GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal d'oficial del grup C de l'SPEIS, pel sistema de
Acta sessió 11-IV-2003 .................................... 1130 de concurs-oposició ..................................... 1175
Acords sessió extraordinària 14-VI-2003......... 1160 Concursos
Bases que han de regir la convocatòria del
Comissió de Govern concurs per a la provisió d'1 lloc de treball
Acta sessió 26-III-2003 .................................... 1162 de director/a de laboratori de l'Agència
de Salut Pública ........................................... 1179
Personal
Concursos i oposicions Anuncis
Bases que han de regir  la convocatòria de Llicències d'obres. Maig de 2003 .................... 1181
promoció interna per a l'ocupació de 2 places Altres anuncis .................................................. 1188
Internet: http://www.bcn.es Núm. 21 / Any LC 10 de juliol de 2003
Intranet: http://www.ajuntament.bcn
1 a130 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 11 d’abril de de Persones amb Disminució, Fundació Mies Van der
2003 i aprovada el dia 11 de juny de 2003 Rohe, Institut Municipal d’Informàtica, Institut Munici-
pal d’Urbanisme, Institut Municipal d’Hisenda de Bar-
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat celona, Institut Municipal de Parcs i Jardins, Institut
de Barcelona, el dia onze d’abril de dos mil tres, s’hi Municipal de Mercats de Barcelona, Institut Municipal
reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió or- d’Educació de Barcelona, Institut de Cultura de Bar-
dinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde celona, Institut Municipal de Salut Pública de Barcelo-
Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les na i Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de
Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas Vida.
i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, Jordi 3. Decret de l’Alcaldia, de 21 de març de 2003 (S1/
Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria D/2003 1059), que imposa a l’agent de la Guàrdia Ur-
Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regi- bana Sr. Fernando Álvarez Montañés (matrícula
dors, Marina Subirats i Martori, Ernest Maragall i 17.998), la sanció de separació de servei per la co-
Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Francisco Narváez i missió d’una infracció disciplinària de caràcter molt
Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San greu, tipificada com a abandonament del servei a l’ar-
Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles- ticle 48.g) de la Llei 16/1991, de policies locals, i a
Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i l’article 115 apartat c) del Decret legislatiu 1/1997, de
Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, 31 d’octubre, pel fet de no haver-se presentat al seu
Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, lloc de treball ni haver donat cap tipus d’avís de la
Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, seva situació des del dia 6 de març de 1997, data en
Lourdes Muñoz i Santamaria, Magdalena Oranich i què se li donà l’alta mèdica per incompareixença, fins
Solagran, Joana M. Ortega i Alemany, Joan al dia 28 d’abril de 1997, data en què es presentà a la
Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, inspecció mèdica de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, on se li entregà l’imprès de l’esmentada alta mèdica, i
Jaume Ciurana i Llevadot, Carme Servitje i Mauri, no haver comparegut al servei fins al dia 31 d’octubre
Josep Gascón i Castillo, Eduard García i Plans, de 1997.
Antonio Ainoza i Cirera, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, 4. Acord de la Comissió de Govern, de 26 de març
Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, de 2003, que proposa al Parlament de Catalunya re-
Miguel E. Arredonda i Palacio-Valdés, Jesús Maestro metre a la Mesa del Congrés dels Diputats una pro-
i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forradellas i posta de modificació de la legislació vigent per tal que
Bombardó, assistits pel secretari general, Sr. Jordi es faciliti un permís de treball temporal a aquells es-
Cases i Pallarès, que certifica. trangers que es trobin amb una ordre d’expulsió no
Excusen la seva assistència les Imes. Sres. executada, mentre no es procedeixi a la seva execu-
Maravillas Rojo i Torrecilla, i M. Ángeles Treserra i ció.
Soler.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata
i Remolins. b) Mesures de govern
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-
dència obre la sessió a les deu hores i deu minuts. 1. La divulgació de la Medicina al segle XXI
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce- El ponent de la Ciutat del Coneixement, Sr. de
lebrada el 21 de març de 2003, l’esborrany de la qual Semir, explica que aquesta mesura de govern posa
ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i l’èmfasi en l’educació sanitària de la població
s’aprova. barcelonina mitjançant un cicle de conferències “Me-
dicina al segle XXI” que s’emmarca en les activitats
de promoció de la cultura científica, mèdica i tecnolò-
PART INFORMATIVA gica, impulsades per la Ponència de la qual és res-
ponsable, seguint la línia del cicle “La Ciència al car-
a) Despatx d’ofici rer”; que tal programa s’ha organitzat en col·laboració
amb els quatre grans hospitals de Barcelona, el Clí-
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- nic, el del Mar, el de Sant Pau i el de la Vall d’Hebron
ganització municipal, es comuniquen les resolucions i compta amb el suport de l’Aula El País, de BTV i del
següents: Col·legi de Metges, als quals properament s’afegirà
1. Decret d’Alcaldia, de 28 de febrer de 2003, pel també el Col·legi d’Infermeria; que la millora de la cul-
qual s’aprova la liquidació del Pressupost de l’Ajunta- tura científica i mèdica de la població és un factor crí-
ment corresponent a l’exercici de 2002. tic per al manteniment de la cohesió social de la ciu-
2. Decret d’Alcaldia, de 28 de febrer de 2003, pel tat; que el sector de la salut travessa uns moments
qual s’aprova la liquidació dels Pressupostos de 2002 de profundes transformacions, les quals alteren la tra-
corresponents als organismes autònoms següents: dicional relació metge-pacient i estan relacionades
Patronat Municipal de l’Habitatge, Institut Municipal amb la incorporació de nous coneixements, de noves
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1131
teràpies i de nous fàrmacs, l’aplicació dels quals no per tal d’establir un sistema alternatiu i compensatori
està exempta de certa controvèrsia, amb la prolifera- que garanteixi i millori les possibilitats de finançament
ció de medicines alternatives i amb l’accessibilitat de l’Entitat Metropolitana del Transport o bé que man-
creixent a informacions de tota mena relatives a la tingui el sistema actual.
salut, algunes ben serioses i altres, en canvi, sense 4) Reclamar al Govern de la Generalitat i al Govern
cap fonament, que es poden obtenir a través Central que aprovin ja el Conveni d’Infrastructures
d’Internet i altres canals i que per a avançar amb èxit 2001-2005 amb els termes econòmics previstos en el
cap a la societat del coneixement, és essencial comp- document del Pla director d’infrastructures del trans-
tar amb una ciutadania que, per una banda, disposi port públic, i que en dotin les partides pressupostàries
de prou coneixements per a ésser activament respon- suficients.
sable de la seva salut i, per l’altra, comprengui i recol- 5) Promoure el Pla de serveis de transport públic
zi les activitats de recerca, desenvolupament i inno- col·lectiu de la Regió metropolitana de Barcelona que
vació, sobre les quals és fonamenta el progrés augmenti la dotació de línies interurbanes d’autobús,
econòmic i social, sobretot en una societat, com la la connexió amb les de bus urbà, tot garantint el fi-
nostra, on hi ha una gran tradició en Ciències de la nançament de la proposta i respectant el marc
Salut. competencial i l’autonomia de gestió de les adminis-
Concreta que el programa pretén: a) desplegar les tracions locals.
polítiques i recomanacions internacionals sobre la cul- 6) Instar al Ministeri de Foment que posi en marxa
tura mèdica i de salut promogudes per diferents instàn- els estudis i treballs necessaris per tal d’aprovar un Pla
cies com l’Organització Mundial de la Salut; b) millorar de rodalies per a la Regió metropolitana de Barcelona i
l’educació sanitària dels habitants de Barcelona i, con- n’articuli d’immediat una autèntica ronda ferroviària,
següentment, incidir positivament en la seva salut indi- com està prevista al PDI, que elimini les mancances i
vidual i col·lectiva; c) posar en valor la recerca i la pràc- dèficits a l’Àrea metropolitana de Barcelona.
tica mèdica desenvolupades en els grans centres de El president de la Comissió d’Infraestructures i Ur-
recerca que són els hospitals universitaris, i, per tant, banisme, Sr. Casas, comença la presentació de l’in-
reduir la distància entre la comunitat científica i la gent forme i proposició en debat exposant que el transport
del carrer; d) contribuir a aconseguir que la ciutadania públic de la Regió metropolitana de Barcelona, la
desenvolupi una actitud favorable al progrés i a la in- qual comprèn 4.000.000 d’habitants, una Àrea metro-
novació científica i tecnològic en l’àmbit biomèdic; e) politana de 3.000.000 d’habitants i un continu urbà de
consolidar una xarxa informativa que ajudi a una millor més de 2.200.000, està servit per diversos operadors
gestió de les emergències mèdiques i de les situacions públics o privats amb gestió compartida o interessada
de pànic col·lectiu, que sovint són producte de la i té com a planificador l’Autoritat del Transport Metro-
desinformació ciutadana. polità (ATM) en la qual no s’ha aconseguit encara la
Acaba dient que “Medicina al segle XXI” vol contri- integració de l’Estat, circumstància que explica algu-
buir a l’objectiu que Barcelona sigui una ciutat educa- na de les coses que es produeixen al nostre transport
da i amb idees i, per tant, amb una ciutadania que metropolità; que l’enquesta de mobilitat presentada
gaudeixi d’una cultura mèdico-sanitària que li permeti recentment mostra, de 1996 a 2001, una minva en la
vetllar millor per la seva salut i participar activament utilització del transport públic en relació al transport
en el debat sobre les implicacions ètiques, econòmi- privat en la Regió metropolitana, fenomen que, en
ques i socials de la recerca biomèdica. canvi, no s’ha produït en el continu urbà de Barcelo-
na, on els desplaçaments en transport públic s’han in-
crementat en la mateixa proporció en què s’han redu-
c) Informes ït els fets en el cotxe privat; i que aquesta situació
posa de manifest la necessitat de fer inversions estra-
1. Transport públic. tègiques en aquells espais on hi ha menys
La Presidència acumula el debat d’aquest punt de infraestructures i serveis de transport públic, altra-
l’ordre del dia, tal com és convingué a la Junta de ment serà difícil assolir l’objectiu, que es marca el Pla
Portaveus, la proposició següent: director d’infraestructures, d’aconseguir per al 2010
Dels portaveus dels Grups Socialista, d’Esquerra que aproximadament el 50% dels desplaçaments
Republicana de Catalunya–Verds i d’Iniciativa–Verds: amb vehicles –1.300 milions de viatges– que es pro-
Pp3. 1) Manifestar la inquietud d’aquest Ajunta- dueixen anualment en l’àmbit de la Regió metropolita-
ment davant la no concreció d’un nou contracte-pro- na es facin amb transport públic, quan avui aquest
grama que permeti continuar millorant la prestació percentatge no arriba ni al 30%, ja que aquesta és
dels serveis de transport públic a la Regió metropoli- l’única manera que permet absorbir el desenvolupa-
tana de Barcelona. ment econòmic i social del conjunt de la Regió metro-
2) Reclamar al Govern Central que adopti les me- politana: per a aconseguir-ho caldria, almenys, que
sures corresponents per tal d’autoritzar, de forma im- es repetís cada any, des d’ara fins al 2010, l’incre-
mediata, les corresponents consignacions pressu- ment de 40 milions de viatges anuals que s’ha produït
postàries que permetin aprovar el Contracte entre 2001 i 2002.
Programa 2002-2005 en els temes presentats per Parla, a continuació, de les línies d’actuació en el
l’ATM i que en tant no s’apliqui l’acord, és compensin període 2001-2003 i comenta que s’ha pogut avançar
les diferències econòmiques en relació a les actuals d’una manera molt substancial pel que fa: a l’extensió
previsions de la Llei de Pressupostos de l’Estat, com i cobertura de la xarxa ferroviària; al foment de la
ja ho estan fent els Governs de la Generalitat i les intermodalitat amb la integració tarifària; a la millora
Administracions locals. de la xarxa de transports públics de superfície; a
3) Demanar als Grups polítics del Parlament de l’ampliació i millora del transport nocturn; i a la millora
Catalunya que tramitin les mesures corresponents de la qualitat i accessibilitat dels transports públics.
1 a132 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
Tocant a l’extensió i cobertura de la xarxa ferrovià- puradores per a la reutilització d’aigües, amb la incor-
ria, destaca que el primer gran èxit ha estat l’aprova- poració d’autobusos propulsats per gas natural i amb
ció dins l’ATM del Pla director d’infraestructures com el nou projecte relatiu als autobusos elèctrics amb pila
a element normatiu i d’obligat compliment des del alimentada per hidrogen; que la xarxa de carril-bus
punt de vista de la planificació de les infraestructures s’ha incrementat en 30 quilòmetres passant de 71,5 el
i inversions per part del Govern de la Generalitat; que 1999 a 101 el 2003; que s’ha adjudicat també el con-
s’ha posat en funcionament l’ampliació de la línia 3 curs per a l’adquisició de 83 trens nous, dels quals 30
del metro en el tram comprès entre les estacions de seran per a renovar els de la línia 5 i 50 per a la nova
Mundet i de Canyelles i la conversió de la línia 4 en línia 9, i s’ha acordat també la construcció d’altres 16
línia 2, pel que fa al tram comprès entre les estacions trens per a absorbir l’increment de la demanda originat
de la Pau i de Pep Ventura; que es troba en obres per la integració tarifària a les línies 1, 3 i 5; i que el Pla
l’ampliació de la línia 5 des d’Horta fins a la Vall de cotxeres permetrà buidar les cotxeres de l’avinguda
d’Hebron i la nova estació de Maresme-Fòrum de la de Borbó i de Ponent.
línia 4; que s’ha assolit un acord per a la perllongació Seguidament, centra la seva atenció en el finança-
de la línia 2 des de la ronda de Sant Antoni fins a Fira ment i recorda que els recursos del sistema metropo-
2 amb un compromís d’inici d’obres a partir de 2005 o lità de transport provenen de tres fonts: les tarifes que
2006; i que s’ha produït l’adjudicació de les obres de s’han anat apujant a mesura que era convenient ate-
pràcticament tota la línia 9 del metro, com també de ses les nombres prestacions derivades de la integra-
les dues noves línies de tramvia. ció tarifària; el Conveni d’infraestructures que serveix
Respecte a la millora del transport de superfície per finançar l’ampliació de la xarxa ferroviària en la
concreta que s’ha treballat en tres direccions: a) la proporció de dues terceres parts la Generalitat i una
millora de la freqüència de pas dels autobusos, que l’Estat; i el Contracte-programa, que finança els dèfi-
actualment és inferior als 10 minuts per a dues terce- cits d’explotació.
res parts dels usuaris; b) l’extensió de divuit línies i la Veu amb preocupació que dels 956 milions d’euros
creació d’altres cinc de noves; i c) el bus de proximitat que s’haurien d’invertir en el quinquenni segons el
conegut com a bus de barri. Pla director d’infraestructures, la negociació del Con-
Pel que fa a la cobertura del transport públic durant veni d’infraestructures per als anys 2000-2005 amb
les vint-i-quatre hores del dia, indica que el metro ja l’Administració de l’Estat s’hagi iniciat entorn dels 735
només té dos horaris –que li agradaria poder reduir a milions i sembla que es tancarà al voltant dels 600 i,
un, si bé això comporta uns costos d’inversió i de per tant, lluny del compromís assumit en el seu mo-
manteniment– i obre cada dia a les 5 del matí i tanca ment pel Govern de la Generalitat, el qual sí que està
de diumenge a dijous a les 12 de la nit i divendres, complint els compromisos adquirits en relació a la lí-
dissabtes i vigílies de festius a les 2 de la matinada, nia 9.
però això ha exigit un gran esforç d’inversió per a la Fa notar que les diferents millores del servei (am-
instal·lació d’una catenària rígida; que l’ampliació de pliació horària, ampliació de les estacions de metro,
l’horari en una hora més ha fet guanyar uns 5.500 ampliació de la flota d’autobusos, millora de la fre-
usuaris diaris les nits i 4.000 les matinades dels diu- qüència de pas, millores tecnològiques) tenen la seva
menges; que el transport de superfície nocturn s’ha contrapartida en un dèficit afegit i, per tant, fan neces-
ampliat en horaris, recorreguts i disset noves línies sària la millora de les subvencions de les Administra-
que presten servei entre Barcelona i les capitals dels cions i, tanmateix, el Contracte-programa 2002-2005,
diversos corredors; i que el futur Pla de serveis de aprovat per l’ATM i que habilita els operadors a actu-
transport de superfície ha de respondre a uns objec- ar encara no està aprovat per l’Estat i, consegüent-
tius similars als del Pla director d’infraestructures, ment, les Administracions consorciades han de su-
aprovat per a la xarxa ferroviària. portar, a través de l’ATM, un endeutament per a
Quant a la integració tarifària, significa que el bitllet cobrir allò que no està aportant l’Administració de
únic és una realitat no comparable amb la d’altres l’Estat, la qual, des de 2001, ha reduït en un 15% les
ciutats europees, perquè ofereix més avantatges; que aportacions al Contracte-programa, però allò que re-
s’han creat tres títols nous: la targeta familiar, la tar- sulta encara més greu és que, a partir de 2002,
geta trimestral i la targeta jove; i que gràcies a la inte- l’aportació estatal no s’hagi incrementat en allò que el
gració tarifària, l’índex d’intermodalitat ha passat del Contracte-programa 2000-2005 preveu.
8% el 2000 al 21% el 2002 i previsiblement arribarà al Diu, en conclusió, que avui, a dos anys de manca
25 o 30 per 100 el 2003. de Contracte-programa, durant els quals tots els ser-
En relació a la millora de la qualitat i accessibilitat veis han funcionat diàriament, hi ha una infradotació
del transport públic, subratlla que avui és accessible el de 100 milions d’euros per part de l’Administració es-
68% de la flota d’autobusos i el 2006 ho serà la totali- tatal, infradotació que ha hagut de ser coberta en la
tat, mentre que en el metro, en canvi, només estan seva totalitat per l’Administració autonòmica i l’Admi-
adaptades 25 de les 115 estacions existents i en els nistració local, Ajuntament de Barcelona i Entitat Me-
darrers quatre anys tan sols s’ha produït l’adaptació de tropolitana del Transport, a la qual, a més, se li vol
quatre estacions tot i tractar-se d’un projecte inclòs en negar encara l’únic finançament que li és propi: per
el Pla director d’infraestructures, però confia que arribi això, es presenta la proposició que s’ha acumulat al
a complir-se el compromís assumit pels representants present debat i que llegeix.
de la Generalitat en la inauguració de l’estació de la El Sr. Puigdollers celebra que en l’última sessió del
Marina; que s’ha avançat en el transport porta a porta, mandat s’hagi presentat un informe que fa balanç de
el nombre d’usuaris del qual pràcticament s’ha doblat; les actuacions en transport públic en el període 2000-
que s’han introduït elements de sostenibilitat amb el 2003 i es mostra satisfet d’allò que cadascú ha fet
compliment de les exigències requerides per les certifi- des de la respectiva responsabilitat de govern i d’opo-
cacions ISO 9.001 i 14.001, amb la instal·lació de de- sició, aquí i en el Parlament de Catalunya.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1133
Creu que el mandat 2000-2003 es podria qualificar Transport; i opina que les insuficiències que presenta
com a mandat del transport públic ja que hi valora la situació actual deriven de la manca d’entesa entre
tres aspectes clars: la constitució del Consorci de l’Ajuntament i la Generalitat, la qual ha perjudicat les
l’ATM, que és una magnífica eina de gestió, com ha infraestructures de transport públic en la Regió metro-
quedat ben palès amb la integració tarifària, vell som- politana i ha viscut molts anys d’esquena a la ciutat
ni i avui magnífica realitat; l’aprovació del Pla director de Barcelona perquè: 1r) l’ATM no es constituí fins al
d’infraestructures, en el qual hi ha una actuació 19 de març de 1997, onze anys després de la consti-
estel·lar, de la qual tothom intenta apropiar-se, però tució de l’organisme homòleg de Madrid; 2n) l’antece-
no s’ha d’oblidar –i això no es reconeix enlloc– que la dent més immediat anterior al Pla director d’in-
paga íntegrament la Generalitat, perquè no s’ha fraestructures és el Pla de metros de 1984 i, per tant,
aconseguit que ningú, la Unió Europea tampoc, hi Barcelona ha trigat disset anys a poder disposar d’un
contribueixi; c) la bona valoració dels nostres trans- pla actualitzat de transport públic; 3r) mentre que a
ports públics que, en les enquestes d’opinió, assolei- Madrid la xarxa de metro ha crescut en 100 quilòme-
xen un grau de satisfacció dels usuaris del 85% i són tres –dels quals 56,3 corresponen als anys 1995-
percebuts com uns dels millors d’Europa. 1999 amb una inversió de 1.622,7 milions d’euros, i
Troba, també, molt positiu el fet que dels viatges 54,7 als anys 1999-2002 amb una inversió de 2.068,7
obligats, un 45,3% es faci amb metro, un 27,5% amb milions d’euros, inversions totes dues que anaren a
autobús, un 13,1% amb cotxe particular, un 5,6% càrrec de la Comunitat Autònoma de Madrid, trets 90
amb moto i un 5,6% a peu i un 1% amb bicicleta, de milions aportats per la Unió Europea–, a Barcelona,
manera que els fets amb vehicle privat només totalit- en canvi, en el període 1991-2003 la xarxa de metros
zen el 18,7% del total. només s’ha ampliat en 9,7 quilòmetres, incloent-hi el
Posa en relleu que, segons el quadre de finança- tram urbà dels Ferrocarrils de la Generalitat de la línia
ment que consta en l’informe presentat, el Govern de del Baix Llobregat, amb un finançament a càrrec de
la Generalitat finança el 55% de les espectaculars in- la Generalitat amb dues terceres parts i de l’Estat a la
versions en transport públic que es faran els propers restant.
deu anys i les Administracions locals, el 4,1%. Creu, doncs, que la conclusió de tot això és ben
Indica, més endavant, que les principals mancan- clara: ha mancat voluntat política, per part de la Ge-
ces en el transport públic en l’àmbit metropolità es neralitat de Catalunya, de millorar el transport públic
donen en dos aspectes: en els transports de superfí- urbà i metropolità de Barcelona, a pesar que, com re-
cie, la utilització dels quals només ha experimentat un flecteixen les enquestes, és un problema prioritari per
increment d’un 2,5%, que és el que es presenta més a la ciutadania.
allunyat dels estàndards d’altres ciutats europees, de Tocant a les referències al Conveni d’infraes-
manera que en els propers anys caldrà un esforç per tructures i al Contracte-programa fetes pel primer ti-
millorar-ne la xarxa i la freqüència; i el fet que diària- nent d’alcalde, observa que l’ATM aprovà el Pla di-
ment es desplacin a Barcelona per motius de treball, rector d’infraestructures sense haver arribat a un
d’estudi o d’oci 400.000 persones residents en altres acord previ amb totes les Administracions implicades,
poblacions de Catalunya, dada que fa ben palesa la perquè s’hi preveu un finançament del 36%, és a dir,
necessitat de millorar, quan s’acabi la línia 9, l’estruc- 2.400 milions d’euros o 400.000 milions de pessetes
tura del transport públic a l’àmbit metropolità i denota a càrrec de l’Estat sense haver-lo negociat
les mancances del model de ciutat impulsat pel go- prèviament i, d’altra banda, també s’hi preveuen, en-
vern municipal, ja que ha obligat a desplaçar-se fora cara que siguin a títol simplement indicatiu, inversions
de la Ciutat gent que hi té la seva activitat laboral, i a en serveis de competència estatal quan, si això es
traslladar també a fora de la Ciutat activitats industri- fes en un document de l’Estat respecte de competèn-
als, en un plantejament que li sembla terriblement er- cies municipals i autonòmiques, les Administracions
roni perquè es parla molt de sostenibilitat, però es fa afectades posarien el crit al cel i ho presentarien com
molt poca política sostenible. una invasió de competències.
Acaba anunciant que el seu Grup votarà a favor de Coincideix, en tot cas, en la necessitat d’introduir
la proposició en debat, perquè, efectivament, s’està millores a la xarxa ferroviària de rodalies de la Regió
produint un grau incompliment dels compromisos del metropolitana; però indica que el millor camí per re-
Govern de l’Estat pel que fa al transport públic de la soldre el problema és el diàleg amb el Ministeri de
ciutat de Barcelona, de la seva Àrea metropolitana i Foment, com ha succeït en el cas del tren d’alta velo-
de tot Catalunya, però pensa que el punt quart s’hau- citat, en el qual les propostes de traçat del Ministeri
ria de redactar d’altra manera, atès que, segons les han permès evitar el cisallament de les línies ferrovià-
seves notícies, el Govern de la Generalitat aprovà el ries de rodalies que es produïa a Sants, i convertir-les
Pla director d’infraestructures la setmana passada i el en una nova línia de metro.
de l’Estat ho farà divendres vinent; ara bé en tot cas, Comparteix, igualment, que el gran problema del
creu que cal seguir reclamant de l’Estat el finança- transport públic col·lectiu no rau en el transport urbà
ment necessari per a poder continuar mantenint el ni- de Barcelona, per bé que sigui millorable, sinó en el
vell de qualitat del nostre transport públic col·lectiu. transport metropolità.
El Sr. Álvarez es congratula, també, que es pre- Expressa la seva preocupació per la manca de
senti un informe tan important per al conjunt de la ciu- concreció de l’esforç de finançament del Pla director
tadania, però no pot compartir el to triomfalista de les d’infraestructures que ha d’aportar la Generalitat de
intervencions precedents. Catalunya, perquè pot posar-ne en perill la viabilitat,
Recorda que les competències en matèria de com succeí amb el Pla de metros de 1984; i fa notar
transport públic urbà de Catalunya corresponen a la que en el document en debat no hi ha cap referència
Generalitat i a les Administracions locals, en el cas de al túnel d’Horta, que ha de tenir un ús compartit per
Barcelona l’Ajuntament i l’Entitat Metropolitana el part del transport públic i per part del transport privat,
1 a134 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
segons la proposició aprovada fa més de dos anys ment, no té responsabilitats en l’actual situació caòti-
pel Parlament de Catalunya. ca i mancada de transport públic.
Diu, en conclusió, que el seu Grup està d’acord Subratlla, finalment, que el seu Grup és contrari a
amb la majoria de les inversions que figuren en el Pla la constitució del túnel d’Horta, perquè comportaria la
director d’infraestructures, però matisa que la via per presència de més transport privat a la Ciutat.
aconseguir-ne el finançament és el diàleg amb les al- El Sr. Portabella pensa que l’informe i la proposició
tres Administracions, en comptes de culpabilitzar-les fan un bon resum del punt en què es troben els trans-
de la manca de capacitat d’arribar a acords. ports públics metropolitans i del passat immediat, i
Anticipa, finalment, el vot contrari del seu Grup a la apunten unes ombres de futur i, per tant, sobre cap a
proposició en debat. on cap evolucionar; que el mandat s’ha caracteritzat
El Sr. Forradellas indica que l’informe conté aspec- per un avenç molt significatiu en el camp dels trans-
tes molt positius, perquè mostra unes millores ben ports públics metropolitans, en el qual no vol insistir
evidents que pot reconèixer qualsevol usuari dels perquè és ben conegut per tothom: la integració
transports públics col·lectius o qualsevol ciutadà o tarifària; l’ampliació dels horaris del metro, l’aprovació
ciutadana, perquè tots estan afectats per la mobilitat del Pla director d’infraestructures; l’adjudicació de la
urbana; i entre tals aspectes destaca la integració línia 9; els esforços per fer cada vegada més sosteni-
tarifària, l’increment de l’ús del transport públic, el bles els transports públics –que són una peça impres-
creixement del carril-bus, l’inici de la línia 9 del metro cindible de la sostenibilitat d’una ciutat i d’un territori,
–que paga, per bé que amb uns certs anys de retard, potser la més important, conjuntament amb la defini-
l’Administració que li pertoca– i, en un nivell inferior, ció urbanística–, esforços entre els quals destaca els
el programa del cotxe compartit o carsharing. tendents a la incorporació de busos propulsats per hi-
Puntualitza, però, que a l’informe hi ha també as- drogen, que molt poques ciutats d’Europa estan preo-
pectes preocupants que estan molt ben resumits en cupant-se per promoure.
la proposició en debat, perquè al costat de la intensa Ara bé, considera que el vessant més interessant
activitat de potenciació dels nostres transports pú- de l’informe i de la proposició és el relatiu a les pers-
blics, hi ha seriosos problemes de finançament; i que pectives de futur, les quals estan condicionades per
l’informe constata també un retard important en la si- dos factors, el primer dels quals és el finançament.
tuació del nostre transport públic, després de molts En aquest sentit, troba que el Sr. Álvarez ha fet una
anys d’inversions insuficients, de manera que cal se- descripció força exacta de les inversions que s’han
guir treballant per potenciar i ampliar el transport pú- fet a Madrid en matèria de transport públic, però s’ha
blic. oblidat de dir que aquí l’Estat no està implicat en
Recomana que l’Agenda 21 es prengui com a refe- l’ATM i els seus representants només hi van de turis-
rent per a millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn tes; i que per altra banda troba també que a l'hora de
més amable, perquè l’ús sistemàtic i compulsiu del fer comparacions entres les inversions que fan res-
vehicle privat significa una despesa important en pectivament la Comunitat Autònoma de Madrid i la
temps i energia i té efectes contaminants, tant sònics Generalitat de Catalunya, cal tenir present que les di-
com atmosfèrics; i que es continuï treballant en el ferències de finançament entre aquestes dues Admi-
Pacte per la mobilitat, que està resultant una experi- nistracions és abismal.
ència molt interessant que cal potenciar i per la qual Concreta que el 2001 el dèficit fiscal de Catalunya
felicita la Sra. San Miguel que n’ha estat la impulsora. fou d’1,8 milions de pessetes, és a dir, 10.746 milions
Referint-se, després, als autobusos menciona la d’euros, de manera que cada persona que viu a
creació de 25 línies noves i apunta la conveniència Catalunya rep de l’Estat 283.169 pessetes, o sia
d’augmentar la prioritat semafòrica i la velocitat, me- 1.702 d’euros menys, xifra que, portant la comparació
sures que contribuirien a rendibilitzar les línies. Ex- al terreny de les seves responsabilitats en el camp
pressa, a més, la preocupació pel Pla de serveis, que del turisme, equival a un viatge per a quatre persones
podria vulnerar l’autonomia municipal; i assenyala la a Praga o Londres, a benzina gratis per a fer 100.000
necessitat d’implantar carrils-bus a l’entrada de la quilòmetres i a la construcció del transport públic ne-
Ciutat, els quals ajudarien a potenciar el transport pú- cessari per a poder realitzar tots els desplaçaments
blic en superfície tant a escala barcelonina com me- que fa un individu mitjà durant tot l’any. Afegeix que si
tropolitana. a aquest finançament precari del Govern de l’Estat
Considera que una altra assignatura pendent és s’hi sumava la supressió, amb la qual el seu Grup
l’accessibilitat a les estacions de metro, en la qual està d’acord, del recàrrec del 0,06% sobre l’impost de
s’ha produït un retard que exigeix fer les inversions béns immobles sense una contrapartida financera, el
necessàries perquè es puguin complir els objectius sistema de transport públic metropolità entraria en
marcats per a l’any 2006; i que cal també aconseguir crisi.
millores importants en la mobilitat i defensa dels via- Recorda, tot seguit, que el dèficit històric dels
nants, donat que a Barcelona un 36% dels desplaça- transports metropolitans de Madrid fou eixugat per
ments es fa a peu i els accidents, tot i haver-ne dismi- l’Estat i, en canvi, el dels de Barcelona, no; i encara
nuït el nombre, continuen sent un element important se n’estan pagant interessos.
de la mobilitat urbana. Explicita que el segon dels factors que ha esmentat
Significa, en darrer lloc, que la mobilitat urbana és el de la competència; i que respecte al Pla de ro-
comprèn diversos factors, transport públic, transport dalies, que és imprescindible per a vertebrar el territo-
privat, vianants i gestió del territori i, per tant, acusar ri català, l’Estat té dues opcions: l’una, finançar-lo
la ciutat de Barcelona dels problemes de desplaça- correctament; i l’altra, traspassar aquests serveis a la
ment de la gent que ve de fora, li sembla, com a mí- Generalitat, la qual és competent sobre els serveis
nim, insòlit, perquè el govern municipal no planifica que comencen i acaben a Catalunya, amb el recursos
pas la política territorial de Catalunya i, consegüent- corresponents.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1135
Subratlla, finalment, que aquests dies molts alcal- cada any el Grup Parlamentari de Convergència i
des de poblacions servides per la línia fèrria Barcelo- Unió amb el seu president i el Grup Parlamentari del
na-Puigcerdà han reivindicat inversions en tal línia, la Partit Popular de Catalunya amb el seu president
qual és també molt important per a Barcelona i el seu s’han donat recíprocament suport en el Congrés dels
Port, ja que necessiten comptar amb una xarxa ferro- Diputats i en el Parlament de Catalunya a uns pres-
viària eficient ben connectada amb Europa: conse- supostos en els quals el Conveni d’infraestructures i
güentment, tal línia és imprescindible, també, perquè el Contracte-programa estaven infradotats, prescin-
el sistema de transport públic funcioni bé a la capital dint dels compromisos que uns i altres havien adquirit
de Catalunya. amb Barcelona.
El Sr. Casas contesta les intervencions anteriors El Sr. Puigdollers matisa que els Pressupostos que
dient que l’informe no amaga res, sinó que a les pàgi- el Sr. Casas acaba d’esmentar han servit perquè avui
nes 10, 11 i 13 assumeix joiós les responsabilitats, es pugui presentar el magnífic balanç que s’ha pre-
compartides, de la millora del transport públic a Bar- sentat; tanmateix, els representants del Partit Socia-
celona i a la seva Àrea metropolitana, ben paleses en lista els votaren en contra.
les valoracions de 7 i de 6,6 que reben dels ciutadans Li sembla ridícul, d’altra banda, que el Grup del
els serveis de metro i autobusos respectivament; que Partit Popular de Catalunya pretengui donar lliçons a
el punt de la proposició relatiu al Conveni Convergència i Unió sobre el tracte a Catalunya i a
d’infraestructures pretén aconseguir els 956 milions Barcelona i, tal com estan avui les coses, sostingui
d’euros del quadre de finançament del Pla director que Convergència i Unió dóna l’esquena a la Ciutat i
d’infraestructures, on es preveu la inversió de 1.912 al país, quan qui hi està realment d’esquena és el
milions d’euros en deu anys, és a dir, 956 per a cada Partit Popular.
quinquenni, dels quals 320 han d’ésser a càrrec de El Sr. Álvarez declina contestar l’al·lusió del Sr.
l’Estat i 640 a càrrec de la Generalitat, ja que tot allò Portabella al dèficit fiscal de Catalunya, perquè supo-
que estigui per dessota d’aquesta xifra seria incomplir sa que tothom està d’acord en la redistribució de la ri-
el Pla director d’infraestructures; ara bé, segons les quesa i en la solidaritat interregional, de manera que
informacions que té, la suma total estarà al voltant la raó per la qual s’inverteix més a Nou Barris que a
dels 600 milions. Sarrià-Sant Gervasi és extrapolable a altres territoris
Fa avinent que encara que els 320 milions d’euros de Catalunya i d’Espanya.
que ara es reclamen de l’Estat estiguin per damunt Coincidint amb el Sr. Casas, creu que la supressió
dels 253 que aportà l’Estat a Madrid en el període de la Corporació Metropolitana de Barcelona ha pro-
1995-2000, l’escreix sembla just ateses les migrades vocat la pèrdua d’inversions d’abast metropolità i, per
inversions fetes per l’Estat en els nostres transports tant, es congratula del consens assolit quant al resta-
públics en el període anterior, i tanmateix sembla que bliment d’un instrument similar.
ni tan sols s’assoliran els 735 milions plantejats en Opina, en darrer lloc, que Convergència i Unió és
obrir-se la negociació i dels quals 252 eren a càrrec responsable de la pèrdua de pes de la Fira de Barce-
de l’Administració estatal. lona, en la qual no ha volgut implicar-se fins fa poc
Precisa que el Pla director d’infraestructures pre- temps, i ha viscut d’esquena a la Ciutat, on la Gene-
veu que la Generalitat financiï en 1.465 milions de ralitat ha començat a invertir els dos darrers anys
pessetes la línia 9, però no pas ni que es pagui a vint, després de quinze sense invertir-hi pràcticament res,
vint-i-cinc o trenta anys, ni tampoc que es pugui fer de manera que l’esmentat Grup, a manca d’argu-
mitjançant concurs o gestió privada, de manera que ments polítics per a rebatre aquestes afirmacions, ha
avui el principal operador públic de transport públic hagut de recórrer a la desqualificació.
de la Regió metropolitana, que és el metro de Barce- El Sr. Portabella remarca que la inversió en euros
lona –el qual realitza el 40% dels viatges de la Regió per habitant que fa l’Estat a la Comunitat Autònoma
metropolitana concretament 321 milions de viatges– de Madrid és un 44% més alta que a Catalunya i, per
no sap encara si podrà gestionar la línia 9 i, en tot tant, pregunta si tal capteniment es pot conceptuar de
cas, es veu obligat a presentar-se a un concurs, per- redistribució o, més aviat, de concentració econòmica
què la Generalitat ha assumit la titularitat d’un servei d’inversió en la capital de l’Estat, en perjudici de la
que és competència de l’Entitat Metropolitana del qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes de
Transport. Catalunya pel sol fet de viure aquí, concentració que
També indica que el dèficit de transport de la Regió fa perdre tot el sentit a l’argument de la redistribució
metropolitana deriva de dues causes: la inexistència adduït pel Sr. Álvarez, perquè no li sembla que
del Pla de rodalies i uns transports de superfície es- Madrid tingui necessitat que s’inverteixi un 44% més
cassos, sobretot pel que fa als autobusos interur- que a Barcelona, sinó que més aviat hi ha al darrere
bans, tanmateix el Pla de serveis de superfície està un model d’Estat de caràcter radial i, per tant,
aturat perquè feia desaparèixer l’autoritat i l’autono- antieuropeu, perquè només les construccions en xar-
mia de l’Entitat Metropolitana del Transport i perquè xa del territori europeu defensen l’europeïsme, men-
limitava l’àmbit d’actuació de transports metropolitans tre que el Partit Popular continua defensant que tot
de Barcelona a la ciutat de Barcelona, a pesar que, passi per Madrid.
sumant-hi ara els autobusos, realitza el 65% dels vi- El Sr. Casas prega que els Grups de Convergència
atges que es fan a la Regió metropolitana, en una i Unió i el Partit Popular no competeixin a veure qui
tàctica que li porta a la memòria la seguida per fer dóna més l’esquena a Barcelona en matèria de trans-
desaparèixer la Corporació Metropolitana de Barce- port públic, perquè ho fan tots dos: la Generalitat, per
lona. les estructures, ja que en els anys 1995-2000 només
Acaba fent notar que els Pressupostos de l’Estat i hi ha invertit 280 milions d’euros, que representen el
de la Generalitat contenen les partides relatives al 32% dels 1.400 milions que ha invertit la Comunitat
Conveni d’infraestructures i al Contracte-programa i Autònoma de Madrid en el seu territori; i l’Estat, pel
1 a136 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
Contracte-programa, ja que atorga unes subvencions Informa, també, que el Pla de gestió de l’arbrat viari,
de 0,14 euros per viatge al metro de Barcelona i de debatut a bastament a la Comissió que presideix, ha
0,30 euros al metro de Madrid, i de 0,79 euros per vi- plantejat la substitució progressiva dels plàtans que
atge als Ferrocarrils de la Generalitat i de 3 euros als estan en males condicions per altres espècies, en fun-
Ferrocarrils de Renfe. ció de la tipologia del carrer, per tal de millorar la
Recalca que la proposició pretén evitar que els 100 biodiversitat, ja que fins ara els plàtans eren l’espècie
milions de dèficit del Contracte-programa en el perío- arbòria predominant en els nostres carrers, i d’aconse-
de 2002-2003 es converteixen en 200 i que les inver- guir una millor integració dels arbres en la trama urba-
sions incloses en el Conveni d’infraestructures no es na; que s’han reposat 47.000 arbres, quan l’objectiu
quedin en el 35% de les xifres que s’havien previst: previst era només de 40.000, amb una gestió eficient i
tot això està lligat amb l’aprovació dels Pressupostos de qualitat que ha procurat estalviar aigua, amb la uti-
de la Generalitat i de l’Estat en el Parlament de lització de les aigües del subsòl per al rec urbà de 49
Catalunya i en les Corts respectivament, però en els hectàrees que han comportat un estalvi de 300.000
anys 2001, 2002 i 2003 no ha estat possible aconse- metres cúbics i de 78.000 euros, pràctica aquesta que
guir-ho; en tot cas, espera que els anys vinents no situa l’Ajuntament en bona posició per a defensar una
passi igual. nova cultura de l’aigua; que la preocupació per la qua-
S’aprova la proposició en debat amb el vot en con- litat també ha portat a cercar la implicació ciutadana en
tra dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda i la la gestió del verd, especialment a través del programa
Sra. Balseiro. per a dissenyar un espai verd a cada Districte amb la
2. L’ús de la bicicleta. participació dels nois i noies de la Ciutat; que l’experi-
Es retira la presentació d’aquest informe. ència dels horts urbans pretén recuperar el passat, en
3. El verd de la Ciutat 1999-2003. part agrícola, de la Ciutat, i oferir, alhora, un espai de
La presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i realització i gaudi a la gent gran; i que també s’ha in-
Ecologia Urbana, i de Parcs i Jardins, Sra. Mayol, tentat compatibilitzar la presència de gossos a la Ciutat
presenta aquest informe amb el qual vol fer balanç de i el gaudi dels parcs pels ciutadans habilitant en cada
les actuacions municipals respecte de les zones ver- Districte –excepte el d’Horta-Guinardó, que ha optat
des i durant el present mandat. per altres inversions–, espais d’esbarjo bastant més
Destaca, primer, que s’hi constata un increment del amplis que els pipi-cans per als gossos, encara que és
17% de la superfície verda, la qual ha passat de 785 ben conscient que el conflicte no ha quedat del tot re-
hectàrees el 1999 a 880,3 el 2003, sense tenir en solt.
compte les obres del Fòrum Universal de les Cultu- El Sr. García comenta que l’informe exposat és el
res; que els Districtes que han experimentat majors propi d’un final de mandat; que si es comptessin les
increments són els de Sant Martí, Sants-Montjuïc i zones verdes conservades i sense conservar els per-
Nou Barris; que l’objectiu que els veïns puguin gaudir centatges baixarien; que de les cinc grans actuacions
d’una zona verda a menys de cinc minuts a peu o 250 presentades, tres són, en realitat, remodelacions
metres de casa seva només queda inassolit pel que d’espais verds que la Ciutat ja tenia: les del Turó
fa al Barri Gòtic, al nucli antic de Gràcia i al Poblenou, Park, dels Jardins de Laribal i dels Jardins de Joan
en aquest darrer cas fins que s’hagi executat el pro- Brossa, i un altre, el Parc de Diagonal Mar, és un nou
jecte 22@; que en compliment de l’objectiu de crear exemple de l’urbanisme a la carta que posa en pràcti-
corredors verds que multipliquin els efectes del verd, ca l’equip de govern, mentre que, respecte al darrer,
s’ha fet ja el corredor verd de Montjuïc a Collserola, el li ha agradat sentir que s’inaugurarà dintre d’uns me-
del mar a Trinitat està fet parcialment en la façana sos, perquè es temia que ho fos un parell de dies
marítima i resta pendent per les obres en curs, men- abans de començar la campanya electoral. Afegeix
tre que l’execució del de Poblenou a la Sagrera està que l’informe parla del verd, però s’oblida de fer-ho
condicionada per la construcció de la línia del tren del manteniment, ni tampoc fa cap referència a les
d’alta velocitat; i que hi ha hagut també un increment actuacions de poda, que finalment s’han decidit fer
del 70% dels grups de flor, que abasten 9.602 metres després de molts anys de queixes dels veïns perquè
quadrats coberts per pensaments, clavells de moro, els arbres els entraven dins les seves cases o els
begònies i petúnies, plantes totes que poden viure bé provocaven problemes d’al·lèrgies, però que no se
a casa nostra, en aplicació dels criteris de la política sap si tenen caràcter ordinari, perquè en tal cas
del verd sostenible que vol revaloritzar aquelles espè- s’haurien de fer amb personal de la plantilla de Parcs
cies que visquin fàcilment i tinguin origen mediterrani. i Jardins, o extraordinari, donada la proximitat del pe-
Continua dient que Barcelona compta amb 67 ríode electoral, davant la qual el govern municipal sol
parcs i durant el mandat s’ha procedit a la restauració fer certs obsequis, com ara la Guia del ciutadà.
del Turó Park i del Jardins de Laribal, a la re- Considera que allò que s’ha presentat com el gran
modelació de l’antic Parc d’atraccions de Montjuïc, corredor verd entre Montjuïc i Collserola no deixa
espai que ara s’ha convertit en el Jardins de Joan d’ésser un corredor gris amb taques verdes perquè
Brossa, a la creació del Parc de Diagonal Mar i del abans d’arribar al roserar del Parc Cervantes discorre
Parc Central de Nou Barris, del qual els veïns podran pel carrer del Foc, el passeig de la Zona Franca, la
gaudir plenament en un mes i mig, i a la recuperació ronda del Mig i la Diagonal; i que se li acuden molts
de 13 interiors d’illa; i que les 101 actuacions en les més barris d’aquells que la Sra. Mayol ha citat, en els
93,8 hectàrees recuperades a un cost mitjà de 60 quals els veïns, quan surten de casa seva, han de
euros per metre quadrat totalitzen una inversió de 60 caminar molt més de cinc minuts per trobar una zona
milions d’euros a càrrec de Parcs i Jardins, els Dis- verda, llevat que, posats a comptar-ho tot, es comptin
trictes, l’Institut Municipal d’Urbanisme, Proeixample també com a espais verds les plantetes que s’han es-
SA, Pro Nou Barris, SA, Procivesa, SA, i d’alguns tat repartit aquests darrers dies com un obsequi més
promotors privats. als ciutadans.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1137
El Sr. Cornet considera que la gestió de les superfí- per bé que no sigui gens senzill fer-ho– quan s’han
cies verdes els darrers anys es pot qualificar de gris i incrementat els recursos i reorganitzat els sistemes
com a mostra basta recordar la recent remodelació de manteniment per adequar-los millor a les necessi-
de la plaça de Sant Miquel després de tenir-la molts tats dels Districtes.
anys en excavacions i obres, perquè torna a ésser, Acaba subratllant que una de les seves satisfacci-
com abans, asfaltada si bé ara s’hi ha col·locat al- ons més grans és, precisament, la valoració que fa la
guns bancs i, arran d’una roda de premsa feta pel gent del repartiment de llavors i plantes i així, concre-
seu Grup, una zona de jocs infantils, però amb un tament, dues comunitats de veïns del carrer de Calà-
matalàs blau que pot erosionar la pell de la mainada bria en una carta, a més de agrair-li l’enviament de
si hi cau. llavors, li han demanat que en faci arribar tot un sac a
Significa que l’equip de govern ha abusat de l’artifi- uns veïns que tenen els balcons plens de roba es-
ci jurídic que li permet comptar com a zones verdes tesa.
fins i tot els marges de separació dels accessos a les El Sr. García observa que en els tres minuts que
rondes i qualificar de zona verda la cobertura de les disposava per a la seva intervenció no podia pas fer
noves cotxeres de la zona d’Horta, i també dels nous una classe magistral; que si els Jardins de Laribal fe-
equipaments esportius als terrenys del Barça previs- ien pena i ha estat necessari recuperar-los per a l’ús
tos al Pla del Portal del Coneixement; i que el Pla ciutadà, és, precisament, perquè abans s’havien anat
General Metropolità aprovat el 1976 preveu 5 metres degradant per manca de manteniment; que el seu
quadrats de verd per habitant i, per tant, per a acom- Grup, que està reclamant des de fa molts anys la
plir-lo caldria que actualment Barcelona disposés de poda de l’arbrat, no entén que en plena primavera es
1.100 hectàrees de verd i no pas de 890. continuïn podant arbres, a pesar que no es bo fer-ho
Diu, en conclusió, que no s’han assolit els objectius en aquesta estació de l’any; i que podria mencionar
fixats el 1999; que es fa una política de zones verdes molts barris on els veïns no disposen pas d’una zona
que és en realitat grisa; i que el manteniment del verd verda a cinc minuts de casa seva, llevat que es
existent tampoc funciona. comptin coses extravagants, com les que ha esmen-
El Sr. Portabella parla de l’esforç que el Districte de tat el portaveu del Grup del Partit Popular de
l’Eixample i Proeixample, SA, estan fent en relació a Catalunya.
la recuperació dels interiors d’illa, la qual té gran im- El Sr. Cornet addueix que de les 50.000 queixes
portància donat l’urbanisme compacte i densificat que presentades pels ciutadans de Barcelona l’any pas-
hi ha en tal Districte. sat, 6.000 i escaig feien referència al manteniment de
Concreta que en l’actualitat hi ha 24 interiors d’illa les zones verdes i als animals; que el manteniment
recuperats, de manera que estem a meitat del camí, de les zones verdes no funciona, que el camí per a
perquè l’objectiu és arribar als 45 en un termini que convertir les zones grises en zones verdes no es re-
no s’havia marcat inferior als dotze anys; i remarca partir llavors, sinó substituir l’espai dur per terra i
que tal esforç ha permès que els veïns del Districte plantes; que l’Associació de veïns de la Guineueta no
disposin, a menys de 200 metres de casa, d’un espai està pas d’acord amb la manera com s’està fent el
on puguin estar llegint a l’aire lliure o portar les criatu- Parc Central de Nou Barris, perquè hi ha pendents de
res a les zones de jocs infantils, les quals seria molt 8 i 9 metres d’asfalt que són perilloses per a la cana-
convenient instal·lar en tots els espais verds i assegu- lla: per tant, recomana que s’intentin fer parcs, plans i
rar-ne un manteniment intensiu. verds, amb zones de jocs i bancs on la gent gran pu-
La Sra. Mayol no sap si estar trista o contenta des- gui asseure’s i aixecar-se’n, i no pas de disseny.
prés de sentir les intervencions dels representants de La Sra. Mayol opina que els darrers comentaris del
l’oposició, perquè si l’únic retret que poden fer a l’ac- Sr. Cornet sobre els parcs estan molt lluny de la per-
tuació municipal és que s’ha fet electoralisme, deu cepció de la gent, ja que el 80% de les persones con-
ser perquè l’equip de govern ho ha fet molt bé, però li sultades fa una valoració positiva dels nostres parcs;
sembla lamentable que no s’hi hagi fet ni una sola crí- que Parcs i Jardins té un sistema de recollida de
tica a fons que serveixi per a estimular l’acció de go- queixes, del qual està molt orgullosa, i per tant les xi-
vern. fres que s’han donat no l’amoïnen, perquè quan la
També significa que considerar que la restauració gent assenyala un problema se sap molt bé com do-
dels Jardins de Laribal i la creació dels Jardins de nar-li resposta; que l’Institut esmentat compta amb
Joan Brossa no ha fet guanyar uns nous espais persones especialitzades i expertes en poda que
verds, denota que no es coneixia en quina situació de aquesta mateixa setmana han cursat instruccions so-
degradació es trobaven abans; i que prou hauria vol- bre la poda quan els arbres ja són verds; i que quan
gut poder inaugurar el Parc Central de Nou Barris fa ella arribà a Barcelona fa vint-i-cinc anys, era una ciu-
tres mesos, però les pluges han estat la causa del re- tat gris que la va sorprendre per al seu contrast amb
tard i no està en les seves mans decidir si ha de plou- Palma, però actualment s’ha omplert de color.
re o no.
També fa notar que només agafant el mapa de zo-
nes verdes ja es pot comprovar si s’ha acomplert o no PART DECISÒRIA
l’objectiu que els veïns puguin disposar d’una zona
verda a cinc minuts de casa seva; que l’informe sobre a) Ratificacions
la campanya de poda fou exposat i debatut a basta-
ment i a fons en la Comissió de Sostenibilitat i Ecolo- 4. Ratificar l’acord de la Junta Rectora de l’Institut
gia Urbana i, per tant, ara no s’hauria de frivolitzar; Municipal de Persones amb Disminució de 26 de
que la valoració que fa la ciutadania de Barcelona del març de 2003, pel qual es va autoritzar la contracta-
manteniment del verd és de 6,7 sobre 10; i que no es ció de dues pòlisses de crèdit per tal de cobrir les ne-
pot dir que la situació és dolenta, tot i ser millorable – cessitats puntuals de tresoreria de l’Institut Municipal
1 a138 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
de Persones amb Disminució, per un import màxim d) Barcelona Activa, SA: el benefici obtingut,
global de 600.000 euros, amb l’entitat o entitats que 86.338,75 euros es destinen 8.633,88 euros a reser-
s’ajustin a les següents condicions: Euribor més un va legal i 77.704,87 euros a reserva voluntària.
marge del 0,20%. e) Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques,
S’aprova, amb l’abstenció dels Srs. Puigdollers, SA (absorbida per Barcelona de Serveis Municipals,
Forn, Ciurana, Gascón i García, i les Sres. Oranich, SA): el benefici obtingut, 83.455,41 euros, es destina
Ortega, Fandos, Recasens i Servitje. íntegrament a reserva voluntària.
5. Ratificar el decret d’Alcaldia que comunica a la f) Pro Nou Barris, SA: el benefici obtingut,
Dirección General de Fondos Comunitarios y 389.288,72 euros, es destina íntegrament a reserva
Financiación Territorial, el número del compte corrent voluntària.
de l’Ajuntament de Barcelona, per a rebre els ajuts g) Infrastructures del Llevant de Barcelona, SA: del
del Fons de Cohesió. benefici obtingut, 37.541,72 euros, es destina a reser-
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia que designa la Co- va legal 3.754,17 euros i 33.787,55 euros, a reserva
missió encarregada d’efectuar el sorteig, entre els elec- voluntària.
tors, per al nomenament dels presidents i vocals, que h) 22 Arroba BCN, SA: del benefici obtingut,
hauran de constituir les Meses electorals en les Eleccions 104.342,19 euros, es destinen 11.058,72 euros, a re-
locals del dia 25 de maig de 2003, i fixa el dia 26 d’abril a serva legal i 93.283,47 euros a reserva voluntària.
les 10 hores, a les dependències de l’Institut Municipal i) Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística,
d’Informàtica, per a la celebració de tal sorteig. SA: del benefici obtingut, 144.708,41 euros, es desti-
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre- nen 14.470,84 euros a reserva legal i 130.237,57
cedents. euros a reserva voluntària.
j) Promoció de Ciutat Vella, SA, en liquidació, la
pèrdua registrada 150.298 s’aplica íntegrament a re-
b) Propostes d’acord sultats negatius d’exercicis anteriors.
El president de la Comissió de Presidència i Hisen-
da, Sr. Maragall, exposa que aquest dictamen afecta
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA exclusivament les societats de capital íntegrament
municipal, les quals es poden classificar en dos grups
7. Adoptar, en l’exercici de les competències reser- formats: el primer, per les societats prestadores de
vades a l’Ajuntament de Barcelona com a soci únic serveis de tipologia diversa, alguns dels quals a partir
de les societats privades municipals Barcelona de d’enguany queden aplegats dins Barcelona de Ser-
Serveis Municipals, SA, Parc Zoològic de Barcelona, veis Municipals, on han quedat integrades la Societat
SA, i Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques, Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, Parc Zoològic
SA, (les dues darreres absorbides actualment per la de Barcelona, SA, i Barcelona Promoció d’Instal·la-
primera), Informació i Comunicació de Barcelona, SA, cions Olímpiques, SA, mentre que els altres són pres-
Barcelona Activa, SA, Pro Nou Barris, SA, Infrastruc- tats per Informació i Comunicació de Barcelona, SA;
tures del Llevant de Barcelona, SA, 22 Arroba Bcn, el segon, per empreses amb funcions inversores, que
SA, Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, són agents d’execució de polítiques municipals en di-
SA i Promoció Ciutat Vella, SA, en liquidació, els versos àmbits: Pro Nou Barris, SA, 22 Arroba, BCB,
acords següents: aprovar els comptes anuals de SA, Infrastructures del Llevant, SA:, Societat Munici-
cada societat, i també els comptes anuals consolidats pal Gestió Urbanística, SA, i Promoció de Ciutat Ve-
del Grup format per Barcelona de Serveis Municipals, lla, SA, la qual està en procés de liquidació.
SA, amb les societats que en depenen, tancats a 31 Posa en relleu que totes aquestes societats han
de desembre del 2002, integrats pel Balanç de situa- aconseguit els objectius d’equilibri amb uns resultats
ció, el Compte de pèrdues i guanys i la Memòria. positius, de gestió sanejada, d’acompliment dels ob-
Aprovar els corresponents informes de gestió. Apro- jectius marcats, de capacitat inversora més que de-
var la gestió realitzada en l’exercici 2002 pels admi- mostrada, i de responsabilitat, en bona mesura, en
nistradors respectius. Aprovar, per a cada societat, la l’execució del Programa d’inversions i, a més, en el
distribució de resultats de l’exercici tancat a 31 de de- cas de Barcelona de Serveis Municipals, SA, abans
sembre de 2002, segons consta en document annex. Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, d’ob-
Es dóna compte que, de conformitat amb el docu- tenció de resultats en la gestió dels aparcaments al
ment annex, la proposta de distribució de resultats seu càrrec.
per a les diferents Societats és la següent: Concreta que aquest conjunt d’empreses ha tingut
a) Barcelona de Serveis Municipals, SA, (abans uns ingressos totals de 133 milions d’euros, uns re-
Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA): del sultats positius de 7 milions d’euros, i un cash-flow de
benefici obtingut, 6.263.747,23 euros, es destinen 19 milions d’euros i ha fet unes inversions pròpies de
1.840.996,24 euros a reserva legal i 4.422.750,99 32 milions d’euros i d’altres 316 milions d’euros per
euros a reserva voluntària. compte de l’Ajuntament, xifres totes elles que perme-
b) Parc Zoològic de Barcelona, SA (absorbida per ten comprovar la solidesa, la solvència i el futur
Barcelona de Serveis Municipals, SA): del benefici d’aquestes societats amb absoluta satisfacció i orgull
obtingut, 262.607,46 euros, es destinen a reserva le- per la capacitat dels respectius equips gestors, pels
gal 26.260,75 euros i 236.346,71 euros a compensar recursos de què disposen, i per la valoració que obte-
resultats negatius d’exercicis anteriors. nen dels ciutadans en les respectives àrees que ges-
c) Informació i Comunicació de Barcelona, SA: del tionen.
benefici obtingut, 14.353,22 euros, es destinen a re- La Sra. Recasens manifesta que el Grup de Con-
serva legal 1.435,32 euros i 12.917,90 euros a reser- vergència i Unió fa una valoració d’aquest conjunt
va voluntària. d’empreses que no coincideix pas amb la que acaba
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1139
de fer el Sr. Maragall, i votarà en contra del dictamen el Fòrum Universal de les Cultures, i el cost del qual
tot reservant-se d’analitzar amb més profunditat els s’ha doblat.
comptes de cada empresa en el període d’examen Expressa, finalment, la seva sorpresa perquè la
del Compte general de l’Ajuntament i dels seus orga- partida de sous i salaris de Procivesa, SA, importi 66
nismes autònoms i societats municipals. milions de pessetes, a pesar que la seva plantilla a
Declina reiterar ara les consideracions exposades 31 de desembre només constava de dues persones,
pel seu Grup durant el procés de reestructuració de xifra que troba correcta donat que l’empresa està en
Barcelona de Serveis Municipals, SA; però, en canvi, fase de liquidació.
vol fer notar les observacions que any rere any ex- La Sra. Balseiro manifesta que la intervenció del
pressen els auditors sobre els ingressos de la zona Sr. Maragall es pot qualificar com una simple il·lusió,
blava i de la grua, perquè sovint acaben amb inspec- perquè s’hi ha parlat d’equilibri amb resultats positius
cions fiscals que comporten determinades sancions, en el darrer exercici, però no s’ha fet cap referència
com succeí en el cas de Barcelona Promoció als resultats d’explotació que són realment els deter-
d’Instal·lacions Olímpiques, SA, que hagué de pagar minats per la gestió, i que són negatius en la majoria
13 milions de pessetes a conseqüència d’una inspec- d’empreses; i així per exemple, a parer seu, els resul-
ció fiscal, de manera que el seu Grup no acaba d’en- tats d’explotació són: en Informació i Comunicació de
tendre com és que els gestors no resolen una objec- Barcelona, SA, unes pèrdues de 129.000 euros; en
ció que els auditors estan repetint des de fa tants Parc Zoològic de Barcelona, SA, unes pèrdues de
anys. 100.000 euros; i en Barcelona Activa, SA, unes pèr-
També fa referència a les observacions dels audi- dues de 182.000 euros, i tot això dista molt de poder
tors sobre la compra de part de les accions de Parc ésser qualificat de gestió òptima. Afegeix que les pèr-
d’Atraccions Tibidabo, SA, i el recurs contenciós in- dues en els resultats d’explotació han obligat a aug-
terposat per tal societat contra l’embargament dels mentar les aportacions de l’Ajuntament a tals empre-
béns del seu actiu, tot advertint que no poden deter- ses a fi de poder mostrar uns resultats positius o, si
minar si la provisió comptabilitzada per la societat és més no, d’equilibri, però això afecta les butxaques de
l’adequada. la ciutadania, perquè bona part dels recursos que
Tampoc troba satisfactori que els quantiosos in- aporta a l’Ajuntament s’han de destinar a sanejar la
gressos –45 milions d’euros– que s’obtenen dels ineficàcia i la ineficiència en la gestió de les empre-
aparcaments, la zona blava i les estacions d’autobu- ses municipals.
sos no es destinin a millorar l’aparcament i la circula- Anuncia que els membres del Grup del Partit Popu-
ció, que és un dels principals que té la Ciutat. lar de Catalunya votaran en contra del dictamen no
Expressa la seva preocupació pels comptes de només pels resultats d’explotació, sinó també perquè
Parc Zoològic de Barcelona, SA: perquè, a juí seu, ni tan sols s’ha fet l’esforç de presentar uns comptes
denoten que la solvència de l’empresa està compro- anuals que responguin a allò que la legislació mer-
mesa; perquè no acaba de veure quin benefici ha tret cantil prescriu tant pel que fa al contingut i terminis
la Ciutat del notable increment, del 10,9%, en les par- dels comptes anuals, com pel que fa a la informació
tides de publicitat i propaganda, donat que no s’ha mínima que ha de figurar en l’expedient; així, per
traduït en un augment dels visitants i, per tant, dels exemple, respecte de Barcelona de Serveis Munici-
ingressos per taquilla; perquè, d’altra banda, els in- pals, SA, només s’han presentat uns consolidats que
gressos per patrocini van disminuint any rera any, el inclouen l’antiga Societat Municipal d’Aparcaments i
darrer exercici en un escandalós 67%, xifra que de- Serveis, SA, i a més part de Parc d’Atraccions del
nota que els patrocinadors no creuen en el zoo; i per- Tibidabo, SA, quan segons la Llei de societats anòni-
què la societat arrossega unes pèrdues de 20 milions mes s’haurien d’haver aportat els dos comptes anu-
de pessetes. als, de manera que no es pot tenir una imatge fide-
Constata més endavant, referint-se a Barcelona digna de les empreses participades per aquest
Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA, que els au- Ajuntament: per tant, torna a demanar aquesta infor-
ditors tornen a advertir que hi ha un volum important mació i seguirà fent-ho fins a obtenir-la, perquè no
de partides de cobrament dubtós, que no estan total- demana res més que es compleixi la llei.
ment provisionades; i pensa que això es deu al fet El Sr. Maragall observa, d’antuvi, que en les inter-
que si les provisions es fessin adequadament, l’em- vencions dels membres de l’oposició s’han emprat els
presa tindria pèrdues. Tampoc acaba d’entendre per mateixos arguments que en els debats homòlegs tin-
què aquesta empresa manté un volum important guts en anys precedents.
d’efectiu –443 milions de les antigues pessetes– en Contestant, primer, la intervenció de la Sra.
els seus comptes bancaris. Recasens, diu que els comentaris d’aquesta regidora
Recorda, després, que el seu Grup ha criticat repe- són raonables quant a la literalitat dels judicis dels
tidament la gestió de 22 Arroba BCN, SA, perquè no auditors, però no tant quant a les conclusions que en
va en la línia que s’havia traçat pel que fa als habitat- treu pel que fa a la globalitat de la gestió analitzada;
ges i a la gestió de les infraestructures, i només ha que ara no s’estan analitzant els objectius i la gestió,
executat un 33% del seu planejament. sinó si els comptes són correctes i si reflecteixen real-
Posa en relleu, a continuació, respecte a Informa- ment els resultats i el balanç de les empreses; que
ció i Comunicació de Barcelona, SA, l’elevat cost de les consideracions dels auditors sobre el caràcter
BTV, que el darrer any ha assolit els 1.300 milions de dels ingressos per la zona blava i la grua són també
pessetes, mentre que només ha obtingut de tercers una vella qüestió que repeteixen cada any i que té,
un 10% dels seus ingressos; i respecte a Infrastructu- des del seu punt de vista, una resposta clara, que
res del Llevant, SA, el retard que porta en l’execució també es repeteix cada any amb prou base jurídica;
de les obres que té encomanades, especialment l’edi- que, a més, els auditors no arriben a dir que allò que
fici Fòrum, que no estarà encara enllestit quan s’obri es fa estigui malament, sinó que es limiten a advertir
1 a140 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
que es podria produir alguna eventualitat. Hi afegeix veis Municipals, SA, fa una magnífica aportació a la
que altre tant passa en el cas de Parc d’Atraccions qualitat de vida de la Ciutat.
del Tibidabo, SA, sobre la qual pesa una incertesa També assegura que l’ambició de serveis renovats
derivada del recurs pendent i per això es fa, amb pru- i de promoció que ha estat capaç de desenvolupar en
dència, una provisió; i que l’actuació de la Societat el present mandat Parc Zoològic de Barcelona, SA,
Municipal d’Aparcaments i Serveis, és magnífica des és molt poc discutible i les xifres de visitants així ho
del punt de vista de la seva actuació d’inversió i ges- confirmen; i que la política de provisions de Barcelo-
tió al servei de la disciplina viària com ho demostren: na Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA, és clara
les 5.000 places d’aparcament en subsòl creades en i la d’inversions i manteniment també és correcta.
el mandat, el 80% de les quals han estat fetes direc- S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
tament per la societat, la política de càrrega i descàr- Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les
rega, que ha assolit un èxit indiscutible, les ampliaci- Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje,
ons de la zona blava i la inversió de 2,5 milions també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda
d’euros en el darrer any. i la Sra. Balseiro.
Tocant, després, a la intervenció de la Sra. Tot seguit es dóna per aprovada, per unanimitat,
Balseiro, fa notar que aquesta regidora sempre es fa aquesta acta, en la part que estrictament afecta
la il·lusió que pot negar la realitat, però la realitat és l’aprovació del dictamen precedent, per tal d’agilitar-
tossuda i acaba imposant-se, perquè les empreses ne els tràmits d’inscripció en el Registre Mercantil.
són el que són i la claredat dels seus resultats econò- 8. 1r) Aprovar inicialment la modificació d’Estatuts
mics i ciutadans, també; per tant, la deixarà continuar del Patronat Municipal de l’Habitatge per a la seva
instal·lada en el seu món il·lusori. catalogació com a organisme autònom de caràcter
La Sra. Recasens indica que per al seu Grup la comercial. 2n) Sotmetre a informació pública l’acord i
rendició de comptes de les empreses i els informes les modificacions dels Estatuts per un termini de tren-
de gestió han de servir per a valorar la solvència eco- ta dies, segons l’article 201 del Reglament d’obres,
nòmica i financera i si la gestió de les empreses s’ha activitats i serveis dels Ens locals. 3r) I en cas de no
traduït o no en benestar per als ciutadans: per tant, presentar-s’hi al·legacions: a) Tenir per elevat aquest
pregunta per què Barcelona Promoció d’Instal·lacions acord d’aprovació inicial a aprovació definitiva. b) Fa-
Olímpiques, si obté beneficis, té tants problemes per cultar l’Alcaldia perquè realitzi les actuacions neces-
a fer millores en les seves instal·lacions; per què, si la sàries per a l’efectivitat d’aquest acord.
Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis té uns be- El Sr. Ciurana anticipa el vot contrari del seu Grup
neficis tan extraordinaris, a la Ciutat continua havent- per raons tant de fons com de forma, ja que en una
hi problemes d’aparcaments; per què la publicitat so- primera sessió de la Comissió de Presidència i Hisen-
bre el Zoo s’ha incrementat gairebé en un 11% i, en da s’informà la modificació de tres articles dels Esta-
canvi, les visites no s’han incrementat en la mateixa tuts del Patronat Municipal de l’Habitatge quan
proporció i per què els ingressos per patrocini han prèviament la Junta de Govern del Patronat només
caigut d’una manera tan espectacular. havia proposat la modificació d’un, i en una segona
Creu, en definitiva, que la gestió econòmica reunió de tal Comissió els articles modificats, que
d’aquestes empreses és més aviat decebedora. afecten precisament als aspectes relatius al control
La Sra. Balseiro observa que efectivament, com ha d’un organisme en el qual l’oposició no està repre-
dit el Sr. Maragall, les dades són les que són i indi- sentada, s’elevaren fins a cinc sense que s’hagi pro-
quen que hi ha pèrdues en la gestió de les empreses duït cap nova reunió de la Junta de Govern.
municipals; i pregunta per què s’amaga informació i El Sr. Cornet avança també el vot contrari del seu
els comptes no es presenten complets. Grup pels motius exposats pel Sr. Ciurana; i recalca
El Sr. Maragall rebat que s’amagui cap mena d’in- que no s’ha atès la petició formulada pel seu Grup en
formació; i assegura que el desenvolupament de les el sentit que es convoqués una segona reunió de la
sessions necessàries per a seguir el procés de canvi Junta de Govern del Patronat.
de les societats originàries a la societat consolidada El Sr. Maragall considera que l’expedient no pre-
ha estat absolutament obert i transparent; i que les senta problemes procedimentals, perquè la tramitació
característiques de l’augment de capital i del conjunt s’ha limitat a recollir les consideracions dels Grups
de les xifres d’explotació de la societat anterior i de la municipals i de la Intervenció i perquè el seu objectiu
nova han estat perfectament explicades a tothom, principal continua essent la definició del Patronat Mu-
especialment als membres dels respectius Consells nicipal de l’Habitatge com a organisme autònom de
d’Administració. caràcter comercial; i, en congruència amb això, la
Admet que, efectivament, a la Ciutat hi ha proble- resta de modificacions, només pretenen introduir-hi
mes d’aparcament; però subratlla que en el present les adaptacions necessàries en altres articles a fi
mandat la gestió de la Societat Municipal d’Aparca- d’assegurar que tal catalogació sigui més viable.
ments i Serveis, SA, ha contribuït, de manera indiscu- S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
tible, a una millora espectacular de la disciplina viària Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les
i de la correcta utilització de l’espai públic per a apar- Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje,
cament tant mitjançant l’augment de les places en també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda
aparcament en el subsòl, com mitjançant la regulació i la Sra. Balseiro.
de les zones de càrrega i descàrrega i de la zona bla- 9. 1r) Aprovar la modificació dels Estatuts del Cen-
va, com posen de manifest les xifres d’explotació, i tre de Cultura Contemporània de Barcelona Casa de
també ha quedat a bastament demostrada la seva Caritat en el sentit que consta en el text refós que
capacitat de transformar els resultats de l’activitat s’adjunta. 2n) Facultar l’Alcaldia perquè realitzi les ac-
normal de l’empresa en inversió, de manera que tuacions necessàries per a l’efectivitat d’aquest
aquesta societat, ara denominada Barcelona de Ser- acord.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1141
El Sr. Ciurana fa avinent que el seu Grup tampoc nicipal de l’Habitatge la parcel·la assenyalada amb el
pot donar suport a aquest dictamen perquè no era a número 101-LC del carrer de Sant Adrià, grafiada en
l’ordre del dia de la primera sessió de la Comissió de el plànol annex, que correspon a l’antiga Sèquia de la
Presidència i Hisenda, ni tampoc de la segona, en la Madriguera i forma part de la unitat d’actuació A de la
qual es tractà per la via d’urgència sense que hi ha- Modificació del Pla General Metropolità al polígon de
gués la pertinent documentació que havia d’aportar el les Cases Barates del barri del Bon Pastor, per a la
Centre de Cultura Contemporània. construcció d’habitatge protegit.
La Sra. Balseiro observa que en els tres darrers 12. Autoritzar la transmissió, per part de la societat
dictàmens s’han constatat problemes de procedi- SCI International Limited, de les participacions socials
ment; prega que es vetlli perquè els expedients que números 1.064 a 21.241 de Pompas Fúnebres Medi-
se sotmetin a la consideració del Consistori contin- terráneas, SL (soci privat de l’empresa mixta Serveis
guin la documentació escaient, ja que en aquest cas Funeraris de Barcelona, SA) a la societat Service
en manca molta, entre altres l’informe de la Interven- Corporation International Spain, SL, passant, per tant,
ció; i pregunta si aquesta modificació estatutària ha aquesta societat a ser propietària de la totalitat del ca-
estat aprovada en el Consell d’Administració del Cen- pital social de Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL.
tre de Cultura Contemporània. Condicionar l’esmentada transmissió al compliment
El Sr. Maragall admet que els aspectes procedi- dels següents requisits: 1. La transmissió de les cita-
mentals s’han de respectar, però puntualitza que la des participacions socials de Pompas Fúnebres
modificació estatutària en debat, que es plantejà a la Mediterráneas, SL no es podrà efectuar abans del 5 de
segona sessió de la Comissió de Presidència i Hisen- maig de 2003. 2. Les societats SCI Corporation
da amb un cert caràcter d’urgència, no comporta cap International Spain, SL, i Inversiones Técnicas
complexitat d’anàlisi jurídica i pretén millorar l’eficàcia Urbanas, SL, així com els socis d’aquesta darrera, és
d’un organisme que té uns serveis i una trajectòria a dir Servicios Técnicos Urbanos, SA, Sociedad de
perfectament coneguda: per tant, l’expedient està en Promoción y Participación Empresarial Caja Madrid,
ordre i el dictamen es pot votar sense problemes. SA, i Aurica SCR, SA, han de subscriure davant l’Ajun-
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. tament els mateixos compromisos de suport econòmic,
Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les financer, tècnic i professional assumits per les compa-
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, nyies del grup SCI en l’acta de manifestacions de 5 de
també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda maig de 1998. 3. Les societats SCI Corporation
i la Sra. Balseiro. International Spain, SL, i Inversiones Técnicas
10. Desestimar, per les raons exposades a l’infor- Urbanas, SL, hauran de dirigir a l’Ajuntament de Bar-
me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega- celona llurs escrits donant-se per assabentades als
cions presentades pel Grup Municipal de Convergèn- efectes oportuns del contingut dels següents contrac-
cia i Unió i pel Grup Municipal del Partit Popular de tes signats entre l’Ajuntament de Barcelona, Serveis
Catalunya, relatives a la desafectació del domini pú- Funeraris de Barcelona i Pompas Fúnebres
blic de la finca situada al carrer de l’Arc del Teatre, Mediterráneas, SL, el 5 de maig de 1998: a) Contracte
núms. 63-65, grafiada en el plànol annex, amb la fina- entre accionistes de Serveis Funeraris de Barcelona,
litat d’alienar-la a la Tresoreria General de la Segure- SA. b) Conveni regulador dels termes i condicions de
tat Social; i declarar, a l’empara de l’article 20 del Re- la gestió del servei de cremació i cementiri. c) Contrac-
glament del patrimoni dels Ens locals, desafectada te de cessió d’ús per a l’exhibició dels béns del Museu
del domini públic la dita finca. de Carrosses Fúnebres. Declarar extingits els compro-
La Sra. Servitje anuncia l’abstenció del seu Grup misos assumits per les companyies del grup SCI en
perquè veu en aquesta desafectació el pas previ a la l’acta de manifestacions atorgada el 5 de maig de
venda dels terrenys de l’antic Mercat del Carme a 1998, una vegada es compleixin les condicions impo-
l’Institut Nacional de la Seguretat Social i tot i estar sades en els apartats anteriors i es formalitzi la trans-
d’acord amb la supressió de tal Mercat, troba inad- missió, per part de la societat SCI International
missible, tant des del punt de vista jurídic com humà, Limited, de les citades participacions socials represen-
el procediment seguit per tal com en el Mercat no tatives de Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL, a la
s’ha suprimit encara formalment l’activitat comercial i societat Service Corporation International Spain, SL.
alguns operadors estan pendents d’arribar a un acord Facultar l’Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, regidor presi-
amb l’Ajuntament. dent de la Comissió de Presidència i Hisenda, perquè
El Sr. Maragall respon que en aquests moments no realitzi les actuacions necessàries per a l’efectivitat
es proposa vendre res, sinó tan sols desafectar una d’aquests acords i, en especial, verifiqui el compliment
instal·lació que ja no funciona, en la qual s’han enlles- de les condicions imposades.
tit pràcticament totes les operacions d’indemnització i 13. 1r) Aprovar la participació de l’Ajuntament de
reubicació dels operadors, de manera que no adoptar Barcelona en el Consorci Alta Velocidad Barcelona.
ara la decisió que es proposa perjudicaria l’interès 2n) Aprovar els Estatuts del Consorci Alta Velocidad
general de donar com més aviat millor a tal espai una Barcelona. 3r) Facultar l’Alcaldia perquè pugui dur a
nova destinació que serà molt convenient per al barri terme les actuacions necessàries per a la plena efec-
i per a tot el Districte de Ciutat Vella. tivitat del present acord.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre-
Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les cedents.
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, 14. Resoldre les al·legacions presentades a l’apro-
també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda vació inicial de l’Ordenança Municipal de les activitats
i la Sra. Balseiro. i els establiments de concurrència pública segons do-
11. Cedir gratuïtament, de conformitat amb l’article cument annex; i aprovar definitivament l’esmentada
159 de la Llei 2/2000, de 14 de març, al Patronat Mu- Ordenança.
1 a142 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
El Sr. Maragall destaca que aquesta nova ordenan- que puguin perjudicar el veïnat i, per això, les al·le-
ça comporta una adaptació de la fins ara vigent a la gacions formulades pel seu Grup pretenien una major
normativa aprovada per la Generalitat i un intent de concreció, basada en criteris objectius, dels motius
definir unes noves regles de joc i uns nous hàbits en pels quals es poden adaptar tals mesures; i que, a
l’ús dels espais públics i privats, en les relacions entre parer seu, l’Ordenança no serà efectiva per manca
ells, i en els elements definidors de la convivència, fi- d’harmonització i simplificació de les qualificacions
xant fronteres, a vegades delicades i complexes, pel que s’atorguen als locals en les diverses ordenances
que fa a horaris, aforaments, tipus d’activitats, locals vigents. Afegeix que a pesar de no haver-se acceptat,
de prostitució, locals musicals, etcètera, sense perjudi- com demanava la seva al·legació, l’obligatorietat que
ci que més endavant es facin els ajustaments i adapta- tots els establiments de restauració hagin de disposar
cions que convinguin; que fa també un bon servei d’una xemeneia per a evitar el problema dels fums de
quant a l’actualització i reglamentació d’activitats soci- les cuines, la fixació d’una potència de cuina equiva-
als que estan plenament consolidades, però que fins lent pràcticament a la d’una cuina domèstica, implica,
ara restaven fora de norma, perquè l’evolució de la le- de fet, l’acceptació de tal esmena; i que quant a les
galitat sempre va per darrere de l’evolució de la realitat distàncies entre establiments nocturns, no s’acceptà
que fa aparèixer nous usos i noves formes de viure a la derogació dels preceptes recollits en altres orde-
la Ciutat, les quals, en general, s’han de considerar nances, encara que s’anuncia que es farà.
positives i, per tant, cal donar-los una sortida legal per- Diu, en resum, que el seu Grup no pot donar suport
què signifiquin noves aportacions a la convivència i no a l’ordenança en debat perquè, tot i donar-se-li la raó
pas fonts de conflicte; i que el text que se sotmet a en les seves al·legacions, no s’ha modificat el contin-
aprovació incorpora, en bona mesura i buscant l’equili- gut de tal ordenança, i perquè hi ha elements d’arbi-
bri entre totes elles, les aportacions dels Grups munici- trarietat en el règim sancionador i es deixen per con-
pals, dels gremis, dels sectors professionals, de la ciu- cretar criteris pel que fa als aforaments, sorolls, i
tadania i dels diversos serveis municipals. altres elements, que fins ara estaven definits i d’ara
El Sr. Puigdollers considera que, malauradament, endavant queden sotmesos a l’apreciació subjectiva
la nova ordenança s’ha quedat en un intent, com aca- de l’autoritat municipal.
ba de dir el Sr. Maragall, perquè una de les qüestions El Sr. Maragall contesta les anteriors intervencions
que preocupa més la ciutadania és, justament, trobar dient que no sabria dir si hi ha hagut prou temps de
un punt d’equilibri entre les activitats lúdiques i d’oci i diàleg directe amb els representants polítics dels
unes condicions de vida idònies, ja que en el curs del Grups de l’oposició, però en tot cas s’ha fet un exa-
mandat s’han plantejat diversos problemes lligats men molt acurat de les al·legacions que han presen-
amb locals de concurrència pública i així, sense ne- tat; que, malgrat els retrets d’arbitrarietat fets pel Sr.
cessitat de fer un esforç especial de memòria, li vé- Cornet, la pretensió de concretar i detallar absoluta-
nen al cap en aquest moment dos casos polèmics, ment i casuísticament totes i cadascuna de les possi-
els de Bailèn 22 i el de Scènic, que es produïren per- bilitats i horaris de les diverses activitats i ocis encoti-
què la normativa vigent no era prou potent per a im- llaria una ciutat, com la nostra, que és diversa i
pedir quelcom que tothom volia impedir. dinàmica, i per això l’Ordenança opta per definir un
Opina que l’expedient és una nova mostra de com criteris suficients perquè el govern municipal pugui
sol fer les coses el govern municipal, perquè l’aprova- exercir la seva autoritat i responsabilitat amb un grau
ció inicial fou debatuda en la Comissió de Promoció de discrecionalitat i perquè la ciutadania sàpiga a què
Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç i la definiti- atenir-se pel que fa als límits d’allò que s’entén com a
va ho ha estat en la Comissió de Presidència i Hisen- convivència positiva, amb concrecions clares sempre
da; i que també hi hagut manca de voluntat de diàleg, que sigui possible, i amb els marges necessaris a fi
perquè no s’ha mantingut cap contacte, almenys amb que la iniciativa empresarial i la capacitat d’oci i de di-
el seu Grup, i només s’ha acceptat una de les seves versió es puguin expressar plenament.
al·legacions, la relativa al nombre de persones que Prega, doncs, que no es facin pronòstics de fracàs;
poden estar en un local de concurrència pública. i està convençut que el nombre d’establiments sense
Posa en dubte que hi hagi realment voluntat d’apli- llicència es molt inferior al que s’ha dit, que la nova
car el precepte que permet el tancament precautori ordenança permetrà posar ordre on calgui i que tots
dels locals de concurrència pública que no tinguin lli- els establiments tindran a partir d’ara una guia molt
cència d’activitats o permisos d’obertura i dels quals més clara per a saber sobre què han de demanar lli-
la Ciutat està plena. cència, i quins són els límits i les regles de joc a què
Lamenta que no s’hagi aprofitat l’ocasió per a regu- han d’atenir-se: per tant, l’Ordenança comporta un
lar la prostitució en habitatges amb l’excusa que el avenç i l’assumpció de responsabilitats per part del
Decret de la Generalitat no ho permet, cosa que ell govern municipal, l’actuació del qual no ha de consis-
ha de rebatre dient que tal decret només impedeix tir a prohibir sistemàticament, a vigilar autoritàriament
que es faci quan els locals no puguin ésser conside- i a controlar al detall la vida de la ciutadania, sinó que
rats de pública concurrència i, en la seva opinió, me- ha de procurar que tals activitats es desenvolupin
reixen aquesta qualificació tots aquells que s’anunci- amb el màxim respecte per la convivència.
en en els diaris. El Sr. Puigdollers insisteix que en la seva opinió,
El Sr. Cornet anuncia el vot negatiu del Grup del com ha dit el Sr. Maragall, l’Ordenança es queda en
Partit Popular de Catalunya no només per les deficièn- un intent i és producte tant d’una nova legislació que
cies que ha detectat en la nova ordenança, sinó també cal aplicar, com de la història de com l’Ajuntament ha
per la manca de voluntat de consens, no tals sols amb aplicat l’ordenança anterior, la qual ja contenia moltes
els Grups de l’oposició sinó també amb els afectats. de les coses incloses en la nova, com ara la capacitat
Significa que el nou text conté elements de gran in- de l’Alcaldia de tancar un local de concurrència públi-
certesa pel que fa al tancament i sanció dels locals ca sense llicència, i tanmateix no se’n féu ús.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1143
Es pregunta si el motiu que l’entrada en vigor de la millora urbana per a l’ordenació de les finques núms.
nova ordenança s’ajorni fins als sis mesos després 2 i 4 de la plaça de Sant Agustí Vell, i núms. 18-20
de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província del carrer del Pou de la Figuera, promogut per Por
deu ser que no es vol aplicar com més aviat millor; i font, SCCL. Resoldre les al·legacions presentades en
puntualitza que el seu Grup no pretén pas que a la el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial de
Ciutat no hi hagi locals d’oci, sinó que la seva activitat conformitat amb l’informe de valoració de les al·le-
sigui compatible amb la vida normal del veïnat, cosa gacions emès pel Departament de Planejament de
que avui no es dóna. Transformació, que consta a l’expedient i a efectes
El Sr. Cornet considera que el problema no és d’au- de motivació s’incorpora a la resolució.
toritarisme, sinó de fer complir, cosa que fins ara no S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
s’ha fet, la legislació vigent; que la nova ordenança fixa 17. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
uns paràmetres massa arbitraris, perquè no estan prou els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar-
definits pel que fa a aforaments dels locals, a les xe- celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-
meneies dels restaurants, etcètera, i tanmateix les se- polità en els àmbits del Gòtic sud (plaça de Joaquim
ves al·legacions han tingut per resposta més arbitrarie- Xirau, núms. 7-8, passatge d’Escudellers, núms. 2-4,
tat i més imprecisions; que les conseqüències de tot plaça de la Mercè, núms. 10-12) i dels carrers de
això encara s’agreujaran per la insuficiència de la plan- Wellington, de Trias Fargas, de Villena i l’avinguda
tilla de la Guàrdia Urbana, que és l’encarregada de d’Icària (Vila Olímpica), promoguda per la Universitat
vetllar pel compliment de les ordenances municipals; i Pompeu i Fabra; resoldre les al·legacions presenta-
que la vitalitat i dinamisme de la Ciutat, de dia i de nit, des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
ha d’ésser compatible amb la plena convivència. inicial, de conformitat amb l’informe del Departament
El Sr. Maragall insisteix que la nova ordenança de- de Planejament de Transformació de valoració de les
fineix un marc explícit, comú i adaptat a la llei i a la al·legacions presentades, que consta a l’expedient i a
realitat, marc que l’autoritat, els serveis tècnics muni- efectes de motivació s’incorpora a la resolució.
cipals, la Guàrdia Urbana municipal, els empresaris i Es retira el dictamen precedent.
el conjunt de la ciutadania han de convertir en hàbit i 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
això es fa amb el grau de prudència i ambició que ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
s’ha tingut sempre. pecial urbanístic d’ordenació de la dotació d’habitat-
Afirma que el govern municipal ha exercit en ges per a joves a l’illa delimitada pels carrers dels
aquest terreny la seva autoritat amb absoluta Carders, de Jaume Giralt, del Pou de la Figuera i de
contundència i ha hagut de tancar en el present man- Montanyans, promogut per Foment de Ciutat Vella,
dat molts locals sense que li tremolés el pols, i d’ara SA; i resoldre les al·legacions presentades en el trà-
endavant ho podrà fer amb millors condicions, però mit d’informació pública de l’aprovació inicial, de con-
espera que no calgui, perquè tothom tindrà unes re- formitat amb l’informe del Departament de Planeja-
gles de joc més definides i clares; i que el Sr. Cornet ment de Transformació, que consta a l’expedient i
pretén que s’encotilli la vida ciutadana, però el govern que a efectes de motivació s’incorpora a la present
municipal pretén atorgar llibertat i guanyar convivèn- resolució.
cia d’acord amb les empreses, els gremis i les iniciati-
ves reals que la Ciutat genera, cosa que farà aug-
mentar el grau de convivència ciutadana i disminuir Districte de l’Eixample
les sancions.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. 19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, millora urbana per a l’ordenació de la dotació d’habi-
també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda tatges per a joves, situada als carrers de Sardenya,
i la Sra. Balseiro. núm. 158, i d’Alí Bei, núms. 94-96, promogut per
15. Donar conformitat a l’acord adoptat el 28 de Proeixample, SA; resoldre les al·legacions presenta-
març de 2003 pel Consell d’Administració de Parcs i des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
Jardins de Barcelona, Institut Municipal que va apro- inicial de conformitat amb l’informe de valoració de
var la creació de dos llocs de treball de Plantilla de les al·legacions emès pel Departament de Planeja-
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a ment de Desenvolupament, que consta a l’expedient i
un Auxiliar tècnic de 1a (especialitat Arquitectura) i un a efectes de motivació s’incorpora a la resolució.
Auxiliar tècnic de 1a (especialitat en prevenció de ris- S’aproven els dos dictàmens precedents amb el
cos laborals). vot en contra dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana,
El Sr. Ciurana anticipa el vot favorable del seu Gascón i García, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos,
Grup; però, reiterant una petició feta en moltes altres Recasens i Servitje, i amb l’abstenció dels Srs.
ocasions, demana que se li faciliti la plantilla de Parcs Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda i la Sra.
i Jardins. Balseiro.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
Districte de Sants-Montjuïc
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
Districte de Ciutat Vella ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial integral d’ordenació volumètrica de la finca del
16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- carrer de Sant Medir, núm. 14, promogut per la Sra.
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de Montserrat Fontdevila i Blanché.
1 a144 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
Districte de Gràcia esportius del Torrent d’en Melis, de manera que es
tracta d’alliberar i ordenar les diverses afectacions es-
21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- tablertes al Pla General Metropolità eliminant els car-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de rers que trinxaven l’espai en sentit mar-muntanya,
millora urbana de les finques núms. 204 i 206 del car- fent més amable un altre carrer en sentit Besós-
rer del Torrent de l’Olla, promogut per H, SA. Llobregat, dotant l’espai d’una activitat terciària rao-
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens ante- nable i ampliant equipaments amb usos que el barri
riors. necessita.
Sosté que s’han fet gestions i treballs amb els ve-
ïns a satisfacció de tots perquè han comportat la re-
Districte d’Horta-Guinardó ducció de les alçades; i que l’espai serà la nineta dels
ulls no només del Districte, sinó de tota la Ciutat per-
22. Aprovar provisionalment, de conformitat amb què constitueix un mirador excel·lent sobre l’Hospital
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar- de Sant Pau i sobre tot Barcelona.
celona, la Modificació del Pla General Metropolità per La Sra. Recasens observa que el seu Grup ha vist
a la reordenació de la zona d’equipaments Torrent abans i després del període d’al·legacions el docu-
d’en Melis, d’iniciativa municipal, amb les modificaci- ment en debat i tanmateix els canvis que s’hi han in-
ons a què fa referència l’informe del Departament de troduït continuen sense agradar als veïns; que en cap
Planejament de Transformació; resoldre les al·lega- moment qüestiona la importància d’aquesta peça de
cions presentades en el tràmit d’informació pública de terreny que veia com la gran plaça cívica del
l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de va- Guinardó, sinó els mecanismes de participació, fins al
loració de les al·legacions emès per l’esmentat De- punt que un annex que estava qualificat d’equipa-
partament; tots dos informes consten a l’expedient ment esportiu es convertirà en equipament cultural
i a efectes de motivació s’incorporen a la present re- sense que ahir al vespre la instal·lació esportiva afec-
solució; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Ur- tada en sabés res.
banisme del municipi de Barcelona per a la seva El Sr. Cornet té la impressió que l’equip de govern
aprovació definitiva. per una banda i els Grups de l’oposició i els veïns per
La Sra. Recasens significa que aquesta modifica- l’altra visquin en móns diferents; i reitera que els ve-
ció exigia unanimitat i consens, no tan sols entre els ïns no es donen pas per satisfets amb els canvis que
membres del Consistori, sinó també amb la ciutada- s’han introduït en el document en debat.
nia, perquè aquesta peça de terreny de 112.000 me- La Sra. Moraleda, en la seva condició de regidora
tres quadrats és l’última gran reserva de sòl que que- del Districte, d’Horta-Guinardó, demana que no s’en-
da per a fer un gran eix vertebrador del Guinardó i ganyi la gent perquè, si bé inicialment en el procés de
tanmateix el seu Grup haurà d’abstenir-se perquè, discussió del document en debat no es convocà cap
una vegada més, s’han vulnerat els mecanismes de reunió amb els veïns, després es rectificà aquesta
participació establerts en el Reglament orgànic muni- omissió i s’allargà el procés d’al·legacions; que assolir
cipal, fet que ha provocat una gran frustració en els la unanimitat resulta molt difícil i buscant aconseguir-la
representants veïnals, donat que quan els veïns foren no es pot deixar d’actuar; però en tot cas, la immensa
informats de l’aprovació inicial, ja s’havia tancat el pe- majoria dels veïns assistents a la darrera reunió tingu-
ríode d’al·legacions i encara que hagin estan accep- da a la seu del Districte està d’acord amb el document
tats suggeriments dels veïns, de les 96 peticions que que es presenta, el qual inclou un carrer de trànsit in-
formularen deu entitats, només se n’han valorat 16. vertit per a serveis, respecta els horts, modifica, fins i
Hi agrega que el seu Grup ha propugnat, com ha fet tot, el traçat del carrer esmentat per mantenir el bosc
en tots els projectes urbanístics, el reallotjament de existent en la finca, i rebaixa considerablement l’alçada
les famílies afectades dins el mateix àmbit i no acaba dels dos edificis previstos en els terrenys de la ronda
d’entendre que en una part d’aquesta peça, que està del Guinardó que tenen la qualificació 18/7.
qualificada amb la clau 18, no es pugui produir tal El Sr. Casas subratlla que els acords són fruit d’un
reallotjament. pacte sobre les condicions de partida i aquelles a les
El Sr. Cornet manifesta que fa molts anys que els quals es vol arribar; i suposa que els Grups de l‘opo-
veïns estan reclamant l’ordenació d’aquest espai; sició no pretenen pas que es paralitzi qualsevol actu-
però, una vegada més, els defectes de procediment ació en aquesta zona.
han fet que els veïns es queixin i que en els diaris S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
apareguin titulars on es diu que el Sr. Clos ha oblidat Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les
els veïns en projectar els equipaments del Guinardó i Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje,
que aquest document s’ha presentat als veïns un cop també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda
acabat el termini d’al·legacions. Afegeix que el seu i la Sra. Balseiro.
Grup no pot fer oïdes sordes a allò que els veïns re- 23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
clamen: que se’ls doni més temps per analitzar el do- ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi-
cument en debat; per això demana que la decisió que cació del Pla especial de les Llars Mundet i ordenació
es proposa s’ajorni per a presentar-la després d’ha- dels terrenys de la Fundació Albà, promoguda per la
ver assolit un consens real. Diputació de Barcelona, que incorpora la prescripció
El Sr. Casas contesta que la modificació en debat de l’aprovació inicial. Resoldre les al·legacions pre-
ve de lluny perquè començà amb un encàrrec sobre sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprova-
com projectar tot aquest gran espai que està lligat ció inicial de conformitat amb l’informe de valoració
amb l’obertura de la ronda del Mig en aquest sector i de les al·legacions emès pel Departament de Plane-
amb la construcció del nou Hospital de Sant Pau i es jament de Desenvolupament, que consta a l’expedi-
complementa amb les actuacions dels equipaments ent i a efectes de motivació s’incorpora a la resolució.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1145
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen. qualificacions 10-hj és ben conegut; però en aquest
24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- cas s’hi afegeixen dues circumstàncies addicionals:
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de 1a) que es preveu una andròmina de quinze plantes
millora urbana per a la transferència del nombre d’ha- que no contribuirà pas a prestigiar i harmonitzar l’en-
bitatges i ordenació de les parcel·les del carrer d’Hor- torn, ja que en la seva opinió la singularitat no vol dir
ta, núms. 46-46 bis (Masia Can Mariner), del passeig desmesura, sinó que s’ha de valorar en relació a l’en-
de la Font d’en Fargues, núm. 24, i del passeig de la torn; 2a) que l’expedient en la data en què es reuní la
Vall d’Hebron, núms. 282-284, promogut per Tridom Comissió d’Infraestructures i Urbanisme contenia un
Immobiliària, SL; resoldre les al·legacions presenta- informe de 8 d’abril en el sentit que no s’havien pre-
des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació sentat al·legacions i això provocà la convocatòria d’una
inicial de conformitat amb l’informe del Departament reunió extraordinària de tal sessió, la qual tingué lloc
de Planejament de Desenvolupament de valoració de ahir mateix: demana, doncs, que no es tornin a produir
les al·legacions esmentades, que consta a l’expedi- falles de procediment com aquesta.
ent i es dóna per reproduït. El Sr. Pérez, en la seva condició de regidor del Dis-
La Sra. Recasens torna a qüestionar els mecanis- tricte de Nou Barris, remarca que l’expedient inclou
mes de participació en el Districte d’Horta-Guinardó, una acta de participació que plasma la conformitat de
perquè els veïns s’assabentaren d’aquesta permuta l’associació de veïns afectada amb l’edifici de quinze
el mateix dia que es reunia el Ple del Districte i quan plantes, el qual no desentona en un entorn de trenta
ja s’havia signat el Conveni corresponent; i pregunta hectàrees on hi ha el Parc Central de Nou Barris, el
a quin acord s’ha arribat amb l’Arquebisbat sobre la Parc del Turó de la Peira i el Parc de la Guineueta.
ubicació del casal del barri. El Sr. Gascón observa que ell en cap cas no ha
La Sra. Moraleda respon que aquest Pla permet qüestionat la participació.
guanyar una masia al bell mig d’Horta per instal·lar-hi El Sr. Pérez replica que ha volgut intervenir en vis-
la biblioteca del barri; i que la pregunta que formula la ta dels retrets de manca de participació que s’han fet
Sra. Recasens serà contestada quan escaigui, per- en altres dictàmens.
què està relacionada amb el terreny que s’ofereix per El Sr. Cornet indica que la participació no comprèn
permutar tal masia, però en tot cas les converses no tan sols els debats en el sí del Districte, sinó també la
estan encara tancades, però sí molt avançades. que s’articula per via de les al·legacions i, tanmateix,
La Sra. Recasens matisa que el seu Grup votarà l’expedient contenia un informe dient, quan encara no
favorablement perquè és partidari de la recuperació havia expirat el termini, que no se n’havien presentat:
de Can Mariner, però li fa por que els veïns hagin de d’això en culpa els responsables polítics, que
pagar-ne un preu massa alt; i que ha preguntat per pressionen els tècnics perquè treballin massa de
l’acord amb l’Arquebisbat perquè li sembla que la pressa.
Sra. Moraleda havia dit que ja s’havia tancat. El Sr. Cuervo, en la seva condició de president del
El Sr. Cornet explica que el seu Grup opta per Consell del Districte de Nou Barris, fa notar que el Sr.
l’abstenció, justament perquè fins ara s’havia dit que Pérez s’ha limitat a constatar que en el Ple de tal
tal acord ja existia i, en canvi, ara s’ha dit que encara Consell els representants de les associacions expres-
no està tancat, de manera que es tem que el cost saren la seva conformitat amb el pla en debat.
serà molt alt per als veïns. S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les
Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda i la Sra. Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i
Balseiro. amb l’abstenció dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i
Arredonda i la Sra. Balseiro.
Districte de Nou Barris
Districte de Sant Andreu
Es dóna compte que el dictamen següent en l’ordre
del dia té aquesta nova redacció, en virtut de l’infor- 26. Aprovar definitivament, de conformitat amb
me de la Comissió d’Infraestructures i Urbanisme. l’article 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla
25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- especial urbanístic per a l’ordenació volumètrica de
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de la zona 10-hj de la Sagrera, illa parcel·la 91934-005
millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la do- zona 10-hj sector Sant Andreu - Sagrera (Camp del
tació d’habitatges per a joves situada al passeig Ferro), promogut per Regesa; resoldre les al·lega-
d’Urrútia, núms. 17-35, promogut per Regesa, amb cions presentades en el tràmit d’informació pública
les modificacions a què fa referència l’informe emès de l’aprovació inicial de conformitat amb l’informe de
pel Departament de Planejament de Desenvolupa- valoració de les al·legacions emès pel Departament
ment que consta a l’expedient i a efectes de motiva- de Planejament de Transformació, que consta a l’ex-
ció s’incorpora a la resolució; i resoldre les al·lega- pedient i a efectes de motivació s’incorpora a la re-
cions presentades en el tràmit d’informació pública de solució.
l’aprovació inicial de conformitat amb l’informe de va- S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
loració de les al·legacions emès pel Departament de Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les
Planejament de Desenvolupament, que consta a l’ex- Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i
pedient i a efectes de motivació s’incorpora a la reso- amb l’abstenció dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i
lució. Arredonda i la Sra. Balseiro.
El Sr. Gascón manifesta que en circumstàncies nor- 27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
mals el seu Grup no prendria la paraula sobre aquest ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
dictamen, perquè el seu posicionament contrari a les millora urbana de la parcel·la definida com a habitat-
1 a146 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
ges per a joves (10-hj), situada entre els carrers de les al·legacions emès per la societat 22 Arroba BCN,
Borredà, de Ferran Junoy i de Tucuman, al barri de SA, que consta a l’expedient i a efectes de motivació
Sant Andreu IX-La Maquinista, promogut per Regesa; s’incorpora a la resolució.
resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in- S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
formació pública de l’aprovació inicial de conformitat
amb l’informe de valoració de les al·legacions emès
pel Departament de Planejament de Transformació, COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL
que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’in-
corpora a la resolució. PONÈNCIA D’ESPORTS
El Sr. Casas destaca que els diversos instruments
urbanístics aprovats en aquesta sessió fan possible 29. Atorgar la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu,
construir 630 habitatges de lloguer per a joves gràci- en la seva categoria d’Or, al Reial Club Marítim de
es a les qualificacions 10-hj. Barcelona com a reconeixement de la seva tasca,
El Sr. Puigdollers precisa que el Grup de Conver- més que centenària, en la promoció dels esports de
gència i Unió no vota en contra de la construcció la vela, el rem i la moto nàutica a la nostra ciutat.
d’habitatges de lloguer per a joves, sinó en contra de 30. Atorgar la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu,
la utilització, per part del govern municipal, de solars en la seva categoria d’Or, al Reial Club Nàutic de
qualificats d’equipaments per a fer-hi tals habitatges Barcelona com a reconeixement de la seva tasca,
sense haver fet prèviament un pla d’equipaments de més que centenària, en la promoció de la nostra ciu-
la Ciutat; i pregunta com es farà el sorteig dels nous tat com a seu de competicions de vela.
pisos. El ponent d’Esports i Relacions Institucionals, Sr.
El Sr. Cornet observa que si bé com a resultat Batlle, presenta els dos dictàmens precedents dient
d’aquesta sessió es podran construir 630 habitatges que aquestes medalles volen reconèixer els mereixe-
de lloguer per a joves, li sembla recordar que el com- ments d’aquests dos clubs que al llarg dels seus més
promís assumit pel Sr. Clos en la carta que adreçà de cent anys de vida han fomentat l’activitat esportiva
als electors les passades eleccions locals era fer-ne i nàutica en els camps de la vela lleugera, la vela de
tenir-ne acabats uns 3.000 com a mínim; per tant, els creuer, el rem, el piragüisme i la moto nàutica, en uns
proposats en aquesta sessió demostren que tal com- moments en què la Ciutat té posada la seva il·lusió
promís s’ha incomplert i ara s’intenta rectificar. en la seva promoció internacional en aquests esports.
El Sr. Casas contesta que la pàgina 74 del Progra- La Sra. Fandos expressa el suport del seu Grup
ma d’actuació municipal consta que es reclamarà ambdues medalles; i destaca que en els molts anys
cada any la construcció de 500 habitatges de lloguer que la Ciutat visqué d’esquena al mar aquestes dues
per a joves dins el Pla d’habitatge de lloguer impulsat entitats, conjuntament amb els clubs de natació de la
per la Generalitat, però els plans d’habitatge, que han Barceloneta, representaven l’obertura de la Ciutat al
comptat amb el suport del Partit Popular en l’àmbit de mar; i que molts dels esportistes d’èlit que estan gua-
Catalunya i de tot l’Estat, no han arribat ni tan sols a nyant competicions a l’àmbit internacional han sortit
500 habitatges per a tot Catalunya. d’aquests dos clubs, cosa que és un privilegi per a
Concreta que el govern municipal té en fase de Barcelona.
concurs i sorteig 1.055 habitatges per a joves, abans S’aproven, per unanimitat, aquests dictàmens.
d’acabar l’any haurà posat en marxa la construcció
d’altres 1.500, i té la voluntat de posar en marxa la
construcció d’altres 3.500 en els propers anys que COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT
dels altres 5.000 habitatges que han promogut l’Ad-
ministració municipal i les cooperatives fora de l’àm- 31. Sol·licitar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelo-
bit estricte de les actuacions 10-hj, un 70% són des- na a l’associació Ponts de Mediació, Associació Inter-
tinats a la venda en règim protegit a persones nacional per a la Gestió de Conflictes, constituïda en
d’unitats familiars que tinguin menys de trenta-cinc data 1 d’octubre de 2002 per a la promoció de la me-
anys. diació i el desenvolupament de nous espais de dià-
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. leg, d’acord amb l’establert en l’article 4 dels seus Es-
Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les tatuts; i delegar en la presidenta de la Comissió de
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i Seguretat i Mobilitat, Ima. Sra. Carmen San Miguel i
amb l’abstenció dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i Ruibal, la signatura de l’esmentada adhesió.
Arredonda i la Sra. Balseiro. S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
Districte de Sant Martí c) Proposicions
Es dóna compte que el dictamen següent en l’ordre Dels portaveus dels Grups Socialista, de Conver-
del dia té aquesta nova redacció en virtut de l’informe gència i Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya–
de la Comissió d’Urbanisme i Infraestructures. Verds i d’Iniciativa–Verds:
28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- Pp 1. 1r) Instar el Ministeri d’Educació a retirar el
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es- Projecte de reial decret que amplia l’horari d’ensenya-
pecial urbanístic de l’edifici industrial consolidat situat ment de la llengua castellana, i a considerar l’equilibri
al carrer de Joan d’Àustria, núm. 109, promogut per entre les hores dedicades al català i al castellà, en
MRV, Immobles; i resoldre les al·legacions presenta- proporció d’igualtat, com la millor opció.
des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació 2n) Traslladar al Ministeri d’Educació i al Govern
inicial de conformitat amb l’informe de valoració de de la Generalitat aquest acord.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1147
La presidenta de la Comissió d’Educació i Cultura, Entrant, després, en el fons de la proposició, sosté
Sra. Subirats, defensa aquesta proposició dient que que, efectivament, que el projecte de reial decret pre-
el projecte de reial decret que desenvolupa la Llei or- tén justament equilibrar el castellà i el català atès
gànica de qualitat en l’educació, modifica els temps que, encara que actualment es dediquin les mateixes
destinats a l’aprenentatge del castellà i altera la situa- hores a l’aprenentatge d’una i altra llengua, la resta
ció actual d’equilibri entre l’aprenentatge d’una i altra d’assignatures s’ensenya en català quan la realitat
llengua dedicant a l’aprenentatge del castellà 350 ho- social, agradi o no, és que un 50% de la població
res, de manera que, si es dedicava el mateix temps al barcelonina s’expressa en castellà. Agrega que la
català, l’aprenentatge d’aquestes dues llengües ab- proposició es planteja quan la Conselleria d’Ensenya-
sorbiria el 45% de l’horari escolar en detriment d’al- ment encara formalment no ha exposat la seva valo-
tres matèries, mentre que deixar l’aprenentatge del ració al Ministeri; i que efectivament el monolingüis-
català en les mateixes hores lectives que ara, seria me implica un retrocés i també, per això, el seu Grup
tant com reconèixer que hi ha una llengua de prime- vota en contra de la proposició en debat.
ra, el castellà, i una llengua de segona, el català, el La Sra. Mayol pensa que com que el Partit Popular
qual quedaria en una situació de feblesa totalment in- està vivint des de fa certs temps uns moments difícils,
adequada en uns moments en què l’arribada de po- ha de tornar a refermar els vells principis de defensa
blació immigrant fa molt més necessari ensenyar-lo a de l’unitarisme de l’Estat i de por a la disgregació i al
les escoles. trencament: això explica una posició tan poc rigorosa
El Sr. Ciurana manifesta que el Grup de Conver- en la qüestió lingüística i l’obstinació de tal Partit a
gència i Unió dóna ple suport a aquesta proposició crear conflictes on no n’hi ha.
que també signa; i abona les consideracions que aca- Explicita que el Grup d’Iniciativa-Verds signa la
ba de fer la Sra. Subirats dient que el projecte de reial proposició en debat, perquè el projecte de reial decret
decret en qüestió és preocupant per a tot Catalunya, parteix d’una concepció centralista i uniformista de
però pot tenir unes conseqüències més greus a Bar- l’Estat, que no té en compte ni les competències de la
celona i la seva Àrea metropolitana, on l’equilibri soci- Generalitat ni la plurinacionalitat ni la pluriculturalitat
al entre les dues llengües és encara més feble en be- d’Espanya i és un exemple més de la contrareforma
nefici del castellà. cultural absolutament preocupant, que ens ve a so-
El Sr. Portabella explica que el Grup d’Esquerra bre, en la qual hi ha més castellà, més religió i més
Republicana de Catalunya–Els Verds dóna suport a privatització de l’ensenyament, i menys català, menys
la proposició en debat, perquè considera que atenció a la diversitat i menys participació de la co-
monolingüisme comporta endarreriment intel·lectual i munitat educativa.
de coneixement i fomenta la ignorància i, tanmateix, La Sra. Subirats afirma que el projecte de reial de-
sovint apareixen iniciatives que tenen com a objectiu cret comporta una agressió al català i a les altres llen-
final impedir el correcte coneixement del català en els gües espanyoles que no siguin el castellà, quan no hi
territoris de parla catalana i fomentar el monolin- havia necessitat d’alterar l’actual situació d’equilibri; i
güisme. Afegeix que el projecte de reial decret en citant un poeta, per a ella molt estimat, que escriu
qüestió té al darrera l’objectiu de dificultar l’aprenen- “Recorda això Sepharad: fes que siguin segurs els
tatge del català a la població immigrada i, per tant, a ponts de diàleg i mira de comprendre i estimar les ra-
les noves generacions que constituiran els catalans i ons i les parles diverses dels teus fills”, demana que
catalanes del futur, i va en contra de la Carta dels el Partit Popular escolti els poetes, que sempre aca-
drets lingüístics de la Unió Europea: per tant, la seva ben tenint raó, i no furgui en coses que són massa
formació política pensa actuar amb l’esperança que complicades i poden portar conseqüències negatives.
tal projecte no s’acabi convertint en una norma vi- El Sr. Álvarez contesta que també ell podria citar
gent, perquè a principi del segle XXI no creu accepta- alguna estrofa de poesies, però en aquest Plenari s’hi
ble l’intent d’alguns governs de jerarquitzar les llen- ve a fer política i en aquest sentit sosté que a
gües determinant que unes són més importants que Catalunya el castellà no pot rebre a l’ensenyament el
altres i, per això, s’han d’estudiar més hores a l’esco- mateix tracte que l’anglès, perquè la història, la cultu-
la, a pesar que totes les llengües serveixen per definir ra i la realitat social rebutgen tal equiparació.
objectes, sentiments, paisatges, territoris, cultures i La Sra. Subirats replica que si en el país hi ha algu-
tenen el mateix valor amb independència de quin si- na llengua amenaçada, és el català i si alguna llengua
gui el nombre de persones que les parlin, i que la di- necessita que se li presti la màxima atenció, és també
versitat lingüística, que és un dels eixos del Fòrum el català; i que quan algú intenta capgirar les coses
Universal de les Cultures, és justament un dels con- sense haver mirat les xifres acaba dient disbarats.
ceptes a defensar fermament per totes les implicaci- Insisteix que està plantejant una qüestió
ons que comporta. estrictament política i molt delicada per a la convivèn-
El Sr. Álvarez anticipa que el Grup del Partit Popu- cia; i que cal escoltar les paraules d’Espriu, el qual,
lar de Catalunya votarà en contra de la proposició en quan parla de Sepharad, s’està referint, i els mem-
debat, perquè creu que aquest Plenari no s’ha de bres del Grup del Partit Popular haurien de saber-ho,
convertir en el Congrés dels Diputats, on ja tenen re- a Espanya, perquè n’és el nom en hebreu que havia
presentació totes les forces polítiques presents en d’utilitzar en una època fosca: demana, doncs, que
aquest hemicicle i que és l’òrgan competent per a no s’eviti aquest tipus d’agressions, que l’única cosa
pronunciar-se sobre la qüestió en debat, la qual, a juí que fan és complicar la vida a tots.
seu, s’ha plantejat aquí amb la intenció d’erosionar el S’aprova, la proposició en debat, amb el vot contra
Govern de l’Estat quan en aquest Plenari cal plante- dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda i la Sra.
jar-hi aquelles qüestions que són competència Balseiro.
d’aquest Ajuntament i estan especificades en la legis- Dels portaveus dels Grups Socialista, d’Esquerra
lació de règim local. Republicana de Catalunya–Verds i d’Iniciativa–Verds:
1 a148 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
Pp 2. En els quatre anys de la present legislatura ces. Barcelona, capital de la cultura, vol una Carta
hem passat d’amples promeses sobre el municipa- que l’ajudi en aquesta responsabilitat històrica“.
lisme, fetes des dels governs central i autonòmic, a El propi preàmbul afegeix: “la voluntat de Barcelo-
una realitat decebedora. na és compartir amb les ciutats del seu entorn metro-
Per part del Govern central hem assistit a les pro- polità formes específiques de col·laboració institucio-
meses d’un pacte local, la segona descentralització, nal en la prestació de determinats serveis que tinguin
una nova llei de finançament local i la promesa d’una així en compte el pes específic de la Barcelona me-
llei de grans ciutats. Per part de la Generalitat vam tròpoli, en el marc del desplegament regional de
començar el mandat amb l’aprovació de la Carta al Catalunya“.
Parlament de Catalunya, que semblava que obria les Tot aquest projecte contemplat a la Carta municipal
portes a una nova concepció del finançament de Bar- s’ha vist ralentit per les actituds del Govern central
celona, en resoldre les reivindicacions històriques so- com ja hem vist, però també del Govern autonòmic
bre els serveis de suplència i les despeses de capita- català. Al llarg d’aquests quatre anys el Govern de la
litat. Generalitat ha estat extraordinàriament gasiu amb
Repassem els diferents escenaris i les qüestions l’aplicació de la Carta a Barcelona. Cap de les qüesti-
avui plantejades: ons previstes que significaven un reconeixement i fi-
1) La reforma de la Llei d’hisendes locals s’ha con- nançament de les depeses de capitalitat i suplència
vertit en un acte fallit, s’ha quedat en el compliment que l’Ajuntament ha vingut fent ha estat satisfeta per
d’una promesa electoral resolta de la pitjor manera, part del govern de la Generalitat. Ni tampoc les trans-
trenca l’equitat fiscal entre residència i activitat eco- ferències de competències que la Llei de Carta de
nòmica, no hi ha seguretat de la plena compensació Barcelona estableix.
de l’impost d’activitats econòmiques, es perd autono- Les qüestions que més afecten els ciutadans són
mia fiscal en disminuir els ingressos propis i en con- els serveis prestats pels consorcis d’educació, ser-
cret per a Barcelona no s’hi incorpora el règim finan- veis socials i habitatge que es creen com a eina de
cer especial que preveu la Carta. gestió compartida i com a forma de finançament.
2) La llei de grans ciutats s’ha convertit en un Doncs bé, cap d’ells ha arribat a funcionar plenament
avantprojecte de llei de modernització del règim local i tampoc s’ha constituït la comissió mixta que hauria
que no satisfà les reivindicacions tradicionals dels d’avaluar les despeses de suplència i capitalitat impli-
municipis, ni des de l’aspecte financer, ni des de l’as- cades en els serveis esmentats per tal de resoldre els
pecte organitzatiu. dèficits històrics i el tracte desigual que encara avui
3) La participació dels municipis en el total de la pateixen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona.
despesa pública segueix per sota del 15%, un dels Si el desplegament de la llei del Parlament ha anat
més baixos del nostre entorn europeu, i les promeses d’aquesta manera, pel que fa referència a la part de
d’una segona descentralització s’han quedat en no la Carta que correspon aprovar al Parlament espa-
res, amb l’excusa que depèn de les comunitats autò- nyol encara s’ha avançat menys, ja que el Govern ni
nomes, cosa que és veritat, però també ho és que tan sols ha presentat el necessari projecte de llei. En
una taula amb presència de les tres Administracions, un últim període el Govern del PP va intentar, sense
tantes vegades demanada, és qui hauria de donar un tampoc aconseguir-ho, dissoldre la Carta de Barcelo-
enfocament nou al tema. na en una llei de grans ciutats i ara finalment, pretén
4) El Govern central, d’altra banda, ha promulgat diluir la Carta en un capítol d’una llei de modernitza-
una Llei d’estabilitat pressupostària, aplicable als ció del règim local amb una total desnaturalització de
ajuntaments que retalla i entorpeix administrativa- la voluntat i el contingut original previst en el docu-
ment tot el procés d’inversions, precisament a qui ment que per unanimitat es va aprovar en el Plenari
més contribueix a la formació de capital. de l’Ajuntament de Barcelona ja fa quasi sis anys.
5) En una qüestió tan fonamental com el finança- Malgrat tot Barcelona, gràcies a l’esforç conjunt de
ment del transport públic, portem ja gairebé un any i ciutadans i ciutadanes i l’Ajuntament, ha dut a terme
mig sense Contracte Programa i en el Pla d’infras- el més ambiciós programa de transformació urbana i
tructures del transport metropolità seguim amb un dè- de millora serveis municipals, amb una gran capacitat
ficit d’inversió considerable respecte a d’altres àrees d’estalvi corrent, reducció significativa de l’endeuta-
urbanes. L’acord parlamentari i el suport mutu entre ment, i un potent programa d’inversions al llarg i am-
el Partit Popular i el Grup de Convergència i Unió no ple de la Ciutat, tot sense comptar amb el finança-
ha significat res positiu per a Barcelona, ni per l’Àrea ment degut ni del govern central, ni de la Generalitat
metropolitana ni pel municipalisme català. de Catalunya.
El tema clau per al finançament de Barcelona i Els Grups Municipals sotasignants, de conformitat
també per al reconeixement dels seus drets històrics, amb el que estableix l’article 60 del Reglament orgà-
és la Carta municipal, com es recull en el preàmbul nic de l’Ajuntament de Barcelona, presentem al Ple-
de la Llei aprovada en el Parlament: “la Carta neix nari del Consell Municipal de Barcelona l’adopció de
amb el desig de donar resposta a la demanda de més la proposició següent   :
proximitat que fan les grans ciutats d’Europa; de do- Ple acompliment de la Carta municipal de Barcelo-
nar prioritat al nivell d’administració més proper; de na en allò que va aprovar el Parlament de Catalunya,
construir l’Europa de la subsidiarietat “ i això perquè, i per tant finançament adequat de les despeses de
com es diu uns paràgrafs després, “Barcelona vol capitalitat i suplència a traves de la creació dels con-
gaudir d’una sanitat de qualitat, d’un sistema educatiu sorcis i de les transferències, amb finançament, de
que sigui orgull de tothom i garantia d’igualtat i de les competències que la carta reconeix a Barcelona.
promoció social; vol oferir a tots uns serveis socials Aquest criteri és d’aplicació especialment urgent en
que permetin el lliure desenvolupament de la perso- l’àmbit dels serveis socials on el tracte desigual que
na, especialment en el cas de limitacions i mancan- pateix Barcelona significa una greu mancança de ser-
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1149
veis directes i de recursos adequats als diferents sec- conseqüències negatives, i després de tenir el trans-
tors afectats. port públic encara pendent de definir, com s’ha dit en
Tramitació immediata i aprovació per part de les aquesta mateixa sessió, en els dos vessants essenci-
Corts Generals de la Carta de Barcelona incloent for- als del Contracte-programa i del Conveni d’infraes-
mes de finançament adaptades a la capacitat i a tructures.
l’evolució econòmica de Barcelona i unes formes Remarca que, en definitiva, en totes aquestes vari-
d’organització que facin possible el compliment del ables essencials que han de definir la capacitat d’au-
mandat constitucional d’una despesa pública regida togovern real d’aquest Ajuntament estem lluny d’as-
pels criteris d’eficàcia i economia. solir els objectius que s’havien fixat; que segurament
Assegurar el finançament del transport públic i de la Llei especial de Barcelona ha tingut la mala fortuna
les inversions previstes en els convenis d’infrastructu- d’arribar en el moment en què es plasma, amb abso-
res per mitjà de: luta contundència, el domini dels governs conserva-
1) Reclamar al Govern central que adopti les me- dors a Catalunya i a Espanya, en el primer mandat
sures corresponents per tal d’autoritzar de forma im- amb un suport explícit de Convergència i Unió i en el
mediata, les corresponents consignacions pressupos- segon mandat amb majoria absoluta del Partit Popu-
tàries que permetin aprovar el Contracte-programa lar, de manera que tal llei no ha pogut tirar endavant
2002-2005 en el termes presentats per l’ATM. pel que fa al finançament, ni s’ha pogut definir l’esce-
2) Reclamar al Govern de la Generalitat i al Govern nari de creació d’una comissió mixta per a avaluar el
central que aprovin ja el Conveni d’Infrastructures conjunt de serveis, competències financeres i recur-
2001-2005 amb els termes econòmics previstos en el sos.
document del Pla Director d’infrastructures del trans- Explica que la proposició en debat passa revista a
port públic i que en dotin les partides pressupostàries l’estat de situació mirant amb esperança en el futur
suficients. poder, per la via de la insistència i la tenacitat, per la
Reconeixement per part del Govern de la Generali- via de la negociació i del diàleg o per la via, més pro-
tat i del Govern central del paper que els ajuntaments bable, dels canvis de govern que s’albiren, poder arri-
han de tenir en la societat moderna com a administra- bar a bon port en les qüestions relatives, a les despe-
ció més propera als ciutadans i ciutadanes, realitzant ses de capitalitat, al nou model de finançament, al
els traspassos amb el seu corresponen finançament, transport públic i a l’avenç real cap al model de distri-
de les competències que vénen obligades pel principi bució dels recursos públics en els percentatges del
de subsidiarietat. Sota un criteri de distribució de re- 40% per a l’Estat, el 30% per a l’Administració Auto-
cursos públics a l’entorn del 40-30-30. nòmica i el 30% per a l’Administració local.
El Sr. Maragall defensa aquesta proposició dient, El Sr. Puigdollers no troba rigorós que s’intenti
d’entrada, que el final de mandat obliga no tan sols a amagar la història carregant tots els mals del
fer balanç d’allò que s’ha fet, sinó també a mirar en- municipalisme sobre els últims anys de la dècada
davant, perquè la pura contemplació del passat i dels 90, oblidant, en canvi, els existents en els pri-
l’exercici de lamentació, sempre fàcil, no és ni útil ni mers anys de tal dècada i tota l’anterior, durant els
engrescador i cal tenir consciència clara d’on estem i quals els socialistes governaren l’Estat amb majoria
assenyalar els elements de millora o de canvi neces- absoluta i promogueren l’aprovació de la Llei de ba-
saris per al futur. ses del règim local i de la primera Llei d’hisendes lo-
En aquest sentit comenta que en l’aspecte del finan- cals, que tampoc resolgueren els problemes finan-
çament el mandat es caracteritza per haver estat car- cers de la Ciutat de Barcelona.
regat d’expectatives i també, sistemàticament, de frus- Li sembla bé que en la darrera sessió plenària del
tracions per causa del capteniment dels dos altres mandat es pretengui fer balanç amb una proposició
nivells de l’Administració, amb els quals la Ciutat ha de que constata: a) que la reforma de la Llei de les hi-
relacionar-se: el Govern autonòmic i el Govern de l’Es- sendes locals, s’ha convertit en un acte fallit, que no
tat; que el Govern de l’Estat hi té una responsabilitat incorpora el règim financer previst a la Carta munici-
clara, perquè a iniciativa seva el Congrés dels Diputats pal de Barcelona; b) que la llei de grans ciutats s’ha
ha de tractar la qüestió del model de finançament per a convertit en una llei de modernització de les hisendes
Barcelona que aquest Ajuntament té plantejat des de locals, que no satisfà les reivindicacions tradicionals
fa sis anys, mentre que el Govern de la Generalitat té dels municipis, en els aspectes financers ni en els
l’obligació d’aplicar la Llei especial de Barcelona apro- organitzatius; c) que la participació dels municipis en
vada per unanimitat pel Parlament; que en cap la despesa pública continua essent inferior al 15% i la
d’aquests terrenys anem bé, sinó que estem en una si- Llei d’estabilitat pressupostària retalla l’autonomia i el
tuació en què la ciutadania de Barcelona ha de fer un funcionament dels Ajuntaments; d) que encara s’ha
esforç suplementari per a pagar uns serveis, unes rea- avançat menys en l’aprovació de la part de la Carta
litats i unes inversions que haurien d’ésser sufragades municipal que correspon aprovar al Parlament espa-
per altres Administracions, sobretot pel que fa a la ges- nyol, perquè el Govern de l’Estat ni tan sols ha pre-
tió de serveis compartits a través de la figura dels con- sentat el corresponent projecte de llei i ha intentat pri-
sorcis, i no pot comptar amb els recursos necessaris mer diluir-la en la llei de grans ciutats i últimament
per a poder gaudir d’uns serveis que hauria de tenir i està intentant aconseguir-ho a través del projecte de
no té, si més no, en igualtat de condicions amb els ha- llei de modernització de les Administracions locals.
bitants d’altres poblacions: aquesta és la realitat des- En conseqüència, fa avinent que el seu Grup esta-
prés d’haver passat per les expectatives del Pacte lo- ria disposat a votar favorablement la proposició en
cal, de la Llei d’hisendes locals, de la llei de grans debat si s’hi incorporava un primer paràgraf on es
ciutats i de la llei de modernització de les Administraci- constati que el govern municipal format pels Grups
ons locals, que encara no se sap per on navega, i tam- Socialista, d’Esquerra Republicana–Els Verds i d’Ini-
bé per la Llei d’estabilitat pressupostària, que ha tingut ciativa-Verds, ha estat incapaç de resoldre els proble-
1 a150 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
mes que té plantejats el municipalisme a Barcelona, La Sra. Mayol manifesta que s’acaba un mandat
perquè no val plantejar la qüestió com si governar no- que ha continuat essent dolent per als municipis per-
més comportés gestionar, quan governar és, també, què se’ls ha continuat considerant unes institucions
liderar i això vol dir que l’alcalde i el seu govern havi- menors d’edat i, per tant, s’ha limitat la seva autono-
en d’haver estar capaços de resoldre totes aquestes mia local i ha persistit la seva insuficiència financera,
qüestions, ja que la majoria absoluta del Partit Popu- ja que en vint-i-quatre anys el percentatge de la des-
lar en el Parlament de l’Estat afecta tant el govern de pesa pública gestionat per l’Administració local no-
Barcelona com el Govern de la Generalitat i, tanma- més ha augmentat del 9 al 13%, mentre que el gesti-
teix, aquest darrer ha aconseguit passos importants onat per les Comunitats Autònomes ho ha fet del 0 al
en el finançament autonòmic, mentre que l’acció del 25 per 100.
govern municipal ha fracassat en aquest aspecte, Creu que la Carta municipal de Barcelona ha estat
perquè ha estat incapaç de negociar ni un sol punt l’expressió màxima de tal menyspreu i en aquest
que aportés més finançament a la Ciutat: això també sentit ha de dir que el capteniment de la Generalitat
s’ha de dir. de Catalunya, treta la creació de l’Agència de Salut
El Sr. Álvarez significa que el tema ja es plantejà el Pública, ha estat el de marejar la perdiu en ésser in-
mes d’octubre i el catastrofisme que aleshores es va- capaç d’arribar a un acord per avançar en les com-
ticinà respecte a la supressió de l’impost sobre les petències concurrents i compartides; que el compor-
activitats econòmiques ha quedat després desvirtuat tament del Govern de l’Estat ha estat una presa de
per la signatura del pacte sobre l’aprovació de la llei pèl, perquè els representants de l’Ajuntament han
de reforma de les hisendes locals; que pot ésser difí- anat repetidament a Madrid i en la darrera vegada,
cil per als Grups integrats en el govern municipal ad- ara fa un any, el ministre Posades es va comprome-
metre que el Govern de l’Estat, a càrrec del Partit Po- tre a tramitar la Carta amb celeritat, però aquest ter-
pular, ha rebaixat dues vegades l’impost sobre la me no ha significat una altra cosa que una presa de
renda de les persones físiques, ha suprimit l’impost pèl perquè en quatre anys no s’ha fet cap avenç.
sobre les activitats econòmiques sense reduir els re- Agrega que en aquest context no acaba d’entendre
cursos municipals, ha disminuït el deute de l’Estat i el darrer acord assolit entre el Partit Socialista Obrer
ha millorat el servei, és a dir, ha demostrat ésser ca- Espanyol i el Partit Popular, el qual, a juí seu, fa una
paç de gestionar amb menys diners i més eficàcia, rentada de cara, que no s’havia de fer, a aquest dar-
quan els catorze anys en què governaren els socialis- rer partit perquè s’hi accepta que el projecte de llei
tes deixaren l’Estat amb un dèficit molt elevat (del 6% de grans ciutats que havia de reforçar l’autonomia
del producte interior brut), els impostos amb uns tipus de les grans ciutats, es converteixi en un projecte de
altíssims i la Seguretat Social en situació de fallida, llei de modernització dels governs locals, i no s’hi re-
mentre que ara disposa d’un fons de reserva i s’han coneix amb claredat la necessitat que Barcelona dis-
augmentat les pensions. posi, com reclama, d’una carta municipal pròpia i di-
Referint-se, després, en concret al cas de Barcelo- ferenciada.
na argumenta que a començament de 1996 aquest El Sr. Portabella avança que el Grup d’Esquerra
Ajuntament rebia de l’Estat 64.000 milions de pesse- Republicana–Els Verds votarà a favor de la proposi-
tes, és a dir, 384 milions d’euros i, en canvi, el 2002 ció en debat perquè no claudica i demana la plena
va rebre 98.000 milions de pessetes, és a dir, 590 mi- aplicació de la Carta municipal de Barcelona aprova-
lions d’euros que representen un increment del 36% da per unanimitat en aquest hemicicle i en el Parla-
sobre la xifra de 1996; que, efectivament, la Carta ment de Catalunya, donat que ha de tenir una reper-
municipal aprovada amb el vot unànime de tot el cussió directa sobre la qualitat de vida de ciutadans i
Consistori preveia unes determinades cessions d’im- ciutadanes de Barcelona.
postos estatals –concretament d’un 10% de la recap- Fa avinent que el seu Grup es posicionà en el seu
tació per l’impost d’hidrocarburs, d’un 5% de la de moment en contra de l’acord signat entre el Partit Po-
l’impost del valor afegit, a més d’altres impostos indi- pular i el Partit Socialista Obrer Espanyol sobre un
rectes– però la realitat ha superat aquestes expectati- projecte de llei en el qual Barcelona quedava enqua-
ves, perquè l’Ajuntament està rebent l’1,68 de la quo- drada entre les ciutats de més de 300.000 habitants,
ta líquida de l’impost sobre la renda de les persones per tal com la seva formació política no s’acontenta
físiques, l’1,78% de l’impost del valor afegit, el 2,04% tan sols amb això per a Barcelona, sinó que aspira a
dels impostos sobre les begudes alcohòliques, sobre veure-la com a capital de Catalunya i reconeguda
els hidrocarburs i sobre el tabac, perquè el Govern de aquesta capitalitat amb un finançament que hi estigui
l’Estat, en mans del Partit Popular, ha cedit, per pri- en consonància, a càrrec de l’Estat i de la Generali-
mera vegada, als ajuntaments una part dels impostos tat, i reclama que de la Generalitat que defensi i ac-
estatals directes i indirectes, cosa que, en els catorze cepti la capitalitat de Barcelona, perquè evidentment
anys en què hi estigueren, no varen fer els socialis- no ha creat pas encara totes les comissions mixtes
tes, els quals foren els responsables de la creació que preveu la Carta municipal de Barcelona, i les que
d’un impost tan injust com és el que gravava les acti- s’han creat no funcionen prou bé.
vitats econòmiques, del qual el Partit Popular n’ha Troba, doncs, que un primer problema és que la
promogut la supressió. Generalitat no vol donar tracte de capitalitat a Barce-
No sap, doncs, què es pretén amb la presentació, lona i un segon problema és que l’Estat vol tractar
al final del mandat i per segona vegada, d’una propo- Barcelona com una ciutat de 300.000 habitants: en
sició que no aconseguirà convèncer l’electorat, per- conseqüència, el seu Grup dóna suport a la proposi-
què la realitat és que s’han rebaixat els impostos sen- ció en debat, perquè s’hi reivindica per a la nostra
se reduir els ingressos de l’Ajuntament: per tant, els ciutat tot allò que s’ha de reivindicar, i perquè creu
membres del Grup del Partit Popular de Catalunya hi que aquest Ajuntament s’ha de dotar de les compe-
votaran en contra. tències i recursos que necessita i els Grups que
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1151
s’oposen haurien d’explicar a la ciutadania que estan vergència i Unió, que l’ha ofert sempre per negociar
treballant en contra dels seus interessos. la Carta municipal de Barcelona, i en canvi no s’hagi
El Sr. Maragall pensa que el Sr. Puigdollers s’ha buscat prèviament l’acord a l’hora de redactar la pro-
refugiat en un cert grau de cinisme polític, donat que posició; i fa notar que si bé tal proposició la votarà en
ha acusat el govern municipal de no saber negociar, bloc tot el govern municipal, les intervencions de la
però tal acusació la fa el representant d’una formació presidenta del Grup d’Iniciativa-Verds i del president
política que està incomplint sistemàticament la Carta del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya–Els
municipal, aprovada per unanimitat per aquest Plena- Verds han estat ben crítiques amb l’esperit de tal pro-
ri, i d’altra banda, en relació a l’aprovació de la Carta posició amb l’actitud del Partit Socialista Obrer Espa-
municipal, s’ha callat tot allò que es podria haver nyol, de manera que presentar-la ha estat un error
aconseguit si Generalitat i Ajuntament haguessin estrepitós perquè ha allunyat el Consistori de la unitat
anat realment plegats a negociar amb el Govern de i, en el debat, el govern municipal s’ha dividit.
l’Estat, i tot allò que fa referència a l’abandó absolut El Sr. Álvarez significa que, malgrat les afirmacions
de la Ciutat per part del Govern del país, el qual esta- que ha fet el Sr. Maragall, la realitat és que un 94%
bleix uns serveis que creen per als ciutadans i ciuta- dels contribuents per l’impost sobre les activitats eco-
danes de Barcelona una situació de desigualtat molt nòmiques deixarà de pagar l’impost sense que això
desfavorable, com passa amb els serveis socials pels comporti cap minva en els ingressos municipals, mo-
quals la Generalitat hauria d’haver transferit 120 mili- tiu pel qual els companys de partit del Sr. Maragall
ons d’euros per a atendre els serveis traspassats re- han donat suport a la reforma de la Llei d’hisendes lo-
latius a la gent gran, a les persones amb disminució, cals; i que els membres del Grup Municipal Socialis-
als fenòmens de marginació, a l’atenció domiciliària, ta, els Diputats del Partit Socialista en el Congrés
a les residències, etcètera, de manera que la forma- dels Diputats i els Diputats del Partit Socialista Obrer
ció política del Sr. Puigdollers es presentarà a les Espanyol també en el Congrés mantenen tres discur-
properes eleccions amb aquest bagatge, al qual sos diferents: per això no tenen credibilitat.
s’afegeix la manca de capacitat que ha tingut tal força El Sr. Maragall contesta que els socialistes tenen
política, per a defensar que la capital de Catalunya un únic discurs que és claríssim: estan a favor que
pugui exercir els drets que reclama. Barcelona tingui carta municipal i el seu primer secre-
Continua dient que el Sr. Álvarez ha adduït una re- tari s’ha compromès a aconseguir-ho; mentre que, en
baixa d’impostos que realment no s’ha produït, per- canvi, el Partit Popular ha contradit la posició que ha-
què, segons la comptabilitat nacional, la pressió fiscal via adoptat en aquesta sala, s’ha negat a donar satis-
ha augmentat per a tothom en tot l’Estat; que el Partit facció a una necessitat que Barcelona té perfecta-
Popular s’ha negat sistemàticament a acceptar, en ment exposada, i ha acompanyat tot això d’una
contradicció oberta amb els seus representats en política fiscal que, malgrat les asseveracions del Sr.
aquesta sala, les legítimes aspiracions de Barcelona, Álvarez, va en perjudici dels ciutadans en el conjunt
no tan sols com a gran ciutat, sinó com a capital de dels impostos.
Catalunya i com a institució amb un historial de ser- Assegura que en el govern municipal no hi ha divi-
veis i d’equipaments que va més enllà de les seves sió i, malgrat l’expressió de les legítimes opinions de
obligacions legals i que està pagant, amb escreix, la cada Grup, hi ha absoluta coincidència a exigir que
nostra ciutadania, la qual, a pesar que aquest Ajunta- tots plegats, govern de la Ciutat, Govern de la Gene-
ment se’n surt gràcies a la seva capacitat de gestió ralitat i Grups Parlamentaris al Parlament de
d’estalvi i d’inversió, no perdonarà que el Govern de Catalunya i a les Corts actuïn en la mateixa direcció,
l’Estat, en mans del partit esmentat amb majoria pri- perquè fins ara hi ha hagut silencis, abandonaments,
mer simple i després absoluta, no hagi fet ni un sol incompliments de la llei i negació sistemàtica de la
pas per a reconèixer els drets i les reivindicacions de necessitat que Barcelona vegi reconegudes les seves
Barcelona: per tant, el bagatge de tal partit és negatiu legítimes aspiracions, però els Grups de l’oposició no
i forma part del seu deute amb la ciutadania de Bar- el volen acompanyar en aquesta tasca.
celona. El Sr. Puigdollers precisa que, en no haver-se ac-
Afirma que el govern municipal és conscient que ceptat l’oferta que ha fet en la seva primera interven-
està en el bon camí, i proposa als Grups de l’oposició ció, el seu Grup opta per l’abstenció perquè el govern
fer-ho plegats, a fi de poder assolir els resultats que municipal ha renunciat a fer autocrítica.
la Ciutat exigeix i mereix. El Sr. Alcalde pregunta quina autocrítica ha de fer
El Sr. Puigdollers, després d’advertir que no és el al govern municipal respecte l’aprovació de la Carta
seu estil qualificar els adversaris polítics de cínics i, municipal de Barcelona, cosa que ha de decidir el
per això, declina contestar aquest aspecte de la inter- Parlament Espanyol on el Partit Popular té majoria
venció del Sr. Maragall, considera que el Partit Socia- absoluta i compta, a més, amb el suport parlamentari
lista no té un projecte de país i, conseqüentment, és de Convergència i Unió; i recorda que l’aplicació de la
troba en una situació curiosíssima perquè en el Con- part de la Carta, aprovada per unanimitat pel Parla-
grés dels Diputats el Grup del Partit Socialista Obrer ment de Catalunya, hi ha un endarreriment d’anys i a
Espanyol, en el qual estan també integrats els parla- l’hora d’aportar recursos la resposta del Govern de la
mentaris socialistes catalans, ha presentat un projec- Generalitat ha estat no.
te de llei que, com deia el Sr. Portabella, dóna a Bar- Diu, en conclusió, que la proposició constata a l’in-
celona els drets i el tracte d’una ciutat de 300.000 compliment de la Generalitat a l’hora de constituir els
habitants i posteriorment qui ha rentat la cara al Partit consorcis i dotar-los econòmicament i l’incompliment
Socialista Obrer Espanyol per aquest gravíssim error del Govern de l’Estat, que està en mans del Partit Po-
ha estat el Partit Popular mitjançant una esmena. pular, el qual els darrers anys ha fet veure que treba-
Finalment, troba curiós que en el debat d’aquesta llava per aprovar la Carta municipal de Barcelona: per
proposició s’hagi demanat el suport del Grup del Con- tant, espera que en el futur, quan hi hagi uns nous
1 a152 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
governs a la Generalitat i a l’Estat, Barcelona pugui servei a la transparència de la gestió municipal, a la
comptar plenament amb la Carta municipal, tant pel democràcia i a les garanties que el Síndic representa
que fa a l’aprovació de la part que ha d’acordar el pel que fa a la supervisió de l’actuació de la Generali-
Parlament Espanyol com pel que fa a la constitució i tat i de les Administracions locals respecte la protec-
dotació dels consorcis amb la Generalitat que s’hi ció dels drets fonamentals i de les llibertats públiques
preveuen. de la ciutadania, perquè els membres del Consistori,
S’aprova la proposició en debat amb el vot en con- com a representants dels ciutadans i ciutadanes de
tra dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda i la Barcelona, no poden quedar-se al marge de debatre
Sra. Balseiro, i amb l’abstenció dels Srs. Puigdollers, tal informe en un sessió plenària o per una altra via
Forn, Ciurana, Gascón i García, i les Sres. Oranich, amb la voluntat, absolutament constructiva, que ser-
Ortega, Fandos, Recasens i Servitje. veixi per a millorar l’actuació i els serveis d’aquest
Pp 3. Aquesta proposició ha estat tractada i apro- Ajuntament davant l’allau de queixes que provoquen.
vada en el debat del punt núm. 1 de l’ordre del dia. La Sra. Mayol opina que la proposició fa una
Del Grup Municipal de Convergència i Unió instrumentalització partidista de la figura del Síndic,
Pp 4. Celebrar un Plenari extraordinari, immediata- institució que està al servei de la ciutadania, tanma-
ment després de la presentació de l’informe del Sín- teix aquesta instrumentalització pot convertir-se en un
dic de Greuges, per aprovar les resolucions que si- boomerang per al Grup proponent perquè, per la
guin necessàries per a millorar l’administració de seva experiència en la Comissió del Síndic de Greu-
l’Ajuntament de Barcelona en la línia marcada pel ges del Parlament de Catalunya, li consta que l’Admi-
Síndic en el seu informe anual. nistració que surt més malparada en les queixes i que
La Sra. Fandos defensa aquesta proposició dient incompleix més l’obligació de contestar al Síndic és,
que l’informe del Síndic de Greuges corresponent a precisament, la Generalitat. Agrega que el Grup pro-
l’any 2002 exposa un seguit de queixes de la ciutada- ponent disposa de prou mecanismes –precs, pregun-
nia sobre qüestions de competència municipal, com tes, proposicions–, per suscitar un debat si alguna de
ara la inseguretat, els accidents pel mal estat de la les qüestions que el Síndic esmenta en el seu infor-
via pública, l’actuació municipal a Can Tunis, les difi- me no ha tingut la resposta adequada o suficient.
cultats per a l’obtenció d’una llicència o la recollida Comparteix la conveniència de millorar la capacitat
pneumàtica d’escombraries, i a més en el seu annex, d’aquest Ajuntament a l’hora de donar resposta als
relatiu a les institucions que no han col·laborat amb el requeriments del Síndic, però pensa que la demanda
Síndic, enumera una sèrie d’expedients que s’han ha- que fa la proposició comporta una vexació a l’informe
gut d’arxivar per no haver rebut, després d’haver-se i a la figura del Síndic.
cansat de demanar-la, la resposta pertinent o no ha- El Sr. Maestro avança el vot en contra dels mem-
ver estat degudament completada una resposta insu- bres del seu Grup perquè, a parer seu, les recomana-
ficient, i també esmenta altres expedients que des de cions del Síndic que afecten la nostra ciutat no se cir-
fa més de dos anys estan pendents de rebre la perti- cumscriuen a aquest Ajuntament, sinó que s’abasten
nent resposta en qüestions tan importants com els el conjunt de les Administracions que actuen a Barce-
sorolls, la rehabilitació d’edificis o en què la resposta lona, encara que una part sigui exclusivament res-
ha arribat amb molt de retard, com és el cas d’una ponsabilitat del govern municipal, el qual treballa per
queixa sobre la mobilitat de les persones amb dismi- millorar-les a partir de la relació institucional fluïda
nució. Agrega que en tal informe es diu que en al- que manté amb el Síndic; i perquè l’informe del Sín-
guns casos l’expedient, en lloc d’arxivar-lo, es manté dic no és un arma que uns Grups poden llançar con-
obert, insistint amb tenacitat a reclamar resposta de tra els altres, sinó que cal mantenir un respecte insti-
les Administracions afectades, amb l’objectiu d’arribar tucional per la figura del Síndic, que ha d’estar per
a atendre, ni que sigui amb retard, el ciutadà; i es fa damunt de la lluita partidista.
també un toc d’alerta a les Administracions implica- El Sr. Hereu considera que, davant de la proposició
des, perquè les seves actituds revertiran tard o d’hora en debat, el Síndic de Greuges usaria una frase que
en desconfiança de la ciutadania envers les instituci- malauradament els darrers dies s’ha usat molt “no en
ons, cosa que preocupa especialment el seu Grup. el meu nom”, perquè es pretén fer una mala utilització
Diu, en conclusió, que per tot això el seu Grup pen- d’una institució nacional que té un objecte d’estudi i de
sa que seria bo per a la ciutadania, per a la democrà- treball molt determinat i un marc molt idoni on presen-
cia i per a l’eficàcia d’aquest Ajuntament, que aquest tar les seves conclusions: la Comissió del Síndic de
Plenari tingués un cop l’any, després de la presenta- Greuges i el Parlament de Catalunya; per tant, tal pro-
ció de l’informe del Síndic de Greuges, un debat per posició no es pot acceptar ni tampoc per respecte insti-
donar resposta a les queixes i peticions de la ciutada- tucional perquè l’Ajuntament ja disposa de prou meca-
nia que s’hi expliciten, amb la voluntat de fer, si cal nismes d’anàlisi i debat sectorial, en profunditat,
autocrítica, però, sobretot, d’arribar a resoldre les d’aquelles qüestions que el Síndic planteja, perquè no
queixes de la ciutadania i fer-li sentir que l’Administra- es pot embolicar el Síndic en un debat global sobre el
ció li presta atenció: aquest és l’objectiu de la propo- seu informe en allò que afecta Barcelona, i perquè, a
sició en debat. més, ja s’ha creat la figura del Síndic de Greuges de
El Sr. Cornet recorda que el seu Grup, en la sessió Barcelona que en la seva opinió donarà força joc.
de la Comissió de Presidència i Hisenda el novembre Observa que el Grup del Partit Popular de
de 2001 ja presentà una iniciativa que, en el fons, Catalunya ha canviat el seu posicionament, perquè
pretenia el mateix objectiu que aquesta proposició, a l’any passat sostenia que, en comptes de convocar
la qual dóna suport atès que de les 4.542 queixes re- una sessió extraordinària, seria més àgil i útil canalit-
budes pel Síndic de Greuges, 1.931, és a dir, el zar els treballs a través de la Comissió de Presidèn-
42,5% fan referència a la Ciutat de Barcelona: per cia i Hisenda o d’aquella altra que determini la Junta
tant, recolzant la proposició en debat es fa un bon de Portaveus, quan es tracti d’una qüestió sectorial.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1153
Precisa que respecte a Can Tunis, el Síndic cons- Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda i la Sra.
tata que la Generalitat no ha aportat els habitatges Balseiro– i vint-i-tres en contra de la resta de mem-
necessaris per a reallotjar la gent que encara hi viu, i bres del Consistori presents, excepte la Sra. Veciana
que l’Ajuntament ha fet tot allò que havia de fer; per que s’ha abstingut.
tant, llegir parcialment l’esmentat informe denota una Del Grup Municipal del Partit Popular de
mala manera de fer política. Catalunya.
La Sra. Fandos expressa la seva sorpresa per l’ac- Pp 5. Que l’Ajuntament de Barcelona suspengui les
titud extremadament defensiva de la Sra. Mayol i per- diverses campanyes institucionals, en el període
què no entén que el debat que la proposició demana comprès entre la convocatòria de les eleccions muni-
pugui molestar si realment no s’ha fet res malament, cipals i el dia de la votació, amb l’objectiu de garantir
sobretot després d’haver-se acceptat, a instància del el compliment dels principis d’objectivitat, transparèn-
Grup de Convergència i Unió, la presència del Síndic cia del procés electoral i el principi d’igualtat entre els
a la Comissió de Benestar Social; per tant, insisteix actors electorals allò d’acord amb el que estableix
que on es podrien treure més conclusions i adoptar l’article 53 de la Llei Orgànica del règim electoral ge-
les resolucions que calgui és en aquest Plenari: per neral.
això, el seu Grup ha presentat aquesta proposició. El Sr. Álvarez manifesta que, des de fa uns mesos,
El Sr. Cornet puntualitza que la proposició no recla- es duu a terme un seguit de campanyes institucionals
ma pas la presència del Síndic de Greuges en aquest d’aquest Ajuntament i dels organismes i empreses
Plenari, sinó que pretén tan sols que en aquest Ple- municipals que comporten la inserció de missatges
nari es tingui el debat sobre les queixes que afecten en la ràdio, la televisió i la premsa escrita, com succe-
l’Administració municipal que són, com ha dit, el eix cada quatre anys quan s’acosten les eleccions lo-
42,5% de les queixes rebudes pel Síndic, per tal de cals: això justifica aquesta proposició, la qual pretén
mirar de millorar l’actuació de l’Administració munici- que es compleixi la legislació electoral i les resoluci-
pal. ons de la Junta Electoral Central que no permeten fer
Ara bé, entén que la qüestió preocupi el govern campanyes publicitàries institucionals a partir de la
municipal, perquè una de les queixes feia referència convocatòria d’eleccions, pretensió que és, d’altra
als informes sobre el cas Movilma, que el govern mu- banda, coherent amb les elevadíssimes despeses
nicipal no vol lliurar amb l’excusa que ja foren estudi- d’aquest Ajuntament en publicitat i protocol –21.000
ats sis o set anys. Agrega que si la Sra. Mayol pensa euros diaris– les denúncies que el Partit Socialista
que l’Ajuntament no ha fet res per corregir moltes de feia en el Parlament de Catalunya sobre les campa-
les indicacions que el Síndic de Greuges fa, hauria de nyes institucionals de la Generalitat.
votar a favor la proposició en debat. El Sr. Forn anuncia que els membres del seu Grup
La Sra. Mayol replica que en aquest moment els votaran a favor de la proposició en debat per respec-
membres del Grup del Partit Popular deuen estar te a les instruccions que habitualment dóna la Junta
molt més preocupats que l’equip de govern i no cal Electoral Central i a la Llei de publicitat institucional
explicar per què; que l’Ajuntament pot no haver fet tot aprovada pel Parlament de Catalunya, i volen recor-
allò que caldria per a respondre al Síndic, però dir dar que, en la sessió del mes de març de la Comissió
que no ha fet res, com acaba de dir el Sr. Cornet, és de Presidència i Hisenda, els seus representants ja
una barbaritat; que el fet que el 42,5% de les queixes presentaren una proposta molt similar sobre el com-
que rep, el Síndic es refereixen a Barcelona s’explica pliment de les resolucions de la Junta Electoral Cen-
perquè, com exposa el Síndic cada any, la proximitat tral, però el Sr. Maragall impedí que fos votada ad-
de la institució a la ciutadania de Barcelona incideix duint que tals resolucions tenen el mateix caràcter
sobre el nombre de queixes que en rep, i justament ja que una sentència judicial.
fa cinc anys el Síndic decidí desplaçar-se alguns dies Puntualitza que el seu Grup presentà tal iniciativa a
a Girona, i ara deu fer-ho a altres poblacions, per do- la vista dels incompliments reiterats d’ aquest Ajunta-
nar a les respectives ciutadanies més opcions a for- ment, els quals queden ben palesos en anteriors re-
mular queixes. solucions de la Junta Electoral Central –com ara les
El Sr. Hereu assegura que el govern municipal està dictades el 1999, sobre la Festa de la platja, sobre el
molt tranquil; i reitera que fa un any el Grup del Partit núm. 44 de Barcelona Informació, enviat fora de ter-
Popular de Catalunya, amb millor criteri que avui el mini, sobre la tramesa del vídeo “Barcelona des de
Sr. Cornet, reconegué que calia de tractar l’informe l’aire” patrocinat des de l’Ajuntament, sobre l’anunci
del Síndic de Greuges, però que el lloc més adequat de la inauguració del Centre cultural la Farinera del
per fer-ho no era aquest Plenari, sinó alguna de les barri del Clot, o sobre la distribució d’un altre vídeo
seves Comissions, les sessions de les quals també relatiu a les actuacions municipals a Ciutat Vella–;
són públiques, on el debat pot ésser més tranquil. perquè quan la Junta esmentada resol, l’efecte ja
Constata també que, a pesar que en el moment ac- s’ha produït.
tual el Partit Popular i Convergència i Unió estan es- El Sr. Maragall contesta que la Comissió de Presi-
cenificant un cert divorci, en aquest cas convergeixen dència i Hisenda no podia votar, com demanava la
en una posició unitària. proposició del Grup de Convergència i Unió esmenta-
La Sra. Veciana fa constar la seva abstenció per- da, que estava a favor de complir la llei, cosa que era
sonal tot lamentant el trist espectacle que s’acaba absurda; que, en canvi, la proposició del Grup del
d’oferir en aquesta darrera sessió plenària del man- Partit Popular de Catalunya demana que se suspen-
dat. gui allò que s’està fent, cosa que s’ha de rebutjar ex-
Es rebutja la proposició en debat en haver rebut plícitament, perquè es compleixen les normes jurídi-
quinze vots a favor –emesos pels Srs. Puigdollers, ques i les resolucions de la Junta Electoral Central i,
Forn, Ciurana, Gascón i García, i les Sres. Oranich, per tant, no cal suspendre res; que el Grup de Con-
Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també pels vergència i Unió està jutjant la campanya de 2003 ba-
1 a154 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
sant-se en la de 1999, però no ha pogut aportar l’evi- d) Mocions
dència de cap incompliment, perquè les activitats
s’ajusten a la legalitat vigent i aquelles que tenen ca- Dels Srs. Maragall, Ciurana, Cornet, Maestro i
ràcter tradicional o es repeteixen cada any són adme- Forradellas:
ses per la Junta Electoral Central, la qual, d’altra ban- M1. Constituir el Registre públic d’enquestes i estu-
da, en una decisió presa abans d’ahir ha rebutjat una dis d’opinió de l’Ajuntament de Barcelona que queda-
reclamació del Grup del Partit Popular. rà adscrit al Sector de Serveis Generals.
El Sr. Álvarez es congratula que el Grup de Con- Aprovar inicialment el Reglament regulador
vergència i Unió doni suport a la proposició que pre- d’aquest Registre.
senta el del Partit Popular de Catalunya; i mostra un Sotmetre a informació pública aquest Reglament
parell d’anuncis, dels proppassats dies 3 i 4 d’abril per un període de trenta dies per tal que s’hi puguin
que, a juí seu, contenen clarament publicitat instituci- formular al·legacions.
onal a pesar que la convocatòria d’eleccions s’havia Tenir-lo per aprovat definitivament si durant aquest
publicat el 30 de març, de manera que no sap veure període no s’hi presenten reclamacions ni suggeri-
la voluntat de complir les normes vigents. ments.
El Sr. Forn aclareix que ha hagut de citar resoluci- Facultar àmpliament l’Alcaldia o regidor en qui de-
ons de la Junta Electoral Central que donen la raó al legui, per a l’adopció de les resolucions que calguin
seu Grup en denúncies per infraccions produïdes en per a l’efectivitat d’aquest acord.
la campanya electoral de 1999, perquè les denúncies El Sr. Hereu explica que el Registre públic d’en-
que ja ha formulat en la campanya electoral d’en- questes i estudis d’opinió, que es constitueix en
guany trigaran a ésser resoltes; però està segur que aquesta moció consensuada i que quedarà adscrit al
quan ho siguin, també es donarà la raó al seu Grup, Sector de Serveis Generals i a la Comissió del Plena-
per exemple en la relativa la Festa de primavera, que ri que en el seu moment es determini, és una base de
és un cas idèntic a la Festa de la platja que abans ha dades pública que conté descripció de les enquestes
mencionat. i estudis d’opinió de l’Ajuntament, dels seus organis-
Recalca que, segons tals resolucions, només es mes autònoms i de les societats municipals; que el
poden tirar endavant campanyes que siguin impres- seu Reglament estableix el mecanisme d’inscripció
cindibles per a la salvaguarda de l’interès públic o per abans d’efectuar l’enquesta, els processos d’informa-
al correcte desenvolupament dels serveis públics, i, ció mentre s’està fent, i els mecanismes de consulta
en la seva opinió, no reuneixen aquests requisits dels resultats, la qual serà pública, oberta i immedia-
l’anunci sobre la Cuina als mercats ni el relatiu a la ta, a l’abast de qualsevol persona o Grup a través
Festa de la primavera, que aparegué a tots els diaris d’Internet o de la Biblioteca Municipal; i que els estu-
oferint el regal de 200.000 flors: per tant, demana res- dis inclosos en el Pla d’estudis sociològics també es-
pecte per la legalitat. taran compresos en tal Registre, però en valorar-se
El Sr. Maragall pren nota del respecte que recla- positivament la manera com han funcionat fins ara,
ma el Sr. Forn, per parlar-ne quan escaigui; i subrat- es manté vigent el règim de comunicació actual.
lla que tots els casos que aquest regidor ha esmen- Destaca que la nova reglamentació enllaça amb la
tat cauen dins la legalitat més absoluta, perquè, per millor tradició d’aquest Ajuntament, la qual queda ben
exemple, la Festa de la primavera s’ha convertit en palesa en el llibre Cent anys d’estadística, publicat fa
una tradició que se celebra cada any des d’en fa sis uns dies.
anys, i la Junta Electoral Central ha marcat el criteri El Sr. Cornet significa que el nou Reglament té
que les festes populars i tradicionals poden continu- com a antecedents dues iniciatives: la proposició, que
ar celebrant-se malgrat la convocatòria d’eleccions. no prosperà, presentada fa un any i mig pel seu
Afegeix que pel fet que hi hagi eleccions convoca- Grup; i la moció, presentada també pel seu Grup la
des, ell no discutiria pas la possibilitat que la Direc- darrera sessió, que era reflex d’allò que havia aprovat
ció General de Trànsit publiqui anuncis per prevenir el Parlament de Catalunya en relació a les enques-
accidents; i que l’anunci que apareixia a la pàgina tes, però que no pogué ésser debatuda aleshores en
74 de La Vanguardia de diumenge demostra que al- votar en contra de la declaració d’urgència el Grup
tres institucions també fan anuncis en període elec- Socialista, mentre que els altres Grups integrats en
toral. l’equip de govern optaren per abstenir-se, i de mane-
El Sr. Forn, considerant-se al·ludit, prega que si el ra que el seu Grup anuncià, ja aleshores, que pensa-
Sr. Maragall creu que ell ha comès alguna il·legalitat, va reiterar en aquesta sessió la proposta d’aprovació
recorri a les vies legals en comptes de fer insinuaci- de tal reglament, el qual tanmateix havia d’ésser sot-
ons. mès a una sèrie de tràmits que podrien comportar un
El Sr. Maragall replica que les qüestions que afec- allargament en el temps.
ten personalment el Sr. Forn estan plantejades allà Continua dient que davant d’això l’equip de govern,
on escau. optà per formular un reglament alternatiu que recollís
El Sr. Puigdollers demana formalment que el Sr. tot allò que contenia el Reglament presentat pel Grup
Alcalde, com a moderador del debat, no permeti que del Partit Popular, i després d’un treball molt intens i
es facin insinuacions no demostrades. curós tant a la Comissió de Presidència i Hisenda
Es rebutja la proposició en debat en haver rebut com a la Junta de Portaveus, ha sorgit un reglament
quinze vots a favor –emesos pels Srs. Puigdollers, del Registre d’enquestes que, si es compleix real-
Forn, Ciurana, Gascón i García, i les Sres. Oranich, ment, pot ser, encara que tard, un bon inici del proper
Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també pels mandat, tant per als Grups municipals com per als
Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda i la Sra. particulars, universitats, institucions i altres entitats
Balseiro– i vint-i-quatre en contra de la resta de mem- que tinguin interès a accedir a les enquestes que es
bres del Consistori presents. fan.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1155
Posa en relleu que, quan es vol, es pot assolir el el curs d’aquesta mateixa sessió, denota que el go-
consens, però insisteix que tan important com aques- vern municipal té voluntat de consensuar assumptes
ta aprovació per consens de tots els Grups, és el amb l’oposició.
compliment ulterior de la nova normativa, de manera Remarca que la negociació no ha estat fàcil i que
que qualsevol persona, física o jurídica, pugui accedir un dels aspectes més innovadors del nou Registre és
a les enquestes que es fan. que tots els ciutadans i ciutadanes hi puguin accedir
El Sr. Ciurana significa que l’epitafi “Va morir tal des de qualsevol part del món a través d’Internet i
com va viure: sense ganes” que hi ha en la tomba amb totes les garanties.
d’un cèlebre escriptor català seria, a parer seu, plena- Quant a la qüestió de la irretroactivitat plantejada
ment aplicable a l’actitud del Grup Socialista sobre pel Grup de Convergència i Unió, observa que si bé
aquest Registre, donat que ha acabat accedint-hi per- l’acord que es proposa trasllada a l’àmbit municipal
què no li quedava altra més remei; en efecte, després un acord similar pres pel Parlament de Catalunya el
haver-s’hi negat prèviament tres vegades, ara l’ac- 1998, fins ara hi havia mecanismes, encara que millo-
cepta en l’última sessió del mandat, raó per la qual en rables, per a accedir als sondeigs que feien els dife-
la primera sessió ordinària del mandat vinent caldrà rents serveis, organismes i empreses d’aquest Ajun-
acordar-ne l’aprovació definitiva del Reglament que el tament i, per tant, el nou registre ve a millorar unes
regula, avui només aprovat inicialment: tot això posa possibilitats que els Grups de l’oposició ja tenien i els
de manifest que fins ara no hi havia prou garanties ni ciutadans no; i que en el proper mandat hi haurà to-
transparència en aquest Ajuntament. tes les garanties, i es treballarà en aquest sentit, per-
Recalca que el seu Grup està d’acord amb la crea- què no només els Grups de l’oposició, sinó també
ció d’aquest Registre que ha promogut anteriorment tots els ciutadans i ciutadanes que ho desitgin puguin
tres vegades, dues en la Comissió corresponent i una accedir als sondeigs i estudis d’opinió.
en aquest mateix Plenari, d’ençà del maig de 2001; El Sr. Hereu manifesta que el Grup Socialista pot
que el consens assolit avui està reconeixent que fins mostrar una trajectòria molt transparent i de molta
ara les coses no es feien prou bé; que tanmateix credibilitat, perquè darrera hi ha un treball molt seriós
l’aprovació del nou Reglament només té sentit si dar- de tot allò que han estat el Pla d’estudis sociològic,
rere hi ha un horitzó de sinceritat i credibilitat que va l’enquesta dels serveis municipals, el baròmetre, l’en-
lligat amb l’accés a tots els estudis sociològics que questa de qualitat, els estudis sobre les actituds, i
s’han fet en el present mandat, horitzó al qual està l’enquesta de valors socials: sobre aquesta base ara
condicionat l’acord del seu Grup que, d’altra banda, només es fa més amable i fluid l’accés a totes aques-
vol deixar ben clar que li hauria agradat que el nou tes dades, perquè de transparència n’hi ha hagut
reglament hagués abastat, també, els estudis de cai- sempre i, per això, el mandat es pot acabar amb la
re tècnic que es fan amb recursos públics. creació d’aquest registre, quan altres institucions han
El Sr. Forradellas, després de reconèixer al Sr. de constituir comissions perquè estudiïn altres aspec-
Cornet el mèrit d’haver plantejat la qüestió, destaca tes de les enquestes que fan.
l’esforç de tots per a adequar tal iniciativa a la realitat El Sr. Ciurana observa que el Sr. Hereu està inten-
d’aquest Ajuntament, la qual no és assimilable a la tant de fer veure que totes les enquestes deriven del
d’altres Administracions perquè hi ha aspectes, com Pla d’enquestes sociològiques, quan hi ha multitud
l’Internet, que permeten fer tal registre més accessi- d’enquestes promogudes per les diverses regidories
ble que en altres casos. De tota manera, demana que municipals.
no es posi en dubte abans de la seva entrada en fun- Pregunta per quin atzarós camí arribà a mans d’un
cionament que es fa des de la normalitat i sense unes diputat socialista del Parlament de Catalunya un estu-
preses que precisament, portaren el seu Grup a no di de Barcelona Regional, SA, sobre els peatges que
apreciar la urgència de la moció que es presentà la no s’havia fet públic.
darrera sessió, mentre que ara l’assumpte arriba Precisa que altres institucions no han creat cap co-
consensuat i amb una elaboració i un contingut que missió per reglamentar el seu registre d’enquestes,
permetrà saber què es fa en matèria d’enquestes i perquè ja el tenien des de 1998; i torna a reclamar
d’estudis d’opinió, cosa que, tanmateix, els Grups ja que el nou registre sigui un instrument útil, eficaç i
podien saber en gran part fins ara. transparent que doni garanties a tothom i tingui un
Acaba invitant tothom a comprometre’s a fer que el horitzó de credibilitat i sinceritat, pel qual aposta avui
nou registre funcioni amb rigor i amb transparència. el Grup de Convergència i Unió en votar favorable-
El Sr. Maestro afirma que, malgrat la suposició que ment la moció.
ha fet el Sr. Ciurana, el Grup d’Esquerra Republica- El Sr. Hereu contesta que el nou reglament és ex-
na–Els Verds tenia ganes d’arribar a un acord i, en la pressió d’aquesta actitud de credibilitat i sinceritat i ell
seva opinió, s’ha arribat a un bon acord. ha de demanar seriositat en la utilització de les dades.
Matisa que en plantejar-se la qüestió en la sessió El Sr. Maragall addueix que la història d’aquesta
anterior, el seu Grup optà per abstenir-se, perquè moció començà abans de 1998 i pot remuntar-se al
considerà que no era necessari plantejar per via d’ur- moment en què el Pla d’estudis sociològics començà
gència la creació del registre de sondeigs i enques- a definir-se, publicar-se i lliurar-se a tothom, mitjans,
tes, però es va comprometre, juntament amb tot ciutadans i Grups municipals amb absoluta regularitat
l’equip de govern, a portar, amb calma, en aquesta i transparència, mentre que en l’Administració que ja
sessió un reglament de tal registre consensuat amb tenia creat un registre similar, s’ha hagut de crear una
tots els Grups municipals i en aquests moments, comissió perquè estudiï l’incompliment, clamorós i
complint la paraula que aleshores es donà, se sotmet mancat de tota legalitat, de les condicions de tal re-
a aprovació plenària un reglament que conscita la gistre.
unanimitat de tots els Grups, circumstància que, re- El Sr. Casas suposa que la referència que el Sr.
batent algunes de les asseveracions que s’han fet en Ciurana ha fet ha Barcelona Regional, SA, deu ésser
1 a156 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
per l’anàlisi de les inversions i infraestructures dels PART DE CONTROL
peatges que Barcelona necessita i, tanmateix, no dis-
posa per causa de la política d’inversions d’uns go- a) Prec
verns determinats; i subratlla que tal estudi, no en-
questa, es féu de manera totalment correcta i fou Del Grup del Partit Popular de Catalunya
presentat als sectors professionals i al públic, i acces- Pc. Que l’Ajuntament de Barcelona constitueixi la
sible al conjunt de persones que participaren en la institució del Defensor del Menor.
presentació i en el debat ulterior. La Sra. Balseiro manifesta que atès que ja està
S’aprova, per unanimitat, la moció. aprovada la creació de la figura del Síndic de Greu-
Del president de la Comissió d’Infraestructures i ges, atès que els menors de divuit anys constitueixen
Urbanisme: el 16% de la població barcelonina i atès que moltes
M2. Donar conformitat al Text refós de la Modifica- de les trucades rebudes pels Serveis socials de
ció del Pla General Metropolità en l’àmbit del sector l’Ajuntament a través el telèfon de l’esperança són fe-
de la Colònia Castells, d’iniciativa municipal, elaborat tes per nens i nenes, el seu Grup considera conveni-
de conformitat amb l’acord de la Comissió d’Urbanis- ent crear un adjunt al Síndic esmentat, perquè es de-
me de Catalunya, adoptat en sessió de 22 d’octubre diqui exclusivament a defensar els nens i les nenes.
de 2002; i trametre l’expedient a l’òrgan competent de El ponent de Participació Ciutadana i Solidaritat,
la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovació Sr. Alcober, contesta que l’equip de govern no accep-
definitiva. ta aquest prec, perquè el Reglament del Síndic de
El Sr. Puigdollers recorda que en el moment que Greuges de Barcelona, aprovat la darrera sessió, ja
es va debatre l’aprovació provisional de la Modificació recull, entre les competències de tal institució, la pre-
del Pla General Metropolità relativa a la Colònia Cas- ocupació que motiva el prec; que en la trobada de
tells, ja advertí que estava mal feta perquè les zones síndics de greuges de diverses poblacions de
verdes no sumaven la superfície necessària i hi havia Catalunya i de més enllà que tingué lloc a Santa Co-
un accés d’edificabilitat respecte als paràmetres de loma de Gramenet, s’hi proposà que els síndics fos-
protecció verd establerts per la legislació vigent: per sin el referent únic en la qüestió que el prec planteja; i
això, el seu Grup hi vota en contra. que, en tot cas abans, caldrà examinar de quins re-
Significa que l’oposició no planteja les objeccions cursos haurà de disposar el Síndic de Greuges de
amb ànim de molestar al govern municipal, sinó per- Barcelona.
què està convençuda que les coses es fan malament La Sra. Balseiro lamenta que el prec no sigui ac-
i sovint, cada vegada més, el temps acaba donant-li ceptat i celebra que, almenys, s’estudiïn les repercus-
la raó com ha succeït en aquest expedient, motiu pel sions que el problema que s’hi aborda pot tenir en la
qual ara cal aprovar, a corre cuita i per via d’urgència, tasca del Síndic de Greuges de Barcelona, tot signifi-
un text refós en el qual, a pesar de les asseveracions cant que el de Catalunya té un adjunt dedicat exclusi-
que s’hi fan, les xifres no tornen a quadrar: per tant, el vament a la defensa dels menors, el qual està saturat
seu Grup opta per abstenir-se. de feina, i que espera que en el futur, a la vista dels
El Sr. Cornet indica que aquest expedient ha de resultats de l’actuació del Síndic de Greuges de la
tornar al Plenari perquè els càlculs sobre la superfície nostra Ciutat, es pugui reconsiderar la creació del de-
verda per habitatge s’havien fet malament en haver fensor del menor.
comptat com a verd una plaça, més ben dit una cruï- El Sr. Alcober assenyala que el Síndic de Greuges
lla, que, com l’oposició sostenia, no podia rebre tal de Barcelona ha de disposar dels elements i mitjans
catalogació; i anticipa que, per coherència amb el necessaris per a poder desenvolupar la seva funció;
posicionament que adoptà aleshores, el Grup del però, en tot cas, és el mateix Síndic qui ha d’indicar
Partit Popular de Catalunya opta avui novament per quins són.
abstenir-se, perquè considera aquesta modificació
bona per al Districte de les Corts, però encara no s’ha
signat el conveni de reubicació dels afectats i, per b) Preguntes
tant, apressa fer-ho com més aviat millor.
El Sr. Casas contesta que aquest text refós es pre- Del Grup Municipal de Convergència i Unió
senta per donar cobertura legal a un expedient que
preveu 16.000 metres quadrats de zona verda i la Pg1. ¿Quines accions ha fet el govern municipal en
discussió rau, tan sols, en la possibilitat de qualificar aquesta legislatura per tirar endavant el planejament
com a tal uns 300 o 400 metres quadrats que tenen aprovat el 1999 i quines fórmules de participació ciu-
unes característiques que en molts altres indrets no tadana han emprat per definir nous projectes per a la
han impedit que s’admetés tal qualificació; ara bé, el plaça de les Glòries? ¿Quines accions s’han tirat
govern municipal, en comptes d’interposar un recurs endavant per a impedir l’estat d’abandonament que
contenciós-administratiu que s’acabi donant-li la raó pateix la plaça, i en concret per a eradicar el mercat
al cap de molt temps, opta per renunciar a fer vuit ha- il·legal que es produeix al voltant del mercat dels en-
bitatges dels 524 inicialment previstos, més i quan cants?
pot avançar que amb l’aprovació de l’eliminació de El Sr. García comenta que el 1999 s’aprovà, per
les densitats, els habitatges que es podran construir unanimitat, la Modificació del Pla General Metropolità
seran molt més de 524 esmentats. que havia de permetre donar una solució definitiva a
S’aprova la moció amb l’abstenció dels Srs. la plaça de les Glòries, document comptava amb un
Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les ampli consens tot i mantenir l’anella elevada, però du-
Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, rant el mandat han aparegut una sèrie de notícies so-
també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet, i Arredonda bre tal proposta, com ara les relatives a l’edifici Ona,
i la Sra. Balseiro. gratacel destinat a oficines municipals, a l’edifici Gra-
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1157
padora, en la cripta del qual s’emplaçaria el Museu ombracle del recorregut; que la nova configuració
del Disseny, a la plaça de les Arts o al trasllat del preveu la renovació dels paviments, una il·luminació
Mercat dels Encants, i cap d’aquests projectes no es- que faciliti la passejada tant de dia com de nit, i tam-
tava incorporat a tal document ni ha estat formulat bé la construcció de dos edicles nous, el primer se si-
amb la necessària participació dels veïns de l’entorn; tuarà en la confluència amb el pont llevadís proper al
que, tanmateix, la plaça de les Glòries, que hauria Portal de la Pau i dependrà del Consorci de les Dras-
d’ésser un dels punts centrals de la Ciutat s’ha anat sanes, el qual hi instal·larà un punt d’acollida dels vi-
degradant, el terreny de la cripta és un descampat sitants dels pailebots del Consorci ancorats en el
deixat de la mà de deu, en l’interior del tambor ha port, i d’explicació de les rutes culturals de l’Eix blau,
aparegut, davant de la passivitat de l’autoritat munici- el segon se situarà en la confluència del pont llevadís
pal, un mercat il·legal on es venen articles procedents proper a la plaça d’Antoni López i serà explotat en rè-
de la recuperació o del robatori, i, en definitiva, tot gim de concessió administrativa com a bar-restau-
aquest espai està molt lluny d’oferir la qualitat arqui- rant. Agrega que aquests dos edicles ajudaran a
tectònica i urbanística que tothom desitja: això explica dinamitzar el passeig, la nova configuració del qual
aquest prec al qual dóna lectura. pot donar lloc a activitats diverses i fires temporals
El Sr. Casas contesta que s’ha treballat en l’elabo- que contribueixin a fer més atractiva la passejada; i
ració del planejament derivat de la Modificació del Pla que les obres en qüestió ja han estat adjudicades per
General Metropolità i en els projectes bàsics que con- l’Autoritat Portuària i les operacions de replanteig
figuren tot aquest conjunt de nous equipaments previsiblement podran començar a final d’abril o co-
importantíssims que revaloritzaran i revitalitzaran la mençament de maig.
zona, actualment erma d’activitat econòmica, social i El Sr. Cornet suposa que el projecte explicat per la
cultural, i s’han començat a tirar endavant algunes de Sra. Carreras-Moysi deu ser el presentat el febrer de
les obres; que per a anar avançant en els projectes, 2002 per l’Administració portuària; i pregunta quan
s’han tingut onze trobades amb els veïns i les entitats estaran enllestides les obres.
del Clot-Camp de l’Arpa i, concretament, el 2002 La Sra. Carreras-Moysi respon que l’Ajuntament
s’han fet quatre reunions, a les quals ell assistí acom- desitjava un calendari d’execució més apropiat, atesa
panyat dels regidors dels Districtes de Sant Martí i de la proximitat del Moll de la Fusta amb una zona tan
l’Eixample; i que s’han instrumentat els recursos de visitada com és el barri Gòtic, però l’Autoritat Portuà-
seguretat i neteja per a garantir un millor funciona- ria, que és la competent, no autoritzà les obres fins al
ment de la zona. mes de febrer i fins al març no les adjudicà a Fomen-
Concreta que la unitat d’actuació d’Aigües de Bar- to de Construcciones y Contratas, SA; i que és l’Ajun-
celona s’està executant i la dels habitatges de l’avin- tament qui està apressant el començament de les
guda Meridiana Sud està en planejament; que s’estan obres per tal que, si més no, l’estiu vinent es pugui
fent els projectes bàsics de l’edifici del museu i dels disposar de tal espai.
cinemes i de l’edifici administratiu; que s’han fet actu-
acions concretes de tanca del Bosquet dels Encants,
s’ha treballat en l’espai del Camp del Blat i s’han fet c) Declaracions de Grup
arranjaments en illes de l’entorn de la Diagonal; que
en el darrer any s’han inspeccionat 13 locals, un dels Del Grup Municipal de Convergència i Unió
quals ha estat precintat, s’han retirat 133 cotxes Dg. Que la política de benestar social del govern
abandonats; i que els dies de mercat hi ha hagut tam- municipal de Barcelona durant aquests quatre anys
bé una presència continuada de la Guàrdia Urbana ha estat caracteritzada pel seu conservadorisme, que
amb actuacions conjuntes amb la Policia Nacional, ha impedit que es realitzessin les actuacions progres-
que han tingut com a resultat 5.400 denúncies per sistes que demandaven les situacions creades.
venda ambulant, 600 identificacions, amb 88 detenci- El Sr. Puigdollers glossa l’exposició de motius
ons, i 127.000 efectes diversos requisats. d’aquesta declaració de grup dient que un dels àm-
Del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya bits d’actuació del govern municipal en els quals s’ha
Pg2. ¿Quines mesures s’adoptaran per a actuat de manera més conservadora i sense criteris
remodelar el Moll de la Fusta per tal de donar-li un progressistes és la política social; que durant el man-
major ús pels barcelonins i barcelonines i pels visi- dat els informes del Síndic de Greuges han insistit re-
tants de la nostra Ciutat? iteradament en la problemàtica derivada de la manca
El Sr. Cornet manifesta que el Moll de la Fusta, d’habitatge social, en les mancances evidents de la
malgrat ser un lloc cèntric molt concorregut per gent política municipal en favor de les persones immigra-
tant de la Ciutat com de fora, i un punt on s’apleguen des, en la manca de seguretat ciutadana i en el no
molts turistes, es troba en un estat d’abandó i de bru- exercici de les competències referents a l’execució
tícia i ha perdut vitalitat perquè els bars i establiments subsidiària d’obres; que l’actuació municipal a Can
que hi tenien concessions estan tancats des del pri- Tunis no es pot presentar com a progressista i eficaç
mer trimestre de l’any 2000: això explica la pregunta des del punt de vista social; que el seu Grup troba a
del seu Grup. faltar en aquest Ajuntament polítiques socials que in-
La Sra. Carreras-Moysi, en la seva condició de re- tentin resoldre les problemàtiques que es produeixen
gidora del Districte de Ciutat Vella, contesta que la en el carrer per ocupacions prohibides a la via públi-
nova configuració del Moll de la Fusta vol potenciar-lo ca, com són les activitats dels netejavidres que actu-
en la doble funció de passeig i de mirador sobre el en en diversos semàfors de la Ciutat, l’exercici de la
Moll de Bosch i Alsina i el Port Vell i, consegüent- prostitució a la via pública o la venda ambulant il·legal
ment, s’enderrocaran els edificis actuals, que no per- que es produeix en molts indrets; i que al final del
metien la continuïtat de la passejada a prop de la ba- mandat s’està vivint un altre fet preocupant: l’ocupa-
lustrada, tot mantenint-ne, però, les cobertes com a ció de les casernes abandonades de Sant Andreu,
1 a158 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
davant el qual el govern municipal no està actuant coses que ell assenyalava com a pendents i que han
amb la consideració i consistència que caldria: per tot motivat la declaració del seu Grup.
això, el seu Grup formula la declaració de Grup que El Sr. Alcalde puntualitza que no s’ha fet una pre-
s’ha transcrit i que llegeix. gunta al govern municipal, sinó una declaració de
Subratlla que ha vist amb sorpresa com aquests Grup, a propòsit de la qual li hauria agradat que el
dies s’està repartint un fulletó d’Iniciativa per Grup declarant concretés què pensava fer per
Catalunya que va en la mateixa línia, perquè s’hi diu desbloquejar la Carta municipal de Barcelona, per in-
que no és el mateix dir-se d’esquerres que ésser vertir més en escoles bressol o per fer més residènci-
d’esquerres i que Iniciativa, en els dotze anys com- es per a la gent gran, que són competència de la Ge-
presos entre 1987 i 1999, donà un impuls decidit a la neralitat.
política social, la qual, quan ha estat en altres mans
(PSC), ha perdut pes.
La presidenta de la Comissió de Benestar Social, MOCIÓ
Sra. Carrera, considera que fer en l’última sessió del
mandat una declaració com la que acaba de fer el Sr. Dels portaveus dels Grups Socialista, de Conver-
Puigdollers, denota una d’aquestes dues coses: o gència i Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya–
que no es coneix Barcelona o que hi ha un oportunis- Verds i d’Iniciativa–Verds:
me partidista de primer nivell, perquè l’Ajuntament ha M3. 1r) Instar el Govern Espanyol a:
fet molt en política social i que el fet que el Grup de Donar suport a tota acció decidida en el si de les
Convergència i Unió es permeti donar lliçons en Nacions Unides en relació amb la coordinació de
aquest terreny la deixa estorada. l’ajuda humanitària a l’Iraq i col·laborar en aquelles
Comenta que fa un moment, el Sr. Maragall ha ex- accions en què aquest organisme sol·liciti la seva
plicat que el Govern de la Generalitat, en mans de participació.
Convergència i Unió, en política social arrossega un Incrementar els recursos, amb càrrec al Fons d’aju-
dèficit altíssim d’inversions en la nostra ciutat, donat da per al desenvolupament, destinats als organismes
que hi hauria d’invertir 20.000 milions de pessetes dependents de les Nacions Unides que presten ajuda
perquè Barcelona pogués equiparar-se amb la resta humanitària en el conflicte d’Iraq.
de Catalunya en aquest terreny: li sembla, doncs, una Facilitar a les ONG desplaçades a Iraq el subminis-
broma que el Grup de Convergència i Unió plantegi la trament de l’ajuda sota la direcció de les Naciones
qüestió en aquesta darrera sessió. Unides i garantir la seva seguretat a la zona.
Puntualitza que des de l’esquerra i, per tant, des Comptar amb les iniciatives i aportacions que en el
del govern municipal i des del Partit que ella repre- terreny de l’ajuda humanitària a la població iraquiana
senta, cal seguir reclamant un Estat de dret amb uni- s’estan duent a terme des de ciutats i municipis, i
versalització de drets que també beneficiaria la gent concretament Barcelona, i sumar-les de manera coor-
de Barcelona, però Convergència i Unió no ha fet cap dinada al conjunt d’accions a desenvolupar en el
requeriment en aquest sentit al Govern de l’Estat; i marc de Nacions Unides.
que és indispensable un pacte financer entre l’Estat, Impulsar l’augment en el si de la Unió Europea de
la Generalitat i l’Ajuntament que vagi cap allò que l’ajuda humanitària, bàsicament en forma de submi-
s’està fent a Europa en política social, perquè els per- nistraments mèdics i alimentaris a la població civil
centatges que aquí s’hi apliquen estan molt per des- d’Iraq, a través de l’increment immediat i substancial
sota. del Programa “Petroli per Aliments”, així com, mitjan-
Indica que l’Estat del benestar necessita una quar- çant l’increment de les ajudes directes amb càrrec al
ta pota, els serveis socials, que s’afegeixi a les altres programa ECHO, amb la possibilitat d’establir donaci-
tres ja existents, la sanitat, l’educació i les pensions, i ons extraordinàries.
tanmateix el Govern de la Generalitat, a càrrec de 2n) Instar el Govern espanyol a impulsar les mesu-
Convergència i Unió, no ha fet cap moviment per res que consideri necessàries per a garantir el res-
aconseguir-la i, per això, les ciutats estan lligades de pecte estricte del Dret Internacional Humanitari (DIH)
mans per a poder actuar amb més contundència; ara que imposa la responsabilitat ineludible de prendre
bé el govern municipal, tot i no haver rebut tal ajuda, totes les precaucions necessàries per a evitar la pèr-
ha fet molt per continuar tirant endavant les ambici- dua de les vides entre la població civil i permetent el
ons en aquest terreny. Agrega que les polítiques con- pas de l’ajuda humanitària.
servadores es basen en el clientelisme, la benevolèn- Prendre les decisions necessàries i fer les gestions
cia, i les aliances amb dependència; i a Barcelona, en adequades amb altres governs i organismes internacio-
canvi, si es mira l’evolució de la política social, hom nals, per tal que els processos d’ajuda humanitària o
pot constatar que ha crescut en consells de participa- de reconstrucció a les ciutats iraquianes víctimes de la
ció, en atenció a les persones i, concretament els guerra siguin dirigits i coordinats per responsables ci-
programes relatius a la immigració i a la immigració vils, no per representants de l’administració militar.
de primera acollida han crescut en el 128 i el 78 per Intensificar les accions per a garantir, amb plena
100 respectivament a pesar que la Generalitat no hi seguretat i les màximes condicions, l’exercici de la lli-
aporta ni un cèntim. bertat d’expressió, evitant i rebutjant qualsevol
La Sra. Mayol precisa que pel que fa a la política atemptat a la informació i als professionals que hi tre-
social, el seu Grup pot mantenir amb el Grup Socia- ballen.
lista diferències d’intensitat i, en canvi, amb el de 3r) Manifestem la necessitat de refermar, ara més
Convergència i Unió hi manté diferències de concep- que mai, el paper del Consell de Seguretat de Naci-
ció. ons Unides, màxim òrgan d’expressió de la Comuni-
El Sr. Puigdollers constata que en la resposta del tat Internacional organitzada, com a únic organisme
govern municipal no ha estat contestada ni una de les amb legitimitat internacional per a la resolució dels
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1159
conflictes i reafirmem, per tant, el rebuig de qualsevol país pertany als iraquians i les seves riqueses també,
actuació unilateral en aquest camp. i que la transició política d’Iraq, la facin els mateixos
4t) Condemnar totes aquelles accions que impedei- iraquians: comparteix, doncs, el fons de la moció,
xin la lliure expressió d’idees i opinions, suposin limi- però s’hi reclamen coses que el Govern espanyol ja
tar el ple exercici de la democràcia i malmetin la con- està fent i això explica l’abstenció dels membres del
vivència. seu Grup.
Reiterar la crida als ciutadans i ciutadanes per tal El Sr. Alcalde significa que els posicionaments dels
que tota manifestació o pronunciament sobre el con- Grups signants de la moció són bastant diferents i,
flicte a l’Iraq o sobre qualsevol qüestió, es faci amb fins i tot, contraris a la posició que manté el Govern
civisme i amb respecte per totes les persones. espanyol, perquè proposen que, un cop finalitzat el
Un cop llegit pel Sr. Alcalde el text d’aquesta mo- conflicte militar, les forces d’ocupació es retirin i si-
ció, el Sr. Álvarez justifica l’abstenció del seu Grup di- guin substituïdes per les Nacions Unides, les quals
ent: han de liderar el procés de reconstrucció: per tant, re-
a) Que el Partit Popular està d’acord amb els trets butgen la posició del Govern espanyol que preveu
fonamentals de la moció que s’acaba de llegir i acom- una primera etapa de reconstrucció del país per les
panya aquesta convicció amb fets com els que es fe- forces ocupants, cosa que, donades les condicions i
ren palesos ahir en les imatges de repartiment d’aju- riqueses naturals del país, sembla absolutament
da humanitària i d’atenció mèdica a Ulm Ksar il·lògica i condemnable perquè, acabat el conflicte
mitjançant el vaixell hospitals de campanya, a pesar bèl·lic, cal donar entrada, com més aviat millor, a la
que el Sr. Zapatero havia demanat el retorn de tal legitimitat internacional: així es féu a Kosovo, on des-
vaixell, o el compromís del Govern de l’Estat a fer prés del conflicte militar s’instaurà l’imperi de la llei i la
unes aportacions qualificades als països limítrofs reconstrucció a través de les Nacions Unides i seria
amb l’Iraq perquè puguin atendre els refugiats: con- molt peculiar que la reconstrucció de Kosovo, on no
seqüentment, el sorprèn una moció que insta el Go- hi ha recursos naturals, l’haguessin d’hagut de pagar
vern de l’Estat a fer quelcom que ja està fent; tots els països i, en canvi, de la de l’Iraq, on hi ha
b) Que, d’altra banda, el president del Govern ha molt de petroli, se’n beneficiïn les potències ocu-
dit repetidament, la darrera vegada en la roda de pants; aquest és el sentit profund de la moció, el qual
premsa feta dimecres conjuntament amb el president és molt diferent del posicionament exposat pel Sr.
de l’Argentina, que les Nacions Unides tindran un pa- Álvarez, i vol reafirmar d’una manera solemne, en la
per clau en el procés obert a l’Iraq; nova fase que s’inicia del conflicte, unes posicions
c) Que, d’altra banda, la moció afirma que les Naci- ben conegudes dels ciutadans i ciutadanes de Barce-
ons Unides són l’únic organisme legitimat per a les lona.
resolucions dels conflictes, però la realitat desmenteix El Sr. Álvarez significa que el Sr. Alcalde ha inter-
aquesta afirmació, perquè la intervenció a Kosovo fou pretat coses que ell no ha dit.
a càrrec de l’OTAN; El Sr. Alcalde replica que les posicions de tots els
d) Que a l’Iraq cal consolidar les institucions demo- representants polítics del Consistori són prou conegu-
cràtiques, ja que és un país ensorrat per quaranta- des i, per tant, no cal ara encetar cap nova discussió.
cinc anys de dictadura, que ha patit tres guerres per S’aprova la moció en debat amb l’abstenció dels
responsabilitat única de Saddam Housein, i la recons- Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda, i la Sra.
titució es planteja en tres etapes diferents: 1a) d’aju- Balseiro.
da humanitària fonamentada en tres pilars bàsics: la Finalment, el Sr. Alcalde, abans de tancar aquesta
relació bilateral, que ja s’està fent, la relació en l’àm- darrera sessió del mandat, vol agrair la dedicació i les
bit de la Unió Europea a través de la COMECO, i la aportacions de tots els membres del Consistori, i tant
relació multilateral a través de les Nacions Unides en del govern com de l’oposició, especialment a aquells
la qual gràcies a l’esforç, entre d’altres, del Govern que no hi seran en el proper mandat, ja que el man-
espanyol, es podran utilitzar gairebé 4.000 milions de dat ha estat ple de realitzacions i debats, alguns més
dòlars dels 8.900 bloquejats pel Comitè de Sancions vius que altres, però sempre motivats pel desig de
en no haver-se arribat a un acord en el si del Consell contribuir a fer de Barcelona una ciutat més pròspera,
de Seguretat; 2a) de manteniment de la pau, que s’ha més justa i més equitativa.
de fer de la manera més multilateral possible; 3a) Posa en relleu que els darrers mesos s’ha produït
d’estabilització i reconstrucció amb la Unió Europea, un veritable esclat de civisme en les manifestacions
el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, les contra la guerra que han convertit Barcelona en un
Nacions Unides, i organitzacions regionals, com el referent internacional com a ciutat de pau i això és
Consell de Cooperació del Golf i la Lliga Àrab, que una excel·lent preparació per al Fòrum Universal de
han de tenir un paper molt important en aquesta fase, les Cultures de 2004, el qual vol, precisament, pro-
en la qual s’ha de produir l’estabilització econòmica i moure el diàleg entre les diverses cultures per a ge-
financera i la reconstrucció de les infraestructures, de nerar condicions de pau.
la sanitat i, òbviament, la política. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-
Acaba dient que el Grup del Partit Popular de sidència aixeca la sessió a les quinze hores i trenta-
Catalunya vol que l’Iraq pugui caminar sol, perquè el cinc minuts.
1 a160 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
Acords
Acords de la sessió extraordinària i urgent cele- clouen els assumptes relatius a la descentralitza-
brada el dia 14 de juny de 2003 ció municipal.
i) Participació ciutadana.
j) Programa “Barcelona Solidària”. Cooperació.
ACORDS DE CARTIPÀS k) Control dels mitjans de comunicació de l’Ajunta-
ment de Barcelona.
1. Modificar la disposició addicional segona del Re- 2. Correspon a la Comissió d’Urbanisme,
glament orgànic de l’Ajuntament de Barcelona, apro- Infraestructures i Habitatge:
vat pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 16 a) Planificació i ordenació territorial i urbanística. In-
de febrer de 2001 que quedarà redactada en la forma clou l’aprovació inicial de les modificacions del
següent: planejament general.
b) Projectes infraestructurals de la ciutat i del seu
“Disposició Addicional Segona entorn. Abasta també la definició de criteris apli-
cables a la participació municipal en la gestió
Primer. Comissions Consell Municipal. Es constitu- d’infraestructures i la titularitat d’altres administra-
eixen les Comissions permanents següents: cions públiques.
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació c) Projecte d’urbanització i actuacions en espais pú-
Territorial blics.
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge d) Disciplina urbanística.
Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Co- e) Paisatge urbà.
neixement f) Gestió urbanística.
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi g) Gestió del sòl.
Ambient h) Habitatge.
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social 3. Correspon a la Comissió de Promoció Econòmi-
Comissió de Seguretat i Mobilitat ca, Ocupació i Coneixement:
Segon. Àmbit material de les Comissions del Con- a) Promoció econòmica de la ciutat. Promoció de les
sell Municipal iniciatives empresarials.
Les Comissions exerciran les atribucions confe- b) Ocupació i innovació.
rides per la Carta municipal de Barcelona, aquest c) Comerç. Renovació del comerç urbà, mercats
Reglament i les delegades pel Plenari del Consell municipals. Fires.
Municipal en les matèries que s’assenyalen a conti- d) Consum. Atenció als consumidors.
nuació: e) Turisme. Promoció turística de Barcelona.
1. Correspon a la Comissió de Presidència, Hisen- f) Impuls del coneixement de les tecnologies de la
da i Coordinació Territorial: informació i comunicació, i de la cultura científica i
a) Organització i funcionament dels òrgans col·le- tecnològica.
giats de govern municipal. Entre altres matèries, 4. Correspon a la Comissió de Sostenibilitat, Ser-
inclou: veis Urbans i Medi Ambient:
- Aprovació de models de declaració d’incompa- a) Agenda 21.
tibilitats i de patrimoni. b) Educació i participació ambiental.
- Declaració de comptabilitat i incompatibilitats dels/ c) Verd urbà i platges.
de les regidors/es. d) Estalvi energètic i energies renovables.
- Resolució dels expedients d’abstenció i recusació e) Vigilància i reducció de contaminació.
quan afectin l’alcalde. f) Neteja urbana.
- En general, la determinació del règim organitzatiu g) Residus sòlids urbans.
i de funcionament dels òrgans col·legiats de go- h) Clavegueram.
vern, quan aquesta competència no estigui atribu- i) Manteniment, pavimentació, enllumenat i aigües.
ïda a un altre òrgan municipal. 5. Correspon a la Comissió de Cultura, Educació i
b) Potestat de planificació, mitjançant l’aprovació ini- Benestar Social:
cial del Pla general d’acció municipal, del Progra- a) Cultura. Promoció de la producció de continguts
ma d’actuació municipal, del Pla d’inversions i del culturals i científics. Equipaments culturals. Biblio-
Pla financer. teques.
c) Potestats tributària, pressupostària i financera. b) Educació. Millora de la qualitat de l’educació. Mi-
S’hi inclou l’aprovació inicial del pressupost i de llora i manteniment dels serveis i instal·lacions
les ordenances fiscals i l’exercici de les funcions educatives.
de la Comissió Especial de Comptes establerta c) Serveis Socials, atenció primària i assistència so-
per la Llei bàsica de règim local. cial.
d) Personal municipal. d) Esports.
e) Patrimoni. e) Joventut.
f) Serveis Generals. f) Salut Pública.
g) Serveis i relacions institucionals i ciutadanes. g) Dona
h) Organització municipal. En aquesta matèria, s’in- h) Drets Civils.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1161
6. Correspon a la Comissió de Seguretat i Mobilitat: Vicepresident: Im. Sr. Ricard Josep Gomà i
a) Prevenció i protecció civil. Carmona.
b) Seguretat ciutadana.
c) Mobilitat, transports i circulació. Seguretat i Mobilitat:
d) Disciplina i seguretat viària. President: Im. Sr. Jordi Hereu i Boher.
e) Aparcaments. Vicepresident: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa.
7. Correspon al Consell Municipal designar la Co-
missió que ha de tractar les matèries no indicades als Segon. Designar regidors ponents en les matèries
números precedents. Mentre no s’adopti aquest que s’assenyalen i adscriure’ls a les Comissions que
acord, s’estarà a allò que decideixi l’Alcaldia mitjan- s’indiquen:
çant decret.
8. Dins l’àmbit material de cada Comissió, l’alcalde Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial:
podrà distribuir lliurement les responsabilitats políti- Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Participació
ques entre els membres del Consell Municipal. Ciutadana, Solidaritat i Cooperació.
9. La modificació d’aquest Reglament orgànic mu- Ima. Sra. Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà,
nicipal, quan afecti al nombre, denominació i àmbit Relacions Ciutadanes i Institucionals.
material de les Comissions del Consell Municipal po-
drà ser acordada pel Plenari del Consell Municipal, a Urbanisme, Infraestructures i Habitatge:
proposta de l’Alcaldia, sense necessitat de sotmetre- Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó, Sòl i Habi-
la al tràmit d’informació pública.” tatge.
2. Primer. Designar regidors presidents i vice- Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement:
presidents de les Comissions del Consell Municipal: Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla, Ocupació i In-
novació.
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial: Im. Sr. Jaume Oliveras i Maristany, Ciutat del Co-
President: Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín. neixement.
Vicepresidenta: Ima. Sra. Assumpta Escarp i
Gibert. Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient:
Im. Sr. Francisco Narváez i Pazos, Serveis Urbans
Urbanisme, Infraestructures i Habitatge: i Manteniment.
President: Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan.
Vicepresidenta: Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà. Cultura, Educació i Benestar Social:
Ima. Sra. Marina Subirats i Martori, Educació.
Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement: Im. Sr. Xavier Florensa i Cantons, Joventut.
President: Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Im. Sr. Pere Alcober i Solanas, Esports.
Vicepresidenta: Ima. Sra. Maravillas Rojo i Im. Sr. Ricard Josep Gomà i Carmona, Benestar
Torrecilla. Social.
Im. Sr. Ignasi Fina i Sanglas, Salut Pública.
Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient: Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà, Dona i Drets
Presidenta: Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. Civils.
Vicepresident: Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos.
Tercer. Facultar l’alcalde per designar els membres
Cultura, Educació i Benestar Social: integrants de cada Comissió de Plenari, a proposta
President: Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda. dels Grups Municipals.
1 a162 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
COMISSIÓ DE GOVERN
Acta de la sessió celebrada el dia 26 de març de març de 2003, pel qual es va autoritzar la contracta-
2003 i aprovada el dia 11 de juny de 2003 ció de dues pòlisses de crèdit per tal de cobrir les ne-
cessitats puntuals de tresoreria de l’Institut Municipal
A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de de Persones amb Disminució, per un import màxim
la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-sis de març de dos global de 600.000 euros, amb l’entitat o entitats que
mil tres s’hi reuneix la Comissió de Govern en sessió s’ajustin a les següents condicions: Euribor més un
ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, marge del 0,20%.
Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les 2. Ratificar el Decret d’Alcaldia que comunica a la
Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Dirección General de Fondos Comunitarios y
Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, Jordi Financiación Territorial, el número del compte corrent
Portabella i Calvete i Núria Carrera i Comes, i les Imes. de l’Ajuntament de Barcelona, per a rebre els ajuts
Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i del Fons de Cohesió.
Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i
Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Francisco Narváez i
Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel b) Propostes d’acord:
i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M.
Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa,
Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher,
Ferran Julián i González, Lourdes Muñoz i Santa- 3. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-
maria, Jesús Maestro i García i Eugeni Forradellas i vades a l’Ajuntament de Barcelona com a soci únic
Bombardó, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Ca- de les societats privades municipals Barcelona de
ses i Pallarès, que certifica. Serveis Municipals, SA, Parc Zoològic de Barcelona,
Excusen la seva assistència les Imes. Sres. Imma SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Bar-
Mayol i Beltran i Roser Veciana i Olivé. celona Activa, SA, Barcelona Promoció Instal·lacions
També hi és present el gerent municipal, Sr. Olímpiques, SA, Pro Nou Barris, SA, Infrastructures
Ramon Seró i Esteve. del Llevant de Barcelona, SA, 22 Arroba Bcn, SA, So-
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi- cietat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA i
dència obre la sessió a les deu hores. Promoció Ciutat Vella, SA, en liquidació, els acords
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce- següents: aprovar els comptes anuals de cada socie-
lebrada el 5 de març de 2003, l’esborrany de la qual tat, tancats a 31 de desembre del 2002, integrats pel
ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i Balanç de situació, el Compte de pèrdues i guanys i
s’aprova. la Memòria. Aprovar els corresponents informes de
gestió. Aprovar la gestió realitzada en l’exercici 2002
pels administradors respectius. Aprovar, per a cada
I) INFORMACIÓ DE L’ORDRE DEL DIA DEL societat, la distribució de resultats de l’exercici tancat
PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL a 31 de desembre de 2002, segons consta en docu-
ment annex.
Es delibera, primerament, sobre el projecte d’ordre Es dóna compte que el dictamen precedent té
del dia preparat per a la propera sessió del Plenari aquesta nova redacció:
del Consell Municipal estructurat de la manera se- Adoptar, en l’exercici de les competències reserva-
güent com a conseqüència de l’entrada en vigor del des a l’Ajuntament de Barcelona com a soci únic de
Reglament orgànic municipal: les societats privades municipals Barcelona de Ser-
veis Municipals, SA, Parc Zoològic de Barcelona, SA,
A) Aprovació de l’acta de la sessió anterior i Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques, SA,
(les dues darreres absorbides actualment per la pri-
mera), Informació i Comunicació de Barcelona, SA,
B) Part Informativa Barcelona Activa, SA, Pro Nou Barris, SA, Infrastruc-
tures del Llevant de Barcelona, SA, 22 Arroba Bcn,
a) Despatx d’ofici SA, Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística,
b) Mesures de govern SA i Promoció Ciutat Vella, SA, en liquidació, els
c) Informes acords següents: aprovar els comptes anuals de
cada societat, tancats a 31 de desembre del 2002, in-
tegrats pel Balanç de situació, el Compte de pèrdues
C) Part Decisòria i guanys i la Memòria. Aprovar els corresponents in-
formes de gestió. Aprovar la gestió realitzada en
a) Ratificacions l’exercici 2002 pels administradors respectius. Apro-
var, per a cada societat, la distribució de resultats de
1. Ratificar l’acord de la Junta Rectora de l’Institut l’exercici tancat a 31 de desembre de 2002, segons
Municipal de Persones amb Disminució de 26 de consta en document annex.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1163
4. 1r) Aprovar inicialment la modificació d’Estatuts 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-
del Patronat Municipal de l’Habitatge per a la seva cle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-
catalogació com a organisme autònom de caràcter pecial urbanístic d’ordenació de la dotació d’habitat-
comercial. 2n) Sotmetre a informació pública l’acord i ges per a joves a l’illa delimitada pels carrers dels
les modificacions dels Estatuts per un termini de tren- Carders, de Jaume Giralt, del Pou de la Figuera i de
ta dies, segons l’article 201 del Reglament d’obres, Montanyans, promogut per Foment de Ciutat Vella,
activitats i serveis dels Ens locals. 3r) I en cas de no SA; i resoldre les al·legacions presentades en el trà-
presentar-s’hi al·legacions: a) Tenir per elevat aquest mit d’informació pública de l’aprovació inicial, de con-
acord d’aprovació inicial a aprovació definitiva. b) Fa- formitat amb l’informe del Departament de Planeja-
cultar l’Alcaldia perquè realitzi les actuacions neces- ment de Transformació, que consta a l’expedient i
sàries per a l’efectivitat d’aquest acord. que a efectes de motivació s’incorpora a la present
5. Desestimar, per les raons exposades a l’informe resolució.
annex de la Direcció de Patrimoni, les al·legacions
presentades pel Grup Municipal de Convergència i
Unió i pel Grup Municipal del Partit Popular de Districte de l’Eixample
Catalunya, relatives a la desafectació del domini pú-
blic de la finca situada al carrer de l’Arc del Teatre, 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
núms. 63-65, grafiada en el plànol annex, amb la fina- ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
litat d’alienar-la a la Tresoreria General de la Segure- millora urbana per a l’ordenació de la dotació d’habi-
tat Social; i declarar, a l’empara de l’article 20 del Re- tatges per a joves, situada als carrers de Sardenya,
glament del patrimoni dels Ens locals, desafectada núm. 158 i d’Alí Bei, núms. 94-96, promogut per
del domini públic la dita finca. Proeixample, SA.
6. Cedir gratuïtament, de conformitat amb l’article
159 de la Llei 2/2000, de 14 de març, al Patronat Mu-
nicipal de l’Habitatge la parcel·la assenyalada amb el Districte de Sants-Montjuïc
numero 101-LC del carrer de Sant Adrià, grafiada en
el plànol annex, que correspon a l’antiga Sèquia de la 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
Madriguera i forma part de la unitat d’actuació A de la ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona el Pla es-
Modificació del Pla General Metropolità al polígon de pecial integral d’ordenació volumètrica de la finca del
les Cases Barates del barri del Bon Pastor, per a la carrer de Sant Medir, núm. 14, promogut per la Sra.
construcció d’habitatge protegit. Montserrat Fontdevila i Blanché.
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME Districte de Gràcia
Districte de Ciutat Vella 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- millora urbana de les finques núms. 204 i 206 del car-
cle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de rer del Torrent de l’Olla, promogut per H, SA.
millora urbana per a l’ordenació de les finques núms.
2 i 4 de la plaça de Sant Agustí Vell, i núms. 18-20
del carrer del Pou de la Figuera, promogut per Por Districte d’Horta-Guinardó
Font, SCCL.
8. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els 13. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Barcelo- els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Bar-
na, la Modificació puntual del Pla General Metropolità celona, la Modificació del Pla General Metropolità per
en els àmbits del Gòtic sud (plaça Joaquim Xirau, a la reordenació de la zona d’equipaments Torrent
núms. 7-8, passatge Escudellers, núms. 2-4, plaça de d’en Melis, d’iniciativa municipal, amb les modifica-
la Mercè, núms. 10-12) i dels carrers de Wellington, de cions a què fa referència l’informe del Departament
Trias Fargas, de Villena i l’avinguda d’Icària (Vila Olím- de Planejament de Transformació; resoldre les al·le-
pica), promoguda per la Universitat Pompeu i Fabra. gacions presentades en el tràmit d’informació pública
Es dóna compte que el dictamen precedent té de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de
aquesta nova redacció: valoració de les al·legacions emès per l’esmentat De-
Aprovar provisionalment, de conformitat amb els partament; tots dos informes consten a l’expedient
articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Barcelo- i a efectes de motivació s’incorporen a la present re-
na, la Modificació puntual del Pla General Metropolità solució; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Ur-
en els àmbits del Gòtic Sud (plaça de Joaquim Xirau, banisme del municipi de Barcelona per a la seva
núms. 7-8, passatge d’Escudellers, núms. 2-4, plaça aprovació definitiva.
de la Mercè, núms. 10-12) i dels carrers de 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
Wellington, de Trias Fargas, de Villena i l’avinguda ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi-
d’Icària (Vila Olímpica), promoguda per la Universitat cació del Pla especial de les Llars Mundet i ordenació
Pompeu i Fabra; resoldre les al·legacions presenta- dels terrenys de la Fundació Albà, promoguda per la
des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació Diputació de Barcelona, que incorpora la prescripció
inicial, de conformitat amb l’informe del Departament de l’aprovació inicial.
de Planejament de Transformació de valoració de les 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
al·legacions presentades, que consta a l’expedient i a ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de
efectes de motivació s’incorpora a la resolució. millora urbana per a la transferència del nombre d’ha-
1 a164 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
bitatges i ordenació de les parcel·les del carrer d’Hor- c) Proposicions
ta, núms. 46-46 bis (Masia Can Mariner), del passeig d) Mocions
de la Font d’en Fargues, núm. 24, i del passeig de la
Vall d’Hebron, núms. 282-284, promogut per Tridom
Immobiliaria, SL; resoldre les al·legacions presenta- D) Part de Control
des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial de conformitat amb l’informe del Departament a) Precs
de Planejament de Desenvolupament de valoració de b) Preguntes
les al·legacions eSmentades, que consta a l’expedi- c) Declaracions de Grup
ent i es dóna per reproduït.
16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de E) Declaracions Institucionals
millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la do-
tació d’habitatges per a joves situada al passeig Després d’haver examinat tots els punts anteriors,
d’Urrútia, 17-35, promogut per Regesa. la Comissió de Govern dóna la seva conformitat al
precedent projecte d’ordre del dia del Plenari del
Consell Municipal amb les modificacions següents:
Districte de Sant Andreu a) S’accepta la nova redacció dels dictàmens
núms. 3 i 8.
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- b) S’afegeixen:
cle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla espe- Dins de la Comissió de Presidència i Hisenda
cial urbanístic per a l’ordenació volumètrica de la zona Autoritzar la transmissió, per part de la societat SCI
10-hj de la Sagrera, illa parcel·la 91934-005 zona 10-hj International Limited, de les participacions socials nú-
sector Sant Andreu - Sagrera (Camp del Ferro), pro- meros 1.064 a 21.241 de Pompas Fúnebres Medi-
mogut per Regesa; resoldre les al·legacions presenta- terráneas, SL (soci privat de l’empresa mixta Serveis
des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació ini- Funeraris de Barcelona, SA) a la societat Service
cial de conformitat amb l’informe de valoració de les Corporation International Spain, SL, passant, per tant,
al·legacions emès pel Departament de Planejament de aquesta societat a ser propietària de la totalitat del ca-
Transformació, que consta a l’expedient i a efectes de pital social de Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL.
motivació s’incorpora a la resolució. Condicionar l’esmentada transmissió al compliment
18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- dels següents requisits: 1. La transmissió de les cita-
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla de des participacions socials de Pompas Fúnebres Medi-
millora urbana de la parcel·la definida com a habitat- terráneas, SL, no es podrà efectuar abans del 5 de
ges per a joves (10-hj), situada entre els carrers de maig de 2003. 2. Les societats SCI Corporation
Borredà, de Ferran Junoy i de Tucuman, al barri de International Spain, SL, i Inversiones Técnicas Urba-
Sant Andreu IX-La Maquinista, promogut per Regesa; nas, SL, així com els socis d’aquesta darrera, és a dir
resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in- Servicios Técnicos Urbanos, SA, Sociedad de Promo-
formació pública de l’aprovació inicial de conformitat ción y Participación Empresarial Caja Madrid, SA, i Au-
amb l’informe de valoració de les al·legacions emès rica SCR, SA, han de subscriure davant l’Ajuntament
pel Departament de Planejament de Transformació, els mateixos compromisos de suport econòmic, finan-
que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’in- cer, tècnic i professional assumits per les companyies
corpora a la resolució. del grup SCI en l’acta de manifestacions de 5 de maig
de 1998. 3. Les societats SCI Corporation International
Spain, SL, i Inversiones Técnicas Urbanas, SL, hauran
Districte de Sant Martí de dirigir a l’Ajuntament de Barcelona llurs escrits do-
nant-se per assabentades als efectes oportuns del
19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- contingut dels següents contractes signats entre
ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es- l’Ajuntament de Barcelona, Serveis Funeraris de Bar-
pecial urbanístic de l’edifici industrial consolidat situat celona i Pompas Fúnebres Mediterráneas, SL, el 5 de
al carrer de Joan d’Àustria, núm. 109, promogut per maig de 1998: a) Contracte entre accionistes de Ser-
MRV, Immobles. veis Funeraris de Barcelona, SA. b) Conveni regulador
dels termes i condicions de la gestió del servei de cre-
mació i cementiri. c) Contracte de cessió d’ús per a
COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL l’exhibició dels béns del Museu de Carrosses Fúne-
bres. Declarar extingits els compromisos assumits per
PONÈNCIA D’ESPORTS les companyies del grup SCI en l’acta de manifestaci-
ons atorgada el 5 de maig de 1998, una vegada es
20. Atorgar la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu, compleixin les condicions imposades en els apartats
en la seva categoria d’Or, al Reial Club Marítim de anteriors i es formalitzi la transmissió, per part de la so-
Barcelona com a reconeixement de la seva tasca, cietat SCI International Limited, de les citades partici-
més que centenària, en la promoció dels esports de pacions socials representatives de Pompas Fúnebres
la vela, el rem i la moto nàutica a la nostra ciutat. Mediterráneas, SL, a la societat Service Corporation
21. Atorgar la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu, International Spain, SL. Facultar l’Im. Sr. Ernest Mara-
en la seva categoria d’Or, al Reial Club Nàutic de gall i Mira, regidor president de la Comissió de Presi-
Barcelona com a reconeixement de la seva tasca, dència i Hisenda, perquè realitzi les actuacions neces-
més que centenària, en la promoció de la nostra ciu- sàries per a l’efectivitat d’aquests acords i, en especial,
tat com a seu de competicions de vela. verifiqui el compliment de les condicions imposades.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1165
Dins de la Comissió de Seguretat i Mobilitat cument annex; i aprovar definitivament l’esmentada
Sol·licitar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a Ordenança.
l’associació Ponts de Mediació, Associació Internaci-
onal per a la Gestió de Conflictes constituïda en data
1 d’octubre de 2002 per a la promoció de la mediació COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
i el desenvolupament de nous espais de diàleg,
d’acord amb l’establert en l’article 4 dels seus Esta- Districte de l’Eixample
tuts; i delegar en la presidenta de la Comissió de Se-
guretat i Mobilitat, Ima. Sra. Carmen San Miguel i 3. Aprovar inicialment per segona vegada, de con-
Ruibal, la signatura de l’esmentada adhesió. formitat amb l’article 66.3 de la Carta municipal de
Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità
per a la creació d’un nou equipament i la modificació
II) INFORMACIÓ DE L’ORDRE DEL DIA DE LES de l’interior d’illa definit pels carrers de Manso, del
COMISSIONS PLENÀRIES Parlament, del Comte Borrell i la ronda de Sant Pau,
promoguda per Proeixample, SA, ateses les modifica-
A) Aprovació de les actes de les sessions anteriors cions de caràcter substancial introduïdes en el text
aprovat inicialment, determinades a l’informe del De-
partament de Planejament de Desenvolupament que
B) Part Informativa consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incor-
pora a la resolució; i exposar-la al públic pel termini
a) Despatx d’ofici d’un mes.
b) Mesures de govern
c) Informes a les Comissions
Districte de Sants-Montjuïc
C) Part Decisòria 4. Aprovar el plec de clàusules reguladores per a la
concessió de l’adequació, gestió i explotació del bar-
Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria restaurant dels Jardins de Joan Brossa, al Parc de
de l’ordre del dia de les diferents Comissions del Montjuïc i el projecte tècnic corresponent; sotmetre el
Consell Municipal. plec i el projecte tècnic a informació pública per un
termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclama-
a) Propostes d’acord: cions o al·legacions que posin de manifest la necessi-
tat d’introduir-hi rectificacions, tenir per elevat auto-
màticament aquest acord d’aprovació inicial a
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA definitiva, sempre i quan no es presentin al·legacions,
mitjançant l’oportuna certificació prèvia, acreditativa
1. Acceptar la servitud de pas perpetua sobre una del resultat de la informació pública; aprovar la
superfície de 372 metres quadrats, grafiada en el plà- convocatòria del concurs corresponent per a l’adjudi-
nol annex, que forma part de la finca situada al carrer cació de la concessió esmentada; i facultar l’alcalde
de Bilbao, núm. 116, oferta per l’empresa Trinquete per a resoldre les al·legacions que es puguin presen-
Residencial, SA, amb la finalitat de destinar-la a vorera tar, adjudicar el contracte, formalitzar-lo i resoldre tots
del carrer Bilbao; aprovar inicialment el plec de clàusu- els tràmits derivats de la corresponent contractació.
les reguladores de la concessió de l’ús privatiu del
subsòl situat a la vorera del carrer Bilbao, enfront el
núm. 116, de superfície 372 metres quadrats, grafiat Districte de Sarrià-Sant Gervasi
en el plànol annex, per a la construcció de dues ram-
pes d’accés i sortida de l’aparcament soterrani a cons- 5. Desestimar les al·legacions presentades per: Sr.
truir a la finca situada al carrer de Bilbao, núm. 116; José Miguel Casanovas Rodríguez, en nom propi i en
sotmetre’l a informació pública durant un termini de representació del Sr. Jaime Escofet i d’Avenida
trenta dies; i, si no s’hi formulen al·legacions o recla- Toronjos, SL; Residencia Vall-Parc, SL; Sr. Francisco
macions que posin de manifest la necessitat d’in- Ramon Cañete González; Sres. María Angeles,
troduir-hi modificacions: tenir per elevat automàtica- María José, José Carlos i Rafael Cañete Delgado;
ment el present acord d’aprovació inicial a definitiva, Sra. María Josefa Delgado Mansilla; Associació de
adjudicar el contracte de concessió, mitjançant proce- veïns i amics de la Font de Vall Par; Inmobiliaria
diment negociat, a Trinquete Residencial, SL, i forma- Sarriambell, SA; i Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, porta-
litzar la concessió, prèvia constitució de la fiança que veu del Grup Municipal del Partit Popular de
el plec assenyala, amb la pràctica de les agrupacions, Catalunya; contra l’acord adoptat per la Comissió
segregacions i altres operacions registrals necessàries d’Infraestructures i Urbanisme en sessió de 12 de de-
per identificar la finca objecte de concessió. sembre de 2002, de suspensió, pel termini d’un any,
de la tramitació dels instruments de planejament i
dels projectes de gestió urbanística i d’urbanització
COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, complementaris, així com també de l’atorgament de
OCUPACIÓ, TURISME I COMERÇ llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, re-
forma, rehabilitació o enderrocament de construcci-
2. Resoldre les al·legacions presentades a l’apro- ons, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos i d’al-
vació inicial de l’Ordenança Municipal de les activitats tres autoritzacions municipals connexes establertes
i els establiments de concurrència pública segons do- per la legislació sectorial, en els àmbits amb incidèn-
1 a166 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
cia en la Modificació del Planejament de l’Estudi Es- prorrogar-ne la respectiva vigència fins al 30 setem-
tratègic del Vessant Barceloní del Parc de Collserola, bre de 2005, amb les mateixes condicions i obligaci-
de conformitat amb l’informe de valoració de les al·le- ons que consten als plecs de condicions tècniques i
gacions emès per la Direcció Tècnica d’Urbanisme, administratives (Exp. 209/2001), i que té per objecte
que consta a l’expedient i es dóna per reproduït. la conservació de les instal·lacions d’enllumenat pú-
blic de Barcelona, per un import total de
16.109.537,43 euros, amb càrrec al pressupost/os i
COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL partida/es indicats en aquest mateix document; ampli-
ar l’autorització i disposició de despesa del contracte
PONÈNCIA D’ESPORTS núm. 01001517 corresponent al LOT-1 en un import
total de 8.116.208,65 euros (1.014.526,08 euros any
6. Declarar exclosa la proposició presentada pels 2003; 4.058.104,33 euros any 2004 i la resta de
Srs. Ramon Pou, Xavier Kirchner i Alexandre Soler 3.043.578,24 euros any 2005), adjudicat a l’empresa
en el procediment de licitació obert per a l’adjudica- Serveis Integrals Manteniment Rubatec, SA, (A-
ció, mitjançant concurs, del contracte que té per ob- 60744216); ampliar l’autorització i disposició de des-
jecte la concessió de la gestió de la Base Nàutica de pesa del contracte núm. 01001520 corresponent al
la Mar Bella, per no haver acreditat la seva condició LOT-2 en un import total de 7.993.328,78
d’empresaris com a requisit indispensable per a po- (999.116,10 euros any 2003; 3.996.664,39 euros any
der concórrer a la licitació, d’acord amb allò que de- 2004 i la resta de 2.997.498,29 euros any 2005), ad-
termina la clàusula 22 del plec de condicions. Deses- judicat a l’empresa Instalaciones y Montajes
timar les al·legacions presentades en data 19 de Eléctricos y Saneamiento SA – IMES, SA (A-
febrer de 2003, d’acord amb l’article 87 del Regla- 28010478); aplicar els imports esmentats amb càrrec
ment general de la Llei de contractes de les Adminis- a les consignacions que s’indiquen en els documents
tracions públiques, per la Federació Catalana de Vela adjunts; i requerir les empreses adjudicatàries per-
contra la proposta de la Mesa de contractació, en el què, en el termini màxim de quinze dies naturals, a
sentit que, justificadament i raonadament, figura en partir de la data de recepció de la notificació d’aques-
l’informe adjunt, que consta en l’expedient i es dóna ta resolució, constitueixin la garantia definitiva per un
per reproduït. Adjudicar, com a resultat del concurs import de 324.648,34 euros (LOT 1) i 319.733,15
celebrat, la concessió de la gestió de la Base Nàutica euros (LOT 2), i compareguin els seus legals repre-
de la Mar Bella, a l’empresa Naviter SCCL, durant un sentants el dia i hora que se’ls indiqui, per formalitzar
període a comptar des del dia següent al de la forma- el contracte. Delegar en l’Alcaldia els expedients anu-
lització del contracte fins al dia 27 de juny de 2019, als de revisió de preus, així com l’aprovació dels ex-
data límit per extinció de la concessió demanial ator- pedients d’ajustos en l’execució del contracte, en
gada a l’Ajuntament per Ordre ministerial de 18 de l’àmbit de la LCAP, que no impliquin alteració en els
desembre de 1996, per la inversió per ampliacions i preus unitaris ofertats en la licitació, no superin el
millores de les instal·lacions ofertada per l’adjudicata- 20% de l’adjudicació i s’adeqüin a les previsions pres-
ri, d’import 587.196,08 euros i d’acord amb el règim supostàries.
econòmic previst al plec de clàusules d’explotació.
Requerir l’adjudicatari perquè, en el termini de quinze
dies naturals des del següent al de la notificació de b) Proposicions
l’adjudicació del contracte, constitueixi a la Tresoreria c) Mocions
Municipal les sengles garanties: una garantia definiti-
va, per un import de 10.000 euros i una garantia com- Després d’haver examinat l’anterior relació de pro-
plementària, per import del 4% del pressupost de les postes d’acords decisoris que seran tractades en les
obres, d’acord i amb el contingut i les formes previs- sessions de les corresponents Comissions del Plena-
tes a la clàusula 25 del plec de condicions. Requerir ri, la Comissió de Govern els dóna la seva conformi-
l’adjudicatari perquè, en el termini de trenta dies natu- tat amb les modificacions següents:
rals des del següent al de la notificació de l’adjudica- a) Es traspassa a l’apartat I) relatiu a l’ordre del dia
ció, es personi a les dependències de la Secretaria del Plenari del Consell Municipal, el punt núm. 2 in-
Delegada del Sector de Serveis Personals (avinguda corporant-lo als dictàmens corresponents a la Comis-
Diagonal, 233, 6a planta) per a la formalització del sió de Presidència i Hisenda.
contracte, fent-li advertiment que en cas de no com- b) S’afegeixen:
plir aquest requisit, l’Administració podrà declarar-lo Dins la Comissió de Presidència i Hisenda
resolt. Publicar l’adjudicació de l’esmentat contracte Aprovar inicialment l’Ordenança municipal sobre la
en el Butlletí Oficial de la Província, d’acord amb l’ar- protecció, la tinença i la venda d’animals; sotmetre-la
ticle 93 del Text refós de la Llei de contractes de les a informació pública per un termini de trenta dies per-
Administracions públiques. Notificar aquest acord als què puguin formular-s’hi reclamacions i suggeri-
interessats en aquest procediment. ments.
Dins de la Comissió de Benestar Social
Autoritzar el Club Natació Atlètic-Barceloneta (amb
COMISSIÓ DE SERVEIS URBANS I NIF G-60221041), adjudicatari de la concessió de la
MANTENIMENT instal·lació esportiva denominada Piscina municipal
Sant Sebastià per acord plenari de 25 de setembre
7. Modificar la vigència dels contractes núms. de 1996 per un termini de vint-i-set anys, a constituir
01001517 i 01001520 d’acord amb el Reial Decret le- una hipoteca sobre dita concessió, per acord plenari
gislatiu 2/2000, de 16 de juny, Text refós de la Llei de de 30 de març de 2001, com a garantia de l’operació
contractes de les Administracions públiques (LCAP) i de crèdit per un import de capital màxim de 800 mili-
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1167
ons de pessetes (4.808.097 euros) amb una durada ves al lloc de treball municipal, així com per modifica-
màxima de quinze anys, a l’ampliació de l’esmentat ció de la normativa sobre el règim d’incompatibilitats
préstec per un import màxim d’1.502.530 euros. o per raons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne
Dins de la Comissió de Seguretat i Mobilitat compte a la Comissió de Presidència i Hisenda.
Encarregar a Barcelona de Serveis Municipals, SA 3. Autoritzar al Sr. Antonio-Francisco Ordoñez
la gestió directa de la construcció i explotació de Rivero (mat. 24075) la compatibilitat sol·licitada en-
l’aparcament ubicat a la Rambla del Raval, núm. 23- tre la seva activitat municipal en aquesta Corporació
27, d’acord amb el document annex, i posar a dispo- com a funcionari interí amb la categoria de tècnic
sició de la indicada Societat el subsòl de l’espai refe- superior en Dret en el Departament de Manteniment
rit, tenint en compte que també mantindrà, en tot i Projectes del Districte d’Horta-Guinardó, i l’activitat
moment, el seu caràcter demanial. privada d’advocat per compte propi, si bé no podrà
ostentar, per sí mateix o mitjançant substitut, la de-
fensa d’interessos contraris als de la Corporació Mu-
III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE nicipal ni tampoc podrà assessorar, informar o des-
GOVERN envolupar les activitats pròpies de la professió en
aquells assumptes o procediments en els quals
Part Decisòria l’Ajuntament o els seus Organismes tinguin relació, i
d’acord amb l’article 12 de la Llei 21/1987, de 26 de
a) Propostes d’acord: novembre, d’incompatibilitats del personal al servei
de l’Administració de la Generalitat i l’article 329 del
Donat compte de les propostes incloses a l’ordre Reglament del personal al servei de les Entitats lo-
del dia, s’acorda: cals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, la
seva dedicació professional privada no podrà supe-
rar la meitat de la jornada laboral vigent a l’Adminis-
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA tració pública; en tot cas, la present autorització per-
drà vigència per canvi o per variació de les
1. Autoritzar al Sr. Jordi Mascarell Morgado la com- circumstàncies relatives al lloc de treball municipal,
patibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal així com per modificació de la normativa sobre el rè-
com a professor tècnic de FP en l’Institut Municipal gim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes
d’Educació de Barcelona, i l’activitat privada d’artista d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de
professional per compte propi, atès que aquesta acti- Presidència i Hisenda.
vitat no es considera subjecta a incompatibilitat de 4. Autoritzar al Sr. Diego Gil Moreno de Mora
conformitat amb els articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, Martínez (mat. 802379) la compatibilitat sol·licitada
de 26 de novembre, sobre incompatibilitats del perso- entre la seva activitat municipal com a professor
nal al servei de l’Administració de la Generalitat, i els d’Ensenyament secundari en l’Institut Municipal
articles 329 i 330 del Reglament del personal al ser- d’Educació de Barcelona, i la de professor associat
vei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/ laboral temporal en la Universitat de Barcelona, per al
1990, de 30 de juliol, i no resulta afectat l’interès pú- curs acadèmic 2002-2003, des del 17 d’octubre de
blic, si bé la present autorització està condicionada a 2002 fins al 14 de setembre de 2003 i possibles pròr-
l’estricte compliment dels deures públics i al manteni- rogues que es puguin produir, d’acord amb allò que
ment de la dedicació a l’activitat privada dins els lí- preveu l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de no-
mits establerts per l’article 11 de l’esmentada Llei i vembre, d’incompatibilitats del personal al servei de
l’article 330 del Reglament també esmentat; en tot l’Administració de la Generalitat, i amb les limitacions
cas, la present autorització perdrà vigència per canvi previstes als articles 5 i 6 de la mateixa llei i 327 i 328
o per variació de les circumstàncies relatives al lloc del Reglament del personal al servei de les Entitats
de treball municipal, així com per modificació de la locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol;
normativa sobre el règim d’incompatibilitats o per ra- en tot cas, la present autorització perdrà vigència per
ons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte canvi o per variació de les circumstàncies relatives al
a la Comissió de Presidència i Hisenda. lloc de treball municipal, així com per modificació de
2. Autoritzar al Sr. Javier de Benito i Langa (mat. la normativa sobre el règim d’incompatibilitats o per
20289) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti- raons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne
vitat municipal amb la categoria de tècnic superior de compte a la Comissió de Presidència i Hisenda.
Veterinària en les dependències del Servei d’Inspec- 5. Autoritzar al Sr. Fernando Zabaleta Alañà (mat.
ció Sanitària de Mercats Centrals de l’Institut Munici- 19766) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti-
pal de Salut Pública, i la de professor associat en la vitat municipal com a professor d’Ensenyament Se-
Universitat Autònoma de Barcelona, per al curs aca- cundari en l’Institut Municipal d’Educació de Barcelo-
dèmic 2002-2003, des del 15 de setembre de 2002 al na, i la de professor associat en la Universitat
14 de setembre de 2003 i possibles pròrrogues que Politècnica de Catalunya, per al curs acadèmic 2002-
es puguin produir, d’ acord amb allò que preveu l’arti- 2003, des del 19 de setembre de 2002 fins al 31
cle 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’in- d’agost de 2003 i possibles pròrrogues que es puguin
compatibilitats del personal al servei de l’Administra- produir, d’acord amb allò que preveu l’article 4.2 de la
ció de la Generalitat, i amb les limitacions previstes Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats
als articles 5 i 6 de la mateixa llei i els articles 327 i del personal al servei de l’Administració de la Gene-
328 del Reglament del personal al servei de les Enti- ralitat, i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6
tats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juli- de la mateixa llei i els articles 327 i 328 del Regla-
ol; en tot cas, la present autorització perdrà vigència ment del personal al servei de les Entitats locals,
per canvi o per variació de les circumstàncies relati- aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol; en tot
1 a168 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
cas, la present autorització perdrà vigència per canvi Districte de l’Eixample
o per variació de les circumstàncies relatives al lloc
de treball municipal, així com per modificació de la 10. Aprovar inicialment el Projecte d’enjardinament
normativa sobre el règim d’incompatibilitats o per ra- d’interior d’illa Rosselló, 191, entre els carrers de
ons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte Rosselló, d’Enric Granados, de Còrsega i d’Aribau,
a la Comissió de Presidència i Hisenda. per import de 156.514,24 euros (el 16% de l’impost
6. Autoritzar al Sr. José Lanzarote Pemán la compati- del valor afegit inclòs), formulat per Proyectos
bilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal en Lauram, SL, d’acord amb les condicions establertes
aquesta Corporació com a contractat laboral, amb la ca- en l’informe de la Direcció de Plans i Projectes Ur-
tegoria de tècnic mitjà d’Arquitectura i Enginyeria en la bans, de 13 de març de 2003, el qual figura a l’expe-
Sotsdirecció Tècnica de l’Institut Municipal del Paisatge dient i es dóna per reproduït; sotmetre l’expedient a
Urbà, i l’exercici lliure de la professió d’arquitecte tècnic informació pública durant el termini de vint dies mit-
per compte pròpia, excloent qualsevol manifestació del jançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i en
seu exercici en el terme municipal de Barcelona, per tal un diari dels de més circulació de Catalunya; i en el
d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i cas que en aquest termini no s’hi formulin al·lega-
la privada, garantint d’aquesta manera l’objectivitat, la cions, tenir per elevat automàticament aquest acord
imparcialitat i la independència que ha de presidir la d’aprovació inicial a aprovació definitiva, mitjançant
seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l’inte- l’oportuna certificació prèvia, acreditativa del resultat
rès públic que podria sortir perjudicat en cas de produir- de la informació pública; requerir l’indicat interessat
se tal coincidència; tanmateix la seva dedicació profes- perquè, en el termini de deu dies a comptar des de la
sional privada no podrà superar la meitat de la jornada data en què rebi la notificació de l’aprovació definiti-
laboral setmanal vigent a l’Administració pública, tot de va, ingressi la quantitat de 18.781,71 euros en con-
conformitat amb els articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, cepte de garantia per a respondre de la bona execu-
de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al ció de les obres; i notificar-ho als interessats en
servei de l’Administració de la Generalitat, i d’acord amb aquest procediment.
allò que disposa el Reglament del personal al servei de
les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30
de juliol, en els seus articles 329 i 330; i en tot cas, la Districte de Sarrià-Sant Gervasi
present autorització perdrà vigència per canvi o per vari-
ació de les circumstàncies relatives al lloc de treball mu- 11. Aprovar les modificacions del Projecte d’urba-
nicipal, així com per modificació de la normativa sobre el nització de Torre Vilana. Fase 1, d’acord amb l’infor-
règim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes d’in- me emès per la Direcció de Plans i Projectes Urbans
terès públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presi- el 17 de març de 2003, el qual figura a l’expedient i es
dència i Hisenda. dóna per reproduït, que suposa un increment del
7. Aprovar les retribucions úniques, en concepte de 3,8% respecte al projecte inicial, donant un projecte
dietes, dels consellers i conselleres de Districte, modificat amb un pressupost per coneixement de
d’acord amb les funcions i quanties expressades en l’Administració de 3.247.417,93 euros, l’impost del
el document adjunt. valor afegit inclòs; notificar-ho als interessats en
8. Cedir a l’Associació d’Entitats per al Pla Integral aquest procediment.
del Casc Antic, l’ús de les plantes soterrani, baixa i S’aprova el dictamen anterior amb aquesta nova
primera de la finca núm. 42, del carrer del Comerç, redacció:
planta baixa de la finca núm. 51, del carrer Princesa, i Aprovar el Projecte modificat d’urbanització de Tor-
planta baixa de la finca núm. 4, de la plaça Pons i re Vilana. Fase 1, el qual incorpora els ajustos en la
Clerc, de propietat municipal, per al desenvolupament xarxa de clavegueram, d’acord amb els informes
i compliment de les activitats pròpies de les entitats emesos per l’Institut Municipal d’Urbanisme i per la
que la integren, d’acord amb les condicions del docu- Direcció de Plans i Projectes Urbans, de 21 de març
ment annex que s’aprova; i formalitzar la cessió en de 2003, els quals figuren a l’expedient i es donen
document administratiu. per reproduïts, que suposa un increment del 3,8%
respecte al projecte inicial, donant un projecte modifi-
cat amb un pressupost per coneixement de l’Adminis-
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME tració de 3.247.417,93 euros, Impost del valor afegit
inclòs; notificar-ho als interessats en aquest procedi-
Districte de Ciutat Vella ment.
9. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanització
de la unitat d’actuació 1 del Pla especial de reforma Districte de Gràcia
interior del sector nord de la Barceloneta, per import
de 401.785,48 euros (el 16% de l’impost del valor 12. Desestimar el recurs de reposició presentat pel
afegit inclòs), formulat per Bagursa, d’acord amb les Sr. Mario Pié Jahn, actuant com a lletrat de l’Associa-
condicions establertes en l’informe de la Direcció de ció de Veïns i Amics de la Font de Vall Par, contra
Plans i Projectes Urbans, de 17 de gener de 2003, el l’acord adoptat per la Comissió de Govern de 29 de
qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; publi- gener de 2003, de l’aprovació definitiva per silenci ad-
car aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i ministratiu positiu del projecte d’urbanització de qua-
en un diari dels de més circulació de Catalunya; noti- tre trams dels carrers de Maduixer, de Vallpar, de
ficar-lo als interessats en aquest procediment; i do- Josep M. Jujol i d’Adrià Gual. Fase 1, pels motius que
nar-ne compte a la Comissió d’Infraestructures i Ur- figuren en els informes emesos per la Direcció de
banisme. Plans i Projectes Urbans i pel Departament d’Informa-
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1169
ció i Documentació, de 21 de març de 2003; els quals ra a l’expedient i es dóna per reproduït; sotmetre l’ex-
es donen per reproduïts; i notificar aquest acord als pedient a informació pública durant el termini de vint
interessats en aquest procediment. dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Provín-
cia i en un diari dels de més circulació de Catalunya, i
en el cas que en aquest termini no es formulin al·lega-
Districte de Sant Andreu cions, tenir per elevat automàticament aquest acord
d’aprovació inicial a aprovació definitiva, mitjançant
13. Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització l’oportuna certificació prèvia, acreditativa del resultat
del Pla especial de reforma interior al sector delimitat de la informació pública; requerir l’indicat interessat
pel passeig de Santa Coloma, l’avinguda de la Meridi- perquè, en el termini de deu dies a comptar des de la
ana, la Ronda de Dalt i la plaça de la Modernitat, per data en què rebi la notificació de l’aprovació definitiva,
import de 4.713.824,74 euros, el 16% de l’impost del ingressi la quantitat de 138.610,87 euros en concepte
valor afegit inclòs, formulat per Bagursa, d’acord amb de garantia per a respondre de la bona execució de les
les condicions establertes en l’informe de la Direcció obres; i notificar-ho als interessats en aquest procedi-
de Plans i Projectes Urbans de 17 de març de 2003, ment.
el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït;
sotmetre l’expedient a informació pública durant el
termini de vint dies mitjançant anuncis al Butlletí Ofici- COMISSIÓ DE POLÍTICA DE SÒL I HABITATGE
al de la Província i en un diari dels de més circulació
de Catalunya, i en el cas que en aquest termini no es Districte de l’Eixample
formulin al·legacions, tenir per elevat automàticament
aquest acord d’aprovació inicial a aprovació definitiva, 18. 1r) Aprovar, a l’empara de l’article 14 b) del De-
mitjançant l’oportuna certificació prèvia, acreditativa cret 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova
del resultat de la informació pública; i notificar-ho als el Reglament de mesures per facilitar l’execució urba-
interessats en aquest procediment. nística, l’operació jurídica complementària al Projecte
de reparcel·lació voluntària de la unitat d’actuació dis-
contínua, configurada per les finques dels carrers del
Districte de Sant Martí Rosselló, núm. 191, de Provença, núms. 408-418, del
Comte Borrell, núms. 243-249 i núms. 212-216, i la
14. 1r) Aprovar definitivament el Projecte d’urbanit- ronda de Sant Antoni, núm. 19, formulada per
zació i infraestructura del tram del carrer de la Ciutat Hepestel, SA i Proeixample SA, relativa a la rectifica-
de Granada, comprès entre els Almogàvers i de ció de les circumstàncies descriptives de les finques
Bolívia, per un import de 3.134.803,62 euros (el 16% resultants C.2, C.5, C.6 i C.7. 2n) Donar-ne compte a
impost valor afegit inclòs), formulat per 22 Arroba la Comissió de Política de Sòl i Habitatge.
BCN, SA. 2n) Publicar aquest acord al Butlletí Oficial 19. Aprovar inicialment la relació de béns i drets
de la Província i en un diari dels de més circulació de que s’adjunta, referent a la finca núm. 127 del carrer
Catalunya. 3r) Donar-ne compte a la Comissió París, afectada d’equipament públic (clau 7b) pel Pla
d’Infraestructures i Urbanisme. General Metropolità, aprovat definitivament el 14 de
15. 1r) Aprovar definitivament el Projecte d’urbanit- juliol de 1976 i pel Pla Especial d’Ordenació de la do-
zació i infraestructura del tram del carrer Josep Pla - tació d’habitatges per a joves i equipament docent-
fase 1, Josep Pla - Mar comprès entre els de Pallars i esportiu, aprovat definitivament el 15 de febrer de
de Cristóbal de Moura, per un import de 2.290.958,18 2002; sotmetre-la a informació pública, mitjançant la
euros (16% de l’impost del valor afegit inclòs), formu- inserció dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial
lat per 22 Arroba BCN, SA. 2n) Publicar aquest acord de la Província, diari i tauler d’anuncis, durant un ter-
al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de mini de vint dies, a l’únic efecte que es formulin, si
més circulació de Catalunya. 3r) Donar-ne compte a s’escau, les al·legacions que considerin pertinents
la Comissió d’Infraestructures i Urbanisme. per tal d’esmenar possibles errors en la relació apro-
16. 1r) Aprovar definitivament el projecte d’urbanit- vada i, en cas de no presentar-se al·legacions, tenir
zació i infraestructura del tram del carrer de per aprovada definitivament la indicada relació; decla-
Veneçuela comprès els carrers de Josep Pla i del rar l’ocupació urgent de la finca afectada d’acord amb
Treball, per un import d’1.654.609,02 euros (16% im- l’establert als articles 52 de la Llei d’expropiació for-
post valor afegit inclòs), formulat per 22 Arroba BCN, çosa i 56 del seu Reglament; i notificar aquest acord
SA. 2n) Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la als seus titulars.
Província i en un diari dels de més circulació de Es retira el dictamen anterior.
Catalunya. 3r) Donar-ne compte a la Comissió
d’Infraestructures i Urbanisme.
S’aprova aquest dictamen i es fa constar que la Districte de Sants-Montjuïc
distància entre arbres serà de 9,5 metres i els bàculs
d’enllumenat s’hauran d’ajustar al model establert. 20. 1r) Declarar la inadmissibilitat, per improcedent,
17. Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització del del recurs ordinari presentat el dia 26 de febrer de
pati d’illa del Front Marítim, entre els carrers 2003 pel Sr. Eliezer Anton Navazo contra la comuni-
d’Espronceda i de Lope de Vega (Jardins de Gil de cació de data 6 de febrer de 2003, en la qual s’adjun-
Biedma), per import d’1.155.090,57, euros (el 16% de ta còpia de l’acta de pagament del mateix dia, relativa
l’impost del valor afegit inclòs), formulat per Espais a la indemnització fixada al seu favor per extinció dels
Promocions Immobiliàries, SA, d’acord amb les condi- seus drets d’arrendament, en el projecte de compen-
cions establertes en l’informe de la Direcció de Plans i sació de la unitat d’actuació 7 de la Modificació del
Projectes Urbans de 14 de març de 2003, el qual figu- Pla General Metropolità per a la reordenació de les
1 a170 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
afeccions viàries al barri d’Hostafrancs, pels motius Districte de Sarrià-Sant Gervasi
que figuren a l’informe de 5 de març de 2003 que fi-
gura a l’expedient i que es donen per reproduïts. 2n) 23. Declarar, de conformitat amb l’article 52 de la
Donar-ne compte a la Comissió de Política de Sòl i Llei d’expropiació forçosa i concordants del seu regla-
Habitatge. ment, la urgència en l’ocupació dels béns afectats per
21. 1r) Aprovar la constitució de la Junta de Com- l’expropiació de la finca núms. 540-548 del carrer de
pensació de la unitat d’actuació 4 de la Modificació Muntaner (núms. 2-20 del carrer del Bisbe Sivilla,
del Pla General Metropolità per a la reordenació de núms. 83-89 del carrer de Sant Gervasi de Cassoles i
les afectacions viàries al barri d’Hostafrancs, forma- núms. 1-11 del carrer de Reus), afectada d’equipa-
litzada mitjançant escriptura pública atorgada el dia ment comunitari (clau 7a) i xarxa viària bàsica (clau
27 de juny de 2002 davant el notari de Barcelona Sr. 5) pel Pla especial de reforma interior de definició del
José Marqueño de Llano, sota el número 1.784 del tipus d’equipament, determinació de la seva titularitat
seu protocol, i l’escriptura d’adhesió atorgada el dia pública i ordenació de l’illa delimitada pels carrers de
11 de desembre de 2002 davant el mateix notari, Muntaner, del Bisbe Sivilla, de Sant Gervasi de Cas-
sota el número 3116 del seu protocol. 2n) Donar soles i de Reus, aprovat definitivament el 26 de juliol
trasllat a la Direcció General d’Urbanisme de la Ge- de 2002, pel Plenari del Consell Municipal. Fer cons-
neralitat de Catalunya, de la documentació que tar que la relació de béns i drets afectats per aquesta
prescriu l’article 13 de la Instrucció aprovada per Or- expropiació va ser sotmesa a informació pública i que
dre del Departament de Política Territorial i Obres les al·legacions presentades van ser examinades i
Públiques de 6 d’agost de 1982, als efectes de la contestades mitjançant resolució de l’Alcaldia de 21
inscripció de la Junta de Compensació en el Regis- de març de 2003, resolució en la qual es va aprovar
tre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores. 3r) Pu- definitivament la relació de béns i drets afectats per
blicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Provín- aquesta expropiació.
cia i en un diari dels de més circulació de la 24. 1r) Aprovar la constitució de la Junta de Com-
província i notificar-lo individualment als interessats pensació de la unitat d’actuació del Pla especial d’or-
afectats. 4t) Donar-ne compte a la Comissió de Polí- denació de l’àmbit delimitat pel carrer de Salvador
tica de Sòl i Habitatge. Mundi, de la Via Augusta i el carrer de l’Hort de la
Vila, formalitzada mitjançant escriptura pública ator-
gada per les companyies mercantils Despal, SA, i
Districte de les Corts Inmobiliaria Mar, SA, i per l’Ajuntament de Barcelona
el dia 4 de març de 2003 davant el notari de Barcelo-
22. 1r) Aprovar, a l’empara del articles 113.3 de la na, Sr. Joan Rubies Mallol, sota el número 1.059 del
Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, i 174.2 del seu protocol. 2n) Donar trasllat, una vegada ferm en
Reglament de gestió urbanística, el Projecte de via administrativa l’acord d’aprovació definitiva del
reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, Projecte d’estatuts i bases d’actuació, a la Direcció
del polígon d’actuació delimitat per la Modificació pun- General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya,
tual del Pla General Metropolità per a l’intercanvi de de la documentació que prescriu l’article 13 de la Ins-
qualificacions urbanístiques entre la finca situada al trucció aprovada per Ordre del Departament de Políti-
carrer del Marquès de Mulhacén, núms. 40-42 i el so- ca Territorial i Obres Públiques, de 6 d’agost de 1982,
lar situat a l’avinguda d’Esplugues, núms. 54-56 bis, als efectes de la inscripció de la Junta de Compensa-
formulat per Residencial Pedralbes-Carreras, SL, pro- ció en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·labora-
pietària única dels terrenys inclosos a l’àmbit. 2n) Atri- dores. 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial
buir a aquest acord, de conformitat amb l’article 125 en de la Província i en un diari dels de més circulació de
relació amb l’article 174.4, ambdós del Reglament de la província i notificar-lo individualment als interessats
gestió urbanística, el mateix efecte que l’acta d’ocupa- afectats. 4t) Donar-ne compte a la Comissió de Políti-
ció a efectes expropiatoris, respecte dels drets i càrre- ca de Sòl i Habitatge.
gues que hagin d’extingir-se i de les plantacions, 25. 1r) Desestimar el recurs de reposició interposat
obres, edificacions, instal·lacions i millores que hagin per la Sra. Felisa Navazo Llorente, contra l’acord
de destruir-se, conforme al Projecte de reparcel·lació d’aprovació definitiva dels Projectes d’estatuts i bases
aprovat. 3r) Determinar, de conformitat amb els articles d’actuació per a la constitució de la Junta de Compen-
121 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, i sació de la unitat d’actuació del Pla especial d’ordena-
174.4, en relació amb el 124, ambdós del Reglament ció de l’àmbit delimitat pel carrer de Salvador Mundi,
de gestió urbanística, que la fermesa de l’acte adminis- de la Via Augusta i el carrer de l’Hort de la Vila, pels
tratiu d’aprovació del Projecte de reparcel·lació, com- motius que figuren a l’informe de 19 de març de 2003
porta, “de iure” la cessió, en ple domini i lliure de càrre- que obra en l’expedient, en els seus propis termes que
gues, a l’Administració actuant dels terrenys de cessió es donen per reproduïts. 2n) Donar-ne compte a la Co-
obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el missió de Política de Sòl i Habitatge.
planejament. 4t) Supeditar l’executivitat d’aquest
acord, a la de l’aprovació definitiva de la Modificació
puntual del Pla General Metropolità per a l’intercanvi Districte d’Horta-Guinardó
de qualificacions urbanístiques entre la finca situada al
carrer del Marquès de Mulhacén, núms. 40-42, i el so- 26. Declarar, de conformitat amb l’article 52 de la
lar situat a l’avinguda d’Esplugues, núms. 54-56 bis. Llei d’expropiació forçosa i concordants del seu regla-
5è) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la ment, la urgència en l’ocupació dels béns afectats per
Província i en un diari dels de més circulació de la pro- l’expropiació de la finca núm. 179 del carrer de l’Encar-
víncia i notificar-lo als interessats. 6è) Donar-ne comp- nació, afectada en la seva totalitat de vial (clau 5) i
te a la Comissió de Política de Sòl i Habitatge. d’equipament residencial-habitatge per a joves (clau
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1171
10 hj) per la Modificació del Pla General Metropolità representació de la Sra. Paulina Juarez Ortega; esti-
per a la definició dels nous equipaments residencials- mar en part les al·legacions presentades per la Sra.
habitatges per a joves, aprovada definitivament en Nieves Rabassó Rodríguez, actuant en nom i repre-
data 5 de juny de 2001. I fer constar que la relació de sentació de la Sra. Manuela Bosque Vallespín; del
béns i drets afectats per aquesta expropiació va ser Sr. Manuel Pérez Pérez, actuant en nom i represen-
sotmesa a informació pública i que les al·legacions tació de Construcciones Manuel Pérez, SA; i de
presentades van ser examinades i contestades mitjan- Fernando Rodríguez de Miguel i Ramos, advocat,
çant resolució de l’Alcaldia de 21 de març de 2003, re- en representació de la societat Construcciones
solució en la qual es va aprovar definitivament la rela- Manuel Pérez, SA; i desestimar la petició efectuada
ció de béns i drets afectats per aquesta expropiació. pels Srs./Sres. Jorge Juan Bosque, Pedro Juan
S’aprova el dictamen anterior amb aquesta nova Bosque i M. Carmen Ullod Marcos, actuant en repre-
redacció: sentació del Sr. Francisco Bosque Buhmann; i les
Declarar, de conformitat amb l’article 52 de la Llei al·legacions dels Srs. Miguel Angel Jiménez Flores;
d’expropiació forçosa i concordants del seu regla- del Sr. Pedro García Rodríguez; de la Sra. Maria
ment, la urgència en l’ocupació dels béns afectats per García Rodríguez; del Sr. Luís García Rodríguez;
l’expropiació de la finca núm. 179 del carrer de l’En- presentades totes dintre del termini d’informació pú-
carnació, afectada de vial (clau 5) i d’equipament re- blica del Projecte de reparcel·lació de la unitat d’ac-
sidencial-habitatge per a joves (clau 10 hj) per la Mo- tuació núm. 9 del Pla especial de reforma interior del
dificació del Pla General Metropolità per a la definició barri de Porta, pels motius exposats en l’informe ju-
dels nous equipaments residencials-habitatges per a rídic de 17 de febrer de 2003, que en els seus propis
joves, aprovada definitivament en data 5 de juny de termes es donen per reproduïts. 2n) Aprovar definiti-
2001. I fer constar que la relació de béns i drets afec- vament el Projecte de reparcel·lació de la unitat
tats per aquesta expropiació va ser sotmesa a infor- d’actuació núm. 9 del Pla especial de reforma interi-
mació pública i que les al·legacions presentades van or del barri de Porta, a executar pel sistema de coo-
ser examinades i contestades mitjançant resolució de peració, a l’empara de l’article 148 del Decret legis-
l’Alcaldia de 21 de març de 2003, resolució en la qual latiu 1/1990, de 12 de juliol, que aprova la refosa
es va aprovar definitivament la relació de béns i drets dels textos legals vigents a Catalunya en matèria ur-
afectats per aquesta expropiació. banística, i d’acord amb la previsió de la disposició
27. 1r) Desestimar el recurs de reposició interposat transitòria vuitena de la Llei 2/2002, de 14 de març,
per la Sra. Consuelo Gual Agustina contra l’acord de d’urbanisme. 3r) Declarar de titularitat litigiosa o
la Comissió de Govern de 10 d’abril de 2002, d’apro- controvertida: el percentatge del 49,53 % sobre la
vació definitiva del Projecte de reparcel·lació de la finca resultant R-1 adjudicat a Construcciones
unitat d’actuació núm. 1 de la Modificació del Pla Ge- Manuel Pérez, SA, (correspondència amb finques
neral Metropolità a l’àmbit del primer Cinturó, entre el aportades números 9 i 10); i el percentatge del 19,12
carrer de Sant Quintí i l’avinguda Meridiana, pels mo- % sobre la finca resultant R-2 adjudicat a Pedro
tius exposats a l’informe de data 12 de març de 2003 Bosque Gimeno; a l’empara de l’article 10.3 del Reial
que figura en l’expedient, en els seus propis termes decret 1093/1997, de 4 de juliol, pel qual s’aprova el
que es donen per reproduïts. 2n) Estimar en part el Reglament sobre inscripció en el Registre de la Propi-
recurs de reposició interposat per la Sra. Carmen etat d’actes de naturalesa urbanística, i de l’article
Blanch i Solé contra el mateix acord, pels motius ex- 5.e) del Decret 303/1997, de 25 de novembre, pel
posats a l’informe abans esmentat, en els seus propis qual s’aprova el Reglament sobre mesures per facili-
termes que es donen per reproduïts, i, en aquest sen- tar l’execució urbanística. 4t) Atribuir a aquest acord,
tit, assenyalar que la concreció de les condicions del a l’empara de l’article 125 del Reglament de gestió
reallotjament dels afectats es realitza en el dit informe urbanística, el mateix efecte que l’acta d’ocupació a
de 12 de març de 2003, que forma part de l’expedient efectes expropiatoris, respecte dels drets i càrregues
de reparcel·lació. 3r) Condicionar l’atorgament de lli- que hagin d’extingir-se i de les plantacions, obres,
cencies de primera ocupació de la finca resultant C edificacions, instal·lacions i millores que hagin de
del Projecte de reparcel·lació, qualificada de 13-hs, al destruir-se conforme al Projecte de reparcel·lació
fet que s’hagin formalitzat documentalment, entre els aprovat. 5è) Declarar incompatibles amb el planeja-
propietaris d’aquesta finca i els titulars del dret de ment que s’executa, els drets personals que es relaci-
reallotjament, i sota la tutela de l’Institut Municipal onen en annex núm. 1, d’acord amb l’article 123 del
d’Urbanisme, les condicions particulars en les quals Reglament de gestió urbanística. 6è) Determinar, de
es produirà el reallotjament, tant dels afectats per conformitat amb els articles 150.a) del Decret legisla-
aquest projecte de reparcel·lació, com d’altres afec- tiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa
tats del sector, en el marc de les condicions concreta- dels textos legals vigents a Catalunya en matèria ur-
des a l’informe esmentat de data 12 de març de banística, i 124 del Reglament de gestió urbanística,
2003, que es dóna per reproduït en els seus propis que la fermesa de l’acte administratiu de l’aprovació
termes, i que forma part de l’expedient de definitiva del Projecte de reparcel·lació comporta, de
reparcel·lació. 4t) Notificar aquest acord individual- iure, la cessió en ple domini i lliure de càrregues a
ment als interessats en l’expedient. 5è) Donar-ne l’Administració actuant, dels terrenys de cessió obli-
compte a la Comissió de Política de Sòl i Habitatge. gatòria per a llur afectació als usos previstos en el
planejament. 7è) Publicar aquest acord en el Butlletí
Districte de Nou Barris Oficial de la Província i en un dels diaris dels de més
circulació de la província, i notificar-lo individualment
28. 1r) Estimar les al·legacions presentades per la a tots els propietaris i altres interessats en l’expedi-
Sra. M. Jesús Hernández Rubio, en nom de Soledad ent. 8è) Donar-ne compte a la Comissió de Política
Rubio Sierra, i per la Sra. Lourdes Martín Juárez, en de Sòl i Habitatge.
1 a172 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
Districte de Sant Andreu fermesa de l’acte administratiu d’aprovació definitiva
del Projecte de compensació comporta la cessió, en
29. 1r) Desestimar el recurs de reposició presentat ple domini i lliure de càrregues, a l’Administració actu-
per la representació legal de R5R Promocions, SL, ant, dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afec-
contra l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de tació als usos previstos en el planejament. 4t) Expedir
reparcel·lació de la unitat d’actuació 6 de la Modifica- el certificat i altres documents, amb els requisits que
ció puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del siguin necessaris, a fi de sol·licitar i obtenir la inscrip-
1r Cinturó, entre el carrer de Sant Quintí i l’avinguda ció del Projecte de compensació en el Registre de la
de la Meridiana, pels motius exposats a l’informe de Propietat. 5è) Publicar aquests acords en el Butlletí
14 de març de 2003, que figura en l’expedient, en els Oficial de la Província i en un diari dels de més circu-
seus propis termes que es donen per reproduïts. 2n) lació de la província i notificar-lo a la propietat. 6è)
Estimar en part els recursos de reposició presentats Donar-ne compte a la Comissió de Política de Sòl i
pel Sr. Ignacio Otal Laguarta i per la Sra. Micaela Habitatge.
Romero Berlanga, contra el mateix acord, en els ter- 33. 1r) Aprovar definitivament el Projecte de
mes i pels motius exposats a l’informe indicat. 3r) No- reparcel·lació, en la seva modalitat cooperació, de la
tificar-ho individualment a tots els propietaris i altres unitat d’actuació núm. 1 del Pla especial de reforma
interessats en l’expedient. 4t) Donar-ne compte a la interior del sector del Campus Audiovisual, de la Mo-
Comissió de Política de Sòl i Habitatge. dificació del Pla General Metropolità per a la renova-
30. Desestimar la petició de suspensió de ció de les àrees industrials de Poblenou - districte
l’executivitat de l’acord de la Comissió de Govern de d’activitats 22@bcn, formulat per l’Associació admi-
l’Ajuntament de Barcelona, de 4 de desembre de nistrativa de cooperació de la unitat d’actuació núm.
2002, pel que s’aprovà definitivament el Projecte de 1 del Pla especial de reforma interior del sector del
reparcel·lació de la unitat d’actuació única del text re- Campus Audiovisual i, en conseqüència: resoldre
fós del Pla especial de reforma interior del sector deli- les al·legacions presentades en el tràmit de l’exposi-
mitat pel passeig de Santa Coloma, avinguda Meridi- ció pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb
ana, ronda de Dalt i plaça de la Modernitat, formulada l’informe de la societat municipal 22 Arroba BCN,
pels senyors Enric i Joan Lloret Fuentes en nom i in- SA, de valoració de les al·legacions esmentades,
terès propi i en nom de la Sra. Carme Lloret Fuentes i que consta a l’expedient i es dóna per reproduït. 2n)
hereus de la Sra. Filomena Fuentes González, en el Atribuir a aquest acord, de conformitat amb l’article
cos del Recurs potestatiu de reposició interposat en 125 del Reglament de gestió urbanística, el mateix
data 10 de març de 2003 contra l’acord abans es- efecte que l’acta d’ocupació a efectes expropiatoris,
mentat, pels motius que justificadament i raonada respecte dels drets i càrregues que hagin d’extingir-
s’exposen en l’informe de 17 de març de 2003 que se i de les plantacions, obres, edificacions, instal·la-
consta en l’expedient i es dóna per reproduït; notifi- cions i millores que hagin de destruir-se, conforme al
car-ho individualment a tots els recurrents, amb tras- Projecte de reparcel·lació aprovat. 3r) Determinar,
llat de l’informe citat. de conformitat amb els articles 121 a) de la Llei d’ur-
banisme 2/2002 i 124 del Reglament de gestió urba-
nística, que la fermesa de l’acte administratiu
Districte de Sant Martí d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació
comporta la cessió, en ple domini i lliures de càrre-
31. 1r) Aprovar l’operació jurídica complementària gues, a l’Administració actuant, dels terrenys de
al Projecte de reparcel·lació, en la seva modalitat cessió obligatòria per a la seva afectació als usos
compensació bàsica, de la unitat d’actuació 1 del Pla previstos en el planejament. 4t) Publicar aquest
especial de reforma interior de l’illa delimitada pels acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un di-
carrers de Pere IV, de Roc Boronat, del Pallars i de la ari dels de més circulació de la província i notificar-
Ciutat de Granada amb l’actualització de la documen- lo individualment a cadascun dels interessats en
tació d’abast hipotecari en funció de les modificacions l’expedient. 5è) Donar-ne compte a la Comissió de
produïdes al Registre de la Propietat durant la trami- Política de Sòl i Habitatge.
tació, i les esmenes d’errades materials. 2n) Publicar 34. 1r) Aprovar, de conformitat amb l’article 174.2
aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província en del Reglament de gestió urbanística, el Projecte de
un diari dels de més circulació de la Província i notifi- reparcel·lació, en la seva modalitat de compensació
car-lo individualment a cadascun dels interessats en bàsica, de la finca que constitueix la unitat d’actuació
l’expedient. 3r) Donar-ne compte a la Comissió de núm. 1 de la Modificació del Pla General Metropolità
Política de Sòl i Habitatge. del Pla especial de reforma interior del sector de Llull-
32. 1r) Aprovar, de conformitat amb l’article 174.2 Pujades (llevant), promogut per Bami, SA. 2n) Atribuir
del Reglament de gestió urbanística, el Projecte de a aquest acord, de conformitat amb l’article 125 en
reparcel·lació, en la seva modalitat de compensació relació amb l’article 174.4, ambdós del Reglament de
bàsica, de la finca única que constitueix el polígon gestió urbanística, el mateix efecte que l’acta d’ocu-
d’actuació únic del Pla de millora urbana del passatge pació. 3r) Determinar, de conformitat amb els articles
de Mas de Roda, núms. 5-13 i 6-14, promogut per 121 de la Llei d’Urbanisme 2/2002 i 174.4, en relació
Passatge del Sucre, SL. 2n) Atribuir a aquest acord, amb el 124, ambdós del Reglament de gestió urba-
de conformitat amb l’article 125 en relació amb l’arti- nística, que la fermesa de l’acte administratiu d’apro-
cle 174.4, ambdós del Reglament de gestió urbanísti- vació definitiva del projecte de compensació compor-
ca, el mateix efecte que l’acta d’ocupació. 3r) Deter- ta la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a
minar, de conformitat amb els articles 121 de la Llei l’administració actuant, dels terrenys de cessió obli-
d’urbanisme 2/2002 i 174.4, en relació amb el 124, gatòria per a llur afectació als usos previstos en el
ambdós del Reglament de gestió urbanística, que la planejament. 4t) Expedir el certificat i altres docu-
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1173
ments, amb els requisits que siguin necessaris, a fi Comissió de Govern en sessió de 27 de juny de 1997
de sol·licitar i obtenir la inscripció del Projecte de i ferm en via administrativa el 29 de setembre de
compensació en el Registre de la Propietat. 5è) Publi- 1997-, en el sentit de regularitzar el compte de liqui-
car aquests acords en el Butlletí Oficial de la Provín- dació provisional de l’esmentat projecte en els termes
cia i en un diari dels de més circulació de la província que figuren en informe tècnic, emès en data 11 de
i notificar-lo a la propietat. 6è) Donar-ne compte a la març de 2003 per Bagursa i, que s’incorpora a l’expe-
Comissió de Política de Sòl i Habitatge. dient i pels motius que figuren en informe jurídic d’11
35. Resoldre les al·legacions presentades durant el de març de 2003, que es dóna per reproduït en els
termini d’informació pública del Projecte d’expro- seus propis termes; i notificar als interessats aquest
piació, per taxació conjunta, de les finques incloses acord.
a la unitat d’actuació 13 del Pla especial de reforma 39. Aprovar, a l’empara de l’article 14.d) del Decret
interior Diagonal-Poblenou, en el sentit que consta 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el
als informes elaborats per la beneficiària de l’expro- Reglament sobre mesures per facilitar l’execució ur-
piació el 7 de febrer i 18 de març de 2003, aquest banística, l’operació jurídica complementària al Pro-
últim referit a la valoració dels béns afegits a la rela- jecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 5
ció complementària; informes que s’incorporen for- del Pla especial de reforma interior del Front marítim
mant part de l’expedient; i aprovar definitivament el del Poblenou -aprovat definitivament per acord de la
Projecte refós d’expropiació, per taxació conjunta, Comissió de Govern en sessió de 13 de setembre de
de les esmentades finques incloses a la unitat d’ac- 1996 i ferm en via administrativa el 22 d’octubre de
tuació 13 del Pla especial de reforma interior Diago- 1996-, en el sentit de regularitzar el compte de liqui-
nal-Poblenou, la tramitació del qual es va iniciar per dació provisional de l’esmentat projecte en els termes
acord de la Comissió de Govern de 8 de maig de que figuren en informe tècnic, emès en data 11 de
2002, pel que fa al projecte originari, i per acord de març de 2003 per Bagursa que s’incorpora a l’expedi-
la Comissió de Govern de 29 de gener de 2003, pel ent, i pels motius que figuren en informe jurídic d’11
que fa al projecte complementari del primer; aprova- de març de 2003, que es dóna per reproduït en els
ció definitiva que comporta, de conformitat amb l’ar- seus propis termes; i notificar als interessats aquest
ticle 189.2 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juli- acord.
ol, aplicable segons la disposició transitòria vuitena 40. 1r) Estimar en part el recurs de reposició inter-
de la Llei 2/2002, la declaració d’urgent ocupació de posat per la Sra. Marta Giró Amigó, en qualitat de
les finques que hi són incloses, a l’empara dels arti- mandatària verbal del Sr. Antonio Blanes Silvestre,
cles 16 i 72 de la Llei 22/1998, de la Carta municipal contra l’acord d’aprovació definitiva dels Projectes
de Barcelona. d’Estatuts i Bases d’Actuació per a la constitució de la
36. Desestimar la sol·licitud formulada el 24 d’octu- Junta de Compensació de la unitat d’actuació que in-
bre de 2002 pel Sr. Alberto Aguilar Lence, actuant en clou les finques situades al carrer de Gelida, núms.
nom i representació del Sr. Manuel López Castillo, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19-21, al carrer d’Andrade,
consistent a tenir-lo per interessat en l’expedient de núms. 232-234, i el mateix carrer de Gelida, pels mo-
reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 12 del Pla tius que figuren en l’informe de 14 de març de 2003,
especial de reforma interior Diagonal-Poblenou i, en en els seus propis termes que es donen per reprodu-
conseqüència, a tenir dret a indemnització pel desa- ïts. 2n) Supeditar l’executivitat de l’acord d’aprovació
llotjament de la finca núm. 15 del passatge Baraldés, definitiva dels esmentats Projectes d’Estatuts i Bases
pels motius que, justificadament i raonada, consten d’actuació, adoptat en sessió del dia 4 de desembre
en l’informe de 5 de març de 2003 i que es dóna per de 2002, a la substitució del sistema de compensació
íntegrament reproduït. concretat per a l’execució d’aquesta unitat d’actuació,
37. Aprovar a l’empara de l’article 14.d) del Decret pel sistema de reparcel·lació, en la modalitat de com-
303/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el pensació bàsica, regulat per la Llei 2/2002, de 14 de
Reglament sobre mesures per facilitar l’execució ur- març, d’urbanisme. 3r) Donar-ne compte a la Comis-
banística, l’operació jurídica complementària al Pro- sió de Política de Sòl i Habitatge.
jecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 2
del Pla especial de reforma interior del Front marítim
del Poblenou aprovat definitivament per acord de la COMISSIÓ DE BENESTAR SOCIAL
Comissió de Govern en sessió de 10 d’octubre de
1996 i ferm en via administrativa el 15 de gener de Districte de Ciutat Vella
1997-, en el sentit de regularitzar el compte de liqui-
dació provisional de l’esmentat projecte, en els ter- 41. Aprovar, les tarifes de preus, per a l’any 2003,
mes que figuren en informe tècnic d’11 de març de per la utilització dels diferents serveis dels
2003, emès per Bagursa i que s’incorpora a l’expedi- equipaments del Districte de Ciutat Vella, segons
ent, i pels motius que figuren en informe jurídic d’11 consten en la relació que figura a l’expedient.
de març de 2003, que es dóna per reproduït en els
seus propis termes; i notificar als interessats aquest
acord. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT
38. Aprovar, a l’empara de l’article 14.d) del Decret
303/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el 42. Aprovar, d’acord amb la clàusula 9 del plec de
Reglament sobre mesures per facilitar l’execució ur- condicions administratives que regeix el contracte
banística, l’operació jurídica complementària al Pro- núm. 00004587 - 00004589, de serveis pel mante-
jecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 3 niment, reparació i adaptació d’instal·lacions i sistemes
del Pla especial de reforma interior del Front marítim de regulació del trànsit a la ciutat de Barcelona, lots 1 i
del Poblenou -aprovat definitivament per acord de la 2, adjudicats respectivament el lot 1 a la UTE formada
1 a174 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
per les empreses Etra Catalunya, SA – Electrònic Trà- hem de donar la benvinguda a l’activisme per la pau,
fic, SA (NIF G62578901), i el lot 2 a l’empresa Sainco alhora que vetllar per tal que la seva expressió es faci
Tráfico, SA (NIF A78107349), per la Comissió de Go- respectant plenament tant les persones i les seves
vern de data 4 de juliol de 2001, la revisió de preus per opinions, com l’espai públic de la Ciutat.
al període comprés entre l’1 de gener i el 30 de setem- Per això, la Comissió de Govern expressa la seva
bre de 2003, pels imports de 70.491,85 euros, per al condemna més ferma envers les agressions que patí
lot 1, i 39.622,46 euros, pel lot 2. Aprovar, a l’empara ahir a Reus el Diputat al Parlament de Catalunya i
de la clàusula 6 del plec de condicions administratives Senador, Alberto Fernández Díaz, quan participava
i l’article 198 del Text refós de la Llei de contractes de en un acte del seu partit, a mans de persones prete-
les Administracions públiques (TRLCAP), la pròrroga sament pacifistes. Aquestes agressions, dirigides a
del contracte esmentat, per al període comprés entre impedir l’expressió en llibertat de les pròpies con-
l’1 d’octubre de 2003 i el 30 de setembre de 2004, per viccions polítiques, són encara més inacceptables i
un import de 2.292.417,95 euros (l’impost del valor condemnables pel fet d’haver invocat, com a justi-
afegit inclòs), pel que fa al lot 1, i per un import ficació, la causa de la pau.
d’1.288.535,40 euros (l’impost del valor afegit inclòs), M2. Proposar al Parlament de Catalunya remetre a
pel que fa al lot 2. Autoritzar i disposar, contra la con- la Mesa del Congrés la proposta de modificar la legis-
signació pressupostària desglossada en el document lació vigent per tal que es faciliti un permís de treball
comptable corresponent, la despesa total de temporal a aquells estrangers que es trobin amb una
3.691.067,66 euros per a atendre el seu pagament, ordre d’expulsió no executada mentre no es procedei-
quedant l’adjudicació sotmesa a la condició suspensi- xi a la seva execució. Donar compte d’aquest acord
va d’existència de crèdit adequat i suficient en el Pres- al Consell Plenari.
supost de l’exercici corresponent. Requerir els adjudi- M3. 1r) Requerir a la Generalitat de Catalunya per-
cataris perquè, dintre del termini de quinze dies què, en compliment del capítol X de la Carta munici-
naturals a comptar des de la recepció de la notificació, pal de Barcelona, faci efectiu el traspàs dels serveis
presentin document acreditatiu d’haver constituït la ga- d’assistència social pendents de nivell 1 i 2 a l’Ajunta-
rantia de 458.483,59 euros pel que fa a la UTE forma- ment de Barcelona, així com dels corresponents mit-
da per Etra Catalunya, SA, i Electrònic Tràfic, SA, i de jans econòmics per a la seva prestació. 2n) Donar
257.707,08 euros, pel que fa a Sainco Tráfico, SA, cor- trasllat del precedent acord a la Generalitat de
responent aquesta quantitat, en ambdós casos, al 20% Catalunya per al seu coneixement i efectes escaients.
de l’import prorrogat, en aplicació de l’article 83.5 del 3r) Delegar en el president de la Comissió de Presi-
TRLCAP; requerir els seus legals representants per- dència i Hisenda la realització de les actuacions es-
què, dintre dels trenta dies a comptar des del dia se- caients per a l’execució d’aquest acord.
güent al de la notificació de l’adjudicació, compareguin M4. Aprovar la proposta de conveni a subscriure
el dia i hora que se’ls indiqui per formalitzar la pròrroga entre l’Institut Municipal d’Urbanisme, i la Societat Ur-
del contracte; facultar a la presidenta de la Comissió banística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, SA,
de Seguretat i Mobilitat per a signar-lo, i donar-ne per a l’efectivitat de les previsions del Programa d’ac-
compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat. tuació municipal 2000-2003 en matèria de sòl i habi-
tatge. Cedir onerosament, en els termes que figuren
al propi conveni, a Regesa, les finques susceptibles
b) Mocions de ser edificades a la “illa D” del Pla especial de refor-
ma interior de Can Bacardí, amb una superfície de
M1. En els moments actuals, la implicació del Go- 1.067’90 m2 i un sostre de 3.440’00 m2, destinat a ha-
vern d’Espanya en la intervenció armada que està te- bitatge declarat protegit. Facultar el president de la
nint lloc a l’Iraq conviu amb un ambient ciutadà, força Comissió de Política de Sòl i Habitatge i Vicepresi-
generalitzat, d’oposició a aquesta postura del Govern dent Primer de l’Institut Municipal d’Urbanisme per a
espanyol, de rebuig a aquesta guerra com a forma de llur formalització.
solució del conflicte. S’aproven, per unanimitat, les quatre mocions després
Aquesta oposició ciutadana es va expressar amb de declarar-se’n, també per unanimitat, la urgència.
força a fi d’evitar la guerra, i ho continua fent ara a fi No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-
de detenir-la. Des d’aquesta Comissió de Govern sidència aixeca la sessió a les dotze hores.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1175
PERSONAL
Concursos i oposicions
BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA temps per a la realització d’aquest exercici no serà
DE PROMOCIÓ INTERNA PER A L’OCUPACIÓ DE superior a 1h 30 min. i es penalitzaran les respostes
2 PLACES D’OFICIAL DEL GRUP C DEL SERVEI incorrectes.
DE PREVENCIÓ, EXTINCIÓ D’INCENDIS I L’exercici serà eliminatori i es qualificarà fins a 10
SALVAMENT DE L’AJUNTAMENT DE BARCELO- punts. Els candidats que no assoleixin la puntuació
NA, PEL SISTEMA DE CONCURS-OPOSICIÓ mínima establerta de 5 quedaran exclosos del procés
selectiu. Correspondrà al Tribunal fixar el nombre de
respostes encertades per a l’obtenció d’aquesta pun-
La present convocatòria es regirà per presents ba- tuació mínima.
ses i, en tot allò no previst o insuficientment regulat,
per les Bases Marc aprovades pel Consell Municipal Segon. Prova de coneixements de català
en data 26 d’abril de 1991, i demés normativa concor- Aquesta prova tindrà caràcter eliminatori.
dant. Per a superar la prova els/les aspirants hauran de
demostrar un nivell de coneixements similar al que
– Règim de les places convocades: funcionari/ària caldria per l’obtenció del certificat de nivell B de la Di-
de carrera. recció General de Política Lingüística del Departa-
– Grup de classificació: grup C. ment de Cultura.
– Categoria: oficial del Servei de Prevenció, Extin- Els aspirants seran qualificats com a apte o no
ció d’Incendis i Salvament. apte, i aquests últims quedaran exclosos del procés
– Sistema selectiu: Concurs-oposició restringit. selectiu.
– Nombre de places convocades: 2. En quedaran exempts els aspirants que acreditin
posseir el certificat de nivell B de català de la Direcció
Requisits: Podran prendre-hi part els sergents del General de Política Lingüística del Departament de
Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament Cultura o equivalent o superior.
de l’Ajuntament de Barcelona que compleixin els re- Restaran també exempts de realitzar aquesta pro-
quisits següents: va, d’acord amb el que s’assenyala al Decret 161/
1) Estar en alguna de les situacions administratives 2002, d’11 de juny, els aspirants que hagin participat i
següents: servei actiu, serveis especials o servei obtingut plaça en processos anteriors de selecció de
en comunitats autònomes o serveis en altres personal per accedir a la mateixa administració, en
administracions. què hi hagués establerta una prova de català del ma-
2) Tenir una antiguitat mínima de dos anys en la teix nivell o superior, o que hagin superat la prova es-
categoria de sergent. mentada en altres processos de la mateixa oferta pú-
Tots els requisits s’han de complir el darrer dia de blica d’ocupació, i així ho manifestin i, en el seu cas,
presentació de sol·licituds. acreditin.
La documentació acreditativa s’haurà de presentar
juntament amb la instància, tanmateix, i per a aquells
A. PROCEDIMENT SELECTIU que no disposin encara de la documentació esmenta-
da, s’amplia el termini fins al mateix dia de la prova
El sistema selectiu constarà de les fases següents: de català; havent-se de lliurar en la data i lloc de rea-
1. Fase d’oposició. lització de l’esmentat exercici.
2. Fase de concurs.
3. Curs selectiu. Tercer
Proves aptitudinals adequades a les funcions de la
categoria d’oficial. La prova serà qualificada de 0 a 10
1. Fase d’oposició punts; els candidats que no assoleixin la puntuació
mínima establerta de 5 punts quedaran exclosos del
Aquesta fase constarà dels exercicis obligatoris procés selectiu.
següents:
Quart. Proves físiques
Primer. Prova de coneixements L’exercici consistirà en la realització del test de
La prova consistirà en un qüestionari de 50 pregun- Cooper, consistent en la realització d’un exercici per
tes tipus test, amb quatre respostes alternatives i a valorar la capacitat cardiovascular i la resistència.
on només hi ha una única resposta correcte. En una pista de 25 m delimitada per dos cons. l’as-
El contingut del programa sobre el que versarà el pirant, durant 12 minuts, haurà de córrer al voltant
qüestionari figura en l’annex I d’aquestes bases. El d’aquests, ja sigui envoltant-los o en forma de vuit.
1 a176 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
L’ordre de sortida la donarà el controlador i a la veu 4. Altres mèrits, fins a 9,50 punts.
de “als llocs” els aspirants se situaran darrera de la lí- – Felicitacions i Medalles, fins a 2,50 punts. Es
nia de sortida. A la veu de “preparats” els aspirants puntuarà segons el barem següent:
adoptaran la postura estàtica i a la veu de “ja” podran – Medalla d’honor del servei en categoria d’or,
començar a córrer quan vulguin. 2,50 punts.
Aquest exercici es valorarà segons la puntuació – Medalla d’honor del servei en categoria d’ar-
de la taula 1 de l’annex II i aplicant les bonificacions gent, 2 punts.
de la taula 2 del mateix annex. Seran qualificats – Medalla d’honor del servei en categoria de
amb zero punts els aspirants que no corrin envoltant bronze, 1,50 punts.
els cons o els facin caure, o els que efectuïn tres – Medalles d’altres institucions o organismes ofi-
sortides falses, entenent per sortida falsa començar cials a títol individual, 1 punt. El Tribunal deter-
a córrer abans de l’ordre de sortida. La puntuació minarà l’acceptació i la valoració de cadascu-
màxima que es pot obtenir en aquesta prova serà de na, que podrà estar compresa entre 0,25 i
15 punts. 0,75 punts.
El dia de les proves, abans del seu inici, els/les as- – Felicitacions individuals del servei o d’organis-
pirants hauran de lliurar al Tribunal un certificat mèdic mes oficials, fins a 0,75 punts.
oficial expedit com a màxim tres mesos abans No es comptabilitzaran les medalles obtingudes
d’aquesta data, en el qual es faci constar que reunei- per antiguitat.
xen les condicions físiques necessàries per realitzar – Exercici com a monitor de l’SPEIS, fins a 2 punts.
aquesta prova. La no presentació de l’esmentat certi- Es valorarà l’experiència per haver exercit de mo-
ficat comporta l’exclusió automàtica de l’aspirant del nitor de l’SPEIS durant els darrers 10 anys.
procés selectiu. – Valoració del Comitè de Direcció previ informe
dels comandaments, fins a 4 punts.
– Participació en l’elaboració i redacció de procedi-
2. Fase de concurs (avaluació de mèrits) ments operatius, fins a 1 punt.
Consistirà en la valoració dels mèrits aportats i
acreditats pels aspirants en el moment de presentar 3. Curs selectiu
la instància:
Passarà a aquesta fase, segons l’ordre obtingut re-
1. Antiguitat: Per serveis prestats al Servei de Pre- sultant de la suma de les puntuacions de la fase d’opo-
venció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajunta- sició i de la fase de concurs, un nombre d’aspirants no
ment de Barcelona, fins a 3 punts, a raó de 0,20 superior al de les places objecte de la convocatòria.
punts per any complet en actiu per serveis prestats L’Alcaldia nomenarà funcionaris en pràctiques amb
en la categoria de sergent. la categoria d’oficial als aspirants proposats pel Tribu-
2. Titulacions acadèmiques rellevants pel lloc de nal. Els aspirants aprovats hauran de seguir amb
treball de la categoria, fins a 2 punts, segons el ba- aprofitament i superar un curs específic d’una durada
rem següent: màxima de 2 mesos.
– Per posseir una titulació acadèmica per accedir a El curs selectiu es qualificarà com a apte o no apte.
cossos del grup A o equivalent, es valora fins a
1,50 punts per cadascuna.
– Per posseir una titulació acadèmica per accedir a B. PROPOSTA DE NOMENAMENT
cossos del grup B o equivalent, es valora fins a 1
punt per cadascuna. Un cop realitzats els exercicis de la fase d’oposició,
– Per posseir una titulació acadèmica per accedir a valoració de la fase de concurs i curs selectiu, el Tri-
cossos del grup C o equivalent, diferent a la que bunal farà la proposta de nominació definitiva.
dóna accés a la categoria del concurs oposició, es Per a resoldre empats que puguin aparèixer en la
valora fins a 0,75 punts per cadascuna. classificació definitiva, es tindrà en compte, en pri-
3. Cursos de formació i perfeccionament, fins a 2 mer lloc, l’aspirant de més antiguitat dintre de la ca-
punts. Es puntuaran aquells cursos realitzats fora de tegoria; si es coincideix en aquest punt, tindrà prefe-
la formació obligatòria de l’SPEIS, que tinguin una rència l’aspirant de més antiguitat dintre del cos; en
durada superior a 20 h. Es valoraran concretament el cas que l’empat no hagi estat resolt segons
els cursos següents: aquest ordre de preferència, s’optarà per l’aspirant
– Formació de formadors. de més edat.
– Intervencions químiques.
– Direcció i comandament d’emergències.
– Tècniques d’extinció i intervenció. C. TRIBUNAL
– Conseller de seguretat.
– Riscos laborals. President:
– Socorrisme. L’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher, com a titular, i com a
– Direcció d’equips. suplent, l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa.
– Tècniques de negociació.
– Asertisme. Vocals:
– Altres relacionats amb les funcions de la El Sr. Blas Alascio i Ruiz, com a titular, i com a
categoria. suplent, la Sra. M. Teresa Parès i Santilari.
Es valorarà fins a 0,25 punts per cada curs acredi- El Sr. Jordi Ametlló i Lafuente, com a titular, i com
tat. a suplent, la Sra. Blanca Gómez i López.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1177
El Sr. Antoni Pallarés i Sánchez, com a titular, i 7. Els aspirants proposats hauran d’aportar a la
com a suplent, el Sr. Josep Munt i Albareda. Direcció de Recursos Humans, en el termini de vint
El Sr. Joan Pedreny i Abella, com a titular, i com a dies naturals següents a la publicació de l’anunci final
suplent, el Sr. Joan Asin i Ferrando. la titulació que els hagi eximit de realitzar el tercer
Dos vocals titulars i dos vocals suplents respectiva- exercici de la convocatòria (prova de coneixements
ment, designats per l’Escola d’Administració Pública de català).
de la Generalitat de Catalunya. 8. El Tribunal queda autoritzat per resoldre els
dubtes que es presentin i prendre els acords
Secretari: necessaris per al bon ordre del concurs oposició, en
El de la Corporació o funcionari en qui delegui. tot allò previst en aquestes bases.
Observadors:
Representants, titular i suplent, designats conjunta-
ment per la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa. Annex 1. CONEIXEMENTS
Tema 1. El servei de Bombers dins l’Ajuntament de
D. NORMES GENERALS Barcelona.
– L’organització municipal (funcionament).
1. Els qui desitgin participar en el concurs oposició – Organigrama i funcionament.
hauran de:
a) Presentar instància i currículum, acompanyats Tema 2. La gestió i funcionament d’un parc de Bom-
dels documents acreditatius dels mèrits al·legats, bers.
dins l’improrrogable termini de vint dies naturals a – La gestió de personal
comptar del següent de la publicació de la – Els comunicats d’incidència.
convocatòria a la Gaseta Municipal al Registre – Les gestions derivades de les intervencions
General de l’Ajuntament o a qualsevol dels regis- (informes d’intervenció, dades del Servei, tra-
tres desconcentrats. mitacions en atenció a les demandes del ciu-
Les instàncies també podran presentar-se en la tadà).
forma que determina l’article 38, 4t c) de la Llei – Les conseqüències administratives de les inter-
30/1992 (Llei de règim jurídic de les vencions (Les ordenances fiscals, ...).
Administracions públiques i del procediment – Marc jurídic en les intervencions de Bombers.
administratiu comú).
b) Manifestar en l’esmentat document que reuneixen Tema 3. Conceptes generals sobre resistència de
totes i cadascuna de les condicions exigides a les materials.
bases de la convocatòria. – Coneixement del material i les seves característi-
c) Manifestar i acreditar, quan sigui el cas, estar ques (puntals, taulons, etc.).
exempt de la realització de la prova de català, en – Coneixement tipologies constructives de la nostra
els termes previstos a l’apartat tercer de la fase ciutat (generalitats).
d’oposició de la present convocatòria. – Patologies en els elements estructurals i les ins-
2. Un cop acabat el termini de presentació tal·lacions.
d’instàncies, es publicarà, al taulell de concursos i – Sistemàtica d’intervenció en les patologies d’ele-
Oposicions de la Corporació i al taulell del Servei de ment estructurals.
Prevenció, Extinció d’incendis i Salvament de
l’Ajuntament de Barcelona, la llista d’aspirants Tema 4. Conceptes generals d’electricitat.
admesos i exclosos. – Coneixement del material elèctric del Servei.
3. El Tribunal podrà determinar la realització de – Sistemàtica de les intervencions en instal·lacions
dos o més exercicis en una sola sessió; en aquest elèctriques.
cas, la correcció de l’exercici posterior quedarà condi- – El paper del comandament de la intervenció.
cionada a la superació de tots els anteriors quan – Delegació de funcions.
aquests siguin eliminatoris. – Recollida d’informació.
4. L’ordre de qualificació definitiva estarà – Sectorització de la intervenció.
determinat per la suma de les puntuacions atorgades
en la fase d’oposició més les concedides en concepte Tema 5. Conceptes generals de física aplicada (hi-
de mèrits. drostàtica, pneumàtica, mecànica).
5. El Tribunal podrà disposar la incorporació als – Coneixement del material del Servei (eines).
seus treballs d’assessors especialistes, per a totes o – Sistemàtica de les intervencions de salvament.
algunes de les proves. Els esmentats assessors es li- – El paper del comandament de la intervenció.
mitaran a l’exercici de les especialitats tècniques, en – Delegació de funcions.
base exclusivament a les quals col·laboraran amb el – Recollida d’informació.
Tribunal. – Sectorització de la intervenció.
6. Acabada la qualificació dels aspirants, el Tribu-
nal publicarà la relació de seleccionats per ordre de Tema 6. Conceptes generals sobre mecànica de
puntuació. Els seleccionats no podran ultrapassar el fluids.
nombre de places convocades. El Tribunal elevarà la – Les bombes dels vehicles del Servei.
relació de seleccionats a la Presidència de la – Sistemàtiques d’intervenció.
Corporació a fi que formuli el corresponent – El paper del comandament de la intervenció.
nomenament. – Delegació de funcions.
1 a178 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
– Recollida d’informació. Tema 13. Gestió i organització del personal.
– Sectorització de la intervenció. – L’organització de les activitats en el Parc de
Bombers.
Tema 7. Mercaderies perilloses (risc químic). – La formació permanent al parc (pràctiques). Els
– Usos i transport de MMPP (generalitats) reciclatges.
– Coneixement del material, equips de protecció i – L’anàlisi de les intervencions. Els judicis crítics.
vehicles del Servei.
– Sistemàtiques en intervencions de risc químic. Tema 14. Els plans d’intervenció.
– El paper del comandament de la intervenció. – Criteris d’intervenció operativa, per a tots tipus de
– Delegació de funcions. sinistres.
– Recollida d’informació. – Conceptes generals d’organització per a grans
– Sectorització de la intervenció. sinistres (catàstrofes).
– Plans d’actuació en sinistres de múltiples
Tema 8. Els procediments d’intervenció. víctimes.
– Elaboració de procediments. – Els nivells de comandament.
– Salvament de persones atrapades en ascensors. – La recollida d’informació.
– Autobusos a gas. – La delegació de funcions.
– Comunicació de serveis. – Sectorització de les intervencions.
– Seguiment d’incidències de vehicles
– Descontaminació per fums.
– Desinsectació.
– Descontaminació per aigües. Annex II. PROVA D’APTITUD FÍSICA
– Neteja de vestuari d’intervenció.
– Procediment de revisió de vehicles i material.
– Neteja i reparació de la jaqueta i pantaló de Taula 1
protecció.
Metres Puntuació
Tema 9. Incendis (Teoria del foc. Principis físics i quí- 2,315 o més ................................... 15
mics). 2,280 a 2,314 ................................. 14
– Coneixement del material i vehicles del Servei. 2,245 a 2,279 ................................. 13
– El agents extintors. 2,210 a 2,244 ................................. 12
– Maniobres bàsiques . 2,175 a 2,209 ................................. 11
– El paper del comandament de la intervenció. 2,140 a 2,174 ................................. 10
– Delegació de funcions. 2,105 a 2,139 .................................. 9
– Recollida d’informació. 2,070 a 2,104 .................................. 8
– Sectorització de la intervenció. 2,035 a 2,069 .................................. 7
2,000 a 2,034 .................................. 6
Tema 10. La gestió de l’emergència des del Centre 1,965 a 1,999 .................................. 5
de comunicacions. 1,930 a 1,964 .................................. 4
– Recepció de trucades (080). 1,895 a 1,929 .................................. 3
– Gestió de la informació (dades, fitxes de 1,860 a 1,894 .................................. 2
recorregut, ...). 1,825 a 1,859 .................................. 1
– Procediment de comunicació de sortides. 1,824 o menys ................................ 0
Tema 11. Els primers auxilis en les intervencions de
Bombers.
– Coneixement del material i vehicles del Servei. Taula 2
– La motxilla de salvament.
– Sistemàtica d’intervenció en primers auxilis. Els aspirants han de tenir l’edat que s’indica tot
– El paper del comandament de la intervenció. seguit en la data en que expiri el termini assenyalat
– Delegació de funcions. per a la presentació d’instàncies.
– Recollida d’informació. El tant per cent de la bonificació que s’indica en
– Sectorització de la intervenció. cada cas s’aplicarà sobre la marca registrada en
l’exercici.
Tema 12. La normativa de prevenció d’incendis (con-
ceptes bàsics). Edat Bonificacions
– Conceptes bàsics de prevenció d’incendis. Entre 35 i menys de 40 anys .............. 5%
– Marc legal vigent (normativa de procediment i nor- Entre 40 i menys de 45 anys ............. 10%
mativa sectorial). Ordenança de condicions de Entre 45 i menys de 50 anys ............. 15%
protecció contra incendis OM CPI 96, Norma Entre 50 i menys de 55 anys ............. 20%
bàsica de condicions de protecció contra incendis Entre 55 i menys de 60 anys ............. 25%
NBE CPI 96). Entre 60 i menys de 65 anys ............. 30%
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1179
Concursos
BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA prova aquests coneixements en relació amb el
DEL CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’1 LLOC DE lloc de treball.
TREBALL DE DIRECTOR/DIRECTORA DE LABO-
RATORI DE L’AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA
(Aprovades per resolució del gerent de l’Agència MÈRITS COMUNS A VALORAR
de Salut Pública de data 20 de juny de 2003)
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de
Concurs 15 serveis, inclosos els serveis anteriors en altres Admi-
nistracions públiques que hagin estat formalment
1 lloc de treball de director/directora de Laboratori, reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1
adscrit a l’Agència de Salut Pública. punt.
Nivell 26 i específic de responsabilitat mensual de 2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un
626,49 €, segons catàleg vigent (2699X). màxim d’1 punt segons el barem següent:
Horari de 37,5 hores setmanals - Per posseir com a grau un nivell superior al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
- Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de
REQUISITS DE PARTICIPACIÓ treball convocat: 0,75 punts.
- Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al
- Pot participar en aquesta convocatòria el personal del lloc de treball convocat: 0,50 punts.
funcionari al servei de la Generalitat de Catalunya - Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre
en qualsevol de les situacions administratives que al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.
preveu la normativa i el personal funcionari no 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si
integrat que presti serveis a l’Administració de la és el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt
Generalitat i que pertanyi a cossos o escales del segons el barem següent:
grup de titulació en què està classificat el lloc de - Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del
treball objecte de la convocatòria. lloc de treball convocat: 1 punt.
- Pot participar en aquesta convocatòria el personal - Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior
funcionari o contractat laboral fix al servei de en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50
l’Ajuntament o d’un Institut Municipal, i no punts.
pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni - Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell
Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i superior al nivell del lloc de treball base de la
Salvament (SPEIS). categoria del concursant: 0,25 punts.
- Tractant-se de personal funcionari o contractat la- A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell del
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso- lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement
nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut de destinació efectivament acreditat en la nòmina
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament corresponent, quan es tracti d’un nivell superior al del
posteriorment subrogat a un Institut podrà partici- grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
par igualment en els concursos. També hi podran del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
participar els contractats laborals fixos d’Instituts aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
Municipals que hagin efectuat la corresponent consolidar a la carrera administrativa.
adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-
d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-
l’esmentat Acord. ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si
- Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a s’escau, en funció de les matèries, la durada i
funcionari de carrera o amb contracte laboral l’avaluació.
indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal; o com
a funcionari al servei de la Generalitat de
Catalunya. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS
- Per al personal provinent de l’Ajuntament és
necessari haver transcorregut un mínim de dos El personal de l’Ajuntament de Barcelona que
anys des de l’última destinació obtinguda per compleixi les condicions exigides haurà de pre-
concurs. Per al personal provinent de la sentar la sol·licitud, a la qual adjuntarà la relació de
Generalitat, és necessari haver transcorregut un mèrits al·legats classificats segons l’ordre d’aques-
mínim d’un any en llocs del mateix nivell des del ta convocatòria i els documents acreditatius cor-
qual es concursa. responents, al Registre General de l’Ajuntament o
- Cal estar en possessió del nivell de suficiència de a qualsevol altre Registre municipal, en el termini
català (nivell C) de la Direcció General de Política de quinze dies hàbils a comptar de l’endemà de la
Lingüística del Departament de Cultura o equi- publicació d’aquesta convocatòria a la Gaseta Mu-
valent. En el cas que els aspirants no estiguin en nicipal.
possessió del certificat acreditatiu corresponent, Així mateix, el personal de la Generalitat de
la Junta de Valoració avaluarà mitjançant una Catalunya que compleixi les condicions exigides
1 a180 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
haurà de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntarà la - Promoure la participació i col·laboració del
relació de mèrits al·legats classificats segons l’ordre laboratori en projectes d’investigació dins les
d’aquesta convocatòria i els documents acreditatius seves àrees d’interès.
corresponents, al Registre General de la Generalitat,
a qualsevol altre Registre de qualsevol departament o Requisits addicionals
a les delegacions territorials del Govern de la Personal del grup A, llicenciats en Ciències de la
Generalitat a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Salut.
Terres de l’Ebre, en el termini de quinze dies hàbils a
comptar de l’endemà de la publicació d’aquesta Mèrits complementaris
convocatòria en el DOGC. 1. Titulacions acadèmiques. Per posseir altre
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre titulacions acadèmiques complementàries relacio-
sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat nades amb el lloc de treball, fins a 2 punts.
termini. 2. Experiència professional, fins a 7 punts.
Es podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es - Planificació estratègica, coordinació d’equips,
disposa a les Oficines d’Informació de Personal de gestió pressupostària i representació institucional,
l’Ajuntament i el que es disposa als Serveis Centrals fins a 4 punts.
dels Departaments de la Generalitat i a les - Lideratge tècnic acreditat en el camp de l’analítica
Delegacions Territorials del Govern. alimentària i/o ambiental, fins a 2 punts.
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo - Docència i publicacions en l’àmbit de laboratoris
s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a qualsevol analítics acreditats de salut pública, fins a 1 punt.
de les dues Administracions des de la data 3. Altres mèrits: que tinguin relació amb el lloc de
d’incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. treball, fins a 2 punts.
El lloc de treball objecte de la present convocatòria 4. Proves: La Junta podrà convocar per tal
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts d’avaluar les aptituds professionals dels candidats/
setmanals. tes, fins a 6 punts.
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà Consistirà en la realització d’un únic exercici,
disposar dels sistemes d’acreditació i de comprovació relatiu a les funcions pròpies del lloc de treball
que consideri més escaients en cada cas i per a cada objecte d’aquesta convocatòria.
tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que 5. Característiques personals requerides per a
optin a les places perquè precisin o ampliïn aspectes l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de
concrets en relació als mèrits al·legats. treball: La Junta de Valoració podrà convocar els/les
Les destinacions adjudicades són irrenunciables candidats/tes per a l’avaluació d’aquest apartat,
un cop s’ha pres possessió del lloc de treball. Malgrat mitjançant els sistemes que consideri més adequats
això, quan una persona hagi obtingut una plaça en per poder valorar les característiques requerides per
diferents concursos convocats, haurà d’optar per una l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de
d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents treball, fins a 3 punts.
al de l’exposició en el tauler d’anuncis de l’Agència de
Salut Pública de la proposta de la Junta de Valoració Puntuació mínima
de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça. 11 punts.
Tots els anuncis i incidències que es produeixen en Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la
aquesta convocatòria sortiran publicades al Taulell puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total
d’Anuncis de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. (mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Funcions principals
- Fer complir la missió del laboratori i programar les JUNTA DE VALORACIÓ
seves línies estratègiques.
- Definir els objectius operatius, fer-ne el seu President:
seguiment i avaluar-ne els resultats. Sr. Joan Guix Oliver, Gerent de l’ASPB, o persona
- Elaborar, fer el seguiment, controlar i gestionar el en qui delegui.
pressupost.
- Gestionar i liderar els recursos humans de la plan- Vocals:
tilla del Laboratori, potenciant les seves habilitats i Sra. Rosa Creus i Carreras, sotsdirectora general
capacitats, tot fomentant la seva participació. d’Administració i Recursos Humans del Departament
- Gestionar els subministraments i inversions de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, o per-
dedicats al Laboratori. sona en qui delegui.
- Impulsar les actuacions de millora del sistema de Sr. Joan Ramon Villalbí Hereter, adjunt a Gerència
qualitat, enfocat cap a l’excel·lència. de l’ASPB, o persona en qui delegui
- Gestionar eficaçment i eficientment els processos Sr. Josep Maria Armengou Iglésias, director de Re-
interns. cursos de l’ASPB. o persona en qui delegui.
- Integrar la política de seguretat i salut laboral en Sr. Cèsar Gilabert i Quintas, cap del Departament
la gestió del laboratori. de Personal de l’ASPB, el qual actua també com a
- Gestionar el catàleg de serveis. secretari, o persona en qui delegui.
- Consolidar un marc relacional orientat als clients. Un representant de la Junta de Personal o del
- Fomentar la innovació i actualització científica del Comitè d’Empresa.
Laboratori.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1181
ANUNCIS
Llicències d’obres concedides durant el mes de maig de 2003
Salvador Batlle Campí Atlàntida, 68 Legalització de modificacions en les
obres en local de planta baixa i planta
soterrània.
Promocions i Obres Martos, SL Balboa, 39 Edifici plurifamiliar de nova planta de 2
blocs (amb planta baixa i 2 plantes pis
per l’interior d’illa i amb planta baixa i
3 plantes pis per l’avinguda Cermeño),
compost d’1 planta soterrània per a 28
places d’aparcament, unida funcional-
ment a la planta soterrània de la 1a
fase (carrer de Ginebra, 37), planta
baixa per 6 tallers-habitatge, i 2 o 3
plantes tipus, segons el bloc, per a 15
habitatges.
Barnahogar, SL Calders, 13 Rehabilitació de plantes baixa, 1a, 4a i
5a en edifici compost de planta baixa,
4 plantes pis i planta 5a, amb un total
a rehabilitar d’1 local i 2 habitatges; i
restauració de façanes amb col·loca-
ció de bastides pels carrers de Cal-
ders, 13 i del Rec, 48.
Barnahogar, SL Calders, 15 Rehabilitació de plantes baixa, 1a i 4a
en edifici compost de planta baixa i 4
plantes pis, amb un total a rehabilitar
d’1 local i 2 habitatges; i restauració
de façanes amb col·locació de basti-
des pels carrers de Calders, 15 i del
Bonaire, 9.
Ministerio de Educación y Cultura Comtes, 2 Rehabilitació Palau dels Virreis de
Barcelona i la Torre del rei Martí, anti-
ga seu de l’Arxiu de la Corona
d’Aragó.
Pàrquing CN Atlètic Barceloneta Pl. Mar, 1 2a fase per a la construcció d’aparca-
ment de 505 places en 1 planta soter-
rània i plaça del Mar.
Germans Torrente Brunet, CB Marquès de Barberà, 21 Rehabilitació integral d’edifici compost
de planta baixa, altell, principal, 3
plantes i coberta, amb un total d’1 lo-
cal comercial i 7 habitatges. Col·loca-
ció d’ascensor, restauració de façanes
amb col·locació de bastida.
Mehdi Meymad Millan Plata, 4 Adaptació d’alberg de joventut per su-
pressió de barreres arquitectòniques
amb col·locació d’una plataforma ele-
vadora a planta baixa i entresol.
Ingenieria Alblan, SL Rbla. Raval, 26 Legalització obres reforma interior a
plantes: baixa, entresol, 1a, 2a, 3a, 4a
i terrat.
Barnahogar, SL Rec, 46 Rehabilitació de plantes baixa, 1a i 4a
en edifici compost de planta baixa i 4
1 a182 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
plantes pis, amb un total a rehabilitar
d’1 local i 2 habitatges; i restauració
de façanes amb col·locació de basti-
des pels carrers del Rec, 46 i de l’Es-
parteria, 18.
Ver Sacrum, SC Rec, 50 Rehabilitació d’edifici compost de
planta baixa, 1a, 2a i 3a destinades a
local, magatzem i despatx, addició de
planta 4a destinada a habitatge i res-
tauració de façanes amb col·locació
de bastides.
Borne Initium, SL Sant Antoni dels Sombrerers, 4 Rehabilitació d’edifici compost de
planta baixa i 5 plantes pis, amb
col·locació de bastides.
Com. de béns Parc Recerca Trelawny, 3 Edifici recerca Biomèdica compost de
Biomèdica 3 plantes soterrànies, planta baixa i 7
plantes més instal·lacions.
Jordi Gruart Rusch Balmes, 23 Reforma interior d’habitatge i divisió
en 2.
Geacomer, SA Rbla. Catalunya, 113 Divisió d’1 habitatge en 2.
R Argenta 75, SL Consell de Cent, 421 Divisió habitatge en 2 independents a
la planta àtic.
Jordi Ferrer Mico Còrsega, 232 Ampliació local en planta baixa.
Mas Casals, SL Gran Via Corts Catalanes, 433 Divisió d’1 habitatge en 2.
Vallehermoso, SA Pg. Gràcia, 82 Modificació de projecte consistent en
la disminució del nombre d’habitatges
i locals comercials, així com la seva
configuració tipològica. S’augmenta
lleugerament el volum posterior de les
plantes tipus en la fondària del carrer
de Mallorca.
Tesgat, SL Pg. Gràcia, 100 Ampliació de 2 plantes per a 2 habitat-
ges en edifici existent. Rehabilitació
de la façana posterior i del vestíbul.
Arx, SL Mallorca, 255 Reforma i rehabilitació parcial d’edifici
i divisió d’habitatges.
Ana Maria Trinxet Torras París, 175 Divisió del pis 2n-1a en 2 habitatges.
Rocadot Principal, SL Rocafort, 246 Divisió del local pis 2n, en 2 entitats
registrals, 2n-6è i 2n-7è. Reforma
per canvi d’ús del local 2n-7è a habi-
tatge.
Reforrent Rehabilitación Integral Rda. Sant Antoni, 31 Ampliació i reforma de la planta 5a.
Rehabilitació de les façanes principal i
posterior. Instal·lació d’ascensor. Ade-
quació d’elements comuns. Instal·lació
de bastides.
Grasver, SL Pg. Sant Joan, 12 Divisió d’1 habitatge en 2.
Espais Linea, SL València, 193 Reforma i divisió d’habitatge existent.
Industrial Electrolítica Cano, SL D Zona Franca, 50 Legalització de nau industrial compos-
ta de planta baixa amb altell.
Galileo 2001, SL Ermengarda, 9 Construcció d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de planta baixa i 3
plantes pis, per a 8 habitatges.
Josep M Castillblanco Coral Galileu, 50 Rehabilitació elements comuns, ins-
tal·lacions, façanes i divisió de l’àtic
existent.
Rehab. y Constr. Inmuebles Olzinelles, 48 Reforma de planta baixa en edifici
de Barcelona, SL entre mitgeres pel canvi d’ús de local
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1183
a habitatge i legalització de la divisió
de la planta 2a en 2 habitatges.
Transacc. Inmobiliarias Ricard, SL Sagunt, 12 Construcció d’edifici entre mitgeres
compost de planta baixa i 1 planta
pis, amb façana als carrers de
Sagunt i dels Masriera, per a 5
habitatges.
Brasil Sants Prom. Immobiliàries, SL Sants, 216 Construcció d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de planta baixa i 4
plantes pis, per a 8 habitatges i 2
locals comercials.
Fes un Bloc, SL Valladolid, 23 Construcció d’edifici entre mitgeres
compost de planta baixa i 3 plantes
pis, per a 5 habitatges i 1 local comer-
cial amb altell.
Comunidad de Padres Pasionistas Capità Arenas, 7 Reforma-ampliació d’edifici d’ús
religiós. L’ampliació consisteix en la
construcció de porxo i confessionaris
en la façana posterior del carrer de
Manila. La reforma consisteix en la
realització d’obertures en aquesta
façana i l’adequació al Decret 135/
1995 de l’accés al Santuari.
Jorge Iranzo Barceló Joan d’Alòs, 30 Legalització de reforma-ampliació en
el transcurs de les obres per a la
construcció d’habitatge unifamiliar
aïllat. A la reforma es redistribueix la
planta soterrània. L’ampliació es
realitza en la zona d’accés a la planta
soterrània i a la planta 2a.
Alfons Tost Solà Panamà, 21 Reforma estructural d’habitatge unifa-
miliar aïllat.
Castel Comercial Europea, SL Av. Pearson, 35 Construcció d’habitatge unifamiliar
aïllat, compost d’1 planta soterrània
per a aparcament, gimnàs i serveis, 1
planta baixa amb sala d’estar, men-
jador i cuina i 2 plantes pis amb 6
dormitoris (3 per planta) i banys.
Haifa al Sudari Av. Pearson, 107 Legalització de reforma-ampliació en
curs, d’habitatge unifamiliar aïllat que
consta de planta baixa i 2 plantes pis.
Pel pendent del solar i el buidat de
terres cada planta se situa en 2 nivells
diferents.
Construcciones Gamma, SL Av. Sant Ramon Nonat, 29 Reducció de la sup. de llicència ator-
gada, per a la construcció d’edifici
plurifamiliar entre mitgeres compost
de planta baixa amb altell i 5 plantes
pis. El nombre total d’habitatges és 6.
Amb la reducció de la sup. del solar es
redistribueixen els habitatges.
Arq71 i associats, SL Avenir, 8 Reforma interior de parets en local,
rebaixament del paviment en planta
baixa (57,90 m2) i ampliació de planta
altell (74,40 m2) de planta baixa, per a
condicionament de local destinat a
despatx-oficina.
Llars de l’Amistad Chesire Benedetti, 60 Construcció d’edificació aïllada
composta de 2 plantes soterrànies,
planta baixa i 4 plantes pis, amb ús
de residència per a discapacitats
físics.
1 a184 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
Piedra Natural Leiro, SA Capella de Can Caralleu, 8 Habitatge unifamiliar aïllat compost de
planta soterrània, planta baixa i 2
plantes pis.
Feri 3000, SL Castellnou, 27 Reforma d’habitatge de planta baixa,
incorporant part de la planta soter-
rània -1 per a usos complementaris,
modificant i substituint forjat-entre-
planta i escala comunicació en plantes
soterrànies -1 i -2. Instal·lació d’ascen-
sor en l’ull d’escala.
Inlora Inmobiliaria y Restauración, SL Clos de Sant Francesc, 54 Reforma interior de parets i obertures
per subdividir l’habitatge existent
compost de planta baixa, planta pis i
terrat, en 2 habitatges (1 en planta
baixa amb accés pel carrer del Clos
de St. Francesc i 1 en planta pis amb
accés pel carrer de l’Arquitecte Mas),
canviant ubicació escala d’accés al
terrat i afectant l’estructura de
l’edifici.
Tomas Millet Malagarriga Fonolleda, 15 Habitatge unifamiliar aïllat compost de
planta baixa i 2 plantes pis.
Pentaedro, SL Rda. General Mitre, 131 Legalització modificació de projecte
per a la reforma interior de parets i
canvi d’ús de 2 locals-despatxos a
habitatge, canviant la ubicació de por-
ta de servei d’accés a l’habitatge, que
connecta amb la zona de sala d’estar-
despatx.
Miquel Koldobi Lauzirika Eiziaguire Iradier, 7 Rehabilitació edifici plurifamiliar de 3
habitatges.
Luís García Villayandre Menta, 26 Construcció d’habitatge unifamiliar
aïllat compost de planta garatge,
càmara d’aire d’1,50 m, planta baixa i 1
planta pis, amb la retirada prèvia de la
construcció posterior existent en runes.
Creative Edad, SL Musitu, 13 Reforma interior de parets i canvi d’ús
d’edifici entre mitgeres compost de
planta baixa, 3 plantes pis i planta
terrat, pel d’escola bressol, sense
afectar l’estructura de la finca.
Enderroc zona coberta posterior del
pati d’illa de cases, reconstruint escala
exterior d’accés a planta 1a des de
pati de planta baixa.
Antonia Badiella Germain Raset, 29 Reforma interior de parets per subdivi-
dir l’habitatge únic existent en la plan-
ta 5a (sobreàtic) en 2 unitats, A i B,
sense afectar l’estructura de la finca,
compostos de menjador-estar, cuina i
office, lavabo, 1 i 2 banys, respec-
tivament, 1 dormitori i 1 sala sense ús
específic en cada un dels habitatges.
Josep Maria Fàbregas Vives Saragossa, 55 Reforma interior en edificació entre
mitgeres composta de planta baixa
amb altell, planta pis i terrat i
legalització d’ampliació de planta
terrat per les obres de nova planta.
Restituto Valverde Auñon Savina, 6 Legalització de modificació de
projecte per a la reforma i ampliació
de part de la planta soterrània destina-
da a traster, en habitatge unifamiliar
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1185
aïllat, compost de planta soterrània,
planta baixa i planta pis.
Map Arquitectos, SL Teodor Roviralta, 37 Rehabilitació d’edifici unifamiliar aïllat
per a ús d’habitatge amb despatx pro-
fessional del propi titular de l’habitatge.
Valores Inmobiliarios, SA Pg. Amunt, 41 Reforma de la planta entresol d’edifici
plurifamiliar existent entre mitgeres,
per a 4 oficines.
Isard, SA Esteve Terradas, 43 Modificació de projecte consistent en
modificació de l’ús de la planta baixa i
altell, passant d’1 local a 1 habitatge
(planta baixa de 43,17 m2, altell de
40,20 m2) i 1 local (planta soterrània
de 15,20 m2, planta baixa de 26,80 m2
i altell de 64 m2).
Portal Nou 31, SL Gran de Gràcia, 103 Rehabilitació total, amb afectacions
estructurals i augment de nombre
d’habitatges, d’edifici plurifamiliar en-
tre mitgeres, per a un total d’11 habi-
tatges i 1 local comercial.
M. Lluïsa Gausa Rull Gran de Gràcia, 140 Divisió d’1 habitatge (1r-2a) en 2 enti-
tats: un nou habitatge (1r-2a B) i 1 es-
tudi o oficina professional, sense ús
definit (1r-2a A).
Lluís Gelabert Sitges Palma de Sant Genís, 4 Rehabilitació integral d’edifici unifami-
liar disconforme amb el planejament,
compost de planta soterrània, planta
baixa i planta terrat, amb 1 plaça
d’aparcament.
Inversions Passeig de Sant Joan, SL Rbla. Prat, 27 Divisió d’habitatge existent (pral. 1a)
en 2 nous habitatges a edifici pluri-
familiar existent entre mitgeres a la
Rambla del Prat, 27.
Santiago Batchilleria Grau Av. República Argentina, 4 Divisió de l’actual habitatge 3r-1a, en
2, A i B, a edifici plurifamiliar existent,
entre mitgeres.
Montajes Informáticos Barcelona Sardenya, 429 Reformes interiors de local i plantes
soterrànies 1 i 2, amb afectacions es-
tructurals, per a instal·lació d’oficines
tècniques, places d’aparcament i ma-
gatzems.
Inmobiliaria Aries, SA Torrent d’en Vidalet, 41 Reforma i ampliació de llicència, amb
construcció d’1 planta soterrània per a
trasters.
M. Jesús Barragant Gómez Verdi, 167 Construcció d’edifici unifamiliar entre
mitgeres compost de planta soterrà-
nia, planta baixa, 1 planta pis i terrat,
per a 1 habitatge, 1 plaça de cotxe.
Josep Pey Llorens Alt de Pedrell, 11 Reforma i ampliació en edifici aïllat
amb la ampliació de la planta soterrà-
nia i addició d’una 2a planta resultant
un total de 2 habitatges i 2 places
d’aparcament.
Malco Par Cebrian Bergnes de las Casas, 21 Modificació llicència.
Habitatges Can Baró, SL Av. Can Baró, 21 Construcció d’edificació entre mitge-
res composta de planta soterrània,
planta baixa i 3 plantes pis, per 11 ha-
bitatges, 7 locals i aparcament.
Miquel Mateu Balleste Ptge. Costa, 17 Legalització obra nova en planta baixa
d’habitatge unifamiliar.
1 a186 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
Borbon 56, SA Escornalbou, 58 Construcció edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de planta baixa i al-
tell, 3 plantes pis i planta coberta per a
4 habitatges i 1 local comercial.
José Manuel Jiménez Cerezo Horta, 39 Legalització de l’execució d’un cobert
lleuger a pati interior.
Promociones Alt Sanllehy, SL Josep Yxart, 4 Edifici plurifamiliar i d’aparcament en
zona aïllada.
Promotora Llobet Llobet i Vall-llosera, 10 Construcció d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de 2 plantes soter-
rànies amb ús d’aparcament, planta
baixa amb entresolat per a accés a
l’edifici, local comercial (sense ús
d’habitatge), places d’aparcament i 4
cambres de mals endreços, 2 plantes
pis per a 2 habitatges cadascuna i ter-
rat comunitari amb badalot d’escala.
Edificaciones Avenida, SA Llorens i Barba, 66 Edifici d’habitatges, locals i aparca-
ment.
José M. Ferrer Salvador Mascaró, 26 Reforma de plantes baixa i 1a i ampli-
ació de planta 2a d’edifici plurifamiliar
entre mitgeres per a llar-residència
per a disminuïts.
Mesalles, SA Oblit, 58 Construcció d’1 planta soterrània des-
tinada a traster en edifici d’habitatge
plurifamiliar.
Construccions Paytubi, SA Palafox, 18 Construcció d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de planta soterrània
per a aparcament de la comunitat (5
vehicles) i planta baixa i 1 planta pis
amb un total de 5 habitatges situats en
filera.
Joan Suriol Mestres Renaixença, 22 Legalització obres d’ampliació de 6,05
m2 de planta 1a i 16,44 m2 de planta
2a en edifici plurifamiliar entre mitge-
res.
Gerardo Pérez Carrasco Sant Alexandre, 55 Reforma i ampliació habitatge unifa-
miliar entre mitgeres compost de plan-
ta baixa, 2 plantes pis i planta coberta.
Loura, SA Maladeta, 8 Construcció d’edifici d’habitatges entre
mitgeres, compost de planta baixa,
entresolat, 4 plantes pis, per a 1 local,
12 habitatges, i una planta soterrània
per a 12 trasters, lligats registralment
a cada un dels habitatges, i 15 places
d’aparcament.
Fimar Promociones, SA Maladeta, 64 Construcció d’un edifici plurifamiliar
compost de 2 plantes soterrànies per
a garatge, planta baixa i 4 planta pis
per a 10 habitatges, dels quals, el 1r-
2a, el 2n-2a i el 3r-2a, seran de pro-
tecció oficial.
Departament d’Ensenyament Vall d’Ordesa, 24 Gimnàs de l’IES Josep Pla.
Peromoinver, SA Campo Florido, 9 Modificació de projecte d’edifici
plurifamiliar de nova planta.
Gloria Samartino Castelao Colònia, 11 Reforma d’habitatge unifamiliar entre
mitgeres.
Metro-3, SA Gran de Sant Andreu, 319 Modificació no substancial del projecte
d’edifici destinat a 12 habitatges, 2 lo-
cals comercials i 9 aparcaments.
NÚM. 21 a 10-VII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1187
Inmuebles Open Renta, SL Gran de Sant Andreu, 322 Edifici entre mitgeres compost de
planta soterrània per a 9 places
d’aparcament, planta baixa per a local
comercial i 4 plantes pis amb 2 habi-
tatges per planta.
Luís Martínez Fernández Grau, 54 Reforma i ampliació d’habitatge uni-
familiar entre mitgeres.
Starerik, SL Maracaibo, 6 Modificació de projecte. Es tracta de la
divisió de la nau L-2 en altres 2 (L-2A i
L2-B), proposant una disminució ge-
neral de la superfície construïda de
160,50 m2.
Promociones Olesa 15, SL Pl. Maragall, 14 Ampliació d’1 planta soterrània en edi-
fici en construcció.
Promotors Mutre BCN, SL Servet, 54 Construcció d’edifici unifamiliar entre
mitgeres. Amb façana al carrer de
Servet, compost de planta baixa per a
aparcament i 2 plantes per l’habitatge.
I edifici unifamiliar entre mitgeres, amb
façana al carrer de Sant Hipòlit amb 1
planta soterrània, planta baixa per a
aparcament i 2 plantes pis per l’habi-
tatge.
Blasterland Europea, SL Almogàvers, 56 Reforma i canvi d’ús a habitatges
d’edifici amb usos diversos, quedant
amb planta baixa per a 1 nucli d’esca-
les i 2 locals comercials que s’amplien
en planta soterrània on també s’ubi-
quen trasters vinculats als habitatges;
plantes 1a a 6a amb 4 habitatges per
replà; i planta 7a-àtic per a 4 habitat-
ges.
Trinquete Residencial, SA Av. Diagonal, 131 Edifici d’oficines i hotel de 4 estrelles.
Borbon Grup Horta, SL Espronceda, 40 Edifici plurifamiliar entre mitgeres
compost de planta baixa, planta altell i
2 plantes pis, per a 1 local comercial i
8 habitatges.
Gigatson, SL Rbla. Guipúscoa, 23 Construcció d’edifici d’equipament ad-
ministratiu, compost d’1 planta soter-
rània i 5 plantes pis per a les activitats
tecnicoadministratives i/o sociocul-
turals d’entitats sense ànim de lucre.
Edificio Masallach 35, SL Indústria, 246 Edifici plurifamiliar entre mitgeres
compost de planta baixa, planta altell i
5 plantes pis, per a 1 local comercial i
8 habitatges.
DMLR Fase II, SL Josep Pla, 19 Legalització de modificacions efectua-
des en la construcció del subàmbit
11a3 de la subzona Centre Direccio-
nal Diagonal Mar, consistents en la
construcció d’1 local comunitari a la
planta baixa del cos baix amb front al
parc, en la eliminació de diverses tri-
bunes, i en diversos ajustaments en
les distribucions.
Lodares-98, SL Lope de Vega, 22 Edifici d’habitatges i local comercial.
Regesa Provençals, 63 Edifici de 54 habitatges (HPO), 3 lo-
cals comercials i 56 places d’aparca-
ment.
1 a188 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 21 a 10-VII-2003
Altres anuncis guda Diagonal, Veneçuela, Provençals, Pallars i Sel-
va de Mar. 1a Fase”.
La qual cosa es publica per a públic coneixement
Exp. 03-OBO-103 de conformitat a l’article 38.2 del Decret 179/1995, de
13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,
El vicepresident primer de l’Institut Municipal d’Ur- activitats i serveis dels ens locals.
banisme, en data 10 d’abril de 2003 va adoptar la re- Contra aquesta resolució, que exhaureix la via ad-
solució següent: ministrativa, es pot interposar recurs potestatiu de re-
“Aprovar inicialment el “Projecte de desconstrucció posició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini
de la UA 12 del PERI de l’illa delimitada pels carrers d’un mes comptat a partir del dia següent al de la pu-
avinguda Diagonal, Veneçuela, Provençals, Pallars i blicació de la present resolució, o es pot interposar
Selva de Mar. 1a Fase”, d’acord amb allò establert als recurs contenciós administratiu davant la Sala del
articles 219 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i Contenciós Administratiu, del Tribunal Superior de
de règim local de Catalunya i 37 del Decret 179/1995, Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos
de 13 de juny, pel qual s’aprovà el Reglament d’obres, comptats des de l’endemà de la present publicació.
activitats i serveis dels ens locals, amb un pressupost Contra la resolució expressa del recurs potestatiu
per a coneixement de l’Administració de 103.432,95 de reposició es podrà interposar recurs contenciós
euros, IVA inclòs; exposar-ho al públic durant un termi- administratiu davant la Sala del Contenciós Ad-
ni de trenta dies naturals a comptar des de la seva pu- ministratiu del Tribunal Superior de Justícia de
blicació i tenir-lo per aprovat definitivament sempre Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des
que no s’emetin al·legacions o informes que facin pale- del dia següent a la seva publicació.
sa la necessitat d’introduir-hi rectificacions i publicar-ho Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu
en el Butlletí Oficial de la Província”. de reposició, que s’entendrà produïda un cop trans-
Aquesta resolució fou sotmesa a informació pública corregut un mes comptat des del dia següent al de la
durant el termini de 30 dies naturals, en el Butlletí Ofi- seva interposició sense que s’hagi notificat resolució
cial de la Província (BOP) núm. 87 del dia 11 d’abril expressa, es pot interposar recurs contenciós admi-
de 2003, no havent-se presentat al·legacions al pro- nistratiu davant la Sala del Contenciós Administratiu,
jecte aprovat inicialment, segons consta en la certifi- del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el
cació de la secretària delegada de l’Institut d’Urbanis- termini de sis mesos a comptar des del dia següent al
me de data vint-i-un de maig de dos mil tres. que s’hagi produït la desestimació tàcita.
En virtut de la previsió continguda en la resolució Això no obstant, se’n pot interposar qualsevol altre
esmentada, i en els seus propis termes, queda apro- recurs que es consideri convenient.
vat definitivament el “Projecte de desconstrucció de la Barcelona, a 22 de maig de 2003. La secretària de-
UA 12 del PERI de l’illa delimitada pels carrers avin- legada de l’IMU, M. Camino Suárez i García.
PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ:
Barcelona, anual 9,02 € GASETA MUNICIPAL
Número corrent 0,30 € Pl. Sant Miquel, s/n
Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958