.2, 8.2, 9.2 i essencialment, l’article 10). Per tant, l’Ordenança introdueix les menors restric- cions possibles, només aquelles que són indispensa- bles per garantir el respecte a les persones i la com- patibilitat dels interessos públics que incideixen a la via pública. TÍTOL PRELIMINAR Article 1. Objecte d’aquesta Ordenança 1. Aquesta Ordenança regula els usos i les activi- tats que es duen a terme a les vies i els espais desti- nats a l’ús públic de titularitat municipal, particular- ment els carrers, les places i els parcs o jardins, com també, la utilització dels béns de domini públic situats als espais públics. 2. També s’aplica aquesta Ordenança a les obliga- cions dels titulars i usuaris d’espais privats en allò que es refereix al capteniment necessari per tal de mantenir la neteja de la ciutat i, en general, a les qüestions que afecten els espais públics. 3. Les previsions d’aquesta Ordenança són aplica- bles també a les platges i altres espais públics gestio- nats per l’Ajuntament. Article 2. Principis generals sobre la utilització de la via pública 1. Les vies, els espais públics i les instal·lacions i mobiliari urbà que hi estan ubicats són destinats a l’ús general per part dels ciutadans, segons la natura- lesa respectiva dels béns i sota els principis de lliber- tat individual i respecte a les persones. 2. Les activitats que es desenvolupin a la via públi- ca no poden limitar el dret dels altres als usos gene- rals, llevat que es disposi de llicència o concessió per l’ús comú especial o l’ús privatiu. 3. Correspon a l’alcalde harmonitzar els usos i activi- tats que es desenvolupen a la via pública, tot donant preferència a aquells que en cada moment siguin prioritaris a l’interès públic, segons el seu bon criteri. A aquest efecte, es restringiran temporalment les activi- tats que esdevinguin inconvenients o incompatibles. 4. Ordinàriament, els usos comuns de caràcter ge- neral són preferents a la resta d’usos. Tanmateix, es procurarà harmonitzar i fer possible aquests darrers usos quan siguin indispensables per el capteniment dels interessos privats i no comportin perjudicis signi- ficatius a l’interès públic. Article 3. Denominació i numeració de les vies públiques Les vies i els espais públics s’identifiquen i es dis- tingeixen amb un nom. Correspon a l’alcalde atribuir la denominació de les vies públiques i la numeració dels immobles, a proposta de l’òrgan competent i amb consulta prèvia als Consells de Districte afec- tats. La proposta de resolució ha de ser sotmesa a in- formació pública. Article 4. Conservació i reparació de les vies públiques 1. Correspon a l’Ajuntament portar a terme els tre- balls de reparació i conservació de les vies públiques que són de titularitat municipal i dels elements que la conformen. Cap persona pot executar aquests tre- balls o qualssevol altres que comportin modificacions de la via pública o del seu mobiliari sense permís ex- prés o encàrrec per part de l’Administració municipal. 2. Les persones o companyies de subministrament autoritzades a fer obres a la via pública o que siguin autoritzades a ocupar algun espai d’aquesta han de portar a terme les reparacions escaients i han de re- posar els elements afectats, utilitzant els mateixos materials o els que siguin indicats en cada cas pels serveis municipals. Article 5. Retirada dels objectes deixats a la via pública 1. Els serveis municipals retiraran els objectes abandonats o dipositats a la via pública sense llicèn- cia quan no sigui possible identificar o localitzar en el mateix moment el seu propietari o responsable o quan aquest es negui a retirar l’objecte. 2. Els objectes retirats de la via pública que no si- guin considerats com a residus sòlids i que es presu- meixin extraviats es mantindran en dipòsit durant un termini prudencial per tal que el seu titular pugui recu- perar-los, sense perjudici de l’obligació de pagar les despeses de retirada i custòdia. Un cop transcorregut el termini de dipòsit sense que el titular s’hagi interes- sat, els serveis municipals procediran a la seva alie- nació, destrucció o utilització, segons s’escaigui. En el supòsit que sigui possible identificar el propietari de l’objecte abandonat, els serveis municipals es posa- ran en contacte amb ell tot comunicant-li la situació. 3. La retirada de vehicles estacionats a la via públi- ca es regeix per allò que es disposa a l’Ordenança de circulació i a la normativa sobre residus. Article 6. Intervenció municipal en el procés de comunicació de reunions i manifestacions a la via pública 1. D’acord amb allò que es preveu als articles 2 i 55.a) de la LRBRL, la Delegació del Govern notifica- rà a l’Ajuntament les comunicacions sobre manifes- tacions que afectin la via pública amb l’oportuna an- telació. 2. L’alcalde comunicarà a l’autoritat governativa la proposta de variació en el recorregut o l’emplaçament de les manifestacions quan sigui necessari per tal d’harmonitzar el dret de reunió i de manifestació amb el dret de lliure circulació i els altres usos que es des- envolupen a la via pública. 3. Els serveis municipals podran requerir als parti- culars la retirada temporal dels objectes existents a la via pública que puguin ésser eventualment utilitzats per provocar desordres quan hom valori un risc previ- sible d’aldarulls. Si s’escau, els serveis municipals re- tiraran directament aquests objectes. Article 7. Interpretació i aplicació de l’Ordenança. 1. L’alcalde pot dictar les ordres singulars i les dis- posicions especials que s’escaiguin sobre capteni- ment de la via pública o sobre el comportament dels ciutadans per tal de fer complir aquesta Ordenança i la legislació en general i també per tal de respondre davant situacions especials o altres esdeveniments extraordinaris. L’incompliment de les ordres dictades per l’alcalde serà sancionat en els termes previstos en aquesta Ordenança, llevat que s’iniciï procediment a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000262 penal per desobediència, cas en el què s’estarà al re- sultat de l’esmentat procediment. 2. Així mateix, quan les circumstàncies ho aconse- llin, l’alcalde dictarà les instruccions corresponents per l’aplicació dels preceptes de l’Ordenança. TÍTOL 1 L’ÚS DE LES VIES I ELS ESPAIS PÚBLICS Capítol 1 L’ús públic general i la convivència a la via pública Secció 1 Disposicions generals Article 8. L’ús comú general 1. L’ús comú general de les vies públiques és aquell que es fa d’acord amb la naturalesa dels es- pais o instal·lacions corresponents, essencialment la circulació o l’estada de les persones. 2. L’ús comú general de les vies públiques és lliure, sense perjudici del sotmetiment a les normes de cap- teniment que s’estableixen en aquesta Ordenança o en altres disposicions d’aplicació. Article 9. Activitats incloses en l’ús comú general 1. A més de l’estada i la circulació també es consi- dera ús comú general no sotmès a llicència els se- güents usos o activitats, sempre que les instal·lacions corresponents estiguin integrades en el domini privat: a) Instal·lació de vitrines o aparadors. b) Instal·lació d’objectes o mercaderies a les faça- nes, finestres o balcons. c) Col·locació de taulells d’establiments d’hostaleria o tancs destinats a la venda de gelats, begudes o similars en comunicació directa amb la via pú- blica. d) Instal·lació de taquilles de venda de bitllets per a espectacles. 2. L’exercici de professions o activitats per remune- ració a la via pública és considerat ús comú general i no resta sotmès a llicència sempre que per la seva naturalesa no comporti un ús intensiu de l’espai pú- blic i no afecti els altres usos. En cap cas l’exercici d’aquestes activitats podrà suposar la pressió ni la demanda insistent o coactiva ni cap molèstia pels via- nants. L’Alcaldia emetrà una relació de les activitats per remuneració considerades ús comú general. 3. L’alcalde pot restringir aquestes activitats o sot- metre-les a llicència per motius estètics o urbanístics, o quan perjudiquin els altres usos a què està destina- da la via pública afectada. 4. Queda prohibida la pràctica de jocs a la via pú- blica que impliquin juguesques de diners. Article 10. Capteniment general a la via pública 1. Els ciutadans tenen dret a comportar-se lliure- ment a la via i als espais públics de la ciutat de Bar- celona i a ésser respectats en la seva llibertat. Aquest dret és limitat per les disposicions sobre l’ús dels béns públics i pel deure de respectar a les altres per- sones i als béns privats. 2. Ningú no pot, amb el seu comportament a la via pública, menystenir els drets de les altres perso- nes, ni la seva llibertat d’acció, ni ofendre les convic- cions ni les pautes generalment admeses sobre la convivència. 3. No és permès realitzar actes o produir sorolls que pertorbin el descans dels veïns ni participar en aldarulls nocturns, o sortir sorollosament dels locals d’esbarjo nocturns. 4. Hom s’abstindrà particularment de realitzar prac- tiques abusives, arbitràries o discriminatòries o que comportin violència física o moral. Article 11. Armes 1. És prohibit portar armes en els espais públics de la ciutat de Barcelona, llevat dels casos en què el seu transport sigui imprescindible per portar a terme acti- vitats lícites i sempre, en aquest darrer cas, que hom disposi de les autoritzacions corresponents. En qual- sevol cas, les armes es transportaran dins el seu es- toig o funda, de forma que no quedin a la vista. 2. L’anterior prohibició abasta també la circulació amb estris que siguin susceptibles d’ésser utilitzats com a armes quan siguin esgrimits amb perill o acti- tud amenaçadora. Tampoc no és permesa la circula- ció amb imitacions d’armes que, per les seves carac- terístiques, puguin induir a confusió. 3. Els membres dels cossos de seguretat s’atin- dran a la normativa pròpia sobre armes. 4. La tinença o transport d’armes sense respectar les anteriors condicions o les que s’estableixen a la reglamentació d’armes comportarà el seu comís, sen- se perjudici de les sancions que s’escaiguin d’acord amb la legislació d’armes. Article 12. Fonts públiques i jardins 1. És vedat envair o practicar qualsevol activitat als espais destinats a fonts i estanys públics, a les zones ajardinades, a les estàtues o escultures i als espais o instal·lacions similars. A les fonts destinades a l’ús pú- blic hom pot beure o recollir aigua per a ús personal. 2. L’alcalde establirà quins espais són susceptibles d’ésser utilitzats amb major intensitat. Article 13. Capteniment amb els animals que habiten a la ciutat Hom haurà de respectar la integritat i la llibertat dels ocells i els animals no danyosos que romanen als espais públics de la ciutat. D’acord amb les ne- cessitats sanitàries i l’equilibri zoològic i un cop con- sultat el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, l’alcalde definirà quins ani- mals i en quines circumstàncies no poden ésser ali- mentats pels ciutadans als espais públics Article 14. Circulació d’animals a la via pública 1. Només els animals que no representen perill o risc i estiguin en condicions d’higiene i salubritat adients poden romandre a la via pública. Els pro- pietaris o, subsidiàriament, les persones que con- dueixen els animals són responsables del compli- ment d’aquest precepte. 2. Els responsables dels animals circularan amb els mateixos degudament aferrats i amb les precau- cions necessàries. Hom pot deixar lliures els ani- mals de companyia ensinistrats per a la circulació, però el seu responsable els haurà de controlar en tot moment. 3. L’Alcaldia determinarà els espais on no és per- mesa la circulació o estada d’animals. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 263 4. Els responsables dels animals han d’evitar en tot moment que aquests causin danys o embrutin els es- pais públics i hauran de recollir les deposicions. 5. Els serveis municipals retiraran dels espais pú- blics els animals que circulin sense responsable o quan no reuneixin les condicions assenyalades. 6. La celebració de cavalcades i altres iniciatives que representen concentracions d’animals als espais públics requereix autorització municipal. 7. El trasllat d’animals en transport públic, la seva presència en establiments públics i les condicions per a la tinença dels mateixos es regeix per allò que es disposa a l’Ordenança del medi ambient urbà. Article 15. Consum de drogues No és permès el consum o la tinença de drogues, estupefaents o substàncies psicotròpiques considera- des il·legals per la legislació vigent als espais o als transports públics ni realitzar actes que atemptin con- tra la pròpia salut. Article 16. Solidaritat a la via pública. 1. L’Ajuntament estimularà el comportament solidari dels ciutadans a la via pública per tal que donin ajuda a les persones que la necessitin per transitar o orien- tar-se, o que hagin patit accidents o es trobin en cir- cumstàncies similars. Es fomentarà també el costum de cedir la preferència en el trànsit o en l’ús del mobi- liari urbà a les persones que ho necessitin més, i tam- bé altres actituds de solidaritat i cortesia. 2. Totes les persones que trobin infants o persones discapacitades extraviades tenen l’obligació de po- sar-ho en coneixement dels agents de l’autoritat, els quals es faran càrrec de la seva protecció i restitució als responsables de la seva tutela. Article 17. Desallotjament de la via pública. Seguretat 1. Les persones que no respectin les normes de comportament a la via pública seran requerides per tal que cessin en la seva actitud i, en cas de resistèn- cia, podran ser desallotjades. 2. Els serveis municipals podran desallotjar de la via pública les persones o retirar els béns quan raons de seguretat o de salut així ho aconsellin. En el cas que la situació climàtica o altres circums- tàncies posin en perill la integritat física de les per- sones que romanen a la via pública, els serveis municipals els desallotjaran, transportant-los a ins- tal·lacions adients. 3. Totes les activitats que es despleguin a la via pública es realitzaran amb els requeriments i d’acord amb les previsions contemplades a la normativa de protecció civil i els corresponents plans. Article 18. Capteniment dels agents de l’autoritat i els serveis municipals 1. Els agents de l’autoritat i els membres dels ser- veis municipals tindran en tot moment un tracte de correcció i cortesia en les relacions amb els ciuta- dans, als quals auxiliaran i protegiran. En les seves intervencions proporcionaran la informació escaient sobre les causes i finalitats de les actuacions. 2. En els casos en què sigui necessari utilitzar la compulsió sobre les persones hom portarà a terme els actes de força estrictament indispensables, amb ple respecte a la dignitat de les persones afectades. Secció 2 Neteja Article 19. Obligació municipal. Els serveis municipals són responsables de mante- nir els espais públics de la ciutat en condicions de ne- teja i salubritat. A aquest efecte l’Ajuntament prestarà el servei públic corresponent amb la intensitat neces- sària i exercirà les facultats de vigilància i policia que s’esmenten en aquesta Ordenança i en la legislació general. Article 20. Obligacions generals dels ciutadans. 1. Totes les persones que romanen a la ciutat de Barcelona estan obligades a evitar i prevenir embru- tar la ciutat en general i els seus espais públics en particular. 2. En el marc del deure general de col·laboració, els ciutadans tenen l’obligació de posar en coneixe- ment de l’autoritat municipal les infraccions que en matèria de neteja presenciïn o que en tinguin conei- xement. 3. Els serveis municipals i els agents han d’exigir en tot moment el compliment de les obligacions dels particulars en matèria de neteja, tot requerint la repa- ració immediata de l’afecció causada, sense perjudici de cursar la denúncia que correspongui. Article 21. Prohibicions específiques. És prohibit llençar o abandonar a la via pública qualsevol mena de productes o portar a terme activi- tats que tinguin l’efecte d’embrutar els espais públics. En particular queden prohibits a la via pública els ac- tes següents: 1. La pintada d’eslògans, dibuixos o similars sobre els elements que conformen els espais públics, el seu mobiliari o sobre les façanes dels immobles confrontats, llevat que hi hagi autorització. 2. L’escampadissa de fulls volants de publicitat o d’altres i, en general, la publicitat il·legal. 3. La neteja a la via pública de vehicles, objectes o animals, llevat que es tracti d’actes puntuals de neteja. 4. Regar plantes i espolsar robes i estores quan s’afecti la via pública, llevat que es faci en horari nocturn de 22.00 a 7.00 hores, amb les precau- cions necessàries per no causar molèsties. 5. Netejar aparadors o elements de façanes quan s’afecti les vies públiques, llevat que es faci de les 7 a les 11 hores, o bé de les 20.00 a les 22.00 hores. 6. Escopir o realitzar necessitats biològiques. 7. Llençar xiclets sobre el paviment o el terra, deixar- los al mobiliari o d’altres elements de la via públi- ca llevat les papereres. 8. La tria i selecció de residus dipositats a la via pú- blica, inclosos els que es troben dins els conte- nidors. 9. Llençar puntes de cigarretes. 10. Llençar qualsevol deixalla. 11. Romandre a la via pública sense observar unes condicions mínimes de neteja i higiene personal. Article 22. Lliurament de residus. 1. Les deixalles sòlides de format petit com pa- pers, embolcalls i similars es dipositaran a les papereres. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000264 2. Les escombraries domèstiques seran lliurades al servei de recollida en les condicions que es determi- nen a l’Ordenança sobre medi ambient. 3. Els mobles o màquines en desús, els materials residuals voluminosos, els residus perillosos, la runa i altres residus especials no poden ser abandonats a la via pública. La seva recollida i eliminació es farà d’acord amb la normativa que els hi és pròpia. Article 23. Neteja de voreres. 1. Correspon als titulars dels immobles respectius la neteja de passatges particulars, patis interiors, so- lars, galeries comercials i similars. 2. Els propietaris dels edificis o els solars, els titu- lars de comerços situats a les plantes baixes i els contractistes de les obres són responsables de la ne- teja de les voreres corresponents a les respectives façanes, i també de la retirada de la corresponent brossa. 3. Els responsables de qualsevol activitat feta a la via pública o que afecti la via pública són responsa- bles també de la seva neteja. Article 24. Neteja i manteniment dels immobles confrontants a la via pública 1. Els propietaris dels immobles, ja sigui d’edificis, instal·lacions o solars i, subsidiàriament, els seus usuaris estan obligats a mantenir-los en les condi- cions establertes a l’Ordenança d’usos del paisatge urbà i, en tot cas, en estat de neteja, salubritat, segu- retat i ornat públic, especialment aquelles parts visi- bles des de la via pública. 2. És prohibit tenir roba estesa a les façanes que donen directament a la via pública. Article 25. Neteja en relació a les obres. 1. Els contractistes de les obres o instal·lacions hauran de protegir la zona en la què es porten a ter- me els treballs de forma que s’impedeixi l’embruti- ment dels espais públics, l’escampadissa de mate- rials o el risc de les persones o dels béns situats a la via pública. En tot cas, el contractista ha de netejar immediatament la brutícia que eventualment es pugui produir. 2. És obligat utilitzar contenidors de residus per di- positar la runa, llevat del cas que les obres es facin directament a la via pública o en el cas de les cates i canalitzacions. El règim dels contenidors o dels sacs de runes i la recollida de runes resta sotmès específicament a allò que es disposa a l’Ordenança del medi ambient urbà. 3. Els sacs de runa i els contenidors s’instal·laran allà on es determini a la llicència. Preferentment la instal·lació es farà a les calçades si hi ha zona d’apar- cament de vehicles. En el cas que a la via pública no hi hagin voreres, els sacs i contenidors s’instal·laran de forma que no obstaculitzin la circulació de perso- nes i vehicles, ni l’accés als immobles. 4. Els contenidors i els materials de les obres seran retirats de la via pública en cloure’s el termini esmen- tat a la llicència d’ocupació i, en tot cas, en el termini màxim de 24 hores després de finalitzar les obres. Un cop finalitzat aquest termini, l’Ajuntament pot consi- derar els residus com a abandonats, sense perjudici d’exigir responsabilitats al contractista pel que fa a la seva retirada. Així mateix, cal retirar els contenidors quan quedin plens. 5. El promotor de les obres, juntament amb el titu- lar de la llicència i el transportista, són responsables solidaris de la retirada i neteja dels contenidors o sacs de runes, de mantenir la neteja al seu voltant i d’evacuar els residus que hi ha dins o al seu entorn, sense perjudici de la responsabilitat dels particulars que dipositen residus furtivament. Article 26. Xarxa de clavegueram. Els abocaments a la xarxa de clavegueram fets des de la via pública resten sotmesos a l’Orde- nança i a la normativa en general sobre medi am- bient. Queda particularment prohibit abocar al cla- vegueram productes sòlids que puguin obstruir-lo, productes corrosius o perillosos, pintures o simi- lars, i els olis de lubrificació dels vehicles o de les màquines. Capítol 2 Els usos especials Secció 1 L’ús comú especial Article 27. Concepte d’ús comú especial. 1. L’ús comú especial és el que, sense excloure de forma permanent altres usos, sotmet la via o espai públic afectat a una especial intensitat o perillositat, el que afecta restrictivament els altres usos o el que su- posa un aprofitament més enllà dels usos definits com generals. 2. Hom considera com a ús comú especial l’ocupa- ció transitòria d’un espai públic, tot impedint el pas o l’estada dels vianants, l’emissió de músiques, o sons i sorolls per sobre del nivell mig a la via pública i les activitats que suposen un ús dels espais i les ins- tal·lacions públiques més enllà de la seva natural destinació. Article 28. Supòsits d’ús comú especial. 1. En especial, són supòsits d’ús comú especial els següents: a) La instal·lació de mostradors, tancs, màquines ex- penedores de productes, taquilles, expositors de mercaderies o altres elements que ocupin alguna porció d’espai públic, quan siguin replegables i l’ocupació sigui transitòria. b) L’exercici d’indústries o activitats professionals a la via pública que impliquin un ús intensiu de l’es- pai públic, com el rodatge de pel·lícules, els autotaxis i automòbils de lloguer. c) Les activitats que impedeixin o limitin els usos ge- nerals a què està destinada la via pública, com la celebració de proves esportives, la instal·lació de parades o casetes per tot tipus d’activitats quan no tingui una durada superior a un dia. d) L’obertura al subsòl de cales, canalitzacions, con- nexions, cambres i galeries de servei, com també l’execució d’obres per a la instal·lació de xarxes o instal·lacions de serveis o similars als espais pú- blics. e) La celebració d’actes públics. f) L’acampament als espais públics o als vehicles estacionats als mateixos. L’acampament inclou la instal·lació estable a la via pública o la pernocta a la mateixa. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 265 2. Les actuacions musicals al carrer requereixen llicència, llevat que es compleixin les condicions se- güents: a) Que els actuacions es facin sense amplificadors, altaveus de qualsevol potència ni instruments de percussió. b) Que les actuacions es facin en carrers d’amplada superior als 7 metres, i sempre que no produeixin dificultats al trànsit o impedeixin l’ús normal de la via pública. c) Que les actuacions es facin en l’horari comprès entre les 10 hores i les 22 hores i no tinguin una durada superior als 60 minuts. Quan es donin les circumstàncies assenyalades, les actuacions es podran portar a terme directament, llevat que l’Alcaldia resolgui limitar o prohibir les ma- teixes en atenció a l’interès públic. Article 29. Llicència. 1. No es pot portar a terme un ús comú especial de les vies, espais o instal·lacions públiques sense obte- nir prèviament llicència municipal. 2. Les llicències per l’ús comú especial dels espais públics concedides sense termini definit són sotme- ses al límit general de durada de les llicències i s’en- tenen concedides a precari un cop passat el primer any o la primera temporada. Article 30. Màquines de venda automàtica No es permès instal·lar màquines de venda auto- màtica de tabac o de begudes alcohòliques a la via pública o en llocs accessibles des de la via pública. Article 31. Tendals 1. La llicència per a la instal·lació de tendals ados- sats a les façanes, es concedirà sempre que no difi- culti la circulació de vianants o altres usos. En qual- sevol cas, els tendals hauran de ser replegables i desmuntables i no podran projectar-se més enllà de la voravia. 2. Les llicències per tendals tenen una durada ordi- nària d’una temporada, sense perjudici de la seva pròrroga. Article 32. Instal·lació de cadires i altres elements de mobiliari La instal·lació als espais públics de cadires o altres elements de mobiliari destinat a l’ús públic és una acti- vitat reservada a l’Ajuntament, que podrà ser encarre- gada a particulars mitjançant concessió administrativa. Article 33. Vetlladors i terrasses 1. Els establiments d’hostaleria poden sol·licitar lli- cència per a la instal·lació de vetlladors i altres mo- biliaris, que els serà concedida sempre que no es di- ficulti la circulació de vianants o altres usos propis de la via pública. 2. Les instal·lacions autoritzades han de ser des- muntables. L’espai autoritzat se senyalitzarà amb una ratlla de pintura blanca. 3. Les autoritzacions per vetlladors i terrasses d’hostaleria poden ser per un o més dies, per una temporada o bé per tot l’any. Article 34. Obres i neteja de façanes. 1. L’ocupació de la via pública per a la realització d’obres o per a la neteja de façanes requereix llicèn- cia municipal, que es concedirà en les condicions que s’escaiguin per no perjudicar innecessàriament la cir- culació de persones i vehicles o altres usos. Quan no sigui possible l’ocupació de la via pública, es podrà autoritzar la instal·lació de ponts volants o bastides que ocupin l’espai aeri públic. 2. En qualsevol cas, la llicència serà temporal i limi- tada a la durada de l’obra com a màxim. El titular de la llicència té l’obligació de tancar l’espai per al qual s’autoritza l’ocupació i establir els elements de pro- tecció escaients per tal d’impedir la caiguda de mate- rials a la via pública, i també l’obligació de garantir el pas de vianants. 3. Les obres es duran a terme en tot cas en les condicions establertes a l’Ordenança sobre paisat- ge urbà. Així mateix, les actuacions que suposin l’execució d’obres a la via pública o que afectin a la mateixa s’ajustaran en tot cas a les normes sobre qualitat de les obres definides pels serveis muni- cipals. 4. El titular de la llicència té l’obligació de posar un rètol a l’exterior del tancat en el què s’indiqui la refe- rència de la llicència municipal, les dates previstes d’inici i acabament de les obres, l’horari de treball i el seu responsable. 5. El titular de l’autorització té l’obligació de retirar la tanca i reposar els materials o el mobiliari de la via pública que en resultin malmesos, d’acord amb les in- dicacions dels serveis municipals. 6. El propietari de l’immoble és responsable sub- sidiari de les obligacions que s’estableixen en aquest precepte en relació al titular de la llicència d’ocupació. Article 35. Utilització especial del mobiliari urbà o l’arbrat 1. La utilització del mobiliari urbà, l’arbrat o qual- sevol altre element situat a la via pública per a la instal·lació de pancartes, pasquins, elements de de- coració propis de les festes o per a qualsevol altra utilitat està sotmesa a llicència. En cap cas es po- dran instal·lar pancartes a l’arbrat. 2. La llicència serà atorgada, si s’escau, quan l’acti- vitat autoritzada sigui d’interès públic, sempre que hi hagin garanties que no es produiran desperfectes en els elements afectats ni es perjudicarà la circulació de persones i vehicles, i quan no s’afecti negativament l’estètica de la via pública. 3. La instal·lació de propaganda electoral als em- plaçaments indicats per l’Ajuntament en cada campa- nya electoral no està sotmesa a llicència. 4. El titular de l’autorització és responsable de la retirada dels elements instal·lats i de reparar els danys causats d’acord amb les indicacions que donin els serveis municipals. Article 36. Protecció del paisatge urbà i del patrimoni historicoartístic 1. Els tendals, elements de mobiliari, vetlladors i terrasses i, en general, els altres elements que s’instal·lin a la via pública han d’ajustar-se en tot mo- ment als requeriments establerts a la normativa sobre paisatge urbà. 2. L’autorització d’activitats i usos als voltants dels monuments historicoartístics es faran amb les garan- ties necessàries per evitar que tinguin un efecte ne- gatiu sobre els mateixos. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000266 Secció 2 L’ús privatiu Article 37. Llicència o concessió d’ús privatiu 1. L’ús privatiu és el que suposa l’ocupació directa o immediata dels espais o les instal·lacions públi- ques, de forma que els altres usos queden limitats o exclosos. 2. L’ús privatiu de vies o espais públics queda sot- mès a llicència, que s’atorgarà tot ponderant discre- cionalment la utilitat pública de l’ocupació que se sol·licita i el perjudici que hom causa als altres usos o activitats. 3. L’ús privatiu que comporta l’afectació del domini públic a una activitat o bé la seva transformació o modificació resta sotmès a concessió. Article 38. Activitats d’interès pel que fa a l’autorització de l’ús privatiu. Hom considera les següents activitats d’interès pú- blic als efectes d’autoritzar l’ocupació privativa i tem- poral dels espais d’ús públic: – Activitats d’interès cultural – Envelats, closos i instal·lacions pròpies per a la ce- lebració de balls, espectacles, activitats de lleure. – Fires. – Activitats esportives. Article 39. Establiments de venda no sedentària 1. L’autorització d’establiments de venda no seden- tària té caràcter excepcional. Les sol·licituds que s’hi presenten seran valorades segons la utilitat pública de l’activitat que s’hi porti a terme, la compatibilitat amb els usos i activitats de la zona i l’adequació de l’estètica de la instal·lació a l’entorn. 2. Es poden autoritzar establiments de venda no sedentària consistents en taulells desmuntables, ca- setes, vehicles o similars amb caràcter puntual coinci- dint amb la celebració d’una festa o un esdeveniment especial. 3. També es podran autoritzar les instal·lacions de venda no sedentària de loteries per a persones discapacitades en les condicions que s’assenyalaran a la llicència. 4. La celebració de fires tradicionals o mercats pe- riòdics o puntuals podrà ser objecte d’un conveni en- tre els seus promotors i l’Ajuntament, quan la iniciati- va no sigui municipal. En aquests casos, l’Ajuntament pot substituir la llicència individual d’ocupació per una llicència col·lectiva concedida al seu promotor. 5. Es podrà autoritzar la instal·lació de parades desmuntables de venda no sedentària al voltant dels mercats o a altres indrets quan així convingui per afa- vorir una major oferta de productes als consumidors. 6. Les llicències per a establiments de venda no sedentària són a precari i revocables per motius d’in- terès públic, sense dret a indemnització. El termini màxim de les llicències de venda no sedentària és d’un any. Article 40. Llicències d’ocupació del domini marítim terrestre Les llicències per l’ocupació del domini marítim ter- restre són concedides per l’alcalde d’acord amb allò que s’estableix a la legislació de costes. En allò no previst en l’esmentada legislació s’aplica aquesta Or- denança. Article 41. Llocs de venda d’ocells a la Rambla dels Estudis 1. Els llocs de venda d’ocells i animals a la Ram- bla dels Estudis tenen la consideració de para- des de mercat als efectes de la seva adjudicació, transmissió i extinció i es regeixen per la normativa pròpia. 2. La tinença i la venda dels animals s’ajusta a la normativa específica. Hom pot vendre els animals de tràfic admès i els articles complementaris propis. No es poden vendre gats i gossos. 3. Els titulars d’aquestes parades resten obligats a atendre les instruccions sobre estètica, neteja, ins- tal·lacions i utilització de l’espai que facin els serveis municipals. Capítol 3 Llicències i concessions Disposicions generals Article 42. Plans i normativa d’instal·lacions 1. Les instal·lacions, ja siguin fixes, desmunta- bles o mòbils, i els objectes que es col·loquen a la via pública podran ser objecte de planificació amb indicació de la seva ubicació, superfície, volum i característiques tècniques i estètiques. Els plans poden referir-se a l’ordenació integral d’una zona o bé a un tipus específic d’instal·lacions, com els assortidors de carburants. Els plans podran incor- porar, així mateix, la previsió de les instal·lacions temporals i els establiments de venda no seden- tària quan sigui convenient l’ordenació integral d’una zona. 2. La regulació d’instal·lacions definirà les caracte- rístiques que han de complir i les normes generals sobre l’espai que poden ocupar. 3. L’aprovació dels plans i els requeriments especí- fics de les instal·lacions a la via pública correspon a l’alcalde. En el procediment d’aprovació del pla d’instal·lacions fixes hom assegurarà la informació i la participació ciutadana. 4. Es poden autoritzar puntualment instal·lacions fi- xes o temporals en el cas que no existeixi pla o nor- mativa d’instal·lacions o quan no essent previstes al pla, la seva utilitat així ho aconselli. 5. Les xarxes de serveis i instal·lacions similars podran ser objecte d’un pla específic que tindrà la naturalesa d’un pla especial urbanístic i que tindrà com a objectiu garantir l’ocupació ordenada del do- mini públic, atendre les exigències del desenvolupa- ment urbà i també la consecució dels nivells mínims de quantitat, qualitat i seguretat dels serveis afec- tats. A aquests efectes, les companyies subministra- dores hauran de proporcionar tota la informació so- bre instal·lacions existents i previsions futures requerides. Article 43. Termini de les llicències 1. El termini màxim de durada de les llicències per usos especials i privatius és de 25 anys. Quan la ne- cessitat d’amortització de les inversions o altres raons així ho aconsellin, la durada pot estendre’s fins a 50 anys. A la finalització del termini inicial es pot conce- dir una pròrroga, sempre que la durada total dels di- versos períodes de llicència o concessió no ultrapassi el termini de 50 anys. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 267 2. A la llicència es farà constar el termini d’amortit- zació de les instal·lacions autoritzades, que en cap cas podrà excedir els 50 anys. Article 44. Concurrència en la demanda de llicències Quan es produeixin més sol·licituds de llicències de les que són possibles concedir o quan sigui previsible aquesta circumstància, la concessió de llicències se sotmetrà a un procediment en el que es garanteixi l’objectivitat, la publicitat i la concurrència. Article 45. Instal·lacions d’interès general L’Ajuntament facilitarà, en la mesura del possible, les instal·lacions a la via pública referides a serveis públics o les promogudes per les entitats d’interès pú- blic. No caldrà procés licitatori quan es tracti de ser- veis o activitats no sotmeses a lliure concurrència. Article 46. Procediment d’atorgament de les llicències 1. La concessió de llicències d’ocupació del domini públic correspon ordinàriament a l’alcalde. 2. Correspon al Ple autoritzar les concessions d’ús privatiu per més de 5 anys i un valor de més del 10 per cent dels recursos ordinaris. 3. Les sol·licituds de llicència o concessió són tra- mitades d’acord amb la legislació de procediment comú. Les sol·licituds aniran acompanyades de la do- cumentació que, per a cada cas, es determina. En el procediment se sol·licitarà informe a l’àrea de la via pública i a les altres àrees municipals afectades. 4. El termini de tramitació de la llicència és de dos mesos i el de la concessió d’ús privatiu és de sis me- sos. En cas que l’Ajuntament no resolgui expressa- ment la sol·licitud de llicència aquesta s’entendrà des- estimada a tots els efectes. 5. En atorgar-se la llicència o la concessió es pot exigir la constitució d’un dipòsit o aval per tal de ga- rantir la compensació de possibles danys al domini públic o per tal d’atendre als costos de reposició del mobiliari o les instal·lacions afectades per l’ús autorit- zat, així com la neteja de l’espai afectat. La garantia serà cancel·lada o executada quan finalitzi l’ocupació, prèvia comprovació dels danys causats. Hom pot exi- gir, així mateix, la subscripció d’una assegurança per tal de cobrir els riscos de l’activitat que es pretén exercir al domini públic. 6. L’atorgament de les llicències d’autotaxis, les de cales, cates i canalitzacions i les sotmeses a una re- gulació específica es regiran per la mateixa, sense perjudici que aquesta Ordenança sigui supletòria. Article 47. Règim de les concessions d’ús privatiu 1. Les concessions d’ús privatiu que comportin l’afectació de béns de domini públic o la seva trans- formació no podran excedir de 50 anys. 2. La concessió de l’ús privatiu es farà pel procedi- ment de concurs, d’acord amb allò que es preveu a la normativa sobre contractació i sobre el patrimoni dels ens locals. 3. La concessió pot tramitar-se per iniciativa muni- cipal o a proposta de l’interessat. En aquest darrer cas, caldrà que l’interessat presenti una memòria ex- plicativa de la utilització que es vol donar al domini públic, de la conveniència per a l’interès públic, la de- limitació del domini públic a ocupar i la descripció de les construccions o instal·lacions que cal fer. 4. La tramitació requereix la formació d’un pro- jecte amb els requeriments assenyalats a la legis- lació. Article 48. Discrecionalitat i limitació de les llicències i concessions 1. L’alcalde pot limitar el nombre de llicències a concedir per determinats usos o en determinades zo- nes d’acord amb les necessitats ciutadanes i la previ- sió d’usos que hi puguin concórrer. 2. L’atorgament de les llicències d’ocupació dels espais públics és discrecional en atenció a l’harmonit- zació dels usos i activitats que hi concorren i als al- tres interessos públics. 3. Les concessions per a l’ús privatiu dels espais públics són excepcionals i només es concediran en els casos que hi hagi un interès públic en l’ús o activi- tat que se sol·licita. Article 49. Contingut de la llicència o la concessió 1. La llicència o la concessió expressaran la iden- tificació de la persona o entitat autoritzada i, en el seu cas, incorporarà la fotografia del titular. També farà esment de la ubicació i la delimitació de l’ocu- pació autoritzada, el termini de vigència, l’horari d’ocupació, les característiques de les instal·lacions, les activitats a desenvolupar i les altres condicions que s’escaiguin. 2. Les actuacions que suposin l’execució d’obres sobre la via pública o que afectin a la mateixa s’ajus- taran en tot cas a les normes sobre qualitat de les obres definides pels serveis municipals. 3. Les llicències d’ocupació del domini públic són personals i intransferibles sense previ consentiment municipal. En tot cas, el nou titular haurà de complir els requeriments exigibles. Article 50. Condicions per l’exercici de l’activitat autoritzada 1. Les activitats o usos autoritzats per llicència que- den sotmesos al compliment de les condicions esta- blertes a la legislació general, a aquesta Ordenança i a la pròpia llicència. El seu incompliment comporta sanció o la caducitat de la llicència, sense perjudici de reposar els danys causats. 2. L’atorgament d’una llicència o concessió d’ocu- pació del domini públic no exclou la necessitat d’obte- nir les altres autoritzacions necessàries per a l’exerci- ci de l’activitat. 3. El titular de la llicència ha de tenir-la permanent- ment a disposició dels agents de l’autoritat i dels ser- veis municipals. En cas contrari, no es podrà exercir el dret d’ocupació de la via pública. 4. El titular de la llicència és responsable de mante- nir l’espai públic afectat, les instal·lacions i la seva zona d’influència en bones condicions de neteja, sa- lubritat, seguretat i estètica. L’Ajuntament podrà exigir en qualsevol moment als titulars de les llicències i concessions la instal·lació de papereres o conteni- dors. Els responsables dels actes públics estan obli- gats a netejar l’espai públic afectat a la finalització de l’ocupació. Article 51. Contraprestació pecuniària L’ocupació del domini públic per usos especials o privatius acredita les taxes previstes a l’Ordenança fiscal. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000268 Article 52. Convenis En els casos en què l’activitat sol·licitada sigui d’interès públic, l’autorització d’ocupació per usos especials o privatius pot ser atorgada per conveni entre l’Ajuntament i el titular o titulars d’aquella. En el conveni es pot preveure, així mateix, l’exempció o bonificació de la taxa o els drets d’ocupació que cor- responguin, així com les condicions generals a què se sotmet l’activitat autoritzada i els compromisos que assoleix el titular de la llicència. Article 53. Modificacions en les condicions d’exercici de la llicència L’alcalde pot disposar les modificacions de la lli- cència que s’escaiguin pel que fa a la ubicació de les instal·lacions o l’ocupació autoritzada, a les seves ca- racterístiques o establir noves condicions a què se sotmet l’ús. Aquestes modificacions no comporten in- demnització llevat de les despeses de trasllat o d’adaptació a les noves condicions i tenint en compte sempre el grau d’amortització de les instal·lacions. Article 54. Resolució i caducitat de les llicències Les llicències caduquen per transcurs del termini específic o general a què estiguin sotmeses o per re- núncia expressa o tàcita a l’exercici de l’ocupació o de l’activitat autoritzada. Article 55. Revocació de llicències 1. La llicència per a l’ús especial o privatiu dóna al seu titular un dret d’ús o de possessió a precari, revo- cable per raons interès públic. 2. No hi ha dret a indemnització per la revocació o modificació de les llicències d’ús comú especial a precari. 3. Només hi haurà dret d’indemnització en la revo- cació de les llicències motivades en la modificació de criteris d’apreciació o en motius interès públic. 4. Quan s’escaigui, la indemnització es calcularà d’acord amb els criteris de la legislació d’expropiació forçosa, tenint en compte l’amortització de les ins- tal·lacions. A aquest efecte, si les instal·lacions no són susceptibles de ser amortitzades en un període inferior, es prendrà com a període d’amortització mà- xim la durada de la llicència. Article 56. Règim de les concessions 1. És aplicable a les concessions el règim previst per les llicències d’ocupació en allò no previst es- pecíficament en aquesta Ordenança o en la legislació general. 2. La concessió és transmissible mortis causa a fa- vor dels hereus del concessionari prèvia comunicació a l’Ajuntament. El termini per fer efectiva la transmis- sió és de 6 mesos, comptats des de la defunció del ti- tular, sense perjudici del seu perfeccionament en el moment d’acceptar-se l’herència. En tot cas, els be- neficiaris nomenaran un representant davant l’Admi- nistració fins que no es resolgui la successió. En la resta de casos, la transmissió requerirà l’autorització municipal prèvia. 3. La concessió incorporarà les servituds i les obli- gacions que es derivin de la legislació general, del plec de clàusules administratives o del propi acte de concessió. Els plecs de clàusules incorporaran, a més, un règim sancionador específic per tal de garan- tir el compliment de les obligacions del concessionari. 4. Les concessions sobre el domini públic munici- pal s’extingeixen per venciment del termini, desapari- ció del bé sobre el qual han estat atorgades, per des- afectació del bé, per renúncia del concessionari, per revocació de la concessió motivada en raons d’inte- rès públic, o per resolució judicial. S’entén que hi ha renúncia tàcita quan es deixa d’exercir l’activitat auto- ritzada per més de dos mesos, o bé quan cedeix l’ús a altri sense autorització municipal. Article 57. Obligacions del titular a l’extinció de la llicència Un cop extingida la llicència per caducitat, anul·la- ció, revocació o renúncia, el seu titular té l’obligació de cessar en l’ús o l’ocupació autoritzada, retirar les instal·lacions i reposar els elements de la via pública afectats. Article 58. Responsabilitat 1. El titular de la llicència o de la concessió és responsable de la vigilància i el manteniment de les instal·lacions que són objecte d’autorització o con- cessió. 2. La llicència atorgada per un ús especial o priva- tiu i la concessió d’ús privatiu no empara els actes particulars portats a terme per la persona o entitat autoritzada, de forma que aquesta és plenament responsable dels mateixos. TÍTOL 2 OBLIGACIONS DELS TITULARS DE LES INSTAL·LACIONS O IMMOBLES SITUATS A LA VIA PÚBLICA O CONFRONTANTS AMB AQUESTA Article 59. Rotulació de carrers i d’immobles Els titulars dels immobles limítrofs a la via pública tenen l’obligació de col·locar a la façana la placa del número de l’edifici i admetre la placa de denominació del carrer amb les característiques i en el lloc asse- nyalats per l’Ajuntament. Correspon també al titular de l’immoble mantenir les plaques netes i en bon es- tat de conservació. Article 60. Instal·lació d’elements de mobiliari urbà Els titulars de les finques limítrofs amb la via pública tenen l’obligació d’admetre a la façana la instal·lació de fanals, senyals de circulació o altres elements de mo- biliari urbà. Aquesta obligació és gratuïta, sense perju- dici de la reparació o compensació dels desperfectes que la seva instal·lació produeixi. Article 61. Multes coercitives 1. L’alcalde pot imposar multes coercitivas per tal de garantir el compliment de les obligacions deriva- des de la legislació de disciplina del mercat i defensa dels consumidors i usuaris fins a 100.000 pessetes, que podrà reiterar tot respectant un període de temps suficient per portar a terme l’obligació. 2. L’alcalde pot imposar multes coercitives per tal de garantir l’execució de les obligacions derivades de les infraccions i l’execució de sancions en matèria de residus, que podrà reiterar en els termes de l’apartat anterior. La quantia de les multes coercitives no pot excedir del deu per cent de la sanció que pertoca per la infracció pressumpta o declarada. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 269 3. L’alcalde pot imposar multes coercitives per tal de garantir el compliment de les ordres donades en matè- ria de seguretat ciutadana. Les multes no podran ex- cedir de 25.000 pessetes, tot i que es podrà augmen- tar successivament aquesta quantitat en un 50 per cent en cas de reiteració de l’incompliment. En qualse- vol cas, la quantia de la multa coercitiva no podrà su- perar la que s’estableix per la corresponent sanció. Article 62. Execució subsidiària 1. L’incompliment de les obligacions comportarà l’execució subsidiària per part de l’administració mu- nicipal quan afecti el bon capteniment de la via públi- ca. Les despeses derivades de l’execució subsidiària aniran a càrrec del titular de l’obligació, sense perjudi- ci de les sancions que hi corresponguin. 2. Per tal de portar a terme l’execució subsidiària i amb els avisos previs corresponents, els serveis mu- nicipals podran forçar l’entrada a propietats particu- lars, sense perjudici d’haver d’obtenir l’autorització ju- dicial quan es tracti de domicilis. TÍTOL 3 RÈGIM DISCIPLINARI Article 63. Infraccions Es considera infracció en el règim de les vies públi- ques de Barcelona els comportaments següents: 1. En relació al comportament en els espais pú- blics: a) Pertorbar la utilització lliure dels espais públics i del mobiliari i instal·lacions per part d’altres perso- nes sense llicència o més enllà dels seus límits. b) Portar a terme actuacions que ofenguin les con- viccions de les altres persones, o les pautes ge- neralment admeses sobre la convivència. c) Utilitzar els béns de la via pública amb finalitats diferents a les que els són pròpies sense produir cap dany. d) Causar danys a les vies públiques o a les ins- tal·lacions i mobiliari, modificar-los o utilitzar-los contra la destinació que els hi és pròpia amb re- sultat de dany. e) Portar a terme pràctiques abusives, arbitràries o discriminatòries, o que comportin violència física o moral, que afectin persones o animals. f) Circular amb animals que representin perill o risc, que no estiguin en les condicions de salubritat adients, o sense adoptar les precaucions adients. g) L’abandó d’animals als espais públics. 2. En relació a la neteja dels espais públics: a) No prevenir o no informar sobre actes d’embruti- ment dels espais públics. b) L’incompliment del deure dels particulars de nete- jar les voreres o altres espais. c) Regar plantes, espolsar robes o objectes i netejar elements dels immobles confrontants fora dels horaris establerts. d) La tria i selecció de residus dipositats a la via pú- blica. e) Portar a terme actes que tinguin l’efecte d’embrutar els espais públics, les seves instal·lacions o les fa- çanes dels edificis confrontants, quan aquests ac- tes no puguin ser qualificats com abandonament de residus i deixalles. f) El transport de matèries sense la deguda protec- ció per tal d’evitar el seu vessament. g) La manca de protecció de les obres per tal de pre- venir l’embrutiment de la via pública, l’escampa- dissa de materials o el risc de les persones o els béns situats a la via pública. h) La manca d’utilització de contenidors per dipositar la runa procedent de les obres o no retirar-los en el termini establert en aquesta Ordenança. 3. En relació a l’incompliment d’obligacions esta- blertes en aquesta Ordenança: a) No comunicar a l’Ajuntament la celebració d’actes o reunions que suposin limitacions als usos gene- rals o especials dels espais públics. b) Portar a terme activitats restringides per aquesta o per altres ordenances, o per l’alcalde en la seva funció d’harmonitzar els usos que es desenvolu- pen a la via pública, o la desobediència a les dis- posicions especials dictades per l’alcalde per a si- tuacions extraordinàries. c) L’incompliment de les obligacions i servituds que aquesta Ordenança estableix en relació a les fa- çanes dels immobles situats a la via i els espais públics o confrontants als mateixos. d) L’incompliment de les Ordres o requeriments dic- tates per l’alcalde, si no és constitutiu de delicte. 4. En relació als usos sotmesos a llicència o con- cessió: a) Realitzar a la via pública treballs propis d’oficis o professions sense autorització municipal quan aquesta sigui necessària. b) Ocupar la via pública amb objectes de qualsevol mena, encara que estiguin adosats a establiments sense autorització municipal, o abandonar-los. c) Promoure jocs que requereixin autorització sense disposar-ne, o que comportin juguesques. d) Portar a terme altres activitats que es correspo- nen amb l’ús comú especial o l’ús privatiu sense l’oportuna llicència o concessió. e) Ocupar els espais públics o les seves instal·la- cions o usar-los més enllà del que és permès per la llicència o concessió, o portar a terme opera- cions no emparades a la mateixa. f) Incomplir les condicions o les obligacions que s’es- tableixen a l’Ordenança o a la llicència municipal en relació als usos especials o als usos privatius. Article 64. Classificació de les infraccions 1. Són infraccions lleus les descrites als apartats següents de l’article anterior: 1.c, 2.a, 2.b, 2.c, 2.d, 2.e. 2.f. 4.a. 4.b i 4.f. 2. Són infraccions greus les descrites als apartats següents de l’article anterior: 1.a, 1.b, 1.f, 2.g. Quan no hi hagi risc per les persones o béns: 3.a, 3.b, 3.c, 4.c i 4.e. També serà considerada falta greu la reinci- dència en faltes lleus en el període de sis mesos. 3. Són infraccions molt greus les descrites als apartats següents de l’article anterior: 1.e, 1.g, 2.g. Quan s’apreciï risc per a les persones o els béns: 2.h, 3.d i 4.d. També serà considerada falta molt greu la reincidència en faltes greus en el període d’un any. Article 65. Sancions i la seva graduació 1. Les faltes lleus seran sancionades amb multa de quantia no superior al vint i cinc per cent del màxim previst a la legislació general per a les sancions per infracció d’ordenances municipals. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000270 2. Les infraccions greus seran sancionades amb multa de quantia no superior al cinquanta per cent del màxim previst a la legislació general per a les san- cions per infracció d’ordenances municipals. 3. Les infraccions molt greus seran sancionades amb multa de quantia no superior al cent per cent del màxim previst a la legislació general per a les san- cions per infracció d’ordenances municipals. 4. Les sancions seran graduades en atenció als cri- teris següents: – La intencionalitat del seu autor. – La naturalesa dels perjudicats causats. – La reincidència en faltes de la mateixa naturalesa en el termini d’un any, en el cas de les faltes molt greus. Article 66. Sancions per danys en el domini públic 1. Les infraccions consistents en la producció de danys en el domini públic o en la seva usurpació se- ran considerades greus o molt greus segons l’abast del dany o la usurpació causada. 2. En cas d’infracció greu, la sanció consistirà en una multa d’una quantia establerta d’entre el 100 i el 150 per cent del valor del dany o la usurpació causada, amb un mínim de 20.000 pessetes. La sanció per a les infraccions considerades molt greus consistirà en una multa de quantia situada entre el 150 i el 200 per cent del valor del dany causat o la usurpació practicada, amb un mínim de 25.000 pessetes. Article 67. Infraccions especifiques en matèria de seguretat 1. D’acord amb la legislació vigent (Ley 1/92, de seguridad ciudadana), constitueix infracció greu el consum i la tinença il·lícita de drogues tòxiques, estu- pefaents o substàncies psicotròpiques als espais o als transports públics sempre que no sigui constituti- va d’infracció penal. 2. Són infraccions lleus en matèria de seguretat ciutadana les següents: a) L’exhibició d’objectes perillosos per la integritat fí- sica de les persones amb la finalitat de causar in- timidació. b) Alterar la seguretat col·lectiva o originar desordres als espais o establiments públics. c) Desobeir els mandats de l’autoritat o dels seus agents referits a l’aplicació de la Llei de seguretat ciutadana si no constitueix infracció penal. 3. Les infraccions esmentades als apartats ante- riors seran sancionades per l’alcalde, prèvia audièn- cia de la Junta Local de Seguretat, amb una sanció de quantia no superior a un milió de pessetes. 4. El procediment sancionador per penalitzar les in- fraccions esmentades en aquest article és el que es- tableix l’Administració de l’Estat. Les sancions seran graduades segons la intensitat de la infracció, la seva repercussió pública, el fet que els perjudicats siguin menors o persones a les que calgui protegir especial- ment o que hi hagi reiteració en la comissió de la ma- teixa falta. Article 68. Infraccions en matèria de residus 1. D’acord amb la legislació vigent (Llei 6/93, regu- ladora dels residus), constitueixen infraccions en ma- tèria de residus les previstes a la legislació específica sobre residus, i en particular, les següents: Infraccions greus: a) L’abandonament de residus i deixalles de qualse- vol naturalesa i la constitució de dipòsits de resi- dus no legalitzats. b) La posada en funcionament d’aparells, instru- ments mecànics o vehicles precintats per raó de l’incompliment de les determinacions sobre gestió dels residus. c) L’obstrucció de l’activitat de control o inspectora de l’Administració. Infraccions lleus: a) L’abandonament fet per particulars d’objectes, re- sidus o altres deixalles fora dels llocs autoritzats. b) La demora no justificada en l’aportació d’informes o documents en general, sol·licitats per l’Adminis- tració en la comesa de control d’activitats. 2. Les infraccions lleus es sancionaran fins a una quantia de 200.000 pessetes. Les infraccions greus se sancionaran fins a 8.000.000 de pessetes. A la sanció pecuniària es podrà afegir la suspensió o clau- sura de l’activitat desplegada pel particular o el local empleat, o el precintatge d’aparells o vehicles, en els termes establerts a la legislació sobre residus i que seran proposades per l’Ajuntament a l’òrgan compe- tent de la Generalitat. 3. Les sancions es graduaran tenint en compte les circumstàncies següents: a) L’afectació a la salut i la seguretat de les per- sones. b) L’alteració social a causa del fet infractor. c) La gravetat del dany causat al sector o l’àrea am- biental. d) La superfície afectada i el seu deteriorament. e) La possibilitat de reparació o restabliment de la realitat fàctica. f) El benefici derivat de l’activitat infractora. g) El grau de malícia del causant de la infracció. h) El grau de participació en el fet per part de l’in- fractor. i) La capacitat econòmica de l’infractor. j) La reincidència entesa com la comissió d’una in- fracció de la mateixa naturalesa dins el període immediatament anterior d’un any. 4. Les sancions esmentades en aquest article s’im- posaran tot seguint el procediment previst per a l’Ad- ministració de la Generalitat. Article 69. Infraccions en matèria d’urbanisme 1. D’acord amb la legislació vigent (Decret le- gislatiu 1/90), Les infraccions en matèria de neteja, salubritat, seguretat i ornat públic dels edificis con- frontants o visibles des de la via pública seran san- cionades. 2. La manca de neteja, salubritat o ornat públic serà considerada com a falta lleu o greu segons la seva transcendència i serà sancionada amb multa fins a 100.000 pessetes si es tracta d’una falta lleu, o fins a 2.000.000 de pessetes si es tracta de falta greu. 3. La manca de seguretat es considerarà falta greu o molt greu, i serà sancionada amb multa fins a 2.000.000 de pessetes si es tracta d’una falta greu, i multa fins a 10.000.000 de pessetes si es tracta de falta molt greu. 4. El procediment que cal seguir per la imposició de les sancions previstes en aquest article és el pre- vist a la normativa urbanística catalana. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 271 Article 70. Infraccions específiques en matèria de comerç i defensa dels usuaris i consumidors 1. D’acord amb la legislació vigent (Decret legis- latiu 1/93, Llei 1/90 i Decret 174/90), constitueixen infraccions en matèria de venda no sedentària, les següents: a) La venda practicada fora dels indrets no autorit- zats o fora del temps autoritzat. b) La venda per persona no autoritzada o per part de comerciants que incompleixin els requeriments establerts a la normativa. c) Cometre accions o omissions que produeixin o puguin produir danys efectius a la salut o a la se- guretat dels consumidors. d) Incomplir els requisits, les obligacions o les prohi- bicions establertes a la normativa sobre defensa dels consumidors. e) La venda en llocs que no reuneixin els requeri- ments establerts a la normativa. f) La venda practicada sense exhibir la correspo- nent autorització de manera visible i permanent en la parada de venda. g) L’incompliment dels requisits per a l’exercici de la venda en vehicles-tendes. h) La negativa o la resistència a subministrar dades o a facilitar la informació que requereixin les auto- ritats municipals o els agents de l’autoritat així com subministrar informació inexacta o documen- tació falsa. i) La resistència, la coacció o la represàlia o la temp- tativa de fer-ne, contra els funcionaris que practi- quin la vigilància o la inspecció. 2. Les infraccions tipificades en l’apartat anterior es classifiquen en lleus, greus o molt greus en funció dels criteris següents: a) Es consideren infraccions lleus les simples irregu- laritats en l’observació del que prescriu la normati- va sempre que no causin perjudicis directes de caràcter econòmic; i aquelles altres infraccions que no és procedent qualificar com a greus o molt greus. b) Es consideren infraccions greus la reincidència en la comissió d’infraccions lleus en un mateix perío- de de sis mesos; les irregularitats simples que causin perjudicis de caràcter econòmic; les infrac- cions que no és procedent de qualificar com a molt greus. c) Es consideren infraccions molt greus la reincidèn- cia en la comissió d’infraccions greus dins el ma- teix període de dos anys, sempre que aquestes no es produeixin com a conseqüència de la reincidèn- cia d’infraccions lleus i les infraccions que puguin donar lloc a perjudicis que, per la seva importància, hagin alterat greument les relacions socioeconò- miques o siguin susceptibles de produir-les. 3. Les infraccions lleus se sancionaran amb multa de fins a 100.000 pessetes. Les infraccions greus se sancionaran amb multa compresa entre les 100.001 i els 500.000 pessetes. Les infraccions molt greus se sancionaran amb multa compresa entre 500.001 i 1.000.000 de pessetes. 4. Les sancions es graduaran tot tenint en compte les circumstàncies següents: a) L’esmena dels incompliments relatius a les forma- litats exigides per practicar la venda no sedentà- ria, sempre que no s’hagin derivat perjudicis per a tercers. b) El risc que comporta la infracció per a la salut o la seguretat dels consumidors. c) El nombre de consumidors o usuaris afectats. d) La quantia del benefici il·lícit. e) El volum de les vendes. f) La gravetat dels efectes socioeconòmics que la comissió de la infracció hagi produït. g) La reincidència. 5. El procediment sancionador serà el que s’esta- bleix amb caràcter general per a l’Administració de la Generalitat. Article 71. Procediment Per a la imposició de les sancions previstes en aquesta Ordenança se seguirà el procediment esta- blert amb caràcter general per a l’Administració de la Generalitat, llevat que es tracti de sancionar in- fraccions establertes en la legislació estatal, cas en què se seguirà el procediment aprovat per a aquesta Administració. Article 72. Obligació de reparar el dany causat o abonar el seu cost La imposició de les sancions procedents no exo- nera l’autor de la infracció de reparar els danys cau- sats. L’Administració municipal tramitarà per via d’execució subsidiària l’obligació de rescabalament que procedeixi. Article 73. Comisos En els supòsits de denúncies relacionades amb la seguretat ciutadana, la salubritat o la legislació de co- merç, els agents de l’autoritat comissaran els estris o el gènere objecte de la infracció, que quedaran sota custòdia municipal a expenses del resultat del proce- diment sancionador. Si es tracta d’aliments o béns fungibles, hom els destruirà o els donarà la destinació que sigui adient. Article 74. Substitució de la sanció per la realització de treballs d’utilitat social 1. L’òrgan sancionador podrà proposar a la perso- na sancionada la substitució de la sanció procedent, d’acord amb allò que s’estableix a aquesta Ordenan- ça per la realització no retribuïda d’un determinat tre- ball en benefici de la comunitat. En cas que el sancio- nat no manifesti la seva conformitat en el termini atorgat a l’efecte, s’aplicarà la sanció imposada en primer terme. 2. La durada del treball substitutori no podrà exce- dir de vuit hores diàries i es desplegarà sota el control de l’òrgan sancionador. En cap cas els treballs po- dran afectar la dignitat de la persona sancionada. 3. L’Ajuntament garantirà els mateixos drets que corresponen als penats en matèria de seguretat social. Disposició final Mentre que no s’aprovin uns nous límits sanciona- dors per infracció de les ordenances municipals, les sanciones previstes a l’article 65 seran les següents: a) Les faltes lleus, amb multa fins a 15.000 pes- setes. b) Les faltes greus, amb multa fins a 20.000 pes- setes. c) Les faltes molt greus, amb multa fins a 25.000 pessetes. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000272 Disposició derogatoria Aquesta Ordenança deroga i deixa sense efecte les ordenances següents: – Ordenança sobre policia de la via pública. – Normes reguladores de les activitats desenvolu- pades a la via pública. – Ordenança sobre utilització dels béns d’ús públic municipal. – Ordenança sobre l’ocupació de les voravies del passeig de Gràcia per a instal·lacions particulars. – Ordenança sobre utilització del domini públic del Districte de Ciutat Vella. – Ordenança de neteja, Títols I, II i III. Disposició adicional L’Alcaldia podrà establir el trasllat provisional de les parades dels mercats municipals o altres mesures que siguin necessàries en els casos de reforma de les instal·lacions. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 273 ORDENANÇA DE CIRCULACIÓ DE VIANANTS I DE VEHICLES (Aprovada definitivament per acord del Consell Plenari de 27 de novembre de 1998) TÍTOL I FINALITAT I ÀMBIT D’APLICACIÓ Article 1. Finalitat i àmbit d’aplicació TÍTOL II PART SUBSTANTIVA Secció primera La senyalització Article 2. Règim dels senyals Article 3. Protecció dels senyals Article 4. Senyalització dels canvis d’ordenació del trànsit Secció segona Protecció dels vianants Article 5. Circulació dels vianants Article 6. Senyalització dels passos per a vianants Article 7. Circulació per les voreres Article 8. Àrees de vianants Article 9. Senyalització i condicions de circulació a les àrees de vianants Article 10. Zones de prioritat invertida Secció tercera Mesures generals de circulació Article 11. Velocitat dels vehicles que circulen pel nucli urbà Article 12. Fuita de gasos i sorolls de vehicles Article 13. Motocicletes i ciclomotors Article 14. Bicicletes Article 15. Carrils reservats Secció quarta Transports específics Article 16. Transport escolar i de menors Article 17. Permís especial per raó de les caracterís- tiques del vehicle Article 18. Transport de mercaderies perilloses Article 19. Circulació per les vies urbanes dels vehi- cles que transportin mercaderies perilloses Article 20. Autorització especial per al transport de mercaderies perilloses Article 21. Emergència del vehicle que transporti mercaderies perilloses Secció cinquena Parada Article 22. Definició Article 23. Normes generals de la parada Article 24. Prohibició de parada Article 25. Parades de transport públic Secció sisena Càrrega i descàrrega Article 26. Disposicions generals Article 27. Càrrega i descàrrega de mercaderies pe- rilloses Secció setena Estacionament Article 28. Normes generals de l’estacionament Article 29. Prohibició d’estacionament Article 30. Estacionament en períodes alterns Article 31. Estacionament amb horari limitat Article 32. Retirada de vehicles en l’estacionament amb horari limitat Article 33. Estacionament de vehicles de disminuïts físics Article 34. Reserva d’estacionament i zones d’esta- cionament prohibit Article 35. Requisits per a l’obtenció de la llicència de reserva d’estacionament Article 36. Requisits per a l’obtenció de la llicència de zona d’estacionament prohibit Article 37. Termini de la llicència Article 38. Modificacions de la llicència Article 39. Senyalització de la reserva d’estaciona- ment i zona d’estacionament prohibit Article 40. Motocicletes i ciclomotors Article 41. Mercaderies perilloses Article 42. Vehicles abandonats Secció vuitena Guals Article 43. Règim jurídic de la llicència de gual Article 44. Requisits objectius per a l’obtenció de la llicència de gual Article 45. Vigència de la llicència de gual Article 46. Modalitats de la llicència Article 47. Dimensions del gual Article 48. Distàncies a l’arbrat i al mobiliari urbà Article 49. Sol·licitud de la llicència de gual Article 50. Obligacions econòmiques i garanties Article 51. Adaptació de la vorera Article 52. Característiques del gual Article 53. Rasants i materials Article 54. Actualització Article 55. Prohibició de rampes Article 56. Guals en obres Article 57. Obligacions del titular de la llicència Article 58. Modificació i venciment de la llicència de gual Article 59. Caducitat de la llicència de gual Article 60. Persones obligades Article 61. Accés i construcció de guals sense llicència Secció novena Remoció d’obstacles a la circulació. Retirada i immobilització de vehicles Article 62. Obstacles a la via pública Article 63. Retirada de vehicles Article 64. Vehicles en situació de perill i destorb o deteriorament del patrimoni públic a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000274 Article 65. Retirada de vehicles per causa de neces- sitat Article 66. Despeses de la retirada Article 67. Suspensió de la retirada Article 68. Immobilització de vehicles TÍTOL III INFRACCIONS I SANCIONS Article 69. Disposicions generals Article 70. Infraccions a la legislació de trànsit i se- guretat vial Article 71. Infraccions en matèria de mercaderies perilloses Article 72. Infraccions en matèria de transport escolar Article 73. Infraccions pròpies d’aquesta Ordenança Article 74. Remissió condicional de la sanció Article 75. Permanència en la situació d’estaciona- ment prohibit Article 76. Infracció sobrevinguda Article 77. Revocació de la llicència d’accés apare- llada a la sanció Disposició transitòria Disposició derogatòria Disposició final ANNEXOS ORDENANÇA DE CIRCULACIÓ DE VIANANTS I DE VEHICLES TÍTOL I FINALITAT I ÀMBIT D’APLICACIÓ Article 1 1. Aquesta Ordenança desplega la competència municipal en matèria d’ordenació del trànsit de perso- nes i de vehicles en les vies de la ciutat de Barcelona, en el marc de les normes autonòmiques i estatals i de les directives europees d’aplicació. 2. Les disposicions d’aquesta Ordenança confor- men els drets i els deures dels vianants, dels conduc- tors de vehicles, tant de servei públic com particulars, dels titulars de vehicles i de les activitats de transport i també els dels usuaris de les reserves d’estaciona- ment i els dels titulars de les llicències de gual. 3. Quan les circumstàncies ho requereixin, s’adop- taran mesures especials de regulació i ordenació del trànsit, amb la prohibició o restricció de la circulació de vehicles, la canalització de les entrades i sortides de la ciutat per determinades vies, o la reordenació de l’estacionament, fent compatible la seva equitativa distribució entre tots els usuaris. TÍTOL II PART SUBSTANTIVA Secció primera La senyalització Article 2. Règim dels senyals 1. Els senyals preceptius col·locats a les entra- des de la ciutat regeixen per a tot el terme munici- pal, llevat de senyalització específica per a un tram de carrer. 2. Els senyals que estiguin a les entrades de les àrees de vianants o zones de circulació restringida regeixen en general per a tots els seus perímetres respectius. 3. Els senyals dels agents de la Guàrdia Urbana prevaldran sobre qualsevol altre. Article 3. Protecció dels senyals 1. No es permet la col·locació de publicitat als se- nyals o al seu voltant. 2. Es prohibeix la col·locació de tendals, cartells, anuncis i instal·lacions en general que enlluernin, o que impedeixin o limitin als usuaris la normal visibilitat de semàfors i senyals, o que puguin distreure la seva atenció. Article 4. Senyalització dels canvis d’ordenació del trànsit La Guàrdia Urbana, per raons de seguretat o d’ordre públic, o bé per garantir la fluïdesa de la circulació, po- drà modificar eventualment l’ordenació existent en aquells llocs on es produeixin grans concentracions de persones o vehicles, i també en casos d’emergència i seguretat. Amb aquest fi, podrà col·locar o retirar provi- sionalment els senyals que calgui, com també prendre les oportunes mesures preventives. Secció segona Protecció dels vianants Article 5. Circulació dels vianants 1. Els vianants circularan per les voreres, prefe- rentment per la seva dreta. 2. Travessaran les calçades pels passos senyalit- zats i, si no n’hi hagués cap de proper, pels extrems de les illes, perpendicularment a la calçada, en amb- dós casos amb les precaucions necessàries. 3. En els passos regulats, hauran de complir estrictament les indicacions a ells dirigides. Article 6. Senyalització dels passos per a vianants 1. Els passos per a vianants amb semàfors se se- nyalitzaran horitzontalment amb dues ratlles blan- ques discontínues de 50 cm d’amplada cadascuna, disposades perpendicularment a l’eix de la calçada, depenent la seva separació de les característiques del carrer i de la intensitat d’ús, i amb una línia de de- tenció contínua de 40 cm d’amplada, separada 50 cm de la primera línia discontínua. 2. Els passos no semaforitzats se senyalitzaran horitzontalment mitjançant una sèrie de ratlles blan- ques de 50 cm cadascuna, disposades en bandes paral·leles a l’eix de la calçada, formant un conjunt transversal a aquesta, i amb una línia de detenció blanca contínua de 40 cm d’amplada. Aquesta se- nyalització es completarà amb els senyals verticals “P-20” i “S-13” sempre i quan l’amplada, característi- ques i intensitat d’ús del carrer ho permetin. Article 7. Circulació per les voreres Els menors de 12 anys, sempre que vagin acompa- nyats de persones majors d’edat, podran circular per les voreres, andanes i passeigs amb patins, patinets, monopatins, tricicles, bicicletes i similars, adequant la NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 275 seva velocitat a la dels vianants, sense superar la ve- locitat de 10 km/h, i amb subjecció a allò que disposa l’article cinquè. Article 8. Àrees de vianants L’Alcaldia podrà establir àrees de vianants en de- terminades zones de la ciutat, en les quals es restrin- girà totalment o parcialment la circulació i l’estaciona- ment de vehicles. Article 9. Senyalització i condicions de circulació a les àrees de vianants 1. Les àrees de vianants estaran senyalitzades a l’entrada i a la sortida, sense perjudici dels elements mòbils que s’hi puguin disposar per a impedir o con- trolar l’accés de vehicles. 2. La prohibició de circulació i estacionament en les àrees de vianants podrà establir-se amb caràcter permanent o referir-se únicament a unes determina- des hores del dia o a uns determinats dies i podrà afectar totes o només algunes de les vies de la zona delimitada. 3. Les limitacions de circulació i estacionament que s’estableixin a les àrees de vianants no afectaran els vehicles següents: a) Els del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament, forces i cossos de seguretat, Guàrdia Urbana, ambulàncies i tots aquells que siguin inherents a la prestació de serveis públics. b) Els que traslladin malalts amb domicili o atenció dins de l’àrea. c) Els que traslladin els estadants d’hotels situats dins de l’àrea. d) Els que accedeixin o surtin de garatges i estacio- naments autoritzats. e) Els que conduïts per persones amb disminució fí- sica es dirigeixin a l’interior o surtin de l’àrea. 4. Els vehicles autoritzats no podran sobrepassar la velocitat màxima dels 10 Km/h, adaptant-la però a la dels vianants. 5. Els patins i patinets podran circular per aquestes àrees en les condicions indicades, excepte en mo- ments d’aglomeració. Article 10. Zones de prioritat invertida (*) L’Alcaldia podrà establir zones on les condicions de la circulació de vehicles quedin restringides a fa- vor de la circulació dels vianants. Les bicicletes, els patins i els patinets gaudiran de prioritat sobre la res- ta de vehicles però no sobre els vianants. Secció tercera Mesures generals de circulació Article 11. Velocitat dels vehicles que circulen pel nucli urbà 1. Dins el nucli urbà de la ciutat de Barcelona la ve- locitat dels vehicles de tota categoria no pot superar els 50 quilòmetres per hora, sense perjudici d’altres regulacions de velocitat específiques en raó de la pròpia configuració i les circumstàncies de cada via, que seran expressament senyalitzades. 2. En els carrers on se circuli només per un carril, en els carrers sense voreres i en els de gran afluèn- cia de vianants, els vehicles reduiran la velocitat a 10 Km/h, i prendran les precaucions necessàries, així com al apropar-se als passos de vianants no semaforitzats, on donaran preferència, en tot cas, a aquells. 3. En cas de pluja, d’obres, paviment deficient o carrers estrets s’adoptaran les mateixes precaucions. Article 12. Fuita de gasos i sorolls de vehicles 1. Els motors dels vehicles que circulen per les vies urbanes no poden superar els límits de soroll i emissió de gasos determinats a les Ordenances mu- nicipals. 2. No podran produir sorolls ocasionats per accele- racions brusques, tubs d’escapament alterats o altres circumstàncies anòmales. Article 13. Motocicletes i ciclomotors Les motocicletes i els ciclomotors no poden circular per voreres, andanes, passeigs i carril-bici. Article 14. Bicicletes 1. Les bicicletes circularan pel carril-bici o itinera- ris senyalitzats, respectant la preferència de pas dels vianants que el travessin. 2. Si van per la calçada, circularan tan a prop de la vorera com sigui possible, excepte allà on hi hagi car- rils reservats a d’altres vehicles, cas en el qual hau- ran de circular pel carril contigu al reservat. 3. En les vies amb diverses calçades, han de circu- lar per les laterals. 4. Excepte en moments d’aglomeració, les bicicle- tes podran circular pels parcs públics, les àrees de vianants, els passeigs, les voreres suficientment àm- plies i les zones de prioritat invertida mancats de car- ril-bici, en les condicions següents: respectaran la preferència de pas dels vianants, adequaran la velo- citat a la dels vianants sense superar els 10 km/h i s’abstindran de fer ziga-zagues o qualsevol altra ma- niobra que pugui afectar la seguretat dels vianants. Article 15. Carrils reservats 1. La circulació pels carrils reservats està limitada als vehicles que indiqui la senyalització. 2. Els autocars, els autobusos de servei regular i els vehicles de transport escolar i de menors poden, i les ambulàncies quan prestin servei d’urgència o va- gin ocupades per un malalt, circular pels carrils reser- vats a autobusos i taxi (bus-taxi). Secció quarta Transports específics Article 16. Transport escolar i de menors 1. La prestació del servei de transport escolar i de menors se subjecta a llicència municipal en els casos següents: a) Transport discrecional realitzat en vehicles auto- mòbils de més de nou places, inclosa la del con- ductor, ocupats per menors de catorze anys en una proporció, al menys, de les tres quartes parts, sense excedir l’itinerari el terme municipal. b) Transport discrecional reiterat d’escolars, amb origen o destinació a un centre d’ensenyament, * El terme de prioritat invertida comporta la prioritat del vianant en l’ús de la calçada. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000276 quan l’edat d’un terç dels alumnes, almenys, refe- rida al començament del curs escolar, sigui in- ferior a catorze anys, i el vehicle circuli dins del terme municipal. 2. El servei es prestarà per mitjà de vehicles que reuneixin les especificacions previstes a la legislació vigent, i conduïts per titulars del permís de conduc- ció de la classe que correspongui i de l’autorització especial establerta en el Reglament general de con- ductors. 3. En la sol·licitud de llicència per a transport esco- lar s’indicarà l’itinerari i les parades proposades. 4. La llicència de transport escolar s’atorgarà per a cursos escolars complets o per al període de temps que resti per a la finalització d’aquell. Article 17. Permís especial per raó de les característiques del vehicle 1. La circulació dels vehicles que tinguin un pes o unes dimensions no autoritzades reglamentàriament requereix una autorització municipal expressa que en determini les condicions. 2. Les autoritzacions es concediran per a un sol viatge o per a un període determinat. Article 18. Transport de mercaderies perilloses El transport de les mercaderies perilloses afecta- des per les normes sobre transport de mercaderies perilloses per carretera, excepte el de les que es tro- bin en les circumstàncies de l’annex I, i el de les especialment perilloses descrites a l’annex II, que es dugui a terme en les condicions que es relacionen a l’article següent, no requereix autorització expressa. El transport que hagi de ser fet en condicions que ex- cedeixin els límits establerts en l’esmentada regulació requereix un permís especial. Article 19. Circulació per les vies urbanes dels vehicles que transportin mercaderies perilloses 1. Els vehicles en trànsit que transportin mercade- ries perilloses no poden circular per les vies urbanes de Barcelona. 2. Els vehicles amb origen o destinació al casc urbà només poden circular per les vies autoritzades per l’Ajuntament, atenent les indicacions efectuades, pel trajecte més curt i adequat als criteris següents: a) Es tindrà en compte l’amplada dels carrers, i s’es- colliran aquells que permetin una circulació més fluïda. b) Es preferiran les zones despoblades o de menor densitat de població. c) Es respectaran estrictament les prohibicions de circulació senyalitzades. d) El límit màxim de velocitat és de 40 quilòmetres per hora, llevat d’un altre límit inferior expressa- ment senyalitzat. e) Els vehicles que transportin mercaderies especial- ment perilloses només poden circular entre les 0 i les 6 hores dels dies feiners. 3. Els vehicles de més de 3,5 t de PMA, que hagin de portar plafons color taronja, segons el marginal 10500 de l’annex B de l’acord europeu sobre el trans- port de mercaderies perilloses per carretera, a més de complir les prescripcions anteriors, no poden cir- cular els dies i les hores que es relacionen a l’annex III i aquells altres que disposi la Direcció General de Trànsit. Aquesta limitació horària no és d’aplicació al transport de les mercaderies referides en l’annex IV en les condicions que s’hi indiquen. En els dies fes- tius de caràcter local, es podrà circular pels itineraris que s’indiquen al paràgraf següent. 4. Les entrades i sortides del terme municipal de Barcelona de vehicles amb origen o destinació a la zona portuària no són objecte de limitació horària, i es faran pels itineraris relacionats a l’annex V. Article 20. Autorització especial per al transport de mercaderies perilloses 1. El transport de mercaderies perilloses en circumstàncies distintes de les regulades en els articles anteriors, quan no compti amb una auto- rització concedida per l’òrgan competent de l’Es- tat o de la Comunitat Autònoma, precisarà d’au- torització especial que l’Ajuntament atorgarà quan concorrin causes d’interès públic. L’autorit- zació fixarà el calendari, l’horari i l’itinerari del transport, i, si escau, la necessitat d’acompa- nyament. 2. L’interessat presentarà la sol·licitud a l’Ajunta- ment acompanyada de la documentació següent: a) Exposició del tipus de mercaderia perillosa i de les circumstàncies que justifiquen el seu transport en condicions distintes de les regulades. b) Dades tècniques del vehicle: matrícula, categoria, tipus de vehicle, permís de circulació i targeta d’inspecció tècnica al corrent de revisions. c) Proposta de l’itinerari i del dia i hora del transport. 3. El conductor exhibirà l’autorització en ser reque- rit pels agents de l’autoritat. 4. En cas que es produeixi una situació d’urgèn- cia o perill de les previstes en el Pla Bàsic d’Emer- gència de l’Ajuntament de Barcelona, i no sigui possible seguir els tràmits indicats als paràgrafs anteriors, l’interessat facilitarà les dades precises a la Guàrdia Urbana, que fixarà les condicions del transport. Article 21. Emergència del vehicle que transporti mercaderies perilloses 1. En el cas que es produeixi una situació d’emer- gència relacionada amb un vehicle que transporti mercaderies perilloses, el conductor o, si no fos pos- sible, qualsevol altra persona, ho comunicarà als agents de l’autoritat o als Serveis d’Extinció d’Incen- dis i Salvament. 2. S’entén per emergència la situació de perill pro- vocada per un accident o incident que requereixi la intervenció dels Serveis de Seguretat per prevenir, pal·liar o neutralitzar les conseqüències que puguin patir les persones i els béns. 3. En cas d’emergència se seguiran les indicacions que s’especifiquen a l’annex VI. Secció cinquena Parada Article 22. Definició Als efectes d’aquesta Ordenança s’entén com a parada la immobilització breu del vehicle per a re- collir o deixar persones o carregar i descarregar objectes. El conductor ha de romandre dins o al costat del vehicle en situació de poder-lo retirar quan sigui requerit. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 277 Article 23. Normes generals de la parada La parada s’efectuarà en les condicions següents: 1. En els carrers amb doble sentit de circulació el vehicle s’atansarà a la vorera dreta i en les vies d’un sol sentit també podran fer-ho a l’esquerra. 2. El vehicle s’aturarà en l’indret que pertorbi menys la circulació; en els carrers amb xamfrà ho farà dins dels seus límits sense excedir l’alineació de les vorades. S’exceptuen els supòsits de passatgers malalts o amb mobilitat reduïda, i de prestació de ser- veis sanitaris, de neteja o recollida d’escombraries. 3. Els passatgers han de baixar pel costat de la vo- rera excepte el conductor que, si cal, podrà fer-ho per la calçada si no provoca una situació de perill per a la circulació. 4. En els carrers urbanitzats sense vorera, el vehi- cle s’aturarà a un metre de la façana. Article 24. Prohibició de parada Es prohibeix la parada: 1. En els llocs on ho prohibeixi la senyalització. 2. Als revolts i canvis de rasant de visibilitat reduï- da, i a les seves proximitats. 3. Als túnels, als passos a nivell, als guals d’utilitza- ció pública i als passos senyalitzats per a vianants i ciclistes. 4. A les zones de vianants; als carrils bici, bus, bus- taxi o taxi; a les parades de transport públic; i a la res- ta de carrils o parts de la via reservats exclusivament per a la circulació o el servei de determinats usuaris. 5. A les cruïlles i interseccions, excepte en els xamfrans de l’Eixample o similars. 6. Sobre les vies del tramvia o del ferrocarril, o a la zona del seu gàlib. 7. Quan s’impedeixi la visibilitat dels senyals del trànsit. 8. Quan s’impedeixi el gir o s’obligui a fer maniobres. 9. En doble fila. 10. A les vies ràpides i d’atenció preferent. 11. Al costat d’andanes, refugis, passeigs centrals o laterals i zones senyalitzades amb franges al pavi- ment, tant si l’ocupació és parcial com total. 12. Als rebaixos de la vorera per a pas de persones de mobilitat reduïda. 13. Quan es destorbi la circulació, encara que sigui per temps mínim. Article 25. Parades de transport públic 1. Les parades de transport públic per a recollir o deixar passatgers es faran en els llocs determinats per l’Ajuntament. No s’hi podrà romandre més temps del necessari per recollir o deixar els passatgers, lle- vat de les senyalitzades com a origen o final de línia. 2. Els concessionaris de transport públic informa- ran als usuaris de les modificacions que afectin a les línies i a les parades. 3. En les parades de transport públic destinades al servei del taxi, aquests vehicles hi podran estar úni- cament a l’espera de passatgers. 4. En cap moment el nombre de vehicles no podrà ser superior a la capacitat de la parada. Secció sisena Càrrega i descàrrega Article 26. Disposicions generals 1. La càrrega i descàrrega de mercaderies haurà de realitzar-se a l’interior dels locals comercials i in- dustrials, d’acord amb l’Ordenança de càrrega i des- càrrega. 2. L’Alcaldia delimitarà zones reservades perquè els vehicles destinats al transport de mercaderies pu- guin carregar i descarregar quan les condicions dels locals comercials o industrials no permetin fer-ho al seu interior. Aquestes zones podran ser de lliure uti- lització o estar sotmeses al règim previst per a l’esta- cionament amb horari limitat. 3. Fora d’aquestes zones reservades, únicament es permetrà la càrrega i descàrrega en els dies, ho- res i llocs que es determini. 4. Els vehicles que realitzin operacions de càrrega i descàrrega no poden ocupar totalment ni parcialment les voreres, andanes, passeigs o zones senyalitza- des amb franges blanques al paviment, guals, ni qualsevol altre indret on, amb caràcter general, esti- gui prohibida la parada. 5. Les mercaderies i objectes que es carreguin i descarreguin es traslladaran directament de la finca al vehicle i en cap cas s’emmagatzemaran temporal- ment a la via pública. 6. Les operacions de càrrega i descàrrega hauran de fer-se amb precaució, evitant sorolls innecessaris, i es deixaran nets els espais utilitzats. 7. Les mercaderies es carregaran i descarregaran pel costat del vehicle més proper a la vorera, utilitzant els mitjans necessaris per agilitar l’operació, i sense di- ficultar la circulació, tant de vianants com de vehicles. Article 27. Càrrega i descàrrega de mercaderies perilloses 1. El transportista i el recepcionista faran les opera- cions de càrrega i descàrrega sense interrupció i amb la màxima rapidesa, en els llocs i horari establerts d’acord amb aquesta Ordenança. 2. La vigilància del vehicle correspon al conductor o una altra persona capacitada en virtut de l’acord europeu sobre transport de mercaderies perilloses per carretera. 3. La càrrega i descàrrega de mercaderies especial- ment perilloses en un emplaçament públic a l’interior de la ciutat requereix l’autorització especial de l’Alcal- dia prevista a l’article 20. Secció setena Estacionament Article 28. Normes generals de l’estacionament L’estacionament de vehicles es regeix per les nor- mes següents: 1. Els vehicles es podran estacionar en fila, és a dir, paral·lelament a la vorada; en bateria, o sigui perpendicularment a aquella; i en semibateria, obli- quament. 2. A manca de senyalització expressa, s’estaciona- rà en fila als carrers i places, i en bateria als xamfrans de l’Eixample. 3. En els estacionaments amb senyalització al pa- viment, els vehicles se situaran dins del perímetre marcat. 4. El conductor immobilitzarà el vehicle de manera que no pugui desplaçar-se espontàniament ni ser mo- gut per tercers, i respondrà per les infraccions come- ses com a conseqüència de la remoció del vehicle per causa d’una immobilització incorrecta, a menys a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000278 que el desplaçament s’hagi produït per violència ma- nifesta. 5. No és permès d’estacionar a la via pública els remolcs separats del vehicle motor. Article 29. Prohibició d’estacionament Es prohibeix l’estacionament: 1. En els llocs on ho prohibeixi expressament la se- nyalització. 2. Als llocs on estigui prohibida la parada. 3. Sobresortint del vèrtex d’un xamfrà o de l’extrem a escaire d’una cantonada, quan obligui els altres conductors a fer maniobres. 4. En doble fila, tant si en la primera hi ha un vehi- cle com si hi ha un contenidor, un element de protec- ció o qualsevol altre objecte. 5. En la calçada, de manera diferent a la que es determina en el punt 4 de l’article anterior, és a dir, al mateix costat de la vorada. 6. En aquells carrers on la calçada tingui una amplada que només permeti el pas d’una fila de vehicles. 7. Als carrers de doble sentit de circulació on l’am- plada de la calçada només permeti el pas de dos ve- hicles en paral·lel. 8. A una distància inferior a cinc metres de la can- tonada en carrers de menys de tres carrils. 9. En condicions que es destorbi la sortida d’altres vehicles estacionats reglamentàriament. 10. A les voreres, andanes, refugis, passeigs cen- trals o laterals i zones senyalitzades amb franges al paviment, tant si l’ocupació és parcial com total. 11. Al costat d’andanes, refugis, passeigs centrals o laterals i zones senyalitzades amb franges al pa- viment. 12. A les zones senyalitzades com a reserva de càrrega i descàrrega de mercaderies. 13. En els guals de vianants i en els accessos autoritzats. 14. En un mateix lloc més de vuit dies consecutius. 15. Fora dels límits senyalitzats en els perímetres d’estacionament autoritzats. 16. En els carrers urbanitzats sense voreres. 17. A les zones que, eventualment, hagin de ser ocupades per a activitats autoritzades, o que ha- gin de ser objecte de reparació, senyalització o neteja. 18. A les zones d’estacionament amb horari limitat sense col·locar el comprovant horari expedit per l’Ajun- tament. 19. A les zones d’estacionament amb horari limitat sobrepassant el límit horari indicat en el comprovant expedit per l’Ajuntament. 20. En les zones senyalitzades per a ús exclusiu de disminuïts físics. Article 30. Estacionament en períodes alterns 1. En els carrers amb capacitat màxima per a dues files de vehicles i de sentit únic de circulació, els vehi- cles s’estacionaran en un sol costat del carrer, de manera alternativa trimestral. 2. El canvi de costat d’estacionament al final de cada període es farà com a màxim a les vuit del matí del primer dia del període següent, sempre que, en fer-ho, no es destorbi la circulació. Quan el dia del canvi sigui festiu el trasllat s’ajornarà fins al primer dia laborable següent. 3. No es podrà estacionar en cap dels dos costats fins que no es pugui fer al costat correcte sense en- torpir el trànsit. 4. La senyalització establerta en cada cas preval sobre les normes generals d’aquest article. Article 31. Estacionament amb horari limitat 1. L’estacionament amb horari limitat requerirà l’ob- tenció d’un comprovant horari que el conductor col·lo- carà a la part interna del parabrisa, visible des de l’ex- terior. 2. El conductor d’un vehicle que hagi estat denunciat per sobrepassar el límit horari indicat en el comprovant pot obtenir l’enervació dels efectes de la denúncia mit- jançant un comprovant especial que presentarà conjun- tament amb ella, si no excedeix de la meitat del temps per al què s’ha contribuït. Article 32. Retirada de vehicles en l’estacionament amb horari limitat 1. Quan un vehicle estigui estacionat en zona d’es- tacionament amb horari limitat sense col·locar el dis- tintiu que autoritza l’estacionament, o quan sobrepas- si el doble del temps abonat conforme estableix l’article anterior, podrà ser retirat i traslladat al Dipòsit Municipal. 2. Les despeses del trasllat i permanència en el Di- pòsit seran a càrrec del titular. Article 33. Estacionament de vehicles de disminuïts físics 1. Els titulars de targetes de disminuït físic ex- pedides per l’Administració poden estacionar els seus vehicles, sense cap limitació de temps i sense obtenir comprovant, en els estacionaments amb horari limitat i en les zones de càrrega i descàr- rega. La targeta ha d’exhibir-se a la part frontal del parabrisa. 2. Si no existeix cap tipus de zona reservada per a la utilització pels disminuïts físics a prop del punt de destinació del conductor, la Guàrdia Urbana permetrà l’estacionament en aquells llocs on des- torbi menys la circulació, però mai en indrets on l’estacionament incorri en alguna de les causes de retirada del vehicle que preveu aquesta Orde- nança. Article 34. Reserva d’estacionament i zones d’estacionament prohibit 1. Les zones de reserva d’estacionament i de pro- hibició d’estacionament constitueixen un ús comú es- pecial dels béns de domini públic i estan subjectes a llicència municipal. 2. La llicència de reserva d’estacionament es pot atorgar: a) Per a persones amb mobilitat reduïda. b) Per facilitar la càrrega i descàrrega de materials en les obres d’edificació. c) Per a contenidors. 3. La zona d’estacionament prohibit s’autoritzarà: a) Als hotels, per a facilitar-hi l’accés i desencotxar. b) Als locals de pública concurrència, per a preser- var els accessos i les sortides d’emergència. c) Als edificis on la garantia de la seguretat col·lec- tiva ho recomani. d) Als hospitals, clíniques i ambulatoris, per a facilitar l’accés dels malalts. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 279 4. Les esmentades llicències s’atorgaran si no es dificulta la circulació, i previ informe favorable del Dis- tricte corresponent. Article 35. Requisits per a l’obtenció de la llicència de reserva d’estacionament Per a l’obtenció de la llicència de reserva d’estacio- nament caldrà: 1. En el cas de persones amb mobilitat reduïda: a) Ser titular de la targeta d’aparcament de vehicles per a persones disminuïdes, que concedeix l’Ad- ministració. b) Presentar el carnet de conduir amb indicació de les característiques a les quals ha d’adaptar-se el vehicle. c) Presentar la fitxa tècnica del vehicle adaptat, en el seu cas. d) Acreditar l’adreça de l’ocupació, si escau. 2. En el cas de càrrega i descàrrega de materials en les obres d’edificació i dels contenidors, estar en possessió de la llicència d’obres. Article 36. Requisits per a l’obtenció de la llicència de zona d’estacionament prohibit Per a l’obtenció de la llicència de zona d’estaciona- ment prohibit en hotels, sortides d’emergència, i hos- pitals, clíniques i ambulatoris, caldrà estar en posses- sió de les autoritzacions pertinents. Article 37. Termini de la llicència La llicència de reserva d’estacionament i de zona d’estacionament prohibit es concedirà per un termini d’un any, excepte la que s’obtingui per a la càrrega i descàrrega de materials en les obres d’edificació i contenidors, que no excedirà els sis mesos. Aquests terminis es podran prorrogar per períodes d’igual du- rada si es sol·licita amb una antelació de 15 dies a la data de la terminació i persisteixen les condicions que varen motivar l’atorgament. Article 38. Modificacions de la llicència 1. El canvi de nom, ampliació, reducció i trasllat de la reserva d’estacionament i dels estacionaments prohibits, estan sotmeses a autorització, que es po- drà concedir si el sol·licitant reuneix les condicions de l’anterior titular. 2. La llicència podrà ser revocada sense indemnit- zació pel canvi de les circumstàncies o per raons d’in- terès públic. Article 39. Senyalització de la reserva d’estacionament i zona d’estacionament prohibit 1. En tota la longitud de la zona reservada o prohi- bida es pintarà a la calçada una línia de les caracte- rístiques que es fixin a la llicència. 2. En els extrems de la senyalització anterior, i vi- sible des de la calçada i a una alçada de 2,2 m so- bre el nivell de la vorera, s’haurà de col·locar un se- nyal normalitzat (veure model a l’Annex VII). En el cas de reserva per a disminuït físic, a la placa de senyalització hi figurarà la matrícula del vehicle que la pot utilitzar. 3. El titular de la llicència està obligat a suportar les despeses de la senyalització, a mantenir-la en perfec- te estat de conservació i a retirar les plaques i esbor- rar les marques pintades en els quinze dies següents a la data de caducitat de la llicència. Article 40. Motocicletes i ciclomotors 1. Les motocicletes i ciclomotors de dues rodes s’estacionaran als espais destinats especialment a aquesta finalitat. En el supòsit que no n’hi hagi, po- dran estacionar a la calçada, en semibateria, ocupant una amplada màxima d’un metre i mig, i sense impe- dir l’accés als vehicles immediats. 2. Quan no sigui possible l’estacionament en els espais previstos a l’apartat anterior i no estigui prohi- bit o no hi hagi reserva de càrrega i descàrrega en la calçada, podran estacionar a les voreres, andanes i passeigs de més de tres metres d’amplada, en les condicions següents: a) A una distància de cinquanta centímetres de la vorada. b) A dos metres dels límits d’un pas de vianants o d’una parada de transport públic. c) Entre els escossells, si n’hi ha. d) Paral·lelament a la vorada, quan les voreres, an- danes o passeigs tinguin una amplada d’entre tres i sis metres. e) En semibateria, quan l’amplada de les voreres, andanes o passeigs sigui superior a sis metres. f) Accedint a les voreres, andanes i passeigs amb el motor parat i sense ocupar el seient. Únicament es podrà utilitzar la força del motor per salvar el desnivell de la vorada. 3. L’estacionament de motocicletes i ciclomotors de més dues rodes es regirà per les normes generals d’estacionament. Article 41. Mercaderies perilloses 1. Els vehicles que transportin mercaderies perillo- ses no podran estacionar-se en vies urbanes del ter- me municipal. 2. En els casos d’avaria del vehicle carregat o d’in- disposició del seu conductor, cal adoptar les mesures següents: a) Es procurarà estacionar el vehicle de manera que no obstrueixi la circulació. b) L’empresa de transport o l’empresa carregadora ho comunicaran urgentment a la Guàrdia Urbana o als serveis municipals d’emergència indicant lloc d’estacionament, classe de perill, naturalesa i quantitat de la mercaderia, estat de la unitat i temps previst per al trasllat del vehicle o remoció de la mercaderia. c) L’empresa de transport o l’empresa carregadora destacaran una persona que vigili el vehicle i col·labori amb els agents de l’autoritat, i, si es- cau, substituiran el conductor indisposat. Article 42. Vehicles abandonats 1. Els vehicles abandonats seran retirats de la via pública. 2. S’entendrà abandonat un vehicle en la via públi- ca en algun dels casos següents: a) Que estigui estacionat per un període superior a un mes en el mateix lloc de la via. b) Que li manquin les plaques de matrícula. c) Que presenti desperfectes que permetin pre- sumir racionalment una situació d’abandó o d’impossibilitat de moviment pels seus propis mitjans. 3. Els vehicles retirats s’ingressaran al Dipòsit Mu- nicipal. Les despeses de trasllat i permanència seran a càrrec del titular. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000280 Secció vuitena Guals Article 43. Règim jurídic de la llicència de gual L’entrada i sortida de vehicles de les finques a la via pública constitueix un ús comú especial de béns de domini públic, i està subjecte a llicència municipal, d’acord amb les especificacions d’aquesta Ordenança. Article 44. Requisits objectius per a l’obtenció de la llicència de gual Per a obtenir la llicència de gual, cal que el local reuneixi les condicions següents: 1. Per a tots els locals: a) Que el tipus d’activitat exigeixi l’entrada i sortida de vehicles. b) Que es compleixin les normes sobre protecció contra incendis, ventilació i superfície mínima per plaça d’aparcament exigides a les Ordenances d’edificació, industrials o d’altres. 2. Per als locals d’ús industrial, comercial o de serveis: a) Que disposin d’una superfície lliure no inferior als 40 m2 reservada permanentment i exclusivament per a les tasques de càrrega o descàrrega, excep- te en aquells locals que tinguin una llicència d’ac- tivitat relacionada amb el ram de l’automòbil i en els establiments que necessitin efectuar la càr- rega o descàrrega de pesos importants, sempre que acreditin la necessitat d’efectuar aquestes operacions i declarin la denominació, nombre i ubicació dels aparells mecànics existents i que hauran de tenir la corresponent llicència. En el cas d’activitats subjectes a reglamentacions es- pecífiques que imposin normes de seguretat o higiene per a les operacions de càrrega i descàr- rega, podran no aplicar-se els mínims de superfí- cie indicats. 3. Garatges o aparcaments: a) Que es tracti d’una edificació o local amb obliga- ció legal de tenir garatge o aparcament. b) En la resta de casos caldrà que el local tingui una superfície mínima de 60 m2 amb capacitat per a tres o més vehicles, excepte en els edificis unifa- miliars o en aquells carrers on estigui prohibit l’es- tacionament, autoritzant-se en aquest darrer cas a precari. Article 45. Vigència de la llicència de gual 1. El termini de vigència de la llicència de gual serà el que indiqui la resolució, amb els límits establerts a la legislació vigent en matèria de béns de les entitats locals. 2. En qualsevol moment, l’Ajuntament pot revocar la llicència per raons d’interès públic i amb resolució motivada. En tal cas el titular ha de suprimir el gual i reposar la vorera al seu estat original. Aquesta revo- cació genera dret a indemnització. Article 46. Modalitat de la llicència 1. La llicència de gual pot ser concedida per a un ús permanent o un ús horari. 2. La llicència permanent es concedirà per a locals destinats a garatges de comunitats de propietaris o edificis unifamiliars, per a garatges o aparcaments, i per a aquells altres locals de negoci que ho justifiquin per raó de l’activitat que s’hi desenvolupi. 3. La llicència d’ús horari es concedirà per a vuit o dotze hores, seguides o en dos intervals. Excepcio- nalment, es podran autoritzar llicències d’ús horari per quatre hores seguides en locals que tinguin una superfície lliure reservada exclusivament per a les tasques de càrrega i descàrrega, d’entre 20 i 40 m2. Article 47. Dimensions del gual 1. La llicència especificarà l’amplada autoritzada, que no excedirà en més d’un metre l’espai que quedi lliure per al pas exclusiu dels vehicles en la línia de façana. En l’amplada reservada per al pas exclusiu de vehicles no es computarà la part reservada per a la sortida de vianants, la qual haurà d’estar deguda- ment protegida. 2. En carrers de menys de 6 metres de calçada, per tal de facilitar l’entrada i sortida de vehicles i sem- pre que s’hagi construït el gual amb la màxima longi- tud que permet el punt anterior, es podrà autoritzar: a) La prolongació de la senyalització horitzontal en un metre més a cada banda. b) Una zona d’estacionament prohibit a l’altra ban- da del carrer i davant del gual pels garatges o aparcaments d’utilització pública, quan no sigui suficient la prolongació de la senyalització. Les despeses d’aquestes obres aniran a càrrec del ti- tular de la llicència. 3. Quan s’autoritzi l’accés a camions de gran tonat- ge, podrà excedir fins a dos metres i mig l’amplada de la porta. Article 48. Distàncies a l’arbrat i al mobiliari urbà. Els límits del dret de gual estaran situats a més d’un metre dels arbres i del mobiliari urbà; si cal, po- drà efectuar-se’n el trasllat, prèvia autorització, a càr- rec del sol·licitant. Article 49. Sol·licitud de la llicència de gual El sol·licitant de la llicència de gual ha d’estar en possessió de la llicència d’ús del local i, en els casos que sigui necessària, la llicència d’activitat i l’autorit- zació per a traslladar els elements urbans que impe- dirien l’accés al local o recinte. Article 50. Obligacions econòmiques i garanties 1. La concessió de la llicència de gual comportarà les obligacions de naturalesa econòmica que s’esta- bleixin a les ordenances fiscals. 2. El sol·licitant de la llicència de gual haurà de di- positar, a més, una garantia per a la restitució de la vorera al seu estat anterior. L’import de la garantia es determinarà en funció de la superfície afectada (tra- pezi definit per l’amplada de la porta, del gual i de la vorera) i de les tarifes establertes per a la reconstruc- ció de paviments a les ordenances fiscals. En els car- rers sense vorera diferenciada en alçada, la superfí- cie afectada pel gual serà el rectangle definit per la longitud autoritzada a la llicència de gual i una cin- quena part de l’amplada del carrer. 3. En el cas que l’obra de construcció, reparació o modificació del gual o de la vorera s’executi mitjan- çant contracta municipal, l’interessat haurà d’haver satisfet el seu import amb caràcter previ. Article 51. Adaptació de la vorera 1. Correspon al titular de la llicència de gual l’adap- tació de la vorera, que consistirà en un reforç del pa- NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 281 viment i, si el carrer té diferenciada la vorera en alça- da, en la construcció d’un rebaix en la vorada. 2. L’adaptació de la vorera s’ajustarà a les caracte- rístiques del reforç del paviment i del gual descrites a l’annex VIII. 3. Quan les característiques de la vorera no perme- tin la construcció del model oficial de l’annex, l’Ajunta- ment podrà autoritzar un tipus diferent de gual. Article 52. Característiques del gual Les característiques de disseny i materials utilit- zables en la construcció dels guals són les fixades en l’annex VIII d’aquesta Ordenança (model oficial de guals) i hauran d’ajustar-se a les prescripcions en matèria de supressió de barreres arquitectò- niques. Article 53. Rasants i materials 1. El rebaix de la vorera afectarà com a màxim els 100 cm més propers a la calçada. La resta de la vore- ra mantindrà la rasant original procurant conservar una amplada mínima de 90 cm d’acord amb la legis- lació vigent en matèria de supressió de barreres ar- quitectòniques. Qualsevol adequació necessària, ori- ginada pel desnivell del carrer, entre el pla inclinat de la vorera i el pla horitzontal d’accés al local, s’efectua- rà dins de la finca afectada, a partir de la línia de fa- çana, excepte en els carrers amb molt pendent, en els quals l’Ajuntament podrà autoritzar el canvi de ra- sants de la vorera. 2. Els materials emprats en l’acabament superficial del gual seran de les mateixes característiques que els de la vorera adjacent. Article 54. Actualització L’Ajuntament podrà, en qualsevol moment, requerir el titular de la llicència perquè actualitzi el dipòsit i, si les condicions urbanístiques ho requereixen, perquè construeixi el gual segons el model vigent. Article 55. Prohibició de rampes No es permet l’accés rodat a les finques per sobre de la vorera mitjançant rampes o elements equiva- lents, provisionals o fixos, excepte en el cas que s’in- dica a l’article següent. Article 56. Guals en obres Les obres d’enderrocament, reparació o nova construcció d’edificis i altres activitats que exigeixin el pas de camions i maquinària pesada per damunt de la vorera, comportaran la construcció del gual corresponent, excepte quan el termini de la lli- cència d’obres sigui inferior a sis mesos, en què es podrà aprofitar el paviment existent, sempre i quan sigui prou resistent per a preservar les instal·la- cions soterrades. La vorera es mantindrà en tot moment transitable per als vianants i es reconstrui- rà un cop finalitzats els treballs que precisi el pas de vehicles. Article 57. Obligacions del titular de la llicència El titular de la llicència de gual està obligat a se- nyalitzar l’accés segons les determinacions de l’an- nex IX i a mantenir el paviment i la senyalització en perfectes condicions de conservació. Les obres de construcció, reparació, reforma o supressió del gual s’executaran a càrrec del titular de la llicència. Article 58. Modificació i venciment de la llicència de gual 1. L’ampliació i reducció del gual donarà lloc a l’ac- tualització del dipòsit i a l’adaptació al model de gual vigent. 2. En acabar la vigència de la llicència de gual, se suprimirà aquest i es restituirà la vorera al seu estat anterior. Si l’interessat executa l’obra a satis- facció dels serveis tècnics municipals, podrà recu- perar la garantia. Si l’executa l’Ajuntament, ho farà a càrrec de l’interessat, aplicant-hi el dipòsit de garantia. Article 59. Caducitat de la llicència de gual 1. El canvi de titular de la llicència de l’activitat o la pèrdua dels requisits del local en base als quals va ser concedida la llicència de gual determinaran la seva caducitat. 2. En la tramitació de la nova llicència de gual el sol·licitant podrà acreditar que s’ha subrogat en els drets derivats del dipòsit i del rebaix de la vorera pertanyents a l’anterior titular, si bé haurà d’actualit- zar la garantia i adequar el gual al model vigent. Article 60. Persones obligades Les obligacions d’aquesta secció seran exigibles tant al titular de la llicència de gual com a les perso- nes que en siguin beneficiàries. Article 61. Accés i construcció de guals sense llicència 1. En el cas que es construeixi un gual o que acce- deixin vehicles des de la via pública a un local o re- cinte sense haver obtingut la llicència, l’Ajuntament requerirà el titular de l’activitat, o en el seu defecte l’arrendatari o propietari del local, perquè en el termini de quinze dies reposi, al seu càrrec, la vorera al seu estat anterior, o, si es reuneixen els requisits neces- saris, perquè tramiti l’oportuna llicència. En aquest cas s’hauran d’abonar drets de llicència dobles i la taxa d’ús de vorera, amb un recàrrec del 50 % a comptar des del moment que es constitueixi el fet im- posable i fins al moment de la seva legalització, així com les despeses derivades de la inspecció que ha detectat el fet imposable, com les posteriors per veri- ficar l’ordre de compliment. 2. Un cop exhaurit aquest termini de quinze dies sense que s’hagin iniciat els tràmits esmentats a l’article anterior, l’Ajuntament podrà incoar els ex- pedients oportuns per a sancionar la infracció i res- taurar la realitat física alterada. Secció novena Remoció d’obstacles a la circulació. Retirada i immobilització de vehicles. Article 62. Obstacles a la via pública 1. Es prohibeix la col·locació a la via pública sen- se autorització municipal de qualsevol obstacle o objecte que pugui destorbar la circulació de vianants o vehicles. 2. En el cas de que es disposi de l’oportuna auto- rització municipal, tot obstacle que destorbi la lliure circulació de vianants o vehicles haurà de ser degu- dament protegit, senyalitzat i, en hores nocturnes, il·luminat, per garantir la seguretat dels vianants. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000282 3. L’Ajuntament retirarà de la via pública els obsta- cles, objectes i senyals que, dipositats o instal·lats sense una autorització municipal vigent, destorbin la circulació de vianants o vehicles. 4. Les despeses de la retirada seran a càrrec del causant del destorb. Article 63. Retirada de vehicles L’Ajuntament podrà retirar de la via pública, i tras- lladar al dipòsit municipal, el vehicle que es trobi en alguna de les circumstàncies següents: 1. Quan constitueixi perill, quan causi destorb greu a la circulació o al funcionament d’algun servei públic, quan causi deteriorament del patrimoni públic, i quan es presumeixi el seu abandonament. 2. En cas d’accident que li impedeixi continuar la marxa. 3. Quan hagi estat immobilitzat per deficiències del mateix vehicle. 4. Quan, havent estat immobilitzat d’acord amb allò que disposa l’article 67.1, paràgraf tercer del Reial Decret Legislatiu 339/1990, de 2 de març, l’infractor persistís en la seva negativa a dipositar o garantir el pagament de l’import de la multa. 5. Quan estigui estacionat en zones d’estacionament amb horari limitat sense col·locar el comprovant horari o excedint el doble del període per al què s’ha abonat. 6. Quan estigui estacionat en els carrils o parts de la via reservats exclusivament a la circulació o al ser- vei de determinats usuaris. Article 64. Vehicles en situació de perill i destorb o deteriorament del patrimoni públic Es considera que un vehicle està en les circums- tàncies determinades en l’apartat 1 de l’article ante- rior i, per tant, està justificada la seva retirada: 1. Quan estigui estacionat en un punt on estigui prohibida la parada. 2. Quan estigui estacionat en doble fila sense con- ductor. 3. Quan sobresurti del vèrtex d’un xamfrà o de l’ex- trem a escaire d’una cantonada, i obligui els altres conductors a fer maniobres amb risc. 4. Quan estigui estacionat en un pas per a vianants senyalitzat, en la zona de l’extrem de les illes destinat a un pas per a vianants o en un rebaix de la vorera per a disminuïts físics. 5. Quan ocupi totalment o parcialment un gual, dins de l’horari autoritzat per utilitzar-lo. 6. Quan estigui estacionat en una zona reservada per a càrrega i descàrrega, durant les hores de la seva utilització. 7. Quan estigui estacionat en una parada de trans- port públic senyalitzada i delimitada. 8. Quan estigui estacionat en llocs expressament reservats a serveis d’urgència o seguretat. 9. Quan estigui estacionat al davant de les sortides d’emergència de locals destinats a espectacles pú- blics, durant les hores que se’n celebrin. 10. Quan estigui estacionat en una reserva per a disminuïts físics. 11. Quan estigui estacionat totalment o parcialment al damunt d’una vorera, andana, refugi, passeig o zona senyalitzada amb franges al paviment, llevat d’autorització expressa. 12. Quan impedeixi la visibilitat dels senyals de trànsit a la resta d’usuaris de la via. 13. Quan impedeixi el gir o obligui a fer maniobres per efectuar-lo. 14. Quan destorbi la visibilitat del trànsit d’una via als conductors que hi accedeixin des d’una altra. 15. Quan obstrueixi totalment o parcialment l’entra- da d’un immoble. 16. Quan estigui estacionat en lloc prohibit en via declarada com d’atenció preferent o, sota altra deno- minació, d’igual caràcter. 17. Quan estigui estacionat a la calçada, fora dels llocs permesos. 18. Quan estigui estacionat en una àrea de via- nants fora de les hores permeses, llevat d’estaciona- ments expressament autoritzats. 19. Sempre que constitueixi perill o causi greu des- torb a la circulació o al funcionament d’algun servei públic. Article 65. Retirada de vehicles per causa de necessitat 1. L’Ajuntament també podrà retirar els vehicles de la via pública, encara que no estiguin en infracció, en els casos següents: a) Quan estiguin estacionats en un lloc que s’hagi d’ocupar per a un acte públic autoritzat. b) Quan obstaculitzin la neteja, reparació o senyalit- zació de la via pública. c) En cas d’emergència. 2. Aquestes circumstàncies s’advertiran amb vuit dies antelació, llevat dels casos d’urgència, pels mit- jans de difusió i/o amb la col·locació d’avisos als pa- rabrises dels vehicles. Article 66. Despeses de la retirada Llevat de les excepcions previstes en l’article ante- rior, les despeses que s’originin com a conseqüència de la retirada i trasllat del vehicle i la seva estada al Dipòsit Municipal seran per compte del seu titular. La recuperació del vehicle només podrà fer-la el titular o persona autoritzada, previ pagament, o constitució de garantia, de l’import de la despesa liquidada, sense perjudici del dret d’interposició de recurs. Article 67. Suspensió de la retirada La retirada del vehicle se suspendrà immediata- ment si, abans que la grua hagi iniciat la seva marxa amb el vehicle enganxat, el conductor compareix, pren les mesures necessàries per fer cessar la situa- ció irregular en la qual es trobava. Article 68. Immobilització de vehicles 1. La Guàrdia Urbana podrà immobilitzar els vehi- cles que es trobin en els supòsits següents: a) Quan el conductor es negui a sotmetre’s a les proves per a la detecció de l’alcoholèmia, del con- sum de psicotròpics, estupefaents, estimulants o substàncies anàlogues, o quan el resultat de la prova hagi estat positiu. b) Quan el vehicle superi els nivells de soroll, fums i gasos permesos per circular per les vies de la ciutat. c) Quan el vehicle vagi desprovist dels cinturons i al- tres elements de seguretat obligatoris, i quan les motocicletes o ciclomotors circulin amb el conduc- tor o l’ocupant desprovistos de casc. d) Quan el conductor no justifiqui que està en pos- sessió de la corresponent llicència de conducció o NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 283 aquesta no sigui vàlida, i no acrediti la seva identi- tat i domicili. Però si aquesta queda suficientment acreditada, només es practicarà la immobilització quan el seu comportament indueixi a considerar racionalment que no reuneix les aptituds o conei- xements necessaris per conduir. e) Quan el vehicle no estigui autoritzat per circular. f) Quan el conductor d’un vehicle no posseeixi el permís de circulació, i no acrediti la seva identitat i domicili. g) Quan el conductor reconegui no estar en posses- sió de l’assegurança obligatòria o es comprovi aquest fet per qualsevol altre mitjà. h) Quan el conductor denunciat per una infracció de trànsit no acrediti la seva residència habitual en territori espanyol i es negui a dipositar l’import de la sanció o garantir el seu pagament per qualsevol mitjà admès en dret. i) Quan el vehicle estigui estacionat sobre la vorera o en zona de càrrega i descàrrega en infracció, i concorrin raons de seguretat o de disposició de medis adients que desaconsellin la seva retirada. 2. La immobilització dels vehicles es practicarà en el carrer, si hi és permès l’estacionament i no es cau- sa risc a la seguretat de persones i béns, o en el ga- ratge o aparcament públic o privat que designi el con- ductor o titular, qui correrà amb les despeses de trasllat i estada. Quan no sigui possible la immobilit- zació al carrer o en un garatge, es practicarà en el di- pòsit municipal, essent a càrrec del conductor les despeses de trasllat i pupil·latge. 3. La immobilització del vehicle cessarà quan desa- paregui la causa que la va motivar. TÍTOL III INFRACCIONS I SANCIONS Article 69. Disposicions generals 1. La competència per sancionar les infraccions a les disposicions en matèria de circulació per les vies urbanes correspon a l’alcalde. 2. Els tipus de les infraccions i sancions són els que estableixen les lleis, els que es concreten en aquesta ordenança en el marc de les lleis i els propis d’aquesta Ordenança. 3. A més de la imposició de la sanció que corres- pongui, l’Ajuntament podrà adoptar les mesures es- caients per a la restauració de la realitat física al- terada i de l’ordre jurídic infringit amb l’execució subsidiària a càrrec de l’infractor i l’exacció de les taxes o preus públics meritats. Article 70. Infraccions a la legislació de trànsit i seguretat vial 1. Les infraccions tipificades a la legislació de trànsit i seguretat vial se sancionaran per l’Alcaldia amb la multa que correspongui segons l’esmentada legislació. 2. En el marc de la legislació de trànsit i seguretat vial, es considera que un vehicle està en situació de parada i/o estacionament prohibit, i per tant en in- fracció de l’esmentada legislació, en els casos se- güents: a) En corba, en canvi de rasant de visibilitat reduïda o en les seves rodalies, i en els túnels. b) En passos a nivell, passos per a ciclistes i passos de vianants i, per tant, també als rebaixos en les voreres per al pas de disminuïts físics. c) En els carrils o parts de la via reservats exclusiva- ment per a la circulació o per al servei de determi- nats usuaris i, per tant, en les zones reservades, incloses les dels contenidors. d) En les interseccions i en les seves proximitats i, per tant, en les situacions següents: en les cruï- lles; en els xamfrans, sobresortint el vèrtex; i a menys de 5 m de la cantonada dificultant el gir. e) Sobre els rails de tramvies, o a la zona del gàlib, dificultant la circulació. f) En els llocs on s’impedeixi la visibilitat de la se- nyalització o s’obligui a fer maniobres a la resta d’usuaris, i per tant també en les situacions se- güents: en les vies d’un sol carril; en les vies de doble direcció amb un carril en cada sentit; a la calçada; i de manera que es dificulti la circulació de la resta de vehicles. g) En els carrils reservats a la circulació de determi- nats vehicles i, per tant, en el carril-bus i en el car- ril-bici. h) A les parades d’autobusos. i) Als estacionaments amb horari limitat sense ha- ver col·locat el distintiu que autoritza l’estaciona- ment, o havent superat el límit horari autoritzat. j) A les zones de càrrega i descàrrega. k) A les zones reservades per a l’estacionament de disminuïts físics. l) Sobre les voreres, passeigs, andanes, parterres, refugis i, per tant, a les zones senyalitzades amb franges en el paviment i, tractant-se de motocicle- tes i ciclomotors de dues rodes, en les esmenta- des situacions de manera diferent a l’autoritzada. m) Davant dels guals. n) En doble filera, tant si és al costat d’un altre vehi- cle com d’un contenidor. o) Allà on ho prohibeixi un senyal i, per tant: en les zones de prohibició de parada i d’estacionament; a les illes de vianants; a les vies d’atenció prefe- rent; en bateria quan l’aparcament permès sigui en fila, i viceversa. p) Incomplint les normes generals de la parada i, per tant: sense adoptar les mesures que evitin el mo- viment del vehicle; de manera que s’impedeixi el moviment a un altre vehicle estacionat deguda- ment; a menys d’un metre de la façana en els car- rers urbanitzats sense vorera. q) Incomplint les normes generals de l’estaciona- ment i, per tant: sense adoptar les mesures que evitin el moviment del vehicle; de manera que s’impedeixi el moviment a un altre vehicle estacio- nat degudament; fora del perímetre assenyalat en el paviment; en carrers urbanitzats sense voreres. Article 71. Infraccions en matèria de mercaderies perilloses Les infraccions tipificades a la legislació sobre or- denació de transports terrestres se sancionaran per l’Alcaldia amb la multa que correspongui segons l’es- mentada legislació. Article 72. Infraccions en matèria de transport escolar Les infraccions tipificades a la legislació sobre se- guretat del transport escolar i de menors se sanciona- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000284 ran per l’Alcaldia amb la multa que correspongui se- gons l’esmentada legislació. Article 73. Infraccions pròpies d’aquesta Ordenança 1. Les infraccions pròpies d’aquesta Ordenança es classifiquen en lleus, greus i molt greus. A. Infraccions lleus: a) L’incompliment de l’obligació de pintar, senyalitzar i mantenir la zona de reserva d’estacionament, establerta a l’article 39. b) La parada per a càrrega i descàrrega de merca- deries en condicions diferents de les que esta- bleix l’article 26. c) L’accés rodat a les finques per sobre la vorera sense tenir llicència. d) La col·locació de rampes o elements equivalents per a facilitar l’accés rodat a les finques per sobre de la vorera. e) La manca de senyalització dels guals o la manca de manteniment dels senyals. f) La senyalització de la reserva d’estacionament, d’estacionament prohibit o gual, sense ajustar-se a les característiques establertes a aquesta Orde- nança. g) La senyalització, mitjançant qualsevol procedi- ment, d’una reserva d’estacionament, d’estacio- nament prohibit, o d’un gual, sense haver obtingut la preceptiva llicència. h) La col·locació d’obstacles o objectes a la via públi- ca sense l’autorització municipal prèvia. i) La col·locació a la via pública de contenidors fora de les zones expressament reservades. B. Infraccions greus: a) La col·locació de publicitat als senyals de trànsit, o al seu voltant. b) La manca de manteniment dels guals. C. Infraccions molt greus: a) La col·locació de senyals de trànsit sense la prè- via autorització municipal. b) La col·locació de tendals, cartells, anuncis i ins- tal·lacions en general que enlluernin, que impe- deixin o limitin als usuaris la normal visibilitat de semàfors i senyals, o que puguin distreure la seva atenció. c) La construcció del gual sense ajustar-se a les ca- racterístiques de la llicència d’accés. d) L’incompliment pels promotors d’obres de les obli- gacions que els imposa l’article 55 en relació als guals. e) La circulació de vehicles de transport escolar o de menors sense l’assistència de l’acompanyant a que es refereix l’article 7 del RD 2296/83, de 25 d’agost. f) Circulació de vehicles de transport escolar o de menors sense estar amparats per una asse- gurança complementària que cobreixi sense li- mitació de quantia la responsabilitat civil per danys i perjudicis soferts per les persones trans- portades. 2. Les sancions a les infraccions tipificades a aquest article són les següents: a) Les infraccions lleus se sancionaran amb multes de fins al 25% del màxim previst a la legislació general per les sancions per infraccions de les or- denances municipals. b) Les infraccions greus se sancionaran amb multes de fins al 50% del màxim previst a la legislació general per les sancions per infraccions de les or- denances municipals. c) Les infraccions molt greus se sancionaran amb multes de fins al 100% del màxim previst a la le- gislació general per les sancions per infraccions de les ordenances municipals. Article 74. Remissió condicional de la sanció 1. L’alcalde podrà deixar en suspens l’execució de les sancions a les normes de circulació per infrac- cions lleus o greus quan no comportin la suspensió del permís o llicència de conducció, i concorrin totes i cadascuna de les circumstàncies següents: a) Que el conductor no hagi comès anteriorment cap altra infracció de trànsit, en l’últim any. b) Que el conductor assisteixi a una sessió sobre se- guretat viària, impartida per l’Ajuntament o per al- tres institucions concertades. 2. El conductor sancionat haurà de sol·licitar acollir- se a aquesta opció durant el període comprés des de la formalització de la denúncia fins al període volunta- ri de pagament de la sanció. Article 75. Permanència en la situació d’estacionament prohibit Cada dia que un vehicle romangui estacionat en lloc prohibit causa una infracció independent. Article 76. Infracció sobrevinguda Si, per l’incompliment de l’apartat 14 de l’article 29 d’aquesta Ordenança, un vehicle resulta afectat per un canvi d’ordenació del lloc on es troba, per un canvi de sentit o de senyalització, realització d’obres o per qualsevol altra variació que comporti fins i tot el seu trasllat al Dipòsit Municipal, el conductor serà respon- sable de la nova infracció comesa. Article 77. Revocació de la llicència d’accés aparellada a la sanció 1. A més d’imposar la sanció de multa que corres- pongui, l’Ajuntament podrà revocar la llicència d’ac- cés en els supòsits següents: a) La manca o incorrecta senyalització del gual. b) L’incompliment de l’obligació de conservació i man- teniment de la senyalització del gual i del paviment. c) L’impagament de les quotes tributàries meritades per la llicència d’accés. 2. En l’expedient s’oferirà a l’interessat la possibi- litat de subsanar la irregularitat en un termini de 15 dies. Disposició transitòria Mentre la Prefectura Provincial de Trànsit no exer- ceixi la competència de matriculació dels ciclomotors, l’Ajuntament de Barcelona registrarà aquests vehicles quan llurs titulars tinguin el domicili a aquesta ciutat. Disposició derogatòria Queden derogades les Ordenances següents: – Ordenança de circulació de vianants i de vehicles, de 27 de setembre de 1991, i les modificacions aprovades pel Consell Plenari en 24 de gener de 1992, 3 de març de 1992 i 22 de juliol de 1997. – Ordenança sobre estacionament regulat, de 9 de març de 1990. – Ordenança sobre llicències d’accés de vehicles als locals (guals), de 9 de març de 1990. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 285 – Ordenança municipal per a la regulació del trans- port de mercaderies perilloses per la ciutat de Barcelona, de 26 de febrer de 1993. – Decret d’Alcadia, d’11 de gener de 1986, referent a circulació, ratificat per acord de la Comissió de Govern, de 15 de gener de 1986. Disposició final Mentre no s’aprovin uns nous límits, les sancions seran les següents: a) Les infraccions lleus se sancionaran amb multes de fins a 15.000 pessetes. b) Les infraccions greus se sancionaran amb multes de fins a 20.000 pessetes. c) Les infraccions molt greus se sancionaran amb multes de fins a 25.000 pessetes. ANNEX I Circumstàncies exceptuades a l’article 18: – Transport de mercaderies perilloses quan per cada producte concret no se sobrepassin les quantitats indicades en els marginals següents de l’annex A de l’acord europeu sobre el trans- port de mercaderies perilloses per carretera. – 2201a, 2301a, 2401a, 2431a, 2471a, 2501a, 2601a, 2801a, 2901a i 10011. – Quan una matèria estigui afectada per dues limi- tacions diferents, es prendrà, a efectes de l’article 18, la més gran de les dues. ANNEX II Les mercaderies especialment perilloses són les compreses en els marginals 11407, 21407, 61407 i 91407 de l’annex B de l’acord europeu sobre el trans- port de mercaderies perilloses per carretera. ANNEX III Horaris de prohibició de circulació de vehicles de més de 3,5 t de PMA, que transportin mercaderies perilloses. – Diumenges i dies festius, des de les 8 fins a les 24 hores. – Vigílies no dissabtes d’aquests festius, des de les 13 fins a les 24 hores. – Els dies 31 de juliol i 1 d’agost, des de les 0 fins a les 24 hores. ANNEX IV 1. Mercaderies exemptes de la prohibició establer- ta a l’apartat 3 de l’article 19. – Gasos liquats d’ús domèstic, bé per transportar- los a punts o per repartir-los a consumidors, en les condicions de transport previstes al TPC. – Matèries destinades al proveïment d’estacions de servei, en les condicions de transport previs- tes al TPC. – Gasos necessaris per al funcionament de centres sanitaris quan s’acrediti que es transporten als es- mentats centres i vagin embotellats en recipients homologats. 2. Mercaderies i condicions de transport que poden obtenir l’exempció de la prohibició de l’apartat 3 de l’article 19, prèvia sol·licitud: – Productes indispensables per al funcionament continu de centres industrials, en les condicions de transport previstes al TPC. – Productes inerts no necessaris per atencions de centres sanitaris, en les condicions de transport previstes al TPC. – Mercaderies perilloses amb origen o destinació als ports marítims que hagin de circular inevitable- ment en les dates objecte de prohibició, en les condicions de transport previstes al TPC. – Material de pirotècnica per al qual no hi hagi em- magatzematge segur en les localitats de destina- ció, en les condicions de transport que s’imposin en el permís. – Altres matèries que, per circumstàncies d’emer- gència, es consideri indispensable que siguin transportades, en les condicions que s’imposin en el permís. ANNEX V Itineraris d’entrada i sortida del terme municipal de Barcelona dels vehicles amb origen o destinació a la zona portuària. Entrada i sortida per la porta núm. 29: – Direcció Maresme: Porta núm. 29 (TIR)/Pg. Zona Franca/B-10 (N-II)/A-2/A-7 (B-30)/A-18/Nus de la Trinitat/B-20 o B-10/A-19. – Direcció Tarragona, Lleida, Girona o Manre- sa: Porta núm. 29 (TIR)/Pg. Zona Franca/B-10 (N-II)/A-2/A-7 (B-30). Entrada i sortida per la porta núm. 32: – Porta núm. 32/carrer A/carrer 3 (tornada pel carrer 4) fins a la ronda Litoral (B-10/N-II) on seguiran els itineraris anteriors. ANNEX VI Actuacions en cas d’emergència de vehicles que transporten mercaderies perilloses. 1. Quan l’alarma la doni el conductor, independent- ment de les normes específiques d’intervenció que hagi de seguir en funció de les seves instruccions, del contingut de la càrrega, de les ensenyances rebudes i de la situació a la via urbana, procedirà a recuperar la documentació relativa a la càrrega i a informar, a sol·licitud del centre que rebi la trucada, sobre: a) Tipus d’emergència (fuga, escolament, incendi, explosió, etc). b) Tipus de vehicle. c) Empresa (expedidora, transportista i destinatària). d) Situació exacta del vehicle. e) Dades del plafó taronja. f) Classe de mercaderia. g) Quantitat. h) Disponibilitat del subministrament d’aigua, si ho sabés. 2. Quan l’alarma la doni una altra persona, la in- formació que demanarà el centre que rebrà la truca- da serà: a) Tipus d’emergència (fuga, escolament, incendi, ex- plosió, etc). a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000286 b) Tipus de vehicle. c) Empresa (expedidora, transportista i destinatària). d) Situació exacta del vehicle. e) Dades del plafó taronja. f) Símbols de la cisterna o unitat de càrrega (etique- tes de perill). g) Estat del conductor. h) Nombre de ferits. ANNEX VII NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 287 ANNEX VIII 1. Característiques del reforç del paviment – Quan la llicència permeti l’accés de vehicles de pes màxim autoritzat inferior a 3 Tm, es mantindrà el paviment original de la vorera, amb un fonament de formigó en massa de 150 Kg/cm2 de resistència característica, i un gruix mínim de 15 cm sobre ter- reny compactat al 90% del Proctor modificat. – Quan la llicència permeti l’accés de vehicles de pes màxim autoritzat superior a 3 Tm, el paviment de la zona compresa entre la vorada i la porta d’accés es col·locarà sobre una base de formigó en massa de 175 Kg/cm2 de resistència caracte- rística, i un gruix de 22 cm sobre terreny compac- tat al 90% del Proctor modificat. 2. Característiques del gual: les característiques de disseny i materials utilitzables en la construcció dels guals hauran d’ajustar-se a les prescripcions en ma- tèria de supressió de barreres arquitectòniques i a les que es detallen al final d’aquest Annex. 3. Models autoritzats: – Gual Barcelona-120: Per voreres superior o igual a 2,60 m i que coincideixin amb el pas de via- nants. – Gual Barcelona-60: Per voreres igual o més gran a 2 m i amb arbrat. – Gual Barcelona-40: Per voreres igual o més gran a 1,30 m o de menys de 2 m. – Gual Barcelona-20: Per voreres de menys d’1,30 m, i que l’alçada del plinto vorera sigui menor a 10 cm. – Gual Barcelona-20 amb depressió de plataforma: Per voreres de menys d’1,30 m, i que l’alçada del plinto de vorera sigui major a 10 cm. ANNEX IX Senyalització del gual 1. Davant dels accessos autoritzats es pintarà a la calçada, a una distància de 30 cm de la vorada i paral·lela a aquesta, una línia discontinua de 10 cm d’ample de color groc (segons norma UNE- 48103 re- ferència B-502), a trams iguals de 0,5 a 1 metre de llargada i amb la longitud fixada a la llicència. 2. Al costat de l’accés al local, visible des de la cal- çada i a una alçada màxima de 2,2 m. S’haurà de se- nyalitzar verticalment, fixant una placa, en material durable i precedit de les lletres RF, el número d’iden- tificació fiscal, que serà assignat per l’Ajuntament. Aquest disc haurà de col·locar-se en el termini d’un més, a comptar des de l’acabament de la construcció, segons model. La indicació de l’horari d’ús del gual es farà obliga- tòriament en xifres de 0 a 24 o indicant els intervals. 3. Queda prohibida qualsevol altra senyalització re- ferent a la llicència d’accés de vehicles. (1) El número de Registre Fiscal anirà encunyat o perforat en el requadre indicat, que pot estar sense pintar. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 289 ORDENANÇA DEL USOS DEL PAISATGE URBÀ DE LA CIUTAT DE BARCELONA (Aprovada definitivament pel Consell Plenari el 26 de març de 1999) EXPOSICIÓ DE MOTIUS TÍTOL PRIMER DISPOSICIONS GENERALS Capítol I Abast i finalitats Capítol II Definicions Capítol III Zonificació Capítol IV Sotmetiment a prèvia llicència municipal TÍTOL SEGON USOS PÚBLICS DEL PAISATGE URBÀ TÍTOL TERCER USOS PRIVATS DEL PAISATGE URBÀ Capítol I Ús natural del paisatge Secció 1a Disposicions generals Secció 2a Usos del paisatge sobre espais públics Subsecció 1a. Preliminar Subsecció 2a. Construccions fixes Subsecció 3a. Tanques i proteccions d’obres Subsecció 4a. Instal·lacions i activitats no sedentàries Secció 3a Usos del paisatge sobre les construccions Subsecció 1a. Façanes. Disposicions comunes Subsecció 2a. Façanes. Planta baixa Subsecció 3a. Façanes. Plantes pis Subsecció 4a. Façanes. Coronament Subsecció 5a. Mitgeres Subsecció 6a. Terrats i cobertes Secció 4a Usos del paisatge als espais lliures Secció 5a Usos del paisatge sobre l’espai aeri Secció 6a Usos del paisatge en altres situacions Secció 7a Infraestructures de comunicació Subsecció 1a. Regla general Subsecció 2a. Requisits i limitacions Subsecció 3a. Llicències Capítol II Ús excepcional del paisatge Secció 1a Disposicions generals Secció 2a Atorgament de l’autorització paisatgística en propie- tats privades Secció 3a Utilització d’elements del domini públic Secció 4a Conveni de col·laboració Secció 5a Efectes de l’autorització TÍTOL QUART INFRACCIONS I SANCIONS Capítol I Disposicions generals Capítol II Infraccions Capítol III Responsables, sancions, i procediment sancionador Disposicions addicionals Primera: Plànol de zonificació Segona: Esdeveniments excepcionals Disposicions transitòries Disposicions derogatòries Disposició final ANNEXOS 1. Plànol de zonificació 2. Rètols bandera homologats 3. Model del Certificat de Seguretat ORDENANÇA DELS USOS DEL PAISATGE URBÀ DE LA CIUTAT DE BARCELONA EXPOSICIÓ DE MOTIUS 1. El paisatge urbà és un dels elements del medi ambient urbà necessitat de protecció per a garantir a tots els habitants de la ciutat una adequada qualitat de vida. Per això, el paisatge urbà constitueix un inte- rès col·lectiu la satisfacció del qual es atribuïda per l’ordenament jurídic al municipi, en funció de l’abast local d’aquest interès. 2. El paisatge urbà, com a límit ambiental de les construccions i instal·lacions, diferent de les normes i a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000290 plans urbanístics, té el fonament legal de caràcter bà- sic en l’article 138 del TRLS 1992, encara vigent, i en els articles 107 i 247.1 del DL 1/1990, de les disposi- cions urbanístiques vigents a Catalunya. El paisatge urbà és, doncs, en el nostre ordenament jurídic, un concepte mediambiental, sense oblidar el seu indefu- gible aspecte urbanístic. La diferència entre ambdós aspectes juridicomaterials rau, fonamentalment, en el fet que els límits derivats de les normes urbanístiques a través dels plans responen a una visió anticipada de la ciutat mentre que els límits imposats per les normes ambientals del paisatge urbà es localitzen en la realitat física de la ciutat com un resultat de la seva història, sense que això impliqui, tanmateix, el seu estancament. 3. El contingut material del paisatge urbà no està malauradament desplegat en la legislació sectorial mediambiental ni urbanística, estatal ni autonòmica. Això ha plantejat la conveniència d’una regulació mu- nicipal. La possibilitat d’una regulació d’aquesta na- turalesa es fonamenta en la competència municipal en matèria urbanística i també en matèria de medi ambient (articles 25, 26 i 28 LBRL), així com en la presència d’un interès municipal inequívoc. La potes- tat d’ordenança dels ajuntaments, com a principal manifestació de l’autonomia local, pot exercir-se en el marc de la Llei (article 4.2 de la Carta Europea de l’Autonomia Local) i no només en execució d’una Llei que li serveixi de cobertura. En particular, la potestat d’ordenança de l’Ajuntament de Barcelona ha rebut un reconeixement explícit en els articles 26 i 82 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta munici- pal de Barcelona. 4. En el desplegament material del concepte de paisatge urbà s’han diferenciat, des de la perspecti- va dels drets dels ciutadans, tres nivells: a) el dret col·lectiu dels ciutadans al paisatge urbà heretat de les generacions precedents com un dels elements del medi ambient urbà (article 45.1 CE); b) el dret in- dividual de les persones que es troben en una situa- ció molt determinada respecte del paisatge urbà i c) el dret individual que, tan sols per raons d’interès públic, sorgeix en els comptats supòsits d’obertura expressa, mitjançant un acte administratiu general, a un gaudi excepcional del paisatge urbà. Aquests tres nivells són tinguts en compte en la regulació municipal i cada un d’ells desplega la seva eficàcia institucional com una manifestació diferenciada del dret al gaudi del paisatge urbà, en perfecte equilibri entre ells. 5. El dret col·lectiu a gaudir del paisatge urbà cons- titueix un límit, fins i tot constitucional, per a qualsevol de les formes dels possibles drets individuals que en un segon i tercer nivell regula l’Ordenança. El gaudi del paisatge urbà que deriva d’un dret preexistent a la intervenció municipal es qualifica com a ús natural, compatible per definició amb el dret col·lectiu abans esmentat. Per contra, el dret que, en determinades circumstàncies d’interès públic, pot néixer d’un acte administratiu general d’obertura a l’ús excepcional, suposa, en principi, una restricció temporal del dret col·lectiu que exigeix una reparació ambiental per tal de garantir aquell equilibri. 6. L’ús natural del paisatge respon a la perspectiva urbanística de control de la conservació i desenvolu- pament de la ciutat en determinats aspectes que po- drien afectar la seva percepció visual i estètica (arti- cle 107 en relació a l’article 247.1 del DL 1/1990). Per tant, la tècnica d’intervenció administrativa no es altra que la llicència urbanística tradicional, sotmesa a ter- mini en el cas de la llicència de publicitat com a subs- pècie d’aquesta. Tanmateix, en el contingut de la lli- cència urbanística cal tenir en compte, a més de les normes urbanístiques materials, les normes d’aques- ta Ordenança encaminades a garantir l’harmonia i les perspectives del paisatge urbà. L’ús excepcional del paisatge urbà es refereix a formes de gaudi del pai- satge, en principi prohibides, que tanmateix es per- meten en circumstàncies molt limitades i per causes d’interès públic perfectament objectivades en l’Orde- nança. La distinció entre l’ús natural i l’ús excepcional no rau, en definitiva, en una diferent naturalesa de cada llicència o autorització, en ambdós casos regla- da, ni en el seu doble fonament jurídic (urbanístic i ambiental), sinó en el fet que l’ús excepcional només es permet en els supòsits d’interès públic que l’Orde- nança predetermina quan, a més, es dicti un acte ad- ministratiu d’intermedi entre l’Ordenança i l’autoritza- ció, que opera com acte d’obertura a l’ús excepcional en determinades condicions. 7. En atenció a les seves característiques arquitec- tòniques i comercials dels diferents indrets de la ciu- tat, s’han fixat, en alguns casos, diferents graus de densitat interventora en l’ús natural del paisatge urbà, estructurats territorialment en zones. Aquestes que- den delimitades segons un plànol de zonificació per cada Districte, que s’adjunta com a annex a l’Orde- nança. Es distingeix, així, entre les normes d’aplica- ció general a tota la ciutat mentre no es digui una al- tra cosa en l’Ordenança, i les normes especials, pròpies de les zones de prohibició, de restricció o de transició, segons el major o menor grau d’intervenció administrativa atorgat a l’Administració municipal pel manteniment d’un paisatge urbà harmònic, estètic i respectuós amb les perspectives de les construc- cions historicoartístiques, tradicionals i típiques. 8. L’ús excepcional està sotmès a les limitacions següents: a) Només podrà tenir lloc en cas de rehabi- litació de façanes i en els casos en què es dictin ac- tes administratius generals d’obertura a aquest tipus d’ús. b) Durada temporal de l’ús. c) Obligació de la reparació de l’impacte ambiental sobre el dret col·lec- tiu dels ciutadans a gaudir del paisatge urbà com a patrimoni comú en proporció a l’esmentat impacte i al rendiment de què l’ús excepcional sigui susceptible; d) Existència d’un marge d’apreciació municipal en l’atorgament de l’autorització corresponent en funció de l’interès públic manifestat amb caràcter previ mit- jançant l’acte administratiu general i en funció de l’im- pacte temporalment sostenible i la seva reparació. e) Canalització de l’autorització ambiental a través de la tècnica convencional, si bé aquesta tindrà un caràcter potestatiu. L’Administració municipal autolimita, a tra- vés del conveni, la seva potestat d’apreciació a bene- fici de la persona que reuneixi els requisits reglamen- taris o resulti escollida en cas de licitació. A l’ensems, ambdues parts quantifiquen l’alea de la reparació am- biental evitant els conflictes que podrien sorgir per aquesta causa. 9. D’acord amb el principi de la igualtat, l’autoritza- ció de l’ús excepcional del paisatge urbà a través de béns de domini públic exigeix els tràmits licitatoris en cas que l’Administració municipal limiti la concurrèn- cia. La licitació, però, es regirà per les normes espe- NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 291 cials de preparació i adjudicació establertes en l’Or- denança, distintes de les que regula pels contractes típics de legislació de contractes de les administra- cions públiques, atesa la naturalesa atípica del con- veni. Paral·lelament, l’autorització de l’ús excepcional del paisatge urbà a través de béns de particulars serà el resultat de l’acabament del procediment que haurà de seguir a la seva sol·licitud. 10. Són elements del paisatge urbà els espais pú- blics, les construccions (sobretot les que integren el patrimoni cultural), els espais lliures d’edificació –edi- ficables o no– i l’espai aeri. Els agents contaminants d’aquests elements són els que afecten, sobretot, la percepció visual, estètica i de seguretat (façanes del edificis, publicitat, antenes, tendals i qualsevol altra instal·lació accessòria a les construccions o a la resta d’elements del paisatge urbà). 11. L’Ordenança s’estructura, així, en quatre títols (Disposicions generals, Usos públics del paisatge urbà, Usos privats del paisatge urbà, i Infraccions i sancions), unes disposicions addicionals, unes dispo- sicions transitòries, unes disposicions derogatòries i una disposició final. En conseqüència, queden refo- ses i actualitzades i, per tant, derogades les Orde- nances següents: – Publicitat i instal·lacions publicitàries. – Instal·lació d’antenes. – Conservació dels paraments exteriors dels edificis. 12. Aquesta Ordenança té el caràcter de norma es- pecial en relació a l’Ordenança metropolitana d’edifi- cació que continua en vigor. TÍTOL PRIMER DISPOSICIONS GENERALS Capítol I Abast i finalitats Article 1. Abast i àmbit d’aplicació 1. En el marc de la competència ambiental i urbanís- tica atribuïda als municipis, s’estableixen en aquesta Ordenança les normes reguladores de la protecció i fo- ment del paisatge urbà, com també el règim dels usos dels seus elements en un sistema de desenvolupa- ment urbà sostenible. 2. Se sotmeten a l’àmbit d’aplicació d’aquesta Or- denança, d’una banda, els usos o activitats públiques i privades que es produeixin en el terme municipal de Barcelona i que incideixin en el paisatge urbà de la ciutat i, d’una altra, els aspectes concrets relatius a la conservació i manteniment dels paraments exteriors dels edificis. Article 2. Finalitat i objecte Aquesta Ordenança regula el dret col·lectiu dels ciutadans a gaudir d’un paisatge urbà harmònic, com també el dret individual a utilitzar-lo en el seu interès sempre que la intensitat d’aquesta utilització no tren- qui l’harmonia o desfiguri les perspectives dels con- junts urbans que integren la ciutat, sobretot en els seus aspectes historicoartístics típics i tradicionals. Aquesta Ordenança té per objecte específic: 1. La protecció, el manteniment i la millora dels va- lors fonamentals del paisatge urbà, i la imatge de la ciutat de Barcelona. 2. La protecció, la conservació, la valoració, la res- tauració, l’acreixement, la difusió i el foment i defensa dels valors artístics, històrics, arqueològics, típics o tradicionals del patrimoni arquitectònic de la ciutat, i dels seus elements naturals i urbans d’interès. 3. El suport i l’impuls de l’ús ordenat i racional del paisatge urbà, com a instrument decisiu per a la con- servació de l’entorn. 4. El desenvolupament de la participació de la so- cietat civil i del sector privat, tant en la responsabilitat del manteniment, com en la directa recuperació del paisatge. 5. La coordinació de totes les parts que intervenen en el modelatge del paisatge urbà. 6. El respecte al caràcter dinàmic del paisatge urbà, amb la introducció del concepte de gestió, tant dels usos públics com dels usos privats que el con- formen. 7. La protecció específica dels elements fonamen- tals del paisatge urbà com també els paraments exte- riors dels edificis. Capítol II Definicions Article 3. El paisatge urbà com a dret col·lectiu. 1. El paisatge urbà és un valor ambiental, jurídica- ment protegible, constituït per un conjunt d’elements naturals o culturals, públics o privats, temporals o per- manents, de caràcter sensorial, configuradors d’una determinada imatge de ciutat. 2. El paisatge urbà com a element ambiental digne de protecció respon a la consciència cultural, estètica i de seguretat dels habitants de la ciutat en cada mo- ment històric. 3. L’Ajuntament té competència, d’acord amb els articles 26 i 28 LBRL, l’article 138 del TRLS de 1992 i l’article 107 del DL 1/1990, de 12 de juliol, que aprova la refosa de les disposicions urbanístiques de Catalu- nya per a la regulació de l’ús del paisatge urbà, tant en el cas en què els elements que li serveixin de su- port siguin de naturalesa pública com en el de propie- tat privada. 4. Els veïns tenen el dret al manteniment i a la mi- llora dels nivells de qualitat del paisatge urbà exigi- bles d’acord amb l’ordenament estatal i autonòmics vigents i aquesta Ordenança. 5. Al mateix temps, tots el veïns i, en especial, els que siguin agents contaminants potencials, inclosa l’Administració municipal i les altres administracions públiques, tenen el deure de complir les normes con- tingudes en aquesta Ordenança. Article 4. Ús natural del paisatge urbà 1. L’ús natural del paisatge és aquell en virtut del qual les persones intervenen, en els termes previstos en aquesta Ordenança, en el seu profit (funcional, es- tètic, econòmic, etc.) sense causar distorsió en el dret col·lectiu a la percepció d’un paisatge urbà harmònic que tenen els altres ciutadans. 2. Constitueixen, per tant, ús natural del paisatge urbà totes les activitats que, a l’empara d’un dret sub- jectiu previ, reconegut directament per aquesta Orde- nança, exerceixin els ciutadans en el domini públic, les construccions i els espais lliures, ajustant-se a les normes del capítol I del títol III. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000292 Article 5. Ús excepcional del paisatge urbà 1. L’ús excepcional del paisatge urbà és aquell en virtut del qual les persones hi intervenen en el seu profit (funcional, estètic, econòmic, etc.) interferint o alterant, ni que sigui temporalment, el dret col·lectiu a gaudir d’un paisatge urbà harmònic. 2. Constitueixen, per tant, ús excepcional del paisatge urbà les activitats, en principi prohibides, que exerceixin els ciutadans, en els casos taxats en el capítol II del títol III d’aquesta Ordenança, en les construccions, espais lliures i domini públic fora dels supòsits regulats en el capítol I del mateix títol. 3. L’ús excepcional inclou sempre el compromís de recuperar adequadament en millores de ciutat l’im- pacte ocasionat. L’autorització ponderarà l’impacte paisatgístic, la proporcionalitat de la reparació i les unitats d’ús del paisatge en espai i temps. Article 6. Identificació 1. S’entén per identificació tota acció encaminada a difondre entre el públic la informació de l’existència d’una activitat en el mateix indret on aquesta es du a terme. 2. Constitueixen ús d’identificació els missatges que indiquin la denominació social de persones físi- ques o jurídiques, el seu logotip o l’exercici d’una acti- vitat, sigui mercantil, industrial, professional o de ser- veis, exercida directament per aquestes persones a l’immoble on la identificació s’instal·li. 3. S’admeten els logotips o marques comercials no pròpies com a activitats d’identificació només en cas que corresponguin a l’únic producte objecte de l’activitat. 4. Constitueixen ús d’identificació les banderes i escuts representatius de països, estats, estaments oficials, organismes públics, partits polítics, centres culturals i religiosos, clubs esportius, recreatius i or- ganismes similars. En tot cas, les banderes que s’ex- hibeixin amb caràcter fix o permanent han de ser instal·lades sobre un pal i han de ser netes i en bon estat de conservació. 5. Els motius, figures, color i forma dels diferents elements destinats a la identificació no han de produir efectes discordants o estranys en relació a l’entorn on s’instal·lin aquests elements. 6. La llicència municipal d’identificació serà vigent mentre existeixi l’element o l’activitat que es pretén identificar. Article 7. Publicitat 1. S’entén per publicitat tota acció encaminada a difondre entre el públic marques, símbols o qualsevol tipus d’informació de productes i de serveis, amb la fi- nalitat de promoure, de forma directa o indirecta, el consum, el coneixement o la contractació de béns mobles o immobles o de serveis. 2. Constitueixen publicitat les pancartes, els car- tells o imatges similars que faciliten informació adre- çada a la venda o lloguer de locals i d’habitatges. Als efectes d’aquesta Ordenança, es considera com a publicitat les mencions i reconeixements de patroci- nis, llevat de les plaques o imatges similars autoritza- des expressament per l’Administració amb caràcter permanent. 3. La llicència de publicitat sempre és per un termi- ni limitat. Article 8. Altres agents de contaminació potencial del paisatge urbà Es consideren, també, agents potencialment conta- minats del paisatge urbà les instal·lacions tècniques de les construccions o de la resta d’elements del pai- satge urbà que hi poden incidir negativament, com també les alarmes, antenes, aparells d’aire condi- cionat, captadors solars, tendals o qualsevol altra ins- tal·lació que imposi l’evolució socioeconòmica o tec- nològica. Aquestes instal·lacions s’hauran d’ajustar a les normes d’aquesta Ordenança, l’Ordenança metro- politana d’edificació i les ordenances específiques que, si és el cas, les regulen. Capítol III Zonificació Article 9. Nivells d’aplicació 1. Segons les condicions socioeconòmiques i els valors culturals del diferents indrets de la ciutat, es preveuen, a efectes de l’exercici de l’activitat d’identi- ficació i de publicitat, diferents intensitats d’aplicació de l’Ordenança que es corresponen amb la tipologia de les zones que queden fixades en el plànol incorpo- rat al seu text com a annex. 2. La zonificació, a efectes de l’aplicació de l’Orde- nança, és susceptible de variació amb els mateixos tràmits exigits per a la modificació d’aquella o, alter- nativament, d’acord amb el procediment següent: a) Aprovació de la modificació pel Consell de Dis- tricte afectat, amb informe favorable de l’òrgan competent per a la protecció i millora del paisat- ge urbà. b) Informació pública pel termini d’un més. c) Aprovació definitiva pel Consell Plenari Municipal. 3. Existiran les tres zones especials següents: a) Zona de prohibició (conjunts o edificis catalogats i el seu entorn, segons declaració autonòmica o d’Administració pública d’àmbit més ampli, siste- mes generals, cementiris, i zones naturals i espais verds). b) Zona de restricció (conjunts o edificis catalogats i el seu entorn, amb nivells municipals de protecció i altres que es determinin). c) Zona de transició (espais d’activitat comercial in- tensa o urbanísticament no consolidats i altres que es determinin). 4. Els espais no compresos en cap de les zones especials es consideren, a efectes del capítol I del títol III, zona d’aplicació general de les normes d’aquesta Ordenança. 5. A cadascuna de les zones definides en el parà- graf tercer es podrà establir, d’acord amb el procedi- ment que es regula en el paràgraf 2 d’aquest article, diferents gradacions atenent la tipologia arquitectòni- ca i al caràcter permanent o temporal, respectiva- ment, de l’ús de què es tracti. 6. Per raons de la singularitat i especials caracte- rístiques urbanes, i seguint el mateix procediment, es podrà delimitar zones de transició, denominades en els plànols de zonificació “zona de transició II”, on es desenvolupin projectes concrets de presència publici- tària, d’identificació o d’altres potencialment contami- nants. Aquests projectes hauran de preveure, de ma- nera especial, l’impacte visual i argumentar la seva adequació al conjunt arquitectònic global, com també NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 293 s’haurà de considerar la restitució dels elements del paisatge urbà al seu estat original. Article 10. Normes especials de les zones de restricció i de les zones de transició 1. En la zona d’aplicació general regirà l’Ordenan- ça en el termes establerts amb caràcter no específic en el seu capítol I del títol III. 2. En les zones de prohibició i restricció i en la zona de transició s’aplicaran les normes d’aquesta Ordenança amb les especificacions o limitacions es- pecials previstes per a aquestes zones en el capítol I del títol III. Capítol IV Sotmetiment a llicència municipal prèvia Article 11. Activitats subjectes a llicència prèvia 1. Les obres i activitats d’identificació i publicitàries estan subjectes a llicència municipal prèvia amb les excepcions que es deriven d’aquesta Ordenança i les que, en casos especials, pugui determinar l’Alcaldia. 2. Les obres i activitats distintes de les previstes en el paràgraf anterior estan subjectes a llicència munici- pal prèvia quan així ho determini l’ordenament urba- nístic i, en especial, l’Ordenança metropolitana d’edi- ficació. 3. Els titulars de les llicències tenen l’obligació de mantenir les instal·lacions i suports en bon estat de conservació durant tot el temps de la seva vigència. 4. Els titulars de les llicències han d’haver fet el pa- gament de les exaccions fiscals que corresponguin o la quantitat de reparació ambiental convinguda en el corresponent conveni de col·laboració per al foment del paisatge urbà, seguint la normativa específica que reguli els mitjans tècnics que utilitzin i disposar, quan escaigui, d’una pòlissa d’assegurances que cobreixi els possibles danys derivats de la col·locació i explo- tació dels elements i suports. 5. La no exigència de llicència municipal no exone- ra del compliment de les obligacions imposades per aquesta Ordenança ni de les sancions que, en cas d’incompliment, podran imposar-se. Article 12. Llicències 1. Les llicències d’identificació i de publicitat tindran caràcter temporal en els termes que fixa aquesta Or- denança. 2. Les llicències de publicitat s’anomenen, a efec- tes d’aquesta Ordenança, autoritzacions paisatgísti- ques en el cas que l’activitat autoritzada afecti el pai- satge urbà amb caràcter excepcional tal com es disposa al capítol II del títol III. 3. L’acreditació de la titularitat de les instal·la- cions necessàries per efectuar un ús publicitari del paisatge urbà s’haurà de fer exclusivament mitjan- çant la indicació del número de la llicència urbanís- tica o de l’autorització paisatgística que correspon- gui a la instal·lació, seguit de la data de caducitat, col·locats expressament i de forma visible sobre aquesta. 4. L’acreditació de la titularitat de les instal·lacions necessàries per a la identificació s’haurà de fer ex- clusivament pel número de la llicència municipal si aquesta és de data posterior a l’entrada en vigor d’aquesta Ordenança. 5. Quan la instal·lació no estigui identificada pel nú- mero esmentat o quan aquest no es correspongui amb l’existent als arxius municipals, serà considera- da, en principi, com a clandestina i, per tant, manca- da de titular. 6. No caldrà llicència municipal, excepte en els ca- sos de instal·lacions lluminoses particulars o per afec- tar monuments historicoartístics o edificis inclosos en el catàleg del patrimoni arquitectònic historicoartístic i quan així ho exigeixi l’ordenament jurídic vigent, per als usos següents: a) Les plaques i escuts indicatius de dependències públiques, seus de representacions oficials es- trangeres, hospitals, clíniques i dispensaris, activi- tats professionals i similars col·locades sobre por- tes d’accés o a prop. b) Les banderes, banderoles o estendards i ele- ments similars representatius dels diferents paï- sos, estats, organismes oficials, centres culturals, religiosos, esportius, polítics, col·legis professio- nals i centres amb activitats similars. c) Els anuncis col·locats a l’interior de portes, vitrines o aparadors d’establiments comercials que es li- mitin a indicar els horaris en què estan oberts al públic, els preus dels articles en venda, els motius d’un possible tancament temporal, de trasllat, li- quidacions o rebaixes i altres de similars, sempre amb caràcter circumstancial. d) Els anuncis que es limitin a indicar les situacions de venda o lloguer d’un immoble de nova cons- trucció, col·locats en aquest durant un any, a comptar des de l’acabament de les obres. Article 13. El conveni de col·laboració com a tècnica de gestió del paisatge urbà 1. L’ús excepcional del paisatge urbà mitjançant anuncis publicitaris en elements de propietat privada podrà ser objecte de sol·licitud d’autorització paisat- gística pel seu promotor, amb la conformitat dels pro- pietaris afectats, dintre dels casos i en les condicions taxades. El procediment d’atorgament o denegació podrà tenir un acabament convencional, d’acord amb l’article 88 de la Llei del procediment administratiu comú i el RD, de 5 de agost de 1994, que regula el procediment d’atorgament d’autoritzacions. 2. L’ús excepcional del paisatge urbà, mitjançant publicitat en elements del domini públic, podrà ser ob- jecte, quan quedi justificat per raons d’interès públic, en els mateixos casos i condicions taxades en el ca- pítol II del títol III d’un conveni de col·laboració el qual es regirà en els seus actes preparatoris i d’adjudica- ció per les normes especials establertes en aquesta Ordenança. 3. El conveni, en tots dos supòsits, haurà de conte- nir les característiques de l’ús excepcional projectat en el marc d’aquesta Ordenança, i el compromís de reparació de l’impacte paisatgístic en proporció als danys que pugui causar al dret col·lectiu dels veïns a gaudir d’un paisatge urbà adient. 4. La reparació ambiental podrà ser dinerària o en espècie segons que es determini en l’autorització o en el conveni. En altre cas, haurà de ser dinerària. Si fos en espècie, haurà d’avaluar-se monetàriament el seu cost. 5. Queden prohibits els convenis o autoritzacions de publicitat quan els productes anunciats siguin el tabac i l’alcohol en els termes legalment establerts. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000294 Article 14. La Comissió mixta de protecció del paisatge urbà Es crea la Comissió mixta de protecció del paisat- ge urbà com a òrgan d’assessorament, a fi de garan- tir, en els casos d’interpretació dubtosa d’aquesta Or- denança, la seva aplicació i per emetre informe en els supòsits de nova col·locació de mobiliari urbà o altres instal·lacions municipals i en el cas de llicències de publicitat i identificació sobre mitgeres, coronament o cobertes dels edificis i d’obres o instal·lacions provi- sionals que ocupin la via pública. L’adscripció orgànica, la composició, les funcions i el règimen de funcionament de la Comissió mixta, en la qual estaran representats, a més del districte on tingui lloc l’actuació que motivi l’informe, els sectors socials i professionals afectats, es determinarà per reglament orgànic o, amb caràcter provisional, per decret de l’Alcaldia. TÍTOL SEGON USOS PÚBLICS DEL PAISATGE URBÀ Article 15. Mobiliari urbà i instal·lacions públiques municipals o dels concessionaris de l’Ajuntament de Barcelona 1. Amb ocasió de la planificació, el disseny i la col·locació d’elements de mobiliari urbà i d’instal·la- cions municipals, els serveis competents, en cada cas, hauran de respectar els models aprovats per la Comissió de Govern i els criteris de col·locació de mobiliari decretats per l’Alcaldia. També hauran de deixar constància escrita, en l’expedient que es tra- miti, del compliment de les normes d’aquesta Orde- nança a fi d’obtenir la màxima harmonia en el pai- satge. Als mateixos efectes, en el plec de clàusules administratives per a l’adjudicació d’instal·lacions de mobiliari urbà es valorarà especialment el menor im- pacte paisatgístic. 2. La publicitat o identificació en els elements del mobiliari urbà queda limitada als quioscos, marquesi- nes d’autobusos, panells d’informació municipal i aquells altres elements disposats a aquest efecte per l’Ajuntament. 3. En tot cas, no s’admet l’activitat publicitària o d’identificació mitjançant banderoles suspeses dels fanals o d’altres elements del mobiliari urbà no dispo- sats per aquest ús. Article 16. Vehicles de transport i servei públic municipal o metropolità Les característiques cromàtiques i d’imatge exte- rior dels vehicles de transport i servei públic són objecte de protecció a fi de preservar el caràcter em- blemàtic que aquests tipus d’elements urbans confe- reixen a la ciutat. Queda prohibida la utilització de ve- hicles i instal·lacions de transport i servei públic com a suport de publicitat fora dels espais reservats o aprovats per l’Ajuntament amb aquesta destinació. Article 17. Mobiliari urbà i instal·lacions públiques d’altres administracions Al efectes de verificar el seu impacte paisatgístic, caldrà llicència municipal expressa per a la col·lo- cació d’elements de mobiliari dels concessionaris de serveis públics o concessionaris de l’ús privatiu de béns de domini públic d’administracions publi- ques diferents de la municipal. TÍTOL TERCER USOS PRIVATS DEL PAISATGE URBÀ Capítol I Ús natural del paisatge Secció 1a Disposicions generals Article 18. Control de la contaminació del paisatge urbà 1. L’ús natural, definit conforme a l’article 4 d’aques- ta Ordenança, no requereix una altra autorització mu- nicipal expressa que la que sigui necessària per a dur a terme obres i activitats sotmeses a llicència d’obres o per a l’ús especial o privatiu del domini públic munici- pal o les que estableixin altres disposicions legals o re- glamentàries. 2. L’Ajuntament, en ocasió de la resolució d’expe- dients d’autorització d’usos especials i de conces- sions de l’ús privatiu del domini públic, i en ocasió de la resolució dels expedients de llicències urbanísti- ques i llicències ambientals, comprovarà si els usos, les obres, les instal·lacions i les activitats per als quals es demana llicència s’ajusten, en allò que afecti el paisatge urbà, a aquesta Ordenança, i es farà constar així en la autorització o llicència atorgada. 3. L’Ajuntament durà a terme les inspeccions que cregui oportunes per comprovar si els usos, les obres, les instal·lacions i les activitats que porten a terme els particulars, sigui amb llicència o sense, s’ajusten, en allò que afecti al paisatge urbà, a aquesta Ordenança. 4. Quan els serveis municipals adverteixin que un ús, una obra o una instal·lació no s’ajustin a aquesta Ordenança, ordenaran la paralització i la restauració de la realitat física alterada a càrrec del seu titular. 5. L’Ajuntament pot ordenar l’execució de les obres necessàries per conservar les condicions de segure- tat i d’ornament públic de les edificacions i altres ele- ments del paisatge urbà. Igualment, per motius arqui- tectònics de composició o estètics, l’Ajuntament pot ordenar l’execució d’obres de conservació, de refor- ma i endreçament de façanes o d’espais visibles des de la via pública o la restitució del paisatge urbà, sen- se perjudici de les normes específiques que altres ar- ticles d’aquesta Ordenança contenen sobre aquesta matèria. 6. Les llicències o autoritzacions municipals que autoritzin activitats exclusivament publicitàries tindran vigència per un any. Amb tot, la renovació de la lli- cència tindrà caràcter preferent durant quatre anys i, en aquest període, per acomplir el tràmit de renova- ció, s’exigirà únicament l’acreditació del bon estat de manteniment de la instal·lació. Article 19. Prohibicions genèriques a) No es permet la col·locació de suports publicitaris que, per la seva ubicació, forma, color, disseny o inscripcions, impedeixin la visibilitat del conductor o del vianant, es puguin confondre amb els se- nyals de trànsit o perjudiquin la seguretat viària. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 295 Tampoc s’admeten les instal·lacions publicitàries que produeixin enlluernament, fatiga o molèsties als sentits. En les zones de servitud i afectació de carreteres, s’aplicaran les limitacions que esta- bleixi la legislació vigent. b) No es permet la instal·lació de suports publicitaris que afectin les llums, les vistes o l’accés a les de- pendències dels edificis. c) No es poden utilitzar materials combustibles amb una resistència al foc inferior a 240 minuts (RF-240) en les instal·lacions publicitàries que estiguin a menys de 30 m de zones forestals o de vegetació abundant. d) No s’admet la publicitat en aquells indrets que difi- cultin o impedeixin la contemplació, dels d’espais públics, d’edificis, elements o conjunts monumen- tals, finques enjardinades, perspectives urbanes o paisatgístiques de caràcter monumental, típic o tradicional, sempre que hagin estat inventariades o catalogades per un organisme oficial. e) No s’admet la publicitat sobre els temples, els ce- mentiris, les estàtues, els monuments, les fonts, els equipaments, els serveis públics, les zones naturals i els espais verds. f) Es prohibeixen totes les activitats publicitàries en els parcs forestals (públics o privats) i en les fin- ques amb masses arbòries, siguin de titularitat pú- blica o privada. g) No s’admeten els suports publicitaris suspesos sobre la calçada o l’espai públic, o ancorats sobre la via pública o els seus elements. h) Es tindrà en compte la prohibició de publicitat en els elements del mobiliari urbà que no siguin quioscos, marquesines d’autobusos, panells d’in- formació municipal o aquells altres elements dis- posats a aquest efecte per l’Ajuntament mitjan- çant la corresponent contracta o concessió. i) No es permet la publicitat quan els productes anunciats siguin el tabac i l’alcohol en les con- dicions previstes per les normes que siguin d’a- plicació. j) No es permet la col·locació de suports publicitaris que per la seva capacitat lumínica produeixin un augment de la contaminació en aquest àmbit. k) No es podran concedir a precari, en els termes previstos en la legislació urbanística, activitats d’identificació o publicitàries no autoritzades ex- pressament per aquesta Ordenança, salvat els supòsits d’ús excepcional. l) En general, es prohibeix la colocació de cartells, adhesius, pictogrames o similars, sobre qualsevol element del paisatge urbà que no estigui expres- sament previst per a aquesta finalitat. També res- ta prohibida l’aplicació de grafits o pintades sobre qualsevol element del paisatge urbà, si no es dis- posa d’autorització expressa. Article 20. Documentació complementària de les sol·licituds d’obres de nova planta o de rehabilitació integral 1. A l’efecte que l’òrgan urbanístic pugui verificar el control de l’adequació a aquesta Ordenança dels usos del paisatge per als quals es demani llicència d’obres de nova planta o de rehabilitació integral, cal que a la sol·licitud s’adjunti, a més de la do- cumentació exigida per la normativa urbanística, la següent: a) Full normalitzat de justificació del compliment de les disposicions d’aquesta Ordenança, deguda- ment emplenat. b) Document d’anàlisi de l’impacte i harmonització amb l’entorn, que comprendrà la informació sobre la situació inicial, amb especificacions de les dis- continuïtats del paisatge, i la previsió de la situa- ció final, amb especificacions del compliment de les mesures correctores per eliminar aquelles dis- continuïtats. 2. Tanmateix, la sol·licitud, la competència i el procediment, tant en el cas d’obres de nova planta i de rehabilitació integral com en el cas d’obres i ac- tuacions puntuals que puguin incidir sobre el paisat- ge urbà, se seguiran regint per allò que disposa l’Or- denança metropolitana d’edificació i altres normes d’aplicació. Article 21. Procediment de les llicències de publicitat 1. Les sol·licituds de llicència municipal de publici- tat hauran de ser presentades per les persones natu- rals o jurídiques interessades o, en el seu cas, per agències de publicitat inscrites en el registre corres- ponent. 2. A l’efecte de verificar el control de l’adequació a aquesta Ordenança dels usos publicitaris o d’identifi- cació del paisatge cal que la sol·licitud s’acompanyi de la documentació següent: a) L’especificada en els corresponents articles que regulen les condicions d’ús en els elements on se situa la publicitat o identificació. b) Memòria descriptiva. c) Certificat de seguretat que acrediti el bon estat de conservació de la finca, en les condicions de- terminades a la disposició transitòria segona d’a- questa Ordenança. d) Memòria tècnica, amb especificació de materials, color i potència elèctrica. En el cas d’un element publicitari de grans dimensions es trametrà adjun- ta una memòria sobre l’impacte ambiental de l’en- torn urbà i paisatgístic. e) Documentació gràfica, que comprendrà els alçats, les plantes i les seccions verticals acotades, fent referència als elements constructius veïns: bal- cons, portes, ornamentació, etc. f) Fotografies (18 x 24) que reflecteixin l’estat origi- nal de l’espai sobre el qual es pretén intervenir. g) Fotomuntatge (18 x 24) de l’efecte final de l’ac- tuació. 3. Per als rètols lluminosos situats en mitgeres, co- ronacions o terrats, caldrà a més: a) Assumeix d’obra visat, o, quan escaigui, projecte tècnic, a escala i acotat, visat pel col·legi profes- sional corresponent, per duplicat. b) Dictamen sobre l’impacte ambiental produït per vibracions, sorolls o enlluernament sobre els ocupants de l’edifici on s’instal·li i en un radi de 50 m, garantint el compliment de les disposicions vigents en aquesta matèria. c) Aval bancari per import equivalent al 20% del cost de la instal·lació i per un termini de sis mesos i acceptació que en cas d’incompliment d’algun re- quisit de la llicència, l’Ajuntament podrà procedir a l’execució subsidiària. 4. La sol·licitud de llicència ha d’anar acompanyada de la documentación exigida per l’article 29 de les Or- denances metropolitanes d’edificació, la que exigei- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000296 xen les Ordenances fiscals vigents i la prevista en aquesta Ordenança. 5. La sol·licitud serà sotmesa a informe dels ser- veis tècnics municipals i, si escau, de la Comissió mixta de protecció del paisatge urbà a què es refereix l’article 14 d’aquesta Ordenança. 6. Un cop concedida la llicència, l’interessat procedi- rà a executar la instal·lació. L’Administració municipal expedirà la cèdula de senyalització, en la qual consta- rà el número de llicència i l’any de l’atorgament. La cè- dula de senyalització s’ha d’exhibir en un lloc visible del local o s’adherirà a la instal·lació autoritzada. 7. La llicència serà atorgada per l’òrgan que sigui competent per a la concessió de les obres menors. Secció 2a Usos privats del paisatge en els espais públics Subsecció 1a Preliminar Article 22. Adequació a les normes d’aquesta Ordenança 1. Els usos, les obres i les activitats privades que es portin a terme sobre béns, mobles o immobles, pertanyents al domini públic municipal, que requerei- xin l’autorització administrativa per a l’ús especial o privatiu del domini públic i la llicència d’obres, seran objecte de comprovació de la seva adequació a les disposicions d’aquesta Ordenança en ocasió de la tramitació dels expedients respectius. Els serveis tèc- nics municipals que emetin l’informe en relació a l’adequació del projecte al dret, verificaran, també, que es compleixin les determinacions d’aquesta Or- denança. 2. Els usos i les activitats privades que es duguin a terme a la via pública en virtut de l’ús comú general, no subjecte a llicència, poden ser objecte d’inspecció pels serveis municipals, i se n’ordenarà la cessació o la reti- rada quan l’Administració municipal consideri, raona- dament, que afecten negativament el paisatge urbà. Article 23. Activitats d’identificació 1. Les activitats d’identificació es poden fer sobre els elements disposats a aquest efecte per l’Ajunta- ment en els espais de domini públic. 2. Queda prohibida la instal·lació d’elements d’iden- tificació sobre elements de domini públic municipal que no estiguin, especialment, destinats a aquesta finalitat. Article 24. Activitats de publicitat 1. Les activitats anunciadores o de publicitat en els espais de domini públic es poden fer en les condi- cions establertes i sobre els elements disposats a aquest efecte per l’Ajuntament. 2. Queden prohibides les activitats anunciadores o de publicitat sobre elements de domini públic que no estiguin especialment destinats a aquesta finalitat. Subsecció 2a Construccions o instal·lacions fixes Article 25. Instal·lacions fixes a la via pública 1. Les instal·lacions fixes situades a la via pública han de contribuir a l’ornament ciutadà amb les mesu- res següents: a) Els materials constructius que les constitueixin han de ser adequats a l’entorn. b) No seran suport de publicitat, excepte quan aques- ta estigui prevista a les condicions de la concessió. c) Romandran sempre en perfecte estat de conser- vació i netedat, i qualsevol pintada, desperfecte o element enganxat serà eliminat immediatament pel seu titular. d) Les instal·lacions especials que continguin apa- rells de rellotgeria horària, senyalització climatolò- gica, telèfon públic, papereres, etc. han d’estar sempre en perfecte estat de conservació i funcio- nament. 2. Les construccions fixes autoritzades per l’Ajunta- ment a la via pública –quioscos de diaris, de revistes i de flors, cabines de l’Organització Nacional de Cecs d’Espanya, cabines de telèfon, bústies de correus, construccions per a serveis públics, assortidors de combustible per a vehicles de motor, construccions annexes als mercats i les altres que es puguin autorit- zar– se sotmeten al règim següent: a) A l’expedient d’autorització, l’òrgan municipal com- petent hi haurà d’avaluar i fer referència expressa al compliment d’aquesta Ordenança en relació al seu disseny i nombre d’elements i localització. b) Ni les construccions ni cap dels elements que les integren no poden ser utilitzats com a suport de l’exhibició de missatges publicitaris de cap classe, excepte els missatges d’identificació en relació als serveis prestats, els quals només pot signar l’em- presa titular de l’ús. c) Els titulars de les construccions fixes esmentades, les mantindran, en tot moment, lliures de pintades i cartells, i en l’estat adequat de conservació, tal com varen ser autoritzades. A aquest efecte, els ti- tulars hauran de dipositar a l’Ajuntament el contrac- te de manteniment de les instal·lacions pel termini de permanència prevista d’aquestes construccions. Subsecció 3a Tanques i proteccions d’obres Article 26. Definició A l’efecte d’aquesta Ordenança, constitueixen tan- ca d’obra els elements no permanents destinats a la protecció de les obres per evitar l’accessibilitat i els accidents. Article 27. Obligació del propietari i de l’empresa constructora 1. El propietari de les tanques i les bastides d’obra i l’empresa constructora que les utilitzi han de mante- nir-les en estat de decòrum i seguretat. 2. S’aplicaran amb caràcter supletori les condicions tècniques, de manteniment, seguretat i accessibilitat les disposicions del manual de qualitat de les obres de l’Ajuntament. Article 28. Condicions per a la construcció de tanques i la col·locació bastides Es permet la construcció de tanques i la col·locació de bastides en les condicions que es relacionen se- guidament: 1. Els tancaments d’obra a) Els tancaments d’obra han de ser homogenis en tota la seva extensió, fins a una alçada màxima NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 297 de 2,5 m. En carrers en pendent s’acceptarà graonats fins a 3 m d’alçada màxima. b) Els elements prefabricats del tancament d’obra, incloses les portes i els suports, seran tractats preferentment amb un únic color. c) Els tancaments d’obra de fàbrica tindran un aca- bat esquerdat i pintat, recomanant-se per a tots els seus elements els colors terra de la gamma dels ocre. d) Els tancaments d’obra, prefabricats, comptaran amb un tractament antigrafits i anticartells, que consistirà en una xarxa metàl·lica opaca electro- soldada a tota la superfície del pla exterior de la tanca, separada del parament. 2. Les bastides a) Les bastides que s’instal·lin a les obres de nova planta o de rehabilitació integral, o a les façanes per possibilitar-ne la neteja o rehabilitació, han de ser protegides per xarxes fixades adequadament, en perfecte estat de decòrum, i amb acompliment de la normativa sobre seguretat. b) Les bastides d’obra sobre espais d’ús públic dis- posaran de la preceptiva protecció en tota la seva superfície de projecció en planta fins al pla de fa- çana, per evitar la caiguda de materials a la via pública. Aquesta safata de protecció disposarà dels sistemes de desguàs per canalització o em- magatzematge de residus. c) Els espais ocupats per les bastides o els seus ele- ments de suport hauran de respectar la normativa vigent en matèria d’accessibilitat i barreres arqui- tectòniques, en especial el manual de qualitat de les obres de l’Ajuntament. Article 29. Activitats d’identificació Les activitats d’identificació es poden fer sobre les tanques de protecció d’obra privada, a partir del mo- ment de l’obtenció de la llicència d’obres i en les con- dicions que s’especifiquen seguidament: 1. La identificació de l’empresa promotora, de l’em- presa constructora i dels facultatius, el número de la llicència municipal i les dates de l’inici i de final d’o- bra, en un mateix rètol, a efectes informatius, s’ajus- tarà al model oficial i se subjectarà, pel que fa a la composició, el color i el tipus de lletra, al llibre de nor- mes i estil aprovat per l’Ajuntament. En cas de ser instal·lada en lones de protecció, la identificació pot ser de dimensió lliure, inscriptible en un rectangle de 12 m2 com a màxim. 2. En cas de consistir en un rètol, les dimensions no poden excedir els 4 m d’amplada per 3 m d’alçada, i ha d’ajustar-se a les restriccions compositores següents: a) Ha d’estar situat sobre la tanca reglamentària, sense sobresortir del seu pla, ni excedir l’alçada total de sis metres (compresos la tanca i el rètol). b) La seva il·luminació, en cas que en tingui, es pro- jectarà o bé des del seu interior, o bé mitjançant punts de llum lineals, incorporats a la part superior de la cartellera o de la lona. c) Aquest rètol, les seves instal·lacions i suports i els elements complementaris, han de ser retirats en el moment d’acabament de l’obra o, en tot cas, quan caduqui la llicència d’obres. Article 30. Activitats de publicitat 1. L’activitat de publicitat en tanques de protecció d’obra privada es pot fer segons els criteris següents: 1a. Zona d’aplicació general: Es permet només una lí- nia o bateria de cartelleres, enrasades en el seu coronament, de manera que la part superior se si- tuï com a màxim a una altura de 3,50 m per sobre de la tanca en qualsevol dels seus punts. 1b. Zona de transició: Es permeten dos nivells de cartelleres situades en les mateixes condicions que les esmentades en el punt anterior, amb una alçada màxima de 6,50 metres. 1c. Zona de restricció: Queda prohibida la publicitat en aquesta situació en tanques i proteccions d’obra. 2. En tot cas, aquestes instal·lacions s’han d’ajus- tar a les regles particulars següents: a) Les cartelleres s’han de situar sobre la tanca re- glamentària, sense sobresortir del seu pla. La lon- gitud de cada cartellera, en sentit horitzontal, in- clòs el marc, no ha de ser superior a 8,30 m i l’altura presa en sentit vertical, a 3,30 m. L’ampla- da del marc no pot ser superior a 15 cm. b) Quan les obres de reforma o rehabilitació es refe- reixin a una part de l’edifici, coberta, façana, etc., o algun dels locals o dependències, estant l’edifici ocupat totalment o parcialment, no s’autoritzarà publicitat en aquestes instal·lacions. c) En cas de disposar d’enllumenat, els aparells, quan siguin exteriors a la instal·lació, se situaran en el coronament de les cartelleres, respondran a una solució uniforme i homogènia per al conjunt dels instal·lats en un solar, i podran sobresortir del pla de la tanca un màxim de 0,50 metres sense que se situïn en cap punt sobre la via o espai pú- blic a menys de 3,5 m del seu rasant o nivell. d) Entre les cartelleres hi ha d’haver una separació mínima de 50 cm. Els espais intermedis o els que apareguin entre aquestes instal·lacions i les cons- truccions en finques termeneres, o entre cartelle- res i tanca de closa, es complementaran amb planxes, taulers, tires, bandes o elements similars que confereixin al conjunt un aspecte homogeni, regular i ordenat, com també un resultat formal harmònic i coherent amb l’entorn. e) Les cartelleres i els elements de sustentació han de retirar-se al mateix temps que la tanca de pre- caució. Si les obres, per qualsevol motiu, quedes- sin aturades per un temps superior a sis mesos, les instal·lacions haurien d’ésser desmuntades un cop complert aquest termini i es considerarà la lli- cencia automàticament caducada, sense necessi- tat de declaració en aquest sentit. f) La instal·lació de cartelleres es incompatible amb l’explotació publicitària de les lones de protecció d’obres de rehabilitació, enderrocament, etc. 3. La publicitat de qualsevol tipus a les lones o para- ments de protecció dels edificis en construcció o rehabi- litació integral sols podrà ser autoritzada com a ús ex- cepcional, d’acord amb el capítol II del títol III d’aquesta Ordenança. Aquesta mateixa norma serà d’aplicació a la realització d’activitats publicitàries en tanques i lones de protecció d’obres de reforma o rehabilitació d’edificis que estiguin ocupats totalment o parcialment. Subsecció 4a Instal·lacions i activitats no sedentàries Article 31. Condicions generals Les instal·lacions i les activitats de qualsevol tipus i amb qualsevol suport que es desenvolupin o incidei- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000298 xin amb caràcter no sedentari sobre el domini públic municipal, ja siguin instal·lacions amb finalitat publici- tària o d’identificació, o instal·lacions per a la venda no sedentària, se sotmeten al règim següent: a) A l’expedient d’autorització i, si escau, a l’expe- dient d’aprovació de les bases de la licitació, l’òr- gan municipal competent determinarà expressa- ment que es compleixen les normes d’aquesta Ordenança en relació al disseny i als elements emprats específicament pel que fa a l’adequació de la seva percepció visual. b) Les instal·lacions i les activitats objecte d’aquest article no poden situar-se a menys de 20 metres del punt més pròxim d’un monument o edifici cata- logat en el Catàleg municipal vigent, llevat de les que, amb caràcter transitori, tinguin per objecte la identificació de les activitats culturals que es fan en aquell punt. Article 32. Terrasses i vetlladors 1. Tenen la consideració de terrasses els espais del domini públic, degudament senyalitzats, on s’u- biquen taules, cadires i para-sols per a ús públic. Són vetlladors les terrasses que compten amb pro- teccions a la coberta. 2. S’admeten les instal·lacions de vetlladors i ter- rasses que, complint la normativa sobre ocupació de la via pública, barreres arquitectòniques i accessibili- tats, s’ajustin a les condicions següents: a) Les cobertes dels vetlladors han de ser de mate- rials tèxtils o similars, suportats per elements lleugers, totalment desmuntables. b) No s’acceptaran, en cap cas, paraments laterals, tret de la col·locació d’elements vegetals. c) Els vetlladors es poden instal·lar en espais públics sempre que la seva amplada sigui igual o superior a 5 m. d) Les taules, les cadires i els altres elements auxiliars de les terrasses o els vetlladors que s’instal·lin, o que es vegin des de la via pública, han d’harmo- nitzar entre sí i amb l’entorn en el cromatisme, els materials, el disseny i la il·luminació. 3. Serà obligatòria la senyalització del perímetre de la terrassa i vetlladors en els termes establerts en la corresponent llicència demanial. La senyalització del perímetre de les terrasses i dels vetlladors sobre la vorera o espai públic, cal fer-la amb una línia de 5 cm d’amplada com a màxim, de pintura deleble de color blanc o d’un altre color que s’integri millor al paisatge. Article 33. Activitats d’identificació de terrasses i vetlladors 1. Els elements dels vetlladors i les terrasses po- den ser suport de l’ús d’identificació del local, en les condicions que s’assenyalen als apartats següents. 2. L’únic missatge de la identificació permès es la raó social de l’establiment, concessionari o nom co- mercial autoritzat. No s’admet la incorporació de mar- ques ni codis de productes, ni cap altre tipus de publi- citat. La identificació ha de ser impresa, esgrafiada o pintada directament sobre el material que constitueix el para-sol o el mateix mobiliari. 2.1. Zona general Es permet únicament, amb finalitat d’identificació, la utilització dels para-sols i dels respatllers de les cadires. 2.2. Zona de transició Respon als mateixos requisits del punt 2.1. 2.3. Zona de restricció Només s’accepta la presència d’identificadors als respatllers de les cadires. Aquesta identificació es podrà realitzar mitjançant folres de materials tèxtils i, en qualsevol cas, haurà d’ésser unitari per a tota la instal·lació. 3. Es permet la col·locació d’un element o pissar- ra d’informació amb unes dimensions màximes de 0,60 m d’amplada per 1,50 m d’alçada. Aquest ele- ment haurà de situar-se, exclusivament, dins del perímetre autoritzat com a terrassa o vetllador. Article 34. Activitats de publicitat de terrasses i vetlladors No es permet la publicitat en terrasses i vetlladors. Article 35. Festes i fires tradicionals 1. En l’expedient d’autorització de les fires, l’òrgan municipal competent hi haurà de determinar expres- sament el compliment d’aquesta Ordenança en rela- ció a l’aspecte exterior i al color dels elements ex- terns de les parades. 2. La senyalització del perímetre de la parada so- bre la vorera es farà amb una línia de 10 cm d’ampla- da com a màxim, de pintura deleble de color blanc o d’un altre color que s’integri millor en el paisatge. 3. El promotor de les instal·lacions ornamentals de festes populars ha de ser una entitat cívica sense afany de lucre. Article 36 Pintures, projeccions i altres efectes visuals. Queden prohibits les projeccions, pintades i efectes visuals de qualsevol tipus sobre els elements del pai- satge urbà, salvat les que exigeixi la circulació o l’exercici d’altres competències municipals. Article 37. Vehicles, remolcs i plataformes mòbils particulars 1. Es permet la identificació en vehicles comercials mitjançant pictogrames, dibuixos, anagrames i em- blemes corresponents a la seva activitat i empresa propietària. 2. Són prohibits els usos publicitaris en els vehicles que circulin per la via pública o estiguin estacionats en espais públics o en espais visibles des del domini públic. Secció 3a Protecció del paisatge urbà en les construccions Article 38. Condicions generals 1. No s’admetran actuacions individuals que distorsionin el cromatisme, la textura i les solucions constructives dels edificis o del conjunt en el qual s’ubiquin. 2. En tot cas, només s’acceptaran solucions har- mòniques i homogènies derivades d’un projecte d’in- tervenció global. 3. Els propietaris de les construccions han de man- tenir-les en condicions de conservació, neteja, segu- retat, salubritat i ornament públic. 4. Des de l’òptica del paisatge urbà, l’obligació de manteniment inclou tota la pell de l’edifici: les faça- nes, els terrats i les cobertes, les parets mitgeres descobertes, els rètols i la numeració de carrers, la NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 299 identificació comercial, els accessos, els espais lliu- res o enjardinats i les instal·lacions complementàries dels immobles, com també els portals profunds que es deixen veure, a través de reixes, des de la façana. 5. Criteris generals d’intervenció: Preferentment s’utilitzaran tècniques tradicionals que respectin les qualitats de textura i colors originals dels elements compositius i constructius. Els criteris d’intervenció seran aquells que es des- prenen dels dictàmens i informes de seguretat eme- sos per tècnics, entitats i organismes competents se- gons la legislació vigent. 6. No es pot instal·lar ni emmagatzemar cap objec- te o element en les superfícies de terrasses o bal- cons, tret dels expressament previstos en aquesta Ordenança. 7. En tot cas, les façanes dels edificis han de ser ob- jecte del certificat de seguretat en les condicions que s’estableixen en l’article 42 d’aquesta Ordenança. 8. Els propietaris, posseïdors i titulars de drets re- als sobre béns que formen part dels conjunts urbans de la ciutat de Barcelona estan obligats a permetre la col·locació dels elements de senyalització o il·lumi- nació autoritzats per l’Ajuntament i a impedir qualse- vol altra que no estigui degudament legitimada. Subsecció 1a Façanes. Disposicions comunes Article 39. Definició Als efectes d’aquesta Ordenança, s’entén per fa- çana el parament vertical d’un edifici visible des de l’espai públic, amb tots els elements arquitectònics que el constitueixen. Es consideren les situacions següents: la planta baixa, les plantes pis i el coro- nament. Article 40. Manteniment de la composició arquitectònica 1. Els propietaris han de vetllar pel manteniment de la composició arquitectònica de la façana. Les bara- nes, persianes i tendals d’una mateixa unitat cons- tructiva, sigui en façana interior o exterior, han de mantenir l’homogeneïtat prevista en el projecte cons- tructiu o acordada per la propietat o comunitat de pro- pietaris. L’exigència d’homogeneïtat afecta tant el cromatisme com el material, les textures i la morfolo- gia dels elements. 2. Queda prohibida l’alteració d’aquesta composi- ció arquitectònica, exceptuant el cas d’actuacions destinades a restituir l’ordre arquitectònic alterat. 3. No es poden col·locar instal·lacions o conduc- cions sobre les façanes, tret de les expressament autoritzades –instal·lacions bàsiques de servei, tele- fonia, electricitat i gas–, i amb les condicions i en els àmbits permesos. Les façanes dels edificis catalogats no seran, en cap cas, objecte d’instal·lacions i conduccions ados- sades. Les companyies de subministrament són respon- sables del manteniment, seguretat i decòrum d’a- questes instal·lacions, i tenen l’obligació d’impedir en tot moment les provisionalitats, desordres, deixa- deses com també la seva visibilitat ostensible. La col·locació d’aquestes instal·lacions serà objec- te d’un estudi edifici per edifici a efectes de minimitzar l’impacte visual, per la qual cosa s’aprofitarà en tot moment la morfologia pròpia de l’edifici. Els projectes dels edificis de nova planta o rehabili- tació integral hauran de preveure reserves d’espais ocults per a la canalització i distribució de tot tipus de conduccions de serveis. 4. La col·locació de conductes, aparells i altres ele- ments de les instal·lacions, individuals o comunità- ries, sobre les façanes dels edificis, com per exemple instal·lacions d’aire condicionat, xemeneies d’extrac- ció de fums, cablejats, etc., estarà condicionada a la presentació d’un projecte d’integració global en la composició arquitectònica de l’edifici que haurà d’és- ser acceptada per serveis tècnics municipals mitjan- çant la corresponent llicència. 5. En els edificis catalogats o situats en zones de protecció patrimonial, la restitució de l’ordre arquitec- tònic alterat és requisit necessari per a l’obtenció de les llicències següents: a) Llicència d’obres majors. b) Llicència ambiental o de l’activitat. c) Llicències per actuacions que impliquin l’ús del paisatge urbà, com la col·locació de fusteria i per- sianes, rètols indicadors, tendals, instal·lacions d’aire condicionat, aparells d’alarma, il·luminació artificial, etc. 6. Restituir l’ordre arquitectònic alterat significa la recuperació documentada de tots els elements arqui- tectònics, decoratius i cromàtics originaris de l’edifici i la reordenació dels usos d’identificació que formin part de la unitat de local o part de l’edifici per a la qual es demana la llicència. Tanmateix serà obligatòria la retirada de qualsevol element obsolet. Quan el retorn a l’estat original sigui inviable per ra- ons estrictament estructurals, restituir l’ordre arquitec- tònic alterat significarà dotar la façana, puntualment alterada, d’una configuració compositiva que harmo- nitzi novament el conjunt, i s’aproximi tant com sigui possible a la composició general d’origen. 7. Qualsevol actuació d’obra nova o de rehabilita- ció integral ha de preveure tots els requeriments que actualment són necessaris per al bon funcionament i ús paisatgístic d’una façana. A tal efecte, s’adjuntarà un annex específic a la memòria del projecte, que acrediti el compliment a priori d’aquesta normativa i la integració de l’edifici projectat en el paisatge urbà. Aquesta norma implica, especialment, la previsió d’ubicació de conductes, aparells i altres elements de les instal·lacions, individuals o comunitàries, com per exemple preinstal·lació d’aire condicionat, xemeneies d’extracció de fums, cablejats, etc. i la situació dels usos d’activitats informatives. 8. En el cas de la resolució d’expedients de llicèn- cia d’obres de restauració, l’Ajuntament denegarà les sol·licituds que es fonamentin en projectes que no s’adaptin a l’ambient arquitectònic en el qual s’inte- grin, trenquin l’harmonia del paisatge o desfigurin les perspectives del conjunt urbà. Article 41. Manteniment dels paraments exteriors dels edificis 1. És obligatori el manteniment permanent i conti- nuat de tots els elements presents a les façanes dels edificis per part dels seus usuaris, sense perju- dici de l’obligació del propietari de mantenir l’immo- ble en condicions de seguretat, salubritat i ornament públic. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000300 2. Els elements arquitectònics de suport –para- ments, ornaments, emmarcaments, cornises, bal- cons terrasses, baranes, etc.– s’han de mantenir nets i constructivament sans, sense pintades, gra- fits, cartells, adhesius o elements similars, ni tampoc elements obsolets. En el cas que hi hagi sobre la façana conductes o instal·lacions, com per exemple cables de subminis- trament de serveis (telèfon, enllumenat, gas, etc.) que per la seva situació o manca de manteniment o en- dreçament perjudiquin la percepció de la façana, aquests elements seran eliminats o reconduïts amb la col·laboració de les companyes responsables de les diferents instal·lacions. 3. El projecte d’intervenció a la façana inclou la previsió de la naturalesa, qualitat i color o colors dels materials que s’hi utilitzaran. 4. Queden especialment prohibides les actuacions parcials que alterin les façanes amb aplacats i afegits aliens a l’arquitectura de l’edifici. Les restauracions parcials seran admeses quan les obres no dificultin o impedeixin una posterior restauració completa i res- pectin, íntegrament, els atributs formals i les qualitats de l’edifici. En tot cas, l’atorgament de la llicència d’activitat estarà condicionada a la restitució de l’or- dre arquitectònic. Article 42 Certificat de seguretat 1. Tot propietari d’edificis d’una antiguitat superior als quinze anys haurà de disposar del corresponent certificat de seguretat emès pel tècnic competent o entitats col·laboradores que es puguin crear, en el qual s’acrediti l’estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis que donin a la via pública o puguin afectar tercers. 2. Aquest certificat podrà ser substituït pel dicta- men tècnic previst a l’article 6 del decret 158/97, de 9 de juliol, que regula el llibre de l’edifici o pel carnet del manteniment que emeti l’Institut Municipal del Paisat- ge Urbà, sempre i quan facin referència específica als elements que s’han de mantenir. 3. El certificat es renovarà cada deu anys, s’haurà d’ajustar al model que es reprodueix a l’Annex d’a- questa Ordenança i haurà d’anar acompanyat amb les fotografies corresponents. 4. Aquest certificat el podrà exigir l’Ajuntament de Barcelona, a través del servei tècnic competent, en tot moment. Article 43. Exigència del deure de conservació dels edificis 1. El procediment per exigir el deure de conserva- ció de les façanes exteriors, interiors i cobertes es pot iniciar d’ofici o a instància de qualsevol persona que tingui coneixement del seu incompliment. 2. L’incompliment pel propietari de l’obligació de conservació de les façanes interiors, exteriors i cober- tes, facultarà l’Administració per requerir-ne el com- pliment en el termini d’un mes, llevat que s’apreciïn circumstàncies de perillositat que justifiquin una inter- venció urgent. 3. L’interessat haurà d’acreditar el compliment de l’ordre municipal amb l’aportació del certificat de se- guretat aquí esmentat o qualsevol dels documents assenyalats a l’article anterior. 4. Si com a conseqüència del certificat se’n deriva la necessitat de fer obres de conservació i seguretat, els propietaris les hauran de dur a terme en els termi- nis fixats en el mateix certificat, la qual cosa hauran d’acreditar amb el corresponent certificat final d’obres emès pel tècnic director. L’Ajuntament, en execució de les seves potestats administratives, podrà iniciar el pertinent procediment d’inspecció urbanística i ordenar l’execució de les obres que es continguin en el certificat i les que l’in- forme tècnic municipal, si és el cas, consideri perti- nents, a càrrec de l’interessat, i s’iniciarà el procedi- ment previst als articles 98 i següents del Reglaments d’activitats, obres i serveis dels ens locals, en relació amb el Reglament de disciplina urbanística. 5. En cas d’incompliment s’incoarà el procediment d’execució subsidiària d’acord amb allò establert al Re- glament de disciplina urbanística i al Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Tot això amb inde- pendència del procediment sancionador que es pugui incoar d’acord amb la normativa urbanística vigent. Article. 44. Ajuts a la rehabilitació Les obres de conservació que es facin com a con- seqüència del certificat de seguretat podran sol·licitar els ajuts que a l’efecte aprovi l’Ajuntament o qualse- vol altra Administració. Article 45. Il·luminació de façanes 1. Als efectes d’aquesta Ordenança, s’entén per il·luminació l’acció de destacar, lumínicament, la fa- çana d’un edifici, ja sigui en la seva totalitat, ja sigui de manera fraccionada o parcial. 2. No s’acceptarà la il·luminació en planta baixa amb cap element d’il·luminació que no formi part dels rètols indicadors que es puguin disposar segons les determinacions d’aquesta normativa 3. Queda prohibida la il·luminació global de les fa- çanes dels edificis, salvat que el projecte reuneixi les condicions exigides i sigui objecte, excepcionalment, d’autorització paisatgística. Article 46. Instal·lacions d’aire condicionat i captadors d’energia solar 1. En els projectes de construcció d’edificis de nova planta i de rehabilitació integral es preveurà la preinstal·lació d’aire condicionat i de captadors d’e- nergia solar, individuals o col·lectius, definint la ubica- ció i la dimensió dels conductes de repartiment, de les entrades i sortides d’aire i de la maquinària, i en general de tots els elements necessaris per al correc- te funcionament de la instal·lació segons el volum del local o edifici. Aquestes instal·lacions hauran de situar-se en els terrats, sense que siguin perceptibles des de la via pública i en les condicions establertes en aquesta Or- denança. Alternativament s’acceptaran altres empla- çaments que disminueixin l’impacte visual i millorin la integració a l’edifici. 2. El projecte d’instal·lació, o de preinstal·lació en el seu cas, de l’aire condicionat d’un local en planta baixa haurà d’atenir-se als criteris següents de reper- cussió en façana: a) La solució ha de ser la mateixa per a tots els fo- rats arquitectònics d’un mateix edifici. b) L’aparell de sortida a l’exterior de la instal·lació s’integrarà en la fusteria, sense sobresortir del seu pla vertical, i s’adaptarà al seu disseny, mate- rial i color mitjançant reixes i similars. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 301 En cap cas, no serà autoritzable la perforació de la façana per a la col·locació d’aquests aparells o conductes, ni adossar-los-hi. c) Les reixes de ventilació hauran de complir, quant a ubicació, situació i ocupació, les mateixes con- dicions previstes per als rètols informatius dins els buits arquitectònics en planta baixa. En tot cas, el conjunt ventilació-rètol no podrà ultrapas- sar l’ocupació prevista en aquesta Ordenança per a l’ús informatiu en buits arquitectònics en planta baixa. d) La col·locació d’aquests elements en locals cata- logats o situats en edificis catalogats (qualsevol nivell de protecció), serà objecte d’una atenció especial en la seva integració compositiva, i se’n podrà denegar la col·locació a la façana quan les característiques del tancament original no ho admetin. Article 47. Instal·lació d’alarmes 1. Es permet la instal·lació de les alarmes integra- des a la fusteria o en els brancals interiors dels buits arquitectònics; en tot cas, mai sobre la façana. 2. Les condicions de forma i color dels aparells hauran de respectar la composició cromàtica de l’edi- fici i no podran dur impresa cap marca o indicatiu co- mercial. Article 48. Instal·lació d’antenes 1. La instal·lació de tota mena d’antenes i els seus elements auxiliars de connexió a l’exterior ha de sot- metre’s a aquesta Ordenança. S’hi inclouen tant les antenes de recepció com d’emissió d’ones electro- magnètiques de radiodifusió, televisió, telecomunica- cions, telecomandament, etc., en qualsevol de les se- ves formes possibles: de filament, de pilar o torre, parabòliques, per elements o qualsevol altra que la tecnologia actual o futura faci possible. 2. L’última secció d’aquest capítol regula de mane- ra específica aquesta matèria. Article 49. Publicitat en promocions immobiliàries La publicitat de promoció immobiliària situada so- bre edificis d’obra nova o rehabilitació total en curs de venda es podrà fer amb un únic cartell d’una dimen- sió màxima de 12 metres quadrats. El cartell podrà col·locar-se a partir de l’obtenció de la llicència d’obra, en curs de venda de la promoció, amb la limitació màxima d’un any a partir del certificat final d’obra, llevat que s’acrediti inequívocament que no ha acabat la promoció. Subsecció 2a Façanes. Planta baixa Article 50. Definició 1. S’entén per planta baixa d’una façana la part de la seva superfície que tingui aquesta denominació d’acord amb les Normes urbanístiques del Pla Gene- ral Metropolità o disposicions que el substitueixin. 2. Les façanes de les plantes subterrànies que, a causa del desnivell de les vies públiques o del ter- reny, puguin quedar descobertes, o les façanes de planta semisubterrània construïdes a l’empara de dis- posicions anteriors a les Normes urbanístiques vi- gents del Pla General Metropolità, se sotmetran en aquesta matèria a les mateixes disposicions que les de la planta baixa. 3. En les plantes baixes porticades, es considera planta baixa tot l’àmbit definit pel porxo, la façana de la planta baixa i el seu sostre o parament interior. Article 51. Fusteria, tancaments i cancells 1. Als efectes d’aquesta Ordenança, s’entén per fusteria l’element laminar de separació entre l’espai interior d’un local o vestíbul i l’exterior, compost nor- malment per una superfície predominantment de vi- dre transparent sostinguda per un element lleuger de fusta, metall o similar. Es conceptua com a tancament els elements de protecció de la fusteria, com també les reixes i les persianes. 2. Es permet l’adequació de las fusteria, els tanca- ments i els cancells a la composició arquitectònica de la planta baixa, en les condicions següents: A. La fusteria, el tancament i el cancell d’un local o vestíbul en planta baixa s’han de conservar quan siguin originaris. B. Quan la fusteria, el tancament o el cancell d’un lo- cal o vestíbul hagin estat substituïts en actuacions anteriors, es restituiran a la seva posició i croma- tisme originaris. En tot cas, s’han de tenir en compte, com a criteris de col·locació, els aspectes següents: a) La seva col·locació ha de possibilitar la correc- ta ubicació dels elements regulats per aquesta normativa, en especial pel que fa a distàncies del pla de la façana. b) La fusteria i els tancaments de tota la planta baixa d’un mateix edifici han de ser homogenis. 3. La fusteria i els tancaments de locals comercials constitueixen ús natural del paisatge quan complei- xen les prescripcions següents: A. Han d’estar sempre integrats en els buits arquitec- tònics corresponents. B. Es prohibeixen els aparadors, terrasses i qual- sevol altre element tancat que envaeixi l’espai públic. C. La fusteria d’un local és el suport normal al qual han d’integrar-se els rètols regulats per aquesta normativa i les reixes de l’aire condicionat, quan calgui. 4. Les portes i cancells dels vestíbuls han d’estar totalment lliures d’elements adossats. Article 52. Rètols identificadors Es permet la instal·lació de rètols identificadors a la planta baixa de les façanes en les condicions se- güents: 1. Rètols identificadors dins els buits arquitectònics: a) La part ocupada pel rètol no ha d’excedir el 30% de la superfície del buit. b) La forma del rètol ha de seguir el llenguatge mor- fològic del forat arquitectònic, en especial quan aquest forat presenti una imposta o similar. c) No han de quedar restringits, disminuïts ni perju- dicats, la il·luminació, la ventilació, la seguretat contra incendis ni l’accés als locals, pel que fa a mesures funcionals mínimes requerides. d) El rètol s’ha de col·locar darrere dels elements ar- quitectònics o decoratius que emmarquin i definei- xin el buit arquitectònic i dels elements estructurals singulars que aquest contingui, amb la finalitat de a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000302 no ocultar-los, i adossats al pla original de la fuste- ria de la planta baixa. En el cas que aquests elements no existeixin, el rè- tol s’ha de col·locar endarrerit un mínim de 25 cm del pla de la façana. Quan la fusteria original esti- gui a una distància inferior a 25 cm del pla de la façana s’admetrà un rètol laminar adossat a la fus- teria, el qual sempre haurà d’estar endarrerit en re- lació al pla de façana. e) El disseny del rètol haurà d’incorporar el sistema d’il·luminació més adequat a les seves caracterís- tiques, tenint en compte que el rètol i la seva llum artificial es consideren en aquesta normativa un sol element de disseny integrat i mai dos ele- ments independents. f) En vestíbuls d’accés comuns de l’edifici, només s’admetran plaques d’identificació en els brancals interiors del buit arquitectònic. Les plaques d’iden- tificació seran d’un únic material, metall o vidre. No s’accepten repeticions de missatges. 2. Rètols identificadors sobre façana, en espais ex- pressament destinats a aquest fi. a) S’hi admet un únic rètol, que no pot coexistir amb un altre rètol en el mateix local. b) El rètol ha d’estar format per lletres, signes o lí- nies, retallats, ancorats un a un i sense fons, que no excedeixi els 12 cm de gruix. 3. Rètols identificadors sobre el pla de façana: A. En situacions de zona general o de restricció no- més s’acceptarà un rètol sobre el pla de façana, quan sigui possible la seva col·locació en les con- dicions específiques descrites en els punts A i B anteriors. Aquest rètol no podrà coexistir amb al- tres en el mateix local. B. En zones de transició, podrà coexistir un rètol en façana en la situació especificada en els punts 1 i 2 anteriors. C. El rètol estarà format per lletres, signes o línies, retallats, ancorats un a un i sense fons, i que no excedeixi de 12 cm de gruix. D. El rètol s’ha de col·locar en funció de les caracte- rístiques arquitectòniques, decoratives, morfològi- ques i cromàtiques del parament, sense ocultar elements decoratius. E. El rètol ha de ser enquadrable en un perímetre envoltant, assimilat a un rectangle regular, deter- minat per les seves projeccions verticals i horit- zontals. F. Quan la composició arquitectònica n’aconselli la col·locació sobre la llinda del forat arquitectònic, no sobrepassarà la dimensió de la seva amplària i haurà de centrar-se respecte als elements defini- toris superior i inferior. La seva ocupació màxima serà del 50% de l’espai lliure de projecció del buit arquitectònic i el límit superior. G. Quan la composició arquitectònica no permeti la si- tuació anterior, el rètol es col·locarà en un dels pa- raments contigus al buit arquitectònic, sense ultra- passar en alçada la del límit del buit –o l’arrencada de l’arc en el seu cas i sense arribar als límits dels emmarcaments dels buits arquitectònics. Quant a superfície, no pot excedir de 0,25 m2. Article 53. Elements identificadors sobre altres situacions. Rètols bandera 1. Zona general: Únicament s’accepta la col·loca- ció de rètols bandera homologats i quan no distor- sionin la composició i elements de l’edifici i per a les activitats (hotels, aparcament, caixers automàtics i farmàcies) i condicions de disseny que s’estableixen en els gràfics que figuren com a annex d’aquesta Ordenança. 2. Zona de transició: Es permet un sol rètol bande- ra per local i façana comercial en les condicions se- güents: – que sobresurti un màxim total de 60 cm per a car- rers de fins a 10 m d’ample, i de 70 cm per a am- plades superiors. – la superfície màxima del rètol no serà superior als 0,30 m2 per a aquells que s’instal·lin en car- rers d’amplada no superior a 10 m i als 0,42 m2 pels que s’instal·lin en carrers amb una amplada superior. 3. Zona de restricció: Únicament s’accepta la col- locació de rètols bandera homologats, sempre que no distorsionin la composició i elements singulars de l’edifici. Article 54. Característiques generals dels rètols 1. Amb la implantació dels rètols no es pot desfigu- rar ni desmerèixer la composició general de la faça- na, considerant també els rètols i altres elements ja existents. 2. En edificis catalogats, el rètol serà de material noble, com la pedra, el metall o el vidre. 3. Els rètols lluminosos es regeixen, a més, per les normes següents: a) El disseny del rètol ha d’incorporar el sistema d’il- luminació més adequat a les seves característi- ques, tenint en compte que el rètol i el seu llum ar- tificial es consideren en aquesta normativa un sol element de disseny integrat i mai dos elements in- dependents. D’aquesta condició se’n deriva que, entenent-se el rètol i la seva il·luminació com un mateix objec- te, les disposicions d’aquesta normativa quant a situació, mides, color i altres característiques dels rètols indicadors s’apliquen al conjunt resultant. b) La intensitat lumínica no pot excedir de més de 250 luxs la intensitat lumínica màxima existent a l’espai públic on doni la planta baixa de què es tracti en el moment de la sol·licitud de la llicència. c) La llum projectada no ha de modificar els colors que l’element il·luminat, la façana o el seu entorn presenten a la llum del dia. d) La il·luminació no ha d’introduir efectes estranys, com per exemple parpelleig, canvis de color, pro- jeccions animades, etc. 4. Els rètols identificadors que corresponguin a la denominació de l’edifici s’admetran quan s’adaptin a les disposicions anteriors de rètols sobre façana en planta baixa, i s’han de situar en els paraments conti- gus al buit arquitectònic i només un per façana. 5. En zones de transició s’admet la col·locació d’un pictograma d’identificació sobre les persianes metàl- liques o altres sistemes de tancament dels locals. No- més es permet un pictograma d’identificació, i en cap cas s’adossaran rètols sobre les reixes de tancament. Aquesta presència no ultrapassarà el 30% de la superfície del buit arquitectònic. Article 55. Publicitat a plantes baixes d’edificis És prohibida la instal·lació de publicitat a la planta baixa de les façanes, salvat els rètols que anunciïn la NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 303 venda o el lloguer dels locals situats al mateix edifici, en les condicions següents: a) S’admet un únic rètol per local. b) La dimensió màxima del rètol serà de 100 cm x 70 cm. c) El rètol s’ha de col·locar dins dels buits arquitectò- nics del local de què es tracti. d) El fons del rètol ha de ser de color blanc. e) En el missatge no pot constar més informació que el logotip de l’Agència, l’objecte de l’anunci i el te- lèfon de contacte. f) La permanència del rètol no pot excedir el període d’un any, a no ser que s’acrediti inequívocament que no s’ha produït la venda o el lloguer. Article 56. Tendals S’admet la instal·lació de tendals plegables de lona o teixits similars adossats als forats arquitectònics d’un edifici per protegir-los del sol, en les condicions següents: a) Els tendals s’han de col·locar dins dels buits ar- quitectònics, i en cap cas poden ocultar els ele- ments decoratius de l’emmarcament, encara que l’edifici no estigui especialment protegit. b) Les barres tensores i altres elements de la ins- tal·lació se situaran a una alçada mínima sobre el nivell de la vorera de 2,20 m, sense que cap punt del tendal, serrells o laterals, s’alcin a menys de 2 m. El seu sortint o volada des del pla de la faça- na serà inferior en 60 cm a l’amplada de la vorera, amb una volada màxima de 3 m. c) El tendal pot exhibir l’identificador de l’establiment pintat sobre la tela i en una sola posició, ocupant un màxim d’un 25% de la superfície del tendal. Article 57. Marquesines S’admet la instal·lació de marquesines en els ca- sos i situacions següents: 1. Les marquesines que formin part del projecte ar- quitectònic original de l’edifici poden dur, com a ús natural, un sol identificador, de les característiques següents: A. El disseny de l’identificador serà harmònic amb el de la marquesina i no ocultarà els elements es- tructurals o decoratius que pugui tenir. B. El rètol indicador s’ha de situar sobre la superfície frontal de la marquesina i estarà constituït per lle- tres o signes retallats sense fons, o bé pintats o encunyats sobre el seu perímetre, d’una alçada màxima de 40 cm. C. En el cas que el gruix o l’alçada de la marquesina sigui inferior als 40 cm el rètol descrit podrà ultra- passar el seu perímetre, sense sobresortir del lí- mit de la marquesina en planta, sempre que l’al- çada total del conjunt format per la marquesina i el rètol no superi els 60 cm, i que la seva part infe- rior estigui com a mínim a 2,5 m sobre el nivell de la vorera o espai públic adjacent. Les lletres tin- dran les mateixes característiques que les descri- tes en el punt anterior. 2. S’admetran les marquesines sobreposades a l’arquitectura existent quan l’establiment ocupi la tota- litat de la planta baixa de l’edificació, sempre que es compleixin les condicions següents: A. La marquesina ha d’ocupar el buit arquitectònic de l’entrada del local i no pot ocultar els elements decoratius de l’emmarcament. B. Només s’admetrà la col·locació de marquesines en aquestes condicions per a locals destinats a les activitats d’hotel, cinema i teatre. C. Les característiques dimensionals d’aquests ele- ments no interferiran l’ús normal de la via pública, i han d’estar en relació directa amb el perfil de la via, amplada del carrer i en el seu cas, les voreres. D. La marquesina ha d’estar dissenyada com un ele- ment laminar, sense més gruix que el que tècnica- ment requereixin els materials, que ha de ser ex- clusivament de vidre transparent amb estructura metàl·lica lleugera. En tot cas serà el resultat d’un projecte global d’harmonització de la façana i la seva relació amb l’espai públic immediat. E. Queda prohibida, salvat l’ús excepcional, qualse- vol presència d’identificació o publicitària. Article 58. Màquines de venda automàtica 1. S’entén per màquines de venda automàtica les instal·lacions que subministren un producte o servei que s’obté mitjançant l’accionament de qualsevol ti- pus de mecanisme. 2. S’admet la instal·lació de màquines de venda automàtica als forats arquitectònics de la planta baixa dels edificis no catalogats que no sobresurtin de la lí- nia de tancament del buit, i sempre que les màquines no portin elements lluminosos, sonors o sensorials. Aquests elements han d’harmonitzar amb la solució del tancament al qual s’ubica. 3. S’admet la incorporació d’elements d’identifica- ció i informació a les màquines de venda automàtica. Article 59. Instal·lació d’expositors, jardineres o similars 1. Queda prohibida la instal·lació d’expositors apa- radors adossats a les façanes, amb excepció dels su- pòsits inclosos a l’Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari. 2. S’admet la col·locació de plantació vegetal en els elements previstos per a tal fi en el projecte arquitectò- nic o en jardineres o testos, sempre que la instal·lació sigui desmuntable i no malmeti els elements arquitec- tònics de la composició de la façana, i s’observi tot allò que estableix el Codi d’accessibilitat vigent. 3. El titular es farà càrrec del correcte manteniment d’aquests elements. L’incompliment d’aquest punt serà causa de retirada immediata. Subsecció 3a Façanes. Plantes pis Article 60 Definició 1. S’entén per planta pis d’una façana la part de la seva superfície corresponent a les plantes que con- tinguin aquest concepte d’acord amb les Normes ur- banístiques del Pla General Metropolità, o disposi- cions que les substitueixin. 2. Les plantes entresol, àtics i sobreàtics, tenen a aquests efectes la mateixa consideració i se sotme- ten a les mateixes restriccions que les assenyalades per a les plantes pis. Article 61. Usos admesos en les plantes pis 1. Fusteries i persianes A. S’admet la utilització d’un únic sistema de fuste- ria i persianes en tots els buits arquitectònics en a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000304 plantes pis d’una façana, en tots els seus aspec- tes (col·locació, disseny, material i color) en algu- na de les condicions següents: a. Que es conservin la fusteria i tancaments previstos originalment en el projecte arquitec- tònic. b. Que es restitueixin la fusteria i tancaments pre- vistos originalment en el projecte arquitectònic en la seva posició i cromatisme originaris. c. Que s’obtingui llicència d’obres segons un pro- jecte arquitectònic global. B. En els edificis catalogats o situats en les seves àrees de protecció, el tractament o restitució de la fusteria i els tancaments en les condicions esmen- tades a l’apartat anterior és requisit necessari per a l’obtenció de les llicències següents: a. Llicència de neteja o restauració de façanes. b. Llicència d’activitats. c. Llicència per a la col·locació dels elements d’ús del paisatge urbà, regulats en aquesta Ordenança. C. La fusteria i les persianes dels buits arquitectònics de les plantes pis han d’estar lliures d’elements sobreposats. D. No s’admet la utilització de vidres reflectants, ni tampoc l’avançament de la fusteria per abastar i convertir en interior l’espai definit pels balcons i les terrasses. 2. Tractament vegetal: S’admet la col·locació de jardineres i testos amb plantació vegetal als elements previstos per a tal fi en el projecte arquitectònic, i a les finestres i balcons, sempre que aquesta instal·la- ció sigui desmuntable i no malmeti els elements cons- tructius o compositius de la façana. 3. Instal·lació de rètols indicadors: 3.1 Zona de restricció: No s’admet la instal·lació de rètols en les plantes pis de les façanes dels edificis. 3.2 Zona general i de transició: S’admet la ins- tal·lació de rètols a les plantes pis de les façanes dels edificis, excepte en els catalogats i situats en àmbits protegits, en els supòsits següents: A. Instal·lació del rètol dins els buits arquitectònics de finestres o balcons, en les condicions se- güents: a) El rètol no pot tenir fons opac. b) El rètol, inclosa la seva il·luminació, s’ha de col·locar darrere la fusteria. c) La part ocupada pel rètol no ha d’excedir el 20% de la superfície del buit arquitectònic. B. Instal·lació de rètols a les baranes de balcons o balconeres, en les condicions següents: 1. Zonificació a) Zona general: Un sol rètol per local el qual serà incompatible amb qualsevol altre rètol en una altra posició, excepte els col·locats dins dels buits arquitectònics en planta baixa. b) Zona de transició: Un rètol per balcó. 2. Condicions generals: A. El rètol ha de ser sense fons, de lletres o signes metàl·lics ancorats un a un i sense il·luminació. B. Que el rètol vingui definit per una envolupant es- cairada amb la barana, en funció de les seves característiques compositives, i guardant els mar- ges següents: separació dels seus límits horitzon- tals superior i inferior, un quart de l’alçada de la barana–, separació dels seus límits verticals late- rals, la meitat de l’alçada de la barana. C. Instal·lació dels rètols sobre el parament de faça- na, en les condicions següents: a) S’admet la presència d’un sol rètol per edifici. b) La identificació ha de correspondre a l’empre- sa que desenvolupi la seva activitat a l’edifici i ocupi almenys la meitat del seu sostre comer- cial i gaudeixi de la corresponent autorització de la propietat de l’immoble. c) La identificació no es repetirà en cap altre lloc de la façana, excepte la planta baixa. d) Constituirà el rètol un sol rengle de lletres o signes retallats, ancorats un a un i sense fons, realitzats amb materials duradors. e) El rètol se situarà preferentment en aquells es- pais del parament específicament dissenyats a aquest efecte. f) Quan aquesta previsió no existeixi, es col·lo- carà el rètol en funció de les característiques arquitectòniques de la façana, sense ocultar elements arquitectònics o decoratius. g) El rètol i la seva llum artificial constitueixen un sol element de disseny integrat. h) El gruix del rètol, inclosa la seva il·luminació, no excedirà dels 12 cm. 4. Publicitat: S’admet la instal·lació de publicitat a les plantes pis que anunciïn la venda o lloguer de pi- sos o locals situats en el mateix edifici, en les condi- cions següents: A. La instal·lació d’un únic rètol per habitatge o unitat de local. B. La dimensió màxima del rètol serà de 100 cm x 70 cm. C. Se situarà a les baranes dels balcons i balcona- des o a les finestres corresponents al pis o local de què es tracti. D. El fons del rètol ha de ser de color blanc. E. En el missatge no pot constar altra informació que la identificació del venedor, l’objecte de l’anunci i el telèfon de contacte. F. La permanència del rètol no pot excedir el període d’un any, a no ser que s’acrediti inequívocament que no s’ha produït la venda o el lloguer. Article 62. Tendals en plantes pis 1. S’admet la instal·lació de tendals plegables de lona o teixit similar en els forats arquitectònics de les plantes pis d’un edifici per protegir-los del sol. 2. Els tendals s’han de col·locar dins dels buits ar- quitectònics i, un cop plegats, no han d’ocultar, en cap cas, els elements decoratius de l’emmarcament. No s’admeten tendals en tribunes o en cossos sor- tints tancats. 3. El seu sortint o volada des del pla de la façana serà inferior en 60 cm a l’amplada de la vorera, amb una volada màxima d’1,50 m. 4. El color dels tendals ha d’adequar-se amb la gamma cromàtica present en l’arquitectura de l’edifici sobre el qual es disposin, i en tot cas, ha de ser el mateix per a tots els tendals de l’edifici que puguin ser percebuts simultàniament. 5. En edificis catalogats i en les seves zones de protecció o conservació, la col·locació de tendals quedarà supeditada a la presentació d’un projecte tècnic i cromàtic sobre la globalitat de l’edifici. 6. Zona general i de transició: S’admet la presència de rètols d’identificació en aquesta situació amb la condició que el tendal pugui exhibir només un iden- NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 305 tificador de l’establiment pintat sobre la tela i en una sola posició. El missatge ha de ser unitari per a tota la façana i ocupar un màxim del 25% de la superfície del tendal. Article 63. Elements tècnics d’instal·lació 1. S’entén per elements tècnics d’instal·lació els ai- res condicionats, les antenes, alarmes, plaques so- lars i altres aparells similars, com també els seus conductes i elements auxiliars. 2. Queda prohibida la col·locació dels elements tècnics d’instal·lació sobre els paraments de façana, miradors i balconades. En cap cas aquests elements poden sobresortir del tancament dels buits arquitectò- nics. Aquests elements han d’harmonitzar amb la so- lució del tancament en què s’ubiquin. 3. En el cas d’edificis inclosos en el Catàleg del Pa- trimoni Arquitectònic Historicoartístic de la ciutat de Barcelona, la col·locació d’aquests elements requerirà obligatòriament l’obtenció de la llicència municipal. Subsecció 4a Façanes. Coronament Article 64. Definició 1. A l’efecte d’aquesta Ordenança s’entén per coro- nament d’una façana el pla vertical format pel nivell superior dels últims buits arquitectònics i la cota màxi- ma del pla de façana. 2. En els edificis catalogats i les seves zones de protecció, la restitució de l’ordre arquitectònic alterat d’una façana en el seu coronament és requisit neces- sari per a l’obtenció de les llicències següents: a) Llicència d’obres de restauració de façanes, de rehabilitació o reforma integral de l’edifici. b) Llicència per a la col·locació de rètols indicadors o publicitaris en coronació o terrats. Article 65. Usos admesos en el coronament dels edificis 1. Rètols identificadors A) Zona general: S’admet la instal·lació, en el coro- nament d’edificis no catalogats, d’un rètol d’identi- ficació únic corresponent a l’empresa que desen- volupi la seva activitat en l’edifici, que ocupi almenys la meitat del seu sostre comercial i que disposi de la corresponent autorització de la pro- pietat de l’immoble. B) Zona de transició: S’admet la instal·lació, en el co- ronament d’edificis no catalogats, d’un rètol d’i- dentificació únic corresponent a l’empresa que desenvolupi la seva activitat en l’edifici i disposi de la corresponent autorització de la propietat de l’immoble. 2. La instal·lació de rètols d’identificació haurà de complir, en qualsevol cas, les condicions següents: a) Que el missatge identificador no es repeteixi en cap altre lloc de l’edifici, llevat de la planta baixa. b) Que el rètol estigui format per un sol rengle de lle- tres o signes corporis retallats sense fons, anco- rats d’un en un al pla de façana. El projecte ha de detallar els elements estructurals de suport, i justi- ficar la solidesa i la seguretat del conjunt, en es- pecial davant l’acció del vent. c) El rètol s’ha de centrar respecte dels elements de- finitoris superiors, inferiors i laterals del lloc que ocupi. La seva ocupació màxima serà del 50% de l’espai opac del coronament. d) Que el rètol no oculti els elements arquitectònics i decoratius ni els perfils de coberta. 3. Rètols publicitaris a) Podrà utilitzar-se publicitàriament el coronament d’edificis únicament com a alternativa i substitució dels rètols existents en terrats i en aquells edificis on així ho permeti la present Ordenança. En tot cas, no podran coexistir ambdues situacions al mateix temps. b) Per a la instal·lació d’aquests rètols publicitaris, és de compliment obligatori la presentació del cor- responent projecte tècnic que avali la millora pai- satgística de la proposta. Subsecció 5a Mitgeres Article 66. Definicions 1. S’entén per mitgera, a l’efecte d’aquesta Orde- nança, el parament vertical d’una edificació que no tingui la consideració de façana, que sigui visible des de l’espai públic, encara que la seva continuïtat s’in- terrompi, en part o totalment, per patis de llum o de ventilació. 2. Mitgera consolidada és aquella que, totalment o en part, es troba en alguna de les situacions se- güents: a) Que estigui per damunt de l’alçada reguladora màxima permesa per a la finca contigua. b) Que es trobi sobre una finca respecte de la qual existeixi una servitud d’altius non tolendi, de vis- tes, o altra, mentre aquesta servitud no es redi- meixi. c) Que limiti, pertanyi o estigui entorn d’un edifici o un jardí catalogats. d) Que es trobi totalment o parcialment sobre la via pública o sobre l’interior de l’illa. e) Que es trobi sobre parcel·la o part de parcel·la destinada a jardí, d’equipament actual o de nova creació o de transformació de l’ús en zona verda o equipament, llevat que en el solar existeixi una activitat amb llicència disconforme amb l’ordena- ment urbanístic vigent. 3. Totes les altres mitgeres són considerades mit- geres no consolidades. Article 67. Disposicions comunes a les mitgeres 1. Els projectes d’obra nova, remodelació, urbanitza- ció i enderrocament que deixin a la vista una paret mit- gera pròpia o aliena, o tinguin relació amb la visió d’una mitgera, han d’incloure l’estudi d’impacte visual i les me- sures correctores per a l’homogeneïtat del conjunt. 2. Les obres que deixin a la vista una paret mitgera pròpia o aliena no es consideren finalitzades fins que no estigui acabada l’adequació constructiva de les parets mitgeres que quedin descobertes. 3. L’adequació de la paret a les condicions de mur exterior requereix la supressió de les instal·lacions i elements residuals i el revestiment amb materials propis de façana. 4. Amb caràcter previ a qualsevol actuació que comporti l’ús paisatgístic d’una mitgera pròpia o alie- na, cal que aquesta hagi estat objecte d’obres d’ade- quació constructiva, complint els requisits següents: a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000306 a) Es complirà la normativa vigent relativa a les con- dicions dels murs exteriors. b) Es repararan les patologies que presenti i s’adop- taran les mesures constructives necessàries per evitar-ne de futures. c) El revestiment del mur ha de ser de materials que garanteixin la solidesa i la durabilitat utilit- zant acabats propis de façana. Les mitgeres que limitin amb espais de fàcil accés s’han de reves- tir amb materials que assegurin la perdurabilitat de l’actuació. d) Els cables i altres elements aliens a la identitat de la mitgera seran degudament reconduïts. e) Cal suprimir de la mitgera tots els elements ob- solets. Article 68. Usos admesos en les mitgeres La protecció del paisatge requereix la conservació i el manteniment de la mitgera en condicions d’orna- ment públic. Totes les mitgeres consolidades que siguin percep- tibles des de la via pública han de tenir el tractament de façanes. L’obertura de finestres o forats arquitectònics re- quereix l’obtenció prèvia de la llicència municipal d’obres i el tractament de la totalitat de la mitgera com a façana. Article 69. Agençament S’admet l’agençament de la mitgera mitjançant tractament pictòric, arquitectònic o vegetal, amb la fi- nalitat d’harmonitzar-la amb el paisatge urbà. 1. Tractament pictòric: L’agençament de la mitgera amb tractament pictòric és el resultat de la utilització de la seva superfície com a base d’un revestiment de pintura, estuc o monocapa. El tractament pictòric no pot contenir altres repre- sentacions gràfiques que no siguin motius arquitectò- nics, els quals constituiran la causa principal de l’har- monització de la mitgera amb el paisatge urbà. 2. Tractament arquitectònic: L’agençament de la mitgera amb tractament arquitectònic és el resultat de l’aplicació d’elements corporis a la seva superfície, ja siguin envans pluvials, paravents o altres, els quals, mitjançant una relació volumètrica amb l’element tractat, són la causa principal de la integració en el paisatge urbà. 3. Tractament vegetal: L’actuació sobre la mitgera amb elements vegetals és aquella per la qual s’apli- quen elements vegetals que produeixin sobre el para- ment un efecte volumètric i cromàtic, de manera que aquesta és la causa principal de la integració en el paisatge urbà. Article 70. Activitat d’identificació 1. S’admet la instal·lació o el pintat de rètol d’identi- ficació a la mitgera amb la finalitat d’informar del nom de l’edifici o de la presència d’una activitat autoritzada en l’edifici, en les condicions que s’especifiquen en aquest article i amb les excepcions següents: a) Que la mitgera pertanyi a equipaments públics o privats. b) Que la mitgera confronti amb espais lliures d’ús públic, col·lectiu o privat, o espais verds, o en si- gui l’entorn. c) Que la mitgera pertanyi, confini o sigui l’entorn d’edificis catalogats o conjunts protegits. 2. Requisits de l’actuació: L’actuació d’ús iden- tificatiu de la mitgera ha de ser objecte d’un projecte global d’adequació de tota la mitgera, independent- ment del fet que el missatge identificatiu l’ocupi par- cialment. El projecte ha d’incloure informació sobre les cir- cumstàncies de l’entorn, i considerar exhaustiva- ment les condicions del rètol, el disseny dels ele- ments de suport i el seu ancoratge sobre l’edifici, com també la solidesa de conjunt, especialment da- vant l’acció del vent. 3. Contingut del missatge: El contingut del missat- ge es referirà únicament a la denominació de l’activi- tat i al logotip o emblema representatiu. No pot ser partit, desmembrat ni repetit en la matei- xa mitgera. El missatge no pot perjudicar la visió, il·luminació o ventilació dels buits, finestres o altres elements arqui- tectònics de l’edifici ni afectarà negativament els lo- cals pròxims al lloc on s’instal·lin o als seus ocupants. Els motius, les figures, el color i la forma dels dife- rents elements no poden produir efectes discordants, estranys o ridículs a l’edifici i a l’entorn. 4. Situació del missatge A. El missatge ha d’estar totalment situat sobre la superfície de la mitgera i tenir en compte la seva geometria. B. No pot ser tangent en cap punt amb els límits fí- sics de la mitgera. C. El missatge ha d’anar sobre un pictograma o sig- nes retolats sense fons, ajustats a les característi- ques següents: a) Pictograma. És aquella actuació en la qual el suport del missatge identificatiu és un grafis- me no corpori realitzat sobre el parament. La superfície ocupada pel grafisme, comptabilit- zada mitjançant el rectangle resultant de les projeccions horitzontal i vertical dels seus lí- mits, no pot ocupar més del 10 % de la super- fície total del parament, si bé la superfície de la mitgera ha de ser tractada en tota la seva superfície de tal manera que no es produeixin diferències de cromatisme o qualitat entre les dues parts. b) Signes retolats sense fons. És aquella actuació en la qual el suport del missatge identificatiu és un objecte corpori, de material durador, que pot produir efectes de relleu o estar il·luminat. D. La superfície ocupada pel missatge no sobrepas- sarà el 10 % de la superfície total de la mitgera. E. El vol del rètol no excedirà de 12 cm respecte del plànol vertical. F. L’element lluminós, en cas de ser-ho, no ha de produir canvis de color, intermitències ni llam- brecs. G. Les estructures auxiliars, instal·lacions i altres elements necessaris per a la instal·lació hauran de quedar ocults i imperceptibles des de l’espai públic. Article 71. Activitat publicitària 1. Queda prohibit l’ús publicitari de les mitgeres con- solidades mitjançant cartelleres o rètols lluminosos. 2. S’admet l’ús de la paret mitgera no consolidada en la zona general i de transició com a suport de pu- blicitat en les condicions que s’especifiquen en aquest article. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 307 3. En cas que una paret mitgera sigui consolidada i no consolidada, d’acord amb la definició d’aquesta categoria, es considerarà no consolidada, llevat de la part de la seva superfície amb afectacions urba- nístiques. 4. Requisits de l’actuació a) L’actuació d’ús publicitari de la mitgera ha de ser objecte d’un projecte global d’adequació de tota la mitgera. b) El projecte contindrà la informació de la solució compositiva proposada i la relació amb l’entorn immediat, especificant els materials, les textures i el color, i considerarà exhaustivament les condi- cions del rètol, el disseny dels elements de suport i l’ancoratge sobre l’edifici, com també la solidesa del conjunt, especialment davant l’acció del vent. c) El missatge ha d’anar sobre pictogrames, rètols corporis sense fons, en les mateixes condicions que les establertes per a l’ús d’identificació, o so- bre cartelleres publicitàries, ajustades aquestes darreres a la zonificació i característiques que s’estableixen en l’article següent. d) S’admeten aquestes instal·lacions en les parets mitgeres dels edificis amb subjecció a les condi- cions generals assenyalades. En aquest cas s’ac- ceptarà un sortint màxim de 0,40 m del pla de la mitgera. Article 72. Activitat de publicitat en mitgeres no consolidades mitjançant cartelleres 1. Es considera cartellera l’element físic construït amb matèries consistents i duradores, de figura regu- lar, dotat de marc, i destinat a la successiva col·lo- cació de cartells o adhesius. 2. S’admet la publicitat sobre mitgeres no consoli- dades mitjançant cartelleres si s’exerceix en les con- dicions següents: a) La mitgera ha d’estar degudament agençada en tota la seva superfície amb anterioritat a la col·lo- cació de la cartellera. b) No s’autoritzaran cartelleres en les mitgeres d’un edifici coexistents amb d’altres situacions en la tanca provisional de closa del solar termener o en qualsevol altra activitat publicitària que es desen- volupi a l’interior. c) Quan la totalitat o part de l’edifici sigui afectat per sistemes generals en el plantejament vigent, no s’autoritzaran cartelleres sobre part de mitgera si- tuada en sòl de l’esmentada qualificació. d) El propietari de la instal·lació publicitària l’haurà de mantenir en perfecte estat de seguretat i conserva- ció, durant tot el temps que estigui col·locada. 3. Zonificació a) Zona general i de transició: S’admet en la zona general la col·locació de cartelleres publicitàries, constituint en la seva totalitat una banda uniforme i contínua que podrà ocupar la totalitat de la fon- dària de la mitgera. La instal·lació màxima, en la zona de transició, ha de ser la corresponent a dues tires de cartelleres. Qualsevol projecte que prevegi una situació de les tanques diferent de l’anterior s’ha de resoldre també segons una superfície contínua, l’ocupació de la qual no serà superior al 50% permès per a les bandes en les situacions anteriors. b) Zona de restricció: Queda prohibit l’ús publicitari en aquesta situació. 4. Condicions generals per a la col·locació de tan- ques publicitàries La disposició d’aquestes instal·lacions ha de res- pectar en tot cas les regles següents: a) Se situaran paral·leles al parament del mur sobre el qual es recolzin amb un sortint màxim de 0,50 m del mur. El sortint de les cartelleres haurà d’ésser el mateix per a totes en tot l’emplaçament. b) Se separaran un mínim d’1 metre del perímetre de la mitgera. c) Els elements estructurals i de suport quedaran to- talment ocults i s’haurà de revestir lateralment l’espai inclòs entre la cartellera i el mur mitger. d) Només es permetran les bastides, ponts penjats o elements auxiliars similars, permanents i visibles des de la via pública, quan siguin els models ho- mologats per l’Ajuntament i mantinguin la qualitat exigible en les instal·lacions. e) En el cas de disposar d’il·luminació, quan els apa- rells siguin exteriors a la cartellera, se situaran en el seu coronament i formaran una solució unifor- me i homogènia per al conjunt de l’emplaçament, i podran sobresortir del pla de la mitgera un màxim de 0,50 m. f) Les limitacions per raó de la dimensió de les cartelleres s’estableixen de la manera següent: La longitud de cada una de les cartelleres, en sentit horitzontal, inclòs el marc, no serà superior a 8,30 m i l’altura presa en sentit vertical, a 3,3 m. Tanmateix, la longitud horitzontal es podrà supe- rar quan la cartellera se separi del pla de la faça- na un mínim de 3 m. L’amplada del marc no serà superior a 15 cm. g) S’admet l’ús de cartelleres de dimensions inferiors a les esmentades en el punt anterior sempre que el conjunt sigui homogeni. h) No es permet en cap cas la col·locació de car- telleres publicitàries en edificis catalogats i zones de protecció d’aquests. Subsecció 6a Terrats i cobertes Article 73. Definicions Als efectes d’aquesta Ordenança, s’entén per terrat la coberta virtualment plana, terminal d’un edifici o construcció. És terrat transitable aquell que té un accés directe, i que ha estat projectat per suportar el pas habitual de persones i mantenir altres usos. És terrat no transitable aquell que ha estat projec- tat amb restriccions constructives d’ús, i que és ac- cessible únicament per al seu manteniment. S’entén per coberta inclinada la coberta terminal amb pendents, que no és mai transitable. Article 74. Terrats 1. Tractament d’acabats en terrats transitables: S’admet l’execució dels acabats dels terrats de ma- nera homogènia, tractats preferentment amb rajola ceràmica fina de color natural. S’accepten altres solucions d’acabat sempre que abastin la totalitat de la superfície o formin part d’una especial distribució projectual. En el cas d’aplicació de teles impermeables vistes, no s’admeten els acabats negres, ni xapes de protec- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000308 ció alumínica reflectant o similars si no són tractades amb pintures cromàticament adients amb l’entorn. 2. Tractament d’acabats en terrats no transitables: S’apliquen als terrats no transitables les limitacions relacionades en el punt anterior, si bé s’admeten tam- bé acabats homogenis de palets de riu o similar i al- tres, sempre que la seva textura i color no sigui causa d’una ruptura o impacte visual significatiu. Article 75. Cobertes inclinades En cas d’intervenció en edificis amb cobertes incli- nades, es respectaran les solucions, elements i cro- matisme originaris de l’edifici. En edificis de nova planta s’utilitzaran solucions coherents amb la seva arquitectura. Article 76. Usos admesos en terrats 1. Instal·lacions: S’admet la col·locació d’aparells de captació solar i condicionadors d’aire i els seus conductes, sempre que no malmetin o es fixin en ele- ments o parets singulars de l’edifici, ni siguin visibles des dels espais públics immediats. S’admet la instal·lació en els terrats transitables d’elements per estendre la roba sempre que no mal- metin ni distorsionin elements singulars de la compo- sició de l’edifici ni siguin visibles des dels espais pú- blics immediats. S’admet la disposició d’aparells i instal·lacions en els terrats sempre que el conjunt estigui endreçat i protegit visualment segons un projecte global, i no si- gui visible des dels espais públics immediats. Els projectes de construcció d’edificis de nova plan- ta, de remodelació o de rehabilitació integral han de preveure una reserva d’espai per a aquests elements, com també el tractament i protecció, i en tot cas per a les instal·lacions particulars de climatització. Queda prohibida la col·locació d’instal·lacions en els terrats i cobertes en altres condicions que les que preveu aquest article. Així mateix, resta prohibit l’emmagatzematge de materials als terrats i cobertes. S’admet, tal com es determina a la secció 7a d’aquest capítol, la col·locació d’una sola antena per a funció de TV, de ràdio i de comunicació en el terrat o coberta d’un edifici, sempre que no es fixi en ele- ments o parts singulars de l’edifici, ni sigui visible des dels espais públics immediats. Les antenes no poden incorporar, en cap cas, lle- gendes o anagrames visibles de caràcter identificatiu ni publicitari. 2. Col·locació de jardineres i testos: S’autoritza la col·locació de jardineres i testos amb plantació vege- tal als terrats transitables, sempre que aquesta instal·lació sigui desmuntable i no dificulti ni malmeti els elements arquitectònics, constructius, ornamen- tals o compositius de l’edifici o dels edificis veïns, ni afecti la seguretat de les persones. S’autoritzen, també, els elements fixos dels terrats transitables destinats a la plantació vegetal que hagin estat previstos en el projecte original, i que per tant formin part de la composició original. També es permet la col·locació de superfícies en- jardinades en els terrats, sempre que es compleixin les condicions següents: a) Que el projecte contingui una proposta tècnica i compositiva de l’enjardinament, i l’estudi de l’im- pacte en el mateix edifici i en els edificis veïns. b) Que s’utilitzin els sistemes escaients per a la pro- tecció de l’edifici. c) Que no s’incorporin a l’edifici construccions ni ins- tal·lacions complementàries, com pèrgoles, porxa- des i construccions annexes per sobre de l’alçada reguladora. 3. Identificació: A. Zona general: S’admet la instal·lació, en els ter- rats d’edificis no catalogats, d’un rètol d’identifica- ció únic corresponent a la denominació genèrica de l’edifici, propietat de l’edifici o nom comercial de l’empresa que desenvolupi la seva activitat i ocupi almenys la meitat del seu sostre comercial, amb la corresponent autorització de la propietat de l’immoble. B. Zona de transició: S’admet la instal·lació, en els terrats dels edificis no catalogats, d’un rètol d’i- dentificació únic corresponent a la denominació genèrica de l’edifici o al nom comercial de l’em- presa que desenvolupi la seva activitat en l’edifici i que disposi de l’autorització de la propietat de l’immoble. C. Condicions particulars dels rètols d’identificació a) El rètol tindrà una alçada màxima de 2 m des de la coronació de l’edifici, i s’haurà de centrar respecte dels elements definitoris laterals, sense ocultar cap element singular ni de com- posició arquitectònica. b) Que l’edifici s’emplaci en carrers o places de 25 m o més d’amplada. 4. Activitats publicitàries A. Definició: S’admet en la zona general i de transi- ció la col·locació de rètols lluminosos, dotats de llum pròpia, com ara tubs de neó, làmpades d’in- candescència o similars, recolzats sobre una es- tructura disposada amb una finalitat publicitària o d’informació, sempre que s’emplacin de cara a places o vies de 25 m o més. B. Condicions específiques: a) S’admeten aquestes instal·lacions únicament sobre les cobertes o terrats plans dels edificis l’altura dels quals sigui igual o superior a 10,60 m, sense limitacions pel que fa a l’ús de les seves dependències. b) S’admet només una instal·lació d’aquest tipus per edifici. c) L’alçada total del rètol no serà superior a la meitat de l’alçada de l’edifici sobre el quan s’instal·li ni en cap cas superior a 10 m. L’alça- da del rètol es comptarà des del nivell del ter- rat o coberta on es recolza fins a la seva part superior més sortint. d) El missatge pot tenir qualsevol forma d’ex- pressió en una línia de text. 5. Condicions generals dels rètols d’identificació o publicitat A. Cal situar-los paral·lelament als plans de la façana o als elements tècnics situats sobre la coberta, sense sobresortir lateralment dels seus límits i, en tot cas, disposats de manera ordenada i harmòni- ca respecte de l’edifici. B. Les lletres, signes, figures, logotips o qualsevol dels motius que contingui han de ser retallats, sense cap tipus de fons o element afegit, i recol- zats sobre una estructura lletra a lletra. C. S’adequaran, a més, a l’Ordenança municipal so- bre instal·lacions lluminoses particulars, com tam- NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 309 bé a totes les disposicions, reglaments i normes que siguin aplicables a aquest tipus instal·lacions. D. No s’admet que causin molèsties als ocupants de l’edifici on s’instal·lin i als dels contigus amb vibra- cions, sorolls i enlluernament, i a aquests efectes hom s’atindrà a les disposicions aplicables en la matèria. E. Des del punt de vista compositiu, els motius i figu- res, com també el color i la forma dels diferents elements, no han de produir efectes discordants, estranys, ridículs o de mal gust en l’edifici en el qual se situïn aquestes instal·lacions, sobre els contigus i a l’entorn des d’on es vegin. F. L’estructura metàl·lica de suport i els elements auxiliars de les instal·lacions es dissenyaran i si- tuaran de la manera que resulti menys percepti- ble, i es pintaran amb colors que garanteixin el mimetisme adient sobre el fons on es retallin. G. El projecte d’instal·lació del rètol haurà d’aportar la proposta tècnica del rètol, la qual ha d’incloure el certificat de solidesa preceptiu que acrediti el bon estat de conservació de la finca i la seva ade- quació a les condicions paisatgístiques i d’entorn. H. Aquest tipus de publicitat no s’admet damunt o des dels edificis qualificats com a Monument Historicoartístic, els inclosos en el Catàleg del Pa- trimoni Arquitectònic Historicoartístic en la catego- ria d’“individualment catalogats”, els seus entorns tal com es defineixen en el Catàleg i en els con- junts o perímetres urbans protegits. Secció 4a Espais lliures Article 77. Abast i prohibicions genèriques 1. És també objecte d’aquesta Ordenança tota acti- vitat que es faci sobre o des d’un espai lliure d’edifi- cació, edificable o no edificable. 2. Es prohibeix qualsevol acte que pugui perjudi- car, enlletgir o embrutar l’arbrat, les plantacions de tota mena i les instal·lacions complementàries en els parcs i jardins públics, com estàtues, reixes, tanques, proteccions, fanals i altres elements que contribueixin al seu embelliment. 3. Queda prohibida la tala de masses i elements ar- boris existents. En cas que per raons d’urbanització, edificació o funcionament de la ciutat, s’hagi de proce- dir a l’extracció, caldrà assegurar a priori la replantació d’aquests elements dins de l’àmbit municipal. 4. Els propietaris d’espais verds públics o privats, o de solars amb elements arboris, estan obligats al manteniment dels valors paisatgístics. Article 78. Definicions 1. A l’efecte d’aquesta Ordenança és espai lliure tota porció de sòl urbà contínua o discontínua, lliu- re d’edificació, qualificada pel Pla metropolità d’or- denació urbana com a edificable o no, amb l’excep- ció de la via pública. A. Segons la seva capacitat de ser edificats, com a fi prioritari: a) Espais lliures no edificables. b) Espais lliures edificables. B. Segons la titularitat o gestió: a) Públics o col·lectius. b) Privats. 2. S’entén per parcel·la, als efectes d’aquesta Or- denança, tota porció de sòl urbà o urbanitzable no edificada i, per solar, la parcel·la que, pel fet de reunir les condicions de superfície i urbanització establertes en l’ordenament urbanístic, és apta per a la immedia- ta edificació. Article 79. Activitats admeses en els espais lliures 1. Condicions generals A. S’admeten totes les activitats relacionades amb el seu manteniment, neteja, dignificació i pro- tecció. B. Les construccions i elements auxiliars que pugui haver-hi en aquests espais es mantindran i con- servaran segons el que s’estableix en aquesta Or- denança per als edificis. C. S’admet la il·luminació general de caràcter perma- nent o estacional, com també el tractament lumí- nic particular que tingui un interès especial. En cap cas la intensitat lumínica no podrà excedir la de la via pública veïna. D. Els espais lliures que no hagin estat condicionats per a un ús públic o col·lectiu o tinguin categoria de solar, la propietat ha de mantenir-los nets i de- gudament tancats. En aquest cas la tanca ha de complir les condi- cions següents: a) Tenir una alçada com a màxim de 2,5 m en tot el perímetre. b) Estar bastida en fàbrica de maó o similar, amb acabat esquerdat i pintat de colors terrers. En el cas que aquesta tanca impossibiliti la visió d’elements d’interès paisatgístic general o d’elements singulars del mateix solar, la tanca ha de permetre la percepció d’aquestes vistes, i s’accepten tancaments prefabricats constituïts per xarxes electrosoldades amb els seus respectius elements de suport. d) Les tanques han de mantenir-se en perfecte estat de decòrum, i el manteniment és respon- sabilitat de la propietat. Article 80. Activitats d’identificació 1. Es permet la identificació de les activitats, ser- veis, horaris, titularitat, i qualsevol altra informació im- prescindible per al correcte funcionament o senyalit- zació de l’espai. 2. Els identificadors han de complir, pel que fa al format, disseny, tipografia i cromatisme, les determi- nacions especificades en el codi de senyalització que s’estableixi a aquest efecte. 3. En el perímetre a) En el cas d’haver-hi tanca en el perímetre, els in- dicadors s’han de col·locar a les zones d’accés, mantenint l’estètica de conjunt i segons les situa- cions següents. b) En tanques de fàbrica o corpòries, es tindrà en consideració la identificació per a plantes baixes dels edificis. c) En tanques d’elements vegetals l’identificador es col·locarà sobre elements autònoms, amb les ma- teixes limitacions que en el cas anterior. d) Si no hi ha discontinuïtat d’accés des del domini públic, en cap cas serà ús natural la identificació, en el perímetre, d’activitats privades efectuades sobre o a les edificacions situades en aquest es- pai lliure. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000310 4. A l’interior. S’admet la identificació d’activitats desenvolupades a les construccions situades en els espais lliures. En aquest cas s’haurà de complir el que preveu aquesta Ordenança respecte a l’ús d’i- dentificació en edificis. 5. Es prohibeix la reiteració d’identificacions al perí- metre i a l’interior de l’espai lliure. Article 81. Activitats publicitàries 1. La col·locació de qualsevol tipus de publicitat en espais lliures haurà de complir les condicions se- güents: a) En els solars no poden desenvolupar-se activi- tats de cap mena, ni tan sols publicitàries, ni ha- ver-hi construccions o edificacions, fins i tot quan estiguin declarades legalment com a ruïnoses, incloses en el registre de solars o qualificades d’inadequades o deficients, d’acord amb allò que s’estableix en la legislació urbanística. S’excep- tuen d’aquesta limitació els casos en què a l’inte- rior del solar hi hagi casetes de transformadors o d’altres serveis públics. b) El solar ha d’estar net i dotat de tanques en els seus límits amb les vies o espais públics. Les tan- ques han de ser opaques, de materials consis- tents, han de presentar un aspecte uniforme en conjunt, així com un acabat decorós. L’alçada mà- xima serà de 2,50 m. c) Les cartelleres s’han de situar sobre la tanca, sen- se sobresortir del seu pla i mantindran en tot cas la superfície d’exposició paral·lela a l’alineació de la tanca. En cap supòsit la cartellera tindrà un sor- tint superior a 10 cm del parament exterior, ni po- drà estar ancorada a la via pública. d) Es permet només una línia o bateria de cartelle- res; per tant, es descarta la superposició d’aquest element enrasat en el seu coronament, de mane- ra que la part superior se situï com a màxim a una altura de 3,50 m per sobre de la tanca en qualse- vol dels seus punts. e) En cas de disposar d’il·luminació, els aparells, quan siguin exteriors a la instal·lació, s’han de situar en el coronament de les cartelleres, res- pondre a una solució uniforme i homogènia per al conjunt dels instal·lats en un solar, i poden sobresortir del pla de la tanca un màxim de 0,50 metres sense que se situïn en cap punt so- bre la via o espai públic a menys de 3,5 m del seu rasant o nivell. f) Entre les cartelleres hi ha d’haver una separació de 50 cm. Els espais intermedis o els que apare- guin entre aquestes instal·lacions i les construc- cions en finques termeneres, o entre cartelleres i tanca de closa, es complementaran amb plan- xes, taulers, tires, bandes, o elements similars que confereixin al conjunt un aspecte homogeni, regular i ordenat, com també un resultat formal harmònic i coherent amb l’entorn. g) Els elements de suport i estructurals de les cartelleres i aquestes mateixes s’han de disposar de tal manera que ofereixin la resistència i segu- retat necessàries per evitar la bolcada o la caigu- da dels seus elements sobre la via pública. 2. No es permet que els elements de suport i es- tructures dels cartells es vegin des de les vies o es- pais públics immediats o contigus i, en conseqüència, quan a causa de la situació o desnivell del solar es pugui veure la part lateral o posterior d’aquestes instal·lacions, hauran de revestir-se de manera que resultin unes superfícies uniformes i homogènies. S’acceptarà en aquests casos que les cartelleres pre- sentin dues cares d’exposició paral·leles i oposades, amb especial atenció als efectes del vent. 3. En tot cas, hauran de complir, quant a situació i dimensions, les condicions establertes a l’article 30.2 d’aquesta Ordenança. Article 82. Publicitat en solars 1. S’accepta la publicitat en solars degudament tancats, mitjançant la utilització de tanques publicità- ries situades sobre el mateix pla de tancament. 2. Es fan extensives a aquesta situació totes les condicions referents a la instal·lació, mesures i carac- terístiques de l’ús natural de publicitat en tanques d’obra (article 30.2). 3. L’empresa explotadora de l’ús de publicitat serà responsable del manteniment i neteja de la tanca i, si no n’hi ha, el propietari. 4. Queden prohibides les cartelleres sobre les tanques d’espais lliures coexistint amb altres ins- tal·lacions publicitàries situades a les mitgeres de les finques contigües, ni en altres situacions de l’es- pai lliure. A. Zona general: Es permet només una línia o bate- ria de cartelleres; per tant, es descarta la superpo- sició d’aquest element enrasat en el seu corona- ment, de manera que la part superior se situï com a màxim a una altura de 3,50 m per sobre de la tanca en qualsevol dels seus punts. B. Zona de transició: Es permetrà una línia més de cartelleres situades en les mateixes condicions que les esmentades en el punt anterior. C. Zona de restricció: Es prohibeix la utilització de cartelleres en les situacions següents: En els conjunts i perímetres urbans protegits i en- torns d’edificis individualment catalogats i en els terrenys qualificats pel PGM amb les claus: (1), (2), (3), (4), (5), (9), (24), (25), (26), (27), (28), i (30) o les claus que correspongui de l’instrument de planejament que substitueixi el PGM. Secció 5a Ús del paisatge sobre l’espai aeri Article 83. Prohibició general És prohibida la utilització de l’espai aeri per a la situació o suspensió d’aparells o artefactes, fixos o mòbils, amb suport o sense, i fins i tot, raigs llumino- sos que continguin missatges d’identificació o de pu- blicitat. Secció 6a Protecció del paisatge en altres situacions Article 84. Sistemes de projecció, electrònics o d’altres Es prohibeix l’establiment de comunicació tant amb finalitat d’identificació com amb finalitat de publicitat, mitjançant sistemes de projecció o altres sistemes que es materialitzin mitjançant efectes basats en la llum, sorolls o d’altres manifestacions perceptibles pels sentits. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 311 Article 85. Repartiment personal o individualitzat de propaganda Es permet el repartiment individualitzat de propa- ganda o informació escrita, mostres i objectes a la via pública quan es compleixin les condicions següents: 1. Que el repartiment es faci a una distància inferior a 100 m de la ubicació de l’activitat o local que s’anuncia. 2. Que el titular del permís garanteixi, amb aval o fi- ança davant l’Administració, la neteja de les vore- res i calçades de l’entorn on es faci el repartiment. 3. Queda prohibit el repartiment a menys de 50 m. dels punts d’accés al transport públic. Secció 7a Infraestructures de telecomunicació Subsecció 1a Regla general Article 86. Infraestructures de telecomunicació en els edificis 1. En tots els edificis de nova planta o en les actua- cions de reforma de grau alt en edificis existents, cal- drà preveure la reserva d’espai per a les conduccions i instal·lacions de connexió de les possibles antenes que s’han de situar a la coberta dels habitatges. Això sense perjudici que l’àmbit d’aplicació d’aquest títol s’estengui a tots els supòsits de l’article 2 del Reial decret llei estatal 1/1998, d’infraestructures de teleco- municació, pel qual es regiran les relacions juridico- privades dels edificis, de nova construcció o no, en règim de propietat horitzontal. 2. Es considera antiestètica, als efectes de l’article 6.1b de l’esmentat Reial decret llei, la col·locació d’an- tenes individuals quan el nombre de les instal·lades si- gui superior a dues. En aquest cas, serà obligatòria la instal·lació de la infraestructura comú d’accés als ser- veis de telecomunicació, fins i tot en els edificis ja construïts. Subsecció 2a Requisits i limitacions particulars aplicades a les diferents instal·lacions d’antenes Article 87. Antenes de recepció de programes dels serveis públics o comercials de radiodifusió i televisió (tipus A) 1. No se’n podran instal·lar a les obertures, finestres, balconades, façanes i paraments perimetrals dels edi- ficis, llevat que, d’acord amb les Ordenances d’edifica- ció, sigui possible evitar-ne la visió des de qualsevol via o espai d’ús públic o caràcter comunitari, mitjan- çant els escaients elements constructius permanents. 2. No se’n podran instal·lar en els espais lliures d’edificació, tant d’ús públic com privat. 3. Les actuacions arquitectòniques que impliquin una intervenció conjunta d’una illa de cases hauran de preveure un únic sistema per a cada funció. 4. A l’exterior del volum edificat només es podrà instal·lar un únic sistema de recepció per cada edifi- ci i per a cada funció que no es pugui integrar tec- nològicament amb altres en un mateix sistema. Úni- cament s’exceptuen d’aquesta regla les antenes protegides de ser vistes en les condicions del primer paràgraf d’aquest article. En cas d’haver-hi una an- tena instal·lada a l’edifici, aquesta tindrà el caràcter d’antena col·lectiva i el propietari de l’immoble o la comunitat de propietaris haurà d’adoptar les me- sures necessàries perquè tothom qui ho vulgui pu- gui connectar-s’hi. Això implicarà rescabalar qui hagi pagat la instal·lació de l’antena en la part pro- porcional. 5. Quan s’instal·lin a la coberta dels edificis, caldrà elegir la ubicació que millor eviti que siguin vistes des de les vies i espais públics i que sigui compatible amb la seva funció. 6. Les antenes en les quals no sigui predominant una sola dimensió sobre les altres dues, com les pa- rabòliques i les de torre composta (subtipus A2), que s’instal·lin en edificis o conjunts catalogats o en edifi- cis situats en vies principals, s’hauran de col·locar de la forma més adequada per evitar qualsevol impacte desfavorable sobre l’edifici, conjunt o via protegida. Amb aquest objecte, el seu projecte haurà de conte- nir la proposta de la solució adoptada amb una justifi- cació raonada i motivada que és la millor entre totes les possibles, la qual caldrà que tingui l’informe favo- rable dels serveis tècnics competents en protecció del patrimoni històric, artístic i monumental i de pro- tecció i millora del paisatge urbà. Si no fos possible reduir l’impacte a nivells admissibles es podrà dene- gar l’autorització de la instal·lació. 7. Les antenes de tipus A no compreses en el sub- tipus A2 es consideren del subtipus A1. 8. Les línies de distribució entre la base del siste- ma de recepció del senyal i el sistema d’amplificació, i entre aquest i els derivadors de cada pis, hauran d’anar encastades o soterrades. Únicament en oca- sions excepcionals, i sobre edificis ja construïts degu- dament autoritzats, es podran col·locar, preferent- ment en tub rígid o amb cable despullat de color neutre, en terrats, parets interiors no vistes i patis de serveis interiors dels edificis. Per a aquestes excep- cions, caldrà aportar una memòria justificativa de la seva excepcionalitat, una proposta d’ubicació i mate- rials emprats, i també la definició sobre plànols del seu traçat a escala 1:50, com a mínim, sempre que tècnicament sigui possible. 9. En cap cas les antenes no podran incorporar lle- gendes o anagrames que pugui interpretar-se que te- nen caràcter publicitari i, si són visibles, només po- dran ser de color neutre. 10. En cas que la petició per a la instal·lació de l’antena sigui formulada per un operador de sistemes d’emissió per satèl·lit, caldrà que, a més de la docu- mentació prevista en la present Ordenança, justifiqui que no és possible captar el senyal d’una altra ante- na, encara que aquesta no es trobi en el mateix edifi- ci on l’abonat pretengui connectar-se. Article 88. Antenes d’emissió de programes dels serveis públics o comercials de radiodifusió i televisió (tipus B) 1. Les antenes d’emissió dels programes dels ser- veis públics o comercials de ràdio i televisió única- ment es podran instal·lar en els complexos previstos a l’efecte. 2. En el moment d’entrada en vigor d’aquesta Or- denança, l’únic complex habilitat per a aquesta fun- ció és l’anomenada Torre de Comunicacions de Collserola. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000312 3. Mitjançant la instrucció del corresponent expe- dient, el Consell Plenari podrà autoritzar altres com- plexos. Aquest expedient contindrà, en tot cas, la jus- tificació de la necessitat d’aquest nou complex, fonamentada en la manca de capacitat dels ja exis- tents o en el pla d’implantació que desenvolupi raona- dament els requeriments tecnològics que en palesin la necessitat i que no compleixen els ja existents. Article 89. Antenes de radioafeccionats (tipus C) 1. Les antenes per a radioafeccionats que no que- din fora de la vista des de qualsevol via pública o es- pai de caràcter públic o comunitari, només es podran instal·lar a les cobertes dels edificis. 2. La instal·lació de qualsevol tipus d’antena d’a- questa mena en edificis o conjunts catalogats o vies principals estarà sotmesa a les mateixes garanties d’innocuïtat per als elements a protegir que s’es- menten al paràgraf 5 de l’article 3, amb independèn- cia de la seva aparença exterior. 3. L’autorització per a la instal·lació de més d’una antena per a aquesta funció, en un mateix edifici, serà discrecional per a l’Administració municipal, i es basarà en els previsibles efectes de contaminació vi- sual que es puguin produir. 4. Un radioafeccionat no podrà disposar de més d’una instal·lació d’aquesta mena en un edifici, i això únicament quan sigui titular d’un habitatge o local ubi- cat en aquest edifici. Article 90. Radioenllaços i comunicacions privades (tipus D) 1. Com a norma general, les antenes per a radio- enllaços i comunicacions privades, degudament auto- ritzades per l’Administració competent en telecomuni- cacions, s’hauran instal·lar als complexos previstos a l’efecte assenyalats a l’article 4 (subtipus D1), llevat que se situïn en sòl qualificat de serveis tècnics o amb altra qualificació urbanística que permeti expres- sament aquest ús, o que quedin fora de la vista des de qualsevol via pública i espai d’ús privat o públic. 2. Excepcionalment, i mitjançant la presentació del pla d’implantació que justifiqui la necessitat d’ins- tal·lar algun o alguns elements de la xarxa en situació diferent, se’n podrà autoritzar la ubicació sobre la co- berta d’edificis (subtipus D2); en qualsevol cas, l’auto- rització estarà sotmesa a les mateixes garanties d’in- nocuïtat per als elements a protegir assenyalades al paràgraf 4 i 5 de l’article 3, que s’aplicaran amb inde- pendència de la seva aparença o forma. 3. Les antenes de les comunicacions de caràcter oficial (en particular les dels serveis de seguretat pú- blica i defensa) també se sotmetran a les normes pre- cedents amb les especialitats exigides per les seves circumstàncies i necessitats peculiars. Es tipificaran com a subtipus D1 o D2, segons que s’instal·lin a les torres de comunicacions o sobre edificacions. Article 91. Instal·lacions per a telefonia mòbil personal, sistemes de substitució de la xarxa cablejada i altres serveis de telefonia pública (tipus E) 1. Els sistemes de substitució, en cas d’avaria de la xarxa cablejada per a enllaços per ràdio i altres serveis radioelèctrics de telefonia pública estaran subjectes a l’aprovació prèvia del pla d’implantació de desenvolupament del conjunt de tota la xarxa dintre del terme municipal, en el qual caldrà justificar la solució proposada amb criteris tècnics de cobertu- ra geogràfica i en relació amb les altres alternatives possibles. L’esmentat pla haurà de definir, també, la tipologia de les antenes per a cada emplaçament. 2. Els operadors hauran de presentar el pla d’im- plantació de cobertura actualitzat. 3. Les antenes de telefonia mòbil hauran d’utilitzar la millor tecnologia disponible que sigui compatible amb la minimització de l’impacte visual. 4. Limitacions d’instal·lació: a) No s’autoritzaran les antenes de telefonia mòbil que no resultin compatibles amb l’entorn perquè hi provoquin un impacte visual no admissible. b) Amb caràcter general no s’autoritzarà la instal·la- ció d’antenes de telefonia mòbil en edificis o con- junts protegits, llevat dels casos concrets i excep- cionals que tinguin informe favorable dels serveis municipals competents en protecció del patrimoni històric, artístic i monumental, i de protecció i mi- llora del paisatge urbà. 5. Les llicències per a la instal·lació d’antenes de telefonia mòbil tindran el caràcter de revisables a ins- tància de l’Ajuntament, transcorregut el termini de dos anys com a mínim des de la data de la llicència o de la seva darrera revisió. Els criteris per a aquesta revi- sió es fonamentaran en l’eventual existència de no- ves tecnologies que facin possible la reducció de l’im- pacte visual. 6. Les sol·licituds de llicència per a la instal·lació d’antenes de telefonia mòbil seran sotmeses a l’infor- me previ d’una comissió tècnica restringida, formada per tècnics del Sector d’Urbanisme, un enginyer en telecomunicacions i un tècnic de protecció i millora del paisatge urbà. 7. Els titulars de les antenes instal·lades sobre edi- ficis que no tinguin totalment regularitzada la seva si- tuació respecte d’altres instal·lacions d’antenes que hi poguessin haver, hauran de regularitzar aquesta si- tuació en el termini màxim dels dos anys de vigència de la llicència. En cas d’incompliment, se’ls retirarà la llicència. Subseccio 3a Llicències Article 92. Instal·lacions sotmeses a llicència 1. Amb independència que el titular sigui una per- sona privada física o jurídica o un ens públic, cal ob- tenir la llicència municipal prèvia per a la instal·lació de qualsevol antena ubicada a l’exterior del volum dels edificis, feta excepció, únicament, de les indivi- duals o col·lectives per a la recepció de programes de ràdio o televisió compreses en els subtipus A1 i A2. Cal, també, l’obtenció de llicència prèvia per a totes i cada una de les instal·lacions agrupades als comple- xos anomenats torre de comunicacions i per a la instal·lació de les antenes de telefonia mòbil. 2. Quan calgui un pla d’implantació previ, la llicèn- cia per a cada instal·lació individual de la xarxa no- més es podrà atorgar una vegada aprovat l’esmentat pla i sempre que aquella s’ajusti plenament a les se- ves previsions. Article 93. Plans d’implantació 1. Per a l’aprovació dels plans d’implantació a què es refereixen els articles anteriors, caldrà formular la NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 313 sol·licitud pertinent, amb els requisits formals de ca- ràcter general que determina la Llei 30/1992, de rè- gim jurídic i procediment administratiu comú, acom- panyada de tres exemplars del pla. 2. El pla ha de tractar, de forma motivada i amb l’abast suficient per a la seva comprensió i anàlisi: 3. La disposició geogràfica de la xarxa i la ubicació de les antenes que la constitueixen, en relació amb la cobertura territorial necessària i comparativament amb les altres solucions alternatives possibles. 4. La incidència dels elements visibles de la ins- tal·lació sobre els elements que calgui protegir (edifi- cis o conjunts catalogats, vies principals i paisatge urbà en general), amb les propostes sobre l’adapta- ció de la seva aparença exterior a les condicions de l’entorn. En tot cas ha d’anar acompanyat de foto- grafies de l’edifici o entorn afectat. 5. Els plans d’implantació s’hauran d’ajustar als corresponents projectes tècnics, aprovats pel Ministe- ri de Foment (abans d’Obres Públiques i Transports), quan es tracti de serveis finals o portadors i de difu- sió, de conformitat amb allò que preveuen els articles 13, 14, 17, 25 i 26 de la Llei d’ordenació de les teleco- municacions. 6. En la tramitació se seguiran les normes de pro- cediment vigents; en tot cas serà preceptiu l’informe favorable dels serveis competents en la protecció de patrimoni històric, artístic i monumental i dels serveis tècnics de protecció i millora del paisatge urbà. 7. La competència per resoldre la petició correspon a l’alcalde, sense perjudici de les delegacions que hagi fet o pugui fer de conformitat amb els articles 53.1 i 54.1 de la Llei municipal i de règim local de Ca- talunya. Article 94. Requisits per a la petició i tramitació de les sol·licituds de llicències instal·lació d’antenes 1. Quan calgui l’autorització dels òrgans competents de telecomunicacions o estar en possessió d’una con- cessió administrativa, caldrà justificar de forma fefaent que se’n disposa en formular la sol·licitud. 2. Instal·lacions que requereixin un pla d’implantació previ a les torres de comunicacions (tipus B, D i E). Les sol·licituds es formularan d’acord amb allò que determina l’article 28, 1, 2 i 3, de les Ordenan- ces metropolitanes d’edificació, en allò que tingui re- lació amb l’antena i les seves instal·lacions comple- mentàries. També cal adjuntar-hi: a) Els càlculs justificatius de l’estabilitat de l’antena amb els plànols constructius corresponents. b) La descripció i justificació de les mesures correc- tores adoptades per a la protecció contra descàr- regues elèctriques d’origen atmosfèric i per evitar interferències radioelèctriques i paràsits en altres instal·lacions. c) Referència a les dades administratives de l’expe- dient d’aprovació prèvia del pla d’implantació (ti- pus B i subtipus D1). d) En particular, quan es tracti d’antenes de telefonia mòbil, la documentació que s’hi adjuntarà serà l’assenyalada amb caràcter general en aquest apartat, amb les precisions següents: Projecte tècnic, acompanyat de documentació fo- togràfica, gràfica i escrita, signat per tècnic com- petent, justificatiu de l’impacte visual, que expres- si clarament l’emplaçament i el lloc de col·locació de la instal·lació en relació amb la finca i la situa- ció d’aquesta; descripció de l’entorn dins el qual s’implanta; grandària, forma, materials, i altres ca- racterístiques. e) Declaració o compromís de mantenir la instal·la- ció en perfectes condicions de seguretat, estabili- tat i ornament. f) La competència per resoldre la petició correspon a l’alcalde, sense perjudici de les delegacions que hagi fet o pugui fer de conformitat amb els articles 51.3 i 54.1 de la Llei municipal. 3. Antenes per a radioafeccionats (tipus C) Pel que fa a la sol·licitud, tramitació i resolució de la llicència, aquestes instal·lacions tindran la considera- ció d’obres menors a tots els efectes. La sol·licitud anirà acompanyada de: a) Fotografies actuals de l’edifici i de l’entorn. b) Documentació tècnica justificativa del compliment de totes les condicions enunciades en aquesta Ordenança. 4. Les llicències per a instal·lacions d’antenes de telefonia mòbil tenen el caràcter indefinit, però podran revisar-se a instància de l’Ajuntament quan hagin transcorregut, com a mínim, dos anys des de la seva autorització o darrera revisió, sempre que l’evolució tecnològica faci possible aplicar solucions que dismi- nueixin el seu impacte visual o la modificació de les condicions de l’entorn facin necessari reduir aquell impacte. No s’admetran les antenes de telefonia mòbil que no resultin compatibles amb l’entorn perquè hi provo- quin un impacte visual o físic no admissible o bé per- què provoquin interferències importants a l’entorn. Article 95. Instal·lacions d’antenes en domini municipal Les antenes instal·lades sobre edificis propietat municipal només podran ser autoritzades mitjançant una autorització sotmesa a les disposicions d’aquest títol sobre utilització de béns d’ús públic municipal, els plecs de condicions que la regeixin i allò que s’es- tableix en aquest títol, amb independència de l’obten- ció de la corresponent llicència. Article 96. Conservació d’instal·lacions i d’antenes 1. Els titulars de les llicències i de les concessions s’encarregaran que aquestes instal·lacions es man- tinguin en perfecte estat de seguretat i conservació. Subsidiàriament seran responsables d’aquesta obli- gació de conservació els propietaris o comunitats de propietaris de l’edifici o terreny sobre el qual estigui instal·lada l’antena. 2. Quan els serveis municipals detectin un estat de conservació deficient, ho comunicaran als titulars de la llicència perquè adoptin les mesures oportunes en un termini de quinze dies, o immediatament en cas d’ur- gència. En cas contrari, i en cas d’urgència, aquestes instal·lacions podran ser retirades pels serveis munici- pals corresponents, a càrrec de l’obligat. Article 97. Obligats al compliment 1. Queden específicament obligades al compliment de la present secció les persones següents: a) Respecte de la instal·lació d’antenes tipus A, els propietaris dels immobles; la comunitat de propie- taris, en el cas que la ubicació de l’antena sigui espai comunitari; i l’empresa instal·ladora, en el a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000314 cas que el servei de televisió contractat per l’u- suari inclogui la col·locació de l’antena. b) Respecte de les antenes del tipus B, les empre- ses difusores del senyal corresponent. c) Respecte de les antenes tipus C, els titulars de la llicència de radioafeccionat. d) Respecte de les antenes de tipus D, les empreses titulars de les instal·lacions. e) Respecte de les antenes de tipus E, les empreses operadores de la telefonia mòbil personal titulars de les antenes. 2. En cas d’incompliment dels preceptes d’aquesta Ordenança, els serveis tècnics municipals podran or- denar l’adopció de les mesures que escaiguin a fi i efecte de restablir la legalitat infringida, segons el que estableix la normativa urbanística general. 3. Les ordres de desmuntatge i retirada de les instal·lacions d’antenes hauran de ser complertes per les empreses titulars de la instal·lació en el termini màxim de quinze dies, o immediatament en cas d’ur- gència. En el cas d’incompliment, procediran a retirar- les els serveis municipals, a càrrec de les empreses afectades, les quals hauran de pagar les despeses corresponents a l’execució. L’ordre de desmuntatge i retirada, quan no es disposi de llicència, serà inde- pendent de l’ordre de legalització, de manera que serà immediatament efectiva, mentre no estigui lega- litzada la instal·lació. 4. Les mesures d’execució subsidiària són inde- pendents i compatibles amb les que es puguin impo- sar en concepte de sanció. 5. Les antenes sense llicència o concessió ins- tal·lades sobre sòl d’ús o domini públic municipal no necessitaran el requeriment previ al responsa- ble de la instal·lació i seran retirades per l’Ajunta- ment, amb repercussió de les despeses a l’interes- sat, a més de la imposició de les sancions que corresponguin. Capítol II Ús excepcional del paisatge Secció 1a Disposicions generals Article 98. L’autorització paisatgística 1. L’ús excepcional del paisatge urbà, definit en l’article 5 d’aquesta Ordenança, en especial per a ac- tivitats publicitàries, requereix autorització municipal expressa a fi de controlar-ne l’impacte paisatgístic, sense perjudici de la llicència d’obres o de la llicència demanial que siguin legalment procedents. 2. L’autorització paisatgística es considera implícita en el conveni de col·laboració que es pot subscriure en la forma que es determina en aquesta Ordenança, té la consideració, en qualsevol cas, de llicència mu- nicipal de publicitat, i s’exigirà en tots els supòsits d’ús excepcional del paisatge urbà mitjançant publici- tat, tant si aquesta troba el suport en una propietat privada com en el domini públic. 3. Quan el suport de l’activitat publicitària és una propietat privada se seguirà el procediment propi de l’atorgament de l’autorització, que podrà tenir un aca- bament convencional. 4. Quan el suport de l’activitat publicitària es el do- mini públic municipal, se seguirà necessàriament el procediment de contractació administrativa previst en aquest capítol. 5. L’ús excepcional del paisatge urbà mitjançant publicitat exigeix els requisits següents: a) Ser limitat en el temps. b) Trobar-se en algun dels supòsits d’interès públic que es determinen en el paràgraf 1 de l’article se- güent. c) Obligació de reparació de l’impacte paisatgístic, en funció de la intensitat de l’ús i del rendiment d’aquest per al beneficiari. La reparació de l’impacte paisat- gístic ha d’incloure, en tot cas, el cost de la llicència de publicitat que es farà constar separadament en l’autorització o en el conveni de col·laboració. d) Formalització, en el seu cas, d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i el beneficiari en el qual es quantifiqui l’obligació de reparació. Article 99. Causes d’interès públic legitimadores de l’ús excepcional mitjançant activitats publicitàries 1. L’ús excepcional del paisatge urbà mitjançant publicitat només estarà legitimat en els supòsits d’in- terès públic següents: a) Amb ocasió de la rehabilitació d’un element patri- monial, públic o privat, en concret. b) Per la seva aplicació a campanyes de foment o de programes de millora del paisatge urbà. c) Per finançar obres o esdeveniments d’interès mu- nicipal que ho exigeixin. 2. En els supòsits b) i c) serà necessari que l’òrgan municipal competent hagi dictat, amb caràcter previ a l’atorgament de l’autorització paisatgística, l’acte d’o- bertura a l’ús excepcional mitjançant l’aprovació de la campanya o la declaració d’interès públic de l’activitat a efectes del seu patrocini. 3. Els anuncis de l’inici de les campanyes de fo- ment, dels programes de millora del paisatge urbà o de la declaració d’interès municipal d’una activitat als efectes del seu patrocini es publicaran a la Gaseta Municipal a l’efecte que l’Ajuntament pugui conèixer, a priori, l’oferta potencial de patrocinadors. Aquests hauran de sol·licitar, en el termini que es fixi a l’anun- ci, la inscripció com a candidats al patrocini de les campanyes o activitats d’interès municipal objecte de la convocatòria. 4. Les mesures, colors, continguts i característi- ques dels missatges hauran d’ajustar-se a l’ordena- ment vigent i a les normes que fixi l’Alcaldia per De- cret, d’acord amb l’article 25.2 de la Carta municipal. 5. L’ús excepcional del paisatge amb activitats no publicitàries només podrà ser atorgat, motivadament, per a activitats sense ànim de lucre, en funció del seu impacte sobre el paisatge urbà, amb indicació del temps a què s’estengui l’autorització i les altres condi- cions exigides per l’interès públic municipal. 6. L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat serà impedit mitjançant ordre de cessament i, si s’es- cau, execució forçosa. Secció 2a Procediment per a l’atorgament de l’autorització paisatgística en propietats privades Article 100. Sol·licitud i tramitació Les sol·licituds d’autorització per a l’ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitats publicitàries NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 315 des de propietats privades es tramiten d’acord amb les disposicions següents: 1. L’interessat ha de presentar a l’Ajuntament la sol·licitud per a l’ús excepcional del paisatge la qual ha de contenir: a) La memòria descriptiva del projecte d’actuació, fi- nalitat que es persegueix amb la proposta i dura- da de l’ús excepcional. b) El projecte exigit en aquesta Ordenança per a les activitats publicitàries. c) El document que reflecteixi el consentiment dels afectats directament. d) Proposta a l’Ajuntament, en la qual es quantifiqui l’obligació de reparació de l’impacte admissible en els termes establerts en aquesta Ordenança, que ha d’incloure el cost de la llicència de publicitat. 2. La sol·licitud serà tramitada per l’òrgan compe- tent per a la protecció i millora del paisatge urbà, i se n’haurà de comunicar la presentació al Districte on s’hagi de situar l’actuació. 3. L’interessat ha de sol·licitar i obtenir, a més, les oportunes llicències d’obres, d’ocupació del domini públic o altres que siguin necessàries. Article 101. Resolució 1. Les sol·licituds d’autorització per a l’ús excepcio- nal es resolen per l’Alcaldia o per l’òrgan que en tin- gui descentralitzada, desconcentrada o delegada la competència. 2. L’òrgan competent per a la resolució podrà aprovar, en substitució de la resolució, un conveni de col·laboració amb els destinataris de l’autoritza- ció en els termes establerts en aquesta Ordenança. 3. La resolució o, en el seu cas, el conveni per a l’ús excepcional del paisatge urbà, es faran públics a la Gaseta Municipal de Barcelona i es comunicaran al Districte territorialment competent. Article 102. Silenci administratiu 1. En cas que una sol·licitud d’autorització d’ús excepcional no sigui contestada expressament per l’Ajuntament en el termini de tres mesos, s’entendrà estimada per silenci en el cas de activitats publicità- ries projectades amb motiu de la rehabilitació de façanes i, en els altres supòsits d’activitats publicità- ries en què s’admet, quan hi hagi l’acte previ d’ober- tura a l’ús excepcional. S’entendrà desestimada, d’acord amb l’article 43. 2. b) de la Llei de procedi- ment administratiu comú, si en el moment de pre- sentar-se la sol·licitud no s’hagués dictat l’acte admi- nistratiu previ d’obertura a l’ús excepcional. 2. Les sol·licituds d’autorització d’un ús excepcional per a activitats distintes de les publicitàries no contes- tades en el mateix termini, s’entendran desestimades per silenci administratiu. Secció 3a Procediment en el cas d’utilització d’elements del domini públic Article 103. Normes especials 1. En el cas d’activitats publicitàries d’ús excep- cional sobre el domini públic se seguirà, com a regla general, el procediment de licitació, tramitat d’acord amb les normes especials que es regulen en aquest article. 2. Els actes preparatoris i l’adjudicació d’activitats publicitàries d’ús excepcional sobre el domini públic seran les següents: a) Aprovació per l’Alcaldia, o òrgan delegat, descon- centrat o descentralitzat, de la convocatòria de concurs d’adjudicació de contracte de patrocini mitjançat la cessió d’espais publicitaris públics. b) Publicació de la convocatòria a la Gaseta Muni- cipal. c) Presentació de proposicions de patrocini en el ter- mini establert en la convocatòria. d) Adjudicació per l’òrgan convocant, amb informe favorable previ de l’òrgan de protecció i millora del paisatge urbà, sense necessitat de constituir cap mesa de contractació. 3. En cas que no es presenti cap sol·licitud en el ter- mini indicat en la convocatòria, no inferior a deu dies, l’òrgan convocant podrà negociar directa- ment el contracte de col·laboració, amb previ examen de la sol·licitud del promotor i l’informe favorable de l’òrgan de gestió paisatgística. 4. El procediment licitatori descrit no s’haurà de se- guir, salvat l’informe de l’òrgan de protecció i mi- llora del paisatge urbà, quan convocada una cam- panya de foment o millora del paisatge urbà o declarat l’interès municipal d’una activitat sotmesa a patrocini, no s’hagués inscrit cap candidat al pa- trocini en els termes de l’article 100.7 d’aquesta Ordenança, o els inscrits rebutgessin el patrocini. 5. Justifica també el procediment negociat en l’adju- dicació de l’ús excepcional mitjançant elements del domini públic l’existència d’un únic proveïdor dels suports publicitaris escaients, quan la valo- ració de la reparació de l’impacte previsible sigui inferior a dos milions de pessetes o quan concor- rin circumstàncies que, raonablement, facin pre- sumir que no hi ha altres persones o empreses interessades. Secció 4a Formalització del conveni de col·laboració Article 104. Contingut 1. El conveni de col·laboració, tant com a forma d’acabament del procediment d’autorització, com a forma de la contractació administrativa, ha d’establir, com a contingut mínim, la identificació de les parts intervinents, el termini de vigència, com també les de- terminacions sobre l’atorgament de l’autorització pai- satgística i la quantitat fixada com a reparació de l’im- pacte paisatgístic ocasionat. 2. Les normes específiques reguladores de l’abast, efectes i règim jurídic del conveni de col·laboració se- ran les indicades i, a més, les següents: a) El conveni tindrà el caràcter de conveni de col·laboració (article 3.1.d LCAP) o de conveni d’acabament del procediment d’autorització (arti- cle 88 LRJPAC). En tot cas, equivaldrà a l’auto- rització per a l’ús excepcional, sense perjudici del control municipal en la seva execució. b) El conveni ha de reflectir el motiu d’interès públic que justifica la celebració del conveni. c) El termini de l’ús excepcional del paisatge urbà no pot ser superior a quatre anys, ni superior en tres mesos a la finalització de l’esdeveniment que el motiva. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000316 d) Els drets que es confereixen al beneficiari, com també les seves obligacions. e) S’hi adjunta si escau, una pòlissa d’asseguran- ces, d’acord amb l’article 11.3 d’aquesta Orde- nança. Secció 5a Efectes de l’autorització o del conveni de col·laboració Article 105. Compliment de les condicions de l’autorització 1. El promotor comunicarà a l’Ajuntament de Bar- celona l’inici i la finalització de les obres. L’òrgan mu- nicipal competent farà les inspeccions necessàries per comprovar i valorar l’adequació a les condicions establertes al conveni i a l’autorització, i proposarà a l’òrgan competent que autoritzi l’inici de l’ús excepcio- nal del paisatge. 2. El promotor té dret a dur a terme l’ús excepcio- nal del paisatge durant el termini autoritzat. Article 106. Vigència de l’autorització paisatgística Els convenis i autoritzacions atorgades en aplicació de l’ús excepcional publicitari del paisatge tenen una vigència limitada, que serà la que es prevegi a l’auto- rització, i són improrrogables. Si no se’n preveu una altra, la vigència serà de sis mesos, i serà susceptible de ser prorrogada dues vegades per un termini igual, si ho sol·licita el seu titular un mes abans de la fi del termini o de la pròrroga. Article 107. Obligacions del titular de l’autorització paisatgística al venciment del termini El venciment del termini previst a l’autorització comporta la finalització del dret a l’ús excepcional, i el titular ha de restaurar al seu càrrec, sense necessitat de ser requerit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva anterior condició, i co- municar a l’Ajuntament la finalització de la recupera- ció en el termini de set dies. Article 108. Nova autorització paisatgística 1. L’obtenció d’una nova autorització requereix la formulació de la sol·licitud pel procediment establert en aquesta Ordenança, en la resolució de la qual es tindran en compte les circumstàncies que concorrin en aquell moment. 2. El fet d’haver estat titular d’una autorització ante- rior no implica, en cap cas, l’existència de drets ad- quirits per a l’obtenció d’una nova autorització. TÍTOL IV INFRACCIONS I SANCIONS Capítol I Disposicions generals Article 109. Disposició general sobre infraccions 1. Constitueix infracció administrativa tota acció o omissió que vulneri les normes establertes en aques- ta Ordenança, com també les altres que estiguin tipi- ficades a la legislació sectorial, de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya, reguladora de les matèries que s’hi tracten, sens perjudici que els preceptes d’a- questa Ordenança puguin contribuir a una més cor- recta identificació de les conductes i a una determi- nació més precisa de les sancions, introduint les corresponents especificacions i graduacions. 2. Als efectes del règim d’infraccions i sancions es- tablert en aquest Títol i de conformitat amb allò que disposen els articles 262 i següents i del DL 1/1990, de les disposicions urbanístiques de Catalunya, els preceptes continguts en la present Ordenança que són concreció d’aquells preceptes legals tenen la na- turalesa de normes urbanístiques. Article 110. Exigència de responsabilitats administratives. Restauració de l’ordre jurídic infringit La infracció de les disposicions d’aquesta Orde- nança pot donar lloc a les actuacions següents de l’Administració municipal: a) A l’exigència de la reposició al seu estat originari de la situació alterada. b) A l’execució forçosa de les obligacions que hagin estat desateses pel responsable. L’òrgan munici- pal competent podrà disposar el desmuntatge im- mediat de qualsevol instal·lació d’ús del paisatge urbà i, en tot cas, les considerades com a anòni- mes o clandestines per aquesta Ordenança. c) A l’exigència d’indemnització pels danys i perjudi- cis causats al municipi. d) A la imposició de les sancions que corresponguin, sense perjudici de l’exacció dels tributs o preus públics establerts a l’efecte. Article 111. Competència 1. Les infraccions de les normes d’aquesta Orde- nança seran sancionades per l’alcalde o pels òrgans municipals que tinguin atribuïda aquesta competència per descentralització, desconcentració o delegació. 2. També correspon a l’alcalde, quan la potestat sancionadora sigui de la competència municipal, la sanció de les infraccions tipificades en l’ordenament estatal o de la Generalitat de Catalunya. Capítol II Infraccions Article 112. Classes d’infraccions 1. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus. 2. Sens perjudici de les precisions que s’efectuen en aquest mateix capítol i de les especificacions contingudes en els capítols següents, la classificació de les infraccions s’estableix d’acord amb les tipifi- cacions contingudes en els paràgrafs següents. 3. Són infraccions molt greus: a) Les que rebin expressament aquesta qualificació en aquesta Ordenança o en la legislació sectorial aplicable. b) Les que es facin de forma conscient i deliberada, sempre que es produeixi un dany greu. c) Les que siguin concurrents amb altres infraccions sanitàries o ambientals lleus, o hagin servit per fa- cilitar-ne o encobrir-ne la comissió. d) L’incompliment reiterat dels requeriments especí- fics formulats per l’Administració municipal. e) La negativa absoluta a facilitar informació o pres- tar col·laboració al serveis de control i d’inspecció. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 317 f) La resistència, coacció, amenaça, represàlia, des- acatament o qualsevol altra pressió exercida so- bre les autoritats o els agents municipals. g) La reincidència en la comissió de faltes greus en els darrers cinc anys. h) Aquelles altres que, en raó dels criteris emprats en aquest article, mereixin la qualificació de molt greus o que no sigui procedent la seva qualifica- ció com a infraccions lleus o greus. 4. Són infraccions greus: a) Les que rebin expressament aquesta qualificació en aquesta Ordenança o en la legislació sectorial aplicable. b) Les que es produeixen per manca de controls i pre- caucions exigibles en l’activitat, servei o instal·lació de la qual es tracti. c) Les que siguin concurrents amb altres infraccions paisatgístiques, o hagin servit per facilitar-les o encobrir-les. d) L’incompliment dels requeriments específics que formuli l’Administració municipal, sempre que es produeixi per primera vegada. e) La resistència a subministrar dades, facilitar infor- mació o prestar col·laboració a l’Administració municipal o als seus agents. f) La reincidència en la comissió d’infraccions lleus, en els darrers tres mesos. g) Aquelles altres que, en raó dels criteris seguits en aquest article, mereixin la qualificació de greus o que no sigui procedent la seva qualificació com a infraccions lleus o molt greus. 5. Són infraccions lleus: a) Les simples irregularitats en l’observació de les normes contingudes en aquesta Ordenança i en la legislació sectorial que no tinguin transcendèn- cia directa per al paisatge urbà. b) Les comeses per simple negligència, sempre que l’alteració o risc per als elements esmentats siguin d’escassa entitat. c) Aquelles altres que, en raó dels criteris seguits en aquest article, mereixin la qualificació de lleus o que no sigui procedent la seva qualificació com a infraccions greus o molt greus. 6. La tipificació general d’infraccions dels paràgrafs anteriors s’estableix sens perjudici de les tipificacions específiques que, en relació a les accions o omis- sions contràries a les obligacions imposades per les Lleis i aquesta Ordenança a la propietat urbana o les relatives a la contaminació del paisatge urbà per qualsevol causa. Article 113. Remissió Les infraccions en les matèries previstes en aquesta Ordenança no es consideren, salvat que així es determini, simples infraccions de l’Ordenan- ça municipal, sinó infraccions de la legislació urba- nística que aquesta Ordenança es limita a comple- mentar. Article 114. Infraccions previstes a la legislació urbanística i del habitatge 1. Infraccions molt greus a) La realització d’obres, activitats, usos i instal·la- cions publicitàries que constitueixin ús excepcio- nal del paisatge sense haver obtingut prèviament l’autorització paisatgística o no s’ajustin a les con- dicions imposades. b) La realització d’obres, activitats, usos i instal·la- cions que constitueixin ús natural del paisatge sense llicència o sense ajustar-se a les seves condicions. S’hi considera inclosa la instal·lació d’antenes sense llicència quan la requereixen se- gons aquesta Ordenança. c) L’incompliment dels propietaris de l’obligació de mantenir les edificacions, construccions, obres, tanques i instal·lacions en estat de seguretat, hi- giene i ornat públics. d) L’incompliment de l’ordre municipal d’execució d’obres de manteniment i, en especial, no fer-hi les obres necessàries que es poguessin indicar o descriure al certificat o a l’informe tècnic munici- pal, en el termini que s’hi indica. e) L’incompliment dels concessionaris de l’obligació de mantenir les edificacions, construccions, obres, tanques i instal·lacions en estat de seguretat, higie- ne i ornat públics. f) La col·locació de suports publicitaris que, per la seva ubicació, forma, color, disseny o inscrip- cions, impedeixin la visibilitat, puguin ser confo- sos amb els senyals de trànsit o perjudiquin la seguretat viària. g) La instal·lació de suports publicitaris suspesos so- bre la calçada o l’espai públic o ancorats sobre la via pública o els seus elements. 2. Infraccions greus a) La col·locació d’instal·lacions publicitàries que produeixin enlluernament, fatiga o molèsties als sentits. b) La utilització de materials combustibles en les instal·lacions publicitàries que estiguin a menys de 30 m de zones forestals o de vegetació abundant. c) La publicitat a les zones de servitud i afectació de carreteres, quan estiguin prohibides per les Lleis. d) L’emissió de projeccions lluminoses que produei- xin molèsties visuals als ciutadans, que causin confusió amb els senyals lluminosos que regulen la circulació viària o que distorsionin les condi- cions estètiques del paisatge. e) No disposar del pertinent certificat de seguretat o tenir-lo caducat, o no presentar el certificat de se- guretat a l’Ajuntament una vegada requerit per fer-ho. f) Les activitats de publicitat en aquells indrets que dificultin o impedeixin la contemplació dels espais públics, edificis, elements o conjunts monumen- tals, finques enjardinades, perspectives urbanes o paisatgístiques de caràcter monumental, típic o tradicional. g) Les activitats de publicitat sobre els temples, els cementiris, les estàtues, els monuments, les fonts, les dotacions i els serveis públics. h) Les activitats de publicitat en els parcs forestals i finques amb masses arbòries públiques o privades. i) La col·locació d’instal·lacions amb qualsevol su- port, amb finalitat publicitària o de venda no se- dentària, que es desenvolupin o incideixin sobre el domini públic municipal, a menys de 20 metres del punt més pròxim d’un monument o edifici cata- logat en el Catàleg del Patrimoni de la ciutat de Barcelona. 3. Infraccions lleus: a) L’incompliment de l’obligació de restaurar la rea- litat física alterada i de restituir el paisatge a la a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000318 seva anterior condició un cop vençut el termini es- tablert a l’autorització municipal per a l’ús del pai- satge. b) La instal·lació d’elements d’identificació, sense lli- cència expressa, sobre elements de domini públic municipal que no estiguin especialment destinats a aquesta finalitat. c) La instal·lació de suports publicitaris que afectin les llums, les vistes o l’accés a les dependències dels edificis. d) La col·locació de cartells o adhesius sobre qualse- vol element del paisatge urbà que no estigui ex- pressament previst per a aquesta finalitat. e) L’aplicació de grafits o pintades sobre qualsevol element del paisatge urbà sense disposar d’auto- rització expressa. f) La infracció de les disposicions que aquesta Or- denança estableix per a les instal·lacions fixes si- tuades a la via pública. g) El desenvolupament i la col·locació de conductes, aparells i altres elements de les instal·lacions es- pecífiques dels locals per les façanes dels edificis (instal·lacions d’aire condicionat, xemeneies d’ex- tracció de fums o altres). h) La realització d’actuacions parcials que alterin les façanes amb aplacats i afegits. i) La instal·lació de rètols indicadors sobre les reixes de tancament dels buits arquitectònics de les fa- çanes. j) L’incompliment de l’obligatorietat d’exposar el nú- mero d’identificació de la llicència o autorització. Article 115. Infraccions de les normes d’aquesta Ordenança L’incompliment de les normes de protecció del pai- satge urbà establertes en aquesta Ordenança no pre- vistes en la legislació urbanística i en la de l’habitatge podran ser sancionades, quan es doni alguna de les circumstàncies enumerades en l’article 100, com a in- fraccions lleus, greus o molt greus. Capítol III Responsables, sancions i procediment sancionador Article 116. Responsables Seran responsables de les infraccions previstes en aquesta Ordenança: a) En cas d’obres, el propietari, el constructor i el tècnic facultatiu director en els termes establertes en la legislació urbanística. b) En cas de defectes de conservació o adaptació, el propietari de l’immoble. En els edificis en règim en propietat horitzontal, la comunitat de propietaris o, solidàriament, el propietari o ocupant que impedís la realització de les obres. c) En la realització d’usos prohibits seran responsa- bles solidàriament: – L’empresa instal·ladora, o bé la persona física o jurídica que hagués disposat la realització de l’obra o instal·lació, sense llicència o auto- rització prèvies, o amb infracció de les condi- cions que s’hi estableixin. – L’empresa promotora o a la què beneficïi l’o- bra o instal·lació. – El propietari de l’edifici o del terreny on estigui colocada l’obra o la instal·lació. – El director tècnic de la instal·lació i, en qualse- vol altre cas, l’agent de la infracció i el propie- tari de l’immoble o instal·lació si aquest l’ha- gués consentit. Article 117. Règim general de sancions segons la legislació de règim local 1. Amb caràcter general i sempre que no hi hagi previsió al respecte en la legislació sectorial o en els articles següents, les infraccions d’aquesta Ordenan- ça seran sancionades, d’acord amb la legislació de règim local de la manera següent: a) Les lleus, amb multa fins al 10% de la quantia mà- xima legal. b) Les greus, amb multa fins al 50% de la quantia màxima legal. c) Les molt greus, amb multa fins al 100% de la quantia màxima legal. Article 118 Sancions de la legislació urbanística i de l’habitatge D’acord amb l’article 83 de la Carta municipal, la potestat sancionadora de l’alcalde podrà arribar al màxim permès per les normes aplicables relatives a les infraccions urbanístiques, segons la escala se- güent: 1. Per infraccions lleus: fins a 100.000 pessetes. 2. Per infraccions greus: fins a 1.000.000 pessetes. 3. Per infraccions molt greus: fins a 10.000.000 pessetes. Articlr 119. Acumulació de sancions 1. En el cas que, per aplicació d’aquesta Ordenan- ça, s’incoés expedient sancionador per dues o més infraccions tipificades entre les que existís relació de causa a efecte, s’imposarà una sola sanció, la corres- ponent a la sanció més elevada. 2. En la resta de casos, als responsables de dues o més infraccions, se’ls imposaran les multes correspo- nents a cadascuna de les infraccions comeses. Article 120. Sancions per danys i la seva possible substitució per treballs en benefici de la comunitat 1. D’acord amb el que preveu la Carta municipal de Barcelona i la legislació general de règim local, les accions o omissions que, en l’àmbit material regulat per aquesta Ordenança, causin danys o perjudicis en el domini públic municipal o hi facin actes d’ocupació, seran sancionats amb multa, l’import de la qual s’establirà entre el valor i el doble del valor del perjudici causat o d’allò usur- pat, això sens perjudici d’ésser obligats a reparar els danys i perjudicis i a restituir el que haguessin sostret. 2. Per mitjà d’un procediment addicional d’exe- cució de la sanció, l’infractor sancionat i l’Admi- nistració municipal poden convenir de mutu acord que, tant les multes com la reparació econòmica dels danys i perjudicis que preveu el paràgraf ante- rior, siguin substituïdes per treballs en benefici de la comunitat, d’acord amb l’article 29.3 de la Carta municipal. Article 121. Multes coercitives Com a mitjà d’execució forçosa, les multes coerciti- ves s’imposaran de conformitat i en aplicació de la respectiva legislació sectorial. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 319 Article 122. Graduació de les sancions 1. Les sancions s’imposaran d’acord amb els crite- ris de graduació següents: La gravetat de la infracció, el perjudici causat als interessos generals, el benefici obtingut, la intencio- nalitat, la reiteració, la reincidència i la capacitat eco- nòmica de l’infractor. 2. En la fixació de les multes cal tenir en compte que la comissió de la infracció no resulti més benefi- ciosa a l’infractor que el compliment de les normes infringides. Article 123. Procediment sancionador 1. El procediment sancionador serà el que amb caràcter general tingui establert l’Ajuntament de Bar- celona. 2. Supletòriament serà d’aplicació el procediment sancionador previst per les actuacions de l’Adminis- tració de la Generalitat i, en el seu cas, el que reguli la legislació de l’Estat. 3. Quan la proposta de resolució del procediment sancionador tramitat per l’Administració de l’Ajunta- ment contingui una sanció que, per la quantia de la multa o pel seu caràcter, no siguin de competència municipal, l’alcalde elevarà l’expedient a l’òrgan de l’Administració de la Generalitat que sigui competent per imposar la sanció que es proposa, de conformitat amb la legislació sectorial aplicable. Disposicions addicionals Primera. Plànol de zonificació 1. Els nivells d’intensitat d’ús del paisatge urbà permesos es troben detallats al plànol de zonifica- ció a que fa referència l’article 9 d’aquesta Orde- nança i que hi resta incorporat a aquesta com an- nex, sense perjudici de la seva modificació a través del procediment especial establert en l’esmentat precepte. 2. Les zones establertes en l’Ordenança de publi- citat i instal·lacions publicitàries de 1986 (plaça de Francesc Macià, plaça de Catalunya, plaça de la Uni- versitat i carrer de Tarragona) es consideraran zones de transició II pel que fa a l’ús del paisatge en corona- ció i terrats dels edificis. 3. La regulació de les característiques estètiques de les edificacions, establerta al capítol 2 de les Or- denances metropolitanes de l’edificació, complemen- ta les disposicions d’aquesta Ordenança. Segona. Disposició especial per als esdeveniments excepcionals L’Alcaldia pot autoritzar la instal·lació i el desenvo- lupament d’activitats publicitàries provisionals en els casos d’esdeveniments excepcionals, com ara perío- des electorals, festes populars o sinistres. El sol·lici- tant de la llicència o autorització s’ha de comprometre a restituir les coses al seu estat anterior un cop trans- correguda la data de l’esdeveniment. Disposicions transitòries Primera 1. El termini que, en general, es fixa per l’adaptació dels usos privats del paisatge a les prescripcions d’aquesta Ordenança és de dos anys per als usos que tenen llicència vigent en les zones de prohibició i de restricció, de tres anys en la zona general i de quatre anys en la zona de transició. En qualsevol cas, l’adaptació serà obligada en ocasió de la caducitat de la llicència o de la seva pròrroga. 2. Les antenes de telefonia mòbil instal·lades amb llicència concedida abans de l’entrada en vigor de la present Ordenança, que no s’ajustin a les previsions de les instal·lacions d’antenes sotmeses a llicència, hauran d’adaptar-se en el termini màxim d’un any a partir de la seva entrada en vigor. 3. Això no obstant, els titulars de les instal·lacions podran adreçar un escrit al Districte corresponent, sol·licitant individualment per establiment o local una moratòria en l’aplicació de la normativa per un mà- xim de dos anys, comprometent-se a l’adequació d’aquests elements abans de transcorregut aquest termini. El Districte podrà condicionar la concessió d’aquesta moratòria a l’execució immediata dels tre- balls d’adequació que consideri indispensables. No podran acollir-se a aquesta moratòria els establi- ments situats en edificis catalogats o en les seves zones de protecció. 4. En el cas que, vençut el termini de la moratòria, no hagués efectuat l’adequació a l’Ordenança, l’Ajun- tament podrà procedir a l’execució subsidiària. Segona 1. L’obligació de conservació dels propietaris d’edi- ficis existents de proveir-se del certificat de seguretat està sotmesa als terminis següents, comptats de l’en- trada en vigor d’aquesta Ordenança: – Edificis de més de 100 anys, als dos anys. – Edificis entre 50 i 100 anys, als tres anys. – Edificis entre els 16 i els 50 anys, als quatre anys. – Edificis entre els 10 i els 16 anys, als cinc anys. 2. En cap cas aquesta disposició transitòria pot jus- tificar l’incompliment de l’obligació de conservació i manteniment de la seguretat dels edificis. 3. Els edificis considerats en situació de risc i que ja han rebut un requeriment municipal, podran ser re- querits a exhibir el certificat de seguretat de manera immediata, sense que siguin d’aplicació els terminis establerts amb anterioritat. 4. Els edificis existents que, amb independència de la seva antiguitat, han estat sotmesos a obres de rehabilitació que incloguin els paraments exteriors dels edificis, per les quals hauran d’haver sol·licitat la pertinent llicència municipal, podran justificar el compliment dels seus deures de conservació amb el certificat final d’obra emès pel tècnic director. El còmput del termini per complir amb l’obligació es- mentada començà des de l’emissió d’aquest certifi- cat final d’obres. Tercera Les normes d’aquesta Ordenança s’aplicaran amb la flexibilitat exigida pel principi de proporcionalitat en les actuacions puntuals de caràcter permanent sobre els edificis existents a la seva entrada en vi- gor, quan sigui impossible o molt difícil el seu com- pliment sense afectar les necessitats o la funciona- litat de l’immoble. Disposicions derogatòries 1. Queden derogades les Ordenances següents: Instal·lacions i activitats publicitàries, de 6 d’abril de 1986, Instal·lació d’antenes, de 27 de juny de 1997, i conservació i seguretat dels paraments exteriors dels edificis, de 19 de gener de 1998. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000320 2. Resten derogades també aquelles normes de les altres Ordenances que s’oposin o siguin in- compatibles amb les contingudes en aquesta Orde- nança. 3. L’Ordenança dels usos del paisatge urbà té el caràcter de norma especial en relació a l’Orde- nança metropolitana d’edificació que continua en vigor. Disposició final Aquesta Ordenança entrarà en vigor transcorregut un mes des de la seva publicació íntegra en el BOP. Annexos 1. Plànol de zonificació. 2. Rètols bandera homologats. 3. Model de Certificat de Seguretat. NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 321 ANNEX 1 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000322 NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 323 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000324 NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 325 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000326 NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 327 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000328 NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 329 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000330 NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 331 ANNEX 2 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000332 NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 333 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000334 NÚM. 5 (extraordinari) a 15-II-2000 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 335 OBSERVACIONS(1): .................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... Vist l’estat de conservació i seguretat dels paraments exteriors, el qui subscriu estima que (2). ............................................................. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... Per a la seva constància, s’estén la present a Barcelona, el ........ de ........................... de mil nou-cents noranta ................... . (1) Descriviu altres elements, si n’hi ha, i indiqueu-ne l’estat de conservació. Altres consideracions de caràcter general que es considerin adients (2) Indiqueu, si escau, les obres de reparació a realitzar i el termini màxim de finalització, així com, si és el cas, les recomanacions respecte a les futures accions de manteniment. DOCUMENT D’ACREDITACIÓ DE L’ESTAT DE CONSERVACIÓ I DE SEGURETAT DELS ELEMENTS EXTERIORS DELS EDIFICIS ..................................................................................................................................... , .......................................................... del Col·legi de ........................................................... núm. de col·legiat ............................. , resident a ...................................................................... CERTIFICO: Que l’edifici situat al núm. ...................... del carrer/plaça ............................................................................................... d’aquesta ciutat, que està compost de planta baixa i .......planta pis, presenta les següents característiques en els paràmetres exteriors: DESCRIPCIÓ ESTAT DE CONSERVACIÓ TIPUS D’INTERVENCIÓ Sí No Bo A reparar Perillós Immediata Programada (temps) – Tipus de revestiment: Aplacat Estucat – Balcons – Ampits – Tribunes – Ràfecs – Canalons – Baranes – Coberta – Altres elements: ANNEX 3 PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ: Barcelona, anual 1.500 ptes. GASETA MUNICIPAL Número corrent 50 ptes. Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies Dipòsit legal: B. 1.824-1958 – PRODUCCIÓ EDITORIAL