Internet: http://www.bcn.es Núm. 3 / Any XCI 30 de gener de 2004
Intranet: http://www.ajuntament.bcn
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió de 28-XI-2003............................... 86
Acords sessió de 22-XII-2003 ......................... 118
Disposicions generals
Acords dels òrgans de govern
Modificacions de crèdit .................................... 122
Decrets de l’Alcaldia
Creació de la Comissió Tècnica Municipal per
a l'elaboració del Pla Director de Conserva-
ció i Millora dels Centres Escolars .............. 122
Aprovació bases específiques per a
l’atorgament de les subvencions referides
als diferents impostos i taxes regulats en
les Ordenances fiscals ................................. 122
Cartipàs
Delegació provisional en el director de
Coordinació i Recursos del Sector
d'Urbanisme ................................................. 125
Delegació provisional en el director tècnic del
Sector d'Urbanisme ..................................... 125
Anuncis
Llicències d’obres. Novembre i desembre de
2003 ............................................................. 126
Altres anuncis .................................................. 139
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-200486
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 28 de novembre
de 2003 i aprovada el dia 22 de desembre de 2003
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat
de Barcelona, el dia vint-i-vuit de novembre de dos
mil tres, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal,
en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr.
Alcalde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims.
Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc
Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete,
Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín,
i Marina Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i
les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes,
Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i
Canalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp
i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i
Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Im-
maculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa,
Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de
Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens
i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i
Solagran, Joana Ortega i Alemany, Teresa M.
Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto
Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cor-
net i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Maria Caridad
Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto
Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar
Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard
Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombar-
dó, Ricard Josep Gomà i Carmona i Ignasi Fina i
Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Ca-
ses i Pallarès, que certifica.
Excusen la seva assistència l’Im. Sr. Joaquim Forn
i Chiariello i la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata
i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-
dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-
lebrada el 17 d’octubre de 2003, l’esborrany de la
qual ha estat tramès a tots els membres del Consis-
tori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-
ganització municipal, es comuniquen les resolucions
següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 17 d’octubre de 2003
(S1/D/2003 4134), que nomena vicepresidents/es
dels Consells Municipals dels Districtes les persones
següents: Sr. Francisco Salvador i López, del Distric-
te de Ciutat Vella; Sr. Albert Soler i Sicília, del Distric-
te de Sants-Montjuïc; Sra. Núria Carmona i Cardoso,
del Districte d’Horta-Guinardó; Sr. Jaume Gatell i
Domènech, del Districte de Nou Barris; Sr. Josep Pu-
jol i Cañado, del Districte de Sant Andreu; Sr. David
Escudé i Rodríguez, del Districte de Sant Martí.
2. Decret de l’Alcaldia, de 17 d’octubre de 2003
(S1/D/2003 4135), que designa el Sr. Antoni Martos i
Carrasco suplent al Consell de Govern del Consorci
de l’Habitatge de Barcelona.
3. Decret de l’Alcaldia, de 17 d’octubre de 2003
(S1/D/2003 4136), que designa president, vocals i se-
cretària tècnica, de la Ponència de Nomenclàtor dels
Carrers de Barcelona.
4. Decret de l’Alcaldia, de 17 d’octubre de 2003
(S1/D/2003 4137), que designa membres del Consell
d’Administració de l’Institut Municipal de Mercats de
Barcelona; i també designa els membres de la Co-
missió Executiva de l’Institut Municipal de Mercats de
Barcelona.
5. Decret de l’Alcaldia, de 28 d’octubre de 2003
(S1/D/2003 4216), que designa representants de
l’Ajuntament de Barcelona en el Consell General de
l’Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolita-
na de Barcelona, la Ima. Sra. Maravillas Rojo i
Torrecilla i els Ims. Srs. Jordi Portabella i Calvete i
Eugeni Forradellas i Bombardó.
6. Decret de l’Alcaldia, de 30 d’octubre de 2003
(S1/D/2003 4249), que nomena la Ima. Sra. Marina
Subirats i Martori representant de l’Ajuntament de
Barcelona en el Patronat de la Fundació Artur
Martorell.
7. Decret de l’Alcaldia, de 30 d’octubre de 2003
(S1/D/2003 4250), que incorpora com a membres del
Comitè Executiu el director de Serveis Jurídics i la di-
rectora d’Administració General.
8. Decret de l’Alcaldia, de 3 de novembre de 2003
(S1/D/2003 4299), que designa l’Im. Sr. Ricard Josep
Gomà i Carmona vocal del Jurat del Premi del Con-
sell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Co-
municació 2003.
9. Decret de l’Alcaldia, de 4 de novembre de 2003
(S1/D/2003 4330), que designa el Jurat del Premi,
Barcelona la Millor Botiga del Món.
10. Decret de l’Alcaldia, de 4 de novembre de 2003
(S1/D/2003 4305), que modifica l’anterior, d’11 de fe-
brer de 2003, regulador de la composició de la Co-
missió per a preparar l’Any europeu de les persones
amb disminució.
11. Decret de l’Alcaldia, de 4 de novembre de 2003
(S1/D/2003 4306), que proposa a la Junta General de
Proeixample, SA, la designació, com a membre del
Consell d’Administració de la Societat, del Sr. Josep
M. Lucchetti i Piu en substitució del Sr. Jordi
Carbonell i Curell.
12. Decret de l’Alcaldia, de 4 de novembre de 2003
(S1/D/2003 4307), que proposa a la Junta General de
Foment de Ciutat Vella, SA, la designació, com a
membres del Consell d’Administració de la Societat,
de les Imes. Sres. Assumpta Escarp i Gibert, i Imma-
culada Moraleda i Pérez, i del Sr. Jordi Parayre i
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 87
Soguero en substitució del Sr. Josep M. Lucchetti i
Piu.
13. Decret de l’Alcaldia, de 5 de novembre de 2003
(S1/D/2003 4379), que designa vocals del Consell del
Patrimoni Cultural de Barcelona, en representació de
l’Ajuntament de Barcelona, el Sr. Oriol Balaguer i Ju-
lià, en substitució del Sr. Jordi Martí i Grau, el Sr. Ori-
ol Clos i Costa, en substitució del Sr. Joaquim
Español i Llorens, i el Sr. Jordi Parayre i Soguero, en
substitució del Sr. Josep M. Lucchetti i Piu.
14. Decret de l’Alcaldia, de 10 de novembre de
2003 (S1/D/2003 4438), que modifica els apartats se-
gon i quart del Decret de l’Alcaldia de 21 de novem-
bre de 2002, que regula la composició de la Comissió
Interdepartamental del Call de Barcelona i de la seva
Comissió Tècnica.
15. Decret de l’Alcaldia, de 10 de novembre de
2003 (S1/D/2003 4436), que nomena representants
de l’Ajuntament de Barcelona a la Fundació Maria
Aurèlia Capmany la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes i
l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa.
16. Decret de l’Alcaldia, de 10 de novembre de
2003 (S1/D/2003 4437), que nomena membre del
Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc la
Sra. Carme Bellart i Castellví en substitució de la Sra.
Maria Teresa Pallisé i Gardeñes.
17. Decret de l’Alcaldia, de 13 de novembre de
2003 (S1/D/2003 4568), que nomena la Ima. Sra.
Montserrat Ballarín i Espuña membre del Patronat de
la Fundació Carles Pi i Sunyer, en representació de
l’Ajuntament de Barcelona.
18. Decret de l’Alcaldia, de 13 de novembre de
2003 (S1/D/2003 4566), que delega en la Ima. Sra.
Imma Mayol i Beltran, presidenta de la Comissió de
Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, la po-
testat sancionadora respecte a la incoació, instrucció
i resolució dels expedients sancionadors per infracci-
ons de l’Ordenança general del medi ambient urbà,
en matèria de zones naturals i espais verds.
19. Decret de l’Alcaldia, de 13 de novembre de 2003
(S1/D/2003 4565), que renova, com a representants de
l’Ajuntament de Barcelona en el Consell Rector de la
Corporació Sanitària de Barcelona, els Srs. Raimon
Belenes i Juárez, Eduard Spagnolo i de la Torre i Joan
Guix i Oliver; i designa el Sr. Raimon Belenes i Juárez
vicepresident de l’esmentat Consell Rector.
20. Decret de l’Alcaldia, de 19 de novembre de
2003 (S1/D/2003 4701), que designa membre del
Consell General de l’Institut Municipal d’Informàtica la
Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña en substitució
de la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes.
21. Decret de l’Alcaldia, de 19 de novembre de
2003 (S1/D/2003 4702), que designa la Ima. Sra.
Ángeles Esteller Ruedas portaveu adjunta del Grup
Municipal del Partit Popular.
22. Decret de l’Alcaldia, de 19 de novembre de
2003 (S1/D/2003 4698), que delega les presidències
dels Consells Sectorials que es relacionen a continu-
ació, a les persones següents:
Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona:
Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona.
Consell de Cent de Joves de Barcelona: Im. Sr.
Xavier Florensa i Cantons.
Consell de les Dones de Barcelona: Ima. Sra. Pilar
Vallugera i Balañà.
Consell Escolar Municipal de Barcelona: Ima. Sra.
Marina Subirats i Martori.
Consell Municipal d’Associacions de Barcelona:
Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert.
Consell Municipal de Benestar Social: Im. Sr.
Ricard Gomà i Carmona.
Consell Municipal de Consum: Im. Sr. Jordi
Portabella i Calvete.
Consell Municipal de Convivència, Defensa i Pro-
tecció dels Animals: Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete.
Consell Municipal de Cooperació Internacional per
al Desenvolupament: Ima. Sra. Assumpta Escarp i
Gibert.
Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona:
Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona.
Consell Municipal d’Immigració de Barcelona: Ima.
Sra. Núria Carrera i Comes.
Consell de la Formació Professional i Ocupacional
de l’Ajuntament de Barcelona: Ima. Sra. Marina
Subirats i Martori.
Consell Econòmic i Social de Barcelona: Ima. Sra.
Maravillas Rojo i Torrecilla.
Consell Municipal del Medi Ambient i Sostenibilitat:
Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran.
Consell Ciutat i Comerç: Im. Sr. Jordi Portabella i
Calvete.
Consell Municipal de Gais i Lesbianes i Homes i
Dones Transsexuals: Ima. Sra. Pilar Vallugera i
Balañà.
23. Decret de l’Alcaldia, de 21 de novembre de
2003 (S1/D/2003 4864) , relatiu: a la consideració
dels actes promoguts per a la celebració a Barcelona
del Fòrum Universal de les Cultures com a esdeveni-
ments excepcionals d’interès públic, a l’empara de
l’article 99.1.c) i a la disposició addicional segona de
l’Ordenança dels usos del paisatge urbà; a la utilitza-
ció dels suports URI existents a la Ciutat, instal·lats
amb motiu de la celebració dels X Jocs Mundials de
Policies i Bombers; i a la formalització de la correspo-
nent autorització paisatgística per a l’explotació publi-
citària de tals suports URI vinculada al Fòrum Univer-
sal de les Cultures, per un termini improrrogable que,
en cap cas, no serà posterior al 31 de desembre del
2004.
El Sr. Puigdollers considera que aquest decret està
justificat per un esdeveniment de caràcter tan excep-
cional com és el Fòrum; però demana de l’Alcaldia el
compromís que, un cop acabat el Fòrum Universal de
les Cultures, aquests elements publicitaris seran reti-
rats de les vies públiques urbanes o, si es volen man-
tenir, es convocarà el pertinent concurs.
El Sr. Alcalde confirma que la mesura s’ha adoptat
davant l’excepcionalitat del Fòrum i no tindria sentit
mantenir-la un cop s’hagi clausurat.
b) Mesures de govern
Recuperant la memòria històrica: Exposició “Un se-
gle d’escola pública a Barcelona. Acció municipal i
popular. 1900-2003”
La ponent d’Educació, Sra. Subirats, explica que
l’Ajuntament de Barcelona desenvolupà, al llarg del
segle XX, una intensa tasca educativa d’altíssim ni-
vell, especialment amb la creació, en determinats mo-
ments, d’unes institucions educatives que servissin
de punt de referència respecte com es desitjava que
fossin les escoles i el nivell de qualitat que havien de
tenir; i que en aquesta tasca es veié acompanyat per
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-200488
les iniciatives d’altres actors: aquest és, precisament,
l’objecte de l’exposició que s’inaugurarà el 16 de de-
sembre a la Casa Padellàs amb la intenció de retor-
nar a la Ciutat una part fonamental de la seva memò-
ria, la de les seves institucions educatives, i una part
de la seva memòria sentimental de manera que, des-
prés de l’exposició central, els diversos districtes pu-
guin organitzar les respectives exposicions amb part
del material. Agrega que l’exposició pretén, també,
revisitar l’obra realitzada perquè, quan hom mira en-
darrere, s’adona que algunes de les coses impulsa-
des per aquest Ajuntament i pels moviments de reno-
vació pedagògica tenen encara vigència i avui
podrien ésser útils; i que es vol també: recordar la
tasca del professorat, que moltes vegades queda en
l’oblit, motiu que portà a la creació del premi Leonor
Serrano d’història de l’educació; i propiciar que mol-
tes escoles puguin muntar els propis arxius que facin
memòria de la seva història.
El Sr. Ciurana destaca que la història de les esco-
les de Barcelona en el darrer segle no es pot fer sen-
se parlar de les importantíssimes aportacions de la
Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat, tant
en els anys 30 com, un cop reinstaurada, a partir dels
anys 80: celebra, doncs, l’organització de tal exposi-
ció, però demana que no s’oblidi fer-hi ben paleses
aquestes aportacions.
La Sra. Mejías significa que en iniciatives de re-
cuperació de la memòria històrica s’estan esmer-
çant uns recursos que no sap si assoliran els ob-
jectius desitjats; que l’educació s’ha de convertir
en un eix central de la política municipal i planteja
uns reptes, com ara la integració dels alumnes
nouvinguts, el fracàs escolar o l’absentisme esco-
lar, prou importants per abocar-hi tots aquells re-
cursos que siguin possibles; i que, tanmateix, d’a-
questes paraules no s’ha de deduir que el seu
Grup estigui en contra de l’exposició presentada,
la qual, en tot cas, ha de recollir la gran pluralitat
que, al llarg de la història, ha deixat la seva em-
premta en el camp educatiu i que ha de portar a
prendre iniciatives de futur.
La Sra. Subirats contesta les intervencions anteri-
ors dient que és molt important no perdre la memòria
històrica i ara és el moment per a recuperar-la, més i
quan en els plantejaments educatius municipals del
segle XX hi ha elements que, com ha dit, avui poden
servir per tirar endavant; que cal també fomentar i
ajudar la voluntat de les escoles de recuperar la seva
pròpia memòria; que un dels problemes que pateix el
món de l’ensenyament és, precisament, el poc cas
que li fa societat i el món mediàtic, fenomen que difi-
culta molt la feina, difícil, complicada i dura del pro-
fessorat, al qual s’ha de retre un homenatge pel gran
esforç que féu i fa per a renovar l’escola a la nostra
Ciutat; i que la tasca de presentar una exposició que
reculli tota l’obra educativa feta a Barcelona durant el
segle passat seria ingent i, per això, s’opta per mos-
trar-ne un fragment que és d’una gran qualitat, per-
què fixà les fites a les quals la Ciutat volia arribar,
acompanyant-lo amb l’intent de les avantguardes per
anar endavant.
c) Informes
1. Atles comercial de Barcelona.
El president de la Comissió de Promoció Econòmi-
ca, Ocupació i Coneixement, Sr. Portabella, informa
que l’Atles comercial de Barcelona, elaborat conjunta-
ment per aquest Ajuntament, la Cambra de Comerç,
Indústria i Navegació i la Universitat de Barcelona, és
el primer d’aquesta mena que es publica a l’Estat i ha
exigit un esforç titànic, perquè recull tota la informació
existent a partir de les dades facilitades per l’esmen-
tada Cambra, i que després ha estat tractada, des de
diversos punts de vista, per la Universitat de Barcelo-
na a través d’un grup d’estudis comercials i urbans
que té llarga experiència; que l’Atles mostra una radi-
ografia de l’estat del comerç a Barcelona i la seva
zona d’influència, conté 177 fulls cartogràfics i 230
mapes, arriba a detallar individualment els diferents
establiments que es troben en cada un dels diversos
eixos comercials, s’estén a tota la zona d’influència
de Barcelona, l’Àrea metropolitana i en alguns aspec-
tes abasta tot Catalunya.
Posa en relleu que l’Atles permet: a) disposar
d’una informació, fins ara inèdita tant a Barcelona,
com a tot Catalunya i a la resta de l’Estat; b) consta-
tar la importància que ha tingut i continua tenint l’acti-
vitat comercial a la nostra Ciutat, ja que el comerç és,
en importància, el segon sector de l’economia ciuta-
dana, amb 138.000 persones afiliades a la Seguretat
Social i altres 36.000 en el règim d’autònoms i comp-
ta amb 58.000 establiments comercials oberts; c)
detectar les tendències del nostre comerç que són:
lleugera disminució del nombre d’establiments acom-
panyada d’un increment de la superfície utilitzada, de
manera que s’observa una agrupació per a guanyar
massa crítica.
Comenta que l’Atles s’estructura en quatre parts: la
primera, relativa a l’oferta, analitza el fet comercial a
la nostra Ciutat remuntant-se a l’època medieval, i
també a l’Àrea i a la Regió metropolitana; la segona
relativa a les àrees comercials, tracta els eixos co-
mercials i l’aposta clara de la Ciutat pel comerç de
proximitat, on tenen lloc la majoria de les vendes, en
un percentatge que supera el 90% en el cas del co-
merç alimentari; la tercera relativa al marc general,
presenta els paràmetres més genèrics del territori ca-
talà i de Barcelona, com ara la població, les infraes-
tructures, les polítiques comercials, les xarxes de co-
municacions, el medi ambient, el Port i l’Aeroport; la
quarta, relativa a la demanda, deixa ben clar que els
compradors cada vegada reclamen una diversitat
més gran i mostra la realitat de la població metropoli-
tana que ve a comprar a Barcelona i la importància
de les compres i dels consums dels turisme que ens
visita.
Diu, en conclusió, que de tal Atles es desprèn que
a la nostra Ciutat el comerç té una estructura consoli-
dada i està immers en un procés de modernització i
innovació constant conduït pels comerciants que
creix de dia en dia; que tant els establiments que ja
existeixen, com els que apareixen de nou tenen ten-
dència a augmentar la seva superfície; que l’associa-
cionisme i l’agrupació dels establiments comercials
permet als nostres establiments guanyar massa críti-
ca i competitivitat en relació a les cadenes internacio-
nals que s’instal·len a la nostra Ciutat; que a Barcelo-
na hi ha un model, clar i diferenciat, de caràcter
mediterrani que es basa en el comerç al carrer; que
dins de la demanda, el turisme pren cada cop més
relleu i així la despesa comercial dels turistes repre-
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 89
senta el 43% de la despesa total que fan a la nostra
Ciutat, i, contràriament a allò que esdevé en altres
capitals d’Europa, es produeix en un 60% en el co-
merç petit i mitjà, mentre que les grans superfícies
absorbeixen el 40% restant; i que es recomana un
observatori permanent per tal de poder continuar es-
tudiant l’evolució de la nostra realitat comercial amb
la Cambra de Comerç i la Universitat de Barcelona.
La Sra. Fandos, després d’advertir que no pensa
entrar a debatre el contingut de l’Atles comercial, sinó
que es limitarà a analitzar-ne la utilitat, expressa el
reconeixement del seu Grup per la feina laboriosa
feta per la Universitat.
Considera que l’Atles recull moltíssims aspectes de
la realitat comercial de Barcelona i de la seva Regió
metropolitana, però té la sensació que s’ha elaborat
seguint sistemes cartogràfics emprats en el segle
passat, a pesar que les noves tecnologies permeten
recórrer a sistemes digitals que farien possible treu-
re’n molts més avantatges: per si fos així suggereix,
doncs, que si no tot, una part de tal Atles, es traspas-
si als sistemes digitals per tal que: a) pugui ésser
consultat informàticament, fins i tot des de casa seva,
per les persones que estiguin interessades a fer-ho;
b) pugui ésser actualitzat de manera permanent, per
tal d’evitar desfasaments com els que ha trobat en la
relació de mercats, en la qual figuren alguns que ja
no existeixen o que han canviat d’ubicació, i n’hi man-
quen, en canvi, altres que han entrat en servei fa poc
temps; c) que qualsevol persona que vulgui obrir un
establiment comercial pugui conèixer l’oferta i la de-
manda que hi ha en un barri o carrer concret; c) es
pugui veure com està la situació comercial en l’entorn
de cada mercat municipal i com hi influeix que el mer-
cat funcioni o no; d) es pugui veure com evoluciona el
comerç en les diverses zones i quines s’estan degra-
dant i quines, en canvi, s’estan expansionant; e) es
pugui utilitzar com a eina d’ordenació i control, valorar
si la potenciació dels eixos comercials comporta un
descens del comerç en els carrers dels voltants, i co-
nèixer les franquícies; f) les consultes es puguin fer
de manera més àgil.
Diu, en conclusió, que l’Atles, que ha costat més
de 26 milions de les antigues pessetes només a
aquest Ajuntament, és un bon instrument, però cal
trobar-li encara més utilitats de cara al futur.
La Sra. Mejías valora positivament l’esforç de fer
aquest Atles que ofereix una radiografia de l’estat del
comerç a Barcelona i la seva Àrea metropolitana mos-
trant les tendències i perspectives més immediates del
món comercial i permet establir estratègies de futur;
però, coincidint amb la Sra. Fandos, pensa que hauria
valgut més fer-lo aplicant les noves tecnologies que
haurien facilitat les tasques d’actualització per poder-hi
reflectir l’evolució de la realitat comercial de la Ciutat;
per tant, estima, que s’ha presentat una bona eina de
treball, però quedarà desfasada en poc temps.
Puntualitza que hi ha antecedents d’aquest Atles
en dos estudis similars fets per ministeris de l’Estat, i
en un altre elaborat per la Cambra de Comerç, Indús-
tria i Navegació en la dècada dels 90.
Expressa la seva preocupació pel cost econòmic
que ha tingut l’estudi que s’acaba de presentar, raó
per la qual cal optimitzar-ne la utilització, i també per
la difusió que se’n pugui fer i per això recomana que
es posi a l’abast dels diversos sectors econòmics i de
les persones que desitgin emprendre alguna iniciativa
de caràcter comercial, i que es procuri que contribuei-
xi a millorar la competitivitat empresarial i comercial
de la nostra Ciutat.
Fa notar que una part de l’Atles es dedica a les
àrees comercials i especialment als eixos comercials,
però hauria valgut la pena que tingués present, tam-
bé, el comerç dispers per tal de donar-li el suport i
l’ajuda que necessita i contribuir a dinamitzar-lo.
Reitera que al seu Grup li hauria agradat que, en la
confecció d’aquest Atles, s’haguessin emprat les no-
ves tecnologies per a poder-lo actualitzar de manera
continuada; i demana que es miri de rendibilitzar-lo
donant-li l’ús que es mereix aquest treball que es fruit
de la col·laboració interinstitucional.
El Sr. Portabella agraeix les intervencions anteriors
i els suggeriments que s’hi han formulat a fi d’optimit-
zar l’esforç que s’ha fet.
Precisa que l’Atles s’ha confeccionat a partir de les
dades disponibles en un determinat moment, les
quals han donat lloc a 177 fulls cartogràfics i 230 ma-
pes; que, consegüentment, pot haver-hi alguns mer-
cats mal ubicats, com és el cas del de la Marina, que
ja funciona però encara no ha estat inaugurat, o el de
Fort Pienc que començà a funcionar ahir; que el sis-
tema cartogràfic emprat és el més nou i incorpora les
noves tecnologies; que el contingut de l’Atles pot és-
ser consultat pels interessats a la web corresponent,
perquè no és tan sols un document institucional; que
se n’ha regalat un exemplar a cada un dels eixos co-
mercials i els 58.000 establiments comercials de la
Ciutat tindran coneixement d’aquest treball i de la
possibilitat d’adquirir-lo; que, en principi, hi havia un
acord perquè la Generalitat contribuís econòmica-
ment a fer-lo, però finalment se’n desdí, i això obligà
a incrementar les aportacions d’aquest Ajuntament i
de la Cambra de Comerç; i que algunes de les infor-
macions que s’han demanat no han de tenir cabuda a
l’Atles, sinó en l’informe anual de comerç que serà
presentat la setmana entrant i que té per objecte
mostrar els elements més dinàmics de la nostra reali-
tat comercial.
2. La salut a Barcelona 2002.
El ponent de Salut Pública, Sr. Fina, subratlla,
d’entrada, que aquest informe on es presenta una ra-
diografia de l’estat de salut de la Ciutat es formula
anualment de manera ininterrumpuda des de fa vint
anys, raó per la qual més que de radiografia, es po-
dria parlar de tomografia de l’estat de salut; que s’hi
demostra la capacitat sostinguda de l’Ajuntament, a
través de l’Agència de Salut Pública, d’anàlisi i segui-
ment de l’evolució de la salut i dels seus factors de-
terminants a la nostra Ciutat i s’hi ofereix un suport
cabdal per a moltes decisions de política sanitària,
que no té equivalent en cap altra ciutat espanyola, i
només en molt poques d’europees; que els objectius
de l’informe d‘enguany són, per una banda, presentar
l’estat de salut de la població barcelonina i dels seus
determinants en els darrers anys, cosa que permet
anar seguint les seves tendències i, per l’altra, abor-
dar de manera monogràfica la salut materno-infantil i
la salut mental.
Resumeix, tot seguit, els trets principals o més
novedosos, de la salut de la Ciutat dient:
a) que la majoria de la població –8 de cada 10 ho-
mes, i 7 de cada 10 dones– consideren la seva salut
bona o molt bona, valoració que es manté estable en
el temps;
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-200490
b) que, tanmateix, el bon estat de salut de la pobla-
ció barcelonina no és tan sols una percepció subjecti-
va, perquè els diferents indicadors posen de manifest
una progressió continuada en la millora de molts as-
pectes que incideixen directament o indirectament en
la salut de les persones;
c) que les tendències generals indiquen una dismi-
nució o, si més no, una estabilització de les principals
causes de mortalitat, com ara les malalties
cardiovasculars i cerebrovasculars a partir dels 65
anys, el càncer de pulmó en els homes i el càncer de
mama en les dones –gràcies al cribratge preventiu–, i
també d’algunes causes de mortalitat prematura com
la tuberculosi, la SIDA –el 1998 hi havia 294 casos
declarats i actualment n’hi ha 120– i les sobredosis
de drogues, que en la dècada dels anys 90 tingueren
una incidència negativa en la salut de la població
barcelonina;
d) que conseqüència de tot això és el constant incre-
ment de l’esperança de vida en néixer, la qual assoleix
els nivells més alts documentats a la Ciutat, 76,2 anys
per als homes i 83 per a les dones, de manera que des
de 1990 l’increment continuat ha estat de més de 3,5
anys en els homes i de 2,8 en les dones;
e) que en el vessant desfavorable de determinants
de salut que no segueixen la tendència desitjable, tro-
bem el tabaquisme, que afecta el 35% dels homes i
el 23% de les dones i en el qual es constata una dis-
minució del consum entre els homes i un augment del
consum entre les dones més joves; i la cocaïna, que
s’ha convertit en la droga no institucionalitzada més
consumida, per damunt de l’heroïna;
f) que el nombre d’ingressos en les urgències hospi-
talàries per causa d’accidents de trànsit ha disminuït;
g) que és coneguda per tots l’alta incidència i gra-
vetat dels accidents laborals, i si bé a Barcelona hi ha
hagut una lleugera disminució dels que són de caràc-
ter greu, els quals han provocat menys ingressos a
les urgències hospitalàries, els morts per accidents
laborals presenten una evolució sostinguda amb 53
morts l’any 2002 –xifra que representa el 50% de les
morts que hi hagué a tot Catalunya– en què resulta-
ren afectats no tan sols treballadors residents a la
nostra Ciutat, sinó també provinents d’altres poblaci-
ons per treballar-hi;
h) que la reforma de l’atenció primària arriba al
94,2% de la població i, per tant, estem en la recta fi-
nal per assolir l’objectiu de la cobertura del 100%;
i) que de 1994 ençà, els ingressos hospitalaris
s’han incrementat un 20% i, concretament, el 2002 la
xarxa hospitalària prestà atenció a un 10% de la nos-
tra població, mentre que el descens dels ingressos de
pacients residents fora de la Ciutat denota que la xar-
xa de fora de Barcelona n’atrau un nombre elevat;
j) que l’atenció continuada es manté igual, hi ha-
gut un augment de l’atenció socio-sanitària i també
un creixement considerable de l’atenció a la salut
mental.
Referint-se, més endavant, al capítol específic de-
dicat a la salut materno-infantil destaca la recuperació
de l’índex de la natalitat, amb un creixement mitjà de
250 naixements per any, un 16% dels quals corres-
pon a dones immigrants, i el creixement de les gesta-
cions en què l’edat materna està per sobre dels 35
anys o per sota dels 20.
Tocant al capítol relatiu a la salut mental, comenta
que un 10% dels homes i un 17% de les dones mani-
festen patir trastorns mentals; que d’aquestes perso-
nes, un 16 i un 18 per 100, respectivament, declaren
haver hagut de consultar especialistes per aquest
motiu; i que els patiments mentals estan relacionats
amb el nivell educatiu, amb el nivell socioeconòmic, i
amb dones que viuen soles d’edat avançada.
El Sr. Trias expressa la seva satisfacció per aquest
informe que ofereix cada any l’Agència de Salut Pú-
blica, fruit del treball d’uns bons professionals, i en el
qual es presenta una bona radiografia de l’estat de
salut de la Ciutat, envejable, des del seu punt de vis-
ta, resulta per a moltes altres ciutats i països i es
constata que la nostra esperança de vida és una de
les més altes del món.
Ara bé, amb ànim de millorar-ne encara més
aquest estat de salut, fa notar que la percepció del
grau de bona salut que tenen les dones a partir dels
quinze anys és inferior a la dels homes, qüestió que
es necessari treballar; que els serveis de salut són
cada dia més propers a la gent i ara cal incidir en
l’anàlisi de la qualitat de tals serveis per barris i dis-
trictes per introduir-hi les correccions pertinents; i que
el problema del tabaquisme a les dones continua sent
preocupant.
Felicita els redactors de l’informe per la prioritat
que han donat a la salut mental, tema que caldrà
aprofundir en els propers anys; i mostra la seva preo-
cupació pel fet que la taxa d’embarassos d’adoles-
cents s’hagi triplicat en la darrera època, i per la xifra
molt alta, a juí seu, d’interrupcions voluntàries
d’aquests embarassos, perquè denoten manca de
planificació i dèficits educatius que, entre tots, cal in-
tentar corregir, perquè, altrament, la interrupció volun-
tària de l’embaràs es podria convertir en un mètode
anticonceptiu més, cosa que seria una barbaritat ja
que de tots són coneguts els efectes psicològics que
pateix la dona que se sotmet a una interrupció volun-
tària d’embaràs.
Pensa que l’estudi presentat hauria servir per a de-
cidir accions i poder fer un pla de salut en col·la-
boració amb totes les Administracions públiques i per
a instrumentar els mecanismes necessaris per a
afrontar les desigualtats sanitàries que hi ha a la Ciu-
tat: per tant, hi troba a faltar una segona part que pre-
senti les accions a emprendre els propers anys per a
resoldre els problemes i dificultats detectats, i dema-
na que en següents edicions s’exposin les línies d’ac-
tuació de futur que es pensen seguir.
La Sra. Esteller també valora positivament la rela-
ció d’indicadors i dades que consten a l’informe, rela-
tives a l’esperança de vida, a les causes de mort pre-
matura, a la salut materno-infantil i a la salut mental,
tots els quals són fonamentals per a conèixer la situa-
ció sanitària de Barcelona i per a prendre el pols als
diversos serveis sanitaris.
Ara bé, apunta la conveniència d’afegir-hi altres in-
dicadors que facin possible conèixer necessitats que
anys enrera no es plantejaven, i introduir-hi també cri-
teris d’avaluació de les mesures que aquest Ajunta-
ment està adoptant per a restaurar la salut i prevenir
de manera més eficaç determinades malalties, així
com de la resposta dels diferents serveis, per tal d’as-
solir uns resultats encara millors, perquè si bé s’ha
aconseguit prevenir certes malalties mitjançant vacu-
nacions massives i reduir la mortalitat materna, cal
afrontar problemes com ara l’increment de la
prenatalitat i dels embarassos d’adolescents i dels
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 91
avortaments voluntaris d’aquest tipus d’embarassos,
els quals s’han incrementat un 28%.
Fa referència també a les polítiques ambientals lli-
gades amb la salut de la ciutadania, especialment en
relació a la cadena alimentària, a la conveniència
d’avaluar els resultats de les inspeccions que es
practiquen a aquest tipus d’indústries i d’explicitar les
mesures correctores que han generat; a la concreció
de les actuacions que es poden dur a terme per re-
soldre els col·lapses que es produeixen en els serveis
d’urgències dels centres hospitalaris, que reben un
80% de pacients que no han passat prèviament pel
metge de capçalera.
Troba, finalment, que no estan tan prou desenvolu-
pats determinats indicadors socials que repercuteixen
fortament en la qualitat de vida i en la sanitat i, tan-
mateix, després no tenen la pertinent traducció a les
dotacions pressupostàries.
El Sr. Fina, contestant les intervencions anteriors,
diu que, efectivament, els embarassos no desitjats de
les adolescents són un problema, tanmateix, les ado-
lescents que interrompen voluntàriament el seu em-
baràs declaren estar ben informades de les mesures
per prevenir-lo i conèixer el risc que corrien en no uti-
litzar-los, igual com passa actualment amb altres con-
ductes de risc que mantenen per exemple les perso-
nes que fumen malgrat estar ara ben informades de
les conseqüències que té fer-ho; que, en tot cas, con-
sidera convenient promoure l’ús dels preservatius i
d’altres sistemes per a prevenir l’embaràs; que en
l’increment del tabaquisme entre la població femenina
influeixen factors socials; l’estat de salut de les dones
és el resultat, també, de l’atur, el treball precari i les
condicions laborals discriminatòries que pateix
aquest sector de la població; que l’informe fa una ra-
diografia, és a dir, exposa els resultats de la revisió
anual a què se sotmet l’estat de salut de la Ciutat per
a poder endegar després les polítiques de prevenció
adequades als problemes que s’hi detecten; i que les
polítiques de salut pública comporten intervencions
globalitzades i conjuntes i no poden oblidar les condi-
cions socials i culturals existents que unes vegades
ajuden i altres interfereixen l’acció sanitària.
3. Recollida selectiva.
El ponent de Serveis Urbans i Manteniment, Sr.
Narváez, significa, d’entrada, que el Programa d’actu-
ació municipal 1999-2003 fa una aposta decidida per
a la recollida selectiva en fixar l’objectiu d’assolir-hi el
32% del total de residus sòlids urbans i, tanmateix, el
setembre d’enguany, aquest percentatge ja s’havia
superat i arribava al 35,3%; que la recollida selectiva
ha crescut un 46,8% entre els mesos de gener a se-
tembre, respecte al mateix període de l’any anterior, i
ha assolit les 222.581 tones; que l’increment més
considerable s’ha produït en la fracció de matèria or-
gànica domiciliària –la darrera incorporada a la reco-
llida selectiva– que ja s’estén a uns 200.000 habitat-
ges, és a dir, a un 30% de tots els habitatges de la
Ciutat; i que la recollida selectiva comercial es fa en
39 eixos comercials i 410 grans productors.
Concreta que en les esmentades 222.581 tones re-
collides selectivament els darrers nou mesos s’han
produït uns increments de l’11% en el paper cartró,
del 10% en el vidre, del 14% en els envasos i del
52% en la matèria orgànica, dintre del total de la qual
els augments es distribueixen de la següent manera:
un 23% en la comercial, un 12% en la produïda pels
mercats, un 471% en la domèstica, un 19% en la re-
collida per Parcs i Jardins i un 17% en la generada
per Mercabarna.
Remarca que s’està vivint un moment històric de
canvi de cultura sobre el tractament tant de la fracció
orgànica, com dels residus en general, gràcies a les
infraestructures i a l’acció impulsada pel Sr. Cuervo i
tot l’equip del Sector de Serveis Urbans i Medi Ambi-
ent, que ha assumit de manera entusiasta el repte
polític i operatiu fixat en el Programa d’actuació muni-
cipal, però també gràcies a la col·laboració dels co-
merciants i de tots i cadascun dels ciutadans i ciuta-
danes, que han apostat per un major respecte pel
medi ambient a través de la seva participació diària
en la selecció de residus perquè puguin tenir un trac-
tament diferenciat.
El Sr. Puigdollers considera que l’element diferen-
ciador entre l’informe que s’acaba de presentar i l’an-
terior és, precisament, el rigor, perquè les xifres es
poden presentar de moltes maneres i així, fins ara,
les dades de tots els informes es basaven en anys
complets i dades contrastades, però les de l’informe
en debat es fixen en els primers nou mesos, cosa
que permet parlar d’increments que arriben al 471%
mentre que, d’altra banda, segons els objectius
consensuats per tots per a la Ciutat i l’àmbit metropo-
lità, el 31 de desembre de 2003 a Barcelona s’hauri-
en de recollir selectivament 208.000 tones de matèria
orgànica i, tanmateix, el mes de setembre d’enguany
només s’havia arribat a 52.000, de manera que per a
assolir l’objectiu marcat per a enguany encara manca
un 300%; que l’actitud del govern municipal en matè-
ria de gestió de residus retarda tres anys la posada
en marxa del pla corresponent i per això ara aparei-
xen més dades espectaculars, que falten també deci-
sions claus per saber si el pla de residus funcionarà o
no; que, teòricament, el 2003 l’Àrea metropolitana
hauria de portar a l’abocador del Garraf unes 300.000
tones de rebuig, però només la ciutat de Barcelona hi
està portant més de 400.000 tones d’escombraries
sense tractar; i que també manca coherència política,
perquè els programes electorals d’algunes forces po-
lítiques integrades en l’equip de govern es manifesten
contraris a la incineració i, tanmateix, enguany Barce-
lona incinerarà, sense haver-les tractat prèviament,
150.000 tones com a mínim.
Diu, en conclusió, que la ciutadania té la percepció
que la Ciutat està bruta i la neteja viària i la recollida
d’escombraries no funcionen; i que, en definitiva, no li
reca reconèixer que estem en el bon camí, però no
es pot caure en el triomfalisme.
El Sr. Villagrasa, després de mostrar-se sorprès
perquè l’informe en debat no tingui caràcter anyal,
admet que fredament sobre el paper les xifres pre-
sentades són bones, però observa que el ritme de
progressió del percentatge de recollida selectiva
–que actualment està en el 35,3%– no permetrà arri-
bar el 2006 a l’objectiu metropolità del 60% del total
de residus urbans sinó que, a tot estirar, es podrà
arribar al 45%.
Indica que els sistemes de recollida selectiva no
estan adaptats a la realitat diària i així, per exemple:
a) en el sistema de recollida pneumàtica, les di-
mensions de la boca de les bústies no permet in-
troduir-hi les bosses comercials d’escombraries i, per
això, la gent les deixa pels voltants, on romanen tres
o quatre dies; per tant, valdria la pena plantejar-se el
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-200492
canvi d’aquestes boques per unes altres de més àm-
plies i explicar ben bé als veïns en què consisteix
aquest sistema de recollida;
b) en la recollida de paper cartró dels establiments
comercials, s’informa als comerciants que han de
conservar el paper cartró fins un determinat dia de la
setmana en què es passarà a recollir-lo, però s’oblida
que els comerciants necessiten l’espai dels seus es-
tabliments per a acumular-hi gènere i no pas paper
cartró i, per tant, quan acaba el dia, llencen els car-
trons als contenidors;
c) el servei de recollida de mobles i trastos vells
funcionava millor abans, quan la gent sabia que els
havia de baixar al carrer un determinat dia de la set-
mana en què es passava a recollir-los, que no pas
ara que cal concertar una cita prèvia, de manera que
la gent opta per abandonar els mobles vells al carrer
on s’hi estan fins que algú, per casualitat, passa a re-
collir-los o algun altre veí els arreplega;
d) el sistema de recollida porta a porta que es fa a
Ciutat Vella i Sarrià provoca que s’abandonin al car-
rer bosses d’escombraries i després els gats i gossos
que busquen menjar les trenquin i n’escampin el con-
tingut, cosa que comporta un augment de la brutícia
viària i de les males olors.
Reitera que objectivament les dades presentades a
l’informe són bones, però no reflecteixen la realitat
del dia a dia de la Ciutat; i fa notar que entre els per-
centatges de variació de les tones recollides
selectivament, no s’explicita el de la poda de punts
verds que, precisament, seria negatiu en 3 o 4 punts
respecte les quantitats recollides l’any anterior.
La Sra. Mayol opina que tenim un bon programa de
gestió de residus, però aquesta gestió resulta com-
plexa i costosa perquè no és fàcil induir un canvi cul-
tural malgrat que hi hagi unes orientacions polítiques
ben marcades i s’hi dediquin enormes recursos eco-
nòmics.
Recalca que des de 1999 aquest Ajuntament està
portant a terme una recollida de residus amb criteris
de sostenibilitat, els resultats de la qual estan damunt
de la taula; i que si es mantenen les tendències de
creixement indicades pel Sr. Narváez, es podran
acomplir els objectius marcats per a 2006.
Rebutja les imputacions de manca de coherència
política fetes pel Sr. Puigdollers en velada al·lusió al
capteniment del Grup d’Iniciativa per Catalunya
Verds–EU i A, que defensa la no incineració i, tanma-
teix, governa en un Ajuntament que en fa; i matisa
que en tal capteniment no hi ha incoherència, sinó
credibilitat en l’exercici de les responsabilitats de ges-
tió perquè, en consens amb totes les altres forces go-
vernants i l’oposició, s’impulsa un programa de gestió
de residus que se sustenta en les alternatives a la in-
cineració, en la recollida selectiva i en la minimització
de la incineració, però, com a força de govern i de
lluita, sap que aquesta mena de processos no es po-
den canviar d’un dia per l’altre.
El Sr. Narváez, en resposta a les intervencions an-
teriors, diu que l’informe presentat és positiu, però no
pas triomfalista –adjectiu al qual l’oposició sol recór-
rer cada vegada que el govern municipal presenta
dades positives– perquè s’hi ha deixat ben clara la
contribució que hi ha aportat la participació entusiasta
de la ciutadania i, per tant, l’èxit correspon a tota la
Ciutat; que comparant les dades de Barcelona amb
les d’altres ciutats de l’Estat que tenen unes dimensi-
ons similars a les nostres, no hi ha color; que les
perspectives de futur són francament positives, per-
què les dades de recollida selectiva presentades cor-
responen a l’Ecoparc de la Zona Franca, però
properament entrarà en servei el del Besòs, capaç de
tractar selectivament les escombraries de 400.000 fa-
mílies més de Barcelona o de l’Àrea metropolitana, i
després del Fòrum es comptarà també amb l’Ecoparc
de la Mediterrània, el qual augmentarà encara més la
capacitat de tractament selectiu.
Fa notar que, a pesar que per a tothom el millor re-
sidu és aquell que no es produeix, la legislació
consenteix que el volum dels embalatges sigui molt
més gran que allò que contenen i així, per exemple,
un compact-disc que ocupa una ridícula caixeta de 10
per 10 cm es ven embolicat amb cartrons publicitaris
de gairebé un metre quadrat, pràctica que les Admi-
nistracions locals no poden regular, i les que són
competents no tenen gaire interès a fer-ho.
Assegura que l’equip del Sector de Manteniment i
Serveis està disposat a millorar, amb absoluta mo-
dèstia, tot allò que sigui millorable, però no s’ha de
menystenir l’agraïment massiu a la ciutadania pel
canvi cultural que s’ha produït en el seu comporta-
ment en relació als residus urbans.
El Sr. Puigdollers opina que, un cop més, s’ha re-
petit el discurs de sempre que atribueix tot allò que va
bé a l’equip de govern i culpa els altres d’allò que va
malament; que el Pla de gestió de residus de l’Àrea
metropolitana, consensuat per totes les forces políti-
ques, preveia incrementar la incineració del 27 al 32
per 100 dels residus generats, però a base de tractar
el rebuig i, per tant, s’hauria de presentar un informe
sobre el funcionament de l’ecoparc, donat que un
dels grans problemes de la recollida de matèria orgà-
nica és que no arriben als percentatges que s’espera-
ven; i que els ecoparcs són importants, però també
ho són els dipòsits controlats que el 2006 han de fer
possible tancar l’abocador del Garraf.
El Sr. Cuervo opina que el Sr. Puigdollers hauria
de mirar de resoldre el problema que té perquè, des-
prés d’haver participat en un consens sobre una
qüestió, quan veu que s’estan assolint els objectius
que s’hi fixaren, en comptes d’alegrar-se’n, se’n pe-
nedeix i opta per la crítica negativa.
Puntualitza que el 1999 el percentatge de recollida
selectiva es reduí per al 2003 al 32% i, tanmateix, el
fet que el setembre d’enguany ja s’hagi superat
aquest percentatge permet esperar que el 2006 es
pugui arribar al 60%.
El Sr. Narváez posa en relleu que en el camp del
tractament de residus, les infraestructures són impor-
tants, però el canvi cultural i la participació ho són en-
cara més i, per tant, ha de fer palès el seu agraïment
a la ciutadania per tal motiu; que les dades, que es
compromet a presentar el desembre de l’any vinent
perquè tinguin caràcter anual, seran encara més po-
sitives gràcies a l’entrada en funcionament de noves
infraestructures.
Matisa que ell no ha pas culpat a altres de les
coses que no van prou bé, sinó que només ha dit
que, en opinió de tothom, el millor residu és aquell
que no es produeix i que altres Administracions
podrien ajudar moltíssim en aquesta tasca d’evitar
que es generin residus innecessaris que balafien
matèries primeres en perjudici del medi ambient i
de la natura.
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 93
El Sr. Puigdollers lamenta que no s’entengui el
capteniment del Grup de Convergència i Unió que és
el de procurar trobar consensos en aquelles coses
que són prou clares per a la Ciutat, com ha fet en el
cas dels residus, sense perjudici de continuar exer-
cint després la seva tasca d’oposició, la qual li impo-
sa l’obligació moral de, un cop assolits els consen-
sos, vigilar que es compleixin: per això, denuncia que
els acords consensuats a l’Entitat Metropolitana de
Serveis Hidràulics i Tractament de Residus no s’es-
tan complint en el temps i que, concretament, la ges-
tió no va bé pel que fa als dipòsits controlats, als
ecoparcs i als percentatges d’impropis que s’agafen
en la recollida selectiva.
El Sr. Cuervo replica que s’ha limitat a demanar
que el Sr. Puigdollers s’alegrés perquè la recollida se-
lectiva va bé, en comptes de fixar-se només en els
aspectes negatius.
La Sra. Mayol es mostra disposada a signar qual-
sevol balanç del Pla de gestió de residus que només
comporti un retard de tres anys en el compliment dels
objectius fixats; i demana al Grup de Convergència i
Unió ajuda des de les institucions i com a força políti-
ca per tal de poder disposar dels dipòsits controlats,
que són la veritable alternativa a la incineració.
PART DECISÒRIA
a) Acords sobre societats, consorcis i entitats
4. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-
vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat
privada municipal 22 Arroba BCN, SA, l’acord se-
güent:
1r) Designar el Sr. Ricard Fernández i Deu mem-
bre del Consell d’Administració de l’esmentada Socie-
tat.
2n) Establir que el termini de designació del conse-
ller que es nomena serà l’establert en els Estatuts,
sens perjudici de la renovació que fos procedent en el
canvi de mandat consistorial.
3r) Facultar indistintament el president i el secretari
del Consell d’Administració per comparèixer davant
notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-
terior, com també per complir els tràmits necessaris
per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i tam-
bé la correcció d’errors materials en cas necessari.
La Presidència, tal i com es convingué a la Junta
de Portaveus, acumula els debats d’aquest punt de
l’ordre del dia i de la moció següent:
M 1. Adoptar, en l’exercici de les competències re-
servades a l’Ajuntament com a soci únic de la Socie-
tat privada municipal Informació i Comunicació de
Barcelona, SA, els acords següents:
1r) Designar la Ima. Sra. M. Ángeles Esteller i
Ruedas membre del Consell d’Administració de l’es-
mentada Societat en substitució del Sr. Carlos Nieto
Fernández.
2n) Establir que el termini de designació de la con-
sellera que es nomena serà l’establert en els Estatuts
socials, sens perjudici de la renovació que fos proce-
dent en el canvi de mandat consistorial.
3r) Facultar indistintament el president i el secretari
del Consell d’Administració per comparèixer davant
notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-
terior, com també per complir els tràmits necessaris
per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i,
també, la correcció d’errors materials en cas neces-
sari.
S’aproven, per unanimitat, la proposta d’acord i la
moció anteriors.
Tot seguit es dóna per aprovada aquest acta, en la
part que estrictament fa referència a l’adopció
d’aquests acords, per tal d’agilitar-ne la inscripció en
el Registre Mercantil.
5. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-
vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat
privada municipal Pro Nou Barris, SA, l’acord se-
güent:
1r) Designar la Sra. Gemma Arau i Ceballos i el Sr.
Ricard Frigola i Pérez membres del Consell d’Admi-
nistració de l’esmentada Societat.
2n) Establir que el termini de designació dels con-
sellers que es nomenen serà l’establert en els Esta-
tuts socials de l’esmentada Societat, sens perjudici
de la renovació que fos procedent en el canvi de
mandat consistorial.
3r) Facultar indistintament el president i el secretari
del Consell d’Administració per comparèixer davant
notari i elevar a escriptura pública els nomenaments
anteriors, com també per complir els tràmits necessa-
ris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i
també la correcció d’errors materials en cas necessari.
La Sra. Recasens justifica l’abstenció del seu Grup
dient que Pro Nou Barris, SA, és una empresa de ca-
pital íntegrament municipal creada per a agilitar la
gestió, però que ha de complir les exigències de
transparència, concurrència i publicitat i això fa ne-
cessària la presència dels Grups de l’oposició en el
seu Consell d’Administració, acord que el govern mu-
nicipal ha trencat unilateralment: aquest, i no els no-
menaments concrets que es formulen, és el motiu del
posicionament dels membres del seu Grup.
El Sr. Cornet demana que es restableixi l’acord, as-
solit en el mandat anterior, en virtut del qual el Grup
del Partit Popular tenia en el Consell d’Administració
d’aquesta empresa una representació que assegura-
va la transparència i els canals d’informació, però que
s’ha perdut en el mandat actual, motiu que explica el
vot contrari que emetran els membres del seu Grup, i
que es repetirà en tots aquells altres nomenaments
de membres de consells d’administracions de les so-
cietats municipals on l’oposició no sigui present.
El Sr. Cuervo entén el vot dels Grups de l’oposició,
però puntualitza que la funció del govern és governar
i la de l’oposició és controlar, tasca que pot complir
mitjançant la seva presència en els consells d’admi-
nistració de les empreses municipals –circumstància
que no es dóna pas en les empreses públiques de
l’Estat o de la Generalitat– o per altres canals, sense
que això vagi en detriment de la concurrència, la pu-
blicitat i la transparència, ni de l’exercici de les funci-
ons de l’oposició.
La Sra. Recasens creu que la intervenció del Sr.
Cuervo revela el tarannà i l’estil de govern que impe-
rarà en el present mandat i que no s’adiu amb el trac-
te que l’oposició mereix.
Recorda que, en discutir-se els Estatuts de Barce-
lona de Serveis Municipals, SA, el seu Grup sol·licità
que s’hi explicités la presència de l’oposició en el
Consell d’Administració, perquè aquest Plenari actua
com a junta general i el seguiment periòdic de la ges-
tió de les empreses només es pot fer en les reunions
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-200494
dels seus consells d’administració, tanmateix el Sr.
Ernest Maragall s’hi oposà, però matisà que era pràc-
tica habitual que tots els Grups municipals estigues-
sin representats en els consells d’administració de les
societats municipals; consegüentment ara ha de
constatar que això s’ha acabat i ha començat un nou
estil de fer política.
El Sr. Fernández Díaz significa que la presència de
l’oposició en les empreses i organismes autònoms
municipals havia estat una tradició que s’ha trencat a
l’inici d’aquest mandat a pesar que moltes d’aquestes
entitats es constituïren per unanimitat a partir del
compromís polític que garantia la presència de tots
els Grups municipals en els seus òrgans directius:
pregunta, doncs, de quins mecanismes disposaran
els Grups l’oposició per a poder controlar, com a
membres de la junta general d’accionistes, l’activitat
d’aquestes empreses i com podran canalitzar les se-
ves propostes sobre aquestes societats, qüestions
que ell ja plantejà en la sessió del mes de juliol i que
encara no han tingut resposta.
El Sr. Cuervo contesta que seran els mecanismes
que la llei preveu, entre els quals no hi ha pas la pre-
sència en els consells d’administració; i que en els òr-
gans de direcció de les empreses i ens públics, esta-
tals o autonòmics, com són, per exemple, el GIF o
GISA, l’oposició no hi és pas present; i que la manca
de presència no va pas en detriment dels principis de
publicitat i concurrència, ni de la transparència, i la
presència tampoc comporta cap garantia en aquest
sentit sinó, més aviat, distorsions.
El Sr. Puigdollers precisa, com a avís per a nave-
gants, que la Sra. Recasens s’ha limitat a llegir uns
compromisos assumits pel Sr. Ernest Maragall en
aquesta sala.
El Sr. Alcalde admet la conveniència de sistema-
titzar la qüestió de fons de la representació de
l’oposició en els consells d’administració de les so-
cietats municipals tot subratllant que no hi ha pro-
blemes quan els estatuts la preveuen, i s’estan as-
solint acords en determinats casos, com ara 22
Arroba BCN, SA, en què no la preveuen, mentre
que respecte de la resta pensa parlar amb els caps
dels Grups de l’oposició per deixar clar que es trac-
ta d’una concessió o decisió lliure que correspon a
l’equip de govern, i no pas d’un dret de l’oposició,
com ho demostra el fet d’ésser insòlita en el conjunt
de les Administracions públiques espanyoles i més
concretament en el si de l’Administració local, per-
què coneix molts pocs casos, fins i tot entre els
ajuntaments governats per Convergència i Unió o el
Partit Popular, on l’oposició estigui representada en
les empreses municipals i, per tant, cal congratular-
se que en les societats d’aquest Ajuntament hi hagi
una presència de l’oposició que supera allò que és
el normal en el conjunt dels ajuntaments i, per des-
comptat, en l’Administració autonòmica i en l’es-
tatal.
Resta, doncs, a l’espera de la reunió que mantin-
drà amb els caps de Grup per als nomenaments que
queden pendents encara a 22 Arroba BCN, SA, i en
alguna altra empresa, i per a establir, en aquelles al-
tres en què no hi hagi tal presència de l’oposició, els
pertinents sistemes de control que potser es podrien
canalitzar a través de les Comissions del Plenari per-
què hi puguin assistir els presidents i executius de
tals empreses.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres.
Esteller, Balseiro i Mejías i amb l’abstenció dels Srs.
Trias, Puigdollers, Ciurana i García i les Sres.
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos.
Tot seguit es dóna per aprovada aquesta acta, en
la part que estrictament fa referència a l’adopció
d’aquests acords, per tal d’agilitzar-ne la inscripció en
el Registre Mercantil
b) Ratificacions
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 22 d’octubre
de 2003 (S1/D/2003 4150), que concedeix a
Gigatson, SL, una bonificació del 75% sobre la quota
de l’impost de construccions, instal·lacions i obres,
donat que la llicència d’obres majors per a la cons-
trucció d’un edifici administratiu per activitats tecnico-
administratives i/o socioculturals d’entitats sense
ànim de lucre a la rambla de Guipúscoa, núms. 23-
25, es troba en els supòsits establerts a l’article 7è de
l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2003.
7. Ratificar els Convenis entre l’Ajuntament de Bar-
celona i el Departament de Política Territorial i Obres
Públiques de la Generalitat de Catalunya, pels quals
s’atorguen subvencions a les Oficines de rehabilitació
de Ciutat Vella, Proeixample, Sants-Montjuïc i Gràcia.
8. Ratificar la resolució 876/03 de la Gerència de
l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, de 9
d’octubre de 2003, per la qual s’autoritza la despesa
de 975.445,66 euros per a atendre l’import relatiu al
contracte d’execució de les obres definides en el pro-
jecte de construcció d’una escola bressol en el CEIP
Bernat de Boïl, a fi d’autoritzar l’augment del percen-
tatge corresponent a l’exercici pressupostari 2004,
segons allò que estableix l’article 155.5 de la Llei re-
guladora de les hisendes locals.
9. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 17 d’octubre
de 2003 (S1/D/2003 4139), que atorga al Sr. Carlos
Esteve Ruensa la Medalla d’Honor al Mèrit en cate-
goria de bronze, per raó de la seva antiguitat ininter-
rompuda (25 anys), en la prestació de serveis al Ser-
vei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament,
sense cap nota desfavorable en el seu expedient per-
sonal.
S’aproven, per unanimitat, els quatre dictàmens
precedents.
c)Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
COORDINACIÓ TERRITORIAL
10. Aprovar inicialment modificacions de crèdit del
Pressupost 2003, per un import de 8.042.350,31
euros, de conformitat amb la documentació adjunta
(tres annexos amb referències 03091590-03101395-
03102695), considerant-les definitivament aprovades
en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra
en el termini d’exposició pública.
11. Aprovar inicialment l’expedient de modificaci-
ons de crèdit per un import de 20.751.639 euros (dels
quals 11.525.617,82 euros són per suplements de
crèdit, i 9.226.021,18 euros són per crèdits extraordi-
naris), d’acord amb document annex, a finançar amb
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 95
els majors ingressos obtinguts en les partides pressu-
postàries 9901-42000-61114 (participació ingressos
estat-PIE) i 0101-55006-61114 (dret superfície sobre
Ca l’Aranyó) considerant-lo definitivament aprovat en
cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el
termini d’exposició pública.
12. Aprovar, d’acord amb l’article 60.2 del Reial
Decret 500/1990, de 20 d’abril de 1990, reconeixe-
ments de crèdit, que seran finançats amb càrrec al
Pressupost de 2003, per un import de 248.835,46
euros. Aprovar inicialment modificacions de crèdit del
Pressupost de 2003, corresponents als reconeixe-
ments de crèdit del present expedient, de conformitat
amb la documentació que s’adjunta referència
(03101090-03102590), considerant-les definitivament
aprovades en cas de no presentar-s’hi reclamacions
en contra en el termini d’exposició pública.
S’aproven el tres dictàmens precedents amb l’abs-
tenció dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana i García i
les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tam-
bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i
Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
13. Desestimar les al·legacions presentades per
l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, portaveu del Grup Muni-
cipal del Partit Popular, relatives a l’expedient de mo-
dificacions de crèdit del Pressupost 2003 per import
de 3.801.506,38 euros (referències 03072190-
03063090-03080490), aprovades inicialment en ses-
sió celebrada el dia 19 de setembre de 2003; i, en
conseqüència, aprovar-lo definitivament.
El president de la Comissió de Presidència, Hisen-
da i Coordinació Territorial, Sr. Cuervo, comenta el
contingut i abast d’aquestes modificacions pressu-
postàries.
El Sr. Cornet indica que aquest expedient inclou
una minoració dels recursos destinats a atencions so-
cials per a dotar una ajuda a la Federació Espanyola
d’Hoquei, ajuda amb la qual el seu Grup està d’acord
si bé proposà que la minoració es practiqués en les
partides de publicitat i protocol, al·legació que no ha
estat acceptada; que també es fan modificacions de
crèdit, per imports de 1.900.000 i 1.195.000 euros,
per tal de corregir la gestió ineficaç de Parcs i Jardins
respecte les retribucions del seu personal; que s’in-
crementa igualment la dotació pressupostària desti-
nada a la producció de vins a Can Calopa, en la qual
hi ha hagut una desviació pressupostària del 533%; i
que, en haver-se desestimat les seves al·legacions,
el Grup del Partit Popular votarà en contra.
La Sra. Recasens manifesta que, per coherència
amb el seu posicionament en l’aprovació inicial, el
Grup de Convergència i Unió votarà negativament
aquest expedient que té per objecte finançar la pro-
ducció de vi a Can Calopa, resoldre el conflicte de
personal existent a Parc i Jardins i subvencionar la
Federació Espanyola d’Hoquei.
Matisa que, en aquest darrer cas, el seu Grup no
critica l’import de la subvenció, sinó que es nodreixi
amb una detracció de recursos destinats a serveis
socials, encara que sigui en un percentatge molt petit,
del 0,08 o del 0,3 per 100; i no entén que els canvis
de criteris sobre la poda s’haguessin proposat de ma-
nera improvisada sense haver avaluat prèviament el
sobrecost que comportarien en material i equips hu-
mans.
El Sr. Cuervo remarca la escassa importància de
les xifres que s’estan discutint; i precisa que la part
més important dels recursos destinats a Can Calopa
correspon a inversions en la compra de determinats
aparells per al projecte docent que s’hi desenvolupa; i
que les transferències a Parcs i Jardins serviran per
pagar els compromisos derivats de la signatura del
Conveni col·lectiu amb el personal d’aquest institut.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Trias, Puigdollers, Ciurana i García i les Sres. Reca-
sens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs.
Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres.
Esteller, Balseiro i Mejías.
14. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a
concertar diversos préstecs hipotecaris per un import
màxim global de 9.097.402,80 euros, destinats a fi-
nançar les obres d’un total de 293 habitatges de di-
verses promocions, en les condicions que s’adjunten
a l’annex.
El ponent de Sòl i Habitatge, Sr. Forradellas, re-
marca que aquests préstecs es destinaran a finançar
293 habitatges per a joves i gent gran.
La Sra. Fandos anuncia que el seu Grup opta per
abstenir-se perquè, a juí seu, en la construcció d’a-
quests habitatges no s’ha sabut reconduir un conflicte
veïnal que s’està arrossegant des de fa mesos, i no hi
ha hagut voluntat de diàleg amb els veïns que espe-
raven que en el solar en qüestió es fessin equipa-
ments per al barri, i tot això ha provocat pancartes,
cassolades i concentracions malgrat que l’alçada es
reduí a la vista de les al·legacions del Grup de Con-
vergència i Unió i el Sr. Forradellas es reuní una ve-
gada amb els veïns afectats; però tanmateix el diàleg
no es podia limitar a una sola reunió, sinó que exigia
haver posat un interès més fort per a arribar a pactes,
més i quan els veïns sol·licitaren fa un mes i mig una
segona reunió en una carta a la qual no s’ha donat
resposta.
El Sr. Cornet explicita, també, l’abstenció del seu
Grup perquè, si bé s’acceptaren les seves al·le-
gacions i es reduí l’alçada dels edificis que es projec-
tava construir, no se n’informà adequadament als ve-
ïns, cas que demana que no es torni a produir.
El Sr. Forradellas, després de fer notar que el de-
bat sobre uns préstecs hipotecaris ha derivat cap a
una discussió urbanística, precisa que en el mandat
anterior es mantingueren diverses i freqüents reuni-
ons amb els veïns; que els òrgans de participació
del Districte d’Horta-Guinardó també han intervingut
en l’expedient; que ell mateix, acompanyat de perso-
nal del Patronat Municipal de l’Habitatge i del gerent
del Districte, va rebre a finals de juliol els veïns afec-
tats per explicar-los la posició de l’equip de govern i
els oferí una nova reducció, de 26,80 a 23,83 me-
tres, de l’alçada més polèmica, la de l’edifici del car-
rer de Taxdir, que dista 20 metres del de davant i on
es faran apartaments per a gent gran; que la regido-
ra del Districte, avui absent per indisposició, els tor-
nà a rebre el 12 de novembre i els tornà a fer les ex-
plicacions pertinents; i que el Programa d’actuació
del Districte parlarà dels usos dels baixos d’aques-
tes promocions per a joves i gent gran i els veïns
podran dir-hi la seva, igual com passa en totes les
promocions de 10-hj, les quals estan generant au-
tèntiques illes d’equipaments; que, a proposta del
Districte d’Horta-Guinardó i del Partit Popular, es de-
cidí una reducció important de les alçades dels edifi-
cis projectats; i que en la Comissió corresponent
l’edifici s’informà amb l’única abstenció del Grup de
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-200496
Convergència i Unió, però ara s’hi ha sumat la del
Partit Popular.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Tri-
as, Puigdollers, Ciurana i García i les Sres.
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
15. Aprovar la realització d’operacions financeres
fins a un import màxim de 180 milions d’euros en les
condicions que s’adjunten; i autoritzar l’Im. Sr. José
Ignacio Cuervo i Argudín, president de la Comissió de
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial, a ator-
gar tota la documentació necessària per dur a terme
la signatura de les operacions.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Trias, Puigdollers, Ciurana i García i les Sres.
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
16. Aprovar la liquidació final del Pressupost del
Consorci del Palau de Congressos de Barcelona. Dis-
soldre el Consorci del Palau de Congressos de Bar-
celona. Constituir, d’acord amb l’article 29.2 dels seus
Estatuts, la Comissió liquidadora del Consorci del Pa-
lau de Congressos de Barcelona. Facultar el presi-
dent de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coor-
dinació Territorial perquè dugui a terme les
actuacions encaminades a la plena efectivitat del pre-
sent acord.
El Sr. Cuervo explica la procedència de dissoldre el
Consorci creat el 1990 per a construir el Palau de
Congressos de Barcelona en el Port Olímpic, donat
que després s’ha optat per ubicar tal equipament en
un altre indret on ja s’està construint; i remarca que
l’expedient inclou sengles informes favorables de la
Intervenció i dels Serveis Jurídics i que l’únic actiu de
tal Consorci és un saldo bancari de 560.708 euros
que es traspassaran a l’Ajuntament.
El Sr. Puigdollers anticipa el vot favorable dels mem-
bres del seu Grup a la dissolució d’un consorci que ha
estat inoperant des de fa tretze anys, però posa de
manifest que aquest Plenari, en la sessió de 27 d’abril
de 1990, ja aprovà un conveni amb la Fira de Barcelo-
na i la Cambra de Comerç, Turisme i Navegació, mit-
jançant el qual aquest Ajuntament aportava sòl de titu-
laritat municipal perquè s’hi construís el Palau de
Congressos de Barcelona i, tanmateix, d’aleshores
ençà no ha vist res més sobre aquest tema i, el 14 de
gener de 1997, el Sr. Clos, aleshores tinent d’alcalde,
signà amb la Fira i la Cambra de Comerç un nou con-
veni que no es posà en coneixement ni d’aquest Ple-
nari ni de la Intervenció Municipal, fet que demostra el
grau de transparència i control existent en aquest
Ajuntament i justifica per què els Grups de l’oposició
reivindiquen ésser presents en els consells d’adminis-
tració de les empreses municipals.
El Sr. Fernández Díaz anuncia també el vot favora-
ble dels membres del Grup del Partit Popular, però
deixa constància que es triga massa a assumir els
reptes i assignatures pendents que té la nostra Ciu-
tat, donat que fa tretze anys ja es plantejà la necessi-
tat que tenia Barcelona de disposar d’un nou palau
de congressos, i en fa quinze la d’ampliar les
instal·lacions de la Fira, però fins ara no es comença
a veure la llum en la satisfacció d’aquestes necessi-
tats, deixant enrere el vell Palau de Congressos de
l’avinguda de la Reina Maria Cristina.
Es congratula que en aquest interval de temps hagi
aparegut el nou Palau de Congressos Joan Carles I i
els projectes de l’Auditori previst per la Fira, i del
Convention Center, però creu que això no ha de fer
oblidar que, malauradament, la resposta municipal a
les necessitats de la Ciutat sempre arriba tard i, so-
vint, malament.
En vista, doncs, que els deures no s’han fet com
calia, demana a l’Alcaldia que en els seus contactes
amb els Grups municipals posi també damunt la taula
el futur de la Fira i les orientacions que ha de seguir
Barcelona per a aprofitar al màxim el seu potencial
econòmico-turístic, perquè entre tots i comptant amb
el suport de les altres Administracions es poden fer
més i millors coses que no pas actuant cadascun pel
seu compte; i reitera la predisposició del seu Grup al
consens en relació a la Fira i a la promoció econòmi-
ca de Barcelona.
El Sr. Alcalde vol aclarir que el consorci es dissol
perquè, lamentablement, no trobà en cap de les al-
tres institucions consorciades ni en l’Administració
autonòmica el finançament necessari per a fer el pa-
lau de congressos previst i les peticions que féu en
aquest sentit tingueren la callada per resposta; que
aquest Ajuntament ha hagut d’assumir la construcció
del Centre Internacional de Convencions –que ja
s’està acabant– comptant només amb una aportació
de 5.000 milions de les antigues pessetes de la Dipu-
tació de Barcelona, però sense cap altra ajuda, més
enllà d’algun fons europeu, perquè ni la Fira, ni la
Cambra de Comerç, ni la Generalitat, ni cap altra de
les institucions que intervenen en la vida econòmica
no han volgut contribuir a finançar-lo i, per això, ha-
gué de buscar, conjuntament amb el Consorci de la
Zona Franca, una solució encarregant un estudi: per
tant, no hi ha hagut cap obscurantisme ni cap mena
d’ocultació d’informació, sinó incapacitat de les altres
institucions consorciades per a ajudar a finançar el
projecte i, per això, l’Ajuntament ha hagut d’empren-
dre’n l’execució sol, comptant només amb la col·la-
boració, que vol agrair públicament, de la Diputació
de Barcelona, la qual ha estat l’única institució públi-
ca que li ha fet costat a l’hora de construir el Centre
Internacional de Convencions.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
17. Iniciar el procés per a la participació de l’Ajun-
tament de Barcelona en el capital social de Port Fò-
rum Sant Adrià, SL, per a la gestió i explotació del
Port esportiu de Sant Adrià. Ratificar, en principi, el
protocol subscrit entre la societat privada municipal
Infrastructures del Llevant de Barcelona, SA, i les em-
preses Marina Premià, SL, i Port Fòrum Sant Adrià,
SL, el 29 de setembre del 2003, relatiu a la participa-
ció de la primera o, en el seu defecte, de l’Ajuntament
de Barcelona, en el capital social de Port Fòrum Sant
Adrià, SL. Nomenar, segons l’annex adjunt, els mem-
bres de la Comissió d’estudi per a la redacció de la
memòria justificativa de l’exercici d’aquesta activitat
econòmica.
El Sr. Cuervo exposa que Infrastructures del Lle-
vant, SA, adjudicà la construcció del Port esportiu de
Sant Adrià a Marina Premià, SL, que havia de consti-
tuir una societat gestora Port Fòrum Sant Adrià, SL,
per explotar-lo; que segons el protocol signat el prop-
passat 29 de setembre per les tres empreses, corres-
pon a Infrastructures del Llevant, SA, o, en el seu
cas, a l’Ajuntament participar amb un 5% en el capital
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 97
social d’aquesta societat gestora; i que el dictamen
en debat opta perquè sigui l’Ajuntament i no pas In-
frastructures del Llevant, SA, qui tingui tal participació
minoritària, decisió que es recolza en l’experiència
del Port Olímpic.
El Sr. Puigdollers, a reserva de les al·legacions que
pugui formular en la fase ulterior d’informació pública,
suscita, d’entrada, una qüestió formal perquè no ha
trobat a l’expedient l’annex relatiu al nomenament de
membres de Comissió redactora de la memòria justi-
ficativa; i, a continuació, qüestiona l’oportunitat que
l’Ajuntament exerceixi l’opció que té, perquè no aca-
ba de veure l’interès que pugui tenir el municipi de
Barcelona a participar en una empresa que gestiona
un port esportiu situat fora del seu terme municipal, i
perquè no troba justificat l’interès públic d’aquesta
participació, ja que el control de la gestió també pot
exercir-se a través de la titularitat de la concessió: per
tant, el seu Grup opta per abstenir-se.
El Sr. Cornet també avança l’abstenció del seu
Grup:
1r) Per un motiu de forma que ja plantejà en el si
del Consell d’Administració d’Infrastructures del Lle-
vant, SA, quan n’era membre, el de la capacitat de tal
societat per a decidir aquesta operació, per tal com, a
pesar que aleshores se li assegurà que era possible
tirar-la endavant, ara en l’expedient consta un informe
de la Intervenció Municipal segons el qual la signatu-
ra d’Infrastructures del Llevant, SA, compromet l’ad-
quisició d’accions sense que s’hagi tingut en compte
la tramitació prevista en la normativa vigent, fet que
demostra la conveniència que l’oposició sigui present
en les empreses municipals.
2n) Per un motiu de fons que també exposà en el si
del Consell d’Administració d’Infrastructures del Lle-
vant, S.A,: en tractar-se d’un port esportiu situat al
terme municipal de Sant Adrià de Besòs, l’Ajuntament
de Barcelona hauria de cedir els seus drets i facultats
de control de la gestió al d’aquell municipi.
El Sr. Cuervo contesta les intervencions anteriors
dient que si bé els dictàmens que presenta estan
sempre avalats per informes favorables dels Serveis
Jurídics i de la Intervenció Municipal, a partir d’ara
procurarà sotmetre’ls també al millor i més documen-
tat criteri del Sr. Cornet; que en l’expedient consta un
annex segons el qual els membres de la Comissió re-
dactora de la memòria justificativa són la Sra.
Ballarín, els Srs. Castellví i Carrera i ell mateix; que
l’opció que es fa està justificada per l’interès públic,
és a dir, per la mateixa necessitat en vista de la qual
ningú no s’oposà a l’acord que aprovava la participa-
ció de l’Ajuntament en el finançament d’aquesta
infraestructura, per la coherència urbanística i d’usos
de la zona, per la conveniència de desenvolupar el
port i per la experiència aconseguida per aquest
Ajuntament en el Port Olímpic; i que en relació a les
propostes relatives a les societats municipals, la
qüestió no és si l’oposició és o no present en els con-
sells d’administració, sinó que els expedients s’hagin
tramitat seguint els procediments administratius i con-
tinguin els informes jurídics i de tota mena escaients.
El Sr. Alcalde, després de destacar la importància
del fet que, per primera vegada en l’Administració lo-
cal espanyola segons les seves notícies, un Ajunta-
ment construeixi un port esportiu en un municipi veí,
significa que ell intentà aconseguir de l’Estat, a través
del Ministeri de Foment, i de la Generalitat, el finan-
çament, habitual en casos similars, per a fer les
infraestructures de tot el Projecte 2004, però ni l’un ni
l’altra vulgueren contribuir a finançar aquest port a
pesar que té un caràcter estratègic per al desenvolu-
pament d’aquella zona i que un projecte anterior esti-
gué aturat durant anys perquè el sector privat no te-
nia cap interès a fer-lo: per això, en benefici de la
coherència urbanística, del desenvolupament urba-
nístic de tal zona i de la contundent intervenció que
s’hi està duent a terme, l’Ajuntament ha hagut de fi-
nançar sol les infraestructures del nou port en no ha-
ver trobat cap altra Administració disposada a acom-
panyar-lo i ara, consegüentment, també sembla
coherent que sigui aquest mateix Ajuntament qui par-
ticipi en la gestió, si bé ja s’ha convingut amb l’Ajunta-
ment de Sant Adrià del Besòs que dels dos llocs que
ens corresponen en el Consell d’Administració de
l’empresa gestora, l’un serà ocupat per un represen-
tant de l’Ajuntament de Barcelona i l’altre per un re-
presentant de l’Ajuntament de Sant Adrià.
Recalca que l’operació té, com a objectiu, culminar
una intervenció urbanística que acaba en la rambla
de la Mina i contribuir a la rehabilitació d’una zona de
l’Àrea metropolitana molt malmesa, precisament per
la incoherència de pertànyer a dos municipis diferents
i no haver-hi una autoritat urbanística metropolitana
que pugui assumir la solució d’aquesta mena de situ-
acions.
El Sr. Puigdollers pregunta si construir un port es-
portiu és una actuació d’interès públic i progressista.
El Sr. Alcalde diu que sí, ja que, ateses les condici-
ons en què es troba el barri de la Mina i les actuaci-
ons –cobertura de la depuradora, ecoparc, etcètera–
que s’hi estan fent pels voltants, la intervenció pública
en el port està plenament justificada, més i quan la
iniciativa privada no hi ha tingut cap interès, s’hi pre-
veu una escola de vela que pot arribar a tenir uns
13.000 afiliats, i també una altra d’activitats aquàti-
ques complementàries i es pretén continuar el procés
de regeneració urbana de Barcelona amb la mateixa
força i més impacte que el de les actuacions que es
varen fer en ocasió dels esdeveniments de 1992, les
quals tingueren uns efectes beneficiosos per als ve-
ïns del seu entorn i per a tot Barcelona, de manera
que li sembla lamentable que, a diferència d’allò que
succeí aleshores, ni l’Estat ni la Generalitat hagin vol-
gut contribuir a finançar aquesta infraestructura.
El Sr. Cornet indica que el gran problema del Minis-
teri era evitar que es fes el port aprovat per un minis-
tre socialista, donat que penetrava tres vegades més
en el mar i era insostenible, perquè hauria perjudicat
greument les platges, raó per la qual es reserva com-
provar, temps a venir, si el nou projecte que ara es
tira endavant beneficiarà o perjudicarà el litoral.
El Sr. Alcalde recorda que la proposta de reduir les
dimensions del nou port sortí d’aquest Ajuntament i
no pas del Ministeri, el qual, per cert, encara no ha
aprovat la plataforma i l’ampliació de la concessió per
a poder construir el zoològic, a pesar de tenir tots els
informes necessaris; però més important encara que
els permisos, són els milers de milions de pessetes
que l’Ajuntament ha hagut d’aportar tot sol perquè no
ha trobat cap altra institució que vulgui contribuir a fi-
nançar aquesta infraestructura.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Tri-
as, Puigdollers, Ciurana i García i les Sres. Reca-
sens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-200498
Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres.
Esteller, Balseiro i Mejías.
18. Constituir un dret real de superfície a favor de
la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació
i Gestió, SA, (Regesa) sobre la finca, de propietat
municipal, situada en el carrer de Ferran Junoy,
núms. 92-104, grafiada en el plànol annex, per un ter-
mini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a
la construcció i gestió d’habitatges per a joves en rè-
gim de lloguer, de conformitat amb el Conveni de
col·laboració amb tal organisme aprovat pel Plenari
del Consell Municipal en sessió del 20 de juliol de
2001 i formalitzat el 18 d’octubre de 2001; practicar
les operacions de segregació, agrupació o altres ne-
cessàries per a identificar la finca objecte del dret de
superfície; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord
amb les condicions del document annex, que s’apro-
ven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar
l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions
encaminades a concretar, clarificar i executar el pre-
sent acord.
19. Constituir un dret real de superfície a favor de
la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació
i Gestió, SA, (Regesa) sobre la finca, de propietat
municipal, situada en el carrer del Camp del Ferro
núms. 1-7, grafiada en el plànol annex, per un termini
de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la
construcció i gestió d’habitatges per a joves en règim
de lloguer, de conformitat amb el Conveni de col·la-
boració amb tal organisme aprovat pel Plenari del
Consell Municipal en sessió de l’1 de juny de 2001 i
formalitzat el 18 d’octubre de 2001; practicar les ope-
racions de segregació, agrupació o altres necessàri-
es per a identificar la finca objecte del dret de superfí-
cie; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb
les condicions del document annex, que s’aproven;
inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Al-
caldia per a la realització de totes les actuacions en-
caminades a concretar, clarificar i executar el present
acord.
S’aproven els dos dictàmens precedents amb l’abs-
tenció dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana i García i
les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també
dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
20. Aprovar el Conveni de col·laboració entre
l’Ajuntament i l’Institut Català de les Indústries Cultu-
rals, signat el 30 d’octubre de 2003, relatiu al dret de
superfície a concertar sobre les finques situades en
els carrers d’Espalter, núms. 1, 3, 5, 7 i 9, de Sant
Pau, núm. 66, i de Sant Josep Oriol, núms. 7-9 i 11,
grafiades en el plànol annex i, com a conseqüència,
constituir un dret real de superfície a favor de l’Institut
Català de les Indústries Culturals respecte de les es-
mentades finques, per un termini de setanta-cinc
anys i amb caràcter gratuït, per tal de construir un
edifici que albergarà la seu central de la Filmoteca de
Catalunya i les dependències de l’Institut Català de
les Indústries Culturals i la futura Fundació Privada
Catalan Films&TV; i formalitzar-lo en escriptura públi-
ca, amb la pràctica de les operacions registrals de
segregació, agrupació o altres encaminades a la
identificació, com a finca independent, de la que serà
objecte del dret de superfície; inscriure’l en el Regis-
tre de la Propietat i facultar l’Alcaldia per a la realitza-
ció de totes les actuacions encaminades a concretar,
aclarir i executar el present acord.
El Sr. Martí, en la seva condició de regidor del Dis-
tricte de Ciutat Vella, subratlla que aquest dictamen
continua l’estratègia de procurar que la presència
d’institucions de prestigi que atraguin públic i activitat
econòmica, contribueixi a normalitzar i dinamitzar les
zones més conflictives del Districte i, concretament,
del barri del Raval, mitjançant la construcció de l’edifi-
ci que ha d’albergar la Filmoteca de Catalunya, les
oficines de l’Institut Català de les Indústries Culturals i
la futura Fundació Privada Catalan Films&TV, finalitat
a la qual contribueix l’Ajuntament cedint gratuïtament
el dret de superfície sobre el solar de 4.000 metres
quadrats on s’ha de bastir tal edifici.
El Sr. Ciurana vol posar en relleu la decidida apos-
ta de futur que fa el Govern de la Generalitat mitjan-
çant la construcció d’aquest edifici per tal de crear
noves centralitats i revitalitzar el bell mig del barri del
Raval.
S’aprova, aquest dictamen, per unanimitat.
21. Aprovar inicialment la modificació del primer
paràgraf de l’article 7 dels Estatuts socials de 22
Arroba BCN, SA, relatiu a la composició del capital
social, d’acord amb allò que figura en informe adjunt.
Sotmetre a informació pública l’acord i la modificació
dels Estatuts per un termini de trenta dies, d’acord
amb els articles 212.5 i 201 del Reglament d’obres,
activitats i serveis dels Ens locals; i, en cas de no pre-
sentar-s’hi al·legacions, tenir per aprovada definitiva-
ment la proposta de modificació dels Estatuts. Facul-
tar el president de la Comissió de Presidència,
Hisenda i Coordinació Territorial, en representació de
l’Ajuntament, i el president i el secretari de Barcelona
de 22 Arroba BCN, SA, indistintament, en representa-
ció de la Societat, perquè puguin efectuar tots els trà-
mits adients per a la plena efectivitat dels presents
acords.
El Sr. Puigdollers veu en aquest expedient un nou
exemple d’allò que s’ha convertit en un dels eixos de
debat d’aquesta sessió, la presència dels Grups de
l’oposició en els consells d’administració de les em-
preses municipals, ja que, en no ésser presents des
del mes de juliol en el de 22 Arroba BCN, SA, no han
pogut tenir coneixement fins ara que havia pres un
acord per al qual no tenia competència perquè, com
consta a l’informe de la Intervenció Municipal, que lle-
geix, s’adquiriren compromisos de despesa per un
import de 6.638.000 euros sense que en el capítol 8
del Pressupost hi hagués crèdit suficient, raó per la
qual cal tenir en compte allò que disposa l’article
154.5 de la Llei d’hisendes locals, que declara nuls
de ple dret els acords que s’adoptin en tals circums-
tàncies.
El Sr. Cornet manifesta que aquest expedient de-
mostra que les coses es porten de manera nefasta i
que és necessària la presència de l’oposició en els
consells d’administració de les empreses municipals,
ja que l’informe de la Intervenció Municipal deixa ben
clar que l’acord que en el seu dia prengué el Consell
d’Administració de 22 Arroba BCN, SA, és nul de ple
dret a pesar que això que està dient pugui fer gràcia
al Sr. Cuervo, al qual li demana que rigui menys i pro-
curi que els consells d’administració de les societats
municipals actuïn amb més rigor i compleixin escru-
polosament les seves responsabilitats.
El Sr. Cuervo demana al Sr. Cornet que accepti
que el seu partit, tot i tenir en altres llocs majoria ab-
soluta, aquí està en l’oposició i té els drets que li cor-
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 99
responen com a oposició: aquestes són les regles de
la democràcia i el Partit Popular també les aplica en
el Parlament de l’Estat, on té majoria absoluta i la im-
posa sistemàticament; per tant el regidor esmentat,
per solemnitzar la seva argumentació, no hauria
d’usar, amb veu engolada, certs adjectius, com ne-
fast, que freguen l’insult, però que ell es pren amb
cert distanciament.
Puntualitza que quan la Intervenció Municipal for-
mula determinades consideracions però al final no
posa una nota d’objecció suspensiva és perquè, a pe-
sar de discrepar, no troba cap il·legalitat en l’expedi-
ent, sobretot si a més l’informe jurídic és favorable;
que la transparència en la gestió queda ben assegu-
rada, perquè tothom pot accedir als informes de la In-
tervenció Municipal en el moment procedimental es-
caient i després exposar-ne públicament el contingut i
basar-hi les seves argumentacions; i que en totes les
Administracions hi ha discrepàncies legítimes entre
els gestors i els interventors que compleixen escrupo-
losament la seva funció, com fan els d’aquest Ajunta-
ment, tanmateix, aquí l’oposició intenta treure’n mas-
sa rendiment polític.
El Sr. Casas, en la seva condició de vicepresident
del Consell d’Administració de 22 Arroba BCN, SA, i
en nom de les persones provinents de camps econò-
mics molt diversos que l’integren, a les quals no agra-
darien gaire algunes de les expressions emprades en
el curs d’aquest debat pels representants de l’oposi-
ció, perquè són absolutament falses i passen la ratlla
d’allò que és políticament correcte, exposa que en la
sessió de 27 de març de 2003 aquest Plenari autorit-
zà l’ampliació del capital de la societat esmentada per
un import de 6.638.000 euros mitjançant l’aportació,
per part d’aquest Ajuntament, d’un dret real de super-
fície sobre un terreny destinat al desenvolupament
d’activitats audiovisuals en l’àmbit d’actuació de la so-
cietat, a la qual autoritzà, també, a participar en una
societat d’economia mixta i a convocar i resoldre el
concurs per a seleccionar el soci privat que haurà de
satisfer el cànon que després es transformarà en el
capital que l’Ajuntament ha d’aportar monetaritzat: en
conseqüència, tot i les discrepàncies de criteri entre
la Intervenció i els Serveis Jurídics, els quals, per la
seva banda, troben perfectament legal allò que es fa,
no hi ha hagut cap il·legalitat per inexistència de di-
ners, perquè la modificació estatutària que es propo-
sa permetrà l’ampliació de capital amb uns diners
provinents del dret de superfície i el consegüent cà-
non que abonarà el soci privat, de manera que, quan
escaigui, s’ampliarà el capítol 8 per a fer possible
l’aportació dels diners.
El Sr. Cornet indica que els informes de la Interven-
ció Municipal s’emeten perquè se’n faci cas, i no pas
perquè s’hi explicitin unes discrepàncies i es continuï
pel mateix camí: aquesta és la forma de fer política
de l’equip de govern i no pas del seu Grup, el qual, no
obstant això, s’ha hagut de sentir que no actuava
d’una manera políticament correcta.
Addueix que aquest Plenari és junta general de les
empreses municipals i, donat que els votants donaren
al seu partit set regidors en aquest Plenari, en virtut
de les normes reguladores de les juntes generals, el
seu Grup té dret a ésser present en els consells d’ad-
ministració.
També opina que el govern municipal no troba im-
portant una decisió que importa uns 1.100 milions
de les antigues pessetes: això explica com va Bar-
celona.
El Sr. Alcalde demana que les coses no es treguin
de mare, perquè algunes de les intervencions de
l’oposició han afectat interessos de terceres persones
i s’han plantejat amb un dramatisme que no estava
justificat; i aclareix que l’expedient versa sobre una
ampliació de capital que no es farà efectiva amb di-
ners, sinó amb allò que es cobrarà en el futur per un
cànon que abonarà l’empresa adjudicatària del con-
curs convocat a tal efecte, i davant de tal ampliació la
Intervenció indica que, segons les normes vigents, ha
d’haver-hi els diners necessaris; ara bé, cal tenir pre-
sent que no s’hi aporten diners, sinó un dret de su-
perfície i, per això, es modifiquen els Estatuts socials,
operació que és estrictament lògica i coherent i, per
tant, per molt que l’oposició ho intenti, no s’hi han de
veure coses estranyes.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Trias, Puigdollers, Ciurana i García i les Sres.
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
22. Restar assabentat de la Memòria del Consell
Tributari.
La ponent d’Hisenda, Sra. Ballarín, comença dient
que, des de la seva creació el 1988, el Consell Tribu-
tari, format per juristes i economistes de reconegut
prestigi nomenats per consens del Consistori i inamo-
vibles, ha estat un instrument molt útil perquè la ciuta-
dania pot acudir-hi en defensa dels seus legítims
drets i perquè ha servit per al control tècnic de les ac-
tuacions municipals gràcies a unes recomanacions
que es plasmen en les seves memòries anuals, com
la que avui es presenta, la qual recull el resum de les
activitats desenvolupades pel Consell durant l’any
2002 i formula una sèrie de suggeriments per a millo-
rar els serveis de l’administració tributària municipal.
Entrant en el contingut de tal memòria, comenta
que en l’exercici de 2002 el Consell Tributari, a més
d’informar preceptivament les Ordenances Fiscals,
elaborà tres dictàmens relatius als efectes que podien
tenir sobre els tributs municipals, tres lleis estatals,
entre elles el projecte de reforma de la Llei d’hisen-
des locals i la Llei orgànica d’universitats; que la Me-
mòria analitza les impugnacions produïdes en l’apli-
cació de les diverses ordenances i formula
observacions que han de servir per a millorar l’aplica-
ció de les normes tributàries; que s’hi explicita, tam-
bé, la renovació de membres produïda en el curs de
tal any: les incorporacions com a vocals dels doctors
Rafael Entrena Cuesta i Joaquim Bisbal i Méndez i
els nomenaments de la doctora Antònia Agulló i
Aguero com a presidenta, i del Sr. José Antonio
Pérez Torrente com a vicepresident; que bona part
de l’èxit del Consell Tributari depèn del fet que pugui
contrastar els seus criteris tant amb els òrgans ges-
tors dels diferents tributs com amb els òrgans jurisdic-
cionals i, en aquesta línia, en l’any 2002 s’ha de valo-
rar molt positivament la intensificació de les relacions
amb l’Institut Municipal d’Hisenda i amb els Serveis
Jurídics i l’establiment de les bases per a una futura
relació de col·laboració, més o menys permanent,
amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Tocant als recursos resolts pel Consell Tributari,
concreta que d’un total de 948, n’ha desestimat 594,
n’ha estimat parcialment 183 i n’ha estimat totalment
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004100
171; que en l’impost de circulació, les impugnacions
s’incrementaren un 25% respecte l’any anterior, prin-
cipalment per causa dels problemes i retards amb
què el registre de la Prefectura Provincial de Trànsit
comunica els canvis de titularitat dels vehicles; que
en l’impost de plusvàlua, els recursos es plantegen
per confusions en els pactes entre els particulars en
el moment de la transmissió i el Consell recomana
una major col·laboració en la gestió d’aquest impost
per part dels agents socials i d’altres actors, com per
exemple, els notaris, amb el col·legi dels quals ja hi
ha signat un conveni que ha donat molt bons resul-
tats però que es procurarà millorar, i en la mateixa lí-
nia estan a punt de signar-se convenis amb altres as-
sociacions professionals; que en l’impost sobre les
activitats econòmiques, s’han produït 263 recursos, la
majoria relacionats amb les actuacions inspectores,
ara bé, per a 2003 es previsible un augment de la
conflictivitat, perquè les empreses que encara hi es-
tan subjectes estan impugnant sistemàticament les li-
quidacions que se’ls giren; que en relació a l’impost
sobre els béns immobles la Memòria recull alguns
problemes derivats d’ésser gestionat en part pels
Serveis del Cadastre i en part per l’Ajuntament, en tot
cas ella espera que es puguin resoldre en el nou con-
veni de col·laboració que s’està a punt de signar; i
que pel que fa a l’impost sobre construccions,
instal·lacions i obres, malgrat els problemes que con-
tinuen existint en l’aplicació d’aquest impost, la Me-
mòria posa de manifest les millores introduïdes en di-
ferents aspectes per l’Institut Municipal d’Hisenda.
Acaba remarcant que Barcelona pot sentir-se orgu-
llosa del seu Consell Tributari, que gaudeix de gran
reconeixement en l’àmbit acadèmic i administratiu,
fins al punt que la Comunitat Autònoma de Madrid in-
tentà implantar un òrgan similar i el projecte de llei de
modernització dels governs locals preveu la creació
d’òrgans d’aquesta mena en tots els ajuntaments.
La Sra. Recasens felicita el Consell Tributari per
l’objectivitat i la imparcialitat amb què actua i per la
tasca que fa; i constata una tendència alcista en el
nombre de recursos i impugnacions presentades amb
un increment del 14% de la conflictivitat, però que ar-
riba al 25% en l’impost de vehicles de tracció mecàni-
ca i al 65% en l’impost sobre les activitats econòmi-
ques però, a més comença a plantejar-se’n en
l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres i
en la taxa de residus.
Admet que aquest fenomen pot ésser degut a
l’augment de les exempcions i bonificacions; però,
observa que és obligació d’aquest Ajuntament elabo-
rar unes ordenances municipals prou clares i entene-
dores per a evitar que la major autonomia municipal
en el camp de la fiscalitat comporti un augment de la
conflictivitat.
Fent un breu repàs de les diferents figures tributàri-
es diu:
a) en relació a l’impost sobre els béns immobles,
que el Consell reclama uns mecanismes sòlids de co-
ordinació entre les Administracions per tal d’evitar
conflictes; que les exempcions de les fundacions i as-
sociacions declarades d’utilitat pública generen nom-
broses reclamacions i s’hauria d’intentar resoldre
aquest aspecte; que sovintegen els recursos, que
s’han de resoldre favorablement, per incompliment de
les normes sobre notificacions; i que, per tant, l’Ajun-
tament hauria de fer un esforç en tots aquests aspec-
tes, en els quals encara resta molt camí per recórrer;
b) en relació a l’impost sobre els vehicles de tracció
mecànica, el Consell Tributari demana més coordina-
ció entre tots els agents que intervenen en la gestió
d’aquest impost, però també remarca el nombre de
recursos que ha hagut d’estimar per causa de notifi-
cacions defectuoses: hi ha doncs, també, un bon
camí per recórrer en aquest terreny;
c) en relació a l’impost sobre l’increment del valor
dels terrenys, el Consell indica que una millor col·la-
boració dels agents socials faria disminuir la conflic-
tivitat i recomana que, quan en virtut d’una actuació
inspectora es giri una nova liquidació, se’n doni audi-
ència a l’interessat, altrament s’ha d’anul·lar tal liqui-
dació; per tant, també en aquest camp, un major es-
forç per part de l’Ajuntament redundaria en una
disminució de la conflictivitat.
La Sra. Balseiro felicita, primer, el Consell Tributari,
que per primera vegada és presidit per una dona, a
qui desitja tota mena d’èxits; i a continuació troba
greu que la conflictivitat augmenti una altra vegada
en matèries on s’havia millorat, com és el cas de l’im-
post sobre les activitats econòmiques, en el qual,
després de la considerable davallada experimentada
el 2001, el nombre de recursos tornà a créixer, si bé
confia que aquesta tendència s’aturi atès que un 93%
dels contribuents ja no haurà de tornar a pagar
aquest impost.
Posa en relleu, més endavant, que el 2002 el Con-
sell Tributari tramità 1.010 expedients, dels quals
1.002 eren recursos i, d’aquests, el Tribunal n’estimà,
en tot o en part, un de cada tres; i que ha estat esti-
mat un 75% de les queixes presentades.
Finalment desitja que les relacions establertes pel
Consell Tributari amb l’Institut Municipal d’Hisenda i
els Serveis Jurídics tinguin caràcter permanent i es
tradueixin en una millora també permanent dels ser-
veis en benefici de la ciutadania i de la gestió muni-
cipal.
La Sra. Ballarín contesta les intervencions anteriors
dient que la problemàtica de l’impost sobre les activi-
tats econòmiques deriva de la configuració legal
d’aquest impost, donat que la majoria de gent que hi
continua subjecta no entén per què és així i impugna
la seva liquidació en considerar-la contrària al principi
d’igualtat; que en les notificacions i prescripcions con-
tinua havent-hi encara problemes per manca d’infor-
mació correcta, especialment en l’impost de circula-
ció, respecte al domicili del titular del vehicle, però la
Memòria reconeix que s’ha produït una millora subs-
tancial en aquest aspecte; i que està absolutament
d’acord amb les consideracions que s’han fet sobre
les relacions del Consell Tributari amb l’Institut Muni-
cipal d’Hisenda i els Serveis Jurídics i, si hi hagués
alguna mancança en aquest sentit, es mirarà de solu-
cionar-la.
S’acorda l’assabentament de la Memòria del Con-
sell Tributari.
La Presidència disposa, tal com es convingué en el
si de la Junta de Portaveus, el debat conjunt dels dos
punts següents en l’ordre del dia.
23. Restar assabentat de l’Informe de la Interven-
ció General sobre fiscalització a posteriori, correspo-
nent a l’exercici de 2002, i de la Nota conjunta de la
Gerència Municipal i la Intervenció General sobre la
tramitació d’expedients a partir de les observacions
realitzades durant l’exercici de 2002.
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 101
24. Aprovar el Compte General de l’exercici de
2002 corresponent a l’Ajuntament, als Organismes
Autònoms municipals i a les Societats Mercantils de
capital íntegrament municipal.
El Sr. Cuervo, després de destacar que els dos
punts sotmesos a deliberació permeten posar en co-
neixement de la ciutadania l’evolució de les finances
i la gestió econòmica pressupostària, així com l’In-
forme que ha emès la Intervenció Municipal, exposa
que l’aprovació del Compte General culmina un llarg
procés durant el qual s’ha fet un treball meticulós,
que vol agrair, de revisió dels comptes municipals,
el qual ha generat més de 100 pàgines d’observaci-
ons per part de cadascun dels Grups de l’oposició,
altres tantes de contestació per part dels tècnics
municipals i més de 200 planes de l’Informe de la In-
tervenció, documentació que no sap si serà capaç
de resumir adequadament en el temps de què dis-
posa; i que es tracta d’un procés ordenat, rigorós i
meticulós i, evidentment, a diferència de les empre-
ses, no exempt de tensions, perquè aquí, a diferèn-
cia de les societats privades, els accionistes minori-
taris no s’acontenten amb el repartiment d’uns
dividends, sinó que pretenen desbancar els majori-
taris del consell d’administració, assumir el control
de l’empresa i canviar la gestió: aquest és l’aspecte
essencial que priva en el present debat i per aquest
motiu s’exageren les deficiències i es forcen deter-
minades interpretacions.
Parla, a continuació, de la Nota conjunta redactada
per la Gerència i la Intervenció Municipal tot subrat-
llant que, en aquest Ajuntament, fa uns anys se subs-
tituí, tal com permet la legislació vigent per a afavorir
una major flexibilitat i una eficiència més grans en la
gestió, el sistema de fiscalització prèvia pel sistema
de fiscalització a posteriori, el qual no implica cap de-
triment per als principis de legalitat i transparència;
que el 90% de les observacions verbals formulades
per la Intervenció ha estat atès pels òrgans gestors;
que en l’exercici de les seves funcions, la Intervenció
no formulà cap objecció suspensiva; que el sistema
de fiscalització dirigit s’ha consolidat i s’ha estès a
més sectors i organismes municipals, fet que, lògica-
ment, provoca més tensions i interpretacions individu-
als i comporta una major atenció en la fiscalització
prèvia per part dels interventors adjunts o delegats,
els quals emeten quatre tipus de notes d’observaci-
ons: a) opinions i recomanacions; b) observacions fo-
namentades en text legal; c) objeccions de defectes
importants; d) objeccions suspensives; i que la Nota
conjunta preveu la millora del sistema informatitzat i
tracta també dels controls de regularitat de les em-
preses, i del control financer permanent, implantat
aquest exercici en el Consorci de l’Auditori i de l’Or-
questra.
Referint-se, seguidament, al procés de revisió del
Compte general, per tal de comprovar, un cop finalit-
zat l’exercici pressupostari, si tot allò que consta en
els llibres en relació a la gestió realitzada en els as-
pectes econòmics, financers, patrimonials i pressu-
postaris és veritat, comenta que tots els estats finan-
cers i patrimonials compleixen els requeriments de
control intern, auditoria externa i qualificacions de
risc; i que tota la documentació del Compte general
(balanços de situació, comptes de resultats, informes
d’auditoria, estats pressupostaris, llibres majors,
etcètera) reflecteix fidelment el conjunt de l’activitat
econòmica municipal que anyalment genera al voltant
de 325.000 assentaments comptables.
Concreta que el 2002 l’Ajuntament tramità uns
5.500 contractes, atorgà unes 8.500 subvencions,
manegà un pressupost d’ingressos de 1.800 milions
d’euros i un pressupost de despeses corrents –abans
de finançament– de 1.260 milions d’euros, i a través
d’un grup empresarial d’una complexitat institucional
indubtable que exigia una alta qualificació professio-
nal.
Informa que, en relació a l’exercici anterior, els in-
gressos corrents –abans d’ingressos financers– del
grup varen créixer un 7,35% i les despeses corrents
–abans de despeses financeres– varen créixer un
9,55%; que es va continuar generant estalvi primari,
dada que és d’extraordinària importància per a avalu-
ar la salut econòmica de qualsevol entitat; que comp-
tant els ingressos financers i les despeses financeres
l’estalvi brut va créixer un 5,86%; que gràcies a això
les inversions pogueren totalitzar la xifra rècord de
778 milions d’euros amb un creixement del 85% res-
pecte al 2001, mentre que, per a poder atendre-les, el
deute total al final de l’any només hagué d’augmentar
en 134 milions d’euros, tal com ja s’havia anunciat en
aprovar el Pressupost per tal d’afrontar l’extraordinari
esforç de transformació de la Ciutat, però en tot cas,
malgrat aquest increment, en el conjunt del mandat el
deute disminuí en 117 milions d’euros, és a dir, en un
8% en comparació a les xifres de 1999; que la ràtio
entre deute i ingressos corrents, que era del 91,7% el
1999 fou el 2002 del 72,7%, si bé l’any precedent ha-
via estat del 70%; que la ràtio entre inversió bruta i
despesa total fou, el 2002, del 36,6%; que el risc del
deute, que explicita com valoren la salut financera
d’aquest Ajuntament aquelles entitats que li presten
diners, continuà mereixent, per part d’Standard &
Poor’s la qualificació AA; que la participació en els in-
gressos de l’Estat va créixer un 5,7%; que les despe-
ses financeres es reduïren del 10,6 al 6,6 per 100
gràcies a la solvència financera de l’Ajuntament, la
qual fa que les primes de risc siguin més baixes, a la
disminució de la càrrega financera i a la disminució
dels tipus d’interès, i això reforça la salut global de la
nostra economia que es posa, unes vegades al cap-
davant i altres al costat, però no actua mai com a fre
del desenvolupament econòmic de la Ciutat.
Remarca que el Compte general demostra que
aquest Ajuntament no és solament motor de l’econo-
mia de la Ciutat mitjançant iniciatives com el Projecte
2004, el Palau de congressos i l’àmplia transformació
urbana que està tirant endavant, sinó que també
l’afavoreix amb una reducció progressiva de la pres-
sió fiscal i una política d’inversions assenyada i con-
trolada en els seus riscos.
Acaba dient que, davant una gestió econòmica, fi-
nancera i patrimonial que genera 325.000 assenta-
ments i té una gran complexitat institucional perquè
està descentralitzada i és desenvolupada per diver-
ses empreses i organismes de diferent naturalesa, ha
estat de gran interès la lectura de les al·legacions i
comentaris dels Grups de l’oposició, ja que, segons
les seves dades, entre lliuraments de despeses, fac-
tures, manaments d’ingressos, moviments compta-
bles, expedients de contractació o de subvenció, el
de Convergència i Unió ha revisat uns 4.900 docu-
ments i el del Partit Popular 5.610, a més de la docu-
mentació i llibres estàndard: per tant, hi ha hagut ab-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004102
soluta transparència perquè poguessin verificar la sa-
lut econòmica, financera i la solvència d’aquest Ajun-
tament, el qual el 2002 incrementà el valor del seu
patrimoni amb una inversió rècord de 778 milions
d’euros.
La Sra. Recasens significa, d’entrada, que a pesar
que la intervenció del Sr. Cuervo ha anat per altres
camins, ella pensa enfocar la seva vers com s’han
utilitzat els recursos que aquest Ajuntament obté dels
ciutadans, i el rendiment públic que se n’ha tret; i que
el fet que cada quatre anys la rendició de comptes de
l’últim exercici tancat coincideixi en el temps amb la
presentació del Pressupost de l’exercici vinent permet
analitzar el Compte General des del punt de vista de
la credibilitat del govern municipal; i que fa pocs dies
assistí a una presentació grandiloqüent de tot el que
es faria l’any vinent però, dues setmanes després,
pogué comprovar que allò que sonava tan bé no
s’acabava de concretar.
Reconeix que, efectivament, en el procés de revi-
sió de comptes el seu Grup, com ha indicat el Sr.
Cuervo ha pogut analitzar 4.909 documents, però la-
menta que no li n’hagin facilitat molts d’altres que ha-
via demanat.
En aquest sentit concreta, primer, que el seu Grup,
des de fa molts anys, continua sense saber quina és
la relació entre l’Ajuntament i els grans contribuents,
què passa amb les bonificacions tributàries i què pas-
sa amb les condonacions de sancions tributàries, per-
què les forces integrades en l’equip de govern s’ama-
guen en l’excusa del perill de vulnerar la Llei de
protecció de dades, per a menystenir els drets que té
l’oposició per a poder exercir les seves funcions.
Addueix, en segon lloc, que hi hagut també
secretisme en relació a les taxes percebudes pel ro-
datge de pel·lícules en la via pública; que en relació a
tal qüestió, s’han posat damunt la taula greus irregu-
laritats perquè, segons un certificat, per aquest con-
cepte s’havien ingressat 155.000 euros, però després
la suma dels diversos expedients en totalitzava
310.000, és a dir, el doble: per tant, al seu Grup no li
interessava saber si això ho recaptaven, abans, els
serveis de la via pública i ara ho fan els d’hisenda,
cosa que explica els desfasaments en les xifres, sinó
què hi ha darrera i com es cobren aquestes taxes i
per què unes empreses paguen més diners que al-
tres per aquest concepte.
Esmenta, en tercer lloc, que el 23 d’octubre dema-
nà poder accedir al contingut d’una enquesta en què
es formulaven diverses preguntes sobre el Sr. Alcal-
de i l’emergència del record del seu predecessor i a
una altra en què constaven estudis sobre els pisos
buits fets el 24 de maig, 10 de juny i el 16 de juliol de
2002, a pesar d’haver-se informat al seu Grup que les
últimes dades disponibles sobre tal qüestió eren de
2001; però, no ha pogut accedir a tals enquestes.
Considera que el govern municipal aposta per un
determinat model de ciutat, però li manca coherència
a l’hora de gestionar-lo; que destinà 13.000.000
d’euros a despeses publicitàries i, en canvi, només
en dedicà 2.000.000 a biblioteques, 6.000.000 a la
pavimentació i 1.700.000 a la pràctica esportiva.
Pensa que els grans discursos de l’equip de go-
vern sobre el civisme i la millora de la convivència
són només fum darrera d’un gran aparador, donat
que després tan sols es recapta un 18% de les sanci-
ons que s’imposen per infraccions de les ordenances
municipals; que tampoc es poden fer grans discursos
sobre la política d’habitatge i, no obstant això, vendre
sòl públic en xifres que han estat llargament discuti-
des i que el govern municipal pretén desvirtuar par-
lant dels metres quadrats adquirits mitjançant expro-
piacions, tema al qual l’Informe de la Intervenció
dedica un apartat específic d’on treu aquests dos
exemples:
1r) En l’expropiació de la finca núm. 114 del carrer
del Doctor Letamendi, Pro Nou Barris, SA, oferí
5.000.000 de pessetes al propietari, el Jurat d’Expro-
piació fixà el preu just en 17.000.000 i s’ha acabat
pagant-ne 20.000.000 sense que consti cap justifica-
ció.
2n) En l’expropiació de la finca núm. 81 del carrer
d’Escolapi Càncer, s’oferiren a l’expropiat 28.000.000
de pessetes, el Jurat d’Expropiació fixà el preu just en
49.000.000, però finalment el propietari s’ha aconten-
tat, incomprensiblement, amb 30.000.000 sense que
se n’expliciti la causa.
Indica, més endavant, que els comptes presentats
amaguen importants irregularitats, també assenyala-
des per la Intervenció, en la contractació: no consten
en els expedients respectius els documents acredita-
tius de la capacitat i solvència dels contractistes; hi
hagué, per part de les meses, obertura d’ofertes
abans que expirés el termini per a presentar-ne; es
donaren per bones ofertes que no contenien docu-
ments indispensables, com ara la determinació de qui
executarà la feina, pòlisses d’assegurances o el pla
de seguretat i salut –malgrat l’elevadíssima sinistrali-
tat laboral–; hi faltaren també la constitució de les ga-
ranties o la ponderació de les ofertes econòmiques,
cosa que provocà valoracions amb manca d’objectivi-
tat; s’acceptaren ofertes per damunt del preu de sorti-
da de la licitació; se signaren contractes després de
l’execució del servei i de la presentació de les factu-
res; s’iniciaren obres sense la prèvia acta de replan-
teig; no es controlaren subcontractacions; hi hagué
demores importantíssimes en l’execució de les obres;
i es contractà amb empreses que tenien deutes amb
l’administració.
Posa com a exemple de tot això que està dient:
a) que en l’expedient relatiu a la construcció del
Mercat del Port, s’acceptà una oferta que estava per
damunt del preu de licitació i encara se li atorgaren
tres punts, que resultaren decisius, per millores cons-
tructives a pesar que, segons l’informe tècnic, no n’in-
corporava cap;
b) que en el relatiu a les obres d’urbanització del
carrer d’Argullós, es donà la conformitat a la recepció
de l’obra i, tanmateix, després l’empresa renuncià i
deixà de fer el tram comprès entre el carrer de Pablo
Iglesias i la Via Júlia;
c) que en les obres del Mercat de Santa Caterina
s’acabà acceptant una oferta per damunt del preu de
licitació, a pesar que el baix preu havia estat causa
de la retirada d’algunes empreses;
d) que dos contractes per valor de 277 i 1.300 mili-
ons de pessetes, respectivament, s’adjudicaren a
dues empreses, el nom de les quals s’excusa de
mencionar, que tenien deutes amb l’Ajuntament, en el
segon cas per les quotes de l’impost de circulació
dels seus vehicles dels anys 1997 a 2001;
e) que la confecció del cens de gossos perillosos
fou contractada directament, davant la inviabilitat jurí-
dica de canalitzar-la per un conveni entre l’Institut
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 103
Municipal de Salut Pública, l’Institut Municipal d’Edu-
cació i el Consell de Convivència, Defensa i Protecció
dels Animals, amb una empresa creada tot just un
mes després d’haver-se presentat la corresponent
mesura de govern, i que es donà d’alta en l’impost
sobre les activitats econòmiques un mes abans d’és-
ser contractada, de manera que no veu quina solvèn-
cia i capacitat podia tenir.
Diu, en conclusió, que el Grup de Convergència i
Unió no es dóna per satisfet amb la resposta que s’ha
donat a les seves al·legacions i no pot donar la seva
aprovació a la gestió econòmica desenvolupada du-
rant el 2002 ni des del punt de vista de si les coses
estan ben contractades i pagades, ni des del punt de
vista dels criteris d’oportunitat de la despesa.
La Sra. Balseiro agraeix, d’antuvi, al Sr. Cuervo el
reconeixement de la tasca d’anàlisi dels comptes mu-
nicipals que ha fet el seu Grup i en la qual, per cert,
ha hagut de superar nombrosos obstacles pel que fa
a l’obtenció de la informació necessària, fins al punt
que només se li ha lliurat un de cada tres expedients
que havia demanat, però encara troba més greu que
se li hagi amagat molta de la informació que segons
la legislació vigent tenia dret a rebre.
No entén, doncs, l’entestament de l’equip de go-
vern a resistir-se a lliurar documentació; i concreta
que el llibre corresponent a les empreses i instituts
municipals, en estar complet, no s’ofereix una imatge
real; que a pesar del compromís del Sr. Cuervo a lliu-
rar els comptes anuals d’aquelles empreses en les
quals l’Ajuntament té una participació superior al
20%, el seu Grup encara està esperant la relativa a
Barcelona Regional, SA, tot i que qualsevol ciutadà
pot obtenir-la adreçant-se al Registre Mercantil; que
també està esperant encara la memòria de costos,
que li hauria de permetre valorar l’eficàcia i l’eficièn-
cia dels serveis públics, la relació d’expedients en
què figuraven observacions de la Intervenció Munici-
pal, la relació de les inversions fetes per les empre-
ses municipals per compte de l’Ajuntament, malgrat
que, a parer seu, el 2002 la política inversora de
l’Ajuntament va caure dràsticament i assolí el 22,75%
de les xifres inicialment previstes.
Suposa que se li objectarà que aquest percentatge
es deu al fet que moltes inversions de l’Ajuntament es
desvien cap a les empreses i organismes municipals i
això la porta a precisar que només s’executà el 48%
de les de l’Institut Municipal de Mercats, el 69% de
les de l’Institut Municipal d’Urbanisme i el 39% de les
de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de
Vida, mentre que en les de l’Institut Municipal d’Infor-
màtica s’assolí un grau d’execució del 1.000%, però
la xifra fou de 21.000 euros, és a dir, 3.500.000 de les
antigues pessetes, que és la quantitat que diàriament
es gasta aquest Ajuntament en despeses de publici-
tat i protocol, les quals el 2002 importaren 12,5 mili-
ons d’euros, equivalents a 1.293 milions de pessetes,
amb les quals a raó del 1.300.000 pessetes que in-
vertí l’Institut Municipal d’Educació en cadascuna de
les 500 noves places d’escola bressol, s’haurien po-
gut construir, pràcticament, 1.000 places més.
Reitera que el seu Grup encara està esperant la re-
lació d’inversions executades per les empreses.
Sosté que l’Ajuntament no està duent a terme una
política d’inversions, sinó de desinversions, perquè
l’any passat es vengué terrenys, edificis i sobrants de
via pública per valor de més de 105 milions d’euros, o
sia, 17.500 milions de pessetes i amb aquestes adju-
dicacions, fetes no per concurs sinó per subhasta al
més dient, obtingué unes plusvàlues de 63 milions
d’euros, és a dir, 10.600 milions de pessetes; que els
instituts municipals també realitzaren aquest tipus
d’operacions; que, en concret, el Patronat Municipal
de l’Habitatge decidí vendes per valor de 2.100 mili-
ons de pessetes, dels quals 1.500 corresponien a ha-
bitatges entre les quals, per cert, no n’hi havia ni un
de sol de protegit, sinó que tots ells es vengueren a
afectats per actuacions urbanístiques, que havien de
ser reallotjats; que en la mateixa línia, pot citar les
subhastes fetes per Foment de Ciutat Vella, SA, i
Proeixample, SA, la qual l’any passat aconseguí unes
plusvàlues del 164% amb la venda de solars que ha-
via prèviament expropiat; que, tanmateix, l’energia
comercial només s’aplica a les vendes, perquè les
adquisicions d’immobilitzat varen ser cinc vegades in-
feriors, i la majoria, mitjançant expropiacions; que per
aquest concepte l’any passat l’Ajuntament abonà
12.659.000 euros, xifra que, a més, inclou interessos
de demora que són conseqüència de retards en el
pagament de les expropiacions, o de sentències que
han fixat unes valoracions més properes a les xifres
que reclamades pels afectats i que posen de manifest
un capteniment més propi d’una immobiliària eficient,
que no pas d’una administració preocupada pels pro-
blemes de la gent.
Es congratula que en els comptes es reconegui la
bona política econòmico-financera que porta a terme
el Partit Popular des del Govern de l’Estat, la qual ha
comportat una reducció dels tipus d’interès; però la-
menta que això no s’utilitzi per a reduir l’endeutament
municipal, sinó per incrementar-lo en un 11,3% i per
ajornar les amortitzacions financeres, i que el marge
proporcional que proporciona la reducció de les des-
peses financeres serveixi per a augmentar les despe-
ses corrents, especialment les de publicitat i protocol,
però no pas la despesa en seguretat, en la qual hi
hagué una reducció del 0,75%, mentre la plantilla de
la Guàrdia Urbana ho féu en el 3% i passà de 2.575 a
2.498 persones, fet que demostra la manca de com-
promís del govern municipal a millorar la seguretat ur-
bana, però alhora l’esforç dels agents de la Guàrdia
Urbana per a augmentar la seva eficàcia i eficiència.
Opina, més endavant, que el govern municipal no
creu en la descentralització, perquè només el 12,23%
del pressupost total de despeses fou gestionat direc-
tament pels districtes, ni en l’atenció social, en la qual
hi hagué una reducció del 2%, ni en l’atenció social
primària –que comprèn els serveis d’ajuda domicilià-
ria, menjars a domicili, alarmes telefòniques, etcète-
ra– on la reducció fou del 8,72%, ni el manteniment
de la via pública, la despesa en el qual es reduí en el
20,68%; i que totes aquestes dades demostren que
l’equip de govern gestiona les despeses en sentit
contrari a les demandes de la ciutadania i d’una ma-
nera, respecte a la qual els Grups de l’oposició, o al-
menys el del Partit Popular, no han pogut comprovar
que s’ajusti a la legislació vigent, perquè no se’ls han
facilitat encara documents que havien demanat, i per-
què no s’ha donat l’oportunitat de fer una auditoria
externa que doni fe que la gestió es fa de la manera
adequada.
Anuncia, en conclusió, que, per totes les consi-
deracions que acaba de fer, el vot dels membres del
Grup del Partit Popular serà negatiu.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004104
El Sr. Forradellas, després d’advertir que no pensa
fer una intervenció a la defensiva i que la circumstàn-
cia que les eleccions municipals hagin fet coincidir en
el temps la discussió del Compte general de l’any
passat amb el Pressupost de l’any vinent dóna pistes
per a comprendre cap a on ha derivat la discussió,
considera que els Grups de l’oposició han fet un exa-
gerat debat en negre dels comptes de 2002, a pesar
del considerable esforç fet pels serveis i les em-
preses municipals per facilitar-los la informació que
demanaven legítimament encara que amb risc de
col·lapsar segons quins serveis.
Coincidint amb l’exposició feta pel ponent, afirma
que els comptes presentats són fidel reflex de l’estat
de la Ciutat i dels reptes que es deriven d’un context
que, dissortadament, és molt poc municipalista, de
manera que cada vegada que la Sra. Balseiro canta
les virtuts de la política que desenvolupa el Partit Po-
pular des del Govern de l’Estat, acaba pensant en les
conseqüències que tal política pot tenir en l’acció fu-
tura dels municipis.
En aquesta línia, explicita la seva discrepància
amb l’afirmació que feia la Sra. Esperanza Aguirre
quan anunciava la intenció de suprimir l’habitatge
protegit, perquè només afavoreix els abusos i el frau.
Recalca que el Compte general és un bon reflex de
la salut econòmico-financera d’aquest Ajuntament i
evidencia el compliment dels objectius fixats en qües-
tions tan importants com la reducció de l’endeuta-
ment i la voluntat, que també fa palesa el Pressupost
de l’any vinent, de continuar oferint els serveis,
d’atendre el manteniment i de respondre als nous
reptes que es plantegen.
Rebutja les xifres que s’han mencionat en concep-
te d’ingressos per venda de solars; i precisa que els
comptes deixen ben clara la quantitat de sostre d’ha-
bitatge lliure venut i els ingressos, 27.370.233 euros,
que se n’obtingueren; que l’Ajuntament féu una im-
portant inversió en la compra de sòl i està fent un no-
table esforç en la construcció de nous habitatges, tant
per a reallotjar-hi afectats urbanístics com per oferir
habitatge a persones que estaven en llista d’espera, i
també per a destinar-los al lloguer, promocions que
ocasionen un elevadíssim endeutament.
La Sra. Mayol cita, com a mostra de la poca sol-
vència de les afirmacions que s’han fet en la interven-
ció de la representant del Grup de Convergència i
Unió, precisament el cas que s’hi ha mencionat rela-
tiu a l’Institut Municipal de Salut Pública, sobre el qual
explica: a) que l’Institut Municipal d’Educació, el Con-
sell de Convivència, Protecció i Defensa dels Animals
i l’Institut Municipal de Salut Pública convingueren en
un acord treballar conjuntament en la confecció del
Programa Íntegre, relatiu als animals de companyia i,
en assabentar-se de l’existència d’una empresa ca-
paç de fer bé aquesta tasca, decidiren establir-hi un
conveni, la gestació del qual després s’aturà en haver
indicat els Serveis Jurídics que seria preferible que
cadascun d’aquests organismes fes un contracte; b)
que l’empresa en qüestió, tot i ésser de recent crea-
ció, està formada per professionals que havien col·la-
borat amb l’Institut Municipal d’Educació, i per tant se
sabia perfectament que treballaven correctament; per
altra banda, la contractació es féu amb tots els requi-
sits legals.
El Sr. Oliveras significa que els comptes de 2002
demostren que l’Ajuntament i la Ciutat funcionen bé,
ja que presenten unes xifres equilibrades i continuen
la tendència positiva dels darrers anys, i tot això mal-
grat el dramatisme de les intervencions dels Grups de
l’oposició i malgrat la política d’ofec als ajuntaments
que està practicant el Partit Popular des del Govern
de l’Estat i que els obliga a fer un gran esforç a l’hora
de programar les seves actuacions, per causa de la
situació provocada per la supressió de l’impost sobre
les activitats econòmiques que ha provocat un greu
atemptat a les hisendes municipals.
Remarca la capacitat d’estalvi i, consegüentment,
d’autofinançament d’algunes inversions; la contenció
de la despesa corrent, que afavoreix l’estalvi esmen-
tat, ja que tal despesa s’ha incrementat per dessota
de la d’altres ciutats, com ara Madrid on ha crescut
un 14%; la relació entre estalvi brut i ingressos cor-
rents, que és aquí del 27% aproximadament; l’incre-
ment de la inversió neta en un 56%; la disminució
progressiva de l’endeutament, gràcies a la capacitat
d’estalvi que permet anar tornant deute, raó per la
qual no s’ha de dramatitzar l’endeutament de Barce-
lona, que, tot ésser important, està molt per dessota
del d’altres ciutats europees.
Insisteix, en conclusió, que els comptes presentats
fan palesa una bona salut econòmico-financera de la
ciutat de Barcelona i una gestió equilibrada.
El Sr. Hereu significa que cada quatre anys la dis-
cussió del Compte general del darrer exercici tancat
coincideix en el temps amb la del Pressupost de l’any
següent i es produeix després que els electors hagin
ja avaluat els resultats del projecte polític del mandat
anterior; que després de la darrera avaluació de la
ciutadania, en aquest Ajuntament les forces políti-
ques del govern i de l’oposició estan on estaven, en-
cara que amb algun ajust de família; que això treu
càrrega política al present debat respecte al tingut
l’any passat, ja que s’hi està fent l’anàlisi econòmica
d’un projecte polític que ha estat ben valorat per la
ciutadania; que s’està mostrant un relat d’èxit perquè:
a) hi ha més dinamisme i, consegüentment, més in-
gressos; b) hi ha més activitats i serveis i, conse-
güentment, un augment de la despesa corrent; c) tot
això implica un augment dels graus de llibertat que
aquest Ajuntament té per a desenvolupar un cert pro-
jecte polític.
Li sembla, doncs, patètic que s’hagi negat que el
2002 hagi estat el gran any inversor, sufragat amb
l’estalvi més un cert endeutament.
Destaca, finalment, que el fet que les xifres de la li-
quidació siguin molt bones tant pel que fa als ingres-
sos, com pel que fa a les despeses, ha determinat
que el present debat prengui un caire més admi-
nistrativista, en el qual els petits arbrets no poden
amagar un bosc esplendorós.
El Sr. Cuervo contesta les intervencions anteriors
dient que una administració que aspira a ésser mo-
derna i eficient en un món canviant ha de gestionar
pels resultats i pel principi de materialitat de les co-
ses; que el procediment administratiu no es pot sa-
cralitzar fins a tal punt que comporti rigidesa en la
gestió, cosa que no gosen avui defensar els catedrà-
tics i especialistes en dret administratiu i que és més
pròpia d’una administració decimonònica com la que,
per desgràcia, perdurà al nostre país fins fa trenta
anys; que l’objectiu de la revisió dels comptes és do-
nar a proveïdors i deutors l’ocasió de conèixer si els
seus drets estan degudament reconeguts i comptabi-
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 105
litzats, si l’Ajuntament té solvència i quin risc corren, i
tanmateix, en aquest aspecte no hi ha hagut, des de
fa molts anys, cap reclamació.
Sosté que el procediment és important i s’ha de se-
guir i respectar, però en qualsevol moment poden
sorgir, com sap tot gestor públic, divergències amb
els interventors sobre com s’ha d’interpretar una nor-
ma o concepte concret, les quals aquí es fan públi-
ques, però en tot cas això no autoritza a recórrer a
paraules gruixudes ni a parlar d’irregularitats com ha
fet la Sra. Balseiro; que, tanmateix, en fixar-se exces-
sivament en les normes de procediment, les interven-
cions dels Grups de l’oposició s’han oblidat del princi-
pi de la materialitat de les coses, és a dir, de les
actuacions fetes i dels serveis que s’han ofert als ciu-
tadans, perquè no estaven no comptabilitzats d’una
determinada manera, fins al punt d’afirmar la Sra.
Balseiro que no s’havia invertit, igual com també po-
dia haver negat que s’hagi fet el Parc central de Nou
Barris que no agrada al Sr. Fernández Díaz i tanma-
teix hi va molt a passejar.
No li sembla rigorós defensar de manera aïllada
que amb uns determinats recursos es facin unes co-
ses i se’n deixin de fer unes altres, prescindint que
entre els múltiples serveis que l’Ajuntament ofereix
n’hi ha de mínims, de compartits i d’exclusius, raó per
la qual l’altre dia hagué de dir a la Sra. Esteller, que li
reclamava que es destinessin més diners a sanitat,
que se li estava demanant quelcom que la Generalitat
no gosava demanar pas: per tant, no es pot presentar
com a exemple de bona gestió el fet que es treguin
uns diners destinats a despeses publicitàries i es po-
sin en les de sanitat, sinó el fet que es prestin aquells
serveis que la llei prescriu.
Puntualitza que el darrer mandat es pavimentà un
55% de la xarxa viària i es construïren dipòsits de re-
tenció d’aigües pluvials; que el nombre de visites a la
web va créixer de 6.000 a 12.000; que l’execució del
Pressupost de 2002 estigué al servei de la moderni-
tat, del progrés econòmic i de la prestació als ciuta-
dans d’uns serveis de qualitat en quantitat suficient;
que en allò que no correspon a l’administració munici-
pal, es defensa el dret de la ciutadania a no ésser
menystinguda i a no haver de pagar dues vegades
per un mateix servei; que en els aspectes
procedimentals, l’equip de govern defensa el dret a
mantenir la pròpia opinió, com fan també els Grups
de l’oposició; i que no ha lliurat la relació de grans
contribuents, perquè li sembla que no ho havia de fer
i n’ha exposat per carta les raons.
La Sra. Recasens observa que no s’ha contestat
cap, excepte dues, de les qüestions que ha plantejat
en la seva intervenció anterior; que l’empresa esmen-
tada per la Sra. Mayol es creà un mes després de la
mesura de govern i es donà d’alta en l’impost sobre
les activitats econòmiques cinc mesos després però
no sabia, fins ara, que estès formada per gent de
l’Institut Municipal d’Educació, circumstància que
considera greu ; que la negativa a lliurar al seu Grup
la relació de grans contribuents sota el pretext que
fer-ho podria vulnerar la llei de protecció de dades, a
més de posar en tela de judici l’ús ètic que en po-
gués fer el seu Grup, ignora el dret del seu Grup a
disposar de la informació necessària per a poder
complir la seva funció, dret que està també recone-
gut per una llei i, per tant, cal trobar un punt d’equili-
bri dels interessos contraposats, emparats tots dos
per la llei; i que del compliment de la llei el Sr.
Cuervo n’ha fet virtut.
Continua dient que el Sr. Cuervo ha despatxat com
a simples discrepàncies de criteri amb la Intervenció
els casos concrets que ella ha citat en la seva prime-
ra intervenció i que afecten interessos de persones fí-
siques i jurídiques, i, per això, vol afegir-hi:
a) la desconstrucció de l’edifici del núm. 33 del car-
rer dels Carders, la qual es contractà directament
amb una empresa, però quinze dies després se
n’aprovà un projecte modificat per un import del
116% més que hauria obligat a fer l’adjudicació per
concurs, en el qual podien haver pres part altres em-
preses, els interessos de les quals, per tant, resulta-
ren perjudicats;
b) la desconstrucció de la finca núm. 3 i altres del
carrer de Sadurní, contractada també directament
amb una empresa i que després s’hagué d’aturar per-
què l’edifici estava ocupat;
c) els 19 expedients de taxes per ocupació de la
via pública en què es cobraren imports no coincidents
amb els dies en que realment s’ocupà la via pública.
Acaba demanant que, en ulteriors debats de rendi-
ció de comptes, la feina rigorosa del seu Grup rebi
respostes que també ho siguin, i no pas contestaci-
ons genèriques.
El Sr. Fernández Díaz demana al Sr. Cuervo que
no es preocupi de si el Parc central de Nou Barris li
agrada o no a ell personalment, sinó que procuri que
en el pont hi hagi la barana necessària per a impedir
que algú pugui caure daltabaix; que tampoc es preo-
cupi dels adjectius que usa el Grup del Partit Popular
perquè, si bé el nom no fa la cosa, els adjectius aju-
den a poder entendre un determinat plantejament; i
que es preocupi, en canvi, per l’argumentació del por-
taveu del seu Grup, que ha vist en les darreres elec-
cions una avaluació de la gestió del darrer mandat en
un sentit que ha permès una redistribució de les for-
ces d’esquerra; ara bé, a parer seu, si la tendència
continua, no sap si d’aquí a uns temps l’oposició arri-
barà a ser govern, però en el millor dels casos, l’alcal-
de actual serà un primus inter pares si la família d’es-
querres no ha hagut de canviar de cap, donada la
pèrdua de cinc regidors en les files socialistes.
Demana que ulteriors edicions dels comptes muni-
cipals demostrin que els socis de govern posen l’ac-
cent en les prioritats socials i actuen amb criteris de
ciutat, i no pas de societat lucrativa, perquè els comp-
tes en debat posen de manifest que continua la ven-
da d’immobilitzat, és a dir, de sòl, preferiblement mit-
jançant subhasta, i que serveis com la grua o la zona
blava, quan no els serveis funeraris, obtingueren be-
neficis de dubtosa legalitat i, en tot cas, contraris a
qualsevol sentit social.
Considera que els comptes presentats confirmen
que el 2002 el govern municipal gastà malament:
gastà més d’allò que s’havia previst en coses en les
quals hauria d’haver estalviat (despeses de publici-
tat, protocol i representació), no gastà més en allò
que la Ciutat demana (seguretat) i gastà menys
d’allò que s’havia compromès a gastar en atenció
social i inversions, a pesar que, com es veurà més
endavant, quan es debaten els pressupostos, cada
any s’anuncien multimilionaris increments de despe-
sa per aquests conceptes, increments que després
queden desmentits en la corresponent liquidació del
Pressupost.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004106
La Sra. Mayol puntualitza que la Sra. Recasens en
la seva intervenció ha confós dos contractes, l’un re-
latiu al Projecte Íntegre i l’altre relatiu a la gestió d’ani-
mals de companyia; i que la solvència de les perso-
nes que formaven l’empresa adjudicatària era
coneguda no pas perquè fossin treballadors de l’Insti-
tut Municipal d’Educació, sinó perquè, com a profes-
sionals, havien col·laborat amb tal institut, però des-
prés havien constituït una empresa.
La Sra. Esteller indica, per al·lusions, que ella no
ha tingut amb el Sr. Cuervo cap debat sobre la des-
pesa en sanitat.
El Sr. Cuervo, després d’aclarir que, tal conversa,
la tingué amb la Sra. Balseiro en el si de la Comissió
de control de BTV, tanca el debat dient que de cada
100 euros que l’Ajuntament gasta en comunicació
se’n destinen 11 a promoure el civisme, 5 a informar
sobre l’ús dels serveis socials, 11 a promoció del co-
merç, 16 a promoció i difusió cultural, 8 a difusió de la
imatge de la Ciutat, 3 a promoció econòmica, 6 a con-
ceptes diversos i 30 a informar sobre projectes urba-
nístics i grans projectes de ciutat; que en un Pressu-
post de 1.800 milions d’euros els recursos que es
destinen a aquesta finalitat estan absolutament justifi-
cats, no minven cap partida social i reduir-ne la xifra
disminuiria la qualitat de la informació i de la vida de-
mocràtica de la ciutat; que les respostes que demana
la Sra. Recasens sobre el rodatge de pel·lícules a la
via pública ja consten en l’expedient; que la tasca de
revisió d’expedients que ha fet la Sra. Balseiro era in-
necessària perquè al capdevall el Sr. Fernández Díaz
hauria fet la mateixa intervenció: per tant, el drama de
la Sra. Balseiro és haver d’encabir la realitat en un
discurs ja predeterminat; i que en definitiva s’ha acu-
sat l’equip de govern de gestionar bé la Ciutat amb
criteris polítics i prioritats socials segons els principis
de rendibilitat i tècniques de gestió de l’empresa pri-
vada, que de vegades grinyolen en entrar en contacte
amb les normes del Dret administratiu.
S’acorda l’assabentament de l’Informe de la Inter-
venció i de la Nota conjunta redactada per la Inter-
venció i la Gerència.
S’aprova el dictamen núm. 24, relatiu al Compte
general de l’exercici de 2002, amb el vot en contra
dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana i García i les
Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també
dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
I HABITATGE
Districte de l’Eixample
25. Aprovar definitivament de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, l’Estudi
de detall de la finca situada al carrer de Pelai, núm. 1-
B, i la ronda de la Universitat, núm. 2-B, promogut per
Inversiones Blanco, SL, amb les modificacions a què
fa referència l’informe del Departament de Planeja-
ment de Desenvolupament, de 24 d’octubre de 2003;
i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit
d’informació pública de l’aprovació inicial per Nebor,
SA, i Inmobiliaria Barraquer, SA, i per la Sra. Olga
Catalán Cortés, en nom propi i en representació de la
Comunitat de propietaris que forma amb la Societat
Imo Catacor, SL, la Sra. Susana i els Srs. Leopoldo
Cortés Catalán i José María Callejas Pérez, de con-
formitat amb l’informe del Departament de Planeja-
ment de Desenvolupament, de valoració de les al·le-
gacions esmentades; tots dos informes consten a
l’expedient i es donen per reproduïts.
26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a la creació de dos nous espais
públics interiors d’illa, al passatge de Simó, núms. 9-
13 i a l’illa dels carrers de València, dels Castillejos,
d’Aragó i de Padilla, i per a l’ampliació de l’interior
d’illa de l’antiga carretera d’Horta, d’iniciativa munici-
pal (Proeixample, SA); i resoldre les al·legacions pre-
sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprova-
ció inicial de conformitat amb l’informe del
Departament de Planejament de Desenvolupament,
de valoració de les al·legacions, que consta a l’expe-
dient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest
acord.
27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a la reordenació de les edificaci-
ons del carrer del Comte de Borrell, núms. 157-159,
d’iniciativa municipal (Proeixample, SA) amb les mo-
dificacions a què fa referència l’informe del Departa-
ment de Planejament de Desenvolupament de 2 de
novembre de 2003; i resoldre les al·legacions presen-
tades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial, de conformitat a l’informe de l’esmentat Depar-
tament de valoració de les al·legacions; tots dos infor-
mes consten a l’expedient i a efectes de motivació
s’incorporen al present acord.
Districte de Sants-Montjuïc
28. Aprovar definitivament de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial integral per a l’ordenació i ampliació de l’equi-
pament docent del carrer de la Constitució, núms. 15
i 15 interior (Escola Sant Medir), promogut per l’Ar-
quebisbat de Barcelona.
Districte de les Corts
29. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic per a l’ampliació de les instal·lacions
situades al carrer d’Albert Bastardes, 4 (edifici
RACC), promogut pel Reial Automòbil Club de
Catalunya, que incorpora les prescripcions de l’apro-
vació inicial; resoldre les al·legacions presentades per
l’Im. Sr. Eduard García i Plans, regidor del Grup Mu-
nicipal de Convergència i Unió; pel Sr. Lleonard
Ramírez i Viadé, en representació de l’Associació de
Veïns i Comerciants El Racó de les Corts i per la Sra.
Marta de Prats, en representació de l’Associació de
Veïns Avinguda de Xile, de conformitat amb l’informe
del Departament de Planejament de Desenvolupa-
ment de valoració de les al·legacions, que consta a
l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a la
resolució; requerir el promotor per tal que, en el termi-
ni màxim de tres mesos a comptar des del dia se-
güent a la notificació del present acord, constitueixi la
garantia corresponent al 12% del valor de les obres
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 107
d’urbanització, per un import de 12.200,88 euros, als
efectes establerts a l’article 101.3 de la Llei 2/2002,
de 14 de març, d’urbanisme i com a requisit previ a la
publicació de l’anunci d’aquest acord; i publicar el
present acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial
de la Província de Barcelona als efectes de la seva
executivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment del
requeriment indicat.
S’aproven, per unanimitat, els cinc dictàmens pre-
cedents.
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I
BENESTAR SOCIAL
30. Autoritzar la incorporació de l’Ajuntament de
Barcelona a la Fundació Privada President
Samaranch, la qual té per objecte la difusió i promo-
ció de l’esport del tennis, en qualitat de patró funda-
dor. Designar el regidor ponent d’Esports represen-
tant de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la
Fundació; i facultar-lo per a dur a terme els tràmits i
actuacions necessàries per a la constitució de la Fun-
dació i la seva vàlida inscripció als registres públics
competents.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels
Srs. Portabella, Oliveras, Florensa i Martínez i la Sra.
Vallugera i també de la Sra. Mayol i els Srs.
Forradellas, Gomà i Fina.
31. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Mi-
quel Porter i Moix per la seva trajectòria excepcional
com a historiador, professor universitari i divulgador
d’un cinema català de qualitat, a la represa del qual
ha contribuït decisivament amb una quinzena d’obres
bàsiques i centenars d’articles, així com per la seva
implicació personal en nombroses iniciatives cíviques
i acadèmiques, polítiques i culturals, des dels anys
més foscos de la dictadura fins avui mateix, amb un
reconeixement explícit en tant que promotor principal
del moviment de la Nova Cançó.
32. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al diari
El Periódico de Catalunya en el vint-i-cinquè aniver-
sari de la seva fundació, per l’encert en l’adopció i
consolidació d’un model periodístic que ha aconse-
guit agermanar la popularitat i el rigor, la informació i
l’opinió, la capacitat de síntesi i la profunditat en
l’anàlisi de l’actualitat sense fronteres, per bé que
amb una especial atenció a Barcelona i a Catalunya,
realitats a les quals ha servit des del primer dia i a les
que s’adreça d’una manera especial des del 1997
mitjançant la seva edició catalana, una experiència
única i exemplar pel que fa a la normalització lingüís-
tica del país.
33. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Maria
Lluïsa Borràs i González pel rigor de la seva tasca
acadèmica i escriptora i per l’important mestratge
exercit en el terreny de les arts plàstiques i de l’arqui-
tectura catalana contemporànies, a través d’una dedi-
cació constant a la crítica i a la divulgació d’aquestes
disciplines i de les aportacions enriquidores que ha
deixat en les nombroses exposicions de les quals ha
estat comissària, entre elles, la dedicada a Pau
Gargallo que va suposar, el 1981, l’obertura de la Vir-
reina a la cultura més dinàmica i creativa de la ciutat.
34. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Joan
Colom i Altemir, observador sensible i minuciós de
l’anònima aventura urbana de cada dia, pel treball re-
alitzat al llarg de mig segle com a cronista gràfic de la
Ciutat i, consegüentment, per l’extraordinari cabal
d’imatges recollides que il·lustren el paisatge físic i
humà d’una realitat canviant, com la de l’antic Barri
Xino, i que denoten una passió per aquella autentici-
tat que defuig el simple i banal pintoresquisme.
35. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a
Arnau Puig i Grau per les seves aportacions decisi-
ves com a estudiós i divulgador dels corrents estètics
i artístics més solvents i innovadors en els camps de
l’art i de l’arquitectura, sobretot des de la seva vincu-
lació al grup “Dau al Set”, del qual va ser un dels fun-
dadors, i per la lucidesa i amplitud del seu compromís
permanent amb les avantguardes artístiques sorgides
a Barcelona i a Catalunya.
36. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic a
Màrius Sampere i Passarell per la vàlua i originalitat
de la seva extensa obra poètica, a bastament guardo-
nada, per la funció que compleix en tant que pont en-
tre generacions literàries, per la renovació tècnica i
formal del llenguatge poètic, sobretot, i per la naturali-
tat i eficàcia aconseguides en l’art dels contrastos on
la reflexió profunda, sovint metafísica, sobre la condi-
ció humana es combina amb l’observació subtil, de
vegades irònica, dels detalls més quotidians i pro-
saics que ens envolten.
37. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a José
Corredor-Matheos, personalitat artística i literària
amb una reconeguda vocació enciclopedista, per l’in-
terès, varietat i riquesa documental dels seus estudis
i monografies sobre l’art català contemporani i els
seus protagonistes, així com pel vessant estrictament
literari que ha conreat com a antòleg de la “poesia
essencial catalana” dels segles XIX i XX i com a crea-
dor d’un univers poètic propi, extraordinàriament
suggerent.
38. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Fre-
deric Roda i Pérez pel paper absolutament clau que
va tenir en la fundació, animació i direcció de l’Agru-
pació Dramàtica de Barcelona, entitat de la qual el
2003 es compleixen quaranta anys de la seva desa-
parició i que va ser el gresol de nombrosos grups del
que s’anomenà “teatre independent”, nucli inqüestio-
nable del desenvolupament posterior de les arts es-
cèniques del país, i per les moltes iniciatives que ha
dut a terme en àmbits molt diversos, entre les quals
destaquen les relacionades amb la cultura de la pau.
El Sr. Mascarell defensa l’atorgament de les Meda-
lles que es proposen en els nou dictàmens prece-
dents dient que es tracta d’honorar un grup de perso-
nes nascudes a finals de la dècada dels anys 20 i a
principis de la dècada dels anys 30, els mereixe-
ments de les quals hi haurà ocasió de glossar ade-
quadament en l’acte de lliurament de les distincions,
però que han tingut una importància extraordinària
per a la cultura de la nostra ciutat i del nostre país,
singularment en els anys 50 i 60, han fet tasques im-
portants d’estudi, difusió i animació cultural, feines de
creació artística, i han contribuït a vincular la cultura
de la Ciutat i del país al món cultural forani en una
època en què les autoritats hi posaven entrebancs, i
a crear institucions que ocupen avui un lloc central en
la nostra vida cultural.
Recorda que Joan Colom és el pare del documen-
tal en el nostre país; que Frederic Roda impulsà amb
M. Aurèlia Capmany l’Agrupació Dramàtica de Barce-
lona; que Arnau Puig formà part de l’equip fundacio-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004108
nal de Dau al Set; que Josep Corredor-Matheos és
autor de notables treballs sobre Cristòfol, Miró,
Subirats, Pons, Tàpies i tota la generació d’avant-
guardes de la segona meitat del segle XX; i que
Josep Porter destaca per la seva contribució a la his-
tòria del cinema, a la Universitat Catalana d’Estiu i a
l’impuls de la Nova Cançó; M. Lluïsa Borràs, per la
seva tasca com a professora, pel seu impuls a la Fun-
dació Miró, i les seves publicacions sobre Picasso,
Gargallo, Picabia, Brossa, i tants altres artistes i
intel·lectuals; i Màrius Sampere, per la seva obra poè-
tica que l’ha convertit en una figura clau de la renova-
ció de la poesia catalana.
També posa en relleu que El Periódico, en el quart
de segle d’existència, s’ha distingit per la seva formu-
la original, pel seu rigor i la seva amenitat i s’ha con-
vertit en un model de premsa popular, però seriosa,
que és una referència a Europa.
El Sr. Alcalde significa que tots els Grups munici-
pals se senten representats en les paraules que aca-
ba de pronunciar el Sr. Mascarell.
S’aproven, per unanimitat, els vuit dictàmens pre-
cedents.
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT
39. Adjudicar, mitjançant concurs vàlidament cele-
brat a l’empara de l’article 180.2 del Text refós de la
Llei de contractes de les Administracions públiques,
el contracte de subministrament per a l’adquisició i la
instal·lació, en els locals tècnics dels túnels de les
rondes de Barcelona, de l’equipament necessari per
a poder realitzar la gestió i el control de les actuals
instal·lacions d’una forma integrada des del Centre de
Control de la Guàrdia Urbana, a l’empresa Telvent
Tráfico y Transporte, SA, (amb NIF A-78.107.349) per
un import màxim de 1.344.250 euros, l’impost del va-
lor afegit inclòs, amb càrrec a les partides pressupos-
tàries corresponents d’acord amb el desglossament
que s’indica en el document adjunt, adjudicació que
queda sotmesa a la condició suspensiva d’existència
de crèdit adequat i suficient a l’exercici corresponent;
retornar als licitadors presentats la quantitat diposita-
da en concepte de garantia provisional; requerir l’ad-
judicatari perquè, dintre del termini de quinze dies na-
turals a comptar des del dia següent a la recepció de
la notificació, presenti document acreditatiu d’haver
constituït la garantia definitiva de 53.770 euros; re-
querir també el seu legal representant perquè, dintre
dels trenta dies següents al de la notificació de l’adju-
dicació, comparegui el dia i hora que se li indiqui per
a formalitzar el contracte; i facultar el gerent del Sec-
tor de Prevenció i Seguretat per a la seva signatura.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
d) Proposicions
Del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Pp 1. Instar el Govern Municipal a iniciar, amb ca-
ràcter d’urgència, un pla d’acció municipal en què, en
coordinació entre els responsables de l’Àrea de Ben-
estar Social i els de l’Àrea de Seguretat Ciutadana,
s’actuï sobre la venda ambulant il·legal a la ciutat de
Barcelona, des de la prevenció i la vigilància, evitant
la situació injusta d’explotació de les persones que
realitzen aquesta venda, alhora que amb la vigilància
permanent a l’espai públic impedeixi, de fet, que es
produeixi la venda ambulant il·legal.
El Sr. Trias defensa aquesta proposició dient que
està provocada per la situació alarmant originada per
la presència, amb un increment cada vegada més no-
tori, de venda ambulant il·legal en els carrers de la
nostra Ciutat, és a dir, del “top manta”, que arriba a
muntar petits mercats en el centre de la plaça de les
Glòries i en molts altres indrets, i a dificultar l’accés
als comerços; que agraeix la resposta que donà el
govern municipal a la roda de premsa que féu fa uns
dies sobre aquests problemes, perquè tals accions
donen la raó als plantejaments del Congrés dels Di-
putats, a través de la Subcomissió per a l’estudi de la
pirateria en béns i drets protegits per la propietat
intel·lectual, subcomissió que elaborà un estudi molt
acurat sobre una situació que cada cop s’agreuja
més, provoca pèrdua de llocs de treball i de teixit em-
presarial, vulnera els drets dels creadors, afecta les
cadenes de distribució, comporta frau fiscal en perju-
dici de la hisenda pública, fa perdre pes a les indústri-
es culturals en el conjunt del producte interior brut,
genera inseguretat i compta amb el suport de xarxes
delictives internacionals.
Continua dient que, per tot això, tal Subcomissió
assenyala la necessitat de fer un gran esforç en tots
els camps perquè es tracta, a més, d’una venda que
comporta explotació social de les persones que s’hi
dediquen, les quals es troben en una situació de
desprotecció, i que provoca en la mentalitat de la
gent actituds de tolerància, les quals són molt perjudi-
cials; que, en conseqüència, l’esmentada Subcomis-
sió, a més d’assenyalar els efectes que sobre la situ-
ació descrita podia tenir la reforma de la Llei
d’enjudiciament criminal i del Codi penal i indicar tot
un conjunt d’accions policials, considera molt impor-
tant que les policies locals intensifiquin les tasques de
vigilància i patrullatge per tal d’impedir la venda en el
carrer d’aquest tipus d’objectes, perquè la passivitat
fins ara existent causa un dany molt greu en la cons-
ciència social.
Recalca que la proposició del seu Grup està justifi-
cada perquè el problema que acaba de descriure pre-
senta dos vessants, impedir aquest tipus de venda
ambulant i donar una resposta a la situació social de
les persones que s’hi dediquen i que, molt sovint són
víctimes de màfies.
El president de la Comissió de Seguretat i Mobili-
tat, Sr. Hereu, significa que la venda ambulant il·legal
té una tendència creixent en totes les grans ciutats,
està relacionada amb la immigració il·legal i amb
col·lectius que tradicionalment han practicat la venda
ambulant, i vinculada unes vegades amb fets delictius,
altres amb compres a majoristes, i en altres amb la re-
collida de deixalles, i necessita, efectivament, un trac-
tament integral mitjançant programes d’atenció social
primària i l’acció d’entitats socials, cosa que ja s’està
fent: per tant, el govern municipal votarà en contra de
la proposició en debat en no poder acceptar la tesi que
cal un pla d’actuació perquè hi ha una actitud de passi-
vitat, cosa que no és certa com ho fa ben palès el fet
que fa tres anys es decomissessin 9.000 CD’s i en els
mesos que portem d’enguany se n’hagin agafat
268.000, a part dels DVD’s.
Insisteix que, des de molt abans de la roda de
premsa esmentada pel Sr. Trias, s’està treballant de
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 109
manera permanent i activa sobre la venda ambulant
il·legal en els carrers de la Ciutat i, coordinadament
amb els altres cossos i forces de seguretat i amb les
federacions que representen els sectors econòmics
perjudicats per aquestes activitats, s’estan investigant
els canals de distribució a través de branques orga-
nitzades: així ho reconeixen els missatges –que lle-
geix– d’agraïment per la tasca de la nostra Guàrdia
Urbana que li han tramès l’Asociación Fonográfica i
Videográfica Española, BMG Music Spain i una em-
presa de marroquineria.
El Sr. Trias agraeix les explicacions anteriors, però
pensa que la impressió que ofereixen els carrers de
la Ciutat és que el fenomen de la venda il·legal s’ha
multiplicat en els darrers quatre mesos d’una manera
considerable i s’està escampant per tota la Ciutat fins
al punt de fer difícil transitar per determinats carrers i
entrar en alguns establiments, i això pot obeir a una
d’aquestes dues causes, la inexistència de guàrdies
de barri que vigilin, o una actitud de tolerància davant
unes activitats que perjudiquen les indústries,
especialment les de producció cultural, i els ciutadans
en el seu conjunt, als quals les campanyes de promo-
ció cívica haurien de fer entendre que comprar
aquesta mena d’objectes és una greu equivocació.
Creu, doncs, que el govern municipal viu dins una
gran bombolla perquè es creu que tothom el felicita
per la seva actuació, però si hom passeja pels carrers
de la Ciutat, s’adona que el fenomen està més estès
que mai: per tant, ofereix la col·laboració del seu
Grup per ajudar a eradicar-lo.
El Sr. Alcalde observa que valdria la pena que la
Subcomissió parlamentària que estudia el problema
actués ràpidament i impulsés una llei que millori la si-
tuació, perquè les policies investiguen i detenen, però
la seva acció resulta ineficaç i així les persones que
varen ser detingudes en l’operació feta l’endemà de
la roda de premsa que, per cert, sense saber-ho el
Sr. Trias estigué a punt de malmetre una investigació
en la qual s’havia treballat durant molts dies, al cap
de dos o tres dies ja tornaven a ser al carrer perquè
el jutge no els podia retenir en presó: per tant, es ne-
cessiten unes lleis que permetin prendre les mesures
adequades per a eradicar aquest fenomen, altrament
anirà creixent contínuament.
Insisteix que per a combatre les causes econòmi-
ques que hi ha darrera del tràfic il·legal de productes
comercials, s’han de millorar les condicions econòmi-
ques i socials de les persones que es veuen obliga-
des a dedicar-s’hi, s’han de controlar els fluxos de la
immigració i s’han de tenir unes lleis eficaces a l’hora
de perseguir aquests delictes: la Guàrdia Urbana i la
Policia Nacional investiguen i decomissen tonelades
de mercaderies, però si detenen unes persones per
aquest motiu i l’endemà el jutge les ha de deixar anar
perquè no hi ha una llei que castigui adequadament
aquestes conductes, el problema no es pot resoldre,
de manera que el Sr. Trias hauria de convèncer la
Subcomissió parlamentària de la necessitat d’aturar
aquest tràfic il·legal.
El Sr. Trias observa que les modificacions introduï-
des en la Llei d’enjudiciament criminal i en el Codi pe-
nal poden comportar millores, però malauradament
encara no són efectives; i mostra la seva preocupació
perquè el to que ha copsat en la intervenció del Sr.
Alcalde i en el curs de la present sessió puguin confir-
mar l’opinió del Sr. Altadill quan, referint-se a la pèr-
dua de la Copa Amèrica, diu que el discurs de Barce-
lona, quan algú li ofereix alguna cosa, és tan prepo-
tent que la gent se’n va: prega, doncs, que el to amb
el qual l’Alcaldia s’adreça a l’oposició es correspongui
amb l’actitud que l’oposició manté.
El Sr. Alcalde matisa que en les seves paraules no
hi havia cap agressivitat contra l’oposició ni contra el
Sr. Trias i només volien deixar clar que la insistència,
malgrat la suavitat en les formes, en la denúncia
d’una qüestió extremadament delicada no eximeix de
responsabilitats per plantejar problemes la solució
dels quals no està en mans de l’Administració local,
més i quan el Sr. Trias, en ésser membre del Con-
grés dels Diputats, sap perfectament on és l’arrel del
problema.
Li dol doncs, com a alcalde de la Ciutat, que es fa-
cin recriminacions i propostes pretesament innocents
sobre com atacar el problema de la venda ambulant
il·legal des de l’Administració local a pesar de saber
que la competència no correspon bàsicament a
l’Ajuntament, el qual, amb els mitjans que té al seu
abast, fa molt més d’allò que seria raonable; per tant,
s’ha permès intervenir en el debat perquè, si no es fa
un mínim de pedagogia política davant la ciutadania,
sempre ens trobarem en una situació de menyste-
niment.
Pregunta si el Sr. Trias creu, realment, que l’actua-
ció municipal ha tingut quelcom a veure amb la pèr-
dua de la Copa Amèrica, quan coneix perfectament
tot allò que s’ha fet per intentar aconseguir-la.
Fa avinent que, en primera instància, parlà amb
discreció amb Sa Majestat el Rei i també amb el pre-
sident de la Generalitat i el conseller, dels quals va
rebre una resposta negativa, i en segona instància es
constituí un grup de treball amb els clubs de Barcelo-
na, els quals han actuat molt bé; en conseqüència les
acusacions de prepotència semblen respondre a un
criteri, bastant generalitzat en segons quins indrets,
d’actuar contra els interessos de Barcelona, perquè,
en el cas de la Copa Amèrica, si l’actuació municipal
ha pecat d’alguna cosa, ha estat de discreció i cava-
llerositat.
El Sr. Trias, sense ànim de fer la discussió més
agre, puntualitza que ell no participa en la Subcomis-
sió que ha esmentat, de la qual formen part tots els
Grups parlamentaris, i que ha escoltat personalitats
provinents de molts indrets; que les conclusions de
tal Subcomissió exposen les mesures legislatives a
impulsar i les actuacions que han de fer altres polici-
es i deixen ben clar el paper que haurien de fer, i no
fan, les policies locals tant per l’eficàcia que puguin
tenir, com per l’efecte pedagògic que puguin generar,
de no tolerància d’aquestes activitats en la via pú-
blica.
Matisa que, respecte a la Copa Amèrica, s’ha limi-
tat a lamentar que s’hagi perdut i, en canvi, l’Alcaldia
té tendència a atribuir les culpes a tothom, fins i tot al
Parlament espanyol, però, tot i que molta gent ens
posi bastons a les rodes i creï dificultats perquè Bar-
celona avanci, hauria de reflexionar sobre si no té
una estratègia equivocada.
El Sr. Alcalde demana al Sr. Trias que, aprofitant la
seva doble condició de diputat i regidor de Barcelona,
expliqui als membres de la Subcomissió parlamentà-
ria que el problema no és que les policies perseguei-
xin aquestes activitats i practiquin les pertinents de-
tencions, aspecte en el qual ja fan tot allò que poden i
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004110
més, sinó que després quan posen els detinguts a
disposició judicial, el jutge els ha de deixar anar per-
què la llei és inadequada; i que els recomani centrar
el problema i atacar-lo allà on realment rau.
Es rebutja la proposició en debat, en haver rebut
quinze vots favorables –emesos pels Srs. Trias,
Puigdollers, Ciurana i García i les Sres. Recasens,
Oranich, Ortega i Fandos i també pels Srs. Fernán-
dez Díaz, Cornet, Villagrasa i Basso i les Sres.
Esteller, Mejías i Balseiro– i vint-i-quatre en contra de
la resta de membres del Consistori presents.
Del Grup Municipal del Partit Popular.
Pp 2. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajunta-
ment de Barcelona, es mostra a favor de les mesures
positives de promoció activa del turisme a la Ciutat
enfront de mesures impositives que posin en perill el
creixement turístic de Barcelona.
En aquest sentit, el Plenari del Consell Municipal
de l’Ajuntament de Barcelona, es compromet a rebut-
jar la introducció de qualsevol tipus de taxa o impost
municipal que gravi les pernoctacions dels turistes a
Barcelona.
El Sr. Fernández Díaz justifica aquesta proposició
dient que el fet que aquest Ajuntament fos copar-
tícep, juntament amb la Diputació de Barcelona, d’un
informe sobre el finançament local que propugna la
imposició d’una ecotaxa sobre les pernoctacions ho-
teleres a la nostra ciutat, preocupa el seu Grup per-
què no es pot oblidar que el turisme aporta el 14% al
producte interior brut de la Ciutat i és un dels princi-
pals motors econòmics i socials, i que Barcelona té
un gran atractiu turístic que l’ha convertida en princi-
pal destinació turística de Catalunya i en referent
mundial de les estades de curta durada per turisme
vacacional i de negocis.
Admet que els municipis turístics, com és el cas de
Barcelona, necessiten recursos; que els interessos
del turisme s’han de conciliar amb els dels residents
mitjançant més i millors serveis, evitant que es repe-
teixin problemes i dèficits com els produïts el darrer
estiu en serveis tan essencials com el transport públic
i la neteja; que la Llei d’hisendes locals i la Llei de tu-
risme de Catalunya atorguen als ajuntaments instru-
ments idonis per a mantenir l’estructura de serveis,
oferint aquells que demanen els visitants i garantint
també aquells que reclamen, en justícia, els veïns;
però pensa que l’ecotaxa no aportaria més recursos,
ans amenaçaria els existents i els potencials que
s’obtenen i poden obtenir-se del turisme, especial-
ment d’aquell que pernocta en els hotels de la Ciutat.
Sosté que tal tribut seria injust i discriminatori, im-
plicaria pèrdues de competitivitat de Barcelona en re-
lació a altres destinacions turístiques, perjudicaria la
imatge de la nostra Ciutat i provocaria un greu perju-
dici al sector hoteler; que seria injust, perquè els turis-
tes ja paguen impostos des del moment que arriben
al nostre país, concretament mitjançant l’impost sobre
el valor afegit per les seves despeses en comerços,
restaurants, taxis, hotels, i no es pot obligar-los a pa-
gar una fiscalitat afegida; que seria discriminatori per
tal com establiria diferències entre l’oferta turística re-
gularitzada i aquella que es fa per altres canals al
marge de les pernoctacions hoteleres; que comporta-
ria una pèrdua de competitivitat que afectaria greu-
ment al turisme que més interessa, aquell que de
debò deixa diners als sectors econòmics i productius,
que, a més de generar riquesa, són els principals ge-
neradors d’ocupació, des del comerç als serveis; que
perjudicaria la imatge de Barcelona que ja és la ciutat
fiscalment més cara d’Espanya i té les seves figures
impositives més altes del país i a tot això afegiria la
seva condició de capdavantera en la implantació
d’aquesta ecotaxa: per tant, el seu Grup rebutja i de-
mana que, com més aviat millor, l’equip de govern
dissipi qualsevol dubte que pugui haver-se provocat,
més i quan el Gremi d’hotelers ha escoltat coses dife-
rents i contradictòries en funció de quina hagi estat la
força política integrada en l’equip de govern que han
tingut com a interlocutora.
Reitera que el Grup del Partit Popular dóna suport
a totes aquelles mesures positives que afavoreixin el
comerç i no pot compartir la hipòtesi que es puguin
impulsar mesures tributàries que serien clarament ne-
gatives per al sector, com és el cas d’un impost o una
taxa que gravi les pernoctacions hoteleres a la nostra
Ciutat.
El Sr. Portabella subratlla que la primera part de la
intervenció del Sr. Fernández Díaz ha reconegut el
pes del sector turístic en la economia de la Ciutat i el
lloc rellevant que, dins el turisme mundial té Barcelo-
na, la qual, com a destinació turística, ocupa el primer
lloc entre les ciutats europees que no són capital
d’Estat i el sisè entre totes les ciutats europees. Agre-
ga que a escala mundial és Barcelona la ciutat que
ha experimentat un creixement turístic més alt, per-
què ha sabut compaginar les iniciatives públiques i
privades i aplicar una estratègia conjunta que ha es-
tat efectiva gràcies a la capacitat de desenvolupar,
equilibradament, els diferents sectors turístics –el tu-
risme vacacional i el de negocis estan en una propor-
ció del 55 i 45 per 100 respectivament–, a les inversi-
ons municipals i a la promoció turística que han
convertit Barcelona en una ciutat coneguda i ben va-
lorada internacionalment.
Continua dient que el turisme és, a escala mundial,
la segona activitat econòmica i no hi ha cap ciutat dis-
posada a perdre una part d’aquest pastís; que per a
aconseguir-ho, cal buscar els recursos suficients per
a continuar aprofundint la promoció turística; que,
amb aquesta finalitat, a França, el primer Estat turís-
tic del món, s’apliquen dues modalitats de taxes, una
sobre els turistes i una altra sobre els hotels, així ho
fan París, amb 33 milions de pernoctacions, Niça
amb 4,5 milions, Lió, Marsella, Tolosa o Bordeus; que
els Estats Units, tercer Estat turístic del món després
d’Espanya, té implantada, en alguns casos per es-
tats, una taxa que arriba al 14% del preu de les habi-
tacions dels hotels i s’exigeix en ciutats com a Nova
York, amb 30 milions de turistes, San Francisco, amb
15,7 milions, San Diego, San Antonio, Miami o
Boston, si bé a Califòrnia, a més, es paga una eco-
taxa; que al Canadà hi ha una taxa del 8% sobre el
preu de les habitacions dels hotels, la qual es cobra,
per exemple, a Vancouver; que taxes similars s’apli-
quen a Àustria i, concretament a Viena, a Alemanya
en els municipis que disposen d’instal·lacions de terà-
pia medicinal o aigües termals, on cobren 3 euros di-
aris, a Holanda, i concretament a Amsterdam, amb 8
milions de pernoctacions i on hi ha una taxa del 5%
del preu de l’habitació, o a Croàcia; que en cap
d’aquests països la implantació de tal taxa no ha per-
judicat pas el turisme, com ho demostren els percen-
tatges de creixement del turisme posteriors a la im-
plantació de tal taxa; que, per tant, la hipòtesi que la
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 111
implantació de tal taxa posi en perill el creixement tu-
rístic de Barcelona és errònia i no es recolza en cap
informació fidedigna, ans totes les dades disponibles
diuen el contrari, perquè per a poder desenvolupar un
turisme de qualitat de manera sostinguda i sostenible
i incorporar les externalitats que genera el turisme, es
necessiten més diners i, per a aconseguir-los, l’alter-
nativa podria ser que el Sr. Fernández Díaz presen-
tés una proposició, que obtindria el suport unànime
d’aquest Consistori, en la qual es demanés al Govern
de l’Estat una partida de 9.000.000 d’euros anuals
per a promocionar turísticament Barcelona arreu del
món.
El Sr. Puigdollers creu que la proposició planteja
una qüestió complexa, difícil de discutir en quatre mi-
nuts i, fins i tot, de votar en un sentit o altre, ja que,
evidentment, per al seu èxit turístic la Ciutat necessita
més recursos econòmics; ara bé de la manera d’obte-
nir-los, cal parlar-ne molt perquè no sap si hauria
d’ésser una ecotaxa o una participació en l’impost so-
bre el valor afegit corresponent al comerç minorista, o
altres vies previstes en la Carta Municipal: de manera
que la qüestió no s’hauria d’haver plantejat com s’ha
fet, sinó a partir d’una iniciativa del govern municipal:
en resum, avui el seu Grup votarà favorablement la
proposició en debat, però en el benentès que hi ha un
llarg debat a fer i potser valdria la pena constituir una
comissió perquè estudiés l’assumpte seriosament.
La Sra. Mayol admet que resulta difícil parlar de la
qüestió en quatre minuts, però de totes maneres vol
dir, amb contundència, que el Grup d’Iniciativa per
Catalunya Verds–EU i A vota no a la proposició del
Grup del Partit Popular perquè, justament, un dels
punts del seu programa electoral és la realització
d’una anàlisi de viabilitat de cara a la implantació d’un
tribut ambiental específic per al sector turístic. Agrega
que, tanmateix, tal com digué en la reunió que tingué
amb els hotelers, la primera prioritat per al seu Grup
és ambientalitzar els impostos existents, de manera
que expressin davant la ciutadania el missatge que
cal primar els bons comportaments ambientals i
penalitzar els dolents; fet això trobaria absolutament
conseqüent estudiar la viabilitat d’una ecotaxa.
Explicita que, en uns moments en què s’està deba-
tent el futur Govern de la Generalitat, troba indignant
la demonització de l’ecotaxa que fou impulsada pel
Govern de Progrés de les Illes Balears per tal de dis-
posar del finançament necessari per a ampliar els
parcs naturals i reconduir el desarrollisme inaccepta-
ble que havia liderat abans el Partit Popular, mentre
que les primeres mesures adoptades en els sis me-
sos que governa de nou el Partit Popular han estat: la
reducció de la superfície dels parcs naturals; l’afavori-
ment de la construcció de residències als Anells
d’Eivissa; l’ampliació de l’aeroport de Mallorca, per-
què pugui passar dels 25.000.000 als 38.000.000 de
passatgers; la promoció d’urbanitzacions i zones resi-
dencials i camps de polo arreu de les Illes i, particu-
larment, en Es Trenc i Es Salobrar, zones que tothom
que conegui Mallorca sap el valor natural i cultural
que tenen; la modificació del pla de carreteres per a
poder fer autovies i una segona via de cintura, tren-
cant absolutament tota la plana de Mallorca, destruint
nombrosos terrenys agrícoles i finques centenàries;
tot això en contraposició a la política de preservació i
conservació del medi natural liderada pel Govern de
Progrés.
També vol posar en evidència la hipocresia del
sector hoteler que, a Mallorca, ha demonitzat
l’ecotaxa i ha fet tots els intents polítics possibles per
tombar el Govern que l’havia implantada, però que a
Costa Rica, en canvi, cobra en les seves factures una
taxa de conservació del medi ambient que a Mallorca
es negà a cobrar.
El Sr. Fernández Díaz, abans de contestar les in-
tervencions precedents, pregunta si el Grup Socialis-
ta farà o no ús del seu torn de paraula.
El Sr. Alcalde respon que el Grup Socialista es
dóna per representat pel Sr. Portabella.
El Sr. Fernández Díaz expressa la seva sorpresa
davant d’aquesta resposta ja que, a juí seu, el Sr.
Portabella ha parlat molt, però no ha dit res i, per tant,
no sap si el govern municipal aprovarà en aquest
mandat la implantació d’una ecotaxa sobre les
pernoctacions hoteleres, ni què pensa sobre això el
Grup majoritari en el si de l’equip de govern.
Observa, a continuació, que segons la liquidació
de comptes aprovada en aquesta mateixa sessió, el
govern municipal no es gasta en la promoció turísti-
ca de la Ciutat les quantitats que havia previst; que
en les Illes Balears la implantació d’una ecotaxa tin-
gué sobre el turisme uns efectes regressius que ara
ha calgut rectificar; que des de que el Partit Popular
governa l’Estat, Barcelona ha vist com les transfe-
rències que rebia de l’Estat s’incrementaven en el
50% i, per tant, ara que els Grups de la majoria po-
den fer valer els seus criteris en el Parlament i en el
Govern de Catalunya confia que s’incrementarà no-
tablement el finançament que la Ciutat rep de la Ge-
neralitat.
Demana, finalment, que el Sr. Alcalde concreti si
en aquest mandat s’implantarà la ecotaxa sobre les
pernoctacions turístiques o, si més no, digui què en
pensa el Grup Socialista i ell personalment.
El Sr. Portabella demana que el Sr. Fernández
Díaz, estigui o no d’acord amb allò que ell diu, no tre-
gui les coses de mare i, sobretot, llegeixi els docu-
ments, perquè hi veurà que no quedà ni un duro per
gastar en la promoció turística de la Ciutat i que els
diners anaren al Consorci de Turisme de Barcelona,
que és on es gastaren consensuadament amb els
agents privats.
Posa en relleu que el problema rau fonamental-
ment en el sistema de finançament de les ciutats,
especialment les turístiques, perquè en el sistema ac-
tualment vigent, ni tan sols les ciutats capdavanteres
en promoció econòmica tenen la possibilitat d’ende-
gar una política competitiva; i que davant d’això s’op-
tà per encarregar un estudi a la Universitat de Bar-
celona.
Pregunta si el Sr. Fernández Díaz coneix ningú
que hagi deixat d’anar a París o Nova York perquè
hauria de pagar una ecotaxa de pernoctació, o si co-
neix ningú que decideixi la destinació turística en fun-
ció que se li exigeixi o no el pagament d’una ecotaxa.
Creu que el Grup del Partit Popular confon entre
turisme urbà i turisme no urbà.
Subratlla que els problemes turístics que s’han pro-
duït en relació a les Illes no són deguts a l’ecotaxa,
sinó al comportament dels tour operadors alemanys,
que apostaren per Croàcia i per Turquia.
El Sr. Fernández Díaz insisteix a preguntar si en el
present mandat hi haurà o no ecotaxa i quin és el
posicionament de l’equip de govern.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004112
El Sr. Portabella contesta que la resposta de
l’equip de govern a la proposició sotmesa a valoració
és no.
El Sr. Alcalde observa que el Sr. Fernández Díaz
està posant la bena abans de la ferida perquè pretén
que aquest Plenari es pronunciï sobre l’ecotaxa, quan
no hi ha cap proposta en aquest sentit, i aprofitant el
seu dret a formular proposicions ha fet un discurs de
sis minuts sobre les greus conseqüències que tindria
introduir-la, malgrat que, mentre no arribi una propos-
ta de govern al respecte, no hi ha res a què el Grup
Popular es pugui oposar.
El Sr. Fernández Díaz replica que, si bé no hi cap
proposta, hi ha les promeses electorals d’Esquerra
Republicana de Catalunya i d’Iniciativa per Catalunya
Verds–EU i A, Grups que en els seus programes
electorals es varen comprometre a impulsar tal mesu-
ra, de manera, que donat el Programa d’actuació mu-
nicipal s’aprovarà d’aquí a uns parell de mesos, el
Grup del Partit Popular vol saber si es donarà compli-
ment o no a tal promesa electoral, tot i que, en princi-
pi, el Grup Socialista és contrari a l’ecotaxa esmen-
tada.
El Sr. Alcalde recalca que l’equip de govern es ma-
nifesta a través de les seves accions de govern i que
s’hi hagués alguna decisió respecte a la qüestió en
debat, l’hauria presentada, cosa que no s’ha fet; que
els problemes del finançament no estan en el petit
racó que pot significar la taxa sobre el turisme, sinó
que són fruit de lleis aprovades recentment, com ara
la que impedeix als ajuntaments endeutar-se, que
són molt més importants que la taxa que provoca
aquest debat, la qual és una qüestió menor en el con-
junt del finançament local i, per això, el govern muni-
cipal no l’ha plantejada ni té, de moment, intenció de
fer-ho.
Es rebutja la proposició en debat, en haver rebut
quinze vots favorables –emesos pels Srs. Trias,
Puigdollers, Ciurana i García i les Sres. Recasens,
Oranich, Ortega i Fandos i també pels Srs. Fernán-
dez Díaz, Cornet, Villagrasa i Basso i les Sres.
Esteller, Mejías i Balseiro– i vint-i-quatre en contra de
la resta de membres del Consistori presents.
e) Mocions
M 1. Aquesta moció ha estat debatuda i aprovada
conjuntament amb el punt núm. 4 de l’ordre del dia.
M 2. 1r) Donar suport, participar i col·laborar en la
mesura que sigui possible, en els programes de con-
servació i les diferents iniciatives d’investigació que
s’estan duent a terme vers les espècies en risc de
desaparició.
2n) Fer accessible a la ciutadania, en especial als
investigadors/es, el material i la documentació que fa
referència al goril·la albí propiciant mecanismes per a
incentivar els treballs de recerca sobre primats i la
conservació de les espècies animals més amenaça-
des.
3r) Vetllar perquè la memòria de Floquet de Neu
serveixi per a una major conscienciació de la necessi-
tat de protegir i conservar la biodiversitat del Planeta.
El Sr. Portabella justifica aquesta moció dient que
la mort de Floquet de Neu ha tingut un gran impacte
mediàtic arreu del món, fins al punt que els serveis
municipals han comptat més de 500 mitjans de comu-
nicació que se n’havien fet ressò, de manera que, en
no ésser possible, per la data en què tingué lloc, pre-
sentar una moció a la Junta de Portaveus, s’ha cregut
convenient utilitzar la via de la moció d’urgència per a
expressar al tristesa del Consistori per la mort
d’aquest goril·la tant conegut i estimat a tot el món, i
aprofitar l’avinentesa per a enfortir les polítiques que
està desenvolupant el Parc Zoològic relacionades
amb la protecció d’espècies en via d’extinció, la col·la-
boració amb programes internacionals (com ara
WAPCA) que intenten reintroduir els goril·les, tasca
que no és gens fàcil, i la cooperació científica in situ i
in vivo en els llocs on es troben.
Explica que el primer punt de la moció li sembla
especialment encertat atès que més del 60% de les
espècies que té el nostre zoo estan en la llista verme-
lla de les 12.000 espècies en risc de desaparició, se-
gons els organismes internacionals; que el segon ga-
ranteix l’accessibilitat a l’arxiu, que es farà públic,
sobre Floquet de Neu i preveu la creació d’una beca
o premi per a incentivar els treballs de recerca sobre
els primats i la conservació de les espècies amenaça-
des; i que en el tercer s’expressa el propòsit d’orien-
tar la tasca del Zoològic cap a la necessitat de prote-
gir les espècies en risc de desaparició, de manera
que la memòria de Floquet de Neu contribueixi a con-
servar la biodiversitat del planeta.
S’aprova, per unanimitat, la moció en debat des-
prés de declarar-se’n la urgència també per unani-
mitat.
PART DE CONTROL
a) Precs
Grup Municipal de Convergència i Unió.
Pc 1. Que s’elabori i es publiqui l’Índex sintètic de
desigualtat social 2001, seguint els mateixos criteris
dels elaborats per als anys 1991 i 1996.
El Sr. Trias comenta que històricament, els anys
1991 i 1996, coincidint amb la tasca de confecció del
cens, aquest Ajuntament havia elaborat l’Índex sintè-
tic de desigualtat social, el qual era una eina bàsica
per a detectar les necessitats socials i la pobresa
existent en els diferents barris, i permetia avaluar els
resultats de la gestió municipal i, tanmateix, li sembla
que posteriorment s’ha deixat de fer.
El ponent de Benestar Social, Sr. Gomà, contesta
que, efectivament, l’Índex sintètic de desigualtat soci-
al és un instrument molt potent per a conèixer la reali-
tat territorial pel que fa a les desigualtats socials i la
qualitat de vida i per a prendre les decisions perti-
nents en matèria de política social, cultural i educati-
va per tal com el seu àmbit són les 38 zones estadís-
tiques de la Ciutat i es basa en tretze indicadors que
segueixen la metodologia emprada per les Nacions
Unides per a establir l’índex de desenvolupament
humà; ara bé, el fet que la font d’informació bàsica
per a confeccionar-lo sigui el cens d’habitants té la li-
mitació que tal document no està pensat per a l’estudi
aprofundit de la problemàtica social, i tres avantatges,
l’abast, la periodicitat i una facilitat d’accés teòrica
perquè en la pràctica les dades del Cens de 2001 són
encara en poder del Instituto Nacional de Estadística,
que només ha transferit als instituts d’estadística de
les comunitats autònomes les dades més globals: per
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 113
tant l’IDESCAT no disposa encara de les dades, que
són molt complexes, necessàries per a confeccionar
l’Índex que es reclama, però tan bon punt l’IDESCAT,
a la seva vegada, les posi a disposició d’aquest Ajun-
tament, es procedirà a confeccionar tal Índex que
està, des del gener de 2002, en els plans de treball
del Sector de Benestar Social, i que calcula que es
podrà enllestir en uns 45 dies i ser publicat en el pri-
mer número de la revista Barcelona Societat de l’any
2004, en la mesura que es pugui disposar de les da-
des necessàries.
El Sr. Trias agraeix la resposta que se li acaba de
donar.
b) Preguntes
Del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Pg 1. ¿Quin és el propòsit de capteniment del go-
vern municipal respecte a la renovació del director de
BTV com a conseqüència del nou Consistori sorgit de
les urnes el passat mes de maig?
El Sr. Ciurana llegeix aquesta pregunta.
El Sr. Mascarell contesta que el Consell d’Adminis-
tració d’Informació i Comunicació de Barcelona, SA,
en la darrera reunió tinguda fa uns deu dies, no trobà
cap raó per a plantejar la renovació o no del director
de BTV i el govern de la Ciutat tampoc veu cap ne-
cessitat per a canviar-lo, atès que el Consell d’Admi-
nistració no ha fet cap indicació en tal sentit, ni tam-
poc el Sr. Alcalde té damunt la taula cap iniciativa en
la mateixa direcció.
El Sr. Ciurana, després de matisar que l’assumpte
en debat no figurava en l’ordre del dia de la darrera
reunió del Consell d’Administració d’Informació i Co-
municació de Barcelona, SA, i només s’hi tractà arran
d’una pregunta seva, recorda que l’acord adoptat per
aquest Plenari sobre la renovació dels òrgans i els
mecanismes de control de BTV tenia diverses potes,
una de les quals era, justament, que el nou Consell
d’Administració que sorgís cada vegada de les elecci-
ons municipals, formulés una proposta de consens
perquè l’alcalde nomenés el director de BTV.
Per tant, no acaba d’entendre que, malgrat que
hagin canviat la Junta General i el Consell d’Admi-
nistració, s’hagi trencat aquell compromís adduint
que el nou Consistori no demanà un nou consens
sobre el nomenament de l’esmentat càrrec; tanma-
teix puntualitza que la seva objecció no està moti-
vada per la persona que l’ocupa, sinó pel procedi-
ment seguit: per això la proposta que formulà en el
seu dia parlava de la renovació o, si esqueia,
l’elecció d’un nou director general i pretenia tan
sols el compliment dels compromisos sobre el con-
trol dels mitjans de comunicació públics d’aquest
Ajuntament –assumits en el seu dia i dels quals
pot estar ben assabentada l’opinió pública llegint
simplement les actes– en el sentit que en cada
mandat la nova Junta General i el Consell d’Admi-
nistració havien de formular la proposta que està
reclamant.
Li sap greu que el Sr. Mascarell, com a responsa-
ble polític de BTV, hagi desaprofitat l’oportunitat de
passar pàgina de l’etapa presidida pel Sr. Ernest
Maragall i torni a tenir damunt la taula la qüestió del
control democràtic de BTV; i insisteix que s’ha incom-
plert l’acord assolit en el darrer mandat.
El Sr. Mascarell replica que si realment només es
tracta d’un problema de procediment, serà fàcil arri-
bar a un acord; que, en el fons, actualment hi ha co-
moditat en com va BTV i el seu director; que no co-
neix cap televisió que tingui més sistemes de control
que BTV, perquè el seu Consell d’Administració es
reuneix sovint, la Comissió de Presidència, Hisenda i
Coordinació Territorial també controla la seva actua-
ció i en aquest Plenari se’n parla sempre que el Grup
de Convergència i Unió vol: per tant, està molt tran-
quil pel que fa al control democràtic de la nostra tele-
visió i està segur que, en acabar la sessió, l’Alcaldia li
encarregarà que miri de resoldre els problemes de
procediment que es puguin haver produït.
Del Grup Municipal del Partit Popular.
Pg 2. ¿Quines mesures adoptarà el govern munici-
pal per tal de fer front a les activitats irregulars en la
via pública com, entre d’altres, l’actuació de les per-
sones que s’ofereixen a netejar els vidres dels cot-
xes, les acampades, etcètera?
El Sr. Fernández Díaz llegeix la pregunta prece-
dent.
El Sr. Hereu concreta que les mesures que s’adop-
ten en relació als neteja- vidres consisteixen en la
identificació de les persones, per tal d’estendre les
pertinents denúncies (1.390 al llarg d’aquest any), i
en el decomís dels estris i productes utilitzats; que si
es tracta de menors, es porten a l’Oficina d’Atenció
del Ciutadà dels Mossos d’Esquadra perquè se’n fa-
cin càrrec, i si es tracta d’estrangers, com succeeix
en un nombre molt alt de casos, es traslladen a la
secció operativa d’estrangeria del Cos de Policia Na-
cional.
El Sr. Fernández Díaz subratlla que, davant la pro-
liferació a les vies públiques de la nostra Ciutat de di-
versos comportaments irregulars (captaires, neteja-
vidres, exercici de la prostitució, venda ambulant
il·legal, acampades il·legals, etcètera) per part de per-
sones que converteixen el carrer i la infracció de les
ordenances municipals en el seu mitjà de vida, cap
Grup del Consistori, ni el mateix govern municipal, no
pot sentir-se satisfet de la situació que es dóna actu-
alment en els nostres carrers i places, ni de les seves
condicions d’ús ni dels comportaments irregulars que
s’hi produeixen.
No vol posar en dubte que el govern municipal faci
molt; ara bé, creu que la realitat demostra que tal ac-
ció és encara insuficient: hi ha ordenances, però la
Ciutat està desordenada al carrer i els seus habitants
han de patir aquestes activitats irregulars, a vegades
acompanyades d’insults, violència verbal i, fins i tot,
accions coactives, en determinades cruïlles per part
dels neteja-vidres o d’algun captaire.
En conseqüència, demana que es cursin instrucci-
ons a la Guàrdia Urbana a fi que, d’una manera per-
manent i prioritària, garanteixi el compliment de les or-
denances municipals i el bon ús de la via pública: això
requereix una Guàrdia Urbana amb mitjans personals i
recursos suficients i, fins i tot, intervencions per part
d’agents sense uniforme, com ja s’ha fet en altres ca-
sos, com ara la sanció dels motociclistes que circula-
ven per les voreres, o dels propietaris de gossos, sen-
se que hagi d’ésser incompatible amb actuacions, en
paral·lel, dels serveis socials, que el seu Grup també
defensa, en la línia de detectar determinades situaci-
ons personals i d’impulsar l’acolliment i la integració de
les persones que es dediquen a tals activitats.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004114
Reclama, doncs, fermesa a exigir el compliment de
les ordenances municipals i una Guàrdia Urbana sufi-
cient perquè pugui complir aquesta tasca.
El Sr. Hereu significa que l’espai públic de qualse-
vol ciutat és l’escenari on es produeixen els efectes
de determinats fenòmens socials; que el govern mu-
nicipal està absolutament compromès a gestionar
aquests efectes, tot i tenir, quan ho fa, la sensació
que està gestionant també la inoperància d’altres Ad-
ministracions, i a combatre les causes de tal feno-
men; i que els neteja-vidres no els porta pas la ciutat,
sinó que arriben després de travessar determinades
fronteres.
Reitera que en el curs de l’any s’han formulat 1.390
denúncies, però les persones denunciades, poc des-
prés d’haver estat traslladades allà on calia, han tor-
nat a ser al carrer.
Assegura que davant d’aquest fenomen l’Ajunta-
ment no defallirà; fa avinent que tractà personalment
amb el Sr. Fernández Díaz el cas de l’exercici de la
prostitució, i pogueren veure quines n’eren les causes
i les raons de la inoperància davant tal fenomen; que
quan es produeix una acampada en l’espai públic,
l’autoritat municipal invita a aixecar-la i, en cas con-
trari, procedeix al desallotjament, però quan es pro-
dueix en un solar privat, cal prèviament, una resolució
judicial; i que la gent que fa acampades sol venir de
Rumania i ha passat per unes fronteres en les quals
algú hauria d’haver aplicat controls.
Pg 3. ¿Considera l’alcalde compatible que l’actual
govern de la Ciutat pogués actuar de forma dividida
en el futur Govern de la Generalitat de Catalunya?
El Sr. Fernández Díaz llegeix aquesta pregunta.
El Sr. Alcalde es mostra convençut que les forces
que integren l’equip de govern municipal actuaran a
la Generalitat amb la mateixa cohesió que en aquest
Ajuntament, i garanteix que com que ni el Sr.
Portabella, ni la Sra. Mayol, ni ell mateix seran en el
Govern de la Generalitat, no hi haurà actuació de for-
ma dividida.
El Sr. Fernández Díaz considera que el Sr. Alcalde,
en un punt anterior ha optat pel silenci i en aquest
s’ha decantat per la ironia a fi de defugir la resposta; i
per tant refà la seva pregunta en el sentit si el Sr. Al-
calde, que té al cap o en la seva agenda política qui-
nes són les necessitats principals de Barcelona que
hauran d’ésser defensades davant el nou Govern i el
nou president de la Generalitat, creu compatible que
l’actual govern municipal pugui actuar de manera divi-
dida davant el Govern de la Generalitat que s’haurà
de constituir d’aquí a uns dies, ja que suposa que pel
Sr. Alcalde no seria pas el mateix que a la Generalitat
hi hagi un govern d’esquerres o un govern encapçalat
per Convergència i Unió amb el suport d’un dels socis
del govern municipal.
Suposa que el Sr. Alcalde deu tenir en la seva
agenda política reclamar del futur Govern de la Gene-
ralitat un nou tarannà respecte la ciutat de Barcelona
en qüestions com la Fira, el transport públic, el trasllat
de les presons, l’ampliació del nombre de places
d’escoles bressol, la millora dels serveis d’educació,
de sanitat o d’atenció a la gent gran, i deu haver valo-
rat les possibilitats de tot això, atès, especialment,
que l’alcaldessa de Girona traié Esquerra Republica-
na de Catalunya del govern municipal d’aquella ciu-
tat, quan aquest partit pactà amb Convergència i Unió
la composició del Consell Comarcal del Barcelonès.
Indica que si el Sr. Alcalde no respongués la pre-
gunta que acaba de formular, ell podria interpretar
que el Sr. Alcalde prioritza la cohesió del govern mu-
nicipal per damunt de la defensa dels interessos de
Barcelona.
El Sr. Alcalde, després de significar que el Sr.
Fernández Díaz ha dit unes coses tan extemporànies
i infundades que li fan difícil contestar la pregunta que
se li acaba de formular, la qual és, a més, relativa-
ment difícil d’entendre, diu que per respecte instituci-
onal a allò que representa ell i tots els altres regidors i
per respecte a allò que representa el Govern de la
Generalitat, cal ésser absolutament respectuosos
amb la independència institucional de cada nivell
d’Administració; i que el pitjor ús que es podria fer de
la legítima representativitat que tenen tots els mem-
bres d’aquest Plenari seria fer comentaris, moltes ve-
gades humorístics, sobre què succeeix aquí i allà.
Posa en relleu que aquest Ajuntament té un govern
estable amb un programa que ha funcionat amb mol-
ta contundència i en el qual està molt ben explicat
quines són les pretensions i objectius de Barcelona.
Espera que la Generalitat, sigui quin sigui el seu
govern, donarà resposta a les peticions d’aquest
Ajuntament.
Assegura que aquest Plenari preservarà sempre el
respecte institucional que sempre ha tingut pel Go-
vern de la Generalitat sigui quina sigui la seva com-
posició i està segur de la seriositat de tots els regi-
dors que sabran mantenir aquest element bàsic
d’independència institucional per no condicionar el
que fan aquí a allò que surti d’un govern allà, perquè
això no seria servir als interessos de Barcelona ni de
Catalunya: confia, doncs, que el Sr. Fernández Díaz
no caigui en aquesta temptació.
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
De tots els Grups Municipals
DI 1. 1r) Reiterar el nostre compromís d’execució
del Pla operatiu contra la violència vers les dones.
Com a resultat de la seva execució, s’han concretat
mesures integrals tant d’atenció i coordinació entre
diversos professionals municipals i d’altres adminis-
tracions, com mesures educatives, preventives i de
sensibilització.
2n) Donar suport a les diverses accions que, en-
torn al Dia internacional de la no violència contra les
dones realitzarà la Xarxa de Dones contra la Violèn-
cia, que aquest any s’han agrupat sota el lema “Prou
impunitat! Recursos Ja!; així com a tota la resta d’en-
titats que, des de la mirada de gènere, treballen dia a
dia a la nostra ciutat contra la violència que pateixen
les dones en totes les seves manifestacions.
3r) Fer un seguit d’actes institucionals sota el lema
“Parlem, escoltem, construïm” que mostrin a la Ciutat
el total compromís municipal per a treballar en l’eradi-
cació de la violència vers les dones.
4t) Proclamar aquesta Declaració amb la intenció
que permeti avançar en el coneixement d’aquesta re-
alitat i en el rebuig total envers ella, per tal d’aconse-
guir realment una Barcelona lliure de violència vers
les dones.
La Sra. Vallugera llegeix aquesta declaració institu-
cional.
S’aprova per unanimitat.
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 115
DI 2. Adherir-se al dia 1 de desembre com a Dia
mundial de la SIDA, instaurat per l’Organització Mun-
dial de la Salut, en solidaritat amb les persones afec-
tades per l’esmentada malaltia.
L’Ajuntament de Barcelona dóna suport als actes
que per aquesta diada promou la societat civil –en-
guany sota el lema “Viu i deixa viure: contra l’estigma
i discriminació”– i que van encaminats a la sensibilit-
zació social i a la lluita contra qualsevol tipus de dis-
criminació o exclusió de les persones afectades pel
VIH, així com també a la memòria i al respecte en-
vers els qui han mort, o a la divulgació i coneixement
de les organitzacions i serveis existents en aquest
àmbit.
L’Ajuntament de Barcelona considera que es fa im-
prescindible sensibilitzar i prevenir la ciutadania sobre
aquesta malaltia que s’ha cobrat milers de víctimes,
així com promoure els canvis i ajudes necessaris per
a contribuir a facilitar el treball d’institucions i entitats
per a paliar aquesta malaltia i millorar la qualitat de
vida i la no discriminació de les persones seropo-
sitives a aquest virus.
Encara amb més motiu després de la ratificació el
juliol de l’any 2000 per part del nostre Ajuntament de
la Carta europea de salvaguarda dels Drets Humans
a les ciutats, es fa del tot necessari sensibilitzar la po-
blació respecte a la marginació, rebuig i estigmatit-
zació en que es poden veure involucrades aquestes
persones.
Hi ha llocs al món on les persones afectades patei-
xen discriminacions per a obtenir feina, poder atendre
les seves famílies i, i és especialment greu, per a ac-
cedir als tractaments. Aquestes discriminacions aïllen
i marginen les víctimes. També aquí les persones
afectades han patit discriminacions –encara que so-
vint més subtils– que cal vèncer amb prevenció, sen-
sibilització, informació i lluitant contra prejudicis i es-
tereotips.
Per tot això, l’Ajuntament farà seguit d’actes institu-
cionals, com la col·locació de llaços vermells a la fa-
çana de l’edifici consistorial, així com a les seus dels
districtes i a altres centres municipals, la col·locació a
la façana principal de l’edifici Consistorial una secció
del Tapís memorial de la SIDA i un distintiu amb el
llaç vermell als autobusos municipals. Així mateix es
donarà suport a les activitats que organitza la societat
civil, representada pel Comitè 1r de Desembre, per
tal de fer patent el compromís de l’Ajuntament de
continuar treballant per la desaparició dels problemes
causats per aquesta malaltia.
La mateixa Sra. Vallugera llegeix, a indicació de la
Presidència, la part final d’aquesta declaració institu-
cional.
El Sr. Trias hi troba a faltar una referència a la
situació que, en relació a la SIDA, estan vivint els
països del Tercer Món i, especialment Àfrica, situ-
ació que s’ha de fer conèixer a la gent per sensi-
bilitzar-la, perquè és un absolut escàndol i està
comportant un veritable extermini de la població
d’aquests països.
El Sr. Alcalde pensa que aquesta preocupació ja
s’explicita en el text íntegre de la declaració institucio-
nal; i la Sra. Vallugera fa notar que també s’hi recull la
greu preocupació perquè les poblacions de tals paï-
sos puguin accedir als tractaments mèdics que ne-
cessiten.
S’aprova, per unanimitat, la declaració.
Dels Grups Municipals Socialista, de Convergència
i Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Ini-
ciativa Verds–EU i A.
DI 3. L’aprovació de la Carta constitucional va mar-
car l’inici d’una nova etapa en la vida política i social
del país. Aquella fita va ser la culminació d’un llarg
procés de lluita per les llibertats i va posar fi als anys
de foscor i repressió de la dictadura franquista, però
sobretot va representar la possibilitat d’emprendre
nous camins per al conjunt de la societat catalana i
espanyola.
La Constitució va posar el fonaments que han fet
possible un període fructífer de convivència, de llibertat
i de respecte a la pluralitat en relació a l’etapa anterior.
El reconeixement de les nacionalitats que dóna pas a
la constitució de l’Estat de les Autonomies, explícit en
el text constitucional, va suposar un pas endavant per
a les aspiracions i capacitats de Catalunya.
Juntament amb l’Estatut de Catalunya i amb l’acti-
vitat política i ciutadana portada a terme els darrers
vint-i-cinc anys, la Constitució ha permès fer, col·lec-
tivament, una evolució positiva en termes de moder-
nització, progrés i benestar, tot i la interpretació poc
generosa que, sovint, s’està fent del Títol VIIIè de la
Constitució.
Vint-i-cinc anys després, fem un reconeixement a
l’esperit que va portar a la redacció de la Constitució
de 1978. Fem un reconeixement als valors de llibertat
i convivència que ens ha transmès durant un quart de
segle.
Apel·lant a l’exemple de fa vint-i-cinc anys, els Par-
tits Polítics presents en aquest Consell, des de la
nostra diversitat política declarem tant el reconeixe-
ment a la importància històrica de la Constitució, com
al dret legítim dels partits polítics de Catalunya de
plantejar-ne la seva revisió.
Serà així, des del vigor del debat polític, des del re-
coneixement del passat i des de la llibertat d’obrir-nos
al futur, que podrem fer front a les circumstàncies i
perspectives nacionals, socials, econòmiques, cultu-
rals i polítiques que dia a dia evolucionen. I serà el
millor homenatge al llegat polític i personal d’aquells
que van articular el text constitucional que ha ordenat
fins ara la nostra vida democràtica.
La voluntat de tots per a encarar el futur determina-
rà els passos a seguir; però, en tot cas, des de la di-
versitat política d’aquest Consell Plenari, declarem
que Barcelona farà costat a tot allò que reverteixi en
benefici dels ciutadans per a dotar-nos d’un marc ins-
titucional adient, que procedeixi de l’expressió lliure i
democràtica, i que doni resposta a les voluntats de la
nostra societat. Per aconseguir-ho, en la tasca comu-
na, la capital de Catalunya hi serà al capdavant.
El Sr. Alcalde llegeix la declaració precedent.
El Sr. Trias lamenta la manca d’unanimitat que s’ha
produït davant aquesta declaració, i destaca que el
capteniment del Grup de Convergència i Unió és de
suport absolut perquè en aquests moments s’està
conculcant l’esperit de la Constitució i fent una aposta
per la descentralització en comptes de fer-la pel reco-
neixement de la plurinacionalitat i de l’autogovern en
les competències exclusives, i torna a emergir un es-
perit “loapitzador” per la voluntat constant d’alguns
partits de vertebrar Espanya i de crear la crispació
amb els partits nacionalistes en comptes de buscar el
diàleg, de manera que s’està produint un fenomen
que es pagarà car a nivell de l’Estat, siguin quines si-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004116
guin les comunitats autònomes: no s’està educant els
adolescents entre els dotze i els quinze anys en el
respecte a la diferència i en el reconeixement dels
drets col·lectius i hi ha una gran indiferència envers la
realitat del nostre Estat.
El Sr. Fernández Díaz desitja, d’antuvi, explicitar
quin ha estat el tarannà que el Grup del Partit Popular
expressà a la Junta de Portaveus en relació a la de-
claració en debat tot dient que el seu Grup desitjava
la unanimitat en aquesta declaració institucional i ell,
com sap el Sr. Alcalde, traslladà a l’equip de govern
la necessitat d’impulsar un seguit d’actes en reconei-
xement de la Constitució, però guardà silenci sobre
tals propostes a fi de no convertir la commemoració
en un element de confrontació, i en la Junta de Porta-
veus preconitzà una declaració institucional unànime
i llegida pel Sr. Alcalde, de manera que no fou pas el
Grup del Partit Popular qui posà objeccions a tal plan-
tejament.
Recalca que el seu Grup donà suport al primer text
de la declaració institucional, malgrat no haver-hi es-
tat ateses les observacions que hi havia formular,
però posteriorment va rebre dos escrits diferents que
hi afegien nous paràgrafs amb valoracions polítiques
que feien impossible que el seu Grup pogués signar-
la: per tant, es pregunta si algun Grup municipal de-
via tenir interès perquè el del Partit Popular no po-
gués sumar-se, en els termes en els que està
redactada, a aquesta declaració –que a juí seu no és
institucional, sinó de grup–, perquè inclou valoracions
que no comparteix, en relació a la interpretació que
s’ha fet de la Constitució i a la legitimitat de defensar-
ne la revisió, quan tant legítim és això com defensar
la vigència del text actual, i perquè no entén que es
vol dir en el paràgraf que parla de la defensa del marc
institucional adient: troba, doncs, que tal declaració
és confusa i conté termes que el seu Grup no pot
compartir, a pesar d’haver expressat la seva voluntat
de consens.
En conseqüència, manifesta que el Grup del Partit
Popular formula la seva pròpia declaració de grup en
solitari, la qual parteix de la defensa de la Constitució
espanyola aprovada l’any 1978, perquè és fonament
de la nostra estabilitat institucional i política i ens ha
permès tenir una vida política caracteritzada a la fi, ja
era hora després d’anys i anys d’enfrontaments civils
al llarg de la història espanyola, perquè la democràcia
ha trobat el marc de normalitat, que sempre havia es-
tat l’anhel de la societat catalana i espanyola i que ra-
tifica que la Constitució encara té més futur que no
pas passat, i fou un encert col·lectiu, cosa que justifi-
ca l’aposta i la defensa que fa el Partit Popular de la
seva vigència, des de la convicció que el futur de tots
s’ha de construir en comú des d’aquesta normalitat i
estabilitat i que el proper dia 6 de desembre hauríem
de recordar tots plegats i per a commemorar un pre-
sent que ha de servir per mirar al futur i continuar
construint una Catalunya de tots dins d’una Espanya
millor.
La Sra. Mayol agraeix el to de la intervenció del Sr.
Fernández Díaz i li sap greu no haver pogut trobar la
manera de formular una declaració conjunta, perquè
la Constitució és patrimoni de totes les persones de-
mòcrates, però fa notar que les paraules del presi-
dent del Grup del Partit Popular s’inscriuen en un
context que no té res a veure amb el to utilitzat en tal
intervenció.
Recorda que ella ve d’una força política que ja cap
als anys 60 teoritzà encertadament sobre la reconcili-
ació nacional, que contribuí, perdent-hi plomes com
tothom, a la redacció de la Constitució però que troba
que, avui, aquesta Constitució, que ha estat molt vàli-
da, ja no respon als reptes de la societat: des de la
legitimitat, doncs, que dóna aquesta trajectòria, la-
menta l’actitud que manté el Partit Popular sobre la
Constitució i afirmacions com les del portaveu de tal
partit en el Congrés del Diputats que titllà de “revival
de naftalina” la voluntat d’homenatjar les víctimes del
franquisme i els lluitadors antifranquistes, i digué que
no sabia qui eren, a pesar que tots tenien noms i cog-
noms i cares molt estimades.
Creu que un partit que nega el passat i el futur en
considerar immutables una cosa que és molt impor-
tant però que no respon a les necessitats de futur de
la ciutadania només està preocupat per la seva su-
pervivència.
El Sr. Portabella considera que el Partit Popular no
ha signat la declaració en debat no per causa de cap
raó procedimental o de cap mà negra, sinó per dife-
rències ideològiques, com quedava ben palès en la
proposició que tal Grup presentà amb anterioritat
però que ha fet bé de retirar, perquè un terç estava
dedicat a ETA, un altre, a la consagració de la Consti-
tució i un altre, a dir que la societat civil havia de do-
nar suport a la no modificació de la Constitució.
Significa que la Constitució es féu en un moment
molt especial i no es pot alabar la transició produïda
en l’Estat espanyol donada la dificultat que comporta-
va el pas del franquisme a la democràcia, i després
no acceptar que aquesta circumstància generà sobre
el text constitucional una pressió que el fa caducar
abans que altres i que tal Constitució, elaborada per
uns ponents, alguns dels quals eren ministres fran-
quistes, no pot tenir la mateixa perdurabilitat una altra
feta en plena llibertat; per tant no és acceptable que
es vulgui impedir que tal Constitució evolucioni cap al
futur: la diferència rau precisament en això.
Subratlla que per al seu Grup la Constitució es pot
reformar tantes vegades com es vulgui; que la dels
Estats Units ha estat modificada vint-i-set vegades, la
de Suïssa s’ha canviat enterament i la d’Itàlia també,
en l’aspecte territorial; que la de la República Federal
Alemanya s’ha reformat cinquanta vegades i la de
França, més de trenta-cinc; i que allò que resulta rar
és que una Constitució no es modifiqui, perquè els
textos constitucionals s’han d’adaptar a l’evolució i al
dinamisme de la ciutadania, i tanmateix aquest és el
motiu principal pel qual no s’ha pogut assolir una en-
tesa.
El Sr. Fernández Díaz puntualitza que en la seva
intervenció anterior no ha volgut obrir cap esquerda i,
per això, no ha fet cap referència al capteniment de
ningú i s’ha limitat a explicar per què el seu Grup no
s’ha adherit a aquesta declaració –a juí seu de grup i
no pas institucional– i a explicitar quin hauria de ser-
ne el contingut segons el Grup del Partit Popular,
mentre que el Sr. Portabella ha fet judicis d’intencions
sobre les raons del Grup del Partit Popular i ha fet
al·lusió a una proposta de tal Grup a la qual no havia
donat publicitat precisament atès que, quan es tracta
d’impulsar acords de consens, cal fixar un punt de
partida per tal de, després, poder arribar a un punt de
trobada, cosa que aquesta vegada no s’ha fet perquè
no hi ha hagut cap conversa entre els Grups i el seu
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 117
no sap ben bé qui ha anat proposant nous paràgrafs
a uns textos als quals el Grup del Partit Popular havia
donat el seu suport.
Posa en relleu que quan es parla de la Constitució,
entre Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit
Popular hi ha profundes diferències ideològiques: 1a)
que el seu Grup defensa la Constitució i el d’Esquerra
Republicana de Catalunya, no; 2a) que el seu Grup
creu en un projecte intensament català compromès
amb Espanya i el Grup del Sr. Portabella, no.
Finalment expressa la seva sorpresa perquè, da-
vant la qüestió que està damunt la taula, l’alcalde de
Barcelona i president del Grup Socialista, que és el
majoritari en aquest Consistori, no hagi estat capaç
de trobar un consens.
El Sr. Alcalde significa que la posició que lamenta-
blement ha anat mantenint el Partit Popular respecte
la reforma de la Constitució fa bastant difícil que es
pugui arribar a compartir en aquest moment un punt
de vista sobre la Constitució.
Subratlla que la declaració reconeix la rellevància
política de la Constitució com a instrument de la
transició que ha permès posar en marxa una socie-
tat democràtica i el desenvolupament de l’Estat de
les autonomies, constata que la Constitució no s’ha
desplegat en totes les seves previsions, perquè en-
cara resta per posar en marxa l’apartat relatiu al Se-
nat, defensa des d’aquest punt de vista, la capacitat
del poble per a, lliurament i a través dels mecanisme
previstos en la mateixa Constitució modificar-la, i
creu que ha arribat el moment d’introduir-hi algu-
nes petites modificacions. Agrega que, en contra
d’aquesta posició, que és extremadament raonable,
dinàmica i oberta, hi ha l’actitud, que s’ha vist aquí i
en la reunió de la Federació Espanyola de Municipis
i Províncies, excessivament tancada del Partit Popu-
lar, la qual no afavoreix la possibilitat d’arribar a un
consens absolut perquè no s’ha assolit la unanimi-
tat; ara bé, en tot cas s’ha assolit un text compartit
per quatre dels cinc Grups municipals, cosa que
hauria de fer reflexionar al Sr. Fernández Díaz, més
i quan si es llegeix el text atentament veurà que no
hi ha res que pugui justificar una abstenció per part
de ningú: per això, lamenta que el Grup del Partit
Popular no s’hi hagi adherit.
Finalment, com a alcalde de Barcelona, vol cele-
brar que des de fa vint anys tenim una Constitució i
que dilluns vinent s’atorgarà la Medalla d’Or de la
Ciutat a dues persones que han estat pares d’aques-
ta Constitució i regidors d’aquest Plenari; i vol ressal-
tar també que la Constitució és un gran capital polític
per a la convivència, s’ha de desenvolupar en tots els
seus apartats, especialment en les previsions relati-
ves al Senat, i ha d’ésser modificable a curt termini
per tal d’introduir-hi les mesures necessàries per a
posar-la al dia després de vint-i-cinc anys de vigèn-
cia.
S’acorda emetre la declaració en debat amb el su-
port dels membres de tots els Grups municipals ex-
cepte els del Partit Popular, que manifesten que no
volen pronunciar-se.
No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-
sidència aixeca la sessió a les setze hores i cinquan-
ta minuts.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004118
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 22 de
desembre de 2003
Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions:
2. Ratificar l’acord de la Junta de Govern de l’Insti-
tut de Cultura de Barcelona de 24 de novembre de
2003 relatiu a transferències de crèdit del Pressupost
de l’exercici corrent dins els capítols IV, VI i VII per
import de 782.538 euros.
3. Ratificar l’acord de la Junta de Govern de l’Insti-
tut de Cultura de Barcelona de 13 d’octubre de 2003
relatiu a transferències de crèdit del Pressupost de
l’exercici corrent dins el capítol VII per import de
75.234 euros.
4. Ratificar els decrets d’Alcaldia, de 3 de desem-
bre de 2003, pels quals es nomena el Sr. Miguel
Rafael Álvarez Guarnido representant de l’Ajunta-
ment de Barcelona a l’Assemblea General de la Caja
General de Ahorros de Granada i el Sr. Antonio
Albarracín Hernández representant de l’Ajuntament
de Barcelona a l’Assemblea General de l’Entitat
Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Huelva y
Sevilla.
5. Ratificar el Conveni subscrit entre l’Ajuntament
de Barcelona, el Departament de Política Territorial i
Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i l’As-
sociació de Veïns del Barri del Bon Pastor, l’11 de
novembre de 2003, per a la remodelació del polígon
de les Cases Barates del Bon Pastor.
6. Ratificar el Conveni subscrit entre l’Ajuntament
de Barcelona, el Patronat Municipal de l’Habitatge i
l’Associació de Veïns del Barri del Bon Pastor, l’11 de
novembre de 2003, per a la remodelació del polígon
de les Cases Barates del Bon Pastor.
b) Propostes d’acord:
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
COORDINACIÓ TERRITORIAL
7. 1r. Resoldre les al·legacions presentades a les
Ordenances fiscals per a l’any 2004 i successius,
aprovades provisionalment pel Plenari del Consell
Municipal el 17 de d’octubre de 2003, en els termes
que resulten del document adjunt; 2n. Aprovar defini-
tivament les Ordenances fiscals per a l’any 2004 i
successius següents: Ordenança fiscal general; núm.
1.1. Impost sobre béns immobles; núm. 1.2. Impost
sobre vehicles de tracció mecànica; núm. 1.3. Impost
sobre l’increment del valor de terrenys de naturalesa
urbana; núm. 1.4. Impost sobre activitats econòmi-
ques; núm. 2.1. Impost sobre construccions, instal·la-
cions i obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals;
núm. 3.2. Serveis de prevenció, extinció d’incendis i
salvament; núm. 3.3. Serveis urbanístics; núm. 3.4.
Taxa per l’homologació d’empreses del sector privat
per a la gestió de residus municipals a Barcelona i al-
tres serveis mediambientals; núm. 3.5. Clavegueram;
núm. 3.6. Mercats; núm. 3.7. Taxes pels serveis de
registre, inspecció i prevenció sanitaris relatius a es-
tabliments alimentaris, espais públics i animals de
companyia; núm. 3.8. Prestacions de la Guàrdia Ur-
bana i circulacions especials; núm. 3.9. Inspecció i
control sanitari d’animals i llurs productes; núm. 3.10.
Servei de cementiris i incineracions; núm. 3.11. Utilit-
zació privativa del domini públic municipal i la presta-
ció d’altres serveis; núm. 3.12. Aprofitament del vol,
sòl i subsòl; núm. 3.13. Estacionament de vehicles;
núm. 3.14. Serveis culturals; núm. 3.15. Serveis es-
pecials d’enllumenat públic; núm. 3.16. Utilització pri-
vada funcionament de les fonts ornamentals; núm. 4.
Contribucions especials; Categories fiscals de les
vies públiques de la Ciutat.
8. Resoldre les al·legacions presentades; i aprovar
definitivament el Pressupost general de l’Ajuntament
de Barcelona i dels seus Organismes Autònoms i de
les Societats Municipals per a l’exercici 2004.
9. Declarar extingida la concessió administrativa de
l’ús privatiu d’un terreny situat a la Zona Franca,
grafiat en el plànol annex, per instal·lar i explotar una
estació de servei de carburant a favor de la
Compañía Logística de Hidrocarburos CLH, SA, per
causa de la impossibilitat tècnica de la seva instal·la-
ció, d’acord amb l’article 70.e) del Reglament de pa-
trimoni dels Ens Locals i l’article 111.g) del Text refós
de la Llei de contractes de les Administracions públi-
ques. Concretar els efectes de l’extinció de la conces-
sió en els termes del Conveni annex entre l’Ajunta-
ment, HOLSA i CLH, que s’aprova. Autoritzar i
disposar la despesa a favor de l’empresa Compañía
Logística de Hidrocarburos CLH, SA, amb CIF núm.
A-28018380, per un import de dos milions tres-cents
seixanta-nou mil cinc-cents vuitanta-nou euros amb
vuitanta-quatre cèntims (2.369.589,84 ˛) amb càrrec a
la partida de despeses 226.11-151.10-01.01 i amb el
següent desglossament: 439.300,06 euros del Pres-
supost de l’any 2003, 601.761,78 euros del Pressu-
post de l’any 2004 i 1.328.528 euros del pressupost
de l’any 2005. Autoritzar i disposar la despesa a favor
de l’empresa Barcelona Holding Olímpico, SA, amb
CIF núm. A-59090621, per un import de cent noranta-
nou mil nou-cents vuitanta-sis euros amb setanta-vuit
cèntims (199.986,78 ˛) a càrrec a la partida de despe-
ses 226.11-151.10-01.01 del Pressupost de l’any
2004. Retornar la garantia definitiva de dotze mil set-
cents quaranta-vuit euros amb noranta-nou cèntims
(12.748,99 ˛) dipositada a la Tresoreria Municipal el
dia 10 de juny de 1994, amb número de dipòsit
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 119
42.501, a l’empresa Compañía Logística de Hidrocar-
buros CLH, SA.
10. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a
concertar diversos préstecs hipotecaris per un import
màxim global de 3.971.556,58 euros, destinats a fi-
nançar les obres d’un total de 45 habitatges del carrer
de Martorelles, núms. 18-36, en les condicions que
s’adjunten a l’annex. Deixar sense efecte la part de
l’acord del Plenari del Consell Municipal de 25 d’octu-
bre de 2002 -en el qual s’autoritzava el Patronat Mu-
nicipal de l’Habitatge a concertar diversos préstecs
hipotecaris- que fa referència als habitatges del carrer
de Martorelles.
11. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a
concertar diversos préstecs hipotecaris per un import
màxim global de 2.104.643,62 euros, destinats a fi-
nançar les obres d’un total de 59 habitatges de la pro-
moció de Santa Caterina, en les condicions que s’ad-
junten a l’annex.
12. Autoritzar el Museu Nacional d’Art de Cata-
lunya a concertar una operació de préstec
d’1.898.400 euros, destinada a cobrir les aportacions
addicionals que ha de realitzar la Generalitat de
Catalunya en el 2003.
13. Autoritzar el Museu Nacional d’Art de Cata-
lunya a concertar una operació de préstec de
4.648.100 euros, destinada a cobrir les aportacions
que ha de realitzar la Generalitat de Catalunya en el
2003 i el 2004 segons el conveni de finançament de 6
de juny de 2002.
14. Aprovar la formalització de l’addenda al Con-
veni entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci
del Fòrum de les Cultures - Barcelona 2004 de 28
de setembre de 2001, d’acord amb el document an-
nex.
15. 1r. Aprovar inicialment la Memòria justificativa
de la participació d’aquest Ajuntament en el capital
social de Port Fòrum Sant Adrià, SL. 2n. Aprovar
inicialment l’adquisició a Marina Premià, SL, de 50
participacions socials de Port Fòrum Sant Adrià, SL,
per import del seu valor nominal (300 euros cadascu-
na), equivalents al 5% de l’actual capital social de la
companyia. 3r. Sotmetre a informació pública la Me-
mòria justificativa per un termini de trenta dies hàbils,
d’acord amb l’article 148 del Reglament d’obres, acti-
vitats i serveis dels Ens locals.
16. Acceptar la delegació de funcions proposada
per la Secretaria d’Estat d’Hisenda – Direcció Gene-
ral del Cadastre –; i formalitzar el corresponent con-
veni de col·laboració d’acord amb l’article 1.4 de la
Llei 48/2002, de 23 de desembre, del cadastre immo-
biliari.
17. Resoldre les al·legacions presentades durant el
termini d’informació pública a la modificació d’Esta-
tuts de Barcelona de Serveis Municipals, SA, deriva-
da de l’encàrrec de gestió del Parc de Montjuïc a la
societat, en el sentit que consta en l’informe adjunt a
l’expedient. Aprovar definitivament la modificació de
l’article 2 dels estatuts de Barcelona de Serveis Muni-
cipals, SA. Facultar el tinent d’alcalde de Presidència,
Hisenda i Coordinació Territorial, en representació de
l’Ajuntament, i als presidents i secretari de Barcelona
de Serveis Municipals, SA, indistintament, en repre-
sentació de la Societat, perquè puguin efectuar tots
els tràmits adients per a la plena efectivitat dels pre-
sents acords.
18. Resoldre les al·legacions formulades en el perí-
ode d’informació pública presentades a la modificació
de l’Ordenança municipal d’activitats i establiments
de concurrència pública de Barcelona, segons consta
en el document annex; i, aprovar definitivament la
modificació de l’Ordenança municipal d’activitats i es-
tabliments de concurrència pública de Barcelona.
19. Atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona als
següents ciutadans, ciutadanes i entitats que proposa
aquest Consell Plenari i els respectius Consells de
Districte, com a mereixedors d’aquest guardó per les
seves virtuts i valors cívics i perquè han contribuït
amb el seu esforç, cadascun des del seu àmbit d’ac-
tuació, al desenvolupament de la consciència ciuta-
dana. A iniciativa del Consell Plenari: a Aldees Infan-
tils S.O.S. de Catalunya, a Amnistia Internacional de
Catalunya, al Sr. Jaime Arias Zimerman, al Sr. Salva-
dor Escamilla i Gómez, i al Sr. Agustí de Semir i Rovi-
ra. A iniciativa dels Consells de Districte: Ciutat Vella,
a la Sra. Maria Datzira i Cervera i a la Fundació
Prisba; l’Eixample, al Sr. Josep Vilar i Bresó i a la Sra.
Montserrat Vilas i Sitjes; Sants-Montjuïc, al Sr.
Francesc Boix i Torres i al Sr. Jordi Romeu i Barrera;
les Corts, a la Coordinadora d’Entitats Pro Persones
amb Disminució del Districte de les Corts i a la Sra.
Mercè Piqueras i Carrasco; Sarrià-Sant Gervasi, a
Mossèn Joan Alemany i Esteve i a les Escoles Públi-
ques de Primària del Districte de Sarrià-Sant Gervasi;
Gràcia, a la Sra. Maria Salvo i Iborra i a l’IES Vila de
Gràcia; Horta-Guinardó, al Sr. Josep Gimeno i Capilla
i a la Sra. Maria Mas i Canals; Nou Barris, a la Coral
Canticorum i al Sr. Rafael Juncadella i Urpinas; Sant
Andreu, a la Germandat de Trabucaires, Geganters i
Grallers de Sant Andreu i a la Sra. Paulina Torres
i Marqués; Sant Martí, al Sr. Manuel Martínez i Arcos
i al Sr. Salvador Torres i Romeu.
20. Aprovar, d’acord amb l’article 60.2 del Reial
Decret 500/90, de 20 d’abril de 1990, reconeixe-
ments de crèdit, que seran finançats amb els majors
ingressos obtinguts en la partida pressupostària
0101-55007-61114 (Drets de superfície/subrogació
concessions exercici 2003), per un import de
200.805,02 euros. Aprovar inicialment modificacions
de crèdit del Pressupost de 2003, (crèdits extraordi-
naris) corresponents als reconeixements de crèdit
del present expedient, de conformitat amb la docu-
mentació que s’adjunta referència 03121190, consi-
derant-les definitivament aprovades en cas de no
presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini
d’exposició pública.
21. Aprovar inicialment l’expedient de modificaci-
ons de crèdit per un import de 2.168.929,95 euros,
dels quals per suplements de crèdit (2.159.929,95
euros), i per crèdit extraordinari (9.000 euros) d’acord
amb document annex, a finançar amb els majors in-
gressos obtinguts en la partida pressupostària 0101-
55007-61114 (Drets de superfície/subrogació conces-
sions exercici 2003) considerant-los definitivament
aprovats cas de no presentar-s’hi reclamacions en
contra en el termini d’exposició pública.
22. Aprovar inicialment modificacions de crèdit del
Pressupost 2003, per un import de 687.354,24 euros,
de conformitat amb la documentació adjunta (annex
amb referència 03120990) considerant-les definitiva-
ment aprovades en cas de no presentar-s’hi reclama-
cions en contra en el termini d’exposició pública.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004120
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
I HABITATGE
Districte de Sants-Montjuïc - Districte d’Horta-
Guinardó - Districte de Nou Barris - Districte de Sant
Andreu - Districte de Sant Martí
23. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità per
a la creació de noves dotacions d’habitatges per a jo-
ves als carrers de la Química, núm. 18LU, de la Mare
de Déu de Port, núm. 179, del Bronze, núm. 5, de
Teodor Llorente, núm. 8B, de Can Travi, núm. 30B,
de la Selva, núm. 57, a la Via Favència, núm. 348,
Ferran Junoy, núm. 56, al Camí antic de València,
núm. 96, i al carrer de Pujades, núm. 292, del munici-
pi de Barcelona, i per a la determinació dels emplaça-
ments on aquesta dotació és compatible amb habitat-
ges tutelats per a gent gran i d’altres equipaments,
d’iniciativa municipal; resoldre les al·legacions pre-
sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprova-
ció inicial, de conformitat amb l’informe del Departa-
ment de Planejament de Desenvolupament, de
valoració de les al·legacions esmentades, que consta
a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora al
present acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió
d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva
aprovació definitiva.
Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant
Gervasi
24. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità en
els terrenys ubicats en el carrer de Joan d’Alós,
núms. 35-39, l’avinguda de Pedralbes, núms. 2-10,
l’avinguda d’Esplugues, núm. 98, i el camí antic de
Bellesguard, s/n, promoguda per Donca, SA, Edificio
Córcega, SA, Fundación Privada Cultural Catalana,
Fundació Montblanc, Promoción Cultural Urbana
Bonanova, SA; resoldre les al·legacions presentades
en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial,
de conformitat amb l’informe del Departament de Pla-
nejament de Desenvolupament, de valoració de les
al·legacions, que consta a l’expedient i a efectes de
motivació s’incorpora al present acord; i trametre l’ex-
pedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi
de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a l’ordenació de la parcel·la situa-
da entre els carrers del Cardenal de Sentmenat, i
dels Vergós i la Via Augusta, promogut per Ferrocar-
rils de la Generalitat de Catalunya, que incorpora la
prescripció de l’aprovació inicial; resoldre les al·le-
gacions presentades en el tràmit d’informació pública
de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del
Departament de Planejament de Desenvolupament,
de valoració de les al·legacions esmentades, que
consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, l’Estudi
de detall de substitució del dipòsit del cim del
Tibidabo, promogut per la Societat General d’Aigües
de Barcelona, amb la prescripció que figura en l’infor-
me tècnic de 25 de novembre de 2003; i resoldre les
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-
blica de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Jordi Cornet i
Serra, regidor portaveu del Grup Municipal del Partit
Popular de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona, i
per la Societat d’Aigües de Barcelona, SA, de confor-
mitat amb l’informe del Departament de Planejament
de Desenvolupament de data 25 de novembre de
2003, de valoració de les al·legacions esmentades,
que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
Districte de Sant Martí
27. Aprovar definitivament, de conformitat amb
l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla
especial urbanístic de redistribució dels sòls de ces-
sió per a habitatge 22@hs, equipament 7@ i zona
verda, en la unitat d’actuació núm. 1 del Pla especial
de reforma interior del Campus Audiovisual, dins la
Modificació del Pla General Metropolità per a la
renovació de les àrees industrials del Poblenou,
d’iniciativa municipal; i resoldre les al·legacions pre-
sentades, en el tràmit d’informació publica de l’apro-
vació inicial, per l’Im. Sr. Eduard Garcia i Plans, en
la seva qualitat de regidor del Grup Municipal de
Convergència i Unió, i per l’Im. Sr. Jordi Cornet i
Serra, en la seva qualitat de regidor portaveu del
Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya a
l’Ajuntament de Barcelona, de conformitat amb els
informes emesos per la societat municipal 22 Arroba
BCN, SA, de valoració de les al·legacions, que cons-
ten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpo-
ren al present acord.
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I
BENESTAR SOCIAL
28. Resoldre les al·legacions presentades a l’apro-
vació inicial de l’Ordenança municipal sobre la protec-
ció, la tinença i la venda d’animals, segons la me-
mòria que s’acompanya; i aprovar definitivament
l’esmentada Ordenança.
e) Mocions
M1. Adoptar, en l’exercici de les competències re-
servades a l’Ajuntament com a soci únic de la Socie-
tat Privada Municipal 22 Arroba BCN, SA, els acords
següents.
1r) Designar el Sr. Antoni Vives i Tomás membre
del Consell d’Administració de l’esmentada Societat.
2n) Establir que el termini de designació del conse-
ller que es nomena serà l’establert en els Estatuts,
sens perjudici de la renovació que fos procedent en el
canvi de mandat consistorial.
3r) Facultar indistintament el president i el secre-
tari del Consell d’Administració per comparèixer da-
vant notari i elevar a escriptura pública el nomena-
ment anterior, com també per complir els tràmits
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 121
necessaris per a la seva inscripció en el Registre
Mercantil i també la correcció d’errors materials en
cas necessari.
M2. 1r) Aprovar el Pla d’estudis sociològics 2004-
2007 elaborat pel Departament d’Estudis i Avaluació.
2n) Determinar, que les funcions d’informe, segui-
ment i control en relació al funcionament del Registre
d’Enquestes i el Pla d’estudis sociològics es realitzi
en el marc de la Comissió de Plenari de Presidència,
Hisenda i Coordinació Territorial.
M3. 1r) Aprovar els criteris bàsics per a l’establi-
ment dels símbols de la Ciutat, d’acord amb els prin-
cipis següents:
– Els símbols representatius de la ciutat de Barce-
lona seran l’Escut i la Bandera. A més la ciutat es do-
tarà d’un emblema com a símbol distintiu.
– L’Escut de la Ciutat es mantindrà caironat i dividit
en quatre quarters, que incorporaran quatre pals ver-
mells als quarters superior dret i inferior esquerre, i la
Creu de Sant Jordi als quarters superior esquerre i in-
ferior dret.
– L’Escut anirà timbrat amb la corona reial.
– La Bandera oficial de la Ciutat serà quarterada, i
incorporarà quatre pals vermells als quarters superior
dret i inferior esquerre sobre fons groc, i la Creu de
Sant Jordi als quarters superior esquerre i inferior
dret sobre fons blanc.
– L’Emblema d’ús dels serveis municipals partirà
de l’actual “Símbol”, amb les adaptacions gràfiques
que es puguin convenir.
2n) Facultar l’Alcaldia per prendre les mesures
oportunes, a fi de garantir l’efectivitat de l’acord adop-
tat, per tal d’iniciar el procediment d’aprovació dels
símbols de la Ciutat, i d’establir el corresponent regla-
ment d’usos.
M4. Prorrogar el contracte per a la concertació de
cinquanta places d’acolliment residencial de caràc-
ter temporal i tractament social, adreçat a persones
sense sostre en fase inicial o avançada de desarre-
lament social al Centre Sant Joan de Deu Serveis
Socials, durant un període d’un any (des de l’1 de
gener fins el 31 de desembre de 2004), per un im-
port de 379.390,65 euros, de conformitat amb allò
que preveu la clàusula sis del Plec regulador
d’aquest contracte. Autoritzar, per a fer front a l’es-
mentada pròrroga, la despesa de 379.390,65 euros,
que anirà amb càrrec a la partida 227.19 311.40
0201 del Pressupost de 2004, condicionada a l’exis-
tència de crèdit adequat i suficient per a finançar les
obligacions derivades d’aquest contracte en l’exerci-
ci corresponent, d’acord amb allò que preveu l’arti-
cle 69.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de
juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de con-
tractes de les Administracions públiques. Disposar
l’esmentada quantitat a favor de l’entitat Sant Joan
de Deu Serveis Socials (amb CIF núm. Q-5800637-
J), adjudicatària del contracte. Dispensar l’adjudica-
tari de constituir la garantia definitiva.
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
DI. El cop d’estat que part de les forces armades
espanyoles van protagonitzar el juliol de 1936 ha
marcat profundament i negativament la nostra història
contemporània.
La sublevació va suposar la destrucció d’un règim
democràtic, del seu conjunt d’institucions de repre-
sentació popular, i una agressió deliberada, metòdica
i radical contra les llibertats individuals i col·lectives
de la ciutadania espanyola i catalana.
La llarga i penosa guerra que s’engegà va suposar
la destrucció de vides humanes innocents a ambdós
bàndols, i l’inici d’un règim despòtic i repressor que
ha determinat directament la nostra vida fins a la mort
del dictador.
Fins i tot acabada la guerra, la repressió va conti-
nuar ferotgement, a través de tots els mecanismes de
què disposava el nou ordre. A banda de la coerció fí-
sica, el recurs il·legítim als mecanismes jurisdiccio-
nals va ser una constant. Moltes persones van ser ju-
dicades i assassinades com a resultat de consells de
guerra i judicis sumaríssims que, sota l’aparença de
judicis, no van ser res més que actes de venjança.
Certament les conseqüències físiques d’aquells
fets no poder ser reparades: no podem tornar a les
vides llevades ni els anys perduts en presons, però sí
que podem reconèixer l’honor d’aquells que van ser
perseguits injustament, anul·lant aquells judicis radi-
calment injustos, en un acte de reconeixement a les
víctimes i les seves famílies.
La ciutat de Barcelona, víctima ella també de la vi-
olència, sempre ha estat sensible a l’hora de recordar
a aquells que varen morir a conseqüència d’una guer-
ra injusta com fou la Guerra Civil. En aquest sentit
podem recordar diverses iniciatives del mandat pas-
sat, com la construcció d’un monument a les víctimes
dels bombardejos a la Gran Via.
Per això, i d’acord amb allò que estableix l’article
65 del Reglament Orgànic Municipal, els grups muni-
cipals sotasignants proposen al Plenari del Consell
Municipal l’adopció de la següent,
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
1r) Sol·licitar al Govern Central que inicií els tràmits
necessaris per tal d’anul·lar els judicis sumaríssims
militars als quals van ser sotmesos els republicans
espanyols durant el règim franquista, amb la finalitat
de donar una compensació moral als supervivents i a
les famílies dels desapareguts.
2n) Donar trasllat d’aquest acord als Grups polítics
d’aquest Ajuntament, a l’Associació Pro-Memòria als
Immolats per la llibertat a Catalunya, al president del
Govern Central, al president del Parlament de
Catalunya i als portaveus dels Grups parlamentaris
del Congrés dels Diputats.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004122
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2003
(Reconeixements de crèdit)
(Aprovades pel Plenari del Consell Municipal de data 22 de desembre de 2003)
Expedient núm. 4-2/2003
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
55007 0101 61114 MPI1 Drets superfície/subrogació conces. exercici 2003 200.805,02
22600 0101 61190 MC1 Cànons 182.774,66
46743 0101 61190 MC1 Transferència a Barcelona Regional 18.030,36
200.805,02 200.805,02
Decrets de l’Alcaldia
Decret. Atesa la voluntat de prioritzar en el present
mandat les actuacions que corresponen a l’Ajunta-
ment en matèria de conservació i millora dels equipa-
ments educatius, i en ús de les atribucions que tinc
conferides per l’article 13 de la Carta Municipal de
Barcelona, disposo:
Primer. Crear una Comissió Tècnica Municipal inte-
grada pels gerents dels Districtes municipals, el ge-
rent de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i
pel director de Serveis de Gestió del Patrimoni, amb
la missió d’elaborar el Pla Director de Conservació i
Millora dels Centres Escolars. Aquesta Comissió es-
tarà assistida per una Secretaria Tècnica que serà
exercida pel director de Serveis de Construccions Es-
colars.
Segon. Atribuir a l’esmentada Comissió les
funcions següents:
– Realitzar un diagnòstic detallat de l’estat de ca-
dascun dels centres escolars i infrastructures.
– Definir els criteris d’actuació per a l’establiment de
prioritats, basades en uns estàndards mínims de
qualitat.
– Establir els protocols d’actuació, circuits i procedi-
ments per a una gestió àgil i eficient dels diferents
tipus d’operacions: manteniment, gran manteni-
ment i reforma, ampliació i millora.
– Establir les directrius per a l’aprovació de les
obres de reforma, ampliació i millora i per altres
inversions en edificis escolars, que l’Institut Muni-
cipal d’Educació de Barcelona negociarà i gestio-
narà conjuntament amb la Generalitat.
Tercer. Adequar l’organització dels serveis al des-
plegament del Consorci d’Educació previst a la Carta
Municipal de Barcelona, i en aquest sentit atribuir a
l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona la gestió
del pressupost d’inversió i manteniment dels edificis
escolars que es prevegi per cada exercici pressupos-
tari, mantenint en els Districtes la gestió dels contrac-
tes específics de manteniment.
Barcelona, 24 de desembre de 2003. L’alcalde,
Joan Clos i Matheu.
(Ref. 5477)
* * *
Decret. En ús de les atribucions conferides per l’ar-
ticle 21 de la Llei de bases de règim local, l’article 13
de la Carta Municipal de Barcelona, i l’article 8.3 de la
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 123
Normativa reguladora de les subvencions a atorgar
per l’Ajuntament aprovades pel Consell Plenari de 15
de març de 1996, disposo:
1r. Deixar sense efecte el Decret d’Alcaldia de data
30 de desembre de 2002 que aprova les bases espe-
cífiques per a l’atorgament de subvencions referides
a impostos i taxes de les Ordenances Fiscals; 2n.
Deixar sense efecte el Decret d’Alcaldia de data 2
d’abril de 2003 que aprova les bases específiques
per a l’atorgament d’una subvenció sobre l’import de
l’Impost sobre béns immobles corresponent al domici-
li habitual, a aquelles persones que siguin llogaters ti-
tulars de família nombrosa a qui el propietari repercu-
teixi l’impost sobre béns immobles; 3r. Deixar sense
efecte el programa de foment de vehicles elèctrics,
bimodals i/o que utilitzin biocarburants, recollit dins
l’Annex A.5 de les bases específiques perquè hauran
de seguir les actuacions de l’Ajuntament adreçades al
foment de les iniciatives que tenen per objecte la pro-
tecció, rehabilitació i millora del paisatge urbà, pro-
grama Barcelona posa’t guapa, aprovades pel Decret
de l’Alcaldia de 12 de març del 2002; i 4t. Aprovar les
bases específiques per a l’atorgament de les subven-
cions que es detallen en el document adjunt, referi-
des als diferents impostos i taxes regulats en les Or-
denances fiscals.
Barcelona, 30 de desembre de 2003. L’alcalde,
Joan Clos i Matheu.
(Ref. 5744)
BASES ESPECÍFIQUES PER A L’ATORGAMENT
DE SUBVENCIÓ SOBRE L’IMPORT DE L’IMPOST
DE BÉNS IMMOBLES ALS SUBJECTES PASSIUS
QUE INSTAL·LIN EN ELS SEUS HABITATGES
ENERGIA SOLAR O ALTRES ENERGIES RENOVA-
BLES
1. Poder sol·licitar la subvenció els propietaris dels
immobles que, sent el seu habitatge habitual, hi
instal·lin energia solar o altres energies renovables.
2. S’exclouen de la subvenció els immobles que
estiguin inclosos en les edificacions afectades per
l’Ordenança municipal sobre captació solar tèr-
mica.
3. L’import de la subvenció serà del 100% de la
quota de l’Impost de béns immobles del domicili en
què s’hagi fet la instal·lació, per una sola vegada.
4. El procediment per a la concessió de la sub-
venció s’instruirà per l’Institut Municipal del Paisat-
ge Urbà i Qualitat de Vida, i s’iniciarà a petició del
subjecte passiu interessat, en la que haurà de
constar:
a) Nom i cognoms del sol·licitant.
b) Petició concreta de la subvenció
c) Documentació que acrediti que s’acompleixen els
requisits expressats, d’acord amb el procediment
establert en les Normes reguladores del foment
de les activitats de la campanya municipal per a la
protecció i millora del paisatge urbà.
d) Data i signatura del sol·licitant.
5. Aquesta subvenció anirà a càrrec de la partida
489.03 del pressupost de l’Institut Municipal del
Paisatge Urbà i Qualitat de Vida.
BASES ESPECÍFIQUES PER A L’ATORGAMENT
D’UNA SUBVENCIÓ SOBRE L’IMPORT DE L’IM-
POST SOBRE BÉNS IMMOBLES CORRESPONENT
AL DOMICILI HABITUAL, A AQUELLES PERSONES
QUE SIGUIN LLOGATERS TITULARS DE FAMÍLIA
NOMBROSA A QUI EL PROPIETARI REPERCUTEI-
XI L’IBI
1. Podran sol·licitar la subvenció els llogaters titu-
lars de família nombrosa a qui el propietari repercu-
teixi l’impost sobre béns immobles.
2. L’import de la subvenció serà de 60 euros sobre
la quota líquida de l’impost corresponent al domicili
habitual, amb el límit que aquest import representi
com a màxim el 90% de la quota íntegra.
A aquests efectes s’entendrà com a domicili habitu-
al aquell en el que figuri empadronat el subjecte pas-
siu en la data d’acreditament de l’impost.
En cas que la quantitat indicada superi el 90% de
la quota, es disminuirà la mateixa fins al percentatge
indicat.
3. El procediment per a la concessió de les sub-
vencions es tramitarà a l’Institut Municipal d’Hisenda,
i s’iniciarà a petició de l’interessat, havent de sol·li-
citar-la abans del 30 de juny, en la que haurà de
constar:
a) Nom, cognoms i NIF del sol·licitant.
b) Petició concreta de la subvenció.
c) Títol vigent de família nombrosa emès per la Ge-
neralitat.
d) Contracte de lloguer del pis, i rebut en que es re-
flecteixi la repercussió.
e) Data i signatura del sol·licitant.
4. S’haurà d’estar al corrent de pagament amb la
Hisenda Municipal.
5. La resolució sobre l’atorgament d’aquesta
subvenció serà adoptada pel regidor president de la
Comissió de Presidència i Hisenda.
6. Aquesta subvenció anirà a càrrec de la partida
48936-31121-0101 del sector de Serveis Generals
dels pressupostos de cada any.
BASES ESPECÍFIQUES PER A L’ATORGAMENT
DE SUBVENCIÓ SOBRE L’IMPORT DE L’IMPOST
DE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA, QUAN
S’ACOMPLEIXIN LES MESURES DE PROTECCIÓ
DEL MEDI AMBIENT QUE S’ESTABLEIXEN EN
AQUESTES BASES
1. Poden sol·licitar la subvenció els titulars de vehi-
cles tipus turisme que reuneixin les condicions se-
güents:
a) Quan es tracti de vehicles elèctrics o bimodals.
b) Quan es tracti de vehicles que utilitzin com a com-
bustible biogàs, gas natural comprimit, metà, me-
tanol, hidrogen o derivats d’olis vegetals.
2. L’import de la subvenció serà del 25% de la quo-
ta de l’impost de vehicles de tracció mecànica.
3. El procediment per a la concessió de les sub-
vencions s’instruirà a l’Institut Municipal d’Hisenda, i
s’iniciarà a petició del subjecte passiu interessat, en
la que haurà de constar:
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004124
a) Nom i cognoms o raó social del sol·licitant, nú-
mero d’identificació fiscal i si s’escau, de la per-
sona que el/la representa, així com adreça del
lloc que s’assenyali als efectes de rebre notifica-
cions.
b) Petició concreta de la subvenció.
c) Certificat del Departament d’Indústria de la Ge-
neralitat, que acrediti que s’acompleixen els re-
quisits expressats.
d) Hora, data i signatura del sol·licitant.
4. La subvenció, si procedeix, s’aplicarà a la quo-
ta de l’impost de l’any següent a la data de sol·li-
citud.
5. Per sol·licitar la subvenció cal trobar-se al cor-
rent del pagament de l’Impost sobre vehicles de
tracció mecànica.
6. La resolució sobre l’atorgament d’aquestes
subvencions serà adoptada pel regidor president de
la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació
Territorial.
7. Aquesta subvenció anirà a càrrec de la partida
489.00.01.01 dels pressupostos de cada any.
BASES ESPECÍFIQUES PER A L’ATORGAMENT
DE SUBVENCIÓ SOBRE L’IMPORT DE L’IMPOST
SOBRE L’INCREMENT DE VALOR DELS TER-
RENYS DE NATURALESA URBANA, A PERSO-
NES MAJORS DE 65 ANYS, EN ELS CASOS DE
TRANSMISSIÓ ONEROSA DEL SEU HABITATGE
HABITUAL A CANVI D’OBTENIR UNA RENDA VI-
TALÍCIA
1. Podran sol·licitar la subvenció els propietaris
d’habitatge què sigui el seu habitatge habitual, ma-
jors de 65 anys, en els casos de transmissió onero-
sa a una Caixa o entitat bancària, a canvi d’obtenir
una renda vitalícia.
2. L’import de la subvenció serà l’equivalent a la
quota de l’impost.
3. Es justifica la subvenció per coadjuvar a les fi-
nalitats de l’article 31.4. b) de la Llei 40/1998, de 9
de desembre reguladora de l’impost sobre la renda
de les persones físiques.
4. El procediment per a la concessió de les sub-
vencions s’instruirà a l’Institut Municipal d’Hisenda, i
s’iniciarà a petició del subjecte passiu interessat, en
la que haurà de constar:
a) Nom i cognoms del sol·licitant, número d’identifi-
cació fiscal, i dades de l’habitatge que es trans-
met.
b) Petició concreta de la subvenció.
c) Escriptura notarial de la transmissió a canvi
d’una renda vitalícia.
d) Data i signatura del sol·licitant.
5. La resolució sobre l’atorgament d’aquestes
subvencions serà adoptada pel regidor president de
la Comissió de Presidència i Hisenda.
6. Aquesta subvenció anirà a càrrec de la partida
48903-31230-0101 del sector de Serveis Generals
dels pressupostos de cada any.
BASES ESPECÍFIQUES PER A L’ATORGAMENT DE
SUBVENCIÓ SOBRE L’IMPOST DE CONSTRUCCI-
ONS, INSTAL·LACIONS I OBRES PER LA CONS-
TRUCCIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL
1. Poden sol·licitar la subvenció els promotors de
construccions, instal·lacions o obres, d’iniciativa priva-
da, destinades a promoció d’habitatges de protecció
oficial o habitatges declarats protegits, quan més del
80% de la superfície destinada a habitatge, estigui
acollida a alguna figura de protecció.
2. L’import de la subvenció serà de fins a un 90% de
l’Impost de construccions, instal·lacions i obres.
3. El procediment per a la concessió de les subven-
cions s’instruirà al sector d’Urbanisme, i s’iniciarà a pe-
tició del subjecte passiu interessat, en la que haurà de
constar:
a) Nom i cognoms o raó social del sol·licitant, número
d’identificació fiscal i, si s’escau, de la persona que
el/la representa, així com adreça del lloc que s’as-
senyali als efectes de rebre notificacions.
b) Petició concreta de la subvenció.
c) Documentació que acredita els requisits expres-
sats.
d) Data i signatura del sol·licitant.
4. La resolució sobre l’atorgament d’aquestes sub-
vencions serà adoptada pel regidor president de la Co-
missió d’Infrastructures i Urbanisme.
5. Aquesta subvenció anirà a càrrec de la partida
489-00-05-01 dels pressupostos de cada any.
BASES ESPECÍFIQUES PER A L’ATORGAMENT DE
SUBVENCIÓ SOBRE LA TAXA PER SERVEIS UR-
BANÍSTICS PER L’EXECUCIÓ PER INICIATIVA PÚ-
BLICA D’OBRES O INSTAL·LACIONS DESTINADES
A LA PROMOCIÓ D’APARCAMENT PÚBLIC I A LA
CONSTRUCCIÓ D’HABITATGE PROTEGIT
1. Poden sol·licitar la subvenció els promotors que
executin per iniciativa pública obres o instal·lacions
destinades a la promoció d’aparcament públic i a la
construcció d’habitatge protegit.
2. L’import de la subvenció serà del 100% de l’im-
port de la taxa per serveis urbanístics.
3. El procediment per a la concessió de les subven-
cions s’instruirà al sector d’Urbanisme, i s’iniciarà a pe-
tició del subjecte passiu interessat, en la que haurà de
constar:
a) Nom i cognoms o raó social del sol·licitant, número
d’identificació fiscal i, si s’escau, de la persona que
el/la representa, així com adreça del lloc que s’as-
senyali als efectes de rebre notificacions.
b) Petició concreta de la subvenció.
c) Documentació que acredita els requisits expres-
sats.
d) Data i signatura del sol·licitant.
4. La resolució sobre l’atorgament d’aquestes sub-
vencions serà adoptada pel regidor president de la Co-
missió Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
5. Aquesta subvenció anirà a càrrec de la partida
489.00.05.01 dels pressupostos de cada any.
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 125
CARTIPÀS
Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
celona, disposo:
Delegar provisionalment en el director de Coordi-
nació i Recursos del Sector d’Urbanisme, Sr. Enric
Lambies i Ortín, les facultats atribuïdes al gerent del
Sector d’Urbanisme en el decret de 25 d’octubre de
1999; aquesta delegació quedarà sense efecte quan
sigui efectiu el nomenament del nou gerent/a d’Urba-
nisme.
Barcelona, 7 de gener de 2004. L’alcalde, Joan
Clos i Matheu.
(Ref. 16)
Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
celona, disposo:
Delegar provisionalment en el director tècnic del
Sector d’Urbanisme, Sr. Ricard Fayos i Molet, les fa-
cultats atribuïdes al gerent del Sector d’Urbanisme en
el decret de 15 de desembre de 2003; aquesta dele-
gació quedarà sense efecte automàticament quan si-
gui efectiu el nomenament del nou gerent/a d’Urba-
nisme.
Barcelona, 7 de gener de 2004. L’alcalde, Joan
Clos i Matheu.
(Ref. 17)
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004126
ANUNCIS
Llicències d’obres concedides durant els mesos de novembre i
desembre de 2003
Cemex España, SA Moll Adossat, 2 Enderroc i nova construcció d’edifici
destinat a oficina i vestuari adossat a
la nau d’ensacat de ciment.
Cemex España, SA Moll Adossat, 2 Construcció de planta de fabricació i
comercialització de formigó per al ter-
mini de vuit anys o fins que finalitzin
les obres de prolongació del Dic de
l’Est segons el Conveni amb el Port de
Barcelona.
Patronat Municipal de l’Habitatge Carders, 33 Edifici de 24 habitatges per a joves i
locals comercials, situat a la cantona-
da dels carrers de Carders i de
Montanyans. Conjuntament amb l’edi-
ficació veïna conforma l’arc i el porxo
que es conserva i que donarà accés a
l’edifici.
Construccions Barna Raval ABC, SL Cendra, 8 Rehabilitació integral edifici amb canvi
d’ús i manteniment de façana existent
per a 1 local comercial i 6 habitatges.
Acropodio, SL Comerç, 10 Construcció d’edifici compost de plan-
ta baixa i 4 plantes. La planta baixa i
la planta 1a es destinen a oficines.
Les plantes 2a, 3a i 4a a 2 habitatges.
Tamerlan Inversiones, SA Cortines, 11 Rehabilitació edifici compost de planta
baixa, 1a, 2a, 3a, 4a i 5a, amb accés
des del carrer d’en Cortines i planta
baixa i 1a, amb accés des del carrer
dels Ocells, amb un total de 12 habi-
tatges i 2 locals.
Doble Karambola, SL Duran i Bas, 1 Reforma i divisió en 2 d’un habitatge
de la planta 3a d’edifici d’habitatges
plurifamiliar.
Fundació Cidob Elisabets, 6 Reforma d’edifici Casa de la Misericòr-
dia, consistent en modificació de dis-
tribució en plantes baixa, 1a, 2a i sota
coberta. Ampliació de coberta a fi de
crear un nou espai utilitzable. Regula-
rització del forjats d’una escala per a
guanyar una planta.
Odisea-2000, SLU Moll d’Espanya, 1 Reforma d’edifici comercial Maremàg-
num consistent principalment en la
obertura d’un nou pati interior.
Club Natació Barcelona Pg. Joan de Borbó Comte de Construcció d’una piscina coberta de
50 m. i les seves dependències anne-
xes, amb aparcament.
Comunitat Propietaris Jaume Giralt, 5 Restauració de façana principal i de
patis amb col·locació de bastida i re-
Barcelona, 93
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 127
forç de sostres a plantes baixa, 1a, 2a,
3a i 4a, i enderroc del cos sortint
(bany) en el pati interior (B).
Numbertrade 2000, SL Joaquín Costa, 40 Reforma i rehabilitació d’edifici d’habi-
tatges plurifamiliar.
Departament de Cultura La Rambla, 7 Ampliació i reforma del Centre d’Art
Santa Mònica (CAM) per adequar-lo a
sala d’exposició amb restauració.
Joaquim Amigó Ribas Moles, 2 Divisió de local principal 2a en 1 habi-
tatge i 1 local per a oficina.
José Luis Torres Nou de la Rambla, 25 Legalització obres consistents en la
reconstrucció d’una part de la coberta
inclinada, sense augment de la super-
fície edificada.
Estevan, SL Av. Paral·lel, 40 Modificació de projecte i addició de
planta soterrània 2a, en edifici destinat
a hotel de 3 estrelles, compost de
planta soterrània, planta baixa, altell, 6
plantes pis i coberta per l’avinguda del
Paral·lel; i planta soterrània, planta
baixa, 4 plantes pis i coberta pel carrer
de Santa Madrona.
Marge-5 Reform, SL Pg. Picasso, 24 Edifici d’habitatges compost de 2 plan-
tes soterrànies, planta baixa, altell i 4
plantes pis per a 20 habitatges, 2 lo-
cals i 20 places d’aparcament.
Estructuras Rodexa, SL Princesa, 33 Rehabilitació i canvi d’ús a hotel d’edi-
fici plurifamiliar d’habitatges existent
de l’any 1858. Està compost de planta
baixa, entresol, 4 plantes pis i coberta.
Landed Property,SL Salamanca, 37 Reforma per a canvi d’ús de local a
habitatge
Intercont Prowoland, SL Rda. Sant Antoni, 78 Reforma i rehabilitació d’edifici d’habi-
tatges plurifamiliar.
Arquebisbat de Barcelona Sant Pau, 99 Restauració del Claustre de Sant Pau
del Camp.
Roser 243, SL Rda. Sant Pau, 34 Canvi d’ús d’un local comercial en
planta 1a d’edifici plurifamiliar i divisió
en 2 habitatges.
Palau Portaferrissa, SL Ptge. Sert, 4 Reforma en planta baixa per accés als
habitatges i local comercial; i reforma i
canvi d’ús en la planta 1a per a 4 habi-
tatges.
Layo Building,SL Tiradors, 1 Habitatge unifamiliar entre mitgeres.
Claumar Inversors, SL Torres i Amat, 13 Construcció d’edifici compost de plan-
ta baixa i 4 plantes pis, integrat per 1
local en planta baixa, 3 locals en la 1a,
destinats a oficines i 3 habitatges en
cadascuna de les plantes 1a, 2a i 3a,
amb un total de 4 locals i 9 habitatges.
Busquets Font Inmuebles, SL Trafalgar, 2 Segregació d’un habitatge en dos, a
les plantes 14 i 15 de l’edifici singular
situat a la cantonada de Trafalgar i
Jonqueres. Adequació de les seves
instal·lacions netejant la part de faça-
nes interiors i coberta corresponents
de les instal·lacions obsoletes.
Ramon Comerma Olives Unió, 10 Reforma per a comunicar les plantes
entresol, principal i 2a des de les plan-
tes de la finca núm. 12 del carrer Unió,
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004128
realitzant un passadís tancat des de
les plantes de la finca núm. 12 fins a
l’escala de les plantes de la finca nú-
mero 10.
Gothic Point, SL Vigatans, 5 Reforma de planta baixa, altell, planta
1a, altell de planta 1a, àtic i sobreàtic,
per a alberg de joventut, amb un total
de 132 places.
Gasomed, SL Ausiàs Marc, 115 Construcció d’edifici de nova planta
destinat a hotel de 108 habitacions
(216 places). Està compost de 3 plan-
tes soterrànies, planta baixa, altell, 5
plantes tipus i coberta.
Zurbana, SL Calàbria, 177 Rehabilitació integral i canvi d’ús d’un
edifici d’oficines a ús d’habitatges.
Lodares 98, SL Castillejos, 284 Ampliació de local de planta baixa en
edifici plurifamiliar mitjançant l’addició
d’una planta soterrània en la zona
posterior de l’edifici.
M. Rosa Soler Batet Rbla. Catalunya, 102 Divisió habitatge planta 2a en 2 habi-
tatges.
Galileo-2001, SL Comte Borrell, 109 Construcció d’edifici plurifamiliar d’ha-
bitatges de nova planta, compost de 2
plantes soterrànies (22 places d’apar-
cament), planta baixa amb altell com-
plementari (1 local comercial i 2 habi-
tatges), 5 plantes tipus (15 habitatges)
i coberta.
Josep Pons Consell de Cent, 330 Addició d’una planta sobre coberta.
Vipisa Inmobiliaria, SL Còrsega, 231 Modificació de projecte de construcció
d’edifici plurifamiliar compost de plan-
ta baixa i 5 plantes pis, amb 5 plantes
soterrànies per a aparcament.
José J. Pascual Batalla Gran Via Corts Catalanes, 531 Subdivisió d’habitatge.
Donca, SA Gran Via Corts Catalanes, 543 Construcció d’un hotel de nova planta
compost de 2 plantes soterrànies (la
2a parcial), planta baixa i altell, 5 plan-
tes pis, 6a planta retirada i coberta,
amb pas públic des de la via pública
als jardins de Cèsar Martinell.
Juan Forgas Coll Diputació, 337 Canvi d’ús i segregació en 2 habitat-
ges i 1 despatx-estudi situat en el pis
entresol.
Inmobiliaria Mar SA Girona, 33 Construcció d’edifici compost de 6
plantes pis, 2 plantes soterrànies
d’aparcament i planta baixa amb altell
per a local comercial. En nombre total
d’habitatges és de 15.
Progesa, SA Pg. Gràcia, 90 Reforma planta 6a per a transformar
l’habitatge existent en 2 habitatges.
Lodares 98, SL Londres, 14 Canvi d’ús d’estudi a habitatge a la
planta 1a, porta 2a, d’un edifici
plurifamiliar..
Lodares 98 SL Muntaner, 115 Construcció d’edifici de nova planta
entre mitgeres, compost d’un local en
planta baixa amb altell i 12 habitatges
en 5 plantes pis.
Conspronet Av. Paral·lel, 180 Rehabilitació de local i canvi d’ús a 4
habitatges.
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 129
Província Tarraconense Companyia Pau Claris, 117 Enderroc de coberta fins forjat de la
planta 3a. Aixecament d’una planta
més per a 2 habitatges. Rehabilitació
de les façanes principal i posterior.
New Millenium Hotels, SL Provença, 195 Legalització de l’ampliació de l’edifi-
cació. La modificació consisteix en
l’edificació d’una 6a planta pis d’a-
cord amb la transferència d’edifica-
bilitat del PE de les “Hermanitas de
los pobres”.
M. Pilar Ferrater Torras Provença, 243 Reforma per a la divisió de l’habitatge
situat en el pis principal en 2 de nous.
Anna Muntané Clotet Provença, 257 Legalització de les obres efectuades
per a la divisió de l’habitatge pis 1r en
2 habitatges, pisos 1r-1a A i 1r-1a B.
Hepestel, SA Provença, 408 Complex esportiu amb zona esportiva
i residència d’esportistes. Inclou ús
esportiu de la coberta, amb aparca-
ment de 277 places comú amb l’edifici
de 40 habitatges també de nova plan-
ta, la planta baixa del qual està reser-
vada a equipament municipal.
Renta Antigua Patrimonio, SL Av. Roma, 143 Reforma d’elements comuns amb pro-
posta de canvi d’ús.
Alicia Ortiz Briones Rosselló, 303 Reformes interiors per a canvi d’ús a
habitatge.
Inversions Catalanes Balmes València, 211 Enderroc d’altell i planta baixa coberta
al pati d’illa. Construcció de 2 noves
plantes soterrànies, adequació de la
planta baixa i condicionament d’espai
lliure interior en pati d’illa.
Metro-3, SA València, 381 Edifici plurifamiliar compost de planta
baixa i 5 plantes pis per a 19 habitat-
ges repartits a les plantes pis, 3 locals
en planta baixa i altell, i 33 places
d’aparcament distribuïdes en 3 soter-
ranis.
Hospital Clínic i Provincial de Villarroel, 170 Construcció d’edifici prefabricat com-
post de 2 plantes a l’interior del recinte
de l’Hospital Clínic.
Edipla, SA Villarroel, 200 Reforma i canvi d’ús de local a habi-
tatge.
Carrier House Acer, 30 Construcció de casetes per a equipa-
ment i enderroc parcial d’envà en edi-
fici industrial.
Centro Intermodal de Logística, SA Àrtic, 7 Construcció d’edifici de nova planta,
compost de planta baixa, destinat a
centre d’educació infantil per a fills dels
treballadors de la Zona d’Activitats Lo-
gístiques del Port de Barcelona.
Marc Llanas Vilagrasa Callao, 15 Canvi d’ús de local a habitatge en
planta baixa amb altell.
Abad Arquitectura i Construccions, SL Comtes de Bell-lloc, 110 Modificació de llicència per a la reforma
i ampliació d’edifici plurifamiliar com-
post de planta baixa i 3 plantes pis per
a 3 habitatges i 1 local comercial.
Slalex Promotora Gran Via Corts Catalanes, 242 Reforma de local sense ús, en plantes
baixa i soterrània, consistent en la su-
pressió d’una rampa i la construcció
del forjat i escala d’accés al soterrani.
Jesús
2002, SL
Barcelona
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004130
Sedelaco, SL E Zona Franca, 42 Construcció d’un mòdul d’oficines an-
nex a nau industrial.
Mecalux, SA Encuny, 10 Legalització marquesina en edifici in-
dustrial destinat a magatzem.
Fira-2000, SA Foc, 31 Moviments de terres i fonamentació,
com 1a fase de la construcció del pa-
velló 5.1 del recinte de la Fira Montjuïc
2.
Mercè Molist Juan Font Honrada, 9 Canvi d’ús de local a habitatge en
planta baixa.
David Benedito Batlle Font Honrada, 42 Canvi d’ús de local a habitatge en
planta baixa.
Garrido Tracte Immobiliari, SL Gayarre, 19 Divisió d’habitatge amb reforma de
cuines i banys i modificació de la dis-
tribució d’envans per a convertir-lo en
2 habitatges a la planta entresol, por-
tes 2a i 3a.
Inmobiliaria Ocean, SA Galileu, 71 Modificació de projecte per a construir
un edifici plurifamiliar compost de
planta baixa, 2 plantes pis i 3 plantes
soterrànies destinat a 9 habitatges, 1
local comercial i 30 places d’aparca-
ment.
Enagas, sa Moll Inflamables, 1 Ampliació d’instal·lacions terrestres de
la planta de GNL, en els nous amarra-
dors del moll de inflamables.
Lozano Transportes, SA L Zona Franca, 7 Ampliació de nau industrial amb la
construcció de nou cos compost de
planta baixa adossat a l’edifici exis-
tent.
Coplosa, SA L Zona Franca, 10 Ampliació de nau industrial per a ma-
gatzem, en el sector E del Consorci de
la Zona Franca.
Somer Invest, SL Longitudinal 5 Zona Franca, 36 Construcció de nau industrial, sense
ús específic, compost de planta baixa i
1 planta pis.
Germans Barri, SL Longitudinal 8 Zona Franca, 3 Ampliació i perfeccionament d’indús-
tria de tractament, rentat, classificat i
envasat de productes hortícoles.
Krinke, SL Av. Madrid, 116 Reforma de planta baixa d’edifici
plurifamiliar i ampliació a dins del pati
interior d’illa per situar un centre
d’educació infantil.
Construcciones Enadia-91, SA Av. Madrid, 222 Construcció d’edifici de nova planta
compost de 3 plantes soterrànies,
planta baixa, 4 plantes tipus i coberta,
destinat a 12 habitatges, 2 locals co-
mercials, 19 places d’aparcament de
cotxes i 6 per a motos.
Augusto Rosell Figueras Moianès, 50 Canvi d’ús de 2 locals en plantes àtic i
sobreàtic per a convertir-los en 3 habi-
tatges.
Panasonic España, SA Número 3 Zona Franca, 86 Reforma de nau C-3 del Parc Logístic
de la Zona Franca, consistent en im-
plantació d’oficines, vestuaris i dipòsit
metàl·lic contraincendis.
Encobarsa, SL Rector Triadó, 35 Construcció d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres, compost de planta baixa i 2
plantes pis per a 5 habitatges i 1 local.
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 131
M. Lluïsa Serrano Serrano Ricart, 48 Canvi d’ús de local estudi a habitatge
en planta sobreàtic d’edifici plurifa-
miliar.
Inmobiliaria Aries, SA Rosés (Sants), 34 Construcció edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de planta soterrània
per a 7 trasters, planta baixa amb al-
tell per a 3 locals i 2 plantes pis per a
3 habitatges i 1 local.
Maria Miró Torruella Salvà, 87 Canvi d’ús de local en planta baixa a
habitatge reduït.
Consulta & Etica, SL Sant Frederic, 58 Canvi d’ús de local de planta baixa i
altell, per a convertir-lo en habitatge
reduït.
Red-bit, SL Sant Fructuós, 71 Construcció d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de planta soterrà-
nia, planta baixa i 4 plantes pis, per a
12 places d’aparcament, 1 local co-
mercial i 12 habitatges.
Romero i Figuera Inversores Tenor Masini, 102 Canvi d’ús d’oficines en planta pis en-
tresol portes 1a i 2a d’edifici
plurifamiliar, per a 2 habitatges.
Mercabarna Transversal 6 Zona Franca, 23 Construcció d’edifici de nova planta
compost de planta baixa, destinat a
centre d’educació infantil per a fills
dels treballadors de les empreses ubi-
cades a la Unitat Alimentària.
Fenix 2001 Proyectos y Obras, SL Ventura Plaja, 33 Divisió de local de planta baixa en 1
local i 1 habitatge amb la seva reforma
interior.
Inmuebles Congesa, SA Watt, 21 Modificació de llicència consistent en
ampliació de plantes soterrànies 1a i
2a destinades a 58 places d’aparca-
ment de vehicles automòbils i 4 moto-
cicletes.
Promaxca Immobiliaria, SL Trav. Corts, 308 Construcció d’edifici entre mitgeres
compost de 2 plantes soterrànies,
planta baixa amb altell, 5 plantes pis i
coberta, per a 25 habitatges, 2 locals
comercials i 1 aparcament de 47 pla-
ces.
Rafael-Araceli Thode Garrido Garcia Joan d’Alòs, 34 Construcció d’habitatge unifamiliar aï-
llat compost de planta soterrània, des-
tinada a aparcament i altres serveis de
l’habitatge; planta baixa i planta pis.
Rosario Roig Margalef Pintor Pahissa, 3 Construcció de cambra d’instal·lacions
a coberta.
Inmaculada Lloansi Aznar Ptge. Planell, 19 Gran rehabilitació d’edifici amb mante-
niment de façana i nova construcció
d’habitatge unifamiliar entre mitgeres
compost de planta baixa i 1 planta pis.
Nonicard, SL Arizala, 36-38 / Ptge. Jaume Pròrroga d’execució per a la cons-
trucció de: a) edifici plurifamiliar entre
mitgeres, mantenint la façana pel car-
rer d’Arizala, 36-38, compost de plan-
ta baixa i 5 plantes pis per a 11 habi-
tatges; b) edificació unifamiliar entre
mitgeres pel passatge de Jaume
Roig; c) soterrani comú a ambdues
edificacions per a aparcament amb 7
places.
Roig, 15
Cortes
Asociados, SL
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004132
Pentaval, SL Jules Verne, 13 Construcció d’edifici entre mitgeres
compost de planta soterrània, planta
baixa amb planta altell, 3 plantes pis i
planta terrat.
Isabel Millet Serra Regàs, 21 Reforma i ampliació d’habitatge únic
existent en planta 1a, per la part pos-
terior del cos d’edifici construït.
María José Espuny Gutiérrez Solana Carme Karr, 12-14 Substitució d’acabats interior d’antiga
porteria de la finca amb canvi d’ús a
habitatge comunitari independent,
sense afectar la distribució interior de
parets.
Crescent, SA Via Augusta, 95 Construcció d’edifici entre mitgeres
compost de planta soterrània -2 (4
trasters), planta soterrània -1 (local
planta baixa), planta baixa (aparca-
ment i 1 local), 4 plantes pis (1 oficina
per planta) i planta terrat.
Consultorios Clínica Sagrada Alacant, 15 Construcció d’un pas de vianants sub-
terrani creuant sota un vial per con-
nectar 2 edificis de la Clínica Sagrada
Família.
Mas Taba, SL Alt de Gironella, 42 Enderroc de cobert prefabricat en
zona posterior-interior. Reforma inte-
rior i canvi d’ús d’edifici aïllat compost
de planta soterrània, planta baixa i 2
plantes pis, modificant situació d’esca-
la interior, afectant l’estructura de la
finca i adaptat la paret de tanca.
Instaldeco, SL Amigó, 51 Modificació projecte de construcció
d’edifici entre mitgeres compost de
planta baixa amb altell, 4 plantes pis i
planta terrat, reformant part de la plan-
ta baixa al suprimir la planta soterrània
i l’escala d’accés.
Serlima, SA Via Augusta, 253 Reforma interior de parets sense afec-
tar l’estructura de la finca, amb canvi
d’ús d’oficina a habitatge.
Roc Torrell Blanquer Baladre, 38 Construcció d’habitatge unifamiliar aï-
llat compost de 2 plantes soterrànies,
planta baixa, planta pis i sota-coberta,
amb piscina.
Joan Belenguer Gisbert Bohemis, 26 Construcció d’habitatge unifamiliar aï-
llat compost de planta soterrània,
planta baixa, planta 1a i planta 2a amb
piscina.
Donca, SA Carles Riba, 1 Construcció de 6 blocs aïllats, B2,
C1, C2, D3, E1 i E2, tots ells compos-
tos de 3 plantes soterrànies, planta
baixa, 3 plantes pis i planta coberta,
per a 96 habitatges, 72 trasters vincu-
lats a ells.
Francesc Sandalinas Linares Circumval·lació, 36 Legalització d’ampliació d’habitatge
unifamiliar en construcció compost de
planta baixa i 2 plantes pis.
Bami, SA Av. Diagonal, 600 Rehabilitació i reforma parcial d’edifici
plurifamiliar entre mitgeres compost
de planta soterrània, planta baixa, al-
tell, 7 plantes pis i planta coberta, ma-
terialitzant 2 oficines i 7 habitatges
més dels ja existents.
Familia, SL
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 133
J. Antonio Pérez Llobet i altre Camí del Fredolic, 1 Habitatge unifamiliar aïllat compost
de planta soterrània, planta baixa i
planta 1a.
Atelier Diseño y Comunicación, SL Josep Bertrand, 9 Modificació de projecte consistent en
la reforma de parets de l’habitatge de
la planta 1a sense afectar l’estructura
de la finca.
Antonio Sánchez Hidalgo Major del Rectoret, 62 Legalització de construcció d’un ga-
ratge.
Piedra Firme, SL Muntaner, 393 Reforma de parets, sense afectar l’es-
tructura de la finca, subdividint cadas-
cun dels habitatges, 2n-1a i 3r-1a en 2
habitatges i 1 despatx.
Joaquin Serra Saval Parc de la Budellera, 15 Construcció d’habitatge unifamiliar aï-
llat (‘’Edificació-3'’ del solar), compost
de planta baixa i planta pis, situat a
l’extrem oest del solar, segons Estudi
de Detall modificat (consistent en la
reducció de 3 a 2 habitatges d’aug-
ment en el solar).
Francisco Mir Maluquer Plantada, 32 Ampliació de l’habitatge en planta so-
terrània i planta baixa. L’ampliació cor-
respon a les obres legalitzades efectu-
ades i no incloses en la llicència
original.
Urbantecnic 2000, SL Vallirana, 34 Modificació projecte per a la reforma
de planta baixa i altell, incorporant
l’espai dels 2 locals-dúplex amb faça-
na a carrer (planta baixa amb altell)
als 2 habitatges posteriors, també dú-
plex.
Servei Català de la Salut Vallmajor, 34 Construcció d’edifici entre mitgeres
compost de 2 plantes soterrànies,
planta baixa, 2 plantes pis i coberta,
per a destinar-lo a Centre d’Assistèn-
cia Primària, amb aparcament de 14
places.
Promociones dorat sa Ptge. Alió, 28 Construcció d’edifici de nova planta
entre mitgeres compost de planta so-
terrània, planta baixa, 1 planta pis i
planta terrat per a 4 habitatges, 9 pla-
ces de cotxe.
Edific. Y Construcciones Rocafort, SA Escorial, 25 Reforma d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres i en cantonada amb el carrer
de l’Encarnació, núm. 25-27, compost
de planta baixa, 6 plantes pis, àtic, so-
breàtic i coberta; destinat a 16 habitat-
ges i 4 locals.
Clínica Nostra Senyora del Remei Escorial, 148 Ampliació dels serveis d’urgència i la-
boratori de la Clínica del Remei;
d’acord amb el Pla Especial (02P001),
aprovat pel Plenari del Consell Munici-
pal el 28 de juny de 2003.
Strongarm, SA Font del Coll, 8 Construcció d’edifici plurifamiliar de
nova planta amb front a 2 carrers opo-
sats, compost de 3 plantes soterràni-
es, planta baixa amb altell, 2 plantes
pis i coberta en el front al carrer de la
Font del Coll.
Parc Sanitari Pere Virgili Av. Hospital Militar, 169 Ampliació i reforma consistent en la
rehabilitació integral de l’actual edifici
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004134
Llevant del Parc Sanitari Pere Virgili i
en l’addició d’una planta 4a endarreri-
da i dels espais tècnics d’instal·lacions
a la coberta, per destinar-lo a residèn-
cia assistida.
Bermon-tres, SL Indústria, 40 Construcció d’edifici de nova planta
entre mitgeres compost de planta so-
terrània, planta baixa, altell, 5 plantes
pis, i planta terrat, per a 5 habitatges,
1 local.
Bermon-tres, SL Indústria, 47 Construcció d’edifici de nova planta
entre mitgeres compost de planta so-
terrània, planta baixa, altell, 5 plantes
pis, i planta terrat, per a 8 habitatges,
6 places de cotxe.
Escola Sadako Josep M. Sert, 36 Llicència provisional per a la construc-
ció d’una pista poliesportiva descober-
ta, i la implantació d’uns mòduls prefa-
bricats per a vestuaris i magatzem de
material esportiu.
Oscar Valles Albio Ptge. Montornès, 6 Rehabilitació integral d’edifici aïllat per
a habitatge unifamiliar amb 1 plaça
d’aparcament. Es passa de 2 habitat-
ges a 1 i s’elimina volum de la planta
2a per a transformar-lo en terrat.
Lidia Fragoso Blanco Or, 17 Legalització com a habitatge, sense
afectacions estructurals, del local en-
tresol, 2a.
Desarrollos 2003 Promociones Providència, 75 Reforma interior de distribució i aca-
bats i construcció d’un nou forjat dins
del local de planta baixa, creant una
planta soterrània.
Ramon Eixarch Fontbote Bergnes de las Casas, 17 Canvi d’ús de local despatx a habi-
tatge.
Fundacio Puigvert Cartagena, 340 2a fase i última de l’ampliació de la
Fundació Puigvert (Institut d’urologia,
neurologia i andrologia), consistent en
l’estructura de les plantes sobre ra-
sant i la resta d’obres necessàries per
a la finalització de l’edifici.
Vinyart, SL Escornalbou, 36 Construcció d’edifici d’habitatges entre
mitgeres compost de 3 plantes soter-
rànies per a aparcaments i trasters;
planta baixa per a 2 nuclis d’escala, 1
local comercial i 3 habitatges desdo-
blats en altell; i 3 plantes pis.
Construcciones Enadia 91, SA Fastenrath, 90 Modificació de la llicència consistent en
la redistribució de les places d’apar-
cament de les plantes soterrànies -1 i -2
resultant un total de 36 places d’aparca-
ment i 5 trasters, i redistribució d’envans
de 3 habitatges de la planta baixa.
Catalunya Impro Ptge. Flaugier, 30 Canvi d’ús de 2 locals comercials per
a destinar-los a habitatge.
Transports de Barcelona, SA Crtra. Horta a Cerdanyola, 31 2a fase i última de la Cotxera d’auto-
busos d’Horta, consistent en la cons-
trucció de l’edifici de taller-serveis i de
la zona d’instal·lacions, i els tanca-
ments i acabats de la zona d’aparca-
ment situada sota la zona verda i de
tot el recinte.
Proy. y Cons.
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 135
Construcciones y Servicios Faus, SA Juliol, 17 Reforma i ampliació d’habitatge
unifamiliar entre mitgeres.
Clínica Dental St Lluis, SL Lepant, 391 Reforma i ampliació de consultori mè-
dic.
Regesa Pg. Maragall, 115 Construcció d’edifici plurifamiliar com-
post de 2 plantes soterrànies, planta
baixa i 5 plantes pis, per a 30 places
d’aparcament, 2 locals comercials i 25
habitatges en règim de protecció ofici-
al.
Miquel Feliu Camps Marí, 35 Col·locació d’ascensor exterior per a
discapacitats.
Fundació Privada Hospital Sant Pau Mas Casanovas, 90 Fase 4a i última, de la construcció de
l’edifici del nou Hospital de la Santa
Creu i Sant Pau, dins el recinte de
l’antic, i situat en la cantonada dels
carrers Mas Casanovas i Sant Quintí.
L’edifici es desenvolupa en 8 nivells.
Bisbal Vuit, SL Mas Pujol, 17 Construcció d’edifici plurifamiliar aïllat
compost de 2 plantes soterrànies,
planta baixa, 2 plantes pis amb un to-
tal de 7 habitatges, 23 places d’apar-
cament i 7 trasters.
Bemarta sl Montserrat de Casanovas, 195 Construcció d’edifici plurifamiliar aïllat
desenvolupat esglaonadament pel
pendent del terreny i compost de 3
plantes soterrànies, planta baixa i 2
plantes pis amb un total de 5 habitat-
ges i 5 places d’aparcament.
Alfonso Conde del Campo Plutó, 4 Reforma i canvi d’ús de local comerci-
al a habitatge.
Valier Port, SL Rectoria, 22 Construcció d’edifici d’habitatges entre
mitgeres en cantonada.
Germ. Hosp. del SCJ Hospital Pg. Vall d’Hebron, 107 Centre atenció primària.
Por Font, SCCL Alcúdia, 101 Construcció d’edifici d’habitatges entre
mitgeres compost de planta baixa, 1
planta soterrània i 4 plantes pis, per a
8 habitatges, 1 local comercial, i 8 pla-
ces d’aparcament.
Germanes Molina Simo, CB Arnau d’Oms, 46 Rehabilitació i canvi d’ús de locals a
habitatges, d’edifici industrial compost
de planta baixa i 2 plantes pis, per a 2
habitatges i 1 local.
Regesa, SA Manuel Sancho, 15 Construcció d’edifici d’habitatges de
lloguer per a joves compost de: 1
planta soterrània per a aparcament,
planta baixa per a 2 locals comercials i
1 sala polivalent al servei dels habitat-
ges, i 4 plantes pis amb 18 habitatges.
Martin Heroño Botias Oriol, 20 Construcció d’edifici d’habitatges entre
mitgeres compost de planta baixa, 2
plantes soterrànies per a aparcament i
trasters, amb sala d’usos múltiples, i 4
plantes pis per a 4 habitatges.
M. Dolores Valdivia Martín Pg. Peira, 27 Canvi d’ús de local a habitatge en
planta baixa.
RGMG Artegest, SL Pitàgores, 17 Construcció de 2 edificis d’habitatges
amb 3 plantes soterrànies comunes
per a aparcament, 1 local per a l’ET i 2
Sant Rafael
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004136
locals comercials en planta soterrània
1a amb accés des de la zona verda si-
tuada a l’interior d’illa.
RGMG Artegest, SL Pitàgores, 21 Construcció d’edifici d’habitatges entre
mitgeres compost de planta baixa,
planta altell, 3 plantes pis i 2 plantes
soterrànies per a 5 habitatges de nova
planta i 14 places d’aparcament.
Francisco Fernández Sánchez Quarter de Simancas, 7 Construcció d’edifici d’habitatges entre
mitgeres compost de planta baixa i 3
plantes pis, per a 3 habitatges i 1 local
comercial.
Manuel Morte Sol Santa Engràcia, 47 Reforma i ampliació d’habitatge
unifamiliar entre mitgeres compost de
planta baixa i 1 planta pis.
David Morenilla Navarro Santa Fe, 3 Redistribució d’un local existent en
planta baixa, afegint-hi un lavabo.
Regesa Pg. Urrutia, 13 Construcció d’edifici d’habitatges de
protecció oficial de lloguer per a joves
amb 2 plantes soterrànies i planta bai-
xa per a 1 local comercial tríplex, zona
d’instal·lacions a la planta soterrània
2a, aparcament de motos i bicicletes.
Jordi Moron Vidal Vacarisses, 2 Reforma i ampliació d’habitatge
unifamiliar aïllat, consistent en l’ampli-
ació de la planta baixa soterrània, i 1
planta pis.
Promociones Andacata, SL Tramuntana, 49 Modificació de façana.
Oriol López Villena Acàcies, 33 Canvi d’ús de local a habitatge.
Ofipiso, SL Arbúcies, 2 Edifici plurifamiliar d’habitatges i apar-
caments entre mitgeres.
Promociones Protexa, SA Cardenal Tedeschini, 88 Canvi d’ús de local a habitatge.
Fincas e Inmuebles Sagrera, SL Castellbell, 14 Construcció edifici plurifamiliar entre
mitgeres per a 6 habitatges i 11 places
d’aparcament.
María Rosa Muñoz Nuevo Claramunt, 48 Addició d’un habitatge a edifici unifa-
miliar per conversió d’un local.
Lodares 98, SL Concepción Arenal, 258 Edifici plurifamiliar per 13 habitatges,
local comercial i pàrquing.
Rafael Bote Frech Concepción Arenal, 274 Ampliació i reforma en la planta 2a
d’edifici existent, per situar 1 dormitori
amb bany i una zona d’estar. Rehabili-
tació de façana amb muntatge i des-
muntatge de bastida tubular.
Metro-3, SA Gran de Sant Andreu, 330 Segona modificació de projecte con-
sistent en obres de reforma puntuals a
la planta baixa i plantes soterrànies.
Inversiones Almenar, SL Ignasi Iglesias, 51 Construcció d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres, per a 14 habitatges i aparca-
ment.
Centre ocupacional cordada Manigua, 45 Adaptació de l’edifici a les exigències
derivades de la posta en marxa ex-
pressades en l’expedient d’activitat.
Hazobil, SL Mare de Déu de Lorda, 56 Reforma amb canvi d’ús de local de
planta baixa per a habitatge.
Ignacio Caño Saez Mare de Déu de Lorda, 61 Addició de planta 2a en edifici entre
mitgeres.
d’obra social
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 137
Josefina Ferrarons Carbonell Neopàtria, 11 Habitatge unifamiliar entre mitgeres.
Pedro Castella Figueras Pl. Palmeres, 10 Canvi d’ús de local de planta baixa a
habitatge.
Fonaments Sòlids, SL Rovira i Virgili, 2 Reforma a la planta baixa de l’edifici,
consistent en la divisió d’un local exis-
tent en altres 6 i la implantació d’una
estació transformadora.
Mas Vilanova, SA Pg. Santa Coloma, 39 Construcció de 2 edificis plurifamiliars.
Un d’habitatges de protecció oficial
(fase 1), compost de 2 plantes soterrà-
nies (46 places d’aparcament), planta
baixa (1 local), 4 plantes tipus (32 ha-
bitatges) i coberta. L’altre d’habitatges
de renda lliure.
Edificios Barcelona, SA Camí Antic de València, 41 Construcció d’edifici plurifamiliar com-
post de planta soterrània, planta baixa
i 6 plantes pis per a 81 places d’apar-
cament i 62 habitatges. L’edifici dispo-
sa de 3 nuclis d’escala.
Macana,SA Aragó, 567 Hotel de tres estrelles compost de
planta baixa, planta altell i 6 plantes
pis.
Bami, SA Bac de Roda, 52 Construcció d’edifici compost de 2
plantes soterrànies per a aparcament i
2 zones de càrrega i descàrrega; un
cos d’edifici amb zones d’alçades di-
verses; i un cos exempt de planta bai-
xa i 11 plantes pis amb front al carrer.
Mapfre Inmuebles, SA Bac de Roda, 120 Construcció d’edifici d’habitatges.
Vallehermoso División Promoción, SA Cristòbal de Moura, 32 Construcció d’edifici compost de 2
plantes soterrànies per a aparcament,
planta baixa per a 1 local comercial i 2
habitatges, i 8 plantes pis amb 3 habi-
tatges per planta.
Realia Business, SA Av. Diagonal, 114 Construcció d’edifici compost de 2
plantes soterrànies per a aparcament;
planta baixa per a 3 nuclis d’escales i
4 locals comercials; un cos de 8 plan-
tes pis amb dos nuclis d’accés per a 5
habitatges per replà.
Bonanova d’Espais Pg. Garcia Faria, 37 Modificació i legalització parcial dels
elements de la coberta del cos baix de
l’edifici destinat a hotel en la parcel·la
núm. 6 de l’illa 2b de la UA2 del PERI
del Front Marítim del Poblenou.
Espais Catalunya Inversions Joan d’Àustria, 49 Construcció d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de 2 plantes soter-
rànies i disposades les plantes sobre
rasant en 3 cossos edificatoris.
MRV Immobles, SA Joan d’Àustria, 109 Reforma i canvi d’ús d’edifici industrial
a edifici d’oficines, que quedarà amb 1
planta soterrània per a instal·lacions,
planta baixa per a aparcament amb
accés des de el carrer Joan d’Àustria,
6 plantes pis, i planta.
Lodares-98, SL Lope de Vega, 18 Modificació del projecte d’edifici com-
post de planta soterrània, planta baixa
amb altell i 5 plantes pis per a 10 pla-
ces d’aparcament, 1 local comercial i
20 habitatges.
Inmob., SL
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 3 a 30-I-2004138
Hotel Turó Park, SL Pujades, 199 Edifici plurifamiliar entre mitgeres
compost de planta soterrània, planta
baixa, planta altell i 4 plantes pis per a
8 habitatges, 2 oficines, 6 places
d’aparcament i 2 trasters.
Promociones El Castell del Vallès,SL Xifré, 113 Edifici plurifamiliar entre mitgeres
compost de planta soterrània, planta
baixa, planta altell i 4 plantes pis per a
8 habitatges, 1 local comercial i apar-
cament per a 11 cotxes.
Losmar, SA Bilbao, 64 Ampliació de planta soterrània d’edifici
plurifamiliar entre mitgeres destinada
a traster.
Tosas Ginesta M y Cía., CB Via Trajana, 50-56 Legalització d’ampliació de superfície
a diferents locals d’unes naus industri-
als sense ús específic.
Exinfood Barcelona, SL Badajoz, 159 Construcció d’altell en local interior
d’una nau industrial i reforma interior.
Natural Construc 2000, SL Pistó, 14 Edifici plurifamiliar entre mitgeres
compost de planta baixa i 2 plantes
pis per a 3 habitatges.
Inmobiliaria Flama, SA Rogent, 86 Edifici plurifamiliar entre mitgeres
compost de planta baixa, 3 plantes pis
i planta compensació per a 6 habitat-
ges i 1 local comercial.
Promociones Montemar 94, SL Joan de Peguera, 86 Canvi d’ús d’edifici de magatzems per
a habitatges.
Baibars, SL Mallorca, 625 Edifici plurifamiliar entre mitgeres
compost de planta baixa, planta altell i
5 plantes pis per a 1 local comercial i
5 habitatges.
NÚM. 3 a 30-I-2004 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 139
Altres anuncis
Exp. 04/020
El director-gerent de Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal, per delegacions aprovades per la
presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins el
9 d’octubre de 2003, en data 8 de gener de 2004, va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur a
terme la contractació amb caràcter excepcional de la
realització dels treballs de poda de l’arbrat viari de
Barcelona (3.963 arbres), per a l’any 2004, que ne-
cessita Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Munici-
pal, en els termes regulats a l’article 2 del plec de
clàusules;
Adjudicar, mitjançant el procediment de concurs
obert, el contracte de serveis, a l’empresa Jardineria
y Riegos Azahar, SA, pel preu de 238.065,50 euros
(IVA inclòs);
Aplicar la despesa de 238.065,50 euros (IVA in-
clòs) amb càrrec a les consignacions pressupostàries
que s’indiquen en el present document, condicionant
aquesta autorització a l’aprovació del pressupost cor-
responent a l’exercici 2004 d’acord amb l’article 69.4
del text refós de la LCAP;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
termini dels quinze dies següents en què rebi la notifi-
cació d’aquest decret, acrediti haver constituït la ga-
rantia definitiva de 9.522,62 euros, i perquè compare-
gui el seu legal representant el dia i hora que se li
indiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar les
despeses relatives a la publicació dels anuncis cor-
responents en els diaris oficials.”
Barcelona, 8 de gener de 2004. La secretària dele-
gada, PD, J. I. Martínez i Legaz.
Exp. 04/025
El director-gerent de Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal, per delegacions aprovades per la
presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins el
9 d’octubre de 2003, en data 8 de gener de 2004, va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur
a terme la contractació amb caràcter excepcional
de la realització dels treballs de poda de l’arbrat vi-
ari de Barcelona (1.512 arbres), per l’any 2004, que
necessita Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Mu-
nicipal, en els termes regulats a l’art. 2 del plec de
clàusules;
Adjudicar, mitjançant el procediment de concurs
obert, el contracte de serveis, a l’empresa Jardineria
y Riegos Azahar, SA, pel preu de 95.795,56 euros
(IVA inclòs);
Aplicar la despesa de 95.795,56 euros (IVA inclòs)
amb càrrec a les consignacions pressupostàries que
s’indiquen en el present document, condicionant
aquesta autorització a l’aprovació del pressupost cor-
responent a l’exercici 2004 d’acord amb l’article 69.4
del text refós de la LCAP;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
termini dels quinze dies següents en què rebi la notifi-
cació d’aquest decret, acrediti haver constituït la ga-
rantia definitiva de 3.831,82 euros, i perquè compare-
gui el seu legal representant el dia i hora que se li
indiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar les
despeses relatives a la publicació dels anuncis cor-
responents en els diaris oficials.”
Barcelona, 8 de gener de 2004. La secretària dele-
gada, PD, J. I. Martínez i Legaz.
PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ:
Barcelona, anual 9,02 € GASETA MUNICIPAL
Número corrent 0,30 € Pl. Sant Miquel, s/n
Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958