GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal Tarifes de Mercabarna per a l'any 2004,
Acta sessió 17-X-2003 ..................................... 1682 corresponents als serveis d'entrada i
Acords sessió 28-XI-2003 ................................ 1714 aparcament de vehicles, i d'escorxador ...... 1741
Cartipàs
Disposicions generals Nomenament representant al Patronat de la
Acords dels òrgans de govern Fundació Internacional Olof Palme ............. 1743
Preus públics per a l'any 2004 ........................ 1719 Designació representant en la Molt Il·lustre
Tarifes del Parc Zoològic de Barcelona, per a Administració de l'Hospital de la Santa Creu
 l'any 2004 ................................................... 1741 i Sant Pau .................................................... 1743
Internet: http://www.bcn.es Núm. 35 / Any XC 30 de desembre de 2003
Intranet: http://www.ajuntament.bcn
1 a682 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 17 d’octubre de a l’elaboració d’un programa d’increment del civisme
2003 i aprovada el dia 28 de novembre de 2003 a la ciutat de Barcelona, de la qual formaran part els
presidents dels Grups polítics municipals, i hi crea
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat una Comissió permanent com a nucli impulsor de les
de Barcelona, el dia disset d’octubre de dos mil tres, propostes i primer àmbit de discussió de la campa-
s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses- nya, integrada per la presidenta, Ima. Sra. Marina
sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcal- Subirats i Martori, i pels membres, Ims. Srs. Ricard
de, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i Martínez i Monteagudo, Carles Martí i Jufresa i Fran-
les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier cesc Narváez i Pazos, i les Imes. Sres. Imma Mayol i
Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Beltran, i Montserrat Ballarín i Espuña; i una Secreta-
Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Mari- ria tècnica com a òrgan de preparació dels treballs i
na Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les propostes.
Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, 3. Decret de l’Alcaldia, de 25 de setembre de 2003
Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i (S1/D/2003 3774), que deixa sense efecte la designa-
Canalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i ció del Sr. Josep A. Acebillo i Marín, com a Arquitecte
Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Catalina Carreras- en cap i el designa Comissionat de l’Alcaldia d’In-
Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, fraestructures i Urbanisme.
Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, El Sr. Fernández Díaz veu en aquest nomenament
Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i una flagrant contradicció política i de govern, donat
Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana que recau en una persona que, a juí seu, ha estat
i Llevadot, Magda Oranich i Solagran, Joaquim Forn i responsable dels principals nyaps urbanístics que ha
Chiariello, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. patit Barcelona a l’última època –la plaça de les Glòri-
Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto es, la de Cerdà, el túnel per dessota la ronda del Ge-
Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cor- neral Mitre– i que haurà d’exercir el càrrec a distàn-
net i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Maria Caridad cia, concretament des de Lugano, a pesar que es
Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto tracta d’una comesa que exigeix dedicació plena i no
Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar pas a temps parcial.
Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard El Sr. Alcalde contesta que el Sr. Acebillo és una
Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombar- persona que ha aportat moltíssima qualitat a l’urba-
dó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Rie- nisme de la nostra Ciutat i el Royal Institute of
ra i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel secretari gene- Architecture n’ha reconegut la vàlua en atorgar la
ral, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. seva medalla d’or a Barcelona fent una menció molt
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Pere Alcober i especial dels Srs. Bohigas i Acebillo, valoració que ell
Solanas. personalment comparteix; i que d’altra banda, el nou
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata càrrec de degà d’un centre universitari de Suïssa no-
i Remolins. més reduirà en molt poc temps la seva dedicació a la
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi- Ciutat.
dència obre la sessió a les deu hores i deu minuts. 4. Decret de l’Alcaldia, de 25 de setembre de 2003
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce- (S1/D/2003 3829), que prorroga la vigència de les ins-
lebrada el 19 de setembre de 2003, l’esborrany de la cripcions efectuades en el Registre municipal d’Enti-
qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto- tats ambientals de control, creat i regulat per decret de
ri; i s’aprova. l’Alcaldia de 7 de febrer de 2002, fins a l’aprovació del
nou règim jurídic de l’esmentat Registre.
5. Decret de l’Alcaldia de 2 d’octubre de 2003
CARTIPÀS MUNICIPAL (S1D2003 3935), que designa la Ima. Sra. Immacula-
da Moraleda i Pérez vicepresidenta de la Comissió de
a) Comunicacions coordinació Centre Gestor del Parc de Montjuïc –
Districte de Sants Montjuïc en substitució de l’Im. Sr.
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- Pere Alcober i Solanas.
ganització municipal, es comuniquen les resolucions 6. Decret de l’Alcaldia de 2 d’octubre de 2003 (S1/
següents: D/2003 3934), que nomena, en virtut del concurs pú-
1. Decret de l’Alcaldia, de 25 de setembre de 2003 blic, els Srs. Joan Güell i Roca i Jordi Duatis i
(S1/D/2003 3773), que designa l’Im. Sr. Pere Alcober Puigdollers, indistintament, vocals tècnics per a la va-
i Solanas representant de l’Ajuntament de Barcelona loració de les finques urbanes, en representació de
a la Comissió contra la violència en espectacles es- l’Ajuntament, davant el Jurat Provincial d’Expropiació
portius de Catalunya. de Barcelona i el Jurat d’Expropiacions de Catalunya.
2. Decret de l’Alcaldia de 25 de setembre de 2003 7. Decret de l’Alcaldia de 7 d’octubre de 2003 (S1/
(S1/D/2003 3769), que constitueix una Comissió per D/2003 3954), que designa membre del Plenari del
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1683
Consell Municipal de Benestar Social, en representa- Consorci de l’Habitatge de Barcelona en substitució
ció de les entitats socials, el Sr. Oriol Pujol i Humet. de la Sra. Catalina Ramis i Llompart.
8. Decret de l’Alcaldia de 7 d’octubre de 2003 (S1/ 20. Decret de l’Alcaldia de 14 d’octubre de 2003
D/2003 3958), que modifica la composició del Grup (S1/D/2003 4092), que designa l’Im. Sr. Carles Martí i
de treball per a la millora de l’accessibilitat, en deter- Jufresa representant de l’Ajuntament de Barcelona
mina les funcions i delega en l’Im. Sr. Francesc en el Patronat de la Fundació Guillem de Pou.
Narváez i Pazos la facultat d’imposar sancions fins a 21. Decret de l’Alcaldia de 14 d’octubre de 2003
un màxim de 60.100 euros. (S1/D/2003 4091), que designa l’Im. Sr. Jordi Hereu i
9. Decret de l’Alcaldia de 7 d’octubre de 2003 (S1/ Boher, president de la Comissió de Seguretat i Mobili-
D/2003 3951), que designa el Sr. Ricard Boix i tat, representant de l’Ajuntament de Barcelona en el
Junquera representant de l’Ajuntament en el Patronat Consell de Direcció de l’Escola de Policia de
de la Fundació Privada de la Pagesia de Catalunya. Catalunya.
10. Decret de l’Alcaldia de 7 d’octubre de 2003 (S1/ 22. Decret de l’Alcaldia de 14 d’octubre de 2003
D/2003 3957), que designa la Comissió encarregada (S1/D/2003 4093), que designa el Sr. Carles Conill i
d’efectuar el sorteig entre els electors per al nomena- Vergés representant de l’Ajuntament de Barcelona a
ment de presidents i vocals de les Meses de les elec- Tractament i Selecció de Residus, SA, i en proposa a
cions al Parlament de Catalunya; i fixa el 20 d’octubre la Junta General la seva designació com a membre
per a la celebració de tal sorteig. del Consell d’Administració de la societat.
11. Decret de l’Alcaldia de 7 d’octubre de 2003 (S1/ 23. Decret de l’Alcaldia de 14 d’octubre de 2003
D/2003 3953), que designa la Ima. Sra. Immaculada (S1/D/2003 4095), que designa l’Im. Sr. Alberto
Moraleda i Pérez vocal de la Junta del Patronat del Fernández Díaz representant de l’Ajuntament en l’As-
Castell de Montjuïc en substitució del Sr. Albert Batlle semblea General del Consorci Organitzador del Fò-
i Bastardas. rum Universal de les Cultures de Barcelona 2004 en
El Sr. Ciurana desitja a la Sra. Moraleda en l’exer- substitució del Sr. Emilio Álvarez i Pérez-Bedia.
cici d’aquesta representació més eficàcia, més criteri 24. Decret de l’Alcaldia de 15 d’octubre de 2003
polític i més encert que els seus predecessors en tal (S1/D/2003 4129), que determina que les funcions
càrrec, els Srs. Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan d’informe i proposta que les Normes reguladores del
Clos, Ferran Mascarell, Albert Batlle i José Alberto funcionament dels districtes atribueixen a la Comissió
Fernández Díaz, per tal que el Museu Militar de de Govern, en el marc de les funcions d’assistència,
Montjuïc pugui convertir-se en un equipament al ser- siguin exercides, de forma transitòria i mentre no es
vei de la Ciutat. constitueixi l’òrgan col·legiat, per la regidora del Dis-
El Sr. Alcalde creu que aquest comentari està fora tricte de Sarrià – Sant Gervasi en la seva condició de
de lloc i no hauria de constar en acta; i el Sr. Ciurana responsable de l’Administració municipal executiva
discrepa d’aquesta apreciació. en el Districte i presidenta legal de la Comissió de
12. Decret de l’Alcaldia de 7 d’octubre de 2003 (S1/ Govern.
D/2003 3952), que proposa al Consell General del El Sr. Ciurana comenta que aquesta resolució,
Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona la que, a pesar de ser president del Consell del Districte
designació de l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa com a de Sarrià – Sant Gervasi no li fou comunicada fins
representant de l’Ajuntament en la Comissió Delega- ahir, fet en el qual hi veu un cert menysteniment insti-
da de tal Consorci. tucional, i que tampoc no figurava en la relació que
13. Decret de l’Alcaldia de 14 d’octubre de 2003 fou lliurada en el curs de la reunió de la Junta de Por-
(S1/D/2003 4071), que designa la Ima. Sra. Elsa taveus, depassa les atribucions de l’Alcaldia en deter-
Blasco i Riera membre del Consell d’Administració de minar que unes funcions atribuïdes a la Comissió de
l’Institut Municipal de Parcs i Jardins en substitució de Govern del Districte per les Normes de funcionament
la Sra. Dolors González i Cuyàs. dels Districtes i el Reglament intern del Districte de
14. Decret de l’Alcaldia de 14 d’octubre de 2003 Sarrià – Sant Gervasi siguin exercides per la regidora
(S1/D/2003 4070), que designa l’Im. Sr. Ricard del Districte, ja que, segons les normes esmentades,
Martínez i Monteagudo membre del Consell d’Admi- la Comissió de govern ha d’estar formada per cinc
nistració de l’Institut Municipal de Mercats. membres i no es poden cercar subterfugis per a elu-
15. Decret de l’Alcaldia de 14 d’octubre de 2003 dir la voluntat democràtica expressada a les urnes i
(S1/D/2003 4072), que designa el Jurat del Premi del atribuir les competències de tal Comissió a una per-
Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de sona física: per tant, invita l’Alcaldia a encarar, amb
Comunicació 2003. seriositat i seny, la governabilitat del Districte de
16. Decret de l’Alcaldia de 15 d’octubre de 2003 Sarrià – Sant Gervasi a partir d’un acord, al qual el
(S1/D/2003 4088), que nomena el Sr. Joaquim Grup de Convergència i Unió està obert sobre la base
Balsera i Garcia cap del Gabinet de l’Alcaldia. d’un programa, uns recursos i la legítima representa-
17. Decret de l’Alcaldia de 14 d’octubre de 2003 ció democràtica majoritària.
(S1/D/2003 4094), que incorpora el gerent adjunt El Sr. Alcalde assegura que la seva resolució no
d’Organització i Sistemes d’Informació com a mem- respon a cap subterfugi per a eludir la voluntat popu-
bre del Comitè Executiu. lar, sinó que pretén garantir la governabilitat del Dis-
18. Decret de l’Alcaldia de 14 d’octubre de 2003 tricte d’acord amb les potestats atribuïdes a l’Alcaldia;
(S1/D/2003 4069), que delega en l’Im. Sr. Ferran però, en tot cas, està obert a l’acord que el Sr.
Mascarell i Canalda la Presidència de la Comissió Ciurana ha ofert.
Executiva del Consorci de Biblioteques de Barcelona. El Sr. Fernández Díaz demana un informe jurídic
19. Decret de l’Alcaldia de 14 d’octubre de 2003 sobre la legalitat d’aquesta decisió de l’Alcaldia per-
(S1/D/2003 4068), que designa el Sr. Ricard Fer- què, a parer seu, es basa en una interpretació incor-
nández i Ontiveros suplent al Consell de Govern del recta de l’article 13 de la Carta Municipal en arrogar-
1 a684 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
se unes competències que ni la Carta Municipal ni les Addueix que un dels vessants principals de tal
Normes reguladores del funcionament dels Districtes sobrevaloració dels preus dels habitatges és precisa-
reconeixen a l’Alcaldia, sinó que corresponen a un òr- ment la política fiscal i macroeconòmica del Govern de
gan propi del Districte: la seva Comissió de Govern. l’Estat i així, segons el Fons Monetari Internacional i la
Avança la intenció del seu Grup d’estudiar curosa- Organització de Cooperació i Desenvolupament Eco-
ment tal informe en vistes a recórrer davant els Tribu- nòmic, les subvencions a la compra de l’habitatge reti-
nals aquesta decisió de l’Alcaldia, que trenca un con- ren del mercat recursos que, altrament, podrien anar a
sens de ciutat i el principi bàsic de la representativitat la borsa, i la sobredemanda d’habitatges infla els preus
en el territori i la descentralització municipal, per inte- i expulsa del mercat de l’habitatge persones que en
ressos de partit i pel desig de retenir el govern de tal voldrien adquirir un per viure: per això, tals organismes
districte al marge de la majoria dels seus veïns i sen- recomanen que es deixi de subvencionar la compra
se haver intentat arribar a un acord amb els Grups de d’habitatge i que els recursos es destinin a subvencio-
l’oposició que tenen la majoria en el Consell del Dis- nar-ne el lloguer i la rehabilitació, tal com reclama, des
tricte. de fa molt temps, el govern municipal.
El Sr. Alcalde reitera que la decisió que ha pres vol Posa en relleu que els Pressupostos de l’Estat,
garantir el bon funcionament dels òrgans de govern aprovats amb els vots dels nacionalistes, en molts ca-
del Districte de Sarrià – Sant Gervasi; i que resta ple- sos, i de la dreta espanyola, dediquen a la política
nament obert a trobar acords que permetin superar d’habitatge el 0,4% del producte interior brut, percen-
l’actual situació de provisionalitat. tatge que és molt inferior a aquells que hi destinen els
El Sr. Forradellas comparteix l’opinió del Sr. Alcal- altres països europeus, els quals sovint superen el
de sobre la governabilitat del Districte de Sarrià – 2%, però, en l’àmbit de Catalunya, la xifra és encara
Sant Gervasi i la negociació que ha de comportar, més baixa; que tanmateix les previsions pressupostà-
però hi afegeix la necessitat d’un marc de negociació ries per al 2004 destinen 3.000 milions d’euros en
dins l’equip de govern. subvencions fiscals en l’impost sobre la renda de les
persones físiques per a la compra d’habitatge, quan
aquests recursos podrien tenir una destinació molt
b) Acords més interessant si s’apliquessin a subvencionar el llo-
guer o la rehabilitació.
25. Designar representants de l’Ajuntament de Bar- Comenta que el Tribunal de Comptes ha assenya-
celona en les Entitats Metropolitanes que s’indiquen, lat, també, l’incompliment, en la lletra i en el fons, dels
les persones següents: plans de l’habitatge; que, concretament, la construc-
Entitat Metropolitana del Transport ció d’habitatges públics protegits ha anat baixant i,
Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras en substitució així, a Catalunya el 2002 només se’n construïren
de la Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas. 5.500, quan el 1995 s’havia arribat a fer-ne 21.000, i
Entitat Metropolitana del Medi Ambient d’altra banda, les previsions de la compra del sòl no-
Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras en substitució més s’executen en un 1% ; que l’habitatge protegit
de la Ima. Sra. María Caridad Mejías i Sánchez. hauria d’actuar com a regulador de preus pel que fa a
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana aquell sector de població que no pot accedir a un ha-
Im. Sr. Alberto Fernández i Díaz en substitució de bitatge a preus de mercat; que actualment els pisos
la Ima. Sra. María Caridad Mejías i Sánchez. no són adquirits per aquelles famílies que els neces-
S’aprova, per unanimitat, aquesta proposta. siten, sinó que l’adquisició sol respondre a criteris
d’inversió, però, a més, els pisos adquirits per aquest
motiu, en faltar els mecanismes de promoció del llo-
PART INFORMATIVA guer i de recuperació dels pisos quan el lloguer és in-
correctament usat per l’arrendatari, no surten al mer-
a) Mesures de govern: cat i romanen desocupats, perquè els propietaris
busquen les expectatives de revaloralització expo-
Mg 1. Promoció de l’habitatge de lloguer. nencial que crea la bombolla immobiliària.
El president de la Comissió d’Urbanisme, Recalca que, com a conseqüència de tot això, el
Infraestructures i Habitatge, Sr. Casas, exposa que mercat de lloguer ha caigut del 30% el 1980 al 16% el
en el moment actual sembla que, de cop i volta, tot- 2001, i el lloguer social no arriba ni tan sols al 2%, si-
hom acaba de descobrir que els preus de l’habitatge tuació que és insostenible.
són massa cars i han pujat de manera desorbitada – Explica que la mesura de govern que es presenta
per damunt del 80%– després de sis o set anys de es basa en tres eixos:
govern de l’Estat per les dretes, i també el Banc d’Es- 1r) Propostes tendents a rectificar l’errònia política
panya i altres organismes oficials acaben de desco- macroeconòmica de l’Estat, sobretot pel que fa a les
brir l’existència d’una sobrevaloració en els preus mesures fiscals, i els plans de l’habitatge de la Comu-
dels habitatges i, per això, el Govern de Catalunya nitat autònoma pel que fa a les normes de valoració
propicia l’assumpció d’aquesta sobrevaloració mitjan- del sòl.
çant una subvenció per tal que els promotors puguin 2n) Mesures de promoció d’actuacions concretes
continuar el seu negoci; ara bé, el govern municipal i de construcció d’habitatges protegits, públics i privats,
el Sr. Alcalde vénen anunciant des de fa molt temps que comportaran l’edificació de 2.386 pisos, dels
en aquest Plenari aquesta realitat de l’increment dels quals un 76% quedarà subjecte a algun règim de llo-
preus dels habitatges a causa de les polítiques fiscals guer; en concret es preveu edificar uns 1.300 aparta-
i dels plans de l’habitatge de l’Estat i de la Generalitat ments per a joves, a pesar que el Pla d’habitatge vi-
i els responsables d’aquestes administracions inten- gent només en comprèn la promoció de 500 en tot
ten promoure acords per arreglar la situació. Catalunya.
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1685
3r) Accions per a afavorir la construcció d’habitatge Comenta que en el mandat actual les coses sem-
lliure en el conjunt del mercat, tant de rehabilitació blen anar pel mateix camí, ja que, durant la campa-
com de lloguer, mitjançant: nya electoral, el Sr. Alcalde parlà d’un pla de 100.000
A) La incorporació a la Llei d’acompanyament dels habitatges, si bé en la mateixa roda de premsa ja re-
Pressupostos de l’Estat de les mesures següents: baixà la xifra a 65.000 i ara ha presentat una mesura
a) Incrementar fins a l’1% del producte interior brut de govern que en preveu 2.300, entre els quals n’hi
els recursos destinats a la promoció de nou habitatge ha 189 destinats a reallotjament d’afectats urbanístics
protegit, a la rehabilitació d’habitatge en règim de llo- i la resta seran pisos de lloguer per a gent jove cons-
guer protegit i a subvencions als municipis per a l’ad- truïts en solars destinats a equipaments, pisos per a
quisició de sòl destinat a habitatge protegit. gent gran construïts també en solars destinats a equi-
b) Modificar les Lleis sobre règim i valoracions del paments –cosa a la qual, en aquest cas, el seu Grup
sòl i de mesures urgents de liberalització dels sectors no posa cap objecció– i només hi haurà 572 pisos
immobiliari i dels transports, per tal que les adquisici- nous de protecció, dels quals 131 seran de lloguer:
ons, mitjançant expropiació, de sòl destinat a la cons- per tant, com que les actuacions municipals sempre
trucció d’habitatge protegit no s’hagin de fer als preus es queden en els mínims, la gran mesura de govern
prohibitius per a les Administracions, en els quals tals per a la promoció d’habitatge de lloguer que s’acaba
lleis les han situades. de presentar es reduirà a aquests 131 pisos de llo-
c) Introduir, en l’impost sobre la renda de les perso- guer, xifra que queda ben lluny dels 65.000 dels
nes físiques, deduccions consistents en un 20% dels quals es parlà durant la campanya electoral.
imports anuals meritats pel lloguer d’habitatges. Es declara plenament d’acord a demanar a les al-
d) Considerar, a efectes del mateix impost, els cos- tres Administracions que actuïn en el terreny de l’ha-
tos de la rehabilitació com a despeses deduïbles de bitatge, tot recordant que Convergència i Unió ha for-
l’ingrés pel lloguer. mulat en el Parlament de l’Estat diverses iniciatives
e) Aplicar, en l’impost sobre el valor afegit, un tipus en el mateix sentit, com ara la relativa a la reducció
reduït en les actuacions de rehabilitació i superreduït del tipus de l’impost del valor afegit per a les actuaci-
quan l’ús posterior sigui de lloguer protegit. ons de rehabilitació, mesura que, segons sembla, tin-
B) La incorporació, en la Llei d’acompanyament drà cabuda en els Pressupostos de l’Estat de l’any
dels Pressupostos de la Generalitat, de deduccions vinent.
de l’impost de la renda de les persones físiques en Mostra, en canvi, la seva perplexitat davant les de-
concepte de despeses pel lloguer d’habitatge; i de mandes de terreny per a construir habitatges de llo-
subvencions a fons perdut per la promoció d’habitat- guer que es fan a les Administracions de l’Estat i de
ge de lloguer. la Generalitat, donat que el govern municipal en els
C) La introducció, en les Lleis d’enjudiciament civil i darrers deu anys s’ha venut 165.000 metres qua-
d’arrendaments urbans, d’una regulació específica drats, és a dir 15 illes de l’Eixample, que podia haver
que agiliti la recuperació dels immobles llogats quan destinat a construir un autèntic parc d’habitatges pú-
tinguin usos o pagaments incorrectes. blics de lloguer; i opina que la política sistemàtica de
El Sr. García manifesta que el Grup de Convergèn- venda de sòl, iniciada ja per l’alcalde Maragall, ha fet
cia i Unió s’havia il·lusionat per l’anunci d’aquesta desaparèixer els estocs de sòl que hi havia a principis
mesura de govern, però l’explicació que s’acaba de de la dècada dels anys 90 i obliga ara a inventar tota
fer ha decebut aquesta il·lusió, perquè pensa que el mena d’estratègies per a poder construir habitatges
mandat s’hauria de dedicar a resoldre de debò el pro- en solars d’equipaments.
blema de l’habitatge que pateixen els ciutadans de Expressa la voluntat real de tirar endavant, entre
Barcelona i de moltes ciutats de Catalunya i, tanma- totes les Administracions, un compromís per a donar
teix, la mesura presentada parteix d’una diagnosi flui- resposta a la necessitat de construir un parc públic
xa, barroera i esbiaixada que culpabilitza tothom, ex- d’habitatges de lloguer sota el lideratge de l’Alcaldia,
cepte aquest Ajuntament, ja que s’hi diu “que perquè cal, evidentment, obligar les altres Administra-
l’Ajuntament de Barcelona, sense competència ni fi- cions a complir, però cal, també, que aquest ajunta-
nançament específic en matèria d’habitatges, impulsa ment comenci a complir.
la construcció d’un gran nombre d’habitatges de pro- En aquest sentit, ja anuncia que el seu Grup pensa
tecció, en gran proporció destinats per als joves i la proposar que el proper Programa d’actuació munici-
gent gran”; ara bé, ell es pregunta si dins aquest pal destini la totalitat de terrenys de la Sagrera que
“gran nombre” s’hi deuen comptar els pisos de la són de propietat municipal a la construcció d’habitat-
zona de Diagonal Mar, que no responen pas a cap ge de lloguer i pagui amb diners, i no pas amb aquest
preocupació per l’increment constant dels preus dels sòl, les compensacions pactades amb Renfe per l’ac-
pisos, i ha de fer notar que el govern municipal, en tuació de la Sagrera, ja que això permetria disposar
haver-se venut el sòl d’habitatge, ha de construir els de sòl per a bastir uns 1.300 pisos de lloguer, molts
habitatges de lloguer per a joves i gent gran en el sòl més, per tant, dels 131, com a mínim, i 572, com a
d’equipaments. màxim, que preveu la mesura de govern en debat.
Observa que el Programa d’actuació municipal del El Sr. Fernández Díaz significa, d’entrada, que
mandat anterior no reflectia en cap moment la preocu- aquesta mesura de govern s’inscriu en el context
pació per l’increment del preu dels pisos ni posava cap preelectoral en què ens trobem, però el seu Grup
èmfasi en l’habitatge de lloguer; que fa quatre anys el s’interessa més per les responsabilitats que l’equip
Sr. Alcalde es va comprometre a fer 5.000 habitatges de govern hauria d’assumir.
de lloguer per als joves, però després al Programa Per tant, està sorprès per la tremenda capacitat de-
d’actuació municipal parlà de 2.000, al final del mandat mostrada pel Sr. Casas en política d’habitatge per a
se’n sortejaren, sobre plànol, 1.055 en un xou televisiu vendre com a pròpies i innovadores promocions que
i, tanmateix, els realment acabats han estat zero. s’impulsen juntament amb tercers o que s’inclouen un
1 a686 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
any i l’altre també, de manera que les mesures que Pla de l’habitatge, ni ha concretat quan es farà realitat
es presenten avui representen incompliments d’ahir; i la promesa, feta pel candidat socialista Joan Clos,
també està sorprès per l’esforç fet per l’esmentat ti- d’impulsar, claus en mà, i no totxo en terra, 100.000
nent d’alcalde per a intentar negar allò que és tan evi- habitatges en els propers anys; i reclama que l’equip
dent: que el govern municipal continua sense tenir un de govern deixi de recórrer a cortines de fum i pre-
pla d’habitatge per a la Ciutat i sense saber què ha de senti un pla d’habitatge en compliment dels compro-
fer per poder presentar, cinc mesos després de les misos electorals i per evitar ésser objecte de compa-
eleccions, un pla d’habitatge que plasmi la proposta racions amb el Sr. Simancas en impulsar unes
feta pel candidat socialista, avui alcalde, d’impulsar la polítiques que després el pas del temps s’encarrega
construcció de 100.000 habitatges a la Ciutat. de desmentir.
Pensa que avui la ciutadania de Barcelona no volia El Sr. Forradellas comparteix el discurs fet pel Sr.
escoltar un informe parcial sobre la problemàtica de Casas a la formulació del qual el Grup d’Iniciativa
l’habitatge i les seves possibles solucions, sinó que Verds–EU i A també ha contribuït modestament i que
esperava conèixer la manera com es compliran els mostra un enfocament de la política de l’habitatge
compromisos electorals assumits i, tanmateix, ho tro- que l’oposició no ha sabut copsar, però que marca
ba a faltar, perquè la mesura presentada s’ha centrat una determinada voluntat política d’arribar a punts de
en l’habitatge de lloguer, cosa que era ben senzilla trobada i mecanismes de consens, ja que tothom co-
perquè el punt de partida és gairebé anecdòtic per no incideix que hi ha un greu problema en matèria d’ha-
dir inexistent, donat que els darrers quatre anys no bitatge i cal trobar fórmules, perquè cada Administra-
s’ha acabat ni un sol habitatge de lloguer per a joves i ció pugui assumir les competències pròpies.
només s’han acabat 60 habitatges per a gent gran: Puntualitza que l’Ajuntament no vol defugir les se-
aquest és el balanç final de l’habitatge de lloguer pro- ves competències, ans en reclama més, però els
mogut per l’Ajuntament els darrers quatre anys i, per seus recursos són limitats i, per això, les ha d’assumir
això, el govern municipal s’atribueix tot allò que es fa amb un cofinançament de la Comunitat autònoma o
en el terreny de l’habitatge, i responsabilitza les altres endeutant-se, com ja ha fet; que mentre les interven-
Administracions de les mancances que pugui haver- cions dels Grups de l’oposició han tingut un caràcter
hi en aquestes polítiques. marcadament electoral, la mesura de govern en de-
Considera que l’Ajuntament té amplies competènci- bat no respon a cap motivació electoral, sinó al mo-
es en matèria d’habitatge i, per tant, no es pot escu- ment que estem vivint, en el qual està oberta la dis-
dar en la manca de competències municipals per a cussió dels Pressupostos generals de l’Estat i els
justificar la seva incapacitat per a desenvolupar políti- Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i plan-
ques en un camp especialment sensible per a molts teja determinades mesures i propostes amb l’ànim
dels nostres ciutadans, seguint la mateixa tàctica a la d’arribar a punts de trobada que permetin millorar de-
qual es recorregué la darrera sessió en relació al ci- terminats aspectes, tot i que les iniciatives presenta-
visme i a la seguretat ciutadana. des pel Partit Socialista i Izquierda Unida amb el ma-
Reitera que l’Ajuntament disposa de les competèn- teix propòsit en el Parlament de l’Estat obtingueren el
cies que li atribueixen les lleis de l’habitatge i del sòl, vot favorable dels representants de Convergència i
la legislació local i la mateixa Carta Municipal i que, Unió i el vot contrari sistemàtic de la majoria absoluta
fins i tot, estan reconegudes en la jurisprudència del del Partit Popular, que presenta l’habitatge com una
Tribunal Constitucional: per a promoure polítiques prioritat seva i, no obstant això, a pesar de les decla-
d’habitatge i de sòl i de planejament urbanístic sobre racions del Sr. Rato en el sentit de reconèixer, contra-
el qual, per cert, seria convenient que algun dia es dient el Sr. Álvarez Cascos, la responsabilitat del Go-
presentés un informe ja que contenia reserves impor- vern de l’Estat en la pujada del preu dels habitatges,
tants de sòl per poder-hi construir habitatge social. el projecte de Pressupostos de l’Estat per a l’any vi-
Agrega que té també competències: per a gestionar, nent només incrementa les dotacions relatives a l’ha-
com cregui més convenient, el seu patrimoni i, per bitatge en un 6%.
això, un govern que es diu d’esquerres pogué treure Declina analitzar ara el grau d’incompliment dels
a subhasta més de 165.000 metres quadrats de sòl Plans de l’habitatge o comparar l’habitatge de protec-
públic amb el vot contrari del Grup del Partit Popular; ció oficial que es fa a Catalunya en relació a tot l’habi-
per a adoptar decisions de política fiscal que mante- tatge que es construeix en el conjunt del país; però
nen les quotes per metre quadrat en les xifres més precisa que a Barcelona un 27% de l’habitatge cons-
altes de tota Espanya, i per a adequar, com diu la Llei truït en el segon trimestre de 2002 estava subjecte a
de l’habitatge, el cost dels habitatges a la capacitat algun règim de protecció, encara que no tot fos pro-
de renda de les unitats familiars. mogut per aquest Ajuntament, i això demostra que a
Inquireix quan s’impulsarà el Consorci de l’Habitat- la nostra ciutat es fan probablement més coses que
ge de Barcelona i es procurarà configurar-lo com un en moltes altres.
veritable consorci metropolità; quan se superarà la Fa notar que sovint els processos urbanístics, que
proliferació d’organismes municipals relacionats amb solen ésser força complicats, impedeixen complir les
la política de l’habitatge centralitzant-los en un orga- previsions programàtiques i de construcció d’habitat-
nisme potent de gestió i coordinació dels recursos ges dintre d’un mandat.
propis de l’Ajuntament i d’aquells que posen al seu Subratlla que la mesura de govern presentada
abast altres Administracions, en comptes de fragmen- aborda la qüestió de l’habitatge de lloguer; que cal
tar-los entre diversos organismes i empreses munici- promoure més habitatge d’aquestes característiques
pals o convenis amb fundacions privades; i quan es amb la voluntat de poder disposar d’un parc públic
presentarà el Pla metropolità de l’habitatge. d’habitatge de lloguer, cosa que exigeix aportacions
Pensa, en conclusió, que avui l’equip de govern no de recursos per part de totes les Administracions; que
ha presentat pas la proposta que tothom esperava, el amb aquest propòsit el Programa d’actuació munici-
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1687
pal inclourà una proposta de Pla de l’habitatge de pes més desafavorides de la societat i que impedeix
Barcelona que pugui ésser discutit en el Consorci de l’accés a un habitatge a amplis sectors socials, és a
l’Habitatge de Barcelona i dotat econòmicament amb dir, gairebé tota la classe mitjana o la majoria de la
aportacions de l’Estat, de la Generalitat i d’aquest societat.
Ajuntament, que està disposat a fer-hi un esforç eco- Recalca que l’Ajuntament intenta, doncs, intervenir
nòmic important. en el marc de l’habitatge i les altres Administracions
Significa que la mesura de govern està pensada també ho haurien de fer; que ni el Plan de la vivienda
per a promoure habitatge per a la gent que disposa ni el Pla de l’habitatge cauen dins les competències
de menys recursos per a accedir a un habitatge, ara municipals, però la mesura de govern en el seu apar-
bé, avui les dificultats per a accedir a un habitatge tat 7 preveu també un pla municipal d’habitatge i, jun-
afecten franges enormes de les capes mitjanes de la tament amb la presentada la darrera sessió sobre el
població i, consegüentment, molts joves són també mobbing immobiliari, posa de manifest que l’Ajunta-
clients del Patronat Municipal de l’Habitatge quan no ment està conformant un marc que explicita quines
haurien de ser-ho, perquè el seu cas s’hauria de re- són les seves prioritats en el terreny de l’habitatge: la
soldre per altres camins per tal que l’acció del Patro- defensa dels ciutadans, l’augment dels recursos en
nat pugui centrar-se en la franja de la població que favor d’un nou règim de tinença dels habitatges, el
pateix pobresa, les famílies monoparentals i els joves lloguer, ha estat sistemàticament menystingut per les
o gent gran amb dificultats econòmiques: la clau de altres Administracions fins al punt que els darrers
tot està en les mesures fiscals, en l’habitatge de llo- quinze anys s’ha reduït del 40 al 14 per 100 i això
guer o els pisos desocupats. centrifuga veïns residents cap a altres poblacions i
Acaba dient que tot això pot implicar reduccions en impedeix a la majoria de la gent accedir a un habitat-
els guanys del sector de la construcció –activitat que ge digne.
a escala estatal és de les més importants en el si de Espera, en conclusió, que si l’Ajuntament és capaç
la Unió Europea–, però l’augment de la solidaritat en d’intervenir en el camp de l’habitatge, també ho facin
el camp de l’habitatge pot situar-nos en el punt de aquelles altres Administracions, que tenen gairebé to-
partida d’un problema que té una importància extraor- tes les competències en aquesta matèria.
dinària i que exigeix considerables ajuts econòmics i El Sr. Casas contesta les intervencions del Grups
socials. de l’oposició dient que han pretès defugir el debat;
La Sra. Vallugera indica que si bé hi ha hagut un que les diverses accions que avui es proposen seran
acord en la diagnosi, ningú no ha esmentat la qüestió congruents amb aquelles que s’incorporaran en el Pla
clau: els desequilibris del mercat que fan necessari metropolità d’habitatge i en el Pla d’habitatge de Bar-
intervenir en tal mercat. celona; que quan es parlava de 100.000 a 65.000 ha-
Observa que el fet que la mesura s’interpreti en bitatges es feia referència a la promoció, no a la
clau electoral no incomoda gens ni mica el Grup d’Es- construcció, quan s’esmentava el termini 2004-2010
querra Republicana, ja que des de fa anys sosté que es volia dir exactament això, i quan s’ha fixat un 25%
les dues potes de la política d’habitatge són el lloguer d’habitatge protegit és perquè serà així; que els 2.386
i la rehabilitació, les quals, juntament amb una terce- habitatges que esmenta la mesura de govern són el
ra, l’habitatge de protecció oficial, estan incloses en la nombre anual necessari per a complir els compromi-
mesura de govern presentada, i tot això exigeix la in- sos concrets assumits pel govern municipal; que el
corporació de determinades decisions dins les Lleis problema de l’habitatge és general en tot l’Estat espa-
d’acompanyament dels Pressupostos de la Generali- nyol, on es fa el 40% dels habitatges que es constru-
tat i de l’Estat que es començaran a discutir aviat. eixen a tota Europa, i tanmateix, els preus s’han apu-
En sentir compartida la preocupació pel lloguer, per jat el 86% perquè no s’ha actuat sobre l’habitatge
la rehabilitació i per l’equiparació de les ajudes a la protegit i sobre l’habitatge de lloguer, i això és una
venda i el lloguer, no dubta que les mesures que avui responsabilitat imputable al Govern de l’Estat perquè
es proposen tindran cabuda en les esmentades lleis el fenomen es produeix a Madrid, a Santiago i a totes
de Pressupostos de l’Estat i de la Generalitat i, con- les ciutats de l’Àrea metropolitana, de Catalunya i
seqüentment, en les regulacions dels impostos sobre d’Espanya; que l’Ajuntament compleix les seves res-
la renda de les persones físiques i del valor afegit; i fa ponsabilitats en el camp de la definició i gestió de sòl
notar que, per congruència amb tot això, l’Ajunta- ja que concretament ha actuat sobre 348 hectàrees i
ment, per la seva part, ha incorporat en les Ordenan- només ha alienat en règim lliure 1,6 hectàrees de sòl
ces fiscals per a l’any vinent un recàrrec del 50% en que representen 25.000 metres quadrats de sostre,
les quotes de l’impost de béns immobles correspo- però en canvi les intervencions de l’oposició els han
nents als habitatges desocupats, recàrrec que podria transformat en 165.000 metres quadrats de sostre,
ser aplicable des de l’1 de gener si l’Estat tingués que inclouen totes les operacions d’habitatge protegit
aprovada la pertinent reglamentació. i equivalen a 16 illes de l’Eixample; i que, efectiva-
També puntualitza que la mesura de govern no és ment, l’Ajuntament té competències en matèria d’ha-
cap cortina de fum, perquè s’hi concreta on i per què bitatge, però no veu com les pot exercir quan estan
es faran les promocions 10-hj, que són equipaments condicionades per decisions fiscals que depenen del
destinats a pal·liar les dificultats que tenen els joves Govern de l’Estat i per uns plans de l’habitatge que
per a accedir a un habitatge, ja que la primera priori- també depenen de l’Estat i de la Generalitat, i quan
tat de qualsevol ajuntament és que els seus habitants pretén construir 1.000 habitatges de lloguer per a jo-
puguin quedar-se a viure en el respectiu terme muni- ves i els Plans de l’habitatge només n’inclouen 500.
cipal i, tanmateix, el preu mitjà de compra d’un habi- Insisteix que el problema de l’habitatge no es pot
tatge en aquesta ciutat se situa entorn dels resoldre si qui en té les competències i els recursos
60.000.000 de les antigues pessetes, és a dir, pressupostaris, no actua a escala macroeconòmica i
365.000 euros, xifra que no és assumible per les ca- mitjançant els plans de l’habitatge, i si, concretament,
1 a688 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
les dotacions pressupostàries destinades a l’habitat- nals, diu que el fet que el problema de l’habitatge no
ge no pugen del 0,4% del producte interior brut a, sigui local, sinó general i cap dels ajuntaments gover-
com a mínim, els percentatges dels altres països eu- nats pel Partit Popular no hagi trobat la vareta màgica
ropeus, perquè, altrament, els ajuntaments hauran de per resoldre’ls denota que no tenen la culpa els ajun-
continuar endeutant-se per poder construir habitat- taments i així ho ha hagut de reconèixer el ministre
ges; que la mesura en debat preveu promoure 2.386 Sr. Rato.
habitatges que començaran a construir-se el 2004, un Mg 2. Barcelona capital catalana de la gastrono-
25% dels qual serà de lloguer i, per tant, les opinions mia. Any Gastronòmic 2005-2006.
exposades en aquest sentit pel Sr. García mereixeri- El president de la Comissió de Promoció Eco-
en targeta vermella; i que en el període anterior es fi- nòmica, Turisme i Comerç, Sr. Portabella, explica que
nalitzaren més de 2.000 habitatges, un 6% dels quals en la sessió anterior es presentà una mesura de go-
són ocupats per famílies joves de menys de 35 anys, vern que, atenent la potència de l’estructura editorial
i el febrer d’enguany n’hi havia en construcció altres de Barcelona i de Catalunya, declarava el 2005 Any
2.300, xifra que avui és més alta. temàtic del Llibre i la lectura, i ara tal iniciativa es
El Sr. García indica que confiava trobar en l’equip completa amb una altra que preveu celebrar, entre el
de govern un posicionament molt més constructiu i març de 2005 i el març de 2006, l’Any temàtic de la
tendent al consens, en una línia com la defensada pel Gastronomia, i l’enllaç entre una iniciativa i l’altra re-
Sr. Forradellas i no pas absolutament demagògica sulta fàcil, perquè el tema gastronòmic ha estat, a
com l’exposada pel Sr. Casas, el qual fins i tot s’ha casa nostra, font d’una abundosa literatura des del
arrogat la facultat de mostrar-li una targeta vermella segle XV.
que no sap quines conseqüències hauria de tenir; i Argumenta que quan hom s’endinsa en el món de
que a Barcelona el preu dels habitatges és inaccessi- la gastronomia, troba que a Catalunya no li falta de
ble a un 60% de les famílies i, tanmateix, per a res, ja que té elements gastronòmics d’altíssima qua-
aquesta gent l’Ajuntament només farà 131 pisos, com litat en primers plats, plats centrals, postres, acompa-
a mínim, i 572, com a màxim. nyament, és a dir, té tot allò que cal per a ésser una
El Sr. Fernández Díaz admet que la dificultat per a potència gastronòmica: per això, amb la col·laboració
accedir a un habitatge sigui, com ha dit el Sr. Casas, de tothom, és a dir, no tan sols a nivell institucional,
un problema general; però matisa que en alguns terri- sinó també d’entitats i de persones individuals que
toris s’agreuja pel capteniment d’ajuntaments, com treballen en el sector, es pot organitzar un gran any
ara el de Barcelona, que tenen competències en ma- gastronòmic basat en la cuina i la dieta mediterrània
tèria d’habitatges i per fer-lo accessible a la ciutada- com a factor diferenciador que ens dóna notorietat en
nia, de manera que si aquí s’hagués dut a terme una el conjunt del planeta perquè, tant des del punt de
gestió de sòl eficaç amb més sentit social i sense vista historicista, com des del punt de vista cultural,
subhastes de solars públics, ara es podria parlar Barcelona pot adduir molt bones referències pel que
d’unes xifres d’habitatge públic social molt més altes, fa a la dieta mediterrània, la qualitat de vida i l’alimen-
i si s’hagués impulsat una veritable revisió del Pla tació, i perquè a nivell científic, la Ciutat i el territori
General Metropolità, ara podríem tenir una visió molt compten amb un nombre important d’universitats i
més àmplia de les possibilitats amb què es pot comp- centres de recerca que dediquen la seva activitat a
tar per a elaborar el Pla d’habitatge que el govern estudiar i conèixer les característiques de cadascun
municipal pensa impulsar. Afegeix que cal continuar dels ingredients utilitzats en la nostra cuina i a vetllar
treballant per fer l’habitatge més accessible, però de per la seguretat i control dels seus valors nutricionals.
totes maneres és menys dificultós ara que les hipote- Remarca que els plats a oferir poden ésser molt
ques són a un interès del 4%, que no pas quan els valorats gastronòmicament, perquè comptem amb
socialistes governaven l’Estat, i també la gent té més una estructura científica en l’aspecte nutricional i po-
possibilitats per a accedir a un habitatge ara que es dem oferir productes base d’altíssima qualitat que es
creen uns 700.000 llocs de treball a l’any, que no pas poden obtenir en la quarantena de mercats zonals de
en l’etapa socialista en què es destruïa ocupació i productes frescos i en el gran mercat central de
s’incrementaven els índex d’atur. Mercabarna, el més important del sud d’Europa, que
El Sr. Alcalde comenta que a tot el país el preu acull 900 empreses agroalimentàries; però, a més, la
dels habitatges està escalfat i hi ha una bombolla es- Ciutat i el país disposen d’una indústria agroali-
peculativa, i això demostra que el problema no és lo- mentària molt forta que permet l’organització simultà-
cal, sinó general, i explica les reflexions que han fet nia de fires d’alimentació i de les tecnologies alimen-
sobre aquesta qüestió el Banc d’Espanya, el ministre tàries –Alimentària– que ens han fet adquirir un
d’Economia i el Fons Monetari Internacional i els arti- important paper a escala europea i mundial, tant per
cles que s’han publicat a The Economist i a la superfície ocupada, com per altres elements
Bussiness Week sobre la inflació dels preus de l’habi- colaterals, fins al punt que es preveu que l’edició
tatge a Espanya; i que a les ciutats governades pel d’Alimentària de l’any 2006 esdevingui molt probable-
Partit Popular s’ha posat molt de sòl en el mercat i, ment la fira alimentària més important d’Europa.
tanmateix, els preus de l’habitatge tampoc s’han abai- Considera que tots aquests factors permeten espe-
xat, ans al contrari, s’han apujat més que a Barce- rar que l’Any Gastronòmic sigui un èxit, però en tot
lona, fet que desmenteix l’argumentació de tal partit. cas cal tenir present que l’estructura només ofereix
El Sr. Fernández Díaz planteja una qüestió d’ordre una base i després cal incorporar-hi els elements tan
tot al·legant que els temps de debat convinguts a la mediterranis, catalans i barcelonins que ens han do-
Junta de Portaveus ja s’han esgotat per al govern i nat notorietat i, especialment, l’enginy de les nostres
per a l’oposició. grans cuineres i dels nostres grans cuiners, la partici-
El Sr. Alcalde contesta que li correspon tancar el pació i la il·lusió per fer-ho bé, per tal d’aconseguir en
debat; i reprenent el fil de les seves consideracions fi- tal any una satisfacció com la que un obté quan fa un
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1689
bon dinar o un bon sopar; i que, en definitiva, l’objec- Acaba subratllant que el procés de matriculació i la
tiu últim de l’Any Gastronòmic és incorporar el bon posada en marxa de les escoles en el nou curs ha
menjar com un element més de la qualitat de vida i de funcionat correctament, salvant algunes incidències
quotidionitat, deixant de banda les presses diàries. que són normals i que no han tingut, en cap cas, cai-
re dramàtic.
El Sr. Ciurana fa notar que la nova versió del docu-
b) Informes ment lliurada aquest matí, a més d’esmenar errors,
consta de 37 pàgines quan l’anterior en tenia 23, i,
1. Matriculació escolar. per tant, inclou informació addicional que no pot en-
La ponent d’Educació, Sra. Subirats, comença ad- trar a valorar a fons en aquest moment.
vertint que en la nova versió d’aquest informe lliurada Celebra que, enguany, la matriculació hagi anat bé
aquest matí, s’han esmenat alguns errors que figura- gràcies als esforços de tothom, el Govern de la Ge-
ven a la pàgina 26 de la versió anterior, i que les da- neralitat, el Departament d’Ensenyament, i aquest
des facilitades corresponen al mes de setembre i, per Ajuntament; però puntualitza que la documentació
tant, incorporen ja matrícula viva, és a dir, relativa a lliurada qualifica d’educació obligatòria la compresa
les criatures que necessiten escolarització un cop entre els 3 i els 16 anys, quan la realment obligatòria
passat ja el període de matriculació. comença als 6 anys i l’escolarització en l’etapa com-
Informa que en els centres públics d’escola bressol presa entre els 3 i els 6 anys fou conseqüència d’una
s’han matriculat 3.336 alumnes, un 89% dels quals opció política presa pel Govern de la Generalitat, en
correspon a centres de la xarxa municipal, que entre coherència amb la qual enguany a la Ciutat s’han
1999 i 2002 han incrementat el nombre de places en obert 14 grups nous per a alumnes de tal edat.
un 49%, xifra que demostra l’esforç que està fent la Apunta, més endavant, que la recuperació demo-
Ciutat en aquest terreny; que en el darrer mandat el gràfica que s’està constatant exigirà correccions, fle-
nombre de centres municipals ha augmentat de 69 a xibilitat i inversions decidides per part, tant del Go-
84 en resposta a les necessitats d’incrementar el per- vern de la Generalitat com d’aquest Ajuntament, i tot
centatge d’escola pública, i el seu alumnat ha aug- això fa necessari assolir punts d’acord: per tant, es
mentat de 10.765 a 13.605 alumnes, amb un incre- congratula per l’acord que ha fet possible l’entrada en
ment del 26%; i que en l’etapa compresa entre els 3 i servei de dos centres en instal·lacions provisionals,
els 18 anys s’han matriculat 214.000 alumnes, mentre es van construint els edificis definitius.
116.000 dels quals corresponen a l’educació bàsica La Sra. Mejías se suma a les consideracions del
(entre les edats de 3 i 16 anys), i obligatòria (a partir Sr. Ciurana sobre el fet que la documentació lliurada
dels 6 anys). aquest matí amplia la facilitada a la Junta de Porta-
Comenta que l’escolarització en escola pública ha veus, cosa que comporta dificultats d’anàlisi i valora-
augmentat un 1%, perquè l’increment de la població ció per part dels Grups de l’oposició: per tant, dema-
escolar repercuteix en aquest tipus d’escola; que na a l’Alcaldia que això no es repeteixi en benefici del
l’augment de la natalitat és ja perceptible en els pri- rigor i de la lleialtat institucional.
mers nivells educatius, però no encara en l’ensenya- Entrant, després, en el contingut de l’informe, esti-
ment secundari (a partir dels 12 anys) i, d’altra banda, ma que en el futur necessita millorar, no perquè sigui
l’augment de la població escolar per causa de la im- incomplet, sinó perquè els percentatges d’escolaritza-
migració incideix especialment sobre els centres pú- ció en escola pública i escola privada estan invertits
blics i, correlativament, fa baixar el percentatge d’a- respecte als de tot Catalunya i perquè els centres
lumnes dels centres privats, de manera que això ha d’educació infantil i primària comencen a presentar
de portar a consolidar el paper de l’escola pública i a signes de saturació, si bé no se sap si això es deu a
facilitar-li el recursos que necessita; que els centres un increment de la natalitat o de la població escolar
d’educació primària, Orlandai, Miquel Batllori i Pom- immigrada i, tanmateix, l’informe no conté dades so-
peu Fabra han estrenat edificis nous en substitució bre la manera com la immigració incideix en l’arribada
d’unes instal·lacions que resultaven velles i defici- d’alumnes a les nostres escoles, a pesar que una de
ents; i que s’han creat dos centres de primària nous, les qüestions més importants amb les quals s’enfron-
que eren molts necessaris, el de les Glòries Catala- ta el món de l’ensenyament a la nostra Ciutat és, pre-
nes i el de Diagonal Mar (Front Marítim), en els quals cisament, veure com aquests alumnes nouvinguts es
provisionalment han ocupat unes instal·lacions provi- distribueixen, i trobar mecanismes que n’afavoreixen
sionals, mentre es tira endavant la construcció dels la integració.
edificis definitius Suggereix, també, que les dades relatives a la ma-
Posa en relleu que l’augment de la població in- trícula viva haurien d’explicitar i comparar el degoteig
fantil produït els dos o tres darrers anys ha generat de matrícula viva d’un any respecte dels anteriors,
una situació, inversa a la d’anys anteriors, que per tal de poder preveure els pertinents ajustaments
s’acosta a la saturació dels centres escolars, no en en les plantilles de professorat en aquells barris o dis-
el conjunt de la Ciutat, on encara sobren places, trictes on la incidència de la matrícula viva és més in-
però sí en alguns Districtes, i això reclama una in- tensa; i que l’informe hauria d’abordar altres qüesti-
tensificació dels esforços de planificació i de crea- ons com les relatives a la formació professional, a la
ció de nous centres allà on calgui per a poder aten- formació d’adults i, sobretot, a l’educació especial en
dre el creixement; que, pel que fa als ensenyaments aquest any dedicat als discapacitats.
post-obligatoris, el batxillerat absorbeix el 76% dels El Sr. Gomà significa que per al Grup d’Iniciativa
alumnes i els cicles formatius de grau mitjà el 24% per Catalunya Verds–EU i A l’educació és un eix bà-
restant, percentatge que resulta massa baix i fa ne- sic d’una ciutat inclusiva i convivencial i, per tant, ha
cessari mirar d’equilibrar l’alumnat d’una i altra sor- d’expressar la seva satisfacció per aquest informe,
tida de grau mitjà. que permet un seguiment temporal respecte a altres
1 a690 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
similars fets en anys anteriors, i alhora la seva coinci- de tot el curs és molt nou i comporta creixements i
dència amb els comentaris de la ponent d’Educació; decreixements, és a dir, mobilitat en l’alumnat de les
però creu convenient remarcar que s’ha de valorar escoles, perquè la població s’ha tornat també més
positivament el creixement de l’alumnat a les escoles mòbil; que tot fenomen és, a més, imprevisible, per-
de Barcelona, perquè expressa una tendència al rejo- què els fluxos canvien d’un any per l’altre i, per tant,
veniment en l’estructura demogràfica de la nostra no s’hi poden preveure uns ritmes, perquè encara no
Ciutat, i també el reforçament de la tendència al hi ha prou perspectiva temporal; i que la concreció de
reequilibri en favor de l’escola pública, si bé això dades relatives a la immigració requeriria haver acla-
comporta noves necessitats i nous reptes que recla- rit prèviament el grup en què s’han de classificar les
men un increment de la despesa educativa i el man- criatures ja nascudes aquí, però que són filles de per-
teniment del model de qualitat que sempre ha carac- sones immigrades.
teritzat l’escola barcelonina, perquè seguim encara El Sr. Ciurana matisa que ell no s’ha queixat pas
lluny dels percentatges d’escolarització en escola pú- perquè s’hagin corregit errors materials, sinó perquè
blica existents a la resta de Catalunya, situació en la s’han afegit 14 pàgines més que no ha tingut temps
qual el Departament d’Ensenyament de la Generalitat ni de llegir; i que no pot compartir les referències que
té responsabilitats en mantenir posicions discrimina- ha fet el Sr. Gomà a les discriminacions que en el
tòries per a Barcelona, que queden ben paleses si es camp educatiu pateix Barcelona per part de la Gene-
comparen les inversions en escola pública que fa a la ralitat en comparació amb la resta de Catalunya, per-
nostra ciutat amb les de la resta del país. què aquesta mateixa setmana s’han inaugurat tres
També troba molt positiva la tendència a l’expansió centres nous i mentre l’escolarització en l’escola pri-
de l’oferta pública municipal de places d’escola bres- vada i en la privada concertada s’estabilitza i mostra
sol; però pensa que aquest esforç s’ha de mantenir certa tendència tècnica a minvar, l’escolarització en
de manera molt decidida, perquè la demanda no ate- l’escola pública progressa i això no s’entendria si el
sa continua essent alta i el mateix creixement de Departament d’Ensenyament no tingués una postura
l’oferta pública d’escola bressol en fa emergir de nova decidida en aquest sentit.
que abans no apareixia. També destaca que l’increment d’escola bressol
Posa en relleu, més endavant, la necessitat de que s’ha produït a la nostra Ciutat es deu al conveni
mantenir en el camp de l’educació primària una oferta firmat per aquest Ajuntament amb el Govern de la
de proximitat i d’atendre la demanda d’oferta pública Generalitat.
en tots els barris de la Ciutat per tal de fer-hi efectiu el Finalment, respecte a l’incompliment del Mapa es-
principi de tria d’escola pública; i també la de potenci- colar per retards en la construcció de nous centres
ar clarament el cicle de formació professional, per part del Govern de la Generalitat, vol puntualitzar
especialment en el grau mitjà, ja que avui tal deman- que els dos únics solar cedits per aquest Ajuntament
da no està coberta. els darrers mesos són els corresponents a les esco-
Creu, en resum, que cal mantenir l’aposta per un les del Front marítim i de les Glòries Catalanes, sobre
model educatiu de qualitat i intentar minimitzar al mà- els quals ja hi ha un acord signat.
xim l’impacte de retorn al passat que comporta la Llei La Sra. Mejías es declara sorpresa pel fet que les
de qualitat promoguda pel Partit Popular des del Go- dades facilitades per la Generalitat hagi comportat
vern de l’Estat. una ampliació de l’informe en 14 pàgines, donat que
El Sr. Martínez explicita la necessitat que s’assu- en la sessió de l’any passat en què s’analitzà la matri-
meixi el compliment del Mapa escolar aprovat el culació en el darrer curs, la Sra. Subirats assegurà
1995, però que encara no s’ha pogut implementar per que l’Institut Municipal d’Educació coneixia perfecta-
la manca de solars i per la manca, sobretot, de cons- ment què passa diàriament a cada aula: per tant, pot-
trucció de nous edificis; i indica que l’escolarització de ser a l’hora de redactar l’informe en debat, valia més
la població escolar immigrada exigeix que l’escola no haver-se refiat de les dades proporcionades pel
concertada assumeixi allò que li pertoca: una quota Departament d’Ensenyament i haver cercat altres
de solidaritat amb un repartiment de l’alumnat que fonts d’informació per poder presentar unes estadísti-
eviti que el nouvingut es concentri només en els cen- ques més acurades.
tres públics. Admet que la matrícula viva és imprevisible, però
La Sra. Subirats contesta les intervencions prece- objecta que, si més no, es pot recórrer a les variaci-
dents dient que, efectivament, l’educació obligatòria ons produïdes al llarg de tot el curs anterior a fi de
comença als 6 anys, però a efectes estadístics s’in- poder ajustar les plantilles de professors i les neces-
clou el cicle comprés entre els 3 i els 6 anys que cor- sitats de professorat de suport en aquelles escoles
respon a l’educació bàsica i que a Catalunya està d’educació primària que tenen problemes de satura-
pràcticament escolaritzat en el 100%; que els errors ció que en alguns casos comencen a ésser greus,
s’expliquen perquè es tracta de dades proporciona- amb percentatges que s’acosten al 95% de les seva
des per la Generalitat que segueixen determinats rit- capacitat.
mes i perquè no s’ha volgut tancar l’informe amb les El Sr. Martínez observa que al Sr. Ciurana li consta
dades del mes de juliol, que podrien ésser molt més perfectament per què encara no s’han construït les
exactes, sinó que s’ha volgut recollir-hi la matrícula escoles públiques Angeleta Ferrer i Glòries Catala-
viva produïda fins al mes de setembre, sense esperar nes, ni tampoc la prevista al carrer de Bilbao; i que la
dos mesos més, transcorreguts els quals les xifres ja proposta de la Generalitat feta al final del darrer man-
estaran molt més perfilades; que la matriculació era, dat fou instal·lar en barracons el Centre d’educació
fins fa quatre o cinc anys, relativament estable per- infantil i primària Glòries Catalanes, mentre que una
què a la Ciutat no hi havia gaire migracions, de ma- escola privada d’èlit com és la Saint Paul’s School, ha
nera que el fenomen de la variació de la matrícula en rebut de la Generalitat 100 milions de pessetes per-
els mesos de setembre, octubre, novembre i al llarg què pugui construir el seu nou edifici: aquest és el
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1691
model educatiu que promou la Generalitat de Cata- comprèn els sis sectors de desenvolupament se-
lunya. güents: 1) Pedralbes – Parc Cervantes – Parc de
La Sra. Subirats fa avinent que ha evitat estendre l’Oreneta; 2) Jardins de can Sentmenat – Vallvidrera
el debat als efectes que ha tingut la planificació de – Peu del Funicular; 3) Tibidabo – Carretera de l’Arra-
centres feta als darrers anys, per tal com se n’ha par- bassada; 4) Llars Mundet – Portell de Valldaura – Vall
lat a bastament perquè la Ciutat estigui prou informa- d’Hebron; 5) Vall de can Masdéu – Canyelles; 6)
da que l’Ajuntament no estava prou content de com Roquetes – Trinitat Nova – Torre Baró; sectorització
anava la cosa i que això ha tingut, com a conseqüèn- que permetrà aprofundir a una altra escala i acabar
cia, haver d’acceptar unes instal·lacions provisionals de desenvolupar l’ordenació urbanística de cada
en solars, com el del Front Marítim, cedits des de fa sector.
molts anys; en conseqüència, s’ha estimat més pre- Comenta, en darrer lloc, que es fa una proposta de
sentar la cara positiva d’un procés, en el qual avui tractament dels àmbits sotmesos a suspensió de tra-
s’està avançant i cal continuar treballant conjunta- mitació de plans urbanístics i d’atorgament de llicèn-
ment. cies, acordada fa un any; i que en sessions posteriors
Tocant a la referència de la Sra. Mejías de les fonts es presentaran els documents normatius de determi-
d’informació, matisa que l’Institut Municipal d’Educa- nades intervencions per a una major i millor preserva-
ció sap què passa a les escoles, però no pot generar ció del vessant barceloní de Collserola.
unes dades paral·leles a les de la Generalitat, que El Sr. Ciurana comparteix bona part dels aspectes
són les oficials i amb les quals cal treballar. que es plantegen en l’estudi presentat i per això evi-
2. Parc de Collserola. tarà analitzar-ne les possibles mancances i les con-
El Sr. Casas presenta l’Estudi estratègic del ves- seqüències que el retard amb què es presenta pugui
sant barceloní de la serra de Collserola que s’ha lliu- haver tingut en actuacions com la de Torre Vilana;
rat als membres del Consistori, dient que ha sorgit de però desitja formular-hi les següents observacions:
l’encàrrec fet el desembre de 2002 arran del Conveni 1r) Que també hi ha un vessant barceloní de
entre aquest Ajuntament i el Consorci del Parc de Collserola que mira cap al Vallès i que igualment me-
Collserola, amb l’objectiu de promoure una reflexió reixeria alguna intervenció, donat que hi ha zones de
sobre les situacions que s’hi estan produint i el model transició, però molt més abruptes.
de futur del Parc en el vessant barceloní; que ha es- 2n) Que el sistema longitudinal de connexió de ca-
tat elaborat per un conjunt força nombrós de perso- mins, encara que s’especifiqui que és per a vianants i
nes procedents de diferents àmbits de l’Ajuntament, bicicletes, té aspectes positius, però cal parar atenció
del Consorci esmentat, així com d’un equip de profes- a no prendre mesures precipitades i preveure les ga-
sors universitaris de Barcelona; que s’hi fa una anàlisi ranties necessàries per a no perjudicar encara més la
a dues escales, una de caire general, d’encaix global fragilitat del Parc.
del Parc tant en l’aspecte natural com social, i una al- 3r) Que està absolutament d’acord amb el sistema
tra d’específica per al vessant barceloní amb una re- transversal, perquè, a parer seu, s’ha de propiciar
ferència molt concreta als espais que varen ésser ob- que el Parc penetri en la Ciutat i no pas que la Ciutat
jecte de la suspensió de llicències acordada fa uns penetri en el Parc.
mesos; i que tal document s’inscriu en el conjunt de 4t) Que es pregunta si la prolongació del funicular
treballs començats ja fa uns anys per tal de reduir la perquè connecti amb l’estació de l’avinguda del
pressió urbanitzadora en la serra de Collserola i de Tibidabo dels Ferrocarrils de la Generalitat pot impli-
crear recorreguts que connectin la Ciutat amb el car la desaparició del Tramvia Blau o la construcció
Parc. d’un traçat paral·lel.
S’estalvia de repetir els aspectes, que considera 5è) Que si no hi ha una voluntat decidida i recursos
prou detallats en el document repartit, relatius a les suficients per a l’adquisició de sòl no només en el
característiques i dimensions del Parc i del seu espai Parc, sinó també a la perifèria, no es podrà dur a ter-
en el vessant barceloní, als usos socials que s’hi pro- me, d’una manera eficaç, la gestió per a alliberar de
dueixen i a les infraestructures existents, fins a arribar la pressió urbanística Collserola i, especialment, el
a la proposta d’ordenació en què es fixen criteris i líni- seu vessant barceloní en el costat de mar.
es d’actuació; però entre les consideracions d’encaix Apunta, finalment, la conveniència d’abordar as-
general més importants a tenir en compte, destaca la pectes com els relatius a l’eliminació de les línies
connectivitat ecològica del Parc, l’heterogeneïtat de elèctriques que travessen el Parc, a la caça i la difi-
l’ambient natural d’aquest espai de 8.400 hectàrees, cultat de comptabilitzar-la amb els usos de lleure, a la
de les quals 1.700 corresponen al vessant barceloní, i possible implantació d’algun sistema de transport
entre els criteris remarca que cal tenir present: que el elèctric de tipus llançadora i a l’ús del patrimoni histò-
vessant barceloní és molt fràgil i erosionable, que s’hi ric i cultural situat a Collserola; i anuncia que el seu
ha de mantenir la diversitat d’ambients, regular els Grup seguirà atentament els diferents projectes que
usos per a preservar-lo, actuar sobre el traçat de les vagin fent per a consolidar Collserola, que s’hauria de
línies elèctriques i sobre les mutilacions que ha sofert convertir en l’escola d’educació ambiental de totes les
per causa d’incendis, i resoldre la manca de continuï- escoles de la Ciutat, com el pulmó verd de les gene-
tat i connectivitat del passeig de les Aigües. racions futures de Barcelona.
Explica que el model que es presenta es construeix El Sr. Basso manifesta que el Grup del Partit Popu-
sobre tres elements estructurals: el sistema longitudi- lar sempre ha considerat molt necessàries l’adopció
nal d’estructuració interna, o sistema passeig de la de mesures per a preservar el medi natural a
Carena – passeig de les Aigües, els sistemes trans- Collserola i, per això, en el mandat anterior presentà
versals de connexió entre la Ciutat i el Parc, i el siste- diverses iniciatives en tal sentit i donà suport a les
ma de relació local entre el Parc i els barris veïns, propostes adreçades a traslladar l’edificabilitat des-
que forma la franja de transició; i que la proposta mesurada existent en la part alta de la Ciutat i a pre-
1 a692 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
servar l’espai forestal com, per exemple, la modifica- qual el seu Grup fou partícep entusiasta, de suspen-
ció del planejament en el sector de Torre Vilana, que dre les llicències a la falda de Collserola, per tal de fer
trasllada la meitat de l’edificabilitat a cotes més bai- baixar el Parc a la Ciutat i evitar que la Ciutat pugi
xes, la modificació del Pla General Metropolità en el cap al Parc, és a dir, per a reforçar la protecció de
sector de Pedralbes, de l’entorn del Parc de l’Orene- Collserola i assegurar que el planejament i la política
ta, de la Clínica Quirón a Gràcia, de la plaça d’Alfons que s’hi faci refermi aquest pulmó verd que és fona-
Comín i el camí de la Mare de Déu de Lorda, i la mo- mental no només per a la Ciutat, sinó també per a
dificació del Pla General Metropolità en el sector l’Àrea metropolitana i el Vallès. Agrega que la decisió
nord-oest de Pedralbes. política de suspendre les llicències s’ha traduït en un
Significa, a continuació, que el seu Grup també es bon treball tècnic interdisciplinar, que fa una bona di-
posicionà favorablement respecte a la suspensió de agnosi de la situació, planteja la necessitat d’aug-
la tramitació de plans urbanístics i de l’atorgament de mentar la interconnectivitat verda entre Barcelona i
llicències en els àmbits en què incideix l’estudi estra- Collserola i orienta sobre els criteris que ha de seguir
tègic que ha estat presentat avui, si bé, en aquest en el futur un bon planejament, que, per al seu Grup,
cas, el suport als objectius generals fou matisat en el ha de tenir com a objectius bàsic una major protecció
tràmit d’al·legacions; que, no obstant això, ara ha i una revaloralització de Collserola.
d’expressar la seva decepció, perquè el document en Fa avinent que el Parlament de Catalunya que surti
debat és massa genèric i poc definitori de les soluci- de les properes eleccions haurà de discutir quina és
ons que s’hi proposen i, fins i tot, incomplet, perquè la figura més adequada per a incrementar el nivell de
en la franja de transició es limita a enumerar els onze protecció de Collserola; i avança que, a juí seu, po-
sectors sense concretar què s’hi pensa fer, i es fa re- dria ser declarar-lo parc natural.
ferència a unes fitxes que no hi figuren dins: per tant, El Sr. Casas contesta les anteriors intervencions
per a poder emetre un judici, el seu Grup necessita dient que l’estudi presentat analitza la situació actual,
disposar del document complet. suggereix coses a realitzar en el futur, planteja, altres
Considera, d’altra banda, que s’han desestimat in- estudis, i té caràcter de document obert i, per això,
justificadament les al·legacions del seu Grup que pre- ara se’n presenta un resum i més endavant es con-
tenien millorar la forma, el contingut i els criteris de cretaran els detalls; que la continuïtat de la carretera
desenvolupament de l’Estudi estratègic. de les Aigües de punta a punta de Collserola és con-
Demana, doncs, que s’incorporin elements de par- venient, però probablement, en algun tram, haurà de
ticipació mitjançant la creació d’una comissió formada comptar amb el sobreample de la carretera de l’Arra-
per una representació paritària de tots els Grups mu- bassada; que, evidentment, el vessant on se situa
nicipals i, també, per representants de les instituci- Vallvidrera, amb els barris de la Budellera, del Turó i
ons, entitats i associacions de veïns interessats, que d’Espinagosa i la part obaga de les Planes, presenta
supervisi el treball i vetlli per la transparència i la par- dificultats afegides a les del vessant del costat de
ticipació dels afectats; que s’aclareixin els criteris mar, que són la integració de les edificacions, la pre-
adoptats per a la inclusió o no de les diferents peces servació de la vegetació, les infraestructures d’accés i
de terreny en l’àmbit subjecte a suspensió; que no es la mobilitat; que la prolongació del funicular del
disminueixi el sostre potencial d’equipament; que les Tibidabo és una hipòtesi condicionada a la seva in-
zones on es traslladi l’edificabilitat del vessant corporació al Pla director d’infraestructures i al finan-
barceloní de Collserola no hagin esgotat el seu sostre çament, però no es contraposa a altres possibilitats
potencial, per tal que el nou sostre que rebran no so- de connexió; que la qüestió de la caça desborda els
brepassi l’edificabilitat màxima prevista pel planeja- objectius de l’Estudi i se situa en el terrenys de la
ment vigent; i que es faci la repoblació forestal dels gestió del Parc per part del Consorci en l’àmbit de la
espais lliures. protecció; que els parcs naturals del Pirineu no tenen
El Sr. Florensa valora molt positivament l’estudi en gaires coses a veure amb el de Collserola, que és, en
debat, perquè actua sobre un espai, com és el ves- tot cas, un parc natural urbà, concepte que permetria
sant barceloní de Collserola, molt sensible tant per la trobar formules per a garantir, alhora, el màxim de ni-
degradació ambiental com per la pressió urbanística vell de protecció de la naturalesa i el desenvolupa-
que pateix i, per tant, necessita un tractament unitari i ment de les activitats diàries que s’hi produeixen; i
integrador amb el teixit urbà de la Ciutat. que la participació es produirà en el moment esca-
Remarca que l’Estudi articula longitudinalment tal ient, a mesura que vagin avançant i concretant-se les
vessant a través del passeig de la Carena, assegura diferents propostes, la viabilitat de les quals es pretén
la connectivitat de la Ciutat amb el Parc mitjançant assegurar precisament amb la suspensió de llicènci-
nou sistemes transversals de comunicació i garanteix es.
l’equilibri ambiental mitjançant la franja de transició; i El Sr. Ciurana demana que s’aclareixi si la prolon-
que tot això va acompanyat d’altres mesures, com el gació del funicular del Tibidabo hauria d’implicar la
reforçament del transport públic i la lluita contra la supressió del Tramvia Blau i apunta la conveniència
pressió urbanística mitjançant la suspensió de llicèn- d’incorporar, tant aquest tramvia com el funicular del
cies. Tibidabo a la xarxa integrada del transport públic.
Lamenta, tanmateix, que en algun plànol figuri en- El Sr. Casas respon que la proposta de prolonga-
cara grafiada l’entrada al túnel d’Horta, al qual el seu ció del funicular és, en tot cas, una qüestió a tractar
Grup és contrari, perquè devalua les intencions de en l’àmbit de decisió competent i requereix que es
creixement sostenible i respon a un model de mobili- pugui comptar amb el finançament suficient, però, en
tat que, a juí seu, no és el més adequat. tot cas, no hauria d’implicar la supressió del Tramvia
La Sra. Mayol creu que s’ha presentat un bon do- Blau, fins i tot per raons sentimentals, ni exclou que
cument tècnic que té molts valors polítics, perquè re- no es pugui mirar de reforçar, d’una manera més efi-
força la decisió, adoptada a l’anterior mandat i de la cient, el transport públic d’aquesta zona.
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1693
3. Desenvolupament consorcis de la Carta Muni- cobrir una part d’aquest diferencial, això vol dir que la
cipal. nostra ciutadania rep les conseqüències de la inexis-
El Sr. Mascarell recorda que la Carta Municipal, en tència de tal consorci i de les polítiques que hi hauria
la seva història, ha viscut grans moments l’any 1997, d’haver al darrera pel que fa a l’assistència a la gent
quan fou aprovada per unanimitat per aquest Plenari, gran o a la població immigrada; i que, en definitiva,
el 1998, quan ho fou pel Parlament de Catalunya, el l’Administració superior no aporta allò que hauria
1999, amb la seva entrada en vigor, i recentment d’aportar i, per tant, cal mirar de resoldre aquesta si-
amb la reunió en què es pactà exceptuar Barcelona tuació.
de les lleis generals de l’Estat relatives al règim local, Addueix, més endavant, que el Consell del Patri-
decisió que fou ratificada ahir en el Parlament de l’Es- moni Cultural ha tingut en quatre anys una sola reu-
tat; que darrera de la Carta hi ha el desplegament i nió, que tingué lloc al darrer dia del mandat de l’ante-
reorganització de competències entre les diverses rior director general.
Administracions i el finançament d’aquestes compe- Fa avinent que l’única excepció que s’observa en
tències i, consegüentment, de l’acció municipal que aquest panorama és el cas del Consorci Sanitari, si
es desplega en el territori de la Ciutat; ara bé, més bé l’estat de la salut pública a la nostra Ciutat és en-
enllà dels grans moments hi ha la gestió del dia a dia cara molt lluny dels estàndards vigents a la resta de
i la lletra petita, en la qual està en joc el sentit final i la Catalunya i, des d’aquest punt de vista, Barcelona és
credibilitat de la Carta Municipal de Barcelona. també una ciutat discriminada per part del Govern de
Entrant, doncs, en l’anàlisi de com s’està complint Catalunya.
aquesta lletra petita, diu que l’Ajuntament no pot sen- Conclou que el resultat de tot aquest balanç és ne-
tir-se gaire satisfet de com s’estan desplegant els cessàriament agredolç i seria desitjable poder apreci-
consorcis establerts a la Carta Municipal, perquè, si ar una major voluntat política en el compliment de la
bé s’han aconseguit avenços interessants en l’urba- lletra menuda de la Carta Municipal relativa als con-
nisme i en els Consorcis del Transport i de l’Habitat- sorcis esmentats, perquè Barcelona pugui sortir del
ge, tot i que ha costat massa posar-lo en marxa, els tracte discriminatori que pateix, i de la ineficiència
retards produïts fins ara en els consorcis socials se- d’algunes polítiques que no poden ésser convenient-
ran pedres a les sabates demà i cal avançar amb ment concertades.
més convicció pel que fa a tals consorcis. El Sr. Puigdollers lamenta, d’antuvi, la novetat que
Comenta que la ponent d’Educació, en exposar aquest informe s’hagi exposat sense haver aportat
l’informe sobre l’estat de la matriculació a la Ciutat ha prèviament cap text escrit, i que, a més, el ponent
fet esment, sovint, a les dificultats del procés de hagi centrat la seva intervenció en els consorcis soci-
constitució del Consorci d’Educació i la determinació als quan, segons l’ordre del dia, s’havia de tractar del
de l’objecte de tal consorci, ja que té aprovats els desenvolupament dels consorcis previstos a la Carta,
seus estatuts des del febrer de 2002, però no s’ha fet la qual, a parer seu, és utilitzada, una vegada més,
conèixer de manera suficient i tampoc no s’impulsa no com a eina d’acord, sinó com a eina de desgast de
prou, a pesar que té reservat un paper rellevant i cen- l’adversari polític, en una actitud que contrasta amb la
tral en la definició de coses que preocupen, algunes mantinguda pel Grup de Convergència i Unió, el qual
de les quals s’han discutit en el curs d’aquesta matei- a la Junta de Portaveus acceptà retirar una pregunta
xa sessió, com ara la preinscripció, la constitució del seva sobre la darrera modificació de la Llei d’estran-
Consell Escolar Municipal, el Mapa escolar, la proble- geria que és fruit de l’acord entre el Partit Popular i el
màtica de l’escola bressol, que exigeixen una actua- Partit Socialista.
ció més convençuda i decidida. Creu, tanmateix, que el govern municipal s’equivo-
Ara bé, indica que on les coses estan, lamentable- ca mantenint aquesta actitud, especialment si pensa
ment, més estancades és en el Consorci de Serveis en la ciutadania de Barcelona; que anàlisis com la
Socials, que ha de comportar el traspàs a l’Ajunta- que s’acaba de fer no serveixen per a avançar en el
ment d’una sèrie de competències de la Generalitat, desenvolupament d’un consorci, cosa que necessita
la determinació de les competències a planificar, els la voluntat de totes dues bandes, com històricament
recursos que ha de tenir i de les eines que s’han de es féu ben palès en el cas del Consorci Sanitari i de
posar a disposició dels ciutadans perquè puguin co- l’Agència de la Salut, però el ponent no l’ha mencio-
nèixer quins serveis tenen a la seva disposició; però nat, sinó que s’ha limitat només a parlar, per sobre,
tanmateix, pràcticament cinc anys després de l’apro- del Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità,
vació de la Carta Municipal, tal consorci no està en- per cert, no previst a la Carta i ha centrat la seva
cara constituït i l’Ajuntament no disposa de la infor- atenció en els consorcis socials.
mació imprescindible per a poder analitzar les Puntualitza, en relació al Consorci de l’Habitatge,
competències que tal consorci ha d’assumir. que fa pocs mesos aquest Plenari n’aprovà una modi-
Li sembla que aquesta realitat és manifestament ficació dels estatuts, promoguda pel govern munici-
greu, perquè es parla sovint de la problemàtica social pal; i en relació al Consorci d’Educació, que el seu
de la Ciutat, però a l’hora de complir la lletra petita de Consell d’administració es reuneix mensualment i va
la Carta Municipal cal adoptar actituds diferents de avançant perquè la planificació ja s’ha fet des del
les que s’han mantingut fins ara. Consorci i hi ha el compromís que l’any vinent s’hi fa-
Al·lega que, segons les estimacions municipals, hi cin també els processos de preinscripció i matricu-
ha un dèficit de més del 50% en la despesa pública lació.
que el Govern de Catalunya destina a Barcelona en Respecte al Consorci de Serveis Socials, significa
prestacions socials ja que, concretament, per cada que encara no hi ha acord perquè el govern municipal
euro que la Generalitat esmerça Catalunya per tal ha decidit, sense explicar-ne els motius, canviar els
concepte, aquí només gasta 41 cèntims; que més en- criteris aplicats per a la constitució del Consorci Sani-
llà de la tasca que compleix aquest Ajuntament en tari i dels de l’Habitatge i d’Educació, ja que primer es
1 a694 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
crearen els instruments jurídics i després es dotaren estat fer-ho en aquesta sessió, i que cal abordar de
de contingut, mentre que en el cas del Consorci de manera més assenyada la qüestió de la Carta Munici-
Serveis Socials el govern municipal pretén que primer pal, perquè es converteixi en una realitat de la qual
es fixin els continguts i després es constitueixi el Con- puguin gaudir tots els barcelonins.
sorci, per tal de poder usar aquesta qüestió com a El Sr. Gomà puntualitza que, en matèria de serveis
eina de desgast polític. socials, la Carta, a diferència d’altres consorcis, esta-
Reconeix, finalment, que a la reunió tinguda re- bleix dues línies molt clares: una de transferències
centment al Ministeri de les Administracions Públi- absolutament necessàries per a integrar en una sola
ques sobre la Carta Municipal, s’avançà perquè s’hi xarxa el nivell especialitzat de serveis socials i poder
va admetre l’excepcionalitat del cas de Barcelona; desenvolupar polítiques d’atenció a determinats
però, fa notar, que no s’hi arribà a fixar un calendari. col·lectius, i l’altra que consorcia la planificació i la
El Sr. Fernández Díaz qüestiona, d’antuvi, la perti- resta de serveis; que, consegüentment, l’Ajuntament
nència d’haver presentat avui aquest informe, basant- plantejà una negociació sobre aquests aspectes de la
se en les mateixes reflexions que exposà a la sessió Carta Municipal i la resposta de la Generalitat oferí ti-
del juliol quan es tractà una altra iniciativa, adreçada rar endavant només la part consorciada sense la
en aquell cas al Govern de l’Estat, sobre la Carta Mu- transferència de competències, cosa a la qual l’Ajun-
nicipal; i significa que la Carta Municipal s’aprovà a tament s’ha negat, no pas per motius partidistes, sinó
partir del diàleg i del consens de tots els Grups mu- per la responsabilitat de fer política social.
nicipals i, per tant, hauria valgut més que l’Alcaldia El Sr. Mascarell, en resposta a les intervencions
hagués convocat els presidents o representants dels anteriors, diu que té la sensació que són els Grups de
diversos Grups municipals per parlar del desenvolu- l’oposició qui intenten vincular els debats plenaris
pament i aplicació de la Carta en l’àmbit supramu- amb les properes eleccions; que en el temps que por-
nicipal, és a dir, de l’Estat i de la Generalitat, i des- tem de mandat, el govern municipal ha plantejat els
prés traslladar el debat a aquest hemicicle. assumptes cercant la qualitat dels serveis que s’han
Li sembla que haver-ho fet al revés, sense aquest de prestar a la Ciutat a través de consorcis, és a dir,
diàleg previ i sense ni menys haver facilitat un text pensant en la ciutadania i allò que ha d’acabar reper-
escrit, denota poca confiança en les possibilitats del cutint en ella a través dels consorcis; i que no creu
Sr. Pasqual Maragall en les eleccions que tindran lloc haver usat pas un to preelectoral en la seva interven-
d’aquí a trenta dies; i que la Carta Municipal, tot i que ció i s’ha limitat a mencionar alguns dels problemes
pugui fins i tot compartir algunes consideracions que que estan encallats, tanmateix, les reaccions que han
s’han fet respecte als Governs tant de la Generalitat provocat les seves paraules demostren l’oportunitat
com de l’Estat, només interessa al govern municipal de tenir avui aquest debat.
com a eina de confrontació electoral, partidista i insti- Li sembla que el Consorci d’Ensenyament està fun-
tucional quan, en la seva opinió, s’hauria de deixar al cionant amb un cert tic de clandestinitat i que no hi ha
marge de tal confrontació, llevat que això sigui real- prou ganes que pugui desenvolupar plenament la
ment inevitable, però de moment ell no té pas aques- seva comesa, cosa que exigeix més convicció políti-
ta convicció ni pel que fa a l’Estat –ho demostren els ca, però no pas per part d’aquest Ajuntament.
recents acords– ni pel que fa a la Generalitat. Precisa que ha parlat del Consorci Sanitari; i que,
Reconeix que el Consorci de l’Habitatge s’ha de com s’acaba d’explicar, la constitució del Consorci de
desenvolupar, però observa que en l’àmbit municipal Serveis Socials requereix un procés previ de transfe-
també caldria concentrar tots els esforços que fa rència de competències indispensable per a poder
aquest Ajuntament en política d’habitatge, en comp- actuar.
tes de mantenir-los disgregats entre el Patronat Muni- Celebra que el Sr. Fernández Díaz comparteixi no
cipal de l’Habitatge, el Consell Comarcal del Barcelo- la forma, però sí el fons del seu informe i pensa que
nès, Regesa, Procivesa, Proeixample, Pronoubarris, dels consorcis caldrà parlar-ne sovint per a evitar que
Bagursa i diverses fundacions privades, organismes siguin una realitat allunyada dels interessos dels
tots que caldria posar en el calaix del Consorci de barcelonins i barcelonines que són, precisament, allò
l’Habitatge per a guanyar temps i fer realitat el Con- que hi ha darrera d’aquest invent extraordinari per a
sorci Metropolità de l’Habitatge. concertar competències.
També admet que el Consorci d’Educació no està El Sr. Puigdollers observa que l’oportunitat d’in-
desenvolupant tot el seu potencial i que el Consorci cloure aquest informe en l’ordre del dia d’avui l’ha de-
de Serveis Socials ni tan sols ha nascut; i recorda cidida, legítimament, el govern municipal; que quan el
que el Consorci Sanitari serví de referent als ponents Consorci de Serveis Socials, el febrer de 2002, arribà
de la Carta Municipal, ja que les pretensions inicials a un acord absolut en matèria d’atenció a la infància,
anaven en el sentit de reclamar la transferència o de- l’Ajuntament no l’ha volgut; i que la Generalitat ha fet
legació de competències i al final s’arribà a l’acord de els treballs tècnics que li pertocaven i, en canvi,
posar-les en comú mitjançant consorcis per a asse- aquest Ajuntament no ha aportat ni una sola dada
gurar una actuació que pot ser molt més eficaç si to- dels treballs tècnics que havia de fer.
tes les Administracions treballen juntes que no pas si El Sr. Fernández Díaz demana formalment que es
ho fan separadament. faciliti informació al seu Grup sobre el perquè encara
Pensa que s’ha avançat en el camp de l’urbanisme no s’ha constituït el Consorci de Serveis Socials i el
i que en cultura hi ha aspectes positius i altres que no perquè encara no s’ha desenvolupat plenament el po-
ho són tant. tencial d’altres Consorcis.
Diu, en conclusió, que troba bé que en aquest Ple- Insisteix en la conveniència de tenir el debat primer
nari es parli de la Carta Municipal, perquè tothom co- amb els presidents dels Grups municipals i traslladar-
negui les posicions de cadascun; però creu que no lo després a aquest Plenari, a fi que sigui una eina de
fou un encert fer-ho el mes de juliol, ni tampoc ho ha consens i no pas de confrontació.
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1695
El Sr. Mascarell indica que l’oportunitat és una cir- 9. Ratificar els decrets de l’Alcaldia relatius a les
cumstància de valoració subjectiva; i que, en opinió retribucions íntegres anuals dels càrrecs directius de
del govern municipal, és molt correcte haver plantejat l’Administració municipal i de les seves Empreses i
avui aquest debat i haver posat l’accent en aquelles Organismes autònoms, que es detallen en la relació
coses que no es fan prou bé. adjunta.
Pregunta si ningú es pot creure que el govern mu- S’aproven, per unanimitat, els sis punts anteriors.
nicipal no acceptaria un acord en un camp on hi ha
un dèficit del 50% en la despesa que fa el Govern de
Catalunya a la Ciutat. b) Propostes d’acord
Nega que aquest Ajuntament no hagi fet els estu-
dis que li pertoquen; i puntualitza que els tècnics mu-
nicipals hi porten quatre o cinc anys treballant sense COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
haver pogut aconseguir de la Generalitat les dades COORDINACIÓ TERRITORIAL
imprescindibles per a poder fer la valoració final.
10. Aprovar provisionalment la modificació, per a
l’exercici de 2004 i successius, de les Ordenances
PART DECISÒRIA fiscals següents: Ordenança fiscal general; núm. 1.1.
Impost sobre béns immobles; núm. 1.2. Impost sobre
a) Ratificacions vehicles de tracció mecànica; núm. 1.3. Impost sobre
l’increment del valor de terrenys de naturalesa urba-
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 4 de setembre na; núm. 1.4. Impost sobre activitats econòmiques;
de 2003 (S1/D/2003 3630), que concedeix a la mer- núm. 2.1. Impost sobre construccions, instal·lacions i
cantil Aiguajoc Borrell, SA, una bonificació del 75% obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals; núm.
sobre la quota de l’impost de construccions, instal·la- 3.2. Serveis de prevenció, extinció d’incendis i salva-
cions i obres en relació a la llicència d’obres menors ment; núm. 3.3. Serveis urbanístics; núm. 3.4. Taxa
atorgada per resolució de 13 de gener de 2003, per a per l’homologació d’empreses per a la gestió de resi-
la remodelació del Centre esportiu, al carrer del Com- dus municipals a Barcelona i altres serveis
te Borrell, núms. 21-23. mediambientals; núm. 3.5. Clavegueram; núm. 3.6.
5. Ratificar els acords del Consell Rector del Con- Mercats; núm. 3.7. Taxes pels serveis de registre,
sorci Institut de Salut Pública de Catalunya, adoptats inspecció i prevenció sanitaris relatius a establiments
per unanimitat dels seus membres en les sessions de alimentaris, espais públics i animals de companyia;
14 de juny de 2000 i 31 de desembre de 2001, pels núm. 3.8. Prestacions de la Guàrdia Urbana i circula-
quals s’aprovà l’informe presentat de liquidació del cions especials; núm. 3.9. Inspecció i control sanitari
Consorci i se n’acordà la seva dissolució. d’animals i llurs productes; núm. 3.10. Servei de ce-
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de mentiris i incineracions; núm. 3.11. Utilització privati-
2003 (S1/D/2003 3943), que atorga a les persones i va del domini públic municipal i la prestació d’altres
entitats alienes al Cos de la Guàrdia Urbana, que fi- serveis; núm. 3.12. Aprofitament del vol, sòl i subsòl;
guren en la relació adjunta, la Medalla d’Honor al Mè- núm. 3.13. Estacionament de vehicles; núm. 3.14.
rit en la categoria d’Argent, a títol honorífic, segons Serveis culturals; núm. 3.15. Serveis especials d’en-
preveu la disposició addicional del Reglament d’ho- llumenat públic; núm. 3.16. Utilització privada fun-
nors i recompenses dels membres de la Policia Muni- cionament de les fonts ornamentals; núm. 4. Con-
cipal i del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i tribucions especials; i sotmetre les esmentades
Salvaments, en reconeixement a les seves actuaci- Ordenances a informació pública per un termini de
ons de dedicació i col·laboració envers la Guàrdia Ur- trenta dies.
bana d’aquest municipi. El president de la Comissió de Presidència, Hisen-
7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de da i Coordinació Territorial, Sr. Cuervo, comença ad-
2003 (S1/D/2003 3942), que atorga la Medalla d’Ho- vertint que en tal comissió ja s’han pogut conèixer i
nor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana que discutir amb detall i transparència els fonaments tèc-
figuren en les relacions adjuntes, per raó de la seva nics i econòmics d’aquesta proposta de revisió de les
antiguitat ininterrompuda (trenta-cinc anys en la cate- Ordenances fiscals per l’any vinent i, per tant, s’estal-
goria d’argent o vint-i-cinc anys en la categoria de viarà de reiterar-los ara per tal de centrar la seva in-
bronze) en la prestació de serveis sense cap nota tervenció en els aspectes polítics.
desfavorable en els seus expedients personals; pro- En aquesta línia, destaca que la gestió econòmica
duint la categoria d’argent els beneficis que s’esta- d’aquest Ajuntament és correcta en termes de solvèn-
bleixen a l’apartat 1 de l’article 5è del Reglament cia i suficiència per a atendre les seves obligacions, i
d’honors i recompenses dels membres de la Guàrdia s’ha convertit en un model en l’àmbit internacional ja
Urbana. que aquesta ciutat, després de 1992, fou capaç de su-
8. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre perar el malefici d’esgotament i decadència que havia
de 2003 (S1/D/2003 3941), que atorga la Medalla pesat sobre altres ciutats olímpiques, i els darrers anys
d’Honor al Mèrit, en la seva categoria d’argent o de ha pogut tirar endavant una política constant de dismi-
bronze, als membres de la Guàrdia Urbana que figu- nució de la pressió fiscal, a la qual havia hagut de re-
ren en les relacions adjuntes per la realització d’ac- córrer per a poder encarar els seus reptes.
tes per sobre dels seus deures professionals, pro- Explica que les Ordenances fiscals per a 2004 es
duint la categoria d’argent els beneficis que caracteritzen, en primer lloc, per continuar la tendèn-
s’estableixen a l’apartat 1 de l’article 5è del Regla- cia dels darrers vuit anys a la disminució de la pressió
ment d’honors i recompenses dels membres de la fiscal, cosa que es fa de manera gradual perquè, al-
Guàrdia Urbana. hora, cal mantenir la qualitat dels serveis que ja es
1 a696 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
presten, atendre les noves demandes de serveis i fer en el període d’informació pública, perquè en fan una
front als reptes estratègics; que una altra característi- valoració que no és pas coincident amb la que el Sr.
ca de tals ordenances és la transparència, perquè Cuervo acaba d’exposar, ja que, a parer seu, les me-
s’ha pogut fer una discussió molt aprofundida sobre sures que inclouen no responen pas als objectius de
costos imputables, costos directes, costos indirectes, promoure el civisme, l’autoritat, la convivència i la
etcètera; que la fiscalitat municipal està condicionada conscienciació ambiental, i de reduir la pressió fiscal.
per decisions de les Administracions superiors i, con- Recorda, primerament, que el concepte de pressió
cretament, sobre les Ordenances fiscals de l’any vi- fiscal ha generat llargues discussions; que l’any pas-
nent incideixen, per una banda, la Llei d’estabilitat sat aparegueren en els mitjans de comunicació dues
pressupostària, coneguda com a Llei del dèficit zero i, llistes sobre els municipis que ocupaven els primers
per l’altra, la Llei de reforma de les hisendes locals llocs d’aquest ranking i mentre en la presentada pel
que, en suprimir d’una manera precipitada, com ha Partit Popular Barcelona ocupava el primer lloc, i en
reconegut el mateix ministre Sr. Rato, l’impost sobre la presentada pel Partit Socialista el primer lloc era
les activitats econòmiques per a determinats contribu- per a Lleó i el segon per a Barcelona; en tot cas, ella
ents, ha tingut, com ja demostrà en la comissió cor- pensa que Barcelona és la ciutat amb la fiscalitat més
responent, unes conseqüències fiscals negatives so- alta de tot Espanya, manté en els seus màxims els ti-
bre els ingressos municipals, cosa de la qual també pus impositius de tots els impostos, excepte el relatiu
s’ha queixat l’Ajuntament de Madrid; i que, tanmateix, a construccions, instal·lacions i obres, el tipus del
la suficiència financera de l’Ajuntament permet enca- qual es va incrementant progressivament d’any en
rar aquesta circumstància sense haver d’abandonar any, perquè ha passat del 2,75 al 3% i ara al 3,15 per
la política de disminució de la pressió fiscal. 100 i, tanmateix, en la nota enviada a la premsa i en
Posa en relleu, a continuació, que les ordenances la web municipal es diu que resta invariable.
en debat expliciten d’una manera clara a la ciutadania En relació als perjudicis enormes que, segons el
quines coses s’abaixen i per què i quines coses Sr. Cuervo, la Llei de reforma de les hisendes locals
s’apugen i per què, sobretot en el camp de les taxes, i irroga a aquest Ajuntament per causa de la supressió
són també un instrument del qual es val el govern de l’impost sobre les activitats econòmiques, observa
municipal per a augmentar el civisme i, per això, tras- que en el Congrés dels Diputats, el Sr. Cuesta, par-
lladen als conductors infractors els costos de la inter- lant en nom dels socialistes, digué que donaven su-
venció que fa l’Ajuntament, mitjançant la grua munici- port a tal llei perquè allò que els ajuntaments perdien
pal, per a restablir l’ordre a la via pública i garantir amb la supressió de tal impost, ho recuperaven per la
una mobilitat adequada, de manera que el grau de via de les compensacions pactades amb la Federació
cobertura de les despeses de la grua ha passat del Espanyola de Municipis i Províncies: per tant, tal llei
83,3 al 99,88 per 100 amb el clar missatge polític que no pot servir d’excusa per a presentar unes Ordenan-
el govern municipal no vol que el conjunt de la ciuta- ces fiscals absolutament continuistes, decebedores i
dania subvencioni tal servei. Agrega que l’aplicació incoherents.
de la Llei de residus comporta repercutir el cost en el Tocant a la promoció del civisme i la convivència,
conjunt de les activitats econòmiques i, per això, pensa que, donat que els impostos ja són en els seus
s’aplica un augment del 2,5% a aquells contribuents tipus màxims, es recorre a l’incivisme per a poder, si
que ja paguen i s’elimina l’exclusió dels negocis pe- més no, justificar increments en les taxes municipals;
tits, decisió que li sembla justificada perquè tots els i fa notar que el cost de la grua ha estat llargament
ajuntaments de l’Estat, excepte vuit, entre els quals hi debatut tant en l’àmbit municipal, com en els mitjans
ha el de Barcelona, perceben una taxa universal per de comunicació, però avui mateix els empresaris del
a la recollida d’escombraries. sector acusen l’Ajuntament de fer negoci amb tal
Significa que el recàrrec de l’impost sobre béns im- servei.
mobles als pisos desocupats s’aplicarà quan s’aprovi A la vista de l’estudi de costos, troba injustificable
legalment; que en l’impost sobre construccions, l’increment del 10% de les taxes de cremació i torna a
instal·lacions i obres es fa un augment moderat; i que demanar com es justifica tal increment.
les tarifes de l’àrea de regulació especial dels estacio- Inquireix si el govern municipal creu realment que
naments i aparcaments es fixen aplicant els criteris evitarà que un conductor deixi el seu vehicle en doble
d’aproximar-los als valors del mercat i d’utilitat pública. fila perquè, en comptes de pagar 100 euros, hagi de
Referint-se després a les reduccions que es practi- pagar-ne 130 si la grua retira el seu vehicle; i recalca
quen en determinades figures tributàries, esmenta: el que per al seu Grup la grua és un instrument al servei
topall del 3% establert en l’impost sobre béns immo- de la mobilitat urbana i, en canvi, per a l’equip de go-
bles per a corregir els efectes de la revisió dels valors vern s’ha convertit en un element més de la política
cadastrals, cosa que representa per a aquest Ajunta- recaptatòria.
ment una bonificació diferida de 66 milions d’euros; També pregunta si algú creu, de veritat, que el so-
l’increment de 53 a 60 euros de l’ajuda lineal a les fa- roll de les terrasses dels bars es reduirà pel fet d’aug-
mílies nombroses; la bonificació del 100% de les quo- mentar en un 10% les taxes dels vetlladors, o que els
tes meritades pels vehicles elèctrics, bimodals o que tallers trauran de les voreres les motos que molesten
utilitzin determinats combustibles; la bonificació del els vianants perquè hagin de pagar un 10% més per
95% de l’impost de construccions, instal·lacions i la taxa dels guals.
obres per la construcció d’habitatge protegit; i la re- Vol saber si algú ha valorat els efectes que tindria
ducció en més de 80 punts i la simplificació de la taxa una política fiscal positiva, és a dir, si per exemple
per l’adopció d’animals de companyia. s’aplicaven reduccions a aquells vetlladors que com-
La Sra. Recasens anuncia que els membres del pleixin la normativa sobre sorolls; i reclama que es faci
Grup de Convergència i Unió votaran en contra de la una anàlisi més a fons de les causes de l’incivisme
proposta en debat i pensen formular-hi al·legacions abans de recórrer a segons quines mesures.
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1697
Fa avinent que el seu Grup no vol participar en la Subratlla que les ordenances en debat no incorpo-
manipulació de xifres i costos per afanys recaptatoris; ren mesures per a fomentar l’ocupació i plans especí-
i que el govern municipal està llençant missatges fics de mobilitat per als treballadors.
contradictoris i confusos com ara l’anunci del recàrrec Tocant, després, a les taxes, qüestiona que el ci-
del 50% de l’impost sobre béns immobles dels pisos visme, la convivència i la consciència ambiental es
desocupats, quan sap que no es podrà aplicar perquè puguin afavorir incrementant, entre un 25 i un 40%,
no hi ha un cens de pisos buits i no té preparat un les taxes d’entrada al Museu d’Història i, en un 16%,
operatiu d’inspectors; que també troba incoherent les tarifes d’una sepultura senzilla del Cementiri de
aplicar, només per un exercici econòmic, rebaixes de Collserola.
l’impost sobre activitats econòmiques a aquelles em- Inquireix quantes de les persones que pinten
preses que usin energies netes, mesura que no li graffitis pels carrers de Barcelona pagaran les corres-
sembla una aposta prou valenta per a promoure una ponents taxes i impostos, quants okupes pagaran
conscienciació ambiental, i que la porta a preguntar l’impost sobre béns immobles, i quantes persones
on han quedat les mesures sobre fiscalitat ambiental que destrossen el mobiliari urbà pagaran les taxes
presentades l’any passat. pertinents.
Sosté que el govern municipal, suposadament pro- Opina que la política fiscal d’aquest Ajuntament es
gressista, defuig d’aplicar mesures fiscals encamina- caracteritza pel seu afany recaptatori; i anuncia, en
des a millorar la societat del benestar; que l’any pas- conclusió, el vot contrari dels membres del seu Grup
sat ja indicà que la bonificació lineal de 53 euros en la a les ordenances en debat.
quota de l’impost sobre béns immobles a favor de les El Sr. Forradellas significa que, segons les inter-
famílies nombroses és ridícula i, per això, només s’hi vencions anteriors, vivim en un Estat que funciona
han acollit 1.022 de les aproximadament 24.000 famí- perfectament i té una política econòmica gràcies a la
lies nombroses que hi ha a la Ciutat, amb un cost de qual la gent paga menys impostos, on hi ha seguretat
54.000 euros per a l’erari municipal; i que s’ha desa- i la gent és lliure i feliç, però a Barcelona, en canvi, tot
profitat l’oportunitat de premiar amb rebaixes en la és un desastre; ara bé, ell no està d’acord amb
quota de l’impost sobre les activitats econòmiques aquestes valoracions.
aquelles empreses que contractin treballadors disca- Remarca que no és gens fàcil elaborar unes noves
pacitats o per temps indefinit. ordenances fiscals en un context determinat per les
Diu, en conclusió, que s’han presentat unes Orde- Lleis de reforma de les hisendes locals i del dèficit
nances fiscals contradictòries i incoherents i, per això, zero i per la política econòmica i fiscal del Partit Po-
el seu Grup les votarà negativament. pular que afecta la ciutadania i els municipis i es ca-
La Sra. Balseiro comença dient que no sap si racteritza per tenir molt poca sensibilitat envers els
Barcelona és o no un referent internacional, però sí ajuntaments sense fer distincions de colors polítics,
que ho és a escala nacional, perquè és la ciutat perquè els afecta per igual tant si es tracta del de
amb els impostos i els serveis municipals més cars Madrid com si es tracta del de Barcelona, i tots ells es
de tot l’Estat i, per tant, amb la pressió fiscal més troben davant la inseguretat de saber amb quins in-
alta de tot Espanya i, tanmateix, el govern municipal gressos podran comptar.
es val de tota mena d’estratagemes per a continuar Considera que les Ordenances fiscals en debat no
augmentant els impostos que ja són en els seus ti- poden ésser titllades, com s’ha fet, d’electoralistes,
pus màxims, mitjançant l’augment de les bases; que perquè no en són, sinó que són realistes i, fins i tot,
les quotes de l’impost sobre béns immobles de agosarades quan som a un mes de distància del 16
bona part dels edificis de Barcelona superaran el de novembre.
3% d’increment esmentat pel Sr. Cuervo, i arribaran Destaca que en la taxa de recollida de residus co-
al 3,5%; que en l’impost sobre l’increment del valor mercials comença a fer-se realitat el principi “qui con-
dels terrenys, donat que els tipus impositius ja són tamina paga”; que per primera vegada en la discussió
en els seus màxims legals, s’ha recorregut a incre- de les ordenances fiscals s’han introduït conceptes
mentar el percentatge de correcció, i la bonificació com civisme i convivència, que estan lligats a l’ús que
del 95% en les transmissions mortis causa d’habi- es fa de l’espai públic; que les ordenances en debat
tatges només s’aplica quan el sòl tingui un valor es caracteritzen per a abordar també, amb una visió
que no superi els 4,5 milions de les antigues pesse- contemporània, l’activitat econòmica, ja sigui domès-
tes, seguint una política que contrasta amb aquella tica ja sigui industrial o comercial, el trànsit i la gestió
del Partit Popular que promou l’eliminació de l’im- de residus, que són tres eixos fonamentals d’una ciu-
post de successions en les comunitats autònomes tat del segle XXI, en la qual cal evitar un mal ús del
on governa, i estén les bonificacions a totes les vehicle privat i una mala gestió dels recursos públics
transmissions mortis causa amb independència de mitjançant, sense perjudici d’altres instruments, uns
quin sigui el seu valor cadastral o de si són habitat- preus que actuïn com a factors dissuassoris de deter-
ges o no. minades conductes i facin palès el cost que tals con-
Es congratula de la referència que ha fet el Sr. ductes tenen per a la Ciutat.
Cuervo a la incidència que tenen les decisions d’al- Indica que, evidentment, el recàrrec sobre els pisos
tres Administracions en la fiscalitat d’aquest Ajunta- desocupats permanentment està condicionat per la
ment, tot matisant que la petita rebaixa que experi- definició de tal concepte que ha de fer el Ministeri
mentaren l’any passat els impostos municipals a la d’Hisenda i que és reclamada també per la Federació
nostra ciutat es deu, precisament, a la iniciativa del Espanyola de Municipis i Províncies; però és impor-
Govern de l’Estat, que és a càrrec del Partit Popular, tant que els municipis comencin a pronunciar-se so-
d’eliminar l’impost sobre les activitats econòmiques bre aquesta qüestió, cosa que aquest Ajuntament no
per a aquells contribuents que facturen menys d’un ha estat l’únic a fer, perquè altres també s’estan mo-
milió d’euros a l’any. vent en la mateixa línia per una doble via: el diàleg i
1 a698 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
la concertació amb els propietaris que tenen pisos impost sobre els habitatges desocupats, introduït a
desocupats, perquè no els poden posar en el mercat instàncies del seu Grup, no es podrà aplicar fins que
o es malfien dels possibles llogaters; i la penalització s’aprovi la corresponent reglamentació estatal, però
clara i contundent d’aquells que han especulat mitjan- és un primer pas i Barcelona no podia deixar d’estar
çant la compra d’un pis, cosa que implica haver de en la primera línia de la lluita contra l’especulació i
confeccionar un cens de pisos buits i haver d’enfocar per facilitar a tothom un habitatge; que en l’impost de
alguns elements de gestió complexa, com ara els ca- plusvàlua es manté el percentatge fins al 30% i es re-
sos de pisos utilitzats com a primera residència, però visen els percentatges a aplicar pels anys de tinença
que no tenen aquest caràcter. de la propietat, de manera que siguin més baixos
En tot cas, apunta que més enllà de la penalització, com més llarg sigui el període impositiu; que les ta-
és convenient estudiar també algunes experiències xes de la grua s’incrementen en el 25% per tal de mi-
interessants, com la de l’Ajuntament de París, el qual, llorar la disciplina viària i penalitzar l’incivisme; que
basant-se en la Llei de solidaritat urbana, ha creat un l’augment del 10%, que el seu Grup ha procurat mo-
programa per a incentivar que es posin habitatges en derar, en la taxa de vetlladors i terrasses, respon a la
lloguer de manera temporal per sis mesos, tres anys problemàtica que comporta l’ocupació de l’espai pú-
o cinc anys, o com una altra del bescantat Govern blic i és, a juí seu, raonable; i que la taxa de recollida
basc, el qual ha creat una empresa pública, participa- d’escombraries s’adapta a la nova Llei de residus.
da amb les caixes d’estalvis basques, per a posar ha- Reitera que la proposta en debat és equilibrada i
bitatges buits en disposició d’ésser llogats i proporcio- progressista; i que Barcelona ha estat la gran perjudi-
nar una renda al seu propietari. cada per la Llei de reforma de les hisendes locals,
Acaba assenyalant la necessitat de trobar meca- sobretot pel que fa a l’impost sobre les activitats eco-
nismes perquè les ajudes a les famílies nombroses nòmiques, però a més ara s’obre una etapa d’una
siguin més progressives i s’estenguin a les famílies gran incertesa per tal com el ministre competent ha
monoparentals. parlat ja, pocs mesos després de l’anterior, d’una
El Sr. Oliveras qualifica la proposta d’ordenances fis- nova reforma, en la qual no se sap quant hi pot tornar
cals per al 2004 d’equilibrada i progressista: equilibra- a perdre aquest Ajuntament i tots els altres del país, i
da, perquè s’ajusta a les previsions d’evolució de l’ín- que posa de manifest que la supressió de l’impost es-
dex de preus del consum, continua la política de mentat fou una mesura electoralista i d’una gran in-
disminució de la pressió fiscal a la nostra ciutat i es consistència econòmica.
dóna en un context advers derivat de la darrera reforma El Sr. Cuervo contesta les intervencions anteriors
de la llei d’hisendes locals; i progressista, perquè conté dient que els Grups de l’oposició han parlat d’afany
tot un conjunt de mesures d’aquesta naturalesa comen- recaptatori, però poc pot tenir-ne una proposta que
tades a bastament tant en el curs d’aquesta sessió, implica un augment del 2,5% sobre les xifres liquida-
com en el si de la Comissió del Plenari, per exemple les des l’exercici anterior, percentatge que s’ajusta a les
relatives a la plusvàlua i al recàrrec de l’impost sobre previsions, que ja es veurà si es compleixen, d’incre-
béns immobles als habitatges desocupats. ment de la inflació i s’inscriu en un context en el qual
Explicita que mentre les previsions d’increment de el creixement nominal del producte interior brut ha es-
l’índex de preus al consum en el 2004 estan sobre el tat del 5,9%; que la pressió fiscal, que és, tal com
2,5%, la pujada dels impostos municipals és inferior i l’entenen tots els economistes, el resultat de compa-
se situa al voltant de l’1,87%, i si bé en les taxes rar l’evolució dels impostos amb la del producte interi-
l’augment és superior i està al voltant del 5,5% degut or brut, des de 1999 ha disminuït, sense comptar l’im-
a algun cas concret, fent una mitjana ponderada post sobre les activitats econòmiques, un 15% en
l’augment de la fiscalitat se situa al mateix nivell que aquesta Ciutat, la qual s’ha convertit en un referent,
les previsions d’inflació. perquè després d’haver fet un esforç tan important
Posa en relleu que la revisió de les Ordenances fis- com el dels Jocs Olímpics, ha pogut i pot atendre
cals es fa en un context advers, perquè la reforma de amb solvència i puntualitat tots els seus compro-
l’impost sobre les activitats econòmiques ha compor- misos.
tat per a aquest Ajuntament, que tenia uns ingressos Rebutja que sigui incoherent procurar transferir a
molt importants per tal concepte, una disminució d’in- l’infractor, amb l’objectiu de lluitar contra l’incivisme,
gressos de l’ordre de 10 milions d’euros, perquè la les despeses dels serveis extraordinaris provocats
transferència compensatòria de l’Estat s’ha calculat per l’incompliment d’una norma, encara que admet
prenent per base l’any 2000. Agrega que el problema que algú pugui trobar la mesura insuficient.
del finançament dels ajuntaments no arrenca Fa notar que la política de bonificacions es fa de
d’aquesta darrera reforma de les hisendes locals, manera gradual i raonable, si bé en alguns camps no
sinó que es remunta a la transició política i als inicis pot tenir la intensitat que el govern municipal desitja-
dels ajuntaments democràtics i ha estat l’element ria, perquè està condicionada per uns recursos que
més mal resolt pel que fa al món local i a les aportaci- són escassos, per la necessitat d’afrontar les despe-
ons de les Administracions superiors als ajuntaments; ses de capitalitat i suplència, de mantenir la qualitat
però la darrera reforma ha provocat una gran insegu- dels serveis i la qualitat de vida, i de continuar els
retat jurídica i financera als ajuntaments i ha perjudi- processos de transformació urbana, i per la voluntat
cat especialment el de Barcelona. de conjugar tot això amb una disminució de la pressió
Fa, a continuació, uns comentaris sobre diverses fi- fiscal i d’impulsar el civisme i la convivència.
gures tributàries i diu que en els propers anys caldrà Acaba recalcant que el rigor i la solvència de la
millorar la bonificació de l’impost sobre béns immo- gestió econòmica municipal ha estat àmpliament de-
bles en favor de les famílies nombroses de manera mostrada i les Ordenances fiscals per a 2004 són una
que tingui en compte altres paràmetres, com ara el prova més que es pot fer política social mantenint
nivell de renda i el patrimoni; que el recàrrec de tal aquesta solvència i rigor en la gestió.
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1699
La Sra. Recasens observa que el seu Grup plante- darreres eleccions figurés una mesura d’aquesta natu-
jà, ja fa temps, en aquest Plenari, la qüestió dels pi- ralesa i pensa que tal programa s’ha incomplert en
sos buits, però demanà que la casa no es comencés aquest aspecte, igual com en el de no pujar els impos-
per la teulada, i per tant, valia la pena haver presentat tos per damunt de l’índex de preus al consum, cosa
prèviament un informe sobre els pisos buits i les me- que sí que es fa en determinades figures tributàries,
sures que es pensen aplicar per poder posar-los en el entre elles l’impost sobre béns immobles.
mercat; que quant a la progressivitat de les ajudes a Creu, finalment, que les ordenances fiscals en de-
les famílies nombroses, l’oferta del seu Grup és ben bat no despleguen totes les seves potencialitats pel
clara: atorgar-les en funció dels valors cadastrals i de que fa a bonificacions en favor del medi ambient, les
la renta; i que tots els Grups de l’equip de govern han famílies nombroses, les persones discapacitades i,
emmarcat les ordenances en debat en el context de consegüentment, anuncia la intenció del seu Grup de
la Llei de reforma de les hisendes locals i, tanmateix, presentar, amb la confiança que puguin ésser ateses,
el Partit dels Socialistes donà suport a tal llei i Es- al·legacions en aquest sentit i també en el de pro-
querra Republicana de Catalunya i Iniciativa per moure una rebaixa, que és factible, dels impostos i de
Catalunya no hi presentaren pas esmenes. les taxes municipals per a aconseguir l’objectiu polític
Considera que el producte interior brut pot haver que els barcelonins paguin uns tributs municipals que
crescut un 5,9% però, com publiquen avui els mitjans siguin congruents amb els serveis que reben.
de comunicació, entre un 10 i un 12% de la població El Sr. Forradellas matisa que la seva formació polí-
barcelonina ha de viure amb menys de 300 euros tica expressà el seu desacord amb la Llei d’hisendes
mensuals i, no obstant això, probablement deu haver locals anterior i amb l’actual; que aquest Ajuntament
de pagar l’impost sobre béns immobles; que per tant ofereix molts serveis i, posats a fer comparacions, el
la pressió fiscal és un concepte massa tècnic i allò problema és que a casa nostra no hi ha una despesa
que compta realment és la quantitat que cada perso- social suficient, sinó que el nostre país està a la cua
na ha de treure de la seva cartera pel fet de viure a d’Europa en aquest camp.
Barcelona; i que cal definir el model de ciutat, perquè El Sr. Oliveras s’ofereix a facilitar a la Sra. Reca-
Barcelona està creixent ininterrompudament a pas- sens, un cop acabada la sessió, còpia de les esme-
sos agegantats, però si es vol un creixement sosteni- nes presentades per Esquerra Republicana de Cata-
ble, cal actuar i hi ha els mecanismes per fer-ho, les lunya a la Llei de reforma de les hisendes locals.
ordenances generals i les ordenances fiscals, de ma- El Sr. Cuervo tanca el debat puntualitzant que l’in-
nera que només cal aplicar-los amb valentia, autoritat crement que s’ha produït en la participació dels ajun-
i lideratge, i aquesta és una comesa que correspon al taments en els recursos estatals en funció del creixe-
Sr. Alcalde. ment del producte interior brut nominal, fou impulsat
El Sr. Fernández Díaz indica que la valoració de en l’època en què el Govern de l’Estat era en mans
les Ordenances fiscals s’ha de contextualitzar no tan dels socialistes i, concretament, pel ministre Sr.
sols en relació a l’esforç fiscal, sinó també en relació Solbes; que aquells que diuen que el servei de la
a la qualitat dels serveis municipals, i per tant, des- grua pot ser més barat, haurien d’ensenyar els seus
prés de sentir les propostes i els arguments dels re- càlculs com fa ell; que el Sr. Fernández Díaz, que
presentants de l’equip de govern, no li estranya que s’escandalitza perquè tal servei hagi pujat un 30%,
en les enquestes municipals un 65%, és a dir, dos de hauria de saber que la quota de l’impost sobre activi-
cada tres barcelonins i barcelonines, expressin la tats econòmiques d’aquelles empreses que no estan
seva insatisfacció amb els impostos que paguen en excloses de pagar-lo, és a dir, les que facturen més
relació als serveis que reben. d’1.000.000 d’euros a l’any s’ha incrementat també
Precisa que la supressió de l’impost sobre les acti- un 30% sobre una base que puja moltes desenes de
vitats econòmiques que ha estat tan criticada pels milers d’euros; i que en el Ranking Tributario de los
membres del govern municipal fou impulsada pel Par- Municipios Españoles publicat per l’Ajuntament de
tit Popular des del Govern de l’Estat, però els repre- Madrid i signat pel seu quart tinent d’alcalde, en el
sentants socialistes en la Federació Espanyola de qual es mesura l’esforç fiscal absolut (resultat d’apli-
Municipis i Províncies, encapçalats pel Sr. Ciurana, car a la base imponible els tipus de gravàmens vi-
alcalde de Lleida, hi expressaren el seu suport que gents en cada municipi) i el relatiu (la proporció entre
devia reflectir també el d’aquest Ajuntament; i que en l’esforç fiscal real i el potencial) Barcelona ocupa res-
qualsevol cas, l’Estat compensarà a la nostra ciutat la pectivament els llocs núms. 26 i 19 pel que fa a l’im-
pèrdua d’ingressos que pugui tenir per tal causa mit- post sobre béns immobles, 4 i 1 en l’impost sobre les
jançant l’augment de les transferències estatals, les activitats econòmiques, 16 i 24 en el de plusvàlua, 46
quals d’ençà que el Partit Popular governa l’Estat ja en l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres,
s’han incrementat un 50%. i l’1 en l’impost sobre els vehicles de tracció me-
Afirma que s’han presentat unes ordenances de cànica.
continuïtat, amb les quals Barcelona continua sent la S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra
ciutat amb els impostos més alts de tot Espanya, molts dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i
dels quals no es poden apujar més perquè ja són en les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos i tam-
els seus topalls màxims, i per això el govern municipal bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i
recorre a augmentar de manera abusiva les taxes, Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
especialment la de la grua municipal que, amb l’excu- 11. Aprovar el Pla d’incentius a la jubilació volun-
sa de corregir l’incivisme, s’apuja en gairebé un 30%, tària que consta en el document adjunt; i preveure la
de manera que el propietari d’un vehicle retirat per la dotació aproximada de 2.980.348 euros al capítol 1
grua, entre multa i taxa pel servei, haurà de pagar cap del Pressupost per al 2004.
a 41.000 de les antigues pessetes, però ell posa en El Sr. Cuervo explica que aquesta proposta s’ins-
dubte que en el Programa del Partit Socialista en les criu en la continuïtat de la política d’incentivar, amb
1 a700 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
una dotació pressupostària de 2,9 milions d’euros, les El Sr. Cuervo contesta que no coneix amb detall
jubilacions voluntàries, política que ha donat uns re- l’abast del Pacte de Toledo, però està segur que pro-
sultats molts satisfactoris els darrers anys pel que fa fessions com la de guàrdia urbà requereixen, pel que
al rejoveniment de la plantilla de la Guàrdia Urbana, fa a les edats de jubilació –com passa també amb la
l’edat mitjana de la qual ha baixat de 45 a 43 anys, i a de militar–, un tractament específic que també convé
un increment lleuger dels efectius policials. poder estendre a aquelles persones que estan en
El Sr. Trias anuncia que els membres del seu una segona activitat; que tant en el cas de la Llei de
Grup votaran negativament el pla en debat perquè, reforma de les hisendes locals, que comportà la su-
a pesar que comporta certes mesures racionalit- pressió de l’impost sobre les activitats econòmiques
zadores, resulta contradictori amb el Pacte de per a determinats contribuents, com en el cas del
Toledo, signat solemnement fa quinze dies pel Partit Pacte de Toledo, els socialistes, donant mostres de
Socialista Obrer Espanyol, pel Partit Popular i per bona voluntat, a vegades excessives, han arribat a
Convergència i Unió i que rebutja les jubilacions an- acords sobre els principis generals.
ticipades, de manera que les Administracions hauri- Espera no veure traïda, com ha succeït altres ve-
en d’ésser coherents i les primeres a donar exemple gades, com ara el Pacte per la justícia, la confiança
en benefici de la seva credibilitat. Afegeix a aquest posada en el Govern de l’Estat, el qual garantí que
primer motiu que, a més, les places afectades per compensaria els diners perduts a conseqüència de la
tal pla són objecte d’amortització i això denota que nova regulació de l’impost sobre les activitats econò-
el govern municipal no creu en un model de guàrdia miques i, tanmateix, la fórmula aprovada no ho ga-
urbana més vinculat als barris i que, per tant, neces- ranteix; i assegura que el govern municipal no trairà
sita més efectius, tant joves com grans, perquè el l’esperit del Pacte de Toledo, però l’interpreta de ma-
guàrdia urbà de barri ha de complir tasques d’asses- nera favorable a la política de rejoveniment de la
sorament, prevenció i proximitat que estan a l’abast plantilla de la Guàrdia Urbana, a la qual està també
de totes les edats. obligat per l’acord de condicions laborals signats amb
El Sr. Fernández Díaz s’estalvia de repetir les refle- els cossos de la Guàrdia Urbana i dels Bombers, sen-
xions ja exposades sobre els compromisos, respecte se perjudici de revisar aquells aspectes que puguin
a les jubilacions anticipades, que consten al Pacte de resultar contradictoris amb el Pacte de Toledo.
Toledo, el qual concità el suport de totes els forces Recalca que no s’ha amortitzat cap plaça perquè hi
polítiques; i després d’anticipar el vot contrari del seu ha hagut: el 2001 81 baixes i 132 noves incorporaci-
Grup, comenta que el rejoveniment de la plantilla de ons efectives, el 2002 112 baixes i 138 incorporaci-
la Guàrdia Urbana es pot assolir per diverses vies, ons, i enguany 88 baixes i 111 noves incorporacions;
com ara impulsar les jubilacions anticipades, procurar que el saldo del mandat anterior és de 97 places
la incorporació de més efectius o compatibilitzar –i més, amb 364 baixes i 461 noves incorporacions; que
aquesta seria la via òptima– les jubilacions anticipa- la política de personal de la Guàrdia Urbana té dues
des amb la incorporació efectiva de nous agents en potes, una d’amortització i l’altra de cobertura en
nombre superior al de les baixes que experimenti el l’oferta pública d’ocupació; i que hi ha el compromís
Cos per jubilacions anticipades o forçoses, trasllats o de no disminuir els efectius de tal cos.
altres disfuncions, que solen ésser un centenar a El Sr. Trias demana que el Sr. Cuervo es llegeixi
l’any. bé el Pacte de Toledo i que l’Ajuntament procuri, com
Insisteix que cal posar l’accent en la incorporació totes les Administracions, ser exemplar complint allò
de nous agents al Cos amb unes promocions no pu- que signà, per tal de guanyar credibilitat davant la
rament testimonials, sinó que permetin recuperar les ciutadania.
pèrdues produïdes entre 1992 i 1998, període en què Observa que, malgrat el compromís esmentat pel
no hi hagué cap convocatòria de places i la plantilla Sr. Cuervo, segons l’expedient, les places del perso-
quedà reduïda a uns 2.000 efectius reals, al marge nal que opti per acollir-se a la jubilació anticipada
d’aquell altre personal que desenvolupa tasques ad- quedaran automàticament amortitzades i, per tant,
ministratives. valdria la pena explicar bé el procés, més i quan, se-
Demana poder tenir un dia un veritable debat en gons dades que figuren a la memòria posades a la
profunditat –no el monòleg sobre la presència d’efec- seva disposició, entre 1989 i 2003 els efectius de la
tius policials a la Ciutat que tingué lloc a la sessió an- Guàrdia Urbana s’han reduït de 2.818 a 2.280 perso-
terior– per tal de rejovenir la plantilla de la Guàrdia nes.
Urbana i estabilitzar-la en els 3.000 efectius que són, Pensa que darrera de tota aquesta discussió, hi ha
en opinió del Grup del Partit Popular, els que Barcelo- el problema de si realment es creu en la guàrdia ur-
na necessita, cosa que obligaria a convocar 1.000 bana de barri, cosa que exigeix potenciar el Cos, o
places d’agents en els cinc exercicis vinents, ja que, no, posició aquesta que defensen algunes persones
amb tota seguretat, no faltaran auxiliars de la policia adduint que a Londres ja no posen guàrdies de barri
municipal per a vigilar la zona blava i aplicar els incre- i, tanmateix, obliden que això ha portat a haver de
ments abusius dels preus de la grua que s’han co- contractar guàrdies privats perquè prestin tal servei.
mentat en el debat sobre les Ordenances fiscals de El Sr. Fernández Díaz significa que, a la vista de
l’any vinent, ni tampoc faltaran guàrdies per a acom- les dades facilitades, amb un increment real d’una
panyar la grua, però, en canvi, falten policies munici- vintena d’agents a l’any, es trigarà un mínim de trenta
pals en els carrers de la Ciutat. anys a estabilitzar la plantilla de la Guàrdia Urbana
Finalment, esmenta la necessitat de donar respos- en els mateixos efectius que tenia fa una dècada,
ta als dos bombers que obtingueren una sentència fa- temps en el qual la Ciutat ha perdut agents i, en can-
vorable del Tribunal Constitucional respecte la seva vi, s’han incrementat els serveis que es reclamen a la
situació i promoció, en els termes establerts en tal nostra policia local, perquè la Ciutat ha crescut no en
sentència. població, però sí en espais públics, en nous barris,
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1701
com els de la Vila Olímpica, o els que naixeran de les l’oposició s’entesten a dir, sinó que ha augmentat,
transformacions urbanístiques de Sant Andreu –la cosa que algun dia hi haurà ocasió d’explicar a basta-
Sagrera o la zona del Fòrum, i també en noves ne- ment per a poder arribar a un diagnòstic compartit per
cessitats, com la vigilància de les rondes, els controls tothom.
d’alcoholemia, etcètera. Reitera que en espera del desplegament de la poli-
Matisa que al marge de les consideracions sobre el cia autonòmica, la Guàrdia Urbana, davant la manca
Pacte de Toledo, el seu Grup podria donar suport a d’efectius de la Policia Nacional, s’ha de dedicar a
un pla de jubilacions anticipades en la Guàrdia Urba- complir funcions de protecció, com succeïa a
na, sempre i quan es presenti acompanyat d’un altre l’Hospitalet, Santa Coloma o Badalona.
que en cobreixi els baixes i garanteixi les necessitats El Sr. Trias nega que el Grup de Convergència i
reals de la ciutadania pel que fa a garantir la seva se- Unió faci demagògia amb la Guàrdia Urbana, si bé
guretat, la seva convivència i el compliment de les or- això no significa que hagi d’estar d’acord amb la políti-
denances municipals. ca que porta el govern de la Ciutat en relació a tal cos.
El Sr. Cuervo replica que les places a cobrir seran El Sr. Alcalde prega que, si és així, tal Grup no uti-
determinades en l’oferta pública d’ocupació; i comen- litzi xifres inexactes ni informacions parcials.
ta que déu n’hi do els fets que s’han produït els dar- S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra
rers anys pel que fa a la reestructuració dels cossos i dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i
forces de seguretat de l’Estat, al desplegament dels les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos i tam-
mossos i a la distribució de competències; que a les bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i
ciutats de l’Hospitalet de Llobregat, on fins fa un mes Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
hi havia 60 policies nacionals mentre que ara hi ha 12. Aprovar inicialment la modificació de l’article 2
250 mossos d’esquadra, de Santa Coloma de Gra- dels Estatuts de Barcelona de Serveis Municipals,
menet, que abans tenia 40 policies nacionals mentre SA, en el sentit que consta en l’informe adjunt a l’ex-
que ara té 120 mossos d’esquadra, i de Badalona, pedient; sotmetre a informació pública l’acord i la mo-
abans del desplegament dels mossos, es produïa dificació dels Estatuts per un termini de trenta dies,
una situació molt similar a la de Barcelona: que el d’acord amb els articles 212.5 i 201 del Reglament
Govern de l’Estat, a la vista del desplegament futur d’obres, activitats i serveis dels Ens locals i, en cas
de la policia autonòmica i per la seva obsessió del de no presentar-se al·legacions, tenir per aprovada
dèficit zero, ha deixat de complir les seves obligaci- definitivament la proposta de modificació dels Esta-
ons en matèria de seguretat i, d’altra banda, el Go- tuts; facultar el president de la Comissió de Presidèn-
vern de la Generalitat fa pagar a la Ciutat els costos cia, Hisenda i Coordinació Territorial, en representa-
del procés de transició i pretén que el seu Ajuntament ció de l’Ajuntament, i el president i el secretari de
pagui més guàrdies urbans per a suplir les conse- Barcelona de Serveis Municipals, SA, indistintament,
qüències d’haver deixat Barcelona per al final de tal en representació de la Societat, perquè puguin efec-
procés. tuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat
El Sr. Alcalde lamenta que el tema de la Guàrdia dels presents acords.
Urbana s’utilitzi de manera recorrent i demagògica en El Sr. Cuervo comenta que aquesta modificació es-
aquest Plenari quan ell està rebent contínuament feli- tatutària permetrà que Barcelona de Serveis Munici-
citacions dels responsables operatius dels governs pals, SA, es faci càrrec de les tasques i recursos fins
regits per partits que aquí són a l’oposició, agraint-li la ara confiats al Centre Gestor del Parc de Montjuïc per
generositat, la dedicació i l’esperit de col·laboració de tal de millorar l’eficiència i la coordinació de les actua-
la Guàrdia Urbana, la qual avui s’ha de dedicar, en cions municipals en aquest espai.
detriment de les competències que li són pròpies, a La Sra. Recasens anticipa que, malgrat ésser parti-
cobrir les insuficiències o mancances de la Policia dari de les mesures adreçades a facilitar la gestió i a
Nacional –que són fruit de l’acord sobre el desplega- millorar l’eficàcia i l’eficiència, el seu Grup no pot do-
ment dels Mossos d’Esquadra–, perquè l’Ajuntament, nar suport a una reordenació dels centres operatius
per sentit de responsabilitat, creu indispensable desti- municipals que comporta pèrdua dels mecanismes de
nar-la a funcions de seguretat que haurien de complir control indispensables en tota gestió de recursos i de
les Administracions que en tenen la competència, do- patrimoni públics.
nat que el valor de la seguretat està per damunt del Pensa que en aquest expedient hi ha una profunda
compliment de les ordenances municipals. inseguretat jurídica perquè, després d’haver estat
Rebutja les xifres que s’han donat sobre les dotaci- tractat en la Comissió de Presidència, Hisenda i Co-
ons de la Guàrdia Urbana i puntualitza que la ràtio de ordinació Territorial, s’hi han incorporat dos informes,
policia municipal fixada pel Parlament de Catalunya l’un dels Serveis Jurídics i l’altre de la Intervenció Mu-
–1,2 policies per cada 1.000 habitants– és molt inferi- nicipal en el qual es qüestiona el projecte, s’hi asse-
or a la real que té avui la ciutat de Barcelona, que és nyalen incògnites tant pel fa que a les feines que
d’1,7; que, tanmateix, els arguments dels Grups de s’encomanen i a qui les ha de fer, com pel que fa als
l’oposició es remunten a deu i, fins i tot, en alguns ca- recursos i al finançament i s’adverteix que, donat que
sos a vint anys enrera, quan no hi havia ni tan sols el 98% de les despeses del Centre gestor és de ca-
perspectives de creació dels Mossos d’Esquadra i a ràcter públic però a partir d’ara serà gestionat per una
més, la Guàrdia Urbana, complia funcions de vigilàn- societat anònima, caldrà que tal gestió es faci sota el
cia dels cementiris, les escoles o les zones blaves principis de la contractació pública; ara bé, a juí seu,
que avui són exercides per un altre personal, de ma- això serà difícil de controlar, perquè l’Alcaldia no ha
nera que descomptant els efectius que aleshores es permès que els Grups de l’oposició formin part del
dedicaven a aquestes tasques, la plantilla efectiva Consell d’Administració de tal societat.
destinada a funcions pròpies de la Guàrdia Urbana, També té la sensació que en tal expedient hi ha
avui no tan sols no ha disminuït, com els Grups de desgavell i improvisació que provoquen despeses in-
1 a702 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
necessàries a la ciutadania, perquè el Centre Gestor dels Grups de l’oposició en tal societat i se li assegu-
del Parc de Montjuïc es creà al mateix temps que es rà, que encara que els Estatuts no ho explicitessin, hi
creà Barcelona de Serveis Municipals, SA, i ara se’l serien presents; tanmateix, tal compromís no s’ha
fa desaparèixer sense que hagi presentat cap balanç respectat.
d’actuació ni donat compte dels recursos públics que S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra
ha utilitzat: això la fa preguntar què ha passat amb dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i
els nous jardins del Parc de Montjuïc, amb els nous les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos i tam-
accessos a la muntanya de Montjuïc, amb el pla es- bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i
pecial de reforma interior de Font de la Guatlla, amb Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
el barri de la Primavera, amb la Satalia i amb la
redefinició del Castell de Montjuïc, perquè no veu una
orientació clara de cap a on es dirigeix el govern mu- COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
nicipal en un espai tant cabdal per a la Ciutat com és I HABITATGE
la muntanya de Montjuïc, més i quan aquesta matei-
xa setmana els tècnics del Centre han preguntat l’opi- 13. 1r. Aprovar definitivament els Estatuts de la
nió dels veïns de Font de la Guatlla sobre la instal·la- Fundació Privada Habitatge Lloguer, d’acord amb el
ció d’una discoteca al ben mig del Parc, l’Institut de text que figura com a annex a aquest acord. 2n. De-
Cultura de Barcelona ha aprovat el traspàs del perso- signar l’Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó, po-
nal del Jardí Botànic al Centre gestor, i tots els mem- nent de Sòl i Habitatge, i el Sr. Alfredo J. Juan
bres del Consistori han rebut la formidable revista Andrés, gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme, re-
que publica tal Centre. presentants de l’Ajuntament de Barcelona en el Pa-
El Sr. Fernández Díaz, com a qüestió prèvia i refe- tronat de la Fundació Privada Habitatge Lloguer,
rint-se al dictamen número 10, matisa que el seu d’acord amb l’article desè dels seus Estatuts. 3r. Fa-
Grup mai no ha criticat l’actuació de la Guàrdia Urba- cultar l’Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó per a
na, sinó la política del govern municipal respecte a tal atorgar, en nom i representació de l’Ajuntament de
cos: per tant, no sap qui fa demagògia; i també ob- Barcelona, la corresponent escriptura pública de
serva que, partint de la plantilla de 2.237 membres de constitució de la Fundació. 4t. Notificar aquest acord
la Guàrdia Urbana que consta en les últimes dades al Consell Comarcal del Barcelonès, als Ajuntaments
que se li han facilitat, i d’una xifra de població que no de Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Grame-
inclou les persones immigrades, resulta una ràtio de net, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat.
1,46 guàrdies urbans per cada 1.000 habitants. S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
El Sr. Alcalde rebutja que les xifres de la plantilla 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
de la Guàrdia Urbana siguin les que el Sr. Fernández ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-
Díaz esmenta; i l’invita a cenyir-se al tema sotmès a cació dels articles 88 al 97 (ambdós inclosos) de l’Or-
deliberació, més i quan en el debat del dictamen an- denança dels usos del paisatge urbà a la ciutat de
terior ja li ha concedit un escreix de temps d’un minut Barcelona, continguts al Capítol I, Títol tercer : sub-
i quaranta-vuit segons perquè pogués acabar la seva seccions 2a (Requisits i limitacions) i 3a (Llicències)
argumentació. de la Secció Setena, que es refonen en una única
El Sr. Fernández Díaz, entrant en el fons del dicta- subsecció: Subsecció 2a, amb la denominació: “Con-
men en debat, hi avança el vot contrari dels membres dicions Urbanístiques, Tècniques, Constructives i Ad-
del seu Grup, perquè no els sembla justificat, des del ministratives per a l’establiment d’estacions base de
punt de vista jurídic, en no concretar-s’hi les feines telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomuni-
que s’encomanen a la societat municipal, ni si es por- cació”, amb les modificacions a què fa referència l’in-
taran a terme mitjançant el personal de la societat o forme del Sector d’Urbanisme; i resoldre les al·le-
mitjançant terceres empreses, opció que exigiria, a gacions presentades en el tràmit d’exposició pública
més, explicitar com es finançarà; i torna a repetir la de l’aprovació inicial per: Ims. Srs. Jordi Cornet i Ser-
petició formulada el mes de juliol i reiterada en una ra i Miquel Eduardo Arredonda Palacio-Valdés, regi-
carta al Sr. Alcalde, en el sentit que es reconsideri la dors del Grup Municipal del Partit Popular, Im. Sr.
presència directa dels Grups de l’oposició en els òr- Joan Puigdollers i Fargas, regidor portaveu del Grup
gans de direcció de tal empresa, que gestiona el 25% Municipal de Convergència i Unió, Im. Sr. Eugeni
del Pressupost municipal, ja que el sorprendria molt Forradellas i Bombardó, regidor portaveu del Grup
que un govern municipal que es diu d’esquerres no Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds–EU i A,
opti per la transparència, sinó per l’opacitat en tal Sr. Manuel Andreu Tarragó, president de la FAVB,
gestió. Sr. Miguel Muntané Condeminas, president d’ABA-
El Sr. Cuervo declina entrar en la qüestió de la re- TEM, Sra. M. Teresa Huidobro Camarero, vice-
presentació dels diversos Grups en el si del Consell presidenta de l’Asociación de Estudios Geobiológicos
d’Administració de Barcelona de Serveis Municipals, i coordinadora de la Comisión de Campos Electro-
SA, la qual sembla ser el motiu fonamental del magnéticos, Sr. José Esteban Martínez Vila, en re-
posicionament dels Grups de l’oposició; i destaca que presentació de Telefónica Móviles España, SA, Sr.
la decisió que es proposa s’ajusta a dret perquè, se- Joan Doménech, en representació de Retevisión
gons l’article 49 de la Carta Municipal, les societats Móvil, SA, Sr. Ricardo Antequera Pellín, en represen-
municipals, a més de l’activitat de servei públic, po- tació de Difusió Digital Societat de Telecomunica-
den exercir també la de mercat a condició que una i cions, SA, Sr. Jesús Martínez Guillén, en representa-
altra tinguin règims separats. ció d’Airtel Móvil, SA, de conformitat amb l’informe de
La Sra. Recasens recorda que en el debat dels Es- valoració de les al·legacions esmentades; tots dos in-
tatuts de Barcelona de Serveis Municipals, SA, el seu formes consten a l’expedient i a efectes de motivació
Grup reclamà, per activa i per passiva, la presència s’incorporen al present acord.
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1703
El Sr. Casas considera que tots els membres de la Expressa, després, la seva preocupació pel criteri
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge de minimització de les antenes tendent a convertir-les
coneixen a bastament, després del període d’infor- en unes instal·lacions imperceptibles, ja que el fet
mació pública que ha estat sotmesa, aquesta modifi- d’amagar-les no resoldrà els efectes que puguin tenir
cació de l’Ordenança d’usos del paisatge urbà que té sobre la salut.
per objecte fer compatible el correcte funcionament Demana finalment que, en vista de la incapacitat
dels aparells de telefonia mòbil, de les antenes i d’al- d’aquest Ajuntament per a fer complir l’Ordenança de
tres instal·lacions fixes que necessiten, amb la segu- 1991 que establia una sola antena de televisió en
retat de les persones i la protecció el paisatge urbà, i cada edifici, es faci l’esforç de posar els recursos i
en la qual s’han recollit aquelles aportacions que han mitjans necessaris per a poder fer complir la modifi-
introduït en aquesta matèria tant les normes de ca- cació que avui s’aprovarà, cosa que vol dir poder dis-
ràcter estatal i autonòmic, com sentències judicials i posar d’un equip de persones suficient per a vigilar-
el criteri de màxima seguretat. ne el compliment, altrament tal modificació no servirà
El Sr. Puigdollers anuncia que els membres del per a res.
Grup de Convergència i Unió votaran favorablement El Sr. Cornet considera que la modificació en debat
el dictamen, però pensa que val la pena parlar una porta molta cua, perquè al darrera hi ha un treball
mica del tema i en aquest sentit diu que en la història molt intens, però també, malauradament, uns antece-
de la regulació de les antenes queda ben palès com dents que no han permès canviar el posicionament
ha canviat la vida els darrers dotze anys, en el curs inicial del Grup del Partit Popular.
dels quals s’han aprovat quatre reglamentacions so- Recorda que l’aprovació definitiva es proposa amb
bre aquesta matèria. un retard considerable degut, a parer seu, al compro-
Recorda que la primera Ordenança d’antenes, que mís polític de convertir aquest Ajuntament en un dels
data de 1991, responia fonamentalment a criteris pai- capdavanters a l’hora d’acordar reduccions en aques-
satgístics, parlava de les antenes de televisió i no pas ta mena d’emissions, compromís que el seu Grup
de les de telefonia mòbil i pretenia que en cada edifici compartiria sempre i quan impliqués mesures tècni-
només hi hagués una sola antena, principi que dotze cament correctes tendents a millorar la seguretat dels
anys després continua sense complir-se; que el 27 de ciutadans.
juny de 1997 s’aprovà una segona ordenança, de En aquesta línia ha de significar ara:
transició, i el 26 de març de 1999 s’acordava una 1) Que el seu Grup sempre ha defensat el compli-
nova reglamentació de la matèria, que formava part ment de les recomanacions i normatives vigents en
de l’ordenança d’usos del paisatge urbà; que el pro- les actuacions del procés de normalització de les an-
cés de canvi que avui es tanca s’encetà l’1 de juny de tenes, atesa la resolució de l’Organització Mundial de
2001, és a dir, fa gairebé dos anys i mig, amb la fa- la Salut sobre els camps electromagnètics i la salut,
mosa moció d’antenes que comportà una suspensió on es diu que cap estudi no ha demostrat efectes ad-
de llicències allargada després amb l’aprovació inici- versos per a la salut quan els nivells d’exposició es-
al, acordada el 18 de juliol de 2002, de la modificació tan per dessota dels límits internacionals, i que l’ex-
avui sotmesa a aprovació definitiva. posició a les radiofreqüències dels usuaris d’un
Demana que s’aclareixi si tal suspensió de llicènci- telèfon mòbil és molt més alta que la d’aquelles per-
es expirà el 27 de juliol de 2003, si, per tant, d’alesho- sones que viuen al costat d’una estació de base
res ençà la suspensió de llicències no ha estat en vi- cel·lular.
gor i si en aquest període s’ha presentat cap petició 2) Que en la moratòria i en l’aprovació inicial
de llicència. d’aquesta modificació l’Ajuntament optà per ampliar
Posa en relleu que entre el text aprovat inicialment la distància de protecció, a pesar que podia induir un
i el que avui s’aprovarà definitivament, hi ha un canvi augment de la potència de les emissions, però des-
radical, perquè el primer basa la protecció en un crite- prés els tribunals han donat la raó al seu Grup i han
ri de distància i el segon aplica un criteri de potència: obligat a complir les distàncies establertes en la legis-
això el fa preguntar-se fins a quin punt arriba la segu- lació vigent de la Generalitat i de l’Estat i en una di-
retat jurídica de l’acord que ara es prendrà. rectiva de la Unió Europea.
Comparteix el criteri que impedeix la col·locació 3) Que ara, en canvi, es proposa reduir la densitat
d’antenes de telefonia mòbil en edificis d’habitatges, de potència –és a dir la densitat del senyal que arriba
però pregunta per què l’Ordenança permet que es a la ciutadania– a una quarta part de l’establerta en el
mantinguin en aquells edificis d’habitatges que ja en Decret de la Generalitat 148/2001 i que ja és la meitat
tinguin una, i si no valdria la pena establir un període de l’establerta en el Reial Decret estatal i en les reco-
transitori i estendre la prohibició a tots els edificis manacions de la Unió Europea; ara bé, aquesta re-
d’habitatges. ducció a una vuitena part, que equival a incrementar
Fa notar també que la regulació aprovada el 27 de tres vegades la distància, pot tenir un efecte contrari
març de 1999 establia un període de dos anys per a a aquell que es busca, perquè els terminals, és a dir,
revisar les antenes ja instal·lades i ara tal període els mòbils regulen automàticament la seva potència i,
s’allarga en dos anys més, decisió que denota pèrdua per tant, l’augmenten per a intentar captar millor un
de capacitat de control per part de l’Administració mu- senyal que els hi arriba feble del focus emissor, de
nicipal, per tal com a hores d’ara ja s’hauria d’haver manera que una reducció de la potència en l’emissor
acabat la revisió bianual de les antenes que ja esti- pot comportar un augment de la potència en el recep-
guessin instal·lades el març de 1999: per tant, recla- tor, és a dir en els mòbils.
ma que això es compleixi. Posa en relleu que l’Organització Mundial de la Sa-
Insta, a continuació, la posada en marxa, amb la lut, en les conclusions de l’informe abans esmentat,
màxima rapidesa possible, del sistema de control indica que les seves recomanacions s’han desenvo-
continu previst en la disposició transitòria. lupat per a protegir tota la població, que els governs
1 a704 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
no poden menystenir la base científica de tals reco- nombre màxim d’antenes de 550 a 537 i disminuir, a
manacions introduint-hi factors arbitraris de seguretat més, la densitat d’emissió.
en els límits d’exposició, i que les mesures de protec- Tem que si, com sosté el Sr. Cornet, no és compe-
ció s’han d’introduir en polítiques que promoguin, tència de l’Ajuntament elaborar una ordenança per a
amb mesures de caràcter voluntari, la reducció dels protegir la ciutadania de Barcelona, al final s’acabarà
camps de radiofreqüències per part dels fabricants qüestionant tot allò que aquest Ajuntament faci; i sos-
d’equips i del públic. té que davant un element tecnològic relativament nou
Diu, en conclusió, que el seu Grup no pot votar fa- i del qual no se sap quins efectes pot tenir, cal aplicar
vorablement al dictamen i opta per abstenir-se, 1r) el criteri de prudència i precaució.
perquè entén que no hi ha cap base científica que Argumenta que la telefonia mòbil té una freqüència
demostri que la reducció a una vuitena part de la po- d’ones semblant a la d’un forn microones i, com
tència dels focus emissors respecte als límits que aquest, escalfa l’aigua; que el cos humà està format,
fixa la Unió Europea aporti cap benefici a la ciutada- en un 70% per aigua, i a una temperatura superior als
nia, ja que no s’ha demostrat que mantenir la potèn- 42ºC, els teixits humans es desnaturalitzen, deixen
cia dins tals límits tingui efectes perjudicials per a la de funcionar com cal, i apareixen problemes de con-
salut i, a més, la reducció pot induir un increment de nexió neurològica; que l’Ajuntament no pot pas assu-
la potència dels receptors; 2n) perquè aquesta regu- mir aquest risc, més i quan arribar a detectar els efec-
lació arriba tard i, a més, pot acabar en els tribunals, tes de tals emissions sobre la temperatura cel·lular de
ja que no és competència d’aquest Ajuntament, com l’aigua és difícil i necessita temps, però, mentrestant,
diu l’Organització Mundial de la Salut, canviar els no es pot deixar desprotegida la ciutadania, sinó que
criteris tècnics relatius a la potència i metratge de és obligació del Consistori, inclosa l’oposició, procu-
les emissions. rar protegir-la, preocupació a la qual respon la regula-
El Sr. Forradellas anuncia que el Grup d’Iniciativa ció en debat i els estudis i mesures de freqüència per
per Catalunya Verds – EU i A votarà favorablement part dels inspectors, que efectivament s’han d’acabar
aquesta regulació, que s’adequa al marc legal i inten- com més aviat millor, si bé ja s’han fet molts requeri-
ta donar seguretat a la ciutadania respecte als efec- ments sobre les antenes que no complien les condici-
tes de la presència d’antenes de telefonia mòbil. ons exigibles.
Comenta que el seu Grup pretenia, també, que els Destaca, també, que la normativa en debat té un
residents en un immoble que no tinguin la condició de objectiu secundari, si es compara amb el de protecció
propietaris poguessin rebutjar la instal·lació d’una an- de la salut, d’ordenació paisatgística i impedeix la
tena de telefonia mòbil en l’edifici que ocupen, però, col·locació d’antenes en els edificis catalogats en els
segons sembla, el dret civil només els atorga el dret a nivells A o B, exigeix un permís específic per a fer-ho
ésser informats de la instal·lació; i que, en canvi, grà- en el del nivell C, i impulsa la concentració d’antenes;
cies a una altra al·legació del seu Grup s’ha introduït i que, a més, s’anticipa a les noves tecnologies que
la reducció dels valors màxims de potència permesos encara no estan implantades, però que, de ben se-
a la quarta part dels establerts al Decret de la Gene- gur, s’implantaran i, per tant, té una visió de futur que
ralitat 148/2001; que els criteris de seguretat i protec- la farà perdurable en el temps.
ció tenen en compte dos factors, la distància i la den- El Sr. Casas, contestant les intervencions anteri-
sitat de les radiacions i, en haver-hi sentències que ors, diu que la modificació en debat redueix la densi-
anul·len el criteri de la distància, la modificació en de- tat de potència quatre vegades en relació al Decret
bat recorre a reduir els valors màxims de la densitat de la Generalitat, i nou en relació al Reial Decret es-
de potència del focus emissor i mantenir la proporcio- tatal; que s’ha optat per aquest mecanisme, perquè el
nalitat que el relaciona amb la distància, deixant-los relatiu a les distàncies ha estat controvertit en diver-
en uns nivells que estan per dessota d’allò que diu la ses sentències judicials; que en els dos darrers anys
Comissió Internacional per a la Protecció de les Radi- s’han fet treballs en compliment de les obligacions
acions No-ionitzants, i els criteris de l’Organització que imposa la Generalitat, de control i anàlisi de les
Mundial de la Salut, proposta que està avalada pel diverses instal·lacions i es continuaran fent; que
dictamen d’un catedràtic de la Universitat Politècnica abans de l’aprovació definitiva que avui s’acordarà,
de Catalunya respecte al grau de protecció addicional no s’ha atorgat llicència a cap de les peticions pre-
que s’hi ofereix. sentades, les quals queden subjectes a la nova regu-
Tocant a les antenes ja existents, indica que es lació; que les antenes sobre habitatges s’han tolerat,
preveuen mecanismes d’inspecció per tal de poder perquè un decret de la Generalitat autoritza a posar-
eliminar aquelles que sobrepassin els nivells d’emis- les damunt habitatges, però a partir de la moció apro-
sió que es consideren correctes; i que el termini de vada per aquest Plenari, ja no s’ha permès que es
dos anys s’hauria d’accelerar al màxim en aquells ca- faci en aplicació d’un principi de prudència que porta
sos que són més conflictius. a pensar que, donada la saturació de l’espai urbà de
Creu, en conclusió, que la modificació en debat pot Barcelona, el nombre de noves antenes a col·locar
donar prou confiança a la ciutadania i confiança al que han de complir les normes municipals pot tenir
Consistori, perquè es basa en criteris tècnics rigoro- cabuda en edificis que no siguin ni habitatges ni cen-
sos i correctes. tres escolars o sanitaris, mentre que l’actuació muni-
El Sr. Portabella destaca que la modificació sotme- cipal difícilment pot tenir, en canvi, efectes retroactius
sa a aprovació redueix la densitat de la potència respecte d’aquelles que ja estan instal·lades.
d’emissió a una quarta part de la fixada per la Gene- El Sr. Puigdollers apunta que igual com avui s’ha
ralitat i, per tant, és més proteccionista; que les taxes decidit implantar, sense tenir encara els instruments
d’emissió i d’imissió són deu vegades inferiors a les jurídics adequats, un recàrrec en la quota de l’impost
de les recomanacions europees; i que segons un es- sobre béns immobles per a afrontar la qüestió dels pi-
tudi fet per una universitat catalana, es pot rebaixar el sos desocupats, l’1 de juny de 2001, a la vista del de-
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1705
bat mediàtic sobre les antenes, el govern municipal de protecció oficial per a joves, ubicats als emplaça-
es tragué de la màniga una moció que no serà efecti- ments que figuren a l’annex a aquest acord, de con-
va fins ara, dos anys i mig després, i encara amb seri- formitat amb l’acord adoptat per la Comissió de Go-
osos dubtes quant a la seva seguretat jurídica; i que vern el 29 de gener de 2003. Facultar el primer tinent
després de l’acord que es prendrà avui a Barcelona, d’alcalde per a subscriure el conveni i per a dur a ter-
hi haurà ciutadans de diferents categories ja que uns me totes les actuacions necessàries per a la plena
no hauran de suportar antenes de telefonia mòbil a efectivitat d’aquest acord.
casa seva, mentre que altres que sí que hauran de S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
fer-ho; i que no li sembla bé que les antenes de tele- Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les
fonia mòbil no es permetin en habitatges i, en canvi, Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos i també
sí en els edificis d’oficines, on la gent passa tant dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
temps o més que a casa seva. les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
El Sr. Cornet vol evitar que es generi alarma social;
i estima que en qüestions ecològiques tan perillós és
si es peca de llarg, com si es peca de curt; i que el Districte de les Corts
principi de prudència hauria de portar a aplicar els cri-
teris d’institucions com l’Organització Mundial de la 16. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
Salut. els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
Inquireix si la prohibició de col·locar antenes en els celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-
edificis d’habitatges respon a motius de salut o a mo- polità en els terrenys de l’avinguda de Pearson núms.
tius polítics, perquè en el primer cas caldria també re- 14-16, 18, 28 i 52-56, per a nous equipaments per a
tirar-les dels edificis on ja estan instal·lades; i creu l’IESE, promoguda per la Fundació Privada Cultural
que la salut dels barcelonins i barcelonines no s’ha Catalana; resoldre les al·legacions presentades en el
de salvaguardar reduint la potència, sinó mantenint tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
equilibris i criteris en consonància amb els de l’Orga- conformitat amb l’informe del Departament de Plane-
nització Mundial de la Salut. jament de Desenvolupament, de valoració de les
El Sr. Portabella puntualitza que el criteri de pru- al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de
dència no consisteix a aplicar una xifra fixada per una motivació s’incorpora al present acord; i trametre l’ex-
institució, sinó en abstenir-se de determinades actua- pedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi
cions per tal d’evitar conseqüències com les que re- de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
cull avui un informe britànic en el sentit que els S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
transgènics malmeten la qualitat del sòl; que en el
moment actual s’estan utilitzant elements altament
tecnològics, els efectes dels quals han d’ésser estudi- Districte d’Horta-Guinardó
ats amb una certa perspectiva i, per tant, el criteri de
prudència aconsella ésser cautes davant quelcom 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
que no està prou estudiat; que, en definitiva, el criteri ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
de prudència calcula la repercussió econòmica nega- pecial urbanístic per a l’ordenació del subsòl de
tiva que pot tenir una equivocació a l’hora d’apostar l’equipament situat al carrer d’Arenys, núms. 79 i 81-
estratègicament cap a un determinat àmbit econòmic; 89, promogut per Regesa Aparcaments, SA.
i que la col·locació d’antenes es prohibeix en habitat- S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
ges i es consenteix en les oficines, perquè, si més no, Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
la canalla no hi va. Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
El Sr. Casas comenta que, segons l’article 92 de la
modificació en debat, per raons de saturació de l’es-
pai urbà no s’admeten noves estacions de telefonia Districte de Nou Barris
mòbil, de telefonia fixa i de ràdio en edificis amb usos
d’habitatges, centres docents, culturals, assistencials 18. Donar conformitat al Text refós de la
i hospitalaris; que en aplicació del criteri de prudèn- Modificació del Pla General Metropolità en el sector
cia, la densitat de potència en els diferents emplaça- de Trinitat Nova, d’iniciativa municipal, elaborat de
ments es reduirà a una quarta part; i que la moció conformitat amb el dictamen de la Comissió Jurídica
aprovada ha estat eficaç des de l’endemà de la seva Assessora de la Generalitat de Catalunya de data 15
aprovació, com podria confirmar qualsevol operador. de maig de 2003; i trametre l’expedient a l’òrgan
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels competent de la Generalitat de Catalunya per a la
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les seva aprovació definitiva.
Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
Districte de l’Eixample - Districte de les Corts - Districte de Sant Martí
Districte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte d’Horta-
Guinardó - Districte de Nou Barris 19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
15. Aprovar la proposta de conveni, a subscriure millora urbana per a la definició de l’alineació de la
entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de rambla del Poblenou–Gran Via, d’iniciativa municipal.
Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
de Catalunya, de cessió gratuïta de diversos terrenys Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les
qualificats de 10-hj, per a la construcció d’habitatges Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos i també
1 a706 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i El Sr. Trias defensa aquesta proposició dient que
les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. enguany la celebració del Dia sense cotxes, que tin-
20. Aprovar provisionalment, de conformitat amb gué lloc el dia 22 de setembre simultàniament a Bar-
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar- celona i a diverses ciutats del món, resultà un fracàs
celona, la Modificació del Pla General Metropolità en perquè l’ambient general és de no creure-hi gaire, les
el sector C-4 i entorn de l’Àrea del Front litoral i mar- Administracions l’organitzaren amb certa lleugeresa i
ge dret del riu Besòs, del terme municipal de Barce- hi hagué manca de conscienciació social i a tot això
lona, promoguda pel Consorci del Besòs; resoldre s’hi sumaren unes declaracions desafortunades del
les al·legacions presentades a l’aprovació inicial per Sr. Alcalde; que, tanmateix, no vol fer un planteja-
l’Im. Sr. Eduard Garcia i Plans, regidor del Grup Mu- ment crític, sinó de futur, perquè quan les coses no
nicipal de Convergència i Unió, de conformitat amb funcionen prou bé, cal analitzar quins objectius nous
l’informe de la Direcció Tècnica d’Urbanisme, de valo- es plantegen per a la propera edició del Dia sense
ració de les al·legacions, que consta a l’expedient i a cotxes, com cal enfocar-lo perquè es converteixi en
efectes de motivació s’incorpora al present acord i una eina al servei de la mobilitat sostenible, i en una
trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme jornada pedagògica i útil, en comptes de fer el ridícul
del municipi de Barcelona per a la seva aprovació de- limitant-la a tallar uns carrers perquè la canalla hi pu-
finitiva. gui jugar i la gent fer gresca.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen Recalca que tal dia ha d’ésser fonamentalment una
jornada de reflexió, en la qual es pugui fer balanç
dels objectius marcats en el curs de l’any, cosa que
c) Proposicions justifica tallar uns carrers i prendre mesures per a
conscienciar la gent; que a aquests objectius respo-
Del Grup Municipal de Convergència i Unió. nen els diversos punts inclosos en la proposició en
Pp 1. Que per al proper 22 de setembre de 2004: debat, l’abast dels quals comenta, sens perjudici que
1r) Tots els plans urbanístics que elabori l’Ajunta- se n’hi puguin afegir d’altres.
ment de Barcelona tindran el seu Pla de Mobilitat. El Sr. Villagrasa avança que el Grup del Partit Po-
2n) S’haurà presentat l’ampliació de la xarxa d’au- pular dóna suport a la proposició, perquè és ben evi-
tobusos per tal que, amb la integració tarifària, es ga- dent el fracàs de l’última edició del Dia sense cotxes i,
ranteixi l’accés a tots els polígons industrials de la també, de la Setmana de la mobilitat sostenible i tal
ciutat de Barcelona amb els horaris i freqüències que fracàs deriva, en bona part, de la darrera reunió del
facin realment competitiu el transport públic respecte Pacte per la Mobilitat, en la qual l’única proposta que
del transport privat. Al mateix temps, aquesta amplia- es féu va ser tancar tota una setmana el passeig de
ció de la xarxa d’autobusos haurà de tenir en compte Gràcia amb l’ànim de buscar una fotografia en la
en el seu disseny la ubicació dels serveis públics per premsa, però sense cap intenció pedagògica; per
a acostar-los als ciutadans (escoles, hospitals, cen- tant, ha de felicitar al Sr. Hereu per la seva decisió de
tres d’atenció primària, edificis de l’administració per reduir el període de tancament de tal passeig d’una
a l’atenció als ciutadans, etcètera) setmana a dos dies.
3r) S’haurà garantit el servei de transport públic a Considera que el Dia sense cotxes ha de tenir un
la ciutat de Barcelona els 365 dies de l’any i les vint-i- alt contingut pedagògic i, per fer-lo arribar a la ciuta-
quatre hores del dia. dania, cal descentralitzar per tot el territori urbà les
4t) S’hauran redefinit els carrils-bici de tal manera activitats programades, escampant els stands infor-
que s’eviti la coincidència amb les zones destinades matius per diversos districtes, potenciant les zones
als vianants. de vianants i reduint, per exemple, els bitllets de me-
5è) S’haurà aprovat un pla municipal per a suprimir tro i d’autobús durant la Setmana de la mobilitat.
a les voreres obstacles que afectin els vianants. Ofereix al president de la Comissió de Seguretat i
6è) S’hauran adoptat les mesures necessàries per- Mobilitat la col·laboració del Grup del Partit Popular a
què tots els semàfors de la ciutat tinguin adequada la fi que la propera edició del Dia sense cotxes, que en-
seva freqüència semafòrica a les necessitats dels via- guany ha estat un fracàs, pugui ésser un èxit.
nants, i s’haurà aprovat un pla per tal que en el termi- Sosté que la mobilitat urbana no s’aborda de la
ni de quatre anys tots els semàfors garanteixin la se- manera adequada perquè la problemàtica de les mul-
guretat de les persones que tenen ceguesa. tes, la zona blava, el cotxe privat, el transport públic o
7è) S’haurà aprovat el Pla d’aparcaments per a re- la Guàrdia Urbana no s’ha de tractar separadament
sidents amb l’objectiu de construir 80.000 noves pla- –que ha determinat, per exemple, que els Districtes
ces d’aparcament per a residents. on més s’ha ampliat la zona blava, Horta-Guinardó,
8è) S’hauran modificat les Ordenances municipals Nou Barris, Sant Andreu, siguin alhora els pitjor con-
per tal d’autoritzar els motociclistes a circular pel car- nectats pel transport públic–, sinó que ha d’ésser ob-
ril bus-taxi. jecte d’un tractament global que aposti pel respecte
9è) S’haurà aprovat el Programa municipal d’elimi- mutu entre vianants, motos, cotxes, transport públic i
nació de les barreres arquitectòniques que compro- medi ambient i contingui línies transversals d’actuació.
meten l’estabilitat dels vehicles de dues rodes. Fa avinent que el seu Grup també dóna suport a la
10è) S’haurà aprovat el Pla d’aparcament de vehi- proposició en debat, perquè coincideix en l’esperit de
cles de dues rodes fora de les voreres. moltes de les mesures que s’hi inclouen, com ara
11è) S’haurà adoptat les mesures oportunes per tal permetre que les motos puguin utilitzar el carril bus
que la Guàrdia Urbana apliqui una política activa de els dies de pluja o festius, garantir el transport públic
localització de motocicletes robades i abandonades, les vint-i-quatre hores dels 365 dies de l’any, en
així com per a crear la web de col·laboració ciutadana comptes de retallar-ne l’oferta –motiu pel qual en la
per a ajudar a la tasca de localització. darrera reunió de las Comissió de Seguretat i Mobili-
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1707
tat, expressà la seva preocupació perquè les línies cessives barreres arquitectòniques que comprometin
d’autobusos 7, 57, 67, 68, 158 i 167 no resultessin l’estabilitat dels vehicles de dues rodes; que ja s’està
afectades per les obres del Trambaix i perquè es con- treballant en l’aparcament d’aquests vehicles i en els
trolin els vehicles que circulen pel carril bus–, incor- darrers anys s’han guanyat anualment unes 2.300
porar estudis de mobilitat en els plans i projectes ur- places en calçada; i que dels 10.000 vehicles retirats
banístics, o eliminar les barreres arquitectòniques de la calçada per la Guàrdia Urbana l’any passat,
que impedeixen l’accés als transports públics. 2.980 eren motos.
El Sr. Hereu manifesta que, com ja indicà el mateix La Sra. Mayol considera que en el si del Pacte per
dia 22 de setembre, Barcelona i la resta de ciutats la Mobilitat valdria la pena obrir una reflexió sobre el
europees haurien d’obrir un procés de reflexió sobre Dia sense cotxes, no tan sols d’enguany sinó també
el Dia sense cotxes, i aquí tenim un bon instrument d’anys anteriors, en la qual es tinguin en compte ele-
per fer-la, el Pacte per la Mobilitat, en el qual estan ments de context, perquè no és igual que el celebrin
representats tots el Grups municipals i diverses enti- en solitari Barcelona i algunes ciutats dels seu entorn,
tats; que en el Dia sense cotxes la pacificació del que ho facin moltes ciutats de Catalunya i amb un
trànsit en algunes vies es desenvolupà correctament, ampli suport institucional, que ha mancat en la darre-
igual com els actes pedagògics, bàsicament confe- ra edició.
rències, programats en tals zones, però el repte era Observa que un dels elements que apareixien en
veure si en tal dia s’aconseguia canviar els hàbits de l’enquesta sobre els hàbits i valors de la ciutadania
mobilitat i es produïa una reducció significativa en el de Barcelona en relació al medi ambient feta fa dos
trànsit urbà, cosa que no succeí ni a Barcelona ni a anys, era que la gent estava disposada a acceptar re-
cap ciutat d’Europa i que és un objectiu impossible estructuracions en la circulació de cotxes per la Ciu-
d’assolir des de la parcialitat i sense una campanya tat, sempre i quan anés acompanyada de mesures
nacional molt potent en una ciutat, com la nostra, permanents i estables que asseguressin un canvi
d’on diàriament entren 309.000 vehicles i en surten d’hàbits; per tant, seria absolutament oportú fer un
180.000. balanç de com han funcionat les diverses mesures.
Fa avinent que la mobilitat és un problema intrín- Creu que no s’ha de dogmatitzar el Dia sense cot-
sec a totes les ciutats, però el resum sobre com s’ha xes, que té fonamentalment una funció pedagògica, i
desenvolupat la mobilitat urbana que elabora anual- per tant cal valorar si realment la compleix, perquè
ment el Pacte per la Mobilitat denota que el model de ella creu que no, encara que es facin determinades
mobilitat de Barcelona està força ben desenvolupat. accions pedagògiques, mentre que, en canvi, la Set-
Anuncia que, tot i agrair algunes de reflexions que mana de la mobilitat sí que ajuda a sensibilitzar a la
s’hi fan, el Grup del Partit Socialista votarà negativa- gent. Afegeix que si el Dia sense cotxes, que no és
ment la proposició en debat, perquè hi ha un cert un fi, sinó un instrument, no serveix, cal trobar els
poti-poti programàtic, hi sobren i hi falten coses si re- mecanismes que permetin anar en la direcció que vo-
alment es vol dissenyar una política de mobilitat, i en lem; que, en aquest sentit, el seu Grup, vist el balanç
alguns casos s’assembla més aviat a una carta als positiu de l’experiència pilot de tancar el passeig de
reis mags i, en altres, denota un desconeixement de Gràcia, ha posat damunt la taula la possibilitat de re-
la realitat. petir aquest tancament un cop al mes per poder fer
Concreta que, per exemple, l’aplicació de la Llei de en el passeig de Gràcia activitats pedagògiques, de
mobilitat comporta que els plans urbanístics que foment de la mobilitat sostenible i de l’ús i gaudi de la
s’elaborin, sobretot aquells que impliquin una inversió via pública; i que valdria la pena també estudiar altres
superior als 25 milions d’euros, tindran el seu pla de experiències, com la de París, que li semblen prou in-
mobilitat; que pretendre l’ampliació de la xarxa d’au- teressants.
tobusos quan hi ha iniciatives que laminen la capaci- El Sr. Portabella troba raonable la proposició en
tat de finançament de l’Entitat Metropolitana del debat, encara que hi ha altres opcions que també ho
Transport li sembla una carta als reis mags; que no són i que moltes de les propostes que s’hi formulen ja
cal fer un pla sobre els carrils-bici perquè ja s’hi està estan desenvolupades; ara bé anuncia que el seu
treballant, els darrers anys han augmentat en 26 qui- Grup no la votarà favorablement, perquè el fet que
lòmetres, s’estan segregant de les calçades i només Barcelona sigui una capital on diàriament es produei-
en alguns casos (l’avinguda Diagonal i la Gran Via) xen més de 6.000.000 de desplaçaments de més
conviuen vianants i bicicletes; que es demana també d’un quilòmetre, molts dels quals vénen de fora de la
un pla municipal per a suprimir obstacles, quan tam- ciutat o en surten, fa necessari el suport de l’Adminis-
bé s’està treballant per la millora de l’espai públic, i tració més general per tal d’aconseguir una coordina-
dissenyant bàculs en els quals poder concentrar els ció que és imprescindible per a l’èxit del Dia sense
diversos elements dispersos per la via pública; que la cotxes perquè Barcelona, que sortosament exerceix
regulació dels temps dels semàfors es fixa en funció de capital, sola no se’n pot sortir i, no obstant això,
del paràmetre de 0,9 metres per segon indicat en el enguany hi hagué expressions negatives de suport a
dictamen d’una comissió d’experts; que tota promoció tal dia per part dels responsables de la Generalitat.
d’habitatges ha de complir la normativa que determi- Renuncia a analitzar un per un els diversos aspec-
na el nombre de places d’aparcament; que l’Ajunta- tes de la proposició en debat; i centra la seva atenció
ment té una política molt activa de creació de places en la bicicleta, tot remarcant que la Comissió Cívica
d’aparcament en règim concessional, però la xifra de de la Bicicleta s’ha convertit en Comissió Cívica de la
80.000 que esmenta la proposició en debat és impos- Bicicleta i el Vianant per tal de sincronitzar les estra-
sible de complir; que permetre la circulació de moto- tègies que afecten ambdós col·lectius; que quan el
ristes pel carril-bus rebaixaria l’efectivitat del transport 2002 s’aprovà, per unanimitat, la xarxa bàsica de la
públic i a més, en opinió d’alguns experts, podria és- bicicleta, tots els Grups ja sabien que era molt difícil
ser, fins i tot, perillós; que a Barcelona no hi ha ex- que alguns trams no anessin per damunt de la vore-
1 a708 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
ra; que, si bé l’Ajuntament ha deixat d’implantar al- El Sr. Alcalde tanca el debat subratllant la conveni-
guns trams que havien de discórrer per les voreres ència de tenir una reflexió, a la qual convidarà els re-
perquè no li han semblat fonamentals, és molt difícil presentants dels Grups municipals, per tal de millorar
deixar la Ciutat sense carril-bici a l’avinguda Diagonal els efectes pedagògics del Dia sense cotxes, el títol
o a la Gran Via, perquè això crearia una inconnexió del qual potser no és gaire afortunat, perquè en tal
molt gran en la xarxa; que, segons la web dels Amics dia els cotxes continuen circulant; que tal vegada, en
de la Bici, si es condueix sense presses i amb pre- els resultats d’enguany, ha influït el fet que, en ésser
caució, els carrils-bici implantats en voreres de més dilluns, la distribució de mercaderies hagués de funci-
de cinc metres d’amplada no han de resultar proble- onar a uns coeficients superiors als d’altres dies de la
màtics, i a Barcelona no hi ha cap carril-bici en vore- setmana, tant aquí com a Madrid o altres ciutats, però
res de menys d’aquesta amplada; que, segons cons- a més, en el cas de Barcelona, ha incidit el fet que el
ta en la seva web, l’Associació Barcelona Camina no dimecres següent tornava a ésser festa; i que, d’altra
està en contra dels carrils-bici que passen per da- banda, no pot ignorar-se que determinades iniciatives
munt la vorera, sempre que això no sigui la norma i solen tenir més èxit el primer cop que se celebren
es condueixi amb respecte pels vianants; que, tanma- que en edicions ulteriors.
teix, el respecte mutu entre vianants i ciclistes està Es rebutja la proposició en debat amb setze vots
molt lligat amb el civisme i, encara que casos com els favorables –emesos pels Srs. Trias, Puigdollers,
que s’han mencionat hi ha pocs, a vegades es produ- Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich,
eixen conflictes; que a Ferrara, ciutat italiana amb la Ortega i Fandos i també pels Srs. Fernández Díaz,
qual els ciclistes de tota Europa es fixen molt, té, en Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller,
el seu nucli antic, carrers de quatre metres d’amplada Balseiro i Mejías– i vint-i-quatre en contra de la resta
i ha pres la mesura de traçar-hi una línia blanca pel de membres del Consistori presents a la sala.
mig i assignar-ne una banda als ciclistes i l’altra als Del Grup Municipal del Partit Popular.
vianants, cosa que aquí no es farà mai, però tampoc Pp 2. Iniciar els tràmits per a la creació del Consell
no es pot caure en l’extrem oposat, de rebutjar que Municipal de les Famílies de Barcelona, amb els se-
s’implantin carrils-bici a l’avinguda Diagonal o a la güents objectius i funcions:
Gran Via, sinó que s’ha de procurar que els carrils- a) Fomentar el benestar i el reconeixement social
bici discorrin sobre el ferm, si bé en alguns trams de de la família com a una de bases de socialització.
connexió s’ha de recórrer a altres opcions per a evitar b) Estudiar, emetre informes i elaborar propostes
la inconnexió de la xarxa aprovada. sobre els assumptes que consideri d’interès per a
El Sr. Trias agraeix el to del debat, però lamenta l’estudi de la situació de les famílies de Barcelona.
l’escàs suport que ha concitat la seva proposició, la c) Impulsar l’acció municipal per a fer de Barcelona
qual té caràcter obert i planteja una sèrie d’eines per una ciutat on es conciliï la vida laboral i familiar.
a poder valorar com ha anat l’any anterior en el camp d) Conèixer i debatre les actuacions municipals
de la mobilitat, cosa que seria positiva i indispensable que contribueixin a promoure les aportacions de la fa-
perquè el Dia sense cotxes, amb independència que mília en tots els àmbits socials.
la Generalitat ho faci o bé no, surti bé i la gent no tin- e) Afavorir i potenciar la coordinació de les instituci-
gui la sensació que només es vol muntar un numeret, ons que hi són implicades.
sinó que s’hi vol fer una aposta potent i coherent per f) Ser consultats abans que els òrgans municipals
la sostenibilitat, aposta que no s’ha de limitar a un sol debatin i aprovin assumptes d’especial incidència en
dia, sinó que ha d’abastar tot l’any. aquest sector.
Puntualitza que va amb bicicleta i no està en contra g) Ésser l’òrgan de consulta en els processos
que les bicicletes vagin per damunt les voreres, sinó d’elaboració d’ordenances que afectin les famílies
que ho facin en situacions, evitables, que poden mo- com a institució, no només durant els períodes d’in-
lestar els vianants; i que en determinats indrets, no- formació pública expressa, sinó també durant els ma-
més desplaçant una mica el circuit de les bicicletes teixos treballs d’elaboració.
es podrien evitar conflictes i aconseguir una bona h) Impulsar la coordinació i col·laboració entre les
convivència entre vianants i ciclistes. entitats, les associacions ciutadanes, els sectors pro-
Discrepa, finalment, que es prohibeixi a les motos fessionals i representants municipals.
circular pels carril-bus, perquè ni els taxistes ni els i) Cooperar activament amb l’Ajuntament per des-
conductors d’autobús amb qui ha parlat els molesta- envolupar accions que donin a conèixer les associaci-
ria que ho poguessin fer; però, a més, en realitat ja ho ons i els seus objectius.
fan sense ser sancionats, excepte quan es topen j) Analitzar la situació en què es troba la Ciutat res-
amb un guàrdia urbà de mal humor. pecte a les polítiques familiars.
El Sr. Villagrasa observa que el contingut pedagò- k) Proposar i promocionar iniciatives relacionades
gic del Dia sense cotxes no es pot reduir a una confe- amb els estudis i anàlisis derivades de les realitats
rència, sinó que s’ha d’escampar per carrers, col·legis detectades.
i centres cívics; i que, segons l’enquesta municipal l) Impulsar la participació i l’associacionisme en
feta abans de les eleccions, però difosa després, la l’àmbit familiar, facilitant la informació, la difusió, el
nostra ciutadania suspèn aquest Ajuntament en ma- suport, i l’assessorament oportuns.
tèria de contaminació, soroll, circulació i aparcament. m) Conèixer els pressupostos municipals correspo-
El Sr. Hereu significa que el Pacte per la Mobilitat nents al sector de la família.
ofereix un àmbit molt positiu, perquè després, un cop n) Donar suport als consells sectorials de districte
l’any, aquest Plenari revisi la feina feta; que motos i que tingui referència directa amb l’àmbit de treball
transport públic no es poden barrejar en un mateix d’aquest Consell.
carril; i que el model de mobilitat de Barcelona és La Sra. Esteller defensa aquesta proposició dient
molt ben valorat a escala espanyola i europea. que, en opinió del Grup del Partit Popular, el Consell
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1709
Municipal de les Famílies de Barcelona podria ésser familiars, però la qüestió ja està prou encarada a tra-
un bon instrument per a poder dur a terme el conjunt vés del Consell Municipal de Benestar Social, en el si
de polítiques transversals d’ajuda que necessita la fa- del qual hi ha constituït, des de fa molts anys, el Grup
mília, la qual és nucli fonamental, institució essencial de treball d’Infància i Família que ha estat un espai
de la nostra societat, element socialitzador de valors i de participació i proposta en el procés d’elaboració
principal garantia del benestar dels seus membres. del Programa municipal de suport a les famílies apro-
Al·lega que la política de família ha de consistir en vat l’octubre de 2002; tanmateix, tal programa com-
un conjunt de polítiques públiques que, de manera ar- prèn quatre línies estratègiques i, dins la primera, es
ticulada, global, transversal i integral, s’adrecin a re- proposa la creació d’un grup de treball específic i, per
conèixer, donar suport i protegir la institució familiar això en la darrera reunió del Plenari del consell es-
d’acord amb la funció social que compleix, més i mentat s’acordà la constitució del Grup de treball de
quan actualment s’ha produït un canvi en les respon- Família, que podrà desenvolupar totes les funcions
sabilitats familiars, perquè la incorporació de la dona previstes a la proposició en debat i moltes d’altres,
al món laboral, l’augment dels grups familiars petits, però, a més, la seva integració en el Consell Munici-
l’augment de la mobilitat, la dispersió geogràfica de pal de Benestar Social ofereix garanties de
les famílies i la baixa natalitat fan del tot recomanable transversalitat i intercanvi entre les polítiques famili-
que es duguin a terme polítiques socials, econòmi- ars.
ques i fiscals d’ajut a les famílies que ofereixin una Referint-se, després, al contingut d’aquestes políti-
resposta transversal a les seves necessitats, tinguin ques, veu difícil, a la vista de les posicions conserva-
per objecte millorar la seva qualitat de vida i facilitin la dores que defensa el Partit Popular, poder assolir un
conciliació de la vida familiar i laboral quan, a hores acord en aspectes claus com poden ésser, per exem-
d’ara, les dones són les que tenen cura de les perso- ple, garantir la plena igualtat de tots els tipus i models
nes grans i les criatures i per tant, per a compensar- de convivència familiar, assolir la plena correspon-
les de les càrregues que suporten per aquesta funció, sabilitat d’homes i dones en les tasques familiars, ga-
s’ha d’oferir-los tota una cartera de serveis comple- rantir una política de temps que tingui com a eix
mentaris, com són llars d’infants, centres de dia, ajuts vertebrador el temps personal i familiar i no pas el
domiciliaris o centres de respir; però cal, també, dedi- temps laboral, com passa ara, i prestar atenció
car una especial atenció a les famílies nombroses i a prioritària a les famílies en situació d’exclusió social.
aquelles que es troben en situacions d’exclusió social. Creu, en resum, que el Grup de treball de Famílies
Insisteix que la constitució del Consell Municipal de que ara es posarà en marxa, treballarà, de valent i
les Famílies podria contribuir a assolir aquest objec- amb la màxima participació possible, en la consecu-
tiu, perquè el Pla municipal de suport a les famílies ció d’aquests objectius.
2002-2004, més enllà de portar a terme una sèrie de La Sra. Vallugera considera que cal donar temps
polítiques transversals integrals, sembla una mena per poder veure si el Grup de treball de Famílies que
de calaix de sastre, ja que parteix d’uns criteris bàsics s’acaba de constituir en el sí del Consell Municipal de
que, a parer seu, no són idonis, fixa unes prioritats Benestar Social es capaç d’articular les mesures
que tenen un vici d’origen en no tenir indicadors fia- transversals que són indispensables per a la protec-
bles ni concreció pressupostària, es presentà al final ció de les famílies; ara bé, el gran debat és com pro-
del mandat anterior sense haver consultat les associ- tegir el nucli familiar, que és el primer nucli de solida-
acions familiars i, fins i tot, el Grup d’Infància i Família ritat, afectivitat i convivència i en funció d’això
del Consell municipal de Benestar Social qüestiona compleix el seu paper socialitzador: per tant, cal par-
l’eficàcia d’algunes de les mesures que s’hi inclouen; lar de com el concepte de família, que és tradicional,
però, a més, en moltes d’elles, com les relatives a s’aplica als nous models convivencials –que són tam-
l’escola bressol, l’habitatge o la cobertura assis- bé famílies i, no obstant això, la legislació no ho reco-
tencial, no s’han assolit els objectius marcats i, pel neix així–, aplicar-los també les polítiques transver-
que fa als ajuts fiscals, mentre municipis com Terras- sals que s’han esmentat, encara que legalment no
sa, Roses, Vilanova o Sant Vicenç de Montalt i molts tinguin la mateixa consideració, i garantir la màxima
altres tenen establertes bonificacions en l’impost so- protecció a les famílies monoparentals, tant si estan
bre béns immobles, aquí s’atorga una subvenció line- encapçalades per homes, les quals estan creixent de
al de 53 euros que és totalment insuficient i, d’altra manera extraordinària, com si ho estan per dones,
banda, moltes famílies no s’han assabentat que hi perquè en una roda de premsa sobre la pobresa pro-
podien optar, perquè no es va divulgar prou, fins al nunciada ahir es digué que la pobresa a la nostra ciu-
punt que el telèfon d’atenció al ciutadà, el 010, no tat tenia rostre de dona vídua, gran i sola o de dona
oferia informació suficient quant als tràmits i terminis adulta, de família monoparental i amb càrregues fa-
per fer-ho. miliars.
Creu, en definitiva, que aquest Ajuntament no duu Pensa, doncs, que les polítiques transversals que
a terme una política que alleugeri les càrregues que s’han esmentat han d’incidir especialment en els pro-
pesen sobre les famílies, ajudi a conciliar la vida fami- jectes convivencials, que no sap si són famílies per al
liar i laboral i millori la qualitat de vida. Grup del Partit Popular però sí que ho són per al
El Sr. Gomà avança el vot negatiu del seu Grup a d’Esquerra Republicana de Catalunya, que són
la proposició en debat que pretén la creació del Con- especialment vulnerables, si bé, evidentment, les fa-
sell Municipal de les Famílies de Barcelona, si bé la mílies nombroses, encara que estan disminuint, tam-
representant del Grup proponent ha obert un debat bé han de rebre protecció.
més substantiu sobre el contingut de les polítiques fa- El Sr. Puigdollers, després d’advertir que la propo-
miliars. sició en debat planteja la constitució del Consell Mu-
Precisa que no està en contra de l’existència d’un nicipal de les Famílies i no pas un debat sobre les
instrument de planificació en relació a les polítiques polítiques familiars, i per tant cenyirà la seva interven-
1 a710 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
ció al punt sotmès a debat, expressa la seva estra- Agrega que en les reunions que manté amb persones
nyor perquè, malgrat la predisposició dels Grups inte- jubilades sovint s’hi planteja la dificultat que tenen
grats en l’equip de govern a establir nous àmbits de quan juguen en un parc o jardí públic, per a poder ac-
participació, avui votaran en contra de la creació cedir a un lavabo públic, i no fa gaire hi hagué, pel
d’aquest nou consell. mateix motiu, entre altres, una vaga de conductors
El Sr. Mascarell abona les raons que s’han exposat d’autobusos; i que també, en la darrera edició de les
en contra de la creació del Consell Municipal de les Festes de la Mercè d’enguany també es feu palesa la
Famílies dient que les propostes d’actuació en matè- insuficiència del nombre de vàters públics mòbils en
ria de política familiar poden ésser considerades en el els llocs amb molta afluència de gent: tot això explica
si del Grup de treball de Famílies del Consell de Ben- el prec del seu Grup.
estar Social i, per tant, el nou consell seria un òrgan El Sr. Martí contesta que, encara que no es tracta
redundant amb la feina que ja s’està fent, la qual ha d’un fenomen general de ciutat ni tampoc vinculat
tingut l’encert de prendre en consideració tant la famí- amb la gent gran o amb el civisme, la problemàtica
lia tradicional com els nous models convivencials. existent a Ciutat Vella reclama repensar la instal·lació
La Sra. Esteller mostra la seva sorpresa davant les d’urinaris públics a la Ciutat de cara a atendre les ne-
raons que s’han adduït per a justificar el vot en contra cessitats dels col·lectius vinculats amb l’ocupació de
de la proposició en debat; i destaca que el grup de pisos o les activitats marginals al carrer, que tenen
treball té una naturalesa diferent a la d’un consell uns usos i costums diferents dels de la majoria dels
sectorial, perquè el primer ha de definir polítiques ciutadans i necessiten usar tals serveis en horaris en
transversals, mentre que el segon ha de fer sentir la què estan tancats els establiments de concurrència
seva veu a l’hora de fer avaluacions, fixar criteris i for- pública, els quals tenen obligació de tenir oberts els
mular recomanacions, però no té naturalesa executi- seus lavabos perquè tots els ciutadans els puguin uti-
va. litzar sense cap tipus de pagament.
També matisa que ella ha parlat de les famílies Concreta que no s’està plantejant la col·locació de
amb caràcter general i no s’ha referit tan sols a les casetes enmig de la via pública, sinó la instal·lació de
famílies nombroses, les quals tenen unes càrregues, tals serveis en les plantes baixes de determinats edi-
que no són iguals per a totes, que altres famílies no ficis i amb garanties de salubritat, higiene i control; i
tenen, sinó també a les monoparentals; que els ser- no creu que ni els conductors d’autobusos, ni els jubi-
veis s’han d’establir en funció de les càrregues que lats quan juguen a la petanca s’orinin en una canto-
suporten les famílies; que la llei aprovada pel Parla- nada si no troben a prop un urinari públic a prop però,
ment de Catalunya no defineix el model de família i, en tot cas, s’ofereix a demanar a Parcs i Jardins i a
en canvi, preveu mesures i ajuts condicionats a deter- Transports Metropolitans de Barcelona que estudiïn
minades situacions; que les famílies nombroses, que aquesta situació.
a Barcelona són força, han guanyat recentment un El Sr. Puigdollers puntualitza que el seu prec es li-
recurs contenciós administratiu contra la decisió mu- mita a demanar que en el termini de tres mesos es
nicipal de reduir les bonificacions de què gaudien els presenti un pla per a dotar la Ciutat d’urinaris públics;
seus fills i filles en les escoles municipals de música; i i que tal pla potser hauria de començar informant als
que, per tant, cal replantejar-se polítiques i serveis ciutadans i ciutadanes del dret a utilitzar gratuïtament
per a ajudar a portar les càrregues que suporten les els lavabos dels locals de concurrència pública.
famílies, siguin monoparentals o nombroses. El Sr. Alcalde comenta que el tancament de les
Es rebutja la proposició en debat amb setze vots vespesianes que hi havia a diversos indrets de la Ciu-
favorables –emesos pels Srs. Trias, Puigdollers, tat, com ara les places de Catalunya i d’Urquinaona,
Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, fou decidit arran del Pla de lluita contra les drogues,
Ortega i Fandos i també pels Srs. Fernández Díaz, davant el tràfic d’heroïna que hi tenia lloc; però, pas-
Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, sats uns anys, potser valdria la pena tornar a pensar
Balseiro i Mejías– i vint-i-quatre en contra de la resta en la reimplantació de les vespesianes, que s’hauria
de membres del Consistori presents a la sala. de fer en manera que n’eviti el mal ús; ara bé, es trac-
ta d’un problema en debat en moltes ciutats d’Eu-
ropa, cap de les quals ha trobat la situació adequada
PART DE CONTROL i, d’altra banda, cal informar als ciutadans del dret,
que tenen, a fer ús dels serveis instal·lats en els lo-
a) Precs cals de concurrència pública.
Del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Pc 1. Que el Govern Municipal presenti en el termi- b) Preguntes
ni de tres mesos un pla d’actuació municipal per a
dotar la Ciutat de serveis sanitaris públics i els criteris Del Grup Municipal de Convergència i Unió.
d’ubicació temporal de serveis sanitaris públics com a Pg 1. Previ a la roda de premsa del dia 7 d’octubre
conseqüència d’actes multitudinaris en l’espai públic. de 2003, ¿el Sr. Alcalde o cap representant seu va
El Sr. Puigdollers manifesta que el diagnòstic de comunicar a les altres Administracions públiques la
tots els Grups municipals coincideix en la necessitat seva intenció de proposar la reestructuració del siste-
de millorar el civisme i, per això, el govern municipal ma de transport públic a la plaça de les Glòries?
plantejà en la darrera sessió com a mesura de go- El Sr. Trias diu que, després de molts anys en els
vern, la creació d’una comissió municipal amb tal ob- quals el seu Grup ha insistit en la conveniència de
jecte; ara bé, en opinió del seu Grup, l’Administració desmantellar l’anella de la plaça de les Glòries per-
municipal ha de promoure també el civisme oferint a què, a juí seu, era el nyap urbanístic més gros de la
la ciutadania els mitjans que posin fàcil ser cívic. Ciutat, i després que durant la campanya electoral de
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1711
1999 el Sr. Molins fos titllat d’indocumentat perquè ho – EU i A i Esquerra Republicana de Catalunya, una
demanava sense tenir en compte que, en haver-hi el cada un, de manera que la Comissió de Govern de
metro, la Gran Via no es podia soterrar, ara el govern tal districte estaria formada, si no fos perquè les Nor-
municipal, de cop i volta, ha donat la sorpresa que tal mes reguladores del funcionament dels districtes ho
anella es pot desmantellar, perquè després de la impedeixen, per quatre membres, i, tanmateix, en
col·locació dels semàfors ja no serveix de res, mitjan- aquesta ciutat hi havia hagut una tradició, ben arrela-
çant un pla urbanístic que ha de comportar la reestruc- da, de cohabitació política, en virtut de la qual alguns
turació del sistema del transport públic en tal plaça. districtes podien ésser governats per alguna formació
El Sr. Casas significa, d’antuvi, que el Grup de que no estès integrada en l’equip de govern de tota la
Convergència Unió es presenta com a defensor de Ciutat.
l’enderrocament del tambor viari de la plaça de les Demana, doncs, que es replantegi la possibilitat de
Glòries, però quan el 1998 s’aprovà, per unanimitat, recuperar aquesta tradició, perquè no es pot governar
la modificació del Pla General Metropolità a la plaça cap districte sense tenir-hi la majoria suficient que as-
de les Glòries, tal Grup no era pas partidari de l’en- seguri que es podran tirar endavant els diferents pro-
derrocament; i que sense una solució de doble nivell jectes.
per dessota de la plaça, avui l’enderrocament tampoc Reitera que, com ja ha dit al començament de la
no seria possible. sessió, el Sr. Alcalde no pot delegar unes competèn-
Precisa, després, que les Administracions involu- cies que no són seves, sinó del Consell del districte:
crades no han estat consultades encara, perquè no hi per tant, prega a l’Alcaldia que reconsideri la decisió
havia cap motiu per a fer-ho en aquest moment. d’encomanar determinades funcions a la regidora del
El Sr. Trias observa que no pot compartir la respos- Districte, perquè no es pugui dir que l’Alcaldia s’ha
ta del Sr. Casas ni en el fons ni en la forma, donat burlat de la representativitat.
que es tracta d’un assumpte que exigeix posar El Sr. Alcalde nega que l’Alcaldia s’hagi burlat de la
d’acord totes les Administracions per tal de trobar les representativitat; i afirma que, en l’exercici de les se-
formules més adequades. ves competències i obligacions, com consta en l’infor-
El Sr. Casas replica que el govern municipal hagué me de la Secretaria General, s’ha limitat a garantir la
d’obtenir el Pla director d’infraestructures 2003-2005 governabilitat del Districte de Sarrià – Sant Gervasi i
baixant-lo d’Internet, a pesar que hauran d’executar- a cercar temps per a estudiar la possibilitat d’arribar a
lo persones diferents d’aquelles que l’han configurat; acords que millorin la situació actual. Agrega que
que respecte la plaça de les Glòries, el contacte previ l’anterior pacte amb el Grup de Convergència i Unió
era innecessari perquè ja hi havia una colla d’acords per al govern de tal districte es trencà per part de la
inicials per a reutilitzar, encara que sense precisar formació esmentada; i que el Partit Popular, que go-
com, la Sagrera-Meridiana i l’avinguda Diagonal i verna l’Estat, i manté delegats seus en totes les pro-
també per a fer un intercanviador amb els ferrocarrils víncies sense atorgar pas als partits de l’oposició la
de rodalies; i que l’actuació de la plaça de les Glòries possibilitat de designar aquests càrrecs en aquelles
és indispensable per causa del desori que ha com- províncies en què no ha estat pas la llista més vo-
portat l’ocupació massiva que s’ha produït del Mares- tada.
me i del Vallès sense haver pres les pertinents previ- Pg 3. ¿Es va demanar llicència per a la col·locació
sions en matèria de transport públic. de banderoles de caire electoral que anunciaven ac-
El Sr. Trias insisteix que l’acord és molt complex i tes de campanya promoguts pel Partit dels Socialis-
no hi haurà d’intervenir tan sols la Generalitat, sinó tes de Catalunya, indicant el propòsit i el contingut
també altres municipis. d’aquests suports publicitaris?
El Sr. Alcalde comenta que, efectivament, tal acord El Sr. Cornet, en vista de la col·locació de bandero-
és molt complex i que l’Ajuntament haurà posat da- les que anunciaven actes de caire electoral promo-
munt la taula la necessitat de fer aquest guts pel Partit dels Socialistes de Catalunya, fent se-
intercanviador de transports públics, perquè els res- ves les paraules dites pel líder de tal partit respecte a
ponsables del transport metropolità no ho han sabut un cas similar no entén com s’han pogut col·locar les
fer. esmentades banderoles al carrer donat que haurien
Del Grup Municipal del Partit Popular. d’estar destinades a anunciar actes culturals i no pas
Pg 2. ¿Considera l’alcalde garantida la gover- polítics: per això, el seu Grup formula aquest prec.
nabilitat del Consell del Districte de Sarrià – Sant El Sr. Hereu contesta que el Partit dels Socialistes,
Gervasi i la constitució dels seus òrgans de govern? el 18 de setembre, demanà llicència per a poder
El Sr. Fernández Díaz llegeix aquesta pregunta i el col·locar 500 banderoles i l’autorització s’atorgà el dia
Sr. Alcalde contesta afirmativament. 23 de setembre i es limitava en cinc dies; que l’objec-
El Sr. Fernández Díaz pensa que estava en mans te de tals banderoles era la Conferència Nacional que
del Sr. Alcalde mantenir intacte el consens bàsic de celebra el mes de setembre de cada any el Partit dels
ciutat entorn a qüestions com la Carta Municipal, la Socialistes de Catalunya.
presència de l’oposició en les empreses i organismes El Sr. Cornet indica que en una ocasió anterior, a la
autònoms municipals, el civisme o la bandera, ja trac- qual abans ha fet esment, el president de la Comissió
tades en aquestes primeres sessions del mandat, a de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial ma-
totes les quals s’ha d’afegir ara la descentralització i, nifestà que tal cas no es convertiria en un precedent
concretament, les Normes reguladores dels consells sinó en una vergonya, per a qui l’havia protagonitzat i
dels districtes, perquè hi ha el risc que tal consens es que s’estava revisant la normativa perquè no es pro-
trenqui per causa del govern municipal, donat que en duís cap confusió i el cas en qüestió demostrava la
el Consell del Districte de Sarrià – Sant Gervasi el necessitat de canviar-la; que, no obstant això, ara no
Partit dels Socialistes obtingué dues conselleries i els s’ha canviat la normativa, sinó el criteri; que l’article
seus socis de govern, Iniciativa per Catalunya Verds 35 de l’Ordenança d’usos de la via pública i dels es-
1 a712 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
pais urbans exigeix, per autoritzar la col·locació de mantenint les lleis esmentades i, especialment, que
banderoles, que es tracti d’activitats d’interès públic i, impulsi les iniciatives legislatives escaients per a
pel que sembla, per als responsables municipals, els completar la redacció del Codi civil de Catalunya.
cartells del Partit dels Socialistes de Catalunya són II. L’Ajuntament de Barcelona demana al Govern
d’interès públic i, en canvi, els d’altres formacions po- de l’Estat que, rectifiqui la línia d’actuació iniciada
lítiques són indignants. amb la interposició dels recursos d’inconstitucionalitat
El Sr. Hereu replica que, segons la legislació vi- presentats contra la Llei 25/2001, de 31 de desem-
gent, les prohibicions establertes en període electoral bre, de l’accessió i l’ocupació, la Llei 19/2002, de 5 de
no afecten les activitats habitualment realitzades per juliol, de drets reals de garantia i la Llei 29/2002, de
partits, federacions i coalicions en l’exercici de les se- 30 de desembre, primera del Codi civil de Catalunya,
ves funcions; que la reunió de la Conferència Nacio- i que respecti la competència exclusiva de la Genera-
nal del Partit Socialista de Catalunya és un acte que litat de Catalunya en matèria de Dret civil, amb les
té lloc cada any i així, fa dos anys tingué lloc a Sitges, úniques excepcions de l’últim incís de l’article 149.1.8
l’any passat a Tarragona i enguany a Barcelona: per de la Constitució Espanyola i, conseqüentment, retiri
tant, és una activitat habitual de tal partit i en atenció aquests recursos.
a això s’atorgà la pertinent llicència de col·locació de 2n. Comunicar aquest acord al president del Go-
les banderoles. vern Central, al president del Parlament de Cata-
lunya, a la Conselleria de Justícia i Interior i a tots els
ajuntaments de la província de Barcelona, convidant-
DECLARACIONS INSTITUCIONALS los a donar suport a aquest acord.
La Sra. Vallugera considera que en el temps de
Dels Grups Municipals Socialista, de Convergència què disposa, no pot fer una anàlisi jurídica que expli-
i Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Inici- citi el caràcter ideològic que té el recurs interposat pel
ativa Verds–EU i A. Govern espanyol, però sí recalcar que tal recurs invo-
DI 1. El Govern de l’Estat va interposar respectius ca l’article 161.2 de la Constitució i té l’efecte de sus-
recursos d’inconstitucionalitat contra la Llei 25/2001, pendre automàticament l’aplicació de la llei recorre-
de 31 de desembre, de l’accessió i l’ocupació, la Llei guda durant el termini de cinc mesos que té el
19/2002, del 5 de juliol, de drets reals de garantia, i la Tribunal Constitucional per a confirmar la suspensió o
Llei 29/2002, de 30 de desembre, primera del Codi ci- aixecar-la; i que això jurídicament té un nom, obstruc-
vil de Catalunya. ció, invasió de competències i ganes de no deixar
Les tres Lleis esmentades havien estat debatudes i desenvolupar els mínims establerts en la Constitució i
aprovades en sengles sessions plenàries del Parla- en l’Estatut d’autonomia de Catalunya en relació a la
ment de Catalunya, en virtut d’allò que es preveu a conservació i millora del Dret civil català: consegüent-
l’article 9.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya ment, aquesta declaració és imprescindible per al
que, de conformitat amb allò que disposa l’article Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, a qui li
149.1.8 de la Constitució Espanyola, atribueix a la agradaria que pogués ser aprovada per unanimitat.
Generalitat de Catalunya competència exclusiva en El Sr. Puigdollers considera molt convenient que
matèria de conservació, modificació i desenvolupa- l’Ajuntament de la capital de Catalunya doni suport a
ment del Dret civil català. la petició que li adreça la consellera de Justícia de la
Posteriorment a la interposició, per part del Govern Generalitat de Catalunya en defensa de quelcom que
de l’Estat, de sengles recursos d’inconstitucionalitat està tan lligat a la identitat nacional catalana, com és
contra les Lleis esmentades, el Ple del Parlament de el Dret civil català.
Catalunya, en sessió de 26 de juny de 2003, va apro- La Sra. Esteller vol deixar clar, d’entrada, que el
var la Resolució 1986/VI, relativa a la defensa de la Partit Popular sempre ha estat a favor de totes les ini-
competència del Parlament de Catalunya, en matèria ciatives que es formulin en defensa de les competèn-
de Dret civil. cies de la Generalitat en matèria del Dret civil català i
El mes de setembre d’enguany, va tenir entrada en de l’actualització i desplegament d’aquest dret dins el
aquesta Corporació escrit dirigit al seu alcalde, pel marc estatutari i autonòmic.
qual la consellera de Justícia i Interior adjunta carta Recorda que des de l’aprovació de la Compilació,
del president de la Comissió de Juristes per a la De- el Dret civil català ha evolucionat molt, passant una
fensa del Dret Civil Català, en la qual es demana que, primera etapa compresa entre els anys 1980 i 1984, i
amb motiu dels recursos plantejats pel Govern de una segona que va des de 1984 fins avui, que és la
l’Estat, aquesta Corporació, com a ens local repre- de les anomenades lleis especials amb la finalitat de
sentatiu, promogui la seva adhesió al “Manifest en completar l’ordenament civil per matèries agrupades
Defensa del Dret Civil Català”, elaborat per aquella en codis començant pel de successions, seguint pel
Comissió de Juristes. de família i acabant pel de dret patrimonial; que en tot
En relació als antecedents exposats, els Grups mu- aquest procés, que s’ha allargat durant divuit anys, el
nicipals sotasignants proposen al Plenari del Consell Partit Popular ha donat sempre suport a les diferents
Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, l’adopció de lleis civils que han anat configurant el nostre Dret civil
la següent declaració institucional, segons un model propi adaptat a les noves realitats;
1r. Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona que el seu partit ha impulsat també la Comissió de
al “Manifest en Defensa del Dret Civil Català”; en con- Codificació, perquè unifiqués criteris a fi que Cata-
seqüència lunya pugui tenir el Dret civil que es mereix, i ha do-
I. L’Ajuntament de Barcelona sol·licita al Govern de nat suport al Codi civil de Catalunya.
Catalunya que emprengui totes les accions necessà- Significa que, tanmateix, el 2002 el procés codifi-
ries i que adopti totes les mesures conduents a pre- cador experimentà un canvi radical en adoptar el siste-
servar la identitat del Dret civil català, defensant i ma holandès, que comporta una estructura legislativa
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1713
que serveixi per a donar cobertura legislativa a diver- Nacions Unides, l’Ajuntament de Barcelona vol refer-
ses disposicions legals que per oblit o per manca de mar el seu ple suport a aquesta jornada i recordar
temps no podien ésser incorporades al Codi civil; que que a la Cimera del Mil·leni, celebrada a les Nacions
el seu Grup expressà aleshores la seva discrepància Unides l’any 2000, dirigents mundials van acordar
amb el canvi de tècnica legislativa i donà suport a tots que una de les seves prioritats més importants era
aquells articles que eren propis del Dret civil de lluitar contra les situacions de pobresa extrema que
Catalunya; que un 85% dels articles són simple traduc- pateixen en el món homes, dones i infants.
ció del Codi civil comú i aquesta tècnica pot convertir- Els dirigents mundials es van comprometre que per
lo en un dret residual, d’aplicació innecessària; que al 2015 reduirien a la meitat el percentatge d’habi-
també s’hi alteren el sistema de fonts per un principi tants del planeta que visquessin sota condicions d’ex-
d’autointegració més radical, que trenca el principi de trema pobresa i de fam i als quals manqués aigua
coexistència d’ordenament civil, que no es defineix ni potable; aconseguirien l’accés universal a l’ensenya-
per oposició, ni per exclusió, ni per negació i que amb ment primari i secundari; reduirien la mortalitat infantil
tot això el Dret civil català perd personalitat. a dues terceres parts i la mortalitat materna en tres
Diu, en conclusió, que el seu Grup no pot subscriu- quartes parts; aturarien la propagació del VIH/SIDA i
re aquesta declaració, perquè s’hi vol posar en evi- reduirien la incidència d’altres malalties greus; incor-
dència que hi ha hagut una agressió contra el Dret ci- porarien els principis de desenvolupament sostenible
vil català per part del Govern de l’Estat, el qual s’ha a les seves polítiques; i crearien una associació mun-
limitat a impugnar una disposició del Parlament de dial per al desenvolupament.
Catalunya que altera la distribució de competències Són uns objectius irrenunciables, als quals Barce-
establerta en l’Estatut i en la Constitució, mitjançant lona s’adhereix plenament i des de la seva presència
un recurs d’inconstitucionalitat, instrument que també en els fòrums mundials de ciutats en els que està
fou utilitzat quan els socialistes governaven l’Estat, i present, es compromet a impulsar-los amb tota la
que no ha d’espantar ningú, perquè en un Estat com- seva capacitat d’influència seguint la tradició de soli-
post els conflictes competencials els resol el Tribunal daritat que ja ha demostrat en altres moments com,
Constitucional, i la Generalitat disposa dels instru- per exemple, amb la seva ajuda activa a la recons-
ments per a defensar el seu criteri. trucció de la ciutat de Sarajevo.
La Sra. Ballarín manifesta que el Grup Socialista Les notícies que arriben no ens permeten ser opti-
dóna ple suport a la declaració institucional, perquè mistes. La manca d’acord en l’última cimera sobre
l’article 9 de l’estatut atribueix, encara que sigui dins temes aranzelaris i comercials, la proliferació de
els límits de l’article 149.8,1 de la Constitució, una conflictes que amenacen la pau arreu del món, que
competència exclusiva que no pot interpretar-se de són condicions imprescindibles per a l’eradicació de
manera tan reduccionista com ho fa el Govern de la pobresa, ens obliga a ser més decididament ac-
l’Estat en considerar el Codi civil espanyol dret comú tius.
en l’àmbit del dret privat en qualsevol part del territori I, com a ocasió única per a refermar la nostra vo-
nacional, entenent per tal el territori espanyol, sense luntat, volem oferir el Fòrum 2004 com a espai privile-
tenir en compte una sentència del Tribunal Suprem giat per a promoure la pau i el diàleg o per a impulsar
de l’any 1968 on s’afirmà que el Dret civil català és polítiques que permetin, per exemple, la generalitza-
per als catalans el seu dret comú i s’ha d’aplicar de ció de destinar el 0,7% del pressupost d’estats, naci-
manera prevalent al Codi civil espanyol; i també per- ons o ciutats a la cooperació amb el món menys des-
què està en desacord amb la pretensió de limitar el envolupat.
Dret civil català a les matèries recollides en la Compi- És un compromís que també es refereix a la nostra
lació de 1960, a pesar que les Corts de l’època reduï- ciutat, que volem inclusiva, que lluiti contra les desi-
ren de 534 a 344 el nombre d’articles que constaven gualtats que encara es donen a casa nostra, que im-
en el projecte presentat per la Comissió de Juristes pulsi els drets socials de les persones i que ofereixi
que redactà tal compilació, i que Catalunya no tenia les millors oportunitats a les seves ciutadanes i ciuta-
aleshores competències legislatives. dans per a formar part plenament d’una societat que
Acaba dient que l’afirmació que fa la Constitució en volem de benestar.
el seu preàmbul, en el sentit que té per objecte prote- L’Ajuntament de Barcelona en el Dia mundial de
gir les cultures, tradicions, llengües i institucions dels l’eradicació de la pobresa es compromet a mantenir,
pobles d’Espanya, implica protegir, també, el dret de forma mes decidida si cal, la seva lluita per un
propi d’aquests pobles, que constitueix una manifes- món més just i solidari i a fer-ho de la mà de tots
tació cultural de primer ordre i és un instrument fona- aquells ciutadans i ciutadanes i de les organitzacions
mental d’aquests pobles. que ja treballen en la nostra ciutat en aquest com-
S’aprova la declaració institucional amb el vot en promís.
contra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració insti-
Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. tucional.
De tots els Grups Municipals. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-
DI 2. Amb motiu de la celebració del Dia Internacio- sidència aixeca la sessió a les setze hores i deu mi-
nal per a l’eradicació de la pobresa, promogut per nuts.
1 a714 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 28 de 8. Ratificar la resolució 876/03 de la Gerència de
novembre de 2003 l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, de 9
d’octubre de 2003, per la qual s’autoritza la despesa
de 975.445,66 euros per a atendre l’import relatiu al
Aprovació de l’acta de la sessió anterior. contracte d’execució de les obres definides en el pro-
jecte de construcció d’una escola bressol en el CEIP
Bernat de Boïl, a fi d’autoritzar l’augment del percen-
PART DECISÒRIA tatge corresponent a l’exercici pressupostari 2004,
segons allò que estableix l’article 155.5 de la Llei re-
4. Adoptar, en l’exercici de les competències reser- guladora de les hisendes locals.
vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat 9. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 17 d’octubre
Privada Municipal 22 Arroba BCN, SA, l’acord se- de 2003 (S1/D/2003 4139), que atorga al Sr. Carlos
güent: 1r) Designar el Sr. Ricard Fernández i Deu Esteve Ruensa la Medalla d’Honor al Mèrit en cate-
membre del Consell d’Administració de l’esmentada goria de bronze, per raó de la seva antiguitat ininter-
Societat. 2n) Establir que el termini de designació del rompuda (25 anys), en la prestació de serveis al Ser-
conseller que es nomena serà l’establert en els Esta- vei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament,
tuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent sense cap nota desfavorable en el seu expedient per-
en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar indis- sonal.
tintament el president i el secretari del Consell d’Ad-
ministració per comparèixer davant notari i elevar a
escriptura pública el nomenament anterior, com tam- b) Propostes d’acord:
bé per complir els tràmits necessaris per a la seva
inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció
d’errors materials en cas necessari. COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
5. Adoptar, en l’exercici de les competències reser- COORDINACIÓ TERRITORIAL
vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat
Privada Municipal Pro Nou Barris, SA, l’acord següent: 10. Aprovar inicialment modificacions de crèdit del
1r) Designar la senyora Gemma Arau i Ceballos i el Sr. Pressupost 2003, per un import de 8.042.350,31
Ricard Frigola i Pérez membres del Consell d’Adminis- euros, de conformitat amb la documentació adjunta
tració de l’esmentada Societat. 2n) Establir que el ter- (tres annexos amb referències 03091590-03101395-
mini de designació dels consellers que es nomenen 03102695), considerant-les definitivament aprovades
serà l’establert en els Estatuts socials de l’esmentada en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra
Societat, sens perjudici de la renovació que fos proce- en el termini d’exposició pública.
dent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar in- 11. Aprovar inicialment l’expedient de modificaci-
distintament el president i el secretari del Consell d’Ad- ons de crèdit per un import de 20.751.639 euros (dels
ministració per comparèixer davant notari i elevar a quals 11.525.617,82 euros són per suplements de
escriptura pública els nomenaments anteriors, com crèdit, i 9.226.021,18 euros són per crèdits extraordi-
també per complir els tràmits necessaris per a la seva naris), d’acord amb document annex, a finançar amb
inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció els majors ingressos obtinguts en les partides pressu-
d’errors materials en cas necessari. postàries 9901-42000-61114 (Participació Ingressos
Estat-PIE) i 0101-55006-61114 (dret superfície sobre
Ca l’Aranyó) considerant-lo definitivament aprovat
a) Ratificacions: cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el
termini d’exposició pública.
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 22 d’octubre 12. Aprovar, d’acord amb l’article 60.2 del Reial
de 2003 (S1/D/2003 4150), que concedeix a Decret 500/1990, de 20 d’abril de 1990, reconeixe-
Gigatson, SL, una bonificació del 75% sobre la quota ments de crèdit, que seran finançats amb càrrec al
de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, Pressupost de 2003, per un import de 248.835,46
donat que la llicència d’obres majors per a la cons- euros. Aprovar inicialment modificacions de crèdit
trucció d’un edifici administratiu per activitats tècnico- del Pressupost de 2003, corresponents als reco-
administratives i/o socioculturals d’entitats sense neixements de crèdit del present expedient, de
ànim de lucre a la rambla de Guipúscoa, núms. 23- conformitat amb la documentació que s’adjunta re-
25, es troba en els supòsits establerts a l’article 7è de ferència (03101090-03102590), considerant-les
l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2003. definitivament aprovades en cas de no presentar-
7. Ratificar els Convenis entre l’Ajuntament de Bar- se reclamacions en contra en el termini d’exposi-
celona i el Departament de Política Territorial i Obres ció pública.
Públiques de la Generalitat de Catalunya, pels quals 13. Desestimar les al·legacions presentades per
s’atorguen subvencions a les Oficines de rehabilitació l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, portaveu del Grup Muni-
de Ciutat Vella, Proeixample, Sants-Montjuïc i Gràcia. cipal del Partit Popular, relatives a l’expedient de mo-
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1715
dificacions de crèdit del Pressupost 2003 per import de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la
de 3.801.506,38 euros (referències 03072190- construcció i gestió d’habitatges per a joves en règim
03063090-03080490), aprovades inicialment en ses- de lloguer, de conformitat amb el Conveni de col·la-
sió celebrada el dia 19 de setembre de 2003; i, en boració amb tal organisme aprovat pel Plenari del
conseqüència, aprovar-lo definitivament. Consell Municipal en sessió de l’1 de juny de 2001 i
14. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a formalitzat el 18 d’octubre de 2001; practicar les ope-
concertar diversos préstecs hipotecaris per un import racions de segregació, agrupació o altres necessàri-
màxim global de 9.097.402,80 euros, destinats a fi- es per a identificar la finca objecte del dret de superfí-
nançar les obres d’un total de 293 habitatges de di- cie; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb
verses promocions, en les condicions que s’adjunten les condicions del document annex, que s’aproven;
a l’annex. inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Al-
15. Aprovar la realització de operacions financeres caldia per a la realització de totes les actuacions en-
fins a un import màxim de 180 milions d’euros en les caminades a concretar, clarificar i executar el present
condicions que s’adjunten; i autoritzar l’Im. Sr. José acord.
Ignacio Cuervo i Argudín, president de la Comissió de 20. Aprovar el Conveni de col·laboració entre
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial, a ator- l’Ajuntament i l’Institut Català de les Indústries Cul-
gar tota la documentació necessària per dur a terme turals, signat el 30 d’octubre de 2003, relatiu al
la signatura de les operacions. dret de superfície a concertar sobre les finques si-
16. Aprovar la liquidació final del pressupost del tuades en els carrers d’Espalter, núms. 1, 3, 5, 7 i
Consorci del Palau de Congressos de Barcelona. Dis- 9, de Sant Pau, núm. 66 i de Sant Josep Oriol,
soldre el Consorci del Palau de Congressos de Bar- núms. 7-9 i 11, grafiades en el plànol annex i, com
celona. Constituir, d’acord amb l’article 29.2 dels seus a conseqüència, constituir un dret real de superfí-
Estatuts, la Comissió liquidadora del Consorci del Pa- cie a favor de l’Institut Català de les Indústries Cul-
lau de Congressos de Barcelona. Facultar el presi- turals respecte de les esmentades finques, per un
dent de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coor- termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït,
dinació Territorial perquè dugui a terme les per tal de construir un edifici que albergarà la Seu
actuacions encaminades a la plena efectivitat del pre- central de la Filmoteca de Catalunya i les depen-
sent acord. dències de l’Institut Català de les Indústries Cultu-
17. Iniciar el procés per a la participació de l’Ajun- rals i la futura Fundació Privada Catalan
tament de Barcelona en el capital social de Port Fò- Films&TV; i formalitzar-lo en escriptura pública,
rum Sant Adrià, SL, per a la gestió i explotació del amb la pràctica de les operacions registrals de se-
Port esportiu de Sant Adrià. Ratificar, en principi, el gregació, agrupació o altres encaminades a la
protocol subscrit entre la societat privada municipal identificació, com a finca independent, de la que
Infrastructures del Llevant de Barcelona, SA, i les em- serà objecte del dret de superfície; inscriure’l en el
preses Marina Premià, SL, i Port Fòrum Sant Adrià, Registre de la Propietat i facultar l’Alcaldia per a la
SL, el 29 de setembre del 2003, relatiu a la participa- realització de totes les actuacions encaminades a
ció de la primera, o en el seu defecte de l’Ajuntament concretar, aclarir i executar el present acord.
de Barcelona, en el capital social de Port Fòrum Sant 21. Aprovar inicialment la modificació del primer
Adrià, SL. Nomenar, segons l’annex adjunt, els mem- paràgraf de l’article 7 dels Estatuts socials de 22
bres de la Comissió d’estudi per a la redacció de la Arroba BNC, SA, relatiu a la composició del capital
memòria justificativa de l’exercici d’aquesta activitat social, d’acord amb allò que figura en informe adjunt.
econòmica. Sotmetre a informació pública l’acord i la modificació
18. Constituir un dret real de superfície a favor de dels Estatuts per un termini de trenta dies, d’acord
la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació amb els articles 212.5 i 201 del Reglament d’obres,
i Gestió, SA, (REGESA) sobre la finca de propietat activitats i serveis dels Ens locals; i, en cas de no pre-
municipal situada en el carrer de Ferran Junoy núms. sentar-s’hi al·legacions, tenir per aprovada definitiva-
92-104, grafiada en el plànol annex, per un termini de ment la proposta de modificació dels Estatuts. Facul-
setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la tar el president de la Comissió de Presidència,
construcció i gestió d’habitatges per a joves en règim Hisenda i Coordinació Territorial, en representació de
de lloguer, de conformitat amb el Conveni de col·la- l’Ajuntament, i el president i el secretari de Barcelona
boració amb tal organisme aprovat pel Plenari del de 22 Arroba BCN, SA, indistintament, en representa-
Consell Municipal en sessió del 20 de juliol de 2001 i ció de la Societat, per a que puguin efectuar tots els
formalitzat el 18 d’octubre de 2001; practicar les ope- tràmits adients per a la plena efectivitat dels presents
racions de segregació, agrupació o altres necessàri- acords.
es per a identificar la finca objecte del dret de superfí- 22. Restar assabentat de la Memòria del Consell
cie; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb Tributari.
les condicions del document annex, que s’aproven; 23. Restar assabentat de l’Informe de la Interven-
inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Al- ció General sobre fiscalització a posteriori, correspo-
caldia per a la realització de totes les actuacions en- nent a l’exercici de 2002, i de la Nota conjunta de la
caminades a concretar, clarificar i executar el present Gerència Municipal i la Intervenció General sobre la
acord. tramitació d’expedients a partir de les observacions
19. Constituir un dret real de superfície a favor de realitzades durant l’exercici de 2002.
la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació 24. Aprovar el Compte General de l’exercici de
i Gestió, SA, (REGESA) sobre la finca de propietat 2002 corresponent a l’Ajuntament, als Organismes
municipal situada en el carrer del Camp del Ferro Autònoms municipals i a les Societats Mercantils de
núms. 1-7, grafiada en el plànol annex, per un termini capital íntegrament municipal.
1 a716 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES RACC), promogut pel Reial Automòbil Club de
I HABITATGE Catalunya, que incorpora les prescripcions de l’apro-
vació inicial; resoldre les al·legacions presentades per
Districte de l’Eixample l’Im. Sr. Eduard García i Plans, regidor del Grup Mu-
nicipal de Convergència i Unió; pel senyor Lleonard
25. Aprovar definitivament de conformitat amb l’ar- Ramírez i Viadé, en representació de l’Associació de
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, l’Estudi Veïns i Comerciants El Racó de les Corts i per la se-
de detall de la finca situada al carrer de Pelai, núm. 1- nyora Marta de Prats, en representació de l’Associa-
B, i la ronda de la Universitat, núm. 2-B, promogut per ció de Veïns Avinguda de Xile, de conformitat amb
Inversiones Blanco, SL, amb les modificacions a què l’informe del Departament de Planejament de Desen-
fa referència l’informe del Departament de Planeja- volupament de valoració de les al·legacions, que
ment de Desenvolupament, de 24 d’octubre de 2003; consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incor-
i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit pora a la resolució; requerir el promotor per tal que,
d’informació pública de l’aprovació inicial per Nebor, en el termini màxim de tres mesos a comptar des del
SA, i Inmobiliaria Barraquer, SA, i per la Sra. Olga dia següent a la notificació del present acord, consti-
Catalán Cortés, en nom propi i en representació de la tueixi la garantia corresponent al 12% del valor de les
Comunitat de propietaris que forma amb la Societat obres d’urbanització, per un import de 12.200,88
Imo Catacor, SL, la Sra. Susana i els Srs. Leopoldo euros, als efectes establerts a l’article 101.3 de la Llei
Cortés Catalán i José María Callejas Pérez, de con- 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme i com a requisit
formitat amb l’informe del Departament de Planeja- previ a la publicació de l’anunci d’aquest acord; i pu-
ment de Desenvolupament, de valoració de les al·le- blicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí
gacions esmentades; tots dos informes consten a Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la
l’expedient i es donen per reproduïts. seva executivitat, un cop s’hagi acreditat el compli-
26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ment del requeriment indicat.
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a la creació de dos nous espais
públics interiors d’illa, al passatge de Simó, núms. 9- COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I
13 i a l’illa dels carrers de València, dels Castillejos, BENESTAR SOCIAL
d’Aragó i de Padilla, i per a l’ampliació de l’interior
d’illa de l’antiga carretera d’Horta, d’iniciativa munici- 30. Autoritzar la incorporació de l’Ajuntament de
pal (Proeixample, SA), i resoldre les al·legacions pre- Barcelona a la Fundació Privada president
sentades en el tràmit d’informació pública de l’apro- Samaranch, la qual té per objecte la difusió i promo-
vació inicial de conformitat amb l’informe del ció de l’esport del tennis, en qualitat de patró funda-
Departament de Planejament de Desenvolupament, dor. Designar el regidor ponent d’Esports, represen-
de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedi- tant de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la
ent i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Fundació i facultar-lo per a dur a terme els tràmits i
27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- actuacions necessàries per a la constitució de la Fun-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de dació i la seva vàlida inscripció als registres públics
millora urbana per a la reordenació de les edificaci- competents.
ons del carrer del Comte de Borrell, núms. 157-159, 31. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Mi-
d’iniciativa municipal (Proeixample, SA) amb les mo- quel Porter i Moix per la seva trajectòria excepcional
dificacions a què fa referència l’informe del Departa- com a historiador, professor universitari i divulgador
ment de Planejament de Desenvolupament de 2 de d’un cinema català de qualitat, a la represa del qual
novembre de 2003; i resoldre les al·legacions presen- ha contribuït decisivament amb una quinzena d’obres
tades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació bàsiques i centenars d’articles, així com per la seva
inicial, de conformitat a l’informe de l’esmentat Depar- implicació personal en nombroses iniciatives cíviques
tament de valoració de les al·legacions; tots dos infor- i acadèmiques, polítiques i culturals, des dels anys
mes consten a l’expedient i a efectes de motivació més foscos de la dictadura fins avui mateix, amb un
s’incorporen al present acord. reconeixement explícit en tant que promotor principal
del moviment de la Nova Cançó.
32. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al diari
Districte de Sants-Montjuïc El Periódico de Catalunya en el vint-i-cinquè aniver-
sari de la seva fundació, per l’encert en l’adopció i
28. Aprovar definitivament de conformitat amb l’ar- consolidació d’un model periodístic que ha aconse-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- guit agermanar la popularitat i el rigor, la informació i
pecial integral per a l’ordenació i ampliació de l’equi- l’opinió, la capacitat de síntesi i la profunditat en
pament docent al carrer de la Constitució, núms. 15 i l’anàlisi de l’actualitat sense fronteres, per bé que
15 interior (Escola Sant Medir), promogut per l’Arque- amb una especial atenció a Barcelona i a Catalunya,
bisbat de Barcelona. realitats a les quals ha servit des del primer dia i a les
que s’adreça d’una manera especial des del 1997
mitjançant la seva edició catalana, una experiència
Districte de les Corts única i exemplar pel que fa a la normalització lingüís-
tica del país.
29. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- 33. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Maria
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- Lluïsa Borràs i González pel rigor de la seva tasca
pecial urbanístic per a l’ampliació de les instal·lacions acadèmica i escriptora i per l’important mestratge
situades al carrer d’Albert Bastardes, 4 (edifici exercit en el terreny de les arts plàstiques i de l’arqui-
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1717
tectura catalana contemporànies, a través d’una dedi- a poder realitzar la gestió i el control de les actuals
cació constant a la crítica i a la divulgació d’aquestes instal·lacions d’una forma integrada des del Centre de
disciplines i de les aportacions enriquidores que ha Control de la Guàrdia Urbana, a l’empresa Telvent
deixat en les nombroses exposicions de les quals ha Tráfico y Transporte, SA, (amb NIF A-78.107.349) per
estat comissària, entre elles, la dedicada a Pau un import màxim de 1.344.250 euros, l’impost del va-
Gargallo que va suposar, el 1981, l’obertura de la Vir- lor afegit inclòs, amb càrrec a les partides pressupos-
reina a la cultura més dinàmica i creativa de la ciutat. tàries corresponents d’acord amb el desglossament
34. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Joan que s’indica en el document adjunt; adjudicació que
Colom i Altemir, observador sensible i minuciós de queda sotmesa a la condició suspensiva d’existència
l’anònima aventura urbana de cada dia, pel treball re- de crèdit adequat i suficient a l’exercici corresponent;
alitzat al llarg de mig segle com a cronista gràfic de la retornar als licitadors presentats la quantitat diposita-
ciutat i, consegüentment, per l’extraordinari cabal da en concepte de garantia provisional; requerir l’ad-
d’imatges recollides que il·lustren el paisatge físic i judicatari perquè, dintre del termini de quinze dies na-
humà d’una realitat canviant, com la de l’antic Barri turals a comptar des del dia següent a la recepció de
Xino, i que denota una passió per aquella autenticitat la notificació, presenti document acreditatiu d’haver
que defuig el simple i banal pintoresquisme. constituït la garantia definitiva de 53.770 euros; re-
35. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a querir també el seu legal representant perquè, dintre
Arnau Puig i Grau per les seves aportacions decisi- dels trenta dies següents al de la notificació de l’adju-
ves com estudiós i divulgador dels corrents estètics i dicació, comparegui el dia i hora que se li indiqui per
artístics més solvents i innovadors en els camps de a formalitzar el contracte; i facultar el gerent del Sec-
l’art i de l’arquitectura, sobretot des de la seva vincu- tor de Prevenció i Seguretat per a la seva signatura.
lació al grup “Dau al Set”, del qual va ser un dels fun-
dadors, i per la lucidesa i amplitud del seu compromís
permanent amb les avantguardes artístiques sorgides e) Mocions
a Barcelona i a Catalunya.
36. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic a M1. Adoptar, en l’exercici de les competències re-
Màrius Sampere i Passarell per la vàlua i originalitat servades a l’Ajuntament com a soci únic de la Socie-
de la seva extensa obra poètica, a bastament guardo- tat Privada Municipal Informació i Comunicació de
nada, per la funció que acompleix en tant que pont Barcelona, SA, els acords següents:
entre generacions literàries, per la renovació tècnica i 1r) Designar la Ima. Sra. M. Ángeles Esteller i
formal del llenguatge poètic, sobretot, i per la naturali- Ruedas membre del Consell d’Administració de l’es-
tat i eficàcia aconseguides en l’art dels contrastos on mentada Societat, en substitució del Sr. Carlos Nieto
la reflexió profunda, sovint metafísica, sobre la condi- Fernández.
ció humana es combina amb l’observació subtil, de 2n) Establir que el termini de designació de la con-
vegades irònica, dels detalls més quotidians i pro- sellera que es nomena serà l’establert en els Estatuts
saics que ens envolten. socials, sens perjudici de la renovació que fos proce-
37. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a José dent en el canvi de mandat consistorial.
Corredor-Matheos, personalitat artística i literària 3r) Facultar indistintament el president i el secretari
amb una reconeguda vocació enciclopedista, per l’in- del Consell d’Administració per comparèixer davant
terès, varietat i riquesa documental dels seus estudis notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-
i monografies sobre l’art català contemporani i els terior, com també per complir els tràmits necessaris
seus protagonistes, així com pel vessant estrictament per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i,
literari que ha conreuat com a antòleg de la “poesia també, la correcció d’errors materials en cas neces-
essencial catalana” dels segles XIX i XX i com a crea- sari.
dor d’un univers poètic propi, extraordinàriament M2. 1r) Donar suport, participar i col·laborar en la
suggerent. mesura que sigui possible, en els programes de con-
38. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Fre- servació i les diferents iniciatives d’investigació que
deric Roda i Pérez pel paper absolutament clau que s’estan duent a terme vers les espècies en risc de
va tenir en la fundació, animació i direcció de l’Agru- desaparició.
pació Dramàtica de Barcelona, entitat de la qual el 2n) Fer accessible a la ciutadania, en especial als
2003 s’acompleixen quaranta anys de la seva desa- investigadors/es, el material i la documentació que fa
parició i que va ser el gresol de nombrosos grups del referència al goril·la albí propiciant mecanismes per a
que s’anomenà “teatre independent”, nucli inqüestio- incentivar els treballs de recerca sobre primats i la
nable del desenvolupament posterior de les arts es- conservació de les espècies animals més amena-
cèniques del país, i per les moltes iniciatives que ha çades.
dut a terme en àmbits molt diversos, entre les que 3r) Vetllar perquè la memòria de Floquet de Neu
destaquen les relacionades amb la cultura de la pau. serveixi per a una major conscienciació de la necessi-
tat de protegir i conservar la biodiversitat del Planeta.
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
39. Adjudicar, mitjançant concurs vàlidament cele-
brat a l’empara de l’article 180.2 del Text refós de la De tots els Grups Municipals
Llei de contractes de les Administracions públiques, DI 1. 1r) Reiterar el nostre compromís d’execució
el contracte de subministrament per a l’adquisició i la del Pla operatiu contra la violència vers les dones.
instal·lació, en els locals tècnics dels túnels de les Com a resultat de la seva execució, s’han concretat
Rondes de Barcelona, de l’equipament necessari per mesures integrals tant d’atenció i coordinació entre
1 a718 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
diversos professionals municipals i d’altres adminis- del Tapís Memorial de la SIDA i un distintiu amb el
tracions, com mesures educatives, preventives i de llaç vermell als autobusos municipals. Així mateix es
sensibilització. donarà suport a les activitats que organitza la societat
2n) Donar suport a les diverses accions que, en- civil, representada pel Comitè 1r de Desembre, per
torn al Dia internacional de la no violència contra les tal de fer patent el compromís de l’Ajuntament de
dones realitzarà la Xarxa de Dones contra la Violèn- continuar treballant per la desaparició dels problemes
cia, que aquest any s’han agrupat sota el lema “Prou causats per aquesta malaltia.
impunitat! Recursos Ja!; així com a tota la resta d’en- Dels Grups Municipals Socialista, de Convergència
titats que, des de la mirada de gènere, treballen dia a i Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Inici-
dia a la nostra ciutat contra la violència que pateixen ativa Verds–EU i A.
les dones en totes les seves manifestacions. DI 3. L’aprovació de la Carta constitucional va mar-
3r) Fer un seguit d’actes institucionals sota el lema car l’inici d’una nova etapa en la vida política i social
“Parlem, escoltem, construïm” que mostrin a la Ciutat del país. Aquella fita va ser la culminació d’un llarg
el total compromís municipal per a treballar en l’eradi- procés de lluita per les llibertats i va posar fi als anys
cació de la violència vers les dones. de foscor i repressió de la dictadura franquista, però
4t) Proclamar aquesta Declaració amb la intenció sobretot va representar la possibilitat d’emprendre
que permeti avançar en el coneixement d’aquesta re- nous camins per al conjunt de la societat catalana i
alitat i en el rebuig total envers ella, per tal d’aconse- espanyola.
guir realment una Barcelona lliure de violència vers La Constitució va posar el fonaments que han fet
les dones. possible un període fructífer de convivència, de lliber-
DI 2. Adherir-se al dia 1 de desembre com a Dia tat i de respecte a la pluralitat en relació a l’etapa an-
Mundial de la SIDA, instaurat per la “OMS”, en solida- terior. El reconeixement de les nacionalitats que dóna
ritat amb les persones afectades per l’esmentada ma- pas a la constitució de l’Estat de les Autonomies, ex-
laltia. plícit en el text constitucional, va suposar un pas en-
L’Ajuntament de Barcelona dóna suport als actes davant per a les aspiracions i capacitats de
que per aquesta diada promou la societat civil –en- Catalunya.
guany sota el lema “Viu i deixa viure: contra l’estigma i Juntament amb l’Estatut de Catalunya i amb l’acti-
discriminació”– i que van encaminats a la sensibilitza- vitat política i ciutadana portada a terme els darrers
ció social i a la lluita contra qualsevol tipus de discrimi- vint-i-cinc anys, la Constitució ha permès fer, col·lec-
nació o exclusió de les persones afectades pel VIH, tivament, una evolució positiva en termes de moder-
així com també a la memòria i al respecte envers els nització, progrés i benestar, tot i la interpretació poc
qui han mort, o a la divulgació i coneixement de les or- generosa que, sovint, s’està fent del Títol VIIIè de la
ganitzacions i serveis existents en aquest àmbit. Constitució.
L’Ajuntament de Barcelona considera que es fa im- Vint-i-cinc anys després, fem un reconeixement a
prescindible sensibilitzar i prevenir la ciutadania sobre l’esperit que va portar a la redacció de la Constitució
aquesta malaltia que s’ha cobrat milers de víctimes, de 1978. Fem un reconeixement als valors de llibertat
així com promoure els canvis i ajudes necessaris per i convivència que ens ha transmès durant un quart de
a contribuir a facilitar el treball d’institucions i entitats segle.
per a pal·liar aquesta malaltia i millorar la qualitat de Apel·lant a l’exemple de fa vint-i-cinc anys, els Par-
vida i la no discriminació de les persones sero- tits Polítics presents en aquest Consell, des de la
positives a aquest virus. nostra diversitat política declarem tant el reconeixe-
Encara amb més motiu després de la ratificació el ment a la importància històrica de la Constitució, com
juliol de l’any 2000 per part del nostre Ajuntament de al dret legítim dels partits polítics de Catalunya de
la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans plantejar-ne la seva revisió.
a la Ciutat, es fa del tot necessari sensibilitzar la po- Serà així, des del vigor del debat polític, des del re-
blació respecte a la marginació, rebuig i estig- coneixement del passat i des de la llibertat d’obrir-nos
matització en que es poden veure involucrades al futur, que podrem fer front a les circumstàncies i
aquestes persones. perspectives nacionals, socials, econòmiques, cultu-
Hi ha llocs al món on les persones afectades patei- rals i polítiques que dia a dia evolucionen. I serà el
xen discriminacions per a obtenir feina, poder atendre millor homenatge al llegat polític i personal d’aquells
les seves famílies i, i és especialment greu, per a ac- que van articular el text constitucional que ha ordenat
cedir als tractaments. Aquestes discriminacions aïllen fins ara la nostra vida democràtica.
i marginen les víctimes. També aquí les persones La voluntat de tots per a encarar el futur determi-
afectades han patit discriminacions –encara que so- narà els passos a seguir; però, en tot cas, des de la
vint més subtils– que cal vèncer amb prevenció, sen- diversitat política d’aquest Consell Plenari, declarem
sibilització, informació i lluitant contra prejudicis i es- que Barcelona farà costat a tot allò que reverteixi en
tereotips. benefici dels ciutadans per a dotar-nos d’un marc
Per tot això, l’Ajuntament farà seguit d’actes institu- institucional adient, que procedeixi de l’expressió
cionals, com la col·locació de llaços vermells a la fa- lliure i democràtica, i que doni resposta a les volun-
çana de l’edifici consistorial, així com a les seus dels tats de la nostra societat. Per aconseguir-ho, en la
districtes i a altres centres municipals, la col·locació a tasca comuna, la capital de Catalunya hi serà al
la façana principal de l’edifici Consistorial una secció capdavant.
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1719
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
PREUS PÚBLICS PER A L'ANY 2004 2. A l’efecte d’allò que estableix l’apartat 1, no es
(Aprovats per la Comissió de Govern en data 2 de considera voluntària la sol·licitud pels administrats:
desembre de 2003) a) Si els és imposada per disposicions legals o re-
glamentàries.
La Comissió de Govern, en sessió del dia 2 de de- b) Si el servei o l’activitat sol·licitats són essencials o
sembre de 2003, ha acordat: imprescindibles per a la vida privada o social dels
Aprovar la regulació general dels preus públics mu- administrats.
nicipals, així com els preus públics per a l’any 2004 i 3. S’entendran compreses dins els preus públics
successius, pels serveis de: Educació; Estudis d’anà- dels apartats anteriors d’aquest article les contrapres-
lisi i control ambiental; Prestació de serveis especials tacions que corresponguin, entre d’altres, als concep-
de neteja i recollida comercial de residus municipals; tes següents, quan hi concorrin les dues circumstàn-
Llars residències per a disminuïts físics i llars residèn- cies assenyalades a l’apartat 1 d’aquest article:
cies per a disminuïts psíquics; Residències, habitat- – Ensenyaments especials.
ges tutelats i centres de dia; Productes i serveis de – Actuacions de la secció canina i de la secció mun-
Barcelona Informació; Serveis de la Secció Muntada, tada de la Guàrdia Urbana i serveis de la galeria
la Secció Canina i la Galeria de Tir de la Guàrdia Ur- de tir de la Guàrdia Urbana.
bana; Serveis Urbanístics: assenyalament d’alineaci- – Serveis urbanístics: assenyalament d’alineacions i
ons i rasants; Equipaments culturals i cívics dels Dis- rasants
trictes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, de les Corts, – Estudis d’anàlisi i control ambiental.
de Nou Barris i de Sant Andreu. – Productes i serveis de Barcelona Informació.
– Llars residències per a disminuïts físics i llars resi-
dències per a disminuïts psíquics.
– Residències, habitatges tutelats i centres de dia,
REGULACIÓ GENERAL DELS PREUS PÚBLICS per a la gent gran.
– Prestació de serveis especials de neteja i recollida
comercial de residus municipals
Article 1r. Naturalesa de la regulació – Tots els demés serveis que acompleixin els con-
1. D’acord amb allò que disposa l’article 117 de la ceptes expressats al punt 1 d’aquest article.
Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les
hisendes locals i l’article 16.m) de la Carta Municipal Article 3r. Obligats al pagament
de Barcelona, l’Ajuntament estableix la present regu- 1. Són obligats al pagament dels preus públics les
lació general dels preus públics que conté les normes persones físiques o jurídiques que són afectades o
comunes, tant substantives com processals, que cal beneficiades personalment o en llurs béns pel servei
considerar, amb caràcter general, parts integrants de prestat o l’activitat realitzada.
la regulació de cadascun d’aquells, en tot allò que 2. Estan obligats al pagament:
aquestes no regulin expressament. a) Els que hagin sol·licitat la prestació del servei.
2. La concreció de cada preu públic només contin- b) Els que realitzin activitats per les quals cal satisfer
drà els elements indispensables per a la fixació de la les contraprestacions.
quantia corresponent així com, si escau, aquells crite- 3. Quan per raons no imputables a l’obligat al pa-
ris específics de gestió, liquidació o recaptació que si- gament del preu públic no es faci l’activitat, procedirà
guin necessaris d’acord amb la naturalesa de l’aprofi- la devolució de l’import corresponent.
tament o del servei de què es tracti. La present
regulació general, per tant, és directament aplicable Article 4t. Quantia
en la resta d’aspectes. 1. L’import dels preus públics per prestació de ser-
veis o realització d’activitats haurà de donar cobertu-
Article 2n. Concepte ra, com a mínim, fins al cost del servei prestat o de
1. Tenen la consideració de preus públics les con- l’activitat realitzada.
traprestacions pecuniàries que se satisfacin per les 2. Quan hi hagi raons socials, benèfiques, culturals
prestacions de serveis i la realització d’activitats efec- o d’interès públic que així ho aconsellin, l’Ajuntament
tuades en règim de dret públic, quan hi concorren les podrà fixar contraprestacions per sota dels límits fi-
dues circumstàncies següents: xats en l’apartat anterior.
a) Es tracta de serveis o activitats que no són de
sol·licitud o de recepció obligatòries pels adminis- Article 5è. Naixement de l’obligació de pagament
trats. 1. L’obligació de pagar els preus públics neix amb
b) I alhora són prestats o realitzades pel sector privat. l’inici de la prestació del servei o la realització de l’ac-
1 a720 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
tivitat, tot i que l’Ajuntament pot exigir el dipòsit previ PREUS PÚBLICS PELS SERVEIS D’EDUCACIÓ
de l’import total o parcial.
2. Igualment, l’obligació de pagament del preu pú-
blic neix en el moment d’utilitzar un servei. Article 1r. Disposicions generals
3. Un cop nascuda l’obligació de pagament, i un D’acord amb el que disposa l’article 16.m) de la
cop transcorreguts els terminis de pagament esta- Carta Municipal de Barcelona i l’article 117 de la Llei
blerts per a cadascuna de les diferents contrapresta- 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hi-
cions sense que s’hagi acreditat el pagament que sendes locals i de conformitat amb els articles 41 a
correspongui, l’Ajuntament pot exigir aquests deutes 48 de la mateixa Llei es fixen els preus pels serveis
per la via de constrenyiment, d’acord amb allò que d’escolaritat a les Escoles Bressol, d’ensenyament a
s’estableix en l’article 12. l’Escola Massana, Conservatori Municipal de Música,
escoles de música, i als cursos d’especialització i per-
Article 6è. Períodes de pagament feccionament audiovisual i multimèdia.
Per al pagament de cada preu públic, els períodes
de caràcter voluntari seran els que s’assenyalin en Article 2n. Objecte
les respectives normes d’aplicació o, si escau, calen- Es regula la contraprestació pecuniària per la pres-
dari de cobraments aprovat anualment per l’Ajunta- tació dels serveis d’escolarització a les Escoles Bres-
ment. sol, d’ensenyament a l’Escola Massana, Conservatori
Municipal de Música, escoles de música i cursos
Article 7è. Procediment de recaptació d’especialització i perfeccionament audiovisual i
1. La recaptació de les contraprestacions es farà: multimèdia.
a) En període voluntari.
b) En període executiu. Article 3r. Obligació de pagament
2. El procediment recaptador només se suspendrà Estan obligats al pagament de les corresponents
per les raons i en els casos expressament previstos tarifes els qui utilitzin qualsevol dels serveis esmen-
per la Llei. tats al punt anterior. L’obligació de pagament comen-
ça en el moment de presentar la sol·licitud de la ma-
Article 8è. Domiciliació en entitats de dipòsit trícula corresponent.
1. Els obligats al pagament podran domiciliar el pa-
gament dels deutes pels preus públics en comptes Article 4t. Quantia
oberts en entitats de dipòsit. Les tarifes aplicables pels anys acadèmics 2003/
2. Les domiciliacions fetes pels obligats al paga- 2004 seran:
ment tindran validesa durant el temps que duri la
prestació del servei fins que el mateix interessat no 1. Escola Massana
les anul·li o les canviï. – Graduat universitari en Arts i Disseny €
– Primer curs .................................... 3.780,00
Article 9è. Gestió de les contraprestacions – Segons curs ................................... 3.780,00
1. L’Administració pot exigir dels usuaris totes les – Tercer curs ..................................... 3.874,50
declaracions o aportacions de dades que consideri – Projecte final de carrera ................ 630,00
necessàries per conèixer el grau real d’utilització del – Crèdits lliure elecció ...................... 35,00
servei i pot, així mateix, fer les comprovacions opor- – Massana permanent
tunes. – Curs base 102 hores lectives ........ 550,00
2. En el cas que els usuaris no facilitin les dades
sol·licitades o impedeixin les comprovacions esmen- 2. Conservatori Municipal de Música
tades anteriorment, l’Administració municipal podrà – Grau Mitjà
practicar les liquidacions per estimació, partint de les – 1r cicle ........................................... 410,00
dades que posseeixi. – 2n cicle ........................................... 450,00
– 3r cicle ........................................... 590,00
Article 10è. Interessos – Segon instrument grau mitjà
Quan els preus públics no s’hagin satisfet en el – 1r cicle ........................................... 205,00
venciment que els correspongui, l’Administració mu- – 2n cicle ........................................... 250,00
nicipal pot exigir, a més de les quotes vençudes, els – 3r cicle ........................................... 210,00
interessos de demora corresponents. – Drets a la prova d’accés a grau mitjà 70,00
– Proves extraordinàries grau superior
Article 11è. Constrenyiment – Matrícula ........................................ 150,00
Passat el període voluntari de pagament, l’Ajunta- – Per assignatura .............................. 50,00
ment exigirà les quantitats que es deguin per la via de
constrenyiment. 3. Escoles bressol municipals
– Escolaritat ............................................ 1.275,00
Article 12è. Data d’aprovació i vigència – Alimentació .......................................... 865,00
La present regulació començarà a regir l’1 de ge- – esmorzar ........................................ 85,00
ner del 2004 i continuarà vigent mentre no se n’acordi – dinar ............................................... 695,00
la modificació o derogació. – berenar .......................................... 85,00
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1721
4. Escoles de música 4. Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV)
Conveni amb el Departament d’Ensenyament 1) Curs Superior de Realització
(alumnes 4-16 anys) Audiovisual i Multimèdia ........................ 4.500,00
2) Curs de Realització de Projectes
Modalitat Hores lectives Audiovisuals i Multimèdia ...................... 1.800,00
€
setm./alumne curs 03/04 3) Curs de Postproducció no lineal AVID ... 850,00
4) Curs d’estiu Edició Avid/Edit ................. 825,00
- Iniciació
a1 ....................... 0,07 ..................................... 191,00 Article 5è. Normes d’aplicació
a2 ....................... entre 0,10-0,15 ................... 221,00 Els drets de matrícula es paguen en el moment de
- Bàsic formalitzar-la. Els drets mensuals (de setembre a
b.1 ...................... entre 0,20-0,25 ................... 228,00 juny) es liquidaran per mesos avançats.
b.2 ...................... 0,27 ..................................... 254,00
b.3 ...................... 0,30 ..................................... 280,00
b.4 ...................... 0,40 ..................................... 355,00 PREUS PÚBLICS PER ALS ESTUDIS D’ANÀLISI I
b.5 ...................... 0,43 ..................................... 380,00 CONTROL AMBIENTAL
b.6 ...................... 0,47 ..................................... 430,00
b.7 ...................... 0,53 ..................................... 445,00 Article 1r. Disposicions generals
b.8 ...................... 0,57 ..................................... 455,00 D’acord amb el que disposa l’article 16.m) de la
b.9 ...................... 0,60 ..................................... 470,00 Carta Municipal de Barcelona i l’article 117 de la Llei
b.10 .................... 0,63 ..................................... 530,00 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hi-
b.11 .................... 0,67 ..................................... 550,00 sendes locals i de conformitat amb els articles 41 a
b.12 .................... entre 0,70-0,75 ................... 580,00 48 de la mateixa Llei es fixen els preus per la presta-
b.13 .................... entre 0,76-0,80 ................... 628,00 ció de serveis especials d’anàlisi i control ambiental.
b.14 .................... 0,87 ..................................... 660,00
- Avançat Article 2n. Objecte
c.1 ...................... 0,90 ..................................... 682,00 Es regula la contraprestació pecuniària per a la re-
c.2 ...................... entre 0,93-0,99 ................... 711,00 alització de mesuraments, diagnòstics i dictàmens so-
c.3 ...................... entre 1-1,05 ........................ 768,00 bre generació i repercussió dels diferents contami-
c.4 ...................... 1,08 ..................................... 845,00 nants, i disseny de mesures preventives i correctives,
c.5 ...................... entre 1,12-1,16 ................... 865,00 en els següents àmbits:
c.6 ...................... entre 1,18-1,25 ................... 890,00 a) Aigües d’abastament, recreatives i residuals.
c.7 ...................... entre 1,26-1,30 ................... 940,00 b) Contaminació atmosfèrica generada per indústri-
c.8 ...................... 1,37 ..................................... 975,00 es, vehicles i calefaccions.
c.9 ...................... entre 1,43-1,47 ................ 1.005,00 c) Soroll ambiental i domèstic.
c.10 .................... 1,53 .................................. 1.040,00 d) Residus industrials.
c.11 .................... 1,60-1,65 .......................... 1.040,00 Article 3r. Obligació de pagament.
Alumnes no inclosos en el conveni amb el Estan obligats al pagament de les tarifes totes
Departament d’Ensenyament (>16 anys) aquelles persones físiques i jurídiques que sol·licitin
la realització dels serveis esmentats a l’article anteri-
or.
Modalitat Hores lectives €
setm./alumne curs 03/04 Article 4t. Quantia
Les tarifes a aplicar són les següents:
d.1. Classe col·lectiva €
(llenguatge/coral/combo) ........... 0,17.................... 350 1. Estudis previs ........................................ 112,89
d.2. Classe col·lectiva 2. El cost de les hores emprades .............
(llenguatge/coral/combo) ........... 0,08.................... 185 –  Tècnic superior ..................................... 35,58
d.3. Classe col·lectiva –  Tècnic mig ............................................. 23,58
(llenguatge/coral/combo) ....... 0,04-0,05 ............... 155 –  Auxiliar .................................................. 17,42
d.4. Instrument col·lectiu 3. El cost dels materials tècnics específics (fungi-
+llenguatge ........................... 0,40-0,50 ............... 690 bles i d’altres) que s’utilitzin.
d.5. Instrument col·lectiu 4. El cost de les anàlisis que s’escaiguin, aplicant
+combo ................................. 0,40-0,50 ............... 690 les tarifes del Laboratori Municipal.
d.6. Instrument col·lectiu
+llenguatge+combo................... 0,75................. 1.200 Article 5è. Naixement de l’obligació de pagament
d.7. Instrument col·lectiu L’obligació de pagament neix en el moment de la
+cambra .................................... 0,67................. 1.000 recepció dels estudis d’anàlisi i control ambiental.
d.8. Instrument individual
+ llenguatge .............................. 0,58.................... 800 Article 6è. Data de vigència
d.9. Instrument individual La present regulació començarà a regir l’1 de ge-
+combo ..................................... 0,67................. 1.000 ner del 2004 i continuarà vigent mentre no se n’acordi
d.10. Instrument individual ........ 0,50.................... 780 la modificació o derogació.
1 a722 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
PREUS PÚBLICS DELS SERVEIS PER A LA c) El servei de recollida selectiva a grans genera-
PRESTACIÓ DE SERVEIS ESPECIALS DE NETEJA dors de residus –més de 900 litres/dia– d’orgànica i
I RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS rebuig, i de generadors singulars de les fraccions re-
siduals de vidre i paper –més de 900 litres/setmana–
per fracció, amb contenerització interior dels bujols
Article 1r. Disposicions generals per les fraccions recollides selectivament.
D’acord amb allò que disposen l’article 106 de la
Llei 7/85 de 2 d’abril, reguladora de les bases del rè- Article 3r. Obligats al pagament
gim local, l’article 41 de la Llei 39/1998 de 28 de de- 1. Són obligats al pagament del preu públic per la
sembre, reguladora de les Hisendes Locals, s’esta- prestació de serveis de recollida de residus comerci-
bleixen preus públics per a la prestació del servei de als i industrials de característiques assimilables als
recollida de residus comercials i industrials assimi- municipals, els titulars de les activitats generadores
lables a municipals definits per la Llei 15/2003 de 13 dels mateixos, persones físiques o jurídiques tant pú-
de juny, de modificació de la Llei 6/1993 de 15 de juli- bliques com privades, sempre que no hagin acreditat
ol, reguladora dels residus i per la prestació de ser- la gestió de la recollida per un gestor autoritzat i ho-
veis especials de neteja i recollida d’altres residus, de mologat per l’Ajuntament i que resultin beneficiats per
sol·licitud i recepció voluntària i que puguin ésser la prestació del servei municipal.
prestats en el terme municipal pel sector privat. 2. No estan subjectes al pagament del preu públic
per la prestació dels serveis de recollida de residus
I. Preu públic per la prestació del servei de recollida comercials i industrials assimilables.
de residus comercials i industrials assimilables als a) Els titulars d’activitat generadores de residus co-
municipals mercials i industrials assimilables que acreditin que la
totalitat de les fraccions residuals generades es lliu-
Article 2n. Objecte del preu públic ren separadament a un gestor autoritzat per l’Agència
de Residus de Catalunya i homologat per l’Ajunta-
1. Constitueix l’objecte del preu públic la prestació ment de Barcelona.
del servei de recollida i transport fins als centres de b) Els titulars d’activitats generadores de residus
tractament per part dels serveis municipals, dels resi- industrials no assimilables a residu municipal.
dus generats per l’activitat pròpia del comerç al detall
i a l’engròs, l’hostaleria, els bars, els mercats, les ofi- Article 4t. Determinació del preu públic
cines i els serveis, i dels residus originats a la indús- A) Petits i mitjans generadors. L’import dels preus
tria que tenen la consideració d’assimilables als muni- públics per la prestació del servei de recollida de resi-
cipals. dus comercials i industrials assimilables ve determi-
2. Els establiments i locals on es fan activitats in- nat pel volum o quantitat de fraccions residuals ge-
dustrials, comercials, artístiques, professionals i de nerades que figurin en la declaració de residus
serveis, generadors de residus comercials i industri- efectuada pel titular del lloc d’activitat. En tant no es
als assimilables als municipals es classificaran, als disposi de la declaració de residus de totes les activi-
efectes de l’aplicació del preu públic, en funció de tats, l’import dels preus públics es calcularà per les
les fraccions residuals generades i del volum dels activitats que no generin residus en volum superior
residus generats i hauran de lliurar els residus en la als 900 l/dia, –petits i mitjans generadors– sobre la
forma i condicions establertes per l’Ajuntament. base de la unitat de local, agrupant-se en funció de
3. Les modalitats de recollida selectiva de residus les superfícies ocupades i per sectors d’activitat eco-
comercials i industrials assimilables són les establertes nòmica i referenciats a la classificació de l’impost so-
a l’Ordenança general sobre el medi ambient urbà: bre activitats econòmiques (IAE) per raó del tipus
a) Servei de recollida assimilable al domiciliari, per d’activitat desenvolupada, fraccions residuals genera-
petits i mitjans generadors ubicats fora dels eixos co- des i el seu volum.
mercials on es presta el servei porta a porta. B) Grans generadors. L’import dels preus públics
b) Servei de recollida porta a porta dels residus ge- per la recollida dels residus comercials dels establi-
nerats per comerços, oficines i serveis ubicats en car- ments generadors de les fraccions residuals d’orgàni-
rers o eixos amb gran densitat comercial en els que ca i rebuig en volum superior als 900 l/dia i de les
l’Ajuntament determini l’obligatorietat d’aquesta reco- fraccions paper-cartró i vidre en volum superior als
llida comercial, sempre i quan no generin un volum 900 l/setmana, –grans generadors– ve determinat so-
de residus superior als 900 litres/dia. Els sistemes de bre la base de la quantitat de bujols o contenidors re-
recollida són: collits o bé, per la quantitat en volum o en pes de resi-
– Per a establiments de restauració, bars, restau- du recollit, o bé, pel número d’elements de recollida
rants i comerços d’alimentació, generadors de sol·licitats.
matèria orgànica amb contenerització interior i bu- C) Pel que fa a les galeries comercials i/o d’alimen-
jol diferenciat –tapa gris i tapa taronja– la recollida tació o els centres privats d’alimentació, centres co-
del rebuig i de la fracció orgànica respectivament. mercials o edificis d’oficines cada activitat es conside-
– Per a tots els comerços, oficines i serveis genera- ra com un local independent, llevat que el volum i la
dors de paper i cartró: recollida de la fracció ple- quantitat de residus generats a conseqüència de
gada i lligada arran de vorera o en bujol de tapa l’agrupació d’activitats faci necessari un tractament
blava. conjunt, per raons tècniques o pròpies del servei, o a
– En contenidors groc i verd a la via pública la reco- sol·licitud dels interessats.
llida de les fraccions d’envasos i vidre, respectiva- D) Els locals en què s’exerceixen conjuntament di-
ment, llevat de que es tracti d’un generador singu- verses activitats públic pagaran el preu corresponent
lar de la fracció vidre. a l’activitat que generi més fraccions residuals.
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1723
E) Les activitats corresponents al sector públic GRUP D. Generadors de rebuig, envasos i/o vidre
s’assimilaran en el grup corresponent per raó de la – Espectacles teatrals, musicals
superfície i fraccions residuals generades. i taurins .................................... 965.1-965.2-965.5
– Sales de ball i discoteques .......................... 969.1
Article 5è. Tarifes – Activitats de joc, recrea-
Les tarifes dels preus públics del servei de recollida tives ................................. 969.2-969.3-969.4-969.
comercial van gravades amb l’Impost sobre el Valor 5-969.6-981
Afegit. – Instal.lacions esportives, gim-
1) Tarifa per a petits i mitjans generadors. La tarifa nasos ....................................... 968.1-967.1-942.2
anual per la prestació dels serveis de recollida de re- – Cinemes ....................................................... 963.1
sidus comercials dels petits i mitjans generadors es la – Bars, cafeteries, gelateries,
tarifa bàsica en funció de la superfície del local, esta- orxateries ............................ 672-673-674-675-676
bliment o despatx, corregida pel coeficient de la tarifa – Altres hospedatge ..................... 684-685-686-687
de servei en funció del tipus d’activitat desenvolupada GRUP E. Generadors d’orgànica, rebuig i cartró
en el mateix i fraccions residuals generades. – Comerç minorista de productes
alimentaris .......................... 641-642-643-644-647
Tarifa bàsica – Comerç minorista de flors, plantes............... 659.7
– Supermercats i similars ... 661.1-661.2-661.3-662.
IVA inclòs 1-662.2
Fins 200 m2 .......................................... 125 €/any GRUP F. Generadors d’orgànica, rebuig, paper,
Fins 400 m2 .......................................... 156 €/any cartró, envasos i vidre
Fins 1.000 m2 ....................................... 187 €/any – Hotels ............................................... 681-682-683
Més de 1.000 m2 .................................. 250 €/any – Restaurants i caterings ........................... 671-677
– Hospitals i centres sanitaris .............. 941.1-941.2
Tarifa de servei. El coeficient corrector resultant a – Assistència i serveis socials ............................951
l’apartat B) serà conseqüència de la classificació es- – Col·legis majors i residències
tablerta a l’apartat A). estudiants .......................................... 935.1-935.2
– Centres d’ensenyament amb
A) Classificació d’establiments i locals comercials i menjador........................ 931.1-931.2-931.4-931.5
de serveis, a efectes de l’aplicació de coeficients cor-
rectors per quota de servei B) Coeficient corrector aplicable per al càlcul de la
tarifa de servei
Grup classificació / Fracció residual
Coeficient Residu Tipus Establiment
GRUP A. Generadors de rebuig Tipus
GRUP B. Generadors de rebuig i cartró
– Comerç majorista de productes tèxtils ............ 613 Grup A 1,00 Rebuig General
– Comerç minorista tèxtils, pell i calçat .............. 651 Grup B 1,25 Rebuig i cartró Comerç
– Farmàcies i venda perfumeria i cosmètica ..... 652 Grup C 1,50 Rebuig i paper Oficina i serveis
– Comerç minorista articles llar i construcció ..... 653 Grup D 1,75 Rebuig, envasos
– Comerç minorista vins i begudes .................... 645 i/o vidre Bars, locals, oci
– Estancs, loteries ................................ 646.1-982.1 Grup E 2,25 Rebuig, orgànica
– Comerç minorista béns usats .......................... 656 i cartró Comerç aliment.
– Altre comerç minorista..................................... 659 Grup F 3,00 Rebuig, orgànica,
– Serveis telefònics i altres ................................ 761 paper, cartró, enva-
– Instal·lacions i muntatges ................................ 504 sos i/o vidre Servei + aliment.
– Acabats d’obra .................................... 501.3- 505
– Salons bellesa i estètica .................................. 972
– Editorials i arts gràfiques ......................... 474-476 2) Tarifes de grans productors
GRUP C. Generadors de rebuig i paper Les tarifes per la prestació dels serveis de recollida
– Serveis financers ....................... 811-812-819-831 de residus comercials als grans generadors es liqui-
– Entitats d’assegurances ............ 821-822-823-832 den en funció dels litres diaris recollits de la fracció
– Serveis de promoció immobiliària ................... 833 rebuig i pel cost d’entrega, reposició, manteniment i
– Serveis de gestió propietat immobiliària ......... 834 neteja (1 rentat intensiu i 2 mecànics) dels bujols o
– Agències de viatges ........................................ 755 contenidors destinats a la recollida de les fraccions
– Serveis de publicitat i rel. Públiques ... 844-845-846 selectives de matèria orgànica, vidre i paper-cartró.
– Serveis fotogràfics i fotocopiadores ..... 973.1-493 Totes les tarifes van gravades amb l’IVA.
– Consultoris mèdics .............. 942.1-942.9-943-944
– Clíniques veterinàries ...................................... 945 Servei de recollida de residus a grans productors
– Serveis jurídics, tècnics, comptables .. 841-842-843 generadors d’orgànica i rebuig i generadors singulars
– Serveis administratius ............................. 849-847 de les fraccions selectives vidre i paper-cartró
– Biblioteques i Museus ..................................... 966
– Centres d’ensenyament sense A) Fracció rebuig, per cada bujol recollit
menjador ........................................ 931.3-932-933 – de 120 litres ................................... 2,40 €/dia
– Centres i organismes oficials – de 240 litres ................................... 4,80 €/dia
Ràdio, televisió i telecomunicacions ....... 964-761 – de 360 litres ................................... 7,20 €/dia
1 a724 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
– de 420 litres ................................... 8,40 €/dia ments i locals pertanyents a gremis, associacions sig-
– de 660 litres ................................... 13,20 €/dia nants de l’acord cívic que participin en els programes
– de 800 litres ................................... 16,00 €/dia de col·laboració concretats en desenvolupament del
– de 1100 litres ................................. 22,00 €/dia mateix, gaudiran d’una reducció del 10% sobre les ta-
rifes resultants.
B) Fracció orgànica, per cada bujol
– de 120 litres ................................... 82,00 €/any Article 7è. Obligació de presentar declaració de
– de 240 litres ................................... 89,00 €/any producció de residus
– de 360 litres ................................... 96,50 €/any Tots els titulars d’activitats generadors de residus
– de 420 litres ................................... 105,00 €/any comercials i industrials assimilables als municipals,
– de 660 litres ................................... 114,00 €/any estan obligats a fer una declaració de producció de
– de 800 litres ................................... 124,00 €/any residus en iniciar l’activitat o en el termini de dos me-
– de 1100 litres ................................. 134,50 €/any sos a partir de l’entrada en vigor de la present regula-
ció i a acreditar en el seu cas, la gestió dels residus
C) Fracció vidre, per cada bujol amb tanca generats mitjançant un gestor homologat. En cas de
– de 120 litres ................................... 82,00 €/any no acreditar-se la recollida i la gestió per un gestor
– de 240 litres ................................... 89,00 €/any privat i sol·licitar o utilitzar el servei municipal, en qua-
– de 360 litres ................................... 96,50 €/any litat de beneficiari, estarà obligat al pagament del
– de 420 litres ................................... 105,00 €/any preu públic estimant-se el volum de residu generat, a
– de 660 litres ................................... 114,00 €/any efectes de la liquidació, d’acord amb les tarifes i coe-
– de 800 litres ................................... 124,00 €/any ficients correctors establerts a l’art. 5è.
– de 1100 litres ................................. 134,50 €/any
Article 8è. Facultats d’inspecció
D) Fracció paper-cartró, per cada bujol A fi de comprovar el volum de residus comercials
– de 120 litres ................................... 82,00 €/any efectivament produïts per cada activitat, l’Ajuntament
– de 240 litres ................................... 89,00 €/any pot dur a terme en qualsevol moment les inspeccions
– de 360 litres ................................... 96,50 €/any i controls de les activitats que consideri necessaris
– de 420 litres ................................... 105,00 €/any que serviran com a prova per a l’estimació de la pro-
– de 660 litres ................................... 114,00 €/any ducció mitjana anual
– de 800 litres ................................... 124,00 €/any
– de 1100 litres ................................. 134,50 €/any Article 9è. Naixement de l’obligació de pagament i
període de pagament
Article 6è. Reduccions del preu públic L’obligació de pagar el preu públic neix amb la uti-
a) Activitats de temporada. Les activitats de tempo- lització del servei o l’inici de l’activitat, en quant resul-
rada sotmeses a llicències d’ocupació d’espais de do- ta beneficiari de la prestació del servei, si no s’ha
mini públic gaudiran d’una reducció del 50% de la ta- acreditat la recollida i gestió dels residus per un ges-
rifa corresponent, sempre que l’activitat esmentada tor privat homologat. Les liquidacions dels preus pú-
sigui exercida durant un període màxim de sis mesos. blics per la prestació del servei municipal de recollida
b) Reduccions per recollida de fraccions residuals i transport de residu comercial i industrial assimilable
per empreses privades homologades. Les tarifes de a municipal, es practicaran anualment, el mes de
servei podran ésser objecte de reduccions, sempre i maig i les liquidacions dels grans productors semes-
quan els locals o establiments acreditin gestionar per tralment
si mateixos, la recollida selectiva de les fraccions re-
siduals que generen mitjançant gestors homologats
per l’Agència de Residus de Catalunya i per l’Ajunta- II. Preus públics per a la prestació de serveis
ment de Barcelona o a través de sistemes integrats. especials de neteja i recollida
La reducció consistirà en una reducció del coefici-
ent en funció de cadascuna de les fraccions recolli- Article 10è. Objecte del preus públics
des selectivament. Constitueix l’objecte dels preus públics la prestació
de serveis especials de neteja i de recollida i gestió
d’altres residus municipals singulars o especials,
Fracció recollida empresa Reducció com: recollida d’animals morts, recollida de mobles,
homologada coeficient trastos vells a domicili, recollida de runes, banals i re-
sidus especials en els punts verds o deixalleries, ne-
Cartró ........................................................ 0,25 teges especials, neteges de solars i de runes i materi-
Vidre .......................................................... 0,25 als de la via pública, serveis especials de recollida,
Paper......................................................... 0,50 desplaçament de contenidors o bujols, neteges dels
Envasos .................................................... 0,50 mateixos, reposicions de material de recollida, servei
Orgànica.................................................... 1,00 de neteja de pintades, grafits i cartells i servei de
Rebuig ....................................................... 1,00 manteniment de les instal·lacions interiors de recolli-
da pneumàtica de residus, d’acord amb les modalitats
L’acreditació de la recollida de fraccions residuals de prestació definides a l’Ordenança general sobre el
per empreses privades homologades es podrà pre- medi ambient urbà.
sentar durant tot l’any i la reducció del coeficient
s’aplicarà en l’exercici següent. Article 11è. Obligats al pagament
c) Reduccions dels preus públics per programes de Són obligats al pagament dels preus públics, les
col·laboració en el marc de l’Acord Cívic. Els establi- persones físiques o jurídiques que sol·licitin la presta-
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1725
ció dels corresponents serveis o activitats o que en Tipus de residu Particular Industrial/
resultin beneficiats Comerciant
Article 12è. Quantia Altres residus especials (d’acord
L’import dels preus públics ve determinada pel cost Ordenança general del
dels serveis prestats a activitat realitzada, determina- medi ambient urbà) ......... Gratuït .... Segons tarifa gestor
da sobre la base de la quantitat en volum o en pes de Altres aparells ele. .......... Gratuït ...... Preu Públic Banals
residu recollit, el número d’elements de recollida o el Ampolla cava .................. Gratuït ...... Preu Públic Banals
temps invertit en la prestació del servei. Bateries (residu especial) .. Gratuït ...... Preu Públic Banals
Article 13è. Tarifes Cables ............................. Gratuït ......................... Gratuït
Cartró .............................. Gratuït ......................... Gratuït
Les tarifes van gravades per l’Impost del Valor Electro.Lin.Blanca ........... Gratuït ...... Preu Públic Banals
Afegit (IVA). Electro.Lin.Marro ............. Gratuït ...... Preu Públic Banals
Epígraf 1r. Servei de recollida, transport i gestió de Envasos (qualsevol tipus) . Gratuït ......................... Gratuït
voluminosos, a sol·licitud dels interessats Ferralla ............................ Gratuït ......................... Gratuït
Fluorescents i llums (*)
(residu especial) .............. Gratuït ...... Preu Públic Banals
A) Servei a particulars, en el termini màxim de 7 dies Fusta ............................... Gratuït ...... Preu Públic Banals
deixant-los davant de la porteria ...... Gratuït Informàtica ...................... Gratuït ...... Preu Públic Banals
Metalls ............................. Gratuït ......................... Gratuït
B) Servei en el termini màxim de 36 hores, des de Mobles i/o matalassos .... Gratuït ...... Preu Públic Banals
davant de la porteria Neveres i aparells CFC (*)
– vehicle sencer ............................ 342,52 € (residu especial) .............. Gratuït ...... Preu Públic Banals
– 3/4 de vehicle ............................. 267,33 € Olis motor (residu
– 1/2 vehicle .................................. 192,14 € especial) .......................... Gratuït ...... Preu Públic Banals
– 1/4 de vehicle ............................. 116,94 €
3 Olis vegetals (residu
– 1 unitat de < 1 m ....................................... 75,16 € especial) .......................... Gratuït ...... Preu Públic Banals
Olis usats no regen.
C) Servei en el termini màxim de 36 hores, des de (residu especial) .............. Gratuït ...... Preu Públic Banals
qualsevol habitatge de l’immoble Pa sec ............................. Gratuït ...... Preu Públic Banals
– vehicle sencer ............................ 432,76 € Paper ............................... Gratuït ......................... Gratuït
– 3/4 de vehicle ............................. 335,00 € Piles botó (*) (residu
– 1/2 vehicle .................................. 237,19 € especial) .......................... Gratuït ...... Preu Públic Banals
– 1/4 de vehicle ............................. 139,49 €
3 Pneumàtics (residu
– 1 unitat de < 1 m ....................................... 85,18 € especial) .......................... Gratuït .................. Preu Públic
Pneumàtics
Epígraf 2r. Servei de recollida, transport i gestió de
residus en els punts verds, a sol·licitud dels Porexpan (EPS) Gratuït Preu Públic Banals–
interessats Sobrevolum
Rebuig ............................. Gratuït ...... Preu Públic Banals
Restes de poda ............... Gratuït ...... Preu Públic Banals
A) Recollida de runes, banals i mixt Sabates ........................... Gratuït ......................... Gratuït
a) particulars, amb un màxim de Terres i runes .................. Gratuït ...... Preu Públic Runes
500 Kg/dia .................................. Gratuït Tèxtil ................................ Gratuït ......................... Gratuït
b) petits industrials i comerciants
3 Tòner (residu especial) ... Gratuït ...... Preu Públic Banals
– runes fins 4 m ........................... 23,78 €/tn Vidre ................................ Gratuït .......................Gratuït
– runes, sobrevolum ...................... 47,56 €/tn
3 (*) En petites quantitats
– banals fins 12 m ........................ 77,29 €/tn
– banals, sobrevolum .................... 115,93€/tn Epígraf 3r. Servei de recollida, transport i tractament
– mixt (runes i banals) ................... 50,31 €/tn d’animals morts, a sol·licitud dels interessats
c) petits industrials i comerciants amb targeta sig-
nants de l’Acord Cívic ................ 50% tarifa A) Particulars
d) associacions i entitats amb targeta signants de – Animals domèstics fins a 30 kg de pes.
l’Acord Cívic ............................... 75% tarifa Per servei i animal, presentat
amb bossa homologada ...................... 21,95 €
B) Recollida de pneumàtics – Animals domèstics de més de 30 kg i
a) particular, amb un màxim de fins a 80 kg. Per servei i animal
4 unitats ........................................... Gratuït presentat amb bossa homologada ...... 87,83 €
b) petits industrials i comerciants ........ 2,38 €/unitat – Animals de més de 80 kg. Per servei
i animal ................................................  351,33 €
C) Recollida de residus especials
a) particulars, fins a 5 Kg..................... Gratuït B) Clíniques veterinàries i laboratoris
b) petits industrials i comerciants, a) Desplaçament de l’equip ..................... 34,54 €
fins a 20 Kg .....................................Tarifes centre b) Recollida:
tractament autoritzat – Animal de 0 a 10 kg ............................ 9,58 €
c) olis motor fins a 5 l .......................... Gratuït – Animal de 10 a 30 kg .......................... 12,96 €
– Animal de 30 a 80 kg .......................... 41,31 €
D) Els preus públics a aplicar als principals residus – Grup 5 animals: gats, conills ............... 9,57 €
identificats als Punts Verds són:
1 a726 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
– Grup 40 animals: rates ........................ 9,57 € i) Equip d’escombrada mecànica 1
– Grup 200 animals: ratolins .................. 9,57 € operari i màquina escombradora
– Contenidor 1 m3 ................................... 99,09 € d’aspiració ........................................... 53,92 €/h
c) Tractament .......................................... 0,02 € kg
Epígraf 4t. Serveis especials de recollida a sol·licitud Epígraf 6è. Servei de neteja de solars i recollida de
des interessats que demanin la prestació del servei runes i materials de la via pública a sol·licitud dels
interessats que demanin la prestació del servei o
a) Instal·lació i retirada d’elements de contenció, dels obligats a realitzar-los.
bujols ................................. 88,71 €/h
5 m3 ................................... 295,12€ (inst. i ret.) a) Equip compost de pala carregadora ... 85,51 €/h
10 m3 ................................. 304,88€ (inst. i ret.) b) Equip compost per camió caixa
1.100 l ................................ 88,66 €/h oberta .................................................. 45,89 €/h
1.700 l ................................ 88,66 €/h c) Equip manual (3 operaris i camió 9 m3) 62,31 €/h
3.200 l ................................ 88,66 €/h d) Tractament dels residus ...................... 84,15 €/tn
b) Recollida:
Bosses ............................... 110,75 €/tn Epígraf 7è. Servei de reposició de mobiliari urbà a
Caixes ............................... 3,01 €/caixa sol·licitud de l’interessat o de l’obligat a la seva
Bujols ................................. 2,65 €/hora reposició
5 m3 ................................... 152,44 €/moviment
10 m3 ................................. 162,20 €/moviment A) Sense incloure-hi la retirada de l’element malmès
1.100 l ................................ 12,18 €/cont. ni el transport del nou
1.700 l ................................ 18,83 €/cont. a) Bujols d’escombraries de 120 l ...... 48,12 €/bujol
3.200 l ................................ 35,43 €/cont. b) Bujols d’escombraries de 240 l ...... 63,03 €/bujol
c) Desplaçament de contenidor (inclou esborrat, ubi- c) Bujols d’escombraries de 360 l ...... 92,81 €/bujol
cació, no pintat i trasllat) d) Bujols d’escombraries de 660 l ...... 215,42€/bujol
- Esborrat d’ubicació ............ 14,64 €/cont. e) Bujols d’escombraries de 800 l ...... 223,44€/bujol
- Pintat d’ubicació ................ 14,32 €/cont. f) Contenidors d’escombraries de
- Trasllat contenidor ............. 88,71 €/h 1.100 l ............................................. 272,72 €/c
d) Servei de rentat de contenidors g) Contenidors d’escombraries de
Rentat interior: ........................ 112,35 €/h 1.100 l bicompart. ........................... 344,79 €/c
1.100 l ................................ 112,35 €/h h) Contenidors d’escombraries de
1.700 l ................................ 75,38 €/h 1.700 l ............................................. 828,47 €/c
3.200 l ................................ 75,38 €/h i) Contenidors d’escombraries de
3.200 l selectiva 1.700 l bicompart. ........................... 1.114,93 €/c
Rentat exterior: j) Contenidors de càrrega lateral de
1.100 l ................................ 92,27 €/h 3.200 l ............................................. 2.093,38 €/c
1.700 l ................................ 92,27 €/h k) Contenidors de càrrega lateral de
3.200 l ................................ 92,27 €/h 3.200 l bicompart. ........................... 2.572,13 €/c
3.200 l selectiva................. 92,27 €/h l) Contenidors de càrrega lateral de
iglús selectiva .................... 72,39 €/h 3.200 l selectiva.............................. 2.216,52 €/c
e) Servei de recollida a l’interior de m) Contenidors de recollida selectiva
l’immoble ........................... 97,31 €/mes iglús ................................................ 859,36 €/c
per cada bujol addicional .. 4,88 €/mes n) Unitat de bústia per a recollida
per cada contenidor addi- pneumàtica ..................................... 2.235,64 €/b
cional ................................. 9,71 €/mes o) Papereres acer inoxidable.............. 208,47 €/p
p) Papereres BCN gris ....................... 1.299,39 €/p
Epígraf 5è. Serveis especials de neteja a sol·licitud q) Papereres estàndard ...................... 159,92 €/p
dels interessats que demanin la prestació del servei
o dels obligats a realitzar-los. B) Incloent la retirada de l’element i la seva reposició
per una nova unitat
a) Escombrada manual de manteniment a) Retirada d’elements de contenció malmesos i la
amb vehicle auxiliar i 1 operari ........... 31,72 €/h seva reposició ................................ 88,66 €/h
b) Accions diverses brigada manual 3 b) Retirada de papereres malmeses i la seva
operaris i camió de caixa de 9 m3 ....... 85,61 €/h reposició ......................................... 112,80 €/h
c) Accions diverses brigada manual 2 c) Reposició d’elements de contenció i papereres
operaris i camió de caixa de 9 m3 ....... 62,26 €/h referenciat a preus de l’apartat A)
d) Equip de neteja amb aigua a pressió 3 Desperfectes lleus reparats “in situ”: 25% valor
operaris i vehicle cisterna d’11 m3 ...... 96,04 €/h element.
e) Equip de neteja amb aigua a pressió 2 Desperfectes que requereixen substitució tempo-
operaris i vehicle auxiliar ..................... 54,54 €/h ral: 50% valor element.
f) Equip de rec mecànic a pressió 2 Desperfectes que inutilitzen l’element: 100% valor
operaris i vehicle regador .................... 75,79 €/h element.
g) Rec mecànic a pressió 1 operari i
cisterna d’11 m3 ................................... 49,24 €/h Epígraf 8è. Servei de neteja de pintades i grafits i
h) Equip d’escombrada mixta 4 operaris retirada de pancartes i cartells a sol·licitud dels
i màquina escombradora d’aspiració .. 126,93 €/h interessats o obligats a retirar- los.
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1727
A) Esborrat de pintades i grafits ......... 110,82 €/h Article 2. Objecte
B) Retirada de pancartes .................... 110,82 €/h Constitueix l’objecte d’aquests preus públics la re-
C) Retirada de cartells ........................ 110,82 €/h gulació de la contraprestació pecuniària per a la utilit-
D) Quota de manteniment façanes zació dels serveis de les llars-residències per a dismi-
privades .......................................... 410,00 €/any nuïts físics i de les llars-residències per a disminuïts
psíquics.
Epígraf 9è. Servei de revisió de les instal·lacions
privades de recollida pneumàtica de residus a Article 3. Obligació de pagament
sol·licitud dels interessats Estan obligats al pagament de les corresponents
tarifes els qui utilitzin qualsevol dels serveis que són
Revisió de manteniment de la instal·lació interior, objecte d’aquests preus públics, d’acord amb allò que
per vàlvula ...................................... 110,00 € s’estableix en el Decret 394/1996 de la Generalitat de
Catalunya, pel qual es regulen les contraprestacions
Article 14è. Reduccions dels usuaris/àries de serveis socials, així com les ga-
Les tarifes per la prestació de serveis especials de ranties mínimes pe a aquests.
neteja i recollida podran ésser objecte de reducció de
fins el 50 per 100 en el cas de d’establir-se acords de Article 4. Quantia
cooperació amb gremis, associacions o col·lectius de- Les tarifes mensuals aplicables són les següents:
terminats en desenvolupament de l’acord cívic per
una Barcelona neta i sostenible, quan sigui d’interès Serveis residencials per a disminuïts físics i llars
de la Direcció de Serveis de Neteja Urbana afavorir o residències per a disminuïts psíquics
promocionar la seva utilització per un millor funciona- – Llar-residència per a disminuïts psíquics
ment global dels serveis. “Casa Bloc” .......................................... 1.228,46 €
– Servei residencial per a disminuïts físics,
Article 15è. Naixement de l’obligació de pagament “Vila olímpica-paralímpica” .................. 2.001,37 €
L’obligació de pagar els preus públics neix amb
l’inici de la prestació del servei o la realització de l’ac- Nota. Dels ingressos totals de l’usuari/ària es
tivitat o en el moment d’utilitzar el servei. Les liquida- deduirà el preu/plaça mes del centre corresponent,
cions es practicaran en el moment de la prestació del respectant-ne sempre la garantia del 40% del salari
servei o posteriorment, quan es tracti de la prestació mínim interprofessional per a la lliure disposició de
de serveis que beneficiïn a l’interessat o a l’obligat a l’usuari/ària. L’Ajuntament acceptarà la contribució
realitzar-los. del pagament d’aquells familiars que voluntàriament
hi vulguin col·laborar en el cas que l’usuari/ària no ar-
Article 16è. Procediments de recaptació ribi a la totalitat del preu/plaça mes.
Per al pagament dels preus públics cal atenir-se a
allò que disposa l’Ordenança fiscal general regulado- Article 5. Naixement de l’obligació de pagament
ra del preus públics, admetent-se la domiciliació en L’obligació de pagament comença en el moment
entitats de dipòsit. Transcorreguts els terminis de pa- en què es presten els serveis que s’hi regulen.
gament voluntari, l’Ajuntament exigirà les quantitats
per la via de constrenyiment. Article 6. Data de vigència
La present regulació començarà a regir l’1 de ge-
Article 17è. Data de vigència ner del 2004 i continuarà vigent mentre no se n’acordi
La present regulació començarà a regir l’1 de ge- la modificació o derogació.
ner de 2004 i continuarà vigent mentre no se n’acordi
la modificació o derogació.
PREUS PÚBLICS DE LES RESIDÈNCIES,
HABITATGES TUTELATS I CENTRES DE DIA
PREUS PÚBLICS PER A LLARS RESIDÈNCIES
PER A DISMINUÏTS FÍSICS I LLARS RESIDÈNCIES
PER A DISMINUÏTS PSÍQUICS Article 1r. Disposicions generals
D’acord amb allò que disposa l’article 16.m) de la
Carta Municipal de Barcelona i l’article 117 de la Llei
Article 1. Disposicions generals 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hi-
D’acord amb allò que disposa l’article 16.m) de la sendes locals i de conformitat amb els articles 41 a
Carta Municipal de Barcelona, l’article 106 de la Llei 48 de la mateixa Llei es fixen els preus per la presta-
7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de rè- ció de serveis en residències, habitatges tutelats i
gim local, l’article 117 de la Llei 39/1988, de 28 de centres de dia municipals per a gent gran.
desembre, reguladora de les hisendes locals, de
conformitat amb els articles 41 a 48 de la mateixa Article 2n. Objecte
Llei i el que disposa l’article 10.e) de l’Estatut de Es regula la contraprestació pecuniària per a la uti-
l’Institut Municipal de Persones amb Disminució lització dels serveis de residències, habitatges tute-
aprovat pel Consell Plenari de l’Ajuntament de Bar- lats i centres de dia municipals per a gent gran.
celona en sessió de 27 de juny de 1997, es fixen els
preus per la prestació de serveis en les llars-resi- Article 3r. Obligació de pagament
dències per a disminuïts físics i en les llars-residèn- Estan obligats al pagament de les corresponents
cies per a disminuïts psíquics. tarifes els qui utilitzin qualsevol dels serveis que són
1 a728 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
objecte d’aquesta regulació, d’acord amb allò que PREUS PÚBLICS PELS PRODUCTES I SERVEIS
s’estableix en el Decret 394/1996 de la Generalitat de DE BARCELONA INFORMACIÓ
Catalunya, pel qual es regulen les contraprestacions
dels usuaris/àries de serveis socials, així com les ga- Article 1r. Disposicions generals
ranties mínimes per a aquests. D’acord amb el que disposa l’article 16.m) de la
Carta Municipal de Barcelona i l’article 117 de la Llei
Article 4t. Quantia 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hi-
Les tarifes mensuals aplicables són les següents: sendes locals i de conformitat amb els articles 41 a
48 de la mateixa Llei es fixen els preus que regiran la
1. Residències per a la gent gran. venda de productes i serveis de Barcelona Infor-
Degut a que l’any 2004 les residències mació.
municipals tindran l’acreditació d’entitats col·la-
boradores per part de la Generalitat de Cata- Article 2n. Objecte
lunya, d’acord amb el programa de Suport a Es regula la contraprestació pecuniària per a l’ús o
l’Acolliment Residencial per a Gent Gran (Ordre adquisició, mitjançant venda dels productes i serveis
BES/12/2002 14 de gener), els preus públics de de Barcelona Informació.
les residències municipals s’estableixen en funció
de la dependència de l’usuari (alta, mitja o baixa) Article 3r. Obligació de pagament
tal com determina el Protocol per la Millora en Estan obligats al pagament de preu públic totes les
Qualitat i Finançament del Programa de Suport a persones físiques i jurídiques que adquireixin produc-
l’Acolliment Residencial. tes i serveis d’informació abans esmentats.
Per tant els preus públics per a les residències
municipals: Francesc Layret, Can Castelló, Parc Article 4t. Quantia
Guinardó, Josep Miracle i Fort Pienc seran: 1. La quantia d’aquests preus públics és la que fixa
l’annex d’aquesta normativa.
Nivell de dependència €/plaça/mes 2. Per raons d’interès públic, els departaments mu-
– Alt ........................................................ 1.506,48 nicipals, instituts i empreses municipals i altres orga-
– Mitjà ..................................................... 1.285,42 nismes públics, diaris i revistes i entitats sense afany
– Baix...................................................... 1.115,91 de lucre gaudiran d’aquests serveis gratuïtament.
El càlcul de la contraprestació que abonarà l’usuari Article 5è. Naixement de l’obligació de pagament
en funció dels seus ingressos, és el determinat al L’obligació de pagament neix en el moment en què
Decret 394/1996 de 12 de desembre sobre règim de s’efectua l’adquisició del producte o servei.
contraprestacions dels usuaris en la prestació de
serveis socials. Article 6è. Data de vigència
Nota. Dels ingressos totals de l’usuari/ària es La present regulació començarà a regir l’1 de ge-
deduirà el preu/plaça mes del centre corresponent, ner del 2004 i continuarà vigent mentre no se n’acordi
respectant-ne sempre la garantia del 20% del salari la modificació o derogació.
mínim interprofessional per a la lliure disposició de
l’usuari/ària. L’Ajuntament acceptarà la contribució Annex
del pagament d’aquells familiars que voluntàriament
hi vulguin col·laborar en el cas que l’usuari/ària no Preus públics pels productes i serveis de Barcelona
arribi a la totalitat del preu/plaça mes. Informació
€
2. Habitatges tutelats per a gent gran. – EQ-llistats, per registre ........................ 0,10
El preu mensual és de 298,48 €. – EQ-etiquetes, per registre ................... 0,13
Nota. Dels ingressos totals de l’usuari/ària es – EQ-disquet, per registre (suport mag-
deduirà el preu/plaça mes del centre corresponent, nètic a càrrec del peticionari) .............. 0,16
respectant-ne sempre la garantia del 60% del salari – AG-llistats, per registre ........................ 0,16
mínim interprofessional per a la lliure disposició de – AG-disquet, per registre ...................... 0,23
l’usuari/ària. L’Ajuntament acceptarà la contribució – TR-llistats, per registre ........................ 0,23
del pagament d’aquells familiars que voluntàriament – TR-disquet, per registre....................... 0,33
hi vulguin col·laborar en el cas que l’usuari/ària no – Capes en plano, per registre ............... 0,20
arribi a la totalitat del preu/plaça mes. – Pàgines guia (plànols), per pàgina ..... 66,66
3. Centres de dia. En tots els casos la comanda mínima és de 50 re-
El preu dia és de 23,72 €. gistres.
Article 5è. Naixement de l’obligació de pagament
L’obligació de pagament comença en el moment PREUS PÚBLICS PELS SERVEIS DE LA SECCIÓ
en què es presten els serveis que s’hi regulen. MUNTADA, LA SECCIÓ CANINA I LA GALERIA DE
TIR DE LA GUÀRDIA URBANA
Article 6è. Data de vigència
La present regulació començarà a regir l’1 de Article 1r. Disposicions generals
gener del 2004 i continuarà vigent mentre no se D’acord amb allò que disposa l’article 16.m) de la
n’acordi la modificació o derogació. Carta Municipal de Barcelona i l’article 117 de la Llei
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1729
39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hi- Per serveis de la Galeria de Tir de la Guàrdia Urbana
sendes locals i de conformitat amb els articles 41 a €
48 de la mateixa Llei es fixen els preus per la presta- – Utilització línia de tir. Preu hora
ció de serveis de la secció muntada i la secció canina i línia de tir ........................................... 10,35
de la Guàrdia Urbana – Instructor galeria. Preu hora ................ 35,19
Article 2n. Objecte
Es regula la contraprestació pecuniària per la pres-
tació de serveis de la Secció Muntada, la Secció Ca- PREUS PÚBLICS PER ALS SERVEIS URBANÍS-
nina i la Galeria de Tir de la Guàrdia Urbana, a petició TICS: ASSENYALAMENT D’ALINEACIONS I RA-
d’interessats. SANTS
Article 3r. Obligació de pagament
Estaran obligats al pagament de la tarifa tots els in- Article 1r. Disposicions generals
teressats que demanin el servei. D’acord amb allò que disposa l’article l’article 16.m)
de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 117 de la
Article 4t. Quantia Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les
Les tarifes a aplicar són les consignades en l’an- hisendes locals i de conformitat amb els articles 41 a
nex. 48 de la mateixa Llei es fixen els preus per la presta-
ció d’actes de gestió i planejament urbanístics.
Article 5è. Naixement de l’obligació de pagament
L’obligació de pagament neix amb la prestació del Article 2n. Objecte
servei de la Guàrdia Urbana. Es regula la contraprestació pecuniària per la pres-
tació d’actes d’assenyalament d’alineacions i rasants
Article 6è. Normes de gestió, liquidacions i tramitació
La gestió del preu s’inicia a petició de l’interessat. Article 3r. Obligació de pagament
Aquesta prestació té un caràcter purament discre- Estaran obligats al pagament de la tarifa les perso-
cional, podent l’Ajuntament acceptar o refusar la nes físiques i jurídiques que sol·licitin el servei.
sol·licitud del particular.
Abonaran únicament un 25% del preu quan es Article 4t. Quantia
tracti d’actuacions realitzades dins del territori nacio- Les tarifes a aplicar són les consignades en
nal a sol·licitud d’Ajuntaments, Diputacions, altres or- l’annex.
ganismes o Administracions Públiques i entitats priva-
des sense afany de lucre. Article 5è. Naixement de l’obligació de pagament
En totes les actuacions fora del termini municipal L’obligació de pagament neix en el moment de
de Barcelona, el transport del personal i del bestiar sol·licitar la prestació del servei.
anirà a càrrec del sol·licitant.
Article 6è. Data de vigència
Article 7è. Data de vigència La present regulació començarà a regir l’1 de ge-
La present regulació començarà a regir l’1 de ge- ner del 2004 i continuarà vigent mentre no se n’acordi
ner del 2004 i continuarà vigent mentre no se n’acordi la modificació o derogació.
la modificació o derogació.
Annex
Annex
Tarifes
Tarifes
Senyalització d’alineacions i rasants
Per serveis de la Secció Muntada i la Secció Canina Sobre un plànol
de la Guàrdia Urbana – Una direcció ............................... 43,94 €
€
– Per agent i hora, servei diürn. ............. 35,19
– Per agent i hora, servei nocturn i/o festiu 38,22
– Per caporal i hora, servei diürn. .......... 40,53 PREUS PÚBLICS DELS EQUIPAMENTS DEL
– Per caporal i hora, servei nocturn i/o festiu 42,50 DISTRICTE DE CIUTAT VELLA
– Per sergent i hora, servei diürn ........... 41,66
– Per sergent i hora, servei nocturn i/o festiu 45,27 CASALS INFANTILS I PROJECTES FRANJA
– Per sotsinspector i hora, servei diürn .. 44,73 (12-16  ANYS)
– Per sotsinspector i hora, servei nocturn
i/o festiu ............................................... 48,64 Casc Antic; Gòtic - Pati Llimona; Barceloneta; Raval
– Per inspector i hora, servei diürn ........ 50,09
– Per inspector i hora, servei nocturn Quota anual .............................................. 22,00
i/o festiu. .............................................. 54,45 Casal Nadal .............................................. 8,00
– Per intendent i hora, servei diürn ........ 61,04 Casal Setmana Santa ............................... 8,00
– Per intendent i hora, servei nocturn Total curs/any ........................................... 38,00
i/o festiu. .............................................. 74,62 Casal d’estiu matins, preu setmana.......... 13,00
– Per cavall/dia ....................................... 13,03 Casal d’estiu matí+tarda, preu setmana ... 19,00
– Per gos/dia .......................................... 7,33 Colònies infantil, preu/dia.......................... 11,50
1 a730 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ del centre. En altres casos quedarà a la decisió de la
Comissió de Gestió del centre.
Cessió d’espais, €/hora
Entitats sense ànim de lucre Formació Cultural - Tallers
– Acte obert Activitats
– Sala noble ...................................... 23,00 – Tallers base, preu h ............................ 3,00
– Sales tallers ................................... 9,50 – Tallers especialitzats ........................... 3,60
– Claustre ......................................... 38,00 – Taller base, preu per taller .................. 43,50
– Acte intern – Tallers especialitzats, preu per taller ... 53,00
– Sala noble ...................................... 25,00
– Sales tallers ................................... 12,50 Cessió d’espais grups d’assaig i dansa
– Claustre ......................................... 45,00 Sales Carmen Amaya, C i H ..................... 3,10
Empresa
– Acte intern Altres Serveis
– Sala noble ...................................... 57,00 Serveis lloguer
– Sales tallers ................................... 32,00 – Neteja (3 h) .......................................... 40,00
– Claustre ......................................... 70,00 – Permanència (diürn), preu/h
– 1 a 4 hores ..................................... 19,50
Aquests preus inclouen les infraestructures de les – A partir 5 hores .............................. 19,50
què disposa el Centre Cívic (taules, cadires, equip de – Permanència (nocturn), preu/h
so, projectors, televisió, vídeo ...). – Des de les 22 hores ...................... 19,50
Queden exemptes de pagament les associacions i Aula d’informàtica/ Laboratori fotografia
entitats del barri sense ànim de lucre quan sol·licitin – Preu cessió hora
les sales per a activitats obertes en horari d’obertura – 1 h .................................................. 1,25
del centre. En altres casos quedarà a la decisió de la – Bonus 6 h ...................................... 6,20
Comissió de Gestió del centre. – Impressions (preu full)
– Negre ............................................. 0,06
Tallers / Seminaris – Color .............................................. 0,30
– Taller, preu/h ....................................... 2,40
– Seminaris de 8 hores .......................... 19,50 CESSIÓ D’ESPAIS - CENTRE CÍVIC DRASSANES
– Seminaris especialitzats, preu/h.......... 3,70
Grups de teatre
Altres serveis, €/hora Teatre no professional
– Hora extra personal obertura / – Gimnàs, 1D, Sala d’Actes i 1C
tancament ............................................ 19,50 – 2 h/set. ........................................... 21,50
– Neteja extra ......................................... 40,00 – 4 h/set. ........................................... 34,00
– Tècnic de so (equip de 2000w) ........... 128,00 – 6 h/set. ........................................... 48,00
– 1A, 1B, 4 i C. Infantil
CENTRE CÍVIC DE LA BARCELONETA – 2 h/set. ........................................... 14,00
– 4 h/set. ........................................... 27,00
Cessió d’espais, €/hora – 6 h/set. ........................................... 41,00
Entitats sense ànim de lucre Teatre professional
– Acte obert – Gimnàs, 1C, 1D, Sala d’Actes
– Sala d’actes ................................... 29,00 – 1 h/set. ........................................... 7,50
– Sala Carmen Amaya ..................... 13,00 – 1A, 1B i 4
– Sala C ............................................ 10,00 – 1 h/set. ........................................... 3,20
– Sala H ............................................ 6,50 General sense ànim de lucre
– Tallers ............................................ 6,50 – Gimnàs, 1C, 1D, Sala d’Actes
– Acte intern – 1 h/set. ........................................... 7,50
– Sala d’actes ................................... 32,50 – 1A, 1B, 4
– Sala Carmen Amaya ..................... 16,00 – 1 h/set. ........................................... 3,20
– Sala C ............................................ 13,00 Entitats amb ànim de lucre
– Sala H ............................................ 8,00 – Sala d’Actes
– Tallers ............................................ 8,00 – 1 h/set. ........................................... 23,50
Empresa – Resta sales
– Sala d’actes ................................... 68,00 – 1 h/set. ........................................... 10,50
– Sala Carmen Amaya ..................... 46,50
– Sala C ............................................ 40,00 Queden exemptes de pagament les associacions i
– Sala H ............................................ 32,50 entitats del barri sense ànim de lucre quan sol·licitin
– Tallers ............................................ 32,50 les sales per a activitats obertes en horari d’obertura
del centre. En altres casos quedarà a la decisió de la
Aquests preus inclouen les infraestructures de les Comissió de Gestió del centre.
què disposa el Centre Cívic (taules, cadires, equip de El servei de permanència fora de l’horari habitual:
so, projectors, televisió, vídeo ...). 18,50 € (3.078 ptes) hora (cost personal).
Queden exemptes de pagament les associacions i El preu de les sales inclou la utilització de cadires,
entitats del barri sense ànim de lucre quan sol·licitin taules, equip de so, vídeo, retroprojector, ... sempre
les sales per a activitats obertes en horari d’obertura que estiguin disponibles i es demanin amb anterioritat.
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1731
Formació cultural - tallers – 20 h, Foto Digital ................................. 94,00
– Taller ordinari (ball, teatre, ioga, ...) .... 44,00 – 18 h, Seminari ..................................... 34,00
– Taller extraordinari (percussió, inclou – 25 h ..................................................... 60,00
instrument) ........................................... 50,00
– Taller informàtica ................................. 52,00 CSP ERASME JANER
– Tallers joves (teatre) ............................ 19,00
Tallers d’obradors i programa d’animació
Els preus dels tallers s’entenen com a trimestrals Tallers
(10 sessions d’hora i mitja). – Ingressos =< 313 €
- €/mes ............................................ 3,60
CENTRE CÍVIC PATI LLIMONA - Per 3 tallers, €/trim. ....................... 32,50
– Ingressos entre 313 i 481 €
Sales - €/mes ............................................ 4,10
Entitats sense ànim de lucre - Per 3 tallers, €/trim. ....................... 37,00
– Actes obert, €/h – Ingressos entre 481 i 601 €
- Sala M. Aurèlia Capmany .............. 22,00 - €/mes ............................................ 7,70
- Sala Joan Maragall ........................ 13,50 - Per 3 tallers, €/trim. ....................... 69,50
- Sala Petites .................................... 7,00 – Ingressos > 601€
- Pati ................................................. 7,00 - €/mes ............................................ 10,50
- Pati Correu Vell ............................. 7,00 - Per 3 tallers, €/trim. ....................... 93,00
Entitats sense ànim de lucre
– Actes intern, €/h CASALS D’AVIS: COMERÇ, MEDITERRÀNIA, PATI
- Sala M. Aurèlia Capmany .............. 26,00 LLIMONA, TARRADELLAS I TRUETA
- Sala Joan Maragall ........................ 16,50
- Sala Petites .................................... 12,50 Tallers, trimestral €
- Pati ................................................. 38,00 – Amb Targeta Rosa (gratuïta) .............. 3,10
- Pati Correu Vell ............................. 38,00 – Amb Targeta Rosa (reduïda) .............. 6,20
Empreses – Sense Targeta ..................................... 9,30
– Actes intern, €/h
- Sala M. Aurèlia Capmany .............. 78,50 Servei de menjador, € / dia
- Sala Joan Maragall ........................ 48,50 – Amb Targeta Rosa (gratuïta) .............. 0,82
- Sala Petites .................................... 32,00 – Amb Targeta Rosa (reduïda) .............. 1,55
- Pati ................................................. 52,00 – Sense Targeta ..................................... 2,48
- Pati Correu Vell ............................. 52,00 – Derivats de Serveis Socials (*) ............ 0,26
En casos especials s’haurà de contractar el mun- (*) Informe explícit del Centre de Serveis Socials.
tatge i desmuntatge amb personal especialitzat. Quota subvencionada. Pot ser gratuït en funció de la
Queden exemptes de pagament les associacions i valoració del professional en treball social.
entitats del barri sense ànim de lucre quan sol·licitin
les sales per a activitats obertes en horari d’obertura
del centre. En altres casos quedarà a la decisió de la
Comissió de Gestió del centre. PREUS PÚBLICS DELS EQUIPAMENTS DEL
DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC
Entitats sense ànim de lucre
– Actes intern, €/h CENTRES CÍVICS
- Maleta de so .................................. 10,00
- Pantalla .......................................... 4,00 Casinet-Cotxeres, El Sortidor, Casa del Rellotge-La
- Platina ............................................ 11,00 Cadena. La Bàscula i Punt Jove La Casa del Mig
- Projector, diapositives i transpa-
rències ........................................... 8,00 Lloguer de sales
Entitats amb ànim de lucre Preu per dia
– Actes intern, €/h – Auditori Cotxeres
- Maleta de so .................................. 16,50 - Interès privat .................................. 1.295,00
- Pantalla .......................................... 5,50 - Interès públic ................................. 295,00
- Platina ............................................ 19,50 – Teatre Casinet
- Projector, diapositives i transpa- - Interès privat .................................. 445,00
rències ........................................... 13,50 - Interès públic ................................. 150,00
Entitats sense ànim de lucre Preu per hora
– Actes obert, €/h – Sala actes Sortidor
- Hora extra del personal ................. 19,50 - Interès privat .................................. 30,00
- Neteja ............................................ 41,00 - Interès públic ................................. 9,00
– Sala Concert La Bàscula
Tallers Pati Llimona - Interès privat .................................. 30,00
– 20 h ..................................................... 48,00 - Interès públic ................................. 14,00
– 30 h ..................................................... 74,00 – Estudi Casinet i Cotxeres
– 20 h, Informàtica.................................. 66,00 - Interès privat .................................. 20,00
– 15 h ..................................................... 37,50 - Interès públic ................................. 10,00
1 a732 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
– Altres Sales, >100 m2 Escoles i entitats
– Interès privat .................................. 55,00 Preu / 1,30 h.; grup màx. 25 persones
– Interès públic ................................. 27,00 – Escoles fons públic i Esplais ............... 17,00
– Altres Sales, 50-100 m2 – Escoles privades i altres grups ........... 20,00
– Interès privat .................................. 28,00
– Interès públic ................................. 13,00 Entrades ocasionals
– Altres Sales, 25-50 m2 – Entrada individual ................................ 4,00
– Interès privat .................................. 20,00 – Abonament 5 entrades ........................ 16,00
– Interès públic ................................. 10,00
– Altres Sales, <25 m2
– Interès privat .................................. 8,00 INSTAL·LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS
– Interès públic ................................. 2,00
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL ESPANYA
Serveis complementaris INDUSTRIAL
– Consergeria i muntatges, preu/h ......... 17,00
– Neteja Auditori Cotxeres ..................... 250,00
– Neteja Teatre Casinet ......................... 115,00 Despeses d’inscripció
– Neteja sala petita Casinet-Cotxeres .... 80,00 – Adult .................................................... 39,62
– Neteja, preu/h ...................................... 13,00 – Infantil .................................................. 39,62
– Equip de so Cotxeres .......................... 85,00 – Familiar ................................................ 37,91
– Equip de so Casinet ............................ 43,00 – >65 anys .............................................. 37,91
– Equip de so Casa del Rellotge ............ 24,00 Abonaments
– Equip de so amb tècnic Casinet - – Menors de 6 anys ................................ Gratuït
Cotxeres (privat) .................................. 310,00 – Infantil .................................................. 11,20
– Sala de concerts amb so, llum i – Adults................................................... 24,36
tècnic (La Bàscula) .............................. 42,00 – Gent Gran/Majors de 65 anys ............. 11,76
– Mòduls d’assaig amb Back line – Altres modalitats
(La Bàscula) ........................................ 2,50 – Abonam. posseïdors targeta rosa .. 9,02
– Estudi d’enregistrament (La Bàscula) . 21,00 – Abonam. pisc. recre. caps/setmana
– Videoprojector (privat) ......................... 360,00 infantil ............................................ 6,98
– Matinals infantils .................................. 2,00 – Abonament pisc. recre. caps/setmana
– Dipòsit concerts Auditori Cotxeres ...... 300,00 adult ............................................... 10,40
– Dipòsit concerts Teatre Casinet .......... 180,00 – Abonament pisc. recre. caps/setmana
>65 a. ............................................. 6,81
Les entitats tindran descomptes entre un 50 i un – Posseïdors targeta rosa ................ 5,11
30% en el lloguer del videoprojector i els equips de – Abonament quota matí .................. 17,86
so. – Abonament quota migdia ............... 11,76
– Abonament quota nits i caps de
Espai multimèdia setmana i festius ............................ 16,76
Quota soci (trimestral) Entrades ocasionals
– Joves (fins a 30 anys) ......................... 8,00 – Infantil .................................................. 5,04
– Adults................................................... 15,00 – Adult .................................................... 7,53
Cursos especialitzats – > 65 anys ............................................. 5,13
– Soci ...................................................... 40,50
– No soci ................................................ 51,00 COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL LA BÀSCULA
Cursos d’iniciació
– Soci ...................................................... 25,00 Abonaments
– No soci ................................................ 31,00 – Adults................................................... 16,58
– Targeta rosa reduïda ........................... 21,00 – Gent Gran/Majors de 65 anys ............. 10,20
– Targeta rosa gratuïta ........................... 10,50 – Altres modalitats
Seminaris – Abonament adult combinat ............ 19,88
– Soci ...................................................... 21,00 – Abonament gent gran combinat .... 13,00
– No soci ................................................ 26,00
Autoservei PISTES POLIESPORTIVES I PAVELLONS COBERTS
– Tiquet dia ............................................. 2,00
– Abono 10 dies ..................................... 17,00 LA BÀSCULA
Pista semicoberta de terratzo
EQUIPAMENTS D’INFÀNCIA – Escoles concertades o privades
– Pista sencera ................................. 17,38
Quotes d’associats – Competició sènior
– Primer fill – 1/3 de pista .................................... 20,41
– Quota anual (tot el curs) ................ 49,00 – Pista sencera ................................. 39,51
– Quota 2 trimestres ......................... 35,00 – Lloguer esporàdic
– Quota 1 trimestre ........................... 25,00 – 1/3 de pista .................................... 25,60
El segon fill tindrà un 15% de descompte. A partir – Pista sencera, cat. sènior .............. 48,34
del tercer fill inclòs, tindrà un 25% de descompte. – Pista sencera, esport base ............ 50,30
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1733
ESPANYA INDUSTRIAL Altres
– Utilització d’un vestidor sense ús del camp 4,11
Pista coberta de parquet
– Escoles concertades o privades CAMP DE FUTBOL JULIÀ DE CAMPMANY
– 1/3 de pista .................................... 7,66
– Pista sencera ................................. 22,99 Lloguer per a futbol base (preu/h)
– Escoles d’iniciació i promoció esportiva – Entrenament en camp sencer ............. 11,68
– 1/3 de pista .................................... 12,92 – Entrenament en mig camp .................. 7,82
– Pista sencera ................................. 29,75 – Competició ........................................... 15,27
– Entrenament esport base Lloguer per a futbol amateur (preu/h)
– 1/3 de pista .................................... 13,52 – Entrenament en camp sencer ............. 14,64
– Pista sencera ................................. 30,65 – Entrenament en mig camp .................. 10,42
– Entrenament sènior – Competició ........................................... 18,05
– 1/3 de pista .................................... 19,38 Il·luminació
– Pista sencera ................................. 38,89 – Llum camp sencer ............................... 6,30
– Competició esport base – Llum mig camp .................................... 3,15
– 1/3 de pista .................................... 19,38 Altres
– Pista sencera ................................. 30,65 – Utilització d’un vestidor sense ús del camp 9,78
– Competició sènior
– 1/3 de pista .................................... 25,00 CAMP DE FUTBOL EDUARD AUNÓS
– Pista sencera ................................. 43,57
– Suplement llum .................................... 5,81 Educació física
– Educació física en horari lectiu
(grup 35 nens/es) ................................ 5,37
LES TRES XEMENEIES – Entrenament escolar ........................... 10,10
Pista descoberta de ciment) – Competició escolar amb assignació de
– Escoles concertades o privades 2 vestidors ........................................... 19,50
– Pista sencera ................................. 9,48 – Lloguer esporàdic (preu per partit) ...... 52,00
– Escoles d’iniciació i promoció esportiva Lloguer per a futbol base (preu/h)
– Pista sencera ................................. 9,48 – Entrenament en camp sencer ............. 11,05
– Entrenament esport base – Entrenament en mig camp .................. 9,74
– Pista sencera ................................. 12,00 – Competició ........................................... 15,27
– Entrenament sènior – Lloguer esporàdic (preu per partit) ...... 55,25
– Pista sencera ................................. 14,52 Lloguer per a futbol amateur (preu/hora)
– Competició esport base – Entrenament en camp sencer ............. 14,29
– Pista sencera ................................. 13,26 – Entrenament en mig camp .................. 10,42
– Competició sènior – Competició ........................................... 17,83
– Pista sencera ................................. 15,79 – Lloguer esporàdic (preu per partit) ...... 68,16
– Lloguer esporàdic Il·luminació
– Pista sencera, cat. sènior .............. 18,32 – Llum camp sencer ............................... 6,50
– Pista sencera, esport base ............ 15,79 – Llum mig camp .................................... 3,24
– Suplement llum .................................... 3,69 Altres
– Utilització d’un vestidor sense ús del camp 3,89
CAMPS DE FUTBOL CAMP DE FUTBOL IBÈRIA
CAMP DE FUTBOL LA SATÀLIA Educació física
– Educació física en horari lectiu
Educació física (grup 35 nens/es) ................................ 6,94
– Educació física en horari lectiu – Entrenament escolar ........................... 12,50
(grup 35 nens/es) ................................ 5,37 – Competició escolar amb assignació
– Entrenament escolar ........................... 10,10 de 2 vestidors ...................................... 11,68
– Competició escolar amb assignació – Lloguer esporàdic (preu per partit) ...... 55,53
de 2 vestidors ...................................... 9,45 Lloguer per a futbol base (preu/h)
– Lloguer esporàdic (preu per partit) ...... 69,42 – Entrenament en camp sencer ............. 14,16
Lloguer per a futbol base (preu/h) – Entrenament en mig camp .................. 9,15
– Entrenament en camp sencer ............. 11,36 – Competició ........................................... 18,36
– Entrenament en mig camp .................. 7,57 – Lloguer esporàdic (preu per partit) ...... 55,53
– Competició ........................................... 14,83 Lloguer per a futbol amateur (preu/h)
Lloguer per a futbol amateur (preu/h) – Entrenament en camp sencer ............. 17,51
– Entrenament en camp sencer ............. 14,20 – Entrenament en mig camp .................. 12,50
– Entrenament en mig camp .................. 10,10 – Competició ........................................... 21,67
– Competició ........................................... 17,51 – Lloguer esporàdic (preu per partit) ...... 69,42
Il·luminació Il·luminació
– Llum camp sencer ............................... 4,11 – Llum camp sencer ............................... 6,94
– Llum mig camp .................................... 2,05 – Llum mig camp .................................... 3,48
1 a734 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
Altres CENTRE CULTURAL LES CORTS
– Utilització d’un vestidor sense ús del camp 5,02
1. Auditori, lloguer per h
CAMP DE FUTBOL LA BÀSCULA Entitats no lucratives
– Acte lucratiu ......................................... 35,00
Educació física – Acte no lucratiu ................................... 17,20
– Educació física en horari lectiu – Assaig i muntatge ................................ 6,90
(grup 35 nens/es) ................................ 8,25 Entitats lucratives
Lloguer per a futbol base (preu/h) – Acte lucratiu ......................................... 96,00
– Entrenament en camp sencer ............. 13,35 – Acte no lucratiu ................................... 64,15
– Entrenament en mig camp .................. 9,00 – Assaig i muntatge ................................ 6,90
– Competició ........................................... 18,00 Espectacle de dansa
Lloguer per a futbol amateur (preu/h) – General ................................................ 5,30
– Entrenament en camp sencer ............. 16,00 – Estudiants, jubilats, aturats ................. 3,60
– Entrenament en mig camp .................. 10,00 – Grups (a partir de 6 pers.) ................... 3,00
– Competició ........................................... 23,00 – Abonaments 3 sess. ............................ 11,00
Il·luminació – Dansa als instituts ............................... 34,10
– Llum camp sencer ............................... 7,00 – Dansa - P4 .......................................... 3,20
– Dansa Primària .................................... 3,85
2. Lloguer de material i serveis Auditori, per sessió
PREUS PÚBLICS DELS EQUIPAMENTS DEL Entitat no lucrativa
DISTRICTE DE LES CORTS – Tècnic de so i llum (preu h)................. 20,80
– Focus ................................................... 3,95
CENTRE CULTURAL RIERA BLANCA – Equip de so ......................................... 3,95
– Projectors ............................................ 3,95
Lloguer sales per a tallers, per h – Piano ................................................... 33,65
– Sala d’actes ......................................... 7,00 Entitat lucrativa
– Sala 3a planta (3a) .............................. 3,50 – Tècnic de so i llum .............................. 20,80
– Sala polivalent ..................................... 3,65 – Focus ................................................... 14,20
– Sala 4a planta (4a) .............................. 3,50 – Equip de so. ........................................ 35,00
– Projectors ............................................ 17,50
Lloguer sala d’actes – Piano ................................................... 66,50
Entitats no lucratives
– Acte intern lucratiu............................... 20,15 3. Altres sales
– Acte intern no lucratiu ......................... 11,00 Preu h, activitat
– Acte públic lucratiu .............................. 13,36 – Sala polivalent i casals ........................ 6,60
– Acte públic no lucratiu ......................... 3,70 – Sala polivalent 1r pis ........................... 6,60
Entitats lucratives – Resta sales .......................................... 3,30
– Acte intern ........................................... 62,23 Preu h, assaig
– Acte públic lucratiu .............................. 80,70 – Sala polivalent 1r pis ........................... 3,30
– Acte públic no lucratiu ......................... 53,76 – Resta sales .......................................... 3,30
– Assaig .................................................. 53,76 – Buc assaig ........................................... 5,20
Cicles 4. Centre Cultural Les Corts
Música clàssica Teatre Infantil ............................................ 4,10
– Entrada general ................................... 4,00 Teatre
– Entrada reduïda (jubilats i estudiants) 2,00 – Preu general ........................................ 5,15
– Estudiants, jubilats, aturats ................. 3,50
Tallers Cinema Gent Gran .................................... Gratuït
– Balls llatins, 10 h ................................. 34,00 Tallers
– Sevillanes, 10 h ................................... 34,00 – Dansa del ventre ................................. 42,00
– Correcció postural, 10 h ...................... 34,00
– Correcció postural, 20 h ...................... 42,00 5. Casal joves
– Automaquillatge, 10 h.......................... 34,00 Tallers
– Balls de saló, 10 h ............................... 34,00 – Teatre .................................................. 52,45
– Balls de saló, 15 h ............................... 39,00 – Bateria (classe particular), preu/mes .. 62,70
– Guitarra, 10 h ...................................... 39,00 – Percussió ............................................. 52,45
– Tai-txi, 15 h.......................................... 39,00 – Gimnàs grup disminuïts....................... 44,75
– Ioga, 15 h ............................................ 39,00 – Guitarra espanyola .............................. 52,45
– Dansa del ventre, 15 h ........................ 39,00
– Fotografia, 20 h ................................... 42,00 6. Aula noves tecnologies
– Restauració de mobles, 20 h .............. 42,00 – Autoservei individual ........................... Gratuït
– Anglès, 20 h ........................................ 42,00 – Tallers introducció Inform., Internet ..... 5,00
– Pintura a l’oli, 20 h............................... 42,00 – Microcursos ......................................... 2,10
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1735
7. Gimnàs, preu/hora – Arxiu, cuina, sala polivalent, CRP ....... 5,50
– Activitat puntual ................................... 20,15 – Sales petites i fotografia ...................... 4,90
– Activitat anual programada contínua ... 12,15
– Activitat anual prog. contínua gent ...... 6,10 4. Altres usos de la resta de sales, per h
– Activitats per a alumnes d’AMPA – Entitats no lucratives ........................... 3,08
d’escoles públiques ............................. Gratuït – Entitats lucratives ................................ 6,17
8. Activitats 5. Tallers
– Aeròbic ................................................ 39,00 – Balls de saló, 10 h ............................... 34,00
– Streching ............................................. 39,00 – Balls llatins, 10 h ................................. 34,00
– Reestructuració postural ..................... 39,00 – Tango, 10 h ......................................... 34,00
– Posa’t en forma ................................... 39,00 – Ioga i tèc. relaxació, 15 h .................... 39,00
– TBC ..................................................... 39,00 – Tai-txi, 15 h.......................................... 39,00
– Tai-txi ................................................... 46,00 – Creació literària, 15 h .......................... 39,00
– Ioga ..................................................... 34,00 – Conèixer Barcelona, 15 h .................... 39,00
– Llengua francesa, 15 h ........................ 39,00
ESCOLES PÚBLIQUES – Ioga per a tothom, 20 h ....................... 42,00
– Dibuix i pintura, 20 h ........................... 42,00
Preu h – Cuina de temporada, 20 h .................. 42,00
– Escolars horari lectiu i AMPA – Restauració de mobles, 20 h .............. 42,00
públiques ............................................. Gratuït – Puntes de coixí i agulla, 20 h .............. 42,00
– Entitats amb reserva anual i activitat con- – Fotografia, 20 h ................................... 42,00
tinuada (clubs, AMPA privades, etc.) .. 8,95 – Qüestions de Psico. i autoestima, 20 h 46,00
– Activitats puntuals ............................... 18,10
BAR “CAN DEU”
La reserva d’espai es realitza de l’1 al 31 de maig.
Tapes Interior Jardí
GIMNÀS MASFERRER – Cargols .........................................3,10 .......... 4,30
– Musclos a la marinera .................. 3,10 .......... 3,40
Preu h – Musclos al vapor o all i oli ............ 3,10 .......... 3,40
– Activitat puntual ................................... 20,15 – Llagostins salats ..........................4,65 .......... 5,10
– Activitat anual programada contínua ... 12,15 – Seitons .........................................2,60 .......... 2,85
– Activitat anual prog. contínua gent ...... 6,10 – Escopinyes ...................................3,10 .......... 3,40
– Activitats alumnes d’AMPA d’escoles – Anxoves ....................................... 2,80 .......... 3,10
públiques ............................................. Gratuït – Ensalada russa ............................2,15 .......... 2,36
– Ous farcits (unitat) ........................ 0,52 .......... 0,57
CENTRE CÍVIC "CAN DEU" – Olives farcides ............................. 1,65 .......... 1,80
– Olives còctel o gaspatxa .............. 1,65 .......... 1,80
1. Sala d’actes, lloguer h – Patates braves ............................. 2,50 .......... 2,75
Entitats no lucratives – Patates bossa .............................. 0,80 .......... 0,90
– Acte lucratiu ......................................... 13,50 – Patates xurreria ............................1,65 .......... 1,80
– Acte no lucratiu ................................... 11,00 – Tacs fuet ......................................2,00 .......... 2,20
– Assaig i muntatge ................................ 2,40 – Tacs formatge .............................. 2,00 .......... 2,20
Entitats lucratives – Tacs pernil ...................................2,75 .......... 3,10
– Acte lucratiu ......................................... 80,70 – Ametlles salades ..........................1,30 .......... 1,45
– Acte no lucratiu ................................... 53,80
– Assaig i muntatge ................................ 53,80 Entrepans Interior Jardí
Jazz – Americà ........................................1,45 .......... 1,60
– General ................................................ 5,20 – Anxoves ....................................... 3,10 .......... 3,40
– Estudiants, jubilats, aturats ................. 3,60 – Bacó / llom ...................................2,40 .......... 2,70
– Abonaments 3 sessions ...................... 11,30 – Bacó + formatge ..........................2,70 .......... 3,00
– Llom + formatge ........................... 2,70 .......... 3,00
2. Lloguer de material i serveis – Bikini .............................................1,75 .......... 1,95
Entitat no lucrativa – Mallorquí + formatge .................... 2,25 .......... 2,45
– Focus ................................................... 3,60 – Bull blanc o negre ........................ 2,05 .......... 2,25
– Equip de so ......................................... 3,60 – Formatge ......................................2,25 .......... 2,45
– Projectors, TV i vídeo .......................... 3,60 – Formatge + pernil dolç .................2,35 .......... 2,60
– Piano ................................................... 50,00 – Fuet ..............................................2,15 .......... 2,35
Entitat lucrativa – Salami ..........................................2,15 .......... 2,35
– Focus ................................................... 14,30 – Llonganissa ..................................2,25 .......... 2,45
– Equip de so ......................................... 25,00 – Pernil serrà ...................................2,85 .......... 3,15
– Projectors, TV i vídeo .......................... 14,30 – Tonyina ........................................2,35 .......... 2,60
– Piano ................................................... 152,00 – Tonyina i anxoves ........................ 3,15 .......... 3,45
– Tonyina i olives ............................2,45 .......... 2,70
3. Sales per fer tallers, lloguer/h – Truita ............................................1,95 .......... 2,15
– Sala d’actes ......................................... 6,90 – Xoriço ...........................................2,10 .......... 2,30
1 a736 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
Interior Jardí Sucs Interior Jardí
– Frankfurt ....................................... 1,95 .......... 2,15 – Sucs Santal (exòtics) ................... 1,25 .......... 1,45
– Brakwortz ..................................... 2.05 .......... 2,25 – Sucs ............................................. 0,95 .......... 1,10
– Ingredient extra ............................ 0,31 .......... 0,40 – Suc natural ................................... 1,70 .......... 1,95
– Entrepans minis ........................... 1,25 .......... 1,50
Varis Interior Jardí
Esmorzars Interior Jardí – Got vi ............................................0,65 .......... 0,75
– Entrepà del dia + beguda ............ 2,30 .......... 2,55 – Got vi reserva............................... 1,05 .......... 1,20
– Iogurt o flam ................................. 0,90 .......... 1,00 Blancs:
– Castillo de Liria (DO) ................... 4,00 .......... 4,60
Cafès Interior Jardí – Gandía, Chardonnay (DO) ........... 5,95 .......... 6,90
– Cafè ..............................................0,65 .......... 0,75 – Blanc Pescador ............................ 6,70 .......... 7,70
– Cafè descafeïnat sobre ................ 0,70 .......... 0,80 – Vinya Esmeralda ........................ 10,80 ........ 12,40
– Cafè descafeïnat màquina ........... 0,80 .......... 0,95 Negres:
– Cafè amb gel ................................0,70 .......... 0,80 – Castillo de Liria ............................ 4,00 .......... 4,60
– Cafè americà ................................0,75 .......... 0,90 – Gandía, tempranillo ...................... 5,15 .......... 5,90
– Tallat ............................................0,70 .......... 0,80 – Gandía Cabernet Sauvignon ....... 5,15 .......... 5,90
– Tallat amb gel .............................. 0,75 .......... 0,90 – Cune............................................. 6,40 .......... 7,40
– Tallat descafeïnat màquina .......... 0,90 .......... 1,05 – Reserva Hoya de Cadenas,
– Cafè amb llet ................................0,75 .......... 0,90 tempranillo, ................................... 7,10 .......... 8,20
– Cafè amb llet descaf. sobre ......... 0,80 .......... 0,95 – Gámez-Alba, tempranillo
– Cafè amb llet descaf. màquina .... 0,95 .......... 1,10 afruitat (DO) ................................. 8,70 ........ 10,00
– Caputxino ..................................... 1,25 .......... 1,45 – Vinya Tondonia .......................... 18,50 ........ 21,25
– Cigaló ...........................................0,95 .......... 1,15 Rosats:
– Cigaló Baileys, Torres 5 ............... 1,25 .......... 1,45 – Castillo de Liria ........................... .4,00 .......... 4,60
– Cigaló Burbon o Torres 10........... 1,50 .......... 1,60 – Mateus rosé ................................. 6,40 .......... 7,40
– Trifàsic ..........................................1,10 .......... 1,25 – Gámez-Alba, tempranillo
– Trifàsic Baileys, Torres 5 ............. 1,30 .......... 1,50 afruitat (DO) ................................. 8,70 ........ 10,10
– Trifàsic Bourbon o Torres 10 ....... 1,50 .......... 1,80 Anís:
– Infusió ...........................................0,75 .......... 0,90 – Anís del Mono .............................. 1,15 .......... 1,30
– Infusió natural o gustos ................ 1,05 .......... 1,20 – Marie Brizart ................................. 1,55 .......... 1,85
– Té amb llet o llimona.................... 0,80 .......... 0,95 Ginebres:
– Got de llet ..................................... 0,70 .......... 0,80 – Beefeater ..................................... .2,05 .......... 4,85
– Mel ............................................... 0,30 .......... 0,35 – Giró ..............................................1,85 .......... 2,20
– Xocolata calenta .......................... 1,25 .......... 1,45 – Larios .......................................... .1,85 .......... 2,20
– Suïs ..............................................1,55 .......... 1,85 Wodka:
– Eristoff ..........................................1,75 .......... 2,05
Pastes Interior Jardí – Absolut .........................................2,05 .......... 2,45
– Croissant ......................................0,75 .......... 0,90 Ron:
– Donut ............................................0,75 .......... 0,90 – Bacardí .........................................2,35 .......... 2,75
– Donut xocolata ............................. 0,80 .......... 0,95 – Havana Club 3 anys .................... 2,55 .......... 3,05
– Ensaïmada ................................... 0,75 .......... 0,90 – Pujol ............................................. 1,15 .......... 1,30
– Magdalenes..................................0,75 .......... 0,90 Varis:
– Magdalenes farcides .................... 1,05 .......... 1,20 – Aromes de Montserrat ................. 1,55 .......... 1,85
– Bretzel, ulleres ............................. 1,05 .......... 1,20 – Orujo ............................................1,25 .......... 1,50
– Brioix pernil i formatge ................. 1,45 .......... 1,50 – Licor 43 ........................................1,85 .......... 2,20
– Mini croissant / ensaïmada .......... 0,46 .......... 0,62 – Cointreau......................................1,85 .......... 2,20
– Mini xuixo / farcit .......................... 0,56 .......... 0,66 – Ponche Caballero ........................ 1,25 .......... 1,50
– Pacharán ......................................1,55 .......... 1,85
Aigües Interior Jardí – Grand Marnier .............................. 2,55 .......... 3,05
– Aigua mineral ............................... 0,56 .......... 0,66 – Pippermint .................................... 1,25 .......... 1,50
– Aigua mineral gran .......................0,87 .......... 0,97 – Licor de fruites ............................. 1,85 .......... 2,20
– Aigua mineral amb gas ................ 0,62 .......... 0,72 – Baileys i Melody ........................... 2,55 .......... 3,06
– Amb gel ........................................0,20 .......... 0,40
Refrescos Interior Jardí Vermut:
– Coca-Cola .................................... 0,95 .......... 1,10 – Martini ..........................................1,55 .......... 1,85
– Fanta ............................................0,95 .......... 1,10 – Campari ........................................2,05 .......... 2,45
– Sprite ............................................0,95 .......... 1,10 Conyacs:
– Nestea ..........................................1,00 .......... 1,15 – Magno ..........................................1,15 .......... 1,35
– Tònica ..........................................1,00 .......... 1,15 – Mascaró ....................................... 1,25 .......... 1,50
– Bitter sense ..................................1,00 .......... 1,15 – Soberano......................................0,95 .......... 1,25
– Bitter Cinzano .............................. 1,10 .......... 1,25 – Veterano....................................... 0,95 .......... 1,25
– Trinaranjus ................................... 0,95 .......... 1,10 – Terry ............................................. 1,25 .......... 1,50
– Cacaolat ....................................... 1,00 .......... 1,15 – Torres 5 ........................................1,15 .......... 1,35
– Llaunes.........................................1,10 .......... 1,25 – Torres 10 ......................................1,35 .......... 1,55
– Schweppes................................... 0,95 .......... 1,10 Whisky:
– Red Bull o Pink fish...................... 1,85 .......... 2,15 – Ballantine’s ................................... 2,95 .......... 3,50
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1737
Interior Jardí – Pintura a l’oli ........................................ 42,00
– Bourbon. Jack Daniels ................. 3,30 .......... 3,80 – Fotografia ............................................ 42,00
– JB, White Label, Johny Walker .... 3,00 .......... 3,50 – Introducció dibuix ................................ 42,00
– Cardhú ......................................... 3,60 .......... 4,30 – Pintura sobre tela ................................ 42,00
Xupitos: – Patchwork ............................................ 42,00
– Licors dolços ................................ 1,05 .......... 1,25 – Puntes coixí ......................................... 42,00
– Tequila ......................................... 1,05 .......... 1,25 – Automaquillatge ................................... 39,00
– Whisky.......................................... 1,25 .......... 1,50 – Taller literari ......................................... 39,00
– W. Bourbon .................................. 1,45 .......... 1,75 – Història de l’Art .................................... 42,00
– W. de Malta .................................. 2,65 .......... 3,15 – Restauració mobles ............................. 42,00
Combinats: – Taller de cant ...................................... 42,00
– Bacardí ......................................... 3,05 .......... 3,70 – Tall i confecció ..................................... 42,00
– Beefeater ......................................3,40 .......... 4,00 – Chi-kung .............................................. 42,00
– Gin (Giró, Larios) ......................... 3,00 .......... 3,60 – Conversa anglès ................................. 46,00
– Wodka (Eristoff) ........................... 3,05 .......... 3,70 – Francès bàsic ...................................... 39,00
– Wodka Absolut ............................. 3,30 .......... 3,85 – Alemany bàsic ..................................... 39,00
– Havana 3 ......................................3,40 .......... 4,00 – Anglès bàsic ........................................ 42,00
– Cacique ........................................ 3,60 .......... 4,30 – Balls saló ............................................. 42,00
– Malibú ........................................... 3,00 .......... 3,60 – Dansa oriental ..................................... 42,00
– Whisky.......................................... 3,60 .......... 4,30 – Country ................................................ 42,00
– Jack Daniels ................................. 4,00 .......... 4,80 – Sevillanes ............................................ 42,00
– Amb Red Bull o Energètic ......... +0,60 ........+0,62 – Balls llatins .......................................... 42,00
– Aeròbic infantil ..................................... 39,00
Cerveses barril – Teatre .................................................. 42,00
– Canya 0,20 cl ............................... 0,80 .......... 1,00 – Dansa, 1 h ........................................... 39,00
– Copa 0,25 cl ................................. 0,90 .......... 1,05 – Dansa, 1,30 h ...................................... 42,00
– Tub 0,33 cl ................................... 1,00 .......... 1,15 – Dibuix i color ........................................ 39,00
– Gerra 1/2 l .................................... 1,65 .......... 1,95 – Pequesport .......................................... 39,00
Clara: – Expressió plàstica ............................... 39,00
– Canya ........................................... 1,10 .......... 1,25 – Cor jove ............................................... 29,00
– Copa............................................. 1,25 .......... 1,45 – Taller memòria .................................... 39,00
– Gerra 1/2 l .................................... 1,80 .......... 2,05 – Massatges, 1 h .................................... 19,00
– Quinto........................................... 0,85 .......... 1,00 – Massatges, 1,30 h ............................... 23,00
– Mitjana.......................................... 0,95 .......... 1,10 – Massatges, 2 h .................................... 34,00
– Nostrum........................................ 1,00 .......... 1,15
– Kronenburg .................................. 1,05 .......... 1,25 Espais
– 1516 ............................................. 1,05 .......... 1,25 Entitats sense ànim de lucre
– Gimnàs
Sangries Interior Jardí – Activitat no lucrativa ....................... 18,30
– 1 l ................................................. 7,95 .......... 9,05 – Activitat lucrativa ............................ 22,70
– 1/2 l ..............................................4,90 .......... 5,65 – Sala polivalent
– Activitat no lucrativa ....................... 12,30
Menú Interior Jardí – Activitat lucrativa ............................ 18,90
6,95 .......... 7,45 – Gimnàs i sala polivalent
– Activitat no lucrativa ....................... 27,40
Amanides Interior Jardí – Activitat lucrativa ............................ 38,40
– Amanida grega ............................. 3,10 .......... 3,40 – Sala entitats
– Amanida verda ............................. 2,05 .......... 2,25 – Activitat no lucrativa ....................... 3,30
– Amanida catalana ........................ 4,15 .......... 4,55 – Activitat lucrativa ............................ 6,90
– Casal de gent gran
Pizzes Interior Jardí – Activitat no lucrativa ....................... 3,90
6,15 .......... 6,75 – Activitat lucrativa ............................ 10,40
– Espai jove
– Activitat no lucrativa ....................... 3,90
CENTRE CÍVIC "PERE QUART" – Activitat lucrativa ............................ 10,40
– Aula gent gran
Activitats – Activitat no lucrativa ....................... 3,30
– Aeròbic ................................................ 39,00 – Activitat lucrativa ............................ 8,70
– Streching ............................................. 39,00 – Casal i aula gent gran
– Reestructuració postural ..................... 39,00 – Activitat no lucrativa ....................... 5,90
– Posa’t en forma ................................... 39,00 – Activitat lucrativa ............................ 17,40
– TBC ..................................................... 39,00 – Pati
– Tai-txí ................................................... 46,00 – Activitat no lucrativa ....................... 5,90
– Ioga, 1 h .............................................. 34,00 – Activitat lucrativa ............................ 13,90
– Ioga, 1,30 h ......................................... 39,00 – Casal de gent gran i pati
– Ioga, 2 h .............................................. 42,00 – Activitat no lucrativa ....................... 9,70
– Reflexologia podal ............................... 39,00 – Activitat lucrativa ............................ 15,60
1 a738 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
– Passadís exposicions, €/dia – Activitat lucrativa ............................ 14,60
– Activitat no lucrativa ....................... 3,50 – Reproductor diapositives
– Activitat lucrativa ............................ 5,20 – Activitat no lucrativa ....................... 3,50
– Tot el centre – Activitat lucrativa ............................ 14,60
– Activitat no lucrativa ....................... A convenir – Aparell transparències
– Activitat lucrativa ............................ A conveni – Activitat no lucrativa ....................... 3,50
Entitats amb ànim de lucre – Activitat lucrativa ............................ 14,60
– Gimnàs – Servei monitoratge
– Activitat no lucrativa ....................... 19,50 – Activitat no lucrativa ......... Segons activitat
– Activitat lucrativa ............................ 26,04 – Activitat lucrativa .............. Segons activitat
– Sala polivalent – Col·locació servei de bar
– Activitat no lucrativa ....................... 16,30 – Activitat no lucrativa ....................... 40,80
– Activitat lucrativa ............................ 22,71 – Activitat lucrativa ............................ 68,00
– Gimnàs i sala polivalent – Tarima 8 x 6
– Activitat no lucrativa ....................... 35,10 – Activitat no lucrativa ....................... 176,00
– Activitat lucrativa ............................ 41,67 – Activitat lucrativa ............................ 203,00
– Sala entitats – Tarima 4 x 6
– Activitat no lucrativa ....................... 9,10 – Activitat no lucrativa ....................... 78,00
– Activitat lucrativa ............................ 13,02 – Activitat lucrativa ............................ 102,00
– Casal de gent gran – Tarima 4 x 4
– Activitat no lucrativa ....................... 11,70 – Activitat no lucrativa ....................... 52,00
– Activitat lucrativa ............................ 14,27 – Activitat lucrativa ............................ 68,00
– Espai jove – Bateco sala gimnàs
– Activitat no lucrativa ....................... 11,70 – Activitat no lucrativa ....................... 228,00
– Activitat lucrativa ............................ 14,27 – Activitat lucrativa ............................ 260,00
– Aula gent gran – Bateco sala polivalent
– Activitat no lucrativa ....................... 9,70 – Activitat no lucrativa ....................... 196,00
– Activitat lucrativa ............................ 13,65 – Activitat lucrativa ............................ 228,00
– Casal i aula gent gran – Bateco sencer
– Activitat no lucrativa ....................... 20,10 – Activitat no lucrativa ....................... 358,00
– Activitat lucrativa ............................ 26,67 – Activitat lucrativa ............................ 391,00
– Pati Entitats amb ànim de lucre
– Activitat no lucrativa ....................... 20,10 – Megafonia
– Activitat lucrativa ............................ 20,83 – Activitat no lucrativa ....................... 9,79
– Casal de gent gran i pati – Activitat lucrativa ............................ 19,60
– Activitat no lucrativa ....................... 18,90 – Vídeo i TV
– Activitat lucrativa ............................ 21,46 – Activitat no lucrativa ....................... 9,79
– Passadís exposicions, €/dia – Activitat lucrativa ............................ 19,60
– Activitat no lucrativa ....................... 6,50 – Equip il·luminació
– Activitat lucrativa ............................ 9,05 – Activitat no lucrativa ....................... 9,79
– Tot el centre – Activitat lucrativa ............................ 19,60
– Activitat no lucrativa ....................... A convenir – Equip complet megafonia
– Activitat lucrativa ............................ A convenir – Activitat no lucrativa ....................... 9,79
– Activitat lucrativa ............................ 19,60
Personal – Reproductor diapositives
Entitats sense ànim de lucre – Activitat no lucrativa ....................... 9,79
– Personal auxiliar – Activitat lucrativa ............................ 19,60
– Activitat no lucrativa ....................... 20,40 – Aparell transparències
– Activitat lucrativa ............................ 21,50 – Activitat no lucrativa ....................... 9,79
Entitats amb ànim de lucre – Activitat lucrativa ............................ 19,60
– Personal auxiliar – Servei monitoratge
– Activitat no lucrativa ....................... 22,70 – Activitat no lucrativa ......... Segons activitat
– Activitat lucrativa ............................ 26,00 – Activitat lucrativa .............. Segons activitat
– Col·locació servei de bar
Material – Activitat no lucrativa ....................... 68,10
Entitats sense ànim de lucre – Activitat lucrativa ............................ 97,60
– Megafonia – Tarima 8 x 6
– Activitat no lucrativa ....................... 4,30 – Activitat no lucrativa ....................... 228,00
– Activitat lucrativa ............................ 14,60 – Activitat lucrativa ............................ 266,00
– Vídeo i TV – Tarima 4 x 6
– Activitat no lucrativa ....................... 4,30 – Activitat no lucrativa ....................... 104,00
– Activitat lucrativa ............................ 14,60 – Activitat lucrativa ............................ 133,00
– Equip il·luminació – Tarima 4 x 4
– Activitat no lucrativa ....................... 4,30 – Activitat no lucrativa ....................... 71,50
– Activitat lucrativa ............................ 14,60 – Activitat lucrativa ............................ 89,00
– Equip complet megafonia – Bateco sala gimnàs
– Activitat no lucrativa ....................... 4,30 – Activitat no lucrativa ....................... 293,00
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1739
– Activitat lucrativa ............................ 391,00 – Sales grans (menys de 100 persones)
– Bateco sala polivalent – 1 hora ............................................. 25,00
– Activitat no lucrativa ....................... 260,00 – Mig dia ........................................... 100,00
– Activitat lucrativa ............................ 358,00 – 1 dia ............................................... 140,00
– Bateco sencer – Sales d’actes (més de 100 persones)
– Activitat no lucrativa ....................... 423,00 – 1 hora ............................................. 45,00
– Activitat lucrativa ............................ 521,00 – Mig dia ........................................... 180,00
– 1 dia ............................................... 245,00
TEATRE ZONA NORD
PREUS PÚBLICS DELS EQUIPAMENTS DEL
DISTRICTE DE NOU BARRIS Cessió d’espais
Entitats sense afany de lucre (*)
CENTRES CÍVICS – Mig dia ................................................. 105,00
– 1 dia ..................................................... 210,00
Cursos i tallers Empreses (*)
A. Cursos i tallers trimestrals i accions formatives de – Mig dia ................................................. 210,00
difusió cultural – 1 dia ..................................................... 420,00
– Aprenentatge primari ........................... 16,00
– Aprenentatge secundari ...................... 20,00 (*) A la sessió fora de l’horari normal, s’hauran
– Relacional primari ................................ 26,00 d’afegir 60 €, en concepte de neteja i de consergeria
– Relacional secundari ........................... 33,00 i 100 € pel servei de so.
– Aprofondiment primari (*) .................... 36,00
– Aprofondiment secundari .................... 40,00 Entrada d’espectacles
– Aprofondiment artesanal (*) ................ 46,00 – Promoció ............................................. 2,00
– Aprofondiment intensiu (*) ................... 56,00 – Promoció campanya ............................ 2,50
(*) Taller de nova creació. – Difusió cultural ..................................... 3,50
B. Cursos i tallers trimestrals i accions formatives de – Espectacles escolars ........................... 3,50
creació cultural. – Espectacles públic general ................. 7,00
– Promoció ............................................. 52,00 – Espectacles públic sectorial ................ 5,00
– Iniciació ................................................ 65,00
– Consolidació ........................................ 78,00 ESPAI FOTOGRÀFIC CAN BASTÉ
– Aprofondiment ..................................... 96,00
– Especialització ..................................... 130,00 Abonats individuals
C. Sessions d’iniciació de cursos i tallers (*) – Plató (1 sessió) .................................... 9,00
– Tallers d’aprenentatge ......................... 3,00 – Plató (12 sessions) .............................. 30,00
– Tallers relacionals ............................... 6,00 – Laboratori (1 sessió) ............................ 4,00
– Tallers d’aprofondiment ....................... 10,00 – Laboratori (12 sessions) ...................... 20,00
(*) Són sessions de nova creació. Lloguer 1 sessió. Plató o laboratori
– Entitats................................................. 15,00
Cessió d’espais – Empreses ............................................ 50,00
Entitats sense afany de lucre
– Sales petites (menys de 20 persones) AUDITORI LES BASSES
– 1 hora ............................................. 4,20
– Mig dia ........................................... 16,80 Cessió d’espais
– 1 dia ............................................... 23,00 Entitats sense afany de lucre (*)
– Sales mitjanes (menys de 50 persones) – Mig dia ................................................. 105,00
– 1 hora ............................................. 6,40 – 1 dia ..................................................... 210,00
– Mig dia ........................................... 25,60 Empreses (*)
– 1 dia ............................................... 34,50 – Mig dia ................................................. 210,00
– Sales grans (menys de 100 persones) – 1 dia ..................................................... 420,00
– 1 hora ............................................. 8,50
– Mig dia ........................................... 34,00 (*) A la cessió fora de l’horari normal, s’hauran
– 1 dia ............................................... 46,00 d’afegir 60 € en concepte de neteja i de consergeria i
– Sales d’actes (més de 100 persones) 150 € pel servei de so.
– 1 hora ............................................. 12,80
– Mig dia ........................................... 51,20 Entrades
– 1 dia ............................................... 69,00 – Iniciació musical .................................. 2,00
Empreses amb afany de lucre – Difusió musical .................................... 4,00
– Sales petites (menys de 20 persones) – Promoció grups ................................... 5,00
– 1 hora ............................................. 8,50 – Nous creadors ..................................... 6,00
– Mig dia ........................................... 34,00 – Noves músiques .................................. 8,00
– 1 dia ............................................... 46,00 – Grups consolidats ................................ 10,00
– Sales mitjanes (menys de 50 persones) – Grups amb projecció ........................... 12,00
– 1 hora ............................................. 12,80 – Grups internacionals ........................... 15,00
– Mig dia ........................................... 51,20 Bucs d’assaig
– 1 dia ............................................... 69,00 – Matí (1 hora) ........................................ 1,00
1 a740 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
– Tarda (1 hora) ..................................... 2,50 tant per a artistes individuals com per a col·lectius,
– Lloguer armari ..................................... 23,00 35 €/mes.
Cessió d’equips tècnics
PREUS PÚBLICS DELS EQUIPAMENTS CULTU- Preu per dia de cessió dels esmentats aparells,
RALS I CÍVICS DEL DISTRICTE DE SANT ANDREU fora del centre cívic previ pagament d’una quota de
PER ALS ANYS 2004–2006 dipòsit de 120,20 €.
Equip de so
CENTRES CÍVICS: CC GARCILASCO, CC SAGRERA, – Entitat sense ànim de lucre. Activitats
CC BON PASTOR, CC BARÓ DE VIVER, CC TRINITAT restringida als socis ............................. 19,30
VELLA, CC SANT ANDREU – Entitat sense ànim de lucre. Activitat
oberta amb quota o preu d’entrada..... 32,15
Activitats amb quota de producció pròpia – Entitat sense ànim de lucre. Activitat
Tallers, per h oberta sense quota o preu d’entrada ... exempta
– Preu màxim ......................................... 2,30 Vídeo
– Preu mínim .......................................... 0,80 – Entitat sense ànim de lucre. Activitat
Tallers de cap de setmana, per h (de dv. a dg.) restringida als socis ............................. 16,00
– Preu màxim ......................................... 12,00 – Entitat sense ànim de lucre. Activitat
– Preu mínim .......................................... 3,00 oberta amb quota o preu d’entrada..... 29,00
Espectacles (teatre, cinema, concerts...) – Entitat sense ànim de lucre. Activitat
– Preu màxim ......................................... 3,30 oberta sense quota o preu d’entrada ... exempta
– Preu mínim .......................................... 0,64 Televisor
Seminaris, jornades de formació, itineraris, visites – Entitat sense ànim de lucre. Activitat
(general) restringida als socis ............................. 16,00
– Preu màxim (per dia) ........................... 6,60 – Entitat sense ànim de lucre. Activitat
– Preu mínim (per dia) ...........................  3,22 oberta amb quota o preu d’entrada..... 29,00
Jornades: “L’educació de l’art avui” (Centre cívic Sant – Entitat sense ànim de lucre. Activitat
Andreu) oberta sense quota o preu d’entrada ... exempta
– Preu màxim (per dia) ........................... 15,00 Projectors de diapositives o transparències i pantalla
– Preu mínim (per dia) ........................... 6,00 – Entitat sense ànim de lucre. Activitat
Jornades de formació en arts escèniques (Centre restringida als socis ............................. 5,80
cívic Bon Pastor) – Entitat sense ànim de lucre. Activitat
– Preu màxim (per curs) ......................... 60,00 oberta amb quota o preu d’entrada..... 11,60
– Preu mínim (per curs) ......................... 30,00 – Entitat sense ànim de lucre. Activitat
oberta sense quota o preu d’entrada ... exempta
Cessió d’espais
Sala d’actes, per h CENTRE CULTURAL “CAN FABRA”
– Entitat sense ànim de lucre. Activitat
restringida als socis ............................. 4,50 Sala polivalent 3a planta
– Entitat sense ànim de lucre. Activitat – Entitat sens ànim de lucre.
oberta amb quota o preu d’entrada ..... 9,65 Activitats per a socis ........................... 10,00
– Entitat sense ànim de lucre. Activitat – Entitat sens ànim de lucre.
oberta sense quota o preu d’entrada ... exempta Oberta amb entrada ............................ 15,00
– Empreses ............................................ 96,50 – Entitat sens ànim de lucre.
Sales polivalents Oberta gratuïta .................................... 3,00
– Entitat sense ànim de lucre. Activitat – Empreses i entitats lucratives ............. 100,00
restringida als socis ............................. 1,95 Sala d’actes
– Entitat sense ànim de lucre. Activitat – Entitat sens ànim de lucre.
oberta amb quota o preu d’entrada ..... 6,45 Activitats per a socis ........................... 6,00
– Entitat sense ànim de lucre. Activitat – Entitat sens ànim de lucre.
oberta sense quota o preu d’entrada ... exempta Oberta amb entrada ............................ 15,00
– Empreses ............................................ 19,30 – Entitat sens ànim de lucre.
Oberta gratuïta .................................... 0,00
El preu inclou l’ús dels equips tècnics disponibles – Empreses i entitats lucratives ............. 100,00
al centre (equip de so, vídeo, projectors de diapositi-
ves o transparències, etc.). El plantejament és preu/hora, inclou la posada en
En el cas que l’activitat que es realitzi necessiti marxa de l’equip de llum i so. En cas de ser necessà-
d’un servei extraordinari de personal (tècnic o de vigi- ria la presencia de tècnic de so durant l’acte anirà a
lància), l’entitat o empresa sol·licitant haurà de fer-se càrrec de l’entitat, preu orientatiu 20 €/hora.
càrrec de les despeses corresponents als esmentats En el cas de lloguer fora de l’horari del centre
serveis prèvia autorització del Districte. s’haurà de pagar les hores extres de consergeria,
preu orientatiu nocturn i festius 23 €/hora.
Hora servei extraordinari (orientatiu) ........ 23,00 Si la cessió és per caterings o activitats que
Sales de suport a la creació (annex CC Sant Andreu) comportin neteja extra aquesta anirà a càrrec de
– Espai de 15 m2 per a cessió de creació artística, l’entitat.
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1741
Exempció de pagament. Estaran exempts d’abonar  Buc  (2004-2006) Opcions
els preus (per a tots els centres excepte els bucs
d’assaig del centre Garcilaso i la 3a planta de Can
Fabra):  Tarifa A Tarifa B Tarifa C
– L’Estat, la Generalitat de Catalunya i la Diputació 93,75 118,75 106,25 PAQ Paquet 20 h
de Barcelona.
– Les entitats amb caràcter marcadament social i 4,70 6,00 5,30 e/h
cultural sense afany de lucre que realitzin 97,50 127,75 112,50 PAQ Paquet 24 h
activitats gratuïtes en benefici dels seus habitants.
– Els partits polítics en període electoral. 4,00 5,30 4,70 e/h
– Els actes i reunions dels sindicats de treballadors 112,50 150,00 131,25 PAQ Paquet 30 h
La Comissió de Govern del Districte arbitrarà i re-
soldrà altres exempcions de pagament no incloses en o més
l’apartat anterior i que li arribin a petició de les entitats 3,75 5,00 4,40 e/h
interessades.
En cas de que l’entitat hagi d’utilitzar el centre fora Els grups els components dels quals siguin menors
de les hores d’obertura per un període de temps su- de 16 anys tindran el 30% de descompte sobre els
perior a 1 mes, s’haurà de formalitzar un acord de preus establerts.
cessió dels espais (model adjunt).
EQUIPAMENTS INFANTILS DE LLEURE
PREUS PÚBLICS BUCS D’ASSAIG DEL CENTRE
GARCILASO Casal Infantil del Bon Pastor
– Preu trimestral per nen ........................ 12,50
S’estableix, en funció de l’horari, tres tipus de – Segon germà ....................................... 6,25
tarifes:
Tarifa A: Ludoteca Baró de Viver
– De dilluns a dijous de 17 h a 24 h. – Preu trimestral per nen ........................ 12,50
– Divendres de 17 h a 21.30 h. – Segon germà ....................................... 6,25
Tarifa B:
– Divendres de 21.30 h a 1.30 h.
– Dissabtes de 10 h a 14 h i de 15 h a 1.30 h.
Tarifa C: TARIFES DEL PARC ZOOLÒGIC DE BARCE-
– Combinació A + B. LONA, PER A L'ANY 2004
Els preus estaran en funció de tres variables: el (Aprovades per la Comissió de Govern en data 2
tipus de tarifa horària, l’equipament que es llogui i el de desembre de 2003)
paquet d’hores que s’oferta.
Els preus seran els que figuren en el quadre La Comissió de Govern, en sessió del dia 2 de de-
següent: sembre de 2003, ha acordat:
Aprovar les tarifes, per a l'any 2004, del Parc Zoo-
lògic de Barcelona, que consten a la proposta adjun-
 Buc + bateria + so (2004-2006) Opcions ta, amb efectes des de l'1 de gener de 2004.
 Tarifa A Tarifa B Tarifa C
Tarifes, amb IVA
8,30 9,60 8,85 e/h h. lliure
86,30 101,25 93,80 PAQ Paquet 12 h – Entrada adults 12,90
– Entrada nens (3-12 anys) 8,30
7,20 8,40 7,80 e/h – Entrada grup adults (+ 20 pers.) 9,90
131,30 156,30 143,80 PAQ Paquet 20 h – Entrada grup nens (fins 18 anys) 5,50
– Entrada escola bressol (fins 2 anys) 2,50
6,60 7,80 7,20 e/h – Entrada persones de més de 65 anys 7,20
142,50 172,50 157,50 PAQ Paquet 24 h – Entrada titular targ. rosa Àrea Metrop. 3,50
– Entrada titular targeta rosa 0,00
6,00 7,20 6,60 e/h – Tarifa fixa grup visita comentada 52,00
168,80 206,30 187,50 PAQ Paquet 30 h – Tarifa individual nens visita coment. 3,70
o més – Zoo Club familiar 62,00
5,60 6,90 6,25 e/h – Zoo Club individual 27,00
 Buc  (2004-2006) Opcions TARIFES DE MERCABARNA PER A L'ANY 2004,
CORRESPONENTS ALS SERVEIS D'ENTRADA I
APARCAMENT DE VEHICLES, I D'ESCORXADOR
 Tarifa A Tarifa B Tarifa C (Aprovades per la Comissió de Govern en data 2
6,25 7,50 6,90 e/h h. lliure de desembre de 2003)
63,75 78,80 71,25 PAQ Paquet 12 h
La Comissió de Govern, en sessió del dia 2 de de-
5,30 6,60 6,00 e/h sembre de 2003, ha acordat:
1 a742 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 35 a 30-XII-2003
Aprovar les tarifes, per a l'any 2004, de Mercabar- – T3 (1) 3,60
na, corresponents als serveis d'entrada i aparcament – T4 (1) 6,00
de vehicles, amb efectes des del primer de febrer de (1) IVA inclòs.
2004, i d'escorxador, amb efectes des de l'1 de gener
de 2004, que consten en la proposta adjunta.
TARIFES DE SACRIFICI I D'ALTRES SERVEIS DE
L'ESCORXADOR
TARIFES D'ACCÉS AL RECINTE DE LA UNITAT
ALIMENTÀRIA – Matança vaquí 162,00
– Matança vaquí (dilluns) 174,00
Targetes d'abonament – Matança oví 351,00
– T1 (turisme) 80,00 – Matança cabrum (€/unitat) 2,90
– T2 (furgoneta) 160,00 – Matança equí 180,00
– T3 (camió < 10,5 m) 320,00 – Matança equí (dilluns) 190,00
– T4 (camió > 10,5 m) 640,00 – Sala de vendes vaquí 16,10
– Sala de vendes llana 25,50
Entrada manual – Carn forània 67,00
– T1 (1) 1,40 – Expedició equí 41,00
– T2 (1) 1,80 A aquests preus se'ls ha d'afegir l'IVA corresponent.
NÚM. 35 a 30-XII-2003 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1743
CARTIPÀS
Decret. En ús de les atribucions que em confereix Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
d’acord amb l’article 16 dels Estatuts de la Fundació celona, disposo:
Internacional Olof Palme, disposo: Designar l’Im. Sr. Ignasi Fina i Sanglas, com a re-
Nomenar la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert re- presentant de l’Ajuntament de Barcelona en la Molt
presentant de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat Il·lustre Administració de l’Hospital de la Santa Creu i
de la Fundació Internacional Olof Palme. Sant Pau, en substitució de l’Im. Sr. Xavier Casas i
Barcelona, 3 de desembre de 2003. L’alcalde, Joan Masjoan.
Clos i Matheu. Barcelona, 3 de desembre de 2003. L’alcalde, Joan
(Ref. 5015) Clos i Matheu.
* * * (Ref. 5016)