SUMARI
Consell Municipal Nomenament membre del Consell Municipal
Acta sessió de 22-III-2002 ............................... 926 del Districte de Ciutat Vella ......................... 982
Acta sessió de 26-IV-2002 ............................... 949 Nomenament membre del Consell Municipal
Acords sessió de 24-V-2002 ........................... 973 del Districte de Gràcia ................................. 982
Disposicions generals Personal
Concursos
Acords dels òrgans de govern
Bases generals que han de regir la convoca-
Modificacions de crèdit .................................... 977
tòria d’1 concurs per a la provisió d’1 lloc de
Decrets de l’Alcaldia treball de l’IMI .............................................. 983
Modificacions de crèdit .................................... 978 Suport administratiu d’Investigació Social ....... 984
Cartipàs Anuncis
Designació membres Plenari del Consell Mu- Notificacions ..................................................... 986
nicipal de Benestar Social ........................... 982 Altres anuncis .................................................. 987
Internet: http://www.bcn.es Núm. 18 / Any LXXXIX 20 de juny de 2002
Intranet: http://www.ajuntament.bcn
9 a26 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 22 de març de versores en el Districte de l’Eixample, de la qual el
2002 i aprovada el dia 26 d’abril de 2002 seu Grup no tenia coneixement previ; i demana a l’Al-
caldia que aquest tipus d’informació es lliuri als Grups
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat un parell de dies abans de les sessions plenàries,
de Barcelona, el dia vint-i-dos de març de dos mil perquè puguin estudiar-la amb temps.
dos, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en La Sra. Ortega observa, en la mateixa línia, que a la
sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al- Junta de Portaveus es facilità sobre tal informe un es-
calde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i crit de tres fulls ple d’interrogants; i demana que el de-
les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier bat de tal informe es posposi a una sessió posterior.
Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, El Sr. Alcalde contesta que l’ordre del dia de la pre-
Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i sent sessió s’aprovà ja fa dies i no li sembla conve-
Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. nient modificar-lo, atès que el punt del qual s’ha de-
Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i manat l’ajornament del debat és un simple informe i
Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell no un dictamen que comporti un pronunciament
i Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i d’aprovació o desaprovació; però, en tot cas, es mira-
Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina rà de millorar les condicions de treball dels membres
Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Mora- d’aquest Plenari.
leda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio El Sr. Maragall significa que el material que es lliu-
de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert ra als Grups en la Junta de Portaveus és suficient per
Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i a poder mantenir després el debat en el Plenari i el
González, Lourdes Muñoz i Santamaria, Magdalena fet que posteriorment s’hi afegeixin dades comple-
Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M. mentàries no limita pas la capacitat de discussió en
Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim aquest Plenari.
Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia En demanar novament la paraula els Srs. Álvarez i
Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme Ortega, la Presidència els indica la conveniència de
Servitje i Mauri, Josep Gascón i Castillo, Santiago prosseguir l’ordre del dia del Plenari sens perjudici
Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles que puguin insistir després en la seva posició, quan
Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi s’arribi al punt concret de l’ordre del dia al qual volen
Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús referir-se.
Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni
Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari gene-
ral, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica. a) Despatx d’ofici
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata
i Remolins. En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi- ganització municipal, es comuniquen les resolucions
dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts. següents:
El Sr. Alcalde dedica aquesta sessió a la memòria 1. Acord de la Junta de Portaveus, de 19 de març
del Sr. Juan Priede Pérez, regidor Socialista de l’Ajun- de 2002, que té el contingut següent:
tament d’Orio assassinat ahir, tot anunciant que cap a 1r) Adherir-se a les actuacions polítiques i ciutada-
les dotze se suspendrà momentàniament la sessió nes que s’han realitzat per tal de preservar i millorar
perquè els membres del Consistori puguin assistir a la la línia fèrria Barcelona-Puigcerdà-Toulouse.
plaça de Sant Jaume als cinc minuts de silenci de do- 2n) Comunicar el present acord als Consells Co-
lor i de condemna per aquest nou atemptat. marcals i als municipis de les comarques del Ripollès
Igualment el Sr. Alcalde, interpretant el sentiment i la Cerdanya, al Grup d’Opinió de la Cerdanya i a la
de tot el Consistori expressa el seu condol per la mort Plataforma “El Ripollès existeix”.
de l’Excm. Sr. Ignacio de Lecea i Ledesma, jurista i 2. Acord de la Junta de Portaveus, de 19 de març
magistrat eminent, que presidí durant molts anys el de 2002, que té el contingut següent:
Consell Tributari. Expressar la preocupació pel cas de Safiya
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce- Hussaini, condemnada a mort per lapidació en haver
lebrada el 15 de febrer de 2002, l’esborrany de la comès un suposat delicte d’adulteri; i sol·licitar al pre-
qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto- sident de Nigèria que no s’executi la sentència.
ri; i s’aprova. 3. Decrets de l’Alcaldia, d’1 i 12 de març de 2002
(S1/D/2002 665 737 i 739), que nomenen membres
del Consell Municipal del Districte: de l’Eixample, la
PART INFORMATIVA Sra. Eva Willaert i Jiménez-Pajarero en substitució del
Sr. Jaume Forés i Llassat, i el Sr. Josep M. Bacardit i
El Sr. Álvarez es queixa que, una vegada més, al Moncunill en substitució del Sr. Josep M. Alañá i Ne-
començament de la sessió s’hagi repartit documenta- gre; i d’Horta-Guinardó, la Sra. Susanna Porcar i Por-
ció, avui relativa a l’informe sobre les actuacions in- tela en substitució del Sr. Josep M. Pon i González.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 927
4. Decret de l’Alcaldia, d’1 de març de 2002 ta-vuit mesures articulades en tres àmbits –medi am-
(S1/D/2002 666), que designa membre del Consell bient i serveis, urbanisme i obres, serveis personals i
d’Administració de l’Institut Municipal de Mercats de participació– que aborden qüestions com la cartogra-
Barcelona, en representació de les organitzacions fia, la senyalització, la prestació dels serveis de salut,
sindicals, el Sr. Manel Antolín i Galindo, en substitu- els plans d’autoprotecció en risc d’incendis, la remo-
ció del Sr. Daniel Velasco i García. delació del pantà de Vallvidrera, les xarxes de mobili-
5. Decrets de l’Alcaldia, d’1 i 12 de març de 2002 tat i autobusos, les obres d’equipament i millora de la
(S1/D/2002 672 i 734), que nomenen, a proposta del urbanització.
Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona, les Diu, en resum, que amb aquest Pla el Districte fa
persones que es relacionen, com a delegats per una aposta per Collserola mitjançant una discrimina-
elecció, per assistir al 4t Congrés Nacional de la ció positiva en favor dels habitants, dels barris i de
Gent Gran. l’entorn, procurant un equilibri, perquè la presència de
6. Decret de l’Alcaldia, de 12 de març de 2002 l’home i l’impacte de les seves activitats no ha d’és-
(S1/D/2002 735), que designa la Sra. Montserrat ser negativa si es fa amb cura; i que el Pla és el re-
Flaquer i Badell coordinadora de la Comissió Asses- sultat de l’aposta per la participació, pel diàleg i pel
sora de l’Esport del Centre Gestor del Parc de debat amb els veïns, les entitats representatives i els
Montjuïc, en substitució de la Sra. Rosamón Pàmies. Grups municipals.
7. Decret de l’Alcaldia, de 20 de març de 2002 Acaba confiant que, a partir d’aquest Pla, el conjunt
(S1/D/2002 902), que renova com a membre del Con- de mesures que es prendran des d’aquest Ajunta-
sell Tributari la Sra. Antònia Agulló i Agüero i la desig- ment i des del Districte tindran més força i coherència
na presidenta del Consell, nomena vocals del Consell i aniran més encaminades a resoldre amb profunditat
els Srs. Joaquim Biscal i Méndez i Rafael Entrena i i de manera duradora els problemes i dèficits, encara
Cuesta, agraeix els serveis prestats al vocal cessant bastant aguts en alguns casos, que tenen els veïns
Sr. Màrius Pagès i Martínez, i designa vicepresident de Vallvidrera i les Planes, i a preservar el gran parc
de l’esmentat Consell el Sr. José Antonio Pérez i metropolità de la serra de Collserola.
Torrente. 2. Foment de l’ocupació (clàusules socials).
La presidenta de la Comissió de Promoció Econò-
mica, Ocupació, Turisme i Comerç, Sra. Rojo, exposa
b) Mesures de Govern: que aquesta mesura de govern vol aprofundir i am-
pliar la incorporació de clàusules socials en els plecs
1. Pla integral de la zona de Collserola. de condicions de la contractació municipal; que l’ex-
El Sr. Martí, en la seva condició de regidor del Dis- tensa activitat econòmica i les inversions d’aquest
tricte de Sarrià-Sant Gervasi, explica que el Pla inte- Ajuntament produeixen valor i riquesa, però tenen
gral de la zona de Vallvidrera-les Planes, conegut en també un vessant que interessa particularment l’e-
el Districte com a Pla integral de Collserola, fou apro- quip de govern i és la generació d’ocupació; que en
vat per unanimitat en el Consell del Districte i compta aquest darrer aspecte la contractació municipal ha de
amb el suport explícit de les entitats i associacions de servir per a millorar les oportunitats d’ocupació per a
veïns de la zona; que tal Pla està justificat per l’espe- tothom; que si bé l’atur a la Ciutat s’ha reduït dràs-
cificitat dels barris de Vallvidrera i les Planes, la qual ticament i, concretament, avui en l’atur enregistrat hi
demana també un tractament singular i específic do- ha 45.000 persones que representen un 6,7% de la
nat que es tracta d’una zona que presenta uns índexs població activa, la composició social de les persones
de densitat i dispersió oposats als de la resta de la en atur palesa les especials dificultats d’inserció labo-
Ciutat i que alteren les fórmules normals de prestació ral que pateixen determinats col·lectius: les dones,
de serveis aplicades a la resta de la Ciutat: hi ha car- els joves sense formació acadèmica finalitzada, o les
rers sense clavegueram, l’enllumenat públic ha d’és- persones més grans de 45 anys.
ser diferent, el gas natural no arriba a molts indrets, Recorda que en el marc de les polítiques per lluitar
l’altitud hi augmenta la possibilitat de nevades, hi ha contra l’exclusió no fa gaire temps ja es presentà en
també risc d’incendis forestals, l’entorn de bosc hi aquest Plenari, el projecte “Passarel·les cap a l’o-
propicia la presència de senglars, l’allunyament del cupació”, inscrit dintre de la iniciativa comunitària
centre urbà i del nucli de Sarrià dificulta la relació en- “Equal” que permet treballar amb un ampli col·lectiu
tre ciutat i medi i entre administració i administrats, i de persones amb dificultats d’inserció laboral.
hi ha segones residències de gent del centre de la Subratlla que el govern municipal vol aprofundir els
Ciutat i solars per construir. instruments i els recursos d’aquestes polítiques so-
Continua dient que el Pla presentat vol enfocar cials i d’ocupació i afavorir l’accés a l’ocupació de les
d’una manera integral totes aquestes singularitats persones amb especials dificultats; que l’Ajuntament
que es donen, a més, en l’entorn molt fràgil del Parc compartí amb un ampli nombre d’entitats i d’empre-
de Collserola, i pretén oferir solucions diferenciades ses d’inserció, la gestió del projecte “Contra l’exclu-
que millorin els serveis i la qualitat de vida dels resi- sió, junts anem a fons” de la iniciativa comunitària “In-
dents en aquests barris sense trencar, però, l’equilibri tegra”, la qual cosa va permetre posar a punt
de l’entorn perquè la preservació de la zona natural estratègies, propostes i obtenir resultats que avui per-
de Collserola és també molt important; que combinar meten formular aquesta mesura de govern sobre la
aquests objectius no era gens fàcil i ha exigit molts inclusió de clàusules socials en els processos de con-
mesos de converses, propostes i contrapropostes. tractació pública.
Agrega que el Pla, que analitza les diverses qües- Comenta que es disposa d’un ampli recull de les
tions pendents de resoldre en els barris de Vallvidrera normatives i recomanacions europees, d’estudis juris-
i les Planes i la manera de fer-ho respectant l’equilibri prudencials i d’una anàlisi del marc jurídic vigent que
amb l’entorn en el parc de Collserola, comprèn setan- permeten afirmar que la mesura que es presenta no
9 a28 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
vulnera la disposició addicional vuitena del Text refós Esmenta, a continuació, la impossibilitat legal de
de la Llei de contractes de les Administracions públi- fer tal clàusula d’obligat compliment per a tots els lici-
ques; i que tal mesura està també avalada per una tadors i, conseqüentment, d’excloure aquells que no
àmplia suma d’experiències desenvolupades per altres les assumeixin: invita, doncs, tots els presents a pro-
Ajuntaments de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, per moure la modificació de la Llei de contractes de les
diverses Comunitats Autònomes i per aquest mateix Administracions públiques.
Ajuntament a través del Sector de Serveis Personals, Apunta també la conveniència que les clàusules de
d’alguns Districtes, de l’Institut Municipal de Salut i gestió de les instal·lacions esportives puguin preveu-
Barcelona Activa, SA, la qual ha incorporat clàusules re una millor valoració de les federacions, entitats
socials en els seus contractes, concretament en els sense afany de lucre i clubs tradicionals.
corresponents a les obres i instal·lacions del nou edifici Demana, finalment, que la mesura presentada
d’aquesta empresa, a la neteja de les seves depen- s’ampliï de manera que prevegi també la incorporació
dències i a l’explotació del seu bar-restaurant. de clàusules mediambientals en els plecs de condi-
Explicita que la mesura de govern preveu la in- cions dels contractes municipals.
corporació de clàusules socials que signifiquen una El Sr. Ainoza explicita, igualment, l’acord del Grup
reserva de llocs de treball per a persones amb espe- del Partit Popular de Catalunya amb la mesura que
cials dificultats d’inserció laboral en els plecs de con- s’acaba de presentar; i fa avinent que si bé la presi-
dicions dels contractes d’obres d’edificació, d’obres denta de Promoció Econòmica, Ocupació, Comerç i
de conservació i manteniment de la via pública i dels Turisme li ha assegurat l’adequació de tal mesura a
seus elements, d’obres de conservació i manteniment la legalitat vigent, ell continua tenint dubtes i conside-
dels edificis municipals, de neteja de la via pública i ra que, per tal de garantir-ne la plena aplicació, val-
dels parcs i jardins, de recollida d’escombraries, de dria més promoure la modificació de la disposició ad-
gestió dels serveis socials, dels serveis de la infància dicional vuitena de la Llei de contractes de les
i a la joventut i dels serveis culturals. Administracions públiques.
Concreta que això es complirà mitjançant la con- La Sra. Rojo expressa la seva satisfacció per l’a-
tractació directa d’aquestes persones, o bé mitjançant cord que concita la mesura presentada; i puntualitza
una subcontractació de l’adjudicatari amb una empre- que a pesar de la recomanació del Síndic de Greuges
sa d’inserció o promoció laboral. la mesura no parteix de zero, perquè Barcelona Acti-
La Presidència suspèn momentàniament la sessió va, SA, ha incorporat clàusules socials en contracta-
per tal que es retirin de la Sala unes octavetes que cions molt significatives i el mateix han fet el Sector
s’han llençat des de la tribuna del públic i, fet això, de Serveis Personals, els Districtes i alguns Instituts; i
prossegueix la sessió. que encara que hi hagi aspectes millorables, la sensi-
La Sra. Rojo continua en l’ús de la paraula tot re- bilitat social, ben provada, d’aquest Ajuntament com
marcant que la mesura de govern presentada vol també d’altres de Catalunya i d’Espanya i de les Co-
aprofundir la incorporació de clàusules socials en els munitats Autònomes ha aportat a tenir una àmplia ex-
contractes que estipulin l’Ajuntament i els seus orga- periència i una base crítica suficient que permeten
nismes autònoms i les empreses municipals, mesura presentar la mesura com un aprofundiment d’allò que
que jurídicament és possible i que no parteix de zero, ja s’està fent.
perquè es disposa d’una àmplia experiència que ava- Es mostra, finalment, convençuda que entre tots es
la els resultats que es podran aconseguir; que la con- podran aconseguir avenços en els aspectes legals.
creció del nombre de llocs de treballs a reservar es
farà en les clàusules de cada contracte; que l’Ajunta-
ment, les xarxes d’economia social i les entitats d’in- c) Informes:
serció laboral contribuiran a aportar als adjudicataris
dels contractes les persones candidates a ocupar els Del tercer tinent d’alcalde:
llocs de treball i promouran programes de formació 3. Balanç Turístic any 2001.
per a la capacitació professional; que els serveis mu- El tercer tinent d’alcalde, Sr. Portabella, comença
nicipals faran les accions de coordinació i seguiment dient que el 2001 fou un any difícil turísticament
que escaiguin; i que es crearà una comissió per a perquè també ho fou econòmicament i psicològica-
l’aplicació de la mesura presentada en les diverses ment; que el turisme depèn de factors macroeconò-
àrees municipals. mics, ja que el ritme de l’economia mundial és deter-
Acaba reiterant la importància que té millorar l’ocu- minant perquè les persones es decideixin a viatjar;
pació a la nostra Ciutat. que en el primer trimestre de tal any es començà a
El Sr. Puigdollers manifesta que el Grup de Con- produir una desacceleració econòmica mundial i
vergència i Unió rep de molt bon grat aquesta mesura així, tot i mantenir-se, els índexs de creixement de
de govern per tal com el mes de gener presentà una recepció de turistes anaren disminuint en relació a
proposició que fou debatuda al març en la Comissió les previsions; que en el mes de setembre es produí
de Benestar Social, en la qual precisament es dema- una agudització de l’alentiment de l’activitat econò-
nava la incorporació de clàusules de caire social i mica i hi hagué una alteració del marc de pau i, per
ambiental en compliment d’una recomanació del Sín- tant, de seguretat en els desplaçaments; i que tenint
dic de Greuges; per tant, no li sembla prou honest present aquest entorn, els resultats obtinguts pel
que la qüestió s’hagi presentat com una mesura de Consorci de Turisme de Barcelona poden qualificar-
govern oblidant que el Síndic féu tal recomanació se de prou bons i prou encoratjadors, ja que malgrat
com a conseqüència de la queixa formulada per Rau- aquestes circumstàncies, el nombre de turistes va
xa, SCCL, en no haver-se-li adjudicat aquest Ajunta- créixer un 7,6%.
ment el contracte de gestió dels menjadors munici- Comenta que en la reunió tinguda la nit del mateix
pals del carrer de Las Navas i del Paral·lel. dia 11 de setembre Turisme de Barcelona acordà un
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 929
canvi d’estratègia en la promoció turística de la Ciu- paguen amb targeta de crèdit –especialment Visa i
tat, enfocant-la cap al turisme de proximitat, el provi- Mastercard– i el 60% se l’emporta el comerç de proxi-
nent de la resta de l’Estat i dels països europeus; que mitat i aquesta distància, en comptes de disminuir,
les estadístiques que figuren a la documentació distri- encara augmenta.
buïda constaten un augment del turisme de l’Estat, També remarca que l’any passat continuà augmen-
que representà el 30,5% de les pernoctacions produï- tant el nombre creueristes –entre els quals hi hagué
des a la Ciutat, i del turisme procedent de la resta de tanmateix una disminució dels americans, que conti-
països europeus que en representà el 55,5%, i una nuen essent la base, i un augment dels procedents
disminució significativa les pernoctacions dels turis- d’altres indrets d’Europa– i hi ha fundades esperan-
me de caràcter intercontinental. ces que quan s’acabin les reformes del Port, hi haurà
Fa avinent que si l’Aeroport no aconsegueix nivell un sal molt significatiu en el nombre de creueristes
intercontinental i una tercera pista respectuosa amb que comencen o finalitzen el seu creuer a Barcelona.
el medi es produirà un fre en el nostre creixement tu- Comenta que el Bus turístic superà els 920.000
rístic al marge de les possibilitats promocionals de la usuaris, si bé el creixement no fou tan espectacular
Ciutat; que l’enfocament cap al turisme de proximitat com l’any anterior; que el nombre de targetes Barce-
ha fet veure la necessitat de poder disposar com més lona Card adquirides també presentà una evolució
aviat millor de l’estació intermodal de la Sagrera, que molt notable; i que hi hagué un increment substancial
connecti uns 200 trens d’alta velocitat i uns 700 de en el nombre de consultes ateses pels serveis d’infor-
rodalies, ja que és una infraestructura de gran relle- mació als visitants.
vància per al turisme de proximitat, donat que els Parla, a continuació, de l’estratègia per a assolir en
trens d’alta velocitat tenen gran importància per als els propers anys els 12 milions de pernoctacions a
desplaçaments inferiors als 700 quilòmetres. Barcelona i la seva àrea metropolitana, i diu, que per
Subratlla que l’any passat el turisme que visità Bar- aconseguir aquest objectiu cal continuar desenvolu-
celona va créixer en unes 235.000 persones respecte pant activitats de tota mena, però especialment en
a l’any anterior i se situà a prop dels 8.000.000 de aquells terrenys que són més interessants per als tu-
pernoctacions; que l’increment que es produí tant en ristes l’arquitectura, la cultura i l’oci; que, en aquesta
el nombre de turistes com en el de pernoctacions és línia, enguany s’ha dissenyat l’Any Gaudi que com-
mèrit de tota la Ciutat i té encara més valor, perquè portarà enormes beneficis a la ciutadania de Barcelo-
es produí en relació al millor any de la història turísti- na en fer-li conèixer el nostre patrimoni arquitectònic i
ca i malgrat la desacceleració econòmica mundial i cultural, però també en el vessant turístic: tots aquells
els fets de l’11 de setembre, els efectes dels quals la paks que s’han posat a disposició dels tours opera-
Ciutat patí, relativament poc, durant dos mesos i des- tors en els diferents països europeus i extracontinen-
prés se’n recuperà comparativament millor que la res- tals i que ofereixen una estada a la ciutat de la Costa
ta de ciutats europees de caràcter turístic. Brava i la possibilitat de visitar edificis emblemàtics
Informa que l’augment de l’oferta en unes 3.000 de Gaudí, han quedat exhaurits, i això atraurà a la
places hoteleres per la construcció de 16 nous hotels Ciutat uns 2.000.000 visitants, encara que no tots hi
comportà una disminució en 5 punts del grau d’ocu- pernoctin. Hi afegeix la captació de grans congressos
pació hotelera, el qual se situà en el 79%, nivell que com els que properament hi tindrà lloc sobre la SIDA,
continua essent encara molt alt i que demostra que amb uns 13.000 participants, el de visitants Rotary
les noves places s’han absorbit perfectament i que el Club, que portarà entre 30.000 i 35.000 persones, o
creixement de places planificat per a l’any 2002, 2003 el de Microsoft, i els grans esdeveniments del Fòrum
i part del 2004 és sostenible. Afegeix que l’any passat Universal de les Cultures que ha despertat gran inte-
es facturaren 5.225.000 habitacions; que el desenvo- rès per la seva singularitat.
lupament turístic produït a Barcelona la darrera època Fa referència, en darrer lloc, a l’enquesta que, per
ha estat el més important d’Europa, amb un creixe- segon any consecutiu, s’ha passat entre els turistes
ment del 10,5%; i que Barcelona és la vuitena ciutat que ens visiten per conèixer la incidència que puguin
d’Europa pel nombre de pernoctacions turístiques i tenir en el turisme les especificitats de la cultura cata-
per aquest concepte ocupa el primer lloc entre les lana i el fet de tenir un idioma propi, tot explicitant que
ciutats europees que no són capitals d’Estat, fet entre els turistes de procedència espanyola el 84,5%
especialment rellevant a la vista dels avantatges que estima que la cultura catalana contribueix molt o bas-
comporta ésser-ho i tenir un aeroport de caràcter in- tant a l’atractiu turístic de la ciutat; el 87% respon que
ternacional que generi pernoctacions per una nit. la cultura és un atractiu turístic per visitar Barcelona;
Considera que el creixement turístic de Barcelona el 90,8 indica que no ha tingut dificultats per qües-
és assumible, sostingut i sostenible, perquè està tions d’idioma; i el 88,2% considera que la identitat
compensat amb mesures de major eficiència i eficà- catalana contribueix a la riquesa cultural de Barcelo-
cia dels recursos, fins al punt que cap ciutat de l’Estat na, percentatges que són molt similars quan les pre-
espanyol compta amb tants hotels amb declaracions guntes s’adrecen a turistes estrangers.
de qualitat ambiental. Acaba dient que el turisme urbà és un turisme es-
Posa en relleu que el turisme vacacional que arriba pecialitzat que busca singularitat i no confondre una
a la ciutat continuà augmentant substancialment i re- ciutat amb una altra; que això exigeix tenir una oferta
presenta el 60% del total, mentre que el turisme de cultural i una oferta arquitectònica singulars; i que a
negoci s’estabilitzà, cosa que s’ha de valorar com un Barcelona aquesta singularitat la hi dóna la seva ca-
gran resultat perquè fou el que més patí les conse- talanitat i el fet d’ésser capital de Catalunya.
qüències del fet de l’11 de setembre. La Sra. Ortega considera que el turisme és una de
Tocant a les despeses del turisme destaca que a les poques coses reixides de la política municipal,
Barcelona, a diferència d’altres ciutats, els grans ope- però té algunes ombres que cal analitzar, concre-
radors només capten el 40% de les compres que es tament:
9 a30 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
a) les pernoctacions arribaren als 7,9 milions, però el Palau de la Música, l’Auditori, qüestió davant la
tingueren un augment moderat i estan molt lluny d’as- qual en el debat tingut en l’Institut de Cultura de Bar-
solir els 10 milions que preveu el Programa d’actua- celona es posaren sobre la taula posicions contradic-
ció municipal o els 12 milions de què havia parlat l’Al- tòries.
calde; Assenyala que una altra assignatura pendent és
b) l’ocupació hotelera fou francament bona, al vol- el turisme jove i no veu cap iniciativa per atraure’l, a
tant del 80%, però disminuí un 5% en entrar en servei pesar que la nostra oferta cultural podria servir de
uns 3.000 nous llits dels 16 hotels nous; ara bé, donat reclam.
que la previsió per al 2004 és que entraran en funcio- Diu, en conclusió, que cal: procurar un creixement
nament 50 hotels nous amb altres 12.088 llits més, sostenible del sector turístic; prestar atenció a proble-
que comportaran un increment del 35% en el nombre mes que també preocupen la ciutadania i afecten la
de places, sembla difícil que es pugui mantenir el imatge de Barcelona; assegurar més coordinació en-
grau d’ocupació del darrer any: el creixement no és, tre les àrees municipals per optimitzar els efectes de
doncs, tan sostenible com els darrers anys i pot anar la singularitat i diversitat de Barcelona; i fer, en defini-
a la baixa, fet que repercutirà en el sector, en els ser- tiva, una aposta valent pel turisme, que és una de les
veis i, indirectament, en la Ciutat; principals activitats econòmiques de la ciutat.
c) l’evolució de l’estada mitjana de les pernocta- Acaba observant que en l’enquesta presentada pel
cions, que era de 2,4 nits en l’exercici anterior, dismi- Sr. Portabella hi ha trobat a faltar una referència al
nuí l’últim i no s’apropa pas a l’objectiu d’aconseguir govern de Catalunya que també contribueix a pro-
una estada mitjana de tres nits; moure internacionalment la cultura catalana i la ciutat
d) les pernoctacions del turisme no europeu dismi- de Barcelona.
nuïren en 1.236.000 i mentre l’any anterior represen- El Sr. Álvarez manifesta que, en opinió del seu
taven el 30% del total, el 2001 baixaren a la meitat. Grup, el balanç del turisme a la ciutat en el 2001 és
Creu, doncs, que cal una reflexió davant la sèrie acceptable, però en cap cas pot ésser triomfalista ni
d’incerteses, la desacceleració de l’economia, la da- atribuïble exclusivament a aquest Ajuntament, perquè
vallada del turisme europeu, la davallada en l’índex Barcelona té un arquitectura, una gastronomia, una
d’ocupació i l’increment del nombre d’hotels i de llits, situació geogràfica, un clima i una activitat econòmica
que poden trencar l’equilibri actual i fer que el creixe- que influeixen en l’arribada de turistes, i tanmateix en
ment del sector no sigui tan sostenible l’any 2004, en- la intervenció del Sr. Portabella ha semblat que això
cara que ho sigui actualment, i repercutir en el sector es devia únicament a l’acció d’aquest Ajuntament.
de manera que torni a produir-se una ressaca com Posa en relleu que Espanya, que és la tercera des-
l’any 1992. tinació turística de tot el món i la segona d’Europa,
Li sembla, per altra banda, que el sector hauria de rebé l’any passat 46 milions de turistes, i s’ha de pro-
fer una aposta per la rehabilitació més que no pas per curar que bona part visitin també la nostra Ciutat.
la construcció d’hotels de nova planta. Reconeix que el 2001 els turistes augmentaren un
Sosté que Barcelona, pel seu clima, la seva gent, 7,6% respecte de l’any anterior, però fa notar que,
la seva activitat econòmica, la seva excel·lent oferta en canvi, el nombre de pernoctacions només ho feu
comercial, la seva arquitectura, la seva cultura i la en un 2.5%, percentatge que, tot i a ser positiu, és
seva gastronomia, reuneix les condicions òptimes per molt baix.
a esdevenir una destinació turística de primera quali- Troba que a la documentació distribuïda hi falten
tat, però té unes mancances bàsiques que afecten el dades de caire econòmic, perquè s’hi parla de les
turisme: el soroll, la neteja, la contaminació, i, sobre- compres fetes mitjançant targeta de crèdit, però no es
tot, la inseguretat ciutadana, de manera que, espe- concreta quin és l’impacte econòmic global del turis-
cialment després dels fets de l’11 de setembre, s’ha me a la Ciutat.
de treballar perquè Barcelona sigui, i a més ho sem- Constata que el 2001 l’estada mitjana dels turistes
bli, una ciutat segura i ofereixi una imatge positiva en a la Ciutat disminuí, dada que és una mala notícia, a
tots aquests terrenys. Agrega que els problemes que pesar que el Sr. Alcalde havia assenyalat la importàn-
acaba d’esmentar són també aquells de què més es cia d’aconseguir augmentar-la, tot esperant que sigui
queixen els ciutadans i tanmateix depenen de la ges- un fenomen aïllat.
tió municipal; i que Barcelona ha d’aconseguir cotes Posa en relleu que mentre Barcelona tingué 7,9 mi-
visibles d’excel·lència en tot allò que és públic i bàsic lions de turistes, Madrid assolí 12,6 milions, és a dir,
per al bon funcionament de la ciutat, i, per tant, per a un 90% més; que el 2001 els fets de l’11 de setembre
la seva imatge. comportaren la davallada, a més de la meitat, del
Troba que hi ha manca de treball coordinat de les nombre de turistes de fora d’Europa i, per tant, en-
diferents àrees municipals a l’hora d’optimitzar els ob- guany s’ha de mirar de recuperar-los; que efectiva-
jectius turístics de la Ciutat, quan una aposta seriosa ment en tal any el nombre de turistes de la resta d’Es-
perquè Barcelona sigui una ciutat turística de primer panya augmentà respecte de l’any anterior, però la
nivell exigeix la complicitat, el treball combinat i en xifra continuà essent encara inferior a la dels anys
equip de les diferents àrees municipals per no perdre 1999, 1998 i 1997; i que l’ocupació hotelera mitjana
oportunitats en un mercat cada cop més competitiu. disminuí en 5 punts i les perspectives de futur no són
Indica que el punt fort de la Barcelona turística gaire bones.
hauria d’ésser la seva àmplia oferta cultural i lúdica, Apunta que per atraure més turistes a Barcelona i
aspecte que reclama un plantejament seriós a fi que fer que hi romanguin més dies, en primer lloc cal
l’oferta cultural, pensada per a la demanda interna, es augmentar la promoció turística i el marqueting de la
pugui estendre també als visitants, als quals els re- Ciutat i tanmateix el 2002 s’hi dedicaran els matei-
sulta difícil poder accedir a les nostres excel·lents xos recursos en termes nominals, que el 2001; i en
infraestructures culturals, el Liceu, el Teatre Nacional, segon lloc cal augmentar l’oferta lúdica i cultural:
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 931
en aquesta línia, la recent inauguració de l’any Gau- de en el nombre d’habitacions: d’aquí es deriva la sa-
dí ha estat una iniciativa molt positiva, però cal po- turació de l’oferta hotelera a la qual s’arribà durant
sar-ne en marxa moltes altres i millorar l’oferta cultu- tots els mesos de l’any 2000. Afegeix que, segons tal
ral d’aquest Ajuntament i l’atractiu cultural de la informe, una ocupació hotelera superior al 85% gene-
Ciutat durant l’estiu. ra overbooking, demanda insatisfeta i pèrdua de qua-
Comenta, més endavant, que la relació entre l’A- litat; i que a Barcelona aquest percentatge se superà
juntament i el món hoteler no és bona: durant tots els trimestres dels anys 2000 i 1999 i l’es-
1r) perquè els empresaris tenen la impressió que tiu i la primavera de 1998: s’ha d’entendre, doncs,
l’Ajuntament, mitjançant requalificacions urbanísti- que els propietaris dels hotels vulguin tenir-los tan
ques, propicia la posada en marxa de projectes hote- plens com puguin, però l’interès de la Ciutat està a no
lers en sòls que inicialment no estaven destinats a perdre capacitat de rebre nous visitants.
hotel, cosa que interfereix la llei de l’oferta i la deman- Recalca que si el 2001 l’entrada en el mercat de
da i crea malestar en el sector; 3000 habitacions més només féu baixar l’oferta hote-
2n) perquè l’estudi d’uns experts de molt prestigi lera del 85 al 79 per 100, es pot parlar de creixement
en el món hoteler pronostica una baixada de l’ocupa- sostingut i sostenible que només busca evitar l’over-
ció hotelera fins al 60% per causa de l’entrada en ser- booking, més i quan l’estiu i la primavera de tal any
vei d’un 48% més d’oferta de places hoteleres, men- també s’assoliren els percentatges del 85%. Agrega
tre que la demanda només creixerà en un 36,7%: per que la construcció de nous hotels es fa per poder in-
això algunes cadenes com Derby i Catalonia han re- crementar el nombre de turistes que pernocten a la
nunciat als seus projectes de construir nous hotels i Ciutat i, conseqüentment, el volum de negoci; que set
han dedicat els solars a oficines. dels projectes que es qüestionen ara, cinc estan pro-
També fa esment al conflicte que s’ha produït amb gramats des de fa quinze anys –dos d’ells per l’Auto-
Julià Tours, empresa a la qual aquest Ajuntament ha ritat Portuària de Barcelona– i que els dos més re-
portat als tribunals a fi de mantenir el monopoli del cents corresponen al Centre de convencions i la seva
Bus turístic en comptes d’afavorir la competència en gestió fou objecte d’un concurs públic.
benefici dels consumidors; a la preocupació causada Significa que Barcelona, com pot comprovar sortint
per unes declaracions del Sr. Alcalde en favor de la només al carrer, és una de les principals ofertes mun-
implantació a Barcelona d’una ecotaxa, similar a la dials en turisme escolar i juvenil; que s’estan obrint
que intenta aplicar el govern balear, cosa que no aju- nous hotels de dues o tres estrelles que tenen un grau
daria a estimular el turisme i donaria una mala imatge d’ocupació molt alt i ofereixen un nivell de serveis
de la ciutat; i també al malestar generat per la manera elevadíssim; que l’aposta pel turisme juvenil té un ca-
com el govern municipal ha portat l’expedient relatiu a ràcter estratègic, per tal com el 60% dels turistes que
l’hotel de Miramar. vénen a la Ciutat hi han estat tres vegades perquè la
Diu, en conclusió, que la situació del turisme a la Ciutat els interessa i ofereix serveis de qualitat.
ciutat és bona, ha millorat i encara pot fer-ho més Admet que s’hauria de poder precisar més l’aporta-
amb les noves infraestructures en construcció –la lí- ció –que estima al voltant d’un 15% del producte inte-
nia del tren d’alta velocitat i l’ampliació de l’Aeroport– rior brut– que fa el turisme a l’economia de la Ciutat,
amb el Fòrum Universal de les Cultures i amb es- però puntualitza que això necessita un comptes
deveniments com la Cimera Europea del darrer cap satèl·lits, que s’han anat a estudiar a Toronto, l’única
de setmana, que constituí un magnífic èxit per a Bar- ciutat del món que els té perquè Canadà és també
celona i en projectà internacionalment una imatge l’únic país que té un compte satèl·lit de caràcter esta-
molt bona. tal per al turisme, cosa que aquí s’està demanant des
Recalca, finalment, que òbviament tot allò que sigui de fa dos anys a l’Estat, per poder comptabilitzar els
bo per Barcelona comptarà amb el suport del seu Grup, de la ciutat de Barcelona, altrament el grau de fiabili-
però la política municipal en el camp turístic ha de cer- tat de les dades que constin en els comptes satèl·lits
car la complicitat de la societat civil, especialment del ja encarregats a la Universitat Autònoma de Barcelo-
sector hoteler, i reconèixer que els èxits no són tan sols na és desconegut.
seus, sinó que es deuen a un conjunt de factors. Reconeix que, efectivament, Madrid rep més turis-
El Sr. Portabella, en contestació a les intervencions tes que Barcelona, però matisa que en l’última dèca-
anteriors, diu d’entrada que la complicitat amb el sec- da el creixement allà ha estat del 33,5% i aquí del
tor privat queda ben palesa que Turisme de Barce- 105%; que a Madrid les pernoctacions augmenten
lona és un consorci públicoprivat, en la Comissió gràcies, també, a la gent que després ve a Barcelo-
Executiva del qual hi ha un equilibri entre els repre- na, perquè, segons un estudi molt ben fet, a Madrid
sentants municipals i els del món hoteler, la restaura- es produeix un nombre elevadíssim de pernoctacions
ció i les agències de viatge, i que es treballa per con- pel fet de tenir un aeroport intercontinental, de mane-
solidar aquest instrument i poder-lo ampliar. ra que Madrid es beneficia indirectament de la capa-
Admet i considera lògic el recel dels hotelers da- citat d’atraure turisme intercontinental que té Barcelo-
vant la construcció de nous hotels i la consegüent na i així, en els mesos en què no hi ha vol directe, la
ampliació de noves places, perquè defensen els gent que ve a Barcelona procedent de Nova York ha
seus interessos gremials, però pensa que el Sr. d’esperar pacientment com a mínim un parell d’hores
Álvarez hauria de defensar els interessos generals a Madrid.
de la Ciutat. Subratlla que el nombre de turistes intercontinen-
En aquesta línia addueix que, segons el mateix in- tals està condicionat per la situació econòmica dels
forme citat pel regidor esmentat, en la darrera dècada seus països d’origen i tothom sap que el Japó està vi-
l’increment global del nombre de turistes que visiten vint des de fa dos anys una recessió que ha incidit en
Barcelona ha estat del 105%, percentatge que és els viatges no solament a Barcelona, sinó a tot Euro-
molt superior al del 58,5% produït en el mateix perío- pa i als Estats Units.
9 a32 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
Indica que a Barcelona el Bus turístic ha funcionat ta una manca de respecte per als Grups de l’oposició
prou bé, però un bon dia la mateixa empresa que i perverteix el debat democràtic.
opera a Madrid en règim de monopoli tragué els seus El Sr. Fisas abunda en les consideracions de la
autocars al carrer a Barcelona sense encomanar-se a Sra. Ortega, afegint-hi que no és la primera vegada
ningú i començà a utilitzar les parades del Bus turís- que es produeix una situació similar i que no li sembla
tic, qüestió que l’Ajuntament no pot deixar córrer per- admissible l’actitud de prepotència que té el govern
què és responsable de la gestió de l’espai públic i té municipal amb els Grups de l’oposició i que és la ma-
l’obligació d’exigir els permisos pertinents perquè, si- teixa que té amb els veïns de la Ciutat: en tals condi-
gui qui sigui, pugui ocupar-lo. cions el seu Grup es nega a debatre aquest punt.
Afirma, finalment, que l’oferta cultural de Barcelona La Sra. San Miguel contesta dient que la documen-
és bona, encara que es pugui ampliar en diversos tació lliurada a la Junta de Portaveus explica les in-
àmbits, i així molt poques ciutats del món poden oferir versions fetes en el Districte de l’Eixample, i que la-
una exposició com la Barcelona-París, que té un menta que juntament s’hi hagués repartit l’esborrany
enorme poder d’atracció. pro forma amb els interrogants esmentats per la Sra.
La Sra. Ortega no nega que l’oferta cultural de Bar- Ortega, però en tot cas si se li haguessin comentat,
celona sigui bona, però li sap greu que no estigui din- hauria pogut facilitar immediatament les xifres que
tre dels circuits turístics. mancaven. Agrega que el document lliurat a la Junta
Observa, també, que el Sr. Portabella ha evitat par- de Portaveus estava complert pel que fa a la glo-
lar de la seguretat ciutadana, a pesar de la incidència balitat de les actuacions inversores i només hi man-
que té en el turisme. caven les fitxes de cada actuació, en les quals es
El Sr. Álvarez pregunta com s’ha pogut calcular concreten superfícies, dates i plànols; que el Districte
que el turisme representa al voltant del 15% del pro- convoca reunions de les Comissions del Ple del Dis-
ducte interior brut, si no es coneix el volum d’ingres- tricte en què s’explica cadascuna de les inversions,
sos per turisme; fa notar que el 2001 el turisme de igual com es fa també en les de la Comissió de Go-
negocis disminuí respecte l’any precedent; i no entén vern del Districte, a les quals fins ara han estat convi-
com un govern municipal teòricament d’esquerres pot dats els consellers de l’oposició i en la sessió del Ple
promoure requalificacions de terrenys destinats a del Consell de Districte ella informa periòdicament
equipaments perquè s’hi facin hotels. cada dos mesos de la fase d’execució en què es tro-
El Sr. Portabella nega que s’hagi fet cap requali- ben els diferents projectes d’inversió: conseqüent-
ficació de terrenys d’equipaments per a hotels, i mati- ment, els regidors han pogut conèixer per endavant
sa que l’espai de Miramar està qualificat com a hotel tot allò que el document lliurat avui conté.
des del 1983 i que les qualificacions d’hotel de l’àmbit El Sr. Puigdollers significa que massa vegades no
de Diagonal Mar daten de 1981. es compleixen les previsions de la Carta municipal i
Indica que la comptabilització de les despeses tu- del Reglament orgànic municipal que regulen la ma-
rístiques fetes mitjançant targetes de crèdit és un nera de relacionar-se el govern municipal i l’oposició,
gran èxit que ha estat possible gràcies a uns acords, ja que, concretament, el Reglament orgànic preveu
gens fàcils, amb Visa i Mastercard, per poder conèi- que la documentació corresponent a informes i mesu-
xer els llocs d’origen de les targetes i el punt on s’han res de govern s’ha de lliurar completa, com a màxim,
produït les despeses; que les aportacions del turisme en la reunió de la Junta de Portaveus i tanmateix una
al producte interior brut s’han estimat al voltant d’un situació com la que provoca aquesta discussió es
15% mitjançant una enquesta econòmica, sistema produí, també, fa cosa d’un mes en ocasió de la pre-
que permet una estimació aproximada, però no el sentació de l’informe de Ciutat Vella: demana, doncs,
grau de precisió que donaria un compte satèl·lit. que el Sr. Alcalde, com a moderador del debat, com-
Fa notar que en el nombre de pernoctacions per pleixi i faci complir les normes de procediment de què
motius de negoci només hi ha hagut una disminució es dota aquest Plenari.
d’unes 20.000 en un any, perquè concretament ha El Sr. Alcalde puntualitza que el document lliurat
passat de 3.141.445 a 3.121.858, fet que té la seva avui reprodueix en les tres primeres pàgines el re-
explicació en les dimensions de les convencions i con- partit a la Junta de Portaveus, i a partir de la quarta
gressos; però a més cal tenir present que el 2001 fou o cinquena es limita a presentar les fitxes correspo-
un any difícil per la desacceleració econòmica produï- nents a cadascuna de les actuacions relacionades
da en el primer semestre que s’accentuà en el segon i, en les tres primeres pàgines, concretant superfícies,
a més, s’hi afegí el factor psicològic de tots conegut. qualificacions, agents gestors, plànols i fotografies:
El Sr. Alcalde tanca el debat subratllant la impor- per tant, no entén que s’hagi comès cap descortesia
tància que té el turisme en l’activitat econòmica de la envers l’oposició, ja que només se li ha ampliat in-
Ciutat. formació descriptiva i complementària que no limita
De la regidora del Districte de l’Eixample: les possibilitats de discussió política, més i quan es
4. Les actuacions d’inversió en el Districte de l’Ei- tracta d’un informe que no és objecte d’aprovació
xample. formal.
La Sra. Ortega, com a qüestió prèvia, insisteix en la Es mostra disposat a indicar als serveis municipals
petició que la presentació d’aquest informe es pospo- que no ofereixin d’ara endavant aquesta mena d’in-
si per una altra sessió, perquè, com ja succeí en l’in- formació addicional, cosa que evitaria queixes com
forme similar corresponent a Ciutat Vella tractat la les que s’han expressat; i rebutja el paral·lelisme que
darrera sessió, també al començament d’aquesta ha intentat establir el Sr. Fisas entre el fet que provo-
sessió s’ha repartit una documentació de 65 pàgines ca aquesta discussió i el tracte que el govern munici-
que supera àmpliament les tres lliurades en la reunió pal dóna als veïns.
de la Junta de Portaveus i que estaven carregades Insisteix, doncs, en la conveniència de presentar
d’interrogants –que llegeix– i li sembla que això deno- l’informe en aquesta sessió atès que tots els Grups
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 933
municipals tenen regidors permanents i una presèn- compromís anunciat pel Sr. Alcalde s’estenia a infor-
cia més que suficient en el Districte de l’Eixample. mes i mesures de govern.
El Sr. Puigdollers fa notar que el document repartit El Sr. Alcalde creu preferible aplicar-lo, de moment,
avui conté un índex, una introducció i unes parts de- als informes i deixar a la Junta de Portaveus que de-
dicades als equipaments, als carrers, als projectes termini si l’estén a les mesures de govern.
verds, a les infraestructures, a la gestió de sòl, a la La Sra. San Miguel, en la seva condició de regido-
participació en projectes externs i a la rehabilitació, ra del Districte de l’Eixample, comença la presentació
mentre que el facilitat dimarts només comprenia la in- de l’informe sobre les actuacions inversores en el
troducció. Districte de l’Eixample exposant que aquest Districte,
El Sr. Alcalde respon que el contingut polític de l’in- que comprèn el 7% del territori urbà i el 17% de la
forme està, precisament, en aquesta introducció i la seva població i concentra el 30% de l’activitat tercià-
resta del document són simplement unes fitxes des- ria de la Ciutat, es caracteritza per la seva centralitat i
criptives de cada actuació. per la seva densitat de residència i d’activitat; que el
El Sr. Puigdollers discrepa profundament del fet govern municipal té interès a propiciar tots aquells
que el contingut polític de l’informe només estigui en elements que assegurin la continuïtat del Districte
la introducció; i afirma que els regidors i consellers com a centre de la Ciutat i de la Regió metropolitana i
del Districte de l’Eixample que pertanyen al seu Grup com a centre de serveis culturals, comercials, finan-
coneixen profundament el Districte, però la documen- cers i de lleure, a mantenir els seus edificis i valors
tació a debatre en aquest Plenari ha d’estar sencera arquitectònics i a preservar la seva identitat, perquè
a disposició dels regidors i regidores, com a màxim, continuï essent espai d’atracció turística, però alhora
el dia de la Junta de Portaveus i el govern municipal vol preservar i millorar la qualitat residencial dels ve-
no pot sotmetre al debat plenari documents que ha ïns de cadascun dels seus barris, oferint-los els mi-
presentat després. llors serveis i el benestar que la societat reclama.
El Sr. Alcalde replica que això, com ha reconegut Explica que, per aquest motiu, el 2000 s’aprovà el
el Sr. Puigdollers, només ha succeït dues vegades i, Pla d’equipaments del Districte que té per objecte do-
a més, en informes i no pas en punts que siguin ob- tar els cinc barris que el formen, d’escoles, escoles
jecte d’acord Plenari; que en el moment oportú es lliu- bressol, centre d’assistència primària, centre de ser-
rà el contingut bàsic per a l’argumentació política, al veis socials, biblioteca, centre cívic, poliesportiu i cen-
qual després només s’han afegit unes fitxes addicio- tre per a gent gran; però, a més, s’ha treballat també
nals formades per plànols i fotografies. en l’ ampliació i millora de l’espai públic mitjançant
Recomana, en tot cas, als representants dels jardins interiors públics, la pavimentació amb l’asfalt
Grups que mirin de perfilar aquestes qüestions a la sonoreductor, amb el qual s’han cobert 440.000 me-
Junta de Portaveus. tres quadrats, la millora de l’enllumenat públic, l’am-
El Sr. Fisas mostra la disposició del seu Grup a pliació de les voreres, la pacificació del trànsit en
participar en el debat si el govern municipal admet aquells carrers que no pertanyen a la xarxa bàsica i
que ha tingut problemes per tenir a punt la documen- l’ordenació i ampliació dels carrils bus.
tació, i es compromet a evitar en el futur el lliurament Continua dient que quant a la construcció de noves
de documents a última hora, en comptes de conside- infraestructures, cal destacar el dipòsit regulador del
rar-ho una pràctica correcta i normal en una actitud parc de l’Escorxador, que evitarà les inundacions que
de prepotència molt similar a la que sovint manté patien els barris de Sant Antoni i del Raval, les obres
amb els veïns. de gran clavegueram dels carrers de València i dels
El Sr. Alcalde torna a rebutjar aquesta darrera im- Enamorats i de l’avinguda Diagonal, que evitaran les
putació de mala relació amb els veïns, quan el capte- inundacions que patia el barri de Fort Pienc; que l’Ofi-
niment de l’Administració municipal és, justament, i cina de Rehabilitació de Proeixample ha tramitat els
n’ha donat proves, negociar amb els veïns fins a l’ex- tres darrers anys expedients de rehabilitació de 821
tenuació i per això fins i tot se li han fet alguns retrets. edificis que representen el 21% de tots els edificis del
Insisteix que el fet d’haver afegit al document lliurat Districte, si bé en els barris de Fort Pienc, de Sant
a la Junta de Portaveus una fitxa descriptiva de cada Antoni i de la Sagrada Família aquest percentatge es
actuació acompanyada de plànols i fotografia sense mou entre el 30 i el 40 per 100.
cap valoració política, no es pot considerar un afront En un ràpid repàs dels diversos projectes ja finalit-
polític ni una descortesia i, per tant, demana als zats o en curs d’execució esmenta, en primer lloc,
Grups de l’oposició que recapacitin. dintre dels equipaments, el CEIP Ferran Sunyer i el
La Presidència, a les onze hores i cinquanta-cinc centre cívic situat en el mateix espai, i el mercat de
minuts suspèn momentàniament la sessió per tal que Fort Pienc; dintre de les obres relatives a la via públi-
els membres del Consistori puguin assistir als cinc mi- ca, les d’arranjament de la Gran Via i del carrer
nuts de silenci que es faran en la plaça de Sant Jaume Aragó, la millora de l’entorn de la Sagrada Família, la
per l’assassinat de Juan Priede; i, acabat l’acte, conti- renovació de voreres i enllumenat en carrers de l’Es-
nua la sessió sense canvis en la relació d’assistents. querra de l’Eixample, l’arranjament de diversos pas-
El Sr. Alcalde significa que ha convingut, amb els satges, la renovació de les voreres del passeig de
presidents dels Grups de Convergència i Unió i del Gràcia, que està condicionades per les obres relacio-
Partit Popular de Catalunya, que en els informes que nades amb les de la línia del tren d’alta velocitat, la
es presentin d’ara endavant en el Plenari la docu- nova urbanització de l’avinguda de Josep Tarradellas
mentació es lliurarà a la Junta de Portaveus prèvia o, i, també, la millora d’enllumenat que es farà a partir
com a màxim, quaranta-vuit hores abans de la ses- del juny a la Dreta de l’Eixample.
sió, després de les quals ja no es repartirà cap més Posa en relleu, finalment, que als tretze interiors
documentació. d’illa recuperats que hi havia al començament del
El Sr. Puigdollers observa que havia entès que el mandat ja se n’hi han afegit quatre més i a final del
9 a34 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
mandat espera tenir-ne altres set d’acabats i altres dels càrrecs directius de l’Administració municipal i de
tres en execució; i que l’estesa de fibra òptica és una les seves Empreses i Organismes autònoms, que es
prova de l’aposta de futur que fa el Districte. detallen en la relació adjunta.
El Sr. Alcalde lamenta que els Grups de l’oposició S’aprova amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdo-
declinin intervenir en aquest punt. llers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Or-
La Sra. San Miguel, atenent les indicacions del Sr. Al- tega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs.
calde, completa la seva primera exposició dient que els Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. Treserra i
cinc barris de l’Eixample estan molt poblats i concreta- Balseiro.
ment, l’Esquerra de l’Eixample té uns 90.000 habitants, 7. Ratificar el decret de l’Alcaldia (S1/D/2002 0473),
xifra que és equiparable a la d’algunes ciutats de de 19 de febrer de 2002, que aprova els informes del
Catalunya; que en el projecte “Els centres del centre”, el Departament de Comerç, de 20 de desembre de 2001,
govern municipal procura construir en cada un dels bar- del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salva-
ris els equipaments necessaris perquè puguin conside- ment, de 17 de gener de 2002, i de la Direcció d’Ac-
rar-se autosuficients, i crear al voltant d’alguns d’a- tuació Urbanística de 7 de febrer de 2002, relatius a
quests equipaments zones agradables per al passeig la llicència de gran establiment comercial sol·licitada
que contribueixin a generar un esperit de centralitat. per Sfera Joven, SA i que s’acompanyen (doc. 1-3),
Concreta que en el present mandat s’ha posat en d’acord amb l’article 5 apartat 6è de la Llei d’equipa-
marxa una biblioteca a la Dreta de l’Eixample i ments comercials, de 29 de desembre de 2000.
properament se’n posarà en funcionament una altra La Sra. Servitje manifesta que si bé aquest nou gran
en el Palau Foronda, en el barri de Sant Antoni, i es- establiment neix de la integració de dos locals actual-
taran en obres les biblioteques dels barris de Fort ment ja dedicats a l’activitat comercial i, per altra ban-
Pienc i de la Sagrada Família; que en acabar el man- da, el projecte del complex de Diagonal Mar ja preveia
dat el Districte tindrà en funcionament tres escoles la implantació d’uns grans magatzems, el seu Grup,
bressol més, i s’hauran remodelat els centres d’assis- per coherència amb els seus plantejaments sobre
tència primària seguint el model del situat en el carrer l’oferta comercial de la ciutat i sobre l’equilibri entre el
de Manso; i que s’ha inaugurat una escola i s’està es- comerç especialitzat petit i mitjà i els grans operadors,
perant que la Generalitat concreti quan començaran i amb el seu model de ciutat, opta per abstenir-se i
les obres de Fort Pienc. anuncia que vigilarà atentament que no se superin els
Subratlla que s’ha fet un gran esforç per definir les 3.842 metres quadrats de superfície de venda.
vies bàsiques i millorar-ne la funcionalitat amb inver- El Sr. Cornet avança l’abstenció del seu Grup pels
sions en semàfors i també en pavimentació, de ma- mateixos motius.
nera que s’hi han reduït els nivells de soroll; que s’ha S’aprova, amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdo-
fet, igualment, un gran esforç per reordenar els ope- llers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Or-
racions de lliurament de mercaderies, de manera que tega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs.
la mitjana de turismes que es troben en zones reser- Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. Treserra i
vades a aquestes operacions ha baixat en un any de Balseiro.
quatre a un i ara els camions i furgonetes tenen esta- 8. Ratificar el decret de l’Alcaldia, (S1/D/2002), que
dísticament la probabilitat de trobar quatre espais en autoritza l’Ajuntament de Barcelona a presentar sol-
aquesta zona, quan fa un any només n’hi podien tro- licituds a les convocatòries del Departament de Ben-
bar mig; i que es continuarà treballant també per mi- estar Social de la Generalitat de Catalunya, per tal de
llorar l’enllumenat públic, el qual en alguns barris té ser acreditat com a entitat col·laboradora del progra-
més de cent anys. ma de suport a l’acolliment residencial per a gent
Posa en relleu la importància de l’esforç que s’ha gran dels establiments (residències, apartaments tu-
fet perquè, al final del mandat, es pugui disposar de telats, centres de dia i altres centres objecte d’aques-
vint-i-set interiors d’illa recuperats –tres dels quals tes convocatòries) de titularitat municipal i que delega
potser no estaran del tot acabats–, amb una superfície en la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes, cinquena
de 67.000 metres quadrats, quan al començament del tinenta d’alcalde i regidora presidenta de la Comissió
mandat només n’hi havia tretze amb una superfície de de Benestar Social, per a la realització de totes les
42.000 metres quadrats; i la tasca que ha fet Parcs i actuacions encaminades a la concreció i execució
Jardins en plantar a les cantonades arbres d’olor. d’aquest acord.
Acaba mencionant l’aposta pel Districte de l’Eixam- S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
ple, que ha fet la inversió privada amb la inauguració,
entre 1999 i 2002, de vint-i-cinc hotels nous, la crea-
ció del Museu Egipci, i la gran inversió que comporta b) Propostes d’acord:
la nova seu de l’Once.
De la regidora presidenta de la Comissió de Pro- COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
moció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç:
5. Ocupació i Dones a Barcelona 2001. 9. Autoritzar la Societat Municipal d’Aparcaments i
Es retira aquest punt. Serveis, SA, a contractar un crèdit a llarg termini de
24.000.000,00 d’euros amb el Banco de Crédito Local
en les condicions que s’adjunten.
PART DECISÒRIA El Sr. Álvarez comenta que una part d’aquest crèdit
es destinarà a cancel·lar deute, però no queda clar si
a) Ratificacions: la resta es dedicarà a finançar operacions com les del
Parc d’Atraccions del Tibidabo, l’hotel de Miramar o la
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 28 de febrer de construcció d’un aeroport, o a complir realment els
2002, que estableix les retribucions íntegres anuals objectius socials; per tant, el seu Grup s’abstindrà.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 935
S’aprova, el dictamen amb l’abstenció dels Srs. i c) si l’Ajuntament ha autoritzat el subarrendament.
Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Fa notar que els fulls corregits de la Memòria que
Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i tam- se li han lliurat aquest matí estan equivocats, perquè
bé dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les hi consta una aportació municipal de 400.000 euros
Sres. Treserra i Balseiro. quan a raó de la seva participació en el capital social
10. Aprovar la formalització del Conveni entre el s’hauria de parlar de 600.000.
Ministeri d’Educació i Cultura, la Generalitat de Diu, en conclusió, que per totes aquestes conclu-
Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Museu Na- sions i atès que es tracta d’una aprovació inicial, el
cional d’Art de Catalunya, corresponent a la fina- seu Grup s’abstindrà tot confiant que en la fase d’in-
lització de les obres de rehabilitació de la seu del formació pública quedin resoltes les qüestions que ha
Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’acord amb el plantejat.
document annex 1; aprovar les aportacions pluri- El Sr. Cornet significa que, donat que es tracta
anuals que figuren en el document annex 2, per fer d’una aprovació inicial, el seu Grup formularà les se-
front a les obligacions econòmiques derivades del ci- ves observacions per escrit en la fase d’informació
tat conveni; i deixar sense efecte l’aportació al Museu pública a fi de millorar l’expedient; que en l’expedient
Nacional d’Art de Catalunya de l’any 2003 que figura es repeteix novament la història del Projecte 2004, ja
en el Conveni de 26 de novembre de 1999 entre la que després d’haver-se perdut un temps preciós amb
Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i una proposta ambiciosa sobre la construcció i explo-
el Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya. tació del Centre de convencions, s’ha hagut de recór-
El ponent de Cultura, Sr. Mascarell, informa que rer a un procediment negociat per adjudicar-ne l’ex-
aquest conveni farà possible la instal·lació de les plotació, en la qual l’Administració municipal haurà de
col·leccions d’art modern i dels moviments artístics participar en un 20%, quan el seu Grup sempre havia
d’avantguarda cap a la primavera de l’any 2004 en el defensat que s’atorgués un percentatge més impor-
Palau Nacional, el qual es convertirà en una peça tant a la societat civil catalana a través d’operadors
clau de l’estructura cultural de Barcelona i de tot experts.
Catalunya, fent realitat un objectiu que es perseguia El Sr. Casas contesta les intervencions anteriors
des dels primers anys dels Ajuntaments democràtics. dient que la participació inicial de l’Ajuntament en un
S’aprova per unanimitat. 20% de Générale Location Convenciones Barcelona,
11. 1r. Aprovar inicialment la Memòria justificativa SL, és fruit d’un treball fet durant força temps; que és
de la participació d’aquest Ajuntament en el capital un èxit evident haver aconseguit que una empresa
social de Générale Location Convenciones Barcelo- amb el capital de l’adjudicatària aposti per a la gestió
na, SL. 2n. Aprovar inicialment la subscripció i des- del Centre de convencions de Barcelona; que es pro-
emborsament, per part d’aquest Ajuntament, d’un curarà que les al·legacions serveixin per a millorar
màxim de participacions equivalent al 20% (700 l’expedient i no pas per a empitjorar-lo; que l’expe-
euros) del capital social actual de Générale Location dient és certament molt complex, però estan perfecta-
Convenciones Barcelona, SL, així com la participació ment lligades les autoritzacions fetes en el seu mo-
de l’Ajuntament, per la mateixa proporció, en les suc- ment d’encàrrec o de lloguer i, per tant, podrà donar
cessives ampliacions de capital de Générale Location adequada resposta a les al·legacions que es formulin
Convenciones Barcelona, SL previstes en el Protocol en aquest sentit. Afegeix que l’expedient arriba a la
subscrit entre Infrastructures 2004, SA i Générale seva fase final gràcies a la constància de l’equip de
Location, SA el 31 d’octubre de 2001 ratificat, en prin- govern i Barcelona podrà disposar del Centre de con-
cipi, pel Plenari del Consell Municipal el 15 de febrer vencions sense que cap altra Administració hagi fet
de 2002. 3r. Sotmetre a informació pública la Memò- cap esforç per tirar-lo endavant, mentre que, en can-
ria justificativa per un termini de trenta dies hàbils, vi, el sector privat té voluntat de participar en l’explo-
d’acord amb l’article 148 del Reglament d’obres, acti- tació i gestió; que el 20% de la participació municipal
vitats i serveis dels ens locals. s’obrirà al Gremi d’Hotels, perquè pugui, si ho vol, in-
La Sra. Recasens significa que aquest dictamen tegrar-s’hi econòmicament i, sobretot, aportar, a més,
aprova la participació de l’Ajuntament en un 20% del la seva capacitat de gestió a l’explotació posterior del
capital social de l’empresa que explotarà el Centre de Centre de convencions de Barcelona, que estarà en
convencions de Barcelona, sens perjudici que des- condicions d’afrontar, en la data prevista, els compro-
prés es pugui cedir a tercers aquesta participació; i misos del Fòrum Universal de les Cultures.
que el seu Grup sempre s’ha mostrat partidari de la El Sr. Cornet lamenta que el Sr. Casas hagi insi-
gestió pública de tal equipament, però l’expedient es nuat que les aportacions dels Grups de l’oposició pu-
complicat, ja que s’ha confeccionat d’una manera guin empitjorar l’expedient, hagi posat en dubte la ca-
precipitada amb informes encreuats que li plantegen pacitat d’aquests Grups per entendre l’expedient i
dubtes sobre: hagi presentat l’expedient com un èxit, quan s’hi ha
a) si el bé objecte de l’operació és de naturalesa hagut de fer diverses rectificacions.
patrimonial i, per tant, subjecte al dret privat i suscep- La Sra. Recasens comparteix les consideracions
tible d’ésser arrendat, o és de naturalesa demanial i, que acaba de fer el Sr. Cornet; i avança que unes de
per tant, subjecte al dret públic i al règim de conces- les al·legacions del seu Grup serà sobre el fet que es
sió administrativa; preveu una aportació municipal de 400.000 euros i,
b) el fet que l’adjudicació es fes a l’empresa france- en canvi, a la Memòria en consten 600.000.
sa Générale Location, SA, però posteriorment s’ha in- El Sr. Casas indica que s’ha limitat a remarcar que
terposat una altra empresa creada per l’adjudicatària l’expedient era complicat i a expressar la convicció
amb un capital molt mins, 3.500 euros per fer una in- que les coses que s’han indicat estan bé.
versió de 18.000 que s’hauria de garantir d’alguna El Sr. Alcalde subratlla que el Centre de conven-
manera; cions de Barcelona és el més gran que s’està cons-
9 a36 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
truint a Europa i serà un instrument més d’atracció de d’empreses que comporta la creació d’una adminis-
turisme i d’activitat a la nostra Ciutat, la qual el 2004 tració paral·lela, ja que n’hi ha a gairebé la meitat dels
comptarà amb tres palaus de congressos: el de la Districtes municipals. Hi afegeix que la proposta, se-
Fira, el Palau de Congressos de Catalunya i el Centre gons els informes que figuren a l’expedient, atribueix
de convencions connectat amb l’edifici del Fòrum, el a l’empresa potestats administratives que ha d’exercir
Triangle dissenyat per Herzog & De Meuron i la seva l’Ajuntament, que està investit d’autoritat, i no pas
sala amb una capacitat de 3.200 persones que, a una societat anònima.
més, d’auditori es pot configurar com a sala de reu- El Sr. Álvarez anticipa el vot negatiu dels mem-
nions, de manera que Barcelona es convertirà en la bres del seu Grup, perquè la proposta disminueix la
ciutat europea més ben equipada per a les grans capacitat de fiscalització dels Grups de l’oposició so-
convencions i això contribuirà a assolir l’objectiu dels bre les decisions que prengui la societat anònima,
12 milions de pernoctacions a l’any. és a dir, implica pèrdua de control polític amb l’excu-
S’aprova, el dictamen amb l’abstenció dels Srs. sa de guanyar eficàcia; perquè no s’han recollit les
Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. observacions de l’informe de la Intervenció munici-
Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i tam- pal; i perquè tem que es pugui arribar a desvirtuar el
bé dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Projecte 22@.
Sres. Treserra i Balseiro. S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
12. 1r. Encarregar a la Societat Privada Municipal Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. Treserra i
22 Arroba BCN, SA, com a òrgan de gestió directa de Balseiro, i amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdollers,
l’Ajuntament de Barcelona en els àmbits de la Modifi- Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega,
cació del Pla General Metropolità per a la renovació Fandos, Recasens i Servitje.
de les àrees industrials del Poblenou-districte d’activi- 13. Adjudicar, com a resultat de la subhasta pro-
tats 22@ bcn, la gestió i administració de tots els sòls moguda, el contracte de compravenda de les finques
i aprofitaments urbanístics pertanyents al Municipi, de propietat municipal situades a la plaça de Cata-
tant els existents com els generats de bell nou pel lunya núm. 1 i carrer de Pelai núms. 13-39, integra-
planejament, amb independència de llur qualificació des en el centre comercial i d’oficines conegut com El
urbanística i naturalesa jurídica, i també dels imports Triangle de la plaça Catalunya, a la societat Deka
resultants de convenis annexos al planejament, cor- Delta Immo Spain, SL, pel preu de 19.750.363,61
responents als equivalents econòmics de les ces- euros, més l’impost del valor afegit; i, com a conse-
sions obligatòries no materialitzades en sòl. 2n. Preci- qüència, adjudicar a l’esmentada societat la conces-
sar que, per a l’execució d’aquest encàrrec, la dita sió de l’ús privatiu de la porció de subsòl de domini
Societat, en el marc del seu objecte social i actuant públic, situada sota el carrer de Pelai (soterrani pri-
en nom i representació de la Corporació municipal, mer), d’extensió 1.411 metres quadrats, que és part
podrà: a) Comprar, expropiar, adquirir per qualsevol de l’antiga avinguda de la Llum i s’integra dins de
títol, vendre, permutar, transmetre per qualsevol títol, l’esmentat centre comercial i d’oficines, de confor-
constituir drets de superfície, usdefruit o altres drets mitat amb el plec de clàusules regulador de la con-
reals de gaudi, atorgar concessions, arrendaments o cessió aprovat per acord del Plenari del Consell
altres cessions de l’ús per qualsevol modalitat jurídi- Municipal en sessió de 28 de setembre de 2001; i for-
ca, sempre amb una durada no superior a la que pre- malitzar l’escriptura pública de compravenda i el con-
veuen les normes de dret públic. b) Incorporar els tracte de concessió a favor d’aquesta societat.
béns a processos de gestió urbanística. c) Practicar El Sr. Ciurana considera que aquest dictamen con-
les operacions registrals d’agrupació, segregació i al- solida l’error estratègic de l’equip de govern de ven-
tres que siguin necessàries per a identificar les fin- dre una reserva estratègica de sòl al bell mig de la
ques i, si escau, cancel·lar càrregues i gravàmens. d) Ciutat, perquè ha optat per disposar ara de diner fàcil
Adoptar les resolucions i els acords que procedeixin i cobrant de cop 3.000 milions de pessetes, en comp-
dur a terme les operacions jurídiques necessàries per tes de percebre un cànon d’uns 170 milions anuals
al desenvolupament urbanístic dels béns inclosos en durant els quaranta anys i escaig que restaven de la
els àmbits esmentats. 3r. La Societat haurà de donar concessió.
compte a l’Ajuntament de les actuacions realitzades i, El Sr. Álvarez declina repetir els arguments, que
en particular, de tots els actes que comportin altera- comparteix, exposats pel Sr. Ciurana, però comenta
cions a l’inventari municipal, amb la liquidació i, si es- que aquesta serà una de les últimes operacions
cau, l’ingrés anual dels resultats obtinguts, i obtenir el d’aquestes característiques que el govern municipal
consentiment municipal previ i exprés, mitjançant podrà fer, per tal com la Llei d’urbanisme recentment
acord de l’òrgan competent, per a hipotecar o, en ge- aprovada pel Parlament de Catalunya i que entrarà
neral, gravar immobles amb drets reals de garantia. en vigor d’aquí a tres mesos prohibeix, trets uns ca-
4t. Facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les sos molt singulars, a les Administracions públiques
actuacions encaminades a clarificar, concretar i exe- convocar subhastes per alienar sòl públic i determina
cutar el present acord. que aquestes operacions es facin, com es fa en la
El Sr. Ciurana justifica l’abstenció dels membres Comunitat de Madrid, mitjançant concurs, cosa que
del seu Grup dient que l’opció política que ha fet evitarà que s’especuli amb el patrimoni municipal
l’equip de govern de centrifugar competències muni- amb l’excusa que el rendiment es reinverteix en altres
cipals en favor d’una multitud d’empreses substitueix actius.
els serveis centrals de l’Ajuntament per unes empre- El president de la Comissió de Presidència i Hisen-
ses en les quals el control democràtic resulta més di- da, Sr. Maragall, contesta que el dictamen culmina el
fícil; que la proposta s’inscriu en aquesta mateixa lí- procés, iniciat ja fa temps, que ha transformat un es-
nia, a pesar que en diverses ocasions el seu Grup pai conegut com a solar de la vergonya en una mag-
s’ha queixat de la proliferació indiscriminada i abusiva nífica realitat urbana i comercial, i procura que els ac-
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 937
tius municipals puguin rendir el millor servei en cada bre la política de gestió del patrimoni de la Ciutat, el
moment i en cada indret de la Ciutat, ja que fa possi- seu Grup hi està d’acord; però reitera que amb l’apro-
ble que amb un patrimoni que avui ja està orientat i té vació d’aquest dictamen, l’Ajuntament, a canvi de te-
perfectament definit el seu ús, se’n pugui obtenir un nir ara 3.000 milions de pessetes comptants i so-
de nou per a equipaments en un altre indret. nants, està renunciant a tenir una reserva estratègica
Assegura que el govern municipal continuarà de sòl de 4.000 metres quadrats a la plaça de
aquesta política de transformació d’actius, encara Catalunya i a continuar cobrant un cànon anual pels
que la nova Llei d’urbanisme obligui a fer les coses mes de quaranta anys que resten de concessió.
d’una manera menys racional. El Sr. Alcalde significa que el to d’aquesta última
El Sr. Alcalde rebutja les imputacions d’especulació intervenció del Sr. Ciurana és molt diferent de les
que s’han fet, subratllant que el patrimoni municipal, acusacions que s’han fet en el sentit que el govern
com reflecteixen els comptes municipals, s’incremen- municipal s’està polint el patrimoni de la Ciutat, que
ta d’any en any tot i les importantíssimes cessions són falses perquè el patrimoni municipal s’incrementa
gratuïtes que es fan a altres institucions, entre elles el i l’equip de govern no es rendeix al diner fàcil.
Parlament de Catalunya, i que, concretament, l’Ajun- Puntualitza que no s’està renunciant a res, sinó
tament haurà d’aportar 18.000 milions de pessetes que s’està decidint que per fer un palau de congres-
per a la construcció del Centre de convencions i, per sos que costarà a aquest Ajuntament 18.000 milions
tant, l’alienació de part del patrimoni per a aplicar el de pessetes, perquè no pot comptar amb l’ajuda de
rendiment obtingut a altres operacions que l’incre- cap altra Administració, val la pena prescindir d’uns
mentin és un acte de bona gestió, concepte que no actius situats a la plaça de Catalunya i aplicar els di-
s’ha de fer sinònim d’immobilitat del patrimoni. ners que se n’obtenen a construir el palau de con-
Concreta que recentment s’ha comprat, per un im- gressos, igual que per adquirir la Caserna de Sant
port de 3.000 milions de pessetes, la Caserna de Andreu es prescindeix d’altres actius com ara els si-
Sant Andreu; i insisteix que el patrimoni de l’Ajunta- tuats al carrer de Ferran, tot això sens perjudici que,
ment creix any rere any i no s’ha de veure com quel- quan convingui, també es pugui regalar patrimoni,
com estable, sinó com uns béns que s’han de ges- com es féu en el cas de l’edifici del Parlament de
tionar, fer rodar i créixer: aquesta tasca exigeix, Catalunya i es farà també en el dictamen que segueix
dedicació, temps, cura i habilitat, i l’Ajuntament l’ha en l’ordre del dia.
sabuda fer i per això Barcelona és una de les ciutats Precisa que, en contra del seu capteniment habi-
del món que té més patrimoni. tual, s’ha sentit obligat a intervenir en el debat, donat
Rebutja, doncs, que l’Ajuntament especuli o es ren- que s’hi han utilitzat una sèrie d’expressions que no
deixi al diner fàcil com s’ha dit; i indica al Sr. Álvarez eren adequades.
que pregunti quins foren els resultats d’una improvi- Recalca, finalment, que la subhasta, en segons
sada enquesta –que féu entre els empresaris del sec- quines circumstàncies és un mecanisme molt més
tor immobiliari que assistiren a una conferència que transparent que el concurs, i alguns països la prefe-
ell pronuncià a la Cambra de Comerç– sobre si prefe- reixen al concurs, argumentació aquesta que no és
rien el concurs o la subhasta, tot remarcant que les d’esquerres ni de dretes.
subhastes tenen unes sèries d’avantatges sobre el S’aprova, el dictamen amb el vot en contra dels
concurs, perquè el criteri d’adjudicació és més nítid i, Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les
per això, moltes persones les prefereixen al concurs Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i
perquè limita, en defensa de la transparència, la intro- també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les
ducció d’elements subjectius en l’acte d’adjudicació: Sres. Treserra i Balseiro.
per tant, no pot acceptar l’argumentació que a la Co- 14. Cedir a Ferrocarrils de la Generalitat de Cata-
munitat de Madrid no s’especula perquè no s’hi fan lunya l’ús dels espais grafiats en el plànol annex, si-
subhastes, ja que això potser podria conduir justa- tuats a l’antiga avinguda de la Llum, que s’integraran
ment a la conclusió contrària. dins del conjunt de béns cedits en virtut del conveni
S’alegra, doncs, que l’Ajuntament sigui capaç de formalitzat amb l’esmentat organisme el 2 de febrer
gestionar, com ho està fent, el patrimoni municipal en de 1988, que configuren les estacions, túnels, infra-
interès de la ciutadania, perquè l’està incrementant estructures i instal·lacions fixes de les línies de ferro-
moltíssim. carril de Barcelona plaça de Catalunya-Sarrià-Reina
El Sr. Álvarez replica que si el Sr. Alcalde, per cor- Elisenda i Gràcia-Tibidabo destinats a la prestació del
roborar les seves paraules, posa per exemple el cas servei ferroviari de competència de la Generalitat de
de l’hotel de Miramar, ell haurà d’admetre que és mi- Catalunya, amb subjecció a les condicions derivades
llor la subhasta, però en termes generals no entén de l’esmentat conveni; i formalitzar la cessió en docu-
com un govern d’esquerres pot defensar que l’únic ment administratiu com a addenda del conveni.
criteri per a decidir la venda de patrimoni d’una insti- El Sr. Alcalde pregunta si el Sr. Ciurana no té res a
tució pública sigui el del millor preu que se n’obté, dir sobre aquesta cessió que es fa a títol gratuït.
prescindint d’altres conceptes com els de la finalitat, El Sr. Ciurana contesta que es tracta d’una simple
la viabilitat o les necessitats de la Ciutat. cessió d’ús i no de 4.000 metres quadrats de sostre
Se sent, com a barceloní, molt orgullós del fet que edificable, sinó d’un simple túnel.
Barcelona pugui disposar del palau de congressos de El Sr. Puigdollers considera que el Sr. Alcalde no
més cabuda d’Europa, però pensa que s’ha triat una havia d’haver interpel·lat el Sr. Ciurana; i li demana
ubicació pèssima, perquè el lloc ideal per fer-lo seria, que procuri no confondre la seva doble condició de
a juí seu, al costat de la Fira i no pas a l’altre costat cap de govern municipal i de moderador dels debats
de la Ciutat. en aquest Plenari.
El Sr. Ciurana fa avinent que si de les paraules del El Sr. Alcalde respon que sol intervenir poc en els
Sr. Alcalde es desprèn la voluntat de fer un debat so- debats plenaris i moltes vegades ha de mossegar-se
9 a38 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
la llengua en consideració a la seva condició en acabar allò que s’havia d’haver fet ja fa temps i l’Ajun-
aquest Plenari; però s’ha d’entendre que quan s’acu- tament concentrarà la seva actuació en allò que és
sa el govern municipal de polir-se el patrimoni i ren- seu: conseqüentment, el seu Grup votarà favorable-
dir-se al diner fàcil, hi faci alguna precisió. ment aquest conveni, perquè, si es compleix, se solu-
S’aprova, per unanimitat, el dictamen. cionarà un problema que s’arrossegava des de fa
molts anys.
El Sr. Casas comenta que aquest conveni compor-
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME ta, per una banda, que la Ciutat rep la ronda Litoral
des del Morrot fins a la Trinitat, cosa que significa la
15. Aprovar el Conveni de cooperació entre el incorporació al patrimoni ciutadà d’un actiu, que avui
Ministerio de Fomento i els Ajuntaments de Barcelo- pot valorar-se en uns 30.000 milions de pessetes
na, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, llargs i refà l’acord anterior –que s’hagué de canviar
Sant Adrià de Besòs, i la Mancomunitat de Municipis no per manca de consignació pressupostària, sinó
de l’Àrea de Barcelona, sobre la cessió als municipis perquè la Generalitat volgué incorporar-s’hi i assumir
de la ronda Litoral (tram Morrot amb enllaç autopis- la construcció del pont del carrer d’Eduard Maristany,
tes), la prèvia reparació extraordinària d’aquesta via actualment ja fet– perquè s’hi preveia la construcció
així com la millora de les calçades laterals i accessos de l’avinguda de Vallbona, a càrrec de l’Ajuntament,
en l’àrea del Fòrum 2004, inclosa la construcció del la construcció del pont de connexió entre Vallbona i
pont sobre el Besòs del carrer Maristany. Torre Baró i d’una via que cap a avall, pel passeig de
El Sr. Puigdollers pregunta si entra també dintre de Ribera, connectés Santa Coloma amb Sant Adrià, i
la pura lògica institucional al servei de la Ciutat el fet cap amunt anés cap a Montcada, però fins ara el Mi-
que el 27 de març de 1995, en plena campanya electo- nisteri només ha adjudicat el tram que arriba fins a
ral, se signés un conveni entre aquest Ajuntament go- Sant Adrià.
vernat per un alcalde socialista i el Ministeri d’Obres Recalca que el Conveni aporta a la Ciutat 3.100 mi-
Públiques i Medi Ambient per tirar endavant determi- lions de pessetes que altrament s’haurien perdut, per-
nades obres en el congost del Besòs, però pocs dies què la Generalitat, competent sobre les carreteres que
després de les eleccions es posés de manifest que tal van cap al Vallès passant per dessota els ponts del
conveni era nul de ple dret, perquè no tenia consigna- congost del Besòs, no estava disposada a posar-los,
ció pressupostària, cosa que obligà a signar posterior- però amb la negociació ha aconseguit que l’Estat as-
ment un segon conveni, al qual se sumà la Generalitat, sumeixi els costos dels laterals de la ronda que l’Ajun-
que ha permès adjudicar una sèrie d’obres, excepte tament ja havia pagat i l’Ajuntament pugui aplicar
les que ara es posen damunt la taula, però que ja s’ha- aquests diners a garantir la realització d’una inversió
vien d’haver fet entre els anys 1996-1998. en el congost del Besòs, importantíssima per als veïns
Continua dient que el Conveni proposat reflecteix de Barcelona, especialment els de Nou Barris i per als
la manera d’actuar del govern municipal en aquest veïns de Santa Coloma, de Sant Adrià i de Montcada.
mandat, perquè l’Ajuntament de Barcelona i els altres Afegeix que el Conveni incorpora, també, la realització
per on discorre la ronda Litoral, assumeixen la titulari- d’obres, per un import que està entre els 600 i els 700
tat d’aquesta via entre el Morrot i la Trinitat i els cos- milions de pessetes, de reparació i posada a punt de la
tos de manteniment, de manera que un cop més, ronda del Litoral que està portant a terme, a les nits, la
com succeeix en aquest mandat cada vegada que Demarcació de Carreteres; que el manteniment de les
l’Ajuntament va a negociar amb el Govern de l’Estat, obres del congost del Besòs serà assumit pel Consell
la Ciutat hi perd un llençol: succeí quan es negocià la Comarcal, igual que el de la ronda Litoral segons un
qüestió del port de Sant Adrià, ja que s’acabà accep- esborrany de conveni que el juliol de 2001 fou aprovat
tant pagar els costos de reposició de sorra que pugui per unanimitat en el Consell Comarcal i en el qual el
desaparèixer; i tornà a succeir en el conveni sobre el manteniment de la ronda Litoral i de la ronda de Dalt
traçat del tren d’alta velocitat en què s’acceptà parlar se encomanava a l’esmentat Consell, però l’Ajunta-
de més plusvàlues per a la Renfe propietària del ter- ment de Barcelona reafirmava el compromís de contri-
reny, mentre que els alcaldes de Lleida i Girona han buir al finançament de les despeses que pugui generar
aconseguit que el tren passi per les seves ciutats tal el manteniment i conservació dels trams de titularitat
com volen. municipal, inclòs el consum elèctric, les quals poden
Recomana, doncs, que el govern municipal, a l’ho- estar entre 150 i 160 milions de pessetes, que es com-
ra de negociar amb l’Estat, sigui més fort i procuri plementaran amb els 60 que hi destinarà també el
aconseguir més coses per a Barcelona a un preu que Consell Comarcal a les esmentades actuacions de
sigui raonable i no pas pagant més. manteniment i conservació.
Significa, en conclusió, que el Conveni s’ha d’apro- Subratlla que l’equip de govern té sobrada expe-
var, però cal tenir clar que des del punt de vista eco- riència a trobar punts d’equilibri per a arribar a acords
nòmic es tracta d’un mal conveni per a la Ciutat. en les negociacions, la condició indispensable de les
El Sr. Cornet discrepa de la valoració del Conveni quals no és que es perdin o no llençols, sinó que be-
que acaba de fer el Sr. Puigdollers, perquè no es pot neficiïn la Ciutat o determinats col·lectius i que no
dir que s’ha negociat malament amb l’Estat quan els empitjorin la situació de partida. Agrega que en la ne-
continguts estaven predeterminats per les negocia- gociació del traçat del tren d’alta velocitat s’aconseguí
cions anteriors dels anys 1989 i 1993 i el Conveni ac- un èxit que el Grup de Convergència i Unió no s’es-
tual es limita a tirar endavant unes obres pendents perava; i que l’acord d’avui farà que la Ciutat tingui la
per diferències amb el Ministeri de Foment i la Gene- titularitat de la ronda del Litoral i del nus de la Trinitat,
ralitat, determinant que el Ministeri aplicarà a les que fet que per si sol justifica sobradament l’acord que
són de titularitat seva les consignacions pressupostà- es proposa, a més dels 3.000 milions de pessetes
ries que tenia previstes, la Generalitat es dedicarà a que s’haurien perdut irremissiblement i dels altres
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 939
700 que s’invertiran en obres perquè l’esmentada emès pels serveis de la Direcció de Plans i Projectes
ronda del Litoral pugui ésser lliurada en les condi- Urbans; resoldre les al·legacions presentades en el
cions escaients. tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
Admet que l’acord amb el Govern que actualment conformitat amb l’informe de valoració de les al·lega-
governa Espanya no és sempre fàcil, però troba ridí- cions dels esmentats serveis; tots dos informes cons-
cul que això ho digui un partit que li dóna suport; i ten a l’expedient i es donen per reproduïts; i trametre
pregunta on són les avantatges que gràcies a tal su- l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del munici-
port s’han obtingut per a Barcelona pel que fa a la pi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
Carta municipal, a les inversions en infraestructures, Es retira aquest dictamen de conformitat amb
a l’aeroport i al tren d’alta velocitat, tot recalcant que, l’acord pres a la Junta de Portaveus.
en canvi, el govern municipal procura tancar acords
en els quals la Ciutat surti plenament afavorida.
El Sr. Puigdollers observa que, una vegada més, el Districte de Sants-Montjuïc
Sr. Casas s’ha declarat en possessió de la veritat;
que en les darreres eleccions els ciutadans confiaren 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
la responsabilitat de governar la Ciutat a la majoria i ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
l’equip de govern té l’obligació de tirar endavant pecial de concreció del tipus d’equipament i ordena-
aquelles qüestions que la Ciutat necessita, i no pot ció volumètrica al carrer de la Font Florida, núms.
intentar amagar en determinats discursos polítics la 36-38, promogut pel Sr. Josep Castillblanco i Creixell,
seva impotència com a governant; que en el Consell que s’ajusta a les precisions de l’aprovació inicial; i
Comarcal del Barcelonès, els representants del seu resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-
Grup tan sols votaren a favor que l’esmentat Consell formació pública per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Far-
es fes càrrec del manteniment de les rondes, si en re- gas i l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, president i
bia el finançament adequat, mentre que aquí s’està regidor, respectivament, del Grup Municipal de Con-
discutint l’aprovació d’un conveni en el qual aquest vergència i Unió i pels Srs. Lluís Maté Solé i Jaume
Ajuntament renuncia a rebre els diners del manteni- Teixidor Badia, president i secretari de l’Associació
ment de la ronda del Litoral i, per això, el seu Grup de veïns i veïnes Font de la Guatlla-Magòria, de con-
considera el govern municipal un mal negociador, formitat amb l’informe del Departament de Planeja-
perquè la negociació a la baixa no beneficia la Ciutat; ment de Desenvolupament, de valoració de les al·le-
i que el pont de Santa Coloma és molt necessari i gacions esmentades, que consta a l’expedient i es
hauria reportat un gran benefici per a la Ciutat des de dóna per reproduït.
1995 ençà, i tanmateix no es tindrà fins al 2004. S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
El Sr. Cornet matisa que en el Conveni en debat no 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
es renuncia pas al manteniment de les rondes, per- ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla
què això ja es feu en el conveni signat en el seu dia especial d’ordenació per a la ubicació d’un hotel a
pel Sr. Josep Borrell, ministre d’Obres Públiques i l’àmbit Miramar, d’iniciativa municipal, amb les modifi-
Transports, i l’alcalde Pasqual Maragall, i l’actual al- cacions a què fa referència l’informe emès pels ser-
calde, i per tant el Conveni en debat es limita a dir, en veis del Departament de Desenvolupament de Plane-
uns moments en què, segons ha reconegut el mateix jament; i resoldre les al·legacions presentades per
president de la Generalitat, l’Estat està invertint a l’Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó, en la seva
Catalunya com mai no ho havia fet –2,8 bilions de qualitat de portaveu del Grup Municipal d’Iniciativa
pessetes–, que l’Ajuntament mantingui, com es va per Catalunya-Verds, per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i
comprometre a fer-ho el 1993, les rondes, però en Fargas, en la seva qualitat de president del Grup Mu-
coherència amb això li’n dóna la propietat. nicipal de Convergència i Unió, per l’Im. Sr. Emilio
El Sr. Casas puntualitza que l’equip de govern as- Álvarez Pérez-Bedia, en la seva qualitat de portaveu
sumeix la responsabilitat de tirar endavant els projec- del Grup Municipal Popular, i pel Sr. Roberto Quin-
tes de la Ciutat i per això ha garantit, amb el Conveni tero Ramos, de conformitat amb l’informe de valora-
en debat, que no es perdran 3.100 milions de pesse- ció de les al·legacions emès pels serveis esmentats;
tes d’actuacions de l’Estat i que es millorin les condi- tots dos informes consten a l’expedient i es donen per
cions d’ús de les rondes en uns altres 700 milions. Hi reproduïts.
afegeix que els acords anteriors comportaren unes in- El Sr. Ciurana manifesta que l’aprovació de aquest
versions de l’Estat en les rondes, de 500 milions el Pla especial comporta que l’edifici de Miramar i part
1992 i de 4.500 milions el 1993, i ara tals acords es dels jardins que l’envolten perdin el seu caràcter pú-
tanquen amb els 3.100 i 700 milions de pessetes que blic i passin a mans privades, perquè en gaudeixin
acaba d’esmentar, i el manteniment de les rondes pel persones que estiguin disposades a pagar un miler
Consell Comarcal. d’euros per cada nit que passin en el nou hotel; que
S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. la posició, sobradament coneguda, del Grup de Con-
vergència i Unió sobre aquest hotel de gran luxe l’ha
induït a posar un recurs administratiu sobre l’adjudi-
Districte de les Corts-Districte de Sarrià-Sant Gervasi cació de la concessió i el portarà a interposar-ne un
altre sobre l’aprovació d’aquest Pla especial.
16. Aprovar provisionalment, de conformitat amb Addueix que aquest Pla especial que, com asse-
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar- nyala l’al·legació del Grup d’Iniciativa-El Verds, no
celona, la Modificació del Pla General Metropolità per consta en el Programa d’actuació municipal i, per
a la reordenació viària del sector de Pedralbes i de tant, no és viable si no es modifica prèviament tal pro-
l’entorn del Parc de l’Oreneta, d’iniciativa municipal, grama, intenta fer veure que l’ampliació de la superfí-
amb les modificacions a què fa referència l’informe cie qualificada amb la clau 18 per poder encabir l’ho-
9 a40 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
tel de gran luxe es fa a costa de la superfície de vial, El Sr. Casas aclareix, d’antuvi, que la superfície del
però no és així perquè, realment, està donant la clau mirador també estava compresa en la concessió:
18 a superfície de zona verda i mitjançant la desvia- confia, doncs, que el Sr. Fisas retirarà la referència
ció del trànsit pel túnel, la superfície vial alliberada es que ha fet a greus irregularitats jurídiques per aquest
converteix en zona verda. Agrega que el govern mu- motiu.
nicipal, a pesar de tenir altres opcions com la de si- També puntualitza que si realment el preu de les
tuar determinades instal·lacions dels serveis de l’hotel habitacions fos d’un milió d’euros per persona i nit,
en el subsòl de la zona verda, està consolidant la pri- caldria revisar el cànon pagat pel concessionari; i que
vatització d’aquesta zona verda, perquè ningú no es l’acta de la Comissió de Qualitat s’ha llegit amb una
pot creure que les piscines, els jardins, les barres i els intencionalitat parcial, perquè s’hi diu únicament que
restaurants restaran oberts a tothom. en aquell moment era prioritària la definició de la so-
Observa, més endavant, que l’urbanisme a la car- lució arquitectònica de l’hotel i no pas la remodelació i
ta, és a dir, supeditat als requeriments del projecte rehabilitació dels jardins Forestier.
arquitectònic, ha condicionat la tasca de la Comissió Explica que la zona 18 prevista en el document
de Qualitat, en l’acta de la qual el Sr. Acebillo fa cons- aprovat inicialment s’ha ajustat en funció del projecte
tar que el marge de reconsideració del projecte és i la part que s’ha afegit és perquè en el seu subsòl
més petit, perquè no es pot anar en contra de les pugui haver-hi unes activitats d’hotel que, efectiva-
condicions de la concessió. ment, també podrien ésser-hi conservant la clau 6,
Mostra, després, la seva perplexitat perquè la Co- però ha semblat més correcta aplicar-hi la clau 18,
missió de Qualitat considera més urgent la construc- mentre que l’espai de la plaça corresponent als jar-
ció de l’hotel que no pas la rehabilitació dels jardins dins Forestier que els cotxes fan servir per donar la
de Forestier, que seran de gaudi públic; i també la volta passa de clau 5 a la 6, fins al punt que les per-
seva preocupació per com quedaran aquests jardins sones que es dirigeixin a l’hotel hauran de desen-
catalogats. cotxar per la banda del darrera.
Fa notar també que a l’expedient consta un informe Recalca que aquesta part dels jardins Forestier
dels Serveis Tècnics del Districte de Sants-Montjuïc serà d’ús públic, encara que el concessionari n’haurà
del qual només es donà compte a la Comissió de Go- de fer el manteniment, mentre que l’ús vinculat a l’ho-
vern del Districte, quan tal informe hauria de ser emès tel començarà a partir de les escales; que l’expedient
pel Ple del Consell de Districte o, en cas que el tingui comporta que es puguin tirar endavant els determinis
delegat, per la Comissió de Govern del Districte. sobre l’espai de Miramar presos el 1989 permetent-hi
Opina, en darrer lloc, que el canvi de les qualifica- la construcció d’un hotel, mitjançant la fórmula de
cions 6 per 18 i 5 per 6 exigiria haver tramitat una mo- concessió, per atendre les necessitats de dotació ho-
dificació del Pla General Metropolità, però l’equip de telera de qualitat que té Barcelona en un espai tan in-
govern ha eludit fer-ho, perquè políticament resultava teressant com és Montjuïc.
insostenible situar una pèrgola, una piscina i ele- Significa que l’espai de l’hotel es podrà usar per qui
ments de restauració en una zona verda; i que no re- hi tingui l’estada o vagi al restaurant; que per evitar
sulta coherent amb el discurs de l’autoproclamat go- que es vegin intencions amagades, es defineix la
vern de l’esquerra plural determinar que una zona zona 18 amb un asterisc que especifica que es poden
verda, fins ara pública, passi a ésser d’ús privat fer construccions en el subsòl, però no en superfície, i
d’unes persones que puguin pagar un miler d’euros la s’identifica, també perfectament, la superfície qualifi-
nit per pernoctar en el nou hotel. cada amb 6 que fins ara ho era amb 5. Hi afegeix
El Sr. Fisas renuncia a repetir els arguments expo- que, en opinió dels tècnics municipals, aquests ajus-
sats pel Sr. Ciurana i reitera el vot negatiu del seu taments no comporten una modificació substancial de
Grup al projecte en debat, perquè, a parer seu, s’ha in- zones verdes i poden formalitzar-se mitjançant un pla
complert la Llei de contractes de les Administracions especial.
públiques pel que fa a l’obertura de pliques i la conces- Diu, en resum, que el treball conjunt dels conces-
sió no s’ha adjudicat a l’empresa que presentà l’oferta sionaris amb els serveis tècnics de l’Ajuntament i la
més avantatjosa, però a més s’ha ampliat la superfície Comissió de Qualitat permeten presentar una propos-
objecte de la concessió amb la corresponent al pavelló ta molt interessant per a la recuperació d’aquest es-
restaurant situat en el racó de la cantonada que fa la pai, que servirà els interessos dels ciutadans que visi-
carretera amb el mirador de Miramar, cosa que consi- ten Montjuïc i s’inscriurà en el conjunt d’activitats que
dera una greu irregularitat i en l’expedient no hi ha l’in- es desenvolupin en aquesta muntanya.
forme preceptiu del Consell del Districte. Anuncia finalment la redacció d’un Pla especial per
Insisteix, finalment, en el criteri que la Societat Mu- convertir l’espai vial, d’uns 8.000 o 9.000 metres qua-
nicipal d’Aparcaments i Serveis, SA, no s’hauria de drats de davant dels jardins Forestier, ara utilitzat
dedicar a construir hotels. pels vehicles, però que quedarà lliure amb la cons-
El Sr. Forradellas manifesta que el seu Grup ha ex- trucció del túnel, en una zona verda i mirador, amb
pressat repetidament el seu desacord amb la utilitza- unes àrees d’aparcament vinculades, perquè tothom
ció de sòl públic per a activitats privades i, per tant, que vulgui pugui baixar del cotxe un moment per con-
no pot donar suport a l’aprovació d’aquest expedient, templar la Ciutat des d’aquest balcó magnífic.
al qual ha formulat unes al·legacions, que s’alegra El Sr. Ciurana, després de precisar que ell ha parlat
que hagin agradat al Sr. Ciurana, si bé lamenta que d’un miler i no pas d’un milió d’euros per nit d’estada,
no rebessin la mateixa valoració les que el seu Grup observa que, segons la part –que llegeix– de l’acta de
formulà en el cas del camp de Sarrià. la Comissió de Qualitat el marge de reconsideració del
Pensa, en tot cas, que la proposta evita l’ús priva- projecte era força més petit que en altres casos pel fet
tiu, com s’explicà a bastament en la Comissió del que no podia afectar els aspectes substancials de la
Plenari. concessió i això és urbanisme a la carta; i que a la ma-
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 941
teixa acta es diu també que la remodelació del jardí de detall del subsector est de l’Hospital de Sant Ra-
públic situat davant l’hotel no té la urgència de l’execu- fael (Centre Assistència Primària Vall d’Hebron), si-
ció de l’hotel, cosa que possibilita una reflexió reposa- tuat al passeig de la Vall d’Hebron, núms. 107-117,
da sobre el grau i tipus de conservació que mereixen promogut per les Germanes Hospitalàries del Sagrat
les traces del projecte de Forestier. Cor de Jesús, que s’ajusta a les precisions de l’apro-
Fa notar, en darrer lloc, que el Sr. Casas ha admès vació inicial.
que a determinats espais que fins ara eren públics, S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre-
només s’hi podrà entrar mitjançant despesa, és a dir, cedents.
si s’és client de l’hotel. 22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
El Sr. Fisas reconeix que la superfície que ha esmen- ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
tat en la seva intervenció precedent estava en l’àmbit de pecial per a l’ordenació de volums de la finca situada
la concessió, però no dintre del Pla aprovat inicialment; i al carrer dels Agudells, núm. 27, promogut per La-
indica que el fi de tenir un hotel de categoria Miramar, berhorta, SL; i resoldre les al·legacions presentades
amb el qual el seu Grup està d’acord, no justifica la ma- per la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, en la seva
nera com s’ha tirat endavant el projecte. qualitat de regidora del Grup Municipal de Conver-
El Sr. Casas precisa que la superfície de què parla gència i Unió, de conformitat amb l’informe del Depar-
el Sr. Fisas tampoc ara està dintre del Pla especial; i tament de Planejament de Desenvolupament, de va-
invita el Sr. Ciurana a intentar entrar en els espais loració de les al·legacions esmentades, que consta a
que aquest regidor ha considerat públics, tot adver- l’expedient i es dóna per reproduït.
tint-li que no podrà fer-ho; i assegura que, un cop fet S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
l’hotel, es podran trepitjar sense pagar els espais avui Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres.
oberts al públic. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
El Sr. Alcalde tanca el debat destacant la importàn-
cia que té per a la Ciutat aquest projecte que es re-
munta a l’any 1989. Districte de Nou Barris
S’aprova, el dictamen amb el vot en contra dels
Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les 23. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar-
també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-
Sres. Treserra i Balseiro, i amb l’abstenció de la Sra. polità en el sector de la Trinitat Nova, d’iniciativa mu-
Mayol i el Sr. Forradellas. nicipal, amb les modificacions a què fa referència
l’informe del Departament de Planejament de Trans-
formació, que consta a l’expedient i es dóna per re-
Districte de les Corts produït; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Ur-
banisme del municipi de Barcelona per a la seva
19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- aprovació definitiva.
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi- 24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
cació puntual del Pla especial d’ordenació a l’illa Dia- ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
gonal, promoguda per Bahosa, SA, que s’ajusta a les pecial de reforma interior en el sector preestablert de
precisions de l’aprovació inicial; i resoldre les al·lega- remodelació dels habitatges de la Trinitat Nova, d’ini-
cions presentades, en el tràmit d’informació pública ciativa municipal; i resoldre les al·legacions presenta-
de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
Fargas, en la seva qualitat de president del Grup inicial, de conformitat amb l’informe de valoració de
Municipal de Convergència i Unió, i pels Srs. Juan les al·legacions emès pel Departament de Planeja-
José Gracia Agis, Joaquim Lladó i Pedro Marqués, de ment de Transformació, que consta a l’expedient i es
conformitat amb l’informe del Departament de Plane- dóna per reproduït.
jament de Desenvolupament, de valoració de les En relació als dos dictàmens precedents el Sr.
al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i Gascón manifesta que l’experiència positiva i inno-
es dóna per reproduït. vadora que ha viscut els darrers temps el barri de
Trinitat Nova ajuda a descobrir el veritable sentit
de la política, el diàleg i la participació per generar
Districte de Gràcia consens i acords en un procés nascut de l’esforç
conjunt de totes les parts implicades, en primer lloc,
20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- els veïns, singularment a través de l’associació en-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla capçalada pel Sr. Rebollo, i en segon lloc, les dife-
especial de compensació de volums a la finca situada rents Administracions, l’Ajuntament i la Generalitat,
al carrer de Santa Àgata, núms. 4-6, promogut per a través del Departament de Política Territorial i
Correfoc, SL, amb les modificacions a què fa referèn- Obres Públiques.
cia l’informe del Departament de Planejament de Davant d’això, es pregunta com en aquest Ajunta-
Desenvolupament, que consta a l’expedient i es dóna ment pot haver-hi dues maneres de governar: l’una,
per reproduït. d’orelles obertes, de diàleg i d’implicació dels veïns
en el procés participatiu que aporta acords defini-
tius, estables i de consens; l’altra, de no diàleg que
Districte d’Horta-Guinardó acaba en improvisacions, en rectificacions i en no
solucions.
21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- Es congratula, doncs, del procés modèlic que s’ha
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, l’Estudi seguit a Trinitat Nova.
9 a42 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
El Sr. Cuervo, en la seva condició de president del COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL
Consell de Districte de Nou Barris, posa en relleu
l’actitud dialogant i receptiva que han mantingut els PONÈNCIA DE SALUT PÚBLICA
veïns i comenta que el diàleg és més fàcil quan les
Administracions aconsegueixen centrar i clarificar els 27. Aprovar el Conveni de col·laboració entre la
objectius; que s’ha donat una lliçó de pedagogia polí- Conselleria de Sanitat i Seguretat Social de la Gene-
tica, fins i tot per part de l’oposició; i que s’ha de defu- ralitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el
gir el maniqueisme perquè en aquest Ajuntament no Consorci Sanitari de Barcelona, en desenvolupament
hi ha dues maneres de governar, sinó una de sola de l’Agència de Salut Pública de Barcelona prevista
que és la defensa de l’interès general i s’exerceix a en els articles 104 i 105 de la Carta municipal de Bar-
través del diàleg. celona i d’acord amb les previsions dels pactes 2n i
El Sr. Gascón subratlla que en el procés seguit en 7è del Conveni de 31 de maig de 2001; i facultar l’Al-
aquest cas hi ha hagut un diàleg previ, una participa- caldia per realitzar totes les actuacions necessàries
ció prèvia i una voluntat d’entrada d’escoltar els veïns que es derivin d’aquest acord.
i aquest és el capteniment a seguir per no caure en La ponent de Salut Pública, Sra. Mayol, remarca
situacions, com la viscuda del Camp de la Damm, en la importància d’aquest acord de desenvolupament
què el fet de no haver estat sensible a les peticions de la Carta municipal en uns moments que la seva
dels veïns porta l’Administració municipal a haver de plena efectivitat té dificultats polítiques a nivell del
rectificar decisions anteriors. Govern de l’Estat i també dificultats de diàleg amb la
El Sr. Cuervo contesta que del cas del Camp de la Generalitat.
Damm, que palesa la necessitat d’obrir processos Explica que l’Agència de Salut Pública de Barcelo-
de diàleg, se’n continuarà parlant, perquè la cons- na neix amb els serveis que presten l’Institut Munici-
trucció d’habitatges per a joves d’acord amb el Pro- pal de Salut Pública i els equips territorials de salut;
jecte 10-hj és una hipòtesi de partida vàlida i correc- que l’aportació de la Generalitat té tres vessants: els
ta, sens perjudici que s’hagi de continuar dialogant i convenis per a prestar determinats serveis com el Pla
buscant l’entesa amb l’Associació de Veïns del Barri de drogodependències; l’adscripció de determinats
de Porta. serveis de titularitat de la Generalitat com el Labora-
El Sr. Forradellas es congratula de l’èxit aconseguit tori de Salut, els dos centres d’atenció i seguiment de
en els dos expedients en debat, que és mèrit, sobre- drogodependències; i els encàrrecs del Departament
tot, dels veïns de Trinitat Nova, els quals van saber de Sanitat i de l’Institut Català d’Oncologia sobre la
organitzar-se i muntar un procés participatiu per as- creació del Registre del Càncer hospitalari i pobla-
solir un barri sostenible i, així, fa pocs dies un dels cional a Catalunya, sobre l’elaboració de sistemes
seus representants, el Sr. Céspedes, parlava en el d’informació per a l’avaluació de resultats clínics en
barri del Bon Pastor de com els veïns i veïnes de Tri- oncologia i sobre la inspecció del control sanitari.
nitat Nova havien sabut aconseguir les condicions Diu, en resum, que l’acord és satisfactori, encara
adequades per a la remodelació del seu barri en una que no excel·lent, i que el Conveni serà vigent fins al
situació d’aluminosi, els elements creatius d’autoor- 2004, any en què s’haurà de revisar per assolir un
ganització i un seguit de propostes molt interessants acord encara millor.
fins al punt que els veïns de Torre Baró estant inten- S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
tant engegar un procés similar: per tant, ningú no pot
insinuar influències que han fet que aquest cas hagi
anat molt millor que altres. PONÈNCIA D’ESPORTS
El Sr. Gascón reitera que el gran protagonista ha
estat el veïnat i la gent de Trinitat Nova i les Adminis- 28. Atorgar la Medalla al Mèrit Esportiu de la Ciutat
tracions han fet accions de suport; i pensa que el ta- en la seva categoria d’Or, al Sr. Javier Godó Munta-
rannà que s’ha demostrat en aquest cas, s’ha d’es- ñola, Comte de Godó, com a fundador del Torneig de
tendre a altres. Tennis Comte de Godó, i en ocasió del 50è aniversari
S’aproven, per unanimitat, tots dos dictàmens. del Trofeu i com a reconeixement de la important tas-
ca de promoció del tennis a la nostra Ciutat i per la
projecció, tant nacional com internacional, que el tor-
neig ha assolit al llarg d’aquests cinquanta anys.
Districte de Sant Martí El ponent d’Esports, Sr. Batlle, destaca que l’ator-
gament d’aquesta Medalla, que compta amb el suport
25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- de tots els Grups, ve a reconèixer la funció de mece-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es- natge de l’activitat esportiva que Carles Godó i des-
pecial per a l’ajust de les alçades reguladores de la prés el seu fill Javier han desenvolupat a la Ciutat, ja
finca situada a l’avinguda de la Diagonal, núms. 160- que el Torneig Comte de Godó, que compleix en-
162, promogut per Zotma, SL. guany cinquanta anys, s’ha convertit en el mascaró
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen. de proa de la capitalitat esportiva de la ciutat de Bar-
26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- celona.
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es- El Sr. Puigdollers mostra la seva satisfacció per
pecial d’ordenació de la zona Z2 de la unitat d’actua- l’atorgament d’aquesta Medalla en reconeixement de
ció núm. 1 del Pla especial de reforma interior de la tasca feta tant per l’actual Comte de Godó com pel
Diagonal-Poblenou, d’iniciativa municipal. seu pare, que fou el fundador del Trofeu; i posa en
S’aprova, el dictamen amb l’abstenció dels Srs. relleu la contribució de la societat civil barcelonina,
Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. Treserra i amb accions, en aquest cas un torneig de tennis, que
Balseiro. donen un paper internacional molt important a la nos-
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 943
tra Ciutat: recomana, doncs, que es procuri fomentar Chiariello en nom i representació del Grup Municipal
aquestes iniciatives. de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona.
El Sr. Fisas expressa igualment la satisfacció del Aprovar definitivament la creació del Fitxer, de titulari-
seu Grup per l’atorgament d’aquesta Medalla a Javier tat municipal, que contindrà les dades de caràcter
Godó, tot subratllant que els mèrits contrets pel guar- personal dels usuaris de la grua municipal amb recur-
donat no es limiten al Torneig Comte de Godó, sinó sos i al·legacions positives, juntament amb les seves
que cal esmentar també la seva trajectòria esportiva Normes reguladores, que s’annexen. Publicar les es-
com a president del Saló Internacional de l’Automòbil mentades Normes en el Butlletí Oficial de la Província
i del Reial Club Nàutic de Barcelona, organitzador de i comunicar a l’Agència de Protecció de Dades l’a-
diverses regates internacionals, com l’Ermenegildo dopció d’aquest acord.
Zegna, la Comte de Godó i la Freixenet. 31. Aprovar definitivament la creació del Fitxer, de
El Sr. Alcalde, en la mateixa línia, comenta que en- titularitat municipal, per a una base de dades dels
tre els molts mereixements del Comte de Godó, avui usuaris de la grua municipal, juntament amb les se-
se li reconeixen els que té acreditats en el camp del ves Normes reguladores, que s’annexen. Publicar les
tennis, en el qual Barcelona s’ha convertit en una ve- esmentades Normes en el Butlletí Oficial de la Pro-
ritable capital mundial gràcies a la contribució de di- víncia i comunicar a l’Agència de Protecció de Dades
versos clubs, com el Club de Tennis Barcelona, que l’adopció d’aquest acord.
fa poc temps celebrà el seu centenari, i de persones S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre-
com Carles Godó, que fa cinquanta anys fundà el cedents.
Torneig Comte de Godó, fins al punt que Barcelona
és segurament la ciutat que compta, proporcional-
ment, amb més llicències de jugadors de tennis per d) Proposicions
habitant, amb més clubs, amb més pistes de tennis i
amb més jugadors, i tot això li permet de gaudir de De tots els Grups municipals:
manifestacions d’alt nivell com no tan sols el Trofeu 1) Sol·licitar que, per a preservar la memòria histò-
Comte de Godó, sinó també la final de la Copa Davis. rica, les restes arqueològiques de l’antic barri de Ri-
Per tant, en vista de les iniciatives que estan co- bera, descobertes amb motiu de les excavacions rea-
mençant a florir arreu d’Espanya, espera que Barce- litzades a l’antic Mercat del Born, siguin conservades
lona pugui comptar amb el suport de tothom per se- i visitades en el seu espai original.
guir essent la primera capital indiscutible del tennis a 2) Sol·licitar que es modifiqui el projecte arquitectò-
Espanya. nic de la Biblioteca per tal d’intentar fer compatible
Finalment, aprofita el caràcter esportiu del dicta- l’ús bibliotecari amb la preservació de totes les restes
men per recordar que enguany es compleixen els deu arqueològiques, en el benentès que, de no ser com-
anys dels Jocs Olímpics de la nostra Ciutat; i que patibles, s’acordi la conservació de les restes i la
l’any vinent hi tindrà lloc el Campionat Mundial de Na- instal·lació de la Biblioteca en un espai alternatiu.
tació, del qual fa poc dies se’n presentà la mascota i 3) Procedir a iniciar el procés per a la declaració de
la setmana entrant la nostra Ciutat passarà el darrer Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Lloc
examen a Moscú davant la Federació Internacional Històric, per la seva importància en la història de la
de Natació. defensa de les llibertats de Catalunya i elevar-lo al
S’aprova, per unanimitat, el dictamen. Govern de la Generalitat per a la seva aprovació.
4) Donar trasllat del present acord al Govern Espa-
nyol i al Govern de Catalunya.
COMISSIÓ DE JOVENTUT I DRETS CIVILS El Sr. Ciurana manifesta que aquesta proposició,
que han signat tots els Grups, té l’origen en una altra
PONÈNCIA DE JOVENTUT inicial del seu Grup que es feia ressò de la voluntat
expressada les darreres setmanes per diverses per-
29. Autoritzar l’adhesió, com a membre fundador, sones i entitats, i és hereva de la declaració institucio-
de l’Ajuntament de Barcelona a l’Associació Interna- nal formulada en la sessió anterior en què es recoma-
cional per a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i nava la màxima cura en la preservació de les restes
la Mediterrània, de conformitat amb allò que determi- arqueològiques descobertes al carrer de Sant Hono-
nen els articles 6 i 26 dels Estatuts de l’esmentada rat i en l’antic Mercat del Born.
Associació. Facultar la ponent de Joventut per a la Continua dient que les restes arqueològiques des-
formalització de qualsevol acte que generi aquesta cobertes en les excavacions fetes en el Born tenen
adhesió i per a la designació de la persona que repre- una singularitat que les fa importants perquè ocupen
sentarà l’Ajuntament de Barcelona en l’esmentada més de 8.000 metres quadrats, presenten una veri-
Associació. Delegar en el gerent del Sector de Ser- table trama urbana medieval i moderna en un estat
veis Personals la competència per a l’autorització, de conservació molt notable, i tenen una gran dosi de
disposició i obligació de les corresponents despeses monumentalitat, però també un clar valor simbòlic,
per al pagament de les quotes de finançament de donat que el barri de Ribera fou l’escenari d’enfron-
l’Associació o qualsevol altra despesa que se’n pugui taments el 1640 durant la Guerra dels Segadors i
derivar. l’indret on caigueren els darrers defensors de Barce-
lona davant les tropes de Felip V; per tant, cal preser-
var la memòria històrica d’aquests esdeveniments i
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT no menystenir la sort que té Barcelona que la seva
història es pugui llegir, però també veure pels seus
30. Desestimar, per manca de fonament jurídic, les carrers: consegüentment, donat que a l’indret s’havia
al·legacions presentades per l’lm. Sr. Joaquim Forn i previst la construcció d’una biblioteca que la Ciutat
9 a44 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
també desitja, la proposició demana la modificació nicipals i el posicionament que mantenen els veïns
del projecte per mirar de fer compatible l’ús bibliote- afectats fins al punt que projectes preparats per
cari amb la preservació d’aquestes restes i que, si aquest Ajuntament s’han hagut de retirar sota la pres-
això no fos possible, es decideixi la conservació de sió dels veïns: per evitar, doncs, aquests conflictes li
les restes i la recerca d’una ubicació alternativa per a sembla convenient preveure uns instruments per a
la biblioteca, i demana igualment que la Generalitat escoltar prèviament l’opinió dels ciutadans sobre de-
declari les esmentades restes com a bé cultural d’in- terminades obres rellevants, sens perjudici del dret
terès nacional en la categoria de lloc històric. de l’equip de govern de decidir allò que estimi més
Acaba agraint l’interès demostrat per tothom, parti- convenient.
culars, associacions de veïns i Grups municipals per Posa com a exemple les reaccions que s’han pro-
arribar a l’acord que es presenta i que només tindrà duït davant els projectes de l’eix del carrer de la Lla-
conseqüències positives per a la vida de la Ciutat i cuna, de la plaça de Lesseps i del passeig Maragall,
per a la memòria col·lectiva, ja que, en paraules del tot recomanant que s’avanci la posada en marxa de
Sr. Albert García Espuche, compensa, almenys espi- l’instrument previst en les futures normes reguladores
ritualment, els habitants del barri de la Ribera que fo- de la participació ciutadana.
ren obligats a derruir les seves cases perquè s’alcés El Sr. Ciurana anticipa que el seu Grup votarà favo-
en el seu lloc la Ciutadella. rablement la proposició en debat, perquè recull les
El ponent de Cultura, Sr. Mascarell, comenta que previsions de la Carta i de l’esborrany de reglament
aquest acord és la lògica conseqüència de la declara- de participació ciutadana, que encara no està aprovat
ció sobre aquestes restes formulada en la darrera però res no prohibeix que es puguin anar posant en
sessió. marxa els mecanismes que s’hi preveuen, més i quan
Expressa el convenciment que, una vegada més, aquesta memòria participativa podia haver estalviat
es posarà de manifest l’habilitat de la Ciutat per a alguns dels conflictes que el Sr. Fisas ha esmentat.
anar combinant idees de futur amb el manteniment El ponent de Participació Ciutadana, Sr. Alcober,
de les restes del passat davant unes troballes –les manifesta que les dues intervencions anteriors han
més interessants que s’han produït de 1930 ençà– reconegut que s’està treballant en la redacció d’unes
que mostren la trama urbana dels segles XVI a XVIII, noves normes de participació ciutadana que substi-
amb les restes d’algunes de les cases senyorials, tueixin les aprovades el 1986, les quals, a pesar dels
hostals, habitatges populars, cases de pescadors, ta- canvis produïts d’aleshores ençà, permeten encara,
vernes i botigues que foren enderrocades l’abril de com s’ha vist en aquesta mateixa sessió, processos
1717 per bastir la Ciutadella. participatius per arribar a un consens. Afegeix que la
Destaca la tasca modèlica de la cinquantena d’ar- participació no és un camí per a evitar els conflictes,
queòlegs que han treballat en la prospecció; significa sinó per a gestionar els conflictes que es produeixen
que la importància que té la troballa per al nostre pa- per l’existència d’interessos diferents col·lectius i de
trimoni cultural no ha de fer menystenir la de la biblio- particulars, de ciutat i de sector, que s’han de mirar
teca i que en les properes setmanes s’haurà de pren- de conjugar per la via del diàleg i la participació; ara
dre una decisió en funció dels treballs, encarregats bé, les normes que actualment regulen aquesta qües-
als arquitectes, de redefinició del projecte a la vista tió permeten esperar fins a l’aprovació de les noves
de les troballes arqueològiques; i agraeix la contribu- que s’estan redactant en un gran procés participatiu,
ció del Ministeri de Cultura i de la Generalitat en uns amb aportacions dels Grups municipals, dels partits
treballs importantíssims per a la preservació de la polítics, de les federacions d’associacions, de les as-
memòria històrica i de la identitat cultural de la Ciutat. sociacions, dels sectors i del territoris, de manera que
El Sr. Fisas es congratula de la unanimitat que li sembla contradictori amb aquest procés avançar
concita aquest acord. ara la posada en marxa de la memòria participativa,
El Sr. Alcalde subratlla que es tracta d’unes restes la qual no és cap invent nou, sinó que ja està recolli-
arqueològiques molt importants que estan molt lliga- da en el document inicial de les noves normes de
des amb els fets de l’11 de setembre de 1714; per participació, que són un tot en si i determinen, en una
tant, seran ben esmerçats tots els esforços que es fa- aposta estratègica i no pas tàctica, els mecanismes
cin per dignificar-les i mirar de fer compatibles la seva amb què la Ciutat es governa.
preservació i el projecte de la biblioteca. Observa que al costat dels conflictes que s’han es-
S’aprova, per unanimitat, la proposta. mentat, caldria posar-hi la immensa llista de casos en
Del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya què s’ha arribat a un consens; que sense participació
Pp2. Instar l’equip de govern a promulgar les nor- no s’hauria pogut tirar endavant la gran transformació
mes necessàries per tal que els projectes d’obres que s’ha produït a la Ciutat; i s’ofereix a fer arribar la
d’urbanització i els instruments urbanístics rellevants proposició en debat a la Comissió redactora de les
incorporin una memòria participativa i de qualitat, normes de participació perquè la tingui en compte i el
com a condició preceptiva prèvia a la seva aprovació text final es pugui aprovar amb el màxim consens.
inicial. En aquesta memòria es recolliran i valoraran El Sr. Maestro considera que la consulta als veïns
totes les observacions i suggeriments aportats pels ja està recollida en les normes de participació ciuta-
veïns, entitats i institucions afectats, així com per ex- dana; i que els Grups de la dreta tenen especial inte-
perts externs i per les comissions tècniques assesso- rès a aparèixer com a progressistes i campions de la
res i de qualitat. La normativa establirà els criteris per democràcia participativa, però qui treballa realment
a determinar a quins projectes o instruments urbanís- per tirar-la endavant són els partits de l’esquerra, que
tics s’haurà d’aplicar. integren el govern municipal, assistiren a Porto Ale-
El Sr. Fisas defensa aquesta proposició dient que gre, formen part del Fòrum Social de Barcelona i es
darrerament diversos instruments urbanístics han po- manifestaren dissabte passat a favor de la democrà-
sat de manifest controvèrsies entre les decisions mu- cia participativa i d’una altra Europa, entre els quals
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 945
s’inclouen, evidentment, els dos regidors d’Esquerra cipal, el de participació o, abans, la divisió territorial,
Republicana de Catalunya i la regidora dels Verds val la pena de fer un esforç per assolir el màxim con-
que formen el seu Grup municipal. sens: recull, doncs, l’aportació que fa el Grup del
Acaba avançant que el seu Grup no pot donar su- Partit Popular de Catalunya amb l’esperança que es
port a la proposició en debat, perquè el reglament de pugui incorporar al futur reglament de participació ciu-
participació ciutadana va molt més enllà i des del tadana.
punt de vista polític no s’ha de confondre els Grups Es rebutja la proposició en haver obtingut setze
de l’esquerra, que estan per la democràcia participati- vots favorables –emesos pels Srs. Miró, Puigdollers,
va, amb els de la dreta, que estan per la democràcia Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega,
representativa sense massa ganes de participació Fandos, Recasens i Servitje, i també pels Srs. Fisas,
democràtica. Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. Treserra i Bal-
El Sr. Forradellas comparteix els arguments expo- seiro– i vint-i-cinc en contra de la resta de membres
sats pel Sr. Alcober, tot subratllant que Barcelona és del Consistori.
una ciutat on es reflecteixen els conflictes que es do-
nen a la societat i cal trobar mecanismes de gestió
d’aquests conflictes; i que les protestes més significa- e) Moció
tives que s’han produït les darreres setmanes han es-
tat les relatives a la Llei orgànica d’universitats i al Pla M 1. Declarar l’any 2003 com a Any del disseny,
hidrològic i la manifestació sobre la Cimera europea, amb els objectius següents:
de manera que totes les Administracions han de tro- 1) Fer visible l’enorme producció de la Ciutat en
bar els seus mecanismes de diàleg. aquest àmbit per mitjà d’una plataforma per a dis-
Creu, en resum, que la proposició és ben intencio- senyadors gràfics, industrials, interioristes, joiers i tots
nada, però que s’ha de situar en el context de la dis- aquells professionals que utilitzen la creativitat aplica-
cussió de les normes de participació, perquè siguin da com a matèria bàsica de la seva activitat.
operatives al màxim seguint la llarga tradició que té 2) Contribuir al fet que Barcelona enforteixi de ma-
Barcelona en aquest terreny a través dels Districtes i nera estratègica el seu posicionament i sigui més co-
de les nombroses comissions de seguiment i mecanis- neguda com a ciutat compromesa amb el disseny i la
mes de participació que han permès construir la ciutat creativitat, tant en l’àmbit nacional com internacional.
amb un consens molt gran dels seus veïns i veïnes. 3) Contribuir als actes commemoratius del cente-
El Sr. Fisas addueix que la participació no és pas nari del Foment de les Arts Decoratives (FAD) reco-
un tema exclusiu del futur reglament municipal de neixent el paper cabdal d’aquesta associació profes-
participació ciutadana, perquè, concretament, segons sional de la Ciutat en la seva tasca d’investigació i
l’article 4 del Text refós de la Llei del sòl, en la formu- promoció del disseny barceloní.
lació, tramitació i gestió del planejament urbanístic de Promoure l’organització d’una sèrie d’esdeveni-
les Administracions competents han d’assegurar la ments en relació amb la Primavera del Disseny, i com
participació dels assegurats i, en particular, els drets a activitats prefòrum 2004 (exposicions, seminaris,
d’iniciativa i d’informació per part de les entitats repre- publicacions, itineraris ...) que, amb el segell de l’Any
sentatives dels interessos afectats i dels particulars, i del disseny es portaran a terme durant el 2003.
la Llei catalana de 1990 conté un precepte que diu Convidar a participar en aquest esdeveniment insti-
gairebé el mateix. Agrega que membres dels Grups tucions, universitats, entitats, associacions, col·legis
d’Iniciativa-Verds i d’Esquerra Republicana de Cata- professionals, empreses i personalitats, especialment
lunya-Els Verds, s’han pronunciat a favor d’escoltar aquelles que estan relacionades amb el disseny i les
prèviament els veïns i això els hauria de portar a vo- disciplines creatives.
tar favorablement la proposició en debat. Encarregar a l’Institut de Cultura de Barcelona que
El Sr. Ciurana indica que no podria dir res millor aculli i desenvolupi aquesta proposta juntament amb
que el silenci per contestar la intervenció del Sr. la institució FAD.
Maestro i, per tant, s’estima més no intervenir. El Sr. Mascarell presenta aquesta moció dient que
La Sra. Mayol observa que el seu Grup treballa el disseny i les diverses disciplines connexes, és a
perquè la memòria participativa, que partí d’una pro- dir, el disseny gràfic i l’industrial, la joieria, la moda, la
posta seva, sigui viable i, per tant, no li interessa ara publicitat, la arquitectura, l’interiorisme, les noves ten-
un acord efectista de cara a la galeria. dències en el camp digital o multimèdia, es configu-
El Sr. Alcober comenta que la participació és molt ren com un dels trets distintius de la nostra Ciutat;
important i depèn del govern municipal, de l’oposició, que a l’entorn de tots els àmbits esmentats s’aplega
de la fortalesa de les organitzacions ciutadanes i dels un conjunt de professionals, associacions, institu-
canals que s’articulin; que l’exemple de Trinitat Nova, cions, empreses i escoles, que despleguen una nota-
que s’ha posat en aquesta mateixa sessió, ha estat ble activitat creativa a escala local i internacional; que
possible perquè s’ha sabut trobar la metodologia ade- l’espai urbà incorpora múltiples expressions que con-
quada i l’experiència s’aplicarà en altres barris; i que verteixen Barcelona en un aparador de les tendèn-
la memòria participativa no es vol aplicar només a cies més innovadores i dels estils d’altres moments
l’urbanisme, sinó també als serveis i a les polítiques, com deixa ben palès l’Any Gaudí; i que la nòmina de
perquè respon a una manera d’entendre la democrà- creadors que produeixen continguts de qualitat con-
cia i el govern. verteix Barcelona en capital internacional del disseny,
Reitera l’oferiment de tenir present la proposició en el qual es configura com un sector important tant pel
debat dintre del procés d’elaboració del nou regla- seu caràcter cultural, com per la seva capacitat de
ment de participació ciutadana. crear riquesa.
El Sr. Alcalde manifesta que en les qüestions cons- Continua dient que aprofitant que l’any vinent se
tituents com són la Carta, el Reglament orgànic muni- celebra el centenari de la Fundació del Foment de les
9 a46 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
Arts Decoratives, que ha estat fonamental en la histò- generen una demanda esporàdica concentrada en
ria del disseny a la nostra Ciutat i tenint en compte períodes curts, a un goteig d’usuaris provinents
que en tal any tindrà lloc la setena edició de la Prima- d’instal·lacions esportives privades i als treballadors
vera del Disseny i s’hi preveu també la presentació de les oficines del RACC; en canvi, el pas per l’avin-
del projecte definitiu del Centre de Disseny, s’ha for- guda de Xile dóna servei als nuclis residencials
mulat aquesta moció que declara el 2003 Any del d’aquesta via i del carrer del Pintor Ribalta, i a la
Disseny. Zona Universitària del Campus Sud i permet la cor-
S’aprova, per unanimitat, aquesta moció després de respondència amb l’estació del Campus Sud de la
declarar-se’n també per unanimitat la seva urgència. nova línia IX del metro, que no seria possible amb el
traçat proposat en el prec, traçat que, per altra banda,
resulta de difícil d’implantar per la doble via del carrer
PART DE CONTROL del General Batet, actualment de direcció única, i
que, en tenir una major longitud –300 metres més–
a) Precs i captar una menor demanda, comportaria una inver-
sió infraestructural més alta i també una major tarifa
Del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya tècnica a compensar.
Pc 1. Que els representants de l’equip de govern Pc2. Que l’equip de govern promulgui la normativa
de l’Ajuntament de Barcelona al Consell d’Administra- necessària per tal d’evitar actuacions de remunta que
ció de l’Autoritat del Transport Metropolità instin la atemptin l’estètica i aspecte harmònic de les façanes
modificació del traçat aprovat per l’esmentat Consell de la Ciutat, amb independència que l’edifici sobre el
d’Administració en data 31 de gener de 2002, que que es vagi a actuar tingui algun nivell de protecció
passa per les avingudes de Gregorio Marañón i de de patrimoni arquitectònic o no.
Xile fins a la carretera de Collblanc, proposant el se- La normativa haurà d’establir els mecanismes per
güent itinerari alternatiu: carrer d’Albert Bastardes- tal que el projecte de l’actuació a executar tingui espe-
carrer del General Batet-avinguda de Manuel Azaña- cial cura en la preservació de l’homogeneïtat i l’har-
camí de la Torre Melina-carretera de Collblanc. monia de la composició i de l’estil arquitectònic de
El Sr. Álvarez manifesta que el seu Grup és contra- l’edifici, de forma que les façanes dels nous volums
ri a aquest tramvia, perquè, en la seva opinió, no mi- afegits s’adeqüin o siguin compatibles amb la compo-
llorarà la connectivitat de la Ciutat com ho faria una lí- sició, formes i textures de la façana preexistent.
nia de metro, i conseqüentment demana que, si més Per tal de vetllar pel compliment de les prescrip-
no, s’insti a l’ATM la modificació del seu traçat pel cions establertes en aquesta normativa, tots els pro-
Districte de les Corts, el Consell del qual acordà fa jectes arquitectònics d’actuacions que comportin un
pocs dies demanar a l’ATM que es restablís el traçat augment de volum en alçada, a la ciutat de Barcelo-
inicial: el seu prec pretén, doncs, que es faci cas de la na, hauran de ser sotmesos a l’aprovació prèvia
participació ciutadana vehiculada a través del Consell d’una comissió tècnica específica, amb composició
del Districte de les Corts. paritària de representants i tècnics municipals, dels
El Sr. Casas indica que el Grup del Partit Popular veïns afectats i d’experts externs de reconeguda sol-
de Catalunya pot presentar l’al·legació corresponent vència.
en el període d’informació pública del projecte perquè El Sr. Fisas manifesta que s’ha adonat que la re-
l’ATM la resolgui d’acord amb els informes dels seus munta d’edificis amb àtics i sobreàtics, permès en
serveis i els que formuli l’empresa concessionària; època de l’Alcalde Porcioles i criticat perquè consti-
però, en tot cas, el criteri ha d’ésser que el tramvia tueix un cert atemptat estètic, està tornant a produir-
discorri en el tram més llarg possible per l’avinguda se amb molta freqüència, emparat en la legislació vi-
Diagonal i doni també cobertura al màxim nombre de gent, a l’Eixample i altres indrets de la Ciutat, com és
zones de residència. el cas dels edificis del passeig de Gràcia, núms. 28,
Creu que el tramvia és un bon sistema de transport 29, 62 i 95, del carrer de Muntaner cantonada amb el
per al lloc on es pensa instal·lar, mentre que el metro de Marià Cubí, on ha desaparegut una cúpula molt
és un sistema millor per als desplaçaments d’un nom- maca, i del carrer de la Carabassa, esmentat pels
bre de gent molt més gran; i demana que el Grup del mitjans de comunicació: pensa, doncs, que cal bus-
Partit Popular de Catalunya ajudi a aconseguir el fi- car els instruments necessaris per a evitar-ho, ja que
nançament del Conveni d’infraestructures. no troba suficient la intervenció de la Comissió que té
El Sr. Álvarez opina que el govern municipal no creu encomanada aquesta tasca.
en la participació ciutadana, perquè el Consell del Dis- El Sr. Casas entén que el prec s’està referint al
tricte de les Corts el proppassat dia 12 instà la modifi- sobrealçament d’edificis, acordat per aquest Plenari
cació del traçat de la línia del tramvia i tanmateix com a conseqüència de l’aprovació de determinades
l’equip de govern no vol fer-se ressò de tal decisió. transferències d’edificabilitat entre alguns indrets de
El Sr. Casas contesta que els precs no són objecte l’Eixample; i que creu que la Comissió Tècnica de
de votació; i que el Grup interpel·lant confon la partici- l’Eixample i les Comissions de Qualitat són els òr-
pació ciutadana amb l’acceptació de les seves pro- gans que han de valorar aquesta qüestió.
postes. El Sr. Fisas insisteix que les situacions que ha es-
Puntualitza que, segons l’han informat els serveis mentat no es donen tan sols a l’Eixample, sinó arreu
de l’ATM, el traçat demanat en el prec passa per zo- de la Ciutat, i en tot cas la protecció existent a l’Ei-
nes amb nul·la ocupació residencial i activitat indus- xample s’hauria d’estendre a altres indrets de la Ciu-
trial o comercial, condicions que són les que generen tat, perquè, altrament, s’acabarà desfigurant el pai-
la demanda regular requerida per un mode ferroviari satge urbà ja que s’estan fent veritables disbarats en
de capacitat intermèdia com és el tramvia, de manera sobrealçar determinats edificis urbans a pesar que no
que només donaria servei a instal·lacions que només sigui il·legal.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 947
El Sr. Casas precisa que les normes urbanístiques què s’assenti, que durant el 2004 no es podrà fer pas
del Pla General Metropolità són d’aplicació general i el braç i que per al trasllat i obertura del Zoològic fa-
no permeten l’obtenció de llicència en els casos que ran falta entre divuit i vint-i-quatre mesos més
trenquin l’harmonia paisatgística o arquitectònica i les Pg 2. Davant les posicions que defensa el seu Par-
Ordenances metropolitanes d’edificació també ho de- tit ¿comparteix el Sr. Alcalde el criteri que no és ac-
terminen ben clarament; que la Comissió Tècnica de ceptable cap transvasament d’aigua?
l’Eixample analitza les circumstàncies concurrents en El Sr. Puigdollers explica que aquesta pregunta va
cada cas i els corresponents instruments urbanístics adreçada al mateix Sr. Alcalde, perquè, com va indi-
s’aproven en aquest Plenari; i que una de les fun- car en una conferència pronunciada a Sevilla –i el
cions de les Comissions de Qualitat és valorar els Grup de Convergència i Unió comparteix aquesta
efectes estètics que pugui produir la remunta d’edifi- preocupació–, un dels factors que poden limitar el
cis; i s’ofereix, de totes maneres, a estudiar els casos desenvolupament futur de la Ciutat és precisament
esmentats pel Sr. Fisas i a mirar si es pot trobar una l’aigua, la qual actualment prové de tres orígens dife-
solució complementària. rents: el Llobregat, el Ter, i les aigües subterrànies
El Sr. Fisas matisa que potser les esmentades Co- del pla de Barcelona, de la llera del Besòs i, en una
missions de Qualitat no funcionen prou bé a la vista part, de la llera del Llobregat.
dels casos concrets que està disposat a mostrar al Expressa el convenciment que el foment de l’estal-
Sr. Casas i que també han criticat, amb certa con- vi, la reutilització de l’aigua i els criteris de sosteni-
tundència, els mitjans de comunicació. bilitat en la gestió de l’aigua no poden arribar a garan-
El Sr. Casas significa que el fet que determinades tir el subministrament d’aigua que el futur de la Ciutat
solucions arquitectòniques agradin personalment més necessita: per això, el seu Grup formula aquesta pre-
o menys al Sr. Fisas o a ell mateix, no pot portar a des- gunta, precisament en el Dia de l’Aigua.
conèixer els drets dels ciutadans. El Sr. Alcalde matisa que no sabia que la pregunta
La Presidència demana un esforç per complir els s’adrecés a ell personalment, més i quan les pregun-
temps establerts per a les intervencions en el torn de tes es dirigeixen al govern municipal, i per tant havia
precs i preguntes; i invita els presidents de Grup i els previst que la contestés el Sr. Cuervo.
membres de la Junta de Portaveus a regular durada El Sr. Cuervo expressa d’antuvi la solidaritat i la
de totes les intervencions. lleialtat institucional de l’Ajuntament amb la Genera-
litat de Catalunya, legalment responsable del sub-
ministrament d’aigua a tot Catalunya; i tot seguit el
b) Preguntes posicionament del govern municipal contrari al trans-
vassament de l’Ebre, perquè li sembla injust i abusiu
Del Grup Municipal de Convergència i Unió donat que no hi ha certesa científica que no impliqui
Pg 1. En relació al trasllat de les instal·lacions del cap risc per a la conservació de l’ecosistema i hi ha
Parc Zoològic de Barcelona ¿quin és el capteniment dubtes sobre si pot vulnerar la normativa comunitària,
del govern municipal, i l’especificació del calendari i perquè hi ha plans alternatius, però no és aquí el lloc
previst? de discutir-los.
El Sr. Puigdollers diu que repetidament s’ha posat Recalca que Barcelona i la seva Àrea metropolita-
damunt la taula el projecte de canviar la ubicació del na han demostrat la seva solidaritat amb el conjunt
Parc Zoològic i s’ha parlat de situar-ne una part a Cal- de territoris de Catalunya i, sobretot, amb les con-
des de Montbuí i una altra en el Front marítim, però ques internes.
per les notícies aparegudes en els mitjans de comuni- El Sr. Puigdollers significa, d’entrada, que mentre
cació té la sensació que aquestes opcions no estan que en el Parlament espanyol i el Parlament català
en el millor camí: això explica aquesta pregunta. s’ha aconseguit respectivament que el president del
El Sr. Portabella contesta que el capteniment del Govern espanyol, en el primer cas, i del Govern cata-
govern municipal és el de continuar impulsant, tant là, en el segon, puguin ésser interpel·lats per les for-
com pugui, el trasllat del Zoo a dos espais diferents, ces de l’oposició, aquí això no s’ha pogut aconseguir,
l’un per als animals marins, i l’altre per als terrestres; i una pregunta adreçada al Sr. Alcalde, perquè feia
que no hi ha cap mena de paralització en els treballs; referència a unes declaracions seves, ha estat con-
i que l’opció de Caldes de Montbuí no està descarta- testada per un altre membre de l’equip de govern:
da en absolut. pregunta, doncs, quan s’aconseguirà en aquest Ple-
El Sr. Puigdollers pregunta quan i on es farà el nari que el Sr. Alcalde contesti les preguntes de l’opo-
trasllat, i concretament si tindrà lloc abans d’acabar sició.
aquest mandat. Considera, després que ha quedat sense resposta
El Sr. Portabella observa que la resposta li resulta la pregunta que inquiria quines eren les propostes del
difícil perquè l’actuació municipal depèn d’altres Ad- Sr. Alcalde davant la situació actual dels recursos
ministracions; que concretament el projecte d’estudi d’aigua.
d’impacte ambiental es va trametre a la Generalitat el El Sr. Cuervo precisa que la pregunta diu si el Sr.
31 de gener de 2001 i la Generalitat no s’ha pronun- Alcalde comparteix el criteri que no és acceptable cap
ciat fins al 13 de gener d’enguany; i que sis mesos transvasament d’aigua; i ha estat contestada amb
després d’haver-se presentat l’informe demanat per tota claredat.
la Direcció General de Costes de l’Administració Cen- Es mostra decebut pel fet que el Sr. Puigdollers
tral, encara no es té la resposta que autoritzi la utilit- pugui haver arribat a pensar que un tema, com és
zació del domini públic marítim i sense tenir tal auto- l’abastament d’aigua de Barcelona, es pugui tractar
rització no pot donar cap calendari, sinó només amb rigor en dos minuts i mig per part de l’inter-
concretar que la construcció de la plataforma durarà pel·lant i en altres dos minuts i mig per part de l’e-
divuit mesos, que caldrà esperar sis mesos més per- quip de govern.
9 a48 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
Insisteix que les forces integrades en l’equip de go- deixà d’ésser conseller de Medi Ambient digué, refe-
vern tenen un pla alternatiu, perquè el transvasament rint-se a la gestió dels residus, que Barcelona només
de 1.050 hectòmetres cúbics d’aigua de l’Ebre no és mirava cap a enfora per situar-hi abocadors.
la solució ja que és insostenible ecològicament, i in- Reitera que es tracta d’un problema de solidaritat
just i insolidari amb les terres de l’Ebre. interterritorial; i assegura que en la seva condició de
El Sr. Alcalde fa notar que el Sr. Aznar i el Sr. Pujol president de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hi-
tenen respectivament membres del seu Partit que dràulics i del Tractament de Residus col·labora siste-
presideixen el Congrés de Diputats i el Parlament i, màticament a cercar solucions en comptes de buscar
en canvi, ell aquí té la doble funció de cap del govern enfrontament entre territoris.
municipal i de moderador del debat. El Sr. Puigdollers observa que ell és aquí per a ser-
El Sr. Puigdollers, donat que el temps de què es dis- vir els interessos dels ciutadans; i reitera que el debat
posa en el capítol de precs i preguntes és efectivament s’acaba sense conèixer l’opinió del Sr. Alcalde sobre
molt curt, confia que en la propera sessió es porti una d’on han de venir els recursos hídrics que la Ciutat
mesura de govern sobre les necessitats d’aigua de la necessita.
Ciutat en vista que avui el govern municipal s’ha negat El Sr. Alcalde precisa que tals recursos han de ve-
a posar damunt la taula cap alternativa per a garantir el nir de les conques interiors de Catalunya, del Roine,
subministrament d’aigua a la Ciutat. de les dessalinitzadores i del mini transvasament que
El Sr. Alcalde replica que garantir el subministra- ja està en funcionament.
ment d’aigua no és una competència que correspon- Explicita que està rotundament en contra del Pla
gui al govern de la Ciutat, sinó al de la Generalitat, el hidrològic promogut pel Govern del Partit Popular, al
qual per això cobra, des de fa molt temps, un impost qual Convergència i Unió ha donat suport; i pregunta
específic que li ha generat una quantitat de recursos al Sr. Puigdollers, sempre preocupat per la sosteni-
extraordinaris que ell no sap en què s’han gastat, bilitat, si també hi està.
però que espera que puguin servir per a garantir el El Sr. Puigdollers inquireix si el Sr. Alcalde està ac-
subministrament d’aigua, ja que Barcelona i la seva tuant com a moderador o com a alcalde.
Àrea metropolitana estan pagant un cànon de sub- El Sr. Alcalde respon que el Sr. Puigdollers li està
ministrament, que gestiona el govern de la Generali- demanant que faci alhora aquestes dues funcions;
tat per donar resposta a aquestes necessitats. Agre- i remet la contestació del Sr. Puigdollers per un al-
ga que la ciutat de Barcelona està disminuint el seu tre dia.
consum i la Generalitat hauria d’analitzar el compor-
tament dels diferents territoris de Catalunya respecte
al consum d’aigua i veure quins l’augmenten i quins DECLARACIONS INSTITUCIONALS
el disminueixen, quina part va l’agricultura i a quin
preu davant les previsibles restriccions que hi haurà DI 1. L’Ajuntament de Barcelona expressa la seva
si no plou. solidaritat amb totes les víctimes innocents de la
Subratlla que el tema de l’aigua és apassionant i guerra civil i de la dictadura franquista.
complex i afecta el Partit polític del Sr. Puigdollers, L’Ajuntament de Barcelona expressa la voluntat de
que té problemes en les terres de l’Ebre precisament facilitar l’accés als seus arxius històrics i administra-
per aquest motiu; i que, en tot cas, el debat s’ha de tius, i dedicar els esforços necessaris perquè totes
preparar adequadament i no pas per la via d’una pre- aquelles persones que vulguin conèixer la seva iden-
gunta. titat i la de la seva família ho puguin fer gràcies a
El Sr. Puigdollers es queixa de la manera com la aquestes fonts documentals i així recuperar la seva
Presidència administra el temps de les intervencions memòria.
tot dient que si s’ha aprovat un precepte que determi- L’Ajuntament de Barcelona expressa que el diàleg i
na el temps de les intervencions en el torn de precs i la convivència entre les persones és el model que ha
preguntes, el Sr. Alcalde també hi està sotmès; i de- d’inspirar la resolució dels actuals conflictes que es
mana que en l’ordre del dia de la propera sessió ple- produeixen arreu del món.
nària s’inclogui una mesura de govern o un informe El Sr. Portabella llegeix el preàmbul de declaració
sobre aquest tema, perquè no s’ha aclarit quina és la institucional, el qual diu:
posició del Sr. Alcalde sobre d’on han de venir els re- “La humanitat, al llarg de la història, ha patit una
cursos hídrics necessaris per a garantir el subminis- gran quantitat de conflictes armats, però mai fins a
trament d’aigua a la Ciutat. aquest darrer segle els efectes sobre la població han
El Sr. Alcalde matisa que ha intervingut en el debat estat tan devastadors.
davant la insistència del Sr. Puigdollers a conèixer La nostra història més recent ens dóna exemples
la seva opinió; que no li correspon a ell contestar la dels horrors de les guerres i de les seves conseqüèn-
pregunta que s’ha formulat, perquè no té la responsa- cies: la destrucció de ciutats i pobles, l’èxode de mi-
bilitat de garantir el subministrament d’aigua de Bar- lers de persones, camps de refugiats, repressió, exe-
celona, la qual es nodreix de l’aigua que plou en el cucions, però també l’oblit i el silenci de les víctimes.
Pirineu i li arriba per les conques del Ter i del Llo- Avui els mitjans de comunicació ens acosten fets
bregat, de manera que qui ha d’administrar tot això que fins ara eren desconeguts o ignorats per la majo-
és el Govern de la Generalitat, que precisament co- ria de la població, perquè durant molts anys se’ns ha
bra un cànon de garantia de subministrament i té la estat amagant una part de la història, de la nostra
capacitat legislativa i executiva necessària. pròpia història.
El Sr. Cuervo pensa que el Sr. Puigdollers hauria La memòria històrica individual i col·lectiva és fona-
de fer les coses fàcils al conseller Espadaler i plante- mental perquè tots els pobles puguin construir socie-
jar la qüestió de l’aigua en l’Agència Catalana de l’Ai- tats més democràtiques, més lliures, més justes i
gua, en comptes de fer com el Sr. Puig, el qual quan amb major cohesió social.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 949
Com a ciutadans i ciutadanes d’una Barcelona que endavant sense més dilació els treballs tècnics que
va patir durament la guerra i la posterior repressió explicitin els termes concrets del posicionament del
franquista, no podem restar indiferents a la voluntat Govern de l’Estat, i recull les paraules del ministre en
de trencar aquest silenci i de recuperar la veu d’a- el sentit que Barcelona tindrà Carta municipal, les
quells homes, dones i infants, persones innocents, quals reconeixen l’especificitat de la nostra Ciutat.
que van ser represaliats, i que en la seva solitud han Comenta que de la Cimera Europea ja se n’han fet
viscut oblidats i enganyats. Mares a les quals els van les pertinents valoracions per part de tothom i no cal
prendre els seus fills, mares que van viure la mort estendre-s’hi, però vol destacar que ha significat una
dels fills a les presons, i fills que van perdre la família, important projecció internacional de la nostra Ciutat, i
els cognoms i l’origen. reiterar l’agraïment institucional a tots els veïns i veï-
Com a barcelonins i barcelonines, ens cal recupe- nes de Barcelona i de la seva Àrea Metropolitana, el
rar aquella part de la història que ha restat a l’oblit de comportament exemplar dels quals ha fet possible
la memòria col·lectiva. Tothom ha d’assumir les se- que la Cimera s’hagi pogut desenvolupar de la mane-
ves responsabilitats, i és des d’aquesta responsabili- ra que s’ha fet, canviant la tendència de les darreres
tat que hem d’assumir el compromís ètic de donar a reunions.
conèixer a les noves generacions aquells fets que, Acaba recordant novament l’assassinat del regidor
per dramàtics que fossin, formen part de la nostra d’Orio, Juan Prier Pérez i subratlla que la situació de
memòria. Escoltar la veu de les víctimes innocents limitació de la llibertat d’expressió i de la capacitat
que tota guerra genera és la manera més clara de fo- d’expressió política dels ciutadans que està vivint el
mentar el diàleg i l’educació per la pau, els drets hu- País Basc és insostenible i el fet que vint-i-quatre ho-
mans i la democràcia, conscients que la violència no res abans del congrés d’un partit polític es vulgui
és camí de futur per a ningú.” atemptar contra la llibertat d’expressió de tal partit
S’aprova, per unanimitat, la declaració institucional. mostra l’absurd i gratuït grau de violència assassina a
DI 2. L’Ajuntament de Barcelona participarà su- què s’ha arribat en el País Basc i que s’ha de rebutjar
mant-se a la commemoració del centenari de la mort amb tota contundència. Interpretant el sentiment de
del doctor Robert fent costat a la Fundació que duu el tots els Grups, fa vots per totes les persones de bona
seu nom i col·laborant amb un seguit d’activitats que fe que estan treballant per trobar un desllorigador que
es perllongaran durant tot l’any per honorar les dife- allunyi la violència de les vides i dels carrers del País
rents facetes d’una figura entranyable i estimada per Basc i perquè l’exercici de la llibertat d’expressió torni
la Ciutat. a ésser normal, en comptes d’ésser penat amb la
L’Ajuntament de Barcelona farà un acte solemne mort sense judici.
d’inauguració d’aquesta celebració que tindrà lloc el No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-
proper 10 d’abril al Saló de Cent de l’Ajuntament. sidència aixeca la sessió a les quinze hores i trenta-
Posteriorment, el Museu d’Història de la Ciutat acolli- cinc minuts.
rà un cicle de conferències dedicades al doctor Ro-
bert. Així mateix, segons l’acord adoptat per la Po-
nència de Nomenclàtor i el Districte de l’Eixample, els
jardins que envolten el monument de la plaça de
Tetuan rebran el nom del doctor Robert. Acta de la sessió celebrada el dia 26 d’abril de
El Sr. Alcalde recorda que el doctor Robert, metge 2002 i aprovada el dia 24 de maig de 2002
que exercí la seva professió i després es dedicà a la
política amb una vocació de servei encomiable, parti- Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat
cipà en els episodis de salut més importants de finals de Barcelona, el dia vint-i-sis d’abril de dos mil dos,
del segle XIX lluitant contra les epidèmies de còlera s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-
i de pesta groga, i el seu mandat com a alcalde tot i sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcal-
ésser curt, és estimat per la seva participació en el de Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i
“tancament de caixes” i pel seu esforç de sanejament les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier
del cens que posa fi amb la corrupció electoral de la Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, Jor-
rotació entre liberals i conservadors i va permetre di Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria
emergir als partits catalanistes. Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regi-
S’aprova, per unanimitat, la declaració institucional. dors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i
El Sr. Alcalde, a la vista de la durada que solen te- Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell
nir les sessions plenàries pels canvis que, com a con- i Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i
seqüència de l’entrada en vigor de la Carta municipal, Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina
s’han produït en el seu desenvolupament, en el qual Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Mora-
han guanyat pes relatiu els posicionaments polítics, leda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio
encomana als presidents de Grup i al Sr. Maragall de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert
que articulin mecanismes de regulació de temps per Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i
fer més fluid l’intercanvi d’opinions polítiques. González, Lourdes Muñoz i Santamaria, Magdalena
Informa, després, de la reunió de la Comissió Mix- Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M.
ta, tinguda ahir a Madrid per a la represa del ritme de Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim
treballs per a l’aprovació de la part de la Carta que és Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia
competència de l’Estat, tasca que és importantíssi- Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme
ma, com deixaren ben clar els presidents dels Grups Servitje i Mauri, Josep Gascón i Castillo, Santiago
Municipals i els representants de la Generalitat: con- Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles
fia, doncs, que en el termini de dos mesos que s’han Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi
donat de termini fins a la propera sessió, puguin tirar Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús
9 a50 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Colavida i Alfonso Navarro de Guevara; de Gràcia, el
Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari gene- Sr. Josep Anton Vinyals i Giménez-Corral en substitu-
ral, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica. ció del Sr. Josep García i Güell; de Nou Barris, el Sr.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata Marcel·li Molins i Herrero en substitució del Sr. Macià
i Remolins. Fuster i Ramon; de Sarrià-Sant Gervasi, el Sr. Anto-
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi- nio González i Muñiz en substitució del Sr. Alfons
dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts. Pena i Ruiz; i el d’Horta-Guinardó, el Sr. Manuel
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce- Conde i García en substitució de la Sra. Natalia de
lebrada el 22 de març de 2002, l’esborrany de la qual Vicente i Arolas.
ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i 7. Decret de l’Alcaldia, de 22 d’abril de 2002
s’aprova, després de manifestar el Sr. Ciurana que (S1/D/2002), que constitueix la Comissió per a la in-
en el debat en la sessió anterior sobre la subhasta clusió de clàusules socials en la contractació pública
dels solars del Triangle de la plaça de Catalunya de municipal i en designa els membres.
les paraules de l’alcalde es desprenia una voluntat de 8. Decret de l’Alcaldia, de 22 de març de 2002
fer un debat sobre la política de gestió del patrimoni (S1/D/2002 974), que designa representants de l’A-
municipal i el seu Grup l’acceptà. juntament de Barcelona a la Comissió de Control del
Pla de Pensions, el Sr. Jordi Ametlló i Lafuente, el Sr.
Fernando Daroca i Esquirol, la Sra. Glòria Figuerola i
PART INFORMATIVA Anguera i el Sr. Joaquim Costa i Montal.
9. Decret de l’Alcaldia, de 22 d’abril de 2002
a) Despatx d’ofici: (S1/D/2002 1356), que designa membres de la Co-
missió de seguiment prevista al pacte sisè del Conve-
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ni de col·laboració per al finançament de l’Edifici Fò-
ganització municipal, es comuniquen les resolucions rum, en representació de l’Ajuntament, els Srs.
següents: Jaume Castellví i Egea i Ramon Carrera i Segués.
1. Decret de l’Alcaldia, d’11 d’abril de 2002 (S1/ 10. Decret de l’Alcaldia, de 22 de març de 2002
D/2002 1184), que designa el Sr. Joan Vinyets i (S1/D/2002 975), que designa suplents del Consell
Rejon, comissari general de l’Any del Disseny 2003. Rector del Consorci Casa Àsia, en representació de
2. Decret de l’Alcaldia, d’11 d’abril de 2002 (S1/ l’Ajuntament de Barcelona, les Imes. Sres. Maravillas
D/2002 1185), que designa els membres de la Junta Rojo i Torrecilla i Marina Subirats i Martori, l’Im. Sr.
Rectora de l’Institut Municipal de Persones amb Dis- Pere Alcober i Solanas i els Srs. Jordi Martí i Grau,
minució de Barcelona, en representació de les perso- Josep Roig i Martí i Alex Ballester i Fabregues.
nes amb disminució. 11. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’abril de 2002
3. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’abril de 2002 (S1/D/2002 1231), que designa els membres del
(S1/D/2002 1216), que designa membre dels Con- Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Bar-
sells d’Administració de l’Institut Municipal de Mercats celona, en representació d’aquest Ajuntament: com a
i de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS), vicepresidenta, la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori;
la Sra. Pilar Solans i Huguet en substitució de la Sra. i com a membres, la Sra. Teresa Eulàlia Calzada i
Concepció Durán i Pagès, en el primer cas, i del Sr. Isern i els Srs. Manel Blasco i Legaz i Casimir Macià
Joan Raurich i Llach, en el segon; i de la Junta de i Costa.
Govern de l’Institut Municipal de Salut Pública, el Sr. 12. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’abril de 2002
Ramon Carrera i Segués en substitució del Sr. Joan (S1/D/2002 1215), que designa representants de l’Ajun-
Raurich i Llach. tament de Barcelona a l’Assemblea General del Con-
4. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’abril de 2002 sorci Agència Local d’Energia de Barcelona, la Ima. Sra.
(S1/D/2002 1260), que designa nous membres de les Imma Mayol i Beltran, els Ims. Srs. José Ignacio Cuer-
Comissions de Qualitat: de la A) els Srs. Manuel José vo i Argudín, Jordi Portabella i Calvete, Jordi Hereu i
Borja-Villel i Antoni Marí Muñoz; de la B) la Sra. Glò- Boher, Josep Miró i Ardèvol, i Jordi Cornet i Serra, i els
ria Moure Cao i J. J. Bigas-Luna; i de la C) els Srs. Srs. Ricard Frigola i Pérez i Albert Vilalta i Cambra.
Narcís Comadira Moragriega i Enric Satué i Llop. 13. Decret d’Alcaldia, de 28 de febrer de 2002
5. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’abril de 2002 (S1/D/2002 1307), pel qual s’aprova la liquidació del
(S1/D/2002 1261), que designa membres del Consell Pressupost de l’Ajuntament corresponent a l’exercici
Assessor d’Escultures: com a president, l’Im. Sr. de 2001.
Ferran Mascarell i Canalda; com a vocals els Srs. 14. Decret d’Alcaldia, de 28 de febrer de 2002
Josep A. Acebillo Marín, Joaquim Español Llorens, (S1/D/2002 1183), pel qual s’aprova la liquidació dels
Manuel José Borja-Villel i Antoni Marí Muñoz, la Sra. Pressupostos de 2001 corresponents als organismes
Glòria Moure Cao, els Srs. J. J. Bigas-Luna, Narcís autònoms següents: Patronat Municipal de l’Habitat-
Comadira Moragriega i Enric Satué i Llop, i un arqui- ge, Institut Municipal de Persones amb Disminució,
tecte de cadascuna de les Comissions de Qualitat; i Fundació Mies Van der Rohe, Institut Municipal d’In-
com a ponent, la Sra. Glòria Bosch Mir. formàtica, Institut Municipal d’Urbanisme, Institut Mu-
6. Decrets de l’Alcaldia, de 22 de març i 22 d’abril nicipal d’Hisenda de Barcelona, Institut Municipal de
de 2002 (S1/D/2002 973, 1355, 1354, 1353), que no- Parcs i Jardins, Institut Municipal de Mercats de Bar-
menen membres del Consell Municipal del Districte: celona, Institut Municipal d’Educació de Barcelona,
de Sant Andreu, la Sra. Violeta Sahun i Montero i el Institut de Cultura de Barcelona, Institut Municipal de
Sr. Eric Gómez i Aznar, en substitució de la Sra. Sara Salut Pública de Barcelona i Institut Municipal del Pai-
Faiges i Vicente el Sr. Albert Ballesteros i Monzonís, i satge Urbà i Qualitat de Vida.
el Sr. Esteban Arilla i Revilla i la Sra. Natalia de 15. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’abril de 2002
Vicente i Arolas, en substitució dels Srs. Luis Rueda i (S1/D/2002 1217), que imposa al Sr. Manuel Campon
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 951
Cuesta la sanció de separació de servei per la comis- preses entre els 3 i els 16 anys), estima que la revisió
sió d’una infracció disciplinària de caràcter molt greu s’ha d’estendre, també, a les etapes de l’escola bres-
tipificada a l’article 115 h) de la Refosa de textos le- sol (és a dir, entre els 0 i els 3 anys) i a l’educació
gals vigents a Catalunya en matèria de funció públi- postobligatòria, etapes per a les quals també es pro-
ca, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’oc- posa elaborar els criteris pertinents.
tubre, concurrent amb una altra infracció disciplinària Comenta que les dades obtingudes en el període
de caràcter greu tipificada a l’article 116 s) del mateix de preinscripció que s’acaba de tancar confirmen la
text legal. necessitat d’intervenir, perquè en determinats Distric-
16. Conveni entre l’Ajuntament i Fecsa Endesa per tes hi ha hagut molta demanda d’ofertes públiques
al desenvolupament d’infraestructures elèctriques del que no podrà ésser satisfeta, i les escoles públiques
municipi, signat el 5 d’abril de 2002. ben dotades tenen una demanda superior a la d’a-
El president de la Comissió de Serveis Urbans i quelles que no ofereixen el mateix nivell de qualitat:
Manteniment, Sr. Cuervo, destaca la importància que consegüentment, el Consell Escolar Municipal indica
té en la planificació de les infraestructures urbanes que cal intervenir sobre el Mapa escolar, equilibrar
aquest conveni per tal de garantir a la ciutat un sub- l’oferta d’escola pública i d’escola concertada i fer
ministrament elèctric de qualitat en els propers deu que l’escola pública tingui uns nivells de qualitat i d’in-
anys. serció en el territori més elevats.
Significa, finalment, que el Consorci d’Educació de
Barcelona, recentment constituït, és el marc adequat
b) Mesures de govern: per a dur a terme la revisió esmentada i es compro-
met a portar-hi les peticions del Consell Escolar Muni-
1. Revisió del Mapa escolar. cipal i a promoure-hi la revisió del Mapa escolar, tant
La Presidència acumula en aquest punt el debat de pel que fa a l’educació obligatòria, com a les etapes
la proposició següent: Del Grup Municipal Partit Po- preobligatòria i postobligatòria.
pular de Catalunya: La Sra. Balseiro considera que la mesura de go-
Pp 1. Instar l’equip de govern a: vern presentada no té ben bé el mateix contingut que
Elaborar una proposta de revisió i actualització dels la proposició del seu Grup, raó per la qual seria prefe-
mapes escolars existents de 0 a 3 anys, de la nova rible tractar-la dins de l’apartat de proposicions.
formació professional i de la resta educació postobli- Expressa, tot seguit, la seva satisfacció per la re-
gatòria específica per tal d’adequar-los a les necessi- cent constitució del Consorci d’Educació de Barcelo-
tats educatives actuals, en especial pel que fa als as- na, a la qual estaven condicionades determinades ini-
pectes d’oferta de places escolars, especialitats ciatives incloses en el Programa d’actuació municipal,
formatives i racionalització de l’ús dels equipaments. de manera que ha arribat el moment de passar a l’ac-
Prendre en consideració les propostes presenta- ció, perquè en el temps que resta de mandat consis-
des pel Consell Escolar Municipal i els Consells Es- torial es puguin fer realitat aquestes iniciatives inclo-
colars de Districte en el seu document “Informe sobre ses en el Programa d’actuació municipal, ja que fins
els criteris per a l’adequació del Mapa escolar de Bar- ara el seu nivell de compliment és molt pobre i tanma-
celona” per a la elaboració del Mapa escolar en l’eta- teix de les que afecten el Mapa escolar, només es
pa educativa obligatòria (de 3 a 16 anys). presenta per ara la part relativa als criteris del Consell
Fer arribar al Consorci d’Educació de Barcelona Escolar Municipal sobre l’educació obligatòria.
ambdues propostes per a ésser estudiades, i deba- Pregunta, finalment, quines són les accions con-
tudes; i, abans de la seva aprovació, siguin presenta- cretes que el govern municipal pensa desenvolupar
des davant la comunitat educativa de la Ciutat, per al per tal que es defineixi el nou Mapa escolar per a
seu debat. l’educació obligatòria i quins en seran els terminis i
La presidenta de la Comissió d’Educació i Cultura, els processos a seguir.
Sra. Subirats, exposa que el Mapa escolar per al pe- El Sr. Gascón manifesta que dimecres es tancà el
ríode 1995-2001 fou aprovat el 1995, però pels diver- procés que ha conduït a la constitució del Consorci
sos canvis operats de llavors ençà tant en els aspec- d’Educació de Barcelona, que fixa els compromisos
tes demogràfics com en les necessitats educatives, de les dues Administracions competents en matèria
se n’ha demanat diverses vegades la revisió a la Ge- educativa a la Ciutat, i que haurà d’encarar la reforma
neralitat de Catalunya sense aconseguir-ho; tanma- del Mapa escolar a la vista dels canvis operats en els
teix els desajustaments entre les necessitats i les do- darrers cinc anys per formular-ne un de nou que sigui
tacions existents han fet que en els processos de el reflex fidel de la realitat social i educativa i garantei-
matriculació de cada any es produïssin determinades xi la qualitat de l’oferta educativa amb la coexistència
dificultats, com ara la manca de places escolars pú- de dues xarxes i la pluralitat en un treball que no co-
bliques en alguns Districtes, l’excés de places con- mença del no res, sinó que serà continuació de la
certades en altres o el perill de tancament d’algun magnífica tasca que han fet fins ara les dues Admi-
centre pel fet de no tenir prou alumnat. nistracions competents.
Continua dient que, per aquests motius, en els pe- Creu, doncs, que a la criatura que acaba de néixer,
ríodes de preinscripció i matriculació dels darrers se li ha de donar temps perquè creixi i doni els seus
anys s’han produït petits incidents que han fet difícil fruits.
el normal desenvolupament del procés; que davant Quant a la proposició presentada pel Grup popular,
d’això el Consell Escolar Municipal ha formulat uns pensa que es pot traslladar al Consorci, perquè se’n
criteris als quals s’hauria d’atenir tal revisió i insta les parli i s’arribi a la conclusió final.
Administracions a dur-la a terme; que si bé el docu- El Sr. Portabella es congratula que es plantegi la
ment del Consell Escolar Municipal es refereix a revisió del Mapa escolar, ja que és una peça indis-
l’educació obligatòria (és a dir, la de les edats com- pensable per a la sincronització de la política educati-
9 a52 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
va de la Ciutat, i troba escaient que es comenci el pe- Incrementar les actuacions adreçades a sensibilit-
ríode d’educació obligatòria; tanmateix li sembla que zar els propietaris d’animals de companyia de les se-
s’han de plantejar també, tan aviat com sigui possi- ves obligacions i responsabilitats tant pel que fa els
ble, les etapes no obligatòries, que estan guanyant animals, com en relació a garantir les normes de con-
força donats els canvis que s’estan produint en les vivència entre els ciutadans. En aquest sentit, es pro-
estructures familiar i laboral i, especialment, en el mo- mourà la millora dels mecanismes legals i de gestió
del d’escola bressol, perquè l’Administració lideri un existents per tal d’incrementar la capacitat de control
sector públic de qualitat que incorpori la diversitat: de l’Ajuntament.
consegüentment, tot allò que afecta la planificació ge- La presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i
neral de l’educació li sembla una bona notícia. Ecologia Urbana, Sra. Mayol, explica que la mesura
La Sra. Mayol diu que el seu Grup també està de govern elaborada conjuntament per la Guàrdia Ur-
d’acord amb la revisió del Mapa escolar i s’ha implicat bana i per persones vinculades al Consell de Convi-
intensament en la tasca del Consell Escolar Munici- vència, Defensa i Protecció dels Animals i per l’Insti-
pal; que tal revisió no és tan sols necessària per ra- tut Municipal de Salut Pública, plasma l’aposta que fa
ons demogràfiques i urbanístiques, sinó també per el govern de la Ciutat per a la millora del programa
l’incompliment, per part de la Generalitat de Cata- d’atenció als animals; que la decisió de no sacrificar
lunya, de les previsions fetes el 1995 en no haver-se animals a partir de l’inici de 2003 es justifica per l’in-
construït tots els centres públics planificats i haver-se, crement de la sensibilitat social respecte a la protec-
en canvi, concertat més places de les previstes, de ció i cura dels animals, pel treball rigorós de les enti-
manera que avui hi ha una situació més desequilibra- tats proteccionistes integrades en l’esmentat Consell i
da que aleshores. pel procés de treball i gestió desenvolupat per aquest
Celebra, doncs, la constitució del nou Consorci, Ajuntament, que ha provocat un augment de les
que, a juí seu, ha de tenir com a primer objectiu acon- adopcions d’animals de companyia i una davallada
seguir que en els propers anys Barcelona tingui un substancial de l’arribada i presència d’animals en el
50% d’escola pública i un 50% d’escola concertada. Centre d’Acollida d’Animals de Companyia gràcies a
La Sra. Subirats contesta les anteriors interven- la disminució dels abandonaments, a la major sensi-
cions dient que el reequilibri de l’oferta de places en- bilització social i a l’acord assolit amb la Diputació, el
tre l’escola pública i l’escola concertada l’està indicant qual hi ha evitat l’arribada d’animals procedents dels
també el Consell Escolar Municipal i l’Ajuntament as- serveis gestionats per la Diputació: així, mentre el
sumeix el compromís de fer palesa dins del Consorci 1997 arribaren al Centre esmentat 5.267 gossos,
la necessitat de revisar el Mapa escolar, i els criteris l’any passat només n’hi arribaren 1.531, mentre que,
elaborats pel Consell Escolar Municipal; que la revisió paral·lelament, les adopcions augmentaren de 36 el
ha d’afectar, evidentment, tan etapa educativa obliga- 1997 a 463 el 2001.
tòria com la no obligatòria, però en aquest darrer cas Indica que els programes d’atenció als animals de
cal esperar a tenir els criteris que elabori l’esmentat companyia ha de procurar, per una banda, garantir
Consell recollint les demandes de la comunitat edu- una bona convivència entre persones i animals i, per
cativa; i que la representació municipal en el Consorci l’altra, conscienciar els propietaris en el sentit que els
s’esmerçarà en la planificació de les escoles de la animals no són simples objectes, sinó subjectes que
Ciutat, la qual si no s’ha emprès abans, no ha estat necessiten atencions i comporten responsabilitats.
pas per negligència de l’Ajuntament. Destaca que la iniciativa presentada és pionera en
La Sra. Balseiro torna a preguntar si la mesura de l’Estat espanyol i en l’àmbit europeu només Itàlia té
govern presentada té un termini, unes accions espe- prohibit el sacrifici d’animals, però allà aquesta prohi-
cífiques i un procés que porti a la renovació del Mapa bició es féu per llei i comporta l’atorgament del cor-
escolar o implica simplement una presa en considera- responent finançament als ajuntaments i a Barcelona,
ció dels criteris elaborats per consens pel Consell Es- en canvi, aquest cost, que no és menor, l’Ajuntament
colar Municipal. l’assumirà en solitari.
La Sra. Subirats respon que la constitució del També subratlla que la mesura anirà acompanyada
Consorci tingué lloc tan sols fa dos dies i hauria es- d’un increment de la responsabilitat individual en la ti-
tat inadequat presentar en tal acte ja un calendari, nença d’animals des del moment de la compra i que,
del qual es tractarà en la sessió que es tindrà la set- per a fomentar el respecte als animals i la convivèn-
mana entrant. cia, se sancionaran determinats comportaments, així:
S’aprova, per unanimitat, la proposició en debat. s’incrementaran les sancions per defecacions dels
2. Cens d’animals de companyia i registre de gos- gossos en la via pública i en els espais reservats al
sos potencialment perillosos. joc dels infants, infraccions que es consideraran
La Presidència disposa, tal com es convingué a la greus, i també s’instarà la modificació de la legislació
Junta de Portaveus, que juntament amb aquesta me- de la Generalitat per poder incrementar les sancions
sura de govern es debati la moció següent: a les persones que no tinguin censats i identificats
De tots els Grups Municipals: llurs animals de companyia, i per poder ampliar la ca-
M 1. Suprimir el sacrifici d’animals al Centre Muni- pacitat de control de l’Administració municipal sobre
cipal d’Acolliment d’Animals de Companyia a partir els animals que no estiguin censats o identificats, de
de l’1 de gener del 2003, llevat d’aquells casos en manera que també pugui accedir al registre d’animals
què, atenent a conductes marcadament agressives identificats que té el Col·legi de Veterinaris i al qual
envers les persones o altres animals o estats patolò- avui només té accés el Departament d’Agricultura.
gics que impliquin sofriment per a l’animal o que su- Anuncia, finalment, la creació d’una oficina tècnica,
posin un risc de transmissió de malalties contagio- vinculada a l’Institut Municipal de Salut Pública per agi-
ses greus, es dictamini el sacrifici de l’animal sota litar els tràmits relacionats amb el cens, registre i ator-
criteri veterinari. gament de llicències municipals als propietaris de gos-
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 953
sos potencialment perillosos i el propòsit d’incrementar Posa en relleu que la mesura presentada és el re-
la capacitat de la Guàrdia Urbana pel que fa al control sultat d’una feina que permet tirar-la endavant i així la
de les infraccions amb aparells de lectura de microxips identificació mitjançant un xip fa possible relacionar
i agendes electròniques de butxaca que li permetin te- cada animal amb el seu propietari i, consegüentment,
nir informació on line sobre el cens d’animals. assegura l’efectivitat de les dures normes que prete-
La Sra. Oranich comenta que aquesta mesura de nen evitar els abandonaments; que, concretament,
govern que ha motivat la retirada d’una proposició del mentre el 1997 hi hagué 36 adopcions de gossos i
seu Grup i la ulterior signatura d’una moció conjunta cap de gat, el 2001 n’hi hagué 463 de gossos i 369
de tots els Grups comporta un avenç en la sensibilit- de gats, i aquest notable èxit ha permès evitar, en
zació envers la protecció dels animals; que encara percentatges elevadíssims, els sacrificis d’aquests
que en la proposició del seu Grup es feia referència a animals, que han baixat del 91% en els gossos i del
Itàlia, està segura que als països nòrdics i a Alema- 99% en els gats entrats el 1997, al 47% en els gos-
nya fa temps que tampoc sacrifiquen animals de sos i al 56% en els gats entrats el 2001; i que tot això
companyia; que la iniciativa és mostra de la sensibilit- acompanyat de campanyes molt fortes d’esterilitza-
zació de Barcelona, que vol ésser ciutat de cultura, ció, sobretot de gats, i d’una ordenança que n’eviti la
pels animals, i necessita, efectivament, altres mesu- compra compulsiva en restringir-ne l’exhibició en apa-
res no només del govern de la Generalitat, que ac- radors, de la responsabilització de la societat en la
tualment està modificant la Llei de protecció dels ani- decisió, permet presentar avui aquesta mesura de
mals –pionera en l’Estat i promoguda quan el Sr. Miró govern i aprovar la moció conjunta de tots els Grups.
era conseller d’Agricultura–, perquè la sensibilitat so- La Sra. Mayol reivindica el treball desenvolupat du-
cial cada cop avança més i, tanmateix, això no ha de rant anys pels professionals de l’Institut Municipal de
portar a excloure mesures valentes davant la perillo- Salut Pública, el qual fa possible prendre avui una
sitat de determinats gossos o la brutícia que deixen decisió viable i atendre la petició que li formulà fa un
els gossos al carrer. mes el Consell de Convivència, Defensa i Protecció
Com a membre del Consell de Convivència, Defen- dels Animals de Companyia; i significa que el projecte
sa i Protecció dels Animals des d’abans d’ésser regi- de Llei de Protecció d’animals entrada en el Parla-
dora, es mostra satisfeta de la mesura de govern pre- ment de Catalunya el 19 de març de 2002 preveu en-
sentada tot destacant que, en canvi, en l’àmbit del cara el sacrifici d’animals si bé el tema és encara ob-
Parlament espanyol no s’ha pogut arribar a un acord jecte de discussió en la ponència.
per canviar el Codi Penal en aquesta qüestió. Reconeix que, efectivament, l’Ordenança del medi
El Sr. Fisas es congratula de la mesura de govern i ambient s’haurà de modificar tot matisant que per no
també de la moció, per la qual felicita especialment la anar introduint-hi canvis contínuament ella ha instat
Sra. Oranich, que en fou la promotora; i suggereix que s’aturi la reforma que s’havia d’aprovar avui.
que es modifiqui l’article 218,2 de l’Ordenança del També precisa que la mesura de govern preveu la
medi ambient, ja que el considera contradictori amb sensibilització i informació de la ciutadania; que el
l’acord que avui es prendrà, perquè s’hi ordena els cens afecta tots els animals de companyia i el regis-
sacrifici dels animals de companyia un cop passats tre només aquells que siguin potencialment perillo-
vuit dies, i que, atès el migrat nombre d’animals cen- sos, els propietaris dels quals tenen tres mesos per a
sats, es faci una campanya promocional del cens sol·licitar la corresponent llicència; que en els deu
d’animals i es doni un marge de temps transitori per- dies transcorreguts des què la Sra. San Miguel infor-
què els propietaris d’animals de companyia puguin mà de l’increment de les campanyes de control, unes
regularitzar la situació i no hagin d’incórrer en san- 150 persones ja han censat el seu animal; que ac-
cions. tualment la Generalitat disposa, per un conveni amb
Fa avinent que l’article 6.3 de la Llei 50/1999 ja el Col·legi de Veterinaris, d’un arxiu d’identificació
preveu la creació en cada comunitat autònoma d’un d’animals de companyia al qual l’Ajuntament de mo-
registre central informatitzat que pugui ésser consul- ment no té accés.
tat per totes les Administracions públiques i autoritats El Sr. Alcalde comenta que la mesura de govern i
competents i també per les persones físiques o jurídi- moció en debat comporten un canvi important que
ques que tinguin un interès legítim a conèixer les da- necessita coordinació entre les dependències munici-
des que hi consten; per tant, el registre de la Genera- pals i entre les diverses Administracions.
litat ha d’ésser obert a tothom. S’aprova, per unanimitat, la moció després de de-
Demana que s’expliciti com es pensa controlar el clarar-se’n la urgència també per unanimitat.
problema dels excrements dels gossos a la via públi-
ca i que s’incentivi fiscalment l’adopció de gats i gos-
sos reduint-ne les despeses al 50%. c) Informes:
El Sr. Portabella considera que s’està prenent una
decisió històrica en la política relativa als animals, 3. Actuacions d’inversió en el Districte de les Corts.
gràcies a l’ímpetu i la persistència amb què els dos El Sr. Hereu, en la seva condició de regidor del
darrers anys les entitats animalistes han plantejat en Districte de les Corts, comença dient que, en una vis-
el Consell de Convivència, Defensa i Protecció dels ta aèria, aquest Districte apareix com una munió de
Animals la reivindicació que a la Ciutat no se sacrifi- petits nuclis antics, una trama urbana que els uneix,
quin animals de companyia. Afegeix que aquesta rei- tres eixos viaris –la Diagonal, la ronda del Mig i la
vindicació és cada dia més concordant amb l’evolució ronda de Dalt– i una gran zona d’equipaments; que
de la consideració que han guanyat determinats ani- les Corts, malgrat ésser petit en superfície i tenir
mals, primer anomenats domèstics i després de com- 82.000 habitants, és un districte prou variat i amb cer-
panyia, fins a convertir-se, en molts casos, en un tes paradoxes, ja que, tot i ésser perifèric, té ele-
membre més de la família. ments de gran centralitat pels seus equipaments
9 a54 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
sanitaris, financers, terciaris, esportius, docents i d’in- implantació d’un punt verd i el dipòsit dels jardins dels
vestigació; que comprèn tres barris a la banda de so- Doctors Dolsa.
bre la Diagonal i quatre, com a mínim, a la banda de Acaba destacant la importància que tenen per al
sota; que el fet de tenir més usuaris que residents ge- Districte les inversions en mobilitat i, especialment,
nera reptes en els aspectes de la mobilitat; que cal les incloses en el Pla d’infraestructures, ja que en un
aprofundir-hi al diàleg entre modernitat i tradició; i que districte que té una gran demanda de mobilitat, la mi-
el Districte presenta una bona equació social i uns llor manera d’atendre-la és l’aposta per al transport
bons estàndards de qualitat de vida. públic i la minimització de l’impacte del cotxe.
Informa que els eixos d’actuació i les inversions El Sr. Miró mostra, d’antuvi, la seva sorpresa per-
previstes en el Programa d’actuació municipal partei- què, a juí seu, el Sr. Hereu s’ha limitat a fer una des-
xen d’aquesta realitat i tenen com a primer eix bàsic cripció geogràfica del Districte de les Corts rela-
la qualitat del servei i la millora de l’espai urbà per tal cionant-la amb algunes actuacions i ha lliurat una
com el Districte va créixer molt en un marc temporal documentació que comprèn bàsicament un recull de
difícil, les dècades dels anys 60 i 70, en què el cotxe fotografies, però no concreta xifres ni terminis i sense
era l’amo i senyor de l’urbanisme i això concidionà aquest detall no es pot pretendre donar compte de
l’aspecte d’una part del Districte. les actuacions d’inversió que s’estan tirant endavant,
En aquesta línia parla dels carrers de Joan Güell i sobretot quan el govern municipal disposa d’aquestes
de Galileu, que uneixen la Diagonal amb Sants, dels dades: per tant, considera contraproduent per a
elements estructurants de barris com l’avinguda de l’equip de govern que no s’hagin fet públiques i pèssi-
Madrid o el cobriment de la ronda de Dalt, de les ac- ma la presentació que s’ha fet de les inversions muni-
tuacions de renovació urbanística –que en alguns ca- cipals en el Districte de les Corts.
sos comporta la peatonalització, en altres la urbanit- Encara que no s’hagin facilitat xifres, ell recorrent
zació de bell nou i en altres guanyar espai per als als Pressupostos municipals pot constatar que en els
vianants i treure’l als cotxes– de les actuacions d’im- tres anys transcorreguts del mandat actual la inversió
puls dels nuclis antics mitjançant plans especials com en el Districte ha augmentat el 50% respecte al man-
els del sector de Bacardí, dels carrers d’Europa i dat anterior i ha passat de 24,16 euros –o sia, unes
d’Anglesola i la de la Colònia Castells, de la peça 4.000 pessetes per habitant– a 49 euros, és a dir,
constituïda pel conjunt d’equipaments i, consegüent- s’ha doblat, cosa que ell, com a membre de l’oposi-
ment, del Pla director. ció, vol remarcar perquè, a pesar d’ésser positiva per
Remarca que el nucli antic, que té una gran càrre- a les Corts, té una segona lectura lligada amb el fet
ga simbòlica perquè en el segle XIX donà origen al que en aquest mandat el regidor del Districte de les
municipi de les Corts, s’ha de lligar amb la Diagonal Corts és un membre de la majoria en el govern i, en
amb una dialèctica molt més positiva que la que tradi- canvi, en l’anterior era un membre del Grup de Con-
cionalment ha mantingut. vergència i Unió: això el porta a afirmar que el govern
Esmenta el caràcter fonamental que tenen per al municipal ha fet un ús discriminatori i partidista de les
barri zones verdes com les del passatge de Cava, inversions municipals, perquè no hi ha cap raó objec-
de Can Bruixa, de Torre Girona, de Can Cuyàs i del tiva que justifiqui que ara la inversió per habitant es
carrer del Pintor Tapiró i els jardins de la Biblioteca dobli, mentre que en quadrienni anterior no hi havia
Miquel Llongueras i el parc de les Infantes i totes necessitat de fer-ho.
aquelles altres zones verdes que s’aniran acon- Avançant-se a una possible rèplica, nega que tal
seguint amb el desenvolupament dels plans urba- increment pugui ésser conseqüència de l’increment
nístics. general experimentat per les inversions en aquest
Menciona les expropiacions que s’han fet en el pre- mandat, tot adduint que mentre en el mandat anterior,
sent mandat per a aconseguir les zones verdes del quan el Grup de Convergència governava a les Corts,
passatge de Cava i dels jardins de la Biblioteca Mi- representava el 5% del conjunt dels Districtes de la
quel Llongueras, així com per a l’obertura de carrers Ciutat i en l’actual representa un 8%, cosa que com-
com els de Constança, del Danubi o del Poblet, per a porta un increment del 60%, el qual no es pot explicar
la construcció d’equipaments com els dels carrers de amb cap altra lectura que la que acaba de fer.
l’Equador o del Montnegre, i per al desenvolupament Diu, en conclusió, que no ha vist per cap banda el
de la Colònia Castells i del sector Bacardí. Pla d’inversions i que també en aquest terreny el go-
Fa referència a les actuacions en col·laboració amb vern municipal, en comptes de pensar en termes de
el sector privat, camp en què les característiques del ciutat, ho fa en termes de partit.
Districte ofereixen àmplies possibilitats. El Sr. Álvarez manifesta, d’entrada, que la presen-
Explica que el segon eix de l’actuació municipal tació en cada sessió plenària d’un informe sobre les
han estat les inversions en cohesió i igualtat que inversions municipals en un districte, que ell ja definí
s’han concretat en diversos equipaments: el Centre en el seu moment com a publireportatge, no té altre
Cultural de la Riera Blanca, el Centre Cívic Pere IV, la objecte que anticipar un any la campanya electoral,
rehabilitació de Can Déu, la Biblioteca Miquel Llon- perquè no té sentit parlar només de les inversions se-
gueras, el Complex esportiu de les Corts que compta gons un document que només conté fotografies, però
amb 11.000 abonats, l’escola bressol Bambi, els no xifres ni terminis d’execució, i seria més lògic pre-
apartaments tutelats per a gent gran dels carrers sentar una radiografia o diagnòstic de l’estat de ca-
d’Entença i del Montnegre amb el Centre ocupacional dascun dels Districtes.
per a disminuïts que es farà en els baixos, l’escola Pregunta, a més: per quina raó s’ha saltat en
bressol i els apartaments de lloguer per a joves i els aquesta tanda d’informes el Districte 3, Sants-Mont-
serveis connexos previstos en el Pla especial del sec- juïc; per què l’informe no dedica ni una sola ratlla als
tor Bacardí, les actuacions d’habitatge protegit en el problemes de seguretat ciutadana, de vialitat, de mo-
mateix sector, les inversions de suport a l’escola, la bilitat, de serveis socials, d’equipaments públics i
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 955
privats, d’habitatge, d’immigració, de prostitució, de s’ha d’anar a buscar l’excel·lència pel que fa a l’espai
manca de Guàrdia Urbana, d’esports i de cultura, que públic i la dinamització social, perquè es tracta d’un
pateix el Districte de les Corts; i per què no s’hi diu districte en què un 80% de les cases es construí en
que no s’ha pogut atendre un 60% de la demanda les dècades dels anys seixanta i setanta i això tingué
d’escola bressol existent en aquest Districte. conseqüències físiques sobre el paisatge urbà, i tam-
Considera, més endavant, que l’informe és també bé socials.
incomplet, perquè no tracta de la polèmica ciutadana El Sr. Miró considera que allò que ell ha reclamat
que han aixecat determinades inversions, com ara el en la seva intervenció anterior és ben normal, si real-
Trambaix, que ha provocat protestes i manifestacions ment el Sr. Hereu volia donar compte de les inver-
de les quals s’han fet ressò els mitjans de comunica- sions fetes en el Districte de les Corts; que ell ha uti-
ció; perquè tampoc parla del Parc metropolità de Can litzat les xifres dels Pressupostos i tanmateix l’interès
Rigau ni del Pla director del Portal del Coneixement, de l’informe estava precisament a permetre’n conèi-
abans Barça 2000, que ha provocat un allau d’al·le- xer el grau d’execució; que el Sr. Hereu no té cap ar-
gacions, ni de la voluntat dels veïns que el cobriment gument per a justificar per què no ha aportat aques-
de la ronda del Mig arribi fins a la Diagonal i no tan tes xifres ni per a rebatre l’afirmació que ell ha fet, és
sols fins al carrer de Mejía Lequerica. a dir, que l’equip de govern ha tingut un comportament
Insisteix que s’ha fet un discurs parcial que només absolutament partidista pel que fa a les inversions en
presenta actuacions positives i avança un any la el Districte de les Corts, el qual, efectivament, no ne-
precampanya electoral; i reclama que a partir d’ara cessita tan sols inversió, sinó dinamització social i
els informes dels restants Districtes permetin debatre planificació, però això hauria d’haver portat el regidor
qualsevol problema que hi hagi. del Districte a parlar del Pla director, que n’amenaça el
El Sr. Hereu veu difícil que res que faci l’equip de futur.
govern pugui agradar els Grups de l’oposició: si es fa Significa que tal Pla fou rebutjat per majoria pel Ple
una anàlisi política i es deixen les xifres en el paper, del Consell de Districte i si aquest vot té algun sentit,
ho troben malament; si es dóna un reguitzell de xi- l’equip de govern no pot ignorar o negar aquesta rea-
fres, aleshores es queixen que manca una anàlisi po- litat, perquè, si ho fes, afebliria l’experiència quotidia-
lítica dels problemes. na més propera al ciutadà del sentit de la democràcia
Recalca que en la seva intervenció ha deixat ben i això seria terriblement negatiu i perillós: per tant, ha
clar que a les Corts es fa un esforç d’inversió molt de donar una resposta democràtica a tal acord reco-
gran; que el Programa d’actuació i el Pla d’inversions llint-ne els plantejaments i invitant a negociar.
del Districte s’aprovà sense cap vot en contra; que El Sr. Álvarez indica que, tot i l’alta puntuació es-
les inversions s’han doblat a tots els Districtes de la mentada pel Sr. Hereu, en el present mandat les
Ciutat; i que en l’anterior mandat la inversió del Dis- Corts ha estat el Districte més conflictiu i on s’han
tricte també es doblà i va permetre tirar endavant ac- produït més protestes veïnals, fins al punt que el go-
tuacions de les quals ara es pot gaudir. vern municipal s’ha vist obligat, com després ha suc-
Fa notar que les actuacions de la zona dels carrers ceït amb l’eix del carrer de la Llacuna i amb la plaça
d’Europa i d’Anglesola es mouran soles, gràcies a un de Lesseps, a fer-se enrere de determinats grans
procés d’impulsió no amb diners, sinó amb treball de projectes anunciats amb bombo i platerets.
planejament; que a la Colònia Castells encara no s’ha Precisa que l’acord de rebuig del Pla director del
invertit res, però aviat es tindrà un document que Portal del Coneixement es produí en una sessió ex-
marcarà el desenvolupament futur; que el Pla espe- traordinària, convocada a instàncies dels Grups de
cial de reforma interior del sector Bacardí comporta Convergència i Unió i del Partit Popular de Catalunya,
també canvis de planejament; que el Pla director del majoritaris en el Districte, perquè, altrament, en el Ple
Portal del Coneixement té per objecte determinar del Districte no s’hauria tractat el problema que més
com les institucions ubicades dins el seu àmbit poden preocupa els veïns i que ha provocat una colla de
invertir en les seves parcel·les d’acord amb els inte- manifestacions perquè moltíssims veïns no estan
ressos de la Ciutat; i que, consegüentment, no s’ha contents de l’actuació municipal.
de considerar tan sols el fet que s’ha doblat la inver- El Sr. Hereu concreta que els projectes territorialit-
sió en el Districte, sinó que també cal tenir present la zats en el Districte de les Corts importen 52.826.058
dinamització social que hi ha darrere de les obres i de euros, dels quals n’hi ha un, per 300.000 euros en
les inversions. fase de redacció, deu, per més de 36.000.000 d’eu-
Observa que a partir de les actuacions de re- ros, en execució i setze, per uns 16.000.000 d’euros,
equilibri fetes a la Ciutat durant molts anys, es pot ara ja finalitzats, tots els quals palesen la voluntat de fer
endegar també polítiques actives de millora urbana urbanisme de qualitat en tots els racons de la Ciutat.
en districtes com el de les Corts; que en la seva inter- Quant al Pla director del Portal del Coneixement, fa
venció anterior ha parlat dels reptes del Districte i de notar que en el plànol de localització d’obres del Dis-
les decisions d’altres institucions com l’Autoritat del tricte que consta en la documentació repartida, no
Transport Metropolità que poden millorar molt l’esde- n’hi figura cap en l’àmbit de tal Pla; i subratlla que per
venir del Districte; que ni les dades objectives ni la a encarar el futur d’aquesta zona s’ha invitat els veïns
mateixa percepció dels ciutadans confirmen la gene- a participar en un debat; que l’equip de govern té el
ralització de problemes socials d’immigració i de po- deure d’afrontar el repte social i urbà que constitueix
bresa que s’ha fet en les intervencions dels Grups de aquesta zona i, per tant, no pot retirar la proposta que
l’oposició, i per això ell ha destacat la cohesió social ha posat damunt la taula per debatre-la, cosa que
que tenia el Districte per enfrontar nous reptes i la s’ha de fer amb tranquil·litat i lluny de condiciona-
gent puntua amb un 8,5 el Districte de les Corts, on ments preelectorals, perquè s’hi juguen molt les insti-
els principals problemes són, com a tota ciutat densa, tucions implicades, la Ciutat i el mateix Districte de
l’aparcament i la circulació. Afegeix que a les Corts les Corts.
9 a56 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
4. Inversions per a habitatge protegit a Barcelona. Indica que els ajuntaments, i entre ells el de Barce-
El president de la Comissió de Política de Sòl i Ha- lona, han de desenvolupar la seva política d’habitatge
bitatge, Sr. Julián, comença dient que aquest informe, amb unes eines limitades i, per tant, cal la constitució
deixant de banda altres conceptes més tècnics com del Consorci de l’Habitatge de Barcelona que permeti
són els preus del sòl, de la mà d’obra i de la construc- desenvolupar polítiques que toquen aspectes molt
ció, o l’escassetat del sòl urbà, se centrarà en l’apor- sensibles de la societat i exigeixen accions transver-
tació de l’Ajuntament a l’habitatge protegit a través de sals, perquè no basta fer únicament habitatge, sinó
la seva política de gestió de sòl i de planejament, que cal fer-lo amb determinades condicions, serveis,
abstenint-se de repetir aspectes que ja consten en la equipaments i zones verdes, és a dir, fer ciutat.
documentació distribuïda, que pot ésser una base Tocant a l’actuació del Patronat Municipal de l’Ha-
magnífica per als primers treballs del Consorci de bitatge, diu que conscient dels canvis que es pro-
l’Habitatge de Barcelona, la constitució del qual per- dueixen en el terreny de l’habitatge i de la diversitat
metrà una gestió conjunta de la Generalitat i l’Ajunta- de situacions existents en la societat, s’ha plantejat
ment en matèria d’habitatge a la nostra Ciutat. tot un seguit de promocions, especialment aparta-
Comenta que el Pla de l’habitatge –que és un ele- ments de lloguer per a joves amb recursos limitats,
ment clau de la política d’habitatge protegit perquè dotats de determinats serveis relacionats amb l’habi-
assegura un finançament estatal que després la Ge- tatge, que són una necessitat imperiosa; i també
neralitat ha de concretar–, tot i tenir algunes virtuts apartaments amb serveis per a gent gran que perme-
respecte al finalitzat el 2001, presenta un caràcter ten resoldre situacions de manca de recursos o habi-
continuista en molts aspectes tècnics, relatius al tipus tatge inadequat.
d’ajudes i actuacions; que el Decret ulterior de la Ge- Diu, en conclusió, que l’Ajuntament fa un gran es-
neralitat pot pal·liar els dèficits d’aquest Pla, sobretot forç econòmic per poder oferir l’atenció que els ciuta-
en l’aspecte que prima excessivament el mercat, el dans no troben en una política dissenyada a escala
qual en el camp de l’habitatge lliure segueix uns parà- global i que està excessivament en mans del mercat.
metres diferents als de qualsevol altre producte i així El Sr. Puigdollers diu que l’anàlisi de la Ciutat que
ahir mateix, en un acte tingut en el Foment del Tre- feia fa pocs dies el conegut arquitecte Juli Capella en
ball, el regidor d’Habitatge de Madrid i ell mateix coin- l’article “Buscant pis desesperadament” hauria de fer
cidiren a dir que el preu del sòl és car perquè el preu revisar els plantejaments de tots els partits i grups
dels habitatges és car. presents en aquest Consistori a partir de la constata-
Explica que la política d’habitatge es fa a partir del ció que els darrers vuit anys en el conjunt d’Espanya
planejament que determina l’actuació en el territori en el preu de l’habitatge ha crescut un 726% i Barcelona
funció de la realitat de cada territori; que remodelant té el dubtós honor d’encapçalar aquest rànquing i és-
barris i assegurant un habitatge nou a totes les perso- ser el lloc d’Espanya on el preu de l’habitatge s’ha
nes afectades pels Plans especials de reforma inte- encarit més, sobretot quan tal article acaba pregun-
rior es fa ciutat i es mantenen, i fins i tot s’incremen- tant si no ha arribat l’hora de prendre seriosament la
ten, les rendes dels afectats. política d’habitatge en aquest país, pregunta a la qual
Acaba dient que el compromís de la Generalitat ell respon afirmativament.
d’estendre les zones de rehabilitació a tots els nuclis Llegeix, tot seguit, la síntesi d’un estudi, elaborat per
antics i no només als de Ciutat Vella, l’Eixample, el la Universitat de Barcelona i presentat per la Ponència
Poble Sec i Gràcia, ha de permetre una bona política de Drets Civils, on es diu que el preu de compra d’un
de lloguer i d’atenció a totes les capes de població habitatge s’ha incrementat un 100%, el de lloguer un
amb rendes baixes, com es posà de manifest en les 35%, l’esforç d’accés és quasi el doble i les taxes d’ha-
jornades sobre habitatge que organitzà el darrer cap bitatge protegit han caigut del 51 al 19 per 100.
de setmana la Ponència de Drets Civils: celebra, Recorda que ahir, en unes dures declaracions, el
doncs, el darrer acord del Consell de Ministres sobre president de l’Associació de Promotors i Constructors
ajudes per l’impost sobre la renda de les persones fí- d’Edificis de la Província de Barcelona qüestionava la
siques que han de pagar els propietaris, però dema- política de subhastes de sòl municipal feta per l’Ajun-
na que s’atorguin també deduccions als llogaters. tament i que el seu Grup no s’ha cansat de criticar; i
El ponent de l’Habitatge, Sr. Forradellas, manifesta considera que aquest és el diagnòstic de la situació
que les polítiques d’habitatge tenen cada cop més in- actual, perquè de les quatre potes, la disponibilitat de
terès ciutadà i, no obstant això, no són una prioritat sòl i el preu d’aquest sòl, la construcció, la fiscalitat lli-
política en els pressupostos de l’Estat ni de la Gene- gada amb l’habitatge i el finançament, sobre les quals
ralitat, ja que si es comparen les quantitats i els per- descansa la política d’habitatge, la primera, la dispo-
centatges sobre el producte interior brut que hi dedi- nibilitat de sòl i el seu preu és condició necessària,
quen els altres països d’Europa amb els de casa per bé que no sigui suficient, i en aquest sentit el que
nostra, la diferència és espectacular. ha succeït a Barcelona els darrers anys és molt signi-
Assenyala, més endavant, la davallada constant ficatiu.
del percentatge protegit que es fa a tot l’Estat i a Fa avinent que la cooperació entre el Govern de la
Catalunya i el fet que, en canvi, l’any passat a Barce- Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona a l’hora de
lona el percentatge protegit fos un 25% de tot el construir habitatge ha funcionat francament bé en les
construït; i estima que al nostre país es deixa tot ex- remodelacions de barris (Turó de la Peira, Habitatges
cessivament en mans del mercat en un model que del Governador, El Polvorí, Via Trajana) i en l’àrea de
està molt allunyat del vigent a la resta d’Europa, que rehabilitació integral de Ciutat Vella, operacions en
li sembla més positiu, de priorització del lloguer, de què l’Ajuntament ha aportat, a cost zero, el sòl on la
fixació d’una quota d’habitatge protegit a construir Generalitat ha construït els habitatges, però tret d’ai-
anualment i de tot un seguit de mesures socials lliga- xò no hi ha hagut cap altra política d’aportació de sòl
des amb l’habitatge. per part de l’Ajuntament, el qual ha posat el sòl muni-
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 957
cipal en el mercat a preu de subhasta i així, segons 255 el 2000 i, en canvi, l’habitatge de protecció oficial
dades publicades en l’Anuari Estadístic, entre 1991 i ha augmentat de 256 el 1997 a 675 el 2000.
2001 s’ha venut per aquesta via 109.851 metres qua- Tot i el seu suport total a la Regió metropolitana,
drats de sòl pels quals ha ingressat 16.394 milions de pensa que cal procurar retenir un nombre important
pessetes, de manera que, afegint-hi el cost d’urbanit- de joves a Barcelona que n’és el centre, i tanmateix
zació, el sòl municipal col·locat en el mercat surt a un nombre considerable de joves ha hagut de mar-
unes 150.000 pessetes el metre quadrat: aquest és xar-ne per culpa del preu dels habitatges. En aquesta
un greu problema que es deu al fet que la política línia addueix que les necessitats del conjunt de la Re-
d’habitatge no ha estat una prioritat del govern muni- gió metropolitana en l’horitzó 2001-2005 s’estimen
cipal i, consegüentment, el seu Grup demana que es entre 25.000 i 36.000 habitatges nous, però el Pla
canviïn les prioritats perquè en la política d’habitatge municipal només en preveu la construcció de 1.500.
s’està jugant el futur de la Ciutat i s’ha d’aconseguir Acaba amb una referència a les propostes del seu
que el jovent hi trobi habitatge a preu assequible i Grup per a afavorir la construcció d’habitatges i, parti-
que la població immigrada hi tingui també accés en cularment, les de dedicar, amb caràcter finalista, els
les condicions econòmiques que pot assumir, altra- recursos que s’obtinguin de la venda de sòl municipal
ment el futur de la Ciutat serà complicat. a la construcció d’habitatge protegit, de vendre no-
Creu, per tant, que es tracta d’una matèria que ha més aquells sòls que no tinguin les característiques
d’ésser objecte de pacte i d’acord i del treball del adequades per fer-hi habitatge social, de reduir l’im-
Consorci de l’Habitatge de Barcelona deixant de ban- post de béns immobles deixant-lo en els mateixos ni-
da la demagògia i fent una política de sòl que fugi de vells de tot l’Estat.
la dinàmica en què la Ciutat ha estat immersa des de El Sr. Portabella estima que Barcelona té capacitat
fa, com a mínim, deu anys. per tirar endavant una política d’habitatge pròpia i, tan-
El Sr. Fisas manifesta que de 1990 ençà, Barcelo- mateix, el web del Ministeri de Foment consta que la
na ha perdut uns 250.000 habitants, dels quals uns política d’habitatge està dissenyada en els seus trets
100.000 eren joves i això, que és greu, es deu en substancials mitjançant el Pla de l’Habitatge i que l’Es-
bona part al problema del preu de l’habitatge a la tat és competent en les línies de protecció, el finança-
nostra Ciutat, que és el més car de tot l’Estat i que ment, el lloguer i els ajuts a la rehabilitació; ara bé,
des que el Sr. Clos és alcalde ha experimentat l’incre- malgrat això, segons dades de 1995 –les més recents
ment també més elevat de tot l’Estat; que, segons els que ha trobat–, l’esforç públic en matèria d’habitatge a
seus càlculs, el sòl de propietat municipal venut entre l’Estat espanyol és del 0,98% del producte interior brut,
1990 i 2003 assolirà els 160.000 metres quadrats quan la mitjana europea és de l’1,5%. Agrega que en
amb un import de 80 milions d’euros, és a dir, uns el compliment del Pla d’habitatge 1998-2001 es cons-
13.300 milions de pessetes, amb els quals s’haurien tata una disminució de l’objectiu de construcció d’habi-
pogut construir molts milers d’habitatges, especial- tatges protegits que han baixat de 16.000 el 1996 a
ment per a joves. Afegeix que el cas més flagrant de 3.000 el 2001; i que en el conjunt de l’Estat només un
subhasta de sòl públic és el d’una finca del passeig 2% del parc d’habitatges és de protecció oficial, men-
de Picasso que fou venuda per 12 milions d’euros tre que a Holanda aquest percentatge arriba al 35%, al
amb un valor de repercussió del sòl de 1.800 euros Regne Unit, al 21% i a França, al 17%.
per metres quadrats edificat, operació que es pot Sosté que Barcelona té competència per a fer un
considerar un gran negoci, de manera, que si més Pla d’habitatge que resolgui el problema principal de
no, el preu obtingut s’hauria d’haver aplicat amb ca- la Ciutat que és la dificultat, per car, de trobar-hi habi-
ràcter finalista a la construcció d’habitatge protegit. tatge, però això hauria d’ésser la prioritat de tots els
Admet que la política de l’Estat pot ésser millora- nivells de l’Administració començant per l’Estat, se-
ble, però es pregunta per què la fiscalitat local sobre guint per la Generalitat i acabant per l’Ajuntament
l’habitatge és a Barcelona tan diferent de la de la res- sense que això sigui cap declinació de competència;
ta de l’Estat, ja que concretament per l’impost de que un pla català d’habitatge permetria tenir en
béns immobles una família de classe mitjana amb un compte les especificitats del problema de l’habitatge
pis de 100 metres quadrats paga a Barcelona uns a Catalunya i, especialment, a Barcelona, amb mesu-
310 euros quan a Madrid i a València en paga 210 i res fiscals, mesures legislatives i mesures preventi-
180 respectivament. ves; que la Ciutat també ha de prendre mesures que
Creu que la gestió de l’Ajuntament en el camp de facilitin l’accés a l’habitatge a aquelles persones a les
l’habitatge ha estat ineficaç: el Consorci de l’Habitat- quals els resulta més dificultós, posant l’accent en la
ge de Barcelona encara no funciona i el Patronat Mu- rehabilitació i en el lloguer; que la tasca que porta a
nicipal de l’Habitatge en el període 1996-2000 deixà terme l’Ajuntament a través de sis serveis diferents,
d’executar el 30,6% del seu pressupost, dada que de- principalment l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat
mostra que l’habitatge no és una prioritat per al go- de Vida i l’Oficina de Rehabilitació de l’Eixample és
vern municipal. molt notable, però resulta insuficient en el conjunt de
Coincideix en la conveniència de tirar endavant la necessitats de rehabilitació que té la Ciutat i, per tant,
política de rehabilitació d’habitatges, tot indicant que calen polítiques de clar estímul a la rehabilitació, la
en el període 1996-2000 les aportacions de l’Estat a qual, en moltes ocasions, surt més barata que ender-
tal finalitat assoliren els 6.800 milions de pessetes, rocar i construir de nou, com també calen polítiques
mentre que les de la Generalitat foren de 1.800 mi- que potenciïn el lloguer de manera diferent de com
lions i les de l’Ajuntament de 2.300 milions i, per tant, s’ha fet tradicionalment, de les quals poden trobar-se
aquestes últimes xifres s’haurien d’incrementar subs- exemples a Amsterdam i a Terrassa i en les quals
tancialment. l’Ajuntament ha de tenir un paper de mediador entre
Puntualitza més endavant que el nombre d’habitat- propietaris i llogaters, especialment joves, per tal de
ges de promoció pública ha baixat de 799 el 1997 a garantir els drets dels uns i dels altres.
9 a58 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
Diu, en conclusió, que hi ha tot un seguit de pro- drats perquè s’hi facin oficines i un hotel, quan l’Ajun-
postes noves que es poden observar a diferents llocs tament hi podria construir uns 700 habitatges per a
d’Europa i que poden contribuir a anar laminant les joves sense ajuda de ningú.
dificultats de trobar habitatge a Barcelona. El Sr. Fisas observa que, una vegada més, l’equip
El primer tinent d’alcalde, Sr. Casas, significa que de govern ha recorregut a la cançoneta que l’Ajunta-
està fora de lloc creure que els ajuntaments poden fer ment no té competència i l’Estat i la Generalitat tenen
una política d’habitatge al marge de l’Estat i de la Ge- la culpa de tot, tanmateix la Llei 24/1991 diu que totes
neralitat, que són les Administracions responsables les persones tenen reconegut constitucionalment el
en aquest camp i disposen dels recursos per tirar-la dret a un habitatge digne i vetllar per la consecució
endavant; que ni el Pla de l’habitatge dels últims anys d’aquesta finalitat és una clara competència de la Ge-
ni l’actual són adequats per a fomentar l’habitatge pú- neralitat i dels Ens locals, mentre que l’article 85 de la
blic i la rehabilitació a la Ciutat ni per aconseguir habi- Carta Municipal diu que la planificació, la programa-
tatge de lloguer per a la gent jove que vol accedir al ció i la gestió de l’habitatge públic en règim de propie-
seu primer habitatge: aquesta és la realitat. tat i de lloguer en el terme municipal de Barcelona
Afirma que perquè l’Ajuntament pugui oferir sòl correspon exclusivament al Consorci de l’Habitatge
gratuït on es pugui construir habitatge públic i habi- de Barcelona: per tant, les competències són clares.
tatge per als joves, i perquè es pugui reduir el preu Admet que la política de l’Estat és millorable, però
del sòl, els plans d’habitatge de l’Estat i de la Gene- pensa que aquí cal mirar de millorar allò que està en
ralitat haurien d’incloure els ajuts pertinents per a mans d’aquest Ajuntament, com ara l’impost munici-
poder tirar endavant aquestes polítiques i la rehabili- pal de béns immobles, pel qual a Barcelona es paga
tació evitant que hagin d’ésser sufragades per la via gairebé el doble que a Madrid o València. Afegeix
de la imposició municipal. Afegeix que si no es deixa que el seu Grup reclama una veritable política que
fer el Pla d’habitatge metropolità, no es poden de- permeti l’accés dels joves a l’habitatge, i la construc-
manar resultats. ció d’habitatges protegits; que dels 7.268 habitatges
Informa que en els dos darrers mandats, l’Ajunta- construïts en el període 2000-2003, se n’ha de des-
ment ha promogut la possibilitat de construir 12.000 comptar un miler que s’han dedicat als afectats urba-
habitatges protegits, quan a Catalunya el percentatge nístics, és a dir, que han servit per substituir habitat-
d’habitatge protegit, que el 1992 era del 25% del total ges que havien desaparegut per remodelacions
d’habitatges construïts i havia de pujar fins al 45%, ha urbanístiques, i per tant no han incrementat el nom-
baixat al 9% el 2000; que en el període de 1996- bre total del parc d’habitatges.
2003, si la cosa no s’arregla, no s’hauran construït El Sr. Portabella puntualitza que ningú no ha dit
més de 60.000 habitatges protegits i tanmateix un que l’Ajuntament no tingui competències; ara bé, si
de cada cinc haurà estat promogut per aquest Ajun- no es vol convertir l’habitatge en una arma partidista,
tament, el qual distribueix pràcticament a terços sinó promoure la solució del problema, ningú no ha
els 7.000 habitatges que promourà en el període d’intentar de defugir les responsabilitats pròpies, que
2000-2003 o els 12.000 que haurà promogut en el són compartides i, així concretament, el web del Mi-
període 1996-2003: una tercera part el construeixen nisteri de Foment proclama la seva competència en
els organismes municipals, el Patronat Municipal de matèria d’habitatge, encara que això no exclogui que
l’Habitatge, Regesa i altres empreses públiques, una també en tinguin la Generalitat i l’Ajuntament.
altra l’Incasol, i la restant les cooperatives i les em- Insisteix que perquè la política d’habitatge sigui
preses del sector privat que actuen mitjançant con- una prioritat per a tots, cadascú ha d’assumir les prò-
cessió o altres mecanismes. pies responsabilitats a fi que es pugui vertebrar un
Recalca que no es pot pretendre fer responsable marc que realment resolgui el problema.
l’Ajuntament d’una responsabilitat que els partits de El Sr. Casas recalca que en els darrers anys, un de
l’oposició tenen en els respectius àmbits on gover- cada cinc habitatges de promoció pública construït a
nen, ja que si l’habitatge protegit ha baixat del 1996 Catalunya ha estat promogut per l’Ajuntament de Bar-
ençà en el conjunt tant d’Espanya com de Catalunya, celona sense col·laboració del sector privat perquè el
no és pas per casualitat i, en canvi, l’important aug- Pla de l’habitatge no la fa possible; i que aquesta ha
ment –del 10%– que s’ha produït a Barcelona en la estat la manera com l’Ajuntament ha assumit les se-
promoció d’habitatge protegit en els últims anys es ves responsabilitats, mentre que els Governs de l’Es-
deu a l’acció d’aquest Ajuntament. tat i de la Generalitat han reduït respectivament en el
El Sr. Puigdollers matisa que l’article del Sr. Cape- 17 i el 47 per 100 la contribució de l’habitatge protegit
lla ha fet reflexionar el seu Grup i, per tant, invita els al producte interior brut.
altres Grups a fer-ho també, perquè passar les res- Reconeix que, efectivament, amb la política de sòl
ponsabilitats d’uns a altres pot tenir un efecte me- l’Ajuntament ingressa diners, però precisa que en un
diàtic, però no soluciona el problema que tenen els 10% serveixen per a actuar en la política de sòl; que
ciutadans. amb el sòl venut es genera una quantitat ingent de
Opina que l’Ajuntament com a administració públi- metres quadrats que tornen a la Ciutat en forma de
ca adulta, hauria de començar fent autocrítica de la parcs, places, carrers, equipaments o espais per po-
pròpia gestió mirant què pot fer per millorar la situació der construir els 12.000 habitatges públics que l’Ajun-
de l’habitatge a la Ciutat; que des d’aquesta perspec- tament ha pogut construir o promoure en els vuit dar-
tiva la primera cosa que cal revisar, que és precisa- rers anys: aquesta és la realitat de la política de sòl i
ment responsabilitat de l’Ajuntament, és la política de habitatge d’aquest Ajuntament, el qual només es fi-
sòl; que tanmateix en aquesta mateixa sessió es por- nança en un 5,8% amb ingressos provinents de la
tarà a aprovació un pla urbanístic que permetrà a venda de patrimoni quan en la Generalitat i els altres
Transports Metropolitans de Barcelona, SA vendre’s ajuntaments o agents públics aquest percentatge es
sòl amb un sostre edificable de 36.400 metres qua- multiplicaria per tres, per quatre, per cinc o per sis i
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 959
en el cas de l’Incasol arriba al 51% i, mentrestant, nar una visió més exacta de la veritable situació del
l’Ajuntament ha de donar sòl gratuïtament a la Gene- mercat de l’habitatge.
ralitat sense cap ajut per poder-ho fer.
El Sr. Puigdollers qüestiona que la Presidència
doni la paraula als Srs. Julián i Forradellas adduint la PART DECISÒRIA
intervenció del Sr. Casas; i el Sr. Alcalde aclareix que
el Sr. Casas ha intervingut pel Grup Socialista i que a) Ratificacions:
els ponents en la seva primera intervenció només
han consumit en conjunt els deu minuts convinguts a 5. Ratificar els acords dels Consells de Districte
la Junta de Portaveus. d’aprovació dels seus Reglaments interns d’organit-
El Sr. Forradellas remarca la necessitat de trobar zació i funcionament, tal com es preveu a la disposi-
solucions al problema de l’habitatge citant la llista, pu- ció addicional primera de les Normes reguladores del
blicada al The Economist, de països on el preu de funcionament dels Districtes, aprovades pel Plenari
l’habitatge ha pujat espectacularment, llista que en- del Consell Municipal de 28 de setembre de 2001.
capçala Espanya, on entre 1980 i 2001 l’augment ha El ponent de Participació Ciutadana i Solidaritat,
estat sis vegades superior a la resta de països, per Sr. Alcober, comenta que amb aquest dictamen es
fer notar que les polítiques d’habitatge es decideixen clou el procés de redacció dels Reglaments internes
a nivell estatal. Afegeix que les paraules del ministre de cada Districte.
Álvarez Cascos en el sentit que l’alt preu de l’habitat- La Sra. Ortega anuncia que el Grup de Convergèn-
ge a Espanya es deu al benestar econòmic, donen a cia i Unió votarà positivament la ratificació dels Re-
entendre que no hi ha problemes d’habitatge i que el glament de les Corts i de Sarrià–Sant Gervasi i nega-
mercat pot resoldre la majoria de qüestions i els ajun- tivament la resta perquè el procediment no ha estat
taments s’han d’encarregar dels aspectes més con- homogeni en tots els Districtes i ha estat ple de modi-
flictius; ara bé, aquesta no és una política d’habitatge ficacions en els textos, l’última, a indicació dels Ser-
per al segle XXI, perquè els ajuntaments han de fer veis Jurídics, que curiosament han recollit una esme-
front a les demandes més peremptòries i a les discri- na del Grup de Convergència i Unió que havia estat
minacions existents a la respectiva ciutat, però també rebutjada; perquè el contingut, a parer del seu Grup,
a les demandes de gent que no pot accedir a un habi- condiciona, en molts casos, la participació a la sub-
tatge a preu de mercat. jectivitat del president; i perquè la participació ciuta-
Rebutja que Barcelona sigui més cara que Madrid, dana no es pot desvincular de la descentralització i,
perquè les comparacions s’han de fer entre realitats això no obstant, s’ha fet un pas enrere respecte al
similars i així, en la comparació que fan a Qüestions Reglament de 1986, aprovat per consens, que regu-
d’habitatge Joan Ràfols i Carme Trilla entre la ciutat lava conjuntament ambdues matèries.
de Barcelona i l’ametlla central de Madrid i entre Bar- La Sra. Balseiro anticipa que el Grup del Partit Po-
celona i la corona metropolitana, és a dir l’Àrea me- pular de Catalunya només votarà favorablement els
tropolitana de Barcelona, i el municipi de Madrid, en Reglaments interns dels Districtes de les Corts, de
tots dos casos resulta més car Madrid, mentre que Sarrià- Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Nou Barris, per-
quan s’arriba a la segona corona metropolitana és què ha quedat decebut del vot de confiança que havia
més cara Barcelona, però hi ha una tendència a atorgat en un principi per tal com per a ell és fonamen-
l’apropament de preus, perquè l’elevada pressió de la tal que es garanteixi la lliure intervenció dels veïns en
demanda no té altres límits que la capacitat adquisiti- les sessions i els quatre Reglaments esmentats són
va de les famílies, però, a més, s’hi ha d’afegir els els únics que ho fan, mentre que a la resta aquesta in-
efectes de l’aflorament de diner negre, com consta en tervenció queda sotmesa a la discrecionalitat del presi-
un estudi del BBVA. dent. Afegeix que els darrers anys s’havia avançat
Comparteix la necessitat de fer polítiques que retin- molt en matèria de participació ciutadana, però en els
guin els joves a la Ciutat, tot fent notar que el nombre darrers set mesos, primer amb les Normes regulado-
d’habitatges protegits que a tot l’Estat s’ha acollit a res del funcionament dels Districtes i ara amb els Re-
préstecs subsidiats ha baixat espectacularment, la glaments interns dels Districtes, s’estan retallant els
qual cosa ha comportat per a l’Estat un estalvi anual avenços aconseguits: demana, doncs, a l’equip de go-
de 70.000 milions de pessetes, les quals, tanmateix, vern que reflexioni a la vista de les reaccions que han
no han anat pas a l’habitatge. suscitat projectes com els de la plaça de Lesseps o de
El Sr. Julián aclareix que les actuacions per al l’eix del carrer de la Llacuna, que procuri escoltar la
reallotjament d’afectats urbanístics i remodelacions voluntat popular i donar una mica de marge per ex-
de barris s’han de comptar dins de l’habitatge prote- pressar-la a l’hora d’aplicar els Reglaments que el seu
git, mentre el ministre de Foment no les col·loqui fora Grup no pot aprovar, ja que, concretament, el del Dis-
dels plans de l’habitatge; que el fet que en el període tricte de l’Eixample preveu que l’ordre del dia es fixarà
1996-2003, mitjançant subhastes i concursos, es pu- a la pàgina web i tanmateix no n’hi ha.
guin realitzar 150.000 metres quadrats de sostre per- El Sr. Alcober rebutja, per gratuïtes, les afirmacions
metrà finançar entre un 10 i un 15 per 100 de la inver- que s’han fet sobre els Reglaments en debat i afirma
sió feta en la compra d’1.000.000 de metres quadrats que les Normes de participació ciutadana s’estan ela-
de sostre per a habitatges protegits; i que l’equip de borant d’una manera exemplar, encara que recoma-
govern està disposat a arribar amb la Generalitat na diligència a l’hora de fer-hi aportacions, perquè no
de Catalunya a convenis que, amb els mateixos crite- s’hagin d’ampliar els terminis tot i que està disposat a
ris dels plans de remodelació, permetin disposar de ésser flexible en aquesta qüestió.
solars per a fer-hi habitatges per a joves. Constata que els vots que han expressat els Grups
El Sr. Alcalde tanca el debat invitant a usar en les de l’oposició no es corresponen amb els emesos pels
comparacions unitats homogènies, ja que això pot do- seus representants en els Districtes; i fa notar que
9 a60 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
molts projectes comporten un treball previ que fins b) Acords de Junta General:
ara no estava regulat i a partir d’ara ho estarà; i que,
concretament, en el Districte de Sants-Montjuïc 7. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-
s’han fet deu sessions d’audiència pública, en les vades a l’Ajuntament com a soci únic de Barcelona
quals han participat més de 1.500 persones i de Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA, Societat
les quals han sorgit més de 250 propostes. Privada Municipal, els acords següents:
Insisteix que l’elaboració de les Normes de partici- 1r) Designar membre del Consell d’Administració
pació està en un procés obert que la majoria d’entitats de la Societat el Sr. Antoni Falcon i Vernis, en substi-
i associacions i els experts valoren molt positivament i tució del Sr. Ramon Seró i Esteve.
només els plantegen dubtes quant a l’aplicabilitat de 2n) Establir que el termini de designació del conse-
les noves normes. ller que es nomena serà l’establert en els Estatuts so-
La Sra. Balseiro aclareix que en el Ple d’alguns cials, sense perjudici de la renovació que fos proce-
Districtes els representants del Grup del Partit Popu- dent en el canvi de mandat consistorial.
lar de Catalunya donaren suport a Reglaments que 3r) Facultar indistintament el president i el secretari
avui, en canvi, rebran el vot contrari del seu Grup, del Consell d’Administració per comparèixer davant
perquè volien donar un vot de confiança, malgrat el notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-
qual avui el govern municipal avança d’esquena a la terior, com també per complir els tràmits necessaris
voluntat dels veïns i dels Grups de l’oposició. Agrega per a la seva inscripció en el Registre mercantil i tam-
que ella es va creure que la supressió del torn de bé la correcció d’errors materials en cas necessari.
precs i preguntes dels veïns es compensaria amb au- S’aprova amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdo-
diències públiques obertes a la ciutadania i, tanma- llers, Forn, Ciurana, i Gascón i les Sres. Oranich,
teix, hi ha Districtes en què el president del Consell Ortega, Fandos, Recasens i Servitje i també dels Srs.
Municipal del Districte pot decidir qui hi parla i qui no: Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i
lamenta, doncs, que això sigui el que el Sr. Alcober Balseiro.
entén per participació ciutadana i democràcia. La Presidència disposa que, tal com es convingué
Observa que hi havia el compromís que les Nor- a la Junta de Portaveus, es debati tot seguit el se-
mes de participació ciutadana s’aprovarien conjunta- güent dictamen:
ment amb els Reglaments interns dels Districtes i no 14. Adoptar, en l’exercici de les competències re-
s’ha fet així; i que en el Fòrum Primavera les associa- servades a l’Ajuntament com a soci únic de les socie-
cions posaren precisament damunt la taula la manca tats privades municipals Societat Municipal d’Aparca-
de voluntat política que havien detectat en l’equip de ments i Serveis, SA, Parc Zoològic de Barcelona, SA,
govern en aquesta qüestió; i que ha de felicitar, en Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelo-
canvi, la manera com funciona el Consell Municipal na Activa, SA, Barcelona Promoció d’Instal·lacions
del Districte d’Horta-Guinardó, on s’obre un torn obert Olímpiques, SA, Pro Nou Barris, SA, Infrastructures
de paraules sense intentar cohibir, controlar o coac- 2004, SA, 22 Arroba Bcn, SA i Societat Municipal
cionar allò que els veïns vulguin dir. Barcelona Gestió Urbanística, SA, els acords se-
El Sr. Alcober replica que el grau de democràcia no güents:
s’ha de valorar en funció que prevalguin o no els cri- Aprovar els comptes anuals de cada societat, tan-
teris que un defensa, sinó aquells que defensa la ma- cats a 31 de desembre del 2001, integrats pel Balanç
joria: per tant, la Sra. Balseiro hauria d’aplicar aquest de situació, el Compte de pèrdues i guanys i la Me-
principi encara que es tracti de Reglaments que no li mòria. Aprovar els corresponents informes de gestió.
agradin, en comptes de disfressar els problemes in- Aprovar la gestió realitzada en l’exercici 2001 pels
terns del seu Grup al·legant una pèrdua de confiança. administradors respectius.
Veu difícil poder arribar a un consens amb Grups Aprovar, per a cada societat, la distribució de resul-
que, en comptes de plantejar la participació com una tats de l’exercici tancat a 31 de desembre del 2001,
aposta estratègica, la redueixen a una qüestió pura- segons consta en document annex:
ment tàctica per aconseguir uns resultats minsos, Es dóna compte que, de conformitat amb el docu-
però immediats. ment annex, la proposta de distribució de resultats
S’aprova el dictamen mitjançant votació separada per a les diferents Societats és la següent:
dels diversos Reglaments en la qual: els dels Distric- a) Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA:
tes de les Corts i Sarrià – Sant Gervasi reben el vot el benefici obtingut, 562.625.636 pessetes, es destina
unànime de tots els membres del Consistori; els dels íntegrament a reserva voluntària.
Districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris reben el vot b) Parc Zoològic de Barcelona, SA: del benefici ob-
contrari dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i tingut, 7.060.786 pessetes, es destinen a reserva le-
Gascón i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Reca- gal 706.079 pessetes i la resta, 6.354.707 pessetes,
sens i Servitje; i els de la resta de Districtes reben el a compensar resultats negatius d’exercicis anteriors.
vot contrari d’aquests mateixos regidors i regidores i c) Informació i Comunicació de Barcelona, SA: del
també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les benefici obtingut, 4.009.647 pessetes, es destinen a
Sres. Treserra i Balseiro. reserva legal 400.965 pessetes, a reserva voluntària
6. Ratificar l’acord de la Junta de Govern de l’Insti- 3.573.238 pessetes i la resta, 35.444 pessetes, a
tut de Cultura de Barcelona de 20 de març de 2002 compensar resultats negatius d’exercicis anteriors.
relatiu a transferències de crèdit del Pressupost de d) Barcelona Activa, SA: el benefici obtingut,
l’exercici corrent entre els capítols IV i VII per import 33.876.158 pessetes, i 88.666.228 pessetes de re-
de 440.533,84 euros. serva voluntària, s’apliquen per import de 3.387.616
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels pessetes a reserva legal i per 119.154.770 pessetes
Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Gascón i les a cobrir la totalitat dels resultats negatius d’exercicis
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje. anteriors.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 961
e) Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, pèrdues d’exercicis anteriors, si és el cas, i a reserva
SA: el benefici obtingut, 29.774.514 pessetes, es des- voluntària per a fer front als objectius socials; i que la
tina íntegrament a reserva voluntària. plantilla del grup, la qual ha crescut perquè hi ha em-
f) Pro Nou Barris, SA: el benefici obtingut, 1.043.431 preses noves, és de 986 persones, el volum de des-
pessetes, es destina íntegrament a reserva volun- pesa corrent es pot considerar moderat i l’endeuta-
tària. ment és pràcticament inexistent.
g) Infrastructures 2004, SA: del benefici obtingut, La Sra. Recasens anticipa que els membres del
866.612 pessetes, es destina a reserva legal 86.661 seu Grup votaran en contra de l’aprovació dels
pessetes i la resta, 779.951 pessetes, a reserva vo- Comptes anuals de totes les societats municipals, tot
luntària. advertint que en el període d’informació del Compte
h) 22 Arroba BCN, SA: el benefici obtingut, 172.550 general de l’Ajuntament i dels seus organismes autò-
pessetes, es destina íntegrament a reserva legal. noms i empreses municipals pensen visitar algunes
i) Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanísti- d’aquestes empreses per tal d’aclarir algunes qües-
ca, SA: del benefici obtingut, 11.437.231 pessetes, tions, perquè el Sr. Maragall ha fet una intervenció
es destinen 1.143.723 pessetes a reserva legal i molt general i tanmateix ells troben a faltar informa-
10.293.508 pessetes a reserva voluntària. ció, particularment sobre aquelles empreses que fo-
El president de la Comissió de Presidència i Hisen- ren creades el 2000 i que han portat per primera ve-
da, Sr. Maragall, comenta que, un any més, es porten gada a liquidar un exercici complet, de manera que
a aprovació els comptes anuals de les nou societats manca perspectiva històrica per veure quin serà el
de capital íntegrament municipal, tres de les quals seu tarannà, però de moment el caire que van prenen
presenten avui per primera vegada la gestió d’un no els agrada.
exercici complet; que tals comptes, acompanyats dels Justifica, a continuació, el vot que ha anunciat tot
respectius informes d’auditoria, han estat debatuts en dient:
els respectius Consells d’Administració; que es tracta a) Pel que fa a Parc Zoològic de Barcelona, SA,
d’un grup d’empreses que té perfectament definits els que no vol parlar de les incerteses del futur del Zoo,
objectius i finalitats que persegueix, i unes estratègies sinó de la preocupació que li causen els comptes
coherents amb el Programa d’actuació municipal i d’aquesta empresa, els quals no revelen una bona
amb el Pacte de govern; que l’existència d’aquestes gestió, perquè, en una època de contenció, la despe-
societats està justificada per principis d’eficiència, sa s’ha disparat en un 14%; perquè l’augment dels in-
responsabilitat i especialització; i que totes elles te- gressos es deu al fet d’haver-se doblat la subvenció
nen elements de control intern i municipal ja que pre- que li dóna aquest Ajuntament per compensar els re-
nen les decisions d’inversió mitjançant l’autorització sultats negatius, mentre que els ingressos per taquilla
prèvia del Comitè de Govern. només han crescut en un 3% i els ingressos per pa-
Recorda que la Societat Municipal d’Aparcaments i trocinis han caigut un 7,7%; perquè l’augment del 8%
Serveis, SA, treballa en el camp de la mobilitat i la cir- de la despesa en publicitat i propaganda només ha
culació; que Barcelona Activa, SA, ho fa amb èxit servit per incrementar en un 2,6% el nombre de vi-
creixent, en el camp de la promoció econòmica i sites; i perquè, en definitiva, el resultat de l’activitat
l’ocupació i altres tres, Parc Zoològic, SA, Barcelona ordinària d’aquesta societat té unes pèrdues de 50
Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA i Informació milions de pessetes que s’aconsegueix equilibrar in-
i Comunicació de Barcelona, SA, ofereixen serveis di- crementant la subvenció municipal.
rectes als ciutadans, mentre que les altres quatre, b) Pel que fa a Barcelona Promoció d’Instal·lacions
Pro Nou Barris, SA, Infrastructures 2004, SA, 22 Olímpiques, SA, que és una de les empreses en què
Arroba BCN, SA, i la Societat Municipal Barcelona els auditors presenten, i no és la primera vegada, una
Gestió Urbanística, SA, actuen en l’àmbit de la trans- salvetat davant la incertesa de cobrament d’un deute
formació i el desenvolupament urbans i la gestió de de 150 milions de pessetes que no està provisionat;
projectes urbanístics en diferents zones de la Ciutat. que sobta la gran quantitat –60 milions de pessetes–
Explica que totes aquestes societats gestionen re- de fons de tresoreria que manté; que una inspecció
cursos que reben mitjançant transferències, en la ma- fiscal li ha comportat el pagament de 13 milions de
joria casos de l’Ajuntament, si bé algunes obtenen pessetes per una incertesa quant a un pagament de
una proporció relativament significativa d’ingressos l’impost sobre valor afegit, pel qual els auditors ja ha-
procedents dels serveis que presten; que aquest grup vien fet l’oportuna salvetat; i que l’informe de gestió
d’empreses no es pot considerar, en cap cas, com consta d’un sòl full on només s’afirma que l’activitat
una via alternativa per a processos d’endeutament o de la societat s’ha mantingut en uns nivells força po-
altres objectius allunyats de la política global de sitius.
l’Ajuntament, facturà el 2001 un 15.439 milions de c) Pel que fa a Infrastructures 2004, SA, que tot i la
pessetes i n’invertí gairebé 20.000, la majoria per manca d’informació –circumstància que també es
compte de l’Ajuntament com a resultat de transferèn- dóna en 22 Arroba BCN, SA, i Societat Municipal Bar-
cies de capital per a objectius ben precisos celona Gestió Urbanística, SA–, no li sembla que el
Posa en relleu que si bé la finalitat d’aquestes em- ritme d’execució de les obres sigui l’adequat, ja que
preses no és obtenir beneficis, els resultats són equi- concretament a 31 de desembre de 2001 l’índex de
librats, tret del cas de la Societat Municipal Aparca- lliurament d’obres es mantenia a zero i l’epígraf
ments i Serveis, SA, que obté de la gestió dels d’obra feta per compte de l’Ajuntament havia dismi-
aparcaments un volum de beneficis més significatiu nuït un 31% respecte de l’any anterior.
que retorna al mateix objectiu en forma d’inversions d) Pel que fa a la Societat Municipal d’Aparca-
en nous equipaments; que l’aplicació dels resultats és ments i Serveis, SA, que a pesar de la manca d’apar-
coherent amb el caràcter públic de les societats, i es caments i el problemes de mobilitat que pateix la Ciu-
fa a reserva legal, quan s’escau, a compensació de tat, en el darrer exercici l’activitat pròpia de l’empresa
9 a62 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
va disminuir un 4% i, en canvi, la Societat participarà espectadors; i que, per culpa de la manca de diàleg
en el projecte de l’hotel de Miramar. entre els responsables tècnics municipals i els direc-
e) Pel que fa a Informació i Comunicació de Barce- tius del RCD Espanyol, club que no deu preocupar
lona, SA, sobre la qual declina repetir els arguments gaire el Sr. Alcalde, perquè mai no assisteix a cap
contraris a l’operació acordió aprovada el setembre dels seus partits, aquest club, que és el principal llo-
de 2001, que any rere any augmenta la subvenció de gater de l’Estadi, haurà d’anar-se’n a Cornellà des-
l’Ajuntament traspassa a aquesta empresa i, concre- prés de cent anys de jugar a Barcelona.
tament, en el darrer exercici l’increment fou del 29%; Respecte a Informació i Comunicació de Barcelo-
que els mateixos gestors reconeixen l’escassa na, SA, empresa a la qual el Sr. Maragall no ha fet
operativitat del sistema de publicitat i tanmateix, men- cap esment a pesar de ser-ne el president, que BTV
tre la subvenció sigui superior als ingressos per publi- és la televisió pública que més depèn dels pressu-
citat, no s’aconseguirà una televisió local econòmica- postos públics, ja que dels 1.222 milions de pessetes
ment sanejada; i que la partida de sous i salaris d’ingressos d’explotació, 1.130 corresponen a sub-
presenta un increment del 8%. vencions de l’Ajuntament i només en facturà a tercers
El Sr. Álvarez avança, d’entrada, que els membres 92, de manera que deduint les factures girades a ins-
del seu Grup votaran negativament el dictamen pel tituts i empreses municipals, aquesta empresa només
que fa a la Societat Municipal d’Aparcaments i Ser- fou capaç de facturar uns 80 milions de pessetes al
veis, SA, a Parc Zoològic de Barcelona, SA, a Bar- sector privat, de manera que cada vegada depèn
celona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA, i a més de la subvenció de capital i d’explotació d’aquest
Informació i Comunicació de Barcelona, SA, i s’abs- Ajuntament, ja que aquesta darrera inicialment s’ha-
tindrà en la resta de societats municipals. via estimat en 875 milions de pessetes, però final-
Referint-se a la intervenció del Sr. Maragall, objec- ment s’hagué d’ampliar en 255 milions més, és a dir,
ta que quan es debati el Compte general de l’Ajunta- un 29%, que han donat un resultat positiu fictici de 4
ment i dels seus organismes autònoms i les seves milions de pessetes, però si descompta la subvenció
empreses municipals, serà el moment d’analitzar si municipal, la pèrdua ha estat de 1.100 milions.
les inversions de les empreses han augmentat real- El Sr. Portabella demana intervenir per al·lusions i
ment o només hi ha hagut un desplaçament cap a precisa que les intervencions que han fet aquí els
aquestes empreses d’unes inversions que havia de Grups de l’oposició són tan diferents de les que han
fer l’Ajuntament; i que la Societat Municipal d’Aparca- fet en el Consell d’Administració de Parc Zoològic de
ment i Serveis, SA, té un endeutament de 3.500 mi- Barcelona, SA, que només es poden entendre per ra-
lions de pessetes, dels quals 2.900 i escaig correspo- ons tàctiques de no voler assumir les pròpies respon-
nen a creditors a curt termini i, per tant, no es pot dir sabilitats en l’endarreriment del nou zoo; que el 2001
que l’endeutament sigui pràcticament inexistent. l’empresa ha tingut un resultats positius de 7,1 mi-
Explicita, a continuació, els motius del vot contrari lions de pessetes i un cash-flow de 100.000 milions;
dels membres del seu Grup dient: que en tal any passaren pel zoològic 958.474 perso-
Respecte de la Societat Municipal d’Aparcaments i nes amb un increment de 25.026 visitants respecte
Serveis, SA, que el seu Grup ha criticat que el govern de l’any anterior, també augmentà, de 50.000 a
municipal intenti convertir aquesta empresa, que és 52.000 –és a dir, un 4 %–, el nombre d’alumnes que
un instrument per a millorar la mobilitat urbana, en passaren pel Departament d’Educació, i el de socis
un holding d’empreses d’oci que gestioni activitats del Zoo Club ho féu en 1.688, és a dir, un 11%; que
lúdiques; que aquesta societat encara està gestio- l’augment de la despesa és conseqüència de l’aplica-
nant el parc del Tibidabo, quan, segons el Sr. Alcal- ció del conveni col·lectiu, de la dotació obligatòria del
de, aquesta gestió havia de tenir caràcter provisional fons de pensions en 56 milions de pessetes, de l’in-
i, per tant, ell voldria saber quan la gestió tornarà al crement dels costos de la seguretat social, de l’aug-
sector privat; que, a més, la societat també participa- ment de les partides de consums i subministraments
rà en la gestió del hotel de Miramar i, segons sembla, per al manteniment dels animals –els costos del
el govern municipal també té intenció que participi en quals han incrementat per causa de la crisi del sector
la construcció d’un helioport; que no veu quina relació ramader– també dels serveis exteriors de promoció
poden tenir totes aquestes activitats amb una societat del zoo a Itàlia, a Moscú i a Madrid, donat que els tu-
que inicialment s’havia de dedicar a construir aparca- ristes representen el 15% dels visitants.
ments per a aquelles persones que no poden accedir La Sra. San Miguel indica que la recaptació de la
al mercat lliure; i que la zona blava i la grua continuen Societat Municipal Aparcaments i Serveis, SA, pro-
essent un magnífic negoci, perquè el 2001 la recapta- vinent dels aparcaments, s’ha incrementat perquè,
ció per aquests conceptes augmentà un 35,94% res- gràcies a una bona gestió, els pupil·latges han aug-
pecte de l’exercici anterior i arribà a representar el mentat en un 8,5% i la rotació dels aparcaments ho
53% del conjunt de l’activitat de l’empresa. ha fet en el 7,8% i, a més, han entrat en servei cinc
Respecte a Parc Zoològic de Barcelona, SA, que nous aparcaments, entre ells el de la Porta de
tot i l’esforç per a millorar l’activitat del zoo, el 2001 Sarrià, amb 256 places i el del carrer de Garigliano, i
s’hagué de doblar la subvenció de l’Ajuntament, per- l’ampliació de l’aparcament del carrer de la Marina,
què pogués funcionar i, tot i això, el benefici només en el Port Olímpic; que la gestió de l’àrea de la zona
ha estat d’uns 7 milions de pessetes; per tant, sense blava i de la grua és transparent i neutra per a l’em-
tal subvenció les pèrdues serien considerables. presa, la qual rep una subvenció pels costos que té,
Respecte a Barcelona Promoció d’Instal·lacions i la recaptació per aquest concepte ha augmentat
Olímpiques, SA, que l’any passat, amb l’excepció del per efecte de l’augment de l’activitat generat amb la
Palau d’Esports, els nivells d’activitat disminuïren en nova ordenació de les zones de càrrega i descàr-
nou actes en el Velòdrom, en sis en l’Estadi Olímpic, i rega i, consegüentment, del treball de la grua mu-
en quatre en el Palau Sant Jordi i es perderen 65.000 nicipal.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 963
En donar la Presidència la paraula al Sr. Maragall, amb èxit aquestes dues circumstàncies i la societat
el Sr. Ciurana objecta que les dues intervencions està davant d’unes perspectives magnífiques, però
precedents han pràcticament esgotat el torn de rè- també d’algunes incerteses davant de les decisions
plica convingut a la Junta de Portaveus; i el Sr. Al- legislatives que s’han de prendre pel que fa a la tele-
calde, atès que els Grups de la majoria no han fet ús visió local terrestre.
dels seus temps i a més la intervenció del Sr. Demana, finalment, que no es confonguin els me-
Portabella ha estat per al·lusions, considera que la canismes d’ingressos i despeses de les societats i
sessió s’està descabdellant en els termes convin- l’endeutament a llarg termini, que respon a una polí-
guts a la Junta de Portaveus, sens perjudici que tal tica concreta, en virtut de la qual les societats no
Junta pugui acabar de perfilar la manera de comptar s’endeuten directament excepte per aspectes de
els temps. funcionament i l’Ajuntament els transfereix els recur-
El Sr. Puigdollers demana que l’alcalde, com ha sos que necessiten per a dur a terme les seves acti-
moderador, administri el temps de la manera convin- vitats.
guda a la Junta de Portaveus, en comptes d’afavorir El Sr. Álvarez expressa la seva protesta per la ma-
els representants de l’equip de govern. nera com s’abusa de la majoria absoluta i el Sr. Alcal-
El Sr. Alcalde contesta que procura administrar de de exerceix la doble funció de cap del govern munici-
manera equànime els temps pactats a la Junta de pal i president d’aquest Plenari, tot demanant que
Portaveus i, fins i tot, té la sensació d’ésser més ge- consti en acta que el seu Grup es planteja la conve-
nerós amb els representants de l’oposició que amb niència d’assistir a la Junta de Portaveus per tal com
els de la majoria. després no es compleixen les decisions que s’hi pre-
El Sr. Maragall, des de la convicció que s’està nen quant als temps de les diverses intervencions, i
respectant la lletra i l’esperit de l’acord de la Junta avisa que el seu Grup no tolerarà més interpretacions
de Portaveus, contesta les anteriors intervencions abusives en aquesta qüestió.
dels Grups de l’oposició dient que, a pesar que a la Considera que no se li ha discutit cap de les xifres
Sra. Recasens no li agrada el caire, les xifres són que ha donat; i reitera que Parc Zoològic depèn de
prou eloqüents; que en cap moment no s’ha posat les subvencions que li arriben d’aquest Ajuntament;
en qüestió ni la qualitat, ni la solidesa ni l’equilibri de que la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis,
les dades de totes i cadascuna de les societats, sinó SA, a la qual l’equip de govern intenta convertir en
tan sols aspectes de gestió que no afecten aquesta una empresa d’oci, té un endeutament molt impor-
qüestió de fons ni les xifres bàsiques; que, com ja tant; que Informació i Comunicació de Barcelona, SA,
ha dit abans, Infrastructures 2004, SA, 22 Arroba depèn també de les subvencions municipals i que
BCN, SA, i la Societat Municipal Barcelona Gestió Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA,
Urbanística, SA, –la informació donada sobre les ha tingut una caiguda important en les seves activi-
quals és la que correspon a un primer any d’activi- tats i en el nombre d’espectadors.
tats– han assumit inversions per encàrrec de l’Ajun- La Sra. Recasens manifesta igualment la seva pro-
tament, per les quals han rebut els recursos corres- testa tot recordant que l’any passat tampoc es com-
ponents i han complert amb eficàcia la part que els putaren en el torn de rèplica els temps consumits pels
tocava, i han anat fins i tot més enllà pel que fa al presidents de les societats municipals.
volum d’inversions d’acord amb les finalitats que te- Puntualitza que ha dit que no li agrada el caire
nen assenyalades. que van prenent determinades empreses, perquè,
Significa que les finalitats de la Societat Municipal tot i deixar l’anàlisi de les grans xifres per al debat
d’Aparcaments i Serveis, SA, queden ben clares en d’aprovació del compte general, de moment les pre-
les modificacions estatutàries que s’han anat apro- visions d’inversió no s’executen, es passen del capí-
vant i és una llàstima que es posi en qüestió la legiti- tol 6 al 7 i després als instituts i empreses, però des-
mitat de la seva actuació quan la societat està molt prés no es porten a terme, tal és el cas del Patronat
ben gestionada, obté el seu benefici d’allà d’on ha Municipal de l’Habitatge, l’Institut Municipal de Mer-
d’obtenir-lo i sap compatibilitzar el servei públic al ciu- cats i Infrastructures del 2004, SA; també matisa
tadà en el camp de la disciplina viària i la funció de que ha dit que l’activitat de la Societat Municipal
regulació de l’aparcament en superfície i en el subsòl, d’Aparcaments i Serveis, SA, ha caigut, perquè la
d’acord amb les polítiques que li marca l’Ajuntament i construcció d’aparcaments ha caigut un 4% encara
en termes econòmicament sostenibles. que augmenti per l’ampliació de les zones blaves,
Puntualitza que Barcelona Promoció d’Instal·la- qüestió sobre la qual el seu Grup ja es posicionà en
cions Olímpiques, SA, té alguns deutors que costen el seu moment.
més que paguin, com comenten els mateixos audi- Reitera que els resultats de Parc Zoològic, SA,
tors, i el seu model de gestió de la tresoreria és ade- són positius perquè s’ha doblat la subvenció munici-
quat al tipus d’activitat de l’empresa. pal per neutralitzar els resultats negatius per import
Comenta que BTV és la televisió pública més bara- de 50 milions de pessetes que l’activitat de tal em-
ta d’Europa i la moderació amb què cal apel·lar als presa hauria tingut.
ciutadans per sostenir-la no té comparació amb qual- Pregunta quin és el model de gestió que fa una
sevol altra televisió pública del país, tot i que hi ha, empresa municipal com Barcelona Promoció d’Ins-
efectivament, un problema de publicitat al qual s’afe- tal·lacions Olímpiques, SA, amb el seu compte cor-
geix que el 2001 fou un any de transició pels canvis rent; i opina que BTV no és la televisió més barata
operats en la gestió, els proveïdors, els contractistes d’Europa, perquè necessita que se li incrementin les
de programació i producció que han tingut repercus- subvencions previstes a començament d’any i s’estal-
sions econòmiques, i també per l’aparició d’empreses via hores d’emissió retallant torns de debat.
privades de televisió local que competeixen per la El Sr. Portabella puntualitza que el darrer exercici
mateixa audiència; tanmateix, BTV ha sabut superar el zoològic aconseguí els beneficis més alts en els
9 a64 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
seus 110 anys d’història; que els arranjaments, que c) Propostes d’acord:
no s’amortitzaran en un any, per millorar l’espai on es
tindrà per primera vegada la reunió de representants COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
dels zoològics de tota Europa, han comportat un in-
crement de la despesa. 8. Es dóna compte que el dictamen següent en l’or-
El Sr. Maragall subratlla, tot demanant que consti dre del dia anterior té aquesta nova redacció, convin-
en acta, que en l’administració del temps no hi ha ha- guda a la Junta de Portaveus:
gut cap manca de respecte als acords de la Junta de 1r. Aprovar el Conveni de col·laboració entre la Ge-
Portaveus. Afegeix que en un debat que afecta nou neralitat de Catalunya, el Ministeri d’Afers Exteriors i
societats municipals no es pot pretendre que els regi- l’Ajuntament de Barcelona per a la creació de l’Institut
dors que en són responsables no puguin contestar, Europeu de la Mediterrània. 2n. Aprovar els Estatuts
de manera breu i puntual, els comentaris que s’han de l’Institut Europeu de la Mediterrània. 3r. Aprovar
fet sobre les respectives societats, perquè impedir inicialment la modificació de crèdit per import de
que ho facin desvirtuaria la naturalesa d’un debat en 420.708,47 euros, segons document annex. 4t. Fa-
què aquest Plenari actua com a junta general d’a- cultar l’Alcaldia perquè pugui dur a terme les actua-
questes empreses. cions necessàries per a la plena efectivitat del pre-
Puntualitza que, com es pot comprovar consultant sent acord.
els rellotges, ell personalment en la seva primera in- S’aprova, per unanimitat, el dictamen amb aquesta
tervenció ha esmerçat molt menys temps d’aquell de nova redacció.
què disposava i ni sumant-hi el consumit en les 9. Aprovar, d’acord amb l’article 60.2 del Reial De-
puntualitzacions dels presidents de les empreses, cret 500/1990, de 20 d’abril, reconeixements de crè-
s’ha consumit tot el temps atorgat als representants dit, que seran finançats amb càrrec al Pressupost de
del govern municipal en el primer torn d’interven- 2002, per un import de 418.306,00 euros. Aprovar
cions. inicialment modificacions de crèdit del Pressupost de
Creu doncs, en definitiva, que en aquesta sessió 2002, corresponents als reconeixements de crèdit del
s’ha avançat respecte a l’aplicació dels acords de la present expedient, de conformitat amb la documenta-
Junta de Portaveus pel que fa al temps de les inter- ció que s’adjunta (referència 02040490), considerant-
vencions; i que els Grups de l’oposició no poden sos- les definitivament aprovades en cas de no presentar-
tenir el contrari sens perjudici que, si cal, es pugui mi- s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició
llorar algun aspecte, però sense treure les coses del pública.
seu context. S’aprova aquest dictamen amb el vot en contra
Recalca, finalment, que les inversions s’estan dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Gascón i
executant per damunt de les previsions, com es les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Ser-
constata en la documentació de la liquidació del vitje i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i
Pressupost i podrà comprovar-se en el debat global les Sres. Treserra i Balseiro.
que es farà en el seu moment; que en aquestes so- 10. Aprovar inicialment l’expedient de modifica-
cietats l’anàlisi pèrdua – benefici és inadequat, per- cions de crèdit per un import de 2.566.322,00 euros
què s’està parlant de polítiques de servei públic fi- (suplements de crèdit per import d’1.063.792,00 euros
nançades amb recursos públics i l’anàlisi s’ha de fer i crèdits extraordinaris per un import d’1.502.530,00
a partir d’aquests termes i no pas des de la perspec- euros), d’acord amb document annex, a finançar amb
tiva dels resultats positius o negatius que puguin ob- el romanent líquid de tresoreria positiu de l’any 2001
tenir en la seva gestió, és a dir, s’ha de fer mesurant considerant-les definitivament aprovades cas de no
l’acompliment dels objectius i la seva eficiència en presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini
relació a tals objectius. d’exposició pública.
S’aprova, en votació separada per a cada societat, S’aprova aquest dictamen amb el vot en contra
el dictamen amb l’aplicació de resultats de què s’ha dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Gascón i
donat compte: les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Ser-
a) amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puig- vitje i amb l’abstenció dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez
dollers, Forn, Ciurana, i Gascón i les Sres. Oranich, i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro.
Ortega, Fandos, Recasens i Servitje i també dels 11. Cedir gratuïtament a la Fundació Orfeó Català-
Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Palau de la Música Catalana la finca núm. 3 del car-
Treserra i Balseiro, pel que fa a la Societat Municipal rer de Sant Pere més Alt, que fou la seu de l’antiga
d’Aparcaments i Serveis, SA, Parc Zoològic de Bar- parròquia de Sant Francesc de Pàola, amb la finalitat
celona, SA, Barcelona Promoció d’Instal·lacions de destinar-la a la remodelació i ampliació del Palau
Olímpiques, SA, i Informació i Comunicació de Bar- de la Música, de conformitat amb allò que disposen
celona, SA; els articles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels
i b) amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puigdo- Ens locals, amb la reversió automàtica de la finca al
llers, Forn, Ciurana, i Gascón i les Sres. Oranich, patrimoni municipal si no es destina o es deixa de
Ortega, Fandos, Recasens i Servitje i l’abstenció destinar a la dita finalitat en els termes que preveu
dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. l’article 50 esmentat; constatar que la finca se cedeix
Treserra i Balseiro, pel que fa a la resta de societats gravada amb el dret de superfície constituït en escrip-
municipals. tura pública el 25 de març de 1999 a favor de la ma-
Tot seguit es dóna per aprovada aquesta acta en la teixa Fundació, la qual mantindrà les obligacions eco-
part que estrictament correspon a l’adopció dels nòmiques assumides com a superficiària; sotmetre
acords assenyalats amb els núms. 7 i 14 de l’ordre l’expedient a informació pública durant un termini de
del dia per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre trenta dies i, si no s’hi formulen al·legacions o recla-
Mercantil. macions que posin de manifest la necessitat d’in-
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 965
troduir-hi rectificacions, tenir per elevat automàtica- de l’Ordenança i el punts 1, 2, 8, 13, 14, 16, 20, 58,
ment el present acord d’aprovació inicial a definitiva i 81, 86 i 93 del seu annex; desestimar la resta d’al·le-
formalitzar la transmissió en escriptura pública a ins- gacions i la totalitat de les presentades per Aedpac; i
criure en el Registre de la Propietat, anant a càrrec aprovar definitivament l’Ordenança municipal sobre la
de l’entitat adquirent les despeses i tributs que se’n venda d’animals.
derivin. El Sr. Portabella explica que aquesta Ordenança té
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen. el seu origen en la Comissió Punt Vermell, de la qual
12. Aprovar inicialment les modificacions expressa- formen part el Museu de Zoologia, el Parc Zoològic,
des al document que s’adjunta al plec de clàusules la Societat Catalana d’Herpetologia, l’Associació
administratives generals per a la seva adaptació al Primatològica d’Espanya, el Centre de Recuperació
nou Reglament de contractes de les Administracions d’Amfibis i Rèptils de Catalunya, la Fedan i l’organis-
Públiques i exposar-lo al públic durant un termini de me que aplega els gremis de botigues que treballen
trenta dies. amb animals, la qual a instància de la Comissió cívica
13. 1r. Encarregar a la Societat Privada Municipal redactà un text que la Ponència de Comerç transfor-
Barcelona Activa, SA, com a òrgan de gestió directa mà en una ordenança consensuada amb tots els
de l’Ajuntament, la gestió i administració de la finca agents implicats.
de propietat municipal que configura l’illa delimitada Concreta que la nova Ordenança determina que
pels carrers del Perú, de Sant Joan de Malta, de tots els locals han de tenir un llibre registre on constin
Bolívia i la rambla del Poblenou, seu de l’antiga fàbri- les dates exigides per la normativa sobre registre de
ca coneguda com a Can Jaumandreu, per tal que hi nuclis zoològics, especifica les condicions dels locals
desenvolupi les activitats pròpies de la zona d’equipa- en els aspectes relatius a l’aireació natural, la neteja,
ments 7@, d’acord amb les determinacions de la Mo- la il·luminació, la insonorització i el control de pla-
dificació del Pla General Metropolità en tràmit d’apro- gues, prohibeix la venda de menjars no envasats en
vació. 2n. Precisar que, per a l’execució d’aquest origen, el regal i sorteig d’animals i també l’exposició
encàrrec, l’esmentada Societat, en el marc del seu dels animals en els aparadors dels establiments per
objecte social i actuant en nom i representació de tal d’evitar la compra compulsiva d’animals i conse-
l’Ajuntament, podrà: a) Constituir i contractar drets de güentment intentar reduir el nombre d’abandona-
superfície, usdefruit, arrendament o qualsevol altra ments, i determina les sancions aplicables a les in-
forma de cessió de l’ús de béns patrimonials, de na- fraccions que es puguin produir.
turalesa real o personal, amb una durada no superior Diu, en resum, que l’Ordenança fa un nou pas en-
a la prevista legalment, mantenint sempre l’Ajunta- davant en la política d’animals, i li dóna una nova
ment la propietat del sòl. b) Practicar les operacions orientació.
registrals d’agrupació, segregació i altres que siguin S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
necessàries per a identificar les finques i, si escau,
cancel·lar càrregues i gravàmens. c) Adoptar les re-
solucions i els acords que procedeixin i dur a terme COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
les operacions jurídiques necessàries per a l’execució
del planejament en l’immoble al·ludit. 3r. La Societat Districte de Ciutat Vella
haurà de donar compte a l’Ajuntament de les actua-
cions realitzades i, en particular, de tots els actes que 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-
comportin alteracions en l’inventari municipal, amb la cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica-
liquidació i, si s’escau, l’ingrés anual dels rendiments ció puntual del Pla especial d’ordenació urbanística de
patrimonials resultants, prèvia deducció dels costos l’equipament del Parc de Recerca Biomèdica, promogu-
assumits per la Societat, i obtenir, en tot cas, l’autorit- da per la Fundació Privada Claror; i resoldre les al·le-
zació municipal prèvia i expressa, mitjançant acord gacions presentades per l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chia-
de l’òrgan competent, per a transmetre, totalment o riello, en la seva qualitat de regidor del Grup Municipal
parcial, la propietat de la finca, hipotecar-la o, en ge- de Convergència i Unió, de conformitat amb l’informe
neral, gravar-la amb drets reals de garantia. 4t. Facul- emès pel Departament de Planejament de Desenvolupa-
tar l’Alcaldia per a la realització de totes les actua- ment, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
cions encaminades a clarificar, concretar i executar el S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
present acord. Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Gascón, i les
S’aproven els dos dictàmens precedents amb Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana,
i Gascón i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Re-
casens i Servitje. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
14. Aquest dictamen ha estat debatut i aprovat des-
prés de l’assenyalat amb el núm. 8 de l’ordre del dia. 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial de creació d’equipament i ordenació de la finca
COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, situada al carrer de Benedetti, núms. 60-62, promo-
OCUPACIÓ, TURISME I COMERÇ gut per Fundació Privada Llars de l’Amistat Cheshire.
15. Estimar parcialment les al·legacions presenta-
des pel Grup Municipal de Convergència i Unió, la Districte de Gràcia
Comissió Punt vermell i Asbac i, en conseqüència,
modificar el redactat dels articles 1, 2, 6, 9, 10, 14, 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
19, 20, 22 i disposicions transitòries primera i segona ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-
9 a66 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
cació puntual del Pla especial d’establiments de con- lliure, amb un lloguer que podria estar entre les
currència pública del Districte de Gràcia, d’iniciativa 80.000 i les 150.000 pessetes mensuals, o que no es
municipal; i resoldre les al·legacions presentades per pugui tirar endavant el Projecte 2004 ni el programa
la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, en la seva qualitat de cotxeres, més i quan el Pla director d’infraes-
de regidora del Grup Municipal de Convergència i tructures no preveu finançament per al 40% restant.
Unió, de conformitat amb l’informe, emès per la Di- El Sr. Puigdollers significa, d’antuvi, que aquest
recció Tècnica d’Urbanisme, de valoració de les al·le- dictamen afecta un terreny i una empresa metropoli-
gacions esmentades, que consta a l’expedient i es tana que té el Sr. Casas i el Sr. Portabella com a pre-
dóna per reproduït. sident i membre, respectivament, del seu Consell
d’Administració, i ja en un debat anterior, tingut en
aquesta mateixa sessió, ell ha indicat que un dels er-
Districte de Nou Barris rors del govern municipal és no considerar la política
d’habitatge clau per al futur de la Ciutat. Agrega que,
19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- en la seva opinió, aquesta política passa per conser-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- var com a propietat pública el màxim de solars amb
pecial d’ordenació volumètrica de la zona d’equipa- qualificacions urbanístiques que permetin la construc-
ments de la unitat d’actuació núm. 3 del Pla especial ció d’habitatge, aspecte que per al seu Grup és prio-
de reforma interior del barri de Porta, promogut per ritari mentre que li sembla desafortunat fer política
Pro Nou Barris, SA, i el Departament de Benestar So- d’habitatge en funció de l’equilibri urbanístic entre
cial de la Generalitat de Catalunya, amb les modifica- càrregues i beneficis.
cions a què fa referència l’informe del Departament Li sembla, doncs, que el Sr. Casas està actuant
de Planejament de Desenvolupament, que consta a més com a president de Transports Metropolitans de
l’expedient i es dóna per reproduït. Barcelona, que no pas com a tinent d’alcalde respon-
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre- sable de l’urbanisme municipal.
cedents. Concreta que el seu Grup demana que l’Ajunta-
ment prengui una decisió política transcendental,
adoptant l’acord de comprar a Transports Metropoli-
Districte de Sant Martí tans de Barcelona un solar de 34.536 metres qua-
drats de sostre d’edificable, qualificat amb la clau 18,
20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- per fer-hi habitatges de lloguer per a joves, en vista
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- que el govern municipal recorre a la fal·làcia de justifi-
pecial d’ordenació de l’illa delimitada pels carrers de car la construcció de 1.500 habitatges per a joves en
Llull i d’Alfons el Magnànim, el passeig del Taulat i la sòls d’equipament adduint que no té altre sòl on po-
rambla de Prim, promogut per Transports Metropoli- der-los fer quan en el solar en debat n’hi podria bastir
tans de Barcelona; i resoldre les al·legacions presen- més de la meitat: per tant, si el seu Grup governés la
tades per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, en la Ciutat assumiria el cost del trasllat de les cotxeres per
seva qualitat de president del Grup Municipal de Con- poder disposar del solar en qüestió per fer-hi habitat-
vergència i Unió, de conformitat amb l’informe, emès ge de lloguer per a joves i no haver de requalificar
per la Direcció Tècnica d’Urbanisme, de valoració de sòls d’equipament.
les al·legacions esmentades, que consta a l’expe- Estima més endavant que, malgrat la creació d’una
dient i es dóna per reproduït. zona verda no prevista en el Pla General Metropolità,
El Sr. Casas comenta que aquest Pla especial defi- no s’està complint l’acord pres per la Comissió Jurídi-
neix una de les parts del Projecte 2004, concretament ca Assessora en el cas de Can Batlló, el qual deter-
l’emplaçament i volumetria de l’edifici d’oficines, l’em- mina que la implantació d’oficines i hotels genera una
plaçament de la zona verda i l’emplaçament, l’ús i densitat residencial que exigeix un increment de zo-
l’edificabilitat de l’equipament sociosanitari en desen- nes verdes, cosa que en aquest cas, segons els seus
volupament de la modificació del Pla General Metro- càlculs, no s’ha fet en la proporció necessària.
polità que fou aprovada amb el vot favorable del Grup També opina que en el solar propietat d’una em-
de Convergència i Unió, després que s’hi concretés presa pública, en el qual es vol construir un hotel i ofi-
que hi hauria un 50%, com a mínim, d’habitatge pro- cines, es fa, pel que fa a la dotació de places d’apar-
tegit, el qual representaria el 33% del sostre edifica- cament, una excepció absolutament inacceptable
ble i tanmateix ara el Grup esmentat, en no haver do- ateses les plusvàlues que s’hi generaran.
nat suport al Pla d’habitatges per a joves, ha de El Sr. Álvarez anticipa que el seu Grup votarà en
plantejar un ús alternatiu per a l’espai destinat a ofici- contra perquè s’aplica, malgrat que sigui legal, un cri-
nes i hotels de manera que sigui destinat a habitatges teri de caixa única i, per tant, no hi ha cap seguretat
de lloguer per a joves a pesar que tal modificació que els diners serveixin després per a construir habi-
contenia un estudi de càrregues i beneficis que pre- tatge protegit i no s’esmerçaran en operacions d’oci o
veia aplicar els recursos que s’obtinguin en tal sòl a altres finalitats que no tenen res a veure amb la políti-
sufragar un 60% dels costos de reubicació de les cot- ca social d’habitatge que ha de fer un ajuntament, de
xeres a Horta; per tant, ara el Sr. Puigdollers es treu manera que s’hi hagués la garantia que els diners
de la màniga la pretensió de destinar tal espai a la s’esmerçaran a fer habitatge de protecció pública, el
construcció de 700 habitatges per a joves, quan no vot dels membres del seu Grup seria diferent. Hi afe-
és un criteri encertat fer junts 700 habitatges per a jo- geix que en aquest sòl de propietat pública, s’hi cons-
ves i quan amb aquests 34.000 metres de sostre truirà un gratacel de planta baixa i 28 pisos i tan-
s’havia previst finançar el trasllat de les cotxeres. mateix molts ciutadans i els mitjans de comunicació
Es pregunta, doncs, si tal regidor pretén que els veuen especulació en aquest tipus d’edificis, als
apartaments per a joves siguin de venda o de renda quals el seu Grup no és, per principi, contrari si poden
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 967
convertir-se en un element de referència pels arqui- Unió, després d’haver votat favorablement la modifi-
tectes, la ubicació o les característiques de l’edifici, cació del Pla General Metropolità del Projecte 2004,
però no sap veure aquestes circumstàncies en el pro- ara, en haver votat negativament el Pla d’habitatges
jecte en debat i, a més, cal tenir present que Barcelo- per a joves, voldria canviar les regles del joc.
na és una ciutat molt densa i aquesta mena d’edificis Confia, a més, que l’esmentat Grup mantindrà el
comporten problemes de mobilitat. criteri que avui sosté quan Ferrocarrils de la Generali-
El Sr. Casas contesta que els Grups de l’oposició tat porti a aprovació el Pla especial per a construir
votaren favorablement la modificació del Pla General uns 6.000 metres quadrats d’oficines en el carrer dels
Metropolità que comportava que en el solar de les Vergós, amb els quals pensa finançar el cobriment de
cotxeres hi hauria uns 34.000 metres quadrats desti- les seves vies, o quan vinguin les propostes per
nats a oficines, hotel o residencial en règim lliure, uns construir uns 65.000 metres quadrats de sostre d’ha-
22.000 metres quadrats d’habitatge protegit i altres bitatge en règim lliure en els terrenys ocupats per les
9.000 que s’havia de decidir què s’hi podia fer; que el presons.
Pla en debat dóna un ús als esmentats 34.000 me- En demanar el Sr. Puigdollers la paraula per al·lu-
tres quadrats assignant alçades i volums i, conse- sions, la Presidència estima que no hi ha hagut al-
güentment, a partir d’això no es pot fer demagògia lusions personals i dóna per tancat el debat.
quan a la zona hi haurà 22.000 metres quadrats d’ha- S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
bitatge protegit a través de cooperatives sindicals o Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Gascón i les Sres.
veïnals i al costat uns 1.500 habitatges en règim de Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje i també
protecció, i tanmateix ara el Grup de Convergència i dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres.
Unió ha de votar en contra per cobrir-se l’esquena, Treserra i Balseiro.
després d’haver votat també en contra del Pla d’ha-
bitatges per a joves, ja que després de les repetides
manifestacions dels Srs. Pujol i Mas sobre la cons- COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT I
trucció d’habitatges per a joves no sap on els po- ECOLOGIA URBANA
dran fer.
Subratlla que defensa els interessos de Transports 21. Estimar parcialment, d’acord amb la Memòria
Metropolitans de Barcelona i dels ciutadans, perquè, que s’adjunta, les al·legacions i esmenes al text de la
altrament, caldria deixar de fer les cotxeres, cosa que modificació de l’Ordenança municipal general del
impediria tirar endavant el Projecte 2004, o imputar medi ambient urbà de la ciutat de Barcelona, aprova-
els costos del trasllat dintre el dèficit de l’esmentada da inicialment en sessió de 19 d’abril de 2001, per la
empresa: per tant, demana seriositat. Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, al·lega-
Assegura que d’habitatges de lloguer per a joves cions i esmenes que han estat presentades pel Grup
se’n podran fer més, perquè hi ha sòl; i subratlla que municipal de Convergència i Unió, la Federació d’En-
quan la Generalitat se’n proposa construir-ne 500 a titats Pro Drets dels Animals i la Natura (Fedan), el
tota Catalunya, si bé ahir el Sr. Mas rectificà aquesta Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protec-
xifra parlant de 1.800, en tres anys, l’Ajuntament sol ció dels Animals i l’Institut Municipal de Parcs i Jar-
en cobrirà la construcció de 1.500. dins de Barcelona. Desestimar l’al·legació presentada
El Sr. Puigdollers rebutja que es parli de demagò- per la Asociación Nacional de Empresas de Control
gia en un debat polític en què són tan legítimes les de Plagas (Anecpla) i aprovar definitivament la modi-
idees del Sr. Casas com les del seu Grup, per al qual ficació de l’Ordenança municipal general del medi
la política d’habitatge és prioritària perquè a la Cituat ambient urbà de la ciutat de Barcelona.
s’hi està jugant el futur, i tanmateix, després d’haver Es retira aquest dictamen tal com es convingué a
aprovat la modificació del Pla General Metropolità per la Junta de Portaveus.
al Fòrum 2004, el discurs de la majoria és que no dis-
posa de terrenys per a fer habitatge per a joves i, per
tant, cal requalificar a tal fi els solars d’equipaments, c) Proposicions
però el Grup de Convergència i Unió objecta que en
l’àmbit d’aquest Pla n’hi ha i per tant tan legítima és la La proposició sobre el Mapa escolar presentada
decisió de vendre’ls per finançar la construcció de les per al Grup Popular ha estat tractada i aprovada dins
noves cotxeres de la Vall d’Hebron que defensa la el punt núm. 1 de l’ordre del dia; i la del Grup de Con-
majoria, com l’opció que propugna el seu Grup d’arri- vergència i Unió sobre els animals de companyia ha
bar a un acord amb Transports Metropolitans de Bar- quedat subsumida en la moció conjunta sobre el ma-
celona perquè l’Ajuntament pugui quedar-se aquest teix assumpte.
terreny per construir-hi uns 700 habitatges de lloguer
per a joves.
El Sr. Álvarez puntualitza que el seu Grup no votà d) Mocions
en contra del Pla d’habitatges per a joves tot i no
semblar-li oportuna la forma com es plantejava, per- M 1. Aquesta moció ha estat tractada i aprovada
què intentava pal·liar la problemàtica de l’habitatge dins el punt núm. 2 de l’ordre del dia.
per a joves; ara bé, en aquest cas no veu clara la cor- Del govern municipal:
relació entre els ingressos i la destinació final que M 2. Rebutjar els efectes de la Llei 12/2001 en rela-
tindran. ció a l’aplicació del contracte d’inserció en el progra-
El Sr. Casas aclareix que la finca la vendrà Trans- ma Plans d’ocupació, en la mesura que implica tras-
ports Metropolitans de Barcelona, que aplicarà els in- lladar a l’Administració local un sobrecost important
gressos que obtingui a la construcció de les noves per al seu cofinançament, cosa que en fa inviable la
cotxeres; i reitera que el Grup de Convergència i gestió municipal.
9 a68 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
Demanar al Departament de Treball una acció de- Concreta que tanmateix no està d’acord amb la for-
cidida davant el Ministerio de Trabajo y Asuntos So- ma de la moció, perquè no es pot rebutjar una llei
ciales perquè reconsideri aquesta reducció dràstica aprovada democràticament tot i que no la comparteix
de les aportacions de l’Estat per afavorir la contracta- totalment i perquè, per respecte a la legalitat, no es
ció de desocupats en els Plans d’ocupació. Així ma- pot demanar al Departament de Treball que assumei-
teix, que el Departament de Treball, en aplicació de xi competències que no té, ja que correspon a l’Estat
les competències que té transferides, elabori propos- la regulació, la forma, la durada i les modalitats dels
tes d’acord amb les entitats municipalistes i els contractes de treball. Agrega que el Departament es-
agents socials, que minorin l’impacte dels efectes mentat està treballant per aconseguir una aplicació
dels contractes d’inserció en les bases reguladores més flexible de tal llei i ha elevat fent les consultes
dels Plans d’ocupació. pertinents als organismes estatals responsables
Expressar la necessitat d’avançar efectivament en d’aquestes polítiques; que el Grup de Convergència i
la descentralització de la gestió de les polítiques acti- Unió promogué una esmena a la llei en qüestió per
ves d’ocupació als Ajuntaments, en aplicació de les retardar l’entrada en vigor del contracte d’inserció fins
recomanacions de l’Estratègia Europea per a l’Ocu- al 2002; i que li agradaria saber què ha fet aquest
pació. Aquesta reivindicació adquireix una nova vi- Ajuntament, el qual, des de fa un any, coneixia quins
gència a la llum d’aquesta situació plantejada per serien els efectes de la nova llei i tanmateix ara plan-
l’Estat i la Generalitat, que redueixen de nou els re- teja, com a única solució, no participar en el progra-
cursos per als Ajuntaments per a gestionar polítiques ma amb el consegüent greuge per a les persones en
d’ocupació. situació d’atur que hi ha a la Ciutat.
Traslladar aquest acord al Ministerio de Trabajo y Destaca, per acabar, la gran col·laboració que el
Asuntos Sociales, a la Conselleria de Treball de la Departament de Treball manté amb Barcelona Acti-
Generalitat, als grups parlamentaris del Congrés dels va, SA.
Diputats i del Parlament de Catalunya, a la Federació El Sr. Ainoza significa que el seu Grup està d’a-
de Municipis de Catalunya i a la Federación Española cord amb els arguments de la moció, en els quals
de Municipios y Provincias. veu una reafirmació municipalista, com ara el gran
La presidenta de la Comissió de Promoció Econò- actiu d’experiència i resultats de l’acció municipal
mica, Ocupació, Turisme i Comerç, Sra. Rojo, ex- per l’ocupació, que les Administracions central i
pressa la profunda preocupació del govern municipal, autonòmica reconeixen de manera insuficient, o la
des de la seva implicació en les polítiques d’ocupa- voluntat que s’avanci veritablement en la descentra-
ció, perquè els plans d’ocupació, que començaren en lització de la gestió de les polítiques actives d’ocu-
la dècada dels anys 70, han comptat sempre amb pació cap a les Administracions locals, ja que el seu
una gran cooperació dels Municipis, però avui aquest Grup s’ha mostrat favorable a un pacte local que
Ajuntament i altres d’arreu d’Espanya han d’expres- materialitzi la descentralització de la Generalitat en
sar la seva profunda inquietud davant el canvi de els Municipis.
rumb que s’està plantejant. Rebutja, en canvi, que la nova regulació signifiqui
Explica que tals plans permeten la contractació de cap retallada dels fons destinats als plans d’ocupa-
persones en atur estructural facilitant-los una expe- ció, perquè només hi ha una redistribució en la qual
riència laboral en activitats interès social o col·lectiu; es demana que participin les altres Administracions
que tanmateix l’entrada en vigor de la Llei 12/2001 de per tal de poder arribar a més gent; i opina que si bé
reforma del mercat de treball comporta l’aplicació la Generalitat no ha estat especialment feliç en la
dels contractes d’inserció als plans d’ocupació i, con- seva contribució i actitud la qüestió encara no està
següentment, significa una dràstica reducció de tancada.
l’aportació de l’Estat als Ajuntaments perquè contrac- Considera que, amb la moció, el govern municipal
tin persones en atur; que mentre el 2001 l’Ajuntament busca més explotar políticament l’assumpte que no
cofinançà al voltant del 23% del programa que per- pas resoldre’l, perquè la Comissió de Govern decidí
metia contractar més de 300 persones en atur estruc- no demanar més subvencions per als plans d’ocupa-
tural, en canvi el 2002, per fer exactament el mateix, ció en la sessió tinguda el dia 10 i tanmateix el termini
haurà d’aportar el 56% del cost total del programa; i per demanar-les ja havia expirat el dia 5: això, a juí
que tant la Federació de Municipis de Catalunya com seu, demostra que es fa política de cara a la galeria.
la Federación Española de Municipios y Provincias El Sr. Maestro anuncia que el seu Grup dóna su-
han respost amb contundència davant d’aquesta port a la moció pels motius que ja s’han expressat, ja
nova regulació que, en comptes d’avançar en la des- que la nova regulació fa un flac favor a totes aquelles
centralització de les polítiques actives d’ocupació cap persones que pertanyen a col·lectius que han tingut
als Ajuntaments, suposa un retrocés i els carrega un dificultats d’accés a un lloc de treball i d’inserció en el
sobrecost. mercat de treball, i demostra que el municipalisme
Acaba llegint els diversos apartats de la moció. que predica el Partit Popular de Catalunya no té res a
La Sra. Ortega manifesta que el seu Grup compar- veure amb el municipalisme que defensa Esquerra
teix el fons de la moció, però no la forma, tot posant Republicana de Catalunya.
en relleu que el Departament de Treball des de 1989 Creu que el Govern de l’Estat, per tal d’aconseguir
ha promogut accions per facilitar la pràctica i l’expe- el dèficit zero i quadrar els números tapant la minva
riència professional a les persones en situació d’atur i d’ingressos que comportarà la injusta reforma de l’im-
està desenvolupant plans d’ocupació des què el 1988 post sobre la renda de les persones físiques, ha de
assumí les polítiques actives d’ocupació, l’execució treure diners d’allà on sigui, deixant de gastar-ne en
de les quals sempre ha estat objecte de concertació i un dels llocs més fàcils per fer-ho, les polítiques so-
col·laboració fecunda entre la Generalitat, els agents cials, de les quals intenta traslladar-ne la responsabi-
econòmics i socials i les associacions municipalistes. litat als municipis: això és un retallada claríssima.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 969
Celebra que la representant del Grup de Conver- i les Sres. Treserra i Balseiro, després de declarar-
gència i Unió comparteixi el fons de la moció tot mati- se’n la urgència amb els mateixos vots.
sant que ningú no nega la legitimitat de la llei; i que el
Govern de la Generalitat ha perdut l’oportunitat de fer
un gest de sobirania i de dignitat nacional, perquè en PART DE CONTROL
les petites coses també es pot avançar en la cons-
trucció nacional del país, en l’autogovern i en l’aplica- a) Precs
ció del principi de subsidiaritat:
Espera, doncs, que el Departament de Treball aca- Del Grup Municipal Convergència i Unió:
bi rectificant, perquè encara que es tracti d’una com- 1. Que l’Ajuntament de Barcelona, fins que no tin-
petència estatal, el Govern de la Generalitat també hi gui aprovat el Reglament de participació ciutadana
té alguna cosa a dir, i no pot limitar-se a traslladar la apliqui els següents criteris per millorar la participació
responsabilitat als municipis: per això, ell reclama un ciutadana en els projectes urbanístics:
gest de dignitat com a país. 1) Per a totes aquelles iniciatives que es troben
La Sra. Rojo pensa que si els Grups de l’oposició en fase d’elaboració o que estiguin previstes en el
estan d’acord amb el fons de la moció, haurien de Programa d’actuació municipal es crearà una co-
rectificar els respectius posicionaments, ja que no es missió de participació urbanística amb participació
tracta d’una qüestió política de galeria, sinó de fons, veïnal i d’aquest Consell Plenari, que tingui com a fi
donat que les persones en atur estructural, en comp- conèixer, treballar i sistematitzar en la recerca del
tes de percebre el salari-conveni, passaran a cobrar màxim consens, tots aquells elements d’interès rela-
el salari mínim i la nova regulació obliga aquest Ajun- cionats amb la concepció i finalitat del planejament
tament a posar un milió més d’euros per fer exacta- en qüestió.
ment el mateix: d’això se n’ha de dir retallada. 2) Per als plans urbanístics aprovats definitiva-
Destaca que en els darrers quatre anys amb els ment, d’acord amb l’article 68.3 de la Carta Municipal,
plans d’ocupació s’ha pogut contractar unes 1.400 es crearan comissions de seguiment de la seva exe-
persones fent un gran esforç d’imaginació, reconegut cució amb participació de les Entitats i les Organitza-
per les persones de més de cent delegacions d’ajun- cions cíviques, econòmiques, socials i professionals
taments de Catalunya i d’Espanya que han visitat de la ciutat.
Barcelona Activa, SA, per veure com treballa, i això 3) Per als projectes privats de gran abast es proce-
no es pot qualificar, com s’ha fet, d’actuació de cara a dirà a aplicar un o altre instrument de participació en
la galeria. funció de la fase de tramitació administrativa en la
Observa que no es pot oblidar que la gestió de les qual està el document urbanístic.
polítiques actives d’ocupació ha estat transferida al El Sr. Ciurana manifesta que aquest prec que fa el
Departament de Treball i el mateix Consell de Direc- seu Grup en favor de la participació i que persegueix
ció del Servei Públic d’Ocupació decidí tenir una ses- fer més agradable la vida als ciutadans i als respon-
sió extraordinària per modificar una normativa, que és sables municipals, ve de lluny, perquè el seu Grup el
competència de la Generalitat dintre dels paràmetres presentà per primera vegada al gener de 2000, i tan-
marcats pel Govern de l‘Estat. mateix ara torna a presentar-lo amb l’esperança que
Diu, en conclusió, que amb la nova regulació el el govern municipal rectifiqui.
Govern de l’Estat ha renunciat a renovar i adequar Addueix que el prec pretén que les coses es facin
les polítiques que treballen en la reducció de l’atur amb tots i per a tots i que aquest Ajuntament faci ho-
estructural, cosa que és una injustícia, i en comptes nor al seu nom i no sigui sinònim d’enfrontaments, ja
de cercar noves fórmules amb els agents socials i les que actualment a la ciutat regalimen llençols de pro-
entitats municipalistes i d’incorporar noves experièn- testa i tanmateix si fa dos anys i mig s’hagués ac-
cies, ha optat per la via més fàcil: traslladar als ajun- ceptat la proposta que feia el seu Grup i que era
taments el sobrecost i d’això, encara que alguns en pràcticament idèntica a la presentada avui, s’haurien
diguin redistribució, ella en diu retallada. pogut estalviar molts dels conflictes que després
La Sra. Ortega considera que amb mocions com s’han produït.
aquesta no es resoldrà un problema que està en la Subratlla que el seu Grup demana que el govern,
manca de capacitat de lideratge i de negociació del parli, dialogui i, sobretot, escolti i proposa, a tal fi, els
govern municipal, la qual cosa explica que hagi con- instruments més adequats: comissions de participa-
vertit el victimisme en norma. ció veïnal i comissions de seguiment, perquè només
El Sr. Ainoza remarca que l’assumpte encara no amb la participació de veïns, entitats, organitzacions i
està tancat i, per tant, de la negociació es pot esperar Grups municipals es pot aconseguir una Barcelona
que l’Administració autonòmica reconsideri la seva per a tots.
participació; i recalca que l’Estat no ha disminuït la El Sr. Alcober contesta que aquest prec pot tenir
quantitat que dedica als plans d’ocupació sinó que la mateixa resposta que donà a un altre, en la matei-
només ha distribuït d’una altra manera la mateixa xa línia, del Grup del Partit Popular de Catalunya;
quantitat. que el Programa d’actuació municipal comprèn més
La Sra. Rojo insisteix que la nova regulació com- de 500 projectes, la majoria dels quals tenen consti-
porta una retallada i és una injustícia; i puntualitza tuïda una comissió com les que demana el prec, però
que la història ja aclarirà qui té realment el lideratge això no garanteix que no es puguin produir conflictes;
en les polítiques d’ocupació. que l’aportació que fa el prec ja deu figurar entre les
S’aprova la moció en debat amb el vot en contra que el Grup interpel·lant ha fet, amb retard, a les nor-
dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Gascón i mes de participació ciutadana i, per tant, no entrarà
les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Ser- en el fons i només vol significar que davant de casa
vitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet seva també regalima un llençol que diu “No al pla hi-
9 a70 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
drològic”, i abans n’hi havia un altre sobre el conflicte aquesta actuació; que al cap de dos mesos, el Minis-
de Llagostera. teri aconseguí uns 800 milions de pessetes per a fi-
El Sr. Ciurana replica que no per parlar molt de la nançar la restauració d’una part molt petita de l’abo-
participació, se n’és abanderat; que si el Sr. Alcober cador del Garraf; i que el seu Grup vol saber quines
s’hagués preparat mínimament la resposta, hauria accions ha fet el govern municipal perquè es pugui
vist que fa dos anys i mig el Sr. Alcalde anuncià que tancar aquest abocador.
la qüestió es resoldria en el reglament de participació, El Sr. Cuervo contesta que la Comissió de Govern
però a hores d’ara encara no està aprovat. de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient va pro-
La Presidència indica al Sr. Ciurana que se li ha moure la modificació de l’article 39 del Pla especial
acabat el temps de Collserola i, seguint l’esperit de l’acord citat pel Sr.
El Sr. Ciurana acaba dient que el govern municipal Cornet, s’han fet estudis, comissions i taules de tre-
té oberts una vintena de conflictes veïnals: els dels ball i jornades tècniques sobre la ubicació dels dipò-
carrers de la Carabassa, del forat de la vergonya, de sits, però, en existir dades contradictòries, s’ha acor-
l’illa Robadors i del barri de Ribera, a Ciutat Vella; el dat continuar aprofundint l’estratègia que els residus
dels voltants dels Encants i del carrer Bailen núm. 22, inertitzats pels ecoparcs serien aptes per al rebliment
a l’Eixample; els del mercat de la Marina, el cobri- de les pedreres; que el novembre de 2001 la Genera-
ment de les vies del tren d’alta velocitat, a Sants- litat aprovà el Programa de gestió de residus de
Montjuïc; els del Portal del Coneixement, de la Colò- Catalunya, actualment en tràmit en el Parlament de
nia Castells, i del cobriment del primer Cinturó a les Catalunya, on s’ha arribat a un acord institucional for-
Corts; el del túnel de Mitre a Sarrià-Sant Gervasi, el ça satisfactori, programa que preveu el finançament
de la plaça Lesseps, Sant Josep de la Muntanya i d’aquestes instal·lacions i dipòsits privats de classe 2
el cobriment de la travessera de Dalt, a Gràcia; els com alternativa als ecoparcs i determina que es conti-
del Pla director de la Vall d’Hebron, del trasllat dels nuï estudiant la utilització dels residus dels ecoparcs
Encants i de la Font del Gos, a Horta-Guinardó; els baixos en matèria orgànica, per al rebliment de pe-
del Camp de la Damm i del Pla especial de reforma dreres. Afegeix que s’està fent un estudi i un cens de
interior de les Roquetes, a Nou Barris; el del tanatori, les pedreres existents en el territori metropolità, com
a Sant Andreu; els de l’eix del carrer de la Llacuna i també la resta d’estudis prescrits en el Real Decret
del Clot de la Mel, a Sant Martí. sobre les característiques de la lixiviació dels residus
El Sr. Alcober, després d’observar que el Sr. inertes per poder articular una alternativa.
Ciurana en la seva relació ha deixat d’esmentar el Posa en relleu que la densitat de població de l’Àrea
conflicte per les obres de la Sagrada Família, pun- Metropolitana, el continu urbà, el fet que estigui en-
tualitza, a tall d’exemple, que pel que fa al cobriment voltada de parcs d’interès natural, i la intermunici-
de la ronda del Mig la realitat serà que Barcelona palitat fan que el consens sobre les propostes d’equi-
comptarà amb un passeig de 2.300 metres de llar- paments ambientals necessiti temps, però s’està
gada que començà el 1990 en una discussió en una treballant per aconseguir-lo i per poder procedir al
Comissió de seguiment i seguí en múltiples reunions tancament de l’abocador del Garraf el 2006.
posteriors, i la discussió està en uns 200 metres que El Sr. Cornet observa que al cap d’un any encara
resten per cobrir i en el fet que només s’hagin pogut no s’ha aconseguit el consens sobre la ubicació dels
plantar palmeres, de manera que si el Grup de Con- equipaments ambientals i serà impossible aconse-
vergència i Unió no considera participatiu el procés guir-lo en l’any que resta per a les eleccions: per tant,
seguit, deu ésser perquè té un concepte diferent de el 2004 no es podrà tancar l’abocador del Garraf.
la participació. Agrega que ha plantejat la qüestió en aquest Plenari
Del Grup Municipal Partit Popular de Catalunya: perquè els barcelonins i els regidors que els repre-
2. Que l’equip de govern informi de les gestions senten són els màxims responsables del fet que en-
realitzades davant l’Entitat Metropolitana del Medi cara que s’hagin de tirar a l’abocador del Garraf
Ambient, per a donar compliment a la proposició 670.000 tones anuals, és a dir, 228.000 més de les
aprovada al Consell Plenari de 30 de març de 2001, previstes en el Programa metropolità de gestió de re-
relativa a les propostes d’instal·lacions de tracta- sidus, de manera que el tancament de l’esmentat
ment i dipòsits controlats, necessàries per al tan- abocador en les dades establertes resulta material-
cament del dipòsit controlat del Garraf; i que aporti ment impossible.
informació acurada sobre aquestes instal·lacions i El Sr. Cuervo assegura que el 2006 l’espai de
dipòsits. l’abocador del Garraf complirà una nova funció i dei-
El Sr. Cornet comenta que el 30 de maig de l’any xarà d’ésser el lloc d’abocament de residus biodegra-
passat aquest Plenari aprovà, per iniciativa del seu dables; que en el darrer any s’ha posat en marxa
Grup, una proposició en la qual s’instava l’Entitat Me- l’Ecoparc 1, que ha estat visitat per 8.500 barcelonins
tropolitana del Medi Ambient a presentar en el termini i 50 entitats, a les quals se’ls ha explicat el cicle de
màxim de dotze mesos, un cop aconseguit el con- tractament de residus; que l’Ecoparc 2 entrarà en fun-
sens institucional i territorial necessari, les propostes cionament el 2004; que és a punt de resoldre’s el
d’equipaments ambientals de tractament i disposició concurs per a l’execució de la planta de tractament
del rebuig dels ecoparcs i també s’impulsava la parti- integral de Barcelona, la qual entrarà en servei el
cipació del Ministeri del Medi Ambient i de la Genera- 2005; i que ja es disposa del plec de condicions dels
litat de Catalunya en el finançament, mitjançant fons parcs de recursos privats; i que amb tot això les es-
europeus, del Pla de restauració del Garraf; que, per combraries que s’aboquin en el futur al Garraf no tin-
tant, tal acord venia a dir que en el termini d’un any dran matèria biodegradable.
s’havien de trobar dipòsits controlats alternatius que Posa fi a les seves explicacions, que podrien ser
permetessin el tancament de l’abocador del Garraf i molt més extenses, en veure que la Presidència li in-
obtenir el finançament europeu per tirar endavant dica que s’ha acabat el temps.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 971
b) Preguntes s’han obtingut fins ara i quines propostes s’han fet als
industrials afectats fins a la data?
Del Grup Municipal de Convergència i Unió: El Sr. Álvarez recorda que en la sessió de 20 de ju-
1. Quin calendari té previst i quin pressupost pensa liol de 2001 es ratificà la modificació del Pla General
destinar l’alcalde de Barcelona a la regeneració de la Metropolità en l’àmbit de l’antiga fàbrica Batlló incor-
sorra de les platges, al manteniment de les platges i a porant-hi els ajustos resultants del dictamen 95/01
garantir sanitàriament la qualitat de l’aigua de bany emès per la Comissió Jurídica Assessora el 29 de
de les platges de Barcelona a la temporada 2002? març d’aquell any; que aquesta modificació obliga a
El Sr. Puigdollers fa notar, d’antuvi, que en la pre- cercar un nou emplaçament a la majoria de les 230
sent sessió la Presidència només ha tallat, per exce- empreses que ocupen actualment les naus de Can
dir-se en el temps convingut, la intervenció del Sr. Batlló; i que en la sessió de 17 de juliol de 2000 el Sr.
Ciurana; i el Sr. Alcalde puntualitza que, d’una mane- Casas anuncià la constitució, un cop aprovat l’esmen-
ra o altra, ha fet indicacions en el mateix sentit a al- tat instrument urbanístic, d’una comissió de segui-
tres membres del Consistori. ment que tutelés el procés de reubicació d’aquestes
El Sr. Puigdollers, que reprèn la paraula per entrar empreses: conseqüentment, la pregunta, que llegeix,
en el fons d’aquest prec, observa que a partir del del seu Grup s’explica per la situació d’incertesa que
maig, amb el bon temps, els ciutadans comencen a estan vivint aquestes petites empreses des de fa dos
utilizar les nostres platges, les quals enguany han re- anys, i per la voluntat de tot el Consistori que Barce-
sultat molt afectades pels temporals de llevant, però a lona no perdi pes econòmic.
hores d’ara encara no s’han recuperat: això explica El Sr. Casas contesta que l’aprovació del planeja-
aquesta pregunta. ment es produí fa poc, però abans, el 24 de gener
La Sra. Mayol contesta que garantir sanitàriament d’enguany, ja s’havia constituït la Comissió de segui-
la qualitat de les aigües amb una inspecció setmanal, ment promesa; que s’ha aconseguit signar amb el
que recull mostres las quals després són analitzades Consorci de la Zona Franca una reserva inicial d’un
en el laboratori, costa uns 8.000.000 de pessetes, als espai d’uns 10.000 metres quadrats perquè s’hi pu-
quals s’han d’afegir els costos de les retribucions d’un guin instal·lar les empreses de Can Batlló que esti-
tècnic mitjà i d’un tècnic auxiliar i un cotxe condicionat guin interessades a fer-ho; que li agradaria que el
perquè els materials recollits no es deteriorin; que al Consorci pogués ampliar aquesta superfície; que l’ex-
manteniment de la sorra es destinen uns 103 milions propiació de la nau central que acull actualment el
de pessetes, principalment entre maig i setembre; nombre més gran de tallers i indústries afectats està
que ahir mantingué una reunió amb el director gene- prevista per a la segona fase d’execució, la qual s’ini-
ral de Costes sobre la regeneració de les platges i ciarà d’aquí a quatre anys.
aquest matí han continuat els treballs tècnics; que a El Sr. Álvarez pregunta si aquest Ajuntament i el
tal finalitat la Direcció General de Costes pensa desti- Departament d’Indústria i Energia han assumit el com-
nar de manera urgent uns 100 milions de pessetes, a promís de reubicar a Barcelona totes aquelles em-
més de l’arranjament de les platges del Bogatell, que preses situades a Can Batlló que vulguin continuar
en costarà 280; i que l’Ajuntament arribarà allà on no treballant a la nostra Ciutat.
arribi el Ministeri per garantir unes platges en estat El Sr. Casas respon que el Sr. Álvarez coneix per-
òptim la primera quinzena de juny, com l’Ajuntament fectament els sistemes urbanístics i els drets i obliga-
ha fet cada any. Afegeix que dintre d’un mes es tindrà cions que comporten; que la Llei del sòl aprovada pel
una nova reunió amb la Direcció General de Costes Govern del Partit Popular no preveu el reallotjament
sobre la reparació dels espigons i el projecte d’estabi- de les activitats econòmiques afectades per plans ur-
lització definitiva de les platges en un temps curt. banístics, però l’Ajuntament treballa per aconseguir
El Sr. Puigdollers comenta que el termini de la pri- que puguin reubicar-se a Barcelona el màxim nombre
mera quinzena de juny esmentat per la Sra. Mayol d’empreses que vulguin continuar a la Ciutat; i que al
comporta un endarreriment respecte al temps en què compromís, que ha esmentat el Sr. Álvarez, entre
altres anys se solia tenir les platges en condicions; i l’Ajuntament i el Departament d’Indústria i Energia,
pregunta quin import complementari haurà de desti- també s’hi hauria de sumar el Ministeri amb ajuts més
nar l’Ajuntament a regenerar les platges. generosos perquè el problema és de tots.
La Sra. Mayol se sorprèn que el Sr. Puigdollers no El Sr. Álvarez s’ofereix a fer gestions en aquest
pugui entendre que les situacions excepcionals que sentit, però remarca que el Consorci de la Zona Fran-
s’han produït enguany a les nostres platges; i puntua- ca, que té com a conseller delegat el Sr. Lacalle, ha
litza que properament estarà en condicions de con- estat fins ara l’únic organisme que s’ha compromès a
cretar quina serà l’aportació que haurà de fer l’Ajunta- reallotjar alguns dels empresaris afectats.
ment perquè els ciutadans i ciutadanes de Barcelona El Sr. Casas puntualitza que el president de tal
puguin gaudir de l’estat òptim de les platges la prime- Consorci és el Sr. Alcalde; i es mostra disposat a ex-
ra quinzena de juny. plicar en privat al Sr. Álvarez totes les gestions que ell
El Sr. Puigdollers constata que avui els ciutadans ha hagut de fer.
no poden saber què haurà de gastar l’Ajuntament per
recuperar les platges.
El Sr. Alcalde significa que això depèn del fet que DECLARACIONS INSTITUCIONALS
el Ministeri concreti els diners que hi aportarà.
Del Grup Municipal Partit Popular de Catalunya: DI 1. Condemnem l’ocupació militar i la repressió
2. ¿Quines són les gestions realitzades fins ara per en els territoris sota l’administració de l’Autoritat Na-
l’equip de govern, per tal de solucionar els problemes cional Palestina i considerem absolutament intolera-
de reallotjament de les indústries afectades urbanís- ble la situació de setge a què s’han vist i encara es
ticament del sector de Can Batlló, quins resultats veuen sotmeses moltes poblacions de Palestina, així
9 a72 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
com el vergonyós setge a què l’exèrcit d’Israel sotmet que s’està vivint a l’Orient Mitjà, marcada pel pati-
la Basílica de la Nativitat de Betlem. ment de molta població civil, per la destrucció de mol-
Creiem que la privació de productes de primera ne- tes ciutats i pel no respecte a les resolucions de les
cessitat i dels serveis bàsics d’aigua i electricitat, així Nacions Unides; i el desig de veure-la aturada imme-
com la prohibició de l’accés als serveis d’emergència diatament i reconstruïts els mecanismes de pau i de
sanitària que pateixen els ciutadans i ciutadanes pa- diàleg establerts en les institucions internacionals i en
lestins és injustificable des de qualsevol punt de vista uns convenis que no es respecten.
de respecte als drets humans. Continua dient que en la mesura que hi ha molta
Reclamem l’esclariment dels fets del camp de població civil que està patint les conseqüències dels
Jenín, així com de les altres ciutats palestines, amb esdeveniments de les últimes setmanes i mesos, vol
plena llibertat de moviment de la comissió internacio- expressar la solidaritat de Barcelona amb les ciutats
nal investigadora, i que determini les responsabilitats Palestines afectades, reclamar la constitució d’una
que se’n derivin. comissió d’investigació sobre Jenín on han succeït
Considerem igualment condemnables els atemp- coses que estan fora de qualsevol acord internacional
tats suïcides comesos contra la població i exigim la sobre les actuacions en les ciutats. Afegeix que ha
seva fi. Malgrat això, creiem que la lluita contra el ter- escrit als alcaldes d’aquestes ciutats, que per cert ha-
rorisme no pot justificar mai les represàlies col·lec- vien estat a Barcelona el mes de febrer, i ha rebut
tives indiscriminades i reclamem a la Comunitat Inter- resposta de tots ells; i que s’ha adreçat a molts alcal-
nacional que aturi l’enfrontament i les matances. des d’Europa per tal de constituir un grup de ciutats
Creiem fermament que tan sols és possible una so- europees que participin en el procés de reconstrucció
lució negociada del conflicte, i estem convençuts que un cop es recuperi la pau, ja que la situació és prou
la via del terror, vingui d’on vingui, és inútil. Així, do- dramàtica perquè, des de la modèstia d’aquest Ple-
nem suport a la coexistència a la regió dels Estats nari, però amb tota contundència, es rebutgi la situa-
d’Israel i Palestina, a partir de la resolució de Beirut ció creada, es reclami el retorn a la pau, la recons-
de la Lliga Àrab, que constitueixi les bases per a l’es- trucció i la recuperació de la llibertat i de la dignitat de
tabilitat, prosperitat i seguretat de la regió. tota la població afectada en aquest terrible episodi
Exigim la retirada de l’exèrcit israelià dels territoris de violència i de guerra de fet.
autònoms de Palestina, tal com marca la resolució Anuncia la creació de la Plataforma Barcelona per
1.402 del Consell de Seguretat de les Nacions Uni- Palestina en què participaran moltes organitzacions
des, així com el compliment de les altres resolucions no governamentals de la Ciutat.
de l’ONU sobre el conflicte, l’adopció de garanties de S’aprova, per unanimitat, la declaració institucional.
seguretat per a la vida del president Arafat, el resta- Finalment, el Sr. Alcalde expressa la seva satisfac-
bliment de la seva llibertat de moviments, el reconei- ció per l’aprovació ahir del Pla director d’infraes-
xement de l’ANP, com a únic i legítim representant tructures, que és un pas històric amb una proposta
dels poble palestí i que pugui mantenir els contactes d’inversió superior als 7.500 milions d’euros per a
polítics necessaris que condueixin a la fi del conflicte. l’execució d’infraestructures en transport públic me-
Ens solidaritzem amb els ajuntaments de les ciu- tropolità: la línia 9, la línia 12, una previsió de pla de
tats palestines i amb els homes i les dones que patei- mínims per a les línies de rodalies per 250 milions
xen aquest terror oferint el nostre ajuts humanitari, d’euros, i, en conjunt, la construcció de més de 250
fent una crida als governs implicats per a la recons- quilòmetres nous de metro, de ferrocarril i de tramvia
trucció immediata del diàleg pacífic, i instem els nos- a tota l’àrea metropolitana.
tres governs autonòmic i estatal a fer tots els esforços Subratlla que això és una excel·lent notícia de cara
possibles per a trobar una solució pacífica, digna i a l’objectiu de passar de 800 a 1.300 de milions de
justa per als pobles d’Israel i Palestina. viatges a l’any al final de procés i que, després d’una
Ens adrecem als regidors i regidores, alcaldes i al- negociació que ha costat bastants anys, es pot parlar
caldesses dels municipis de Palestina i ens compro- de política d’actuació territorial de gran abast: prega,
metem a atendre les seves demandes més urgents i doncs, a l’Estat i a la Generalitat que aportin el finan-
per a organitzar les tasques de cooperació i de recons- çament necessari perquè l’execució d’aquestes obres
trucció que els organismes internacionals emparin. és importantíssima i cal recuperar, com més aviat mi-
Demanem que se suspengui l’acord comercial prefe- llor, el temps perdut els darrers anys, en què les in-
rent, inclosa la venda d’armes, que la Unió Europea té versions en transport públic han estat insuficients.
amb Israel, com a mecanisme de pressió internacional. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-
El Sr. Alcalde, interpretant el sentiment de tots els sidència aixeca la sessió a les catorze hores i qua-
Grups municipals, expressa la condemna a la situació ranta minuts.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 973
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 24 de maig notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-
de 2002 terior, com també per complir els tràmits necessaris
per a la seva inscripció en el Registre mercantil i tam-
Aprovació de l’acta de la sessió anterior. bé la correcció d’errors materials en cas necessari.
10. Adoptar, en l’exercici de les competències re-
servades a l’Ajuntament com a soci únic de Barcelo-
PART DECISÒRIA na Activa, SA, Societat Privada Municipal, els acords
següents:
a) Ratificacions: 1r. Designar membre del Consell d’Administració
de la Societat el Sr. Ramon Sans i Fonfría, en substi-
4. Ratificar la modificació dels Estatuts del Consor- tució del Sr. Joaquim Casal i Fàbrega.
ci Sanitari de Barcelona, aprovades per la Junta Ge- 2n. Establir que el termini de designació del conse-
neral i la Comissió Permanent de l’esmentat Consor- ller que es nomena serà l’establert en els respectius
ci, en les sessions celebrades el 14 de desembre de Estatuts, sense perjudici de la renovació que fos pro-
2001 i 20 de març de 2002 respectivament i en els cedent en el canvi de mandat consistorial.
termes que figuren al document annex. 3r. Facultar indistintament el president i el secretari
5. Ratificar l’acord de la Junta de Govern de l’Insti- del Consell d’Administració per comparèixer davant
tut de Cultura de Barcelona de data 20 de març de notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-
2002 que dóna conformitat a l’Acord sobre condicions terior, com també per complir els tràmits necessaris
de treball de la Banda Municipal que s’annexa a per a la seva inscripció en el Registre mercantil i tam-
l’Acord de condicions de treball/Conveni Col·lectiu bé la correcció d’errors materials en cas necessari.
de l’Ajuntament de Barcelona, subscrit l’1 de març de
2002 per part dels membres del Comitè d’Empresa i
representants de les seccions sindicals Unió General c) Propostes d’acord:
de Treballadors (UGT), Comissions Obreres (CCOO)
i l’Agrupació d’Independents (AI).
6. Ratificar la resolució de la presidenta de l’Institut COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
Municipal de Persones amb Disminució de data 22
d’abril de 2002, d’incorporació d’un crèdit extraordina- 11. Concedir l’aval al préstec concertat pel Consor-
ri de 74.661,93 euros que es finança amb càrrec al ci del Gran Teatre del Liceu amb la Caixa d’Estalvis i
romanent líquid de tresoreria de 2001. Pensions de Barcelona signat el 13 de desembre de
7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 6 de maig de 2001, en les condicions que s’adjunten. Autoritzar
2002 (S1/D/2002 1682), que autoritza la formalització l’Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, president de la Co-
d’un acord d’actuació entre el Sector de Serveis Per- missió de Presidència i Hisenda a atorgar tota la do-
sonals de l’Ajuntament de Barcelona i el Patronat Mu- cumentació necessària per a dur a terme la signatura
nicipal de l’Habitatge, en relació a l’adjudicació de de l’operació.
nous equipaments d’habitatges amb serveis per a la 12. Aprovar la modificació dels articles 17, 38 i 39
gent gran a la ciutat de Barcelona. dels Estatuts del Consorci Casa Àsia. Facultar l’Al-
8. Ratificar, en tots els seus termes, la resolució de caldia per a que pugui dur a terme les actuacions
la regidora del Districte d’Horta-Guinardó de 7 de necessàries per a la plena efectivitat del present
maig de 2002, que accepta les ajudes incloses en el acord.
Programa General 345 PG/2002 del Pla Únic d’Obres 13. Aprovar un suplement de crèdit en el pressu-
i Serveis de Catalunya per a finançar les obres de la post vigent de l’Institut Municipal d’Informàtica, per un
biblioteca Joan Marsé, al barri del Carmel. import de 360.307,00 euros, a finançar amb el roma-
nent líquid de tresoreria de l’exercici 2001, conside-
rant-lo definitivament aprovat en cas de no presentar-
b) Acords de Junta General: s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició
pública.
9. Adoptar, en l’exercici de les competències reser- 14. Resoldre, d’acord amb l’informe adjunt, les
vades a l’Ajuntament com a soci únic de Barcelona al·legacions presentades pel Grup Municipal de
Promoció d’Instal·lacions Olímpiques SA, Societat Convergència i Unió a l’expedient de modificació dels
Privada Municipal, els acords següents: articles 1 i 2 dels Estatuts de la societat privada muni-
1r. Designar membre del Consell d’Administració cipal Infrastructures 2004, SA durant el termini d’ex-
de la Societat el Sr. Josep Maldonado i Gili, en subs- posició pública. Aprovar definitivament la modificació
titució del Sr. Joan Antoni Camuñas i Feijoo. dels articles 1 i 2 dels Estatuts de la societat privada
2n. Establir que el termini de designació del conse- municipal Infrastructures 2004, SA. Facultar l’Alcaldia
ller que es nomena serà l’establert en els respectius perquè realitzi les actuacions necessàries per a l’e-
Estatuts, sense perjudici de la renovació que fos pro- fectivitat d’aquests acords.
cedent en el canvi de mandat consistorial. 15. 1r) Aprovar els Estatuts del Centre d’Informació
3r. Facultar indistintament el president i el secretari i Documentació Internacionals a Barcelona, Fundació
del Consell d’Administració per comparèixer davant Privada. 2n) Facultar l’Alcaldia perquè pugui dur a
9 a74 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
terme les actuacions necessàries per a la plena efec- Districte de Sarrià-Sant Gervasi
tivitat del present acord.
16. Desafectar del domini públic la finca situada al 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb
carrer de Tortosa, 32*LB; constituir un dret de super- l’article 68 de la Carta municipal de Barcelona, el
fície a favor de la Fundació Pere Tarrés sobre l’es- Pla especial de concreció d’usos i ordenació volu-
mentada finca, grafiada en el plànol annex, per un mètrica en la finca situada al passeig de Santa Eu-
termini de setanta-cinc anys, per a la construcció i làlia, núm. 23, promogut per Lenox, SA i Barnasan,
instal·lació d’un centre de formació; i formalitzar en SL, amb les modificacions a què fa referència l’in-
escriptura pública la constitució de dret de superfície, forme del Departament de Planejament de Desen-
amb la pràctica de les operacions registrals de segre- volupament, que consta a l’expedient i es dóna per
gació, agrupació o altres encaminades a la identifica- reproduït.
ció, com a finca independent, de la que serà objecte
del dret de superfície, la regulació del qual s’ajustarà
a les clàusules contractuals annexes, que s’aproven. Districte de Gràcia
22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
OCUPACIÓ, TURISME I COMERÇ pecial integral per a l’ordenació i rehabilitació de l’edi-
fici “Can Fuster”, ubicat en el passeig de Gràcia, núm.
17. Aprovar definitivament el Projecte de remodela- 132, promogut per Hoteles Center, SL, amb les modi-
ció del Mercat municipal d’Hostafrancs atès que dins ficacions a què fa referència l’informe del Departa-
el termini d’informació pública al que ha estat sotmès ment de Planejament de Desenvolupament; i estimar
l’expedient no s’hi han formulat al·legacions. les al·legacions presentades per la Ima. Sra. Maite
Fandos i Payà, en la seva qualitat de regidora del
Grup Municipal de Convergència i Unió, de conformi-
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME tat amb l’informe complementari de valoració de les
al·legacions, emès pels esmentats serveis, que cons-
ta a l’expedient i es dóna per reproduït.
Districte de l’Eixample
18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- Districte de Sant Andreu
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial d’ordenació volumètrica a la finca situada a la 23. Aprovar definitivament, de conformitat amb
Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 563 i al pas- l’article 68 de la Carta municipal de Barcelona, el
satge de Valeri i Serra, núms. 2-4, promogut pel Pla especial de reforma interior per a les zones de
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. remodelació a l’entorn dels carrers de Lanzarote i
19. Aprovar provisionalment, de conformitat amb de la Residència, d’iniciativa municipal, amb les
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar- modificacions a què fa referència l’informe emès
celona, la Modificació del Pla General Metropolità en pel Departament de Planejament de Desenvolupa-
l’illa compresa per l’avinguda Vilanova, els carrers de ment; i resoldre les al·legacions presentades en el
Roger de Flor i d’Alí Bei i el passeig de Sant Joan, tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial
d’iniciativa municipal; resoldre les al·legacions presen- per: l’ Ima. Sra. Carme Servitje i Mauri, en la seva
tades per: Sr. Amancio López Seijás, en representació qualitat de regidora del Grup Municipal de Con-
d’Hoteles Turísticos Reunidos, SA, Sr. Eugeni Solé vergència i Unió, Pafabex, SL, Elenco, SA, Hogar
Peris i altres; i Sr. Antonio Marín Herrera, en nom i re- Centro Castellano-Leonés, i Taller Escola BCN,
presentació d’Herfont, SL, de conformitat amb l’infor- SCCL, de conformitat amb l’informe de l’esmentat
me del Departament de Planejament de Desenvolu- Departament, de valoració de les al·legacions es-
pament, de valoració de les al·legacions esmentades, mentades, ambdós informes consten a l’expedient i
que consta a l’expedient i es dóna per reproduït; i tra- es donen per reproduïts.
metre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del
municipi de Barcelona per a la seva aprovació defi-
nitiva. Districte de Sant Martí
24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
Districte de Sants-Montjuïc ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi-
cació del Pla parcial de Diagonal-Mar a l’illa delimita-
20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- da pels carrers de Josep Pla i de Puigcerdà i pels
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi- passeigs de Garcia Faria i del Taulat, promoguda per
cació del Pla especial de reforma interior del sector New Klimt Terciario 2001, SL i Klimt XXI 22000, SL i
de Can Clos, d’iniciativa municipal i resoldre les al·le- resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-
gacions presentades en el tràmit d’informació pública formació pública de l’aprovació inicial per l’Im. Sr.
de l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Joaquim Forn i Joan Puigdollers i Fargas, com a regidor president
Chiariello com a regidor del Grup Municipal de Con- del Grup Municipal de Convergència i Unió, de con-
vergència i Unió, de conformitat amb l’informe de va- formitat amb l’informe de valoració de les al·legacions
loració de les al·legacions emès pel Departament de emès pel Departament de Planejament de Desenvo-
Planejament de Transformació, que consta a l’expe- lupament, que consta a l’expedient i es dóna per re-
dient i es dóna per reproduït. produït.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 975
COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL euros, respectivament, i compareguin per formalitzar
la modificació del contracte, en el termini màxim de
PONÈNCIA D’ESPORTS trenta dies naturals a partir de la mateixa data.
25. Atorgar la Medalla de la Ciutat al mèrit esportiu
en la seva categoria d’Or al Consell de l’Esport Esco- c) Proposicions
lar de Barcelona, en ocasió del seu 25è aniversari, d) Mocions
com a reconeixement de la important i continuada
tasca de promoció, organització i coordinació de la M única. 1) Considerem essencial el manteniment
pràctica esportiva dels infants i joves de Barcelona de l’actual model de les caixes d’estalvi. Per això,
que ha realitzat al llarg de la seva existència. manifestem la disconformitat amb la pretensió del
Govern central de promoure, aprofitant la tramitació
del projecte de llei de mesures de reforma del siste-
COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT I ECOLOGIA ma financer, mesures que pretenguin alterar-ne la na-
turalesa jurídica.
URBANA 2) Demanem al Govern central que, en els territoris
on sigui competent, es garanteixi a les caixes la
26. Estimar parcialment, d’acord amb la Memòria professionalitat de la seva gestió, l’autonomia dels
que s’acompanya, les al·legacions i esmenes al text seus òrgans de govern i la seva composició i repre-
de la modificació de l’Ordenança municipal general sentació actual.
del medi ambient urbà de la ciutat de Barcelona, 3) Defensem el reforçament de la identitat diferen-
aprovada inicialment en sessió de 19 d’abril de 2001, cial de les caixes respecte al sistema bancari, amb
per la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, l’impuls de les seves línies d’actuació, tant en l’eco-
esmenes que han estat presentades pel grup munici- nomia productiva –creació d’ocupació, inversions–,
pal de Convergència i Unió, la Federació d’Entitats com en l’economia social –finançament de plans de
Pro Drets dels Animals i la Natura (Fedan), el Consell desenvolupament territorial a proposta de les Admi-
Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels nistracions públiques, obra social, entre d’altres–.
Animals i l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de 4) Rebutjar la pretensió del Govern central d’envair
Barcelona. Desestimar l’al·legació presentada per la l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya
Asociación Nacional de Empresas de Control de en matèria de regulació de les caixes d’estalvi i de-
Plagas (Anecpla). Aprovar definitivament la modifica- manar les mesures legislatives necessàries que per-
ció de l’Ordenança municipal general del medi am- metin a les caixes millorar les disponibilitats sobre re-
bient urbà de la ciutat de Barcelona i, retirar l’article cursos propis, sense que això suposi una alteració de
20 de la modificació (corresponent a l’article 218-2n i la seva naturalesa jurídica.
3r) de l’Ordenança en concordança amb la Mesura
de Govern en relació a la política d’animals de com-
panyia a la ciutat, aprovada en el Plenari de 26 d’abril DECLARACIONS INSTITUCIONALS
de 2002.
De tots els Grups municipals
DI 1. La proclamació anual del Dia Internacional de
COMISSIÓ DE SERVEIS URBANS I les Famílies, instituït per l’Assemblea General de les
MANTENIMENT Nacions Unides en la seva resolució 47/37, de 20 de
setembre de 1993, reflecteix l’important paper que te-
27. Modificar el contracte de gestió dels serveis de nen les famílies com a unitats bàsiques de la societat,
neteja viària i recollida de residus sòlids urbans i ges- així com la inquietud manifesta per les situacions que
tió de papereres, en el sentit d’assumir el cost de la viuen arreu del món.
reducció horària pactada en el conveni col·lectiu del En els darrers anys s’han produït en el nostre país
Sector, al afectar aquest sobrecost a l’equilibri econò- nombroses modificacions en les relacions i les estruc-
mic de la concessió. Ampliar l’autorització i disposició tures familiars, però la societat continua considerant
de despesa en 5.286.279,47 euros a Urbaser, SA per la família com el suport bàsic en els àmbits econòmic,
la Zona Nord, 5.085.678,51 euros a UTE: Cespa social i afectiu, perquè és la família la que dóna el su-
Compañía Española de Servicios Públicos Auxiliares port i constitueix el primer graó del principi de sub-
SA-Cespa Ingeniería Urbana, SA per la Zona Est; sidarietat.
4.315.086,60 euros a Fomento de Construcciones y Els municipis hem d’acollir la diversitat de les reali-
Contratas, SA per la Zona Oest; 4.392.256,55 euros tats familiars que impulsa la societat, i refermar el
a Fomento de Construcciones y Contratas, SA, per la compromís de progrés dels governs locals en les
Zona Sud; 685.014,43 euros a UTE: Cooperativa de condicions de vida de tots els ciutadans i ciutadanes
Usuarios de Limpieza Pública Domiciliaria de Barce- donant resposta a les noves necessitats dels diversos
lona - Concesionaria Barcelonesa, SA per la neteja i tipus de família.
recollida de papereres, d’acord amb la distribució Volem aprofitar l’oportunitat per fer palesa la nostra
anual que figura en els documents comptables, que voluntat de contribuir, dins del marc de les nostres
consten a l’expedient. Requerir els adjudicataris per- competències, a la igualtat social i a la llibertat fami-
què en el termini de quinze dies naturals, a partir de liar, a la solidaritat intergeneracional, a la conciliació
la data de recepció de la notificació d’aquesta resolu- de la privacitat i les responsabilitats parentals, i a
ció, constitueixin la garantia definitiva complementà- l’harmonització de la vida professional i familiar. Cal,
ria per un import de 211.451,18 euros; 203.427,14 però, prestar especial atenció a les famílies amb re-
euros; 172.603,46 euros; 175.690,26 euros; 27.400,58 cursos insuficients i facilitar les eines convenients per
9 a76 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
a la seva integració real a la societat de la qual for- de decisions i la conciliació de la vida laboral i familiar
men part. d’homes i dones.
Volem convidar en aquest Dia, de nou, a la cor- d) Potenciar les prestacions universals destinades
responsabilització ciutadana, i invitar tots els esta- a la diversitat de les famílies més fràgils.
ments de la societat a reflexionar, a contribuir social- e) Incentivar polítiques d’habitatge que facilitin la
ment i a declarar el valor positiu de les famílies com a creació de llars familiars.
unitats lliures de convivència. En aquesta línia, l’Ajuntament de Barcelona, dins
Volem instar tots els poders polítics, administratius del marc de les seves competències i com a instància
i institucionals a: més propera als ciutadans i ciutadanes, inclourà dins
a) Incrementar les mesures i accions de suport a del pla municipal d’atenció a la família que en aquest
les famílies per millorar la seva qualitat de vida, el seu moment s’està elaborant totes aquestes mesures que
coneixement, la seva seguretat i felicitat, i el benestar permetin avançar en aquesta direcció.
dels seus membres. DI 2. 1r) Donar suport a la iniciativa legislativa po-
b) Millorar les polítiques de foment de la natalitat, pular per a l’educació dels infants de 0 a 3 anys pre-
tot garantint la prestació d’ajuts, serveis i infraestruc- sentada al Parlament de Catalunya per a l’aprovació
tures bàsiques de suport a la infància i, també, a les d’una proposició de llei de creació de places per al
persones grans amb dependència o amb dificultat primer cicle d’educació infantil, públiques i de qualitat.
d’autonomia en les seves activitats de vida diàries. 2n) Donar trasllat d’aquest acord, al Parlament de
c) Continuar impulsant plans efectius i comprome- Catalunya, al Departament d’Ensenyament de la Ge-
sos que garanteixin la igualtat d’oportunitats de les neralitat de Catalunya i al Marc Unitari de la Comuni-
dones al mercat laboral i en la participació en la presa tat Educativa (MUCE).
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 977
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
La Junta de Portaveus en sessió del dia 23 d’abril de crèdit per import d’1.063.792,00 euros i crèdits extra-
de 2002 informà, i el Plenari del Consell Municipal, en ordinaris per un import d’1.502.530,00 euros), d’acord
sessió ordinària del dia 26 d’abril de 2002, adoptà el amb document annex, a finançar amb el romanent lí-
següent acord: quid de tresoreria positiu de l’any 2001 considerant-les
Aprovar inicialment l’expedient de modificacions de definitivament aprovades cas de no presentar-s’hi re-
crèdit per un import de 2.566.322,00 euros (suplements clamacions en contra en termini d’exposició pública.
ANNEX
FINANÇAMENT
Partida Descripció Altes
99.01 87002 61114 Aplicació romanent tresoreria 2.566.322,00
DESPESES
SUPLEMENTS DE CRÈDIT
Partida Descripció Altes
01.01 22610 13120 Altres despeses compra serveis 210.354,00
03.01 22714 44120 Manteniment i conservació xarxa clavegueram 853.438,00
1.063.792,00
CRÈDITS EXTRAORDINARIS
Partida Descripció Altes
01.01 22719 46390 Altres contractes de serveis 901.518,00
04.01 22610 45250 Altres despeses compra serveis 601.012,00
1.502.530,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Reconeixements de crèdit)
(Aprovades pel Plenari del Consell Municipal de data 26 d’abril de 2002)
Expedient núm. 4-1/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22719 9901 61190 MC7 Altres contractes de serveis (reconeixement de
crèdit) 418.306,00
41000 0101 61190 MC8 Transferència corrent a l’IMI (reconeixement de
crèdit) 409.290,00
44022 0501 61190 MC8 Transferència corrent a 22 arroba BCN (reco-
neixement crèdit) 9.016,00
418.306,00 418.306,00
9 a78 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades pel Plenari del Consell Municipal de data 26 d’abril de 2002)
Expedient núm. 3-74/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22109 9901 22210 MC7 Altre material de consum no inventariable 420.708,47
46738 0101 13120 MC8 Transferència corrent a l’Institut Europeu de la
Mediterrània 420.708,47
420.708,47 420.708,47
Decrets de l’Alcaldia
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 21 de març de 2002)
Expedient núm. 3-15/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22610 0610 32330 MC7 Altres despeses compra de serveis 50.811,34
22610 0610 32330 MC8 Incorporació romanents. Altres despeses compra
serveis 50.811,34
50.811,34 50.811,34
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 23 d’abril de 2002)
Expedient núm. 3-43/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65101 9901 46910 MC7 Grans obres territorialitzables 2.106.399,00
65107 9901 12110 MC7 Altres inversions 6.500,00
63214 0201 42210 MC8 Escola taller Barceloneta 28.029,00
63238 0201 43230 MC8 Rehabilitació Fonthonrada, 8-10 180.000,00
63239 0201 43230 MC8 Rehabilitació riscos laborals edifici 150.000,00
63240 0201 43230 MC8 Centre dia Casa Bloc 391.293,00
63241 0201 43230 MC8 Gespa artificial P. Negre 1.108.287,00
63242 0201 43230 MC8 Obres Jardí Botànic 17.315,00
60370 0501 43230 MC8 Control qualitat 84.142,00
60511 0609 43220 MC8 Expropiació escola P. Fabra 31.253,00
60144 0609 43230 MC8 Semaforització, enllumenat i pavimentació 28.295,00
60298 0609 43230 MC8 Remodelació c/ Campeny 30.051,00
60332 0609 43230 MC8 Reurbanització c/ Monges 30.051,00
60306 0609 43230 MC8 Urbanització c/ Tiana 18.006,00
60307 0609 43230 MC8 Urbanització c/ Estadella 9.677,00
71910 0201 12110 MC8 Transferència capital a l’IMI 6.500,00
2.112.899,00 2.112.899,00
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 979
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 23 d’abril de 2002)
Expedient núm. 3-44/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
60362 0301 43230 MC7 Escales Montjuïc 92.279,00
73902 0301 43240 MC7 Transferència capital Parcs i Jardins 1.415.742,00
65101 9901 46910 MC7 Grans obres territorialitzables 397.873,00
60381 0501 43260 MC8 Entorns camp Satàlia 99.440,00
60382 0501 43260 MC8 Millora accessibilitat Montjuïc 143.850,00
60383 0501 43260 MC8 Millora entorn Poble Espanyol 20.880,00
60384 0501 43260 MC8 Reordenació plaça Sant Jordi 388.036,00
60385 0501 43260 MC8 Eix Muntanyans 633.614,00
60386 0501 43260 MC8 Enllumenat i neteges xoc 590.024,00
60387 0501 43260 MC8 Mirador Sot Foixarda 30.050,00
1.905.894,00 1.905.894,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 23 d’abril de 2002)
Expedient núm. 3-45/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22610 0101 46380 MC7 Altres despeses compra de serveis 6.010,12
22610 0605 45110 MC8 Altres despeses compra de serveis 6.010,12
22706 0101 75110 MC7 Estudis i treballs tècnics 12.000,00
48903 0101 75110 MC8 Transferència corrent a famílies i institucions
sense afany de lucre 12.000,00
18.010,12 18.010,12
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 23 d’abril de 2002)
Expedient núm. 3-46/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22712 0604 43230 MC7 Manteniment vies públiques 7.827,71
43003 0604 43240 MC8 Transferència corrent a Institut Municipal Parcs
i Jardins 7.827,71
7.827,71 7.827,71
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 23 d’abril de 2002)
Expedient núm. 3-49/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22617 0201 31280 MC7 Despeses atenció a la immigració 30.000,00
48900 0601 31280 MC8 Altres transferències 30.000,00
9 a80 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
22617 0201 31280 MC7 Despeses atenció a la immigració 78.000,00
22719 0601 31280 MC8 Altres contractes de serveis 78.000,00
108.000,00 108.000,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 23 d’abril de 2002)
Expedient núm. 3-50/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22109 0608 12110 MC7 Altre material de consum no inventariable 21.035,42
22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 21.035,42
22706 0101 46310 MC7 Estudis i treballs tècnics 76.679,12
44001 0101 46310 MC8 Transferència corrent a Informació i Comuni-
cació de Barcelona 76.679,12
97.714,54 97.714,54
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 23 d’abril de 2002)
Expedient núm. 3-54/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65107 9901 22210 MC7 Altres inversions 330.558,00
63501 0401 22310 MC8 Equipaments SPEIS 120.204,00
62302 0401 22210 MC8 Instal·lació GPS (GU) 210.354,00
330.558,00 330.558,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 24 d’abril de 2002)
Expedient núm. 3-31/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65101 9901 46910 MC7 Grans obres territorialitzables 48.682,00
76412 9901 43230 MC8 Barcelona Regional (llera Besòs) 48.682,00
48.682,00 48.682,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 6 de maig de 2002)
Expedient núm. 3-56/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22000 0605 12110 MC7 Ordinari no inventariable 536,7
22109 0101 13140 MC8 Altre material de consum no inventariable 536,7
536,7 536,7
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 981
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 6 de maig de 2002)
Expedient núm. 3-59/2002
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22609 0501 43250 MC7 Altres despeses. Compra de materials 52.152,45
43003 0501 43240 MC8 Transferència corrent a l’Institut Municipal Parcs
i Jardins 52.152,45
52.152,45 52.152,45
9 a82 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
CARTIPÀS
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Segon. Deixar sense efecte el nomenament del Sr.
Alcaldia pels articles 21.1 de la Llei reguladora de les Nicolás Cortés i Riojano com a membre del Plenari
bases de règim local, 13 de la Carta municipal de del Consell Municipal de Benestar Social.
Barcelona i d’acord amb el que estableix l’article 7è 1 Barcelona, 24 de maig de 2002. L’alcalde, Joan
i 2 de les Normes reguladores del Consell Municipal Clos i Matheu.
de Benestar Social i 6è i 7è del Reglament intern (Ref. 1807)
aprovat pel Consell Municipal de Benestar Social el
dia 19 d’octubre de 1998, disposo: * * *
Primer. Designar membres que integren el Plenari
del Consell Municipal de Benestar Social.
En representació de l’Àmbit Universitari i Professio- Decret. Vist l’escrit rebut del secretari de Política
nal: Municipal del Partit Socialista de Catalunya de Barce-
La Sra. Mercè Martín i Rodríguez, representant del lona de data 15 de maig de 2002, que comunica un
Col·legi d’Assistents Socials, en substitució de la Sra. canvi de conseller al Consell Municipal del Districte
Montserrat Bargalló i Escoda. de Ciutat Vella, i d’acord amb l’article 16.1 de les Nor-
La Sra. Montserrat Minobis i Puntonet, represen- mes reguladores del funcionament dels Districtes,
tant del Col·legi de Periodistes, en substitució del Sr. disposo:
Salvador Alsius i Clavera. Nomenar membre del Consell Municipal del Distric-
En representació dels Consells Sectorials i/o de te de Ciutat Vella el Sr. Francisco Blázquez i Mar-
Participació: tínez, en substitució del Sr. Miquel Pallés i Pons.
El Sr. Joffre Villanueva i Beltrán, representant del Barcelona, 24 de maig de 2002. L’alcalde, Joan
Consell de la Joventut de Barcelona, en substitució Clos i Matheu.
del Sr. Jordi Solé i Aleu. (Ref. 1808)
En representació de les Entitats Socials:
La Sra. M. Assumpció Vilà i Planas, representant * * *
de la Federació Catalana de Voluntariat Social, en
substitució del Sr. Lluís Martí i Bosch. Decret. Vist l’escrit rebut de la presidenta del Grup
El Sr. Arcadi Oliveres i Boadella, representant de Municipal Iniciativa-Verds de data 14 de maig de
Justícia i Pau, en substitució del Sr. Joan Gomis i 2002, que comunica un canvi de conseller al Consell
Sanahuja. Municipal del Districte de Gràcia, i d’acord amb l’arti-
En representació de les Associacions empresarials cle 16.1 de les Normes reguladores del funcionament
i gremials i de les centrals sindicals: dels Districtes, disposo:
El Sr. José Antonio Alcaide i Martín, representant Nomenar membre del Consell Municipal del Distric-
d’UGT, en substitució de la Sra. M. Luisa Fernández i te de Gràcia el Sr. Jordi Farriol i Fonoll, en substitució
Fernández. del Sr. Jordi Altarriba i Bos.
La Sra. Iolanda Alcázar i Alonso, representant de Barcelona, 24 de maig de 2002. L’alcalde, Joan
CCOO, en substitució de la Sra. Carmen Martínez i Clos i Matheu.
Ruzafa. (Ref. 1809)
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 983
PERSONAL
Concursos
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON- – Per posseir com a grau el mateix nivell
VOCATÒRIA D’1 CONCURS PER A LA PROVISIÓ al del lloc de treball convocat .............. 0,75 punts
D’1 LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICI- – Per posseir com a grau un nivell infe-
PAL D’INFORMÀTICA. rior en dos al del lloc de treball con-
(Aprovades per resolució de la Direcció General vocat .................................................... 0,50 punts
de l’Institut Municipal d’Informàtica de data 14 de – Per posseir com a grau un nivell infe-
maig de 2002) rior en quatre al del lloc de treball con-
vocat .................................................... 0,25 punts
De conformitat amb les Bases marc aprovades pel 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo- és el cas, l’últim ocupat fins a un màxim d’1 punt, se-
ca concurs per a la provisió del lloc de treball de l’IMI gons el barem següent:
que consta a l’annex, d’acord amb les condicions es- – Pel desenvolupament d’un lloc d’igual
pecífiques que s’hi indiquen i amb els requisitis co- nivell al del lloc de treball convocat..... 1 punt
muns que es fixen a continuació. – Pel desenvolupament d’un lloc de tre-
ball inferior en dos nivells al de lloc de
treball convocat ................................... 0,50 punts
REQUISITS COMUNS – Pel desenvolupament d’un lloc de tre-
ball de nivell superior al nivell del lloc
A part dels requisits addicionals de cada concurs, de treball base de la categoria del
per a optar a qualsevol convocatòria es necessari: concursant ........................................... 0,25 punts
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament de Barce- A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del lloc
lona o a un Institut Municipal i no pertànyer a les de treball desenvolupat, el nivell de complement de
classes de Guàrdia Urbana o Servei de Prevenció destinació efectivament acreditat en la nòmina cor-
i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). responent, quan es tracti d’un nivell superior al del
– Tractar-se de personal funcionari o contractat la- grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso- del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament consolidar a la carrera administrativa.
posteriorment subrogat a un Institut podrà partici- 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-
par igualment en els concursos. Així mateix, po- raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-
dran participar-hi els contractats laborals fixos ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si
d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corres- s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’ava-
ponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de luació.
Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cin-
quena de l’esmentat Acord.
– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a JUNTA DE VALORACIÓ
funcionari de carrera o amb contracte laboral in-
definit a l’Ajuntament o Institut Municipal. Estarà formada pels membres que s’indiquen a
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l’annex.
l’última destinació obtinguda per concurs.
Presidència:
El gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de
MÈRITS COMUNS Barcelona.
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de Vocals:
serveis, inclosos els serveis anteriors en altres Ad- El director/a de Serveis que per a cada concurs
ministracions públiques que hagin estat formalment s’indiqui expressament a l’annex, el qual en cas d’ab-
reconeguts, a raó de 0,10 punts, i fins a un màxim sència del president titular, exercirà la presidència de
d’1 punt. la Junta.
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un El/la cap de Personal de Sector de Serveis Ge-
màxim d’1 punt, segons el barem següent: nerals.
– Per posseir com a grau un nivell supe- El/la cap del Servei al qual estigui adscrit el lloc de
rior al lloc de treball convocat ............. 1 punt treball en concurs, o persona en qui delegui.
9 a84 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
La secretària de l’Institut, o persona en qui delegui, Suport administratiu d’Investigació Social de l’Ins-
la qual també tindrà la condició de secretària de la titut Municipal d’Informàtica
Junta de Valoració. Concurs 4/02
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en
els termes previstos a les Bases marc, els represen- Lloc de treball adscrit al Departament d’Estudis i
tants sindicals de l’Institut. Avaluació de l’Institut Municipal d’Informàtica, situat
a l’avinguda Diagonal, núm. 220, 2a planta, de Bar-
celona.
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Nivell de destinació 18 i específic de responsabilitat
de 175,13 € , segons catàleg vigent (1899Z).
Les persones que compleixin les condicions exigi-
des hauran de presentar sol·licitud a la qual adjuntaran
la relació de mèrits al·legats, classificats segons l’ordre Funcions
d’aquesta convocatòria, i els documents acreditatius a) Disseny i elaboració de programes per a la meca-
corresponents a qualsevol oficina de Registre de nització i depuració de dades d’enquestes en en-
l’Ajuntament, o a qualsevol dels Registres Municipals, torn Acces.
inclòs l’Institut Municipal d’Informàtica, en el termini de b) Implementació de programes de tabulació d’en-
quinze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publi- questes en entorn SPSS.
cació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. c) Elaboració de presentacions de dades d’enquesta
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre en entorn MS Excel.
sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat d) Extracció de dades en entorn ODBC.
termini.
Per a cada concurs s’ha de presentar una instància Requisits addicionals
i la documentació separada, per a la qual cosa es po- Personal pertanyent als grups C o D.
drà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa al
Registre General de l’Ajuntament, a l’Oficina d’Infor- Mèrits complementaris
mació de Personal, a les seus dels Districtes o a l’Ins- 1. Experiència professional, acreditada, fins a 5
titut Municipal d’Informàtica (avinguda Diagonal, núm. punts, segons el barem següent:
220, 2a planta). – Experiència en l’utilització del progra-
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo ma SPSS ............................................. 1,5 punts
s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpo- – Experiència en el disseny i elaboració
ració des de la data d’incorporació a la plantilla amb de programes estadístics i en la imple-
caràcter indefinit. mentació de programes de tabulació
En els casos en què entre els mèrits complementa- d’enquestes ......................................... 1,5 punts
ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria, – Experiència en el tractament de dades
aquest treball no podrà excedir de cinc pàgines, ex- d’enquestes sociològiques .................. 1,5 punts
cepte en aquells casos en què les bases especfíques – Experiència, a nivell d’usuari avançat,
del concurs en determinin un nombre superior, dona- en l’ús dels paquets ofimàtics Excel i
des les característiques del lloc de treball a cobrir. Access ................................................. 0,5 punts
L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
la sol·licitud i el currículum vitae. treball, fins a 1 punt.
El lloc de treball objecte de la present convocatòria 3. Proves: La Junta de Valoració podrà convocar
té com a règim horari el de 37,5 hores. els/les candidat/s per tal d’avaluar els coneixements i
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo- aptituds professionals, pròpies del lloc de treball, de
sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que les persones aspirants, i valorar-les fins a un màxim
consideri més escaients en cada cas i per a cada ti- de 4 punts.
pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op- 4. Característiques personals: En aquest apartat, si
tin a les places per precisar o ampliar aspectes con- s’avalua, es valoraran les característiques requerides
crets en relació als mèrits al·legats. per al lloc de treball. En cas de realitzar-se, la Junta
Les destinacions adjudicades són irrenunciables de Valoració convocarà els/les candidats/es per a
un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, l’avaluació d’aquest apartat mitjançant els sistemes
quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- d’apreciació que consideri més adequats, i els valora-
rents concursos convocats, haurà d’optar per una rà fins a un màxim de 4 punts.
d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents
al de l’exposició en el tauler d’anuncis del Departa-
ment de Recursos Humans de la proposta de la Junta Puntuació mínima
de Valoració de l’últim concurs en què hagi obtingut Si s’avaluen tots els apartats: 10 punts.
la plaça. Si no s’avaluen els apartats opcionals, la puntuació
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits co-
convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases muns més mèrits complementaris) que poden obtenir
marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol els/les candidats/tes.
de 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo-
nent. Junta de Valoració
Presidència:
Annex Sr. Lluís Olivella i Cunill, director general de l’Insti-
Concurs 4/02. Suport administratiu d’Investigació tut Municipal d’Informàtica com a titular, o persona en
Social de l’IMI (Nivell 18) qui delegui.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 985
Vocalies: mans, el qual tambè actuarà com a secretari de la
Junta, o persona en qui delegui.
Sr. Màrius Boada i Pla, cap del Departament d’Es- Sra. Ana Roset i Aguilera, tècnica de Recursos Hu-
tudis i Avaluació de l’Institut Municipal d’Informàtica, o mans de l’Institut Municipal d’Informàtica, o persona
persona en qui delegui. en qui delegui.
Sr. Josep Pérez i Bernabeu, cap de Recursos Hu- Un representant designat pel Comitè d’Empresa.
9 a86 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
ANUNCIS
Notificacions instruït pel Departament Juridicoadministratiu de l’Ins-
titut Municipal de Mercats de Barcelona sobre extin-
En compliment del que disposa l’article 59.4 de la ció per manca de pagament de cànon del lloc de ven-
Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les da núm. 550 del mercat municipal dels Encants de
Administracions públiques i del procediment adminis- Sant Antoni, es notifica a la seva titular, Sra. Pilar
tratiu comú, i en relació amb l’expedient núm. 1750/01 Juárez i Ayala, a l’últim domicili conegut de la qual
instruït pel Departament Juridicoadministratiu de l’Ins- s’han rebutjat les notificacions que li han estat adre-
titut Municipal de Mercats de Barcelona sobre caduci- çades, la resolució que es transcriu a continuació:
tat per parada tancada sense autorització dels llocs “Segons les dades que consten a l’IMMB, vostè no
de venda núm. 187-189 del mercat municipal del es troba al corrent de pagament dels cànons d’ús
Port, es notifica a la seva titular, Sra. Dolores Tenor i corresponent al llocs de venda dels quals n’ostenta la
Escalera, a l’últim domicili conegut de la qual s’han llicència. S’adjunta al present escrit el llistat on s’in-
rebutjat les notificacions que li han estat adreçades, clouen les quantitats impagades.
la resolució que es transcriu a continuació: Li recordem que d’acord amb l’article 49.i) de l’Or-
“Declarar extingida l’autorització d’ús de les para- denança municipal de mercats, els titulars dels llocs
des núm. 187-189 de denominació Cansaladeria del de venda tenen l’obligació de satisfer el cànon i les
mercat del Port, que figura a nom de la persona titular altres exaccions que corresponguin, i que aquest in-
indicada, a l’empara de la lletra i) de l’article 42 (tan- compliment està previst a l’article 42.1) de l’Ordenan-
cament del lloc de venda durant un mes) de l’Or- ça esmentada com a causa d’extinció.
denança de mercats; deixar la parada esmentada en Per a realitzar el pagament pot adreçar-se a l’Insti-
situació de vacant i revocada l’autorització d’ús cor- tut Municipal d’Hisenda (avinguda del Litoral, núm.
responent, i requerir la titular perquè, de conformitat 24-34, edifici Vela-annex Torre Mapfre); posterior-
amb el que disposen els articles 160 i 161 del Regla- ment haurà d’aportar els comprovants a les oficines
ment de patrimoni dels ens locals, en el termini de centrals de l’IMMB, o bé pot fer-los arribar a la Direc-
deu dies deixi els llocs de venda a disposició de l’Ad- ció del Mercat.
ministració, lliures, vacus i expedits; dins els vuit dies Per tot l’esmentat, la requerim perquè en el termini
següents a l’expiració del termini esmentat i en cas de deu dies comptats des de l’endemà de rebre la
de no haver procedit al desallotjament, assenyalar el present notificació, liquidi el deute que manté amb
cinquè dia hàbil a les 8 hores per a la pràctica de la l’IMMB. Així mateix, que en el termini indicat, podrà
diligència de llançament, designar el director del mer- presentar al·legacions per a la defensa dels seus
cat del Clot i l’auxiliar de zona, perquè, junts o sepa- drets i interessos. En el supòsit que el deute no fos li-
rats, efectuïn l’expressada diligència amb absoluta in- quidat, s’iniciarà la tramitació del corresponent expe-
demnitat per a l’erari municipal, assistits del personal dient administratiu per declarar extingides les autorit-
de la Policia Municipal que estimin necessari i amb la zacions d’ús.
facultat de reclamar directament l’auxili de la força Barcelona, 13 de maig de 2002. El secretari gene-
pública si així calgués per a l’exacte compliment de la ral, Francesc Lliset i Borrell.
comesa que els ha estat assignada.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs * * *
d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes,
comptat de l’endemà de la present notificació. L’es- En compliment del que disposa l’article 59.4 de la
mentat recurs s’entendrà desestimat si transcorren Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
tres mesos de la seva interposició sense que se’n Administracions públiques i del procediment adminis-
notifiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita tratiu comú, i en relació amb l’expedient núm. 254/02
del recurs d’alçada es pot interposar recurs conten- instruït pel Departament Juridicoadministratiu de l’Ins-
ciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Ad- titut Municipal de Mercats de Barcelona sobre extin-
ministratiu de Barcelona o del que correspongui al ció per manca de pagament de cànon del lloc de ven-
seu domicili, en el termini de sis mesos a comptar da núm. 529 del mercat municipal dels Encants de
de la data en què es produeix l’acte presumpte. Sant Antoni, es notifica a la seva titular, Sra. M. Rosa
També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es Toran i Mateu, a l’últim domicili conegut de la qual
cregui convenient.” s’han rebutjat les notificacions que li han estat adre-
Barcelona, 13 de maig de 2002. El secretari gene- çades, la resolució que es transcriu a continuació:
ral, Francesc Lliset i Borrell. “Segons les dades que consten a l’IMMB, vostè no
es troba al corrent de pagament dels cànons d’ús cor-
* * * responent al llocs de venda dels quals n’ostenta la lli-
cència. S’adjunta al present escrit el llistat on s’in-
En compliment del que disposa l’article 59.4 de la clouen les quantitats impagades.
Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Li recordem que d’acord amb l’article 49.i) de l’Or-
Administracions públiques i del procediment adminis- denança municipal de mercats, els titulars dels llocs
tratiu comú, i en relació amb l’expedient núm. 246/02 de venda tenen l’obligació de satisfer el cànon i les
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 987
altres exaccions que corresponguin, i que aquest in- notificacions que li han estat adreçades, la resolució
compliment està previst a l’article 42.1) de l’Ordenan- que es transcriu a continuació:
ça esmentada com a causa d’extinció. “Segons consta a la Direcció del Mercat, la parada
Per a realitzar el pagament pot adreçar-se a l’Insti- 23 esp. de denominació No comestibles del mercat
tut Municipal d’Hisenda (avinguda del Litoral, núm. del Clot, la titular de la qual és la Sra. Josefa Grueso i
24-34, edifici Vela-annex Torre Mapfre); posterior- Vizuete, roman tancada al públic des del dia 5 d’octu-
ment haurà d’aportar els comprovants a les oficines bre de 2001.
centrals de l’IMMB, o bé pot fer-los arribar a la Direc- Aquest comportament està previst a l’Ordenança de
ció del Mercat. mercats com a causa d’extinció de la llicencia d’ús:
Per tot l’esmentat, la requerim perquè en el termini “Sense perjudici d’allò que es disposa en altres pre-
de deu dies comptats des de l’endemà de rebre la ceptes d’aquestes Ordenances, les autoritzacions s’ex-
present notificació, liquidi el deute que manté amb tingeixen per: (...) i) no ocupar la parada o tenir-la tanca-
l’IMMB. Així mateix, que en el termini indicat, podrà da per a la venda durant un mes, llevat que sigui per
presentar al·legacions per a la defensa dels seus causa justificada segons el criteri de l’òrgan que atorgà
drets i interessos. En el supòsit que el deute no fos li- l’autorització, i allò que es disposa en l’article 54.”
quidat, s’iniciarà la tramitació del corresponent expe- Així mateix, l’article 54 de l’Ordenança de mercats
dient administratiu per declarar extingides les autorit- estableix:
zacions d’us. “1. Es declararà vacant tota parada que no s’ocupi
Barcelona, 13 de maig de 2002. El secretari gene- durant un mes consecutiu, llevat que hagués estat
ral, Francesc Lliset i Borrell. obtinguda pel titular una autorització municipal, i amb
independència que s’hagi satisfet o no el cànon cor-
* * * responent ...”
Per tot l’esmentat, la requerim perquè en el termini
En compliment del que disposa l’article 59.4 de la de deu dies comptats des de l’endemà de rebre la
Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les present notificació procedeixi a l’obertura del lloc de
Administracions públiques i del procediment adminis- venda, i l’advertim que en cas de no fer-ho es proce-
tratiu comú, i en relació amb l’expedient núm. 269/02 dirà a iniciar el corresponent expedient administratiu
instruït pel Departament Juridicoadministratiu de l’Ins- per tal de declarar extingida l’autorització administrati-
titut Municipal de Mercats de Barcelona sobre extin- va. Així mateix, dins el termini atorgat podrà presen-
ció per parada tancada sense autorització del lloc de tar les al·legacions que consideri oportunes per a la
venda núm. 23 esp. del mercat municipal del Clot, es defensa dels seus drets i interessos.”
notifica a la seva titular, Sra. Josefa Grueso i Vizuete, Barcelona, 13 de maig de 2002. El secretari gene-
a l’últim domicili conegut de la qual s’han rebutjat les ral, Francesc Lliset i Borrell.
Altres anuncis ciatives que tenen per objecte la rehabilitació del patri-
moni i la millora del paisatge urbà i la qualitat de vida.
Per resolució de l’Alcaldia de 12 de març de 2002
es van aprovar les bases específiques que hauran de Article 2
seguir les actuacions de l’Ajuntament adreçades al Als efectes de l’article precedent, s’entendrà per
foment de les iniciatives que tenen per objecte la pro- paisatge urbà: els elements urbans naturals o cultu-
tecció, rehabilitació i millora del patrimoni i el paisatge rals, públics o privats, temporals o permanents que
urbà per a l’any 2002. Exposades a informació públi- en una determinada ordenació configuren els llocs o
ca en període reglamentari, no s’hi va formular cap indrets de la ciutat i la seva imatge, com ara edificis,
reclamació ni suggeriment. Per aquest motiu resten mobiliari, espais i condicions ambientals. El bon ús
aprovades definitivament i es publiquen en el Butlletí del paisatge urbà i el seu manteniment s’entenen
Oficial de la Província del dia 15 de maig de 2002 i en com un component important en la millora de la quali-
la Gaseta Municipal. tat de vida ciutadana.
Article 3
PROCEDIMENT REGULADOR DEL FOMENT DE En allò que no disposa aquest Procediment, s’apli-
LES ACTIVITATS DE LA CAMPANYA MUNICIPAL caran amb caràcter supletori les disposicions legals i
PER A LA PROTECCIÓ I MILLORA DEL PAISAT- reglamentàries vigents que regulen l’activitat de les ad-
GE URBÀ ministracions públiques i, en concret, allò que disposa
el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens lo-
cals de Catalunya, aprovat per Decret 179/1995, de 13
NORMES PRELIMINARS de juny, i per la Normativa general reguladora de les
subvencions a atorgar per l’Ajuntament de Barcelona,
Article 1 aprovada pel Consell Plenari el 15 de març de 1996.
Aquest Procediment té per objecte regular les ac-
tuacions de l’Ajuntament de Barcelona que, gestiona- Article 4
des a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Dins de les activitats de foment, les subvencions, ja
la Qualitat de Vida, van adreçades al foment de les ini- siguin pròpies o impròpies, que corresponguin a ac-
9 a88 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
tuacions acollides a la Campanya per a la protecció i – Restauració i neteja de parets mitgeres
millora del paisatge urbà, constitueixen una activitat – Vestíbuls escales
discrecional de l’Administració. – Restauració de vitralls artístics
– Espais oberts d’ús privat i transparència visual de
Article 5 tanques opaques
Correspondrà a l’alcalde de Barcelona o a l’òrgan – Plantació d’espais privats no edificats, en superfí-
municipal competent prendre la resolució sobre la cies d’ús comunitari
concessió o denegació de qualsevol tipus de sub- – Naturalització extensiva de superfícies d’edificis i
venció. construccions
– Actuacions parcials per a l’eliminació de risc
Article 6 A.2. Accessibilitat:
L’atorgament de subvencions estarà limitat per les – Supressió de traves i barreres arquitectòniques i
dotacions econòmiques establertes en el pressupost dotació d’elevadors
amb aquesta finalitat. El regidor president de l’Institut – Adaptació habitatges
del Paisatge Urbà podrà modificar amb caràcter ge- A.3. Locals:
neral el contingut del Procediment, sempre de confor- – Renovació de la imatge exterior dels establiments
mitat amb els interessos de foment i tutela del paisat- comercials
ge i en vistes a la seva adequació a les disponibilitats – Millora de les condicions higenicosanitàries dels
pressupostàries. establiments de concurrència pública
– Insonorització de les activitats molestes a causa
Article 7 del soroll
Les subvencions previstes en aquest Procediment A.4. Instal·lacions:
s’imputaran als crèdits pressupostaris 489.03 i 470.00 – Substitució i unificació d’antenes de recepció de
del pressupost de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà ràdio i televisió
i la Qualitat de Vida. – Ordenació i reubicació d’aparells d’aire condi-
cionat
Article 8 – Substitució d’aigua de dipòsit per aigua directa de
No podran gaudir de les subvencions aquelles xarxa
obres o actuacions que hagin estat iniciades o realit- A.5. Medi ambient:
zades abans de formalitzar-se la sol·licitud d’inscrip- – Aïllament tèrmic i acústic de buits arquitectònics
ció a la campanya i de produir-se la visita del tècnic existents en edificis privats
de l’Institut. – Reducció de les emissions contaminants de les
calefaccions urbanes
Article 9 – Dotació de plaques solars sobre edificis privats
L’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de – Obres i instal·lacions per al foment de la soste-
l’Ajuntament de Barcelona, des d’ara l’Institut, és l’òr- nibilitat
gan municipal competent per al desenvolupament de – Foment de vehicles elèctrics, bimodals i/o que uti-
la campanya municipal per a la protecció i millora del litzin biocarburants
paisatge urbà - Barcelona, posa’t guapa. A.6. Altres:
– Actuacions de caràcter específic i extraordinari
Article 10 – Actuacions sobre elements que formin part del
Correspon a l’Institut la recepció, la tramitació i la programa d’actuació sobre el paisatge urbà
resolució de les sol·licituds de subvenció i ajut tècnic
a què dóna lloc la Campanya (article 14 dels Estatuts Article 12
de l’Institut), i també qualsevol altra actuació de fo- Podran acollir-se a les subvencions les actuacions
ment de les que es preveuen legalment o la seva pro- abans esmentades que es realitzin en edificis, espais
posta a l’òrgan municipal competent en cas que sigui o elements privats ocupats majoritàriament per habi-
procedent i, en especial, les relacionades amb les ini- tatges habituals en el moment d’efectuar la sol·licitud
ciatives privades interessades a col·laborar en el pa- de la inscripció, llevat de les excepcions que es recu-
trocini econòmic o publicitari d’actuacions relaciona- llen a les condicions concretes per a cada actuació.
des amb l’objecte de la Campanya. S’exclouen les promocions immobiliàries de rehabi-
L’Institut donarà a conèixer abastament entre els litació o les que suposin un canvi d’ús.
ciutadans el contingut de la Campanya. Resten igualment excloses les actuacions asso-
ciades a una autorització d’ús excepcional del pai-
satge urbà, les quals es regulen pels pactes entre
I. Actuacions objecte de subvenció la propietat, l’Ajuntament de Barcelona i/o l’ Insti-
tut del paisatge urbà i la qualitat de vida i el patro-
Article 11 cinador.
Dins la Campanya per a la Protecció i Millora del
Paisatge Urbà, Barcelona, posa’t guapa, s’estableix Article 13
un programa tipificat d’actuacions de millora del pai- L’alcalde, o en el seu nom, el regidor president de
satge urbà, en les condicions especificades, per a ca- l’Institut, com a regidor delegat per a la Campanya
dascun dels programes següents: podrà:
A.1. Obres: Prorrogar els programes continguts en aquest Pro-
– Restauració de façanes cediment atenent el desenvolupament de les actua-
– Terrats i cobertes cions i la previsió de les disponibilitats econòmiques
– Patis de ventilació de l’exercici pressupostari.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 989
Sotmetre les sol·licituds de caràcter especial al trà- Article 17
mit d’iniciativa ciutadana, d’acord amb el que dispo- Les quanties econòmiques hauran d’estar sufi-
sen les normes reguladores de la participació ciuta- cientment acreditades i justificades en l’expedient ad-
dana de la Corporació. ministratiu. A aquest efecte, les que corresponguin a
Qualificar el caràcter específic o extraordinari de taxes i impostos quedaran acreditades per les que fi-
les actuacions no tipificades i autoritzar els acords de gurin en les respectives resolucions administratives;
patrocini i col·laboració. les que estiguin determinades per la valoració final de
Conèixer dels recursos dels particulars, basats en l’informe tècnic, pel compliment de les condicions
circumstàncies excepcionals no previstes en aquest d’execució de l’obra, i les que corresponguin al tant
Procediment. per cent del seu cost, mitjançant les factures originals
Atorgar les llicències, coneixements d’assabentat o o còpies compulsades, hauran de ser presentades a
beneficis dins dels límits que assenyala aquest Pro- l’Institut en el termini de trenta dies naturals des de la
cediment. finalització de les obres. A les factures originals, s’hi
Modificar amb caràcter general els criteris i elements farà constar que han servit per justificar una subven-
descrits a l’annex, de conformitat amb els interessos ció de l’Ajuntament de Barcelona.
de foment i tutela del paisatge urbà i en vistes a la En cap cas es consideraran com a cost a aquests
seva adequació a les disponibilitats pressupostàries. efectes les quantitats que superin el cost declarat en
l’impost d’instal·lacions, construccions i obres (llicèn-
Article 14 cia d’obres).
Tindran prioritat les sol·licituds de subvenció res-
pecte a algunes de les actuacions següents: Article 18
Les actuacions de caràcter urgent per raons de se- Amb l’objecte de fomentar la continuïtat en el man-
guretat o habitabilitat, amb informe previ de l’Institut. teniment, les unitats d’edificació que hagin desenvo-
Les actuacions que millorin en la seva integritat el lupat actuacions de restauració o rehabilitació, dins
conjunt dels elements exteriors d’un edifici, amb infor- els cinc anys anteriors a la nova sol·licitud, subven-
me favorable previ de l’Institut. cionades anteriorment per la Campanya municipal de
Les actuacions que es produeixin com a conse- protecció i millora del paisatge urbà tindran dret a una
qüència d’una necessària rehabilitació integral de millora del quinze per cent de la subvenció que, per
l’edifici, amb informe favorable previ de l’Institut. tots els conceptes, els pugui correspondre.
Les actuacions que s’hagin de dur a terme com a La millora i els càlculs precedents s’efectuaran prè-
conseqüència de requeriment judicial, municipal o via petició expressa de la persona interessada.
d’una altra autoritat administrativa, sempre que es
realitzin dintre dels terminis assenyalats pel reque-
riment. III. Tramitació
Article 19
II. Determinació de les quanties de la subvenció Per a acollir-se a la Campanya s’han de complir els
requisits següents:
Article 15 a) Sol·licitar la inscripció prèvia, a partir del dia se-
Les actuacions acollides a aquesta Campanya i güent al de la publicació complerta del Procedi-
que hagin estat resoltes favorablement gaudiran ment en el Butlletí Oficial de la Província.
d’una subvenció econòmica, composta per la suma b) Sol·licitar la subvenció en el moment que es pre-
de quantitats, establertes per a cada programa o ac- senti el comunicat de finalització de les obres o
tuació, més una altra de caràcter general, per l’import les actuacions.
de la taxa dels serveis urbanístics i la de l’impost so-
bre construccions, instal·lacions i obres. Article 20
Amb caràcter addicional, s’afegirà una quantitat, Per tal de mantenir unes condicions especial-
per igual import, de la taxa del Servei d’Extinció d’In- ment avantatjoses per a la restauració d’exteriors
cendis i Salvament a totes aquelles actuacions que d’edificis en situació de risc, es declaren expressa-
tinguin per objecte la rehabilitació exterior d’una part ment compatibles els ajuts que preveu aquest Pro-
de l’edifici, façana, terrat o mitgera que es pretengui cediment amb els que concedeixi la Generalitat de
restaurar restituint el seu estat original alterat arran Catalunya.
d’una situació de risc.
Aquesta subvenció haurà de demanar-se en el mo- Article 21
ment de sol·licitar els beneficis de la Campanya i es L’Institut donarà a conèixer públicament l’aprovació
concedirà sempre que aquesta sol·licitud es presenti del programa, i també les condicions bàsiques en què
abans de transcorregut un any des del moment en els ciutadans podran accedir als ajuts d’aquest Pro-
què es va produir la intervenció dels bombers. cediment.
Els sol·licitants hauran d’aportar el justificant d’ha-
ver fet efectiu el pagament de la taxa. Article 22
Als efectes de còmput de tots els terminis esta-
Article 16 blerts per aquest Procediment, el mes d’agost serà
Igualment, les actuacions acollides a aquesta Cam- inhàbil.
panya i que hagin estat resoltes favorablement, gau-
diran de l’exempció de la taxa per la utilització priva- Article 23
da del domini públic, amb les limitacions del temps Seran denegades les sol·licituds de subvenció quan
necessari per a l’actuació. es realitzin prescindint del Procediment.
9 a90 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
Article 24 Article 30
Podran sol·licitar la inscripció prèvia i la subvenció A partir del comunicat a l’Institut de l’inici de les
les persones físiques o jurídiques que promoguin obres, les persones interessades, disposaran d’un
obres o actuacions com a propietaris o titulars del termini de cent vuitanta dies naturals per a l’execució
dret, usufructuaris, arrendataris o per altres títols jurí- de les obres, i les hauran d’executar de conformitat
dics d’igual naturalesa admissible en dret. Podran fer- amb les prescripcions assenyalades a la llicència i a
ho per si mateixes o mitjançant els seus represen- l’informe tècnic.
tants legals degudament acreditats. Quan les obres no s’hagin iniciat dins el termini que
fixa la llicència, sense que s’hagi acreditat haver de-
Article 25 manat l’ampliació del termini al Districte, la sol·licitud
La inscripció s’haurà de fer per escrit, en imprès d’inscripció a la Campanya es considerarà anul·lada i
normalitzat, i s’hi ha d’adjuntar la documentació se- haurà de tornar-se a formalitzar.
güent: Transcorreguts 6 mesos des de la sol·licitud d’ins-
a) Sol·licitud d’inscripció prèvia i d’informe tècnic, cripció prèvia sense constància fefaent davant l’ad-
acompanyada del DNI del sol·licitant. ministració de cap actuació per part de l’interessat,
b) Document de sol·licitud de la llicència d’obres i del s’entendrà desistida la sol·licitud i es considerarà
pagament de la taxa de serveis urbanístics eme- anul·lada.
sos per l’òrgan municipal competent, o coneixe-
ments o esments d’obres –assabentat– en els ca- Article 31
sos en què no sigui procedent la llicència. Els promotors de les actuacions hauran de comuni-
La llicència definitiva s’haurà d’aportar com a mà- car per escrit a l’Institut l’inici de les obres, amb ante-
xim amb els documents d’inici d’obra. lació de cinc dies naturals, i adjuntant els documents
c) Assumeix de direcció d’obra pel tècnic competent. de concessió de la llicència d’obres.
d) Pressupost de l’actuació de l’empresa contracta- També hauran de comunicar la finalització de les
da i memòria o projecte, quan calgui, degudament obres dintre dels cinc dies naturals següents.
signat pel tècnic que assumeix l’obra. L’incompliment injustificat de qualsevol de les con-
e) Fotografia a color de cada actuació objecte de dicions i comunicacions dels articles anteriors en la
subvenció. forma en què s’assenyala, serà causa, previ tràmit
f) Títol jurídic que acredita el potencial beneficiari i d’audiència per un termini de 15 dies naturals, de l’ar-
el seu NIF. xiu de l’expedient d’inscripció a la Campanya.
g) Declaració conforme el perceptor no es troba
afectat per cap de les incompatibilitats previstes Article 32
per al personal al servei de les administracions El comunicat de finalització de les obres es presen-
públiques. tarà acompanyat de:
En els casos en què s’aportin fotocòpies, l’Institut a) La sol·licitud de beneficis, en imprès normalitzat.
podrà exigir en tot moment l’aportació dels docu- b) Un full de transferència bancària amb reconeixe-
ments originals. ment de signatura i dades de l’entitat financera.
c) Comprovant o declaració conforme està al corrent
del pagament de les obligacions fiscals amb la
IV. Criteris tècnics de les actuacions Corporació i amb la Hisenda Pública en general, i
també amb la Seguretat Social, si escau.
Article 26 d) Declaració de les subvencions demanades o re-
Les actuacions han d’estar sotmeses a la legalitat budes de l’Ajuntament de Barcelona o d’altres ad-
urbanística i paisatgística. ministracions en els últims dotze mesos.
e) Certificat final d’obra i factures, quan calgui.
Article 27 f) Certificat de seguretat dels paraments exteriors,
L’Administració establirà de forma expressa els re- expedit en els termes de l’Ordenança municipal
quisits i les condicions en què s’hauran de desenvolu- dels usos del paisatge urbà, en aquelles actua-
par les actuacions perquè siguin susceptibles de sub- cions que hi facin referència.
venció.
Article 33
Article 28 L’Ajuntament de Barcelona i, en el seu nom, l’Insti-
Fent referència a l’article precedent, l’Institut eme- tut, serà el titular del dret de gestió de la publicitat a
trà un informe tècnic en el termini de trenta dies natu- les lones de protecció de les obres, amb motiu
rals des de la sol·licitud d’inscripció prèvia. d’aquestes i durant la seva execució. A aquest efecte,
la propietat, pel fet d’acollir-se a la Campanya cedeix
Article 29 aquest ús i dret a l’Ajuntament.
L’informe tècnic estableix els requisits tècnics de En els casos en què l’Institut Municipal del Paisat-
l’actuació perquè pugui ser objecte de subvenció; en ge Urbà i la Qualitat de vida faci ús d’aquest dret
conseqüència, tindrà caràcter vinculant i no serà sus- mitjançant un pacte individual de col·laboració a fa-
ceptible d’impugnació. Les característiques de les ac- vor d’interessos publicitaris d’un tercer, els ingres-
tuacions queden recollides a l’Annex 1. sos resultants seran aplicats per l’Institut a cobrir el
L’execució dels requisits definits de compliment cost de les lones d’obra on s’ha de fer constar obli-
obligat pels informes tècnics, seran imprescindibles gatòriament l’ajut públic, i a millores del paisatge
per a l’obtenció de la subvenció, i la seva inobservan- urbà, reservant-se per a la propietat de l’edifici el
ça injustificada serà causa de denegació de la sub- dret a percebre 1500 €  en concepte d’ajut comple-
venció de l’actuació corresponent. mentari.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 991
Resten exclosos els supòsits d’ús excepcional del Article 41
paisatge urbà, que es regularan pels pactes dels cor- Les llicències concedides per a actuacions acolli-
responents acords entre la propietat, l’Institut i el pa- des a la Campanya que regula aquest Procediment
trocinador. tindran vigència pel temps de duració d’aquestes ac-
tuacions, sempre que estiguin sotmeses al control
Article 34 tècnic de l’Institut i en atenció a la competència que
A totes les obres acollides a la Campanya haurà de se li reconeix pel que fa al cas.
figurar la llegenda que s’especifica a l’Annex 3.
L’Institut farà complir aquesta condició, o la substi-
tuirà per una altra d’equivalent i controlarà les activi- VI. Concessió i denegació de subvencions
tats publicitàries en lones d’obra sobre edificis, i apli-
carà i farà aplicar la normativa municipal vigent en la Article 42
matèria. Les subvencions seran concedides o denegades
mitjançant resolució administrativa dictada en el ter-
mini màxim de sis mesos des de la presentació de la
V. Control i seguiment de les actuacions per part sol·licitud de beneficis, amb excepció dels casos en
de l’Administració què s’hagin d’arxivar les actuacions realitzades de
conformitat amb el que es preveu en aquest Proce-
Article 35 diment.
Aquest Procediment s’estableix com a garantia del
compliment de la finalitat de la subvenció i de la seva Article 43
equitat. Les subvencions es consideraran acceptades si,
L’Institut es reserva el dret d’arbitrar els mecanis- transcorreguts els trenta dies naturals següents a la
mes administratius i tècnics que redueixin al màxim notificació al beneficiari, aquest no s’ha manifestat en
els tràmits que per aquesta causa hauran de realitzar sentit contrari.
els ciutadans, i mantindrà en tot moment un control
estricte dels ajuts atorgats. Article 44
Les subvencions podran ser concedides a una sola
Article 36 persona física o jurídica que actuï en el seu propi
Als efectes previstos a l’article anterior, els promo- nom i interès o en el d’un conjunt de persones inte-
tors de les actuacions estan obligats a facilitar l’accés ressades, sempre que aquesta representació estigui
dels tècnics municipals a la finca o element objecte determinada per llei o s’acrediti.
de millora, tant per emetre l’informe tècnic com per
inspeccionar i comprovar les obres o actuacions tan- Article 45
tes vegades com sigui necessari. El benefici que es reconegui per raó d’una determi-
nada actuació s’estendrà a qui es subrogui en la titu-
Article 37 laritat o ús de la finca, local o exercici de l’activitat de
L’Institut, per a la comprovació de totes les dades i què es tracti.
documents que aportin els sol·licitants, podrà dema- En els supòsits assenyalats, i abans de fer efectiu
nar a les persones interessades la informació com- el pagament de la subvenció, es podrà reconèixer
plementària que cregui convenient, i aquestes esta- com a beneficiària la persona acreditada com a nova
ran obligades a proporcionar-la-hi en el temps i forma titular, sempre que ho sol·liciti de forma expressa i ho
assenyalats. acrediti suficientment.
Article 38 Article 46
L’incompliment del que s’estableix als articles pre- Una vegada resolta favorablement la sol·licitud de
cedents per part del promotor donarà motiu a l’arxiu subvenció, l’Administració municipal estarà obligada
de l’expedient d’inscripció a la campanya o a la de- al pagament de les quantitats en què consisteixi, amb
negació del la subvenció, segons procedeixi, amb excepció dels casos en què la resolució estimatòria
audiència prèvia a la persona interessada en un ter- de subvenció s’hagués dictat sense cobertura pres-
mini de 15 dies naturals. supostària. El pagament de les subvencions es farà
en el termini de tres mesos des de la data de la reso-
Article 39 lució d’aprovació de la concessió, mitjançant transfe-
Encara que s’hagin executat les obres conforme a rència bancària a favor del beneficiari.
les prescripcions establertes, si l’Administració obser-
vés manca de veracitat a les dades o documents pre- Article 47
sentats, la subvenció podrà ser denegada en qualse- L’Administració podrà revocar la subvenció, sense
vol moment del Procediment i revocada un cop que origini cap dret per al sol·licitant, en els supòsits
atorgada o abonada. següents:
a) Per manca de veracitat amb intenció dolosa de
Article 40 les dades i documents aportats.
El gerent de l’Institut podrà ordenar l’admissió de b) Per alteració de les condicions que han determi-
les sol·licituds i/o la tramitació de la subvenció quan nat la concessió de la subvenció o per incompli-
concorrin circumstàncies excepcionals que ho motivin ment sobrevingut de la legalitat urbanística o pai-
o causes de força major que hagin impossibilitat el satgística, en el termini de dos anys a partir de la
compliment dels terminis i/o de les condicions esta- data d’aprovació, imputables al beneficiari i sense
blertes per a aquest Procediment. que l’Administració les hagués autoritzat.
9 a92 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
Article 48 A aquests efectes, els interessats, en el moment
Serà motiu de revocació la imputació per part de de formalitzar la sol·licitud d’inscripció, sol·licitaran in-
l’arrendador de l’import de la subvenció com a part forme tècnic d’urgència a l’Institut, i aportaran l’ordre
del cost global de les obres efectuades, a l’objecte de d’execució o justificant de la intervenció dels cossos
la seva repercussió en els increments de les rendes de seguretat per a l’eliminació puntual del risc.
de l’arrendament o de l’actualització corresponent. La subvenció serà aplicada pels Districtes basant-
se en l’exhibició de l’informe tècnic d’urgència, en el
moment de fer la sol·licitud de la llicència d’obres.
VII. Limitacions i garanties La llicència d’obres serà aportada a l’Institut en el
moment de comunicar l’inici d’obres.
Article 49 Transcorreguts noranta dies de l’admissió de l’in-
L’Institut podrà exigir la presentació de pressupos- forme tècnic sense que s’hagi rebut el comunicat
tos, rebuts i comprovants que demostrin que, com a d’inici d’obres, l’Institut comunicarà al Districte aques-
mínim, s’han invertit en les obres de rehabilitació les ta circumstància per tal que aquest pugui procedir a
quantitats declarades en la llicència d’obres. la liquidació dels tributs.
Article 50
Totes les subvencions que es concedeixin en apli- DISPOSICIÓ FINAL
cació d’aquest Procediment tenen caràcter de par-
cialment compatibles amb altres ajuts públics per a Aquest Procediment s’haurà de publicar íntegra-
les mateixes actuacions. ment al BOP i a la Gaseta Municipal, i serà d’aplica-
Aquesta compatibilitat parcial s’interpreta de forma ció a totes les sol·licituds d’inscripció que es registrin
que, en cap cas, el titular podrà rebre subvencions a l’Institut a partir del dia següent al de la seva publi-
públiques que, en el seu conjunt, suposin més del cin- cació al Butlletí Oficial de la Província.
quanta per cent del cost de l’obra.
A aquests efectes, quan s’hagi produït la sol·licitud
d’altres ajuts públics, l’interessat està obligat a de- ANNEX 1
clarar-ho a l’Institut, abans o en el moment de fer la
sol·licitud de beneficis. L’incompliment d’aquesta con- ACTUACIONS QUE PODEN ACOLLIR-SE A LA
dició comportarà la pèrdua automàtica de la subven- CAMPANYA PER A LA PROTECCIÓ I MILLORA
ció total. DEL PAISATGE URBÀ
Article 51 A.1. Obres:
Les subvencions que per imperatiu del Procedi-
ment estiguin determinades per un sistema diferent RESTAURACIÓ DE FAÇANES
del d’un percentatge del cost, incloses les correspo-
nents a casos d’aplicació de la garantia mínima, no Informe i valoració de les actuacions que s’han de
podran superar en cap cas el límit màxim del 20% del dur a terme
cost de les obres, declarat en l’impost sobre construc-
cions, instal·lacions i obres (llicència d’obres). Actuacions
Les que estiguin determinades per un percentatge
del cost, tindran igualment com a límit màxim el que E R (E = EXECUTAT / R = REQUERIT)
resulti de l’aplicació d’aquest percentatge a l’import A.1 Restauració de les parts d’obra en mal
declarat en l’impost sobre construccions, instal·la- estat (arrebossats, escrostonats, sane-
cions i obres (llicència d’obres). jament d’esquerdes, etc.) Puntuació d’1
a 8.
Article 52 2 A.2 Reestucament o decapatge de la totali-
La subvenció màxima es fixa en 30.050,6 € . Qual- tat de la façana.
sevol sol·licitud que per les seves característiques 2 A.3 Neteja de les parts de pedra (natural o
hagi de superar aquesta quantitat haurà de ser trami- artificial) pel procediment més escaient,
tada dins del programa d’actuacions de caràcter es- sense aplicació de pintura.
pecífic i extraordinari. 2 A.4 Restauració singular d’elements escul-
tòrics o tractaments ornamentals.
(Especifiqueu-ne quins .........)
DISPOSICIÓ ADDICIONAL 2 A.5 Reconstrucció o restitució d’elements
deteriorats o desapareguts.
Totes les obres que s’executin com a conseqüèn- 2 A.6 Estucament dels paraments o pintura
cia d’haver rebut una ordre de conservació o una dels arrebossats de l’edifici.
intervenció dels cossos de seguretat municipal per 2 A.7 Neteja i tractament adequat dels para-
a l’eliminació puntual de risc, tindran dret a què la ments ceràmics.
subvenció per l’import de les taxes i impostos asso- A.8 Neteja d’esgrafiats pel sistema adequat
ciats a l’execució de les obres els sigui reconeguda (3 punts).
directament pel districte corresponent en el mo- (Esgrafiats programa Raphael: 6 punts)
ment de sol·licitar la llicència d’obres, segons 2 A.9 Neteja i restauració dels elements de
acords de la Comissió de Govern de l’Ajuntament tancament.
de Barcelona de dates 8 de juliol de 1994 i 5 de 3 A.10 Homogeneïtzació dels elements de tan-
juny de 1998. cament (cromàtic o tipològic)
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 993
1 A.11 Neteja, desoxidament i restauració, mit- Coeficient N1: Edifici històric: qualsevol edifici cata-
jançant els tractaments adequats de la logat en qualsevol de les seves categories i tots
serralleria i elements metàl·lics. aquells edificis d’arquitectura de tipus clàssic cons-
2 A.12 Substitució i ajustament a normativa de truïts amb tècniques artesanals o tradicionals. S’en-
rètols. tén que el període corresponent finalitza aproximada-
(Especifiqueu-ne quins ......... ment en la dècada de 1930 (valoració 1,1).
2 A.13 Reconducció o eliminació de condicio- Coeficient N2: Edifici modern: qualsevol edifici del
nadors d’aire. segle XX fins la a dècada de 1950 que encara con-
1 A.14 Reconducció d’alarmes. serva una construcció, tant en tipus com en tècni-
2 A.15 Eliminació d’elements obsolets de la fa- ques, amb referents històrics (murs amb pedra artifi-
çana i reconducció dels elements distor- cial, ràfecs, motllures, etc.) (valoració 1).
sionadors del paisatge urbà. Coeficient N3: Edifici contemporani: qualsevol edifi-
(Especifiqueu-ne quins .........) ci construït a les darreres dècades amb tècniques
1 B.1 Protecció mitjançant impregnació hidrò- modernes (valoració 0,9).
fuga i antigrafit. Coeficient C: Quan la propietat de l’immoble tin-
4 B.2 Aparició de patologies ocultes, amb in- gui/contracti una assegurança de manteniment de
forme justificatiu, emès pel sotsdirector l’edifici, hi haurà una subvenció addicional per un
de programes de la Campanya abans import de 150,25 € .
de la finalització de l’obra. Totes les obres de neteja i restauració de façana
1 B.3 Informe cromàtic. efectuades completament d’acord amb les prescrip-
1 B.4 Quan l’empresa constructora que fa cions de l’informe tècnic tindran dret a l’aplicació d’una
l’obra presenti un document signat de garantia mínima. A aquest efecte es multiplicarà la su-
submissió als dictàmens de la Junta Ar- perfície en metres quadrats de façana per 6,6 € .
bitral de Consum. En aquest concepte, quan les obres de neteja i res-
1 B.5 Quan l’empresa constructora que fa tauració es facin sobre edificis catalogats individual-
l’obra disposi d’un certificat de qualitat ment, la garantia mínima serà de 13,2 € /m2 de façana
(ISO 9000, etc.). sense cap limitació. Els edificis han d’estar expressa-
C Quan la propietat de l’immoble disposi ment inclosos en el catàleg vigent del patrimoni arqui-
d’un contracte de manteniment i anti- tectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona.
grafit de l’actuació per un termini mínim
d’un any.
TERRATS I COBERTES
La valoració de la restauració de les parts d’obra
en mal estat, l’efectuaran els serveis tècnics de l’Insti- Als efectes d’aquest Procediment, es consideren
tut i la xifraran en nombres sencers des del 0 fins al terrats o cobertes les parts d’aquests, transitables o
màxim requerit, segons la qualitat aconseguida. no, que no estan subjectes a ús restringit.
Les actuacions, lletra i número, que es marquin Les superfícies de terrats subjectes a ús restringit
amb un requadre tindran el caràcter d’indispensable. s’hi podran incloure quan, estant afectades de patolo-
Si no es duen a terme es denegarà el total de la sub- gies constructives greus o essent causa de filtracions
venció. d’aigua i humitats als pisos inferiors, se’n proposi la
Es marcaran, en tot cas, aquelles actuacions ne- rehabilitació basada en un acord comunitari o de la
cessàries per corregir situacions d’infracció a les or- propietat de la totalitat de l’immoble.
denances municipals.
Tipus de cobertes
Sistema de càlcul dels beneficis Es consideren quatre tipus de cobertes tipificades:
La determinació de la quantitat dels beneficis T es – Tradicional o flotant .................................. (A)
calcularà d’acord amb la fórmula següent: – Tractament vegetal ................................... (B)
– Cobertes invertides .................................. (C)
T = K x S x N x (E2/R + B1 + B2 + B3 + B4 + B5) + C – Cobertes inclinades .................................. (D)
K és el coeficient en € /m2, que s’estableix segons Condicions específiques
la graduació per superfície de façana següent: Les propostes d’actuació hauran d’abastar la totali-
tat de les diferents superfícies que constitueixen els
Façana de menys de 75 m2 ...................................... K1 = 0,40 terrats de la finca.
Façana de 76 a 150 m2 ................................................. K2 = 0,30 Les propostes d’actuació parcial podran acollir-se a
Façana de 151 a 300 m2 .............................................. K3 = 0,26 la Campanya quan les altres zones del terrat estiguin
Façana de 301 a 500 m2 .............................................. K4 = 0,23 en perfecte estat i sense cap patologia constructiva.
Façana de 501 a 750 m2 .............................................. K5 = 0,17 En aquest cas, caldrà justificar la bonesa constructiva
Façana de 751 a 1000 m2 .......................................... K6 = 0,13 de les parts de no actuació, mitjançant informes tèc-
Façana de més de 1000 m2 ...................................... K7 = 0,08 nics acreditats pel col·legi professional corresponent.
Les lluernes, claraboies i altres cobertes de bada-
S és la superfície de façana (m2). lots, trasters, etc., es consideren com una superfície
N és el coeficient corrector per tipologia arquitec- més a aquest efecte.
tònica. Per garantir la duració i la bona execució de les
obres de reparació de la superfície d’una coberta i a
Es tracta d’un coeficient de redistribució que es basa l’efecte d’aquesta Campanya, es disposa com a in-
en l’interès arquitectònic i historicoartístic de l’edifici. tervenció mínima la substitució. En cap cas s’accep-
9 a94 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
taran solucions de substitució parcial dels diferents l’efectuaran els serveis tècnics competents i la xifra-
elements que conformen la solució constructiva d’un ran en nombres sencers des del 0 fins al màxim re-
terrat. querit, segons la qualitat aconseguida.
Totes les solucions acceptades seran completes i Les actuacions, lletra i nombre, que es marquin
tindran cura de tot allò que sigui necessari per al seu amb un requadre tindran el caràcter d’indispensables.
bon funcionament (minvells, desguassos, junts, pen- Si no es duen a terme, es perdrà la subvenció.
dents, canonades, etc.).
Sistema de càlcul dels beneficis
Informe i valoració de les actuacions que s’han de La determinació de la quantitat dels beneficis T es
dur a terme calcularà d’acord amb la fórmula següent:
Actuacions T = K x S x Q x (E2/R + B1 + B2 + B3) + C
E R (E = EXECUTAT / R = REQUERIT) K és el coeficient en € /m2, que s’estableix segons
A.1 Substitució d’impermeabilització i aca- la graduació del terrat o coberta següent:
bats de coberta.
Puntuació d’1 a 8 segons el tant per Terrat de 0 a 150 m2 ......................................................... K1 = 0,40
cent del terrat en mal estat expressada Terrat de 151 a 200 m2 .................................................. K2 = 0,33
en unitats de desena. Terrat de 201 a 500 m2 .................................................. K3 = 0,26
A.2 Restauració dels paraments verticals en Terrat de 501 a 750 m2 .................................................. K4 = 0,20
mal estat, (ampits, xemeneies, badalots, Terrat de 751 a 1000 m2 ............................................... K5 = 0,13
trasters, etc.). Puntuació d’1 a 6. Terrat de més de 1000 m2 .......................................... K6 = 0,07
2 A.3 Eliminació prèvia de la brutícia superfi-
cial i pintat o estucament dels para- Q és el coeficient corresponent a la tipologia del
ments verticals. terrat o coberta:
4 A.4 Eliminació de construccions, estructures
o instal·lacions fixes obsoletes. Terrats transitables o no: .......................... Q = 1 
(Especifiqueu-ne quines .........) Terrats amb tractament ecològic vegetal: . Q = 1,7
1 A.5 Neteja, restauració i recuperació dels Cobertes invertides: .................................. Q = 0,7
elements escultòrics, ceràmica, pedra, Cobertes inclinades: ................................. Q = 0,6
terracota, etc., de valor singular en la
percepció de l’edifici. S és la superfície total de coberta (m2)
(Especifiqueu-ne quins .........) C Quan la propietat de l’immoble tingui/contracti una
1 A.6 Neteja, desoxidació i restauració de la assegurança de manteniment de l’edifici, hi haurà
serralleria i elements metàl·lics (bara- una subvenció addicional per un import de 150,25 € .
nes, estenedors, etc.).
2 A.7 Eliminació d’elements o instal·lacions Totes les obres de neteja i restauració de terrats o
complementaris (estenedors, antenes, cobertes, efectuades completament d’acord amb les
canonades, cables, suports, etc.) obso- prescripcions de l’informe tècnic, tindran dret a l’apli-
lets o perillosos. cació d’una garantia mínima. A aquest efecte es mul-
(Especifiqueu-ne quins .........) tiplicarà la superfície en metres quadrats de terrat o
2 A.8 Reubicació d’antenes per raons paisat- coberta per 4,63 € .
gístiques.
1 A.9 Neteja, restauració, o, si s’escau, substi-
tució d’elements de fusta existents (por- PATIS DE LLUMS / VENTILACIÓ
tes d’accés al terrat, dels trasters, respi-
ralls, etc.). Informe i valoració de les actuacions que s’han de
B.1 Aparició de patologies ocultes, amb in- dur a terme
forme justificatiu, emès pel sotsdirector
de programes de la Campanya abans Actuacions
de l’acabament de l’obra. Puntuació d’1
a 4, segons el tant per cent del terrat E R (E = EXECUTAT / R = REQUERIT)
en mal estat expressada en unitats de Paraments verticals
desena. 1,5 A.1 Restauració de les parts d’obra en mal
1 B.2 Quan l’empresa constructora que fa estat (arrebossats, descrostats, saneja-
l’obra presenti un document signat en ment d’esquerdes, etc.) i pintat.
què se sotmet als dictàmens de la Junta 2,0 A.2 Repicat, arrebossat i pintat de parets.
Arbitral de Consum. 2,0 A.3 Paviment
1 B.3 Quan l’empresa constructora que fa Substitució d’impermeabilització i aca-
l’obra disposi d’un certificat de qualitat bats de coberta.
(ISO 9000). 1,5 A.4 Baixants
C Quan la propietat de l’immoble tingui un Substitució de baixants i/o connexions
contracte de manteniment per un termi- per altres materials que evitin fer servir
ni mínim d’un any. PVC.
0,5 A.5 Claraboia
La valoració de la substitució d’impermeabilització i Restauració o substitució de la clara-
la restauració dels paraments verticals en mal estat boia de la finca.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 995
0,5 A.6 Xemeneies ESCALA - VESTÍBUL
Substitució o nova instal·lació de xeme-
neia de conducció de fums o bafs de Totes les actuacions en vestíbuls d’interès tipològic
les cuines o escalfadors dels habitat- o patrimonial, hauran de mantenir i conservar les se-
ges fins a l’alçada reglamentària. ves característiques i elements originals.
1,0 A.7 Fusteries La subvenció podrà arribar fins al 20% del cost de
Neteja i restauració dels elements de les obres en funció del grau de complexitat d’aques-
tancament. tes. El percentatge inicial, si es fan les obres de ca-
0,5 A.8 Serralleria ràcter bàsic serà, d’un 5% del cost i s’incrementarà
Neteja, desoxidació i restauració, mit- en funció dels punts addicionals executats.
jançant els tractaments adequats de la Les actuacions, lletra i número, que es marquin
serralleria i elements metàl·lics. amb un requadre tindran el caràcter d’indispensable.
0,5 B.1 Junta arbitral La seva no execució significarà la pèrdua de la sub-
Quan l’empresa constructora que fa venció.
l’obra presenti un document signat de Quan la propietat de l’immoble tingui/contracti una
submissió als dictàmens de la Junta Ar- assegurança de manteniment de l’edifici, hi haurà
bitral de Consum. una subvenció addicional per un import de 150,25 € .
0,5 B.2 Certificat de qualitat ISO
Quan l’empresa constructora que fa Informe i valoració de les actuacions que s’han de
l’obra tingui un certificat de qualitat dur a terme
(ISO 9000).
C Contracte de manteniment Programa bàsic
Quan la propietat de l’immoble tingui/con- Escala: A.1 Restauració de les parts d’obra en mal
tracti una assegurança de manteniment estat (arrebossats, descrostats, sanejament d’esquer-
de l’edifici. des, etc.) i pintura de parets i sostres.
Subvenció: 5 % del cost de les obres.
Les actuacions, lletra i número, que es marquin Vestíbul: A.2 Restauració de les parts d’obra en
amb un requadre tindran el caràcter d’indispensable. mal estat (arrebossats, descrostats, sanejament d’es-
La seva no execució significarà la pèrdua de la sub- querdes, etc.) i pintura de parets i sostres.
venció. Subvenció: 5 % del cost de les obres.
Actuacions
Sistema de càlcul dels beneficis
La determinació de la quantitat dels beneficis T es E R (E = EXECUTAT / R = REQUERIT)
calcularà d’acord amb la fórmula següent: %
T: [ 8 x D x h x ( E2/R + B1 + B2)] + C 2,0 A.3 Restauració de tractaments pictòrics ar-
tístics singulars
D = Sup. Desenvolupament parets pati. (Plafons, frescos, sanefes, etc...)
h = Alçada pati. 1,5 A.4 Recuperació d’arrambadors
E = Actuacions executades. (Aplacats, estucats, planxats, etc...)
R = Actuacions requerides. 2,0 A.5 Recuperació d’elements singulars
C = 150,25 € . (Làmpades, vitralls, estàtues, elements
decoratius, etc...)
Totes les obres de neteja i restauració del pati de 0,5 A.6 Paviments escala
ventilació efectuades completament d’acord amb les Restauració i/o substitució de paviments
prescripcions de l’informe tècnic tindran dret a l’aplicació existents.
d’una garantia mínima. A aquest efecte es multiplicarà 0,5 A.7 Paviments vestíbul
la superfície en metres quadrats de façana per 6,6 € . Restauració i/o substitució de paviments
existents.
1,0 A.8 Tractament de fusteries
RESTAURACIÓ I NETEJA DE PARETS MITGERES (Porta d’entrada, armaris, cancells, etc...)
2,0 A.9 Porta d’entrada de la finca no original
Són objecte d’aquest programa les actuacions Recuperació de la porta original o
efectuades sobre edificis privats. nova porta d’acord amb la tipologia de
La subvenció podrà arribar fins al 20% del cost de l’edifici.
les obres efectuades. En cas d’optar per un projecte 0,5 A.10Canvi botonera sistema braille
d’enjardinament total de la paret, aquesta subvenció Canvi de placa botonera porter automà-
podrà arribar fins al 30% del cost de les obres i plan- tic /ascensor.
tacions. 0,5 A.11 Instal·lació elèctrica
A les actuacions d’enjardinament, els beneficiaris Instal·lació de punts de llums i mecanis-
de la subvenció s’hauran de comprometre al manteni- mes.
ment de la plantació per un mínim de cinc anys. 0,5 B.1 Junta arbitral
Quan la propietat de l’immoble tingui/contracti Quan l’empresa constructora que fa l’o-
una assegurança de manteniment de l’edifici, hi bra presenti un document signat de sub-
haurà una subvenció addicional per un import de missió als dictàmens de la Junta Arbitral
150,25 € . de Consum.
9 a96 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
0,5 B.2 Certificat de qualitat ISO Els esmentats espais es faran accessibles a l’ús
Quan l’empresa constructora que realit- públic per un període no inferior a cinc anys.
zi l’obra disposi d’un certificat de qualitat Aquestes subvencions no seran d’aplicació quan
(ISO 9000). en el subsòl hi hagi una actuació que comporti l’obli-
C Contracte de manteniment gació d’enjardinar, ni quan aquest enjardinament si-
Quan la propietat de l’immoble tingui/con- gui inherent a una llicència d’obres.
tracti una assegurança de manteniment La subvenció corresponent a les obres no serà
de l’edifici. d’aplicació quan el propietari opti per la col·locació de
publicitat a les esmentades obres.
Condicions específiques
En el cas de precisar bastida o pont penjat, caldrà
aportar l’assumeix de direcció. PLANTACIÓ EN ESPAIS PRIVATS NO EDIFICATS,
Quan les obres de neteja o restauració es facin so- EN SUPERFÍCIES D’ÚS COMUNITARI
bre edificis catalogats, serà imprescindible disposar
d’assumeix de direcció dels treballs a fer. Engloba l’augment de taca verda per nova dotació
d’enjardinament i plantació sobre espais privats no
edificats en superfícies que siguin d’ús comunitari.
RESTAURACIÓ DE VITRALLS ARTÍSTICS Subvenció fins a un màxim del 30% del cost de les
plantes i elements vegetals incorporats a aquest es-
Són objecte d’aquest programa les actuacions efec- pai, incloent-hi transport i mà d’obra de plantació.
tuades sobre edificis privats.
Subvenció fins a un 20% del cost depenent de la Condicions específiques
importància, la dificultat i la qualitat de la solució pro- Els espais lliures tractats tindran dret a subvenció
posada i amb les limitacions següents, segons els ti- només en el cas de no haver estat enjardinats ante-
pus de vitralls: riorment.
– Vitralls emplomats amb més del 50% de la seva No serà d’aplicació aquesta subvenció quan en el
superfície amb vidres corrents i altres sense es- subsòl hi hagi una actuació que comporti l’obligació
malts ni grisalles. d’enjardinar, ni quan aquest enjardinament sigui inhe-
Subvenció màxima: 66,11 € / m2. rent a una llicència d’obres.
– Vitralls emplomats amb dibuix, de vidres molt divi- L’enjardinament s’haurà de fer amb plantes autòc-
dits, sense esmalts ni grisalles. tones. En cas de dubte, cal aportar un dictamen de
Subvenció màxima: 165,27 € / m2. l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que garanteixi la
– Vitralls emplomats amb esmalts i/o grisalles en idoneïtat de la plantació.
més del 20% de la superfície. La subvenció arribarà al màxim del 30% quan
Subvenció màxima: 264,44 € / m2. l’enjardinament incorpori un sistema de rec automatit-
– Vitrall gravat a l’àcid. zat gota a gota o alimentat per aigües no tractades.
Subvenció màxima: 198,33 € / m2.
– Vitrall cloisonné. Procediment i tramitació
Subvenció màxima: 330,55 € / m2. El procediment i la tramitació aplicables són els
que es determinen amb caràcter general en aquest
Procediment i específicament els que es detallen a
ESPAIS OBERTS D’ÚS PRIVAT I TRANSPARÈNCIA continuació:
VISUAL DE TANQUES OPAQUES Els promotors de l’actuació hauran de sol·licitar l’in-
forme tècnic aportant:
La subvenció podrà arribar al 20% del cost de les – Reportatge fotogràfic, en color de 13 x 18 cm, de
obres, sense que el cost mitjà d’aquestes superi els l’espai lliure que es pretén enjardinar.
99,16 € /m2, en el cas d’espais situats a l’interior d’illes – Memòria o projecte de l’enjardinament acompa-
tancades, o els 66,11 € /m2, en el cas d’altres espais nyat del pressupost de l’actuació.
que tinguin accés des de la via pública. Aquesta sub-
venció es concedirà per una sola vegada.
NATURALITZACIÓ EXTENSIVA DE SUPERFÍCIES
Condicions específiques D’EDIFICIS I CONSTRUCCIONS
Podran gaudir d’exempcions i subvencions les ac-
tuacions efectuades sobre els espais privats següents: Engloba l’enverdiment mitjançant biòtops de terrats,
– Els espais situats a l’interior d’illes tancades, com cobertes, parets mitgeres, façanes i altres superfícies
els patis interiors de l’Eixample o jardins existents que conformen la pell dels edificis i construccions.
a l’interior d’illes, quan tinguin una superfície con- Subvenció d’un màxim del 25% del cost total de
tínua mínima de 400 m2 i siguin objecte d’enjardi- l’actuació incloent-hi plantació, substrats i instal·lació
nament. necessària per al seu arrelament.
– Els espais que, trobant-se actualment enjardinats,
estiguin separats de la via pública per una tanca Condicions específiques
opaca, quan aquesta se substitueixi per una altra El terrat, la mitgera o la superfície objecte de trac-
de transparent. tament vegetal haurà d’estar en bon estat i no pre-
– Els espais que, trobant-se en la situació anterior, sentar defectes constructius que no permetin la incor-
no estiguin actualment enjardinats i siguin objecte poració d’elements vegetals. En aquest cas es podrà
d’obres d’enjardinament que els deixin visibles acollir al Programa tipificat de restauració i rehabilita-
des del carrer. ció d’edificis privats.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 997
Específicament els terrats hauran de complir les d’abril de 1985, i qualsevol altre vigent en el moment
condicions d’aïllament tèrmic requerides per la norma de la realització.
NBE CT 79.
Les plantes col·locades sobre terrats hauran de ser a) Supressió de barreres arquitectòniques
autòctones, silvestres i de creixement espontani, no
utilitzades habitualment amb finalitats decoratives. El percentatge màxim de subvenció per a aquest ti-
La plantació haurà de ser extensiva de manera que pus d’actuació serà d’un 20% del cost de les obres.
cobreixi, o se’n prevegi el cobriment, de la totalitat de Es consideraran les intervencions següents:
la superfície objecte de tractament. – Eliminació de desnivells a l’accés des del carrer
als vestíbuls dels edificis o establiments.
Procediment i tramitació – Construcció o instal·lació d’elements (rampes o
El procediment i la tramitació aplicables són els elevadors o altres sistemes) que facilitin l’accessi-
que es determinen amb caràcter general en aquest bilitat als edificis, així com a les zones comunes i
Procediment i específicament els que es detallen a d’esbarjo.
continuació: – Senyalització a l’exterior de l’edifici de les instal-
– En el moment de la inscripció s’aportarà un certifi- lacions i serveis accessibles a les persones amb
cat tècnic de solidesa de la superfície a tractar, mobilitat reduïda.
que justifiqui, en funció de les noves càrregues, la Les propostes d’actuació hauran de comprendre
idoneïtat de la solució proposada. íntegrament aquestes tres intervencions, llevat dels
punts que es justifiqui que hagin estat solucionats
amb anterioritat.
ACTUACIONS PARCIALS SOBRE ELEMENTS QUE
OFEREIXIN MANCA DE SEGURETAT PER A b) Dotació d’elevadors
L’ELIMINACIÓ TOTAL DE RISC
El percentatge màxim de subvenció per a aquest ti-
Són objecte d’aquest programa les actuacions par- pus d’actuació serà de fins a un 20% del cost de les
cials de restauració de façanes o mitgeres, en edificis obres. L’import màxim de la subvenció no podrà su-
ocupats majoritàriament per habitatges que tinguin perar els 661 €  per planta.
per finalitat l’eliminació i la restauració puntual d’ele- Serà condició indispensable que les noves botone-
ments deteriorats per patologies constructives o en- res disposin de la presència del sistema Braille.
velliment dels materials que puguin implicar un risc.
Subvenció del 10% del cost de la restauració i eli-
minació de l’element de risc. MILLORES D’ACCESSIBILITAT ALS HABITATGES
Condicions específiques Condicions específiques
Podrà gaudir d’exempcions i subvencions qualse- Podran gaudir de subvencions les intervencions
vol actuació de restauració que garanteixi l’eliminació següents:
total de risc de l’edifici. Per aquest motiu és condició – Eliminació de desnivells per facilitar l’accés a l’ha-
indispensable presentar prèviament un certificat de bitatge des dels espais comuns, o des del carrer.
seguretat de la part global de l’edifici on es proposa la Construcció o instal·lació d’elements (rampes,
intervenció, degudament signat per un tècnic compe- elevadors o altres sistemes) que facilitin l’accessi-
tent. El certificat de seguretat té per objectiu detectar bilitat directament als habitatges.
la totalitat dels elements de risc, a la zona d’interven- – Eliminació de barreres arquitectòniques mitjan-
ció i certificar la seva total eliminació amb l’actuació çant reformes constructives que comportin l’en-
proposada. derroc, eixamplament o adequació de portes, pas-
La façana i/o mitgera de l’edifici on es proposa la sadissos, habitacions, etc.. en diferents àmbits
intervenció haurà de complir amb les indicacions as- dins l’habitatge, com cambra de bany, cuina, pas-
senyalades pels Serveis Tècnics de l’Institut i les or- sadís, dormitori, o altres habitacions de manera
denances municipals vigents aplicables als exteriors que quedin amb les condicions d’accessibilitat
dels edificis. descrites al Decret 135/95.
Aquest programa és incompatible amb els corres- – Dotació d’ajuts tècnics pertinents en diferents àm-
ponents programes globals (façanes, mitgeres) que bits dins l’habitatge, com cambra de bany, cuina,
facin referència a l’espai on s’ubiquen els elements passadís, dormitori, o altres habitacions. La dota-
de risc. ció d’aquests ajuts tècnics per a l’accessibilitat
dels seus ocupants ha de complir els requisits i
paràmetres d’accessibilitat especificats en el De-
A.2 Accessibilitat: cret 135/95.
Per poder gaudir d’aquesta subvenció s’haurà de
SUPRESSIÓ DE TRAVES I BARRERES justificar que com a mínim un dels residents habituals
ARQUITECTÒNIQUES I DOTACIÓ D’ELEVADORS de l’habitatge o bé és major de 65 anys, o bé disposa
d’un certificat de disminució.
No es podrà sol·licitar aquest ajut per a aquelles
actuacions que no compleixen els aspectes recollits a) Habitatge adaptat (actuació global)
en matèria de supressió de barreres arquitectòniques
a les ordenances metropolitanes d’edificació, al de- Comprèn l’adaptació de l’habitatge al Decret de su-
cret 100/84 de la Generalitat, al RD 556/89, i Decret pressió de barreres arquitectòniques. Caldrà aportar
100/84 de 18 d’abril i Ordre de desenvolupament de 8 el projecte complet de la proposta.
9 a98 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
Subvenció fins a un 20% de l’import de les obres En cada cas, l’Ajuntament per mitjà de la Unitat
declarades en l’impost d’instal·lacions, construccions Operativa d’Higiene dels Aliments i Zoonosi o dels
i obres (llicència d’obres). responsables dels districtes, fixarà en un informe les
actuacions mínimes, per millorar les condicions am-
b) Habitatge practicable (actuació parcial) bientals higienicosanitàries del local.
Comprèn la dotació de l’habitatge de millores pun- Procediment i tramitació
tuals d’accessibilitat. En el cas que l’actuació es produeixi com a conse-
Les actuacions proposades hauran de complir el qüència d’una inspecció de l’Administració Municipal,
Decret de supressió de barreres arquitectòniques. en el moment de formalitzar la sol·licitud d’inscripció
Subvenció fins a un 15% de l’import de les obres s’haurà d’adjuntar el requeriment i l’informe adreçats
declarades en l’impost d’instal·lacions, construccions al titular del local.
i obres (llicència d’obres). Subvenció del 30% de la valoració del cost real de
les obres de millora mínimes, la valoració es compu-
tarà segons el barem següent:
A.3 Locals:
BAREM
RENOVACIÓ DE LA IMATGE EXTERIOR
DELS ESTABLIMENTS COMERCIALS Valoració del cost de les obres
Programa general Concepte ....................................................... Preu
Subvenció fins a un màxim del 20% del cost d’ade-
quació de la imatge exterior dels establiments comer- Lavabos
cials. Canvi de lavabo (mural o amb pedestal,
El cost haurà de constar referit únicament i exclusi- model bàsic) .................................................. 132 €
vament als elements exteriors del local que serveixin Instal·lació d’un lavabo (en cas que hi man-
per identificar la seva activitat o l’eliminació dels ele- qui instal·lació de fontaneria) ........................ 231 €
ments aplacats o adossats a la façana. Canvi de WC (només aparell sanitari amb
A la sol·licitud d’informe tècnic d’aquesta actuació dipòsit alt) ...................................................... 211€
complementària s’haurà d’adjuntar la memòria o el Instal·lació de WC higiènic per Turca ........... 264 €
projecte tècnic. Instal·lació d’un bany complet (sòl, etc, ins-
S’exclouen explícitament aquells casos en què tal·lació inclosa) ............................................ 1.190 €
l’adequació sigui conseqüència de la instal·lació d’un Enrajolar parets (incloent-hi ceràmiques,
negoci nou. preu enrajolat: fins a 6,6 € /m2) ..................... 28 € /m2
Enrajolar paviments ...................................... 28 € /m2
Retolació exterior en català Obrir finestra per a ventilació ........................ 185 €
Subvenció del 40% del cost del nou rètol o rètols i Instal·lar un extractor de ventilació ............... 89 €
la seva instal·lació, fins a un màxim de 600 €  per es- Col·locar una porta (pintura inclosa) ............. 231 €
tabliment.
El contingut del rètol, incloent-hi la identificació de Cuines
l’activitat, haurà d’estar escrit en català, amb l’única Enrajolar parets (incloent-hi ceràmica
excepció, en tot cas, del nom propi registrat de l’esta- 6,6 € / m2) ...................................................... 28 € /m2
bliment. També es podran incloure, en un espai que Enrajolar paviments (incloent-hi ceràmica
no superi el 20% del total de la superfície de retola- 6,6 € / m2) ...................................................... 28 € /m2
ció, missatges en altres llengües sempre i quan si- Instal·lació de campana per a bafs, olors
guin traduccions del text principal en català. i fums ............................................................ 231 €
En tot cas, els rètols hauran de complir les normati- Instal·lació xemeneia d’evacuació ................ 99 €
ves existents en matèria de retolació exterior. A la sol-
licitud d’informe tècnic d’aquesta actuació complemen- Altres
tària s’haurà d’adjuntar la memòria, el projecte tècnic, i Connexió servei d’aigua directa .................... 793 €
el vist-i-plau dels continguts per part de l’oficina del
Centre de Normalització Lingüística de Barcelona.
A aquesta subvenció podran acollir-se tots els es- INSONORITZACIÓ D’ACTIVITATS MOLESTES
tabliments d’activitat comercial, empresarial o social PEL SOROLL
amb identificació en el paisatge urbà, encara que si-
guin de nova implantació. Subvenció fins a un màxim del 20% del cost de
l’adequació per a la insonorització de l’aparell origen
del soroll.
MILLORA DE LES CONDICIONS
HIGIENICOSANITÀRIES DELS ESTABLIMENTS Condicions específiques
DE CONCURRÈNCIA PÚBLICA Podran gaudir dels esmentats beneficis els locals
industrials, comercials o de serveis, situats en zones
Condicions específiques d’habitatges, que tinguin llicència, si és procedent i
Podran gaudir dels esmentats beneficis els titulars produeixin sorolls i vibracions causats pel funciona-
del bars i/o establiments similars que millorin les ment d’aparells d’aire condicionat, cambres frigorífi-
condicions ambientals higienicosanitàries en els seus ques, ventiladors, extractors, unitats condensadores i
locals. evaporadores, compressors, bombes, torres de refri-
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 999
geració o altres aparells mecànics necessaris per a ORDENACIÓ I REUBICACIÓ D’APARELLS D’AIRE
l’activitat autoritzada. CONDICIONAT
Quan les obres d’insonorització hagin de tenir inci-
dència en la façana, se n’haurà d’elaborar el projecte Són objecte d’aquest programa les actuacions efec-
corresponent, que seguirà la tramitació pertinent. tuades sobre edificis privats que ordenin o reubiquin
Quan l’actuació afecti un edifici inclòs en el Catàleg aparells o instal·lacions d’aire condicionat existents,
del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat per evitar molèsties a tercers i la contaminació visual
de Barcelona, haurà d’ésser preceptivament informat que interfereix la composició arquitectònica de les fa-
pels serveis competents. çanes, tant pel que fa als aparells com a les conduc-
En cas d’existir denúncies de les molèsties per part cions o altres elements tècnics de la instal·lació.
dels veïns o comunicats de l’ Ajuntament respecte La subvenció podrà arribar fins al 20% del cost de
d’això se n’aportarà la documentació corresponent. la nova instal·lació.
El projecte d’obres inclourà la quantificació de la
millora teòrica esperada en els nivells de soroll. Condicions específiques
Els sol·licitants aportaran les mesures dels ni- Les noves instal·lacions hauran d’adequar-se al
vells de soroll reals, preses per tècnics competents, que disposin les normatives i ordenances vigents en
abans i després de l’execució de les obres d’inso- aquesta matèria i han de crear les condicions que
norització. permetin que totes les futures instal·lacions d’aire
condicionat de l’edifici es puguin situar en llocs no vi-
sibles.
A.4 Instal·lacions:
SUBSTITUCIÓ I UNIFICACIÓ D’ANTENES DE SUBSTITUCIÓ D’AIGUA DE DIPÒSIT PER AIGUA
RECEPCIÓ DE RÀDIO I TELEVISIÓ DIRECTA DE XARXA
Podran gaudir dels esmentats beneficis les comu- Engloba les actuacions d’eliminació de dipòsits
nitats de particulars que es posin d’acord per a la d’aigua i la seva substitució per aigua directa de xar-
substitució d’antenes individuals per una única ante- xa, en la part corresponent a les instal·lacions comu-
na col·lectiva, i les comunitats que tinguin antenes nitàries.
col·lectives i que es posin d’acord per integrar-les to- Subvenció de 60 €  per habitatge o local en què es-
tes en una de sola. tigui dividit l’edifici.
Subvenció d’un 20% del cost de la nova instal·lació.
Quan la nova instal·lació s’adeqüi a la recepció del Condicions específiques
canal 39, hi haurà una subvenció addicional per un Les obres hauran de ser realitzades per un ins-
import de 99 € . tal·lador autoritzat i comportaran l’eliminació de tots
El particular, conjunt de particulars o comunitats de els elements corresponents a la instal·lació de dipò-
propietaris que instal·lin al seu càrrec una antena sits que quedin fora de servei.
col·lectiva parabòlica de recepció de senyal per sa- A la comunicació del final d’obres s’adjuntaran els
tèl·lit, tindran dret a una subvenció del 15% del cost butlletins acreditatius de la realització de la instal·lació.
que corri al seu càrrec de la nova instal·lació.
Condicions específiques A.5 Medi ambient:
Les noves instal·lacions hauran d’adequar-se al
que disposa l’Ordenança municipal dels usos del pai- AÏLLAMENT TÈRMIC I ACÚSTIC DE BUITS ARQUI-
satge urbà de la ciutat de Barcelona. TECTÒNICS EXISTENTS EN EDIFICIS PRIVATS
Per tenir dret a la percepció dels beneficis d’aquest D’HABITATGES
programa caldrà que les actuacions d’unificació afec-
tin un mínim de cinc antenes individuals que formin a) Substitució dels vidres existents en actuacions in-
part d’un mateix conjunt d’edificació continuada, bé dividuals
una illa, bé un seguit d’edificacions confrontants sen-
se separació en vol. Engloba totes aquelles actuacions d’estalvi energè-
Quan s’unifiquin antenes col·lectives, l’actuació hau- tic o insonorització que es duguin a terme mitjançant
rà d’afectar un mínim de tres edificis adossats. la substitució dels vidres existents per d’altres de mi-
Totes les edificacions de finalització posterior a llors característiques aïllants.
1966 obligades per llei a l’equipament d’antena Subvenció del 50% de l’import de la factura del vi-
col·lectiva, no podran sol·licitar els ajuts que aquest dre instal·lat amb els màxims subvencionables de 12 m2
programa preveu per a les antenes individuals. per habitatge o local i d’un cost mitjà de 106 € /m2 en
La nova antena resultant de la integració i els ca- cas d’efectuar només la substitució del vidre, si hi
bles de distribució no haurien de ser visibles des de ha canvi de fusteria els cost mitjà es considerarà de
la via pública. Igualment a l’edifici objecte d’interven- 120 € /m2 (mesurada com a superfície total del vidre).
ció no ha de quedar cap antena visible des de la via En cas d’haver abonat llicència d’obres, a la sub-
pública. venció esmentada se sumarà l’import de les taxes i
Hi són compresos els treballs de desmuntatge i els impostos corresponents.
enderroc d’instal·lacions anteriors obsoletes, inclo-
sos els elements de subjecció i distribució, cofre o Condicions específiques
panell, nova instal·lació fins a l’entrada a cada habi- El canvi de vidres no afectarà l’aspecte exterior de
tatge individualitzat, segons la normativa vigent. la façana o del conjunt de l’edifici. En particular, no
1 a000 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
implicarà l’alteració dels elements de tancament o de de la corresponent llicència d’obres, o, en el en
suport de les zones envidrades (fusteria, persianes...) seu cas, l’assabentat del Districte.
ni la composició de l’envidrament (especejament, par- – Un cop efectuats els treballs i abans de transcór-
ticions, nombre de batents...). rer trenta dies naturals, s’hi aportarà la factura en
Si es fa un canvi de fusteria, aquest comportarà la què haurà de constar el cost de les feines fetes.
recuperació de les fusteries originals de l’edifici. – Igualment s’aportarà la fotografia de la façana cor-
Així mateix, la solució adoptada mantindrà les ma- responent al final d’obra, i s’assenyalarà els ele-
teixes característiques cromàtiques i de transparèn- ments nous.
cia de l’estat original, sense fer ús d’elements reflec-
tants.
REDUCCIÓ DE LES EMISSIONS CONTAMINANTS
Procediment i tramitació DE LES CALEFACCIONS URBANES
El procediment i la tramitació aplicables són els
que es determinen de forma general en aquest proce- Engloba el canvi o l’adequació de les calderes de
diment i específicament els que es detallen a conti- calefacció per substituir el combustible emprat per un
nuació: altre de menys contaminant, amb l’objectiu de reduir
– A l’inici de la tramitació s’emplenarà un full de de- l’emissió de contaminants a l’atmosfera urbana.
claració específic i s’hi aportaran el pressupost de
l’obra i una fotografia de la façana on es faci l’ac- Condicions específiques
tuació, on s’assenyali els elements objecte de El nou sistema de calefacció ha de donar servei a
l’actuació proposada. la totalitat del sostre de l’edifici.
– Un cop efectuat el canvi dels vidres i abans de Les obres hauran de ser fetes per un instal·lador
transcórrer trenta dies naturals, s’aportarà la fac- autoritzat.
tura en què constaran desglossats el cost del vi- És condició indispensable l’eliminació de tot el ma-
dre instal·lat (sense fusteria), la superfície total del terial obsolet de l’anterior sistema, en especial el que
vidre (metres quadrats de vidre) i les característi- resulti visible des de la via pública, així com de les
ques del vidre substituït i de l’instal·lat. traces visibles produïdes pels residus i els dipòsits o
– Igualment s’aportarà la fotografia de la façana cor- magatzems.
responent al final d’obra i s’assenyalaran els ele-
ments nous. Procediment i tramitació
El procediment i la tramitació aplicables són els
b) Substitució dels vidres i les fusteries existents en que es determinen amb caràcter general en aquest
actuació global. Procediment i específicament el que es detalla a con-
tinuació:
Comprèn totes aquelles actuacions d’aïllament tèr- – Amb la sol·licitud s’haurà de presentar la memòria
mic i acústic mitjançant la substitució dels vidres i la tècnica o projecte de la reconversió, el pressupost
fusteria existents per d’altres de millors característi- general de l’obra completa i particular de la sub-
ques aïllants en actuacions que englobin façanes sen- vencionable, i detallar en aquesta el cost dels ele-
ceres. ments nous i muntatge. Així mateix, s’hi aportarà
Subvenció del 50% de l’import de la factura de la l’autorització escrita de la propietat.
fusteria i el vidre instal·lat amb els màxims subvencio- – En cas de nova construcció de sala de calderes
nables de 12 m2 per habitatge o local i d’un cost mit- en coberta de l’edifici s’hi aportarà el projecte de
jà de 133 € /m2 (mesurada com a superfície total del l’obra i s’inclouran plànols en planta, alçat, secció
vidre). i d’ubicació, així com fotografies dels llocs d’ac-
tuació.
Condicions específiques – Un cop finalitzada l’obra es presentarà la factura
La instal·lació de vidres aïllants i nova fusteria hau- corresponent de forma que es puguin desglossar
rà d’afectar unitats senceres de façana. el cost dels elements subvencionables, tal com
La composició resultant no haurà d’afectar negati- s’ha indicat per al pressupost. Així mateix s’hi pre-
vament la percepció visual de l’edifici i l’actuació es sentaran els comprovants o certificats de final de
mantindrà dins dels cànons estètics de la façana. l’obra d’adequació, d’instal·lacions i neteja del di-
En cas que es tractés d’un edifici inclòs en el Ca- pòsit de gasoil, segons sigui el cas.
tàleg del patrimoni arquitectònic historicoartístic de
la ciutat de Barcelona, haurà d’ésser preceptivament Sistema de càlcul de beneficis
informat positivament pels serveis de Patrimoni. Subvenció fins a un màxim del 20% del cost de la
nova caldera, la connexió d’aquesta als col·lectors de
Procediment i tramitació calefacció existents i el nou grup de regulació i estalvi
El procediment i la tramitació aplicables són els energètic, i s’inclourà el cost del muntatge dels es-
que es determinen amb caràcter general en aquest mentats elements.
Procediment i específicament els que es detallen a La quantia de la subvenció serà en funció de la re-
continuació: ducció de l’emissió contaminant que el nou sistema
– A la sol·licitud caldrà adjuntar la memòria valorada representi sobre l’anterior. La subvenció màxima es
de la solució proposada, i incloure fotografies de podrà obtenir quan s’assoleixi la millor reducció pos-
la façana objecte de l’actuació i de l’edifici sencer. sible d’emissió de contaminants, segons les tècni-
– S’aportarà igualment comprovants de l’obtenció ques actuals.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1001
Combustible
Posterior Gasoil
Biomassa Gas natural,
Fuel 1 (En calderes metà d’abocador
Fuel Bia d’alt rendiment), o compostatge
 Anterior biocarburants
 Carbó 5 % 15 % 20 %
 Fuel 2 5 % 15 % 20 %
 Fuel 1 15 % 20 %
 Fuel-Bia 15 % 20 %
 Gasoil C 15 % 20 %
 Closca Fusta 20 %
 Biomassa tractada 20 %
 Biocarburants 20 %
DOTACIÓ DE PLAQUES SOLARS A EDIFICIS nistrament de serveis o en els elements construc-
PRIVATS tius d’un edifici.
d) Que fomentin la recollida selectiva d’escombraries
Engloba la incorporació de plaques solars i siste- o el compostament in situ de la fracció orgànica.
mes d’acumulació i la connexió d’aquests elements a
les instal·lacions de servei. Beneficis específics
Subvenció fins a un màxim del 25% del cost de la Els serà d’aplicació una subvenció per import equi-
nova instal·lació. valent a la quota de l’Impost sobre construccions, ins-
tal·lacions i obres i de les taxes per serveis urbanís-
Condicions específiques tics que corresponguin a les obres o instal·lacions
Les noves instal·lacions no hauran d’afectar la per- realitzades.
cepció visual de l’edifici des de la via pública i els es-
pais públics, ni produir efectes de reflexió lumínica
perjudicial a l’entorn. FOMENT DE VEHICLES ELÈCTRICS, BIMODALS
Caldrà aportar el compromís del sol·licitant de I/O QUE UTILITZIN BIOCARBURANTS
mantenir la instal·lació durant un mínim de tres anys.
Els titulars de vehicles elèctrics o bimodals domici-
Procediment i tramitació liats a la ciutat de Barcelona tindran dret a una sub-
El procediment i la tramitació aplicables són els venció, per una sola vegada, per un import igual a
que es determinen amb caràcter general en aquest l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica.
Procediment i específicament els que es detallen a
continuació: Condicions específiques
La sol·licitud haurà d’anar acompanyada de l’autorit- La subvenció haurà de sol·licitar-se abans de trans-
zació escrita de la propietat, així com del projecte de la córrer un any de la data de matriculació del vehicle.
instal·lació, aquest inclourà documentació gràfica com- Els titulars de vehicles que ho sol·licitin hauran
pleta de la instal·lació i de la seva ubicació en l’edifici. d’estar al corrent del pagament de l’Impost municipal
En cas que es tractés d’un edifici inclòs en el Catà- de circulació de vehicles de tracció mecànica.
leg del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la
ciutat de Barcelona, haurà d’ésser preceptivament in- Procediment i tramitació
format positivament pels serveis de Patrimoni. El procediment i la tramitació aplicables són els
S’hi aportaran, igualment, fotografia de l’espai ob- que es determinen amb caràcter general en aquest
jecte d’actuació i una descripció del possible impacte Procediment i específicament els que es detallen a
visual des de la via pública. continuació:
La tramitació d’aquesta actuació s’inicia amb la pre-
sentació de la sol·licitud de beneficis a la qual s’adjun-
OBRES I INSTAL·LACIONS PEL FOMENT taran els documents que acreditin el compliment de les
DE LA SOSTENIBILITAT condicions que requereix aquest programa.
Engloba totes aquelles actuacions privades que, en
general, tinguin per objecte la realització d’obres: A.6 Altres:
a) Que fomentin l’estalvi energètic o la utilització
d’energies renovables i que no estiguin contingu- ACTUACIONS DE CARÀCTER ESPECÍFIC
des en alguns dels programes específics d’aquest I EXTRAORDINÀRIES
Procediment.
b) Que fomentin l’ús eficaç de l’aigua o el recull i re- A. Actuacions d’interès general
aprofitament de l’aigua de pluja.
c) Que evitin intencionadament fer servir PVC (clorur Beneficis específics
de polivinil) en conduccions elèctriques o d’aigua, Per a aquelles actuacions puntuals de caràcter espe-
aïllaments, decoració i, en general, en el submi- cífic i extraordinari que es realitzin en benefici del paisat-
1 a002 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
ge urbà i que, per les seves característiques, no es ralitat d’interessats i que, al seu torn, representin una
puguin incloure dins les actuacions tipificades i siguin majoria significativa dins un determinat col·lectiu,
justificades per la manca de recursos del titular del bé, agrupació o associació, exerceixin una mateixa activi-
la catalogació dels béns, la seva importància patrimo- tat i pertanyin al mateix sector ciutadà o barri, sempre
nial o paisatgística, o la seva inclusió en un conveni de que les actuacions proposades tinguin, a judici de
col·laboració, s’estableix una subvenció atorgada per l’Alcaldia, un interès específic dins els àmbits d’actua-
l’Alcaldia en funció del cost de l’actuació i de la millora ció de l’Institut, s’estableix una subvenció, fins a un
o especial protecció que l’actuació representi per a la 25% del cost de l’obra, IVA exclòs, atorgada per l’Al-
qualitat del paisatge urbà, amb un import màxim equi- caldia en funció del cost de l’actuació i de la millora o
valent al 25% del cost de l’obra, IVA exclòs, o bé la especial protecció que l’actuació representi per a la
que s’hagués fixat al corresponent conveni. qualitat del paisatge urbà.
Procediment i tramitació Condicions específiques
Els promotors de les actuacions, en qualitat de pro- El representant haurà de disposar d’una aportació
pietaris o degudament autoritzats per la propietat dels pressupostària desemborsada que, com a mínim, co-
elements afectats per l’actuació, hauran de: breixi el 70% del que, per tots els conceptes, costi la
– Sol·licitar les subvencions i exempcions, i adjuntar realització del projecte, IVA exclòs.
memòria descriptiva del projecte d’actuació i pres- La proposta haurà de comptar preceptivament amb
supost detallat de les obres a fer, així com la do- el vistiplau del regidor del Districte o de l’Àrea, res-
cumentació que acrediti la qualificació de l’interès pectivament.
públic de les obres. En tot cas, per obtenir les subvencions s’haurà de
Aquesta sol·licitud es presentarà directament a signar un protocol global en el qual s’estableixin les
l’Institut, i farà constar expressament que s’acull a condicions relatives a l’actuació.
aquest programa.
A la vista de la sol·licitud, els serveis tècnics de Procediment i tramitació
l’Institut, que requeriran quan calgui la col·labo- El representant o promotor de l’actuació haurà de:
ració dels serveis municipals competents, eme- – Sol·licitar els ajuts i adjuntar una memòria descrip-
tran un informe sobre l’oportunitat, les condicions tiva del projecte d’actuació, el pressupost detallat
tècniques de l’actuació proposada i el possible im- de les obres a realitzar i el document signat per la
port de la subvenció. resta d’interessats on es determini la delegació de
Quan calgui, el gerent de l’Institut proposarà pro- poders i es comprometin les quantitats mínimes a
tocols on quedin recollides les condicions de la què fa referència l’apartat corresponent.
concessió de la subvenció i d’altres possibles Aquesta sol·licitud es presentarà directament a
ajuts; aquests documents s’incorporaran a l’expe- l’Institut, i farà constar expressament que s’acull
dient corresponent. a aquest programa.
La sol·licitud, conjuntament amb l’esmentat infor- A la vista de la sol·licitud els serveis tècnics eme-
me i, si és el cas, el protocol, seran sotmesos pel tran informe sobre l’oportunitat, les condicions
comissionat al regidor delegat per a la campanya, tècniques de l’actuació proposada i l’import de la
el qual qualificarà el caràcter específic i extraordi- subvenció.
nari de les actuacions, quantificarà el seu import i La sol·licitud, conjuntament amb el vistiplau del re-
elevarà a l’Alcaldia la corresponent proposta de gidor responsable, l’informe favorable del Districte
resolució. i la sol·licitud de llicència d’obres, seran sotmesos
L’aprovació serà comunicada a la persona inte- per l’Institut al regidor-conseller delegat per a la
ressada en un termini de 30 dies. campanya, el qual qualificarà el caràcter específic
– Sol·licitar la llicència d’obres que correspongui a i extraordinari de l’actuació i elevarà a l’Alcaldia la
l’actuació projectada. corresponent proposta de resolució.
Els serveis tècnics competents tramitaran la lli- L’aprovació tindrà caràcter condicional i es comu-
cència corresponent, comprovaran l’execució de nicarà al representant dels interessats conjunta-
les obres i en comunicaran l’acabament. ment amb la llicència d’obres.
Un cop finalitzada l’actuació, l’Institut, com a òr- – Presentar, una vegada acabada l’activitat i abans
gan de gestió, tramitarà els preceptius documents de dos mesos, el balanç econòmic i de funcio-
de gestió pressupostària per fer efectiva la sub- nament.
venció.
Si circumstàncies d’interès públic així ho aconse-
llen, el regidor conseller delegat per a la campa- ACTUACIONS SOBRE ELEMENTS QUE FORMIN
nya podrà sotmetre la sol·licitud al tràmit d’iniciati- PART DEL PROGRAMA D’ACTUACIÓ SOBRE EL
va ciutadana, d’acord amb el que disposen les PAISATGE URBÀ
normes reguladores de la participació ciutadana.
– Presentar, una vegada acabada l’activitat i abans A. Elements d’interès paisatgístic
de 2 mesos, el balanç econòmic i de funcionament.
Les obres de conservació efectuades sobre un ele-
B. Actuacions col·lectives d’interès de districte o ment que formi part de l’Inventari d’elements d’interès
d’àrea paisatgístic tindrà dret a una subvenció del 15% de
les quantitats invertides en la restauració directa de
Beneficis específics l’element, a més dels avantatges lligats a les figures
Per a totes aquelles actuacions col·lectives que du- impositives que preveu amb caràcter general aquest
guin a terme, de forma associada o conjunta una plu- Procediment.
NÚM. 18 a 20-VI-2002 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1003
Les condicions de sol·licitud i tramitació hauran CRITERIS TÈCNICS GENERALS
d’ajustar-se al que es preveu amb caràcter general
en aquest Procediment. Ús de monocapes
Els estucats tradicionals en situació constructiva
B. Obres de restauració en zones qualificades com irrecuperable es reestucaran emprant mètodes tra-
d’especial protecció dicionals. En cas d’utilització de monocapes s’haurà
de disposar del vistiplau previ de l’Institut i mantenir,
Pel temps que duri la qualificació, totes les obres en tot cas, l’especejament i cromatisme.
sol·licitades dins dels terminis corresponents tindran També s’admeten les monocapes, amb acord previ
dret a una subvenció complementària addicional de amb els tècnics de l’Institut, com a substitució d’apla-
fins al 50% de la subvenció que els correspongui en cats o revestiments obsolets, sempre mantenint l’es-
aplicació del que amb caràcter general preveu aquest pecejament i cromatisme originals.
Procediment per a cada tipus d’actuació. En cap dels casos s’admetrà l’ús d’àrids projectats.
Exclusivament a aquests efectes la limitació del
20% que es preveu amb caràcter general a l’article Ús de pintures
52 d’aquest Procediment, s’eleva excepcionalment Caldrà especificar el tipus de pintura a la memòria.
fins al 30%. S’empraran, preferentment, pintures minerals (pintu-
res al silicat) especialment en casos d’igualació cro-
màtica en estucats.
ANNEX 2
Neteja de pedra, natural i artificial, i paraments
CONSIDERACIONS SOBRE LES ACTUACIONS ceràmics
Els elements de pedra i paraments ceràmics s’hau-
CONSIDERACIONS GENERALS ran de netejar per mètodes no abrasius ni agressius
(en general aigua i sabó neutre i raspall). En cas de
Tipus d’actuacions problemes tècnics, el tècnic de l’Institut podrà autorit-
– Les actuacions de tipus A encerclades són les re- zar altres sistemes. En cas que aquests elements es-
querides. Quan, a més a més, estan marcades tiguin pintats caldrà aplicar-hi decapants.
amb un requadre són de compliment obligatori i El mateix per a la pedra artificial. En cas de repara-
es perd la subvenció en cas que se’n deixi d’exe- cions concretes s’hi podrà aplicar, a criteri del tècnic
cutar alguna. de l’Institut, una tènue veladura amb pintures al si-
– Les actuacions de tipus B encerclades són com- licat.
plementàries. En cas que estiguin amb un requa-
dre són de compliment obligatori i si se’n deixa Els estucats
d’executar alguna es perd la subvenció. Quant als estucats, en general serà d’aplicació el
mateix criteri que l’emprat per a la pedra artificial.
Criteris d’amidament En tot cas, caldrà respectar les textures, l ínies o
Façana definicions geomètriques originals i mantenir el cro-
Superfície desenvolupada, buit per ple. matisme.
Terrats
Superfície total de coberta, buit per ple. Criteris cromàtics
Es recuperaran els tons originals de l’edifici. La de-
Patologies ocultes cisió cromàtica es prendrà partint del que determini el
L’aparició de patologies s’haurà de comunicar projecte del Pla del Color de Barcelona. Els para-
abans de la finalització de les obres amb la conformi- ments verticals de terrats, en cas de no disposar d’in-
tat escrita del tècnic responsable i el vistiplau del forme cromàtic, es tractaran amb colors terra, amb
sotsdirector de programes de l’Institut. acord previ amb els tècnics de l’Institut.
Criteris cromàtics Intervencions als terrats o cobertes
En general es tractarà de recuperar el cromatisme No s’hi admetran intervencions de reparació parcial.
original de l’edifici per mitjà d’un estudi cromàtic o bé La intervenció ho serà en la totalitat del terrat de la
a tall deductiu i adequar-lo al projecte del Pla del Co- finca o unitat edificatòria.
lor de Barcelona. La intervenció ho serà en la totalitat dels elements
constructius del terrat o coberta: doblament de rajola,
Celoberts o andrones impermeabilització, minvells, juntes de dilatació, mor-
Totes les parts de celoberts o andrones que siguin rions, canalons de recollida d’aigües, etc. No s’hi ad-
visibles des d’espais públics, tindran consideració de metran intervencions parcials que no solucionin fe-
façana a efectes de valoració. faentment els problemes constructius i visuals de la
En cas de formar part d’una paret mitgera i en coberta o el terrat.
l’únic supòsit d’una actuació global en tot aquest con- No s’admetran, en cap cas, acabats superficials
junt, els celoberts o les andrones tindran consideració amb pintures o làmines bituminoses en els terrats
de parets mitgeres. transitables i a les cobertes. En casos de terrats de
badalots o no transitables s’admetran només quan si-
Aparells d’aire condicionat guin de cromatisme que imiti l’acabat ceràmic.
En cap cas s’acceptarà la presència d’aparells i En cap cas s’acceptarà el canvi del cromatisme o
conductes d’aire condicionat situats en paraments de substitució del tipus original de les teules a les cober-
façana. tes inclinades.
1 a004 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 18 a 20-VI-2002
Intervencions a les mitgeres definicions geomètriques originals i mantenir el
Els criteris generals descrits més amunt són vàlids cromatisme.
per a les actuacions en mitgeres. No s’hi admetrà Quant a les pintures, caldrà definir el tipus que
l’acabat final amb tècniques que no siguin específi- s’ha d’emprar abans de l’inici de l’obra. El criteri
ques de façanes. cromàtic serà, en general, de respecte al cro-
Queden expressament excloses d’aquest Procedi- matisme original.
ment les actuacions amb plaques de fibrociment, pla- A.7 En general, el mateix criteri que a A.3.
ques metàl·liques prelacades o similar o envans plu- A.8 En general, es farà servir el mateix criteri que el
vials sense revestiment. dictat per als estucats.
A.9 En casos que ha de determinar el tècnic res-
Aclariments de les actuacions ponsable de l’Institut, es podrà prescindir d’al-
Neteja façana: En general, en tots els casos es guna de les dues operacions descrites.
tracta d’una actuació de compliment obligatori. S’ha A.12 Caldrà adaptar les instal·lacions publicitàries,
de realitzar per mitjans manuals amb aigua i raspall, marquesines i tendals, a allò que prescriu l’Or-
sense emprar cap procediment químic ni agressiu denança d’usos del paisatge urbà.
A.13 No s’acceptarà la presència en paraments de
Actuacions tipus A: façana de cap aparell d’aire condicionat, com
A.1 S’entén que sempre es farà amb els mateixos tampoc s’acceptarà cap altre element tècnic de
materials que els originals o els seus equiva- la instal·lació.
lents tècnics actuals que assegurin el mateix En altres situacions, i en edificis catalogats, no
comportament. s’acceptarà la presència d’aquestes instal·la-
A.3 Els elements de pedra s’hauran de netejar per cions que interfereixin la composició arquitectò-
mètodes no abrasius ni agressius (en general nica de la façana.
aigua amb sabó neutre i raspall). En cas de pro- A la resta d’edificis es condiciona al que esta-
blemes tècnics, el tècnic de l’Institut podrà acordar bleix l’informe tècnic.
altres sistemes. En cas que aquests elements En altres situacions, el tècnic responsable
estiguin pintats caldrà aplicar-hi decapants. de l’Institut determinarà la seva permanència
El mateix procediment per a la pedra artificial. segons l’impacte visual i la incidència en la
En cas de reparacions, s’hi podrà aplicar, a cri- desvirtuació compositiva de la façana.
teri del tècnic de l’Institut, una tènue veladura A.14 El mateix criteri que al punt A.12.
amb pintures al silicat. A.15 No s’acceptarà cap tipus d’antena convencional o
A.4 Cal definir quins són i en quin emplaçament. La parabòlica situada en paraments de la façana ni
memòria tècnica que s’ha d’aportar descriurà en els seus elements compositius, així com cap
les tècniques de neteja i restauració. En general element que distorsioni la composició arquitectò-
caldrà recuperar la imatge original amb tècni- nica de la façana. Serà imprescindible l’eliminació
ques artesanals originals o actuals, que hauran dels elements obsolets situats a la façana.
de ser acceptades pel tècnic responsable de
l’Institut. Actuacions tipus B:
Caldrà respectar la volumetria, la textura i el B.1 S’entén que qualsevol aplicació no modificarà ni
cromatisme originals. Quant a la pedra, caldrà cromàticament ni quant a textura els paraments
emprar morters especials de restauració de pe- originals.
dra. B.3 L’informe cromàtic serà realitzat per un tècnic
A.5 S’aportarà documentació gràfica o fotogràfica competent a partir dels criteris establerts al Pla
en cas de no pervivència dels citats elements a del Color de Barcelona. Aquest informe establirà
la finca. El mateix criteri que en A.3 i A.4. també, els elements o parts d’obra on no s’haurà
A.6 Quant als estucats, en general serà d’aplicació d’intervenir cromàticament, així com el tipus de
el mateix criteri que l’emprat per a la pedra arti- tractament cromàtic de la resta de l’obra.
ficial, llevat de casos molt deteriorats, on es po-
drà aplicar una pintura d’igualació cromàtica de Barcelona, 22 de maig de 2002. El secretari dele-
tipus silicat. gat de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Quali-
En tot cas, caldrà respectar les textures, línies o tat de Vida, Joan de Moxó i Forga.
PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ:
Barcelona, anual 9,02 GASETA MUNICIPAL
Número corrent 0,30 Pl. Sant Miquel, s/n
Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958