Internet: http://www.bcn.es Núm. 31 / Any XC 20 de novembre de 2003
Intranet: http://www.ajuntament.bcn
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 19-IX-2003 .................................... 1518
Acords sessió 17-X-2003 ................................. 1545
Comissió de Govern
Acta sessió 3-IX-2003 ...................................... 1549
Acords sessió 1-X-2003 ................................... 1561
Disposicions generals
Acords dels òrgans de govern
Modificacions de crèdit .................................... 1563
Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit .................................... 1564
Cartipàs
Nomenament vicepresidents dels Consells
Municipals dels Districtes ............................ 1566
Designació suplent al Consell de Govern del
Consorci de l'Habitatge de Barcelona ......... 1566
Designació membres de la Ponència de
Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona ..... 1566
Designació membres del Consell
d'Administració i de la Comissió Executiva
de l'Institut Municipal de Mercats de
Barcelona ..................................................... 1566
Designació representants al Consell General
de l'Associació Pacte Industrial de la Regió
Metropolitana de Barcelona ......................... 1567
Nomenament representant al Patronat de la
Fundació Artur Martorell .............................. 1567
Incorporació membres al Comitè Executiu ...... 1567
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la
convocatòria de 2 concursos per a la
provisió de 2 llocs de treball de l'IMEB........ 1568
Cap d'Innovació educativa i escolarització en
el territori ...................................................... 1569
Responsable d'instal·lacions en edificis .......... 1570
Anuncis
Notificacions ..................................................... 1571
Altres anuncis .................................................. 1571
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031518
Acta de la sessió celebrada el dia 19 de setembre
de 2003 i aprovada el dia 17 d’octubre de 2003
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat
de Barcelona, el dia dinou de setembre de dos mil
tres, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en
sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr.
Alcalde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims.
Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc
Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete,
Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín,
i Marina Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i
les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes,
Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i
Canalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i
Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i
Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Im-
maculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa,
Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de
Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia
Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda
Oranich i Solagran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana
Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard
García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles
Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma
Balseiro Carreiras, Maria Caridad Mejías Sánchez
(des del punt núm. 2 de l’ordre del dia), Xavier Basso
i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i
Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i
Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni
Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i
Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas,
assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pa-
llarès, que certifica.
Hi és present l’interventor accidental, Sr. Antonio
Muñoz i Juncosa.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-
dència obre la sessió a les deu hores i deu minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-
lebrada el 17 de juliol de 2003, l’esborrany de la qual
ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s’aprova explicitant-hi el posicionament d’abstenció
dels membres del Grup del Partit Popular en la pro-
posició núm. 4 sobre els símbols de la Ciutat i en les
designacions relatives a diversos Consorcis.
CARTIPÀS MUNICIPAL
a) Comunicacions sobre el Cartipàs Municipal
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-
ganització municipal, es comuniquen les resolucions
següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 30 de juliol de 2003 (S1/
D/2003 3312), que nomena regidors/es presidents/es
dels Consells Municipals dels Districtes les persones
següents:
Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan, del Districte de
Ciutat Vella.
Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, del Districte de
l’Eixample.
Im. Sr. Pere Alcober i Solanas, del Districte de
Sants-Montjuïc.
Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez, del Dis-
tricte de les Corts.
Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, del Districte de
Sarrià-Sant Gervasi.
Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda, del Districte de
Gràcia.
Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla, del Districte
d’Horta-Guinardó.
Ima. Sra. Marina Subirats i Martori, del Districte de
Nou Barris.
Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó, del Districte
de Sant Andreu.
Ima. Sra. Núria Carrera i Comes, del Districte de
Sant Martí.
2. Decret de l’Alcaldia, de 25 de juliol de 2003
(S1/D/2003 3213), que: delega a la Ima. Sra.
Montserrat Ballarín i Espuña la Presidència del Con-
sell Territorial de la Propietat Immobiliària Barcelona-
Àmbit Metropolità; i nomena representant de l’Ajunta-
ment de Barcelona a l’esmentat Consell el Sr.
Guillem Sánchez i Juliachs.
3. Decret de l’Alcaldia, de 25 de juliol de 2003
(S1/D/2003 3214), que delega a l’Im. Sr. Jordi Hereu i
Boher la firma corresponent a les competències dele-
gades per l’Alcaldia en les resolucions de 16 de ge-
ner de 1998 i 21 de maig de 2002 al regidor ponent
de Mobilitat, durant l’anterior mandat.
4. Decret de l’Alcaldia, de 2 de setembre de 2003
(S1/D/2003 3534), que: delega a l’Im. Sr. Jordi
Portabella i Calvete la incoació i resolució d’expedi-
ents sancionadors per infraccions tipificades en la
normativa de la disciplina de mercats i defensa dels
consumidors i en l’Ordenança de mercats i regla-
ments de serveis dels mercats zonals, i els actes de
recuperació dels bens de domini públic adscrits als
mercats zonals especials, inclosos els desnonaments
administratius.
5. Decret de l’Alcaldia, de 31 de juliol de 2003
(S1/D/2003 3314), que delega en l’Im. Sr. José I.
Cuervo i Argudín, president de la Comissió de Presi-
dència, Hisenda i Coordinació Territorial, diferents
atribucions; i deixa sense efecte el decret anterior, de
14 de juny de 2003.
6. Decret de l’Alcaldia, de 31 de juliol de 2003
(S1/D/2003 3315), que delega en la Ima. Sra.
CONSELL MUNICIPAL
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1519
Montserrat Ballarín i Espuña, regidora ponent d’Hi-
senda, determinades atribucions; i també li delega la
incoació, tramitació i resolució dels procediments
sancionadors, amb imposició, si s’escau, de les san-
cions que procedeixin.
7. Decret de l’Alcaldia, de 25 de juliol de 2003
(S1/D/2003 3217), que designa membres de la Co-
missió d’Ordenances Fiscals les persones següents:
Presidenta: Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña.
Vicepresident: Sr. Ramon Seró i Esteve.
Membres: Sr. Blas Alascio i Ruiz; Sra. Conxa Du-
ran i Pagès; Sr. Ricard Frigola i Pérez; Sr. Ramon
García-Bragado i Acín; Sr. Alfred Morales i González;
Sra. Paloma González i Sanz; Sr. Guillem Sánchez i
Juliachs; Sra. Carme Valls i Cerulla.
8. Decret de l’Alcaldia, de 10 de setembre de 2003
(S1/D/2003 3644), que designa membre del Consell
Municipal del Districte de l’Eixample el Sr. Ignasi
Llorente i Briones en substitució de la Sra. Montse
Solé i Poyato.
9. Decret de l’Alcaldia, de 25 de juliol de 2003
(S1/D/2003 3215), que designa la Ima. Sra. Imma
Mayol i Beltran representant d’aquest Ajuntament al
Consell de Govern del Consorci Agència Local d’Eco-
logia Urbana de Barcelona, en substitució del Sr.
Manuel Villalante i Llauradó; en dona compte a l’As-
semblea General de l’esmentat Consorci.
10. Decret de l’Alcaldia, de 30 de juliol de 2003
(S1/D/2003 3310), que designa representants de
l’Ajuntament de Barcelona al Consorci Fòrum Univer-
sal de les Cultures de Barcelona 2004, les persones
següents:
Assemblea General:
President: Excm. Sr. Joan Clos i Matheu.
Membres: Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan; Im. Sr.
Jordi Portabella i Calvete; Ima. Sra. Imma Mayol i
Beltran; Im. Sr. Jesús M. Canga i Castaño; Im. Sr.
Bartomeu Muñoz i Calvet; Im. Sr. Didac Pestaña i
Rodríguez; Im. Sr. Celestino Corbacho i Chaves; Im.
Sr. José Montilla i Aguilera; Ima. Sra. Maravillas Rojo
i Torrecilla; Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda; Im. Sr.
Ricard Josep Gomà Carmona; Im. Sr. Xavier Trias i
Vidal de Llobatera; Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos;
Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà; Sr. Emilio Álvarez i
Pérez-Bedia; Sr. Francisco A. de Semir i Zivojnovic;
Sr. Josep A. Acebillo i Marín; Sr. Jaume Galofré i
Crespí; Sr. Jordi Cases i Pallarès.
Comissió Executiva:
President: Excm. Sr. Joan Clos i Matheu.
Membres: Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan; Im. Sr.
Jordi Portabella i Calvete; Ima. Sra. Imma Mayol i
Beltran; Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda; Sr.
Francisco A. de Semir i Zivojnovic; Sr. Josep A.
Acebillo i Marín;
i deixa sense efecte el decret anterior, de 16 de juli-
ol de 2003, en la part relativa al nomenament de re-
presentants de l’Ajuntament al Consorci Fòrum Uni-
versal de les Cultures de Barcelona 2004.
11. Decret de l’Alcaldia, de 8 de setembre de 2003
(S1/D/2003 3607), que designa la Sra. Pilar Solanes i
Salse representant de l’Ajuntament al Comitè Local
de la Creu Roja.
12. Decret de l’Alcaldia, de 16 de setembre de
2003 (S1/D/2003 3651), que designa el Sr. Vladimir
de Semir i Zivojnovic Comissionat de l’Alcaldia per a
la difusió i promoció de la cultura científica de Barce-
lona.
13. Decret de l’Alcaldia, de 18 setembre de 2003
(S1/D/2003 3692), que nomena membre del Consell
Municipal del Districte de les Corts el Sr. Fernando
Martínez i Iglesias en substitució del Sr. Carles Grau i
Benet.
14. Decret de l’Alcaldia, de 18 setembre de 2003
(S1/D/2003 3699), que nomena el Sr. Màrius Rubert i
Català gerent del Sector de Promoció Econòmica.
15. Decret de l’Alcaldia, de 18 setembre de 2003
(S1/D/2003 3693), que nomena el Sr. Jordi Torrades i
Aladren gerent de l’Institut Municipal de Mercats de
Barcelona.
16. Decrets de l’Alcaldia, de 18 setembre de 2003
(S1/D/2003 3695 i 3694), pels quals, respectivament,
es modifica la composició de la Comissió d’Obres i
Circulació i es nomena l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher
vicepresident de tal Comissió.
17. Decret de l’Alcaldia, de 18 setembre de 2003
(S1/D/2003 3696), que designa l’Im. Sr. Ignasi Fina i
Sanglas membre de la Junta Rectora de l’Institut Mu-
nicipal de Persones amb Disminució en substitució de
l’Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó.
18. Decret de l’Alcaldia, de 18 setembre de 2003
(S1/D/2003 3687), que nomena el Sr. José Ramon
Rodríguez i Bermúdez gerent adjunt d’Organització i
Sistemes d’Informació i l’adscriu a la Gerència Muni-
cipal.
19. Decret de l’Alcaldia, de 18 setembre de 2003
(S1/D/2003 3686), que designa el Sr. Jordi Parayre i
Soguero gerent del Districte de Ciutat Vella en substi-
tució del Sr. Josep M. Lucchetti i Piu.
20. Decret de l’Alcaldia, de 18 setembre de 2003
(S1/D/2003 3685), que designa el Sr. Josep M.
Lucchetti i Piu gerent del Districte de l’Eixample en
substitució del Sr. Jordi Carbonell i Curell.
21. Decret de l’Alcaldia, de 18 setembre de 2003
(S1/D/2003 3684), que designa el Sr. Lorenzo
Albardías i Marfil gerent del Districte de les Corts en
substitució de la Sra. Gemma Arau i Ceballos.
22. Decret de l’Alcaldia, de 18 setembre de 2003
(S1/D/2003 3683), que designa la Sra. Paz Molinas i
Sans gerent del Districte de Sarrià-Sant Gervasi en
substitució del Sr. Jordi Parayre i Soguero.
23. Decret de l’Alcaldia, de 18 setembre de 2003
(S1/D/2003 3682), que designa la Sra. Gemma Arau i
Ceballos gerent del Districte de Nou Barris en substi-
tució del Sr. Joan Jubert i García.
24. Decret de l’Alcaldia, de 18 setembre de 2003
(S1/D/2003 3681), que designa el Sr. Victor Gimeno i
Sanjuan gerent del Districte de Sant Martí en substi-
tució del Sr. Lorenzo Albardías i Marfil.
b) Acords sobre el Cartipàs Municipal
1. Designar representants de l’Ajuntament de Bar-
celona a les Entitats Metropolitanes que s’indiquen,
les persones següents:
Entitat Metropolitana del Transport: l’Im. Sr. Eduard
García i Plans en substitució de la Ima. Sra. Sònia
Recasens i Alsina.
Entitat Metropolitana del Medi Ambient: la Ima. Sra.
Sònia Recasens i Alsina en substitució de l’Im. Sr.
Eduard García i Plans.
S’aprova, per unanimitat, aquesta proposta.
2. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-
vades a l’Ajuntament com a soci únic d’ Informació i
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031520
Comunicació de Barcelona, SA, Societat Privada Mu-
nicipal, els acords següents:
Primer. Designar el Sr. Victor Porres i Tafalla mem-
bre del Consell d’Administració de la Societat
Segon. Establir que el termini de designació del
conseller que es nomena serà l’establert en els Esta-
tuts socials, sens perjudici de la renovació que fos
procedent en el canvi de mandat consistorial.
Tercer. Facultar indistintament el president i el se-
cretari del Consell d’Administració per comparèixer
davant notari i elevar a escriptura pública el nomena-
ment anterior, com també per complir els tràmits ne-
cessaris per a la seva inscripció en el Registre Mer-
cantil i també la correcció d’errors materials en cas
necessari.
S’aprova amb l’abstenció dels Srs. Trias, Puigdo-
llers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens,
Oranich, Ortega i Fandos.
Tot seguit, es dóna per aprovada aquesta acta, en
la part que estrictament correspon a l’adopció d’a-
quest acord, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Re-
gistre Mercantil.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament
d’organització municipal, es comuniquen les resolu-
cions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 25 de juliol de 2003
(S1/D/2003 3212), que renova com a vocals del Con-
sell Tributari, els Srs. Martín Pagonabarraga i Garro,
Jordi Parpal i Marfà, José Antonio Pérez i Torrente i
Valentí Pich i Rosell; i com a vicepresident de l’es-
mentat Consell, el Sr. José Antonio Pérez i Torrente.
2. Decret de l’Alcaldia, de 25 de juliol de 2003
(S1/D/2003 3216), que faculta l’Im. Sr. Eugeni
Forradellas i Bombardó, regidor ponent de Sòl i Habi-
tatge, per tal que, en nom i representació de l’Ajunta-
ment de Barcelona, denunciï i, en el seu cas, promo-
gui davant la Subdelegació del Govern les actuacions
per a la persecució dels fets consistents en la publi-
cació d’anuncis que neguen l’accés a habitatges de
lloguer a persones estrangeres, presumiblement per
raons de la seva procedència o ètnico-racials.
3. Decret de l’Alcaldia, de 8 de setembre de 2003
(S1/D/2003 3608), que amplia les facultats atribuïdes
a la Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà per decret de
l’Alcaldia de 25 de juliol de 2003 per tal que, en nom i
representació de l’Ajuntament de Barcelona denunciï
i, en el seu cas, promogui davant la Subdelegació del
Govern les actuacions per a la persecució dels fets
consistents en la publicació d’anuncis que neguen
l’accés a habitatges de lloguer a persones estrange-
res, presumiblement per raons de la seva procedèn-
cia o ètnico-racials.
4. Decret de l’Alcaldia, de 31 de juliol de 2003
(S1/D/2003 3313), que dóna compliment a la sentèn-
cia dictada per la Secció Tercera de la Sala del Con-
tenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya de 26 de juliol de 2002, en relació, als
símbols i distintius de la Ciutat.
5. Decret de l’Alcaldia, de 10 de setembre de 2003
(S1/D/2003 3643), que fixa com a festes locals a ce-
lebrar el 2004 en el terme municipal de Barcelona els
dies 31 de maig, Dilluns de Pasqua Granada, i 24 de
setembre, Festa de la Mare de Déu de la Mercè.
6. Decret de l’Alcaldia, de 4 de setembre de 2003
(S1/D/2003 3584), que encarrega a la Comissió
d’Obres i Circulació la revisió i actualització del Catà-
leg del mobiliari urbà a la via pública.
7. Decret de l’Alcaldia, de 5 de setembre de 2003
(S1/D/2003 3568), que sotmet a la Comissió Especial
de Comptes el Compte general de l’exercici de 2002
corresponent a l’Ajuntament de Barcelona, als orga-
nismes autònoms municipals i a les societats mercan-
tils de capital íntegrament municipal i n’inicia el perío-
de d’exposició a tal Comissió amb data 9 de
setembre de 2003.
b) Mesures de govern:
1. Campanya municipal per a la promoció del civis-
me a la ciutat de Barcelona.
La ponent d’Educació, Sra. Subirats, defensa la
presentació d’aquesta mesura de govern dient que
els darrers temps s’ha produït un augment de les acti-
tuds incíviques i a l’hora d’abordar la promoció del ci-
visme cal tenir present que el grau de civisme de Bar-
celona no es pot considerar dolent, premissa que és
important perquè Barcelona ha demostrat abasta-
ment el seu civisme com en el cas de les manifestaci-
ons massives al carrer que han tingut lloc enguany i
en les quals es produïren uns incidents mínims, de
manera que no es pot transmetre a la població una
sensació d’angoixa i desastre quan la situació del ci-
visme a la Ciutat no és alarmant; ara bé, als darrers
temps han aparegut uns elements preocupants res-
pecte a les actituds cíviques de la població.
Exposa que aquests brots incívics tenen un origen
doble: en primer lloc, el fet que Barcelona ha recupe-
rat molt el seu espai públic i la població en fa un ús
intensiu amb festes i altres ocupacions, de manera
que l’espai públic s’ha convertit en una prolongació
de l’espai privat i, aquesta tendència, continuarà per-
què cada cop hi ha més persones que viuen soles i
s’està imposant un determinat estil de vida que, en
certa manera, és un fenomen nou, però que està
també molt lligat amb les característiques de la ciutat
mediterrània.
Concreta que el 1995 participaren en les festes de
Barcelona 1.900.000 persones i l’any passat, en can-
vi, la xifra arribà als 4.450.000; i remarca que aquest
ús intensiu de l’espai públic no és un fet criticable,
sinó extraordinàriament positiu perquè posa de mani-
fest que la Ciutat resulta atractiva per a la gent que hi
viu i per la gent de fora, però requereix una disciplina
col·lectiva més elevada i interioritzada de la mateixa
manera que, a escala domèstica, els problemes no
són pas els mateixos quan un pis és ocupat per qua-
tre persones o per vuit.
Comenta que, en segon lloc, hi ha un increment de
les conductes incíviques degut a grups o persones
–n’hi ha a totes les societats– que no respecten l’es-
pai públic i hi fan actes de vandalisme, brutícia o so-
roll, però, segons totes les dades, els responsables
són una minoria que no està identificada amb un grup
social determinat.
Continua dient que davant de tot això, escau que
l’Ajuntament desenvolupi una campanya de promoció
del civisme, la qual no s’ha d’enfocar com a quelcom
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1521
a curt termini per a obtenir efectes immediats, sinó
que ha de durar temps i ha de ser fruit d’un pacte ciu-
tadà en què es valorin els límits entre la llibertat indi-
vidual i les necessitats de disciplina col·lectiva, és a
dir, les normes que semblin més importants i la ma-
nera com s’han de fer respectar; que la intensificació
de l’ús de l’espai urbà ha comportat l’increment de
l’actuació municipal en la neteja i altres camps, però
cal cercar, també, la implicació de la població; i que
les raons de l’increment de les conductes incíviques
poden trobar-se en el canvi dels valors socials vi-
gents, però també en l’actitud de gent que pensa “si
pago, que l’Ajuntament netegi”.
Explica que la campanya de promoció del civisme
que l’Ajuntament pensa tirar endavant a partir d’un di-
agnòstic previ es basarà en quatre línies:
1a) L’establiment d’un protocol que especifiqui les
conductes adequades partint de les ordenances vi-
gents, de les quals es farà una relectura, i dels sug-
geriments que facin els diversos sectors ciutadans.
2a) Informació amplíssima a la població per tal de
difondre el contingut de les diverses normes i mesu-
res, cosa que necessita el concurs dels mitjans de
comunicació.
3a) Participació ciutadana, també amplíssima, per-
què no n’hi ha prou que l’Ajuntament impulsi determi-
nades mesures, sinó que la població també s’hi ha de
sumar i, en aquests moments, la resposta que la Ciu-
tat està donant ja és molt positiva.
4a) Reforçament del sistema de sancions i de la
seva execució.
Acaba anunciant que es constituiran els òrgans ne-
cessaris per a treballar en aquesta campanya i, con-
cretament, una comissió formada pels presidents de
tots els Grups municipals i una altra de permanent; i
que es preocuparà de transversalitzar al màxim la
campanya en els mitjans de comunicació, en els pac-
tes i les entitats.
El Sr. Trias considera, d’entrada, que la mesura
que s’acaba de presentar no és cap novetat, perquè
a principis de la dècada dels anys 90 el Sr. Maragall
ja encarregà a la Sra. Marta Mata l’elaboració d’un
manual de civisme; que Barcelona, al costat d’una
magnífica oferta arquitectònica, cultural, comercial,
hotelera i de serveis, ha ofert tradicionalment als seus
ciutadans i visitants un entorn de qualitat de vida i de
civisme que ha caracteritzat el model Barcelona i que
va lligat al seu caràcter mediterrani i obert, però apa-
rentment aquest model està en perill perquè a la Ciu-
tat està baixant la qualitat de vida i el civisme i s’ha
confós la tolerància amb el desordre; i que la campa-
nya de promoció del civisme que presenta l’equip de
govern i a la qual el Grup de Convergència i Unió do-
narà suport, no és suficient i no aconseguirà canviar
una situació que el Grup de Convergència i Unió ha
denunciat des de fa molts anys en setze rodes de
premsa, si bé el govern municipal intentava aleshores
mirar cap a un altre costat i cercar altres culpables.
Recalca que el seu Grup ha denunciat de dia en
dia que la Ciutat és cada cop més bruta i té proble-
mes de neteja, de recollida d’escombraries, de soroll
a totes hores, de pintades i graffitis, de gent que fa
les seves necessitats al carrer i de propietaris de gos-
sos que no saben quins són els seus deures; que no
s’hi compleixen les normes de circulació, i hi prolife-
ren els aparcaments en doble fila; que s’hi fa una uti-
lització equivocada de l’espai públic amb venda am-
bulant, neteja-vidres, trilers, enganxades de papers,
destrosses del mobiliari urbà, vandalisme i altres con-
ductes anòmales; que tot això passa en una ciutat
d’èxit com Barcelona, perquè encara no s’ha aclarit el
model de ciutat, el qual no ha d’ésser de creixement
constant, sinó de creixement sostenible i d’aposta per
la qualitat; i que el govern d’una ciutat que té èxit ha
de saber reaccionar i donar els serveis que necessita
aquest èxit, el qual fa aparèixer nous problemes i fe-
nòmens socials i això exigeix polítiques socials po-
tents per a donar-hi resposta.
Sosté que la campanya presentada és necessària,
però no suficient i cal apostar per un model de políti-
ca social forta i això vol dir educació, mecanismes de
participació, normes de convivència que defineixin
quina ha d’ésser la utilització de l’espai públic, eines,
és a dir, ordenances clares en comptes de canviar-
les en manera que generin més desordre; vol dir, en
definitiva, fer també una aposta clara per tenir més
competències i tirar endavant la Carta Municipal, i
vol dir, també, fer complir les ordenances municipals
–raó per la qual el preocupa que una regidora hagi
reconegut que les ordenances no es compleixen–
amb inspeccions, capacitat sancionadora i voluntat
d’aplicar-les no d’una manera arbitrària, sinó amb au-
toritat mitjançant la implantació de la figura del guàr-
dia de barri, el qual no ha de tenir una finalitat repres-
siva, sinó que ha d’estar al costat dels ciutadans per
millorar la convivència i convertir la Ciutat en la millor
del món, i que ha de sentir-se degudament incentivat.
Subratlla que el civisme crea civisme i l’Ajuntament
s’ha de convertir en el primer agent de civisme i això
exigeix que hi hagi lideratge –en això el govern muni-
cipal podrà comptar sempre amb el suport del Grup
de Convergència i Unió– prevenció, eines adequa-
des, és a dir, ordenances, compliment d’aquestes or-
denances, capacitat sancionadora i voluntat d’aplicar-
la i, sobretot, un model que defineixi cap a on es vol
portar la Ciutat.
El Sr. Fernández Díaz significa, d’antuvi, que no
vol ara replicar la interpretació que dels resultats
electorals féu el Sr. Alcalde en el sentit que la Ciutat
havia fet un gir a l’esquerra, sinó significar que la situ-
ació que s’acaba de descriure exigeix un veritable gir
del govern d’esquerres, el qual en altres àmbits ja ha
hagut de redescobrir de determinades institucions so-
cials com la família i ara, segons sembla, torna a des-
cobrir el valor de les actituds cíviques que, fins fa
poc, algun dels socis de govern titllava d’antiquades i
conservadores.
Considera que la mesura de govern presentada és
la constatació d’un fracàs i la confirmació que el go-
vern municipal és el responsable de l’actual situació
d’incivisme que pateix Barcelona, i la ciutat se li esca-
pen de les mans. Afegeix que la mesura és també
autocomplaent i no pas autocrítica, perquè la comissió
que s’ha anunciat, i en la qual el Grup Popular està
disposat a integrar-se per treballar en favor del civis-
me, serà ja la segona comissió amb el mateix objectiu
en què ell participa, donat que el 1991 ja se’n creà una
els resultats de la qual es materialitzaran en una me-
sura de govern presentada el 1993 sobre civisme i ur-
banitat; ara bé, el moll del problema no rau en això,
sinó en el fet que, com sempre, el govern municipal,
després d’haver negat el problema i no haver actuat,
ara pretén crear una comissió per a assolir un pacte en
favor del civisme, lluitar contra les actituds incíviques i
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031522
generar pedagogia ciutadana en favor del civisme, a
pesar que tal pacte ja el tenim i el problema és que el
govern municipal no aplica aquelles mesures que deci-
deix amb el suport de l’oposició, i no és capaç de fer
complir els ordenances municipals.
Addueix que hi ha cinc ordenances amb més de
122 punts que regulen les actituds incíviques i obli-
guen l’Ajuntament a reaccionar davant de fenòmens
com ara els del “botellón” –sobre el qual, per cert,
s’ha rebutjat una proposta del Grup del Partit Popular
per a la prohibició de l’alcohol a la via pública–, els
sorolls –als quals es fa oïdes sordes–, la neteja, els
graffitis –que alguns han arribat a qualificar d’expres-
sió d’art modern–, el vandalisme, la venda ambulant,
l’incompliment de les seves obligacions per part dels
propietaris d’animals de companyia, i els racons de
carrer convertits en lavabos públics.
Sosté que s’han fet múltiples campanyes, però
més amb la intenció de mostrar a la ciutadania les re-
alitzacions del govern municipal que no pas de dema-
nar-li que no malmetin la Ciutat; que el problema no
s’ha generat de la nit al dia, denota un fracàs continu-
at en el temps, sintetitza els errors dels govern muni-
cipal al llarg dels deu darrers anys des que s’assolis
el pacte en favor del civisme amb l’acord de tots els
grups municipals, i és conseqüència de la manca de
Guàrdia Urbana al carrer, d’unes ordenances munici-
pals confuses, d’unes campanyes de publicitat abso-
lutament equivocades que han parlat molt dels drets i
poc dels deures dels ciutadans, i d’un fals progressis-
me del govern municipal, que ha mirat amb certa
comprensió determinades conductes i ha generat afir-
macions, com les que feia un regidor que encara for-
ma part de l’equip de govern en el sentit que la sanció
als incívics havia d’ésser l’últim recurs de l’Ajunta-
ment quan, en la seva opinió, la primera obligació de
l’Ajuntament és precisament no tolerar determinades
actituds que deterioren la convivència, perjudiquen la
Ciutat i malmeten els seus béns.
Observa que, no fa gaire temps, el Sr. Alcalde con-
siderava que no feia falta més Guàrdia Urbana i ell,
en canvi, sosté que per a compensar la pèrdua
d’efectius d’aquest cos produïda als darrers anys,
convindria convocar 1.000 places d’agent de la Guàr-
dia Urbana els cinc propers exercicis, incentivar i mo-
tivar aquest cos perquè pugui fer complir les ordenan-
ces, i donar-li suport quan persegueixi actituds
incíviques, sobre les quals, per cert, no ha llegit pas
que s’exigeixi als membres del cos esmentat la impo-
sició d’un nombre mínim de denúncies per aquest
motiu, com sí que es fa, en canvi, respecte a les in-
fraccions de l’Ordenança de circulació.
Diu, en conclusió, que el seu Grup s’integrarà en la
Comissió que s’ha anunciat, però no pot deixar de cri-
ticar una situació generada al llarg d’una dècada de
manca d’actuació del govern municipal, perquè arri-
bat el moment de construir la Barcelona del civisme,
de posar fi a la impunitat de determinades conductes,
d’impulsar mesures de respecte dels béns públics i
privats i de reclamar als serveis municipals un com-
promís de reposició dels danys que s’hagin produït, i
de fer pedagogia en favor dels béns i de les perso-
nes, especialment la gent gran, les persones disca-
pacitades o les dones embarassades, i de tenir una
Guàrdia Urbana inflexible amb els incívics i vàndals,
com pretén la proposició presentada pel seu Grup en
aquesta mateixa sessió.
La Sra. Mayol expressa la voluntat del seu Grup de
treballar a la comissió que s’ha anunciat, però ho veu
difícil després de sentir la darrera intervenció, amb la
qual no coincideix en res –cosa que no li sol passar
mai– ja que s’hi ha fet una anàlisi simplista i primària
d’un fet complex, perquè una ciutat com Barcelona és
una ciutat viva i contradictòria, com totes les del món,
especialment aquelles que tenen molta vitalitat, on hi
ha contraposició d’interessos i, per tant, la feina dels
responsables de l’Ajuntament és analitzar aquest fe-
nomen i mirar de contribuir, amb aliances amb tots
els sectors socials, a construir unes relacions huma-
nes que permetin la convivència, objectiu que és
d’una enorme complexitat perquè la vida no és no-
més normes i ordre, blanc o negre, sanció i repressió,
sinó convivència, i comporta una confrontació d’inte-
ressos que s’ha de saber administrar.
Se sent orgullosa que la ciutadania de Barcelona
expressi de moltes maneres, també amb els resultats
electorals, que la seva forma de pensar coincideix
més amb això que ella acaba de dir, que no pas amb
els plantejaments del Sr. Fernández Díaz.
Reitera el compromís del seu Grup de treballar en
la comissió anunciada i comparteix el discurs fet per
la Sra. Subirats afegint-hi que, per al seu Grup, la re-
novació de les normes cíviques i de convivència s’ha
d’adequar a la nova realitat perquè no hi ha uns va-
lors rígids, permanents i immutables, sinó que s’ha de
recolzar en valors i plantejaments que evolucionen i
avui resulta molt important saber quins són i arribar a
un acord amb interlocució col·lectiva, perquè tradicio-
nalment en el món han prevalgut els del sector social
format per homes adults, blancs i propietaris, però
avui el referent ja no pot ésser aquest i la redefinició
dels valors s’ha de fer a partir de la interlocució amb
els joves i les persones provinents d’altres cultures i
la gent gran, col·lectius que tenen la mateixa capaci-
tat i importància a l’hora de definir les normes de con-
vivència en una ciutat, tasca que no és senzilla per-
què no és fàcil trencar uns plantejaments determinats
fa temps i no es poden avalar les imposicions de de-
terminats col·lectius sobre altres.
Adverteix, a més, que no es poden esperar mira-
cles perceptibles en sis mesos, sinó canvis graduals
en el temps, perquè no hi ha receptes fàcils ni màgi-
ques i cal interconnectar i potenciar les actuacions
que puguin fer l’Ajuntament i la ciutadania, perquè la
solució del problema rau en la capacitat d’interlocució
social, de manera que el terme campanya pot com-
portar un cert equívoc, perquè se sol identificar amb
quelcom de certa durada o de caràcter publicitari,
però el sentit de la intervenció de la Sra. Subirats no
va en tal direcció.
Finalment, posa en relleu que la mesura de govern
presentada potenciarà l’acció que estan desplegant
diversos departaments i serveis municipals; i recoma-
na que en la revisió de les ordenances municipals
s’ha d’evitar caure en la falsa il·lusió de l’efecte màgic
de les normes, és a dir, s’ha d’evitar pensar que un
problema social es pot resoldre canviant una norma i
posant una sanció com més desmesurada millor, sinó
que cal preveure les sancions que se sigui capaç de
fer complir.
El Sr. Puigdollers observa que els temps acordats
en la Junta de Portaveus eren de deu minuts per a la
ponent, que ja els ha esgotat, vuit per a cadascun
dels Grups de l’oposició i deu per al conjunt de Grups
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1523
integrats en l’equip de govern, i ja els ha esgotat la
Sra. Mayol.
El Sr. Alcalde puntualitza que la Sra. Mayol només
ha consumit cinc minuts.
El Sr. Portabella significa que les intervencions
dels Grups de l’oposició no han entrat en les dificul-
tats de la convivència ciutadana i han intentat associ-
ar la situació que està vivint la Ciutat, amb l’actuació
de l’equip de govern, format per tres partits d’esquer-
ra; ara bé, per poc que es miri el nostre entorn territo-
rial, hom s’adona que situacions molt similars es do-
nen en ciutats com Madrid o València on no governa
pas una coalició d’esquerres, i que, per tant, la pro-
blemàtica de la convivència i el civisme en les ciutats
no es pot simplificar fins al punt de considerar-la con-
seqüència d’una política determinada.
Subratlla que el civisme pot actuar en el marc de
l’equilibri entre les llibertats individuals i les col·lec-
tives; que els europeus vivim en societats liberals on
el respecte a les llibertats individuals és notori, però,
en canvi, les llibertats col·lectives, tant en l’àmbit soci-
al com en el nacional no gaudeixen del mateix grau
de reconeixement; que és justament en la confluència
entre llibertats individuals i col·lectives on rau el civis-
me, i les ordenances intenten compaginar unes i al-
tres; que el civisme no es pot enfocar d’una sola ma-
nera, sinó de moltes i, així, mentre n’hi una de
caràcter restrictiu, que es mou en les coordenades
del conservadorisme i que porta, per exemple, a ne-
gar que es begui al carrer sota cap concepte, o que
es puguin tenir les relacions que un vulgui, o que es
pugui avortar, hi ha també un fals progressisme que
tampoc funciona, segons el qual un té dret a fer tot
allò que vulgui.
Insisteix que, consegüentment, cal trobar un equili-
bri entre les llibertats individuals i les col·lectives,
equilibri que no és pas estàtic, sinó que ha de recollir
el dinamisme de la societat barcelonina, de manera
que s’han de descartar les mesures excessivament
reguladores i conservadores i també les que entenen
malament el progressisme i cal anar a un civisme
d’empatia, és a dir, que tingui la capacitat d’entendre
als altres i en el qual es poden assolir un seguit de
pactes socials entre tots els barcelonins i barcelo-
nines que permetin fer a tothom partícip del disseny
de la Ciutat amb una implicació ciutadana rellevant,
acompanyada d’un ensenyament, que és pedra an-
gular de tot allò que li passa a l’espècie humana,
d’una equanimitat en l’aplicació de les ordenances
que no comporti inseguretat jurídica ni tampoc sensa-
ció que potser no es tracta igual a tothom, i d’un res-
pecte escrupolós al concepte republicà de ciutadà:
amb una actuació d’aquesta mena no puntual, sinó
sostinguda en el temps i que aconsegueixi la implica-
ció de tothom es pot arribar a una societat sostenible.
El Sr. Trias opina que els representants de l’equip
de govern han fet un bon diagnòstic dels greus pro-
blemes de convivència i de civisme que tenim, els
quals són complexos i no es poden resoldre en dos
dies; i puntualitza que ha ofert tot el suport del seu
Grup a la mesura de govern presentada, però no la
troba suficient, perquè cal debatre el model de ciutat i
tanmateix no ha sentit parlar de pobresa ni de margi-
nació, problemàtica que ha portat al seu Grup a pre-
sentar una proposició, que està disposat a donar per
defensada, on es reclama la Carta Municipal, un pac-
te municipal pel civisme, i agents cívics.
El Sr. Cuervo planteja una qüestió d’ordre preci-
sant que en la reunió de la Junta de Portaveus oferí
als Grups signants la possibilitat d’acumular en
aquest punt de l’ordre del dia el debat de les proposi-
cions sobre el civisme, però el portaveu de Conver-
gència i Unió s’hi oposà.
El Sr. Trias, en vista d’això, renuncia a defensar en
aquest moment la proposició del seu Grup.
El Sr. Alcalde agraeix a tots el Grups la seva dispo-
sició a formar part de la comissió per a elaborar un
programa de convivència, tasca que comportarà una
reflexió aprofundida sobre les causes i la manera
d’atacar el problema de l’incivisme a la nostra Ciutat,
per a la qual cosa és imprescindible la plena aprova-
ció de la Carta Municipal en el Congrés dels Diputats
i, tanmateix, lamentablement en aquest moment està
costant moltíssim aconseguir-hi el suport polític ne-
cessari a pesar d’haver estat aprovada per unanimitat
en aquest Plenari; en tot cas, ja s’ha cartejat amb la
ministra Sra. García Valdecasas per mirar d’accelerar
la negociació.
2. Mercat immobiliari i defensa dels consumidors.
El Sr. Cuervo justifica aquesta mesura de govern
dient que Barcelona ha fet un gran esforç d’inversió i
transformació que ha produït beneficis generals al
conjunt de la Ciutat, i l’Ajuntament ha posat especial
cura perquè fos beneficiós també per a les persones
individuals mitjançant programes de reallotjament
que assegurin als afectats la permanència al mateix
barri, però, en canvi, el mercat immobiliari no ha estat
pas tan curós ni ha tingut la mateixa sensibilitat a pro-
curar que les externalitats de la inversió col·lectiva
també beneficiïn les persones individuals: per tant,
l’Ajuntament ha de vigilar que el funcionament dels
mecanismes del mercat no vagi en detriment dels le-
gítims drets dels ciutadans i ciutadanes en la nova
realitat afavorida per la inversió pública, impedint
pràctiques il·legítimes per causa d’una asimetria
d’informació, que genera indefensió a les persones
que no coneixen els seus drets ni disposen de prou
recursos jurídics per a defensar allò que els corres-
pon, mentre que les discrepàncies entre arrendadors
i arrendataris i entre Administració i ciutadans ja po-
den ésser ventilades davant els tribunals.
Continua dient que fruit d’aquesta preocupació,
l’Ajuntament posarà en marxa un sistema d’assesso-
rament per a informar dels seus drets a les persones
que es relacionen amb el mercat immobiliari, i man-
tindrà una postura activa de defensa dels drets dels
ciutadans relacionats amb l’habitatge; concretament,
es preveu: singularitzar tot això en un programa con-
cret d’atenció municipal davant el mobbing immobilia-
ri per tal de facilitar informació sobre els drets i obliga-
cions dels ciutadans i ciutadanes; donar ajut i
assessorament jurídic; facilitar l’accés públic a la in-
formació sobre la política municipal d’habitatge; arti-
cular accions de prevenció per a protegir els seg-
ments de població que poden resultar afectats;
constituir una comissió de coordinació formada per
representants del Sector de Benestar Social, de l’Ins-
titut Municipal d’Urbanisme, del Patronat de l’Habitat-
ge, la Ponència de la Dona i Drets Civils i l’Oficina
Municipal d’Atenció al Consumidor; i establir un termi-
ni de dos mesos per a la concreció i implementació
d’aquest programa.
El Sr. García es pregunta si aquesta mesura de go-
vern deu ser la resposta al prec, formulat pel seu
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031524
Grup el 9 de juliol, que demanava una iniciativa muni-
cipal en el mateix sentit per a ajudar les persones que
se senten indefenses quan el propietari del pis on vi-
uen els vol fer fora de casa, perquè el lloguer no li re-
sulta prou rendible, i utilitza tota mena d’ardits, alguns
fregant la il·legalitat, per a aconseguir-ho.
Creu, doncs, que la mesura presentada és positiva,
perquè pot ajudar aquesta gent en un procés llarg i,
sovint, incòmode i desagradable, la clau de volta del
qual és, precisament, la asimetria en la informació a
l’hora d’accedir als tribunals; ara bé, fa notar que tam-
bé hi ha gent que és obligada a marxar de casa seva
i reallotjada a altres indrets com a conseqüència de
processos d’expropiació promoguts per l’Administra-
ció Pública en els quals, tot i ésser legals i reglats, es
produeix també una asimetria brutal d’informació, per
causa de la qual els afectats acaben tenint una sen-
sació força semblant a la d’aquelles persones que pa-
teixen intents d’expulsió de casa seva per part del
propietari del seu pis.
Pensa, per tant, que la mesura presentada hauria
d’incloure aquestes persones i estendre’s a qualsevol
persona que se senti víctima del mobbing immobiliari,
és a dir, d’un assetjament que, d’una manera legítima
o il·legítima, pretén fer-la fora de casa seva, i davant
el qual, es troba en una asimetria d’informació.
Argumenta que l’exposició de motius de la mesura
presentada parla de pràctiques que poden afectar la
seguretat jurídica i el dret de les persones a tenir un
habitatge i els drets com a consumidors i, sovint, les
afectades són les més febles, aquelles que tenen
menys possibilitats d’accés a l’assistència legal, amb
problemes de mobilitat o menys formació, i perquè
també en els processos expropiatoris, malgrat ésser
absolutament legals, l’accés a la informació no és
igual i, en el fons, es poden generar també situacions
d’absoluta indefensió.
Apunta que l’Ajuntament és l’administració més
propera als ciutadans i valdria la pena confiar aques-
ta tasca a l’Oficina del Defensor del Ciutadà per tal
que la gent pugui adonar-se que actua amb absoluta
autonomia a l’hora de protegir els seus drets, si un
propietari privat o una administració intenta fer-los
fora de casa seva: per això, el seu Grup ha demanat
reiteradament que es nomeni el Defensor del Ciutadà
i es doti la seva oficina dels mitjans tècnics i humans
necessaris perquè pugui desenvolupar la seva tasca.
El Sr. Villagrasa opina, d’antuvi, que la part exposi-
tiva de la mesura de govern en debat distorsiona la
realitat en considerar que les pràctiques irregulars es
deuen, en part, a la política fiscal i immobiliària de
l’Estat i de la Comunitat Autònoma i no fer, en canvi,
cap menció als efectes perversos de la política urba-
nística especulativa del govern municipal i, concreta-
ment, de les subhastes massives de sòl municipal a
preu de mercat, que són una de les causes principals
de les fortes tensions i de la pujada a què estan sub-
jectes els preus del mercat immobiliari de Barcelona.
Al·lega que, entre els fets que provoquen el
mobbing immobiliari a la Ciutat, hi ha, també, que
Barcelona sigui la ciutat amb l’impost de béns immo-
bles més car de tot l’Estat i que en els anys 2003 i
2004 la Generalitat no té previst construir ni un sol
habitatge de protecció oficial, llevat d’aquells desti-
nats a reallotjar afectats urbanístics.
Fa constar que, possiblement, avui s’està parlant
de la qüestió gràcies a diversos precs i preguntes for-
mulats pel Grup del Partit Popular que encara no han
estat contestats amb un clar incompliment del termini
establert en el Reglament orgànic municipal, i concre-
tament del prec presentat a la Comissió d’Urbanisme,
Infraestructures i Habitatge el dia 9 passat, l’esperit
de la qual està recollit en la part expositiva de la me-
sura en debat, si bé després la part dispositiva no
plasma la manera com el Grup el Partit Popular desit-
jaria que s’actués, ja que hi troba ambigua i gratuïta
l’expressió “singularitzar un programa” i, per altra
banda, la constitució de la Comissió anunciada no-
més servirà per a retardar la creació d’una oficina que
pugui atendre realment les persones afectades, les
quals necessiten una assistència immediata quan els
estan acorralant perquè deixin el seu habitatge.
Explica que, per això, l’esmentat prec formulat el
dia 9 propugnava l’obertura a Ciutat Vella d’una ofici-
na per atendre a les persones víctimes del mobbing
immobiliari o les persones afectades per processos
urbanístics municipals, és a dir, instava una solució
immediata i eficaç a un problema que es produeix a
diari i parlava explícitament de Ciutat Vella on, pel vo-
lum d’obres urbanístiques i de rehabilitació que hi ha,
i per les característiques demogràfiques del Districte
–gent gran amb problemes d’accés a l’assistència le-
gal, de mobilitat, amb nivells de renda baixos i poca
formació– és on es produeix més aquesta mena de
pràctiques irregulars, però el seu Grup es partidari
que tal Oficina es pugui obrir a la resta de la Ciutat. Hi
afegeix que la simple creació de tal oficina tindria un
efecte dissuasori sobre els promotors que pretenguin
recórrer a tals pràctiques.
Diu, en conclusió, que el seu Grup no pot donar
suport a la mesura presentada, perquè no comporta
una solució immediata del problema i li sembla ambi-
gua i ineficaç.
El Sr. Forradellas manifesta que la mesura de go-
vern intenta actuar en el conjunt de la Ciutat en rela-
ció a un fenomen –que no és exclusiu de Barcelona,
sinó que es produeix en totes les ciutats que són vi-
ves i dinàmiques– de pressions irregulars, que poden
arribar a ésser il·legals, amb unes conseqüències que
poden variar en funció de les característiques de
cada barri.
Observa que és inadmissible que de les millores
fetes amb diners públics, se’n beneficien especula-
dors privats que, amb mesures i pressions moltes ve-
gades il·legals, intenten foragitar dels seus habitatges
la gent amb pocs recursos; que la inversió feta amb
diners públics ha de contribuir a la inclusió social; que
la mesura presentada s’adreça, precisament, als sec-
tors socials més necessitats d’ajuda; que el simple fet
de donar a conèixer els mecanismes existents ja pot
tenir un efecte dissuasori o induir uns canvis en la uti-
lització de tals mecanismes irregulars, canvis que cal-
drà anar seguint per a mirar de frenar-los; i que, en
definitiva, es tracta de tenir coordinats al màxim els
sistemes de detecció de les pràctiques esmentades,
de desenvolupar les pertinents campanyes d’informa-
ció sobre assessoraments i ajuts, i de defensar els
drets dels ciutadans i ciutadanes afectats.
Comenta que aquesta tasca és diferent de la que
té encomanada el Defensor del Ciutadà, perquè no
està pas en qüestió la legalitat de l’actuació munici-
pal, per la qual es pot elevar la pertinent queixa al
Síndic de Greuges o Defensor del Ciutadà, sinó que
es tracta: de donar instruments als ciutadans i ciuta-
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1525
danes que necessiten una protecció especial, recor-
rent, fins i tot, a la denúncia, si escau, d’aquelles
pràctiques discriminatòries que puguin patir immi-
grants i altres col·lectius en relació a l’habitatge; i de
procurar implicar en aquesta tasca els diversos sec-
tors implicats, els administracions, els propietaris, els
agents socials, especialment els promotors sense
ànim de lucre, que poden ésser molt útils, les entitats
i els col·legis professionals que puguin estar interes-
sats.
Acaba destacant que el preu de l’habitatge està
molt condicionat per les polítiques macro-econòmi-
ques del Govern de l’Estat, pels plans d’habitatge ina-
dequats que hi ha a casa nostra, per unes polítiques
fiscals inadequades i per una llei d’estrangeria que
també ho és; i que, en resum, la mesura en debat ex-
pressa la voluntat de lluitar contra l’especulació a la
nostra ciutat i de protegir els sectors socials més fe-
bles.
El Sr. Portabella estima que la mesura presentada
està directament vinculada amb el debat que s’acaba
de tenir sobre el civisme i afecta una qüestió molt im-
portant per a la població i que està reconeguda com a
dret de la ciutadania: el de tenir un habitatge en con-
dicions i garanties, de manera que presentant-la s’es-
tà defensant el dret a l’habitatge i oposant-se a l’es-
peculació, perquè el mobbing immobiliari comporta
una pressió exercida per determinades persones so-
bre aquelles altres que ocupen un pis pel qual pa-
guen un preu molt baix o que està situat en un edifici
que es vol renovar per a augmentar-ne el preu, pres-
sió que genera indefensió als afectats. Agrega que la
mesura presentada dóna credibilitat a l’equip de go-
vern, perquè es posa al costat d’aquells que defen-
sen el dret de tothom a tenir un habitatge digne i en
contra d’aquells que es volen beneficiar d’una situa-
ció puntual; que les mesures que s’hi inclouen es
concreten en tres grans eixos –l’atenció a les perso-
nes i la coordinació dels diferents serveis municipals;
l’assessorament jurídic; i la implicació dels diferents
òrgans municipals–, que afavoreixen el civisme i po-
den resoldre els diferents casos de mobbing que es
poden produir, fins i tot aquells que es basen en la
desídia del propietari que porta l’edifici a la ruïna.
3. Any temàtic del Llibre i la lectura 2005.
El president de la Comissió de Cultura, Educació i
Benestar Social, Sr. Mascarell, manifesta que aques-
ta mesura de govern és un instrument de treball de
cara al futur, a curt i llarg termini, de la cultura de la
Ciutat, ja que els magnífics resultats de la política
d’anys temàtics que donà forma a l’Any Gaudí, a
l’Any del Disseny i a l’Any del Fòrum porten a propo-
sar per al 2005 un any temàtic dedicat al llibre i a la
lectura en el qual es desenvoluparan tot un conjunt
d’iniciatives aprofitant l’oportunitat que brinda la cele-
bració del quart centenari de la publicació de la pri-
mera part de Don Quixot de la Manxa.
Recorda que Barcelona ha definit, en bona part, el
seu caràcter cultural gràcies a l’activitat, a partir del
segle XV en què hi començà a funcionar la impremta,
dels seus editors i impressors que han configurat un
sector decisiu per a donar fortalesa cultural a la Ciutat
i configurar la seva capitalitat en el si de la cultura ca-
talana; que el llibre ha constituït un dels sectors més
importants de presència universal de la cultura cata-
lana, però també de l’economia catalana i, així, les
700 empreses que treballen en el camp del llibre i de
l’edició integren un dels sectors d’importació més im-
portants del país i donen ocupació a moltes perso-
nes; i que alguns del noms propis més notables del
món de l’edició espanyola dels darrers segles tenen
com a referència la nostra Ciutat, i alguns moviments
literaris com el boom iberoamericà, tenen el seu ori-
gen en els escriptors, però també en la capacitat dels
editors catalans per a saber copsar què estava suc-
ceint.
Significa que hi ha obert un procés de debat pro-
fund sobre els canvis que s’estan produint en la ma-
nera de fer llibres i en la manera com el públic acull el
món de l’edició, i en les connexions del llibre amb el
món audiovisual, és a dir, l’anomenada galàxia
audiovisual; i que la mesura de govern presentada
pretén convertir el llibre en un bé cultural imprescindi-
ble i destinat a tenir un lloc preeminent en la nova so-
cietat del coneixement, més i quan és un altaveu in-
dispensable de la cultura catalana i ofereix unes
oportunitats extraordinàries a la llengua catalana.
Acaba concretant que la mesura de govern es pro-
posa: singularitzar a Barcelona la celebració del quart
centenari de la publicació del Quixot amb un any te-
màtic dedicat al llibre i a la lectura; potenciar la con-
vicció col·lectiva sobre el paper del llibre i la lectura
com a sector clau per al desenvolupament de la soci-
etat del coneixement; enfortir Barcelona com a ciutat
lectora; aprofundir les potencialitats culturals i econò-
miques del sector del llibre i del sector editorial; difon-
dre, encara més, la imatge internacional de Barcelo-
na associada al món de l’edició; invitar a participar en
tal any totes les institucions públiques i privades, as-
sociacions i empreses a les activitats que es puguin
desenvolupar en tot tipus de formats, exposicions,
debats, seminaris, simposiums, publicacions, itinera-
ris, festivals literaris, espectacles, etcètera; i encarre-
gar a l’Institut de Cultura de Barcelona el desenvolu-
pament de tal any.
El Sr. Ciurana fa palès el suport del seu Grup a la
mesura presentada que vol potenciar el sector del lli-
bre durant el 2005 aprofitant la commemoració del
quart centenari del Quixot, però demana que la pro-
moció sigui sostinguda i no pas episòdica, de manera
que s’eviti caure en la temptació de donar-se per sa-
tisfet pel fet d’haver dedicat un any al foment de la
lectura i el llibre, i apunta la possibilitat de coincidèn-
cia d’aquesta iniciativa amb altres del Govern de la
Generalitat.
Destaca que el sector editorial és un negoci
bàsicament urbà i probablement sigui el que ho és
més de tots els sectors industrials; que l’organització
de l’any temàtic s’ha de fer d’acord amb els actors,
els autors, els editors, els llibreters i els lectors; que hi
ha temes oberts que caldrà treballar intensament,
com ara la qüestió firal relacionada amb el món del lli-
bre, el Saló del Llibre i el Liber; i que a pesar de la re-
ferència que ha fet el Sr. Mascarell a les magnífiques
oportunitats que el llibre ofereix a la cultura i a la llen-
gua catalana en cap dels deu punts específics de la
mesura de govern no hi ha una menció específica al
llibre en català.
Recorda, finalment, que en diverses ocasions ha
propugnat l’acabament del Pla de biblioteques per al
2004, però el govern municipal no ho ha considerat
oportú i això el porta a recomanar que es procuri te-
nir-lo enllestit per al 2005 aprofitant l’avinentesa de
l’Any temàtic del llibre i la lectura.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031526
El Sr. Cornet expressa també el suport del seu
Grup a la mesura de govern, donat que Barcelona
que ha estat al llarg de la història un centre editorial
de primer ordre i pot sentir-se orgullosa de la seva
vocació cultural i del valor i l’estima que ha donat des
de temps immemorial als llibres impresos i manus-
crits com ho demostren els registres testamentaris i
actualment té un gran prestigi en la producció literària
en castellà i català de gran qualitat és seu de potents
grups editorials i de certàmens literaris de renom,
com els premis Planeta, Nadal i Sant Jordi, de salons
com Liber i fires com la del Llibre, la del Llibre en Ca-
talà i la del Llibre d’Ocasió, i d’un mercat, el de Sant
Antoni, que cada diumenge s’omple d’àvids cerca-
dors de llibres antics i d’ocasió, els quals són una
mostra més de com els ciutadans i ciutadanes de
Barcelona busquen la saviesa en els llibres.
Menciona, més endavant, la contribució de la inici-
ativa privada, a través de llibreries com la Catalònia,
la Castells, l’antiga Herder i més recentment el FNAC
i la Casa del Llibre, a potenciar l’hàbit de la lectura i
l’amor als llibres, que es fa ben palès també el dia de
Sant Jordi amb la celebració de la Festa del Llibre i
de la Rosa.
Creu, però, que les institucions han de contribuir
també a l’enriquiment cultural de la població i en
aquest sentit, com a ciutadà, no pot sentir-se gaire
orgullós del capteniment de l’Ajuntament en relació al
Pla de biblioteques que encara no ha acabat de qua-
llar: per tant, demana que el 2005 l’Ajuntament de-
mostri estar, en aquest aspecte, a l’alçada de la ciuta-
dania de Barcelona.
El Sr. Forradellas estima que el Pla de biblioteques
és una de les iniciatives més ben rebudes i més reei-
xides pel que fa a la promoció del llibre i la lectura en
català, en castellà i en qualsevol idioma; per tant, en
les intervencions precedents s’ha ofert una visió
distorsionada d’una realitat que es fa ben evident si
hom visita les nostres biblioteques.
Troba molt encertada la mesura de govern, la part
expositiva de la qual deixa ben clars els seus motius,
antecedents històrics i ocasió, encara que potser
s’hauria de fer algun retoc de llenguatge perquè, si bé
en el segle XV el Gremi d’Editors i Llibreters estava
format per homes, després les dones també han ac-
cedit a aquesta professió; i pensa que la mesura pre-
sentada contribuirà a potenciar el llibre i la lectura i,
alhora, servirà per a commemorar els 400 anys de la
publicació del Quixot quan Barcelona pot sentir-se
ben orgullosa de l’empremta que hi han deixat la im-
premta i la producció literària, d’allò que signifiquen
per al futur del llibre i la lectura, i de la relació que tot
això pot tenir amb el civisme i la convivència.
Li sembla, a més, molt encertada la commemora-
ció per la visita que Don Quixot féu a la nostra Ciutat
on, com comentava l’article “Don Quijote en la ronda
Litoral” publicat recentment en el suplement cultural
d’un diari de la Ciutat sobre el combat que tingué Don
Quixot en els terrenys de la Barceloneta avui conver-
tits en ronda Litoral, i els canvis i transformacions ex-
perimentats per la Ciutat, mentre que, d’altra banda,
la Biblioteca de Catalunya té un dels fons més rics el
món sobre Cervantes gràcies a la donació d’Isidre
Bonsoms.
El Sr. Portabella comparteix les paraules que s’han
dit sobre la importància de l’Any temàtic del Llibre i la
lectura, però no pas la visió crítica del Pla de bibliote-
ques, perquè, encara que tot és millorable, és una de
les coses que millor funcionen, com ho demostren
l’increment exponencial del nombre de lectors de les
nostres biblioteques.
Remarca la importància del Dia de Sant Jordi com
a festa que afavoreix el civisme i invita a compartir
cultura i amor; i creu que la mesura servirà per a en-
fortir un sector tradicionalment molt important tant a
nivell editorial com popular, però s’hauria de comple-
tar amb una proposta que internacionalitzi encara
més Barcelona i permeti crear sinergies en el món del
llibre fent palesa la vigència del capítol LXXII on es
diu “i así me pasé de claro a Barcelona archivo de la
cortesia, albergue de los extranjeros, hospital de los
pobres, patria de los valientes, venganza de los
ofendidos y correspondencia grata a firmes amista-
des, y en sitio y belleza única”.
El Sr. Mascarell agraeix el suport que, amb tota se-
guretat, es despendrà de les paraules que s’han pro-
nunciat; però vol repetir una vegada més, com fa
sempre que el Sr. Ciurana parla del Pla de bibliote-
ques, que l’execució en el temps de tal pla és modèli-
ca en relació amb allò que acordà aquest Plenari i
podria avançar si el Govern de la Generalitat hi apor-
tés ni que fos una sola pesseta, i que espera que el
compromís del Sr. Cornet amb l’Any temàtic del Llibre
i la lectura el porti a promoure la participació del Go-
vern d’Espanya en el finançament de totes les activi-
tats que es puguin desenvolupar en tal any.
El Sr. Ciurana matisa que ell s’ha limitat a demanar
que l’acabament del Pla de biblioteques s’avanci al
2005, perquè al ritme amb què es desenvolupa pot
ser el previst, però és a massa llarg termini; i fa notar
que no ha tingut resposta la seva petició en el sentit
que s’explicités en la mesura de govern un suport ex-
plícit al llibre en català.
El Sr. Mascarell precisa que les referències que es
fan al llibre inclouen el llibre en català; i que la mesu-
ra de govern està pensada en funció de la cultura i el
llibre en català i, també, del llibre en castellà editat a
Catalunya.
El Sr. Fernández Díaz suggereix el Sr. Mascarell
que abans de fer judicis sobre les intencions del Go-
vern d’Espanya respecte l’Any temàtic del Llibre i la
lectura, es preocupi d’allò que poden opinar sobre tal
participació determinades institucions de Catalunya.
El Sr. Mascarell matisa que s’ha limitat a expressar
la convicció que el Sr. Cornet ajudarà a aconseguir
una presència decidida del Govern de l’Estat en les
activitats de tal any.
c) Informes
1. Obres a la via pública a l’estiu.
El president de la Comissió d’Urbanisme, Infraes-
tructures i Habitatge, Sr. Casas, presenta l’informe
que s’ha lliurat sobre les diverses obres que s’han dut
a terme aquest estiu, dient que Barcelona té èxit per-
què és capaç d’estar al davant de la seva renovació i
transformació gràcies als anys de progrés, de treball
conjunt i complicitat entre l’Ajuntament i els sectors
privats, als anys de treball per al reequilibri social i
territorial i a la capacitat de millora de la qualitat de
vida i la cohesió social, de manera que tal èxit no pro-
vé pas de cap força divina ni tel·lúrica, encara que no
estigui pas mal situada, ni geogràficament ni històri-
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1527
cament, sinó de la inversió continuada en la Ciutat i el
seu territori i de la posada en marxa d’obres de im-
portància suficient perquè actuïn com a factors de
manteniment i transformació de l’espai urbà, obres
que són costoses, exigeixen un temps i afecten de
manera notable la mobilitat de persones i vehicles.
Explica que per aquest motiu fa uns anys es creà la
Comissió d’Obres i Circulació que té com a principal
objectiu vetllar perquè el treball en la via pública dels
operadors municipals o privats repercuteixi de la ma-
nera menys lesiva possible sobre el funcionament de
la Ciutat i, fins i tot, introdueixi factors de millora en el
període de les obres: així s’ha fet, una vegada més
aquest estiu, en unes obres que, sortosament, en-
guany no són només de l’Administració municipal i
han incidit sobre les xarxes de transport públic i de
serveis (col·lectors, línies de subministrament d’ener-
gia elèctrica), sobre la mobilitat i millora de la fluïdesa
del trànsit i la seguretat viària i sobre la qualitat urba-
na, totes les quals estan a bastament descrites en el
document lliurat.
Informa que tals obres han funcionat correctament
gràcies a l’encert de les decisions preses pels tècnics
que van des de la variació dels sistemes previstos
pels operadors, a la modificació de calendaris o a
l’ajustament dels processos constructius amb l’objec-
tiu de reduir les molèsties i incomoditats a la ciutada-
nia, motiu pel qual es procura aprofitar el període es-
tival si bé cal tenir present que tals obres no acaben
amb aquesta estació, així en l’estiu d’enguany s’ha
programat fer la cimentació de la línia 9 del metro per
dessota de la Ronda del Litoral, la cobertura del Moll
de la Fusta perquè més endavant es pugui acabar el
passeig, i altres obres que s’han programat per al
mes d’agost, quan la reducció de la circulació és, se-
gons les setmanes, del 15 al 35% ja que l’èxit de visi-
tants que té la Ciutat fa que ja no es pugui comptar
amb tal objectiu amb els quinze últims dies del mes
de juliol i els quinze primers dies del mes de setem-
bre i, per tant, cal afinar més els períodes de treball.
Fa notar que a la Gran Via s’han mantingut sem-
pre, excepte quatre dies d’una setmana, en cada sen-
tit tres carrils de circulació que s’haurien hagut de
reduir dos –cosa que la Ciutat no es pot permetre– en
cas que es pretengués treballar alhora en el centre i
els laterals d’aquesta via.
Entrant en el detall de les actuacions que s’han dut
a terme durant l’estiu, enumera:
a) entre les relacionades amb el transport públic,
les obres relatives a la línia 9 del metro executades a
la plaça de Lesseps, al Trambaix, al Trambesòs, a la
ronda del Litoral, al vestíbul de l’estació Sants de la
línia 3 –s’havien de fer l’estiu passat i s’ajornaren fins
a aquest a fi de poder-les coordinar amb les del tren
d’alta velocitat i, tanmateix, enguany ja no s’han po-
gut tornar a demorar malgrat el risc que després hi
hagi alguna descoordinació, cosa que no serà pas
imputable ni a aquest Ajuntament ni a l’executor de
les obres–, i al vestíbul de l’estació de la línia 5 situat
en el Mercat del carrer Llobregós;
b) entre les de millora de la xarxa de serveis, les
comportes dels col·lectors de la avinguda Diagonal –
carrer Roger de Flor, i del passeig de Sant Joan –
carrer dels Almogàvers (que permetran desviar les ai-
gües pluvials per a evitar inundacions), el col·lector
de Sant Raimon de Penyafort; l’estesa de cable de
222 Kv per al sistema elèctric del Projecte 22@ al
llarg de l’avinguda Diagonal i els encreuaments dels
eixos troncals de comunicacions i serveis del 22@;
c) entre les de reducció acústica, les obres per a la
semicobertura de la ronda de Dalt al seu pas pel barri
de Canyelles, i de la Gran Via de les Corts Catalanes;
d) i entre les de millora urbana, la urbanització d’un
tram del carrer de Pere IV i la remodelació del carrer
de Tarragona.
El Sr. Puigdollers reconeix que aquest estiu s’han
fet obres importants, moltes de les quals estan relaci-
onades amb la mobilitat i vol destacar: a) la visualit-
zació de les obres de la línia 9 del metro; b) el pràctic
acabament de les obres del metro lleuger que unirà
els barris de Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona
amb la resta de la Ciutat; c) el començament de les
obres de normalització de la Gran Via, en el tram
comprès entre el carrer de la Llacuna i el límit amb
Sant Adrià del Besòs.
També subratlla que es tracta d’obres econòmica-
ment molt costoses i assenyala la conveniència que
es procuri planificar-les tal i com s’executaran en vis-
ta que, un cop adjudicada la concessió del
Trambesòs amb un recorregut que passava pel Parc
de l’Estació del Nord on havia de finalitzar, quan les
obres ja estaven en marxa s’ha decidit un canvi que,
tanmateix, no desagrada al seu Grup, però que deno-
ta mala planificació i comporta un sobrecost per l’obra
ja feta que no sap qui haurà d’assumir.
Observa que, com revelen les enquestes, els ciuta-
dans de Barcelona, amb una gran lògica, admeten la
conveniència de fer obres a la Ciutat encara que els
comportin alguna molèstia, però demanen que es pla-
nifiquin, es periodifiquin i es coordinin bé i hi hagi
bona informació i participació de la ciutadania, la qual
ha fallat en el cas del traçat del Trambesòs, perquè
els veïns ignoraven el pas pel Parc de l’estació del
Nord i, en adonar-se’n, han fet notar al govern muni-
cipal que s’havia equivocat.
El Sr. Fernández Díaz agraeix la presentació
d’aquest informe, però creu que s’hi haurien d’haver
inclòs dades complementàries, com ara els pressu-
postos inicials i finals de cada obra, els terminis
d’execució previstos i reals i una major concreció del
finançament de tals obres, algunes de les quals són
impulsades per la iniciativa privada, altres
cofinançades per diverses Administracions i altres a
càrrec exclusiu de l’Administració municipal.
Entrant en l’anàlisi de les diferents actuacions co-
menta:
a) Que la construcció de la línia 9 obligava a fer a
la plaça Lesseps les obres que s’han esmentat, però
hauria estat convenient fer-ho d’acord a un projecte
definitiu consensuat amb els veïns per tal de no aug-
mentar el retard de la tan necessària remodelació de
la plaça, projecte que hauria contribuït a oferir una vi-
sió global de la ronda del Mig des de la ronda del Ge-
neral Mitre fins a la Sagrera;
b) Que calia haver informat sobre el grau d’execu-
ció de les obres del Trambaix, perquè s’ha avançat
en la pavimentació de l’avinguda de Xile, però no pas
en la de la infraestructura i això genera embussos de
trànsit, haver facilitat dades sobre la finalització de les
obres per saber si acumularan nous retards, i haver
aclarit si la futura construcció de la línia 9 causarà no-
ves retencions i molèsties als conductors i vianants
que ja han hagut de patir les generades per les obres
de construcció del Trambaix;
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031528
c) Que en la construcció del Trambesòs hi hagut
retards, improvisació i canvis de recorregut i així inex-
plicablement, després d’haver-ne aprovat el traçat,
les obres s’han paralitzat per modificar-lo, cosa que
lògicament ha generat un sobrecost, del qual algú
s’haurà de responsabilitzar, i retards en la construc-
ció;
d) Que en el disseny de les rondes queda ben pa-
lesa la improvisació i la miopia urbanística de l’equip
de govern, perquè poc temps després d’haver-les
construït ja resultaven estretes i ha calgut fer la
semicobertura de determinats trams en la zona de
Canyelles i del Moll de la Fusta;
e) Que les comportes del sistema de clavegueram
instal·lades aquest estiu a l’avinguda Diagonal – car-
rer Roger de Flor i al passeig de Sant Joan – carrer
d’Almogàvers ja estaven previstes en el Pla de clave-
gueram aprovat el 1987, és a dir, fa quinze anys.
Indica que a l’informe repartit no hi ha cap referèn-
cia a la plena entrada en servei del dipòsit de regula-
ció del Parc de l’Escorxador; que hauria resultat inte-
ressant que es facilités informació actualitzada sobre
els costos de l’Edifici Fòrum que s’incrementa de set-
mana en setmana, i el contingut de tal edifici, al mar-
ge o no de l’incendi que s’hi produí, i de les queixes
veïnals provocades per la urbanització de l’estació
Fòrum de la línia 4 del metro; i que valia la pena ha-
ver confirmat si el nou disseny de la remodelació del
carrer de Tusset serà el definitiu o no, perquè fa un
any ja se’n presentà un altre, que ja no era el primer
que es féu.
Diu, en conclusió, que s’ha presentat un informe
tan escàs com ho han estat les obres que s’han fet
als mesos de juliol i agost, les quals, però, deixen
ben clars els dèficits d’execució en els projectes de
Ciutat amb improvisacions, rectificacions, retards i
sobrecostos: per tant, confia que el que es presenti
sobre les obres fetes a la tardor i hivern sigui més
complet.
El Sr. Casas es mostra sorprès perquè el Sr.
Fernández Díaz gosi parlar de retards en l’execució
de les obres municipals i ignori els que acumula el
tren d’alta velocitat i perquè trobi que s’han fet po-
ques obres, quan temps enrera havia criticat que se’n
feien massa.
Recorda que el traçat del Trambesòs a través del
Parc de l’Estació del Nord fou aprovat en aquest Ple-
nari sense cap vot negatiu i, tanmateix, després,
l’equip de govern ha estat sensible a l’opinió dels ve-
ïns i els governs integrats en l’Autoritat del Transport
Metropolità han sabut recapacitar.
Observa que periòdicament la Comissió d’Urbanis-
me, Infraestructures i Habitatge rep informació del
Comitè de Govern sobre els diversos projectes que la
Ciutat té en marxa, informació que conté les dades
que el Sr. Fernández Díaz ha demanat; que l’informe
presentat no versa sobre les inversions d’aquest
Ajuntament, sinó sobre les obres que afectaven el
trànsit i que s’han fet aquest estiu per l’Ajuntament o
altres operadors, com ara GISA; que l’actuació de la
plaça de Lesseps era el pas previ necessari per a po-
der després desencadenar el procés d’urbanització
de la superfície de la plaça; que les actuacions d’ai-
xecament de les peces de formigó prefabricat en el
Parc de l’Estació del Nord, com a conseqüència de la
rectificació del traçat, seran assumides pel concessio-
nari, segons l’acord entre l’Autoritat Metropolitana del
Transport i el concessionari, i mentrestant s’estudiarà
la manera més adient perquè el Trambesòs pugui ar-
ribar a l’estació del Nord o a la zona central de la Ciu-
tat sense afectar el parc.
Aclareix que l’execució del Pla de clavegueram té
una determinada programació; que el dipòsit de regu-
lació del Parc de l’Escorxador ja funciona i, en alguna
ocasió, ja ha contribuït a evitar inundacions en altres
indrets de la Ciutat i només resta per acabar l’aparca-
ment previst al damunt; que, segons demanaven els
promotors, l’actuació a les Arenes havia d’afectar per-
manentment durant trenta mesos un dels carrils de
circulació del carrer de Tarragona i, tanmateix, l’estu-
di de la Comissió d’Obres i Circulació ho ha evitat
amb la supressió de la mitgera, cosa que s’ha fet
aquest estiu, en el qual, per altra banda, la incidència
de les obres del Fòrum sobre la mobilitat s’ha reduït a
alguns talls, a la nit, en la ronda Litoral, perquè l’any
passat ja es varen fer la majoria d’actuacions; que en
el seu moment explicarà amb tot detall les inversions
en el Fòrum, que pugen, comptant només les munici-
pals, 826 milions d’euros, i també els continguts, te-
mes que excedeixen l’objectiu de l’informe que ha
presentat avui; que l’abast de l’incendi que es produí
en l’Edifici Fòrum ja ha estat degudament explicat i
no cal tornar-hi a insistir ara; i que en el carrer de
Tusset només s’han fet obres de pavimentació i pin-
tura amb la intenció de pacificar el trànsit en un carrer
que no forma part de la xarxa bàsica.
Acaba dient que aquest estiu s’han posat les bases
del futur funcionament de la Ciutat amb èxit; que
quan la línia 9 del metro, que es fa amb quinze anys
de retard, entri en funcionament i hagi arribat a la Ciu-
tat el tren d’alta velocitat, les tasques d’ajust del viari
a l’estiu tindran menys problemes, perquè es podrà
utilitzar molt més el transport públic; que aquest estiu
s’ha procurat també millorar el mapa sònic amb pavi-
mentacions antisoroll i la semicobertura de la Gran
Via i la ronda de Dalt; i que les realitzacions en obres
no s’han de veure com quelcom estàtic i definitiu,
sinó que han d’evolucionar paral·lelament a les ne-
cessitats i disponibilitats econòmiques i permetre mi-
llores en la qualitat de vida.
S’incorpora a la sessió la Ima. Sra. Maria Caridad
Mejías Sánchez.
2. Funcionament de la ciutat a l’estiu.
El ponent de Serveis Urbans i Manteniment, Sr.
Narváez, destaca, per començar, que a Barcelona,
aquest estiu ha estat especial perquè la climatologia
ha superat entre 7 i 8 graus les temperatures habitu-
als i s’han produït esdeveniments importants; que la
climatologia ha afectat de manera brutal perquè, a
més de la onada de calor, hi ha hagut una notable re-
ducció de la pluja caiguda a la Ciutat durant l’any, la
qual ha passat de 754 litres per metre quadrat el
2002 a 260 el 2003 i això afavoreix un ús més inten-
siu de l’espai públic, en el qual també han incidit l’in-
crement del 20% que hi ha hagut, segons Turisme de
Barcelona, en el nombre de turistes que ha rebut la
Ciutat, i també els esdeveniments esportius que hi
han tingut lloc, ja que concretament les diverses com-
peticions del 10è Campionat Mundial de Natació va-
ren atraure 205.000 espectadors i els X Jocs de poli-
cies i Bombers portaren a la nostra Ciutat uns 10.000
esportistes i un nombre considerable de visitants; i a
tot això encara cal afegir-hi que enguany han tingut
lloc a Barcelona més congressos que l’any anterior i
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1529
que la voluntat de participació de la ciutadania s’ha
traduït en l’organització de més activitats a la via pú-
blica que l’any passat, cosa a la qual contribueix el
model de participació activa que promouen l’Ajunta-
ment i els Grups municipals i que converteix la ciuta-
dania en protagonista activa en l’organització de fes-
tes fins al punt que enguany les festes majors han
programat moltes més activitats que mai.
Significa que tot això comporta, també, un major
desgast de l’espai públic; que aquest estiu s’han cele-
brat 35 festes majors i, concretament la Festa major
de Gràcia ha rebut el nombre més gran de visitants,
ha programat més activitats i ha engalanat més car-
rers que mai en la seva història; que, d’altra banda, la
climatologia ha fet que la gent visqui molt al carrer;
que queda, doncs, ben palès el repte que han hagut
d’afrontar els serveis municipals per aquest motiu, co-
mençant per tasques preventives com, per exemple,
el canvi de 6.000 fanals i 30.000 bombetes, la neteja i
pintura d’altres 52.000 fanals o la neteja de 250 quilò-
metres de clavegueres per tal d’evitar les conseqüèn-
cies d’eventuals aiguats; que Barcelona té avui capa-
citat per a fer quelcom que, en tot el món, només pot
fer París: recollir l’aigua de pluja equivalent a 120 pis-
cines olímpiques que eviten que es produeixin danys
per inundacions; i que el volum dels serveis munici-
pals s’ha adaptat a les necessitats de la Ciutat i, així,
per exemple, en el mes de juliol, en vista de la inten-
siva ocupació del centre de la Ciutat, en els serveis
de neteja entraren a treballar 60 persones més.
El Sr. Puigdollers indica que el seu Grup està com-
pletament d’acord amb el diagnòstic que s’acaba de
fer, perquè, efectivament, l’espai públic és més utilit-
zat que mai, però no coincideix, en canvi, amb el re-
mei que s’hi aplica; i justifica aquesta valoració dient:
a) que Barcelona, gran destinació turística, conti-
nua sense tenir en el centre de la Ciutat i en la zona
de la Sagrada Família un espai on s’hi puguin parar
els autobusos turístics sense produir col·lapses circu-
latoris;
b) que es pregunta per què la freqüència de pas
dels autobusos es redueix en un 50% si, com ha dit
abans el Sr. Casas, gràcies a l’èxit de la Ciutat no es
pot comptar ni amb la segona quinzena de juliol ni
amb la primera de setembre per fer obres;
c) que de la resposta a la pregunta del seu Grup
sobre els fets que tingueren lloc a la platja de la Mar
Bella en ocasió de la revetlla de Sant Joan es des-
prèn que el govern municipal no funciona de la mane-
ra adequada per a resoldre les situacions noves que
es plantegen a la Ciutat, perquè s’hi diu: que, per a
prevenir possibles incidents, representants de la
Guàrdia Urbana, dels Sectors de Manteniment i Ser-
veis i dels Districtes, coordinats per Parcs i Jardins,
tingueren una reunió preparatòria en què es fixaren
els dispositius municipals necessaris per a atendre
els efectes de la celebració de la Nit de Sant Joan a
tota la Ciutat i especialment a les platges, que la re-
vetlla que tingué lloc a la zona de la Mar Bella podia
considerar-se una festa organitzada per col·lectius
d’ideologia antisistema que arrosseguen molta gent,
tenen molta mobilitat i són força conflictius i que so-
bre les vuit hores del 23 de juny es detectaren una
vintena de vehicles tipus furgonetes i camions; i tot
això el fa inquirir on era la Guàrdia Urbana, que no
s’adonà de tal presència fins a les vuit de la tarda i,
tanmateix, la festa començà a dos quarts de nou.
Insisteix que la obligació del govern municipal és
prevenir, especialment si la Ciutat té èxit, per tal
d’evitar que aquest èxit es converteixi en incomodi-
tats per a la ciutadania; i que està d’acord amb el di-
agnòstic, però no amb les solucions aplicades.
Recalca, finalment, que més gent que trepitja la
Ciutat ha de comportar molta més neteja i, tanmateix,
la Ciutat ha estat bruta juliol, agost i setembre, cosa
que ha reconegut el mateix Sr. Alcalde no fa massa
dies en un mitjà de comunicació.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que a l’informe hi
esperava trobar unes referències al funcionament
dels serveis funeraris davant la situació excepcional
provocada per l’onada de calor a Barcelona, a Espa-
nya i a tota Europa, i que ha tingut una especial inci-
dència sobre la gent gran; que també hauria estat
convenient trobar-hi una reflexió sobre el funciona-
ment dels serveis municipals amb ocasió de la revet-
lla de Sant Joan, ja que ell en fa una valoració negati-
va perquè, quan un grup de persones, infringint les
ordenances municipals, pren per la força un espai pú-
blic, una platja en aquest cas, amb la permissibilitat
de l’Ajuntament, el qual no envià la Guàrdia Urbana,
tot hi ésser l’encarregada de fer complir les ordenan-
ces, es fa ben palès un nou exemple d’improvisació
davant d’aquells que convertiren les platges en un ve-
ritable abocador i provocaren amb els seus sorolls
molèsties als veïns.
Considera que la improvisació en l’actuació de
l’Ajuntament s’ha repetit també en el cas del turisme,
en el qual hi hagut un increment del 20%, que s’hau-
ria d’haver traduït en un enfortiment dels serveis mu-
nicipals de neteja i transport públic per tal de garantir
la necessària conciliació entre turistes i residents i po-
der oferir els serveis que el turisme espera rebre
d’una ciutat com la nostra; i que, en tot cas, no es
tracta d’aconseguir cada vegada més turisme, sinó
també un millor turisme, és a dir, un turisme amb un
perfil que deixi diners allà on convé a la Ciutat i al seu
comerç, als restaurants, als taxis, a les botigues, i als
hotels, i tanmateix la Ciutat s’ha vist desbordada per
la realitat i la incapacitat del govern municipal de do-
nar resposta a aquesta necessitat.
Indica més endavant que, en parlar de l’esport,
s’ha silenciat el fracàs que Barcelona no hagi estat
escollida com a seu de la Copa Amèrica de Vela ni
hagi aconseguit ésser final d’etapa del Tour de 2004.
Precisa que les festes majors no són pas el fruit de
l’acció del govern municipal, sinó de l’empenta de la
nostra societat i de la vitalitat dels barris; que, efecti-
vament, en la Festa major de Gràcia hi ha hagut més
activitats que mai, si bé algunes no han estat gaire
desitjades pels veïns, com és el cas de les promogu-
des per grups que, amb l’excusa d’anomenar-se al-
ternatius, es configuren en conflictius a l’hora de ga-
rantir la convivència en el Districte; i que a Sants, en
canvi, hi ha una gran preocupació perquè l’any vinent
no se sap si es podrà mantenir el guarniment dels
carrers.
Comenta també que, segons el Sr. Narváez, els
serveis municipals han funcionat meravellosament,
però el Grup del Partit Popular creu tot el contrari per
causa de la insuficiència de les partides pressupostà-
ries que garanteixen el manteniment de la Ciutat i un
funcionament adequat dels serveis municipals, i per
la gairebé nul·la capacitat de reacció del govern mu-
nicipal davant l’increment del turisme i l’onada de ca-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031530
lor que repercutí especialment en males olors i brutí-
cia –raó per la qual aprofita l’avinentesa per reclamar
una revisió en profunditat de les contractes de neteja,
vist que tothom, inclòs el mateix alcalde, coincideix a
constatar-hi dèficits– i davant el funcionament dels
transports públics, perquè les freqüències de pas fi-
xades per a l’estiu han produït aglomeracions i les
temperatures de les andanes s’han apropat als 40
graus en algunes estacions com les de Sants o
d’Urquinaona.
Diu, en resum, que l’informe no ha versat sobre el
funcionament de la Ciutat, sinó del govern municipal,
perquè, afortunadament, la Ciutat va molt per davant
de l’eficàcia del seu equip de govern.
La Sra. Mayol vol puntualitzar:
a) que en l’actuació municipal amb ocasió de la re-
vetlla de Sant Joan no hi ha hagut improvisació, per-
què es va preveure una ocupació massiva de les plat-
ges com ja s’havia produït l’any passat i els recursos
s’incrementaren el 50%, es planificaren, es coordina-
ren adequadament i, l’endemà a les deu del matí, les
platges de la Barceloneta i de Sant Sebastià ja esta-
ven en bones condicions i la resta, excepte la de la
Nova Marbella, hi estigueren a partir de les tretze ho-
res;
b) que davant la festa rave, que es caracteritza per
una gran capacitat de convocatòria de manera
sorpresiva, la Guàrdia Urbana prengué la decisió,
que ella sempre aplaudirà, de no intervenir, perquè
fer-ho hauria pogut crear més problemes que aquells
que es pretenia evitar; però a les onze hores de l’en-
demà de Sant Joan la platja estava en perfectes con-
dicions;
c) que no és acceptable que l’endemà de la revetlla
de Sant Joan s’hagin de retirar 56 tones de brutícia
de les nostres platges i que els caps de setmana se’n
treguin 15 o 16 tones: per això, en el context de la
mesura de govern presentada en aquesta mateixa
sessió, es dedicaran recursos a disminuir aquest vo-
lum de deixalles, més i quan en la revetlla de Sant
Pere es reforçà el nombre de contenidors i, tanma-
teix, la brutícia a la platja no disminuí i això denota
que hi ha un problema de mal ús de les platges al
qual cal fer front.
Creu que l’oposició no pot convertir la festa rave en
emblema de la manca de planificació i de la
descoordinació en l’actuació municipal; ans tot el con-
trari, el fet que l’endemà entre les deu i les tretze ho-
res totes les platges, excepte la de la Nova Marbella,
estiguessin en bones condicions, malgrat la utilització
massiva de la qual havien estat objecte la nit abans,
denota una bona gestió.
El Sr. Martínez celebra que les intervencions dels
Grups de l’oposició no hagin parlat d’improvisació en
la Festa major de Gràcia, perquè no n’hi hagué a pe-
sar d’haver generat 2.000.000 d’usos, i s’han netejat
2.000 metres quadrats de pintades i fet altres actuaci-
ons de neteja, però no s’hi va produir cap acte no au-
toritzat i, tant les festes alternatives com les que no
ho són, van complir escrupolosament l’horari: per
tant, no és cert que els grups alternatius hagin provo-
cat molèsties als veïns, si bé això no vol dir pas que
no pugui haver-hi veïns als quals no agrada segons
quin tipus de festes.
Precisa que, com ja explicà a la Comissió corres-
ponent, a la Ciutat hi ha establerts diversos aparca-
ments d’autobusos turístics i encara s’hi buscaran no-
ves alternatives, perquè la pressió dels operadors en
el centre de la Ciutat és molt forta; i que l’increment
del turisme a la nostra Ciutat ja estava previst des del
mes de maig i tal vegada per això, el Govern de l’Es-
tat, que està en mans del Partit Popular, decidí fer
obres durant l’estiu a la línia dels trens de rodalies de
la costa, les quals comportaran una reducció dels
trens que havien d’atendre aquest increment del
nombre de visitants i donar-li el servei adequat.
El Sr. Hereu troba curiós que les intervencions dels
Grups de l’oposició tornin a insistir sobre els fets ja
analitzats en la sessió de juliol, en la qual es parlà
dels fenòmens nous que s’estaven produint i de la
prevenció com a millor manera de resoldre’ls: de tal
insistència, en treu la conclusió que, des del punt de
vista de la convivència a les platges, l’estiu ha anat
prou bé perquè, en tornar ben descansats de les va-
cances, els regidors de l’oposició no han trobat altres
motius de crítica.
Pregunta si ningú pot negar que els serveis munici-
pals han actuat coordinadament sobre les platges i
places, com la Reial, la de George Orwell o la de Rius
i Taulet, on es produïren determinats fenòmens, i so-
bre la venda ambulant; i estima correcte el balanç fet
pel Sr. Narváez en relació a un estiu en què hi ha ha-
gut poques pluges i grans esdeveniments i ni tan sols
les obres que incidien sobre la mobilitat han estat no-
tícia, de manera que la Ciutat ha funcionat i ho vol
posar de manifest en honor dels tècnics i dels res-
ponsables polítics que han fet un esforç indescriptible
perquè sigui així.
El Sr. Narváez contesta les anteriors intervencions
dient que prefereix la situació que es produí a la Nova
Mar Bella que no pas la que visqué un poble de
Catalunya on la presència d’un determinat servei aca-
bà ferint persones que no tenien res a veure amb el
conat de violència; que allò que és més important en
una ciutat com la nostra és la flexibilitat dels seus ser-
veis, perquè mai no es produeixen dues situacions
idèntiques; que, concretament, en detectar-se un in-
crement de brutícia en un determinat indret de la Ciu-
tat, es decidí immediatament l’increment dels serveis
de neteja i, actualment, els veïns reconeixen la millo-
ra i la normalització de la neteja; que l’aspecte de la
via pública és molt vulnerable i pot variar en qüestió
de segons, però les intervencions han de guardar un
sentit de proporcionalitat a les necessitats, cosa que
no significa haver de tenir preparat un camió per si un
veí baixa una bossa d’escombraries a deshora, per-
què això tindria un cost desmesurat, sinó exigir de la
ciutadania un comportament raonable, és a dir, cívic,
de manera que eviti embrutar innecessàriament la
Ciutat; i que una gestió intel·ligent del transport públic
comporta incrementar-lo en determinades zones i
reduir-lo en altres durant el mes d’agost, quan no hi
ha bona part de la població que majoritàriament el fa
servir i així, per exemple, els autobusos que servei-
xen les zones universitàries no han de tenir la matei-
xa freqüència de pas el mes d’agost que el mes de
novembre, per tal de no balafiar els recursos públics.
El Sr. Alcalde matisa que les seves afirmacions so-
bre l’estat de neteja de la Ciutat s’inscrivien en un con-
text de civisme i reconeixien que la Ciutat, en general,
estava prou bé, però que en alguns indrets els com-
portaments incívics generaven taques de brutícia.
El Sr. Puigdollers, després d’advertir que es malfia
d’aquells que diuen que no fan vacances, i que està
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1531
segur que també n’han fet els regidors de l’equip de
govern, pregunta si ningú pot negar: que Barcelona
està bruta, que hi ha venda ambulant il·legal, que el
concert dels Rolling Stones a l’Estadi Olímpic no tin-
gué serveis de transport públic adequat i que durant
l’estiu es disminuí la freqüència de pas dels autobusos.
Indica que el govern municipal té l’obligació de so-
lucionar el problema de les 56 tones de deixalles re-
collides de les platges l’endemà de la revetlla de Sant
Joan; que una major i més intensa utilització de la
Ciutat reclama, ben segur, més neteja, més preven-
ció –seguint l’exemple de l’Ajuntament de Castellar
del Vallès, governat per Convergència i Unió, que en
la sessió immediatament posterior als incidents que
s’han esmentat, acordà augmentar en un 10% la
plantilla de la policia local–, més serveis, més recur-
sos i més mitjans, és a dir, en definitiva, fer una ciutat
més sostenible.
Puntualitza que ha mencionat el problema de la
Nova Mar Bella perquè s’està parlant del funciona-
ment de la Ciutat a l’estiu, estació que, segons les
convencions socials vigents, a Barcelona, comença
per la revetlla de Sant Joan i s’acaba per la Mercè i
no pas l’1 de setembre, i perquè, fins ara, no s’ha
contestat la pregunta sobre tals fets formulada pel
seu Grup el mes de juliol.
El Sr. Fernández Díaz vol constatar que, segons
les successives intervencions dels representants de
l’equip de govern, vivim en una ciutat idíl·lica on no hi
ha problemes, tot funciona perfectament i les queixes
de les associacions de veïns i de la ciutadania no es-
tan justificades; tanmateix no hi ha res pitjor per a un
govern que viure al marge de la realitat, més i quan la
Ciutat està per dessota dels mínims i se li està esca-
pant de les mans en alguns àmbits i, per tant, ha arri-
bat l’hora de prendre mesures sense complexos i de
dir les coses tal com són: per això, en sentir que a
Gràcia no hi ha hagut problemes, reclama que es
pregunti als veïns de la plaça Joanic si estan encan-
tats amb la festa que s’hi autoritzà, i a tots els veïns
del Districte si estan satisfets de la passivitat munici-
pal respecte a certs moviments, ara anomenats alter-
natius, però que es configuren com a conflictius per a
la convivència ciutadana, als quals se’ls permet una
patent de cors quant a la infracció de les ordenances
municipals.
Pregunta si realment es podia considerar repressi-
va, com fa la resposta que ha rebut del govern muni-
cipal, una actuació de la Guàrdia Urbana per a garan-
tir els drets dels veïns i banyistes i el compliment de
les ordenances municipals; quina representativitat te-
nien el grup de ciutadans que intervingué abans que
es pronunciés el pregó de la Festa major de Gràcia; i
si avui es permetrà també que, abans del pregó de
les Festes de la Mercè, se’n faci un altre d’alternatiu.
El Sr. Cuervo precisa, que segons l’enquesta de
serveis, hi ha un 18% de ciutadans que creu que la
Ciutat està més bruta que abans, un 50% que creu
que ha millorat i un 28% que creu que està igual.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions
3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 18 de setem-
bre de 2003, que designa el Sr. Ricard Fernández i
Ontiveros gerent del Patronat Municipal de l’Habi-
tatge.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les
Sres., Recasens, Oranich, Ortega i Fandos i també
dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 8 de setembre
de 2003 (S1/D/2003 3609), que designa els represen-
tants de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea
General de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de
Madrid.
Es dóna compte que aquest decret ha estat ulteri-
orment modificat pel del 18 de setembre (S1/D/2003
3698), el qual ha estat distribuït al començament de
la sessió els membres del Consistori.
S’aprova per unanimitat la proposta afegint-hi,
abans del parèntesi: “modificat pel de 18 del mateix
mes”.
5. Ratificar la resolució de la Gerència Municipal de
data 29 de juliol de 2003, per la qual s’aprova el plec
de clàusules administratives particulars que ha de re-
gir el contracte núm. 03002894, que té per objecte
l’execució de les obres de rehabilitació del Mercat de
les Flors, per un import màxim de 803.791,62 euros, i
s’autoritza la despesa de 803.791,62 euros, de la
qual 362.500 euros aniran contra la partida 632.34
432.30 02.01 del Pressupost de 2003 i 441.291,62
euros contra la partida 632.34 432.30 02.01 del Pres-
supost 2004, condicionada a la ratificació d’aquest
Consell Municipal, per tractar-se d’un assumpte de la
seva competència, a fi d’autoritzar l’augment del per-
centatge corresponent a l’exercici pressupostari
2004, segons l’establert a l’article 155.5 de la Llei re-
guladora de les hisendes locals, per excedir la despe-
sa imputada a càrrec del Pressupost de 2004 del per-
centatge establert a l’article 155.3 de la Llei
reguladora de les hisendes locals.
6. Ratificar la resolució per la qual s’accepta la sub-
venció, per un import total de 532.494,86 euros, ator-
gada pel Departament d’Ensenyament de la Genera-
litat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a
corporació titular de les escoles d’educació infantil
que es detallen a la resolució publicada al Diari Ofici-
al de la Generalitat de Catalunya de data 25 de juliol
de 2003. Declarar que ni aquesta Corporació local ni
cap organisme d’aquesta rep de la Generalitat i els
seus organismes autònoms cap altra subvenció pel
mateix concepte.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-
cedents.
7. Ratificar la resolució 510/03 de la Gerència de
l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, de 31
de juliol de 2003, per la qual s’autoritza la despesa
de 742.982 euros per a atendre l’import previst en la
proposta de Conveni de col·laboració entre l’Institut
Municipal d’Educació de Barcelona i el Consell Co-
marcal del Barcelonès, mitjançant Regesa com a
ens gestor d’aquest, per tal que gestioni la redacció
del projecte i construcció de les obres fins a la seva
finalització i lliurament, del local destinat a l’escola
bressol, situat en la planta baixa de l’edifici de la tra-
vessera de les Corts, núm. 86 bis, a fi d’autoritzar
l’augment del percentatge corresponent a l’exercici
pressupostari 2004, segons allò que estableix l’arti-
cle 155.5 de la Llei reguladora de les hisendes lo-
cals.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031532
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
8. Ratificar la resolució 662/03 de la Gerència de
l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, de 31 de
juliol de 2003, per la qual s’autoritza la despesa de
998.955,34 euros per a atendre l’import relatiu al con-
tracte d’execució de les obres definides en el projecte
de construcció d’una escola bressol al CEIP Ramon
Menéndez Pidal, a fi d’autoritzar l’augment del per-
centatge corresponent a l’exercici pressupostari
2004, segons allò que s’estableix l’article 155.5 de la
Llei reguladora de les hisendes locals.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
b) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
COORDINACIÓ TERRITORIAL
9. Desestimar les al·legacions presentades en el
tràmit d’aprovació inicial per l’Im. Sr. Jaume Ciurana i
Llevadot, regidor del Grup Municipal de Convergèn-
cia i Unió, de conformitat amb l’informe del director de
Serveis de Participació Ciutadana, de valoració de les
al·legacions esmentades, que consta a l’expedient; i
aprovar definitivament les Normes reguladores del
Consell Municipal de Gais i Lesbianes i Homes i Do-
nes Transsexuals.
S’aprova aquest dictamen amb el vot en contra
dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
10. Estimar parcialment les al·legacions presenta-
des per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en nom i repre-
sentació del Grup Municipal del Partit Popular de
Catalunya, a l’aprovació inicial del Reglament munici-
pal d’enquestes i estudis d’opinió de l’Ajuntament de
Barcelona, aprovat inicialment pel Plenari del Consell
Municipal en data 11 d’abril de 2003, en el sentit d’ac-
ceptar incorporar la menció d’estudis d’opinió a la de-
nominació formal d’aquest Registre, així com també
incorporar la seva menció als articles 1r i 3r respecti-
vament; desestimar la resta d’al·legacions presenta-
des; esmenar l’errada material de l’article 4 del Re-
glament; aprovar definitivament el Reglament
regulador del Registre públic municipal d’enquestes i
estudis d’opinió de l’Ajuntament de Barcelona; i facul-
tar àmpliament l’Alcaldia o regidor en qui delegui, per
a l’adopció de les resolucions que calguin per a
l’efectivitat d’aquest acord.
El Sr. Cuervo explica que amb aquesta aprovació
culmina el compromís, assolit en el mandat anterior,
de donar garanties de publicitat i distribució periòdica
entre els Grups Municipals, de les enquestes del Pla
d’estudis sociològics i el posicionament favorable de
tots els Grups demostra que tal objectiu s’ha acom-
plert.
El Sr. Cornet expressa la satisfacció pel consens
assolit i l’acceptació de les esmenes formulades pel
seu Grup, però pensa que el nou registre neix amb
molta feblesa, perquè segons el seu reglament, en
període electoral, els Grups han de tenir accés en un
termini de quaranta-vuit hores a les enquestes i
sondeigs que es facin, i, tanmateix, el seu Grup fins
després de les eleccions no ha pogut tenir informació
sobre els resultats de l’enquesta que s’estava tabu-
lant en el moment de l’aprovació inicial de tal regla-
ment, raó per la qual ha instat a la creació d’una co-
missió d’investigació per aclarir aquests fets. Agrega
que, malauradament, el Reglament s’ha incomplert,
perquè, a pesar d’haver-se facilitat dades a escala de
districtes en la Comissió de Presidència, Hisenda i
Coordinació Territorial, a hores d’ara el seu Grup no
disposa encara de la matriu de dades necessària per
a poder analitzar la tabulació de l’estudi d’opinió.
El Sr. Puigdollers considera que l’acord que es pro-
posa ha estat pràcticament arrencat al govern munici-
pal, el qual, durant molts mesos i anys, no ha tingut
cap voluntat d’arribar a un acord i ara s’ha vist obligat
a fer-ho; i que els partits que estan al govern tenen
una doble manera de jutjar les accions i les troben
correctes quan les fan ells, i errònies quan les fan al-
tres forces polítiques: i així, davant aquest tipus de si-
tuacions, quan estan en l’oposició, el Partit Socialista
Obrer Espanyol reacciona amb discursos contun-
dents i mediàtics, Esquerra Republicana de Cata-
lunya amenaça amb recórrer als jutges i Iniciativa per
Catalunya Verds–EU i A amenaça amb sotmetre el
cas al fiscal i tots tres partits coincideixen en la con-
veniència de crear comissions d’investigació; i, en
canvi, quan estan en el govern, no hi ha ni discursos
contundents, ni amenaces de portar el cas al jutge o
al fiscal i es neguen a crear comissions d’investiga-
ció. Agrega que en casos d’aquesta mena, els partits
que tenen vocació de govern saben entendre que hi
ha accions de govern que són correctes i actuen en
funció d’això i, en canvi, hi ha partits que, malgrat es-
tar en el govern, sempre actuen amb mentalitat
d’oposició: per això, l’acord que ara es proposa ha
costat tan d’arrencar, però al final el Grup Socialista
s’ha vist obligat a accedir-hi perquè, altrament, la in-
coherència es faria massa evident davant els ciuta-
dans.
El Sr. Forradellas fa constar la seva satisfacció per-
què, finalment, s’aprova el Registre d’enquestes i es-
tudis d’opinió, el qual hauria quedat automàticament
aprovat si no s’haguessin presentat les al·legacions
del Grup del Partit Popular; ara bé, no té pas la sen-
sació que se li hagi arrencat res i vol puntualitzar: que
la situació plantejada en el Parlament de Catalunya
no té res a veure amb la produïda en aquest Ajunta-
ment, perquè aquí es parla de la creació d’un registre
d’enquestes, mentre que allà es va debatre un cas de
possible manipulació d’enquestes; i que Convergèn-
cia i Unió, acompanyada pel Partit Popular, s’ha ne-
gat sistemàticament a crear comissions d’investiga-
ció, excepte una que fou fruit d’un acord entre
socialistes i populars i que es va dissoldre immediata-
ment en arribar els primers amb un acord amb Con-
vergència i Unió.
El Sr. Oliveras lamenta que les intervencions dels
Grups de l’oposició hagin generat una certa cerimò-
nia de la confusió, tot cercant un fals paral·lelisme
que està fora de lloc, en oblidar que en el Parlament
de Catalunya es tractà de la manipulació i de la in-
venció, fet encara més greu, d’enquestes per part del
Departament de Presidència, i que Convergència i
Unió fou una de les forces polítiques que maldà per-
què la vida de la comissió d’investigació fos ben efí-
mera.
Subratlla la importància de l’acord de la creació del
Registre d’enquestes, pres l’11 d’abril a instàncies,
també, del Grup d’Esquerra Republicana de Cata-
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1533
lunya, i del Reglament que avui s’aprovarà, en el qual
es desestima una de les al·legacions del Grup del
Partit Popular que no tenia, a judici seu, massa sentit.
El Sr. Cornet recorda als Grups d’Esquerra Repu-
blicana de Catalunya i d’Iniciativa per Catalunya
Verds–EU i A, que el responsable del tancament de
la comissió creada pel Parlament de Catalunya no
fou tan sols Convergència i Unió, sinó també el Partit
dels Socialistes de Catalunya, que tenen com a soci
de govern en aquest Ajuntament, per tal d’evitar la
compareixença de determinades persones per a ex-
plicar les enquestes que fa aquest Ajuntament.
Precisa que la resolució aprovada pel Parlament
de Catalunya parlava, entre altres anomalies, de do-
cumentació incompleta, de retards en el lliurament als
partits polítics, de les enquestes i estudis encarregats
pel Govern de la Generalitat; i que també aquí hi ha
hagut casos de documentació incompleta i d’incom-
pliment de l’acord, pactat entre tots els Grups, de no
fer enquestes electorals sense informar-ne als altres
Grups, fins al punt que avui encara no s’han facilitat
al seu Grup les matrius de dades necessàries per a
poder estudiar la tabulació dels estudis d’opinió; i que
la credibilitat està en funció d’allò que cada força polí-
tica vota en aquest hemicicle, en el Parlament de
Catalunya i en el Parlament de l’Estat.
El Sr. Puigdollers indica que en el Parlament de
Catalunya Convergència i Unió votà en contra de les
comissions d’investigació, perquè és el Grup que
dóna suport al Govern de la Generalitat, igual com
aquí ho fan també els Grups que integren el govern
municipal; que qui crea confusió és qui reacciona de
manera diferent en funció que una proposta els vagi a
favor o en contra; que, lògicament, Convergència i
Unió en el Parlament de Catalunya votà en contra de
la comissió d’investigació i havia d’aprofitar l’ocasió
de pactar que tal comissió no continués funcionant;
que la resposta rebuda ahir pel seu Grup sobre el
tema de les enquestes cau en el contrasentit de re-
marcar que l’elaboració de dades es féu en els termi-
nis pactats per tots els Grups municipals en relació al
lliurament dels estudis fets sobre més de 800 entre-
vistes, però s’oblida que, segons el reglament sotmès
a aprovació, en període electoral, tots els Grups han
de tenir coneixement de les enquestes que es facin
en un termini especial de quaranta-vuit hores: això
s’ha incomplert.
El Sr. Cuervo contesta que el Reglament jurídica-
ment no es pot haver incomplert perquè no s’aprova-
rà fins avui, i només hi havia un compromís verbal, al
qual es farà honor; que els Grups de l’oposició tenen
interès a tornar al passat amb suposicions sobre
compareixences que, tal vegada, també s’haurien
d’estendre al responsable del Centre d’Investigacions
Sociològiques; que el Govern de l’Estat, acollint-se a
una reglamentació en virtut de la qual els funcionaris
de l’Estat no han de declarar en els parlaments autò-
noms, impedí que càrrecs de segon nivell acudissin
al Parlament de Galícia a declarar sobre la desgràcia
del Prestige, decisió que deixa ben clar quines són la
coherència i la voluntat de transparència del Govern
de l’Estat; que ell ha volgut mostrar el valor de futur
que representa la creació del Registre d’enquestes,
estudis d’opinió i l’aprovació del seu reglament i, en
canvi, l’oposició ha intentat tornar al passat i crear
dubtes sobre la confiança que mereix tal registre; i
que la matriu de dades es facilitarà dintre del termini
reglamentàriament establert, però sense renunciar a
les prerrogatives que atorga el seu reglament.
Invita, doncs, tots els Grups a treballar a fi que el
nou reglament funcioni perfectament, perquè és un
bon instrument que augmenta la transparència; es
mostra disposat a modificar aquells aspectes que cal-
guin; i no descarta que s’hagi pogut cometre algun
error, però sí que s’hagi comès amb intencionalitat
política i que el retard en el lliurament de les matrius
respongui a la mateixa finalitat.
El Sr. Cornet lamenta que el Sr. Cuervo hagi fet re-
ferència a la desgràcia del Prestige, que el Govern de
l’Estat està contribuint a superar amb ajuts i inversi-
ons, i respecte a la qual l’única persona que falsejà
dades fou el Sr. Caldera; i que fins avui el Sr. Cuervo
hagi anat donant llargues al lliurament de les matrius
de dades aprofitant-se del consens amb que s’apro-
varà aquest dictamen.
El Sr. Cuervo matisa que ell no s’ha referit a la ges-
tió de la crisi del Prestige, sinó que s’ha queixat del
fet que es prohibís al Delegat del Govern a Galícia
comparèixer davant el Parlament gallec.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
11. Adquirir, a títol de compravenda, lliure de càrre-
gues i gravàmens a la Fundació Casa de Misericòrdia
de Barcelona (CIF núm. G08291650), les edificacions
següents: carrer de Ramalleres núms. 17 i 17 bis,
amb una superfície aproximada de 2.249 metres qua-
drats, carrer d’Elisabets núms. 8-12, amb una superfí-
cie edificada aproximada de 1.207 metres quadrats, i
l’immoble situat al vessant sud del Pati dels Taron-
gers, amb accés a la via pública pel carrer d’Eli-
sabets, a través del carreró interior, i pel carrer de
Montalegre, a través d’un espai situat darrera de l’ab-
sis de l’anomenada Església de la Misericòrdia, amb
una superfície edificada aproximada de 1.795 metres
quadrats; autoritzar i disposar la despesa de
6.000.000 euros, preu total de la compravenda, amb
càrrec a la partida que s’esmenta en aquest docu-
ment, mitjançant cinc pagaments d’1.200.000 euros
cadascun, a aplicar als exercicis pressupostaris de
2003 a 2007, ambdós inclosos, a satisfer el primer no
més tard del 31 d’octubre de 2003, i els altres no més
tard del 31 de gener dels quatre exercicis següents;
practicar les operacions de segregació, agrupació,
constitució de servituds de pas o altres necessàries
per a identificar les finques objecte d’adquisició i esta-
blir els accessos comuns als diversos espais privatius;
formalitzar la compravenda en contracte privat en el
moment del primer pagament del preu i en escriptura
pública en el del segon, acceptant, en tot cas, com a
garantia del pagament ajornat la constitució de condi-
ció resolutòria explícita; i inscriure la transmissió a fa-
vor de l’Ajuntament de Barcelona en el Registre de la
Propietat; i facultar l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i
Argudín per a la realització de totes les actuacions en-
caminades a la concreció i execució d’aquest acord.
12. Aprovar el Conveni de col·laboració amb la Fe-
deració d’Associacions de Veïns de Barcelona que
s’annexa, relatiu a la cessió gratuïta de l’ús dels lo-
cals baixos corresponents a les finques núms. 6, 8 i
10 del carrer Obradors, per tal d’instal·lar-hi la seu i
desenvolupar-hi les funcions que li són pròpies.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-
cedents.
13. Aprovar la formalització del Conveni entre la
Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031534
el Consorci de l’Auditori i l’Orquestra per al finança-
ment de les obres de la Sala de Cambra de l’Auditori
de Barcelona, d’acord amb el document annex 1; i
aprovar l’aportació plurianual que figura al document
annex 2, per a fer front a les obligacions econòmi-
ques que es deriven de l’esmentat conveni.
El Sr. Cuervo aclareix que el fet que no s’esmenti
la participació de l’Estat respon a qüestions de tècni-
ca pressupostària, que s’incorporarà posteriorment.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
14. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a
concertar diversos préstecs hipotecaris per un import
màxim global de 10.873.815,80 euros, destinats a fi-
nançar les obres d’un total de 225 habitatges de di-
verses promocions, en les condicions que s’adjunten
a l’annex.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
15. Aprovar inicialment modificacions de crèdit del
Pressupost 2003, per un import de 3.801.506,38
euros, de conformitat amb la documentació adjunta
(tres annexos amb referències 03072190 - 03063090
- 03080490) considerant-les definitivament aprovades
en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra
en el termini d’exposició pública.
El Sr. Cuervo informa que aquest dictamen com-
porta l’habilitació d’un crèdit de 3,8 milions d’euros fi-
nançats amb baixes en el capítol 3 –interessos– i
dels quals es destinen: 3,4 milions a Parcs i Jardins
per atendre despeses relacionades amb el conveni
col·lectiu signat amb el personal, endarreriments de
salaris, adquisició de material mòbil i el desenvolupa-
ment de Can Calopa; altres quantitats a transferènci-
es als sectors i districtes; i 180.000 euros al Campio-
nat Europeu de Hoquei.
El Sr. Trias pensa que l’expedient reflecteix una
determinada manera de marcar prioritats que el seu
Grup no pot compartir i, per això, haurà de votar en
contra, posicionament que justifica dient que l’expedi-
ent afecta, sobretot, tres tipus de despeses:
a) El pagament de compromisos adquirits per
Parcs i Jardins amb el seu personal i amb la poda
feta la darrera primavera, pagament que no deriva
d’un conveni col·lectiu, sinó que ve obligat, per una
banda, per una sentència judicial sobre increments
pactats i no satisfets –cosa que posa de manifest una
mala política de recursos humans– i, per l’altra, per
una campanya de poda feta fora de temps mitjançant
una contractació externa que ha comportat un incre-
ment de costos.
b) El cost de la producció de l’anyada de vi de Can
Calopa, que no hauria d’ésser una prioritat per a
aquest Ajuntament i que en el seu dia suscità l’oposi-
ció de la Federació d’Associacions de Veïns i dels
ecologistes, fins al punt que la Sra. Mayol hagué
d’admetre que les coses no s’havien fet prou bé i
anuncià que l’explotació s’acabaria encomanant a un
tercer, decisió que no s’ha pres encara a pesar que
cada cop aquesta explotació resulta més cara.
c) Els compromisos assumits amb la Federació
Espanyola d’Hoquei per a l’organització del Campio-
nat europeu d’aquest esport, despesa que li sembla
bé, però està en contra de l’absoluta manca de sen-
sibilitat que denota el fet de finançar-la amb una bai-
xa en les dotacions d’atenció social individual i fami-
liar, ja que li sembla un error i trobaria més lògic
practicar la minoració en les previsions destinades a
publicitat.
El Sr. Fernández Díaz diu que el contingut d’aquest
expedient li permet entendre que la Sra. Mayol prefe-
reixi criticar l’actuació del Partit Popular, en comptes
d’exercir les responsabilitats en l’àmbit que té enco-
manat, ja que aquestes modificacions pressupostàri-
es es destinen a atendre unes despeses de personal
no previstes –endarreriments de salaris, oferta d’ocu-
pació de 90 places de peó, hores extres–, el cost de
la poda de l’arbrat de la via pública –que no figurava
en el Pressupost a pesar de tractar-se d’una actuació
indispensable– i les despeses de Can Calopa que co-
mençaren amb 5.000.000 de les antigues pessetes i
ara ja arriben als 32.000.000, raó que el porta a pre-
guntar quin cost tindrà cada ampolla de vi que es pro-
dueixi en allò que un sindicat ha anomenat Falcon
Clos, ja que pot convertir-se en el més car del mercat,
i està segur que si es plantegés ara una mesura de
govern per impulsar la vinya a Can Calopa, la Sra.
Mayol no li donaria pas suport i se sentiria més còmo-
da parlant de la reforestació de Collserola.
Creu, doncs, que caldria començar a redreçar les
prioritats de la Ciutat, entre les quals no hi ha pas la
producció de vi, sinó la de donar resposta a les inqui-
etuds i problemes reals de la ciutadania, de manera
que la Sra. Mayol des de les noves responsabilitats
que té encomanades, en comptes de fer discursos
dogmàtics pugui fer discursos pràctics, propis
d’aquells que governen, i rectificar la situació gene-
rada.
Recomana, finalment, que, atesa l’alta que es fa
per atendre l’organització del Campionat Europeu
d’Hoquei i la baixa que es pràctica en l’atenció social,
cosa que, a més, resulta inexplicable en un govern
d’esquerres, els Pressupostos de 2004 incloguin una
gran borsa de recursos perquè, quan Barcelona
aconsegueixi atreure manifestacions esportives
d’abast internacional o interès barceloní, català o es-
panyol, no s’hagi de recórrer a modificacions de crè-
dit com aquesta que el seu Grup no pot acceptar: per
això, i pels motius que ha exposat abans, votarà en
contra del dictamen.
La Sra. Mayol significa que rebatre les crítiques li
resulta fàcil i diu que les modificacions de crèdit per-
metran aconseguir a Parcs i Jardins la pau social i,
conseqüentment, un millor funcionament d’aquest
Institut, l’aplicació del conveni col·lectiu negociat, la
creació d’ocupació estable –90 places de peó– i la
millora de l’estat de l’arbrat viari; que la poda de
45.000 arbres feta en la campanya de manteniment
integral ha comportat, entre altres coses, una millora
considerable en la neteja dels carrers; que resultava
molt difícil tancar el Pressupost incorporant-hi els re-
sultats d’una negociació col·lectiva que ha durat dos
anys i per la qual els representants dels Grups de
l’oposició en el Consells d’Administració la felicitaran;
que la campanya de poda fou conseqüència d’un
acord adoptat en la Comissió del Plenari correspo-
nent al 14 d’octubre de 2002 en virtut d’un informe de
Parcs i Jardins on es feia balanç dels estudis de revi-
sió dels criteris de poda, i tanmateix, després, ha es-
tat criticada per electoralista; que, en recordar les
profundes discussions que mantingué amb el Sr. Tri-
as en el Parlament de Catalunya per causa de
l’externalització que feia la Generalitat d’un servei pú-
blic com és l’atenció primària sanitària, la fan riure les
crítiques del Sr. Trias a l’externalització d’un servei
extraordinari de poda que durà un mes i mig.
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1535
Pensa que el govern municipal ho deu fer millor
d’allò que sembla, si tota la crítica de desgast que
l’oposició li pot fer s’ha de recolzar en el vi de Can
Calopa, projecte que té per objecte reintroduir la vi-
nya i l’elaboració del vi en el terme municipal perquè
tenen uns aspectes culturals que justifiquen el suport
tècnic i institucional que rep de la Generalitat a tra-
vés de l’INCAVÍ: per tant, demana que no es faci de-
magògia amb uns diners que representen el 0,59%
del Pressupost de manteniment de Parcs i Jardins.
El Sr. Cuervo aclareix que no es fa cap minoració
en les partides de serveis socials, sinó en una partida
corresponent al sector 99.01 de serveis centrals; que
el programa d’atenció social ha passat d’unes dotaci-
ons de 53 milions d’euros a 55 milions d’euros amb
un creixement del 3,3%, i la despesa del Sector de
Serveis Personals s’ha incrementat dels 200 milions
pressupostats inicialment als 211, amb un augment
del 4,8%: per tant, els Grups de l’oposició estan mal
informats.
El Sr. Trias replica que, en tot cas, els diners en
qüestió s’aplicaren al de serveis social i, en definitiva,
tot i tenir una importància relativa, la minoració deno-
ta una determinada sensibilitat i manera de fer les co-
ses; que les modificacions pressupostàries correspo-
nents a Parcs i Jardins són, en bona mesura, en
aplicació d’una sentència judicial, perquè no s’ha fet
bona política; que hi hagué gent sorpresa en veure,
gairebé en campanya electoral, una poda d’arbres
que no tenia clar que s’hagués de fer; que no critica
pas l’externalització de serveis, sinó que s’externalitzi
una feina que, segons com, podria haver-se fet amb
la mateixa plantilla de Parcs i Jardins; que l’INCAVÍ té
l’obligació d’ajudar l’Ajuntament, però la decisió de fer
vi la prengué l’Ajuntament i no té cap sentit no
externalitzar-ne l’explotació; i que no crítica que s’aju-
di la Federació d’Hoquei a organitzar a Barcelona el
Campionat europeu del seu esport, sinó que no es
demostri una bona sensibilitat a l’hora de finançar
aquesta ajuda fent minoracions de recursos en altres
partides.
El Sr. Fernández Díaz observa que, també a ell, li
resulta fàcil criticar a la Sra. Mayol, perquè en els tres
mesos que fa que està al capdavant de les seves res-
ponsabilitats, pot esmentar: els fets que tingueren lloc
la nit de la revetlla de Sant Joan a les platges; aquest
expedient amb totes les seves connotacions; el tan-
cament d’uns veïns al Parc de la Creueta del Coll; la
retirada d’uns vehicles per la seva possible
perillositat; la defensa del projecte de produir vi a Can
Calopa com una prioritat municipal en comptes d’al-
tres més interessants; i la campanya de poda de l’ar-
brat viari.
La Sra. Mayol puntualitza que, a partir de l’1 de ge-
ner, el projecte d’elaboració de vi a Can Calopa serà
assumit pel Patronat de Collserola en virtut del con-
veni signat fa sis mesos en el marc de la recuperació
del conreu agrícola a serra de Collserola; i opina que
la crítica del Sr. Fernández Díaz és tan barroera que
deu partir de la base que els ciutadans i ciutadanes
de Barcelona són ximples en valorar l’actuació del
Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds–EU i A d’una
manera que no té res a veure amb tot això que el Sr.
Fernández Díaz acaba de dir, com ho demostra l’aug-
ment dels seus vots en el 80%.
El Sr. Cuervo reitera que l’organització del Cam-
pionat Europeu d’Hoquei no comportarà la minora-
ció ni d’un sol euro en el Sector de Serveis Perso-
nals.
S’aprova aquest dictamen amb el vot en contra
dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i
les Sres., Recasens, Oranich, Ortega i Fandos i tam-
bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i
Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
I HABITATGE
Districte de l’Eixample
16. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità per
a la creació d’un nou equipament i la modificació de
l’interior d’illa definit pels carrers de Manso, del Parla-
ment, i del Comte Borrell i la ronda de Sant Pau, pro-
moguda per Proeixample, SA; i trametre l’expedient a
la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelo-
na per a la seva aprovació definitiva.
Districte de Sants-Montjuïc
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana Porta Firal, promogut per les societats
Inmobiliaria La Campana, SA, Meridian, SA, Edificios
Barcelona, SA, Bricom, SA, d’una banda, i per l’Ajun-
tament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la
Cambra de Comerç, a través de la societat pública
Fira 2000, de l’altra. Resoldre les al·legacions presen-
tades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial, per: l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, portaveu del
Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya a
l’Ajuntament de Barcelona; Comunitat de propietaris
del carrer dels Alts Forns, núm. 36; García Royuela,
SL; Sr. Carlos Martín Prieto, en representació de
Konz Ibérica, SA; Sr. Luís Ortiz Gómez; Sr. Bien-
venido Ortiz Martínez; i Frío Condal, SL, de conformi-
tat amb l’informe del Departament de Planejament de
Transformació, de valoració de les al·legacions, que
consta a l’expedient i es dóna per reproduït. Requerir
els promotors per tal que, en el termini màxim de tres
mesos a comptar des del dia següent a la notificació
del present acord, constitueixin la garantia corres-
ponent al 12% del valor de les obres d’urbanització,
per un import de 675.427 euros, als efectes establerts
a l’article 101.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’ur-
banisme i com a requisit previ a la publicació de
l’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord i
la normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província
de Barcelona als efectes de la seva executivitat, un
cop s’hagi acreditat el compliment del requeriment
indicat.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-
cedents.
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I
BENESTAR SOCIAL
18. Autoritzar el cessament de l’Ajuntament de Bar-
celona, en la seva qualitat de patró institucional del
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031536
Patronat i membre del Comitè d’Honor de la Fundació
Valldaura, la incorporació al qual es va autoritzar per
acord d’aquest Consell en sessió del dia 19 de juny
de 1998, per les raons que consta a l’informe adjunt.
Iniciar els tràmits pertinents per a la recuperació dels
béns de propietat municipal, que s’haguessin cedit a
la Fundació Valldaura des de la incorporació d’aquest
Ajuntament a l’esmentada institució. Facultar l’Alcal-
dia per a realitzar totes les actuacions necessàries
que es derivin d’aquest acord.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
PONÈNCIA DE CULTURA
19. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat al Sr. Mi-
quel Roca Junyent, regidor de l’Ajuntament de Barce-
lona durant el període 1995-1999, per la seva decisi-
va participació en la ponència encarregada de la
redacció de la Constitució Espanyola, en el 25è ani-
versari de la seva promulgació, i per la seva actitud al
llarg de tota la seva trajectòria política, institucional i
professional d’inequívoca defensa dels valors demo-
cràtics i de foment de la convivència.
20. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat al Sr. Jordi
Solé Tura, regidor de l’Ajuntament de Barcelona du-
rant el període 1983-1987, per la seva decisiva parti-
cipació en la ponència encarregada de la redacció de
la Constitució Espanyola, en el 25è aniversari de la
seva promulgació, i per la seva actitud al llarg de tota
la seva trajectòria política, institucional, acadèmica i
professional d’inequívoca defensa dels valors demo-
cràtics i de foment de la convivència.
El Sr. Alcalde posa en relleu que en el 25è aniver-
sari de la Constitució, Barcelona se sent orgullosa de
poder honorar dos ciutadans seus en qui conflueix la
doble condició de redactors de la constitució i en
exregidors d’aquest Consistori.
El Sr. Trias explicita l’absolut suport del Grup de
Convergència i Unió a l’atorgament de la Medalla
d’Or de la Ciutat a dues persones de gran qualitat
professional i humana com són els Srs. Miquel Roca
Junyent i Jordi Solé Tura, que van ser regidors
d’aquest Ajuntament durant un mandat i ponents de
la Constitució, han fet de la política un exercici del di-
àleg des de posicions polítiques molt separades sen-
se abandonar les seves profundes conviccions, han
estat capaços de mantenir un elevadíssim grau de di-
àleg i varen contribuir a redactar una carta magna ba-
sada en el consens de tots els partits polítics elegits
democràticament i que responia al clam de “Llibertat,
Amnistia i Estatut d’Autonomia” que hi havia a la nos-
tra ciutat.
Creu encertat, doncs, que se’ls atorgui la Medalla
d’Or de la Ciutat, en uns moments en què, malaura-
dament, l’esperit de la Constitució està en perill d’in-
volució i no hi ha ja la voluntat de consens que hi ha-
via aleshores.
El Sr. Fernández Díaz destaca que la Ciutat es val
de les medalles d’or per a expressar el seu reconei-
xement a persones i institucions, però avui, sens per-
judici del valor intrínsec de les persones guardones,
es fa quelcom més: s’està expressant en les perso-
nes guardonades l’agraïment col·lectiu de la societat
barcelonina i catalana a una generació de polítics que
varen fer possible que avui visquem en una societat
moderna, democràtica i plenament inserida en
l’Europa de les llibertats i del benestar.
Considera, doncs, que avui es ret un homenatge
degut als Srs. Miquel Roca Junyent i Jordi Solé Tura
perquè, més enllà dels seus indiscutibles mèrits per-
sonals i polítics, s’està expressant un reconeixement
a les persones que varen fer possible la llibertat sen-
se ira que volien la majoria de catalans i espanyols, i
que ha permès que Catalunya i Espanya hagin avan-
çat en llibertat, benestar i cohesió social en el marc
d’una Espanya democràtica i plenament integrada en
un gran projecte de construcció europea.
Recorda que en l’homenatge a Josep Tarradellas
que tingué lloc en el Palau de la Generalitat per a
commemorar el 25è aniversari del seu retorn digué
que aquesta mena de reconeixements no s’han de fer
des de la nostàlgia o malenconia, sinó des del con-
venciment que els valors de la llibertat sense ira són
avui més vigents que mai, i que la seva generació no
coneix la transició democràtica per haver-la viscuda,
sinó perquè avui vivim en llibertat gràcies a aquella
història.
Pensa que avui som el que som perquè persones
com Jordi Solé Tura o Miquel Roca Junyent van sa-
ber fer una aposta pel seny i no pas per la rauxa, des
del convenciment, que ell comparteix i que ha estat la
clau del volta del nostre èxit com a país, que
Catalunya només avançaria si es comprometia amb
la democràcia espanyola sense caure en posicions
dogmàtiques i sabent que el futur s’havia de construir
entre tots i des del consens.
Insisteix que allò que varen fer els homes i les do-
nes de la transició és un valor amb plena vigència en
la Catalunya i la Espanya del segle XXI, perquè allò
que fa 25 anys era un projecte avui s’ha convertit en
una realitat; i que si volem ésser fidels a l’herència de
Miquel Roca Junyent i Jordi Solé Tura, hem de seguir
treballant en el camí que ells varen obrir, per enfortir
els valors de la convivència, del pluralisme i de la lli-
bertat, que són la millor garantia perquè Catalunya
avanci.
Dedica, tot seguit, una referència personal als
guardonats i diu:
De Jordi Solé Tura, amb qui va compartir escó al
Senat, que va defensar els valors de l’esquerra cata-
lana i espanyola en els anys més durs de la dictadu-
ra; que llegint les seves memòries, un s’enfronta amb
un relat apassionat que ha de ser objecte de respecte
obligat des de la discrepància ideològica, i s’ha de
valorar l’aportació a una reconciliació democràtica
que és exemple de la voluntat de reconciliació ex-
pressada per aquells que, precisament, patiren l’exili i
la persecució; i que és un dels pocs polítics que ha
estat capaç de combinar, alhora, la seva doble condi-
ció d’home d’acció i d’home de reflexió, demostrant
que Max Webber no l’encertà en contraposar, com a
arquetips irremissiblement enfrontats, l’intel·lectual i
el polític.
De Miquel Roca Junyent, amb qui compartí la res-
ponsabilitat de les tasques d’oposició en aquest Ajun-
tament, que ha personificat un estil de fer política des
del valor de les conviccions, cosa que no s’ha de con-
fondre mai amb la voluntat de ferir o d’enfonsar l’ad-
versari; que tingué la gran virtut de caminar per la po-
lítica amb fidelitat al seu partit i als seus principis
sense perdre mai de vista que els polítics tenen, com
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1537
a principal responsabilitat, resoldre els problemes i no
pas crear-ne de nous.
Per acabar vol retre també un homenatge a la
Constitució Espanyola, ja que el proper 6 de desem-
bre es compliran els 25 anys de la seva aprovació en
referèndum i ha tingut prou transcendència perquè,
deixant de banda legítimes discrepàncies, es pugui
coincidir a agrair la tasca d’aquells que varen redac-
tar-la i varen contribuir a fer possible el marc de con-
vivència més sòlid i durador de la nostra història con-
temporània; una constitució que, ben segur, no era
pas l’òptima per a cadascun dels seus redactors, ni
per a cadascuna de les formacions polítiques que li
donaren suport, però que era, sense dubte, la millor
per a la col·lectivitat: i, per això, la voluntat de con-
sens que avui es reconeix a Miquel Roca Junyent i
Jordi Solé Tura farà possible celebrar, no només els
25 anys de la Constitució, sinó, a parer del Grup del
Partit Popular, la vigència i l’aposta de futur que en-
cara representa la nostra carta magna.
En conseqüència demana a l’Alcaldia que impulsi
una comissió per a celebrar aquest 25è aniversari de
la Constitució i, mirant l’any vinent, el 25è aniversari
de l’Estatut d’Autonomia, ja que sense la Constitució
no hauria estat possible l’Estatut, i sense l’Estatut, la
Constitució hauria quedat incompleta i, ambdós tex-
tos, han permès assolir les majors cotes de llibertat,
autogovern i prosperitat de la nostra història contem-
porània, cosa que era impensable fa una vintena
d’anys.
La Sra. Mayol matisa, d’entrada, la intervenció del
Sr. Fernández Díaz dient que, a parer seu, el Sr. Mi-
quel Roca Junyent i el Sr. Jordi Solé Tura són perso-
nes amb seny i rauxa i precisament una part de la
seva riquesa personal, professional i política rau a
encarnar aquestes dues condicions, és a dir, la capa-
citat de reflexionar i d’influir políticament i l’agosara-
ment de les conviccions i dels valors profunds.
Subratlla que el Grup d’Iniciativa per Catalunya
Verds–EU i A no només se suma, sinó que impulsa
amb tots els altres Grups aquest acte de reconeixe-
ment a aquestes dues persones, perquè se’l merei-
xen i han honorat la política i aquest no és pas un fet
menor quan una de les coses que pateix la gent que
es dedica a la política és, precisament, que el nivell
de valoració social de la política no és el desitjable.
Estima que Miquel Roca Junyent i Jordi Solé Tura
han honorat la funció política amb la seva dedicació
professional, política i cívica i amb una trajectòria
molt àmplia que ella no creu necessari relatar ara:
són persones molt diferents entre si, però que com-
parteixen des de fa molt temps una voluntat comu-
na, l’objectiu de guanyar, consolidar la democràcia i
les llibertats nacionals de Catalunya, i ho posaren
de manifest en la seva lluita contra la dictadura, en
la transició democràtica i en la redacció de la Consti-
tució.
Dedica, a continuació, una menció especial a Jordi
Solé Tura, per ésser un mestre per a ella i per l’im-
pacte que tingué en el Partit Socialista Unificat de
Catalunya i en tota la ciutadania el fet que una perso-
na de la seva categoria representés en la redacció de
la Constitució el Partit Comunista d’Espanya i el
PSUC amb una posició que no era senzilla i amb la
qual, tanmateix, va saber guanyar-se respecte i influ-
ència perquè una de les opinions que aleshores eren
més difícils d’expressar pogués tenir un reconeixe-
ment i ésser incorporada a un text tan important com
és la Constitució.
Acaba posant de relleu que es tracta de persones
que, juntament amb el seu catalanisme i el seu com-
promís democràtic, han decidit també lluitar per un
país més just i igualitari i, per tant, en les seves con-
viccions està arrelada la lluita contra la injustícia; i
que l’esperit que mantingueren en el debat de la
Constitució simbolitza quelcom també molt important
per al seu Grup: que els textos fonamentals no poden
ésser ni dogmàtics ni dogmatitzables i, per tant, es
poden modificar sense haver-se’n d’esquinçar les
vestidures.
El Sr. Portabella explicita que per al Grup d’Es-
querra Republicana de Catalunya els trets distintius
d’ambdues medalles d’or són, per una banda, la tra-
jectòria professional, institucional i política, tant de
Jordi Solé Tura i Miquel Roca Junyent i, per l’altra, el
fet d’haver estat regidors d’aquest Consistori; i està
convençut que, quan es redactà la Constitució, no era
gens fàcil introduir-hi elements progressistes perquè
el pes de la por i de 40 anys de franquisme era molt
gros i, per tant, justament ara, 25 anys després quan
aquesta por ha disminuït tan i tan significativament,
aquesta Constitució s’ha de revisar, perquè no hi ha
res més democràtic que plantejar la modificació de
les lleis, inclosa la Constitució, sorgida en una con-
juntura molt especial i d’uns polítics, molts dels quals
havien patit la repressió del franquisme, que intenta-
ven fer la transició cap a una societat democràtica, ja
que d’aleshores ençà la societat ha canviat tant que
ha accelerat el període de caducitat de tal norma en
comparació amb aquelles altres cartes magnes nas-
cudes en condicions de pau i estabilitat. Agrega que
la majoria de polítics avui en actiu no varen poder vo-
tar la Constitució per simples raons d’edat i no han
viscut, tampoc, la situació d’anomalia conjuntural
aleshores existent però sortosament superada, i
aquest és un nou argument per a defensar la neces-
sitat d’actualitzar el marc constitucional: per tant, la
seva formació política vol expressar el seu reconeixe-
ment a unes persones que varen viure uns moments
delicadíssims i varen fer un esforç per a redactar la
Constitució sabent que tenien al damunt el pes de la
transició a la democràcia, el qual no els permetia
plantejar coses com aquelles que els hauria agradat
plantejar; i també vol subratllar que ara, una vegada
superada aquesta fase, toca revisar la Constitució per
a adaptar-la, sense por, al temps que vivim.
El Sr. Mascarell, parlant en nom del Grup Socialis-
ta, entén que el 25è aniversari de la Constitució és el
marc idoni per a retre homenatge a dues persones
que, a parer de la seva formació política i de tothom,
amb la seva voluntat de consens i amb la seva ine-
quívoca voluntat democràtica tingueren una interven-
ció rellevant en la Comissió de set membres, dos dels
quals eren de Barcelona, redactora de la Constitució
democràtica.
Afirma que no es podrà fer la història contemporà-
nia de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya sense
mencionar el paper cabdal que han tingut aquests
dos ciutadans de Barcelona, els quals només per
aquesta raó ja mereixen el guardó que es proposa,
sense que amb això pretengui menystenir el conjunt
d’altres mèrits que un i altre atesoren: tots dos han
estat regidors d’aquest Ajuntament, el Sr. Jordi Solé
Tura entre 1983 i 1987, el Sr. Miquel Roca i Junyent
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031538
entre 1995 i 1999; tots dos participaren també en la
redacció del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya
i han estat implicats en el procés polític de recupera-
ció i definició democràtica a casa nostra; tots dos,
des de diferents posicions, han configurat l’afirmació
del catalanisme, que ha arribat a altres latituds de
l’Estat espanyol; tots dos han fet bandera de la lluita
per la llibertat i la democràcia; i tots dos han contribuït
ha dignificar profundament l’activitat política en l’inici
de la vida democràtica del nostre país.
Posa en relleu que la simple enumeració de les ca-
racterístiques d’un i altre l’obligaria a estendre’s més
del compte, però no pot deixar d’esmentar: en Miquel
Roca Junyent, el seu inequívoc antifranquisme, la
seva tasca com a professor universitari i com a dipu-
tat, les seves responsabilitats en el seu partit i la seva
reconeguda habilitat i intel·ligència parlamentaria; en
Jordi Solé Tura, la seva lluita antifranquista, els seus
principis indefugibles al llarg de tota la seva trajectò-
ria, el reconegut prestigi de la seva tasca università-
ria, la seva labor com a Ministre de Cultura, com a
senador, com a membre actiu del Consell d’Europa,
com a persona que ha contribuït decisivament a la re-
cuperació de la democràcia i al catalanisme polític, i
com a català apassionat per la justícia i la llibertat; tot
plegat fa d’ells unes persones que honoren la Ciutat i
aquest Consistori.
Recalca que s’està fent un homenatge a dos ho-
mes i no pas a un text constitucional; però d’això, no
cal deduir-ne res més, tots dos s’ho mereixen, perquè
no ha d’excloure el dret de tots a fer propostes per a
millorar el text constitucional, sense que això hagi de
significar deixar de retre homenatge a les persones
que contribuïren a elaborar-lo i, encara menys, deixar
de reconèixer el valor que la Constitució ha tingut du-
rant els darrers vint-i-cinc anys de la història del país.
El Sr. Alcalde agraeix la unanimitat que ha suscitat
l’atorgament d’aquestes distincions a dos il·lustres ju-
ristes i polítics de Barcelona, que participaren en la
redacció de la Constitució.
S’aproven, per unanimitat, ambdues propostes.
c) Proposicions
Del Grup de Convergència i Unió:
Pp 1. Reiterar davant el Govern de l’Estat la neces-
sitat que el text de Carta Municipal aprovat per con-
sens al Consell Municipal d’aquest Ajuntament i pen-
dent d’aprovació a les Corts Generals de l’Estat sigui
ràpidament proposat a aquestes per a la seva apro-
vació.
Promoure un pacte ciutadà pel civisme a l’espai
públic.
Preveure, en el proper Pla d’actuació municipal,
l’augment net de la plantilla de la Guàrdia Urbana en
880 agents per a instaurar la figura del guàrdia de
barri i augmentar, promovent la carrera professional
dels funcionaris a l’Ajuntament de Barcelona, la plan-
tilla del personal destinat a tasques de control, vigi-
lància i inspecció urbanística i de la via pública. Com
a mínim caldria doblar el personal actualment dispo-
nible per a la tasca de la inspecció polivalent.
Iniciar la modificació de les Ordenances sobre l’ús
de les vies i els espais públics de Barcelona per tal de
regular les conductes incíviques dels ciutadans, amb
voluntat d’actuar preventivament davant aquestes
conductes i dotar l’alcalde i el govern municipal dels
instruments jurídics que l’actual legislació de règim lo-
cal aplicable a Barcelona permet avui per fer complir
les ordenances municipal.
Del Grup del Partit Popular:
Pp 2. Instar els òrgans competents a:
Determinar que la Guàrdia Urbana inclogui entre
les seves prioritats la lluita contra l’incivisme.
Fer que els Serveis municipals reposin, actuïn i in-
ventariïn d’immediat el mobiliari, façanes i altres bens
urbans, sorolls, brutícia, etc., víctimes d’actes vandà-
lics, tot mantenint una estadística fiable sobre el cost
que representen per a Barcelona aquests actes.
Impulsar campanyes per a promoure actituds cívi-
ques a la nostra Ciutat, especialment aquelles relaci-
onades amb els col·lectius de gent gran, persones
amb mobilitat reduïda, dones embarassades ...
La Presidència disposa el debat conjunt de les
dues proposicions precedents.
El Sr. Trias explica que en el curs del debat tingut
sobre la mesura de govern relativa a la promoció del
civisme, ha decidit mantenir aquesta proposició per a
deixar ben clar el posicionament del seu Grup d’abso-
lut suport a la campanya que s’ha anunciat, perquè
és important que s’hagi reconegut l’existència d’una
situació greu d’incivisme que afecta la ciutadania de
Barcelona, la qual sempre ha tingut un caire obert i
ha convertit la tolerància en una manera de fer i un
model de ciutat; ara bé, la mesura que s’ha anunciat,
tot i ésser positiva, no és suficient perquè la Ciutat,
pel seu mateix èxit, està sotmesa a uns processos de
canvi que exigeixen, a més, prendre altres mesures i
decisions i, per això, la proposició del seu Grup va
més enllà del plantejament del govern municipal.
Addueix que cal decidir un model de ciutat perquè
és difícil, per no dir impossible, mantenir un alt nivell
de civisme en una ciutat que tingui segons quins pro-
blemes socials; que cal també procurar que hi ha
hagi educació, prevenció, normes de convivència i
d’utilització de l’espai públic, és a dir, ordenances, i
eines per aplicar-les i també per exigir-ne el compli-
ment: això vol dir també inspeccions, capacitat
sancionadora i existència de guàrdies de barri que no
s’han de dedicar només a sancionar, sinó també a
ajudar, col·laborar i vetllar per tots aquells aspectes
que generen bona convivència.
Comenta que, per tot això, en la proposició del seu
Grup s’insisteix en la necessitat que s’aprovi comple-
tament la Carta Municipal i es promogui un pacte ciu-
tadà pel civisme en l’espai públic; es preconitza la in-
clusió, en el Programa d’actuació municipal, de
l’augment de la plantilla que la Guàrdia Urbana ne-
cessita per a poder atendre millor les tasques que té
encomanades i l’inici de les tasques de revisió de les
ordenances, que no responen a les necessitats
d’avui; i es reclama autoritat i lideratge per aplicar-les,
cosa que no s’ha d’identificar ni amb autoritarisme, ni
amb arbitrarietat, ni amb repressió, sinó amb la capa-
citat de governar, és a dir, de conciliar interessos molt
diferents i prendre les decisions i mesures adequa-
des.
El Sr. Fernández Díaz anuncia el vot favorable dels
membres del Grup el Partit Popular a la proposició
del Grup de Convergència i Unió, i defensa la propo-
sició del seu Grup estalviant-se de reiterar els argu-
ments ja exposats en la mesura de govern sobre la
promoció del civisme; però explica que el seu Grup
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1539
no considera Barcelona una ciutat sense llei, sinó una
ciutat sense ordenances perquè no hi ha efectius su-
ficients en la Guàrdia Urbana ni prou determinació en
el govern municipal per a fer-les complir per part
d’aquelles persones que tenen comportaments
incívics, cosa que s’ha de garantir amb una presència
efectiva de la Guàrdia Urbana en el carrer gràcies a
l’augment de la plantilla en uns 1.000 agents en els
propers cinc anys i també reclama uns serveis muni-
cipals capaços de reposar el mobiliari urbà, de corre-
gir els dèficits que hi ha en neteja i sorolls i la manca
d’urbanitat i d’assegurar, en definitiva, el funciona-
ment adequat de la Ciutat.
Apunta que a l’hora d’impulsar la campanya que
s’ha anunciat, s’hauria de posar un accent molt espe-
cial no tan sols en la preservació dels valors cívics
que signifiquen el respecte als béns mobles, als edifi-
cis, a les façanes i al mobiliari urbà, sinó també a la
imprescindible solidaritat envers la nostra ciutadania,
particularment la gent gran, la infància, les dones em-
barassades o les persones amb discapacitats que
també conforma una manera d’entendre la Ciutat i el
civisme: aquesta preocupació ha portat al seu Grup a
presentar la seva proposició i a sumar-se a la neces-
sitat d’impulsar un pacte ciutadà sobre el civisme.
El Sr. Hereu considera que en el debat relatiu a la
mesura de govern sobre el civisme hi ha hagut un
cert acord en el diagnòstic de la realitat actual i del
fenomen de l’incivisme; tanmateix el Grup Socialista
està en desacord, en canvi, amb el contingut de les
proposicions en debat en alguns casos, perquè hi
manté una discrepància matisada, en altres, perquè
es tracta d’elements redundants ja tractats de manera
específica, i en altres, perquè contenen aspectes
amb els quals discrepa.
Posa en relleu la coincidència de tot el Consistori a
veure en la Carta Municipal un bon instrument per a
guanyar autoritat, però recorda que en la sessió del
mes de juliol ja s’aprovà una proposició que n’exigia
la tramitació urgent per les Corts Generals, i hi ha tot
un treball per avançar en aquesta direcció.
Tocant al pacte ciutadà sobre el civisme, fa notar
que un punt de la mesura de govern debatuda en
aquesta mateixa sessió proposa transversalitzar la
promoció del civisme mitjançant diversos pactes,
plans i espais de compromís i participació, i justament
aquesta Ciutat té una gran tradició pel que fa a l’ela-
boració de pactes ciutadans, com ho demostren els
que s’han assolit en els camps de la mobilitat, l’edu-
cació i la neteja, en tots els quals hi ha també ele-
ments que poden portar a un pacte ciutadà sobre el
civisme.
Respecte a la revisió de les ordenances munici-
pals, puntualitza que el seu Grup més aviat es decan-
ta per fer-ne una relectura, perquè les ordenances de
1998 ja tenen un grau de detall que les converteix en
un bon instrument per a lluitar contra l’incivisme.
Quant a les propostes quantitatives d’augment de
la plantilla de la Guàrdia Urbana, les considera un er-
ror perquè tal mesura no es pot descontextualitzar
d’altres circumstàncies i, per tant, cal analitzar-la amb
molta serietat; i precisa que el seu Grup discrepa de
tal proposta: perquè no es pot donar suport a una
concreció que es demana abans de l’aprovació del
Programa d’actuació municipal, més i quan el Pacte
de govern ja inclou una referència explicita al rejove-
niment de la plantilla de tal cos; perquè la Ciutat està
a punt de viure el desplegament d’un nou cos policial
i s’ha d’aprofitar l’avinentesa per a fer complir la Llei
de seguretat de Catalunya quan diu que els cossos
dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana te-
nen unes funcions compartides pel que fa a la política
de proximitat i auxili a la ciutadania, a la vigilància
dels espais públics i a la intervenció en la resolució
dels conflictes privats i cal aplicar els principis, reco-
llits en tal llei, de lleialtat institucional, d’informació re-
cíproca, de coordinació en la actuació i prestació de
serveis, de col·laboració i de cooperació, i reflexionar
sobre el desplegament territorial d’aquestes forces,
sobre els sistemes d’informació que compartiran i so-
bre el sistema de coordinació.
Creu, doncs, que en els moments actuals no es pot
fer unilateralment una proposta quantitativa concreta
que no es recolzi en una anàlisi rigorosa; i que davant
el cas, que s’ha posat com a exemple, de Castellar
del Vallès, cal plantejar-se si l’augment dels efectius
de la policia local és el millor instrument per a atacar,
de manera profunda, el fenomen de la presència i
l’actuació de bandes totalitàries o és, simplement,
una mesura per sortir del pas.
També adverteix que tampoc es pot plantejar tal
augment quantitatiu dels efectius policials, sense en-
trar en el debat de fons, és a dir, sense parlar de més
inversions en la justícia, de la justícia juvenil, de la
justícia ràpida, de les faltes i de les polítiques social,
perquè resultaria parcial i inadequat.
El Sr. Martínez fa notar que el Grup de Convergèn-
cia i Unió ha reconegut en diverses declaracions fe-
tes aquest estiu que les Ordenances ja hi eren i no-
més calia aplicar-les: per tant, no veu per què tal
Grup en preconitza la modificació, encara que admet
pugui mancar el suport jurídic que podria aportar la
plena aprovació de la Carta Municipal, qüestió que
confia que pugui quedar desbloquejada amb la pre-
sència de la Sra. García Valdecasas en el Govern de
l‘Estat.
Referint-se als diversos punts de la proposició del
Grup de Convergència i Unió, comenta que reiterar
davant el Govern de l’Estat la necessitat que s’apro-
vi plenament la Carta Municipal, es quelcom que ja
s’ha fet sovint; que impulsar un pacte ciutadà pel ci-
visme en l’espai públic està, també, en la línia de les
accions que s’estan duent a terme i així, per exem-
ple, al Districte de Gràcia s’està pràcticament asso-
lint un pacte ciutadà per mes –el juliol fou el relatiu
al silenci, i l’agost el relatiu a l’ús cívic i social de la
plaça del Sol– per a afrontar fenòmens concrets i
territorials; i que la demanda de més agents de la
Guàrdia Urbana té l’efecte positiu d’identificar la po-
licia de la ciutat; ara bé aquest cos no té encomana-
des funcions de seguretat, que corresponen a la po-
licia general, però tot i això dedicà, durant el 2001,
el 35% del seu temps a funcions que no li són pròpi-
es quan el 1991 aquest percentatge només era del
9%, i l’increment s’explica perquè, a partir del des-
plegament dels Mossos d’Esquadra en el conjunt del
país, s’ha produït una retirada considerable –que a
Barcelona es pot quantificar en uns 500 policies
menys– dels efectius de la policia estatal la xifra ac-
tual dels quals contrasta amb la que, segons el Mi-
nisteri de l’Interior, s’hauria d’assignar a la nostra
Ciutat: per tant, si falten efectius policials a la nostra
Ciutat, és perquè encara no s’ha produït el desple-
gament dels Mossos d’Esquadra i el Ministeri no
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031540
hauria d’haver tingut tanta pressa a retirar efectius
de la policia general.
Fa notar que el Grup de Convergència i Unió de-
mana avui 880 guàrdies urbans més a pesar que du-
rant la campanya electoral havia defensat la xifra de
779; i explicita que el Grup d’Esquerra Republicana
de Catalunya defensa un model de ciutat més proper
al ciutadà i, per això, troba interessant la destinació
de deu guàrdies urbans per districte que poguessin
desplaçar-se en bicicleta i donessin sensació de pro-
ximitat i amabilitat.
Tocant a la proposició del Grup del Partit Popular,
observa que la reposició del mobiliari urbà i la neteja
de façanes ja s’està fent; que, òbviament, la lluita
contra l’incivisme és una de les funcions de la Guàr-
dia Urbana i, per tant, no cal recordar-ho; i que, com
ja ha dit, al Districte de Gràcia s’aconsegueix un pac-
te ciutadà per mes.
El Sr. Forradellas té la impressió que Barcelona no
és prou estimada, ans fins i tot és menystinguda, en
vista dels recursos i ajudes que rep de les altres Ad-
ministracions, i per això, tot recordant que el presi-
dent Pujol, l’onze de setembre, indicava que s’havia
d’estimar Catalunya, ell també demana que s’estimi
Barcelona proporcionant-li recursos segurs, capacitat
per a poder gestionar les polítiques que necessita
una ciutat tan complexa com la nostra; i, òbviament,
la Carta Municipal.
Sosté que les ràtios de policia local estan cobertes,
però el no desplegament dels Mossos d’Esquadra i la
no cobertura de les places dels cossos i forces de se-
guretat estatal genera problemes de seguretat, la
qual, d’altra banda, s’ha de promoure també amb un
conjunt de mesures urbanístiques, culturals i educati-
ves que remeten a tot allò que s’ha discutit en la me-
sura de govern.
Troba, doncs, precipitat, com ha dit també el Sr.
Hereu, avançar ara segons quines decisions; i afirma
que la Ciutat necessita disposar dels cossos i forces
de seguretat adequats i, consegüentment, el desple-
gament accelerat dels Mossos d’Esquadra i necessi-
ta, també, tot un conjunt de mesures que augmentin
la convivència i la inclusió social.
El Sr. Trias lamenta que el Sr. Martínez hagi inten-
tat fer brometa amb el nombre de guàrdies urbans
que demana ara el Grup de Convergència i Unió
comparant-lo amb el que demanava durant la campa-
nya; i es mostra disposat a transaccionar suprimint la
concreció d’una xifra per tal d’assolir un acord en allò
que és bàsic: que hi ha una situació d’incivisme que
exigeix campanyes i plantejaments preventius i edu-
catius, i també la Carta Municipal –que vol dir justícia
municipal i recursos i per aconseguir-la ha promogut
una reunió per al dia 25 amb la nova Ministra, amb la
qual també s’ha posat en contacte el Sr. Alcalde–, i la
revisió de les Ordenances municipals, perquè les vi-
gents, a més de no aplicar-se prou bé, poden tenir
coses que s’han de revisar, tasca per a la qual ofereix
la col·laboració del seu Grup.
Inquireix si el govern municipal està d’acord a im-
plantar el guàrdia urbà de barri potenciant-lo perquè
tingui força i es converteixi en un element de convi-
vència i no de sanció; i es mostra d’acord que el des-
plegament dels Mossos d’Esquadra es faci com més
aviat millor i en nombre suficient per a atendre les ne-
cessitats de Barcelona, que són diferents de les
d’abans.
El Sr. Alcalde recull l’esperit que ha copsat en el
fons de la proposta del Sr. Trias i la predisposició a
discutir conjuntament el futur dels instruments neces-
saris per a poder garantir la convivència a la nostra
Ciutat en el marc del procés de desplegament dels
Mossos d’Esquadra.
Recalca que de la Carta Municipal se n’està parlant
des de fa divuit anys i de les coses que resten encara
pendents d’aprovació a Madrid, dues fan referència a
qüestions que s’han discutit aquí, el finançament ge-
neral i el reforçament de l’autoritat municipal; que el
problema del compliment de les ordenances munici-
pals no rau en la seva qualitat ni en la capacitat d’ins-
pecció, sinó en el fet que sistemàticament no s’atorga
prou autoritat als alcaldes i als ajuntaments perquè
puguin exigir-ne el compliment, i té també un altre
vessant, el de la justícia municipal, que ha trobat una
forta resistència en certs membres del sistema judici-
al i, conseqüentment, es poc probable que sigui apro-
vada; en tot cas aquest Ajuntament no deixarà de
maldar per a aconseguir-ho perquè si a França, a pe-
sar d’ésser un país extremadament jacobí, s’ha pogut
implantar un sistema de justícia municipal, el sorprèn
que el Govern espanyol trobi tan difícil implantar-lo
aquí, tot i ésser un dels elements de la Carta més in-
teressants per a poder guanyar la batalla contra
l’incivisme.
Comenta que actualment Barcelona disposa del
coeficient de policia local previst pel Parlament de
Catalunya, d’1’6 a 1’7 policies locals per cada 1.000
habitants, el més alt de totes les poblacions de
Catalunya, però no disposa, en canvi, d’una dotació
suficient de policia general, perquè en el procés de
transició de la policia estatal a l’autonòmica, els efec-
tius de la primera s’han anat reduint sistemàticament,
i ara estan formats per uns 3.000 policies en un terri-
tori que comprèn Barcelona, l’Àrea metropolitana, la
Regió metropolitana i un tros de la província de
Tarragona, de manera que Barcelona ciutat deu dis-
posar d’entre 1.100 i 1.300 policies, mentre que els
Mossos d’Esquadra estan formats per uns 16.000
agents, 4.000 dels quals seran d’aquí a un any per a
Barcelona.
Per tant, espera que el desplegament dels Mossos
descarregui la Guàrdia Urbana de les funcions de po-
licia general a les quals, com ha dit el Sr. Martínez,
tot i no ésser competència seva, destina més d’un
30% del seu temps, ja que això comportarà un corre-
latiu increment del temps que la Guàrdia Urbana de-
dica a les tasques, que li són pròpies, de vetllar per el
compliment de les Ordenances municipals, i aquest
increment de temps equivaldrà a un increment de la
plantilla en una tercera part, és a dir, en més de 800
guàrdies urbans; en altres paraules, Barcelona que té
ara uns 2.700 guàrdies urbans i uns 1.200 policies
nacionals tindrà, d’aquí a un any, el mateixos guàrdi-
es urbans i 4.000 mossos d’esquadra, però a més
pensa proposar a la Generalitat que en l’Àrea metro-
politana hi hagi un procés específic d’integració entre
la policia local i la policia autonòmica per a poder
constituir una veritable policia metropolitana integra-
da i amb una efectiva coordinació al més alt nivell
dels dos cossos policials.
Insisteix que d’aquí a un any el panorama haurà
canviat radicalment amb el desplegament dels Mos-
sos d’Esquadra, que ja s’ha començat a fer en algu-
nes poblacions de l’Àrea metropolitana, i així, Bada-
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1541
lona, on ja s’ha produït, tenia abans 34 policies nacio-
nals i té ara 243 mossos d’esquadra i, això, permet a
la seva policia local tornar a fer de tal.
El Sr. Trias planteja una qüestió d’ordre al·legant
que, després d’haver tingut el debat, la darrera inter-
venció del Sr. Alcalde ha suscitat uns temes col·late-
rals que exigirien una altra sessió.
El Sr. Alcalde respon que no creu pas haver plan-
tejat temes col·laterals, sinó que s’ha limitat a fer ús
de les facultats que li corresponen com a alcalde.
El Sr. Fernández Díaz també considera que el Sr.
Alcalde ha obert un nou debat no inclòs a l’ordre del
dia; i no li sembla procedent que el Sr. Alcalde, sense
perjudici de les seves funcions de moderador com a
president de la sessió, un cop tancat un debat, n’hagi
obert un altre de complementari formulant tot un se-
guit de reflexions sobre la Guàrdia Urbana i sobre la
presència d’altres cossos policials a la Ciutat, de ma-
nera que, per no crear indefensió en els Grups de
l’oposició, hauria d’oferir-los l’oportunitat que les pu-
guin rebatre.
El Sr. Alcalde replica que s’ha limitat a oferir una
informació addicional que matisa les propostes que
s’han fet sobre l’ampliació de la plantilla de la Guàrdia
Urbana, perquè, donat que ha de succeir tot això que
acaba d’exposar, no resulta gens raonable demanar
als ciutadans que amb els impostos sufraguin un in-
crement de despesa per atendre una necessitat que
d’aquí a uns mesos serà coberta per qui ha de fer-ho;
però, a més, la proposta del Grup del Partit Popular
amaga una trampa saducea ja que tal partit ha creat
el problema reduint els efectius de la Policia Nacional
a la nostra ciutat i en traspassa la culpa a l’Ajunta-
ment proposant un increment de la plantilla de la
Guàrdia Urbana. Afegeix que, davant d’això, la seva
intervenció ha estat molt discreta, perquè s’ha limitat
a argumentar que, d’aquí a uns anys, el panorama
serà molt diferent i permetrà reorientar l’actuació de
la Guàrdia Urbana.
El Sr. Fernández Díaz opina que, en tot cas, la in-
tervenció del Sr. Alcalde és més pròpia del president
del Grup Socialista que no pas del president d’aquest
Plenari, i ha fet judicis de valor i ha ofert unes infor-
macions que són matisables: per tant, l’oposició hau-
ria de tenir oportunitat de rebatre-les.
El Sr. Alcalde replica que s’ha limitat ha facilitar in-
formacions objectives.
El Sr. Fernández Díaz demana que quedi cons-
tància que el Sr. Alcalde, lluny de moderar els de-
bats i limitar-se a sintetitzar-ne les intervencions, ha
mantingut un estil de dirigir les deliberacions que li
sembla inacceptable i ha obert un debat sense do-
nar l’oportunitat al Grup del Partit Popular d’explici-
tar els seu posicionament sobre la Guàrdia Urbana,
sobre la Policia Nacional, sobre la responsabilitat
del Partit al qual pertany el Sr. Alcalde en relació a
la seguretat ciutadana, en impulsar unes reformes
del Codi Penal que suprimien la multi-reincidència, i
una llei d’estrangeria basada en papers per a tot-
hom.
El Sr. Alcalde fa notar que el Sr. Fernández Díaz ja
ha parlat més temps que ell.
Es rebutgen les dues proposicions en debat amb
setze vots a favor –emesos pels Srs. Trias,
Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres.,
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos i també dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller, Balseiro i Mejías– i vint-i-cinc en contra
de la resta de membres del Consistori.
PART DE CONTROL
a) Precs
Grup Municipal de Convergència i Unió
Pc 1. Que l’Ajuntament de Barcelona elabori un
programa de manteniment integral del Parc de la
Creueta que permeti assegurar que l’esplendor de
que va disposar aquest Parc el dia de la seva inaugu-
ració es mantingui en el temps.
El Sr. Puigdollers comenta que el Parc de la
Creueta del Coll s’inaugurà el 1987 durant la campa-
nya electoral com a un exponent magnífic de la nova
Barcelona, però des d’aleshores ençà ha patit un pro-
cés de deteriorament que pot conduir a haver-lo d’in-
augurar de nou perquè hi ha passat de tot, des de la
caiguda de l’escultura de Chillida a la necessitat d’ha-
ver de tenir buit el llac pels perills que comporta: per
tot això, que és, a juí seu, un exemple de la política
d’un govern que es preocupa molt d’inaugurar, però
després no es preocupa gens de mantenir, el seu
Grup demana un programa de manteniment integral
de tal parc.
La Sra. Mayol contesta invitant, d’antuvi, els mem-
bres del Consistori i els ciutadans que estiguin veient
la retransmissió d’aquesta sessió per BTV, a visitar el
proper cap de setmana el Parc de la Creueta del Coll
perquè puguin jutjar si les paraules del Sr. Puigdollers
són reals, i valorar l’estil d’oposició que es fa en
aquest Ajuntament.
Recalca, després, que el parc en qüestió està en
perfectes condicions de manteniment del verd i dels
jocs infantils; que des de fa sis anys té un conserva-
dor i uns efectius de neteja absolutament adequats;
que, tanmateix, s’hi ha produït un problema estructu-
ral de desestabilització dels talussos de l’antiga pe-
drera, circumstància que ha aconsellat tancar la zona
on hi havia la piscina, i desplaçar els jocs infantils,
però en aquests moments ja s’estan acabant els trà-
mits que permetran l’inici de les obres d’estabilització
dels talussos, les quals estaran enllestides pel juny
vinent; que, d’altra banda, no li costa reconèixer que
aquest estiu es produí un problema de gestió a con-
seqüència del qual unes persones quedaren tanca-
des dins el parc, però, per aquests fets, ja s’han obert
els corresponents expedients sancionadors i imposat
les sancions pertinents, perquè Parcs i Jardins dispo-
sa dels mecanismes per a resoldre els casos de pos-
sibles tancaments de visitants en jardins o parcs pú-
blics en quinze o vint minuts i tanmateix aquesta
vegada es trigà una hora i mitja.
El Sr. Puigdollers puntualitza que formula el prec
amb ple coneixement, després d’haver recorregut el
parc de dalt a baix; que des de fa setze anys segueix
la història de la gestió d’aquest parc, en la qual hi ha-
gué un accident mortal; i que, per tant, ratifica que
aquest parc és un exemple emblemàtic de les man-
cances del manteniment dels espais públics de la
nostra Ciutat.
La Sra. Mayol també es ratifica en la contestació
que ha donat, i reitera que la zona on es podien
produir caigudes de pedres dels talussos es tancà el
mes de maig abans que s’hi produís cap accident.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031542
El Sr. Puigdollers observa que el diari del 5 de ge-
ner de 1999 anunciava que la millora de la zona on el
dimecres anterior havia mort un jove, es faria en el
pròxim mandat.
La Sra. Mayol li demana que no jugui amb la vida
de les persones per a fer demagògia, ja que tal acci-
dent es produí per causa d’una caiguda d’aquella per-
sona deguda al seu estat físic, i no pas per causa de
cap despreniment de pedres dels talussos: per tant,
no pot tolerar que tal mort es consideri conseqüència
d’un mal manteniment.
El Sr. Puigdollers lamenta l’actitud d’un govern que
no accepta cap crítica.
El Sr. Alcalde li replica que les crítiques han d’és-
ser fundades.
Pc 2. Que s’informi dels efectes que, sobre els ser-
veis funeraris, ha tingut l’augment de la mortalitat a
Barcelona, així com, dels sistemes de detecció i reso-
lució de les situacions d’abandonament de la gent
gran per part de les famílies que pugui tenir la ciutat
de Barcelona, per saber quins mecanismes d’alerta té
establerts el govern municipal per a detectar aques-
tes situacions.
El Sr. Puigdollers està convençut que ni a Barcelo-
na ni a Catalunya s’ha donat una situació com la vis-
cuda aquest darrer mes a una ciutat com París, on es
detectà que una sèrie de persones morien soles a
casa seva sense que els seus familiars coneguessin
el seu estat; però pensa que val la pena prendre les
mesures preventives pertinents: això justifica aquest
prec.
El Sr. Gomà observa que dels dos components
d’aquest prec, el primer, relatiu a l’impacte que l’onada
de calor ha tingut sobre els serveis funeraris de la Ciu-
tat, ja fou contestat pel Sr. Cuervo a la Comissió amb
unes xifres molt precises que ara ell sintetitzarà breu-
ment: durant el mes d’agost de 2003 els serveis fune-
raris han prestat 2.063 serveis mentre que en el mateix
mes de 2002 només en prestaren 1.410, i han donat
resposta a aquest increment amb una unitat refrigera-
da mòbil, amb l’ampliació de l’horari dels enterraments
i amb la interrupció del període de vacances del perso-
nal, de manera que la mitjana de temps per practicar
un enterrament ha estat d’unes cinquanta hores quan
habitualment, en situacions no extraordinàries, es mou
entre vint-i-quatre i quaranta-vuit hores.
Referint-se després al segon, relatiu als mecanis-
mes de detecció i alerta de la gent gran més vulnera-
ble, indica que s’està fent un esforç molt gran i hi ha
el compromís de continuar treballant-hi, i de potenciar
les mesures pertinents perquè, si bé a Barcelona hi
ha una densitat de relacions de proximitat, familiars,
comunitàries i de barri entre la gent gran que evita si-
tuacions com les produïdes en altres ciutats europe-
es, en tot cas desitja esmentar tres elements de res-
posta per part de la política social municipal:
1r) La tasca, d’aprofondiment d’una eina, l’Obser-
vatori Permanent de la Gent Gran, que posa especial
èmfasi en el coneixement de la situació de la gent
gran que viu sola, especialment d’aquella que mani-
festa no tenir xarxes de relació o que té un estat de
salut fràgil: això permet una diagnosi dinàmica
d’aquests col·lectius especialment vulnerables.
2n) La potenciació dels serveis de promoció comu-
nitària de la gent gran, per tal de reforçar les xarxes
de relació i proximitat: i així en els darrers d’anys,
s’ha doblat el nombre de persones grans que són sò-
cies de casals municipals de gent gran o que estan
incorporades als programes de bon veïnatge o de
“Viure i Conviure”, que tanta importància tenen de
cara a prevenir les possibles situacions de solitud o
de manca d’acompanyament.
3r) Els mecanismes d’atenció social primària a la
gent gran, entre els quals destaca el Servei d’Atenció
i Urgències a la Vellesa, que treballa tot l’any vint-i-
quatre hores al dia per canalitzar qualsevol necessitat
d’acolliment temporal de gent gran davant d’una ur-
gència específica o concreta; tot això amb indepen-
dència de les 3.000 llars ateses amb serveis de
teleassistència, de les 1.500 llars ateses amb serveis,
diaris o setmanals, de bugaderia, neteja, arranja-
ment, menjar a domicili, i dels altres mecanismes
d’atenció social.
No vol dir que tot això sigui suficient, però sí que ha
funcionat durant l’estiu amb plena dedicació dels pro-
fessionals, la tasca dels quals ha estat extraordinària
i ha de reconèixer-ho.
b) Preguntes
Pg 1. ¿Quina valoració fa l’equip de govern munici-
pal sobre l’ocupació turística en la nostra Ciutat en
els mesos de juliol i agost d’enguany?
La Sra. Mejías indica que en aquesta sessió, en
què s’ha fet un balanç sobre l’actuació municipal
aquest estiu, no s’ha parlat de l’ocupació turística, a
pesar que el seu Grup n’havia demanat en la corres-
ponent Comissió del Plenari dades que aleshores no
se li pogueren facilitar: per això, ara formula aquesta
pregunta.
El Sr. Portabella respon que l’equip de govern està
moderadament satisfet d’aquesta ocupació i molt sa-
tisfet si se la compara amb les dades d’altres ciutats
europees.
La Sra. Mejías comenta que li hagués agradat que
el Sr. Portabella hagués concretat les dades en què
basa la seva valoració i si realment turisme ha com-
plert la tasca que té encomanada perquè, segons da-
des de l’Idescat –Institut d’Estadística de Catalunya–,
de l’Institut Nacional d’Estadística i de Turisme de
Catalunya, el balanç resulta força decebedor pel que
fa a Barcelona, ja que mostra una desacceleració del
17% respecte a 1994 i, d’altra banda, enguany l’ocu-
pació hotelera presenta una davallada del 5% que ha
generat certa preocupació en el sector, en opinió del
qual el govern municipal no té un model concret dels
mitjans per a aconseguir l’estabilització de l’ocupació
hotelera durant l’estiu a pesar que el 2004 la Ciutat
comptarà amb 25.800 places, és a dir, 1.000 places
més, i en el front marítim els hotels hauran passat de
sis a onze i, per això, es pregunta si el govern munici-
pal té un model de ciutat, si té previst crear les condi-
cions per a estabilitzar l’ocupació hotelera i quines
són les perspectives de futur, un cop passats els es-
deveniments que han actuat com a reclam d’ocupació
hotelera.
El Sr. Portabella significa que ha administrat el
temps de les seves intervencions de la manera que li
ha semblat més convenient per a poder contestar
amb exactitud les preguntes que realment li fes la
Sra. Mejías; i concreta que el mes de juliol vingueren
a la Ciutat 320.678 turistes i hi hagué 848.029
pernoctacions, que el mes d’agost els turistes varen
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1543
ser 338.568 i les pernoctacions 856.606, dades que
s’han obtingut amb la mateixa metodologia seguida
en els deu anys de vida de Turisme de Barcelona;
que en la festa commemorativa del desè aniversari
d’aquest Consorci hom podia adonar-se que el sector
està satisfet dels resultats aconseguits, ja que en la
última dècada cap ciutat del món no ha assolit l’índex
de creixement de Barcelona, que és del 130%, i les
xifres de turistes arribats a la nostra Ciutat el mes
d’agost impliquen un increment del 14,6% respecte al
mateix mes de l’any anterior; i que en cap de les múl-
tiples reunions que han mantingut amb els gremis re-
lacionats amb el sector, no ha copsat mai la sensació
d’alarma que la Sra. Mejías ha transmès. Agrega que
la qualitat del turisme, a la qual ha fet referència en
un altre moment el president del Grup del Partit Po-
pular, tampoc suscita cap preocupació, perquè les
despeses abonades amb targetes de crèdit expedi-
des fora de l’Estat han tingut un increment del 5%,
quan en ciutats turísticament tan importants com
Madrid han tingut un decrement: per tant, la salut tu-
rística de la Ciutat és bona i Barcelona continuarà re-
bent un turisme de qualitat que cada vegada deixa
més diners a la nostra Ciutat.
Pg 2. ¿S’ha demanat formalment l’organització del
Macrofestival de rock “Eskerrik asko, Països Cata-
lans” el 28 de setembre al Parc de la Ciutadella? En
aquest cas, ¿quina persona física o jurídica ho va de-
manar, i quin és el posicionament de l’Ajuntament per
a cedir un lloc públic per a la celebració de tal acte?
El Sr. Fernández Díaz diu que, davant l’eventualitat
que el proper dia 28 tingui lloc al Parc de la Ciutadella
un concert de rock organitzat pels treballadors del di-
ari Egunkaria, tancat per l’Audiència Nacional per
presumpta col·laboració amb la banda terrorista ETA,
el Grup del Partit Popular vol saber quin és el
posicionament d’aquest Ajuntament a l’hora de cedir
llocs públics per a aquest tipus d’actes.
La Sra. Mayol contesta que el dia 28 d’agost entrà
una sol·licitud signada per la plataforma Pro-
Egunkaria a través d’Euskal Etxea, Centre Cultural de
Barcelona, inscrit en el registre d’Associacions de la
Generalitat de Catalunya; i que Parcs i Jardins, se-
guint el protocol que aplica en aquests casos, envià
la normativa per a la utilització del Parc de la Ciutade-
lla i, en vista del compromís de complir-la assumit
pels sol·licitants, autoritzà l’acte.
El Sr. Fernández Díaz espera que en la segona in-
tervenció la Sra. Mayol expliciti el posicionament de
l’equip de govern sobre tal acte; i expressa el desig
del seu Grup que el govern municipal o, com a mínim
el Grup Socialista, estalviï a molts barcelonins la ver-
gonya de constatar la celebració, en un espai públic
de la Ciutat, de tal concert organitzat per a donar su-
port a aquells que, segons els tribunals de justícia,
configuren una part de l’entramat de la banda terroris-
ta ETA, la qual no està formada només per coman-
dos, sinó també per la seva salsa política –com és el
cas de Batasuna–, financera o mediàtica, com ara el
diari Egunkaria: per això, vol apel·lar a aquells que
veuen el tancament d’aquest diari com un atac a la lli-
bertat d’expressió o a la llengua basca, perquè dient-
ho així, estan tergiversant la realitat per a amagar el
rerafons de tal tancament, que és la presumpta col·la-
boració amb l’esmentada banda terrorista.
Està segur que, com a mínim, els representants
del Partit Popular i del Partit Socialista en el País
Basc i del Partit Popular a Catalunya agrairien una
decisió de coratge polític per part del govern muni-
cipal alhora de rebutjar la presència d’aquest tipus
d’actes a la nostra Ciutat; i invita a aquells partits
que han vist en el tancament de tal diari un atac a la
llengua basca a donar tot el seu suport al periodista
Gorka Landaburu, que fou víctima d’un atemptat
terrorista, si tira endavant el projecte de publicar un
diari íntegrament en llengua basca, el diari Alda-
keta.
La Sra. Mayol demana al Sr. Fernández Díaz que
no cometi la irresponsabilitat política de jugar amb el
terrorisme utilitzant-lo instrumentalment en aquesta
sala; i apel·lant als principis de la democràcia i de
l’Estat de dret diu que els dirigents del diari Egunkaria
són innocents mentre no es demostri el contrari, que
la responsabilitat pels delictes és individual i no pas
col·lectiva i que, consegüentment, suposant que fos-
sin culpables, les seves accions no es poden associ-
ar al tancament d’un diari, decisió que constitueix un
atemptat a la llibertat d’expressió. Afegeix que a la
nostra societat hi ha persones que deploren el tanca-
ment de tal diari, l’únic escrit en euskera; i que en al-
guns casos la Delegada del Govern a Catalunya tam-
bé s’ha vist obligada a autoritzar a la nostra Ciutat
actes organitzats el 12 d’octubre per grups ultres que
estaven sub judice.
Creu que al Govern del Partit Popular i als repre-
sentants de tal partit en aquest hemicicle els costa
d’entendre que un govern com el d’aquesta Ciutat ac-
cepti la separació de poders i no condemni abans
que hi hagi sentència, i no exerceixi la censura
ideologico-política.
Acaba dient que li agradaria saber que el Grup del
Partit Popular té el mateix grau de preocupació per a
garantir que la denúncia d’Amnistia Internacional per
tortures a la gent d’Egunkaria no és veritat, que de
zel demostra ara perquè no es permeti un concert or-
ganitzat des de la legalitat per persones que jurídica-
ment s’ajusten a la regulació establerta per la Gene-
ralitat de Catalunya, per tal d’agrair el suport del
Parlament de Catalunya a la llibertat d’expressió i no
pas de donar suport al terrorisme.
c) Declaracions de grup
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de
Catalunya i també dels Grups Socialista, de Conver-
gència i Unió i d’Iniciativa per Catalunya Verds–EU i A.
Dg única. El 5 de setembre de 2003 el Parlament
Europeu va rebutjar una proposta per a aconseguir el
reconeixement del català i altres llengües no estatals
en el context de la Unió Europea. Tots els partits ca-
talans a excepció del PP van donar suport a la pro-
posta, que va tenir, que va tenir la majoria de vots,
260 a favor i 190 en contra, però no la majoria sufici-
ent de 315 vots per sortir aprovada. La proposta
comptava amb el vist-i-plau de la Comissió de Cultu-
ra, Joventut, Educació, Mitjans de Comunicació i Es-
port.
Ateses les manifestacions i el vot contrari del PP
en referència a la moció presentada al Parlament Eu-
ropeu per al reconeixement del català i altres llen-
gües no estatals a la UE.
Atès que la Carta Europea de Llengües Regionals
o Minoritàries, de la qual n’és signant l’Estat espa-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031544
nyol, estableix entre alguns dels seus compromisos
els següents:
II)1)a) La necessitat d’una acció decidida per pro-
moure les llengües regionals o minoritàries amb la fi-
nalitat de protegir-les.
II)1)b) El respecte a l’àrea geogràfica de cada llen-
gua minoritària o regional amb la finalitat d’assegurar
que les divisions administratives, noves o existents,
no constitueixin un obstacle pel foment de la llengua
regional o minoritària en qüestió.
II)1)i) La promoció de models adequats d’intercanvi
internacional, en els camps coberts per aquesta car-
ta, per a aquelles llengües regionals o minoritàries
usades en idèntica o similar forma en dos o més es-
tats.
Atès que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ins-
taura el català com a llengua pròpia de Catalunya, de
la qual s’ha de garantir l’ús normal i oficial, conjunta-
ment amb el castellà.
Atès que la Carta Municipal de Barcelona exposa
que “l’Ajuntament de Barcelona ha de fomentar l’ús
del català en l’àmbit de les relacions internacionals,
per a promoure i reforçar el multilingüisme i la
multiculturalitat en el marc mundial.
Atès que el Fòrum Universal de les Cultures, en el
punt sisè de l’Agenda de Principis i Valors, propugna
“el reconeixement i el respecte a totes i cadascuna de
les llengües, amb una atenció especial a la diversitat
lingüística, entesa com a patrimoni universal que cal
protegir i promoure, sens prejudici del foment de
l’aprenentatge de llengües comunes i d’altres grans
llengües vehiculars”.
Atès que les noves tecnologies faciliten els proces-
sos de traducció a diferents llengües.
Per tots aquests motius presentem al Plenari
d’aquest Ajuntament la següent declaració de grup:
Donem suport a la resolució presentada al Parla-
ment Europeu el 5 de setembre de 2003 que, entre
d’altres propostes, reclama que el règim lingüístic de
la Unió Europea reconegui aquelles llengües oficials
als Estat membres i que siguin d’ús majoritari en el
seu territori, entre les quals hi hauria la llengua cata-
lana.
El Sr. Martínez, després de llegir el text d’aquest
declaració, agraeix el suport que hi han explicitat els
Grups Socialista, de Convergència i Unió i d’Iniciativa
per Catalunya Verds–EU i A, i subratlla que tal decla-
ració dona suport a la presència del català com a llen-
gua europea parlada, aproximadament, per
7.000.000 de persones, nombre que supera els par-
lants del noruec, 4.300.000, del danès, 5.200.000, o
dels 5.000.000 del finès, més i quan la propera ampli-
ació de la Unió Europea comportarà el reconeixement
d’idiomes com l’eslovè, amb només 2.000.000 de
parlants.
El Sr. Ciurana manifesta que el seu Grup és favo-
rable i cosignant d’aquesta declaració, perquè li sem-
bla inversemblant que encara avui s’hagin de donar
mostres de suport a l’oficialitat de la llengua catalana
a Europa i s’hagi de preguntar fins quan Europa con-
tinuarà mantenint un acte d’injustícia i indignitat en-
vers una llengua que parlen 9.000.000 d’europeus,
un primer graó del qual és el poc rigor o entusiasme
del Govern espanyol i del Partit Popular a defensar
una causa que hauria de ser també seva.
Per tant, li agradaria que s’expliqués el perquè
d’aquesta obsessió malaltissa del Govern de l’Estat a
establir dos nivells lingüístics, un de llengües de pri-
mera i l’altre de llengües de segona, i a reduir el cata-
là a l’àmbit domèstic i folklòric, en comptes de defen-
sar-lo com a llengua amb tots els drets i obligacions
de les altres llengües de l’entorn.
El Sr. Mascarell posa, també, en relleu el suport del
Grup Socialista a la declaració que s’ha llegit, i la-
menta el vot contrari dels diputats del Partit Popular
Europeu i l’actitud del Govern espanyol en un mo-
ment històric que no es baladí per al català, perquè,
d’aquí a poc temps, 25 llengües seran oficials a
Europa, i tanmateix no ho serà la llengua que s’ha
utilitzat en el curs d’aquesta sessió, per la
perseverància d’actituds, absolutament incomprensi-
bles, que no volen entendre que allò que és oficial a
Catalunya hauria de poder ser-ho també a Europa,
per a la qual cosa només manquen els vots dels dipu-
tats conservadors europeus: per tant, caldria un canvi
de plantejament que faci honor a una llengua que
usen uns quants milions de persones a Europa i que
té el dret a ser reconeguda a Europa i tanmateix l’es-
tà perdent.
El Sr. Cornet manifesta que el seu Grup no pot do-
nar suport a aquesta declaració, perquè vol que les
coses es facin bé, i això vol dir posar bé les dades de
la resolució del Parlament europeu i no barrejar
“nyaps amb cols”, i perquè això que es planteja no té
res a veure amb allò que es plantejà en el Parlament
europeu.
El Sr. Forradellas, després de fer notar que el Sr.
Cornet, malgrat haver reclamat rigor, ha comès diver-
ses incorreccions lingüístiques en el curs de la seva
intervenció, posa en relleu que la declaració lluita per
una pura evidència i que pot entendre l’actitud que
mantenen alguns diputats del Partit Popular europeu,
però no pas la manca de suport d’alguns grups de
Catalunya.
El Sr. Alcalde tanca el debat destacant l’ampli su-
port que, tot i no ésser sotmesa a votació, ha concitat
la declaració en debat entre els Grups d’aquest Ple-
nari.
Finalment el Sr. Alcalde invita els presents a assis-
tir al Pregó de les Festes de la Mercè que tindrà lloc
dintre d’unes hores en el Saló de Cent i a la recepció
posterior; i a gaudir dels diversos actes programats,
perquè la festa és un element molt important de la
nostra cultura i ofereix l’oportunitat d’aprofundir les re-
lacions personals, la convivència i el civisme.
No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-
sidència aixeca la sessió a les quinze hores i vint mi-
nuts.
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1545
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 17 d’octubre
de 2003
Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
CARTIPÀS MUNICIPAL
a) Acord sobre el Cartipàs Municipal
1. Designar representants de l’Ajuntament de Bar-
celona a les Entitats Metropolitanes que s’indiquen,
les persones següents:
Entitat Metropolitana del Transport
Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras, en substitució
de la Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas.
Entitat Metropolitana del Medi Ambient
Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras, en substitució
de la Ima. Sra. María Caridad Mejías i Sánchez.
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana
Im. Sr. Alberto Fernández i Díaz, en substitució de
la Ima. Sra. María Caridad Mejías i Sánchez.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions:
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 4 de setembre
de 2003 (S1/D/2003 3630), que concedeix a la mer-
cantil Aiguajoc Borrell, SA, una bonificació del 75%
sobre la quota de l’impost de construccions, instal·la-
cions i obres en relació a la llicència d’obres menors
atorgada per resolució de 13 de gener de 2003, per a
la remodelació del Centre Esportiu, al carrer Comte
Borrell, núms. 21-23.
5. Ratificar els acords del Consell Rector del Con-
sorci Institut de Salut Pública de Catalunya, adoptats
per unanimitat dels seus membres en les sessions de
14 de juny de 2000 i 31 de desembre de 2001, pels
quals s’aprovà l’informe presentat de liquidació del
Consorci i se n’acordà la seva dissolució.
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de
2003 (S1/D/2003 3943), que atorga a les persones i
entitats alienes al Cos de la Guàrdia Urbana, que fi-
guren en la relació adjunta, la Medalla d’Honor al Mè-
rit en la categoria d’Argent, a títol honorífic, segons
preveu la disposició addicional del Reglament d’Ho-
nors i Recompenses dels membres de la Policia Mu-
nicipal i del Servei de Prevenció d’Incendis i Salva-
ments en reconeixement a les seves actuacions de
dedicació i col·laboració envers la Guàrdia Urbana
d’aquest municipi.
7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de
2003 (S1/D/2003 3942), que atorga la Medalla d’Ho-
nor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que
figuren en les relacions adjuntes; per raó de la seva
antiguitat ininterrompuda (35 anys en la categoria
d’argent o 25 anys en la categoria de bronze) en la
prestació de serveis sense cap nota desfavorable en
els seus expedients personals; produint la categoria
d’argent els beneficis que s’estableixen a l’apartat 1
de l’article 5è del Reglament d’Honors i Recompen-
ses dels membres de la Guàrdia Urbana.
8. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de
2003 (S1/D/2003 3941), que atorga la Medalla d’Ho-
nor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que
figuren en les relacions adjuntes, en la seva categoria
d’argent i bronze, per la realització d’actes per sobre
dels seus deures professionals, produint la categoria
d’argent els beneficis que s’estableixen a l’apartat 1
de l’article 5è del Reglament d’Honors i Recompen-
ses dels membres de la Guàrdia Urbana.
9. Ratificar els decrets de l’Alcaldia relatius a les
retribucions íntegres anuals dels càrrecs directius de
l’Administració municipal i de les seves Empreses i
Organismes autònoms, que es detallen en la relació
adjunta.
b) Propostes d’acord:
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
COORDINACIÓ TERRITORIAL
10. Aprovar provisionalment la modificació, per a
l’exercici de 2004 i successius, de les Ordenances
fiscals següents: Ordenança fiscal general; núm. 1.1.
Impost sobre béns immobles; núm. 1.2. Impost sobre
vehicles de tracció mecànica; núm. 1.3. Impost sobre
l’increment del valor de terrenys de naturalesa urba-
na; núm. 1.4. Impost sobre activitats econòmiques;
núm. 2.1. Impost sobre construccions, instal·lacions i
obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals; núm.
3.2. Serveis de prevenció, extinció d’incendis i salva-
ment; núm. 3.3. Serveis urbanístics; núm. 3.4. Taxa
per l’homologació d’empreses per a la gestió de resi-
dus municipals a Barcelona i altres serveis
mediambientals; núm. 3.5. Clavegueram; núm. 3.6.
Mercats; núm. 3.7. Taxes pels serveis de registre,
inspecció i prevenció sanitaris relatius a establiments
alimentaris, espais públics i animals de companyia;
núm. 3.8. Prestacions de la Guàrdia Urbana i circula-
cions especials; núm. 3.9. Inspecció i control sanitari
d’animals i llurs productes; núm. 3.10. Servei de ce-
mentiris i incineracions; núm. 3.11. Utilització privati-
va del domini públic municipal i la prestació d’altres
serveis; núm. 3.12. Aprofitament del vol, sòl i subsòl;
núm. 3.13. Estacionament de vehicles; núm. 3.14.
Serveis culturals; núm. 3.15. Serveis especials d’en-
llumenat públic; núm. 3.16. Utilització privada funcio-
nament de les fonts ornamentals; núm. 4. Contribuci-
ons especials; sotmetre les esmentades Ordenances
a informació pública per un termini de trenta dies.
11. Aprovar el Pla d’incentius a la jubilació voluntà-
ria que consta en el document adjunt; i preveure la
dotació aproximada de 2.980.348,00 euros al capítol
1 del Pressupost per al 2004.
12. Aprovar inicialment la modificació de l’article 2
dels estatuts de Barcelona de Serveis Municipals,
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031546
SA, en el sentit que consta en l’informe adjunt a l’ex-
pedient; sotmetre a informació pública l’acord i la mo-
dificació dels estatuts per un termini de trenta dies,
d’acord amb els articles 212.5 i 201 del Reglament
d’obres, activitats i serveis dels Ens locals i, en cas
de no presentar-se al·legacions, tenir per aprovada
definitivament la proposta de modificació dels esta-
tuts; facultar al president de la Comissió de Presidèn-
cia, Hisenda i Coordinació Territorial, en representa-
ció de l’Ajuntament, i al president i secretari de
Barcelona de Serveis Municipals, SA, indistintament,
en representació de la Societat, perquè puguin efec-
tuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat
dels presents acords.
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
I HABITATGE
13. 1r. Aprovar definitivament els Estatuts de la
Fundació Privada Habitatge Lloguer, d’acord amb el
text que figura com a annex a aquest acord. 2n. De-
signar l’Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó, po-
nent de Sòl i Habitatge i el Sr. Alfredo J. Juan Andrés,
gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme represen-
tants de l’Ajuntament de Barcelona en el Patronat de
la Fundació Privada Habitatge Lloguer, d’acord amb
l’article desè dels seus Estatuts. 3r. Facultar l’Im. Sr.
Eugeni Forradellas i Bombardó per a atorgar, en nom
i representació de l’Ajuntament de Barcelona, la cor-
responent escriptura pública de constitució de la Fun-
dació. 4t. Notificar aquest acord al Consell Comarcal
del Barcelonès, als Ajuntaments de Sant Adrià del
Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i
l’Hospitalet de Llobregat.
14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-
cació dels articles 88 al 97 (ambdós inclosos) de l’Or-
denança dels usos del paisatge urbà a la ciutat de
Barcelona, continguts al Capítol I, Títol tercer : sub-
seccions 2a (Requisits i limitacions) i 3a (Llicències)
de la Secció Setena, que es refonen en una única
subsecció: Subsecció 2a, amb la denominació: “Con-
dicions Urbanístiques, Tècniques, Constructives i Ad-
ministratives per a l’establiment d’estacions base de
telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomuni-
cació”, amb les modificacions a què fa referència l’in-
forme del Sector d’Urbanisme; i resoldre les al·le-
gacions presentades en el tràmit d’exposició pública
de l’aprovació inicial per: Ims. Srs. Jordi Cornet i Ser-
ra i Miquel Eduardo Arredonda Palacio-Valdés, regi-
dors del Grup Municipal del Partit Popular, Im. Sr.
Joan Puigdollers i Fargas, regidor portaveu del Grup
Municipal de Convergència i Unió, Im. Sr. Eugeni
Forradellas i Bombardó, regidor portaveu del Grup
Municipal Iniciativa-Els Verds, Sr. Manuel Andreu
Tarragó, president de la FAVB, Sr. Miguel Muntané
Condeminas, president d’ABATEM, Sra. M. Teresa
Huidobro Camarero, vicepresidenta de l’Asociación
de Estudios Geobiológicos i coordinadora de la
Comisión de Campos Electromagnéticos, Sr. José
Esteban Martínez Vila, en representació de Tele-
fónica Móviles España, SA, Sr. Joan Doménech, en
representació de Retevisión Móvil, SA, Sr. Ricardo
Antequera Pellín, en representació de Difusió Digital
Societat de Telecomunicacions. SA, Sr. Jesús Mar-
tínez Guillén, en representació d’Airtel Móvil, SA, de
conformitat amb l’informe de valoració de les al·le-
gacions esmentades; tots dos informes consten a
l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen al
present acord.
Districte de l’Eixample - Districte de les Corts -
Districte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte d’Horta-
Guinardó - Districte de Nou Barris
15. Aprovar la proposta de conveni a subscriure
entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de
Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat
de Catalunya de cessió gratuïta de diversos terrenys
qualificats de 10hj, per a la construcció d’habitatges
de protecció oficial per a joves, ubicats als emplaça-
ments que figuren a l’annex a aquest acord, de con-
formitat amb l’acord adoptat per la Comissió de Go-
vern de 29 de gener de 2003. Facultar el primer tinent
d’alcalde per a subscriure el conveni i per a dur a ter-
me totes les actuacions necessàries per a la plena
efectivitat d’aquest acord.
Districte de les Corts
16. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-
polità en els terrenys de l’avinguda de Pearson núms.
14-16, 18, 28 i 52-56, per a nous equipaments per a
l’IESE, promoguda per la Fundació Privada Cultural
Catalana; resoldre les al·legacions presentades en el
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
conformitat amb l’informe del Departament de Plane-
jament de Desenvolupament, de valoració de les
al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de
motivació s’incorpora al present acord; i trametre
l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del munici-
pi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
Districte d’Horta-Guinardó
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic per a l’ordenació del subsòl de
l’equipament situat al carrer d’Arenys, núms. 79 i 81-
89, promogut per Regesa Aparcaments, SA.
Districte de Nou Barris
18. Donar conformitat al Text refós de la Modifica-
ció del Pla General Metropolità en el sector de Trinitat
Nova, d’iniciativa municipal, elaborat de conformitat
amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora
de la Generalitat de Catalunya de data 15 de maig de
2003; i trametre l’expedient a l’òrgan competent de la
Generalitat de Catalunya per a la seva aprovació defi-
nitiva.
Districte de Sant Martí
19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1547
millora urbana per a la definició de l’alineació de la
rambla del Poblenou-Gran Via, d’iniciativa municipal.
20. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla general metropolità en
el sector C-4 i entorn de l’Àrea del Front litoral i mar-
ge dret del riu Besòs, del terme municipal de Barcelo-
na, promoguda pel Consorci del Besòs; resoldre les
al·legacions presentades a l’aprovació inicial per l’Im.
Sr. Eduard Garcia i Plans, regidor del Grup Municipal
de Convergència i Unió, de conformitat amb l’informe
de la Direcció Tècnica d’Urbanisme de valoració de
les al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes
de motivació s’incorpora al present acord i trametre
l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del munici-
pi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
Dels Grups Municipals Socialista, de Convergència
i Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Inici-
ativa Verds–EU i A.
DI 1. El Govern de l’Estat va interposar respectius
recursos d’inconstitucionalitat contra la Llei 25/2001,
de 31 de desembre, de l’accessió i l’ocupació, la Llei
19/2002, del 5 de juliol, de drets reals de garantia i la
Llei 29/2002, de 30 de desembre, primera del codi Ci-
vil de Catalunya.
Les tres Lleis esmentades havien estat debatudes i
aprovades en sengles sessions plenàries del Parla-
ment de Catalunya, en virtut d’allò que es preveu a
l’article 9.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
que, de conformitat amb allò que disposa l’article
149.1.8 de la Constitució Espanyola, atribueix a la
Generalitat de Catalunya competència exclusiva en
matèria de conservació, modificació i desenvolupa-
ment del dret civil català.
Posterior a la interposició per part del Govern de
l’Estat de sengles recursos d’inconstitucionalitat con-
tra les Lleis esmentades, el Ple del Parlament de
Catalunya, en sessió de 26 de juny de 2003, va apro-
var la Resolució 1986/VI, relativa a la defensa de la
competència del Parlament de Catalunya, en matèria
de dret civil.
El mes de setembre d’enguany, va tenir entrada en
aquesta Corporació escrit dirigit al seu Alcalde, pel
qual la consellera de Justícia i Interior adjunta carta
del president de la Comissió de Juristes per a la De-
fensa del Dret Civil Català, en la qual es demana que,
amb motiu dels recursos plantejats pel Govern de
l’Estat, aquesta Corporació, com a ens local repre-
sentatiu, promogui la seva adhesió al “Manifest en
Defensa del Dret Civil Català” elaborat per aquella
Comissió de Juristes.
En relació als antecedents exposats, els grups mu-
nicipals sotasignants proposen al Plenari del Consell
Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, l’adopció de
la següent Declaració Institucional,
1r. Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona
al Manifest en Defensa del Dret Civil Català; en con-
seqüència
I. L’Ajuntament de Barcelona sol·licita al Govern
de Catalunya que emprengui totes les accions ne-
cessàries i que adopti totes les mesures conduents
a preservar la identitat del Dret civil català, defen-
sant i mantenint les lleis esmentades i, espe-
cialment, que impulsi les iniciatives legislatives es-
caients per a completar la redacció del Codi Civil de
Catalunya.
II. L’Ajuntament de Barcelona demana al Govern
de l’Estat que, rectifiqui la línia d’actuació iniciada
amb la interposició dels recursos d’inconstitucionalitat
presentats contra la Llei 25/2001, de 31 de desem-
bre, de l’accessió i l’ocupació, la Llei 19/2002, de 5 de
juliol, de drets reals de garantia i la Llei 29/2002, de
30 de desembre, primera del Codi Civil de Catalunya,
i que respecti la competència exclusiva de la Genera-
litat de Catalunya en matèria de Dret civil, amb les
úniques excepcions de l’últim incís de l’article 149.1.8
de la Constitució Espanyola i, conseqüentment, retiri
aquests recursos.
2n. Comunicar aquest acord al president del Go-
vern Central, al president del Parlament de
Catalunya, a la Conselleria de Justícia i Interior i a
tots els ajuntaments de la província de Barcelona,
convidant-los a donar suport a aquest acord.
De tots els Grups Municipals.
DI 2. Amb motiu de la celebració del Dia Internacio-
nal per a l’eradicació de la pobresa, promogut per
Nacions Unides, l’Ajuntament de Barcelona vol refer-
mar el seu ple suport a aquesta jornada i recordar
que a la Cimera del Mil·leni, celebrada a les Nacions
Unides l’any 2000, dirigents mundials van acordar
que una de les seves prioritats més importants era
lluitar contra les situacions de pobresa extrema que
pateixen en el món homes, dones i infants.
Els dirigents mundials es van comprometre que per
al 2015 reduirien a la meitat el percentatge d’ha-
bitants del planeta que visquessin sota condicions
d’extrema pobresa i de fam i als quals manqués
aigua potable; aconseguirien l’accés universal a l’en-
senyament primari i secundari; reduirien la mortalitat
infantil a dues terceres parts i la mortalitat materna en
tres quartes parts; aturarien la propagació del VIH-
SIDA i reduirien la incidència d’altres malalties greus;
incorporarien els principis de desenvolupament sos-
tenible a les seves polítiques; i crearien una associa-
ció mundial pel desenvolupament.
Són uns objectius irrenunciables, als que Barcelo-
na s’adhereix plenament i quals des de la seva pre-
sència en els fòrums mundials de ciutats en els que
està present, es compromet a impulsar-los amb tota
la seva capacitat d’influència seguint la tradició de so-
lidaritat que ja ha demostrat en altres moments com,
per exemple, amb la seva ajuda activa a la recons-
trucció de la ciutat de Sarajevo.
Les notícies que arriben no ens permeten ser opti-
mistes. La manca d’acord en l’última cimera sobre te-
mes aranzelaris i comercials, la proliferació de con-
flictes que amenacen la pau arreu del món, que són
condicions imprescindibles per a l’eradicació de la po-
bresa, ens obliga a ser més decididament actius.
I, com a ocasió única per a refermar la nostra vo-
luntat, volem oferir el Fòrum 2004 com a espai privile-
giat per a promoure la pau i el diàleg o per a impulsar
polítiques que permetin, per exemple, la generalitza-
ció de destinar el 0,7% del pressupost d’estats, naci-
ons o ciutats a la cooperació amb el món menys des-
envolupat.
És un compromís que també es refereix a la nostra
ciutat, que volem inclusiva, que lluiti contra les desi-
gualtats que encara es donen a casa nostra, que im-
pulsi els drets socials de les persones i que ofereixi
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031548
les millors oportunitats a les seves ciutadanes i ciuta-
dans per a formar part plenament d’una societat que
volem de benestar.
L’Ajuntament de Barcelona, en el Dia mundial de
l’eradicació de la pobresa es compromet a mantenir,
de forma mes decidida si cal, la seva lluita per un
món més just i solidari i de fer-ho de la mà de tots
aquells ciutadans i ciutadanes i de les organitzacions
que ja treballen en la nostra ciutat en aquest com-
promís.
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1549
Acta de la sessió celebrada el dia 3 de setembre
de 2003 i aprovada el dia 1 d’octubre de 2003
A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial
de la Ciutat de Barcelona, el dia tres de setembre de
dos mil tres s’hi reuneix la Comissió de Govern en
sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-
calde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs.
i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier
Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma
Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Mari-
na Subirats i Martori, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs.
Regidors, Núria Carrera i Comes, Maravillas Rojo i
Torrecilla, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi Hereu i
Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francisco Narváez
i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-
Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i
Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i
Espuña, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera
i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i
Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard
Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, i Ignasi
Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr.
Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusen la seva assistència les Imes. Sres. Imma
Mayol i Beltran i M. Inmaculada Moraleda i Pérez
També hi és present el gerent municipal, Sr.
Ramon Seró i Esteve.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-
dència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-
lebrada el 3 de juliol de 2003, l’esborrany de la qual
ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i
S’aprova.
I) INFORMACIÓ DE L’ORDRE DEL DIA DEL PLENA-
RI DEL CONSELL MUNICIPAL
Es delibera, primerament, sobre el projecte d’ordre
del dia preparat per a la propera sessió del Plenari
del Consell Municipal estructurat de la manera se-
güent com a conseqüència de l’entrada en vigor del
Reglament orgànic municipal:
A) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
B) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
b) Mesures de govern
c) Informes
C) Part Decisòria
a) Ratificacions
1. Ratificar la resolució de la Gerència Municipal de
data 29 de juliol de 2003 (Exp. 421703 del Sector de
Serveis Personals), per la qual s’aprova el plec de
clàusules administratives particulars que ha de regir
el contracte núm. 03002894, que té per objecte l’exe-
cució de les obres de rehabilitació del Mercat de les
Flors, per un import màxim de 803.791,62 euros, i
s’autoritza la despesa de 803.791,62 euros, de la
qual 362.500 euros anirà contra la partida 632.34
432.30 02.01 del pressupost de 2003 i 441.291,62
euros contra la partida 632.34 432.30 02.01 del pres-
supost 2004, condicionada a la ratificació d’aquest
Consell Municipal, per tractar-se d’un assumpte de la
seva competència, a fi d’autoritzar l’augment del per-
centatge corresponent a l’exercici pressupostari
2004, segons l’establert a l’article 155.5 de la Llei re-
guladora de les hisendes locals, per excedir la despe-
sa imputada a càrrec del pressupost de 2004 del per-
centatge establert a l’article 155.3 de la LRHL.
2. Ratificar la resolució per la que s’accepta la
subvenció per un import total de 532.494,86 euros
(cinc-cents trenta-dos mil quatre-cents noranta-qua-
tre euros amb vuitanta-sis cèntims d’euro), atorgada
pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat
de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corpora-
ció titular de les escoles d’educació infantil que es
detallen a la resolució publicada al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya de data 25 de juliol de
2003. I declarar que ni aquesta corporació local ni
cap organisme d’aquesta rep de la Generalitat i els
seus organismes autònoms cap altra subvenció pel
mateix concepte.
3. Ratificar la Resolució 510/03 de la Gerència de
l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, de 31 de
juliol de 2003, per la qual s’autoritza la despesa de
742.982 euros per atendre l’import previst en la pro-
posta de conveni de col·laboració entre l’Institut Muni-
cipal d’Educació de Barcelona i el Consell Comarcal
del Barcelonès, mitjançant Regesa com a ens gestor
d’aquest, per tal que gestioni la redacció del projecte i
construcció de les obres fins a la seva finalització i
lliurament, del local destinat a l’escola bressol, situat
en la planta baixa de l’edifici de la Travessera de les
Corts, 86 bis, a fi d’autoritzar l’augment del percentat-
ge corresponent a l’exercici pressupostari 2004, se-
gons l’establert a l’article 155.5 de la Llei reguladora
de les hisendes locals.
4. Ratificar la Resolució 662/03 de la Gerència de
l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, de 31 de
juliol de 2003, per la qual s’autoritza la despesa de
998.955,34 euros per atendre l’import relatiu al con-
tracte d’execució de les obres definides en el projecte
de construcció d’una escola bressol al CEIP Ramón
Menéndez Pidal, a fi d’autoritzar l’augment del per-
centatge corresponent a l’exercici pressupostari
2004, segons l’establert a l’article 155.5 de la Llei re-
guladora de les hisendes locals.
COMISSIÓ DE GOVERN
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031550
b) Propostes d’acord:
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
COORDINACIÓ TERRITORIAL
5. Desestimar les al·legacions presentades en el
tràmit d’aprovació inicial per l’Im. Sr. Jaume Ciurana i
Llevadot, regidor del Grup Municipal de Convergèn-
cia i Unió, de conformitat amb l’informe del Director
de Serveis de Participació Ciutadana, de valoració de
les al·legacions esmentades, que consta a l’expedi-
ent i aprovar definitivament les Normes Reguladores
del Consell Municipal de Gais i Lesbianes i Homes i
Dones Transsexuals.
6. Estimar parcialment les al·legacions presentades
per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en nom i representa-
ció del Grup Municipal del Partit Popular de
Catalunya a l’aprovació inicial del Reglament munici-
pal d’enquestes i estudis d’opinió de l’Ajuntament de
Barcelona, aprovat inicialment pel Plenari del Consell
Municipal en data 11 d’abril de 2003, en el sentit d’ac-
ceptar incorporar la menció d’estudis d’opinió a la de-
nominació formal d’aquest Registre, així com també
incorporar la seva menció als articles 1r i 3r respecti-
vament; desestimar la resta d’al·legacions presenta-
des; esmenar l’errada material de l’article 4 del Re-
glament; aprovar definitivament el Reglament
regulador del Registre públic municipal d’enquestes i
estudis d’opinió de l’Ajuntament de Barcelona i facul-
tar àmpliament l’Alcaldia o regidor en qui delegui per
a l’adopció de les resolucions que calguin per a
l’efectivitat d’aquest acord.
7. Adquirir a títol de compravenda, lliure de càrre-
gues i gravàmens, a la Fundació Casa de Misericòrdia
de Barcelona (CIF núm. G08291650), les edificacions
següents: carrer de Ramalleres núm. 17 i 17 bis, amb
una superfície aproximada de 2.249 metres quadrats,
carrer d’Elisabets núm. 8-12, amb una superfície edifi-
cada aproximada de 1.207 metres quadrats, i l’immo-
ble situat a la vessant sud del Pati dels Tarongers,
amb accés a la via pública pel carrer d’Elisabets, a tra-
vés del carreró interior, i pel carrer de Montalegre, a
través d’un espai situat darrera de l’absis de l’anome-
nada Església de la Misericòrdia, amb una superfície
edificada aproximada de 1.795 metres quadrats; auto-
ritzar i disposar la despesa de 6.000.000 euros, preu
total de la compravenda, amb càrrec a la partida que
s’esmenta en aquest document, mitjançant cinc paga-
ments d’1.200.000 euros cadascun, a aplicar als exer-
cicis pressupostaris de 2003 a 2007, ambdós inclosos,
a satisfer el primer no més tard del 31 d’octubre de
2003 i els altres no més tard del 31 de gener dels qua-
tre exercicis següents; practicar les operacions de se-
gregació, agrupació, constitució de servituds de pas o
altres necessàries per a identificar les finques objecte
d’adquisició i establir els accessos comuns als diver-
sos espais privatius; formalitzar la compravenda en
contracte privat en el moment del primer pagament del
preu i en escriptura pública en el del segon, acceptant,
en tot cas, com a garantia del pagament ajornat la
constitució de condició resolutòria explícita; i inscriure
la transmissió a favor de l’Ajuntament de Barcelona en
el Registre de la Propietat, i facultar l’Im. Sr. José
Ignacio Cuervo i Argudín per a la realització de totes
les actuacions encaminades a la concreció i execució
d’aquest acord.
8. Aprovar el conveni de col·laboració amb la Fede-
ració d’Associacions de Veïns de Barcelona que s’an-
nexa, relatiu a la cessió gratuïta de l’ús dels locals
baixos corresponents a les finques núms. 6, 8 i 10 del
carrer Obradors, per tal d’instal·lar-hi la seu i desen-
volupar-hi les funcions que li són pròpies.
9. Aprovar la formalització del conveni entre la Ge-
neralitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el
Consorci de l’Auditori i l’Orquestra per al finançament
de les obres de la Sala de Cambra de l’Auditori de
Barcelona, d’acord amb el document annex 1; i apro-
var l’aportació plurianual que figura al document an-
nex 2, per fer front a les obligacions econòmiques
que es deriven de l’esmentat conveni.
10. Declarar, a l’empara de l’article 20 del Regla-
ment del patrimoni dels Ens locals, desafectada del
domini públic la finca de propietat municipal situada
en els carrers Sant Joan de la Salle núm. 42 i Quatre
Camins núm. 12-16, on s’ubica el Centre Geriàtric
Municipal, grafiada en el plànol annex, amb efectes
des del dia 1 de gener de 2005, com a conseqüència
del trasllat d’aquest Centre a un nou emplaçament;
aprovar inicialment el plec de clàusules reguladores
de la constitució d’un dret real de superfície respecte
dita finca per a la instal·lació d’un equipament sanita-
ri-assistencial, docent o cultural i la seva posterior
gestió per la superficiària; sotmetre’l a informació pú-
blica durant el termini de vint dies i, si no s’hi formulen
reclamacions o al·legacions que posin de manifest la
necessitat d’introduir-hi rectificacions, tenir per elevat
automàticament aquest acord d’aprovació inicial a de-
finitiva, i convocar concurs públic per a l’adjudicació
del contracte mitjançant procediment obert.
Es dóna compte que la proposta anterior té aques-
ta nova redacció:
Declarar, a l’empara de l’article 20 del Reglament
del patrimoni dels Ens locals, desafectada del domini
públic la finca de propietat municipal situada en els
carrers Sant Joan de la Salle núm. 42 i Quatre Ca-
mins núm. 12-16, on s’ubica el Centre Geriàtric Muni-
cipal, grafiada en el plànol annex, amb efectes des
del dia 1 de gener de 2005, com a conseqüència del
trasllat d’aquest Centre a un nou emplaçament; apro-
var inicialment el plec de clàusules reguladores de la
constitució d’un dret real de superfície respecte dita
finca per a la instal·lació d’un equipament sanitari-
assistencial o docent i la seva posterior gestió per la
superficiària; sotmetre’l a informació pública durant el
termini de vint dies i, si no s’hi formulen reclamacions
o al·legacions que posin de manifest la necessitat
d’introduir-hi rectificacions, tenir per elevat automàti-
cament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva, i
convocar concurs públic per a l’adjudicació del con-
tracte mitjançant procediment obert.
11. Autoritzar al Patronat Municipal de l’Habitatge a
concertar diversos préstecs hipotecaris per un import
màxim global de 10.873.815,80 euros, destinats a fi-
nançar les obres d’un total de 225 habitatges de di-
verses promocions, en les condicions que s’adjunten
a l’annex.
12. Aprovar inicialment modificacions de crèdit del
Pressupost 2003, per un import de 3.801.506,38
euros, de conformitat amb la documentació adjunta
(tres annexes amb referències 03072190 - 03063090
- 03080490) considerant-les definitivament aprovades
en cas de no presentar-se reclamacions en contra en
el termini d’exposició pública.
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1551
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
I HABITATGE
Districte de l’Eixample
13. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità per
a la creació d’un nou equipament i la modificació de
l’interior d’illa definit pels carrers de Manso, de Parla-
ment, del Comte Borrell i de la ronda de Sant Pau,
promoguda per Proeixample, SA; i trametre l’expedi-
ent a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de
Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
Districte de Sants-Montjuïc
14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-
cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana Porta Firal, promogut per les societats
Inmobiliaria La Campana, SA, Meridian, SA, Edificios
Barcelona, SA, Briom, SA, d’una banda, i per l’Ajunta-
ment de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la
Cambra de Comerç, a través de la societat pública Fira
2000, d’altra; resoldre les al·legacions presentades en
el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, per:
Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, regidor portaveu del Grup
Municipal del Partit Popular de Catalunya a l’Ajunta-
ment de Barcelona, Comunitat de propietaris c. Alts
Forns, 36, García Royuela, SL, Sr. Carlos Martín Prie-
to, en representació de Konz Ibérica, SA; Sr. Luís Ortiz
Gómez, Sr. Bienvenido Ortiz Martínez, i Frío Condal,
SL, de conformitat amb l’informe del Departament de
Planejament de Transformació, de valoració de les
al·legacions, que consta a l’expedient i es dóna per re-
produït; requerir als promotors per tal que, en el termini
màxim de tres mesos a comptar des del dia següent a
la notificació del present acord, constitueixi la garantia
corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanitza-
ció, per un import de 675.427 euros, als efectes esta-
blerts a l’article 101.3 de la Llei 2/2002 de 14 de març
d’urbanisme i com a requisit previ a la publicació de
l’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord i la
normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província de
Barcelona als efectes de la seva executivitat, un cop
s’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat.
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I
BENESTAR SOCIAL
15. Autoritzar el cessament de l’Ajuntament de Bar-
celona en la seva qualitat de patró institucional del
Patronat i membre del Comitè d’Honor de la Fundació
Valldaura, la incorporació al qual es va autoritzar per
acord d’aquest Consell en sessió del dia 19 de juny
de 1998, per les raons que consta a l’informe adjunt.
Iniciar els tràmits pertinents per a la recuperació dels
béns de propietat municipal, que s’haguessin cedit a
la Fundació Valldaura des de la incorporació d’aquest
Ajuntament a l’esmentada institució. Facultar l’Alcal-
dia per a realitzar totes les actuacions necessàries
que es derivin d’aquest acord.
c) Proposicions
d) Mocions
D) Part de Control
a) Precs
b) Preguntes
c) Declaracions de Grup
E) Declaracions Institucionals
Després d’haver examinat tots els punts anteriors,
la Comissió de Govern dóna la seva conformitat al
precedent projecte d’ordre del dia del Plenari del
Consell Municipal amb la nova redacció transcrita en
el punt 10.
II) INFORMACIÓ DE L’ORDRE DEL DIA DE LES
COMISSIONS PLENÀRIES
A) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
b) Mesures de govern
c) Informes a les Comissions
B) Part Decisòria
Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria
de l’ordre del dia de les diferents Comissions del
Consell Municipal.
a) Propostes d’acord:
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
COORDINACIÓ TERRITORIAL
1. Informar favorablement la compatibilitat planteja-
da pel Sr. Eduard García Plans, per exercir segona
activitat pública com a regidor de l’Ajuntament de
Barcelona sense dedicació parcial o exclusiva i l’acti-
vitat principal de funcionari en la categoria del Cos
Superior d’Administració en el Departament d’Econo-
mia i Finances de l’Institut d’Estadística de Catalunya
de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb allò que
preveuen els articles 75 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,
reguladora de les bases de règim local, articles 162 i
167 del Decret legislatiu 2/2002, de 28 d’abril, que
aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim lo-
cal de Catalunya, articles 5 i 9 de la Llei 53/1984, de
26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al
servei de les Administracions públiques i articles 1 i 3
de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibi-
litats del personal al servei de l’Administració de la
Generalitat.
2. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula-
dores de la concessió de l’ús privatiu de domini públic
municipal que afecta a una porció de terreny, situada
en l’avinguda Rio de Janeiro entre els carrers de Gar-
rofers i de Pintor Alsamora, grafiada en el plànol an-
nex, per a la construcció, prèvia llicència municipal, i
explotació d’una unitat de subministrament de carbu-
rant (dos sortidors); sotmetre’l a informació pública
durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen
reclamacions o al·legacions que posin de manifest la
necessitat d’introduir-hi rectificacions, tenir per elevat
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031552
automàticament aquest acord d’aprovació inicial a de-
finitiva, i convocar subhasta pública per a l’adjudica-
ció del contracte mitjançant procediment obert.
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I
BENESTAR SOCIAL
Districte de Sant Martí
3. Autoritzar a l’entitat Associació Sant Martí Esport
a hipotecar la concessió per a la gestió del Complex
Esportiu Vintró per a finançar les obres de reforma i
ampliació de l’esmentat equipament fins a un import
del principal màxim de 725.000 euros i un termini
també màxim de 13 anys.
b) Proposicions
c) Mocions
Després d’haver examinat l’anterior relació de pro-
postes d’acords decisoris que seran tractades en les
sessions de les corresponents Comissions del Plena-
ri, la Comissió de Govern els dóna la seva conformi-
tat retirant l’assenyalada amb el núm. 2.
C) Part de Control
a) Precs
b) Preguntes
c) Declaracions de Grup
III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE
GOVERN
A) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
B) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
b) Informes
C) Part Decisòria
a) Propostes d’acord:
Donat compte de les propostes incloses a l’ordre
del dia, s’acorda:
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
COORDINACIÓ TERRITORIAL
1. Aprovar el projecte normatiu per a la modificació
dels articles 34, 35 i 36 i les disposicions transitòries
de l’ordenança municipal de les activitats i dels esta-
bliments de concurrència pública i donar-li el tràmit
establert a l’article 111 del Reglament orgànic munici-
pal.
2. Autoritzar al Sr. Joan Torras Clarasó (mat.
802624) la compatibilitat sol·licitada entre la seva ac-
tivitat municipal com a professor de música en l’Insti-
tut Municipal d’Educació de Barcelona i la de profes-
sor associat a temps parcial nivell 3 en la Universitat
Autònoma de Barcelona, pel curs acadèmic 2001-
2002, 2002-2003 i 2003-2004 des del 15 de setembre
de 2001 fins el 14 de setembre de 2004 i possibles
pròrrogues que es puguin produir, d’acord amb allò
que preveu l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de
novembre d’incompatibilitats del personal al servei de
l’Administració de la Generalitat i amb les limitacions
previstes als articles 5 i 6 de la mateixa llei i els arti-
cles 327 i 328 del Reglament del personal al servei
de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de
30 de juliol i en tot cas, la present autorització perdrà
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per
variació de les circumstàncies relatives al mateix així
com per modificació de la normativa sobre el règim
d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes d’inte-
rès públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presi-
dència, Hisenda i Coordinació Territorial.
3. Autoritzar al Sr. Julio Ventura Puga (mat. 90204)
la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat mu-
nicipal com a contractada laboral de categoria capa-
tàs en l’Estadi Municipal d’Atletisme Joan Serrahima
del Sector de Serveis Personals i l’activitat privada de
repassador en l’empresa “Jenyfer y Maria Jesus SL”,
per quant aquesta activitat privada no figura compre-
sa en les causes d’incompatibilitat previstes pels arti-
cles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre,
sobre incompatibilitats del personal al servei de l’Ad-
ministració de la Generalitat, i els articles 329 i 330
del Reglament del personal al servei de les Entitats
locals aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol i no
resulta afectat l’interès públic, si bé, la present autorit-
zació està condicionada a l’estricte compliment dels
deures públics i al manteniment de la dedicació a
l’activitat privada dintre dels límits establerts pels arti-
cles 11 i 12 de l’esmentada Llei i l’article 330 de l’es-
mentat Reglament, i en tot cas, la present autorització
perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal
o per variació de les circumstàncies relatives al ma-
teix així com per modificació de la normativa sobre el
règim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes
d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial.
4. Autoritzar a la Sra. Montserrat Roura Nubiola
(mat. 22722) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
activitat municipal en aquesta Corporació com a fun-
cionària, amb la categoria de tècnic superior d’arqui-
tectura i enginyeria en el Departament de Llicències i
Inspecció del Districte de l’Eixample i l’exercici lliure
de la professió d’arquitecte per compte pròpia, exclo-
ent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix
en el terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar
possibles coincidències entre l’activitat pública i la pri-
vada, garantint d’aquesta manera l’objectivitat, la im-
parcialitat i la independència que ha de presidir la
seva actuació com a funcionària i per salvaguardar
l’interès públic que podria sortir perjudicat en cas de
produir-se aquella coincidència; la seva dedicació
professional privada no podrà superar la meitat de la
jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pú-
blica, tot de conformitat amb allò que disposen els ar-
ticles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre
d’incompatibilitats del personal al servei de l’Adminis-
tració de la Generalitat, i d’acord amb el que disposa
el Reglament del personal al servei de les Entitats lo-
cals aprovat pel Decret 214/1990 de juliol en els seus
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1553
articles 329 i 330 i en tot cas, la present autorització
perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal
o per variació de les circumstàncies relatives al ma-
teix així com per modificació de la normativa sobre el
règim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes
d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial.
5. Autoritzar a la Sra. Lourdes Aramburu Otazu
(mat. 20705) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
activitat municipal com a funcionària de categoria tèc-
nica superior d’educació i psicologia en el Centre de
Serveis Socials d’Horta i l’activitat privada de profes-
sora en la Fundació Pere Tarrés durant el curs 2002-
2003 des del 25 de setembre de 2002 al 28 de febrer
de 2003 i de l’1 de setembre fins el 24 de setembre
de 2003, per quant aquesta activitat privada no figura
compresa en les causes d’incompatibilitat previstes
pels articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de no-
vembre, sobre incompatibilitats del personal al servei
de l’Administració de la Generalitat, i els articles 329 i
330 del Reglament del personal al servei de les Enti-
tats locals aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol
i no resulta afectat l’interès públic, si bé, la present
autorització està condicionada a l’estricte compliment
dels deures públics i al manteniment de la dedicació
a l’activitat privada dintre dels límits establerts pels
articles 11 i 12 de l’esmentada Llei i l’article 330 de
l’esmentat Reglament, i en tot cas, la present autorit-
zació perdrà vigència per canvi de lloc de treball mu-
nicipal o per variació de les circumstàncies relatives
al mateix així com per modificació de la normativa so-
bre el règim d’incompatibilitats o per raons sobrevin-
gudes d’interès públic. Donar-ne compte a la Comis-
sió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial.
6. Autoritzar a la Sra. Núria Rodríguez Sorribes
(mat. 23297) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
activitat municipal com a funcionària de categoria tèc-
nic mig en Ciències Socials en el Centre de Serveis
Socials de la Zona Sud del Districte de Nou Barris i
l’activitat privada de treballadora social per compte
pròpia, per quant aquesta activitat privada no figura
compresa en les causes d’incompatibilitat previstes
pels articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de no-
vembre, sobre incompatibilitats del personal al servei
de l’Administració de la Generalitat, i els articles 329 i
330 del Reglament del personal al servei de les Enti-
tats locals aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol
i no resulta afectat l’interès públic, si bé, la present
autorització està condicionada a l’estricte compliment
dels deures públics i al manteniment de la dedicació
a l’activitat privada dintre dels límits establerts pels
articles 11 i 12 de l’esmentada Llei i l’article 330 de
l’esmentat Reglament, i en tot cas, la present autorit-
zació perdrà vigència per canvi de lloc de treball mu-
nicipal o per variació de les circumstàncies relatives
al mateix així com per modificació de la normativa so-
bre el règim d’incompatibilitats o per raons sobrevin-
gudes d’interès públic. Donar-ne compte a la Comis-
sió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial.
7. Autoritzar a la Sra. Anna Noguer Bardia (mat.
23427) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti-
vitat municipal com a funcionària de categoria tècnic
mig en Ciències Socials en el Centre de Serveis Soci-
als de la Zona Sud del Districte de Nou Barris i l’acti-
vitat privada de treballadora social per compte pròpia,
per quant aquesta activitat privada no figura compre-
sa en les causes d’incompatibilitat previstes pels arti-
cles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre,
sobre incompatibilitats del personal al servei de l’Ad-
ministració de la Generalitat, i els articles 329 i 330
del Reglament del personal al servei de les Entitats
locals aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol i no
resulta afectat l’interès públic, si bé, la present autorit-
zació està condicionada a l’estricte compliment dels
deures públics i al manteniment de la dedicació a
l’activitat privada dintre dels límits establerts pels arti-
cles 11 i 12 de l’esmentada Llei i l’article 330 de l’es-
mentat Reglament, i en tot cas, la present autorització
perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal
o per variació de les circumstàncies relatives al ma-
teix així com per modificació de la normativa sobre el
règim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes
d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial.
8. Autoritzar al Sr. Pere Munuera Suriñach (mat.
21848) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti-
vitat municipal com a director d’Organització del Sec-
tor de Serveis Generals, i la de professor associat a
temps parcial de la Universitat Politècnica de
Catalunya, pel curs acadèmic 2002-2003 des de l’1
de setembre de 2002 fins al 31 d’agost de 2003 i
pròrrogues que es puguin produir, d’acord amb allò
que preveu l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de
novembre d’Incompatibilitats del personal al servei de
l’Administració de la Generalitat i amb les limitacions
previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei i els arti-
cles concordants 327 i 328 del Reglament del perso-
nal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret
214/1990 de 30 de juliol i segons l’acord del Consell
Plenari de 19 de juny de 1996 i en tot cas, la present
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de tre-
ball municipal o per variació de les circumstàncies re-
latives al mateix així com per modificació de la nor-
mativa sobre el règim d’incompatibilitats o per raons
sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-
ritorial.
9. Autoritzar al Sr. Diego Gil Moreno de Mora
Martínez (mat. 802379) la compatibilitat sol·licitada
entre la seva activitat municipal com a professor
d’Ensenyament Secundari en l’Institut Municipal
d’Educació de Barcelona i la de professor associat en
l’Escola Superior de Disseny de la Universitat Ramon
Llull, pel curs acadèmic 2002-2003 i possibles pròrro-
gues que es puguin produir, d’acord amb allò que
preveu l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de no-
vembre d’incompatibilitats del personal al servei de
l’Administració de la Generalitat i amb les limitacions
previstes als articles 5 i 6 de la mateixa llei i els arti-
cles 327 i 328 del Reglament del personal al servei
de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de
30 de juliol i en tot cas, la present autorització perdrà
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per
variació de les circumstàncies relatives al mateix així
com per modificació de la normativa sobre el règim
d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes d’inte-
rès públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presi-
dència, Hisenda i Coordinació Territorial.
10. Autoritzar a la Sra. Ma. Àngels Viladés
Sanmartí (mat. 15888) la compatibilitat sol·licitada en-
tre la seva activitat municipal com a professora d’En-
senyament Secundari en l’Institut Municipal d’Educa-
ció de Barcelona i la de professora associada en la
Universitat de Barcelona, pel curs acadèmic 2002-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031554
2003 i possibles pròrrogues que es puguin produir,
d’acord amb allò que preveu l’article 4.2 de la Llei
21/1987, de 26 de novembre d’incompatibilitats del
personal al servei de l’Administració de la Generalitat
i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la
mateixa llei i els articles 327 i 328 del Reglament del
personal al servei de les Entitats locals aprovat pel
Decret 214/1990 de 30 de juliol i en tot cas, la present
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de tre-
ball municipal o per variació de les circumstàncies re-
latives al mateix així com per modificació de la nor-
mativa sobre el règim d’incompatibilitats o per raons
sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-
ritorial.
11. Autoritzar al Sr. Alexandre Peñalver Cabré
(mat. 50634) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
activitat municipal com a funcionari interí amb la cate-
goria de tècnic superior en Dret en el lloc de treball de
lletrat de la Sotsdirecció dels Serveis Jurídics en el
Sector d’Actuació de Serveis Generals, i la de profes-
sor associat a temps parcial en la Universitat de Bar-
celona, pel curs acadèmic 2001-2002 i 2002-2003
des del 15 de setembre de 2001 fins a 14 de setem-
bre de 2003 i pròrrogues que es puguin produir,
d’acord amb allò que preveu l’article 4.2 de la Llei
21/1987, de 26 de novembre d’incompatibilitats del
personal al servei de l’Administració de la Generalitat
i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la
mateixa Llei i els articles concordants 327 i 328 del
Reglament del personal al servei de les Entitats lo-
cals aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol i en
tot cas, la present autorització perdrà vigència per
canvi de lloc de treball municipal o per variació de les
circumstàncies relatives al mateix així com per modifi-
cació de la normativa sobre el règim d’incompatibili-
tats o per raons sobrevingudes d’interès públic. Do-
nar-ne compte a la Comissió de Presidència, Hisenda
i Coordinació Territorial.
12. Autoritzar al Sr. Juan Carlos Cruz Castillo (mat.
70027) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti-
vitat municipal com a contractat laboral de categoria
tècnic auxiliar d’arquitectura i enginyeria en el lloc de
treball d’inspector en el Departament de Llicències i
Inspecció del Districte de Gràcia i l’activitat privada de
propietari i gerent de la salsitxeria “El Barri”, per
quant aquesta activitat privada no figura compresa en
les causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11
i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre in-
compatibilitats del personal al servei de l’Administra-
ció de la Generalitat, i els articles 329 i 330 del Regla-
ment del personal al servei de les Entitats locals
aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol i no resul-
ta afectat l’interès públic, si bé, la present autorització
està condicionada a l’estricte compliment dels deures
públics i al manteniment de la dedicació a l’activitat
privada dintre dels límits establerts pels articles 11 i
12 de l’esmentada Llei i l’article 330 de l’esmentat
Reglament, i en tot cas, la present autorització perdrà
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per
variació de les circumstàncies relatives al mateix així
com per modificació de la normativa sobre el règim
d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes d’inte-
rès públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presi-
dència, Hisenda i Coordinació Territorial.
13. Autoritzar al Sr. Francesc Ragués Muñarch
(mat. 50454) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
activitat municipal com a contractat laboral eventual
amb la categoria de tècnic superior d’arquitectura i
enginyeria en la Direcció Tècnica d’Urbanisme del
Sector d’Actuació d’Urbanisme, i la de professor as-
sociat a temps parcial en la Universitat Politècnica de
Catalunya, pel curs acadèmic 2002-2003 des de l’1
de setembre de 2002 fins al 31 d’agost de 2003 i
pròrrogues que es puguin produir, d’acord amb allò
que preveu l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de
novembre d’incompatibilitats del personal al servei de
l’Administració de la Generalitat i amb les limitacions
previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei i els arti-
cles concordants 327 i 328 del Reglament del perso-
nal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret
214/1990 de 30 de juliol i en tot cas, la present auto-
rització perdrà vigència per canvi de lloc de treball
municipal o per variació de les circumstàncies relati-
ves al mateix així com per modificació de la normati-
va sobre el règim d’incompatibilitats o per raons so-
brevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-
ritorial.
14. Autoritzar al Sr. Manuel Franco Mesas (mat.
21461) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti-
vitat municipal com a funcionari amb la categoria de
tècnic superior d’arquitectura i enginyeria en el lloc de
treball de cap de projecte en el Departament de Pla-
nejament de Transformació del Sector d’Actuació
d’Urbanisme, i la de professor associat a temps parci-
al en la Universitat Politècnica de Catalunya, pel curs
acadèmic 2002-2003 des de l’1 de setembre de 2002
fins al 31 d’agost de 2003 i pròrrogues que es puguin
produir, d’acord amb allò que preveu l’article 4.2 de la
Llei 21/1987, de 26 de novembre d’incompatibilitats
del personal al servei de l’Administració de la Gene-
ralitat i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6
de la mateixa Llei i els articles concordants 327 i 328
del Reglament del personal al servei de les Entitats
locals aprovat pel Decret 214/1990 de 30 de juliol i en
tot cas, la present autorització perdrà vigència per
canvi de lloc de treball municipal o per variació de les
circumstàncies relatives al mateix així com per modifi-
cació de la normativa sobre el règim d’incompatibili-
tats o per raons sobrevingudes d’interès públic. Do-
nar-ne compte a la Comissió de Presidència, Hisenda
i Coordinació Territorial.
15. Autoritzar a la Sra. Anna Febrero Ribas (mat.
802727) la compatibilitat sol·licitada entre la seva ac-
tivitat municipal en l’Institut Municipal d’Educació de
Barcelona com a professora d’ensenyament secun-
dari i l’activitat privada d’investigadora en la Fundació
Bosch i Gimpera, per quant aquesta activitat no es
considera subjecte a incompatibilitat de conformitat
amb els articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de
novembre, sobre incompatibilitats del personal al ser-
vei de l’Administració de la Generalitat, i els articles
329 i 330 del Reglament del personal al servei de les
Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de
juliol, i no resulta afectat l’interès públic, si bé la pre-
sent autorització està condicionada a l’estricte compli-
ment dels deures públics i al manteniment de la dedi-
cació a l’activitat privada dins els límits establerts per
l’article 11 de l’esmentada Llei i l’article 330 de l’es-
mentat Reglament i en tot cas, la present autorització
perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal
o per variació de les circumstàncies relatives al ma-
teix així com per modificació de la normativa sobre el
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1555
règim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes
d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial.
16. Autoritzar al Sr. Felipe Riquer de Permanyer
(mat. 9730) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
activitat municipal com a funcionari amb la categoria
de tècnic mig d’arquitectura i enginyeria en el lloc de
treball de cap de servei en el Departament de Mante-
niment del Districte de Gràcia, i la de professor asso-
ciat a temps parcial en la Universitat Politècnica de
Catalunya, pel curs acadèmic 2002-2003 des de l’1
de setembre de 2002 fins al 31 d’agost de 2003 i
pròrrogues que es puguin produir, d’acord amb allò
que preveu l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de
novembre d’incompatibilitats del personal al servei de
l’Administració de la Generalitat i amb les limitacions
previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei i els arti-
cles concordants 327 i 328 del Reglament del perso-
nal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret
214/1990 de 30 de juliol i en tot cas, la present auto-
rització perdrà vigència per canvi de lloc de treball
municipal o per variació de les circumstàncies relati-
ves al mateix així com per modificació de la normati-
va sobre el règim d’incompatibilitats o per raons so-
brevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-
ritorial.
17. Autoritzar al Sr. Sebastià Riera Viader (mat.
20998) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti-
vitat municipal com a responsable de la Secció de
Fons Documentals de l’Arxiu Històric i la de Professor
Associat a temps parcial de la Universitat Autònoma
de Barcelona, pel curs acadèmic 2002/2003 des del
15 de setembre de 2002 fins a 14 de setembre de
2003 i pròrrogues que es puguin produir, d’acord amb
allò que preveu l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26
de novembre d’incompatibilitats del personal al servei
de l’Administració de la Generalitat i amb les limitaci-
ons previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei i els
articles 327 i 328 del Reglament del personal al ser-
vei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990,
de 30 de juliol i en tot cas, la present autorització per-
drà vigència per canvi de lloc de treball municipal o
per variació de les circumstàncies relatives al mateix,
així com per modificació de la normativa sobre el rè-
gim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes
d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial.
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
I HABITATGE
Districte de Ciutat Vella
18. 1r. Declarar inadmissible, per improcedent, l’es-
crit presentat pel Sr. Jesús García Hernández en data
24 de febrer de 2003, impugnant indirectament
l’acord de la Comissió de Govern de data 30 de ge-
ner de 2002, d’aprovació definitiva del Projecte de
compensació de la unitat d’actuació de l’illa Sadurní i
el seu entorn del Pla Especial de Reforma Interior del
Raval, pels motius exposats a l’informe de data 9 de
juliol de 2003 que obra en l’expedient, en els seus
propis termes que es donen per reproduïts. 2n. Do-
nar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraes-
trutures i Habitatge.
Districte de Sants-Montjuïc
19. 1r. Estimar en part les al·legacions formulades
pel Sr. Dídac Armengol Molins, en representació de
Fimopor SL, al Projecte de reparcel·lació, en la moda-
litat de compensació bàsica, de la unitat d’actuació
núm. 12 del Pla especial de millora, protecció i refor-
ma interior del sector de Sants 1a fase, Polígons A i
B, pels motius exposats a l’informe que obra en l’ex-
pedient, en els seus propis termes que es donen per
reproduïts. 2n. Aprovar definitivament, a l’empara de
l’article 113.2.a) de la Llei 2/2002, d’urbanisme, el
Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compen-
sació bàsica, de la unitat d’actuació núm. 12 del Pla
especial de millora, protecció i reforma interior del
sector de Sants 1a fase, Polígons A i B, amb les mo-
dificacions introduïdes al mateix com a conseqüència
de l’estimació parcial de les al·legacions presentades.
3r. Declarar incompatibles amb el planejament els
drets i càrregues que es relacionen en document an-
nex 1, d’acord amb l’article 123 del Reglament de
gestió urbanística. 4t. Atribuir a aquest acord, de con-
formitat amb el que estableix l’article 125 en relació
amb l’article 174.4, ambdós del Reglament de gestió
urbanística, el mateix efecte que l’acta d’ocupació a
efectes expropiatoris, respecte dels drets i càrregues
que hagin d’extingir-se i de les plantacions, obres,
edificacions, instal·lacions i millores que hagin de
destruir-se, conforme al Projecte de reparcel·lació
aprovat. 5è. Determinar, de conformitat amb el que
assenyalen els articles 121 de la Llei 2/2002, de 14
de març, d’urbanisme, i 174.4, en relació amb el 124,
ambdós del Reglament de gestió urbanística, que la
fermesa de l’acte administratiu d’aprovació del Pro-
jecte de reparcel·lació, comporta, “de iure” la cessió,
en ple domini i lliure de càrregues, a l’Administració
actuant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur
afectació als usos previstos en el planejament. 6è.
Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Pro-
víncia, en un diari dels de més circulació de la provín-
cia i notificar-lo individualment a tots el interessats
afectats. 7è. Donar-ne compte a la Comissió d’Urba-
nisme, Infraestructures i Habitatge.
Districte de les Corts
20. 1r. Aprovar definitivament, de conformitat amb
l’article 113.2.a) de la Llei 2/2002, d’urbanisme, els
Projectes d’estatuts i de bases d’actuació per a la
constitució de la Junta de Compensació del polígon
d’actuació del Pla especial urbanístic de concreció de
l’ús i ordenació del recinte de l’antic Institut Frenopà-
tic, situat entre la Gran Via de Carles III, els carrers
de Sabino Arana, de Mejía Lequerica i La Maternitat.
2n. Designar representant d’aquesta Administració en
l’òrgan rector de la Junta de Compensació, la directo-
ra de Gestió Urbanística, Sra. Marta Perelló i Riera.
3r. Procedir a l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona
a la Junta de Compensació del polígon d’actuació del
Pla especial urbanístic de concreció de l’ús i ordena-
ció del recinte de l’antic Institut Frenopàtic. 4t. Reque-
rir, de conformitat amb l’article 124.4 de la Llei
2/2002, d’urbanisme, els propietaris afectats que no
hagin sol·licitat la seva incorporació a la Junta, per-
què la sol·licitin, si ho volen fer, en el termini d’un mes
des de la notificació d’aquest acord, amb l’adverti-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031556
ment d’expropiació previst en el citat article a favor de
la Junta de Compensació, que tindrà la condició jurí-
dica de beneficiària. 5è. Aprovar, a l’empara de l’arti-
cle 113.4 de la Llei 2/2002, d’urbanisme, la constitu-
ció de la Junta de Compensació del polígon
d’actuació del Pla especial urbanístic de concreció de
l’ús i ordenació del recinte de l’antic Institut Frenopà-
tic, formalitzada mitjançant escriptura pública atorga-
da el dia 10 de març de 2003, davant el notari de Bar-
celona Sr. Joaquin Viola Tarragona, sota el número
239 del seu protocol, per les companyies mercantils
Carmel Corporació 2000 SL i Mas Vilanova SA. 6è.
Traslladar, una vegada ferm en via administrativa
l’acord d’aprovació definitiva del Projecte d’estatuts i
bases d’actuació, la documentació que prescriu l’arti-
cle 13 de la Instrucció aprovada per Ordre del Departa-
ment de Política Territorial i Obres Públiques de 6
d’agost de 1982, als efectes de la inscripció de la Junta
de Compensació en el Registre d’Entitats Urbanísti-
ques Col·laboradores. 7è. Publicar aquest acord en el
Butlletí Oficial de la Província, en un diari dels de més
circulació de la província, i notificar-lo individualment
als interessats afectats. 8è. Donar-ne compte a la Co-
missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
21. Rectificar, a l’empara de l’article 105 de la Llei
de règim jurídic de les Administracions públiques,
l’acord adoptat per la Comissió de Govern de data 5
de març de 2003, el qual aprova definitivament el pro-
jecte d’urbanització del carrer de Pomaret 66-72, for-
mulat per Atly 2001, SL pels motius que figuren en
l’informe emès pel Departament de Llicències i Ins-
pecció del Districte de Sarrià-Sant Gervasi de 5 de
maig de 2003, que es dóna per reproduït; en el sentit
de dispensar de la constitució de la garantia de
24.701,80 euros, i mantenir la resta de conceptes de
l’Acord de la Comissió de Govern de data 5 de març
de 2003; i notificar-ho als interessats.
Districte d’Horta-Guinardó
22. 1r. Aprovar definitivament, de conformitat amb
l’article 162.3 del Reglament de gestió urbanística,
els Projectes d’Estatuts i Bases d’actuació per a la
constitució de la Junta de Compensació de la unitat
d’actuació E-1 del Pla especial de reforma interior del
sector Dr. Bové – Passarell, al barri del Carmel. 2n.
Designar representant d’aquesta Administració en
l’òrgan rector de la Junta de Compensació, la directo-
ra de Gestió Urbanística, Sra. Marta Perelló i Riera.
3r. Requerir, de conformitat amb l’article 124.4 de la
Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, els propieta-
ris afectats que no hagin sol·licitat la seva incorpora-
ció a la Junta, perquè la sol·licitin, si ho volen fer, en
el termini d’un mes des de la notificació d’aquest
acord, amb l’advertiment d’expropiació previst en el
citat article a favor de la Junta de Compensació, que
tindrà la condició jurídica de beneficiària. 4t. Publicar
aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, en
un diari dels de més circulació de la província, i notifi-
car-lo individualment a cadascun dels interessats en
l’expedient. 5è. Requerir els interessats perquè,
transcorregut el termini referit en el punt 3r, constitu-
eixin la Junta de Compensació mitjançant escriptura
pública, en la qual, a més de fer constar allò que dis-
posa l’article 163.4 del Reglament de gestió urbanísti-
ca, hauran de designar les persones físiques que han
d’ocupar els càrrecs de l’òrgan rector. 6è. Donar-ne
compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i
Habitatge.
Districte de Nou Barris
23. 1r. Estimar les al·legacions presentades per la
Sra. Rosalia Alonso Acera; pel Sr. Joaquim
Cuatrecasas Costa, actuant com a mandatari verbal
de la Sra. Anna Vidal Reniu; i pel Sr. Aurelio Alarcón
Peñuelas, advocat, actuant en nom i representació de
la Sra. Concepción González González; estimar en
part les al·legacions presentades pels Srs. Juan
Cobano Hidalgo i Adolfina Jiménez Cuesta; per la
Sra. Gemma Cobano Jiménez; i pel Sr. Fernando
Duarte Bernardino; i desestimar les al·legacions pre-
sentades pels Srs. José Ignacio Monte Catalán i
Remedios Catalán Corella; pel Sr. Aurelio Alarcón
Peñuelas, advocat, actuant en nom i representació de
Pedro Travé Mercadé i Noëlle Bourely Raymond, i de
Manuel Giraldo Gil i Francisca García Espinosa; i per
la Sra. Maria Asunción Inglés Suárez; presentades
totes dintre del termini d’informació pública del Pro-
jecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 4
del Pla especial de reforma interior del barri de Porta,
pels motius exposats en l’informe jurídic de data 31
de juliol de 2003, que en els seus propis termes es
donen per reproduïts. 2n. Aprovar definitivament el
Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm.
4 del Pla especial de reforma interior del barri de Por-
ta, a executar pel sistema de reparcel·lació en la mo-
dalitat de cooperació. 3r. Atribuir a aquest acord, a
l’empara de l’article 125 del Reglament de gestió ur-
banística, el mateix efecte que l’acta d’ocupació a
efectes expropiatoris, respecte dels drets i càrregues
que hagin d’extingir-se i de les plantacions, obres,
edificacions, instal·lacions i millores que hagin de
destruir-se conforme al Projecte de reparcel·lació
aprovat. 4t. Declarar incompatibles amb el planeja-
ment que s’executa els drets personals i les càrre-
gues que es relacionen en annex núm. 1, d’acord
amb el que preveu l’article 123 del Reglament de
gestió urbanística. 5è. Determinar, de conformitat
amb els articles 121.a) de la Llei 2/2002, de 14 de
març, d’urbanisme i 124 del Reglament de gestió ur-
banística, que la fermesa de l’acte administratiu de
l’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació
comporta, de iure, la cessió en ple domini i lliure de
càrregues a l’Administració actuant, dels terrenys de
cessió obligatòria per a llur afectació als usos previs-
tos en el planejament. 6è. Publicar aquest acord en el
Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris dels
de més circulació de la província, i notificar-lo indivi-
dualment a tots els propietaris i altres interessats en
l’expedient. 7è. Donar-ne compte a la Comissió d’Ur-
banisme, Infraestructures i Habitatge.
24. Aprovar, a l’empara de l’article 113.3 del Regla-
ment de gestió urbanística, l’operació jurídica comple-
mentària al Projecte de reparcel·lació de la unitat
d’actuació núm. 10 del Pla especial de reforma interi-
or del barri de Porta -aprovat definitivament per la Co-
missió de Govern en sessió de data 6 de novembre
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1557
de 2002 i ferm en via administrativa-, amb el contin-
gut que en resulta del Text refós de l’esmentat projec-
te presentat per la seva tramitació i aprovació en data
2 d’abril de 2003 per les 7/8 parts dels propietaris in-
closos en la unitat reparcel·lable, en el sentit de fixar
com a indemnització substitutòria d’edificabilitat i del
valor de la construcció de la finca aportada núm. 4 a
l’esmentat projecte, a favor del Sr. Tomás Lacasa
Aparici -propietari en parador desconegut, i deguda-
ment representat en aquest procediment administra-
tiu pel Ministeri Fiscal, d’acord amb el que preveu l’ar-
ticle 10.2 del Reial decret 1093/1997, de 4 de juliol,
que aprova el Reglament sobre inscripció en el Re-
gistre de la Propietat d’actes de naturalesa urbanísti-
ca- la quantitat de 225.993,87 euros, pels motius con-
tinguts en informe jurídic de data 21 de juliol de 2003
que es donen per reproduïts; i notificar a tots els pro-
pietaris inclosos en la unitat reparcel·lable i al Ministe-
ri Fiscal el present acord.
25. 1r. Estimar en part el recurs de reposició pre-
sentat en data 19 de maig de 2003 per Roberto
Florencio Domínguez, en qualitat d’apoderat de
Montserrat Font Ferran; Antonio Vaca Abad, en nom
propi i com a mandatari verbal de Teresa Vaca Abad;
Pascual Pérez de Tudela Navarro; Vicente Llobet
Armadans; Jordi Llobet Auge; Carlos Juan Calduch;
Ana M. Juan García i Paulino Juan García, en qualitat
de mandataris verbals de José Juan Calduch; Jorge
Juan Bosque; Pedro Juan Bosque; Jordi Juan Ullod;
Cristina Juan Robelló; Javier Burgués Fortuño i
Esther Burgués Fortuño; els consorts Jose Ramón
Nuñez Díaz i Eloisa Vegas Guardeño; José Caballero
Martínez, en nom i representació de “Promociones
Dosca, SL”; M. Carmen Ullod Marcos, en qualitat
d’apoderada de Francisco Bosque Buhmann; Jorge
Juan Bosque; i Pedro Juan Bosque, contra l’aprova-
ció definitiva del Projecte de reparcel·lació de la unitat
d’actuació 9 del Pla especial de reforma interior del
barri de Porta, pels motius exposats en informe jurídic
de data 28 de juliol de 2003 que figura a l’expedient i
que es dóna per reproduït en els seus propis termes;
2n. Desestimar els recursos de reposició interposats
per Manuela Flores Heredia; per Jorge Juan Bosque,
Pedro Juan Bosque, i M. Carmen Ullod Marcos en re-
presentació de Francisco Bosque Buhmann; i, per M.
Carmen Ullod Marcos en data 21 de juliol de 2003,
com a portaveu de part dels propietaris de la unitat
d’actuació 9 del PERI del barri de Porta, contra l’apro-
vació definitiva de l’esmentat Projecte de
reparcel·lació i pels motius que figuren en l’informe ju-
rídic al que s’ha fet referència, que es dóna per repro-
duït en els seus propis termes; 3r. Tenir per efectua-
des les manifestacions contingudes en escrits
presentats i documentació aportada per Nieves Ra-
bassó Rodríguez, advocada, actuant en nom i repre-
sentació de Manuela Bosque Vallespín, en data 12
de juny de 2003; i, per Jorge Juan Bosque, Pedro
Juan Bosque i M. Carmen Ullod Marcos -en qualitat
d’apoderada de Francisco Bosque Buhmann- en data
17 de juliol de 2003, en el sentit que figura en l’es-
mentat informe jurídic el contingut del qual es dóna
per reproduït; 4t. Notificar aquest acord a tots els pro-
pietaris i altres interessats en l’expedient.
26. Desestimar la sol·licitud de reversió formulada
en data 4 de març de 2003 pel Sr. Andreu Grau
Comaposada; i, en conseqüència, declarar la no pro-
cedència de la reversió de la finca núm. 96 del carrer
Maladeta, de conformitat amb l’article 54.2.b) de la
Llei d’expropiació forçosa, en la redacció donada per
la Disposició Addicional 5a de la Llei 38/1999, de 5
de novembre, d’ordenació de l’edificació, pels motius
que justificada i raonadament consten en l’informe de
la Direcció de Gestió Urbanística de data 28 d’abril de
2003, que figura a l’expedient i es dóna per íntegra-
ment reproduït.
Districte de Sant Andreu
27. Estimar els recursos potestatius de reposició
formulats per la Sra. Leonor Güell Balaguer, el Sr.
Ferran López-Doriga Jiménez en nom i representació
de l’entitat mercantil “Artemisa, SA”, contra l’acord de
la Comissió de Govern de 4 de desembre de 2002,
d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació
de la unitat d’actuació única del Text refós del Pla Es-
pecial de Reforma Interior del sector delimitat pel
Passeig de Santa Coloma, Avinguda Meridiana, Ron-
da de Dalt i Plaça de la Modernitat, en el sentit que,
justificadament i raonada, figura en l’informe de data
23 de juliol de 2003, que consta en l’expedient i que
es dóna per reproduït; estimar en part els recursos
potestatius de reposició formulats pel Sr. Eduard de
Ribot Molinet en nom i representació del Sr. Andreu
Sacasas Valls, la Sra. Margarita Berta Perellada, la
Sra. Maria Güell Balaguer, el Sr. Joan-Anton
Campillo Zaragoza en nom i representació de l’entitat
mercantil “Talleres Columbo, SL”, el Sr. Eduardo
Valero Pardo en nom i representació de l’entitat mer-
cantil “Exajumasa, SL” i el Sr. Manuel Carrión
Navarro en nom i representació de l’entitat mercantil
“Mollet 2100, SL”, contra l’acord de la Comissió de
Govern de 4 de desembre de 2002, d’aprovació defi-
nitiva del Projecte de reparcel·lació de la unitat d’ac-
tuació única del Text refós del Pla especial de refor-
ma interior del sector delimitat pel Passeig de Santa
Coloma, Avinguda Meridiana, Ronda de Dalt i Plaça
de la Modernitat, en el sentit que, justificadament i ra-
onada, figura en l’informe de data 23 de juliol de
2003, que consta en l’expedient i que es dóna per re-
produït. Desestimar els recursos potestatius de repo-
sició formulats pel Sr. Jordi Güell Balaguer, el Sr.
Arcadi Güell Balaguer, el Sr. José Sánchez Jiménez
en nom i representació dels hereus del Sr. Jaime Pe-
relló Salla, els Srs. Enric, Joan i Carme Lloret
Fuentes i hereus de Filomena Fuentes González, els
Srs. Sebastián Padilla Plaza i Dolores Cuadra López,
el Sr. Jorge Riu Vidal en nom i representació de l’enti-
tat mercantil “Serencar, SL”, el Sr. Pablo Camprubí
Garrido en nom i representació del Sr. Juan Llansà
Tardà, i el Sr. Fernando Ramos Sánchez de Movellán
com a mandatari verbal del Sr. Manuel Palacín
Albacete, contra l’acord de la Comissió de Govern de
4 de desembre de 2002, d’aprovació definitiva del
Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació única
del Text refós del Pla especial de reforma interior del
sector delimitat pel Passeig de Santa Coloma, Avin-
guda Meridiana, Ronda de Dalt i Plaça de la Moderni-
tat, en el sentit que, justificadament i raonada, figura
en l’informe de data 23 de juliol de 2003, que consta
en l’expedient i que es dóna per reproduït; estimar en
part l’al·legació formulada durant el termini d’audièn-
cia prèvia pel Sr. Ramón Panisello Bendicho en nom
propi i com a mandatari dels hereus de la Sra.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031558
Concepción Bendicho Porta en el sentit que, justifica-
dament i raonada, figura en l’informe de data 23 de
juliol de 2003, que consta en l’expedient i que es
dóna per reproduït; i en conseqüència, rectificar el
Projecte de reparcel·lació esmentat, amb les modifi-
cacions no substancials relatives als recursos potes-
tatius de reposició que s’estimen íntegrament o en
part, introduïdes d’ofici en forma de Text refós.
Districte de Sant Martí
28. 1r. Aprovar definitivament, a l’empara de l’arti-
cle 113.2.a) de la Llei 2/2002, d’urbanisme, la substi-
tució del sistema d’actuació de compensació concre-
tat per a l’execució de la unitat d’actuació que inclou
les finques situades al carrer de Gelida, núms. 13, 14,
15, 16, 17, 18, 19-21, al carrer d’Andrade, núms. 232-
234, i el mateix carrer de Gelida, pel sistema de
reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsi-
ca. 2n. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de
la Província, en un diari dels de més circulació de la
província i notificar-lo individualment a tots el interes-
sats afectats. 3r. Donar-ne compte a la Comissió
d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
29. 1r. Estimar les al·legacions formulades pel Sr.
Malco Par Cebrián, actuant en representació com a
apoderat de l’entitat mercantil “Seteinsa” i a la vegada
administradora de l’entitat mercantil “Termon, SA”
contra la resolució del regidor president de la Comis-
sió de Política del Sòl i Habitatge de data 25 de març
de 2003, d’aprovació inicial de l’operació jurídica
complementària del Projecte de reparcel·lació de la
unitat d’actuació per la reordenació del carrer Indús-
tria, en el tram comprès entre el carrer Felip II i l’Avin-
guda Meridiana, que figura en l’informe de data 23 de
juliol de 2003, que consta en l’expedient i que es
dóna per reproduït; estimar en part les al·legacions
formulades per la Sra. Maria Bosch Blancafort contra
la resolució del regidor president de la Comissió de
Política del Sòl i Habitatge de data 25 de març de
2003, d’aprovació inicial de l’operació jurídica com-
plementària del Projecte de reparcel·lació de la unitat
d’actuació per la reordenació del carrer Indústria, en
el tram comprès entre el carrer Felip II i l’Avinguda
Meridiana, en el sentit que, justificadament i raonada,
figura en l’informe de data 23 de juliol de 2003, que
consta en l’expedient i que es dóna per reproduït;
desestimar les al·legacions formulades pels Srs.
Antoni Monleon Navarra i Francisca Navarra Vion
contra la resolució del regidor president de la Comis-
sió de Política del Sòl i Habitatge de data 25 de març
de 2003, d’aprovació inicial de l’operació jurídica
complementària del Projecte de reparcel·lació de la
unitat d’actuació per la reordenació del carrer Indús-
tria, en el tram comprès entre el carrer Felip II i l’Avin-
guda Meridiana, en el sentit que, justificadament i ra-
onada, figura en l’informe de data 23 de juliol de
2003, que consta en l’expedient i que és dona per re-
produït. 2n. Aprovar definitivament, a l’empara de l’ar-
ticle 14 b) i f) del Decret 303/1997, de 25 de novem-
bre, pel qual s’aprova el Reglament sobre mesures
per a facilitar l’execució urbanística, l’operació jurídica
complementària del Projecte de reparcel·lació de la
unitat d’actuació per la reordenació del carrer Indús-
tria, en el tram comprès entre el carrer Felip II i l’Avin-
guda Meridiana, amb les modificacions no substanci-
als introduïdes al mateix. 3r. Donar-ne compte a la
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
30. Estimar en part els recursos potestatius de re-
posició formulats pel Sr. Pablo Camprubí Garrido en
nom i representació del Sr. José Ramón Ortuño, de
l’entitat mercantil “Caymi, SCCL” i de l’entitat mercan-
til “Lavado Andalucia, SL”, contra l’acord de la Comis-
sió de Govern de data 29 de gener de 2003, d’apro-
vació definitiva del Projecte de reparcel·lació de la
unitat d’actuació núm. 4 del Pla especial de reforma
interior del Front Marítim, en el sentit que, justificada-
ment i raonada, figura en l’informe de data 23 de juliol
de 2003, que consta en l’expedient i que es dóna per
reproduït; rectificar el Projecte de reparcel·lació es-
mentat, amb les modificacions no substancials relati-
ves als recursos potestatius de reposició que s’esti-
men en part, introduïdes d’ofici en forma de Text
refós.
31. Aprovar, a l’empara de l’article 14 en relació a
l’article 13 del Decret 303/1997, de 25 de novembre,
pel qual s’aprova el Reglament sobre mesures per a
facilitar l’execució urbanística, l’operació jurídica com-
plementària del Projecte de reparcel·lació de la unitat
d’actuació núm. 12 del Pla Especial de Reforma Inte-
rior Diagonal-Poblenou, aprovat definitivament en
data 16 de maig de 2001 i resolts els recursos potes-
tatius de reposició per acord de la Comissió de Go-
vern de data 5 de desembre de 2001, incorporats en
forma de Text refós, consistent en l’adaptació del
Projecte als requeriments del Registrador de la Propi-
etat núm. 21 de Barcelona.
32. Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització
de l’espai públic illa Laboratorios Uriach delimitada
pels carrers Degà Bahí, Nació, Ripollès i Muntanya,
per import de 278.380,52 euros, el 16% de l’impost
del valor afegit inclòs, formulat per Immobiliària Colo-
nial, SA, d’acord amb les condicions establertes en
l’informe de la Direcció de Plans i Projectes Urbans
de data 20 d’agost de 2003, el qual figura a l’expedi-
ent i es dóna per reproduït; sotmetre l’expedient a in-
formació pública durant el termini de vint dies mitjan-
çant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i en un
diari dels de més circulació de Catalunya, requerir
l’indicat interessat perquè, en el termini de deu dies a
comptar des de la data en que rebi la notificació de
l’aprovació definitiva, ingressi la quantitat de
33.405,66 euros en concepte de garantia per a res-
pondre de la bona execució de les obres; i notificar-
ho als interessats en aquest procediment.
33. Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització i
infrastructura del carrer Llacuna en el tram comprès
entre l’avinguda Diagonal i Pere IV, per un import de
1.653.082,84 euros (16% impost valor afegit inclòs),
formulat per 22@bcn, sa; publicar aquesta resolució
en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels
de més circulació de Catalunya; notificar-ho als inte-
ressats en aquest procediment, i donar-ne compte
a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi-
tatge.
34. Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització i
infrastructura dels carrers Sancho d’Àvila i Àvila entre
Ciutat de Granada i Àvila i entre Tànger i Almogà-
vers, per un import de 2.503.500,76 euros (16% im-
post valor afegit inclòs), formulat per 22@bcn, sa; pu-
blicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la
Província i en un diari dels de més circulació de
Catalunya; notificar-ho als interessats en aquest pro-
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1559
cediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanis-
me, Infraestructures i Habitatge.
35. Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització i
infrastructura dels carrers Pujades (entre Bac de
Roda i Fluvià) i Fluvià (entre Llull i Pujades), per un
import de 886.364,18 euros (16% import valor afegit
inclòs), formulat per 22@bcn, sa; publicar aquesta re-
solució en el Butlletí Oficial de la Província i en un di-
ari dels de més circulació de Catalunya; notificar-ho
als interessats en aquest procediment; i donar-ne
compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i
Habitatge.
36. Aprovar inicialment el Projecte modificat d’urba-
nització i infraestructura del tram del carrer Pallars
entre Bac de Roda i Av. Diagonal, per un import de
410.464,93 euros (16% import valor afegit inclòs), for-
mulat per 22@bcn, sa; publicar aquesta resolució en
el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de
més circulació de Catalunya; notificar-ho als interes-
sats en aquest procediment; i donar-ne compte a la
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
37. Aprovar inicialment el Projecte complementari
de la urbanització i infraestructura del tram del carrer
Pallars comprès entre l’avinguda Diagonal i el carrer
Maresme, per un import de 355.908,30 euros (16%
import valor afegit inclòs), formulat per 22@bcn, sa;
publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la
Província i en un diari dels de més circulació de
Catalunya; notificar-ho als interessats en aquest pro-
cediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanis-
me, Infraestructures i Habitatge.
38. 1r. Estimar els recursos de reposició interpo-
sats pel Sr. Antonio Oró Macià; i per la Sra. M. Rosa
Virós en nom i representació de la Universitat
Pompeu i Fabra, contra l’acord adoptat per la Comis-
sió de Govern de data 26 de març de 2003, pel qual
s’aprova definitivament el projecte de reparcel·lació
de la unitat d’actuació del sector del Campus
Audiovisual, de la Modificació de Pla General Metro-
polità per a la renovació de les àrees industrials de
Poblenou - Districte d’activitats 22@ -, formulat per
l’associació administrativa de cooperació de la unitat
d’actuació 1 del Pla especial de reforma interior del
Sector del Campus Audiovisual, pels motius que figu-
ren a l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística
que obra a l’expedient i és dona per reproduït. 2n.
Estimar parcialment el recurs de reposició interposat
pels Srs. Sixto Busquets Calvell, Mario Busquets
Calvell i Enriqueta Calvell Pagans, en nom i repre-
sentació pròpia, contra l’acord de la Comissió de Go-
vern de data 26 de març de 2003, abans esmentat
pels motius que figuren a l’informe de la Direcció de
Gestió Urbanística que obra a l’expedient i és dona
per reproduït. 3r. Desestimar els recursos de reposi-
ció interposats pel Sr. Julio Lucia Gil, en nom i repre-
sentació de Panserisa SL; pel Sr. Pablo Camprubí
Garrido, en nom i representació de Tapicort, SA; Sr.
Pablo Camprubí Garrido, en nom i representació de
Carlos Ribes Fabregat; Sr. Pablo Camprubí Garrido,
en nom i representació de Narciso, Enrique i María
López Gracia; Sr. Pablo Camprubí Garrido, en nom i
representació de Decosart, SL; Sr. Pablo Camprubí
Garrido, en nom i representació de Ricardo Marí
Lloberas; Sr. Pablo Camprubí Garrido, en nom i re-
presentació de José Martínez Arraez; pel Sr. Pablo
Camprubí Garrido, en nom i representació de Carlos
Palomo Blanco; Sr. Màrius Roig Balaguer, en nom i
representació d’Equiro Equipament SL; Sr. Pablo
Camprubí Garrido, en nom i representació de Janet
Yudichi Saldanha; Sr. Pablo Camprubí Garrido, en
nom i representació de Manuel Bravo Galán; Sr.
Pablo Camprubí Garrido, en nom i representació de
Agustín Granados López i Rosa María Aguado Deu;
Sr. Pablo Camprubí Garrido; Sr. Pablo Camprubí
Garrido, en nom i representació de Tomás Valero
Martínez; Sr. Pablo Camprubí Garrido, en nom i re-
presentació de Leopoldo González Bernárdez; Sr.
Pablo Camprubí Garrido, en nom i representació de
Gabriel Bort Morales; Sr. Pablo Camprubí Garrido, en
nom i representació de Mercedes Abad Fernández;
Sr. Pablo Camprubí Garrido, en nom i representació
de Emilio Miñana Hernández; Sr. Pablo Camprubí
Garrido, en nom i representació de José Sánchez
Collado; Sr. Pablo Camprubí Garrido, en nom i repre-
sentació de Jesús Montón Castro; Sr. Pablo
Camprubí Garrido, en nom i representació de Daniel
Mayolas Fernández; Sr. Pablo Camprubí Garrido, en
nom i representació de Francisco Llop Pérez; Sr.
Francisco Ibáñez Montoya, en nom i representació de
Antonio Agudo Cortes i Tomás Muñoz Cabo; Sr.
Francisco Ibáñez Montoya en nom i representació de
Antonio Vilar Salazar i Francisca Hernández
Fernández; Sr. Francisco Ibáñez Montoya, en nom i
representació de Josep Montfort Gargallo; Sr. Alfred
Busquets Canós, en nom i representació de
Electricidad Industrial Salvio Busquets, SA; Sr.
Francisco Ibáñez Montoya, en nom i representació de
Miguel Soria Molina; Sr. Francisco Ibáñez Montoya,
en nom i representació de Miguel Ángel Soria Garre;
Sr. Ramon Baldellou Pueo, en nom i representació de
Industrial Catalana de Construcciones, SA; Sr. Jorge
de Mingo Gómez, en nom i representació de Talleres
Mecanizados Dalgo, SA; Sr. Jorge de Mingo Gómez,
en nom i representació de Mecanizados en Transfer,
SA; pel Sr. José Vela González, en nom i representa-
ció de Industrias JV, SA i Artículos Caucho y
Derivados, SL; Sr. Miguel Amírola Abad, en nom i re-
presentació de Pilar Ferrer Parellada amb denegació
expressa de la paralització de l’acte administratiu
sol·licitada; Sra. Elionor Serra Hernández, en nom i
representació de Francisca Hernández Grau; Sr.
Juan Enjuanes Llort, en nom i representació de Juan
Enjuanes, SA; Sra. María Jesús Mateo Ferrus, en
nom i representació de Vicente Colomer Puig; Sra.
Adelaida Trepat Dessy; Juan Luis Framis Bay,
Andrés Framis Serra, Victoria Framis Serra, Antonio
Framis Oranich, Andrea Framis Bay, Jorge Framis
Maimi, Luis Framis Maimí, Guillem Mas Framis, Lluis
Auquer Framis en nom i prepresentació de Aurelia
Framis Serra, Ostasia Palomares Barberán en repre-
sentació de Jorge Framis Serra, Xavier Gramis Serra,
Dolores Oranich Paituvi, Andrea Bay Dircks en nom i
representació de Jorge Alberto Rodriguez Aparicio;
Sr. Alberto Frias Cánovas, en nom i representació de
CMM 2000, SL; Sra. Pilar de Paz Soto, en nom i re-
presentació de la Família Almeer-Surribas; Sr. Juan
Enjuanes Llort; Sr. Jacinto Cuello Catalán; Sr.
Antonio Miguel Zambrano Gutiérrez, contra l’acord de
la Comissió de Govern de data 26 de març de 2003,
abans esmentat pels motius que figuren a l’informe
de la Direcció de Gestió Urbanística que obra a l’ex-
pedient i es dóna per reproduït. 4t. Elaborar un text
refós del projecte de reparcel·lació esmentat que in-
corpori les determinacions derivades de l’estimació
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031560
dels recursos així com les esmenes de caràcter no
substancial introduïdes d’ofici, tot això de conformitat
amb l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística
que figura en aquest expedient i que es dóna per re-
produït; facultar al president de la Comissió d’Urba-
nisme, Infraestructures i Habitatge per donar-li la
seva conformitat; i condicionar la publicació i corres-
ponent executivitat del present acord a la conformitat
d’aquest text refós.
39. 1r. Estimar parcialment el recursos de reposició
interposats per Maria Dolores, Pedro i Carlos Arnaldo
Giralt, Agustín Domínguez Cazorla i Jaume Carol Bo-
nastre, i Joan Pons Llistuella en nom i representació
de Francisco i Josefa Palou Planas; contra l’acord de
la Comissió de Govern de data 5 de març de 2003,
pel qual s’aprova definitivament el projecte de
reparcel·lació de la unitat d’actuació 2 de la Modifica-
ció puntual del Pla especial de reforma interior Llull-
Pujades (Llevant) de la Modificació de Pla General
Metropolità per a la renovació de les àrees industrials
de Poblenou -Districte d’activitats 22@-, formulat per
l’associació administrativa de cooperació de la unitat
d’actuació 2 del Pla especial de reforma interior del
Sector Llull Pujades (Llevant), pels motius que figuren
a l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística que
obra a l’expedient i es dóna per reproduït. 2n. Deses-
timar els recursos de reposició interposats per Joan
Pla Miro en nom i representació de Servihabitat XXI,
SA en els punts no desistits; María Rodríguez
Rodríguez i Rafael Ramos Rodríguez; Joan Alsina
Deu i Baltasara Gimenez Royo; Eduardo Ejarque So-
ler; Concepción Arteaga Ramón; Assutzena, Emilia i
Florencia Ginés Ginés; Pedro Arnaldo Giralt en nom i
representació de Cafes Argi SL; M. Lluïsa Biosca Mo-
ral; Claude Paul Sibuet i Josefa Ruíz Torres; Josep
Martí Buisan; Serafina Trujillo Novaro; Carles Vaqúe
Ribó en nom i representació de J. Demestre SA;
Carles Vaqué Ribó en nom i representació de Joan
Demestre Mallafre; Dolores Moraleda Hidalgo; Daniel
Mesa Reyes i Judith Tarradellas Fornes; M. Pilar i M.
Isabel Perucho Gil; Joan Pons LListuella en represen-
tació de Rosa Marqués Bertran; Francisco Colomer
Trujillo; Vicente i M. Carmen Chicharro Alarcón; con-
tra l’acord de la Comissió de Govern de data 5 de
març de 2003, abans esmentat pels motius que figu-
ren a l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística
que obra a l’expedient i es dóna per reproduït. 3r. Te-
nir per desistits dels recursos presentats per Joan Pla
Miró actuant en nom i representació de Servihabitat
XXI SA respecte al seu apartat primer; Ricardo Carsí
Costas en nom i representació de Ricardo Carsi SL i
en nom propi; Sergi Iserte Font en nom i representa-
ció de Hierros Iserte SA, contra l’acord de la Comis-
sió de Govern abans esmentat pels motius que figu-
ren a l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística
que obra a l’expedient i es dóna per reproduït. 4t. Ela-
borar un text refós del projecte de reparcel·lació es-
mentat que incorpori les determinacions derivades de
l’estimació dels recursos així com les esmenes de ca-
ràcter no substancial introduïdes d’ofici, tot això de
conformitat amb l’informe de la Direcció de Gestió Ur-
banística que figura en aquest expedient i que es
dóna per reproduït; facultar al president de la Comis-
sió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge per do-
nar-li la seva conformitat; i condicionar la publicació i
corresponent executivitat del present acord a la con-
formitat d’aquest text refós.
40. 1r. Aprovar la constitució de la Junta de Com-
pensació de la unitat d’actuació núm. 2 del Pla espe-
cial de l’illa delimitada pels carrers de Sancho d’Àvila,
Badajoz, Ciutat de Granada i Almogàvers de la Modi-
ficació del Pla General Metropolità per a la renovació
de les àrees Industrials de Poblenou -Districte d’acti-
vitats 22@bcn- formalitzada mitjançant escriptura pú-
blica atorgada el 10 de juny de 2003 davant el notari
de Barcelona Sr. Raul-Jesus Cillero Raposo, sota el
núm. mil sis-cents set del seu protocol, d’acord amb
la disposició transitòria vuitena de la Llei d’urbanisme
2/2002. 2n. Traslladar a la Direcció General d’Urba-
nisme de la Generalitat de Catalunya, la documenta-
ció que prescriu l’article 13 de la instrucció aprovada
per Ordre del Departament de Política Territorial i
Obres Públiques de 6 d’agost de 1982, als efectes de
la inscripció de la Junta de Compensació en el Regis-
tre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores. 4t. Publi-
car aquests acords en el Butlletí Oficial de la Provín-
cia i en un diari dels de més circulació de la província,
amb notificació individual a cadascun dels interes-
sats.
b) Moció
Única. Aprovar el calendari de sessions dels Con-
sells Plenaris del Districte per al segon semestre de
2003, d’acord amb el document adjunt.
S’aprova, per unanimitat, la moció anterior després
de declarar-se’n, també per unanimitat, la urgència.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-
dència aixeca la sessió a les tretze hores.
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1561
Acords de la sessió celebrada el dia 1 d’octubre
de 2003
Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
ACORDS DECISORIS
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
COORDINACIÓ TERRITORIAL
1. Cedir a la Casa de Ceuta l’ús del local baixos de
la finca del carrer de Bernat Metge, núms. 6-8, de
propietat municipal, per tal de destinar-lo com a seu i
centre de les seves activitats estatutàries,
especialment socials, culturals i recreatives, d’acord
amb les condicions del document annex que s’apro-
va, i formalitzar la cessió en document administratiu.
2. Aprovar el Projecte Normatiu del Reglament del
Fitxer General d’Entitats Ciutadanes d’acord amb el
document adjunt; i donar-li el tràmit previst a l’article
111 del Reglament orgànic municipal, aprovat pel
Plenari del Consell Municipal en la sessió de 16 de
febrer de 2001.
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
I HABITATGE
Districte de Sants-Montjuïc
3. Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització de
l’obertura del carrer de l’Alumini, entre els carrers
d’Alts Forns i del Foc, per import de 478.681,53
euros, (el 16% de l’impost del valor afegit inclòs), for-
mulat per Fira 2000, SA, d’acord amb les condicions
establertes en l’informe de la Direcció de Plans i Pro-
jectes Urbans de 10 de setembre de 2003, el qual fi-
gura a l’expedient i es dóna per reproduït; sotmetre
l’expedient a informació pública durant el termini de
vint dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la
Província i en un diari dels de més circulació de
Catalunya; requerir l’indicat interessat perquè, en el
termini de deu dies a comptar des de la data en què
rebi la notificació de l’aprovació definitiva, ingressi la
quantitat de 57.441,78 euros en concepte de garantia
per a respondre de la bona execució de les obres; i
notificar-ho als interessats en aquest procediment.
Districte de les Corts
4. 1r. Desestimar les al·legacions presentades per
la Sra. Maria Luisa Puey Seral, per la companyia
mercantil Repsol Comercial de Productos Petro-
líferos, SA, i per Campsa Estaciones de Servicio, SA,
contra la resolució del dia 25 de març de 2003,
d’aprovació inicial del Projecte de reparcel·lació, en la
modalitat de compensació bàsica, del polígon d’actu-
ació del Pla especial urbanístic de concreció de l’ús i
ordenació del recinte de l’antic Institut Frenopàtic,
pels motius exposats a l’informe que obra en l’expedi-
ent, en els seus propis termes que es donen per re-
produïts. 2n. Aprovar definitivament, a l’empara del
articles 113.2.a) de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la mo-
dalitat de compensació bàsica, del polígon d’actuació
del Pla especial urbanístic de concreció de l’ús i orde-
nació del recinte de l’antic Institut Frenopàtic, situat
entre la Gran Via de Carles III, els carrers de Sabino
Arana, de Mejía Lequerica i La Maternitat, formulat
per la Junta de Compensació, en constitució, de l’es-
mentat polígon, que es tramita simultàniament amb
els projectes d’estatuts i de bases d’actuació, i la
constitució de la Junta de Compensació. 3r. Declarar
incompatibles amb el planejament els drets i càrre-
gues que es relacionen en document annex 1,
d’acord amb l’article 123 en relació amb l’article
174.4, ambdós de l’esmentat Reglament de gestió ur-
banística. 4t. Atribuir a aquest acord, de conformitat
amb l’article 125 en relació amb l’article 174.4, amb-
dós del Reglament de gestió urbanística, el mateix
efecte que l’acta d’ocupació a efectes expropiatoris,
respecte dels drets i càrregues que hagin d’extingir-
se i de les plantacions, obres, edificacions, instal·la-
cions i millores que hagin de destruir-se, conforme al
Projecte de reparcel·lació aprovat. 5è. Determinar, de
conformitat amb els articles 121 de la Llei 2/2002, de
14 de març, d’urbanisme, i 174.4, en relació amb el
124, ambdós del Reglament de gestió urbanística,
que la fermesa de l’acte administratiu d’aprovació del
Projecte de reparcel·lació, comporta, de iure la ces-
sió, en ple domini i lliure de càrregues, a l’Administra-
ció actuant dels terrenys de cessió obligatòria per a
llur afectació als usos previstos en el planejament.
6è. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la
Província i en un diari dels de més circulació de la
província i notificar-lo als interessats. 7è. Supeditar
l’executivitat d’aquest acord, a la inscripció de la Jun-
ta de Compensació en el Registre d’Entitats Urba-
nístiques Col·laboradores. 8è. Donar-ne compte a la
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
5. Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització del
carrer de l’Institut Químic de Sarrià, per import de
129.180,59 euros (el 16% de l’impost del valor afegit
inclòs), formulat per Atlántida Médica de Especia-
lidades, SA, d’acord amb les condicions establertes
en l’informe de la Direcció de Plans i Projectes Ur-
bans de data 10 de setembre de 2003, el qual figura
a l’expedient i es dóna per reproduït; sotmetre l’expe-
dient a informació pública durant el termini de vint
dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Provín-
Acords
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031562
cia i en un diari dels de més circulació de Catalunya,
requerir l’indicat interessat perquè, en el termini de
deu dies a comptar des de la data en que rebi la noti-
ficació de l’aprovació definitiva, ingressi la quantitat
de 15.501,67 euros en concepte de garantia per a
respondre de la bona execució de les obres; i notifi-
car-ho als interessats en aquest procediment.
6. Estimar el recurs interposat el 17 d’abril de 2003
pel Sr. Luis M. de Orovio Casbas, en nom i represen-
tació de la Sra. Guadalupe Casbas Calvo, contra la
denegació per silenci administratiu, de la sol·licitud de
reversió de la finca núm. 6 bis de l’avinguda Vallvi-
drera, formulada en data 16 d’octubre de 2002; i, en
conseqüència, declarar a l’empara de l’article 54 de la
Llei d’expropiació forçosa i 63 i següents del seu Re-
glament, la procedència de la reversió de la finca 6LI
de l’avinguda Vallvidrera, de 475 m2 de superfície,
anteriorment qualificada de vial i actualment qualifica-
da de Zona d’ordenació en edificació aïllada, subzona
unifamiliar (clau 20a/10), per la Modificació del Pla
General Metropolità per a la reordenació de l’entorn
de la Ronda de Dalt, entre el Parc de l’Oreneta i el
carrer d’Alfons Comín, aprovada definitivament el 12
de desembre de 2000; finca que constitueix part de la
finca de 877 m2 expropiada l’11 d’octubre de 1973 en
virtut del Plan especial de vías de comunicación y
acceso de la ciudad al Túnel de Vallvidrera; requerir
els sol·licitants perquè proposin el preu just en què
estimin la reversió de la finca esmentada, en el termi-
ni de vint dies, a fi d’intentar l’avinença prevista a l’ar-
ticle 24 de la Llei d’expropiació forçosa; i, en el supò-
sit de què no hi hagi mutu acord; iniciar peça
separada d’apreuament de conformitat amb l’article
29 de la Llei d’expropiació forçosa, requerint els inte-
ressats perquè formulin, en el termini de vint dies a
comptar des de l’endemà de la finalització del termini
d’avinença, el corresponent full d’apreuament on es
concreti degudament motivat el valor en què estimin
la reversió de la finca, i addueixin, en el seu cas,
quantes al·legacions creguin pertinents.
Districte de Sant Martí
8. Aprovar el Conveni, subscrit entre l’Ajuntament
de Barcelona i la Federació d’Associació de Veïns i
Veïnes de Barcelona el 7 de maig de 2003, per a
l’efectivitat de les previsions del Programa d’actuació
municipal 2000-2003 en matèria de sòl i habitatge, de
cessió onerosa, en els termes que figuren al propi
conveni, a la cooperativa Projecte Habitat 2000,
SCCL, de les finques resultants 3 i 4 del Projecte de
compensació de la unitat d’actuació única del Pla es-
pecial de reforma interior de l’illa delimitada pels car-
rers de Cristóbal de Moura, de Veneçuela, de l’Agri-
cultura i de Josep Pla, qualificades de 22@ HS, habi-
tatge de promoció pública en règim de protecció, amb
un sostre de 6.950 m2.
9. Aprovar el Conveni, subscrit entre l’Ajuntament
de Barcelona i el sindicat Comissió Obrera Nacional
de Catalunya el 7 de maig de 2003 per a l’efectivitat
de les previsions del Programa d’actuació municipal
2000-2003 en matèria de sòl i habitatge, de cessió
onerosa, en els termes que figuren en el propi conve-
ni, a la Comissió Obrera Nacional de Catalunya d’una
parcel·la, pendent del Projecte de reparcel·lació, de la
unitat d’actuació 4 del Pla especial de reforma interior
de l’Eix Llacuna amb una superfície, segons l’esmen-
tat Pla especial de reforma interior, de 1.613,05 m2
sòl que permet la ubicació d’un sostre d’habitatge de
protecció de 7.346,46 m2.
10. Aprovar el Conveni, subscrit entre l’Ajuntament
de Barcelona i el sindicat Unió General de Treballa-
dors de Catalunya el 7 de maig de 2003 per a l’efecti-
vitat de les previsions del Programa d’actuació muni-
cipal 2000-2003 en matèria de sòl i habitatge, de
cessió onerosa, en els termes que figuren en el propi
conveni, al sindicat Unió General de Treballadors de
Catalunya d’una parcel·la resultant del Projecte de
reparcel·lació del PA-1 del PMU de l’illa delimitada
pels carrers d’Àlaba, del Doctor Trueta, i d’Àvila i
l’avinguda Icària, qualificada de 22@ HS, habitatge
de promoció pública en règim de protecció, amb un
sostre de 1.790 m2.
COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA,
OCUPACIÓ I CONEIXEMENT
11. Aprovar el període de funcionament de les
instal·lacions d’enllumenat nadalenc a la via pública:
des del dia 25 de novembre de 2003 fins el dia 6 de
gener de 2004, ambdós inclosos. Data i hora de co-
mençament: dia 25 de novembre de 2003 a les 19
hores. Horari de funcionament: dies normals, des de
les 18 hores fins les 21,30 hores. Dies extraordinaris:
24, 25, 31 de desembre i 5 de gener, des de les 18
hores fins les 1 hores.
MOCIONS
M1. Iniciar els tràmits necessaris per a la dissolució
del Centre Gestor del Parc de Montjuïc per tal d’atri-
buir la gestió del Parc de Montjuïc a la Societat Priva-
da Municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA, i
una vegada s’hagi aprovat definitivament la modifica-
ció d’estatuts d’aquesta societat per tal de portar a
terme la incorporació abans esmentada, tenir per dis-
solt el Centre Gestor del Parc de Montjuïc.
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1563
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2003
(Transferències)
(Aprovades pel Plenari del Consell Municipal de data 19 de setembre de 2003)
Expedient núm. 3-87/2002
ANNEX 1
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22610 0101 46380 MC7 Compra de serveis 11.530,31
22109 0101 12310 MC8 Altre material consum no inventariable (T-29/2003) 11.530,31
22609 0501 43250 MC7 Altres despeses compra materials 3.020,82
22611 9901 13113 MC8 Indemnitzacions i sentències 3.020,82
22609 0501 43250 MC7 Altres despeses. Compra materials. Direcció Urba-
nisme 9.651,20
22611 9901 13113 MC8 Altres despeses. Indemnitzacions sentències 9.651,20
63601 0201 12110 MC7 Reposició equipaments informàtics 54.496,00
63240 0201 43230 MC8 Casa Bloc Centre de Dia 54.496,00
22726 9901 31121 MC7 Serveis d’atenció social 180.000,00
48989 0201 45210 MC8 Real Federación Española Hoquei 180.000,00
258.698,33 258.698,33
ANNEX 2
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22610 0101 62220 MC7 Compra de serveis 1.742,68
43003 0101 43240 MC8 A l’Institut Municipal Parcs i Jardins 1.742,68
22000 0101 13140 MC7 Ordinari no inventariable 261,56
22000 0101 75110 MC8 Ordinari no inventariable 261,56
22610 0101 62220 MC7 Compra de serveis 46.615,50
22201 0101 13120 MC8 Postals 17.815,50
22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 28.800,00
22706 0101 46110 MC7 Estudis i treballs tècnics 3.397,57
22201 0101 46320 MC7 Postals 24.563,84
22109 0101 46380 MC7 Altre material de consum no inventariable 45.356,33
22201 0101 13120 MC8 Postals 32.585,17
22109 0101 12310 MC8 Altre material consum no inventarible 40.732,57
22610 0101 32530 MC7 Compra de serveis 78.588,21
22201 0101 13120 MC8 Despeses postals 40.000,00
22109 0101 12310 MC8 Altre material consum no inventariable 38.588,21
22610 0101 32530 MC7 Compra de serveis 757,26
21300 0101 17120 MC7 Manteniment maquinària instal. i utillatges 1.162,72
43003 0101 43240 MC8 A l’Institut Municipal Parcs i Jardins 757,26
22710 0301 44210 MC8 Recollida pneumàtica 1.162,72
202.445,67 202.445,67
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031564
ANNEX 3
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
31012 9901 01110 MC7 Transferència Société Génerale (vt. 26/1/05) 700.000,00
31049 9901 01110 MC7 Transferència BCLE 10.000 m (vt. 12/11/08) 500.000,00
31053 9901 01110 MC7 Transferència BCLE 13.000 m (vt. 5/9/31) 1.000.000,00
31054 9901 01110 MC7 Transferència BEI 90 m euros (2002) 1.140.362,38
43003 0301 43240 MC8 Transferència a Parcs i Jardins 3.188.611,53
73902 9901 43240 MC8 Transferència capital a Parcs i Jardins 151.750,85
3.340.362,38 3.340.362,38
Decrets de l’Alcaldia
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2003
(Generació de crèdits per ingressos)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 26 d’agost de 2003)
Expedient núm. 3-90/2003
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
42006-61114-9901 Aportació de l’Estat per a la Mancomunitat de Munici-
pis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en concepte
de participació en els ingressos de l’Estat – resta de la
liquidació definitiva del 2002. 851.979,82
DESPESES
Partida Descripció Alta
46311-91110-9901 Aportació a la Mancomunitat de Municipis del’Àrea Me-
tropolitana de Barcelona – resta liquidació definitiva 2002
ingressos Estat. 851.979,82
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2003
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de setembre de 2003)
Expedient núm. 3-97/2003
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22109 0608 12110 MC7 Direcció i administració. Altre material
consum no inventariable 6.050,00
22109 0101 12310 MC8 Serveis generals, altre material consum
no inventariable 6.050,00
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1565
22610 9901 46110 MC7 Altres despeses compra serveis 60.000,00
46709 0101 46110 MC8 Consorci El Far 60.000,00
22610 9901 46110 MC7 Altres despeses compra serveis 61.182,00
22719 0609 45110 MC8 Altres contractes de serveis 61.182,00
127.232,00 127.232,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2003
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 13 d’octubre de 2003)
Expedient núm. 3-104/2003
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22107 0606 44270 MC7 Productes farmacèutics 16.478,31
48954 0606 43230 MC8 Conveni amb la UPC (T-7) 16.478,31
16.478,31 16.478,31
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2003
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 13 d’octubre de 2003)
Expedient núm. 3-106/2003
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22610 0101 46320 MC7 Compra de serveis 6.000,00
41001 0101 46320 MC8 Transferència a l’IMI (T-37-2003 ASG) 6.000,00
6.000,00 6.000,00
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031566
Decret. Tal com estableix l’article 15 de les Nor-
mes reguladores del funcionament dels Districtes
s’atribueix a aquesta Alcaldia el nomenament dels
vicepresidents dels Consells Municipals dels Distric-
tes, per això i en ús de les facultats atribuïdes a l’Al-
caldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barce-
lona, disposo:
Nomenar vicepresidents/tes dels Consells Munici-
pals dels Districtes les persones següents:
Sr. Francisco Salvador i López del Districte de Ciu-
tat Vella.
Sr. Albert Soler i Sicília del Districte de Sants-
Montjuïc.
Sra. Núria Carmona i Cardoso del Districte d’Horta-
Guinardó.
Sr. Jaume Gatell i Domènech del Districte de Nou
Barris.
Sr. Josep Pujol i Cañado del Districte de Sant
Andreu.
Sr. David Escudé i Rodríguez del Districte de Sant
Martí.
Barcelona, 17 d’octubre de 2003. L’alcalde, Joan
Clos i Matheu.
(Ref. 4134)
* * *
Decret. En ús de les atribucions que tinc conferi-
des per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo-
na, i d’acord amb l’article 8 dels Estatuts del Consorci
de l’Habitatge de Barcelona, disposo:
Designar el Sr. Antoni Martos i Carrasco suplent al
Consell de Govern del Consorci de l’Habitatge de
Barcelona.
Barcelona, 17 d’octubre de 2003. L’alcalde, Joan
Clos i Matheu.
(Ref. 4135)
* * *
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
celona, disposo:
Primer. Designar membres de la Ponència de No-
menclàtor dels Carrers de Barcelona, les persones
següents:
President:
– Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda, president de la
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social.
Vocals:
– Sra. Mercè Fernández i Gesalí, Programa Munici-
pal de Dones.
– Sr. Ignasi de Lecea i Flores de Lemus, Urbanis-
me.
– Sr. Ricard Fayos i Molet, Urbanisme.
– Sra. Carme Gibert i Valls, Prevenció i Seguretat.
– Sr. Lluís Sanz i Marco, Institut Municipal d’Infor-
màtica.
– Sr. Josep M. Boleda i Rosell, Institut Municipal
d’Informàtica.
– Sr. Eduard Spagnolo i de la Torre, Serveis Per-
sonals.
– Sr. Jesús Portavella i Isidoro, Expert en Ono-
màstica.
– Sra. Assumpta Escolà i Jordà, Normalització Lin-
güística.
Secretària tècnica:
– Sra. Rosa Fabre i Barranquero.
Segon. Deixar sense efectes els anteriors decrets
de designació de membres de l’esmentada Ponència.
Barcelona, 17 d’octubre de 2003. L’alcalde, Joan
Clos i Matheu.
(Ref. 4136)
* * *
Decret. En ús de les atribucions conferides a
aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta de Barce-
lona, i de conformitat amb el que estableixen els arti-
cles 10 i 19 dels Estatuts de l’Institut Municipal de
Mercats de Barcelona, disposo:
Primer. Designar membres del Consell d’Adminis-
tració de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona,
les persones següents:
En representació de les organitzacions comercials:
– Sr. Joan Estapé i Mir
– Sr. Alejandro Goñi i Febrer
– Sr. Pere Carbó i Loza
– Sr. Manel Ripoll i Estera
– Sr. Pere Llorens i Lorente
En representació de les organitzacions de
consumidors i usuaris:
– Sr. Fèlix Gatell i Aparici
En representació de les organitzacions sindicals de
treballadors:
– Sr. Lluís Orri i Riba
Segon. Designar membres de la Comissió Executi-
va de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, les
persones següents:
En representació del Consistori:
President: Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete
Vicepresidenta: Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torre-
cilla
Vocals: Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo
Sr. Ramon Carrera i Segués
En representació de les organitzacions comercials:
Vocals: Sr. Joan Estapé i Mir
Sr. Pere Carbó i Loza
Sr. Manel Ripoll i Estera
Barcelona, 17 d’octubre de 2003. L’alcalde, Joan
Clos i Matheu.
(Ref. 4137)
* * *
CARTIPÀS
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1567
Decret. En ús de les facultats atribuïdes a l'Alcaldia
per l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i
d'acord amb el que estableix l'article 7.3 dels Estatuts
de l'Associació Pacte Industrial de la Regió Metropoli-
tana de Barcelona, disposo:
Designar representants de l'Ajuntament de Barce-
lona al Consell General de l'Associació Pacte Indus-
trial de la Regió Metropolitana de Barcelona, les per-
sones següents:
Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete
Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla
Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó
Barcelona, 28 d'octubre de 2003. L'alcalde, Joan
Clos i Matheu.
(Ref. 4216)
* * *
Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta
Alcaldia per l'article 13 de la Carta Municipal de Bar-
celona, disposo:
Nomenar la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori, re-
gidora ponent d'Educació, representant de l'Ajunta-
ment de Barcelona al Patronat de la Fundació Artur
Martorell.
Barcelona, 30 d'octubre de 2003. L'alcalde, Joan
Clos i Matheu.
(Ref. 4249)
* * *
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia per l'article 13 de la Carta Municipal de Bar-
celona, disposo:
Incorporar com a membres del Comitè Executiu al
Director de Serveis Jurídics i a la Directora d'Adminis-
tració General.
Barcelona, 30 d'octubre de 2003. L'alcalde, Joan
Clos i Matheu.
(Ref. 4250)
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031568
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA
CONVOCATÒRIA DE 2 CONCURSOS PER A LA
PROVISIÓ DE 2 LLOCS DE TREBALL DE
L’INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ
(Aprovades per resolució de Gerència de l’Institut
Municipal d’Educació, de data 3 de novembre de
2003)
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-
quen dos concursos per a la provisió de dos llocs de
treball de l’IMEB que consten a l’annex, d’acord amb
les condicions específiques que s’hi indiquen i amb
els requisits comuns que es fixen a continuació:
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
A part dels requisits addicionals de cada concurs,
per a optar a qualsevol convocatòria és necessari:
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un
Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de
Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció
d’Incendis i Salvament (SPEIS).
– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona o de
l’IMEB. El personal funcionari de l’Ajuntament
adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral
fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un
Institut podran participar igualment en els concur-
sos. Així mateix, podran participar-hi els contrac-
tats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin
efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc
de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula
preliminar cinquena de l’esmentat Acord.
– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a
funcionari de carrera o amb contracte laboral in-
definit a l’Ajuntament o Institut Municipal.
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de
l’última destinació obtinguda per concurs.
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de
serveis, inclosos els serveis previs en altres Adminis-
tracions públiques que hagin estat formalment reco-
neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1
punt.
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un
màxim d’1 punt segons el barem següent:
– Per posseir com a grau un nivell superior al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de
treball convocat: 0,75 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al
del lloc de treball convocat: 0,50 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre
al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.
3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolupat
o, en el seu cas, l’últim desenvolupat, fins a un màxim
d’1 punt segons el barem següent:
– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior
en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50
punts.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell
superior al nivell del lloc de treball base de la ca-
tegoria del concursant: 0,25 punts.
A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del lloc
de treball desenvolupat, el nivell de complement de
destinació efectivament acreditat en la nòmina cor-
responent, quan es tracti d’un nivell superior al del
grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
consolidar a la carrera administrativa.
4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valora-
ran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa
amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s’es-
cau, en funció de les matèries, la durada i l’avaluació.
JUNTA DE VALORACIÓ
Estarà formada pels membres que s’indiquen a
l’annex.
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en
els termes previstos a les Bases Marc, els represen-
tants designats conjuntament per la Junta de Perso-
nal i el Comitè d’Empresa.
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS
Les persones que compleixin les condicions exigi-
des hauran de presentar la sol·licitud a la qual adjun-
taran la relació de mèrits al·legats classificats segons
l’ordre d’aquesta convocatòria i els documents acredi-
tatius corresponents, al Registre General o a qualse-
vol dels registres municipals, en el termini de quinze
dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació
d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre
sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat
termini.
PERSONAL
Concursos
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1569
Per a cada concurs s’ha de presentar una instància
i la documentació separada, per a la qual cosa, es
podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa
a l’Oficina d’Informació de Personal, a les seus dels
districtes o a l’Institut Municipal d’Educació (plaça
d’Espanya, núm. 5).
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo
s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpo-
ració des de la data d’incorporació en la plantilla, amb
caràcter indefinit.
En els casos en què entre els mèrits complementa-
ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria,
aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en
aquells casos en què les bases específiques del con-
curs determinin un nombre superior de pàgines, do-
nades les característiques del lloc de treball a cobrir.
L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb la
sol·licitud i el curriculum vitae.
Els llocs de treball objecte de la present convocatò-
ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi-
nuts setmanals.
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo-
sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que
consideri més escaients en cada cas i per a cada ti-
pus de mèrits, i es podrà convocar les persones que
optin a les places per precisar o ampliar aspectes
concrets en relació als mèrits al·legats.
Les destinacions adjudicades són irrenunciables
un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això,
quan una persona hagi obtingut una plaça en dife-
rents concursos convocats, haurà d’optar per una
d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents
al de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa-
ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo-
ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça.
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta
convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases
Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol
de 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo-
nent.
Annex
Concurs 102/03. Cap d’Innovació educativa i esco-
larització en el territori (nivell 24)
Concurs 103/03. Responsable d’instal·lacions en
edificis (nivell 22)
Cap d’Innovació educativa i escolarització en el
territori
Concurs 102/03
Lloc de treball adscrit a la Direcció de Planificació
Educativa i Coordinació Territorial de l’Institut Munici-
pal d’Educació de Barcelona i situat a la plaça d’Es-
panya, núm. 5.
Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de
436,13 euros, segons catàleg de 2003 (2438X).
El lloc de treball objecte de la present convocatòria
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.
Funcions principals
– Coordinar les actuacions dirigides a l’alumnat dels
centres educatius i donar suport al personal que
fa les activitats fora de l’horari escolar i que for-
men part del projecte Exit.
– Coordinar i fer el seguiment de les activitats dirigi-
des al professorat per tal d’assegurar la continuï-
tat pedagògica de l’alumnat dels centres de pri-
mària als Instituts.
– Fer d’interlocutor/a amb els equips directius i faci-
litar la cooperació entre centres escolars de dife-
rents nivells educatius d’una zona que participen
en programes d’ innovació educativa impulsats
des de la Direcció.
– Col·laborar i fer d’interlocutor/a amb els responsa-
bles de l’Administració educativa que actuen en el
territori en els projectes de ciutat impulsats des de
la Direcció.
– Cooperar i donar suport a l’estructura municipal
del districte en els programes d’innovació educati-
va i de formació del professorat.
– Coordinar i facilitar la cooperació entre l’Adminis-
tració educativa i l’administració municipal del dis-
tricte per l’aplicació en el territori de programes
d’innovació educativa impulsats des de la Direc-
ció.
– Assessorar a la Direcció en la identificació d’inter-
locutors, dels espais, d’empreses i dels equipa-
ments de caràcter innovador ( TIC ...) de la ciutat
que poden donar suport i col·laborar amb la tasca
educativa dels centres escolars.
– Identificar les necessitats dels centres escolars,
especialment, en relació a les famílies nouvingu-
des per tal de facilitar la informació i l’assessora-
ment dels serveis de la ciutat.
– Donar suport als programes d’innovació educativa
i a noves formes d’organització escolar tenint en
compte les característiques i les necessitats dels
centres escolars en relació a la matrícula viva.
– Participar en els processos de preinscripció i ma-
triculació de la ciutat per la representació munici-
pal que contempla la normativa vigent.
Requisits addicionals
Personal dels grups A o B.
Mèrits complementaris
1. Experiència professional fins a 6 punts, en funció
del barem següent:
– Coordinació educativa en centres docents i segui-
ment de l’escolaritat en un territori en l’ aplicació
de les competències i de les iniciatives munici-
pals, fins a 3 punts.
– Activitats relacionades amb les famílies nouvingu-
des amb fills i filles en edat escolar, 1 punt.
– Treball en iniciatives destinades a impulsar la par-
ticipació de la comunitat educativa, fins a 1 punt.
– Treball en l’àmbit de l’organització municipal dels
districtes i coordinació i col·laboració amb altres
institucions, fins a 1 punt.
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball ofert, fins 1 punt.
3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar
una prova professional. En cas de realitzar-se l’es-
mentada prova es puntuarà fins a un màxim de 4
punts.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 31 a 20-XI-20031570
4. Característiques personals requerides per al lloc
de treball, i especialment la capacitat de relació
interpersonal, la capacitat pel treball cooperatiu i en
equip, i l’organització i planificació del treball. La Jun-
ta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes
per a l’avaluació d’aquest apartat mitjançant els siste-
mes d’apreciació que consideri més adequats i el va-
lorarà fins a un màxim de 4 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats: 10 punts.
Si no s’avalua l’apartat opcional, la puntuació míni-
ma serà la meitat de la puntuació total (mèrits co-
muns més mèrits complementaris) que poden obtenir
els/les candidat/tes.
Junta de Valoració
Presidència:
Sr. Manel Blasco i Legaz, gerent de l’Institut Muni-
cipal d’Educació de Barcelona.
Vocalies:
Sra. Teresa Eulàlia Calzada Isern, directora de
Serveis de Planificació Educativa i Coordinació Terri-
torial de l’IMEB, o persona en qui delegui.
Sr. Ignasi Garcia de la Barrera, director adjunt Ser-
veis de Planificació Educativa i Coordinació Territorial
de l’IMEB, o persona en qui delegui.
Sr. Antoni Gallardo Lozano, cap del Servei de Re-
cursos Humans de l’IMEB, o persona en qui delegui.
Sr. Joan Ignasi Pérez Torío, secretari delegat de
l’Institut Municipal d’Educació.
Representants, titular i suplent, de la Junta de Per-
sonal i Comitè d’Empresa de l’IMEB.
Responsable d’instal·lacions en edificis
Concurs 103/03
Lloc de treball adscrit a la Direcció de Serveis de
Construccions Escolars de l’Institut Municipal d’Edu-
cació de Barcelona i situat a la plaça d’Espanya,
núm. 5.
Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de
315,98 euros, segons catàleg de 2003 (2220Y).
El lloc de treball objecte de la present convocatòria
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.
Funcions principals
– Elaboració de projectes i direcció d’obra de: cale-
facció, electricitat, gas, lampisteria, alarmes con-
tra robatoris, contra incendis, interfonia, megafo-
nia, televisió, aparells elevadors, parallamps.
– Supervisió, inspecció, assessorament i control de
projectes elaborats per tècnics externs.
– Elaboració de quadres de preus, jornals i mate-
rials.
– Inspecció i control de treballs de conservació, re-
paració i millora de les instal·lacions dels edificis
on el manteniment depèn directament de l’IMEB.
– Redacció d’informes relatius a l’estat de conser-
vació de les instal·lacions dels edificis escolars.
– Fer el control dels costos i qualitat de les instal·la-
cions.
– Gestió de prevenció de riscos laborals en coordi-
nació amb el Servei de Prevenció de Riscos La-
borals.
Requisits addicionals
Personal del grup B, que pertanyi a la categoria de
tècnic/a mitjà/ana d’Arquitectura i Enginyeria (branca
Enginyeria).
Mèrits complementaris
1. Experiència professional fins a 6 punts, en funció
del barem següent:
– Execució i/o col·laboració en l’execució de projec-
tes d’edificació i instal·lacions i control tècnic de
les obres, fins a 3 punts.
– Conservació i manteniment d’edificis, especial-
ment en els aspectes relacionats amb les instal·la-
cions elèctriques, gas, aigua, calderes i ascen-
sors, fins a 2 punts.
– Gestió de prevenció de riscos laborals, fins a 1
punt.
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball ofert, fins 1 punt.
3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar
una prova professional. En cas de realitzar-se l’es-
mentada prova es puntuarà fins a un màxim de 4
punts.
4. Característiques personals requerides per al lloc
de treball, i especialment la capacitat de relació
interpersonal, la capacitat pel treball cooperatiu i en
equip, i l’organització i planificació del treball. La Jun-
ta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes
per a l’avaluació d’aquest apartat mitjançant els siste-
mes d’apreciació que consideri més adequats i el va-
lorarà fins a un màxim de 4 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats: 10 punts.
Si no s’avalua l’apartat opcional, la puntuació míni-
ma serà la meitat de la puntuació total (mèrits co-
muns més mèrits complementaris) que poden obtenir
els/les candidat/tes.
Junta de Valoració
Presidència:
Sr. Manel Blasco i Legaz, gerent de l’Institut Muni-
cipal d’Educació de Barcelona.
Vocalies:
Sr. Casimir Macià Costa, director de Serveis de
Centres Educatius Municipals, o persona en qui dele-
gui.
Sr. F. Javier Sánchez Miguel, director de Serveis
de Construccions Escolars de l’IMEB, o persona en
qui delegui.
Sr. Antoni Gallardo Lozano, cap del Servei de Re-
cursos Humans de l’IMEB, o persona en qui delegui.
Sr. Joan Ignasi Pérez Torío, secretari delegat de
l’Institut Municipal d’Educació.
Representants, titular i suplent, de la Junta de Per-
sonal i Comitè d’Empresa de l’IMEB.
NÚM. 31 a 20-XI-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1571
Altres anuncis
22@bcn, sa
Exp. Núm. 03PC018@
El gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelo-
na, en ús de les facultats delegades pel decret d’Al-
caldia de 25 d’octubre de 1999 i prorrogades per de-
cret d’Alcaldia de 14 de juny de 2003, en data 15
d’octubre de 2003 ha resolt:
1r. Aprovar inicialment el Projecte constructiu
d’infraestructures del carrer de Josep Pla en el tram
comprès entre els carrers de Pallars i Diagonal, xarxa
de serveis de connexió, Districte d’Activitats 22@bcn,
ANUNCIS
per un import de 148.513,81 euros (16% IVA inclòs),
presentat per la societat municipal 22 ARROBA BCN,
SA.
2n. Sotmetre el Projecte a informació pública pel
termini de trenta dies hàbils mitjançant la inserció de
l’acord  al Butlletí Oficial de la Província i a la Gaseta.
L’expedient restarà exposat al públic en les depen-
dències de la Societat Privada Municipal 22 ARROBA
BCN, SA - 22@bcn, sa (Roc Boronat, núm. 115, plan-
ta segona, de dilluns a dijous de 9 a 14 h i de 16 a 18
h, i divendres de 9 a 14 h).
Barcelona, 17 d’octubre de 2003. La secretària de-
legada, Natàlia Amorós i Bosch.
Notificacions
En compliment del que disposa l'article 59 de la
Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
Administracions públiques i del procediment adminis-
tratiu comú, en relació amb l'expedient seguit sota el
número 1097-1098-1099/2003 pel Departament
Juridicoadministratiu de l'Institut Municipal de Mercats
de Barcelona, sobre traspàs de les parades núm. 87-
88-89 del mercat del Clot es notifica a la cedent de
l'esmentat traspàs, a l'últim domicili conegut de la
qual han estat rebutjades les notificacions que li han
estat dirigides, que l'Alcaldia en data 25 de juliol de
2003, ha disposat:
"Aprovar el canvi de titularitat de l'autorització d'ús
de les parades núm. 87-88-89 del mercat municipal
del Clot previ pagament de les taxes fixades a l'Orde-
nança fiscal de mercats segons consten als respec-
tius expedients, sol·licitats per Dolors Arqué Cañadell
en qualitat de cedent i per Maria Soledat Serra
Bellver, en qualitat de cessionària."
Barcelona, 10 d'octubre de 2003. El secretari gene-
ral, Jordi Cases i Pallarès.