Internet: http://www.bcn.es Núm. 34 / Any XCI 20 de desembre de 2004 Intranet: http://www.ajuntament.bcn SUMARI Consell Municipal Acta sessió de 29-X-2004 ................................ 1646 Acords sessió de 24-XI-2004 .......................... 1685 Comissió de Govern Acords sessió extraordinària de 19-XI-2004 ... 1690 Disposicions generals Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit .................................... 1691 Decrets de l’Alcaldia Modificacions de crèdit .................................... 1692 Assignació de funcions a la Divisió de Protecció Civil i Prevenció ........................... 1694 Creació de la Direcció de Serveis, de Serveis Generals i Control de Recursos i del Departament d'Administració i Personal adscrit a l'esmentada Direcció ..................... 1695 Denominació d'una plaça ................................. 1695 Designació membres del Jurat del Premi del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació 2004 ................ 1696 Modificació Normes de funcionament de la Ponència Ambiental ................................. 1696 Cartipàs Modificació de la composició de la Comissió Assessora del Districte d'Activitats 22@bcn 1697 Designació representant a la Comissió de Control del Pla de Pensions ........................ 1697 Designació representant a la Comissió de Seguiment que s'especifica al conveni de cooperació en infraestructures i medi ambient al delta del Llogregat ..................... 1697 Designació membre del Consell d'Administra- ció de l'Institut Municipal d'Educació ........... 1698 Consells Municipals de Districte Districte 7. Horta-Guinardó. Acords sessió de 23-XI-2004 .............................................. 1699 Personal Concursos Bases generals que han de regir la convocatòria de 4 concursos per a la provisió de 4 llocs de treball ........................ 1700 Assessor/a tècnic/a de prevenció .................... 1701 1 lloc de responsable de promoció .................. 1702 Responsable tècnic de manteniment d’edificis 1702 Suport a la gestió del manteniment d’edificis .. 1703 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041646 Acta de la sessió celebrada el dia 29 d’octubre de 2004 i aprovada el dia 24 de novembre de 2004 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-nou d’octubre de dos mil quatre, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Marina Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Ca- nalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Sola- gran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Ale- many, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Car- reiras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Car- mona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, as- sistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins. Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi- dència obre la sessió a les nou hores i deu minuts. Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce- lebrada el 21 de juliol de 2004, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova. PART INFORMATIVA a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Decret de l’Alcaldia, de 16 de juliol de 2004 (S1/ D/2004 2882), que proposa a la Junta General de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA, la de- signació del Sr. Jaume Castellví i Egea com a mem- bre del Consell d’Administració de l’esmentada so- cietat. 2. Decret de l’Alcaldia, de 16 de juliol de 2004 (S1/ D/2004 2889), que aprova l’estructura organitzativa i funcions de la Direcció de Serveis de Mobilitat, ads- crita a la Gerència de Seguretat i Mobilitat. 3. Decret de l’Alcaldia, de 19 de juliol de 2004 (S1/D/2004 2932), que delega en el primer tinent d’al- calde, president de la Comissió d’Urbanisme, Infraes- tructures i Habitatge i president de l’Institut Municipal d’Urbanisme, l’aprovació dels convenis urbanístics per a la construcció d’habitatges protegits en qualse- vol de les seves modalitats, dels habitatges destinats a reallotjament d’afectats urbanístics, així com els convenis per a la rehabilitació d’habitatges, la compe- tència dels quals, per raó de la matèria, sigui de l’al- calde i la quantia dels quals no superi els euros 6.010.121,04, ni la durada els quatre anys. 4. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2004 (S1/D/2004 3227), que designa els membres i els su- plents del Plenari del Consell Municipal de Gais, Les- bianes i Homes i Dones Transsexuals, i designa tam- bé el Sr. Eugeni Villalbí i Godes com a secretari tècnic de l’esmentat Consell. 5. Decret de l’Alcaldia, de 23 de juliol de 2004 (S1/D/2004 2976), que aprova l’estructura organit- zativa i funcions de la Direcció de Serveis de Suport, adscrita a la Gerència de Serveis Generals. 6. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2004 (S1/D/2004 3026), que autoritza el Sr. Salvador Sarquella i Comerma, director de Serveis de Suport, perquè pugui signar les sol·licituds de matriculació, transferència, reforma i baixa dels vehicles de propie- tat municipal, que hagin d’efectuar-se davant la Pre- fectura Provincial de Trànsit o altres organismes com- petents. 7. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2004 (S1/D/2004 3027), que nomena director dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona el Sr. Rafael Jiménez i Asensio, amb les facultats i delegacions atribuïdes pels decrets de l’Alcaldia de 26 de maig de 1998 i 1 de març de 2000, i amb efectes des del 15 de setembre de 2004. 8. Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2004 (S1/D/2004 3303), que nomena el Sr. Ricard Do- mingo i Clarós director de la Societat Informació i Co- municació de Barcelona, SA. 9. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3348), que fixa com a festes locals a ce- lebrar durant l’any 2005, en el terme municipal de Barcelona, els dies: 23 i 24 de setembre, Mare de Déu de la Mercè. 10. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3349), que modifica l’estructura organit- zativa de la Direcció d’Organització, que queda con- figurada pels Departaments de Normativa Organit- zativa i d’Auditoria Operativa, amb les funcions determinades en el document annex; i deixa sense efecte el decret de l’Alcaldia de 24 de maig de 2004. 11. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3350), que modifica la composició del Comitè de Redacció de la web de l’Ajuntament de Barcelona; n’amplia les funcions; hi constitueix el Co- CONSELL MUNICIPAL NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1647 mitè de Coordinació de la web i de la intranet munici- pal i en designa els membres; nomena la Sra. Raquel Gisbert i Borràs com a responsable de continguts d’Internet i d’Intranet; i deixa sense efecte el decret de l’Alcaldia de 9 de desembre de 1999. El Sr. Ciurana considera que la web municipal serà, cada vegada més, un instrument de comunica- ció de l’Ajuntament amb la ciutadania i, per tant, s’hauria de garantir la presència de les diferents sen- sibilitats existents en aquest Plenari a l’hora de deter- minar-ne el contingut; i en vista que el Comitè de re- dacció està format per càrrecs de designació política, demana a l’Alcaldia que articuli els mecanismes ne- cessaris per a garantir que els Grups municipals hi si- guin també representats. El Sr. Alcalde indica que aquesta petició rebrà la resposta escaient si es formula per escrit o a través del pertinent diàleg en la Junta de Portaveus. 12. Decret de l’Alcaldia, de 8 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3375), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu la Sra. Maria Comín i Oliveres en substitució de la Sra. Laia Ortiz i Castellví. 13. Decret de l’Alcaldia, de 13 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3433), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi el Sr. Oriol Bonet i Boixadera en substitució de la Sra. Isabel Darder Giménez i Zidaba Lisson. 14. Decret de l’Alcaldia, de 29 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3621), que suprimeix la Gerència Delegada d’Organització i Recursos i el Departament de Serveis Generals de la Guàrdia Urbana, i adscriu els recursos de tal Departament a la Direcció de Ser- veis Econòmics i Control de Recursos del Sector de Seguretat i Mobilitat. 15. Decret de l’Alcaldia, de 30 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3664), que aprova l’estructura organitzativa i funcions del Gabinet de l’Alcaldia i adapta la denominació dels òrgans existents a l’orga- nigrama aprovat. 16. Decret de l’Alcaldia, de 30 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3722), que modifica l’estructura organitzativa de primer nivell de comandament de la Guàrdia Urbana; nomena respectivament caps de les Divisions Territorial, de Trànsit i Nocturna els Srs. Evelio Vázquez Sánchez, Diego Rodríguez Borrega i José Manuel Díaz Díaz; i determina que les funcions de sotscap de la Guàrdia Urbana siguin exercides pel primer i que els Srs. Juan José Vilanova Juanola i Jesús Hernando Maldonado exerceixin, de manera provisional, les funcions de cap de la Divisió de Coor- dinació i de cap de la Divisió de Seguretat, respecti- vament. 17. Decret de l’Alcaldia, d’1 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3604), que nomena la Sra. Ana Belén Moreno i Vílchez cap de Premsa de l’Ajuntament de Barcelona. 18. Decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3758), que actualitza la Normativa sobre bestretes de caixa fixa. 19. Decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3759), que: constitueix la Comissió Estra- tègica de Mobilitat, en designa els membres, li assig- na determinades funcions, hi crea un Comitè Perma- nent i li assigna funcions. 20. Decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3760), que designa representant de l’A- juntament en l’Assemblea General del Consorci Localret la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña; i en proposa a l’Assemblea General de l’esmentat Consorci el nomenament com a presidenta de la Jun- ta de la Demarcació Barcelona-Besòs i vicepresi- denta del Consell d’Administració, tot això en substi- tució de l’Im. Sr. José I. Cuervo i Argudín. 21. Decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3761), que nomena el Sr. Joaquim Es- pañol i Llorens membre de la Comissió Tècnica per al Manteniment i Millora de l’Eixample. 22. Decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3767), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample el Sr. David Abelló i Bajos en substitució del Sr. Xavier Puig i Borràs. 23. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3908), que designa la Sra. Ana Belén Moreno i Vílchez representant de l’Ajuntament de Barcelona en la Fundació Privada Centre Internacio- nal de Premsa de Barcelona en substitució del Sr. Lluís Garriga i Paituví. 24. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3910), que actualitza la composició de la Comissió d’Obres i Circulació per a la coordinació de les obres a la via pública que afectin la mobilitat; en designa els seus membres; i deixa sense efecte els apartats primer i segon del decret de l’Alcaldia de 16 de juliol de 2003, mantenint-ne la resta i el decret de l’Alcaldia de 18 de setembre de 2003. 25. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3911), que determina com a espais lliures de fum i, per tant, no aptes per al consum de tabac, les dependències municipals destinades a sales de reunions i els llocs de treball on s’atengui els ciuta- dans; i encarrega al gerent dels Serveis Generals la realització de l’estudi corresponent per a dur a terme la implementació. 26. Decret de l’Alcaldia, de 25 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 4114), que designa el Sr. Emilio Álvarez i Pérez-Bedia com a vocal del Consell Tributari en substitució del Sr. Valentí Pich i Rosell. b) Informes 1. Fòrum Universal de les Cultures. Balanç. El Sr. Fernández Díaz planteja, amb caràcter previ, una qüestió d’ordre tot significant que abans de la concreció de l’ordre del dia d’aquest sessió, el Grup del Partit Popular havia demanat formalment, per es- crit, que el debat sobre el Fòrum Universal de les Cul- tures fos objecte d’una sessió monogràfica i extraor- dinària, cosa que permetria que s’hi dediqués el temps necessari i que els Grups poguessin formular propostes de resolució, però la Junta de Portaveus no acceptà tal possibilitat i, per això, el seu Grup rei- tera ara la petició de convocatòria d’una sessió extra- ordinària per a parlar de tal assumpte, petició que està justificada per les expectatives generades pel Fòrum i els recursos i les inversions que s’hi han de- dicat i per la conveniència de tenir un debat extens i plural on els Grups tinguin possibilitat de presentar propostes de resolució, i que prosperaria si la secun- dava un altre Grup municipal, sigui del govern o de l’oposició, de manera que en tal cas procediria deixar sobre la taula aquest informe i convocar per als pro- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041648 pers dies una sessió extraordinària sobre el Fòrum. Afegeix que formula aquesta petició perquè, un cop debatut avui l’assumpte en els termes establerts per la Junta de Portaveus que limiten els temps de les in- tervencions, tem que si el seu Grup torna a instar la convocatòria d’una sessió extraordinària, se li objec- tarà que la qüestió ja ha estat tractada. El Sr. Alcalde contesta que la petició que formula el Sr. Fernández Díaz no compta amb el suport dels signants necessaris per a determinar la convocatòria d’una sessió extraordinària i ja ha estat degudament valorada en el sí de la Junta de Portaveus; i que, d’al- tra banda, en opinió del govern municipal, el tracta- ment que es farà avui de l’assumpte és més que sufi- cient. El Sr. Puigdollers fa constar que la Junta de Porta- veus no s’ha pronunciat en cap moment sobre la qüestió que el Sr. Fernández Díaz planteja. El Sr. Alcalde respon que formalment la Junta de Portaveus no s’ha pronunciat, però la petició del Sr. Fernández Díaz no ha assolit de cap altre Grup el su- port requerit per a fer preceptiva la convocatòria d’una sessió extraordinària. El Sr. Fernández Díaz fa notar que tal convocatòria depèn només de la decisió política de qualsevol dels altres Grups municipals, ja que bastaria que un de sol se sumés a la petició, perquè s’hagués de tenir pre- ceptivament tal sessió extraordinària, en la qual tots els Grups tindrien oportunitat de presentar propostes de resolució sobre el Fòrum. El Sr. Alcalde observa que en aquest moment la resta de Grups municipals estan d’acord a debatre l’assumpte en el temps, d’unes dues hores, fixat per a aquest punt de l’ordre del dia. El Sr. Trias puntualitza que el seu Grup accepta l’ordre del dia d’aquesta sessió i estarà encantat de sentir les explicacions del Sr. Alcalde sobre el Fòrum, però es reserva la facultat d’instar una sessió extraor- dinària, si la creu necessària. El Sr. Fernández Díaz inquireix si en el cas que demà dos Grups municipals demanessin una sessió extraordinària, el Sr. Alcalde s’hi oposaria al·legant que es tracta d’una qüestió ja debatuda, perquè si fos així, hauria de lamentar que el Grup de Convergència i Unió s’hagi convertit en aliat de l’alcalde de Barce- lona. El Sr. Alcalde pensa que el Sr. Fernández Díaz no s’hauria d’escandalitzar pel capteniment del Grup de Convergència i Unió, perquè en altres ocasions tam- bé el Grup del Partit Popular ha actuat com a aliat de l’alcalde. El president de la Comissió d’Urbanisme, Infraes- tructures i Habitatge, Sr. Casas, entrant ja en el fons de l’assumpte en debat, parla primer de la transfor- mació urbana operada a conseqüència del Fòrum Universal de les Cultures, i recorda que el camí en aquest sentit s’inicià fa bastant temps, concretament a finals de 1999, quan aquest Plenari, per unanimitat, i el Ple de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, amb una abstenció, aprovaren provisionalment la Modifi- cació del Pla General Metropolità en el sector del front marítim i del marge dret del Besòs, el text refós del qual fou aprovat després, el juny de 2002, i final- ment aconseguí l’aprovació definitiva de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el desembre següent; que no vol fer referència al llarg temps esmerçat en l’ob- tenció dels acords pertinents amb el Ministeri del Medi Ambient pel que fa a les repercussions que te- nia en la costa tal modificació, amb la qual s’obria l’esperança que el Projecte Fòrum permetés impulsar la regeneració definitiva del llevant de Barcelona; que el procés de renovació de bona part de les activitats productives del Poblenou i la necessitat de resoldre els problemes mediambientals que hi havia en tal es- pai per l’existència d’unes instal·lacions de saneja- ment obsoletes, juntament amb la realitat d’un teixit social i urbà –els barris de la Mina i la Catalana– amb greus problemes i aïllat de la resta de la metròpoli, fe- ien imprescindible emprendre en aquesta zona una de les transformacions urbanes, econòmiques i soci- als de més envergadura dels darrers temps; i que la recuperació del riu Besòs ja havia iniciat el camí el 1996, però calia continuar-lo en els termes definits en l’esmentada modificació del Pla General Metro- polità. Explica que l’execució del projecte ha possibilitat obrir nous eixos, construir nous equipaments i espais públics que, juntament amb les futures dotacions de residència i activitat econòmica, oferiran al sector si- tuat entre Barcelona i Sant Adrià unes possibilitats, que li havien estat negades, d’avançar i l’oportunitat de transformar-se per a generar millors condicions socials i econòmiques per als seus habitants; que avui, quatre anys després, la transformació d’aquest àmbit és una realitat tangible, ja que la intervenció sobre un territori de 220 hectàrees ha generat un conjunt d’espais lliures, parcs, equipaments i zones de nova activitat econòmica, amb qualitat urbana i ar- quitectònica a disposició dels ciutadans i ciutadanes de l’Àrea metropolitana de Barcelona i de tot Catalunya; que més del 70% de les ja indicades 220 hectàrees són espais lliures d’ús públic i més de la meitat de la resta és també d’utilització pública com a equipaments; que un 40% de les superfícies d’utilitza- ció privativa, com són les residencials, seran habi- tatges amb règim de protecció pública; que s’han modernitzat les infraestructures de sanejament cons- truint-ne de noves que redueixen l’emissió de conta- minants, augmentant l’estalvi energètic i apostant per una nova realitat ambiental que manté les infraes- tructures i instal·lacions ambientals que Barcelona necessita, dins el seu territori en comptes de traslla- dar-les fora, és a dir, que internalitza uns projectes i unes instal·lacions que són imprescindibles per al funcionament de la Ciutat; que s’hi han creat nous centres d’activitat econòmica com el Centre de Con- vencions i oficines, però també equipaments culturals –l’Edifici Fòrum– o sanitaris –el Centre sociosanitari de l’Hospital del Mar– i, properament, també n’hi hau- rà de formatius –el Campus Universitari–; que tot això ho ha fet possible el Fòrum, perquè, una vegada més un gran esdeveniment, ha concitat l’acord de totes les Administracions i ha acabat amb anys d’abandona- ment durant els quals l’Estat i la Generalitat havien donat l’esquena als greus problemes que vivien els barris de la Mina i de la Catalana i ha comportat la re- novació de la Depuradora i la nova estació Maresme- Fòrum de la línia 4 del metro; i que també s’ha acon- seguit que les Administracions supramunicipals, també la Unió Europea, fessin les seves aportacions, llargament esperades, en aquesta zona del Besòs i del nostre litoral. Concreta que la inversió prevista per al total dels projectes continguts en la corresponent Modificació NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1649 del Pla General Metropolità és d’uns 3.260 milions d’euros, dels quals uns 2.000, és a dir, més del 60%, ja estan realitzats; que amb aquestes inversions la Ciutat ha esdevingut més preparada per al futur i més moderna, amb els avanços importants en el seu sis- tema de transport, amb la recuperació mediambiental i paisatgística, amb la remodelació dels barris en de- gradació i amb noves possibilitats d’ocupació, reafer- ma la seva mentalitat cosmopolita i el prestigi assolit fins ara, ofereix més possibilitats a la recerca, a les universitats, a les empreses i té uns equipaments adequats a les seves expectatives de futur; i que l’A- juntament s’ha posat al capdavant del procés inversor amb el Consorci de la Mina, el Consorci del Besòs i Infraestructures del Llevant, SA, i l’ha impulsat amb les seves inversions. Posa en relleu que el Fòrum Universal de les Cultu- res ha permès resoldre, o posar les bases per fer-ho, problemes urbanístics, mediambientals, socials i d’habitatge que històricament patia la nostra ciutat i Sant Adrià del Besòs, renovar la llera del riu Besòs, acabar la façana litoral amb nous parcs, platges i zo- nes de bany i generar nova activitat econòmica en els barris del Maresme, el Besòs, la Mina i la Catalana, de manera que, seguint el model de ciutat compacta i sostenible que es vol per a Barcelona, s’ha reciclat una part del territori en desús i amb greus problemes per a convertir-lo en un nou barri ben equipat, amb barreja d’usos i nova activitat econòmica que genera- rà noves oportunitats de treball i, per tant, comportarà creixement i millora de la qualitat de vida de la gent que hi viu; que el Fòrum no és un projecte aïllat, sinó que forma part del conjunt de projectes de modifica- ció del front litoral i del Besòs i tampoc és quelcom aïllat del Projecte 22@, ni de la transformació de Sant Andreu–la Sagrera, ni de la reforma i ampliació de l’aeroport, ni de l’arribada del tren d’alta velocitat, tot i no haver-se aconseguit que aquests dos projectes darrers es fessin realitat per al temps en què tingué lloc tal esdeveniment; que, en definitiva, el territori del Fòrum compleix una triple funció: dotar de gran quali- tat urbana un espai desendreçat que s’ha convertit en atractiva àrea d’activitat de tota mena; acollir les prin- cipals instal·lacions de depuració, sanejament ambi- ental i producció energètica que necessiten Barcelo- na i la seva àrea metropolitana; remodelar els barris marginats de la Mina i la Catalana situant-hi prop d’un 40% d’habitatge protegit. Fa avinent que ara, quan el Fòrum ja ha tancat les portes, s’ha encetat la fase d’obertura dels espais pú- blics, els quals d’aquí a l’estiu vinent seran entregats a l’Àrea metropolitana, a Barcelona i a Sant Adrià del Besòs, s’estan posant en marxa la construcció de 3.400 habitatges nous, un 40% dels quals seran pro- tegits, i continuen endavant els esforços de remo- delació dels barris de la Mina i de la Catalana i el pro- jecte del Campus universitari. Estima en no menys de 30.000 els llocs de treball directes derivats del conjunt de les actuacions per a la millora del front marítim del litoral i del Besòs ja fe- tes o que queden encara per fer, i entre 20.000 i 30.000 els induïts; i destaca el fet que per primera ve- gada el balanç fiscal en els barris de la Mina serà po- sitiu, és a dir que els ingressos que a partir d’ara es generaran en tals barris seran positius en relació a les despeses que s’hi han de realitzar per a la seva conservació i manteniment. Fa, finalment, referència a les noves oportunitats que s’han generat en tal àmbit a partir d’allò que ja s’ha construït i d’allò que encara s’hi ha de construir i la xifra en uns 3.400 habitatges nous, un 40% dels quals seran protegits, 12.000 nous residents i entre 15.000 i 20.000 llocs de treball –que sumen els creats per l’activitat terciària i els equipaments– i això en una zona, els barris de la Mina, la Catalana, el Mares- me i el Besòs, que no es distingien pas fins ara per les oportunitats de formació, treball i d’ús de l’espai que oferien perquè s’hi pogués viure. El Sr. Mascarell significa, d’entrada, que s’ha lliurat als membres del Consistori un extens dossier sobre les aportacions culturals del Fòrum Universal de les Cultures, i el fet que molts siguin presents en els òr- gans de govern del Fòrum, els permet tenir-ne també un ampli coneixement i, per tant, ell en farà ara una petita síntesi. Vol començar posant en relleu un aspecte menys tangible, però particularment important: Barcelona que fou pionera a organitzar sense ésser capital d’Es- tat una de les primeres exposicions universals i que, posteriorment, va saber organitzar uns jocs olímpics, aquesta vegada ha posat en l’escenari internacional una idea nova i insòlita sense precedents, amb tot el risc que acostumen a tenir les idees noves i aquest fet, en un temps tan complex com el que estem vivint, li sembla ja una bona aportació. Continua dient que de la materialització de tal idea, n’ha sortit un bon esdeveniment sense prece- dents, com ha dit: que ha representat una nova fór- mula de trobada que ha sumat formats que habitual- ment no es troben; ha conjugat les activitats en un recinte exprés amb activitats arreu de la Ciutat; ha sumat lectures transversals sobre les diverses di- mensions del desenvolupament humà i del desenvo- lupament social; ha fet possible la trobada entre la cultura de la cultura, la cultura de l’economia i la cul- tura de la política; ha convocat el gran públic, però també les persones que participen en el processos de reflexió sobre el present i el futur; ha estat espe- cialment proactiu a mostrar el diàleg i la negociació com a mètode per a afrontar les complexitats del temps present i aquesta proactivitat l’ha convertit en el marc on el diàleg i la negociació s’han visualitzat com a paradigmes de la nova modernitat; ha fet pre- sent una cultura propositiva de noves formes de convivència i un progrés que tingui en la dignitat hu- mana la mesura primera de totes les coses; ha pro- posat reformes en les institucions mundials per a afavorir una millor governança de la globalitat tan complexa que ens envolta; ha estat proactiu a acos- tar els governs locals als ciutadans i a enfortir els processos de descentralització i el paper de les au- toritats locals; i finalment ha estat també proactiu a universalitzar el conjunt dels seus principis bàsics de treball. Afirma que pel sol el fet d’haver estat proactiu, constructor i difusor dels reptes de la cultura de la pau, de la cultura de la sostenibilitat i de la cultura de la diversitat i de la identitat en un món, el Fòrum ja ha tingut sentit i aquest sentit s’ha materialitzat en una nova plataforma de trobada de la societat civil inter- nacional: basta recordar els 70.000 participants en uns diàlegs on s’han aplegat persones de 180 països i d’un nombre impressionant de ciutats d’arreu del món; i les 1.500 entitats preocupades per la realitat a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041650 que, procedents d’arreu del planeta, s’han trobat a Barcelona. Pensa que només pel fet d’haver creat una plata- forma civil on les banderes i els himnes no s’han con- frontat, sinó que s’han trobat i dialogat, el Fòrum ja mereix una bona valoració. Explica que el Fòrum ha estat també una platafor- ma de notable difusió dels grans assumptes culturals del present i del futur i una plataforma intergenera- cional, aspecte de notable importància, ja que hi ha participat gent de totes les edats, fins al punt que pot- ser d’aquí a no gaire temps es podrà parlar d’una ge- neració Fòrum per a referir-se a aquelles persones que se senten vinculades amb la cultura de la diversi- tat, amb la cultura de la sostenibilitat i amb la cultura de la pau. Informa que pel Fòrum han passat uns 280.000 es- colars i el 75% dels seus professors han percebut aquesta visita com a molt interessant des del punt de vista cultural i pedagògic; que milers de ciutadans s’hi han familiaritzat amb els conceptes i les realitats posi- tives que s’hi exposaven i també hi han parlat; que centenars de persones han fet un exercici de partici- pació insòlit a través de les 141 preguntes i les visites a les exposicions; que han passat pel recinte 3.323.000 persones i altres 3.072.000 més han assis- tit als espectacles i accions que s’han desenvolupat en altres indrets de la Ciutat; i que un total de 6.396.000 persones han estat vinculades, d’una ma- nera o altra, al Fòrum en les seves diverses manifes- tacions. Remarca que el Fòrum ha servit per a materialitzar un conjunt d’idees i documents de futur que ja són patrimoni de tots, nous organismes i instàncies de di- àleg, tots ells explicats àmpliament en el dossier que s’ha facilitat, i un molt important conjunt de declaraci- ons i agendes, entre les quals cal esmentar especialment el Compromís de Barcelona, l’Agenda de Barcelona per al desenvolupament i l’Agenda de la cultura, a part de la desena de declaracions que conformen avanços molt positius sobre la cultura de la pau, la cultura de la diversitat i la cultura de la sostenibilitat. Observa que tampoc s’ha de menystenir el paper del Fòrum com a eina de projecció internacional de Barcelona, així ho avalen els 56 milions de visites a internet, els 500 milions de persones en què s’ha esti- mat l’audiència mediàtica internacional, els 6.000 pe- riodistes acreditats i els 500 mitjans de comunicació dels cinc continents que n’han parlat. Posa en relleu que el Fòrum ha posat en el panora- ma internacional una cosa que no és senzilla en el món actual, una nova marca reconeguda que es con- solidarà i tindrà continuïtat els propers anys, ha llegat una fundació que impulsarà noves convocatòries i vetllarà pels principis fonamentals del Fòrum, i ha dei- xat fixada per al 2007 ja una nova fita a Monterrey, i ben orientades altres de cara al 2011 i anys poste- riors. També destaca que el Fòrum s’ha fet des del con- sens, ja que els canvis en el mapa polític no han im- pedit que tots els partits fossin presents en la compo- sició orgànica i en el disseny de l’esdeveniment i el consens s’ha convertit en la peça clau de la configu- ració del Fòrum amb totes les conseqüències, tant positives com, a vegades, de dificultat, que això pugui comportar. Considera que per aquests motius i perquè s’han reforçat algunes bones idees, perquè s’ha avançat en el coneixement d’alguns àmbits, perquè s’han elabo- rat noves visions de moltes coses que ens envolten i perquè se n’han repensat d’altres, la valoració del Fò- rum ha d’ésser positiva i així ho reconeixia també el seu conseller delegat, el Sr. Jaume Pagès, quan deia que el Fòrum havia estat un esdeveniment satisfacto- ri quant als seus resultats; ara bé, en aquesta valora- ció positiva s’ha de rebutjar el simplisme perquè, tot i que determinats aspectes es podien haver fet millor, això no ha de portar a situar-los en primer pla i rebut- jar una valoració global de tal esdeveniment que ha de ser necessàriament positiva, més i quan el temps juga a favor del Fòrum i farà que sigui ben acollit i va- lorat a mesura que es vagin consolidant les seves idees, i s’han reafirmat els principis de la democràcia, de la lluita contra la pobresa i l’exclusió, i les convicci- ons sobre el desenvolupament sostenible, sobre el paper de la cultura en el desenvolupament de les ciu- tats i de les societats, sobre la manera de construir la pau, però especialment s’han posat damunt la taula les possibilitats del diàleg i la negociació per a cons- truir una societat més convivencial i més profunda- ment democràtica. Creu, en resum, que els membres del Consistori poden estar-ne molt o raonablement satisfets, el ma- tís correspon ja posar-lo a cadascú, i als motius que acaba d’exposar per a tal satisfacció, cal encara afe- gir-n’hi d’altres, la construcció de l’espai urbà, l’im- pacte econòmic sobre els llocs de treball, sobre el turisme i sobre la creació de riquesa, el bon funcio- nament de la Ciutat en els aspectes, dels quals s’ha parlat poc, relatius a la mobilitat, a la neteja, a la prevenció i a l’accessibilitat –20.492 visitants varen fer ús dels serveis a les persones amb discapa- citats–. Acaba dient que el Fòrum comportava un desafia- ment i s’ha superat, una oportunitat i s’ha aprofitat, i una inversió i s’ha plasmat; per tant, en termes gene- rals, cal estar-ne francament satisfets. El Sr. Trias, des d’un profund respecte per les ex- plicacions que acaben d’oferir els Srs. Casas i Mas- carell, expressa, d’entrada, una certa tristesa perquè l’informe en debat no hagi estat presentat pel Sr. Al- calde, ja que li sap greu que la persona que ha lide- rat el Fòrum no hagi fet la valoració de tal esdeveni- ment i l’hagi encomanada a altres persones en una actitud a la defensiva, de manera que no s’ha fet una valoració honesta i clara, com la que en el seu dia féu el Sr. Jaume Pagès en el Consell d’Adminis- tració del Fòrum, on va exposar les coses positives, les que no havien anat del tot bé i les que s’havien de corregir. Significa, a continuació, que la majoria d’articles apareguts a la premsa han estat crítics amb el Fò- rum, però l’èxit i el fracàs depenen dels objectius marcats i del seu grau d’acompliment. Recorda que tals objectius eren oferir un espai de diàleg internacional, mostrar i potenciar la contribució a la cultura a la pau i la cooperació entre pobles, po- tenciar una cultura de desenvolupament sostenible, promoure la creativitat cultural com a expressió de la diversitat, de les identitats i dels valors comuns de la humanitat i donar a conèixer Catalunya i Barcelona en la seva identitat, i Espanya com un exemple de pluralitat cultural. NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1651 Davant d’això, no li agrada parlar de fracàs, més i quan seria ridícul fer-ho respecte a un esdeveniment al qual han assistit uns 3.000.000 de persones i que ha deixat un espai urbà que ha sofert una impor- tantíssima transformació, que ell valora positivament en molts aspectes; ara bé, creu sincerament que el Fòrum no ha respost a les expectatives que havia suscitat i representa una ocasió perduda, sobretot si es tenen en compte els recursos que s’hi ha esmer- çat, i el final d’una manera de fer les coses, de planifi- car, de governar i de liderar la Ciutat. Observa que per a entendre cal remuntar-se al seu naixement, ja que es dissenyà com una operació ur- banística per a acabar la Ciutat que havia de coincidir amb la de la Sagrera i l’arribada del tren d’alta veloci- tat, i per tirar-la endavant a l’alcalde Maragall, l’octu- bre de 1990, se li va ocórrer demanar una exposició universal, però en no poder-la aconseguir, s’inventà un nou esdeveniment, el Fòrum Universal de les Cul- tures amb col·laboració amb la Unesco, tanmateix darrera s’hi ha de veure una excusa per a donar co- bertura a una gran operació urbanística, la continua- ció del Front marítim i de Diagonal Mar –actuació aquesta darrera que, per cert, el Sr. Oriol Bohigas, a qui sempre li agrada ser provocatiu, titllà de desastre de l’urbanisme mundial–, malgrat la contradicció que això implicava respecte els valors del Fòrum. Admet que tal operació urbanística era necessària, però opina que s’havia de fer d’una manera diferent i amb un alt contingut de sensibilitat social, i que hau- ria estat més honest reconèixer que el Fòrum venia a donar cobertura a tal operació urbanística: per tant, ha mancat sinceritat ja que ningú no es pot creure que la transformació de la zona del Fòrum no estigui lligada amb el projecte de Diagonal Mar. Afegeix que en les transformacions urbanístiques que es fan arreu del món lligades amb grans esdeveniments sempre es busca un vessant social perquè, altrament, s’incre- menten els preus dels habitatges, i així el número del proppassat mes de juny de la revista Barcelona Eco- nomia veu en el Fòrum un dels factors que expliquen el creixement dels preus dels immobles residencials. Estima que fou un gran error no haver desenvolu- pat, abans de fer la gran plaça, tota la zona d’habitat- ge social dels voltants; i tampoc considera acceptable les subhastes de terrenys que s’han portat a terme en la zona dels voltants del Fòrum, perquè també han contribuït a incrementar els preus dels habitatges: pensa, doncs, que estem al final d’un model, el de fer ciutat a cop de grans esdeveniments ja que el Fòrum es dissenyà des dels despatxos i seguint l’exemple dels Jocs Olímpics. Posa de manifest que el llibre editat l’agost de 1997 preveia la construcció de deu edificis, 25 milions de visitants, la participació de 150.000 persones, però després aquestes previsions es varen anar canviant, les relatives als visitants es rebaixaren a 20 milions, posteriorment a 15 i finalment a 5, i els edificis queda- ren en dos, l’Auditori i el Centre de Convencions, so- bre els quals es pregunta si l’equip de govern creu re- alment convenient haver-los construït separats de la Fira, a l’altra punta de la Ciutat i si no valia més haver previst per al Fòrum uns edificis que després pogues- sin haver estat utilitzats per les universitats. Indica que el Fòrum va néixer amb l’obsessió per la quantitat i impregnat de grandiloqüència en expressi- ons com “Mourem el món” o “El món us dóna la ben- vinguda” i li ha mancat sinceritat, humilitat i realisme a l’hora de fixar les previsions, de relacionar-se amb les entitats i de resoldre els problemes de funciona- ment: això també reflecteix una forma de governar periclitada, perquè l’espai, la sobredimensió urbanís- tica i les actituds han generat contradiccions i han creat dubtes entre la ciutadania. Comenta que, en contra del parer del seu Grup, es va prendre la decisió de tancar un espai on es pretenia el diàleg, i tal espai no ha dialogat amb la Ciutat, i es decidí fer un parc temàtic híbrid de dos models, és a dir un parc lúdic a l’americana però amb components de diàleg i cultura, barreja ben difí- cil de comptabilitzar; que els primers dies de funcio- nament es van cometre errades organitzatives i d’estratègia –la prohibició d’entrar-hi entrepans i be- gudes, les entrades úniques– que oferien una imat- ge d’interès consumista i una sensació de negoci que estava en contradicció amb els valors del Fò- rum; que s’hi anuncià a tort i a dret l’assistència de personalitats com el Dalai Lama, Kofi Annan, Bill Clinton, Nelson Mandela i Lula, però després no hi assistiren i aquestes absències afectaren molt la moral de tothom; que varen aparèixer també proble- mes arquitectònics i es varen posar de manifest de- fectes importants en la restauració; i que hi hagué una obsessió per la seguretat, que entrava en con- tradicció amb els valors del Fòrum. Referint-se després als diàlegs, li sembla que l’es- pectacle ha primat sobre el debat i el diàleg; que no ha sorgit, o no s’ha sabut comunicar, cap idea nova que pugui ser referent social o global en els propers anys, contràriament a allò que succeí en el Fòrum Social de Portoalegre i amb el Compromís de Kyoto sobre l’emissió de gasos a l’atmosfera. Mostra la seva sorpresa en llegir l’entrevista publi- cada en el diari El País on la Sra. Mireia Balil, directo- ra dels Diàlegs, declarava que sobrevolaven per la Ciutat 50.000 milions de pessetes per a fer el Fòrum, que el pressupost es definí sense tenir concretat què es volia fer, que una de les dificultats fou que la fixa- ció dels temes i l’organització dels diàlegs anaven per separat, i que la comunicació externa fou deficient, perquè tan sols interessaven els “vips” i a alguns mit- jans, només es mobilitzaren per tal motiu i tothom restà massa captiu d’ells. Considera que la feblesa del discurs cultural oficial ha perjudicat l’esdeveniment i el Sr. Alcalde ha volgut liderar-lo, però la inseguretat del seu discurs ha fet que tal discurs fallés i no donés coherència i projecció al Fòrum; que el Sr. Alcalde no ha sabut articular el seu discurs ni envoltar-se de les persones que neces- sitava per fer-ho; que el gran problema del Fòrum ha estat la manca de lideratge i això ha generat un ex- cés d’oferta; que el Fòrum s’ha convertit en un poti- poti i un calaix de sastre que han comportat imprecisi- ons i ambigüitats; que a pesar que fa uns mesos Barcelona s’havia manifestat en favor de la pau i ha- via un ambient favorable a un esdeveniment d’aques- ta mena, no s’ha sabut crear complicitats amb les en- titats i la gent que fa coses i s’ha ofert una imatge d’aparador i desconnexió amb el país i el territori; que en algunes ocasions s’ha pretès ser alternatius, però des de l’oficialitat; i que s’ha mostrat preocupació pels problemes, però s’ha defugit abordar els més pro- pers, els que ens afecten a nosaltres, per tal d’evitar conflictes. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041652 Sosté, també, que el Sr. Alcalde s’ha apropiat del Fòrum, n’ha fet un ús partidista, com diuen fins i tot membres d’altres Grups de l’equip de govern, i no ha estat delicat amb l’oposició, fins al punt que la decla- ració final, no consensuada però llegida per nois de diferents procedències en una utilització lamentable, a juí seu, de les persones, és un exemple de com no s’haurien de fer mai les coses, es podia haver redac- tat perfectament sis mesos abans del Fòrum i ha dei- xat mal gust de boca. Troba que el Fòrum no s’ha aprofitat suficientment per a projectar Barcelona i Catalunya en el món; i el seu gran fracàs, en això sí que, a parer seu, es pot parlar de fracàs, ha estat la comunicació perquè s’ha fet més publicitat que comunicació i calia haver expli- cat millor les coses, en comptes de saturar la gent amb missatges publicitaris, impossibles d’entendre que no han aconseguit entusiasmar la gent. Subratlla que el Fòrum ha comportat una gran ope- ració urbanística, que ell hauria fet de manera dife- rent, en la qual s’han invertit molts diners; que el fun- cionament del Fòrum ha costat 350 milions d’euros –gairebé 60.000 milions de pessetes–, però aquesta despesa no ha assolit els resultats esperats; que, concretament, en comunicació i publicitat s’han gas- tat uns 14.000 milions de pessetes amb uns efectes absolutament negatius; i que l’esdeveniment, que co- mençà amb dificultats, ha acabat encara d’una mane- ra pitjor, amb una subhasta lamentable que atempta els valors del Fòrum i, fins i tot, amb la pèrdua dels papers i currículums dels treballadors. Diu, en conclusió, que el Fòrum ha estat una oca- sió perduda: no ha respost als diners que s’hi havien dedicat; la despesa pública que s’hi ha fet ha tingut un baix rendiment social; hi ha hagut errors de comu- nicació; hi han faltat complicitats; no hi ha hagut un autèntic diàleg amb la Ciutat; hi ha mancat sinceritat i humilitat; hi ha sobrat, en canvi, grandiloqüència; i s’hi ha fet palès, en definitiva, que estem al final d’una manera de fer les coses. El Sr. Fernández Díaz comença advertint que, en acabar aquesta sessió, el Grup del Partit Popular tor- narà a insistir en la convocatòria d’una sessió extraor- dinària, a fi que aquest Plenari tingui ocasió de pro- nunciar-se sobre qüestions cabdals vinculades amb el Fòrum, entre d’altres la valoració política de la ges- tió del Sr. Clos com a alcalde de Barcelona i presi- dent del Fòrum, valoració que, a parer seu, requereix la presentació d’una moció de confiança, com escau en les grans qüestions de ciutat, com són les orde- nances, els pressupostos i els debats amb contingut polític, moció que, en cas de no ser superada, obliga- ria a presentar la renúncia a l’alcaldia. Recalca que en no haver convocat una sessió ex- traordinària, el Sr. Alcalde ha impedit que aquest Ple- nari pugui pronunciar-se sobre el Compromís de Bar- celona, la declaració final del Fòrum, que el Sr. Alcalde pactà amb el president de la Generalitat, el Sr. Maragall, i amb el president del Govern espanyol, Sr. Rodríguez Zapatero, o amb la Ministra, sense, sembla ser, el consentiment de la resta de socis de govern ni el coneixement dels Grups de l’oposició; de manera que el missatge que Barcelona ha llançat al món des del Fòrum no podrà ser objecte de debat i ratificació per part d’aquest Plenari. Afegeix que el seu Grup reclama també tal sessió extraordinària per- què les inversions i recursos que s’havien concentrat en el Fòrum i les expectatives que s’havien aixecat obliguen, per respecte institucional i polític, a tenir-la. Espera que, en haver delegat en altres membres del Consistori la presentació d’aquest informe sobre el Fòrum, el Sr. Alcalde no intervindrà, com sol fer, al final del debat, quan ja els Grups de l’oposició no tin- guin possibilitats de replicar la visió que doni del Fò- rum. Observa seguidament que, a diferència d’allò que succeí en el cas dels Jocs Olímpics, és molt difícil tro- bar en aquests moments barcelonins i barcelonines que estiguin orgullosos del Fòrum i el considerin un èxit; i que, en opinió del seu Grup, tal esdeveniment ha estat un fracàs, ha defraudat les expectatives que havia suscitat, i ha estat una ocasió perduda que ha costat un ronyó, molts diners. Explica que el seu Grup fonamenta aquesta visió crítica i, conseqüentment, la qualificació de fracàs, amb què ha valorat la celebració del Fòrum i la mane- ra com ha estat organitzat i dirigit pel Sr. Alcalde per aquestes deu raons: 1a) El Fòrum ha estat tan car com desproporcio- nats, un cop coneguts els resultats aconseguits, els diners que s’hi han gastat; concretament, sense comptar el post-Fòrum, ha costat a cada barceloní 444 euros, quasi 75.000 pessetes, i afegint-hi el post- Fòrum 543 euros, és a dir, unes 90.000 pessetes, xi- fra que només comprèn les aportacions municipals –740 milions d’euros, o sia 123.000 milions de pesse- tes–, no les d’altres Administracions, i si els càlculs es fan en base al nombre de visitants, cada un ha costat a la Ciutat 60 euros –10.000 pessetes– al mar- ge de l’entrada. D’altra banda, encara que es digui que no hi haurà dèficit, en aquest moment ja hi ha un dèficit recone- gut i associat a l’organització de l’esdeveniment, no a les obres, que és els 208 milions d’euros –35.000 mi- lions de pessetes– que hi aportaran les diverses Ad- ministracions a fons perdut i, tanmateix, encara està pendent de concretar-se el dèficit sobrevingut, del qual haurà de fer-se càrrec aquest Ajuntament i que es vol compensar amb la venda d’actius, la qual s’hauria de fer des d’una bona perspectiva de gestió d’empreses i no pas de la manera com s’ha fet, ja que la subhasta del patrimoni del Fòrum ha posat de manifest un nul sentit social perquè, en no haver as- solit el nombre de visitants que s’havia previst, s’han deixat d’ingressar per tal concepte entre 33 i 34 mili- ons d’euros –5.500 milions de pessetes sobre els 10.000 previstos– i per a compensar aquesta minva d’ingressos s’ha optat, prescindint de si tenia o no sentit social fer-ho, per subhastar tot el patrimoni, per exemple: els ordinadors, encara que s’haguessin po- gut utilitzar a les escoles, o els cotxets elèctrics, que potser aniran a raure a un camp de golf, malgrat que poguessin haver fet servei a les persones disca- pacitades, la gent gran o amb mobilitat reduïda en al- gun dels grans espais urbans o a la mateixa plaça del Fòrum. A més, per a maquillar els comptes del Fòrum, s’han desviat cap a la comptabilitat municipal despe- ses pròpies del Fòrum, com ara la campanya “Com canviar el món”, i determinades actuacions en trans- port públic o neteja que estaven relacionades amb el Fòrum, de manera que confia que aquestes partides siguin traslladades al Consorci del Fòrum abans de la liquidació final que es faci d’aquest esdeveniment, en NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1653 la qual espera que no es repeteixi novament el cas del Desè Campionat Mundial de Natació, a resultes del qual aquest Ajuntament hagué d’aprovar recent- ment factures per import d’1,3 milions d’euros, que es varen trobar als calaixos i que no havien estat comp- tabilitzades en liquidar-se el Consorci organitzador. Des d’una altra perspectiva, les despeses han re- sultat desproporcionades en relació als objectius aconseguits, que volien promocionar els valors més nobles de les persones, la cultura de la pau, de la so- lidaritat i de la sostenibilitat, transformar la zona del Besòs i projectar Barcelona cap a l’exterior. 2a) Tots els objectius que acaba d’esmentar, amb els quals tots els membres del Consistori estan d’acord, es podien haver aconseguit igualment sense el Fòrum, amb un cost menor i amb més sensibilitat social que la posada, durant en els vint-i-cinc anys de govern socialista en els Ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià, en la transformació dels barris de la Cata- lana, la Mina, el Besòs i el Maresme, i altre tant pot dir respecte a altres actuacions que s’han vinculat amb el Fòrum, com la Depuradora, el tramvia, els ha- bitatges, els equipaments socials, l’Auditori i el Centre de Convencions, per al qual calia haver trobat una ubicació més idònia al costat de la Fira, a qui, a més, se n’hauria d’haver encomanat la gestió, ja que tot- hom està d’acord en la necessitat d’implicar la socie- tat civil barcelonina i els sectors econòmics i socials més dinàmics per a enfortir el potencial econòmic i la projecció exterior de Barcelona i, tanmateix, després d’haver llançat tantes i tantes vegades aquest missat- ge, la Fira ha estat marginada de la gestió del Centre de Convencions. 3a) La definició d’un model de ciutat equivocat, perquè, evidentment, el Fòrum ha transformat la part de llevant de la façana marítima fins al Besòs, però ho ha fet donant continuïtat a un model equivocat, el de Diagonal Mar, amb edificis de gran alçada que empresonen els espais verds i amb un entorn que es caracteritza per haver-hi uns solars que romanen buits en espera que es revaloritzin amb el pas del temps i les inversions públiques, perquè d’aquesta manera vagin creixent les expectatives de beneficis immobiliaris. A tot això cal afegir-hi que en aquest front litoral, que era la major reserva de sòl públic de la Ciutat, s’hi ha mantingut la mateixa política que en el Front marítim de Poblenou, de continuar subhastant sòl pú- blic, com s’ha fet en el cas de la Cotxera de Llevant no perquè s’hi faci habitatge social, sinó pisos d’alt standing, al costat d’un centre sociosanitari del qual ja parlarà en el debat del punt núm. 18 de l’ordre del dia; que el disseny triat empobreix l’arribada de l’avin- guda Diagonal al mar amb una plaça ridícula ja que Barcelona, després dels anys que portarà esperant- la, es mereixia que s’hi fes una plaça del perfil i l’en- vergadura de la de Francesc Macià, i no pas la glorie- ta en què acaba l’últim tram de la Diagonal, el qual té un disseny erràtic, perquè s’inicia a la plaça de les Glòries en forma de rambla i acaba a la plaça de Lle- vant en forma de bulevard, casualment a les portes d’una gran superfície comercial; i que tal traçat trenca definitivament la trama Cerdà i s’allunya del perfil genuïnament barceloní i mediterrani, del qual els ve- ïns de Barcelona se senten tan orgullosos, amb un urbanisme aliè i mancat de sentit social, fins al punt que les embarcacions de luxe podran accedir a la zona del Fòrum abans que els equipaments i els ha- bitatges socials hi siguin una realitat, i aquesta és una altra lectura que també s’ha de fer del Fòrum. 4a) S’ha provocat una confrontació entre el Fòrum i els barris, perquè les inversions en el Projecte del Fò- rum han perjudicat les inversions i la qualitat de vida dels barris i, per això, no pocs veïns es queixen de la concentració d’inversions municipals en el Fòrum, a diferència d’allò que succeí en el cas dels Jocs Olím- pics, ja que aleshores les inversions es varen esten- dre per tota la ciutat i es convertiren en un factor de transformació dels barris; concretament el 2004 el Fòrum absorbí la majoria d’inversions municipals, el 57%, percentatge que contrasta amb el 2% d’inversió directa de l’Ajuntament en els barris i podria seguir per aquesta línia de comparacions agafant exemples de l’actuació de les diverses empreses, i especial- ment d’Infrastructures del Llevant, SA. 5a) La projecció cultural era francament millorable, els debats han estat parcials i la qualitat de les expo- sicions ha resultat clarament qüestionable, a més d’haver resultat en alguns casos caríssima ja que, concretament, l’exposició “Veus” costà més de 7,5 milions d’euros, quan la millor exposició que pugui muntar la Fundació La Caixa o El Prado no passa dels 2,5 o 3 milions d’euros i, d’altra banda, la relativa als Guerrers de Xi’an, un cop tancat el Fòrum, en comptes de procurar-ne la continuïtat perquè els ciu- tadans poguessin gaudir-ne durant més temps, ha estat subhastada com un actiu més i cedida a Madrid. A tot això cal sumar-hi que els diàlegs –sobre els quals, per cert, li agradaria saber quantes editorials s’han interessat per publicar-los, igual com també vol- dria saber quants catàlegs d’exposicions s’han ve- nut– han estat parcials; que el Fòrum, al qual, per cert, el Sr. Felipe González ha acudit tantes vegades com ha convingut, no ha estat el Fòrum de la diversi- tat, com pretenia, sinó de la uniformitat, ni tampoc ha estat el Fòrum del diàleg, sinó del monòleg, fins al punt que en una roda de premsa el Sr. Gorbachov va advertir al Sr. Alcalde que es necessitava més demo- cràcia en la sala; que els diàlegs no comptaren amb la presència de líders mundials com el Dalai Lama, Nelson Mandela, Kofi Annan o Lula, tot i haver-se anunciat que hi assistirien, i tingueren uns preus mas- sa cars i una assistència migrada, a pesar que per afavorir-la els estudiants podien obtenir-hi crèdits, i fins i tot en l’acte de cloenda la sala no es va omplir totalment. 6a) El Sr. Alcalde convertí el Fòrum en la seva pla- taforma de projecció personal i, abans i després de les eleccions, s’apropià en benefici propi d’un esde- veniment que havia d’ésser de tots, però això se li ha girat en la seva contra, perquè el Fòrum ha resultat un fracàs, de manera que el pedestal s’ha convertit en epitafi i, per tant, a parer seu, això requereix la presentació d’una moció de confiança, més i quan, hi afegí punts de frivolitat amb la samba de la Carna- valona i l’anunci d’un brindis amb vi del Fòrum que no serà realitat fins l’any vinent però, en tot cas, l’obten- ció de vi a Can Calopa no hauria de ser una prioritat per a aquest Ajuntament, perquè la Ciutat té altres necessitats més peremptòries: veu, doncs, en tot això l’esgotament d’un model i una manca de lideratge. 7a) Una gestió econòmica equivocada, particu- larment en l’estimació del nombre de visitants, que pocs dies abans de la inauguració el Sr. Alcalde en- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041654 cara xifrava en uns 7 milions, quan els càlculs oficials parlaven de 5, i tanmateix, tan sols ha arribat a poc més de 3, i això a costa de convertir el recinte del Fò- rum unes nits en discoteca i altres en colònia d’estiu amb el Congrés Mundial de la Joventut, i d’atraure-hi visites d’escoles i, fins i tot, de presos, algun dels quals, per cert, aprofità l’ocasió per fugar-se. Lamenta que la manca de temps no li permeti explaiar-se sobre les altres raons que justifiquen la valoració que ha fet el seu Grup i que són la mala imatge del Fòrum, la poca projecció de Barcelona i la nul·la complicitat ciutadana; però aquest és el debat que el Sr. Alcalde, en l’exercici, legítim, de la seva autoritat, ha condemnat aquest Plenari a tenir en no haver convocat una sessió extraordinària. Acaba demanant que, en el cas que el Sr. Alcalde faci ús de la paraula al final d’aquest debat, permeti també intervenir a aquells Grups que hagin esgotat el seu temps. La Sra. Mayol considera, d’antuvi, que el debat que s’està tenint ara en aquest Plenari no s’està fent en els mateixos termes a escala de ciutat, perquè es tracta d’un debat interpartidista, endogen i plantejat pels Grups de l’oposició en clau més de desgast del govern de l’equip municipal que no pas de reflexió que permeti treure’n conclusions positives per a la Ciutat i el seu futur: així ho avala la intervenció que acaba de sentir. Significa que el posicionament del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA és ben conegut i així en la sessió del mes d’abril, a les portes de l’inici de l’es- deveniment, ja expressà quins li semblaven els princi- pals encerts de la seva concepció i la capacitat de prospectiva en escollir-ne els eixos centrals, la cultura de la pau, la sostenibilitat i la diversitat, que són els principals reptes del segle XXI, i alhora advertí que continuar transformant Barcelona a partir de l’organit- zació de grans esdeveniments és, a parer del seu Grup, una idea esgotada. Comenta, a continuació, que s’ha parlat a basta- ment del model d’organització escollit i el seu Grup formulà les seves propostes en el sí del Consell d’Ad- ministració durant el mandat anterior i també en el curs de l’esdeveniment ha proposat canvis que, a pa- rer seu, podien contribuir a millorar-lo, alguns dels quals han estat presos en consideració i altres, no. Planteja, tot seguit, una reflexió de fons sobre el passat tot dient que el Fòrum ha patit, en part, l’èxit dels Jocs Olímpics tant pel que fa al mimetisme de la seva concepció, com pel que fa a la dificultat d’emu- lar el nivell de vincle i complicitat ciutadana que ales- hores s’assolí; que la recerca del consens entre les tres Administracions, estatal, autonòmica i municipal per a organitzar un esdeveniment esportiu tenia les complicacions pròpies de la sensibilitat de les altres dues Administracions envers la Ciutat, però concep- tualment no era problemàtic, mentre que organitzar un esdeveniment de caire cultural sobre pau, soste- nibilitat i diversitat amb el Govern de l’Estat, en mans del Partit Popular que tenia la majoria absoluta, i amb el Govern de la Generalitat, a càrrec de Convergèn- cia i Unió, comportava quasi una heroïcitat a l’hora de fer quadrar totes les peces sense caure en la incohe- rència absoluta o en la banalització; que, tanmateix, aquesta heroïcitat en part s’ha aconseguit, però el preu de la pèrdua de credibilitat i de la desvinculació social de part de la ciutadania, perquè organitzar un esdeveniment sobre la pau amb un govern que ens portà a la guerra, un esdeveniment sobre la sostenibilitat amb uns governs que impulsaren el Pla hidrològic, i un esdeveniment sobre la diversitat cultu- ral amb un govern que considerava la immigració com un problema que s’havia d’abordar sobretot des de la repressió policial, tenia molts riscos, especial- ment en una ciutat que durant l’últim període d’orga- nització del Fòrum vibrà defensant una globalització més humana, una nova cultura de l’aigua i una oposi- ció frontal a la guerra: un Fòrum que no hagués tingut aquest llast permetria presentar avui un balanç més positiu. Manifesta que el seu Grup se sent corresponsable del model organitzatiu del Fòrum perquè estava en el govern de la Ciutat i ha volgut exercir aquesta cor- responsabilitat críticament, és a dir, responsablement i, per això li ha preocupat especialment la desafecció d’una part de la ciutadania que acaba d’expressar. De cara al futur exposa dos elements de reflexió: 1r) La importància de gestionar el post-Fòrum aprenent d’allò que allà es va fer tant per la vida de la Ciutat com per les polítiques municipals, i tot aprofi- tant el sentit profund de la transformació urbana per a fer una tasca d’educació ambiental, d’educació per a la sostenibilitat. 2n) La necessitat de reforçar, en la segona part del mandat municipal, el missatge acordat per l’equip de govern, de priorització de les polítiques de la quoti- dianitat, o de la Barcelona en minúscules, com li agrada dir al seu Grup. Subratlla que gestionar el post-Fòrum vol dir: 1r) Que els guanys assolits en l’organització de l’esdeveniment s’incorporin de manera contundent a les polítiques que fa la Ciutat: pot ser-ne un exemple paradigmàtic el nivell d’accessibilitat que ha tingut l’esdeveniment per a les persones amb mobilitat re- duïda o discapacitats sensorials, el qual ha de contri- buir a reforçar el treball que l’Ajuntament ja està fent des de fa molt temps. 2n) Que les polítiques significatives que s’hi han generat han de ser punt de referència en el dia a dia de la Ciutat i així, tal com proposaven els professors de l’ESADE, Srs. Àngel Castiñeira i Josep Maria Lozano en un article d’opinió publicat aquest estiu a La Vanguardia, el llegat del Fòrum, més enllà d’inicia- tives concretes, pot ser el nostre compromís amb el diàleg com a principi regulador de la convivència, dià- leg amb la ciutadania, diàleg entre els forces políti- ques, diàleg per a resoldre la confrontació d’interes- sos enlloc de les propostes de regulació autoritària que sovint se senten en aquest Plenari provinents d’alguns polítics de l’oposició. 3r) Que s’impulsi a fons la transformació de la Mina, qüestió d’enorme importància amb la qual el seu Grup se sent especialment compromès i vol es- tar-hi atent, perquè cal garantir que les persones que han patit a la Mina condicions de perifèria siguin les principals beneficiàries de la transformació que s’ha operat; i que es faci un bon retorn a la Ciutat de l’es- pai transformat, i això vol dir generalitzar la reeixida experiència del “Fòrum insòlit”, la visita a les infraes- tructures ambientals, a les tripes del Fòrum, perquè tothom que vulgui pugui conèixer el sentit de la trans- formació urbana que ha tingut lloc, i les característi- ques de les infraestructures ambientals que s’hi ama- guen, tot fent una important tasca pedagògica NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1655 d’educació per a la sostenibilitat, i vol dir també crear les condicions perquè la gent s’apropiï de tal espai com a lloc de gaudi, de coneixement i de pràctica cul- tural. Fa notar, finalment, que el present mandat està marcat per dos períodes, l’un des del començament del mandat fins al final del Fòrum i l’altre del final del Fòrum a l’acabament del mandat, i això ha determinat que en l’últim mes totes les forces polítiques s’hagin replantejat les prioritats que cadascuna defensa per a Barcelona; en aquest sentit el seu Grup ha insistit en la necessitat de subvertir l’actual pensament hegemò- nic, no només polític, sinó també econòmic, cultural i, sovint, mediàtic, que identifica la gran política amb les grans infraestructures, els macroprojectes i els grans esdeveniment, perquè la transformació que, a parer seu, necessita avui Barcelona és la transformació vers la sostenibilitat, social, econòmica i ambiental, i això no es fa amb grans esdeveniments, sinó trans- formant la vida quotidiana: aquest capgirament passa per donar valor polític a la vida quotidiana defensant la doble dimensió d’autonomia per a viure i de vincles per a conviure, binomi que va més enllà de la con- cepció conservadora de la vida quotidiana, entesa només com a espai de gestió eficient del dia a dia, com espai neutre des del punt de vista dels valors. Afegeix que aquesta aposta el seu Grup l’ha compar- tida amb els socis de govern i ha format part de la redefinició de prioritats del mandat que de manera eloqüent van explicar l’alcalde de la Ciutat, el tinent d’alcalde, Sr. Portabella, i ella mateixa en la presenta- ció del Pressupost de 2004 i es concreta en l’acord de govern, el Programa d’actuació municipal i el Pro- grama d’actuació dels districtes. Explicita que tals prioritats són el manteniment inte- gral amb criteris de sostenibilitat, l’atenció a les per- sones, reforçant les escoles bressol i els serveis a domicili, un nou impuls l’habitatge públic, especial- ment de lloguer, i tindran la pertinent traducció pres- supostària; concretament: a) el servei d’atenció domi- ciliària ampliarà, al llarg del mandat, de 5.000 a 13.000 el nombre de llars ateses, cosa que comporta doblar el pressupost, ja incrementat un 38% el darrer any i mig, i la taxa de cobertura; b) el nombre d’esco- les bressol, que en el mandat anterior s’havia incre- mentat de 38 a 50, passarà en aquest de 51 a 71; c) les inversions en habitatge social s’incrementaran du- rant el mandat en el 42%; d) les quantitats aplicades al manteniment integral de l’espai pujaran dels 28 mi- lions d’euros del mandat anterior fins a 104 en aquest, amb un increment del 481%. Acaba dient que donar valor polític a la vida quoti- diana implica una gran capacitat de sintonia i compli- citat amb la gent, i li agradaria que aquest debat, més que una monumental disputa partidista, tingui un cai- re de reflexió que hi pugui contribuir. El Sr. Portabella comença dient que la setmana passada les persones sensibles a la dinàmica del pla- neta varen rebre una bona notícia, l’adhesió de Rússia al Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic, protocol que ara es podrà començar a aplicar al cap de dotze anys d’haver-se començat a gestar en la Ci- mera de Rio de Janeiro; que amb això vol posar de manifest que els esdeveniments de caràcter interna- cional tenen un altre ritme i aquest és un element que tampoc no es pot desconèixer a l’hora de fer una va- loració del Fòrum, ja que no és el mateix valorar un esdeveniment de caràcter local, que d’un esdeveni- ment, com el Fòrum, que vol tenir transcendència in- ternacional: per tant, els elements del post-Fòrum es converteixen en tant o més importants que el mateix Fòrum i així, si d’aquí a dotze anys, com a fruit de la realització d’ulteriors edicions, sortia una declaració, acceptada en els organismes internacionals, sobre la defensa de la diversitat cultural i lingüística, el Fòrum haurà estat un èxit. Insisteix que les coses s’han de valorar en funció del ritme que requereixen i seria un absurd titllar ara de fracàs la Cimera de Rio, encara que no ho hauria estat tant dir-ho un parell d’anys enrera; i que a partir d’ara cal treballar de manera clara en els fruits del post-Fòrum. Manifesta, més endavant, que el seu Grup troba encertada i necessària la transformació operada en les infraestructures mediambientals situades en el re- cinte del Fòrum, però creu que l’entorn urbanístic on ha tingut lloc l’esdeveniment no reflecteix l’estil urba- nístic de planta baixa més altres set o vuit propi de la Ciutat i no s’ajusta tant a l’esquema de ciutat mediter- rània que defensa el seu Grup, per al qual, en canvi, arreglar la Depuradora, col·locar-hi una placa solar que és gran, fer la Planta de secatge de fangs i millo- rar la Tèrmica li semblen propostes indiscutibles, igual com ho és el Centre de Convencions, que tot- hom sap que s’ha fet fora de la Fira perquè tingui un valor addicional, ja que la Fira té unes obligacions i si tal centre estava vinculat amb la Fira, la Ciutat es tro- baria sovint que no podria acollir esdeveniments que hi fessin venir 2.000 o 3.000 persones, perquè en vir- tut dels compromisos amb la Fira tal centre estava ocupat per una reunió que tenia 300 participants: per tant, aquest problema s’havia de resoldre amb una major oferta. També afirma que en la intervenció que s’ha fet a la zona, l’equilibri social, territorial i d’infraestructures ha de donar molt joc els propers anys, i així les actua- cions en el camp universitari i en l’àmbit social de la Mina i de la Catalana responen a un tipus de desen- volupament que està íntimament lligat i perquè no s’hauria entès un planejament que no vinculés els elements d’infraestructures amb els elements socials: en aquest terreny espera durant el post-Fòrum enor- mes avanços, que ja estan fins i tot previstos. Destaca, a continuació, que els diàlegs han estat el pivot pròpiament dit del Fòrum; que el Festival Mundi- al de la Joventut, que tingué 8.000 participants, ha estat un èxit, perquè ha estat totalment autogestionat pels moviments associatius juvenils i perquè ha tingut ressò internacional com l’ha tingut també el Parla- ment de les Religions que abordava un dels temes més sensibles, més contemporanis i més problemà- tics de les societats actuals; i que no es pot deixar de dir que s’han fet aportacions importants, perquè fer- ho és tant just, com dir que algunes coses no han es- tat prou ben desenvolupades. En aquesta línia, posa de manifest que el seu Grup troba a faltar que en el marc del debat sobre la diver- sitat lingüística, la sostenibilitat i la pau –del qual han sortit propostes de post-Fòrum que el seu Grup de- fensarà, com que a Barcelona hi hagi la Casa de les Llengües, és a dir, que en el món hi hagi un lloc que s’especialitzi en el coneixement de les llengües i en la diversitat lingüística, la qual és tan important com la diversitat cultural o la biodiversitat– no s’hagi aprofitat a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041656 l’oportunitat de fer del català l’exemple de llengua que, sense tenir darrera un Estat, es promou, es de- fensa i utilitza a fi que pugui assolir els mateixos drets que aquelles que compten amb el suport d’un Estat. Agrega que aquesta és una oportunitat perduda, per- què el català no és tan sols la llengua més parlada d’Europa que no està reconeguda oficialment, sinó que a més, si es vol, pot convertir-se en un exemple paradigmàtic a escala del planeta, perquè hi ha molt poques llengües com la nostra que es vol que man- tinguin un rang d’equiparació amb les llengües ofici- als amb tant de treball darrera: li sembla, doncs, que en aquest aspecte s’hauria pogut actuar amb més fermesa com a portaveus de la nostra llengua i de la nostra cultura. Addueix, més endavant, que la valoració de l’esde- veniment no es pot fer prescindint de la presència de totes les Administracions en el Consell d’Administra- ció, al qual el seu Grup s’incorporà l’abril de 2002 i hi trobà un terç de representants del Govern de l’Estat, del Partit Popular, un altre terç de representants del Govern de la Generalitat, de Convergència i Unió, i un terç de representants de l’Ajuntament, majoritària- ment del Partit Socialista amb incorporacions, a partir d’aleshores, d’Esquerra Republicana i d’Iniciativa: per tant, no valen les actituds d’amnèsia parcial, perquè tothom té una part de responsabilitat, també el seu Grup, i cadascú ha d’assolir la seva, ara bé els pesos de cadascú s’han de ponderar adequadament, per- què no és igual haver-hi tingut una persona els dos darrers anys, que mitja dotzena de persones des del principi. Recalca la necessitat que tots els esdeveniments que es van produir siguin mirats amb equanimitat i des del distanciament partidista, perquè se’n pugui fer una valoració de ciutat, ja que els membres del Consistori, com a representants de la ciutadania, te- nen la obligació de dir que el Fòrum ha tingut aspec- tes positius, que ha estat necessari en el context in- ternacional i que hauria pogut realitzar-se millor: amb aquestes premisses, en el post-Fòrum pot quedar com un esdeveniment que deixi empremta en l’àmbit internacional. El Sr. Casas contesta les intervencions anteriors dient que el Fòrum no ha significat llençar diners, ni pel que fa als 2.000.000 d’euros d’inversió, ni, fins i tot, pel que fa als 300 milions d’euros gastats durant els 141 dies de l’esdeveniment, sinó que ha estat una magnífica inversió i veure-ho d’una altra manera demostra una absoluta falta de rigor; i que la Depu- radora, la Planta de tractament de residus, la urba- nització de carrers i de l’espai públic no es poden qualificar de simples despeses, sinó d’actius que en el futur generaran nous llocs de treball i noves inver- sions. Sortint del pas dels comentaris que han posat en dubte el rendiment social de la despesa, addueix els 30.000 llocs de treball, entre directes i induïts, gene- rats durant les obres i que es multiplicaran per dos els propers anys amb la resta d’obres relacionades amb la modificació del Pla general metropolità; els altres entre 15.000 i 20.000 llocs de treball directes que es crearan amb la posada en marxa d’activitats econò- miques, residencials i d’equipaments, més altres 20.000 o 25.000 d’induïts; les 160 hectàrees de nous espais públics; els 3.400 habitatges nous, dels quals un 40% seran protegits. Rebutja que el Fòrum s’hagi fet per conveniències del Projecte de Diagonal Mar i recalca que respon a la voluntat de començar a donar una sortida, d’una vegada i per sempre, a les necessitats socials, eco- nòmiques, urbanístiques i de justícia social dels barris de la Mina i de la Catalana, encara que algú tingui in- terès, per molts motius, a mostrar una moneda dife- rent. Rebat també les afirmacions que s’han fet en el sentit que la intervenció urbanística feta en el territori del Fòrum no obeeix als principis d’aquest esdeveni- ment, tot puntualitzant que tal intervenció ha tingut com a grans eixos generar condicions de sosteni- bilitat a l’entorn, l’accessibilitat, la recuperació de l’es- pai públic i generar noves activitats econòmiques, re- sidencials i d’equipament i tot això lliga perfectament i està en la base del Fòrum; que la millor manera d’ex- plicar el Fòrum és precisament l’actuació urbanística prèvia, perquè la sostenibilitat aplicada a la inversió, criteri del Fòrum, es fa ben palesa en les actuacions relatives a la generació d’energia, la depuració d’ai- gües residuals i detritus, el tractament dels residus urbans; que accessibilitat, recuperació de l’espai pú- blic i generació de noves activitats econòmiques, resi- dencials i d’equipaments equivalen a garantia de la diversitat cultural i a garantia de les condicions de pau en els territoris més petits, perquè la pau urbana no és possible en territoris que no tenen possibilitats futures de desenvolupar-se, de renovar-se, de tenir llocs d’ocupació, de generar activitat econòmica i d’augmentar la riquesa i, per tant, les inversions que s’han fet en aquell espai són congruents amb els al- tres dos principis del Fòrum. Observa que abans de fer els pisos protegits, com s’ha propugnat en alguna intervenció, calia treure fora de tal espai la porqueria, els residus i la contaminació i després construir tals pisos, la construcció dels quals no es podia emprendre havent-hi una depura- dora oberta que no funcionava. Reitera que l’operació de transformació urbana ha tingut una rendibilitat social impressionant en llocs d’ocupació, habitatges i espais públics i era absoluta- ment imprescindible. Nega més endavant que la majoria de recursos municipals s’hagin destinat al Fòrum en detriment de les inversions, els districtes i a la resta de la Ciutat, com ha dit el Sr. Fernández Díaz, i fa avinent que mentre en el mandat anterior la mitjana d’ inversió anual fou d’uns 300 milions d’euros i la total d’uns 1.200 milions, en el mandat 2000-2003, la mitjana d’inversió estigué al voltant dels 500 o 550 milions d’euros anuals, i la inversió total se situà al voltant dels 2.000 milions, dels quals 800 s’aplicaren al Fò- rum, xifra que no representa ni tota ni la majoria d’in- versions, i en canvi els altres 1.200 milions anaren cap als districtes i la resta de necessitats de la Ciutat. Acaba dient que, gràcies a la renovació urbana del Fòrum i als seus impactes socials i econòmics, avui hi ha altres oportunitats de futur, d’ocupació i residen- cials en barris que estaven marginats en el conjunt de l’àmbit metropolità i en concret a la zona del Besòs; i que gràcies al Fòrum i a la seves actuacions urbanís- tiques hi ha també uns nous paràmetres ambientals en les infraestructures i són possibles a Barcelona i a la seva àrea metropolitana la producció d’energia re- novable, la depuració de les nostres aigües brutes i el tractament sostenible dels nostres residus; per tant, NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1657 encara que només fos per tot això, l’actuació urbanís- tica del Fòrum ja valia, val i valdrà la pena en el futur. El Sr. Mascarell posa de manifest que les quatre paraules claus de les intervencions dels Srs. Trias i Fernández Díaz, sinceritat, excusa, fracàs i monòleg, delaten què hi ha darrera; ja que amb l’excusa d’inter- pretar què havia passat en el Fòrum, no s’ha pretès tant fer una valoració de l’esdeveniment, com erosio- nar el govern de la Ciutat i la imatge del seu alcalde; i que la sinceritat començaria per reconèixer que l’es- deveniment ha estat el resultat de la feina feta per unes persones a través d’uns òrgans de govern en els quals els partits de l’oposició estaven tant impli- cats com qualsevol representant de les altres Admi- nistracions. No sembla, doncs, raonable que tals Grups hagin parlat com si no hi haguessin estat presents des del primer dia amb totes les conseqüències, més i quan els consta perfectament, per exemple, quin fou el posicionament del Govern de Catalunya sobre els preus del Fòrum; perquè amb el seu capteniment es posen en evidència una actitud irresponsable, exces- sivament partidista i, fins i tot, propera al cinisme po- lític. Significa que el Fòrum s’ha fet des de la voluntat de consens i en els seus òrgans de direcció hi ha ha- gut persones que tenien sensibilitats i maneres de pensar similars als dels Grups de l’oposició i en les actes de tals òrgans no pot constatar-se cap mena de correspondència entre allò que s’acaba de dir aquí, i allò que han fet tals Grups durant tants i tants mesos, de manera que fa la impressió que tals Grups volen expolsar-se no sap quina pols, perquè el govern mu- nicipal valora positivament l’esdeveniment; però en tot cas aquest expolsar-se la pols li sona a joc brut o, si més no, a cinisme. Afegeix que el Sr. Trias es pre- senta com a home de consens, però acaba de fer una expressió manifesta de dissens; i que es presen- ta, també, com a home amb preocupacions socials, però no hi ha dret la manera com acaba de parlar de l’habitatge social després d’haver tingut, com a con- seller de la Generalitat, enormes oportunitats de fer coses que després varen acabar com varen acabar; i que, en definitiva, a l’hora de parlar de l’esdeveni- ment tals Grups actuen com a penells que es mouen segons bufa el vent. El Sr. Trias lamenta els termes de cinisme i joc brut usats en la darrera intervenció del Sr. Mascarell, a pesar que aquest regidor coneix perfectament l’acti- tud de lleialtat absoluta que ell sempre ha mantingut durant el temps que ha estat en els òrgans del Fò- rum, mentre que no pot dir el mateix dels socis de govern. Agrega que la lleialtat absoluta no vol dir tenir els ulls tapats i no ser capaç de fer autocrítica un cop acabat l’esdeveniment; tanmateix, avui els socialistes han adoptat una actitud defensiva davant una oposi- ció que ha posat les coses clares perquè, evident- ment, en el Fòrum hi ha hagut coses que no han fun- cionat com haurien d’haver funcionat. Recalca que no ha parlat des d’una actitud partidis- ta i de desgast de l’alcalde, sinó des de la sinceritat per tal d’evitar que en el futur les coses funcionin de la mateixa manera; i que fins i tot els altres socis de govern han indicat que les coses no podien funcionar així i han fet unes reflexions que ell comparteix, enca- ra que els ha d’advertir que alguns porten vint-i-cinc anys governant amb els socialistes. Considera que cal un nou model de ciutat i un nou model de fer les coses que defugi fer-les a cop de grans esdeveniments i, tanmateix, en unes declaraci- ons el diari Avui ja anunciava que havia encarregat la recerca d’un nou esdeveniment que impulsi la Barce- lona de després del Fòrum, quan, com a mínim, cal- dria ser més prudent en aquest aspecte i aprendre de l’experiència del Fòrum, que ell no ha gosat qualificar de fracàs, perquè s’ha fet una operació urbanística que ell defensa, encara que no comparteix la manera com s’ha fet; ara bé, com en tot, no es pot parlar no- més en termes de blanc i negre, perquè enmig hi ha molts tons de gris i així quan hom pren decisions i fa coses, pot caure en contradiccions, també el seu Grup. Demana, doncs, que les coses es facin d’una ma- nera diferent perquè el Fòrum representava una aposta pel diàleg, però no n’hi ha hagut, sobretot amb l’oposició; i insisteix que el Grup, del qual ell forma part, no pot ser acusat de manca de lleialtat amb el Fòrum, en el si del qual mantenia posicions molt cla- res i hi plantejà coses que ni tan sols s’arribaren a debatre. La Sra. Mayol surt al pas de les acusacions de des- lleialtat que s’han fet al Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A, llegint un article de Joan B. Cullà, publicat a El País, on es diu que la postura d’Imma Mayol havia estat titllada de deslleial per la forma i el moment triat per expressar-la i per haver transgredit la màxima, obscurantista i profundament antidemocràtica, que la roba bruta es renta a casa, però tenint en compte que en tal casa s’han hostatjat i s’hostatgen totes les forces del marc institucional ca- talà, ell pregunta si, respecte al Fòrum, no hi ha una espècie d’“omertà” o pacte de silenci quasi sicilià i una suspensió de facto de tota crítica fins al final de setembre, perquè, si fos aquesta la doctrina del Partit dels Socialistes de Catalunya, de Convergència i Unió i del Partit Popular, els ciutadans tenen dret a saber-ho. El Sr. Alcalde tanca el debat dient que el Fòrum, com ja va dir a l’acte de clausura de l’esdeveniment i han reconegut el Sr. Portabella i altres regidors, s’ha de jutjar amb la perspectiva del temps, perquè Barce- lona s’ha arriscat i, conjuntament i consensuadament, ha posat en el calendari un esdeveniment de nou cai- re internacional que pugui ser organitzat per ciutats que normalment no poden organitzar ni uns Jocs olímpics ni una Exposició internacional; i que per con- vertir això en una realitat caldrà vetllar perquè la Fun- dació del Fòrum de les Cultures preservi l’essència del Fòrum de cara al futur i s’esmerçaran els esforços necessaris per assolir-ho: aquest és un llegat i una part molt important de les feines que toca fer. Destaca que des de 1996 i a partir de 1997, amb la presentació del dossier a l’Assemblea de la Unesco, el Fòrum s’ha desenvolupat amb un consens, que ha estat profund i que ha funcionat de forma quotidiana com saben alguns dels presents, amb els Governs de l’Estat, del Partit Popular, i de la Generalitat, de Con- vergència i Unió, a través dels seus representants en el Consell d’Administració del Fòrum, consellers i se- cretaris d’estat, amb qui s’han mantingut reunions setmanals durant cinc anys; però això ara sembla que ho hagin oblidat els Grups de l’oposició, els quals, en canvi, han demanat responsabilitats addici- onals als Grups d’Esquerra Republicana de Catalu- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041658 nya i d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A, que no hi han tingut tanta participació. Pensa que amb el Fòrum s’ha aconseguit fer un esdeveniment nou, valuós, interessant, innovador i que obre noves perspectives; i en dóna les gràcies a tota la gent que l’ha fet possible; als milers i milers de persones que han gaudit del Fòrum; als milers de persones que sincerament han volgut interessar-se pel diàleg de les cultures, la sostenibilitat, la forma de construir les ciutats, i els valors que poden generar més i millor convivència; a les més de 65.000 perso- nes que han participat en els diàlegs i que han deba- tut el paper del diàleg entre les religions per separar, per exemple, les divinitats de la guerra; a les perso- nes que, de la mà d’ACNUR, han parlat de la preven- ció de conflictes, del treball i dels camins per a crear la reconciliació, sobretot en els conflictes armats. Expressa, molt especialment, l’agraïment: al premi Nobel John Hume, el qual, davant d’una petita baralla dialèctica, va tenir el coratge d’entonar una vella can- çó gal·lesa, que va deixar en evidència la insubstanci- alitat i la nimietat d’alguns irreflexius; a John Adams, un jove sud-africà que va parlar en el Fòrum de les Ciutats, i pronuncià un discurs, per a ell el millor del Fòrum, que es troba en els dossiers de continguts del Fòrum i que recomana als presents que llegeixin; a Derek Bickerton i a Daniel C. Dennett, que en el Dià- leg El cervell social. Biologia dels conflictes i la coo- peració, demostren que la nostra cultura humana és biològica, igual com ho és el nostre llenguatge, que per se no són ni bons ni dolents i que depèn de no- saltres que es decantin del cantó de la cooperació o del cantó de la força imposada pel més agosarat, i que la política és la forma més complexa i noble de la cultura, però que podem escollir i hem d’escollir, per- què en política hi ha qui defensa els valors col·lectius i qui defensa els privilegis dels poderosos; i a Save the Children, que ha organitzat un Campament de la Pau, amb presència de nens i nenes de Gaza i de Tel-Aviv, de Maputo i de Samarcanda, d’Alger i de Montevideo, i que probablement només per això ja valia la pena fer el Fòrum, igual com també valia la pena fer-lo tan sols per la transformació del Besòs i veure la dignitat recuperada per a Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sant Adrià, Badalona i Santa Co- loma. Insisteix que l’esdeveniment s’ha pogut fer amb un consens que ha durat mentre ha durat l’esdeveniment i que només s’ha trencat –i ho lamenta– després dels canvis polítics que hi ha hagut en els Governs de l’Estat i de la Generalitat. Espera, sincerament, que es pugui reconstruir una cooperació sincera entre tots per fer el següent pas, molt important, de fer créixer la Ciutat en la direcció que el Fòrum proposa, resolent els problemes, que no s’havien encarat i que només s’han encarat gràci- es al Fòrum, de la Mina i de la Catalana, la integració de les infrastructures de sanejament i la recuperació del riu Besòs per a la gent que viu al seu entorn, ja que això és suficientment important i així, malgrat que no s’hagi aconseguit que arribessin a temps ni el tren d’alta velocitat ni l’aeroport, almenys la feina que per- toca fer directament a aquest Ajuntament sí que s’ha pogut fer a temps. Invita els presents a recuperar el consens de cara al futur, a través de la seva participació en la Fundació i en les institucions que vagin sorgint a partir d’ara. No considera, de cap manera, que el Fòrum hagi estat per a Barcelona una ocasió perduda, ans al contrari, creu que si s’aparten els partidismes hi ha l’oportunitat de convertir-lo en un gran esdeveniment, que tindrà unes conseqüències a llarg termini que aniran bastant més enllà d’allò que és estrictament la ciutat de Barcelona. Acaba agraint les aportacions crítiques que s’han fet sobre un esdeveniment que, evidentment, ha tin- gut unes mancances que es reconeixen i de les quals es procurarà aprendre per evitar-ne repeticions en ocasions futures, perquè tota obra humana és perfec- tible i el Fòrum també; però remarca que s’ha tingut el coratge de fer un esdeveniment totalment nou i sense antecedents, i que, valorant-lo d’una manera propor- cionada, cal reconèixer que s’ha iniciat un esdeveni- ment que pot ser important no tan sols per a Barcelo- na, sinó per a tothom: així ho espera sincerament. El Sr. Trias, en vista que el Sr. Alcalde acaba d’ofe- rir consens, observa que el consens s’ha d’aconse- guir per la via del diàleg i no pas de la manera com l’entén el Sr. Alcalde en fer ús de la paraula quan els altres ja no tenen oportunitats de rèplica. El Sr. Alcalde respon que el Sr. Trias té l’oportuni- tat d’expressar el seu parer i en fa ús, en moltes tribu- nes públiques, fins i tot amb la col·locació d’octavetes en els parabrises dels cotxes; per tant, no es pot pas queixar de ser silenciat en la societat democràtica en què estem. El Sr. Fernández Díaz diu que ha passat allò que estava segur que succeiria, ja que el Sr. Alcalde, tot i haver renunciat a defensar el Fòrum, ha intervingut al final del debat; i atesa la oferta de consens i d’impli- cació de tots els Grups en el futur de la Ciutat que ha formulat el Sr. Alcalde al final de la seva intervenció, li demana que deixi enrera les bones paraules i passi als fets, perquè en els divuit mesos de mandat, sovint hi ha hagut bones paraules, però pocs fets. El Sr. Alcalde significa que si els membres de l’oposició pregunten als companys de partit que han estat en el Consell d’Administració del Fòrum durant els cinc anys que ha durat la preparació de l’esdeve- niment, els explicaran el tarannà amb el qual s’hi han conduït els treballs; i que trobaran en ell una persona disposada al consens, com ja ha fet abans en diver- ses ocasions, i en especial, en assegurar la presèn- cia de tots els Grups en el Fòrum, a pesar que no els pertocava. El Sr. Fernández Díaz indica que el tarannà del Fòrum queda ben palès en aquest fet: després d’ha- ver-se incorporat al Consell d’Administració, fa uns sis mesos, actuà amb un silenci responsable i omplí el Registre municipal de peticions, iniciatives i precs, que sovint acompanyaven crítiques lligades amb l’organització de l’esdeveniment; ara bé, el resultat de tot això ha estat que ahir mateix el Sr. Mascarell li tornà 42 iniciatives presentades cinc mesos abans, amb un escrit on se li indica que les havia de pre- sentar en el Consell d’Administració del Fòrum; per això, ara que el Sr. Alcalde torna a parlar de con- sens, ell demana que les paraules es comencin a demostrar amb fets. Reitera que en acabar la sessió tornarà a instar una sessió extraordinària, en la qual es puguin for- mular propostes de resolució ja que està segur que també al Sr. Portabella i a la Sra. Mayol els agradarà poder ratificar la Declaració de Barcelona. NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1659 El Sr. Cuervo puntualitza que en la Junta de Porta- veus els representants de l’oposició li preguntaren si l’alcalde intervindria, i ell contestà que sí perquè el Reglament atorga tal dret a l’Alcaldia. El Sr. Alcalde demana que el debat no es prolongui amb una discussió sobre aspectes formals. El Sr. Puigdollers matisa que en cada reunió de la Junta de Portaveus els representants de l’oposició des de fa divuit mesos fan constar la seva disconfor- mitat amb la distribució del temps de les intervenci- ons en aquest Plenari, la qual s’aprova amb el vot fa- vorable de la majoria i el contrari de l’oposició. El Sr. Alcalde fa notar que a les meses de tots els Parlaments s’actua de la mateixa manera. PART DECISÒRIA a) Acords sobre societats, consorcis i entitats 2. Adoptar, en l’exercici de les competències reser- vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Informació i Comunicació de Bar- celona, SA, els acords següents: 1r) Designar el Sr. Carlos Nieto i Fernández membre del Consell d’Admi- nistració de l’esmentada Societat, en substitució del Sr. Agustín Rodríguez i Mas. 2n) Establir que el ter- mini de designació del conseller que es nomena serà l’establert en els Estatuts, sens perjudici de la renova- ció que fos procedent en el canvi de mandat consisto- rial. 3r) Facultar indistintament el president i el secre- tari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomena- ment anterior, com també per complir els tràmits ne- cessaris per a la seva inscripció en el Registre Mer- cantil i també la correcció d’errors materials en cas necessari. S’aprova, per unanimitat, la proposta precedent. Tot seguit, es dóna per aprovada aquest acta, en la part que estrictament fa referència a l’adopció d’aquests acords, per tal d’agilitzar-ne la inscripció en el Registre Mercantil. b) Ratificacions 3. Ratificar, per part de l’Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat, l’acord adoptat per l’Assem- blea General del Consorci Localret en sessió de 31 de gener de 2004, relatiu a l’aprovació de la modifica- ció dels seus Estatuts segons consta en l’expedient administratiu annex. S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 23 de juliol de 2004, que concedeix a Transports de Barcelona, SA, una bonificació del 50 % sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per a la construc- ció i instal·lació de la cotxera d’autobusos de la Zona Franca al carrer A, núms. 38-40, sector M. El Sr. Puigdollers anticipa el vot favorable del seu Grup al dictamen en debat i als dos següents; ara bé, respecte a aquest, considera que en qüestió de boni- ficacions no es pot actuar amb la discrecionalitat amb què actualment s’està actuant, que hi ha un clar con- flicte d’interessos, atès que alguns membres d‘aquest Plenari són, alhora, membres del Consell d’Adminis- tració de l’empresa peticionària de la bonificació, i que el seu Grup té seriosos dubtes quant al compli- ment dels paràmetres fixats en l’ordenança fiscal cor- responent per a poder atorgar-la, ja que el terreny afectat no té la qualificació d’equipaments, sinó de zona verda i el peticionari ha de ser una entitat sense afany de lucre i tanmateix Transports Metropolitans de Barcelona és una societat anònima amb pèrdues. Finalment, demana l’elaboració d’un reglament so- bre l’aplicació de bonificacions en els impostos locals, que impedeixi la discrecionalitat i els conflictes d’inte- ressos. La Sra. Balseiro anuncia també el vot favorable del seu Grup, però insta l’adopció de les mesures adients per a garantir l’execució de les obres de conformitat amb la llei, en vista que una sentència recent ha de- clarat nul·la la llicència atorgada per a la primera fase de les obres de la Cotxera d’Horta, i evitar així que es pugui produir una situació similar respecte a la Cotxe- ra de la Zona Franca. El Sr. Cuervo nega que hi hagi cap conflicte d’inte- ressos en l’atorgament d’aquesta bonificació a Trans- ports Metropolitans de Barcelona, ja que es tracta d’un dels casos en què és més escaient aplicar-la. El Sr. Casas lamenta la insinuació que ha fet el Sr. Puigdollers en veure un possible conflicte d’interes- sos entre les seves actuacions com a membre d’a- quest Plenari i com a president del Consell d’Adminis- tració de Transports Metropolitans de Barcelona, empresa pública auditada i transparent, i membre del Consell de l’Entitat Metropolitana del Transport. El Sr. Puigdollers insisteix que, com a mínim, la bo- nificació en debat s’atorga en condicions discutibles; i torna a demanar la redacció d’un reglament que per- meti aplicar també bonificacions a altres societats anònimes amb pèrdues. S’aprova, per unanimitat, la proposta precedent. 5. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 8 de setembre de 2004, que concedeix a l’entitat Bac de Roda Sport, AIE, representada pel Sr. Enric Piquet i Miquel, una bonificació del 95 % sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per a la construc- ció de la segona fase del Polisportiu Municipal Bac de Roda Sport, AIE. 6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, d’1 d’octubre de 2004, que concedeix a Universitat de Barcelona, una bonificació del 95% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, en haver-se efectuat les obres dins del marc del Conveni, de 17 de maig de 2001, de col·laboració per a la permuta de finques entre l’Ajuntament de Barcelona i la Uni- versitat de Barcelona, i en l’àmbit del Pla especial de determinació de tipus i ordenació de l’equipament si- tuat al carrer Can Ràbia, núms. 7-9. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre- cedents. 7. Ratificar el text refós del Conveni col·lectiu subs- crit el 6 de maig de 2004 per Parcs i Jardins de Bar- celona, Institut Municipal, i per la Comissió de redac- ció del Comitè d’Empresa, aprovat pel Consell d’Administració de l’Institut en sessió celebrada el 9 de juny de 2004, i que serà vigent fins el 31 de de- sembre de 2004. El Sr. Cornet anuncia l’abstenció del seu Grup i ins- ta l’equip de govern a esgotar les vies de diàleg per tal d’arribar a un acord amb els treballadors d’aquest a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041660 institut municipal, davant els dubtes i temors que els suscita el procediment en curs per a convertir-lo en una entitat pública empresarial. S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 8. Ratificar els decrets de l’Alcaldia, de 8 de setem- bre de 2004 (S1/D/2002 3368-3369-3370-3371), pels quals, de conformitat amb el Reglament d’honors i re- compenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei de Prevenció i d’Extinció d’Incendis i Sal- vament, respectivament s’atorguen: a) Medalles d’Honor al Mèrit, en les categories d’Argent i Bronze, per la realització de serveis rellevants i/o de contras- tada eficàcia, als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en la relació adjunta. b) Medalles d’Honor al Mèrit, en les categories d’Argent, a títol honorífic, a les persones i entitats alienes al cos de la Guàrdia Urbana que figuren en relació adjunta, en reconeixe- ment a les seves actuacions de dedicació i col·la- boració envers la Guàrdia Urbana. c) Medalles d’Ho- nor al Mèrit, en les categories d’Argent i de Bronze, per raó de l’antiguitat interrompuda en la prestació de serveis sense cap nota desfavorable en els respec- tius expedients personals, als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en relació adjunta. d) Medalles d’Honor al Mèrit, en la categoria de Bronze, als mem- bres de la Guàrdia Urbana que es detallen a l’expe- dient. 9. Ratificar els decrets de l’Alcaldia, de 28 de se- tembre de 2004 (S1/D/2004 3665 i 3666), pels quals, de conformitat amb el Reglament d’honors i recom- penses dels membres de la Policia Municipal i del Servei de Prevenció i d’Extinció d’Incendis i Salva- ment, respectivament s’atorguen: a) La Medalla d’Ho- nor al Mèrit, en la categoria d’Argent, al sotsinspector de la Policia Municipal de Sant Adrià del Besòs, Sr. José Maria Gómez i Blázquez per la seva contribució en la seguretat i mobilitat en els actes esdevinguts amb motiu del Fòrum Internacional de les Cultures Barcelona 2004. b) Medalles d’Honor al Mèrit, en les categories de Bronze i Argent, als membres de la Guàrdia Urbana i altres Cossos de Seguretat que fi- guren en la relació adjunta, per la seva contribució en la seguretat i mobilitat en els actes esdevinguts amb motiu del Fòrum Internacional de les Cultures Barce- lona 2004. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre- cedents. c) Propostes d’acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I COORDINACIÓ TERRITORIAL 10. Aprovar provisionalment la modificació, per a l’exercici de 2005 i successius, de les Ordenances fiscals següents: Ordenança fiscal general; núm. 1.1. Impost sobre béns immobles; núm. 1.2. Impost sobre vehicles de tracció mecànica; núm. 1.3. Impost sobre l’increment del valor de terrenys de naturalesa urba- na; núm. 1.4. Impost sobre activitats econòmiques; núm. 2.1. Impost sobre construccions, instal·lacions i obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals; núm. 3.2. Serveis de prevenció, extinció d’incendis i salva- ment; núm. 3.3. Serveis urbanístics; núm. 3.4. Taxa per l’homologació d’empreses per a la gestió de resi- dus municipals a Barcelona i altres serveis mediam- bientals; núm. 3.5. Clavegueram; núm. 3.6. Mercats; núm. 3.7. Taxes pels serveis de registre, inspecció i prevenció sanitaris relatius a establiments alimenta- ris, espais públics i animals de companyia; núm. 3.8. Prestacions de la Guàrdia Urbana i circulacions espe- cials; núm. 3.9. Inspecció i control sanitari d’animals i llurs productes; núm. 3.10. Servei de cementiris i cre- mació; núm. 3.11. Utilització privativa del domini pú- blic municipal i la prestació d’altres serveis; núm. 3.12. Aprofitament del vol, sòl i subsòl; núm. 3.13. Regulació de l’estacionament de vehicles; núm. 3.14. Serveis culturals; núm. 3.15. Serveis especials d’en- llumenat públic; núm. 3.16. Utilització privada fun- cionament de les fonts ornamentals; núm. 4. Con- tribucions especials; Categories fiscals de les vies públiques de la Ciutat; sotmetre les esmentades Or- denances a informació pública per un termini de tren- ta dies. El president de la Comissió de Presidència, Hisen- da i Coordinació Territorial, Sr. Cuervo, defensa les Ordenances fiscals que es proposen per al 2005 di- ent que s’hi preveu un increment del 2,44% en els im- postos globals, com a conseqüència de les variacions introduïdes en els diversos complements de la capa- citat tributària d’aquest Ajuntament, i això en un con- text econòmic en el qual el producte interior brut crei- xerà, en termes reals, entre el 2,8 i el 2,6 per 100 per l’impacte de la crisi del petroli i en un 6,1% en termes nominals, i l’increment de l’índex de preus al consum estarà en el 3%, de manera que l’esmentat percentat- ge del 2,44% comporta, un any més, una reducció de la pressió fiscal; que les taxes –per les quals es re- capten 140 milions d’euros mentre que dels impostos se n’obtenen cap a 600– tenen un increment d’un 4,97%, a conseqüència de la creació de la nova figu- ra de l’estacionament regulat per als no residents en determinades zones, però si es descompten els efec- tes d’aquesta mesura, l’increment se situa en el 3%; i que, comptant impostos i taxes, l’increment general serà d’un 2,9%. Explica que en l’impost sobre béns immobles –que aporta el 50% de la recaptació obtinguda dels impos- tos, i el 40% dels ingressos tributaris totals– s’ha op- tat per rebaixar el tipus general del 0,85% al 0,75 per 100, excepte per aquells immobles afectes a altres usos que no siguin l’habitatge i que superin els valors cadastrals que en cada cas s’indiquen, i per establir en la quota líquida dels habitatges dos topalls, un del 4% per a aquells de valor cadastral fins al 60.000 euros i un altre del 6% per a aquells que superin aquesta xifra, i un topall del 10% per als aparcaments amb menys de 12.000 euros de valor cadastral i per als locals subjectes a altres activitats i solars de menys de 60.000 euros de valor cadastral; ara bé, en tot cas, els valors cadastrals encara estan lluny dels preus de mercat, perquè el termini per a la total apli- cació de la revisió fiscal que pretén corregir la dife- rència entre uns i altres és de deu anys. Afegeix que en tal impost s’incrementa també la bonificació a les famílies nombroses, que s’aplicarà d’ofici a partir dels padrons del Departament de Benestar Social. Informa que l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys el descompte sobre la base imposable, que es pot moure entre el 40 i el 60 per 100, se situa en el NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1661 50%, percentatge que està justificat per l’evolució del mercat immobiliari i s’incrementa en un 66% –concre- tament de 27.000 a 45.000 euros– el valor cadastral del sòl, sobre el qual s’aplica la reducció del 95% en els casos de transmissions, mortis causa, de pisos que siguin domicili habitual del causant i siguin adqui- rits pel cònjuge o familiars en línia directa; i que en l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres el tipus passa del 3,15% al 3,25%, però es preveu un capítol de subvencions per afavorir la rehabilitació. Referint-se després a les taxes comenta que l’in- crement general és del 3%, com ja ha dit, si s’excep- tua la taxa d’estacionament regulat, àmpliament de- batuda en les Comissions de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial i de Seguretat i Mobilitat i que es justifica per criteris de mobilitat sostenible i de llui- ta contra la congestió basats en la realitat empírica i del trànsit; que tal taxa comportarà la creació d’unes 38.000 places en la zona de congestió, per tal d’afa- vorir la disminució del trànsit privat i fer-lo compatible amb l’aparcament dels residents amb distintiu, els quals hauran de pagar 0,20 cèntims al dia o 1 euro a la setmana –7 dies naturals– mentre que, en canvi, els no residents hauran de pagar 2,75 euros a l’hora, xifra que està per damunt dels 2,25 euros que cobren els aparcaments subterranis del centre urbà i molts aparcaments privats: per tant, es tracta d’una mesura clarament desincentivadora de la utilització de tals places per part dels no residents. Remarca que es manté la segmentació dels límits dels béns immobles per als locals comercials; que els immobles subjectes al tipus del 0,85% i al límit del 10% només representen el 10% dels establiments co- mercials existents a la Ciutat, mentre que el 52% d’aquests establiments tenen un valor cadastral inferi- or als 60.000 euros i un 30% el tenen entorn als 2.000 euros, de manera que la immensa majoria d’aquests establiments experimentaran increments inferiors al 6%; que uns 400.000 habitatges no arriba- ran al topall del 4%, i altres 300.000 no arribaran al topall del 6%. Afirma que les Ordenances fiscals en debat dismi- nueixen la pressió fiscal local, acompanyen l’evolució de les rendes de les famílies i no imposen més gravàmens, ans segueixen el previsible creixement de les rendes familiars i de la inflació; i que en un context d’estabilitat i de bona gestió econòmica, aquesta política permet oferir més serveis i de millor qualitat, i abordar els processos de transformació ur- bana i, tanmateix, ha estat titllada de continuista i de no tenir esma. Acaba precisant, després de sentir la referència que ha fet abans el Sr. Fernández Díaz a la moció de confiança, que aquest mecanisme només escau plan- tejar-lo en supòsits molt concrets, com ara la manca de majoria suficient per a l’aprovació de les ordenan- ces, dels pressupostos o del pla d’actuació municipal i, per tant, ara s’està formulant implícitament una mo- ció de confiança. El Sr. Trias considera, d’entrada, que les Ordenan- ces fiscals per a l’any vinent representen una política continuista, perquè els barcelonins continuaran pa- gant més que la resta de ciutadans de l’Estat; que l’any 2003 es pogué assistir a una penosa picabaralla entre el Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit Po- pular sobre quina era la ciutat més cara d’Espanya i en tal discussió els socialistes sostenien que el pri- mer lloc era per a Lleó i el segon per a Barcelona mentre, que per als populars el primer lloc del ranking era per a Barcelona; ara bé, en la seva opinió, el pro- blema no rau en si una ciutat paga molt o no, sinó en la relació entre allò que es paga i els serveis que els ciutadans reben. En tot cas, pensa que discutir si una ciutat és cara o no és estèril i que cal analitzar quina política es fa i com van les coses; i en aquest sentit posa en relleu que Barcelona està fregant els tipus impositius mà- xims que permet la llei; que la supressió el 2003 d’una part molt important de l’impost sobre les activi- tats econòmiques ha comportat una disminució dels ingressos d’uns 75 milions d’euros, dels quals l’Estat només en compensa 57, i davant d’això el govern municipal, en no poder apujar gaire més els impos- tos, ha pres la decisió, que ja ha posat en pràctica el present exercici, d’aplicar uns increments abusius en les taxes i els preus públics; i que el 2004 aquesta política ja ha incidit sobre els traspassos de les para- des dels mercats, la grua, les terrasses dels bars i restaurants, els guals dels garatges, tallers i túnels de rentat de cotxes, la taxa de cremació, el preu públic de la recollida de residus, etcètera, i ara, de cara al 2005, any en què el govern municipal té una situació fàcil, perquè en l’Estat hi ha un govern de la seva ab- soluta confiança que hauria de permetre no perdre ni una sola pesseta, tot i que hauria de ser un exercici de transició, en espera de l’aprovació de la Carta Mu- nicipal i que la Ciutat pugui tenir el sistema de finan- çament que necessita, el govern municipal es tira a la piscina i fa nous invents, en alguns casos disfressats perquè en l’impost sobre béns immobles, malgrat abaixar els tipus impositius, al final els contribuents acabaran pagant més per causa de l’increment o des- aparició dels topalls i això a pesar que la ponent d’Hi- senda, Sra. Ballarín, havia assegurat que això no es faria. Recalca que el govern municipal, en comptes de contenir la despesa o negociar amb el Govern de l’Estat amic, ha continuat en la línia d’augmentar els recursos mitjançant una major pressió fiscal en qües- tions molt delicades com són l’habitatge –a través dels impostos sobre béns immobles i les plusvàlues–, l’activitat econòmica –com ara els vetlladors i les pa- rades dels mercats–, els serveis bàsics, com és el cas de la cremació i l’aparcament, camps en els quals per molt que es digui que no es persegueix una finalitat recaptatòria, s’intenta copiar malament el mo- del de Londres, perquè prèviament caldria haver de- cidit si es pretén recaptar més amb una gran zona blava o si s’ajuda els residents, decisió que a Londres es va prendre però aquí no, però a més el govern municipal ha actuat per lliure sense diàleg ni compar- tint decisions, com és obligatori en els assumptes re- lacionats amb la mobilitat, perquè no ha gosat expo- sar la seva iniciativa en el si del Pacte per la Mobilitat, ni tampoc no s’ha adreçat als Grups de l’oposició per intentar pactar aquest assumpte. Diu, en conclusió, que el govern no fa les coses com s’haurien de fer i, en un any que hauria d’és- ser un compàs d’espera fins veure quin és el fi- nançament definitiu que tindrà aquest ajunta- ment, continua augmentant els impostos i, fins i tot, s’inventa figures noves basades en la mobili- tat sense fer us dels mecanismes que havia creat per poder arribar entre tots a una entesa: això de- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041662 mostra que l’esperit del Fòrum no ha calat en el govern municipal. El Sr. Fernández Díaz comença manifestant que s’han presentat unes ordenances de continuïtat, que no poden sorprendre l’equip de govern ni els barcelonins, que són qui han de pagar, perquè Barce- lona continua essent la ciutat fiscalment més cara d’Espanya i amb la major pressió fiscal, i el govern municipal continua mantenint una política de màxims impostos i taxes, de mínimes bonificacions i reducci- ons, i d’una qualitat de servei com a mínim qüestiona- ble, fins al punt que, per imperatiu legal, ja no pot apujar alguns impostos i taxes, concretament els im- postos sobre els vehicles de tracció mecànica i la plusvàlua, que ja són en els límits màxims permesos per la llei, però tot i així el govern municipal ha trobat la via per a poder continuar recaptant més, cosa que fa molt bé, mitjançant el creixement de la base impo- sable o mitjançant, així s’ha fet en l’impost sobre ve- hicles de tracció mecànica, les reduccions dels des- comptes o bonificacions, així els descomptes dels valors cadastrals establerts legalment que podien es- tar entre el 40 i el 60% i fins ara estaven en el 50%, es rebaixen al 40%; de manera que el comú denomi- nador d’aquesta política és més recaptació i més pressió fiscal. Recorda, a continuació, les crítiques que es feren al Partit Popular per la supressió de l’impost sobre les activitats econòmiques per a determinats contribu- ents tot confiant que l’equip de govern no caigui en la temptació d’intentar el restabliment i que tal supressió serà una batalla definitivament guanyada; i demana que en el curs de la sessió el Sr. Cuervo expliqui de quina manera el Govern de l’Estat, presidit pel Sr. Rodríguez Zapatero, està compensant aquest Ajunta- ment pels ingressos deixats de percebre –si és que realment hi ha hagut alguna minva–, que eren l’argu- ment que invocava l’equip de govern per oposar-se a l’esmentada modificació de l’impost sobre les activi- tats econòmiques, a pesar que ell adduí que s’havien arbitrat els mecanismes per a compensar la pèrdua d’ingressos que l’esmentada supressió de l’impost sobre les activitats econòmiques pogués comportar. També fa notar que en el curs de la intervenció del Sr. Cuervo no s’ha fet cap esment a una altra figura estrella –el recàrrec sobre els pisos buits– presenta- da l’any passat amb grans titulars, si bé aleshores es digué que no es podia aplicar per culpa del Partit Po- pular, que no havia aprovat la llei corresponent; per tant, ell ara ha de preguntar què ha passat amb tal recàrrec, al qual, per cert, tampoc feia cap referència el darrer pla de l’habitatge. Confia, en canvi, que ara que el finançament del transport públic ja no depèn del Govern de l’Estat diri- git pel Partit Popular pugui desaparèixer el recàrrec metropolità sobre l’impost sobre béns immobles, que grava per igual tots els barcelonins. Observa que el preu públic per la recollida de de- terminats residus s’implantà amb el pretext de les pèrdues d’ingressos que havia comportat la supres- sió de l’impost sobre les activitats econòmiques per a determinats contribuents; i això el porta a subrat- llar que ara que l’equip de govern té la gran oportu- nitat de fer complir la llei pel que fa a les compensa- cions derivades de tal supressió i de deixar, alhora, sense efecte totes aquelles mesures fiscals que s’implantaren amb el pretext de la pèrdua d’ingres- sos que la política fiscal del Partit Popular havia comportat per a aquest Ajuntament, entre les quals esmenta particularment l’esmentat preu públic de la recollida d’escombraries als professionals, els incre- ments de la grua, de 103 a 130 euros, amb l’excusa de lluitar contra l’incivisme, si bé avui les enquestes constaten el fracàs de les campanyes sobre aquesta qüestió. Significa, a continuació, que en l’ordenança corres- ponent a l’impost sobre béns immobles es fa palesa, un cop més, la inventiva del govern municipal per re- captar més i fer que els barcelonins al final de cada any acabin pagant més ja que, malgrat la reducció del tipus impositiu, es doblen pràcticament els incre- ments màxims de la quota liquida i, per tant, Barcelo- na continuarà sent la ciutat d’Espanya on es paga la quota líquida per metre quadrat més alta de tot el país; que, d’altra banda, la proposta en debat incom- pleix la promesa electoral de no apujar les quotes tri- butàries per damunt de l’índex de preus al consum, perquè, concretament, un veí amb un habitatge d’un valor cadastral de més de 60.000 euros –120.000 euros, després de la revisió– que el 2004 hagi pagat 583 euros, l’any vinent en pagarà 618, amb un incre- ment del 6%, en els aparcaments d’ús residencial es poden produir increments de fins al 38,9%, i en els lo- cals comercials pot haver-hi increments de fins al 10%: no li estranya, doncs, que se suprimeixin els to- palls, ja que la imaginació de l’equip de govern per recaptar més, trobar més recursos i continuar espre- ment fiscalment veïns de Barcelona és il·limitada. Comenta, més endavant, que les taxes també s’apugen sovint fins al màxim permès en la llei, com ho demostren aquests tres exemples: 1r) Pel que fa als cementiris, per una banda la taxa de cremació, que ja s’apujà un 15% enguany, torna a incrementar-se un 4,5% de mitjana, fet que no denota gaire sensibilitat social envers un servei fúnebre, cada cop més demanat pels barcelonins; i per l’altra, la bonificació pel lloguer de sepultures en favor de persones amb ingressos per dessota del salari mínim interprofessional es rebaixa un 17%; i tot això es fa per salvaguardar el compte de resultats de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, malgrat que l’any passat obtingué uns beneficis d’uns 15,5 milions d’euros, és a dir, 2.587 milions de pessetes. 2n) Pel que fa als mercats, es veu que el tarannà del Sr. Rodríguez Zapatero s’ha contagiat ràpidament al Sr. Portabella i a Esquerra Republicana de Cata- lunya i, per això, l’Ordenança de mercats torna a in- cloure articles i conceptes que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat nuls: els relatius als serveis complementaris. 3r) Pel que fa a la zona blava o, si es vol, la zona blava tenyida de verd, és un concepte que no ha d’estranyar vist que en liquidar els Comptes de 2003, el govern municipal s’adonà que la recaptació per les zones blaves fou de més de 15 milions d’euros, és a dir, un 90% més de la xifra prevista en elaborar els pressupostos; i això el porta a convertir Barcelona en una gegantesca zona blava, això sí tenyida de verd, per tal que tots els veïns de Barcelona arribin a creu- re que podran aparcar al carrer a sota de casa seva al mòdic preu d’un euro a la setmana i que també ho podran fer aquelles que actualment paguen entre 60 i 100 euros al mes per una plaça d’aparcament; ara bé, ell pensa que ni uns ni altres podran aconseguir NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1663 fer-ho i, per tant, caldrà demanar-los disculpes per l’engany. Fa notar que amb aquesta darrera mesura, les pla- ces d’aparcament passaran en un any de 7.000 a 50.000, la immensa majoria de les quals seran zones blaves tenyides de verd: per tant, l’any vinent, els ve- ïns que aparquin malament al carrer hauran de pagar un 25% més per la grua, els que ho facin bé hauran de pagar un 32% més en els aparcaments públics i la zona blava tenyida de verd estesa a tota la Ciutat, i aquells que aparquin a la seva plaça de garatge hau- ran de pagar un increment de fins al 38% per l’impost sobre béns immobles, tanmateix tots ells tindran les mateixes dificultats que ara per a aparcar. El Sr. Forradellas observa, primer, que en la dis- cussió de les Ordenances fiscals hi ha sempre uns components de continuïtat, tant pel que fa als contin- guts com pel que fa a les argumentacions; que l’any passat les Ordenances fiscals foren qualificades d’e- lectoralistes, perquè hi havia eleccions autonòmiques a la vista, i tanmateix s’hi anticipaven determinades reflexions lligades amb el civisme, la convivència i la recollida de residus; i que enguany l’ordenança relati- va a les plusvàlues, recollint una recomanació del Consell Tributari, tracta igualitàriament a les parelles de fet, siguin homosexuals o heterosexuals, i els ma- trimonis, cosa que fins ara no succeïa. Destaca després que, mentre que a Madrid la gran novetat és la pujada mitjana de l’impost sobre béns immobles en uns 36 euros per al 90% de la població, a parer del seu Grup la gran novetat de les Ordenan- ces fiscals de l’any vinent és la taxa de regulació de l’estacionament de vehicles que ja es paga a Madrid i a altres localitats i es basa en una reflexió sobre allò que és la ciutat, però per als Grups de l’oposició res- pon a un simple afany recaptatori a pesar que està en la línia de l’adoptada a Londres amb uns resultats ex- traordinaris, per tant s’imagina el Sr. Trias repartint pels pubs octavetes contra aquesta taxa, i el Sr. Fernández Díaz envaint el registre de l’Ajuntament corresponent amb instàncies. Insisteix que moltes grans ciutats –encara que no pas Madrid que té un model de mobilitat a no copiar– es plantegen el problema de regular el nombre des- mesurat de vehicles que circulen per les seves vies públiques, i així a París els seus ciutadans reclamen restriccions en l’ús del vehicle privat i, alhora, la cons- trucció d’aparcaments, encara que sigui contradictò- ria amb la mesura anterior. Recalca que cal prendre mesures de mobilitat sos- tenible, perquè mentre les ciutats tenen unes determi- nades dimensions, el nombre de vehicles i desplaça- ments va creixent i, per tant, cal trobar mecanismes que afavoreixin l’ús del transport públic i els despla- çaments a peu i millorin la velocitat de la circulació donat que els petits manantials que diàriament neixen en altres poblacions es converteixen després en rius cabalosos de vehicles que penetren a la nostra ciutat; això portaria a preguntar si s’ha fet una planificació territorial adequada de la mobilitat en el conjunt de l’Àrea metropolitana i si s’han fet les inversions sufici- ents en transport públic davant els 6.500.000 de des- plaçaments que es produeixen cada dia a la nostra ciutat, comptant els interiors i els exteriors, si bé cal tenir present que dins Barcelona la gent usa més el transport públic que el privat i, en canvi, a escala me- tropolitana succeeix a l’inrevés. Sosté que, en definitiva, la mobilitat no ha de con- sistir a evitar els embussos, sinó: a evitar l’ús compul- siu o poc cívic del vehicle propi, és a dir, trobar mesu- res per a fomentar la mobilitat sostenible i, en aquest sentit la mateixa ordenança ja determina que els in- gressos que s’obtinguin de tal taxa aniran a finançar actuacions orientades a impulsar la mobilitat sosteni- ble, element sobre el qual val la pena reflexionar; a discutir la potenciació del transport de superfície, l’ampliació del carril bus, la semaforització, l’ampliació de les voreres, les operacions de càrrega i descàrre- ga; i a desprogramar la construcció del túnel d’Horta, que no fa falta per a millorar la mobilitat a Barcelona. Creu que els efectes de la nova ordenança de re- gulació de l’estacionament es notaran no tan sols en el pagament, sinó, principalment, en les conseqüènci- es que tindrà sobre els residents, especialment els de rendes baixes, el comerç i l’activitat econòmica en general, ja que igual com passà amb la implantació de les illes de vianants no hi ha cap voluntat de perju- dicar el comerç; que també afavoriran la gent de fora fent que els serveis de rodalies, el metro i tots els transports públics funcionin millor. Diu, finalment, que tot això requereix diàleg, la vi- sualització del consens en el territori, districte per dis- tricte i que el Pacte per la mobilitat i l’Agenda 21 tin- guin el paper que han de tenir, ara bé, en tot cas, el govern és qui ha de proposar i decidir i per això fa una proposta i estableix uns mecanismes de diàleg amb el conjunt de la Ciutat, perquè tot això permeti avaluar els resultats, veure com es mouen els fluxos i treure’n les conseqüències oportunes. El Sr. Oliveras comença remarcant que l’increment de les Ordenances fiscals per al 2005, el 2,9% –el 2,4% pel que fa als impostos–, està lleugerament per dessota de l’increment de l’índex de preus al consum estimat per a tal any; que, en termes generals, hi ha una continuïtat positiva en determinats impostos que mantenen la mateixa tipologia que en aquest exercici, concretament l’impost d’activitats econòmiques i l’im- post de vehicles de tracció mecànica, i hi ha un lleu- ger augment en l’impost sobre construccions, ins- tal·lacions i obres i alguna modificació en el relatiu a l’increment de valor dels terrenys, amb un descompte del voltant del 40% per als cinc primers anys; que en l’impost sobre béns immobles el coeficient baixa del 0,85% al 0,75% del valor cadastral i els topalls mà- xims canvien l’increment per a compensar aquesta baixada del coeficient, els quals, per als béns amb valor cadastral amb valor inferior als 60.000 euros ha quedat en el 4% i no en el 5% com s’havia previst inicialment, decisió que li sembla positiva. Referint-se després a les taxes, considera sufici- entment explicats els petits canvis i els petits aug- ments que s’hi han introduït; aclareix que en la taxa relativa als mercats no es mantenen pas els mateixos criteris que en l’any anterior, però en tot cas, pel que fa als serveis, no seria lògic obligar el conjunt de la ciutadania a pagar els consums d’aigua i llum d’aquestes parades de gestió privada i s’estan tenint converses amb els paradistes per tal d’arribar a una entesa. Tocant, després, a la nova taxa de regulació de les zones verdes d’estacionament per a residents, pensa que es tracta d’una discussió que s’ha d’enfocar des de la problemàtica de la mobilitat i de l’aparcament, aspectes que són fonamentals per a millorar la qua- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041664 litat de vida dels barcelonins i barcelonines, perquè a Barcelona, com s’ha dit, diàriament es produeixen més de 6.000.000 de desplaçaments de més d’un quilòmetre, dels quals uns 2.000.000 provenen de fora de la Ciutat, i d’aquests el 60% es fan amb el cotxe privat. Fa notar que cada ciutat té les seves característi- ques pròpies i el cas de Londres, esmentat pel Sr. Trias, seria de molt difícil aplicació a Barcelona, atès el continu urbà existent amb altres municipis; que la mesura que es proposa avui ja s’ha començat a apli- car a Madrid i Saragossa amb resultats positius, pre- tén un objectiu necessari i pot resultar adequada per a ajudar a resoldre els problemes de circulació i apar- cament existents a la Ciutat per tal com pot incremen- tar la rotació, facilitar l’aparcament, limitar l’accés a la Ciutat amb el cotxe privat als residents en altres mu- nicipis, fer desaparèixer de la via pública la venda de cotxes i millorar la retirada de vehicles abandonats. Observa que, tanmateix, al Grup d’Esquerra Repu- blicana de Catalunya, se li obren, lluny de tota dema- gògia, determinats interrogants, no pel que fa a la mesura en si, sinó pel que fa a la seva aplicabilitat perquè caldrà veure la definició dels límits entre cada zona verda, la incidència que pugui tenir sobre el co- merç, la necessitat de lligar la mesura amb les dinà- miques de cada districte, l’efectivitat de la mesura en les zones urbanes molt col·lapsades i, conseqüent- ment, els eventuals problemes que puguin sorgir quant a garantir l’aparcament als residents que hagin fet el seu pagament. Indica, d’altra banda, que la mesura també té la vir- tut d’obrir el debat sobre les figures tributàries que poden gravar aquelles persones que no viuen a la Ciutat però que en fan ús i, especialment, els ciuta- dans d’altres països que pernocten a la nostra ciutat, com ja fan altres ciutat d’arreu del món. Creu, en definitiva, que l’aplicabilitat i efectivitat de la mesura que avui es proposa es podrà valorar d’aquí a un any, després d’analitzar-ne els aspectes que han funcionat i aquells altres que cal corregir i de veure si hi ha hagut realment una descongestió del trànsit i una disminució de l’ús del vehicle privat en el centre de la Ciutat, i si ha començat a millorar la mo- bilitat i l’aparcament ja que, si no fos així, el seu Grup, demanaria el replantejament de tal mesura per tal de millorar-la o buscar-ne d’altres que facilitin la mobili- tat, millorin l’aparcament i fomentin l’ús del transport públic en el centre urbà. Acaba expressant el convenciment que les Orde- nances fiscals en debat s’ajusten als eixos bàsics se- güents: a) demostren l’aposta general de l’equip de govern per una fiscalitat progressista, malgrat les limi- tacions de la legislació d’hisendes locals vigent, la qual confia que sigui canviada ben aviat, i la necessà- ria aprovació del text complet de la Carta Municipal; b) no incrementen la pressió fiscal sobre la ciutadania de Barcelona en no superar l’increment de l’índex de preus al consum previst per a l’any vinent; c) van en la direcció d’ordenar i millorar l’espai públic de la Ciu- tat, que és un dels principals reptes de futur de tots plegats. El Sr. Cuervo contesta les anteriors intervencions dient que en la immensa majoria dels casos els to- palls de l’impost sobre els béns immobles no s’han fet desaparèixer i, concretament, el tenen en el 3% uns 60.000 habitatges, del 3 al 4% uns 516.000, entre el 4 i el 6% 34.000 i superiors al 6% només l’1% dels habitatges de la Ciutat, és a dir, uns 3.000 habitatges; que esperava del discurs socialdemòcrata del Sr. Tri- as l’acceptació d’uns topalls una mica més alts per als habitatges amb més valor cadastral; que només un 2,5% dels aparcaments –que són aquells que en el mercat tenen uns valors compresos entre els 5 i els 6 milions de pessetes– tindran increments superiors al 15% i, en canvi, el 72,5% experimentaran decre- ments; que contràriament a l’afirmació que ha fet el Sr. Fernández Díaz, ell no ha dit pas que l’Ajunta- ment apugés els impostos per a compensar les pèr- dues de recaptació derivades de la nova regulació de l’impost sobre les activitats econòmiques, sinó que ha defensat que fos el Govern de l’Estat que hagués de compensar la minva produïda en la recaptació de tal impost; que gràcies a la interpretació molt favorable que ha fet l’actual, no l’anterior, Govern de l’Estat, l’Ajuntament ha pogut recuperar 59 milions dels 61 milions que havia perdut per tal concepte, però l’Ajun- tament no es dóna per satisfet i continuarà reclamant la diferència; que la ponent d’Hisenda, Sra. Ballarín, s’adreça de manera regular al Govern de l’Estat ins- tant la implantació del recàrrec sobre els pisos buits, més i quan han estat qualificats pel Ministre Sr. Solbes com a “despilfarro” social. Explica que una família amb una renda anual de 40.000 euros i un habitatge de 300.000 euros de va- lor cadastral, pagaria uns impostos locals d’uns 522 euros –378 per l’impost de béns immobles sobre el seu habitatge i altres 143 per l’impost municipal sobre el seu vehicle– i uns impostos estatals d’uns 9.700 euros –6.500 euros per l’impost sobre les rendes de les persones físiques, 193 per l’impost sobre els hi- drocarburs i 3.000 per l’impost sobre el valor afegit–, de manera que els impostos municipals representen aproximadament un 5% de la fiscalitat que pesa so- bre tal família, la qual ha de destinar l’1,3% dels seus ingressos a pagar els impostos municipals i el 24% a pagar els impostos estatals. D’altra banda, tot i que, per manca de temps, no pot fer una exposició més exhaustiva de com ha evo- lucionat l’impost sobre el valor afegit i l’impost sobre la renda de les persones físiques que paga tal famí- lia, no vol deixar de fer palès que els impostos esta- tals indirectes han crescut per damunt del producte interior brut, mentre que els impostos municipals ho han fet per dessota. El Sr. Hereu confirma que la nova regulació fiscal de l’aparcament de residents no és res més que un instrument de mobilitat per a millorar la qualitat de vida amb tres objectius: 1r) facilitar l’aparcament als residents; 2n) lluitar contra la congestió del trànsit urbà; 3r) millorar l’ús de l’espai públic. Indica que tal instrument s’inscriu en un context en el qual tots els presents estan d’acord amb determi- nats aspectes: Barcelona és l’àrea central d’una me- tròpoli que té en el centre un esquema de mobilitat sostenible més instrumentat que a la resta del territo- ri, perquè hi ha més transport públic i s’està treballant per construir, també, aquest model de mobilitat soste- nible a escala metropolitana, ja que, altrament, la me- nor mobilitat sostenible metropolitana influeix negati- vament sobre els residents a Barcelona. Respecte d’això pensa que es pot arribar fàcilment a un consens social per tal com Barcelona està com- promesa amb el seu desenvolupament econòmic i NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1665 social que comporta un increment de la mobilitat, però tal increment no s’ha de fer a costa dels seus ciutadans i generant congestió de la circulació priva- da, ja que és un dels adversaris de la qualitat de vida en el centre urbà i, conseqüentment, es desenvolu- pen polítiques coherents amb el Pacte per la mobili- tat, que parla d’incidir en el trànsit cap al centre de la Ciutat a través d’una política de regulació de l’estaci- onament, i també amb el Llibre blanc sobre el trans- port públic, elaborat per la Comissió Europea quan la responsable d’aquestes qüestions era la Sra. Loyola de Palacios, on es diu que si no es fa res, el 2010 el cost de la congestió representarà l’1% del producte interior brut. Insisteix que la nova regulació fiscal de l’estaciona- ment s’ha de veure com un instrument més de la políti- ca de la mobilitat juntament amb els desplaçaments a peu, l’aparcament i el transport públic; i que si hom està d’acord en la defensa del model de mobilitat, en el diagnòstic de la situació existent en l’Àrea metropolita- na i en la incidència negativa que la congestió del tràn- sit té en els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, de manera que lluitar contra la congestió del trànsit com- porta que puguin moure’s millor i aparcar més fàcil- ment, es pregunta per què els Grups de l’oposició es pronuncien a priori en contra de la mesura que avui es proposa, i també li agradaria saber si el model d’aquests Grups és el de Londres, el d’Oslo o el Perth. Puntualitza que el govern municipal aposta per l’aparcament com a regulador de la demanda; i que aquesta decisió està avalada no tan sols per les teori- es sobre la mobilitat com poden comprovar els Grups de l’oposició, i així l’esmentat Llibre blanc de la Co- missió Europea indica que la reducció de la congestió en les ciutats requereix la instauració de sistemes de tarificació per l’ús de les infraestructures en el context urbà i l’expressió més senzilla n’és la tarificació de l’aparcament, sinó també per la pràctica, cosa el por- ta a recomanar als membres del Grup de Convergèn- cia i Unió que estudiïn les experiències de Bilbao, Donosti i Vitòria, als membres del Grup del Partit Po- pular que vegin les experiències de Madrid, Conca, Salamanca i Granada, i a uns i altres que parlin amb els membres del Pacte per la mobilitat, amb tots els quals l’equip de govern ha parlat per separat, encara que no s’hagi reunit pel Plenari del Pacte, i, per tant, està segur que la mesura en debat rebrà el suport del Pacte per la mobilitat. Esmenta, més endavant la importància que tindrà el desenvolupament posterior de la mesura que avui es proposa, tenint en compte les aportacions sectori- als i la implantació sobre els territori, és a dir, l’adap- tació a les diferents trames del territori urbà; i rebutja les crítiques que hi veuen afany recaptatori dient que es tracta d’un instrument que exigeix una inversió considerable en equips, en sistemes d’informació i en personal i que, segons determina la mateixa ordenan- ça, els ingressos que se n’obtinguin seran destinats a finançar actuacions orientades a impulsar la mobilitat sostenible, i que allò que es pugui recaptar de més no representarà ni el 5% d’allò que l’Ajuntament apor- ta a l’Autoritat del Transport Metropolità: per tant, en tal instrument no s’hi ha de veure cap afany recapta- tori, sinó que es caracteritza per ser un element de la política de mobilitat i, conseqüentment, els Grups de l’oposició estan sols en el seu capteniment de contra- posició frontal a tal mesura. Fa notar, finalment, que quan els Grups de l’oposició troben que el govern municipal ara ho té tot al seu favor, estan reconeixent implícitament que ho tenia tot en contra abans quan un i altre governaven en les respectives esferes; i reitera que la mesura proposada millora la qualitat de vida dels residents a Barcelona, que és l’únic objectiu que persegueix. El Sr. Trias recalca que ha defensat Barcelona i els seus interessos en tots els llocs on ha estat i en tot moment; que a Madrid, on ha viscut, el tipus de l’im- post sobre béns immobles és del 0,56%, mentre que aquí és molt més alt; que allà, tot i ser una ciutat boni- ca, no s’hi pot anar a aprendre res en matèria de tràn- sit, perquè és un desastre; que l’equip de govern, en no poder apujar els impostos, opta per incrementar les taxes; que l’any passat justificà tal decisió adduint la necessitat de donar resposta a l’incivisme, però el resultat ha estat desastrós, perquè avui hi ha més incivisme que mai ja que aquest problema no s’arre- gla apujant les taxes; que el problema de la circulació exigeix, certament, un pacte i, tanmateix, ell també ha parlat amb molta gent, la qual no estava pas d’acord amb la mesura que avui es proposa per als residents, sense haver parlat amb els Grups de l’oposició, al- menys amb el de Convergència i Unió, que també està en el Pacte per la mobilitat i, per tant, no acaba d’entendre aquest menysteniment de l’oposició; i que el seu Grup està d’acord amb els aspectes de fons, perquè, evidentment, es necessiten instruments que afavoreixin la mobilitat, lluitin contra la congestió i mi- llorin l’espai públic, però cal analitzar quins han de ser en aquests moment prioritaris. Considera que és bo voltar per a conèixer les ex- periències d’altres ciutats i països en aquest terreny, però el problema de Barcelona no rau en els despla- çaments d’aquí a Nous Barris, les Corts o Sants, sinó en les entrades i les sortides i així, mentre quan era a Madrid no sabia mai quan trigaria per anar des de les Corts a los Nuevos Ministerios, aquí no té aquestes incògnites, perquè la nostra mobilitat és, i cal reconèi- xer-ho, molt millor i, per tant, si es volen introduir me- sures noves, cal pactar-les amb la gent, i si es vol afavorir els residents, cal explicar-ho i abstenir-se de fer innovacions i improvisacions en una mena de poti- poti donat que en el curs d’uns setmana s’han facilitat papers amb tres versions diferents que han despistat, fins i tot, alguns membres de l’equip de govern. Afe- geix que la mesura que està qüestionant afecta molta gent, i si no té afany recaptatori no ho sembla pas, perquè en comptes de discutir-la en el sí del Pacte per la mobilitat i allà on escaigui, s’està discutint dins el debat de les Ordenances fiscals per a l’any vinent sense haver tingut cap altra discussió prèvia; que el seu Grup no decideix el seu posicionament perquè sí, sinó que vol pactar determinades coses, però, un cop assolit un pacte, vol que es compleixi, és a dir, vol que la feina es faci bé i que la Ciutat funcioni bé; i que les noves Ordenances fiscals estan apujant els im- postos i el Sr. Clos serà conegut com l’alcalde dels impostos, perquè la gent té la sensació que Barcelo- na és fiscalment cara. El Sr. Fernández Díaz comenta que dues qüesti- ons cabdals, les Ordenances fiscals i l’aparcament, s’estan discutint alhora; que en l’enquesta municipal presentada la setmana passada i que, per cert, no feia cap pregunta sobre el Fòrum Universal de les a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041666 Cultures, dos de cada tres barcelonins es declaraven poc o gens satisfets de la relació entre els impostos que paguen i els serveis que reben de la Ciutat, i això cal posar-ho també damunt la taula en aquest debat; que s’ha parlat de Madrid, Conca i altres ciutats, però el model del seu Grup per a la nostra es basa en la pròpia Barcelona; i que com que el govern municipal insisteix en fixar-se en Madrid, ell haurà de recoma- nar a la gent d’aquí que voti l’original i no pas la cò- pia. Recomana que si el govern municipal vol copiar allò que el Partit Popular fa en altres ciutats espanyo- les, agafi aquelles on els veïns paguen menys per l’impost sobre béns immobles, la zona blava i poden aparcar tot l’any per un preu mòdic, quan als d’aquí se’ls obliga a pagar cada dia. Acaba observant que no estan definits ni els límits territorials ni les condicions de la nova zona d’estacio- nament, la qual no compta encara amb el suport se- gur del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, com s’ha fet palès en el curs d’aquest debat; i que tot just sis mesos després d’haver-lo aprovat, ja s’està modificant el Programa d’actuació municipal, ja que s’hi preveia la creació de 1.000 noves places d’apar- cament en zona blava en els quatre anys de mandat i ara es proposa crear-ne 34.000 de cop, i aquesta re- alitat farà que a la Ciutat hi hagi més vigilants de zona blava que no pas guàrdies urbans. El Sr. Alcalde entén que l’oposició no voti les Orde- nances fiscals, cosa que altrament hauria estat una notícia de primera plana; però vol subratllar que en termes comparatius la fiscalitat de Barcelona és molt moderada, que la nova taxa, en garantir l’aparcament als residents, pretén uns efectes positius sobre la mo- bilitat, i que es posarà molta atenció a determinar la manera com s’aplica perquè pugui assolir els objec- tius que persegueix: afavorir les persones que viuen a Barcelona, i limitar la congestió de la circulació ur- bana. S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 11. Restar assabentat de la Memòria del Consell Tributari. La ponent d’Hisenda, Sra. Ballarin, significa que la ciutadania de Barcelona, a diferència dels de la resta de l’Estat té, des de 1988, la possibilitat d’accedir al Consell Tributari, òrgan tècnic creat per aquest Ajun- tament per a garantir els drets dels contribuents; que aquest consell ha inspirat l’òrgan de resolució de re- clamacions economicoadministratives previst a la Llei de mesures de modernització del govern local, que s’està creant en altres ciutats espanyoles, però, mal- auradament, la composició i funcions d’aquest nou òrgan desvirtua de ple el model Barcelona de consell tributari i, per tant, resultarà molt menys efectiu per a la resolució extrajudicial de la conflictivitat en matèria tributària municipal. Continua dient que el Consell Tributari té, com a funció més coneguda i reconeguda, la d’informar els recursos de reposició que presenten els contribuents contra els actes de gestió, liquidació i recaptació dic- tats per aquest Ajuntament, i la seva opinió, sigui o no coincident amb la dels òrgans pròpiament munici- pals, és la que la Ponència d’Hisenda acaba accep- tant a l’hora de resoldre els corresponents recursos; i que els contribuents solen quedar satisfets amb aquest modus operandi, per tal com el 2003 només el 17,63% dels recursos de reposició desestimats per aquest Ajuntament arribaren als tribunals. Concreta que segons la Memòria presentada, du- rant el 2003 el Consell Tributari ha informat 935 re- cursos –75 menys que l’any anterior–, dels quals en desestimà 474, i n’estimà 134 totalment i 304 parcial- ment, i aquestes xifres permeten fer dues considera- cions: 1a) que d’1.737.496 actes dictats per l’Institut Municipal d’Hisenda, només han estat totalment in- correctes un 0,077%, és a dir un de cada 13.000, i parcialment incorrectes el 0,17%, és a dir un de cada 6.000, xifres que diuen bastant a favor de la gestió tri- butària d’aquest Ajuntament, 2a) que en aquells ca- sos en què l’actuació de l’administració tributària mu- nicipal no ha estat ajustada a dret segons el parer del Consell Tributari, els contribuents han obtingut el re- coneixement dels seus drets sense necessitat de re- córrer als tribunals, en assumir voluntàriament aquest Ajuntament l’opinió del Consell Tributari. Finalment comunica que en el curs de l’any 2003 el Sr. Valentí Pich i Rosell causà baixa en el Consell Tri- butari, que li ha agraït la seva labor, igual com també ho fa aquest Ajuntament. La Sra. Recasens destaca la importància de la tas- ca que fa el Consell Tributari i la professionalitat amb què actuen els seus membres en garantia dels drets dels ciutadans i control tècnic de l’administració tribu- tària municipal. Constata, en primer lloc, que un 47% dels casos sotmesos al Consell Tributari han estat estimats en tot o en part, i aquest percentatge comporta un incre- ment de 12 punts que hauria de fer reflexionar als responsables municipals; i en segon lloc que segons el Consell Tributari són freqüents els casos d’impug- nacions de notificacions de l’impost sobre béns im- mobles en els quals s’invoca una manca de coneixe- ment del deute tributari, i aquesta ignorància hauria portar també una reflexió sobre l’efectivitat, tot i ser perfectament vàlides, de les insercions en el Butlletí Oficial de la Província com a via per a fer conèixer els ciutadans els tributs que deuen. Finalment, fa referència al pronunciament que fa el Consell Tributari sobre la denegació de l’exempció de l’impost de vehicles de tracció mecànica, respecte la furgoneta que necessita una entitat per a traslladar persones minusvàlides, tot apuntant que encara que la llei no la permeti, l’Ajuntament podia haver actuat per la via de les subvencions. La Sra. Balseiro felicita primer el Sr. Pich per l’excel·lent tasca que ha desenvolupat en el si del Consell Tributari i dóna la benvinguda al Sr. Álvarez que s’hi integrarà a partir d’ara. Referint-se després al contingut de la Memòria, vol posar de manifest la capacitat de la Sra. Ballarín a confondre la realitat en la interpretació que acaba de fer de tal memòria, atès que, d’una banda, per a l’any passat, el primer de posada en marxa de la reforma de la fiscalitat local impulsada pel Partit Popular des del Govern de l’Estat i que comportava que l’exemp- ció de l’impost sobre les activitats econòmiques per a bona part dels subjectes passius, el govern municipal havia pronosticat molts problemes de gestió i la Sra. Ballarín reiterà no fa gaire aquesta afirmació però, se- gons la Memòria en debat el 2003 els recursos rela- NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1667 tius a tal impost s’han reduït un 24%, i els provocats per la reforma de la Llei d’hisendes locals només han estat dos que pretenien el reconeixement, en favor dels recorrents, de l’exempció de tal impost, i han es- tat acceptats pel Consell Tributari; i, d’altra banda, la Sra. Ballarín ha considerat molt satisfactori el percen- tatge de recursos estimats –que són pràcticament la meitat dels presentats– sobre el total d’actes dictats per aquest Ajuntament, però a parer seu la xifra de- nota que la gestió municipal no és l’adequada i que, a més, l’Institut Municipal d’Hisenda n’és conscient i, això no obstant, continua actuant de la mateixa ma- nera i només rectifica quan no té altre remei davant d’un recurs: per tant, la preocupen aquells contribu- ents que, en confiar en la gestió municipal, no pre- senten recurs. La Sra. Ballarín rebutja els retrets de manipulació de la realitat que li ha fet la Sra. Balseiro dient que la reforma de l’impost sobre les activitats econòmiques ha dificultat la gestió d’aquest impost i la mateixa Me- mòria del Consell Tributari reconeix que la complexi- tat tècnica de la nova regulació de tal impost sembla desproporcionada o no ajustada a les possibilitats tècniques de gestió dels ajuntaments i provoca el trasllat de tal gestió a l’Administració estatal. Reitera que el Consell Tributari només ha conside- rat incorrectes totalment una de cada 13.000 notifica- cions emeses i parcialment una de cada 6.000: per tant, no entén com aquestes xifres poden qualificar- se de mala gestió. Finalment, tocant a l’exempció mencionada per la Sra. Recasens, diu que el Consell Tributari també ha dictaminat que era il·legal; però en considerar injust aquest tractament, s’ha articulat la via de les subven- cions. La Sra. Recasens indica que quelcom falla si els ciutadans no tenen coneixement de les subvencions a què poden optar; i que el seu Grup proposà la revi- sió d’ofici dels impostos que paguen els vehicles de minusvàlids per veure si es podrien beneficiar de sub- vencions, però tal proposta fou desestimada amb els vots dels Grups de la majoria. S’acorda l’assabentament de la Memòria del Con- sell Tributari. 12. Aprovar inicialment l’expedient de modificaci- ons de crèdit per un import de 43.015.936,18 euros, d’acord amb el document annex suplement de crèdit per l’import de 27.973.653,34 euros (referència 04091790) a finançar amb majors ingressos obtinguts i transferències de crèdits per l’import de 15.042.282,84 euros (referència 04091490) conside- rant-les definitivament aprovades cas de no presen- tar-s’hi reclamacions dins el termini d’exposició públi- ca. El Sr. Cuervo exposa que aquesta proposta com- prèn un bloc de suplements de crèdit per majors in- gressos no previstos, i un altre de transferències de crèdit que impliquen redistribucions de recursos pen- dents de distribuir i d’inversions que no tenien encara una assignació precisa; que s’hi inclou una operació de crèdit a llarg termini, per 19 milions d’euros, per a complir les obligacions d’aquest Ajuntament de trans- ferències de capital al Fòrum; que s’hi preveu també el pagament d’unes indemnitzacions determinades mitjançant sentència judicial, la compensació dels dè- ficits d’explotació d’Informació Cartogràfica i de Base, SA, l’import de les jubilacions anticipades i l’ampliació de recursos a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida perquè pugui atendre l’increment del seu volum d’activitat; que tota aquesta part final es fi- nança amb l’escreix provinent de les liquidacions defi- nitives de l’impost sobre les activitats econòmiques i de la participació en els ingressos estatals; que en les transferències es minora en 5.000.000 d’euros el ca- pítol 3, interessos, gràcies a la bona qualificació que atorguen a aquest Ajuntament les empreses de rating, i això permet atendre l’augment de dotacions per a la neteja i la recollida d’escombraries; que en matèria d’inversions es fan assignacions a l’Institut Municipal de Mercats, a Pro Nou Barris, SA i a la So- cietat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, en aquest darrer cas per 5.000.000 d’euros, destinats a desenvolupar el Pla de l’Habitatge en línia amb les prioritats fixades per l’equip de govern al comença- ment del mandat. El Sr. Puigdollers comenta que aquestes modifica- cions de crèdit, per 43 milions d’euros, s’han d’analit- zar no tan sols en l’aspecte quantitatiu, tot i ser prou considerables, sinó també qualitatiu, i en aquest dar- rer sentit vol constatar: a) que amb aquesta proposta i la senyalada en el núm. 18 de l’ordre del dia aquest Ajuntament, de mo- ment, s’haurà endeutat per causa del Fòrum Univer- sal de les Cultures en 200 milions d’euros: 150 que ja se’n portaven fins ara, 19 més que corresponen a aquesta proposta, i altres 28,4 derivats de l’operació de venda del dret de superfície-lloguer, prevista en el punt núm. 18. b) que l’equivocació comesa en fer una adjudicació costarà a l’Ajuntament 3.000.000 d’euros, és a dir, gairebé 500 milions de pessetes. Anuncia, en conclusió, que per aquests dos motius el seu Grup votarà negativament aquest dictamen; i es reserva valorar, quan es tracti el punt relatiu a les modificacions estatutàries, les aportacions que es fan a Informació i Comunicació de Barcelona, SA, pel funcionament de Barcelona Televisió. El Sr. Fernández Díaz manifesta que la proposta implica modificacions pressupostàries per 43 milions d’euros, equivalents 7.000 milions de les antigues pessetes i davant d’això, al marge de constatar els majors ingressos aconseguits per via de les aportaci- ons de l’Estat, vol subratllar: a) que, mitjançant un préstec de 19 milions d’euros, es fa una aportació extraordinària al Fòrum, que no es l’única acordada enguany, ja que pel febrer s’aprovà una transferència de 10,2 milions d’euros, de manera que, malgrat haver-se concretat, fa un any, en 42 milions d’euros les aportacions que havia de fer l’Ajuntament al Fòrum en deu anys, tan sols enguany ja s’hi han aportat uns 29 milions d’euros. b) que el dictamen reconeix també una aportació extraordinària, per 2,84 milions d’euros a Informació i Comunicació de Barcelona, SA, per a sufragar les pèrdues tingudes per Barcelona Televisió en el curs d’aquest exercici que encara no està tancat; però a més, com que aquesta empresa és un pou sense fons, més endavant s’aprovarà una modificació del capital social per a compensar-li les pèrdues, d’1,45 milions d’euros, experimentades en l’exercici de 2003, de manera que fent la suma d’ambdós acords, resulta que Barcelona Televisió costarà 4,3 milions d’euros, és a dir, 700 milions de pessetes, més d’allò que s’havia previst, i el seu cost total durant l’any a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041668 serà, per ara, de 13,22 milions d’euros, o sia 2.204 milions de pessetes. c) que, d’altra banda, les modificacions que es pro- posen comporten donar de baixa 9.000.000 d’euros en inversions. d) que l’increment en 5.000.000 d’euros de les do- tacions per a la neteja denota que l’equip de govern no fa cas al diàleg amb els veïns i als dèficits en el manteniment de la Ciutat, però, si més no, fa cas a una enquesta que ha dit rotundament que la Ciutat està bruta, que hi ha incivisme i que hi ha dèficits ben notoris en el manteniment urbà i la neteja. e) que en haver fet malament una adjudicació s’ha de pagar una indemnització considerable, 3.000.000 d’euros a EID, SL, –no Aiguajoc Borrell com diu l’ex- pedient– en virtut d’una sentència que, en opinió de l’equip de govern és ja ferma, però en la seva no, i, si fos així, en aquest cas la indemnització podria assolir els 22 milions d’euros que esmenta la valoració peri- cial o, fins i tot, els 34 que reclama l’empresa perjudi- cada. El Sr. Cuervo aclareix que, segons consta a l’expe- dient, la indemnització es paga per una sentència fer- ma; que en el cas del Fòrum, cal distingir les inver- sions fetes i les aportacions a la gestió de l’esdeveniment, però hi ha qui suma ambdós concep- tes; que les inversions i el finançament d’Infrastructu- res del Llevant, SA, estan inclosos en el Pla econo- micofinancer i tal empresa només contracta allò que hi està previst; que el compromís municipal era apor- tar a la gestió de l’esdeveniment Fòrum 60 milions d’euros, xifra que es manté sense incrementar-la ni en un sol euro –tot i que no sap si al final caldrà fer algun ajustament– i només s’avança, mitjançant una operació de crèdit, part dels 42 milions que havia d’aportar aquest Ajuntament, perquè el Fòrum havia concertat un crèdit amb una entitat financera pigno- rant tals aportacions, però aquest Ajuntament ha op- tat per avançar-les perquè té unes finances relativa- ment bones que li permetran obtenir un préstec en condicions més favorables. Matisa, més endavant, que la pèrdua d’un recurs contenciós administratiu és sempre una mala notícia, ara bé, en el cas que ha determinat la indemnització prevista en el dictamen, hi havia en joc unes xifres molt elevades i, tanmateix, la sentència, ja ferma, ha fixat una quantitat molt important però molt més redu- ïda. Tocant a les modificacions de crèdit relatives a les dotacions per a la neteja, puntualitza que es tracta de partides ampliables en funció de les disponibilitats pressupostàries. El Sr. Mascarell precisa que enguany BTV costarà la quantitat prevista i imprescindible perquè pugui funcionar raonablement bé al servei de la Ciutat; que tal xifra representa el 0,5% del cost de TV3 i el 0,1% dels cost de TVE; per tant, no es pot parlar de BTV com ha fet el Sr. Fernández Díaz, quan costa 6 euros per ciutadà, mentre que TVE en costa 36 i TV3 64. Renuncia a parlar del deute de les televisions va- lenciana i catalana, però vol destacar que, en canvi, BTV no té deutes gràcies a les aportacions que rep d’aquest Ajuntament. El Sr. Puigdollers es reserva respondre en el debat del punt núm. 14 de l’ordre del dia, els comentaris del Sr. Mascarell sobre BTV; i quant a les aportacions al Fòrum, insisteix que al llarg de l’any Barcelona ha as- sumit obligacions i endeutament, a trenta anys, relaci- onat amb el Fòrum per 200 milions d’euros, i fa notar que en el conveni aprovat el març l’Ajuntament es comprometia a aportar al Fòrum 42 milions d’euros, 10 dels quals s’havien de satisfer enguany, i els altres 32 en uns deu anys, però ara, pocs mesos després, tot això es modifica; i que el Fòrum ha determinat que aquest Ajuntament s’endeuti en uns 12 milions d’euros més, o sia 33.000 milions de pessetes. El Sr. Fernández Díaz reitera que en l’expedient hi ha un error perquè Aiguajoc és l’empresa que resultà afavorida en l’adjudicació impugnada davant els Tri- bunals i, en canvi, la perjudicada i recurrent és una altra. El Sr. Cuervo respon que farà revisar l’expedient perquè s’hi incorpori la rectificació escaient; i en rela- ció a l’aportació al Fòrum, matisa que avui l’Ajunta- ment encara no s’endeuta en res i els 19 milions d’euros només s’incorporaran al passiu quan l’Ajunta- ment hagi concertat l’operació de crèdit. S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 13. Constituir la Fundació Barcelona Cultura, i aprovar-ne la proposta d’Estatuts; sotmetre aquest acord de constitució, juntament amb els Estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies; i en el cas de no presentar-s’hi al·legacions tenir-los per definitivament aprovats. El Sr. Ciurana anticipa el vot favorable dels mem- bres del seu Grup i, alhora, la formulació d’al·le- gacions adreçades a garantir la presència de tots els Grups municipals en el Patronat de la Fundació i a definir millor les funcions d’aquesta nova fundació. La Sra. Esteller avança l’abstenció dels membres del seu Grup perquè pensen presentar al·legacions i troben certes ambigüitats entre les funcions de la Fundació i de l’Institut de Cultura de Barcelona i tot això pot comportar dispersió i duplicitats en detriment de l’activitat cultural de la Ciutat, i també els preocupa la composició del Patronat, que els sembla massa vinculada a l’Administració municipal quan, a parer seu, tal fundació hauria de convertir-se en l’instru- ment per a organitzar esdeveniments culturals d’alt nivell, i hauria de tenir capacitat per a atraure-hi festi- vals internacionals d’alta qualitat. S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 14. Aprovar definitivament la modificació de l’article 5 dels Estatuts de la Societat Municipal Informació i Comunicació de Barcelona, SA; resoldre les al·le- gacions presentades durant el termini d’informació pública pel Grup Municipal de Convergència i Unió; i facultar el president de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial, en representació de l’Ajuntament, i, indistintament, el president i secretari de la Societat perquè realitzin les actuacions neces- sàries per a l’efectivitat d’aquest acord. El Sr. Cuervo exposa que amb aquest acord es ra- tifica un d’anterior sobre l’ampliació de capital d’ Infor- mació i Comunicació de Barcelona, SA, relacionada amb les pèrdues experimentades per aquesta empre- sa en l’exercici de 2003; i considera que el Sr. Masca- rell ja ha adduït a bastament les raons econòmiques i NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1669 de fons que justifiquen aquesta decisió, més i quan es tracta d’una televisió immersa en un procés de creixement i millora i que, per tant, necessita més re- cursos. El Sr. Ciurana significa que s’està plantejant una operació acordió que és indispensable, perquè les pèrdues d’explotació abocaven a la fallida de l’empre- sa; que BTV ha estat una gran oportunitat perduda i encara no té un model definit, a pesar que Barcelona mereix tenir una televisió pública local en condicions, potent, eficaç, més interessant, més independent i més ben gestionada i, fins i tot, si cal més ben dota- da: aquesta és una vella obsessió del Grup de Con- vergència i Unió, perquè el govern municipal no s’ha parat mai a pensar quina havia de ser la nostra televi- sió pública. Mostra la seva sorpresa quan abans ha sentit dir al Sr. Mascarell que BTV rebia els diners previstos, ja que tota modificació de crèdit comporta una rectifica- ció de les previsions inicials i ara cal aprovar una mo- dificació d’Estatuts, perquè anteriorment s’ha hagut de procedir a una ampliació de capital. Creu, en resum, que la gestió econòmica de BTV ha estat desastrosa, perquè enlloc no pot trobar cap altra societat que en tres anys hagi hagut de fer dues operacions acordió i una transferència equivalent al 28,5% del seu pressupost d’ingressos: per tant, cal una profunda reflexió sobre el futur de BTV, més i quan, d’altra banda, se n’està destacant la vocació metropolitana i, potser, valdria la pena introduir en el seu finançament alguna modificació coherent amb tal vocació. La Sra. Esteller observa que, una vegada més, l’Ajuntament ha de fer front a les pèrdues de BTV, la qual no té deutes perquè cada cop que té pèrdues, hi ha una injecció de diners per via d’una ampliació de capital o per via d’una transferència de crèdit; i que BTV ha desaprofitat l’ocasió d’aprendre de les altres a fi de no caure en els mateixos errors, però ha fet com elles i experimenta pèrdues que l’Ajuntament ha d’anar eixugant contínuament. Vist que el Sr. Mascarell ha adduït que s’estaven dedicant a BTV menys recursos que altres televisions públiques, pregunta per què anualment no es preve- uen les partides necessàries per a evitar que, any rera any, s’hagin d’incrementar les subvencions, es produeixin desviacions –la de 2003 fou de 732.000 euros– i es redueixin els ingressos en publicitat; i su- posa que el govern municipal no gosa explicitar, de cop, els recursos que el funcionament de BTV neces- sita i opta per amagar-ne el cost: no hi ha, doncs, transparència, sinó fracàs en la gestió, que comporta haver avui d’incrementar en 4,3 milions les subvenci- ons que aquest Ajuntament destina a BTV, malgrat que les deficiències i la improvisació perjudiquen la solvència de la nostra televisió local, la qual no gau- deix de la confiança dels publicistes, perquè, altra- ment, hi incrementarien les insercions publicitàries. Demana, en resum, que el govern municipal defi- neixi el model de BTV i clarifiqui els recursos que hi destina, per tal d’evitar que continuï patint unes pèr- dues que, de totes maneres, ha de sufragar l’Ajunta- ment. El Sr. Mascarell contesta les intervencions anteri- ors dient que en la reunió del Consell d’Administració d’Informació i Comunicació de Barcelona, SA, que es farà la setmana entrant, els representants de l’oposi- ció tindran ocasió de conèixer quina és la proposta del govern municipal en relació als plantejaments pressupostaris de futur de la nostra televisió local, proposta que d’alguna manera reflecteix el procés de consolidació amb unes xifres tancades i ben compro- meses per part dels gestors de BTV; que la situació desastrosa que han mostrat els representants de l’oposició no es pas percebuda pel nombre creixent de les persones que veuen BTV o s’hi anuncien, ni tampoc es correspon amb el prestigi de BTV, la qual ha guanyat el primer Premi Ondas atorgat a una tele- visió local a Espanya, i està pensada perquè tingui un interès com a televisió local i de proximitat. Posa en relleu que el cost de BTV gira entorn dels 9 milions d’euros, xifra que està molt per dessota del cost de les televisions de Brussel·les, París o Bilbao, mentre que Televisió de Catalunya té un pressupost de 418 milions d’euros, i Televisión Española de 1.052 milions d’euros, i Televisió Valenciana acumula un deute de 500 milions d’euros. Reitera que cada barceloní està pagant 64 euros per la televisió catalana, 37 per la televisió espanyola i només 6 per la televisió de la Ciutat; i que la setma- na entrant els representants dels diversos Grups mu- nicipals tindran ocasió de definir en comú el futur de BTV, de la qual està segur que ben aviat tothom po- drà sentir-se orgullós. La Sra. Esteller fa referència també als problemes de personal existents en el si de BTV; i qüestiona els 9 milions d’euros en què el Sr. Mascarell ha quantifi- cat el cost de BTV ja que, segons ella, l’any passat la suma de la quantitat pressupostada, la desviació pressupostària i la compensació ara en debat totalitza gairebé uns 11 milions d’euros. El Sr. Alcalde indica que en el Consell d’Adminis- tració de l’empresa hi haurà ocasió de precisar amb exactitud la xifra. S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 15. Encarregar a la societat privada municipal Bar- celona d’Infraestructures Municipals, SA, l’execució de les previsions del planejament urbanístic en l’àm- bit de la Modificació de Pla General Metropolità per a l’ordenació de l’Estació de Sants i el seu entorn. Fa- cultar-la per a actuar en les finques de titularitat muni- cipal situades dins aquest àmbit territorial. Precisar que, per a l’execució d’aquest encàrrec, la dita socie- tat podrà desenvolupar en les finques de titularitat municipal les activitats previstes a l’article 2 dels seus Estatuts, amb les especificacions següents: a) auto- ritzar l’aprofitament privatiu de béns immobles no afectes al domini públic, mitjançant dret de superfície, arrendament o altres modalitats de cessió de l’ús de naturalesa real o personal, amb una durada no supe- rior a la que preveuen les normes de dret públic; b) incloure, dins les seves activitats mercantils, la parti- cipació en processos de reparcel·lació, en totes les modalitats d’actuació previstes per la legislació del sòl, sense perjudici de la competència municipal rela- tiva a l’aprovació dels instruments de gestió urbanísti- ca i, en aquest marc, practicar operacions registrals d’agrupació, segregació o altres necessàries per a identificar les finques i, si escau, cancel·lar càrregues o gravàmens; i c) donar compte a l’Ajuntament de to- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041670 tes aquelles operacions jurídiques efectuades en vir- tut d’aquest mandat, i sotmetre a ratificació del Con- sell Municipal aquells contractes, l’aprovació dels quals correspongui a aquest òrgan conforme a la Carta Municipal. Determinar que, en tot cas, l’Ajun- tament mantindrà la propietat dels terrenys, els quals únicament podran ser alienats, hipotecats o, en general, gravats amb drets reals de garantia, si aquesta Corporació ho autoritza prèviament de for- ma expressa. Facultar l’Alcaldia per a aprovar la re- lació de les finques de titularitat municipal que es posen a disposició de la societat, situades dins l’àm- bit territorial indicat en el present acord, així com per a ampliar-la, disminuir-la o modificar-la com a con- seqüència de noves adquisicions o alienacions efec- tuades per l’Ajuntament o per haver-se produït transformacions registrals derivades de processos urbanístics. El Sr. Cuervo explica l’abast de l’autorització que s’atorga a Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, pel que fa a l’execució del planejament relatiu a l’Estació de Sants i el seu entorn; i subratlla l’obliga- ció de tal societat de donar compte a l’Ajuntament de les operacions jurídiques realitzades en virtut d’a- quest mandat i de sotmetre a ratificació del Consell Municipal tots aquells contractes que siguin compe- tència seva, de manera que la proposta conjuga per- fectament el control amb l’agilitat en la gestió de l’operació. El Sr. Puigdollers avança el vot contrari del seu Grup, perquè aquest dictamen afecta l’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona i el traçat ferroviari en el límit entre els municipis de Barcelona i de l’Hos- pitalet de Llobregat i, per tant, té una importància es- tratègica de primer ordre i, tanmateix, l’assumpte es confia a una empresa, en el Consell d’Administració de la qual no són presents tots els Grups municipals i, d’altra banda, l’encàrrec es justifica dient que l’Ajun- tament no disposa dels mitjans tècnics idonis, a pesar que, a parer seu, els funcionaris municipals estan ple- nament capacitats per a tirar endavant aquesta tasca: creu, doncs, que es proposa una decisió desafortuna- da que obligarà al seu Grup a mantenir una actitud d’oposició vigilant. El Sr. Cornet considera que aquest dictamen posa novament en evidència el tarannà real de l’equip de govern, perquè s’hi fa un encàrrec a una societat en els òrgans d’administració de la qual el Grups de l’oposició han demanat reiteradament poder ser pre- sents sense aconseguir-ho, i a la qual se li està confi- ant la gestió d’un percentatge cada cop més alt dintre les, d’altra banda minses, inversions municipals, sen- se que l’oposició pugui fer-ne cap control. Sosté que tot allò que afecta l’arribada del tren d’al- ta velocitat hauria de tenir una gran publicitat i, no obstant això, el govern municipal encomana aquest assumpte a una societat on l’oposició no és present i només pot assabentar-se d’allò que hi passa al cap d’un any i mig o dos. Anuncia, en conseqüència, que el seu Grup votarà en contra i no s’estranya que la ciutadania no es cre- gui les crides al consens que fa el govern municipal, en percartar-se de la diferència que hi ha entre allò que diu i allò que fa. El Sr. Cuervo contesta que la ciutadania creu en el govern municipal perquè veu com compleix les seves promeses i com soluciona les coses i no pas perquè l’oposició sigui present en els consells d’administració de les empreses municipals. Troba legítim que els Grups afectats reclamin repe- tidament aquesta presència que, tanmateix, no és ha- bitual en les empreses públiques d’inversions; però puntualitza que el fet que no hi siguin no minva les funcions de control confiades per l’electoral a tals Grups, més i quan se sotmeten a ratificació, com es veurà en un altre punt de l’ordre del dia, aquells as- sumptes que són competència d’aquest Plenari, de manera que l’agilitat i eficàcia es combinen perfecta- ment amb el control. S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 16. Constituir un dret real de superfície, a favor de la Fundació Guillem de Pou (Antiga Casa d’Infants Orfes), sobre l’immoble de propietat municipal situat al carrer d’Elisabets núm. 22 (finca registral 9.997 del registre de la Propietat núm. 3 de Barcelona), per un termini que finalitzarà el 3 d’octubre de 2049 i amb caràcter gratuït, per a destinar-lo a les seves activi- tats educatives i socials, en substitució del dret d’ús que la pròpia Fundació va adquirir mitjançant cessió documentada en escriptura pública de 3 d’octubre de 1989 davant el notari de Barcelona Sr. Gonzalo Hernández Valdeolmillos, amb número del seu proto- col 2.463; deixar sense efecte la dita cessió de l’ús; formalitzar en escriptura pública l’extinció del dret d’ús i la constitució del dret de superfície d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; inscriure aquestes actuacions en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de to- tes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. S’aprova, per unanimitat, la proposta precedent. 17. Constituir un dret real de superfície, a favor de la Generalitat de Catalunya, sobre el solar situat al carrer de Tortosa, núms. 32-32LB, grafiat en el plànol annex, pel termini legal màxim de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i instal·lació d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra, en compli- ment del conveni de col·laboració signat entre el Mi- nisteri de l’Interior, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament el 14 de juliol de 2004; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les condicions del do- cument annex, que s’aproven; practicar les operaci- ons de segregació, agrupació o altres necessàries per a identificar la finca objecte del dret de superfície; declarar, d’acord amb l’article 78 i concordants del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, en virtut del qual s’aprovaren les normes complementàries al Re- glament per a l’execució de la Llei hipotecària, la innecessarietat de llicència de parcel·lació; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 18. Ratificar l’acord del Consell d’Administració de la Societat Infraestructures del Llevant de Barcelona, SA, de 27 de setembre de 2004, que va adjudicar, com a conseqüència de la subhasta celebrada, a l’en- titat Oppenheimimmobilien Kag, mbH el dret de su- NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1671 perfície sobre l’edifici que es destinarà a Centre Geri- àtric, situat a la rambla de Prim, núm. 16 (confluència amb el carrer de Llull). Aprovar el contracte d’arren- dament d’aquest immoble a formalitzar per aquesta entitat superficiària a favor de l’Ajuntament de Barce- lona, en els termes que resulten de les bases regula- dores que van regir la subhasta; i facultar l’Im. Sr. José I. Cuervo i Argudín, president de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial, la sig- natura dels documents que siguin necessàries per a la formalització d’aquest acord. El Sr. García anticipa el vot contrari del Grup de Convergència i Unió perquè, sense perjudici que un dia es puguin analitzar en profunditat les xifres del Fòrum Universal de les Cultures, a les quals ja s’ha fet referència en tractar l’informe sobre aquest esde- veniment, hi ha columnes de fum que revelen l’exis- tència de foc, com passa en aquest dictamen, i així l’agost es convocà una licitació, adjudicada el setem- bre, sobre una operació financera, que l’equip de go- vern intenta presentar com a modèlica, consistent en la venda d’un dret de superfície del Centre geriàtric, la gran obra social del Fòrum, a una empresa alema- nya –la qual gestiona fons de pensions a partir de propietats immobiliàries– i paral·lelament contractar- hi el lloguer de tal edifici; ara bé, el seu Grup, en l’anàlisi que ha fet de tal operació, ha arribat a la con- clusió que hi havia altres alternatives de finançament i la triada no és pas barata perquè comporta un inte- rès del 6,17% anual i això encara calculat a partir del lloguer estipulat, però a més, com que el contracte de lloguer inclou una clàusula de revisió anual del preu de tal lloguer en funció de l’evolució de l’índex de preus al consum, el tipus d’interès pot situar-se tranquil·lament entre el 7 i el 8%. Considera, doncs, que la manera més fàcil de fi- nançar tal construcció hauria estat constituir una hi- poteca a trenta anys, que ell, simple particular sense la capacitat financera d’aquest Ajuntament, podria obtenir a un tipus del 5,5%, inferior, per tant, al d’aquesta operació que es presenta com d’alta engi- nyeria financera i en la qual, a més, com assenyala la Intervenció, no hi ha un estudi economicofinancer subscrit per un tècnic municipal que en justifiqui la vi- abilitat i la rendibilitat. El Sr. Fernández Díaz manifesta que el dictamen en debat comporta una operació d’endeutament en- coberta sota la forma d’adjudicació d’un dret de su- perfície i ulterior lloguer, que no deixa d’ésser altra cosa que l’amortització d’un crèdit obtingut d’una enti- tat alemanya perquè: a) Amb diners públics es va construir sobre sòl pú- blic un centre sociosanitari, també públic, que ha cos- tat 28,4 milions d’euros pagats per una empresa pú- blica. b) Posteriorment, en virtut d’una subhasta, convo- cada per cert en el mes d’agost i a la qual només va concórrer l’adjudicatària, el dret de superfície sobre tal edifici s’adjudica per 28,4 milions d’euros a una empresa alemanya que, paral·lelament, lloga el cen- tre a l’Ajuntament, el qual pagarà 2.090.000 euros a l’any més l’impost del valor afegit. c) De totes maneres, amb subhasta o sense, la gestió del centre serà a càrrec de l’Ajuntament. Comenta que aquesta operació fa que l’Ajuntament hagi de tornar a començar a pagar, i ho continuï fent fins al 2034, un centre que ja tenia pagat enguany a un preu que no són els 28,4 milions d’euros que pagà en el moment de la construcció, sinó 62,7 milions més l’impost sobre el valor afegit, és a dir, més del doble, xifra que permetria fer-ne un altre i que com- porta uns interessos qüestionables i que, a juí seu, no estan justificats. Creu, doncs, que s’està plantejant una operació opaca i sense transparència, perquè a l’expedient no hi ha el pertinent informe economicofinancer que hau- ria d’avaluar-la i no es justifica la fórmula escollida. Agrega que, d’altra banda, a la Memòria no consta el compromís que el nou centre geriàtric no vindrà a substituir el de la Bonanova, sinó que serà un equipa- ment més que ampliarà l’oferta de les places a dispo- sició de la Ciutat, i que, en cas que el de la Bonanova canviï de titularitat i passi a la Generalitat, els ingres- sos que s’aconsegueixin es destinaran a la construc- ció i inauguració de més centres sociosanitaris desti- nats a atendre les necessitats de la nostra gent gran. El Sr. Cuervo explica que es tracta d’una operació financera de “feedback”, habitual per a poder dispo- sar de més liquidesa i fer més inversions; que, per tant, l’Ajuntament no pagarà dues vegades la mateixa cosa, perquè l’operació implica la recuperació del cost primerament pagat; que expirat el termini, el dret de superfície revertirà a l’Ajuntament que continua sent el propietari del terreny i tindrà ara més diners per a invertir; que el marc economicofinancer preveu un endeutament de 1.300 euros, però això no exclou que, mantenint tal sostre, no es puguin fer altres ope- racions que permetin comptar amb més recursos. Suposa que tant el Sr. García com el Sr. Fernán- dez Díaz deuen haver sentit parlar de la crisis de fi- nançament de la sanitat i de com s’estan finançant les inversions sanitàries en aquesta comunitat autò- noma i en totes, perquè tot el territori de l’Estat està ple d’operacions d’aquesta mena que permeten a les Administracions mantenir la propietat i no haver de tenir immobilitzats uns diners que poden es aplicar a fer més inversions socials, però en el cas en qüestió, la fórmula triada encara està més legitimada, perquè qui hauria de pagar tal inversió i les del centre de la Bonanova i dels dos altres centres més seria el fons de finançament de la sanitat. Addueix que la Comunidad de Madrid té previst ad- judicar vuit o nou hospitals abans del febrer vinent, però no en tindrà la propietat fins transcorreguts tren- ta anys i, tanmateix, aquest sistema, en opinió del Sr. Canalda, no comporta cap privatització, ofereix una garantia de sostenibilitat del sistema sanitari i respon al model Aguirre; que també la Generalitat, en el cas de l’Hospital Militar, optà per una fórmula similar, el cens emfitèutic; que de totes maneres, aquest Ajunta- ment no arribarà mai a cedir la propietat i el control de la prestació com fa el model seguit a Alzira; que a partir d’ara, Barcelona comptarà amb quatre centres sociosanitaris, el de la Bonanova, el del Fòrum, el de la Cotxera de l’avinguda de Borbó i el de Sant An- dreu, i això exigeix finançament, col·laboració intera- dministrativa i liquidesa; que la opció financera que s’ha triat és, en la seva opinió, la més correcta i la més avantatjosa per a l’Ajuntament, però espera que la millora del finançament de la sanitat permeti a aquest Ajuntament deslliurar-se de determinades obligacions històriques, que deriven del fet d’haver assumit inversions i despeses que estrictament no li corresponien. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041672 El Sr. Trias matisa que, efectivament, per a tenir més capacitat d’inversions poden arbitrar-se meca- nismes, com el cens emfitèutic, al qual ell ha recorre- gut molts cops, que permetin disposar de més recur- sos; ara bé el seu Grup no està qüestionant això, sinó si el cost de l’operació en debat és lògic. El Sr. Alcalde puntualitza que, segons els especia- listes, tal cost és molt raonable. S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Districte de Ciutat Vella - Districte de Sants-Montjuïc 19. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar- celona, la Modificació del Pla General Metropolità als àmbits I, V i VI del Port Vell, al sector est de Can Tunis Nou i al sector TMB Zona Franca, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i l’Autoritat Portuària de Barcelona, amb les modificacions a què fa refe- rència l’informe emès pels serveis de la Direcció Tèc- nica d’Urbanisme; resoldre les al·legacions presenta- des, en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal de Con- vergència i Unió, i per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, de conformitat amb l’informe de l’es- mentada Direcció, de valoració de les al·legacions; tots dos informes consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen al present acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del munici- pi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. El Sr. Puigdollers anuncia el vot contrari del seu Grup vistos els resultats finals que han tingut altres operacions com aquesta, la qual, en definitiva, con- sisteix a requalificar com de serveis tècnics un solar qualificat de zona verda, mitjançant la requalificació com a zona verda d’altres espais avui ja lliures exis- tents en el port: per tant, la ciutadania no hi guanyarà ni un sol metre quadrat de zona verda. Mostra la seva preocupació perquè Transports Me- tropolitans de Barcelona acostuma a realitzar el seu patrimoni en operacions discutibles a parer del Grup de Convergència i Unió. Agrega que al cas del ter- reny de l’antiga cotxera d’autobusos de la rambla de Prim s’hi sumen les dues subhastes de terrenys per a oficines, hotels i habitatges lliures, i l’operació aprova- da en un dictamen anterior resulten 84,4 milions d’euros que, en bona part, serviran per finançar la nova Cotxera d’Horta: per tant, tem que d’aquí a un temps, es pugui portar a l’aprovació d’aquest Plenari el soterrament o el trasllat de la Cotxera de la Zona Franca a algun altre lloc per obtenir-ne un rendiment o unes plusvàlues que després no s’apliquen a fer polítiques d’habitatge social. El Sr. Cornet manifesta que el seu Grup s’abstin- gué en l’aprovació inicial d’aquesta modificació del Pla General Metropolità, perquè ja preveia què pas- saria, i posteriorment hi presentà unes esmenes per millorar l’expedient, però només n’ha estat acceptada una de caire molt tècnic: per tant, ara opta per votar en contra, perquè no pot estar d’acord en el trasllat de la zona verda existent a Can Tunis a un altre lloc, el Port Vell, emprant un sistema discutible a nivell tècnic perquè tal trasllat es fa entre districtes dife- rents, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella, i creant a Can Tunis quelcom amb què tampoc pot estar d’acord. El Sr. Casas recorda que els Grups de l’oposició no tingueren la preocupació que ara expressen, quan fa un temps es plantejà a Can Tunis una altra operació, exactament igual, que canviava zona verda per siste- ma portuari. Explica que el dictamen fa dues coses: acabar de qualificar com a portuari els 30.000 metres quadrats encara existents a Can Tunis, valent-se de les super- fícies qualificades com a portuàries que hi ha al Moll de la Fusta, de Barcelona i de la Barceloneta, però que són avui zona verda; i qualificar com a equipa- ments i serveis tècnics una antiga cotxera ja existent a la Zona Franca, però que el Pla General Metropolità decidí que havia de ser zona verda, terreny que no pertany realment a Transports Metropolitans de Bar- celona, sinó a la Zona Franca. Fa notar que els Grups de l’oposició no tingueren la recança que avui expressen per aquest dictamen davant d’una anterior operació igual que canviava zona verda per sistema portuari, i que es plantejà quan el president del Port era el Sr. Colom: probable- ment aquest fou el motiu pel qual hi varen donar su- port. Recalca que el dictamen permet que la Ciutat gua- nyi 30.000 metres quadrats de zona portuària que avui no es poden utilitzar perquè en zona verda no s’hi poden posar serveis portuaris, i que es pugui mantenir com a tal una cotxera existent, però que el Pla General Metropolità decidí que s’havia de conver- tir en zona verda. També addueix que els Grups de l’oposició, en aprovar la pertinent modificació del Pla General Me- tropolità i el seu estudi economicofinancer, aprovaren que el finançament de la Cotxera d’Horta s’obtingués de la Cotxera de Llevant, en el terreny de la qual hi ha hagut lloc per a un centre sociosanitari, per a usos terciaris i per a habitatge, dintre del qual el protegit serà el 50% del sostre d’habitatge i el 30% del sostre corresponent a tots els usos terciaris i d’habitatge, i amb això s’han pogut sufragar les despeses del tras- llat d’aquella cotxera i de construcció de la nova Cot- xera d’Horta. El Sr. Puigdollers observa que en l’operació de Can Tunis Nou l’Ajuntament no fou qui ajudà al Port, sinó que fou el port qui vingué en ajuda de l’Ajunta- ment per a resoldre, a corre cuita, el problema social que les forces polítiques que governen aquesta ciutat des de fa vint-i-cinc anys havien creat i no havien es- tat capaces de resoldre: per això, el seu Grup hi votà a favor. El Sr. Cornet creu que el Sr. Casas no s’ha de po- sar nerviós en vista que l’operació no beneficia als ciutadans i ciutadanes, perquè comporta traspassar 5,46 hectàrees de zona verda –clau 6– del seu em- plaçament actual, on a partir d’ara la clau 1.6 perme- trà construir nous equipaments portuaris, de manera que la zona verda que s’hi havia previst es convertirà en una zona grisa i no accessible a la ciutadania; i in- sisteix que en l’aprovació inicial el seu Grup optà ja NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1673 per abstenir-se i, per tant, avui manté un posiciona- ment ben coherent. El Sr. Casas aclareix que l’expedient no té per ob- jecte tancar, d’amagat, un espai fins ara lliure, sinó atendre la petició de l’anterior president del Port, el qual basant-se en el fet que en el seu dia portà a transformar la meitat de l’espai de Can Tunis de zona verda a sistema portuari valent-se d’uns sòls munici- pals pels quals el Port pagà una xifra que no arribava a les 19.000 pessetes per metre quadrat, demanà que a la meitat de tal terreny que quedava a Can Tunis s’apliqués ara el mateix mecanisme, agafant uns espais portuaris que, tanmateix, ja s’estan usant com a zona verda, els molls de la Barceloneta, d’Es- panya i de la Fusta, petició a la qual el govern munici- pal accedí sempre i quan es resolgués simultània- ment el problema de la Cotxera construïda abans de l’aprovació del Pla General Metropolità, però que des- prés tal pla qualificà com a zona verda, de manera que els excedents de superfície portuària existents en els molls esmentats serveixen per a consolidar els espais portuaris de Can Tunis i la cotxera existent a la Zona Franca. S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. Districte de Sants-Montjuïc 20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació del sòl comprès a les finques núms. 35 i 35b del carrer d’Ulldecona, núms. 1 al 15 del carrer del Serrat, i núm. 32 del carrer de Tortosa, per tal de destinar-lo a comissaria dels Mos- sos d’Esquadra, promogut per l’Ajuntament de Barce- lona i la Generalitat de Catalunya; resoldre les al·le- gacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic de concreció del tipus d’equipament i ordenació volumètrica a la parcel·la dels carrers de Papin, núms. 21-27, i de Miguel Àngel, núms. 54-56 (Orfeó de Sants), promogut per la Fundació Orfeó de Sants. Districte de les Corts 22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic d’ordenació de l’equipament docent a l’escola Sant Peter’s School (carrers d’Ardena i d’Eduard Tolrà), promogut per Sant Peter’s School; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in- formació pública de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic de l’àrea d’equipament ocupada per la Clínica Corachán (carrer de Buïgas, núms. 7-19, i plaça de Manuel Corachán, núm. 4), promogut per la Clínica Corachán, SA; i resoldre les al·legacions pre- sentades, en el tràmit d’informació pública de l’apro- vació inicial, per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Par- tit Popular, de conformitat amb l’informe del Departa- ment de Planejament de Desenvolupament, de valo- ració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre- cedents. 24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial integral i de millora urbana de la parcel·la situa- da al passeig de la Bonanova, núm. 55, promogut per Torre Bonanova Azimut, SL; i resoldre les al·lega- cions presentades, en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, pel Sr. Tomàs Lèrida Encinas, per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, i pels Srs. Lluís Via i Fernández i Lluís Costa i Ran, de conformitat amb l’informe del Departament de Plane- jament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. El Sr. Ciurana manifesta que aquest expedient s’ha tramitat menyspreant les opinions dels veïns, del Dis- tricte de Sarrià-Sant Gervasi que s’hi pronuncià des- favorablement, i del Grup de Convergència i Unió i també menyspreant les normes urbanístiques, que és allò que li sembla més greu, i els magnífics arbres que hi havia a la finca, però ara el menyspreu s’estén a la sentència judicial ferma que determina que la lli- cència corresponent s’atorgà malament i que l’edifici construït al carrer de Dalmases excedeix l’edifi- cabilitat total, les alçades i les distàncies entre fin- ques; tanmateix, en comptes de complir tal sentència, s’ha formulat un pla que agrupa les finques segrega- des mirant de fer quadrar els estàndards urbanístics: això el porta a preguntar si el govern municipal té vo- luntat de complir la sentència esmentada o si continu- arà cercant-hi subterfugis, cosa que no seria un bon exemple de sotmetiment de l’Ajuntament als tribu- nals. El Sr. Cornet també indica que amb aquest dicta- men, en comptes de complir la sentència dictada pels Tribunals, s’opta per unificar en una les dues par- cel·les existents perquè puguin assolir els estàndards i quedi legalitzat un edifici que s’hauria d’enderrocar; per tant, el seu Grup no pot estar d’acord amb la solu- ció que s’ha trobat a una cosa que inicialment es féu malament com han ja dictaminat dues sentències ju- dicials, solució que no resol la qüestió de l’excés a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041674 d’ocupació de la parcel·la en un 39,9% de la xifra per- mesa, que és el 30%, ni la separació entre edificis –12,30 metres, en comptes de 16,7– ni tampoc l’edificabilitat per planta: per tant, el seu Grup entén que caldria complir tal sentència en comptes de pre- sentar la solució en debat. El Sr. Casas contesta que no és cert que es pre- tengui obviar la sentència dictada, sinó que s’ha bus- cat una solució que dóna bona resposta a les condici- ons que la sentència esmenta; que els consellers dels Grups de Convergència i Unió i del Partit Po- pular en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi no deuen pas tenir l’opinió que han expressat suara els respec- tius Grups, perquè en la votació que es plantejà en el Consell de Districte, el primer es va abstenir i el se- gon votà favorablement. En demanar la paraula el Sr. Ciurana per les al·lu- sions que s’han fet al representant del seu Grup en el Consell de Districte del Districte de Sarrià-Sant Ger- vasi, el Sr. Casas llegeix l’acta de tal reunió, on cons- ta que tal representant es va abstenir per coherència amb la posició ja expressada el 1999 i no haver tingut prou temps per estudiar la sentència que li havia es- tat entregada abans de començar la sessió. S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, l’Estudi de detall d’ordenació volumètrica de 7 habitatges unifamiliars al carrer de Can Basseda, núms. 30-36, promogut per la Comunitat de Propietaris de Can Basseda; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès pel Departament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. El Sr. Cornet anticipa l’abstenció del seu Grup per- què, encara que l’expedient sigui jurídicament correc- te, pensa que l’Ajuntament podia haver traslladat l’edificabilitat a un altre indret urbà per tal de contri- buir a descongestionar urbanísticament la falda de Collserola. El Sr. Ciurana també anuncia l’abstenció del seu Grup donant per reproduïts els arguments exposats pel Sr. Cornet, però amb la precisió que no es tracta de la falda de Collserola sinó dalt de Vallvidrera. S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Tri- as, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Re- casens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. Districte de Gràcia 26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana d’ajust d’alineacions del passatge de connexió entre els carrers del Maduixer i de Josep Maria Jujol, promogut de Ranufa, SL; i resoldre les al·legacions presentades per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Muni- cipal del Partit Popular, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupa- ment, de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. El Sr. Basso avança el vot contrari del seu Grup, perquè no troba suficients les condicions introduïdes a conseqüència de l’estimació parcial, que agraeix, de les seves al·legacions, ni justificat el canvi d’aline- ació del passatge de connexió entre els carrers del Maduixer i de Josep Maria Jujol. S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la concreció de les condicions d’edificació de l’equipament esportiu situat al carrer de Ramiro de Maetzu, núms. 1-5, d’iniciativa munici- pal. S’aprova, per unanimitat, la proposta precedent. 28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic per a la mutació del tipus d’equipa- ment de la finca del carrer del Torrent de l’Olla, núms. 212-214, promogut per L’Arc de Gràcia, SL; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in- forme del Departament de Planejament de Desen- volupament, de valoració de les al·legacions es- mentades, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. Districte d’Horta-Guinardó 29. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic de reordenació i desenvolupament de la finca anomenada Torre Carlets, situada en el camí de Sant Cebrià, núms. 117-119, promogut pel Sr. German Sierra i Salvador, amb les modificacions a què fa referència l’informe emès pels serveis tèc- nics del Departament de Planejament de Desenvolu- pament, que consta a l’expedient i, a efectes de moti- vació, s’incorpora a aquest acord; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú- blica de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Muni- cipal del Partit Popular i per l’Ima. Sra. Maite Fandos i Paya, en la seva qualitat de regidora del Grup Mu- nicipal de Convergència i Unió, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desen- volupament, de valoració de les al·legacions esmen- tades, que consta a l’expedient i, a efectes de motiva- ció, s’incorpora al present acord. S’aprova, per unanimitat, la proposta precedent. 30. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic de concreció de l’ús i les condicions d’edificació del sòl qualificat d’equipament, situat al carrer de la Marina, núms. 347-349, per a destinar-lo a comissaria dels Mossos d’Esquadra, promogut per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalu- nya; i resoldre les al·legacions presentades en el trà- NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1675 mit d’informació pública de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de porta- veu del Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajunta- ment de Barcelona, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor- pora al present acord. S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. Districte de Sant Andreu 31. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic de concreció de l’ús i les condicions d’edificació del sòl qualificat d’equipament, situat al carrer de Torres i Bages, núms. 129-145, per a desti- nar-lo a comissaria dels Mossos d’Esquadra, promo- gut per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, presentades per l’entitat Gent del Barri del Molí de Sant Andreu, per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Par- tit Popular a l’Ajuntament de Barcelona, i pel Sr. Ge- nis Pascual i Porret, en representació de la Platafor- ma d’Entitats Sant Andreu per les Casernes, de conformitat amb l’informe del Departament de Plane- jament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. El Sr. Fernández Díaz justifica l’abstenció del seu Grup en els dictàmens assenyalats en els núms. 17, 20, 30 i 31, tots ells d’aprovació dels instruments ur- banístics per a la construcció de les noves comissari- es de Mossos d’Esquadra als Districtes de Sants- Montjuïc, Horta-Guinardó i Sant Andreu dient que tal abstenció no està motivada per raons urbanístiques i no qüestiona la necessitat d’ubicar tals comissaries en els districtes esmentats, sinó que, sense ànim de polemitzar sobre els operatius policials, vol posar en relleu que no s’ha atès la petició del seu Grup que es presentés en aquest Plenari o, si més no, als Grups municipals una relació o mapa dels equipaments policials que servís per explicar per què s’havia optat per emplaçar-los en els indrets triats, i la idoneïtat i complementarietat dels usos policials amb els altres equipaments socials previstos inicialment, de manera que, malauradament, d’aquí a uns dies començarà el desplegament dels Mossos d’Esquadra i les comissa- ries corresponents ja estan en construcció sense que hi hagi tal mapa d’equipaments policials, ni cap infor- me sobre els efectius de Mossos d’Esquadra que Barcelona necessita, ni sobre si, en conseqüència, cal o no una ampliació dels efectius de la Guàrdia Ur- bana. Afegeix que no hi ha encara definit el model policial que defineixi les funcions i la coordinació d’ambdós cossos, fins al punt que avui mateix la con- sellera d’Interior ha rectificat unes declaracions del Sr. Alcalde sobre aquesta qüestió. En conseqüència, torna a demanar al Sr. Alcalde que convoqui als Grups municipals per parlar de la política de seguretat, perquè, malgrat que el Sr. Alcal- de ha expressat abans la seva predisposició a consensuar les polítiques de ciutat, la seguretat és un altre exemple que no s’està pas procedint d’aquesta manera, i així, en el despatx d’ofici s’ha donat compte d’una reforma de l’estructura organitzativa de primer nivell de comandament de la Guàrdia Urbana, a pe- sar que el Grup del Partit Popular, abans de l’estiu, havia qüestionat la política d’ascensos en tal cos. El Sr. Alcalde invita al Sr. Fernández Díaz a cen- trar la seva intervenció en el contingut del dictamen en debat, el qual té per objecte l’aprovació dels ins- truments urbanístics que permetin construir les co- missaries dels Mossos d’Esquadra; per tant, li sem- bla impropi l’al·legat del Sr. Fernández Díaz sobre el suposat greuge que ha rebut del govern muni- cipal. El Sr. Hereu significa que en el si de la Comissió de Seguretat i Mobilitat tots els Grups tingueren oca- sió d’analitzar el model policial que s’implantarà un cop produït el desplegament dels Mossos d’Esquadra i després de la firma de l’acord del 14 de juliol de 2004 tal comissió tingué una sessió informativa al respecte; que fins al desembre de l’any passat a la Generalitat hi havia un govern que tenia previst un desplegament dels Mossos d’Esquadra que no era respectuós amb l’estructura territorial d’aquest muni- cipi i fins al març d’enguany a l’Estat hi hagué un go- vern que no estava gaire interessat a facilitar tal des- plegament; i que, per tant, cal valorar de manera molt positiva el fet que en tres mesos les tres Administraci- ons poguessin signar un acord que determinava un esquema territorial ajustat a la realitat de Barcelona i un model policial que fou analitzat àmpliament a la Comissió de Seguretat i Mobilitat: lamenta, doncs, que els regidors del Grup del Partit Popular que hi as- sistiren no ho expliquessin al Sr. Fernández Díaz. La Sra. Oranich anuncia el vot afirmatiu del Grup de Convergència i Unió; i recalca que el desplega- ment dels Mossos d’Esquadra que tindrà lloc s’ajusta a la intenció política de l’anterior Govern de la Gene- ralitat i s’inicià el 1994 amb dificultats que han provin- gut dels diferents Governs de l’Estat, tant d’un color com de l’altre: per tant, els inconvenients no varen venir, com ha donat a entendre el Sr. Hereu, de l’an- terior Govern de la Generalitat, que només donà faci- litats i féu el pla que permet avui una ubicació de co- missaries que millora el desplegament dels Mossos d’Esquadra i, per això, el seu Grup vota favorable- ment a aquest dictamen. Expressa, però, certa preocupació per la notícia que avui apareix en algun diari, concretament a El Periódico, sobre la picabaralla entre l’alcalde de la Ciutat i la consellera d’Interior en relació a tal desple- gament, precisament ara que el govern municipal ho té tot a favor: en conseqüència, el seu Grup controla- rà acuradament aquesta qüestió, perquè està molt in- teressat en la seguretat dels ciutadans i la implicació entre els cossos dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. El Sr. Alcalde matisa que amb l’anterior Govern de la Generalitat, Barcelona només havia aconseguit quatre o cinc comissaries dels Mossos d’Esquadra, mentre que amb l’actual s’ha pogut acordar que si- guin deu i s’ha fet, doncs, un salt espectacular; que un altre diari manifesta el total acord de la consellera amb l’alcalde perquè els Mossos d’Esquadra poden contribuir a resoldre el problema dels top manta; i que no hi ha cap picabaralla, sinó treball coordinat que a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041676 està funcionant molt bé i que aviat donarà bons resul- tats per a la Ciutat. S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. Districte de Sant Martí 32. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi- cació del Pla especial de reforma interior de Diago- nal-Poblenou a les illes limitades per l’avinguda Diagonal i pels carrers de Bac de Roda i del Pallars –parcel·la A2 de la unitat d’actuació 10 del Pla espe- cial de reforma interior de Diagonal-Poblenou–, pro- moguda per Vallehermoso División Promoción, SAU. S’aprova, per unanimitat, la proposta precedent. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 33. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat a la institució La Caixa amb motiu del seu centenari i per la seva rellevant contribució en els àmbits econòmic, financer i social durant aquests anys, tant a Barcelo- na i Catalunya com arreu d’Espanya. El Sr. Alcalde posa en relleu les bones notícies que les darreres hores s’han produït respecte l’activitat d’aquesta entitat financera. S’aprova, per unanimitat, la proposta precedent. d) Proposicions Del Grup Municipal de Convergència i Unió. Pp 1. Instar el Govern de l’Estat a aprovar l’avant- projecte de Llei pel qual es reguli el règim especial de la Carta Municipal de Barcelona en matèries de com- petència estatal; instar el Govern de l’Estat perquè en el Pressupost per al 2005 estiguin contemplades les partides pressupostàries necessàries per a la signa- tura del contracte programa 2002-2005, d’acord amb la proposta presentada per l’Autoritat del Transport Metropolità; instar el Govern de l’Estat perquè en el Pressupost pel 2005 estiguin contemplades les parti- des pressupostàries necessàries per tal de com- pensar la totalitat de la reducció de la liquidació de l’impost sobre activitats econòmiques com a conse- qüència de la reforma de la Llei reguladora de les hi- sendes locals; rebutjar, mentrestant això no es produ- eixi, qualsevol mesura tendent a crear noves figures impositives. El Sr. Trias manifesta que en els vint-i-cinc anys d’ajuntaments democràtics s’han produït canvis molt importants, però ja abans molts ajuntaments assumi- ren la prestació, tot i no ser de la seva competència estricta, de diversos serveis a la ciutadania i entre les diverses ciutats que es distingiren per la seva capaci- tat de crear una cultura diferent en el terreny sanitari i de benestar social, Barcelona es convertí en un exemple molt especial en assumir aquestes come- ses, no tan sols perquè volia suplir determinades defi- ciències, sinó perquè tenia una vocació molt clara en aquest sentit; i que aquest Ajuntament ha continuat prestant aquests serveis i com que això implicava certs problemes de finançament, s’han negociat siste- mes transitoris per anar disminuint les aportacions municipals. Considera, en tot cas, aquest Ajuntament no té vo- luntat –i ell ho comparteix– de sentir-se alliberat de certes obligacions i vol continuar sentint-se’n respon- sable i col·laborant-hi, però això determina la necessi- tat de disposar d’un nou sistema de finançament per a la Ciutat, que té una població de més de 1.500.000 habitants i una àrea d’influència molt gran, i és capital d’una nació com és Catalunya; i que resulta, doncs, de cabdal importància que s’aprovi la Carta Municipal i un nou sistema de finançament, més i quan la Bar- celona s’està enfrontant amb dos problemes: l’un, de- rivat de la supressió de l’impost sobre les activitats econòmiques per a determinats contribuents i la con- següent necessitat de compensar totalment la pèrdua de capacitat financera que això significà, tal com s’aprovà per unanimitat en el seu dia; l’altre, el con- tracte-programa de l’Autoritat del Transport Metropoli- tà, de manera que es posi fi al tracte diferencial que Barcelona pateix respecte a Madrid. Acaba dient que, en conseqüència, la seva propo- sició demana al Govern de l’Estat que es tiri endavant l’avantprojecte de llei regulador del règim especial de Carta Municipal, i que atorgui els diners necessaris per a compensar la pèrdua de recaptació derivada de la nova regulació de l’impost sobre les activitats eco- nòmiques i per a aconseguir un contracte-programa de transports públics que no sigui deficitari per a aquest Ajuntament; i proposa que mentre no es clari- fiqui tot això, no s’inventin noves càrregues fiscals so- bre la ciutadania de Barcelona. El Sr. Fernández Díaz significa que la proposició en debat conté quatre pronunciaments sobre els quals el Grup del Partit Popular manté posiciona- ments diferents: a) En el primer, que reclama l’aprovació de la Carta Municipal, el seu Grup s’abstindrà perquè, a parer seu, la Carta s’ha de tirar endavant entre tots i ha de quedar al marge d’iniciatives de grup, com la que pre- senta avui el Grup de Convergència i Unió o la que formulà fa unes setmanes el Grup de l’Entesa en el Senat, més i quan tots els Grups presents en aquest hemicicle participaren en la reunió tinguda a primers de setembre en la qual es marcà com a termini per a tal qüestió el primer trimestre de 2005 i, per tant, cal respectar-lo; ara bé, en tot cas, el seu Grup té interès que en el llarg de la tramitació prevista, es quantifiqui l’impacte econòmic derivat de la cessió d’impostos i del nou finançament, aspecte que no quedà clar en l’esmentada reunió del proppassat mes de setembre. b) El segon fa referència al finançament dels trans- ports públics, però com que això correspon tant a l’Estat com a la Generalitat, la petició s’hauria de diri- gir a aquestes dues Administracions i incloure, a més, tot allò que, segons el govern municipal, no s’havia inclòs en els anteriors esborranys de contracte-pro- grama i de conveni d’infraestructures, com ara el fi- nançament de la línia 9 del metro per part de l’Admi- nistració estatal i l’obtenció de fons europeus pel que fa als trams de l’Aeroport i la Fira: en conseqüència, el seu Grup també s’abstindrà. c) En el tercer, relatiu a les compensacions per la nova regulació de l’impost sobre les activitats econò- miques, el seu Grup es posiciona favorablement, per- què, en la seva opinió, el govern municipal té ara una NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1677 magnífica oportunitat de fer realitat tots els compromi- sos que, a parer del govern municipal, no havien es- tat assumits per l’Estat, i perquè la Llei d’hisendes lo- cals, impulsada pel Partit Popular, ja incorporava tal obligació. d) En relació al quart punt, la no creació de noves figures impositives el posicionament del seu Grup també ha de ser d’abstenció perquè, a parer seu, no tan sols s’ha d’aturar la creació de nous impostos, sinó que cal també revisar tots els creats recentment amb l’excusa que no hi havia bon finançament per part de l’Administració de l’Estat, i rebaixar la pressió fiscal que pesa sobre la nostra ciutadania i que, se- gons l’equip de govern, deriva de la manca del finan- çament adequat per part de l’Estat i de la Generalitat, de la inexistència de les compensacions adequades per les despeses de capitalitat i per les pèrdues pro- duïdes a conseqüència de les exempcions introduï- des en l’impost sobre les activitats econòmiques i per la llei del dèficit zero: per tant, creu que el Grup de Convergència i Unió encara té certs complexos en tot aquest debat perquè té por que se li retregui que ha estat governat Catalunya durant vint-i-tres, o perquè pensa que encara la governa. Acaba demanant que el finançament de la Ciutat no s’encari amb visió parcial, sinó global, de manera que inclogui les transferències de l’Estat i també de la Generalitat, els serveis prestats per la Ciutat en su- plència d’altres Administracions, els compartits i les despeses de capitalitat, tot això partint de la premis- sa: menys ingressos per a la Ciutat, menys impostos per a la seva gent i millors serveis per a tothom. El Sr. Forradellas, després d’expressar una certa sensació agradable en sentir-se, a través d’un govern més proper, instat després d’haver-se passat molts anys instant a altres, coincideix amb el Sr. Fernández Díaz respecte de les implicacions de la reunió tinguda a Madrid el dia 8 de setembre pels presidents dels Grups municipals, encapçalats pel conseller de Rela- cions Institucionals i Participació, Sr. Saura, per a lliu- rar un text, globalment consensuat, de la Carta Muni- cipal al Ministre d’Administracions Públiques, el qual fixà com a termini el primer trimestre de 2005 per a presentar en el Congrés dels Diputats un projecte de llei que desenvolupi la Carta Municipal i, per tant, l’as- sumpte li sembla ben encarrilat. Respecte al contracte-programa, addueix que, se- gons les seves notícies, el procés de signatura està molt avançat i incorpora les assignacions necessàries tant de l’Estat com de la Generalitat, tot i que històri- cament havien estat difícils d’aconseguir i, per això, el pagament a terminis de la línia 9 del metro costarà bastants diners; per tant, no li sembla tampoc que faci falta instar res en aquest terreny. Tocant a les pèrdues derivades de la nova regula- ció de l’impost sobre les activitats econòmiques esta- blerta en reforma de la Llei d’hisendes locals en temps de la política de col·laboració que mantenien el Partit Popular i Convergència i Unió, observa que el Grup ha reclamat reiteradament, i continua fent-ho, noves formes de finançament per al món local i, especialment, per a Barcelona, però ja s’hi està tre- ballant i confia que es podran aconseguir en un termi- ni no massa llarg. Diu, en conclusió, que per les consideracions ante- riors, el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A no pot donar suport a la proposició en debat. El Sr. Portabella manifesta que el seu Grup, com tothom, a juí seu, en aquest Plenari, està d’acord, en el fons, amb el contingut de la proposició en debat, però no pot votar-hi a favor perquè tindria sentit fer- ho si la negociació de la Carta Municipal estigués en- callada, però aquest no és el cas, ja que en la darrera reunió que s’ha esmentat, es fixà un calendari amb compromisos adquirits a molts pocs mesos vista, i també hi ha unes negociacions molt avançades pel que fa a la signatura del contracte-programa i a les compensacions per les pèrdues d’ingressos deriva- des de la nova regulació de l’impost sobre les activi- tats econòmiques; ara bé, la proposició en debat po- dria ser una bona eina per desencallar una situació que estigués encallada. Quant al punt que rebutja la creació de noves figu- res impositives, creu que caldria afegir-hi que tals fi- gures afectin els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, perquè el seu Grup no veu malament que les perso- nes d’altres països que venen a passar uns dies a la nostra ciutat i fan un ús intensiu de la seva via pública puguin contribuir a finançar-la com passa en tantes altres ciutats. El Sr. Cuervo pensa que la proposició té un aspec- te positiu en marcar una agenda, sobre la qual ja s’està treballant, la Carta Municipal, el contracte-pro- grama, la recuperació de la minva en la recaptació de l’impost sobre les activitats econòmiques; ara bé, en aquest moment no resulta necessari aprovar-la, per- què en la reunió de la Ponència tècnica sobre la justí- cia local que tingué lloc ahir, el secretari d’Estat de Cooperació Local es reafirmà en el calendari esta- blert i, així, la tercera Ponència, la relativa a la hisen- da, es reunirà d’aquí una o dues setmanes. Agrega que el Sr. Portabella ja ha exposat com està la signa- tura del contracte-programa; i que ell, en el curs del debat sobre les Ordenances fiscals per a l’any vinent, també ha explicat com està el procés de reclamació de la minva en la recaptació de l’impost sobre les ac- tivitats econòmiques, en el qual el Govern de l’Estat pretenia fixar la base del càlcul en l’any 2000, però ara aquesta posició és més oberta i la discrepància només està en uns 3,5 milions d’euros. Estima conceptualment molt negatiu el punt relatiu a la imposició municipal, tot argumentant que el règim fiscal ha de basar-se en la corresponsabilitat, de ma- nera que resulta difícil demanar diners a l’Estat per estalviar-se el tràngol polític de reclamar impostos a la pròpia ciutadania, més i quan els ajuntaments te- nen, per llei, obligació d’exigir determinades figures tributàries i és responsabilitat dels seus governs utilit- zar els instruments que es posen al seu abast i recla- mar, alhora, als Governs de l’Estat i de l’Autonomia que financiin aquells serveis que són de la seva res- pectiva competència i aquells altres que els ajunta- ments estan prestant sense tenir cap obligació de fer- ho, es a dir, allò que ell, en les negociacions, sol anomenar transferències òrfenes perquè en negociar els traspassos no estaven en els pressupostos ni de l’Estat ni de la Generalitat, sinó en els dels ajunta- ments, de manera que quan reclama tal finançament, la Generalitat al·lega que no se li han traspassat les quantitats corresponents, i l’Estat al·lega que es trac- ta de serveis ja traspassats, de totes maneres és molt important poder recuperar amb càrrec a l’Estat els costos d’aquests serveis de subsidiaritat que l’Ajunta- ment està prestant, ja que es tracta de xifres molt im- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041678 portants, i per això ell en aquest moment està inten- tant introduir en les negociacions en curs tots aquests serveis, dels quals els centres geriàtrics són un cas paradigmàtic. Acaba assegurant que aquest Ajuntament no fa mai un ús dels instruments fiscals al seu abast que vagi més enllà d’allò que sigui estrictament indispen- sable per a cobrir les seves necessitats i poder oferir els serveis de qualitat que els ciutadans demanen. El Sr. Trias aclareix d’antuvi al Sr. Fernández Díaz que ell no té cap mena de complexos, però sí, un sentit del ridícul que altra gent no té; i també matisa que el Grup del Sr. Forradellas no parlava mai d’ins- tar, sinó de reclamar, terme que a ell li costa d’em- prar. A continuació, indica que el Sr. Cuervo l’ha con- vençut i, per tant, no té cap inconvenient a suprimir el primer punt de la proposició, relatiu a l’aprovació Car- ta Municipal, i el darrer, que rebutja noves figures tri- butàries, però demana que aquest Ajuntament tingui capacitat de lideratge i sigui capaç d’instar el Govern de l’Estat respecte a la compensació de les pèrdues experimentades en la recaptació de l’impost sobre les activitats econòmiques i respecte al finançament de l’Autoritat del Transport Metropolità i al contracte-pro- grama, atès que, just abans de les eleccions, aquest Plenari acordà, amb el vot favorable dels Grups de la majoria, reclamar al Govern de l’Estat que adoptés les mesures corresponents per tal d’autoritzar de ma- nera immediata les pertinents consignacions pressu- postàries que permetessin aprovar el contracte-pro- grama 2000-2005 en els termes presentats per l’Autoritat Metropolitana del Transport i, tanmateix, la proposició en debat és més modesta. El Sr. Alcalde observa que l’habilitat parlamentària del Sr. Trias ha arribat a la sofisticació de reduir de quatre a dos els punts de la proposició en debat, però les proposicions s’han de votar en bloc i, per tant, no es pot acceptar tal canvi; que tampoc pot acceptar el plantejament innocent que acaba de fer el Sr. Trias de la proposició en debat, donat que la Carta Munici- pal no ha començat a avançar fins que a l’Estat no ha canviat un govern que durant quatre anys governà amb el suport explícit de Convergència i Unió i, per tant, durant aquest temps el Sr. Trias va tenir ocasió de forçar l’aprovació de la Carta, tanmateix, no ho féu, i ha calgut que el Partit Popular perdés les elecci- ons i el Sr. Zapatero passés a governar perquè la Carta avancés: per tant, el Sr. Trias no pot ara apun- tar-se al carro de l’acceleració de la tramitació de la Carta Municipal, quan durant quatre anys abdicà de tal responsabilitat. El Sr. Trias, per al·lusions, considera que el Sr. Al- calde acaba de dir, i ho sap, quelcom que no és cert perquè, quan en el Parlament espanyol s’intentà fer, amb el suport dels socialistes, una llei de grans ciu- tats que afectava greument la Carta Municipal, s’aconseguí impedir-ho precisament gràcies a una iniciativa de Convergència i Unió, a la qual s’apuntà, a posteriori, el Partit dels Socialistes de Catalunya; per tant, el Sr. Alcalde havia d’explicar tota la veritat, perquè no fent-ho manca al mínim exigible a una per- sona que vol liderar la Ciutat. El Sr. Alcalde manifesta que el Sr. Trias formava part, igual que ara, de Convergència i Unió en uns moments en els quals tal formació donava suport par- lamentari al Partit Popular quan, entre 1996 i 1999, no tenia majoria en el Congrés dels Diputats i que en tals circumstàncies el Sr. Trias tenia l’oportunitat d’instar del Partit Popular la tramitació de la Carta Municipal i, tanmateix, en les reunions que es tingue- ren aleshores amb els diversos ministres del Partit Popular sobre la Carta Municipal, el Sr. Trias no utilit- zà la força parlamentària que tenia la seva formació política per a forçar al Partit Popular a aprovar-la; i que, en canvi, ara que en l’Estat hi ha un govern del Partit Socialista i un president del govern comprome- sos en l’aprovació de la Carta Municipal, espera que aviat tindrem la Carta Municipal, de manera que si aquesta aspiració es fa realitat no serà gràcies a les iniciatives del Sr. Trias, sinó gràcies a la voluntat de l’actual Govern de l’Estat i a la insistència dels partits d’esquerra d’aquesta cambra, que estan maldant en tots els fronts per a aconseguir tal objectiu. El Sr. Trias veu en les paraules del Sr. Alcalde una manca de respecte a tots els Grups municipals, al Parlament de Catalunya i a ell personalment, que ha lluitat per la Carta Municipal: per tant, les considera intolerables. El Sr. Alcalde demana al Sr. Trias que no s’enfadi, perquè ell s’ha limitat a descriure objectivament allò que li sembla que havia passat. El Sr. Trias fa notar que a pesar que ell s’ha mos- trat disposat a retirar el primer apartat de la proposi- ció, ha rebut un atac personal que no venia a tomb per part del Sr. Alcalde, que ha faltat a la veritat. El Sr. Alcalde replica que no ha faltat a la veritat i s’ha limitat a explicar clarament i tranquil·lament allò que creu que ha succeït amb la Carta Municipal, per- què, com ja ha indicat el Sr. Fernández Díaz, el Sr. Trias ha estat, durant molt de temps, corresponsable de la política del país i ha participat en governs que han fet el que han fet i que no han aconseguit que el Govern de l’Estat tirés endavant l’aprovació de la Carta Municipal. Per tant, li sembla una mica impropi que el Sr. Tri- as ara, quan sap que la Carta s’aprovarà perquè els socialistes són en el Govern de l’Estat i el tripartit està disposat a fer tots els esforços que calguin en tal sen- tit, vingui a posar-se al capdavant de tal reclamació: no troba, doncs, just ni proporcionat aquest capteni- ment, i considera desaforada la reacció del Sr. Trias, que sempre sap mantenir una certa calma. El Sr. Fernández Díaz expressa la seva sorpresa pel to que està agafant aquest debat, especialment per part del Sr. Alcalde, en introduir-hi uns elements nous que ell només s’explica per la voluntat de pro- jectar sobre la Ciutat un debat sobre la Carta Munici- pal que amagui el relatiu al Fòrum. Veu les paraules del Sr. Alcalde plenes d’indignitat política i d’indignitat institucional; i demana que quan es vulgui parlar de l’aprovació de la Carta Municipal, el tema es porti a aquest Plenari en forma que perme- ti parlar-ne extensament. Recorda que quan el Partit Popular començà a go- vernar l’Estat, la Carta Municipal no estava ni tan sols aprovada per causa de la manca de consens intern entre els membres de l’equip de govern, després de disset anys de governar la Ciutat, fins al punt que el projecte de Carta Municipal presentat el 1994 només va rebre el suport dels membres del Grup Socialista. Pensa que en el curs del debat el Sr. Alcalde ha dit coses molt greus i avança que si l’Alcaldia no rectifica el plantejament que ha fet avui, el Grup del Partit Po- NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1679 pular donarà per trencat el consens institucional i po- lític entorn la Carta Municipal, un consens que defen- sà com a cap de Grup municipal, com a membre del Partit Popular i del Parlament de Catalunya i com a senador, i prendrà aquesta decisió perquè el Sr. Al- calde s’ha carregat tal consens des de fa molt de temps i, tanmateix, el sentit de responsabilitat del seu Grup municipal, i probablement d’altres, ha portat, per no trencar el consens, a silenciar que s’havia modifi- cat unilateralment la Carta Municipal, que s’havia tra- més al Govern de l’Estat un text que envaïa les com- petències autonòmiques, que en l’aspecte financer s’havien introduït aspectes que eren una veritable equivocació, una carta als Reis, sense incloure ni un sol full de memòria econòmica que avalés l’impacte econòmic. Opina que les acusacions que ha fet el Sr. Alcalde als Grups de l’oposició, i concretament al del Partit Popular, no tenen cap altra interpretació que el Sr. Al- calde les hagués plantejades, per molt que això hagi esverat els Grups de la majoria, per silenciar l’altre debat sobre el Fòrum, ja que no tenien cap justifica- ció, perquè ell en la seva primera intervenció s’ha li- mitat a esmentar el compromís del Govern de l’Estat de presentar el text de la Carta en el primer trimestre de 2005, sense fer cap judici de valor ni entrar en els aspectes criticables, ni dir... El Sr. Alcalde lamenta haver hagut de tallar, per primera vegada, el micròfon a algú que intervenia en aquest Plenari; i diu –enmig de veus provinents dels Grups de l’oposició– que no entén les reaccions que s’han produït, per molt que pugui enervar als mem- bres de tals Grups la descripció de determinats fets, ja que l’aprovació de la Carta Municipal es plantejà al Govern de l’Estat al 1997 o 1998 i estem ja en el 2004; per tant, en el temps que el Partit Popular esti- gué en el Govern de l’Estat i comptà amb el suport de Convergència i Unió, la Carta Municipal no avançà com és ben palès i, en conseqüència, no pot enten- dre ni els crits ni les sortides de to, que ell no ha fet. Afegeix que, certament, es trigà a aprovar el text de la Carta, però el retard no obeí a desavinences inter- nes de l’equip de govern, sinó a desavinences amb l’oposició com pot comprovar-se consultant els perti- nents documents històrics. Es rebutja la proposició en debat amb nou vots fa- vorables –emesos pels Srs. Trias, Puigdollers, Ciu- rana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Or- tega i Fandos–, set abstencions –dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías– i vint-i-cinc vots en contra de la res- ta de membres del Consistori presents. Del Grup Municipal del Partit Popular. Pp 2. Instar el Govern de la Generalitat de Cata- lunya a modificar el Decret 369/2004, de 7 de setem- bre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen d’una atenció especial. El Sr. Fernández Díaz defensa aquesta proposició dient que Barcelona és una ciutat singular, centenària i densa que té un parc d’habitatges antic i, per tant, seria lògic que la Generalitat li reconegués aquesta especificitat en el terreny de l’habitatge i, per això, la proposta d’acord del seu Grup formula un doble plan- tejament: 1r) que s’elimini del decret de desenvolupa- ment de la llei, aprovada amb el vot unànime de tots els Grups parlamentaris, per a millorar els barris i àre- es urbanes, la limitació a dos del nombre de barris i àrees urbanes de Barcelona que poden optar a les ajudes que s’hi preveuen, atès que Barcelona té la quarta part de la població de Catalunya i, en qualse- vol cas, els límits per a poder gaudir de les ajudes necessàries per a transformar la qualitat de vida dels barris i àrees urbanes que requereixen especial aten- ció, i de la gent que hi viu, no s’haurien de fixar en funció dels termes municipals, sinó de les respectives necessitats; 2n) que quan la Generalitat avaluï tals barris i àrees que es puguin acollir a tal ajuda, es doni un major pes específic a factors com la població de- pendent, les persones de tercera edat i a la població immigrada, ja que la redacció de tal decret perjudica Barcelona, que té un 22% de persones més grans de 65 anys, percentatge que està 4 punts per damunt de la mitjana catalana, i un 30% de la població immigra- da existent a Catalunya. Sosté, doncs, la conveniència de revisar tal decret per tal donar més puntuació a les ciutats que, com Barcelona, tenen un percentatge més gran de gent gran i de persones immigrades, a fi que les ajudes es puguin estendre a tots aquells barris i àrees de Bar- celona que les necessiten. Acaba confiant que tal proposta pugui concitar el suport de la majoria, que sempre havia reivindicat a l’anterior Govern de la Generalitat més recursos i sensibilitat envers Barcelona. El Sr. Puigdollers anticipa el vot favorable del seu Grup a la proposició en debat, perquè està convençut que el decret promogut pel Govern de la Generalitat no defensa les necessitats de Barcelona ni la seva gent, i tampoc no defensa les singularitats de la nos- tra ciutat, de manera que, com en el cas de les co- missaries dels Mossos d’Esquadra, abans mencionat pel Sr. Alcalde, també tal decret hauria d’ajudar a un barri per cada districte, més i quan, si es prenen en consideració les necessitats, l’envelliment i el sobre- envelliment i l’estat de molts barris barcelonins, ningú no podrà negar que no s’estigui proposant quelcom que és just: per tant, el govern municipal també hi hauria de votar a favor, ja que si ho fes en contra, es podria pensar que ho feia per defensar els companys de partit que són en el Govern de la Generalitat. El Sr. Casas demana que no es confonguin les co- ses justes amb les coses objectives, perquè si a Bar- celona hi ha deu districtes, a Catalunya hi ha 900 mu- nicipis i estaria fora de lloc pretendre que el règim d’ajudes s’estengués a un barri de cadascun d’ells. Fa notar que la proposició en debat insta a modifi- car quelcom que tot just acaba d’entrar en vigor; que el termini per a poder introduir-hi modificacions expirà el 21 de juny i, tanmateix, els Grups de l’oposició no formularen cap proposta en aquest sentit i, en canvi, el govern municipal sí i aconseguí que el nombre de barris barcelonins que s’hi poden acollir s’ampliés a dos, i que s’hi introduïssin també certes rectificacions tècniques. Apunta, d’altra banda, la conveniència d’esperar a veure com tal decret ha funcionat i en vista de tal ex- periència prendre les decisions més escaients; i atès que s’ha demanat que es primin els aspectes relacio- nats amb la dependència i la població immigrada pre- gunta quins han de primar menys, si els locals inac- tius, si les persones amb risc d’exclusió social o si les persones amb menys formació que la resta, tot ad- vertint que, segons com es fes tal barem, en atribuir a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041680 el menor pes específic a alguns d’aquests factors, barris com els de Roquetes o el de Santa Caterina podrien perdre més d’allò que haguessin guanyat amb la millor valoració dels primers, ja que els ba- rems s’han fet a partir d’uns paràmetres, els proces- sos de degradació urbanística, els dèficits d’equipa- ments, els problemes demogràfics, els problemes econòmics, socials i ambientals, els dèficits socials i urbans i la problemàtica del desenvolupament local, i primar-ne uns comporta rebaixar-ne uns altres. Insisteix, doncs, en la conveniència de tirar enda- vant el decret tal com està, el qual ja fou, precisa- ment, modificat a instàncies del govern municipal, sens perjudici de poder-lo revisar més endavant, si les coses no es descabdellaven de manera no satis- factòria. El Sr. Forradellas significa que en discutir-se la llei de millora de barris, algú advertí que el futur de Catalunya es jugava en aquells barris que van mala- ment, i aquesta és justament la preocupació a la qual respon tal llei, després desenvolupada en el decret que la proposició en debat posa en qüestió; en con- seqüència, allò que és més important és saber detec- tar, mitjançant els criteris fixats en tal decret, els bar- ris que estan malament per a poder determinar on fan més falta les ajudes; per tant, es faria un mal servei si els ciutadans de Barcelona pretenguessin tenir més influència a l’hora de prendre tal decisió. Anticipant-se a un eventual titular en el sentit que el tripartit està en contra dels barris de Barcelona, precisa que el tripartit està a favor d’aquells barris de Catalunya que tinguin més necessitats i estima que Barcelona en té dos, sens perjudici que anys a venir se n’hi vagin afegint d’altres progressivament. Posa de manifest que el decret ja té en compte els factors que la proposició indica, i a ell li resulta difícil dir si cal potenciar-ne més uns en detriment d’altres; i que tal decret preveu accions de caràcter integral que no comporten tan sols una renovació de l’espai, sinó també dels residents i, per tant, cal veure on poden ser més efectives, objectiu que requereix una implica- ció dels veïns i plans comunitaris, i que tenen una clara voluntat de lluitar contra la segregació urbana i a favor de la inclusió social, tenint present que les desigualtats no tenen només el seu origen en la ren- da, sinó també en el fracàs escolar, el treball precari, la salut i la marginalitat. Estima, en definitiva, que la prudència política aconsella veure primer quines conseqüències té tal decret, sens perjudici de continuar parlant-ne els anys a venir. El Sr. Oliveras comparteix els arguments exposats pels Srs. Casas i Forradellas; i troba demagògica la proposició que presenta el Grup del Partit Popular al marge de la llei esmentada, del debat tingut en el Parlament de Catalunya i del decret en qüestió, al qual el Grup proponent podia haver presentat al·le- gacions. Sosté que Barcelona i moltes ciutats i pobles de Catalunya necessiten l’instrument que la proposició posa en qüestió, més i quan tant la llei com el barem que figura en el decret que es pretén modificar men- cionen la problemàtica demogràfica generada per l’envelliment de la població, els problemes econòmics i socials i els dèficits socials de manera prou equili- brada i en consonància amb les necessitats de Bar- celona i de tot Catalunya. El Sr. Fernández Díaz insisteix que la proposició del seu Grup pretén que cap barri de Catalunya no resulti discriminat pel que fa a l’obtenció d’ajudes i, per això, rebutja que el decret limiti unilateralment a dos el nombre de barris barcelonins que puguin rebre tals ajudes. Creu que aquest criteri també l’hauria de defensar l’equip de govern posant l’accent en aquelles caracte- rístiques pròpies de la nostra ciutat i que denoten un alt grau de sensibilitat social: l’alt percentatge de gent gran o sobreenvellida –a Barcelona està quatre punts per damunt la mitjana de Catalunya–que viu en habi- tatges també vells que no tenen ascensor, circums- tància que li provoca dificultats per entrar i sortir de casa seva; i també l’alt percentatge –el 30%– de po- blació immigrada que té Barcelona respecte a Catalunya. Afegeix que la proposició no va en contra de ningú i només pretén que no es limitin les possibili- tats de Barcelona a l’hora d’obtenir unes ajudes que s’haurien de repartir en funció de les necessitats dels barris sense assignacions a termes municipals, i és solidària amb les necessitats d’altres poblacions de Catalunya. Finalment demana al Sr. Casas que expliqui quins criteris s’han emprat per a triar els barris de Santa Caterina i de Roquetes, quins altres barris s’han estu- diat i per què han estat descartats. Fa notar que si es poguessin estendre tals ajudes a altres barris barcelonins que també les necessiten, s’alliberarien uns recursos municipals que es podrien aplicar a l’execució d’altres plans urbanístics en àrees urbanes subjectes a rehabilitació; ara bé, aquest plantejament comporta defensar els interessos de Barcelona davant els Governs de la Generalitat i de l’Estat, cosa que era còmode per a l’equip de govern quan a la primera no hi governava el Sr. Maragall i al segon governava el Partit Popular, però ara que els socialistes governen a tot arreu, a l’Ajuntament, l’Àrea metropolitana, la Diputació, la Generalitat i l’Estat, no tenen més excuses i han de guanyar-se un mínim de credibilitat demostrant que estan defensant els inte- ressos de Barcelona i la millora de la qualitat de vida dels veïns del seus barris, perquè són molts els que necessiten processos urgents de rehabilitació i de co- hesió social. El Sr. Puigdollers pregunta per quin motiu s’han de limitar les possibilitats de Barcelona d’accedir a les ajudes, ja que el fet que el decret deixés de limitar-les només a dos barris no pressuposa que després el Govern de la Generalitat no pogués atorgar aquelles que resultin de l’aplicació dels barems, siguin dues, més o cap. El Sr. Casas contesta que el Sr. Puigdollers coneix perfectament la resposta a la pregunta que acaba de formular; que gràcies a l’actuació del govern munici- pal s’aconseguí que Barcelona pugui sol·licitar en cada convocatòria ajudes per a dos dels seus barris, mentre que els altres ajuntaments només en poden sol·licitar per a un barri; que demagògicament es po- den dir moltes coses, però els interessos dels barris de Barcelona que necessiten els ajudes en qüestió i reuneixen les condicions requerides no els defensa- ran pas millor els Grups de l’oposició que el govern municipal, el qual encapçala la lluita per a aconseguir que els barris que compleixin les condicions exigides tinguin cabuda en tal projecte; que la dependència global de Catalunya, concepte que comprèn la pobla- NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1681 ció de més de seixanta-cinc i també la de menys de quinze anys, és del 30,9% i, en canvi, la dels dos bar- ris presentats per aquest Ajuntament és del 29%, en un cas, i del 30,07% en l’altre. Es rebutja la proposició en debat amb setze vots favorables –emesos pels Srs. Fernández Díaz, Cor- net, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías, i també pels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos– i vint-i-cinc en contra de la resta de mem- bres del Consistori presents. PART DE CONTROL a) Precs Del Grup Municipal de Convergència i Unió. Pc 1. Que el Sr. Alcalde amb caràcter d’urgència iniciï el procediment d’aprovació dels símbols de la ciutat i estableixi el reglament d’usos, per tal que tot el material nou que necessiti l’Ajuntament de Barcelo- na a partir d’avui, compleixi amb l’acord dels criteris bàsics de restabliment dels símbols de la ciutat. El Sr. Ciurana manifesta que el 22 de desembre de 2003, després d’un llarg procés, aquest Plenari apro- và els criteris bàsics per a l’aprovació dels símbols de la Ciutat, escut, bandera i emblema, i facultà el Sr. Al- calde perquè dictés les mesures oportunes per a tirar endavant el procés d’aprovació i establir el correspo- nent reglament d’usos, i el 20 de febrer següent l’Al- caldia dictà un decret que aprovava inicialment l’escut i la bandera; que, tanmateix, a hores d’ara, un any després, l’emblema que havia de sofrir unes modifi- cacions gràfiques, continua sent el mateix, no s’ha aprovat el reglament d’usos i tampoc no s’ha promo- gut cap iniciativa de modificació de la Carta Municipal per tal d’incorporar-hi la bandera aprovada per aquest Plenari: per tots aquests motius, el seu Grup formula aquest prec. El Sr. Mascarell contesta que d’ençà de la publica- ció de la nova bandera en el Diari Oficial de la Gene- ralitat del dia 19 d’abril de 2004, ja s’ha fet un conjunt important de coses, la primera de les quals fou la col·lo- cació de la nova bandera, en les Cases consistorials i la resta d’edificis municipals; que es va convenir fer la implantació dels nous símbols de manera coherent i progressiva, perquè el canvi no tingués costos exces- sius; que, consegüentment, el canvi de bandera fou immediat i la nova bandera ja s’està usant plenament, mentre que substitució dels símbols en altres ele- ments efímers s’està fent a mesura que es van ex- haurint les existències, i així els nous símbols ja han aparegut en algunes campanyes publicitàries, mentre que s’usen encara els anteriors en el material de pa- pereria; que el nombre d’elements que poden resultar afectats està al voltant d’un miler i, per tant, els tèc- nics necessiten encara una mica de temps per a ela- borar la pertinent proposta de reglament d’usos; i que, en definitiva, s’està complint allò que s’havia convingut i fins al mes de febrer no calcula que pugui estar enllestida la proposta de normativa gràfica. El Sr. Ciurana opina que la qüestió plantejada no deu interessar gaire a l’equip de govern, perquè no acaba d’entendre que es pugui trigar un any i mig a elaborar un reglament d’ús dels nous símbols de la Ciutat, quan la nova taxa d’aparcaments s’ha gestat en tres dies; i que en alguns casos la demostració de bona voluntat envers aquest assumpte no estava pas condicionada per l’exhauriment previ d’existències, tal és el cas de les noves publicacions que continuen apareixent encara amb els símbols anteriors. Pc 2. Que l’Ajuntament de Barcelona conservi com a propietari el Geriàtric municipal de la Bonanova. El Sr. Trias explica que aquest prec pretén que aquest Plenari deixi clara la decisió de conservar el Centre geriàtric de la Bonanova, amb el doble objec- tiu de conservar aquest patrimoni i d’assegurar que els llits que hi ha continuïn essent d’utilització pública. El Sr. Cuervo contesta que el plec de condicions del concurs que es convocarà d’aquí a uns dies sobre el Centre de la Bonanova, recollirà aquests criteris, perquè sempre han inspirat la política dels centres sociosanitaris i el pla redactat per a resoldre les man- cances en aquests serveis, el qual es basa en quatre centres clau, el del Fòrum, el de Sant Andreu, el de la Cotxera de l’avinguda de Borbó i el de la Bonanova; que en l’esmentat concurs per a adjudicar un dret de superfície, que comportarà la conservació de la propi- etat municipal del Centre de la Bonanova, els ofer- tants hauran d’acreditar contractes vigents amb el Servei Català de la Salut i un mínim de 200 llits en programes sociosanitaris, de manera que la utilització pública estarà garantida des del primer moment i la resta d’activitats també quedaran emmarcades en els àmbits de la geriatria sociosanitària o de la salut men- tal. Afegeix que, d’altra banda, es procedirà a segre- gar la part de la finca que limita amb el carrer d’Alcoi, perquè el Districte pugui resoldre uns problemes de viabilitat i sigui possible construir-hi, sobre uns 800 metres quadrats la caserna dels Mossos d’Esquadra del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. El Sr. Trias fa avinent que el seu Grup seguirà molt de prop tal concurs, perquè creu que la solució de les necessitats que té Barcelona en aquest terreny no és traslladar llits d’un indret a l’altre, cosa que seria greu, sinó crear-ne de nous d’utilització pública, més i quan sobre aquesta qüestió, li arriben massa rumors, a ve- gades de gent a la qual li agrada la intoxicació, però en tot cas l’immoble de la Bonanova no ha de servir per a resoldre els problemes d’un tercer que té un hospital en males condicions. El Sr. Cuervo insisteix que en la seva intervenció anterior ja ha parlat del pla de centres sociosanitaris, al capdevall del qual Barcelona haurà guanyat un nombre considerable de llits sociosanitaris, ara bé això no és incompatible amb mirar de resoldre, alho- ra, algun altre problema, sempre i quan el balanç final sigui que Barcelona tindrà més llits. b) Preguntes Del Grup Municipal del Partit Popular. Pg 1. ¿De quina forma incidirà la celebració del VIII Congrés de la Federació de Barcelona del Partit Soci- alista de Catalunya en l’acció del govern municipal i del propi alcalde? El Sr. Fernández Díaz llegeix aquesta pregunta. El Sr. Alcalde contesta que incidirà, sense cap alte- ració, en el funcionament d’aquesta casa. El Sr. Fernández Díaz considera que aquesta res- posta no s’adiu amb les declaracions fetes l’endemà de tal congrés, en les quals el Sr. Alcalde va reconèi- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041682 xer que havia de visitar i trepitjar molt més els barris –cosa que, per cert, aquesta hauria de ser la seva primera obligació després de set anys com a màxima autoritat municipal– i va anunciar tot un seguit de canvis en les polítiques municipals seguides els dar- rers vint-i-cinc anys: per això ha formulat, amb tota in- genuïtat, aquesta pregunta esperant que el Sr. Alcal- de podria concretar més tals canvis i fins i tot ser, també, més explícit respecte dels comentaris, en cla- ra al·lusió als socis de govern, sobre els companys que el deixaven sol en els pitjors moments. El Sr. Alcalde contesta que el Sr. Fernández Díaz, amb aquesta pregunta que ha presentat com inno- cent, pretén agitar el tripartit, tanmateix, al llarg de la sessió ha quedat ben palès que la coalició que en di- verses formes ha governat la Ciutat els darrers vint-i- cinc anys, continua gaudint d’una excel·lent salut polí- tica; i que en el temps que resta de mandat el govern municipal continuarà complint els compromisos del pacte de govern, que és un veritable contracte entre companys, d’insistir en les polítiques de proximitat i de descentralització, les quals el Sr. Fernández Díaz pot trobar suficientment explicades en l’esmentat pac- te de govern, en el Programa d’actuació municipal i en el Pla d’inversions, tots ells documents públics. El Sr. Fernández Díaz pretén fer novament ús de la paraula i en fer-li evident el Sr. Alcalde que ja esgotat les dues intervencions establertes en el capítol de precs i preguntes, al·lega que en el nombre de dues intervencions, no s’hauria de comptar, en la seva opi- nió, la de simple lectura el text de la pregunta, però si la Presidència no pot acceptar aquesta interpretació, li permeti, si més no, esgotar el temps. El Sr. Alcalde replica que el Sr. Fernández Díaz és especialista a esgotar els temps i les possibilitats d’in- tervenció adduint tota mena d’arguments, més enllà d’allò que li consentiria un president més rigorós, de manera que, en justa correspondència a la generosi- tat de la Presidència, el Sr. Fernández Díaz s’hauria de moderar. El Sr. Fernández Díaz remet a la Junta de Porta- veus la concreció d’aquests aspectes. Pg 2. ¿Quin és el posicionament de l’alcalde sobre el reconeixement del dret de vot dels immigrants en els processos electorals? El Sr. Fernández Díaz llegeix aquesta pregunta. El Sr. Alcalde respon que tal reconeixement ja fou tractat per aquest Plenari el 2001, quan acordà per unanimitat fer les gestions polítiques i instar les Corts Generals i el Govern de l’Estat per tal que s’accele- ressin els terminis, es pogués clarificar objectivament i fefaentment el concepte de resident i al cap d’un temps es pogués atorgar més acceleradament que ara el dret de vot a les persones immigrades. El Sr. Fernández Díaz significa que després de les declaracions fetes pel Sr. Alcalde fa uns dies, aques- ta explicació era necessària; i que tothom està a favor que els immigrant puguin votar, però això s’ha d’en- tendre referit a aquells que es troben al nostre país en una situació de legalitat i hi tenen residència conti- nuada que els permet accedir a la nacionalitat espa- nyola, des de la qual podran exercir el dret de vot; ara bé, es tem que el plantejament del govern municipal no anava en aquesta direcció i era més coherent amb l’altre plantejament que féu el Sr. Alcalde el 2001 en demanar papers per a tothom davant els tancaments d’immigrants il·legals en algunes esglésies: per tant, pensa que davant tals qüestions cal ser particular- ment curosos i rigorosos i actuar amb responsabilitat. El Sr. Alcalde pregunta si el Sr. Fernández Díaz, amb això que acaba de dir, es desdiu d’allò que va aprovar en la moció que demanava al Govern que escurcés els terminis d’accés al vot per part dels im- migrants. El Sr. Fernández Díaz indica que en aquest Plenari no va pas votar això; i en insistir el Sr. Alcalde en la pregunta, diu que al final del debat del Fòrum el Sr. Alcalde ha formulat una oferta de consens, però al llarg de la sessió s’ha vist que tal oferta no es referia a la presència de l’oposició en els Consells d’Admi- nistració de les empreses municipals, que no es deia res respecte del model policial aplicable al desplega- ment dels Mossos d’Esquadra i que s’havia carregat el consens relatiu a la Carta Municipal: per tant, si l’Alcaldia manté la mateixa línia caldrà revisar el Pac- te per a la immigració. El Sr. Alcalde insisteix que el Grup del Partit Po- pular votà favorablement l’acceleració dels terminis per a l’atorgament del dret de vot als immigrants i, per això, ha preguntat si el Grup del Partit Popular conti- nua estant-hi a favor d’això o no. El Sr. Fernández Díaz respon que el seu Grup està a favor que les persones immigrades en la ciutat de Barcelona puguin votar si estan en el nostre país d’acord amb la llei i per residència continuada, fet que els permetrà accedir a la nacionalitat espanyola i vo- tar com un nacional més. El Sr. Alcalde observa que el Sr. Fisas i el Sr. Cor- net i alguns membres del Grup del Partit Popular pre- sents encara en aquest Consistori votaren instar el Govern a canviar la llei per escurçar els terminis per donar el vot als immigrants: per això, pregunta si el Sr. Fernández Díaz hi està d’acord. El Sr. Fernández Díaz diu que això pressuposa una reforma del Codi Civil i l’aplicació del principi de reciprocitat amb la signatura dels pertinents convenis. El Sr. Alcalde lamenta que el Sr. Fernández Díaz fugi d’estudi, perquè la moció signada pel Grup del Partit Popular parlava d’instar les Corts Generals i el Govern de l’Estat a adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries perquè les persones estran- geres gaudissin del dret de sufragi en les properes eleccions municipals. El Sr. Fernández Díaz replica que tal moció tenia unes condicions no estaven escrites, perquè proba- blement no ho volgueren ni el Sr. Alcalde ni els seus socis de govern, i que eren: nacionalitat espanyola i residència legal. El Sr. Alcalde pensa que el Sr. Fernández Díaz ha tingut una relliscada amb aquesta pregunta; i indica que li farà a mans el text que votaren el Sr. Fises i la resta de membres del Grup del Partit Popular fa qua- tre anys. El Sr. Fernández Díaz diu que els socialistes canvi- en de criteri cada quaranta-vuit hores per no entrar en col·lisió amb Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A. DECLARACIONS INSTITUCIONALS De tots els Grups Municipals. DI 1. Els Grups Municipals sotasignants, de confor- mitat amb el que estableixen els articles 60.6, 65, NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1683 73.5 i 101.1 del Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament de Barcelona, davant la proposició no de llei presentada pel Parlament de Catalunya el 15 de setembre de 2004, presenten al Plenari del Consell Municipal la següent declaració institucional: Impulsar, a través dels seus mecanismes de parti- cipació ciutadana, el necessari debat previ a la cele- bració del Referèndum sobre el Tractat pel qual s’ins- titueix la Constitució Europea, garantint la difusió dels seus continguts, el respecte a totes les posicions, la neutralitat dels mitjans de comunicació municipals i la lliure i equilibrada expressió de tots els raonaments. El Sr. Portabella llegeix aquesta declaració. El Sr. Fernández Díaz manifesta que el 8 de se- tembre s’adreçà per carta als presidents de tots els Grups municipals demanant un pronunciament d’a- quest Plenari en favor de la Constitució Europea i només va rebre resposta de la Sra. Mayol que li for- mulà la redacció alternativa que s’acaba de llegir; i que el Grup del Partit Popular se suma a tal declara- ció, però li sap greu que aquest Plenari no es pro- nunciï en favor de la Constitució Europea per causa de les divisions existents en el si de l’equip de go- vern, el qual ha optat per una fórmula que no el dei- xa de sorprendre, tot i que el Grup del Partit Popular li donarà suport, on es diu que el referèndum s’enca- rarà des de la neutralitat dels mitjans de comunica- ció públics de l’Ajuntament, afirmació que el porta a inquirir si és que no ho són sempre, i des d’una lliure i equilibrada expressió dels raonaments, com si tam- poc ho fos sempre. Lamenta, doncs, que aquest Plenari, que el darrer any s’ha pronunciat en favor d’un nou Estatut i ha re- conegut els valors del 25è aniversari de la Constitució espanyola, no es pugui pronunciar en favor de la Constitució Europea per les diferències existents en el sí de l’equip de govern. El Sr. Portabella puntualitza que es tracta de la ma- teixa declaració aprovada pel Parlament de Catalunya. S’aprova, per unanimitat, la declaració. DI 2. Des de diverses forces polítiques i des d’enti- tats ciutadanes, com la Plataforma Cívica per un 12 d’octubre en llibertat, s’ha demanat la prohibició de les concentracions feixistes i de les que facin apolo- gia de la violència, la xenofòbia i l’homofòbia, és per això, que els Grups Municipals sotasignants, de con- formitat amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presenten la següent de- claració institucional: Donar suport a la proposició no de llei sobre la pro- hibició el 12 d’octubre de les concentracions feixistes i de les que facin apologia de la violència, la xenofò- bia i l’homofòbia, presentada pel Parlament de Catalunya el 15 de setembre de 2004. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració insti- tucional un cop llegida amb satisfacció per la Sra. Mayol. DI 3. L’any 1994 les ciutats europees es van reunir a la Ciutat d’Aalbörg per impulsar en l’àmbit europeu els acords de la Cimera de la Terra (Río 1992). El re- sultat d’aquella conferència va ser la Carta d’Aalbörg que ha estat signada fins avui per més de 2000 ciu- tats, entre les quals Barcelona que la va adoptar per acord unànime del Consell Plenari l’any 1995. Aquell document va servir per a impulsar i inspirar canvis substancials en el terreny de la sostenibilitat urbana, entre els quals l’elaboració de les Agendes 21 Locals. Deu anys més tard, s’ha celebrat a la mateixa ciu- tat d’Aalbörg una nova Conferència Europea de Ciu- tats i Pobles per la Sostenibilitat, organitzada per la Campanya Europea que agrupa les principals xarxes locals, i amb el patrocini de la Comissió Europea. La Conferència ha aprovat el document “Els Compromi- sos d’Aalbörg” que ha de ser ratificat per les ciutats europees que vulguin adherir-s’hi. El document pro- clama la responsabilitat local a assegurar un desen- volupament sostenible i a abordar els reptes als quals ens enfrontem, en cooperació amb tota la resta d’àm- bits de govern i es concreta la voluntat de treballar en deu compromisos: millorar la governabilitat mitjançant una democràcia més participativa; implementar cicles de gestió eficaços; protegir els béns naturals comuns; promoure una producció i consum més sostenibles; orientar l’urbanisme i el disseny en la direcció de la sostenibilitat; promoure una mobilitat urbana més sostenible; protegir la salut dels ciutadans; conjugar la prosperitat econòmica amb el respecte al medi am- bient, assegurar comunitats inclusives i solidàries; i treballar, des de l’àmbit local, en els grans reptes glo- bals com ara la pau, el desenvolupament sostenible o la protecció del clima. L’adhesió a aquest document per part de les ciu- tats implica l’acceptació de concretar objectius locals específics dins dels vint-i-quatre mesos posteriors a la seva signatura, així com fer revisions periòdiques i compartir la informació dels progressos assolits. Per tot això, i ateses la importància del moviment local europeu després de la Carta d’Aalbörg, la ne- cessitat de continuar impulsant la cooperació de les ciutats europees en aquest terreny, els objectius dels Compromisos d’Aalbörg i els continguts coincidents de l’Agenda 21 de Barcelona, adoptada pel Consell Plenari el mes de juny de 2002, els Grups Municipals sotasignants, de conformitat amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgà- nic municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presen- ten al Plenari del Consell Municipal la següent decla- ració institucional: Adherir-se als Compromisos d’Aalbörg aprovats en la Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sosteni- bles i proclama la seva voluntat de treballar per con- tribuir als objectius comuns d’avançar cap a un model de desenvolupament urbà més sostenible i de contri- buir eficaçment a la resolució positiva dels reptes glo- bals, en cooperació amb la resta de ciutats europees. La Sra. Mayol explica que amb la mateixa preocu- pació que al cap de deu anys de la Declaració de Rio de Janeiro es trobaren a Johanesburg per avaluar i renovar els compromisos adquirits a Rio, també deu anys després de la carta d’Aalbörg, que fou la punta de llança de les polítiques de l’Agenda 21 que s’han recomanat a escala local, els ajuntaments es torna- ren a reunir en aquella ciutat i aquesta vegada els ajuntaments espanyols participants no varen ésser només sis com el 1994, sinó 179, el 35% dels quals era de poblacions catalanes, de manera que el nostre fou l’Estat amb més presència municipal. Posa en relleu que la declaració no és simplement de principis, sinó que se’n derivaran accions concre- tes perquè obliga a assolir en el termini dels vint-i- quatre mesos següents a partir de tal declaració uns objectius també ben concrets. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041684 S’aprova, per unanimitat, la declaració. DI 4. Amb motiu del Dia internacional de la tarta- mudesa, celebrat el proppassat 22 d’octubre, milers de persones van reivindicar el seu dret a poder parlar i comunicar-se amb normalitat. A l’Estat espanyol, unes 800.000 persones convi- uen amb una dificultat de la fluïdesa de la parla, d’aquestes al voltant de 100.000 persones només a Catalunya, representen entre l’1,5 i el 2 per cent de la població, però el seu problema, a més de privar a aquestes persones de l’essencial dret de poder-se comunicar normalment amb els altres, necessita més suport per part de tots. A dia d’avui, encara no es coneixen amb precisió les causes que originen aquesta disfunció i les perso- nes tartamudes reclamen, entre altres coses, que es dediquin més esforços a investigar la disfluència i dis- senyar teràpies més eficaces que els actuals mèto- des de rehabilitació del llenguatge que fracassen en el 90% dels casos. S’ha de tenir en compte que la vida de la persona que tartamudeja no és fàcil. La incomprensió i el re- buig dels altres està present des de l’escola i es per- llonga durant la vida adulta quan, per exemple, s’en- fronten a una entrevista personal per a un lloc de treball i això fa que alguns s’aïllin fins a tal punt que deixen de tenir contacte amb la societat. Per tot això, els Grups Municipals sotasignants pre- senten al Plenari del Consell Municipal la següent de- claració institucional: El Consell Municipal expressa el seu reconeixe- ment a totes aquelles iniciatives públiques i privades que fomentin la investigació i millorin els tractaments de les persones afectades per la tartamudesa. I alho- ra expressa el seu suport a totes aquelles iniciatives que conscienciïn a la societat de la problemàtica de les persones que tartamudegen evitant situacions discriminatòries en l’àmbit social, laboral i escolar. La Sra. Esteller sintetitza l’exposició de motius di- ent que a l’Estat espanyol unes 800.000 persones te- nen dificultats de fluïdesa en la parla, i d’aquestes unes 100.000 viuen a Catalunya, i representen entre l’1,5 i el 2 per 100 de la població; que aquestes per- sones, privades de poder comunicar-se normalment necessiten més suport de la societat; que a hores d’ara encara no es coneixen les causes d’aquesta disfluència i les persones que la pateixen reclamen que es dediquin més esforços a investigar-la i a dis- senyar teràpies més eficaces que els mètodes de re- habilitació del llenguatge que fracassen en el 90% dels casos; i que la vida de les persones que tartamu- degen no es fàcil, perquè la incomprensió i el rebuig ja comença en les escoles i es prolonga durant tota la vida, i això les porta a l’aïllament social. S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre- sidència aixeca la sessió a les quinze hores i quaran- ta minuts. NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1685 Acords de la sessió celebrada el dia 24 de novembre de 2004 Aprovació de l’acta de la sessió anterior. PART DECISÒRIA a) Ratificacions 2. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 15 d’octubre de 2004, que designa el Sr. Aureli Barrera i Membrives membre de la Junta de Govern del Patronat Munici- pal de l’Habitatge, en representació de CCOO del Barcelonès. 3. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 20 d’octubre de 2004, (S1/D/2004 4025) que presenta a la Generalitat de Catalunya, a l’empara de la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixin una atenció especial, els barris de Santa Caterina, al Districte de Ciutat Vella, i de Roquetes, al Districte de Nou Barris, perquè s’acullin al finança- ment a càrrec del Fons de barris establert a l’esmen- tada llei, per uns imports de 15 milions d’euros per al barri de Santa Caterina i de 15 milions d’euros pel barri de Roquetes, tot concretant que les aportacions econòmiques municipals aniran a càrrec del Progra- ma d’actuació municipal 2004-2007, aprovat definiti- vament pel Plenari del Consell Municipal en sessió celebrada el dia 6 d’abril de 2004. 4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 d’octubre de 2004, (S1/D/2004 4038), que concedeix a Regesa (Societat Urbanística Metropolitana Rehabilitació i Gestió, SA), representada pel Sr. Ferran Julián i Gon- zález, una subvenció del 95 % sobre la quota de l’im- post de construccions, instal·lacions i obres per la construcció d’un edifici d’habitatges de protecció ofici- al a la rambla de Volart, núms. 74-84. 5. Ratificar els decrets de l’Alcaldia, de 8 de juliol i de 21 d’octubre de 2004, (S1/D/2004 2739 i 4039) que concedeixen a Habitatge Entorn, SCCL, repre- sentada pel Sr. Inocencio Jaramillo Sánchez, les bo- nificacions del 75% i del 90%, respectivament, sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per a la construcció d’habitatges de protecció en règim de lloguer. 6. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 29 d’octubre de 2004, (S1/D/2004 4168) que aprova l’Acord marc de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de Bar- celona i la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona per al foment d’un parc d’habitatges de tipus social en règim de lloguer al municipi de Barcelona. 7. Ratificar la pròrroga del Conveni de col·la- boració per a l’assumpció de la gestió, el manteni- ment i la conservació del Parc Fluvial del Besòs, subscrit amb la Diputació de Barcelona i els Ajunta- ments de Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i amb el Consorci per a la defensa de la Con- ca del Besòs, i que té per objecte l’encàrrec de la gestió, manteniment i conservació del Parc Fluvial del Besòs. 8. Ratificar la modificació dels Estatuts del Consor- ci Autoritat del Transport Metropolità aprovada pel Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropolità en sessió de 27 d’octubre de 2004, per tal d’adaptar-los a la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat. 9. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 10 de novembre de 2004, (S1/D/2004 4360) que accepta la subvenció, per un import total de 905.541,77 euros atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Cata- lunya a aquest Ajuntament, com a corporació titular de les escoles d’educació infantil que es detallen a la resolució publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya d’11 d’octubre de 2004, destinada a mi- norar les quotes del servei d’ensenyament de les pla- ces d’educació preescolar, creades en el marc del Conveni de col·laboració signat el 6 de juliol de 2001, corresponents al curs 2003-2004. Declarar que ni aquesta Corporació local ni cap organisme seu rep de la Generalitat i dels seus organismes autònoms cap altra subvenció pel mateix concepte. b) Propostes d’acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I COORDINACIÓ TERRITORIAL 10. Aprovar inicialment l’expedient de modificaci- ons de crèdit del Pressupost 2004, per un import de 7.977.930 euros, de conformitat amb la documenta- ció adjunta (referència 04102991), considerant-les definitivament aprovades cas de no presentar-s’hi re- clamacions dins el termini d’exposició pública. 11. Aprovar el Pla d’incentius a la jubilació voluntà- ria que consta en el document adjunt. 12. Aprovar definitivament la Memòria justificativa de la participació de Barcelona de Serveis Munici- pals, SA, en el capital social de Catalunya Car- Sharing, SA. Resoldre les al·legacions que s’hi han presentat durant el termini d’informació pública. 13. Acordar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelo- na, com a patró, a la Fundación Consejo España- China, ateses les finalitats d’interès general que constitueixen el seu objectiu; i acceptar els Estatuts que s’adjunten com a annex. Designar l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete i l’Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert representants municipals alternatius en el Pa- tronat de la Fundació; facultar àmpliament l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín per a la formalització dels actes que siguin necessaris per a l’execució de l’acord d’adhesió, i preveure l’aportació a la Fundació de 6.000 euros anuals en concepte de pressupost de funcionament. 14. Aprovar definitivament la Memòria de constitu- ció i els Estatuts de l’entitat pública empresarial Insti- tut Barcelona Esports. Resoldre les al·legacions pre- sentades durant el termini d’informació pública a la Acords a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041686 Memòria de constitució i als Estatuts de l’entitat públi- ca empresarial Institut Barcelona Esports. Facultar el president de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial perquè realitzi les actuacions necessàries per a l’efectivitat d’aquest acord. COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 15. Aprovar els compromisos econòmics de l’Ajun- tament al Contracte Programa 2002-2004 entre l’Ad- ministració General de l’Estat i l’Autoritat del Trans- port Metropolità; i facultar als representants de l’Ajuntament de Barcelona a l’Autoritat del Transport Metropolità per a la realització dels tràmits que es derivin de la seva formalització. Districte de Ciutat Vella 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana dels terrenys de l’Estació de Renfe- Rodalies, promogut per Tricéfalo, SA, amb les modifi- cacions a què fa referència l’informe del Departament de Planejament de Transformació, i d’acord amb l’in- forme emès per la Direcció de Plans i Projectes Ur- bans en data 15 de novembre de 2004; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú- blica de l’aprovació inicial, per: Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, regidor portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, Ims. Srs. Xavier Trias i Vidal de Llobatera, i Joan Puigdollers i Fargas, en la seva qualitat de pre- sident i portaveu, respectivament, del Grup Municipal de Convergència i Unió, Sr. Lluís Batlle i Gargallo, Sr. Enrique García Coracho, en la seva qualitat de gerent de l’edifici ocupat per la Dirección General de Carreteras (Demarcació de Carreteres de l’Estat en Catalunya) i Sr. Juan A. Esquivel Jiménez, en la seva qualitat de Jefe Provincial de Inspección de Teleco- municaciones de Barcelona (Dirección General de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Informa- ción) de conformitat amb l’informe emès pel Departa- ment de Planejament de Transformació de valoració de les al·legacions; tots els informes a què es fa refe- rència, consten a l’expedient i, a efectes de motiva- ció, s’incorporen al present acord. Districte de l’Eixample 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la compensació de volums a les parcel·les situades al passeig de Gràcia, núms. 36 i 38-40, promogut per la societat Paseo de Gracia, 38- 40, SL, que incorpora les prescripcions de l’aprovació inicial; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, en la seva qualitat de regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expe- dient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la fin- ca del carrer de París, núms. 70-82, i la creació d’un espai lliure públic a l’interior de l’illa, promogut per Amrey 2002, SL; resoldre les al·legacions presenta- des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Alberto Fernández Díaz, en la seva qualitat de president del Grup Municipal del Partit Po- pular, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expe- dient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord; requerir el promotor per tal que, en el termini màxim de tres mesos a comptar des del dia següent a la notificació del present acord, constitueixi la ga- rantia corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització, per un import de 53.712,00 euros, als efectes establerts a l’article 101.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, i com a requisit previ a la publicació de l’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat. 19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi- cació de l’article 15 (Usos) del Text refós de l’Orde- nança de rehabilitació i millora de l’Eixample, d’iniciativa municipal, per tal d’adaptar-lo a la nova Ordenança municipal d’activitats i establiments de concurrència pública; i resoldre les al·legacions pre- sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprova- ció inicial per l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, en la seva qualitat de regidor del Grup Municipal de Con- vergència i Unió, de conformitat amb l’informe de la Direcció Tècnica d’Urbanisme, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. Districte de Sants-Montjuïc 20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la concreció del tipus d’equipa- ment i les condicions d’edificació del solar situat al carrer de Begur, núms. 22-26, promogut per Pro- Bosch, SL. 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació de la dotació d’habi- tatges per a joves, situada al carrer de la Química, núm. 18LU, d’iniciativa municipal, amb les modificaci- ons a què fa referència l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, que consta a l’ex- pedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al pre- sent acord; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial per l’Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, en la seva quali- tat de regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, i l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva quali- tat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, de conformitat amb l’informe del Departament de Pla- nejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1687 22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació de la dotació d’habi- tatges per a joves i l’equipament previst al carrer del Bronze, núms. 5-7, d’iniciativa municipal (Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona); i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú- blica de l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Muni- cipal del Partit Popular, i per la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, en la seva qualitat de regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, de conformi- tat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la parcel·la situada al passeig de Sant Gervasi, núm. 49, i l’avinguda del Tibidabo, núm. 7, promogut per Horeca, SL; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, en la seva qualitat de regidor del Grup Municipal de Convergèn- cia i Unió, i per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Par- tit Popular, de conformitat amb l’informe emès pel De- partament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. 24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial per a l’ampliació de la planta soterrani de l’Escola Universitària Blanquerna (Campus Císter), promoguda per la Fundació Blan- querna. 25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic per a la concreció del tipus d’equipa- ment, al passeig de la Bonanova, núms. 29-35, promogut per la Clínica Bonanova Cirugía Ocular. 26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi- cació de l’Estudi de detall d’ordenació de volums al carrer d’Alfons XII, núms. 95-99, promoguda per l’Es- cola Suïssa de Barcelona. 27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi- cació dels articles 9 i 10 del Pla parcial del sector del Baixador-Les Planes, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe del Depar- tament de Planejament de Desenvolupament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor- pora a aquest acord; i resoldre les al·legacions pre- sentades en el tràmit de l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, de conformitat amb l’informe emès pel Departament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·le- gacions, que consta a l’expedient i, a efectes de moti- vació, s’incorpora al present acord. Districte de Gràcia 28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la concreció de la volumetria edificatòria a la unitat d’actuació 1 de la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de l’avinguda de l’Hospital Militar-Farigola, promogut per Metro 3, SA, amb les modificacions a què fa referència l’infor- me del Departament de Planejament de Desenvolu- pament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, i pel Sr. Joan Alseda Cortada, de conformitat amb l’infor- me de l’esmentat departament, de valoració de les al·legacions; tots dos informes consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. 29. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi- cació del Pla especial d’ordenació del recinte de l’an- tic Hospital Militar de Barcelona, promoguda per Parc Sanitari Pere Virgili, amb les prescripcions, que s’in- corporen d’ofici, a què fa referència l’informe del De- partament de Planejament de Desenvolupament; i re- soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, de conformitat amb l’informe de l’esmentat Departament, de valora- ció de les al·legacions; tots dos informes consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen al present acord. Districte d’Horta-Guinardó 30. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació dels terrenys dotacionals situats al carrer de Can Travi, 30 B, d’ini- ciativa municipal (Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona), amb les modificacions a què fa refe- rència l’informe emès pel Departament de Planeja- ment de Desenvolupament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, en la seva qualitat de regidora del Grup Municipal de Con- vergència i Unió, el Sr. Manel Bello, com a president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Parc de la Vall d’Hebrón, i la Sra. Montse Perelló, com a presidenta del Consell Sectorial Urbanisme Fòrum Horta- Guinardó, de conformitat amb l’informe de l’esmentat Departament, de valoració de les al·legacions; tots dos informes consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen al present acord. Districte de Nou Barris 31. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic per a la concreció de l’ús i les condi- cions d’edificació dels terrenys d’equipament situats a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041688 al passeig d’Urrútia, núms.1-11 d’iniciativa municipal (Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona), amb les modificacions a què fa referència l’informe del Departament de Planejament; i resoldre les al·le- gacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, de conformitat amb l’informe de l’es- mentat Departament, de valoració de les al·legacions esmentades; tots dos informes consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen al present acord. Districte de Sant Martí 32. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació de la dotació d’habi- tatges per a joves i l’equipament previst al camí antic de València, núms. 96-116, d’iniciativa municipal (Pa- tronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona); i resol- dre les al·legacions presentades en el tràmit d’infor- mació pública de l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, i per l’Im. Sr. Eduard Garcia i Plans, en la seva qualitat de regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, de con- formitat amb l’informe del Departament de Planeja- ment de Desenvolupament, de valoració de les al·le- gacions esmentades, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS URBANS I MEDI AMBIENT 33. Estimar en part les al·legacions formulades en fase d’exposició pública pel Grup Municipal del Partit Popular i pel Grup Municipal de Convergència i Unió, d’acord amb els informes emesos per la Direcció de Serveis de Neteja Urbana el 2 de juliol de 2004; i aprovar definitivament la Modificació puntual de l’Or- denança general del medi ambient urbà, títol VI ges- tió de residus i títol IX infraccions i sancions que s’ad- junta. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 34. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat a l’Obser- vatori Fabra, en ocasió del seu centenari, perquè ha estat pioner en els àmbits de la meteorologia, l’astro- nomia i la sismologia i per la seva rigorositat i perseverància en la seva tasca científica, que l’han fet un referent en la divulgació d’aquestes disciplines. 35. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a l’Edi- torial Quaderns Crema en complir-se els seus pri- mers vint-i-cinc anys d’existència per l’encert i rigor que, en tot aquest període, el segell creat per Jaume Vallcorba ha demostrat en el conreu d’un model edi- torial on conflueixen l’interès literari i intel·lectual dels textos publicats, clàssics i moderns, i la qualitat for- mal de les seves col·leccions, exponent d’una voca- ció que té les seves arrels en una sòlida tradició cul- tural de la Ciutat, situada exemplarment, en aquest cas, pel damunt dels interessos purament comercials. d) Mocions Dels portaveus dels Grups Socialista, d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’Iniciativa Verds–EU i A i de Convergència i Unió M 1. Donar suport institucional a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, així com a les persones i entitats de diferents afiliacions i sensibili- tats que treballen per assolir l’objectiu de canviar la situació actual de desequilibri i greuge comparatiu pel tracte fiscal, en particular, i econòmic en general, que pateix Catalunya. Dels Srs. Cuervo, Casas i Hereu M 2. Constituir un dret real de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya respecte del solar situat al passeig Torras i Bages, núms. 129-145, de 3.000 metres quadrats de superfície, grafiat en el plànol an- nex, pel termini legal màxim de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i instal·lació d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra, en compli- ment del Conveni de col·laboració signat entre el Mi- nisteri de l’Interior, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament el 14 de juliol de 2004; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les condicions del do- cument annex, que s’aproven; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. De l’Alcaldia M 3. Nomenar la Sra. Pilar Malla i Escofet Síndica de Greuges de Barcelona, per un període de cinc anys, la qual realitzarà les seves funcions conforme a allò que estableix el Reglament regulador d’aquesta institució, aprovat definitivament per acord del Plenari del Consell Municipal de 21 de març de 2003 i publi- cat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona nú- mero 83, annex 1, de 7 d’abril de 2003, i restarà sub- jecta al règim d’incompatibilitats que s’hi determina; establir el caràcter remunerat d’aquest càrrec, i fixar com a retribució bruta anual la quantitat que consta en l’expedient. Dels Grups de Convergència i Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’Iniciativa Verds–EU i A i Socialista M 4. El Consell Municipal, acorda: 1) Manifestar el nostre compromís i suport cap als petits i mitjans comerciants de la nostra ciutat i el re- colzament cap al comerç de proximitat. 2) Manifestar que les accions municipals aniran en- caminades a donar suport al comerç de proximitat per tal de millorar i consolidar l’oferta comercial existent, racionalitzant-la als Districtes i aproximant al màxim l’oferta comercial als consumidors. Es potenciaran tanmateix els eixos comercials a cel obert. 3) Manifestar el nostre rebuig a la liberalització dels horaris comercials que imposava en el seu dia el Re- ial Decret legislatiu 6/2000 tal i com es va pronunciar aquest mateix Consell Plenari el juliol de 2000. 4) Instar el Govern de l’Estat a legislar en aquest sentit en funció de les competències que li són atribu- ïdes, així com també tenint en compte les competèn- cies exclusives que ostenta Catalunya en aquesta matèria. NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1689 5) Instar el Parlament de Catalunya perquè el Pro- jecte de llei d’horaris comercials reculli i faci exprés el suport cap al teixit comercial que representa el petit i mitjà comerç en la línia que s’ha consensuat a la Co- missió d’Indústria i Comerç. DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DI. Manifestar el compromís de l’Ajuntament de Barcelona a: Lluitar enèrgicament contra la violència vers les do- nes, mitjançant un seguit de mesures on es concretin, d’una forma integral, aquelles actuacions d’atenció a les víctimes que tenen com a objectiu la seva recupe- ració personal i integració social; Promocionar i millorar aquelles mesures educati- ves, preventives i de sensibilització; Difondre els valors d’igualtat, de tolerància i de res- pecte entre tots els ciutadans i ciutadanes. Instar la resta d’Administracions implicades a: Garantir i augmentar, segons les necessitats existents, els recursos necessaris per a la protec- ció, l’atenció i la rehabilitació psicosocial de les víctimes de la violència de gènere: cases d’acolli- da, pisos pont, centres d’urgència, centres de llar- ga durada. Prioritzar polítiques integrals encaminades a la pre- venció, la detecció, l’atenció i l’eradicació de la violèn- cia gènere. Garantir una coordinació eficaç dels circuits dels serveis assistencials existents, per aconseguir un tractament integral de totes i cadascuna de les vícti- mes. I que tots els municipis de Catalunya, a través de les dues entitats municipalistes (ACM i FMC), puguin participar en l’elaboració de la propera llei contra la violència de gènere i el Pla de polítiques d’igualtat que estan elaborant la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041690 COMISSIÓ DE GOVERN Acords Acords de la sessió extraordinària celebrada el dia 19 de novembre de 2004 ACORD DECISORI Únic. Aprovar els aspectes complementaris de l’organització i funcionament del Síndic/a de greuges de Bar- celona. NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1691 DISPOSICIONS GENERALS Acords dels òrgans de govern MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2004 (Aprovades pel Plenari del Consell Municipal de data 29 d’octubre de 2004) Expedient núm. 3-99/2004 SUPLEMENT DE CRÈDIT INGRESSOS Partida Descripció Alta 9901 91713 61114 Operacions de crèdit a llarg termini 19.000.000,00 9901 42001 61114 Escreix liquidació definitiva PIE 2003 7.041.064,05 9901 42003 61114 Escreix compensació IAE 2003 1.200.165,52 0101 38003 61114 Reint. Consorci X Jocs Policies i Bombers 732.423,77 27.973.653,34 DESPESES Partida Descripció Alta 9901 76723 43230 Transferència de capital a Fòrum 2004 19.000.000,00 0101 22611 15110 Altres despeses indemnitz. sentències 3.038.835,62 0101 44001 46310 A Informació i Comunicació de Barcelona 2.844.000,00 9901 15200 13113 Contingències 1.949.977,71 0501 43007 45310 A l’Institut del Paisatge Urbà 1.140.840,01 27.973.653,34 TRANSFERÈNCIES Partida Tipus Descripció Altes Baixes 43004 0701 62210 MC8 Transferència a l’Institut Municipal de Mercats 50.022,29 22609 0701 46110 MC7 Altres despeses compra materials 168.000,00 46713 0701 75110 MC8 Altres transferències 168.000,00 22109 9901 22210 MC7 Altre material de consum no inventariable 582.116,85 65107 9901 12110 MC7 Altres inversions 5.826.568,25 65107 9901 22210 MC7 Altres inversions 2.500.000,00 65107 9901 31120 MC7 Altres inversions 225.000,00 65107 9901 51190 MC7 Altres inversions 460.126,31 41000 0101 14140 MC8 A l’Institut Municipal d’Informàtica 460.000,00 43007 0501 45310 MC8 A l’Institut del Paissatge Urbà 52.565,99 32036 9901 01110 MC7 Nou finançament 2004 3.280.471,43 34201 9901 01110 MC7 Interessos de demora 2.000.000,00 22727 0301 44210 MC8 Neteja viària 5.000.000,00 73012 9901 62210 MC8 Transferència de capital a l’Institut Munici- pal de Mercats 2.037.585,00 74903 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Pronoubarris 2.000.000,00 74918 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Bagursa 4.974.109,56 22712 0608 43230 MC8 Manteniment vies públiques 300.000,00 15.042.282,84 15.042.282,84 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041692 Decrets de l’Alcaldia MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2004 (Transferències) (Aprovades per decret d’Alcaldia de data 18 d’octubre de 2004) Expedient núm. 3-100/2004 Partida Tipus Descripció Altes Baixes 22610 0101 17110 MC7 Compra serveis 795,16 15200 9901 13113 MC7 Contingències 588.058,97 22109 0401 12110 MC7 Altre material de consum 13.500,00 22300 0606 12110 MC7 Transports 16.480,00 22109 0401 22210 MC7 Altre material de consum 12.000,00 22109 0401 22310 MC7 Altre material de consum 5.000,00 41001 0401 22210 MC7 A l’Institut Municipal d’Informàtica. Desenvolupa- ment projectes 22.000,00 22109 9901 22210 MC7 Altre material de consum no inventariable 3.109,74 20200 0201 32340 MC7 Arrendament edificis i altres construccions 1.120,40 22602 0201 32340 MC7 Publicitat 9.305,19 22610 0602 31121 MC7 Altres despeses compra serveis 40.963,21 22610 0101 46380 MC7 Compra serveis 30.000,00 22609 0501 43250 MC7 Altres despeses compra materials 3.216,23 22719 0603 43230 MC7 Altres contractes de serveis 42.109,74 22610 0101 46320 MC7 Compra serveis 3.128,56 22201 0101 43260 MC7 Postals 5.251,60 22706 0101 46390 MC7 Estudis i treballs tècnics 5.820,68 22609 0501 43250 MC7 Altres despeses compra materials 35.000,00 48900 0701 46410 MC7 Altres transferències 14.926,00 22609 0701 46110 MC7 Altres despeses compra materials 63.500,00 22610 0701 46410 MC7 Altres despeses compra serveis 13.800,00 48914 0610 45110 MC7 Accions culturals 3.150,00 48926 0610 45110 MC7 Transferències festes populars 4.724,00 22719 9901 46920 MC7 Altres contractes de serveis 420.281,73 22609 0701 62220 MC7 Altres despeses compra materials 15.000,00 22719 9901 61190 MC7 Altres contractes de serveis 100.000,00 65107 9901 12110 MC7 Altres inversions 40.356,64 64003 0101 46390 MC7 Desenvolupament Internet 10.482,64 22109 0101 12310 MC8 Altre material consum no inventariable 122.580,52 22700 0101 17110 MC8 Neteja edificis i locals 3.128,56 22201 0101 13120 MC8 Postals 5.251,60 22706 0101 13120 MC8 Estudis i treballs tècnics 5.820,68 22611 9901 13113 MC8 Altres despeses indemnitzacions sentències 3.216,23 41001 0701 14140 MC8 A l’Institut Municipal d’Informàtica 77.300,00 48900 0101 13120 MC8 Altres transferències 204.926,00 22603 0101 13120 MC8 Despeses jurídiques 196.610,54 15100 0401 22210 MC8 Gratificacions 42.109,74 41005 0201 31260 MC8 Transferència a l’Institut Persones amb Disminució 1.388,80 22610 0701 32210 MC8 Altres despeses compra serveis 50.000,00 22727 0301 44210 MC8 Neteja i recollida residus sòlids 795,16 43005 0201 45120 MC8 Transferència a l’Institut de Cultura de Barcelona 575.717,36 48954 0606 43230 MC8 Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya 16.480,00 45101 0201 41210 MC8 Transferència a l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària 3.742,81 43003 0301 43240 MC8 Transferència a Parcs i Jardins 7.210,00 22719 0602 45110 MC8 Altres contractes de serveis 40.963,21 43004 0701 62210 MC8 A l’Institut Municipal de Mercats 115.000,00 71910 9901 12110 MC8 Transferència a l’Institut Municipal d’Informàtica 32.482,64 63501 0610 12110 MC8 Reposició mobiliari 7.874,00 74918 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Bagursa 10.482,64 1.523.080,49 1.523.080,49 NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1693 MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2004 (Transferències) (Aprovades per decret d’Alcaldia de data 4 de novembre de 2004) Expedient núm. 3-108/2004 Partida Tipus Descripció Altes Baixes 22611 9901 13113 MC7 Altres despeses indemnitzacions sentències 222.562,90 48984 9901 12110 MC7 Altres transferències 361.162,10 48984 9901 45110 MC7 Altres transferències 323.313,81 48984 9901 46110 MC7 Altres transferències 500.000,00 44006 0501 43230 MC7 Subvenció a Proeixample 1.466.783,00 65107 9901 31120 MC7 Altres inversions 775.000,00 65107 9901 12110 MC7 Altres inversions 56.837,00 20500 0401 12110 MC8 Arrendaments mobiliari i equipament 90.000,00 46742 9901 12110 MC8 A Consorci Interuniversitari Llevant 33.725,00 44022 0501 43230 MC7 A 22 @ bcn 1.200.000,00 22603 0101 13120 MC8 Jurídiques 460.000,00 44004 9901 43230 MC8 Barcelona Serveis Municipals 1.223.704,73 22727 0301 44210 MC8 Neteja i recollida residus sòlids 1.155.000,00 22610 0201 45210 MC8 Altres despeses compra serveis 400.000,00 22700 0610 42210 MC8 Transferència a neteja edificis i locals 27.326,14 43005 0201 45120 MC8 Institut de Cultura de Barcelona 96.000,00 48903 0101 43110 MC8 A famílies i institucions sense afany de lucre 35.984,70 46710 9901 46310 MC8 A Consorci Comunicació Local 1.071.347,00 41009 9901 43110 MC8 A Patronat Municipal de l’Habitatge 52.350,00 74008 9901 32210 MC8 Transferència de capital a Barcelona Activa 775.000,00 63501 0604 12110 MC8 Reposició mobiliari 20.000,00 63501 0605 12110 MC8 Reposició mobiliari 36.837,00 22712 0601 43230 MC8 Manteniment vies públiques 24.000,00 22719 9901 46920 MC7 Altres contractes de serveis 595.615,76 5.501.274,57 5.501.274,57 MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2004 (Transferències) (Aprovades per decret d’Alcaldia de data 12 de novembre de 2004) Expedient núm. 3-110/2004 Partida Tipus Descripció Altes Baixes 22719 0603 43230 MC7 Altres contractes de serveis 45.000,00 22727 0301 44210 MC8 Neteja i recollida residus sòlids 45.000,00 22610 0603 44270 MC7 Altres despeses 18.000,00 46731 0603 44270 MC8 A l’Agència Local d’Ecologia Urbana 18.000,00 22610 0610 12110 MC7 Altres despeses compra serveis 1.000,00 22109 0101 12310 MC8 Altre material consum no inventariable 1.000,00 21500 0607 32330 MC7 Manteniment mobiliari i equipament 10.033,82 48001 0607 31121 MC8 Ajuts a famílies 10.033,82 22706 0401 12110 MC7 Estudis i treballs tècnics 13.550,00 22719 0101 13180 MC8 Altres contractes de servei 13.550,00 22610 0301 44280 MC7 Altres despeses de func. (serveis) 150.000,00 22719 0301 44280 MC7 Altres contractes de serveis 150.000,00 46735 0301 44260 MC8 Aportació Agència d’Energia de Barcelona 300.000,00 22706 0201 32530 MC7 Estudis i treballs tècnics 6.800,00 22610 0604 32340 MC8 Altres despeses compra serveis 6.800,00 41001 0201 12110 MC7 A l’Institut Municipal d’Informàtica. Desenvolupa- ment projectes 13.873,00 22719 0101 13180 MC8 Altres contractes de serveis 13.873,00 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041694 22109 0601 12110 MC7 Altre material de consum no inventariable 2.250,00 22109 0101 12310 MC8 Impremta municipal 2.250,00 47033 0501 43250 MC7 Convenis Direcció Urbanisme 36.146,67 48900 0501 43250 MC7 Altres transferències Direcció Urbanisme 36.242,98 22706 0501 43250 MC8 Estudis i treballs tècnics 72.389,65 44004 9901 43260 MC7 Barcelona Serveis Municipals 33.364,78 22610 0101 43260 MC8 Compra de serveis 33.364,78 516.261,25 516.261,25 Expedient núm. 3-112/2004 Partida Tipus Descripció Altes Baixes 22706 0602 12110 MC7 Estudis i treballs tècnics 50.000,00 63501 0201 12110 MC7 Reposició mobiliari 4.868,00 60427 0604 43230 MC7 Red. avantprojecte i projecte execució d’obres 48.000,00 48900 0501 43250 MC7 Altres transferències 45.813,57 60552 0604 43220 MC7 Expropiació Montnegre 332.301,00 65107 9901 46910 MC7 Altres inversions 6.584,00 63601 0602 12110 MC8 Béns mobles reposició 50.000,00 71910 9901 12110 MC8 Transferència de capital a l’Institut Municipal d’Informàtica 4.868,00 73902 9901 43240 MC8 Transferència de capital a Parcs i Jardins 48.000,00 60202 0501 43250 MC8 Pla accessibilitat (edificis) 29.813,57 63601 0501 43250 MC8 Béns mobles reposició 16.000,00 63185 0201 43230 MC8 Residències rehabilitació i adequació 206.566,00 63182 0201 43230 MC8 Remodelació menjadors socials 14.300,00 74006 0101 46310 MC8 Transferència de capital a ICB 110.700,00 60406 0101 43230 MC8 Seguiment act. infraestruc. transport 7.319,00 487.566,57 487.566,57 Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de les bases del règim local, i l’article 13 de la Carta Munici- pal, disposo: Suprimir la Direcció de Serveis de Protecció Civil adscrita a la Gerència del Sector de Seguretat i Mobi- litat i el lloc de treball de director de Projectes d’Ex- plotació dels Túnels viaris de la Ciutat, assignar les seves funcions i recursos a la Divisió de Prevenció de la Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d’Incen- dis i Salvament. Canviar la denominació de la Divisió de Prevenció, de la Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d’In- cendis i Salvament, per la de Divisió de Protecció Ci- vil i Prevenció amb les funcions establertes en l’an- nex. Proposar, com a representant de l’Ajuntament de Barcelona en la Comissió de Protecció Civil de Catalunya al Sr. Jesús Martínez i Viejo en substitució del Sr. Carlos Amieiro i Ventoso. Notificar, aquesta resolució a la presidenta de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya del Depar- tament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 17 de novembre de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 4546) Annex Divisió de Protecció Civil i Prevenció Òrgan superior immediat: Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. Nivell associat: 28. Funcions principals: – Planificar les mesures de coordinació operatives per les situacions d’emergència que es generin a la ciutat. – Potenciar la participació social, el voluntariat, i la coordinació entre institucions i empreses, en les tasques de prevenció i control davant de riscs que poden succeir a la ciutat. NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1695 – Impulsar i coordinar el desenvolupament del Pla Bàsic d’Emergència Municipal i els Plans Especí- fics d’Emergència de major risc que d’ell se’n deri- vin. – Impulsar, coordinar i homologar els Plans d’Autoprotecció que es desenvolupin en l’àmbit municipal. – Proposar millores i actualització dels sistemes de comunicació, actuació, coordinació, informació i altres per a l’optimització dels recursos disponi- bles. – Potenciar l’intercanvi d’informació sobre greus riscs, calamitats públiques i catàstrofes a tots els nivells nacionals i/o internacionals. – Anàlisi, estudi i preparació de normes i regla- ments en matèria de prevenció d’incendis i altres riscos, investigació postsinistral, per tal de mante- nir el necessari nivell d’especialització tècnica en matèria de prevenció i protecció davant el risc. – Funcions de prevenció reglades. Intervenció di- recta o indirecta, mitjançant normes i inspeccions, en les activitats de disciplina urbanística (conces- sió de llicències), per tal d’assegurar el compli- ment de les normes relatives a la protecció contra incendis, tant a nivell de projecte, com d’execució i posada en marxa quan es tracti d’activitats i lli- cències de primera ocupació d’edificis. – Realitzar campanyes de formació i informació. – Participar en la redacció, actualització i implanta- ció dels Plans d’autoprotecció dels edificis munici- pals. – Funcions de prevenció operativa per tal d’afavorir, a nivell de ciutat, el disseny de plans d’emergèn- cia en establiments, i un millor coneixement i apli- cació de les mesures d’autoprotecció i prevenció del risc per part dels ciutadans. – Assumir la Secretaria del Fòrum de la Prevenció del Foc de Barcelona. * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de les bases del règim local, i l’article 13 de la Carta Munici- pal, disposo: Crear la Direcció de Serveis, de Serveis Generals i Control de Recursos adscrita a la Gerència de Ser- veis Urbans i Medi Ambient, i el Departament d’Admi- nistració i Personal adscrit a la Direcció de Serveis, de Serveis Generals i Control de Recursos. Suprimir l’actual Direcció de Serveis de Coordina- ció i el Servei d’Administració i Personal, assignant els seus recursos a la Direcció de Serveis creada. Nomenar, per lliure designació, al Sr. Francesc Xavier Cornet i Ciurana director de Serveis, de Ser- veis Generals i Control de Recursos, i al Sr. Eduardo M. Cuscó i Moya cap del Departament d’Administra- ció i Personal, deixant sense efecte el seus nomena- ments anteriors. Barcelona, 17 de novembre de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 4548) Annex Direcció de Serveis, de Serveis Generals i Control de Recursos Òrgan superior immediat: Gerència de Serveis Ur- bans i Medi Ambient. Nivell associat: 28. Finalitat: Implementar les accions necessàries, d’acord amb les instruccions del gerent a fi de planificar i coordinar l’execució dels programes del sector segons el PAM, en especial els de caràcter transversal. Dirigir l’admi- nistració dels recursos econòmics, humans i materi- als del Sector. Funcions principals: – Impulsar i planificar l'execució de programes prioritaris per al Sector, potenciant el desenvolu- pament de programes de caire transversal entre les direccions del sector. – Fer el seguiment i el control de l’acompliment del PAM, i dels objectius establerts per les diferents Direccions. – Promoure el desenvolupament de procediments i sistemes de treball orientats a una millora del ser- vei al ciutadà. – Planificar i dirigir el seguiment i actualització dels sistemes d’informació i d’avaluació de la gestió del Sector. – Impulsar els processos de millora continua en la gestió dels recursos humans i material en l’àmbit d’actuació del sector. – Dirigir l'administració i la gestió dels recursos eco- nòmics i materials del sector. – Dirigir la gestió dels recursos humans adscrits al Sector. – Dirigir els serveis jurídics del Sector. * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Donar la denominació de plaça d’Ernest Lluch i Martín, a l’espai de nova urbanització, ubicat a l’antic recinte Fòrum i delimitat per l’edifici Fòrum i el futur campus de Llevant. Barcelona, 18 de novembre de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 4535) * * * Decret. El Consell Municipal de Benestar Social, en sessió plenària de l’1 de juliol de 1992, va aprovar la creació del Premi “Comunicació i Benestar Social” amb l’objectiu d’estimular, promocionar i incentivar a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041696 una millor informació i tractament dels problemes so- cials en els mitjans de comunicació. Segons les Bases generals d’aquest Premi, corres- pon a l’alcalde la designació del Jurat. Per això, i fent ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta de Barcelona, disposo: Designar membres del Jurat del Premi del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació 2004 les persones següents: President: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, regidor ponent de Benestar Social i president del Consell Municipal de Benestar Social. Vocals: Sr. Salvador Obiols i Gras, director adjunt de Càritas Diocesana de Barcelona. Sr. Josep Marquès i Baró, president local de Creu Roja a Barcelona. Sr. Joan Brunet i Mauri, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Sr. Antonio Franco i Estadella, director de El Perió- dico. Sr. Josep Maria Martí i Martí, director de la SER – Catalunya. Sr. Gabriel Jaraba i Molina, Departament d’Estudis i Comunicació de Televisió de Catalunya. Sr. Antonio Esteve i Avilés, director de la Produc- tora Lavinia TV, SL. Secretaria: Sra. Pilar Solanes i Salse, secretària del Consell de Benestar Social. Sr. Carles Gil i Miquel, secretari adjunt del Consell de Benestar Social Barcelona, 18 de novembre de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 4540) * * * Decret. En ús de les atribucions que tinc conferi- des per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo- na, disposo: Modificar l’apartat cinquè de les Normes de funci- onament de la Ponència Ambiental, aprovades per decret de l’Alcaldia de 23 de maig de 2000, en el sentit d’addicionar com a vocal de l’esmentada Po- nència al director tècnic de l’Agència d’Energia de Barcelona. Barcelona, 18 de novembre de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 4582) NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1697 Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- celona, disposo: Primer. Modificar la composició de la Comissió As- sessora del Districte d’Activitats 22@bcn, en el sentit de: Substituir part dels seus integrants, designant els nous vocals següents: – Albert Roig i Juan. Director executiu de l’Institut Català de Tecnologia. – Vicente López i Martínez. Director d’Estació de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. – Jordi Suriñach i Caralt. Vicerector de Recerca de la Universitat de Barcelona. – Joan Majó i Cruzate. Director general de la Corpo- ració Catalana de Ràdio i Televisió de la Generali- tat de Catalunya. – Gines Alarcón i Martínez. Conseller delegat i di- rector general de T-Systems España. – Àngel Llobet i Díez. Degà del Col·legi Oficial d’En- ginyers Industrials de Catalunya. – Maria Teresa Costa i Campí. Secretaria d’Indús- tria i Energia del Departament de Treball i Indús- tria de la Generalitat de Catalunya. – Antoni Carrillo i Orozco. Degà del Col·legi d’Engi- nyers Tècnics Industrials de Barcelona. – Teresa Serra i Majem. Diputada per Barcelona al Parlament de Catalunya. – Eudald Domènech i Riera. Conseller delegat de Techfoundries. – Ramon García-Bragado i Acín. Secretari general del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya. En substitució dels vocals següents: – Miquel Barceló i Roca – Josep Blat i Gimeno – Olga Lanau i Rami – Gonzalo Figuera i Díez-Picazo – Vicenç Yeves i Valero – Esteban Gómez i Nadal – Antoni Gurguí i Ferrer – Víctor Izquierdo i Lozoya – Juan Pablo Lázaro i Montero de Espinosa. – Lluís Reales i Guisado – Ainhoa Morán i Rodríguez Nomenar president de la Comissió Assessora del Districte d’Activitats 22@bcn el senyor Joan Majó i Cruzate, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió de la Generalitat de Catalunya, en substitució del Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic que resta com a vocal. Segon. Modificar la composició de la Comissió Per- manent de la Comissió Assessora del Districte d’Acti- vitats 22@bcn en el sentit de: Substituir part dels seus integrants, designant els nous vocals següents: – Teresa Serra i Majem. Diputada per Barcelona al Parlament de Catalunya. – Joan Majó i Cruzate. Director general de la Corpo- ració Catalana de Ràdio i Televisió de la Generali- tat de Catalunya. – Lluís Olivella i Cunill. Director de l’Institut Munici- pal d’Informàtica. En substitució dels vocals següents: – Juan Pablo Lázaro i Montero de Espinosa. – Vicent Partal i Montesinos – Joan Trullén i Thomas Nomenar president de la Comissió Permanent de la Comissió Assessora del Districte d’Activitats 22@bcn el Sr. Joan Majó i Cruzate, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió de la Generalitat de Catalunya, en substitució del Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic que resta com a vo- cal. Barcelona, 18 de novembre de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 4581) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dispo- so: Designar la Sra. Montserrat Sánchez i Yuste, ge- rent del Districte de les Corts, representant de l’Ajun- tament de Barcelona a la Comissió de Control del Pla de Pensions, en substitució de la Sra. Glòria Figuerola i Anguera. Barcelona, 18 de novembre de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 4584) * * * Decret. En ús de les atribucions que tinc conferi- des per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo- na, i de conformitat amb la clàusula cinquena del con- veni de cooperació en infraestructures i medi ambient al delta del Llobregat, signat el 16 d’abril de 1994, disposo: Designar l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan repre- sentant de l’Ajuntament de Barcelona a la Comissió de Seguiment que s’especifica a la clàusula cinquena del conveni de cooperació en infraestructures i medi ambient al delta del Llobregat. Barcelona, 24 de novembre de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 4602) * * * CARTIPÀS a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041698 Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- celona, i d’acord amb l’article 7 dels Estatuts de l’Ins- titut Municipal d’Educació, disposo: Designar el Sr. Xavier Agudo i Bataller membre del Consell d’Administració de l’Institut Municipal d’Edu- cació, en representació de les organitzacions sindi- cals majoritàries de la ciutat. Barcelona, 24 de novembre de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 4603) NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1699 Acords de la sessió celebrada el dia 23 de novembre de 2004 A. Aprovar l’acta de la sessió de 5 d’octubre de 2004. B. PART INFORMATIVA Quedar assabentat de les resolucions incloses en el despatx d’ofici de la sessió. Quedar assabentat de l’informe de la regidora del Districte, sobre l’estat del Districte. C. PART DECISÒRIA a) Propostes d’acord. PRESIDÈNCIA Informar favorablement, de conformitat amb allò disposat a l’article 23.2.f) de la Carta Municipal, el Pressupost Municipal per a l’any 2005; i aprovar inicialment la distribució dels capítols II, IV i VI del Pressupost del Districte 2005. Aprovar la proposta de protocol d’amistat i agerma- nament del Districte amb la Dahira Bu Craa de la Wilaia de l’Aaiun. COMISSIÓ D’URBANISME I MEDI AMBIENT Ratificar l’acord adoptat per la Comissió de Govern del Districte en la seva sessió del 9 de novembre de 2004, en virtut del qual s’emet en sentit favorable, i en ús de la delegació atorgada pel Consell del Districte el 30 de setembre de 2003, l’informe preceptiu previst a l’article 23.2.f) de la Carta de Bar- celona respecte el Pla de Millora Urbana i Especial per a la implantació d’una residència d’estudiants al carrer dels Germans Desvalls, núm. 12-18. COMISSIÓ DE SERVEIS A LES PERSONES, BENESTAR SOCIAL I CULTURA Aprovar la proposta de fixació de preus públics per a la utilització dels equipaments cívics del Districte d’Horta-Guinardó durant l’any 2005; i sotmetre-la a l’aprovació de la Comissió de Govern de l’Ajunta- ment. COMISSIÓ DE JOVENTUT, ESPORTS I EDUCACIÓ Aprovar la proposta de fixació de preus públics per a la utilització de les instal·lacions municipals esportives del Districte d’Horta-Guinardó durant l’any 2005; i sotmetre-la a l’aprovació de la Comissió de Govern de l’Ajuntament. b) Proposicions: Demanar al Govern espanyol el retorn íntegre de tots els documents i d’altres materials espoliats l’any 1939 a persones del nostre districte per a ser utilitzats com proves inculpatòries en consells de guerra i retinguts, encara avui, a l’Arxiu de Sala- manca. Adherir-se a la campanya específica engegada aquesta tardor per la Comissió de la Dignitat anome- nada “Operació Retorn”. Trametre aquest acord als Grups parlamentaris del Congrés de Diputats, al Govern de la Generalitat, al Ministeri de Cultura del govern espanyol i a la Comis- sió de la Dignitat. CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE Acords Districte 7. Horta-Guinardó a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041700 PERSONAL Concursos BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE 4 CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE 4 LLOCS DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) BASES GENERALS De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo- quen per a la seva provisió pel personal de plantilla d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l’annex, d’acord amb les condicions específiques que s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti- nuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat la- boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso- nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà partici- par igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent ad- hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral in- definit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l’última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser- veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis- tracions Públiques que hagin estat formalment reco- neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt. 2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un màxim d’1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt se- gons el barem següent: – Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la ca- tegoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d’un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo- raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc- ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’avalu- ació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s’indiqui expressament a l’annex, que en cas d’absència del president titular, exercirà la presidèn- cia de la Junta. Un cap de Personal de sector d’actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1701 A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Perso- nal i el Comitè d’Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigi- des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjun- taran la relació de mèrits al·legats classificats segons l’ordre d’aquesta convocatòria, i els documents acre- ditatius corresponents, al Registre General o a qual- sevol dels registres municipals, en el termini de quin- ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat termini. Per a cada concurs s’ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa a l’Oficina d’Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpo- ració des de la data d’incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementa- ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del con- curs determinin un nombre superior de pàgines, do- nades les característiques del lloc de treball a cobrir. L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatò- ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo- sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada ti- pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op- tin a les places per precisar o ampliar aspectes con- crets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- rents concursos convocats, haurà d’optar per una d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa- ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo- ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo- nent. ANNEX Concurs 1032. Assessor/a tècnic/a de prevenció (nivell 24) Concurs 1033. 1 lloc de responsable de promoció (nivell 22) Concurs 1034. Responsable tècnic de manteni- ment d’edificis (nivell 24) Concurs 1035. Suport a la gestió del manteniment d’edificis (nivell 20) Assessor/a tècnic/a de prevenció Concurs 1032 Lloc de treball adscrit a la Direcció de Serveis de Prevenció. Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 444,85 euros, segons el catàleg vigent (2414X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions principals – L’assessorament a la Direcció de Serveis de Pre- venció. – Donar suport als programes de prevenció de nivell territorial. – Elaboració dels criteris per a la posada en funcio- nament de l’Observatori de la prevenció i la segu- retat de Barcelona. – Proposta i seguiment d’estudis i informes de la Di- recció de Serveis. – Anàlisi estadístic de les dades del sistema de jus- tícia penal. – Definició i seguiment del Catàleg de la Prevenció a Barcelona. – Anàlisi de les demandes de la ciutadania. – Assessorament a la Direcció de Serveis en relació a la implantació del Pla d’Avaluació i Diagnòstic de la seguretat dels districtes. – Disseny de sistemes d’indicadors per avaluar les diferents intervencions. – Aquelles altres que se li encomanin en relació a la funció. Requisits addicionals Personal dels grups A o B. Mèrits complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts segons el barem següent: – En la realització de tasques de planificació i ges- tió, 3 punts. – Coordinació d’activitats o projectes amb participa- ció de diferents referents sectorials o territorials, 3 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici: la junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a la realització d’una prova professional. En cas de realitzar-se dita prova es va- lorarà fins a un màxim de 3 punts. 4. Característiques personals: la Junta de Valora- ció podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avalu- ació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria, la Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que con- sideri més adequats i valorarà fins a un màxim de 4 punts. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 34 a 20-XII-20041702 Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 9 punts. Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun- tuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que po- den obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració President: Sr. Joan Albert Dalmau i Balagué, gerent del Sec- tor de Seguretat i Mobilitat, o persona en qui delegui. Vocals: Sr. Josep M. Lahosa i Cañellas, director de Serveis de Prevenció, o persona en qui delegui. Sr. Mariano Fuertes i García, director de serveis econòmics i control de recursos, o persona en qui de- legui. Tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. 1 lloc de responsable de promoció Concurs 1033 Lloc de treball adscrit als Departaments de Comu- nicació i Qualitat de Districte o Sector. Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 224,23 euros, segons catàleg vigent (2253Z). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions principals – Disseny, gestió i seguiment de projectes i campa- nyes d’acord amb als eixos prioritaris marcats en el Pla de Comunicació del Districte (en consonàn- cia amb el PAM i el PAD). – Promoció i difusió d’iniciatives de desenvolupa- ment i d’animació, campanyes, serveis, publicaci- ons i altres. – Suport en l’elaboració de productes de difusió (tríptics, cartells, pancartes, banderoles, etc.). – Establir acords amb les entitats col·laboradores, esponsors i de patrocinis publicitaris. – Promocionar l’acompliment de la normativa de se- nyalització d’obres i altres. – Col·laborar en l’organització dels actes represen- tatius del Districte. – Establir relacions amb els agents socials públics i privats. – Aplicació de la política municipal de Promoció Econòmica i Ocupació en coordinació amb els centres de serveis de Promoció Econòmica i Ocu- pació. – Aplicar les línies d’actuació estratègiques defini- des en matèria de protecció i millora del paisatge urbà. Vetllar per l’acompliment del previst a les or- denances del paisatge urbà i els seus usos. Requisits addicionals Personal dels grups B o C. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques relacionades directa- ment amb el lloc de treball fins a 1 punt. 2. Experiència professional fins a 4 punts. Es valo- rarà l’experiència relacionada amb les funcions del lloc de treball, especialment en: – Relació amb agents socials públics i privats (especialment moviment associatiu i entitats co- mercials), fins a 1,5 punts. – Planificació, disseny i seguiment de projectes, fins a 1,5 punts. – Patrocini i/o esponsorització, fins a 0,5 punts. – Impuls i gestió de campanyes i/o promoció i difu- sió de productes o serveis, fins a 0,5 punts. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Exercici: la Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a una prova professional. En cas de realitzar-se l’esmentada prova es puntuarà fins a 4 punts. 5. Característiques personals requerides per a l’òp- tim desenvolupament de les funcions del lloc de tre- ball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les can- didats/tes per a l’avaluació de les seves característi- ques personals, valorant especialment l’habilitat per les relacions interpersonals, la capacitat de comuni- cació oral i escrita, l’assertivitat, la flexibilitat i la facili- tat per al treball en equip. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i valorarà fins a un mà- xim de 4 punts. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats 9 punts. Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun- tuació mínima serà la meitat de la puntuació màxima total. Junta de Valoració Sra. Paz Molinas Sans, gerent del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, o persona en qui delegui. Sra. Rosa Pueyo Porta, coordinadora de la Xarxa de Caps de Comunicació, o persona en qui delegui. Sra. Pilar Nieva Lafuente, cap del Departament de Comunicació i Qualitat del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, o persona en qui delegui. Sra. Neus Arranz Gallego, cap d’Administració del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, o persona en qui de- legui. Tècnic de la direcció de Recursos Humans o per- sona en qui delegui. Representants de la Junta de Personal o del Comi- tè d’Empresa. Responsable tècnic de manteniment d’edificis Concurs 1034 Lloc de treball adscrit al Departament de Manteni- ment d’Edificis de la Direcció Tècnica de Manteni- ment i Pla de Locals del Sector de Serveis Generals. Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 444,85 euros, segons el catàleg vigent (2414X). NÚM. 34 a 20-XII-2004a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1703 El lloc de treball objecte de la present convocatòria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions principals – Supervisar i controlar el manteniment programat, preventiu i correctiu, competència del Sector de Serveis Generals, així com la redacció, si s’escau, dels plecs de condicions tècniques dels contrac- tes administratius. – Control de la conservació, manteniment i repara- ció dels edificis on radiquin els serveis del Sector de Serveis Generals i, en general, de tots els edi- ficis competència del Departament, sigui per mitjà d’empreses externes o per encàrrec als Tallers municipals (Direcció de serveis). – Gestió del compliment de les obligacions normati- ves en instal·lacions i de les mesures d’estalvi energètic en els edificis municipals, mitjançant qualsevol forma de gestió prevista per als serveis i activitats municipals. – Realitzar estudis previs per a l’execució de les obres i actuacions de manteniment i dels serveis competència del Sector, proposar l’assenyala- ment de dates i proposta de canvis en la seva pla- nificació. – Fiscalitzar l’execució de les contractes i del com- pliment d’obligacions per part de contractistes. – Verificar l’expedició de les certificacions d’obra de les contractes de manteniment i serveis compe- tència del Sector de serveis generals. – Redacció d’informes i valoracions tècniques rela- cionades amb les competències del Departament, proposant mesures correctores i confecció d’or- dres de treball. – Control econòmic de les obres i gestió de les con- tractes de manteniment del Sector de serveis ge- nerals. – Assessorament tècnic als serveis de manteniment dels districtes i sectors. – Referent del sector d’actuació per als districtes i sectors sobre les competències descentralitzades en matèria de manteniment de les instal·lacions i equipaments municipals. – Assessorament als usuaris d’aplicacions informà- tiques pròpies de la gestió dels serveis de mante- niment. – Anàlisi i gestió de les dades proporcionades pels districtes i sectors, relatives a indicadors de gestió i valoració de les mateixes per a la proposta d’au- ditories. – Altres funcions tècniques encomanades per al cap del Departament. Requisits addicionals Personal dels grups A o B, amb la categoria de tèc- nic superior d’Arquitectura i Enginyeria o de tècnic mig d’Arquitectura i Enginyeria, respectivament. Mèrits complementaris 1. Experiència professional fins a 7 punts, segons el barem següent: – Planificació i gestió de tasques relacionades amb els serveis de manteniment, fins a 2 punts. – Coordinació d’activitats o projectes amb participa- ció de diferents referents sectorials o territorials, fins a 2 punts. – Anàlisi i avaluació de dades i gestió de sistemes d’informació, fins a 1 punt. – Gestió d’aplicacions informàtiques de suport als serveis tècnics, en particular de l’aplicació SIGEF- manteniment, fins a 1 punt. – Comandament de personal, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Prova: la Junta de Valoració podrà convocar els/ les candidats/tes per a la realització d’una prova pro- fessional. En cas de realitzar-se tindrà caràcter obli- gatori i es valorarà fins a un màxim de 3 punts. 4. Característiques personals: la Junta de Valora- ció podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avalu- ació de les seves característiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria, la Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que con- sideri més adequats i valorarà fins a un màxim de 4 punts. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun- tuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que po- den obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració President: Sr. Alfredo Jorge Juan Andrés, gerent del Sector de Serveis Generals, com a titular i, com a suplent, la persona en qui delegui. Vocals: Sr. Cristòfol Querol i Lacarte, director tècnic de Manteniment i Pla de Locals, com a titular i, com a suplent, la persona en qui delegui. Sr. Romà Torrents i Llanos, cap del Departament de Manteniment i Neteja, com a titular i, com a su- plent, la persona en qui delegui. Sra. Blanca Gómez López, assessora tècnica de la Direcció de Recursos Humans, com a titular, i com a suplent, la persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. Suport a la gestió del manteniment d’edificis Concurs 1035 Lloc de treball adscrit al Departament de manteni- ment d’edificis de la Direcció Tècnica de Manteniment i Pla de Locals del Sector de Serveis Generals. Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de 182,20 euros (2099M). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions principals Suport a la gestió del manteniment programat, pre- ventiu i correctiu competència dels Serveis Generals. – Tractament i explotació de bases de dades (Excel, Access). – Tractament i explotació de les dades corporatives residents en Host. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 1 a 10-I-20011704 PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ: Barcelona, anual 9,02 € GASETA MUNICIPAL Número corrent 0,30 € Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958 – Suport a la fiscalització de l’execució dels contrac- tes. – Suport al control econòmic del Departament. – Tractament de les certificacions expedides pel Departament. – Suport als estudis previs per a l’execució de les obres i actuacions de manteniment i dels serveis competència del Sector. – Integració i tractament de les dades, i tractament d’indicadors de la gestió del Servei. – Altres funcions de suport encomanades per al Cap del Departament. Requisits addicionals Personal del grup B o C. Mèrits complementaris 1. Experiència professional en les matèries se- güents, fins a 6 punts: – En gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport (bases de dades, fulls de càlcul...), fins a 2 punts. – En tasques de suport al manteniment d’edificis i/o instal·lacions, i d’infraestructures d’àmbits, fins a 2 punts. – En gestió d’aplicacions informàtiques de suport als serveis tècnics, en particular de l’aplicació SIGEF-manteniment, fins a 1 punt. – En suport a la gestió de les certificacions, i control econòmic en general, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Prova: la Junta de Valoració podrà convocar els/ les candidats/tes per a una prova professional. En cas de realitzar-se, tindrà caràcter obligatori i es pun- tuarà fins a 4 punts. 4. Característiques personals requerides per a l’òp- tim desenvolupament de les funcions del lloc de tre- ball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les can- didats/tes per a l’avaluació de les seves característi- ques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i valorarà fins a un mà- xim de 4 punts. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candi- dats/tes. Junta de Valoració President: Sr. Alfredo Jorge Juan Andrés, gerent del Sector de Serveis Generals, com a titular i, com a suplent, la persona en qui delegui. Vocals: Sr. Cristòfol Querol i Lacarte, director tècnic de Manteniment i Pla de Locals, com a titular, i com a suplent la persona en qui delegui. Sr. Romà Torrents i Llanos, cap del Departament de Manteniment d’Edificis, com a titular, i com a su- plent la persona en qui delegui. Sra. Blanca Gómez López, assessora tècnica de la Direcció de Recursos Humans com a titular, i com a suplent la persona en qui delegui. Representants de la Junta de Personal o del Comi- tè d’Empresa.