Internet: http://www.bcn.es Núm. 2 / Any LXXXIX 20 de gener de 2002
Intranet: http://www.ajuntament.bcn
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió de 23-XI-2001 ............................... 59
Acords sessió de 21-XII-2001 ......................... 81
Comissió de Govern
Acords sessió de 14-XII-2001 ......................... 85
Disposicions generals
Acords dels òrgans de govern
Preus utilització dels diferents serveis als equi-
paments del Districte de l’Eixample per a
l’any 2002 .................................................... 86
Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit .................................... 91
Cartipàs
Nomenament membres dels Consells Munici-
pals dels Districtes de Sants-Montjuïc i de
l’Eixample ..................................................... 94
Nomenament membre del Consell Municipal
del Districte d’Horta-Guinardó ..................... 94
Designació representants en el Patronat del
Museu Nacional d’Art de Catalunya ............ 94
Nomenament membres del Plenari del Consell
Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat .. 94
Comissions del Consell Municipal
Acords
Acords sessions del mes de
desembre de 2001 ....................................... 96
Personal
Concursos i oposicions
Bases que han de regir la convocatòria per a
la provisió d’1 plaça de tècnic superior d’Ar-
quitectura i Enginyeria (enginyer de Teleco-
municacions), mitjançant concurs oposició
lliure ............................................................. 98
Bases que han de regir la convocatòria per a
la provisió de 12 places d’auxiliar pràctic
de serveis socials educatius i culturals
(informació), mitjançant concurs oposició
lliure ............................................................. 101
Concursos
Bases generals que han de regir la convocatò-
ria de 7 concursos per a la provisió de 8
llocs de treball, més vacants ....................... 103
Administratiu/iva del Contenciós ...................... 104
Tècnic de multes en voluntària ........................ 105
Tècnic de tributs .............................................. 106
(Continua pàgina següent)
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200258
Suport a la Divisió d’Activitats i Mobilitat ......... 106
Tècnic de IVTM i Circulació ............................. 107
Administratiu/iva d’Inspecció ........................... 107
Auxiliar de l’Arxiu ............................................. 108
Fe d’errades ..................................................... 108
Anuncis
Llicències d’obres. Novembre 2001 ................ 109
Subhastes ........................................................ 114
Concursos ........................................................ 115
Notificacions ..................................................... 116
Altres anuncis .................................................. 117
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 59
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 23 de novembre
de 2001 i aprovada el dia 21 de desembre de 2001
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat
de Barcelona, el dia vint-i-tres de novembre de dos
mil u, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en
sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-
calde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i
les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier
Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín,
Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i
Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs.
Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i
Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell
i Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i
Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina
Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Mora-
leda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio
de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert
Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i
González, Lourdes Muñoz i Santamaria, Magdalena
Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M.
Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim
Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia
Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme
Servitje i Mauri, Josep Gascón i Castillo, Santiago
Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles
Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi
Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús
Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni
Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari gene-
ral, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata
i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-
dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-
lebrada el 24 d’octubre de 2001, l’esborrany de la
qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-
ri; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-
ganització municipal, es comuniquen les resolucions
següents:
1. Decrets de l’Alcaldia, de 24 i 29 d’octubre de 2001
(S1/D/2001 4260 i 4283), que nomenen membre del
Consell Municipal: del Districte de Sarrià-Sant Gervasi
el Sr. Emili Batlle i Molina en substitució de la Sra.
Montserrat Guitarte i Gutes; i del Districte de Ciutat Ve-
lla, la Sra. M. José Arteaga i Muñoz en substitució de
la Sra. Isabel Huerta i Bueno.
2. Decret de l’Alcaldia, de 29 d’octubre de 2001
(S1/D/2001 4284), que designa el Sr. Francesc Osan
i Tort membre del Consell Plenari i de la Comissió
Permanent del Consell Municipal de Cooperació In-
ternacional per al Desenvolupament.
3. Decret de l’Alcaldia, de 14 de novembre de 2001
(S1/D/2001 4564), que designa membres de la Co-
missió d’Espai Públic, el director gerent de l’Institut de
Cultura de Barcelona, el gerent de l’Institut Municipal
de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida i el director tècnic
d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona.
4. Decrets de l’Alcaldia, de 14 de novembre de
2001 (S1/D/2001 4573 i 4574), que designen: els Srs.
Aurelio Martínez Estévez i Josep Lluís de la Piedad
Pérez, conseller general titular i conseller general su-
plent, respectivament, de l’Assemblea General de la
Caixa d’Estalvis de València, Castelló i Alacant,
Bancaixa, en representació de l’Ajuntament de Bar-
celona; i els Srs. Gaspar Hernández Hernández i Víc-
tor Riera Pastor, conseller general titular i conseller
general suplent, respectivament, de l’Assemblea Ge-
neral de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, en re-
presentació d’aquest Ajuntament.
El Sr. Ciurana, donat que sovint es porten nomena-
ments similars, apunta la conveniència que aquest
Plenari pogués tenir coneixement a posteriori de qui-
na ha estat l’actuació de les persones nomenades
per representar aquest Ajuntament en les assemble-
es generals de caixes d’estalvi.
5. Decret de l’Alcaldia, de 16 de novembre de 2001
(S1/D/2001), que designa l’Im. Sr. Joan Puigdollers i
Fargas membre de les Comissions de Política de Sòl
i Habitatge, i d’Infraestructures i Urbanisme en substi-
tució de l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello.
6. Decret de l’Alcaldia, de 16 de novembre de 2001
(S1/D/2001), que designa membre del Plenari del
Consell Municipal de Consum, en representació de
les associacions de consumidors i usuaris, el Sr. José
Miguel Sanz i Martínez, en substitució de la Sra.
Antònia Espinar i Lesmes.
b) Mesures de govern
1. Pla d’accessibilitat a parcs.
El ponent de la Via Pública, Sr. Narváez, recorda
que uns dels objectius establerts en el Programa
d’actuació municipal és fer de Barcelona una ciutat
per a les persones que sigui model de convivència i
d’integració, en la qual tothom tingui l’oportunitat de
desenvolupar plenament les seves potencialitats, i
això ha d’ésser especialment vigent en l’espai públic,
concepte que inclou la via pública, els parcs i jardins,
els edificis i els transports col·lectius, de manera que
ningú no sigui discriminat per edat o condició física o
psíquica: per tal motiu, precisament aquest Plenari el
desembre de 1995 aprovà el Pla d’accessibilitat on es
descriuen les accions per a eliminar les barreres ar-
quitectòniques a la via pública, als edificis municipals,
i als transports públics, donat que l’accessibilitat, que
dóna més llibertat i autonomia als ciutadans i els evita
la dependència, no es limita al disseny i no comporta,
convenientment planificada, cap sobrecost, ans apor-
ta un valor afegit i genera sinergies.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200260
Continua dient que aquest Ajuntament ha estat
duent a terme diversos projectes per fer una ciutat
cada cop més accessible i l’experiència assumida ha
guiat ara la confecció del Pla d’accessibilitat als parcs,
d’acord amb la Llei de promoció de l’accessibilitat i su-
pressió de barreres arquitectòniques, pla al qual el Co-
mitè de Govern acordà el proppassat dia 16 destinar
1.210.410 euros, és a dir, 200.000 milions de pesse-
tes, les quals s’esmerçaran a millorar l’accessibilitat de
disset parcs repartits pels deu districtes de la Ciutat.
El Sr. Puigdollers manifesta que el seu Grup coinci-
deix en la necessitat que el conjunt de les Administra-
cions públiques tirin endavant mesures per a assegu-
rar a tothom l’accessibilitat dins la Ciutat; per tant,
demana que es facin les inversions programades per
aconseguir que totes les voreres comptin amb els
guals que permetin el pas dels cotxes de les perso-
nes minusvàlides, i alhora que la gestió de les vore-
res asseguri que tals guals compleixin la seva missió,
impedint que s’hi aparqui al davant.
Fa notar, però, que les voreres hi ha també altres
obstacles que dificulten el pas dels vianants: arbres,
que no tenen els escocells tapats, vetlladors i cartells
d’anuncis mal col·locats, quioscs que ocupen espais no
autoritzats: cal, doncs, una gestió eficaç de les voreres,
perquè les inversions donin els resultats esperats.
El Sr. Narváez contesta que la gestió de les vore-
res es fa des de fa anys i els ciutadans consideren la
Ciutat confortable en aquest sentit; que aquest Ajun-
tament aposta de manera claríssima per les persones
amb disminució; que el Pla aprovat garanteix que el
2005 del 100% del territori urbà serà accessible; i que
els casos anecdòtics que el Sr. Puigdollers ha es-
mentat són inherents al desenvolupament de la vida
ciutadana, però l’autoritat municipal procura anar cor-
regint-los amb els mitjans al seu abast.
El Sr. Portabella comenta que l’accessibilitat ha tin-
gut una evolució molt positiva que repercuteix en la
qualitat de vida no tan sols de les persones que tenen
una mobilitat reduïda per una discapacitat física, sinó
també d’aquelles que són grans o porten cotxet de
criatures.
Creu que la mesura presentada estén aquesta polí-
tica a les activitats relacionades amb l’oci; i que Bar-
celona continua avançant cap a una concepció de
l’espai urbà en la qual les discriminacions no volgu-
des, degudes a especials condicions físiques, tempo-
rals o permanents, es van reduint en benefici d’un
model de ciutat que busca fer més fàcil la vida als ciu-
tadans.
El Sr. Álvarez manifesta el ple suport del seu Grup
a la mesura presentada i lamenta que el fet de no ha-
ver-se-li facilitat fins a aquest matí la documentació
relativa a les inversions que es pensen fer, no li per-
meti fer-ne ara una anàlisi acurada districte per dis-
tricte, però troba que una vegada més hi ha diferèn-
cies en el tracte que reben els diferents districtes, ja
que no veu la coherència de tals inversions amb la
superfície i població de cada districte.
El Sr. Narváez respon que el Pla és coherent amb
els problemes existents i mira de solucionar-lo.
c) Informes
De la regidora ponent de Salut Pública i Medi Am-
bient.
1. La Salut a Barcelona 2000.
La ponent de Salut Pública i Medi Ambient, Sra.
Mayol, comença dient que aquest informe, que es
presenta anualment des de fa divuit anys, consta de
tres parts, la primera de les quals tracta la salut a par-
tir de les fonts poblacionals entre els anys 1990 i
2000 amb la novetat complementària de les dades re-
sultants de l’enquesta, ja presentada el juliol, sobre la
percepció que té de la seva salut una mostra de
10.000 persones, mentre que la segona analitza amb
caràcter monogràfic aspectes de rellevància com els
brots de l’any 2000, la salut i la immigració, la planifi-
cació de l’embaràs, la salut mental o els serveis
d’atenció primària, i la tercera fa un seguiment anyal
dels objectius del Pla de salut.
Entrant en el contingut de la primera part de l’infor-
me, destaca que continua millorant l’esperança de
vida al néixer, de 74 anys per als homes i de 82 per a
les dones, la qual, un cop superada la incidència que
tingueren la SIDA i les drogodependències en la dè-
cada de 1990, és més alta que mai; que també millo-
ra l’esperança de vida als 65 anys, que és de 15 anys
més per als homes i de 20,5 anys més per a les do-
nes; que dins el conjunt de la Ciutat continua l’incre-
ment de la gent gran, la qual representa el 18,1%
dels homes i el 25,3% de les dones; que l’atur enre-
gistrat ha disminuït i els indicadors del medi ambient
es mantenen estables; que també es mantenen esta-
bles les taxes de natalitat i fecunditat, però entre els
anys 1990 i 2000 s’ha incrementat, en canvi, del 14 al
27 per 100 les criatures nascudes de mares de més
de 35 anys i de l’11 al 18,5 per 100 les criatures de
pares o mares de fora d’Espanya; que si bé el per-
centatge és encara inferior als de la resta d’Espanya i
d’Europa, es constata una tendència lleugerament
creixent en els embarassos d’adolescents i en les in-
terrupcions voluntàries dels aquests embarassos,
però cal tenir present, en tot cas, la incidència que
poden tenir en aquestes dades els embarassos de jo-
ves immigrants de l’Amèrica Llatina, països en què
les joves de 16 o 17 anys no es consideren ja adoles-
cents.
Referint-se a la percepció de la pròpia salut que té la
gent, explica que el 80% dels homes i el 70% de les
dones enquestades perceben com a bo o molt bo el
seu estat de salut, tanmateix aquests percentatges
oscil·len en funció de l’edat o la classe social; que un
34% de la població es declara sedentària en el seu
temps lliure, i un 36% durant la seva activitat laboral o
domèstica, i mentre les classes més benestants són
les més actives en el seu temps lliure, les menys ben-
estants ho són més en les seves activitats laborals o
domèstiques; que el 21% de la població més gran de
14 anys es considera que té un excés de pes, dada
aquesta que s’ha de valorar de cara a reformar les es-
tratègies sobre l’activitat física i la dieta; que són fuma-
dors habituals un 35,5% dels homes i el 23% de les
dones, però la tendència es decreixent en els homes i
creixent en les dones i així entre els 14 i els 24 anys
fumen el 39% de les noies i el 37% dels nois, fenomen
aquest que, en bona part, està lligat amb la percepció
que tenen les dones del seu alliberament i amb les
campanyes més agressives que les empreses taba-
queres adrecen al sector femení de la població.
En relació a alguns problemes de salut específics,
comenta que es consoliden els canvis iniciats en la
dècada de 1990 en els patrons de mortalitat; que ha
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 61
continuat disminuint la incidència de la tuberculosi i
també ha continuant davallant la incidència de la
SIDA; que les persones afectades pel VIH (virus
d’immunodeficiència humana) viuen millor gràcies a
les teràpies antivirals; que dintre de les drogues il·le-
gals, el nombre de les persones consumidores de co-
caïna és ara superior al de persones consumidores
de opiacis i les estratègies del Pla de drogues s’estan
reorientant d’acord amb aquest canvi; que el 2000
disminuí el nombre d’accidents laborals, que foren
502 -122 menys que l’any anterior- i també el nombre
d’accidents mortals, 51, quan en el 1999 n’hi hagué
54, i en el 1998, 60; que els accidents de trànsit bai-
xaren el 2000 i la mortalitat per aquesta causa, que
fou creixent fins al 1988 i decreixent fins al 1995, ara
està estabilitzada; que el 80% de les morts per acci-
dents de trànsit es produeix fora de la Ciutat; que el
nombre de persones lesionades en aquests acci-
dents s’ha estabilitzat i el 90% no causen ingrés en
els hospitals; que la primera causa de mort és: en els
joves, els accidents de trànsit –han baixat, en canvi,
les morts provocades per la SIDA i per sobredosi–;
en els adults, el càncer de pulmó entre els homes i el
càncer de mama entre les dones; i en les persones
més grans de 65 anys, les malalties cardiovasculars.
Referint-se als serveis sanitaris informa que conti-
nua el procés de reforma de l’atenció primària amb
un esforç molt notable del Consorci Sanitari de Bar-
celona impulsat per aquest Ajuntament, de manera
que el 2000 l’atenció primària reformada arribà a co-
brir el 65,4% de la població, quan l’any anterior
aquest percentatge era del 48,9%; que les persones
ateses en els centres reformats poden gaudir d’una
qualitat assistencial més alta, de possibilitats d’ac-
cions preventives i d’atenció longitudinal i, tanmateix,
Barcelona ha patit en aquest terreny un endarreri-
ment molt notable respecte de la resta de Catalunya
per dos obstacles principals: la baixa capacitat inver-
sora del Servei Català de Salut a la nostra Ciutat i les
dificultats posades pels professionals que no volien
fer les adaptacions pertinents en els seus horaris; ara
bé, en els últims anys l’Ajuntament ha maldat, en el
marc del Consorci esmentat, perquè es concertessin
crèdits que permetessin incrementar les inversions i
ha posat a disposició solars perquè s’hi poguessin
bastir nous centres: per tant, s’ha aconseguit incre-
mentar significativament l’atenció primària reformada,
la qual en els propers anys encara s’estendrà més.
El Sr. Miró significa que la bona esperança de vida
de què gaudeixen els barcelonins és compartida pels
ciutadans de la resta de Catalunya i d’Espanya, els
quals ocupen respectivament el sisè i desè lloc entre
els països amb millor esperança de vida de tot el món.
Declina repetir les consideracions exposades en la
Comissió corresponent, però vol remarcar:
a) que en l’informe presentat hi manca una valora-
ció de la incidència del soroll en la salut, ja que tant la
bibliografia mèdica com els estudis de salut laboral
assenyalen les conseqüències que el soroll té, tant
per la seva intensitat com per la seva persistència en
la salut de la gent, i a Barcelona el soroll és un pro-
blema crònic; per tant, cal incorporar mesures objecti-
ves, que es podrien determinar introduint els ele-
ments d’informació necessaris en la xarxa de sanitat i
també recollir la valoració subjectiva dels ciutadans;
b) que segons l’informe, el grup de persones més
grans de 65 anys continua incrementant-se i arriba al
22% de la població, percentatge que és el més alt de
totes les ciutats de l’estat, però, a més, dintre d’a-
quest grup està creixent el nombre de persones més
grans de 75 anys, unit a la circumstància que ha aug-
mentat també el nombre de persones grans que
viuen soles –que representen el 25% de les persones
més grans de 65 anys–, exigeix plantejar-se d’una
vegada quina resposta es pot donar a tal situació; per
tant, el seu Grup demana l’elaboració d’un llibre blanc
sobre la situació de la gent gran a la Ciutat i les seves
necessitats a curt i llarg termini;
c) que la intencionalitat pedagògica dels esforços
de publicitat i propaganda que fa aquest Ajuntament,
s’ha de fer extensiva a combatre el tabaquisme entre
els joves, perquè no li sembla desitjable que els joves
entre 14 i 24 anys fumin més que la gent adulta, ja
que això crea unes pautes;
d) que comparteix la preocupació del document
pels embarassos de les menors de 30 anys i constata
que no s’han complert l’objectiu establert en el Pla de
la salut on es preveia que la taxa d’embarassos de
menors de 18 anys havia de disminuir el 2000 fins a
situar-se en el 4 per 1.000, i tanmateix el 1999 pujà
fins al 6 per 1.000; i donat que a l’informe es reconei-
xen els efectes negatius de l’avortament, creu que
aquesta qüestió s’hauria d’abordar amb més eficàcia i
dedicant-hi més recursos.
La Sra. Treserra comenta que els indicadors de
l’informe constaten la tendència a l’increment dels ni-
vells de dependència biopsicosociològica, i la inci-
dència de la prevalença de les malalties cròniques en
la gent gran, especialment en les persones de més
de 75 anys i en les dones que viuen soles.
Demana estudis dinàmics i plans d’actuació selecti-
va referits als accidents en general i als de trànsit en
particular, en els quals les víctimes solen ésser via-
nants i especialment persones més joves de 14 i més
grans de 65 anys, posant una especial atenció en les
causes, perquè, a juí seu, n’hi ha de corregibles amb
mesures com ara una senyalització adequada, una
il·luminació suficient, una pavimentació antirelliscant i
unes voreres realment accessibles, tot això en els
llocs més concorreguts com els voltants de les places
públiques, dels ambulatoris i dels mercats.
També suggereix que quan s’esmercin recursos,
se’n concreti la quantificació, la tipologia i el caràcter
públic o privat, perquè recursos com els sociosa-
nitaris i els socials repercuteixen sobre la comunitat i
sovint es planifiquen a partir de les necessitats hospi-
talàries de sectorització i derivació i, consegüentment
s’allunyen dels principis d’accessibilitat i equitat.
Apunta, a més, la conveniència de poder disposar
de la demanda real de tals recursos, és a dir, les llistes
d’espera, i dels criteris de priorització que s’apliquen.
Recomana programes específics adreçats a les do-
nes immigrants, perquè s’ha demostrat que la dona
es converteix en el primer agent de salut.
El Sr. Portabella, després d’observar que en l’apre-
ciable nivell de salut de què gaudeix Barcelona hi in-
tervenen diversos factors ambientals, estructurals i
específics de l’àmbit sanitari, expressa primerament
la seva preocupació per l’evolució de la piràmide
d’edats, que s’està invertint de manera cada vegada
més accelerada, perquè si el fet que la gent visqui
cada vegada més anys –la qual cosa és una bona
notícia– no es compensa amb un corrent de naixe-
ments adequat, aquesta tendència pot agreujar els
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200262
problemes existents a la nostra societat, com ara els
relacionats amb la salut mental de les persones grans
que necessiten comptar amb suports exteriors a la fa-
mília, o els relacionats amb la soledat d’aquestes ma-
teixes persones, respecte de les quals aquest Ajunta-
ment ha de preveure algun tipus d’acció.
Esmenta, més endavant, la problemàtica dels tras-
torns de conducta alimentària i considera que, pel
que fa tant a la bulímia com a l’anorèxia, cal una ex-
plicació que vagi més enllà dels tòpics de la societat
moderna, perquè molts dels impactes que reben a
través de les pel·lícules i dels mitjans de comunicació
social poden acabar formatejant una determinada
personalitat.
Fa referència, en darrer lloc, a la SIDA remarcant
que s’està convertint cada cop més en una malaltia
crònica que, tractada amb una combinació de dife-
rents fàrmacs, es pot contenir; però, en canvi, el nom-
bre de seropositius no disminueix: cal, doncs, conti-
nuar treballant els aspectes tant de prevenció, com
d’atenció.
El Sr. Cuervo, tocant, en la seva condició de presi-
dent del Consorci Sanitari de Barcelona, els aspectes
assistencials que s’han plantejat en el curs del debat,
comparteix la preocupació de la Sra. Treserra pels
dèficits existents en la implementació del Programa
“Vida als anys” i fa avinent que el Consorci té actual-
ment aprovat un pla de mesures concretes, que
compta amb el vist-i-plau de la Conselleria compe-
tent, per a augmentar els recursos destinats a diver-
ses finalitats que van des de l’assistència domiciliària
a les residències assistides.
Informa, també, de l’esforç que ha fet el Consorci
pel que fa a la implementació a la nostra Ciutat del
Pla de salut mental de tot Catalunya i menciona
especialment l’obertura, a Sants, d’un equipament de
dia a càrrec dels germans de Sant Joan de Déu, la
propera obertura del Servei d’Urgències de Psiquia-
tria de l’Hospital del Mar, i les actuacions que es faran
en l’equipament de l’Hospital Militar.
Quant a la problemàtica dels embarassos de les
noies adolescents, indica que els antics centres de
planificació familiar han quedat integrats en la xarxa
d’atenció primària; i quant als embarassos de dones
immigrants, concreta que el 60% dels parts atesos
pels Serveis d’Obstetricia de l’Hospital del Mar –que
s’han potenciat extraordinàriament– són de dones im-
migrants, les quals, en el seu embaràs, poden comp-
tar amb el suport d’un agent social del seu país i són
sotmeses a les mateixes revisions, controls i ecogra-
fies que les dones espanyoles.
La Sra. Mayol contesta les anteriors intervencions
dient que a nivell epidemiològic no hi ha estudis se-
riosos que demostrin la incidència que té en la salut
l’exposició als nivells de soroll ambiental que té la
Ciutat (precisament l’Organització Mundial de la Salut
està treballant aquesta qüestió igual com la relativa a
telefonia mòbil), però es tenen, en canvi, dades de la
percepció subjectiva del soroll que té la població i
així, concretament, un 73% de les persones entrevis-
tades en l’enquesta de salut declarava que en els
darrers sis mesos havia patit poques o, fins i tot cap,
molèstia per causa del soroll, i només el 15% decla-
rava que n’havia patit bastants, i l’11%, moltes.
Observa que hi ha un increment, tant absolut com
relatiu, de la gent gran com a conseqüència de l’aug-
ment de l’esperança de vida, però el ritme s’ha frenat
perquè el percentatge de davallada de la població,
que era abans del 9% en els homes i del 7% en les
dones, és actualment del 0,4 i del 0,2 per 100, canvi
que es deu, en bona mesura, a l’arribada de població
immigrada.
Concreta que per a eradicar el tabaquisme, es des-
envolupen diversos programes i, concretament l’apli-
cat en el Districte de Sant Martí ha comportat un des-
cens del 30% en el consum de tabac per part dels
adolescents en tal districte, i s’estendrà als altres.
S’ofereix a facilitar a la Sra. Treserra les dades so-
bre els recursos sociosanitaris; i esmenta, pel que fa
als accidents de trànsit, les possibilitats de treballar
dades i fer accions preventives que obra una col·la-
boració molt estreta, que renuncia a detallar, en els
camps de la mobilitat, la seguretat i la salut pública.
Respecte als problemes relacionats amb el règim
alimentari, recorda que el Programa “Canvis”, adreçat
a totes les escoles i que ajuda a reflexionar sobre el
tipus d’alimentació, està resultant molt positiu.
El Sr. Miró fa notar que les dades que la Sra. Mayol
acaba d’esmentar no figuren a l’informe; i demana
que se li faciliti tota la informació que consta en l’en-
questa de salut.
Reitera la necessitat d’analitzar tal informació amb
més deteniment, perquè el fet que un 26% dels entre-
vistats consideri que el soroll l’afecta molt o força, de-
mostra la necessitat d’estudiar quines conseqüències
això pot tenir per a la salut.
Insisteix que la taxa d’envelliment i de sobreenvelli-
ment són molt altes; i que l’Ajuntament hauria de donar
resposta a aquesta qüestió mitjançant un llibre blanc.
La Sra. Mayol diu que l’enquesta de salut fou lliura-
da en el seu moment als Grups i debatuda posterior-
ment en el si de la Comissió corresponent, però no té
cap inconvenient a tornar-la a facilitar; que, com ja ha
indicat, no hi ha uns indicadors objectius de la mane-
ra com el soroll afecta la salut, però, hi ha, evident-
ment, una percepció subjectiva de molèsties; que, en
tot cas, aquest Ajuntament, no manté una actitud
passiva i aprovà fa un any un pla per a reduir la con-
taminació acústica, el qual s’està aplicant progressi-
vament i així, aquest darrer estiu s’han fet actuacions
importantíssimes pel que fa a la implantació de pavi-
ments antisorolls; que el fet que la gent gran visqui
més és un èxit i l’arribada de població immigrada en
redueix les conseqüències; que en la darrera sessió
de l’anterior mandat, la Sra. Vintró presentà una pro-
posta d’actuació, que la Sra. Carrera ha reprès, amb
una perspectiva a deu anys vista, en la qual es deter-
minen necessitats i recursos; i que s’estan desple-
gant mesures en tal direcció tant en el vessant de
l’atenció primària, com en el de la residencial davant
l’envelliment de la població.
El Sr. Portabella indica que els problemes dels
trastorns en la conducta alimentària s’han d’enfocar a
partir del fet que el 41,7% dels nois i el 40,3% de les
noies estan poc orgullosos del seu cos; i que les en-
questes de salut poden contribuir a corregir la manca
de consum de cereals, verdures i productes lactis i el
consum excessiu de carn vermelles.
De la regidora presidenta de la Comissió d’Educa-
ció i Cultura.
2. La Política de transició Escola-Empresa de
l’Ajuntament de Barcelona.
La presidenta de la Comissió d’Educació i Cultura,
Sra. Subirats, comença dient que la primavera del
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 63
2000 s’encetà a través del Consell de Formació Pro-
fessional i Ocupacional, de Barcelona Activa, SA, de
la Ponència de Joventut i de l’Institut Municipal d’Edu-
cació, un programa que s’emmarca en un conjunt de
polítiques noves per ajudar a l’etapa de transició en-
tre l’escola i el treball, ja que un i altre són uns móns
molt reglats, però enmig hi ha un buit i, per això, ca-
len ajuts perquè cada persona pugui trobar el seu lloc
en el mercat de treball, amb dues vessant fonamen-
tals les pràctiques en empreses i el Pla jove formació
ocupació.
Parla, a continuació, de les pràctiques en empreses
que de moment fan els joves de les escoles municipals
i de la Diputació, però que es procurarà estendre a to-
tes les escoles de Barcelona, i comenta que cada any
hi ha entre 600 i 700 joves que en acabar la seva es-
colarització van a fer pràctiques en les empreses que
participen en el Consell esmentat, i concretament en-
guany hi ha hagut 287 empreses que han rebut joves
en pràctiques, i 128 joves han fet pràctiques en empre-
ses punteres del respectiu sector situades en diverses
ciutats europees, experiència aquesta que resulta molt
profitosa per a la renovació de mètodes que pot com-
portar la ulterior inserció d’aquells joves en les nostres
empreses. Hi afegeix que actualment els joves enre-
gistrats en el Consell i en la Xarxa de Formació Euro-
pea Professional són 950.
Explica que el Pla jove formació-ocupació s’inicià
fa un any i mig en observar els elevats percentatges
de fracàs escolar que es produïren un cop acabat el
procés d’implantació de l’educació secundària obliga-
tòria, per ajudar a aquells joves que es trobaven des-
concertats en no haver obtingut el graduat escolar;
que tal Pla, al qual s’acolliren el primer any uns 700
joves, consisteix en una tutorització personalitzada
que dura uns divuit mesos, en els quals s’analitzen
les possibilitats de cada persona per reintegrar-se al
sistema educatiu en cursos reglats o no reglats o al
món productiu, és a dir, mira de situar-la en un canal
que l’ajudi a refer la seva il·lusió i la seva capacitat
d’anar endavant.
Concreta que en el segon any tal Pla ha estat un
èxit i s’ha tirat endavant en estreta relació amb 79
centres (67 instituts i 12 escoles concertades), per
veure com es pot ajudar aquests joves, fins i tot
abans que es produeixi el fracàs escolar; que en els
mesos de juny a setembre s’hi han acollit 884 perso-
nes, de les quals després un 15% ha tornat a la for-
mació reglada, un 45% ha passat a la formació no re-
glada, un 13% ha trobat una forma de treballar i un
14% està pendent de nova orientació; i que dels jo-
ves que s’hi acolliren en l’any anterior un 20% tornarà
a la formació reglada, un 23% està en la formació per
l’ocupació, un 26% treballa i la resta està buscant fei-
na o la manera de seguir endavant.
Diu, en resum, que les xifres anteriors avalen
l’aposta per les polítiques de transició escola-treball,
les quals constitueixen un instrument molt útil per aju-
dar els joves de Barcelona.
La Sra. Balseiro manifesta que la satisfacció que
traspua la intervenció de la Sra. Subirats l’amoïna
com a regidora i com a ciutadana, ja que: a) hi troba a
faltar la concreció dels sectors als quals els joves
s’han incorporat; b) un 14% dels joves que s’han aco-
llit al Pla d’enguany, està encara pendent de reorien-
tació; c) dels joves que s’hi acolliren l’any passat,
un 10% està pendent de reelaboració d’itinerari, i un
14% està en altres situacions que no es concreta qui-
nes són.
Li sembla que tota la política municipal dirigida a la
transició escola – empresa es concreta únicament en
el Pla jove, quan ella esperava que l’informe hauria
donat més rellevància a les línies estratègiques i ob-
jectius que consten en el document que s’ha trobat
avui damunt l’escó, que són:
a) Fomentar la col·laboració entre les iniciatives pú-
bliques i privades dels àmbits educatiu i productiu;
b) Afavorir la formació en els centres de treball;
c) Desenvolupar mecanismes per facilitar transició
a la vida activa als joves que abandonen el sistema
educatiu en finalitzar l’educació secundària.
Considera que la realitat és ben diferent de com
l’ha presentada la Sra. Subirats, la qual ha parlat del
fracàs escolar, mentre que ella vol remarcar que la
majoria dels casos, uns 500, corresponen a joves
provinents de l’ensenyament públic i només 200 cor-
responent a l’ensenyament privat; que el govern mu-
nicipal és incapaç d’adaptar la formació professional
a les necessitats del mercat laboral, les quals es ca-
racteritzen per la creixent implantació de les noves
tecnologies i per la demanda de professionals rela-
cionats amb les indústries no contaminants i d’espe-
cialistes en imatge o comunicació i, això no obstant,
un 85% de les demandes de places per cursar
aquestes especialitats en centres públics no tenen
plaça garantida.
Creu que s’hauria d’analitzar per què la formació
professional que ara està oferint aquest Ajuntament
no respon a la realitat social i a les necessitats dels
joves; i que amb això la gestió municipal està condi-
cionant la vida professional del jovent de la Ciutat,
perquè li limita la capacitat d’elecció i li redueix
l’adaptabilitat al mercat laboral.
Invita, doncs, el govern municipal a reflexionar so-
bre l’evolució del Pla jove formació-ocupació i sobre
l’oferta actual en formació professional i a garantir
que les especialitats que s’ofereixen responguin a les
necessitats del mercat laboral, perquè Barcelona pu-
gui esdevenir ciutat del coneixement i tenir els seus
joves treballant en les noves tecnologies que es volen
desenvolupar dins l’àmbit 22@.
La Sra. Rojo observa que, les polítiques de joven-
tut, igual que les relatives a les dones i als immi-
grants, tenen un mercat de caràcter transversal que
el Pla jove ha entès perfectament en integrar l’acció
de diverses Regidories i dels diferents sectors so-
cials, i el conjunt d’agents socials integrats en la Co-
missió de seguiment n’han valorat molt positivament
el grau de compliment, l’adequació i l’oportunitat. Hi
afegeix que el setembre d’enguany el nombre de jo-
ves de menys de 20 anys inscrits a l’atur enregistrat,
era de 760, xifra molt inferior a la dels acollits en el
Pla jove; que un dels encerts del Pla jove ha estat,
precisament, anar a la font, és a dir, connectar-se
amb els instituts on es produeixen els desajusta-
ments entre el sistema educatiu i el món del treball,
per poder arribar al col·lectiu de joves amb fracàs es-
colar i edats compreses entre els 16 i els 19 anys; ara
bé, en el conjunt de la Ciutat l’Ajuntament actua so-
bre els joves menors de 25 anys per moltes vies: els
plans d’ocupació, les escoles taller, les cases d’oficis,
les dinàmiques dels filons d’ocupació, els programes
de garantia social, el programa de dones, el progra-
ma d’emprenedors, etc.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200264
Insisteix que el Pla jove és només una part de l’ac-
ció municipal sobre els joves, s’inscriu dintre del Pac-
te local per a l’educació, resulta molt operatiu i visua-
litza una acció administrativa transversal feta en el
marc de la cooperació publicoprivada.
La Sra. Subirats puntualitza que els joves tenen
tot el dret a provar una cosa i, si no els va bé, cer-
car-ne un altra fins trobar el seu lloc definitiu, i això
explica el 14% de joves acollits al Pla pendents de la
reubicació del seu itinerari, però la xifra és, en tot
cas, molt més baixa de la que tindríem amb joves
que no han pogut comptar amb cap suport per
aconseguir la seva inserció laboral; que no li agra-
da parlar de fracàs escolar i l’ Institut Municipal
d’Educació està treballant per l’“Escola de l’èxit”;
que si entre els acollits en el Pla hi ha més joves
procedents de les escoles públiques –67 instituts–,
és perquè aquestes escoles es preocupen més pel
futur del seu alumnat que no pas les escoles priva-
des a les quals s’ha cursat també l’oferta i de mo-
ment es treballa amb alumnes procedents de 12
centres concertats, però tants com en vinguin seran
ben rebuts, perquè es tracta d’uns serveis que s’ofe-
reixen a tota la població juvenil de Barcelona.
També matisa que el text de l’informe s’ha lliurat a
tots els membres del Consistori, i, per tant, ha sintetit-
zat la seva exposició i no ha parlat de coses com la
identificació de perfils professionals; ara bé, el Con-
sell de Formació Professional-Ocupacional ha posat
en marxa una sèrie d’estudis que aniran analitzant els
perfils professionals més demanats en col·laboració
amb les empreses. Agrega que mai no s’han formulat
objeccions a les xifres de l’oferta de formació profes-
sional d’aquest Ajuntament i, per tant, li semblen ex-
temporànies les crítiques que ara s’hi han formulat,
més i quan les escoles tenen demanda i els alumnes
tenen, fins i tot, la possibilitat de completar la seva
formació a l’estranger.
La Sra. Balseiro recorda que, en ocasió d’un infor-
me presentat el juny passat, ja assenyalà que en el
nivell superior de l’especialitat de comunicació, imat-
ge i so s’havien rebut 1.200 sol·licituds de places i
només s’oferien 192 places, per tant no es pogué
atendre un 85% de les sol·licituds; conseqüentment,
plantejà la necessitat d’adaptar tal oferta a la realitat
del mercat laboral tant del moment actual, com del fu-
tur, altrament els joves no tindrien capacitat d’adapta-
ció a les necessitats del sistema productiu.
Fa notar també que si de 67 instituts s’han acollit al
Pla jove 596 alumnes, i en canvi de 98 centres privats
només se n’hi han acollit 200, deu ésser perquè els
alumnes provinents de l’ensenyament públic tenen
més necessitat de tal Pla.
Recalca que la seva intervenció pretén, precisa-
ment, garantir el dret dels joves a elegir la seva sorti-
da professional i la sorprèn que determinats joves
acollits al Pla necessitin, encara al cap d’un any, una
reorientació del seu itinerari, quan precisament l’ob-
jectiu del Pla és informar els joves que ho sol·liciten,
orientar-los, donar-los una formació professionalitza-
da i inserir-los en el món laboral.
La Sra. Subirats lamenta les crítiques que la Sra.
Balseiro ha fet a un programa tan innovador com és
el Pla jove formació-ocupació.
Puntualitza que l’Escola Municipal de Mitjans
Audiovisuals té moltíssim èxit i rep tres vegades més
sol·licituds d’aquelles que pot atendre, però no es pot
ampliar; que no és ara el moment d’encetar una dis-
cussió, que seria llarga, sobre si a l’hora de determi-
nar el nombre de places, ha de prevaler l’oferta exis-
tent, les demandes de la població o les necessitats
del món del treball. Afegeix que els poders públics
han de defensar l’escola pública de la qual són titu-
lars i no pas bescantar-la; i que s’està treballant amb
l’escola pública i la concertada per oferir als joves de
Barcelona la possibilitat d’inserir-se i trobar el seu
camí en un món tan complex com és avui el de les
empreses i del treball, cosa que resulta especialment
difícil per aquells joves que no han acabat els estudis
en bones condicions.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions
3. Ratificar el Conveni marc del col·laboració entre
aquest Ajuntament i el Departament de Política de
Sòl i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya,
per al manteniment i, en el seu cas, la implantació de
l’oficina de gestió de la rehabilitació i per al desenvo-
lupament de les tasques d’informació i assessora-
ment durant 2001 (Oficina de Ciutat Vella).
4. Ratificar, en tots els seus termes, la resolució del
regidor del Districte de Sant Andreu, de 30 d’octubre
de 2001, que accepta les ajudes incloses en el Pro-
grama General 192 PG/2000 del Pla únic d’obres i
serveis de Catalunya per a finançar les obres de la
Biblioteca del Districte “Can Fabra”.
S’aproven, per unanimitat, les dues ratificacions
precedents.
b) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
5. Aprovar, d’acord amb l’article 60.2 del Reial
Decret 500/1990, de 20 d’abril, reconeixements de
crèdit, que seran finançats amb càrrec al Pressupost
de 2001, per un import de 17.578.498 pessetes
(105.648,90 euros). Aprovar inicialment modificacions
de crèdit del Pressupost de 2001, corresponents als
reconeixements de crèdit del present expedient, de
conformitat amb la documentació que s’adjunta, refe-
rència 01092090; i considerar-les definitivament apro-
vades en cas de no presentar-s’hi reclamacions en
contra en el termini d’exposició pública.
La Sra. Recasens posa en relleu que aquest reco-
neixement es fa per pagar una factura, sense consig-
nació pressupostària, per uns serveis la contractació
dels quals es féu sense seguir els tràmits legalment
establerts: concurs o procediment negociat.
El Sr. Álvarez justifica el vot negatiu dels mem-
bres del seu Grup dient que aquest reconeixement
de crèdit permetrà pagar el manteniment de les es-
cales mecàniques de la Trinitat Nova i de la baixada
de la Glòria, el qual fou contractat sense tenir dota-
ció pressupostària, la qual cosa posa de manifest
que fallaren els aspectes legals, ja que s’ha comès
una il·legalitat, i també els controls de gestió.
Li sembla impensable que una Administració pú-
blica que pugui contractar uns serveis en una em-
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 65
presa sense comptar amb la pertinent consignació
pressupostària.
El Sr. Maragall contesta que la figura del reconei-
xement de crèdit està pensada precisament per for-
malitzar casos com el que s’està debatent, en el qual
no hi ha hagut cap il·legalitat, sinó un simple des-
ajustament en una tramitació administrativa, que no
es féu correctament, d’una contracta que ha de tenir
una continuïtat en el temps, com és el manteniment
d’unes escales automàtiques, el funcionament de les
quals no es pot interrompre, de manera que, en no
haver-se comptabilitzat adequadament en el temps,
es produí una manca de consignació pressupostària
que ara es ve a redreçar.
El Sr. Álvarez subratlla que el Sr. Maragall ha reco-
negut que no s’havia actuat correctament.
El Sr. Maragall repeteix que no s’ha comès cap
il·legalitat.
S’aprova el dictamen, amb el vot en contra dels
Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens, i Servitje, i
també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, i Cornet, i les
Sres. Treserra, i Balseiro.
6. Aprovar la realització d’una o diverses opera-
cions financeres fins a un màxim de 200 milions
d’euros en les condiciones que s’adjunten; i autoritzar
l’Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, president de la Co-
missió de Presidència i Hisenda, a atorgar tota la do-
cumentació necessària per a dur a terme la signatura
de les operacions.
El Sr. Maragall explica l’abast d’aquest dictamen,
pel qual s’autoritza la contractació futura d’una o di-
verses operacions de finançament fins a un màxim de
200 milions d’euros i per un termini, també màxim, de
trenta anys. Afegeix que aquest dictamen es porta a
la consideració d’aquest Plenari, avui, un cop acorda-
da l’aprovació inicial del Pressupost de l’any 2002,
per raons d’eficàcia en la gestió de cara als tràmits
que s’han de fer davant altres Administracions, ja que
l’acord d’avui permetrà preparar els tràmits relatius a
l’eventual concertació d’operacions amb l’exterior.
Comenta que tal possibilitat de finançament ja figu-
ra inclosa en el Marc economicofinancer, queda per
dessota de les previsions d’endeutament total a finals
del 2002 i, per tant, està també, dintre dels compro-
misos financers assumits al començament del man-
dat; que els recursos que s’obtinguin es destinaran a
finançar una part, el 25%, de les inversions de l’any
vinent, les quals, en el 75% restant es finançaran
amb l’estalvi corrent; que l’operació és solvent i cone-
guda pel món financer; i fins tot tenint-la en compte la
qualificació del nostre risc financer ha millorat.
La Sra. Recasens significa que fins ara el govern
municipal havia fet gala d’una determinada política fi-
nancera que comportava sanejar les finances munici-
pals i tornar crèdits i reduir endeutament, i tanmateix
l’operació que ara es proposa implicarà ampliar-lo en
33.000 milions de pessetes, decisió en la qual veu la
constatació del fracàs de la política del govern, el
qual ha estat incapaç de generar nous ingressos i de
finançar totes les seves inversions amb estalvi cor-
rent i per això ha de recórrer a l’endeutament. Afegeix
que l’equip de govern s’havia compromès a reduir
l’endeutament en un 10% en tot el mandat i, concre-
tament, en l’any 2002 havia de reduir-lo en 5.000 mi-
lions de pessetes, però l’acord en debat l’incrementa-
rà, en canvi, d’una manera substanciosa per finançar
unes suposades inversions que no s’especifiquen a
pesar que la concreció és indispensable perquè se’n
pugui fer el seguiment.
Opina que aquesta autorització comporta cert
menyspreu perquè està prejutjant el contingut final
del Pressupost de l’any vinent, quan encara no s’ha
tingut l’audiència pública i n’hi està tancat el període
d’informació pública: per tant, per evitar-ho caldria in-
corporar-hi un afegitó en el sentit que l’acord d’avui
queda supeditat a l’aprovació definitiva del Pressu-
post de l’any vinent.
Acaba anunciant que, per les raons exposades, el
vot del seu Grup serà negatiu.
El Sr. Álvarez considera que l’expedient està reco-
neixent que l’equip de govern necessita 33.000 mi-
lions de pessetes per poder arribar a final de l’any
2002 complint el seu programa, de manera que, res-
tant a tal xifra l’amortització d’endeutament prevista,
5.000 milions de pessetes, faltaran 28.800 milions de
pessetes per a poder complir el seu objectiu, si no
aconsegueixen en el mercat financer crèdits per
aquest import; però si s’obtenen tots aquests diners,
l’endeutament municipal s’haurà incrementat en els
expressats 28.800 milions de pessetes i això demos-
tra el rotund fracàs de la política de reducció de l’en-
deutament.
Entén, doncs, que la virulència amb què s’ataca en
aquesta sala la Llei d’estabilitat financera, la qual pre-
tén impedir una gestió electoralista dels pressupostos
de les Administracions públiques.
Opina que l’estalvi aconseguit en els exercicis de
1999 i 2000 i el previsible de l’exercici del 2001 es
deu al fet de no haver-se sobrepassat el 60% de les
inversions previstes, mentre que el 2002, amb les
eleccions a un any vista, es pretén arribar a fer el
100% i per a això es necessita –cosa que no s’havia
produït en els darrers set anys– endeutar-se per tren-
ta anys: això denota, a juí seu, ineficàcia en la gestió,
perquè la Ciutat quedarà més endeutada que quan el
Sr. Clos assumí l’Alcaldia.
El Sr. Maestro té la impressió que el debat sobre
l’autorització d’una operació de crèdit ha derivat cap a
una anàlisi de la política general d’inversions i els
Pressupostos de l’any 2002; i comenta que per als
Grups de l’oposició el govern municipal no fa mai res
bé, ni quan torna deute ni quan demana préstecs per
invertir més; però el seu Grup pensa que en uns mo-
ments de desacceleració econòmica, aquest Ajunta-
ment ha de tirar endavant polítiques d’inversions que
reanimin l’economia i minimitzin les conseqüències
de tal desacceleració, cosa que les altres Administra-
cions també haurien de fer, però no fan. Agrega que
s’han titllat d’electoralistes l’autorització en debat i els
Pressupostos de l’any vinent, oblidant que seria una
gran irresponsabilitat no començar fins al 2003 les
grans inversions relacionades amb el Projecte del
2004; i que, en definitiva, l’autorització ajudarà a tirar
endavant el Programa d’actuació municipal i les in-
versions que la Ciutat necessita per al seu futur i re-
sultaria probablement innecessària si hi hagués un al-
tre sistema de finançament de les Comunitats
Autònomes i dels Municipis, però no pas amb l’actual,
que és totalment insuficient.
El Sr. Maragall contesta les intervencions dels
Grups de l’oposició dient que el sorprèn que es facin
reiteradament afirmacions que no es corresponen
amb els fets i amb les dades formalitzades i compro-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200266
vades; que l’operació en debat ja estava anunciada
formalment en la Memòria de l’any 2000 i compresa
en les previsions formulades a principi de mandat i en
la revisió que se’n féu fa un any; i que, per tant, no es
canvia ni rectifica res, perquè la mateixa política fi-
nancera que ha permès reduir espectacularment l’en-
deutament municipal de 300.000 a 200.000 milions
en els últims vuit anys, permet també fer ara front a
un procés inversor recorrent de manera natural, nor-
mal i solvent al finançament extern i en això no s’ha
de veure, doncs, cap renúncia, sinó una confirmació
esclatant de coherència i un exercici responsable de
la capacitat de preveure, de planificar i complir la pro-
gramació.
Afirma que el govern municipal és capaç de conti-
nuar augmentant l’estalvi sense haver d’incrementar
els impostos i, concretament, enguany l’estalvi net
passarà de 60.000 a 70.000 milions de pessetes sen-
se necessitat d’augmentar la pressió fiscal, ans, al
contrari, mantenint-la en termes reals en uns casos, i
reduint-la significantment en altres.
Insisteix que l’estalvi continua avançant i permet fi-
nançar les inversions, però quan l’esforç inversor és
de la importància, l’ambició, l’envergadura i la con-
centració del que es projecta per a l’any vinent cal
que l’Ajuntament faci un ús solvent de les seves ca-
pacitats de finançament, i així es fa.
Assegura que els compromisos del mandat es
compliran, perquè l’augment que ara es proposa es
produirà després que l’any anterior hi hagi hagut una
reducció molt més important que la prevista: de ma-
nera que, a finals de l’any vinent, en termes absoluts
estarem per dessota de les xifres d’endeutament que
es preveuen en el marc economicofinancer aprovat
l’any passat, i en condicions de complir la reducció de
l’endeutament en el 10%, anunciada en el Pacte de
govern.
Descarta llegir el llistat que demostra que les inver-
sions realitzades estan sistemàticament per damunt
de les pressupostades, com tornarà a succeir en el
present mandat: per tant, no es pot parlar d’inver-
sions suposades, perquè es tracta d’inversions tangi-
bles i reals en tots i cada un dels barris de la Ciutat.
Recalca que ni ara, que només es tracta de clarifi-
car la contractació d’unes operacions de finança-
ment, ni després, quan es contractin realment tals
operacions, caldrà especificar unes operacions que el
Pressupost ja concreta clarament en fixar una inver-
sió directa en 600 milions d’euros, xifra que triplica la
del dictamen en debat.
Reitera que l’autorització que motiva aquest debat
pretén guanyar eficàcia perquè quan calgui contrac-
tar el crèdit, ja estigui recorreguda una part del camí;
tanmateix en això no s’ha de veure cap menyspreu,
sinó un profund respecte per al procés pressupostari,
ja que si el Pressupost no s’aprovés definitivament en
els mateixos termes que es produí l’aprovació inicial,
l’acord d’avui no tindria cap sentit.
Repeteix que s’arribarà a finals del 2002 amb un
estalvi de 70.000 milions de pessetes, però el govern
municipal vol, a més, afegir molt més valor a la Ciutat
i, per això, fa una previsió d’inversions d’una determi-
nada ambició i volum, i també unes determinades
previsions d’endeutament que no impliquen cap fra-
càs en la política de reducció de l’endeutament, la
qual supera, de llarg, la de qualsevol altra Administra-
ció pública, i a finals d’any continuarà fent-ho.
Matisa que hi ha molts arguments, però no és el
moment de discutir-los, per a estar en contra de la
Llei estabilitat pressupostària: el seu intervencionis-
me i autoritarisme; la desconfiança envers les Admi-
nistracions públiques; i els efectes contraproduents
que tindrà sobre les economies públiques i sobre el
procés de creixement econòmic que el país neces-
sita, en congelar la capacitat inversora dels Ajunta-
ments, no d’aquest, que està en les degudes condi-
cions i, per tant, tal Llei no l’afectarà gens.
Puntualitza que els trenta anys en què es fixa la
durada de les operacions financeres que es concertin
a l’empara de l’acord que avui es prendrà, pretenen
optimitzar-les al màxim en funció de les condicions
del mercat, però probablement tal termini no s’arriba-
rà a esgotar, com ha succeït a la majoria d’opera-
cions concertades els darrers anys: així la vida mitja-
na de l’endeutament és de 5,6 anys, indicador que
està més o menys –un parell de dècimes per sobre o
per sota– en el mateix nivell que els de les Comuni-
tats autònomes o de l’Estat.
Renuncia, finalment, a tornar a explicar una vega-
da més els nivells d’execució de les inversions, però
vol recalcar que les previsions d’inversió s’estan com-
plint amb escreix.
La Sra. Recasens, en vista que el Sr. Maestro ha
justificat les operacions en debat per la necessitat
d’ajudar l’economia de la Ciutat en un moment en
què no és massa bo, fa notar que, en canvi, la Memò-
ria del Pressupost de l’any vinent preveu un incre-
ment del 22% en la recaptació de l’impost municipal
sobre construccions, instal·lacions i obres pel creixe-
ment de l’activitat econòmica.
També indica que l’expressió “inversions a determi-
nar” que figura en el Pressupost resulta ben eloqüent
quant allò que el govern municipal entén per concre-
ció; que en l’acord en debat aprova la realització
d’una o diverses operacions financeres quan en
aquest Plenari encara no s’han discutit els Pressu-
postos per a l’any vinent; que l’equip de govern fa de
la necessitat virtut, perquè ha estat incapaç de trobar
els mecanismes que millorin el sistema de finança-
ment i, per això, ha de recórrer a l’endeutament; i que
comparant les previsions econòmiques del Pressu-
post i les del Programa d’actuació municipal, es veu
que qualsevol similitud entre unes i altres és pura co-
incidència.
Diu, en conclusió, que aquest acord, sumat amb
l’adoptat fa unes sessions pel qual es traspassaren a
l’any 2007 uns compromisos de retorn d’endeutament
permetrà obtenir un bon calaix, però no sap on queda
la solidaritat amb els governs futurs de la Ciutat.
El Sr. Álvarez considera que els deutes d’avui es
tradueixen en impostos demà; que si es manté l’ac-
tual ritme d’endeutament, caldrà acudir novament al
mercat financer per refinançar-lo i, per tant, no té cap
sentit parlar de la ratio de la vida mitjana de l’endeu-
tament municipal –més i quan les condicions del mer-
cat financer solen aconsellar amortitzar unes opera-
cions i concertar-ne de noves per aconseguir un
estalvi d’interessos–, i val més parlar del marge total
en què es tornarà cada operació.
També opina que si no s’aconsegueixen els 28.800
milions que ja ha indicat abans, l’any vinent caldrà
reduir la despesa corrent o les inversions; i que se-
gons l’informe de la Intervenció no és correcte que el
Pressupost no detalli un 80% de les inversions.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 67
El Sr. Maragall puntualitza que en el Pressupost de
l’any 2002, les previsions d’ingressos per l’impost de
construccions, instal·lacions i obres es limiten a con-
solidar les xifres amb què es preveu tancar la liquida-
ció del Pressupost d’enguany; que, com ja explicà en
el seu moment, en la documentació donada a la Co-
missió figuren unes inversions que es detallen una
per una, i unes altres que es concreten per la referèn-
cia a l’ens de gestió que les haurà de gestionar i res-
pecte de les quals manté el compromís de donar a
conèixer, abans de l’aprovació definitiva, el detall de
les inversions ja aprovades que han d’executar les di-
ferents societats i organismes municipals, de manera
que només resta pendent una part, la qual s’anirà
fent arribar als membres del Consistori a mesura que
passi pel Comitè de Govern.
Aclareix que l’aprovació del Pressupost acordada
per la Comissió de Presidència i Hisenda té el mateix
valor que si hagués estat decidida per aquest Plenari,
perquè així ho determina la Carta Municipal i, per
tant, sembla prudent iniciar el procés d’autorització de
les diverses operacions financeres, les quals no es
concertaran, en tot cas, fins que el Pressupost estigui
aprovat definitivament; que cada any s’ha explicat
com s’ajustava el Marc economicofinancer fixat al co-
mençament del mandat en funció de les expectatives
municipals del moment; i que no es poden barrejar
les operacions de finançament per executar noves in-
versions amb aquelles altres que tenen per objecte la
substitució d’una altra anterior, perquè aquestes mi-
lloren el perfil del deute vigent, mentre que les prime-
res permeten tirar endavant noves inversions.
Fa notar que el Partit del Sr. Álvarez aposta per un
camí més directe que el d’aquest Ajuntament i que
podria tenir per lema “deute avui i impostos avui”,
perquè la darrera setmana cada dia han anat aparei-
xent nous impostos i tanmateix el deute de l’Estat
continua creixent, mentre l’equip de govern municipal
ha estat, en canvi, capaç de no apujar els impostos
municipals i de reduir la pressió fiscal per damunt
dels compromisos inicials i disposa encara d’un mar-
ge força ample de base fiscal no utilitzada, però que
no preveu haver-lo de fer servir, més i quan estem en
un moment de renovació profunda del marc fiscal lo-
cal, procés respecte del qual vol assenyalar que s’es-
tan incomplint clamorosament les previsions inicials
de la negociació, perquè a hores d’ara la Comissió
d’experts no té encara damunt la taula el text que ja
hauria de conèixer la Federació Espanyola de Munici-
pis i Províncies.
Significa que la vida mitjana de l’endeutament és
l’indicador que tothom considera més útil; i que si les
operacions es poguessin concertar avui, cosa impen-
sable perquè el Pressupost encara no està aprovat
definitivament, ja estarien cobertes, perquè hi ha enti-
tats financeres disposades a fer-ho.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres.
Oranich, Ortega, Fandos, Recasens, i Servitje, i tam-
bé dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, i Cornet, i les
Sres. Treserra, i Balseiro.
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
7. Aprovar inicialment la modificació dels Estatuts
del Consorci del Besòs, de conformitat amb el text
adjunt. Sotmetre aquest acord de modificació, així
com les modificacions introduïdes als Estatuts, a in-
formació pública pel termini de trenta dies hàbils; a tal
efecte, la publicació dels corresponents edictes al
Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya es realitzarà de forma con-
junta pels Ajuntaments de Barcelona i de Sant Adrià,
tràmit que assumeix l’Ajuntament de Barcelona. Con-
siderar l’aprovació inicial com a definitiva, si durant
l’esmentat termini d’informació pública no es presenta
cap escrit d’al·legacions contra l’assenyalada modifi-
cació.
El president de la Comissió d’Infraestructures i Ur-
banisme, Sr. Casas, explica l’abast d’aquesta modifi-
cació estatutària dient que té per objecte adequar les
competències, activitats i serveis del Consorci a les
noves operacions urbanístiques relacionades amb
l’àmbit del Projecte 2004 i ampliar la representació
dels seus òrgans de govern de manera que la seva
Junta de Direcció tingui no deu, com és digué en un
principi, sinó dotze membres, sis en representació
d’aquest Ajuntament i sis en representació del de
Sant Adrià de Besòs.
Aclareix, anticipant-se a les possibles al·lega-
cions que se li han anunciat, que no hi ha cap va-
riació en les previsions financeres i que tampoc
s’amplia l’àmbit.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres.
Oranich, Ortega, Fandos, Recasens, i Servitje.
La Presidència disposa el debat conjunt dels dos
dictàmens que segueixen en l’ordre del dia:
Districte de Ciutat Vella
8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-
cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial de la nova bocana del Port de Barcelona, pro-
mogut per l’Autoritat Portuària de Barcelona, amb les
modificacions no substancials a què fa referència l’in-
forme de la Direcció Tècnica d’Urbanisme; i resoldre
les al·legacions presentades en el tràmit d’informació
pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-
forme de la Direcció Tècnica d’Urbanisme de valora-
ció de les al·legacions esmentades, que consta a l’ex-
pedient i es dóna per reproduït.
9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-
cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-
cació del Pla especial del Port Vell de Barcelona a
l’àmbit del Moll d’Espanya, promoguda per l’Autoritat
Portuària de Barcelona, i resoldre les al·legacions
presentades pel Sr. José Batlle i Duró, en representa-
ció de Cinesa-Compañía de Iniciativas y Espectácu-
los, de conformitat amb l’informe del Departament de
Desenvolupament de Planejament de valoració de
les al·legacions esmentades, que consta a l’expe-
dient i es dóna per reproduït.
El Sr. Casas exposa que el Pla especial relatiu a la
nova bocana té per objecte ordenar els usos a l’espai
de la nova bocana i afecta uns 130.000 metres qua-
drats de sòl, dels quals 90.000 s’adeqüen a l’ús pú-
blic (espais lliures, vials, zones d’utilitat pública) i la
resta genera sostre per a un hotel d’unes 450 habita-
cions -que donarà servei a la dinàmica turística gene-
rada pels creuers-, per a oficines, per a un espai por-
tuari de reparació, conservació i manteniment de
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200268
vaixells i per a un equipament públic municipal i recull
la possibilitat d’instal·lar-hi un heliport; i que el conve-
ni signat amb l’Autoritat Portuària de Barcelona ga-
ranteix l’accessibilitat, els sistemes de sanejament, la
urbanització de la continuació del passeig Marítim i
preveu un conveni específic pel que fa a la circulació
dels camions.
Informa, a continuació, que la modificació del Pla
especial del Port Vell en l’àmbit del Moll d’Espanya
comporta una remodelació de volums i una reorien-
tació de les activitats del Maremàgnum cap a l’oci
diürn, i permetrà una millor comunicació i una millor
disponibilitat de l’espai lliure del Moll esmentat, de
manera que, a través la rambla del Port i el Moll d’Es-
panya, es pugui passar, gràcies a una plataforma flo-
tant, fins al Moll de la Barceloneta i, caminant des-
prés pel carrer de l’Escar, es pugui arribar a la plaça
del Mar i, a través seu, al mar lliure i també a la nova
bocana.
El Sr. Puigdollers, després d’inquirir si el Sr. Casas
ha parlat en nom de tot el govern municipal, donades
les discrepàncies expressades en la Comissió pels
representants d’un dels Grups que la integren, recor-
da que els acords adoptats el 10 de març de 1989 fo-
ren importants pel seu propi contingut, perquè supo-
saren un trencament del Govern municipal i perquè
aleshores l’Ajuntament no tenia la facultat d’aprovar
els instruments urbanístics relatius al Port de Barcelo-
na, mentre que avui té la capacitat d’intervenir-hi tant
en l’aspecte d’ordenació urbanística, com en el
d’atorgament de llicències.
Destaca que el Pla aprovat en aquell moment ha
comportat la recuperació del Port Vell per a l’ús turís-
tic, ha servit per a millorar la relació entre el Port i la
Ciutat, ja que els ciutadans el consideren una mica
més seu que abans, ha comportat l’obertura de la
nova bocana, obra important per als pescadors i per
a la utilització lúdica del mar, i la dignificació de l’Es-
tació Marítima de Barcelona, sense la qual el nostre
port no s’hauria convertit en el punt d’origen i arribada
de creuers pel Mediterrani que és actualment, i ha dut
al Port activitat de la nova economia, avui coneguda
amb el símbol @; ara bé, en el camí han quedat co-
ses pendents, concretament: no s’ha aconseguit po-
tenciar el barri de la Barceloneta, algun edifici té mas-
sa alçada, s’han de buscar alternatives per al Moll de
la Fusta, ja que la solució trobada en el seu moment
no ha funcionat prou bé i s’han de trobar fórmules per
solucionar les molèsties per mals olors i sorolls.
Estima que la nova relació entre el Port i la Ciutat
ha de permetre –i ofereix el suport del seu Grup per
aconseguir-ho– trobar vies per a potenciar el barri de
la Barceloneta i en els acords d’avui ja hi ha algunes
coses que van en aquesta direcció, com ara la cons-
trucció d’un nou aparcament subterrani en la plaça
que s’ha de construir en els terrenys ocupats per
l’edifici del Consell Superior d’Investigacions Científi-
ques; que també s’hi recull la dignificació del port de
pescadors; que el conveni amb l’Autoritat Portuària
de Barcelona apunta la solució dels problemes de so-
roll i de clavegueram mitjançant un sistema de bom-
beig que superi la diferència de cotes entre el Mare-
màgnum i el barri de la Barceloneta; que consolida
també la nova bocana i l’Edifici Vela, igual que l’edifici
de l’Òpera del Port de Sidney, donarà al nostre port
un signe clar d’identitat que s’afegirà a altres referèn-
cies de la Ciutat, com són les dues torres de la Vila
Olímpica o la torre de comunicacions de Collserola; i
que, en definitiva, els acords en debat, relatius al port
turístic i ciutadà fan, juntament amb les inversions
que s’estan executant en el port comercial, una clara
aposta perquè el Port de Barcelona es converteixi en
el gran port de la Mediterrània.
Diu, en conclusió, que per tots aquests motius el
Grup de Convergència i Unió votarà favorablement
els dos dictàmens.
El Sr. Cornet manifesta que el Grup del Partit Po-
pular de Catalunya dóna suport a les dues propostes
en debat, que pretenen potenciar la Ciutat i el seu
port en la línia encetada per la concessió que atorgà
en el seu moment el Govern de l’Estat dirigit pel Partit
Popular.
Destaca que tals propostes, a més de consolidar la
posició del Port de Barcelona en la Mediterrània i
d’ordenar urbanísticament la zona de la nova bocana,
preveuen una nova ruta per al transport de mercade-
ries, la qual pot ajudar a resoldre els problemes de
trànsit en la ronda del Litoral.
Confia que serveixin, també, per a reorientar també
la situació que viu el moll de Bosch i Alsina, i per a
resoldre els problemes de clavegueram, ja sigui mit-
jançant el sistema que ha apuntat el Sr. Puigdollers,
ja mitjançant la instal·lació d’una depuradora.
Creu, en resum, que es tracta d’una bona inversió
que es fa en la zona portuària; que les dimensions de
l’Edifici Vela són suficients; i que els percentatges
d’equipaments, vies cíviques, xarxa viària, i usos ho-
telers són raonables i permeten que la nova infra-
estructura sigui rendible i, alhora, coherent.
El Sr. Forradellas, després de precisar que amb
l’anterior acord de 1989 no es trencà el govern muni-
cipal, com ha dit el Sr. Puigdollers, sinó tan sols el vot
unànime de tal govern, com tornarà a succeir avui,
manifesta que els dos documents en debat que han
estat promogut per l’Autoritat Portuària de Barcelona i
això en predetermina, continguts i responsabilitats;
que el seu Grup ja formulà al·legacions a l’anterior
document sobre el port aprovat el 1989 i expressà
unes discrepàncies que portà fins a les últimes con-
seqüències votant-hi en contra, i ara, tot i que el marc
jurídic és diferent, vol ésser coherent amb el posi-
cionament que aleshores adoptà.
Deixa clar que el seu Grup sempre ha defensat la
construcció de la nova bocana i que s’han millorat de-
terminats aspectes del document presentat inicial-
ment per l’Autoritat Portuària de Barcelona, les pre-
tensions de la qual s’han rebaixat; però indica que el
seu Grup manté unes discrepàncies de fons, perquè,
en la seva opinió, els espais portuaris han de tenir un
ús públic i no pas particularitzat i permetre veure el
mar des de Ciutat Vella.
Fent referència a les al·legacions presentades pel
Grup d’Iniciativa-Verds, explicita que els edificis pre-
vistos per a l’hotel, oficines, usos recreatius i comer-
cials desvirtuen la imatge de Barcelona, ja que el pre-
ocupa no tan sols la visió que rebin els turistes que
arribin a la Ciutat, sinó també la que tinguin les perso-
nes, turistes o no, que mirin el Port des de la Ciutat; i
que no està en contra sistemàticament dels edificis
singulars, però cal discutir-ne la ubicació perquè, en
determinats emplaçaments, poden comportar proble-
mes urbanístics i, fins i tot, una apropiació de l’espai
públic; que Barcelona s’ha obert efectivament al mar,
però ara hi ha el perill que una part torni a restar tan-
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 69
cada (la bocana, el World Trade Center, el Maremàg-
num); que si bé s’han recollit en part les considera-
cions sobre l’impacte visual i ambiental, cal també te-
nir present les conseqüències de la construcció d’un
heliport i dels sistemes de transport; que la platafor-
ma guanyada al mar, tot i ésser menys gran, s’hauria
de tractar amb uns criteris semblants a la del Fòrum
Universal de les Cultures, de manera que cal conti-
nuar treballant per assegurar que sigui un espai privi-
legiat d’ús públic; i que la proposta que fa l’Autoritat
Portuària de Barcelona basant-se en la legislació es-
tatal sectorial, condiciona un principi bàsic de l’auto-
nomia municipal, com és el poder elegir del model
de ciutat, i planteja un conjunt d’activitats lúdiques,
recreatives i hoteleres que excedeixen les pròpies
d’un port.
Rubrica la seva intervenció dient que, per tots els
motius exposats, el vot del seu Grup serà negatiu.
El Sr. Portabella significa que el Port de Barcelona,
que té una extraordinària importància econòmica per
a la nostra Ciutat i per a tot Catalunya, està competint
durament amb altres ports de la Mediterrània occi-
dental i per a continuar ocupant el lloc que ocupa ne-
cessita activitats noves com creuers turístics d’alta
capacitat, els quals necessiten nous molls; que el seu
Grup demanà en el Consell de Districte que s’estu-
diés l’impacte acústic i la mobilitat d’aquesta operació
urbanística, que afecta tretze hectàrees; i que, se-
gons l’estudi de mobilitat, l’operació pot aportar a la
zona uns 4.000 vehicles més al dia i cal un sistema
de transport addicional que complementi el que hi ha
actualment.
En aquesta línia, subratlla que la plataforma flotant
permetrà desplaçar-se sense usar cap vehicle des
del capdavall de la Rambla fins a la Barceloneta i les
seves platges, però cal també reforçar el transport
públic i, per això, el Pla especial conté una reserva de
1.500 milions de pessetes per construir un monorail o
bé per potenciar el transport de superfície amb auto-
busos o un metro lleuger, possibilitat aquesta darrera
per la qual s’inclina el seu Grup, ja que els monorails
solen cobrir necessitats firals i no tenen prou capaci-
tat per atendre el previsible nombre de vianants que
atraurà aquesta zona, però, a més, el preocupa l’im-
pacte visual que la infraestructura d’un monorail po-
dria comportar.
Comenta que de les tretze hectàrees indicades,
nou, és a dir, dues terceres parts es destinen a es-
pais d’accés públic i la Ciutat recupera un 70%
d’aquesta superfície; que set de les nou hectàrees
esmentades seran espais de relació amb el mar; que
Barcelona guanyarà més de 2,5 quilòmetres de pas-
seig marítim, del qual podrà gaudir la ciutadania i
també s’ampliarà la platja de la Barceloneta en un
tros més; que l’hotel es farà en un edifici singular i
identificatiu de la Ciutat, l’alçada del qual s’ha rebai-
xat, gràcies a la decidida intervenció d’aquest Ajunta-
ment, a unes cotes que semblen correctes a tothom,
s’articula en una gran plaça i lliga amb la preocupació
de l’equip de govern per incrementar el nombre de tu-
ristes que visiten la ciutat i el nombre de places hote-
leres, perquè les activitats terciàries són fonamentals
per a l’economia de la Ciutat; i que s’hi preveu també
un edifici triangular de 30.000 metres quadrats desti-
nats exclusivament a oficines i un altre en forma de
U, dedicat a usos de caràcter nàutic.
Acaba la seva intervenció dient:
“Aquesta és una operació que té un balanç, amb
coses que t’agradaria poder corregir i altres que es
queden igual, positiu per la Ciutat.
Pensem que el conjunt de l’operació reflectirà un
benefici per a la Ciutat.
En el Pla especial, el fet que s’hagi salvat el moll
de pescadors és un fet rellevant, i ho és perquè el
moll de pescadors té una gran importància a Barcelo-
na. Abans parlàvem el sector terciari; ara estem par-
lant del sector primari amb 97 barques, 500 pesca-
dors que donen feina directa o indirecta a unes 3.000
persones, 1.2000 milions de pessetes en peix de des-
càrrega directament a la llotja i una confraria de pes-
cadors que data de 1324. És a dir, tenim un moll de
pescadors que val la pena defensar i que val la pena
que ens hi posem perquè tingui una llotja de peix que
estigui actualitzada i adequada a Barcelona, que tin-
gui una fàbrica de gel que li correspon, que tingui un
pati de xarxes que pugui facilitar la tasca als pesca-
dors i que alhora també, per què no, es converteixi en
un atractiu turístic.
En relació al Pla especial del Port Vell molt breu-
ment, i nosaltres ja hem dit abans que aquest sistema
de plataforma flotant amb tracció submarina és una
bona manera per no impedir el pas dels vaixells en el
port de Barcelona i que alhora, doncs, es pugui facili-
tar aquest traspàs de vianants. Pensem que quedarà
un passeig molt maco i torno a insistir en la vessant
del moll de pescadors, que va a la confluència entre
el moll de pescadors i el port on hi ha ara els grans
vaixells privats, i això ha de continuar essent un ele-
ment de defensa de la Ciutat.
Tot plegat ens sembla que votar favorablement és
el més raonable per continuar defensant, tant l’econo-
mia de la ciutat com l’ús i l’accés públic dels ciuta-
dans al port.”
El Sr. Casas constata d’antuvi, amb satisfacció,
que el pas del temps demostra que l’acord entre
aquest Ajuntament i l’Autoritat Portuària de Barcelona
ha funcionat bé com ho demostren els 18 milions de
visitants, de Barcelona i de fora, que ve tenint anual-
ment de manera reiterada el Moll d’Espanya els dar-
rers quatre o cinc anys; i indica que ara es tracta
d’arrodonir allò que es començà el 1989, aprovant,
ja amb caràcter definitiu gràcies a la Carta Munici-
pal, els documents urbanístics en debat.
Puntualitza que la potenciació del barri de la Bar-
celoneta no es comença a partir d’ara i gràcies a les
actuacions que s’estan aprovant –encara que pugui
ajudar-hi la implantació d’un hotel i oficines que com-
portin la creació de més llocs de treball, la urbanitza-
ció del tram encara no urbanitzat del passeig de Joan
de Borbó, la remodelació d’aquest passeig en funció
de les necessitats de mobilitat, o la construcció del
nou aparcament de la plaça del Mar– perquè no es
poden oblidar: les actuacions fetes a partir de 1989
com: el nou aparcament del Port; el viari i les conne-
xions amb la ronda Litoral; l’activitat econòmica gene-
rada per l’Hotel de les Arts; els acords amb Gas Natu-
ral, SA; el 25% d’habitatges rehabilitats de 1996
ençà; els 809 habitatges construïts per reallotjar-hi
afectats urbanístics; els quinze equipaments cons-
truïts de nou o remodelats; el tram, d’un quilòmetre i
mig, de nou passeig Marítim; les cinc noves hectàre-
es de parc; les dues hectàrees de platja remodelada;
els 25.000 milions de pessetes que, segons la Comis-
sió gestora de l’Àrea de rehabilitació integrada, s’han
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200270
aplicat en la zona de la Barceloneta, els darrers vuit o
deu anys.
Admet, però, que queden coses per fer entre les
quals esmenta: la vinculació de la remodelació de
l’estació de Rodalies amb la política d’habitatge; les
actuacions sobre els quarts de casa de la Barcelo-
neta; i la solució dels problemes de clavegueram ge-
nerats per algun dèficit generat en la construcció.
Fa avinent que en el primer document presentat
per l’Autoritat Portuària de Barcelona no figuraven
els 1.500 milions per actuacions en transport públic;
i no sap si val més tornar a posar vies en el moll de
la Barceloneta o decantar-se per algun sistema que
eviti haver de travessar vies, realitat que la gent de
la Barceloneta coneix prou bé. Afegeix que en tal
document no estaven tampoc previstes suficient-
ment ni la solució del problema del clavegueram, ni
la urbanització de part del passeig de Borbó i del
passeig Marítim.
Posa en relleu que el procés de discussió de l’ope-
ració amb l’Autoritat Portuària de Barcelona, en el
qual han hi ha aportacions de tots els Grups integrats
en l’equip de govern, ha permès avançar cap a una
proposta clarament positiva i acabar de consolidar els
canvis que la Barceloneta necessita.
Precisa, pel que fa al clavegueram, que si les me-
sures proposades, que comporten una inversió de
més de 450 milions de pessetes, no acabessin de
funcionar, caldrà construir una depuradora; i que cal
trobar, amb l’Autoritat Portuària de Barcelona, la ma-
nera que els camions passin per l’interior del Port i
evitar així conflictes en la circulació de la zona.
Recalca que el document relatiu a la nova bocana
és francament positiu i els usos que s’hi preveuen
aportaran nova activitat econòmica; i que la connexió
entre la Barceloneta, moll d’Espanya i la Rambla
posa a l’abast dels veïns de la Barceloneta la parada
del metro de les Drassanes.
El Sr. Puigdollers fa notar que per a una ciutat com
Barcelona tot allò que afecta el seu port és cabdal i
tanmateix les decisions que avui es prendran i que
són decisives per al futur de la Ciutat no compten
amb el suport unànime de tot el govern municipal,
una part del qual no les deu considerar pas tan positi-
ves com la resta de Grups municipals.
Matisa que la singularitat dels acords que s’estan
discutint respecte dels adoptats el 1989 és que ales-
hores encara es qüestionava si l’Ajuntament tenia o
no dret a intervenir en el port i, en canvi, ara ha pogut
negociar amb la força que li dóna la nova Llei de
ports, –no la Carta Municipal–, perquè l’Autoritat Por-
tuària de Barcelona fes allò que la Ciutat, ben repre-
sentada pel Primer Tinent d’Alcalde, demanava.
També precisa que s’està aprovant el Pla especial
relatiu a la bocana i no pas el conveni que l’acompa-
nya; i que el seu Grup està convençut, coincidint en
això amb el d’Esquerra Republicana de Catalunya-
Els Verds, que cal un transport públic eficaç que con-
necti la zona de la nova bocana, l’hotel i els equipa-
ments que hi haurà, amb la xarxa de transport públic
no ha d’ésser un monorail, perquè l’autobús és una
alternativa molt bona, mentre que qüestiona, en canvi
que, la plataforma sigui el millor sistema de connectar
la rambla del Mar amb la Barceloneta.
La Sra. Mayol, en vista que el Sr. Portabella ha
considerat raonable votar favorablement la proposta,
vol significar que la raonabilitat depèn de valoracions
polítiques i, per tant, ella, tot i no compartir la major
part de la intervenció del Sr. Portabella, mai no la
qualificaria de no raonable i vol defensar la legitimitat
de la discrepància del Grup d’Iniciativa-Verds, que
respon a una sensibilitat política present a la Ciutat.
El Sr. Forradellas, en resposta als comentaris que
ha fet el Sr. Puigdollers, observa que a ell també li ha
resultat difícil saber qui actua com a ponent a la vista
del calat de les intervencions de l’oposició, que s’han
arrenglerat, de manera impressionant, amb les tesis
defensades pel Sr. Casas.
Subratlla que la decisió que el seu Grup pren avui,
és difícil, i li sorprèn que ningú no fes cap retret per
l’abstenció del seu Grup en el dictamen relatiu a l’ho-
tel de Miramar. Afegeix que en el procés d’ordenació
del Port Vell es complex i, a pesar de coincidir en la
necessitat d’obrir el Port a la Ciutat, tothom hi ha vist
algun element contradictori; així, concretament, un
candidat de Convergència i Unió defensà la desapari-
ció de l’IMAX, i el seu Grup hi propugna espais buits,
dels quals la gent pugui gaudir sense haver de pagar
o consumir res.
Destaca els canvis que s’han produït a la Barcelo-
neta el darrer any.
Acaba recomanant la lectura aprofundida de les
disposicions relacionades amb el Port Vell, on s’espe-
cifiquen els usos del port ciutadà i del port de la boca-
na.
El Sr. Cornet posa l’accent en l’actitud coherent
que procura mantenir el Grup del Partit Popular de
Catalunya, el qual no ha negat pas la possibilitat de
fer un hotel en terreny públic i defensa la possibilitat
que la gent pugui passejar pels espais guanyats al
mar.
El Sr. Portabella observa que la raonabilitat forma
part dels criteris d’anàlisi i té, efectivament, un caràc-
ter subjectiu després d’haver-se ponderat els ele-
ments positius i negatius; ara bé, pot quedar enterbo-
lida per danses d’ambigüitat consistents a procurar
intervenir en un projecte des de l’equip de govern i
després votar-hi en contra.
El Sr. Forradellas matisa que en l’actitud del seu
Grup no hi ha ambigüitat, sinó perfil polític i política
pròpia.
El Sr. Portabella replica que veu ambigüitat en el
fet que, arribat un projecte extern, s’enceti en el si de
l’equip de govern un debat en què participen tots els
Grups que l’integren, per mirar de millorar-lo en bene-
fici de la Ciutat, però després un dels Grups faci veu-
re, malgrat haver-hi participat, que no hi està d’acord
i, per tant, ha de continuar votant en contra, ja que,
en tal cas, cal prendre una decisió sobre la participa-
ció en la raonabilitat de l’equip de govern.
El Sr. Casas comenta que de coincidències i dife-
rències, n’hi ha sempre i així avui cinc dels nou
acords en matèria urbanística, s’adoptaran per unani-
mitat i altres quatre amb majories molt àmplies que
comptaran amb adhesions dels Grups de l’oposició i
també amb no adhesions que d’algun Grup de l’opo-
sició o, fins i tot, de l’equip de govern: en això s’ha de
veure una expressió de la democràcia aplicada al
dret de cadascú a tenir el seu propi posicionament;
ara bé, creu necessari fer ressaltar, en tot cas, els
canvis substancials que s’han produït en la proposta
inicial promoguda per l’Autoritat Portuària de Barcelo-
na, després del treball fet per l’equip de govern en el
seu conjunt.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 71
El Sr. Alcalde tanca el debat remarcant la transcen-
dència que tenen per a la Ciutat les propostes en de-
bat i l’àmplia majoria que els dóna suport, i agraint el
to de les diverses intervencions.
S’aproven ambdós dictàmens amb el vot en contra
de la Sra. Mayol i del Sr. Forradellas.
Districte de Sants-Montjuïc
10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial d’ús i determinació del tipus d’equipament de
la parcel·la del carrer de Blesa, núm. 1, i del passeig
de Montjuïc, núms. 50-52, amb destinació a residèn-
cia geriàtrica, promogut per Mon-Llavaneras, SL.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
11. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els
articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelo-
na, la Modificació puntual del Pla General Metropolità
del sector Repsol, districte d’activitats avançades de
Gran Via Sud, pel que fa als terrenys compresos dins
el termini municipal de Barcelona, promoguda per
l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, el Consorci
de la Zona Franca i la Societat Fira 2000, SA en el
benentès que s’hi incorporen les determinacions ne-
cessàries per tal de fer possible la connexió mitjançant
el pas elevat per sobre la ronda Litoral i el sistema fer-
roviari de Can Tunis, que permeti la connexió del car-
rer de Pedrosa al polígon de Gran Via sud amb el car-
rer 2 del polígon de la Zona Franca prevista en el Pla
General Metropolità; i trametre l’expedient a la Subco-
missió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la
seva aprovació definitiva.
El Sr. Casas, a indicació de la Presidència, comen-
ta que aquesta Modificació, que afecta majoritària-
ment terrenys situats a l’Hospitalet, abasta una super-
fície de 104.000 metres quadrats de sòl qualificat
d’industrial, sobre el qual es construiran 217.000 me-
tres quadrats de sostre i d’aquests 140.000 es dedi-
caran a oficines i activitats complementàries de la
Fira 2, 50.000 seran per a activitats industrials, i la
resta per a hotel.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
Districte de les Corts
12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-
cació puntual del Pla especial de reforma interior del
sector Bacardí, per a l’ampliació d’usos i concreció de
les condicions d’edificació de l’equipament i de la do-
tació d’habitatges per a joves, situada a la travessera
de les Corts, cantonada amb el carrer de Benavent,
d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa
referència l’informe del Departament de Planejament
de Desenvolupament de 26 d’octubre de 2001; i re-
soldre les al·legacions presentades per l’Im. Sr. Jo-
sep Miró i Ardèvol, en la seva qualitat de regidor del
Grup Municipal de Convergència i Unió, per l’Im. Sr.
Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de regidor del
Grup Municipal Popular, i pel Sr. Lleonard Ramírez i
Viadé, com a president de l’Associació de Veïns i
Comerciants del Racó de les Corts i secretari de la
Coordinadora de la Zona Oest de les Corts, de con-
formitat amb l’informe del Departament de Planeja-
ment de Desenvolupament de 23 d’octubre de 2001,
de valoració de les al·legacions esmentades; tots dos
informes consten a l’expedient i es donen per repro-
duïts.
El Sr. Miró anticipa el vot favorable del seu Grup
en haver-se acceptat les seves al·legacions i el Sr.
Álvarez es pronuncia en els mateixos termes.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial de nous tipus d’equipament per a l’IESE, si-
tuats a l’avinguda de Pearson, núms. 14-16 i 18 (Illa
II), promogut per Fundació Privada Cultural Catalana.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, l’Estudi
de detall d’ordenació volumètrica de la finca del car-
rer del Parc de la Budellera, núms. 15-17, promogut
pel Sr. Fausto Serra i Dalmases; i resoldre les al·le-
gacions presentades per l’Im. Sr. Jaume Ciurana i
Llevadot, en la seva qualitat de portaveu del Grup
Municipal de Convergència i Unió, de conformitat
amb l’informe del Departament de Planejament de
Desenvolupament de 26 d’octubre de 2001, de valo-
ració de les al·legacions esmentades, que consta a
l’expedient i es dóna per reproduït.
Districte de Sant Martí
15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial integral de l’illa “Laboratoris Uriach”, delimitada
pels carrers del Degà Bahí, de la Nació, del Ripollès i
de la Muntanya, promogut per Inmobiliaria Colonial,
SA, que s’ajusta a la precisió de l’aprovació inicial; i
desestimar les al·legacions presentades pel Sr. Mi-
quel Catasús i Lacruz, com a president de l’Associa-
ció de Veïns El Clot-Camp de l’Arpa, i pel Sr. José
Rocamora Martínez, en nom propi i de tots els veïns
de la comunitat de propietaris de la finca núm. 62 del
carrer del Degà Bahí, de conformitat amb l’informe
del Departament de Planejament de Desenvolupa-
ment de 26 d’octubre de 2001, que consta a l’expe-
dient i es dóna per reproduït.
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre-
cedents.
16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-
cació del Pla especial de reforma interior de Diago-
nal-Poblenou a les illes delimitades per l’avinguda
Diagonal i pels carrers de Bac de Roda i del Pallars,
promoguda per l’Associació Administrativa de Coope-
ració de la unitat d’actuació núm. 10 del Pla especial
de reforma interior de Diagonal-Poblenou; i resoldre
les al·legacions presentades per l’Im. Sr. Joan Puig-
dollers i Fargas, en la seva qualitat de president del
Grup Municipal de Convergència i Unió, de conformi-
tat amb l’informe del Departament de Planejament de
Desenvolupament, de valoració de les al·legacions
esmentades, que consta a l’expedient i es dóna per
reproduït.
La Sra. Ortega avança que els membres del seu
Grup votaran negativament aquesta Modificació, per-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200272
què comporta la construcció d’un altre gratacel d’uns
87 metres que s’afegirà a les altres edificacions de
gran alçada que es construeixen a la zona aixecant-hi
una barrera sobre el mar; però matisa que el seu
Grup no està en contra dels gratacels ni dels edificis
singulars, sinó de la proliferació indiscriminada
d’aquest tipus de construccions, perquè no compar-
teix el model de ciutat americana –fins ara promogut
per l’arquitecte en cap d’aquest Ajuntament, el qual
darrerament el considera passat de moda– i defensa,
en canvi, el model de ciutat mediterrània.
El Sr. Álvarez anuncia el vot favorable del seu
Grup, perquè a totes les ciutats hi ha gratacels, els
quals poden esdevenir un signe d’identitat urbana, i
per tant només hi vota en contra quan la concentració
d’aquests edificis genera una densitat elevada que
pot tenir un impacte negatiu en la mobilitat i en la
qualitat de vida, circumstància que no es dóna quan
es tracta d’edificis aïllats en zones de nova construc-
ció, com succeeix en aquest cas.
El Sr. Casas concreta que el nou edifici tindrà
86,50 metres d’alçada, és a dir, un metre i mig menys
que l’hotel de la nova bocana del Port, i no significa
cap barrera al mar, perquè en dista entre 300 i 600
metres; que el nou edifici forma part d’un dels tres
grups d’edificis de perfil més alt que, a parer de les
Comissions de Qualitat, són necessaris per a lligar el
gran espai de la Diagonal donant-li la densitat que li
manca; que, per tant, no s’aplica el model de ciutat
americana, sinó el model propi de Barcelona que per-
met fer edificis alts, baixos, combina els usos d’habi-
tatge, oficines i comerç i vol que l’espai públic tingui
qualitat.
La Sra. Ortega insisteix que el seu Grup no és con-
trari als edificis singulars, sobretot si poden convertir-
se en símbols identificadors de la Ciutat, com és el
cas de les torres de la Vila Olímpica o del futur edifici
de la nova bocana del port, sinó que és contrari a la
concentració sistemàtica d’aquests edificis en la zona
de la nova Diagonal, perquè no es correspon amb el
seu model de ciutat, i el vot del seu Grup és coherent
amb aquest criteri.
El Sr. Casas observa que tanmateix a una distàn-
cia d’uns 600 metres de l’edifici en qüestió hi ha l’edi-
fici de la mateixa alçada previst a la Modificació del
Pla General Metropolità relativa als terrenys ocupats
per les presons, la qual s’aprovà amb el vot favorable
de tots els Grups municipals; i que la Modificació en
debat convertirà en zona verda una superfície trian-
gular d’uns 2.600 metres quadrats existent just da-
vant del nou edifici, l’edificabilitat de la qual es buida
perquè tal edifici pugui assolir l’alçada prevista.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres.
Oranich, Ortega, Fandos, Recasens, i Servitje.
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial per a la reutilització de l’edifici industrial situat
entre els carrers de Pere IV, núms. 69-73, i de Pa-
llars, núms. 128-130, existent dins l’àmbit de la Modi-
ficació del Pla General Metropolità per a la renovació
de les àrees industrials del Poblenou districte d’activi-
tats 22@bcn, promogut per Industrial Jaume Baule-
nas, S.L., amb els ajustos de superfícies que figuren
a l’informe emès pels serveis tècnics de la Societat
municipal 22 Arroba BCN, SA, el 25 d’octubre de
2001; i resoldre les al·legacions, presentades en el
tràmit de l’aprovació inicial pel Sr. Carlos Ferrán i Cal-
deró, en el sentit que figura a l’esmentat informe, que
consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL
18. Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona
al Protocol general “Xarxa Barcelona: Municipis de
Qualitat” d’acord amb el document adjunt, aprovat pel
Ple de la Diputació de Barcelona el 27 d’abril de
2000; i autoritzar l’adhesió dels ens de dret públic i
societats mercantils d’aquest Ajuntament que mitjan-
çant acord del seu òrgan competent aprovin formar
part de l’esmentat Protocol general.
COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
19. Acordar la presentació de la candidatura de
Barcelona com a seu del VIII Congrés de l’Associació
Internacional de Ciutats Educadores, que s’haurà de
celebrar el 2004; i comprometre’s en la seva organit-
zació; comunicar aquest acord al Secretariat de l’As-
sociació Internacional de Ciutats Educadores.
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens ante-
riors.
PONÈNCIA DE CULTURA
20. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic al Sr.
Joan Perucho i Gutiérrez per la seva reconeguda tra-
jectòria en el camp de la creació literària i en el de la
creació poètica; per la seva innegable ciutadania
barcelonina; i per la seva defensa de la cultura i la
llengua catalanes al llarg d’una vida creativa summa-
ment prolífica.
21. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Sr.
Joan Grijalbo i Serres per la seva tasca emprenedora
i divulgadora de la cultura en l’àmbit editorial, feta
inicialment des de la dificultat de l’exili; per la inequí-
voca voluntat de vincular la seva feina editorial amb
la ciutat de Barcelona; per la seva arrelada convicció
de fomentar la difusió de la literatura i la cultura cata-
lana i espanyola arreu d’Amèrica Llatina; i per la seva
actitud cívica, sempre en defensa dels drets de les
persones.
22. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Científic al Sr.
Joan Oró i Florensa pel seu treball, reconegut inter-
nacionalment, d’investigació en el camp de la bioquí-
mica i de la biofísica aplicades a projectes d’explora-
ció espacial; per la seva col·laboració en els plans de
desenvolupament energètic i en l’estudi de fons alter-
natives d’energia a Catalunya; i per la seva important
activitat com a promotor de la cultura científica en el
nostre país.
El Ponent de Cultura, Sr. Mascarell, presenta els
tres dictàmens precedents dient que les tres persona-
litats guardonades pertanyen a una generació que en
el transcurs de la segona meitat del segle XX ha con-
tribuït enormement a conformar les virtuts culturals i
cíviques de la nostra Ciutat i del nostre país i ha de-
mostrat la seva estima per la pròpia Ciutat i una acti-
tud sempre oberta i cosmopolita.
Fent una breu síntesi dels mèrits que justifiquen
aquestes medalles diu:
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 73
Que Joan Perucho, nascut a Gràcia el 1920 i advo-
cat en la seva vida professional activa, és autor d’una
extensa obra literària que abasta tots els gèneres i
està traduïda a deu llengües, i ha fet una magnífica
tasca com a crític i estudiós de l’art.
Que Joan Grijalbo inicià la seva activitat com a editor
a Mèxic amb una editorial, que després s’ha estès per
tota Amèrica Llatina i s’ha convertit en una de les princi-
pals editorials en llengua castellana, els anys 50 n’obrí
una filial a Barcelona i el 1976 fundà l’editorial Crítica,
que és una de les més reputades en el camp de la his-
tòria del pensament social i de les ciències social;
Que Joan Oró, nascut a Lleida, estudià Ciències
Químiques a la Universitat de Barcelona, i té com a
bioquímic una trajectòria reconeguda arreu: és mem-
bre de la Junta Especial de l’Acadèmia Nacional de
les Ciències dels Estats Units, ha desenvolupat una
importantíssima tasca en el món de la investigació, i
fundà i dirigí l’Institut de Biologia Fonamental de la
Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Biofí-
sica i Neurobiologia de Barcelona.
El Sr. Ciurana comenta que amb aquestes tres me-
dalles Barcelona ret homenatge a la creació, la fanta-
sia i el somni, a la capacitat emprenedora i la iniciati-
va i a l’estudi i la investigació presents, en diferents
graus, en les tres persones guardonades, però el fil
conductor que les lliga totes tres és el valor del com-
promís, de la constància, de l’esforç diari i l’arrela-
ment al país, el fet d’ésser, en certa manera, fars de
bona part de la societat catalana i de més enllà de les
nostres fronteres, i formar part d’una generació que
desmentí la història tot i que semblava condemnada
per l’estigma de la Guerra Civil. Afegeix que dos dels
guardonats, a més, han desplegat bona part de la
seva activitat fora de Catalunya i confirmen la dita
barcelonina “roda el món i torna al born”.
Celebra, en conclusió, que la Ciutat trobi el mo-
ment d’homenatjar unes persones que amb el seu
exemple, la seva generositat i la seva feina s’han
convertit en un referent per a molta gent.
El Sr. Fisas se suma de tot cor a l’atorgament de
les Medalles que es proposen, perquè creu difícil tro-
bar unes persones amb més mèrits i totes tres han
deixat el nom de Barcelona ben alt.
El Sr. Portabella considera que el llegat dels tres
guardonats traspassa la seva generació i forma part
del llegat cultural de Barcelona i Catalunya i de més
enllà, ja que Joan Grijalbo té una editorial que depas-
sa els continents, igual que les obres de Joan Pe-
rucho, traduïdes a diversos idiomes, i la investigació
de Joan Oró.
Significa que Joan Oró és un personatge que el
fascina particularment per la seva trajectòria, ja que
passà de fer de forner a col·laborar i dirigir programes
de la NASA, i per la importància dels seus estudis
bioquímics; i que Joan Perucho és un escriptor difícil
de catalogar, perquè recorre a la descripció precisa
de personatges i indrets, però aposta també per la
fantasia i la imaginació.
Creu, doncs, plenament merescudes les medalles
que s’atorguen a aquestes tres persones.
La Sra. Mayol comparteix plenament les manifesta-
cions que s’han fet en les quatre intervencions ante-
riors, afegint-hi que es tracta de persones entranya-
bles que la Ciutat sent molt properes i plenament
mereixedores de les distincions que se’ls atorguen.
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens.
c) Proposicions
Del Grup Municipal de Convergència i Unió:
1. Encarregar a la Comissió de Govern que elabori
un Pla d’aparcament de motocicletes i ciclomotors a
la calçada que permeti substituir l’aparcament sobre
les voreres; i que a continuació, la Comissió Informa-
tiva de Seguretat i Mobilitat aprovi inicialment la modi-
ficació de l’article 40.2 de l’Ordenança de circulació
de vianants i vehicles a fi i efecte de garantir que les
voreres siguin exclusivament per als vianants.
El Sr. Puigdollers significa que en el debat de la
mesura de govern presentada en aquesta mateixa
sessió sobre l’accessibilitat als parcs de la Ciutat tots
els intervinents han posat l’accent en la voluntat de
normalitzar l’ús de la Ciutat per tal que tothom s’hi
pugui desplaçar amb comoditat; que segons la darre-
ra enquesta de mobilitat i trànsit, un 46,96% dels ciu-
tadans de Barcelona fan habitualment els seus des-
plaçaments a peu, un 29,25% ho fan en transport
públic, i curiosament ocupen el tercer lloc els despla-
çament en vehicle privat, dintre dels quals els que es
fan en motocicleta o ciclomotor representen un 4,40%
dels desplaçaments totals; que és molt convenient
per a la mobilitat urbana que una part de la gent con-
tinuï desplaçament en moto i no pas en cotxe, però
això cal fer-ho compatible amb un ús de voreres res-
pectuós amb els ciutadans que es desplacen a peu;
que, consegüentment, el seu Grup demana al govern
municipal que estudiï la manera d’utilitzar al màxim
l’espai públic situat fora de les voreres, perquè s’hi
puguin aparcar motocicletes i ciclomotors, i que quan
es pugui disposar d’aquestes noves alternatives, es
prohibeixi l’aparcament d’aquests vehicles en les vo-
reres per tal de millorar la convivència ciutadana. Afe-
geix que el fet que a les voreres hi hagi vetlladors i
quioscs que envaeixen l’espai que hauria d’estar re-
servar als vianants, no es pot qualificar de cas anec-
dòtic, perquè són veritables barreres amb les quals
topen alguns ciutadans i, per això, el seu Grup recla-
ma una veritable gestió de les voreres.
El Sr. Ainoza diu que Barcelona gaudeix d’unes ca-
racterístiques naturals excepcionals i un urbanisme,
el dissenyat per Cerdà, que la converteixen en una
ciutat agradable i amable per viure-hi i per circular-hi,
tanmateix tot això ha facilitat, alhora, un creixement
extraordinari del seu parc de motocicletes, que és
d’unes 315.000, i per això no es pot prohibir-ne
l’aparcament, però si que cal trobar-hi solucions alter-
natives, perquè l’aparcament anàrquic de les motoci-
cletes entorpeix la mobilitat dels vianants: per tant,
l’equip de govern ha d’establir una ordenació adequa-
da perquè les voreres serveixin per a passar-hi i no
pas per a aparcar-hi motocicletes.
El Sr. Narváez addueix que en una ciutat mediter-
rània com la nostra a diferència de l’americana, que
és dispersa, el carrer té molts usos, genera molta
convivència i s’integra en la vida quotidiana; que
efectivament cal eliminar de les voreres tot allò que
pugui trobar una ubicació més adequada en un altre
lloc; que en aquest sentit l’equip de govern està tirant
endavant un pla de recol·locació de les motocicletes i
ciclomotors que les treu d’allà on realment molesten,
ja que abans l’aparcament d’aquests vehicles queda
circumscrit a espais residuals.
La presidenta de la Comissió de Seguretat i Mobili-
tat, Sra. San Miguel, informa que aquest Ajuntament
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200274
ha posat en marxa, dins els context del Pacte per la
mobilitat, un pla d’estacionament de motos que fou
exposat en la reunió del Plenari de l’esmentat Pacte
tinguda el proppassat dia 5, a la qual no assistí cap
representant del Grup de Convergència i Unió; que
tal pla parteix d’un estudi de l’oferta i demanda
d’aparcaments en cada indret de la Ciutat i de la
disponibiltiat de les places de pupil·latge destinades a
les motos tant en els aparcaments públics, com en
els privats; que s’hi determinen els criteris d’ordena-
ció dels aparcaments de motos a la calçada, els
quals, pensant en la seguretat vial, se situen en la
proximitat dels passos de vianants; que tals criteris
s’han començat a aplicar en els Districtes de l’Eixam-
ple, de les Corts i de Ciutat Vella. Agrega que a finals
del mandat anterior hi havia 3.330 places d’aparca-
ment de motos i ara n’hi ha 9.722, però es mantenen
converses amb el Gremi de Garatges per fer una
nova proposta d’aparcaments de pupil·latge i també
en els aparcaments de rotació; que per a resoldre la
qüestió, s’està parlant també amb els tallers de repa-
ració, amb les empreses de missatgeria i centres
d’ensenyament; que s’està tramitant una modificació
de les Ordenances d’edificació a fi que en els nous
edificis que es construeixin hi hagi places d’aparca-
ments de motos; que les diverses campanyes discipli-
nàries de la Guàrdia Urbana han contribuït a dissua-
dir en el centre de la Ciutat els desplaçaments en
moto en benefici del transport públic.
Li sembla, doncs, oportunista i un pel demagògic
haver presentat aquesta proposició en un moment
que ja hi ha endegat un pla per propiciar un canvi
cultural, ja que abans de prohibir res, cal donar al-
ternatives.
El Sr. Puigdollers observa que la seva proposició
diu justament que la prohibició s’implanti quan es
tinguin altres alternatives d’aparcament; i que el seu
Grup comença a estar cansat que cada vegada que
planteja una qüestió relacionada amb la circulació,
se li repliqui que el Pacte per la mobilitat diu tal cosa
o tal altra: per tant, demana que es passi dels dits
als fets.
Invita als responsables de la qüestió a sortir del
despatx i passejar-se pel carrer per poder-se adonar
de quina és la realitat que hi ha; i recalca que si els
vianants són realment la prioritat, el govern municipal,
en comptes d’escudar-se en el Pacte per la mobilitat
–on per cert també és parla de la càrrega i descàrre-
ga que continua essent un caos–, té l’obligació d’ac-
tuar i gestionar les voreres.
Matisa que ell no reclama pas la supressió de les
activitats que es fan a les voreres, sinó que es gestio-
nin les voreres controlant que quioscs i vetlladors no
ocupin més espai del que tenen autoritzat, precisa-
ment per defensar el model de ciutat mediterrània i
no pas el de ciutat americana.
La Sra. San Miguel puntualitza que dins el consens
del Pacte per la mobilitat s’ha definit un pla que afec-
tarà l’Administració i els operadors i ja s’ha començat
a actuar.
En aquest sentit recorda que abans ja ha dit: a)
que s’han multiplicat per tres el nombre de places de
motos existents a les calçades; b) que en tres Distric-
tes s’ha fet un estudi, illa per illa, de necessitats; c)
que s’ha començat a discutir amb el Gremi de Garat-
ges la manera que puguin oferir més places de pu-
pil·latge i de rotació, uns preus més atractius i places
ambivalents per a motos o cotxes en funció de l’hora
del dia; i d) que s’han començat a negociar amb els
tallers de reparació de motos la manera d’evitar que
les voreres es converteixin en un magatzem d’a-
quests vehicles.
Recalca, doncs, que s’està treballant, però la si-
tuació no es pot canviar d’un dia per un altre perquè
exigeix un canvi cultural; i que les accions fetes en
el centre de la Ciutat, on el problema és més greu,
han induït la gent a deixar la moto i usar el transport
públic.
Es rebutja la proposició en debat en haver obtingut
setze vots favorables –emesos pels Srs. Miró, Puig-
dollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich,
Ortega, Fandos, Recasens, i Servitje i també pels
Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. Tre-
serra i Balseiro– i vint-i-cinc en contra de la resta de
regidors presents a la Sala.
Del Grup Municipal del Partit Popular de Cata-
lunya:
2. Que el Govern Municipal, conjuntament amb la
Conselleria d’Indústria, Comerç i Turisme de la Gene-
ralitat i les companyies de serveis afectades, impulsi i
elabori un pla de soterrament de línies aèries de ca-
bles de distribució (electricitat, telecomunicacions,
enllumenat, etc.) a tota la Ciutat, amb la construcció
de galeries de serveis on sigui possible, per tal de mi-
llorar l’estètica i la seguretat, i evitar les contínues i
reiterades obertures de rases per a fer reparacions.
El Sr. Álvarez exposa que en molts indrets urbans,
situats especialment en els nuclis vells de Ciutat Ve-
lla, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Sant Andreu, les lí-
nies de distribució de serveis públics (electricitat, tele-
comunicacions i enllumenat públic) estan sostingudes
amb pals o adossades a les façanes dels edificis; que
això comporta riscos per a la seguretat de la gent,
dóna una mala imatge de la Ciutat i afecta la qualitat
de vida; que el Programa electoral dels socialistes
parla de la ciutat de la qualitat i anuncia mesures en
els terrenys del medi ambient i la sostenibilitat i la re-
alització de la ciutat subterrània i de galeries i serveis;
i que tanmateix, des de 1999 ençà, exceptuant algu-
nes actuacions en el Front litoral del Poblenou i en
l’àmbit del Projecte 22@ l’esforç fet en aquest terreny
ha estat absolutament insuficient: per això el seu
Grup presenta aquesta proposició.
El Sr. Ciurana avança el vot favorable dels mem-
bres del seu Grup perquè, a parer seu, les obres de
nova urbanització no sempre s’han aprofitat per so-
terrar aquestes conduccions i una de els tasques de
la Comissió de Qualitat hauria d’ésser vetllar per l’im-
pacte visual i l’impacte en la seguretat de les perso-
nes que tenen aquestes instal·lacions. Agrega que la
feina de la ACEFHAT, que es perfectible, hauria de
passar de les funcions purament descriptives i infor-
matives a la confecció d’un pla per a l’eliminació
d’aquesta mena d’instal·lacions.
El president de la Comissió de Medi Ambient i Ser-
veis Urbans, Sr. Cuervo, manifesta que a la Ciutat es
fan múltiples esforços per aconseguir el soterrament
de les línies de cable aeri, especialment les línies
elèctriques de transport d’alta tensió; i en aquesta di-
recció el mateix Sr. Álvarez en la seva proposició es-
menta l’inacabat pla de galeries de serveis, les gale-
ries practicables de la Vila Olímpica, l’eliminació de
les torres d’alta tensió del Besòs, i el Pla d’infraes-
tructures del Projecte 22@, com reconeix.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 75
Admet que queden encara mesures complementà-
ries per desenvolupar i millorar la qualitat urbana,
però no creu necessari elaborar cap pla, ja que el
90% de la xarxa elèctrica està soterrada tot i quan
queden actuacions pendents en els nuclis històrics de
Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Sant Andreu; que el
proppassat dia 5 se signà un conveni marc de col·la-
boració entre Barcelona Gestió Urbanística, SA, i la
Companyia Fecsa-Endesa per a assegurar la quali-
tat no tan sols pel que fa al soterrament de les línies
de baixa tensió en l’àrea de distribució, sinó també
pel que fa a les garanties de distribució i suficiència
energètica de cara al 2010, que és una qüestió mes
complicada, amb unes inversions que s’estimen en
50.000 milions de pessetes.
Puntualitza que l’ACHEFAT, agrupació d’interès
econòmic, en la qual participa aquest Ajuntament i di-
verses empreses de serveis públics, no té tant sols
una Web d’informació, sinó que coordina amb molta
professionalitat les obres a la via pública, té cataloga-
da, en el Programa Gios, tota la xarxa existent en el
subsòl i disposa de 200 quilòmetres de tub coarrugat
i altres 100 en reserva.
Reitera que no cal elaborar el pla que demana la
proposició, sinó continuar treballant en la línia ja en-
cetada; i que tècnicament la solució als problemes
existents no són les galeries visitables o registrables,
sinó els prismes.
El Sr. Álvarez, havent demanat a la Presidència la
mateixa flexibilitat que ha tingut amb el Sr. Cuervo en
l’administració del temps, observa que en la seva in-
tervenció anterior ha reconegut tot allò que s’havia
fet, però insisteix en la conveniència d’elaborar un pla
d’etapes per a la inversió dels 50.000 milions esmen-
tats pel Tinent d’Alcalde, per tal que els problemes
que pateix la Ciutat es resolguin en el termini més
breu possible.
Celebra que la signatura del conveni que ha es-
mentat el Sr. Cuervo, tingués lloc el 5 de novembre,
quinze dies després que ell fes a la premsa unes de-
claracions en què demanava el soterrament de les lí-
nies aèries.
El Sr. Ciurana, després de demanar a la Presidèn-
cia la mateixa indulgència pel que fa al consum de
temps, diu que el Sr. Cuervo s’hauria de passejar
pels carrers per comprovar si en els carrers, l’obertu-
ra de rases, es fa realment de manera coordinada, ja
que molt ciutadans poden recordar trams del carrer
de davant de casa seva, que s’han obert tres, quatre i
cinc vegades en molt poc temps.
El Sr. Cuervo precisa que els 50.000 milions que
ha esmentat s’esmerçaran en la construcció de deu
subestacions i en els arranjaments que garanteixin el
subministrament i l’aportació d’energia elèctrica; que
la part dedicada al soterrament de línies aèries és mi-
noritària, perquè en queden molt poques; que les ga-
leries construïdes en la ronda han permès treure les
línies de Collserola; que passeja pels carrers tant o
més que el Sr. Ciurana; que l’obertura de rases es
coordina en funció de les condicions tècniques reque-
rides pels diferents serveis; i que Barcelona està molt
avançada quant a galeries visitables, galeries regis-
trables, instal·lacions de prismes i coordinació d’obres
a la via pública i la web informa diàriament de les
obres en curs.
Es rebutja la proposició en debat en haver obtingut
setze vots favorables –emesos pels Srs. Miró, Puig-
dollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich,
Ortega, Fandos, Recasens, i Servitje i també pels
Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. Tre-
serra i Balseiro– i vint-i-cinc en contra de la resta de
regidors presents a la Sala.
d) Mocions
Única. Desenvolupar, de forma compartida amb to-
tes les institucions implicades, una estratègia global
que potenciï l’Aeroport de Barcelona, garanteixi la
seva integració en el territori metropolità i permeti
promoure la presència de vols i enllaços interconti-
nentals a l’Aeroport de Barcelona.
Avançar en el debat sobre el model de gestió aero-
portuària, participant-hi activament amb la voluntat de
trobar els consensos i acords necessaris per a millo-
rar-lo en benefici de les potencialitats de l’Aeroport de
Barcelona i de tota la xarxa estatal d’aeroports. En
aquest sentit, sense perjudici de les negociacions que
en els diferents nivells es duguin a terme, el Plenari
del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona
es pronuncia per:
Un model bipolar amb dues grans plataformes,
Barcelona i Madrid, que esdevinguin sistemes aero-
portuaris igualment potents que es complementin, de
forma equilibrada, en el trànsit aeri estatal d’abast in-
ternacional.
La descentralització de la gestió dels aeroports, la
coparticipació entre els tres nivells d’Administració
pública i el sector privat, i la garantia de l’autonomia
estratègica i del partenariat amb el territori i les insti-
tucions que el representen. En aquest sentit, es pro-
posa constituir un consorci per a la planificació i di-
recció de l’Aeroport de Barcelona, que en garanteixi
la titularitat pública i la vocació de servei públic. En
aquest consorci, hi hauran d’estar presents els Go-
verns de l’Estat i de la Generalitat juntament amb
l’Administració local (municipal i metropolitana) i les
entitats privades. Mitjançant els mecanismes que
s’acordin, es promourà la creació d’una societat per
a la gestió de l’Aeroport, amb participació del sector
privat.
L’Aeroport de Barcelona ha d’esdevenir la instal·la-
ció aeroportuària de referència per a l’àmbit del sud
d’Europa, privilegiant especialment la seva situació
central en l’arc mediterrani.
Instar les institucions responsables i, concreta-
ment, els Ministeris de Foment i de Medi Ambient del
Govern de l’Estat, a garantir els terminis per a l’am-
pliació i millora de les instal·lacions de l’Aeroport de
Barcelona, d’acord amb les previsions establertes, i a
crear el mecanisme d’informació necessari, per tal
que l’Ajuntament de Barcelona i el conjunt d’Adminis-
tracions locals implicades puguin fer, amb els instru-
ments que siguin més escaients, el seguiment del
desenvolupament del Pla Barcelona de l’Aeroport, te-
nint present el respecte i protecció de les zones pro-
tegides confrontants.
Potenciar el treball conjunt de les diverses Admi-
nistracions per assegurar que la dotació de transport
públic a l’Aeroport tingui la dimensió, l’eficàcia i la
intermodalitat adequades, incloent-hi especialment
les garanties necessàries sobre l’accés del tren d’alta
velocitat, així com el compliment de les previsions so-
bre l’arribada del metro i dels trens de rodalies.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200276
Oferir la plena col·laboració amb les companyies
aèries en tot allò que pugui afavorir la seva activitat i
redundar en benefici de l’Aeroport de Barcelona i les
seves potencialitats; i fer alhora, una crida a renovar
la confiança en el transport aeri.
El Sr. Casas defensa aquesta moció exposant que
l’Aeroport de Barcelona ocupa l’onzè lloc en la classi-
ficació d’aeroports europeus per trànsit de viatgers i
compta amb cinquanta-dues rutes internacionals amb
escales a ciutats europees, quaranta-set rutes euro-
pees i vint-i-set rutes nacionals, però no disposa ac-
tualment de cap vol intercontinental directe; que el
nostre Aeroport té grans potencialitats derivades de
la seva posició geogràfica, un important rerapaís,
unes condicions climàtiques favorables, un espai d’o-
peracions –un cop feta la tercera pista molt potent– i
una plataforma potent i compacta i intercanviadors
modals amb l’avió, el vaixell, el ferrocarril o la carrete-
ra; i que ha superat els 20 milions de passatgers a
l’any, és el segon aeroport d’Espanya pel seu trànsit,
després del de Madrid, i ha crescut un 50% els dar-
rers anys.
Continua dient que el Pla director de l’aeroport,
aprovat pel Govern de l’Estat a proposta d’AENA,
després de les negociacions prèvies amb la Generali-
tat i l’Ajuntament, comporta una inversió de 300.000
milions de pessetes a fi que pugui arribar a atendre
40 milions de passatgers l’any 2015 i preveu la cons-
trucció d’una nova terminal, d’una nova pista i d’uns
nous aparcaments, la urbanització de 450 hectàrees
–on s’ubicaran espais per a operacions aeronàuti-
ques, serveis, oficines, hotels, instal·lacions de càrre-
ga aèria, manteniment d’aeronaus, espais de holding
i centres de residus– i actuacions en matèria d’acces-
sibilitat (línia 9 del metro, serveis ferroviaris de roda-
lies i regionals, carrils especials per busos i taxis i
tren d’alta velocitat); ara bé, l’execució de tal pla s’es-
tà desenvolupant sense diàleg suficient amb els Ajun-
taments i sense informar puntualment de les ope-
racions que es van posant en marxa, i amb una
excessiva lentitud.
Reclama, més endavant, un model de gestió que
permeti explotar tot el potencial de l’Aeroport de Bar-
celona, tot adduint que el sistema de gestió centralit-
zat aplicat en els quaranta-dos aeroports gestionats
per AENA està justificat en els Països Escandinaus o
Grècia, però no pas aquí, on cal un sistema que apor-
ti valor a la col·lectivitat dels usuaris i al territori, que
contribueixi al desenvolupament territorial i a la dina-
mització econòmica i a potenciar el creixement del
sector aeroportuari espanyol; que el model de gestió
aeroportuari aplicat a la resta d’Europa, en les excep-
cions abans indicades, implica l’absència de xarxes
nacionals d’aeroports, una creixent participació del
sector privat en la gestió, cosa que a casa nostra
hauria d’implicar trencar el monopoli d’AENA, des-
centralitzar la gestió dels aeroports, coparticipar-hi els
tres nivells de l’ Administració pública i del sector pri-
vat, constituir un consorci per a la planificació i direc-
ció de l’Aeroport i una societat que el gestioni.
El Sr. Ciurana remarca que el seu Grup subscriu
també la moció, però puntualitza que en tota moció
comuna hi ha matisos amb els quals es pot estar més
o menys d’acord i expressions que es canviarien i,
per tant, el suport del seu Grup té tres eixos princi-
pals: a) una voluntat ferma i decidida de potenciar
l’Aeroport de Barcelona perquè es converteixi en un
aeroport de referència en l’arc de la Mediterrània
nord-occidental; b) el fet esperpèntic que l’Administra-
ció que té competències en l’ordenació del territori,
les Administracions locals afectades i la societat civil
no puguin participar en la gestió d’aquest Ajuntament;
c) la necessitat d’introduir la intermodalitat del trans-
port en el moviments aeroportuaris. Afegeix que el
seu Grup plantejà la descentralització de la gestió ae-
roportuària quan era ministre el Sr. Borrell, el qual no
l’acollí amb gaire entusiasme.
El Sr. Fisas manifesta que el seu Grup no pot votar
favorablement, però tampoc s’hi oposarà, una moció
en la qual veu un cert punt de cinisme, atès que
AENA, que comporta un model de gestió que, en opi-
nió del Sr. Casas no funciona bé en lloc d’Europa, ex-
cepte en els Països Escandinaus, fou creada el 1990,
quan els socialistes governaven l’Estat.
Sosté que en els moments actuals el Govern de
l’Estat està invertint a l’Aeroport, a Barcelona i a tot
Catalunya com mai no ho havia fet abans: concreta-
ment en l’Aeroport, s’hi invertiran uns 300.000 milions
de pessetes, que sumats als que hi invertirà la inicia-
tiva privada permetran que pugui atendre 40 milions
de passatgers a l’any i 90 moviments en una hora i
que es creïn a prop de 40.000 llocs de treball, de ma-
nera que el nostre se situarà en primera línia dels ae-
roports de tot l’Estat. Afegeix que el 2002 ja s’hauran
licitat obres pel 50% de la inversió prevista; que, per
tant, els terminis s’estan complint i ja s’ha inaugurat la
terminal de vols regionals i les instal·lacions d’aterrat-
ge en condicions de baixa visibilitat; i que l’expropia-
ció de la finca del Palmeral encara no s’ha fet, però
ho impedeix l’existència en tal finca del dipòsit muni-
cipal de vehicles.
Confia que la intermodalitat inherent al metro, a les
línies de rodalies i al tren d’alta velocitat, permetrà
l’arribada al Prat de vols intercontinentals, si la situa-
ció del país i de Catalunya asseguren un trànsit sufi-
cient que les faci rendibles.
Espera que es faci dintre de termini la declaració
sobre l’impacte ambiental, la qual està condiciona per
la zona d’especial protecció ambiental demanada per
la Generalitat a les institucions comunitàries.
Matisa que el seu Grup no votarà favorablement la
moció, perquè moltes coses ja s’estan fent o està
previst fer-les, com ha explicat el Sr. Casas; que re-
sulta molt difícil tirar endavant les importantíssimes
inversions que s’estan fent tots els aeroports de l’Es-
tat per un import superior al bilió de pessetes, i ende-
gar, alhora,. un procés de descentralització d’AENA,
qüestió aquesta que, en tot cas, s’hauria de plantejar
quan tals inversions estiguin enllestides; i que la Co-
missió del Pla del Delta, on estan representades totes
les institucions, és el lloc adequat per a rebre infor-
mació.
El Sr. Portabella significa que el seu Grup no és
partidari de sobredimensionar l’Aeroport, però consi-
dera que tampoc no es pot convertir en un factor limi-
tador del desenvolupament de Barcelona i de Catalu-
nya: per tant, s’han de tenir presents, per una banda,
les necessitats econòmiques, comercials i turístiques
de tot el país i, per l’altra, la salvaguarda de la zona
protegida limítrof.
Remarca que Barcelona és la sisena agrupació
metropolitana europea; i que el seu aeroport ocupa
l’onzè lloc entre els del continent i tanmateix és l’únic,
entre els trenta primers aeroports europeus, que no
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 77
té cap vol intercontinental, quan en tenen habitual-
ment ciutats com Munic, Düsseldorf, Birmingham o
Glasgow, que no són capital d’estat, i quan Madrid té
60 vols intercontinentals setmanals.
Pensa, doncs, que si el Govern de l’Estat cregués
realment en l’equilibri territorial, establiria unes com-
pensacions econòmiques, que ara no es donen, per-
què segons la web oficial del Ministeri de Foment es
preveu una mica més d’un bilió de pessetes per a in-
versions en aeroports, però a prop de 500.000 mi-
lions es destinen a l’Aeroport de Barajas– el qual des-
prés serà substituït per un nou aeroport–, import que
dobla el destinat al del Prat, que és de 250.000 mi-
lions: no li sembla, doncs, que s’hagin pres mesures
per escurçar les distàncies entre un i altre, ans, al
contrari, es continuen incrementant. Hi afegeix que,
segons l’estudi del Banc de Bilbao Viscaya, a Catalu-
nya hi ha hagut una desinversió, respecte a Madrid
de 8,4 bilions de pessetes en els darrers quaranta-
cinc anys i tanmateix els Pressupostos de l’Estat per
al 2002 preveuen una inversió per persona i any
d’unes 52.000 pessetes a Madrid i de 41.000 a Bar-
celona.
Subratlla que la proposta recull alguns aspectes
que preocupen el seu Grup, perquè efectivament s’ha
de parlar de la creació d’un consorci per a la planifica-
ció i direcció de l’Aeroport de Barcelona, i s’ha de
pensar si realment volem que Barcelona sigui una
plataforma de la Mediterrània occidental i com es pot
aconseguir això; i està segur que això es pot aconse-
guir des de la subsidarietat i amb un model de gestió
aeroportuària no centralitzat, en el qual la participació
de la Generalitat de Catalunya i les entitats locals
permetin un equilibri territorial més ajustat.
El Sr. Forradellas anuncia el posicionament favora-
ble del seu Grup per tots els motius que ja hi ha da-
munt de la taula, la qual cosa li permet sintetitzar la
seva argumentació.
Addueix que la diferència d’inversions de Madrid a
Barcelona és de tres a un i entre els Aeroports de
Barajas i del Prat de sis a un, però més greu que la
manca d’inversions, és encara la visió centralista i
unificadora del Govern de l’Estat, que s’ha de canviar
per defensar el paper que ciutats com Barcelona,
Frankfurt, Zurich, o Milà han de tenir en el mapa inter-
nacional, perquè també aquestes ciutats, a més de la
capital del respectiu estat necessiten de manera ine-
ludible aeroports i vols intercontinentals per assegu-
rar el seu futur i això fa obvi demanar la connexió de
l’Aeroport amb el tren d’alta velocitat, les línies de ro-
dalies o el metro.
Fa notar que la moció demana curiosament un
mecanisme d’informació, perquè actualment no hi ha
diàleg, i concretament el mateix Alcalde del Prat li
ha assenyalat que el Pla del Delta existeix, però no
hi ha mecanismes que serveixin per a fer el segui-
ment del projecte de l’Aeroport, el qual es tem que
tampoc s’explica a la Generalitat: per tant, cal establir
mecanismes de diàleg.
Subratlla que li semblen bé els aspectes relatius a
la titularitat pública i vocació de servei públic del Con-
sorci i els components de solidaritat metropolitana de
la moció en debat, perquè Barcelona ha d’ésser soli-
dària amb el seu entorn metropolità i, en aquest cas
concret, amb els municipis afectats per l’Aeroport.
El Sr. Casas, després de congratular-se que ningú
voti en contra de la moció en debat, recorda que la
Carta municipal, pendent encara d’aprovació a Ma-
drid, s’ha pronunciat per la participació en els òrgans
de gestió de l’Aeroport de Barcelona.
Pensa que caldria deixar de fer comparacions amb
l’actuació d’anteriors Governs de l’Estat, que varen
fer l’aeroport actual que, en tot cas, dóna capacitat
per fer allò que avui funciona; i que no es pot parlar
de cinisme ni de moció inoportuna, perquè la manera
que es faci l’aeroport posa en joc també el futur del
territori, la integració territorial i la capacitat de la Re-
gió metropolitana.
No acaba de veure que a finals del 2002 sigui ja
realitat la inversió del 50% de la xifra prevista, ja que
avui no s’ha assolit encara allò que el Pla director
preveia per als anys 2000 i 2001: no hi ha encara en
funcionament la tercera pista i queda molt per tirar
endavant.
Insisteix que Barcelona necessita l’Aeroport i òr-
gans de gestió que li permetin assumir-ne avui la res-
ponsabilitat de la planificació i la direcció i també de
les inversions; i que s’ha de fer veure a qui corres-
pongui, que les Administracions i la societat civil són
capaces de planificar i dirigir bé l’Aeroport i crear una
societat que el gestioni millor: la moció pretén que
això sigui possible ara i no d’aquí uns anys, quan pot-
ser ja sigui tard per a la integració territorial i la parti-
cipació conjunta en l’àmbit metropolità, i, sobretot, per
fer les inversions amb la velocitat necessària.
El Sr. Fisas indica que la història ja s’encarregarà
de posar cadascú en el seu lloc; que el Govern de
l’Estat dirigit pel Partit Popular ha fet a Catalunya les
inversions més grans de la història, enguany per més
de 400.000 milions de pessetes, i portarà el tren d’al-
ta velocitat a Barcelona i a Catalunya; que, segons
les seves xifres, que ha tret del Ministeri de Foment,
les inversions en l’Aeroport de Madrid, 300.000 mi-
lions de pessetes són una mica superiors a les que
es fan al de Barcelona, 250.000 milions de pessetes,
però a aquesta xifra cal sumar-hi unes inversions
complementàries que la fan arribar fins als 300.000
milions, a part de les inversions privades.
No creu que continuar les comparacions sigui el
millor camí per tirar endavant; i estima que tampoc es
pot oblidar que Iberia és ara una companyia privada.
Significa que les inversions previstes i la tercera
pista, que no féu el Govern dirigit pels socialistes,
convertiran el nostre aeroport en un aeroport, apte
per a vols intercontinentals; que en un exemplar d’u-
na revista, que ofereix als presents, es pot obtenir, al
marge de la Comissió de seguiment del Pla del Delta
informació pertinent de les inversions previstes, les
quals assegura que es faran en el termini reglamen-
tari: creu, doncs, que cal tirar endavant.
El Sr. Casas puntualitza que la moció pretén preci-
sament que es tiri endavant, però que ho facin juntes
totes les Administracions dins d’un consorci en què
participi també el sector privat i que sigui capaç de
crear una societat de gestió que faci unes inversions
molt ben explicades en una revista, però poc tangi-
bles en el territori. Hi afegeix que la Comissió de se-
guiment del Pla del Delta es reuneix un cop cada
quinze mesos i la seva Comissió de treball ho fa un
cop cada sis; que hi ha dificultats per accedir a la pro-
gramació i als documents; que s’està proposant un
model diferent de gestió que pretén fer de l’Aeroport
una base per al desenvolupament econòmic i social
del territori de la Regió metropolitana; que no es trac-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200278
ta de mirar qui té més mèrits, sinó d’aconseguir que
les coses es facin realment i que el nostre Aeroport
tingui un model de gestió diferent de l’actual, perquè
pugui complir de veritat les funcions que li correspo-
nen en els esdeveniments internacionals del 2004, i
el paper que Barcelona necessita.
El Sr. Alcalde tanca el debat recalcant que l’Aero-
port de Barcelona és una infraestructura importan-
tíssima per a la Ciutat, el futur de la qual depèn de la
ràpida execució de les inversions previstes i de l’exis-
tència de vols intercontinentals, que és una de les se-
ves mancances, com sap tothom.
S’aprova la moció amb l’abstenció dels Srs. Fisas,
Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balsei-
ro, després de declarar-se’n la urgència en els matei-
xos termes.
PART DE CONTROL
a) Precs
Del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya
1. Que el govern municipal defineixi formalment, i
amb caràcter ferm, la destinació final del Mercat dels
Encants abans de finals del present any 2001.
El Sr. Cornet exposa que aquesta iniciativa cerca
que se solucioni d’una vegada el problema del Mercat
dels Encants, perquè no li sembla raonable que al
cap de sis anys d’haver-se assolit un conveni amb els
comerciants i haver-se apuntat dues localitzacions di-
ferents, el govern municipal, al qual se li inundà per
dues vegades la plaça de Cerdà i ara haurà de refer
la de les Glòries després de gastar-s’hi molts diners,
no hagi pres encara una decisió i tanmateix intenti
donar lliçons al Partit Popular perquè les coses es fa-
cin com Déu mana: per tant, aquest prec pretén que,
en comptes de deixar morir el problema, es defineixi
una reubicació del Mercat dels Encants, perquè no
resultin perjudicats durant més temps els comerciants
que hi treballen i s’evitin actituds xenòfobes.
El Sr. Casas contesta que en la plaça de les Glòries
es plantegen moltes dificultats, però les persones im-
plicades en el procés estan treballant en un projecte,
subjecte a uns tràmits, que quan estigui ultimat serà
contrastat degudament amb tots els membres del Con-
sistori abans de prendre una decisió definitiva.
El Sr. Cornet observa que encara no se sap quan
es podrà donar als comerciants afectats una solució
definitiva; que s’ha incomplert el programa electoral
dels socialistes que preveia la ubicació dels Encants
a la plaça de les Glòries; que ahir mateix un grup de
veïns protestava pel trasllat d’aquest mercat a la Vall
d’Hebron i un altre ho feia perquè no romangui més
temps en el seu emplaçament actual en les condi-
cions que avui té: apressa, doncs, que es prengui
una decisió i si no es possible traslladar-lo, cal man-
tenir-lo en el seu emplaçament actual però amb la
infraestructura adequada. Afegeix que l’anterior ge-
rent de l’Institut Municipal de Mercats signà un conve-
ni en el qual els concessionaris s’obligaven a pagar
1.000 milions de pessetes per a la reubicació del
mercat a la plaça de les Glòries, però s’ha desaprofi-
tat aquesta oportunitat i s’ha generat una reacció de
xenofòbia.
El Sr. Casas replica que si el Sr. Cornet vol contri-
buir a resoldre el problema, hauria de procurar no
agreujar la situació emprant termes inconvenients
com el de xenofòbia; que l’equip de govern treballa
per complir el seu compromís electoral i ho aconse-
guirà; i que amb la modificació del Pla General Metro-
polità aprovat per la Generalitat no és possible ubicar
el Mercat dels Encants en l’espai previst, però s’està
mirant de trobar l’emplaçament que sigui més útil i
idoni per a la Ciutat i per als comerciants.
b) Declaracions de Grup
Del Grup Municipal de Convergència i Unió
1. Considerem:
1) El projecte del Fòrum 2004 ha de tenir ànima,
esperit: ha de ser coherent entre els àmbits de refle-
xió que es proposen i les accions. Les paraules i els
fets ha de tenir coherència.
2) El disseny del Projecte ha de ser la prioritat, l’es-
pectacle només és una conseqüència del projecte i
no a l’inrevés.
3) S’ha d’exemplaritzar el Projecte. En aquest sen-
tit, cal adquirir el compromís de fer a Barcelona i al
món actuacions extraordinàries en el terreny del que
és concret, en relació als objectius del Fòrum 2004.
4) És essencial reconsiderar la iniciativa en el nou
marc social i polític del món d’avui.
Proposem:
1) El sentit del Projecte ha de tenir transcendència,
ha de transcendir la seva persona, la humanitat i per
avançar ho ha de fer cada grup, cada comunitat,
cada subjecte en relació a l’altre, perquè només ac-
ceptant l’altre com el que és, un ésser diferent, po-
drem avançar. Cal donar al Fòrum 2004 el marc ne-
cessari perquè la humanitat sota els hospicis de
l’Onu-Unesco pugui debatre, per mitjà del diàleg, so-
bre els efectes de la globalitat, la immigració-emigra-
ció i la identitat.
En el Pressupost aprovat del Fòrum 2004 hi ha re-
cursos econòmics suficients per convocar a dialogar
a la ciutat de Barcelona sobre aquests tres temes els
millors pensadors actuals del món i a partir d’aquí
elaborar un primer esborrany de la Carta de les Na-
cions Unides sobre els Drets Col·lectius de les Perso-
nes i dels Pobles.
2) Per exemplaritzar el Projecte proposem que es
dediqui una part dels recursos econòmics dels que
disposa el Fòrum 2004 a millorar, ja des d’avui, les
condicions de vida i de cultura dels ciutadans i ciuta-
danes de Barcelona, i que són de competència muni-
cipal. En aquest sentit, proposem els següents pro-
grames municipals:
Avançar a l’any 2004 la finalització del Pla de Bi-
blioteques públiques per tal d’assegurar que tots els
barris de Barcelona disposaran d’aquest equipa-
ment cultural en el moment de la inauguració del Fò-
rum 2004.
Elaborar un pla especial d’adequació d’equipa-
ments culturals de titularitat de les entitats culturals i
cíviques de la Ciutat, per tal de garantir que, en el
moment de la inauguració del Fòrum 2004, tots els
Districtes de Barcelona disposaran d’espais públics a
disposició dels seus ciutadans per a realitzar les se-
ves activitats culturals i associatives.
Elaborar un pla especial d’escoles municipals de
música, amb conveni amb les entitats culturals i cí-
viques de la Ciutat que garanteixi que en el moment
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 79
de la inauguració del Fòrum 2004 tots els Distric-
tes de Barcelona disposaran d’una escola municipal
de música.
Dotació dels recursos necessaris per tal d’elabo-
rar un pla de rehabilitació dels habitatges de la ciutat
de Barcelona que permeti posar en el mercat els ha-
bitatges actualment buits que hi ha a la ciutat de
Barcelona. Aquest pla haurà de dotar prioritat al rè-
gim de lloguer.
Elaborar un pla especial per a resoldre situacions
de conflicte intern de la ciutat de Barcelona concreta-
des en temes de pobresa, marginació i immigració.
Aquest pla haurà de ser el compromís del Fòrum
2004 amb les ciutadanes i ciutadans de Barcelona
més desfavorits.
3) Crear uns fons econòmics, els Fons Barcelona
2004, que ens permetin aplicar amb continuïtat pro-
grames de cooperació internacional en la línia dels
objectius del Fòrum (solidaritat amb països en situa-
ció de guerra, prevenció de conflictes, cooperació in-
ternacional).
Per tal de gestionar aquest fons proposem la crea-
ció de la Fundació Fòrum Barcelona 2004.
4) En paral·lel el Fòrum 2004 també ha de servir per
a debatre sobre el present i el futur de la ciutat de Bar-
celona. En aquest sentit proposem que s’aprofiti el Fò-
rum 2004 de les Cultures per a debatre públicament
amb les ciutadanes i ciutadans sobre els principals
reptes de futur que té plantejats la ciutat de Barcelona.
5) Com dèiem abans, l’espectacle només és una
conseqüència del Projecte i no a l’inrevés. Com a
conseqüència d’aquesta reflexió entenem que no té
sentit que hi hagi una entrada general al recinte del
Fòrum 2004 de les Cultures. Per tant, proposem que
se suprimeixin aquestes. En tot cas entenem que no-
més hi hauria de haver-hi venda d’entrades per a les
exposicions i també es podrien preveure ingressos
per les inscripcions en els debats.
6) Els programes “Cultural Barcelona 2004”, “Re-
habilitació d’Habitatges”, “Fons Barcelona 2004” i “Pla
Social Fòrum 2004” han de tenir com a conseqüència
una definitiva implicació de les ciutadanes i ciutadans
de Barcelona en l’organització i desenvolupament del
Fòrum 2004 de les Cultures. El compromís d’acollir-
se a aquests programes ha de comportar la implica-
ció com a voluntaris en l’organització d’aquest esde-
veniment dels membres de les entitats culturals,
cíviques i solidàries de la ciutat de Barcelona.
7) El desenvolupament dels actes del Fòrum 2004
de les Cultures han de servir per a rentabilitzar tots
els recursos i tots els equipaments existents actual-
ment tant en el conjunt de la ciutat de Barcelona, com
arreu de Catalunya. Demanem que el Fòrum 2004
s’obri a tota la Ciutat i a tot Catalunya. Els propis ob-
jectius del Fòrum 2004 demanen coherència entre les
paraules i les accions, es tracta de buscar un horitzó
de sentit honest, i aquest horitzó de sentit honest no-
més té sentit si convertim la paraula estalvi en un eix
vertebrador de la gestió del Fòrum 2004. El concepte
de sostenibilitat va íntimament lligat al concepte d’es-
talvi de recursos.
8) En aquest mateix sentit, buscar un horitzó de
sentit honest porta com a conseqüència que propo-
sem que es prevegi, ja des d’ara, la reutilització dels
espais, edificis i equipaments que es construeixin ex-
pressament pel Fòrum 2004 per activitats lligades als
seus principis.
El Sr. Puigdollers manifesta que en el debat de la
moció relativa a l’Aeroport, el Primer Tinent d’Alcalde
ha expressat repetidament la conveniència de tirar-lo
endavant junts i ara precisament el seu Grup, en la
mateixa línia, demana que això es faci també en una
qüestió que depèn exclusivament de l’Ajuntament,
com és el Fòrum Universal de les Cultures, és a dir,
que el govern municipal vulgui anar junts amb els al-
tres Grups en la redefinició d’alguns objectius del Fò-
rum: aquesta és la intenció del prec.
El Sr. Alcalde recull el prec i ofereix plantejar-lo en
el sí del Consorci, on pertoca debatre’l i prendre
decisions; i puntualitza que per acord institucional
de les tres Administracions implicades s’estan bus-
cant camins de participació de tothom, no tan sols
des del punt de vista institucional, sinó des de la
presència de totes les forces polítiques en el Consell
d’Administració.
2. 1) Expressem la nostra decepció i indignació per
la negativa de l’empresa Warner Bros a doblar al ca-
talà la pel·lícula sobre Harry Potter tot i l’oferiment del
Govern de Catalunya a subvencionar-ne el doblatge
en la seva totalitat; i animem als barcelonins i barce-
lonines a fer sentir la seva veu en referència a aques-
ta qüestió.
2) Proposem als ens locals de Catalunya que se
sumin a aquesta declaració.
El Sr. Ciurana manifesta que en presentar aquesta
declaració, que ha quedat desfasada pels esdeveni-
ments, volia parlar d’Oriol, un barceloní de nou anys,
que no acaba d’entendre que el seu heroi pogués
parlar en català en els llibres, però no en la pantalla.
Celebra els avenços que s’han produït en aquesta
qüestió i felicita els milers de ciutadans barcelonins i
de tot Catalunya que, amb la seva mobilització, han
aconseguit fer canviar de criteri la Warner Bross, en-
cara que resta un llarg camí per recórrer, perquè la
pel·lícula només serà subtitulada, la qual cosa obliga
a llegir en el cinema, no se sap si es podrà tenir en
vídeo o DVD, i altres nois de Mallorca, Perpinyà, Va-
lència o Alacant no tenen la mateixa oportunitat que
els de Catalunya: i això sap greu a l’Oriol i als seus
amics, tanmateix amb aquesta iniciativa se’ls vol fer
saber que aquest Ajuntament s’ha fet ressò del seu
neguit, de la seva decepció inicial i de la seva espe-
rança que aquesta sigui la darrera vegada que es
produeixi una situació similar.
Considera, doncs, decaiguda la moció en debat,
amb goig, perquè s’ha posat remei a una discrimina-
ció inadmissible, però sense alegria, per la forma com
ha acabat l’afer.
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
1. 1) Enfrontar-se a una mobilitat creixent i diversa
sense hipotecar la qualitat de vida, el medi ambient i
la fluïdesa del trànsit és un dels reptes de la Ciutat.
2) Durant la dècada de 1990, un bon nombre d’ini-
ciatives locals donaren a molts ciutadans d’Europa
l’oportunitat de reflexionar sobre una nova forma de
mobilitat urbana més respectuosa amb el medi am-
bient. Va ésser amb aquest esperit que el 1998 l’A-
juntament va impulsar la signatura, amb diferents en-
titats i associacions ciutadanes i professionals, del
Pacte de Mobilitat, el qual se sustenta en el principi
fonamental de recuperar l’espai públic com a espai
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200280
de relació i convivència, a través d’un ús racional del
vehicle privat i del foment de modes alternatius de
transport.
3) L’Ajuntament de Barcelona s’ha adherit també,
des del començament, a les iniciatives europees de
celebrar anyalment un dia sense cotxes. El primer va
ésser el 29 d’abril de 1999 i es va anomenar “dia de
l’autoreflexió”. L’any 2000, la Unió Europea va fixar el
22 de setembre com a data en què, sota el lema “A
ciutat, sense el meu cotxe”, cada any se celebri
aquesta diada, que té com a objectiu que els ciuta-
dans i ciutadanes descobreixin que poden moure’s
sense haver de recórrer a l’automòbil privat.
4) La Comissió institucional organitzadora del dia
sense cotxes a Catalunya ha valorat, però, que tot i la
importància i el bon seguiment que hi ha hagut al
nostre país la celebració del Dia sense cotxes, aquest
dia ha de ser complementat amb d’altres accions que
promoguin la utilització del transport públic, la bicicle-
ta, els desplaçaments a peu o compartir el cotxe, i ha
proposat a tots els municipis catalans que s’adherei-
xin a l’organització de la Setmana de la mobilitat i del
transport públic que tindrà lloc del 26 de novembre al
2 de desembre de 2001.
5) L’Ajuntament de Barcelona dóna suport a l’orga-
nització de la Setmana de la mobilitat sostenible, Set-
mana del transport públic, que tindrà lloc del 26 de
novembre al 2 de desembre de 2001, amb l’objectiu
principal de conscienciar els ciutadans dels avantat-
ges de la utilització del transport públic, així com del
desplaçament a peu i en bicicleta, i de compartir el
cotxe, com a mesures per aconseguir una mobilitat
més sostenible i una major qualitat de vida ciutadana.
El Sr. Narváez explica que en el si de la Comissió
institucional del Dia sense cotxes sorgí la idea de
convocar a tot el territori català una setmana de mobi-
litat sostenible en la qual es desenvoluparan una sè-
rie d’activitats que posin en relleu les alternatives al
cotxe privat que hi ha per moure’s pel territori, co-
mençant pel transport públic.
S’aprova, per unanimitat, la declaració.
2. Adherir-se al dia 1 de desembre com a Dia mun-
dial de lluita contra la SIDA, instaurat per l’Organitza-
ció Mundial de la Salut, en solidaritat amb les perso-
nes afectades per l’esmentada síndrome: enguany el
lema és: “VIH/SIDA, un nou camí cap a la vida” i fa
especial menció a un canvi d’actitud que garanteixi el
dret de viure amb dignitat.
L’Ajuntament de Barcelona donarà suport als actes
que per aquesta diada promou la societat civil i que
van encaminats a la sensibilització social i a la lluita
contra qualsevol tipus de discriminació o exclusió de
les persones afectades pel VIH (virus d’immunode-
ficiència humana), de respecte envers els qui han
mort, i es compromet a fer divulgació dels recursos i
serveis existents.
Durant els darrers anys, els esforços de prevenció
de les Administracions i ONGs i els progressos en els
nous tractaments antivirals oferts pel sistema sanitari
de finançament públic, han donat com a resultat una
important davallada del nombre de casos nous de
SIDA, i una millor qualitat i esperança de vida per als
malalts. El diagnòstic ja no comporta la mort a curt
termini. Per això, en aquests moments el nombre de
persones afectades residents a la Ciutat és més gran
que mai. Tot i que moltes poden fer una vida quasi
normal, n’hi ha que pateixen greus problemes d’ex-
clusió social i noves formes de marginació, que fan
que necessitin un suport molt més intens dels serveis
social i sanitari.
Barcelona, com a signatària de la Carta de salva-
guarda dels drets humans a la ciutat, ha de garantir els
drets d’aquestes persones i desenvolupar polítiques
de prevenció de la marginació, rebuig i estigmatització
pel fet de patir una malaltia, en el món laboral i en
qualsevol altre àmbit, així com ha de lluitar contra la
discriminació en determinades prestacions sanitàries.
Per tot això, l’Ajuntament farà un seguit d’actes ins-
titucionals que mostrin a la Ciutat la necessitat de se-
guir treballant per aquests ciutadans i ciutadanes.
La Ponent de Drets Civils, Sra. Veciana, llegeix la
declaració precedent subratllant que amb aquesta
declaració l’Ajuntament se suma, un any més, a les
campanyes de lluita contra la SIDA.
S’aprova, per unanimitat, la declaració.
3. 1r) Reiterar el nostre rebuig i la nostra condemna
de les accions terroristes del dia 11 de setembre con-
tra objectius civils, econòmics i militars dels Estats
Units d’Amèrica.
2n) Expressar la nostra condemna de qualsevol
vulneració dels drets humans i, en concret, de la que
pateix la població civil a l’Afganistan, especialment
pel que fa referència a la situació de les dones.
3r) Expressar el nostre desig que la pau sigui esta-
blerta a tot el territori de l’Afganistan i que puguin apli-
car-s’hi les mesures encaminades a acomplir els ob-
jectius enunciats en les diverses resolucions de
Nacions Unides, en especial la 1378/2001: establi-
ment d’un govern democràtic de base àmplia i mul-
tiètnica, prestació urgent d’assistència humanitària a
refugiats i població desplaçada, ajuda econòmica a
llarg termini per a la reconstrucció i rehabilitació so-
cial i econòmica del país, normalització de les obliga-
cions internacionals de l’Afganistan.
4t) Expressar el nostre suport al paper central que
les Nacions Unides han de jugar en aquesta nova
fase de reconstrucció de l’Afganistan.
5è) Instar el Govern de l’Estat Espanyol que, amb
el necessari control del Parlament, cooperi amb els
mitjans més adequats al compliment de les resolu-
cions de les Nacions Unides.
6è) Demanar que se cerquin els mecanismes in-
ternacionals perquè els responsables d’aquests i al-
tres crims contra la humanitat responguin davant la
justícia, mitjançant la creació d’un Tribunal Penal In-
ternacional.
7è) Donar trasllat d’aquest acord a tots els Grups
Polítics al Parlament de Catalunya, al Congrés dels
Diputats i al Govern de l’Estat.
El Sr. Hereu presenta aquesta declaració institucio-
nal dient que Afganistan, país amb una història com-
plexa, no ha conegut la pau des de fa més de vint
anys i en els últims sis o set ha estat governat, en
bona part del seu territori, per un règim fonamentalis-
ta com és el talibà; que aquest Plenari ja es pronun-
cià sobre tal règim, perquè vulnerava els drets fona-
mentals, i especialment els de les dones i condemnà
per unanimitat els atacs terrorristes fets per un grup
emparat pel règim dels talibans; i que amb l’acord
d’avui la ciutat de Barcelona vol expressar el seu su-
port a unes línies de treball per al futur, és a dir, per a
començar a construir la pau, objectiu amb el qual la
setmana entrant es reuniran a Alemanya diversos
grups polítics de l’Afganistan.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 81
El Sr. Forradellas comenta que, per al seu Grup, en
aquesta declaració es constata que cal aturar la guerra.
El Sr. Fisas significa que en les declaracions insti-
tucionals cal limitar-se a llegir el text sense més afe-
gits; i que el seu Grup no tenia coneixement que, un
cop llegida aquesta declaració, cada Grup pogués ex-
pressar la seva opinió.
El Sr. Maestro diu, mentre el Sr. Ciurana fa signes
d’assentiment, que es convingué que els Grups po-
guessin explicitar el seu posicionament; el Sr. Álvarez
objecta que la Junta de Portaveus no es parlà de tal
possibilitat, i el Sr. Alcalde precisa que segons sem-
bla s’acordà posteriorment.
El Sr. Ciurana observa que a l’Afganistan s’obre un
camí amarat d’incertesa; i després de recordar que
aquest Ajuntament ja aprovà una declaració de con-
demna del règim talibà i d’aprofitar la proximitat del
Dia internacional per a l’eliminació de la violència
contra les dones per retre homenatge a les dones af-
ganeses, demana un esforç d’acostament, sense pa-
ternalismes ni petulàncies, a l’Afganistan, perquè pu-
gui bastir un futur basat en la concòrdia entre totes
les ètnies i grups.
El Sr. Maestro destaca que s’ha plantejat una de-
claració de mínims, en la qual el seu Grup ha renun-
ciat a alguns dels seus plantejaments, per tal d’arribar
al consens, entre els quals hi ha òbviament l’exigèn-
cia de la fi de la guerra.
El Sr. Fisas puntualitza que el seu Grup dóna exac-
tament suport a allò que està escrit; i, en el text no es
parla de la fi d’una guerra que, òbviament, no agrada
a ningú, però que ha de servir perquè s’acabi també
el règim dictatorial dels talibans.
S’aprova, per unanimitat, la declaració.
4. Demanar al Govern de l’Estat espanyol que faci,
en el marc de les seves atribucions, les actuacions
necessàries davant les entitats financeres, per tal que
prenguin l’acord de reduir en un 50% les comissions
de les targetes de pagament que són carregades als
comerciants per la seva utilització durant el període
inicial d’implantació de l’euro, a fi d’evitar l’increment
de les seves despeses i el possible repunt de l’índex
de preus al consum que això pot provocar.
Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya
que, en base a les atribucions que li són pròpies res-
pecte d’aquest tema, actuï en la mateixa direcció.
L’Ajuntament de Barcelona instarà, també, aque-
lles institucions financeres en les quals té represen-
tants, així com a la Diputació de Barcelona, a fi que
actuïn en el mateix sentit, per tal d’influir positivament
en la consecució d’aquest objectiu.
La presidenta de la Comissió de Promoció Econò-
mica, Ocupació, Turisme i Comerç, Sra. Rojo, subrat-
lla que la imminent implantació de l’euro, que incidirà
en la vida ciutadana i afectarà als consumidors i con-
sumidores i molt especialment en el sector del co-
merç, provocarà un increment de la utilització de les
targetes financeres amb el consegüent augment de
costos per als establiments comercials i de serveis;
que en altres països s’han adoptat mesures de suport
a aquests establiments per tal d’evitar que resultin
perjudicats en el període d’implantació de l’euro; i que
aquesta declaració es fa ressò de la proposta del
Consell de comerç del Districte de Sant Martí i de la
Comissió d’Eixos Comercials del Consell Ciutat i Co-
merç, en el marc de la campanya d’aquest Ajunta-
ment per promoure la immersió de la ciutadania en la
nova moneda.
S’aprova, per unanimitat, la declaració.
Finalment el Sr. Alcalde significa que fa un any
Ernest Lluch fou víctima de la violència del terrorisme
i la ciutat de Barcelona expressà el seu rebuig a la
violència i el seu clam per la pau; i que després hi ha
hagut noves víctimes del terrorisme i cal continuar
treballant per eradicar aquest mal de casa nostra.
Recollint, doncs, un sentiment expressat per molta
gent, anuncia que Barcelona erigirà un monument,
que estarà enllestit cap a la primavera vinent, com a
homenatge a totes aquelles persones que han estat
directament víctimes del terrorisme o n’han patit indi-
rectament les conseqüències, i com a manera de rea-
firmar la seva aposta ferma per la convivència, i la
convicció de combatre el terror amb les idees i amb
els fets, amb els instruments legítims i amb l’acció
diària arreu i sempre que calgui, començant per la
nostra Ciutat; i està segur que aquesta iniciativa
compta amb el suport de tots els Grups municipals.
No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-
sidència aixeca la sessió a les quinze hores i quinze
minuts.
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 21 de desem-
bre de 2001
Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions:
3. Ratificar els decrets de l’Alcaldia, de 31
d’agost de 2001 i de 17 d’octubre de 2001, que es-
tableixen les retribucions íntegres anuals del perso-
nal de l’estructura directiva de l’Administració muni-
cipal que es detalla en les respectives relacions ad-
juntes.
4. Ratificar els Convenis entre el Departament de
Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat
de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, pels quals
s’atorga una subvenció de fins a 3.500.000 pessetes
per a cadascuna de les oficines de gestió de la reha-
bilitació i el desenvolupament de tasques d’informació
i assessorament durant l’any 2001 en els Districtes
de l’Eixample i de Gràcia.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200282
b) Acords de Junta General:
5. Nomenar, com a soci únic de les societats priva-
des municipals Societat Municipal d’Aparcaments i
Serveis, SA, Parc Zoològic de Barcelona, SA, Infor-
mació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona
Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA, Barcelona
Activa, SA i Pro Nou Barris, SA, auditors de cadascu-
na d’elles, per a l’exercici 2001, conjuntament les
companyies Arthur Andersen i Cia., S. Com. i Gabinet
Tècnic d’Auditoria i Consultoria, SA.
c) Propostes d’acord:
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
6. 1r) Resoldre les al·legacions presentades a l’Or-
denança fiscal núm. 1.1. de l’Impost sobre béns im-
mobles, aprovada provisionalment pel Plenari del
Consell Municipal el 27 d’abril de 2001, en els termes
que resulten del document adjunt;
2n) Resoldre les al·legacions presentades a les Or-
denances fiscals per a l’any 2002 i successius, apro-
vades provisionalment pel Plenari del Consell Munici-
pal el 29 d’octubre de 2001, en els termes que
resulten del document adjunt;
3r) Aprovar definitivament les Ordenances fiscals
per a l’any 2002 i successius següents: Ordenança fis-
cal general, 1.1. Ordenança fiscal reguladora de l’im-
post sobre béns immobles, 1.2. Ordenança fiscal regu-
ladora de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica,
1.3. Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de
naturalesa urbana, 1.4. Ordenança fiscal reguladora
de l’impost sobre activitats econòmiques, 2.1. Orde-
nança fiscal reguladora de l’impost sobre construc-
cions, instal·lacions i obres; 3.1. Taxes per serveis ge-
nerals, 3.2. Serveis de prevenció, extinció d’incendis i
salvament , 3.3. Serveis urbanístics, 3.4. Recollida de
residus sòlids urbans i d’altres serveis mediambientals,
3.5. Clavegueram, 3.6 Mercats, 3.7. Taxes per serveis
d’inspecció i prevenció sanitària i inscripció, en el re-
gistre censal d’animals de companyia, 3.8 Prestacions
de la Guàrdia Urbana i circulacions especials, 3.9 Ins-
pecció i control sanitari d’animals i llurs productes, 3.10
Servei de cementiris i incineracions, 3.11 Taxes per la
utilització privativa del domini públic municipal, 3.12
Aprofitament del vol, el sòl i el subsòl, 3.13 Estaciona-
ment de vehicles, 3.14 Taxes per serveis culturals,
3.15 Serveis especials d’enllumenat, 3.16 Utilització
privada del funcionament de les fonts ornamentals, 4.
Contribucions especials; Categories fiscals de les vies
públiques de la Ciutat.
7. 1r) Resoldre les al·legacions presentades i apro-
var definitivament el Pressupost general de l’Ajunta-
ment i dels seus Organismes i Societats municipals
per al 2002. 2n) Donar compte del programa financer
2002-2005.
8. Aprovar, d’acord amb l’article 60.2 del Reial De-
cret 500/90, de 20 d’abril de 1990, reconeixements de
crèdit, que seran finançats amb càrrec al Pressupost
de 2001, per un import de 14.234.017 pessetes
(85.548,17 euros). Aprovar inicialment modificacions
de crèdit del Pressupost de 2001, corresponents als
reconeixements de crèdit del present expedient, de
conformitat amb la documentació que s’adjunta refe-
rència 01112890, considerant-les definitivament apro-
vades en cas de no presentar-s’hi reclamacions en
contra en el termini d’exposició pública.
9. Aprovar inicialment modificacions de crèdit del
Pressupost 2001, per un import de 545.000.000 de
pessetes (3.275.515,97 euros), de conformitat amb la
documentació adjunta (referència 01113090), consi-
derant-les definitivament aprovades en cas de no pre-
sentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’ex-
posició pública.
10. Desestimar les al·legacions formulades pel
Grup Municipal de Convergència i Unió en el tràmit
d’informació pública del plec de clàusules regulador
de la subhasta de les finques de propietat municipal
situades a la plaça de Catalunya núm. 1 i carrer de
Pelai núm. 13-39, integrades en el centre comercial i
d’oficines conegut com a “El Triangle”, per les raons
apuntades en l’informe annex de la Direcció de Ser-
veis d’Administració del Patrimoni; modificar les clàu-
sules tretzena, divuitena i vintena, punt 20.3, segon
paràgraf del plec segons el redactat que es transcriu
en el mateix informe, per tal d’adaptar-les al nou ca-
lendari de licitació; aprovar-lo definitivament; i convo-
car subhasta pública per a l’adjudicació del contracte
mitjançant procediment obert.
11. Desestimar, per les raons exposades en l’infor-
me annex de la Direcció de Serveis d’Administració
del Patrimoni, els recursos de reposició i les sol·lici-
tuds de suspensió que han formulat els Grups munici-
pals de Convergència i Unió i el Partit Popular de
Catalunya, contra l’acord adoptat pel Plenari del Con-
sell Municipal el 29 d’octubre de 2001, relatiu a l’adju-
dicació a Fincaflorida, SL, de la concessió de domini
públic per a la construcció i explotació d’un equipa-
ment hoteler a l’edifici Miramar del Parc de Montjuïc i
d’un quiosc-cafeteria en el mirador situat enfront
d’aquest edifici.
12. Atorgar la Medalla de la Ciutat en la seva catego-
ria d’or a l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria
en ocasió del seu centenari, com a reconeixement de la
important tasca en matèria mutualista duta a terme fins
ara, i per la seva trajectòria de presència constant a la
nostra Ciutat al llarg dels seus cent anys d’existència.
COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA,
OCUPACIÓ, TURISME I COMERÇ
13. Aprovar la participació de l’Ajuntament de Barce-
lona com a soci fundador de la Fundació Barcelona Di-
gital, amb una aportació de 3.005,06 euros (500.000
pessetes) com a capital fundacional; lliurar l’esmenta-
da quantitat a la Fundació Barcelona Digital; ratificar
els Estatuts de l’esmentada Fundació; autoritzar l’ús
de la marca “Barcelona Digital” a l’esmentada Funda-
ció per un termini de deu anys, en les condicions deta-
llades en l’annex. Facultar a la regidora presidenta de
la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació, Turis-
me i Comerç, Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla per
al desenvolupament del present acord.
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
Districte de Ciutat Vella
14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 83
pecial integral a la finca situada al carrer de Carabas-
sa, núm. 8 bis, promogut per Estrucfort, SL; i resoldre
les al·legacions, presentades en el tràmit d’informació
pública de l’aprovació inicial per la Sra. Andrea
Ceruti, com a presidenta de la Comunitat de veïns de
la finca del carrer Ample, núms. 17-19, i per l’Im. Sr.
Joaquim Forn i Chiariello, en la seva qualitat de regi-
dor del Grup Municipal de Convergència i Unió, de
conformitat amb l’informe del Departament de Plane-
jament de Desenvolupament, de valoració de les
al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i
es dóna per reproduït.
15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial d’ampliació de la Piscina municipal Sant
Sebastià, promogut pel Club Natació Atlètic Barce-
loneta.
Districte de Sants-Montjuïc
16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial d’ordenació de l’actuació pública B del Pla es-
pecial de reforma interior del sector urbà Butsems
–Font de la Guatlla–, promogut pel Patronat Munici-
pal de l’Habitatge: i resoldre les al·legacions, presen-
tades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial per l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, en la
seva qualitat de regidor del Grup Municipal de Con-
vergència i Unió, de conformitat amb l’informe del De-
partament de Planejament de Desenvolupament, de
valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient
i es dóna per reproduït.
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi-
cació puntual del Pla especial de reforma interior del
Polvorí per a l’ajust de les cotes de referència de la
planta baixa, promoguda per l’Institut Català del Sòl.
18. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar-
celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-
polità en l’àmbit discontinu de les finques dels carrers
de Sant Pere d’Abanto, núms. 3-19, de Moianès,
núms. 26-28 i d’Homer, núms. 2-10, d’iniciativa muni-
cipal, amb les modificacions no substancials a què fa
referència l’informe del Departament de Desenvolu-
pament de Planejament que consta a l’expedient i es
dóna per reproduït; trametre l’expedient a la Subco-
missió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a
la seva aprovació definitiva; i ordenar l’arxiu de l’ex-
pedient relatiu a la Modificació del Pla General Metro-
polità de la finca del carrer d’Homer, núm. 10 (Exp.
00PC805), atès que els terrenys compresos en el seu
àmbit estan inclosos dins la Modificació puntual del
Pla General Metropolità, a l’aprovació provisional de
la qual es procedeix en aquest acte, tal com figura a
l’informe jurídic emès pels Serveis del Departament
de Planejament de Desenvolupament, que consta a
l’expedient i es dóna per reproduït.
19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla
especial d’ordenació i concreció del tipus d’equipa-
ment de la finca situada al carrer de Puig i Xoriguer,
núms. 14-16, promogut per la Fundació Arrels, que
incorpora les precisions de l’aprovació inicial, a què fa
referència l’informe del Departament de Planejament
de Desenvolupament de 4 de setembre de 2001, que
consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
Districte de les Corts
20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial d’ordenació volumètrica i assignació del tipus
d’equipament als carrers de Caballero, núms. 9-29 i
d’Evarist Arnús, núms. 24-34 (Residència Geriàtrica
assistida), promogut per Inmuebles en Renta, SA i
Euroresidencias Gestión, SA; i resoldre les al·lega-
cions, presentades en el tràmit d’informació pública
de l’aprovació inicial per la Sra. Montserrat JuanPe-
re i Rovira, representada pel Sr. Frederic Teres i
Cordón, i pel Sr. Miquel JuanPere i Rovira i la Sra.
Carmen Blancafort i Caparrós de conformitat amb l’in-
forme del Departament de Planejament de Desen-
volupament, de valoració de les al·legacions es-
mentades, que consta a l’expedient i es dóna per
reproduït.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial d’ordenació del conjunt d’equipaments desti-
nats a l’ampliació de la Residència Universitària
Sarrià i a la nova seu de la Fundació Privada Acadè-
mia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, si-
tuats al carrer de Major de Can Caralleu i d’Esports,
promogut per Residència Universitària Sarrià; i esti-
mar les al·legacions presentades en el tràmit d’infor-
mació pública de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Jau-
me Ciurana i Llevadot, en la seva qualitat de regidor
Portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió,
i per la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, en la seva
qualitat de regidora del Grup Municipal de Conver-
gència i Unió, de conformitat amb l’informe del Depar-
tament de Planejament de Desenvolupament, que
consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
Districte de Nou Barris
22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-
cle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi-
cació puntual del Pla especial de reforma interior de
Torre Baró al carrer de Martorelles, promoguda pel Pa-
tronat Municipal de l’Habitatge; i resoldre les al·le-
gacions, presentades en el tràmit d’informació pública
de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Josep Gascón i
Castillo, en la seva qualitat de regidor del Grup Mu-
nicipal de Convergència i Unió, de conformitat amb l’in-
forme del Departament de Planejament de Desenvolu-
pament, de valoració de les al·legacions esmentades,
que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
23. Estimar el recurs de reposició interposat per Ha-
bitatge Entorn, SL contra l’acord adoptat pel Plenari
del Consell Municipal el 28 de setembre de 2001,
d’aprovació definitiva del Pla especial d’ordenació de
la finca situada al carrer d’Oristà al barri de Vallbona i,
en conseqüència, modificar la normativa del Pla en el
sentit que figura a l’informe del Departament de Plane-
jament de Desenvolupament de 23 de novembre de
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200284
2001, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït;
i publicar el present acord i la normativa modificada en
el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.
Districte de Sant Andreu
24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla
especial de reforma interior per a les zones de
remodelació a l’entorn del passeig d’Enric Sanchís,
d’iniciativa municipal; estimar parcialment les al·le-
gacions presentades per la Sra. Paqui Acedo i
Romero, en representació de Vecinos Independien-
tes Asociados del Bon Pastor (VIA), per la Ima. Sra.
Carme Servitje i Mauri, regidora del Grup Municipal
de Convergència i Unió, per l’Associació de Veïns del
Bon Pastor i pel Sr. Jaume Serrats i Ollé; tot això, de
conformitat amb l’informe del Departament de Plane-
jament de Desenvolupament, de valoració de les
al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i
es dóna per reproduït.
25. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar-
celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-
polità per a la definició del nou ample del carrer de la
Residència, d’iniciativa municipal; i trametre l’expedi-
ent a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de
Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
Districte de Sant Martí
26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial de concreció de l’edificació de la finca situada
al xamfrà de Gran Via de les Corts Catalanes i carrer
de la Llacuna, promogut per Barcelona Activa, SA; i
resoldre al·legacions, presentades durant el tràmit
d’informació pública de l’aprovació inicial per l’Im. Sr.
Joan Puigdollers i Fargas, en la seva qualitat de regi-
dor president del Grup Municipal de Convergència i
Unió, de conformitat amb l’informe del Departament
de Planejament de Desenvolupament, de valoració
de les al·legacions esmentades, que consta a l’expe-
dient i es dóna per reproduït.
27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial de reforma interior de l’illa delimitada pels car-
rers de Cristòfol de Moura, de Veneçuela, de
l’Agricultura i de Josep Pla, dins la Modificació del Pla
General Metropolità per a la renovació de les àrees
industrials del Poblenou, districte d’activitats 22@bcn,
promogut per Necso Entrecanales i Cubiertas, SA,
que incorpora les prescripcions de l’aprovació inicial;
estimar parcialment les al·legacions presentades per
l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, en la seva qualitat
de president del Grup Municipal de Convergència i
Unió i desestimar les al·legacions presentades pel Sr.
Joan Pons i Llistuella, com a apoderat de la societat
Tesbi, SA, de conformitat amb l’informe de la Socie-
tat Municipal 22 Arroba BCN, SA, de 3 de desembre
de 2001, de valoració de les al·legacions esmenta-
des, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
28. Atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona als
següents ciutadans, ciutadanes i entitats que propo-
sen aquest Consell Municipal i els respectius Con-
sells de Districte, com a mereixedors d’aquest guardó
per les seves virtuts i valors cívics i perquè han contri-
buït amb el seu esforç, cadascun des del seu àmbit
d’actuació, al desenvolupament de la consciència ciu-
tadana.
A iniciativa del Consell Municipal: a l’Associa-
ció Catalana d’Ex-Presos Polítics, a la Sra. Enri-
queta Gallinat i Roman, al matrimoni format pel
Sr. Agustí Jolis i la Sra. Maria Antònia Simó, al Sr.
Gregorio López i Raimundo, i al Sr. Carles Sentís i
Anfruns.
A iniciativa dels Consells de Districte de: Ciutat
Vella, a l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi i a
la Coordinadora de Grups Corals de la Barceloneta;
l’Eixample, al Sr. Joan Múrria i Boada i a la Sra.
Montserrat Olivella i Valls; Sants-Montjuïc, a la Fun-
dació Engrunes i al Sr. Vicenç Raventós i Arquer;
les Corts, al Sr. Antoni Brengaret i Framis i a la So-
cietat Coral l’Espiga; Sarrià-Sant Gervasi, a la Sra.
Joana Clement i Sangüesa i al Sr. Josep Espar i
Ticó; Gràcia, al Sr. Francesc Vilaplana i Tarradas i al
Sr. Josep Vila i Amorós; Horta-Guinardó, a la Sra.
Roser Vallhonesta i Molins i al Sr. Joaquim Carbó
i Masllorens; Nou Barris, al Sr. Diosdado Rebollo i
Calleja i al Centro Cultural Federico García Lorca;
Sant Andreu, al Sr. Josep Moratalla i Martínez i
al Sr. Josep Verdaguer i Coma; Sant Martí, al Sr.
Francisco Abad i Abad i al Sr. Josep M. Alòs i Mar-
tínez.
d) Mocions
1. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Cavall
Fort pels seus quaranta anys dedicats als lectors in-
fantils i juvenils, des d’una revista que al costat de
l’entreteniment ha mantingut una clara vocació peda-
gògica combinant còmic, narracions literàries i arti-
cles de divulgació científica, i que ha estat alhora pla-
taforma de creadors tant del camp de les lletres com
de les arts plàstiques, i instrument difusor de la llen-
gua i la cultura catalanes.
2. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural als pro-
fessionals de Ràdio-4 de Ràdio Nacional d’Espanya
per la seva contribució als vint-i-cinc anys d’emissió
continuada en llengua catalana, que l’han convertida
en l’emissora pública pionera i en un agent bàsic de
normalització lingüística en apostar per una progra-
mació basada en els continguts culturals i socials ca-
talans i en català.
3. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al diari
AVUI en reconeixement als professionals del perio-
disme que al llarg dels últims vint-i-cinc anys han fet
possible l’aparició i la continuïtat del que va ser el pri-
mer diari en català després de la guerra civil; i així
mateix en reconeixement a la importància cabdal que
ha tingut en el procés de normalització de la llengua
catalana.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 85
COMISSIÓ DE GOVERN
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 14 de desem-
bre de 2001
ACORDS DECISORIS
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
2. Aprovar la distribució del crèdit de 600.000 euros
consignats a la partida 432.60 del Pressupost de
l’Ajuntament. Restar assabentada de les noves inver-
sions a realitzar en el Parc de Montjuïc per un import
de 8.445.781 euros. Aprovar l’organització interna i
concreció de funcions del Centre Gestor del Parc de
Montjuïc. Aprovar l’inventari de béns adscrits a tal
Centre Gestor, segons document annex.
3. Formular el Pla Director del sector Diagonal-Po-
nent, Portal del coneixement, com a document de di-
rectrius per a l’actuació urbanística en el sector de re-
ferència. Traslladar el document al Districte de les
Corts, per tal d’obrir un període d’exposició pública de
dos mesos de durada, amb l’objectiu que s’hi puguin
fer les observacions i suggeriments que els interes-
sats considerin oportuns i que seran tinguts en consi-
deració, si s’escau i en la mesura que afectin la com-
petència municipal, en el moment d’elaborar els
corresponents instruments de planejament o projec-
tes d’obra.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200286
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
PREUS PER A LA UTILITZACIÓ DELS DIFERENTS
SERVEIS ALS EQUIPAMENTS DEL DISTRICTE DE
L’EIXAMPLE PER A L’ANY 2002
La Comissió de Govern, en sessió del dia 5 de de-
sembre de 2001, ha acordat:
Aprovar les tarifes de preus per a l’any 2002 per a
la utilització dels diferents serveis als equipaments
del Districte de l’Eixample, que consten en la relació
de preus inclosa a l’expedient.
PROMOCIÓ SOCIAL
CASALS DE GENT GRAN
Concepte €
– Quota casals ....................................... 8
– Tallers amb targeta rosa gratuïta ........ 9
– Tallers amb targeta rosa reduïda ........ 13
– Tallers sense targeta rosa ................... 20
ESPAI INFANTIL SAGRADA FAMÍLIA
Abonats €
– Quota de soci anual ............................ 52,00
ESPAI INFANTIL COTXERES BORRELL
Abonats €
– Quota de soci anual ............................ 52,00
ESPAI INFANTIL FORT PIENC
Abonats €
– Quota de soci anual ............................ 26,00
PLATJA DE L’EIXAMPLE
Entrades €
– Entrada individual ................................ 1,00
– Entrada família nombrosa ................... 0,50
– Menors d’un any .................................. Gratuït
– Més grans de 65 anys ......................... Gratuït
– Entrada grups (més de 15 persones) . 0,75
– Abonat mensual .................................. 4,00
– Abonament temporada ........................ 14,00
LUDOTECA ANNEX DE GOLFERICHS
Serveis €
– Quota soci anual ................................. 19,00
– Quota soci mensual ............................. 3,00
– Entrada puntual 1 dia .......................... 1,00
– Entrada per campionats ...................... 1,50
– Tallers escolars A * ............................. 2,00
– Tallers escolars B * ............................. 3,00
* Els tallers escolars són preus nous.
ESPAI DE FOTOGRAFIA CATALÀ ROCA
Serveis €
1. Autoservei
– Carnet jove anual (16 a 25) ................ 44,00
– Carnet jove semestral (16 a 25) .......... 22,00
– Carnet jove trimestral (16 a 25) .......... 11,00
– Entrada puntual ................................... 2,20
– Abonament 10 tiquets ......................... 17,00
2. Cursos i tallers
– Iniciació joves ...................................... 35,00
– Iniciació adults ..................................... 49,00
– Especialitzats joves (6 hores) ............. 25,00
– Especialitzats adults (6 hores) ............ 32,00
– Especialitzats 16 hores ....................... 50,00
EINES MULTIMÈDIA. ANNEX GOLFERICHS
Serveis €
1. Autoservei
– Carnet anual ........................................ 44,00
– Carnet semestral ................................. 22,00
– Carnet trimestral .................................. 11,00
– Entrada puntual ................................... 2,20
– Abonament 10 tiquets ......................... 17,00
2. Cursos i tallers
– Informàtica joves ................................. 49,00
– Informàtica adults ................................ 61,00
– Especialitzats joves (8 hores) ............. 25,00
– Especialitzats adults (8 hores) ............ 32,00
– Tallers escoles A* ................................ 2,00
– Tallers escoles B* ................................ 3,00
3. Altres serveis
– Internet joves ....................................... 24,50
– Internet adults ...................................... 30,50
– Cessió espai (entitats no lucratives)* .. 70,00
– Cessió espai (entitats lucratives)* ....... 235,00
* Són preus nous.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 87
ESPORTS
POLIESPORTIU MUNICIPAL ESTACIÓ DEL NORD
1. Abonats €
1.1. Despeses d’inscripció
– Adult .................................................... 31,85
– Infantil (menys de 14 anys) ................. 25,69
– Gent gran (més de 60 anys) ............... 25,69
– 3r familiar ............................................. 31,85
– Familiar (3 membres) .......................... 66,86
– Quart i següents fills ............................ 22,24
1.2. Abonaments mensuals
– Adult .................................................... 28,85
– Infantil (menys de 14 anys) ................. 22,24
– Gent gran (més de 60 anys) ............... 22,24
– 3r familiar ............................................. 22,24
– Quota familiar (fills menors de 16anys) 66,86
1.2.1. Abonaments mensuals matins (de 7 a 13 hores)
– Adult .................................................... 19,23
– Infantil (menys de 14 anys) ................. 17,58
– Gent gran (més de 60 anys) ............... 17,58
– 3r familiar ............................................. 16,08
1.2.2. Abonaments mensuals matinada (de 7 a 9 hores)
– Adult .................................................... 16,08
– Infantil (menys de 14 anys) ................. 12,62
– Gent gran (més de 60 anys) ............... 12,62
– 3r familiar ............................................. 12,62
1.2.3. Abonaments mensuals migdies (de 13 a 16
hores)
– Adult .................................................... 22,24
– Infantil (menys de 14 anys) ................. 20,73
– Gent gran (més de 60 anys) ............... 20,73
– 3r familiar ............................................. 20,73
1.2.4. Abonaments vespres
– Adult .................................................... 24,19
– Infantil (menys de 14 anys) ................. 20,73
– Gent gran (més de 60 anys) ............... 20,73
– 3r familiar ............................................. 20,73
1.2.5. Abonaments mensuals cap de setmana
– Adult .................................................... 16,08
– Infantil (menys de 14 anys) ................. 12,62
– Gent gran (més de 60 anys) ............... 12,62
– 3r familiar ............................................. 12,62
2. Entrades puntuals €
– Adult .................................................... 6,31
– Infantil .................................................. 4,51
– Gent gran ............................................ 4,51
– Fill soci menor 2 anys ......................... Gratuït
– Fill soci menor 16 anys ....................... 1,95
– Parella soci o fill més gran de 16 anys 3,91
– Pares soci més grans de 60 anys ....... 1,95
Nota: Inclou els mateixos serveis que l’abonament mensual.
3. Cursos d’activitats aquàtiques (natació) €
3.1. Preus trimestrals
– Matricula .............................................. 9,62
– Infantil abonats (3-4 anys) 1 dia .......... 28,25
– Infantil no abonats (3-4 anys) 1 dia ..... 43,27
– Infantil abonats (3-4 anys) 2 dies ........ 53,49
– Infantil abonats (3-4 anys) 2 dies ........ 85,34
– Infantil abonats (5-6 anys) 1 dia .......... 22,54
– Infantil no abonats (5-6 anys) 1 dia ..... 39,52
– Infantil abonats (5-6 anys) 2 dies ........ 41,32
– Infantil no abonats (5-6 anys) 2 dies ... 76,93
– Infantil abonats (7-14 anys) 1 dia ........ 20,73
– Infantil no abonats (7-14 anys) 1 dia... 37,56
– Infantil abonats (7-14 anys) 2 dies ...... 39,52
– Infantil no abonats (7-14 anys) 2 dies . 73,32
– Adults abonats 1 dia ............................ 23,59
– Adults no abonats 1 dia ...................... 41,32
– Adults abonats 2 dies .......................... 43,27
– Adults no abonats 2 dies ..................... 79,03
– Gent gran abonats 2 dies .................... 33,81
– Gent gran no abonats 2 dies ............... 54,54
3.2. Natació escolar
– Educació infantil horari escolar ........... 27,00
– Educació primària horari escolar ......... 21,60
– Educació infantil horari extraescolar ... 32,40
– Educació primària horari extraescolar . 27,00
4. Lloguer d’instal·lació €
4.1. Activitats no esportives
– Vestíbul
– Dia acte .......................................... 1.051,77
– Dia de muntatge i desmuntatge .... 232,89
– 1/4 de la nau central
– Dia acte .......................................... 1.051,77
– Dia de muntatge i desmuntatge .... 232,89
– Tota la nau central
– Dia acte .......................................... 6.460,88
– Dia de muntatge i desmuntatge .... 1.604,70
4.2 Activitats esportives
– Preus per hora pista de ciment
– 1/2 pista escoles ............................ 6,91
– Pista sencera escoles .................... 13,97
– 1/2 pista juvenils ............................ 10,52
– Pista sencera juvenils .................... 21,04
– 1/2 pista adults .............................. 14,12
– Pista sencera adults ...................... 28,10
– 1/2 pista lloguer puntual ................ 20,73
– Pista sencera lloguer puntual ........ 41,47
– 1/2 pista cànon llum....................... 3,46
– Pista sencera cànon llum .............. 6,91
– Tennis individual ............................ 7,21
– Tennis doble .................................. 10,52
– Bàdminton individual ...................... 3,91
– Bàdminton doble ............................ 5,41
– Tennis taula ................................... 3,91
– Preus per hora pista de taraflex
– 1/2 pista escoles ............................
– Pista sencera escoles .................... 14,42
– 1/2 pista juvenils ............................ 10,82
– Pista sencera juvenils .................... 21,64
– 1/2 pista adults .............................. 14,42
– Pista sencera adults ...................... 28,85
– 1/2 pista lloguer puntual ................ 21,94
– Pista sencera lloguer puntual ........ 42,67
– 1/2 pista cànon llum....................... 3,46
– Pista sencera cànon llum .............. 6,91
– Tennis individual ............................ 8,11
– Tennis doble .................................. 12,02
– Bàdminton individual ...................... 4,81
– Bàdminton doble ............................ 7,21
– Marcador ........................................ 3,01
4.3. Lloguer carrer piscina, preus per hora
– Educació física escoles ....................... 15,03
– Extraescolar escoles ........................... 21,03
– Puntual entitats .................................... 30,05
– Temporada entitats ............................. 21,03
– Suplement monitor .............................. 7,51
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200288
5. Serveis complementaris €
5.1. Servei mèdic
– Revisió abonats ................................... 9,32
– Revisió no abonats .............................. 15,63
– Revisió d’aptitud abonats .................... 15,63
– Revisió d’aptitud no abonats ............... 25,24
5.2. Consultes mèdiques
– 1a visita abonats ................................. 15,63
– 1a visita no abonats ............................ 25,24
– Visita control abonats .......................... 9,32
– Visita control no abonats ..................... 15,63
5.3. Servei de fisioteràpia
– Consulta abonats ................................ 6,31
– Consulta no abonats ........................... 12,62
– Tractament abonats ............................ 10,82
– Tractament no abonats ....................... 21,64
– Tractament integral abonats ................ 18,63
– Tractament integral no abonats .......... 37,26
– Massatge abonats 30 minuts .............. 15,63
– Massatge no abonats 30 minuts ......... 25,24
– Massatge abonats 45 minuts .............. 20,13
– Massatge no abonats 45 minuts ......... 29,45
– Massatge abonats 60 minuts .............. 25,24
– Massatge no abonats 60 minuts ......... 33,66
5.4. Altres serveis mèdics
– Electrocardiograma abonats ............... 9,32
– Electrocardiograma no abonats .......... 15,63
– Presa tensió abonats .......................... 3,16
– Presa tensió no abonats ..................... 4,96
– Cures abonats ..................................... 3,16
– Cures no abonats ................................ 4,96
– Injeccions abonats ............................... 1,95
– Injeccions no abonats .......................... 3,16
– Embenat petit abonats ........................ 1,35
– Embenat petit no abonats ................... 2,55
– Embenat mig abonats ......................... 3,16
– Embenat mig no abonats .................... 6,31
– Embenat gran abonats ........................ 6,31
– Embenat gran no abonats ................... 12,62
5.5. UVA
– Sessió abonats .................................... 3,61
– Sessió no abonats ............................... 4,81
– 5 sessions abonats ............................. 16,53
– 5 sessions no abonats ........................ 22,54
– 10 sessions abonats ........................... 30,05
– 10 sessions no abonats ...................... 42,07
6. Cursos €
Tai-txi
– Matricula abonats ................................ Gratuït
– Matricula no abonats ........................... 9,62
– Quota 1 dia abonats ............................ 7,81
– Quota 1 dia no abonats ....................... 16,98
– Quota 2 dies abonats .......................... 11,87
– Quota 2 dies no abonats ..................... 25,09
Ioga
– Matrícula abonats ................................ Gratuït
– Matrícula no abonats ........................... 9,62
– Quota 2 dies abonats .......................... 9,02
– Quota 2 dies no abonats ..................... 25,09
Postural
– Matrícula abonats ................................ Gratuït
– Matrícula no abonats ........................... 9,62
– Trimestre abonats ............................... 65,81
– Trimestre no abonats .......................... 106,68
POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMÍLIA
1. Abonats €
1.1. Despeses d’inscripció
– Infantil .................................................. 37,32
– Adult tot el dia ..................................... 37,32
– Matinal ................................................. 18,66
– Nocturn ................................................ 18,66
– Cap de setmana .................................. 9,33
– Gent gran ............................................ 18,66
– Familiar ................................................ 37,32
– Targeta rosa ........................................ Gratuït
1.2. Abonaments mensuals
– Infantil .................................................. 13,37
– Adult tot el dia ..................................... 21,62
– Matinal ................................................. 16,48
– Nocturn ................................................ 14,93
– Cap de setmana .................................. 11,35
– Gent gran ............................................ 21,15
– Familiar ................................................ 35,30
– Targeta rosa ........................................ 13
1.3. Armariets de lloguer
– Dipòsit armari 60 cm alçada ................ 12,45
– Dipòsit armari 90 cm alçada ................ 24,90
– Mensualitat armari 60 cm alçada ........ 2,80
– Mensualitat armari 90 cm alçada ........ 4,05
2. Entrades puntuals €
– Adult .................................................... 5,75
– Infantil .................................................. 3,45
– Adult 5 tiquets ..................................... 22,90
– Infantil 5 tiquets ................................... 13
– Adult 10 tiquets ................................... 42,45
– Infantil 10 tiquets ................................. 25,19
Nota: Inclou els mateixos serveis que l’abonament mensual.
3. Cursos d’activitats €
3.1. Cursets de natació
– Nadons 1 dia setmana abonat ............ 9,95
– Nadons 1 dia setmana no abonat ....... 14,95
– Infantil 1 dia setmana abonat .............. 10,89
– Infantil 1 dia setmana no abonat ......... 17,15
– Infantil 2 dies setmana abonat ............ 15,10
– Infantil 2 dies setmana abonat ............ 22,40
– Infantil* 1 dia setmana no abonat ....... 8,71
– Infantil* 1 dia setmana no abonat ....... 13,25
– Jove 1 dia setmana abonat ................. 7,93
– Jove 1 dia setmana no abonat ............ 11,50
– Jove 2 dies setmana abonat ............... 15,86
– Jove 2 dies setmana no abonat .......... 23,35
– Adults 1 dia setmana abonat .............. 7,62
– Adults 1 dia setmana no abonat ......... 11,35
– Adults 2 dies setmana abonat ............. 15,55
– Adults 2 dies setmana no abonat ........ 23,10
– Gent gran 2 dies setmana abonat ....... 10,89
– Gent gran 2 dies setmana no abonat . 17,15
– Terapèutica infantil 2 dia/set abonat ... 21,15
– Terapèutica infantil 2 dia/set no abonat 29,40
– Terapèutica adult 2 dia/set abonat ...... 23,48
– Terapèutica adult 2 dia/set no abonat . 33,15
– Aiguagym 1 dia setmana ..................... 3,11
– Aiguagym 2 dies setmana ................... 1,56
– Aiguafitness 1 dia setmana ................. 4,67
– Aiguafitness 2 dies setmana ............... 2,33
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 89
3.2. Cursets d’iniciació esportiva
– Psicomotricitat 1 hora/set abonat ........ 6,40
– Psicomotricitat 1 hora/set no abonat ... 8,25
– Psicomotricitat 2 hores/set abonat ...... 12,45
– Psicomotricitat 2 hores/set no abonat . 16,80
– Iniciació 2 hores/set abonat ................ 12,45
– Iniciació 2 hores/set no abonat ........... 16,80
– Futbol sala 2 hores/set abonat ............ 12,45
– Futbol sala 2 hores/set no abonat ....... 16,80
– Bàsquet 1 hora/set abonat .................. 6,40
– Bàsquet 1 hora/set no abonat ............. 8,25
– Judo 2 hores/set abonat ...................... 12,45
– Judo 2 hores/set no abonat ................ 16,80
– Rítmica 2 hores/set abonat ................. 12,45
– Rítmica 2 hores/set no abonat ............ 16,80
– Rítmica 3 hores/set abonat ................. 18,18
– Rítmica 3 hores/set no abonat ............ 24,19
– Patinatge 2 hores/set abonat .............. 12,45
– Patinatge 2 hores/set no abonat ......... 16,80
– Bàdminton 2 hores/set abonat ............ 17,30
– Bàdminton 2 hores/set no abonat ....... 22,10
3.3. Cursets d’activitats per adults
– Aeròbic 1 hora/set abonat ................... 7,95
– Aeròbic 1 hora/set no abonat .............. 12,75
– Aeròbic 2 hores/set abonat ................. 16,10
– Aeròbic 2 hores/set no abonat ............ 25,50
– Ioga 1,30 hores/set abonat ................. 13,70
– Ioga 1,30 hores/set no abonat ............ 19,30
– Ioga 2 hores/set abonat ...................... 18,10
– Ioga 2 hores/set no abonat ................. 25,50
– Manteniment 1 hora/set abonat .......... 7,00
– Manteniment 1 hora/set no abonat ..... 11,35
– Manteniment 2 hora/set abonat .......... 14,00
– Manteniment 2 hora/set no abonat ..... 23,10
– Gent gran 2 hores/set abonat ............. 10,90
– Gent gran 2 hores/set no abonat ........ 16,50
– Balls de saló 6 sessions abonat .......... 27,95
– Balls de saló 6 sessions no abonat .... 36,06
– Balls de saló 15 sessions abonat ........ 69,72
– Balls de saló 15 sessions no abonat... 89,85
– Escola esquena 2 hores/set abonat .... 24,90
– Escola esquena 2 hores/set no abonat 35,30
4. Lloguer d’instal·lació €
Preus per hora
– Pavelló (fins 12 persones) abonat ...... 16,35
– Pavelló (fins 12 persones) no abonat . 34,10
– Pista (fins 12 persones) abonat .......... 6,55
– Pista (fins 12 persones) no abonat ..... 13,70
– Cada persona per sobre de 12 abonat 1,25
– Cada persona per sobre de 12 no
abonat ................................................. 1,40
5. Serveis complementaris €
5.1. Servei mèdic
– Revisió mèdica .................................... Gratuït
– Revisió mèdica amb electro ................ 10,15
– Programa dietètic ................................ 10,15
– Massatge abonats ............................... 11,10
– Massatge no abonats .......................... 13,90
– Massatge abonats 5 sessions ............. 51,35
– Massatge no abonats 5 sessions ........ 65,35
5.2. Altres serveis
– Duplicat carnet perdut abonat ............. 2,80
– Duplicat carnet perdut no abonat ........ 2,80
– Còpia clau perduda abonat ................. 5,30
– Còpia clau perduda no abonat ............ 5,60
– Lloguer de tovallola abonat ................. 1,10
– Lloguer de tovallola no abonat ............ 1,10
POLIESPORTIU MUNICIPAL JOAN MIRÓ
1. Abonats €
1.1. Despeses d’inscripció
– Adults ................................................... 37,00
– Infantil .................................................. 37,00
– Familiar ................................................ 37,00
– Gent Gran ............................................ 19,00
– Gent Gran T-rosa ................................ 13,00
1.2. Abonaments mensuals
– Infantil (de 0 a 6 anys) ........................ Gratuït
– Infantil (de 7 a 16 anys) ...................... 15,50
– Adult .................................................... 27,00
– 3er familiar adult .................................. 24,00
– Quota familiar ...................................... 50,00
– Gent gran ............................................ 20,00
– Targeta rosa gent gran ........................ 12,50
2. Entrades puntuals €
– Adult .................................................... 6,20
– Infantil .................................................. 3,10
Nota: Inclou els mateixos serveis que l’abonament mensual.
3. Cursos d’activitats €
3.1. Cursets de natació
– Infantil 1 dia setmana abonat .............. 9,30
– Infantil 1 dia setmana no abonat ......... 13,90
– Infantil 2 dies setmana abonat ............ 13,60
– Infantil 2 dies setmana abonat ............ 20,40
– Adults 1 dia setmana abonat .............. 9,30
– Adults 1 dia setmana no abonat ......... 13,90
– Adults 2 dies setmana abonat ............. 17,30
– Adults 2 dies setmana no abonat ........ 26,00
– Gent gran 2 dies setmana abonat ....... 9,30
– Gent gran 2 dies setmana no abonat . 13,90
– Terapèutica infantil 2 dia/set abonat ... 20,40
– Terapèutica infantil 2 dia/set no abonat 30,30
– Terapèutica adult 2 dia/set abonat ...... 21,70
– Terapèutica adult 2 dia/set no abonat . 32,50
– Natació escolar 1 hora ........................ 8,60
3.2. Cursets específics
– Ioga abonats ........................................ 6,20
– Ioga no abonats ................................... 18,60
– Terapèutica abonats ............................ 6,20
– Terapèutica no abonats....................... 18,60
3.3. Cursets de promoció esportiva
– Gent gran targeta rosa no abonat ....... 6,20
– Gent gran no abonat ........................... 12,40
4. Lloguer d’instal·lació €
Preus per hora
– 1/2 pista escoles.................................. 18,75
– 1/2 pista entitats .................................. 24,75
– 1/2 pista puntuals ................................ 31,00
– Pista escoles ....................................... 31,00
– Pista entitats ........................................ 37,00
– Pista puntuals ...................................... 46,30
– Carril Piscina ....................................... 31,00
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200290
POLIESPORTIU MUNICIPAL AIGUAJOC
1. Abonats €
1.1. Despeses d’inscripció
– Obertura d’expedient ........................... 65,00
– Obertura d’expedient 3r familiar menys
de 15 anys ........................................... Gratuït
– Obertura d’expedient 3r familiar adult . 32,50
1.2. Abonaments mensuals
– Quota 1r familiar més 16 anys ............ 41,00
– Quota 1r familiar Targeta Rosa ........... 24,00
– Quota 2n familiar de 6 a 15 anys ........ 25,30
– Quota 2n familiar més 16 anys ........... 36,60
– Quota 2n familiar Targeta Rosa .......... 21,50
– Quota 3r familiar de 6 a 15 anys ......... 22,70
– Quota 3r familiar més 16 anys ............ 27,40
– Quota 3r familiar Targeta Rosa ........... 18,70
2. Entrades puntuals €
2.1. Entrades individuals
– Individual 11-15 anys .......................... 7,00
– Individual més de 16 anys .................. 8,75
– Individual Targeta Rosa ...................... 7,00
Nota: Inclou els mateixos serveis que l’abonament mensual.
3. Cursos d’activitats €
3.1. Cursets de natació
– Nadons 1 dia abonat ........................... 27,20
– Nadons 1 dia no abonat ...................... 38,50
– 1 dia abonat ........................................ 27,20
– 1 dia no abonat ................................... 54,25
– 2 dies abonat ....................................... 32,75
– 2 dies no abonat .................................. 65,50
– 3 dies abonat ....................................... 49,50
– 3 dies no abonat .................................. 98,45
4. Lloguer d’instal·lació €
4.1. Pavelló
– 1 hora pavelló ...................................... 64,25
– 1 hora pavelló (menors 15 anys) ........ 48,50
– 1 hora pavelló (escoles) ...................... 16,90
– 1 hora sala ........................................... 27,65
4.2. Esquaix ..............................................
– 10 usos 1/2 hora abonat ..................... 19,10
– 10 usos 1/2 hora no abonat ................ 41,30
– 1/2 hora abonat ................................... 2,35
– 1/2 hora no abonat .............................. 6,25
– 1 hora no abonat ................................. 11,60
5. Serveis complementaris €
5.1. Col·lectius 2 hores més de 10 persones
– Fins 15 anys i més grans de 65 anys 2h 2,90
– De 16 a 64 anys 2(h) .......................... 3,80
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL FORT PIUS
Lloguer d’instal·lació €
Camp petit
– Entrenament afeccionats ..................... 5,63
– Entrenament futbol base ..................... 3,13
– Competició futbol base ........................ 7,19
– Lloguer puntual .................................... 28,13
Camp gran
– Entrenament afeccionats ..................... 12,98
– Entrenament futbol base ..................... 6,88
– Competició afeccionat (10-12) ............ 41,10
– Competició afeccionat (12-14) ............ 50,63
– Competició afeccionat ......................... 30,78
– Competició futbol base ........................ 14,38
– Lloguer puntual .................................... 31,00
PISTA POLIESPORTIVA MUNICIPAL JARDINS DE
LA INDÚSTRIA
Lloguer d’instal·lació €
– Pistes escoles ..................................... 10,00
– Pista entitats ........................................ 11,00
– Lloguer puntual .................................... 16,00
– Cànon llum .......................................... 3,10
PISTES POLIESPORTIVES MUNICIPALS PARC DE
L’ESCORXADOR
Lloguer d’instal·lació €
– Pistes escoles ..................................... 10,00
– Pista entitats ........................................ 11,00
– Lloguer puntual .................................... 16,00
– Cànon llum .......................................... 3,10
CENTRES CÍVICS
SERVEIS DELS CENTRES CÍVICS €
– Cursos i tallers (trimestral) .................. 49,00
– Itineraris (sessió) ................................. 5,00
– Espectacles infantils (sessió) .............. 2,50
– Abonament 3 espectacles infantils ...... 6,00
– Espectacles culturals tipus “A” ............ 3,00
– Abonament 3 espectacles “A” ............. 7,00
– Espectacles culturals tipus “B” ............ 4,00
– Abonament 3 espectacles “B” ............. 11,00
– Servei de guarderia ............................. 3,00
Cessió d’espais
Sala d’actes (100 pax) i pati (si s’escau)
(300 pax)
– Dipòsit ................................................. 132,00
– Entitats no lucratives ........................... 13,50
– Entitats no lucratives DIA .................... 70,00
– Altres associacions i empreses ........... 48,00
– Altres associacions i empreses DIA .... 235,00
Sales grans (45 pax)
– Dipòsit ................................................. 66,00
– Entitats no lucratives ........................... 10,00
– Entitats no lucratives DIA .................... 50,00
– Altres associacions i empreses ........... 24,00
– Altres associacions i empreses DIA .... 114,00
Sales petites (25 pax)
– Dipòsit ................................................. 66,00
– Entitats no lucratives ........................... 7,00
– Entitats no lucratives DIA .................... 36,00
– Altres associacions i empreses ........... 21,50
– Altres associacions i empreses DIA .... 71,00
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 91
Altres prestacions del servei de cessió d’espais
Personal extra
– Hora, diürn ........................................... 14,50
– Hora, nocturn ....................................... 17,50
Piano cua
– Lloguer normal .................................... 97,00
– Lloguer escoles de música .................. 50,00
Piano de paret
– Lloguer normal .................................... 50,00
– Lloguer escoles de música .................. 25,00
Decrets de l’Alcaldia
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2001
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 17 d’octubre de 2001)
Expedient núm. 3-120/2001
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22706 0201 31140 MC7 Estudis i treballs tècnics 9.866.387
22706 0201 31120 MC7 Estudis i treballs tècnics 19.653.613
22706 0201 31150 MC7 Estudis i treballs tècnics 2.000.000
22719 0201 31230 MC7 Altres contractes de serveis 10.480.000
22719 0201 31120 MC7 Altres contractes de serveis 20.000.000
48003 0201 31140 MC8 Ajuts per a allotjaments 60.000.000
48003 0201 31150 MC8 Ajuts per a allotjaments 2.000.000
62.000.000 62.000.000
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2001
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 17 d’octubre de 2001)
Expedient núm. 3-121/2001
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65208 9901 43230 MC7 Inversions Bagursa-Gestió de sòl 40.000.000
60119 0609 43230 MC8 Reordenació c/ Pare Secchi i c/ Arenal 40.000.000
62180 0201 45160 MC7 Redacció projecte Museu Música 22.000.000
76301 0201 43230 MC8 Transferència de capital a MMAMB.
Jardi Botànic 22.000.000
62.000.000 62.000.000
ATENCIÓ SOCIAL
SERVEI D’ÀPATS EN COMPANYIA
Menjadors de gent gran €
– Tallers amb targeta rosa gratuïta ........ 0,62
– Tallers amb targeta rosa reduïda ........ 1,56
– Tallers sense targeta rosa ................... 3,43
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200292
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2001
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 17 d’octubre de 2001)
Expedient núm. 3-122/2001
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22109 9901 12110 MC7 Altre material de consum no inventariable 78.900.000
22603 0101 13120 MC8 Despeses jurídiques 78.900.000
78.900.000 78.900.000
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2001
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 17 d’octubre de 2001)
Expedient núm. 3-123/2001
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22610 0606 12110 MC7 Altres despeses compra de serveis 750.000
22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum 750.000
22610 0609 12110 MC7 Altres despeses compres de serveis 240.000
41001 0609 12110 MC8 A l’IMI desenvolupament projectes 240.000
22610 0607 46310 MC7 Altres despeses compra de serveis 423.200
43003 0607 43240 MC8 A l’Institut Municipal de Parcs i Jardins 423.200
22607 0601 45110 MC7 Festes populars 10.000.000
43005 0601 45120 MC8 Transferència a l’Institut Municipal de Cultura 10.000.000
11.413.200 11.413.200
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2001
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 19 d’octubre de 2001)
Expedient núm. 3-124/2001
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
48900 0101 32530 MC8 Altres transferències 20.000.000
22706 0601 32530 MC8 Estudis i treballs tècnics 2.000.000
22610 0602 32530 MC8 Altres despeses compra serveis 1.500.000
22719 0603 32530 MC8 Altres contractes de serveis 800.000
22610 0604 32530 MC8 Altres despeses compra serveis 500.000
22610 0605 32530 MC8 Altres despeses compra serveis 1.500.000
22610 0606 32530 MC8 Altres despeses compra serveis 500.000
22610 0607 32530 MC8 Altres despeses compra serveis 2.000.000
22719 0608 32530 MC8 Altres contractes de serveis 2.200.000
22610 0609 32530 MC8 Altres despeses compra serveis 2.000.000
22610 0610 32530 MC8 Altres despeses compra serveis 2.000.000
48900 0101 11120 MC8 Altres transferències 2.000.000
22706 0101 32530 MC7 Estudis i treballs tècnics 20.000.000
22706 0101 32530 MC7 Estudis i treballs tècnics 15.000.000
22610 0101 11120 MC7 Altres despeses compra serveis 2.000.000
37.000.000 37.000.000
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 93
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2001
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 17 d’octubre de 2001)
Expedient núm. 3-125/2001
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22719 0201 31121 MC7 Altres contractes de serveis 2.000.000
22706 0601 31131 MC8 Altres estudis i treballs tècnics 2.000.000
2.000.000 2.000.000
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200294
CARTIPÀS
Decret. Vistos els escrits rebuts del portaveu del
Grup Municipal de Convergència i Unió, que comuni-
quen uns canvis de consellers als Consells Munici-
pals dels Districtes de Sants-Montjuïc i de l’Eixample,
i d’acord amb l’article 16.1 de les Normes reguladores
del funcionament dels Districtes, disposo:
Nomenar membres dels Consells Municipals dels
Districtes següents:
Districte de Sants-Montjuïc:
Sr. Albert Martínez i Correro, en substitució del Sr.
Josep Martínez i Villanueva.
Districte de l’Eixample:
Sr. Raimon Blasi i Navarro, en substitució del Sr.
Oriol de Soto i Salvans.
Barcelona, 18 de desembre de 2001. L’alcalde,
Joan Clos i Matheu.
(Ref. 5221)
* * *
Decret. Vist l’escrit rebut de la presidenta del Grup
Municipal Iniciativa-Verds, de data 30 de novembre
de 2001, que comunica un canvi de conseller al Con-
sell Municipal del Districte d’Horta-Guinardó, i d’acord
amb l’article 16.1 de les Normes reguladores del fun-
cionament dels Districtes, disposo:
Nomenar membre del Consell Municipal del Distric-
te d’Horta-Guinardó el senyor Víctor Valls i Andrés,
en substitució de la senyora Elsa Blasco i Riera.
Barcelona, 18 de desembre de 2001. L’alcalde,
Joan Clos i Matheu.
(Ref. 5222)
* * *
Decret. D’acord amb l’article 10 del Estatuts del
Museu Nacional d’Art de Catalunya, aprovats pel
Consell Rector del Patronat de l’esmentat Museu en
data 15 de març de 2001, i ratificats pel Plenari del
Consell Municipal en data 1 de juny de 2001, cal pro-
cedir al nomenament dels vocals al Patronat en re-
presentació de l’Ajuntament de Barcelona; per això i
en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia
per l’article 13 de la Carta municipal de Barcelona,
disposo:
Designar representants de l’Ajuntament de Barce-
lona com a vocals del Patronat del Museu Nacional
d’Art de Catalunya les persones següents:
Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda
Im. Sr. Pere Alcober i Solanas
Sr. Josep Anton Acebillo i Marín
Sr. Lluís Domènech i Girbau
Sr. Jordi Martí i Grau
Barcelona, 18 de desembre de 2001. L’alcalde,
Joan Clos i Matheu.
(Ref. 5223)
* * *
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de bases
del règim local i segons les Normes reguladores del
Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat,
aprovades pel Consell Plenari de l’Ajuntament en la
seva sessió del 29 de maig de 1997, així com les mo-
dificacions aprovades pel Consell Plenari en data 16
de febrer de 2001, disposo:
Nomenar com a membres del Plenari del Consell
Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat les perso-
nes següents:
Com a tècnics municipals:
– Sra. Teresa Franquesa i Codinach, de la Direcció
Tècnica d’Educació i Participació Ambiental.
– Sr. Joan Conde i del Campo, director-gerent de
l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, en substitu-
ció del Sr. Antoni Falcón i Vernis.
En representació d’altres administracions:
– Sr. Emili Mas i Margarit, en representació del
Consell Comarcal del Barcelonès i en substitució
del Sr. Joan Oms i Llohís.
– Sr. Antoni Montseny i Domènech, en representa-
ció de la Diputació de Barcelona i en substitució
del Sr. Vicenç Sureda i Obradors.
En representació de les organitzacions cíviques:
– Sr. Pere Mora i Ticó, representant de l’associació
Ecoconcern.
– Sr. Jordi Domingo i Torres, en representació de la
Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Bar-
celona (FAVB) i en substitució del Sr. Andrés
Naya i Cabrero.
En representació d’associacions ecologistes
ambientals:
– Sr. Francesc Giró i Amigó, director general de la
Fundació Natura.
– Sr. Albert Torres i Pérez, president de la Societat
Catalana d’Educació Ambiental.
– Sr. Antoni Salamanca i Valero, president de l’As-
sociació Ecojustícia.
– Sra. Carme Soler i Regàs, presidenta de l’Associ-
ació Catalana Contra la Contaminació Acústica
(ACCA).
En representació d’associacions promotores
d’energies renovables:
– Sr. Alfredo Balmaceda i Núñez, en representació
de l’Institut Cerdà i en substitució del Sr. Josep
Rovira i Fontanals.
Com a experts:
– Sr. Martí Boada i Juncà
– Sra. Bettina Schaefer
– Sr. Vicenç Sureda i Obrador
Com a membres observadors els Consellers de
Districte següents:
– Sr. Rafael Contreras i Martínez, Districte Munici-
pal de Ciutat Vella.
– Sr. Antoni Coll i Tort, Districte Municipal de l’Ei-
xample.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 95
– Sr. Lluís Fajarí i Agudo, Districte Municipal de
Sants-Montjuïc.
– Sr. Albert Andreu i Alonso, Districte Municipal de
Les Corts.
– Sr. Joan M. Torras i Joseph, Districte Municipal de
Sarrià-Sant Gervasi.
– Sr. Jordi Altarriba i Bos, Districte Municipal de
Gràcia.
– Sr. Victor Valls, Districte Municipal d’Horta-Gui-
nardó.
– Sr. Jordi de Miguel i Arto, Districte Municipal de
Nou Barris.
– Sra. Begoña de Eyto i Arreche, Districte Municipal
de Sant Andreu.
– Sr. Pere Nieto i Díaz, Districte Municipal de Sant
Martí.
Barcelona, 18 de desembre de 2001. L’alcalde,
Joan Clos i Matheu.
(Ref. 5224)
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200296
COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL
Acords
Acords de les sessions celebrades els dies 11, 12
i 13 de desembre de 2001
COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL
Sessió d’11 de desembre de 2001
PONÈNCIA D’ESPORTS
Districte de Ciutat Vella
1. Aprovar el plec de clàusules d’explotació que ha
de regir l’ampliació i gestió de l’equipament esportiu
amb piscina a Can Ricard, mitjançant la fórmula de
concessió, així com l’adequació, gestió i explotació
d’un establiment esportiu al local núm. 4 del Passeig
Marítim. Disposar l’exposició al públic del plec de con-
dicions per un termini de 20 dies, d’acord amb l’article
232.2 del ROAS, perquè s’hi puguin presentar recla-
macions, i anunciar-ho al Butlletí Oficial de la Provín-
cia. Convocar simultàniament, sota la condició esta-
blerta a l’article 159 i següents del Text refós de la Llei
de contractes de les Administracions públiques, con-
curs públic en la seva modalitat de procediment obert
per tal d’adjudicar el contracte amb la precisió que el
termini de presentació de proposicions serà el de sei-
xanta dies naturals a comptar des del següent a la pu-
blicació de la convocatòria de la licitació. Encarregar a
Foment de Ciutat Vella, SA, perquè a través dels seus
serveis tècnics porti el control i seguiment de l’obra a
càrrec del concessionari, així com la validació i paga-
ment de les certificacions que aquest presenti.
COMISSIÓ DE SERVEIS URBANS I MANTENIMENT
Sessió de 12 de desembre de 2001
1. Prorrogar, per un període de dos anys i mig –fins
al 31 de desembre de 2004–, la vigent contracta de
neteja i conservació de la xarxa de clavegueram de la
ciutat de Barcelona, que finalitza el proper dia 30 de
juny de 2002, i que fou adjudicat, per acord del Con-
sell Plenari d’11 d’abril de 1995, a l’empresa Fomento
de Construcciones y Contratas, SA; autoritzar i dispo-
sar la quantitat màxima de 3.403.776.234 pessetes
(20.457.107,17 euros), segons es detalla en el docu-
ment comptable adjunt; requerir l’adjudicatària per-
què, en el termini dels deu dies següents a la recep-
ció de la notificació del present acord, constitueixi la
garantia definitiva addicional de 68.205.525 pessetes
(409.923,46 euros), i perquè comparegui el seu legal
representant el dia i hora que se li indiqui per a la
formalització del contracte; delegar en l’Alcaldia
l’aprovació dels expedients de modificació d’aquest
contracte, en l’àmbit de la legislació vigent sobre
contractació de les Administracions públiques, i dels
expedients anuals de revisió de preus.
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT
Sessió de 12 de desembre de 2001
1. Aprovar inicialment la creació del Fitxer, de titu-
laritat municipal, que contindrà les dades de caràcter
personal dels usuaris de la grua municipal amb recur-
sos i al·legacions positives, juntament amb les seves
Normes reguladores –que s’annexen–, de conformitat
amb l’article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de
desembre, de protecció de dades de caràcter perso-
nal. Sotmetre les esmentades normes a informació
pública durant un període de trenta dies per a la pre-
sentació de suggeriments i al·legacions.
2. Aprovar inicialment, la creació del Fitxer, de titu-
laritat municipal, per a una base de dades dels usua-
ris de la grua municipal, juntament amb les seves
Normes reguladores –que s’annexen–, de conformitat
amb l’article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de
desembre, de protecció de dades de caràcter perso-
nal. Sotmetre les esmentades normes a informació
pública durant un període de trenta dies, per a la pre-
sentació de suggeriments i al·legacions.
COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA,
OCUPACIÓ, TURISME I COMERÇ,
Sessió de 13 de desembre de 2001
1. Aprovar inicialment l’Ordenança sobre la venda
d’animals; sotmetre-la a informació pública per un ter-
mini de trenta dies perquè puguin formular-s’hi recla-
macions i suggeriments.
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
Sessió de 13 de desembre de 2001
1. Donar compliment a la sentència dictada pel Tri-
bunal Suprem el 19 de desembre de 2000 en el re-
curs de cassació núm. 3/95 interposat per la compa-
nyia Meraf, SA, anul·latòria de l’acord del Consell
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 97
Plenari de 27 d’abril de 1990 pel qual s’adjudicà a la
companyia Sabel de Servicios, SA, el dret de superfí-
cie sobre els terrenys de la finca núms. 6-8 de la pla-
ça d’Espanya, de propietat municipal, qualificats com
a zona de dotació hotelera (clau “10”), per a la cons-
trucció i explotació d’un hotel; i, de conformitat amb la
sentència, retrotraure el procediment al moment im-
mediatament anterior a l’acord d’adjudicació per tal
que l’Ajuntament es pronunciï novament sobre el con-
curs i, en aquest punt, tenir per desistides les compa-
nyies Meraf, SA, i Listur, SA a participar en la licitació,
d’acord amb la renúncia presentada, i, com a conse-
qüència, adjudicar a Sabel de Servicios, SA, únic lici-
tador amb capacitat i solvència acreditades, el con-
tracte de dret de superfície esmentat, amb efectes i
en els termes que resulten de l’escriptura pública
constitutiva atorgada el 18 de febrer de 1991 davant
del notari Sr. Bartolomé Masoliver i Ródenas, amb el
número 640 de protocol, la part dispositiva de la qual
es ratifica íntegrament; i facultar l’Alcaldia per a la re-
alització de totes les actuacions encaminades a con-
cretar, clarificar i executar el present acord.
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
Sessió de 13 de desembre de 2001
1. Que l’equip de govern mantingui informats tots
els grups municipals, amb representació als òrgans
de govern, de l’estat d’elaboració del Pla Director de
la Diagonal o “Portal del Coneixement”, amb lliura-
ment de la documentació de les propostes en estudi, i
que, donat el caràcter de directrius estratègiques de
l’esmentat Pla, sotmeti el document definitiu a tràmit
d’informació pública per la presentació de suggeri-
ments.
Districte de Nou Barris
2. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article
66.3 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifica-
ció puntual del Pla General Metropolità en el sector
de la Trinitat Nova, d’iniciativa municipal; i exposar-la
al públic pel termini d’un mes.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-200298
PERSONAL
Concursos i oposicions
BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA
PER A LA PROVISIÓ D’1 PLAÇA DE TÈCNIC SU-
PERIOR D’ARQUITECTURA I ENGINYERIA (ENGI-
NYER DE TELECOMUNICACIONS)
(Aprovades per l’Alcaldia en data de 17 de desem-
bre de 2001)
La present convocatòria es regirà per les bases
marc aprovades pel Consell Plenari de data 26 d’abril
de 1991, amb les especificacions que s’indiquen a
continuació:
– Règim de les places convocades: Funcionari de
carrera.
– Grup de classificació: Grup A.
– Categoria: Tècnic superior d’Arquitectura i Engi-
nyeria.
– Sistema selectiu: Concurs oposició lliure.
– Nombre de places convocades: 1.
– Requisits específics exigits per participar-hi: Engi-
nyer de telecomunicacions i ser espanyol o bé na-
cional d’algun dels Estats membres de la Comuni-
tat Europea.
EXERCICIS (fase d’oposició)
Primer. Exercici que consistirà en respondre per
escrit un tema del temari administratiu i dos temes del
temari específic.
Es determinaran per sorteig dos temes del temari
administratiu (a escollir un) i quatre del temari especí-
fic (a escollir dos).
El temari administratiu i el temari específic figuren
com a Annex d’aquesta convocatòria.
L’exercici serà qualificat fins a un màxim de 10
punts, sent eliminats els aspirants que no aconse-
gueixin un mínim de 5 punts.
Segon. Exercici consistent a desenvolupar un o
més supòsits pràctics relacionats amb el temari espe-
cífic.
L’exercici serà qualificat fins a un màxim de 10
punts, sent eliminats els aspirants que no aconse-
gueixin un mínim de 5 punts.
Tercer. Exercici de coneixements de català.
Quedaran exempts de realitzar l’exercici els aspi-
rants que acreditin estar en possessió del certificat
de coneixements elementals de llengua catalana
(certificat de nivell B), atorgat per la Junta Perma-
nent de Català, o titulació equivalent o superior. La
presentació d’aquest document s’haurà de fer con-
juntament amb la instància durant el termini esta-
blert.
Per superar la prova els aspirants hauran de de-
mostrar un nivell de coneixements similar al que cal-
dria per l’obtenció del certificat esmentat al paràgraf
anterior.
Els aspirants seran qualificats com a aptes o no
aptes, quedant aquests últims eliminats del procedi-
ment selectiu.
Quart. Avaluació de les competències personals
dels candidats amb relació al treball a desenvolupar.
L’exercici serà qualificat fins a un màxim de 10
punts, sent eliminats els aspirants que no aconse-
gueixin un mínim de 5 punts.
El Tribunal podrà convocar els aspirants per a
l’avaluació d’aquest apartat mitjançant els sistemes
d’apreciació que consideri més adequats.
AVALUACIÓ DE MÈRITS (fase de concurs)
Els mèrits del currículum seran qualificats fins a un
màxim de 6 punts, de conformitat amb el barem se-
güent:
1. Experiència professional en les funcions prò-
pies de l’especialitat objecte de la convocatòria
i especialment en riscos naturals, antròpics i tecno-
lògics, desenvolupament de sistemes de gestió de
dades a través de Internet o intranets fins a 2
punts.
2. Per expedient acadèmic, fins a 1 punt.
3. Per altres títols, diplomes o cursets relacionats
amb l’especialitat, fins a 2 punts.
4. Per altres mèrits al·legats, fins a 1 punt.
Els mèrits no acreditats documentalment no podran
ser tinguts en compte pel Tribunal.
TRIBUNAL
Presidència:
Ima. Sra. Carme San Miguel i Ruibal, com a ti-
tular, i com a suplent l’ Im. Sr. Francesc Narváez i
Pazos.
Vocals:
Sr. Blas Alascio i Ruiz, com a titular, i com a su-
plent el Sr. Jordi López i Benassat.
Sr. Jordi Ametlló i de la Fuente, com a titular, i
com a suplent el Sr. José M. Martínez de Eulate
i Garralda.
Sr. Carlos Amiero i Ventoso, com a titular, i com a
suplent la Sra. Conxita Riasol i Altisech.
Representants, titular i suplent, designats per l’Es-
cola d’Administració Pública de Catalunya.
Secretari:
El de la Corporació, o persona en qui delegui.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 99
Observadors:
Representants, titular i suplent, designats conjunta-
ment per la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa,
en els termes especificats a l’article 43.7 del Pacte de
condicions laborals per a personal funcionari.
NORMES GENERALS
1a. Els qui desitgin participar en el concurs oposi-
ció hauran de:
a) Presentar, a qualsevol dels Registres Municipals,
instància i currículum vitae degudament docu-
mentat dins l’improrrogable termini de vint dies
naturals a comptar de l’endemà de la publicació
de la convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya.
b) Manifestar en l’esmentat document que reuneixen
totes i cadascuna de les condicions exigides a les
bases de la convocatòria.
2a. La llista d’aspirants admesos i exclosos es pu-
blicarà al Tauler de Concursos i Oposicions de la
Corporació, un cop acabat el termini de presentació
d’instàncies.
3a. El Tribunal podrà determinar la realització de
dos o més exercicis en una sola sessió; en aquest
cas, la correcció de l’exercici posterior quedarà condi-
cionada a la superació de tots els anteriors quan
aquests siguin eliminatoris.
4a. El Tribunal podrà disposar la incorporació als
seus treballs d’assessors especialistes, per a totes o
algunes de les proves. Els esmentats assessors es li-
mitaran a l’exercici de les especialitats tècniques, en
base exclusivament a les quals col·laboraran amb el
Tribunal.
5a. Acabada la qualificació dels aspirants, el Tribu-
nal publicarà la relació de seleccionats per ordre de
puntuació. Els seleccionats no podran ultrapassar el
nombre de places convocades. El Tribunal elevarà la
relació de seleccionats a la Presidència de la Corpo-
ració a fi que formuli el corresponent nomenament.
6a. Els aspirants proposats hauran d’aportar a la
Direcció de Recursos Humans, en el termini de vint
dies naturals següents a la publicació de l’anunci fi-
nal, la titulació exigida a les bases de la convocatòria.
7a. El Tribunal queda autoritzat per resoldre els
dubtes que es presentin i prendre els acords neces-
saris per al bon ordre del concurs oposició, en tot allò
previst en aquestes bases.
Annex
TEMARI CONSTITUCIONAL I ADMINISTRATIU
1. La Constitució Espanyola de 1978. Principis ge-
nerals. Drets i deures fonamentals dels espa-
nyols.
2. El Govern i l’Administració de l’Estat. El poder le-
gislatiu. El poder judicial
3. Les Corts Generals. Composició, organització i
atribucions del Congrés dels Diputats i del Senat.
El Defensor del Poble. El Tribunal de Comptes.
4. El poder judicial: funcions i principis. L’organitza-
ció judicial. El Consell General del Poder Judicial.
El Ministeri Fiscal. El Tribunal Suprem. El Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya.
5. La potestat legislativa. La delegació legislativa en
favor del Govern. La iniciativa legislativa. Lleis or-
gàniques. Lleis ordinàries. Lleis marc. Lleis d’har-
monització.
6. L’Administració Pública a l’ordenament espanyol.
Tipologia de les Administracions Públiques. Prin-
cipis d’Actuació de l’Administració Pública. Les
fonts del Dret Públic.
7. L’Administració pública: principis constitucionals in-
formadors. Organització i funcionament de l’Admi-
nistració general de l’Estat: regulació. Òrgans su-
periors i òrgans directius. Òrgans territorials. Els
delegats del Govern a les comunitats autònomes.
8. Organització territorial de l’Estat. L’Estatut d’Auto-
nomia de Catalunya. La Generalitat de Catalunya
i els seus òrgans de govern.
9. Els estatuts d’autonomia de les comunitats autò-
nomes: naturalesa jurídica i contingut. Distribució
de competències. Tipologia competencial. Orga-
nització de les comunitats autònomes.
10. L’organització territorial de l’Estat: l’Administració
local. Ens que l’integren. La Llei de bases del rè-
gim local. La regulació del règim local a Cata-
lunya.
11. El règim local espanyol. Principis constitucionals i
regulació jurídica. Organització municipal. Com-
petències.
12. El municipi. Els òrgans de representació política i
la seva designació. Línies generals de l’organitza-
ció i competències municipals. Règims municipals
especials. L’organització comarcal de Catalunya.
13. El personal al servei de les Administracions Públi-
ques. La funció pública local: La selecció de per-
sonal; drets i deures dels funcionaris.
14. El procediment administratiu. Fases del procedi-
ment. Recursos. L’acte administratiu. Concepte.
Classes. Eficàcia.
15. Hisendes locals. Classificació dels ingressos. Els
pressupostos locals. La contractació administrati-
va a l’esfera local. Classes de contractes. La se-
lecció del contractista.
TEMARI DE GESTIÓ PÚBLICA. ORGANITZACIÓ I
FUNCIONAMENT MUNICIPAL.
16. El sector públic espanyol. Dimensió econòmica i
social. Evolució a Espanya i Catalunya.
17. Formes de Gestió del serveis públics. La gestió
directa y la indirecta. Les empreses públiques:
funció i característiques. L’evolució de les empre-
ses a Espanya, Catalunya i Barcelona.
18. Evolució històrica urbana de la Ciutat de Barcelo-
na. El fet metropolità. Evolució demogràfica de
Barcelona i la seva incidència en les polítiques
municipals. L’evolució urbanística de la ciutat de
Barcelona. Les polítiques municipals orientades a
les persones.
19. L’Organització municipal: organització política.
L’Administració executiva.
20. La descentralització a l’Ajuntament de Barcelona.
Els districtes.
21. El màrqueting de serveis a l’Administració pública.
La qualitat dels serveis públics. El sistema de
qualitat de l’Ajuntament de BCN.
22.Disseny, execució i avaluació de les polítiques pú-
bliques. Control de l’actuació pública. Control es-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-2002100
tratègic i control de gestió. El control extern de la
gestió pública. Indicadors de gestió dels serveis
públics.
23. Els processos de modernització de les administra-
cions públiques. La crisi del model burocràtic. La
funció directiva a les organitzacions. Particulari-
tats de la funció gerencial a l’Administració públi-
ca. El directiu públic.
24. La funció pública de l’Administració local: règim
jurídic. Articulació de la Funció pública. Model de
cossos i el model de llocs de treball. Les relacions
de llocs de treball.
25. La planificació dels recursos humans a les admi-
nistracions públiques. L’oferta d’ocupació pública.
La selecció de personal en l’Administració públi-
ca. La planificació de la formació i la gestió de re-
cursos humans.
26. La carrera professional a l’Administració pública.
La provisió de llocs de treball: sistemes de provi-
sió. La promoció professional. El grau personal.
27.Els sistemes de retribució a l’Administració pú-
blica. Conceptes retributius. El comportament
humà a les organitzacions. Teories sobre la moti-
vació humana. Sistemes motivadors i sistemes
d’incentius.
28. Les relacions laborals. Sistemes de representació
i participació en l’Administració pública. Normativa
vigent sobre òrgans de representació, determina-
ció de les condicions de treball i participació del
personal al servei de les administracions públi-
ques. Els pactes i els acords amb les organitza-
cions sindicals.
29. L’execució del pressupost de despeses. Procedi-
ment general: autorització, disposició, obligació i
pagament. Procediments especials d’execució de
la despesa. Procediment de pagament. Les sub-
vencions. La Intervenció. El control extern. La
comptabilitat com a mitjà de control.
30. El règim jurídic de la protecció de dades de caràc-
ter personal. Regulació estatal. Regulació de la
Generalitat de Catalunya: els decrets d’aplicació.
31. Carta municipal de Barcelona: Competències mu-
nicipals. òrgans polítics i organització executiva.
Participació ciutadana i drets dels veïns. Políti-
ques públiques sectorials.
32. El ciutadà com a titular de drets davant l’Adminis-
tració. Els drets públics subjectius. Els interessos
legítims. Capacitat jurídica i capacitat d’obrar.
TEMARI ESPECÍFIC
Protecció Civil i Riscos:
1. Riscos. Els tipus de riscos existents.
2. Els riscos determinants a la ciutat de Barcelona.
3. Legislació a nivell estatal, autonòmic i local d’apli-
cació en els temes de riscos en l’àmbit de la pro-
tecció civil
4. Criteris generals, que a cada nivell competencial,
corresponen a cada Administració en matèria de
protecció civil.
5. Competències que estableix la Carta Municipal de
Barcelona en matèria de protecció civil.
6. Objectius principals i específics que corresponen
a la protecció civil en l’àmbit municipal, i en con-
cret, en el cas de l’Ajuntament de Barcelona.
7. Estructura de la planificació de les emergències
en l’Ajuntament de Barcelona.
8. Esquema operatiu d’actuació en cas d’una emer-
gència a la ciutat de Barcelona.
9. Els diferents plans d’emergència i el seu abasta
en l’àmbit municipal de Barcelona.
10. Diferències entre plans preventius i plans d’emer-
gència.
11. Punts crítics en l’estudi de riscos del PAEM
d’inundacions a la ciutat de Barcelona.
12. Punts crítics en l’estudi preliminar de risc sísmic
de la ciutat de Barcelona.
13. Zones de la ciutat de Barcelona en les quals són
operatives el PAEM per incendis forestals i els
PAU’s.
14. Zones de major risc tecnològic a la ciutat de Bar-
celona.
15. Els riscos antròpics derivats de les activitats en la
via pública de la ciutat de Barcelona.
16. Els nous criteris de gestió de riscos que estableix
la IIAA i les seves implicacions en el àmbit del ter-
me municipal de Barcelona.
17. Els riscs majors en l’àmbit de la reglamentació eu-
ropea, estatal i autonòmica.
18. Criteris per determinar que l’activitat d’una empre-
sa pot ser considerada de risc major.
19. Empreses, que per les seves activitats estan en-
quadrades en els Decrets Seveso, en el terme
municipal de Barcelona i estructura operativa en
cas d’una emergència.
20. Concepte de matèries perilloses i classificació.
21. Criteris per elaborar els informes de seguretat des
de Protecció Civil de les activitats subjectes a lli-
cència ambiental.
22. Objectius operatius dels CECOR’s municipals.
23. Funcions i responsabilitats del director, director
tècnic i resta d’operatius en els plans d’emergèn-
cia municipal.
24. Millores que es podrien donar, en general, en la
gestió de riscos amb la utilització de noves tecno-
logies.
25. Característiques i aplicacions dels mètodes d’anà-
lisi de riscs següents:
– Arbre de fallades
– HAZOP
– Anàlisi històrica
26. Paràmetres de mesura de risc.
27. Criteris o factors de tolerabilitat que afecta a la
percepció del risc.
28. Relació entre riscos, fiabilitat i cost.
29. Escenaris possibles que determinen fenòmens
perillosos de tipus tèrmic:
– Incendi de bassal (pool fire)
– Incendi d’un doll de gas (jet fire)
– Incendi d’un núvol de gas (flash fire)
– Bleve
30. Escenaris possibles que determinen fenòmens
perillosos de tipus mecànic
– Explosió
– Explosió de vapor inflamable no confinat
(UVCE)
– Explosió de vapor confinat (CVE)
– Esclat de contenidor a pressió
– Bleve
31. Criteris per determinar les distàncies d’intervenció
i alerta en l’aplicació del decret Seveso II.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 101
Telecomunicacions:
32. Elements d’un sistema de telecomunicació. Xar-
xes de telecomunicacions. Característiques de
canal. codificació i encriptació. Modulació. Modu-
lacions x DSL. Multipletaxtge. Nivells físic i d’en-
llaç OSI. Interfícies i protocols. Jerarquies digitals.
SDH.
33. Mitjans de transmissió. Cables metàl·lics. Cable
coaxial. Fibra òptica.
34. Commutació. Nivells de xarxa i transport OSI. ca-
racterístiques i paràmetres dels serveis de teleco-
municacions. Commutació de circuits i paquets.
35. Tecnologies: LAN, X.25, FR, TCP/IP, ATM. Es-
tructura i paràmetres.
36. Multimèdia. Característiques generals. Caracterís-
tiques de la imatge. Processat d’imatges. Formats
i suports.
37.Xarxes d’àrea local. Tipologia. Mitjans de trans-
missió. mètodes d’accés. Model IEEE 802.
Ethernet, Tokenring, Fast Ethernet, Gigabit
Ethernet. Altres xarxes: FDDI, TPDDI. Hubs.
Bridges.
38. Interconnectivitat. Routers. Switches.
39. Xarxes virtuals d’àrea local (VLAN). Commuta-
dors de paquets. Commutadors de cel·les (ATM
LANE, MPOA).
40. Sistemes operatius de xarxa.
41. Gestió de xarxes. SNMP.
42. Integració veu-dades. veu sobre FR, IP, ATM.
43. Call Centers. ACD. CTI.
44. Teletràfic i dimensionament de sistemes.
45. Classificació dels serveis de telecomunicacions.
46.Serveis de veu. Servei telefònic bàsic. Xarxa
intel·ligent. Xarxa privada virtual. Grup tancat
d’usuaris.
47.Serveis de dades. Estructura, serveis, aplica-
cions. RDSI. Línies llogades. X.25. Frame Relay.
IP. ATM.
48. Comunicacions mòbils. Telefonia sense fils i DECT.
Paging. Radiotelefonia privada. Sistemes cel·lu-
lars. Trunking. Trunking digital (TETRA). Accessos
sense fils.
49.GSM. Arquitectura. Evolució. Serveis avançats.
Transmissió de dades: GPRS, HSCSD. Internet
i WAP.
50. Sistemes de tercera generació: UMTS.
51. Radioenllaços.
52. Comunicacions per satèl·lit. Òrbites. Enllaços. VSAT.
Noves tecnologies. sistemes de posicionament
GPS.
53. Accés local sense fils: WLL, LMDS.
54. Internet i el www. Conceptes i eines. Impacte co-
mercial, econòmic i social d’Internet. Arquitectura
de les xarxes IP i Internet. Proveïdors i serveis.
Dominis. Intranets i extranets. Aplicacions a les
empreses. Eines. HTML, DHTML; Scripts; accés
a servidors (cgi, asp). Java. XML. Evolució i inte-
gració amb EDI. Noves tecnologies.
55. Seguretat a Internet. Riscos i solucions.
56.Transaccions segures. Seguretat en les comu-
nicacions. Certificat digital i firma electrònica.
Eines. Entitats certificadores. Mitjans de pa-
gament.
BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA
PER A LA PROVISIÓ DE 12 PLACES D’AUXILIAR
PRÀCTIC DE SERVEIS SOCIALS EDUCATIUS I
CULTURALS (INFORMACIÓ)
(Aprovades per l’Alcaldia en data de 17 de desem-
bre de 2001)
– Grup de classificació: Grup D.
– Categoria: Auxiliar pràctic de serveis socials, edu-
catius i culturals (Informació).
– Sistema selectiu: Concurs oposició lliure.
– Règim de les places convocades: Funcionari/ària
de carrera.
– Nombre de places convocades: 12.
– Integració social de minusvàlids: De les places
convocades se’n reservarà 1, d’acord amb allò
que es preveu al punt 5è de les Bases Marc.
– Requisits específics exigits per participar-hi: Títol
de Graduat Escolar, FP 1r grau, o equivalent, i ser
espanyol o bé nacional d’algun dels Estats mem-
bres de la Comunitat Europea.
EXERCICIS (fase d’oposició)
Primer. Exercici obligatori que consistirà a respon-
dre per escrit un qüestionari (de 75 preguntes), amb
respostes alternatives, sobre el contingut del progra-
ma que s’adjunta com annex a les bases.
La qualificació d’aquest exercici serà de 0 a 10. La
prova es valorarà d’acord amb el barem que es con-
feccioni tenint en compte els resultats obtinguts per
tots els aspirants presentats, de manera que les da-
des dels aspirants seran processades estadística-
ment. Correspondrà al Tribunal fixar la puntuació mí-
nima per a superar la prova.
Segon. Exercici obligatori que consistirà en la rea-
lització de proves psicotècniques per tal d’avaluar ap-
tituds relacionades amb les tasques pròpies de la ca-
tegoria.
Els aspirants seran qualificats com a aptes o no
aptes, quedant aquests últims eliminats del procedi-
ment selectiu.
Tercer. Prova de coneixements de català.
Quedaran exempts de realitzar la prova els aspi-
rants que acreditin estar en possessió del certificat de
coneixements mitjans de llengua catalana (certificat
de nivell C), atorgat per la Junta Permanent de Cata-
là, o titulació equivalent o superior.
Per superar la prova els aspirants hauran de de-
mostrar un nivell de coneixements similar al que cal-
dria per l’obtenció del certificat esmentat al paràgraf
anterior. La presentació d’aquest document s’haurà
de fer conjuntament amb la instància durant el termini
establert.
Els aspirants seran qualificats com a aptes o no
aptes, quedant aquests últims eliminats del procedi-
ment selectiu.
Quart. Entrevista personal.
El Tribunal podrà convocar els aspirants per a la
realització d’una entrevista personal que versarà so-
bre les característiques personals i la trajectòria pro-
fessional al·legada per aquests.
L’exercici serà puntuat de 0 a 5 punts i no tindrà
caràcter eliminatori.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-2002102
AVALUACIÓ DE MÈRITS (fase de concurs)
Els mèrits del currículum seran qualificats fins a
un màxim de 7 punts, de conformitat amb el següent
barem:
1. Experiència professional, fins a un màxim de 5
punts, de conformitat amb el barem que s’assenyala
a continuació:
Per experiència professional en el desenvolupa-
ment de funcions d’atenció al públic com a tasca prin-
cipal (personal i telefònica), i de resolució de tràmits
sempre que hagi tingut lloc en els tres anys darrers,
anteriors al dia de finalització del termini de presenta-
ció d’instàncies, a raó de:
a) Per cada mes desenvolupant aquestes funcions a
l’Ajuntament de Barcelona: 0,14 punts per mes.
b) Per cada mes desenvolupant aquestes funcions
en qualsevol Administració Pública: 0,09 punts
per mes.
c) Per cada mes desenvolupant aquestes funcions en
l’àmbit de l’empresa privada: 0,07 punts per mes.
L’acreditació d’aquesta experiència s’haurà d’efec-
tuar mitjançant la presentació del contracte laboral,
juntament amb el certificat de vida laboral, essent ne-
cessaris ambdós documents. En el cas de que l’expe-
riència hagi estat assolida en l’àmbit de les adminis-
tracions públiques, l’acreditació podrà ser substituïda
per certificació emesa pel Secretari de l’entitat. En
ambdós casos, la presentació de la documentació re-
querida s’haurà d’efectuar dintre del termini de pre-
sentació d’instàncies.
En tot cas, caldrà que consti documentació acredi-
tativa de que les funcions que han estat desenvolupa-
des són realment les que es valoren en aquesta fase
de concurs.
Pel que fa a les funcions desenvolupades a l’Ajun-
tament de Barcelona, aquesta comprovació serà rea-
litzada d’ofici pel Tribunal en base a les dades que fi-
gurin en els arxius i bases de dades d’aquesta
corporació. Tanmateix, per tal que s’efectuï aquesta
comprovació, caldrà fer esment al currículum vitae
dels períodes en que hagin estat desenvolupades
aquestes funcions.
2. Cursos de formació relacionats amb les funcions
pròpies de la categoria, fins a un màxim de 2 punts,
d’acord amb el barem següent:
a) Cursos de contingut referent a informació, atenció
al públic, gestió i resolució de tràmits fins a 1 punt.
b) Cursos d’ofimàtica fins a 1 punt.
TRIBUNAL
Estarà compost pels següents membres:
President:
L’Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, com a titular, i com
a suplent, l’Im. Sr. Albert Batlle i Bastardas.
Vocals:
Sr. Jordi Ametlló i Lafuente, com a titular, i com a
suplent, la Sra. Mercè Massa i Rincón.
Sra. Marta Continente i Gonzalo com a titular, i
com a suplent, el Sr. Jordi Campillo i Gàmez.
Sr. Santos Martínez i Sequí, com a titular, i com
a suplent, el Sr. José María Martínez de Eulate i
Garralda.
Un representant titular, i un suplent, designats per
l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Secretari:
El de la Corporació o funcionari en qui delegui.
Observadors:
Un representant titular i un de suplent, designats
conjuntament per la Junta de Personal i el Comitè
d’Empresa.
NORMES GENERALS
1a. Els qui desitgin participar en aquest concurs
oposició hauran de:
a) Presentar, a qualsevol dels Registres Municipals,
instància dins l’improrrogable termini de vint dies
naturals a comptar de l’endemà de la publicació
de la convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya.
b) Manifestar en l’esmentat document que reuneixen
totes i cadascuna de les condicions exigides a les
bases de la convocatòria.
2a. Un cop acabat el termini de presentació d’ins-
tàncies, es publicarà al Tauler de Concursos i Oposi-
cions de l’Ajuntament, la llista d’aspirants admesos i
exclosos.
3a. El Tribunal podrà determinar la realització de
dos o més exercicis en una sola sessió; en aquest
cas, la correcció de l’exercici posterior quedarà condi-
cionada a la superació de tots els anteriors quan
aquests siguin eliminatoris.
4a. El Tribunal podrà disposar la incorporació als
seus treballs d’assessors especialistes, per a totes o
algunes de les proves. Els esmentats assessors es li-
mitaran a l’exercici de les especialitats tècniques, en
base exclusivament a les quals col·laboraran amb el
Tribunal.
5a. Acabada la qualificació dels aspirants, el Tri-
bunal publicarà la relació de seleccionats per ordre
de puntuació. Els seleccionats no podran ultrapas-
sar el nombre de places convocades. El Tribunal
elevarà la relació de seleccionats a la Presidència
de la Corporació a fi que formuli el corresponent no-
menament.
6a. Els aspirants proposats hauran d’aportar al
Servei de gestió i planificació de Recursos Humans
de la Direcció de Recursos Humans (carrer d’Escar,
núm. 1, 2a planta), en el termini de vint dies naturals
següents a la publicació de l’anunci final, original i fo-
tocòpia de la titulació exigida a les bases de la convo-
catòria.
7a. El Tribunal queda autoritzat per resoldre els
dubtes que es presentin i prendre els acords neces-
saris per al bon ordre del concurs oposició, en tot allò
previst en aquestes bases.
Annex
TEMARI
1. La Constitució Espanyola de 1978. Principis ge-
neral. Drets i deures fonamentals dels espanyols.
2. El Govern i l’Administració de l’Estat. El poder le-
gislatiu. El poder judicial.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 103
3. Organització territorial de l’Estat. L’Estatut d’Auto-
nomia de Catalunya. La Generalitat de Catalunya
i els seus òrgans de govern.
4. L’Administració Pública a l’ordenament espanyol.
Tipologia de les Administracions Públiques. Prin-
cipis d’Actuació de l’Administració Pública. Les
fonts del Dret Públic.
5. El règim local espanyol. Principis constitucionals i
regulació jurídica. Organització municipal. Com-
petències.
6. Organització i funcionament de l’Ajuntament de
Barcelona. La descentralització municipal. La Car-
ta Municipal.
7. El personal al servei de les Administracions Públi-
ques. La funció pública local: La selecció de per-
sonal; drets i deures dels funcionaris.
8. El procediment administratiu. Fases del procedi-
ment. Recursos.
9. L’acte administratiu. Concepte. Classes. Eficàcia.
10. Hisendes locals. Classificació dels ingressos. Els
pressupostos locals.
11. Ordenances fiscals. Conceptes generals. El sub-
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON-
VOCATÒRIA DE 7 CONCURSOS PER A LA PRO-
VISIÓ DE 8 LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT
MUNICIPAL D’HISENDA, MÉS VACANTS.
(Aprovades pel director gerent de l’Institut Muni-
cipal d’Hisenda en data 11 de desembre de 2001)
BASES GENERALS
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-
quen per a la seva provisió pel personal de plantilla
d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a
l’annex, d’acord amb les condicions específiques que
s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun
d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti-
nuació:
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
A part dels requisits addicionals de cada concurs,
per a optar a qualsevol convocatòria és necessari:
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un
Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de
Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció
d’Incendis i Salvament (SPEIS).
– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso-
nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament
posteriorment subrogat a un Institut podrà partici-
par igualment en els concursos. També hi podran
participar els contractats laborals fixos d’Instituts
Municipals que hagin efectuat la corresponent ad-
hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball,
d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de
l’esmentat Acord.
– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a
funcionari de carrera o amb contracte laboral in-
definit a l’Ajuntament o Institut Municipal.
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de
l’última destinació obtinguda per concurs.
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser-
veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis-
tracions públiques que hagin estat formalment reco-
neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1
punt.
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un
màxim d’1 punt segons el barem següent:
– Per posseir com a grau un nivell su-
perior al del lloc de treball convocat.... 1 punt
– Per posseir com a grau el mateix ni-
vell del lloc de treball convocat ........... 0,75 punts
– Per posseir com a grau un nivell infe-
rior en dos al del lloc de treball con-
vocat ....................................................0,50 punts
– Per posseir com a grau un nivell infe-
rior en quatre al del lloc de treball con-
vocat .................................................... 0,25 punts
3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si
és el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt se-
gons el barem següent:
jecte. El deute tributari. Exempcions i bonificacions.
12.El catàleg de tràmits: Tributs municipals (espe-
cialment IBI; IAE; IVTM i Plusvàlua). El Padró
d’Habitants. Conceptes, normes generals i pro-
cediments.
13. La Regulació normativa del Tractament Automatit-
zat de les Dades de Caràcter Personal.
14. La Qualitat a l’Administració Pública. Els Serveis
de l’Ajuntament de Barcelona pels ciutadans. El
ciutadà com a client.
15. Els sistemes d’informació i d’atenció al ciutadà,
concepte i funcionalitats.
16. L’Atenció presencial. Característiques i trets dife-
rencials, actituds i normes.
17. L’Atenció telefònica. Característiques i trets dife-
rencials, actituds i normes.
18. Participació i noves tecnologies en la Societat de
la Informació.
19. Tecnologies de la informació i millora de procedi-
ments.
20. Els nous projectes de Barcelona: Fòrum 2004,
22@.
Concursos
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-2002104
– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual
nivell al del lloc de treball convocat ..... 1 punt
– Pel desenvolupament d’un lloc de tre-
ball inferior en dos nivells al del lloc
de treball convocat .............................. 0,50 punts
– Pel desenvolupament d’un lloc de tre-
ball de nivell superior al nivell del lloc
de treball base de la categoria del
concursant ........................................... 0,25 punts
A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell del
lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement
de destinació efectivament acreditat en la nòmina
corresponent, quan es tracti d’un nivell superior al del
grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
consolidar a la carrera administrativa.
4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-
raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-
ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si
s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’ava-
luació.
JUNTA DE VALORACIÓ
Estarà formada pels membres següents:
Presidència:
El director-gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda,
com a titular.
Vocalies:
El/la directora/a sectorial, o persona en qui dele-
gui, que per a cada concurs s’indiqui expressament
a l’annex.
El/la cap de Divisió o cap de Departament del qual
depengui el lloc de treball.
El cap de Recursos Humans de l’Institut Municipal
d’Hisenda, que actuarà com a secretari de la Junta
de Valoració.
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en
els termes previstos a les Bases Marc, els represen-
tants designats conjuntament pel Comitè d’Empresa
de l’Institut i la Junta de Personal.
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS
Les persones que compleixin les condicions exigi-
des hauran de presentar la sol·licitud a la qual ad-
juntaran la relació de mèrits al·legats classificats se-
gons l’ordre d’aquesta convocatòria, i els documents
acreditatius corresponents, al Registre de l’Institut
Municipal d’Hisenda (avinguda del Litoral, núm. 30)
o a qualsevol altre Registre municipal, en el termini
de quinze dies hàbils a comptar de l’endemà de la
publicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Mu-
nicipal.
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre
sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat
termini.
Per a cada concurs s’ha de presentar una instància
i la documentació separada, per a la qual cosa, es
podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa
al Departament de Personal de l’Institut o a les Ofici-
nes d’Informació de Personal de l’Ajuntament.
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo s’a-
tendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpora-
ció des de la data d’incorporació en la plantilla, amb
caràcter indefinit.
En els casos en què entre els mèrits complementa-
ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria,
aquest escrit no podrà excedir de cinc pàgines, ex-
cepte en aquells casos en què les bases específiques
del concurs determinin un nombre superior de pàgi-
nes, donades les característiques del lloc de treball a
cobrir. L’informe s’haurà de presentar conjuntament
amb la sol·licitud i el currículum vitae.
Els llocs de treball objecte de la present convocatò-
ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi-
nuts setmanals.
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo-
sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que
consideri més escaients en cada cas i per a cada ti-
pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op-
tin a les places perquè precisin o ampliïn aspectes
concrets en relació als mèrits al·legats.
Les destinacions adjudicades són irrenunciables
un cop s’ha pres possessió del lloc de treball. Malgrat
això, quan una persona hagi obtingut una plaça en di-
ferents concursos convocats, haurà d’optar per una
d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents
al de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa-
ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo-
ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça.
Per a tot allò no estipulat expressament en aques-
ta convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Ba-
ses Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de
juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària
corresponent.
Annex
Concurs 54. Administratiu/iva del Contenciós (ni-
vell 16)
Concurs 55. Tècnic de multes en voluntària (ni-
vell 16)
Concurs 56. Tècnic de tributs (nivell 16)
Concurs 57. Suport a la Divisió d’Activitats i Mobili-
tat (Nivell 16)
Concurs 58. Tècnic de IVTM i Circulació (nivell 16)
Concurs 59. Administratiu/iva d’Inspecció (nivell 16)
Concurs 60. Auxiliar de l’Arxiu (nivell 14)
Administratiu/iva del Contenciós
Concurs 54
1 lloc de treball, més vacants, adscrit a l’Institut Mu-
nicipal d’Hisenda de Barcelona (avinguda del Litoral,
núm. 30).
Nivell 16 i específic de responsabilitat de 54,78
euros (9.115 pessetes)
Horari de 37,5 hores setmanals.
Funcions principals
– Rebre les sol·licituds d’expedients i antecedents
que demanin els Serveis Jurídics per a la seva re-
missió als Jutjats o Tribunals.
– Recercar els antecedents mitjançant les diferents
bases de dades, bàsicament TIR i SIR, MIR,
REC...
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 105
– Complimentar les sol·licituds d’antecedents a
l’arxiu.
– Ordenar, indexar i foliar els antecedents per for-
mar els expedients, i trametre’ls als Serveis Ju-
rídics.
– Atendre, quan s’escaigui, els requeriments que es
formulin per part dels Serveis Jurídics de l’Ajunta-
ment.
– Controlar les peticions d’expedients rebudes, així
com les seves sortides, per fer els indicadors de
gestió que calguin.
Requisits addicionals
Personal del grup C o D.
Mèrits complementaris
1. Categoria. Es valorarà la pertinença a la catego-
ria d’administratiu d’Administració General o tècnic
auxiliar d’Activitats Socials, amb 1 punt.
2. Titulació acadèmica. Es valorarà amb 1 punt la
titulació de FPII Grau, Batxillerat o equivalent.
3. Experiència professional, fins a 6 punts, segons
el barem següent:
– En procediments administratius de ca-
ràcter juridic i/o sancionador, fins a .... 2 punts
– En aplicacions corporatives i/o recerca
d’informació en bases de dades, fins a 2 punts
– En tramitació d’expedients administra-
tius, fins a ............................................ 2 punts
4. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball,
fins a 1 punt.
5. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidats/es per a la realització d’una prova o
supòsit pràctic, i el valorarà fins a un màxim de 3
punts.
6. Característiques personals. La Junta de Valora-
ció podrà avaluar les característiques personals
dels/les candidats/es en relació al lloc de treball con-
vocat, mitjançant els sistemes d’acreditació que con-
sideri oportuns, i valorarà aquest apartat fins a un
màxim de 3 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació total
(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Antoni Rodríguez i Sivera, director-gerent de
l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui de-
legui.
Vocals:
Sr. Rafael Olañeta i Fernández Grande, director de
Recursos i Relacions amb el contribuent, o persona
en qui delegui.
Sra. Gloria López de María i Rodríguez, cap de la
Divisió de Recursos i Contenciós, o persona en qui
delegui
Sr. Dionisio Ortiz i Samper, cap de Recursos Hu-
mans de l’Institut Municipal d’Hisenda, el qual actua
també com a secretari, o persona en qui delegui.
Representant de la Junta de Personal o del Comitè
d’Empresa.
Tècnic de multes en voluntària
Concurs 55
1 lloc de treball, més vacants, adscrit a l’Institut Mu-
nicipal d’Hisenda de Barcelona (avinguda del Litoral,
núm. 30).
Nivell 16 i específic de responsabilitat de 54,78
euros (9.115 pessetes).
Horari de 37,5 hores setmanals.
Funcions principals
– Tramitar i fer propostes de resolució de recursos,
al·legacions i devolucions d’ingressos indeguts de
multes en període voluntari.
– Anul·lar i paralitzar càrrecs, suspendre i realitzar
altres operacions al SIR quan es derivin de la re-
solució de reclamacions.
– Actualitzar la informació de la base de dades de
multes (MIR), quan es derivin de la resolució de
reclamacions.
Requisits addicionals
Personal del grup C o D.
Mèrits complementaris
1. Categoria. Es valorarà la pertinença a la catego-
ria d’administratiu d’Administració General o tècnic
auxiliar d’Activitats Socials, amb 1 punt.
2. Titulació acadèmica. Es valorarà amb 1 punt la
titulació de FPII Grau, Batxillerat o equivalent.
3. Experiència professional, fins a 6 punts, segons
el barem següent:
– Aplicacions corporatives i/o utilització
de bases de dades, fins a ................... 2 punts
– Tramitació d’expedients administratius,
fins a .................................................... 2 punts
– Elaboració de propostes de resolució
de recursos i al·legacions, fins a ......... 2 punts
4. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball,
fins a 1 punt.
5. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidats/es per a la realització d’una prova o
supòsit pràctic, i el valorarà fins a un màxim de 3
punts.
6. Característiques personals. La Junta de Valora-
ció podrà avaluar les característiques personals
dels/les candidats/es en relació al lloc de treball con-
vocat, miitjançant els sistemes d’acreditació que
consideri oportuns, i valorarà aquest apartat fins a
un màxim de 3 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació total
(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Antoni Rodríguez i Sivera, director-gerent de
l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui de-
legui.
Vocals:
Sr. Rafael Olañeta i Fernández Grande, director de
Recursos i Relacions amb el contribuent, o persona
en qui delegui.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-2002106
Sra. Amparo Romaní i Guanter, cap de la Divisió
de Reclamacions, o persona en qui delegui.
Sr. Dionisio Ortiz i Samper, cap de Recursos Hu-
mans de l’Institut Municipal d’Hisenda, el qual actua
també com a secretari, o persona en qui delegui.
Representant de la Junta de Personal o del Comitè
d’Empresa.
Tècnic de Tributs
Concurs 56
1 lloc de treball, més vacants, adscrit a l’Institut Mu-
nicipal d’Hisenda de Barcelona (avinguda del Litoral,
núm. 30).
Nivell 16 i específic de responsabilitat de 104,80
euros (17.437 pessetes).
Horari de 37,5 hores setmanals.
Funcions principals
– Tramitar i fer propostes de resolució de reclama-
cions i de sol·licituds de devolució d’ingressos
indeguts i compensacions sobre tributs i altres in-
gressos de dret públic.
– Tramitar expedients de cancel·lació d’avals.
– Anul·lar i paralitzar càrrecs, liquidar, suspendre,
aixecar embargaments i realitzar altres opera-
cions al SIR, i fer actualitzacions en les bases
de dades fiscals que es derivin de la resolució de
les reclamacions.
Requisits addicionals
Personal grup C o D.
Mèrits complementaris
1. Categoria. Es valorarà la pertinença a la catego-
ria d’administratiu d’Administració General o tècnic
auxiliar d’Activitats Socials, amb 1 punt.
2. Titulació acadèmica. Es valorarà amb 1 punt la
titulació de FPII Grau, Batxillerat o equivalent.
3. Experiència professional, fins a 6 punts, segons
el barem següent:
– Aplicacions corporatives i/o utilització
de bases de dades, fins a ................... 2 punts
– Tramitació d’expedients administratius,
fins a .................................................... 2 punts
– Redacció d’escrits adreçats als ciuta-
dans o a d’altres departaments, fins a 2 punts
4. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball,
fins a 1 punt.
5. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidats/es per a la realització d’una prova o
supòsit pràctic, i el valorarà fins a un màxim de 3
punts.
6. Característiques personals. La Junta de Valora-
ció podrà avaluar les característiques personals
dels/les candidats/es en relació al lloc de treball con-
vocat, mitjançant els sistemes d’acreditació que con-
sideri oportuns, i valorarà aquest apartat fins a un
màxim de 3 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació total
(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Antoni Rodríguez i Sivera, director-gerent de
l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui de-
legui.
Vocals:
Sr. Rafael Olañeta i Fernández Grande, director de
Recursos i Relacions amb el contribuent, o persona
en qui delegui.
Sra. Amparo Romaní i Guanter, cap de la Divisió
de Reclamacions, o persona en qui delegui.
Sr. Dionisio Ortiz i Samper, cap de Recursos Hu-
mans de l’Institut Municipal d’Hisenda, el qual actua
també com a secretari, o persona en qui delegui.
Representants de la Junta de Personal o del Comi-
tè d’Empresa.
Suport a la Divisió d’Activitats i Mobilitat
Concurs 57
1 lloc de treball, més vacants, adscrits a l’Institut
Municipal d’Hisenda de Barcelona (avinguda del Lito-
ral, núm. 30).
Nivell 16 i específic de responsabilitat de 55,77
euros (9.279 pessetes).
Horari de 37,5 hores setmanals.
Funcions principals
– Participació en el disseny i seguiment de projec-
tes específics per a la millora dels padrons fiscals.
– Suport en l’elaboració d’ indicadors de gestió de la
Divisió.
– Elaboració de indicadors econòmics dels padrons
fiscals i liquidacions.
– Recepció, control i repartiment als departaments
de las queixes rebudes des del 010, i Direcció.
– Notificació de multes per Internet.
– Notificació de padró d’IVTM per via electrònica a
empreses amb grans flotes de vehicles.
– Suport administratiu de la Divisió.
Requisits addicionals
Personal grup C o D.
Mèrits complementaris
1. Titulació acadèmica. Es valoraran fins a 1 punt
les titulacions acadèmiques relacionades amb les
funcions del lloc de treball.
2. Experiència professional, fins a 6 punts, segons
el barem següent:
– En llocs de suport administratiu,
fins a .................................................... 2 punts.
– En utilització de suports informàtics:
ofimàtica o aplicatius corporatius,
fins a .................................................... 2 punts.
– En atenció telefònica i/o màrqueting
telefònic, fins a .................................... 2 punts.
3. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball,
fins a 1 punt.
4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidats/es per a la realització d’una prova
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 107
o supòsit pràctic, i el valorarà fins a un màxim de 3
punts.
5. Característiques personals. La Junta de Valo-
ració podrà avaluar les característiques personals
dels/les candidats/es en relació al lloc de treball con-
vocat, mitjançant els sistemes d’acreditació que con-
sideri oportuns, i valorarà aquest apartat fins a un
màxim de 3 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 9 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació total
(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Antoni Rodríguez i Sivera, director-gerent de
l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui.
Vocals:
Sra. Paloma González i Sanz, directora jurídica, o
persona en qui delegui.
Sr. Daniel Martínez i Viñado, cap de la Divisió d’Ac-
tivitats i Mobilitat, o persona en qui delegui.
Sr. Dionisio Ortiz i Samper, cap de Recursos Hu-
mans, el qual actua també com a secretari, o persona
en qui delegui.
Representants de la Junta de Personal o del Comi-
tè d’Empresa.
Tècnic d’IVTM i Circulació
Concurs 58
1 Lloc de treball més vacants adscrits a l’Institut
Municipal d’Hisenda de Barcelona (avinguda del Lito-
ral, núm. 30).
Nivell 16 i específic de responsabilitat de 54,78
euros (9.115 pessetes).
Horari de 37,5 hores setmanals.
Funcions principals
– Manteniment i actualització del fitxer de vehicles.
Això implica el tractament de la informació i l’ac-
tualització de les dades relatius a la titularitat, si-
tuació i característiques d’un vehicle.
– En funció dels moviments efectuats en la base de
dades de vehicles es requereix efectuar moviments
sobre l’impost (anul·lacions, liquidacions …) i sobre
les multes associades al vehicle modificat.
– Resolució de reclamacions referents a IVTM, fina-
litzant els tràmits necessaris fins comunicar la re-
solució al ciutadà.
– Execució de tasques relatives a l’actualització i
manteniment del fitxer de multes, com també de
suport a la mecanització.
Requisits addicionals
Personal del grup C o D.
Mèrits complementaris
1. Titulació acadèmica. Es valoraran fins a 1 punt
les titulacions acadèmiques relacionades amb les
funcions del lloc de treball.
2. Experiència professional, fins a 6 punts, segons
el barem següent:
– Experiència en manteniment i actualit-
zació de fitxers i padrons, fins a .......... 2 punts
– Experiència en realització de tràmits
de gestió tributaria i recaptació, fins a 2 punts
– Utilització de suport informàtic: ofimà-
tica o aplicatius corporatius , fins a ..... 2 punt
3. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball,
fins a 1 punt.
4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidats/es per a la realització d’una prova o
supòsit pràctic, i el valorarà fins a un màxim de 3
punts.
5. Característiques personals. La Junta de Valo-
ració podrà avaluar les característiques personals
dels/les candidats/es en relació al lloc de treball con-
vocat, mitjançant els sistemes d’acreditació que con-
sideri oportuns, i valorarà aquest apartat fins a un
màxim de 3 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 9 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació total
(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Antoni Rodríguez i Sivera, director-gerent de
l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui de-
legui.
Vocals:
Sra Paloma González i Sanz, directora jurídica, o
persona en qui delegui.
Sr. Daniel Martínez i Viñado, cap de la Divisió d’Ac-
tivitats i Mobilitat, o persona en qui delegui.
Sr. Dionisio Ortiz i Samper, cap de Recursos Hu-
mans, el qual actua també com a secretari, o persona
en qui delegui.
Representants de la Junta de Personal o del Comi-
tè d’Empresa.
Administratiu/iva d’Inspecció
Concurs 59
2 llocs de treball, més vacants, adscrits a l’Institut
Municipal d’Hisenda de Barcelona (avinguda del Lito-
ral, núm. 30).
Nivell 16 i específic de responsabilitat de 54,78
euros (9.115 pessetes).
Horari de 37,5 hores setmanals.
Funcions principals
– Col·laboració en les tasques d’investigació i com-
provació, especialment mitjançant la recerca i
creuament de dades de les bases respectives.
– Revisió d’autoliquidacions i comprovació de les
declaracions (de prescripció, exempció, sense in-
crement, etc) respecte de l’Impost sobre l’incre-
ment de valor dels terrenys.
– Tramitació i seguiment dels expedients sancio-
nadors.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-2002108
– Realització informàtica de les liquidacions d’ins-
pecció, i de les seves anul·lacions, suspensions,
etc. amb l’autorització corresponent.
– Elaboració de documents de notificacions, re-
queriments, etc, de llistats, i arxivament dels ex-
pedients.
Requisits addicionals
Personal grup C o D.
Mèrits complementaris
1. Experiència professional, fins a 7 punts, segons
el barem següent:
– En tasques de gestió, inspecció i re-
caudació tributària i/o procediments
sancionadors, fins a ............................ 2 punts
– En tramitació d’expedients administra-
tius, fins a ............................................ 2 punts
– En atenció al públic, fins a .................. 1 punt
– En l’us de programes d’ofimàtica i apli-
cacions informàtiques corporatives, fins a 2 punts
2. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball,
fins a 1 punt.
3. Característiques personals. La Junta de Valora-
ció podrà avaluar les característiques personals
dels/les candidats/es en relació al lloc de treball con-
vocat, mitjançant els sistemes d’acreditació que con-
sideri oportuns, i valorarà aquest apartat fins a un
màxim de 3 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 8 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació total
(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Antoni Rodríguez i Sivera, director-gerent de
l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui.
Vocals:
Sr. Elena Molina i Belles, directora d’Ingressos i
Administració, o persona en qui delegui.
Sr Fernando Navarro i González, cap de la Inspec-
ció, o persona en qui delegui.
Sr. Dionisio Ortiz Samper, cap de Recursos Hu-
mans, el qual actua també com a secretari, o persona
en qui delegui.
Representant de la Junta de Personal o del Comitè
d’Empresa.
Auxiliar de l’Arxiu
Concurs 60
1 lloc de treball més vacants adscrits a l’Arxiu de
l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona (carrer
dels Almogàvers).
Nivell 14 i específic de responsabilitat de 35,24
euros (5.864 pessetes).
Horari de 37,5 hores setmanals.
Funcions principals
– Classificació i ordenació de la documentació.
– Recepció i control de la documentació lliurada per
les empreses notificadores.
– Rebre les sol·licituds d’expedients i antecedents
que es demanin.
– Recercar els antecedents mitjançant les diferents
bases de dades, bàsicament SIR i MIR …
– Donar compliment a les sol·licituds fetes a l’arxiu.
– Controlar les peticions d’expedients rebudes, així
com les seves sortides per fer els indicadors de
gestió que calguin.
Requisits addicionals
Personal del grup C o D.
Mèrits complementaris
1. Experiència professional, fins a 6 punts, segons
el barem següent:
– En suport a arxius i material docu-
mental, fins a ....................................... 2 punts
– En tractament de d’expedients i docu-
mentació administrativa, fins a ............ 2 punts
– En l’ús de programes d’ofimàtica i
aplicacions informàtiques corporatives,
fins a .................................................... 2 punts
2. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball,
fins a 1 punt.
3. Característiques personals. La Junta de Valora-
ció podrà avaluar les característiques personals
dels/les candidats/es en relació al lloc de treball con-
vocat, mitjançant els sistemes d’acreditació que con-
sideri oportuns, i valorarà aquest apartat fins a un
màxim de 3 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 7,5 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació total
(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Antoni Rodríguez i Sivera, director-gerent de
l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui de-
legui.
Vocals:
Sr. Elena Molina i Belles, directora d’Ingressos i
Administració, o persona en qui delegui.
Sr. Rafael Yangüas, responsable de l’Arxiu, o per-
sona en qui delegui
Sr. Dionisio Ortiz i Samper, cap de Recursos Hu-
mans, el qual actua també com a secretari, o persona
en qui delegui.
Representant de la Junta de Personal o del Comitè
d’Empresa.
Fe d’errades. En el concurs núm. 42 de l’Institut de
Cultura de Barcelona, per a la provisió del lloc de tre-
ball de cap del Programa d’Activitats, publicat a la
Gaseta núm. 1, de 10 de gener de 2002 (pàgina 52),
en relació a la quantitat corresponent a l’específic de
responsabilitat, on diu “76,21  (12.680 pessetes)” ha
de dir “77,73  (12,934 pessetes)”.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 109
ANUNCIS
Llicències d’obres concedides durant el mes
de novembre de 2001
Ramon Pessarrodona Farré Llibreteria, 9 Rehabilitació edifici compost de planta
soterrània, planta baixa, planta entre-
sòl i 4 plantes pis. Els baixos es desti-
nen a comercials i les plantes pis a
habitatges.
Josep Roca Noguera Rda. Sant Pere, 37 Legalització de canvi d’ús d’habitatge
a despatx professional.
María Arranz Andreu Pau Claris, 74 Reforma interior d’habitatge. Redistri-
bució d’envans amb canvi de densitat,
d’1 a 3 habitatges.
Enllaç 2000, SL Gran Via de les Corts Catala-
nes, 460 Subdivisió d’un habitatge pis en dos.
Lodares 98, SL Londres, 14 Edifici plurifamiliar de nova planta, en-
tre mitgeres, compost de planta soter-
rània, planta baixa i entresolat comple-
mentari per a 2 locals comercials i 5
plantes pis per a 9 habitatges i 1 estudi.
Preconia, SL Roger de Llúria, 6 Reforma i subdivisió d’un habitatge pis
per fer un habitatge i un despatx.
Inversiones Barcelonesas Urbanas, SA Londres, 83 Edifici entre mitgeres de nova planta
compost de planta baixa per a local
comercial, entresolat i 5 plantes pis
per a 5 habitatges.
Patronat Hospital de Nens de Roger de Flor, 151 Construcció d’un edifici destinat a con-
Barcelona sultoris mèdics.
Manuel Navarro García Sardenya, 324 Ampliació de local comercial.
Joaquin Monleón Marqués Muntaner, 10 Reforma i divisió de l’habitatge del 2n
en dos.
Julio Cruces Nieto Galileu, 288 Legalització de reforma-ampliació en
local d’ús industrial destinat a taller de
fusteria d’alumini i adequació de la sor-
tida a coberta. L’ampliació es concreta
en la realització d’una sortida al pati
d’illa. Amb la reforma es varia la situa-
ció del bany petit, vestidor i traster.
Moler Limited Joan d’Alós, 24 Reforma-ampliació d’un habitatge unifa-
miliar aïllat. L’ampliació comporta la
construcció del garatge a la planta so-
terrània.
Iese Universidad de Navarra Av. Pearson, 28 Reforma-ampliació d’edifici d’ús admi-
nistratiu annex a ús docent. L’amplia-
ció es realitza a la planta 2a de l’edifi-
cació. La reforma afecta el total de la
construcció existent.
Lorenzo Félix García Ptge. Jaume Roig, 17 Rehabilitació integral d’habitatge unifa-
miliar entre mitgeres compost de planta
baixa i planta pis. Sobre la coberta es
realitza el badalot d’escala. S’enderro-
ca la part posterior de l’edificació.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-2002110
Santiago Ortega Farfan Camí Mas Guimbau, 54 Construcció de garatge en substitució
de los Godos de terres, alineat a façana, com a an-
nex a l’habitatge unifamiliar aïllat exis-
tent, enderrocament cobert posterior
existent de 12 m2 i recinte de dipòsits.
José Maria Fornons García Marià Cubí, 203 Reforma interior d’envans en planta
1a per subdividir l’habitatge existent
en 2, sense afectar l’estructura de la
finca i reforma en planta àtic per a
subdividir l’habitatge actual en 2 des-
patxos. Tot sense afectar l’estructura
de la finca.
Carles Teixidor Felip Fontcoberta, 27B Obres ampliació i reforma de l’habitat-
ge de planta baixa amb modificació de
l’estructura. Reforma en l’interior de
l’edificació principal i pati i ampliació
en la connexió entre les 2 edificacions.
Rufiyaa, SL Av. Diagonal, 626 Canvi d’ús d’habitatges a oficines pri-
vades, demolició de tots els envans,
paviment, revestiments, falsos sostres
i instal·lacions, sense actuacions es-
tructurals ni augment de volum.
Manuel Ávila Fol Ptge. Camí del Mas Sauró, 18 Construcció d’aparcament compost de
planta baixa alineat a vial i legalització
d’un porxo i un traster.
Krikdos, SL Pedró de la Creu, 6 Habitatge unifamiliar entre mitgeres
compost de planta soterrània, planta
baixa, planta pis i planta coberta.
Walter Joosten i un altre Casafranca, 45 Construcció d’habitatge unifamiliar aï-
llat compost de planta soterrània, plan-
ta baixa i 2 plantes pis.
VFA Sau Major de Sarrià, 210 Reforma i ampliació en edifici plurifa-
miliar dels carrers Major de Sarrià,
210 i Nou de Santa Eulàlia, 2, consis-
tents en modificacions de distribucions
en interior dels habitatges, ampliació i
reforma de planta 3a (Major de Sarrià,
210) i connexió amb planta 2a (Nou
de Santa Eulàlia, 2), enderrocament
de part del cos d’escala de Nou de
Santa Eulàlia, 2.
Ignacio Durall Rivas Cardedeu, 1 Ampliació i reforma de la planta baixa
d’habitatge unifamiliar.
Josep Castellví Santigosa Milà i Fontanals, 3 Ampliació local d’edifici existent en
cantonada amb el carrer d’Abdó Ter-
radas, núm. 23
Montserrat Martí Bou Pi i Margall, 86-88 Legalització canvi d’ús local àtic 2a.
Marc Gimeno Riera Salinas, 5 Habitatge unifamiliar entre mitgeres al
carrer de Salinas, núm. 5.
Leoncio Núñez Romero Luengo Fastenrath, 84-88 Canvi d’ús de local situat en planta
entresòl i planta baixa, porta 6, a ha-
bitatge, en edifici plurifamiliar entre
mitgeres.
Berau, SA, e Inmobiliaria Gero, SA Rda. Guinardó, 156- 158 Construcció d’edifici plurifamiliar en-
tre mitgeres compost de planta soter-
rània per a 8 places d’aparcament,
planta baixa destinada a accés a
l’edifici, a aparcament i a 1 local co-
mercial, 4 plantes pis per a 2 habitat-
ges cada una i terrat comunitari amb
badalot d’escala.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 111
Pere Romero Aznar Rbla. Muntanya, 33 Construcció edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de planta baixa
amb entresolat per a local comercial
(l’entresolat tindrà ús de magatzem),
plantes pis 1a i 2a destinades a 1 ha-
bitatge cada una, plantes 3a i 4a desti-
nades a 1 habitatge dúplex i badalot
d’escala.
INMB Conca de Tremp Lugo, 50-52 Pròrroga execució obres de rehabilita-
ció de 1 planta soterrània i 1 planta
baixa per convertir-les en 2 locals co-
mercials, 1 per planta.
Excel Llar, SA Pg. Mare de Déu del Construcció d’edifici plurifamiliar entre
Coll, 194-196 mitgeres. Pel passeig de Mare de Déu
del Coll està compost de planta baixa i
3 plantes pis i pel carrer de Sigüenza
està compost de planta baixa amb en-
tresolat i 2 plantes pis. En total té 11
habitatges, 12 places d’aparcament, 1
oficina i 3 cambres de mals endreços.
Ubae Pedrell, 192 Neteja i preparació del solar i del mo-
viment de terres, sense incloure els
treballs de pilotatge i fonamentació.
Mariano Mestre Torrens Montserrat de Casa- Construcció edifici unifamiliar adossat
novas, 168-172 a un altre existent en zona d’edificació
aïllada plurifamiliar. El conjunt dels 2
edificis respecta la separació als límits
del solar, l’ocupació, edificabilitat i al-
çades. El nou edifici està compost de
planta soterrània per a cambra de mals
endreços, planta baixa i 2 plantes pis
per a habitatge.
Ticor, SA Rbla. Carmel, 101 Construcció edifici plurifamiliar aïllat
compost de 2 plantes soterrànies (la
–2 per a 6 places d’aparcament i tras-
ter i la –1 per a vestíbul d’accés gene-
ral de l’edifici i 2 locals d’oficines con-
nectats als habitatges de la planta
baixa), planta baixa per 2 habitatges i
pis 1r i 2n amb 2 habitatges dúplex.
Ernest Bladé Castellet Ramiro de Maetzu, 30 Reforma i ampliació d’edifici aïllat. La
reforma és interior i es fa a les plantes
baixa i 1a, i l’ampliació consisteix en la
construcció d’1 aparcament en planta
soterrània, en substitució de terres.
Xavier Ramon Molinos Murtra, 6 Reforma i ampliació d’habitatge unifa-
miliar entre mitgeres consistent en re-
forma de la planta baixa i ampliació en
planta pis.
Intercont Promoland Torres (Roquetes), 13 Edifici plurifamiliar compost de planta
baixa i 3 plantes pis.
Cohere, SA Joaquim Valls, 75 Reforma d’un local de planta baixa i la
seva ampliació pel pati interior d’illa i
inclusió d’una construcció situada en
la finca veïna en el conjunt construit.
Ana Caro Guirao Pg. Valldaura, 218-220 Reforma i rehabilitació amb canvi d’ús
d’un habitatge.
Emu Producción I, SL Oriol, 4-6 Construcció d’edifici d’habitatges plu-
rifamiliar i garatge, compost de 2
plantes soterrànies, planta baixa i 4
plantes pis.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-2002112
Rehabipis, SL Gran de Sant Andreu, 47 Construcció de sostres en planta bai-
xa (pati posterior) d’edifici d’habitatges
entre mitgeres.
Peferma Inmobiliaria, SL Rubén Darío, 88 Addició d’habitatge adossat en edifici
plurifamiliar entre mitgeres. Rehabilita-
ció de planta baixa, ampliació de plan-
tes 1a i 2a i badalot d’escala.
Ramon Sanleandro Asensio Acàcies, 59 Construcció de 2 habitatges unifami-
liars entre mitgeres.
Burberry Spain, SA Lima, 23-29 Pròrroga de la 4a ampliació de la fàbrica
Burberry Spain, SA. Construcció d’1
sala d’actes multifuncional en planta 3a.
Immobiliària Colonial, SA Lima, 1 Pròrroga per a la construcció dels edi-
ficis corresponents a l’illa I-12 del
conjunt residencial La Maquinista. Els
edificis es componen de 2 plantes so-
terrànies destinades a aparcament,
planta baixa amb locals comercials i
habitatges i 7 plantes pis d’habitatges
amb desdoblaments puntuals de la
darrera planta en golfa superior.
LS Proyectos, SL Mercadal, 16-18 Rehabilitació i ampliació d’edificació
plurifamiliar.
Ricard Rodes Riau Puerto Príncipe, 16 Edifici de 4 habitatges entre mitgeres.
Edira, SA Cuzco, 30 Construcció de 2 plantes entresolat de
155,59 m2 cada una.
Institut Català del Sòl Chafarinas, 8-16 B / La Fosca, 9 Construcció edifici d’habitatges de pro-
tecció oficial per al reallotjament dels
afectats per la remodelació proposada
per la Modificació del PGM en el sector
Trinitat Nova, compost de planta soter-
rània per a aparcament, planta baixa
per a 3 nuclis d’escales, 6 locals co-
mercials i 5 habitatges i 5 plantes pis
per a 11 habitatges cada una.
Servei Català de la Salut Travessera de Dalt, 79 / Construcció edifici de nova planta des-
Larrard, 1-3 / Mare de Déu tinat a Centre d’Atenció Primària, com-
de la Salut, 28 post de planta soterrània, planta baixa
i 6 plantes pis en el front a la Traves-
sera de Dalt i de 2 plantes soterrànies,
planta baixa i 3 plantes pis en el front
del carrer de la Mare de Déu de la Salut.
Servei Català de la Salut Av. Mare de Déu de Montser- Reforma i ampliació per al condiciona-
rat, 16-18 / Sardenya, 561 ment parcial d’edifici existent per a des-
tinar-lo a Centre d’Atenció Primària.
Servei Català de la Salut Ramon Turró, 337-339 Construcció edifici destinat a Centre
d’Atenció Primària.
Peromoinver, SA Pons i Gallarza, 33-35 Construcció edifici plurifamiliar com-
post de 4 plantes soterrànies amb 220
places d’aparcament, planta baixa per
a 3 locals comercials i 1 habitatge de 2
plantes superiors amb 10 habitatges.
Complex Esportiu Les Corts, SL Marquès de Sentme- Legalització modificacions, resultant
nat, 13 interior una edificació soterrada composta de
4 plantes soterrànies per a destinar-
les a complex esportiu amb aparca-
ment de 294 places.
Comunitat de Propietaris carrer Elisenda Pinós, 1 / Pons i Legalització reformes per a la cons-
Elisenda Pinós, 1 Serra, 2-4 / Monestir, 14-20 trucció de 4 habitatges en filera com-
postos de planta soterrània, planta
baixa, 2 plantes pis i planta coberta.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 113
Patronat Municipal de l’Habitatge Marquès de Campo Sagrado, 31 2a fase de l’actuació en les finques del
carrer del Marquès de Campo Sagra-
do, 31-33 i 35 corresponent a la cons-
trucció edifici en els núms. 31 i 33 com-
post de planta baixa i 6 plantes pis
destinat a 24 habitatges per a gent
gran, d’interès públic i social i 1 local en
planta baixa destinat a serveis socials.
S’inclouen modificacions puntuals en la
distribució de l’edifici del núm. 35.
Regesa Pere IV, 356 / Fluvià 2a fase construcció edifici d’habitatges
de protecció oficial per al reallotjament
d’afectats de la UA8 del PERI Diago-
nal Poblenou, fase 1a, cos correspo-
nent als carrers de Fluvià i de Pere IV.
L’edificació es compon d’1 planta so-
terrània per a aparcament, planta bai-
xa per a 5 locals comercials (un dels
quals s’amplia amb entresolat) i 5 ha-
bitatges que s’amplien cada un en
l’entresolat corresponent, i 5 plantes
pis per a 55 habitatges.
Travil-98, SL Pg. de Colom, 12 Rehabilitació i canvi d’ús a hotel de
l’edifici existent compost de planta bai-
xa, entresolat, 4 plantes pis i coberta,
que s’amplia per a recollir les instal-
lacions necessàries.
Futbol Club Barcelona Arístides Maillol, 6-18 Ampliació de l’aforament de l’Estadi
del FC Barcelona pel qual es remo-
dela la part superior afegint 4 grades a
tot el perímetre, amb augment estimat
de 3.440 espectadors.
Serunit 2000, SL Cobalt, 10-14 / Estany, 1-11, / Construcció conjunt format per 2 edificis
Pl. del Nord, 4 industrials. L’edifici 1 compost de plan-
ta baixa i 2 plantes pis i l’edifici 2 com-
post per planta soterrània, planta bai-
xa i 4 plantes pis, per situar en total 10
locals industrials sobre rasant i 1 apar-
cament privat en recinte sota rasant
amb capacitat per 97 places.
Activos Inmobiliarios Pg. de Gràcia, 103 Construcció de 9 edificis amb mante-
Caja de Madrid, SA niment de la façana principal existent
compost d’1 planta soterrània, planta
baixa i altell complementari amb ús
comercial (1 local) i 7 plantes pis per a
oficines.
Prohorta, SA Espronceda, 99-101 Construcció edifici plurifamiliar entre
mitgeres que consta d’1 planta soter-
rània, planta baixa amb entresolat i 5
plantes per a 13 places d’aparcament,
3 locals comercials i 15 habitatges,
respectivament.
Once Gran Via de les Corts Cata- Edifici per a serveis socials i adminis-
lanes, 394-400 tratius de la Once compost de 3 plan-
tes soterrànies (2 destinades a apar-
cament i 1 a equipament esportiu i cul-
tural), planta baixa amb entresolat
complementari i 6 plantes pis per a
equipament cultural, centre de recur-
sos educatius, residència i serveis ad-
ministratius.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-2002114
Naves del Pla, SA Sants, 276-280 / Portbou, 1-9 Construcció edifici plurifamiliar en can-
tonada compost de 2 plantes soter-
rànies, planta baixa amb entresolat, 5
plantes pis i coberta, per a 28 habitat-
ges, 1 local comercial i 36 places d’a-
parcament.
Parc Sud Eixample, SL Ausiàs Marc, 35 Rehabilitació de façanes i remunta de
la planta 5a de l’edifici existent per a
ús de despatx professional de caràc-
ter privat.
Sumana Llacuna, 156-166 / Gran Via 1a fase moviment de terres, pantalles
de les Corts Catalanes, 890-894 / atirantades amb apuntalaments i fona-
Perú, 39-49 ments d’edifici per a ús terciari com-
post de 3 plantes soterrànies, planta
baixa i 12 plantes.
Construcciones Pulido, SA Manso, 39 Edifici plurifamiliar de nova planta
compost de 2 plantes soterrànies per
a 20 places d’aparcament, planta bai-
xa amb entresolat complementari per
a 2 locals comercials, 5 plantes pis
amb una 6a reculada per a 18 habitat-
ges i planta coberta.
Donca, SA Pg. Gràcia, 129 / Sèneca, 1 / Reforma d’edifici existent per a la re-
Riera de St. Miquel, 22-24 distribució interior, reforma de façanes
i adequació de les mesures contra in-
cendis. L’edifici es destina a 15 ofici-
nes, 3 locals comercials (a més dels 2
ocupats i no inclosos en el projecte) i
8 trasters.
Subhastes
L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, orga-
nisme autònom de l’Ajuntament de Barcelona convo-
ca la subhasta següent:
(Exp. núm. 1800/01)
Objecte
L’adjudicació de l’autorització d’ús dels llocs de
venda relacionats en l’annex adjunt dels mercats mu-
nicipals de Barcelona.
Tipus
Segons annex adjunt.
Duració
La duració de l’autorització estarà condicionada al
beneplàcit de l’Ajuntament i estarà subjecta a llicèn-
cia municipal que podrà ser retirada en qualsevol mo-
ment, amb els tràmits legals previs adients i paga-
ment de les indemnitzacions si escau.
Els llocs de venda s’adjudicaran per un termini de
vint-i-cinc anys, a partir de la data de l’adjudicació, i la
seva vigència es podrà prorrogar, previ acord de les
parts, per períodes d’igual duració.
Procediment
Obert. Subhasta.
Tramitació
Urgent.
Fiança provisional
2% de l’import base de la licitació.
Forma de pagament
D’acord amb el que especifica el plec de clàusules
administratives particulars.
Condicions tècniques i econòmiques
D’acord amb el que especifica al plec de clàusules
administratives particulars.
Documents d’interès per als licitadors
Els licitadors hauran de presentar la documentació
exigida en el plec de clàusules administratives parti-
culars, que és a disposició dels interessats a l’Institut
Municipal de Mercats, avinguda Icària, núm. 145-147,
4a planta, de Barcelona.
Model de proposició econòmica
De conformitat amb el que estableix el plec de
clàusules administratives particulars.
Termini de presentació de les proposicions
Serà de vuit dies naturals des de l’endemà de la
publicació d’aquest anunci al BOP i s’acabarà a les
14 hores del darrer dia hàbil.
Es fa constar que si l’últim dia del termini escau en
dissabte o dia festiu a la ciutat de Barcelona, la pre-
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 115
sentació de proposicions es prorrogarà fins al primer
dia hàbil següent.
Obertura de les proposicions econòmiques
La durà a terme la mesa de contractació a la seu
de l’Institut Municipal de Mercats, (avinguda Icària,
núm. 145-147, 4a planta, de Barcelona) el dia i hora
assenyalats, mitjançant comunicació expressa a tots
els licitadors.
Annex
Mercat Núm. Llocs m2 Denominació Preu licitació Garantia
Ciutat Meridiana 7-8 15,29 Llegums i ce- 1.146.750 pta 22.935 pta
(numeració reals-Colonials (6.892,11 € ) (137,84 € )
antiga 48-49) Adjudicació a termini per
25 anys prorrogables.
El preu inclou la reper-
cussió del cost de les
obres de remodelació.
Sant Gervasi 15-16 6,68 Aviram i caça-Ous 2.400.000 pta 48.000 pta
(numeració (14.424,29 € ) (288,48 € )
antiga 68-69) Adjudicació a termini per
25 anys prorrogables.
El preu inclou la reper-
cussió del cost de les
obres de remodelació.
Sant Gervasi 31-32 7,03 Cansaladeria-Xar- 2.400.000 pta 48.000 pta
(numeració cuteria i embotits (14.424,29 € ) (288,48 € )
antiga 60-49) Adjudicació a termini per
25 anys prorrogables.
El preu inclou la reper-
cussió del cost de les
obres de remodelació.
Concursos
L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, orga-
nisme autònom de l’Ajuntament de Barcelona convo-
ca el concurs següent:
(Exp. núm. 1757/01)
Objecte
L’adjudicació de l’autorització d’ús del lloc de ven-
da d’autoservei del Mercat Municipal de Trinitat.
Tipus
Segons annex adjunt.
Duració
La duració de l’autorització estarà subjecta a llicèn-
cia municipal que podrà ser retirada en qualsevol mo-
ment, previs els tràmits legals adients i pagament de
les indemnitzacions si escau.
L’autorització d’ús del lloc de venda núm. 34 del
mercat municipal de Trinitat s’adjudicarà per un termi-
ni màxim de 20 anys, o el que proposi l’adjudicatari, si
fos menor.
Procediment
Obert. Concurs.
Tramitació
Ordinària.
Fiança provisional
2% de l’import base de la licitació.
Forma de pagament
D’acord amb el que especifica el plec de clàusules
administratives i tècniques particulars.
Condicions tècniques i econòmiques
D’acord amb el que especifica al plec de clàusules
administratives i tècniques particulars.
Documents d’interès per als licitadors
Els licitadors hauran de presentar la documentació
exigida en el plec de clàusules administratives parti-
culars, que és a disposició dels interessats a l’Institut
Municipal de Mercats, avinguda Icària, núm. 145-147,
4a planta, de Barcelona.
Vigència de les proposicions
Els licitadors estan obligats a mantenir la seva ofer-
ta durant tres mesos, comptats des de la data d’ober-
tura de les proposicions.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi-
catari.
Barcelona, 20 de desembre de 2001. La gerent de
L’IMMB, Lourdes Altés i Juan.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-2002116
Model de proposició econòmica
De conformitat amb el que estableix el plec de
clàusules administratives i tècniques particulars.
Termini de presentació de les proposicions
Serà de 15 dies naturals des de l’endemà de la pu-
blicació d’aquest anunci al BOP i s’acabarà a les 14
hores del darrer dia hàbil.
Es fa constar que si l’últim dia del termini escau en
dissabte o dia festiu a la ciutat de Barcelona, la pre-
sentació de proposicions es prorrogarà fins al primer
dia hàbil següent.
Obertura de les proposicions econòmiques
La durà a terme la mesa de contractació a la seu
Annex
Mercat Núm. Lloc m2 Activitat de venda Durada màxima Garantia
adjudicació Preu de sortida provisional
Trinitat 34 610 Colonials, adrogueria, queviu- 20 anys 77.000.000 pta 1.540.000 pta
res, articles de neteja, no ali- (462.779, 32 € ) (9.255,58 € )
mentaris i serveis, llegums i ce-
reals, conserves, xarcuteria i em-
botits, congelats i despatx de pa.
En règim de venda d’autoservei.
Els productes destinats a la ven-
da han d’estar degudament en-
vasats, retolats i sense detallar.
En el cas concret de la denomi-
nació de llegums icereals, s’ex-
clourà la venda de patates i al-
tres tubercles frescos.
Notificacions
En compliment del que disposa l’article 59.4 de la
Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
Administracions públiques i del procediment adminis-
tratiu comú, i en relació amb l’expedient núm. 171/00
instruït pel Departament Juridicoadministratiu de l’Ins-
titut Municipal de Mercats de Barcelona sobre les pa-
rades núms. 10-12 del mercat de Llibertat, es notifica
als hereus de la titular, Sra. Dolores Olius i Pico que,
en data 23 de novembre de 2001, el president de
l’IMMB ha disposat:
“Denegar la sol·licitud d’un nou termini per comuni-
car a l’Ajuntament els hereus de la Sra. Dolores Olius i
Pico, titular de les autoritzacions d’ús dels llocs de ven-
da núms. 10-12 del mercat de la Llibertat, atès el pro-
cediment establert a l’article 32 de les Ordenances mu-
nicipals de mercats, i atès que no s’han acreditat de
forma fefaent els impediments per procedir a l’accepta-
ció de l’herència, declarar caducades les autoritza-
cions esmentades, d’acord amb allò que estableixen
els articles 32 i 42.d) de l’Ordenança municipal de mer-
cats, la titular de les quals va morir sense que hagi es-
tat instada per cap persona la successió en les esmen-
tades titularitats, dins dels terminis previstos legalment,
vacants els esmentats llocs de venda; en el termini de
deu dies les parades hauran d’estar a disposició de
l’Administració, lliures, vàcues i expedites; dins els vuit
dies següents a l’expiració del termini esmentat, i en
cas de no haver-se procedit al desallotjament, asse-
nyalar el cinquè dia hàbil a les 9 hores per a la pràctica
de la diligència de llançament. Designar el director del
mercat de la Llibertat i l’auxiliar de zona perquè, junts o
separats, efectuïn l’expressada diligència amb absolu-
ta indemnitat per a l’erari municipal, assistits del perso-
nal auxiliar de la Policia Municipal que estimin neces-
sari i amb la facultat de reclamar directament l’auxili de
la força pública si així calgués per a l’exacte compli-
ment de la comesa que els ha estat assignada.”
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs
d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes,
comptat des de l’endemà de la present notificació.
L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcorre
un mes de la seva interposició sense que se’n notifi-
qui la resolució. Contra la desestimació tàcita del re-
curs d’alçada, es pot interposar recurs contenciós ad-
ministratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu
de Barcelona o del que correspongui al seu domicili,
en el termini de sis mesos a comptar de la data en
què es produeix l’acte pressumpte. També es pot uti-
litzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient.
Barcelona, 12 de desembre de 2001. El secretari
general. Francesc Lliset i Borrell.
de l’Institut Municipal de Mercats, (avinguda Icària,
núm. 145-147, 4a planta, de Barcelona) el dia i hora
assenyalats, mitjançant comunicació expressa a tots
els licitadors.
Vigència de les proposicions
Els licitadors estan obligats a mantenir la seva ofer-
ta durant tres mesos, comptats des de la data d’ober-
tura de les proposicions.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi-
catari.
Barcelona, 19 de desembre de 2001. La gerent de
l’IMMB, Lourdes Altés i Juan.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 117
Altres anuncis
SECTOR DE MANTENIMENT I SERVEIS
L’Alcaldia, en data 3 de desembre de 2001, ha
aprovat les bases dels premis internacionals Barcelo-
na d’Innovació Urbana:
PREMIS INTERNACIONALS BARCELONA D’INNO-
VACIÓ URBANA
Bases dels Premis
Context
Els Premis Internacionals Barcelona d’Innovació Ur-
bana són fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de
Barcelona i la Royal Awards Foundation. La ciutat de
Barcelona és membre fundador d’aquesta fundació, la
qual compta amb el suport de l’Agència Europea del
Medi Ambient, i l’objectiu principal de la qual és reco-
nèixer i promoure bones pràctiques de cara al desen-
volupament sostenible mitjançant la promoció de pre-
mis a la sostenibilitat (Royal Awards for Sustainability).
Els Premis Internacionals Barcelona d’Innovació
Urbana formen part dels Royal Awards for Sustainabi-
lity i se centraran en la innovació urbana encaminada
cap a la sostenibilitat.
Tema
En el món cada cop més urbanitzat en què vivim,
les ciutats es converteixen en llocs clau per a avançar
cap a un desenvolupament més sostenible que inclo-
gui els vectors mediambientals, econòmics i socials.
Las ciutats, que, d’una banda, generen molts dels
grans problemes mediambientals del planeta, són
també llocs amb un enorme potencial per a la innova-
ció i per avançar cap a la sostenibilitat, ja que con-
centren població i activitats econòmiques i la seva
alta densitat facilita la promoció de polítiques de
transport públic, de reciclatge i reutilització de mate-
rials, de consum responsable, etc.
Els Premis Internacionals Barcelona d’Innovació
Urbana neixen en aquest context partint de la base
que les ciutats, en els seus projectes i realitzacions
urbanes, poden incorporar criteris d’innovació per a la
sostenibilitat. La integració de la innovació en les va-
riables urbanes en clau de sostenibilitat inclou els con-
ceptes següents: la promoció de la qualitat de l’espai
públic, la integració del patrimoni construït de la ciutat
en els nous projectes urbanístics, la inclusió dels vec-
tors mediambientals (eficiència en la utilització dels re-
cursos, reducció dels impactes mediambientals), el fo-
ment de la participació ciutadana en la presa de
decisions i la promoció de l’educació mediambiental.
Els criteris generals per a la valoració de les pro-
postes seran els següents:
– criteris d’innovació
– criteris de sostenibilitat
– criteris de participació.
Donat que la innovació urbana es pot analitzar des
de diferents perspectives i en diferents àmbits temà-
tics, els Premis Internacionals Barcelona d’Innovació
Urbana s’organitzaran en edicions biennals i temàti-
ques, cada una de les quals tindrà les seves bases,
en què es concretaran les seves especificitats.
La primera edició dels Premis se celebrarà al mes
de juny de l’any 2002 i el seu tema específic serà la
innovació urbana en la gestió de residus.
Òrgans decisoris dels Premis
Consell Assessor. Agrupa diferents col·lectius lo-
cals i europeus vinculats a temes d’innovació en l’àm-
bit urbà. La seva funció és buscar sinergies amb la
finalitat d’organitzar i coordinar els Premis Internacio-
nals Barcelona d’Innovació Urbana. L’entitat que el
promou és l’Ajuntament de Barcelona.
Jurat. Escollit i aprovat pel Consell Assessor. Hau-
rà de ser interdisciplinar i geogràficament equilibrat.
La seva funció és avaluar i valorar les propostes can-
didates al premi específic convocat, en el marc esta-
blert pels criteris de valoració de les bases dels Pre-
mis.
Convocatòria
L’Ajuntament de Barcelona i la Royal Awards Foun-
dation convoquen els Premis Internacionals Barcelo-
na d’Innovació Urbana (Royal Awards Barcelona for
Urban Innovation). L’Ajuntament de Barcelona lliurarà
els Premis a la ciutat de Barcelona.
Cada edició biennal i temàtica dels Premis tindrà
una convocatòria i unes bases específiques.
Primera edició dels Premis Internacionals Barce-
lona d’Innovació Urbana
Innovació urbana en la gestió de residus
Aquest document constitueix la base de la primera
edició dels Premis Internacionals Barcelona d’Innova-
ció Urbana, que tenen per tema la innovació urbana
en la gestió de residus.
La gestió de residus és un dels quatre àmbits te-
màtics en què se centra el sisè programa d’acció en
matèria de medi ambient de la Comissió Europea,
Medi ambient 2010: el futur és a les nostres mans,
que té com a finalitat definir las prioritats i objectius
de la política mediambiental de la Comunitat Europea
des del 2001 fins al 2010 i detallar les mesures que
cal adoptar per contribuir a l’aplicació de l’estratègia
de la Unió Europea envers el desenvolupament sos-
tenible.
L’augment de la producció de residus a les grans
ciutats ha assolit unes xifres tan elevades que la re-
cerca d’estratègies innovadores en la gestió de resi-
dus urbans es fa imprescindible. La Comunitat Euro-
pea genera cada any pràcticament 2.000 milions de
tones de residus, dels quals més de quaranta milions
de tones estan classificats com a perillosos. En els
últims sis anys, la quantitat de residus generats ha
augmentat un 10% cada any.
Les tecnologies innovadores, les necessitats espe-
cífiques dels col·lectius i el comportament cívic dels
ciutadans han de convergir per aconseguir ciutats sa-
ludables, amb una bona qualitat de vida i, sobretot,
respectuoses amb el medi ambient.
Bases
Convocatòria
L’Ajuntament de Barcelona i la Fundació dels Pre-
mis Reials (Royal Awards Foundation) convoquen la
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-2002118
primera edició dels Premis Internacionals Barcelona
d’Innovació Urbana, els quals tenen per tema la Inno-
vació urbana en la gestió de residus i s’atorgaran al
mes de juny de l’any 2002.
Objecte
Es premiaran aquelles execucions, intervencions o
projectes d’àmbit urbà, en estat avançat de realitza-
ció, que hagin dut a terme persones físiques o jurídi-
ques tant d’iniciativa pública com privada, que es
desenvolupin en l’àmbit de la gestió de residus muni-
cipals (1), que hagin tingut lloc en ciutats europees
durant els anys 2000 i/o 2001(2) i que resultin innova-
dors segons els criteris de valoració d’aquest premi.
(1) Tal i com estan definits a l’Article 2 de la Directiva 99/31/CE
del Consell, de 26 de abril de 1999, relativa a l’abocament
de residus.
(2) S’ha considerat que aquest període de temps és adequat
donat el canvi en el marc normatiu europeu de residus que
han suposat: la Directiva 99/31/CE del Consell (relativa a
l’abocament de residus) i la Directiva 94/62/CE del Parla-
ment Europeu i del Consell (relativa als envasos i als seus
residus).
Condicions per a la participació
Es podran presentar al Premi Internacional Barce-
lona d’Innovació Urbana aquelles persones físiques o
jurídiques, tant d’iniciativa pública com privada, que
hagin encarregat, promogut o realitzat el projecte,
gestió i/o intervenció urbanística.
La documentació presentada serà de consulta pú-
blica. Els participants eximeixen les institucions orga-
nitzadores de qualsevol responsabilitat derivada del
plagi o qualsevol transgressió de la legislació vigent
en què poguessin incórrer.
Les propostes presentades no podran haver estat
guardonades amb altres premis.
La participació en aquesta convocatòria suposa
l’acceptació de totes les condicions especificades en
aquestes bases.
Àmbit geogràfic
Tots aquells projectes que s’hagin dut a terme en
l’àmbit dels països europeus, entenent com a països
europeus els següents:
– Unió Europea: Suècia, Finlàndia, Irlanda, Regne
Unit, Països Baixos, Alemanya, Bèlgica, Luxem-
burg, Liechtenstein, Àustria, França, Itàlia, Grècia,
Portugal, Espanya.
– Països en vies d’entrar a la Unió Europea (PHARE):
Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txe-
ca, República Eslovaca, Hongria, Eslovènia, Ro-
mania, Bulgària, Turquia, Xipre, Malta.
– Associació de Comerç Lliure Europea (EFTA): Is-
làndia, Noruega, Suïssa.
Criteris de valoració
Per a premiar les propostes presentades es tindran
en compte criteris d’innovació, de sostenibilitat i de
participació. Un Jurat elegit pel Consell Assessor dels
Premis s’encarregarà d’escollir les propostes finalis-
tes i la guanyadora.
Es valoraran els aspectes següents dels projectes
presentats:
– la integració dels aspectes de qualitat ambiental
– la utilització de tecnologies per a la innovació
– el disseny urbà i la creativitat
– l’eficiència en la utilització dels recursos naturals i
les mesures per a la reducció dels impactes medi-
ambientals
– la participació ciutadana en el procés
– l’establiment d’acords formals de col·laboració i la
recerca de sinergies
– la utilització d’informació mediambiental en les ini-
ciatives per a l’educació i per a la presa de consci-
ència mediambiental
– la rellevància en el context local, nacional i euro-
peu.
Específicament en l’àmbit dels residus es valorarà:
– la promoció de les 3R (reciclatge, reutilització i re-
ducció de residus) per assolir els objectius que
s’indiquen en la normativa europea (3)
– les campanyes associades de sensibilització
– l’aplicació d’instruments per a la quantificació dels
impactes mediambientals, com l’anàlisi del cicle
de vida de processos i productes.
(3) Directiva 94/62/CE del Parlament Europeu i del Consell,
relativa als envasos i als seus residus.
Jurat
Les propostes seran valorades per un Jurat, del
qual seran membres cinc professionals de reconegut
prestigi internacional. S’haurà de buscar també l’equi-
libri en la representació d’institucions europees.
En el Jurat hi hauran de figurar els col·lectius de
professionals implicats en el planejament urbanístic,
el medi ambient i la innovació. En aquest cas, hi hau-
rà d’haver, com a mínim, una persona del Jurat que
desenvolupi la seva activitat específicament en el
camp de la gestió de residus municipals. S’assegura
així la interdisciplinarietat del Jurat i la seva capacitat
per a jutjar les propostes presentades.
El Consell Assessor dels Premis és l’òrgan encar-
regat de decidir quines persones formaran part del
Jurat. En el procés de selecció de propostes, el Con-
sell podrà assessorar el Jurat. S’haurà de designar
un portaveu del Jurat, que actuarà d’interlocutor amb
els organitzadors i amb el Consell Assessor.
Els membres del Jurat s’hauran de reunir com a
mínim en dues ocasions. En la primera reunió es de-
cidirà com valorar las propostes candidates i en la se-
gona s’escolliran els tres treballs finalistes.
Les reunions del Jurat seran a porta tancada. Les
decisions preses s’hauran de recollir en actes. El Ju-
rat prendrà decisions per votació, on serà necessària,
com a mínim, la presència de quatre membres. Els
efectes de la falta de resolució pel que fa als projec-
tes presentats seran desestimatoris. El Jurat podrà
fer concessions de mencions especials o ex aequo,
així com declarar desert el premi, si ho considera
convenient.
La decisió del Jurat es comunicarà als guanyadors
i als dos finalistes del Premi i es farà pública durant el
mes de juny del 2002. Els premiats no podran fer pú-
blica la informació sobre el resultat de la reunió del
Jurat fins la data de concessió oficial del premi.
La concessió del Premi es realitzarà mitjançant re-
solució d’Alcaldia, amb el veredicte o proposta prèvia
del Jurat.
NÚM. 2 a 20-I-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 119
Presentació de propostes
Els participants hauran de presentar la següent do-
cumentació, en un sobre tancat i amb el títol identi-
ficatiu de la intervenció:
– Escrit que sol·liciti la participació en la convocatò-
ria, firmat pel representant de la institució i/o pels
autors del projecte.
– Memòria explicativa del projecte, amb una des-
cripció de la iniciativa i els seus objectius.
– Formulari en què es relacionaran (màxim 2 pàgi-
nes DIN A4):
– qüestions tècniques: nom de la intervenció,
ciutat, àmbit regional i país, data d’inici i final
del projecte, fase actual del projecte, autors,
col·laboradors, direcció del projecte i promo-
tor, superfície i cost de la intervenció;
– aspectes més innovadors del projecte, relacio-
nats amb els criteris de valoració prèviament
descrits, posant relleu en: metodologies utilit-
zades, efectivitat del projecte, resultats obtin-
guts, recursos utilitzats, compliment de la le-
gislació i grau d’integració de visió estratègica.
– Documentació gràfica i fotogràfica: imatges o
imatges aèries del conjunt de la intervenció, foto-
grafies de l’estat del lloc.
– Altra documentació complementària que els partici-
pants creguin interessant per a la millor compren-
sió de la intervenció (màxim cinc pàgines DIN A4).
S’hauran de lliurar sis còpies de tota la documenta-
ció: una per a cada membre del Jurat i una altra per
als membres de l’organització a l’Ajuntament de Bar-
celona.
La documentació haurà de ser presentada en an-
glès i, complementàriament a les sis còpies en paper,
en suport digital abans de la data límit. Constarà com
a data de lliurament la registrada en ser rebuda a
l’Ajuntament.
Premis
Els Premis seran els següents:
– Per al Primer Premi, l’estatueta de la Royal
Awards Foundation i un diploma acreditatiu.
– Per als finalistes, un diploma acreditatiu.
– Tots els participants rebran un certificat de partici-
pació.
Les entitats organitzadores es comprometen a fer
la màxima difusió del treball premiat i dels treballs fi-
nalistes, com també a estudiar la possibilitat de fer
una exposició i una publicació.
Lloc i terminis de presentació
El període per a la presentació de propostes co-
mença el dia 1 de novembre de l’any 2001 i finalitza
el 25 de maig del 2002. Durant el mes de novembre
del 2001 es farà una conferència de premsa per
anunciar la primera edició dels Premis.
Tota la documentació per a la presentació de pro-
postes s’haurà d’enviar a:
Premis Internacionals Barcelona
Innovació Urbana en la gestió de residus
Registre del Sector de Manteniment i Serveis
C. del Torrent de l’Olla, núm. 218-200, 5a planta
080012 Barcelona
Cerimònia de lliurament
Als projectes finalistes, se’ls notificarà aquesta con-
dició per tal que participin en la cerimònia de lliura-
ment del premi i perquè portin amb ells material per a
una exposició que es farà simultàniament. Els gua-
nyadors potencials rebran prèviament informació so-
bre el format dels materials per a l’exposició.
El lliurament del premi es farà, previ anunci, cap a
mitjan mes de juny al Saló de Cent de l’Ajuntament
de Barcelona.
Miscel·lània
La jurisdicció competent per a resoldre qualsevol
controvèrsia que pogués sorgir d’aquesta convocatò-
ria, una vegada esgotada la via administrativa, és l’or-
dre jurisdiccional contenciós administratiu, amb ex-
pressa submissió als tribunals de Barcelona.
Els organitzadors analitzaran i aclariran altres qües-
tions no especificades en aquestes bases.
Tots els documents interessants relacionats amb
els Premis estan disponibles a les pàgines web se-
güents:
– http://www.innovationbcn.net
– http://www.royalawards.org
Desembre de 2001. El secretari delegat, Francesc
Cornet i Ciurana.
* * *
INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME
Mitjançant resolució del President de l’Institut Muni-
cipal d’Urbanisme de data 17 de desembre de 2001:
“Desestimar l’al·legació presentada, en temps i for-
ma, per la Sociedad General de Aguas de Barcelona,
SA, en el tràmit d’informació pública del projecte de
reordenació de la superfície de la ronda del Mig, en-
tre els carrers de Capmany i de Constitució, pels mo-
tius exposats en l’informe de Gerència de l’Institut
Municipal d’Urbanisme, de data 13 de desembre de
2001, que s’adjunta i es dóna per reproduït i, en con-
seqüència; aprovar definitivament l’esmentat projecte
i publicar la present resolució en el Butlletí Oficial de
la Província de Barcelona (BOP), el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya, el tauler d’anuncis de
l’Ajuntament de Barcelona i en la Gaseta Municipal,
en compliment del que disposa l’article 38.2 del De-
cret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Re-
glament d’obres, activitats i serveis dels ens locals i
notificar-la als interessats”.
Contra aquest acord, que exhaureix la via adminis-
trativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposi-
ció davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un
mes comptat a partir del dia següent al de la publica-
ció de la present resolució, o es pot interposar recurs
contenciós administratiu davant la Sala del Conten-
ciós Administratiu, del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya, en el termini de dos mesos comptats
des de l’endemà de la present publicació.
Contra la resolució expressa del recurs potestatiu
de reposició es podrà interposar recurs contenciós
administratiu davant la Sala del Contenciós Adminis-
tratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
en el termini de dos mesos a comptar des del dia se-
güent a la seva publicació.
Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu
de reposició, que s’entendrà produïda un cop trans-
corregut un mes comptat des del dia següent al de la
seva interposició sense que s’hagi notificat resolució
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 2 a 20-I-2002120
PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ:
Barcelona, anual 9,02  (1.500 ptes.) GASETA MUNICIPAL
Número corrent 0,30  (50 ptes.) Pl. Sant Miquel, s/n
Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958
expressa, es pot interposar recurs contenciós admi-
nistratiu davant la Sala del Contenciós Administratiu,
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el
termini de sis mesos a comptar des del dia següent al
que s’hagi produït la desestimació tàcita.
No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre re-
curs que es consideri convenient.
Barcelona, 17 de desembre de 2001. La secretaria
delegada, M. Camino Suárez i García.
* * *
INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME
Exp. 01-OBO-318
El president de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en
data 5 de novembre de 2001, va adoptar la resolució
següent:
“Aprovar inicialment el Projecte de desconstrucció
de la Unitat d’actuació núm. 8 del PERI Diagonal
Poblenou (zones 1, 2 i 3).” (Exp. 01-OBO-318).
Sotmès a informació pública durant el termini de 30
dies naturals, no s’hi han presentat al·legacions des-
favorables ni s’han emès informes que facin palesa la
necessitat d’introduir cap rectificació en el projecte
aprovat inicialment, segons consta en la certificació
de la secretària delegada de l’Institut Municipal d’Ur-
banisme de data 17 de desembre de 2001.
En virtut de la previsió continguda en l’esmentada
resolució, queda aprovat definitivament el Projecte de
desconstrucció de la Unitat d’actuació núm. 8 del
PERI Diagonal Poblenou (zones 1, 2 i 3).
La qual cosa es publica per al públic coneixement i
als efectes d’immediata executivitat de conformitat
amb l’article 38.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny,
pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i
serveis dels ens locals.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs
contenciós administratiu davant del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos
a comptar des de l’endemà de la present publicació.
També es pot utilitzar altre recurs que es cregui
convenient.
Barcelona, 20 de desembre de 2001. El gerent de
l’IMU, Alfredo J. Juan i Andrés.
* * *
INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME
Exp. 01-OBO-318
El president de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en
data 5 de novembre de 2001, va adoptar la resolució
següent:
“Aprovar inicialment el Projecte de desconstrucció
de la Unitat d’actuació núm. 8 del PERI Diagonal
Poblenou (zones 4, 5 i 6).” (Exp. 01-OBO-318).
Sotmès a informació pública durant el termini de 30
dies naturals, no s’hi han presentat al·legacions des-
favorables ni s’han emès informes que facin palesa la
necessitat d’introduir cap rectificació en el projecte
aprovat inicialment, segons consta en la certificació
de la secretària delegada de l’Institut Municipal d’Ur-
banisme de data 17 de desembre de 2001.
En virtut de la previsió continguda en l’esmentada
resolució, queda aprovat definitivament el Projecte de
desconstrucció de la Unitat d’actuació núm. 8 del
PERI Diagonal Poblenou (zones 4, 5 i 6).
La qual cosa es publica per al públic coneixement i
als efectes d’immediata executivitat de conformitat
amb l’article 38.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny,
pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i
serveis dels ens locals.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs
contenciós administratiu davant del Tribunal Supe-
rior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos
mesos a comptar des de l’endemà de la present pu-
blicació.
També es pot utilitzar altre recurs que es cregui
convenient.
Barcelona, 20 de desembre de 2001. El gerent de
l’IMU, Alfredo J. Juan i Andrés.