MUNICIPAL
t
é es po
amb
T ultar a
ons
c rnet
te t
SUMARI In ne
Intra
Consell Municipal Districte 7. Horta-Guinardó. Acords
Acta sessió 15-II-2002 ..................................... 666 sessió 10-IV-2002 ........................................ 707
Acords sessió 22-III-2002 ................................ 694
Junta de Portaveus
Acords sessió 19-III-2002 ................................ 708
Disposicions generals
Decrets de l’Alcaldia Personal
Modificacions de crèdit .................................... 699 Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-
Cartipàs tòria de 4 concursos per a la provisió de
Renovació parcial dels membres del Consell 4 llocs de treball, més vacants .................... 709
Tributari ........................................................ 705 Assessor/a tècnic/a d’Afers Socials ................. 710
Designació comissari general de l’Any del Dis- Cap de grup dels tècnics mitjans sanitaris del
seny 2003 .................................................... 705 SPEIS, més vacants .................................... 711
Designació membres de la Junta Rectora de Suport a la gestió de sector, adscrit/a al Sec-
l’Institut Municipal de Persones amb Dismi- tor de Manteniment i Serveis ....................... 712
nució de Barcelona ...................................... 705 Cap del Servei Central de Recepció, Missat-
geria, Telefonia i de Neteja .......................... 712
Consells Municipals de Districte Anuncis
Districte 6. Gràcia. Acords Llicències d’obres. Març 2002 ......................... 714
sessió 12-III-2002 ........................................ 706 Altres anuncis .................................................. 719
Internet: http://www.bcn.es Núm. 13 / Any LXXXIX 30 d’abril de 2002
Intranet: http://www.ajuntament.bcn
6 a66 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 15 de febrer de responsabilitats i dificultat tècnica atribuïts als dife-
2002 i aprovada el dia 22 de març de 2002 rents llocs de treballs, a excepció dels corresponents
als llocs de tècnics d’assistència primària i dels
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat equips d’atenció a la infància i adolescència, que pas-
de Barcelona, el dia quinze de febrer de dos mil dos, saran a tenir un import de 137,03 euros mensuals, a
s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses- reserva del fons addicional previst per a la racionalit-
sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcal- zació del sistema retributiu.
de Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i 2. Decret de l’Alcaldia, d’11 de gener de 2002
les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier (S1/D/2002 5), que aplica, des de l’1 de gener de
Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, 2002, a les retribucions i indemnitzacions dels mem-
Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i bres de la Corporació l’increment genèric del 2%
Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. autoritzat per la Llei 23/2001, de Pressupostos Ge-
Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i nerals de l’Estat per a l’any 2002.
Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell 3. Decret de l’Alcaldia, de 21 de desembre de 2001
i Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i (S1/D/2001 5429), que constitueix la Comissió Inter-
Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina departamental per a la Igualtat de les Dones en les
Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Mora- Polítiques Municipals, en designa els membres, en
leda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio determina el règim de sessions, en crea la Comissió
de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Tècnica Intersectorial i en designa els membres.
Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i 4. Decret de l’Alcaldia, de 17 de gener de 2002
González, Lourdes Muñoz i Santamaria, Magdalena (S1/D/2002 58), que designa els Ims. Srs. Joan Puig-
Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M. dollers i Fargas, i Jaume Ciurana i Llevadot membres
Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim de la Junta de Govern de l’Institut Municipal d’Urba-
Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia nisme, en substitució de la Ima. Sra. Joana Ortega i
Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme Alemany i de l’Im. Sr. Josep Miró i Ardèvol.
Servitje i Mauri, Josep Gascón i Castillo, Santiago 5. Decret de l’Alcaldia, de 21 de gener de 2002
Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles (S1/D/2002 85), que designa vocals de la Comissió
Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Delegada del Museu Nacional d’Art de Catalunya, en
Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús representació de l’Ajuntament de Barcelona, l’Im. Sr.
Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Ferran Mascarell i Canalda, i el Sr. Jordi Martí i Grau.
Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari gene- 6. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2002
ral, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica. (S1/D/2002 114), que designa vocals del Consell Ge-
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata neral del Consorci del Centre Interuniversitari del Lle-
i Remolins. vant, en representació de l’Ajuntament de Barcelona,
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi- els Ims. Srs. Xavier Casas i Masjoan i Francesc
dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts. Narváez i Pazos.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce- 7. Decret de l’Alcaldia, de 12 de febrer de 2002
lebrada el 21 de desembre de 2001, l’esborrany de la (S1/D/2002 342), que designa membres de la Junta
qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto- de Direcció del Consorci del Besòs, en representa-
ri; i s’aprova. ció de l’Ajuntament de Barcelona, els Ims. Srs. Jor-
di Portabella i Calvete i Eugeni Forradellas i Bom-
bardó.
PART INFORMATIVA 8. Decret de l’Alcaldia, de 12 de febrer de 2002
(S1/D/2002 364), que ratifica el Conveni signat amb
a) Despatx d’ofici la Generalitat de Catalunya i l’Entitat Metropolitana
del Transport en matèria de transport públic i designa
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- l’Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos representant de
ganització municipal, es comuniquen les resolucions l’Ajuntament de Barcelona en el Consell de Ferrocar-
següents: rils de la Generalitat de Catalunya, i la Sra. Pilar So-
lans i Huguet representant de l’Ajuntament en la Co-
1. Decret de l’Alcaldia, d’11 de gener de 2002 missió d’anàlisi constituïda en l’esmentat conveni.
(S1/D/2002 6), que aplica, des de l’1 de gener de 2002, 9. Decret de l’Alcaldia, de 12 de febrer de 2002
a les retribucions del personal funcionari i laboral l’in- (S1/D/2002 348), que declara l’emergència de les ac-
crement genèric del 2% autoritzat per la Llei 23/2001, tuacions municipals derivades de l’esfondrament, el
de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2002, dia 30 de gener de 2002, de la finca núm. 42 del car-
conforme a les previsions establertes en els vigents rer d’Eduard Toda, declarada en estat de ruïna immi-
Acord de condicions de treball del personal funcionari nent, i ordena l’assignació pressupostària de 157.000
i Conveni col·lectiu de treball del personal laboral; euros a la partida 06.07.432.30.227.12 compte PGC
aprova les noves taules salarials; i incrementa en el 64508 del Pressupost de 2002 per atendre tals ne-
mencionat percentatge el complements específics de cessitats.
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 667
b) Mesures de Govern: vables, especialment, a Barcelona, el biogàs i l’ener-
gia solar, terreny aquest en el qual la nostra, amb les
1. Pla de millora energètica de Barcelona. actuacions que es pensen dur a terme, pot esdevenir
La presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i una de les principals ciutats pel que fa a l’aprofita-
Ecologia Urbana, Sra. Mayol, explica que aquest Pla, ment de l’energia solar.
prèviament presentat a la Comissió de Govern i a la Concreta que el Pla d’estalvi de reducció d’emis-
Comissió del Plenari que presideix, circumstància sions comprèn cinquanta-quatre programes que inci-
que li permet de sintetitzar la seva exposició, parteix deixen en el sector residencial, els edificis i instal·la-
d’una doble constatació: primera, que l’energia s’ha cions públiques, les xarxes de distribució, els serveis,
convertit en un recurs indispensable per al bon fun- el comerç, les oficines, els transports i els procedi-
cionament de la societat i en un dels pocs sectors tra- ments; i que s’hi valora l’impacte energètic del Pla
dicionals que, lluny de perdre pes amb el pas del metropolità de gestió de residus i del Pla director
temps, ha cobrat importància amb l’última revolució d’infraestructures del transport, donada la incidència
tecnològica; segona, que l’ús intensiu d’energia de que tenen en el camp energètic.
procedència fòssil és una de les principals causes del Tocant a les expectatives de resultats del Pla, esti-
deteriorament ambiental; conseqüentment, aquest bi- ma que pot reduir en un 17% la tendència al creixe-
nomi fa necessària una política que permeti garantir ment del consum energètic el 2010, amb un estalvi
el benestar i disminuir l’impacte ambiental negatiu. equivalent al consum d’una ciutat de 80.000 habi-
Fa avinent que, a nivell mundial, el 75% de l’ener- tants, de manera que la tendència d’increment del
gia es destina a mantenir la complexa organització de consum, que és del 31%, quedi per efectes de tal Pla
les ciutats i en aquestes circumstàncies les polítiques en el 25%; i que l’emissió de gasos amb efectes hi-
locals han de tenir un paper innovador destacat; que vernacle es reduirà en un 20% respecte de l’escenari
a Barcelona el consum energètic té, com arreu del tendencial previst, malgrat l’increment del consum
món, una tendència a l’increment i la demanda ener- energètic.
gètica correspon en un 37% al sector comercial i in- Comenta que el Pla presentat recull i aprofita expe-
dustrial, en un 33% al sector del transport i en el 30% riències desconegudes a casa nostra però que estan
al consum domèstic; que la nostra és una de les ciu- en funcionament en altres llocs del món, i aplica cri-
tats europees, de grandària similar, amb menor per- teris que properament es convertiran en directives
centatge d’emissió de diòxid de carbònic per càpita europees, especialment en matèria de cogeneració;
(3,14 tones) cosa que, a part de factors climàtics, es que es produeix en un context tecnològic canviant, en
deu a la poca implicació dels combustibles fòssils en el qual es poden produir en poc temps millores signifi-
la producció de l’energia elèctrica i al fet que és una catives, com ara la pila de combustible, i estimularà el
ciutat compacta amb molta població i activitat per uni- mercat i fa necessari arribar a acords amb l’Associa-
tat de territori i a l’extens ús del gas natural. Afegeix ció de Promotors d’Energia Renovables, perquè doni
que el Pla s’ha elaborat perquè, a pesar de els actua- ajuts per a la implantació de l’energia fotovoltaica.
cions d’estalvi energètic i de potenciació de les ener- Destaca, finalment, que el Pla presentat requereix
gies renovables desenvolupades per aquest Ajunta- consens i complicitat política, institucional i social i,
ment per garantir un millor funcionament de la xarxa, per això, s’ha produït prèviament un diàleg amb els
val la pena tenir una bona diagnosi, aprofundida per professionals, un diàleg polític i institucional amb
sectors, de la realitat i dissenyar una política a llarg l’Instituto para la Diversificación y Ahorro Energético
termini; i que d’aquesta diagnosi rigorosa i aprofundi- (IDAE) i amb l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) i
da es desprenen dos plans d’acció, l’un, presentat un diàleg amb el sector que s’aprofundirà en la fase
avui, per a l’estalvi d’energia i la reducció de les emis- d’informació pública que s’enceta, a partir d’ara, per a
sions i l’altre, per a la millora de les infraestructures i la presentació de suggeriments; i que amb el mateix
de la qualitat del servei elèctric, que el Sr. Cuervo objectiu en un altre punt de l’ordre del dia d’aquesta
està negociant amb les empreses elèctriques. sessió, es preveu la constitució del Consorci de
Informa que el Pla pretén aquests tres objectius: l’Agència Local de l’Energia que neix amb el suport i
estimular l’estalvi d’energia incidint sobre la tendència el lideratge d’aquest Ajuntament, i la implicació de
vigent en tot el món, a fi que el consum no es desbo- l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del
qui; reduir l’impacte ambiental del consum i de la Tractament de Residus, l’IDAE, l’ICAEN, la Universi-
transformació d’energia, és a dir, les emissions de tat de Barcelona i la Universitat Politècnica.
gasos amb efectes hivernacle; i garantir la qualitat del El Sr. Miró expressa la seva satisfacció per poder
subministrament energètic. Agrega que per aconse- valorar positivament la mesura de govern presentada
guir aquests tres objectius, el Pla preveu: la promoció amb un capteniment que el seu Grup, tot i ésser opo-
d’energies més eficients que permetin aconseguir un sició, prefereix al d’haver de criticar coses mal realit-
rendiment més alt amb un consum més baix (terreny zades, objectius utòpics i formes de procedir inade-
en el qual els propers deu anys es poden produir can- quades.
vis espectaculars); la promoció de bones pràctiques Considera que el Pla fa una diagnosi rigorosa i
en el consum domèstic, des de la substitució de bom- tècnicament inèdita, ja que des del punt de vista es-
betes fins a l’arquitectura bioclimàtica; l’aprofitament trictament tècnic l’Ajuntament fa una aportació nota-
de l’energia residual per produir energia com, per bilíssima; i que es tracta d’un document sòlid, que
exemple, amb l’aprofitament del calor residual de la combina, en dosis suficients, ambició i prudència i al
Planta de tractament de residus del Besòs per fer qual el seu Grup donarà suport i, per tant en reclama-
energia; l’apropament de la producció de l’energia al rà el compliment.
lloc de consum per reduir costos i evitar pèrdues en el Significa que en el Pla presentat hi ha, lògicament,
transport; la concentració de la producció, també per aspectes criticables, però quan un got és ple en el
raons d’eficiència; la promoció de les energies reno- 85% no és just, ni fins i tot intel·ligent, assenyalar el
6 a68 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
15% que manca; i anuncia que en la fase d’informa- lunya aquest percentatge puja fins al 75% i, conse-
ció pública el seu Grup pensa formular aportacions qüentment, les ciutats s’han convertit en l’indret on es
sobre l’ús de l’urbanisme en la millora energètica dels consumeixen més matèries primeres i més energia:
habitatges, sobre el transport i sobre l’habitatge de per tant, un pla que intenti aconseguir una reducció
baix impacte ambiental, al·legacions que, en tot cas, del consum en una gran ciutat com Barcelona repre-
no alteren la valoració que acaba de fer. senta un gran avenç, ja que és a les ciutats on es
Fa referència a les diferències de procediment a produeix, i es produirà encara més en el futur, la con-
què seran sotmeses dues mesures de govern ben centració de més despesa energètica supèrflua.
pròximes en el temps, el Pla de Portal del Coneixe- Subratlla que el document denota una gran preocu-
ment, presentat la darrera sessió, i el Pla de millora pació pel canvi climàtic, ja que posa l’accent en la re-
energètica, presentat avui, posant en relleu que men- ducció rellevant del diòxid de carboni i aquest enfoca-
tre la Sra. Mayol ha indicat que les al·legacions que ment, a pesar que s’havien de tenir present altres
es rebin a aquest darrer seran conegudes i contesta- factors com els metà i els òxids de nitrògen, està jus-
des, els responsables dels primer comunicaren que tificat perquè a Catalunya el 65% de l’energia consu-
les al·legacions que s’hi formulin no es donaran a co- mida s’ha produït a partir de combustibles fòssils que
nèixer a posteriori i no seran contestades específica- generen emissions de diòxid de carboni; tanmateix
ment, sinó a mesura que es tirin endavant els aspec- pensa que dintre de la contaminació atmosfèrica no
tes concrets que guardin relació amb cada al·legació. s’ha d’oblidar la causada per les irradiacions amb ra-
Creu que la Ciutat no entendrà que en un cas hi dioisòtops, generades per la producció d’energia nu-
hagi transparència absoluta i possibilitat de participa- clear.
ció i en l’altre, en canvi, es desconeguin les opinions Troba molt ben enfocada la part del Pla relativa a la
dels al·legants: per tant, demana a l’Alcaldia que ho- millora de l’eficiència energètica, donat que, a escala
mogeneïtzi els procediments per tal que també en el planetària, de cada 100 unitats d’energia que entren
cas del Pla del Portal del Coneixement les al·lega- en el sistema energètic, només 52 acaben traduint-se
cions puguin ésser conegudes i contestades en el ter- en consum; i entén que aquest esforç hauria d’estruc-
mini habitual. turar-se en dos eixos: l’un, l’ús racional de l’energia i
El Sr. Cornet manifesta que el paper de l’oposició l’altre, la descentralització de la generació d’energia
ha d’ésser constructiu i, alhora, responsable, i conse- per tal com el grau d’eficiència és més alt a mesura
qüentment ell ha de reconèixer que el Pla presentat que la grandària del productor d’energia és menor, i
és fruit d’un treball tècnic important que ha comportat conseqüentment l’aposta per la cogeneració, pel cicle
un estudi de base, el qual ha permès conèixer el ni- combinat i pel cicle de les minielèctriques, permet ob-
vell energètic de la Ciutat i prendre les mesures es- tenir una eficiència més alta en l’ús racional de l’ener-
caients, però ha de discrepar quant a l’assoliment gia i una disminució de la contaminació atmosfèrica.
dels objectius fixats, que són molt ambiciosos i rigoro- Afegeix que tot això, acompanyat d’altres elements
sos, tot assenyalant les necessitats de coherència i com el bioclimatisme i la domòtica, i de l’anunci d’un
coordinació amb el Pla energètic que està preparant nou pla energètic per al sector industrial pot convertir
la Generalitat amb el mateix horitzó temporal, de ma- Barcelona en una de les ciutats pioneres en l’ecologia
nera que si bé es compta amb un estudi tècnic que urbana.
constitueix una important base per a començar a tre- El Sr. Cuervo se suma a les lloances que s’han fet
ballar, encara estan per veure els principis polítics. a la qualitat del document presentat i puntualitza, pel
Insisteix en la conveniència que el Pla presentat si- que fa a l’emissió de diòxid de carboni i de metà a
gui sotmès a una fase d’informació pública amb àm- l’atmosfera, que l’adjudicació del procés de desgasifi-
plia participació no solament dels tècnics, sinó també cació de les distintes zones de l’abocador del Garraf
dels polítics i del teixit associatiu, per a optimitzar-ne fa compatible la continuació del funcionament d’a-
els resultats. questa instal·lació.
Respecte als objectius fixats en el Pla presentat, Subratlla que si bé segons el Reial Decret de 29 de
expressa la seva preocupació perquè la reducció de gener de 2002, que regula, d’acord amb una directiva
l’efecte hivernacle està molt lligada amb el tancament europea de 1999, l’eliminació de residus mitjançant
de l’abocador del Garraf i tanmateix no s’estan com- dipòsits abocadors, el 16 de juliol de 2006, a tot esti-
plint els terminis fixats en el Pla metropolità de gestió rar, els residus urbans no podran superar el 75% de
de residus per al seu tancament. la quantitat total aportada el 1995, aquí la implantació
Comparteix la conveniència d’estimular l’estalvi dels ecoparcs farà que les aportacions a l’abocador
energètic i de fer de Barcelona una ciutat capdavan- esmentat estiguin per dessota de tal percentatge,
tera en l’aprofitament de l’energia fotovoltaica, però fa igual com passarà amb els percentatges que la dis-
notar que la producció de 14 megawatts exigeix co- posició esmentada fixa per al 16 de juliol dels anys
brir amb plaques voltaiques una superfície equivalent 2009 i 2016.
a 70 illes de l’Eixample i que el 2010 Barcelona ne- Assegura, finalment, que la política de residus
cessitarà com a mínim uns 1.400 megawatts: conse- complirà tots els objectius fixats en el Pla de millora
qüentment, cal apostar també per altres procedi- energètica.
ments com fa el Govern de l’Estat en promoure La Sra. Mayol destaca la importància de l’afirmació
l’aprofitament de l’energia eòlica, en el qual el nostre que acaba de fer el Sr. Cuervo, donat que el Pla pre-
és un dels països capdavanters. sentat requereix la complicitat de l’Entitat Metropolita-
El Sr. Portabella valora positivament el document na dels Serveis Hidràulics i de Tractament de Resi-
presentat dient que s’hi fa una anàlisi de la situació i dus i l’acord amb els seus programes i amb el Pla
s’hi fixen unes estratègies de producció i consum de director d’infraestructures.
l’energia a la nostra Ciutat en un moment en què el Recull els suggeriments que s’han formulat en les
47% de la població mundial viu en ciutats i a Cata- intervencions dels Srs. Portabella, Cornet i Miró; i
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 669
precisa que l’aprofitament de l’energia eòlica s’ha El Sr. Alcalde respon que el debat dels informes no
tractat amb prudència, perquè a les ciutats resulta té pas la mateixa trascendència que el de les propos-
més complicat i per això s’ha d’estudiar amb cura; tes decisòries i, per tant, tota ampliació de la informa-
que si bé el govern municipal ha desestimat implantar ció s’ha de considerar benvinguda.
aquestes instal·lacions en el Parc de Collserola, no Del Primer Tinent d’Alcalde, sobre:
descarta poder-ho fer en altres indrets, més i quan 2. Les actuacions d’inversió en el sector de Ciutat
les millores tecnològiques en permeten el funciona- Vella.
ment amb poc vent; que l’energia fotovoltaica que es La Sra. Carreras-Moysi, en la seva condició de re-
pensa poder generar d’aquí a deu anys només exi- gidora del Districte de Ciutat Vella, comença dient
geix una superfície equivalent a quinze illes de l’Ei- que la regeneració urbana produïda en el Districte de
xample, i no pas de setanta com ha dit el Sr. Cornet, Ciutat Vella és una de les majors transformacions vis-
i, a més, es mirarà d’arribar a acords amb l’Associa- cudes per la Ciutat des de la restauració democràtica
ció Europea d’Indústries Fotovoltaiques per abaratir i posa de manifest una decidida aposta per la renova-
els costos. ció del centre històric de la Ciutat mitjançant uns pro-
Afirma que els objectius marcats en el Pla són am- cessos que combinen les actuacions urbanístiques,
biciosos i realistes i es procurarà assolir-los en pa- la renovació del parc d’habitatges, la creació d’infra-
ral·lel amb el Pla de la Generalitat, del qual per ara estructures públiques, la promoció econòmica i els
només es disposa d’un resum. programes de benestar social, i han permès una evo-
Concreta, per ajudar el Sr. Cornet a superar el seu lució positiva i paral·lela durant aquests anys en as-
escepticisme, que ja estan iniciats setze dels cin- pectes que són vitals per a la qualitat de vida en el
quanta-quatre programes previstos en el Pla avui pre- Districte.
sentat i estan també ja compromesos 9.338 milions Explica que mentre en la segona meitat de la dèca-
de pessetes dels 20.000 que l’Ajuntament ha d’apli- da dels anys 80 i en els anys 90 les accions sobre el
car en deu anys per a complir-lo, dades que demos- centre històric s’adreçaven a regenerar residencial-
tren la voluntat del govern municipal de complir-ne les ment i econòmicament un territori en franca decadèn-
previsions. cia, ara es tracta de completar el procés amb unes
Acaba expressant el seu reconeixement a les per- actuacions més de detall, de culminar les grans ac-
sones que han col·laborat en la redacció del Pla i tuacions, com la rambla del Raval i el Mercat de San-
agraint el suport polític que tal Pla ha rebut en aquest ta Caterina, i combinar-les amb altres, d’abast més
moment. petit, que giren entorn dos eixos: les inversions en
El Sr. Cornet observa que, avui per avui, per a millora de l’espai públic, i les inversions destinades a
produir una mitjana de 20 volts d’energia fotovoltaica incrementar els serveis a les persones.
cal una placa d’un metre quadrat i, conseqüentment, Concreta que actualment hi ha en marxa una sei-
les estimacions seves i de la Sra. Mayol deuen partir xantena d’actuacions repartides en els quatre grans
d’una diferent superfície de les illes de l’Eixample; barris que formen el Districte, les quals representen
que la recuperació de l’energia generada per metanit- el 80% de les previstes en el Programa d’actuació del
zació s’ha adjudicat quan l’abocador del Garraf ja ha- Districte: les actuacions de millora de l’espai públic,
via d’estar actualment clausurat en compliment del amb la urbanització i “peatonalització” de carrers, la
Pla metropolità de gestió de residus, aprovat amb el instal·lació de noves xarxes de serveis i recollida neu-
consens de tots els Grups polítics, el qual no s’ha màtica d’escombraries, la millora de l’enllumenat i del
complert. Afegeix que el Reial Decret esmentat pel mobiliari urbà i l’adequació de l’espai públic, entre les
Sr. Cuervo fixa una data límit màxima per a tots els quals destaca la continuació del passeig Marítim a la
abocadors que hi ha escampats arreu d’Espanya i Barceloneta; la construcció i rehabilitació d’equipa-
tanmateix ara s’ha invocat per a eludir els compromi- ments culturals, educatius, esportius i socials, com
sos en un camp en el qual aquesta ciutat hauria d’és- ara les actuacions fetes a la Biblioteca de la Barce-
ser capdavantera. loneta, al Poliesportiu Milà i Fontanals, les noves es-
El Sr. Cuervo puntualitza que s’està discutint el Pla coles bressol del Raval i del Casc Antic, l’ampliació
de millora energètica i l’emissió de diòxid de carboni de Centre Cívic de Sant Agustí, la remodelació del
a l’atmosfera com a conseqüència de la fermentació Centre Cívic de les Drassanes, la construcció de la
de productes biodegradables es corregeix mitjançant residència assistida del carrer de Ginebra o els apar-
l’extracció del gas i l’aprofitament del metà; que l’abo- taments tutelats dels carrers de Balboa i dels Pinzón,
cador controlat del Garraf té una pròrroga fins a l’any els projectats a l’entorn del Mercat de Santa Caterina,
2005 i, gràcies a les ajudes del Ministeri, de la Junta la remodelació d’aquest mercat i dels de la Boqueria i
de Residus i de l’Ajuntament, s’hi han introduït mesu- de la Barceloneta; les actuacions d’habitatge públic
res ambientals correctores de primer ordre. amb intervenció de diversos operadors com l’Incasol,
el Patronat Municipal de l’Habitatge, la Federació
d’Associacions de Veïns, les cooperatives veïnals i
c) Informes: Foment de Ciutat Vella, SA, en el desenvolupament
de projectes com els de l’obertura de l’avinguda de
El Sr. Ciurana significa que la pràctica de lliurar al Cambó i dels carrers de Sant Oleguer i de Valldon-
començament de la sessió uns documents que am- zella.
plien considerablement els repartits a la Junta de Por- Esmenta l’aposta que altres operadors públics i
taveus, dificulta els comentaris per part dels Grups de institucions estan fent en el procés de millora del Dis-
l’oposició: per tant, demana que els informes que es tricte amb actuacions com la instal·lació de la Univer-
distribueixen a la Junta esmentada siguin els mateixos sitat de Barcelona en el carrer de Montealegre, la
que després es repartiran en el Plenari, altrament es li- construcció, a càrrec del Ministeri d’Educació i Cultu-
mita la capacitat de debat dels Grups de l’oposició. ra, de la Biblioteca Provincial en l’antic Mercat del
6 a70 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
Born, l’ampliació de l’edifici Bonnemaison i la rehabili- sigui socialment justa; la desaforada política de fo-
tació de les Drassanes, a càrrec de la Diputació de ment de serveis de baixa qualificació laboral, com
Barcelona, i la construcció del Parc de Recerca Bio- bars i sales de festes, que culmina en desastroses
mèdica. concentracions de centres lúdics: en aquesta línia la
Acaba posant en relleu que la inversió en el Distric- regidora hauria hagut de parlar de la situació que es
te de Ciutat Vella durant el present mandat suma 103 dóna en el barri de la Ribera, on els veïns han de su-
milions d’euros. portar les molèsties constants d’unes activitats que
El Sr. Forn considera que, una vegada més, amb han crescut sense cap mena de mesura i han substi-
aquest informe s’ha posat de manifest la tàctica d’em- tuït un teixit risc i diversificat.
mascarament de la realitat que pràctica el govern mu- També troba a faltar a l’informe una referència a la
nicipal, perquè la regidora s’ha descuidat de parlar problemàtica generada per determinades actuacions,
d’alguns aspectes cabdals per al Districte de Ciutat com les que es fan en el barri de Santa Caterina, on
Vella. la inversió pública no ha comportat un increment de
Després d’advertir que el seu Grup valora molt po- la riquesa, ans al contrari en el període 1998-2001
sitivament els inversions que l’Ajuntament i les altres s’hi han tancat més d’un centenar de botigues.
Administracions estan portant a terme en tal Districte, Comenta, finalment, que en un any la població im-
especialment les actuacions primer de Promoció de migrada ha crescut un 2,6% passant oficialment del
Ciutat Vella, SA i després de Foment de Ciutat Vella, 6,1 al 7,5 per 100 del total, però en el Districte de Ciu-
SA, moltes de les quals han comptat amb el suport tat Vella aquest percentatge és del 21% i en determi-
del seu Grup a través dels seus representants en els nats barris supera el 30%, concentració que no facili-
Consell d’Administració en aquestes empreses, con- ta la integració ciutadana, ans provoca un fenomen
sidera que no es poden ignorar molts dels problemes de guetització de determinats barris: per tant, tot i ad-
que tenen els ciutadans del Districte i que cal reco- metre la dificultat d’evitar la concentració, per raons
nèixer que el gran esforç inversor no ha comportat, òbvies, dels emigrants acabats d’arribar en determi-
en molts casos, una millora en la qualitat de vida per nats barris, pregunta què fa el govern municipal per
als veïns, aspecte que és fonamental, perquè la in- reequilibrar la distribució de la població nouvinguda i
versió no és una finalitat en sí mateixa, sinó que ha evitar que es repeteixin experiències que no ajuden a
d’implicar una millora de les condicions de vida de la la cohesió social.
ciutadania, cosa que no sempre s’ha produït a Ciutat El Sr. Cornet reconeix l’esforç d’inversió que s’ha
Vella: per tant, la regidora ho havia d’esmentar com fet en el Districte de Ciutat Vella, però pensa que no
un dels grans reptes pendents. s’ha aconseguit revitalitzar els barris que el formen,
Per justificar aquesta opinió cita un estudi dels ín- perquè, a pesar de les importants millores urbanísti-
dex de desigualtat social en 38 barris de la Ciutat pu- ques, no s’han resolt les demandes dels veïns en
blicat a la revista Barcelona Societat, editada per els aspectes relatius al benestar social, perquè les
aquest Ajuntament, tot adduint que en els darrers actuacions s’executen sense atendre la planificació
cinc anys hi ha hagut una lleugera millora, perquè la aprovada o amb improvisacions: així tothom coneix
mitjana ha pujat un 1%, però la distància de desigual- la problemàtica, que, en no fer complir el Pla d’usos
tat entre el primer barri i el darrer ha crescut conside- prèviament aprovat, s’ha generat en la zona de Born
rablement i la diferència entre un i altre és ara de 73 i al barri de la Ribera, on a pesar de la urbanització
punts; que entre els disset barris que estan per des- del passeig, els veïns estan pitjor que abans, com
sota de la mitjana hi ha els quatre de Ciutat Vella: el ho palesen les pancartes existents i, per altra ban-
Parc, el Gòtic, el Raval i la Barceloneta; que les desi- da, en la recuperació d’un espai emblemàtic, com
gualtats socials tendeixen a reduir-se en els barris era el de la Bodega Bohèmia, tampoc les coses han
més benestants i augmenten, en canvi, de manera sortir com havien de sortir i s’havia negociat amb
preocupant en els barris que tenen pitjor situació; que l’oposició.
l’últim barri de l’índex i un dels que retrocedeix més Fa referència, també, a les reformes dels mercats,
és, precisament, el del Raval a pesar que, curiosa- qüestió que també ha resultat molt costosa, tot fent
ment, és un dels pocs llocs on s’ha avançat en l’exe- notar que, a vegades, la planificació de les inversions
cució del Pla de reforma interior, i la Barceloneta és el no acaba de quadrar entre elles, perquè cada àrea
segon barri per la cua de l’índex de desigualtats so- porta les coses pel seu costat i que, per arribar a so-
cials i tot això demostra que la política urbanística lucions, cal una integració dels mercats amb el barri,
municipal és absolutament epidèrmica i incapaç de amb els veïns, amb els seus comerços i amb el pla
millorar els aspectes socials i econòmics del veïnat d’usos, altrament, malgrat les inversions, es produi-
del barri, encara que els visitants i els turistes hi pu- ran conflictes.
guin trobar unes reformes magnífiques que, en molts Centra la seva atenció en el cas del mercat de
casos, no resolen els problemes dels ciutadans. Santa Caterina i subratlla que la remodelació d’a-
Opina que totes aquestes dades posen en evidèn- quest mercat, que havia de servir per a revitalitzar el
cia tres aspectes de la política municipal: la priorit- barri i donar-li comercialment més empenta, ha pro-
zació de les obres que els ciutadans poden apreciar vocat el tancament d’una seixantena –els veïns par-
ràpidament com a millores, en detriment dels serveis len d’un centenar– de comerços dels voltants i el barri
a les persones i altres actuacions de major incidència està quedant buit fins al punt que els veïns que hi res-
social i econòmica, com les polítiques de desenvolu- ten tenen por de sortir al carrer. Agrega que els edifi-
pament comunitari; la política de sòl i habitatge con- cis pendents d’enderrocament per causa de l’obertu-
cebuda com un element de finançament d’obres a in- ra de l’avinguda de Cambó són ocupats per bandes i
augurar en comptes d’anar dirigida a atorgar prioritat delinqüents que s’hi amaguen i els fan servir com a
a l’habitatge social o de promoció pública, opció que centres d’operacions i això ha incrementat considera-
pot ésser legítima i viable, però això no significa que blement la delinqüència en aquesta zona.
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 671
Diu, en conclusió, que si el govern municipal coor- però també amb tot un seguit d’oportunitats i reptes.
dinés els recursos de què disposa, les coses sortirien Agrega que, per altra banda, hi van a parar inicial-
millor i si, a més, escoltés els afectats, els veïns i els ment persones nouvingudes al país i actua després
Grups de l’oposició, aleshores tothom estaria d’acord, com a zona distribuïdora d’aquestes persones cap a
mentre que ara, a pesar de les importantíssimes in- altres indrets de l’Àrea metropolitana i de la resta del
versions que s’han fet, les coses no han sortit com país, funció aquesta que portaria a analitzar les con-
tothom desitjava i això té un nom: malbaratament de seqüències de l’aplicació de la Llei d’estrangeria,
recursos i mala gestió, i fa recomanable que els però s’abstindrà de fer-ho donat que hi ha comissions
Grups que governen la Ciutat passin un temps a constituïdes per a tractar aquesta temàtica.
l’oposició. Expressa la seva preocupació perquè es mantingui
El Sr. Maestro, davant les opinions expressades la cohesió social i la coherència en el Districte, sentit
pels Grups de l’oposició, vol precisar que en el pre- en el qual ja s’està treballant amb unes dificultats ben
sent mandat la política en el Districte de Ciutat Vella, evidents, perquè sempre que s’emprèn una obra, hi
bressol de la ciutat i cor polític de Catalunya, ha can- ha el risc de trobar restes arqueològiques que en
viat, perquè s’ha passat de les grans reformes estruc- condicionin el ritme d’execució.
turals i operacions d’esponjament, a actuacions de Creu, en resum, que cal valorar les inversions fetes
microcirurgia que tenen més en compte la voluntat a Ciutat Vella i reconèixer els reptes que comporten
del veïnat i aquesta és la manera de fer les coses, els nuclis històrics de totes les ciutats, també a Bar-
especialment en un moment en què el Districte està celona, i els canvis que s’han introduït en la qualitat
patint uns canvis socials i demogràfics ben evidents de vida del Districte i en el confort dels habitatges, els
per a tothom. Afegeix que darrera de les política d’in- ocupants dels quals no enyoren, ben segur, les con-
versions basada en les pedres, hi ha polítiques so- dicions del vell Barri Xino.
cials ben clares, com l’urbanisme de gènere; que les La Sra. Carreras-Moysi contesta les intervencions
inversions són òbviament opinables, però qui fa co- anteriors dient que per valorar els índexs esmentats
ses s’equivoca i només qui no en fa no s’equivoca pel Sr. Forn, el qual, per cert, devia portar ja prepara-
mai; que la política d’inversions que es fa a Ciutat Ve- da la seva intervenció perquè, a pesar d’haver-li arri-
lla pretén revitalitzar el teixit social, cohesionar social- bat tard la documentació, ha estat molt explícit, cal-
ment el Districte, equilibrar cadascun dels seus barris dria analitzar com ha millorat la situació dels barris
i fer-hi la vida molt més fàcil. que formen Ciutat Vella, en relació a quatre anys en-
Recorda que el Partit d’Esquerra Republicana de rere; que l’arribada d’una nombrosa població immi-
Catalunya formulà, amb l’èxit que era previsible, unes grant comporta dificultats addicionals per al reequilibri
esmenes als Pressupostos de la Generalitat, perquè social, si no s’hi apliquen uns recursos més grans;
es poguessin rehabilitar els habitatges de l’edifici on que totes les obres que s’han fet al Raval contribuei-
estava la Bodega Bohèmia; i que tals cases no han xen a reequilibrar-lo i a millorar-hi la qualitat de vida; i
estat enderrocades per decisió d’aquest Ajuntament, que, concretament, en el present mandat en els bar-
sinó pel Govern de la Generalitat, al qual el Partit Po- ris del Districte s’han fet, o estan en curs d’execució,
pular de Catalunya dóna suport. disset grans equipaments comptant els escolars, els
Puntualitza que la política de remodelació dels mer- educatius, els culturals, els cívics i els comercials
cats municipals és positiva i les obres en el Mercat de (mercats).
Santa Caterina han estat condicionades per unes tro- En relació a les polítiques d’immigració, confia que
balles arqueològiques imprevisibles que no es podien la Generalitat, que és l’Administració competent, pu-
arrasar amb un dumper, a fi que les obres seguissin el gui aportar-hi més recursos econòmics, tot precisant
ritme previst; que de la problemàtica de la immigració, que l’acció municipal se centra en aquells aspectes
val més no parlar-ne; que les actuacions públiques que que es consideren prioritaris; que la manca de places
s’han fet en el barri de la Ribera, encara que hi hagi al- en els centres de normalització lingüística ha impossi-
gun punt a discutir amb els veïns, són positives i, en tot bilitat l’assistència d’unes 300 persones a cursos; i
cas, no s’ha de caure en la demagògia fàcil de dir que esmenta les polítiques d’educació, habitatge, i equi-
abans de les actuacions municipals, el barri estava paments que necessita aquest col·lectiu.
cohesionat i s’hi vivia millor. Quant a les consideracions que s’han fet sobre la
El Sr. Forradellas, després d’advertir que algunes remodelació del passeig del Born, destaca que el bar-
de les intervencions han anat més enllà de l’abast de ri de la Rivera ha canviat i la gent aposta per anar-hi
l’informe, destaca que el Districte de Ciutat Vella, que a viure; i que la seva activitat econòmica s’ha regene-
té una complexitat considerable i on s’han produït rat, cosa a la qual contribuirà també la nova Bibliote-
unes inversions d’una quantia realment molt significa- ca Provincial, la qual atraurà al barri un nombre im-
tiva, sol ésser vist en determinats articles amb una portant d’usuaris.
certa nostàlgia per la desaparició del Barri Xino, el Respecte als comentaris que s’han fet sobre la re-
qual podia ésser meravellós per a visitants i turistes, forma dels mercats municipals del Districte, observa
però era complicat per a la gent que hi vivia, perquè que s’han fet unes inversions molt importants; que el
patia notables dèficits de salubritat, de sòl, d’aire i de calendari de les obres del Mercat de Santa Caterina
llum: per tant, cal reconèixer que Ciutat Vella està ara s’ha ampliat i, no obstant això, l’empresa constructora
molt millor que abans, fins al punt que ha atret gent ha hagut d’instal·lar uns barracons per a la direcció
d’altres indrets, i que, per altra banda, el Districte té de les obres, perquè els propietaris dels locals dels
un dinamisme i una activitat que cal regularitzar en voltants s’han resistit a llogar-n’hi cap o li han exigit
qualsevol ciutat moderna, sobretot pel que fa al tràn- uns preus excessius. Afegeix que l’Ajuntament té
sit i al soroll. obert a davant mateix d’aquest mercat una oficina
Recalca que avui ens trobem amb un Districte de d’atenció als veïns que atén les inquietuds i necessi-
Ciutat Vella, renovat, amb nous problemes certament, tats que se li plantegen; i que el calendari d’enderro-
6 a72 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
caments va tan de pressa com pot, però quan, a pe- barri, que té dos tipus de veïns, els de tota la vida i
sar d’haver-se pres totes les mesures preventives els nous que s’hi desplacen havent pagat uns preus
adequades com la vigilància i aparedament d’obertu- considerables, tots ells pateixin la problemàtica del
res, s’ha produït una ocupació il·legal, cal obtenir la soroll.
prèvia autorització judicial abans de procedir a l’en- La Sra. Carreras-Moysi significa que el mateix diari
derrocament. que porta la notícia esmentada pel Sr. Forn parla de
Acaba dient que la política de reequilibri del Distric- l’incendi produït ahir al Departament de Benestar So-
te que desenvolupen l’Ajuntament i altres institucions cial de la Generalitat, el qual no reunia totes les con-
respecta tot allò que es troba en un subsòl que és dicions contra incendis exigibles; que a vegades els
d’una gran riquesa arqueològica i això, encara que titulars dels diaris no plasmen bé el contingut de les
pugui endarrerir les obres, enriquirà el reconeixement notícies i, concretament, el que es dedica al projecte
de la història de la Ciutat en les diverses èpoques; i de reforma de les Drassanes, important per la inver-
que la gent torna a anar a viure al Districte i s’hi està sió que comportarà i per motius estètics, respon a
renovant l’activitat econòmica, de manera que encara una intencionalitat política d’encetar una polèmica;
que es perdin activitats artesanals tradicionals de que el Sr. Forn deu haver llegit també l’escrit “Ciutat
gent que deixa d’exercir el seu ofici per causa de la Vella neta i segura”, en què ella donava resposta a
seva edat, hi estan emergint unes noves activitats de totes les qüestions que plantejava el Sr. Bohigas, el
la gent que arriba al Districte, i dels equipaments uni- qual li agraí aquesta resposta en una carta manus-
versitaris que s’hi instal·laran. crita; que es mantenen contactes amb l’associació
El Sr. Forn replica que evidentment tenia prepara- d’afectats per les obres del Mercat de Santa Caterina
da la seva intervenció, perquè era previsible que el i s’estan fent estudis de revitalització del teixit econò-
govern municipal se serviria, com ha fet, de la gran mic d’aquesta zona quan les obres estiguin més
inversió feta, per amagar la realitat i els problemes avançades; que el Pla d’usos determina la trama
socials que hi ha en el Districte de Ciutat Vella; que el compresa entre els carrers del Comerç i la Via Laieta-
seu Grup no parla des de la nostàlgia, reconeix l’es- na i separa molt bé els carrers de la Princesa, de la
forç d’inversió que s’està fent, i es limita a posar da- Fusina i el passeig de Picasso, on s’acumulen més lli-
munt la taula el fet que aquesta gran inversió pública cències; i que el Districte té oberts expedients
no reverteix en millores socials, com demostren les sancionadors de quatre locals per incompliment d’ho-
dades que ha esmentat; i que efectivament qui fa co- raris o per l’exercici d’activitats diferents de les auto-
ses s’equivoca i qui no fa no, però a vegades valdria ritzades.
més meditar les actuacions que es fan. Del Segon Tinent d’Alcalde:
Pregunta: si la notícia que publica avui El Periódico 3. Les actuacions d’inversió en infraestructures de
en el sentit que una làmina d’aigua aïllarà les Drassa- sanejament.
nes dels indigents, és una mostra de la política social El president de la Comissió de Serveis Urbans i
que es vol fer; si realment es viu millor avui que no Manteniment, Sr. Cuervo, comença explicant que les
pas cinc anys enrere, a la vista de les queixes dels inversions en infraestructures de sanejament tenen
veïns de Ciutat Vella, entre elles les d’un veí il·lustre llargs antecedents en aquest Ajuntament fins al punt
que és assessor del Sr. Alcalde, el Sr. Bohigas, el que al 1997 s’aprovà la cinquena revisió del Pla es-
qual constantment escriu articles als diaris, parlant de pecial de clavegueram de Barcelona, tenen un gran
la situació de degradació del Districte, de la brutícia, impacte ecològic, comporten un alt grau d’innovació
de la inseguretat ciutadana i de les bosses de margi- tecnològica i representen un gran esforç econòmic;
nació; si denoten cap millora el fet d’haver instal·lat que les característiques del Pla esmentat estan molt
càmeres a la plaça d’Orwell per la inseguretat que hi lligades al clima i al règim pluvial mediterrani i la si-
ha, o les demandes de més càmeres que fan els ve- tuació topogràfica de la Ciutat, perquè tot això fa ne-
ïns del barri Gòtic per mirar d’aturar la delinqüència. cessari, des de molts anys enrera, la regulació dels
El Sr. Cornet celebra que una part de l’equip de cabals de la xarxa de sanejament, la qual s’ha fet
govern hagi admès que pot equivocar-se, perquè el buscant l’eliminació, o si més no la reducció, dels
Sr. Casas no ho admet mai i, conseqüentment, no desbordaments per pluges molt intenses, cosa que
veu mai la necessitat de rectificar. n’ha estat el primer objectiu, mentre que el segon,
Observa que l’enderrocament de l’edifici de la Bo- més nou, ha estat la millora ambiental controlant les
dega Bohèmia el féu la Generalitat, on el seu Grup no conseqüències dels abocaments de la xarxa de cla-
governa, comptant amb els permisos de l’Ajuntament; vegueram en temps de pluges intenses sobre els me-
que, en opinió del seu Grup, quan es pretén fer obres dis receptors (el riu Besòs i la línia costanera) com-
en llocs on presumiblement poden trobar-se restes plementant i ajudant l’acció quotidiana amb els
arqueològiques, caldria fer prèviament els estudis ne- dipòsits antidescàrrega del sistema unitari que evitin
cessaris i atorgar incentius als comerços; que, a més, que l’acció de les depuradores es pugui malmetre en
en el cas del Mercat de Santa Caterina cal tenir pre- els dies de pluja molt intensa, i el tercer objectiu ha
sent que el projecte s’ha revisat tres o quatre vega- cercat l’aprofitament de les aigües freàtiques de la
des i s’arrossega des de fa set anys; que en aplicació Ciutat, ateses les característiques del règim pluvial
de la Llei d’estrangeria s’han tret de Ciutat Vella uns mediterrani, que combina períodes d’escassetat de
250 reincidents que campaven per tal Districte; que el pluja amb pluges torrencials.
seu Grup vol que la zona del Born sigui un barri equi- Explicita que els instruments que es fan servir per a
librat on puguin viure els veïns, i un indret per a la aconseguir aquests objectius són la renovació dels
gent de fora que hi vagi a passar el dia i, en canvi, el grans col·lectors, els dipòsits de regulació que com-
govern municipal ha permès que s’incompleixi el Pla porten un gran esforç d’innovació tecnològica, la re-
d’usos, que hi hagi bars nocturns que fan insuporta- gulació en temps real dels cabals i la seva comple-
ble viure-hi i fins i tot dormir-hi, i que dintre del mateix mentació amb l’acció de les depuradores.
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 673
Informa, a continuació, que durant el present man- Entén que els episodis de desbordament que pa-
dat han entrat en funcionament el dipòsit del carrer teix la Ciutat estan relacionats efectivament amb el
de Bori i Fontestà i el de la Zona Universitària, el règim climàtic mediterrani, però també amb la imper-
col·lector de la Maquinista; que estan en fase d’exe- meabilització del sòl urbà; i, conseqüentment, sugge-
cució d’obres el dipòsit del carrer de Vilalba dels reix que el disseny dels espais urbans procuri la mà-
Arcs, el dels jardins dels Doctors Dolsa, i el del parc xima permeabilitat del terreny evitant els asfalts i les
Joan Miró, el col·lector dels carrers dels Enamorats i places dures i assegurant la filtració.
d’Aragó, del Clot-Navas, les comportes de la Dia- Pregunta si està feta realment l’actuació de la zona
gonal-Barceloneta, els col·lectors i dipòsits antides- de l’avinguda de la Diagonal-Travessera de Gràcia,
càrrega del sistema unitari del carrer del Taulat, i prevista en el Pla especial de clavegueram per al pe-
l’aprofitament de les aigües freàtiques, tots els quals ríode 1997-1999.
entraran en servei dintre d’aquest any o del primer tri- Quant al període 2000-2003, troba a faltar en
mestre del següent, excepte els col·lectors o dipòsits l’informe les actuacions previstes a la riera d’Horta i
del Fòrum Universal de les Cultures que s’acabaran torrent d’Estadella, al Poble-sec, concretament el col-
en el segon; que les inversions en infraestructures de lector del carrer de Blai, i també el dipòsit del carrer de
sanejament fetes en el present mandat sumen més Mallorca; i recomana que s’avanci l’execució del di-
de 15.000 milions de pessetes, dels quals uns 9.000 pòsit dels carrers del Clot i de Las Navas de Tolosa,
es financen en el seu 80% amb fons de la Unió Euro- perquè és un punt molt sensible en cas de pluges tor-
pea, que ha acceptat tots els projectes que aquest rencials.
Ajuntament li ha presentat, la qual cosa demostra el El Sr. Cornet confia, d’antuvi, que la inclusió d’a-
rigor de projecció d’aquest Ajuntament; i que la coor- quests punts a l’ordre del dia d’avui no es degui a la
dinació entre la iniciativa pública i la privada ha per- pregunta que ha formulat el seu Grup sobre els recur-
mès aplicar els criteris dels Pla especial de cla- sos hídrics de l’Ajuntament.
vegueram, a les zones de la Maquinista i de la Reconeix que el Pla especial de clavegueram, rec-
Diagonal Mar i també a l’àrea del Fòrum Universal tificat com a conseqüència de les inundacions produï-
de les Cultures. des a la plaça de Cerdà i a la ronda del Mig el 1999
Subratlla que actualment la xarxa de clavegueram preveu unes inversions importants fins al 2003, sobre
té un grau de seguretat més alt i s’apropa a l’objectiu les quals al començament de la sessió s’ha lliurat una
establert en el Pla d’un temps de retorn de deu anys; documentació important, que agraeix, on es concre-
que la revisió de tal Pla al començament del mandat ten les fases de projecte, licitació, execució d’obra i
ha ampliat aquest període de retorn entre els 25 i els explotació, però recorda que, segons els diaris del 30
50 anys en determinats punts crítics per a la vialitat i de setembre de 1999, l’equip de govern, per prevenir
el funcionament de la Ciutat on ha estat possible fer- inundacions, havia previst fer unes inversions d’ur-
ho; i que tot això complementat amb les grans obres gència per 5.400 milions de pessetes, entre les quals
a les depuradores fa que a Barcelona la protecció del hi havia els dipòsits dels jardins dels Doctors Dolsa i
medi ambient del riu i del mar i la seguretat de la ciu- del parc Joan Miró, que encara no estan acabats.
tat davant d’eventuals inundacions siguin molt altes. Fa notar que a l’informe no es parla del dipòsit de
Acaba destacant que si bé el Pla aprovat el 1997 l’avinguda de l’Estatut, que també hauria d’estar, ni
preveia un període d’execució de vint-i-cinc anys, a fi- tampoc de l’interceptor del Poble-sec ni del dipòsit del
nals dels anys 2007 o 2008 el grau d’execució pot ar- carrer de Mallorca, encara que, en aquest darrer cas,
ribar ja al 90%; i que encara que no s’hagin produït l’espera potser es deu a la necessitat de lligar les
pluges en períodes de retorn superior al deu anys, en obres amb les del tren d’alta velocitat; que el desdo-
els set o vuit episodis que s’han produït els dipòsits blament del col·lector de la Diagonal, i el del passeig
han funcionat normalment i això ha permès evitar de Sant Joan entre la travessera de Gràcia i la Diago-
descàrregues intenses del sistema unitari al medi i nal i el col·lector de la zona d’Eduard Aunós s’havien
prova l’eficàcia dels sistemes tecnològics triats. d’executar entre els anys 1999 i 2003 i tanmateix l’in-
El Sr. Puigdollers troba oportú que per primer cop, forme tampoc no en diu res. Pregunta, doncs, per
exceptuant l’aprovació dels plans especials correspo- quan estan programades aquestes obres; i demana
nents, es parli en aquest Plenari del clavegueram que, si cal, es faci una nova revisió del Pla especial
sense la pressió resultant del fet d’haver-se produït del clavegueram per introduir-hi aquests ajustaments
una incidència greu en el clavegueram urbà. i optimitzar les inversions ja fetes.
Valora positivament el fet que per primera vegada El Sr. Cuervo coincideix amb el Sr. Puigdollers en
sembla que s’està complint el Pla especial del clave- la conveniència de posar en relleu davant la ciutada-
gueram, en bona part gràcies als fons de cohesió de nia els avantatges de la nostra pertinença a la Unió
la Unió Europea, aspecte aquest que s’ha de fer veu- Europea i, en aquesta línia, expressa la seva satis-
re a l’opinió pública. facció per haver pogut presentat dilluns passat a
Recorda en el debat tingut en aquest Plenari el se- Oslo, a invitació de les autoritats europees, el progra-
tembre de 1999, en ocasió de l’episodi que s’havia ma municipal.
produït a la plaça de Cerdà, el Sr. Cuervo lligà els Comenta que en la revisió tècnica que es féu del
problemes que aleshores es produïren, al fet d’haver Pla especial de clavegueram, com a conseqüència
superat la intensitat dels aiguats el període de retorn dels aiguats del dia 14 de setembre de 1999 que su-
de deu anys i, conseqüentment, proposà revisar peraren el període de retorn de deu anys, es convin-
aquest període de retorn, proposta que després no gué ampliar el període de retorn en llocs crítics i així
s’ha tirat endavant: pregunta, doncs, per què està s’està fent ja en la ronda del Mig – carrer de la Cons-
aturada aquesta qüestió i apunta que valdria la pena titució, on s’està canviant el col·lector i augmentant el
que es revisi el període de retorn establert en el Pla grau de seguretat dels túnels; i que la permeabi-
especial de clavegueram. lització de l’espai urbà està lligada amb la política de
6 a74 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
recuperació de verd especialment en els interiors tants de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea
d’illa de l’Eixample i tots els racons on es pot. General de la Caixa d’Estalvis de Catalunya l’Im. Sr.
Es mostra disposat a facilitar als Srs. Cornet i Puig- Xavier Casas i Masjoan, i el Sr. Guerau Ruiz i Pena.
dollers, dades sobre l’estat d’execució de les obres El Sr. Ciurana anticipa l’abstenció del seu Grup i,
que han esmentat; i puntualitza que s’oferí a presen- reiterant la petició feta en una sessió anterior, dema-
tar aquest informe en la contestació a dues preguntes na que es miri de trobar la manera que les persones
del Sr. Forn sobre el grau d’execució dels projectes en les quals periòdicament es delega la representació
finançats amb fons europeus i sobre la modificació d’aquest Ajuntament en assemblees de caixes d’es-
dels corresponents instruments urbanístics; que la talvi puguin retre comptes de la seva actuació.
programació per al període 2000-2003 recull la prio- El Sr. Álvarez es pronuncia en termes similars tot
rització aconsellada pels tècnics després de la revisió apuntant que la Comissió de Presidència i Hisenda
feta el 1999, els quals proposaren abordar en el pre- sigui el lloc idoni on els representants d’aquest Ajun-
sent mandat set de les dotze actuacions principals tament informin de quina ha estat la seva actuació.
amb una inversió de 9.000 milions de pessetes, entre El Sr. Alcalde es mostra disposat a estudiar aques-
les quals s’avançava l’execució de les obres, per un ta qüestió.
import de 5.400 milions de pessetes, corresponents S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
als dipòsits dels jardins dels Doctors Dolsa i del parc Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres.
de l’Escorxador, al col·lector dels carrers dels Enamo- Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i tam-
rats i d’Aragó, al dipòsit del carrer de Vilalba dels Arcs bé dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les
al col·lector dels carrers de Palomar i del Coronel Sres. Treserra i Balseiro.
Monasterio, al del carrer de la Ciudad de Asunción i 5. Ratificar l’acord del Consell d’Administració de
la rambla de Sant Adrià, i de l’avinguda de l’Estatut, l’Autoritat del Transport Metropolità, de modificació
tots els quals excepte els dos darrers, estan en exe- dels seus Estatuts.
cució, però a més s’ha aprofitat la cobertura de la ron- 6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, d’1 de febrer de
da del Mig entre els carrers de la Constitució i la pla- 2002 (S1/D/2002 0246), que crea el Registre munici-
ça de Cerdà per canviar el col·lector, i s’han fet els pal d’entitats ambientals de control.
col·lectors de la zona de la Sagrera–Sant Andreu i de S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-
Diagonal–Mar. cedents.
Puntualitza que, efectivament, l’execució del dipòsit
del carrer de Mallorca està condicionada per les
obres del nou sistema ferroviari i la del dipòsit de b) Acords de Junta General:
l’avinguda de l’Estatut ho està pel Pla especial de la
Clota; i que, en canvi, s’ha incorporat el dipòsit 7. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-
antidescàrrega del sistema unitari del carrer del Tau- vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat
lat, perquè semblava adequat lligar-lo a l’execució de Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, l’acord
les obres del Projecte 2004. següent:
S’ofereix finalment a concretar més per escrit les 1r) Designar l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot
qüestions que li han plantejat els Srs. Puigdollers i membre del Consell d’Administració de l’esmentada
Cornet. Societat, en substitució de la Ima. Sra. Joana Ortega i
El Sr. Puigdollers opina que l’avançament, al qual el Alemany.
seu Grup dóna suport, de determinades inversions del 2n) Establir que el termini de designació del conse-
Pla especial de clavegueram com a conseqüència de ller que es nomena serà l’establert en els Estatuts,
les inundacions de 1999 exigeix modificar formalment sense perjudici de la renovació que fos procedent en
el Pla esmentat i el seu Grup demana que es faci així. el canvi de mandat consistorial.
El Sr. Cuervo respon que, com ja indicà a la Co- 3r) Facultar indistintament el president i el secretari
missió corresponent, les conclusions del programa de del Consell d’Administració per comparèixer davant
revisió del Pla especial de clavegueram de 14 de juny notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-
de 2000 preveuen l’elaboració d’un document d’ac- terior, com també per complir els tràmits necessaris
tualització basat en criteris, objectius i solucions ge- per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i tam-
nerals plantejades que no difereixen essencialment bé la correcció d’errors materials en cas necessari.
del text aprovat l’any 1997, i l’informe jurídic demanat S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
no estima necessari modificar el Pla especial, perquè
es varien les prioritats en l’execució, però no s’altera Tot seguit es dóna per aprovada l’acta en la part
essencialment el contingut del Pla. que estrictament correspon a l’adopció de l’acord an-
El Sr. Alcalde tanca el debat posant en relleu que terior per agilitar-ne la inscripció en el Registre Mer-
les inversions debatudes en els dos informes presen- cantil.
tats en aquesta sessió sumen, en el present mandat,
uns 200 milions d’euros, és a dir, més de 33.000 mi- c) Propostes d’acord:
lions de pessetes.
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
PART DECISÒRIA
8. Resoldre les al·legacions presentades al Regla-
a) Ratificacions: ment de segona activitat de la Guàrdia Urbana,
aprovat inicialment el 18 d’octubre de 2001, en els
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 23 de gener termes que resulten del document adjunt, modificant
de 2002 (S1/D/2002 0097), que designa represen- l’article 14 i introduint-hi quatre noves disposicions
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 675
addicionals; i amb aquestes esmenes, aprovar-lo superiors en Dret, 10 tècnics mitjans en Ciències So-
definitivament. cials (assistents socials) i 15 bombers.
El president de la Comissió de Presidència i Hisen- Explica que en la Guàrdia Urbana es continuarà la
da, Sr. Maragall, comenta que aquest dictamen, que política iniciada fa uns anys de sosteniment, rejoveni-
arriba al Plenari després d’un procés de negociació i ment i professionalització del Cos acompanyada d’al-
debat, ve a resoldre de manera molt satisfactòria una tres mesures situades en el terreny de la gestió que
situació real que des de fa molt temps demanava una tenen resultats molt positius en termes de plantilla
solució, amb l’acord de la gran majoria de les forces operativa i permeten comptar amb uns efectius sufi-
sindicals i dóna una sortida positiva a les expectati- cients, preparats i adaptats a les necessitats; que, en
ves i necessitats tant dels membres de la Guàrdia Ur- definitiva, es preveu la incorporació neta de 100 per-
bana, com de la gestió d’aquest cos, ja que s’hi conté sones que compensaran les baixes que es produiran
un catàleg d’uns tres-cents llocs de treball i es fixen al llarg de l’any per jubilació o altres causes; i que
criteris de debat i accés. aquestes incorporacions segueixen, doncs, el ritme
El Sr. Ciurana celebra que finalment el Reglament de 100 incorporacions anuals que en el període
de segona activitat dels membres de la Guàrdia Ur- 2000-2002 han comportat un increment de 61 places.
bana hagi arribar a aquest Plenari, però lamenta que Creu, doncs, que s’està desenvolupant una política
no hagi aconseguit l’acord unànime de totes les for- prudent a l’espera de les decisions d’altres Adminis-
ces sindicals de la Guàrdia Urbana, i anuncia l’abs- tracions que també han d’actuar en el terreny de la
tenció del seu Grup per dos motius principals: primer, seguretat amb responsabilitat i eficàcia; i que l’Ajunta-
perquè a parer dels Serveis Jurídics, el Reglament ment està fent una gestió responsable dels recursos i
hauria de concretar el procediment a seguir a fi que de les necessitats de la Ciutat, perquè la plantilla de
les persones que vulguin passar la segona activitat la Guàrdia Urbana està per damunt de les plantilles
puguin fer-ho de forma objectiva i transparent; segon, estàndard i de les ratios establertes.
perquè no s’hi recull el compromís de substituir les El Sr. Ciurana, després de demanar que es faci
persones que passin a segona activitat. d’una vegada el Catàleg de llocs de treball, manifesta
El Sr. Álvarez manifesta que el seu Grup està de- que, a parer del seu Grup, caldria preveure un incre-
manant des de fa cinc o sis anys la regulació de la ment important de la plantilla de la Guàrdia Urbana i
segona activitat dels membres de la Guàrdia Urbana; dels inspectors dels Districtes, perquè l’Ajuntament
però, malgrat l’esforç fet pel Sr. Maragall per arribar a pugui complir les tasques que té encomanades.
un acord, dos dels sindicats afectats s’han desvincu- Sosté que la insuficiència de places d’inspector
lat del text que ara es presenta: per tant, el seu Grup que pateixen molts Districtes impedeix que puguin fer
no li pot donar suport i opta per l’abstenció, més i amb eficàcia la feina de vetllar pel compliment de les
quan li sembla confús el procediment per passar a la Ordenances, especialment a partir de la nova regula-
segona activitat i hi ha una qüestió de plantilla que ció de les llicències d’activitats; per tant, s’ha de dotar
exposarà en el dictamen següent. els Districtes de més personal dedicat a funcions
El Sr. Maragall pren nota que els Grups de l’oposi- d’inspecció.
ció fonamenten la seva abstenció en la manca d’una- Referint-se després a la Guàrdia Urbana, conside-
nimitat en el camp sindical, tot i que el text compta ra que l’increment de places que es proposa no ser-
amb un consens sindical amplíssim. veix per a assolir els tres objectius de sosteniment,
Addueix que el Reglament ha de definir els requeri- rejoveniment i professionalització d’aquest cos es-
ments, condicions i característiques de la nova situa- mentat pel Sr. Maragall, el qual ha parlat d’incorpora-
ció que regula i serà oportunament desenvolupat i ció neta de 100 Guàrdies Urbans, però d’aquesta xi-
aplicat mitjançant una instrucció que es farà amb ple fra s’han de deduir les baixes que es produeixen per
coneixement dels representants sindicals; i que no jubilacions i altres causes i fent-ho així l’increment net
seria adequat incloure en un reglament pronuncia- de la plantilla serà de 51 agents, quantitat absoluta-
ments sobre el volum de la plantilla de la Guàrdia Ur- ment insuficient per a atendre les necessitats de la
bana, qüestió que serà tractada, com es fa cada any, Guàrdia Urbana i per poder prestar un servei eficaç al
en el dictamen que segueix en l’ordre del dia. ciutadà, cosa que, en la seva opinió, exigiria augmen-
S’aprova, el dictamen, amb l’abstenció dels Srs. tar els efectius del Cos en 250 persones a l’any du-
Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. rant quatre anys: desitja, doncs, que les altres Admi-
Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i tam- nistracions actuïn en el terreny de la seguretat amb
bé dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les molta més responsabilitat i eficàcia que aquest Ajun-
Sres. Treserra i Balseiro. tament.
9. Modificar la Plantilla de personal per a l’any 2002 El Sr. Álvarez anuncia l’abstenció del seu Grup, tot
segons les especificacions de nombre i classe de pla- adduint primer que, a juí seu, a l’Ajuntament man-
ces que es detallen en document adjunt. quen tècnics, la qual cosa obliga a augmentar cada
El Sr. Maragall informa que, un cop conegudes les any entre un 4 i un 5 per 100 –el darrer exercici fou el
variables que condicionen l’oferta d’ocupació pública, 4,25%– les quantitats que es dediquen a contractar
és a dir, les prescripcions de la Llei de Pressupostos serveis externs de consultories, bufets, gabinets tèc-
Generals de l’Estat relatives als increments de planti- nics i despatxos professionals; i que aquesta política
lla de les Corporacions locals, l’aplicació del criteri d’externalització de serveis només és bona sempre i
que tal Llei manté, però que s’hauria de revisar, pel quan es mantingui dintre d’uns límits, i, no obstant
qual es limita, excepte per al cos de la Guàrdia Urba- això, el govern municipal els supera i causa la im-
na, la taxa de reposició de plantilla al 25% de les bai- pressió que no confia en els tècnics municipals, als
xes produïdes l’exercici anterior, permet cobrir a quals relega només a tasques de segona divisió.
l’oferta d’ocupació pública 32 places que, en vista de Tocant a la plantilla de la Guàrdia Urbana, subratlla
l’evolució de la plantilla, s’han distribuït en 7 tècnics que finalment, després de dos anys i mig, el Sr. Mara-
6 a76 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
gall ha reconegut públicament que s’havia reduït la espanyoles, ja que a partir d’ara costarà molt menys
plantilla d’aquest cos, la qual, a parer del seu Grup, obrir-hi empreses.
s’hauria d’augmentar entre 800 i 1000 agents per a Quant a la referència als tècnics mitjans que ha fet
tornar als nivells de 1992. el Sr. Álvarez, objecta que l’Administració municipal
Discrepa que la plantilla de la Guàrdia Urbana sigui està evolucionant en el sentit d’anar reservant-se
suficient per a atendre les necessitats de la Ciutat cada vegada més feines de direcció, de supervisió i
com es fa ben evident observant el volum de venda de qualitat de primera divisió i d’anar externalitzant
il·legal que prolifera pels carrers de la Ciutat. Hi afe- determinats processos que el mercat ofereix en bo-
geix que la intervenció de la Guàrdia Urbana en un nes condicions a preus competitius i en qualitats
edifici de la Ciutat que demanà dijous passat trigà comparables a les que podria obtenir ella mateixa; i
quaranta-vuit hores a produir-se. que fer això requereix un equilibri entre l’ús de recur-
No nega que pugui haver-hi mancances en les do- sos propis i l’ús de recurs de externs i en aquesta di-
tacions d’altres forces de seguretat; però creu que recció l’Ajuntament s’ha convertit també en un punt
aquí toca parlar de la Guàrdia Urbana i no dels Mos- de referència.
sos d’Esquadra o de la Policia Nacional, i demana Precisa que la provisió de 30 places de bombers a
que no es facin afirmacions que no comparteixen els les quals ha fet esment el Sr. Álvarez està en marxa i
ciutadans, com queda ben clar en les enquestes on les 15 de què parla el dictamen són de més a més.
es constata que no hi ha prou guàrdies al carrer, com Referint-se després a les consideracions que s’han
sap molt bé el Sr. Maragall. fet sobre la plantilla de la Guàrdia Urbana, observa
Insisteix, un any més, a instar la confecció del Ca- que si és vol fer una discussió global sobre la funció
tàleg de llocs de treball, que la Llei obliga a fer i tan- de seguretat, s’ha de partir de les responsabilitats
mateix s’està incomplint aquesta obligació. que assigna el marc competencial i s’ha de poder
Pregunta si les 15 noves places de bombers que parlar de tot d’enquestes i en una petita part de la
es pensa proveir tenen quelcom a veure amb les 30 Guàrdia Urbana, però sobretot d’altres coses, de la
places que es decidí convocar fa un temps i tanma- Policia Nacional i dels Mossos d’Esquadra, que Bar-
teix el proppassat dia 4 de febrer expirà el termini per celona encara no té, perquè ocupa el darrer lloc per
publicar la convocatòria en el Boletín Oficial del Es- al Govern de Catalunya, igual que per al Govern de
tado, sense que tal publicació es dugués a terme. l’Estat, que no dota adequadament les plantilles dels
Finalment, puntualitza que la dotació de la Guàrdia seus cossos de seguretat; ara bé, malgrat tot, aquest
Urbana l’any vinent augmentarà en 51 agents, perquè Ajuntament continuarà fent un esforç sostingut en
de les 100 altes que es produiran, cal deduir-ne les aquest terreny de la seguretat i anant molt més enllà
baixes i, fent-ho així, l’increment net és de 51 nous de les seves possibilitats i de les seves responsabi-
agents i representa el 5% de la pèrdua de places que litats.
s’ha produït de 1992 ençà. Matisa que els ciutadans no demanen més guàr-
El Sr. Maragall contesta les intervencions anteriors dies urbans, sinó que demanen, i fan bé, més se-
dient, en primer lloc, que l’Acord de condicions labo- guretat al conjunt de les Administracions públiques,
rals fixa uns compromisos quant al mètode i el calen- encara que adrecin les seves demandes a aquest
dari per a l’elaboració del Catàleg de llocs de treball i Ajuntament, perquè és l’autoritat que tenen més pro-
el procés s’està desenvolupant magníficament amb pera i els escolta; que l’Ajuntament dóna la resposta
participació dels treballadors i de les seves organitza- que cal en aquest terreny i procura desplegar esfor-
cions participatives; per tant, confia poder donar a co- ços de coordinació, de patrullatge i de repartiment
nèixer a finals d’any el resultat d’aquesta feina perquè d’espais i tasques amb la Policia Nacional, la dotació
sigui aprovat, mentre que ara toca decidir la modifica- de la qual és insuficient per a les necessitats de la
ció de la plantilla i les conseqüències que se’n derivin Ciutat; i que les xifres de policia local de Barcelona
en l’oferta d’ocupació pública. estant per damunt dels models que recomanen la
Tocant a la qüestió dels inspectors de Districte, Unió Europea, el Govern de l’Estat i la Conselleria
posa en relleu que estem en un moment en què està d’Interior de la Generalitat, que solen estar entre 1 i
començant a aplicar-se la nova Ordenança relativa 1,3 policies locals per cada 1000 habitants i a Barce-
al control de l’activitat econòmica i a produir-se, pa- lona aquesta ratio és d’1,6, proporció que s’ha de
ral·lelament, la reorganització dels serveis munici- mantenir mentre no arribin els Mossos d’Esquadra i la
pals, ja que el pas del control a priori al control resta d’Administracions facin allò que han de fer. Afe-
posteriori i la conseqüent atribució d’un grau de res- geix que l’entrada en vigor de la part de la Carta pen-
ponsabilitat als agents econòmics, als empresaris, dent d’aprovació donaria a la Guàrdia Urbana, que
permet redimensionar esforços transferint recursos actualment no pot fer-ho perquè no té el caràcter de
abans destinats a tasques d’atorgament de llicències, policia judicial, possibilitats d’intervenir en bona part
a tasques d’inspecció i control: per tant, la capacitat de les situacions problemàtiques que es produeixen
del cos d’inspectors està essent reforçada i és ara avui al carrer, les quals, per altra banda, no tenen un
molt superior a la d’abans, però a més hi ha millores tractament penal adequat; i que tot això permetria
com a conseqüència de l’aplicació d’un concepte de constatar que l’augment de la plantilla de la Guàr-
responsabilitat diferent i de la participació directa dels dia Urbana no és un factor rellevant per a resoldre
empresaris i de les empreses externes de control am- aquesta problemàtica.
biental, de manera que la qualitat de l’activitat econò- Concreta que l’índex de delinqüència ha augmentat
mica està ara més ben assegurada que fa un any i un 27,94% a València, on la plantilla de la policia mu-
aquest Ajuntament ha estat la primera Administració nicipal s’ha incrementat un 27%, un 9,87% a Madrid,
local a fer aquest camí d’aprenentatge, que redunda un 27,9% a Saragossa i un 10,65% a Màlaga i a Bar-
en una millor competitivitat de l’activitat econòmica de celona, en canvi, on a través de la Junta Local de Se-
Barcelona, la qual serà millor que la d’altres ciutats guretat s’ha produït una coordinació dels recursos
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 677
policials existents, malgrat la manca de Policia Na- Es ratifica en les seves consideracions sobre els
cional i de Mossos d’Esquadra, només ho ha fet en tècnics municipals, perquè les tasques més rellevants
el 1,79%. s’encomanen a tècnics externs, quan els propis de
Puntualitza que ell no ha parlat mai d’increment net l’Ajuntament estan prou qualificats per fer-les.
de la plantilla, sinó d’incorporació neta de 100 guàr- Demana més seriositat en l’ús del terme incorpora-
dies més, que comporta una modificació de plantilla cions netes i puntualitza que ell en cap moment ha
de 51 places més –61 si s’agafen els tres darrers parlat de la inseguretat ciutadana, sinó de la venda
anys–; i que aquesta política permet que la ratio de il·legal, que no és pas responsabilitat de la Policia
guàrdies per habitant estigui per damunt de les xifres Nacional ni dels Mossos d’Esquadra, sinó de la Guàr-
recomanades; que tanmateix tot això no satisfà el go- dia Urbana, ja que n’hi ha a pocs metres de l’Ajunta-
vern municipal, el qual continuarà exigint solucions i ment i se’n troba també per la rambla de Catalunya,
aportant responsabilitat en el port i en el conjunt del el passeig de Gràcia i la plaça de Catalunya: per tant,
territori urbà; i que als efectes de les incorporacions manquen guàrdies urbans per fer complir les orde-
esmentades, s’hi han de sumar els resultats de la lí- nances municipals i per col·laborar en la seguretat
nia de reforma interna de la Guàrdia Urbana, gràcies ciutadana, la qual, tanmateix, no és responsabilitat
a la qual s’han incorporat al servei operatiu en el car- d’aquest cos.
rer 125 guàrdies urbans, perquè s’han reduït els des- Discrepa de l’equació establerta pel Sr. Maragall
tinats a tasques administratives, s’ha externalitzat quan ha parlat de l’increment de la policia municipal i
una part dels serveis d’atenció telefònica i s’han reor- de la delinqüència que s’ha produït a València, i ex-
ganitzat una part dels serveis centrals del Cos i tam- pressa el seu respecte per la preparació i eficàcia de
bé els serveis que es prestaven a la Societat Munici- la nostra Guàrdia Urbana, i la voluntat que es recupe-
pal d’Aparcaments i Serveis. rin les ratios de 1992, quan els botiguers i els hotelers
Pensa, doncs, que la plantilla de la Guàrdia Urbana no es queixaven com ara i no hi havia tampoc sensa-
és suficient per a fer allò que li pertoca fer, no allò ció d’impunitat en l’incompliment de les ordenances
que els altres cossos deixen de fer, és a dir, és sufi- municipals.
cient per a fer allò que se li pot exigir: col·laborar en la Reitera que fa uns dies reclamà la presència de la
seguretat, protegir els ciutadans, vetllar per la mobili- Guàrdia Urbana en un pis on es feien unes obres il·le-
tat, inspeccionar l’activitat econòmica i representar gals, però la patrulla trigà quaranta-vuit hores a pre-
l’Ajuntament al carrer; i això ho fa la Guàrdia Urbana sentar-s’hi.
amb una autoritat i una eficàcia de la qual ell se sent Diu, en conclusió, que el discurs del Sr. Maragall
particularment orgullós. respecte a la Guàrdia Urbana no és compartit pas per
El Sr. Ciurana significa que la relació de llocs de la ciutadania i la propera enquesta mostrarà uns re-
treball s’està elaborant des de fa quinze anys i, per sultats encara pitjors que l’última.
tant, valdria la pena activar-la i informar sobre el grau El Sr. Maragall replica que, si bé les dues interven-
de resposta dels qüestionaris; que caldria prendre cions precedents han seguit en la línia ambigua d’as-
mesures per evitar l’angoixa dels funcionaris quan sociar l’augment de la seguretat amb l’augment de la
veuen que la feina se’ls acumula, i dels ciutadans plantilla de la Guàrdia Urbana, ell pretén delimitar una
quan veuen que la resposta que esperen es demora; i i altra qüestió: per això parla de plantilles teòriques,
que el fet que a Barcelona sigui més fàcil crear empre- mòduls i tendències i ha de continuar insistint que la
ses es deu a una llei aprovada pel Parlament de Cata- principal mancança que hi ha en aquest terreny a la
lunya, en la qual es recolza l’Ordenança municipal. Ciutat és la de la Policia Nacional, la qual serà substi-
En relació a les places de Guàrdies Urbans, cele- tuïda posteriorment pels Mossos d’Esquadra, i que
bra primerament que s’hagi reconegut que l’incre- calen reformes en el Codi Penal i en el sistema judi-
ment serà de 51 guàrdies més i no pas de 100 i, per cial, ja que només així es pot tractar la inseguretat,
tant, demana que quan es facin conferències de mentre que la dreta utilitza la situació d’inseguretat
premsa, no es generi desorientació entorn d’aquesta per fer retrets al govern municipal.
qüestió. Precisa que el 1992 a Barcelona hi havia més
Considera, després, que alguna cosa deu fallar Guardia Urbana, però també molta més Policia Na-
quan, tot i l’increment de l’1,75% en l’índex de delin- cional i més població que ara (segons els Grups de
qüència adduït pel Sr. Maragall, segons les enques- l’oposició, 200.000), de manera que mantenir, com
tes a Barcelona la inseguretat és el primer problema demana el Sr. Álvarez, la ratio de guàrdies urbans
que en opinió dels barcelonins pateix la Ciutat. per habitant potser comportaria haver de reduir la
Discrepa, més endavant, del criteri que a Barcelo- plantilla del Cos.
na sobrin guàrdies urbans i troba sarcàstic que s’hagi Recalca que no té cap raó per negar que la plantilla
criticat el calendari de desplegament dels Mossos de la Guàrdia Urbana ha disminuït, perquè paral·le-
d’Esquadra, quan fou acordat per la Generalitat amb lament s’ha fet gestió adequant i tecnificant els seus
els Srs. Montilla i Corbacho, als quals, en tot cas, el efectius; que l’oposició intenta encolomar al govern
govern municipal hauria de demanar explicacions, i municipal unes responsabilitats que corresponen al
quan si fos pels socialistes espanyols, els Mossos Govern de l’Estat i al de l’Autonomia; i que el Sr.
d’Esquadra no serien a les carreteres catalanes. Álvarez ha començat parlant de la venda il·legal, però
Diu, en resum, que quan es perd la capacitat d’au- després s’ha referit a les estrebades i als robatoris,
tocrítica es perd també l’autoritat. qüestions que pertoquen als cossos i forces de segu-
El Sr. Álvarez observa que fa deu anys que sent el retat de l’Estat. Afegeix que l’Ajuntament intenta
discurs que ha tornat a fer avui el Sr. Maragall sobre col·laborar amb les altres Administracions a través de
el Catàleg de llocs de treball, però el procés no acaba les taules de coordinació i, a pesar de les mancances
d’arribar mai a l’etapa final: espera, doncs, que aviat estructurals, s’obtenen alguns resultats: així, segons
pugui arribar a la meta. les dades facilitades ahir per la Prefectura de Policia,
6 a78 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
el gener a Ciutat Vella la delinqüència ha disminuït en seguretat i compliment d’ordenances permet dispo-
relació a l’any anterior, encara que això no disminuei- sar, per guàrdia urbà, d’un nombre d’hores molt més
xi la preocupació dels ciutadans ni basti perquè el go- important que el 1992 per aquestes tasques; així
vern municipal pugui donar-se per satisfet. mentre el 1992 només es destinaven a tasques de
Demana que els Grups de l’oposició siguin capa- col·laboració en matèria de seguretat el 9% d’hores
ços de compartir l’autocrítica per la funció de segure- disponibles, actualment se n’hi destina el 30%, i men-
tat, en comptes de convertir aquesta qüestió en un tre aleshores la Guàrdia Urbana practicava entre 700
arma d’atac polític un dia rere un altre, quan les co- i 900 detencions anuals, l’any passat arribà a les
ses comencen a estar clares en el sentit d’allò que 4.000.
pertoca fer a cadascú i de quins són els resultats re- Nega, doncs, que hagi disminuït la plantilla operati-
als d’una situació que el govern municipal procura ti- va de la Guàrdia Urbana, la qual no es pas inferior a
rar endavant amb tota responsabilitat en el terreny de la d’altres països europeus; i afirma que els proble-
la Guàrdia Urbana, en el de la coordinació policial, en mes són, per una banda, d’organització, comanda-
el de la Carta, i en el de la reforma de la justícia i del ment i coordinació, i, per l’altra, de modificació del
Codi Penal, amb un èxit previsible, de manera que Codi Penal en matèria de reincidència.
confia arribar a resultats positius pel que fa la reduc- Posa en relleu que s’està treballant amb franquesa
ció de la criminalitat i aleshores la discussió sobre la i esperit de col·laboració amb l’Estat i la Generalitat;
plantilla de la Guàrdia Urbana tornarà al seu lloc na- que es tenen reunions de la Junta Local de Seguretat
tural, que és el de la seva l’adequació a les funcions, a un ritme que cap altra ciutat no té; que es fan tre-
que el Cos té encomanades, de col·laboració en la balls de coordinació que tampoc fa cap altra ciutat; i
seguretat, de disciplina viària, de protecció als ciuta- que, mitjançant acords puntuals amb la Policia Nacio-
dans i de compliment de les Ordenances municipals. nal, l’Ajuntament es responsabilitza del patrullatge en
El Sr. Alcalde comenta que el dictamen tracta de la determinats territoris, cosa que tampoc fa en cap altra
modificació de la Plantilla municipal i tanmateix l’opo- ciutat. Creu, doncs, que aquest capteniment, que es
sició no ha pogut resistir la temptació de derivar la basa en un treball exemplar de la Guàrdia Urbana, li
discussió cap al tema de la seguretat ciutadana, cosa dóna autoritat moral per defensar les solucions que
que lamenta perquè en els Parlaments se sol evitar millorin la seguretat ciutadana defugint de mesures
convertir aquesta qüestió en objecte de polèmica po- improvisades, com seria la d’ampliar el nombre de
lítica. guàrdies.
Aclareix que les dades que ha facilitat el Sr. Mara- Lamenta que el problema de la inseguretat s’esten-
gall sobre els índexs de delinqüència d’altres ciutats gui a altres ciutats espanyoles i espera que hi hagi el
no provenen de cap enquesta, sinó dels resultats del consens polític necessari per fer unes reformes que
recompte de denúncies fet per la Policia Nacional i van molt més enllà de la simple ampliació de les dota-
posen de manifest que a les ciutats espanyoles la si- cions de la policia local dels diferents municipis, criteri
tuació d’inseguretat està evolucionant francament que comparteixen, també, molts alcaldes del Partit
malament i, en concret hi ha increments de més del Popular.
27% a Saragossa i València, del 19% a Sevilla, del Recalca que l’esforç d’aquest Ajuntament per a
9,82% a Madrid, i del 10,6% a Màlaga, mentre que ampliar la plantilla de la Guàrdia Urbana, en 100 pla-
Barcelona presenta un índex d’increment de l’1,79% ces –les mateixes que es van cobrir l’any passat i
a la província i del 2,7% a la nostra ciutat, que és el l’altre– és importantíssim, però a més no és l’únic,
més baix de totes les capitals de província espanyo- perquè es fan també esforços d’externalització de
les, gràcies als esforços de coordinació i al fet d’ésser serveis i de dedicació a tasques de seguretat de
l’única ciutat espanyola on es fan judicis ràpids: això guàrdies que abans tenien altres comeses.
l’oposició hauria de reconèixer-ho, encara que el Assegura que compta amb el suport dels Governs
govern no es doni per satisfet amb aquests resultats de l’Estat i de la Generalitat per a les qüestions de
i calgui prendre encara més mesures, que ja s’han seguretat operativa i que l’Estat és conscient de la
discutit en altres ocasions i es tornarà a fer tant com disminució que ha experimentat la dotació de la Poli-
calgui. cia Nacional a Barcelona i de la manca de motivació
Es declara absolutament contrari a barrejar insegu- dels seus agents, perquè saben que d’aquí un temps
retat i immigració, com han fet algunes persones i, bona part hauran de marxar de Catalunya. Afegeix
concretament, el Ministre de l’Interior; i aposta per po- que la Generalitat ha posat Barcelona en l’últim graó
lítiques rigoroses que resolguin el problema de la in- del procés de desplegament dels Mossos d’Esqua-
seguretat, sigui qui sigui, l’autor del fet delictiu. dra; i que el calendari no s’ha discutit ni amb el Sr.
Rebutja que es puguin establir comparacions entre Montilla ni amb el Sr. Corbacho però, en tot cas, amb
la plantilla de la Guàrdia Urbana de 1992 i l’actual, qui s’hauria d’haver discutit és amb l’Alcalde de la
perquè aleshores Barcelona tenia més població i el Ciutat.
Cos atenia funcions de vigilància del patrimoni muni- Acaba dient que ha volgut fer aquestes precisions
cipal, dels cementiris i dels aparcaments, que ara no en vista de les afirmacions que s’han fet en el curs
fa, de manera que entre 1992 i ara, en haver-s’hi in- del debat, però que no tenien res a veure amb l’expe-
corporat els agents alliberats d’aquestes tasques, dient de modificació de la Plantilla municipal.
que els efectius destinats al servei operatiu al carrer El Sr. Puigdollers observa que el seu Grup mai no
no només no han disminuït, sinó que han augmentat. renunciarà, agradi o no al govern municipal, a plante-
Subratlla que a més de tenir una taxa de guàrdies jar aquelles qüestions que constitueixen un problema
urbans per habitant i per quilòmetre quadrat de ter- per als ciutadans, perquè és la seva obligació fer-ho; i
ritori urbà que és de les més altes d’Espanya, la pregunta què ha passat amb el guàrdia de barri.
plantilla de 2.640 persones, en la mesura que estan El Sr. Álvarez considera injusta i injustificada l’al·lu-
destinades exclusivament a funcions de vigilància, sió del Sr. Alcalde a les paraules d’un ministre, en les
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 679
quals la inseguretat es vinculava amb la immigració, dien ésser els guàrdies descentralitzats que acaba
tot demanant que es llegeixin tals declaracions per d’esmentar avui el Sr. Alcalde, perquè aleshores ja
saber exactament què va dir el Ministre, amb el qual, havia tingut lloc la descentralització de la Guàrdia
per altra banda, el Sr. Alcalde s’ha mostrat d’acord Urbana.
pel que fa les ratios de policies per habitant. El Sr. Alcalde replica que les competències i la ca-
Fa notar que de 1992 ençà, el nombre de turistes pacitat d’autonomia que tenen ara les unitats territo-
ha crescut molt; i entén que les pernoctacions s’hau- rials dels Districtes són ara molt més grans que el fe-
rien de tenir en compte a l’hora de calcular la ratio es- brer de 1996; que la Guàrdia Urbana de Barcelona
mentada. està ara perfectament descentralitzada cosa que
Reitera, finalment, que per al seu Grup és prioritari comporta a vegades algun problema d’efectius a les
ampliar la plantilla de la Guàrdia Urbana i per al go- unitats centrals.
vern municipal no és. Es mostra disposat a tenir en una altra ocasió un
El Sr. Alcalde respon que la preocupació del go- debat profund sobre el tema de la seguretat tot pun-
vern municipal per augmentar la plantilla de la Guàr- tualitzant que a la vista del debat que s’ha tingut en
dia Urbana queda ben palesa en les convocatòries aquest punt de l’ordre del dia ha volgut deixar clara
dels darrers anys i en l’esforç perquè els agents es quina és la posició de l’equip de govern.
dediquin a les funcions que el Cos té confiades: la El Sr. Puigdollers accepta el debat pel Sr. Alcalde i
policia administrativa, la vigilància i la seguretat amb demana una sessió extraordinària per tractar la qües-
el caràcter de col·laboradors amb la Policia Nacional i tió, mentre el Sr. Álvarez fa signes d’assentiment amb
els Mossos d’Esquadra, quan arribin; per això, men- aquesta petició.
tre la Plantilla municipal en el seu conjunt s’ha reduït El Sr. Alcalde contesta que el tema se sol debatre
de 17.000 a menys d’11.000 persones, la de la Guàr- una vegada cada any; i demana que se li deixi decidir
dia Urbana no ha disminuït, és més ha augmentat si el moment de fer-ho.
es compara la plantilla de 1991 amb l’actual més les S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
plantilles de seguretat de la Societat Municipal Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres.
d’Aparcaments i Serveis, SA, i de les diverses empre- Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i tam-
ses i institucions municipals. bé dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les
Matisa que els turistes no tenen cap més problema Sres. Treserra i Balseiro.
que el de la seva seguretat i no serveix per a resol- 10. Iniciar el procés per a la participació de l’Ajun-
dre’l l’equiparació entre augment de la Guàrdia Urba- tament de Barcelona en el capital social de Générale
na i increment de la seguretat que defensen els Location Convenciones Barcelona, SL, per a l’explo-
Grups de l’oposició, sinó que cal: prendre mesures tació i gestió del Centre de Convencions i de l’Auditori
perquè els turistes no siguin atracats; canviar el Codi Fòrum 2004. Ratificar, en principi, el Protocol subscrit
Penal pel que fa al tractament de la reincidència; i es- entre la societat privada municipal Infrastructures
tablir, a l’estiu, les dotacions de Policia Nacional que 2004, SA i l’empresa Générale Location Société
tenen totes les zones turístiques d’Espanya, ja que Anonyme el 31 d’octubre del 2001, relatiu a la partici-
Barcelona no és considerada zona turística pel Go- pació de la primera, o en el seu defecte de l’Ajunta-
vern de la Generalitat. ment de Barcelona, en el capital social de Générale
Repeteix que aquest Ajuntament fa en la Guàrdia Location Convenciones Barcelona, SL. Nomenar, se-
Urbana un esforç que està per damunt de qualsevol gons l’annex adjunt, els membres de la comissió
altre servei, en horaris, hores extres, condicions de d’estudi per a la redacció de la memòria justificativa
treball i gestió, a fi que sigui més productiva. de l’exercici d’aquesta activitat econòmica. Fixar, com
Indica que, segons han publicat tots els diaris, el a termini màxim per a la presentació de la memòria
Ministeri de l’Interior imputa a la immigració irregular justificativa el 28 de febrer d’enguany per poder sot-
un augment de la delinqüència en el 10%; que l’equi- metre l’aprovació inicial en el Plenari del Consell Mu-
paració entre un i altre fenomen és massa fàcil i cal nicipal del proper mes de març.
un esforç pedagògic i social deixant ben clar que la La Sra. Ortega anticipa l’abstenció del seu Grup,
immensa majoria de la immigració no té res a veure perquè ha reclamat en repetides ocasions la partici-
amb el problema de la delinqüència i que els proble- pació d’aquest Ajuntament en el Centre de Conven-
mes que pugui crear una petita minoria s’han de trac- cions, però el protocol signat no deixa clar com serà
tar de la mateixa manera que s’aplica als nacionals, la presència municipal i perquè l’informe de la Inter-
perquè els valors de la convivència i l’acceptació dels venció posa damunt la taula també certs interrogants.
nouvinguts ha d’estar sempre per damunt de qualse- El Sr. Cornet anuncia també l’abstenció del seu
vol altra consideració. Grup en aquest acord d’aprovació inicial.
Quant a la implantació de la figura del guàrdia de S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
barri, significa que el procés de descentralització de Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres.
la Guàrdia Urbana ha portat a les unitats territorials Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i tam-
de Districte més de la meitat dels 2.600 agents de bé dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les
què disposa el Cos: ja hi ha, doncs, una policia pròxi- Sres. Treserra i Balseiro.
ma, a les ordres de l’Intendent de Districte. Anuncia La Presidència disposa el debat conjunt, com es
que aquest procés d’aproximació als barris, que des- convingué a la Junta de Portaveus, dels onze dictà-
coneix que hagi estat portat a terme per cap altra ciu- mens següents en l’ordre del dia.
tat gran, continuarà en el futur; i observa que el pro- 11. Acceptar, lliure de càrregues i gravàmens, la
grama de policies de barri de la Policia Nacional no cessió gratuïta de les finques situades en el passeig
ha acabat de funcionar. d’Urrutia núms. 19, 23, 25, 25B, 27, 29, 31, 33. 33B,
El Sr. Puigdollers indica que els guàrdies de barri 35 i 37, per part de la Societat Urbanística Metropoli-
que presentà el Sr. Maragall el febrer de 1995 no po- tana de Rehabilitació i Gestió, SA (Regesa), per a
6 a80 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
destinar-les a la construcció d’habitatges per a gent la construcció i gestió d’habitatges per a gent jove en
jove en règim de lloguer en els termes del Conveni de règim de lloguer, de conformitat amb el Conveni de
col·laboració amb l’esmentada empresa aprovat pel col·laboració amb l’organisme esmentat aprovat pel
Plenari del Consell Municipal en sessió d’1 de juny de Plenari del Consell Municipal en sessió d’1 de juny de
2001 i formalitzat el 18 d’octubre de 2001; constituir 2001 i formalitzat el 18 d’octubre de 2001; practicar
un dret real de superfície a favor de l’esmentada so- les operacions de segregació, agrupació o altres ne-
cietat sobre la finca de propietat municipal situada en cessàries per a identificar la finca objecte del dret de
el passeig d’Urrutia núms. 13-37, grafiada en el plà- superfície; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord
nol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb amb les condicions del document annex, que s’apro-
caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitat- ven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar
ges per a joves en règim de lloguer, de conformitat l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions
amb el referit Conveni; practicar les operacions de encaminades a concretar, clarificar i executar el pre-
segregació, agrupació o altres necessàries per a sent acord.
identificar la finca objecte del dret de superfície; for- 15. Constituir un dret real de superfície a favor del
malitzar en escriptura pública la cessió de les finques Patronat Municipal de l’Habitatge sobre la finca de
esmentades anteriorment i la constitució del dret de propietat municipal situada en la Gran Via de les
superfície d’acord amb les condicions del document Corts Catalanes, núms. 120-126, grafiada en el plà-
annex, que s’aproven; inscriure-la en el Registre de la nol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb
Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de to- caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitat-
tes les actuacions encaminades a concretar, clarificar ges per a gent jove en règim de lloguer, de conformi-
i executar el present acord. tat amb el Conveni de col·laboració amb l’organisme
12. Constituir un dret real de superfície a favor de esmentat aprovat pel Plenari del Consell Municipal en
la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació sessió d’1 de juny de 2001 i formalitzat el 18 d’octu-
i Gestió, SA (Regesa) sobre la finca de propietat mu- bre de 2001; practicar les operacions de segregació,
nicipal situada en la travessera de les Corts, núms. agrupació o altres necessàries per a identificar la fin-
86B-94, grafiada en el plànol annex, per un termini de ca objecte del dret de superfície; formalitzar-lo en es-
setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la criptura pública d’acord amb les condicions del docu-
construcció i gestió d’habitatges per a gent jove en ment annex, que s’aproven; inscriure’l en el Registre
règim de lloguer, de conformitat amb el Conveni de de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització
col·laboració amb l’esmentada empresa aprovat pel de totes les actuacions encaminades a concretar, cla-
Plenari del Consell Municipal en sessió d’1 de juny de rificar i executar el present acord.
2001 i formalitzat el 18 d’octubre de 2001, retornant a 16. Constituir un dret real de superfície a favor del
la Corporació Municipal la propietat d’uns espais, de Patronat Municipal de l’Habitatge sobre la finca de
500 i 584 metres quadrats construïts segons avant- propietat municipal situada en el passeig d’Andreu
projecte redactat, per a destinar-los a escola bressol i Nin, carrer de Rosselló i Porcel i plaça de Gabriel
dependències municipals respectivament; practicar Alomar, grafiada en el plànol annex, per un termini de
les operacions de segregació, agrupació o altres ne- setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la
cessàries per a identificar la finca objecte del dret de construcció i gestió d’habitatges per a gent jove en
superfície; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord règim de lloguer, de conformitat amb el Conveni de
amb les condicions del document annex, que s’apro- col·laboració amb l’organisme esmentat aprovat pel
ven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar Plenari del Consell Municipal en sessió d’1 de juny de
l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions 2001 i formalitzat el 18 d’octubre de 2001; practicar
encaminades a concretar, clarificar i executar el pre- les operacions de segregació, agrupació o altres ne-
sent acord. cessàries per a identificar la finca objecte del dret de
13. Constituir un dret real de superfície a favor del superfície; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord
Patronat Municipal de l’Habitatge sobre la finca de amb les condicions del document annex, que s’apro-
propietat municipal situada a la Via Favència, núms. ven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar
446-450, grafiada en el plànol annex, per un termini l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions
de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la encaminades a concretar, clarificar i executar el pre-
construcció i gestió d’habitatges tutelats per a gent sent acord.
gran, de conformitat amb el Conveni de col·laboració 17. Constituir un dret real de superfície a favor del
amb l’organisme esmentat aprovat pel Plenari del Patronat Municipal de l’Habitatge sobre les finques de
Consell Municipal en sessió de 29 de juny de 2001 i propietat municipal situades al carrer de la Marina,
formalitzat el 18 d’octubre de 2001; practicar les ope- núms. 343 i 351, grafiades en el plànol annex, per un
racions de segregació, agrupació o altres necessà- termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït,
ries per a identificar la finca objecte del dret de super- per a la construcció i gestió d’habitatges per a gent
fície; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb jove en règim de lloguer, i d’habitatges tutelats per a
les condicions del document annex, que s’aproven; gent gran, de conformitat amb el Conveni de col·la-
inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Al- boració amb l’organisme esmentat aprovat pel Plenari
caldia per a la realització de totes les actuacions en- del Consell Municipal en sessió de 29 de juny de
caminades a concretar, clarificar i executar el present 2001 i formalitzat el 18 d’octubre de 2001; practicar
acord. les operacions de segregació, agrupació o altres ne-
14. Constituir un dret real de superfície a favor del cessàries per a identificar les finques objecte del dret
Patronat Municipal de l’Habitatge sobre la finca de de superfície; formalitzar-lo en escriptura pública
propietat municipal situada al carrer de Tucumán, d’acord amb les condicions del document annex, que
núms. 21-25, grafiada en el plànol annex, per un ter- s’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i
mini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les ac-
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 681
tuacions encaminades a concretar, clarificar i execu- tes les actuacions encaminades a concretar, clarificar
tar el present acord. i executar el present acord.
18. Constituir un dret real de superfície a favor de 20. Cedir al Consorci Sanitari de Barcelona la pro-
la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació pietat superficiària del local baixos i altell, de 1.342
i Gestió, SA (Regesa) sobre la finca de propietat mu- metres quadrats construïts, de la finca del carrer de
nicipal situada als carrers de Garcilaso núms. 1-9, de Garcilaso, núms. 1-9, de la Ciutat d’Elx, núm. 31, i
la Ciutat d’Elx, núm. 31, i de la Sagrera, núms. 77-81, de la Sagrera, núms. 77-81, i del local baixos i altell,
grafiada en el plànol annex, per un termini de setan- de 688 metres quadrats construïts, de la finca del car-
ta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construc- rer de Garcilaso, núms. 1-41, grafiats en el plànol an-
ció i gestió d’habitatges per a gent jove en règim de nex, que formaran una unitat constructiva i física i
lloguer, de conformitat amb el Conveni de col·labo- seran transmesos a la Corporació per la Societat Ur-
ració amb l’esmentada empresa aprovat pel Plenari banística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, SA
del Consell Municipal en sessió d’1 de juny de 2001 i (Regesa) una vegada declarada l’obra nova i la divi-
formalitzat el 18 d’octubre de 2001, retornant a la sió de propietat horitzontal de l’edifici en que s’inte-
Corporació Municipal la propietat d’un espai de 1.342 grin, per a la instal·lació i gestió d’un centre d’assis-
metres quadrats construïts amb la finalitat de desti- tència primària (CAP), per un termini de setanta-cinc
nar-lo, juntament amb un espai de 688 metres qua- anys i d’acord amb les condicions del document an-
drats construïts situat a la finca del costat, carrer de nex, que s’aproven; practicar les operacions de se-
Garcilaso, núms. 1-19, amb el qual formarà una unitat gregació, agrupació o altres necessàries per a identi-
constructiva, a equipament sanitari; practicar les ficar els espais objecte de transmissió i constituir les
operacions de segregació, agrupació o altres ne- servituds i afeccions necessàries entre les finques,
cessàries per a identificar la finca objecte del dret de per tal de garantir els accessos de vianants i rodats,
superfície; constituir les servituds i afeccions neces- en el seu cas, a tot el conjunt dels edificis i aparca-
sàries entre les finques, per tal de garantir els ac- ment projectat on s’integrarà el CAP; formalitzar la
cessos de vianants i rodats, en el seu cas, a tot el cessió en escriptura pública; inscriure-la en el Regis-
conjunt dels edificis i aparcament projectats; for- tre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realitza-
malitzar-ho en escriptura pública d’acord amb les ció de totes les actuacions encaminades a concretar,
condicions del document annex, que s’aproven; ins- clarificar i executar el present acord.
criure-la en el Registre de la Propietat; i facultar l’Al- 21. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de
caldia per a la realització de totes les actuacions l’Habitatge una porció de terreny de 105,125 metres
encaminades a concretar, clarificar i executar el pre- quadrats situada en la cantonada dels carrers de la
sent acord. Selva de Mar i de Llull, grafiada en el plànol annex,
19. Modificar el Conveni de col·laboració amb la als efectes de completar el solar qualificat de 18-hs
Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i (habitatges de protecció) i 10-hj (habitatges per a
Gestió, SA (Regesa) aprovat pel Plenari del Consell gent jove en règim de lloguer), a fi d’executar el Con-
Municipal en sessió de 26 de maig de 2000 i formalit- veni de col·laboració amb el dit organisme aprovat pel
zat el 19 de juliol de 2000, en el sentit de permutar Plenari del Consell Municipal en sessió d’1 de juny de
amb la societat esmentada, a més de les finques de 2001 i formalitzat el 18 d’octubre de 2001; practicar
propietat municipal situades en el carrer de Garcilaso, les operacions de segregació, agrupació o altres ne-
núms. 1-9 (parcel·la 017), 11-19 (parcel·la 016) i en el cessàries per a identificar la finca objecte de cessió;
passatge de Coello, núms. 46-48, (parcel·la 023), la formalitzar-la en escriptura pública; inscriure-la en el
finca del carrer de Garcilaso, núms. 29-41 (parcel·la Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la
001), grafiades totes elles en el plànol annex, desti- realització de totes les actuacions encaminades a
nades a la construcció d’habitatges declarats prote- concretar, clarificar i executar el present acord.
gits per al reallotjament d’afectats urbanístics, valora- El Sr. Maragall comenta que els onze dictàmens
des en 1.496.791,81 euros, per l’expropiació futura precedents tenen per objecte complir el compromís
per Regesa, en tant que beneficiària de la mateixa de dotar la ciutat d’habitatges de lloguer per a joves i
finca, del tram del carrer Garcilaso afectat per la Mo- apartaments tutelats per a gent gran, distribuïts per
dificació del Pla General Metropolità del Primer Cintu- diversos Districtes de la Ciutat (Nou Barris, les Corts,
ró, fins a un valor equivalent a l’esmentat anterior- Sant Andreu, Horta-Guinardó, Sants Montjuïc i l’Ei-
ment; retornant a la Corporació Municipal la propietat xample) i afecten en un conjunt 16.000 metres qua-
d’un espai de 688 metres quadrats construïts que, drats de sòl i 85.000 de sostre en els quals s’hi po-
juntament amb un espai de 1.342 metres quadrats dran construir 1.062 habitatges mitjançant unes
construïts situat a la finca del costat, carrer de Gar- operacions que es formalitzen amb la constitució de
cilaso, núms. 1-9, amb el qual formarà una unitat drets de superfície exceptuant un expedient que com-
constructiva, es destinarà a equipament sanitari a porta una cessió gratuïta i una altra consistent en una
gestionar pel Consorci Sanitari de Barcelona, el qual permuta de propietat entre Regesa i el Patronat Muni-
abonarà, de la forma que de mutu acord s’estableixi cipal de l’Habitatge i que en un cas porten associada
entre les parts, el cost de construcció del local; practi- la cessió d’espai per un centre d’assistència primària i
car les operacions de segregació, agrupació o altres en un altre la construcció d’una escola bressol.
necessàries per a identificar les finques objecte de El Sr. Ciurana avança l’abstenció del seu Grup en
permuta; constituir les servituds i afeccions necessà- els dictàmens 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18 i 21 per cohe-
ries entre les finques, per tal de garantir els accessos rència amb el seu posicionament sobre els habitatges
de vianants i rodats, en el seu cas, a tot el conjunt 10-hj.
dels edificis i aparcament projectats; formalitzar-ho en El Sr. Álvarez expressa el vot favorable del seu
escriptura pública; inscriure-la en el Registre de la Grup als onze dictàmens tot puntualitzant que si bé el
Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de to- seu Grup coincideix en l’objectiu de dotar la Ciutat de
6 a82 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
més habitatges de lloguer per a joves i apartaments collida, la qual tindrà, tant per a l’erari públic com per
tutelats per a gent gran però discrepa de l’instrument als comerciants, uns costos elevats que no es corres-
emprat perquè pensa que hi ha altres alternatives per pondran amb els resultats que s’assoliran.
aconseguir-lo, a l’hora de decidir el seu vot, preval El Sr. Álvarez lamenta que, malgrat la disposició
l’objectiu. del regidor de Districte, el Sr. Alcober, a arribar a un
S’aproven els onze dictàmens en debat: els asse- punt de trobada entre les posicions contradictòries
nyalats amb els números 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18 i dels veïns, el resultat final no hagi estat el desitjable:
21 amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, no es justifica socialment la renovació del mercat ni la
Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, pèrdua d’equipaments i zones verdes, no s’han fet els
Fandos, Recasens i Servitje, i els assenyalats amb estudis suficients d’impacte acústic, no s’assegura la
els núms. 13, 19 i 20 per unanimitat. ventilació de les instal·lacions, hi ha problemes amb
22. Declarar, a l’empara de l’article 20 del Regla- els comerciants, dos dels quals han interposat recur-
ment del patrimoni dels Ens locals, desafectada del sos, i una part del veïnat rebutja la solució; per tant, el
domini públic la finca de propietat municipal situada seu Grup opta per abstenir-se.
en el carrer del Rosselló, núm. 279, l’avinguda Diago- El Sr. Alcober, després d’agrair l’abstenció dels dos
nal, núm. 373, coneguda com a Palau del Baró de Grups de l’oposició, que en un principi havien anun-
Quadras; aprovar la constitució, juntament amb l’Es- ciat un posicionament contrari, nega que hi hagi cap
tat (Ministerio de Asuntos Exteriores) i la Generalitat pèrdua d’equipaments ni de zona verda; i subratlla
de Catalunya, del Consorci de la “Casa Àsia”, els Es- que la ubicació actual del mercat té els dies comptats
tatuts del qual figuren en el document annex, d’acord per la pèrdua de parades obertes i per l’obertura
amb el Conveni signat el 9 de novembre de 2001 que d’una instal·lació important a l’Hospitalet; i que el barri
s’uneix i es ratifica; i com a conseqüència, cedir al de la Marina-Zona Franca necessita equipaments de
Consorci l’ús de la finca esmentada en la qual tindrà centralitat en la plaça Marina i en el complex de la illa
la seu institucional. de la Philips; que el mercat se situa a l’únic espai
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen. possible, atesa la petició del Govern de la Generalitat
per a la ubicació del centre d’atenció primària. Afe-
geix que la modificació del Projecte ha donat respos-
COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, ta a les preocupacions dels veïns i de les associa-
cions; i que la construcció del mercat permetrà donar
OCUPACIÓ, TURISME I COMERÇ a la plaça de la Marina la qualitat urbanística que el
barri es mereix.
23. Desestimar les al·legacions presentades per di- S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
verses associacions, entitats i grups municipals a Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres.
l’aprovació inicial del Projecte de remodelació i trasllat Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i tam-
del Mercat municipal del Port que consten a l’expe- bé dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les
dient, d’acord amb els informes respectius emesos Sres. Treserra i Balseiro.
per la Gerència de l’Institut Municipal de Mercats i, per
tant, aprovar definitivament l’esmentat Projecte de
remodelació i trasllat del Mercat municipal del Port. COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
La Sra. Servitje justifica l’abstenció del seu Grup
dient que, efectivament, cal actuar en aquest mercat, 24. Resoldre l’al·legació presentada per l’Im. Sr.
perquè les parades buides i els mateixos operadors Joan Puigdollers i Fargas, president del Grup Muni-
en reclamen l’adequació de l’oferta i la reubicació físi- cipal de Convergència i Unió, durant el termini d’in-
ca d’aquest mercat, però la solució que es presenta, formació pública a la proposta de modificació dels
malgrat tenir centralitat, no és l’adequada, ja que en Estatuts del Consorci del Besòs, en el sentit de l’in-
la seva opinió era preferible haver-lo traslladat a la illa forme adjunt; i aprovar definitivament la modificació
Philips, com demanaven els veïns de l’entorn i els dels Estatuts del Consorci del Besòs d’acord amb el
mateixos operadors del mercat, però no els opera- text adjunt.
dors urbanístics, mentre que la proposta que es pre- S’aprova amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puig-
senta no té perspectives de futur,. ja que la ubicació dollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich,
del mercat comporta dificultats d’atracció comercial i Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
dificultats operatives, encara que l’acceptació de part
de les al·legacions millori el projecte inicial, que pre-
sentava mancances destacades i incompliments ma- Districte de Ciutat Vella
nifestos del Programa d’actuació del Districte i de les
Normes urbanístiques del Pla General Metropolità en 25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
els aspectes relatius: a la utilització dels baixos del ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
subsòl, com a annex de la Casa del Rellotge, per a pecial de modificació de les alineacions i ordenació
activitats –ara traslladades a la illa de la Philips–, volumètrica de l’Operació VP-I-42 del Pla especial de
a les places d’aparcament –de les quals també es fa reforma interior del Raval (carrers de la Riera Alta,
una reserva en la promoció de la mateixa illa Phi- núm. 15, i del Carme, núm. 104), promogut pel Patro-
lips–, a la mobilitat, a l’estudi econòmic financer i al nat Municipal de l’Habitatge, amb la modificació a què
pla d’etapes; però a pesar de tot continua tenint man- fa referència l’informe del Departament de Planeja-
cances. Afegeix que els operadors han acceptat el ment de Desenvolupament, que consta a l’expedient i
trasllat, perquè era inviable mantenir la situació actual es dóna per reproduït; i resoldre les al·legacions pre-
quan les seves famílies depenen del resultat de la sentades, en el tràmit d’informació pública de l’apro-
seva activitat, però el seu Grup lamenta la solució es- vació inicial, per l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, en
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 683
la seva qualitat de regidor del Grup Municipal de Con- El Sr. Álvarez anuncia l’abstenció del seu Grup en
vergència i Unió, de conformitat amb l’informe del De- aquest dictamen i en el següent, perquè l’expedient
partament de Planejament de Desenvolupament, de és jurídicament correcte i en comparteix l’objectiu de
valoració de les al·legacions esmentades, que consta conservar les cotxeres del Palau Robert i recuperar
a l’expedient i es dóna per reproduït. l’interior de l’illa de la Concepció, però discrepa d’al-
S’aprova amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdo- gunes solucions específiques, com ara la instal·lació
llers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Or- d’un equipament en aquest interior d’illa, i pensa
tega, Fandos, Recasens i Servitje. que caldria considerar la possibilitat de fer-hi un
26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- aparcament subterrani d’unes cent places en una
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi- zona on fan molta falta, perquè hi ha molta activitat
cació del Pla especial de determinació del tipus comercial, moltes oficines i edificis d’habitatges an-
d’equipament i regulació de les condicions de l’equi- tics sense aparcament, i que les condicions d’accés
pament administratiu del carrer de les Tàpies, núm. 4, a l’interior d’illa poden dificultar l’ús d’aquesta zona
promoguda pel Consell Comarcal del Barcelonès i verda.
Regesa; i resoldre les al·legacions presentades per S’aprova amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdo-
l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, en la seva qualitat llers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Or-
de regidor del Grup Municipal de Convergència i tega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs.
Unió, de conformitat amb l’informe emès pel Departa- Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. Treserra i
ment de Planejament de Desenvolupament, que Balseiro.
consta a l’expedient i es dóna per reproduït. 29. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla
especial per a la creació d’un nou interior d’illa a la
Districte de l’Eixample delimitada pels carrers de València, d’Aragó, de Ro-
ger de Llúria i del Bruc, i transferència d’edificabilitat
27. Aprovar provisionalment, de conformitat amb a les finques del passatge del Rector Oliveres, núms.
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar- 6-8-10, i del carrer de Borrell, núms. 157-159 a l’àm-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità en bit discontinu conformat per les finques del carrer de
el sector dels carrers de Manso, de Viladomat, de la Diputació, núms. 100-104 i de Casp, núms. 103-
Calàbria i del Parlament, i reconeixement de l’equipa- 109, promogut per Proeixample, SA, amb la modifica-
ment de la Parròquia de Sant Isidor, situada en el car- ció a què fa referència l’informe del Departament de
rer del Comte d’Urgell, núms. 176-180, promoguda Planejament de Desenvolupament que consta a l’ex-
per Proeixample, SA, que incorpora les precisions de pedient i és dóna per reproduït.
l’aprovació inicial; i trametre l’expedient a la Subco- S’aprova amb l’abstenció dels Srs. Fisas, Ainoza,
missió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a Álvarez i Cornet, i les Sres. Treserra i Balseiro.
la seva aprovació definitiva. 30. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
cedents. pecial d’ordenació de la dotació d’habitatges per a jo-
28. Aprovar provisionalment, de conformitat amb ves i equipament docent-esportiu situat als carrers de
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar- Londres, núms. 62-64, i de Villarroel, núms. 239-243,
celona, la Modificació del Pla General Metropolità promogut per Proeixample, SA; i resoldre les al·lega-
d’àmbit discontinu de: a) reconeixement com a equi- cions presentades: per les Imes. Sres. Joana Ortega i
pament de les Cotxeres del Palau Robert i b) creació Alemany i Magda Oranich i Solagran, en la seva qua-
d’una zona verda i d’un nou equipament situat a l’in- litat de regidores del Grup Municipal de Convergència
terior d’illa delimitat pels carrers de València, d’Aragó, i Unió, per la Sra. Maria Consolació Crehuet, pel Sr.
del Bruc i de Roger de Llúria, promoguda per Pro- Roger Loppacher i Crehuet, en representació de Vi-
eixample, SA, que incorpora la prescripció de l’apro- llarroel 235, SA, per la Sra. Montserrat Font i Garcia i
vació inicial; resoldre les al·legacions presentades per per la Sra. Sònia Berlanga Font i pel Sr. Jaime Raich
les Imes. Sres. Joana Ortega i Alemany i Magda Puig, de conformitat amb l’informe del Departament
Oranich i Solagran, en la seva qualitat de regidores de Planejament de Desenvolupament, de valoració
del Grup Municipal de Convergència i Unió, i pels ve- de les esmentades al·legacions, que consta a l’expe-
ïns de l’illa delimitada pels carrers de València, dient i es dóna per reproduït.
d’Aragó, del Bruc i de Roger de Llúria, de conformitat La Sra. Ortega comenta que els objectius inicials
amb l’informe del Departament de Planejament de d’aquest Pla especial que eren el trasllat de l’Escola
Desenvolupament, de valoració de les esmentades Mallorca i la recuperació de l’interior d’illa, queden
al·legacions, que consta a l’expedient i es dóna per desvirtuats amb la mixtura d’usos prevista en el docu-
reproduït; i trametre l’expedient a la Subcomissió ment que avui es presenta, ja que la construcció de
d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva 60 habitatges per a joves farà que l’interior d’illa sigui
aprovació definitiva. únicament pati de l’escola i agreujarà la densificació
La Sra. Ortega anticipa l’abstenció del seu Grup, d’una zona ja molt poblada sense cap aportació de
perquè, tot i reconèixer la tasca feta per a la consoli- sòl per a zona verda, mentre que l’escola quedarà
dació com a equipament de les cotxeres i el trasllat estreta i no respondrà a les reivindicacions dels pares
de la zona verda a l’interior de l’illa al passatge del i dels veïns.
Doctor Oliveras, lamenta que no s’hagi qualificat tot Opina que el govern municipal no acaba de creure
aquest pati d’interior d’illa com a zona verda, ja que la en la política de recuperació d’interiors d’illa i en fa un
Comissió s’informà que la voluntat era consolidar el element de màrqueting, perquè l’interior d’illa més
sòl com a zona verda i mantenir el subsòl com a equi- proper a aquest espai està a un quilòmetre de distàn-
pament. cia i tanmateix ara, per causa de la gestió de sòl que
6 a84 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
s’està tirant endavant cal construir habitatge per a jo- El Sr. Casas respon que ben a prop hi ha els jar-
ves en terreny d’equipaments. dins de Ferrer i Cajigal, inaugurats fa poc, i l’Escola
El Sr. Álvarez anuncia l’abstenció del seu Grup. Industrial i no gaire més lluny hi haurà, si es complei-
El Sr. Portabella comenta que l’actuació projectada xen les previsions, els 14.000 metres quadrats de
en la cantonada dels carrers de Londres i de Vi- zona verda de la Presó Model i els espais resultants
llarroel atén les demandes del barri, perquè en de la remodelació de l’avinguda de Josep Tarrade-
aquest espai s’hi construirà un centre d’educació in- llas; que la Sra. Ortega està barrejant el cas d’aquest
fantil i primària de dues línies, una escola bressol, espai, que sempre ha estat destinat a equipament,
que és molt necessària en aquella zona, i habitatges amb l’anterior, on es tractava d’una zona verda amb
per a joves; i que la destinació de part de l’interior un equipament en el subsòl; que l’impuls, que no
d’illa a pati de l’equipament escolar ha estat promo- prosperà, de l’esmentada regidora fou perquè el
guda per la Direcció General d’Ensenyament de la Mapa Escolar situava una escola en l’espai propietat
Generalitat. d’aquest Ajuntament i de la Diputació, però després
El sorprèn que s’hagi dit que el govern municipal la superfície s’ha ampliat amb una expropiació que
no acaba de creure en la política d’esponjament de permet un projecte mixt, que integra escola bressol,
l’Eixample, sobretot quan, a més, s’hi estan comprant centre d’educació infantil i primària, habitatges per a
espais interiors d’illa per poder-los destinar a l’ús pú- joves, que tanta falta fan a l’Eixample, i serveis co-
blic i quan. a més, en molts pocs anys s’han recupe- muns.
rat disset interiors d’illa i està prevista la propera re- S’aprova amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puig-
cuperació d’altres tres. dollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich,
El president de la Comissió d’Infraestructures Ur- Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i l’abstenció
banisme, Sr. Casas, puntualitza que no s’ha perdut dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres.
cap oportunitat de recuperar un interior d’illa, perquè Treserra i Balseiro.
l’espai en qüestió havia d’ésser equipament escolar i
ho serà: no sap, doncs, si la Sra. Ortega pretén que
els patis escolars interiors de les escoles de l’Eixam- Districte de Sants-Montjuïc
ple tinguin un ús públic més enllà de l’horari escolar o
que es retalli el pati d’aquesta escola. Afegeix que 31. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
l’escola complirà totes les condicions exigibles i, per ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
tant, l’esmentada regidora no havia d’haver introduït pecial de la finca situada entre l’avinguda de Madrid,
elements de confusió qualificant-la d’estreta; i que els núm. 210, i el carrer d’Alcolea, núms. 126-128, pro-
habitatges per a joves es podrien haver ubicat més mogut per Barnabuilding, SA; i resoldre les al·lega-
amunt, però ha semblat interessant integrar-los amb cions presentades, en el tràmit d’informació pública
diferents projectes educatius –escola bressol i escola de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Joaquim Forn i
d’educació i primària– juntament amb altres usos, Chiariello, en la seva qualitat de regidor del Grup Mu-
com el d’aparcament en el subsòl. nicipal de Convergència i Unió, de conformitat amb
La Sra. Ortega matisa que aquest Pla, que comen- l’informe del Departament de Planejament de Desen-
çà a impulsar-se quan ella era regidora de l’Eixample, volupament, de valoració de les al·legacions es-
tenia per objecte el trasllat de l’escola Mallorca, lligat mentades, que consta a l’expedient i es dóna per re-
amb la recuperació de l’interior d’illa; que el Sr. produït.
Alcober acaba de defensar un cas en què en el sub- S’aprova amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdo-
sòl hi haurà un equipament i en la superfície una llers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Or-
zona verda; que el Departament d’Ensenyament ja tega, Fandos, Recasens i Servitje.
advertí que l’espai per al centre escolar era just; que 32. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
una distància de gairebé un quilòmetre de l’interior ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
d’illa més proper és important; i que incorporant-hi els pecial de subsòl de la plaça de la Marina de Sants,
habitatges per a joves els altres usos queden cons- promogut per l’Institut Municipal de Mercats de Bar-
trenyits d’una manera que no dóna resposta a les ex- celona, amb les modificacions a què fa referència l’in-
pectatives del veïnat. forme del Departament de Planejament de Desenvo-
La Sra. San Miguel en la seva condició de regidora lupament; i resoldre les al·legacions presentades per
de l’Eixample, observa que en aquest Districte difícil- la Ima. Sra. Carme Servitje i Mauri i l’Im. Sr. Joaquim
ment es podrà fer escola pública si per fer-la s’exigei- Forn i Chiariello, en la seva qualitat de regidors del
xen els estàndards de poblacions menys congestio- Grup Municipal de Convergència i Unió, pel Sr. Ma-
nades, i ja s’hi han construït no els apliquen; que el nuel Zas Martínez, en representació de l’Associació
Pla especial s’inicià en el moment en què es pogue- de Veïns Estrellas Altas, pel Sr. Antonio Fernández
ren expropiar, per via d’urgència, els terrenys de l’es- Gómez, en representació de l’Associació de Veïns
cola; i que en el present mandat els interiors d’illa Nostra Senyora de Port, i pel Sr. Ramon Lamiel i
oberts a l’ús de la ciutadania passaran de quinze a Villaró, coordinador del Grup Municipal Esquerra Re-
trenta. publicana de Catalunya-Els Verds, de conformitat
El Sr. Portabella creu que la Sra. Ortega s’ha con- amb l’informe del Departament de Planejament de
fós en aplicar a aquest Pla especial una argumenta- Desenvolupament, de valoració de les esmentades
ció indicada per al dictamen anterior, per tal com la al·legacions; tots dos informes consten a l’expedient i
catalogació de zona verda en superfície permet equi- es donen per reproduïts
paments públics en el subsòl. El Sr. Portabella anuncia el vot favorable del seu
La Sra. Ortega demana que es concreti quin és l’in- Grup en haver-se acceptat les seves esmenes.
terior d’illa que està previst recuperar, més proper al S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
del dictamen. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres.
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 685
Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i tam- S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre-
bé dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les cedents.
Sres. Treserra i Balseiro. 37. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
33. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla espe- pecial d’ordenació de la dotació d’habitatges per a jo-
cial d’ordenació de la dotació d’habitatges per a joves i ves situada al passeig d’Andreu Nin, cantonada amb
equipament per a gent gran, situat a la Gran Via de les el carrer de Rosselló i Porcel i la plaça de Gabriel
Corts Catalanes, núms. 120-126 (plaça de Cerdà), Alomar, promogut pel Patronat Municipal de l’Habitat-
promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge, amb ge; estimar parcialment l’al·legació presentada per
les modificacions a què fa referència l’informe del De- l’Im. Sr. Josep Gascón i Castillo, en la seva qualitat
partament de Planejament de Desenvolupament; i esti- de regidor del Grup Municipal de Convergència i
mar parcialment les al·legacions presentades per l’Im. Unió, de conformitat amb l’informe emès pels serveis
Sr. Joaquim Forn i Chiariello, en la seva qualitat de re- de Planejament de Desenvolupament, que consta a
gidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, de l’expedient i es dóna per reproduït.
conformitat amb l’informe del Departament de Planeja-
ment de Desenvolupament, de valoració de les al·le-
gacions esmentades; tots dos informes consten a l’ex- Districte de Sant Andreu
pedient i es donen per reproduïts.
El Sr. Forn anticipa l’abstenció del seu Grup per 38. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
coherència amb el seu posicionament respecte als ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
habitatges per a joves. pecial d’ordenació de la dotació d’habitatges per a jo-
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. ves situada al carrer de Tucumán, núms. 21-25,
Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge; esti-
Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje. mar parcialment l’al·legació presentada per la Ima.
Sra. Carme Servitje i Mauri, en la seva qualitat de re-
gidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, de
Districte de Gràcia conformitat amb l’informe emès pels serveis de Pla-
nejament de Desenvolupament, que consta a l’expe-
34. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- dient i es dóna per reproduït.
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- El Sr. Gascón avança el vot negatiu als dos dictà-
pecial de concreció del tipus d’equipament i rehabili- mens precedents, malgrat haver-se acceptat parcial-
tació de l’edifici del carrer de Siracusa, núm. 21, per a ment les seves al·legacions relatives a la previsió
ús de residència geriàtrica, promogut per Edad 2000, d’espais per a bicicletes, contenidors de deixalles i
SL; i resoldre les al·legacions presentades, en el trà- elements d’aprofitament de l’energia solar, per cohe-
mit d’informació pública de l’aprovació inicial, per la rència amb el seu posicionament amb la clau 10-hj.
Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, en la seva qualitat de El Sr. Forradellas matisa que de les al·legacions
regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, dels Grup de Convergència i Unió, pròpiament s’han
de conformitat amb l’informe del Departament de Pla- tingut en compte les relatives a la previsió de places
nejament de Desenvolupament, de valoració de les per a bicicletes, perquè les altres dues ja eren exigi-
al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i bles en virtut de les Ordenances municipals; i que el
es dóna per reproduït. Patronat Municipal de l’Habitatge ja posava plaques
solars abans de l’entrada en vigor de l’Ordenança
corresponent.
Districte d’Horta-Guinardó S’aproven els dos dictàmens precedents amb el
vot en contra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciura-
35. Aprovar definitivament, de conformitat amb na i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Re-
l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla casens i Servitje.
especial de concreció del tipus d’equipament i orde- El Sr. Alcalde destaca que amb aquest i els altres
nació de la finca del carrer de Pedrell, núms. 192- acords relatius a la qualificació 10-hj, avui s’ha donat
202, d’iniciativa municipal; resoldre les al·legacions via lliure a la construcció d’uns 1.200 habitatges de
presentades per la Ima. Sra. Sònia Recasens i lloguer per a joves a la ciutat de Barcelona.
Alsina, en la seva qualitat de regidora del Grup Mu-
nicipal de Convergència i Unió, de conformitat amb
l’informe emès pels serveis de Planejament de Des- Districte de Sant Martí
envolupament, que consta a l’expedient i es dóna
per reproduït. 39. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial de reforma interior a l’illa delimitada pels car-
Districte de Nou Barris rers de Pere IV, de Roc Boronat, del Pallars i de la
Ciutat de Granada, dins la Modificació del Pla Ge-
36. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- neral Metropolità per a la renovació de les àrees in-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- dustrials del Poblenou, districte d’activitats 22@bcn,
pecial per a l’emplaçament de nuclis elevadors a l’illa promogut per Prominmo, SA; i resoldre l’al·legació
delimitada pels carrers de les Torres, d’Alcàntara, del presentada per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, en
Garigliano i de l’Artesania, promogut per la Comunitat la seva qualitat de president del Grup Municipal de
de Propietaris de la finca núm. 103 del carrer de les Convergència i Unió, de conformitat amb l’informe
Torres. emès per la Direcció de Gestió Urbanística de la So-
6 a86 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
cietat Municipal 22 Arroba BCN, SA, de valoració de lars si es fan bé, és a dir, de manera aïllada, amb un
les al·legacions esmentades, que consta a l’expe- pla de mobilitat, amb la previsió de les places d’apar-
dient i es dóna per reproduït. cament necessàries i amb un projecte de categoria,
S’aprova aquest dictamen amb el vot en contra però troba que aquesta torre de 125 metres d’alçada
dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i que es projecta a l’illa B és massa a prop dels edificis
les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servit- de 80 metres que s’aixecaran a l’illa A, és a dir, que hi
je, i amb l’abstenció dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i ha una concentració d’edificis alts i un efecte de bar-
Cornet, i les Sres. Treserra i Balseiro. rera a l’altra banda del carrer de Bilbao: per això, hi
40. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- votarà en contra.
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- El Sr. Narváez, en la seva condició de regidor del
pecial per a l’ordenació de la finca situada al carrer Districte de Sant Marti, recorda l’edifici de 180 metres
d’Àvila, núms. 126-138, existent dins l’àmbit de la Mo- situat molt a prop de la Barceloneta que proposà un
dificació del Pla General Metropolità per a la renova- company de militància política del Sr. Puigdollers, i
ció de les àrees industrials del Poblenou, districte l’acord a què arribà la Generalitat amb aquest Ajunta-
d’activitats 22@bcn, promogut per Sedatex, SA. ment sobre els terrenys del carrer de Llull, i li sembla
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen. que el Grup de Convergència i Unió aplica dues me-
41. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- sures diferents, una per a jutjar els projectes que pro-
cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla espe- mou aquest Ajuntament escoltant els arquitectes i els
cial d’ajust volumètric entre les finques A1, B2-1, C3 i veïns, i una altra per a jutjar els projectes que promo-
C4 en l’àmbit de la unitat d’actuació núm. 9 del Pla es- uen els companys de militància.
pecial de reforma interior de Diagonal-Poblenou, pro- Recalca que la proposta en debat no ha suscitat
mogut per Edifici Riusec, SA, Trinquete Residencial, cap polèmica en el si de Districte i ha estat votada fa-
SA, i Flavor, SA; i resoldre les al·legacions presenta- vorablement pels representants de l’equip de govern
des per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, en la seva en el Consell de Govern del Districte de Sant Martí.
qualitat de president del Grup Municipal de Conver- El Sr. Puigdollers matisa que si en el Consell de
gència i Unió, de conformitat amb l’informe emès pels Districte, els representants del Grup de Convergència
serveis de Planejament de Desenvolupament, que i Unió votaren en contra d’aquesta proposta; i que el
consta a l’expedient i es dóna per reproduït. seu Grup votà favorablement l’edifici singular de la
El Sr. Casas informa que aquest Pla formula uns plaça de les Glòries, perquè no està en contra dels
ajustaments que permeten desenvolupar un conjunt edificis singulars, sinó del fet que n’hi hagi gairebé en
d’edificacions destinades a hotels, oficines i habitat- totes les promocions urbanístiques del Poblenou; i
ges en aquest espai central del tram de l’avinguda que el dia que pugui governar aquest Ajuntament,
Diagonal comprés entre la plaça de les Glòries i l’àm- procurarà renegociar l’acord assolit amb la Generali-
bit del Fòrum Universal de les Cultures, espai que té tat, perquè l’edifici no tingui l’alçada aprovada.
una funció una mica de ròtula entre els dos grans El Sr. Casas replica que, en qualsevol cas, el Grup
espais de desenvolupament del Projecte 22@; que de Convergència i Unió votà favorablement les pro-
tals edificacions, se situen davant del parc central postes que aleshores es presentaren sobre les pre-
previst en el Pla especial de reforma interior del sons i tampoc veié malament els 180 metres d’alçada
Poblenou, ha estat projectada per l’arquitecte Domini- de l’edifici de la nova bocana del Port; que la majoria
que Perrault i se singularitza en una torre de 125 me- dels Plans especials provenen d’un promotor; i que
tres d’alçada de formes singulars que fan aparèixer només per raons dialèctiques, probablement força
dos grans volums clarament identificables des de di- demagògiques, es pot sostenir que no s’ha escoltat
versos punts de l’àmbit de Diagonal Poblenou, com- als veïns.
pletats amb uns altres edificis, més baixos, destinats Quant a la manca de sostenibilitat que s’ha imputat
a habitatges i oficines i un tercer edifici d’un cert vo- a la proposta en debat, objecta que els 60.000 metres
lum en la confluència amb l’avinguda Diagonal. quadrats de sostre corresponen a gairebé 30.000 me-
Estima, en resum, que l’execució d’aquest projecte, tres quadrats de sòl, és a dir, a un coeficient d’uns 2
juntament amb el de Jean Nouvel a l’àmbit de la pla- metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl,
ça de Glòries, i els de l’àrea del Fòrum Universal de però s’ha optat per concentrar-los en un edifici més
les Cultures, singularment el triangle del Fòrum i els alt, la qual cosa permet tenir més sòl lliure: aquest és
d’arquitectes com Massip, Mateo i Clotet donaran el model que l’equip de govern defensa especialment
qualitat urbanística a aquest tram de la Diagonal. davant d’un parc que deu tenir 45.000 metres qua-
El Sr. Puigdollers comenta que el mateix model ur- drats com a mínim. Afegeix que Dominique Perrault,
banístic que ha fet que en la sessió d’avui s’aprovin autor del projecte, és un professional de gran prestigi,
1.200 habitatges per a joves en terrenys d’equipa- però les propostes que fan ell i els promotors no
ment, porta ara a un acord que modifica el planeja- s’aprovaran pas per aquest motiu, sinó perquè són
ment vigent a instàncies de l’arquitecte i dels promo- sensates i millors que el planejament fins ara vigent.
tors, però ell ha de preguntar quan es farà cas al El Sr. Puigdollers significa que el seu Grup, al qual
veïns quan diuen que no els agraden determinades convé obrir fronts de discussió política sobre els dife-
formes d’urbanisme. rents models de ciutat, es dedica a escoltar els veïns
Explicita que el seu Grup està radicalment en con- i a defensar, en funció dels seus plantejament ideolò-
tra d’aquest Pla pel model de ciutat que posa damunt gics, les funcions que li posin damunt la taula; i recor-
la taula, perquè no és sostenible i perquè no respon a da la manera com el Sr. Alcalde fou rebut divendres
la voluntat majoritària dels veïns. passat en el Poblenou.
El Sr. Fisas manifesta que a l’expedient manca l’in- El Sr. Fisas puntualitza que el seu Grup no està
forme preceptiu del Consell de Districte; i que el seu d’acord amb el Pla presentat no pas perquè dubti de
Grup no s’oposa sistemàticament als edificis singu- la capacitat professional, que coneix prou bé, del Sr.
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 687
Perrault, sinó perquè en la zona hi haurà dos grata- d’atenció domiciliària a Barcelona per tal de cobrir les
cels que estaran massa a prop l’un de l’altre. necessitats de totes les persones residents a Barce-
El Sr. Alcalde observa que els projectes, per inte- lona que necessitin aquest tipus d’atenció.
ressants que siguin, sempre poden generar opinions El Sr. Puigdollers defensa aquesta proposició dient
discrepants en el veïnat; que la intervenció del Grup que una ciutat, com Barcelona, que té un 22% de la
de Convergència i Unió en aquest cas i en algun altre seva població més gran de 65 anys ha de fer un acte
del Districte de Ciutat Vella ha estat una mica esbiai- de justícia procurant que les persones que no es po-
xada; que tot govern que actua ha d’afrontar manifes- den valer per elles mateixes puguin ésser ateses a
tacions de discrepància, però confia que les que sus- casa seva sempre que sigui possible, ja que cada ve-
citi l’acció del govern municipal no siguin mai tan gada que es fa una residència o un apartament tute-
massives com les que provocaren les actuacions de lat –política amb la qual per altra banda el seu Grup
la Generalitat al Delta de l’Ebre, a les Gavarres i amb està plenament d’acord– s’està fracassant no com a
els pagesos: per tant, demana que s’entengui que no administració, sinó com a societat, perquè valdria
sempre es pot aconseguir l’aplaudiment de tota la po- més poder atendre aquestes persones en el seu en-
blació. torn de tota la vida: per això, el seu Grup demana que
S’aprova el dictamen amb els vot en contra dels s’ampliïn els contractes de prestació de serveis
Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les d’atenció a domicili, de manera que es puguin oferir a
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i les persones més grans de 65 anys o amb alguna
també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les minusvàlua que ho necessitin, atès que es tracta d’un
Sres. Treserra i Balseiro. acte de justícia i l’Ajuntament està econòmicament en
condicions de poder d’assumir-ne el cost.
La Sra. Treserra recomana l’adopció d’algunes me-
COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL sures que permetin fer una avaluació continuada de
les persones que necessiten aquesta atenció per po-
42. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- der establir prioritats, per tal com moltes vegades
ticle 30.1 del Reglament Orgànic Municipal, la regula- l’atenció domiciliària és un sistema de contenció que
ció de dos fitxers informàtics de dades de caràcter pal·lia la manca de places de residència i que sovint
personal de titularitat de l’Institut Municipal de Perso- es presta a persones que viuen en habitatges inade-
nes amb Disminució, referits l’un als usuaris de l’Insti- quats, per la qual cosa els recursos que s’hi esmer-
tut i l’altre al personal (treballador/treballadores) de cen no donen resultats plenament satisfactoris.
l’Institut, per no haver-s’hi formulat cap al·legació du- La presidenta de la Comissió de Benestar Social,
rant el període d’informació pública. Sra. Carrera, contesta que l’Estat espanyol no té,
com hi ha a la resta d’Europa, una llei que garanteixi
l’atenció domiciliària a tothom; que la Generalitat tam-
COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT I ECOLOGIA poc ha reclamat una llei que asseguri una cobertura
URBANA universal en aquest terreny, i la Llei de serveis socials
aprovada pel Parlament de Catalunya tampoc esta-
43. Aprovar definitivament la creació de l’Agència bleix el caràcter universal d’aquesta prestació; i que
Local d’Energia de Barcelona, consorci que fou apro- davant d’aquest panorama, l’Ajuntament aborda, sen-
vat inicialment juntament amb els Estatuts en data 17 se el suport financer necessari, l’atenció a domicili
d’octubre de 2001 per la Comissió de Plenari de amb valentia i procurant arribar al major nombre de
Sostenibilitat i Ecologia Urbana; resoldre, d’acord persones.
amb l’informe que figura a l’expedient, les al·lega- Referint-se als criteris aplicats per a determinar els
cions als Estatuts, formulades dins el període d’expo- usuaris de l’atenció domiciliària, informa que dels tres
sició pública; i aprovar definitivament, així mateix, els graus de dependència fixats per la Societat Espa-
esmentats Estatuts. nyola de Gerontologia, s’atenen els casos mitjans i
greus de persones que tenen una renda inferior a les
60.000 pessetes mensuals i viuen soles; que, segons
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT dades de l’any 2000 publicades pel Ministeri de Tre-
ball, Barcelona té unes 40.000 persones que necessi-
44. Aprovar les modificacions que s’annexen, del ten atenció per dependència de grau mitjà o greu,
Conveni de col·laboració per a la creació del Comi- però només unes 10.000 estan per dessota del llindar
tè Organitzador dels X Jocs Mundials per a Policies de renda de les 60.000 pessetes mensuals i, dintre
i Bombers, i dels Estatuts reguladors de dit consor- d’aquest grup, es presta atenció domiciliària aquelles
ci, aprovat per acord de Consell Plenari en data 28 que viuen soles, que són 5.328.
d’abril de 1999, seguint els tràmits establerts en el El Sr. Puigdollers insisteix que l’Ajuntament està
Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens econòmicament en condicions de prendre l’acord que
Locals. es proposa, i seria de justícia prendre’l.
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre- La Sra. Carrera precisa que Barcelona té un grau
cedents. de cobertura de l’1,29% de les persones que necessi-
ten atenció a domicili, mentre que a Catalunya aquest
percentatge és de l’1,23%, la qual cosa significa que
d) Proposicions a tot Catalunya les persones que reben atenció domi-
ciliària són unes 12.000; que la Generalitat aporta,
Del Grup Municipal de Convergència i Unió: per al sosteniment de tal servei, uns 430 milions de
1. Iniciar la modificació dels contractes de prestació pessetes, és a dir, un 32% dels 1.272 milions que
de serveis de les empreses que presten el servei aporta l’Ajuntament, i per tant les seves gestions ani-
6 a88 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
ran dirigides a aconseguir l’increment de l’aportació pertinent recurs en defensa de l’autonomia local da-
de la Generalitat; i que s’està prestant atenció domici- vant el Tribunal Constitucional.
liària a unes 432 persones que estan en llista d’espe- El Sr. Álvarez manifesta que el Grup del Partit Po-
ra per a ingressar en residències, de manera que si pular de Catalunya no pot donar suport a una moció
aconseguissin ingressar-hi, s’alliberarien uns 320 mi- que utilitza la Llei general d’estabilitat pressupostària
lions de pessetes que es podrien destinar a altres com a excusa per fer des dels Ajuntaments tasca de
persones. desgast al Govern de l’Estat dirigit pel Partit Popular;
Es rebutja la proposició en debat, en rebre deu que la Llei esmentada afecta totes les Administra-
vots favorables –emesos pels Srs. Miró, Puigdollers, cions públiques i vol disciplinar el sector públic, co-
Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, mençant per l’Estat i seguint per les Comunitats autò-
Fandos, Recasens i Servitje– i vint-i-cinc en contra de nomes i els Ajuntaments; que el Partit Popular és el
la resta de membres del Consistori presents, excepte primer que resultarà afectat pels preceptes de tal Llei,
els Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. perquè és el que va obtenir més confiança de l’elec-
Treserra i Balseiro que s’han abstingut. torat en les darreres eleccions locals, generals i auto-
nòmiques i, per tant, governa la majoria d’Ajunta-
ments i Comunitats autònomes.
e) Moció Addueix que la Llei en qüestió no pretén altra cosa
que fer cas de les recomanacions de la Unió Euro-
Dels Grups Municipals Socialista, de Convergència pea, disminuir el dèficit públic i sanejar les Adminis-
i Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya-Els tracions públiques evitant que es gastin més diners
Verds i d’Iniciativa-Verds dels que es tenen, és a dir, una gestió electoralista
M 1. 1) Iniciar el procediment previst a l’article 75 –com la que farà enguany el govern municipal amb
de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional amb la un increment de l’endeutament net de més de 20.000
sol·licitud d’admissió de dictamen del Consell d’Estat milions de pessetes–, i assegurant un ús rigorós i
sobre la Llei 18/2001, de 12 de desembre, general raonable dels pressupostos de totes les Administra-
d’estabilitat pressupostària, en tant que podria afectar cions públiques, els quals es nodreixen dels diners
l’autonomia local garantida constitucionalment, amb que paguen els ciutadans amb els impostos.
la finalitat d’interposar, posteriorment, un conflicte en Fa notar més endavant que el text que s’ha distri-
defensa de l’autonomia local davant del Tribunal Cons- buït avui és diferent del que fou repartit dimecres a la
titucional. Junta de Portaveus, en el qual es delegava en l’Alcal-
2) Delegar en l’Alcalde l’adopció de les mesures de de Lleida, Sr. Antoni Ciurana, la representació
pertinents per tal de substanciar el present acord i d’aquest Ajuntament per a la interposició del recurs,
instar la sol·licitud al Consell d’Estat. cosa que, a juí seu, resulta contradictòria amb la de-
3) Donar trasllat del present acord a la Federació fensa de l’autonomia local que la moció vol fer.
de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació Cata- Indica, finalment, que si es considera que tal Llei
lana de Municipis i Comarques (ACMC) i als Grups envaeix competències locals, pels mateixos motius
Parlamentaris del Congrés i del Senat. que avui s’han adduït haurà de formular-se en el seu
El Sr. Maragall explica que amb aquesta moció moment una moció similar contra la futura Llei d’urba-
l’Ajuntament de Barcelona se suma als acords que nisme de Catalunya, donat que el Conseller de Políti-
estan prenent altres Ajuntaments de la resta de ca Territorial i Obres Públiques ha anunciat que s’hi
Catalunya i Espanya davant la Llei general d’estabili- prohibirà la subhasta de sòl públic municipal.
tat pressupostària, valent-se del procediment, no gai- El Sr. Maestro explicita el suport del Grup d’Es-
re fàcil, que permet a les Administracions locals acce- querra Republicana-Els Verds a la moció en debat
dir al Tribunal Constitucional per defensar la seva pels motius ja expressats el setembre de l’any passat
autonomia i la seva suficiència financera; que tal Llei en debatre’s un altra moció que instava la retirada del
inclou una sèrie de preceptes que no atenen les es- Projecte de llei d’estabilitat pressupostària; i subratlla
menes formulades a través de diversos Grups parla- que la Llei en qüestió afecta clarament l’autonomia de
mentaris i que poden afectar negativament la vida del les Comunitats Autònomes i dels Ajuntaments i és un
conjunt d’Ajuntaments espanyols en els aspectes re- exemple d’allò que el Partit Popular, que és un partit
latius a la seva autonomia financera i a la seva capa- nacionalista espanyol, es proposà des del primer mo-
citat financera per la sèrie d’equilibris, més artificials ment i ha quedat ben palès d’ençà del seu darrer
que reals, que tal Llei els imposa; i que si bé aquest congrés: reforçar els mecanismes centrals de l’Estat.
Ajuntament es pot mirar amb una certa tranquil·litat Significa que encara que la Llei afecti tot el sector
els efectes que tal Llei podria tenir, s’ha de sumar a públic, algunes Administracions fan trampa mirant de
les veus d’altres municipis que sí que resultaran real- recaptar més recursos per la via impostos regressius
ment afectats a partir de l’1 de gener de l’any vinent. i injustos per finançar part de la sanitat; i que com diu
Concreta que perquè les Administracions locals pu- un refrany de l’Horta de València, el Partit Popular fa
guin accedir al Tribunal Constitucional, s’exigeix l’a- com el sord de Benissanó –que sentia els quarts, les
cord de 1.000 Ajuntaments que representin almenys hores no–, perquè no escolta la veu dels seus regi-
6.000.000 d’habitants. dors i alcaldes que tampoc volen que la Llei tiri en-
El Sr. Ciurana expressa el lògic suport del Grup de davant.
Convergència i Unió a aquesta moció que també ha El Sr. Forradellas, després de precisar que el text
signat, per tal com, a parer seu, la Llei en qüestió res- que se sotmetrà a votació és el que s’ha distribuït
pon a una iniciativa recentralitzadora i tant el dicta- avui, diu que el Grup d’Iniciativa-Verds és contrari a
men del Consell Consultiu com la resolució presa ahir la disciplina que propugna el Partit Popular i que do-
pel Parlament de Catalunya són un motiu més perquè nades les bones relacions que manté el Sr. Aznar
l’Ajuntament iniciï els tràmits per a la interposició del amb el Sr. Blair deu ésser la disciplina anglesa: per
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 689
tant, votarà a favor de la moció perquè, com ja adver- tos i més deute i s’hagi d’endeutar per quadrar els
tí en la sessió del mes setembre, el Projecte de llei comptes.
d’estabilitat pressupostària tenia el perill de retallar El Sr. Alcalde nega que Barcelona sigui la ciutat
l’autonomia dels municipis, significava un greuge re- amb més impostos i més deute per habitant; i fa notar
alment important i podia acabar en el Tribunal Consti- que l’Estat tindrà enguany un dèficit zero que s’haurà
tucional, i la Llei aprovada està redactada gairebé en aconseguit sense necessitat de cap llei, perquè ja hi
els mateixos termes. ha prou mecanismes per aconseguir els objectius que
El Sr. Maragall troba natural el capteniment del la Llei general d’estabilitat pressupostària pretén: per
Grup del Partit Popular més per una raó de disciplina tant, els mecanismes addicionals que tal Llei afegeix
que no pas de convicció; i significa que la moció no són innecessaris i la prova és que aquest Ajuntament
respon a cap voluntat d’oposició al Govern de l’Estat, té superàvit, l’Estat enguany ha assolit el dèficit zero i
sinó a l’obligació de defensar els interessos de la la Generalitat també ha aconseguit l’equilibri pressu-
Corporació i de la Ciutat i l’autonomia i suficiència fi- postari; conseqüentment, no cal cap llei que limiti la
nancera d’aquest Ajuntament, qüestió de principi, de capacitat i l’autonomia local i això explica l’enuig dels
fons, que hauria de concitar el suport de tots els governs de les Autonomies i dels Municipis.
Grups. El Sr. Forradellas, en contestació a l’al·lusió del Sr.
Puntualitza que el govern municipal ha actuat Álvarez, vol deixar clar que ell votà a favor de la
amb sentit de responsabilitat i així promogué la pre- Constitució i de l’Estatut i que sempre ha estat parti-
sentació de tres esmenes, totes les quals foren re- dari de la democràcia i mai no ha estat de cap mena
butjades: l’una, en el sentit que la determinació de de dictadura, cosa que no tothom pot dir.
l’objectiu d’estabilitat pressupostària es fes amb S’aprova la moció en debat, amb el vot en contra
contactes entre l’Administració central i les altres, en dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres.
el cas de la local a través de la Comissió Nacional Treserra i Balseiro, després de declarar-se’n la ur-
d’Administració local; una altra, en el sentit que les gència amb els mateixos vots.
regles de comptabilitat públiques fossin iguals per a
totes les Administracions sense cap distinció; i una
tercera, en el sentit que els principis bàsics que el PART DE CONTROL
projecte de programa econòmic i financer per arre-
glar els dèficits estiguessin clarament exposats en la a) Precs
Llei, en comptes de deixar-ne la definició per a un
reglament que, a tres o quatre mesos d’haver de co- Del Grup Municipal de Convergència i Unió:
mençar a elaborar els pressupostos de l’any vinent, Pc 1. Que es creï una Comissió de seguiment de
encara no ha sortit. Can Tunis formada per tots els Grups Municipals pre-
Indica que, efectivament, la Llei d’urbanisme, en sents en el Consell Municipal per tal de vetllar pels
tràmit d’aprovació en el Parlament de Catalunya, con- processos urbanístics i socials que s’estan duent a
té unes amenaces a l’autonomia local que poden obli- terme en aquest barri de la ciutat.
gar a formular una moció similar a la que ara es pro- El Sr. Miró manifesta que el seu Grup demana
posa, davant la qual els capteniments dels dos Grups aquesta comissió de seguiment, perquè els fets de-
de l’oposició municipal seran els contraris dels que mostren que l’equip de govern és incapaç de complir
ara han adoptat avui; que no s’ha de caricaturitzar els compromisos del Programa de reallotjament dels
una delegació de representació d’aquest Ajuntament veïns de Can Tunis i l’acompanyament i assessora-
que ve exigida pel procediment legal; i que el posi- ment de les famílies en la recerca d’un nou habitatge,
cionament que adopta el Partit Popular, que actual- comesa que, si s’hagués complert, hauria evitar l’es-
ment tant s’omple la boca parlant de patriotisme càndol de Can Viloca on s’han reallotjat quatre famí-
constitucional, sembla més aviat expressió d’un pa- lies, formades per vint-i-sis persones, en cases que
triotisme preconstitucional. seran enderrocades en un termini d’un o dos anys,
El Sr. Álvarez observa que el seu Partit escolta la sense assabentar-ne l’Alcalde de Barberà del Vallès,
veu del poble i per això guanya les eleccions amb un el qual ha fet unes declaracions duríssimes per
èxit mai no aconseguit a Espanya; que ell també co- aquest fet, que fa impossible la integració de les per-
neix la disciplina que s’ha aplicat a molts països de sones afectades: per aquest motiu, l’equip de govern
l’est d’Europa i agrada al Sr. Forradellas; que el seu ha perdut en aquest procés la confiança del Grup de
Grup no està en contra de la moció per una qüestió Convergència i Unió i només podrà recuperar-la pro-
de disciplina, sinó de convicció, perquè no vol que curant introduir-hi transparència mitjançant la consti-
s’hipotequi el futur dels nens i joves, ja que els dèfi- tució de la comissió de seguiment.
cits que deixin les Administracions públiques el dia de El Sr. Alcober contesta que el procés de Can Tunis
demà s’hauran de pagar amb impostos. Nou neix d’acord entre l’Ajuntament i l’Autoritat Por-
El Sr. Maragall replica que si s’hagués fet cas d’allò tuària, en el qual es crea una comissió paritària de
que el Sr. Álvarez defensa, Barcelona estaria encara control i es preveu no tan sols el reallotjament de les
en la mateixa situació que l’any 1979 mentre que la famílies afectades, sinó un acompanyament socio-
legislació fins ara vigent li ha donat unes possibilitats i educatiu que s’ha fet bé; que quan s’ha produït algu-
uns estímuls que han permès a aquest Ajuntament na informació incerta, s’ha preferit callar per no posar
endeutar-se per canviar la Ciutat: això és precisa- més llenya al foc en una situació difícil; i que no es
ment el que volen continuar fent els Ajuntaments i és vol amagar res, sinó treballar molt i parlar poc.
bo que ho facin, és a dir, que s’endeutin moderada- Perquè no sembli que es vol amagar res, proposa
ment en funció dels seus projectes de transformació. que els Grups es reuneixin periòdicament amb els
El Sr. Álvarez diu que no està orgullós que Bar- membres de la comissió esmentada, perquè els expli-
celona sigui la ciutat d’Espanya amb més impos- qui l’estat de la qüestió.
6 a90 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
Assegura que tant des del punt de vista polític, de les seves característiques sense un club perma-
com des del punt de vista tècnic i gestió hi ha hagut nent és complicat i difícil, com passa també a l’estadi
un tracte curós. olímpic de Sevilla.
El Sr. Miró insisteix que el seu Grup demana una El Sr. Batlle contesta que, com han dit el Sr. Alcal-
comissió de seguiment formada per membres d’a- de i el portaveu oficial del mateix Club, des del mateix
quest Ajuntament, perquè si hi hagués hagut un trac- dia en què s’enderrocà l’Estadi de Sarrià el somni del
te curós, l’Alcalde de Barberà del Vallès, que és so- RCD Espanyol fou intentar refer el seu propi patrimo-
cialista, no hauria afirmat que ningú no l’ha informat ni i tornar a tenir estadi propi; i que el Sr. Alcalde feli-
del reallotjament, que les persones afectades han es- cità el Club per haver començat a fer realitat aquest
tat enganyades i viuen en condicions infrahumanes, somni tot esperant que sigui capaç de portar a bon
que les cases aniran a terra d’aquí un any i mig i que terme aquesta aventura.
allò que resulta més deplorable d’ aquesta situació és Continua dient que el futur de l’Estadi Olímpic de
que l’hagin provocada persones que es diuen pro- Montjuïc no el preocupa, perquè des de 1989 en què
gressistes. Agrega que segons els documents muni- començà a funcionar després de la seva remodelació
cipals de les quatre famílies afectades, dues ja s’han per als Jocs Olímpics, ha tingut una activitat esportiva
instal·lat a Can Viloca, però de les altres dues, una no diversificada i altres usos com a conseqüència del
vol anar-hi i demana que l’Ajuntament es quedi la seu caràcter d’espai multifuncional i polivalent, com
casa que li han fet comprar i li proporcioni un pis, i tenen tots els grans estadis d’arreu del món; que les
l’altra tampoc vol anar-hi i demana que l’Ajuntament li dues o tres properes temporades encara tindrà com a
compri la casa i li busqui un altre pis. usuari principal l’Espanyol, amb qui s’està negociant
El Sr. Alcober, després de rebutjar que ningú posi en la pròrroga del contracte vigent; que tot i la presència
dubte la seva sensibilitat social, puntualitza que a Can d’aquest Club, l’Estadi ha continuat essent escenari
Viloca no hi ha anat gent només de Can Tunis, sinó d’altres activitats, proves atlètiques, partits de selec-
també de Sabadell; que les cases es triaren perquè les cions nacionals, la catalana, l’espanyola i l’andorrana,
famílies tractaven amb ferralla i necessitaven espai; que partits de futbol americà, i grans trobades ciutadanes.
amb l’Ajuntament de Barberà del Vallès s’arribà a Concreta que de cara al futur es continuarà treba-
l’acord que quan tirés endavant el seu pla, l’Ajuntament llant amb rigor perquè l’Estadi continuï essent esce-
de Barcelona no es desentendria del cas. Afegeix que nari d’activitats lligades amb l’esport d’espectacle i
s’han fet 366 entrevistes de diagnòstic familiar i 250 de d’altres activitats, en consonància amb la seva qualifi-
recerca de treball, i també 221 visites domiciliàries als cació de cinc estrelles que només tenen altres tres
reallotjats per fer l’acompanyament social. estadis de tot l’Estat: s’hi potenciarà la presència de
Diu, en resum, que no pot acceptar el prec, però l’esport barceloní i de les activitats lligades amb l’es-
invita als signants a una reunió per informar-los. port de base i l’esport escolar; es farà que continuï
Del Grup Municipal Partit Popular de Catalunya: essent un referent d’activitats populars de la Ciutat i
Pc 2. Que, abans del proper estiu, l’equip de go- del país, ja que és la casa pairal de tot l’esport català,
vern defineixi els nous usos a donar a l’Estadi Olím- però també l’espai tancat de titularitat pública més
pic de Montjuïc que garanteixin el seu manteniment i gran de Catalunya i, per tant, és lògic que pugui aco-
viabilitat, quan ja no sigui utilitzat pel RCD Espanyol; llir trobades de diversos tipus; i s’hi seguiran progra-
que abans de finals del present mandat, porti a terme mant activitats lligades als grans espectacles artístics
les accions necessàries per tal d’assegurar l’establi- i culturals.
ment i la continuïtat a llarg termini d’aquests nous El Sr. Fisas observa que, després d’aquesta inter-
usos; i que exigeixi responsabilitats als executius mu- venció, encara està més preocupat pel futur de l’Esta-
nicipals que gestionen aquesta instal·lació, amb mo- di Olímpic, perquè a pesar d’ésser de cinc estrelles
tiu de la seva negativa actuació, que ha fet l’Estadi s’ha parlat de la possibilitat d’enderrocar-lo; i que
Olímpic perdi l’esmentat club esportiu com el seu hauria d’estat millor per a la Ciutat i l’economia i el
principal usuari. manteniment de la instal·lació que l’Espanyol pogués
El Sr. Fisas manifesta que en vista que RCD Espa- continuar a Montjuïc.
nyol té previst marxar de l’Estadi i Barcelona Dragons El Sr. Alcalde contestant l’al·lusió de què ha estat
també, el seu Grup es pregunta quin serà el futur es- objecte, lamenta que el Sr. Fisas hagi usat les seves
portiu de l’Estat Olímpic de Montjuïc Lluís Companys declaracions demagògicament, tot puntualitzant que
i pensa que la marxa de RCD Espanyol es podria ha- no és cert que a ell no li importi el RCD Espanyol, ja
ver evitat oferint-li unes millors condicions econòmi- que tant sols van dir que no estava preocupat pel fu-
ques –la Reial Societat paga a l’Ajuntament de Sant tur de l’Estadi. Afegeix que ni l’Ajuntament ni el Sr.
Sebastià una pesseta simbòlica per l’ús de l’estadi Alcalde han de donar cap prova de bon tracte a l’Es-
d’Anoeta– i un tracte més afectuós i humà que l’ha- panyol després de l’esforç que tot el Consistori va fer
guessin fet sentir com si fos a casa seva i tanmateix per a la requalificació de l’Estadi de Sarrià: per tant,
la reacció del Sr. Alcalde en el moment de saber que troba oportunista i de mal gust que s’hagin fet les afir-
l’Espanyol marxava fou dir que això no el preocupava macions esmentades.
gens, actitud que també ha demostrat amb la seva
absència reiterada de la presentació del trofeu Ciutat
de Barcelona, la seva manca de disponibilitat a rebre b) Preguntes
el president i la Junta Directiva del Club i la poca re-
ceptivitat a fer millores a l’Estadi, i que ha estat ben Del Grup Municipal de Convergència i Unió:
diferent de l’actitud del Sr. Montilla, que ha rebut el Pg 1. ¿Està prevista l’elaboració d’algun estudi que
Club amb els braços oberts a Cornellà. permeti fer una avaluació global del desenvolupa-
Conseqüentment, es pregunta què es pensa fer ment del Pla General Metropolità, i de la situació ge-
amb l’Estadi Olímpic, ja que el futur d’una instal·lació neral del planejament de la ciutat?
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 691
El Sr. Ciurana manifesta que el seu Grup considera table per a netejar els carrers, i aquest Ajuntament,
convenient anar cap a la redacció d’un nou pla gene- que des de fa anys utilitza un volum considerable
ral urbanístic en vista que les modificacions que s’han d’aigües freàtiques amb aquestes finalitats, ha previst
fet en el Pla General Metropolità poden haver-hi tren- reduir en un 33% els regs amb aigües no freàtiques i
cat els equilibris, encertats o no, que s’hi preveien compensar aquesta reducció amb un augment més
inicialment, i cal fer-ne una revisió global: per això, el ràpid de l’ús d’aigües freàtiques; que tal Decret fixa
seu Grup ha formulat aquesta pregunta. també un límit de 450 metres cúbics per hectàrea i
El Sr. Casas contesta que l’avaluació general del més per al reg de jardins públics, però Parcs i Jardins
planejament urbà ja es fa de manera habitual i per- des de fa molts anys només dedica a tal finalitat uns
manent; i que els treballs del Pla territorial metropolità 50 metres cúbics per hectàrea i mes, gràcies a la po-
de Barcelona, que s’han allargat ja més enllà dels lítica d’aprofitament d’aigües freàtiques i al seu pro-
dotze anys, constitueixen també una bona avaluació grama de reg, de manera que ha tingut una disminu-
del desenvolupament del Pla General Metropolità. ció del 28% del consum habitual d’aigua per a tal
El Sr. Ciurana dedueix de les paraules del Sr. finalitat; i que el programa d’utilització d’aigües freàti-
Casas que no hi ha previst fer cap auditoria urbanísti- ques pràcticament s’ha doblat i d’aquí al 2003 encara
ca, cosa que li sembla greu, perquè en l’acord per al augmentarà en un 40%.
govern de Barcelona per als anys 1999-2003, signat Explicita que per vetllar per l’ús racional i l’estalvi
pels Srs. Clos i Portabella i la Sra. Mayol, hi ha el d’aigua com prescriu el Decret en qüestió, els pro-
compromís d’elaborar una auditoria urbanística que pers dies se signarà un conveni entre l’Agència Ca-
permeti fer una avaluació del desenvolupament del talana de l’Aigua, l’Entitat Metropolitana dels Ser-
Pla General Metropolità i de l’estat global del planeja- veis Hidràulics i el Grup Ecologista Generació de
ment urbà. Catalunya per desenvolupar una campanya sobre
El Sr. Casas reitera que l’estudi s’està fent de ma- l’ús eficient de l’aigua en el consum domèstic, la
nera habitual; i hi afegeix que l’elaboració, que per qual divulgarà uns equipaments bàsics per a l’es-
desgràcia s’està allargant massa anys, del Pla territo- talvi d’aigua mitjançant la instal·lació d’airejadors
rial metropolità ha desenvolupat una sèrie amplíssima d’aigua i sistemes de buidat de cisternes en 2.000
d’estudis que fan una anàlisi exhaustiva del Pla Ge- habitatges de la Ciutat –10.000 a tot Catalunya–
neral Metropolità, en la qual, per cert, destaca una amb un cost de 72 milions.
ocupació irreversible del sòl lliure per una ocupació El Sr. Cornet observa que, segons l’Anuari estadís-
extensa feta en els darrers vint anys, que ha doblat la tic d’aquest Ajuntament, de 1992 a 1997 hi hagué
dels anys anteriors i en la qual destaca que allò que una reducció del 40% en el consum, i en canvi en el
ha resultat més afectat han estat els corredors i les període 1998-2003, a pesar d’haver-se fet una costo-
comunicacions, i que les infraestructures previstes no sa campanya publicitària en favor de la sostenibilitat i
s’han fet: per tant, l’estudi ja està fet i cal la constitu- haver-se esmerçat 900 milions de pessetes en l’apro-
ció d’un consorci per treballar-lo i articular propostes. fitament de les aigües freàtiques, el consum presenta
Concreta que en l’àmbit de Barcelona, prèviament una tendència a incrementar-se i així entre els anys
a l’aprovació de la clau 10-hj, ja es feu un estudi; que 1997 i 1998 el consum ha crescut de 8.000 a 8.500
en els Plans directors se’n fan sobre les zones ver- milers de metres cúbics.
des; i que abans de la reflexió sobre les afectacions El Sr. Cuervo significa que, segons les seves xi-
de les rondes, també se’n feu un altre sobre el viari. fres, el volum d’aigua distribuïda a Barcelona ha pas-
Del Grup Municipal Partit Popular de Catalunya: sat de 139 hectòmetres cúbics el 1990 a 115 el 2000 i
Pg 2. ¿Quins criteris i directrius ha donat l’equip de el percentatge que els serveis públics n’han consumit
govern a l’organització executiva de l’Ajuntament per ha baixat de l’11,6 al 8,11%.
tal que es compleixi el Decret 22/2002, de 22 de ge- El Sr. Cornet insisteix que el consum s’ha incre-
ner, d’establiment i millora per a la gestió dels recur- mentat en 500.000 metres cúbics, malgrat les despe-
sos hídrics, quines mesures concretes han implemen- ses en publicitat.
tat a data d’avui les dependències i organismes El Sr. Cuervo observa que ha contestat una pre-
municipals afectats per l’assoliment d’aquest objectiu, gunta que versava sobre les mesures preses en apli-
quin serà l’estalvi d’aigua mensual previst amb cació del Decret de la Generalitat 22/2002 i no pas
aquestes mesures per a la ciutat, en volum i en pes- sobre el consum d’aigua, qüestió que s’ofereix a acla-
setes, i quina és la proporció d’aquest estalvi respec- rir en el si de la Comissió del Plenari.
te del consum normal?
El Sr. Cornet llegeix aquesta pregunta.
El Sr. Cuervo respon que l’endemà de publicar-se DECLARACIONS INSTITUCIONALS
el Decret esmentat que en el seu article 4 prohibeix a
les entitats locals destinar aigua potable per al funcio- De tots els Grups Municipals
nament de fonts ornamentals, el govern municipal DI 1. L’Ajuntament de Barcelona s’adhereix al Ma-
acordà el tancament de les 56 fonts públiques que no nifest de la XIV Conferència Internacional de la SIDA,
tenen aixeta o polsador, el tancament de l’aportació que té el contingut següent:
d’aigua a les 65 fonts ornamentals que no tenen sis- “- VIH/SIDA és una emergència global amb efectes
tema de recirculació, i la reducció de les hores de fun- de gran abast:
cionament d’aquelles que disposen d’aquell mecanis- No hi ha cap país que resti il·lès davant l’epidèmia.
me; i que l’estalvi mitjà aconseguit amb aquestes Afecta tots els països socialment, econòmicament i
mesures és d’un 6% en el consum habitual anual, és culturalment. Amenaça el desenvolupament i la segu-
a dir, uns 9.000 metres cúbics. retat de l’ésser humà.
Continua dient que el Decret citat restringeix als - És necessària l’acció immediata per a prevenir
casos absolutament imprescindibles l’ús d’aigua po- catàstrofes més grans:
6 a92 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
La violència, la pobresa, la inseguretat i la guerra Explica que la idea central i principal repte polític
contribueixen a la propagació del VIH/SIDA. En l’ac- del Manifest és aconseguir un tractament igualitari
tual clima d’incertesa, el VIH/SIDA requereix augmen- per a tothom, és a dir, que es pugui estendre a les
tar l’atenció, el compromís i l’esforç. VIH/SIDA és una persones afectades dels països en vies de desen-
crisi que està empitjorant i que s’incrementarà més volupament l’atenció que poden rebre les del pri-
en temps de guerra i inestabilitat. mer món.
- Els compromisos del Període Extraordinari de S’aprova, per unanimitat, la declaració.
Sessions de les Nacions Unides sobre el VIH/SIDA DI 2. 1r) L’Ajuntament de Barcelona es congratula
(UNGASS) requereixen una implementació urgent: per les importants restes arqueològiques que s’han
El juny de 2001, els líders mundials es van reunir a descobert fa poc al xamfrà dels carrers del Call i de
la trobada d’UNGASS a Nova York. La Declaració Sant Honorat, que pertanyen a l’època romana, i les
d’UNGASS proposa unes prioritats i objectius per a situades al barri de la Ribera, pertanyents a l’època
lluitar contra l’epidèmia a escala global i nacional. medieval i a la Barcelona del 1714. Aquestes troba-
- Amb el compromís polític expressat a UNGASS, lles constitueixen un important enriquiment del patri-
existeix ara mateix una nova oportunitat per a l’acció: moni arqueològic i històric de la Ciutat.
Aquesta acció ha de dirigir-se cap a la creació de 2n) L’Ajuntament de Barcelona, en la mesura de
respostes globals, nacionals i regionals al VIH/SIDA les seves competències i compromisos, continuarà
que siguin sostenibles i basades en un coneixement treballant en l’impuls i coordinació de les excavacions
profund. en aquestes dues noves descobertes arqueològi-
- El coneixement ha de ser utilitzat per a traduir el ques, seguint amb rigorositat tècnica i científica la
compromís en acció: metodologia de l’arqueologia fins arribar als estrats,
El món ha adquirit una gran quantitat de coneixe- la importància monumental dels quals requereixi la
ment sobre les estratègies efectives contra VIH/SIDA presa de decisions sobre la seva conservació. L’Ajun-
des de la recerca científica i la mobilització comunità- tament de Barcelona continuarà realitzant aquesta
ria. Aquest coneixement ha de ser utilitzat ara per a tasca amb total coordinació amb la Generalitat de
incrementar el nivell i l’eficàcia de la nostra resposta Catalunya en el marc de les seves competències i
a aquesta epidèmia. responsabilitats.
- Fa falta un esforç conjunt: 3r) L’Ajuntament de Barcelona, atesa la importàn-
Tots els aspectes del VIH/SIDA han de ser dirigits cia dels descobriments arqueològics, vetllarà per la
per un grup unificat de científics, polítics, gent que viu difusió d’aquestes troballes entre la ciutadania. Tan-
amb VIH/SIDA, grups de la comunitat, líders reli- mateix l’Ajuntament de Barcelona facilitarà que les
giosos, econòmics i els mitjans de comunicació. Tots restes siguin conegudes pels ciutadans ja sigui amb
els grups compten amb experiències valuoses per a la seva conservació in situ, com està previst per
compartir, i aquestes poden accelerar aquesta res- exemple, en la construcció de la futura biblioteca del
posta comuna. Born, o bé mitjançant el seu trasllat al Museu d’Histò-
- Disminuir l’impacte del VIH/SIDA depèn d’una ria de la Ciutat, si així ho indiquen els informes tèc-
prevenció eficaç: nics preceptius un cop acabades les excavacions.
Prevenció i assistència són complementaris, no 4t) L’Ajuntament de Barcelona, en exercici de les
prioritats competitives. Els esforços per a la prevenció seves competències, seguirà contribuint a crear,
efectiva que combinen educació, informació, serveis i gestionar i mantenir el patrimoni arqueològic de la
canvis estructurals a l’entorn social són necessaris de Ciutat a través del Museu d’Història de la Ciutat, im-
forma massiva en tot el món. pulsant les recerques arqueològiques que ens per-
- L’accés a l’assistència i als tractaments han meten discernir entre el valor científic i el monumen-
de ser accessibles per a tota la gent que viu amb tal de les troballes de la Ciutat. En aquest sentit, es
VIH/SIDA: considera convenient la constitució del Consell del
Ampliar al màxim l’accés a una àmplia assistència i Patrimoni Cultural de Barcelona que preveu la Carta
un tractament eficaç requereix donar més suport a les Municipal de Barcelona per tal de coordinar millor
comunitats, millors infraestructures de salut, medici- aquesta tasca.
nes més barates i més recursos. Els recursos per al El Sr. Portabella comenta que aquesta declaració
nou Fons Global contra la SIDA, TB i la Malària fa referència a les dues importants descobertes ar-
(GFATM) necessiten ser augmentats amb una em- queològiques que s’han produït recentment a la Ciu-
penta en la despesa en SIDA per part dels sectors tat i es fa ressò d’una proposició del Grup d’Esquerra
privats i nacionals. Republicana de Catalunya – Els Verds recollida per
- L’exclusió social està just a l’arrel de la vulnerabi- l’Institut de Cultura de Barcelona i per l’equip de go-
litat del VIH: vern i que, en ésser compartida per tots els Grups
L’exclusió de persones del recolzament social per municipals, s’ha convertit en declaració institucional,
la seva religió, posició social, orientació sexual, estat el preàmbul de la qual posa en relleu la importància
del VIH, raça o sexe contribueix a la vulnerabilitat del que tenen, per al coneixement històric del període
VIH i a empitjorar l’impacte del VIH. Promoure la dig- romà de la Ciutat, les restes descobertes a la cruïlla
nitat i el respecte cap a tot el món és, per tant, clau dels carrers del Call i de Sant Honorat i, per al conei-
per a respondre al VIH.” xement de la Barcelona dels segles XVII i XVIII, les
La Sra. Mayol destaca la importància de la XIV restes descobertes en el barri de Ribera.
Conferència Internacional sobre la Sida, que aplega- La Sra. Balseiro observa que el Grup del Partit
rà a Barcelona unes 15.000 persones i tindrà un gran Popular de Catalunya presentà fa una setmana una
impacte científic, polític i social, com ja succeí a iniciativa similar a la Comissió d’Educació i Cultura,
Durban, ja que ofereix l’oportunitat de poder reflexio- però els representants de l’equip de govern la quali-
nar a fons sobre la malaltia. ficaren de frívola i hi votaren en contra: per tant, es
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 693
congratula del canvi d’actitud dels Grups de la ma- La situació actual obliga a donar una nova embran-
joria. zida a la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament, a la
El Sr. Portabella puntualitza que quan es discutí en immediata represa de les converses amb el Govern
l’escrit del Grup del Partit Popular de Catalunya, ja de l’Estat, així com a formalitzar de nou en el Parla-
s’informà que s’estava preparant una declaració insti- ment de Catalunya el recolzament a la nostra propos-
tucional que faria referència a les dues troballes ar- ta de tramitació i aprovació de la Carta.
queològiques. Aquest compromís reclamarà un esforç també re-
S’aprova, per unanimitat, la declaració. novat de vigilància i seguiment, amb la participació
DI 3. Donar suport a la presentació de la candida- activa de tots els Grups Municipals.
tura de Barcelona per a acollir la seu de la nova orga- Per això d’acord amb allò que estableix l’article 65
nització mundial de ciutats que naixerà al congrés de del Reglament Orgànic Municipal, el Consell Munici-
l’any 2004 a París. pal formula els següents, acords:
El Sr. Maragall subratlla la importància que per a la 1) Confirmar el nostre posicionament unitari en la
projecció internacional de Barcelona té aquesta de- voluntat de tramitació del text de la llei, tal com el va
claració, amb la qual es volen recollir els fruits de aprovar aquest Consell Plenari, i tal com posterior-
l’àmplia i intensa activitat de presència internacional ment va ser assumit pel Parlament de Catalunya per
de Barcelona que va des de l’assistència a l’Assem- mitjà d’una resolució que impulsa les converses amb
blea General de Ciutats que tingué lloc el 1996 a el Govern de l’Estat per acordar el tràmit legislatiu de
Istambul, a la intervenció que féu el Sr. Alcalde en la Carta Municipal de Barcelona.
nom de totes les ciutats del món davant de l’Assem- 2) Confirmar la nostra disposició que aquesta vo-
blea de les Nacions Unides. luntat es transformi en breu en un text legislatiu trami-
 Explica que Barcelona ha treballat a fons per a la tat pel Govern de l’Estat, a partir del diàleg i l’acord
unificació de les diverses organitzacions internacio- en la Comissió Mixta ja constituïda per les represen-
nals de ciutats, cosa que, segons sembla, podrà tacions adequades de les tres Administracions.
aconseguir-se el 2004, però paral·lelament està en 3) Instar de nou a tots els Grups Parlamentaris del
joc determinar quina ha d’ésser la ciutat on tingui la Parlament de Catalunya que reiterin la demanda uni-
seu de la nova organització resultant, decisió que tària d’avenç en les tasques de la Comissió Mixta que
s’haurà de prendre el juny d’enguany en una sessió ha de negociar amb el Govern de l’Estat i el correspo-
conjunta de les dues organitzacions avui existents, i nent Projecte de llei.
diverses ciutats han invitat Barcelona a presentar-hi 4) Donar suport a la presentació i, en el seu cas,
la seva candidatura, la qual té moltes possibilitats. aprovació en el Senat d’una moció que expressi:
S’aprova, per unanimitat, la declaració. - La voluntat compartida, per tots els Grups polítics
El Sr. Alcalde fa avinent que els caps dels Grups allà representats, que es presenti el corresponent text
municipals, després d’haver mantingut diverses reu- legislatiu.
nions, han acordat la redacció de la declaració institu- - El compromís que això es produeixi en el termini
cional següent, que és llegida pel Sr. Maragall: més breu possible, incorporant els continguts pre-
DI 4. La Carta Municipal de Barcelona va ser apro- sents en el text aprovat inicialment per aquest Ajun-
vada el juliol de 1997 per aquest Consell Plenari, i el tament.
desembre de 1998 pel Parlament de Catalunya. La 5) Encarregar a la Comissió de la Carta Municipal
unanimitat que la seva adopció generà en ambdues la verificació de l’execució dels acords que ara pre-
ocasions va respondre a l’obertura, la profunditat i el nem, i de l’avenç en el desplegament de la Carta
rigor del debat que l’havia precedit. en tots els seus aspectes, incloent-hi el que pertoca
Aquesta unitat catalana va incloure l’adopció i reco- al propi Ajuntament i el que correspon al desplega-
manació de tramitació per als continguts de la Carta ment dels àmbits competencials d’origen autonòmic
que feien referències a matèries avui competència de i central.
l’Administració de l’Estat, especialment pel que fa a la El president del Grup del Partit Popular de Ca-
representació de la Ciutat en organismes de gestió talunya, Sr. Fisas, manifesta que el seu Grup dóna
d’infraestructures bàsiques, el règim econòmic i finan- ple suport a aquesta declaració institucional i que di-
cer, la justícia local, i l’autoritat de l’alcalde en el putats, senadors i regidors s’han de felicitar de l’es-
camp de la disciplina viària i la seguretat ciutadana. forç de consens que s’ha fet en una qüestió que és
La Carta és la forma que tenim avui d’afirmar el re- bona per a Barcelona.
coneixement a l’especifitat i legitimitat de l’autogovern Assegura que el seu Grup farà un seguiment de
de Barcelona que, des del segle XIV i gairebé sense tots els punts d’aquesta declaració institucional, que
interrupció, disposa d’un règim propi i reconegut, al- referma els continguts de la Carta votats en aquest
hora que és l’expressió de la nostra voluntat de dotar- Plenari i en el Parlament de Catalunya i, alhora, l’es-
nos de l’instrument que ens permeti donar la millor forç que a partir d’ara han de fer tots els Grups muni-
resposta a les aspiracions dels ciutadans. L’exigència cipals sense oportunismes partidaris i pensant única-
de la seva plena vigència es basa en la necessitat, ment en allò que és millor per a la nostra ciutat.
cada cop més evident, de plena governació de la Ciu- El president del Grup de Convergència i Unió, Sr.
tat en la seva complexitat i globalitat. Puigdollers, significa que el juliol de 1997 tingué lloc
El desenvolupament actual del procés de la Carta, en aquest saló un acte històric, en el qual totes les
a partir de la tasca desenvolupada per la Comissió forces polítiques presents en el Consistori, que són
Mixta, i amb els contactes mantinguts entre el Govern les mateixes que hi ha ara, aprovaren per unanimitat
de l’Estat i els Grups parlamentaris, posa de manifest l’Avantprojecte de text articulat de Carta Municipal de
la urgència de reprendre, amb la màxima efectivitat, Barcelona i avui es reafermen aquest acord tenint
les tasques d’impuls de la tramitació de la Llei espe- molt en compte allò que s’aprovà el juliol de 1997 i,
cial de Barcelona. concretament, l’article 1 de la Carta Municipal on es
6 a94 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
diu que la ciutat de Barcelona és la capital de Cata- la seva dinàmica econòmica i industrial té caràcter
lunya i gaudeix del règim especial que la Carta esta- central si es deixen al marge criteris geogràfics, que
bleix: confia, doncs, que entre tots es pugui acon- tenen poc pes en comparació amb els econòmics, els
seguir l’aprovació de la part de la Carta Municipal industrials i els administratius: consegüentment, la
encara pendent en el Congrés dels Diputats. paralització de la tramitació de la Carta Municipal, a
La presidenta del Grup d’Iniciativa-Verds, Sra. pesar de l’acord que aquest Consistori pren avui i
Mayol, constata, en primer lloc, que el consens en- dels que prengueren en el seu moment aquest Ajun-
torn de la Carta Municipal és sobre el text aprovat per tament i el Parlament de Catalunya, seria un menys-
aquest Ajuntament i, per tant, ara només s’ha de de- preu a les institucions representatives de la ciutat i
batre una qüestió de procediment. del país.
Considera, en segon lloc, que s’ha d’aprofitar l’o- El Sr. Alcalde comenta que les manifestacions dels
portunitat que s’ha posat damunt la taula després de Caps dels grups l’estalvien d’adduir noves argumen-
la sotragada política dels darrers dies, per assolir un tacions: per tant, agraeix el consens que s’ha tornat a
acord sobre la tramitació a fer en el Congrés dels aconseguir, tot remarcant que bona part dels avenços
Diputats. que s’han fet en la tramitació de documents polítics
Remarca, en darrer lloc, que la Carta Municipal de com ara la Carta Municipal han estat possibles grà-
Barcelona no és una simple reivindicació supraes- cies a la voluntat dels regidors de l’Ajuntament que
tructural, sinó que permet al govern municipal estar en diversos moments li han donat el seu suport.
en millors condicions per a respondre als problemes Significa que Barcelona no pot renunciar als seus
quotidians que es plantegen en la vida de la Ciutat: drets històrics i a l’especificitat que li reconeixen les
així, per exemple, si la Carta ja estigués aprovada, la lleis per poder oferir millors serveis als seus ciuta-
justícia municipal permetria resoldre en millors condi- dans; que la Carta s’ha de veure també com un ele-
cions problemes vinculats a la petita delinqüència mit- ment que serveix, i ha servit en altres moments, per
jançant mecanismes socials. fer avançar la legislació local del nostre país, perquè
El president del Grup d’Esquerra Republicana de moltes de les coses que primer s’han experimentat
Catalunya-Els Verds, Sr. Portabella, es congratula en la legislació específica de Barcelona després
que novament es pugui reafirmar la unitat de tots els s’han generalitzat a la resta de municipis: aquest és
Grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona, a do- també un valor de la Carta Municipal actual, ja que
nar suport a la tramitació de la Carta Municipal en el conté propostes innovadores que afecten competèn-
tram que ha d’ésser aprovat per l’Estat i que estava cies tant de la Generalitat, i per això s’aprovaren en el
aturat des de fa un parell d’anys, però mitjançant una Parlament de Catalunya, com de l’Estat, i per això
oportuna interpel·lació formulada per l’Entesa dels han d’ésser aprovades per les Corts.
Catalans en el Senat s’ha tornat ha posar damunt la S’alegra, doncs, del consens renovat i de la supe-
taula la necessitat que Barcelona té de la Carta Muni- ració de l’ensurt dels darrers dies; i per tal que la Car-
cipal, la qual recull el seu dret a unes especificitats ta Municipal es converteixi aviat en realitat, fa una cri-
històricament reconegudes des del segle XIV i que da a tothom, a l’Estat, a la Generalitat i als Grups
tradicionalment, amb algunes salvetats com el Decret polítics del Consistori, del Parlament de Catalunya i
de Nova Planta, han estat ben acollides pel Govern de les Corts, perquè es puguin complir els compromi-
central, especificitats que es tradueixen en el vessant sos de la Ciutat, amb ella mateixa, amb la seva ciuta-
competencial, però sobretot en el de la gestió, cosa dania i amb el país.
que vol dir més eficàcia i més eficiència en el tracte S’aprova, per unanimitat, la declaració.
amb els ciutadans. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-
Subratlla que la Carta Municipal reflecteix dues sidència aixeca la sessió a les quinze hores i cin-
obvietats: que Barcelona és capital de Catalunya i per quanta minuts.
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 22 de març dels càrrecs directius de l’Administració municipal i de
de 2002 les seves Empreses i Organismes autònoms que es
detalla en la relació adjunta.
Aprovació de l’acta de la sessió anterior. 7. Ratificar el decret de l’Alcaldia (S1/D/2002
0473), de 19 de febrer de 2002, que aprova els in-
formes del Departament de Comerç, de 20 de de-
PART DECISÒRIA sembre de 2001, del Servei de Prevenció, Extinció
d’Incendis i Salvament, de 17 de gener de 2002, i de
a) Ratificacions: la Direcció d’Actuació Urbanística de 7 de febrer de
2002, relatius a la llicència de gran establiment co-
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 28 de febrer de mercial sol·licitada per Sfera Joven, SA i que s’a-
2002, que estableix les retribucions íntegres anuals companyen (doc. 1-3), d’acord amb l’article 5 apar-
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 695
tat 6è. de la Llei d’equipaments comercials, de 29 de bell nou pel planejament, amb independència de llur
desembre de 2000. qualificació urbanística i naturalesa jurídica, i també
8. Ratificar el decret de l’Alcaldia, (S1/D/2002), que dels imports resultants de convenis annexos al pla-
autoritza a l’Ajuntament de Barcelona a presentar nejament, corresponents als equivalents econòmics
sol·licituds a les convocatòries del Departament de de les cessions obligatòries no materialitzades en
Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, per sòl. 2n. Precisar que, per a l’execució d’aquest en-
tal de ser acreditat com a entitat col·laboradora del càrrec, la dita Societat, en el marc del seu objecte
programa de suport a l’acolliment residencial per a social i actuant en nom i representació de la Corpo-
gent gran dels establiments (residències, aparta- ració municipal, podrà: a) comprar, expropiar, adqui-
ments tutelats, centres de dia i altres centres objecte rir per qualsevol títol, vendre, permutar, transmetre
d’aquestes convocatòries) de titularitat municipal i per qualsevol títol, constituir drets de superfície, us-
que delega en la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes, defruit o altres drets reals de gaudi, atorgar conces-
Cinquena Tinenta d’Alcalde i regidora presidenta de sions, arrendaments o altres cessions de l’ús per
la Comissió de Benestar Social, per a la realització qualsevol modalitat jurídica, sempre amb una dura-
de totes les actuacions encaminades a la concreció da no superior a la que preveuen les normes de dret
i execució d’aquest acord. públic. b) incorporar els béns a processos de gestió
urbanística. c) practicar les operacions registrals
d’agrupació, segregació i altres que siguin necessà-
b) Propostes d’acord: ries per a identificar les finques i, si s’escau, can-
cel·lar càrregues i gravàmens. d) adoptar les resolu-
cions i els acords que procedeixin i dur a terme les
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA operacions jurídiques necessàries per al desenvolu-
pament urbanístic dels béns inclosos en els àmbits
9. Autoritzar la Societat Municipal d’Aparcaments i esmentats. 3r. La Societat haurà de donar compte a
Serveis, SA, a contractar un crèdit a llarg termini de l’Ajuntament de les actuacions realitzades i, en parti-
24.000.000,00 d’euros amb el Banco de Crédito Local cular, de tots els actes que comportin alteracions a
en les condicions que s’adjunten. l’inventari municipal, amb la liquidació i, si s’escau,
10. Aprovar la formalització del Conveni entre el l’ingrés anual dels resultats obtinguts, i obtenir el
Ministeri d’Educació i Cultura, la Generalitat de Cata- consentiment municipal previ i exprés, mitjançant
lunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Museu Nacional acord de l’òrgan competent, per a hipotecar o, en
d’Art de Catalunya, corresponent a la finalització de general, gravar immobles amb drets reals de garan-
les obres de rehabilitació de la seu del Museu Nacio- tia. 4t. Facultar l’Alcaldia per a la realització de totes
nal d’Art de Catalunya, d’acord amb el document an- les actuacions encaminades a clarificar, concretar i
nex 1; aprovar les aportacions plurianuals que figuren executar el present acord.
en el document annex 2, per fer front a les obliga- 13. Adjudicar, com a resultat de la subhasta pro-
cions econòmiques derivades del citat conveni; i dei- moguda, el contracte de compravenda de les finques
xar sense efecte l’aportació al Museu Nacional d’Art de propietat municipal situades a la plaça de Catalu-
de Catalunya de l’any 2003 que figura en el Conveni nya núm. 1 i carrer de Pelai núms. 13-39, integrades
de 26 de novembre de 1999 entre la Generalitat de en el centre comercial i d’oficines conegut com El
Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Patronat Triangle de la plaça Catalunya, a la societat Deka
del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Delta Immo Spain, SL, pel preu de 19.750.363,61
11. 1r. Aprovar inicialment la Memòria justificativa euros, més l’impost del valor afegit; i, com a conse-
de la participació d’aquest Ajuntament en el capital qüència, adjudicar a l’esmentada societat la conces-
social de Générale Location Convenciones Barcelo- sió de l’ús privatiu de la porció de subsòl de domini
na, SL. 2n. Aprovar inicialment la subscripció i des- públic, situada sota el carrer de Pelai (soterrani pri-
emborsament, per part d’aquest Ajuntament, d’un mer), d’extensió 1.411 m2, que és part de l’antiga
màxim de participacions equivalent al 20% (700 avinguda de la Llum i s’integra dins de l’esmentat
euros) del capital social actual de Générale Location centre comercial i d’oficines, de conformitat amb el
Convenciones Barcelona, SL, així com la participació plec de clàusules regulador de la concessió aprovat
de l’Ajuntament, per la mateixa proporció, en les suc- per acord del Plenari del Consell Municipal en sessió
cessives ampliacions de capital de Générale Location de 28 de setembre de 2001; i formalitzar l’escriptura
Convenciones Barcelona, SL previstes en el Protocol pública de compravenda i el contracte de concessió a
subscrit entre Infrastructures 2004, SA i Générale favor d’aquesta societat.
Location, SA el 31 d’octubre de 2001 ratificat, en prin- 14. Cedir a Ferrocarrils de la Generalitat de Ca-
cipi, pel Plenari del Consell Municipal el 15 de febrer talunya l’ús dels espais grafiats en el plànol annex,
de 2002. 3r. Sotmetre a informació pública la Memò- situats a l’antiga avinguda de la Llum, que s’integra-
ria justificativa per un termini de trenta dies hàbils, ran dins del conjunt de béns cedits en virtut del con-
d’acord amb l’article 148 del Reglament d’obres, acti- veni formalitzat amb l’esmentat organisme el 2 de
vitats i serveis dels ens locals. febrer de 1988, que configuren les estacions, túnels,
12. 1r. Encarregar a la Societat Privada Municipal infraestructures i instal·lacions fixes de les línies de
22@bcn, SA, com a òrgan de gestió directa de ferrocarril de Barcelona plaça de Catalunya-Sarrià-
l’Ajuntament de Barcelona, en els àmbits de la Modi- Reina Elisenda i Gràcia-Tibidabo destinats a la pres-
ficació del Pla General Metropolità per a la renova- tació del servei ferroviari de competència de la
ció de les àrees industrials del Poblenou-Districte Generalitat de Catalunya, amb subjecció a les condi-
d’Activitats 22@BCN, la gestió i administració de cions derivades de l’esmentat conveni; i formalitzar
tots els sòls i aprofitaments urbanístics pertanyents la cessió en document administratiu, com a addenda
al Municipi, tant els existents com els generats de del conveni.
6 a96 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME Districte de Gràcia
15. Aprovar el conveni de cooperació entre el 20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
Ministerio de Fomento i els Ajuntaments de Barcelo- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
na, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixach, pecial de compensació de volums a la finca situada al
Sant Adrià de Besòs, i la Mancomunitat de Municipis carrer de Santa Àgata, núms. 4-6, promogut per
de l’Àrea de Barcelona, sobre la cessió als municipis Correfoc, SL, amb les modificacions a què fa referèn-
de la Ronda Litoral (tram Morrot amb enllaç autopis- cia l’informe del Departament de Planejament de
tes), la prèvia reparació extraordinària de la mateixa Desenvolupament, que consta a l’expedient i es dóna
així com la millora de les calçades laterals i accessos per reproduït.
en l’àrea del Fòrum 2004, inclosa la construcció del
pont sobre el Besòs del carrer Maristany. Districte d’Horta-Guinardó
Districte de Sants-Montjuïc 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, l’Estudi
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- de detall del subsector est de l’Hospital de Sant
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- Rafael (Centre Assistència Primària Vall d’Hebron),
pecial de concreció del tipus d’equipament i ordena- situat al passeig de la Vall d’Hebron, núms. 107-117,
ció volumètrica al carrer de la Font Florida, núms. promogut per les Germanes Hospitalàries del Sagrat
36-38, promogut pel Sr. Josep Castillblanco i Creixell, Cor de Jesús, que s’ajusta a les precisions de l’apro-
que s’ajusta a les precisions de l’aprovació inicial; i vació inicial.
resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in- 22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
formació pública per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Far- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
gas i l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, president i pecial per a l’ordenació de volums de la finca situada
regidor, respectivament, del Grup Municipal de Con- al carrer dels Agudells, núm. 27, promogut per La-
vergència i Unió i pels Srs. Lluís Maté Solé i Jaume berhorta, SL; i resoldre les al·legacions presentades
Teixidor Badia, president i secretari de l’Associació per la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, en la seva
de veïns i veïnes Font de la Guatlla-Magòria, de con- qualitat de regidora del Grup Municipal de Conver-
formitat amb l’informe del Departament de Planeja- gència i Unió, de conformitat amb l’informe del Depar-
ment de Desenvolupament, de valoració de les al·le- tament de Planejament de Desenvolupament, de va-
gacions esmentades, que consta a l’expedient i es loració de les al·legacions esmentades, que consta a
dóna per reproduït. l’expedient i es dóna per reproduït.
18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla
especial d’ordenació per a la ubicació d’un hotel a Districte de Nou Barris
l’àmbit Miramar, d’iniciativa municipal, amb les modifi-
cacions a què fa referència l’informe emès pels ser- 23. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
veis del Departament de Desenvolupament de Plane- els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
jament; i resoldre les al·legacions presentades per celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-
l’Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó, en la seva polità en el sector de la Trinitat Nova, d’iniciativa mu-
qualitat de Portaveu del Grup Municipal d’Iniciativa nicipal, amb les modificacions a què fa referència
per Catalunya-Verds, per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i l’informe del Departament de Planejament de Trans-
Fargas, en la seva qualitat de president del Grup Mu- formació, que consta a l’expedient i es dóna per re-
nicipal de Convergència i Unió, per l’Im. Sr. Emilio produït; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Ur-
Álvarez Pérez-Bedia, en la seva qualitat de Portaveu banisme del municipi de Barcelona per a la seva
del Grup Municipal Popular, i pel Sr. Roberto Quin- aprovació definitiva.
tero Ramos, de conformitat amb l’informe de valora- 24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ció de les al·legacions emès pels serveis esmentats; ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
tots dos informes consten a l’expedient i es donen per pecial de reforma interior en el sector preestablert de
reproduïts. remodelació dels habitatges de la Trinitat Nova, d’ini-
ciativa municipal; i resoldre les al·legacions presenta-
Districte de les Corts des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial, de conformitat amb l’informe de valoració de
19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- les al·legacions emès pel Departament de Planeja-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi- ment de Transformació, que consta a l’expedient i es
cació puntual del Pla especial d’ordenació a l’illa Dia- dóna per reproduït.
gonal, promoguda per Bahosa, SA, que s’ajusta a les
precisions de l’aprovació inicial; i resoldre les al·lega- Districte de Sant Martí
cions presentades, en el tràmit d’informació pública
de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i 25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
Fargas, en la seva qualitat de president del Grup Mu- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
nicipal de Convergència i Unió, i pels Srs. Juan José pecial per a l’ajust de les alçades reguladores de la
Gracia Agis, Joaquim Lladó i Pedro Marqués, de con- finca situada a l’avinguda de la Diagonal, núms. 160-
formitat amb l’informe del Departament de Planeja- 162, promogut per Zotma, SL.
ment de Desenvolupament, de valoració de les al·le- 26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
gacions esmentades, que consta a l’expedient i es ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
dóna per reproduït. pecial d’ordenació de la zona Z2 de la unitat d’actua-
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 697
ció núm. 1 del Pla especial de reforma interior de Dia- usuaris de la grua municipal, juntament amb les se-
gonal-Poblenou, d’iniciativa municipal. ves Normes reguladores, que s’annexen. Publicar les
esmentades Normes en el Butlletí Oficial de la Pro-
víncia i comunicar a l’Agència de Protecció de Dades
COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL l’adopció d’aquest acord.
PONÈNCIA DE SALUT PÚBLICA
c) Proposicions
27. Aprovar el Conveni de col·laboració entre la
Conselleria de Sanitat i Seguretat Social de la Gene- Pp 1. 1) Sol·licitar que, per preservar la memòria
ralitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el històrica, les restes arqueològiques de l’antic barri de
Consorci Sanitari de Barcelona, en desenvolupament la Ribera, descobertes amb motiu de les excavacions
de l’Agència de Salut Pública de Barcelona prevista realitzades a l’antic Mercat del Born, siguin conserva-
en els articles 104 i 105 de la Carta Municipal de Bar- des i visitades en el seu espai original.
celona i d’acord amb les previsions dels pactes 2n i 2) Sol·licitar que es modifiqui el projecte arquitectò-
7è del Conveni de 31 de maig de 2001; i facultar l’Al- nic de la Biblioteca per tal d’intentar ser compatible
caldia per realitzar totes les actuacions necessàries l’ús bibliotecari amb la preservació de totes les restes
que es derivin d’aquest acord. arqueològiques, en el benentès que, de no ser com-
patibles, s’acordi la conservació de les restes i la
PONÈNCIA D’ESPORTS instal·lació de la Biblioteca en un espai alternatiu.
3) Procedir a iniciar el procés per a la declaració de
28. Atorgar la Medalla al Mèrit Esportiu de la Ciutat Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Lloc
en la seva categoria d’Or al Sr. Javier Godó Munta- Històric, per la seva importància en la història de la
ñola, Comte de Godó, com a fundador del Torneig de defensa de les llibertats de Catalunya i elevar-lo al
Tennis Comte de Godó, i en ocasió del seu 50è ani- Govern de la Generalitat per a la seva aprovació.
versari del Trofeu i com a reconeixement de la impor- 4) Donar trasllat del present acord al Govern Espa-
tant tasca de promoció del tennis a la nostra Ciutat i nyol i al Govern de Catalunya.
per la projecció, tant nacional com internacional, que
el torneig ha assolit al llarg d’aquests cinquanta anys.
d) Moció
COMISSIÓ DE JOVENTUT I DRETS CIVILS M 1. Declarar l’any 2003 com a Any del disseny,
amb els objectius següents:
PONÈNCIA DE JOVENTUT 1) Fer visible l’enorme producció de la Ciutat en
aquest àmbit per mitjà d’una plataforma per a dis-
29. Autoritzar l’adhesió, com a membre fundador, de senyadors gràfics, industrials, interioristes, joiers, i
l’Ajuntament de Barcelona a l’Associació Internacional tots aquells professionals que utilitzen la creativitat
per a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i la Medi- aplicada com a matèria bàsica de la seva activitat.
terrània, de conformitat amb allò que determinen els 2) Contribuir al fet que Barcelona enforteixi de ma-
articles 6 i 26 dels Estatuts de l’esmentada Associació. nera estratègica el seu posicionament i sigui més co-
Facultar la Ponent de Joventut per a la formalització de neguda com a ciutat compromesa amb el disseny i la
qualsevol acte que generi aquesta adhesió i per a la creativitat, tant en l’àmbit nacional com internacional.
designació de la persona que representarà l’Ajunta- 3) Contribuir als actes commemoratius del cente-
ment de Barcelona en l’esmentada Associació. Dele- nari del Foment de les Arts Decoratives (FAD), reco-
gar en el Gerent del Sector de Serveis Personals la neixent el paper cabdal d’aquesta associació profes-
competència per a l’autorització, disposició i obligació sional de la Ciutat en la seva tasca d’investigació i
de les corresponents despeses per al pagament de les promoció del disseny barceloní.
quotes de finançament de l’Associació o qualsevol al- Promoure l’organització d’una sèrie d’esdeveni-
tra despesa que se’n pugui derivar. ments en relació amb la Primavera del Disseny, i com
a activitats prefòrum 2004 (exposicions, seminaris,
publicacions, itineraris, ...) que, amb el segell de l’Any
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT del disseny es portaran a terme durant el 2003.
Convidar a participar en aquest esdeveniment a
30. Desestimar, per manca de fonament jurídic les institucions, universitats, entitats, associacions, col·le-
al·legacions presentades per l’lm. Sr. Joaquim Forn i gis professionals, empreses i personalitats, especial-
Chiariello en nom i representació del Grup Municipal ment aquelles que estan relacionades amb el disseny
de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona. i les disciplines creatives.
Aprovar definitivament la creació del Fitxer, de titulari- Encarregar a l’Institut de Cultura de Barcelona que
tat municipal, que contindrà les dades de caràcter aculli i desenvolupi aquesta proposta juntament amb
personal dels usuaris de la grua municipal amb recur- la institució FAD.
sos i al·legacions positives, juntament amb les seves
Normes reguladores, que s’annexen. Publicar les es-
mentades Normes en el Butlletí Oficial de la Província DECLARACIONS INSTITUCIONALS
i comunicar a l’Agència de Protecció de Dades
l’adopció d’aquest acord. DI 1. L’Ajuntament de Barcelona expressa la seva
31. Aprovar definitivament la creació del Fitxer, de solidaritat amb totes les víctimes innocents de la
titularitat municipal, per a una base de dades dels guerra civil i de la dictadura franquista.
6 a98 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
L’Ajuntament de Barcelona expressa la voluntat del doctor Robert fent costat a la Fundació que dur el
de facilitar l’accés als seus arxius històrics i adminis- seu nom i col·laborant amb un seguit d’activitats que
tratius, i dedicar els esforços necessaris, perquè to- es perllongaran durant tot l’any per honorar les dife-
tes aquelles persones que vulguin conèixer la seva rents facetes d’una figura entranyable i estimada per
identitat i de la seva família ho puguin fer gràcies a la ciutat.
aquestes fonts documentals i així recuperar la seva L’Ajuntament de Barcelona farà un acte solemne
memòria. d’inauguració d’aquesta celebració que tindrà lloc el
L’Ajuntament de Barcelona expressa que el diàleg i proper 10 d’abril al Saló de Cent de l’Ajuntament.
la convivència entre les persones és el model que ha Posteriorment, el Museu d’Història de la Ciutat acolli-
d’inspirar la resolució dels actuals conflictes que es rà un cicle de conferències dedicades al doctor
produeixen arreu del món. Robert. Així mateix, segons l’acord adoptat per la Po-
nència de Nomenclàtor i el Districte de l’Eixample, els
DI 2. L’Ajuntament de Barcelona participarà su- jardins que envolten el monument de la plaça de
mant-se a la commemoració del centenari de la mort Tetuan rebran el nom del doctor Robert.
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 699
DISPOSICIONS GENERALS
Decrets de l’Alcaldia
Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta municipal i de règim local de Catalunya, l’article 21 de
Alcaldia per l’article 51 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, la Llei 7/1989, de 2 d’abril, reguladora de les bases
municipal i de règim local de Catalunya, l’article 21 de de règim local i en virtut del que estableix la base se-
la Llei 7/1989, de 2 d’abril, reguladora de les bases tena, punt 2 de les Bases d’Execució del Pressupost,
de règim local i en virtut del que estableix la base se- disposo:
tena, punt 2 de les Bases d’Execució del Pressupost, Primer. Afectar en l’exercici 2001 l’ingrés de
disposo: 150.000.000 de pessetes (901.518,16 euros) pro-
Primer. Desafectar en 628.306.093 pessetes cedents de la venda de terrenys a l’Autoritat Portuària
(3.776.195,7 euros) la venda de la finca del carrer del de la zona de Can Tunis (partida 60001-61114-0201
Dr. Aiguader, núm. 88 (partida 60001-61114-9901 del Pressupost d’Ingressos del 2001) als projec-
del Pressupost d’Ingressos de 2001) del projecte tes de despesa de l’exercici 2002: 20363.001
20335.002 (Transferència de capital al Consorci de la (Transferència de capital a Regesa en 145.000.000
Zona Franca (PRBB) – Partida 76721-43230-0101 de pessetes (871.467,55 euros) – Partida 76901-
del Pressupost de Despeses de 2001). 43130-0201 del Pressupost de Despeses del 2002) i
Segon. Donar-ne compte a la Comissió del Consell 98007.001 (Obres i instal·lacions edificis de Serveis
Municipal. Personals en 5.000.000 de pessetes (30.050,06
Barcelona, 31 de desembre de 2001. El president euros) - Partida 63195-31120-0201 del Pressupost
de la Comissió de Presidència i Hisenda, PD, Ernest de Despeses de 2002).
Maragall i Mira. Segon. Donar-ne compte a la Comissió del Consell
(Ref. 5993) Municipal
Barcelona, 31 de desembre de 2001. El president
* * * de la Comissió de Presidència i Hisenda, PD, Ernest
Maragall i Mira.
Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta (Ref. 5994)
Alcaldia per l’article 51 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, * * *
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 18 de març de 2002)
Expedient núm. 3-19/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65101 9901 46910 MC7 Grans obres territorialitzables 766.412,93
62504 0501 43250 MC8 Mobiliari Palau Quadras 450.000,00
63234 0201 43230 MC8 Vestidors Estadi Serrahima 134.150,00
63108 0101 43230 MC8 Adequació edificis municipals 131.080,74
60167 0501 43230 MC8 Assistència tècnica planejament i espais públics 51.182,19
65101 9901 46910 MC7 Grans obres territorialitzables 1.331.821,52
63108 0101 43230 MC8 Adequació i reformes edificis municipals 283.783,55
63220 0101 43230 MC8 Restauració edifici Font del Gat 120.199,55
60320 0101 43230 MC8 Camí del Far façana marítima 1a fase 10.215,39
63221 0201 43230 MC8 Reforma int. local Ogassa, 2 138.560,00
62180 0201 45160 MC8 Redacció projecte Museu Música 69.563,61
62113 0201 45160 MC8 Equip. informàtic xarxa Museus 34.470,00
62184 0201 43230 MC8 Obres Teatre Grec 7.810,00
62506 0201 43230 MC8 Teatre Grec equipaments 28.060,00
62502 0201 45110 MC8 Equipament Virreina 30.310,00
62507 0201 45160 MC8 Adquisició fons museus 48.080,00
7 a00 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
63145 0401 43230 MC8 Parcs Poblenou, Vallvidrera, Eixample 60.098,79
60198 0401 43230 MC8 Arranjament edificis Guàrdia Urbana 218.241,71
60167 0501 43230 MC8 Assistència tècnica planejament espais públics 73.439,51
63203 0401 43230 MC8 Adequació edifici carrer Lleida 147.330,00
60222 0501 43250 MC8 Nou accés Montjuïc 61.659,41
65107 9901 12110 MC7 Altres inversions 47.133,86
65101 9901 46910 MC7 Grans obres territorialitzables 1.252.477,89
63501 0604 12110 MC8 Béns de reposició 40.090,00
63501 0606 12110 MC8 Béns mobles reposició 7.043,86
60430 0603 43230 MC8 Remodelacions Districte de Sants-Montjuïc 149.017,32
60109 0603 43230 MC8 Remodelació barri Polvorí 11.000,00
60552 0604 43220 MC8 Expropiació Montnegre Equador 156.265,88
60137 0604 43230 MC8 Urbanització casc antic les Corts 96.167,72
60431 0604 43230 MC8 Urbanització vials zona oest 261.021,71
60553 0604 43220 MC8 Expropiació passatge Cava 52.300,00
60177 0607 43230 MC8 Urbanització barri Sant Genís 8.418,36
60427 0609 43230 MC8 Redacció projectes i obres 12.299,76
62149 0609 43230 MC8 Millores equipaments Sant Andreu 37.278,00
63227 0609 45140 MC8 Biblioteca Bon Pastor 29.268,79
60258 0609 43230 MC8 Reordenació c/ Agustí i Milà 56.498,06
60306 0609 43230 MC8 Direcció obra c/ Tiana 1.116,93
60427 0610 43230 MC8 Projectes i execució obres 12.625,16
62148 0603 42210 MC8 Adequació instal·lacions elèctriques 25.240,00
60547 0604 43220 MC8 Expropiació finca c/ Equador, 93 7.720,00
60112 0604 43230 MC8 Urbanització vials zona est 146.290,20
62157 0607 43230 MC8 Centre barri Guinardó 750,00
63501 0607 43230 MC8 Reposició mobiliari CC Matas Ramis 2.640,00
60115 0607 43230 MC8 Urbanització plaça Can Brassó 2a fase 7.370,00
60549 0604 43220 MC8 Expropiació Peri Bacardí 115.890,00
60523 0609 43220 MC8 Expropiació c/ Estadella 33.060,00
60181 0610 43230 MC8 Ampliació Parc Clot 30.240,00
3.397.846,20 3.397.846,20
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 18 de març de 2002)
Expedient núm. 3-21/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65107 9901 12110 MC7 Altres inversions 214.795,79
65101 9901 46910 MC7 Grans obres territorialitzables 5.505.026,00
63501 0401 12110 MC8 Béns mobles reposició 214.795,79
63224 0101 43230 MC8 Façana edifici novíssim 1.000.000,00
60352 0101 43230 MC8 Reposició forestal bosc mediterrani 602.410,00
62142 0201 45160 MC8 Rehabilitació Museu Història 300.506,00
62181 0201 45160 MC8 Remodelació Museu Picasso 60.102,00
62121 0201 43230 MC8 Obres Jardí Botànic 90.152,00
60372 0501 43250 MC8 Mirador de les Aigües sector nord 978.181,00
62109 0609 43230 MC8 Centre multimèdia Can Fabra 232.904,00
62501 0609 45140 MC8 Mobiliari oficina 476.290,00
73902 0301 43240 MC8 Transferència capital a Parcs i Jardins 325.928,00
73902 0609 43240 MC8 Transferència capital a Parcs i Jardins 63.107,00
60370 0501 43230 MC8 Impuls activitat inversora 108.182,00
63237 0501 43250 MC8 Magatzem Museu Música 901.519,00
60371 0501 43250 MC8 Monument víctimes terrorisme 365.745,00
5.719.821,79 5.719.821,79
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 701
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de març de 2002)
Expedient núm. 3-20/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22609 0501 43250 MC7 Altres despeses. Compra de materials.
Direc. Urbanisme 27.045,54
22602 0101 46320 MC8 Publicitat 27.045,54
22109 0607 12110 MC7 Altre material consum no inventariable 121,40
22109 0101 13140 MC8 Altre material consum no inventariable 121,40
21900 0301 44250 MC7 Reparació altre immobilitzat immaterial 49.016,77
12000 0301 44270 MC8 Retribucions bàsiques funcionaris 13.000,00
12100 0301 44270 MC8 Retribucions complementàries funcionaris 27.069,26
16001 0301 44270 MC8 Quotes seguretat social funcionaris integrats 8.947,51
76.183,71 76.183,71
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de març de 2002)
Expedient núm. 3-23/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65104 0604 43230 MC7 Inversions a determinar Districte 30.050,00
73901 0604 43240 MC8 Transferència capital a Parcs i Jardins 30.050,00
30.050,00 30.050,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de març de 2002)
Expedient núm. 3-24/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22602 0601 12110 MC7 Publicitat 15.025,00
22109 0101 12310 MC8 Transferència a la Impremta Municipal 15.025,00
22609 0501 43250 MC7 Altres transferències. Compra de material 27.280,31
13100 0501 43250 MC8 Retribucions bàsiques i complementàries personal
laboral eventual 20.621,59
16000 0501 43250 MC8 Primes i quotes seguretat social personal laboral
i altres 6.658,72
42.305,31 42.305,31
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de març de 2002)
Expedient núm. 3-25/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
60204 0301 44210 MC7 Central Ciutat Vella, connexió punts verds 1.952.193,71
74923 0301 43230 MC8 Transferència capital Tersa 1.952.193,71
1.952.193,71 1.952.193,71
7 a02 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de març de 2002)
Expedient núm. 3-26/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
48900 0101 32230 MC7 Altres transferències 18.390,97
22606 0101 32230 MC8 Reunions i conferències 18.390,97
18.390,97 18.390,97
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de març de 2002)
Expedient núm. 3-27/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22602 0606 12110 MC7 Publicitat i propaganda 3.000,00
22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum 3.000,00
3.000,00 3.000,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de març de 2002)
Expedient núm. 3-29/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22610 0101 17110 MC7 Altres despeses compra de serveis 84.142,18
41015 0101 17110 MC8 Transferència corrent a l’Institut Municipal de
la Salut 84.142,18
22610 0101 46380 MC7 Altres despeses compra de serveis 24.040,00
20500 0607 46310 MC8 Arrendament mobiliari i equipament 24.040,00
108.182,18 108.182,18
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de març de 2002)
Expedient núm. 3-30/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22719 0401 51330 MC7 Altres contractes de servei 39.887,07
46736 0401 51330 MC8 Transferència corrent a l’Institut d’Estudis
Regionals 39.887,07
22706 0401 22220 MC7 Estudis i treballs tècnics 68.835,48
46736 0401 22220 MC8 Transferència corrent a l’Institut d’Estudis
Regionals 68.835,48
21600 0401 12110 MC7 Manteniment equips i soft. procés informació 38.745,24
41001 0401 12110 MC8 Transferència corrent a l’IMI (desenvolupament
projectes) 38.745,24
147.467,79 147.467,79
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 703
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de març de 2002)
Expedient núm. 3-32/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
60279 0301 43240 MC7 Inversions Parcs i Jardins (serv. i mant.) 3.076.761,27
60279 0609 43240 MC7 Inversions Parcs i Jardins (Sant Andreu) 349.530,61
73901 0609 43240 MC8 Transferència de capital a Parcs i Jardins 30.050,61
73902 0609 43240 MC8 Transferència de capital a Parcs i Jardins 319.480,00
73902 0301 43240 MC8 Transferència de capital a Parcs i Jardins 3.076.761,27
3.426.291,88 3.426.291,88
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de març de 2002)
Expedient núm. 3-33/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22719 9901 43230 MC7 Altres contractes 2.404.048,42
22610 0101 46310 MC8 Altres contractes 2.404.048,42
2.404.048,42 2.404.048,42
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de març de 2002)
Expedient núm. 3-34/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22610 9901 43230 MC7 Altres despeses compra serveis 157.000,00
22712 0607 43230 MC8 Manteniment vies públiques 157.000,00
157.000,00 157.000,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de març de 2002)
Expedient núm. 3-37/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22610 0101 46380 MC7 Altres despeses compra serveis 9.015,18
22610 0604 45110 MC8 Altres despeses compra serveis 9.015,18
22610 0101 46380 MC7 Altres despeses compra serveis 2.000,00
48903 0101 46380 MC8 Transferència corrent a famílies i institucions
sense afany de lucre 2.000,00
11.015,18 11.015,18
7 a04 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de març de 2002)
Expedient núm. 3-40/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22610 0610 12110 MC7 Altres despeses compra de serveis 6.010,00
22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 6.010,00
22706 0101 13110 MC7 Estudis i treballs tècnics 384,62
23001 0401 12110 MC8 Dietes de personal 384,62
22700 0603 17110 MC7 Neteja d’edificis i locals 5.349,45
22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 5.349,45
11.744,07 11.744,07
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 705
CARTIPÀS
Decret. En compliment d’allò que estableix l’article Designar el Sr. Joan Vinyets i Rejón, comissari ge-
9.2 i les Disposicions transitòries primera i segona del neral de l’Any del Disseny 2003.
Reglament orgànic del Consell Tributari, aprovat per Barcelona, 11 d’abril de 2002. L’alcalde, Joan Clos
acord del Plenari del Consell Municipal de 23 de fe- i Matheu.
brer de 2000, procedeix efectuar la renovació parcial (Ref. 1184)
de l’esmentat òrgan.
Per això, i en ús de les atribucions que tinc conferi- * * *
des per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo- Decret. En ús de les atribucions conferides a
na i d’acord amb el que estableix l’article 4 de l’es- aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta municipal
mentat Reglament orgànic, disposo: de Barcelona i de conformitat amb el que estableix
Primer. Renovar com a membre del Consell Tribu- l’article 7.2.b) dels Estatuts de l’Institut Municipal de
tari la senyora Antònia Agulló i Agüero i designar-la Persones amb Disminució de Barcelona, disposo:
presidenta del Consell. Designar membres de la Junta Rectora de l’Institut
Segon. Nomenar vocals del Consell Tributari els Municipal de Persones amb Disminució de Barcelo-
senyors Joaquim Bisbal i Méndez i Rafael Entrena i na, les persones següents:
Cuesta. En representació de les persones amb disminució:
Tercer. Agrair els serveis prestats al vocal cessant Sra. M. José Vázquez i Arias
del Consell, Sr. Màrius Pagès i Martínez. Sr. Benito Durán i Sánchez
Quart. Designar el Sr. José Antonio Pérez i Torren- Sra. M. Carme Riu i Pascual
te vicepresident de l’esmentat Consell. Sra. Rita Granada i Molins
Barcelona, 20 de març de 2002. L’alcalde, Joan Sr. Enrique Rovira-Beleta i Cuyàs
Clos i Matheu. Sr. Jordi Tudela i Fernández
(Ref. 902) Sra. Francesca Llorens i Albiñana
Sra. Belén González i Herrero
* * * Sr. Enric Arqués i Martí
Sr. Xavier Comín del Castillo
Decret. En ús de les atribucions que em confe- Barcelona, 11 d’abril de 2002. L’alcalde, Joan Clos
reix l’article 13 de la Carta municipal de Barcelona, i Matheu.
disposo: (Ref. 1185)
7 a06 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE
Acords
Districte 6. Gràcia
Acords de la sessió celebrada el dia 12 de març – 2 del Districte de Gràcia
de 2002 – 1 del Districte de Sarrià.”
Aprovar la moció següent presentada pel Grup mu-
Aprovar l’acta de la sessió anterior. nicipal del PPC (Partit Popular de Catalunya):
“Instar a l’Ajuntament de Barcelona a la retirada del
Part informativa projecte de remodelació de la plaça de Lesseps, pre-
sentat per l’IMU.
Despatx d’ofici: Obrir un període de consulta amb veïns i entitats
Quedar assabentat de les autoritzacions de la per tornar a elaborar un projecte més adient per a
despesa. la zona.”
Aprovar la moció presentada pel Grup municipal de
CiU (Convergència i Unió) següent:
Part decisòria “Retirar el projecte de remodelació de la plaça de
Lesseps presentat per l’Ajuntament de Barcelona.
Aprovar el cartipàs del Districte. Obrir un període de consulta amb els veïns i enti-
Informar favorablement dels instruments d’ordena- tats afectats de la zona.
ció urbanística: Pla especial compensació volum car- Elaborar un nou projecte que compti amb el màxim
rer de Santa Àgata, 4 i 6. consens possible entre els veïns i veïnes i entitats de
Aprovar les normes reguladores de la comissió de la zona.”
lectura pública del Districte.
Aprovar la moció següent presentada per l’equip
de govern (PSC, IC-Verds i ERC-Els Verds): Part de control. Grups municipals
“Constituir una comissió mixta, formada per veïns,
tècnics municipals i experts externs en diferents ma- Aprovar de la declaració de grup (ERC-Els Verds)
tèries, per tal que estudiïn i avaluïn les possibles so- següent:
lucions i millores al projecte realitzat, contemplant els “Primer. La Ciutat de Barcelona exposa la necessi-
aspectes urbanístics, de mobilitat, de viabilitat econò- tat de crear una veritable Constitució Europea que re-
mica i d’ús cívic de la plaça en el marc dels criteris i visi els actuals òrgans de govern de la Unió i els apro-
possibilitats que veïns i Administració municipal con- pi molt més a la seva ciutadania.
siderin comuns per a l’interès col·lectiu. Segon. La Ciutat de Barcelona com a capital de
Exposar públicament els resultats dels treballs de Catalunya manifesta el seu suport a la proposta de
la comissió mixta. la construcció d’una Europa de base federal on la
La comissió mixta estarà integrada per: ciutadania sigui representada pels seus governs
– 6 veïns representants d’entitats veïnals, d’asso- més pròxims.
ciacions o a títol individual. Tercer. La Ciutat de Barcelona manifesta la volun-
– 6 tècnics municipals: tat de construir una Europa més socialment justa i
– 2 de l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) pròspera que abordi tots els elements de la descohe-
– 1 de l’Àrea Central d’Urbanisme de l’Ajunta- sió social i que no únicament se centri en el debat de
ment de Barcelona la seguretat.”
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 707
Districte 7. Horta-Guinardó
Acords de la sessió extraordinària celebrada el 2001; incorporar-hi les esmentades observacions als
dia 10 d’abril de 2002 articles i disposició transitòria primera del Reglament
a què fan referència; aprovar el text definitiu resultant;
Únic. Quedar assabentat de l’acord de la Comissió i sotmetre’l a la ratificació del Plenari del Consell Mu-
de Govern del 6 de març de 2002, i de les observa- nicipal, en compliment d’allò establert a la disposició
cions formulades per la Direcció dels Serveis Jurídics addicional primera de les Normes reguladores del
al Reglament intern d’organització i funcionament funcionament dels Districtes, aprovades definitiva-
del Districte d’Horta-Guinardó, aprovat pel Consell ment per acord del 28 de setembre de 2001, i a efec-
de Districte en sessió plenària del 10 de desembre de tes de la seva entrada en vigor.
7 a08 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
JUNTA DE PORTAVEUS
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 19 de març i millorar la línia fèrria Barcelona-Puigcerdà-Tou-
de 2002 louse.
2n) Comunicar el present acord als Consells Co-
Aprovació de l’acta de la sessió anterior. marcals i als municipis de les comarques del Ripollès
i la Cerdanya, al Grup d’Opinió de la Cerdanya i a la
Plataforma “El Ripollès existeix”.
PART DECISÒRIA 2. Expressar la preocupació pel cas de Safiya
Hussaini, condemnada a mort per lapidació en haver
Acords: comès un suposat delicte d’adulteri i sol·licitar al pre-
sident de Nigèria que no s’executi la sentència.
1. 1r) Adherir-se a les actuacions polítiques i 3. Retirar el punt núm. 16 de l’ordre del dia del Ple-
ciutadanes que s’han realitzat per tal de preservar nari del Consell Municipal de 22 de març de 2002.
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 709
PERSONAL
Concursos
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON- – Per posseir com a grau un nivell su-
VOCATÒRIA DE 4 CONCURSOS PER A LA PRO- perior al del lloc de treball convocat.... 1 punt
VISIÓ DE 4 LLOCS DE TREBALL, MÉS VACANTS – Per posseir com a grau el mateix ni-
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 23 vell del lloc de treball convocat ........... 0,75 punts
d’abril de 2002) – Per posseir com a grau un nivell infe-
rior en dos al del lloc de treball con-
vocat .................................................... 0,50 punts
BASES GENERALS – Per posseir com a grau un nivell infe-
rior en quatre al del lloc de treball con-
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel vocat .................................................... 0,25 punts
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo- 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si
quen per a la seva provisió pel personal de plantilla és el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt se-
d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a gons el barem següent:
l’annex, d’acord amb les condicions específiques que – Pel desenvolupament d’un lloc d’igual
s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun nivell al del lloc de treball convocat..... 1 punt
d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti- – Pel desenvolupament d’un lloc de tre-
nuació: ball inferior en dos nivells al del lloc de
treball convocat ................................... 0,50 punts
– Pel desenvolupament d’un lloc de tre-
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS ball de nivell superior al nivell del lloc
de treball base de la categoria del
A part dels requisits addicionals de cada concurs, concursant ........................................... 0,25 punts
per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell del
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement
Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de de destinació efectivament acreditat en la nòmina
Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció corresponent, quan es tracti d’un nivell superior al del
d’Incendis i Salvament (SPEIS). grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
– Tractar-se de personal funcionari o contractat la- del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso- aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut consolidar a la carrera administrativa.
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valora-
posteriorment subrogat a un Institut podrà partici- ran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa
par igualment en els concursos. També hi podran amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s’es-
participar els contractats laborals fixos d’Instituts cau, en funció de les matèries, la durada i l’avaluació.
Municipals que hagin efectuat la corresponent ad-
hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball,
d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de JUNTA DE VALORACIÓ
l’esmentat Acord.
– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a Estarà formada pels membres següents:
funcionari de carrera o amb contracte laboral in-
definit a l’Ajuntament o Institut Municipal. Presidència:
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de
l’última destinació obtinguda per concurs. El director de Recursos Humans, com a titular.
Vocalies:
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser- concurs s’indiqui expressament a l’annex, que en cas
veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis- d’absència del president titular, exercirà la presidèn-
tracions Públiques que hagin estat formalment recone- cia de la Junta.
guts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt. Un cap de Personal de sector d’actuació o districte.
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del
màxim d’1 punt segons el barem següent: concurs.
7 a10 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, Concurs 932. Cap de grup dels tècnics mitjans sa-
qui també tindrà la condició de secretari/ària de la nitaris del SPEIS (Nivell 22)
Junta de Valoració. Concurs 933. Suport a la gestió de sector, adscrit/a
al Sector de Manteniment i Serveis (Nivell 22)
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en Concurs 934. Cap del Servei Central de Recepció,
els termes previstos a les Bases Marc, els represen- Missatgeria, Telefonia i de Neteja (Nivell 22)
tants designats conjuntament per la Junta de Perso-
nal i el Comitè d’Empresa.
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Assessor/a tècnic/a d’Afers Socials
Concurs 931
Les persones que compleixin les condicions exigi-
des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjun- Lloc de treball adscrit a la Direcció Tècnica d’Afers
taran la relació de mèrits al·legats classificats segons Socials
l’ordre d’aquesta convocatòria, i els documents acre- Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de
ditatius corresponents, al Registre General o a qual- 427,58 euros, segons catàleg vigent (2414X).
sevol dels registres municipals, en el termini de quin- El lloc de treball objecte de la present convocatòria
ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.
d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre Finalitat
sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat Donar suport en els temes d’organització interna
termini. de la Direcció i en els de representació i relacions ex-
Per a cada concurs s’ha de presentar una instància i ternes del director de Serveis.
la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà
utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa a l’Ofici- Funcions principals
na d’Informació de Personal i a les seus dels districtes.
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo s’a- – D’assessorament i suport en:
tendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpora- – La coordinació de les diferents actuacions de
ció des de la data d’incorporació en la plantilla, amb l’equip de treball adscrit a la Direcció.
caràcter indefinit. – La coordinació i la relació interna entre les di-
En els casos en què entre els mèrits complementa- ferents Direccions.
ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria, – La coordinació i la relació amb els Districtes.
aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en – La coordinació i la relació amb les altres Admi-
aquells casos en què les bases específiques del con- nistracions.
curs determinin un nombre superior de pàgines, do- – La coordinació i la relació amb altres entitats
nades les característiques del lloc de treball a cobrir. de la ciutat.
L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb la – De direcció tècnica de programes estratègics,
sol·licitud i el currículum vitae. especialment infància i gent gran.
Els llocs de treball objecte de la present convocatò- – D’informació i assistència al director de Serveis:
ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- – Recollida d’informació de diferents fonts per a
nuts setmanals. ajudar a la presa de decisions.
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo- – Elaboració de documents per a informes in-
sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que terns de l’organització municipal o externs (per
consideri més escaients en cada cas i per a cada ti- a altres Administracions i/o serveis).
pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op- – De representació:
tin a les places per precisar o ampliar aspectes con- – Representació per delegació de la Direcció en:
crets en relació als mèrits al·legats. Comissions, Comitès de treball, Grups de tre-
Les destinacions adjudicades són irrenunciables ball, tant internament com externament.
un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, – Assumir excepcionalment les funcions del di-
quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- rector, per delegació.
rents concursos convocats, haurà d’optar per una
d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents Requisits addicionals
al de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa- Personal del grup A.
ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo-
ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Mèrits complementaris
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta 1. Categoria professional fins a 1 punt, segons el
convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases barem següent:
Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol – Tècnic superior d’Educació i Psicologia,
de 1988 i la normativa legal i reglamentària corres- Economia i Sociologia, TAG o tècnic
ponent. superior en Gestió ............................... 1 punt
2. Titulacions acadèmiques: Per posseir titulacions
superiors o mitjanes rellevants per a l’exercici del lloc
Annex de treball, exceptuant la titulació d’accés a la catego-
ria ja valorada a l’apartat anterior, fins a 1 punt.
Concurs 931. Assessor/a tècnic/a d’Afers Socials 3. Experiència professional fins a 6 punts segons el
(Nivell 24) barem següent:
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 711
– Realització de tasques de caràcter tèc- Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de
nic en l’àmbit dels serveis personals 427,58 euros (2299X segon catàleg vigent).
(anàlisi de demandes, disseny de polí-
tiques, programes i serveis, gestió i Funcions principals
avaluació de processos de producció, Entre d’altres les següents:
etc. ), fins a .......................................... 2 punts – Serà l’interlocutor del col·lectiu dels tècnics mit-
– Direcció tècnica d’equips de treball, jans de Sanitat amb el cap de la Divisió d’Opera-
fins a .................................................... 2 punts cions.
– Direcció de centres de prestació de – En els diferents torns operatius, col·laborarà amb
serveis personals, fins a ...................... 1 punts el servei mèdic en els temes de salut laboral que
– Utilització de sistemes d’informació i es planificaran des del Departament d’Administra-
d’eines informàtiques, fins a ................ 1 punt ció, Personal i Formació.
4. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de – Farà proposta de calendari al cap d’Operacions
treball, fins a 1 punt. en època de vacances i sempre que sigui neces-
5. Informe proposta relatiu a l’execució de les fun- sari, la reorganització dels diferents torns.
cions del lloc de treball objecte del concurs, fins a 3 – Participarà, quan sigui necessari, en l’elaboració
punts. L’extensió màxima no ha de superar els cinc de les diferents maniobres bàsiques que confor-
folis. men el Servei.
6. Proves: la Junta de Valoració podrà convocar – Farà proposta d’adquisició i/o renovació de mate-
els/les candidats/es per a la realització de proves per rial que suposi una millora del servei en el mo-
tal d’avaluar les seves aptituds professionals, i les va- ment de l’elaboració dels pressupostos.
lorarà fins a un màxim de 4 punts. – Farà proposta a fi que la seguretat i salut s’inte-
7. Característiques personals requerides per a l’òp- grin tant en les pràctiques com en les diferents in-
tim desenvolupament de les funcions del lloc de tre- tervencions.
ball, especialment la capacitat d’anàlisi, comunicació – Participarà en l’elaboració dels plecs de condi-
oral, planificació del propi treball i l’habilitat per a les cions que definiran l’adquisició dels nous vehicles
relacions interpersonals. sanitaris.
La Junta de Valoració podrà convocar els/les can- – Participarà, en funció de les necessitats del Ser-
didats/tes per a l’avaluació de les seves característi- vei, en tasques d’intervenció.
ques personals. – Coordinarà la realització de procediments d’inter-
En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la venció pel que fa al seu àmbit de treball.
Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació – Participació i coordinació, amb grup TMS, en el
que consideri més adequats i valorarà fins a un mà- Comitè de Seguretat i Salut.
xim de 4 punts. – Interlocutor en temes d’ajut humanitari amb Bar-
celona Solidària i Districte XI.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 13 punts. Requisits addicionals
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun- Personal del grup B i categoria tècnic mitjà de Sa-
tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la nitat.
puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple-
mentaris) que poden obtenir els/les candidats/es. Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques: per posseir titulacions
Junta de Valoració superiors o mitjanes rellevants per a l’exercici del lloc
Vocals: de treball, exceptuant la titulació d’accés a la catego-
Sr. Eduard Spagnolo i de la Torre, gerent del Sec- ria exigida, fins a 1 punt.
tor dels Serveis Personals , o persona en qui delegui. 2. Experiència professional fins a 6 punts, segons
Sr. Rodolfo Hoyuelos i Camarasa, director tècnic el barem següent:
d’Afers Socials a Districtes, o persona en qui delegui. – Tasques de gestió i/o organització,
Sr. Antoni Lleida i Lacueva, cap del Departament fins a .................................................... 2 punts
de Personal del sector de Serveis Personals, o perso- – Tasques d’intervenció sanitària en
na en qui delegui. emergències, fins a ............................. 1 punt
Sr. José M. Martínez de Eulate, tècnic de la Direc- – Detecció de necessitats i planificació
ció de Recursos Humans, o persona en qui delegui. d’accions formatives, fins a ................. 1 punt
Representants de la Junta de Personal i del Comitè – Organització i planificació d’accions
d’Empresa. formatives externes, fins a .................. 1 punt
– Planificació i organització de personal
fins a .................................................... 1 punt
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
Cap de grup dels tècnics mitjans sanitaris del 4. Supòsit pràctic: la Junta de Valoració podrà con-
Servei de Prevenció i d’Extinció d’Incendis i Sal- vocar els/les candidats/es per a la realització d’una
vament, més vacants prova pràctica, la qual serà valorada fins a un màxim
Concurs 932 de 4 punts.
5. Característiques personals requerides per al lloc
Lloc de treball adscrit a la Divisió d’Operacions del de treball i, especialment, la capacitat d’anàlisi, comu-
Servei de Prevenció i d’Extinció d’Incendis i Sal- nicació, resolució de problemes i la capacitat de tre-
vament. ball en equip. La Junta de Valoració podrà convocar
7 a12 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves 2. Experiència professional: fins a 6 punts, segons
característiques personals. En el cas de realitzar-se el barem següent:
aquesta convocatòria, la Junta de Valoració utilitzarà – Administració de sistemes de control
els sistemes d’apreciació que consideri més adequats de gestió, de sistemes d’informació i
i els valorarà fins a un màxim de 4 punts. gestió financera i desenvolupament
de tasques de comptabilitat pressu-
Puntuació mínima postària, fins a ..................................... 2 punts
11 punts, si s’avaluen tots els apartats. – Aplicació de: SIGEF i dels seus subsis-
Si no s’avaluen els apartats opcionals, la puntuació temes, programes informàtics Excel i
mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits co- Access i d’elaboració d’informes, fins a 2 punts
muns més mèrits complementaris) que poden obtenir – Desenvolupament de tasques de ges-
els/les candidats/es. tió de recursos humans i de treball en
equip, fins a ......................................... 2 punts
Junta de Valoració 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
Sr. Blas Alascio i Ruiz, gerent del Sector de Via Pú- treball, fins a 1 punt.
blica, o persona en qui delegui. 4. Característiques personals requerides per a l’òp-
Sr. Antoni Pallarés i Sánchez, director del Servei tim desenvolupament de les funcions del lloc de tre-
de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, o per- ball, especialment la capacitat d’anàlisi, comunicació
sona en qui delegui. oral, planificació del propi treball i l’habilitat per a les
Sr. Joan Bartra i Ripollès, cap de la Divisió d’Ope- relacions interpersonals.
racions de l’SPEIS, o persona en qui delegui La Junta de Valoració podrà convocar els/les can-
Sra. Leonor García i Toscano, cap del Departa- didats/tes per a l’avaluació de les seves característi-
ment d’Administració, Personal i Formació del Servei ques personals.
de Prevenció, Extinció d’incendis i Salvament, o per- En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria, la
sona en qui delegui. Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació
Sra. Montserrat Rodés i Ferrer, assessora tècnica que consideri més adequats i valorarà fins a un mà-
de la Direcció de Recursos Humans, o persona en xim de 4 punts.
qui delegui.
Representants de la Junta de Personal o del Comi- Puntuació mínima
tè d’Empresa. 9 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la
puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple-
mentaris) que poden obtenir els/les candidats/es.
Suport a la gestió de sector, adscrit/a al Sector de
Manteniment i Serveis Junta de Valoració
Concurs 933 Sr. Ricard Frigola i Pérez, gerent del Sector de
Manteniment i Serveis, o persona en qui delegui.
Lloc de treball adscrit al Servei d’Administració i Sr. Francesc Cornet i Ciurana, cap del Servei d’Ad-
Personal del Sector de Manteniment i Serveis. ministració i Personal, o persona en qui delegui.
Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de Sr. José M. Martínez de Eulate, assessor tècnic de
309,78 euros, segons catàleg vigent (2240Y). la Direcció de Recursos Humans, o persona en qui
El lloc de treball objecte de la present convocatòria delegui.
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Representant de la Junta de Personal o del Comitè
d’Empresa
Funcions principals
– Donar suport al cap del Servei d’Administració i
Personal en la gestió econòmica del Sector.
– Fer el seguiment de la execució del pressupost de
despeses. Cap del Servei Central de Recepció, Missatgeria,
– Fer un seguiment especial dels grans contractes Telefonia i de Neteja
d’obres i serveis del Sector. Concurs 934
– Fer la previsió i seguiment dels ingressos.
– Col·laborar en la preparació de les actuacions Lloc de treball adscrit al Departament de Serveis
previstes en el PAM i les seves variacions i fer la Comuns del Sector de Serveis Generals, i situat al
gestió i explotació de les dades al SIGEF actius. carrer de la Ciutat, núm. 9, 2a planta.
– Explotar les dades dels diversos sistemes i apli- Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de
cacions informàtiques existents per elaborar in- 427,58 euros segons el catàleg vigent 2211X.
dicadors de gestió i fer-ne el seguiment.
Funcions principals
Requisits addicionals – Gestió de tot el personal subaltern i de neteja de
Personal dels grups A, B o C. l’Ajuntament, i personal telefonista de la Centrale-
ta Municipal.
Mèrits complementaris – Organització i coordinació del servei de recepció
1. Titulacions acadèmiques: per posseir titulacions de visites i acreditacions.
superiors o mitjanes rellevants per a l’exercici del lloc – Organització i coordinació del servei de correu in-
de treball, fins a 1 punt. tern i extern, missatgeria externa i paqueteria.
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 713
– Supervisió del servei de neteja dels edificis del tal d’avaluar les seves aptituds professionals, i les va-
Sector de Serveis Generals. lorarà fins a 3 punts.
– Elaboració de plecs de condicions per a la con- 5. Característiques personals requerides per l’òptim
tractació externa de determinats aspectes relacio- desenvolupament de les funcions del lloc de treball,
nats amb els serveis. especialment capacitat d’anàlisi i d’organització, desim-
– Elaboració d’estudis i propostes pertinents per a boltura en diferents entorns informàtics i en la interrela-
la millor racionalització del servei, com també la ció entre ells, comunicació oral, planificació del propi
seva homogeneització entre els diferents sectors i treball i habilitat per a les relacions interpersonals.
districtes. La Junta de Valoració podrà convocar els/les can-
– Referent central dels serveis corresponents exis- didats/tes per a l’avaluació de les seves característi-
tents a la resta de sectors i districtes. ques personals. En cas de realitzar-se aquesta con-
vocatòria, la Junta de Valoració utilitzarà els sistemes
Requisits addicionals d’apreciació que consideri més adequats i valorarà
Personal del grup A, B o C. fins a un màxim de 4 punts.
Mèrits complementaris Puntuació mínima
1. Titulacions acadèmiques: per posseir titulacions Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.
superiors o mitjanes rellevants per a l’exercici del lloc Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
de treball, fins a 1 punt. tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la
2. Experiència professional, fins a 6 punts, segons puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple-
el barem següent: mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes.
– Gestió de personal, fins a ................... 2 punts
– Administració de sistemes informàtics Junta de Valoració
de gestió de recursos humans, fins a .. 2 punts Vocals:
– Coneixement de l’aplicació SIP i de Sr. Salvador Sarquella i Comerma, director de Ser-
programes informàtics Excel i Access, veis Generals, o persona en qui delegui.
fins a .................................................... 1 punt Sr. Jaume Bosch i Camps, cap del Departament de
– Comandament de personal, fins a ...... 1 punt Serveis Comuns, o persona en qui delegui.
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de Sr. José M. Martínez de Eulate, tècnic de la Direc-
treball, fins a 1 punt. ció de Recursos Humans, o persona en qui delegui.
4. Prova. La Junta de Valoració podrà convocar Representants de la Junta de Personal o del Comi-
els/les candidats/tes per a la realització de proves per tè d’Empresa:
7 a14 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
ANUNCIS
Llicències d’obres concedides durant el mes de març de 2002
Torres Colomer, SL Aurora, 11B Reforma integral de l’edifici compost
de planta baixa comercial i 3 plantes
pis amb 3 habitatges cada una.
Enjuan-9, SL Ptge. Rellotge, 3 Reforma interior de les plantes pis 1a i
2a, per canvi d’ús de pensió a 5 habi-
tatges per planta.
Hoteles de Navarra, SA Aurora, 8 Reconversió d’edifici compost de plan-
ta soterrània, planta baixa, entresolat,
4 plantes pis i terrat, per a hotel de 3
estrelles.
Inmobiliaria Isamaro 2000, SL Hospital, 114 Rehabilitació d’edifici compost de
planta baixa, 5 plantes pis i àtic per a
un total d’11 habitatges i 1 local co-
mercial. Reforma del local de la planta
baixa, dels habitatges principal 2a, 3r-
2a, 4t-1a i 4t-2a i de la planta àtic. En-
derrocament d’un cos d’edifici a la
planta àtic, col·locació d’elevador i
restauració de façana amb col·locació
de bastida.
Torrecogran Jaume Roig, 17 Construcció d’edifici d’habitatges entre
mitgeres, compost de planta baixa per
a 2 locals, 1 planta soterrània per a 7
places d’aparcament i 2 plantes pis
per a 7 habitatges.
Futbolan 21 Mata, 28 Legalització de la reforma i rehabilita-
ció d’edifici d’habitatges entre mitge-
res.
Construcciones Satorsa Mare de Déu de Port, 96 Modificació de projecte consistent en
modificacions substancials en plantes
soterrànies i cota de planta baixa.
Cientorres, SL Navarra, 7 Construcció d’edifici d’habitatges entre
mitgeres compost de planta baixa i en-
tresolat per a 1 local i 2 habitatges, 1
planta soterrània per a 11 places d’a-
parcament i 3 plantes pis per a 12 ha-
bitatges.
Joaquín Bodro Mas Cerdanyola, 26 Canvi d’ús de local a habitatge.
Inmobiliaria Alrami, SA Doctor Ibáñez, 13 Construcció d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres amb 2 habitatges adossats.
L’edificació es compon de planta so-
terrània per a serveis, planta baixa
amb entresolat per a garatge i habitat-
ge i planta 1a per a habitatge.
LS Proyectos, SL Nicaragua, 97-99 Reforma i divisió de local d’ús admi-
nistratiu a la planta 1a per a adaptar-lo
a ús d’habitatges, en edifici plurifami-
liar entre mitgeres. Es distribueixen 3
nous habitatges a l’edificació.
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 715
Joan Gispert de Leonardo Av. Sant Ramon Nonat, 18 Reforma-ampliació d’habitatge unifa-
miliar entre mitgeres compost de plan-
ta baixa i planta pis. S’amplia la planta
1a i es remunta la planta 2a. A la co-
berta se situa el badalot d’escala. La
planta baixa està destinada a ús co-
mercial.
Comunitat de Propietaris Pg. Sant Joan Bosco, 39B-41B Legalització de piscina en planta terrat
d’edifici entre mitgeres compost de 2
plantes soterrànies, planta baixa amb
entresolat i 4 plantes pis i planta terrat,
amb els pertinents acabats posteriors.
Arlipa, SL Balmes, 458 Reforma interior de parets amb afecta-
ció de l’estructura de la finca i modifi-
cació d’obertures a patis de l’edifici
per augmentar en 2 habitatges l’únic
existent en la planta.
Spanyol Trade, SL Navarro i Reverter, 21 Ampliació de l’habitatge en planta so-
terrània, planta baixa i planta pis i en-
derrocament de terrassa en façana
principal.
Constant Inversiones, SA Raset, 21-23 Reforma interior de parets per subdivi-
dir en 2 l’habitatge existent a l’àtic 1a,
sense afectar l’estructura de la finca.
Residencial Caballeros, 49-51, SL Mare de Déu de Gràcia, 7 Reforma d’edifici entre mitgeres i can-
vi d’ús a habitatges compost de planta
soterrània, planta baixa, 3 plantes pis i
planta terrat, amb formació de pati de
ventilació al seu interior.
M. Isabel Maristany Pomar Muntaner, 370 Legalització de la reforma interior de
parets sense afectar l’estructura de la
finca i divisió de l’habitatge principal
2a en 2 habitatges.
Francesca Cortés González Savina, 12 Ampliació i reforma d’habitatge unifa-
miliar aïllat i construcció d’un garatge.
Ana Mas i altre Plató, 1 Reforma interior de parets en habitat-
ge dúplex compost d’àtic i sobreàtic
amb afectació de l’estructura de la fin-
ca i substitució de l’escala interior de
comunicació, la paret de tancament
en façana posterior de la planta sobre-
àtic i reculant la paret de tancament
sota porxo en façana principal a carrer
en planta sobreàtic.
Marta Martínez Sonsona Rafael Batlle, 18 Reforma interior de parets per subdivi-
dir l’habitatge existent en 2, sense
afectar l’estructura de la finca.
Ticre Comunicación, SL Ptge. Josep Llovera, 8 Modificació de projecte per ampliar la
planta soterrània per a serveis de l’ha-
bitatge, i reforma interior de parets en
les 4 plantes de l’habitatge unifamiliar
aïllat compost de planta soterrània,
planta baixa i 2 plantes pis. Modifica-
ció d’obertures i escala interior. For-
mació de pèrgola i construcció d’es-
tany en jardí.
Carlos Colomer Casellas Escoles Pies, 122 Habitatge unifamiliar aïllat compost
de planta soterrània, planta baixa i
planta pis.
Carmen Barres Martí Oriol Mestres, 18 Reforma interior de parets amb afecta-
ció de l’estructura de la finca, substitu-
7 a16 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
ció parcial de l’embigat del sostre de
la planta pis en zona davantera de l’ha-
bitatge respecte al carrer. Enderroca-
ment de construcció auxiliar en plan-
ta terrat i substitució de la part de la
coberta de teules de l’edificació per
terrat pla.
Inmobiliaria Moragas, SA Via Augusta, 180 Legalització de la reforma interior de
parets per subdividir l’habitatge inicial
en 2, sense afectar l’estructura de la
finca.
Domingo Obradors Soldevila Margenat, 57-67 Estintolament en habitatge unifamiliar.
European Colectivo Integral Alfons XII, 75 Reforma interior de parets i obertures
Ag. Seguros en l’àtic existent, dúplex amb el sobre-
àtic, amb afectació de l’estructura de
la finca, per a subdividir-lo en 2 enti-
tats (àtic 1a i àtic 2a, dúplex amb el
sobreàtic).
Pentaedro, SL Rda. General Mitre, 131 Reforma interior de parets en planta
entresol i canvi d’ús de 2 locals-des-
patx a 1 habitatge, amb accés també
des de la planta baixa, sense afectar
l’estructura de la finca i amb l’enderro-
cament previ de la construcció existent
en el pati posterior, destinada a bany.
Esteve Terrades-Gomis Comunitat Esteve Terrades, 55B-57B Modificació projecte de construcció
de Béns d’edifici entre mitgeres.
Alenta Servicios Inmobiliarios, SL Neptú, 5-9 Remunta de planta 2a i canvi d’ús de
local a habitatge a la planta baixa.
M. Soledad Nadal Almirall Camèlies, 40 Ampliació i rehabilitació d’edifici fa-
miliar.
Fonder, SL Tordera 6 Reforma i ampliació d’edifici plurifa-
miliar.
Noemí Cristina Palladini Brito Sant Eudald, 48 Reforma i ampliació d’habitatge unifa-
miliar.
Susana Casino López Torrent d’en Vidalet, 45 Reforma interior per habitatges en edi-
fici entre mitgeres.
Mora Obra 2000, SL Mora d’Ebre, 24/ Torrent
del Remei, 13 Edifici plurifamiliar de nova planta.
Portal Nou 31, SL Fraternitat, 44 Reforma integral edifici plurifamiliar
existent.
Miquel Rovira Deckler Av. Príncep d’Asturies, 4 Reforma interior de l’habitatge existent
(4t-2a).
Tangencial 1998, SL Santuari, 125 Construcció d’edifici entre mitgeres
esglaonat compost de: planta soterrà-
nia dividida en 2 parts, una d’habitat-
ges vinculats als de planta baixa (i que
són planta baixa) i l’altra de local co-
mercial vinculat al de planta baixa (i
que és soterrani); planta baixa dividida
en 2 parts: una d’habitatges i l’altra de
local i accés a l’edifici; plantes pis 1a,
2a i 3a destinades a 2 habitatges cada
una; planta 4a per a 2 habitatges; ter-
rat comunitari i badalot d’escala.
Promo-Hogar 2000, SL Rectoria, 28 Construcció d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de 2 plantes soter-
rànies, planta baixa i 2 plantes pis per
a 5 habitatges, 6 places d’aparcament
i 5 trasters.
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 717
Vidal i Fillol, SL Arc de Sant Martí, 62-66 Pròrroga d’execució de la construcció
d’edifici plurifamiliar aïllat compost de:
2 plantes soterrànies per a 14 places
d’aparcament; planta baixa i 2 plantes
pis per a 5 habitatges (2 són dúplex).
Solfar, SA Trobador, 38 Instal·lació d’elevador en edifici pluri-
familiar entre mitgeres compost de
planta baixa i 4 plantes pis.
Sartàlia Proyectos Inmobiliarios, SL Josep Serrano, 44 Construcció edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de planta soterrà-
nia, planta baixa i 2 plantes pis per a 4
habitatges.
Enrique Navalon López Rbla. Muntanya, 13 Construcció d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de planta baixa i 2
plantes pis per a 4 places d’aparca-
ment, 2 habitatges i 1 local.
Auxcon, Servicios Inmobiliarios, SL Góngora, 59 Construcció edifici plurifamiliar com-
post de planta soterrània, planta baixa
i 3 plantes pis per a 4 habitatges i 3
places d’aparcament.
Carmen González Romero Pg. Valldaura, 218-220 Reforma d’habitatge.
José Tomás Mora Alexandre Galí, 9 Reforma per canvi d’ús de local a ha-
bitatge.
Mayxpac, SL Felip II, 144 Agrupació de 2 habitatges en planta 4a
i creació de nova distribució. Es manté
l’accés del nou habitatge per la planta
4a i la comunicació amb la planta 3a.
Lluís Gutiérrez Jané Ptge. Borrell, 4 Reforma i ampliació d’habitatge unifa-
miliar entre mitgeres compost de plan-
ta baixa i 1 planta pis.
Alberto Hospital Pérez Joan d’Àustria, 65 Edifici plurifamiliar entre mitgeres com-
post de planta soterrània, planta baixa,
entresolat i 5 plantes pis per a 9 habi-
tatges, 1 local comercial i 6 places d’a-
parcament.
Distrat-99, SL Llacuna, 106 Modificació de projecte d’1 edifici plu-
rifamiliar entre mitgeres. Divisió d’1 lo-
cal comercial en 3 locals.
Inmoceilan 6000, SL Pujades, 238 Legalització de cobert en pati posterior
i transformació de coberta en terrassa
en edifici plurifamiliar entre mitgeres.
Rosa Albarracín Bech València, 561 Canvi d’ús de local magatzem a habi-
tatge al pis entresol 2a en edifici plu-
rifamiliar entre mitgeres.
Metro 3, SA Casp, 89 Modificació de projecte d’edifici pluri-
familiar de nova planta sense aug-
ment de la superfície construïda.
Departament d’Ensenyament Olesa, 19 Construcció d’edifici escolar de nova
planta compost de planta soterrània,
planta baixa, 2 plantes pis i coberta
(Ceip Pompeu Fabra).
Edificio Córcega-Balmes, SA Alts Forns, 52-58/ Estany, 42/ Legalització de canvis consistents en:
Pg. Zona Franca, 135-139 variació substancial en les alçades de
les plantes, canvis a les façanes i en
els nuclis d’escales, en les rampes in-
teriors i en les d’accés a l’aparcament,
en les sortides d’evacuació de l’apar-
cament, en el control de l’aparcament i
en part del porxo posterior de planta
baixa.
7 a18 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2002
Edificaciones Taulat, SL Thous, 2 Legalització de modificacions en la
construcció d’edifici d’habitatges pluri-
familiars. Les més importants són: ubi-
cació d’un ET i supressió de 2 places
d’aparcament en la planta soterrània
–1 i en la redistribució dels habitatges
de la planta 6a.
Parc Sud Eixample, SL Gran Via de les Corts Remunta d’un edifici d’oficines exis-
Catalanes, 639 tent compost de planta baixa i 3 plan-
tes pis amb ampliació parcial de la
planta 4a, total de la 5a i reforma de
les plantes inferiors.
Inversora Manvisa, SL Democràcia, 22/ Edison, 15-17/ Construcció d’edifici plurifamiliar entre
 Monturiol, 17B mitgeres que consta de 3 plantes so-
terrànies i un cos amb front al carrer
de la Democràcia compost de planta
baixa i 1 planta pis; i un altre com-
post de planta baixa i 4 plantes pis
amb front al carrer de Monturiol, per a
ús de 31 places d’aparcament, 1 lo-
cal comercial i 13 habitatges, respec-
tivament.
Patronat Municipal de l’Habitatge Tucumán, 21-25 Construcció d’edifici destinat a 150 ha-
bitatges per a joves compost de planta
soterrània per a aparcament, planta
baixa per a 4 locals comercials i 6
plantes pis.
Relosca, SL Lisboa, 30-32 Modificació i canvi d’ús consistent en
l’ampliació d’un habitatge en planta bai-
xa i pis 1r, en l’espai on s’havia previst
l’emplaçament d’una ET, i subdivisió
de l’únic local de planta baixa en 4.
Regesa Sant Antoni M. Claret, 401-403 Construcció d’edifici plurifamiliar des-
tinat a habitatge social compost de
planta soterrània per a 15 places d’a-
parcament, planta baixa amb altell com-
plementari per a 3 locals comercials, 4
plantes pis per a 16 habitatges i co-
berta.
Residència Geriàtrica Iris Quatre Camins, 95 Reforma i canvi d’ús d’un conjunt for-
Quatre Camins mat per 2 edificis, un compost de plan-
ta soterrània, planta baixa i 3 plantes
pis i l’altre compost d’1 planta per a
destinar-los a residència geriàtrica.
Inmobiliària Emi, SA St. Màrius, 52-54/Arimon, 55 Ampliació en 1 planta soterrània i am-
pliació de la planta altell. Reformes en
l’accés i en la zona de trasters. Ubica-
ció d’ET en la planta soterrània –1.
Departament de Benestar Social Navarra, 12-26/ Bartomeu Construcció d’edifici de nova planta
Pi, 1-5/ Tort, 9-15/ Corral, 2-6 compost de planta soterrània, planta
baixa, 4 plantes pis i coberta, destinat
a residència assistida de 112 places
per a persones grans, centre de dia de
32 places per a gent gran i aparca-
ment d’11 places.
Vallehermoso División Fernando Pessoa, 19-27 Construcció de l’illa als carrers de la
Promoción, SAU Residència, Cinca, Fernando Pessoa i
Valentí Iglesias, dins de l’àmbit de
l’Estudi de detall del subàmbit 1 del
Sector 1 de la Modificació del PGM al
sector de Sant Andreu-Sagrera. L’edi-
fici és compost de 2 plantes soterrà-
nies d’aparcament, planta baixa amb
NÚM. 13 a 30-IV-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 719
ús comercial i d’habitatges, i 7 plantes
pis d’habitatges, amb un total de 302
places d’aparcament 14 locals comer-
cials i 236 habitatges (28 són protegits
i estan situats a les escales A i B del
bloc amb façana al carrer d’Estefania
de Requesens).
Regesa Garcilaso, 1-27 Construcció d’un bloc d’habitatges plu-
rifamiliar compost de 2 plantes soter-
rànies (221 places), planta baixa amb
altell complementari (7 locals i 1 CAP),
4 plantes pis pel carrer de Garcilaso
(56 habitatges) i 6 plantes pis pel car-
rer de Ciutat d’Elx (84 habitatges) i les
cobertes corresponents.
Institut Català del Sòl Via Trajana Construcció d’un bloc aïllat compost
de planta soterrània, planta baixa i 7
plantes pis per a 6 locals comercials i
42 habitatges en règim de protecció
pública, respectivament.
Suma, SCCL Castella, 37-39/ Bolívia, 138 Construcció d’edifici d’habitatges com-
post de 2 plantes soterrànies per a
aparcament i trasters, planta baixa per
a 2 nuclis d’escales i 1 locals comer-
cial i 5 plantes pis amb 5 habitatges
cada una.
Altres anuncis
Exp. 87/02 Aplicar la despesa amb càrrec a la partida 60121
del pressupost corresponent a l’exercici de 2002;
El director gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
Institut Municipal, per delegacions aprovades per la l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins el les factures cursades pel tràmit reglamentari;
24 de juliol de 2001, en data 19 de març de 2002, va Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
adoptar la resolució següent: termini dels quinze dies següents en que rebi la no-
“Adjudicar el contracte de subministrament d’ar- tificació d’aquest decret, acrediti haver constituït la
busts per al Parc d’Atraccions de Montjuïc, per a l’any garantia definitiva de 1.281,20 € , i perquè compare-
2002 a l’empresa Roc Fité Import Plant, SL, pel preu gui el seu legal representant el dia i hora que se li
de 32.030,32 €  (IVA inclòs); la contractació serà pel indiqui per tal de formalitzar el contracte.”
procediment negociat, a l’empara de l’article 182.a) Barcelona, 11 d’abril de 2002. La secretària dele-
del text refós de la LCAP; gada, PD, J. I. Martínez i Legaz.
PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ:
Barcelona, anual 9,02 GASETA MUNICIPAL
Número corrent 0,30 Pl. Sant Miquel, s/n
Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958