Internet: http://www.bcn.es Núm. 17 / Any XC 30 de maig de 2003
Intranet: http://www.ajuntament.bcn
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 21-III-2003 .................................... 946
Acords sessió 11-IV-2003 ................................ 976
Disposicions generals´
Acords dels òrgans de govern
Modificacions de crèdit .................................... 982
Convenis
Convenis de col·laboració i autorització
paisatgísitica ................................................ 984
Personal
Concursos
Modificació de les bases específiques de
4 concursos per a la provisió de 4 llocs
de treball de l'Institut Municipal de
Salut Pública ................................................ 996
1 lloc de treball de cap del Servei d'Higiene
Pública i Zoonosi ......................................... 996
1 lloc de treball de cap del Servei d'Inspecció
Sanitària d'Establiments Minoristes
d'Alimentació (SISEMA)............................... 996
1 lloc de treball de cap del Servei d'Inspecció
Sanitària d'Industries Alimentàries
(SISIA) ......................................................... 997
1 lloc de treball de cap del Servei d'Inspecció
Sanitària de Mercats Centrals (SISMC) ...... 998
Bases generals que han de regir la convocatò-
ria d'1 concurs per a la provisió de 2 llocs de
treball de l'Institut Municipal d'Informàtica ... 999
1 lloc de treball de tècnic d'Investigació Social 1000
1 lloc de treball d'adjunt a Prefectura .............. 1001
Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de
Barcelona. Març de 2003 ............................ 1002
Concursos ........................................................ 1008
Notificacions ..................................................... 1010
Altres anuncis .................................................. 1011
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003946
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 21 de març de
2003 i aprovada el dia 11 d’abril de 2003
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat
de Barcelona, el dia vint-i-u de març dos mil tres, s’hi
reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió or-
dinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde
Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les
Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas
i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, Jordi
Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria
Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regi-
dors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i
Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i
Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i
Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina
Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Mora-
leda i Pérez, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic,
Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jor-
di Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Lourdes
Muñoz i Santamaria, Magdalena Oranich i Solagran,
Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Far-
gas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i
Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Lle-
vadot, Carme Servitje i Mauri, Josep Gascón i Casti-
llo, Eduard García i Plans, Antonio Ainoza i Cirera, M.
Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-
Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i
Carreiras, Miguel E. Arredonda i Palacio-Valdés,
Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i
Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari
general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Carles Martí i
Jufresa.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata
i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-
dència obre la sessió a les deu hores i quinze minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-
lebrada el 14 de febrer de 2003, l’esborrany de la
qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-
ri; i s’aprova.
Abans d’entrar en la deliberació dels diversos as-
sumptes inclosos a l’ordre del dia, el Sr. Alcalde invita
el Consistori a servar un minut de silenci per la pau i
en contra de la guerra.
El Sr. Álvarez manifesta que els membres del Grup
del Partit Popular de Catalunya servaran el minut de
silenci perquè estan a favor de la pau, però el comen-
tari sobre la guerra s’ha de fer en altres indrets,
especialment el Congrés dels Diputats.
El Sr. Alcalde recalca que ha demanat el minut de
silenci per la pau i en contra de la guerra.
El Sr. Álvarez es reitera en la seva manifestació
anterior tot demanant que consti en acta.
Els membres del Consistori, dempeus, serven un
minut de silenci.
El Sr. Alcalde fa avinent que ha convingut amb els
presidents dels Grups circumscriure el debat de l’or-
dre del dia, en la part corresponent a ratificacions i
propostes d’acord, a l’expressió dels posicionaments
en tractar-se d’assumptes a bastament discutits en
les respectives comissions.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-
ganització municipal, es comuniquen les resolucions
següents:
1. Decret de l’Alcaldia, d’11 de febrer de 2003
(S1⁄D/2003 455), que constitueix una Comissió muni-
cipal per a preparar l’Any europeu de les persones
amb disminució, en designa els membres, en deter-
mina les funcions i hi crea, com a òrgan de suport,
una comissió de treball.
2. Decret de l’Alcaldia, de 12 de febrer de 2003
(S1/D/2003 456), que designa membres del Consell
del Poble Gitano en representació de les entitats so-
cials, cíviques i culturals del col·lectiu gitano, i també
el vicepresident segon i el secretari de tal consell.
3. Decret de l’Alcaldia, de 18 de febrer de 2003
(S1/D/2003 563), que designa els Srs. Albert Vilalta i
Cambra i Jaume Castellví i Egea representants de
l’Ajuntament a l’òrgan de seguiment del Conveni de
cooperació, signat el 20 de desembre de 2002, so-
bre cessió als municipis respectius de la ronda litoral
(tram Morrot enllaç autopistes), i faculta el primer per
signar l’acta de cessió amb el Ministerio de Fo-
mento.
4. Decret de l’Alcaldia, de 12 de febrer de 2003
(S1/D/2003 454), que designa el Sr. Ramon Parella-
da i Garrell membre de la Comissió Assessora de
Cultura del Centre Gestor del Parc de Montjuïc.
5. Decret de l’Alcaldia, d’11 de març de 2003
(S1⁄D/2003 901), que designa, d’acord amb l’article
2.c) del Decret de la Generalitat de Catalunya
202⁄2002, de 23 de juliol, vocals del Consell del Patri-
moni Cultural de Barcelona, en representació de
l’Ajuntament de Barcelona, els Srs. Jordi Martí i Grau,
Josep M. Lucchetti i Piu, Joaquim Español i Llorens,
Jordi Rogent i Albiol, Antoni Nicolau i Martí, i la Sra.
Núria Fradera i Giró.
6. Decret de l’Alcaldia, de 7 de març de 2003
(S1⁄D/2003 889), que modifica el de 16 de març de
2001, relatiu a la constitució de la Comissió Assesso-
ra del Districte d’Activitats 22@bcn, efectuant deter-
minades substitucions de vocals en tal comissió i en
la seva Comissió Permanent.
7. Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2003
(S1⁄D/2003 933), que designa el Sr. Ramón Seró i
Esteve com a representant a la societat Générale
Location Convenciones Barcelona, SL, en les reuni-
ons de caràcter ordinari i extraordinari, i en proposa a
la Junta General de la societat el nomenament com a
membre del seu Consell d’Administració.
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 947
b) Mesures de Govern
Mg 1. Protecció dels penya-segats marítims de
Montjuïc.
La presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i
Ecologia Urbana, Sra. Mayol, explica que aquesta
mesura de govern té per objecte preservar els penya-
segats de Montjuïc, que constitueixen un espai de
biodiversitat en ésser habitat per diverses espècies,
especialment xoriguers comuns, amb l’establiment,
en el termini d’un any, d’un pla d’usos que determini
les activitats humanes compatibles, ja que es tracta
d’una de les colònies de xoriguers més importants
d’Europa i no sol ésser habitual trobar-les en una
zona urbana.
Mg 2. Porta 22, espai de noves ocupacions.
La presidenta de la Comissió de Promoció Econò-
mica, Ocupació, Turisme i Comerç, Sra. Rojo, exposa
que, compartint les recomanacions de l’Estratègia eu-
ropea per l’ocupació, la qual invita a explorar les no-
ves possibilitats d’ocupació que ofereix la societat ba-
sada en el coneixement i serveis, es posarà en marxa
un nou equipament, anomenat Portal 22, amb la vo-
luntat de donar a conèixer i afavorir l’accés a les no-
ves oportunitats d’ocupació que ofereixen a la ciuta-
dania aquests sectors emergents.
Mg 3. Gènere, salut, ciència i tecnologia.
El ponent de la Ciutat del Coneixement, Sr. de
Semir, fa avinent que, dintre del Pla Ciència i Socie-
tat, presentat el juliol passat i que impulsa la Unió Eu-
ropea, es pretén promoure la igualtat entre homes i
dones en el camp de la investigació, de la salut i de
les tecnologies, la qual, d’acord amb les conclusions
del primer congrés sobre aquest tema tingut en la
nostra ciutat, ha d’ocupar un lloc central transversal
en l’acció de govern municipal: per això, s’ha decidit
crear una Comissió permanent per tirar endavant pro-
jectes adreçats a promoure la igualtat entre homes i
dones i a aconseguir que els homes incorporin de
debò tal lluita.
c) Informes
1. L’habitatge a la ciutat de Barcelona.
La Presidència, tal com es convingué a la Junta de
Portaveus, acumula al debat d’aquest punt de l’ordre
del dia la moció següent:
Dels Srs. Hereu, Maestro i Forradellas:
M 4. Les polítiques d’habitatge dels Governs espa-
nyol i català presenten una sèrie d’inconsistències i
mancances que fan especialment greu la situació que
vivim en l’actualitat: els plans d’habitatge no han estat
efectius a les zones urbanes, com Barcelona i la seva
àrea metropolitana, i la política de liberalització del
sòl que han impulsat ha resultat un fracàs. Amb això,
no s’ha assolit l’objectiu d’abaixar els preus dels habi-
tatges, sinó un resultat totalment contrari, que ha si-
tuat a l’entorn d’un 25% - 30% de la població que de-
manda habitatge, fonamentalment població jove i
persones amb pocs recursos, exclosos de l’accés a
un habitatge digne.
De l’informe sobre “L’Habitatge a la ciutat de Bar-
celona” presentat al Plenari Municipal en destaca:
– La necessitat d’un canvi de model en les políti-
ques d’habitatge de l’Estat i de la Generalitat, perquè
donin respostes urgents als diferents problemes rela-
cionats a l’informe, essent una de les qüestions prin-
cipals garantir l’accés a un primer habitatge a molts
joves i a altres col·lectius de persones amb pocs re-
cursos econòmics.
– Les deficients polítiques de sòl, impulsades pel
Govern de l’Estat i pel de la Generalitat, que han pro-
vocat un elevat augment del preu de l’habitatge, i els
incompliments reiterats dels objectius dels plans d’ha-
bitatge, afavorint bàsicament la compra d’habitatge
de nova construcció, i mostrant una preocupant man-
ca de sensibilitat i d’encert vers els sectors socials
més desafavorits.
– El caràcter continuista dels Plans d’habitatge ac-
tuals de l’Estat i de la Generalitat (2002-2005) i del
Pla català de l’habitatge (2002-2007), que no incorpo-
ren respostes efectives a les noves necessitats de la
població.
– L’important actuació de l’Ajuntament de Barcelo-
na, que sense competències ni finançament específic
en matèria d’habitatge, impulsa la construcció d’un
gran nombre d’habitatges de protecció, en una gran
proporció destinat al lloguer, per als joves i per a la
gent gran.
Per a redreçar la situació que s’ha generat, cal
reformular les polítiques d’habitatge dels Governs
central i autonòmic per tal que obeeixin als objectius
següents:
1) Facilitar l’accés a l’habitatge al conjunt de la po-
blació, especialment als joves, tot afavorint la mode-
ració dels preus.
2) Implantar un model de creixement urbanístic
més sostenible, basat en les ciutats existents, combi-
nant la transformació d’usos obsolets, la remodelació
de barris i la rehabilitació d’habitatges.
3) Incrementar les dotacions per construir habitat-
ges protegits en tot tipus d’actuacions i règims, do-
nant la prioritat a la rehabilitació i al lloguer.
4) Fomentar i configurar un mercat ampli i estable
d’habitatge de lloguer.
5) Diversificar l’oferta de tipologies d’habitatges, pel
que fa a les seves característiques i dimensions, ade-
quant-les a les noves necessitats de les famílies i als
requeriments tecnològics i mediambientals.
6) Estendre els programes dotacionals en règim de
lloguer adreçats als joves i a la gent gran.
7) Estendre els ajuts, per part de la Generalitat, a
les famílies amb rendes més baixes i en situacions
marginals.
Aquests objectius requereixen de l’aplicació de me-
sures que corresponen a les Administracions central i
autonòmica, i que s’han de poder estendre en l’àmbit
de Barcelona i del seu entorn metropolità.
En conseqüència, amb el manifestat en els punts
anteriors, l’Ajuntament de Barcelona s’adreça als
Grups Parlamentaris del Congrés de Diputats i del
Parlament de Catalunya, així com als Governs de
l’Estat i de Catalunya, per expressar les següents
propostes d’actuació:
– Modificar la Ley sobre valoración del suelo
(LS6⁄98 i RD4/2000) amb l’objectiu d’evitar els greus
efectes que ha tingut sobre els preus de l’habitatge a
tot l’Estat i especialment a les grans ciutats i àrees
metropolitanes.
– Adaptar la Llei d’urbanisme de Catalunya 2/2002
per tal que millori les reserves de sòl per a l’habitatge
protegit, amb un mínim del 25% dels nous aprofita-
ments en sòl urbà i del 50% en sòl urbanitzable i, així
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003948
mateix, que habiliti el planejament per a qualificar sòl
amb la destinació d’habitatge protegit.
– Sol·licitar la formulació de la Llei de l’habitatge de
Catalunya que s’adeqüi a la legislació urbanística i
que reguli de forma més efectiva la rehabilitació, la
conservació i la seguretat dels habitatges, així com la
promoció de protecció pública i el seu règim de trans-
missions.
– Requerir els Governs de l’Estat i de la Generalitat
per tal que modifiquin els respectius Plans d’habitatge
2002-2005 i el Pla català de l’habitatge 2002-2007,
així com les lleis i decrets que correspongui amb l’ob-
jectiu de permetre:
Incentivar fiscalment tant l’oferta com la demanda
de lloguer, igualant o superant en tots els aspectes el
tractament fiscal del lloguer respecte a la compra.
Afavorir la rehabilitació d’habitatges ampliant els
ajuts públics i millorant els incentius fiscals, especial-
ment en els casos de destinació a lloguer.
Millorar el parc d’habitatges existent, dotant-los de
tots els serveis que incrementin les condicions d’habi-
tabilitat, afavorint l’accessibilitat, en especial la ins-
tal·lació d’ascensors, i eliminant dipòsits d’aigua en
els edificis vells.
Fomentar els habitatges de protecció pública, ac-
centuant el pes relatiu del lloguer i garantint la trans-
parència i control de les adjudicacions tant dels pro-
motors públics com dels privats.
Fomentar l’accés a l’habitatge existent (segona
mà).
Establir un sistema d’ajuts universal i permanent
per a totes les persones que tenen dificultats greus
de pagament dels seus habitatges (tant de compra,
com de lloguer).
– Sol·licitar la promulgació d’una normativa especí-
fica i d’un programa d’actuacions territorialitzat per a
la remodelació i rehabilitació integral dels barris que
requereixin especial atenció, creant un fons, amb do-
tació específica en el Pressupost autonòmic, que ga-
ranteixi la ràpida remodelació dels barris de la ciutat.
– Per tal de promoure més habitatge públic prote-
git, sol·licitem als Governs de la Generalitat i de l’Es-
tat que contribueixin, amb sols propis i amb recursos
econòmics dels Plans de l’habitatge, a formar el “Pa-
trimoni públic de sòl de Barcelona”, junt amb els sols
municipals disponibles afectats als usos d’habitatge
protegit i habitatge dotacional, segons els hi corres-
ponguin en base a les qualificacions urbanístiques.
– Dotar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona de
les competències pròpies de planificació i dels recur-
sos necessaris que permetin desenvolupar, de forma
correcta i suficient, les funcions previstes en la crea-
ció del Consorci, fent possible el canvi de model en
les polítiques d’habitatge que tant necessiten els ciu-
tadans i ciutadanes de Barcelona.
El president de la Comissió d’Infrastructures i Urba-
nisme, Sr. Casas, comença l’exposició d’aquest infor-
me, del qual s’ha lliurat còpia als membres del Con-
sistori i un dossier més extens, amb fitxes de les
diverses actuacions, als membres de cadascun del
Grups municipals, dient que s’hi analitzen les causes
de la problemàtica actual de l’habitatge, la manera
d’abordar-la, l’encariment desproporcionat dels preus
dels habitatges, la minva en la construcció d’habitat-
ge protegit, que a escala de l’Estat s’ha reduït un
33%, i la disminució del parc total d’habitatge de llo-
guer en el conjunt de l’Estat, elements aquests tres
darrers que generen grans dificultats perquè les per-
sones amb menys recursos puguin accedir a un habi-
tatge, i situacions d’insolvència a moltes famílies pel
desproporcionat percentatge de la seva renda que
han de destinar a pagar l’habitatge.
Concreta que, deixant de banda les causes eco-
nòmiques generals –entrada de l’euro, la situació de
les borses–, les principals causes de l’encariment de
l’habitatge, de la no construcció d’habitatge protegit i
la inexistència d’habitatge de lloguer estan en la po-
lítica macroeconòmica desenvolupada des del Go-
vern de l’Estat, pel Partit Popular i recolzada any
rera any en els Pressupostos Generals de l’Estat per
Convergència i Unió, perquè subvencionar la com-
pra i aplicar desgravacions fiscals a la compra pro-
voca una crisi total de l’habitatge de lloguer, el parc
del qual s’ha reduït del 30 al 13 per 100, i la inexis-
tència de lloguer social i tot això impedeix que deter-
minats col·lectius puguin accedir a un habitatge.
Agrega que s’han incomplert clarament el Pla d’ha-
bitatge 1998-2001 i el relatiu als anys 2002-2005
planteja uns objectius inferiors a l’anterior; i que s’ha
reduït per dessota del 50% la construcció d’habitat-
ges protegits.
Referint-se, a continuació, a la situació existent a
Barcelona, posa en relleu que als darrers cinc anys
-inclòs el 2002 fins al mes de setembre– el percentat-
ge d’habitatge protegit fou gairebé d’un 16% del total
construït, mentre que la mitjana de tot Catalunya no-
més assolí la meitat de tal xifra; que el 2002 un 34%
de les llicències d’obra nova per a la construcció
d’habitatge corresponia a habitatge protegit, tot ell
bastit en solars municipals en la proporció d’un 24% a
càrrec del Patronat Municipal de l’Habitatge i Regesa
i del 10% restant a càrrec de l’Incasol per a progra-
mes de remodelació de barris, de manera que a Bar-
celona es dóna una situació paradoxal, perquè s’hi
està construint més habitatge protegit que al conjunt
de Catalunya i s’ha convertit en motor de la política
d’habitatge no per atzar, sinó pel treball continuat i a
la gestió, any rere any, d’aquest Ajuntament, el qual
ha estat capaç de mobilitzar 329 hectàrees de sòl
gràcies a les expropiacions i als sistemes de coope-
ració i de compensació, fent-hi possible la construcció
d’habitatges protegits, gràcies a la decisió presa el
1996 en virtut de la qual un 25% del nou sòl generat
en modificacions del planejament, i gràcies a la crea-
ció de la qualificació 10-hj, i gràcies a la voluntat de
posar-se al capdavant de la construcció d’habitatge
protegit i a les cessions de sòl d’habitatge protegit a
cooperatives, a l’Incasol i a altres entitats sense afany
de lucre que han comportat la promoció, els anys
2000-2003, de 7.407 habitatges protegits de diferents
tipus, per a la remodelació de barris, per a l’allotja-
ment de persones que no tenen habitatge, per a jo-
ves o per a gent gran.
Detalla que, de les 328 hectàrees promogudes des
de l’Ajuntament, la Ciutat n’obtindrà per a usos pú-
blics el 66%, que destinarà a viari (77 hectàrees), a
zones verdes (90 hectàrees) i a equipament (49 hec-
tàrees) i en vendrà el 0,5%, concretament 16.000 me-
tres quadrats de sòl i 80.000 de sostre; que tals ope-
racions permetran promoure 3.000.000 de metres
quadrats de sostre, dels quals uns 1.900.000 estaran
destinats a habitatges i d’aquests 600.000 s’hauran
de dedicar a habitatges protegits (una meitat a càrrec
de l’Ajuntament, i l’altra a càrrec de promotors pri-
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 949
vats) i tot això gràcies a la decisió presa el 1996 que
ja ha citat.
Subratlla, més endavant, que els recursos aplicats
a les actuacions sobre habitatge i gestió de sòl impor-
ten 426 milions d’euros –dels quals 90 corresponen a
expropiacions i compres de sòl i la resta a la cons-
trucció d’habitatge–, però només 21 es financen amb
la venda de sòl d’habitatge lliure.
Reitera que a Barcelona el percentatge d’habitatge
protegit és gairebé del 16%, quan a Catalunya només
arriba al 8%, i que el 2002 l’habitatge protegit repre-
sentà el 34% de les llicències per a la construcció de
nous habitatges; i destaca que aquestes xifres, si bé
no satisfan encara l’equip de govern, denoten allò de
què és capaç un ajuntament sense competències i
sense recursos i posen en evidència la ineficàcia ab-
soluta de les polítiques d’habitatge que tiren endavant
l’Estat i la Generalitat.
Tocant, després, a la moció presentada, comenta
que s’hi indica que cal: enfocar les polítiques d’habi-
tatge de cara al lloguer, a la rehabilitació, al lloguer
social i a l’habitatge protegit; modificar diverses lleis,
com les relatives a la valoració del sòl, que n’ha enca-
rit el preu a tot Espanya, o la d’urbanisme, especial-
ment, pel que fa al percentatge de reserva de sòl per
a habitatge protegit; promulgar la llei d’habitatge de
Catalunya.
També explicita que s’hi requereix els Governs de
l’Estat i de la Generalitat, perquè modifiquin els respec-
tius Plans d’habitatge per tal d’incentivar l’oferta i la de-
manda de lloguer, afavoreixin les rehabilitacions, millo-
rin el parc d’habitatges existent, fomentin els habitatges
de protecció pública i l’accés a l’habitatge existent de
segona mà i estableixin un sistema d’ajuts universals i
permanents a les persones amb dificultats greus; i que
també s’hi sol·licita: una normativa específica i un pro-
grama territorialitzat per a la remodelació i rehabilitació
integral dels barris; la contribució de l’Estat i la Genera-
litat a la creació del Patrimoni públic del sòl de Barcelo-
na afectant-hi el sòl propi i recursos dels Plans de l’ha-
bitatge juntament amb els sòls municipals afectats a
tals usos; i la dotació al Consorci amb les competènci-
es i recursos que li permeti complir les funcions que té
encomanades, i fer possible el canvi de model en les
polítiques d’habitatge que tant necessiten els ciutadans
i ciutadanes de Barcelona.
El Sr. Puigdollers, després de recordar que quan
en la darrera sessió es va debatre la convocatòria
d’una sessió extraordinària per tractar de l’habitatge,
el portaveu del seu Grup ja advertí que per raons de
calendari no era el moment més idoni per tractar el
tema, considera que la intervenció del primer tinent
d’alcalde ha demostrat que tal percepció del Sr. Ciu-
rana era correcta i que no hi ha voluntat de
consensuar una política d’habitatge, sinó de fer re-
trets, però en tot cas ell intentarà no caure en la ma-
teixa temptació, a pesar del calendari preelectoral,
perquè el problema de l’habitatge és massa seriós
per a tractar-lo amb la frivolitat amb què ho ha fet el
Sr. Casas, el qual, en nom del govern municipal, s’ha
limitat a autojustificar-se i a amagar la mala conscièn-
cia convertint en espectacle, gairebé pornogràfic, els
problemes dels ciutadans.
Addueix que la situació de l’habitatge a la Ciutat
queda ben clara en l’anàlisi de la Sra. Carme Trillas,
encarregada pel mateix govern municipal, on es diu:
a) que els moviments migratoris en l’àmbit metropoli-
tà de Barcelona responen de manera creixent, des de
1975, a raons relacionades amb l’habitatge, en con-
traposició a les raons laborals que explicaven aquells
que s’havien produït amb anterioritat a tal data; b)
que entre els diversos elements que destaquen en
l’elecció d’un habitatge, els més irrenunciables són el
preu i l’adaptació a les necessitats familiars i, un i al-
tre, són causa de mobilitat geogràfica en la mesura
que no es poden satisfer en les zones d’origen; c)
que, concretament, el preu pot ésser la base en el di-
buix de mapes de fluxos migratoris entre els districtes
de la Ciutat i entre els municipis de l’Àrea metropolita-
na.
Estima, doncs, que en tal estudi el preu de l’habi-
tatge es configura com un dels factors de la pèrdua
de població, especialment de gent jove, que pateix
Barcelona des de 1975.
Repassa, per tant, quina ha estat, malgrat aquest
diagnòstic, l’actuació municipal lligada amb la gestió
urbanística i l’habitatge, i diu:
a) Que el Projecte Jove aprovat el 1985 ja asse-
nyalava l’accés a l’habitatge com el principal pro-
blema dels joves de la Ciutat i demanava al govern
municipal que prengués mesures; i a pesar d’això re-
centment s’han sortejat 1.054 pisos per atendre una
demanda de 17.000.
 b) Que en aquests divuit anys transcorreguts
s’han perdut les oportunitats que brindaren: els Jocs
Olímpics (la Vila Olímpica del Poblenou, la Vila Olím-
pica de la Vall d’Hebron), ja que tals pisos, excepte
una ridícula part que fou objecte d’un dret de superfí-
cie, foren tots venuts i es desaprofità l’oportunitat de
promoure habitatge de lloguer i de promoció pública,
tot i tractar-se de terrenys expropiats; el desenvolupa-
ment del Pla especial de reforma interior de Diagonal
Mar i el subsegüent conveni amb els sindicats, que
resultaren un gran fracàs, perquè a la zona no hi ha
pisos dels sindicats.
c) Que en vista del gran debat suscitat durant la
campanya electoral de 1995, el seu Grup presentà el
juliol de tal any una proposició sobre l’habitatge, a
conseqüència de la qual l’octubre següent s’assolí
l’acord entre els Srs. Roca i Santiburcio que obliga a
reservar un 25% del nou sòl d’habitatge inclòs en els
instruments urbanístics, a l’habitatge de protecció.
d) Que l’actual etapa de govern municipal s’ha ca-
racteritzat, com pot comprovar-se en les liquidacions
dels Pressupostos, per la venda de sòl públic, per la
qual s’han ingressat 30.800 milions de pessetes.
e) Que la venda de sòl públic ha obligat el govern
municipal a recórrer a un calaix de sastre, el sòl
d’equipaments, que serveix per a tot, discoteques,
col·legis, hotels i habitatges per a joves.
f) Que el procés ha culminat en el “reality show” del
vergonyós acte del sorteig fet diumenge passat, el
qual ha donat lloc a un article signat per un arquitecte
que es lamenta perquè la ineptitud dels gestors per a
explicar com projecten i transformen la Ciutat fa que
els seus èxits urbans es converteixin en enigmes, i
els problemes, en espectacle.
Es pregunta per què, si es volen fer actes de tal
estil, no es va retransmetre també per BTV l’acord
signat pel Sr. Alcalde i els promotors de Diagonal-Mar
per a fer pisos de luxe en tal zona; i demana formal-
ment a l’alcalde que investigui qui fou el responsable
de tal acte i actuï en conseqüència.
Menciona, també, com a altres oportunitats perdu-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003950
des els casos del Front marítim, de l’illa del carrer de
Robadors.
Es queixa, més endavant, que es recorri a dir veri-
tats a mitges que acaben essent mentides, com ara
dir que l’Ajuntament no té competències en habitat-
ges, en escoles bressol ni en res quan hi ha proble-
mes, les culpes dels quals se solen carregar a altres
organismes; i fa notar que al mateix document lliurat
es reconeix que l’habitatge es una competència com-
partida i que la mateixa Llei de règim local encomana
a l’Ajuntament la promoció i gestió d’habitatges. Afe-
geix que qui paga les conseqüències del capteniment
del govern municipal són els ciutadans, perquè la
Ciutat, tingui o no competències el seu ajuntament,
no els facilita l’accés a l’habitatge a un preu que pu-
guin pagar i això hauria de preocupar l’Ajuntament.
Rebutja, seguidament, que s’hagi incomplert el Pla
de l’habitatge de Catalunya tot argumentant que, se-
gons el document lliurat, l’objectiu era actuar sobre
78.394 habitatges i se n’han finançat 81.217 amb un
grau de compliment del 103%, que s’ha centrat en la
rehabilitació.
Estima, en darrer lloc, que la moció presentada no
cerca el consens, sinó l’enfrontament; i hi avança, per
tant, el vot contrari dels membres del seu Grup.
El Sr. Álvarez recorda, d’antuvi, que el present de-
bat és conseqüència de la proposició presentada pel
seu Grup la darrera sessió i on s’instava la convoca-
tòria d’una sessió extraordinària per tractar el proble-
ma de l’habitatge, en vista de la qual l’alcalde oferí in-
cloure en l’ordre del dia d’avui aquest debat.
Afirma, després, que els darrers vint-i-cinc anys
l’habitatge no ha estat una prioritat per al govern mu-
nicipal, com pot comprovar-se repassant el nombre
d’habitatges construïts, si bé els darrers anys es nota
un petit canvi, més mediàtic que real; que l’octubre de
1995 els Grups de l’oposició presentaren una propo-
sició perquè els nous plans urbanístics destinessin un
25% de l’escreix d’habitatge que generin a la cons-
trucció d’habitatges protegits, la qual fou aprovada
per tots els Grups, de manera que fou l’oposició qui
prengué la iniciativa per a resoldre aquest problema
que afecta principalment els joves, els immigrants, la
gent gran i les famílies nombroses; que fa uns dies
l’alcalde ha obert a la Ciutat, amb l’aquiescència
d’Esquerra Republicana de Catalunya-Els Verds i
d’Iniciativa-Verds, un debat en prometre la construc-
ció de 60.000 habitatges en un termini de cinc a vuit
anys; que en el sorteig de diumenge passat s’oferí un
espectacle vergonyós que jugava amb els sentiments
i necessitats de les persones intentant treure’n un
rendiment electoral i, per tant, espera que es dema-
nin responsabilitats polítiques per aquest “show”
mediàtic; que fa dos anys que es parla dels habitat-
ges per a joves i per a gent gran, però fins a avui en-
cara no s’ha acabat ni un habitatge per a joves i, fins
fa pocs dies, no s’inaugurà la primera promoció d’ha-
bitatges per a gent gran, situada al carrer d’Entença,
en el Districte de les Corts.
Continua dient que el preu mitja d’un habitatge està
al voltant dels 250.000 euros, és a dir, 41 milions de
pessetes, quantitat molt alta per a una família de
classe mitjana i això fa necessari abordar el problema
amb mesures conjuntes de l’Ajuntament, de la Gene-
ralitat i de l’Estat, d’acord amb l’àmbit d’actuació de
cadascuna d’aquestes Administracions; que per re-
soldre el problema, l’Estat ha procurat, en primer lloc,
augmentar de manera espectacular la població ocu-
pada, la qual té més possibilitats d’accés a un habi-
tatge de compra o de lloguer, i incidir sobre el grau
d’accessibilitat, és a dir, sobre el percentatge que re-
presenta l’anualitat d’un préstec per a l’adquisició
d’un habitatge, sobre la renda de família disponible,
percentatge que l’any 1991, quan governaven encara
els socialistes, era del 71% –del 59%, si s’hi des-
compten les desgravacions– mentre que l’any 2002
era només del 45% –del 36%, si es descompten les
bonificacions fiscals–, si bé amb aquestes xifres no
esta negant que encara no hi hagin col·lectius amb
problemes d’habitatge.
Fa avinent que a les mesures anteriors s’hi han
d’afegir: a) les reformes de l’impost de la renda sobre
les persones físiques, que preveuen incentius fiscals
als lloguers, no tan sols per als llogaters, sinó també
als propietaris, els quals en virtut de la darrera refor-
ma del tal impost només han de declarar el 50% dels
rendiments nets que obtenen pel lloguer d’habitatges,
per tal d’ampliar l’oferta d’habitatges de lloguer; b) el
Reial Decret Llei 4/2002, de mesures urgents en els
sectors immobiliari i dels transports, amb l’objectiu
d’incrementar l’oferta de sòl urbanitzable per tal
d’abaixar-ne els preus; c) la prohibició de les subhas-
tes de sòl, establerta en la nova Llei de contractes de
les Administracions públiques per evitar que compor-
tessin un increment en el preu de l’habitatge; d) l’ator-
gament d’ajuts directes per a l’adquisició d’un habitat-
ge familiar, finalitat a la qual en el període 1991-1995
es destinaren 1.345 milions d’euros, és a dir el 0,46%
del producte interior brut, mentre que en el període
1996-2003 s’hi han destinat 3.364 milions d’euros, és
a dir, un 0,57% del producte interior brut.
Considera que l’informe presentat no reflecteix la re-
alitat perquè no hi consta que els anys 2000 i 2001 el
Patronat Municipal de l’Habitatge només executà res-
pectivament el 49 i el 53 per 100 de les previsions i que
només s’han acabat 1.780 habitatges dels 7.400 pre-
vistos en el Programa d’actuació municipal, entre els
quals hi havia 2.400 habitatges de substitució d’altres
afectats per actuacions urbanístiques o per
remodelacions de barris per causa de l’aluminosi.
El Sr. Forradellas observa, d’entrada, que l’informe
en debat posa damunt la taula una realitat preocupant
que no es pot defugir: que, com està assenyalant reite-
radament el seu Grup des de fa temps, cada vegada hi
ha mes gent exclosa de poder accedir a un habitatge
sigui de compra o de lloguer, problema que afecta no
tan sols ja la gent amb pocs recursos, sinó una franja
àmplia de la nostra societat i especialment els joves, el
quals han de marxar de la Ciutat perquè no hi troben
un habitatge adequat al seu nivell de recursos o a les
seves necessitats.
Destaca que l’equip de govern ha intentat donar
resposta a aquesta problemàtica i així, i fa uns anys,
apostà per l’habitatge de lloguer i per als joves en
l’operació sobre les vores dels cinturons i en aquest
mandat ha promogut el Projecte 10-hj; i que només
qui fa habitatge corre el risc que se li retregui que en-
cara se’n fa poc, oblidant, però, que si no en fa prou,
és perquè les institucions que haurien de fer-ho no li
aporten els recursos necessaris: aquesta és la crua
realitat tot i que també ha d’admetre que cal constituir
el Consorci i adoptar mesures coordinades, si bé ara
no és el millor moment per discutir res d’això, perquè
el context electoral comporta distorsions.
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 951
Remarca que el problema de l’habitatge a Barcelo-
na no rau en la quantitat, sinó en el preu, que ha de
ser assequible: per tant, la primera solució és crear, a
mitjà i llarg termini, un parc públic d’habitatge de llo-
guer, per bé que calen també mesures directes en els
terrenys de la fiscalitat, de l’habitatge de segona mà,
dels ajuts econòmics al lloguer, algunes de les quals
corresponen als ajuntaments i altres a altres Adminis-
tracions, per a tirar endavant polítiques d’habitatge
adequades.
Declina entrar en les diverses dades i mecanismes
que figuren en l’informe presentat, però recalca la ne-
cessitat de formar un patrimoni públic de sòl de Bar-
celona perquè el considera molt efectiu, si s’aconse-
gueix incorporar-hi el sòl no únicament d’aquest
Ajuntament, sinó també de la Generalitat i dels diver-
sos Ministeris de l’Estat.
Indica que la nova llei de l’habitatge ha de ser una
bona ocasió per a regular la promoció de l’habitatge
públic o assequible, seguint l’exemple de París, on la
Llei sobre la solidaritat urbana obliga els municipis a
construir un 20% d’habitatges en uns anys determi-
nats; i que cal fomentar la rehabilitació, la qual ha
d’incidir, particularment, sobre aquells habitatges que
encara no disposen de l’accessibilitat adequada mit-
jançant ascensors i d’altres elements complementa-
ris, i sobre la remodelació del barri.
En vista de les al·lusions a l’acte del sorteig fet el
diumenge passat, puntualitza que no s’hi va voler
ofendre ningú ni banalitzar coses que són molt impor-
tants; tanmateix se’n sent corresponsable, a pesar
que totes les crítiques negatives s’han dirigit al Sr.
Casas; que en resultar molt difícil poder reunir els
17.000 sol·licitants i garantir a més la transparència,
s’optà, per fer ús de la televisió i completar l’acte amb
un espectacle que ha rebut unes critiques, opinables,
amb les quals s’ha intentat matar el missatger que
feia palès el problema, quan caldria, en canvi, pro-
moure polítiques d’habitatge adequades que donin
resposta als problemes d’habitatge de molts col·-
lectius, entre ells el dels joves.
El Sr. Portabella significa que l’accessibilitat a un
habitatge resulta cada vegada més difícil –constata-
ció amb la qual tots els Grups municipals poden estar
d’acord– per causa dels desequilibris d’un mercat que
es basa en la compra i relega el lloguer i la rehabilita-
ció a un espai petit i marginal de l’oferta d’habitatges;
que tals desequilibris del mercat es deuen: a unes
lleis que afecten l’habitatge, segons les quals l’Estat
és competent en les línies de protecció, però les me-
sures s’hi adopten estan per dessota no només de
les desitjables, sinó també de les esperables; a un fi-
nançament que és inferior a les necessitats de poder
fer un parc d’habitatge que pugui reduir les dificultats
per a accedir a un habitatge de lloguer, el qual només
assoleix una mitjana del 14% dels habitatges, quan a
Europa arriba al 40%; als objectius estratègics de la
política de l’habitatge, en la qual el Govern de l’Estat
té les principals responsabilitats i de la qual emanen
les competències del Govern de la Generalitat que fa
aportacions econòmiques complementaries i comple-
ta els criteris generals de protecció establerts per
l’Estat, mentre que, en canvi, el marc d’actuació de la
Ciutat, sense que pretengui declinar cap responsabili-
tat, és limitat.
Sosté que els desequilibris del mercat surten del
Pla d’habitatge 1998-2001, perquè concretament
només es fan el 46,5 per 100 dels habitatges pro-
tegits de nova construcció previstos en el Pla de
l’habitatge de la Generalitat, en canvi les sol·lici-
tuds de lloguer superaren el 106% les previsions
pressupostàries, i les de rehabilitació les triplica-
ren, de manera que, davant d’això, el Plan de la
vivienda 2002-2005 de l’Estat i el Pla de l’habitatge
2002-2007 de la Generalitat haurien de rectificar,
però no ho han fet i continuen insistint en les ma-
teixes polítiques i els mateixos errors. Agrega que
l’Estat no ha modificat la Llei de valoracions del
sòl, que liberalitza el sòl i ha augmentat el preu del
sòl dedicat a la construcció d’habitatges, i s’ha limi-
tat a incorporar una subvenció en favor de l’habi-
tatge de les famílies nombroses, la qual a Barcelo-
na només afecta un 9% de la població barcelonina,
a pesar que a Barcelona els problemes per accedir
a un habitatge ja no se circumscriuen a les famílies
amb menys poder adquisitiu, sinó que afecten ja
també la classe mitjana, fins i tot la mitjana alta, i
es concentren tant en les persones joves, com en
persones grans, col·lectius que representen un
43% de la població.
Fa notar que basant la política de lloguer en els
promotors, no s’aconseguirà mai equilibrar el mercat
ni resoldre les dificultats de la gent per a accedir a un
habitatge; i que el Pla de l’Habitatge 2002-2007 de la
Generalitat preveu unes 60.000 actuacions dedicant-
hi uns 91,963 milions d’euros, xifra que troba absolu-
tament insuficient a partir de la seva experiència com
a president de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i
Qualitat de Vida, el qual, malauradament, no pot fer
rehabilitacions integrals i ha de limitar la seva actua-
ció a les façanes, les escales i la col·locació d’ascen-
sors.
El Sr. Julián subratlla que els darrers cinc anys
s’han anat agreujant les dificultats de la gent per a
poder accedir a un habitatge; que, efectivament, les
competències en matèria d’habitatge són comparti-
des, però els ajuntaments difícilment poden fer actua-
cions de foment de l’habitatge si qui té la responsabi-
litat d’atorgar-los els recursos pertinents, els nega, és
a dir, si s’han d’endeutar per a tirar endavant tal acció
de foment; que el Pla de l’habitatge 2002-2007 de la
Generalitat, tot i comportar avenços respecte al Plan
de la vivienda 2002-2005, resulta encara insuficient,
perquè no preveu una continuïtat en la rehabilitació ni
aborda amb prou fermesa les polítiques d’habitatge
de lloguer; que, com consta en l’informe, el 34% de
les llicències concedides el 2002 per a fer nous habi-
tatges corresponen a habitatge protegit i gairebé un
50% d’aquesta xifra ha estat per a construir habitat-
ges de lloguer per a joves i gent gran; que el proble-
ma de l’habitatge no es pot solucionar només amb
plans i desgravacions fiscals, sinó que exigeix políti-
ques integrals transversals adreçades a tots els sec-
tors de la població, als qui poden adquirir habitatges
lliures, als que han d’adquirir habitatges protegits i
també als qui necessiten habitatges de promoció so-
cial o habitatges de lloguer.
Està convençut que gairebé el cent per cent de les
mesures incloses en la moció sotmesa a la conside-
ració del Consistori es convertirà en instruments de
treball del nou Consorci de l’Habitatge de Barcelona,
perquè els responsables de la Generalitat compartei-
xen moltes de les coses que s’hi diuen; i creu conve-
nient la creació d’un altre consorci similar que abasti
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003952
el conjunt de població metropolitana, en línia amb la
referència que feia el Sr. Forradellas a la llei de soli-
daritat francesa.
El Sr. Casas contesta les intervencions anteriors
dient que entén la dificultat dels Grups de l’oposició
per a abordar amb un mínim de coherència el present
debat, raó per la qual han recorregut a expressions
com jugar amb els sentiments, mala consciència, es-
pectacle pornogràfic, etcètera, que no són més que
cortines de fum per a amargar una realitat ben palesa
en les 106 fitxes d’altres tantes promocions que s’es-
tan fent, amb transparència absoluta, per impuls
d’aquest Ajuntament.
Li sap greu que l’Ajuntament estigui sol a l’hora
d’obtenir el sòl necessari perquè després l’Incasol hi
pugui construir, i a l’hora de preveure la reserva del
25% en favor de l’habitatge protegit; i precisa que no
lamenta pas que el grau de compliment dels objectius
del Pla d’habitatge de la Generalitat sigui del 103%,
sinó que només arribi al 50% pel que fa a l’habitatge
protegit i que només s’hagin construït 2.000 habitat-
ges de lloguer a tot Catalunya, mentre que a Barcelo-
na aquest Ajuntament en el present mandat n’ha pro-
mogut 1.700 per a joves i 635 per a gent gran; és a
dir, li reca que l’Ajuntament no tingui al costat seu
l’ajuda de qui té les competències i els recursos i, a
sobre, encara que se li retregui que es ven sòl i es
pretengui que la ciutadania pagui, a través del Pres-
supost municipal, la ineficàcia, la manca d’actuació i
el menysteniment que altres Administracions tenen
en aquest terreny envers la nostra ciutat.
Observa que la rehabilitació, tot i ésser important,
perquè la impulsada per aquest Ajuntament, el qual
compta només amb una subvenció de 2,5 milions de
la Generalitat per atendre els costos de la quinzena
de persones que treballen en les Oficines de rehabili-
tació, representa la meitat de la que es fa a tot
Catalunya no basta pas per a atendre les necessitats
d’habitatge a preu social, que és on hi ha realment el
problema, ja que l’incompliment del Pla de l’habitatge
rau, precisament, en la insuficient construcció d’habi-
tatge protegit de lloguer i, ara ni tant sols d’habitatge
protegit de nova construcció i per a corregir tal situa-
ció els objectius del nou Pla es fixen en el nombre de
les realment construïdes en el Pla anterior, que tot
just arribà a la meitat de les previsions, amb la qual
cosa el grau de compliment podrà ésser del 100%.
Addueix, més endavant, que el Sr. Puigdollers s’ha
descuidat de llegir, tal vegada per error involuntari, la
part de l’article que ha citat, on es diu també: que a
diferència d’allò que succeeix a llocs com França, Ho-
landa i Alemanya, que han mantingut la millora i el
control de l’habitatge, a Espanya el problema ha tor-
nat per la confluència de dos factors complementaris,
la bombolla immobiliària i la deixadesa per part de les
Administracions, en el nostre cas de la Generalitat de
Catalunya, de les seves obligacions en matèria d’ha-
bitatge social; i que, tot i això, l’Ajuntament de Barce-
lona és a l’avantguarda de l’urbanisme i, encara que
amb retard i aportant unes solucions provisionals, ha
afrontat el problema començant a fer pisos de lloguer
a baix preu per a joves.
Argumenta, seguidament, que les intervencions
anteriors confonen les conseqüències amb les cau-
ses del problema, perquè les conseqüències són els
preus i les causes són la inacció, la incompetència i
la voluntat dels Governs de l’Estat i la Generalitat;
que quan els socialistes eren en el Govern de l’Estat,
a Espanya hi havia un 40% d’habitatge de lloguer i el
lloguer desgravava fiscalment en l’impost sobre la
renda de les persones físiques i les hipoteques ser-
vien per a donar ajuts a la gent que no tenia prou re-
cursos, i ara, en canvi, els préstecs es compleixen en
un 30% a Catalunya i en el 40% escaig a Espanya i
no s’ha sabut actuar contra les causes del problema,
que són la manca d’habitatge protegit, la manca d’ha-
bitatge de lloguer i la manca de desgravacions al
lloguer i, tanmateix, no se’n construeix; per això, el
govern municipal reclama polítiques fiscals que pro-
moguin el lloguer, la rehabilitació, la construcció d’ha-
bitatges protegits, principalment de lloguer, i recursos
per a promoure la urbanització de sòl, aspecte en el
qual només s’ha complert un 1% de les previsions del
Pla d’habitatge, concretament 90 actuacions de les
9.000 previstes i, no obstant això, les forces políti-
ques que donen suport als Governs de l’Estat i de la
Generalitat han aprovat lleis que posen les valoraci-
ons del sòl per a zona verda, equipaments i habitatge
protegit al preu del sòl lliure i, en canvi, fan escara-
falls a la venda de sòl municipal per poder actuar.
Assumeix, a continuació, la seva part de responsa-
bilitat en el sorteig que tingué lloc diumenge sense
compartir, però, la visió que se n’ha ofert en presen-
tar-lo com un acte denigrant per als joves, perquè no
tenia cap altra pretensió que oferir entreteniment du-
rant el temps que havia de durar l’acte; i assumeix,
alhora, la responsabilitat de l’absoluta transparència
de l’acte, de la qual espera tenir ocasió de poder tor-
nar-ne a parlar després del proper sorteig que farà la
Generalitat de 28 apartaments per a joves, i la res-
ponsabilitat d’haver contribuït, juntament amb tot
l’equip de govern, a fer possible la construcció de
7.400 habitatges protegits, 1.700 apartaments de llo-
guer per a joves, que estaran disponibles en acabar
l’any, i 635 habitatges de lloguer per a gent gran, de
manera que l’Ajuntament en aquest període haurà
passat de 4.000 a 7.000 habitatges de lloguer social.
El Sr. Puigdollers, desprès de notar certes discre-
pàncies entre el Sr. Casas i el Sr. Julián, perquè el
primer ha defensat les polítiques macroeconòmiques,
que per al segon no són necessàries, observa que
l’afirmació del Sr. Casas en el sentit que l’Ajuntament
està sol en la seva actuació per a resoldre el proble-
ma de l’habitatge és una veritat a mitges: a) perquè
en els anys 2000, 2001 i 2002 a la Ciutat s’han aca-
bat uns 2.000 habitatges de protecció oficial, dels
quals els ens locals (Ajuntament, Consell Comarcal
Barcelonès) n’han finançat 702 i la Generalitat de Ca-
talunya 1450, és a dir, el doble; b) perquè la remo-
delació de barris per a resoldre la problemàtica de les
patologies constructives, finançada per la Generalitat
de Catalunya ha afectat més de 7.000 habitatges; c)
perquè la Generalitat és primer arrendador de pisos
de lloguer a la Ciutat de Barcelona; i d) perquè els
1.054 pisos de lloguer que es van sortejar l’altre dia
en un acte, que només faltaria que no hagués estat
transparent, han estat finançats amb un 20% de sub-
venció a fons perdut a càrrec del Pla d’habitatge i
amb un 50% de substitució de les hipoteques a càr-
rec, també, del Pla de l’habitatge.
Rebutja els retrets que s’han fet a la seva formació
política en el sentit que no ha sabut afrontar la reali-
tat, tot fent notar que la persistència del problema de
l’habitatge, que ja el 1985 s’assenyalava com el pri-
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 953
mer problema que la Ciutat presentava per als joves,
els quals, en opinió de la Sra. Carme Trillas, des de
1975 es veuen obligats a marxar de la Ciutat per cau-
sa del preu del habitatges, i això demostra, a parer
seu, que qui no ha sabut afrontar la realitat, és preci-
sament un equip que governa la Ciutat des de fa vint-
i-quatre anys i que ha estat incapaç de trobar solu-
cions i només ha sabut queixar-se: per tant, si
realment es vol resoldre el problema de l’habitatge,
cal un canvi en tal govern.
El Sr. Álvarez, en vista de les crides a la coherèn-
cia que ha fet el primer tinent d’alcalde, indica també
la discordança que hi ha entre l’informe repartit i
l’Anuari estadístic de l’Ajuntament, que, respectiva-
ment, xifren en 27,4 i 90 milions d’euros les vendes
de sòl públic amb una diferència, per tant, de 62,6 mi-
lions d’euros, dels quals li agradaria saber què s’ha
fet.
En la mateixa línia argumental de la coherència,
significa que el Sr. Alcalde el 1999 va prometre cons-
truir 16.000 pisos nous, un 30% dels quals serien de
protecció oficial, però tal xifra es convertí en 7.400 en
el Pla d’actuació municipal; ara bé, el resultat final de
tot això ha estat la construcció de, tan sols, 1.700 ha-
bitatges, dels quals no n’hi ha encara cap d’acabat
per als joves i, només 60, per a la gent gran: aquest
és el balanç de l’actuació d’un govern municipal pro-
gressista.
El Sr. Forradellas declina entrar en els antecedents
històrics de la política d’habitatge per la seva discre-
pància amb la política econòmica dels Srs. Boyer i
Solchaga; i considera que una política d’habitatge as-
sequible als joves i als altres sectors socials hauria
de saber trobar els mecanismes perquè la remodela-
ció de barris no comporti llarguíssimes discussions
sobre els ajuts que cal atorgar-li, sinó que estiguin
establerts de manera automàtica, ja que això facilita-
ria la renovació d’un parc d’habitatges envellit i que
no reuneix les condicions adequades.
Anticipa que el 2002 el grau de compliment del
pressupost d’inversions del Patronat Municipal de
l’Habitatge assolirà el 84%.
Demana seriositat a l’hora de parlar dels equipa-
ments, en comptes de mirar-los d’una determinada
manera en uns casos i d’una altra diferent en altres,
com ara el dels terrenys de les presons; i remarca
que no es perd pas sòl dotacional si se n’utilitza el vol
per a finalitats ben nobles com són la construcció
d’apartaments de lloguer per a joves o d’apartaments
per a la gent gran.
Sosté, finalment, que les polítiques d’habitatge ne-
cessiten canvis; i que l’Ajuntament fa un esforç impor-
tantíssim en el camp de l’habitatge protegit, que es
mou entre 20 i 25 per 100 de les llicències atorgades,
encara que resulti insuficient, perquè les necessitats
són moltes i els col·lectius afectats molt nombrosos,
de manera que cal trobar polítiques de concertació
que assegurin a tothom un habitatge digne.
El Sr. Portabella subratlla que l’accessibilitat a l’ha-
bitatge comporta greus dificultats a escala de l’Estat,
de Catalunya i de la Ciutat, de les quals totes les Ad-
ministracions són corresponsables, per bé que no to-
tes en el mateix grau: conseqüentment, cal trobar la
manera d’equilibrar el mercat de l’habitatge i, en la
seva opinió, algunes de les mesures idònies poden
ser la constitució, tan aviat com sigui possible, del
Consorci de l’Habitatge de Barcelona i l’aprovació ur-
gent de la Llei de l’habitatge de Catalunya, perquè la
Llei del sòl no ha funcionat i ha comportat l’encari-
ment del preu del sòl. Afegeix que no resulta sufi-
cient, com s’ha pogut comprovar en el compliment del
Pla d’habitatge anterior, deixar la construcció de l’ha-
bitatge protegit a mans del sector privat i, per tant,
l’Administració ha d’apostar per la creació d’un parc
públic d’habitatge protegit; que la rehabilitació s’ha de
basar en els incentius fiscals i els microcrèdits; que
l’Ajuntament ha d’actuar de mediador per promoure la
confiança entre propietaris i llogaters i amb les perso-
nes que volen rehabilitar el seu habitatge, però no
poden fer-ho perquè no tenen prou capital; i que tot
això pot evitar que l’accés a l’habitatge sigui una
aventura.
El Sr. Julián puntualitza que no té pas cap discre-
pància amb el Sr. Casas; que, concretament, la subs-
titució dels plans d’habitatge per polítiques integrals
implica un enfocament del problema des de tots els
vessants, des del macroeconòmic fins al dia a dia del
treball de preparar el sòl necessari on poder cons-
truir.
Posa en relleu la necessitat que es compleixi el Pla
de l’habitatge tot i que el considera insuficient per a
aconseguir que pugui accedir a l’habitatge un sector
de població que necessita de tals polítiques.
Precisa al Sr. Álvarez que les xifres que consten en
l’informe corresponen a la venda de sòl d’habitatge
lliure; que el sostre d’habitatge venut que permetia la
construcció d’uns 200 habitatges ha contribuït a im-
pulsar la construcció de 7.400 habitatges quan els
darrers quatre anys a la Ciutat s’han construït entre
19.000 i 20.000 habitatges, de manera que els pro-
moguts per aquest Ajuntament superen el 30% d’a-
questes darreres xifres.
El Sr. Casas comenta que només faltaria que
l’Ajuntament no pogués accedir a les subvencions de
la Generalitat per poder construir habitatges públics;
que si la Generalitat estès pagant realment els habi-
tatges que promou aquest Ajuntament, no hauria es-
tat necessari que un acord, que es prendrà posterior-
ment, transfereixi al Patronat Municipal de l’Habitatge
9 milions d’euros, perquè tal organisme pugui cons-
truir habitatges, ni que en una sessió anterior s’ha-
gués pres un acord similar, per altres 25 milions d’eu-
ros, amb la mateixa finalitat.
Concreta que entre 1999 i 2002 s’han atorgat lli-
cències per a construir 24.253 habitatges i el 34% de
les atorgades el 2002 tenen promotors públics, i afe-
gint-hi el 10% corresponent a cooperatives i a promo-
tors privats, resulta que més del 40% de les llicències
atorgades en tal any eren per a habitatge protegit.
També precisa que entre el 65 i el 70 per 100 dels
habitatges protegits amb preu taxat de les promo-
cions de la plaça Karl Marx i de les cooperatives sin-
dicals s’han adjudicat a famílies en les quals els seus
membres tenen menys de trenta-cinc anys i es pot in-
ferir que la mateixa circumstància es dóna en els
7.400 promoguts per aquest Ajuntament.
Subratlla, per acabar, que segons les memòries
respectives, els Ajuntaments de Tarragona i Madrid
estan finançant, respectivament, el 39,5 i el 30,5 per
100 de les seves inversions totals amb la venda de
sòl, mentre que el de Barcelona només ho fa en el
7,5%; i que la moció, que cap dels grups de l’oposició
aprova, constata que les polítiques d’habitatge són
errònies i només aconsegueixen incrementar el preu
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003954
dels habitatges i dificultar-hi l’accés als joves, a la
gent gran i a la gent sense recursos, situació que el
seu Partit ben segur podrà redreçar aquí, a Catalunya
i a Espanya.
S’aprova la moció amb el vot en contra dels Srs.
Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i
també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda,
i les Sres. Treserra i Balseiro.
2. Educació a Barcelona, quatre anys fent escola.
La presidenta de la Comissió d’Educació i Cultura,
Sra. Subirats, parla primerament del context actual
d’aquest informe, on es pretén oferir, a grans trets,
una visió global, però no exhaustiva, de l’acció muni-
cipal en el camp de l’educació; i menciona la pujada
de la natalitat, la immigració i el lleuger augment del
percentatge de l’escola pública en relació a la priva-
da, el qual ha passat, en els dos darrers anys, del 35
al 37 per 100, creixement que, tot i ésser petit, té el
valor de marcar una inversió de la tendència decrei-
xent que presentava en períodes anteriors.
Explica, després, que les grans línies de l’acció
educativa es caracteritzen per quatre trets remarca-
bles: 1) el fet que l’Ajuntament dedica a les compe-
tències educatives obligatòries només el 14% del
pressupost que dedica a l’educació, dada que de-
mostra l’abast i el tarannà de l’esforç d’aquest Ajunta-
ment en la despesa educativa; 2) l’ampliació de tal
despesa educativa corrent, que ha passat de 80 mili-
ons d’euros el 2000 a 92 milions el 2003; 3) el fet que
l’acció municipal en el camp de l’educació no se cir-
cumscriu al sistema educatiu clàssic, sinó que va
més enllà en línia amb el Projecte Ciutat Educadora
que arriba a molts àmbits de la ciutadania; 4) el ca-
ràcter participatiu de tal acció, de manera que els re-
cursos que s’hi dediquen potencien les coses que fan
altres entitats i persones, alhora que moltes de les
coses que promou aquest Ajuntament es fan en
col·laboració amb altres entitats i persones.
Comenta, a continuació, que l’Ajuntament ha ac-
tuat:
a) En l’ampliació i consolidació de la xarxa escolar
de la Ciutat, tant pel que fa a escoles bressol, sobre
les quals ha informat en diverses ocasions, com pel
que fa a la construcció de centres nous d’educació
primària i secundària, a càrrec de la Generalitat, però
en solars cedits per aquest Ajuntament, i així, a partir
de l’any 2000, s’han inaugurat vuit centres nous, el
setembre de 2003 se n’inauguraran tres més i n’hi ha
altres quatre en fase de construcció i cinc solars ce-
dits perquè s’hi edifiquin noves escoles, mentre que,
d’altra banda, la xarxa de centres pròpiament munici-
pals ha passat de 70 centres el 1999 a 84 en el mo-
ment actual i el seu alumnat ha crescut de 11.184 a
13.664 alumnes.
b) En l’accés a les oportunitats educatives i d’inser-
ció laboral amb el Projecte Èxit, per a lluitar contra el
fracàs escolar –una de les pitjors coses que li pot
passar a la gent jove–, en el qual la estan treballant
unes 44 escoles amb una participació de 412 nois i
noies; amb el Pla Jove: formació-ocupació, adreçat
als joves que no han aconseguit el graduat escolar i
als setze anys es troben amb greus problemes d’in-
serció laboral, i al qual s’han acollit 3.464 joves, a la
majoria dels quals s’ha aconseguit trobar-los una sor-
tida; amb l’impuls a la formació professional que ha
canalitzat 1.285 ofertes de pràctiques en empreses i
han tirat endavant altres iniciatives que s’expliquen
en el document lliurat.
c) En l’educació en valors i que obri camins cap a
nous coneixements que comprèn diversos progra-
mes: Educació per a l’autonomia en la ciutat; Educa-
ció per a l’autonomia en el marc familiar; Educació
per a la salut; Educació per a la sostenibilitat i el res-
pecte al mediambient; Educació per a la participació,
a través de l’audiència pública als nois i noies; Edu-
cació per al respecte a la interculturalitat i la pau.
d) En la dinamització cultural, amb programes com
l’Exporecerca Jove, sobre la música, el teatre i els
Jocs florals escolars.
e) En el suport al professorat mitjançant els centres
de recursos i la creació de premis, que han d’aug-
mentar en el futur, per posar en relleu l’esforç anònim
que fa el professorat.
f) En la corresponsabilització de la Ciutat en l’edu-
cació a través del Consell Escolar Municipal, del Con-
sell de Formació Professional i Ocupacional (en el
qual participen 400 empreses), del Consell de Coordi-
nació Pedagògica (que està format actualment per 88
entitats) i del Projecte Educatiu de Ciutat (les línies
de treball del qual es podran veure en la reunió ple-
nària que tindrà lloc la setmana entrant).
Remarca, finalment, que Barcelona lidera dues
grans xarxes d’abast internacional: l’Associació Inter-
nacional de Ciutats Educadores, que aplega 256 ciu-
tats; i la Xarxa de Formació Professional, formada per
22 ciutats, que permet que els joves de la Ciutat pu-
guin fer pràctiques en altres ciutats europees.
El Sr. Gascon reconeix, d’antuvi, la tasca de l’equip
tècnic de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona
i de la Delegació d’Ensenyament, ja que amb el seu
esforç han plantejat propostes i, solucions, sense les
quals els polítics no haurien pogut contribuir a la mi-
llora del món educatiu de la Ciutat.
Comparteix molts punts del diagnòstic que acaba
de fer la Sra. Subirats perquè, desprès d’uns anys
d’una certa comoditat en l’aspecte demogràfic, el lleu
augment de la natalitat i la immigració plantegen nous
reptes per al futur, els quals s’estan enfocant pel bon
camí de la col·laboració institucional, ja que, concre-
tament, han quallat en el Conveni sobre la creació de
noves places d’escoles bressol –un cop superats
certs malentesos inicials–, en el Consorci d’Educació
de Barcelona, i en la voluntat de la Generalitat, l’altra
Administració educativa de la Ciutat, d’augmentar les
dotacions pressupostaries, com reflecteixen els pres-
supostos de l’Institut Municipal d’Educació de Barce-
lona, si bé tot això no ha de fer oblidar qüestions en-
cara pendents, com la del manteniment: creu, en
definitiva, que la tasca dels darrers quatre anys està
marcada per l’esperança del camí obert.
Recollint la referència de la Sra. Subirats de la cre-
ació de premis per al professorat, recorda que un
d’ells porta el nom de Leonor Serrano i Pablo, dona
pertanyent a una generació que ha marcat el país i
mare d’Andreu Xandri, exemple de patriota.
Fent servir la frase de Ramon Galí, fill d’un altre
gran pedagog, Alexandre Galí, que recomana tenir el
coratge de seguir els camins trobats, espera que es
pugui prosseguir un camí d’entesa al servei de l’edu-
cació.
La Sra. Balseiro considera que la Sra. Subirats és
prou valenta en tenir el coratge de fer balanç de la
tasca educativa de la Ciutat, a pesar de saber que no
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 955
s’han complert, no ja les promeses fetes durant la
campanya electoral, sinó tampoc els compromisos in-
closos en el Pla d’actuació municipal; que l’informe
presentat conté dades que, per emprar un eufemis-
me, no són exactes; i que, en definitiva, l’actuació
municipal en el terreny educatiu mereix un suspens.
Argumenta que el 1999 durant la campanya electo-
ral, el Sr. Alcalde es va comprometre a crear 7.500
places d’escola bressol, però uns mesos després tal
objectiu és rebaixà a 4.000 places i ara es considera
tal compromís complert perquè, mitjançant un conve-
ni amb la Generalitat, s’han creat 1.000 noves places
d’escola bressol, xifra que, en la seva opinió, tampoc
és certa, perquè el setembre només n’hi haurà en
funcionament 645 més; i que la Sra. Subirats es va
prometre crear catorze noves escoles bressol l’any
2002, a pesar que el conveni preveia fer-les entre
2001 i 2003, de manera que, quan comenci el proper
curs, encara n’hi haurà cinc per fer;
Considera que la Sra. Subirats ha de parlar d’as-
pectes intangibles i inquantificables perquè, si ho fes
de xifres, les seves afirmacions caurien pel seu propi
pes; que de les deu escoles de música que s’havien
de fer en el mandat només se n’ha fet una i al final
del mandat només n’hi haurà tres; que l’informe pas-
sa de puntetes sobre la formació professional i no ex-
plica com s’ha adequat l’oferta a les demandes del jo-
vent i a les necessitats de les empreses i, a pesar
que el Grup del Partit Popular de Catalunya ha recla-
mat amb insistència tal adaptació, els estudiants de
Barcelona no veuran assolits els objectius fixats el
1999.
Opina, també, que l’informe fa trampes en les da-
des econòmiques, perquè hi havia el compromís d’in-
vertir en projectes de reforma, ampliació i millora de
centres escolars 16,8 milions d’euros en tot el man-
dat, però queda per realitzar-ne un 10% i, d’altra ban-
da, el 2002 la inversió en escoles bressol ha estat de
2,9 milions d’euros i no pas de 4,46 com s’havia pre-
vist; que tenint en compte l’entrada en servei de vuit
noves escoles bressol, la despesa municipal en
aquesta escola s’ha reduït un 34%; i que, en definiti-
va, la gestió municipal en el camp educatiu ha estat
insuficient, perquè no ha estat capaç d’atendre les
necessitats incrementant la despesa com caldria: per
això, el seu Grup la valora amb un suspens.
La Sra. Mayol, després d’agrair a la Sra. Subirats la
presentació de l’informe en debat, remarca que l’aug-
ment de la demanda en l’ensenyament públic no es
deu tan sols a la immigració, sinó també al repunt en
la demografia, i pensa que la principal mancança de
l’informe és que no s’hi parli de l’oferta d’escola priva-
da concertada, que rep gairebé dues terceres parts
de l’alumnat de la Ciutat, quan s’hi hauria de plantejar
clarament la necessitat de fer una reconversió de tal
escola concertada separant el gra de la palla, és a
dir, aquella escola concertada col·laboradora que
presta un servei públic, d’aquella altra que fa política
segregadora i, per tant, no hauria de rebre el suport
de cap Administració, tasca que es fa més necessària
atès que la nova llei sobre l’educació encara augmen-
tarà més els recursos que es destinen a l’escola pri-
vada.
Posa en relleu, més endavant, que la inauguració
de vint centres escolars en el present mandat i la
construcció, encara en curs, d’altres cinc ha estat
possible perquè en l’anterior mandat se cediren a la
Generalitat disset solars; i que en tal context li sembla
greu que el proper curs hagi de començar amb esco-
les instal·lades provisionalment en barracons per cau-
sa de la ineficiència i la imprevisió del Govern de la
Generalitat que té cedits, des de fa set anys, els so-
lars on han de construir-se les noves escoles.
Recorda que el Mapa escolar 1995-2000 preveu la
construcció de vint-i-cinc nous equipaments escolars.
Apunta, finalment, que l’informe hauria d’explicitar
la necessitat d’ampliar la xarxa pública d’escoles
bressol; que el Consorci d’Educació de Barcelona
s’hauria de plantejar la oportunitat d’unificar les tres
xarxes escolars de la Ciutat; i que una de les tasques
singulars del Consell Escolar Municipal ha estat la
seva proposta de revisió del Mapa escolar per tal
d’arribar a l’objectiu que el 50% de l’escola existent a
la Ciutat sigui pública.
El Sr. Portabella valora positivament l’informe i l’es-
forç i el treball que s’ha fet durant els darrers quatre
anys, però significa que el seu Grup dóna tanta im-
portància a l’ensenyament que, malgrat haver-se
anat resolent algunes de les coses que hi havia da-
munt la taula, mai en té prou perquè l’ensenyament
és fonamental i té una repercussió directa en la cohe-
sió social i en el model de ciutat que es vol per al fu-
tur i, conseqüentment, cal parar molta atenció a de-
terminar-ne elements, un dels quals és com
incorporar de la manera millor i més ràpida possible
la immigració extracomunitària per tal com, si bé a la
Ciutat hi ha hagut un lleuger augment de la natalitat,
l’increment de la població compresa entre els zero i
els catorze anys és del 12%, i l’escola pública acull el
93% dels alumnes d’origen magrebí, tanmateix seria
fantàstic que les escoles concertades augmentessin
el seu grau de compromís en la incorporació d’alum-
nes extracomunitaris per evitar el risc que es vagin
creant escoles amb alumnes d’una sola procedència i
anar tendint a allò que succeeix amb els alumnes
d’origen nord-americà i europeu, un 50% dels quals
va a l’escola pública i l’altre a la concertada.
Continua dient que s’ha fet un esforç notable en la
creació de places d’escola bressol, de manera que el
8% de la població escolar entre els zero i els tres
anys ja hi té plaça i amb les 1.000 que està previst
construir, tasca que no és pas fàcil, en el proper man-
dat tal percentatge arribarà al 9%; però, encara no
n’hi ha prou i cal fer, en aquest terreny, un esforç sos-
tenible quant a les inversions a fer, i sostingut pel que
fa al temps.
Troba, en darrer lloc, molt encertades les iniciatives
educatives tendents a fomentar la pau i la sosteni-
bilitat i l’estima als animals, i que cerquen construir
una societat més justa i amb valors de comprensió i
respecte a la vida molt necessaris sempre, però més
encara en aquests dies.
La Sra. Subirats, en resposta als comentaris de la
Sra. Mayol i del Sr. Portabella, diu que l’informe pre-
sentat no pretenia pas donar compte de l’estat de
l’escolarització, sinó presentar l’acció municipal en el
camp educatiu a la Ciutat; que comparteix la necessi-
tat que l’escola concertada faci un esforç per a acollir
la població escolar nouvingunda, però, malaurada-
ment, aquesta qüestió no depèn, en aquests mo-
ments, de l’Ajuntament per les dificultats que hi ha
hagut pel que fa al Consorci d’Educació; que les
instal·lacions provisionals s’han acceptat per als cur-
sos d’entrada a dues escoles noves que s’han de
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003956
construir, amb la condició que es tracti, efectivament,
de locals realment provisionals perquè ja estigui en
marxa el projecte de construcció de tals escoles, i tal
acceptació s’ha fet perquè l’any passat ja mancaren
places en algun barri i no es podia deixar perdre
aquesta demanda d’escola pública, la qual se n’hau-
ria anat cap a l’escola privada seguint una direcció
contrària a la marcada de foment de l’escola pública;
que està molt contenta del programa d’escoles bres-
sol, ja que ha permès fer allò que era raonable, per-
què, encara que li hauria agradat poder fer-ne més,
de cop i volta no es pot crear un nombre de places
que no estigui ajustat a com evolucionen les necessi-
tats, sinó que d’ara endavant cal analitzar amb molta
cura com i on es fan, perquè actualment hi ha 15 pla-
ces buides, de manera que, si es fan a corre-cuita,
poden produir-se desajustaments; en tot cas en el
present mandat, les places d’escoles bressol han
augmentat en un terç, passant de 2.200 a gairebé
3.300.
Referint-se, després, a la intervenció de la Sra.
Balseiro, diu que avui té poc humor per a respondre
segons quines coses i acceptar lliçons i aprovats i
suspensos de segons qui, especialment quan és tot
un país que suspèn un govern, el qual pagarà les
conseqüències de la manca de sensibilitat per a ado-
nar-se’n; que l’esmentada regidora només li ha pogut
tirar en cara que les 1.000 places d’escola bressol no
estarien totes acabades, i és cert, pel setembre; que
no s’han fet catorze escoles, sinó quinze, de les quals
n’hi ha de vuit en funcionament, altres tres s’acaba-
ran enguany i quatre més l’any vinent; que ha presen-
tat uns nombres impecables amb tota transparència; i
que la prudència hauria d’aconsellar a la Sra. Balsei-
ro callar mentre el Govern de l’Estat, dirigit pel Partit
Popular, no tingui una política educativa favorable a
l’escola bressol.
El Sr. Gascon dóna per contestades amb les pa-
raules de la Sra. Subirats, les referències que s’han
fet a la instal·lació provisional d’escoles en barracons,
i ratifica el compromís de la seva formació política
amb la Llei orgànica d’ordenació general del sistema
educatiu i, concretament, amb la coexistència de l’es-
cola pública i d’escola privada, que enriqueix el siste-
ma educatiu, precisant que, a parer seu, hi ha una
única xarxa pública amb diferents titularitats.
Pensa, també, que mai no són prou els mitjans que
s’ofereixen a la societat per a assolir una correcta for-
mació i educació, treball que no es pot aturar mai per
tal com l’educació és un procés integral que va més
enllà de l’activitat docent en les aules.
La Sra. Balseiro manifesta que, després de la se-
gona intervenció de la Sra. Subirats, encara ha que-
dat més amoïnada i no pas per les al·lusions que s’hi
han fet a la seva persona; que el Govern de l’Estat ha
de corregir a Espanya, Catalunya i Barcelona el pro-
blema creat quan governaven el socialistes; que el
Partit Popular ha impulsat la gratuïtat de l’educació
de zero a tres anys i està assegurant l’oferta suficient
de places i la gratuïtat en les comunitats autònomes i
ajuntaments on governa, i ella esperava que l’equip
de govern també ho fes a Barcelona, perquè s’hi va
comprometre en el Programa d’actuació municipal,
però li sembla que tal compromís no val res. Agrega
que el compromís de crear suficients places d’escola
bressol s’ha incomplert amb l’excusa que no s’hi po-
dria garantir la mateixa qualitat que tenen les ja exis-
tents, i això la porta a preguntar per què la despesa
en les escoles bressol ha reduït en un 30% respecte
l’any anterior en haver-se creat vuit escoles bressol
noves, i si això no ha anat en detriment de la qualitat
del servei.
Recomana a la Sra. Subirats que parli amb la ma-
joria de pares i mares que protestaven i protesten
pels canvis introduïts en la gestió de determinats ser-
veis.
Opina que l’incompliment de compromisos i previ-
sions denota que es tenen per paraules buides i amb
tal capteniment es dóna un mal exemple als joves i
als adults de la Ciutat; i lamenta que de totes les co-
ses que ella ha plantejat, la Sra. Subirats només hagi
comentat la manca d’escoles bressol.
La Sra. Mayol observa que en tota la intervenció de
la Sra. Balseiro, l’única cosa comprensible és que tal
regidora estigui amoïnada, cosa que no li estranya
tractant-se d’un membre del Partit Popular.
Admet que ella també hauria acceptat les instal·la-
cions provisionals per tal de no permetre cap escletxa
que comporti deixar de fer escola pública a la Ciutat; i
aclareix que la seva crítica anava adreçada a qui ha
estat incapaç que, les escoles que han de començar
el setembre estiguessin acabades.
També li agradaria saber quins valors hi ha darrere
del finançament amb fons públics d’escoles d’elit que
barren el pas als immigrants; i matisa que dintre de
l’escola concertada, n’hi ha que fa una funció pública,
però també n’hi ha que està fent segregació i elitis-
me, de manera que, finançant-les, s’estan defensant
els interessos dels poderosos.
La Sra. Subirats comparteix les consideracions de
la Sra. Mayol sobre l’escola pública i l’escola concer-
tada, si bé no és ara el moment d’obrir tal debat; i re-
nuncia a contestar la intervenció de la Sra. Balseiro,
però afirma que la despesa en l’escola bressol puja,
perquè l’any 2000 s’hi esmerçaren 16,85 milions
d’euros, i les previsions per al 2003 són 20,98 milions
d’euros; per tant, no sap d’on treu les dades la regi-
dora esmentada, però l’Institut Municipal d’Educació
de Barcelona està, en tot cas, obert a facilitar qualse-
vol aclariment a la regidora esmentada.
3. Barcelona vola. Informe sobre l’estratègia aero-
espacial i aeronàutica de la ciutat.
Es dóna per presentat i debatut aquest informe.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 5 de març de
2003 (S1/D/2003-00842), que aprova els informes del
Departament de Comerç de 15 de febrer de 2002, del
Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament
de 20 de gener de 2003 i de la Direcció d’Actuació
Urbanística de 10 de febrer de 2003, relatius a la lli-
cència de gran establiment comercial sol·licitada per
Media Mark, SA, i en dóna trasllat a la Direcció Gene-
ral de Comerç de la Generalitat de Catalunya.
La Sra. Servitje anticipa el vot negatiu dels mem-
bres del seu Grup per coherència amb el seu model
de ciutat, en el qual el comerç de proximitat té un
paper important que fa necessari garantir un equili-
bri entre tal comerç, format per petites i mitjanes em-
preses, i els grans operadors, més i quan, inicial-
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 957
ment, no es va preveure la implantació d’un gran es-
tabliment i, per aconseguir-ho, s’agrupen uns locals
ja destinats a activitat comercial, encara que això
trenqui, amb l’aquiescència del govern municipal,
l’equilibri comercial de la zona en benefici d’un gran
operador.
La Sra. Rojo puntualitza que posa especial cura a
assegurar l’equilibri comercial; que l’ampliació en
qüestió es farà dins dels 45.000 metres quadrats de
superfície de venda que el Departament de Comerç
de la Generalitat autoritzà, el 4 d’octubre de 1997, a
la Maquinista i, per tant, no comporta cap increment
de l’espai comercial; però, tot i així, l’informe emès
pel director de Comerç recalca que l’autorització no
podrà comportar un increment de la superfície de
venda.
La Sra. Servitje significa que, efectivament, no
s’augmenta el sostre comercial general, però sí el
sostre comercial disponible per aquest gran operador
i que corresponia abans a unes empreses mitjanes i
s’integra ara en un gran establiment, el qual es con-
vertirà en un pol d’atracció comercial a escala de tota
la Ciutat.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i
amb l’abstenció dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i
Arredonda, i les Sres. Treserra i Balseiro.
b) Acords sobre societats, consorcis i entitats
La Presidència dóna compte que el dictamen se-
güent en l’ordre del dia té aquesta nova redacció con-
vinguda a la Junta de Portaveus.
5. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-
vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat
Barcelona de Serveis Municipals, SA, els acords se-
güents.
1r) Designar membres del Consell d’Administració
de la Societat les persones següents:
President: Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín;
vicepresidenta primera: Ima. Sra. Carme San Miguel
i Ruibal; vicepresident segon: Im. Sr. Jordi Portabella
i Calvete; vicepresident tercer: Im. Sr. Albert Batlle i
Bastardas; consellers: Im. Sr. Francesc Narváez i
Pazos, Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, Im. Sr. Eugeni
Forradellas i Bombardó, Ima. Sra. Sònia Recansens
i Alsina, Im. Sr. Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Sra. Pi-
lar Solans i Huguet, Sr. Alfred Morales i González,
Sr. Blas Alascio i Ruiz.
2n) Establir que el termini de designació dels con-
sellers que es nomenen serà l’establert en els Esta-
tuts socials, sens perjudici de la renovació que fos
procedent en el canvi de mandat consistorial.
3r) Facultar indistintament el president i el secretari
del Consell d’Administració per comparèixer davant
notari i elevar a escriptura pública els nomenaments
anteriors, com també per complir els tràmits necessa-
ris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i
també la correcció d’errors materials en cas neces-
sari.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
Tot seguit, es dóna per aprovada l’acta en la part
que estrictament correspon a l’aprovació del dicta-
men núm. 5, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el
Registre Mercantil.
c) Propostes d’acord:
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
6. 1r) Resoldre les al·legacions presentades a la
modificació de les Ordenances fiscals, aprovada pro-
visionalment pel Plenari del Consell Municipal el 30
de gener de 2003, en els termes que resulten del do-
cument adjunt; 2n) Aprovar definitivament la modifica-
ció de les Ordenances fiscals per a l’any 2003 i suc-
cessius, següents: 1.1. Impost sobre béns immobles,
1.2. Impost sobre vehicles de tracció mecànica, 1.3.
Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de na-
turalesa urbana, 1.4. Impost sobre activitats econòmi-
ques, 2.1. Impost sobre construccions, instal·lacions i
obres; 3.12 Taxa d’aprofitament del vol, el sòl i el sub-
sòl; d’acord amb la nova Llei 51/2002, de 27 de de-
sembre, que modifica la Llei 39/1988, de 28 de de-
sembre, reguladora de les hisendes locals.
La Sra. Recasens manifesta que el seu Grup no
vol passar per alt la incoherència de les forces políti-
ques integrades en l’equip de govern que les porta a
fer un discurs diferent en funció del lloc on es troben,
de manera que a Madrid en el Congrés dels Diputats,
el Sr. Cuesta, en nom dels socialistes, es vanaglorià
que havia aconseguit aturar una sangria i que el Par-
tit Popular reconegués el seu error i fes marxa enre-
re, i justificà el seu suport a la llei perquè allò que els
ajuntaments perdien per causa de la supressió de
l’impost sobre les activitats econòmiques ho recupe-
raven mitjançant el sistema de compensacions acor-
dat amb la Federación Española de Municipios y
Provincias; però quan arriba l’hora d’aplicar-ho aquí,
no ho fan i opten per aplicar una política fiscal pater-
nalista que reparteix engrunes de manera clientelar.
Explica que ha parlat de política fiscal paternalista,
perquè s’ha optat per la subvenció en comptes de la
bonificació, a pesar que la subvenció obliga els con-
tribuents a demanar-la i a avançar els diners, i la
decisió té caràcter discrecional, mentre que la bonifi-
cació s’aplica per llei; que ha parlat també de repar-
timent d’engrunes, perquè els 53 euros que s’ator-
guen a les famílies nombroses són una quantitat
ridícula que comporta a l’Ajuntament, si totes les fa-
mílies s’hi acullen, una despesa de 1.200.000 euros,
el mateix import que l’Ajuntament s’ha gastat els me-
sos de gener i febrer en les campanyes publicitàries
del 22 @ i de la Ciutat de les persones i, d’altra ban-
da, es presenta com una mesura progressista, a pe-
sar que s’aplica una quantitat lineal quan el seu Grup
havia demanat quantitat variable en funció de la ren-
da familiar i del nombre de fills; i que ha parlat d’apli-
cació clientelar de la política fiscal perquè, per exem-
ple, segons el govern municipal, la bonificació de
l’impost de plusvàlua en les transmissions mortis cau-
sa pels habitatges de valor cadastral inferior als
27.000 euros afecta el 40% dels habitatges de Barce-
lona, tanmateix, a parer seu, beneficiarà les transmis-
sions del 72% dels habitatges de Ciutat Vella, del
76% dels de Nou Barris i del 53% dels de Sant Martí,
però només del 7% dels de l’Eixample i de Sarrià-
Sant Gervasi i el 8% de les Corts, de manera que el
govern municipal està aplicant la seva política fiscal
en funció del lloc on creu tenir els seus votants.
La Sra. Balseiro destaca, d’antuvi, que avui culmi-
na el procés que ha comportat un fet històric: que fi-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003958
nalment, per imperatiu legal, a la ciutat de Barcelona
s’abaixen els impostos gràcies a la llei impulsada pel
Partit Popular en virtut de la qual es rebaixa la pres-
sió fiscal que pesa sobre els ciutadans de Barcelona,
llei sobre la qual ha hagut de sentir moltes barbari-
tats, com ara que ofenia la dignitat dels ajuntaments
o que suprimia l’impost sobre les activitats econòmi-
ques per al 93%, però augmentava altres figures im-
portants, quan no s’ha produït res d’això i, si l’equip
de govern hagués volgut, la rebaixa fiscal encara
hauria pogut ser més forta.
Insisteix que els resultats del compromís d’eliminar
l’impost sobre l’activitat econòmica per al 93% dels
contribuents són: que a Barcelona s’abaixen els im-
postos municipals; que l’Estat garanteix als ajunta-
ments que puguin continuar prestant els mateixos
serveis que fins ara; i que s’incrementa la capacitat
tributària d’aquest i de tots els ajuntaments d’Espa-
nya.
Comenta, a continuació, que la nova llei preveu, en
altres figures tributàries, diverses modificacions i bo-
nificacions que afecten les famílies, el mediambient i
l’ocupació, com ara: la bonificació per la creació de
llocs de treball en les empreses encara subjectes a
l’impost sobre les activitats econòmiques en facturar
més d’1.000.000 d’euros; les bonificacions de l’impost
de vehicles de tracció mecànica, a favor de les perso-
nes amb un grau de disminució igual o superior al
33%; el nou còmput de l’espai utilitzat per les escoles
bressol instal·lades en empreses per tal d’afavorir la
incorporació de les dones al mercat laboral i la conci-
liació de la vida familiar i laboral.
Significa que el govern municipal s’ha negat, a pe-
sar que el Grup del Partit Popular de Catalunya ho ha
demanat, a incorporar a les Ordenances fiscals en
debat una colla de bonificacions que la llei permet als
ajuntaments amb caràcter potestatiu, com ara la boni-
ficació del 90% de l’impost sobre béns immobles a fa-
vor de les famílies nombroses o l’ampliació de tres
fins a cinc anys de la bonificació per als habitatges de
protecció oficial.
Diu, en resum, que a Barcelona els impostos s’a-
baixen per imperatiu legal; però, tot i això, continuarà
sent la ciutat amb més pressió fiscal d’Espanya.
El Sr. Maestro demana que es deixi d’enganyar la
població, perquè els Pressupostos de l’Estat, apro-
vats amb els vots del Partit Popular i Convergència i
Unió, estan augmentant la pressió fiscal, ja que rebai-
xen els tipus de l’impost sobre la renda de les perso-
nes físiques, cosa que beneficia els votants de tals
formacions polítiques, però no pas les classes popu-
lars; perquè s’intenta fer veure que la fiscalitat munici-
pal és la part més important de la pressió fiscal que
pesa sobre la ciutadania i això és radicalment fals; i
perquè allò que repercuteix realment sobre la ciuta-
dania són les mesures adoptades pel Govern de l’Es-
tat amb els vots del Partit Popular i de Convergència i
Unió. Agrega que la nova Llei de reforma de les hi-
sendes locals és nefasta per als ajuntaments i el seu
Grup no pot donar suport a l’acord entre la Fede-
ración Española de Municipios Provincias i el Govern
espanyol; i que la política de suport a les famílies no
s’ha de basar només en la bonificació de l’impost so-
bre els béns que s’incorpora a les Ordenances fiscals
arran de les al·legacions dels Grups de l’oposició,
sinó en moltes altres coses que són competència,
malauradament, dels Governs de l’Estat i de la Gene-
ralitat i tanmateix no les apliquen: per tant, ja n’hi ha
prou de fer demagògia amb la política de família.
El Sr. Forradellas recorda que el dictamen en de-
bat és conseqüència de la situació creada pel Partit
Popular amb les seves mesures sobre els ingressos
locals, a pesar que el Govern de l’Estat té la respon-
sabilitat de garantir als governs locals uns recursos
suficients; però, a més, tal Partit ha contribuït a apar-
car la Carta municipal i, conseqüentment, els ele-
ments que s’hi contemplen relatius al finançament de
Barcelona.
Referint-se al contingut de les al·legacions presen-
tades, indica que el seu Grup defensa la progressivi-
tat fiscal fins i tot en l’ajuda a les famílies nombroses
que podria, altrament, contenir elements perversos,
com exposà en la Comissió corresponent, perquè
una família nombrosa de cinc membres pot tenir més
ingressos que una altra només de quatre: conse-
qüentment, cal trobar mecanismes per a ajudar a
aquestes famílies sense, però, universalitzar els
ajuts, sinó aplicant-los a aquells sectors que en tenen
realment necessitat, és a dir, a la gent que guanya
menys, mentre que el Partit Popular defensa un
antimodel i afavoreix la gent que guanya més.
El president de la Comissió de Presidència i Hisen-
da, Sr. Maragall, comença dient que la llei a la qual
avui s’han d’adaptar les Ordenances fiscals aporta
una mala solució a les finances locals i és, en gene-
ral, dolenta per al conjunt dels ajuntaments; que el Sr.
Álvaro Cuesta acceptà, després d’una duríssima ba-
talla, el petit èxit d’obtenir unes compensacions que,
si més no, evitaven l’amenaça que planava sobre els
ajuntaments en privar-los d’un volum molt important
de recursos provinents de l’impost sobre les activitats
econòmiques, sense aclarir-los quines compensa-
cions rebrien per tal mesura; que tal llei és una vergo-
nya per a Barcelona, perquè allò que s’hauria d’estar
discutint avui és l’aplicació de la Llei especial de Bar-
celona, però el Govern de l’Estat, que està en mans
del Partit Popular i que ha rebut durant tota la legisla-
tura el suport de Convergència i Unió, ha decidit que
Barcelona no tingui la Llei especial de Barcelona,
aprovada amb el vot unànime de tot el Consistori i
que conté un model de finançament i un règim fiscal
propi, de l’aplicació del qual avui s’hauria d’estar par-
lant i, això no obstant, cal fer-ho d’un conjunt de mo-
dificacions fiscals, la majoria d’elles negatives i algu-
nes poc solvents, que no són la reforma fiscal que els
ajuntaments necessiten i que espera que es podrà
plantejar en el futur.
Remarca que la llei en qüestió presenta dues incer-
teses econòmiques molt serioses: una, l’efectiva i real
aplicació del criteri de compensació que, tot i estar
regulat amb certa correcció, encara no s’ha materialit-
zat en una proposta concreta, és a dir, a hores d’ara
no se sap si una part molt important del nostre Pres-
supost d’ingressos està garantida o no; l’altra, que
tampoc se sap què donarà de si el nou sistema de
participació en els ingressos a l’Estat previst en tal
llei. Agrega que tal llei presenta també incerteses jurí-
diques que poden acabar tenint conseqüències eco-
nòmiques, i defectes pel que fa a les relacions entre
institucions, al tracte igualitari als contribuents, al can-
vi del sistema anterior al nou, de manera que molts
despatxos d’advocats ja s’estan fregant les mans per
la feina que se’ls acosta en defensa legítima dels in-
teressos individuals o col·lectius; i que és també una
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 959
amenaça que plana sobre els interessos generals de
la ciutadania de Barcelona: per tant, en els propers
mesos s’haurà de veure com es gestiona, ja que avui
l’única cosa que es pot fer és aplicar una llei aprova-
da democràticament, amb tot el respecte, però amb
la màxima prudència, procurant defensar al màxim
els interessos generals ciutadans d’acord amb la polí-
tica fiscal que aquest Ajuntament practica des de fa
una colla d’anys i que l’ha convertit en l’única Admi-
nistració de dimensions comparables que està reduint
la pressió fiscal des de fa vuit o deu anys, quan l’Es-
tat l’ha augmentada i les comunitats autònomes en
general i la nostra en particular, també –i molt–, com
consta en els estudis del Banc d’Espanya que posa a
disposició dels membres del Consistori.
En resposta als comentaris que han fet els repre-
sentants dels Grups de l’oposició, lamenta que la Sra.
Recasens hagi recorregut a les desqualificacions; i
considera que la desgravació de l’impost de béns im-
mobles a favor de les famílies nombroses no serà
pas ridícula per a la majoria d’aquestes famílies, que
veuran com les respectives quotes de tal impost es
redueixen en el 30, el 40, el 50 o el 60 per 100, ex-
cepte en casos de valors cadastrals molt alts en què
els 53 euros només representaran percentatges del
15, el 12, el 10 o el 5 per 100; i que es pot discutir si
tal mesura és progressiva o no; ara bé, les polítiques
de protecció a les famílies nombroses basades exclu-
sivament en desgravacions en l’impost de béns im-
mobles també poden ser qualificades d’insignificants
perquè, la política fiscal local no és el terreny més
adequat per a fer política de suport a les famílies, i
encara menys un concepte tan concret com és l’es-
mentada desgravació en favor de les famílies nom-
broses.
Acaba donant per contestada en altres ocasions la
discussió entre bonificacions i subvencions, i les al-
tres qüestions que s’han plantejat.
La Sra. Recasens es referma en la seva interven-
ció anterior i reitera que l’equip de govern manté un
doble discurs i, concretament, el Sr. Cuesta dóna su-
port a la llei en qüestió.
Significa que, a pesar les converses que un diu-
menge mantingueren el Sr. Clos i el Sr. Zapatero so-
bre la Carta municipal, el dimecres següent el Partit
Socialista i el Partit Popular signaren un acord que
preveu la incorporació a la Llei de grans ciutats, el rè-
gim especial de Madrid i Barcelona i, sens perjudici
d’això, una llei especial regularà la capitalitat de la
Villa de Madrid; ara bé no creu que sigui aquest el
moment adequat per parlar de la Llei de grans ciutats
i de la Carta municipal.
Observa, més endavant, que se li ha adduït que
determinades mesures, per la seva escassa incidèn-
cia, no afavorien determinades conductes; però, a juí
seu, l’Ajuntament ha de marcar els camins cap a on
vol portar la ciutadania, sense entrar a valorar subjec-
tivament cap a on aniran els afectats; que ha qualifi-
cat de ridícula la desgravació establerta en l’impost
sobre béns immobles a favor de les famílies nombro-
ses, no pas perquè ho sigui per a tals famílies, sinó
perquè ha comparat la quantitat que representarà,
amb el volum total del Pressupost municipal; que està
disposada a tenir en qualsevol moment un debat ge-
neral sobre la política de protecció a totes les famílies
que abasti els habitatges de protecció oficial, els ajuts
al transport públic, etcètera, perquè el govern munici-
pal es limità a presentar un Pla de suport a les famíli-
es que no tenia pressupost; i que l’al·legació presen-
tada pel seu Grup lligava la bonificació de l’impost so-
bre els béns immobles a favor de les famílies
nombroses amb la renda familiar i el nombre de fills i,
per tant, no entén com el Sr. Forradellas pot donar
suport a l’ordenança corresponent que regula aques-
ta qüestió d’una manera que ha qualificat de perver-
sa.
Diu, en conclusió, que les Ordenances fiscals pre-
sentades no ajuden pas a aconseguir un sistema
econòmic més sostenible, unes empreses més com-
promeses socialment, ni una política fiscal que afavo-
reixi les famílies.
La Sra. Balseiro celebra que el Sr. Maestro s’hagi
sumat a la defensa de les famílies, perquè fins ara
sempre que el Grup del Partit Popular de Catalunya
ha reivindicat una política fiscal que les afavorís, ha
estat el primer a criticar-ho.
Precisa que, justament el seu Grup, ha estat l’únic
a proposar que la bonificació es gradués en funció
del nivell de la renda familiar per càpita, del valor de
l’habitatge i del nombre de fills i, en canvi, qui defen-
sa una desgravació universal de 53 euros per a totes
les famílies, amb independència de tots aquests fac-
tors és el Sr. Maragall: per tant, el Grup del Sr.
Forradellas hauria de reconsiderar el sentit del seu
vot si aquesta regulació li sembla un error.
Es mostra sorpresa davant l’afirmació que el Partit
Popular està incrementat la pressió fiscal a Espanya;
i sosté que el Govern de tal partit ha reduït la pressió
fiscal amb dues reformes de l’impost sobre la renda
de les persones físiques que han col·locat Espanya
com el segon país amb la pressió fiscal més baixa de
la Unió Europea, –només té davant Irlanda–; concre-
tament amb una pressió fiscal del 35,4% quan la mit-
jana europea és del 42%.
Entén les reserves que s’han expressat sobre l’arri-
bada de la compensació per la retallada d’ingressos
en l’impost sobre les activitats econòmiques, vist com
l’equip de govern compleix els seus compromisos;
però assegura que el Partit Popular compleix allò que
promet: ho ha fet en la segona rebaixa de l’impost so-
bre la renda de les persones físiques, ho ha fet en el
cas de l’impost sobre les activitats econòmiques i ho
farà també en el cas de les compensacions.
Es congratula, finalment, que els representants del
govern municipal hagin reconegut que han d’abaixar
els impostos perquè la llei impulsada del Partit Popu-
lar els obliga a fer-ho.
El Sr. Maragall observa que si la Sra. Recasens
hagués llegit un tros una mica més llarg de la inter-
venció del Sr. Cuesta en el Congrés, s’hauria adonat
de l’abast de les crítiques que s’hi feien i, d’altra ban-
da, el fragment que ha llegit de la llei no correspon al
text definitiu aprovat, sinó a una versió anterior; que
l’esmentada regidora no ha dit tampoc que està per
complir bona part de la Llei especial de Barcelona o
Carta municipal, on s’estableix un nou règim de trans-
ferències de competències que està aprovat des de
fa quatre anys pel Parlament de Catalunya i, tanma-
teix, el Govern de la Generalitat es nega explícita-
ment a complir-lo en perjudici de l’autonomia, de la
responsabilitat i els recursos d’aquest Ajuntament,
com ho prova el fet que, des de fa dos mesos, el con-
seller té per contestar una carta en la qual ell li dema-
na la reunió de la Comissió mixta creada pel mateix
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003960
Parlament per discutir-hi aquestes qüestions, de ma-
nera que el Grup de Convergència i Unió té una im-
mensa responsabilitat pel que fa als recursos econò-
mics d’aquesta Ciutat i a la capacitat i autonomia del
govern municipal per a satisfer les necessitats de la
ciutadania de Barcelona; i que si es vol fer demagò-
gia amb comparacions, també es pot comparar la
subvenció per maternitat amb els 3 bilions de pesse-
tes que importa el Pressupost de la Generalitat.
Referint-se, després, a la Sra. Balseiro, diu que la
insolència d’aquesta regidora només es comparable
amb la seva ignorància i incompetència tant quan
parlava abans de l’educació, com quan parla ara de
la pressió fiscal, perquè, concretament, segons el
Banc d’Espanya, el Govern de l’Estat està apujant la
pressió fiscal en el país a través dels impostos indi-
rectes i allò que treu a uns ciutadans ho carrega a al-
tres i ho recupera a través de l’impost sobre el valor
afegit, dels impostos especials, de les tarifes i dels
preus públics i també a través dels impostos autonò-
mics com el de successions, de manera que s’ha tirat
enrere la igualtat i el benestar aconseguits durant
l’etapa de govern anterior.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i
també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda,
i les Sres. Treserra i Balseiro.
7. Aprovar la transferència íntegra, al Consell Co-
marcal del Barcelonès, de l’assignació del 2003 cor-
responent a l’Ajuntament de Barcelona en el marc de
la participació dels ajuntaments en els ingressos de la
Generalitat de Catalunya pel concepte de foment de
la prestació supramunicipal de serveis, segons es re-
gula a l’apartat 5.c) de l’article 52 de la Llei 30/2002,
de 30 de desembre, de Pressupostos de la Generali-
tat de Catalunya pel 2003. L’esmentada transferència
s’emmarca en l’aportació municipal al finançament
del servei de manteniment i conservació de les ron-
des de Barcelona (ronda de Dalt i ronda Litoral), se-
gons el Conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el
Consell Comarcal del Barcelonès. Notificar aquest
acord a la Direcció General d’Administració Local del
Departament de Governació i Relacions Institucionals
de la Generalitat de Catalunya i al Consell Comarcal
del Barcelonès.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
8. Aprovar la realització d’un préstec per un import
de 50 milions d’euros en les condicions que s’adjun-
ten; i autoritzar l’Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, regi-
dor president de la Comissió de Presidència i Hisen-
da a atorgar tota la documentació necessària per a
dur a terme la signatura de l’operació.
S’aprova aquest dictamen amb el vot en contra
dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García,
i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i
Servitje, i també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i
Arredonda, i les Sres. Treserra i Balseiro.
9. Aprovar inicialment modificacions de crèdit del
Pressupost 2003, per un import de 1.200.000 euros,
de conformitat amb la documentació adjunta (referèn-
cia 03030590), considerant-les definitivament aprova-
des en cas de no presentar-s’hi reclamacions en con-
tra en el termini d’exposició pública.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i
també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda,
i les Sres. Treserra i Balseiro.
10. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a
concertar diversos préstecs hipotecaris per un import
màxim global de 9.255.406,48 euros, destinats a fi-
nançar les obres d’un total de 255 habitatges de di-
verses promocions, en les condicions que s’adjunten
a l’annex.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
11. 1r) Aprovar definitivament i a tots els efectes,
atès que no hi ha hagut al·legacions, i amb les preci-
sions tècniques no substancials incorporades d’ofici,
l’expedient i la Memòria justificativa, aprovats inicial-
ment en el Plenari del Consell Municipal de 20 de de-
sembre de 2002, per a la participació de la societat
22 Arroba BCN, SA en el capital social d’una societat
d’economia mixta que té per objecte la planificació, la
promoció, el desenvolupament, la gestió i l’explotació
d’obres, equipaments, oficines i instal·lacions tècni-
ques en els terrenys de titularitat municipal qualificats
d’equipament 7@, vinculats a l’activitat i producció
audiovisual, la qual societat serà formada per la soci-
etat 22 Arroba BCN, SA i l’adjudicatari que resulti
d’un concurs per a la selecció de soci, que serà con-
vocat a l’efecte. 2n) Autoritzar l’ampliació del capital
social de la companyia 22 Arroba BCN, SA, per un
valor de sis milions sis-centes trenta vuit mil euros
(6.638.000 euros), mitjançant l’emissió i posada en
circulació de seixanta-sis mil tres-centes vuitanta
(66.380) accions ordinàries i nominatives, números
606 al 66.985, ambdós inclosos, de valor nominal
cent euros (100 euros) cadascuna; subscriure la tota-
litat d’aquestes accions; desemborsar-les totalment
mitjançant l’aportació no dinerària consistent en la
constitució d’un dret real de superfície a favor 22
Arroba BCN, SA sobre el sòl qualificat d’equipament
delimitat en el plànol incorporat a l’expedient i que és
part a segregar dels sòls de titularitat pública de l’àm-
bit de Ca l’Aranyó inclosos dins del Pla especial de
reforma interior del Campus Audiovisual amb qualifi-
cació d’equipament 7@, per a destinar-lo al desenvo-
lupament de l’activitat econòmica audiovisual referida
abans, amb subjecció a les condicions que figuren en
el document annex, que s’aproven, i en els termes de
l’article 155 del Text refós de la Llei de societats anò-
nimes, aprovat pel Reial Decret legislatiu de 22 de
desembre de 1989, autoritzant-la a aportar-lo com a
capital a la constitució de la nova societat d’economia
mixta esmentada anteriorment; i formalitzar la subs-
cripció d’accions i la constitució del dret de superfície
en escriptura pública, amb la pràctica de les operaci-
ons registrals necessàries per a identificar com a fin-
ca independent la que serà objecte del dret de super-
fície. 3r) Facultar l’alcalde per a la realització de totes
les actuacions encaminades a executar, concretar i
clarificar els acords precedents.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i
també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda,
i les Sres. Treserra i Balseiro.
12. Modificar la Plantilla de personal per a l’any
2003 segons les especificacions de nombre i classe
de places que es detallen en document adjunt.
La Sra. Balseiro justifica l’abstenció dels membres
del seu Grup dient que a pesar que es preveu la in-
corporació de 139 agents nous a la Guàrdia Urbana,
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 961
en el carrer n’hauria 54 menys que l’any passat.
   El Sr. Maragall nega que el comentari que acaba
de fer la Sra. Balseiro sigui exacte.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda, i les Sres.
Treserra i Balseiro.
13. Posar a disposició de la Generalitat de Catalunya
la finca de propietat municipal situada al carrer de Bil-
bao,  núms. 103-117, grafiada en el plànol annex, per a
la construcció d’un Centre d’ensenyament infantil i pri-
mari i un Institut d’ensenyament secundari i la gestió ul-
terior d’aquests centres escolars d’acord amb la norma-
tiva vigent; constituir un dret real de superfície a favor de
la Generalitat de Catalunya sobre la part de la dita finca
que es destini a la construcció de l’Institut d’ensenya-
ment secundari, per un termini de setanta-cinc anys, tot
practicant la segregació necessària per a identificar com
a finca independent la que serà objecte del dret de su-
perfície; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb
les clàusules de document annex que s’aproven; ins-
criure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia
per a definir, dins la parcel·la esmentada, la porció de
terreny destinada a la construcció del Centre d’ensenya-
ment infantil i primari i la de l’Institut d’ensenyament se-
cundari i, en general, per a la realització de les actuaci-
ons encaminades a concretar, clarificar i executar el
present acord.
14. Aprovar el Conveni a formalitzar amb el Depar-
tament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Gene-
ralitat de Catalunya i la Fundació Privada de la Page-
sia de Catalunya, relatiu a la cessió gratuïta, a favor
de la dita Fundació, de la propietat d’una porció de
terreny, de titularitat municipal, situada en el sector
delimitat pels carrers d’Ulldecona, d’Ascó, d’Arnes i
de Serrat, amb una superfície aproximada de 1.500
metres quadrats, per a la construcció i instal·lació de
la seu de la Casa de l’Agricultura.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-
cedents.
15. Donar conformitat al Conveni de col·laboració
entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de
Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de l’Hospi-
talet de Llobregat i la Cambra Oficial de Comerç, In-
dústria i Navegació de Barcelona per al finançament
de l’ampliació de la Fira de Barcelona.
La Presidència, tal com es convingué a la Junta de
Portaveus, acumula al debat del dictamen anterior la
moció següent:
M1. Aprovar inicialment modificacions de crèdit del
Pressupost 2003, per un import de 2.750.221,76
euros, de conformitat amb la documentació adjunta
(referència 03031790), considerant-les definitivament
aprovades en cas de no presentar-s’hi reclamacions
en contra en el termini d’exposició pública.
S’aproven, per unanimitat, el dictamen i la moció.
16. Aprovar definitivament el Reglament del
Síndic⁄a de Greuges de Barcelona; resoldre les al·-
legacions presentades en el tràmit d’informació públi-
ca pels Grups municipals de Convergència i Unió i
del Partit Popular de Catalunya, de conformitat amb
l’informe de valoració de les al·legacions que consta
a l’expedient i es dóna per reproduït.
La Presidència fa avinent que a la Junta de Porta-
veus s’acordà modificar la disposició transitòria, en el
sentit que la Comissió de Govern ha de donar compte
a la Comissió del Plenari.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen amb la modi-
ficació indicada pel Sr. Alcalde.
17. 1r) Aprovar definitivament, de conformitat amb
l’article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de protecció
de dades de caràcter personal, l’expedient per a la
modificació dels fitxers informatitzats municipals de-
nominats: “Viatges tercera edat, Benestar Social,
402.73.67/68”, “BD Serveis d’atenció telefònica”, “BD
Servei d’atenció d’immigrants i estrangers”, “BD Ser-
vei d’ocupació”, “BD Denúncies i inspeccions d’orde-
nances municipals” i, “BD Servei de tràmits per telè-
fon”. 2n) Aprovar definitivament, la supressió dels
fitxers informatitzats “Control de pensions (Districte
de Ciutat Vella)”, “BD Servei d’epidemiologia” i “BD
Servei d’informació sanitària”.
18. Atorgar la Medalla a la Ciutat al Mèrit Esportiu
en la seva categoria d’Or a la Federació Catalana de
Tennis, en ocasió del seu centenari, com a reconei-
xement de la seva important tasca en favor de la difu-
sió i la promoció de la pràctica del tennis a la nostra
ciutat.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-
cedents.
PONÈNCIA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA I
SOLIDARITAT
19. Crear el Consell Municipal de Gais i Lesbianes
i Homes i Dones Transsexuals d’acord amb el docu-
ment adjunt; i aprovar les Normes reguladores del
seu funcionament.
S’aprova aquest dictamen amb el vot en contra
dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda, i les
Sres. Treserra i Balseiro.
COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA,
OCUPACIÓ, TURISME I COMERÇ
20. Adherir-se a la declaració d’alcaldes i represen-
tants locals, signada a Barcelona el 16 de desembre
de 2002, sobre els consells econòmics i socials locals.
Traslladar a les entitats municipalistes de Catalunya i a
la Federación Española de Municipios y Provincias el
contingut de l’esmentada declaració per tal que servei-
xi de base per a l’estudi de modificació de la Llei regu-
ladora de les bases del règim local o, en el seu cas, de
la Llei municipal i de règim local de Catalunya per tal
de permetre un encaix jurídic que sigui formalment
més adient i que faciliti el seu desenvolupament.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
21. Iniciar la tramitació d’un conflicte en defensa de
l’autonomia local contra l’article 79 de la Llei del Par-
lament de Catalunya 31/2002, de 30 de desembre, de
mesures fiscals i administratives per vulnerar l’auto-
nomia local constitucionalment garantida, en no res-
pectar les competències locals en matèria de trans-
port públic de viatgers; i sol·licitar, d’acord amb
l’article 75 ter de la Llei Orgànica 2/1979 i l’article 8
de la Llei 1/1981, de 25 de febrer, al Consell Consul-
tiu de la Generalitat l’emissió del dictamen previ a la
formalització del conflicte indicat.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003962
S’aprova aquest dictamen amb el vot en contra
dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García,
i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i
Servitje, i també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i
Arredonda, i les Sres. Treserra i Balseiro.
Districte de Ciutat Vella - Districte de l’Eixample - Dis-
tricte de Sants-Montjuïc - Districte de les Corts - Dis-
tricte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte de Gràcia -
Districte d’Horta-Guinardó - Districte de Nou Barris -
Districte de Sant Andreu - Districte de Sant Martí
22. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar-
celona, la Modificació de les Normes urbanístiques
del Pla General Metropolità per a la previsió d’aparca-
ments per a vehicles de dues rodes en els edificis (ar-
ticles 298, 299 i 300 i disposició addicional tercera), al
terme municipal de Barcelona, d’iniciativa municipal,
amb les modificacions a què fa referència l’informe
del Departament de Planejament de Desenvolupa-
ment; resoldre les al·legacions presentades en el trà-
mit d’informació pública de l’aprovació inicial pel Sr.
Francesc Faura i Cano, president del Gremi de Ta-
llers de Reparació d’Automòbils de Barcelona, per
l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, portaveu del Grup Muni-
cipal del Partit Popular de Catalunya, pel Sr. Jorge
Bachs Ferrer, gerent de la Asociación de Promotores
Constructores y Constructores de Edificios de Barce-
lona y Provincia, i per l’Im. Sr. Eduard García i Plans,
regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió;
de conformitat amb l’informe de l’esmentat Departa-
ment, de valoració de les al·legacions esmentades;
tots dos informes consten a l’expedient i es donen per
reproduïts; i trametre l’expedient a la Subcomissió
d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva
aprovació definitiva.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i
també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda,
i les Sres. Treserra i Balseiro.
Districte de Ciutat Vella
23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi-
cació del Pla especial de reforma interior del Raval en
el sector de Drassanes, promoguda per Foment de
Ciutat Vella, SA; resoldre les al·legacions presenta-
des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial, de conformitat amb l’informe de valoració de
les al·legacions que consta a l’expedient i a efectes
de motivació s’incorpora a la resolució.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda, i les Sres.
Treserra i Balseiro.
Districte de Sants-Montjuïc
24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial integral per a l’ordenació de la parcel·la situada
al carrer de Melcior de Palau, 131-137 (antiga Fábrica
de Géneros de Punto Farrés), promogut per Obras y
Edificios Borrell, SA; i resoldre les al·legacions pre-
sentades en el tràmit de la informació pública de
l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chia-
riello, en la seva qualitat de regidor del Grup Municipal
de Convergència i Unió, de conformitat amb l’informe
del Departament de Planejament de Desenvolu-
pament, de valoració de les al·legacions esmentades,
que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per al transvàs d’edificabilitat entre les
parcel·les dels carrers de Robreño, núm. 53, i de Bè-
jar, núms. 32-34, i del Consell de Cent, núms. 51-53,
promogut per Ginkoplanet, SL. Resoldre les al·lega-
cions presentades en el tràmit d’informació pública de
l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de va-
loració de les al·legacions que consta a l’expedient i a
efectes de motivació s’incorpora a la resolució.
S’aprova aquest dictamen amb el vot en contra
dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García,
i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i
Servitje.
Districte de les Corts
26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic de reordenació de les condicions
d’edificació de la parcel·la situada a la cantonada dels
carrers del Capità Arenas, núms. 7-9, i de Manila,
núms. 46-52 (Santuari de Santa Gemma), promogut
per la Comunidad Padres Pasionistas.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
27. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar-
celona, la Modificació de Pla General Metropolità en
l’àmbit del sector de nord-oest de Pedralbes i el seu
entorn, d’iniciativa municipal; resoldre les al·-
legacions presentades en el tràmit de la informació
pública de l’aprovació inicial pel Sr. Roman
Sanahuja Escofet, en nom i representació de la
Sociedad Urbanística para el Desarrollo del Sector
Noroeste de Pedralbes, per l’Im. Sr. Jordi Cornet i
Serra, portaveu del Grup Municipal del Partit Popu-
lar de Catalunya, pel Sr. Eduardo Torres Lozano, en
nom i representació de Star Optical, SL, i pel Sr.
Carles Pareja Lozano, en nom i representació
d’Inmobiliaria Ruspe, SL, Proyectos Inmobiliarios del
Bages 2002, SL, Verdhabitats, SL, Studio Daniel,
SA, i Promociones Inmobiliarias Navarras Proinasa,
SL; de conformitat amb l’informe de valoració de les
al·legacions que, a efectes de motivació, s’incorpora
a la present resolució; i trametre l’expedient a la
Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona
per a la seva aprovació definitiva.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic per a l’ampliació dels soterranis
d’aparcament de la Clínica Teknon (antic Asil Duran),
promogut per New Teknon, SA; i resoldre les al·lega-
cions presentades en el tràmit de la informació públi-
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 963
ca de l’aprovació inicial pel Sr. Miguel Angel Calzada
Badía, de conformitat amb l’informe del Departament
de Planejament de Desenvolupament, de valoració
de les al·legacions esmentades, que consta a l’expe-
dient i es dóna per reproduït.
29. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a la reubicació del cos de garatge
a la finca del carrer de les Escoles Pies, núm. 87, pro-
mogut pel Sr. Ignacio Gómez Melis.
30. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi-
cació del Pla especial d’ordenació del conjunt d’equi-
paments situats entre el Parc de l’Oreneta i el carrer
Major de Can Caralleu, en l’àmbit de l’equipament es-
portiu Can Caralleu, promoguda pel Centre Excursio-
nista de Catalunya, per la Universitat Ramon Llull i
per la Fundació Claror; resoldre les al·legacions pre-
sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprova-
ció inicial per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, portaveu
del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya,
en el sentit que figura a l’informe del Departament de
Planejament de Desenvolupament, que consta a l’ex-
pedient i que, a efectes de motivació, s’incorpora a la
present resolució.
31. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic per a l’ajust d’alineacions del passat-
ge de Canet, i l’ordenació de la finca del carrer de
Cornet i Mas, núms. 7-9, promogut per Inmobiliaria
Novum, SL; condicionar l’atorgament de llicències per
a la rehabilitació, a la constitució de la servitud de pas
públic corresponent a l’actual túnel del passatge de
Canet i a la signatura d’un conveni amb l’Ajuntament
als efectes de resoldre les qüestions derivades de la
titularitat municipal de part de la finca; resoldre les
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-
blica de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Jordi Cornet i
Serra, portaveu del Grup Municipal del Partit Popular
de Catalunya, i pel Sr. Vicente Pascual i Moix, de
conformitat amb l’informe de valoració de les al·lega-
cions emès pel Departament de Planejament de Des-
envolupament que consta a l’expedient i es dóna per
reproduït.
Districte d’Horta-Guinardó
32. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana d’ordenació de volums i concreció
d’alineacions i rasants als carrers de Fastenrath,
núms. 43-53, i d’Arenys, núms. 50-58, promogut per
Crescent, SA, que incorpora les prescripcions de
l’aprovació inicial.
33. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic de concreció del tipus d’equipament
i ordenació volumètrica a la finca situada al carrer de
Lepant, núms. 401-403, (Residència geriàtrica assis-
tida), promogut per Residencia Barcelona, SL, que
s’ajusta a la precisió de l’aprovació inicial; i resoldre
les al·legacions presentades en el tràmit de la infor-
mació pública de l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Jordi
Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del
Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya, de
conformitat amb l’informe del Departament de Plane-
jament de Desenvolupament, de valoració de les
al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i
es dóna per reproduït.
S’aproven, per unanimitat, els set dictàmens prece-
dents.
Districte de Nou Barris
34. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità als
àmbits del barri de les Roquetes, dels terrenys limí-
trofs situats als barris de Trinitat Nova i de Canyelles,
i de les finques del carrer del Caçador, núms. 18-24, i
del carrer de l’Isard, núms. 29-35, d’iniciativa munici-
pal, amb les modificacions a què fa referència l’infor-
me del Departament de Planejament de Transforma-
ció; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit
d’informació pública de l’aprovació inicial, de confor-
mitat amb l’informe de l’esmentat departament, de va-
loració de les al·legacions; tots dos informes consten
a l’expedient i es donen per reproduïts; i trametre l’ex-
pedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi
de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
Districte de Sant Martí
35. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana de modificació del Pla especial de re-
forma interior de Diagonal-Poblenou a les illes delimi-
tades per l’avinguda Diagonal, i pels carrers de la
Selva de Mar, de Pujades i del Fluvià, promogut per
Espais Catalunya, SL, que incorpora les prescripci-
ons de l’aprovació inicial.
S’aproven, els dos dictàmens precedents amb
l’abstenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gas-
cón i García, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Re-
casens i Servitje, i també dels Srs. Ainoza, Álvarez,
Cornet i Arredonda, i les Sres. Treserra i Balseiro.
36. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana al passatge de Mas de Roda, núms. 5-
13 i 6-14, promogut per Passatge del Sucre, SL; re-
soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-
formació pública de l’aprovació inicial per l’Im. Sr.
Eduard García i Plans, en la seva qualitat de regidor
del Grup Municipal de Convergència i Unió, de con-
formitat amb l’informe de la societat 22 Arroba BCN,
de valoració de les al·legacions, que consta a l’expe-
dient i es dóna per reproduït.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
37. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana de la unitat d’actuació núm. 1 del Pla
especial de reforma interior del sector del Parc cen-
tral, dins la Modificació del Pla General Metropolità
per a la renovació de les àrees industrials del
Poblenou, promogut per l’Associació Administrativa
de Cooperació de la unitat d’actuació núm. 1; i resol-
dre les al·legacions presentades en el tràmit de la in-
formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
amb l’informe de la societat municipal 22 Arroba
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003964
BCN, SA, que consta a l’expedient i es dóna per re-
produït.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i
també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda,
i les Sres. Treserra i Balseiro.
COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT I ECOLOGIA
URBANA
38. Aprovar la participació de l’Ajuntament de
Barcelona en la Fundació Mobilitat Sostenible i Se-
gura, Fundació Privada amb l’objectiu de satisfer
l’interès general de promoure sistemes de mobilitat
més sostenibles per mitjà de l’ús del cotxe compartit
i que es crea a l’empara de la Llei 5/2001, de 2 de
maig, de fundacions i que estarà integrada per la
Generalitat de Catalunya, per l’Ajuntament de Bar-
celona, i per l’Associació per a la Promoció del
Transport Públic. Aprovar, així mateix, els Estatuts
de la Fundació. Autoritzar la despesa per un import
de setanta mil euros (70.000 euros) amb càrrec al
Pressupost i partida indicades en aquest mateix do-
cument, per cobrir les despeses de la participació
econòmica anual pel present exercici. Designar la
Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran, presidenta de la
Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana perquè
actuï com a representant de l’Ajuntament de Barce-
lona en la Fundació; i facultar-la àmpliament per la
formalització dels actes que siguin necessaris per a
l’execució de l’acord d’adhesió i constitució de tal
Fundació.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
d) Proposicions
El Sr. Ciurana planteja una qüestió formal dema-
nant que la Presidència, abans d’encetar la delibera-
ció sobre l’apartat de proposicions, sotmeti a votació
la declaració d’urgència de la moció presentada pel
Grup de Convergència i Unió sobre les enquestes
municipals, per tal d’evitar la indefensió en què tal
Grup es trobaria si ara retirava la proposició que té
presentada sobre les declaracions del Sr. Rodríguez
Ibarra, i després la majoria no acceptava declarar la
urgència de tal moció, ja que amb això es veuria pri-
vat del dret, que li atorga el Reglament orgànic muni-
cipal, de poder presentar en cada sessió bé una pro-
posició, bé una moció.
El Sr. Cornet formula idèntica petició respecte a la
proposició, també sobre les enquestes d’opinió, pre-
sentada pel Grup del Partit Popular.
La Presidència accepta de sotmetre a votació la ur-
gència de tals mocions.
El Sr. Ciurana considera que la moció presentada
pel seu Grup és urgent: perquè en presentar-la per
primera vegada el maig de 2001 va rebre el vot con-
trari de la majoria, però el temps ha confirmat l’opor-
tunitat de discutir-la; perquè el tema té una actualitat
ben evident, i ahir mateix motivà un debat en el Par-
lament de Catalunya; i perquè la mesura que s’hi
proposa tindria escassa virtualitat si la discussió es
remet a la darrera sessió d’aquest mandat, prevista
per d’aquí a vint dies, cosa que, a parer seu, denota-
ria una nul·la voluntat de transparència als ulls de la
ciutadania i dels mitjans de comunicació.
El Sr. Maestro anuncia que el seu Grup no aprecia
la urgència de la moció del Grup de Convergència i
Unió i opta per abstenir-se pel que fa a la urgència de
la del Grup del Partit Popular de Catalunya perquè té
el propòsit de presentar, en la propera sessió plenà-
ria, una iniciativa que reguli la creació d’un registre
d’enquestes i sondeigs municipals en els termes
acordats pel Parlament de Catalunya el 1998; perquè
la urgència no hauria prosperat; i perquè, per oportu-
nitat política, en uns moments en què els Governs de
Convergència i Unió a la Generalitat i del Partit Popu-
lar a l’Estat estan en dificultats davant l’opinió pública,
no els vol donar aire.
El Sr. Puigdollers considera que en aquesta darre-
ra intervenció la Presidència ha permès que s’entrés
en el fons de l’assumpte i, per tant, reclama el mateix
tracte per al portaveu de Convergència i Unió.
El Sr. Alcalde respon que s’ha distret un moment; i
demana que les intervencions se circumscriguin a va-
lorar la urgència.
La Sra. Mayol avança que el seu Grup no aprecia-
rà la urgència de la moció del Grup de Convergència i
Unió i s’abstindrà pel que fa a la del Grup del Partit
Popular de Catalunya, perquè està disposada a do-
nar suport en la propera sessió a una proposta sobre
la creació del registre d’enquestes en els termes
acordats ahir pel Parlament de Catalunya, que són
els que els de l’acord de 1998, però no vol sumar-se
a l’estratègia del ventilador quan la urgència la té qui
governa la Generalitat de Catalunya, que té un pro-
blema no tan sols de transparència, sinó de denún-
cies de corrupció.
El Sr. Cornet anticipa que el Grup del Partit Popular
de Catalunya es pronunciarà apreciant la urgència
tant en la moció del Grup de Convergència i Unió
com en la seva, la qual és coherent amb la votació
tinguda ahir en el Parlament de Catalunya, i urgent
perquè, en aquests moments preelectorals s’estan
fent enquestes que han d’ésser tractades amb els
mateixos criteris que aprovà el Parlament de Cata-
lunya.
El Sr. Maragall anuncia que el Grup Socialista no
aprecia la urgència en cap de les dues mocions, per-
què la qüestió que s’hi planteja s’ha enfocat en
aquest Ajuntament des de la normalitat i d’una pràcti-
ca democràtica plenament acreditada; perquè aques-
ta setmana s’ha complert ja el programa de realitza-
ció d’enquestes, de manera que no hi ha cap previsió
de fer-ne cap més abans de les eleccions; i perquè
aquest mateix matí s’ha expressat als Grups propo-
nents la predisposició a parlar de la qüestió durant
aquest mes, per mirar d’arribar a un acord en la pro-
pera sessió.
El Sr. Ciurana anticipa que el seu Grup aprecia la
urgència també en la moció del Grup del Partit Popu-
lar; i, en vista de les frívoles acusacions de corrupció
que s’han fet, i davant les quals no pot romandre im-
pertèrrit, opina que són els Grups de la majoria els
que tenen la urgència d’evitar que es tracti la qüestió,
perquè els representants de tals Grups, trimestral-
ment, de manera sistemàtica, han formulat, en l’en-
questa òmnibus preguntes sobre les àrees que res-
pectivament dirigeixen sense fer-ne públics els
resultats i, per això, intenten aplicar el principi “qui dia
passa any empeny”, a pesar que tals Grups han tin-
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 965
gut abans dues oportunitats de votar a favor de la
creació del registre en qüestió i sistemàticament, ho
han fet en contra, la primera vegada el maig de 2001.
La Sra. Mayol es pregunta com el Sr. Ciurana gosa
parlar en els termes que ho ha fet, sense mostrar cap
de les dades que segons ell s’han amagat, quan ella,
en canvi, ha fet referència a coses trobades en el
Parlament de Catalunya que no consistien únicament
en la ocultació de dades, sinó, fins i tot, en canvis de
dades en benefici de la formació política del Sr.
Ciurana.
El Sr. Maragall considera que ha quedat perfecta-
ment clar quin era l’interès real del Sr. Ciurana a plan-
tejar la seva iniciativa per la via d’urgència: fer enre-
nou per a tergiversar una situació greu que travessa
la formació política d’aquest regidor.
Nega que es posi qualsevol dificultat a l’accés dels
Grups de l’oposició als estudis que fa aquest Ajunta-
ment; i recalca que les preguntes que formulen els
Grups de l’oposició demostren que poden exercir el
dret a la informació que sempre han tingut oberta en
aquest Ajuntament.
No s’accepta la urgència de la moció del Grup de
Convergència i Unió en haver rebut només setze vots
favorables –emesos pels Srs. Puigdollers, Forn, Ciu-
rana, Gascón i García i les Sres. Oranich, Ortega,
Fandos, Recasens i Servitje, i també pels Srs. Aino-
za, Álvarez, Cornet i Arredonda, i les Sres. Treserra i
Balseiro– i vint-i-quatre contraris de la resta de mem-
bres del Consistori presents.
No s’accepta, tampoc, la urgència de la moció del
Grup del Partit Popular de Catalunya en haver rebut
només setze vots favorables –emesos pels Srs.
Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García i les
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i
també pels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda,
i les Sres. Treserra i Balseiro– i dinou contraris de la
resta de membres del Consistori presents, excepte
els Srs. Portabella, Maestro i Forradellas i les Sres.
Veciana i Mayol, que s’han abstingut.
Del Grup Municipal de Convergència i Unió
Pp 1. 1r) Manifestar el nostre rebuig a les declara-
cions del president de la Junta d’Extremadura, Sr.
Rodríguez Ibarra, en tant que negant representació
parlamentària a les forces polítiques amb implantació
a les comunitats nacionals de l’Estat, posen en qües-
tió les bases de la convivència democràtica entre els
diferents territoris de l’Estat i revelen una concepció
uniformista que exclou les diferències nacionals, cul-
turals o lingüístiques.
2n) Demanar la rectificació pública al Sr. Rodríguez
Ibarra de les seves declaracions i al secretari general
del Partido Socialista Obrero Español que desautorit-
zi públicament les esmentades paraules.
3r) Comunicar aquest acord al Parlament de
Catalunya, al president de la Junta d’Extremadura, al
Parlament d’aquesta Comunitat Autònoma, al Con-
grés dels Diputats, a l’Associació de Municipis de
Catalunya i a la Federació Catalana de Municipis.
El Sr. Ciurana defensa aquesta proposició dient
que recentment el Sr. Rodríguez Ibarra, igual com fa
un temps el Sr. Jiménez de Parga, ha fet unes decla-
racions instant el Partit Socialista Obrer Espanyol i el
Partit Popular a posar-se d’acord per tal d’impedir la
representació democràtica dels partits nacionalistes
en el Congrés del Diputats, qüestió greu que no es
pot despatxar frívolament, com feia un dirigent polític
català, dient que això són coses del Sr. Rodríguez
Ibarra.
Lamenta que el Sr. Rodríguez Zapatero, quan visi-
tà la Vall d’Hebron, no desautoritzés públicament el
Sr. Rodríguez Ibarra, el qual, per cert, en el Comitè
Federal del Partit Socialista Obrer Espanyol s’asseu
al costat d’il·lustres companys del Sr. Alcalde.
Pensa, en conclusió, que, com féu ja en el cas del
Sr. Jiménez de Parga, Barcelona, capital de Catalu-
nya, té el deure de sortir en defensa dels més ele-
mentals principis democràtics, més i quan si la tesi
del Sr. Rodríguez Ibarra prosperava, bona part de la
ciutadania de Barcelona i de Catalunya quedaria sen-
se representació parlamentària.
El Sr. Álvarez manifesta que el Grup del Partit Po-
pular de Catalunya rebutja, òbviament, les declara-
cions del Sr. Rodríguez Ibarra que ben sovint té sorti-
des fora de to; ara bé, pensa que aquest Plenari no
s’ha de convertir en un lloc on cada mes hi hagi mani-
festacions crítiques sobre les declaracions de per-
sonatges públics de tota Espanya que es considerin
inadequades, siguin el Sr. Rodríguez Ibarra, el Sr.
Jiménez de Parga, o el Sr. Heribert Barrera, perquè
això desvirtuaria la funció d’aquest Plenari, llevat que
es tracti de rebutjar decisions, acords o actituds políti-
ques que tinguin incidència sobre la Ciutat: per tant,
el seu Grup opta per abstenir-se.
La Sra. Mayol considera que portant-hi les declara-
cions del Sr. Rodríguez Ibarra s’instrumentalitza la
seva funció més i quan, d’altra banda, tals declara-
cions no es poden posar al costat de les del Sr.
Jiménez de Parga atès el rol que aquest darrer té en-
comanat en el Tribunal Constitucional.
Condemna absolutament les esmentades declara-
cions del Sr. Rodríguez Ibarra i, per tant, anticipa el
vot favorable del seu Grup al primer apartat de la pro-
posició en debat, però demana que es retiri el segon,
perquè no es partidària d’exigir rectificacions públi-
ques que contradiguin allò que una persona pensa, ni
de demanar al Sr. Rodríguez Zapatero que desauto-
ritzi el Sr. Rodríguez Ibarra, perquè ja s’ha acabat
l’època de les purgues i de les falses unanimitats en
els partits polítics.
El Sr. Maestro anuncia el posicionament favorable
del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya-Els
Verds a la proposició en debat, encara que li agrada-
ria canviar una mica el redactat, que li sembla desa-
fortunat, del segon punt; i considera que les declara-
cions del Sr. Rodríguez Ibarra són una peça més del
pensament nacionalista espanyol, que, especialment
des de mitjan la dècada dels noranta, ha tornat a res-
sorgir i, tanmateix, hi ha gent que, com ell, és interna-
cionalista i independentista, i no pas nacionalista i té
l’aspiració d’ésser ciutadans o ciutadanes del món,
però anant-hi des de la pròpia identitat.
Pensa que les declaracions del Sr. Rodríguez Iba-
rra desconeixen part del pensament marxista sobre la
qüestió de les nacionalitats i també el pensament del
socialisme català del qual Esquerra Republicana de
Catalunya també és hereva: per tant, demana al Par-
tit del Socialistes, hereu també, juntament amb Ini-
ciativa per Catalunya i Convergència i Unió, de la
tradició comuna del catalanisme polític, que voti favo-
rablement la proposició en debat, perquè des de
1996, però sobretot des de 2000, quan el Partit Popu-
lar aconseguí majoria absoluta, estem assistint a un
neonacionalisme espanyol unificador, centralista, pro-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003966
vincià, carrincló, rònec i arnat que amenaça les lliber-
tats bàsiques individuals i col·lectives de les quatre
nacions que formen l’Estat, la catalana, la basca, la
gallega i l’espanyola, amb una greu reculada demo-
cràtica, però la història jutjarà els nacionalistes espa-
nyols excloents i el Sr. Rodríguez Ibarra perquè, com
deia Rafael Campalans, un dels teòrics del catalanis-
me socialista, política és pedagogia, i amb les seves
declaracions el Sr. Rodríguez Ibarra no en fa pas gai-
re.
El Sr. Maragall manifesta que el Grup Socialista no
donarà suport a la proposició en debat, si bé aquest
capteniment no pressuposa que estigui d’acord amb
les declaracions en qüestió ni amb un personatge tan
complex com és el Sr. Rodríguez Ibarra, el qual té en
comú amb els partidaris de la proposició que tots ac-
tuen per motius electorals. Afegeix que seria fàcil tro-
bar declaracions i decisions que van en contra dels
interessos de Barcelona i de Catalunya; que les de-
claracions del Sr. Rodríguez Ibarra són excèntriques
pel seu contingut i perquè no es tracta de cap iniciati-
va formalitzada, sinó d’una solemne tonteria i d’una
greu irresponsabilitat pel càrrec que té, com han re-
conegut representants de tots els partits polítics: per
tant, no s’han de plasmar en cap dignitat ofesa,
especialment perquè, si es repassen les declaracions
fetes pel Sr. Trias en el Congrés dels Diputats en su-
port del Partit Popular, segur que es trobaran motius
més que sobrats per a proposar en aquesta cambra
manifestacions de rebuig.
Indica finalment que, a parer seu, la proposició pre-
sentada s’ha de votar globalment.
El Sr. Alcalde comparteix aquest criteri.
El Sr. Ciurana entén que el Grup Socialista no se
senti ofès per les declaracions del Sr. Rodríguez
Ibarra, perquè fer-ho va lligat amb el sentit nacional
de cada força política; però, en tot cas, li sap greu i
creu que tal Grup amb el seu capteniment ha ense-
nyat el llautó en utilitzar un doble raser amb el Sr.
Jiménez de Parga, a pesar que havia estat promogut
al càrrec de l’àrea d’influència dels socialistes, i amb
el Sr. Rodríguez Ibarra, que seu al costat del Sr.
Montilla i del Sr. Maragall en el Comitè Federal del
Partit Socialista Obrer Espanyol.
Fa notar que el Sr. Maragall ha usat l’eufemisme
de dir que el Grup Socialista no dóna suport, quan re-
alment votarà en contra de rebutjar unes declaracions
on es proposa que bona part de la ciutadania de
Catalunya es quedi sense representació a les Corts
de l’Estat.
Accepta, en darrer lloc, retirar, com s’ha demanat,
el segon punt de la proposició en debat.
La Presidència no admet que es pugui retirar el se-
gon punt del text presentat.
El Sr. Maragall creu que el Sr. Ciurana està bus-
cant sempre que l’ofenguin per viure políticament i
juga amb el concepte de catalanitat, perquè, com fa
una part de la gent del país, titlla de manca de catala-
nitat o de patriotisme els seus adversaris polítics, a
pesar que això és el pitjor servei que es pot fer a la
vida política i al catalanisme.
El Sr. Ciurana estima que, com a signant de la pro-
posició en debat, està legitimat per retirar-ne una part
i, per tant, demana que se’n sotmetin a votació no-
més els punts 1 i 3.
El Sr. Alcalde considera improcedent la modificació
que es demana.
El Sr. Puigdollers no comparteix la interpretació del
Reglament orgànic municipal que acaba de fer el Sr.
Alcalde; i insta formalment un dictamen per escrit de
la Secretaria General.
El Sr. Alcalde contesta que ja es farà.
La Sra. Mayol observa que la petició de dictamen
jurídic hauria de comportar l’ajornament de la decisió.
El Sr. Puigdollers matisa que el seu Grup manté la
seva proposició, però, acceptant el suggeriment de la
Sra. Mayol, en retira l’apartat segon, procediment que
li sembla absolutament democràtic i parlamentari, in-
clòs en l’esperit de la Carta municipal i, tanmateix, el
Sr. Alcalde es nega acceptar-lo a pesar d’haver-lo
aplicat en altres vegades en què interessava al go-
vern municipal, de manera que si l’Alcaldia manté el
seu criteri, reclama un informe de la Secretaria Gene-
ral sobre la legalitat de tal decisió.
El Sr. Alcalde indica que el Grup proponent té la
doble opció de retirar la seva proposició per presen-
tar-ne una altra en la sessió vinent, o de demanar-ne
la votació tal com l’ha presentada avui.
El Sr. Puigdollers indica que s’està intentant que
cap de les iniciatives del Grup de Convergència i
Unió no arribi a ésser votada, perquè abans no se li
ha deixat tirar endavant la seva moció sobre el regis-
tre d’enquestes i ara l’Alcaldia pretén que no es voti
la proposició en debat i, tanmateix, el seu Grup la
manté acceptant-hi l’esmena oral que hi ha formulat
la Sra. Mayol.
La Presidència posa a votació el text íntegre pre-
sentat pel Grup proponent.
Es rebutja la proposició en debat en haver rebut
tretze vots favorables –emesos pels Srs. Puigdollers,
Forn, Ciurana, Gascón i García, i les Sres. Oranich,
Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també pels
Srs. Portabella i Maestro i la Sra. Veciana– i vint-i-
cinc en contra de la resta de membres del Consistori
presents, excepte la Sra. Mayol i el Sr. Forradellas
que s’han abstingut.
Del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya
Pp2. 1) Manifestar el nostre rebuig per la decisió
del rector de la Universitat de Barcelona de no auto-
ritzar la conferència de la professora Gotzone Mora i
per l’actitud poc ferma del conseller d’Universitats, In-
vestigació i Societat de la Informació.
2) Instar el rector de la Universitat de Barcelona i el
Govern de la Generalitat, a garantir en l’àmbit univer-
sitari, el pluralisme, la tolerància i el diàleg, i adoptar
totes les mesures possibles per evitar l’actuació
d’aquells estudiants universitaris que només es fona-
menta en l’insult i l’agressió física.
El Sr. Álvarez defensa aquesta proposició dient que
no es contradiu pas amb el criteri que ha defensat en la
seva intervenció anterior sobre els pronunciaments que
ha de fer aquest Plenari, perquè no s’hi fa pas referèn-
cia a unes simples declaracions, sinó a una decisió po-
lítica presa pel rector de la Universitat, el Sr. Tugores,
en prohibir la participació de la Sra. Gotzone Mora en
un debat; i per la rectificació ulterior, produïda fa pocs
dies davant la pressió mediàtica i política, en convidar-
la a participar en un debat, no exclou la mala imatge
que tal decisió donà de Catalunya, que sempre ha es-
tat terra de tolerància i de pau, i de la Universitat, que
és un lloc de trobada, de diàleg, i de llibertat d’expres-
sió, on tenen cabuda totes les idees sempre que no tin-
guin caràcter violent: això fa convenient un pronuncia-
ment d’aquest Plenari.
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 967
El Sr. Ciurana anticipa el vot contrari del seu Grup
perquè, altrament, s’infringiria el principi d’autonomia
universitària, que tant costà d’implantar, i perquè la
decisió del rector no es pot separar de l’intent de boi-
cot de la conferència del Lendakari Ibarretxe ni de les
interrupcions que va sofrir la conferència del Sr.
Savater: amb aquests antecedents, la decisió presa
pel Sr. Tugores sembla respectable, encara que pu-
gui ésser més o menys encertada.
Li sap greu, d’altra banda, l’injust procés de linxa-
ment públic a què determinats mitjans de comunica-
ció han sotmès al Dr. Tugores per aquesta decisió
presa en un intent de preservar la pau i la tranquil·litat
a la Universitat; i tampoc entén l’intent d’implicar en la
qüestió el conseller d’Universitats, Investigació i So-
cietat de la Informació.
La Sra. Mayol anuncia el vot contrari del seu Grup
perquè, tot i considerar desencertada la decisió del
rector Tugores, ja ha estat rectificada convidant la
Sra. Gotzone Mora perquè vingui a parlar de la pau, i
no cal, doncs, insistir en l’error; i perquè no vol contri-
buir al linxament moral i a la criminalització d’una per-
sona que mereix un enorme respecte.
Subratlla que la manera com es va resoldre l’intent
de boicotejar la conferència del Sr. Ibarretxe és la mi-
llor per a garantir que a la Universitat es pugui ex-
pressar tothom.
El Sr. Maestro avança el vot igualment contrari dels
membres del seu Grup perquè pensen que el Dr.
Tugores actuà d’acord amb allò que li semblava més
oportú i, per tant, li donen suport de la mateixa mane-
ra que han fet els altres rectors de totes les universi-
tats catalanes.
Recorda que un dels motius pels quals no s’autorit-
zà la conferència fou la sentència del Tribunal Supe-
rior de Justícia de Catalunya, de 24 d’octubre de
2000, que ratificava la sanció, per actitud intolerant i
agressiva, imposada a uns dels professors que orga-
nitzava l’acte i que participà en l’intent de boicot de la
conferència del Lendakari Ibarretxe.
Acaba felicitant el rector Tugores per haver invitat
la Sra. Gotzore Mora a participar en una conferència
sobre la pau que es farà a la Universitat, perquè per
al seu Grup la Universitat ha d’ésser un lloc de res-
pecte i tolerància, on puguin ésser presents totes les
idees i, per això, dóna suport a totes aquelles invita-
cions que es formulen des de les Universitats, també
la Central de Barcelona, perquè tothom pugui expres-
sar lliurement les seves idees o opinions, encara que
siguin a les antípodes de les seves.
La Sra. Subirats significa que el Grup Socialista de-
fensa el pluralisme, la tolerància i el diàleg a l’àmbit
universitari i a tot arreu, encara que no està segur
que aquestes idees siguin avui compartides per tot-
hom, però està en contra de la proposició en debat
per les raons que ja s’han exposat; concretament,
perquè l’autonomia universitària confia al rector de
cada Universitat, a apreciar si efectivament es donen
les condicions per a fer un determinat acte, i la trajec-
tòria del Dr. Tugores deixa perfectament clara la deci-
sió que va prendre, i a això s’afegeix que el rector ha
modificat la seva posició invitant, en el moment que li
ha semblat que hi havia les condicions adequades, la
persona a la qual havia negat la paraula i, per tant, ha
donat la lliçó de saber rectificar quan cal.
El Sr. Álvarez es mostra sorprès pel posicionament
dels diversos Grups davant una posició que ha impe-
dit a una professora, militant socialista, la participació
en un acte públic, quan, per a ell, la Universitat ha
d’ésser lloc de diàleg, convivència i tolerància i la lli-
bertat d’expressió està per damunt de l’autonomia
universitària, i, d’altra banda, la rectificació, que s’ha
produït un mes després, d’invitar la professora es-
mentada a participar en un acte no ha estat espontà-
nia, sinó fruit de les crítiques de la societat catalana.
Es rebutja la proposició en debat en haver rebut sis
vots favorables –emesos pels Srs. Ainoza, Álvarez,
Cornet i Arredonda, i les Sres. Treserra i Balseiro– i
trenta-quatre en contra de la resta de membres del
Consistori.
e) Mocions
M1. Aquesta moció ha estat tractada juntament
amb el dictamen núm. 15 de l’ordre del dia.
Dels portaveus dels Grups Socialista, de Conver-
gència i Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya-
Verds i d’Iniciativa-Verds
M2. 1r) Sol·licitar al Ministeri de Medi Ambient l’ex-
pressió del seu compromís d’encarregar la redacció
urgent d’un projecte de protecció del litoral, que incor-
pori les solucions tècniques adients per a l’estabilitza-
ció de les platges de Barcelona, així com del calenda-
ri per dur-lo a terme.
2n) Instar al Ministeri de Medi Ambient que, ate-
nent l’alt grau de vulnerabilitat de les platges, dugui a
terme les obres que es derivin de l’esmentat projecte
amb caràcter d’urgència.
3r) Traslladar al Ministeri de Medi Ambient aquest
acord.
La Sra. Mayol manifesta que presenta aquesta mo-
ció per respecte al Plenari i perquè, a pesar que en
aquest moment no hi ha cap risc que les nostres plat-
ges no estiguin en condicions el proper estiu, no li
sembla de rebut que el Ministeri del Medi Ambient no
hagi explicitat encara, tot i que se li havia demanat el
20 de novembre i el 12 de febrer, el termini en què
pensa redactar el projecte d’obres d’estabilització de
les platges d’acord amb un compromís que data de
1992: per això, se li demana que concretin per escrit
els terminis per a la redacció del projecte i l’execució
de les obres.
Fa avinent que, quan ja havia presentat la moció,
ha aparegut en el Butlletí Oficial de l’Estat l’anunci de
la licitació per a la redacció del projecte, tasca per a
la qual es fixa un termini de dotze mesos quan en la
seva opinió podria estar enllestida en tres, de manera
que la presentació del projecte no es farà abans del
juny de 2004 i, encara, després caldrà executar les
obres, les quals, per tant, no preveu que puguin estar
enllestides abans de tres anys. Afegeix que aquest
calendari no li sembla satisfactori; i que la moció pre-
tén aconseguir unes altres maneres en les relacions
institucionals, ja que no hauria estat gaire complicat
que el director general hagués concretat en una car-
ta, com se li demanà, els terminis per poder-los dis-
cutir.
El Sr. Cornet demana que es retiri la moció perquè,
a juí seu, quan s’està buscant la col·laboració institu-
cional, no té gaire sentit tirar-la endavant per un pro-
blema epistolar, donat que ell ha mostrat còpia d’una
carta del director general, que la Sra. Mayol no ha re-
but, on es contesta la petició que se li formulà i quan
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003968
ja s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat l’anunci per
encarregar la redacció del projecte.
Significa que, en una sessió anterior, la qüestió es
retirà arran de les converses amb la Direcció Gene-
ral, en les quals medià el seu Grup, a qui aquesta ve-
gada no se li ha demanat cap gestió; que instar, com
fa la moció, el Ministeri del Medi Ambient, perquè faci
quelcom que ja ha fet, no li sembla pas un bon camí
per aconseguir la col·laboració institucional, sens per-
judici que, si la Sra. Mayol troba massa llarg el termini
de dotze mesos, se’n pugui parlar amb el Ministeri, el
qual ha demostrat realment el seu compromís amb
les nostres platges.
El Sr. Puigdollers observa, d’entrada, que aquesta
moció, que el seu Grup també subscriu, es pot deba-
tre ara perquè la Junta de Portaveus n’aprecià la ur-
gència; que potser valdria la pena establir uns criteris
per a l’avaluació de la urgència de les mocions, vist
que a la mateixa sessió de la Junta de Portaveus no
s’acceptà la urgència d’una altra moció presentada
pel Grup del Partit Popular sobre el Registre d’en-
questes.
Puntualitza, després, que el seu Grup signà aques-
ta moció perquè desconeixia que el Butlletí Oficial de
l’Estat hagués publicat l’anunci que s’ha esmentat i
amb el qual ha quedat resolt un dels objectius de la
moció; ara bé, troba excessiu el termini d’un any per
a redactar el projecte, tot i que no es pas fàcil.
També posa en relleu que la necessitat d’encarre-
gar un estudi per a protegir la dinàmica de la sorra de
les platges de Barcelona deriva de decisions ante-
riors equivocades des del punt de vista de la soste-
nibilitat i així, fins i tot, a l’exposició de motius de la
moció es reconeix que les platges havien quedat mal-
meses malgrat que el temporal de llevant no fos gaire
significatiu.
Acaba advertint que, vist l’anunci publicat en el
Butlletí Oficial de l’Estat, l’assumpte potser s’hauria
de plantejar d’una altra manera.
El Sr. Portabella anuncia que el seu Grup votarà a
favor de la moció, perquè el primer punt demana que
s’encarregui la redacció urgent del projecte i no li
sembla que un termini de dotze mesos per fer-ho
compleixi tal requeriment, i en el segon també dema-
na una actuació ràpida i, tanmateix, les perspectives
no reflecteixen pas gaire premura.
Subratlla que en la moció hi ha una nova constata-
ció que allò que depèn del Govern Central va tard:
l’aeroport, el tren d’alta velocitat, etcètera.
El Sr. Casas manifesta que el Grup Socialista dóna
suport a la moció pels mateixos motius que acaba
d’expressar el Sr. Portabella: la urgència en la redac-
ció del projecte i en l’execució de les obres.
Sosté que la situació de les platges de Barcelona
no deriva de la manera com es van fer, sinó del fet
que no s’hagi acabat de fer allò que s’havia previst,
fins al punt que potser no caldria pas fer cap nou pro-
jecte, sinó construir, encara que tal vegada les noves
tecnologies permeten fer les coses millor, allò que
resta per fer per causa una discussió entre platges
naturals i artificials, en la qual s’oblida que les nostres
platges són artificials i conseqüentment cal protegir-
les amb dics, que funcionen correctament davant de
la Vila Olímpica, que és on n’hi ha.
La Sra. Mayol abona les paraules del Sr. Casas di-
ent que, efectivament, les nostres platges són artifi-
cials i, per tant, necessiten una estabilització, de ma-
nera que a Nova Icària, on s’ha fet tal estabilització,
no hi ha hagut cap problema fins i tot en casos de
temporals molt forts.
Referint-se, després, als comentaris del Sr. Cornet
diu que ni el to de la seva intervenció d’avui ni les se-
ves actuacions durant tot l’any han estat crispats ni
han cercat la confrontació amb el Ministeri, sinó que
han estat de diàleg i d’insistència a partir de bones
maneres, intentant no instrumentalitzar políticament
la qüestió; que abans de plantejar la qüestió a la Co-
missió de Govern, envià dos e-mails, escrits per ella
personalment, al Sr. Cornet en els quals, demanava
que el director general contestés per escrit establint
terminis; que no es de rebut que ahir, a través del Sr.
Cornet, se li enviï una carta adreçada a ella que no té
data de sortida; i que continua havent-hi voluntat de
diàleg i per això dimecres l’Enginyer en cap anirà a
Madrid per parlar amb els tècnics del Ministeri sobre
el tipus de projecte que s’ha de fer, però, per respec-
te al Plenari, no pot retirar una moció que demana
que el projecte es redacti amb urgència perquè el ter-
mini de dotze mesos és massa llarg, i que es concreti
en quin termini es faran les obres.
El Sr. Cornet indica que el present debat ha deixat
ben clar que hi ha un problema en les nostres plat-
ges, les quals, òbviament no han estat fetes pel Partit
Popular; que la majoria vol les coses ràpides, però
encara bo que es fan com ho fa el Govern Central i
que el tren d’alta velocitat no entrarà per allà on pre-
tenia l’equip de govern, perquè patiria inundacions;
que els problemes del zoo marí deriven d’un informe
del Ministeri on es demostra que les platges han co-
mençat a perdre sorra a partir de la construcció de
l’espigó del nou port de Sant Adrià, el qual, si s’ha-
gués fet com el ministre Borrell havia aprovat, seria
tres vegades més gran que l’actual; que les respon-
sabilitats per l’estat de les nostres platges cal buscar-
les en el govern municipal i en la Generalitat que li
donà les autoritzacions pertinents; que aprovar una
moció sobre una qüestió que ja tira endavant denota
el tarannà de les relacions que es vol tenir amb el
Govern Central; i que el director general li ha enviat
còpia de la carta que havia adreçat a la Sra. Mayol,
perquè segons ella no la havia rebuda i perquè la
mateixa Sra. Mayol li havia demanat a ell que fes una
gestió amb el director general, però ara li ho retreu.
El Sr. Puigdollers avança el vot favorable dels
membres del seu Grup; i fa notar que Llei de costes,
aprovada quan els socialistes eren al Govern de l’Es-
tat i modificada ara que hi són els Populars, tenia
aleshores i té ara una coordenada comú: que les Co-
munitats autònomes no tinguin competències sobre
les platges.
S’aprova la moció amb el vot en contra dels Srs.
Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda, i les Sres. Tre-
serra i Balseiro.
Dels portaveus dels Grups Socialista, d’Esquerra
Republicana de Catalunya-Verds i d’Iniciativa-Verds
M3. 1) Manifestar a tots els Grups polítics presents
al Parlament de Catalunya la greu preocupació
d’aquest Ajuntament davant la presa en consideració,
com a proposició de llei, de la iniciativa per a la dero-
gació de l’article 27 de la Llei 7/1987, de 4 d’abril, pel
que representa d’agressió a la suficiència financera i,
en definitiva, a l’autonomia d’aquesta Administració
local, i especialment pel que significa quant a la im-
possibilitat de garantir als ciutadans la continuïtat en
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 969
la prestació d’un servei tan essencial com és el del
transport públic.
2) Recolzar la sol·licitud als Grups parlamentaris i
al president del Parlament, de presència dels repre-
sentants de l’Entitat Metropolitana del Transport da-
vant la Comissió corresponent, per tal d’informar i
facilitar la documentació que permeti un millor conei-
xement de totes les qüestions implicades en tal de-
bat, segons allò que estableix l’article 40.1. del Regla-
ment del Parlament de Catalunya.
El Sr. Casas explica que aquesta moció recull un
acord similar pres pel Consell Plenari de l’Entitat Me-
tropolitana del Transport davant l’agressió que ha so-
fert aquest organisme i la seva capacitat d’establir un
recàrrec sobre l’impost de béns immobles que serveix
per a finançar el transport públic, iniciativa que el seu
promotor, el Partit Popular, ha tirat endavant amb el
suport de Convergència i Unió, sense cap diàleg pre-
vi amb l’entitat afectada, a la qual s’elimina l’única
font de finançament dels seus serveis sense oferir-li
cap compensació alternativa.
Fa notar que, curiosament, el producte del recàrrec
que es pretén suprimir, 24 milions d’euros, abans
4.000 milions de pessetes, és justament la quantitat
que deixa de finançar la Comunitat Autònoma de
Catalunya al transport públic de l’Àrea metropolitana
en relació als percentatges que la Comunitat de
Madrid aplica al finançament del seu transport públic;
i demana que la mesura es compensi amb un finan-
çament que només pot seguir el mateix model que a
la resta de l’Estat: les aportacions de la Comunitat
autònoma i de l’Administració central; en cas contrari,
es posarà en crisi la supervivència de 70 línies d’au-
tobusos, que anualment transporten més de 50 mili-
ons de viatgers.
Acaba dient que la proposició de llei en qüestió
pretén buidar de contingut l’Entitat Metropolitana del
Transport i trenca el punt de concertació assolit amb
la creació de l’Autoritat del Transport Metropolità, on
avui, malauradament, hi ha un clima molt diferent del
que hi havia quan es constituí i quan s’aprovaren el
Pla director d’infraestructures i la integració tarifària, i
no s’hi compleix ni l’esperit ni la lletra dels seus Esta-
tuts, segons els quals és tal Consorci qui ha de con-
certar el finançament del conjunt dels serveis i de les
Entitats que l’integren i, en canvi, ara es vol buidar de
contingut l’Entitat Metropolitana del Transport, treure-
li finançament, fer-la desaparèixer i obligar els Ajunta-
ments a sufragar el transport públic a l’Àrea metropo-
litana.
El Sr. Ciurana, després d’advertir que es repetirà
un debat ja tingut en l’Entitat Metropolitana del
Transport, i el posicionament d’abstenció que allà
adoptà el seu Grup, vol puntualitzar que el recàrrec
en qüestió es creà el 30 de gener de 1992 amb els
únics vots favorables dels representants del Partit
Socialista, perquè els dels Grups de Convergència i
Unió, d’Iniciativa per Catalunya, del Partit Popular i
del PEC hi votaren en contra; i que el Sr. Casas ha
fet una intervenció apocalíptica que li ha recordat les
que es varen fer amb motiu de la desaparició de la
Corporació Metropolitana de Barcelona, segons les
quals, com a conseqüència de tal decisió, ningú no
recolliria les escombraries i ni tan sols rajaria aigua
de les aixetes: per tant, ha de preguntar si realment
el primer tinent d’alcalde creu que es tirarà enrere el
sistema d’integració tarifària, o que es posaran en
crisi uns serveis que tenen 50 milions de viatgers a
l’any.
Llegeix, seguidament, per justificar l’abstenció del
seu Grup, la intervenció que féu en el Parlament de
Catalunya el Sr. Marcel Riera on s’avisa, per evitar
que ningú s’enganyi, que el seu Grup posarà com a
condició sine qua non per a estudiar la qüestió, que
els proponents posin damunt la taula el compromís,
formal i quantificat, del Govern de l’Estat de subvenir
el transport públic metropolità amb rang de llei i amb
un marc estable de finançament que deixi perfecta-
ment clares les obligacions de totes les Administra-
cions, per tal de continuar millorant el sistema de
transport públic en les aglomeracions urbanes; és a
dir, que tants diners com ara entren, sense que els
hagin d’aportar ni els Ajuntaments ni la Generalitat
que ja en posen prou.
També destaca que el recàrrec en qüestió, que
grava la propietat immobiliària, no és pas la millor fór-
mula per a garantir un finançament just i equitatiu del
transport públic metropolità.
El Sr. Álvarez manifesta que la proposició de llei
presa en consideració pel Parlament de Catalunya
deriva d’una iniciativa del Grup Parlamentari de Partit
Popular de Catalunya i pretén eliminar una manera
injusta de finançar el transport metropolità, perquè re-
cau en el fet de tenir una propietat immobiliària sense
que hi hagi una correlació directa entre una cosa i l’al-
tra i, per tant, després de l’entrada en vigor de la inte-
gració tarifària i de l’aprovació del Pla director d’infra-
estructures, cal cercar-hi fórmules alternatives,
perquè no reben pas el mateix servei les persones
que tenen les estacions de metro gairebé al costat de
casa seva i aquelles altres que les tenen a quatre o
cinc quilòmetres lluny, i tanmateix totes han de pagar
d’una manera homogènia un recàrrec que es trià,
precisament, perquè resultava molt fàcil de recaptar, i
que va néixer, com també s’ha dit, amb un suport po-
lític molt feble: només del Partit Socialista.
El Sr. Portabella considera que aquest recàrrec del
0,06% en l’impost sobre els béns immobles, que
aporta 4.000 milions de pessetes, no es pot eliminar
sense concretar com serà substituït, ja que això afec-
taria tot el sistema de transport metropolità, tant pel
que fa al nombre de línies com a les freqüències de
pas; per tant, des del moment en què es plantejà,
s’hauria d’oferir una alternativa a la desaparició de tal
recàrrec, a la qual no farà cap escarafall, si els es-
mentats 4.000 milions que es deixin d’ingressar, els
aporta el Govern Central.
Troba, d’altra banda, que la via que s’ha triat no és
pas el tipus de relació institucional desitjable entre
l’Ajuntament i la Generalitat, davant una proposta que
pot posar en crisis el sistema de transport dels divuit
municipis que formen l’Entitat Metropolitana del
Transport.
Creu, en conclusió, que els proponents de la mesu-
ra s’han equivocat en la tàctica i en el fons d’una pro-
posició de llei que, lluny d’enfortir el sistema de trans-
port metropolità l’afebleix.
El Sr. Forradellas considera que la qüestió bàsica
és com es compensarà l’eliminació d’un recàrrec que,
efectivament, s’implantà amb el vot en contra de la
seva formació política, però que ha estat clau per al
finançament del transport públic de l’Entitat Metropoli-
tana del Transport i, per tant, no es pot suprimir ale-
grement, perquè representa una partida imprescindi-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003970
ble del pressupost de mobilitat metropolitana en
transport públic, sens perjudici d’estudiar altres meca-
nismes alternatius.
El Sr. Casas rebla els criteris expressats en les in-
tervencions dels Grups integrats en l’equip de govern,
tot significant que no rebutja estudiar alternatives que
puguin ésser més justes al recàrrec en qüestió, però
en tot cas calia haver-ho inclòs en la proposició no de
llei. Agrega que, a hores d’ara, el Contracte-progra-
ma, que encara no està aprovat perquè Convergèn-
cia i Unió i el Partit Popular no ho han permès, no in-
clou finançament per a l’Entitat Metropolitana del
Transport perquè el Govern Central, no preveu apor-
tar-hi recursos i ara, a sobre, es pretén suprimir el re-
càrrec en qüestió establert en la Llei, no votada pas
favorablement pels socialistes, que desmuntà la Cor-
poració Metropolitana i creà l’Entitat Metropolitana del
Transport; i que avui el finançament per als transports
metropolitans de Barcelona inclòs en els Pressupos-
tos Generals de l’Estat és un 15% inferior a allò que
figurava en els Pressupostos de l’any 2000 i, conse-
güentment, l’Entitat Metropolitana del Transport, els
Ajuntaments, la Generalitat han de tirar endavant, a
través de l’Autoritat del Transport Metropolità, crèdits
perquè els serveis puguin continuar funcionant.
El Sr. Álvarez matisa que la proposició de llei en
qüestió pretén eliminar un recàrrec que és injust, i al-
hora buscar-hi un sistema alternatiu.
El Sr. Ciurana puntualitza que la Llei de 1987 pre-
veu tal recàrrec com a potestatiu i s’implantà efectiva-
ment per un acord de l’Entitat Metropolitana del
Transport.
El Sr. Casas indica que a l’Entitat Metropolitana del
Transport no se li donà cap altra font de finançament
que no fos aquest recàrrec; que el primer Contracte-
programa signat el 1994 tampoc preveia recursos per
al finançament de l’Entitat, la qual només ha tingut fi-
nançament a través del Contracte-programa a partir
de 1999 gràcies als estalvis de gestió, per 10.000 mi-
lions de pessetes, aconseguits per Transports Metro-
politans de Barcelona, dels quals 7.500 es pogueren
aplicar a l’Entitat Metropolitana del Transport, que
tampoc té previst finançament en el nou Contracte-
programa que actualment s’està negociant.
S’aprova, la moció en debat amb sis vots en contra
–emesos pels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredon-
da, i les Sres. Treserra i Balseiro– i vint-i-quatre a fa-
vor de la resta de membres del Consistori presents,
excepte els Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Forn,
Gascón i García i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos,
Recasens i Servitje que s’han abstingut.
M4. Aquesta moció ha estat ja tractada i aprovada
en el debat del punt núm. 1 de l’ordre del dia.
M5. Aquesta moció serà tractada al final de la ses-
sió.
PART DE CONTROL
a) Precs
Del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya
Pc1. Que se’ns permeti l’accés i estudi dels expedi-
ents, assenyalats en el prec formulat el 6 de novem-
bre de 2002, en relació als contractes subscrits amb
les empreses del Grup Movilma.
La Sra. Balseiro exposa que, a partir de l’estudi fet
per la Sindicatura de Comptes de diferents expe-
dients lliurats per aquest Ajuntament i els seus orga-
nismes autònoms relacionats amb Movilma, i de di-
verses declaracions sobre tal cas, el Grup del Partit
Popular de Catalunya demanà tenir accés a diversos
expedients relacionats amb la contractació amb tal
empresa, però el president de la Comissió de Presi-
dència i Hisenda li respongué, per escrit, que consi-
derava que no calia lliurar els expedients sol·licitats;
ara bé, a parer dels membres del seu Grup, tal deci-
sió vulnera el dret constitucional, que tenen com a
regidors, a accedir a una informació que estimen ne-
cessària per a poder complir la seva tasca democràti-
ca de vetllar pels interessos de la ciutadania de Bar-
celona: per tant, creu que tal decisió es degué a un
error del Sr. Maragall i, apel·lant a l’interès del Sr. Al-
calde per aclarir els fets que expressament es recu-
llen a l’informe de la Sindicatura de Comptes publicat
fa un mes i mig, sol·licita que es reconsideri tal deci-
sió i que es permeti als membres del seu Grup acce-
dir als expedients esmentats, perquè es puguin dissi-
par les ombres que hi pesen, i quedi garantida la
transparència de l’actuació del govern municipal.
El Sr. Maragall després de constatar que la Sra.
Balseiro ja ha esgotat el temps del qual pot disposar
en aquest torn, respon que el cas Movilma ha passat,
com certes pel·lícules repetides de vegades, per
aquest hemicicle i, per tant, els companys de Grup de
la Sra. Balseiro poden haver-li’n explicat els pèls i se-
nyals, sobretot el president de tal Grup que fou qui
exercí plenament, en el seu moment, el dret que la
regidora esmentada ara torna a reclamar, quan això
no és un cinema de reestrena, sinó el Plenari de
l’Ajuntament de Barcelona, on ja es van fer els debats
i s’adoptaren les decisions que calia prendre i tanma-
teix ara, a manca d’altres motius per a erosionar el
govern municipal, es pretén ressuscitar un cadàver
que ja estava mort i enterrat, amb l’esperança que al-
guns mitjans en facin cas: per tant, està convençut
que en la seva decisió no hi hagué cap error i les con-
sultes que ha fet l’han confirmat en tal criteri, de ma-
nera que no hi ha motius per a accedir de nou a allò
que la Sra. Balseiro demana.
La Sra. Balseiro torna a demanar la paraula; i el Sr.
Alcalde li indica que en la primera intervenció ja ha
esgotat el temps de què disposava.
Pc2. Incrementar l’actuació de l’Ajuntament, tant
des de la seva actuació a través de la Guàrdia Urba-
na com des de l’àmbit urbanístic com social, per tal
d’eradicar dels carrers de Barcelona actuacions con-
tràries a les Ordenances municipals.
El Sr. Álvarez manifesta que els darrers temps en
els carrers de la Ciutat s’han produït petits problemes
que afecten la convivència ciutadana i generen quei-
xes, sobretot pel que fa a l’incompliment d’algunes or-
denances municipals; i que conseqüentment cal in-
tensificar l’actuació de la Guàrdia Urbana per a
impedir fets com la venda ambulant il·legal, les actua-
cions dels neteja-vidres, que sovint reaccionen amb
violència verbal, quan algun conductor no es deixa
rentar els vidres del seu vehicle, i l’augment de la
mendicitat.
La Sra. San Miguel contesta que els Serveis de
Benestar Social tenen 105 persones dedicades a
atendre les situacions de pobresa al carrer, ofereixen
diàriament unes 1000 actuacions de menjador i allot-
jament i actuen en col·laboració amb 352 entitats de-
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 971
dicades a atendre la pobresa; que Barcelona Activa,
SA, ha donat formació i ocupació a més de 8.000 per-
sones extracomunitàries; que no vol perdre temps a
repetir allò que fan en el mateix sentit els Serveis
d’Educació, perquè ja ho ha explicat a bastament la
Sra. Subirats; que, amb el consens de tots els Grups
Municipals, s’ha posat en marxa el Pla d’immigració
per a ajudar els col·lectius que actualment desenvolu-
pen a la via pública les activitats que s’han esmentat;
que la Guàrdia Urbana està fent un esforç ben nota-
ble per a contenir tals activitats i, concretament, les
relatives a la venda ambulant han passat de 21.000
el 2001 a 25.000 el 2002, les relatives al frau a la pro-
pietat intel·lectual mitjançant la venda il·legal de
compact-discs han merescut les felicitacions de la
Societat General d’Autors d’Espanya, les relatives als
neteja-vidres han augmentat més del doble i les rela-
tives als “trileros” s’han multiplicat per tres; i que per a
afrontar totes aquestes actuacions es necessiten
equips especials i no pas policia comunitària, la qual
s’ha de dedicar a escoltar i a ajudar els ciutadans i
ciutadanes.
El Sr. Álvarez observa que només cal sortir al car-
rer per a adonar-se que allò que no posa en dubte
que s’està fent, resulta encara insuficient.
La Sra. San Miguel puntualitza que el nombre de
persones que arriben a la Ciutat cercant una solució
als seus problemes de supervivència en els seus
llocs d’origen s’ha incrementat notablement per cau-
sa de la globalització i de la recessió econòmica a es-
cala, tant mundial com del nostre país, i encara cal
afegir-hi la gent procedent des dels països de l’est
d’Europa, candidats a ingressar a la Unió Europea,
amb lliure accés a les nostres fronteres; que, en ge-
neral, a totes les ciutats espanyoles es posa de mani-
fest la manca d’una política estatal estratègica en
ocupació i integració, perquè la seguida fins ara ha
estat un fracàs; i que ella ha fet un esbós d’allò que
fan els diversos serveis i la Guàrdia Urbana per con-
tenir, no per resoldre, la situació, dintre de les escas-
ses oportunitats d’actuació que té, ja que les de-
núncies per infraccions resulten ben poc efectives
tractant-se de gent que no té ni domicili ni capacitat
econòmica.
El Sr. Álvarez comenta que, una vegada més, s’ha
culpat de la situació les altres Administracions.
La Sra. San Miguel replica que, de moment, l’ac-
tuació de la Guàrdia Urbana només pot incidir sobre
la punta de l’iceberg, quan caldria fer-ho sobre les
xarxes responsables, a escala mundial, del moviment
de persones.
b) Preguntes
Del Grup Municipal de Convergència i Unió
Pg1. ¿Comparteix el Sr. Alcalde el contingut de la
proposició no de llei sobre el Pacte local i la Llei de
grans ciutats presentada pel Partido Socialista
Obrero Español al Congrés de Diputats?
El Sr. Puigdollers manifesta que quan resta només
una sessió per acabar el mandat municipal i, tanma-
teix, encara no s’ha convertit en llei la part de la Carta
municipal aprovada per aquest Plenari, que afecta la
seguretat ciutadana, la justícia municipal o el finança-
ment d’aquest Ajuntament, el seu Grup ha vist, amb
sorpresa, com el Butlletí Oficial del Congrés dels Di-
putats inclou una proposició no de llei, signada pel Sr.
Álvaro Cuesta Martínez i la Sra. Maria Teresa Fer-
nández, en representació del Grup Parlamentari So-
cialista –en el qual estan integrats també els diputats
de la llista del Partit dels Socialista-PSOE per la pro-
víncia de Barcelona– la qual, en l’apartat 4t, inclou a
la incorporació a la Llei de grans ciutats, de la regula-
ció del règim especial de Madrid i Barcelona prevista
a la disposició addicional 6a de la 7/1985, reguladora
de les bases del règim local, mentre que en el 6è pre-
veu que, sens perjudici d’això, una llei especial regu-
larà la capitalitat de la Villa de Madrid: per tant, el
Grup de Convergència i Unió vol conèixer quina és la
posició del Sr. Alcalde davant de tal proposició del
Grup Parlamentari Socialista.
El Sr. Hereu contesta que el text sotmès a votació
en el Parlament espanyol parla de donar compliment
a una moció del Senat, aprovada per unanimitat, per
la qual s’insta el Govern de l’Estat perquè, en el marc
de les converses que manté amb la Comissió Mixta
de la Generalitat de Catalunya-Ajuntament de Barce-
lona i dels acords que s’hi adoptin, presenti un projec-
te de llei que doti l’Ajuntament de Barcelona de la ca-
pacitat i competències que recull la Carta municipal:
comparteix, per tant, el contingut de tal proposició no
de llei i, sobretot, desitja que s’aconsegueixi tirar en-
davant la part estatal de la Carta municipal, tasca a la
qual el Grup de Convergència i Unió pot contribuir
procurant que el conseller Sr. Pelegrí contesti les car-
tes que l’Ajuntament li adreça, però també que es tiri
endavant el desenvolupament de la part catalana de
la Carta municipal, el qual planteja, també, molts rep-
tes que el Grup esmentat també pot ajudar a assolir.
En tot cas, confia poder acomplir un i altre objectius
amb uns nous governs a la Generalitat i a l’Estat.
El Sr. Puigdollers observa que el seu Grup volia
conèixer l’opinió del Sr. Alcalde i no pas la del porta-
veu del Grup Socialista; i troba curiós que l’atenció
s’hagi derivat cap allò que s’ha de desenvolupar a
Catalunya, que està aprovat des de fa quatre anys,
perquè no s’aconsegueix tirar endavant la part que
depèn de Madrid i que inclou elements bàsics pel que
fa a la seguretat, la justícia municipal i el finança-
ment.
El Sr. Alcalde manifesta que respon quan conside-
ra que ho ha de fer; que de l’acord pres pel Congrés
de Diputats, n’aprecia el fet que, per primera vegada,
el Congrés dels Diputats s’ha pronunciat rotundament
a favor de la nostra Carta municipal, cosa que fins
ara només havia fet el Senat i que compromet també
al Partit Popular, que també el votà favorablement,
encara que ja es veurà si tal compromís es compleix;
que el text que s’aprovi ha d’ésser l’aprovat per una-
nimitat per aquest Plenari i que està encallat a Madrid
des de fa molts mesos, sense que la Comissió Mixta
hagi aconseguit desbloquejar-lo; i que li complau molt
haver sentit el president del Grup del Partit Socialista
Obrer Espanyol, comprometre’s públicament a favor
de la Carta municipal de Barcelona.
c) Declaració de Grup
Del Grup Municipal de Convergència i Unió
Dg. El tancament d’un diari és, tal vegada, un dels
fets més greus que poden passar en un sistema de-
mocràtic.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003972
Egunkaria era una aposta, l’única en el seu gènere,
perquè era l’únic diari enterament escrit en basc, a
favor de la normalització de la llengua i cultura en la
seva terra. A Catalunya, de defensa de drets culturals
i lingüístics propis, en tenim una llarga experiència i,
per tant, podem entendre com se senten els ciuta-
dans bascos quan han estat privats d’un signe d’iden-
titat com és l’existència d’un diari escrit en la seva
llengua. Aquest fet és un precedent greu que afecta
en especial els pobles que, com el basc o el nostre,
continuem tenint amenaçades les respectives llen-
gües i cultures nacionals.
Conseqüentment, d’acord amb els articles 64.3 i
100 del Reglament orgànic municipal, el Grup Munici-
pal de Convergència i Unió formula la següent decla-
ració:
1) El Grup Municipal de Convergència i Unió a Bar-
celona manifesta la seva preocupació per la decisió
de clausurar el diari Egunkaria, fet que qüestiona di-
rectament la llibertat d’expressió, d’informació i la pre-
sumpció d’innocència.
2) El Grup Municipal de Convergència i Unió a Bar-
celona expressa la seva voluntat que la llengua bas-
ca tingui, de nou, un instrument diari de difusió i divul-
gació que ajudi a la seva normalització.
3) El Grup Municipal de Convergència i Unió a Bar-
celona expressa el seu desig perquè des de l’Ajunta-
ment de Barcelona se cerquin les fórmules per tal de
contribuir a aquest objectiu.
El Sr. Puigdollers, havent llegit aquesta declaració,
demana, a l’empara de l’article 102 del Reglament or-
gànic municipal, que la Presidència sotmeti al Plenari
la conveniència de votar-la.
El Sr. Alcalde manifesta que el Grup Socialista
considera que no s’ha de sotmetre a votació.
El Sr. Portabella diu que el Grup d’Esquerra Repu-
blicana–Els Verds està d’acord amb tal declaració i
en la conveniència de sotmetre-la a votació; però tro-
ba que totes les declaracions de grup han de rebre el
mateix tractament.
El Sr. Álvarez coincideix en aquest darrer comenta-
ri del Sr. Portabella sobre els aspectes procedimen-
tals, raó per la qual el seu Grup opta per abstenir-se
quant a la conveniència de votar la declaració en de-
bat; i pel que fa al fons de la qüestió, confia que el
mateix respecte que abans s’ha invocat per l’autono-
mia universitària es tingui ara per la judicial.
Celebra que el Grup de Convergència i Unió hagi
canviat d’opinió i avui no proposi, com anuncià que
pensava fer fa uns dies, la inserció de publicitat insti-
tucional d’aquest Ajuntament en el diari Egunkaria,
sinó que es limiti a rebutjar el tancament de tal diari; i
recalca que el diari en qüestió s’ha tancat, perquè
servia per a finançar una banda terrorista que ha as-
sassinat membres dels Partits Socialista i Popular i
persones que no pensen com els nacionalistes.
La Sra. Mayol també considera necessari acordar
un mètode que eviti que cada moment es plantegin
qüestions de forma.
Es mostra d’acord amb el contingut de la proposi-
ció; i observa que la responsabilitat pels delictes és
individual i, per tant, encara que es demostrés que
els dirigents de Egunkaria tenen responsabilitats ter-
roristes, això no justificaria el tancament de tal diari,
ja que comporta una agressió a la llibertat d’expressió
i d’informació.
Demana, doncs, al Sr. Álvarez que respecti la pre-
sumpció d’innocència dels imputats, la qual és impor-
tant en l’Estat de dret, i rectifiqui els seus comentaris,
perquè un diari no es pot tancar mai per un presump-
te delicte.
Subratlla, finalment, que el Grup d’Iniciativa-Verds
està en contra d’una actuació autoritària d’un govern
autoritari que identifica tot allò que sigui basc amb
terrorisme.
El Sr. Portabella comenta que tancar un diari és
una decisió greu, perquè que afecta, encara que els
membres del Partit Popular no ho creguin, la llibertat
d’expressió, que és un dels pilars de la democràcia, i,
per tant, quan es pren una decisió de tal mena, ha
d’ésser per motius demostrats exhaustivament; i que
l’han sorprès les afirmacions del Sr. Álvarez quan en-
cara no s’ha produït cap judici ni cap sentència on
s’hagi arribat a tals conclusions. Agrega que el criteri
defensa que és aplicable a tots els diaris; que tancar
l’únic diari en basc implica una actuació en contra de
l’expressió normal i recuperació d’una llengua minori-
tària com el català; que el ministre de Justícia no pot
fer declaracions dient que no es creu una denúncia
de tortures, perquè suposen una ingerència en com-
petències judicials, sinó que ha defensar el Dret
Constitucional i l’Estat de dret disposant que s’obri
una investigació; i que el Govern del Partit Popular és
un dels més autoritaris i inflexibles a escala mundial.
El Sr. Mascarell significa que la qüestió en debat
està profundament vinculada a les conviccions de ca-
dascú sobre la democràcia, perquè la decisió de
tancar un diari ha d’ésser un fet extraordinàriament
excepcional, que no és fàcilment assumible pels de-
mòcrates, i és la prova de foc de la democràcia d’un
país.
No pot, doncs, estar content per tal decisió per allò
que implica pel que fa a la llibertat d’expressió i a la
defensa de la diversitat cultural en l’Estat espanyol;
en tot cas, confia que, en l’Estat de dret en què es-
tem, els jutges sabran trobar una solució ràpida i efi-
cient que perjudiqui el menys possible la llibertat d’ex-
pressió i la diversitat cultural.
Té la impressió que el desig de tothom, des de po-
sicions de catalanisme polític i de democràcia, és que
siguin els lectors i lectores els únics de qui depengui
l’existència o no d’un diari.
Acaba demanant que les decisions que s’hagin de
prendre es prenguin tan aviat com sigui possible; que
es pugui produir llibertat d’expressió en el País Basc i
en èuscar; i que sigui reposada, en la vida cultural i
democràtica basca, la capacitat dels bascos de dis-
posar d’un instrument de comunicació en la seva llen-
gua.
El Sr. Puigdollers comparteix absolutament les pa-
raules que acaba de dir el Sr. Mascarell i, per tant, no
entén que el Grup Socialista no hagi acceptat la con-
versió de la declaració del Grup de Convergència i
Unió en una declaració de l’Ajuntament, ja que s’hi
planteja una qüestió fonamental, donat que el país ha
viscut molts anys sense llibertat d’expressió ni res-
pecte per la presumpció d’innocència i ha calgut llui-
tar molt per aconseguir aquests drets. Afegeix que el
seu Grup s’atreveix a criticar tal tancament, perquè
ha estat decidit en una mesura precautòria sense ju-
dici i, per tant, no es tracta d’una qüestió menor, sinó
essencial, sobre la qual seria bo que aquest Ajunta-
ment es pronunciés.
El Sr. Álvarez demana al Partit Socialista una mica
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 973
de coherència política, perquè li sembla que cada mi-
litant manté una opinió pròpia; sosté que no s’ha co-
mès cap irregularitat processal ni jurídica perquè a
les normes d’enjudiciament preveuen la presó i les
mesures provisionals; i li sap greu que el Sr. Portabe-
lla no hagi invocat la llibertat d’expressió en el cas de
la Sra. Gotzone Mora.
El Sr. Mascarell recalca que el “brainstormin” del
seu partit són la convicció democràtica i la llibertat
d’expressió.
El Sr. Portabella matisa que en el cas de la Sra.
Mora ha estat el Sr. Maestro qui, en nom del seu
Grup, ha invocat la llibertat d’expressió.
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
DI. La desigualtat entre un Nord enriquit a costa
d’un Sud empobrit és, sens dubte, el tret més remar-
cable de la realitat social del nostre món. Una desi-
gualtat que, a causa del sistema econòmic imperant,
ha anat creixent cada cop més al llarg de les darreres
dècades. Aquest ordre econòmic es manifesta en
l’aspecte financer, asfixiant amb el deute als països
més pobres; pel que fa a les relacions comercials, im-
posant unes normes que afavoreixen les expor-
tacions dels països industrialitzats i provoquen el
deteriorament de la indústria, el medi ambient i l’agri-
cultura dels països més pobres; i en l’aspecte tecno-
lògic, aplicant els coneixements i l’experiència, patri-
moni de la humanitat, per acumular guanys a costa
de la marginació, pobresa i atur massiu de les majo-
ries desposseïdes.
Amb l’agudització del fenomen de la pobresa cons-
tatem de nou, en la societat global en què vivim,
l’existència del fenomen de l’esclavitud que crèiem
desapareguda fa més d’un segle. Una esclavitud que
afecta, sobretot, els nens i nenes, i que augmenta a
tot el món, que es multiplica en els països del Sud i
que reapareix en els països més desenvolupats del
Nord.
Per a milers de famílies pobres, en les que el cap
de família està aturat o treballa en precari, la petita
contribució que aporta el sou del nen o la nena pot
suposar passar de la fam a obtenir el just per sobre-
viure. Atrapats en un cercle diabòlic, els nens treba-
llen perquè els pares no ho fan, i els pares no ho fan
perquè els nens ocupen els llocs de treball, cobrant
uns salaris molt inferiors als dels adults i suportant
condicions de treball pròpies d’esclaus.
Aquest cercle viciós amenaça de créixer i estran-
gular les pròximes generacions, ja que el petit guany
a curt termini per a les famílies s’aconsegueix a costa
d’una pèrdua incalculable a llarg termini. La pobresa
engendra esclavitud infantil, i aquesta impedeix l’edu-
cació, provoca problemes de salut i desenvolupa-
ment, i reverteix en una major pobresa.
L’ordre econòmic vigent ha convertit el treball es-
clau dels menors en un instrument de competència
en els cercles comercials internacionals. Poderoses
empreses utilitzen els menors mitjançant contracta-
cions en països del Tercer món, amb la finalitat d’a-
baratir unes mercaderies que venen en altres llocs, i
de les quals els menors mai arriben a gaudir. D’a-
questa forma, l’explotació laboral dels desemparats
està augmentant en tots els sectors, tant en l’agricul-
tura i en la indústria, com en els serveis.
Ningú no sap exactament quants nens i nenes es-
tan sotmesos a aquesta esclavitud. L’Organització In-
ternacional del Treball els ha xifrat en 250 milions
(entre els cinc i els catorze anys d’edat), però no exis-
teixen estadístiques fiables donat que bona part de
l’explotació infantil és clandestina o es realitza en
sectors econòmics informals. Els analistes apunten
que l’any 2000 ja eren 400 milions els menors sotme-
sos a l’esclavitud, la majoria en els països pobres. A
Àfrica un de cada tres; a Llatinoamèrica un de cada
cinc; a Àsia són casi dos cents milions.
Treballen teixint catifes al Pakistan, com a servents
a Aràbia Saudí, als rentadors d’or a Perú, a les mines
de Bolívia, a les fàbriques de totxanes a Colòmbia,
als abocadors de Guatemala i Filipines, jornalers a
Brasil, portadors als mercats de Mèxic; netejant saba-
tes, respirant pesticides a les plantacions de cafè, ta-
bac, cacau; cremant-se els pulmons a les indústries
químiques; com a soldats reclutats a la força; com a
vigilants o camells en narcotràfic, als bordells, pes-
cant a les illes d’esclaus…
Ens trobem així amb milions de nens condemnats
a l’esclavitud, amb la passivitat o complicitat dels or-
ganismes internacionals i dels governs, responsables
de les polítiques econòmiques, que generen la pobre-
sa de la immensa majoria de la població.
1r) Recolzar totes aquelles iniciatives tendents a
denunciar públicament aquesta situació i a donar-la a
conèixer.
2n) Recolzar la declaració del dia 16 d’abril, com-
memoració de la mort d’Iqbal Masih, com a Dia Inter-
nacional contra l’Esclavitud Infantil. Iqbal fou un nen
esclau, militant del Front de lliberament del Treball
Forçat de Paquistà, on va lluitar contra l’esclavitud in-
fantil, va aconseguir tancar empreses on explotaven
menors. El seu exemple va transcendir i va rebre pre-
mis internacionals a Estocolm i Boston, amb els que
va decidir obrir una escola. Fou assassinat per la
“màfia de les catifes” el 16 d’abril de 1995.
3r) Dirigir-se als Governs de Catalunya, Espanya i
la Comunitat Europea denunciant que en una situació
imperialista com la que vivim no és possible el co-
merç just. Exigir amb urgència un canvi institucional
del comerç internacional i mentre es donen passos
per assolir-ho, que no entrin a Europa productes ela-
borats per nens esclaus.
4t) Dirigir-se a l’Organització Internacional del Tre-
ball (OIT) plantejant la declaració del 16 d’abril com
Dia Internacional contra l’Esclavitud Infantil i exigint la
presa de totes les mesures necessàries encaminades
a l’abolició efectiva de l’esclavitud infantil.
S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració insti-
tucional.
MOCIÓ
Finalment el Sr. Alcalde presenta, llegint-la, la mo-
ció següent:
De l’Alcaldia:
M5. Ara fa seixanta-cinc anys, el 18 de març del
1938, Barcelona va patir un bombardeig brutal, que
va causar centenars i centenars de morts a la cruïlla
de Gran Via i rambla de Catalunya. Van ser morts ci-
vils; homes, dones, criatures, desarmats, segurament
amb ideologia i amb unes posicions preses davant
del conflicte, però inofensius. Intentaven de fer una
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003974
vida normal enmig de la barbàrie que sempre és la
guerra. I van ser esclafats.
Des de la memòria d’aquells bombardejos, la ciutat
de Barcelona vol expressar la solidaritat amb la gent
de Bagdad i altres ciutats d’Iraq, persones –homes,
dones, criatures– sobre les quals graviten avui les
bombes.
És una responsabilitat greu trencar el fil tènue de la
pau en un món ple de crisis i de desequilibris i de dic-
tadures execrables com la de Saddam Hussein. En-
cara és més responsabilitat de fer-ho, obsessiva-
ment, al marge dels organismes internacionals que,
mal que bé, intenten de crear camins més racionals
per a solucionar els conflictes, les amenaces i els
greus problemes que hi ha al món. Ara costarà molt
recompondre les peces; esperem que sapiguem fer-
ho millor que fins ara.
Esperem també que els ciutadans i ciutadanes de
Barcelona continuem expressant el rebuig a la violèn-
cia, el clam per la pau que ens uneix als ciutadans i
ciutadanes de tantes ciutats en el món. Les ciutats,
que són la suma de les persones que hi viuen, són
entitats de pau. La guerra no la fan les ciutats, la fan
els governs. Els governs, a vegades, no governen
amb la gent, sinó contra l’opinió de la gent.
Per totes aquestes consideracions, l’alcalde que
sotasigna, d’acord amb l’article 55 del Reglament or-
gànic de l’Ajuntament de Barcelona, proposa elevar
al Plenari del Consell Municipal la moció següent:
1r) Expressar la nostra solidaritat amb la població
civil de l’Iraq i del Kurdistan iraquià, sotmesa a una
dictadura condemnable, i ara víctima a més a més de
la violència injustificada de les bombes. Tenim la con-
vicció que hi ha camins, segurament complexos i difí-
cils, per a resoldre els conflictes que afecten el món
sense trencar els precaris equilibris que avui susten-
ten l’ordre mundial. La guerra no resol aquests con-
flictes i sovint els agreuja, perquè contamina amb
l’odi i l’afany de venjança –amb el radicalisme de
qualsevol signe– les poblacions que la viuen, ja sigui
com a agressors o com a víctimes. La guerra és un
error, perquè afegeix incertesa a un món ja incert.
2n) Afirmar que aquesta guerra constitueix un acte
il·lícit internacional, en no haver-se respectat els pro-
cediments previstos a la Carta de les Nacions Uni-
des, que passen pel coneixement i la sanció del Con-
sell de Seguretat d’aquesta organització, i que són
els únics que permeten l’ús legal de la força entre Es-
tats. L’acció, que ha evitat deliberadament el seu pas
pel Consell de Seguretat –on no hagués estat autorit-
zada–, palesa la marginació de les Nacions Unides
com a creadora i garant del Dret Internacional en l’es-
tratègia global dels Estats Units, que opten per la cre-
ació d’un sistema d’ordre internacional adaptat no-
més als seus interessos. La humanitat ha fet un
esforç enorme per fer de la guerra un instrument legí-
tim només davant un mal major, davant l’amenaça, el
trencament de la pau o l’agressió: per fer de la guerra
un últim recurs administrat en comú, no una eina de
política exterior. Lamentablement, l’atac a l’Iraq és
efectivament una eina, instrumental en una estratègia
pel control polític i econòmic de la regió, i amb mires
a demostrar determinació en la projecció del poder
global dels Estats Units.
3r) Expressar la nostra preocupació per la posició
espanyola en aquesta guerra. Els esforços del presi-
dent Aznar s’han dirigit a justificar i legitimar a ultran-
ça la posició dels Estats Units. El Govern espanyol
és, doncs, part en aquesta violació del Dret Interna-
cional. Amb la seva actuació, la justificació de la qual
no compartim, el Govern ha contribuït a trencar la
unitat d’acció europea, ha abandonat els eixos en els
quals es fonamentava el consens sobre política exte-
rior, i s’ha posat en contra de bona part de l’opinió
pública espanyola i catalana, a més d’afectar negati-
vament el nostre prestigi i els nostres interessos a
l’exterior. No hi ha contrapartides que puguin com-
pensar això. En aquest camí, el president Aznar no
ha respectat els acords que ell mateix havia promo-
gut en el Congrés. Exigim que el Govern d’Espanya
reflexioni sobre la gravíssima responsabilitat que ha
contret, i que rectifiqui en conseqüència.
4t) Proclamar el nostre rebuig a la participació de
les forces armades de l’Estat en qualsevol mena de
dispositiu vinculat a les operacions militars actual-
ment en curs a l’Iraq –que es duen a terme sota el
comandament dels Estats Units–, encara que aques-
ta participació pugui tenir caràcter de suport o ser de-
finida com a ajut humanitari. Entenem que el veritable
ajut humanitari és evitar des d’un principi les conse-
qüències sempre dramàtiques de la guerra. En qual-
sevol cas, des de l’Ajuntament de Barcelona, expres-
sem la voluntat de col·laborar en les tasques que
siguin necessàries per a pal·liar els efectes de la
guerra, en el marc de la cooperació entre ciutats i
dels convenis existents amb Nacions Unides.
5è) Expressar la nostra convicció que, sigui quin si-
gui el final d’aquesta guerra, hem de repensar la re-
presentativitat, l’operativitat i l’eficàcia dels organis-
mes internacionals que vetllen per la seguretat
internacional. Aquesta guerra, decidida al marge de
les Nacions Unides, posa de manifest la necessitat
de dotar els nostres organismes internacionals d’una
major eficàcia per a defensar la posició de la majoria.
La veu de la societat civil del món sencer, que s’ha
expressat als carrers i als fòrums, reclama aquesta
operativitat. Tanmateix, per estar en condicions d’o-
rientar les relacions internacionals en aquest sentit
positiu i cooperatiu, necessitem Europa. Una Europa
per a la qual cal, urgentment, recuperar la voluntat
política més ferma, ambiciosa i constructiva per tal
que el projecte europeu, que és un projecte de cons-
trucció de la pau, de resolució pacífica de les contro-
vèrsies i d’exercici de la solidaritat, sigui també el mi-
llor instrument en la construcció de la seguretat
internacional, d’un ordre mundial basat en la justícia i
la primacia del dret.
6è) Demanar, finalment, a la població de Barcelo-
na, i als ciutadans i ciutadanes del món, que insistei-
xin a demanar la pau, a exigir el cessament de la vio-
lència i a construir entre tots un món més sensat.
Demanem també que la pau sigui present en les ma-
nifestacions ciutadanes a través de la conducta cívica
dels participants.
El Sr. Álvarez explicita la posició del Grup Munici-
pal del Partit Popular en relació a aquesta moció,
amb les paraules següents:
“El Grup Municipal Popular vol manifestar en
aquests moments la seva preocupació, sens dubte
compartida amb tota la societat catalana, per la situa-
ció en què ens trobem.
Però no ens hem d’equivocar, l’únic responsable
de la present crisi és Saddam Hussein amb la seva
negativa permanent al desarmament i a complir amb
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 975
la legalitat internacional per garantir la pau i la segu-
retat.
No podem ignorar el que és el règim de Saddam
Hussein. Ha forçat l’exili del 20% de la seva població
civil (quatre milions de persones), ha comès desenes
de milers d’assassinats, i els seus ciutadans ocupen
el primer lloc de la llista dels peticionaris d’asil segons
el mateix ACNUR (Alt Comissionat de Nacions Uni-
des per als Refugiats).
La crisi provocada per Iraq en envair Kuwait l’any
1990, roman oberta per no haver complert tots els re-
quisits exigits per la Resolució 687 del Consell de Se-
guretat de Nacions Unides.
Fins a 62 resolucions han estat aprovades pel Con-
sell de Seguretat, la immensa majoria de les quals es
refereixen a qüestions humanitàries que el Règim de
Saddam Hussein ha decidit no aplicar, provocant un
gravíssim perjudici a la seva població civil i sumint-la
en la més profunda emergència alimentària i sanità-
ria.
Informes independents, a més a més de les decla-
racions dels inspectors d’UNSCOM, sostenen que
Iraq segueix estant en possessió de quantitats molt
importants d’agressius i precursors químics i ele-
ments bacteriològics, així com de la capacitat de llan-
çar-los per mitjà de míssils balístics.
Ja en última instància, la Resolució 1441 advertia
que es tractava de la darrera oportunitat i que
Saddam Hussein havia de complir íntegrament amb
les seves obligacions o “enfrontar-se a greus conse-
qüències”. Un poble masacrat per un dictador i un rè-
gim desafiant, 62 resolucions incomplides, 12 anys
ignorant-les. ¿Quantes resolucions i anys més calen
per no haver de parlar d’impunitat d’aquesta tirania?
Ben al contrari, la fi de la impunitat de Saddam
Hussein significa el començament de les oportunitats
perquè el poble iraquià es reintegri a la comunitat in-
ternacional.
Garantir la impunitat d’aquells que trenquen la le-
galitat internacional no és garantia de pau, sinó tot el
contrari. Entre les oportunitats que s’obren, i no la
menys important, està la de permetre situar el conflic-
te palestí en la via d’un acord pacífic i durador.
S’ha intentat per tots els mitjans esgotar les vies
polítiques i diplomàtiques.
Es parla de crisi de les Nacions Unides, però convé
recordar que l’any 1999, quan es va produir la perse-
cució i la neteja ètnica a Kósovo i davant l’amenaça
de veto per part de la Federació russa al Consell de
Seguretat, es va optar per intervenir sota el paraigua
de l’OTAN.
Avui un ampli ventall de països complirà els seus
compromisos internacionals i Espanya complirà els
seus acords bilaterals, per cert signats en etapes en
què hi havia un Govern del Partit Socialista, encapça-
lat per Felipe González.
S’ha dit que Espanya intervindrà militarment en el
conflicte, i això no és veritat. Potser que els oportu-
nistes ignorin que amb l’anterior conflicte amb l’Iraq,
amb governs socialistes, soldats de lleva, abans de
desaparèixer el servei militar obligatori, varen partici-
par en accions ofensives, aquestes sí de guerra. Ara
els efectius professionals militars participaran exclusi-
vament en tasques de suport humanitari, perquè per
a Espanya hi ha una qüestió essencial: El suport hu-
manitari, pel que fa tant als desplaçats com als refugi-
ats, amb funcions sanitàries i hospitalàries.
S’ha dit també que no procedeix la utilització de
bases americanes a Espanya. Novament els opor-
tunistes polítics menteixen perquè saben que ja no
hi són aquestes bases, sinó que existeixen bases
espanyoles d’utilització conjunta. Fins i tot Alema-
nya, que defensa una postura discrepant, ha auto-
ritzat el sobrevol d’avions i la utilització de les seves
bases.
És també rigorosament fals que es tracti d’una ac-
ció aïllada de tres governs. La comunitat internacional
ha format en aquesta ocasió una coalició de 45 paï-
sos, entre els que està Espanya, al costat de demo-
cràcies amb l’arrelament i la tradició del Regne Unit,
Dinamarca, Holanda, Austràlia, Japó, Itàlia o Portu-
gal, a més a més de les noves democràcies del cen-
tre i de l’est d’Europa, definint veritablement una posi-
ció quasi unànime europea.
Prefereixo ignorar aquells que fan d’aquesta angoi-
xa i del desig de pau de tothom, un malentès oportu-
nisme polític; i expresso, alhora, el meu respecte a
tota una societat catalana de bona gent i millors senti-
ments. Una societat en la qual tots, tots, estem contra
la guerra, no de forma majoritària, sinó de forma unà-
nime. Ningú no desitja la guerra, tampoc el Partit Po-
pular. Tan de bo que aquesta guerra mai no s’hagués
iniciat, i tan de bo que acabi com més aviat millor i
que el poble iraquià recuperi de seguida la seva lli-
bertat i faci realitat el seu esperat progrés.
El Grup Municipal Popular seguirà mantenint el seu
compromís amb la llibertat, i amb la seguretat, el seu
compromís per a lluitar contra el terrorisme interna-
cional i també perquè desapareguin les amenaces,
que existeixen al món, de dictadures contra societats
lliures que volen seguir convivint.”
S’aprova, amb el vot en contra dels Srs. Ainoza,
Álvarez, Cornet i Arredonda i les Sres. Treserra i Bal-
seiro, la moció de l’Alcaldia, sobre la guerra de l’Iraq.
La Sra. Mayol pronuncia les paraules següents:
“Miri, Sr. Álvarez, “obras son amores y no buenas
razones”.
Jo vull expressar la indignació i la ràbia del Grup
Municipal d’Iniciativa-Verds per l’inici de la guerra.
Aquesta és una guerra il·legal. Segons la Carta de les
Nacions Unides, una guerra il·legal és una guerra
d’agressió. La guerra contra l’Iraq constitueix un crim
internacional, i el Sr. Aznar i el seu Govern en són
responsables.
També vull denunciar el cinisme del Sr. Aznar quan
diu que l’actuació del Govern serà d’ajut humanitari,
ja que l’ajut humanitari es fa a les persones vives,
però ¿quin ajut humanitari es farà per a les persones
mortes?
Vull acabar expressant el nostre suport, i sumant-
nos-hi activament, a totes les manifestacions i ac-
cions de la Ciutat contra aquesta guerra”.
El Sr. Portabella pronuncia les paraules següents:
“Sr. Álvarez, la veritat és que cada vegada ho te-
nen més difícil, perquè començar o acabar dient que
estan en contra de la guerra i portar l’Estat espanyol
a la guerra en contra de l’opinió de la resta dels
Grups parlamentaris presents a les Corts és molt difí-
cil de defensar i impossible de digerir per la resta de
la ciutadania, perquè no és veritat.
Per això, vostès entren en una dinàmica de des-
gast de paraules intentant de fer veure que és el ma-
teix estar a favor de la pau que declarar la guerra.
No pot ser que diguin que estan en contra de la
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003976
guerra i que el president del Govern de l’Estat, que és
del seu partit, prengui la decisió d’anar a la guerra.
A més, les guerres no han resolt mai res. Només
emmascaren un problema que es resol al cap d’un
temps; però acaben sense resoldre mai res. Ja seria
hora que tots sabéssim que els conflictes no es reso-
len mai per la via de les armes.
D’altra banda, aquesta és una guerra entre un dic-
tador i uns presidents que incompleixen la legalitat in-
ternacional.
Des del nostre punt de vista, els únics a compadir
són la població civil de l’Iraq que són els que reben
les conseqüències, per una banda, d’un dictador i,
per l’altra, d’uns presidents eixelebrats, que han deci-
dit esquerdar les Nacions Unides, a pesar que això té
unes conseqüències molt importants, perquè no es
tracta d’un concepte frívol o lleuger, sinó molt profund
que mostra la manera com es vol governar el planeta
i anar resolent els conflictes. En el cas de l’Estat es-
panyol, s’hi afegeix el fet que s’ha actuat en contra de
la unitat d’acció de la Unió Europea.
Per tant, no vulguin dir que estan en contra de la
guerra quan són els que l’han declarada; i no ens
venguin que estan a favor de la pau, però en realitat
no estan en contra de la guerra com han fet abans de
començar l’ordre del dia, perquè, això, ja no és que
no s’entengui, sinó que no és veritat”.
El Sr. Puigdollers pronuncia aquestes paraules:
“El Grup de Convergència i Unió dóna, lògicament,
suport a la moció i vol comentar un parell de coses.
En primer lloc creiem que la moció és oportuna,
perquè posa damunt la taula i reflecteix, com no po-
dia ser d’altra manera en aquest Plenari, l’opinió ma-
joritària dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona que
aquests dies s’han cansat de sortir als carrers amb el
crit: “Volem la pau”.
La pau només es construeix posant en pràctica
tres paraules: la tolerància, el respecte al pluralisme,
que vol dir també respecte a la llibertat, i el diàleg.
Desgraciadament aquests mesos hem pogut veure
com els màxims dignataris mundials han estat inca-
paços d’ésser tolerants, de practicar el pluralisme i de
dialogar per a posar-se d’acord.
D’això, n’hi ha unes víctimes: els ciutadans i les
ciutadanes que viuen a les ciutats dels pobles que
formen l’Iraq, que han patit i pateixen la dictadura de
Saddam Hussein i ara pateixen, també, les bombes
dels occidentals, i aquesta situació és ben trista.
Acabaré amb dues qüestions. Desgraciadament
quan la història es posa en aquesta duresa, cal ésser
capaços de condemnar la situació present, però, so-
bretot, de construir futur. No hi ha cap mena de dubte
que tots, inclòs el Partit Popular, hem d’ésser capa-
ços de trobar les virtuts de la tolerància, el pluralisme
i el diàleg que ens portin a reconstruir l’ONU i el pa-
per que ha fet Europa en tota aquesta crisi. Aquí hi
tenim una feinada a fer, en la qual tots som necessa-
ris: per tant, la crida que cal fer avui és a posar-nos a
treballar per a reconstruir una situació a la qual no
hauríem d’haver volgut arribar mai a la vida.”
El Sr. Alcalde tanca el torn d’intervencions amb
aquestes paraules:
“Agraeixo el posicionament de tots els Grups i la-
mento, evidentment, el del Grup del Partit Popular de
Catalunya.
Reitero l’expressió de la voluntat de pau i contra la
guerra, no tan sols contra la guerra en general, sinó
en particular contra aquesta guerra de l’Iraq, com fa
avui la ciutadania de Barcelona.
Espero, doncs, que sigui breu, que s’aturi immedia-
tament i que no se li doni cap facilitat ni que es per-
meti la utilització de les bases espanyoles per ajudar
a fer-la.
Crec que tot això és molt important, igual com que
hi hagi una resposta i la reconsideració de l’actitud
del Govern espanyol davant la situació.”
S’aprova, amb els vots en contra dels Srs. Ainoza,
Álvarez, Cornet i Arredonda, i les Sres. Treserra i
Balseiro, la moció de l’Alcaldia.
No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-
sidència aixeca la sessió a les quinze hores i cin-
quanta minuts.
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 11 d’abril de
2003
Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions:
4. Ratificar l’acord de la Junta Rectora de l’Institut
Municipal de Persones amb Disminució de 26 de
març de 2003, pel qual es va autoritzar la contracta-
ció de dues pòlisses de crèdit per tal de cobrir les ne-
cessitats puntuals de tresoreria de l’Institut Municipal
de Persones amb Disminució, per un import màxim
global de 600.000 euros, amb l’entitat o entitats que
s’ajustin a les següents condicions: Euribor més un
marge del 0,20%.
5. Ratificar el decret d’Alcaldia que comunica a la
Dirección General de Fondos Comunitarios y Finan-
ciación Territorial, el número del compte corrent de
l’Ajuntament de Barcelona, per a rebre els ajuts del
Fons de Cohesió.
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia que designa la
Comissió encarregada d’efectuar el sorteig entre els
electors, per al nomenament dels presidents i vocals,
que hauran de constituir les Meses electorals en les
Eleccions locals del dia 25 de maig de 2003, i fixa el
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 977
dia 26 d’abril a les 10 hores, a les dependències de
l’Institut Municipal d’Informàtica, per a la celebració
de tal sorteig.
b) Propostes d’acord:
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
7. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-
vades a l’Ajuntament de Barcelona com a soci únic
de les societats privades municipals Barcelona de
Serveis Municipals, SA, Parc Zoològic de Barcelona,
SA, i Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques,
SA, (les dues darreres absorbides actualment per la
primera), Informació i Comunicació de Barcelona, SA,
Barcelona Activa, SA, Pro Nou Barris, SA, Infrastruc-
tures del Llevant de Barcelona, SA, 22 Arroba Bcn,
SA, Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística,
SA i Promoció Ciutat Vella, SA, en liquidació, els
acords següents: aprovar els comptes anuals de
cada societat, tancats a 31 de desembre del 2002, in-
tegrats pel Balanç de situació, el Compte de pèrdues
i guanys i la Memòria. Aprovar els corresponents in-
formes de gestió. Aprovar la gestió realitzada en
l’exercici 2002 pels administradors respectius. Apro-
var, per a cada societat, la distribució de resultats de
l’exercici tancat a 31 de desembre de 2002, segons
consta en document annex.
8. 1r) Aprovar inicialment la modificació d’Estatuts
del Patronat Municipal de l’Habitatge per a la seva
catalogació com a organisme autònom de caràcter
comercial. 2n) Sotmetre a informació pública l’acord i
les modificacions dels Estatuts per un termini de tren-
ta dies, segons l’article 201 del Reglament d’obres,
activitats i serveis dels Ens locals. 3r) I en cas de no
presentar-s’hi al·legacions: a) Tenir per elevat aquest
acord d’aprovació inicial a aprovació definitiva. b) Fa-
cultar l’Alcaldia perquè realitzi les actuacions neces-
sàries per a l’efectivitat d’aquest acord.
9. 1r) Aprovar la modificació dels estatuts del Cen-
tre de Cultura Contemporània de Barcelona Casa de
Caritat en el sentit que consta en el text refós que
s’adjunta. 2n) Facultar l’Alcaldia perquè realitzi les
actuacions necessàries per a l’efectivitat d’aquest
acord.
10. Desestimar, per les raons exposades a l’infor-
me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega-
cions presentades pel Grup Municipal de Convergèn-
cia i Unió i pel Grup Municipal del Partit Popular de
Catalunya, relatives a la desafectació del domini pú-
blic de la finca situada al carrer de l’Arc del Teatre,
núms. 63-65, grafiada en el plànol annex, amb la fina-
litat d’alienar-la a la Tresoreria General de la Segure-
tat Social; i declarar, a l’empara de l’article 20 del Re-
glament del patrimoni dels Ens locals, desafectada
del domini públic la dita finca.
11. Cedir gratuïtament, de conformitat amb l’article
159 de la Llei 2/2000, de 14 de març, al Patronat Mu-
nicipal de l’Habitatge la parcel·la assenyalada amb el
número 101*LC del carrer de Sant Adrià, grafiada en
el plànol annex, que correspon a l’antiga Sèquia de la
Madriguera i forma part de la unitat d’actuació A de la
Modificació del Pla General Metropolità al polígon de
les Cases Barates del barri del Bon Pastor, per a la
construcció d’habitatge protegit.
12. Autoritzar la transmissió, per part de la societat
SCI International Limited, de les participacions socials
números 1.064 a 21.241 de Pompas Fúnebres Medi-
terráneas, SL (soci privat de l’empresa mixta Serveis
Funeraris de Barcelona, SA) a la societat Service
Corporation International Spain, SL, passant, per
tant, aquesta societat a ser propietària de la totalitat
del capital social de Pompas Fúnebres Mediterrá-
neas, SL. Condicionar l’esmentada transmissió al
compliment dels següents requisits: 1. La transmissió
de les citades participacions socials de Pompas Fú-
nebres Mediterráneas, SL no es podrà efectuar
abans del 5 de maig de 2003. 2. Les societats SCI
Corporation International Spain, SL, i Inversiones
Técnicas Urbanas, SL, així com els socis d’aquesta
darrera, és a dir Servicios Técnicos Urbanos, SA,
Sociedad de Promoción y Participación Empresarial
Caja Madrid, SA, i Aurica SCR, SA, han de subscriu-
re davant l’Ajuntament els mateixos compromisos de
suport econòmic, financer, tècnic i professional assu-
mits per les companyies del grup SCI en l’acta de
manifestacions de 5 de maig de 1998. 3. Les socie-
tats SCI Corporation International Spain, SL, i Inver-
siones Técnicas Urbanas, SL, hauran de dirigir a
l’Ajuntament de Barcelona llurs escrits donant-se per
assabentades als efectes oportuns del contingut dels
següents contractes signats entre l’Ajuntament de
Barcelona, Serveis Funeraris de Barcelona i Pompas
Fúnebres Mediterráneas, SL, el 5 de maig de 1998:
a) Contracte entre accionistes de Serveis Funeraris
de Barcelona, SA. b) Conveni regulador dels termes i
condicions de la gestió del servei de cremació i ce-
mentiri. c) Contracte de cessió d’ús per a l’exhibició
dels béns del Museu de Carrosses Fúnebres. Decla-
rar extingits els compromisos assumits per les com-
panyies del grup SCI en l’acta de manifestacions
atorgada el 5 de maig de 1998, una vegada es com-
pleixin les condicions imposades en els apartats ante-
riors i es formalitzi la transmissió, per part de la socie-
tat SCI International Limited, de les citades
participacions socials representatives de Pompas Fú-
nebres Mediterráneas, SL, a la societat Service
Corporation International Spain, SL. Facultar l’Im. Sr.
Ernest Maragall i Mira, regidor president de la Comis-
sió de Presidència i Hisenda, perquè realitzi les ac-
tuacions necessàries per a l’efectivitat d’aquests
acords i, en especial, verifiqui el compliment de les
condicions imposades.
13. 1r) Aprovar la participació de l’Ajuntament de
Barcelona en el Consorci Alta Velocidad Barcelona.
2n) Aprovar els Estatuts del Consorci Alta Velocidad
Barcelona. 3r) Facultar l’Alcaldia perquè pugui dur a
terme les actuacions necessàries per a la plena efec-
tivitat del present acord.
14. Resoldre les al·legacions presentades a l’apro-
vació inicial de l’Ordenança municipal de les activitats
i els establiments de concurrència pública segons do-
cument annex; i aprovar definitivament l’esmentada
Ordenança.
15. Donar conformitat a l’acord adoptat el 28 de
març de 2003 pel Consell d’Administració de Parcs i
Jardins de Barcelona, Institut Municipal que va apro-
var la creació de dos llocs de treball de Plantilla de
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per un
Auxiliar tècnic de 1a (especialitat Arquitectura) i un
Auxiliar tècnic de 1a (especialitat en prevenció de ris-
cos laborals).
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003978
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
Districte de Ciutat Vella
16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a l’ordenació de les finques núms.
2 i 4 de la plaça de Sant Agustí Vell, i 18-20 del carrer
del Pou de la Figuera, promogut per Por Font, SCCL.
Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit
d’informació pública de l’aprovació inicial de conformi-
tat amb l’informe de valoració de les al·legacions
emès pel Departament de Planejament de Transfor-
mació, que consta a l’expedient i a efectes de motiva-
ció s’incorpora a la resolució.
18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic d’ordenació de la dotació d’habitat-
ges per a joves a l’illa delimitada pels carrers dels
Carders, de Jaume Giralt, del Pou de la Figuera i de
Montanyans, promogut per Foment de Ciutat Vella,
SA; i resoldre les al·legacions presentades en el trà-
mit d’informació pública de l’aprovació inicial, de con-
formitat amb l’informe del Departament de Planeja-
ment de Transformació, que consta a l’expedient i
que a efectes de motivació s’incorpora a la present
resolució.
Districte de l’Eixample
19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a l’ordenació de la dotació d’habi-
tatges per a joves, situada als carrers de Sardenya,
núm. 158 i d’Alí Bei, núms. 94-96, promogut per
Proeixample, SA; resoldre les al·legacions presenta-
des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial de conformitat amb l’informe de valoració de
les al·legacions emès pel Departament de Planeja-
ment de Desenvolupament, que consta a l’expedient i
a efectes de motivació s’incorpora a la resolució.
Districte de Sants-Montjuïc
20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial integral d’ordenació volumètrica de la finca del
carrer de Sant Medir, núm. 14, promogut per la Sra.
Montserrat Fontdevila i Blanché.
Districte de Gràcia
21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana de les finques núms. 204 i 206 del car-
rer del Torrent de l’Olla, promogut per H, SA.
Districte d’Horta-Guinardó
22. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità per
a la reordenació de la zona d’equipaments Torrent
d’en Melis, d’iniciativa municipal, amb les modifica-
cions a què fa referència l’informe del Departament
de Planejament de Transformació; resoldre les al·le-
gacions presentades en el tràmit d’informació pública
de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de
valoració de les al·legacions emès per l’esmentat De-
partament; tots dos informes consten a l’expedient i a
efectes de motivació s’incorporen a la present resolu-
ció; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanis-
me del municipi de Barcelona per a la seva aprovació
definitiva.
23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi-
cació del Pla especial de les Llars Mundet i ordenació
dels terrenys de la Fundació Albà, promoguda per la
Diputació de Barcelona, que incorpora la prescripció
de l’aprovació inicial. Resoldre les al·legacions pre-
sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprova-
ció inicial de conformitat amb l’informe de valoració
de les al·legacions emès pel Departament de Plane-
jament de Desenvolupament, que consta a l’expe-
dient i a efectes de motivació s’incorpora a la resolu-
ció
24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a la transferència del nombre d’ha-
bitatges i ordenació de les parcel·les del carrer d’Hor-
ta, núms. 46-46 bis (Masia Can Mariner), del passeig
de la Font d’en Fargues, núm. 24, i del passeig de la
Vall d’Hebron, núms. 282-284, promogut per Tridom
Immobiliaria, SL; resoldre les al·legacions presenta-
des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial de conformitat amb l’informe del Departament
de Planejament de Desenvolupament de valoració de
les al·legacions esmentades, que consta a l’expe-
dient i es dóna per reproduït.
Districte de Nou Barris
25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la do-
tació d’habitatges per a joves situada al passeig
d’Urrútia, núms. 17-35, promogut per Regesa, amb
les modificacions a què fa referència l’informe emès
pel Departament de Planejament de Desenvolupa-
ment que consta a l’expedient i a efectes de motiva-
ció s’incorpora a la resolució; i resoldre les al·lega-
cions presentades en el tràmit d’informació pública de
l’aprovació inicial de conformitat amb l’informe de va-
loració de les al·legacions emès pel Departament de
Planejament de Desenvolupament, que consta a l’ex-
pedient i a efectes de motivació s’incorpora a la reso-
lució.
Districte de Sant Andreu
26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic per a l’ordenació volumètrica de la
zona 10 hj de la Sagrera, illa parcel·la 91934-005
zona 10-hj sector Sant Andreu-Sagrera (Camp del
Ferro), promogut per Regesa; resoldre les al·lega-
cions presentades en el tràmit d’informació pública de
l’aprovació inicial de conformitat amb l’informe de va-
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 979
loració de les al·legacions emès pel Departament de
Planejament de Transformació, que consta a l’expedi-
ent i a efectes de motivació s’incorpora a la resolució.
27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana de la parcel·la definida com a habitat-
ges per a joves (10-hj), situada entre els carrers de
Borredà, de Ferran Junoy i de Tucuman, al barri de
Sant Andreu IX-La Maquinista, promogut per Regesa;
resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-
formació pública de l’aprovació inicial de conformitat
amb l’informe de valoració de les al·legacions emès
pel Departament de Planejament de Transformació,
que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’in-
corpora a la resolució.
Districte de Sant Martí
28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic de l’edifici industrial consolidat situat
al carrer de Joan d’Àustria, núm. 109, promogut per
MRV, Immobles; i resoldre les al·legacions presenta-
des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial de conformitat amb l’informe de valoració de
les al·legacions emès per la societat 22 Arroba BCN,
SA, que consta a l’expedient i a efectes de motivació
s’incorpora a la resolució.
COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL
PONÈNCIA D’ESPORTS
29. Atorgar la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu,
en la seva categoria d’Or, al Reial Club Marítim de
Barcelona com reconeixement de la seva tasca, més
que centenària, en la promoció dels esports de la
vela, el rem i la moto nàutica a la nostra ciutat.
30. Atorgar la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu,
en la seva categoria d’Or, al Reial Club Nàutic de
Barcelona com reconeixement de la seva tasca, més
que centenària, en la promoció de la nostra ciutat
com a seu de competicions de vela.
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT
31. Sol·licitar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelo-
na a l’associació Ponts de Mediació, Associació Inter-
nacional per a la Gestió de Conflictes, constituïda en
data 1 d’octubre de 2002 per a la promoció de la me-
diació i el desenvolupament de nous espais de dià-
leg, d’acord amb l’establert en l’article 4 dels seus Es-
tatuts; i delegar en la presidenta de la Comissió de
Seguretat i Mobilitat, Ima. Sra. Carmen San Miguel i
Ruibal, la signatura de l’esmentada adhesió.
c) Proposicions
Dels portaveus dels Grups Socialista, de Conver-
gència i Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya-
Verds i d’Iniciativa-Verds:
Pp1. 1r) Instar el Ministeri d’Educació a retirar el
projecte de Reial Decret que amplia l’horari d’ense-
nyament de la llengua castellana i a considerar l’equi-
libri entre les hores dedicades al català i al castellà,
en proporció d’igualtat, com la millor opció.
2n) Traslladar al Ministeri d’Educació i al Govern
de la Generalitat aquest acord.
Dels portaveus dels Grups Socialista, d’Esquerra
Republicana de Catalunya-Verds i d’Iniciativa-Verds:
Pp2. En els quatre anys de la present legislatura
hem passat d’amples promeses sobre el municipalis-
me, fetes des dels governs central i autonòmic, a una
realitat decebedora.
Per part del Govern Central hem assistit a les pro-
meses d’un Pacte Local, la segona descentralització,
una nova Llei de Finançament Local i la promesa
d’una Llei de Grans Ciutats. Per part de la Generalitat
vam començar el mandat amb l’aprovació de la Carta
al Parlament de Catalunya, que semblava obria les
portes a una nova concepció del finançament de Bar-
celona, al resoldre les reivindicacions històriques so-
bre els serveis de suplència i les despeses de capita-
litat.
Repassem els diferents escenaris i les qüestions
avui plantejades:
1) La reforma de la Llei d’Hisendes locals s’ha con-
vertit en un acte fallit, s’ha quedat en el compliment
d’una promesa electoral resolta de la pitjor manera,
trenca l’equitat fiscal entre residència i activitat eco-
nòmica, no hi ha seguretat de la plena compensació
de l’IAE, es perd autonomia fiscal al disminuir els in-
gressos propis i en concret per Barcelona no s’hi in-
corpora el règim financer especial que preveu la Car-
ta.
2) La Llei de Grans Ciutats s’ha convertit en un
avantprojecte de llei de modernització del règim local
que no satisfà les reivindicacions tradicionals dels
municipis, ni des de l’aspecte financer, ni des de l’as-
pecte organitzatiu.
3) La participació dels municipis en el total de la
despesa pública segueix per sota del 15%, un dels
més baixos del nostre entorn europeu, i les promeses
d’una segona descentralització s’han quedat en no
res, amb l’excusa que depèn de les comunitats autò-
nomes, cosa que és veritat , però també ho és que
una taula amb presència de les tres administracions,
tantes vegades demanada, és qui hauria de donar un
enfocament nou al tema.
4) El Govern Central, d’altra banda, ha promulgat
una Llei d’Estabilitat Pressupostària, aplicable als
ajuntaments que retalla i entorpeix administrativa-
ment tot el procés d’inversions, precisament a qui
més contribueix a la formació de capital.
5) En una qüestió tant fonamental com el finança-
ment del transport públic, portem ja gairebé un any i
mig sense Contracte Programa i en el Pla d’Infras-
tructures del Transport Metropolità seguim amb un
dèficit d’inversió considerable respecte a d’altres àre-
es urbanes. L’acord parlamentari i el suport mutu en-
tre el Partit Popular i el Grup de Convergència i Unió
no ha significat res positiu per a Barcelona, ni per
l’Àrea Metropolitana ni pel municipalisme català.
El tema clau pel finançament de Barcelona i també
pel reconeixement dels seus drets històrics, és la
Carta municipal, com es recull en el preàmbul de la
Llei aprovada en el Parlament: “la Carta neix amb el
desig de donar resposta a la demanda de més proxi-
mitat que fan les grans ciutats d’Europa; de donar
prioritat al nivell d’administració més proper; de cons-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2003980
truir l’Europa de la subsidiarietat “ i això perquè, com
es diu uns paràgrafs després, “Barcelona vol gaudir
d’una sanitat de qualitat, d’un sistema educatiu que
sigui orgull de tothom i garantia d’igualtat i de promo-
ció social; vol oferir a tots uns serveis socials que per-
metin el lliure desenvolupament de la persona,
especialment en el cas de limitacions i mancances.
Barcelona, capital de la cultura, vol una Carta que
l’ajudi en aquesta responsabilitat històrica“.
El propi preàmbul afegeix: “la voluntat de Barcelo-
na és compartir amb les ciutats del seu entorn metro-
polità formes específiques de col·laboració institucio-
nal en la prestació de determinats serveis que tinguin
així en compte el pes específic de la Barcelona me-
tròpoli, en el marc del desplegament regional de
Catalunya“.
Tot aquest projecte contemplat a la Carta municipal
s’ha vist ralentit per les actituds del Govern Central
com ja hem vist, però també del govern autonòmic
català. Al llarg d’aquests quatre anys el Govern de la
Generalitat ha estat extraordinàriament gasiu amb
l’aplicació de la Carta a Barcelona. Cap de les qües-
tions previstes que significaven un reconeixement i fi-
nançament de les depeses de capitalitat i suplència
que l’Ajuntament ha vingut fent ha estat satisfeta per
part del govern de la Generalitat. Ni tampoc les trans-
ferències de competències que la Llei de Carta de
Barcelona estableix.
Les qüestions que més afecten als ciutadans són
els serveis prestats pels consorcis d’educació, ser-
veis socials i habitatge que es creen com a eina de
gestió compartida i com a forma de finançament.
Doncs bé, cap d’ells ha arribat a funcionar plena-
ment i tampoc s’ha constituït la comissió mixta que
hauria d’avaluar les despeses de suplència i capitali-
tat implicades en els serveis esmentats per tal de re-
soldre els dèficits històrics i el tracte desigual que
encara avui pateixen els ciutadans i les ciutadanes
de Barcelona.
Si el desplegament de la llei del Parlament ha
anat d’aquesta manera, pel que fa referència a la
part de La Carta que correspon aprovar al Parla-
ment espanyol encara s’ha avançat menys, ja que ni
tan sols el Govern ha presentat el necessari projecte
de llei. En un últim període el Govern del PP va in-
tentar, sense tampoc aconseguir-ho dissoldre la
Carta de Barcelona en una llei de grans ciutats i ara
finalment, pretén diluir la Carta en un capítol d’una
llei de modernització del règim local amb una total
desnaturalització de la voluntat i el contingut original
previst en el document que per unanimitat es va
aprovar en el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona
ja fa quasi sis anys.
Malgrat tot Barcelona, gràcies a l’esforç conjunt de
ciutadans i ciutadanes i l’Ajuntament, ha dut a terme
el més ambiciós programa de transformació urbana i
de millora serveis municipals, amb una gran capacitat
d’estalvi corrent, reducció significativa de l’endeuta-
ment, i un potent programa d’inversions al llarg i am-
ple de la ciutat, tot sense comptar amb el finança-
ment degut ni del govern central, ni de la Generalitat
de Catalunya.
Els Grups Municipals sotasignants, de conformitat
amb el que estableix l’article 60 del Reglament orgà-
nic de l’Ajuntament de Barcelona, presentem al Ple-
nari del Consell Municipal de Barcelona l’adopció de
la proposició següent:
Ple acompliment de la Carta municipal de Barcelo-
na en allò que va aprovar el Parlament de Catalunya,
i per tant finançament adequat de les despeses de
capitalitat i suplència a traves de la creació dels con-
sorcis i de les transferències, amb finançament, de
les competències que la carta reconeix a Barcelona.
Aquest criteri és d’aplicació especialment urgent en
l’àmbit dels Serveis Socials on el tracte desigual que
pateix Barcelona significa una greu mancança de ser-
veis directes i de recursos adequats als diferents sec-
tors afectats.
Tramitació immediata i aprovació per part de les
Corts Generals de la Carta de Barcelona que incloent
formes de finançament adaptades a la capacitat i a
l’evolució econòmica de Barcelona i unes formes
d’organització que facin possible el compliment del
mandat constitucional d’una despesa pública regida
pels criteris d’eficàcia i economia.
Assegurar el finançament del transport públic i de
les inversions previstes en els convenis d’infrastructu-
res per mitjà de:
1) Reclamar al Govern Central que adopti les me-
sures corresponents per tal d’autoritzar de forma im-
mediata, les corresponents consignacions pressupos-
tàries que permetin aprovar el Contracte Programa
2002-2005 en el termes presentats per l’ATM.
2) Reclamar al Govern de la Generalitat i al Govern
central que aprovin ja el Conveni d’Infrastructures
2001-2005 amb els termes econòmics previstos en el
document del Pla Director d’Infrastructures del Trans-
port Públic i que en dotin les partides pressupostàries
suficients.
Reconeixement per part del Govern de la Generali-
tat i del govern central del paper que els ajuntaments
han de tenir en la societat moderna com a administra-
ció més propera als ciutadans i ciutadanes, realitzant
els traspassos amb el seu corresponen finançament,
de les competències que venen obligades pel principi
de subsidiaritat. Sota un criteri de distribució de recur-
sos públics a l’entorn del 40-30-30.
Pp3. 1) Manifestar la inquietud d’aquest Ajunta-
ment davant la no concreció d’un nou contracte-pro-
grama que permeti continuar millorant la prestació
dels serveis de Transport Públic a la Regió Metropoli-
tana de Barcelona.
2) Reclamar al Govern Central que adopti les me-
sures corresponents per tal d’autoritzar, de forma im-
mediata, les corresponents consignacions pressupos-
tàries que permetin aprovar el Contracte Programa
2002-2005 en els temes presentats per l’ATM i que
en tant no s’apliqui l’acord és compensin les diferèn-
cies econòmiques en relació a les actuals previsions
de la Llei de Pressupostos de l’Estat, com ja ho estan
fent els Governs de la Generalitat i les Administra-
cions Locals.
3) Demanar als grups polítics del Parlament de
Catalunya que tramitin les mesures corresponents
per tal d’establir un sistema alternatiu i compensatori
que garanteixi i millori les possibilitats de finançament
de l’Entitat Metropolitana del Transport o bé que man-
tingui el sistema actual.
4) Reclamar al Govern de la Generalitat i al Govern
Central que aprovin ja el Conveni d’Infrastructures
2001-2005 amb els termes econòmics previstos en el
document del Pla Director d’Infrastructures del Trans-
port Públic i que en dotin les partides pressupostàries
suficients.
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 981
5) Promoure el Pla de Serveis de Transport Públic
Col·lectiu de la Regió Metropolitana de Barcelona que
augmenti la dotació de línies interurbanes d’autobús,
la connexió amb les de bus urbà, tot garantint el fi-
nançament de la proposta i respectant el marc
competencial i l’autonomia de gestió de les adminis-
tracions locals.
6) Instar al Ministeri de Foment que posi en marxa
els estudis i treballs necessaris per tal d’aprovar un
Pla de Rodalies per a la Regió Metropolitana de Bar-
celona i n’articuli d’immediat una autèntica ronda fer-
roviària, com està prevista al PDI, que elimini les
mancances i dèficits a l’Àrea Metropolitana de Barce-
lona.
d) Mocions
Dels Srs. Maragall, Ciurana, Cornet, Maestro i For-
radellas:
M1. Constituir el Registre públic d’enquestes i estu-
dis d’opinió de l’Ajuntament de Barcelona que queda-
rà adscrit al Sector de Serveis Generals.
Aprovar inicialment el reglament regulador d’aquest
Registre.
Sotmetre a informació pública aquest reglament
per un període de trenta dies per tal que s’hi puguin
formular al·legacions.
Tenir-lo per aprovat definitivament si durant aquest
període no s’hi presenten reclamacions ni suggeri-
ments.
Facultar àmpliament l’Alcaldia o regidor en qui de-
legui per a l’adopció de les resolucions que calguin
per a l’efectivitat d’aquest acord.
Del president de la Comissió d’Infraestructures i
Urbanisme:
M2. Donar conformitat al Text refós de la Modifica-
ció del Pla General Metropolità en l’àmbit del sector
de la Colònia Castells, d’iniciativa municipal, elaborat
de conformitat amb l’acord de la Comissió d’Urbanis-
me de Catalunya, adoptat en sessió de 22 d’octubre
de 2002; i trametre l’expedient a l’òrgan competent de
la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovació
definitiva.
Dels portaveus dels Grups Socialista, de Conver-
gència i Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya-
Verds i d’Iniciativa-Verds:
M3. 1r) Instar al Govern Espanyol a:
Donar suport a tota acció decidida en el sí de les
Nacions Unides en relació amb la coordinació de
l’ajuda humanitària a l’Iraq i col·laborar en aquelles
accions en què aquest organisme sol·liciti la seva
participació.
Incrementar els recursos, amb càrrec al Fons d’aju-
da per al desenvolupament, destinats als organismes
dependents de les Nacions Unides que presten ajuda
humanitària en el conflicte d’Iraq.
Facilitar a les ONG desplaçades a Iraq el subminis-
trament de l’ajuda sota la direcció de les Naciones
Unides i garantir la seva seguretat a la zona
Comptar amb les iniciatives i aportacions que en el
terreny de l’ajuda humanitària a la població iraquiana
s’estan duent a terme des de ciutats i municipis, i
concretament Barcelona, i sumar-les de manera coor-
dinada al conjunt d’accions a desenvolupar en el
marc de Nacions Unides.
Impulsar l’augment en el sí de la Unió Europea de
l’ajuda humanitària, bàsicament en forma de submi-
nistraments mèdics i alimentaris a la població civil
d’Iraq, a través de l’increment immediat i substancial
del Programa “Petroli per Aliments”, així com, mitjan-
çant l’increment de les ajudes directes amb càrrec al
programa ECHO, amb la possibilitat d’establir dona-
cions extraordinàries.
2n) Instar al Govern espanyol a impulsar les mesu-
res que consideri necessàries per a garantir el res-
pecte estricte del Dret Internacional Humanitari (DIH)
que imposa la responsabilitat ineludible de prendre
totes les precaucions necessàries per evitar la pèrdua
de les vides entre la població civil i permetent el pas
de l’ajuda humanitària.
Prendre les decisions necessàries i fer les gestions
adequades amb altres governs i organismes interna-
cionals, per tal que els processos d’ajuda humanitària
o de reconstrucció a les ciutats iraquianes víctimes
de la guerra siguin dirigits i coordinats per responsa-
bles civils, no per representants de l’administració mi-
litar.
Intensificar les accions per a garantir, amb plena
seguretat i les màximes condicions, l’exercici de la lli-
bertat d’expressió, evitant i rebutjant qualsevol
atemptat a la informació i als professionals que hi tre-
ballen.
3r) Manifestem la necessitat de refermar, ara més
que mai, el paper del Consell de Seguretat de Na-
cions Unides, màxim òrgan d’expressió de la Comuni-
tat Internacional organitzada, com a únic organisme
amb legitimitat internacional per a la resolució dels
conflictes i reafirmem, per tant, el rebuig de qualsevol
actuació unilateral en aquest camp.
4t) Condemnar totes aquelles accions que impedei-
xin la lliure expressió d’idees i opinions, suposin limi-
tar el ple exercici de la democràcia i malmetin la con-
vivència.
Reiterar la crida als ciutadans i ciutadanes per tal
de que tota manifestació o pronunciament sobre el
conflicte a l’Iraq o sobre qualsevol qüestió, es faci
amb civisme i amb respecte per totes les persones.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2001982
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2002
(Transferències)
(Aprovades pel Plenari del Consell Municipal de data 20 de desembre de 2002)
Expedient núm. 3-219/2002
ANNEX 1
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65107 9901 12110 MC7 Altres inversions 186.534,35
65107 9901 22210 MC7 Altres inversions 727.940,00
65107 9901 31120 MC7 Altres inversions 2.750.000,00
65107 9901 32210 MC7 Altres inversions 2.000.000,00
65107 9901 61120 MC7 Altres inversions 696.193,35
65101 9901 51190 MC7 Grans obres territorialitzables 4.502.182,00
74912 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Foment Ciutat
Vella (61/2002) 927.407,40
74902 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Proeixample (61/2002) 742.889,81
74903 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Pronoubarris (61/2002) 935.995,71
71901 9901 43230 MC8 Transferència de capital a l’IMU (61/2002) 999.710,00
74918 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Bagursa (61/2002) 6.491.688,29
31048 9901 01110 MC7 BBVA-La Caixa 5.000 m (vt. 4/5/10) 41.760,00
31022 9901 01110 MC7 Dexia 10.000 m (vt. 15/9/08) 548.776,31
31079 9901 01110 MC7 Caixa Catalunya. Curt termini 150.000,00
31075 9901 01110 MC7 Banesto. Curt termini 200.000,00
31016 9901 01110 MC7 Dexia 7.000 m (vt. 27/6/06) 214.260,00
31071 9901 01110 MC7 Banc de Sabadell. Curt termini 100.000,00
31083 9901 01110 MC7 BBVA. Curt termini 202.713,00
31076 9901 01110 MC7 BCLE. Curt termini 100.000,00
30013 9901 01110 MC7 Obligacions abril 97 (vt. 6/5/07) 56.894,00
31011 9901 01110 MC7 La Caixa 10.000 (vt. 21/11/02) 65.693,00
31053 9901 01110 MC7 BCLE 13.000 (vt. 5/9/31) 38.697,00
32016 9901 01110 MC7 DEM 155 m (vt. 17/5/04) 74.856,00
32023 9901 01110 MC7 USD 200 (vt. 15/2/05) 51.147,00
31049 9901 01110 MC7 BCL 10.000 (vt. 12/11/08) 266.615,64
31048 9901 01110 MC7 BBA-La Caixa 5.000 m (vt. 04/5/10) 4.073,95
32033 9901 01110 MC7 Euro 60 m (vt. 14/1/2009) 2.404,04
21600 0101 13130 MC8 Software procés informació (63/2002) 41.760,00
44016 0501 43230 MC8 A Infrastructures del Llevant de Barcelona (63/02) 270.689,59
72401 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Holsa (63/2002) 2.404,04
76701 9901 41210 MC8 Transferència de capital a l’IMAS (63/2002) 1.803.036,31
73012 9901 62210 MC8 Transferència de capital a l’Institut Municipal de
Mercats 765.158,49
12.980.739,64 12.980.739,64
ANNEX 2
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
31012 9901 01110 MC7 Société Générale (vt. 26/1/05) 70.115,49
41009 9901 12110 MC8 Transferència al Patronat Municipal de
l’Habitatge (64/72002) 70.115,49
70.115,49 70.115,49
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         983
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2003
(Transferències)
(Aprovades pel Plenari del Consell Municipal de data 21 de març de 2003)
Expedient núm. 3-27/2003
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
34201 9901 01110 MC7 Interessos de demora 1.200.000,00
71910 9901 12110 MC8 Transferència de capital a l’IMI 1.200.000,00
1.200.000,00 1.200.000,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2003
(Transferències)
(Aprovades pel Plenari del Consell Municipal de data 21 de març de 2003)
Expedient núm. 3-33/2003
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22109 9901 22210 MC7 Altre material de consum no inventariable 500.000,00
22726 9901 31121 MC7 Serveis d’atenció social 1.000.000,00
22719 9901 43230 MC7 Altres contractes de serveis 1.250.221,76
86001 9901 15110 MC8 Adquisició accions Fira 2000, SA (13/2003) 2.750.221,76
2.750.221,76 2.750.221,76
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2001984
CONVENIS
Convenis de col·laboració i autorització paisatgística
A l’empara de l’article 98 i ss. de l’Ordenança muni-
cipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona, el dia 7 de gener de 2003.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, ter-
cer tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara
l’Institut del Paisatge Urbà, que té delegades, per de-
cret d’Alcaldia de 25 de novembre de 1999, les com-
petències per a l’autorització dels usos excepcionals
del paisatge urbà, assistit en aquest acte per l’Im. Sr.
Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l’Ajunta-
ment de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Javier Carrasco Rubio, director ge-
neral de l’empresa JCDecaux Publicidad Luminosa,
SA, amb NIF A-58790031 i amb domicili social al car-
rer Botànica, 172, polígon Gran Via Sud, 08908 de
l’Hospitalet de Llobregat, província de Barcelona.
Diuen
Primer
Que l’empresa JCDecaux Publicidad Luminosa,
SA, que el Sr. Javier Carrasco Rubio representa, està
autoritzada per Starcom Worldwide Media Estrategia,
empresa encarregada de la publicitat exterior de
Magna Films, per gestionar els seus interessos da-
vant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1).
Segon
Que JCDecaux Publicidad Luminosa, SA, que ac-
tua en nom i representació de Starcom Worldwide
Media Estrategia, empresa encarregada de la publici-
tat exterior de Magna Films, ha formulat, en data 3 de
gener de 2003, sol·licitud d’autorització d’un ús ex-
cepcional del paisatge urbà mitjançant activitat publi-
citària des d’una propietat privada (annex 2).
Tercer
L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tin-
gut la inquietud de solucionar els problemes sorgits
en el paisatge urbà de la ciutat deguts als diferents
canvis urbanístics que ha sofert la ciutat.
Una de les distorsions més habituals és l’aparició
de nombroses mitgeres, algunes de les quals estan
destinades a continuar com a tal per temps indefinit.
Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi
buscat solucions en el marc d’una estratègia global
de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fo-
mentat l’agençament i adequació de les mateixes per
a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen.
Així mateix, l’Ajuntament de Barcelona ha tingut
sempre un especial interès en desenvolupar els me-
canismes per tal de promocionar la sostenibilitat
mediambiental de la ciutat.
Un dels objectius de l’Institut del Paisatge Urbà
dins de la campanya “Barcelona posa’t guapa”, és el
foment de la realització d’instal·lacions per a l’estalvi
energètic i la utilització d’energies renovables.
Quart
L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut del
Paisatge Urbà, vol ara agençar la mitgera ubicada a
l’interior d’illa Fustes Gilabert (situada entre els car-
rers d’Aragó, Padilla, València i Castillejos).
Amb aquest projecte s’uneixen els dos objectius
abans esmentats, el de la recuperació de la mitgera
en si mateixa, i, al mateix temps, la utilització
d’aquesta recuperació, enriquint-la amb la utilització
d’elements de producció d’energia fotovoltaica com a
elements compositius de dignificació i endreçament
d’aquesta mitgera.
La instal·lació fotovoltaica tindrà una potència total
de 5 Kwp i la seva producció elèctrica aproximada
serà de 7.042 Kwh. L’estalvi en emissions de CO
2
 a
l’atmosfera s’estima en uns 2.100 Kg/any, i, donat
que serà un sistema connectat a xarxa i que l’energia
produïda es paga a 0’4 €/Kwh, la producció anual
serà d’uns 2.800 €.
Així mateix, i donada la singular ubicació d’aquesta
mitgera en l’interior d’una illa de l’Eixample, aquesta
primera mitgera solar a la ciutat de Barcelona, serà
utilitzada com a element didàctic i de divulgació de la
utilització d’energies alternatives.
Cinquè
L’Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell
Plenari de data 3 d’agost de 1997, va crear l’Institut
del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va asse-
nyalar competències per a col·laborar amb empreses
i entitats en recerca d’espònsors i patrocinadors i for-
malitzar convenis i protocols, per al finançament
d’obres, programes o serveis en benefici del paisatge
urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la
vida urbana.
L’Institut del Paisatge Urbà, continuant amb els
seus objectius d’integració de mitgeres dins del seu
entorn i de la promoció de la utilització d’energies re-
novables, vol impulsar l’agençament de la primera
mitgera solar de Barcelona a l’interior d’illa Fustes
Gilabert.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
a l’Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat
de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999.
Així les parts,
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         985
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic. La signatura del present conveni de col-
laboració porta implícita l’autorització paisatgística
prevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos del
paisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat
per JCDecaux Publicidad Luminosa, SA, que actua
en nom i representació de Starcom Worldwide Media
Estrategia, empresa encarregada de la publicitat ex-
terior de Magna Films.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a JCDecaux Publicidad
Luminosa, SA, que actua en nom i representació de
Starcom Worldwide Media Estrategia, empresa en-
carregada de la publicitat exterior de Magna Films, la
col·locació d’una lona publicitària segons el disseny,
els colors, les mides, les característiques i els contin-
guts que s’adjunten com a annex 3.
Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres de restauració de la façana de l’edifici situat al
carrer de Balmes, 59, de Barcelona. S’adjunta com a
annex 4, l’autorització de la propietat.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquest
sentit, JCDecaux Publicidad Luminosa, SA, que ac-
tua en nom i representació de Starcom Worldwide
Media Estrategia, empresa encarregada de la publici-
tat exterior de Magna Films, es compromet a complir
l’esmentada normativa.
Per aquest motiu no s’acceptaran il·luminacions
disposades a la part inferior de la bastida per evitar la
projecció i dispersió de llum zenital.
Qualsevol variació del disseny i contingut original
de la lona haurà de ser prèviament aprovada pel ge-
rent de l’Institut del Paisatge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és de dos mesos, des del 15 de gener al 14 de
març de 2003. Aquest termini, que és improrrogable,
no excedirà en cap cas la durada de les obres de res-
tauració de la façana de l’edifici situat al carrer de
Balmes, 59, de Barcelona, i està supeditat al compli-
ment estricte de l’assabentat núm. 3 de la comparei-
xença de data 8 de febrer de 2002 que consta com a
annex 11.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició,
JCDecaux Publicidad Luminosa, SA, es compromet a
retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a
requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no
reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la
compensació paisatgística que figura al Convenen
quart, ni de qualsevol altra despesa que d’aquest fet
se’n derivi.
Les obres de rehabilitació de la façana hauran
d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a
JCDecaux Publicidad Luminosa, SA, que actua en
nom i representació de Starcom Worldwide Media
Estrategia, empresa encarregada de la publicitat ex-
terior de Magna Films, la col·laboració en les obres
d’agençament de la primera mitgera solar de Barcelo-
na a l’interior d’illa Fustes Gilabert, en concepte de
reparació de l’impacte paisatgístic de l’ús excepcional
del paisatge autoritzat.
JCDecaux Publicidad Luminosa, SA, que actua en
nom i representació de Starcom Worldwide Media
Estrategia, empresa encarregada de la publicitat ex-
terior de Magna Films, ha acceptat aquesta proposta i
participarà en l’actuació esmentada aportant la quan-
titat de trenta-tres mil nou-cents cinquanta-quatre
euros amb quaranta-quatre cèntims (33.954,44 €)
IVA inclòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exi-
gits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora, a través de la per-
sona que la representa en aquest conveni.
Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-
vi de destinació en el termini de vuit dies naturals des
de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
JCDecaux Publicidad Luminosa, SA, que actua en
nom i representació de Starcom Worldwide Media
Estrategia, empresa encarregada de la publicitat ex-
terior de Magna Films, ingressarà, dins dels quinze
dies naturals següents a la signatura d’aquest conve-
ni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació
de l’impacte paisatgístic, en el compte corrent núme-
ro 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d’Estalvis i
Pensions de Barcelona, de la qual és titular l’Institut
del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·la-
boracions econòmiques i les aportacions dels patroci-
nadors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-
cipació haurà de comptar amb el vistiplau del
sotsdirector tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà, JCDecaux Publicidad Luminosa, SA, que ac-
tua en nom i representació de Starcom Worldwide
Media Estrategia, empresa encarregada de la publici-
tat exterior de Magna Films, finançarà una part del
procés de restauració de la façana de l’edifici situat al
carrer de Balmes, 59 de Barcelona, ateses les condi-
cions econòmiques convingudes entre les parts.
Aquesta contribució addicional està valorada en vint-
i-dos mil euros (22.000 €) segons consta a la sol·li-
citud d’autorització paisatgística que figura com a an-
nex 2.
Aquesta restauració haurà de contemplar les
condicions particulars de la llicència d’obres eme-
sa pel districte de l’Eixample amb data 26 de maig
de 1999 (annex 5) que ha estat degudament pror-
rogada per tres vegades pel mateix districte amb
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2001986
dates 7 de març de 2001, 6 de febrer de 2002 i 24
de desembre de 2002 (annexos 6, 7 i 8), així com
les condicions d’actuació de l’informe tècnic d’au-
torització paisatgística de data 7 de febrer de
2002 (annex 9) i del seu complementari de planta
baixa de la mateixa data (annex 10), emesos des
de la Sotsdirecció Tècnica d’aquest Institut del
Paisatge Urbà, tal i com s’han compromès les
parts a la compareixença de data 8 de febrer de
2002 (annex 11).
Aquests compromisos han estat ratificats per la
propietat en la seva autorització per a poder instal·lar
una lona publicitària de data 20 de desembre de 2002
que consta com a annex 4 i per part de JCDecaux
Publicidad Luminosa, SA, en la seva sol·licitud d’au-
torització paisatgística de data 3 de gener de 2003
que consta com a annex 2.
A més, s’haurà de complir el planning d’obres (an-
nex 12), realitzat per l’empresa constructora i aportat
per la propietat en data 11 de febrer de 2002.
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos. L’ús excepcional del paisatge urbà no
autoritzat o que no s’ajusti a les condicions imposa-
des en l’autorització s’impedirà mitjançant ordre de
cessament i, en el seu cas, execució forçosa.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de
procedir a la retirada de la lona, repercutirà les des-
peses originades, així com de qualsevol altra despe-
sa que d’aquest fet se’n derivi contra JCDecaux
Publicidad Luminosa, SA, que actua en nom i repre-
sentació de Starcom Worldwide Media Estrategia,
empresa encarregada de la publicitat exterior de
Magna Films.
Novè. Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora.
El venciment del termini previst comportarà la
finalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular
restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-
querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el
paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho
a l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies
hàbils.
L’empresa, d’altra banda, establirà les correspo-
nents pòlisses d’assegurances que cobreixen els ris-
cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-
ceres persones, per tot el temps de vigència de
l’autorització (annex 13). L’Ajuntament no assumeix
cap responsabilitat a aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/
identificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del
paisatge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els
eslògans institucionals amb el text i les mides que
s’adjunten com a annex 14.
Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referència
a la participació segons text facilitat per part d’aquest
Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt
total ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·-
locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-
nim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de Mag-
na Films, i ho farà en la Memòria d’Activitats. Amb
aquesta finalitat, l’empresa Magna Films, facilitarà els
seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge
Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de
tot allò que estigui relacionat amb la signatura
d’aquest conveni i/o altres possibles campanyes/pre-
sentacions de l’Institut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
Magna Films, i la nomena “Entitat col·laboradora de
la Campanya Barcelona, posa’t guapa”.
I en prova de conformitat, signen aquest document
per triplicat en el lloc i la data indicats en l’encapçala-
ment.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per JCDecaux Publicidad Luminosa, SA, el director
general, Javier Carrasco Rubio.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A l’empara de l’article 98 i ss. de l’Ordenança muni-
cipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona, el dia deu de dos mil tres.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, ter-
cer tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (des d’ara
l’Institut del Paisatge Urbà), que té delegades, per de-
cret d’Alcaldia de 25 de novembre de 1999 les com-
petències per a l’autorització dels usos excepcionals
del paisatge urbà, assistit en aquest acte per l’Im. Sr.
Jordi Cases i Pallarès, secretari general de l’Ajunta-
ment de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Angel Carlos Palomino Ballesteros,
delegat territorial de Catalunya i apoderat de l’empre-
sa Bami, SA, amb NIF A-28011997 i amb domicili so-
cial al carrer de Tuset, 20-24, 8è 3a, 08006 de Barce-
lona.
Diuen
Primer
Que el Sr. Angel Carlos Palomino Ballesteros, que
actua en nom i representació de l’empresa Bami, SA,
ha formulat, en data 8 de gener de 2003, sol·licitud
d’autorització d’un ús excepcional del paisatge urbà
mitjançant activitat publicitària des d’una propietat pri-
vada (annex 1).
Segon
Que Bami, SA, és la propietària de l’edifici ubicat al
passeig de Gràcia, 91 de Barcelona. (Annex 2)
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         987
Tercer
L’Ajuntament de Barcelona, des de sempre, ha tin-
gut la inquietud de solucionar els problemes sorgits
en el paisatge urbà de la ciutat deguts als diferents
canvis urbanístics que ha sofert la ciutat.
Una de les distorsions més habituals és l’aparició
de nombroses mitgeres, algunes de les quals estan
destinades a continuar com a tals per temps indefinit.
Això ha provocat que l’Ajuntament de Barcelona hagi
buscat solucions en el marc d’una estratègia global
de recuperació de la qualitat de la imatge urbana, fo-
mentat l’agençament i adequació de les mateixes per
a integrar-les en el paisatge al qual pertanyen.
Així mateix, l’Ajuntament de Barcelona ha tingut
sempre un especial interès en desenvolupar els me-
canismes per tal de promocionar la sostenibilitat
mediambiental de la ciutat.
Un dels objectius de l’Institut del Paisatge Urbà
dins de la campanya “Barcelona posa’t guapa”, és el
foment de la realització d’instal·lacions per a l’estalvi
energètic i la utilització d’energies renovables.
Quart
L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut del
Paisatge Urbà, vol ara agençar la mitgera ubicada a
l’interior d’illa Fustes Gilabert (situada entre els car-
rers d’Aragó, Padilla, València i Castillejos).
Amb aquest projecte s’uneixen els dos objectius
abans esmentats, el de la recuperació de la mitgera
en si mateixa, i, al mateix temps, la utilització
d’aquesta recuperació, enriquint-la amb la utilització
d’elements de producció d’energia fotovoltaica com a
elements compositius de dignificació i endreçament
d’aquesta mitgera.
La instal·lació fotovoltaica tindrà una potència total
de 5 Kwp i la seva producció elèctrica aproximada
serà de 7.042 Kwh. L’estalvi en emissions de CO
2
 a
l’atmosfera s’estima en uns 2.100 Kg/any, i, donat
que serà un sistema connectat a xarxa i que l’energia
produïda es paga a 0’4 €/Kwh, la producció anual
serà d’uns 2.800 €.
Així mateix, i donada la singular ubicació d’aquesta
mitgera en l’interior d’una illa de l’Eixample, aquesta
primera mitgera solar a la ciutat de Barcelona, serà
utilitzada com a element didàctic i de divulgació de la
utilització d’energies alternatives.
Cinquè
L’Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell
Plenari de data 3 d’agost de 1997, va crear l’Institut
del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va asse-
nyalar competències per a col·laborar amb empreses
i entitats en recerca d’espònsors i patrocinadors i for-
malitzar convenis i protocols, per al finançament
d’obres, programes o serveis en benefici del paisatge
urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la
vida urbana.
L’Institut del Paisatge Urbà, continuant amb els
seus objectius d’integració de mitgeres dins del seu
entorn i de la promoció de la utilització d’energies re-
novables, vol impulsar l’agençament de la primera
mitgera solar de Barcelona a l’interior d’illa Fustes
Gilabert.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
a l’Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat
de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic. La signatura del present conveni de col-
laboració porta implícita l’autorització paisatgística
prevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos del
paisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat
per Bami, SA.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Bami, SA, la col·locació
d’una lona publicitària segons el disseny, els colors,
les mides, les característiques i els continguts que
s’adjunten com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà
a les bastides de les obres de restauració de la faça-
na de l’edifici situat al passeig de Gràcia, 91, de Bar-
celona.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquest
sentit, Bami, SA, es compromet a complir l’esmenta-
da normativa.
Per aquest motiu no s’acceptaran il·luminacions
disposades a la part inferior de la bastida per evitar la
projecció i dispersió de llum zenital.
Qualsevol variació del disseny i contingut original
de la lona haurà de ser prèviament aprovada pel ge-
rent de l’Institut del Paisatge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és d’un mes de l’1 al 31 de gener de 2003
ambdós inclosos. Aquest termini, que és improrroga-
ble, no excedirà en cap cas la durada de les obres de
restauració de la façana de l’edifici situat al passeig
de Gràcia, 91, de Barcelona, i està supeditat al com-
pliment estricte de l’informe tècnic d’autorització pai-
satgística de data 11 d’octubre de 2002 que consta
com a annex 6.
A aquests efectes, Bami, SA, ha acceptat les con-
dicions d’actuació de l’esmentat informe tècnic en es-
crit de data 11 d’octubre de 2002 (annex 4), per la
qual cosa s’ha compromès a aportar la documentació
requerida en el mateix en un termini màxim de 30
dies.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Bami,
SA, es compromet a retirar al seu càrrec la lona pu-
blicitària en 24 hores a requeriment d’aquest Institut
del Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap
mena de devolució de la compensació paisatgística
que figura al Convenen quart, ni de qualsevol altra
despesa que d’aquest fet se’n derivi.
Les obres de rehabilitació de la façana hauran
d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a Bami, SA,
la col·laboració en les obres d’agençament de la pri-
mera mitgera solar de Barcelona a l’interior d’illa Fus-
tes Gilabert, en concepte de reparació de l’impacte
paisatgístic de l’ús excepcional del paisatge autoritzat.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2001988
Bami, SA, ha acceptat aquesta proposta, i partici-
parà en l’actuació esmentada aportant la quantitat
de sis mil nou-cents seixanta euros (6.960 ˛) IVA in-
clòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni.
Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-
vi de destinació en el termini de vuit dies naturals des
de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Bami, SA, ingressarà, dins dels quinze dies natu-
rals següents a la signatura d’aquest conveni, la
quantitat pactada, corresponent a la reparació de l’im-
pacte paisatgístic, en el compte corrent número 2100
3000 19 2201633296 de La Caixa d’Estalvis i Pensi-
ons de Barcelona, de la qual és titular l’Institut del
Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·labo-
racions econòmiques i les aportacions dels patrocina-
dors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-
cipació haurà de comptar amb el vistiplau del
sotsdirector tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà, Bami, SA, finançarà la totalitat del procés de
restauració de la façana de l’edifici situat al passeig
de Gràcia, 91, de Barcelona.
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars de la llicència d’obres emesa pel
districte de l’Eixample amb data 23 de juliol de 2002
(annex 5), així com les condicions d’actuació de l’in-
forme tècnic d’autorització paisatgística de data 11
d’octubre de 2002 (annex 6), emès des de la
Sotsdirecció Tècnica d’aquest Institut del Paisatge
Urbà.
Així mateix s’haurà de complir el planning d’obres
(annex 7), realitzat per l’empresa rehabilitadora que
ha estat aportat per la propietat amb data 30 de se-
tembre de 2002.
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització s’impedirà mitjançant ordre de cessament i,
en el seu cas, execució forçosa.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-
cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despeses
originades, així com de qualsevol altra despesa que
d’aquest fet se’n derivi contra Bami, SA.
Novè. Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona aniran a càrrec de l’empresa
col·laboradora.
Pel que fa al tema de la responsabilitat civil, aques-
ta anirà a càrrec de l’empresa Soportes Mediterrá-
neo, SL, segons consta a la sol·licitud d’autorització
paisatgística efectuada per Bami, SA, que consta
com a annex 1, i que ha estat degudament acceptat
per l’empresa Soportes Mediterráneo, SL, segons es-
crit de data 17 d’octubre de 2002. (Annex 8).
El venciment del termini previst comportarà la
finalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular
restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-
querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el
paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho
a l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies
hàbils.
L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlisses
d’assegurances corresponents que cobreixen els ris-
cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-
ceres persones, per tot el temps de vigència de l’au-
torització (annex 9). L’Ajuntament no assumeix cap
responsabilitat a aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/
identificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del
paisatge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els
eslògans institucionals amb el text i les mides que
s’adjunten com a annex 10.
Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referència
a la participació segons text facilitat per part d’aquest
Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt
total ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·lo-
cada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-
nim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de
Bami, SA, i ho farà en la Memòria d’Activitats. Amb
aquesta finalitat, Bami, SA, facilitarà els seus logos i/
o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal
de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que
estigui relacionat amb la signatura d’aquest conveni i/
o altres possibles campanyes/presentacions de l’Ins-
titut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
Bami, SA, com a “Entitat col·laboradora de la Campa-
nya Barcelona, posa’t guapa”. I en prova de conformi-
tat, signen aquest document per triplicat en el lloc i la
data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Bami, SA, el delegat territorial de Catalunya,
Angel Carlos Palomino Ballesteros.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         989
A l’empara de l’article 98 i ss. de l’Ordenança Muni-
cipal dels Usos del Paisatge Urbà de Barcelona
A la ciutat de Barcelona, el dia 20 de gener de
2003.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, ter-
cer tinent d’alcalde-president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, que té delega-
des per decret d’Alcaldia de 25 de novembre de 1999
les competències per a l’autorització dels usos excep-
cionals del paisatge urbà; i l’Im. Sr. Carles Martí, regi-
dor del districte de Sarrià-St. Gervasi, assistits en
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, la Sr. Manuel Monteys i Ortiz, en repre-
sentació de Clear Channel España, SL, amb CIF B-
82539867 i domicili social a l’avinguda Conflent, s/n,
nau 17, 08915 de Badalona.
Diuen
Primer
Clear Channel España, SL ha formulat en el mes
de gener de 2003, sol·licitud d’autorització d’ús ex-
cepcional del paisatge urbà mitjançant activitats pu-
blicitàries des de propietats privades.
Segon
Que l’element del paisatge urbà objecte de la pre-
sent autorització és el següent llistat de parets mitge-
res:
Via Augusta, 135
Nou de Santa Eulàlia, 22
Pg. de la Bonanova, 106
Clear Channel España, SL s’ha compromès a pre-
sentar el seu Pla Corporatiu de Regularització davant
l’Ajuntament de Barcelona, per tal que siguin objecte
de regularització la resta d’instal·lacions d’aquesta
mena (cartelleres publicitàries sobre mitgeres) de que
disposa a la ciutat.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que és previst per als Usos Excepcio-
nals a l’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà de la
ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999.
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic. La signatura del present conveni de col-
laboració porta implícita l’autorització paisatgística
prevista a l’article 98 de l’Ordenança dels Usos del
Paisatge Urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat
per Clear Channel España, SL.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Clear Channel España,
SL a mantenir en cadascun dels emplaçaments a que
fa referència aquest conveni instal·lacions publicitàri-
es segons el disseny, les mides, i les característiques
que s’adjunten com annex 1.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística, en cap cas serà superior a quatre anys des
de la data de la seva signatura.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
Clear Channel España, SL finançarà l’agençament
de les esmentades mitgeres, i reduirà la superfície
publicitària en alguna d’elles, d’acord amb el previst a
l’annex 1.
Com a contribució afegida a la millora del paisatge
urbà i de la qualitat de vida, Clear Channel España,
SL finançarà el condicionament d’un espai d’esbarjo
per a gossos, a l’Av. Josep V. Foix, al Districte de
Sarrià-Sant-Gervasi.
A efectes de quantificació, aquesta actuació està
valorada en, trenta-quatre mil nou cents dotze euros
amb setanta-nou cèntims (34.912,79 €) segons me-
mòria i pressupost que s’adjunta com annex 2.
Cinquè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut farà les inspeccions necessàries per com-
provar i valorar l’adequació a les condicions establer-
tes en aquest conveni i en els seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització serà impedit mitjançant ordre de cessament i,
en el seu cas, execució forçosa.
L’Institut, en cas d’haver de procedir a la retirada
de les instal·lacions, repercutirà les despeses origina-
des, així com de qualsevol altra despesa que
d’aquest fet se’n derivi contra Clear Channel España,
SL.
Sisè. Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de les instal·lacions, així com la respon-
sabilitat civil, aniran a càrrec de Clear Channel
España, SL.
El venciment del termini previst per a cadascun
dels emplaçaments comportarà la finalització del dret
a l’ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seu
càrrec i sense necessitat de ser requerit a l’efecte, la
realitat física alterada, restituint el paisatge a la seva
anterior condició, amb la mitgera perfectament agen-
çada, i comunicant-ho a l’Institut en el termini de tres
dies hàbils.
L’empresa, per altra banda, establirà les correspo-
nents pòlisses d’assegurances que cobreixen els ris-
cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-
ceres persones, per tot el temps de vigència de
l’autorització. L’Ajuntament no assumeix cap respon-
sabilitat a aquests efectes.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal.
I en prova de conformitat, signen aquest document
per quadruplicat en el lloc i la data indicats en l’en-
capçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Clear Channel España, SL, el representant,
Manuel Monteys Ortíz.
El regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi,
Carles Martí i Jufresa.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2001990
A l’empara de l’article 98 i ss. de l’Ordenança muni-
cipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona, el dia 22 de gener de
2003.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, ter-
cer tinent d’alcalde-president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, que té delega-
des per decret d’Alcaldia de 25 de novembre de 1999
les competències per a l’autorització dels usos excep-
cionals del paisatge urbà.
De l’altra, l’Im. Sr. Manuel Pérez i Benzal, regidor
dels Districte de Nou Barris.
Assistits en aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i
Pallarès, secretari general de l’Ajuntament de Barce-
lona.
De l’altra, la Sra. Isabel López de Ortuño, en repre-
sentació de l’empresa JCDecaux España, SL, Socie-
tat Unipersonal, NIF B-28104461 amb seu social a
l’Av. de Aragón, 328, 28022 de Madrid.
Diuen
Primer
En data 22 de juliol de 1998, abans de l’aprovació
de la normativa vigent reguladora dels usos del pai-
satge urbà, l’Ajuntament de Barcelona-Districte de
Nou Barris i Avenir España, SA, ara JCDecaux
España, SL, van subscriure un conveni per a l’explo-
tació publicitària, mitjançant 30 carreteres, de dife-
rents espais públics indeterminats del Districte de
Nou Barris, amb la finalitat que aquestes col·labores-
sin en projectes singulars de restauració i recuperació
del paisatge i de l’espai urbà.
Segon
En data 25 de maig de 2000, ja aprovada la norma-
tiva vigent reguladora dels usos del paisatge urbà,
ambdues parts van subscriure un document annex a
l’esmentat conveni, en el que van detallar-se les ins-
tal·lacions a les que aquest feia referència, donat que
en el document inicial es va establir la quantitat genè-
rica de carreteres però sense determinar encara els
espais on aquestes s’instal·larien.
Tercer
La contrapartida d’Avenir España, SA, ara
JCDecaux, SL per aquesta utilització de l’espai públic
amb finalitat publicitària va ser calculada, l’any 1998,
per una permanència de 5 anys des de la data de
col·locació de les instal·lacions. Tanmateix la instal-
lació de les cartelleres va haver de ser diferida a co-
mençaments del l’any 2001, degut a la inicial indeter-
minació dels espais, definitivament establerts en
l’esmentat annex de 25 de maig de 2000.
Quart
És voluntat de l’Ajuntament reconèixer ara el dret a
JCDecaux España, SL successora d’Avenir España,
SA, a gaudir de la totalitat dels beneficis acordats en
el conveni de 22 de juliol de 1998, en especial pel
que fa als terminis d’explotació publicitària establerts,
donat que Avenir España, SA va fer totes les aporta-
cions econòmiques a projectes de millora que es van
acordar com a contrapartida.
Cinquè
D’altra banda, JCDecaux España, SL ha realitzar
una oferta per a l’explotació publicitària de 3 espais
públics més del Districte de Nou Barris. Aquest dret
va ser objecte de licitació mitjançant concurrència
d’ofertes núm. CC002/08-02 de data 28 de febrer de
2002, restant deserta l’adjudicació per manca d’ofer-
tes. La proposta feta ara per JCDecaux España, SL
s’emmarca en el previst a l’article 103.3, pels supòsits
que no es presentin ofertes a les concurrències públi-
ques convocades per l’Ajuntament.
És per tot això que les parts abans esmentades,
Acorden
Primer. Autorització paisatgística
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic. La signatura del present conveni de col-
laboració porta implícita l’autorització paisatgística
prevista a l’article 98 de l’Ordenança dels Usos del
Paisatge Urbà, en relació a l’ús excepcional que s’au-
toritza a JCDecaux España, SL.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a JCDecaux España, SL a
mantenir o instal·lar, segons el cas, les 30 instal·la-
cions publicitàries (cartelleres) que s’adjunten com a
annex d’aquest conveni, i que son les contingudes en
l’annex de data 25-5-02 del conveni signat el 22-7-98
entre l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Nou Bar-
ris i l’empresa Avenir España, SA
Igualment l’Ajuntament autoritza a JCDecaux
España, SL a col·locar instal·lacions publicitàries
(cartelleres) que s’adjunten al mateix annex, i que
son les restes no adjudicades de la concurrència
núm. CC002/08-02 de data 28 de febrer de 2002.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se a la
normativa aplicable, restant en tot cas prohibida la
publicitat que ofengui a les institucions públiques, le-
sioni els drets de la personalitat o sigui contraria a les
disposicions normatives.
A més, en tractar-se de publicitat feta des d’espais
de titularitat municipal, no s’admetrà publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac, en els
termes de la normativa vigent.
Tercer. Termini
El termini de la present autorització, per a totes les
instal·lacions, s’estendrà fins al 31 de desembre de
2006. Aquest termini, s’ha fixat en atenció als com-
promisos contrets per l’Ajuntament de Barcelona-Dis-
tricte de Nou Barris en el conveni de data 22 de juliol
del 1998, i en el seu annex de 25 de maig de 2002, i
és improrrogable.
Igualment, pel que fa a les noves instal·lacions, el
termini no és superior als 4 anys que s’estableixen
com a màxim per a l’ús excepcional en la vigent nor-
mativa reguladora dels usos del paisatge urbà. Tam-
bé en aquest cas el termini és improrrogable.
Caldrà que l’autorització sigui convalidada anual-
ment per la Comissió Mixta de Protecció del Paisatge
Urbà, mitjançant petició expressa de l’empresa adju-
dicatària amb dos mesos d’antelació. Per a l’acompli-
ment d’aquest tràmit només caldrà acreditar el bon
estat de la instal·lació.
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         991
L’incompliment d’aquest requisit s’entendrà com a
renúncia de l’adjudicatari a l’autorització i a tots els
seus drets en relació amb la mateixa, sense cap més
dret a reclamar.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
La reparació de l’impacte paisatgístic per la perma-
nència de les cartelleres que ara s’autoritza s’ha
acordat tenint en compte l’aportació inicial feta per
Avenir España, SA ara JCDecaux España, SL pel
conveni de 22 de juliol de 1998. Aquesta va ser de un
total de 37.500.000 pessetes, dos-cents vint i cinc mil
tres-cents setanta-nou euros amb cinquanta quatre
cèntims (225.379,54) que van ser destinades al finan-
çament de la Rehabilitació del Pont del Drago, i del
tunnel d’accés a Ciutat Meridiana.
Tanmateix JCDecaux España, SL donada l’amplia-
ció del nombre total d’instal·lacions, finançarà ara la
instal·lació de 2 edicles de tancament i protecció per
a sortides d’aparcaments al Districte de Nou Barris:
els situats als aparcaments del carrer de Lorena i del
passeig de Valldaura. Aquesta nova aportació de
JCDecaux España, SL es valora en 150.253 euros.
Igualment, i com a contribució afegida, JCDecaux
España, SL cedirà al Districte de Nou Barris els es-
pais publicitaris de que disposa a la plaça de Karl
Marx (3 vitrines), durant 3 quinzenes per a cadascun
dels anys naturals de vigència de l’autorització d’ús
excepcional que les empara. Aquesta cessió es farà
en dates a convenir entre les parts.
Cinquè. Obligacions de l’adjudicatari
JCDecaux España, SL s’obliga a instal·lar, reparar,
conservar, mantenir i netejar els elements i les instal·-
lacions que han de ser suport de publicitat, aportant
els recursos humans i materials necessaris. Igual-
ment s’obliga a conservar net i endreçat l’entorn im-
mediat de la seva instal·lació.
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de les instal·lacions, així com la respon-
sabilitat civil, aniran a càrrec de l’empresa patrocina-
dora. L’Ajuntament no assumeix cap responsabilitat a
aquests efectes.
JCDecaux España, SL ha establert les correspo-
nents pòlisses d’assegurances que cobreixen els ris-
cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-
ceres persones, per tot el temps de vigència de
l’autorització.
JCDecaux España, SL directament o mitjançant
l’empresa a qui designi, es compromet a executar,
per ordre de qualsevol òrgan competent de l’Ajunta-
ment, els treballs d’eliminació de qualsevol cartellera
de tercers, fins a un número igual de les que s’autorit-
zen en aquest conveni (37 cartelleres), que tingui la
qualificació de clandestina o il·legal, i que pugui apa-
rèixer en el territori de Barcelona durant la vigència
d’aquesta autorització, i a assumir la totalitat dels
costos que aquest compromís impliqui.
El venciment del termini previst comportarà la fi del
dret a l’ús excepcional, i el seu titular restaurarà al
seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a l’efec-
te, la realitat física alterada, restituint el paisatge a la
seva anterior condició.
Sisè. Garanties per a l’adjudicatari
En el cas d’una actuació municipal sobre algun
dels emplaçaments autoritzats, l’empresa adjudicatà-
ria haurà de procedir al desmuntatge del suport o su-
ports afectats, sense dret a indemnització per aques-
ta causa.
Tanmateix podrà procedir a una nova instal·lació
en un altre emplaçament disponible, prèvia proposta
al Districte de Nou Barris i autorització de la Comissió
Mixta de Protecció del Paisatge Urbà. Les condicions
vigents aplicables al suport substituït seran les que
regiran per al nou, en especial pel que faci al termini
pendent de l’autorització.
Setè. Facultats municipals d’inspecció i control
El Districte de Nou Barris farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització serà impedit mitjançant ordre de cessament i,
en el seu cas, execució forçosa.
Per al supòsit d’incompliment de l’obligació de des-
muntar els suports instal·lats, l’adjudicatari autoritza
des d’ara a qualsevol òrgan competent de l’Ajunta-
ment, a fer-ho mitjançant l’execució subsidiària, a càr-
rec de la pròpia empresa, i sense necessitat de previ
requeriment.
I en prova de conformitat, signen aquest document
per quadruplicat en el lloc i la data indicats en l’en-
capçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per JCDecaux España, SL, la representant, Isabel
López de Ortuño.
El regidor del Districte de Nou Barris, Manuel
Pérez i Benzal.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A l’empara de l’article 98 i ss. de l’Ordenança muni-
cipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona, el dia 12 de febrer de
2003.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, ter-
cer tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà Municipal del Paisatge Urbà i la
Qualitat de Vida, des d’ara l’Institut del Paisatge
Urbà, que té delegades, per decret d’Alcaldia de 25
de novembre de 1999 les competències per a l’auto-
rització dels usos excepcionals del paisatge urbà, as-
sistit en aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Palla-
rès, secretari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet,
conseller delegat de l’empresa Publicidad V, SA, amb
NIF A-58080839 i amb domicili social al carrer de
Muntaner, 200, 3r 4a, 08036 de Barcelona.
Diuen
Primer
L’empresa Publicidad V, SA, que el Sr. Joaquín
Verona-Martínez Humet representa, està autoritzada
per Carat España, SA, empresa encarregada de la
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2001992
publicitat exterior de Disney Channel, per gestionar
els seus interessos davant d’aquesta Corporació Mu-
nicipal (annex 1).
Segon
Publicidad V, SA, que actua en nom i representació
de Carat España, SA, empresa encarregada de la pu-
blicitat exterior de Disney Channel, ha formulat, en
data 23 de gener de 2003, sol·licitud d’autorització d’un
ús excepcional del paisatge urbà mitjançant activitat
publicitària des d’una propietat privada (annex 2).
Tercer
L’Ajuntament de Barcelona, és propietari de la
Casa de Convalescència, edifici del segle XVII d’una
qualitat i bellesa excepcional, situat al cor de Barcelo-
na al carrer del Carme número 47 i que forma part de
l’escàs Barroc català existent. Aquest edifici, que és
una part del conjunt de l’antic Hospital de la Santa
Creu, va ser declarat bé d’Interès Cultural amb la ca-
tegoria GAC.4.6.1931.
Amb data 30 de març de 1931, l’Ajuntament de
Barcelona en cedí l’ús a l’Institut d’Estudis Catalans
(des d’ara l’IEC). Aquesta cessió es confirmà amb
data 12 de juliol de 1997, d’acord amb el conveni sig-
nat per aquestes institucions i la Diputació de Barce-
lona.
L’IEC, és una corporació acadèmica que té per ob-
jectiu l’alta investigació científica i principalment la de
tots els elements de la cultura catalana i entre les se-
ves finalitats destaquen l’estudi del procés de norma-
lització per a què aquest sigui coherent arreu del seu
àmbit lingüístic.
D’acord amb l’article tercer del conveni signat entre
l’Ajuntament de Barcelona i l’IEC, el 29 de desembre
de 1997, l’Ajuntament de Barcelona es comprometia
a gestionar, per mitjà de l’Agència del Paisatge Urbà,
(avui l’Institut del Paisatge Urbà), la recerca de patro-
cini per finançar les obres de rehabilitació i restaura-
ció de la Casa de Convalescència.
L’IEC, donat el precari estat de conservació de
l’edifici, ha sol·licitat en virtut de l’apartat anterior, la
màxima col·laboració possible a aquest Institut del
Paisatge Urbà per posar en marxa les obres de reha-
bilitació i restauració d’aquest emblemàtic edifici.
El dia 10 d’octubre de 2000, l’Institut del Paisatge
Urbà i l’IEC, varen signar un conveni per establir els
mecanismes de col·laboració a fi i efecte de poder
assolir la rehabilitació i restauració de la Casa de
Convalescència.
Quart
L’Ajuntament de Barcelona, per acord del Consell
Plenari de data 3 d’agost de 1997, va crear l’Institut
del Paisatge Urbà i, entre altres finalitats, li va asse-
nyalar competències per a col·laborar amb empreses
i entitats en recerca d’espònsors i patrocinadors i for-
malitzar convenis i protocols, per al finançament
d’obres, programes o serveis en benefici del paisatge
urbà, de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la
vida urbana.
L’Institut del Paisatge Urbà dins dels programes de
recuperació i millora de la qualitat visual del paisatge
urbà vol promoure la rehabilitació i restauració de la
Casa de Convalescència, actual seu de l’IEC.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
a l’Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat
de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic. La signatura del present conveni de col·-
laboració porta implícita l’autorització paisatgística
prevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos del
paisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat
per Publicidad V, SA, que actua en nom i representa-
ció de Carat España, SA, empresa encarregada de la
publicitat exterior de Disney Channel.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Publicidad V, SA, que ac-
tua en nom i representació de Carat España, SA, em-
presa encarregada de la publicitat exterior de Disney
Channel, la col·locació d’una lona publicitària segons
el disseny, els colors, les mides, les característiques i
els continguts que s’adjunten com a annex 3. Aques-
ta lona es col·locarà a les bastides de les obres de
restauració de les façanes dels edificis ubicats a
l’avinguda Diagonal, 329 i a l’avinguda Diagonal, 331,
de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 l’autorització
de la propietat.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquest
sentit, Publicidad V, SA, que actua en nom i repre-
sentació de Carat España, SA, empresa encarregada
de la publicitat exterior de Disney Channel, es com-
promet a complir l’esmentada normativa.
Per aquest motiu no s’acceptaran il·luminacions
disposades a la part inferior de la bastida per evitar la
projecció i dispersió de llum zenital.
Qualsevol variació del disseny i contingut original
de la lona haurà de ser prèviament aprovada pel ge-
rent de l’Institut del Paisatge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és de tres mesos a partir de la data de la seva
col·locació. Aquest termini, que és improrrogable, no
excedirà en cap cas la durada de les obres de restau-
ració de les façanes dels edificis ubicats a l’avinguda
Diagonal, 329 i a l’avinguda Diagonal, 331, de Barce-
lona, i està supeditat al compliment estricte de l’assa-
bentat núm. 3 de la compareixença de data 10 de fe-
brer de 2003 que consta com a annex 8.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició,
Publicidad V, SA, que actua en nom i representació de
Carat España, SA, empresa encarregada de la publici-
tat exterior de Disney Channel, es compromet a retirar
al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a requeri-
ment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no recla-
mar per aquest fet cap mena de devolució de la com-
pensació paisatgística que figura al Convenen quart, ni
de qualsevol altre despesa que d’aquest fet se’n derivi.
Les obres de rehabilitació de la façana hauran
d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació.
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         993
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a Publi-
cidad V, SA, que actua en nom i representació de
Carat España, SA, empresa encarregada de la publi-
citat exterior de Disney Channel, la col·laboració en
les obres de rehabilitació i restauració de la Casa de
Convalescència actual seu de l’IEC, en concepte de
reparació de l’impacte paisatgístic de l’ús excepcional
del paisatge autoritzat.
Publicidad V, SA, que actua en nom i representació
de Carat España, SA, empresa encarregada de la pu-
blicitat exterior de Disney Channel, ha acceptat
aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmenta-
da aportant la quantitat de trenta mil nou-cents setan-
ta-dos euros (30.972 ˛) IVA inclòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni.
Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-
vi de destinació en el termini de vuit dies naturals des
de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Publicidad V, SA, que actua en nom i representació
de Carat España, SA, empresa encarregada de la pu-
blicitat exterior de Disney Channel, ingressarà, dins
dels quinze dies naturals següents a la signatura
d’aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent
a la reparació de l’impacte paisatgístic, en el compte
corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Cai-
xa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és
titular l’Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen
les col·laboracions econòmiques i les aportacions
dels patrocinadors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-
cipació haurà de comptar amb el vistiplau del
sotsdirector tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà Publicidad V, SA, que actua en nom i repre-
sentació de Carat España, SA, empresa encarregada
de la publicitat exterior de Disney Channel, finançarà
una part del procés de restauració de les façanes
dels edificis ubicats a l’avinguda Diagonal, 329 i a
l’avinguda Diagonal, 331, ateses les condicions eco-
nòmiques convingudes entre les parts. Aquesta con-
tribució addicional està valorada en un 40% dels
pressupostos presentats en aquest Institut del Paisat-
ge Urbà.
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars de la llicència d’obres emesa pel
districte de l’Eixample amb data 6 d’agost de 2002
(annex 5) i les de la resolució del mateix districte de
data 31 de gener de 2003 (annex 6), així com les
condicions d’actuació de l’informe tècnic d’autoritza-
ció paisatgística de data 28 de gener de 2003 (annex
7), emès des de la Sotsdirecció Tècnica d’aquest Ins-
titut del Paisatge Urbà, tal i com s’han compromès les
parts a la compareixença de data 10 de febrer de
2003 (annex 8).
A més, s’haurà de complir el planning d’obres pre-
sentat per l’empresa constructora (annex 9).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització s’impedirà mitjançant ordre de cessament i,
en el seu cas, execució forçosa.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-
cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despeses
originades, així com de qualsevol altra despesa que
d’aquest fet se’n derivi contra Publicidad V, SA, que
actua en nom i representació de Carat España, SA,
empresa encarregada de la publicitat exterior de
Disney Channel.
Novè. Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora.
El venciment del termini previst comportarà la
finalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular
restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-
querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el
paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho
a l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies
hàbils.
L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlisses
d’assegurances corresponents que cobreixen els ris-
cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-
ceres persones, per tot el temps de vigència de l’au-
torització (annex 10). L’Ajuntament no assumeix cap
responsabilitat a aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/
identificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del
paisatge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els
eslògans institucionals amb el text i les mides que
s’adjunten com a annex 11.
Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referència
a la participació segons text facilitat per part d’aquest
Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt
total ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·lo-
cada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-
nim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de
Disney Channel, i ho farà en la Memòria d’Activitats.
Amb aquesta finalitat, Disney Channel, facilitarà els
seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge
Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de
tot allò que estigui relacionat amb la signatura
d’aquest conveni i/o altres possibles campanyes/pre-
sentacions de l’Institut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2001994
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
Disney Channel, i la nomena “Entitat col·laboradora
de la Campanya Barcelona, posa’t guapa”. I en prova
de conformitat, signen aquest document per triplicat
en el lloc i la data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Publicidad V, SA, el conseller delegat, Joaquín
Verona-Martínez Humet.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A l’empara de l’article 98 i ss. de l’Ordenança muni-
cipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona, el dia 20 de febrer de
2003.
Reunits
A la Sala El Vienès de la Casa Fuster, d’una part,
l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, tercer tinent d’al-
calde i president de l’Institut Municipal del Paisatge
Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Institut del Pai-
satge Urbà que té delegades per decret d’Alcaldia de
25 de novembre de 1999 les competències per a l’au-
torització dels usos excepcionals del paisatge urbà,
assistits en aquest acte pel Sr. Joan de Moxó i Forga,
secretari delegat de l’Institut Municipal del Paisatge
Urbà i la Qualitat de Vida.
De l’altra, el Sr. José Ramón Lacasa Marañón, se-
cretari general de l’Entitat Mercantil Hotel Noga Bar-
celona, SL que pertany a la firma comercial Hoteles
Center, amb domicili social al carrer Acera del Casi-
no, 9, 18009 de Granada i NIF B-83131821.
Diuen
Primer
Que Hotel Noga Barcelona, SL ha formulat sol·li-
citud d’autorització d’un ús excepcional del paisatge
urbà mitjançant activitat publicitària des d’una propie-
tat privada.
Segon
Que la finca de referència és la que tanca el Pas-
seig de Gràcia, la Casa Fuster, que constitueix un re-
sum de les experiències urbanes anteriors de l’insig-
ne arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Tercer
Que Hotel Noga Barcelona, SL ha adquirit la Casa
Fuster per a dur a terme els seu condicionament com
a establiment hoteler, tot respectant els diferents am-
bients interiors originals pensats per l’arquitecte i pel
seu fill Pere, amb qui va haver de col·laborar per tal
d’acabar l’obra.
Quart
Hotel Noga Barcelona, SL ha sol·licitat, i l’Institut
del Paisatge Urbà tramitarà, en atenció a l’especial
importància patrimonial de l’edifici, l’ajut corresponent
al programa “Barcelona, posa’t guapa” per a la reha-
bilitació de la façana de la Casa Fuster, d’acord amb
les condicions establertes en el conveni entre l’Ajun-
tament de Barcelona i el Gremi d’Hotels de Barce-
lona.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als Usos Excepcio-
nals a l’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà de la
ciutat de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999.
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic. La signatura del present conveni de col-
laboració porta implícita l’autorització paisatgística
prevista a l’article 98 de l’Ordenança dels Usos del
Paisatge Urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat
per Hotel Noga Barcelona, SL.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Hotel Noga Barcelona, SL
la col·locació d’una lona segons el disseny, els colors,
les mides, les característiques i els continguts que
s’adjunten com a annex 1. Aquesta lona, de caràcter
no publicitari i que reproduirà la façana de l’edifici, es
col·locarà en les bastides de les obres de restauració
que es faran a la façana. Qualsevol variació del dis-
seny i contingut original de la lona haurà de ser
prèviament aprovada pel gerent de l’Institut del Pai-
satge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística no excedirà en cap cas la durada de les obres
de rehabilitació exterior de l’edifici. Les obres de re-
habilitació hauran d’estar iniciades en el moment
d’aquesta col·locació. S’adjunta com a annex 2 còpia
de la llicència d’obres.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha acceptat la proposta
de Hotel Noga Barcelona, SL que la reparació de l’im-
pacte paisatgístic de l’ús excepcional del paisatge
autoritzat, sigui feta mitjançant la cessió gratuïta d’es-
pais de la Casa Fuster, fins a un màxim de 3 ocasi-
ons durant cadascun dels exercicis 2003-2005, per a
la realització d’actes públics o reunions relacionades
amb l’activitat de l’Institut del Paisatge Urbà. Ambdu-
es parts establiran de mutu acord el règim de sol·li-
cituds i de reserves per a aquest aspecte de l’ope-
ració.
Cinquè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els seus
annexos. L’ús excepcional del paisatge urbà no auto-
ritzat o que no s’ajusti a les condicions imposades en
l’autorització serà impedit mitjançant ordre de cessa-
ment i, en el seu cas, execució forçosa.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-
cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despeses
originades, així com de qualsevol altra despesa que
d’aquest fet se’n derivi contra Hotel Noga Barcelona,
SL.
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         995
Sisè. Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec d’Hotel Noga Barcelona, SL.
El venciment del termini previst comportarà la
finalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular
restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-
querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el
paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho
a l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies
hàbils.
Hotel Noga Barcelona, SL ha establert les corres-
ponents pòlisses d’assegurances que cobreixen els
riscos d’accident i de responsabilitat civil enfront de
terceres persones, per tot el temps de vigència de
l’autorització. S’adjunta acreditació d’aquest extrem
com a annex 3. L’Ajuntament no assumeix cap res-
ponsabilitat a aquests efectes.
Setè. Identificació i informació
Hotel Noga Barcelona, SL es compromet a incor-
porar en la lona un faldó informatiu de la col·laboració
amb l’Ajuntament en la millora del paisatge urbà, amb
el text i les mides que s’adjunten com a annex 4.
Tanmateix, s’hi inclourà la referència al patrocini en
un text sobreimprès.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix el patrocini d’Ho-
tel Noga Barcelona, SL i la nomena “Entitat col-
laboradora de la Campanya “Barcelona, posa’t
guapa”.
I en prova de conformitat, signen aquest document
per triplicat en el lloc i la data indicats en l’encapçala-
ment.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Hotel Noga Barcelona, el secretari general,
José Ramón Lacasa Marañón.
El secretari delegat, Joan de Moxó i Forga.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2001996
PERSONAL
Concursos
MODIFICACIÓ DE LES BASES ESPECÍFIQUES
DELS CONCURSOS 11, 12, 13 I 14 DE L'INSTITUT
MUNICIPAL DE SALUT PÚBLICA
A la Gaseta Municipal del dia 30 de novembre de
2002 es van publicar les bases dels concursos núm.
11, 12, 13 i 14 de l'Institut Municipal de Salut Pública,
que han estat modificades.
Per aquest motiu es publiquen novament les bases
específiques d'aquests concursos, sent el termini de
presentació d'instàncies de quinze dies hàbils a
comptar de l'endemà de la publicació.
Cap del Servei d’Higiene Pública i Zoonosi
Concurs 11
1 lloc de treball de cap del Servei d’Higiene Pública i
Zoonosi, adscrit a l’Institut Municipal de Salut Pública.
Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de
427,58 €, segons catàleg vigent (2299X).
Horari de 37,5 hores setmanals.
Funcions principals
1. Dirigir i coordinar la gestió del Centre d’Acolliment
d’Animals de Companyia.
2. Coordinar el disseny, la planificació i execució de
programes i plans envers els animals de compa-
nyia a la ciutat.
3. Coordinar el disseny, la planificació i execució de
programes i plans envers el control de plagues ur-
banes i lluita antivectorial a la ciutat.
4. Proposar mesures estratègiques d’intervenció sa-
nitària en relació als animals de companyia i el
control de plagues urbanes, i elaborar propostes
de millora de funcionament del Servei.
5. Impulsar l’avaluació de resultats de les intervenci-
ons en relació als programes instaurats.
6. Control, seguiment i gestió del pressupost assig-
nat.
7. Gestionar els contractes de serveis.
8. Les que corresponguin en relació al lloc de treball.
Requisits addicionals
Personal del grup A o B.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques. Per posseir titulacions
acadèmiques de grau superior relacionades amb el
lloc de treball, fins a 1 punt.
2. Experiència professional, fins a 5 punts.
- Direcció d’equips, conducció de reunions, lide-
ratge de grups, fins a 1 punt.
- En el desplegament de programes d’actuació a la
ciutat envers els animals de companyia, fins a 1
punt.
- En el control de plagues urbanes, fins a 1 punt.
- En relació a la gestió econòmica d’expedients,
fins a 1 punt.
- Experiència en disseny i planificació de progra-
mes d’intervenció sanitària, fins a 1 punt.
3. Altres mèrits que tinguin relació amb els llocs de
treball, fins a 1 punt.
4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar
per fer una prova professional. En cas de realitzar-se
l’esmentada prova, es puntuarà fins a 3 punts.
5. Característiques personals requerides pel lloc de
treball i singularment: capacitat per a organitzar i pla-
nificar el treball; facilitat per a la relació interpersonal,
responsabilitat, capacitat per a liderar equips de tre-
ball, comunicació oral i escrita i integritat en el desen-
volupament del treball públic.
La Junta de Valoració podrà convocar els/les can-
didats/tes per a aquesta avaluació. En el cas de rea-
litzar-se, podrà utilitzar els sistemes d’avaluació que
consideri més adequats i les valorarà fins a 4 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació total
(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Joan Guix i Oliver, gerent de l’IMSP, o persona
en qui delegui.
Vocals:
Sr. Josep Maria Armengou i Iglésias, director de
Recursos de l’IMSP, o persona en qui delegui.
Sr. Xavier Llebaria i Samper, director de l’UOHAZ,
o persona en qui delegui.
Sr. Cèsar Gilabert i Quintas, cap del Departament
de Personal de l’IMSP, el qual actua també com a se-
cretari, o persona en qui delegui.
Un representant de Junta de Personal o del Comitè
d’Empresa.
Cap del Servei d’Inspecció Sanitària d’Establi-
ments Minoristes d’Alimentació (SISEMA)
Concurs 12
1 lloc de treball de cap del Servei d’Inspecció Sanità-
ria d’Establiments Minoristes d’Alimentació (SISEMA),
adscrit a l’Institut Municipal de Salut Pública.
Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de
427,58 €, segons catàleg vigent (2299X).
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         997
Horari de 37,5 hores setmanals.
Funcions principals
1. Dirigir la vigilància i el control sanitari dels establi-
ments de restauració col·lectiva i comerç minoris-
ta a la ciutat.
2. Coordinar el disseny, la planificació i execució de
programes de control sanitari territorials i/o secto-
rials que li siguin encomanats.
3. Impulsar l’avaluació de resultats de les intervenci-
ons sanitàries en relació als establiments alimen-
taris adscrits.
4. Proposar mesures estratègiques d’intervenció sa-
nitària en relació als establiments alimentaris ads-
crits al servei i elaborar propostes de millora de
funcionament del Servei.
5. Control, seguiment i gestió del pressupost assignat.
6. Gestionar els contractes de serveis.
7. Les que corresponguin en relació al lloc de treball.
Requisits addicionals
Personal del grup A o B.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques. Per posseir titulacions
acadèmiques de grau superior relacionades amb el
lloc de treball, fins a 1 punt.
2. Experiència professional, fins a 5 punts.
- Direcció d’equips, conducció de reunions, lide-
ratge de grups, fins a 1 punt.
- Direcció i coordinació del control sanitari d’establi-
ments alimentaris minoristes i restauració col·lec-
tiva, fins a 1 punt.
- Direcció i coordinació del control sanitari d’altres
establiments alimentaris, fins a 1 punt.
- Experiència en disseny i planificació de progra-
mes d’intervenció sanitària fins a 1 punt.
- En la gestió econòmica d’expedients, fins a 1
punt.
3. Altres mèrits que tinguin relació amb els llocs de
treball, fins a 1 punt.
4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar
per fer una prova professional. En cas de realitzar-se
l’esmentada prova, es puntuarà fins a 3 punts.
5. Característiques personals requerides pel lloc de
treball i singularment: capacitat per a organitzar i pla-
nificar el treball; facilitat per a la relació interpersonal,
responsabilitat, capacitat per a liderar equips de tre-
ball, comunicació oral i escrita i integritat en el desen-
volupament del treball públic.
La Junta de Valoració podrà convocar els/les can-
didats/tes per a aquesta avaluació. En el cas de rea-
litzar-se, podrà utilitzar els sistemes d’avaluació que
consideri més adequats i les valorarà fins a 4 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats: 10 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació total
(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Joan Guix i Oliver, gerent de l’IMSP, o persona
en qui delegui.
Vocals:
Sr. Josep Maria Armengou i Iglésias, director de
Recursos de l’IMSP, o persona en qui delegui.
Sr. Xavier Llebaria i Samper, director de l’UOHAZ,
o persona en qui delegui.
Sr. Cèsar Gilabert i Quintas, cap del Departament
de Personal, o persona en qui delegui.
Un representant de la Junta de Personal o del Co-
mitè d’Empresa.
Cap del Servei d’Inspecció Sanitària d’Indústries
Alimentàries (SISIA)
Concurs 13
1 lloc de treball de cap del Servei d’Inspecció Sani-
tària d’Indústries Alimentàries (SISIA), adscrit a l’Insti-
tut Municipal de Salut Pública.
Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de
427,58 €, segons catàleg vigent (2299X).
Horari de 37,5 hores setmanals.
Funcions principals
1. Dirigir la vigilància i el control sanitari de les In-
dústries i establiments alimentaris objecte de Re-
gistre General Sanitari a la ciutat.
2. Coordinar el disseny, la planificació i execució de
programes de control sanitari territorials i/o secto-
rials dels establiments alimentaris de llur compe-
tència.
3. Impulsar l’avaluació de resultats de les intervenci-
ons sanitàries en relació als establiments alimen-
taris adscrits.
4. Proposar mesures estratègiques d’intervenció sa-
nitària en relació als establiments alimentaris ads-
crits al servei i elaborar propostes de millora de
funcionament del Servei.
5. Control, seguiment i gestió del pressupost assig-
nat.
6. Gestionar els contractes de serveis.
7. Les que corresponguin en relació al lloc de treball.
Requisits addicionals
Personal del grup A o B.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques: per posseir titulacions
acadèmiques de grau superior relacionades amb el
lloc de treball, fins a 1 punt.
2. Experiència professional, fins a 5 punts.
- Direcció d’equips, conducció de reunions, lide-
ratge de grups, fins a 1 punt.
- Direcció i coordinació del control sanitari d’establi-
ments alimentaris objecte del Registre General
Sanitari, fins a 1 punt.
- Direcció i coordinació del control sanitari d’altres
establiments alimentaris, fins a 1 punt.
- Experiència en disseny i planificació de progra-
mes d’intervenció sanitària fins a 1 punt.
- En relació a la gestió econòmica d’expedients,
fins a 1 punt.
3. Altres mèrits: que tinguin relació amb els llocs de
treball, fins a 1 punt.
4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar
per fer una prova professional. En cas de realitzar-se
l’esmentada prova, es puntuarà fins a 3 punts.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-2001998
5. Característiques personals requerides pel lloc de
treball i singularment: capacitat per a organitzar i pla-
nificar el treball; facilitat per a la relació interpersonal,
responsabilitat, capacitat per a liderar equips de tre-
ball, comunicació oral i escrita i integritat en el desen-
volupament del treball públic.
La Junta de Valoració podrà convocar els/les can-
didats/tes per a aquesta avaluació. En el cas de rea-
litzar-se, podrà utilitzar els sistemes d’avaluació que
consideri més adequats i les valorarà fins a 4 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats: 10 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació total
(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Joan Guix i Oliver, gerent de l’Institut de Salut
Pública, o persona en qui delegui.
Vocals:
Sr. Josep Maria Armengou i Iglésias, director de
Recursos de l’IMSP, o persona en qui delegui.
Sr. Xavier Llebaria i Samper, director de l’UOHAZ,
o persona en qui delegui.
Sr. Cèsar Gilabert i Quintas, cap del Departament
de Personal, o persona en qui delegui.
Representant de Junta la de Personal o del Comitè
d’Empresa.
Cap del Servei d’Inspecció Sanitària de Mercats
Centrals (SISMC)
Concurs 14
1 lloc de treball de cap del Servei d’Inspecció Sani-
tària de Mercats Centrals (SISMC), adscrit a l’Institut
Municipal de Salut Pública.
Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de
427,58 €, segons catàleg vigent (2299X).
Horari de 37,5 hores setmanals.
Funcions principals
1. Dirigir la vigilància i el control sanitari al Mercat
Central del Peix i el Mercat Central de Fruites i
Verdures.
2. Dirigir la vigilància i el control sanitari a l’Escorxa-
dor d’animals d’abastament.
3. Dirigir la vigilància i el control sanitari dels restants
establiments alimentaris ubicats a la Unitat Ali-
mentaria de Mercabarna i d’altres adscrits al Ser-
vei.
4. Coordinar el disseny, la planificació i execució de
programes de control sanitari territorials i/o secto-
rials que li siguin encomanats.
5. Proposar mesures estratègiques d’intervenció sa-
nitària en relació als establiments alimentaris ads-
crits al Servei i elaborar propostes de millora de
funcionament del Servei.
6. Impulsar l’avaluació dels resultats de les interven-
cions sanitàries en relació als establiments ali-
mentaris adscrits.
7. Control, seguiment i gestió del pressupost assig-
nat.
8. Gestionar els contractes de serveis.
9. Les que corresponguin en relació al lloc de treball.
Requisits addicionals
Personal del grup A o B.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques. Per posseir titulacions
acadèmiques de grau superior relacionades amb el
lloc de treball, fins a 1 punt.
2. Experiència professional, fins a 6 punts:
- Direcció d’equips, conducció de reunions,
lideratge de grups, fins a 1 punt.
- Direcció i coordinació del control sanitari del Mer-
cat Central del Peix i Fruites i Verdures fins a 1
punt.
- Direcció i coordinació del control sanitari d’escor-
xadors d’animals, fins a 1 punt.
- Direcció i coordinació del control sanitari d’altres
establiments alimentaris, fins a 1 punt.
- Experiència en disseny i planificació de progra-
mes d’intervenció sanitària, fins a 1 punt.
- En la gestió econòmica d’expedients, fins a 1
punt.
3. Altres mèrits: que tinguin relació amb els llocs de
treball, fins a 1 punt.
4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar
per fer una prova professional. En cas de realitzar-se
l’esmentada prova, es puntuarà fins a 3 punts.
5. Característiques personals requerides pel lloc de
treball i singularment: capacitat per a organitzar i pla-
nificar el treball; facilitat per a la relació interpersonal,
responsabilitat, capacitat per a liderar equips de tre-
ball, comunicació oral i escrita i integritat en el desen-
volupament del treball públic.
La Junta de Valoració podrà convocar els/les candi-
dats/tes per a aquesta avaluació. En el cas de realit-
zar-se, podrà utilitzar els sistemes d’avaluació que
consideri més adequats i les valorarà fins a 4 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats: 10 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació total
(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Joan Guix i Oliver, gerent de l’Institut de Salut
Pública, o persona en qui delegui.
Vocals:
Sr. Josep Maria Armengou i Iglésias, director de
Recursos de l’IMSP, o persona en qui delegui.
Sr. Xavier Llebaria i Samper, director de l’UOHAZ,
o persona en qui delegui.
Sr. Cèsar Gilabert i Quintas, cap del Departament
de Personal, o persona en qui delegui.
Representant de Junta de la Personal o del Comitè
d’Empresa.
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         999
- Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell
superior al nivell del lloc de treball base de la ca-
tegoria del concursant: 0,25 punts.
A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del lloc
de treball desenvolupat, el nivell de complement de
destinació efectivament acreditat en la nòmina cor-
responent, quan es tracti d’un nivell superior al del
grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
consolidar a la carrera administrativa.
4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-
raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-
ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si
s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’avalu-
ació.
JUNTA DE VALORACIÓ
Estarà formada pels membres que s’indiquen a
l’annex.
Presidència:
El gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de
Barcelona.
Vocals:
Director/a de Serveis que per a cada concurs s’in-
diqui expressament a l’annex, el qual en cas d’absèn-
cia del president titular, exercirà la presidència de la
Junta.
El/la cap de Personal de Sector de Serveis Gene-
rals.
El/la cap del Servei al qual estigui adscrit el lloc de
treball en concurs, o persona en qui delegui.
La secretària de l’Institut o persona en qui delegui,
la qual també tindrà la condició de secretària de la
Junta de Valoració.
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en
els termes previstos a les Bases marc, els represen-
tants sindicals de l’Institut.
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS
Les persones que compleixin les condicions exigi-
des hauran de presentar sol·licitud, a la qual adjunta-
ran la relació de mèrits al·legats classificats segons
l’ordre d’aquesta convocatòria i els documents acre-
ditatius corresponents, a qualsevol oficina de Regis-
tre de l’Ajuntament, o a qualsevol dels Registres Mu-
nicipals, inclòs l’Institut Municipal d’Informàtica, en el
termini de quinze dies hàbils a comptar de l’endemà
de la publicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta
Municipal.
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre
sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat
termini.
Per a cada concurs s’ha de presentar una instància
i la documentació separada, per a la qual cosa es po-
drà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa al
Registre General de l’Ajuntament, a l’Oficina d’Infor-
mació de Personal, a les seus dels Districtes o a l’Ins-
titut Municipal d’Informàtica (avinguda Diagonal, núm.
220, 2a planta).
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON-
VOCATÒRIA D’1 CONCURS PER A LA PROVISIÓ
DE 2 LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNI-
CIPAL D’INFORMÀTICA
(Aprovades per la Direcció General de l’Institut
Municipal d’Informàtica en data 10 d’abril de 2003)
De conformitat amb les Bases marc aprovades pel
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-
ca concurs per a la provisió dels llocs de treball de
l’IMI. que consten a l’annex, d’acord amb les condici-
ons específiques que s’hi indiquen i amb els requisits
comuns que es fixen a continuació.
REQUISITS COMUNS
A part dels requisits addicionals de cada concurs,
per a optar a qualsevol convocatòria és necessari:
- Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament de Barce-
lona o a un Institut Municipal i no pertànyer a les
classes de Guàrdia Urbana o Servei de Preven-
ció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS).
- Tractar-se de personal funcionari o contractat la-
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso-
nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament
posteriorment subrogat a un Institut podrà partici-
par igualment en els concursos. Així mateix, po-
dran participar-hi els contractats laborals fixos
d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corres-
ponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de
Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cin-
quena de l’esmentat Acord.
- Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a
funcionari de carrera o amb contracte laboral in-
definit a l’Ajuntament o Institut Municipal.
- Haver transcorregut un mínim de dos anys des de
l’última destinació obtinguda per concurs.
MÈRITS COMUNS
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser-
veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis-
tracions públiques que hagin estat formalment reco-
neguts, a raó de 0,10 punts, i fins a un màxim d’1
punt.
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un
màxim d’1 punt, segons el barem següent:
- Per posseir com a grau un nivell superior al lloc
de treball convocat: 1 punt.
- Per posseir com a grau el mateix nivell al del lloc
de treball convocat: 0,75 punts.
- Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al
del lloc de treball convocat: 0,50 punts.
- Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre
al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.
3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, en
el seu cas, l’últim ocupat fins a un màxim d’1 punt,
segons el barem següent:
- Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
- Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior
en dos nivells al de lloc de treball convocat: 0,50
punts.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-20011000
s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpo-
ració des de la data d’incorporació a la plantilla amb
caràcter indefinit.
En els casos en què entre els mèrits complementa-
ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria,
aquest treball no podrà excedir de cinc pàgines, ex-
cepte en aquells casos en què les bases específiques
del concurs en determinin un nombre superior, dona-
des les característiques del lloc de treball a cobrir.
L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb
la sol·licitud i el curriculum vitae.
El lloc de treball objecte de la present convocatòria
té com a règim horari el de 37,5 hores.
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo-
sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que
consideri més escaients en cada cas i per a cada ti-
pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op-
tin a les places per precisar o ampliar aspectes con-
crets en relació als mèrits al·legats.
Les destinacions adjudicades són irrenunciables
un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això,
quan una persona hagi obtingut una plaça en dife-
rents concursos convocats, haurà d’optar per una
d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents
al de l’exposició en el tauler d’anuncis del Departa-
ment de Recursos Humans de la proposta de la Junta
de Valoració de l’últim concurs en què hagi obtingut
la plaça.
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta
convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases
marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol
de 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo-
nent.
Annex
Concurs 3/03. 1 lloc de treball de tècnic d’Investi-
gació Social a l’IMI (Nivell 22)
Concurs 4/03. 1 lloc de treball d’adjunt a Prefectura
a l’IMI (Nivell 18)
Tècnic d’Investigació Social de l’Institut Municipal
d’Informàtica
Concurs 3/03
Lloc de treball adscrit al Departament d’Estudis i
Avaluació de l’Institut Municipal d’Informàtica, situat a
l’avinguda Diagonal, 220, 2a planta, de Barcelona.
Nivell de destinació 22 i específic de responsabilitat
de 219,83 €, segons catàleg vigent ( 2299Z).
Funcions
a) Disseny i elaboració de projectes: formalització, a
partir d’uns determinats objectius establerts pel
client, d’una proposta d’estudi que inclogui el
plantejament, les fases i la metodologia a utilitzar
en l’estudi.
b) Anàlisi de dades i elaboració d’informes: tracta-
ment de la informació, estudi i ordenació de les
dades, per tal d’extraure la informació i les conclu-
sions més interessants i transmissió dels resul-
tats.
c) Presentació dels resultats davant del client, mit-
jançant una síntesi de les conclusions més signifi-
catives recollides en l’informe.
Requisits addicionals
Personal pertanyent als grups A o B.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques, fins a 2 punts, segons
el barem següent:
- Titulat superior en Psicologia, Antropologia, Filolo-
gia, Història, Economia, Dret, Sociologia, Ciències
Polítiques, Geografia i Gestió i Administració Pú-
blica: 1,5 punts.
- Diplomat d’Estadística i titulat superior en Tècni-
ques d’Investigació de Mercat: 1 punt.
- Altres titulacions, superiors o mitjanes, rellevants
per al lloc de treball, fins a 0,5 punts.
2. Experiència professional, acreditada, fins a 5
punts, segons el barem següent:
- Experiència en la realització d’investigació social,
anàlisi de polítiques públiques i de mercat, 3
punts.
- Experiència en el desenvolupament, gestió i con-
trol de qualitat de sistemes de la informació: 1,5
punts.
- Experiència en l’ús de Word, Excel i Acces, 0,5
punts.
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Proves. La Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidat/tes per tal d’avaluar els coneixe-
ments i aptituds professionals, pròpies del lloc de tre-
ball, de les persones aspirants, i les valorarà fins a un
màxim de 4 punts.
5. Característiques personals. En aquest apartat, si
s’avalua, es valoraran les característiques requerides
per al lloc de treball i, preferentment, les següents
competències o habilitats: comunicació oral; iniciativa
i dinamisme i habilitat per a les relacions
interpersonals.
La Junta de Valoració convocarà els/les candidats/
tes per a l’avaluació d’aquest apartat mitjançant els
sistemes d’apreciació que consideri més adequats, i
valorarà fins a un màxim de 4 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats: 11 punts.
Si no s’avaluen els apartats opcionals, la puntuació
mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits co-
muns més mèrits complementaris) que poden obtenir
els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
Presidència:
Sr. Lluís Olivella i Cunill, director general de l’Insti-
tut Municipal d’Informàtica com a titular, o persona en
qui delegui.
Vocalies:
Sr. Màrius Boada i Pla, cap del Departament d’Es-
tudis i Avaluació de l’Institut Municipal d’Informàtica, o
persona en qui delegui.
Sr. Josep Pérez i Bernabeu, cap de Recursos Hu-
mans de l’Institut Municipal d’Informàtica, el qual tam-
bé actuarà com a secretari de la Junta, o persona en
qui delegui.
Sra. Ana Roset i Aguilera, tècnic de Recursos Hu-
mans de l’Institut Municipal d’Informàtica, o persona
en qui delegui.
Un representant designat pel Comitè d’Empresa o
per la Junta de Personal de l’Ajuntament de Barcelona.
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         1001
- Experiència, a nivell d’usuari avançat, en l’ús dels
paquets ofimàtics Word i Excel, 1 punt.
- Experiència en tasques de secretaria (atenció te-
lefònica, control de l’agenda ...), 0,50 punts.
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
3. Proves. La Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidat/tes per tal d’avaluar els coneixe-
ments i aptituds professionals, pròpies del lloc de tre-
ball, de les persones aspirants, i les valorarà fins a un
màxim de 4 punts.
4. Característiques personals. En aquest apartat, si
s’avalua, es valoraran les característiques requerides
per al lloc de treball. La Junta de Valoració convocarà
els/les candidats/tes per a l’avaluació d’aquest apar-
tat mitjançant els sistemes d’apreciació que consideri
més adequats, i valorarà fins a un màxim de 4 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats: 10 punts.
Si no s’avaluen els apartats opcionals, la puntuació
mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits co-
muns més mèrits complementaris) que poden obtenir
els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
Presidència:
Sr. Lluís Olivella Cunill, director general de l’Institut
Municipal d’Informàtica com a titular, o persona en
qui delegui.
Vocalies:
Sr. Màrius Boada i Pla, cap del Departament d’Es-
tudis i Avaluació de l’Institut Municipal d’Informàtica, o
persona en qui delegui.
Sr. Josep Pérez i Bernabeu, cap de Recursos Hu-
mans de l’Institut Municipal d’Informàtica, el qual tam-
bé actuarà com a secretari de la Junta, o persona en
qui delegui.
Sra. Ana Roset i Aguilera, tècnic de Recursos Hu-
mans de l’Institut Municipal d’Informàtica, o persona
en qui delegui.
Un representant designat pel Comitè d’Empresa o
per la Junta de Personal de l’Ajuntament de Barce-
lona.
Adjunt a Prefectura a l’Institut Municipal d’Infor-
màtica
Concurs 4/03
Lloc de treball adscrit al Departament d’Estudis i
Avaluació de l’Institut Municipal d’Informàtica, situat a
l’avinguda Diagonal, núm. 220, 2a planta, de Barcelo-
na.
Nivell de destinació 18 i específic de responsabilitat
de 118,80 €, segons catàleg vigent (1870Y).
Funcions
a) Col·laboració en la realització d’enquestes i qües-
tionaris d’opinió:
- Compaginació dels qüestionaris d’enquesta.
- Validació (proves) i mecanització (introducció de
dades), en entorn MsAcces.
- Reprografia.
- Recull de premsa vinculada a temàtiques del De-
partament.
b) Seguiment econòmic i pressupostari dels projec-
tes d’estudis d’opinió del Departament:
- Tasques comptables.
- Facturació.
- Coordinació amb el Departament d’Administració
de l’IMI.
c) Suport administratiu al Departament en general
(creació i manteniment de mailings; arxiu dels ex-
pedients i de la documentació en general ...).
d) Tasques de secretaria (suport al personal del De-
partament; atenció telefònica i derivació de truca-
des, control de l’agenda del cap del Departament
...).
Requisits addicionals
Personal pertanyent als grups C o D.
Mèrits complementaris
1. Experiència professional, acreditada, fins a 5
punts, segons el barem següent:
- Experiència en la validació i en introducció de da-
des, vinculades a enquestes i estudis d’opinió, en
l’entorn MsAcces, 2 punts.
- Experiència en la realització de tasques adminis-
tratives i comptables en general, 1,5 punts.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-20011002
ANUNCIS
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona
Març de 2003
Reclamació: No està conforme amb l’import de la
factura del telèfon corresponent al 10 de juliol de
2002, perquè hi figuren sis trucades a Guinea per va-
lor de 192,89 euros, que no ha efectuat. Sol·licita la
rectificació de la factura.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
correcta la factura impugnada, ja que les trucades re-
clamades corresponen a accessos a Internet i es va-
ren efectuar per un desconeixement inicial del funcio-
nament de la xarxa.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 4 de març de 2003.
(Ref. 02/1843)
* * *
Reclamació: La facturació del telèfon sol ésser
d’entre 60 i 70 euros, però la corresponent a juny de
2002 és de 667,96 euros i no hi està conforme. Sol·-
licita la revisió de l’esmentada factura.
Laude: S’accepta la proposta de la companyia re-
clamada i el reclamant haurà d’abonar l’import pen-
dent, de 681,10 euros, de forma ajornada en sis me-
sos i li donaran d’alta la línia sense cap càrrec. Si el
reclamant no accepta aquesta proposta, es desesti-
ma la reclamació.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 4 de març de 2003.
(Ref. 02/2150)
* * *
Reclamació: No està conforme amb els imports
facturats per la companyia reclamada, en els concep-
tes “missatges de text” i “resta de trucades”. Sol·licita
pagar únicament les trucades que reconeix.
Laude: Les parts s’avenen en el sentit que la recla-
mant podrà abonar el deute pendent, de 8.053,86
euros, de forma ajornada en quatre anys. Se li resta-
blirà la línia sense cap càrrec, si pot ser amb el ma-
teix número que tenia abans.
S’aprova en avinença.
Barcelona, 4 de març de 2003.
(Ref. 02/1840)
* * *
Reclamació: Li han facturat trucades a línies 906,
fetes a través d’Internet i no hi està d’acord perquè no
les ha efectuat. Sol·licita que li tornin l’import de les
trucades.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
correcta la factura impugnada ja que el reclamant, tot
i estar degudament citat a la vista, no ha comparegut
i no ha pogut al·legar el que estimés més convenient
en la seva defensa.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 4 de març de 2003.
(Ref. 02/1842)
* * *
Reclamació: Li varen enviar des de Suïssa un gir
de 66,99 euros i el rebé amb un mes de retard. De-
mana que la companyia reclamada li aboni les despe-
ses de demora.
Laude: Es desestima la reclamació, atès que no es
pot imputar la demora en el pagament del gir a l’em-
presa reclamada, perquè l’adreça que inicialment es
va indicar des de l’administració postal de Suïssa, era
errònia.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 6 de març de 2003.
(Ref. 03/216)
* * *
Reclamació: Sol·licita la devolució de l’import dels
bitllets de tren de Barcelona a Madrid, com a indem-
nització pel deficient tracte rebut.
Laude: Es desestima la reclamació, atès que no es
pot entrar a resoldre el fons de la qüestió en no dispo-
sar de proves suficients.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 6 de març de 2003.
(Ref. 03/164)
* * *
Reclamació: El tren de Barcelona a Ribes de
Freser va arribar amb molt retard, van perdre els en-
llaços amb el tren cremallera i van har de passar la nit
a Núria. Demana l’abonament de l’import de l’hotel.
Laude: Es desestima la reclamació atès que, mal-
grat el tren va arribar amb retard, la reclamant va po-
der enllaçar amb el cremallera corresponent, perquè
no n’hi havia cap abans.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 6 de març de 2003.
(Ref. 02/3202)
* * *
Reclamació: Als serveis del tren se li va mullar la
bossa i una faldilla. Presentà una reclamació en l’es-
tació de destinació i diposità ambdues peces, però
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         1003
quan anà a recollir-les uns dies més tard, les hi van
tornar fetes malbé.
Laude: Es desestima la reclamació atès que la re-
clamant va presentar la seva queixa un dia després
d’ocórrer els fets objecte de la queixa i, a més, no és
responsabilitat de la companyia reclamada el fet que
se li mullessin la bossa i la roba quan feia ús dels
serveis.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 6 de març de 2003.
(Ref. 02/3198)
* * *
Reclamació: Sol·licita que la companyia reclama-
da li aboni l’import del taxi que es va veure obligat a
agafar per desplaçar-se de Montcada a Ripoll, perquè
amb l’autobús que es posava a disposició dels viat-
gers no arribava a temps a la reunió que tenia a
l’Ajuntament d’Ogassa (Ripollès), i considera que la
part reclamada n’és responsable.
Laude: S’estima la reclamació, i la companyia re-
clamada haurà d’abonar al reclamant l’import del taxi,
85,35 euros, en el termini de quinze dies des de la
notificació d’aquest laude, perquè el reclamant va ha-
ver d’agafar un taxi per a arribar a l’hora prevista a
Ripoll i no fou informat per part de la reclamada del
fet que hi havia taxis contractats a disposició que
efectuaven aquest servei.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 6 de març de 2003.
(Ref. 02/2257)
* * *
Reclamació: Sol·licita la resolució del contracte
d’ensenyament subscrit amb el centre d’estudis recla-
mat per a realitzar un curs d’anglès, com també del
contracte amb l’entitat financera, ja que l’acadèmia ha
tancat les seves portes l’agost de 2002.
Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit
que l’empresa reclamada haurà de rescindir el con-
tracte d’ensenyament a partir del tancament del cen-
tre, és a dir, des del mes d’agost de 2002, ja que no
pot prestar el servei contractat. Així mateix, en de-
clarar-se rescindit el contracte principal d’ensenya-
ment, per impossibilitat de prestar-lo, es resol el
contracte amb l’entitat financera. El reclamant haurà
d’enviar còpia d’aquest laude arbitral a l’interventor
de la suspensió de pagaments de l’acadèmia recla-
mada i a l’entitat financera, la qual realitzarà les
oportunes gestions perquè el reclamant no figuri en
la llista d’impagats. L’empresa reclamada haurà de
tornar al reclamant l’import de les quotes abonades
per aquest a partir del tancament de l’empresa,
agost de 2002.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 6 de març de 2003.
(Ref. 02/940, 02/2887, 02/2888, 02/2891, 02/2892,
02/2896, 02/2897, 02/2900)
* * *
Reclamació: Sol·licita la resolució del contracte
d’ensenyament subscrit amb el centre d’estudis recla-
mat per a realitzar un curs d’anglès i la devolució de
les quotes abonades corresponents al període en el
qual no ha rebut classes, ja que l’acadèmia ha tancat
les seves portes l’agost de 2002.
Laude: S’estima la reclamació en el sentit que
queda resolt el contracte d’ensenyament subscrit per
la reclamant amb l’acadèmia reclamada, per incom-
pliment contractual. L’empresa reclamada haurà
d’abonar a la reclamant l’import corresponent al perí-
ode comprès entre el mes d’agost de 2002 fins la
data de finalització del curs. Per tant, la quantitat a
tornar per l’empresa reclamada serà la corresponent
a les quotes d’aquests mesos. La reclamant haurà
d’enviar còpia d’aquest laude a l’interventor de la sus-
pensió de pagaments de l’acadèmia reclamada.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 6 de març de 2003.
(Ref. 02/2890, 02/2893)
* * *
Reclamació: Sol·licita la resolució del contracte
d’ensenyament subscrit amb el centre d’estudis recla-
mat per a realitzar un curs d’anglès, com també del
contracte amb l’entitat financera, ja que l’acadèmia ha
tancat les seves portes l’agost de 2002.
Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit
que l’empresa reclamada haurà de rescindir el con-
tracte d’ensenyament a partir del tancament del cen-
tre, és a dir, des del mes d’agost de 2002, ja que no
pot prestar el servei contractat. Així mateix, en decla-
rar-se rescindit el contracte principal d’ensenyament,
per impossibilitat de prestar-lo, es resol el contracte
amb l’entitat financera. El reclamant haurà d’enviar
còpia d’aquest laude arbitral a l’interventor de la sus-
pensió de pagaments de l’acadèmia reclamada i a
l’entitat financera, la qual realitzarà les oportunes
gestions perquè el reclamant no figuri en la llista d’im-
pagats. L’empresa reclamada haurà de tornar al re-
clamant l’import de les quotes abonades per aquest a
partir del tancament de l’empresa, agost de 2002.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 10 de març de 2003.
(Ref. 02/2430, 02/2889, 02/2902, 02/2905, 02/
2907, 02/2908, 02/2909, 02/2910, 02/2912, 02/2913,
02/2926)
* * *
Reclamació: Sol·licita la resolució del contracte
d’ensenyament subscrit amb el centre d’estudis recla-
mat per a realitzar un curs d’anglès i la devolució de
les quotes abonades corresponents al període en el
qual no ha rebut classes, ja que l’acadèmia ha tancat
les seves portes l’agost de 2002.
Laude: S’estima la reclamació en el sentit que
queda resolt el contracte d’ensenyament subscrit per
la reclamant amb l’acadèmia reclamada, per incom-
pliment contractual. L’empresa reclamada haurà
d’abonar a la reclamant l’import corresponent al perí-
ode comprès entre el mes d’agost de 2002 fins la
data de finalització del curs. Per tant, la quantitat a
tornar per l’empresa reclamada serà la corresponent
a les quotes d’aquests mesos. La reclamant haurà
d’enviar còpia d’aquest laude a l’interventor de la sus-
pensió de pagaments de l’acadèmia reclamada.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 10 de març de 2003.
(Ref. 02/2903)
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-20011004
Reclamació: Va encarregar un projecte de rehabi-
litació del seu habitatge lliurant a compte 600 euros,
més 721,21 euros per al material. Uns mesos més
tard l’empresa reclamada li tornà els 721,21 euros
per no haver pogut iniciar les obres. Demana que li
tornin també els 600 euros lliurats a compte.
Laude: S’estima la reclamació i l’empresa reclama-
da haurà de tornar a la reclamant, en el termini de
quinze dies des de la notificació d’aquest laude, l’im-
port de 600 euros lliurats en concepte de paga i se-
nyal, ja que les obres no s’han efectuat per motius ali-
ens a la reclamant.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 12 de març de 2003.
(Ref. 02/2626)
* * *
Reclamació: No està conforme amb les obres de
reforma del bany del seu domicili, per un import de
7.421,23 euros, perquè considera que el preu és molt
elevat en relació amb la qualitat i l’eficiència dels ser-
veis, com també pels danys materials ocasionats en
el seu habitatge durant l’execució de les esmentades
obres.
Laude: Es desestima la reclamació atès que les
deficiències han estat reparades i les obres s’han
efectuat d’acord amb el pressupost inicial. A més, les
possibles diferències qualitat-preu que al·lega la re-
clamant, són difícils d’avaluar.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 12 de març de 2003.
(Ref. 03/32)
* * *
Reclamació: Va adquirir un aparell regravador per
al seu equip informàtic i als tretze dies ja no funciona-
va. Demana canviar-lo per un altre d’igual o bé la de-
volució de l’import abonat.
Laude: S’estima la reclamació i el reclamant haurà
de lliurar l’aparell regravador a l’empresa reclamada i
aquesta li reintegrarà l’import abonat, 150,587 euros,
IVA inclòs, ja que la reclamació es va efectuar dins el
termini de quinze dies que estableix la garantia.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 13 de març de 2003.
(Ref. 03/104)
* * *
Reclamació: Va comprar una placa-base i cinc
mesos més tard detectà un problema amb un dels
bancs de memòria de l’esmentada placa. Demana la
substitució de la placa-base o l’abonament del seu
import segons tarifa vigent.
Laude: S’estima en part la reclamació ja que no ha
quedat provat l’origen del problema detectat en la pla-
ca-base. Per tant, l’empresa reclamada tornarà la pla-
ca al reclamant i li abonarà la meitat del seu cost,
30,29 euros + IVA.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 13 de març de 2003.
(Ref. 03/159)
* * *
Reclamació: Va adquirir un telèfon mòbil el qual,
de seguida, va deixar de funcionar. Demana que li
substitueixin per un altre de nou.
Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit
que el representant de l’empresa reclamada farà les
gestions oportunes amb el supervisor del fabricant
del telèfon mòbil a fi que lliurin al reclamant un nou
aparell de la mateixa marca i característiques.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 13 de març de 2003.
(Ref. 02/2280)
* * *
Reclamació: No està d’acord amb les factures del
telèfon, de 272 y 840 euros, respectivament, que cor-
responen als mesos d’abril i juny de 2002.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
correctes les factures impugnades, atès que s’inter-
calen les trucades reclamades amb d’altres que reco-
neix haver efectuat.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de març de 2003.
(Ref. 02/1836)
* * *
Reclamació: Va contractar la modalitat de tarifa
plana d’Internet i la companyia reclamada li cobra les
trucades metropolitanes que han d’estar incloses en
l’esmentada tarifa. Sol·licita un descompte en l’import
de la factura.
Laude: S’accepta la proposta de la companyia re-
clamada en el sentit que el reclamant aboni el deute
de 983,67 euros en 12 mensualitats. Una vegada ac-
ceptat el compromís de pagament se li instal·larà la
línia sense cap càrrec. Si el reclamant no accepta la
proposta, es desestima la reclamació.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de març de 2003.
(Ref. 02/1850)
* * *
Reclamació: Sol·licita l’anul·lació de la factura del
telèfon corresponent al mes de juliol de 2002, perquè
hi figuren trucades a Guinea que no reconeix i dema-
na que s’emeti una nova factura descomptant el seu
import.
Laude: Es desestima la reclamació atès que es té
la certesa que, tot i que potser involuntàriament, la
trucada a través d’Internet s’ha efectuat des de la lí-
nia de la reclamant.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de març de 2003.
(Ref. 02/1856)
* * *
Reclamació: No està conforme amb la factura del
telèfon corresponent al 16 de febrer de 2002, perquè
hi figuren trucades a telèfons mòbils que no ha efec-
tuat. Demana que li aclareixin la factura.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
provat que les trucades a telèfons mòbils impugnades
s’han efectuat des del telèfon del reclamant, perquè
s’intercalen amb d’altres trucades reconegudes.
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         1005
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de març de 2003.
(Ref. 02/617)
* * *
Reclamació: No està conforme amb la factura del
telèfon corresponent al 28 de juliol de 2002, de
255,26 euros.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
correcta la factura impugnada, perquè les trucades
reclamades s’intercalen en el temps amb d’altres que
no es reclamen, la qual cosa fa impossible la manipu-
lació de la línia.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de març de 2003.
(Ref. 02/1851)
* * *
Reclamació: No està conforme amb la factura del
telèfon pel que fa a trucades a línies 906 i vol saber a
qui pertanyen els números impugnats.
Laude: Es desestima la reclamació en no ser la
companyia reclamada responsable de les connexions
que els internautes efectuen mentre estan connectats
a la xarxa.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de març de 2003.
(Ref. 02/1854)
* * *
Reclamació: Va portar un rodet de fotografies a
revelar i quan anà a recollir-les comprovà que no es
corresponien amb el material lliurat. Fins el moment
no li han donat cap solució.
Laude: Les parts s’avenen en el sentit que el recla-
mant ha acceptat com a compensació de la pèrdua
una pel·lícula verge d’iguals característiques a l’ex-
traviada més el revelat de la mateixa sense cap càr-
rec.
S’aprova per en avinença.
Barcelona, 19 de març de 2003.
(Ref. 02/1954)
* * *
Reclamació: Va adquirir una motocicleta, abonant
el seu import al comptat, i des del primer moment ha
tingut problemes. Després d’un any de la compra,
s’avarià definitivament i varen haver de fer-li un motor
nou en un altre taller. Demana que el taller reclamat
es faci càrrec de la factura.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
que el taller reclamat no ha de respondre de la repa-
ració efectuada per un altre taller sis mesos després
de l’última revisió efectuada.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 19 de març de 2003.
(Ref. 02/3236)
* * *
Reclamació: Sol·licita no haver d’abonar la quanti-
tat de 657,58 euros pel curs contractat amb el centre
d’estudis reclamat per a la preparació de l’accés a la
universitat per a més grans de 25 anys, perquè va
demanar la baixa d’aquest curs.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que
l’empresa reclamada no ha incomplert les obligacions
inherents al contracte d’ensenyament, ni la reclamant
ha al·legat cap motiu que pugui considerar-se justa
causa per a la resolució del contracte signat amb el
centre d’estudis reclamat.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 19 de març de 2003.
(Ref. 02/2498)
* * *
Reclamació: Sol·licita no haver de continuar abo-
nant l’import del curs subscrit amb el centre d’estudis
reclamat per a aprendre l’alemany, perquè és d’un ni-
vell inferior al sol·licitat.
Laude: S’accepta l’oferiment de la part reclamada
en el sentit que la reclamant, a partir del 22 d’octubre
de 2002, data en que presentà la reclamació, no hau-
rà d’abonar cap més rebut al centre d’estudis recla-
mat, en considerar que aquest no pot oferir-li cap
curs de nivell superior. Per tant, li haurà de tornar a
l’alumna l’import que hagi pagat a partir de l’esmenta-
da data.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 19 de març de 2003.
(Ref. 02/2576)
* * *
Reclamació: Demana la resolució del contracte
d’ensenyament subscrit amb el centre d’estudis recla-
mat per a realitzar un curs d’accés a la informàtica, ja
que pocs dies després d’haver-lo signat, sol·licità la
baixa. En aquest moment li estan reclamant les quo-
tes del curs que revocà.
Laude: Es desestima la reclamació atès que l’em-
presa reclamada no ha incomplert les obligacions in-
herents al contracte d’ensenyament. A més, el recla-
mant no ha exercitat el seu dret de revocació per
escrit i no ha presentat cap prova ni document acredi-
tatiu que l’exercís.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 19 de març de 2003.
(Ref. 03/265)
* * *
Reclamació: Sol·licita la resolució del contracte
d’ensenyament per a realitzar un curs d’anglès, per
incompliment de l’acordat en el moment de la signa-
tura, perquè l’acadèmia reclamada oferia classes pre-
sencials i no li explicaren en el moment de signar les
condicions del contracte.
Laude: S’estima la reclamació en el sentit que el
contracte d’ensenyament queda resolt, i el reclamant
no haurà d’abonar cap més import, havent de tornar
el material del curs al centre d’estudis. La resolució
del contracte es produeix perquè la informació oferta
pel comercial no va ser correcta i ha induït a error al
consumidor, produint un vici en el seu consentiment.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 19 de març de 2003.
(Ref. 02/2965)
* * *
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-20011006
Reclamació: Sol·licita la resolució del contracte
d’ensenyament subscrit per la seva germana amb el
centre d’estudis reclamat per a realitzar un curs d’an-
glès, atès que no va poder continuar el curs contrac-
tat perquè va morir.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que
l’empresa reclamada, en el moment en què va tenir
coneixement del decés de l’alumna, va procedir a re-
soldre el contracte i el Col·legi Arbitral acorda que el
centre d’estudis no ha de tornar part de les quantitats
abonades, perquè no hi ha cap motiu per a fer-ho.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 19 de març de 2003.
(Ref. 03/26)
* * *
Reclamació: Sol·licita la resolució del contracte
d’ensenyament subscrit amb el centre d’estudis recla-
mat per a la realització d’un curs de preparació per a
l’examen de graduat escolar, perquè el material sub-
ministrat no correspon amb el curs contractat i és
d’un nivell inferior.
Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit
que es resol el contracte ja que el centre d’estudis re-
clamat no va informar correctament la reclamant so-
bre la forma de pagament del curs.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 19 de març de 2003.
(Ref. 03/133)
* * *
Reclamació: Varen encarregar un dormitori juvenil
i n’abonaren 1.758 euros, amb un termini de lliura-
ment de dos mesos. Van lliurar el dormitori quinze
dies més tard i els mobles presenten algunes defici-
ències. Demana la reparació dels defectes observats.
Laude: S’accepta la proposta de l’empresa recla-
mada en el sentit que procediran a deixar la prestatge-
ria en les condicions que desitja el reclamant. Pel que
fa al fons dels calaixos, en tractar-se d’un model
estandaritzat, no es pot procedir al seu canvi.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 20 de març de 2003.
(Ref. 03/20)
* * *
Reclamació: Va comprar un sofà per un import de
1.652,78 euros i després de quinze dies hi observà
ombres i taques que no eren normals. Demana el
canvi del sofà, dins el període de garantia.
Laude: Es desestima la reclamació ja que, exami-
nades les mostres de teixit aportades per ambdues
parts, es considera que les taques o ombres de la ta-
pisseria són degudes al seu acabat.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 20 de març de 2003.
(Ref. 02/1978)
* * *
Reclamació: Programaren un sopar per a 45 per-
sones amb un preu pactat i música de discoteca. Els
productes que els hi varen donar no estaven d’acord
amb la comanda pactada.
Laude: Es desestima la reclamació quant a la de-
volució de 400 euros, preu de l’entrada a un altre lo-
cal de ball on va anar el grup perquè la música oferta
pel restaurant reclamat és la pròpia d’una discoteca.
Això no obstant, i degut a què s’ha pogut produir una
confusió en les informacions donades respecte a la
sala reservada, el restaurant tornarà a la reclamant,
en concepte d’indemnització simbòlica, la quantitat
de 40 euros.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 20 de març de 2003.
(Ref. 03/226)
* * *
Reclamació: En la pissarra de la porta del bar re-
clamat s’indicaven uns preus d’oferta de l’esmorzar
del dia i, en servir-li la consumició, li cobraren un preu
superior. Demana una modificació d’aquestes pràcti-
ques en l’establiment reclamat.
Laude: S’estima la reclamació en el sentit que l’es-
tabliment reclamat haurà d’indicar amb claredat quina
és l’oferta del dia, explicant el contingut dels entre-
pans, per a no induir a error i indicant de forma indivi-
dual l’oferta de l’esmorzar del dia.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 20 de març de 2003.
(Ref. 03/143)
* * *
Reclamació: Va rebre un paquet contra reembos-
sament i li han cobrat unes despeses de reenviament
que considera abusives. Sol·licita una indemnització
de 500 euros per aquest cobrament excessiu.
Laude: Es desestima la reclamació atès que, exa-
minades les factures, es troben correctes, no consi-
derant el Col·legi Arbitral que els imports cobrats si-
guin excessius.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 25 de març de 2003.
(Ref. 03/285)
* * *
Reclamació: Adquirí un anell de topazi blau i ar-
gent, li va caure una de les pedres de l’anell i quan el
portà a arranjar-lo, li digueren que no tenien recanvis.
Sol·licita la devolució de l’import abonat o bé que li
canviïn per un altre anell.
Laude: La reclamant lliurarà l’anell a l’establiment
reclamat i aquest li abonarà el seu import.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 25 de març de 2003.
(Ref. 03/344)
* * *
Reclamació: Portà un rellotge per a canviar-li la
pila i el deixà perquè no funcionava bé. Quan anà a
recollir-lo s’adonà que li havien canviat la maquinària
i no era l’original de la marca. Demana la maquinària
original del rellotge.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
que la maquinària és la mateixa que tenia el rellotge
originalment i aquest està perfectament reparat.
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         1007
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 25 de març de 2003.
(Ref. 02/3431)
* * *
Reclamació: Va adquirir a domicili una enciclopè-
dia de 16 volums més un lot de productes. Quan rebé
la comanda, i dins el termini de revocació legalment
establert, va cancel·lar el contracte, però li han conti-
nuat passant els rebuts a cobrament.
Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit
que es considera rescindit el contracte a partir de la
data de presentació de la reclamació, 22 de febrer de
2002. El reclamant haurà de tornar la col·lecció rebu-
da, sempre i quan estigui en perfecte estat, i abonar
l’import dels rebuts corresponents als mesos de ge-
ner i febrer de 2002.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 25 de març de 2003.
(Ref. 02/989)
* * *
Reclamació: Sol·licita la resolució del contracte
d’ensenyament subscrit amb el centre d’estudis recla-
mat per a realitzar un curs d’anglès, com també del
contracte amb l’entitat financera, ja que l’acadèmia ha
tancat les seves portes l’agost de 2002.
Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit
que l’empresa reclamada haurà de rescindir el con-
tracte d’ensenyament a partir del tancament del cen-
tre, és a dir, des del mes d’agost de 2002, ja que no
pot prestar el servei contractat. Així mateix, en decla-
rar-se rescindit el contracte principal d’ensenyament,
per impossibilitat de prestar-lo, es resol el contracte
amb l’entitat financera. El reclamant haurà d’enviar
còpia d’aquest laude arbitral a l’interventor de la sus-
pensió de pagaments de l’acadèmia reclamada i a
l’entitat financera, la qual realitzarà les oportunes
gestions perquè el reclamant no figuri en la llista d’im-
pagats. L’empresa reclamada haurà de tornar al re-
clamant l’import de les quotes abonades per aquest a
partir del tancament de l’empresa, agost de 2002.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 26 de març de 2003.
(Ref. 02/2919, 02/2923, 02/2928)
* * *
Reclamació: Sol·licita la resolució del contracte
d’ensenyament subscrit amb el centre d’estudis recla-
mat per a realitzar un curs d’anglès i la devolució de
les quotes abonades corresponents al període en el
qual no ha rebut classes, ja que l’acadèmia ha tancat
les seves portes l’agost de 2002.
Laude: S’estima la reclamació en el sentit que
queda resolt el contracte d’ensenyament subscrit per
la reclamant amb l’acadèmia reclamada, per incom-
pliment contractual. L’empresa reclamada haurà
d’abonar a la reclamant l’import corresponent al perí-
ode comprès entre el mes d’agost de 2002 fins la
data de finalització del curs. Per tant, la quantitat a
tornar per l’empresa reclamada serà la corresponent
a les quotes d’aquests mesos. La reclamant haurà
d’enviar còpia d’aquest laude a l’interventor de la sus-
pensió de pagaments de l’acadèmia reclamada.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 26 de març de 2003.
(Ref. 02/2918, 02/2920, 02/2927)
* * *
Reclamació: En data 23 de maig de 2000 va con-
tractar una pòlissa d’assegurances per la qual es ga-
rantia una indemnització diària de 30,05 euros en cas
de malaltia, amb una franquícia de set dies. El 26
d’agost de 2001 va causar baixa per a ser atès d’una
intervenció quirúrgica. Quan reclamà la indemnització
corresponent, la companyia va rebutjar la petició al-
legant que la lesió era anterior a la contractació de la
pòlissa. Sol·licita la indemnització que contractà.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que
no ha quedat acreditat per part del reclamant que res-
senyés expressament la intervenció quirúrgica que li
havien de practicar, atès que les dades de la sol·li-
citud corresponien al reclamant i l’agent no tenia mit-
jans per a ressenyar-los, a més el propi reclamant re-
coneix que va signar les condicions particulars de la
pòlissa d’assegurances.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 27 de març de 2003.
(Ref. 02/2460)
* * *
Reclamació: Sol·licita una revisió de la factura
emesa per l’empresa de manyeria reclamada, ja que
és sensiblement superior al facturat amb ocasió d’una
reparació anterior per idèntic treball.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
que la factura és correcta, perquè quan es va fer la
reparació anterior l’empresa reclamada era col·labo-
radora de l’entitat de la qual forma part el reclamant,
fet pel qual els preus eren diferents en estar pactats
amb la citada entitat.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 27 de març de 2003.
(Ref. 02/1821)
* * *
Reclamació: Sol·licita no abonar a l’empresa re-
clamada el segon pagament de l’import de la factura
corresponent a la instal·lació del revestiment interior
d’unes persianes registrables.
Laude: S’estima la reclamació en el sentit que el
reclamant no haurà d’abonar la part que li resta pen-
dent de pagament, com a indemnització, ja que es
considera que l’obra no ha quedat correctament aca-
bada.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 27 de març de 2003.
(Ref. 02/2556)
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-20011008
Concursos
Expedient núm.: 03/170
S’exposa al públic durant el termini de trenta dies
hàbils el Projecte executiu de la contractació de la re-
alització de les obres d’arranjament del carrer dels
Tres Pins i del carrer de Vivers, de la ciutat de Barce-
lona, per a l’any 2003, que necessita Parcs i Jardins
de Barcelona, Institut Municipal.
Objecte
Es convoca concurs per a la contractació de l’es-
mentat projecte.
El lliurament es farà en els termes regulats en l’arti-
cle 6 del plec de clàusules administratives.
Import
317.699,81 € (IVA inclòs).
Finançament
Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci-
ci 2003 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
Municipal.
Classificació necessària
Els licitadors hauran de disposar de les classificaci-
ons següents:
Grup Subgrup Categoria
G 4 D
I 1 C
Presentació de les pliques
Els licitadors hauran de presentar les proposicions
en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi-
gurar la inscripció:
“Proposta per a prendre part al concurs convocat
per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
per a l’adjudicació de la contractació de la realització
de les obres d’arranjament del carrer dels Tres Pins i
del carrer dels Vivers, de la ciutat de Barcelona, per a
l’any 2003”.
Garantia definitiva
Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica-
ció, d’acord amb la clàusula 25.2 del plec de clàusu-
les administratives particulars.
Procediment i forma d’adjudicació
Tramitació ordinària, procediment obert, forma
d’adjudicació per concurs.
Els plecs de condicions es poden passar a recollir
a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anun-
ci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona),
de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec
previ al telèfon 93 413 24 00
Model de proposta
S'haurà de redactar d’acord amb el model que figu-
ra en el plec de clàusules.
Presentació de les proposicions
Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia
23 de juny de 2003, tots dos inclosos.
Lloc de presentació
Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona),
de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
Les proposicions es poden redactar en
Català o castellà.
Data de celebració de la licitació
El dia 1 de juliol de 2003, 9:30 h, en la seu de l’Ins-
titut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona, carrer de
Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Barcelona.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi-
catari.
Barcelona, 13 de maig de 2003. La secretària dele-
gada, PD, J. I. Martínez i Legaz.
* * *
Expedient núm.: 03/015
Objecte
Contractació de l’arrendament, conservació i gestió
del servei de cinc lavabos públics automàtics, durant
el període que va des de l’1 de juliol de 2003 al 30 de
juny de 2004.
El lliurament es farà en els termes regulats en l’arti-
cle 6 del plec de clàusules administratives.
Import
54.000 € (IVA inclòs).
Finançament
Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci-
ci de 2004 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
Municipal.
Presentació de les pliques
Els licitadors hauran de presentar les proposicions
en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi-
gurar la inscripció:
“Proposta per a prendre part al concurs convocat
per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
per a l’adjudicació de la contractació de l’arrenda-
ment, conservació i gestió del servei de cinc lavabos
públics automàtics, durant el període que va des de
l’1 de juliol de 2003 al 30 de juny de 2004”.
Garantia provisional
D’acord amb els articles 35.1 i 203.2 del text refós
de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir
garantia provisional.
Garantia definitiva
Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica-
ció, d’acord amb la clàusula 13.1 del plec de clàusu-
les administratives particulars.
Procediment i forma d’adjudicació
Tramitació ordinària, procediment obert, forma
d’adjudicació per concurs.
Els plecs de condicions es poden passar a recollir
a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anun-
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         1009
ci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona),
de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec
previ al telèfon 93 413 24 00).
Model de proposta
S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu-
ra en el plec de clàusules.
Presentació de les proposicions
Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia
5 de juny de 2003, tots dos inclosos.
Lloc de presentació
Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona),
de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
Les proposicions es poden redactar en
Català o castellà.
Data de celebració de la licitació
El dia 12 de juny de 2003, a les 9’30 h, en la seu de
l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona, car-
rer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Barcelona.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi-
catari.
Barcelona, 15 de maig de 2003. La secretària dele-
gada, PD, J. I. Martínez i Legaz.
* * *
L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, orga-
nisme autònom de l’Ajuntament de Barcelona convo-
ca el concurs següent:
(Exp. núm. 485/03)
Objecte
Concurs per a l’adjudicació de les autoritzacions
d’ús dels llocs de venda números 129 i 130 en règim
de venda d’autoservei del mercat municipal del Clot,
com a una sola unitat de venda.
Tipus
Segons annex adjunt.
Duració
La duració de l’autorització estarà subjecta a llicèn-
cia municipal que podrà ser retirada en qualsevol mo-
ment, previs els tràmits legals adients i pagament de
les indemnitzacions si escau.
S’adjudicarà per un termini màxim de 6 anys, o el
que proposi l’adjudicatari si fos menor.
Procediment
Obert. Concurs.
Tramitació
Ordinària.
Fiança provisional
2% de l’import base de la licitació.
Forma de pagament
D’acord amb el que especifica el plec de clàusules
administratives i tècniques particulars.
Condicions tècniques i econòmiques
D’acord amb el que especifica al plec de clàusules
administratives i tècniques particulars.
Documents d’interès per als licitadors
Els licitadors hauran de presentar la documentació
exigida en el plec de clàusules administratives parti-
culars, que és a disposició dels interessats a l’Institut
Municipal de Mercats, avinguda d’Icària núm. 145-
147, 4a planta, de Barcelona.
Model de proposició econòmica
De conformitat amb el que estableix el plec de
clàusules administratives i tècniques particulars.
Termini de presentació de les proposicions
El termini de presentació de sobres s’iniciarà amb
la publicació de l’anunci del concurs en el Butlletí Ofi-
cial de la Província i finalitzarà a les 14 hores del matí
del dia en que s’acompleixin 15 dies naturals a comp-
tar des del següent al de la publicació, si bé, quan el
darrer dia del termini sigui dissabte o festiu a la ciutat
de Barcelona, s’entendrà prorrogat al primer dia hàbil
següent.
Obertura de les proposicions econòmiques
La durà a terme la mesa de contractació a la seu
de l’Institut Municipal de Mercats, (avinguda d’Icària,
núm. 145-147, 4a planta, de Barcelona) el dia i hora
assenyalats, mitjançant comunicació expressa a tots
els licitadors.
Vigència de les proposicions
Els licitadors estan obligats a mantenir la seva ofer-
ta durant tres mesos, comptats des de la data d’ober-
tura de les proposicions.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi-
catari.
Barcelona, 6 de maig de 2003. La gerent de
l’IMMB, Lourdes Altés i Juan.
Annex
Mercat del Clot
Lloc de venda núm.: 129.
Superfície: 60 m2.
Denominació: Adrogueria en règim d’autoservei.
Els articles destinats a la venda han d’estar degu-
dament envasats, retolats i sense detallar.
Lloc de venda núm.: 130.
Superfície: 140,60 m2.
Denominació: Articles de neteja en règim d’autoser-
vei.
Els articles destinats a la venda han d’estar degu-
dament envasats, retolats i sense detallar.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-20011010
Notificacions
En compliment del que disposa l’article 59 de la Llei
30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Admi-
nistracions públiques i procediment administratiu comú,
en relació amb l’expedient seguit sota el número 2209-
2210-2211/02 pel Servei de Mercats de l’Institut Munici-
pal de Mercats de Barcelona, sobre renúncia de les para-
des núm. 241-242-243 del mercat municipal de les Corts,
es notifica al titular de l’autorització d’ús de les parades
esmentades, Sr. Juan Manuel Boira Jori, a l’últim domicili
conegut del qual s’han rebutjat les notificacions que li han
estat dirigides, que el president de l’IMMB ha disposat en
data 28 de febrer de 2003:
“Declarar extingida l’autorització que empara l’ús de
les parades núm. 241-242-243 del mercat municipal de
les Corts, la titularitat de les quals l’exercia Juan Manuel
Boira Jori, per renúncia expressa i escrita d’ell mateix, a
l’empara de la lletra a) de l’article 42 de l’Ordenança de
mercats, i deixar les parades esmentades en situació de
vacants i revocades les autoritzacions d’ús correspo-
nents.”
Barcelona, 9 d’abril de 2003. El secretari general, Jordi
Cases i Pallarès.
* * *
En compliment del que disposa l’article 59 de la Llei
30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Admi-
nistracions públiques i procediment administratiu comú,
en relació amb l’expedient seguit sota el número 137-
138/03 pel Servei de Mercats de l’Institut Municipal de
Mercats de Barcelona, sobre renúncia de les parades
núm. 53-55 del mercat municipal de l’Estrella, es notifica
al titular de l’autorització d’ús de les parades esmentades,
Sr. David Arias Toro, a l’últim domicili conegut del qual
s’han rebutjat les notificacions que li han estat dirigides,
que el president de l’IMMB ha disposat en data 28 de fe-
brer de 2003:
“Declarar extingida l’autorització que empara l’ús de
les parades núm. 53-55 del mercat municipal de l’Estre-
lla, la titularitat de les quals l’exercia David Arias toro, per
renúncia expressa i escrita d’ell mateix, a l’empara de la
lletra a) de l’article 42 de l’Ordenança de mercats, i deixar
les parades esmentades en situació de vacants i revoca-
des les autoritzacions d’ús corresponents.”
Barcelona, 9 d’abril de 2003. El secretari general, Jordi
Cases i Pallarès.
En compliment del que disposa l’article 59 de la Llei
30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Ad-
ministracions públiques i procediment administratiu
comú, i en relació amb l’expedient seguit sota el núm.
447/03 pel Departament Jurídic de l’Institut Municipal
de Mercats de Barcelona, per haver tingut coneixe-
ment en aquest Departament de la defunció del titular
de l’autorització d’ús de les parades núm. 40-41 del
mercat Dominical de Sant Antoni, Sr. Alfredo Campo
Martínez, es comunica als seus ignorats hereus que
conforme al que disposa l’article 32 de l’Ordenança
municipal de mercats, els qui resultin hereus hauran
de determinar i manifestar a aquest Departament, en
el termini de sis mesos comptats de la data de la re-
cepció d’aquesta notificació, la persona que hagi de
succeir al causant en la titularitat dels llocs esmentats,
amb l’advertiment que de no fer-ho en el termini indi-
cat, se’ls adverteix que serà declarada caducada l’es-
mentada autorització d’ús dels llocs de venda.
Barcelona, 9 d’abril de 2003. El secretari general,
Jordi Cases i Pallarès.
* * *
En compliment del que disposa l’article 59 de la
Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
Administracions públiques i del procediment adminis-
tratiu comú, i en relació amb l’expedient seguit sota el
núm. 495/03 pel Departament Jurídic de l’Institut Mu-
nicipal de Mercats de Barcelona, per haver tingut co-
neixement en aquest Departament de la defunció de
la titular de l’autorització d’ús de la parada núm. 568
del mercat municipal dels Encants de Sant Antoni,
Sra. Elvira Gámez i Monzo, es comunica als seus ig-
norats hereus que, conforme al que disposa l’article
32 de l’Ordenança municipal de mercats, els qui re-
sultin hereus hauran de determinar i manifestar a
aquest Departament, en el termini de sis mesos
comptats de la data de la recepció d’aquesta notifica-
ció, la persona que hagi de succeir al causant en la
titularitat dels llocs esmentat, amb l’advertiment que
de no fer-ho en el termini indicat, serà declarada ca-
ducada l’esmentada autorització d’ús dels llocs de
venda.
Barcelona, 22 d’abril de 2003. El secretari general,
Jordi Cases i Pallarès.
NÚM. 17 a 30-V-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA         1011
Altres anuncis
Exp. 03/115
El director-gerent de Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal, per delegacions aprovades per la
presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins el
24 de juliol de 2001, en data 7 de maig de 2003, va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur a
terme la contractació de les obres de millora de
l’accessibilitat al Parc de la Ciutadella, al Parc del
Laberint d’Horta, al Parc Central de Nou Barris, al
Parc del Poblenou i al Parc del Clot, de la ciutat de
Barcelona, per a l’exercici 2003, que necessita Parcs
i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, en els
termes regulats a l’article 2 del plec de clàusules;
Adjudicar, mitjançant el procediment de concurs
obert, el contracte d’obra, a l’empresa General de
Construcciones e Instalaciones, SA, pel preu de
488.233,37 € (IVA inclòs);
Aplicar la despesa amb càrrec a la partida 60170 -
23870 del pressupost de l’any 2003;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
termini dels quinze dies següents en què rebi la
notificació d’aquest decret, acrediti haver constituït la
garantia definitiva de 19.529,33 €, i perquè compa-
regui el seu legal representant el dia i hora que se li
indiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar les
despeses relatives a la publicació dels anuncis
corresponents en els diaris oficials.”
Barcelona, 7 de maig de 2003. La secretària dele-
gada, PD, J. I. Martínez i Legaz.
* * *
Exp. 03/150
El director-gerent de Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal, per delegacions aprovades per la
presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins el
24 de juliol de 2001, en data 7 de maig de 2003, va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur a
terme la contractació de la realització de quatre trac-
taments fitosanitaris a 10.754 unitats d’arbres de la
ciutat de Barcelona (en els mesos de maig a agost de
2003), que necessita Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal, en els termes regulats a l’article 2
del plec de clàusules;
Adjudicar, mitjançant el procediment de concurs
obert, el contracte de servei, a l’empresa Jardineria
Moix, SL, pel preu de 53.391,46 € (IVA inclòs);
Aplicar la despesa amb càrrec a la partida 22719 -
64522719 del pressupost de l’any 2003;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
termini dels quinze dies següents en què rebi la
notificació d’aquest decret, acrediti haver constituït la
garantia definitiva de 2.135,65 €, i perquè compa-
regui el seu legal representant el dia i hora que se li
indiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar les
despeses relatives a la publicació dels anuncis
corresponents en els diaris oficials.”
Barcelona, 7 de maig de 2003. La secretària dele-
gada, PD, J. I. Martínez i Legaz.
* * *
Exp. 03/013
El director-gerent de Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal, per delegacions aprovades per la
presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins el
24 de juliol de 2001, en data 13 de maig de 2003, va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur a
terme la contractació del servei d’assistència conti-
nuada en matèria de prevenció de riscos laborals i
servei de vigilància de la salut, en l’àmbit de Parcs i
Jardins de Barcelona, Institut Municipal, que neces-
sita Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal,
en els termes regulats a l’article 2 del plec de clàu-
sules;
Declarar exclosa de la licitació les pliques presen-
tades per les empreses Tecnologia en Prevención,
SL i Icese Prevención, SL, per no acomplir el requisit
de solvència econòmica demanat al plec (tancament
dels darrers dos anys amb fons de maniobra po-
sitiu);
Adjudicar, mitjançant el procediment de concurs
obert, el contracte d’obra, a l’empresa Prevenrisk,
SA, pel preu de 95.920 € (IVA inclòs);
Aplicar la despesa de 95.920 € (IVA inclòs) amb
càrrec a les consignacions pressupostàries que s’in-
diquen en el present document, condicionant aquesta
autorització a l’aprovació dels pressupostos correspo-
nents als exercicis 2004 i 2005 d’acord amb l’article
69.4 del text refós de la LCAP;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
termini dels quinze dies següents en què rebi la notifi-
cació d’aquest decret, acrediti haver constituït la ga-
rantia definitiva de 3.836,80 €, i perquè comparegui
el seu legal representant el dia i hora que se li indiqui
per tal de formalitzar el contracte i abonar les despe-
ses relatives a la publicació dels anuncis correspo-
nents en els diaris oficials.”
Barcelona, 13 de maig de 2003. La secretària dele-
gada, PD, J. I. Martínez i Legaz.
* * *
Exp. 03/014con
El director-gerent de Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal, per delegacions aprovades per la
presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins el
24 de juliol de 2001, en data 13 de maig de 2003, va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur a
terme la contractació de la prestació del servei de
manteniment de les zones verdes dels cementiris, per
al període que va des de l’1 de juny de 2003 al 31 de
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 17 a 30-V-20031012
gener de 2004, que necessita Parcs i Jardins de
Barcelona, Institut Municipal, en els termes regulats a
l’article 2 del plec de clàusules;
Adjudicar, mitjançant el procediment de concurs
obert, el contracte de serveis, a l’empresa Jardineria
y Riegos Azahar, SA, pel preu de 77.948,54 € (IVA
inclòs);
Aplicar la despesa de 77.948,54 € (IVA inclòs)
amb càrrec a les consignacions pressupostàries que
s’indiquen en el present document, condicionant
aquesta autorització a l’aprovació dels pressupostos
corresponents als exercicis 2003 i 2004 d’acord amb
l’article 69.4 del text refós de la LCAP;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
termini dels quinze dies següents en què rebi la
notificació d’aquest decret, acrediti haver constituït la
garantia definitiva de 3.117,94 €, i perquè
comparegui el seu legal representant el dia i hora que
se li indiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar
les despeses relatives a la publicació dels anuncis
corresponents en els diaris oficials.”
Barcelona, 13 de maig de 2003. La secretària dele-
gada, PD, J. I. Martínez i Legaz.