Internet: http://www.bcn.es Núm. 16 / Any XCI 20 de maig de 2004 Intranet: http://www.ajuntament.bcn MUNICIPAL SUMARI Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia Denominacions de carrers ............................... 738 Funcions de la Gerència Adjunta d'Organització i Sistemes i creació de les Direccions Tècni- ques d'Internet i d'Organització de Sistemes 738 Creació de la Direcció Tècnica de Solidaritat i Cooperació Internacional ............................. 739 Creació del Departament de Participació Ciuta- dana i de dos Direccions de Programa ....... 739 Creació de la Direcció de Serveis de Mobilitat 740 Consells Municipals de Districte Districte 10. Sant Martí. Acords sessions de 4-XII-2003 i de 29-I-2004 ............................. 742 Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social. Acta sessió 23-III-2004 .................... 744 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement. Acta sessió 23-III-2004 ....... 750 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient. Acta sessió 23-III-2004 ........ 757 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Acta sessió 24-III-2004 .............. 762 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió 25-III-2004 .................................................... 770 Comissió de Presidència, Hisenda i Coordina- ció Territorial. Acta sessió 29-III-2004 ......... 773 Acords Acords de les sessions del mes d'abril de 2004 788 Personal Concursos i oposicions Modificació de la composició del Tribunal del concurs oposició per a la provisió de 28 places de caporal de la Guàrdia Urbana ..... 790 Modificació de la composició del Tribunal del concurs oposició per a la provisió de 8 places de sergent de la Guàrdia Urbana ..... 790 Anuncis Concursos ........................................................ 791 Altres anuncis .................................................. 792 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004738 Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Estendre la denominació de passatge Sant Joan de Malta des del carrer Bilbao fins a l’interior d’illa de- limitat pels carrers de Bilbao i Espronceda, en el dis- tricte de Sant Martí. Barcelona, 22 d’abril de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 1441) * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Donar el nom de Juliana Morell a la plaça delimita- da pels carrers de Lluís Dalmau, Jaume Huguet, Besiers i Tolosa, en el districte de Sant Martí. Barcelona, 22 d’abril de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 1442) * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de les bases del règim local i l’article 13 de la Carta Munici- pal, disposo: Establir les funcions de la Gerència Adjunta d’Or- ganització i Sistemes, assignades en el decret de l’Al- caldia de 3 de novembre de 2003, d’acord amb l’an- nex 1. Crear les Direccions Tècniques d’Internet i d’Orga- nització de Sistemes, amb les funcions establertes en els annexos 2 i 3, les quals, conjuntament amb la ja existent Direcció d’Atenció al Ciutadà, annex 4, confi- guren l’estructura bàsica de la Gerència Adjunta d’Or- ganització i Sistemes d’Informació. Barcelona, 22 d’abril de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 1447) Annex 1 Gerència Adjunta d’Organització i Sistemes Òrgan superior immediat: Gerència Municipal. Nivell associat: 30. Funcions principals – Desenvolupament i implantació de sistemes i tec- nologies municipals en matèria de tractament de la informació, i coordinació de la informàtica muni- cipal. – Direcció de l’atenció al ciutadà. Determinació i gestió dels diferents canals, continguts i formes. – Disseny, organització i implantació de nous proce- diments, processos, circuits i mètodes de treball. Anàlisi i millora continuada dels existents. – Disseny i execució de projectes de transformació organitzativa i dels processos de gestió. Annex 2 Direcció Tècnica d’Internet Òrgan superior immediat: Gerència Adjunta d’Or- ganització i Sistemes d’Informació. Nivell associat: 28. Funcions principals – Gestió del canal Internet i Intranet. – Coordinació de relacions internes i externes per la implantació i consolidació del model de comunica- ció electrònica. Coordinació amb la Direcció de Comunicació Corporativa. – Coordinació i gestió d’operacions i la infraestruc- tura tecnològica necessària. Coordinació amb l’Institut Municipal d’Informàtica. – Gestió de projectes d’aplicació de tecnologies d’informació i telecomunicacions emergents, que li puguin ser encarregades. Annex 3 Direcció d’Organització de Sistemes Òrgan superior immediat: Gerència Adjunta d’Or- ganització i Sistemes d’Informació. Nivell associat: 28. Funcions principals – Disseny i suport a la implantació de processos, circuits, procediments i mètodes de treball. Elabo- ració, difusió i manteniment de manuals de proce- diment. – Elaboració de programes i projectes per a la millo- ra de la qualitat dels serveis prestats, tant de ca- ràcter intern com extern. – Suport, des del punt de vista organitzatiu, al dis- seny i implantació de sistemes i tecnologies de la informació. Avaluació de l’impacte i implicacions organitzatives. Redisseny de processos. – Estudis organitzatius i de funcionament dels ser- veis que li puguin ser encomanats. DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l’Alcaldia NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 739 Annex 4 Direcció d’Atenció al Ciutadà Òrgan superior immediat: Gerència Adjunta d’Organització i Sistemes d’Informació. Nivell associat: 28. Funcions principals – Direcció dels serveis municipals d’atenció al ciuta- dà mitjançant els diferents canals. – Disseny i gestió de les bases de dades corporati- ves d’atenció al ciutadà i de la tramitació electròni- ca mitjançant Internet. – Gestió i seguiment dels processos de gestió d’avi- sos, queixes i suggeriments. * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de les bases del règim local i l’article 13 de la Carta Munici- pal, disposo: Crear la Direcció Tècnica de Solidaritat i Coope- ració Internacional, adscrita a la Gerència de Ser- veis Generals, amb les funcions establertes en l’annex. Barcelona, 22 d’abril de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 1448) Annex Direcció Tècnica de Solidaritat i Cooperació Inter- nacional Òrgan superior immediat: Gerència de Serveis Generals. Nivell associat: 28. Finalitat Promoure i assegurar la participació municipal en matèria de cooperació i solidaritat internacional. Funcions principals – Dur a terme les actuacions en matèria de coope- ració internacional al desenvolupament i ajut hu- manitari promogudes per l’Ajuntament. – Gestionar els recursos que l’Ajuntament destina a la cooperació internacional i a la solidaritat (pro- grama Barcelona solidària, pressupost de coope- ració, casa del món). – Coordinar les diferents àrees de l’Ajuntament per tal de garantir la seva participació en els projectes de cooperació internacional que els siguin propis. – Concertar esforços amb altres entitats públiques o privades per tal de fer més eficaces les accions de cooperació internacional. – Procurar acords amb altres donants pel finança- ment de les activitats de cooperació internacional de l’Ajuntament de Barcelona. – Proposar línies estratègiques d’actuació en l’àmbit de cooperació i la solidaritat. – Fer el seguiment de les polítiques de cooperació, particularment de les impulsades per la Gene- ralitat de Catalunya, l’Agència Espanyola de Coo- peració Internacional i la Unió Europea. – Garantir la presència de l’Ajuntament de Barcelo- na en reunions internacionals de l’àmbit de la cooperació. – Donar suport als diferents departaments de l’Ajun- tament en matèria de cooperació internacional. – Promoure i participar en plataformes de solidaritat d’àmbit local, o a d’altres nivells, inclosos els inter- nacionals, en representació de l’Ajuntament. – Posar en marxa iniciatives d’informació ciutadana per a difondre la cooperació que fa l’Ajuntament i el teixit solidari de Barcelona. – Impulsar campanyes de sensibilització ciutadana entorn als problemes relatius a les relacions nord- sud, la promoció de la pau i els drets humans. – Elaborar documents i informes adreçats tant als di- ferents òrgans polítics municipals com a mitjans de comunicació, organismes de participació i d’altres. * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de les bases del règim local i l’article 13 de la Carta Munici- pal, disposo: Crear el Departament de Participació Ciutadana, adscrit a la Direcció de Comunicació Corporativa, Qualitat i Relacions Externes, d’acord amb l’annex 1, i suprimir l’actual Direcció de Serveis de Participació. Crear, amb funcions de coordinació, impuls i assessorament tècnic, un lloc de treball de director tècnic per al Foment de la Participació Ciutadana, adscrit a la Direcció de Comunicació Corporativa, Qualitat i Relacions Externes. Crear la Direcció de Programa de Nous Usos Socials del Temps a la Ciutat, d’acord amb l’annex 2. Crear la Direcció de Programa de Relacions Ciutadanes i Institucionals, d’acord amb l’annex 3. Barcelona, 22 d’abril de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 1450) Annex 1 Departament de Participació Ciutadana Òrgan superior immediat: Direcció de Comunicació Corporativa, Qualitat i Relacions Externes. Nivell associat: 26. Finalitat Fomentar i impulsar la participació ciutadana, associacionisme i voluntariat. Funcions principals – Dirigir l’Agència Municipal de Serveis Associatius. – Executar i fomentar les iniciatives municipals pel que fa a la participació ciutadana. – Relacions amb entitats i associacions ciutadanes. – Elaborar i implementar els reglaments i òrgans de participació previstos en la Carta Municipal. – Fomentar, impulsar i seguir els processos de par- ticipació territorials. Coordinar les activitats del Tècnics de Comunicació i Qualitat dels Districtes orientades a aquestes finalitats. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004740 – Fomentar, impulsar i seguir els processos de par- ticipació sectorials. – Fomentar, impulsar i seguir els programes d’asso- ciacionisme i voluntariat. – Analitzar, tramitar i seguir les subvencions atorga- des a tercers com a conseqüència de les funcions que té encomanades. Orgànicament aquest departament acull: – La Secretaria del Consell de Ciutat, desenvolupa les funcions pròpies d’aquesta secretaria i dona su- port tècnic i administratiu a la regidora ponent de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació. – Suport Tècnic a la Participació, amb funcions de manteniment de bases de dades: Registre Ciuta- dà, Fitxer General d’Entitats, i suport en el desen- volupament de les web relacionades i en matèria d’imatge i comunicació de la Direcció de Serveis. – La Secretaria del Consell Municipal d’Associaci- ons de Barcelona. Annex 2 Lloc de treball: Direcció de Programa de Nous Usos Socials del Temps a la Ciutat Òrgan superior immediat: Direcció de Comunicació Corporativa, Qualitat i Relacions Externes. Nivell del lloc de treball: 26. Finalitat Dirigir les actuacions corresponents a la Regidoria dels Nous Usos del Temps a la Ciutat, tot assegurant la coordinació amb la resta dels òrgans municipals implicats en el desenvolupament d’aquest programa. Funcions principals – Definir els objectius i programes d’actuació a efec- tuar i els criteris per a la planificació i la gestió dels recursos assignats. – Coordinar i donar suport a les iniciatives que, des dels diferents departaments municipals, es duguin a terme en relació amb els nous usos socials del temps a la ciutat. – Garantir la presència de l’Ajuntament de Barcelo- na en els organismes, foros i xarxes relacionats amb temps personal de treball i familiar. – Establir els instruments tècnics per a l’anàlisi per- manent de les realitats emergents, garantint el di- agnòstic de les necessitats i l’avaluació dels ser- veis. – Impulsar la creació de taules de concertació ciuta- danes dels nous usos socials del temps a la ciu- tat. – Fomentar processos participatius i acords entre el sector públic i el privat. Annex 3 Lloc de treball: Direcció de Programa de Relacions Ciutadanes i Institucionals Òrgan superior immediat: Direcció de Comunicació Corporativa, Qualitat i Relacions Externes. Nivell del lloc de treball: 26. Finalitat Promocionar les activitats socioculturals pròpies de les relacions ciutadanes i institucionals. Funcions principals – Promocionar i coordinar les produccions socio- culturals d’abast ciutadà, lligades amb les activi- tats de relacions ciutadanes i institucionals. – Fomentar les iniciatives que despertin l’interès del ciutadà per a la Barcelona contemporània en els aspectes culturals, esportius, socials, etc., i la seva projecció com a capital de Catalunya. – Proposar l’elaboració de convenis o concerts amb d’altres entitats públiques o privades que promo- guin activitats o serveis de caràcter cívic. – Donar suport infraestructural a entitats i associaci- ons de relacions ciutadanes i institucionals vincu- lades als programes. – Participar i assessorar la definició dels objectius i necessitats en matèria d’informació, documenta- ció, organització d’actes, promoció, difusió i relaci- ons cíviques. – Analitzar i avaluar els resultats i controlar el pres- supost dels diferents programes. * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article 21 de la Llei reguladora de les bases del règim local, i l'article 13 de la Carta Munici- pal, disposo: Crear la Direcció de Serveis de Mobilitat, depenent de la Gerència del Sector de Prevenció i Seguretat, amb les funcions que es descriuen al document annex. Suprimir l'actual Direcció de Serveis de Gestió de la Circulació. Adscriure a la nova Direcció de Serveis de Mobilitat l'estructura organitzativa de l'ara suprimida Direcció de Serveis de Gestió de la Circulació. Barcelona, 3 de maig de 2004. L'alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 1609) Annex Direcció de Serveis de Mobilitat Òrgan superior immediat: Gerència del Sector de Prevenció i Seguretat. Nivell associat: 28. Finalitat Planejament i gestió de la mobilitat a la ciutat. Funcions – Desenvolupament, manteniment i explotació dels sistemes i models d'informació per a la planifica- ció i presa de decisions sobre mobilitat a la ciutat. – Redacció, impuls i coordinació d'estudis i projectes per a la millora de la mobilitat en el seu conjunt. – Estudis de simulació i anàlisi d'impacte en relació de les actuacions impulsades des de qualsevol dels sectors de l'activitat municipal que puguin in- fluir en algun dels elements que inclogui el con- cepte de mobilitat. NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 741 – Gestió dels elements de regulació i informació del trànsit de la ciutat. – Avaluació i implantació de noves tecnologies en matèria de planificació de la mobilitat, regulació, gestió i informació del trànsit. – Tramitació de les llicències i autoritzacions que en matèria de mobilitat sigui competent el Sector. – Assessorament tècnic, normalització d'actuacions i establiment de criteris comuns en la tramitació de llicències i autoritzacions que en matèria de mobili- tat tinguin atribuïda d'altres òrgans municipals. – Emissió d'informes tècnics, en relació a la matè- ria, a sol·licitud d'altres òrgans municipals o insti- tucions no municipals. – Elaboració, seguiment i control dels programes d'inversió en noves instal·lacions i elements de control, regulació i gestió del trànsit en particular i dels altres components de la mobilitat en general. – Preparació dels plecs de condicions tècniques per a la contractació d'obres i serveis, control de l'exe- cució. * * * a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004742 CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE Acords Districte 10. Sant Martí Acords de la sessió celebrada el dia 4 de desembre de 2003 Abans de començar a tractar l’ordre del dia el Con- sell s’expressa el condol i la solidaritat de tots el ciu- tadans i ciutadanes de Sant Martí amb els familiars i amics de Ronny Tapias. A) Aprovació de l’acta de la sessió anterior. S’aprova l’acta de la sessió anterior. B) Part informativa 1. Donar compte del decret de l’Alcaldia de 17 d’oc- tubre de nomenament de vicepresident del Districte del Sr. David Escudé i Rodríguez. 2. Donar compte dels premis Sant Martí i de la pro- posta de les medalles d’honor dels ciutadans de Bar- celona d’enguany. 3. Donar compte de la proposta de pressupostos del Districte de Sant Martí de l’any 2004. 4. Donar compte de l’estat de tramitació dels con- cursos. 5. Donar compte del procés de participació ciutada- na i calendari per a l’elaboració i aprovació del Pro- grama d’actuació del Districte. 6. Donar compte de l’estat d’execució de les obres. 7. Donar compte de l’informe sobre l’estat de pla- nejament del districte. 8. Donar compte de les activitats d’estiu per a in- fants i joves. 9. Donar compte del manifest per a la eliminació de la violència vers les dones. C) Part decisòria a) Acords 1. Aprovar el Cartipàs del districte pel que fa als Consells Sectorials i Consells d’equipaments del Dis- tricte i donar compte de la designació dels represen- tants del grup municipal de districte de Convergència i Unió a les Comissions Consultives de Govern. 2. Informar favorablement els pressupostos munici- pals 2004. 3. Proposar a la Comissió de Govern municipal l’aprovació dels preus públics 2004 de les instal·la- cions esportives i culturals del districte. 4. Primer. Instar l’administració educativa compe- tent perquè garanteixi un repartiment equitatiu de l’alumnat amb necessitats educatives especials entre tots els centres educatius sostinguts amb fons pú- blics. I, Segon. Promoure l’elaboració i aplicació d’un Pla d’Acollida i Integració de l’alumnat amb necessi- tats educatives especials als centres educatius sos- tinguts amb fons públics. 5. Instar al Govern de la Generalitat a fi que ampliï les beques de menjadors d’acord amb els criteris que es venien aplicant en cursos anteriors, per tal que da- vant les noves necessitats que es presenten, tos els alumnes que així ho necessitin puguin rebre aquestes beques. 6. Informar favorablement la modificació del Pla general metropolità per a la creació de noves dota- cions d’habitatges per a joves als carrers, entre al- tres, Camí antic de València núm. 96 i de Pujades, núm. 292, per a la determinació dels emplaça- ments on aquesta dotació és compatible amb habi- tatges tutelats per a gent gran i d’altres equipa- ments. 7. Informar favorablement el Pla especial urbanístic de redistribució dels sòls de cessió per a habitatge 22@hs, equipament 7@ i zona verda, en la unitat d’actuació núm. 1 del Pla especial de reforma interior del Campus Audiovisual, dins la Modificació del Pla general metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou. 8. Informar favorablement la Modificació puntual per a la concreció volumètrica de la unitat d’actua- ció núm. 2 del Pla especial de reforma interior en el sector Llull-Pujades (Llevant), dins la Modifica- ció del Pla general metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou, districte d’activitats 22@bcn. 9. Instar al govern de l’Estat espanyol i al govern de la Generalitat de Catalunya a dedicar les partides pressupostàries necessàries per atendre la demanda social d’habitatge de lloguer per joves dins l’àmbit de la ciutat de Barcelona i, més concretament, del dis- tricte de Sant Martí. 10. Donar suport a la petició de l’Associació de Ve- ïns de Sant Martí de Provençals per tal que la desa- parició d’una part important dels serveis policials de la Caserna de policia del carrer de Guipúscoa en el barri de la Verneda suposi un benefici per al barri, en el sentit que es realitzin els equipaments necessaris que es determinen en el Pla d’equipaments de la Ver- neda. NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 743 b) Proposicions 1. Presentada pel Grup municipal de districte de CIU: “Convocar una audiència pública al mes i fer-la abans del plenari quan coincideixin ambdues” Desestimada. 2. Presentada pel Grup municipal de districte del PPC. “1. Que el distrito elabore un censo de afectación de puestos de trabajo y empresas que no van a se- guir desarrollando su actividad. 2. Que se realice un estudio de las necesidades de cada empresa para poder continuar con su actividad. 3. Que el Distrito solicite a las distintas adminis- traciones Municipal, Autonómica y Estatal las necesarias ayudas para la continuidad de las empre- sas, comenzando por: A. Reubicación en el distrito. B. Ayudas de financiación de las nuevas inversio- nes por adquisición de naves. C. Supresión durante los primeros cinco años de impuestos Municipales. D. La prioridad de los Trabajadores de esta zona en colocación en las empresas del distrito. E. Subvención total del traslado de la empresa. F. Reubicación en el barrio de las personas que viven actualmente en el polígono.” Desestimada. c) Moció única Única. Informar favorablement la proposta del Con- sell Escolar del Districte de canvi de nom del CEIP Emilia Pardo Bazan pel de CEIP Bac de Roda. D) Part de control : precs, preguntes i declaracions de grup Precs 1. Desestimar el prec següent, presentat pel Grup Municipal de districte del PPC del literal següent: “Pedir al Pleno del Sant Martí que solicite al Ayuntamiento de Barcelona el soterramiento de la circulación por debajo de la plaza de las Glorias y al mismo tiempo el soterramiento de la autopista en todo su paso por el distrito y planificar una gran zona verde en la plaza de las Glorias.” 2. Desestimar el prec següent, presentat pel Grup Municipal de districte de CIU, del literal següent: “Que el districte de Sant Martí apliqui el principi de pressupost participatiu, establint les prioritats d’exe- cució de les inversions municipals d’aquest mandat a cadascun dels barris amb la implicació de les entitats i ciutadans afectats.” Preguntes 1. Presentades pel Grup Municipal de districte CIU, sobre l’hotel del front marítim, del literal següent: – Quines discordances han apreciat els serveis tèc- nics entre la llicencia d’obres i l’edificació real? – Quines actuacions ha iniciat l’administració muni- cipal per corregir les irregularitats observades? – En el cas que es mantingui l’accés a la coberta tècnica, quines mesures pensa prendre l’Ajunta- ment perquè no la puguin utilitzar els clients de l’hotel tal i com marca la normativa en vigor? El resum de la resposta figurarà a l’acta. Acords de la sessió extraordinària celebrada el dia 29 de gener de 2004 1. Informar favorablement la Modificació del Pla General Metropolità en els àmbits de l’avinguda Dia- gonal, núm. 152-158 i del carrer del Perú, núm. 243- 271. 2. Informar favorablement el Pla de Millora Urba- na per a l’ordenació del sector Llull – Pujades (po- nent). 3. Presentació del projecte del Programa d’Actua- ció del Districte. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004744 Acta de la sessió celebrada el dia 23 de març de 2004 i aprovada el dia 20 d’abril de 2004 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 23 de març de 2004, s’hi reuneix la Co- missió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Josep Gomà i Carmona, Marina Subirats i Martori, Pere Alcober i Solanas, Immaculada Moraleda i Pérez, Xavier Florensa i Cantons, Ignasi Fina i Sanglas, Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Teresa M. Fandos i Payà, Ángeles Esteller i Ruedas, M. Caridad Mejías i Sánchez i Xavier Basso i Roviralta, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Núria Carrera i Comes i Pilar Vallugera i Balañà. S’obre la sessió a les deu hores. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de data 1 de març de 2004, que autoritza i adjudica el servei de l’equipament la Bàscula Musical, per als exercicis 2004-2007, i per un import de 276.834 euros. 2. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de data 27 de febrer de 2004, que adjudica a l’entitat Centre Esportiu Sagrerenc el contracte de gestió de la pista poliesportiva municipal de la Sagrera, per un període màxim de quatre anys, i per un import de cànon fix de 175,74 euros anuals. 3. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de data 27 de febrer de 2004, que adjudica a l’entitat Unión Deportiva Buen Pastor el contracte de gestió del camp municipal de futbol Bon Pastor Nou, per un període màxim de quatre anys, i per un import de cànon fix de 175,74 euros anuals. 4. Districte d’Horta-Guinardó De l’alcalde, de data 2 de març de 2004, que decla- ra desert el concurs celebrat per a l’adjudicació del contracte d’explotació de la gestió del bar-cafeteria del Centre Cívic la Taxonera i convocar nou concurs públic, per un període màxim de quatre anys, amb possible pròrroga de dos anys més, i un cànon anual de 2.238,70 euros. b) Mesures de govern c) Informes III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 1. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelo- na al Pla Nacional de Joventut de Catalunya, projecte impulsat per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, per a desenvolupar més i millors polítiques de joventut. Facultar l’Im. Sr. Xavier Florensa i Cantons, regidor ponent de Joventut per a signar la documentació pertinent dimanant d’aquest acord i realitzar les actuacions necessàries per a la seva efectivitat. El Sr. Florensa creu que és una necessitat, ara que l’Ajuntament està iniciant el procés per elaborar un nou Projecte Jove, l’adhesió al Pla Nacional de Jo- ventut de Catalunya que és l’eina que articula les po- lítiques de joventut que es fan al país. La Sra. Fandos dóna suport a la proposta perquè en l’anterior mandat ja ho havia sol·licitat i, en aquell moment, l’equip de govern va creure que no era adi- ent. Li sorprèn que, sent el mateix Pla, ara es produ- eixi l’adhesió. Entén que el Pla és el mateix i li sembla que és una qüestió política la que ara motiva l’adhe- sió. La Sra. Mejías s’afegeix als arguments de CiU, però li agradaria que s’expliqués que quan es va aprovar el Pla Nacional de Joventut en el Parlament, la Sra. Moraleda va declinar la possibilitat d’adherir- s’hi, ja que la Generalitat de Catalunya no havia des- tinat la partida pressupostària que permetés desenvo- lupar polítiques de joventut a la Ciutat. Pregunta quines són les circumstàncies que fan canviar d’opi- nió al govern, també pregunta si s’ha fet efectiva la partida pressupostària en els actuals pressupostos; COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 745 entén que no ha estat així i li sembla que l’adhesió és una qüestió derivada del canvi de govern i que aquesta actitud no és un compromís amb les políti- ques de joventut en l’àmbit de Catalunya. Espera ex- plicacions de quines han estat les autentiques raons que permeten aquest canvi d’actitud, però com que adherir-se al Pla de Joventut és correcte avança que el seu grup donarà el seu suport a la proposta. El Sr. Florensa contesta que si la regidora de Jo- ventut en el seu moment no es va adherir al Pla tin- dria raons per prendre aquesta decisió. L’orientació del Pla a partir d’ara serà diferent. Recorda que l’acord d’adhesió es va produir abans del canvi de govern, i li sembla que aquí no pot haver-hi cap qüestionament en aquest acord. També diu que han començat a treballar amb la Secretaria General de Joventut pel que fa al desenvolupament de la Carta Municipal i s’han acollit a algunes de les ajudes que es donen via Consell comarcal per desenvolupar els plans de joventut, hi ha acords presos i ja s’anirà in- formant. La Sra. Fandos puntualitza que li sap greu que, si es va començar a treballar amb l’anterior equip, no s’hagués agilitzat més el procés i li agradaria dispo- sar de la informació si hi ha un canvi d’orientació del Pla. El Sr. Florensa respon que la informació sobre els canvis del Pla es donarà al Parlament de Catalunya, que és on ha d’informar la Secretaria General de Jo- ventut de l’activitat que duen a terme. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 2. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Bar- celona –Escola Industrial de Barcelona–, amb motiu del seu centenari i per la seva decisiva aportació a la formació tècnica de diverses generacions d’estudi- ants de Catalunya, a l’encontre entre els sectors edu- catiu i industrial, especialment en els àmbits del tèxtil, l’electricitat, la mecànica, la química, l’enginyeria i l’electrònica, i per la seva important contribució a fer de Barcelona un referent en el desenvolupament eco- nòmic i industrial. El Sr. Mascarell explica que és una institució forja- da l’any 1904, en els primers moments de la Manco- munitat, i des de llavors ha tingut un paper important per a la formació i el desenvolupament industrial, és una proposta que es fa en nom de tots els grups pre- sents, té els escrits d’adhesió de la Cambra de co- merç Indústria i Navegació i del Foment del Treball Nacional entre d’altres entitats. El Sr. Ciurana diu que el Sr. Mascarell ha repetit varies vegades que aquesta era una proposta en nom de tots, perquè una vegada més, i malgrat mol- tes peticions reiterades, els grups de l’oposició s’han trobat l’atorgament de la medalla a l’ordre del dia i no s’hi val que mitja hora abans de la comissió es parli amb els portaveus dels grups per dir-los que es fa en nom de tots. Una vegada més, unilateralment, es de- cideix posar a l’ordre del dia un seguit de medalles, de guardons, esperant únicament i exclusivament l’adhesió incondicional dels grups de l’oposició per- què no es poden oposar, ni per voluntat ni per oportu- nitat política ni per principi, a donar una medalla a una institució que segur que s’ho mereix, però la una- nimitat en la decisió no ha d’amagar que es menys- prea els procediments que entre tots s’han acordat. Manifesta que la propera vegada que es trobin amb unes medalles a l’ordre del dia de la Comissió sense haver estat prèviament consultats, tal com es va acordar en el seu moment, no donaran suport a l’acord. El Sr. Mascarell comenta que al Sr. Ciurana li agra- da convertir-ho tot en grans problemes, s’està parlant d’una medalla a uns institució de la ciutat proposada en nom de tots, i agraeix que aquesta medalla, sigui ratificada per tots els grups. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 3. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al se- nyor Antoni Escribà i Serra, per la seva dedicació de prop de 60 anys a les arts de la confiteria i la pastis- seria, les tècniques de les quals ha aprofundit i reno- vat amb un grau d’excel·lència universalment recone- gut i amb un esperit de mestratge que ha contribuït de manera decisiva al prestigi de la cultura gastronò- mica de Catalunya, i per la fecunditat imaginativa desbordant de les seves creacions, fortament arrela- des, tanmateix, a les tradicions populars i festives de Barcelona. Al Sr. Mascarell li sembla que és una bona propos- ta que en nom de tots es pugui oferir el guardó a aquest destacat membre de la comunitat gastronòmi- ca de la ciutat. El Sr. Ciurana li sap greu que el regidor no sàpiga aguantar cap mena de crítica. El que no es pot fer és menystenir i menysprear els grups de l’oposició i l’acord a què s’havia arribat era que tots aquests guardons es consultarien abans de posar-los a l’ordre del dia. Insisteix en que CiU no tornarà a donar su- port a unes medalles que no hagin estat prèviament comunicades. El Sr. Basso diu que està d’acord i votarà favora- blement , però apunta que com que l’any 2005-2006 és l’any gastronòmic potser hauria estat més encertat donar-la en aquest període. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria a) Propostes d’acord 4. Aprovar inicialment el canvi de denominació del Consell de la Formació Professional i Ocupacional de l’Ajuntament de Barcelona, que passarà a denominar- se Consell de la Formació Professional de la ciutat de Barcelona, i la modificació de les seves Normes de funcionament; i sotmetre aquest acord a informació pública per un període de trenta dies hàbils a comptar de l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província per tal que es puguin formular-s’hi al·legacions i/o suggeriments. La Sra. Subirats explica que és un canvi de deno- minació que comporta alguns ajustos en el funciona- ment. El Consell va ser creat fa deu anys com un Consell de Formació Professional que servia, bàsicament, per posar en contacte empreses de la ciutat que estiguessin d’acord en oferir llocs de pràcti- ques als alumnes de Formació Professional dels insti- tuts municipals, era un Consell de l’Ajuntament, que ha tingut una trajectòria amb molts èxits. Fa quatre anys es va oferir al conjunt d’instituts de la ciutat que a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004746 poguessin entrar-hi perquè fos un instrument per a tots els alumnes dels instituts, tant públics com pri- vats. En aquests moments es considera que ja no és un Consell municipal, sinó un Consell de la Ciutat. S’ha aprofitat per fer els reajustos en el funcionament que semblaven necessaris després de deu anys i que permeten definir millor totes les funciones que ha anat adquirint el Consell. La Sra. Mejías agraeix l’explicació de la regidora, però li sembla que convertir-ho en un Consell de Ciu- tat és constituir un Consell sectorial que no s’ajusta a les normes de participació ciutadana. Pensa que la composició del Consell està descompensada, si real- ment es vol que sigui un Consell en què participin tots els centres de la Ciutat, hi ha escoles concertades i privades que fan una bona feina i seria important fer un seguiment de com treballen. Li sembla que caldria implicar al Departament de Treball i a la Conselleria d’Ensenyament. Recorda que alguna vegada s’ha dit que el Consell tingués un funcionament descentralit- zat, i li sembla que això pot ser perillós perquè la descoordinació pot provocar certes disfuncions que creïn alguns problemes. Pensa que caldria millorar els mecanismes de coordinació, el canvi d’estructura i regulació s’ha de millorar, però posa l’alerta en aquests dos aspectes: en incrementar la participació i, intentar coordinar amb les altres administracions el funcionament del Consell. També diu que seria inte- ressant coordinar dintre del mateix Consell els dife- rents tipus de formació professional que ha d’estar in- tegrada en tots els seus àmbits (la reglada, la no reglada, la ocupacional i la contínua). La Sra. Subirats manifesta que tot el que s’ha dit es té en compte. La proposta a les escoles privades per- què poguessin entrar al Consell va ser formulada fa quatre anys i tenen les portes obertes totes les esco- les de secundària que tinguin formació professional. Assegura que totes les escoles privades que vulguin formar part i treballar en el Consell per tenir facilitat per accedir a les pràctiques en les empreses poden entrar quan vulguin. No es pensa que sigui un ens descentralitzat, la re- lació amb altres institucions, pel que fa al Departa- ment d’Ensenyament, quedarà assegurada a través del Consorci però, a més, la persona que ocupa ara el càrrec de director general de Formació Professio- nal ha estat membre del Consell de Formació Profes- sional, el representat de les Cambres de Comerç co- neix la trajectòria del Consell i li dóna tot el suport. S’ha de veure quina pot ser la relació amb el Consell de la Formació Professional Català i es mirarà quina és l’articulació a fer. Respecte a la integració dels tres subsistemes, és una qüestió que està molt avançada i justament aquesta integració es pot fer perquè existeix el Con- sell de la Formació Professional. Ja s’està treballant per vincular cada vegada més les escoles de Forma- ció Professional amb les empreses, fent programes en què hi ha docents que van un temps a les empre- ses o viceversa, gent que treballa a les empreses que fa cursos en la formació professional; avui encara és un aspecte experimental, però que s’anirà consoli- dant en la mesura en què aquesta serà la nova políti- ca del Departament d’Ensenyament. La Sra. Mejías està sorpresa per l’absència en la constitució del nou Consell de representants del De- partament d’Ensenyament i del Departament del Tre- ball. S’ha dit que no es té la intenció de fer d’aquest Consell de Formació Professional un ens descentra- litzat, però aquesta afirmació contradiria una resposta que la Sra. Subirats va donar a unes al·legacions al PAM on es va dir que aquest Consell, com a ens des- centralitzat, seria una eina més forta per poder treba- llar des de la Ciutat en l’àmbit de la Formació Profes- sional. La Sra. Subirats assegura que no hi ha contradicci- ons. El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EU I A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. S’aprova. Districte de Gràcia 5. Aprovar el plec de clàusules econòmicoadmi- nistratives particulars i tècniques que han de regir el contracte per la gestió, explotació i dinamització del servei de bar del Centre Cívic la Sedeta del Districte de Gràcia, des de l’1 d’abril de 2004 al 31 de desem- bre de 2009; i iniciar els tràmits per a l’adjudicació del contracte mitjançant concurs, d’acord amb les pres- cripcions contingudes en els articles 86 al 90 i con- cordants del Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de con- tractes de les Administracions Públiques. La Sra. Fandos té constància que el bar del centre cívic la Sedeta és deficitari, i pensa que s’hauria d’es- tudiar per què passa, ja que és un centre cívic amb moltes activitats, hi ha tres escoles al costat i un equi- pament esportiu que podrien generar un volum impor- tant d’usuaris del bar. El plec de clàusules atorga més punts en el cas que serveixin productes proce- dents del comerç just, li sembla que s’hauria de tro- bar la manera que aquest consum no fos optatiu i creu que seria bo estudiar la fórmula perquè fos obli- gatori, que qui gestionés un bar o una cafeteria de l’Ajuntament tingués l’obligació de servir productes de comerç just i compensar-los per una altra banda per- què no només sigui l’empresa qui hagi de suportar l’encariment. El Sr. Mascarell explica que aquest bar és un local que compleix una funció de dimensió cívica en la me- sura en què, bàsicament, l’utilitza l’associació de gent gran, té un paper positiu per al centre cívic, i és en funció d’això que està fet aquest plec de clàusules. El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EU I A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. S’aprova. b) Proposicions Del Grup Municipal CIU: 6. Instar el govern municipal perquè iniciï els trà- mits necessaris per a la construcció d’una escola bressol que substitueixi la instal·lació provisional de l’EBM El Tren, escola bressol que haurà d’entrar en funcionament el curs 2005-2006. El Sr. Ciurana manifesta que l’escola El Tren està en unes condicions deficients, el sostre és NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 747 d’uralita amb totes les implicacions que suposa per la salut de les persones, la tanca exterior està en mal estat, etc. Demana que l’Ajuntament afronti la construcció d’un equipament definitiu per a aquesta escola. Entén que és fora de conveni per- què el servei existeix: la ubicació ja està determi- nada, però cal que l’escola bressol El Tren quedi consolidada en el seu entorn. La Sra. Subirats recorda que l’Ajuntament va ac- ceptar en una època com a escoles municipals, un conjunt d’escoles bressol que havien estat improvisa- des per la població i que eren equipaments molt pre- caris. La política que s’ha seguit és la de substitució d’aquestes escoles i l’Ajuntament ho ha afrontat en solitari, sense ajuda econòmica de la Generalitat. En aquests moments hi ha vuit escoles bressol substituï- des els dos darrers mandats i es té la previsió de substituir-ne d’altres en aquest mandat, però se se- gueix un ordre que sembla prioritari en el sentit de la urgència, l’escola El Tren és evident que s’ha de substituir, però no ha de ser la primera. El Sr. Ciurana expressa que substituir vuit escoles els darrers dos mandats, vol dir només substituir-ne una per any. Li sembla que si hi ha una escola ubica- da en unes instal·lacions prefabricades i provisionals que, insisteix, tenen un sostre d’uralita ha de ser prioritari per a l’Ajuntament iniciar els tràmits per fer- ne la substitució. La Sra. Subirats reitera que aquesta escola no és prioritària tot i que està a la llista. Recorda que la Ge- neralitat, que té competències directes en les escoles bressol, ha fet una política de creació zero, i no ha ajudat a la inversió inicial per a la substitució d’aques- tes escoles. L’esforç econòmic ha estat estrictament municipal. Pel que fa al sosteniment de les escoles bressol, la Generalitat ha contribuït durant tots aquests anys amb una aportació del 6%. El Sr. Ciurana diu que l’Ajuntament té, tenia i tin- dran competències en les escoles bressol, i qui és responsable d’una escola bressol ha de procurar que estigui en bones condicions i això és el que demana. La Sra. Mejías demana la substitució de les ins- tal·lacions. Recorda que durant la legislatura passa- da, la portaveu d’Ensenyament al Parlament de Catalunya va fer moltes iniciatives per substituir arreu de Catalunya allò que anomenava barracots, inclús va haver-hi un debat sobre el terme i allò que el Go- vern de la Generalitat, en aquell moment, anomenava aules prefabricades. Es va encetar un pla de xoc i les coses han millorat bastant, creu que fóra bo que la ciutat de Barcelona procurés que aquestes escoles bressol, que l’Ajuntament ha assumit en unes condici- ons precàries, tinguessin actuacions prioritàries per poder atendre la primera infància en les condicions adequades que necessita. La Sra. Subirats diu que totes les que no reuneixin les condicions òptimes s’aniran canviant i és el que s’està fent, però amb un ordre de prioritats. Vol que quedi clar que són unes escoles que estan en unes condicions perfectament acceptables, i la prova és que la demanda que tenen és altíssima, per tant no són escoles que estiguin en males condicions. Les que s’estan construint tenen una qualitat molt alta i s’anirà fent, en la mesura que sigui possible, la subs- titució. El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari del ICV-EU I A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 7. Crear un carnet del cuidador que permeti l’accés lliure als equipaments culturals i esportius i també als transports públics dels acompanyants de gent gran. La Sra. Esteller presenta aquesta iniciativa perquè ja s’ha debatut bastament en aquesta Comissió i en el Ple la nova realitat que suposa l’envelliment de les persones, però també per al seu entorn, especial- ment per a aquelles persones que tenen qualsevol grau de dependència. Espera que en el nou model d’atenció domiciliària s’incrementi el suport d’atenció social. Les famílies són les que ofereixen un major suport als seus familiars i creu que mereixen un su- port especial, cal que tinguin incentius per facilitar l’accés a determinats equipaments per tal que el seu oci pugui ser millor i no tingui el cost addicional dels preus. Creu que un carnet del cuidador seria benefici- ós per aquestes persones que han de tenir cura de persones grans de la seva pròpia família, l’Ajunta- ment hauria d’establir els criteris d’accés per tal de regular qui hi té dret amb uns criteris normativitzats. El Sr. Gomà entén que aquesta proposició connec- ta amb dues línies obertes d’atenció social a la gent gran, d’una banda, la necessitat de complementa- rietat entre la xarxa d’atenció pública i les xarxes d’atenció familiar, comunitària i associativa, i d’altra banda el conjunt de polítiques i de programes de pro- moció social de la gent gran i en concret de tots els elements i factors que generin les condicions per tal que la gent gran pugui tenir una participació i un protagonisme actiu en la vida cultural, en el lleure, en la vida esportiva i en la mobilitat. El Consell Assessor de la Gent Gran i les deu comissions de gent gran dels districtes ja estan treballant en un programa que pren el relleu d’iniciatives que es van fer durant el mandat passat, com per exemple, l’increment de les prestacions i una redefinició de la targeta rosa que, més enllà d’un instrument de transport públic, pugui ser també un instrument que activi la participació de la gent gran en la vida cultural de la ciutat i que pugui cobrir serveis d’acompanyament quan siguin neces- saris. Entén quina és la filosofia i els valors en què s’inscriu la proposició i els comparteix, a partir d’aquestes dues línies en les quals s’està treballant. Al llarg d’aquest any 2004 es tindrà un conjunt de conclusions que es podrien convertir en mesures de govern. La Sra. Fandos comparteix el que diu el Sr. Gomà i li agradaria que es pogués arribar a una transacció per poder votar a favor. Proposa una transaccional que digui que l’Ajuntament estudiarà, dins del que està fent, aquesta proposta. Entén que s’ha d’estudi- ar com es donarà el carnet de cuidador perquè no és senzill, vol que consti en acta que s’ha d’estudiar en quins casos es donaria per part de l’Ajuntament, li agradaria que es votés a favor ja que és una propos- ta en benefici de la gent gran. El Sr. Gomà explica que voten negativament per- què acceptar el carnet de cuidador en aquests mo- ments seria prejutjar el que ha de ser la resultant d’un procés de participació en el marc del Consell Asses- sor de la Gent Gran i de les comissions de gent gran dels districtes per veure finalment quins són els ins- truments que permeten, des de la iniciativa pública a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004748 municipal, prestar suport a les xarxes familiars de cura de la gent gran. La Sra. Fandos diu que és en aquesta línia que de- mana que es reformuli la proposició. La Sra. Esteller manifesta que el Sr. Gomà ha ex- posat les línies de treball que està realitzant l’Ajunta- ment. Cal arbitrar instruments per tal de facilitar la participació en la societat, de la gent gran activa, però és molt important centrar-se en la família que té una cura especial de gent gran que té qualsevol tipus de dependència. Si es vol fer una proposició transaccio- nal no tindria cap problema a englobar-ho dins del marc dels treballs que està duent a terme aquest Consell de participació. Pensa que és convenient va- lorar en el marc d’aquests treballs facilitar un carnet de cuidador que inclogui uns beneficis per a qui té cura de terceres persones. El Sr. Gomà manifesta que, per respecte al Consell Assessor de la Gent Gran, i a les comissions de gent gran dels districtes no li agradaria que s’esmentés específicament l’instrument de carnet de cuidador perquè li sembla que poden haver-hi altres instru- ments que permetin tirar endavant aquesta política i, en tot cas, aquests instruments hauran de ser el re- sultat del conjunt de decisions, l’argument és aquest: respectar la feina dels Consells i no prejutjar el que pot ser un determinat instrument al costat d’altres possibles. El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari del ICV-EU I A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja. c) Mocions V) Part de control a) Precs Del Grup Municipal CIU: 8. Que l’Ajuntament de Barcelona iniciï urgentment una investigació sobre la defunció de la Sra. Josefa Bofarull, investigant les actuacions dels Serveis Per- sonals del Districte de Gràcia i de la Guàrdia Urbana. El Sr. Forn explica que, segons els testimonis dels veïns, la Sra. Bofarull va morir a causa del retard i de la manca d’atenció dels Serveis Personals de l’Ajun- tament que, malgrat conèixer l’estat crític d’aquesta persona, van trigar molt en actuar. Segons exposen els veïns, els Serveis Socials del Districte van ser avi- sats el dia 3 de març i fins al dia 8 no es comprometi- en visitar a aquesta persona. Així mateix, se sap que el dia 2 de març, la Guàrdia Urbana va intentar entrar a casa de la Sra. Bofarull a través d’una germana que té problemes de demència, i que ni es van acostar on estava la malalta perquè, segons especifiquen els ve- ïns, deien que la casa feia molta pudor. Sense prejut- jar res demana que l’Ajuntament iniciï urgentment una investigació sobre els fets, que s’aclareixin les actuacions fetes pels Serveis Personals del Districte i que s’informi perquè les actuacions municipals van trigar tant de temps, que s’investigui l’actuació de la Guàrdia Urbana i que es prenguin les mesures perti- nents. El Sr. Gomà diu que des del dia 8 de març que es va assabentar de la mort de la Sra. Bofarull s’ha inici- at un procés de reflexió, de revisió i d’avaluació de quina ha estat la intervenció dels Serveis Socials en aquest cas. En el procés hi han participat, amb màxi- ma col·laboració i professionalitat, els equips d’aten- ció primària del districte Gràcia, la direcció de Serveis Personals, la gerència del Districte, la Guàrdia Urba- na i també la direcció del sector de serveis a les per- sones. Les conclusions a què s’han arribat, a partir del tancament de tot el procés, permetran introduir els elements necessaris de millora en la coordinació entre els Serveis Socials, i les xarxes privades o as- sociatives d’atenció a les persones i millorar l’atenció de la Guàrdia Urbana a les persones que viuen soles o cuidades en precari. Cal ser conscient que aquest és un problema complex, que té moltes dimensions i que l’atenció dels Serveis Socials municipals és una variable més en tota aquesta problemàtica que s’ha d’intentar que incideixi de manera positiva en el con- junt de variables que actuen en aquestes situacions tenint en compte que la intervenció dels Serveis Soci- als, moltes vegades, no serà ni l’única ni la principal. Explica que hi han processos iniciats per l’equip de govern que van en la línia de reforçar la intervenció del Serveis Socials sobre les persones grans que vi- uen soles i en situació de dependència. Cal tenir un coneixement i un diagnòstic molt precís d’aquesta re- alitat a la Ciutat, a través de l’Observatori de la Gent Gran. En el Fòrum de l’Observatori de la Gent Gran, reunit l’última vegada el 18 de desembre, es va deba- tre el fons d’aquest tema. En el Programa d’Actuació Municipal hi ha el compromís d’anar estenent de ma- nera progressiva a tots els districtes els programes de bon veïnatge o de viure i conviure, que se situen en aquesta línia. En el plec de clàusules de l’atenció domiciliària aprovat es considera com un element po- sitiu per a les entitats proveïdores d’aquest servei que afegeixin convenis amb entitats que facin programes d’acompanyament i de dinamització de la gent gran. Hi ha un conjunt de mesures en marxa que se situen en la línia d’atendre les persones grans en les millors condicions possibles, de tal manera que fets com el de la Sra. Bofarull tendeixin a no produir-se. El Sr. Forn creu que el Sr. Gomà ha explicat les mesures que s’estan prenent, però el que pregunta és què ha succeït a Gràcia el dia 3 de març i que ha portat a la mort per inanició d’una persona, quan els mateixos veïns han anat a demanar als Serveis de l’Ajuntament que s’atengués aquesta persona. Tam- bé pregunta si és normal l’actuació de la Guàrdia Ur- bana, vol conèixer el que diuen les investigacions i l’informe de la Guàrdia Urbana i dels Serveis Perso- nals. Insisteix en saber per què van trigar tant els ser- veis de l’Ajuntament a actuar i si hi ha alguna respon- sabilitat i per què la Guàrdia Urbana va actuar com diuen els veïns. El Sr. Gomà respon que, analitzats els elements del cas, està convençut de la professionalitat de l’ac- tuació dels Serveis Socials del districte de Gràcia, que reben la primera notificació de la situació el dia 1 de maig de l’any 2003, i que el dia 5 fan la visita do- miciliària. La relació és complicada ja que es produeix una situació de rebuig de l’atenció social, però se se- gueix treballant i la Fundació Sisal, que depèn de Caritas prestant atenció domiciliària a les persones que pel seu nivell de recursos econòmics no entren NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 749 en el programa municipal, es fa càrrec d’aquest cas, duent a terme a partir d’aquí les activitats de neteja i d’atenció personal, que no són fàcils en cap moment. La primera instància d’un veí que entra en el Dis- tricte és del passat 5 de març i el 8 de març ja estava programada la visita domiciliària de l’assistent social, malauradament el dia 6 de març es rep en el centre de Serveis Socials un protocol del centre municipal d’atenció a les urgències socials informant que s’ha produït una intervenció i la Sra. Bofarull ha estat tro- bada morta. Li sembla que no es pot parlar en cap cas de desatenció, sinó d’una resposta ràpida i pro- fessional per part dels Serveis Socials. A partir d’aquest moment es continua treballant en el cas do- nant tot el suport a la Sra. Casimira Bofarull, la ger- mana, per tal que sigui acollida per una família ami- ga. També s’entra en contacte amb el propietari de la finca on vivien per tal que pugui solucionar-se el pro- blema que derivi de les condicions de neteja de l’ha- bitatge. El Sr. Forn entén que no és un cas fàcil, però hi ha una cosa que no coincideix amb el que diuen els ve- ïns: el Sr. Gomà manifesta que el 5 de març s’adre- cen per primera vegada al districte de Gràcia i els ve- ïns diuen que va ser el dia 3, són dos dies de diferència que són importants, però encara que fos el dia 5, que era un divendres, el Serveis Socials de l’Ajuntament que tenen un servei d’urgència no hi van. El dia 4 de març, el 061 ja havia dit en l’atestat que era una morta vivent. Pensa que la coordinació i la urgència mereixen una atenció més prioritària. Vol conèixer les conclusions finals quan estiguin tanca- des i veure si se’n deriva alguna mena de responsa- bilitat. Insisteix que hi ha un altre organisme que tam- bé intervé d’una manera decisiva, a parer dels veïns, que és la Guàrdia Urbana. Demana al president de la Comissió que insti al regidor de Seguretat per poder conèixer les conclusions a què han arribat per l’actua- ció de la Guàrdia Urbana, i que informi si la seva ac- tuació va ser diligent. El Sr. Mascarell explica que tot el que s’ha exposat està inclòs en el treball ja fet. També manifesta que el dia 5 la Guàrdia Urbana hi va acudir acompanyada d’una veïna, l’accés no va ser possible perquè les persones que estaven dintre no ho van permetre; van fer un informe sobre el que van percebre des de la porta de l’escala. Va ser una situació complicada per a la Guàrdia Urbana, que no va rebutjar l’actuació per la mala olor; la persona que hi havia a dins no va tenir una actitud gens predisposada envers la Guàrdia Ur- bana i, en funció d’aquesta circumstància, comença la segona part del procés, tal com ha explicat el Sr. Gomà, alhora que es compromet a transmetre la de- manda del Sr. Forn al regidor responsable. El Sr. Forn reitera que hi ha un ball de xifres que no lliga, hi ha dues versions, l’oficial i la dels veïns que estan disposats a parlar-ho i a adreçar-se on calgui i demana al Sr. Mascarell que, com a responsable del districte de Gràcia, es reuneixi amb els veïns. Li ofe- reix l’informe que han elaborat els veïns amb tots els detalls. El Sr. Mascarell diu que ja s’està treballant amb els veïns. Es dóna per tractat. b) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 9. ¿Que s’ha fet per al desenvolupament del Pla estratègic de l’esport, des de la seva aprovació, més enllà de l’elaboració d’un llibre referent a aquest Pla? La Sra. Fandos formula la pregunta. El Sr. Alcober explica que l’Ajuntament va fer un pla estratègic conjuntament amb les entitats, els agents econòmics i els agents que actuen en el món de l’esport. El que correspon a l’Ajuntament és l’im- puls del Pla, pensa que el model esportiu d’instal·la- cions de la Ciutat és bo i així ha estat reconegut. S’està treballant en una comissió per redactar un nou reglament de l’ús de les instal·lacions esportives per- què un dels objectius marcats era fer de l’esport una eina d’integració social. També s’està treballant en els compromisos presos en el pla estratègic. El llibre recull totes les aportacions que varen fer els partici- pants i és un element de treball important. Li sembla bé el suggeriment de la Universitat Catalana de l’Es- port, però pensa que no s’ha constituït per aquest tema, de la mateixa manera que hi ha diferents sector privats treballant conjuntament en aquest projecte, el món institucional també ha de treballar conjuntament, i per aquest motiu s’ha establert una taula permanent de treball per desenvolupar el pla estratègic amb la Diputació de Barcelona i amb la Secretaria General de l’Esport de Catalunya. La Sra. Fandos agraeix la informació, però no li ha quedat gaire clar què s’ha fet durant aquest any, su- posa que a mida es vagi desenvolupant se li passarà informació. Té la sensació que s’esmercen molts es- forços en fer un bon pla, però que és un tema d’imat- ge. Demana que es digui, dins d’aquest pla, què és el que ha de fer l’Ajuntament i, de cada punt, qui l’ha de fer, qui l’ha d’executar i com s’està fent el seguiment perquè tots els punts es portin a execució. El Sr. Alcober diu que és un compromís del conjunt d’agents a la ciutat i no defuig cap de les responsa- bilitats. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 10. ¿A quins acords i compromisos han arribat la regidora d’Educació i la consellera d’Educació en re- lació al Consorci d’Educació? La Sra. Mejías formula la pregunta. La Sra. Subirats contesta que en la primera reunió de Consorci es va donar un impuls important per al seu desenvolupament. Es va acordar el procés de preinscripció i de matriculació de l’alumnat a la Ciutat, en aquest moment és difícil de fer una previsió per- què el nombre de nens i nenes no procedeix tant de l’augment de la natalitat com de la immigració. Es va aprovar l’oferta dels llocs escolars per al proper curs, hi va haver l’acord de crear una oficina d’informació per tal que tothom pugui conèixer els drets, deures i places existents. També es va acordar la constitució d’una comissió referent a l’educació especial i a for- mació professional. Es va acordar l’elaboració d’un pla director per al desplegament del Consorci. La Sra. Mejías pregunta si en la comissió que s’encarregarà de la planificació de les escoles bressol es va parlar de signar l’acord amb la cor- responent dotació pressupostària en relació al nombre de professors necessaris, i sobre les acti- vitats complementàries. La Sra. Subirats respon que el que s’ha preguntat sobre el Consorci és el que s’ha respost. Pel que fa a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004750 a la qüestió de les escoles bressol s’està ultimant la negociació per a la signatura d’un acord per a la construcció de mil noves places d’escola bressol d’aquí al 2006-2007, aquest acord està avançat. Les qüestions de distribució del professorat són qüesti- ons que queden dins del marc de les comissions de planificació Es dóna per tractada. 11. ¿Quins criteris d’accés s’exigeixen al personal docent de les escoles bressol municipals, i quin és el procés que es segueix per a la contractació d’aquest personal? La Sra. Mejías formula la pregunta. En aquests mo- ments no hi ha dades suficients per tenir clar com s’han cobert les places d’educador i de personal auxili- ar en les escoles bressol que s’han creat. Vol saber si els nous educadors que s’han seleccionat, s’han con- tractat com a personal laboral, si tenen contracte inde- finit, si és temporal o si es té previst funcionalitzar-los. Pensa que el sistema d’accés dels educadors no és massa transparent, que està generant una certa inqui- etud en el sector, que hi ha una precarització de planti- lles, que hi ha una intencionalitat de reduir costos i, tot això, pot afectar la qualitat i li preocupa l’excessiva externalització que s’està fent d’alguns dels serveis de les escoles bressol. Demana que es doni una resposta sobre quin és el procediment que s’està seguint per a la contractació del personal. La Sra. Subirats té la impressió que hi ha confusió en el que diu la Sra. Mejías. El personal de les esco- les bressol municipals és funcionari municipal del grup B de la categoria d’educador/a de bressol i aquesta és la plantilla que hi ha, també hi ha personal interí que procedeix de les borses oficialment aprova- des. Les escoles noves compten amb uns auxiliars que no són funcionaris, sinó que procedeixen d’uns acords fets amb les universitats, són persones que estan en situació transitòria atès que, la majoria, són estudiants. La convida perquè el dia que vulgui vagi a l’Institut Municipal d’Educació i revisi tot el que vulgui respecte a la plantilla d’escoles bressol, a la manera de com és fa la selecció, etc. La Sra. Mejías accepta la proposta d’anar a l’Insti- tut d’Educació. Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi- dència aixeca la sessió a les onze hores i quaranta- cinc minuts. Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Acta de la sessió celebrada el dia 23 de març de 2004 i aprovada el dia 20 d’abril de 2004 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 23 de març de 2004, s’hi reuneix la Co- missió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixe- ment, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maravillas Rojo i Torrecilla, Montserrat Ballarin i Espuña, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Im- maculada Moraleda i Pérez, Jaume Oliveras i Maristany, Ignasi Fina i Sanglas, Joana Ortega i Ale- many, Teresa M. Fandos i Payà, M. Caridad Mejías i Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, assistits pel secre- tari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Palla- rès, que certifica. També hi és present el Sr. Jordi Torrades i Aladren. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Elsa Blasco i Riera, Sònia Recasens i Alsina, i Emma Balseiro i Carreiras i l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas. S’obre la sessió a les setze hores. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior La Sra. Fandos afirma que no va dir exactament el que posa en la pàgina 4 de l’acta, apartat 3, relatiu a la proposició plantejada pel seu grup municipal, en el qual s’instava a l’Ajuntament a acatar la sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia a instàncies de la Fegram i tota la polèmica que es va suscitar, que no vol tornar a reproduir. Afirma que en el parà- graf on diu: La Sra. Fandos no troba sentit a aquesta proposta de modificar el contingut, que després serà votat en contra, no transmet l’esperit del que va dir que era que, s’oferia a canviar la proposta presenta- da si el president assegurava que hi votaria a favor, a títol de proposició transaccional. S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comunica la resolució se- güent: 1. Sector de Serveis Generals NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 751 Del gerent municipal, de data 31 de desembre de 2003, que aprova el plec de clàusules i convoca con- curs per adjudicar el contracte de creativitat i disseny de les publicacions del Sector de Promoció Econòmi- ca, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 140.025 euros. El Sr. Portabella passa la paraula al Sr. Secretari per tal que doni lectura del despatx d’ofici. b) Mesures de govern c) Informes III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria a) Propostes d’acord 1. Aprovar inicialment la modificació dels articles 100 i 108 de l’Ordenança municipal de mercats, d’acord amb l’informe inclòs a l’expedient i sotmetre’l a informació pública per un termini de trenta dies per- què puguin formular-s’hi al·legacions; i, per al cas que no se’n formulin, elevar-lo a l’òrgan competent per a la seva aprovació definitiva. El Sr. Portabella comenta que es tracta d’una mo- dificació de l’ordenança de Mercats per tal d’actualit- zar-la i fer els mercats municipals més competitius. Manifesta que han estat presentades un parell d’al·le- gacions pel Grup de Convergència i Unió a través de la regidora Sra. Maite Fandos i, una altra, del Partit Popular a través de la regidora Sra. Caridad Mejías Sánchez. Es tracta d’una modificació de dos articles de les Ordenances Municipals de Mercats, el 100 i el 108, que ja es va sotmetre en el Consell d’Administració de l’Institut de Mercats i va ser aprovada. Considera que alguns articles de les ordenances requereixen una actualització perquè els mercats de la ciutat pu- guin ser competitius. En relació a l’article 100, per no haver de modificar contínuament l’ordenança, s’hi in- trodueix un element que permet classificar el mercats segons les categories establertes en l’Ordenança Fis- cal vigent cada any i, els mercats que es construeixin de nou, tindran la classificació que acordi l’Ajunta- ment a les ordenances fiscals vigents. Es paga una quantitat en funció de la categoria del mercat, la mit- jana és de 8 euros el m2, i això facilita la mecànica de poder canviar la categoria dels mercats en funció dels canvis que es realitzen. L’article 108 fa referència a la necessitat d’actualit- zació dels mercats, les diferents ofertes que es pro- dueixen dintre dels mercats, i amb la modificació, es poden canviar la classe d’articles a la venda a què estiguin dedicades les parades, quan quedin vacants o l’usuari d’una parada sol·liciti la parada contigua per dedicar l’espai resultant de la fusió d’ambdues a la venda de l’article del peticionari. En aquests moments existeix una regulació molt estricta, dels anys 50, que estableix que a cada mer- cat ha d’haver-hi un percentatge fix de cadascun dels productes que es poden vendre, i això no respon a la realitat. Li sembla que és bo que els mercats siguin un indret on es pugui comprar tot el producte fresc i que existeixi una certa competència. Això permet es- tablir uns equilibris per al comprador i que, alhora, els mecanismes dels mercats siguin dinàmics. Li sembla que sense sotragar els mercats, una ma- nera d’introduir aspectes que poden ajudar a equili- brar el producte final és poder intervenir quan una persona que té una parada la vol ampliar amb la del costat. L’Ajuntament fa una aposta perquè augmenti la superfície de venda, creu que o bé s’estableix un augment significatiu de les parades que poden con- tractar més persones i generar més llocs de treball i alhora ampliar els horaris, o realment la pèrdua de competitivitat dels mercats serà definitiva. El segon aspecte és quan les parades queden vacants perquè es produeix un relleu generacional o perquè el pro- ducte que es venia no té prou mercat. És una manera d’anar entrant en la competitivitat dels mercats sense que es produeixi cap desgavell ni una liberalització absoluta, adquirint un equilibri dinàmic, en funció de la demanda. Pensa que aquestes formulacions són correctes. Hi ha hagut observacions i reflexions en les al·legacions presentades que han estat molt valu- oses però que no s’incorporen perquè considera que les formules presentades restringeixen la possibilitat dels canvis necessaris quan les modificacions intro- duïdes ja són força restrictives. La Sra. Fandos fa dues consideracions prèvies co- mentades en la reunió de l’Institut de Mercats: d’una banda, que calia fer una revisió total de l’Ordenança, cosa que li consta que s’ha intentat vàries vegades. D’altra banda, el plantejament de sotmetre a votació els articles per separat podia ser encertat ja que trac- ten temes molt diferents. Es va respondre que no es- tava previst en l’ordre del dia. En aquesta comissió s’hagués pogut preveure que haguessin anat sepa- rats, en dos punts diferents, pel fet de que en un cas es podria estar d’acord i en l’altre no. Respecte al contingut dels articles, avui s’abstin- drà, perquè s’acaba de dir que no s’accepten les al·legacions i està habituada a què s’enviï per escrit i es digui el que s’accepta i el que no. Quan es rep i s’analitza, hi ha un temps per poder-les entrar reformulades i per tant ja estudiaran el que voten de- finitivament. Quant al tema de la classificació dels mercats, no ho té clar, és cert que potser seria més ordenat que s’anés regulant cada any en l’ordenança fiscal, però per altra banda, creu que s’hauria de fer de manera que suposés una seguretat per als mercats. És bo que per la seva bona gestió econòmica, la gent dels mercats sàpiga quins impostos o taxes haurà de pa- gar cada any; d’altra banda, també s’ha dit que sem- pre és a l’alça, pensa que també s’hauria de mirar a la baixa, perquè si es modifica a l’alça perquè han mi- llorat les condicions, aquells en els que s’han empitjo- rat les condicions, també es podrien revisar a la bai- xa. Li preocupa el fet que això no suposi un augment poc previsible per als operadors dels mercats. El contingut de l’article 108, d’entrada li sembla lò- gic tenint en compte que ja hi ha un altre article on ja es regula el màxim de parades d’un determinat pro- ducte. El que deia en l’al·legació era que en afirmar un dels supòsits, –quan queda vacant– no calia man- tenir la segona part de l’article. Li donava la sensació a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004752 que era molt més restrictiu quan quedava buida la parada del costat que quan era la de l’altra punta i la volia agafar un persona de fora. Potser no s’ha entès la seva al·legació. A més, recorda que quan es va votar en el Consell d’Administració, la Fegram va votar en contra, i això que són els que poden tenir més interès en què això es pugui aprovar. Li demana que es pugui arribar a un acord amb la Fegram perquè també estiguin d’acord amb les modificacions i llavors no tindrà cap problema en votar a favor. La Sra. Mejías també vol fer una consideració prè- via que ja van manifestar en el Consell d’Administra- ció de Mercats en el sentit que es poguessin votar separadament els articles a modificar de l’ordenança de Mercats. L’article 100, el votaria favorablement ja que està d’acord amb la classificació per categories, però manifesta la seva reserva respecte a la votació de l’article 108. També diu que han rebut la resposta dels serveis jurídics de l’Institut Municipal de Mercats respecte a les seves al·legacions, que han estat des- estimades amb una argumentació que deixa clar el criteri que es vol donar a aquests articles. No està en contra de la filosofia dels articles, entén que s’ha d’agilitar l’ampliació de determinades parades, que s’han de tenir criteris clars pel que fa a la suficient presència de determinats productes, però també creu que és necessari fer una reserva quant a la seguretat jurídica dels paradistes, i en alguna ocasió han mani- festat la seva incomoditat davant la redacció d’aquests articles. És per això que han fet seves les al·legacions presentades per la FEGRAM i que, com a organització més representativa, hagin manifestat la inquietud davant la possible inseguretat jurídica que es podria presentar en el cas de poder optar a una parada que quedés vacant o que es volgués am- pliar, pensa que en el redactat que han incorporat a través de les seves esmenes s’ajustava més a les peticions. Demana a la presidència que es deixi votar separadament els dos articles i, en el cas que fos així, votarien favorablement la modificació de l’article 100 i en contra de la modificació de l’article 108. El Sr. Portabella pregunta al Sr. Secretari si es pot fer una votació separada. El Sr. Secretari manifesta que tal com està plante- jat, el dictamen és únic, el que s’aprova és la modifi- cació de l’ordenança reguladora de mercats. No es fa una aprovació particular de cadascun dels articles, però si la Presidència ho considera, es pot deixar constància en l’acta de les consideracions a cada un dels punts, però el dictamen segueix sent únic. Processalment existeix el mecanisme de l’esmena puntual a l’articulat, però a efectes normatius es vota en el seu conjunt. El que se sotmet a consideració d’aquesta Comissió és un text normatiu en la seva globalitat. El Sr. Portabella diu que es podria forçar una vota- ció separada per guanyar un vot de consens, però que no serviria de res perquè no es correspondria a la realitat. Es tracta d’un únic expedient i d’una única votació. La Sra. Mejías reitera que ja havien manifestat aquesta opció en el Consell Municipal de Mercats i recorda que es va fer una votació separada. Avui es troba amb que la votació dels articles es presenta conjuntament. El seu grup faria una reserva de vot perquè, en el cas que pugui presentar-se la votació separada en el Consell Plenari, faria l’opció de vot en aquell moment. El Sr. Secretari diu que no es pot fer reserva de vot perquè s’està en la part resolutiva i s’han de pronun- ciar a favor, en contra o abstenir-se. Aclareix que, després de la informació pública que se sotmetrà a dictamen d’aquesta Comissió, podrà ser debatuda en el Consell Plenari. El Sr. Portabella agraeix la informació al Sr. Secre- tari. Pregunta si entre l’aprovació inicial i la final es pot produir una separació de l’expedient en dos. El Sr. Secretari manifesta que el correcte és trami- tar conjuntament l’expedient per sotmetre’l a informa- ció pública en el seu conjunt ja que s’està parlant d’únic expedient que es diu Modificació de l’Ordenan- ça Municipal dels Mercats. El que es pot instrumentar en la fase d’informació pública és presentar esmenes puntuals sobre l’articulat i, llavors, sí que es podrà produir una votació concreta, malgrat que desprès hi haurà una votació sobre el conjunt de l’ordenança. En tot cas, es pot buscar la fórmula per tal que consti for- malment la posició de cadascun dels grups a l’articu- lat concret, però insisteix que es tramita un únic expe- dient. El Sr. Portabella agraeix les aportacions i li diu a la Sra. Fandos que el fet que quedin vacants, i quan l’usuari d’una parada sol·liciti la contigua, és perquè de vegades, els propietaris traspassen les parades; si els dos paradistes es posen de d’acord s’entén com un acord entre dos privats i l’Ajuntament no ho ha d’impedir. En relació a la pujada de preus, recorda que la mitjana és de 8 euros el m2 i que aquests no són comparables amb els preus del carrer. Creu que no és un problema de pujada de preus, sinó d’anar- los adequant. En el moment en què l’Ajuntament rep aquests ingressos té més capacitat per fer més co- ses, aquests diners mai servirien per fer una rehabili- tació o una restauració ni parcial ni seriosa. Es podria solucionar per la via de l’augment sotragat del preu m2, després de haver-ho parlat amb el gerent de l’Ajuntament que no era bo pujar-lo més de l’IPC, aquestes persones tenen garantit un preu m2 que, comparativament amb la botiga del carrer, és molt avantatjós i, per tant, que hi hagi un desequilibri a l’al- ça és molt difícil. La Sra. Rojo expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot favorable d’ICV-EU I A, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CIU i la Sra. Mejías expressa l’abstenció del PP. S’aprova. b) Proposicions Del Grup Municipal CIU: 2. Atès el compromís del govern municipal de man- tenir el Mercat dels Encants a la plaça de les Glòries, que quedi definit en el projecte definitiu de remodelació d’aquesta plaça l’espai concret que ha d’ocupar el Mercat dels Encants, així com el fet que, mentre no es dugui a terme aquesta actuació, s’iniciïn les accions pertinents per tal de dignificar i adequar l’espai que ara ocupa aquest mercat. La Sra. Fandos formula la proposició. Li agradaria que quedés definit en el projecte definitiu de remodelació quin serà l’espai concret que haurà d’ocupar el Mercat dels Encants i la iniciació de les NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 753 accions pertinents per tal de dignificar l’espai mentre no es dugui a terme el projecte. La Sra. Mejías vota favorablement. El Sr. Portabella explica els motius pels quals no votarà favorablement. Creu que aquesta proposició té dues parts. La proposta de l’equip de govern, que vol convertir l’ús de Les Glòries en un centre intermodal de transport i en què la part coneguda popularment com “El Tortell” s’enderrocaria, i és el model que està treballant l’Ajuntament i s’està parlant amb totes les administracions implicades perquè es pugui dur a ter- me. El lloc concret on pugui haver-hi una andana intermodal o el lloc on es pot produir un intercanvia- dor, no està definit perquè fer un centre on hi ha, per una part el metro, el tramvia, els ferrocarrils de la Ge- neralitat i encaixar-ho en un espai reduït de superfí- cie, és un aspecte de caràcter tècnic. S’està estudiant a través de les altres administracions tot i que l’Ajun- tament ha fet una proposta i és la que s’està estudi- ant. En aquests moments no és possible fixar un pro- jecte definitiu de remodelació de la plaça. Respecte a les actuacions per dignificar l’espai, mentre no es dugui a terme el projecte, l’Institut Muni- cipal de Mercats ha realitzat un seguit d’actuacions de les quals destaca, que, l’any 2002, es va instal·lar l’enllumenat del camp de subhastes i el paviment; l’any 2003 es va modificar i millorar tota la instal·lació elèctrica, es va reparar tota la reixa de desguàs, es van construir unes jardineres per segregar-lo de l’es- pai de fora del Mercat de Bellcaire, es van col·locar uns fitons amb la mateixa finalitat, es van instal·lar els contenidors de brossa i es van instal·lar els quadres elèctrics de la nova instal·lació; l’any 2004 s’ha instal·lat enllumenat a la marquesina i s’han construït lavabos per a discapacitats. Hi ha contacte perma- nent i constant amb la junta de venedors del Mercat de Bellcaire, únic a Europa, i per tant es té molta atenció ja que, per les seves característiques, genera unes dinàmiques de funcionament complexes. L’11 de març es va reunir amb la junta de venedors i es van acordar un seguit d’actuacions futures al llarg d’aquest mandat. Coneix les dificultats d’aquest Mer- cat en el qual una de les operacions estretament rela- cionades, és l’operació policial en relació al mercat ambulant que hi havia en el parc, al centre de l’anella de la plaça. La Sra. Fandos reitera que en la seva proposició el que està demanant és que en el projecte definitiu quedi definit l’espai concret que ha d’ocupar el Mercat dels Encants, no està dient que es faci ara, ni que ho facin sols. Pel que fa a la segona part de la proposta creu que si canviessin el terme “s’iniciïn” per “es con- tinuïn” les accions, ho podria votar. Suggereix que al- guna vegada es podria arribar a una proposició tran- saccional, perquè té la sensació que quan presenten una proposta d’acord, sigui del tema que sigui, pel fet de ser de l’oposició es diu que no. Creu que amb bona voluntat i, sobretot amb la resposta que ha fet el Sr. Portabella a la esmentada proposta, es podria ac- ceptar. La Sra. Ortega recorda que hi havia hagut un pro- jecte en ferm de la plaça de Les Glòries presentat amb molta contundència en el Saló de Cent, una pre- sentació pública i acord amb el Mercat dels Encants que aniria en el centre. Després, això va quedar en un no res. Ara es torna a la idea del Sr. Acebillo d’en- derrocar el nus viari. Demana el compromís de l’Ajun- tament d’ubicar el mercat en el nus de les Glòries. També diu que, per molta actuació policial que es faci, no s’acaba d’eradicar el mercat ambulant exis- tent en els espais del voltant. Afirma que hi ha un pro- blema important i que s’han esmerçar tots els recur- sos disponibles fins que s’arribi a un compromís d’on anirà ubicat el Mercat. El Sr. Portabella diu que la seva posició sobre la proposició és la mateixa, podria tenir diferents inter- pretacions, i potser tingui més d’una lectura. No hi veu cap inconvenient en el fet que, en algunes ocasi- ons, es puguin aprovar proposicions per unanimitat i fins i tot amb transaccionals. La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot contrari d’ICV-EU I A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 3. Que l’Ajuntament de Barcelona impulsi plans de control i activitats inspectores per tal d’evitar la proli- feració d’habitatges il·legals ubicats en antigues boti- gues i procedeixi al tancament dels ja existents. El Sr. Basso comenta que el petit comerç s’està re- duint i que, tot i que el preu d’un local és més econò- mic que el d’un pis, els locals tenen més dificultats de finançament. En els locals comercials les hipoteques cobreixen el 60% del preu taxat del local i el termini és més curt i, per tant, l’amortització és més costosa. Això ha provocat que molts locals s’hagin convertit en habitatges il·legals perquè moltes vegades no troben comerciants, llavors vendre’ls o llogar-los surt més rendible. En els barris del Raval, Turó de la Peira, Poblenou o Les Corts, les antigues botigues s’estan convertint en habitatges il·legals sense fer el canvi d’ús que exigeix la llei i sense cèdula d’habitabilitat. El perfil dels nous veïns, és en la seva majoria, d’im- migrants amb pocs recursos que ocupen la planta baixa, parelles joves autòctones o professionals o ar- tistes que busquen un loft. Aquesta pràctica s’ha de controlar perquè suposa un perill per als llogaters dels blocs ja que fan reformes importants per a les que l’immoble no està preparat. La legalització dels baixos com a habitatge no és una solució perquè això suposaria la desaparició definitiva del petit comerç. El govern va proposar en el programa d’actuació munici- pal promoure el comerç de proximitat i de barri i és per això pel que fa aquesta proposta. El Sr. Portabella manifesta que és un problema im- portant. Creu que està relacionat amb el model urba- nístic i que és una proposta que hauria d’anar a la Comissió d’Urbanisme. No votarà a favor perquè en- cara no fa ni un mes la Comissió de Govern va apro- var intensificar el seguiment de tots el habitatges que estan a les plantes baixes i que no hi poden estar. Després d’una anàlisi sobre la situació i que afecta el model de ciutat, s’evidencia un doble problema: per una banda, l’accés a l’habitatge és limitatiu per a po- ders adquisitius baixos i mitjans i, per altra banda, si el nombre de plantes baixes que hi ha a la ciutat s’ocupessin per comerç es produiria un desequilibri de l’activitat comercial. Cal precisar que hi ha un frà- gil equilibri entre els usos mixtos de la ciutat –què inclou el comerç accessible, dintre d’una ciutat com- plexa, amb edificis en què pot haver comerç a baix, oficines o llocs de professionals en el principal, habi- tatge en el segon pis– amb la necessitat d’accés a a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004754 l’habitatge. És un nus que l’Ajuntament està intentar desfer. En relació a l’incompliment del PGM, d’una banda, i en relació a l’habitatge s’ha anunciat per a aquest mandat la voluntat de construir deu mil habitatges i, en relació amb el model de comerç, s’ha d’anar afa- vorint que hi hagi la creació d’eixos comercials que permetin, en un espai relativament petit, que hi hagi la possibilitat de comprar de tot. Aquesta és una pro- posició important perquè afecta a la concepció de la ciutat, però creu que per ser una proposició que parla d’un problema real, s’han d’anar vertebrant propostes que van més enllà de mesures únicament d’activitat inspectora. La Sra. Fandos creu que el debat iniciat és molt important, és molt ampli, però pensa que no s’han de posicionar avui, perquè la proposta que es presenta no es tant dir si s’està d’acord amb què a les plantes baixes hi hagi o no habitatges, sinó que en els llocs on s’estan transformant en habitatges il·legals, que hi hagi una inspecció i que es tanqui o que es resolgui la situació. En aquest sentit, sí que hi donaria suport, perquè no s’està parlant en cap cas del model que es vol aplicar, sinó que quan hi ha una il·legalitat entén que s’ha de produir una inspecció i les conseqüènci- es que se’n deriven, tancament, si és el cas. El que no entén és que es pugui votar en contra de mantenir una cosa que és il·legal, que és el que el Partit Popu- lar està presentant. Votaria a favor de la proposta en el benentès que el que s’està dient és que on hi ha un habitatge il·legal hi ha d’haver una acció inspectora i, si no es pot resoldre la il·legalitat, que es tanqui. No parlen de model de ciutat i entenen que s’ha de fer una reflexió de com podria afectar tot això al comerç. El Sr. Portabella contextualitza la proposició en el marc global perquè remarcava la seva importància. Pel que fa a la resposta estricta a la proposició ha dit que fa un mes es va aprovar intensificar aquestes ac- tuacions inspectores. La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot contrari d’ICV-EU I A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. Es rebutja. c) Mocions V) Part de control a) Precs Del Grup Municipal PP: 4. Que l’equip de govern elabori un informe concret on es prevegi tots els mercats on es realitzaran remodelacions, de quines obres exactes es tracta, quin és el pressupost previst i el calendari. La Sra. Mejías explica que a la ciutat hi ha 46 mer- cats que estan en un procés de renovació contínua, algunes d’aquestes renovacions són de caràcter glo- bal i altres parcial. Un exemple és el Mercat de Les Corts, on només s’hi fa un altell, d’altres comporten una remodelació global que no és només la del mer- cat, sinó de tota una illa del barri com per exemple el Mercat de Sant Antoni. El mitjans de comunicació han fet ressò que el regidor de Promoció Econòmica i el conseller de Comerç, Consum i Turisme havien ce- lebrat una reunió on havien acordat la remodelació de determinats mercats municipals i que més endavant arribarien a un acord sobre la dotació pressupostària que cadascuna de les parts hauria d’aportar. Pensa que en aquest procés s’està produint una improvisa- ció i entén que l’equip de govern ha de tenir una pre- visió de futur. Demana que s’elabori un informe a tra- vés del qual puguin treballar tots els grups que formen part de l’Ajuntament sobre les previsions de remodelació dels diferents mercats municipals, dels pressupostos previstos així com del calendari. També demana que es delimiti la participació de les diferents administracions quant al suport econòmic, així com si hi ha alguna participació econòmica d’algun altre ens. El Sr. Portabella diu que les remodelacions que es produiran al llarg d’aquest mandat estan especifica- des en el programa d’actuació municipal i en una co- missió es va rebre la felicitació pública del president del grup municipal del Partit Popular perquè en aquell moment, que era una fase inicial del programa d’actu- ació municipal ja s’havien concretat les finalitats. So- bre el ritme dels estudis dels mercats ja se sap els que es faran al llarg d’aquests quatre anys. Hi ha l’ex- pectativa, fruit de la seva complexitat, del mercat de Sant Antoni que es començarà en aquest mandat, però no es podrà acabar perquè és una obra arqui- tectònicament molt complexa i que té uns costos molt elevats. Un segon aspecte és que els estudis dels mercats tenen un procés d’íntima associació amb els comerciants del mercat, és un text viu que es va mo- dificant i es van produint evolucions fins que s’arriba a un acord, el que garanteix, d’una banda, la partici- pació dels propietaris dels establiments comercials que hi ha dintre dels mercats i, d’altra banda, garan- teix que hi hagi un text consensuat. La situació quant a les modificacions de mercats en l’actualitat és que, s’ha enllestit el de la Barceloneta ja; el mercat de la Llibertat es comença aquesta setmana, i es pretén tancar els acords, i el mes d’abril ja es tindrà l’acord definitiu; cadascun té el seu ritme. Tots els projectes comercials que s’han produït en la remodelacions dels mercats han estat, en una part d’elaboració molt important, per la modificació del projecte i per la parti- cipació dels implicats. Tots tenen les seves peculiari- tats i s’han d’anar tractant. En relació al tema econòmic, pensa que els pres- supostos s’han de fer en l’últim moment perquè sinó sempre tenen un desviament, i s’ha de fer en el mo- ment en què se sap quan comencen les obres. La Sra. Mejías manifesta que el remeten al progra- ma d’actuació municipal ja que és on consta la previ- sió sobre les intervencions que es faran en els dife- rents mercats, però veu que en el conjunt d’aquest document hi ha una certa inconcreció, per exemple, ha vist que es parlava de fer cinc intervencions, quan després es parla de fer-ne tres, que entén que són Sant Antoni, Barceloneta i Llibertat i, de les altres, li agradaria saber en què es concreten. Creu que aquest informe seria una eina important de treball. Entén que la feina de remodelar un mercat comporta acords amb els comerciants, buscar els suports eco- nòmics, però li sembla important començar per saber d’on es treuen els diners i, sobretot, si en algun cas han d’arribar de les administracions. Li sembla que fer en l’últim moment el pressupost no és el més adi- ent, potser se sabrà el cost de les obres però tal ve- NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 755 gada no es compta amb els recursos en no haver-se previst prèviament. Creu que els grups de l’oposició haurien de tenir més informació sobre les remodela- cions que s’estan duent a terme, del cost que tenen, i permetre fer el seguiment. El Sr. Portabella precisa que quan es parla amb el conseller de Turisme i Comerç de la Generalitat s’ar- riba a uns acords, els que més preocupen, en els que es calculaven que es podrien tenir algunes dificultats de caràcter econòmic, com pot ser el cas de Llibertat o de Sant Antoni, que són mercats d’una complexitat alta. Els mercats que es rehabilitaran figuren en el programa d’actuació municipal i de la precisió del cost de cadascuna d’aquestes rehabilitacions, en tin- dran puntual coneixement a través del Consell d’Ad- ministració de l’Institut de Mercats, i en el cas que no hi hagués suficient informació es brinda a aportar la informació de caràcter econòmic en aquesta Comis- sió, perquè, efectivament, l’Ajuntament no inicia una remodelació d’un mercat sense tenir el finançament. Es dóna per tractat. b) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 5. ¿Quins seran els continguts i en quin estat es troba el projecte de creació de la web del Coneixe- ment? La Sra. Ortega observa que en aquesta Comissió encara no han sortit temes de la Ciutat del Coneixe- ment. Atès que en el programa d’actuació municipal aprovat inicialment en el mes de desembre es fa refe- rència a la creació i difusió d’una web del Coneixe- ment, vol saber quins seran els seus continguts, en quina fase es troba el projecte i quan estarà operativa la web del Coneixement. El Sr. Oliveras respon que una de les prioritats en el programa d’actuació municipal per a aquest man- dat és la web del Coneixement i que, en aquests mo- ments, s’està treballant en els continguts del que serà la web; espera que sigui operativa ben aviat ja que s’està pendent del concurs per adjudicar a una em- presa la construcció de noves webs municipals. Tam- bé diu que aquesta web del Coneixement anirà molt més enllà del que és l’activitat pròpia de la Regidoria de la Ciutat del Coneixement, i en aquesta direcció s’està treballant en tots els àmbits relacionats amb els canvis que es produeixin en la ciutat. De manera sintètica es podria parlar de sis àmbits que abastarien els continguts d’aquesta web: 1) la pròpia informació dels projectes de la regidoria, projectes com els que ja s’han començat a tirar endavant en els districtes, com la tecnologia sense fils; el conveni de cursos amb la Fundació de la Universitat Autònoma de Bar- celona; la distribució i difusió del programa aire lliure; 2) l’agenda d’activitats del món universitari de la ciu- tat; 3) les notícies vinculades amb la recerca científi- ca; 4) la difusió de documentació que pugui tenir inte- rès científic i tecnològic o estudis de recerca de lliure distribució; 5) documentació de la pròpia regidoria o estudis encarregats, com pot ser un estudi sobre l’es- tat de la ciència, la tecnologia i la innovació a la ciutat i 6) un directori de vincles amb altres webs relaciona- des amb el món del coneixement. La Sra. Ortega agraeix el detall i diu que aquesta pregunta ja l’havia fet a l’any 2002. Recorda que el mateix compromís que s’ha adquirit en aquest pro- grama d’actuació municipal ja s’havia adquirit en el PAM anterior. El 16 de setembre del 2002 va pregun- tar en quin estat es trobava la creació d’aquesta web, quan es posava en funcionament i la resposta no va estar tan detallada com la que ha donat el Sr. Oliveras, però es deia que es posava en marxa aquesta web a l’inici de la tardor del 2002, que els continguts estarien definits pel voltant de Nadal del 2002 i que estaria operativa els mesos de gener-fe- brer del 2003. Pensa que s’ha avançat molt poc, que és un tema molt important i que s’està utilitzant per fer ressò quan no es té un altre tema i s’agafa com a referent. Demana un compromís ferm sobre el funcio- nament efectiu i com que es tracta d’un tema que és d’interès de tots i en el que Barcelona intenta ser un referent, que es poguessin portar a debat aquelles in- formacions i avanços que es vagin produint en aquesta àrea. Li agradaria que li definís, primer, la data, si és possible, exactament el mes i l’any i que, a més s’informi puntualment del avanços que es puguin produir. El Sr. Oliveras declara que comparteix la preocu- pació pel retard, contesta que la precisió no li pot do- nar, li agradaria donar-li inclòs el dia i l’hora, però en aquests moments és una mica complicat. Està con- vençut que la web funcionarà abans de l’estiu i es compromet a presentar-la en aquesta Comissió, i que quan es donin les condicions tècniques es tindrà a l’abast de tots. Es dóna per tractada. 6. ¿En quina situació es troba el projecte de remodelació del Mercat de Sant Antoni? ¿Quin arqui- tecte ha realitzat aquest projecte, i quin cost ha tingut, així com tots els avantprojectes anteriors? La Sra. Fandos formula la pregunta i diu que a l’an- terior mandat ja s’havia fet i que les respostes que es van donar van ser que l’avantprojecte de remodelació del Mercat de Sant Antoni estaria acabat a finals de l’any 2002; que el darrer trimestre del 2002 s’havia d’iniciar el procés de converses amb els comerciants i veïns del barri, de manera que abans de finals de l’any 2002 es podria disposar del projecte consensuat i amb les incorporacions fruit d’aquestes converses. Estem al 2004 i suposa que s’ha avançat molt i que deu estar pràcticament fet. Demana que es digui en quina situació es troba el projecte de remodelació del Mercat de Sant Antoni, quin arquitecte o arquitectes han realitzat el projecte de remodelació actual i, s’hi han hagut altres avantprojectes, qui els ha fet i quin cost han tingut. El Sr. Portabella, en relació a la primera part de la pregunta, diu que el projecte bàsic està aprovat i ad- judicat; està discutit, en part, i es continua debatent també amb les diferents associacions de venedors de la zona, és a dir, el mercat del fresc, els encants i el dominical. S’està en converses, tot i que ja s’han pro- duït contactes amb l’associació de veïns de Sant Antoni, amb el Sant Antoni Centre Comercial, amb el districte i amb l’Institut Municipal de Mercats. El cost del projecte bàsic de la remodelació de Sant Antoni és de 262.643 euros i va ser adjudicat l’1 de juny del 2001, l’oferta presentada pels arquitectes adjudicata- ris és de la Sra. Carme Ribas i del Sr. Pere Joan Revetllat. La Sra. Fandos pregunta si aquest projecte bàsic, des del primer moment l’ha fet el mateix equip i si es- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004756 tan des de l’any 2001 treballant en aquest projecte, i si només hi ha hagut aquest cost per fer-lo. En tots aquests anys el que s’ha fet han estat contactes, per- què no consta que hi hagin acords ni amb els veïns ni amb les associacions de comerciants. Li preocupa perquè tenia la sensació que hi havia hagut altres projectes i que, això, havia complicat la situació, creu que podria estar molt més avançat quant a acords amb els comerciants. Pregunta quan està previst que s’acabi, si és possible tenir una data per començar a dir que ja es tirarà endavant en ferm. El Sr. Torrades diu que, parlant amb propietat, s’ha de parlar de projecte bàsic i de projecte executiu. El projecte bàsic es va adjudicar a mitjans del 2001 i era un concurs conjunt entre Urbanisme i l’Institut Munici- pal de Mercats. El projecte bàsic es va acabar a finals del 2002 i ja contemplava diverses possibilitats de remodelació. Durant el 2003 el que hi ha hagut han estat reunions amb les entitats per veure quina de les tres possibilitats de remodelació anava avançant. Fi- nalment n’hi ha una amb la que s’hauria de fer el pro- jecte executiu que és el que no està fet encara. El projecte executiu no s’ha començat encara perquè s’ha de saber quina opció s’agafa, quins costos impli- ca, quines obligacions, quins temps d’obra, on es ta- lla el trànsit, etc. No s’escapa que, si bé l’acord co- mercial està molt avançat –tant el dominical com l’encant saben la marquesina que hi va, quins metres disposen, quina reducció d’operaris hauria d’haver, etc, i el del fresc també– el problema està ara en el fi- nançament que ha de tenir el conjunt de l’obra. Per tant fonts FEDER, Generalitat de Catalunya, Ajunta- ment, comerciants, nous grups comercials que entrin, etc.; és una operació molt complexa que requereix que abans de treure el concurs s’han d’haver tancat tots aquests temes. La Sra. Fandos vol saber si a la Comissió del mes vinent es podria portar la proposta o bé anar a l’Insti- tut a veure-la. El Sr. Portabella li contesta que qualsevol dia que vagi a l’Institut se’n recordi de demanar-lo i li ense- nyaran. No és que no es vulgui portar-lo, sinó que la Sra. Fandos intenta posar un parany que és que es porti un projecte que encara no és executiu perquè dintre de tres mesos pugui dir que és el que es va presentar, i diu que ell, a aquest joc, no hi jugarà. Presentarà el projecte quan estigui acabat. Aquest és un projecte d’enorme complexitat perquè hi ha molts actors, un cost econòmic limitat i es pot aconseguir un percentatge dels fons d’infraestructures del govern central que fins ara no s’havia obtingut, al voltant de l’1%, cosa que podria representar un ajut econòmic important. S’ha tancat la quota de la Generalitat, s’han demanat fons europeus que estan ben encami- nats. S’estan buscant diners per tot arreu, però en aquest moment és el que toca fer, i quan es tingui tancat, hi hagi diferents aportacions econòmiques, a més de l’aportació de l’Ajuntament, dels paradistes i tot es comptabilitzi, llavors, es portarà a terme. La Sra. Ortega diu que, evidentment, es tracta d’un projecte d’enorme complexitat ja que des de l’any 2002 s’hi està treballant. S’ha explicat que s’estan buscant fons, FEDER també. L’anterior govern de la Generalitat s’havia compromès a posar diners a part d’una sèrie de temes que ja estaven tancats. També diu que els comerciants, fins fa tres mesos, no tenien cap constància ni havien vist cap projecte. Van portar una pregunta demanant que, mentre no arribés aquesta esperada remodelació, es pogués donar res- posta a les necessitats que tenia la gent del mercat a causa de no poder arreglar els desperfectes que teni- en, allò se’ls hi queia a terra. Hi ha problemes de go- teres, els tendals de darrere estan trencats i com més s’allarga aquesta remodelació, més problemes té la gent del mercat. En cap moment es va mostrar a d’al- tres grups de l’Ajuntament que hi hagués un acord o una voluntat d’arribar a un acord ràpidament, al con- trari, el que ansiaven era trobar interlocutors que els hi poguessin explicar en quina fase es trobaven i que poguessin arribar a acords per tal de poder fer con- juntament les iniciatives que tenien i que desitjaven que poguessin garantir el nou mercat. Vol significar que s’està explicant avui que s’han fet una sèrie de coses i s’ha passat des de l’any 2001 fins ara i, en- cara no hi ha res definitiu. El Sr. Portabella manifesta que, l’afirmació de no haver fet cap reunió prèvia, no correspon a la percep- ció que ell té. Recorda que, com a mínim, la primera reunió en què va intervenir sobre Sant Antoni era, abans de ser regidor de Comerç, com a president de l’Eixample, en el mandat anterior. No és veritat que no estiguin informats, el que passa és que hi ha unes sol·licituds que són, les dels diumenges, les dels en- cants, les del fresc que ha canviat la direcció. S’està constantment a sobre d’aquest assumpte, però que té unes dificultats objectives que no es poden resoldre ràpidament. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 7. ¿Té previst l’Ajuntament de Barcelona signar convenis amb les infrasetructures culturals com el Li- ceu, Auditori o Palau de la Música per tal de permetre que els turistes puguin gaudir de programacions a l’estiu que les puguin donar a conèixer? La Sra. Mejías es refereix a una presentació que van fer les regidores Sres. Imma Moraleda i Maravillas Rojo en què es parlava de la necessitat de compatibilitzar horaris laborals i familiars. La Sra. Moraleda parlava de redefinir els usos de la ciutat i molt especialment a l’estiu. Li agradaria fer abstracció d’aquest estiu perquè en haver-hi el Fòrum de les Cultures hi haurà proliferació d’espais culturals, però la pregunta va referida al que ha passat fins ara, i el que pot passar en el futur si realment es vol fer una projecció cultural en les èpoques en què hi ha més afluència de turistes, a banda del Grec. Li agradaria saber si l’Ajuntament té previst signar convenis amb les infraestructures culturals de la ciutat, com per exemple, el Liceu, l’Auditori o el Palau de la Música o arribar a alguns tipus d’acord que permeti que els tu- ristes que ens visiten en les temporades d’estiu, quan ja s’han acabat les programacions que tenen un ca- lendari molt definit, puguin gaudir d’aquestes infraestructures culturals que ajudarien a fer una mi- llor projecció i promoció de la ciutat a la resta del món. Demana si hi ha alguna iniciativa en aquest sentit perquè sap que des del Parlament de Cata- lunya es va instar, a través d’una moció parlamentà- ria, i li consta que s’han fet alguns intents, però que no han donat el fruit suficient. Li agradaria saber, si des de la promoció econòmica o turística, s’ha previst fer alguna actuació en aquest sentit. El Sr. Portabella pensa que és una pregunta que correspon més a l’Institut de Cultura que no a l’àrea NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 757 econòmica, encara que sigui cert que és interessant que els turistes tinguin una oferta cultural adequada durant els mesos d’estiu, encara que pensa que el mes d’agost no és dels més forts quant a turistes. Li dóna la raó en què alguna cosa s’ha de fer per a l’oferta cultural que de fet està programada tot l’any i per incentius de l’àrea de turisme. Fa tres anys es van començar a impulsar converses amb diferents empresaris del sector dels espectacles i es van tan- car diferents acords. Alguns com, amb el Liceu, van trobar la dificultat que el mes d’agost tanca perquè és quan es renova, es neteja en profunditat o s’actu- alitza per la temporada pròpia, però es va arribar a un acord en relació a la sala adjacent i en poder en- trar a visitar el Liceu com a oferta turística. Les pos- sibilitats sempre són compartides. En el Palau de la Música passa quelcom semblant, s’ha fet alguna ve- gada a iniciativa seva alguna programació, alguna altra per iniciativa municipal i ara es començarà a parlar per al proper any. També es va arribar a un acord amb els Tres per Tres per obrir el seu teatre oferint un espectacle pensat per als turistes. Així ma- teix, es van fer concerts de guitarra espanyola en es- glésies romàniques, combinació de caràcter cultural amb un escenari privilegiat o singular que és el que més pot interessar als turistes. S’ha de dir que la majoria de museus no tanquen, hi ha moltes coses que es fan a la ciutat durant tot l’any i que el mes d’agost continuen obertes: sales d’art; fundacions, la Miró, l’Antoni Tàpies o la Picasso. Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi- dència aixeca la sessió a les disset hores i quaranta- cinc minuts. Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Acta de la sessió celebrada el dia 23 de març de 2004 i aprovada el dia 20 d’abril de 2004 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 23 de març de 2004, s’hi reuneix la Co- missió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambi- ent, sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Francesc Narváez i Pazos, Marina Subirats i Martori, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Joan Puigdollers i Fargas, Magda Oranich i Solagran, Eduard García i Plans, Emma Balseiro i Carreiras, i Alberto Villagrasa i Gil, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Ca- ses i Pallarès, que certifica. També hi és present el Sr. Joan Conde i del Campo. Excusen la seva absència: l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan, i la Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla. S’obre la sessió a les divuit hores. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’organització municipal, es comunica la resolució següent: 1. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient Del gerent municipal, de data 2 de març de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte que té per objecte el control de qualitat i assistència tècnica en instal·lacions d’en- llumenat públic, ornamentals, túnels urbans i connexi- ons per a actes cívics, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 200.915,84 euros. b) Mesures de govern c) Informes III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 1. Aprovar la incorporació de les sis següents noves fitxes al catàleg d’arbres d’interès local, d’acord amb allò que preveu l’article 222.2 de l’Ordenança general del medi ambient urbà: — Pinus halepensis (pi blanc) situat al carrer de Sant Camil, 32, Districte de Gràcia. — Ceratonia siliqua (garrofer) situat al Turó Parc, Dis- tricte de Sarrià-Sant Gervasi. — Platanus x hispanica (plataner) situat al Jardí de Vil·la Amèlia, Districte de Sarrià-Sant Gervasi. — Cedrus deodara (cedre de l’Himalaia) situat al Parc del Laberint d’Horta, Districte d’Horta-Guinardó. — Tilia tomentosa (til·ler) situat al Parc del Laberint d’Horta, Districte d’Horta-Guinardó. — Persea americana (alvocater) situat a la plaça de Can Bruixa, Districte de les Corts. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004758 La Sra. Mayol explica que, d’acord amb allò que preveu l’Ordenança general del medi ambient urbà, amb aquest acord s’incorporen sis noves fitxes al Ca- tàleg d’arbres d’interès local. El Sr. Puigdollers comenta que s’incorporen sis ar- bres de valor inestimable, però lamenta que no s’hi podran incorporar altres arbres com per exemple els til·lers centenaris del Turó Parc, que van morir a cau- sa de les obres fetes per l’Ajuntament en aquest es- pai. Manifesta que un dels arbres que s’inclou en el Catàleg està ubicat en un espai de titularitat privada i que els propietaris n’han tingut una cura excel·lent. Considera que la catalogació hauria de significar tam- bé un reconeixement i un ajut als propietaris pel man- teniment de l’arbre. La Sra. Mayol, en el fons, està d’acord amb el que planteja el regidor i pensa, també, que fóra bo un re- coneixement explícit de la bona tasca feta, però no considera adequat ajudar al manteniment de l’arbre. El Sr. Conde explica que, des de l’Institut de Parcs i Jardins, hi ha la pràctica de col·laborar, d’ajudar i de donar assessorament puntual als propietaris d’arbres catalogats. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria a) Propostes d’acord 2. Aprovar inicialment la modificació puntual de l’Ordenança general del medi ambient urbà, títol VI gestió de residus i títol IX infraccions i sancions, que s’adjunta. Sotmetre el present acord i el text articulat de la Modificació a informació pública per un termini de trenta dies, de conformitat amb l’article 63 del Re- glament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals. La Sra. Mayol explica que la raó principal per fer la modificació de l’Ordenança general del medi ambient urbà és per adaptar-la a la nova normativa autonòmica. El Sr. Puigdollers avança l’abstenció per part del seu Grup en aquest punt de l’ordre del dia, malgrat que no tenen grans discrepàncies amb la normativa. El preocupen especialment tres aspectes relacionats amb l’aplicació de l’Ordenança: 1r) la normativa com- porta l’aprovació d’uns preus públics que no han estat sotmesos a exposició pública i entén que no es po- den fer efectius mentre no es compleixi aquest tràmit; 2n) celebra que s’obligui a la separació entre matèria orgànica i la resta de residus, tal com el seu Grup ja demanava l’any 1993, però dubta de la seva efectivi- tat, ja que no tots els barris de la Ciutat tenen conteni- dors de recollida selectiva de residus; es pregunta de quina manera el govern municipal es planteja resol- dre aquesta circumstància; 3r) per últim, qualifica de beneficiós que l’Ordenança entri en la dinàmica de responsabilització del ciutadà, però considera que cal tenir els mitjans per dur a terme la tasca inspectora amb uns mecanismes que siguin suficients per asse- gurar al conjunt dels ciutadans que la normativa es compleix. El seu Grup està pràcticament d’acord amb el text de l’Ordenança, però insisteix en el fet que cal tenir a l’abast els instruments que facin possible la seva aplicació. La Sra. Balseiro recorda que aquesta proposta es va trametre com a projecte normatiu als Grups muni- cipals perquè poguessin fer esmenes. El seu Grup va aportar tot un seguit de suggeriments amb la finalitat d’aconseguir millores en el contingut de l’Ordenança mitjançant la presentació de propostes concretes, com per exemple la definició del que són els residus urbans o la incorporació d’una sèrie de taules de preus, o la possibilitat de pagar segons el volum i el tipus de residus urbans que generen els comerços o els ciutadans. Constata que cap d’aquestes propos- tes s’ha incorporat en el text que avui se sotmet a aprovació inicial. Durant el període d’informació públi- ca, el Partit Popular tindrà l’oportunitat de tornar a for- mular aquestes propostes, les quals l’equip de govern podrà incorporar en la proposta definitiva. Explica el perquè del vot en contra del seu Grup, atès que, de moment, no s’han incorporat aquestes esmenes i també atesa la manca de claredat a l’hora de definir els residus municipals i els generadors de residus; també per una manca de definició quant a la gestió de recollida de residus i del funcionament de les em- preses homologades. Els Serveis Jurídics municipals posen de manifest aquesta manca de definició i, com a exemple, cita la redacció dels articles 151 i 152 del règim sancionador. Atesa aquesta manca de claredat, i també per la controvèrsia que ha generat la proposta de preus pú- blics que es volen incorporar en el cas dels petits co- merciants, el Partit Popular hi votarà en contra. El Sr. Narváez agraeix la intervenció feta pel Sr. Puigdollers, perquè considera que és cert que es comparteix en un grau molt important la política de tractament i recollida de residus. El que avui s’aprova és la translació de l’articulat de la Llei del Parlament català a les Ordenances municipals i no vol entrar ara en polèmiques de procediment tals com si el preu pú- blic s’ha de publicar o no. El que en definitiva es fa és l’adaptació a la llei i, tal com aquesta s’estableix, pos- sibilitar que les empreses privades puguin formar part de tot el procés de tractament i d’eliminació de resi- dus. Consegüentment, s’està duent a terme una tas- ca important d’homologació d’aquestes empreses que, en general, tenen interès en el tractament de re- sidus de grans productors, perquè no els resulta ren- table dedicar-se als petits productors. Per tal de determinar si el servei és car o és barat, cal tenir en compte la declaració de residus dels ges- tors per saber quin tipus de residus produeixen i si poden gaudir d’alguns dels beneficis que la pròpia normativa estableix. Precisa que, en ser davant d’un preu públic, l’Ajun- tament no pot fer discriminacions entre els produc- tors, ja que la llei fixa qui ha de pagar i quin és el preu màxim que es pot aplicar. I manifesta que no entén el vot en contra del Partit Popular. La Sra. Balseiro insisteix en què hi ha una manca de claredat quant a quatre punts concrets de l’Orde- nança, tal com consta en l’informe emès pels Serveis Jurídics, en el qual s’indica el fet que, per exemple, no s’especifica el règim jurídic de l’homologació dels gestors privats o les observacions que es fan en rela- ció al règim sancionador. Demana al regidor que es llegeixi l’informe emès pels Serveis Jurídics per tal que es reflecteixi en el text de l’Ordenança la claredat que tothom demana. Recorda que el preu públic en aquest moment s’està calculant a partir del volum dels residus que es generen, i el regidor sap que es NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 759 diferencia en aquest càlcul entre el petit i el mitjà ge- nerador i el gran generador. Pregunta quina diferèn- cia hi ha entre el petit i mitjà generador perquè en l’Ordenança no s’especifica. Afirma que l’Ordenança ha d’establir de forma molt clara les definicions de re- sidus del petit i mitjà generador amb les del gran ge- nerador. Considera abusius els preus que es fixen. El Sr. Narváez lamenta que la regidora parli de preus abusius perquè no és cert, ja que l’Ajuntament cobra els preus de cost del servei tenint en compte que fa servir una infraestructura que ja té. La prova més contundent és que les empreses homologades no tenen cap interès a retirar les escombraries dels petits productors perquè els preus que fixa l’Ajunta- ment són molt ajustats. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU I A, el Sr. Puigdollers expressa l’abstenció de CIU i la Sra. Balseiro expressa el vot contrari del PP. S’aprova. b) Proposicions Del Grup Municipal CIU: 3. Encarregar al govern municipal que iniciï els tre- balls per elaborar el Mapa Sònic 2004 i que remeti a tots els Grups municipals l’informe sobre l’incompli- ment del Programa Marc de Minorització del Soroll en el termini d’un mes. El Sr. Puigdollers formula la proposició tot recor- dant que, en la Comissió informativa celebrada el 9 de setembre de 2003, van presentar una proposició on es demanava al govern municipal que presentés un informe sobre l’aplicació del Programa marc de minorització del soroll per tal de poder elaborar el Mapa Sònic de la Ciutat. Explica que és raonable que els mapes sònics siguin elaborats cada set anys i re- corda que el primer es va fer l’any 1990; el segon l’any 1997; i el tercer correspondria fer-lo l’any 2004. Entén que, abans d’iniciar l’elaboració del Mapa Sò- nic, cal disposar de l’informe sobre el compliment del Programa marc de minorització del soroll. La Sra. Mayol manifesta que els mapes sònics re- flecteixen el soroll ambiental de la Ciutat i els focus de soroll. El Programa per a la minorització acústica tenia les dues direccions: normes estructurals per reduir el soroll ambiental provocat fonamentalment per la circulació i també per reduir les puntes de so- roll, focus concrets que van des de la molèstia que provoca, per exemple, l’aire condicionat, fins al soroll d’una moto amb un tub d’escapament en males con- dicions. Explica que el Mapa Sònic de la Ciutat s’acostuma a fer quan hi ha hagut canvis estructurals i no hi ha una regulació que recomani fer-los cada set anys. A Barcelona es van fer els anys 1990 i 1997, respectivament, a causa de l’entrada en vigor del fun- cionament de les rondes i de l’adequació de la Ciutat a aquest canvi. Insisteix en el fet que la dinàmica del soroll ambien- tal és lenta i que no es modifica radicalment en una ciutat si no és que hi ha algun canvi estructural impor- tant. Cal conèixer la situació de la ciutat, però és més important intervenir-hi. Insisteix que Barcelona no ha sofert grans canvis pel que fa al soroll ambiental o, si els ha tingut, han estat en relació a les modificacions importants com ara la disminució del soroll del trànsit, deguda a la pavimentació sonoreductora. Posa en re- lleu que per decidir sobre l’elaboració del Mapa Sònic existeixen unes determinades servituds. Fins a l’any 2002 no hi havia una normativa europea de referèn- cia que permetés tenir uns criteris comuns a totes les ciutats europees a l’hora d’elaborar els mapes sònics i, per tant, era molt difícil fer comparacions entre les diferents ciutats. A Barcelona es va adaptar la meto- dologia ISO, fet que va permetre comparar els dos mapes sònics entre si. A partir de l’any 2002 hi ha una directiva europea que parla de metodologies co- munes a aplicar, tot i que planteja dues tipologies de mapes sònics: els mesurats, com els de Barcelona, i els de modelització, fets mitjançant simulació virtual. La Llei de la Generalitat de l’any 2002, que no se- gueix gaire les recomanacions europees, no té regla- ment que la desenvolupi, i no diu com s’han de fer els mapes sònics; la Llei estatal del soroll, armonitzada amb la normativa europea, tampoc no té reglament. Li sembla que caldrà fer pocs canvis a la metodolo- gia fins ara emprada, però no hi ha una total certesa que sigui idèntica i, per tant, pensa que el proper Mapa Sònic es farà de manera homologable el dia que el govern de l’Estat i de la Generalitat facin els seus reglaments i indiquin metodològicament quins criteris cal seguir. En relació al Programa de minoració de la contami- nació acústica, properament es presentarà un infor- me de balanç global i les línies prioritàries del man- dat. El Sr. Puigdollers considera curiós el fet que l’Ajun- tament, quan no hi ha cap normativa, amb una actitud que l’honra, elabora els mapes sònics dels anys 1990 i 1997 i a partir del moment en el qual hi ha normati- ves, una d’europea, que té molt en compte el que s’ha fet a l’Ajuntament de Barcelona, no elabora el mapa. Té la sensació que el govern municipal no vol avaluar ni saber si el problema del soroll ha millorat o ha empitjorat. Entre els anys 1997 i 2004 han succeït dues coses importants, les quals han costat molts di- ners als contribuents: l’asfalt sonoreductor i el cobri- ment de la ronda del Mig. L’Ajuntament haurà d’ava- luar com han afectat aquestes obres al soroll. Manifesta la importància de tenir, quant als temes ambientals, més que una dada concreta, la sèrie completa de dades, i el mateix govern municipal va dir l’any 1997 que era recomanable tenir un Mapa Sònic cada set anys, i no entén per què es trenca aquest criteri. Recorda que fa sis mesos, la regidora va dir que properament presentaria l’informe sobre el Programa de minoració i només es va presentar l’in- forme sobre terrasses. La Sra. Mayol reitera que acaba de dir que es pre- sentarà el balanç global i recorda que ja ha presentat balanços parcials. Insisteix en el fet que no hi ha cap criteri tècnic que estableixi que el Mapa Sònic es faci cada set anys i considera raonable esperar a fer el Mapa Sònic per tal que pugui ser comparable amb els que es faran arran d’Europa. No cal elaborar un Mapa Sònic per constatar tècnicament que la pavi- mentació sonoreductora redueix de dos a cinc deci- bels el soroll ambiental i que el cobriment d’una ronda evidentment també el redueix. El Sr. Puigdollers es queixa pel retard en la presentació de l’informe, el qual reclama des del mes de setembre. Torna a puntualitzar la importància que té el fet de mantenir les sèries en relació amb els a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004760 indicadors ambientals i no entén per què es trenca la sèrie. El Sr. Villagrasa anuncia el vot favorable per part del seu Grup, tot considerant que és bo elaborar un nou Mapa acústic, ja que la realitat de les ciutats ha canviat. La Sra. Mayol considera que no s’ha donat cap ar- gument que contradigui les raons que ha exposat en dir que cal esperar a elaborar el Mapa Sònic fins que les reglamentacions estatal i autonòmica estiguin aprovades. El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU I A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Es re- butja. Del Grup Municipal PP: 4. Instar l’òrgan o organisme que gestioni els Punts verds de la ciutat de Barcelona perquè obrin els dis- sabtes a la tarda. El Sr. Villagrasa formula la proposició. El Sr. Narváez explica que els punts verds fixos es- tan oberts de dilluns a divendres entre les 8 hores i les 18’30 hores, i els dissabtes i diumenges de 9 ho- res a 13 hores. Els punts verds mòbils, amb horari normalment pactat amb els Districtes i amb les asso- ciacions de veïns, estan oberts de dilluns a divendres al matí i a la tarda, dissabte al matí i dos d’ells també dissabte a la tarda. Els punts verds de barri, que són els més petits, estan tancats els dilluns al matí i oberts els dilluns a la tarda i de dimarts a dissabte obren al matí i a la tarda. Considera que amb aquest ventall d’horaris es cobreixen les necessitats de la Ciutat i que, per tant, no donarà suport a la propo- sició. El Sr. Villagrasa manifesta que formula aquesta proposta en el sentit d’adaptar l’horari dels punts verds als horaris laborals i facilitar així que els veïns puguin participar en la recollida selectiva. El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU I A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Es re- butja. c) Mocions V) Part de control a) Precs Del Grup Municipal CIU: 5. Que el govern municipal emeti un informe sobre quins criteris seran d’aplicació a la campanya d’estiu 2004 en relació a la renovació d’aquelles llicències per a la instal·lació de vetlladors, els titulars de les quals hagin estat denunciats per haver ocasionat mo- lèsties als veïns. El Sr. Puigdollers recorda que el 19 de gener prop- passat, el seu Grup va formular deu preguntes escri- tes en les quals demanava que s’informés Districte per Districte de la relació de denúncies presentades pels veïns sobre les molèsties provocades per la instal·lació de vetlladors durant l’any 2003. Recorda que a data d’avui només han respost quatre Distric- tes, un dels quals és Gràcia que diu que durant l’any 2003 no ha tingut cap denúncia relacionada amb els vetlladors. El que ara demana és la presentació d’un document de criteris que sigui públic, referent al fet de com pensa el govern municipal atorgar les llicènci- es de vetlladors en la temporada 2004 respecte a les terrasses que no hagin complert la normativa. Recor- da que el ROM obliga a respondre les preguntes en el termini d’un mes i que cal que la resta de Districtes facilitin la informació sol·licitada. La Sra. Mayol s’interessarà per les respostes que manquen, i pel que fa als criteris de renovació de les llicències, posa de manifest que són els mateixos que ja s’han utilitzat anteriorment. La Taula del soroll ha elaborat un recull de recomanacions perquè els Dis- trictes facin les seves a l’hora de reduir el soroll gene- rat a les terrasses. Els Districtes acullen aquests cri- teris i els tenen en compte a l’hora de donar les respectives llicències de vetlladors. En general, si els vetlladors rectifiquen els elements que han provocat la denúncia se’ls renova la llicència, perquè el que es pretén és corregir els mecanismes que han generat problemes. El Sr. Martínez puntualitza que al Districte de Grà- cia, durant l’any 2003, no hi ha hagut cap denúncia presentada en relació als vetlladors. Els petits proble- mes que s’han produït en les terrasses del Districte han estat motivats perquè o bé no han respectat la recollida de residus o bé per la ubicació d’elements en les voreres. Al Districte de Gràcia, el que s’ha fet és que tothom torni a demanar el permís per ubicar els vetlladors a fi de controlar els nous vetlladors i corregir els possibles incompliments d’aquells als quals s’ha requerit de modificar algun element. Resu- meix tot dient que al Districte no hi ha hagut denúnci- es i que el 99% de les terrasses compleixen la seva funció d’ubicació convencional de l’espai públic i que, per tant, es pot afirmar que el problema del soroll a Gràcia no està provocat pels vetlladors. La Sra. Mayol insisteix que normalment, pel que fa a les terrasses, es compleix la normativa i que la pro- blemàtica del soroll sovint esdevé només en el mo- ment de tancar les terrasses. El Sr. Puigdollers demana que consti en acta que durant el 2003 s’ha afirmat que no hi ha denúncies al Districte de Gràcia relacionades amb els vetlladors i les terrasses ja que a ell li consta la queixa d’algun ciutadà. Vol saber si hi ha un compromís del govern municipal de no renovar l’any 2004 les llicències d’al- gunes terrasses que hagin incomplert la normativa durant l’any 2003. La Sra. Mayol no accepta que es posi en dubte la resposta donada pels Serveis Tècnics i pel regidor del Districte de Gràcia en relació a les denúncies. Explica que el criteri depèn de cada Districte, que hi ha casos en que és denega la llicència, i altres ve- gades en què, si el propietari modifica el comporta- ment, s’adequa als criteris que se li plantegen i corre- geix les deficiències, se li pot atorgar la llicència novament. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 6. Que l’equip de govern informi sobre les causes de l’abocament incontrolat d’aigües residuals al mar en el col·lector del Bogatell, les denúncies rebudes, NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 761 les causes del retard en la reacció dels serveis muni- cipals, així com les mesures que es preveu adoptar per evitar la repetició d’aquest problema. El Sr. Villagrasa formula el prec. El Sr. Narváez explica que la causa de l’abocament ha estat una filtració d’aigües residuals deguda al despreniment d’unes totxanes en el indret de trans- bordament del sistema de clavegueram cap al col·lec- tor de l’estació depuradora del Besòs. Es va reparar el desperfecte de forma immediata perquè al cap de dues hores de rebre l’avís ja s’estava reparant l’in- dret. Al dia següent es va fer una anàlisi de l’aigua de les dues platges que van resultar afectades, que va donar resultats correctes. El Sr. Villagrasa pregunta si es va formular cap de- núncia ja que durant uns quants dies els veïns es van queixar de la pudor que feia la zona. El Sr. Narváez repeteix que el dia 9 va ser la data en què es va tenir coneixement del fet i que transcor- regudes dues hores s’iniciava la reparació, sense que es produís cap denúncia. Es dóna per tractat. b) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 7. ¿Per quin motiu el camió de recollida del punt verd de Gal·la Placídia barreja els residus separats prèviament pels veïns i veïnes? El Sr. Puigdollers fa la pregunta arran de la denún- cia que es va formular. El Sr. Narváez explica que es tracta d’una incidèn- cia molt puntual que va patir l’empresa que recull els productes del punt verd a la plaça de Gal·la Placídia. Durant uns dies, la deixalla -una fracció molt concre- ta, cartó, vidre i allò que no es contaminant ni peri- llós-, es va recollir amb un camió que no tenia compartimentació, tot i que en el punt de destí si que es feia la separació. Es va reconèixer que s’havia produït la incidència i per part de l’Ajuntament es va reclamar de forma immediata al responsable de l’em- presa que ho solucionés i al cap d’una setmana la deixalla ja es recollia tal i com s’ha de fer, de forma separada. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 8. ¿Quina és l’opinió i el posicionament dels regi- dors membres de la Comissió de Sostenibilitat, Ser- veis Urbans i Medi Ambient, sobre el projecte de construcció d’una central tèrmica de cicle combinat en el port de Barcelona? El Sr. Villagrasa formula la pregunta, atès que re- centment s’ha sotmès a informació pública l’estudi de l’impacte ambiental d’una central tèrmica de cicle combinat a construir en el Moll d’infamables del Port de Barcelona, obra que des del seu Grup consideren positiva, però que, davant de la reserva de determi- nades entitats ecològiques demana l’opinió dels membres d’aquesta Comissió. La Sra. Mayol explica que la posició del govern so- bre aquesta qüestió està expressada en dos docu- ments: en el d’al·legacions per a l’estudi de l’impacte ambiental i en l’informe elaborat per l’Agència d’Ener- gia de Barcelona que inclou un conjunt de reflexions i de recomanacions. Pel que fa a les al·legacions de l’Ajuntament es plantegen un conjunt de modificaci- ons a l’entorn de les emissions; una nova mode- lització que prevegi els focus ja existents; un pla de mesures per reduir la contaminació acústica; la ga- rantia que l’abocament de les aigües procedents del circuit de refrigeració compleixi les normes vigents de protecció de l’entorn marí; i, finalment, una adequació paisatgística de la central. L’informe de l’Agència d’Energia de Barcelona considera que cal seguir els criteris següents: la substitució de les centrals nucle- ars no s’ha de fer amb combustibles fòssils. En el procés de transició s’haurà de potenciar l’eficiència energètica i l’estalvi, augmentant les energies renova- bles. En un període de quinze o vint anys es conside- ra que, com a energia de transició, els cicles combi- nats de gas natural són una bona solució. Cal, però, fer front als inconvenients ambientals d’aquest perío- de i per això cal emmarcar aquest projecte concret en una millora significativa a escala ambiental. Conside- ra també que no té sentit dir un sí o un no a una cen- tral ubicada en un territori concret, sinó que s’ha de fer una revisió del Pla energètic de Catalunya que permeti decidir quina és la ubicació idònia d’aquestes centrals de transició. L’interès públic ha de combinar la generació energètica amb la sostenibilitat. Final- ment, es planteja el necessari aprofitament del calor residual. La ubicació en el Port té avantatges com ara la proximitat del punt on ja arriba el gas. En resum, no és un sí o un no a una infraestruc- tura, sinó a uns condicionants tècnics que s’exigeixen i a unes consideracions que es fan al govern de la Generalitat perquè a l’hora de decidir autoritzar o emetre informe, tingui en compte el que s’ha explicat. La posició de l’Ajuntament és similar a la que defensa el Grup d’ICV-EU i A. El Sr. Narváez creu que és una llàstima que no as- sistís cap representant del Partit Popular a la reunió de l’òrgan de participació en què tothom va expressar el seu punt de vista i on es va procedir a una votació que reflecteix el sentit majoritari a favor de l’argumen- tació proposada des de l’Ajuntament. Considera evi- dent que una central tèrmica de cicle combinat amb la tecnologia que es proposa és un element menys contaminant que qualsevol altre dels sistemes en fun- cionament. El Sr. Florensa insisteix en el fet que es tendeix a un model més eficient del que és la producció ener- gètica i que aquest és un sistema menys agressiu per al medi. El considera un pas intermedi en el procés de transició i entén que la seva ubicació és coherent amb el principi de solidaritat territorial. El Sr. Puigdollers manifesta que coincideix amb l’opinió de l’Alcalde expressada en unes declaracions recents en el sentit que la ciutat de Barcelona té un problema de subministrament elèctric i de qualitat en el subministrament. De cara al futur, la ciutat necessi- ta més energia elèctrica i, per tant, qualsevol plante- jament que avui anés en la línia de no voler més pro- ducció a l’entorn de la Ciutat, és anar contra el seu progrés. És cert que es va celebrar una sessió de la Comissió Permanent del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat molt interessant, però lamenta que es produís en un moment allunyat del procés amb el qual l’Ajuntament podia intervenir, que és aquell en què es va aprovar el Pla especial de la zona. Consi- dera important que davant la proposta d’un ciutadà que demanava a la Comissió Permanent del Consell que es pronunciés en el sentit de demanar una mora- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004762 tòria respecte a la instal·lació de cap més central elèctrica a Catalunya, es va produir una votació en la qual el Consell s’hi va pronunciar en contra. Pensa que aquest es un assumpte políticament important el que valora positivament. Finalment, considera que els ciutadans de Barcelona s’han d’acostumar a ubi- car en el seu propi municipi aquests tipus d’instal·la- cions. La Sra. Mayol vol precisar que el problema de ga- rantir el subministrament elèctric a la Ciutat no està directament relacionat amb la generació d’energia, sinó que té a veure amb les males infraestructures, degudes a la manca d’inversió de les empreses elèc- triques durant anys. La demanda energètica s’ha de controlar i el consum ha de ser eficient. Recorda que en el Consell Municipal de Medi Ambient els Grups polítics hi tenen una participació molt petita i que, per tant, no es pot equiparar una votació en el marc del Consell amb una votació entre els partits. Finalment recorda que en el Consell es va dir que la discussió sobre els nous projectes energètics no es pot situar en el marc estricte dels límits administratius de la Ciu- tat, perquè el debat de fons és sobre el sistema ener- gètic en el seu conjunt, que afecta el consum, la pro- ducció, les característiques i la distribució. Per aquest motiu, es proposa demanar al govern de la Generali- tat de Catalunya que, d’acord amb el compromís ad- quirit, revisi el Pla Energètic de Catalunya, tot refor- çant la seva orientació cap a la sostenibilitat. Cal posar èmfasi no tant en la major producció energètica com en la seva qualitat, i en aquest sentit es constata que les centrals de cicle combinat són més eficients i menys contaminants que les convencionals. El Con- sell subratlla també la necessitat d’actuar sobre la gestió de la demanda energètica per tal de reduir-ne el consum i augmentar l’eficiència del seu ús, així com la necessitat de promoure energies renovables. Independentment del balanç global, es valora que la localització d’una central de cicle combinat al Port és solidària i coherent amb els principis de correspon- sabilitat. En el cas que el projecte es portés a terme, cal exigir unes infraestructures de màxima excel·lèn- cia ambiental. El Sr. Puigdollers puntualitza que l’acta de la Co- missió Permanent del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat encara no està aprovada i que, per tant, el text que ha llegit la regidora deu ser-ne l’esborrany. Considera que on es produeix la ineficiència més im- portant amb la generació d’energia elèctrica és en el seu transport i que, per tant, col·locar una central al costat d’un lloc de consum és una gran operació d’efi- ciència energètica. Torna a dir que l’únic moment en què l’Ajuntament té capacitat per dir si o no a qualse- vol decisió lligada al territori és en el tràmit d’aprova- ció del Pla urbanístic. El Sr. Villagrasa agraeix les explicacions donades. La Sra. Mayol creu que aquest és un debat com- plex i que no es pot simplificar. Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi- dència aixeca la sessió a les dinou hores i quaranta- cinc minuts. Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Acta de la sessió celebrada el dia 24 de març de 2004 i aprovada el dia 21 d’abril de 2004 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 24 de març de 2004, s’hi reuneix la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi- tatge, sota la presidència de l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs Jordi Hereu i Boher, Carles Martí i Jufresa, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Jordi Portabella i Calvete, Eugeni Forradellas i Bombardó, Joan Puigdollers i Fargas, Eduard García i Plans, Jordi Cornet i Serra, Ángeles Esteller i Ruedas i Alberto Villagrasa i Gil, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi és present el Sr. Ramón Massaguer i Meléndez. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Pilar Vallugera i Balañà, Elsa Blasco i Riera i Joana Ortega i Alemany. S’obre la sessió a les dotze hores i deu minuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents: NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 763 1. Sector d’Urbanisme Del gerent municipal, de data 24 de desembre de 2003, que aprova el plec de clàusules, mitjançant procediment negociat, i adjudica a la Sra. Àngela Gori Chiostri el contracte de la cessió, a favor de l’Ajunta- ment de Barcelona, dels drets d’explotació del model d’utilitat i dels models industrials del projecte long line, els titulars dels quals són el Sr. Bernardo de Sola Susperregui i la Sra. Àngela Gori Chiostri, per als exercicis 2004-2007, i per un import de 8.000 euros. 2. Sector d’Urbanisme Del gerent municipal, de data 2 de març de 2004, que aprova el plec de condicions per a la contractació de la coordinació de la seguretat i salut de les obres següents: contracta manteniment Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, contracta reparació i con- servació elements ornamentals de la Ciutat, contracta reparació i conservació edificis i instal·lacions artís- tics, contracta manteniment Parc Güell i contracta re- paració i conservació dels monuments de la Ciutat, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 30.000 euros. 3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi De la gerent municipal, de data 5 de març de 2004, que resolt les al·legacions formulades per l’Associa- ció de Veïns propietaris de Mas Guimbau i Can Castellví de les Planes de Vallvidrera, i aprovar defi- nitivament el projecte executiu i el plec de clàusules, i convocar concurs per adjudicar el contracte de les obres d’urbanització de les Planes, addenda II, a la fase VI, per a l’exercici 2004-2005, i per un import de 532.443,25 euros. 4. Sector d’Urbanisme Del gerent municipal, de data 2 de març de 2004, que adjudica a F. Closa Alegret, SA la contracta de manteniment del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, per als exercicis 2004-2005, i per un im- port de 510.325,21 euros. 5. Sector d’Urbanisme Del gerent municipal, de data 2 de març de 2004, que adjudica a SA Proyectos Ingeniería y Construc- ciones (SAPIC) la contracta de manteniment del Parc Güell, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 479.950,15 euros. 6. Sector d’Urbanisme Del gerent municipal, de data 2 de març de 2004, que adjudica a F. Closa Alegret, SA la contracta de reparació i conservació dels edificis i instal·lacions ar- tístics, per als exercicis 2004-2005, i per un import d’1.836.044,89 euros. 7. Sector d’Urbanisme Del gerent municipal, de data 2 de març de 2004, que adjudica a SA Proyectos Ingeniería y Cons- trucciones (SAPIC) la contracta de reparació i conser- vació dels monuments de la Ciutat, durant els exerci- cis 2004-2005, i per un import d’1.421.327,60 euros. 8. Sector d’Urbanisme Del gerent municipal, de data 2 de març de 2004, que adjudica a Construcciones Exisa, SA la contracta de reparació i conservació dels elements ornamentals de la Ciutat, durant els exercicis 2004-2005, i per un import d’1.099.707,77 euros. Acords de la Comissió de Govern de 4 de febrer de 2004: 9. Desestimar l’escrit d’al·legacions presentat per les Sres. Carmen Rendé Vidal i Pilar Cañas Pita de la Vega, en nom i representació respectivament de les societats MB Arquitectura i Urbanisme, SL, i Marjorni Invesment, SL, en el tràmit d’informació pública a l’aprovació inicial del Projecte de restauració del via- ducte de Bellesguard, d’Antoni Gaudí, i d’urbanització del seu entorn, de conformitat amb l’informe emès pel Departament d’Arquitectura de la Direcció de Plans i Projectes Urbans, el 30 de gener de 2004, el qual fi- gura a l’expedient i es dóna per reproduït; i, en con- seqüència, aprovar definitivament el referenciat pro- jecte d’iniciativa municipal per import de 541.169,80 euros –el 16% de l’impost del valor afegit inclòs–; pu- blicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Provín- cia i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 10. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- ció de la primera fase del carrer de les Paulines, entre el carrer de Ticià i el límit del Parc sanitari Pere Virgili, per import de 142.253,18 euros –el 16% de l’impost del valor afegit inclòs–, formulat per Parc Sanitari Pere Virgili, d’acord amb les condicions establertes en l’informe de la Direcció de Plans i Projectes Ur- bans, de 10 de setembre de 2003, que s’hauran de tenir en compte en el moment de l’execució de l’obra, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; re- querir l’indicat interessat perquè, en el termini de deu dies a comptar des de la data en que rebi la notifica- ció de l’aprovació definitiva, ingressi la quantitat de 17.070,38 euros en concepte de garantia per a res- pondre de la bona execució de les obres; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notifi- car-lo als interessats en aquest procediment; i donar- ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestruc- tures i Habitatge. 11. Desestimar el recurs de reposició interposat pel Sr. Quintín Palomino Prieto i vint-i-cinc persones més contra l’acord de la Comissió de Govern, adoptat en sessió celebrada el 3 de desembre de 2003, d’apro- vació definitiva del Projecte d’urbanització del Pla es- pecial de reforma interior del sector Trinitat Madri- guera fase 1 (finques delimitades per la Via Barcino, a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004764 els carrers del Tossal i de Torner, i el passeig de Tor- res i Bages) i denegar la suspensió de l’executivitat de l’acte impugnat, pels motius que justificadament i raonadament figuren en els informes emesos per Bagursa, en dates 12 i 17 de febrer de 2004 i per l’Institut Municipal d’Urbanisme en data 24 de febrer de 2004, que figuren en l’expedient i es donen per re- produïts. Declarar la inadmissibilitat, per extemporani, del recurs de reposició interposat per l’Associació de Veïns i Veïnes de Trinitat Vella, així com la inadmissi- bilitat, pel mateix motiu, de la sol·licitud de la suspen- sió de l’executivitat de l’acte impugnat, pels motius que raonadament i justificadament figuren en l’infor- me emès per l’Institut Municipal d’Urbanisme, en data 24 de febrer de 2004, que forma part de l’expedient i es dóna per reproduït. Notificar aquest acord a tots els propietaris interessats. Donar-ne compte a la Co- missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 12. 1r. Resoldre les al·legacions formulades, en el tràmit d’audiència conferida per la Junta de Compen- sació de la unitat d’actuació núm. 9 del Pla especial de reforma interior Diagonal-Poblenou, a la 4a opera- ció jurídica complementària del Projecte de compen- sació de l’esmentada unitat d’actuació, en el sentit que figura en l’informe que consta a l’expedient, de data 17 de febrer de 2004, presentat per la Junta de Compensació, en els seus propis termes que es do- nen per reproduïts. 2n. Aprovar definitivament la 4a operació jurídica complementària al Projecte de com- pensació de la unitat d’actuació núm. 9 del Pla espe- cial de reforma interior Diagonal-Poblenou. 3r. Apro- var el 3r Text refós de l’esmentat Projecte de compensació, que incorpora les modificacions intro- duïdes per la 3a i la 4a operació jurídica complemen- tària. 4t. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, en un diari dels de més circulació de la Província i notificar-lo individualment als interessats. 5è. Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. El Sr. Cornet demana tenir accés a l’expedient que figura en l’apartat 9 del despatx d’ofici de la Comissió de Govern de data 4 de febrer d’enguany i comunica que demanarà per escrit altres expedients de l’es- mentat despatx d’ofici. El Sr. Casas pren nota de la petició. b) Mesures de govern c) Informes III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 1. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, l’Ordenan- ça reguladora de les obres menors, d’iniciativa muni- cipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció d’Actuació Urbanística; i resol- dre les al·legacions presentades en el tràmit d’infor- mació pública de l’aprovació inicial, per: l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, l’Im. Sr. Eduard García i Plans, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió, el Sr. Jordi Ludevid i Anglada, com a president de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i el Sr. Xavier Bardají i Ramonet, com a president del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, de conformitat amb l’informe emès pels serveis de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; tots dos informes consten a l’expedient i es donen per reproduïts. El Sr. Massaguer comenta els aspectes bàsics del document d’aprovació definitiva de l’ordenança re- guladora d’obres menors, molt similars i en la ma- teixa línia que l’ordenança d’activitats, anomenada OMAIIAA, com són: agilitzar la tramitació de les lli- cències municipals amb un procediment que permeti als interessats un millor control del seu temps; definir nous mecanismes de tramitació basats en la corresponsabilització amb el ciutadà; simplificar la tasca administrativa; ajustar els mecanismes de con- cessió de llicència al seguiment posterior; classificar el tipus de llicències d’obres menors i concretar la do- cumentació específica necessària; aprofundir en les possibilitats reals que dóna la legislació per aconse- guir els objectius i, en definitiva, millorar aquest servei per al ciutadà. Comenta que s’ha introduït una petita modificació en l’apartat de les obres subjectes a rè- gim de comunicació amb presentació de documenta- ció tècnica –concretament en les referides a restaura- ció de façanes, mitgeres, patis i terrats i en les referides a instal·lació d’elements publicitaris en lo- cals comercials– en el sentit d’incloure la documenta- ció requerida pels serveis del Paisatge Urbà. Afegeix que l’ordenança té un caire instrumental i regula as- pectes documentals i procedimentals, segons els ti- pus d’intervencions que figuren en els tres annexos: l’annex 1, referit a les obres que requereixen llicència prèvia; l’annex 2, referit a les obres que requereixen un comunicat amb determinada documentació tècni- ca i l’annex 3, relatiu a les obres que requereixen un assabentat. Esmenta que al document d’aprovació inicial s’han presentat al·legacions dels grups polítics de l’oposició i de col·legis professionals, les quals han estat valorades i s’han introduït modificacions en el document per tal de millorar tècnicament la proposta. Destaca l’esforç organitzatiu i d’aplicacions informàti- ques que es deriven d’aquesta proposta i, finalment, comenta que aquest document s’aplicarà a primers de l’any 2005, igual que les ordenances fiscals per a l’any 2005, la qual cosa dóna idea de la voluntat de coordinació entre ambdós documents als efectes econòmics. El Sr. García manifesta el seu posicionament favo- rable ja que considera que aquesta proposta afavo- reix el ciutadà, però vol fer l’advertiment de la impor- tància que el tema de la inspecció adquireix quan s’estableixen fórmules de corresponsabilització. El Sr. Cornet manifesta el seu posicionament favo- rable en haver-se acceptat diverses esmenes presen- tades pel seu grup i perquè es tracta d’una proposta que facilita els tràmits als ciutadans. Insisteix en la preocupació sobre la definició del règim i mitjans de la inspecció de les obres que ara no tindran autoritza- ció prèvia i, pel que fa a la informació sol·licitada dels dispositius humans i organitzatius establerts a aquests efectes d’intervenció inspectora, comenta que no ha rebut cap informe i reitera la sol·licitud de l’esmentat informe quan sigui possible. D’altra banda, remarca que la proposta no s’ha ajustat, o no s’ha fet acuradament, en preveure el decrement de costos i la NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 765 relació amb el decrement previsible de les correspo- nents taxes a contemplar en les ordenances fiscals. El Sr. Casas aclareix que sí que han estat curosos en aquest últim aspecte esmentat pel Sr. Cornet però que, evidentment, no coincideixen en la proposta. Ex- plica que, actualment, es tramiten aproximadament 10.000 llicències d’obres menors, 13.000 assaben- tats, i 1.000 llicències d’obres majors i entre 4.500- 5.000 llicències d’activitats. Les previsions, amb l’apli- cació d’aquesta normativa, són de 1.000 llicències d’obres menors, 8.000 comunicats i 1.000 assaben- tats més a afegir als 13.000 actuals. Pel que fa a les taxes, és evident la voluntat de ser coherents en coin- cidir la vigència d’aquesta proposta amb la de les or- denances fiscals per a l’any vinent. Des del moment en què s’aprovi la proposta, fins a la seva posada en marxa a primers de l’any 2005, s’avaluaran els recur- sos humans, informàtics i organitzatius que implica aquest canvi procedimental. Serà necessària una re- distribució dels efectius humans la feina dels quals, fins ara, era més interna, més de despatx i que amb l’aplicació de la proposta realitzaran una feina més externa, més de seguiment i control. Val a dir que amb el règim de comunicat hi ha el compromís d’un professional en la matèria que certifica la correcció del projecte, la qual cosa proporciona una seguretat tècnica i jurídica molt alta. El Sr. Massaguer puntualitza que, efectivament, un cop avaluades les necessitats d’aplicacions informàti- ques i de recursos humans es procedirà a l’estudi econòmic corresponent per a les ordenances fiscals. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte de Gràcia - Districte d’Horta- Guinardó - Districte de Nou Barris 2. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelo- na, la Modificació del Pla General Metropolità per a la regulació del desenvolupament dels sòls d’equipa- ment en la zona d’influència del Parc de Collserola, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe del Departament de Planejament de Transformació; resoldre les al·legacions presenta- des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament esmentat, de valoració de les al·legacions; tots dos informes consten a l’expedient i, a efectes de motiva- ció, s’incorporen al present acord; i trametre l’expedi- ent a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. Massaguer explica breument els trets bàsics de la proposta, d’una banda, equilibrar l’ordenació i l’edificació dels equipaments que tenen front a zona forestal amb la delimitació del parc de Collserola i, d’altra banda, resoldre determinats conflictes d’inter- pretació sobre els equipaments en relació a les nor- mes urbanístiques del PGM i les normes específiques del Pla especial de Protecció del Parc de Collserola. Es tracta d’un planejament de caire normatiu que de- fineix un càlcul d’edificabilitat que inclou com a parà- metre el percentatge del perímetre total, fórmula que servirà a tots els equipaments amb front al parc de Collserola. El Sr. García manifesta la reserva de vot ja que considera que el pla és millorable. No arriba a complir amb el que ha de ser un instrument que augmenta la protecció de la Serra de Collserola i, a més, pot gene- rar indefensió als ciutadans que tenen drets en la zona que ara no podran tirar endavant. Els preocupa que aquesta circumstància pugui ocasionar tot un se- guit d’actuacions judicials. El Sr. Cornet manifesta la reserva de vot. Van pre- sentar esmenes en les quals es demanava replante- jar la delimitació del Parc de Collserola i se’ls va con- testar que aquest plantejament no tenia cabuda en aquest procediment. Això no els sembla una resposta satisfactòria. No veuen clara la delimitació de l’àmbit del pla actual en relació a l’àmbit de la suspensió de llicències de desembre de l’any 2002. El Sr. Massaguer comenta que la delimitació del sòls qualificats d’equipament amb front a Collserola, en relació al Pla especial de Protecció del Parc de Collserola, incrementa les zones d’influència del parc en 67 hectàrees i, això, està grafiat en els plànols tra- mesos als grups. És a dir, efectivament hi ha una dis- crepància important a favor de la influència del parc. El Sr. Casas destaca l’afirmació que en la MPGM s’ha incrementat l’àmbit d’influència del Parc de Collserola en 67 hectàrees i que el conjunt d’equipa- ments tenen una fórmula diferent del càlcul de sostre que fa que disminueixin significativament les possibili- tats edificatòries. Pel que fa al comentari del grup municipal de Convergència i Unió diu que s’han d’aclarir sobre si el que volen és protegir la serra o bé protegir els drets dels propietaris afectats per aquest planejament. Afirma que l’equip de govern, clara- ment, ha volgut protegir la serra de Collserola. El Sr. García vol aclarir que en les seves manifes- tacions no hi ha cap contradicció, ja que el que posen en qüestió no és la voluntat protectora de la serra, sinó que els preocupa la gestió del pla en el sentit que pugui conjugar les dues coses: la protecció de la serra i la defensa dels interessos dels propietaris afectats, amb els possibles judicis, reclamacions pa- trimonials, etc. El que volen és evitar problemes i fer les coses bé. Pregunta si el decrement d’edificabilitat és per a tot l’àmbit o només es produeix en alguns in- drets o si, en altres llocs, fins i tot s’incrementa l’edificabilitat. El Sr. Casas explica que dels 18 emplaçaments d’equipament que es troben en l’àmbit, amb noms i cognoms, queda clara la disminució de l’edificabilitat en relació al sistema de càlcul anterior i això es com- provable. Afegeix que, d’acord amb la normativa vi- gent, no hi ha obligació d’indemnitzar drets quan els propietaris no tenen drets objecte d’indemnització. El Sr. Puigdollers lamenta que aquesta mateixa te- oria no s’hagi donat fins ara, com no s’ha donat en el pla de Donca. Aquest tractament diferent és el que els preocupa. El Sr. Casas explica que el pla de Donca està rela- cionat amb una sentència judicial i una llicència, res- pon a un sostre reconegut per sentència i diu que aquest tema no s’ha de barrejar amb el document ob- jecte de dictamen. El Sr. Puigdollers afirma que és aquí on rau el pro- blema, en què els sòls de Donca no entren en l’àmbit d’aquest plantejament. El Sr. Casas diu que no s’han de confondre els ter- mes. Els equipaments objecte de la MPGM són a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004766 aquells que no tenen sostre reconegut i aquest no és el cas de Donca. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb la reserva de vot de CIU i PP. Districte de l’Eixample 3. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació de les parcel·les situ- ades al passeig de Sant Joan, núm. 86, i al carrer de Roger de Flor, núm. 169, i ajust de límits de zonifica- ció, promogut per l’Institut dels Germans Maristes. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Sants-Montjuïc 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic de reordenació i millora de Mercabarna, promogut per Mercabarna i Ajuntament de Barcelona, amb les modificacions a què fa refe- rència l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament; i resoldre les al·legacions presen- tades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament esmentat, de valoració de les al·legacions; tots dos informes consten a l’expedient i es donen per repro- duïts. El Sr. Casas comenta que aquest pla regula la dis- tribució interior de Mercabarna amb aparcaments i espais d’ampliació dels magatzems, dipòsits i naus. Afirma que les discrepàncies que hi havia amb els gremis afectats s’han resolt i figura l’acord en una acta subscrita recentment. El Sr. Massaguer ressalta aquest procés final de negociació amb els gremis del sector i concessionaris que han subscrit el seu suport a la proposta que es presenta. El Sr. Casas comenta que aquesta proposta garan- teix el creixement del conjunt de Mercabarna per mi- llorar la gestió dels seus productes. El Sr. García manifesta que en aquest cas, igual que en molts d’altres, els afectats s’assabenten de les propostes de modificació del planejament que els afecta directament un cop realitzades, és a dir, sense haver estat informats prèviament en la formulació d’aquest planejament. Creu que s’ha de parlar amb la gent de Mercabarna i és per això que manifesta la re- serva de vot del seu Grup. El Sr. Cornet considera que les esmenes dels afec- tats de Mercabarna, concessionaris, majoristes de fruites i congelats, etc. a un document que només co- neixen per la premsa, no és el funcionament lògic i desitjable. Així mateix, els preocupa que hi hagi cons- ciència en la millora de Mercabarna, però que aques- ta no és la solució. Mecabarna ha demanat seriosa- ment l’ampliació del seu recinte per a poder ser competitiva. Aquesta reestructuració no és suficient. Confia en que ara es podrà portar a terme, amb la col·laboració de la Generalitat i amb els terrenys del Prat. Es tracta d’un assumpte d’àrea metropolitana, en el qual s’haurà de decidir si es volen camps d’agri- cultura o terrenys per a Mercabarna. Manifesta, ara per ara, la reserva de vot del seu Grup ja que s’ha d’estudiar curosament amb els afectats, que a més d’acordar el planejament tenen la voluntat de contro- lar el procés ja que es considera que és important que el procés sigui consensuat. El Sr. Casas explica que, pel que fa a un creixe- ment més ampli, a mig o llarg termini hi ha un debat al voltant de dues illes en procés de tramitació que suposaria en els propers deu, quinze o vint anys l’ampliació de l’espai de Mercabarna sense perjudici de la incorporació d’altres terrenys limítrofs de la Zona d’Activitats Logístiques, del Port, etc. Pel que fa a la menció del parc agrari del Prat, a més de comen- tar que, bàsicament, hi ha naus, no creu que sigui bona idea plantejar-se aquesta proposta. Recorda que, en qualsevol cas, la societat Mercabarna també està participada per l’Estat, i l’Estat haurà de dir i de fer, també, alguna cosa al respecte. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb la reserva de vot de CIU i PP. 5. Desestimar el recurs de reposició interposat pel Sr. Bienvenido Ortiz Martínez contra l’acord, adoptat pel Plenari del Consell Municipal en sessió celebrada el 19 de setembre de 2003, d’aprovació definitiva del Pla de millora urbana Porta Firal, promogut per les societats Inmobiliaria La Campana, SA, Meridian, SA, Edificios Barcelona, SA, Bricom, SA, d’una banda, i per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç, a través de la soci- etat pública Fira 2000, de l’altra, de conformitat amb l’informe emès pel Departament de Planejament de Transformació el 27 de febrer de 2004, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. El Sr. Casas explica conjuntament els punt 5 i 6 de l’apartat de propostes a dictaminar de l’ordre del dia en tractar-se de dos expedients diferents que fan re- ferència a recursos administratius interposats contra el mateix pla, el Pla de millora urbana Porta Firal. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb la reserva de vot de CIU i PP. 6. Desestimar el recurs de reposició interposat pel Sr. Julio Hernández Puértolas, actuant en nom i re- presentació de Garcia Royuela, SL, contra l’acord, adoptat pel Plenari del Consell Municipal en sessió celebrada el 19 de setembre de 2003, d’aprovació definitiva del Pla de millora urbana Porta Firal, promo- gut per les societats Inmobiliaria La Campana, SA, Meridian, SA, Edificios Barcelona, SA, Bricom, SA, d’una banda, i per l’Ajuntament de Barcelona, la Ge- neralitat de Catalunya, la Cambra de Comerç, a tra- vés de la societat pública Fira 2000, de l’altra, de con- formitat amb l’informe emès pel Departament de Planejament de Transformació el 27 de febrer de 2004, que consta a l’expedient i, a efectes de motiva- ció, s’incorpora al present acord. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb la reserva de vot de CIU i PP. Districte d’Horta-Guinardó 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 767 Modificació puntual del Pla especial de reforma inte- rior del Carmel, en el sector Llobregós-Hortal, i en l’àmbit de la unitat d’actuació E3, promoguda per la Junta de Compensació de la unitat d’actuació E3, amb les modificacions que figuren en l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament de 10 de febrer de 2004; i resoldre les al·legacions presentades, en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions; informes tots dos que consten a l’expedient i es donen per reproduïts. El Sr. Massaguer comenta que es tracta d’una modificació puntual del PERI del Carmel, que con- sisteix, bàsicament, en una reordenació volumètrica en l’àmbit de la unitat d’actuació E3. El Sr. Cornet comenta que van presentar al·le- gacions relatives a l’alçada reguladora màxima i que han estat valorades. Manifesta el seu posicionament favorable. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Sant Martí 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic per a la rehabilitació de l’edifici in- dustrial consolidat situat al carrer de Pere IV, núm. 51, promogut per Horitzó i Mar, SA; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú- blica de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Muni- cipal del Partit Popular, i per l’Im. Sr. Eduard García i Plans, en qualitat de regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, de conformitat amb l’informe emès per la societat municipal 22 Arroba BCN, SA, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. El Sr. Casas explica que aquest pla tracta de la re- habilitació d’un edifici industrial consolidat situat al carrer de Pere IV, en la zona dels districte industrial 22@ del Poblenou, amb un sostre total de 3.330 m2 sobre rasant, que contempla les corresponents cessi- ons i les obligacions previstes en el Pla Especial d’Infraestructures de l’àmbit 22@ del Poblenou. El Sr. Massaguer presenta el document, amb les seccions, la distribució i els detalls de la finca del car- rer Pere IV amb Pallars, que tindrà planta baixa més 5 plantes pis, un altre cos amb planta baixa més 2 plantes pis i la façana del carrer Pallars, amb planta baixa. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria a) Propostes d’acord b) Proposicions Del Grup Municipal PP: 9. Instar a l’ATM l’estudi i projecte d’un traçat alter- natiu al tram del tramvia del Besòs, al seu pas per la rambla del Poblenou, com pot ser la seva continuació soterrada per la Gran Via fins a la plaça de les Glòri- es, de forma que es suprimeixi l’esmentat tram de la rambla, així com la situació de risc per a les persones que suposarà el seu pas per una zona peatonal. El Sr. Cornet formula la proposició presentada. Diu que, amb motiu de les obres del Tramvia del Besòs al seu pas per la Rambla del Poblenou, s’han produït queixes importants dels veïns de la zona pel fet que les vies del tramvia envaeixen una part important de la zona per a vianants de l’esmentada rambla. El grup municipal popular va presentar una pregunta sobre aquest assumpte, sol·licitant la valoració de possibles solucions alternatives al traçat del tramvia en l’es- mentada zona i la resposta rebuda de l’equip de go- vern es considera insatisfactòria i poc fonamentada ja que no fa la valoració sol·licitada dels traçats alterna- tius. Comenta que el pas del tramvia per zones de vi- anants intensament freqüentades suposa la creació d’una situació de risc per a les persones que s’ha d’evitar. El Sr. Casas contesta que l’Autoritat del Transport Metropolità, ATM, ja està realitzant l’esmentat estudi i que ja coneixia aquesta demanda veïnal. El Sr. Narváez ja va explicar en el seu moment, els proble- mes que existien i les converses de l’Ajuntament amb l’ATM a l’efecte. Atès que l’esmentat estudi es troba en procés de realització per part de l’ATM, es inne- cessària l’assumpció d’aquesta proposició. El Sr. Cornet discrepa del comentari efectuat pel Sr. Casas i afirma que és molt important un acord de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona en el qual es demani a l’ATM un estudi d’alternatives al traçat de les obres del Tramvia del Besòs al seu pas per la Rambla del Poblenou. No es tracta d’un tema insignificant. El 16 de desembre de 2003 es demana, per escrit, trans- metre l’oposició dels veïns i la valoració de possibles alternatives. Es contesta que el projecte va ser ratifi- cat per l’ATM el 10 de desembre de 2003. Es produ- eixen converses amb les parts implicades i s’apunta el fet que no hi haurà canvis, segons el departament de Serveis Urbans, el 9 de febrer de 2004. Afirma que aquest tramvia està resultant força problemàtic. El Sr. Casas diu que és absurd instar una qüestió que ja s’està realitzant i així ho ha explicat. La res- posta que comenta és certa i també és cert que, da- vant de la reiteració dels veïns a l’efecte, no hi ha ha- gut cap problema en estudiar aquesta nova petició de valorar possibles alternatives al traçat inicial. En l’úl- tim Consell d’Administració de l’ATM, així com en el darrer plenari del districte de Sant Martí que en va prendre coneixement, s’ha plantejat aquesta nova va- loració d’alternatives. Per tant, la proposició instada ja s’està duent a terme i no té cap sentit adoptar-la. El Sr. Narváez afegeix que aquesta demanda del grup municipal popular s’entendria si les coses no ha- guessin anat com han anat. El Partit Popular té repre- sentants en el consell municipal del districte de Sant Martí. També comenta que hi ha hagut canvis de res- ponsables de l’ATM i que els veïns estan plenament informats i a l’espera de les possibles solucions tècni- ques per a decidir la millor opció al respecte. El Sr. Cornet demana moderació en els comentaris i al·lusions. Considera que el tramvia és un caos i un exemple de diners malgastats per desgavell organit- zatiu. Hi han hagut aproximadament 17 accidents, no a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004768 per culpa dels veïns i, aquests veïns saben el que està passant sobre els tràmits de l’Ajuntament pel que fa al tramvia. En aquest tram, el tramvia no serà eficient ni efectiu: l’Ajuntament ho accepta, pel soroll, pel seu tancament, etc. És per tot això que el grup proposa que la Comissió d’Urbanisme, Infraestruc- tures i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona insti a l’Autoritat del Transport Metropolità a realitzar un tra- çat alternatiu, que no és el que es va aprovar en el Consell Plenari. No es tracta de medalles polítiques com ha volgut fer veure el Sr. Narváez. El Sr. Casas llegeix la proposició, l’estudi alternatiu vol dir, òbviament, estudiar-ho i que es faci si és pos- sible. L’ATM ho està fent a petició dels veïns. En el tema de les obres, mentre no hi hagi l’estudi i projecte de traçat alternatiu, valorat, presentat i decidit no es realitzarà. Mentre no estigui definit està parat per vo- luntat de l’ATM, no es començarà una actuació si l’estudi determina que hi ha un lloc més útil i idoni perquè pugui passar el tramvia. El Sr. Cornet manifesta que les proposicions les substancia i les reflecteix qui les fa perquè els estudis són un problema de costos. Demana que s’insti i es faci un projecte per part de l’ATM i que es plantegi un trajecte alternatiu. El Sr. García votarà a favor de la proposició del PP. Com ha dit el Sr. Narváez en l’últim Plenari del distric- te de Sant Martí es va produir una situació similar a aquesta i es va anunciar formalment als veïns que les obres estaven paralitzades i la intenció de l’ATM de fer un estudi per avaluar si el ramal de la rambla del Poblenou era correcte i si hi havia possibles alternati- ves. Entén que el que s’està demanant és buscar una alternativa. Està convençut que, a la llarga, el traçat definitiu del tramvia a la zona de la plaça de Les Glò- ries haurà d’anar soterrat. Està d’acord amb què, mentre no es pugui fer aquest soterrament, s’ha de buscar un camí alternatiu, i que no ha de passar per la rambla del Poblenou i en aquest aspecte estaran al costat dels veïns. El Sr. Casas insisteix en afirmar que quan es de- mana que es faci un projecte i es diu que tècnicament és impossible també ho és políticament, només seria possible si es connectés la línia 1 amb la 2 del tram- via del tram Besòs. Si tècnicament és possible, lla- vors sí que hi ha la decisió política a adoptar. El Sr. Narváez comenta que en una audiència pú- blica amb els veïns els va dir que si hi havia una solu- ció tècnica s’analitzaria. També diu que hi ha coses que tècnicament han d’estar avalades perquè sinó els polítics no poden prendre decisions que comportin un risc. Estarà amb els veïns, si hi ha una alternativa tèc- nica. El Sr. Cornet reitera que, quan es parla d’un infor- me tècnic, es tracta d’un problema de costos, d’opti- mització de recursos i de serveis, de servituds, d’efici- ència en les infraestructures i més encara en el cas de Les Glòries, que ara volen refer. El Sr. Casas torna a dir que si tècnicament és pos- sible no hi haurà problema polític. Recorda que l’ex- pedient va passar sense cap vot contrari a aprovació de l’Ajuntament, inclòs el tram de la rambla del Poblenou. El Sr. Cornet insisteix que el fet que es votés favo- rablement la construcció del tramvia no implica que el procés i la planificació de fer-ho un en aquesta zona no sigui un error polític, ja que sempre s’havia dit que es volia un metro, òbviament, si no hi ha altra alterna- tiva, voldran el tramvia. El Sr. Casas constata que el que es va aprovar fa sis mesos, ara es replanteja, i que en aquell moment no van haver-hi objeccions. El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU I A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP. Es re- butja. c) Mocions V) Part de control a) Precs Del Grup Municipal CIU: 10. Que es paralitzi la tramitació de la referida mo- dificació del Pla General Metropolità en relació al car- rer de Can Travi, núm. 30B per tal de consensuar el contingut del planejament amb els veïns i veïnes del Districte. El Sr. García recorda que en el Plenari del Consell Municipal de data 22 de desembre de 2003 es va aprovar provisionalment la Modificació del Pla Gene- ral Metropolità per a la creació de noves dotacions d’habitatges per a joves i, que la part del planejament que afecta al carrer Can Travi, ha estat aprovada sense el consens dels veïns; és per això que formula el prec. El Sr. Casas diu que no és el posicionament de l’equip de govern, al contrari, vol que, en la mesura del possible, en aquest indret un grup de joves pugui tenir un habitatge com més aviat millor i no correspon paralitzar unes expectatives que tenen els joves, que veuen que en aquest lloc es pot ubicar habitatge. La qualificació d’habitatges per a joves, 10hj, no impe- deix que si en el futur en comptes d’habitatges per a joves es vol fer habitatges per a gent gran o algun al- tre tipus d’equipament, s’hi pugui fer; és compatible el 10hj amb el manteniment de la figura de l’equipa- ment. Els terrenys que es proposen formen part d’una reserva molt més àmplia d’equipament, per tant si fi- nalment fos el 10hj el que es construís, i com que hi ha més espai seria possible ubicar en aquest sector qualsevol altra activitat d’equipament. En la nova do- tació s’ha tingut la cura de fer una proposta de planta baixa més 3 plantes pis i la part més propera a l’edifi- cació està a una distància de 20 m. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 11. Que l’equip de govern informi a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge sobre la motivació, l’argumentació i els aspectes de la sentèn- cia relativa a l’illa Sandoz, que té previst incloure en el recurs a interposar, així com sobre la fonamentació jurídica i tècnica en què es basen tant l’aprovació, en març de 1999, de la Modificació de l’estudi de detall de l’esmentat àmbit, així com l’argumentació prevista pel seu recurs. El Sr. Cornet formula el prec, atès que s’ha fet pú- blica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que declara il·legals determinats aspectes NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 769 d’ordenació de l’edificació dels blocs d’habitatges de “l’illa Sandoz” entre els carrers Santa Amèlia, Carde- nal Vives i Tutó, Osi i Fontcoberta , i donat que l’Ajun- tament ha fet pública la seva petició d’interposar re- curs a l’esmentada sentència. El Sr. Casas comenta que va trametre a tots els grups polítics el resum, l’anàlisi i l’estudi que feia referència al resultat dels tribunals en la seva sentència. L’Ajuntament ha interposat recurs de cassació ordinari contra la sentència. De conformitat amb el que preveu l’article 89 de la LJCA s’ha presentat escrit de preparació del recurs amb la justificació succinta dels requisits per interposar-lo. Així mateix, està en estudi la interposició del recurs de cassació per a unificació de doctrina. En el document que es va fer arribar recordava que, de les demandes que s’interposaven, el tribunal desestimava el que feia referència a la suspensió d’obres, enderroc de l’edificació i suspensió dels efectes de la llicència. Donava la raó a l’Ajuntament quant a tots els temes generals i a la majoria dels te- mes específics. No donava la raó a l’Ajuntament en dos aspectes puntuals i específics. Confirmava l’edificabilitat i els 30.000 m2 previstos, i l’ordenació volumètrica, les alçades, les distàncies entre edificis. Hi ha un punt de discrepància perquè la sentència diu que s’ha produït la cessió del vial que després diu que no existeix, malgrat que com que l’instrument de detall –segons la sentència– no és suficient per variar les dimensions del vial, els cossos sortints que apareixen en uns edificis no es podien haver donat. La sentència anul·la tot el conjunt dels estudis de de- tall i, per tant, el recurs anirà: 1) per no acceptar una anul·lació total, sinó parcial i 2) la vigència de la Carta Municipal en data de l’estudi de detall de 1999, que era vigent des de l’1 de gener de l’any 1999, permet per estudi de detall fixar els carrers i l’amplada. Si no es reconeix el recurs s’hauria de resoldre amb un planejament derivat. El Sr. Cornet demana que se li faci arribar una còpia de la sentència, perquè ha llegit a la premsa del dia 9 de març que deia que el TSJC declara il·legals els pisos de l’illa Sandoz de Sarrià. El Sr. Casas li passarà la còpia, i llegeix alguns paràgrafs de la sentència i reitera els motius de la de- manda a la sentència produïda. El Sr. Cornet interpreta, que segons la sentència, ja sigui per dos punts concrets o per més, que s’han d’enderrocar els pisos amb la qual cosa sí els dóna la raó a allò que diu la premsa. El Sr. Casas diu que la sentència esmenta la nul·litat de l’estudi de detall i que, això, no és el mateix. Afegeix que, el dia següent, la premsa ho va desmentir, i manifesta que també li farà arribar aquests reculls de premsa. Es dóna per tractat. b) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 12. Diferents qüestions relacionades amb les con- dicions que han de tenir els joves pel que fa a les ad- judicacions de pisos. El Sr. García formula la pregunta i diu que durant el mes de març han començat a entrar les persones que en el seu dia van ser adjudicatàries dels pisos. Donada la dilació entre el moment en què s’adjudi- quen els pisos i quan es lliuren efectivament vol sa- ber, d’una banda, si es comprova que les persones que tenen un dret adjudicat continuen complint totes les condicions de la convocatòria en el moment de l’entrega de la clau; d’altra banda, quantes persones no podran accedir als habitatges que en el seu dia se’ls van adjudicar, com per exemple, excedir l’edat que es requereix i; finalment, en el cas dels pisos que quedin vacants, qui els acabarà ocupant, quins meca- nismes de substitució tenen previstos. El Sr. Casas explica que a l’estiu acabaran les obres i s’entregaran tots els pisos. Uns 800 o 820 són habitatges per a joves i quasi 500 pisos són per a gent gran. Li sembla que, del compromís que en el seu dia es va adquirir, hi ha hagut un alt grau de com- pliment. El que demana el Sr. García està recollit en les bases del concurs, el dret a l’adjudicació dels ha- bitatges per a joves es va acreditar en el moment de presentar les sol·licituds, aquest dret és vigent fins que es formalitza el contracte de lloguer. En el 100% dels casos es comprova que es tracta de l’adjudicata- ri inicial que compliria les condicions d’accés al pis segons el sorteig que es va fer en el seu dia. Tots els ciutadans que a data d’avui han formalitzat el con- tracte de lloguer compleixen els requisits per a l’adju- dicació i en cas de restar pisos vacants, per renúnci- es voluntàries, es cobreixen consecutivament en base a la llista d’espera que es va fer en el moment del sorteig i de les adjudicacions, que també estava prevista en les bases del concurs. Aquesta llista de suplents es va fer per a un nombre igual al d’adjudi- cataris. Al Sr. García li preocupa que un any i escaig des- prés quedaran uns 280 pisos encara pendents, en al- guns casos encara estan en fase de fonamentació, però s’ha dit en reiterades ocasions que, a partir del moment en què es comença a construir, són dos anys per poder entregar una obra, reconeix que és el cas més extrem, dels 1.050 pisos, uns 68 adjudicata- ris se’ls entregarà el pis aproximadament uns tres anys després de la seva concessió. En qualsevol cas li preocupa això, perquè s’està parlant d’un període molt llarg de temps entre el moment en què s’adjudi- ca el pis i l’entrega de claus. El Sr. Casas reitera que la data d’entrega d’habitat- ges per a joves es va informar en el moment de la presentació de la sol·licitud. El Sr. García manifesta que enlloc s’avisava que la promoció s’entregaria tres anys i mig després. El Sr. Casas respon que cap de les persones que van assistir al sorteig estaven desinformades i totes sabien l’estat d’inici de les obres en el moment del sorteig, entre d’altres coses perquè es van haver de definir sobre els llocs de l’emplaçament i sabien si era un edifici en construcció, si estava parat o si s’havia de començar a construir encara. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 13. ¿Quins barris degradats de la ciutat de Barce- lona, té previst l’equip de govern municipal, proposar per a incloure en el pla de finançament per a la reha- bilitació, aprovat per la Generalitat per a quaranta barris de Catalunya? El Sr. Cornet diu que atès que en data 10 de març d’enguany s’ha fet pública l’aprovació per part de la a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004770 Generalitat d’un fons per rehabilitar 40 barris degra- dats de Catalunya, i s’informa que cada projecte hau- rà de ser presentat pels ajuntaments, és per això que formula la pregunta. El Sr. Casas indica que és un projecte de llei que encara no està aprovat pel Parlament i que encara no es poden proposar barris concrets. El que es coneix és només el projecte; pensa que es pot treballar des d’ara fins a l’octubre o novembre, quan, probable- ment, estigui aprovat pel Parlament en base als criteris que ara té el projecte de llei, sobre quins serien els barris que s’ajustarien, criteris d’actuació, de condicions per poder-s’hi acollir, de rendes per càpita, d’antiguitat dels edificis, etc. En el moment en què el projecte de llei es converteixi en llei i s’hagi pogut treballar en base a decisions concretes, es podrà afirmar quins són els barris. Quant als barris que ja tenien àrees de rehabilitació integrada que són: Ciutat Vella, Eixample, Poble Sec i Gràcia, sempre s’ha dit que es volia ampliar d’una manera notable les àrees de rehabilitació integrada, bàsica- ment, nuclis antics dels centres històrics dels barris de la ciutat. Els preferencials, sempre que es puguin ajustar a les condicions que fixi la llei aprovada, seran el conjunt de barris que sempre s’ha volgut que s’incorporessin. Fins a l’aprovació de la llei, l’Ajunta- ment treballarà per poder tenir, almenys, un projecte bàsic de les possibles sol·licituds. Es volen presentar sis barris, amb independència que, segons sembla que recull la llei, cada any se’n puguin beneficiar deu, els sis que es presentaran seran al llarg dels quatre anys de vigència de la llei, però es presentaran en funció del que la llei acabi de determinar. Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les catorze hores i cinc minuts. Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió celebrada el dia 25 de març de 2004 i aprovada el dia 22 d’abril de 2004 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 25 de març de 2004, s’hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presi- dència de l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher. Hi assis- teixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carles Martí i Jufresa, Francesc Narváez i Pazos, Núria Car- rera i Comes, Ricard Martínez i Monteagudo, Xavier Florensa i Cantons, Elsa Blasco i Riera, Magda Oranich i Solagran, Jaume Ciurana i Lle- vadot, Joaquim Forn i Chiariello, Alberto Villa- grasa i Gil, Xavier Basso i Roviralta i M. Caridad Mejías i Sánchez, assistits per la Tècnica d’Admi- nistració General, Sra. Tecla Fort i Riera, que certifica. S’obre la sessió a les setze hores i trenta minuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Sector de Prevenció i Seguretat Del gerent municipal, de data 17 de febrer de 2004, que aprova el plec de clàusules, mitjançant procedi- ment negociat, per adjudicar el contracte per a l’ad- quisició de 1975 polos i 1815 samarretes per al per- sonal del SPEIS, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 46.387,82 euros. 2. Sector de Prevenció i Seguretat Del gerent municipal, de data 17 de febrer de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte per a l’adquisició de 610 camisoles i 1560 pantalons d’intervenció per al perso- nal del SPEIS, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 134.797,46 euros. 3. Sector de Prevenció i Seguretat Del gerent municipal, de data 27 de febrer de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte d’adquisició de 705 parells de botes d’intervenció per al personal del SPEIS, per a l’exercici 2004, i per un import de 99.092,82 euros. 4. Sector de Prevenció i Seguretat Del gerent municipal, de data 19 de febrer de 2004, que aprova el plec de clàusules, mitjançant procedi- ment negociat, del contracte d’adquisició de 85 cascs d’intervenció per al personal del SPEIS, per als exer- cicis 2004-2005, i per un import de 24.393,64 euros. NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 771 5. Sector de Prevenció i Seguretat Del gerent municipal, de data 27 de febrer de 2004, que declara desert el procediment negociat de ser- veis pel manteniment preventiu i correctiu dels vehi- cles Mercedes Benz adscrits al Parc Mòbil del SPEIS. 6. Districte de Sarrià-Sant Gervasi De la regidora del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, de data 27 de gener de 2004, que imposa una multa a l’entitat Bar la Rosa per infracció de la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics, de 6.000 euros i tancament provisional del local durant un mes. b) Mesures de govern c) Informes El Sr. Hereu informa sobre l’estat del Parc Mòbil del SPEIS de Barcelona tot responent a un prec de la sessió anterior. L’any 2004 està prevista, com a inversió de reposi- ció, l’adquisició de diversos elements entre els que destaquen: l’escala de 37 metres, una bomba lleuge- ra, un vehicle de salvament C8 i una bomba pesant i, com a adquisicions noves, el braç articulat de 37 me- tres i el contenidor de comandament avançat. L’edat mitjana dels vehicles d’emergència és de set anys i la dels vehicles auxiliars és de nou anys. Des del punt de vista operatiu, es considera que una edat mitjana per sota dels dotze anys, significa tenir una flota en bon estat operatiu. L’estat actual de la flota permet no haver de fer cap pla de xoc d’adquisició de molt ma- terial en un sol any, sinó que es pot seguir un pla d’adquisicions graduals i regulars al llarg dels anys. La flota està ben dotada, quantitativament, i té una mitjana d’edat òptima. El Sr. Villagrasa agraeix l’explicació i demana que se li faci arribar còpia de l’informe. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria a) Propostes d’acord 1. Aprovar l’Addenda al Conveni marc, subscrit pel Consell Comarcal del Barcelonès i l’Ajuntament de Barcelona, el 21 de juny de 2000, relativa a la cons- trucció i explotació dels aparcaments subterranis per a vehicles situats al carrer de Cristóbal de Moura, en- tre el d’Alfons el Magnànim i el límit del terme munici- pal, i al carrer de Cantàbria, entre el Pont del Treball i el carrer de Guipúscoa. Facultar l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher, president de la Comissió de Seguretat i Mobili- tat, per a la signatura de l’esmentada addenda i dels seus posteriors documents de desplegament. El Sr. Hereu explica que es tracta de dos aparca- ments subterranis: el del carrer Cristóbal de Moura, amb una capacitat total de 188 places; i el del carrer Cantàbria, amb 261 places. El Sr. Villagrasa anuncia el vot en contra del seu Grup perquè entén que hauria de ser una empresa municipal qui portés a terme l’obra i no pas Regesa. El Sr. Hereu considera que hi ha diferents opera- dors que desenvolupen aquestes obres i no creu que sigui cap problema atorgar l’encàrrec a Regesa. El Sr. Hereu expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU I A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villagrasa expressa el vot contrari del PP. S’aprova. b) Proposicions Del Grup Municipal CIU: 2. Crear una comissió informativa per tal d’aclarir els fets que van tenir lloc durant el desallotjament del bar Ciutat Vella, del carrer de Sant Rafael, en el qual es va ferir un càmera de TVE i es van produir danys materials a un altre periodista. La Sra. Oranich formula la proposició i explica l’in- terès en la creació de la Comissió arran d’uns fets que van causar alarma per la possible vulneració de la llibertat d’expressió dels periodistes, atès que els mitjans de comunicació van mostrar l’exercici d’una força desmesurada per part de la Guàrdia Urbana en el procediment de desallotjament de finca del carrer de Sant Rafael. El Sr. Hereu explica que, segons l’informe de la Guàrdia Urbana, el passat dia 26 a les 10 hores, un equip es va personar al carrer de Sant Rafael, núm. 11 per procedir al desallotjament d’aquesta finca per ordre judicial. A l’exterior de la finca hi havia un grup d’unes quinze persones entre les quals hi havia mem- bres dels mitjans de comunicació i altres no acredi- tats com a tal. Per poder fer el desallotjament amb les mesures òptimes de seguretat i comoditat, els agents van definir un perímetre de seguretat previ. Durant aquest procés, es va produir un forcejament entre els agents i alguna de les persones que esperaven a l’ex- terior de l’edifici, i el caporal responsable del servei va rebre una puntada de peu del càmera de TVE, per la qual cosa es va treure aquest periodista del grup per procedir a la seva detenció. Arran d’aquest fet van re- sultar ferits lleus el professional de TVE, el caporal i un agent. La Guàrdia Urbana va efectuar una minuta per un presumpte delicte d’atemptat a un agent de l’autori- tat, va obrir les diligències informatives pertinents i va deixar en llibertat l’esmentat periodista. El fet, doncs, és preocupant perquè se’n produei- xen, de desallotjaments a la Ciutat, i s’han de fer compatibles amb el desenvolupament correcte i sen- se traves de la tasca informativa. En aquesta línia, s’ha establert una Comissió de Treball amb el Col·legi de Periodistes per articular un sistema en què amb- dós àmbits de treball puguin desenvolupar la seva tasca amb seguretat, i no considera necessària la creació de la Comissió perquè ja s’està treballant en aquest assumpte. Insisteix que és un fet puntual que cal evitar en el futur des del respecte a la tasca professional dels dos col·lectius. La Sra. Oranich coincideix en la voluntat que els dos col·lectius puguin desenvolupar la seva feina. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004772 Tindria interès a veure l’informe de la Guàrdia Urbana i insisteix que les imatges que es van veure per TVE eren preocupants atès que representaven un excés de força. Pregunta si els fets han passat al Jutjat de Guàrdia i si hi ha un expedient judicial obert per aquesta qüestió. Manifesta, des del seu Grup, tot l’in- terès a col·laborar amb el Col·legi de Periodistes. El Sr. Villagrasa avança l’abstenció del seu Grup perquè considera que és un fet molt puntual i que no cal arribar a crear una Comissió informativa que po- dria posar en dubte el prestigi de la Guàrdia Urbana. Addueix que una expropiació sempre és injusta, no des del punt de vista legal, sinó des del punt de vista emotiu i sentimental. Està convençut que si s’ha pro- duït algun excés, el regidor ho farà saber i li agradaria tenir l’informe de la Guàrdia Urbana, i observa que tot el que signifiqui transparència en aquests assumptes és bo tenir-ho en compte. Insisteix que en els proces- sos expropiatoris, especialment al barri del Raval, on van succeir els fets, hi ha sempre una vida amb cir- cumstàncies molt preocupants. El Sr. Hereu expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Martínez expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU I A, la Sra. Oranich expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villagrasa expressa l’abstenció del PP. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 3. Que s’estableixi, com a línia de treball, en el marc de les Secretaries Tècniques de Prevenció dels Districtes, el control de les zones de concentració de venta il·legal que es generin, per tal d’actuar amb la necessària prevenció i evitar-ne així la seva prolifera- ció. El Sr. Villagrasa formula la proposició en relació a la venda ambulant. El Sr. Hereu explica que la Direcció de Serveis de Prevenció, i per tant els secretaris de Prevenció dels Districtes, tenen diferents funcions: disseny del pla d’avaluació i diagnòstic de la seguretat dels Distric- tes, promoció de mesures que vetllin per la convivèn- cia als barris o la definició de la resposta municipal en els conflictes, en els espais públics o el seu ús incom- patible o excloent. Dins d’aquestes funcions, un dels fenòmens que cal analitzar és el de la venda ambu- lant i així s’està fent. No votarà a favor de la proposició perquè ja és tre- balla en el problema de la venda ambulant des de l’àmbit que ateny també la Guàrdia urbana i els Ser- veis personals. El Sr. Villagrasa manté la proposició i insisteix que caldria crear una línia de treball per actuar d’una for- ma més efectiva sobre els punts concrets on es dóna aquesta activitat. Li agradaria que el regidor lliurés un balanç dels treballs fets per les Secretaries Tècni- ques dels Districtes. El Sr. Hereu expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Martínez expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU I A, la Sra. Oranich expressa l’abstenció de CIU i el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Es re- butja. c) Mocions V) Part de control a) Precs Del Grup Municipal CIU: 4. Que el govern municipal estableixi els criteris pertinents per tal que la Guàrdia Urbana actuï amb una finalitat pedagògica vers els conductors privats a fi i efecte de facilitar la integració del tramvia a la cir- culació de la ciutat. El Sr. Ciurana formula el prec, que fa referència a la implantació del tramvia, perquè entén que després d’un període de proves, en què s’ha produït una vin- tena d’accidents, potser no s’han articular suficients mesures de prevenció i informatives per als conduc- tors, alhora que considera que, aquesta feina, l’ha de fer la Guàrdia Urbana. Observa, igualment, que molt sovint l’Ajuntament fa campanyes publicitàries per te- mes menors i, en aquest cas, creu que cal un esforç més important per informar de la nova realitat en aquest eix viari de la Ciutat. El Sr. Hereu explica que s’han produït catorze acci- dents i que, des de l’inici, hi va haver la senyalització en unes condicions normals. Des d’aleshores, i veient l’experiència, s’han establert un seguit de mesures per fer una millor integració del tramvia. Aquestes mesures les ha desenvolupat l’ATM i l’Ajuntament hi ha col·laborat. En aquest sentit, s’ha reforçat la se- nyalització horitzontal i la vertical, s’han acotat les àrees de conflicte amb pilones per a una major pro- tecció dels vianants, i s’han difós normes bàsiques de convivència amb el tramvia mitjançant l’edició de 300.000 fulletons que s’han repartit entre els veïns de l’àrea d’influència, i quinze equips de promotors han distribuït 190.000 unitats d’aquests fulletons en les di- ferents confluències del trajecte. La Guàrdia Urbana ha establert, des de l’inici, un servei fix de suport a les cruïlles del Trambaix de 7 h. a 9,30 h., i durant la resta del dia manté agents a la cruïlles Diagonal-Entença i Diagonal-Numància, a més d’una patrulla permanent de motoristes. S’ha fet aquesta tasca d’advertiment, i per tant pedagògica, des de l’inici però al llarg de les setmanes s’ha passat de l’advertiment a la sanció. Manifesta que accepta el prec, al qual no donarà suport perquè ja s’està des- envolupant aquesta tasca. El Sr. Ciurana creu que hi ha dues qüestions com- plementàries: és evident que l’ATM ha de fer la com- panya pròpia, però creu que la Guàrdia Urbana ha de tenir una actuació més dirigida a la pedagogia dels ciutadans durant els primers mesos de funcionament d’aquest nou sistema de transport, mantenint aquesta acció pedagògica, com a mínim, fins a finals d’any. L’actuació no ha de ser només in situ, sinó també de relació amb associacions, entitats, comerços, etc. En- tén que encara hi ha molta feina a fer en aquests as- pectes. El Sr. Hereu insisteix que, la tasca pedagògica, l’estan realitzant aquests quinze equips de promo- tors, però entén que la Guàrdia Urbana, durant el pri- mer temps, també va desenvolupar una tasca infor- mativa que ara li correspon normalitzar la seva actuació. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 5. Se sol·licita informació referent als treballs realit- zats en la millora i gestió dels recursos humans del cos de la Guàrdia Urbana, i en l’elaboració d’un Pla Estratègic de Recursos Humans de l’esmentat Cos. NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 773 El Sr. Basso formula el prec. El Sr. Hereu explica que el Pla Estratègic de Re- cursos Humans s’està duent a terme i que es treballa en diferents línies, i que el Pla és independent al fet del desplegament dels Mossos d’Esquadra a la Ciu- tat. Actualment, es desenvolupen diferents polítiques com la del rejoveniment de la plantilla que fa que, gradualment, disminueixi la mitjana d’edat. En termes de promoció vertical, es fan concursos interns i també es desenvolupen instruments de comunicació interna. S’ha regulat, també, la segona activitat i, des del de- partament de formació, s’està treballant en el concep- te de formació continuada ja que la Guàrdia Urbana s’ha tecnificat i això requereix aquesta mena de for- mació. Se segueixen les línies estratègiques defini- des anteriorment respecte a quina havia de ser l’evo- lució futura del cos de la Guàrdia Urbana. Entén que, efectivament, amb el desplegament d’un nou cos policial a la Ciutat, hi ha elements que, sens dubte, s’hauran d’adaptar a la nova situació, que qualifica de molt positiva. Es dóna per tractat. 6. Que l’Ajuntament de Barcelona adopti les mesu- res convenients, entre ells una major vigilància de la Guàrdia Urbana, a la zona del passatge del Vapor Vell, per tal d’ordenar l’activitat d’un grup d’skiters, garantint el correcte manteniment de la via pública i del mobiliari urbà, així com el descans dels veïns i la pacificació de la zona. El Sr. Villagrasa formula el prec atès que veïns d’aquest barri de Sants s’han queixat reiteradament per les molèsties que produeixen un nombrós grup d’skiters que amb la seva pràctica produeixen sorolls i mantenen una actitud incívica. El Sr. Hereu explica que ha traslladat el prec a l’in- tendent del Districte de Sants-Montjuïc. Creu que s’està davant del típic conflicte de convivència en un espai urbà on la Guàrdia Urbana hi té un paper im- portant, però que no és únic. El Districte està assa- bentat del tema per la queixa d’un veí que manifesta aquestes molèsties. L’escola ubicada en aquest es- pai no comparteix la visió del veí i, per tant, no tothom percep la situació de la mateixa manera. Cal analitzar la situació i trobar la solució. El Sr. Villagrasa demana que se li facin arribar les conclusions del Districte. El Sr. Martínez posa en relleu que arran d’algunes intervencions de Convergència i Unió i del Partit Po- pular, en relació per exemple a la venda ambulant, els desallotjaments o l’actitud de la Guàrdia Urbana, s’ha apel·lat a sentiments humanitaris i de pedagogia, discurs que comparteix, però quan es parla de joves i espai públic es canvia de registre, s’abandona l’estra- tègia de la pedagogia tot reclamant vigilància i san- ció. Fa aquesta reflexió perquè pensa que molts d’aquests temes es poden solucionar amb el diàleg. El Sr. Villagrasa demana que no s’interpretin mala- ment les seves paraules ja que està totalment d’acord en què la mediació és la millor fórmula per a la solu- ció dels problemes. Es dóna per tractat. b) Preguntes c) Declaracions de Grup No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi- dència aixeca la sessió a les disset hores i trenta mi- nuts. Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial Acta de la sessió celebrada el dia 29 de març de 2004 i aprovada el dia 21 d’abril de 2004 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 29 de març de 2004, s’hi reuneix la Co- missió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territo- rial, sota la presidència de l’Im. Sr. José Cuervo i Argudín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Xavier Casas i Masjoan, Assumpta Escarp i Gibert, Montserrat Ballarín i Espuña, Catalina Carreras- Moysi i Carles-Tolrà, Jaume Oliveras i Maristany, Eugeni Forradellas i Bombardó, Jaume Ciurana i Llevadot, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, i Àngeles Esteller i Ruedas, assistits pel secretari general de la Corpo- ració, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents els Srs. Alfredo J. Juan i Andrés i Lluís Mata i Remolins. S’obre la sessió a les deu hores. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Gràcia Del gerent municipal, de data 19 de febrer de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte de prestació del servei de programació radiofònica, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 63.000 euros. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004774 2. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 31 de desembre de 2003, que adjudica a la Sra. Nora Bousdira el con- tracte de coordinació de la Presidència de Barcelona de la Xarxa Europea de Ciutats Telecities i suport a la secció espanyola de la mateixa Xarxa, per als exerci- cis 2003-2004, i per un import de 29.092,80 euros. 3. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 19 de febrer de 2004, que adjudica a la societat Airun, Infrastructura i Expo- sicions, SL el contracte de serveis de suport necessa- ris per a la realització de diverses activitats de la Di- recció de Participació Ciutadana, per als exercicis, 2004-2005, i per un import de 246.108,68 euros. 4. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 17 de febrer de 2004, que adjudica a la societat Cleaner Lamp, SL el con- tracte de restauració dels llums d’interès artístic de l’Ajuntament de Barcelona, per als exercicis 2004- 2005, i per un import de 144.562,96 euros. 5. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 6 de febrer de 2004, que adjudica a la societat Cleaner Lamp, SL el con- tracte de servei de neteja especial i tècnica i petit manteniment dels llums d’interès artístic de l’Ajunta- ment de Barcelona, i excloure del procediment de subhasta l’oferta presentada per la Sra. Mònica More- no Clavo, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 45.650,93 euros. 6. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 17 de febrer de 2004, que adjudica a l’entitat Mútua Universal Mugenat el contracte d’assistència continuada en matèria de pre- venció de riscos laborals (avaluacions de riscos i as- sistència tècnica), per als exercicis 2004-2005, i per un import de 90.072 euros. 7. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 2 de març de 2004, que adjudica el contracte de lloguer de cadires dels actes organitzats pel Departament de Serveis Co- muns a Raimon Marín Martínez, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 19.126,87 euros. 8. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 2 de març de 2004, que adjudica el contracte de mediació, informació i assessorament preparatori per a la formalització de contractes d’assegurances privades, la gestió de re- clamacions per sinistres i l’assistència a l’assegurat i/o beneficiari per part de corredors d’assegurances o societats de corredoria a l’empresa Marsh, SA. 9. Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de data 27 de febrer de 2004, que autoritza i adjudica a la societat Siemens Renting, SA el contracte de la instal·lació en règim de renting de la centraleta de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, per als exercicis 2004-2007, i per un import de 6.253,56 euros. 10. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de data 27 de febrer de 2004, que autoritza i adjudica a la societat Canon España, SA el contracte de lloguer de la fotocopiadora de l’ar- xiu històric de Sants, per als exercicis 2004-2006, i per un import de 6.149,16 euros. 11. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 19 de febrer de 2004, que rebutja l’oferta econòmica presentada per l’em- presa Marc Martí Barcelona, SL per no disposar de la classificació exigida, i que adjudica a la societat Sundis, SA el contracte per a la producció i la instal·lació d’elements publicitaris, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 364.213,33 euros. 12. Sector de Serveis Generals Del regidor president de la Comissió de Presidèn- cia, Hisenda i Coordinació Territorial, de data 1 de desembre de 2003, que dóna compte de la signatura d’un crèdit a curt termini amb la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, en data 1 de desembre de 2003, fins un límit de 60.000.000 euros. 13. Sector de Serveis Generals Del regidor president de la Comissió de Presidèn- cia, Hisenda i Coordinació Territorial, de data 10 de desembre de 2003, que dóna compte de la signatura d’un crèdit a curt termini amb la Caixa de Catalunya, en data 9 de desembre de 2003, fins un límit de 6.000.000 euros. 14. Sector de Serveis Generals Del regidor president de la Comissió de Presidèn- cia, Hisenda i Coordinació Territorial, de data 1 de desembre de 2003, que dóna compte de la signatura d’un crèdit a curt termini amb el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, en data 1 de desembre de 2003, fins un límit de 60.000.000 euros. 15. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 9 de gener de NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 775 2004, que aprova modificacions de crèdit del Pressu- post 2004 (Generació de crèdits per ingressos) per un import de 66.415,01 euros. 16. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 17 de febrer de 2004, que aprova les bases i la convocatòria pública per a la constitució d’una borsa de tècnics superiors en Dret, per a interinatges i contractacions laborals tem- porals. 17. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 17 de febrer de 2004, que aprova les bases i la convocatòria de les proves selectives per a la provisió de tres places d’intendent de la Guàrdia Urbana, mitjançant concurs oposició lliure. 18. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 17 de febrer de 2004, que aprova les bases i la convocatòria de les proves selectives per a la provisió de cinc places d’inspector de la Guàrdia Urbana, mitjançant concurs oposició lliure. 19. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 17 de febrer de 2004, que modifica les bases que han de regir la convocatòria per a la provisió d’una plaça d’inten- dent major de la Guàrdia Urbana de Barcelona, mitjançant concurs oposició lliure en el sentit d’obrir un nou termini de presentació d’instàncies donant per vàlides les presentades a l’anterior pu- blicació de les bases. 20. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 3 de març de 2004, que aprova la convocatòria d’un concurs per a la pro- visió d’un lloc de treball de gestió econòmica pressu- postària (nivell 20). 21. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 3 de març de 2004, que aprova la convocatòria d’un concurs per a la pro- visió d’un lloc de treball de director/a de centre cívic (nivell 20). 22. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 6 de febrer de 2004, que aprova la convocatòria d’un concurs per a la pro- visió de dos llocs de treball de tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis Personals (nivell 22). 23. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 16 de febrer de 2004, que aprova la convocatòria d’un concurs per a la pro- visió d’un lloc de treball de cap de projectes de Ser- veis Tècnics de Districte (nivell 22). 24. Sector de Serveis Generals De l’Alcalde, de data 16 de febrer de 2004, que de- clara en situació de serveis especials el Sr. Albert Bassas Parcerisas i el nomena funcionari eventual per desenvolupar les funcions de director de Serveis Tècnics del Districte de Nou Barris (2850E). 25. Sector de Serveis Generals De l’Alcalde, de data 2 de febrer de 2004, que crea la Direcció d’Atenció al Ciutadà i nomena funcionari eventual el Sr. Màxim López Manresa per ocupar el lloc de director amb les funcions que s’adjunten a l’expedient. 26. Sector de Serveis Generals De l’Alcalde, de data 16 de febrer de 2004, que no- mena funcionari eventual el Sr. Josep Rosell Buigues, per prestar els seus serveis com assessor tècnic adscrit al Grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (2414X). 27. Sector de Serveis Generals De l’Alcalde, de data 16 de febrer de 2004, que no- mena funcionària eventual la Sra. Núria Masana Navarro com assessora tècnica del Grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2215Z). 28. Sector de Serveis Generals De l’Alcalde, de data 16 de febrer de 2004, que no- mena funcionari eventual el Sr. Alberto García Belón per prestar els seus serveis com a tècnic adjunt a la Prefectura del regidor president del Grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1870X). 29. Sector de Serveis Generals De l’Alcalde, de data 8 de març de 2004, que no- mena funcionària eventual la Sra. Joana Homs Ros per desenvolupar les funcions de directora de Serveis de Promoció de Turisme i Qualitat de Vida, en el Sec- tor de Promoció Econòmica. 30. Sector de Serveis Generals De l’Alcalde, de data 2 de març de 2004, que no- mena funcionària eventual la Sra. Susanna Blanco a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004776 Roures per desenvolupar les funcions de cap de ga- binet de la Presidència de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, amb efectes 20 de febrer de 2004 (2613X). 31. Sector de Serveis Generals De l’Alcalde, de data 8 de març de 2004, que no- mena funcionària eventual la Sra. Núria Sáncho Álvarez per desenvolupar les funcions de coordinado- ra del Grup municipal d’Esquerra Republicana (2215X). 32. Sector de Serveis Generals De l’Alcalde, de data 8 de març de 2004, que no- mena funcionària eventual la Sra. Marta Perelló Riera per desenvolupar les funcions de directora de Gestió Urbanística del Sector d’Urbanisme, i deixar sense efectes el nomenament com a funcionària eventual de l’Institut Municipal d’Urbanisme. 33. Sector de Serveis Generals De l’Alcalde, de data 8 de març de 2004, que no- mena funcionària eventual la Sra. M. Rosa Alarcón Montañés per desenvolupar les funcions de directora tècnica executiva del Gabinet de l’Alcaldia, adscrita al cap de Gabinet de l’Alcaldia (2850E). 34. Sector de Serveis Generals De la gerent del Sector de Serveis Generals, de data 2 de febrer de 2004, que nomena el Sr. Jaume Tutó Nosas com a responsable de gestió de la con- tractació adscrit a la Direcció d’Administració del Sec- tor de Serveis Generals (2299X). 35. Sector de Serveis Generals De la gerent del Sector de Serveis Generals, de data 2 de febrer de 2004, que nomena la Sra. Carolina San José Belmonte per ocupar el lloc de treball de gestió econòmica pressupostària (2037X). 36. Sector de Serveis Generals Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data 2 de març de 2004, que nomena la Sra. M. Isabel Deniel Sánchez per ocupar el lloc de treball d’staff d’Imatge i Comunicació (2013J). 37. Sector de Serveis Generals Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data 2 de març de 2004, que nomena la Sra. Carme Herrero Endrino per ocupar el lloc de treball d’staff d’Imatge i Comunicació (2013J). 38. Sector de Serveis Generals De la gerent del Sector de Serveis Generals, de data 3 de febrer de 2004, que nomena la Sra. M. Teresa Camps Huguet per ocupar el lloc de treball de suport a la gestió de sector, adscrita al Departament d’Administració del Sector de Promoció Econòmica (2240Y). 39. Sector de Serveis Generals De la gerent del Sector de Serveis Generals, de data 10 de febrer de 2004, que nomena la Sra. Pilar Navarro Cerezo per ocupar el lloc de treball de tècni- ca de gestió i/o planificació de Serveis Personals (2238X). 40. Sector de Serveis Generals De la gerent del Sector de Serveis Generals, de data 3 de febrer de 2004, que nomena la Sra. Mònica Batlle Borja per ocupar el lloc de treball d’assessora tècnica de Relacions Internacionals, adscrita a la Di- recció de Relacions Internacionals (2414X). 41. Sector de Serveis Generals De la gerent del Sector de Serveis Generals, de data 3 de febrer de 2004, que nomena la Sra. Florencia Nogués Tomàs per ocupar el lloc de treball de responsable d’Administració Econòmica, adscrita al Departament d’Administració del Sector de Promo- ció Econòmica (1888X). 42. Sector de Serveis Generals Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data 2 de març de 2004, que nomena la Sra. Cristina Cer- dà Ponce per ocupar el lloc de treball de gestió d’infraestructures de Districte (1863X). 43. Sector de Serveis Generals Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data 2 de març de 2004, que nomena la Sra. Elisabet Bar- barà Sirera i el Sr. Pere Güell Rovira com a directora i director, respectivament, de Centres de Serveis Soci- als (2071X). Acords de la Comissió de Govern de 10 de març de 2004: 44. Autoritzar a la Sra. Montserrat Vendrell Tornabell (mat. 19778) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària amb la categoria de tècnica superior en Dret en el lloc de treball de directora de Projecte en la Direcció Ad- junta a la Gerència Municipal per a Relacions Exter- nes del Sector de Serveis Generals, i la de professo- ra associada a temps parcial en la Universitat NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 777 Autònoma de Barcelona, per al curs acadèmic 2003- 2004, des del 15 de setembre de 2003 fins al 14 de setembre de 2004, i pròrrogues que es puguin produir, d’acord amb allò que preveu l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Gene- ralitat, i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei i als articles concordants 327 i 328 del Reglament del personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol; en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies, així com per modificació de la normativa sobre el règim d’incompatibilitats o per ra- ons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial. 45. Autoritzar al Sr. Enrique Prades Rebato (mat. 13215) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti- vitat municipal com a funcionari amb la categoria de tècnic auxiliar d’Arquitectura i Enginyeria en el Servei de Manteniment del Districte de Sant Andreu, i l’acti- vitat privada de graduat social en l’empresa Kontotax, SL, atès que aquesta activitat privada no figura com- presa entre les causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de no- vembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i pels articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les Enti- tats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juli- ol, i no resulta afectat l’interès públic, si bé la present autorització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i al manteniment de la dedicació a l’activitat privada dintre dels límits establerts per l’article 11 i 12 de l’esmentada Llei i l’article 330 del Reglament també esmentat; en tot cas, la present au- torització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies, així com per modificació de la normativa sobre el rè- gim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial. 46. Autoritzar el Sr. Francesc Ragués Muñarch (mat. 50454) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a contractat laboral eventual amb la categoria de tècnic superior d’Arquitecura i Enginyeria en la Direcció Tècnica d’Urbanisme, i la de professor associat a temps parcial en la Universi- tat Politècnica de Catalunya, per al curs acadèmic 2003-2004, des de l’1 de setembre de 2003 fins al 31 d’agost de 2004, i pròrrogues que es puguin produir, d’acord amb allò que preveu l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei i als articles concordants 327 i 328 del Reglament del personal al servei de les Entitats lo- cals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol; en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies, així com per modificació de la normativa sobre el règim d’incompatibilitats o per ra- ons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial. 47. Autoritzar al Sr. Manuel Franco Mesas (mat. 21461) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti- vitat municipal com a funcionari amb la categoria de tècnic superior d’Arquitecura i Enginyeria en el lloc de treball de cap de Projecte en el Departament de Pla- nejament de Transformació del Sector d’Urbanisme, i la de professor associat a temps parcial en la Univer- sitat Politècnica de Catalunya, per al curs acadèmic 2003-2004, des de l’1 de setembre de 2003 fins al 31 d’agost de 2004, i pròrrogues que es puguin produir, d’acord amb allò que preveu l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei i als articles concordants 327 i 328 del Reglament del personal al servei de les Entitats lo- cals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol; en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies, així com per modificació de la normativa sobre el règim d’incompatibilitats o per ra- ons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial. 48. Autoritzar a la Sra. Ma. Àngels Orriols Sallés (mat. 24919) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària amb la ca- tegoria de tècnica superior de Dret en la Secretaria Tècnica Jurídica del Districte de Sant Martí, i la de professora associada a temps parcial en la Universi- tat Autònoma de Barcelona, per al curs acadèmic 2003-2004, des del 15 de setembre de 2003 fins al 14 de setembre de 2004, i pròrrogues que es puguin produir, d’acord amb allò que preveu l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibili- tats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i amb les limitacions previstes als arti- cles 5 i 6 de la mateixa Llei i als articles concordants 327 i 328 del Reglament del personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol; en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies, així com per modificació de la normativa sobre el règim d’incom- patibilitats o per raons sobrevingudes d’interès pú- blic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial. 49. Autoritzar al Sr. Benjamí Montserrat Satorre (mat. 38730) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a contractat laboral amb la ca- tegoria de tècnic auxiliar d’Activitats Socials en el lloc de treball d’administrador de sistemes en el Grup d’Informació i Atenció al Ciutadà en el Sector de Ser- veis Generals, i la de professor associat a temps par- cial en la Universitat de Barcelona, per al curs acadè- mic 2003-2004, des del 3 de desembre de 2003 fins al 31 de gener de 2004, i pròrrogues que es puguin produir, d’acord amb allò que preveu l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Gene- ralitat, i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei i als articles concordants 327 i 328 del Reglament del personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol; en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies, així com per modificació de la normativa sobre el règim d’incompatibilitats o per ra- ons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004778 a la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial. 50. Autoritzar al Sr. Eloy Valdecantos Martínez (mat. 20123) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal en l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona com a funcionari en la categoria de Pro- fessor tècnic de Formació Professional i l’activitat pri- vada de delineant en l’empresa RS Castillo, SL, atès que aquesta activitat no es considera subjecta a in- compatibilitat de conformitat amb els articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incom- patibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i que no resulta afectat l’interès públic, si bé la present autorització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i al manteniment de la dedicació a l’activitat privada dins els límits establerts per l’article 11 de l’esmentada Llei i l’article 330 del Reglament també esmentat; en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies, així com per modificació de la normativa sobre el règim d’incom- patibilitats o per raons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial. El Sr. Ciurana demana que els expedients del des- patx d’ofici estiguin a disposició dels membres de la Comissió abans que se celebri la Comissió, i constata que es continuen nomenant funcionaris eventuals i sol·licita els expedients núms. 1, 2 i 3 de l’esmentat despatx d’ofici. El Sr. Cornet demana els expedients núms. 12, 13, 14, 15 i 22 del despatx d’ofici. b) Mesures de govern c) Informes III) Propostes a dictaminar a) Acords sobre societats, consorcis i entitats Al Plenari del Consell Municipal: 1. Adoptar, en l’exercici de les competències reser- vades a l’Ajuntament com a soci únic de les Societats privades municipals respectives, els acords següents: Primer. Designar membre del Consell d’Administració de Barcelona de Serveis Municipals, SA, i de Barce- lona Gestió Urbanística, SA, el Sr. Ricard Frigola i Pérez, en substitució del Sr. Ramon Seró i Esteve. Segon. Establir que el termini de designació del con- seller que es nomena serà l’establert en els respec- tius Estatuts socials, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer. Facultar indistintament els presidents i els se- cretaris dels Consells d’Administració per comparèi- xer davant notari i elevar a escriptura pública els no- menaments anteriors, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Re- gistre Mercantil i també la correcció d’errors materials en cas necessari. El Sr. Cornet manifesta que el seu Grup farà abs- tenció en aquest punt i en els tres punts següents de l’ordre del dia. Recorda que els Grups municipals de l’oposició no tenen representació en aquestes socie- tats. El Sr. Puigdollers anuncia la reserva de vot per part del seu Grup en aquest punt i en els tres punts se- güents de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A, amb la reserva de vot de CIU i amb l’abstenció del PP. 2. Adoptar, en l’exercici de les competències re- servades a l’Ajuntament com a soci únic de les Soci- etats privades municipals respectives, els acords se- güents: Primer. Designar membre dels Consells d’Administració de Barcelona de Serveis Municipals, SA, Infraestructures del Llevant, SA, i 22 Arroba BCN, SA, el Sr. Ramon Massaguer i Meléndez, en substitució del Sr. Ramon García-Bragado i Acín. Segon. Establir que el termini de designació del con- seller que es nomena serà l’establert en els respec- tius Estatuts socials, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistori- al. Tercer. Facultar indistintament els presidents i els secretaris dels Consells d’Administració per compa- rèixer davant notari i elevar a escriptura pública els nomenaments anteriors, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Re- gistre Mercantil i també la correcció d’errors materi- als en cas necessari. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A, amb la reserva de vot de CIU i amb l’abstenció del PP. 3. Adoptar, en l’exercici de les competències reser- vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal 22 Arroba BCN, SA, els acords se- güents: Primer. Designar la Sra. Pilar Solans i Huguet membre del Consell d’Administració de l’esmentada Societat. Segon. Establir que el termini de designació de la consellera que es nomena serà l’establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer. Facultar indistintament el president i el secre- tari del Consell d’Administració per comparèixer da- vant notari i elevar a escriptura pública el nomena- ment anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d’errors materials en cas necessari. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A, amb la reserva de vot de CIU i amb l’abstenció del PP. 4. Adoptar, en l’exercici de les competències re- servades a l’Ajuntament com a soci únic de la So- cietat Privada Municipal Pro Nou Barris, SA, els acords següents: Primer. Designar el Sr. Jaume Castellví i Egea membre del Consell d’Administra- ció de l’esmentada societat, en substitució del Sr. Alfredo J. Juan i Andrés. Segon. Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l’establert en els seus estatuts socials, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer. Facultar in- distintament el president i el secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública els nomenaments ante- riors, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d’errors materials en cas ne- cessari. NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 779 Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A, amb la reserva de vot de CIU i amb l’abstenció del PP. b) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 5. Ratificar els decrets de l’Alcaldia, de 25 de febrer i 23 de març de 2004, que designen el Sr. Ramon Lamiel i Vilaró i el Sr. Armand Giménez i Navarro re- presentants de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assem- blea General de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid en substitució respectivament de la Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà i del Sr. Àngel Miret i Serra. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 22 de març de 2004, que designa el Sr. Ricard Frigola i Pérez mem- bre de la Junta de Govern del Patronat Municipal de l’Habitatge, en substitució del Sr. Alfredo Jorge Juan Andrés. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb la reserva de vot de CIU i PP. 7. Donar conformitat i ratificar l’acord de l’Assem- blea General del Consorci per a l’Organització dels X Jocs Mundials de Policies i Bombers, de data 17 de desembre de 2003, d’aprovació de la dissolució del Consorci i creació d’una Comissió liquidadora segons la certificació que s’adjunta, i de conformitat amb allò que prescriuen els articles 25 i 26 dels Estatuts i 324 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens lo- cals. El Sr. Cornet demana tenir accés als Comptes de l’exercici 2002 d’aquest Consorci. El Sr. Puigdollers pregunta si una vegada que s’ha- gi fet la liquidació per part de la Comissió Liquidadora del Consorci ho haurà d’aprovar el Plenari del Consell Municipal. El Sr. Cuervo respon afirmativament a les dues pe- ticions. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU I A i CIU i amb la reserva de vot del PP. c) Propostes d’acord 8. Aprovar la modificació dels articles 16 i 18 dels Estatuts de l’Autoritat del Transport Metropolità, se- gons acord del seu Consell d’Administració. El Sr. Cuervo explica la modificació estatutària que afecta dos articles i que implica una certa transcen- dència com és la incorporació de noves fonts d’in- gressos, taxes i preus públics i la redefinició d’altres ingressos introduint la figura dels preus privats, així com la possibilitat que aquesta entitat pugui fer ope- racions de crèdit en totes les seves modalitats. El Sr. Ciurana anuncia el vot favorable per part del seu Grup a aquest acord, però recorda que segons l’informe de la Intervenció, les taxes hauran de ser aprovades, cas per cas, per cadascuna de les admi- nistracions que formen el Consorci. El Sr. Cornet anuncia que el seu Grup farà reserva de vot a aquest acord. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU I A i CIU i amb la reserva de vot del PP. 9. Aprovar la transferència íntegra al Consell Co- marcal del Barcelonès (CCB) de l’assignació del 2004 corresponent a l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la participació dels ajuntaments en els ingressos de la Generalitat de Catalunya pel concepte foment de la prestació supramunicipal de serveis, segons es regula a l’apartat 5.c) de l’article 52 de la Llei 30/2002, de 30 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2003, prorrogats per al 2004. L’esmentada transferència s’emmarca en l’aportació municipal al finançament del servei de manteniment i conservació de les rondes de Barcelo- na (ronda de Dalt i ronda Litoral), segons el Conveni signat el 5 de febrer d’enguany. Notificar aquest acord a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya i al Consell Comarcal del Barcelonès. El Sr. Cuervo explica breument el dictamen tot di- ent que es pretén transferir íntegrament a favor del Consell Comarcal del Barcelonès, i per al manteni- ment de les rondes, l’assignació que li correspongui a l’Ajuntament en el marc de la participació municipal amb els ingressos de la Generalitat, per tal de finan- çar com s’ha dit abans, el manteniment i la conserva- ció de les rondes de Barcelona. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU I A i CIU i amb la reserva de vot del PP. 10. Desestimar les al·legacions del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya a l’expedient núm. 3- 116/2003 de modificacions de crèdit del Pressupost municipal de l’exercici 2003; i aprovar-les definitiva- ment. El Sr. Cuervo explica que s’ha rebutjat l’al·legació feta pel Partit Popular en què s’oposava al fet que s’assumís la quantitat íntegra de la partida només en concepte de publicitat i justifica que les despeses cor- rents associades al manteniment de l’espai públic de la Ciutat ha estat en l’exercici del 2003 en més de 313 milions d’euros. La Sra. Balseiro anuncia la reserva de vot per part del seu Grup a aquest acord. El Sr. Puigdollers manifesta que el seu Grup farà abstenció en aquest punt de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A, amb l’abstenció de CIU i amb la reserva de vot del PP. 11. Desestimar les al·legacions del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya a l’expedient núm. 3- 165/2003 de modificacions de crèdit del Pressupost municipal de l’exercici 2003; i aprovar-les definitiva- ment. El Sr. Cuervo afirma que en tots els expedients consten els informes justificatius sol·licitats pel Grup Popular, per la qual cosa estima suficientment expli- cades les transferències que es faran i que tenen com a finalitat atendre les despeses a què fa referèn- cia l’expedient. La Sra. Balseiro manifesta que el seu Grup votarà en contra. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A, amb l’abstenció de CIU i amb el vot contrari del PP. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004780 12. Cedir al Consorci de la Mina les finques de pro- pietat municipal aportades al Projecte de Repar- cel·lació del barri de la Mina, en tràmit d’aprovació, descrites en el document annex i grafiades en el plà- nol unit, per tal de destinar les parcel·les resultants del procés reparcel·latori a les finalitats d’interès ge- neral que el planejament en vigor els hi assigna, comptabilitzant el valor corresponent que resulti de l’execució del Projecte de Reparcel·lació com a apor- tació complementària de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci esmentat; sotmetre l’expedient a informa- ció pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions; tenir per apro- vada la cessió, de conformitat amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens locals, de 17 d’octubre de 1988, formalitzar la cessió en escriptura pública; inscriure-la en el Regis- tre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realitza- ció de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Cuervo informa sobre el destí de la cessió, que té com a finalitat la utilitat pública i l’interès social en benefici d’un barri com la Mina, que actualment està en fase de desenvolupament i transformació, la qual cosa mereix la col·laboració de l’Ajuntament com a part integral del Consorci del barri de la Mina, i per ser el titular dels immobles que formen part de l’àmbit d’actuació esmentat. El Sr. Puigdollers manifesta que el seu Grup votarà favorablement, però es queixa que el divendres enca- ra mancava l’informe preceptiu de la Intervenció i de- mana que es defineixi i es concreti en l’expedient què s’entén per famílies necessitades. La Sra. Balseiro anuncia que el seu Grup farà re- serva de vot i pregunta quin serà el destí del col·legi i de l’institut de secundària que actualment ocupen l’esmentat terreny. El Sr. Cuervo respon tot dient que correspon al Consorci fer les polítiques de reallotjament i d’habitat- ge públic dins del procés de rehabilitació del barri, cosa que implicarà canvis d’ubicació necessàriament d’alguns equipaments públics. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU I A i CIU i amb la reserva de vot del PP. 13. Constituir un dret real de superfície, a favor de la Generalitat de Catalunya, de la finca de propietat municipal, situada al carrer d’Ausiàs Marc, núm. 78, grafiada en el plànol annex, en part de la qual està construït i en funcionament l’IES Fort Pius, per un ter- mini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït; prac- ticar les operacions de segregació, agrupació o d’al- tres necessàries per a identificar la finca objecte del dret de superfície; declarar d’acord amb l’article 78 i concordants del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juli- ol, en virtut del qual s’aprovaren les normes comple- mentàries al Reglament per a l’execució de la Llei hipotecària, la innecessarietat de llicència de par- cel·lació; formalitzar el dret de superfície en escriptu- ra pública d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de to- tes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 14. 1r. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’ar- ticle 201 del Decret 179/1995, de 13 de juny, del Re- glament d’Obres, Activitats i Serveis de les Entitats Locals (ROAS) al qual es remet l’article 212.5 del ma- teix ROAS, com a accionista únic de Societat Munici- pal Barcelona Gestió Urbanística, SA (en endavant la “Societat”), els acords que figuren en l’Annex relatius a (I) la modificació de l’article 1 dels estatuts socials de la Societat, relatius a la seva naturalesa (II) la mo- dificació de l’article 2 dels estatuts socials de la Soci- etat, referent al seu objecte social, per tal de concen- trar l’activitat de la Societat en la gestió del sòl, (III) la modificació dels articles 11 i 14 i del primer paràgraf de l’article 22 per substituir simplement les referènci- es a “gerent” per “director general” i la modificació de la darrera secció del títol III dels estatuts socials que regula allò que fa referència al director general com un dels òrgans de la Societat i (IV) l’eliminació de la disposició addicional dels estatuts socials perquè es refereix a la realització d’obres per compte de l’Ajun- tament de Barcelona, activitat que d’ara endavant no formarà part de l’objecte social de la Societat. 2n. Sotmetre a informació pública l’acord anterior relatiu a la modificació dels estatuts socials de la Societat per un termini de trenta dies, de conformitat amb els articles 212.5 i 201 del ROAS i, en cas de no presen- tar-s’hi al·legacions, tenir per aprovat definitivament aquest acord de modificació dels estatuts de la Socie- tat. 3r. Facultar el president de la Comissió de Presi- dència, Hisenda i Coordinació Territorial, en repre- sentació de l’Ajuntament perquè pugui efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat dels pre- sents acords. El Sr. Cuervo explica, breument, l’objectiu de la modificació estatutària que consisteix en què aquesta societat desenvolupi les tasques de gestió del sòl eli- minant la gestió d’inversió per part de l’Ajuntament, i afirma que gestionarà tot el pla d’habitatge d’aquest Ajuntament, cosa que, a juí seu, té la magnitud sufici- ent perquè s’encarregui aquesta gestió a una entitat funcionalment especialitzada. El Sr. Ciurana manifesta que el seu Grup farà re- serva de vot a aquest dictamen. La Sra. Balseiro manifesta que el seu Grup farà re- serva de vot a aquest dictamen. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb la reserva de vot de CIU i PP. 15. 1r. Aprovar inicialment l’aportació de les acci- ons representatives de la participació directa de l’Ajuntament de Barcelona en les societats Pro Nou Barris, SA, 22 Arroba BCN, SA, ProEixample, SA i Foment de Ciutat Vella, SA (en endavant, conjunta- ment, les “Societats Aportades”), segons la valoració tècnica realitzada pel mateix Ajuntament de conformi- tat amb l’article 46 del Decret 336/1988, de 17 d’octu- bre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni de les Entitats locals de Catalunya, a favor d’Infrastructu- res del Llevant de Barcelona, SA. 2n. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 201 del De- cret 179/1995, de 13 de juny, del Reglament d’obres, activitats i serveis de les Entitats locals (ROAS) al qual es remet l’article 212.5 del mateix ROAS, com a accionista únic d’Infrastructures del Llevant de Barce- lona, SA, els acords que figuren a l’annex relatius a: (I) la modificació de l’article 1 dels Estatuts socials, de NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 781 forma que la societat passi a denominar-se Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (en endavant, BIM); (II) la modificació de l’article 2 dels Estatuts socials de BIM, referent al seu objecte social; i (III) la modifica- ció dels articles 11, 12 i 14 i del primer paràgraf de l’article 22 per substituir simplement les referències a “gerent” per “director general” i la modificació de la darrera secció del títol III dels Estatuts socials que re- gula allò que fa referència al director general com un dels òrgans de BIM. 3r. Aprovar inicialment com a ac- cionista únic de BIM, l’acord que figura a l’annex rela- tiu a l’augment del capital social de BIM en la quanti- tat de 139.500 euros i, per tant, fins a la xifra de 200.000 euros, mitjançant l’emissió de 1.395 noves accions de 100 euros de valor nominal cadascuna, de la mateixa classe i sèrie que les accions abans eme- ses, a subscriure per l’Ajuntament de Barcelona com a accionista únic de BIM i a desemborsar mitjançant l’aportació de les accions que representen la seva participació a les Societats Aportades, que es descri- uen en el mateix annex i, en conseqüència, aprovar inicialment la modificació de l’article 7 dels Estatuts socials de BIM a fi de reflectir-hi l’augment del seu capital social, tal i com s’estableix a l’annex. 4t. Sot- metre els acords anteriors a informació pública per un termini de trenta dies, d’acord amb els articles 212.5 i 201 del ROAS i, en cas de no presentar-s’hi al·le- gacions, tenir per aprovats definitivament aquests acords de modificació dels Estatuts i augment del ca- pital social de BIM. 5è. Facultar el president de la Co- missió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territo- rial, en representació de l’Ajuntament de Barcelona perquè pugui efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat dels presents acords. El Sr. Cuervo manifesta que amb l’objectiu de respondre a les necessitats públiques, i també per garantir la dinamització i regeneració urbana de la Ciutat, es considera convenient establir aquesta estructura organitzativa que té un caire dinàmic i fun- cional, tot considerant oportú que l’execució coordina- da de les grans inversions que afectin el territori, es facin des d’una única entitat, de la qual en depenguin altres operadors que tinguin com a objecte la gestió d’inversions, tot proposant aquesta reordenació soci- etària amb el canvi de nom i amb la modificació d’es- tatuts de la societat Infrastructures del Llevant, SA, i traspassant a la nova societat Barcelona d’Infrastruc- tures Municipals, SA les accions representatives de la participació directa de l’Ajuntament en la resta d’em- preses a què fa referència l’acord. El Sr. Cornet manifesta que no hi ha coherència en aquest assumpte. Recorda que fa poc temps ja es van modificar els estatuts d’aquesta societat i troba a faltar transparència en aquest tema, perquè en inte- grar totes les societats en un holding, els Grups de l’oposició no podran fiscalitzar la seva actuació, per la qual cosa anuncia el vot contrari del seu Grup a aquest acord. El Sr. Puigdollers manifesta que repetiran en aquest punt bona part del discurs que ja van fer quan es va crear l’empresa Barcelona d’Infrastructures Mu- nicipals, SA. Recorda que no hi ha representació dels Grups municipals en aquesta societat, per la qual cosa demana la presència proporcional, també a Bar- celona d’Inversions Municipals, SA, dels Grups de l’oposició, atès que en el supòsit contrari, el seu Grup votaria contràriament a aquest acord. Diu que el seu Grup està d’acord amb la idea inicial d’aquesta reor- denació societària, però demana que es doni compli- ment a allò que disposa la Carta Municipal de Barce- lona en aquesta matèria, tot reservant-se la facultat d’acudir als tribunals en cas contrari. El Sr. Cuervo manifesta que la consolidació de so- cietat que es fa amb aquest acord va en favor de la transparència i de la clarificació, sense perjudici que el Consell Municipal mantingui totes les competènci- es que li són pròpies en aquesta matèria. Respecte a la representació dels Grups de l’oposició en aquestes empreses, considera que s’aplica la legislació vigent per part de l’equip de govern i recorda que moltes ve- gades els Grups de l’oposició les obstrueixen. El Sr. Puigdollers respon que el seu Grup no discu- teix el fet que hi hagi presència d’unes determinades persones en el Consell d’Administració, sinó la capa- citat de controlar i de fiscalitzar aquestes empreses, i recorda que els regidors de l’oposició han estat esco- llits per una part dels ciutadans de Barcelona i que, de continuar amb aquesta línia, els Grups de l’oposi- ció només podran controlar un any i mig després, i en el període de rendició dels Comptes, l’actuació de les empreses esmentades. El Sr. Cornet manifesta que els Grups de l’oposició no han votat en contra sistemàticament als Comptes de les diferents empreses de l’Ajuntament, ja que la gestió i la problemàtica de cadascuna és molt dife- rent, i que el fet d’estar en el Consell d’Administració d’aquestes empreses, implica obtenir la informació que calgui al respecte. Finalment, es mostra a consensuar una postura comuna en aquest assumpte amb l’equip de govern per tal de fer bé les coses en aquesta reordenació societària i amb la condició que els Grups de l’oposició tinguin representació. El Sr. Cuervo considera que els ciutadans dema- nen que el govern de la Ciutat desenvolupi la seva actuació amb diligència, eficàcia, transparència i le- galitat, tot recordant que hi ha centenars d’empreses públiques en aquest país sense representació de l’oposició, sense que ningú es queixi; i es lamenta pel fet que l’oposició, moltes vegades, ha fet obstrucció en els consells d’administració de les empreses muni- cipals en què ha participat. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb el posicionament con- trari de CIU i PP. 16. 1r. Resoldre, segons informe adjunt, les al·le- gacions presentades durant el termini d’informació pública a la Memòria justificativa de la participació d’aquest Ajuntament en el capital social de Port Fò- rum Sant Adrià, SL. 2n. Aprovar definitivament l’es- mentada memòria. 3r. Aprovar definitivament l’adqui- sició a Marina Premià, SL, de 50 participacions socials de Port Fòrum Sant Adrià, SL, per import del seu valor nominal (300 euros cadascuna), equiva- lents al 5% de l’actual capital social de la companyia. 4t. Facultar el president de la Comissió de Presidèn- cia, Hisenda i Coordinació Territorial perquè pugui efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivi- tat dels presents acords. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb la reserva de vot de CIU i PP. 17. Aprovar els Estatuts de l’Associació Pla Estra- tègic per al litoral de la Regió Metropolitana de Barce- lona, que figuren en document adjunt, amb les modifi- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004782 cacions que consten a l’informe de l’Assessoria Jurí- dica; autoritzar la despesa de 50.264,15 euros com aportació de l’Ajuntament de Barcelona a l’Associa- ció, amb càrrec al pressupost i partida que figura en el document comptable inclòs a l’expedient; i ratificar el decret d’Alcaldia, de 23 de febrer de 2004, d’adhe- sió de l’Ajuntament de Barcelona a tal Associació. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb la reserva de vot de CIU i PP. 18. Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona al Protocol General “Xarxa Barcelona: Municipis de Qualitat 2004-2007” d’acord amb el document adjunt, aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona el 29 de gener de 2004; i autoritzar l’adhesió dels ens de dret públic i societats mercantils d’aquest Ajuntament que mitjançant acord del seu òrgan competent aprovin formar part de l’esmentat Protocol General. El Sr. Ciurana recorda que aquest acord estarà fora de termini en el moment en què s’adopti l’acord, ja que el pròxim 31 de març finalitzarà el període d’adhesió i el Plenari del Consell Municipal no l’apro- varà fins al dia 6 d’abril. També demana conèixer qui- nes actuacions i quines inversions plantejarà l’Ajunta- ment per dur a terme aquesta adhesió. La Sra. Balseiro manifesta que el seu Grup farà re- serva de vot i lamenta que es puguin perdre aquestes subvencions per un incompliment de terminis, del qual en dóna la culpa a l’equip de govern. El Sr. Cuervo manifesta que s’estudiarà la manera de subsanar aquest assumpte. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb la reserva de vot de CIU i PP amb el redactat següent: 1r. Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona al Protocol General “Xarxa Barcelona: Municipis de Qualitat 2004-2007” d’acord amb el document adjunt, aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona el 29 de gener de 2004. 2n. Autoritzar l’adhesió dels ens de dret públic i societats mercantils d’aquest Ajuntament que mitjançant acord del seu òrgan competent apro- vin formar part de l’esmentat Protocol General. 3r. Ratificar el decret d’alcaldia de 29 de març de 2004. 19. Modificar la Plantilla de personal per a l’any 2004 segons les especificacions de nombre i classe de places que es detallen en document adjunt. El Sr. Puigdollers manifesta que es produirà una reducció global de 320 places en la plantilla municipal i que, si bé és cert que es convocaran 100 places de guàrdia urbà, si es comparen els exercicis de 2002- 2003, es produirà una disminució de 58 places d’agents de la Guàrdia Urbana. Pregunta també quins efectius d’inspectors de nou ingrés s’ha previst per a la posada en marxa de tot el tema de comunica- ció d’obres menors; i finalment manifesta que hi hau- rà una manca de recursos humans en la plantilla de personal per a l’exercici de 2004, per la qual cosa serà impossible que es pugui complir amb les neces- sitats que té plantejades la Ciutat. La Sra. Balseiro comenta que no solament es reduirà de 58 guàrdies urbans la plantilla municipal, sinó que aquesta reducció serà més gran si es té en compte que 176 guàrdies urbans passaran a formar part de la segona activitat, la qual cosa donarà un nombre global de 230 agents menys, per la qual cosa demana que s’ampliï el nombre d’agents de la Guàr- dia Urbana, tot anunciant el vot contrari per part del seu Grup si no es tenen en compte aquestes consi- deracions. El Sr. Cuervo recorda que es convocaran 100 pla- ces de guàrdia urbà superior al 100 per 100 de la taxa de reposició d’efectius i que en algunes categori- es també es porta a terme una gran reposició d’efec- tius, i assegura que es continua en la línia de la millo- ra de la productivitat de l’actualització dels processos d’inspecció, de la incorporació de noves tecnologies i dels procediments informàtics que incrementin la qualitat i la productivitat de l’Ajuntament. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb el posicionament con- trari de CIU i PP. 20. Resoldre les al·legacions al Programa d’actua- ció municipal 2004-2007 formulades durant el perío- de d’exposició pública, en els termes que es concre- ten en l’expedient i aprovar definitivament l’esmentat Programa d’actuació municipal 2004-2007 en la ver- sió refosa que recull les al·legacions acceptades. El Sr. Cuervo proposa deixar el debat d’aquest punt i del següent per al Plenari del Consell Municipal i demana el posicionament dels Grups de l’oposició. El Sr. Puigdollers anuncia el vot contrari per part del seu Grup en aquest punt i en el següent de l’ordre del dia. El Sr. Cornet anuncia el vot contrari per part del seu Grup en aquest punt i en el següent de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb el posicionament con- trari de CIU i PP. 21. Aprovar els Programes d’actuació dels Distric- tes que s’indiquen a continuació, de conformitat amb els acords aprovats en els respectius Consells de Districte i segons la documentació que consta a l’ex- pedient: – Programa d’actuació del Districte de Ciutat Vella 2004-2007. – Programa d’actuació del Districte de l’Eixample 2004-2007. – Programa d’actuació del Districte de Sants- Montjuïc 2004-2007. – Programa d’actuació del Districte de les Corts 2004-2007. – Programa d’actuació del Districte de Gràcia 2004- 2007. – Programa d’actuació del Districte d’Horta- Guinardó 2004-2007. – Programa d’actuació del Districte de Nou Barris 2004-2007. – Programa d’actuació del Districte de Sant Andreu 2004-2007. – Programa d’actuació del Districte de Sant Martí 2004-2007. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb el posicionament contrari de CIU i PP. 22. Requerir al president del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, que en la primera sessió que ce- lebri l’esmentat Consell, doni compliment a l’establert a l’article 23,2b de la Carta municipal de Barcelona en relació a l’aprovació per part del Consell de Dis- tricte del Programa d’actuació del Districte de Sarrià- Sant Gervasi 2004-2007. El Sr. Ciurana demana que es contesti la seva peti- ció, la qual formulà el proppassat divendres 26 de NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 783 març, per tal que s’emeti un informe jurídic per part de la Secretaria General en el qual s’aclareixi i es fo- namenti que aquest acord s’ajusta a la normativa vi- gent, i pregunta si és una norma de la casa fer reque- riments a altres òrgans de l’Ajuntament. El Sr. Casas respon que, dins de l’expedient signat per la Secretaria General, hi consta un informe jurí- dic, en el qual es preveu a bastament la petició for- mulada pel Sr. Ciurana. El Sr. Ciurana agraeix al Sr. Cuervo el fet de no haver-se prestat a fer la maniobra patètica de signar aquesta proposta d’acord, tot considerant que l’equip de govern tracta al Districte de Sarrià-Sant Gervasi amb caràcter colonialista, recaptant impostos que no reverteixen en inversions i recorda que l’equip de go- vern solament té quatre consellers dels quinze que integren el Consell de Districte, per la qual cosa de- mana que es reconsideri la seva actitud pel que fa a aquest Districte. Finalment, manifesta que el seu Grup va fer gestos generosos per solucionar aquesta problemàtica. El Sr. Cuervo considera que la Carta Municipal de Barcelona estipula amb claredat la normativa d’apli- cació als Districtes, pel que fa a la composició, al rè- gim de majories, etc., però també recorda l’obligació que té el president del Districte de tramitar tots els assumptes i sotmetre’ls a votació, ja que si no ho fa així, està incomplint la voluntat dels ciutadans i de les ciutadanes, els quals s’han dotat d’un sistema d’unitat de govern i amb un sistema d’àmplia descentralit- zació. La Sra. Esteller manifesta que el requeriment fet és una ingerència en les competències del Districte i re- corda que hi ha una apariència de normalitat, però que no hi ha un funcionament normal en l’actuació del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i posa èmfasi en el nombre de consellers representants de cada partit polític, tot arribant a la conclusió que es tracta de la incapacitat de l’equip de govern per tirar endavant aquests assumptes en no tenir una majoria adequa- da. Estima que hauria estat més adequat instar a la regidora del Districte que intenti consensuar el PAD, per la qual cosa el seu Grup no donarà suport a aquesta proposta d’acord. El Sr. Ciurana anuncia que ha convocat per al dia 5 d’abril un ple extraordinari del Districte de Sarrià-Sant Gervasi per tal de debatre aquest assumpte i que in- tentarà tenir el suport dels Grups minoritaris, amb la finalitat de solucionar els desequilibris pressupostaris i econòmics que l’equip de govern ha infringit en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi i espera que els acords a què arribin en aquest Districte sobre aquest assumpte siguin assumits íntegrament per l’equip de govern. El Sr. Cuervo comenta que l’Ajuntament actua amb unitat i recorda la composició política del Consistori compost per 25 regidors que formen el govern muni- cipal en comparació als 9 regidors que integren el Grup municipal de Convergència i Unió. Finalment, llegeix alguns articles de la Carta Municipal de Barce- lona en els quals es fonamenta la unitat de govern en l’actuació municipal i altres obligacions que són d’es- tricte compliment per a tots els regidors. Essent les dotze hores i quinze minuts, el president interromp la sessió, la qual es reemprèn a les dotze hores i quaranta minuts. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU I A i amb el posicionament con- trari de CIU i PP. IV) Part decisòria a) Propostes d’acord 23. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- dores de la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal que afecta a una porció en projecció verti- cal del subsòl, grafiada en el plànol annex, de super- fície 368,21 metres quadrats, en la finca de propietat municipal destinada a vial de nova creació situada entre els carrers de Cartellà i de la Mare de Déu de les Neus, per a la construcció i explotació, prèvia lli- cència municipal, d’un aparcament subterrani de ve- hicles que formarà una unitat física i constructiva amb l’aparcament soterrani de vehicles dels edificis d’habi- tatges que promou la societat Promocions el Castell del Vallès, SL, a ambdues bandes del dit nou carrer; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies; i, si no s’hi formulen reclamacions o al·le- gacions que posin de manifest la necessitat d’in- troduir-hi rectificacions; tenir per elevat automàtica- ment aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió, pel procediment negociat sen- se publicitat a la societat Promocions el Castell del Vallès, SL i formalitzar el contracte corresponent un cop constituïda la fiança que el plec preveu. El Sr. Puigdollers anuncia l’abstenció del seu grup en aquest punt, tanmateix, planteja que la impermea- bilització de l’aparcament s’hauria d’incloure com una de les condicions bàsiques; de la mateixa manera que considera que s’hauria de suprimir el cànon si l’ampliació de l’aparcament es fa en subsòl públic i les places es destinen exclusivament als residents. El Sr. Cuervo expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Oliveras expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU I A, el Sr. Puigdollers expressa l’abstenció de CIU i el Sr. Cornet expressa l’abstenció del PP. S’aprova. 24. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- dores de la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal del local situat a la planta baixa (entitat núm. 11), de l’edifici del carrer del Doctor Pi i Molist, núm. 133, seu del Districte de Nou Barris, per tal d’instal·lar-hi i explotar un bar-restaurant; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies; i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions que po- sin de manifest la necessitat d’introduir-hi rectificaci- ons, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva, i convocar concurs pú- blic per a l’adjudicació del contracte mitjançant proce- diment obert. El Sr. Cuervo expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Oliveras expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU I A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Cornet expressa l’abstenció del PP. S’aprova. 25. Constituir, d’acord amb la iniciativa ciutadana promoguda per la Fundació Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona i acceptada per decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2004, un dret real de su- perfície respecte de la finca de propietat municipal si- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004784 tuada al passeig del Taulat, núms. 253-259, a favor d’aquesta Fundació, de durada cinquanta anys, per tal de construir-hi i gestionar una nova Escola d’Hostaleria, d’acord amb les condicions annexes, que s’aproven; i formalitzar el dret de superfície en escriptura pública, amb la constitució prèvia de la ga- rantia que regula la condició tretzena. El Sr. Cuervo expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Oliveras expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU I A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Cornet expressa l’abstenció del PP. S’aprova. b) Proposicions Del Grup Municipal CIU: 26. Iniciar les accions pertinents per tal de recupe- rar la pèrdua d’ingressos que ha significat l’entrada en vigor de la nova Llei reguladora d’hisendes locals per l’efecte del nou IAE, i que no ha estat compensa- da per l’Estat. El Sr. Puigdollers substancia la proposició presen- tada pel seu Grup i que fa referència a la desaparició de la tributació per l’impost sobre activitats econòmi- ques per a aquelles activitats que facturessin menys d’un milió d’euros, de la mateixa manera que fa es- ment del reconeixement de l’Ajuntament de Barcelo- na que l’impacte econòmic respecte al 2002 ha supo- sat una pèrdua d’ingressos, el 2003, de 75 milions d’euros, dels quals s’estima que només se’n recupe- raran 57 per via de compensació. Així doncs, i per coherència amb el document sig- nat per la Federació Espanyola de Municipis i Provín- cies i el govern de l’Estat d’aleshores, l’objectiu es- sencial del qual era la consecució de suficiència financera de les entitats locals mitjançant l’establi- ment d’una compensació per fer front a les possibles pèrdues d’ingressos derivades de la supressió de l’IAE, proposen a aquesta comissió que aprovi iniciar les accions pertinents a fi de recuperar la pèrdua d’in- gressos que ha significat l’entrada en vigor de la nova llei; atès que, tal i com els ha fet saber el govern mu- nicipal, no s’ha produït la compensació esmentada en la seva totalitat. La Sra. Balseiro anuncia el vot contrari a la propos- ta perquè objecta que no s’ha fet una lectura acurada de la modificació de la llei d’Hisendes locals aprovada pel govern del Partit Popular. Addueix que en la ma- teixa modificació estava prevista la fórmula per com- pensar la reducció en els ingressos pel fet de decla- rar exempt el 93% dels contribuents. El Sr. Cuervo manifesta que, a partir d’una resolu- ció del Ministeri d’Hisenda, de 24 de novembre del 2003, que definia un procediment per quantificar la compensació, s’han iniciat els tràmits a fi de fer un càlcul d’aquest import segons les disposicions vi- gents i normatives aprovades pel Ministeri d’Hisenda. Igualment, ja han sol·licitat aquesta compensació i que, segons l’aplicació de la fórmula de compensa- ció, encara hi ha 4 milions d’euros de pèrdua, dels quals també en sol·licitaran rescabalament. Remarca que aquesta sol·licitud es fa en base a un raonament comptable –de recaptació i de liquidació– amb una metodologia establerta que contempla totes les possi- bilitats del procediment administratiu, fins que, en últi- ma instància, si la Direcció general de Fons comunita- ris ho desestima, es podria fer una reclamació econòmico-administrativa davant el Tribunal econòmic central, i, si en aquest cas també es desestima, es pot arribar a la via contenciosa de l’Audiència nacional. El Sr. Puigdollers recapitula la cronologia de fets presentats pel Sr. Cuervo, i demana aclariment sobre alguns aspectes com ara quin va ser, concretament, el motiu de la reclamació feta el 28 de febrer del 2004, i el Sr. Cuervo li respon que es va fer la recla- mació del total de la compensació de la pèrdua per l’impacte econòmic per l’aplicació de la llei en el perí- ode del 2002. Finalment, el Sr. Puigdollers demana que se’ls faci lliurament d’una còpia de la documentació que s’ha enviat per fer aquesta reclamació. La Sra. Balseiro fa evident la seva preocupació per la descompensació de 18 milions d’euros al·legada pel Sr. Cuervo i que, en una segona reclamació, no s’especifica una xifra concreta. Conclou, doncs, que estan davant d’un intent, per part de l’equip de go- vern, de confondre la ciutadania en el sentit que, amb l’aplicació d’aquesta llei, no queda prou garantit el fi- nançament de l’Ajuntament. El Sr. Puigdollers aclareix que en l’enunciat de la proposició es refereixen al fet que un objectiu fona- mental de la llei d’Hisendes locals és la contribució a la suficiència financera de les entitats locals, que es- tableix, en la clàusula addicional desena, una com- pensació per les pèrdues generades per la reforma de l’IAE. En aquest sentit, doncs, demanen que s’ini- ciïn els tràmits per rebre aquesta compensació en compliment d’aquesta disposició addicional i de l’acord amb la Federació espanyola de municipis. El Sr. Cuervo considera acabat el debat i manifesta que caldrà esperar a les resolucions de la direcció general del Tresor i dels Fons comunitaris que esta- bliran en quina mesura s’ha produït la compensació, i subratlla que tenen previst per arribar fins al final. El Sr. Cuervo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Oliveras expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU I A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Cornet expressa el vot contrari del PP. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 27. Instar a l’òrgan competent al nomenament del Síndic/a de Greuges de Barcelona. El Sr. Cornet considera que la iniciativa del Síndic de Greuges és molt necessària per la ciutat i recorda que va sorgir com a iniciativa amb la signatura de la Carta europea de salvaguarda dels Drets humans de la ciutat, el 17 de maig de 2000. Després va patir un seguit de vicissituds, entre les quals destaca l’anul·- lació d’una consulta ciutadana per a l’elecció del sín- dic –entre tres candidats– al·legant deficiències for- mals, atès que no hi havia cap reglament per donar forma a la votació; el maig del 2002 es va optar per una elecció directa de l’Alcalde entre els candidats proposats per les entitats, que hauria de ser sotmesa a l’aprovació per la majoria de regidors del consistori, i que va ser una modalitat rebutjada per les entitats i associacions. Finalment, s’aprovà la proposta del Re- glament del Síndic de Greuges de Barcelona que, si bé és cert que estableix que no es pot nomenar sín- dic durant el període electoral, considera que actual- ment ja és moment de fer-ho. El Sr. Puigdollers avança el vot favorable a la proposta i recorda que aquest és un assumpte de NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 785 desenvolupament de Carta Municipal, exclusiva- ment responsabilitat del consistori, i que ja fa sis anys que cueja. El Sr. Oliveras destaca que, ara com ara, la pro- posta no té sentit perquè s’estan complint els terminis previstos: el març de l’any passat es va aprovar el Reglament per unanimitat, i el desembre es van apro- var inicialment les normes Reguladores de participa- ció ciutadana, i la definitiva el febrer d’enguany. Ara, una vegada aprovat el Programa d’Actuació Munici- pal, s’iniciarà, per part de la Regidoria de Dona i Drets Civils, el procés de consulta amb les entitats i amb els Grups municipals a fi d’arribar a una propos- ta que del màxim consens possible. El Sr. Cornet insisteix que la proposta que fan està del tot justificada perquè el procés ja duu un retard de deu mesos des de l’aprovació del Reglament que fixa els criteris de nomenament, que s’inicia amb un de- cret d’Alcaldia que obre un període de consultes de dos mesos que, al seu parer, ja podria haver estat ini- ciat. El Sr. Puigdollers constata que s’ha trigat sis anys a desenvolupar aquest punt de la Carta Municipal. El Sr. Cornet remarca que els mecanismes per a l’elecció del Síndic de Greuges han estat fruit del con- sens de totes les forces polítiques, per la qual cosa no entén per què encara no s’ha fet el decret d’Alcal- dia que inicia el procés. El Sr. Cuervo admet aquesta unanimitat a què apel·la el Sr. Cornet, i ratifica les paraules del Sr. Oliveras que ha manifestat que s’està treballant en el procés de consultes. El Sr. Cuervo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Oliveras expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU I A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP. Es re- butja. c) Mocions V) Part de control a) Precs Del Grup Municipal CIU: 28. Que l’equip de govern municipal acordi iniciar el procediment per adquirir la Masia de Can Fargas a fi i efecte de donar-li el destí d’equipament públic. El Sr. Puigdollers presenta el prec del Grup de CiU i que fa referència a l’adquisició, per part de l’Ajunta- ment, de la Masia de Can Fargas per convertir-la en un actiu cultural per a l’ús dels veïns i veïnes del Dis- tricte d’Horta-Guinardó. Recorda que aquest tema s’ha debatut diverses vegades i, per part del govern municipal, sempre s’ha votat en contra de les propostes de CiU en el sentit que la masia passés a ser de titularitat pública. Així doncs, insisteixen una vegada més en què el govern municipal acordi iniciar un procediment per adquirir Can Fargas pel sistema que considerin més adient. El Sr. Cuervo informa que defensen l’oportunitat que consideren que els correspon com a Ajuntament a fer una oferta exercint el dret de retracte. Entén que el procés correcte hauria estat fer arribar una notifica- ció de la compra-venda de la masia, primer a la Ge- neralitat i, posteriorment, aquesta administració co- municar-ho a l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, el comprador ha ratificat que es va notificar la com- pra-venda a la Generalitat i, atès que no es va comu- nicar a l’Ajuntament, s’ha endegat un procés de re- cessió dels instruments notarials de notificació i la preparació de requeriments a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat a fi que acrediti si la notifi- cació notarial es va comunicar a l’Ajuntament de Bar- celona, ja que no se’n té cap notícia. Confirma, no obstant això, que en cas que puguin exercir el dret de retracte, l’Ajuntament adquirirà la masia de Can Fargas. El Sr. Puigdollers pregunta si, d’acord amb la llei, la comunicació del dret de retracte només s’havia de a la Generalitat, obviant l’Ajuntament de Barcelona; i pregunta si els propietaris només van comunicar a la Generalitat, i no a l’Ajuntament, que es produïa la venda. En aquest sentit, demana quina és la voluntat política de l’Ajuntament respecte a aquest assumpte. El Sr. Cuervo reitera que la voluntat del govern mu- nicipal és que se’ls reconegui el dret de retracte, i en cas afirmatiu, exercir-lo i emplaça el Sr. Tuñí a tractar els aspectes jurídics d’aquest assumpte. El Sr. Tuñí corrobora que no tenen constància d’haver rebut a la Direcció de Patrimoni, ni per part de la Generalitat ni de la propietat, una notificació directa d’oferta de la possibilitat d’exercir el dret, en aquell moment, de tempteig. Ara, atès que la compra-venda ja es va produir fa força temps, han iniciat els tràmits per exercir el dret de retracte. Es dóna per tractat. 29. Que es modifiqui l’article 6è de l’Ordenança fis- cal núm. 3.14 Taxes per serveis culturals, per tal que les persones que es trobin en situació d’atur gaudei- xin d’entrada gratuïta als museus i exposicions de la ciutat. El Sr. Puigdollers manifesta que, arran d’una pro- posició del Partit Popular, que demanava entrades gratuïtes a museus i exposicions per als jubilats amb un determinat nivell d’ingressos i per als menors, van descobrir que les persones que estan en situació d’atur no tenen aquest dret, i és per aquest motiu que demanen la modificació de l’Ordenança fiscal que ho regula. La Sra. Ballarin indica que desestimaran el prec, tot i que agraeix la preocupació del Grup de CiU en presentar-la, perquè entenen que no és el moment procedimental correcte ni tampoc estan d’acord amb el fons de la qüestió. Igualment, es mostra sorpresa quan el Sr. Puigdollers manifesta que ha estat ara que s’han adonat d’aquest fet, i entén que quan feien al·legacions a les ordenances ja ho podien haver vist, ja que era llavors el moment de fer les modificacions. Pel que fa al fons, la resposta és la mateixa que va donar al Grup Popular quan va fer la pregunta es- mentada, i és que dins la regulació d’ordenances es garanteix que totes les persones, encara que tinguin una capacitat econòmica reduïda –definitivament o temporalment, com és el cas de les persones en situ- ació d’atur–, tenen la possibilitat d’acudir gratuïtament als museus i exposicions un dia al mes, i alhora, dis- posen d’una entrada a preu reduït la resta de dies. Igualment, consideren que la gratuïtat total suposaria una pèrdua d’ingressos que els museus no es poden permetre. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004786 El Sr. Puigdollers lamenta una resposta com aquesta per part d’un govern que s’anomena de pro- grés, atès que entén que es tracta d’un acte de justí- cia. La Sra. Ballarin recorda que en aquella ocasió tam- bé van destacar la qüestió de la diferència que hi ha- via entre Madrid i Barcelona pel que fa al preu molt més reduït de les entrades als museus, possible grà- cies al finançament de l’Estat a través dels impostos que paga tothom, inclosa la persona en atur que viu a Barcelona. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 30. Instar al Sector de Serveis Urbans i Medi Ambi- ent a la suspensió del cobrament del preu públic de recollida de residus sòlids del 2004, i modificar els preus públics dels serveis per a la prestació de ser- veis especials de neteja i recollida de residus munici- pals. La Sra. Balseiro observa que, des de l’entrada en vigor de la llei autonòmica en matèria de residus, s’amplia l’oferta del sistema de recollida fins i tot a empreses privades. A banda d’aquesta puntualit- zació, indica que l’Ajuntament ha fet arribar als titu- lars d’activitats empresarials i comercials un seguit de declaracions de producció de residus que els obliga a fer efectiva una pre-liquidació entre els mesos de maig i de juny. Imagina, doncs, que de la mateixa manera que el Partit Popular i molts mitjans de comunicació, l’Ajun- tament també ha rebut queixes per part dels afectats i és per aquest motiu que presenten aquest prec a la sessió d’avui on es reclama: instar al sector de Ser- veis Urbans i Medi Ambient a la suspensió del cobra- ment del preu públic per la recollida de residus del 2004, basat en aquestes pre-liquidacions, fins que no es rebin les declaracions de producció de residus a què estan obligats els titulars de comerços i activitats; així com la modificació dels preus públics per la pres- tació de serveis especials de neteja que contempli l’excepció de l’obligació de satisfer el preu públic per als comerços i activitats que tinguin una superfície fins a 100 m2 i que siguin petits generadors de resi- dus. El Sr. Cuervo considera que la llei contempla que el titular d’una activitat o comerç és propietari i, per tant s’ha de fer càrrec dels residus que genera, inde- pendentment de la superfície que ocupi. Pel que fa a la declaració de Producció de residus, manifesta que cal verificar-la cosa que es fa mitjan- çant un procediment pactat amb diversos organismes del món del comerç i de l’empresa, a més d’associa- cions, gremis i col·legis professionals a fi de fer-la ob- jectiva i equitativa. Això no treu, però, que alguns ciu- tadans que no havien pagat mai –perquè no arribaven als 60 m2– ara no hi estiguin d’acord. Afe- geix, també, que la reforma contempla un conjunt de bonificacions per recollida selectiva molt importants. Així doncs, considera que no s’ha d’instar la sus- pensió del cobrament del preu públic basat en les pre-liquidacions, sinó que cal perfeccionar els parà- metres que conté, de manera que els censos estiguin molt ajustats, així com ben definits els tipus de resi- dus generats, de manera que es contribueixi fiscalment segons l’ús que es fa dels serveis. La Sra. Balseiro lamenta que el president de la Co- missió consideri equitatiu i objectiu el sistema actual, ja que parteix de la base que, poc o molt, totes les activitats generen residus, per la qual cosa estan jus- tificats els 125 euros de taxa mínima. Considera que hi ha un afany recaptatori molt notable en aquesta taxa, i que no es tracta d’un error com ells havien in- terpretat en un primer moment. El Sr. Cuervo titlla de demagògics els arguments es- grimits per la Sra. Balseiro i reitera que l’única cosa que es fa és posar preu públic a un servei –que s’intenta que sigui una quantitat mínima moderada (125 euros)–. Així doncs, estan convençuts que fan una política equi- librada que demana un esforç adequat a la contribució del manteniment dels serveis de la ciutat. Es dóna per tractat. b) Preguntes Del Grup Municipal PP: 31. Quines mesures es pretenen adoptar davant la reclamació del Síndic de Greuges referent a l’aug- ment de la taxa municipal de la grua municipal, i qui- na és la postura davant les reclamacions rebudes en aquest sentit. El Sr. Cuervo respon a la Sra. Balseiro que encara no tenen constància que el Síndic de Greuges els hagi tramès l’esmentada reclamació, però que, en el moment en què els arribi, respondran adjuntant tota la documentació justificativa del procediment que se segueix. La Sra. Balseiro lamenta que el Sr. Cuervo no tin- gui en compte el significat que una entitat com el Comisariado Europeo del Automóvil hagi presentat aquesta queixa, en què posen en dubte el cost real de la taxa de grua aplicada per aquest Ajuntament. El Sr. Cuervo addueix que ja ha sentit moltes vega- des els arguments en contra el preu de la grua esgri- mits per la Sra. Balseiro i que no tornarà a establir un debat sobre aquesta qüestió atès que li ha donat tota mena d’explicacions en diverses ocasions. Quant a la seva pregunta sobre què pensa fer davant la recla- mació del Síndic, li repeteix que quan aquesta sindi- catura els insti, respondran, evidentment amb els ma- teixos arguments i documentació que li ha donat a ella mateixa. Igualment, recorda que l’entitat que ha presentat la queixa ja va formular al·legacions en aquest sentit durant el període d’exposició pública de l’ordenança i se li van respondre. Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup COMISSIÓ DE SEGUIMENT I CONTROL DE BTV Del Grup Municipal PP: 32. Que el director general de BTV comparegui da- vant d’aquesta Comissió perquè informi sobre els mu- nicipis en els què es pot veure BTV, els mitjans tèc- nics que es disposa per a la seva difusió i la seva audiència desglossada per cada municipi. La Sra. Esteller presenta el prec que fa referència a l’abast de difusió i audiència de BTV en diferents municipis i, atès que supera els límits de Barcelona ciutat, voldrien obtenir informació detallada sobre aquesta qüestió. NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 787 El Sr. Tàpia respon, d’acord amb el document de la Generalitat, d’11 de desembre de 2003, que BTV emet amb un sistema radiant des de planta tretzena de la torre de Collserola, amb una potència de 2.000 watts, i que emet pel canal 39, bàsicament en direc- ció a Barcelona ciutat. Posteriorment, aquesta potèn- cia es va ampliar per adequar-la a les altres televisi- ons privades que emeten a Barcelona o al municipis veïns. A la mateixa torre de Collserola hi ha un emis- sor amb una potència de 100 watts que emet pel ca- nal 53 de cara a una part del Vallès. També hi ha un sistema radiant al turó de Moià, a Montcada i Reixac, que emet pel canal 32, amb una potència de 100 watts, per donar cobertura a la zona de Ciutat Me- ridiana. Pel que fa als municipis, no és fàcil con- feccionar una llista perquè hi ha municipis on BTV es veu molt parcialment, només en algunes zones, com ara en el municipis de la costa on des de Castelldefels a Montgat es veu amb nitidesa, però a partir de el Masnou només es veu en algunes zones del municipi i que, en dies molts clars arriba fins a Mataró. Confia que amb el nou govern de la Generalitat es podrà fer realitat que BTV es pugui veure en tota l’àrea metropolitana; però ara com ara, Barcelona ciu- tat, Santa Coloma, Montgat, Tiana, part d’Alella, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs, el Prat de Llobregat, Gavà, la franja costanera de Castelldefels, l’Hospitalet, Cornellà, Esplugues, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola, Sant Quirze del Vallès, Barberà, La Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda, Sabadell, Polinyà, Palau de Plegamans, Lliçà de Munt i Lliçà de Vall, Parets, Mollet, Montornès, Martorelles, Canovelles i parcial- ment La Garriga són els municipis on es pot veure BTV. La Sra. Esteller pregunta si tenen previst estendre l’àmbit de difusió de BTV, en quins terminis i si tenen la suficient cobertura per fer-ho, i, d’altra banda, si han valorat quina és l’audiència en les zones que acaba d’esmentar, tret de Barcelona ciutat. El Sr. Tàpia insisteix que la voluntat és que BTV es vegi en tota l’àrea metropolitana, però entén que han d’estar sotmesos a la regulació que faci la legislació i la Generalitat. Recorda que el darrer govern socialis- ta presidit per Felipe González, el 1996, va fer una llei de televisions locals, però no va donar a temps a fer- ne el reglament, de manera que totes les televisions locals s’han desenvolupat segons la disposició addi- cional d’una llei que no té reglament. Durant aquests vuit anys, la Generalitat ha fet alguna reglamentació curiosament discrecional, tot cal dir-ho. Confia que el nou govern de la Generalitat clarifica- rà quina és la vocació de les televisions locals, i man- té que la voluntat de BTV és donar cobertura i serveis als ciutadans de Barcelona amb un concepte ampli que abasti l’àrea metropolitana. Es dóna per tractat. 33. Que el director general de BTV comparegui da- vant d’aquesta Comissió perquè informi del tracta- ment informatiu donat als diferents partits polítics i als seus líders en la precampanya i campanya electoral de les darreres eleccions a Corts Generals, especial- ment pel que fa al minutatge, en termes quantitatius i qualitatius. La Sra. Esteller indica que aquesta pregunta es re- fereix a la cobertura de la campanya electoral i als cri- teris de neutralitat informativa i de respecte a la plura- litat en els diferents espais, no només els informatius, sinó també en els espais de debat i les tertúlies. El Sr. Tàpia, respecte a la consideració de la Sra. Esteller de què l’àmbit de difusió de BTV només ha- via de ser la ciutat de Barcelona, observa que això podria suposar un element discriminatori respecte a altres televisions locals que tenen un àmbit d’actuació molt superior a BTV. Respecte a la pregunta concreta sobre la campa- nya electoral, observa que hi van haver alguns inci- dents, ja que el Consell d’Administració va aprovar una normativa, amb la que es va iniciar la campanya, i que obeïa a uns criteris idèntics als fixats per con- sens per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió; i que, posteriorment, es va fer un recurs contra aquest acord, que no va ser admès per la Junta elec- toral local i sí que van ser admesos pel recurs pre- sentat per CiU a la Junta electora central, moment a partir del qual es van aplicar els nous criteris. Igual- ment, s’ha de tenir en compte, pel que fa a la progra- mació, la manera abrupta com es va acabar la cam- panya electoral dos dies abans. Al final, les diferències de còmput són molt petites, i només una mica més significatives a favor en els casos d’ERC i IC-V perquè, en acabar la campanya electoral de sobte, aquests partits ja havien fet els seus actes electorals més importants, mentre que els grans partits les deixaven per al final. Pel que fa als criteris, manifesta que han intentat un cobriment de la campanya tan objectiu com han pogut. Es dóna per tractat. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi- dència aixeca la sessió a les catorze hores i cinc mi- nuts. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004788 Acords Acords de les sessions de 20, 21 i 22 d’abril de 2004 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I COORDINACIÓ TERRITORIAL Sessió de 21 d’abril de 2004 1. Modificar el contracte de concessió adjudicat a la societat Aiguajoc Borrell, SL, per a la construcció i gestió d’un equipament esportiu i un aparcament de vehicles a l’espai conegut com a Cotxeres Borrell, d’acord amb allò que disposen els articles 59 i 163 del Text refós de la Llei de contractes de les Adminis- tracions públiques, i els articles 249.b) i 250.2.b) del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens lo- cals, per raons d’interès públic concretades en la ne- cessitat de garantir la continuïtat del servei en termes de qualitat, assegurant la viabilitat econòmica de la concessió i, en conseqüència: adequar el cànon i do- nar nova redacció a la clàusula tercera del contracte de concessió formalitzat el 8 de gener de 1992, con- forme al text que figura en el document unit 1; establir les condicions de pagament del deute pendent amb l’Ajuntament, que s’especifiquen en el document unit 2; i formalitzar la modificació contractual en escriptura pública. 2. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- dores de la concessió de l’ús privatiu d’una porció de terreny, grafiada en el plànol annex, que forma part i s’haurà de segregar de la finca assenyalada amb el núm. 6-16 del carrer del Coronel Monasterio per tal de construir i gestionar, per una part, un edifici ocupacional destinat a Centre especial de treball i Centre ocupacional i, per l’altra, un edifici dotacional destinat equipament d’usos mixtos format per locals socials, residència assistida i altres serveis, tots ells per a persones amb discapacitat psíquica, condicio- nant l’efectivitat de la segona actuació a assolir amb la Generalitat de Catalunya els acords necessaris per a garantir la viabilitat del projecte de l’equipament dotacional; sotmetre’l a informació pública durant un termini de trenta dies; i, si no s’hi formulen al·le- gacions o reclamacions que posin de manifest la ne- cessitat d’introduir-hi modificacions: tenir per elevat automàticament el present acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar el contracte de concessió, mitjan- çant procediment negociat, al Taller Escola Barcelo- na, SCCL, societat cooperativa de segon grau; forma- litzar la concessió, prèvia constitució de la fiança que el plec assenyala, amb la pràctica de les agrupaci- ons, segregacions i altres operacions registrals ne- cessàries per identificar la finca objecte de concessió; declarar, d’acord amb l’article 78 i concordants del Reial decret 1093/1997, de 4 de juliol, en virtut del qual s’aproven les normes complementàries al Regla- ment per a l’execució de la Llei hipotecària, la innecessarietat de llicència de parcel·lació; i facultar l’alcalde per a realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 3. Requerir a “SABA Aparcamientos, SA” (SABA) per tal que dugui a terme en nou dels aparcaments municipals que gestiona com a concessionària les millores en matèria de seguretat, mediambient i adaptació a persones de mobilitat reduïda defini- des en els projectes tècnics annexos, en compli- ment de la normativa vigent i com a actuacions d’interès públic no previstes en el moment d’adju- dicar els contractes de concessió d’aparcaments subterranis formalitzats en escriptura de 7 de de- sembre de 1966 (aparcaments de la plaça de Catalunya 16, passeig de Lluís Companys 1, avin- guda Pau Casals 8, passeig de Gràcia 124 i pas- seig de Gràcia 34), escriptura de 19 de maig de 1972 (aparcaments de la Rambla Catalunya 15, passeig de Gràcia 72, plaça Urquinaona, plaça Ferrer i Cajigal i carrer Diputació 282) i adjudicat per acord del Consell Plenari el 28 de desembre de 1988 (aparcament de l’avinguda Catedral 8); establir el nou sistema tarifari dels aparcaments de rotació esmentats, que es concreta en el paga- ment per fraccions de 5 minuts després de la pri- mera mitja hora, d’acord amb la regularització de tarifes, cànons i l’impacte econòmic en els comp- tes de la Societat que resulten del document unit; unificar les dites concessions en una sola mitjan- çant la refosa i actualització normativa de llurs plecs de clàusules administratives en un únic plec, que s’annexa i aprova, el qual incorpora les modifi- cacions necessàries per a reflectir les inversions, canvi de règim tarifari, cànons, tributació local i al- tres condicions adequades a les actuacions anun- ciades, de les quals se’n deriva el desequilibri eco- nòmic-financer de la concessió a compensar a través de la pròrroga del termini concessional dels quatre aparcaments que no tenen exhaurit encara el termini legal de cinquanta anys (rambla de Catalunya 16, passeig de Gràcia 72, plaça Ferrer i Cajigal i carrer Diputació 282), tal i com s’especifi- ca en el plec, desequilibri i compensació que s’ac- cepten de conformitat amb allò que disposa l’art. 163, en relació amb el 59 i el 101 del Text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públi- ques, aprovat per RD legislatiu 2/2000, de 16 de juny, i els articles 249.b) i 250.2b) del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny; regularitzar, en els ter- mes del mateix document unit, la situació fiscal per la via de terminació convencional dels conflictes judicials i extrajudicials pendents entre l’Adminis- tració municipal i SABA, en relació amb els tributs locals que afecten els aparcaments ressenyats; formalitzar el document contractual de la conces- sió unificada, d’acord amb allò que disposen els articles 54 i 101.2 del Text refós mentat, prèvia la constitució per la concessionària de la fiança del 4 per 100 del pressupost de les obres a executar, NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 789 conforme a l’art. 36.1 del propi Text; i facultar l’Al- caldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Sessió de 21 d’abril de 2004 1. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica- ció del Pla General Metropolità per a l’ordenació de l’illa delimitada pels carrers d’Entença, de Déu i Mata, del Taquígraf Garriga i el passatge de les Cinc Tor- res, d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini d’un mes. COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS URBANS I MEDI AMBIENT Sessió de 20 d’abril de 2004 1. Autoritzar la despesa del contracte número 04001411 que té per objecte la neteja i conservació de la xarxa de clavegueram de la ciutat de Barcelona, des de l’any 2005 fins a l’any 2012, per un import de 80.000.000 d’euros, amb càrrec als pressupostos i partides indicades en el document comptable. Apro- var el plec de clàusules administratives particulars, el plec de prescripcions tècniques i la Memòria. Convo- car concurs per a la seva adjudicació. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL Sessió de 20 d’abril de 2004 1. Completar l’informe sobre matriculació i escola- rització del curs 2004-2005 amb les dades següents: demanda no atesa, a les escoles bressol, per distric- tes; distribució de l’alumnat per tipus d’escola, públi- ca, privada concertada i privada no concertada, per a cada nivell educatiu, per districtes; en el cas de la for- mació professional, també explicitada per branques formatives; l’evolució de la matrícula viva en el curs passat (2003-2004) i els districtes en els que ha tin- gut més incidència; dades sobre l’evolució de l’esco- larització de la població immigrada, percentatges per nivells educatius; i dades sobre l’escolarització en el cas de l’educació especial. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 22 d’abril de 2004 1. Que el govern municipal presenti davant aquesta Comissió la proposta d’ubicació de les Comissaries dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, garantint com a mínim la ubicació d’una per Districte. 2. Mostrar la condemna, de tots els grups munici- pals del Consistori, de tots els col·lectius que utilitzen la violència en comptes del diàleg com a forma d’ex- pressió. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004790 PERSONAL Concursos i oposicions CONCURS OPOSICIÓ RESTRINGIT PER A LA PROVISIÓ DE 28 PLACES DE CAPORAL DE LA GUÀRDIA URBANA Es comunica que per decret de l’Alcaldia de 25 de març de 2004 s’ha modificat la composició del Tribu- nal del concurs oposició restringit referenciat, desig- nant-se els membres següents: Presidència: Im. Sr. Jordi Hereu Boher, com a titular i el Sr. Carles Martí Jufresa, com a suplent. Vocals: El Sr. Joan Albert Dalmau i Balagué, com a titular, i com a suplent la Sra Teresa Parés i Santilari. El Sr. F. Xavier Vilaró i Camps com a titular, i com a suplent el Sr. J. Manuel Díaz i Díaz El Sr. Santos Martínez i Sequí com a titular, i com a suplent la Sra. Blanca Gómez i López. El Sr. Luis Alfonso Vidal i Verge com a titular, i com a suplent al Sr. Evelio Vázquez Sánchez. Secretari: El de la Corporació o funcionari en qui delegui Observadors: Representants, titular i suplent, designats conjunta- ment per la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa. CONCURS OPOSICIÓ RESTRINGIT PER A LA PROVISIÓ DE 8 PLACES DE SERGENT DE LA GUÀRDIA URBANA Es comunica que per decret de l’Alcaldia de 31 de març de 2004 s’ha modificat la composició del Tribu- nal del concurs oposició restringit referenciat, desig- nant-se els membres següents: Presidència: Im. Sr. Jordi Hereu Boher, com a titular i el Sr. Carles Martí Jufresa, com a suplent. Vocals: El Sr. Joan Albert Dalmau i Balagué, com a titular, i com a suplent la Sra. Teresa Parés i Santilari. El Sr. F. Xavier Vilaró i Camps com a titular, i com a suplent el Sr. J. Manuel Díaz i Díaz El Sr. Santos Martínez i Sequí com a titular, i com a suplent la Sra. Blanca Gómez i López. El Sr. Luis Alfonso Vidal i Verge com a titular, i com a suplent al Sr. Evelio Vázquez Sánchez. Secretari: El de la Corporació o funcionari en qui delegui Observadors: Representants, titular i suplent, designats conjunta- ment per la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa. NÚM. 16 a 20-V-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 791 ANUNCIS Concursos Mitjançant resolució del gerent d’Urbanisme de 27 d’abril de 2004 es resol aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de condicions tèc- niques corresponents al contracte de consultoria i as- sistència de l’actualització de continguts i manteni- ment tècnic de l’Espai Urbà (carrer de la Ciutat, núm. 2) i de la Sala Barcelona (ubicada al Sector d’Urba- nisme, avinguda Diagonal, núm. 240, 2a planta), to- tes dues a Barcelona. Al mateix temps s’anuncia concurs per procedi- ment restringit per a l’adjudicació de l’esmentat con- tracte, d’acord amb les condicions següents: 1. Entitat adjudicadora a) Organisme: Ajuntament de Barcelona. b) Dependència que tramita l’expedient: Gerència d’Urbanisme. c) Número d’expedient i núm. Contracte: 47/2004 (núm. Contracte 04001700). 2. Objecte del contracte a) Descripció de l’objecte: actualització de continguts i manteniment tècnic de l’Espai Urbà (carrer de la Ciutat, núm. 2) i de la Sala Barcelona (ubicada al Sector d’Urbanisme, avinguda Diagonal, núm. 240, 2a planta), totes dues a Barcelona. b) Divisió per lots i nombre: No. c) Lloc d’execució: Barcelona. d) Termini d’execució: fins al 31 de desembre de 2004. 3. Tramitació, procediment i forma d’adjudicació a) Tramitació: ordinari. b) Procediment: restringit. c) Forma: concurs. 4. Pressupost base de licitació Import total: 210.000,00 euros (16% IVA inclòs). 5. Garanties Provisional: 4.200,00 euros. Definitiva: 4% de l’import d’adjudicació. 6. Obtenció de documentació i informació 6.1 Informació: a) Entitat: Informació Urbanística del Sector d’Urba- nisme. b) Domicili: avinguda Diagonal, núm. 230, 2a planta. c) Localitat i codi postal: Barcelona, 08018. d) Telèfon: 93 291 45 14 / 93 291 44 06. e) Telefax: 93 291 45 93. f) Data límit d’obtenció de documents i informació: fins al dia anterior a la presentació de pliques. 6.2 Documentació: Departament d’Informació i Documentació Urbanís- tica del Sector d’Urbanisme. 7. Requisits específics del contractista Els que s’especifiquen a la clàusula 9 del plec de clàusules administratives particulars. 8. Presentació d’ofertes o de sol·licituds de participació 8.1 Data límit de presentació: 10 de maig de 2004. 8.2 Documentació a presentar: la que s’indica al plec de clàusules administratives particulars. 8.3 Lloc de presentació: a) Entitat: Registre General d’Urbanisme. b) Domicili: avinguda Diagonal, núm. 230, planta 2a (de dilluns a divendres de 8,30 a 18 hores). c) Localitat i codi postal: Barcelona, 08018. 8.4 Candidats a seleccionar: 5. 9. Data límit d’enviament de les invitacions 14 de maig de 2004. 10. Fase d’adjudicació 10.1 Data límit de presentació de proposicions (veure punt 8.3): 1 de juny de 2004. 10.2 Data d’obertura de les proposicions: 3 de juny de 2004. a) Hora: 9 hores. b) Entitat: Gerència d’Urbanisme –Sala de reunions. c) Domicili: avinguda Diagonal, núm. 240, planta 4a. d) Localitat: Barcelona. 11. Despeses d’anuncis A càrrec de l’adjudicatari. Barcelona, 28 d’abril de 2004. La secretària dele- gada, Natàlia Amorós i Bosch. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 16 a 20-V-2004792 PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ: Barcelona, anual 9,02 € GASETA MUNICIPAL Número corrent 0,30 € Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958 Altres anuncis En sessió celebrada el 30 d’abril de 2004, el Plena- ri del Consell Municipal va adoptar l’acord següent: Aprovar definitivament el Programa d’Actuació del Districte de Sarrià-Sant Gervasi 2004-2007, segons el document que consta a l’expedient que incorpora les rectificacions al document aprovat pel Consell de Districte en sessió de 5 d’abril de 2004, en virtut del que disposen els articles 122 i 123 del Reglament or- gànic municipal. La qual cosa es fa pública, de conformitat amb allò que estableix l’article 196 del Reial Decret 2568/1986, de 26 de novembre. Barcelona, 30 d’abril de 2004. El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.