Internet: http://www.bcn.es Núm. 30 / Any XCII 10 de novembre de 2005
Intranet: http://www.ajuntament.bcn
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 15-VII-2005 ................................... 1570
Acta sessió extraordinària 6-IX-2005 .............. 1604
Acords sessió 14-X-2005 ................................. 1624
Cartipàs
Designació representant a la Comissió Execu-
tiva del Consorci del Parc de Collserola ..... 1631
Designació vocal del Comitè d'Ajut Humanitari
d'Emergència ............................................... 1631
Designació vocal del Consell d'Administració
de l'Institut Barcelona Esports ..................... 1631
Nomenament vocals del Consell Rector del
Consorci Parc de Recerca Biomèdica de
Barcelona ..................................................... 1631
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-
tòria de cinc concursos per a la provisió
de nou llocs de treball ................................. 1632
4 llocs de treball d’inspector de Districte ......... 1633
2 llocs de responsable administratiu de centre
cívic .............................................................. 1634
Director/a de centre cívic ................................. 1634
Staff d’imatge i comunicació ............................ 1635
Responsable del sistema d’incidències i recla-
macions ........................................................ 1636
Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d'un concurs per a la provisió de dos
llocs de treball de l'IMH ............................... 1637
2 llocs de treball de tècnic d'IAE ..................... 1638
Nomenaments
Nomenaments de funcionaris/àries de
carrera .......................................................... 1639
Anuncis
Subhastes ........................................................ 1640
Concursos ........................................................ 1640
Altres anuncis .................................................. 1642
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051570
Acta de la sessió celebrada el dia 15 de juliol de
2005 i aprovada el dia 14 d’octubre de 2005
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat
de Barcelona, el dia quinze de juliol de dos mil cinc,
s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en
sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-
calde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs.
i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier
Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma
Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Mari-
na Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les
Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, Mara-
villas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Canalda,
Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert,
Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas,
Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada
Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat
Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera,
Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina,
Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Solagran,
Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Alemany,
Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Al-
berto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas,
Jordi Cornet i Serra, Maria Caridad Mejías Sánchez,
Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jau-
me Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xa-
vier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monte-
agudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep
Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i
Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Ca-
ses i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Emma Bal-
seiro Carreiras.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata
i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-
dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Abans d’entrar en l’ordre del dia el Sr. Alcalde, en
nom del Consistori, dóna l’enhorabona al secretari
general de la Corporació pel naixement del seu pri-
mer fill.
Tot seguit es donen per llegides les actes de les
dues sessions anteriors, extraordinària urgent i ordi-
nària, celebrades el 17 de juny de 2005, els respec-
tius esborranys de les quals han estat tramesos a tots
els membres del Consistori; i s’aproven.
A continuació la Presidència dóna la benvinguda a
la síndica de Greuges de Barcelona, Sra. Pilar Malla
Escofet, present a la Sala, i la invita a ocupar la taula
disposada a l’efecte a l’estrada des d’on podrà pre-
sentar el seu informe.
La síndica de Barcelona, Sra. Malla, d’entrada,
agraeix les facilitats que ha trobat en l’Alcaldia per a
presentar el seu informe en una sessió amb un ordre
del dia tan dens com el d’avui, i significa que encara
que algú hagi ja filtrat a la premsa el contingut de tal
informe, ve a complir la paraula d’informar amb
freqüència de la seva gestió i de donar resposta als
regidors que pocs dies després de prendre possessió
li expressaren un especial interès a conèixer quin se-
ria el seu pla de treball, moment en què assumí el
compromís de presentar les línies prioritàries de la
seva actuació tan bon punt conegués allò que la
ciutadania esperava de la nova institució: per això, al
cap de sis mesos desitja explicar tant els aspectes
organitzatius, com les seves primeres impressions i
les línies d’actuació per als propers mesos.
Explica que el marc jurídic de la institució al seu
càrrec està constituït per la reforma de la Llei munici-
pal de règim local de Catalunya que assigna als
síndics de greuges locals la defensa dels drets fona-
mentals i de les llibertats públiques dels ciutadans,
pel Reglament orgànic aprovat per aquest Plenari el
2003 i per les Normes complementàries d’organitza-
ció i funcionament aprovades per la Comissió de
govern el 19 de gener d’enguany; i que complemen-
ten la legislació relativa als objectius i funcions de la
síndica de Greuges de Barcelona, així com per la
Carta europea de salvaguarda dels Drets humans a
les Ciutats, signada per aquest Ajuntament, la qual
configura la Sindicatura com un mecanisme preventiu
independent.
Fa avinent que la Sindicatura està instal·lada, des
de l’endemà de la seva presa de possessió, al Palau
Foronda, ronda de Sant Pau, núm. 46, on serà molt
ben rebuda la visita dels membres del Consistori; i
que el seu equip està format per nou persones, totes
les quals, excepte el síndic adjunt i el cap de Gabinet,
tenen el caràcter de funcionaris municipals.
Posa en relleu que els ciutadans i ciutadanes que
recorren a la síndica li presenten una problemàtica
molt diversa, situacions complexes relacionades amb
l’ètnia gitana, el tractament de les drogues, el senti-
ment de les prostitutes, la formació professional dels
treballadors familiars, el preu del sòl, les bitlles cata-
lanes, la radiació de la telefonia mòbil, etcètera; i que
té la seguretat que allò que tant el Consistori com la
ciutadania cerquen en la síndica no és ni una opinió
personal ni la reproducció de dictàmens municipals,
sinó decisions i propostes àmpliament fonamentades:
creu, doncs, que això fa necessari que la síndica pu-
gui comptar amb el parer de persones coneixedores
de les diferents disciplines i que, per tant, li resulta
imprescindible poder comptar amb l’auxili d’un con-
sell tècnic col·laborador de caràcter retribuït, i també
demana la concreció per a l’any 2006 d’un pressu-
post propi del qual rendirà comptes.
Comenta, més endavant, que, llevat del tríptic
lliurat als diferents serveis municipals, no s’ha fet una
àmplia difusió institucional de la Sindicatura, tanma-
teix ella ha acudit als diferents mitjans de comunica-
ció, premsa, ràdio i televisió i des d’aquesta setmana
està en marxa una pàgina web interactiva; que l’equip
ha fet una feina ímproba d’organització, dissenyant
plantilles, protocols, organitzant mètodes de treball,
esforç que li permet afirmar que la institució que té
encomanada funciona i l’Ajuntament disposa d’un
CONSELL MUNICIPAL
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1571
nou servei per vetllar pels drets dels ciutadans i ciu-
tadanes i ha atès centenars de persones, ha facilitat
solucions i té moltes recomanacions i suggeriments
per fer.
Concreta que en la carta de serveis de la institució
al seu càrrec, en primer lloc, ofereix escoltar, ajudar a
entendre, orientar i assessorar sobre els drets del
ciutadà i les obligacions municipals; que quan l’origen
del problema rau en una actuació o omissió dels
serveis municipals, ha d’investigar-ne les causes i, si
les solucions són diverses per la concurrència de
drets i interessos legítims, mediar; en definitiva, ha
d’avaluar si hi ha hagut vulneració de drets, proposar
solucions als problemes concrets i formular recoma-
nacions per a la millora general dels serveis, tot això
sense oblidar la coordinació amb institucions concur-
rents com el Síndic de Greuges de Catalunya.
Repassa, a continuació, la tasca feta dient que fins
al primer de juliol s’havien rebut 451 queixes, la majo-
ria de les quals estaven relacionades amb l’adminis-
tració general, i entre elles destaquen les relatives a
la circulació i al silenci administratiu; que el segon lloc
l’ocupaven les relatives als serveis socials, qüestió
que cal treballar, encara que moltes de les compe-
tències siguin compartides amb la Generalitat, per-
què afecten persones amb greus problemes i que,
tanmateix, no se senten ateses per les Adminis-
tracions, si bé, en tot cas, cap de tals queixes no ha
estat motivada per un dèficit en el tracte rebut de les
persones prestadores d’aquest servei, ni per la
planificació o organització dels serveis socials, sinó
per la insuficiència dels recursos que s’hi destinen;
que un altre nombre considerable de queixes han
estat provocades per aspectes lligats amb l’ordenació
del territori, els problemes de l’habitatge i la conta-
minació acústica; que el nombre de persones afecta-
des per les queixes és, tanmateix, més alt en haver-hi
moltes de col·lectives; i que gairebé una meitat de les
queixes presentades han estat admeses a tràmit i
investigades i l’altra s’han tancat oferint informació
i assessorament perquè es tractava de queixes im-
procedents.
Desisteix de fer, seguidament, una exposició deta-
llada de la problemàtica, social, personal o col·lectiva,
que posen de manifest les queixes rebudes, expo-
sició que es reserva de fer en el seu informe anual;
però, si més no, desitja ressaltar alguns missatges
implícits en algunes i en la resposta que els dóna
l’Administració municipal i explicita:
a) que davant d’una denúncia per manca d’atenció
sanitària a un immigrant en vaga de fam, demanà
informació al Centre sanitari corresponent, el qual
va emetre un informe segons el qual el malalt, en
plenes facultats mentals, es negà a prendre aliment
i, per tant, en considerar que no requeria actuació
terapèutica, fou donat d’alta; en tot cas, el director del
Centre comunicà la intenció de remetre el cas al Co-
mitè d’Ètica Assistencial perquè dictés pautes d’ac-
tuació;
b) el greuge plantejat per una organització no go-
vernamental en relació a un home de 59 anys amb
problemes de mobilitat i d’alcoholisme sense sostre,
al qual Arrels li buscà i gestionà una pensió, i que
després de ser operat d’un problema de vèrtebres
cervicals, tornà a la pensió però hagué de ser ingres-
sat novament per una altra malaltia i, en ser donat
d’alta, com que la pensió que es negà a tenir-lo en les
condicions en què estava, la treballadora social
d’Arrels i la de l’Hospital aconseguiren ingressar-lo
provisionalment en l’Hospital de l’Esperança on li
feren un tractament de rehabilitació i d’on ha de sortir
dintre de pocs dies, de manera que aquesta persona
necessita una residència –que són responsabilitat del
Departament de Benestar i Família–, i és aquí on
sorgeix el problema, perquè les residències només
admeten persones més grans de 65 anys, i no de 59,
i no hi ha llars-residències per a persones amb dis-
minució; confia, doncs, que el conveni que han signat
el Sr. Alcalde i la consellera de Benestar i Família
permeti trobar llocs per a aquestes persones.
Referint-se, després, a les línies d’actuació de la
síndica de Greuges en la resta de l’any 2005, afirma
que la vida dóna coneixement de les coses i, per tant,
s’ha proposat continuar escoltant molt les persones i
reflexionar sobre els aspectes col·lectius de les de-
mandes individuals rebudes; que dels vuit centres
d’interès de la seva actuació, sis fan referència a
grups de població concrets –els immigrants, infants
en risc, drogoaddictes, prostitució, persones sense
sostre, persones grans– i els altres dos a l’habitatge i
la llei de serveis socials.
Concreta, doncs:
a) Quant a la immigració, que fou la seva primera
preocupació en accedir al càrrec i en aquesta línia
s’està treballant per a la integració dels nouvinguts en
el nostre cos social, des de la perspectiva d’un con-
tracte social amb drets i deures per a tots els ciuta-
dans, residents i nouvinguts, i des d’unes reflexions
sobre els drets laborals, del repartidor de butà
paquistanès que no té sou i viu de les propines que
rep, sobre el dret a la igualtat i la dignitat de la dona
nigeriana que exerceix la prostitució a Barcelona, so-
bre el dret a la seguretat social de la treballadora boli-
viana que té cura dels nostres avis, pares, fills o néts.
b) Quant a l’atenció a la infància en risc, que és
també una competència compartida entre la Genera-
litat i l’Ajuntament i, per això, el Síndic de Greuges de
Catalunya, el Síndic d’Infància i el Síndic Adjunt de
Barcelona s’han proposat de fer conjuntament un
estudi sobre aquesta problemàtica, perquè preocu-
pen especialment els nens utilitzats en la mendicitat,
l’escolarització deficient dels infants de famílies nò-
mades, l’absentisme escolar, els menors estrangers
indocumentats, l’escàs nombre de famílies acollido-
res i el nombre considerable de nens que esperen ser
acollits, servei que, a parer seu, hauria de tenir un
caràcter municipal de proximitat.
c) Quant a l’atenció a les persones addictes a les
drogues, que, segons la llei de drogodependència de
1985, el tractament de l’addicció a les drogues ha de
ser considerat com el d’una malaltia comuna i, tan-
mateix, cal plantejar-se si realment tractem els dro-
goaddictes com a malalts; i, d’altra banda, l’abús de
substàncies addictives és un factor d’exclusió social i
ningú vol aquest malalt al seu costat: per tant, cal va-
lorar molt positivament la decisió d’alguns regidors
d’admetre narcosales al seu Districte, més encara
quan es tracta de malalts que es poden rehabilitar.
d) Quant a la prostitució, que ha reunit entorn a la
seva taula la gent més diversa, veïns, comerciants,
organitzacions no governamentals i dones que exer-
ceixen la prostitució, i uns demanen ordre extern i
altres poder exercir lliurement aquesta activitat; en tot
cas, es tracta d’una qüestió difícil que s’ha proposat
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051572
abordar els propers mesos, amb valentia i escoltant
totes les parts, en interès de la dona maltractada i
marginada.
e) Quant a l’atenció a les persones sense sostre,
que és conscient que l’Ajuntament està treballant in-
tensament per a ampliar i millorar els serveis desti-
nats a aquestes persones; i encara que les entitats
d’iniciativa social estan fent una gran labor, en tot
cas, la iniciativa és pública i, per això, tot i trobar molt
ben fets els plans d’inclusió, indica la conveniència de
demanar a aquestes persones que viuen als nostres
carrers, què volen, però confia que els Consorcis i els
nous convenis oferiran més possibilitats de resoldre
aquestes qüestions.
f) Quant a l’atenció a la gent gran, que en aquest
col·lectiu hi ha un problema de pobresa consensua-
da, perquè el seu nivell d’ingressos és inferior al de la
mitjana de la població i, així, la pensió de jubilació se
situa en 524 euros al mes, la de viduïtat és de 338
euros i les pensions no contributives en 288 euros;
per tant, la preocupen molt els serveis d’ajuda a
domicili, que són insuficients per manca de recursos
i, tanmateix, s’han de veure no tan sols com una
càrrega econòmica per a les Administracions, sinó
també com un jaciment de llocs de treball fins i tot
especialitzat, ja que, segons un estudi que ha tingut a
les mans, les diferències entre tenir persones prepa-
rades empleades en aquests serveis o pagar-los el
subsidi d’atur eren molt minses i, per tant, valdria la
pena estudiar aquesta solució, que podria proporcio-
nar un treball qualificat.
g) Quant a l’habitatge, que, tot i ser un problema de
difícil solució, és ben conscient que aquest Ajunta-
ment ha estat capaç d’afrontar projectes encara més
complexos i, per tant, es limita a recordar que,
segons la Constitució, tots els ciutadans i ciutadanes
tenen dret a un habitatge digne, segur i salubre, i la
Carta de Saint-Denis, assumida expressament per
aquest Ajuntament, hi afegeix que les autoritats muni-
cipals han de garantir el dret dels nòmades a residir a
la ciutat en condicions compatibles amb la dignitat
humana.
Seguidament, formula les següents demandes per
a poder complir millor el seu servei a la ciutadania:
que es reguli el Consell tècnic col·laborador, que es
completi la plantilla amb un professional especialista,
que pugui disposar d’un pressupost propi del qual
rendiria comptes al Plenari, i que es reguli més con-
cretament el procediment de mediació.
Recomana que quan es tracti dels problemes
concrets dels ciutadans, govern, oposició i síndica
facin un front comú, perquè es tracta de sumar esfor-
ços, de replantejar les prioritats i d’intentar cada dia
acabar amb problemes que vénen de lluny, ja que en
el camp dels drets dels ciutadans no es tracta tant de
buscar culpables com de trobar solucions.
Acaba reiterant el seu agraïment per la confiança
que el Consistori diposità en la seva persona i ex-
pressant el desig de col·laboració amb tot l’Ajunta-
ment per a oferir un millor servei a la ciutadania de
Barcelona, i el propòsit de treballar per al millor
benestar possible de totes les persones que viuen a
la nostra ciutat.
La Sra. Mayol, després de reiterar les afirmacions
d’estima i reconeixement per la trajectòria de la Sra.
Malla fetes pel seu Grup en el dia que fou nomenada
síndica de Greuges de Barcelona, diu que li ha agra-
dat especialment llegir en la introducció de l’informe
presentat que allò que semblava una aventura difícil
avui es veu com una possibilitat realista, cosa que
ella, a més, creu garantida per la personalitat de la
Sra. Malla; i que també li ha agradat el plantejament
que la síndica fa de la seva funció explicitant la
voluntat de tenir capacitat no solament per a censurar
i assenyalar problemes, sinó per a buscar solucions i
mediar en aquells conflictes que són inevitables en
qualsevol societat i ciutat complexa com és la nostra.
Pren nota, a continuació, dels comentaris que ha
fet la síndica en relació als mitjans que necessita,
especialment pel que fa al Consell tècnic col·labo-
rador, que li sembla un instrument indispensable per
al rigor de l’actuació de la síndica.
Recull la necessitat de millorar els mecanismes de
resposta i d’atenció a la ciutadania, a pesar de les
millores ja introduïdes gràcies a l’aplicació de les
noves tecnologies; celebra que en el terreny dels
serveis socials les queixes no hagin estat provocades
per deficiències en el tracte personal, sinó per la
manca de recursos; i coincideix en la necessitat de
fer conèixer les prestacions a què la gent té dret,
aspecte aquest en el qual una de les mancances més
clares es donen precisament en el terreny dels
serveis socials, la quarta pota de l’Estat del Benestar,
tot confiant que la nova Llei de serveis socials pugui
corregir allò que no féu la vigent, que no indica amb
claredat a què es té dret.
La Presidència disposa que siguin desallotjades de
la tribuna del públic un grup de persones que pertor-
ben amb veus, l’ordre de la sessió.
La Sra. Mayol, després de puntualitzar que és ab-
solutament fals que l’Ajuntament privatitzi Parcs i
Jardins de Barcelona, que continuarà essent un
servei públic, i de lamentar, per tant, que els sindicats
de classe donin una mala informació als treballadors i
a la ciutadania, reprenent el fil de la seva intervenció
assegura que l’Ajuntament vetllarà perquè la nova
Llei de serveis socials respongui als interessos que
ha mencionat.
Referint-se després a les principals preocupa-
cions que expressa l’informe de la síndica com-
parteix la diagnosi sobre l’existència d’un dèficit en
els equipaments socials i, consegüentment, celebra
l’acord signat abans d’ahir per l’alcalde de la Ciutat i
la consellera de Benestar i Família sobre la cons-
trucció de 50 nous equipaments socials en els pro-
pers anys, perquè contribuirà a pal·liar aquesta
necessitat social.
També comparteix les reflexions sobre l’habitatge
tot puntualitzant que el Patronat Municipal de l’Ha-
bitatge també està amatent a tal necessitat, espe-
cialment pel que fa al lloguer, fins al punt que el 90%
de les 1.097 adjudicacions fetes el 2004 tenien
aquesta destinació.
Agraeix, més endavant, el suport explícit de la
síndica a les sales de venopunció, les quals, evi-
dentment, no poden ser l’únic recurs i, així, la Ciutat
en disposa d’altres tretze i una comunitat tera-
pèutica a la qual la Sra. Malla està molt vinculada; i
es mostra molt esperançada en veure que 100 de
les persones ateses a la Sala Baluard han fet un
intent de tractament i estan en programes de
manteniment amb metadona, fet que es produí
també a Can Tunis i constituí una sorpresa per als
professionals que els atenien.
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1573
Observa, finalment, que en l’informe ha detectat
dues imprecisions que valdria la pena corregir: l’una,
que s’hi parla de 3.000 infants en alt risc social i
desemparament, quan, en realitat, són atesos pels 50
Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència
existents a la Ciutat; l’altra, que en relació a la gestió
del Servei d’Ajuda a Domicili, es diu que només es
disposen de dades de 2003 i, tanmateix, les del 2004
es poden trobar en el Pla municipal per a la inclusió
social.
Acaba reiterant el seu agraïment per l’esforç fet per
la síndica i el seu equip, i assegurant que se’ls oferirà
tota la col·laboració possible, alhora que coincideix en
la necessitat que el govern, l’oposició i la síndica, tot i
poder tenir diferents punts de vista sobre la realitat,
siguin capaços de treballar conjuntament per millorar
la vida de la gent de la Ciutat.
La Sra. Vallugera dóna les gràcies a la síndica
perquè, poc després dels sis mesos d’haver estat
nomenada, ja hagi retornat la confiança que es
diposità en ella amb aquest primer informe que per la
premura de temps, lògicament, no pot ser exhaustiu,
on es fa un diagnòstic de com s’ha d’organitzar, de la
relació que ha de mantenir amb el Consistori, i de
com està el batec de la Ciutat.
Posa en relleu que el seu Grup ha treballat perquè
la Carta de Saint-Denis, aprovada a tal població però
promoguda per la nostra, configurés la Sindicatura de
Greuges com a mecanisme de prevenció i detecció i
de garantia dels drets fonamentals i de les llibertats
públiques dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona i
dels veïns que hi resideixen; i que tal institució culmi-
na un ordenament que s’ha volgut garantista perquè
tots aquells òrgans que contribueixen a detectar
qüestions, a explicar i a intentar resoldre els con-
flictes incideixen directament sobre la qualitat de vida
de la ciutadania.
Troba fonamental que la síndica no sigui un or-
ganisme depenent de l’Ajuntament, sinó una insti-
tució independent que no respon davant el Consisto-
ri, al qual exposa el seu diagnòstic de manera que
la col·laboració que s’estableix, especialment amb
l’Oficina per a la No Discriminació, és entre iguals,
perquè políticament no respon davant dels electors, i
això li dóna garanties i imparcialitat. Afegeix que es
tracta d’una institució que culmina altres mecanismes
dels quals l’Ajuntament s’ha dotat, i així l’Oficina per a
la No Discriminació ha treballat també des de la pers-
pectiva de la mediació com a sistema de resolució
dels conflictes, fonamentat en el diàleg i, per això,
s’ha posat a disposició de la síndica de Greuges de
Barcelona i del Síndic de Greuges de Catalunya.
Assegura que la síndica pot comptar amb les
diverses regidories i destaca que les queixes estan
motivades per la manca de recursos i no pas per
l’actitud de les persones, és a dir, que la sensació
d’impotència de la ciutadania que ha estat el denomi-
nador comú de tots els casos plantejats a la síndica,
està provocada pel fet de no trobar resposta i no pas
pel fet de trobar interlocutors, o, dit en altres parau-
les, a vegades pot haver-hi omissions i impossibilitat
de reacció per haver-hi manca de recursos i no pas
haver-hi una administració tancada o que estigui
d’esquenes als problemes; concretament, en el cas
de la prostitució es parteix del principi de donar la veu
a les persones que la practiquen, perquè sovint la
interlocució no està reconeguda.
En aquesta línia, comenta que el diagnòstic de
l’equip de govern és bastant coincident amb el de la
síndica; ara bé, Barcelona és una ciutat d’èxit, que
com qualsevol gran ciutat, crea situacions d’exclusió
poderoses en les quals la vida no resulta fàcil i les
persones que s’hi troben han de tenir veu a través de
la síndica, però, en tot cas, cal tenir al cap tota la
Ciutat i, així, en el conflicte que genera el treball
sexual intervenen els drets dels veïns, el dret a gaudir
de l’espai urbà i s’hi barregen qüestions d’estrangeria
que depassen la capacitat normativa municipal: creu,
doncs, que en ulteriors informes de la síndica es
veurà que el diagnòstic és en gran part coincident
amb el de l’equip de govern, però que algunes
situacions, en afectar el fons de la societat, són
difícils de resoldre, perquè una ciutat perfecta on no
hi hagi cap situació d’exclusió, ni cap infant desem-
parat, ni cap persona que exerceixi la prostitució, ni
cap situació de desigualtat que acabi generant una
vulneració de drets fonamentals és un objectiu
difícilment assolible, però sí que es poden aminorar
aquests impactes.
Recalca que, per tant, cal fer una aposta seriosa
per a donar veu a tots aquests col·lectius, no tan sols
a través de la síndica de Greuges, sinó també a tra-
vés de l’acció de govern, ja que això ha de carac-
teritzar aquest Ajuntament com administració que
tendeix a la resolució dels conflictes amb la interio-
rització dels processos de diàleg, negociació, inter-
mediació i conciliació, quan sigui possible; i que s’ha
de mirar la Ciutat des d’una perspectiva no tan sols
del carrer, sinó de la inserció amb la resta de rela-
cions que s’hi produeixen com a capital d’un país, i
amb això pretén dir, per exemple, que en altres
àmbits de govern cal ser també responsables del fet
que els nostres infants i la nostra gent gran estan
sent cuidades per persones que ni tan sols tenen els
papers que els convenen, i que la síndica de Greuges
de Barcelona, juntament amb el Síndic de Greuges
de Catalunya, han de fer una relació dels punts on
s’està fallant.
Després d’expressar la seva coincidència amb les
peticions formulades per la síndica, li demana que si-
gui exigent amb els membres del Consistori, i amb
els seus respectius partits polítics i ideologies; i li fa
avinent que les preocupacions que ha explicitat en el
seu informe són també les del Grup d’Esquerra Re-
publicana de Catalunya i que les passes de l’acció de
govern estan en la línia que tal informe apunta,
especialment en l’àrea, que està sota la seva
responsabilitat, de la resolució dels conflictes que
atenyen les dones que viuen a Barcelona, encara que
administrativament no en tinguin la condició de
ciutadanes: per tant, li ofereix la seva col·laboració i
un lideratge conjunt de les polítiques necessàries per
a fer la Ciutat, com a mínim, més agradable.
El Sr. Fernández Díaz agraeix la presència de la
síndica i l’esforç fet pel seu equip per a elaborar
l’informe que s’ha presentat i el pla de treball de la
institució, el qual, a parer seu, hauria d’haver tingut
com a horitzó més llarg, concretament de l’any 2006.
Considera que l’informe presentat posa de mani-
fest les carències socials existents a la Ciutat i també
la incapacitat de l’Ajuntament per a atendre les perso-
nes que ho necessiten; que s’hi detecta una mala
atenció al ciutadà i uns serveis insuficients o, si més
no, manifestament millorables a les persones més
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051574
vulnerables; que, probablement per manca de temps,
hi troba a faltar la concreció del nombre d’expedients
tramitats i resolts, de la resposta rebuda dels serveis
municipals, i del grau de col·laboració de l’Adminis-
tració municipal respecte les queixes rebudes; que
l’anàlisi de tals queixes denota que l’actuació munici-
pal mereix un suspens en l’atenció que presta a les
persones, la gent gran, els nens desemparats, les
persones amb discapacitat i sense sostre, i encara,
per a poder valorar adequadament la situació social
existent a Barcelona, s’hi haurien de sumar les
queixes relatives a la ciutat de Barcelona que consten
en l’informe del Síndic de Greuges de Catalunya de
l’any 2004, on també es constata la poca despesa
municipal d’atenció social, el col·lapse del sistema so-
cial i sanitari i les conseqüències del tancament
improvisat de Can Tunis.
Tocant les dades que figuren en l’informe, expres-
sa, primer, la seva preocupació pels 3.000 nens
desemparats i pel fet que en l’últim balanç de
l’actuació municipal la xifra dels nens en alt risc social
atesos pels serveis municipals disminuís en 288,
passant de 3.374 el 2003 a 3.096 el 2004, dades que
revelen que el model d’atenció a aquests nens no
funciona, que hi ha poques places per a atendre’ls,
manca d’efectivitat i coordinació en tals serveis, i que
el govern municipal trasllada a la societat la càrrega
d’atendre aquestes persones que necessiten ajuda.
Constata, més endavant, que el col·lectiu de la
gent gran és molt nombrós i ha de ser objecte d’una
especial atenció i, tanmateix, les queixes rebudes per
la Sindicatura posen de manifest la insuficiència dels
serveis destinats a atendre’l, perquè l’oferta de resi-
dències, centres de dia, de serveis d’atenció domici-
liària i d’atenció socio-sanitària no s’incrementa d’a-
cord amb les necessitats de la nostra gent gran, ni
amb els compromisos adquirits per l’Ajuntament: en
aquest aspecte, subratlla la baixa cobertura dels ser-
veis d’atenció domiciliària, que no arriba al 2% de la
població i ofereix una mitjana d’atenció entre dues i
sis hores setmanals, la qual és clarament insuficient, i
això quan el Pla gerontològic fixa la cobertura òptima
entorn al 8% i el Programa d’actuació municipal conté
el compromís d’assolir el 4%, objectiu que veu difícil
d’assolir amb el ritme actual de creixement d’aquest
servei i, per tant, reclama la universalització veritable
de tal servei.
Troba, d’altra banda, que en l’informe falta una
referència al maltractament de què són víctimes algu-
nes persones grans.
Li sembla, després, preocupant que les queixes de
les persones amb discapacitat representin el 9,3% de
les rebudes per la Sindicatura.
Destaca, també, els problemes relatius a la segure-
tat ciutadana, des de la delinqüència; a la violència
juvenil; a la convivència, des del soroll al dret al
descans dels veïns; a la manca d’habitatge que pesa
sobre els barcelonins i barcelonines més joves, ter-
reny en el qual fa notar, amb la síndica, la insufi-
ciència dels recursos destinats a l’habitatge social i
del parc d’habitatge de lloguer –5.205 habitatges– del
Patronat Municipal de l’Habitatge, en els quals la
rotació és, d’altra banda, mínima; i troba que hi ha
manca de sensibilitat de l’Ajuntament davant les
queixes que rep de la ciutadania, la majoria de les
quals tenen la callada per resposta, dèficit que cal cor-
regir amb més diàleg, més sensibilitat i més eficàcia.
Comenta, a continuació, que tals queixes revelen:
1r) que la política social d’aquest Ajuntament està per
dessota dels compromisos adquirits en el Programa
d’actuació municipal i dels compromisos electorals
del tripartit que governa la Ciutat, i que després de
vint-i-cinc anys de govern municipal no s’han resolt
encara els dèficits d’atenció a les persones; 2n) que
el govern municipal continua sent incapaç d’arribar a
acords amb la Generalitat en una qüestió tan cabdal
com és l’atenció a les persones i no se sap encara
quan tindrem constituït el Consorci de Serveis So-
cials, quan tindrem un nou model de finançament
dels serveis socials, ni quan s’aprovarà per a aquesta
ciutat un conveni d’equipaments socials que no es
limiti a recollir incompliments anteriors, sinó que
incorpori també propostes de futur que resolguin els
dèficits actuals i de futur en benefici de la gent que
més ho necessita; 3r) que tant l’informe com les
queixes rebudes permeten constatar el retard en
l’aprovació de programes amb un clar contingut so-
cial, com ara el Pla de família 2005-2007, el nou Pla
de gent gran –del qual encara no hi ha un esborrany
a pesar que la vigència de l’anterior expirà fa set
mesos–, el Pla de drogues 2005-2008, o el Pla
d’inclusió, aprovat amb retard i amb poca concreció
en el projecte i amb menys recursos: per tant, indica
la conveniència d’avançar en aquestes qüestions.
Apunta, a continuació, que la síndica hauria
d’actuar d’ofici en qüestions que no ha vist tractades
en l’informe, com ara: el cas del barri del Carmel, a
conseqüència del qual avui, com recorden els diaris,
encara uns 400 veïns no poden dormir a casa seva; i
l’obertura de línies d’actuació en el camp del civisme,
perquè cal garantir els drets de totes les persones
que viuen a la Ciutat, tant dels netejavidres, com
d’aquelles persones que paguen els seus impostos i
tenen dret a circular sense que ningú els assalti en
una cruïlla intentant netejar els vidres del seu vehicle
i els amenaci per aquest motiu.
Rubrica la seva intervenció agraint a la síndica la
presentació de l’informe en debat, que en la seva opi-
nió reflecteix una radiografia molt allunyada de l’auto-
complaença i de les polítiques d’aparador que caracte-
ritzen el govern municipal, i presenta la Barcelona real
que té problemes i no sempre és atesa o escoltada.
El Sr. Trias comença dient que l’informe que s’ha
presentat demostra que el seu Grup no s’equivocà en
votar el nomenament de la síndica de Greuges: per
tant, està satisfet tant pel fons com per les formes i,
fins i tot, pel fet que la síndica posa el cor en el
compliment de la seva funció.
Troba bé que, als sis mesos d’haver estat no-
menada, la síndica hagi volgut comparèixer davant
del Plenari per explicar la tasca que està fent,
l’organització de què disposa i com funcionarà i els
objectius que s’ha marcat, ja que es tracta d’una
institució de caràcter preventiu, independent i impar-
cial que està desenvolupant una tasca immensa i
important atès que l’Ajuntament és l’Administració
més propera a la gent i té un àmbit d’actuació molt
ampli: per tant, coincideix amb la Sra. Malla en la
necessitat que la Sindicatura de Greuges de Barce-
lona sigui una institució efectiva amb capacitat de
cercar solucions i de mediar, a la qual ell hi afegeix,
encara, capacitat de generar en el Consistori me-
canismes de reflexió, perquè pugui adonar-se dels
problemes reals als quals ha de donar solució.
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1575
Observa que per a poder complir la seva funció, la
síndica ha indicat que necessita poder comptar amb
personal, amb un consell tècnic col·laborador i un
pressupost propi; i li assegura que podrà comptar
amb tota la col·laboració del Grup de Convergència i
Unió en aquestes qüestions i també en la de donar a
conèixer la institució i la manera d’utilitzar-la i els
seus circuits.
Considera, més endavant, que les més de 400
queixes rebudes en els mesos de funcionament de la
Sindicatura de Greuges constitueixen un senyal d’a-
lerta respecte a la necessitat de prendre decisions a fi
que cada dia siguin menys les persones que viuen
malament a la nostra ciutat, de definir unes prioritats
polítiques i socials en benefici de tothom, però tenint
especialment presents aquelles persones que no
compten.
Referint-se, després, a les queixes presentades en
els diversos camps d’actuació municipal, com l’habi-
tatge, la salut pública, la gent sense sostre, fixa la
seva atenció en les provocades per la falta d’infor-
mació i de comunicació, que li semblen greus en un
ajuntament que gasta tants diners en aquests ter-
renys i que, a juí seu, poden estar provocades perquè
tals despeses es fan amb finalitat de propaganda i no
de veritable informació i comunicació a la ciutadania.
En relació al pla d’actuació presentat per la sín-
dica per a enguany, valora molt positivament que
s’hi marquin objectius, que s’hi expliciti la prioritat de
tenir una actitud molt activa a favor dels grups
socials que tenen dificultats, i la preocupació pel
dret fonamental del respecte a la dignitat humana;
que s’hi parli de la immigració, de la universalització
dels serveis socials, tot i que això va lligat amb
decisions que no corresponen a aquest Ajuntament;
que s’hi deixi clar que l’habitatge és un dret i també
la necessitat de millorar les condicions d’habitatge
dels nostres conciutadans; que s’hi abordi també el
problema de la droga, davant del qual no s’ha de
perdre la unitat del Consistori, cosa que exigeix
esforç per part de tothom, també dels Grups munici-
pals, i fer les coses bé buscant autèntics meca-
nismes de diàleg, d’entesa i una manera d’actuar
consensuada des del començament.
Recalca que el seu Grup està plenament d’acord
amb els grans objectius que es plantegen pel que fa
a la gent gran, a les persones sense sostre i a la
prostitució.
Creu, en definitiva, que la síndica en els primers sis
mesos de la seva actuació ha estat capaç de marcar
unes prioritats que són també les del seu Grup, però
que, malauradament, no s’han tingut com a tals en
l’actuació d’aquest Ajuntament al llarg dels últims
vint-i-cinc anys: per tant, demana que d’ara endavant
no siguin tan sols objectiu de la síndica, sinó de tota
la Ciutat.
El Sr. Mascarell en nom del Grup Socialista, felici-
ta, d’entrada, la síndica de Greuges i tot el seu equip
per la feina feta durant els sis primers mesos de la
seva actuació, en els quals s’ha posat en marxa la
institució, s’han atès 451 queixes que recullen les
preocupacions de moltes més persones, a les quals
ha donat un rostre en el seu informe, s’han posat
damunt la taula molts dels problemes existents a la
nostra societat, s’hi ha formulat solucions i sugge-
riments i s’ha iniciat el desplegament de la carta de
serveis de la Sindicatura.
Agraeix, a més, el to d’independència i de fortalesa
de tal informe.
Remarca, a continuació, que la feina feta per la
Sindicatura de Greuges permet a la Ciutat fer un salt
qualitatiu en disposar d’un mecanisme encara més
eficient per a defensar els drets de les persones, per
a fer pedagogia dels deures, per a incentivar la me-
diació entre els afectats per un determinat conflicte i
aquelles institucions que li poden donar solució, i per
a promoure el compromís; de manera que permet, en
definitiva, fer un pas qualitatiu en la construcció i el
reforçament de la democràcia de proximitat –la qual
vol arribar als plecs més profunds de la vida social– i
fer, també, una mirada sobre l’ambivalència del
progrés de les nostres societats, les quals ofereixen
oportunitats a molta gent, però, alhora, deixen també
molta gent al marge i s’ha d’aconseguir que també
aquesta gent tingui oportunitats. Afegeix que la Sindi-
catura de Greuges explicita la voluntat de l’Ajunta-
ment, concretament del Grup Socialista, que aquells
problemes que la societat genera com a conse-
qüència del procés de globalització, dels moviments
migratoris, de la inseguretat del mercat laboral, dels
processos d’envelliment de la població tinguin solució
en les polítiques ordinàries: per tant, el seu Grup
pararà la deguda atenció a allò que la síndica pro-
posa.
Significa, també, que l’informe referma la convicció
i els arguments del seu Grup sobre la necessitat d’a-
conseguir més autonomia, més recursos i més com-
petències per als ajuntaments, perquè molts proble-
mes que s’hi mostren són globals i, en canvi, moltes
de les solucions són locals i aquestes solucions
necessiten instruments, recursos, autonomia i, en
aquest sentit cal destacar la importància de l’acord
sobre l’aprovació de la Carta Municipal amb el
Govern de l’Estat i la necessitat que també el nou
Estatut d’Autonomia de Catalunya doti els ajunta-
ments dels instruments necessaris per a fer front a
aquesta nova realitat.
Estima que l’informe presentat posa de relleu que
les polítiques que aquest Ajuntament està prioritzant
són, en termes generals, les correctes, perquè un
govern que està impulsant un pla d’habitatge, un pla
d’inclusió social, un consorci de serveis socials, un
conveni sobre aquests serveis que resol alguns dels
dèficits acumulats en els últims vint-i-cinc anys, un
sistema eficient de teleassistència, un pla d’equipa-
ments pràcticament per als propers quinze anys, o la
constitució de taules tècniques i polítiques per a fer
front al complex problema de la prostitució, i que, en
definitiva, té per objecte el disseny i la consolidació
d’una estructura bàsica comuna per tal que cadas-
cuna de les persones pugui desenvolupar el seu pro-
jecte de vida, està en la línia de les propostes que
formula la síndica de Greuges de Barcelona d’uni-
versalització dels serveis socials.
Expressa, tot seguit, la seva plena coincidència a
considerar la dignitat humana com a element de
referència de les polítiques d’una ciutat, tot observant
que molts indicadors demostren que el govern muni-
cipal està treballant en aquesta direcció.
Finalment, recull la invitació que ha fet la síndica a
treballar junts per fer progressar aquelles persones
que tenen dificultats a la nostra ciutat; reitera el com-
promís del seu Grup amb allò que la síndica repre-
senta i proposa, pel que fa al control i defensa dels
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051576
drets i deures dels ciutadans i ciutadanes, facilitant-li
els mitjans que necessita, l’estructura de treball ade-
quada, el consell tècnic col·laborador, els recursos
pressupostaris necessaris, una més gran difusió de la
seva feina; i, alhora, que es mostra disposat a sumar
esforços amb el Síndic de Greuges de Catalunya per
tal que moltes de les coses que la síndica que Barce-
lona reclama, però que corresponen a altres Admi-
nistracions no caiguin en un sac buit.
Manifesta la voluntat de treballar al costat de la
síndica, perquè, en definitiva, es tracta de dues ma-
neres diferents de fer front als problemes existents, el
govern municipal des de l’executivitat del dia a dia i
l’elecció democràtica, i la síndica des de l’acció de
control i de la mirada externa a les polítiques que
s’estan desenvolupant.
Acaba oferint a la síndica el suport necessari per-
què pugui enllestir ben aviat la Carta de drets i deu-
res de la ciutadania; i li assegura que es treballarà
perquè pugui complir la seva funció amb independèn-
cia i exigència i que trobarà permanentment al seu
costat el govern municipal en la tasca de treballar pel
millor benestar possible de totes les persones que
viuen a Barcelona, especialment les més desfavo-
rides, que és la manera de fer progressar la Ciutat,
donat que en la societat actual algunes persones es
queden al marge i cal esforçar-se perquè, si pot ser,
a Barcelona no sigui així.
La síndica agreix l’actitud amb què els diversos
Grups s’han llegit el seu informe, i les intervencions
anteriors que l’encoratgen encara més a prosseguir la
seva tasca.
El Sr. Alcalde tanca el debat donant les gràcies a la
síndica pel treball que ha desenvolupat, i per la posa-
da en marxa de la institució, que ha de funcionar amb
independència i actitud crítica i col·laboradora, se-
gons convingui, per a garantir els drets de tots els
ciutadans i ciutadanes de Barcelona, gràcies a les
normes que la regulen, de manera que amb aquesta
figura la qualitat de la nostra democràcia fa un pas
endavant ja que els ciutadans disposen d’un instru-
ment més personalitzat, per a atendre les seves de-
mandes, tant les relatives a un millor funcionament
dels serveis públics, com els greuges que derivin de
l’acció directa de l’Administració municipal, perquè
una cosa és la millora del funcionament de l’Estat del
Benestar i les mancances que té, i les conseqüències
polítiques i socials, i els acords institucionals, econò-
mics i financers, de tota mena que s’han de prendre
per a canviar la societat a fi que sigui més amatent a
les demandes de la ciutadania, i una altra veure si
l’Administració municipal ha comès faltes o errors a
l’hora d’atendre els ciutadans: encoratja, doncs, la
síndica a prosseguir la seva tasca a favor de la
ciutadania i que obliga l’Ajuntament a mantenir un
nivell elevat d’autoexigència.
Tot seguit la Sra. Pilar Malla Escofet abandona el
saló de sessions.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament
d’organització municipal, es comuniquen les resolu-
cions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 13 de juny de 2005 (S1/
D/2005 2411), que designa els membres del Consell
Escolar Municipal de Barcelona.
2. Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2005 (S1/
D/2005 2323), que estructura la Direcció de Serveis
de Gestió de Benestar Social en tres serveis: Cap de
Servei de Promoció Social i Atenció Comunitària, Cap
del Servei d’Atenció Especialitzada i Cap del Servei
d’Atenció Primària.
3. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juny de 2005 (S1/
D/2005 2407), que designa representant al Consell
Social i de Participació de l’Institut Guttmann la Sra.
Roser Torrentó i Sanjust, gerent de l’Institut Municipal
de Persones amb Disminució.
4. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juny de 2005 (S1/
D/2005 2550), que nomena la Sra. Irene Pagès i
Perarnau cap del Gabinet de l’Alcaldia.
5. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juny de 2005 (S1/
D/2005 2551), que nomena la Sra. Isabel Balliu i
Badia directora d’Administració General.
6. Decret de l’Alcaldia, de 4 de juliol de 2005 (S1/D/
2005 2583), que designa membre del Plenari del
Consell Municipal de Benestar Social, en represen-
tació del Consell Municipal del Poble Gitano de Bar-
celona, el Sr. Josep Ximenez i Juan en substitució del
Sr. Ricardo Blasco i Valero.
b) Mesures de govern
Mg 1. Obres a la via pública durant els mesos d’estiu.
El president de la Comissió d’Urbanisme, Infraes-
tructures i Habitatge, Sr. Casas, informa de les actua-
cions que es duran a terme aquest estiu aprofitant
aquelles poques setmanes, cada vegades menys, en
què minva el trànsit urbà, per fer aquelles obres o, si
més no, aquelles fases de les obres d’execució im-
prescindibles que exigeixen interrupcions o restric-
cions en la circulació dels nostres carrers que no es
podien fer en un altre mes; que les actuacions pro-
gramades per aquest estiu poden agrupar-se en tres
grans capítols: el primer, de renovació de paviments
normal i sonoreductor per més de 200.000 metres
quadrats; el segon, a càrrec de la Generalitat de
Catalunya a través de l’empresa GISA, d’eliminació
de barreres arquitectòniques i d’instal·lació d’ascen-
sors a diverses estacions de la xarxa del metro, entre
les qual destaquen les de Rocafort, d’Urgell, de Maria
Cristina i de Montbau que comportaran afectacions
en el trànsit de la Gran Via a l’alçada dels carrers de
Rocafort i d’Urgell, l’avinguda Diagonal i la ronda de
Dalt; i el tercer, de millora i manteniment en impor-
tants vies de comunicació de la Ciutat, com són un
nou pas en la semicobertura de la ronda de Dalt a
l’entorn de la plaça de Karl Marx, l’inici dels treballs
per a la nova urbanització de la plaça de Lesseps, la
prolongació del carrer 2 i d’Amadeu Torner, al polígon
de la Zona Franca, per dessota de la ronda litoral, la
renovació del carrer de la Mare de Déu de la Salut o
la continuació del cobriment de la Gran Via en el tram
de Sant Martí o les afectacions puntuals d’aquesta
mateixa via en la sortida per l’Hospitalet; actuacions
totes que, en definitiva, persegueixen millorar l’espai
públic en el qual es desenvolupa la vida urbana, i
l’accessibilitat.
El Sr. Puigdollers demana un compromís del
govern, perquè en l’execució d’aquestes obres es
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1577
compleixin els requeriments de seguretat i les previ-
sions de calendari; i expressa el desacord del seu
Grup amb la forma com s’ha previst la cobertura del
tram de la ronda de Dalt al seu pas per Canyelles, i
com s’han previst les entrades i sortides de la ronda
del Mig al seu pas per la plaça de Lesseps.
El Sr. Villagrasa, després d’agrair les explicacions
que se li facilitaren ahir a la tarda sobre aquesta me-
sura de govern des del Sector de Seguretat i Mobi-
litat, pregunta per què les Corts és l’únic districte on
no s’han previst actuacions de col·locació d’asfalt
sonoreductor i sobre la coordinació de les actuacions
previstes amb els plans d’entrada i sortida de vehi-
cles durant l’estiu; i apunta la conveniència de replan-
tejar, en ocasió de les obres previstes a l’avinguda
del Paral·lel, el traçat del carril-bici atesa la perillositat
que actualment té per a les bicicletes i els vehicles
privats, i d’estudiar la millora de la senyalització del
TramBesòs per tal de millorar la seguretat viària i evi-
tar els nombrosos accidents que s’hi produeixen.
Expressa la seva queixa perquè, a juí seu, les
obres de la plaça de Lesseps es fan sense haver fet
un estudi de mobilitat prou aprofundit; i recomana a
l’equip de govern que vigili la mobilitat en les obres
de l’aparcament de l’Estació de Sants, atès que molts
turistes que ens visiten a l’estiu arriben amb ferrocar-
ril i en aquest lloc fan el canvi per l’autobús o el taxi,
de manera que, com que les obres esmentades com-
porten perdre la circulació del passeig de Sant Anto-
ni, la mobilitat en aquesta zona pot esdevenir conflic-
tiva.
També demana que es compleixi el calendari pre-
vist; i es congratula de les actuacions d’adaptació de
diferents estacions de metro, vers les quals l’anterior
Govern de la Generalitat li sembla que no tenia gaire
bona disposició.
El Sr. Casas pren nota de les diverses considera-
cions que s’han formulat en les dues intervencions
anteriors; i puntualitza que la semicobertura de la ron-
da de Dalt es planteja d’una forma que deixa molt
més espai cobert que descobert; que la plaça de Les-
seps tindrà, en cada sentit, dos carrils de circulació
per sota i per sobre se n’incorpora un de més; que el
fet que enguany al Districte de les Corts no s’hagi
previst la implantació d’asfalt sonoreductor és pura-
ment circumstancial; que les actuacions es plantegen
sempre de la manera que busca la major seguretat i
complir el calendari previst; que el carril bici de l’avin-
guda Paral·lel no ha estat pas especialment qüestio-
nat, tanmateix les actuacions projectades procuraran
millorar-lo; que les obres del TramBesòs no corres-
ponen a la mesura de govern presentada; i que s’ha
previst que les actuacions situades en les vies
d’entrada i sortida de la Ciutat acabin dins el mes
d’agost o que, si més no, en els casos en què això no
sigui possible, hi hagi el nombre de carrils amb prou
capacitat per assegurar la fluïdesa de la circulació,
mentre que en la majoria de les altres actuacions
acabaran abans de l’11 de setembre, data en què el
començament del curs escolar comportarà un incre-
ment en el trànsit urbà.
Mg 2. Creació de la Borsa d’Habitatge de Lloguer
Social de Barcelona.
El Sr. Forradellas, en la seva condició de president
del Patronat Municipal de l’Habitatge, informa que el
proppassat dia 7 representants de la Generalitat i l’A-
juntament signaren, a través d’ADIGSA i del Patronat
Municipal de l’Habitatge, un conveni per a la creació
de la Borsa d’Habitatge de Lloguer Social de Barcelo-
na que pretén mobilitzar una part del parc d’habi-
tatges buits, fomenta l’habitatge de lloguer a l’empara
del Decret de desplegament del Pla per al dret a
l’habitatge que regula la creació d’una xarxa catalana
de mediació per al lloguer social, comptant amb
l’experiència d’aquest Ajuntament a partir del Pla de
suport a l’accés a l’habitatge, a través del qual entre
1999 i 2004 s’han aconseguit obtenir del mercat se-
cundari 725 habitatges gràcies a l’atorgament de les
degudes garanties i assegurances als propietaris.
Explica que la Borsa d’Habitatge de Lloguer Social
permetrà que les persones o unitats convivencials
amb ingressos inferiors a 2,7 vegades l’indicador
públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) pugui
recórrer a aquest servei de mediació pública per a
trobar en el mercat privat un habitatge de lloguer a
preu moderat, treballarà en la mobilització d’habitat-
ges buits mitjançant convenis de cessió d’ús amb els
propietaris, els quals tindran garanties de recuperar-
los en perfecte estat a través de les assegurances
multirisc, i en el Pla de suport adreçat a persones
amb ingressos inferiors a 2,2 IPREM, arbitrarà ajuts
al pagament de lloguers per als col·lectius més vulne-
rables i, en definitiva, oferirà els seus serveis a les
persones i unitats familiars amb més dificultats per
accedir a un habitatge.
El Sr. García considera que la mobilització d’habi-
tatges buits per al lloguer a través de la mediació i
concertació entre propietaris i llogaters és una bona
idea que el Grup de Convergència i Unió també
portava al seu programa electoral, però la concreció
que en fa la mesura de govern presentada és una
presa de pèl per la manca de recursos que s’hi desti-
nen, i que la converteix en ridícula, ja que les priori-
tats d’un govern s’acaben reflectint en els recursos
que els pressupostos els dediquen i, concretament, el
conveni que sustenta la mesura de govern presenta-
da els xifra, per a dos anys, en 532.332 euros, dels
quals un 60% és aportat per la Generalitat i el 40%
restant per aquest Ajuntament, import que contrasta
amb els 117 milions d’euros –és a dir 219 vegades
més– esmerçats en l’Edifici Fòrum que no se sap
quin ús tindrà i també amb les obres de la planta 8a
de l’Edifici Novíssim –més coneguda com a terrassa
de l’alcalde– que han costat més de 1,5 milions
d’euros, quantitat que gairebé multiplica per 20 els
78.800 euros que el 2006 aquest Ajuntament té
previst destinar a mobilitzar habitatges buits: per tant,
els objectius fixats li semblen realment pobres, ja que
es pretén mobilitzar uns 150 pisos quan les neces-
sitats en aquest terreny són ben grans, fins al punt
que la resposta a una pregunta formulada pel por-
taveu del seu Grup indicava que al sorteig del 10-hj
s’havien apuntat més de 18.606 persones, nombre
que, a juí seu, pot servir d’indicador de les necessi-
tats existents en aquest terreny. Afegeix que com que
la mesura presentada resultava molt pobre, s’hi han
barrejat els pisos del Pla de suport d’accés a
l’habitatge, sobre el qual hi hauria molt a dir perquè, a
més, els càlculs s’han fet de manera que sembli que
són molts, ja que es parla de 725 pisos, però els
corresponents a 2005 només en són 205.
El Sr. Fernández Díaz es congratula que, després
de vint-i-cinc anys de govern, per fi es porti a aquest
Plenari la creació de la Borsa d’Habitatge de Lloguer
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051578
Social a partir del parc d’habitatges buits, que el seu
Grup estima en uns 15.000; i pregunta si tal Borsa
nodrirà amb els ingressos del recàrrec sobre els pi-
sos buits que era la mesura estrella de les Ordenan-
ces fiscals de 2004 i que es continua esperant encara
a pesar que, segons l’equip de govern, la culpa que
no es pogués materialitzar era del Govern de l’Estat,
aleshores en mans del Partit Popular, perquè no
n’havia aprovat el corresponent reglament.
Pregunta, a continuació, quan se sotmetrà a
aquest Plenari el conveni al qual el Sr. Forradellas ha
fet esment i que fou àmpliament comentat en una
roda de premsa.
Indica, després, que en la mesura de govern pre-
sentada hi ha contradiccions i mancances: contradic-
cions, perquè en l’apartat 4 s’esmenta la unificació de
la gestió del Pla de suport per a l’accés a l’habitatge,
de la Borsa d’Habitatges de Lloguer Social i de la
tramitació dels ajuts al lloguer per a determinats
col·lectius i, en canvi, l’acord del Consorci de l’Habi-
tatge de Barcelona preveu que tal Borsa funcioni
separadament del Pla de suport per a l’accés a
l’habitatge social; mancances greus: 1a) la mesura de
govern presentada confirma que Barcelona no té un
veritable parc d’habitatges de lloguer social, perquè
això exigeix tenir patrimoni i, tanmateix, aquest
Ajuntament cada cop té menys reserves de sòl pú-
blic, donat que, a fi de sanejar els seus comptes, els
darrers anys s’ha polit, si se li permet l’expressió,
aquell sòl públic que es podria haver destinat a la
construcció d’habitatge social, perquè s’hi fes habitat-
ge d’alt “standing”; 2a) la mesura presentada neces-
sita una major dotació econòmica, ja que només s’hi
destinen 525.000 euros i, concretament, el 2006
aquest Ajuntament només hi dedicarà 13 milions de
les antigues pessetes, xifres que li semblen clara-
ment insuficients perquè es puguin començar a resol-
dre els dèficits existents a la Ciutat i, per tant, caldria
fixar uns objectius molt més ambiciosos.
El Sr. Portabella significa que la mesura de go-
vern concreta dues propostes dels deu programes
d’actuació del Pla de l’Habitatge 2004-2010 pel que
fa a la mobilització del parc d’habitatges buits i el
foment de l’oferta d’habitatges de lloguer; per tant,
no veu com es pot canviar d’opinió, no estar-hi
d’acord i mencionar el recàrrec de l’impost sobre els
pisos buits, a pesar que el Sr. Rato mai no volgué
aprovar-ne el reglament combinant així el populisme
d’acceptar tal recàrrec i la inviabilitat de poder tirar-
lo endavant en no haver-ne publicat el pertinent
reglament.
Subratlla que la mesura presentada comprèn tres
vessants: la potenciació del pla de suport a l’accés a
l’habitatge amb la incorporació a tal programa de
200 habitatges més per a persones amb ingressos
inferiors a 2,2 vegades l’IPREM, l’ampliació del mer-
cat de lloguer social en 150 habitatges destinats a
persones amb ingressos inferiors a 2,7 vegades
l’IPREM, i la canalització d’ajuts al lloguer per a
aquelles persones amb ingressos inferiors a 2 vega-
des l’IPREM; i dóna aixopluc a un ventall de col·lec-
tius que va des de les famílies monoparentals a les
dones que surten d’una situació de violència, i a les
persones immigrades o amb risc d’exclusió social:
creu, doncs, que està en la línia adequada per a in-
tentar resoldre les dificultats d’accés a l’habitatge
existent a la nostra ciutat.
El Sr. Casas posa en relleu que han fet falta el Pla
d’Habitatge de l’Estat i el Pla d’Habitatge de la Ge-
neralitat de Catalunya per a poder abordar amb una
nova sensibilitat els problemes del lloguer, de la reha-
bilitació i de l’habitatge per a col·lectius específics
com ara la gent jove o la gent gran; que en el marc
d’aquesta nova sensibilitat han pogut prendre cos i
extensió polítiques que ja s’estaven portant a terme
anteriorment; i que l’Ajuntament de Barcelona incre-
menta, any rere any, el seu valor patrimonial en sòl i
en habitatges construïts.
El Sr. Forradellas contesta les intervencions dels
Grups de l’oposició dient que la mesura de govern vol
ser rigorosa i austera i es basa en l’experiència,
mentre que troba a faltar en les paraules de l’oposició
compromís en la mobilització del parc d’habitatges
buits existent, perquè una part important dels habi-
tatges en desús es posi al servei d’aquelles persones
que tenen dificultats per a accedir a un habitatge; que
el marc legislatiu existent avui a Catalunya permet ti-
rar endavant la mesura de govern presentada i, així,
mentre fins ara l’Ajuntament havia d’actuar de motu
propio amb totes les dificultats i limitacions, a partir
d’ara el Decret de la Generalitat preveu l’atorgament
a la Borsa: d’una quantitat de 450 euros per habitatge
llogat, sempre que l’import de l’arrendament no superi
els 630 euros mensuals; i d’ajuts per a poder fer els
arranjaments inicials si els pisos no es troben en les
condicions necessàries per a ser llogats. Agrega que
la Borsa s’ubicarà, inicialment, en les mateixes ofici-
nes del Patronat Municipal de l’Habitatge, però no es
descarta la instal·lació en un local propi; que la mesu-
ra aplega diversos programes: el de la Borsa d’Habi-
tatge de Lloguer, al qual poden acollir-se persones
amb ingressos inferiors a 2,7 vegades l’IPREM; el Pla
de suport per a l’accés a l’habitatge per a persones
amb menys recursos canalitzades a través dels
Serveis Socials; i el Pla d’ajuts al lloguer.
Finalment, puntualitza que actualment té en cartera
40 habitatges nous per a l’esmentat pla de suport; i
que, a part del parc d’ADIGSA, el Patronat Municipal
de l’Habitatge el 2004 aconseguí passar dels 2.831 a
3.757 habitatges de lloguer, dins dels quals s’in-
clouen habitatges de lloguer i apartaments per a gent
jove i per a gent gran; i li sorprèn que li hagin
reclamat la llista d’espera per a poder accedir als
apartaments per a joves, Grups que voten siste-
màticament en contra de la construcció de tals
apartaments.
PART DECISÒRIA
a) Acords sobre societats, consorcis i entitats
1. Adoptar, en l’exercici de les competències
reservades a l’Ajuntament com a soci únic de la
societat privada municipal Barcelona d’Infraestruc-
tures Municipals, SA, l’acord següent: Esmenar, a
l’empara de l’article 105.2 de la Llei 30/1992 de 26 de
novembre, l’error material en l’acord pres en sessió
de 29 d’abril del 2005, relatiu al nomenament dels
membres del Consell d’Administració de Barcelona
d’Infraestructures Municipals, SA, consistent en l’o-
missió del següent paràgraf, com a punt primer de
l’acord: “Deixar sense efecte i, per tant, revocar tots
els nomenaments realitzats fins aquest moment en
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1579
relació al Consell d’Administració de Barcelona d’In-
fraestructures Municipals, SA”, i en conseqüència in-
corporar aquest paràgraf al referit acord de 29 d’abril
del 2005.
El Sr. Fernández Díaz anuncia el vot contrari del
seu Grup tot constatant l’incompliment del compromís
de dialogar amb els Grups de l’oposició per garantir
la seva presència en el Consell d’Administració de
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA.
Fa notar que el dictamen revalida el cessament
dels anteriors membres de tal Consell, de manera
que a partir d’ara els Grups de l’oposició només
podran complir les seves funcions a través de la Jun-
ta General; i que valdria la pena revisar també els
acords de nomenament del nou gerent de tal empre-
sa i d’acomiadament i ulterior indemnització del ge-
rent anterior, en haver estat declarat improcedent
l’acomiadament i haver-se procedit al posterior nome-
nament de tal persona com a gerent d’una altra em-
presa pública de la Generalitat de Catalunya.
El Sr. Puigdollers observa que aquesta proposta
demostra clarament que les coses es fan malament,
perquè durant un mes Barcelona d’Infraestructures
Municipals, SA, ha tingut formalment dos Consells
d’Administració, el nomenat fa un mes i l’anterior, que
no fou cessat.
El Sr. Cuervo contesta que, efectivament, es pro-
duí un error material que ara es corregeix i això li
dóna oportunitat al Sr. Fernández Díaz per a parlar
d’altres coses com la indemnització de 60.000 euros,
degudament comptabilitzada, percebuda pel Sr. Ma-
teu Tersol, una persona d’altíssima qualificació pro-
fessional com demostrà com a enginyer en cap de Vila
Olímpica, SA, i com a gerent d’Infraestructures de Lle-
vant, SA, de manera que és lògic que el sector públic,
quan prescindeix d’aquests professionals altament
qualificats, els atorgui una mínima indemnització.
Respecte a la presència dels Grups de l’oposició
en el Consell d’Administració de les societats muni-
cipals, indica que s’ha de basar en aquests elements:
representació dels Grups municipals en tots els
organismes autònoms; avanç, en les societats mer-
cantils, cap a la professionalització reservant al go-
vern municipal la responsabilitat de governar i oferint
als Grups de l’oposició la possibilitat del nomenament
de personalitats independents amb una visió més plu-
ral i menys lligada al dia a dia de l’oposició; compa-
reixença dues vegades a l’any del president i gerent
de cada empresa en la corresponent comissió del
Plenari; però el Sr. Fernández Díaz no flexibilitza la
seva posició i continua reclamant-hi la presència de
regidors municipals.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres.
Esteller i Mejías i l’abstenció dels Srs. Trias, Puigdo-
llers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens,
Oranich, Ortega i Fandos.
Tot seguit es dóna per aprovada, amb els mateixos
vots, aquesta acta, en la part que estrictament afecta
l’adopció de l’acord anterior, per tal d’agilitar-ne la
inscripció en el Registre Mercantil.
b) Ratificacions
2. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 16 de juny de
2005, (S1/D/2005 2362), que accepta la subvenció
per un import total de 2.427.700 euros atorgada pel
Departament d’Educació de la Generalitat de Cata-
lunya a aquest Ajuntament, com a corporació titular
de les escoles d’educació infantil que es detallen a la
resolució publicada al Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya de 18 de maig de 2005.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 13 de juny de
2005 (S1/D/2005 2260), que aprova el Conveni de
col·laboració entre el Ministeri de l’Interior i l’Ajunta-
ment de Barcelona, sobre la cessió temporal d’ús
dels edificis municipals ubicats al carrer de Lleida
núm. 26 i 30, per traslladar-hi part de les depen-
dències policials de la Comissaria del Cos Nacional
de Policia ubicada a la plaça d’Espanya.
La Presidència disposa, tal com es convingué a la
Junta de Portaveus, que s’acumuli en el debat d’a-
quest punt, també, el del núm. 17 de l’ordre del dia:
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb
l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla
especial urbanístic de concreció de l’ús i de les
condicions d’edificació del sòl qualificat d’equipa-
ment, situat a la plaça d’Espanya, núm. 1, per desti-
nar-lo a Comissaria de Mossos d’Esquadra, pro-
mogut per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat
de Catalunya; i resoldre les al·legacions presentades
en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial,
de conformitat amb l’informe del Departament de
Planejament de Desenvolupament, de valoració de
les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes
de motivació, s’incorpora al present acord.
El president de la Comissió de Seguretat i Mobili-
tat, Sr. Hereu, explica que el Conveni amb el Ministeri
de l’Interior que preveu la cessió temporal d’ús, per
tres anys, dels edificis núm. 26 del carrer de Lleida,
on el Cos Nacional de Policia ubicarà l’Oficina de
Passaports i del Document Nacional d’Identitat, i
núm. 30 del mateix carrer on s’instal·laran altres
serveis del Cos esmentat, per tal de buidar l’edifici de
la plaça d’Espanya on actualment estan aquests ser-
veis a fi de poder-lo enderrocar i construir-hi un nou
edifici, més modern i ampli, que acollirà la Comissaria
de Mossos d’Esquadra del Districte de l’Eixample i el
Servei Català de Trànsit, així com l’esmentada Ofici-
na de Passaports i del Document Nacional d’Identitat.
El Sr. Fernández Díaz anuncia l’abstenció del seu
Grup, que és coherent amb el posicionament que
sempre ha mantingut respecte a la construcció dels
nous equipaments policials, ja que considera que,
quan tot just manquen tres mesos per al desple-
gament dels Mossos d’Esquadra, continua havent-hi
encara incògnites i un desgavell considerable en
aquesta qüestió pel que fa al nombre d’efectius, a les
funcions a desenvolupar pels diversos cossos, al
Mapa d’equipaments policials a la Ciutat, que encara
no s’ha presentat, i al calendari; i quant al Pla espe-
cial de concreció d’usos i condicions d’edificació de
l’immoble núm. 1 de la plaça d’Espanya, qüestiona
que el lloc sigui el més adequat per a instal·lar-hi la
Comissaria dels Mossos d’Esquadra del districte de
l’Eixample, perquè la situa en un dels vèrtexs de la
demarcació a aquest districte, de manera que per a
molts veïns de la Dreta de l’Eixample resultarà més
fàcil anar a les Comissaries d’Horta o de Sant Martí:
reitera, doncs, la necessitat que s’hagués presentat
prèviament el Mapa d’equipaments policials que n’o-
ferís una visió global i permetés perfilar les de-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051580
pendències complementàries en forma d’oficines de
denúncia.
S’aproven ambdós dictàmens amb l’abstenció dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller i Mejías.
4. Ratificar els decrets de l’Alcaldia relatius a les
retribucions íntegres anuals dels càrrecs directius de
l’Administració municipal i de les seves empreses i
organismes autònoms, que es detallen en la relació
adjunta.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres.
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller i Mejías.
c) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
COORDINACIÓ TERRITORIAL
La Presidència disposa, tal com es convingué a la
Junta de Portaveus, el debat conjunt dels dos punts
següents en l’ordre del dia.
5. Aprovar el Compte General de l’exercici 2004
corresponent a l’Ajuntament, als organismes autò-
noms i a les societats mercantils de capital íntegra-
ment municipal.
6. Restar assabentat de l’Informe de la Intervenció
General sobre fiscalització a posteriori, corresponent
a l’exercici 2004.
El president de la Comissió de Presidència,
Hisenda i Coordinació Territorial, Sr. Cuervo, comen-
ça dient que el procés de revisió del Compte General
de l’Ajuntament té per objecte l’anàlisi de la gestió
municipal en els aspectes econòmic, financer, patri-
monial i pressupostari, cosa que es fa a través de
l’exposició al públic dels comptes municipals perquè
la ciutadania, el món econòmic i social, els clients i
els proveïdors de l’Ajuntament puguin veure com
estan reflectides les obligacions econòmiques muni-
cipals i quina és la situació econòmica i la solvència
d’aquest Ajuntament, i els Grups municipals puguin
complir les seves funcions de fiscalització i control de
la gestió municipal tant pel que fa al tancament del
Pressupost, com pel que fa al finançament i al
procediment; i que en l’Informe sobre la fiscalització a
posteriori, que no s’ha de confondre amb la tasca ha-
bitual de la Intervenció dintre de la qual pot formular
observacions suspensives, es formulen observa-
cions, suggeriments i objeccions i, fins i tot, adver-
timents sobre la necessitat de canviar determinades
coses i els agraeix especialment pel reconeixement
que comporten de les millores introduïdes cada any
en corregir determinats aspectes de la gestió de
l’exercici precedent, com també de les facilitats i
col·laboració que l’equip d’interventors trobà en els
gerents dels ens descentralitzats, organismes autò-
noms i empreses per a poder complir les seves fun-
cions a posteriori, ja que el sistema instituït, d’equilibri
entre la professionalització de les gestió i el control
pels cossos de funcionaris, tot i algunes tensions o
discrepàncies, funciona.
Recalca que tal informe es considera una opor-
tunitat per a corregir els errors que es reconeixen i es
procuren corregir, si bé no sempre pot admetre la
gravetat, la intensitat i la transcendència amb què
els Grups de l’oposició els valoren, perquè no es
pot afirmar que s’hagi tramitat bé de la primera a la
última factura i del primer a l’últim expedient, però
tampoc que s’hagi comès cap irregularitat greu, i
s’està treballant per a corregir allò que no s’ha fet
prou bé.
També posa en relleu que aquest Ajuntament sot-
met voluntàriament els comptes de les seves socie-
tats i de tot el grup municipal a una auditoria externa
que, salvant unes observacions sobre cinc casos
prou coneguts pels membres del Consistori, declara
la solvència i bona gestió econòmica i financera.
Addueix, més endavant, que els Comptes munici-
pals també són revisats per la Sindicatura de Comp-
tes de Catalunya.
Considera que tot el procés que ha descrit genera
en la ciutadania confiança en el sistema de pressu-
postació, en les dades econòmiques, en els sistemes
de fiscalització, en els auditors externs i en la soli-
desa del control intern, confiança que va més enllà
del debat partidista, perquè la construeixen molts
actors diferents, govern i oposició, gerents i funciona-
ris, sindicats, proveïdors, que jutgen com s’admi-
nistren, en nom dels ciutadans, els diners públics per
a satisfer les necessitats també públiques: per tant,
veu aquest debat com una oportunitat per a consoli-
dar la confiança de la ciutadania en el sistema de
gestió i de control i auditoria.
Fa notar que el present debat també serveix per a
contrastar les previsions del Pressupost de l’exercici
anterior amb les xifres liquidades; i en aquest sentit
concreta que el Pressupost consolidat aprovat totalit-
zava 1.840 milions d’euros i el liquidat ha sumat
1.881 milions d’euros, amb un grau d’execució del
102%; que les despeses corrents previstes compor-
taven 1.191 milions d’euros i les liquidades 1.199
milions d’euros, amb un grau d’execució del 97% en
les de personal, del 105% en les de compres de béns
corrents i serveis, del 76% en les despeses finan-
ceres programades, de manera que les economies
aconseguides en aquest terreny han permès tancar
l’exercici amb una economia sanejada, reduir deutes i
aconseguir un superàvit; que en els ingressos esta-
tals recaptats es constata un augment que segueix la
taxa acumulativa del 5,5% dels darrers anys, gràcies
bàsicament a la participació en els ingressos de
l’Estat, mentre que els impostos locals només es
varen apujar un 0,3% per la voluntat d’anar disminuint
progressivament la pressió fiscal, acordant uns
augments dels impostos locals que estan per dessota
del creixement de la inflació i, en tot cas, s’ha de tenir
present que l’augment de la recaptació no indica un
augment de la pressió fiscal, sinó un augment de les
bases fiscals.
Informa que en l’atenció a les persones, la primera
prioritat de l’equip de govern i la part més important
de la despesa corrent, es gastaren més de 260 mi-
lions d’euros, 65 milions en serveis socials, 69 en cul-
tura, 27 en salut, 90 en educació i 5 en esports
–quantitat a la qual s’ha d’acumular la gastada per
l’Institut Municipal d’Esports–; que el 2004 les des-
peses financeres, 60 milions d’euros, representaren
la meitat de les tingudes el 2001, en què es pagaren
120 milions d’euros, és a dir, en pessetes importaren
10.000 milions de pessetes menys, i el deute se situà
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1581
en 1.311 milions, amb una reducció de 25 milions en
el total del grup; que la inversió assolí els 477 milions
d’euros que ha estat possible per l’estalvi brut o
diferència, de 617 milions, entre ingressos corrents i
despeses corrents, la qual permet esmerçar aquesta
quantitat en despeses de capital, disminuir el deute,
reduir de manera notable els ingressos de capital i no
realitzar més que aquells actius que siguin estricta-
ment necessaris; i que el superàvit pressupostari
aconseguit, de 166 milions d’euros, pot semblar
excessiu a alguns, però no ho és perquè cal compa-
rar-lo amb l’estalvi de caixa que només fou de 25
milions d’euros, xifra que li sembla ajustada.
Destaca que tot això l’equip de govern ho ha fet
desenvolupant el seu model de gestió, que és molt
descentralitzat i complex i que obliga a una interacció
positiva entre els diversos òrgans i la Intervenció, i
entre el Dret Administratiu i el Dret Privat, cosa que
han defensat tots els governs europeus buscant agi-
litat i una eficàcia més gran compatible amb les
normes administratives, perquè la gestió no té per
finalitat servir les normes, sinó prestar, complint les
normes, uns serveis que tinguin més qualitat i efi-
ciència: per això, ja fa molts anys aquest Ajuntament
introduí una nova cultura de gestió que es basa a do-
nar als gerents i directius una certa independència
respecte als polítics, responsabilitzar-los de la seva
actuació, donar-los capacitat per a decidir sobre els
mitjans de què disposen per a arribar als objectius
marcats, i tot això es fa sense perdre ni una gota de
transparència ni de les garanties del bon ús dels
serveis públics, i sense renunciar a incorporar les
tècniques, les maneres de fer i les formes de col·la-
boració del sector privat més eficient, del qual l’Ad-
ministració pública pot aprendre encara que tingui
una missió diferent: per tant, s’aplica una cultura
organitzativa basada en la responsabilitat, no tan sols
amb els resultats, sinó amb una organització pública,
en la qual els gerents tenen més responsabilitat so-
bre la credibilitat que pugui tenir el sistema, igual com
els polítics la tenen, en el moment de controlar, sobre
la professionalitat del conjunt dels gestors.
Acaba dient que el procés seguit permet valorar de
manera favorable les previsions pressupostàries amb
les xifres reflectides en el tancament del Pressupost,
la salut economicofinancera d’aquest Ajuntament, les
ràtios d’endeutament, l’estalvi brut i del conjunt de l’A-
juntament i la utilització dels recursos públics al
servei de les prioritats polítiques per al mandat
expressades en el Programa d’actuació municipal, el
qual disposa dels recursos públics i la solvència
necessàries per a fer realitat la seva ambició de
transformació de la Ciutat.
La Sra. Recasens manifesta, d’entrada, que tota
Administració pública està obligada a retre compte
amb claredat i transparència, perquè l’ús dels recur-
sos públics exigeix analitzar, un cop a l’any, l’acció de
govern; que al començament d’aquest matí la síndica
de Greuges ha assenyalat deficiències en l’atenció
als ciutadans, carències socials destacables i la
necessitat de les Administracions d’esforçar-se per a
millorar l’atenció a les persones més vulnerables; que
fa tres mesos el ponent de Benestar indicava en una
entrevista que a Barcelona els canvis havien fet
emergir col·lectius en risc d’exclusió social i que un
20% de la població barcelonina patia algun grau de
pobresa; i que, per tant, cal donar resposta a aquesta
situació i ara toca avaluar quina ha estat la resposta
que hi ha donat l’equip de govern durant l’any 2004.
Continua dient, seguint el seu fil argumental, que
per al Grup de Convergència i Unió el 2004 fou un
any en què no hi hagué ni política, ni gestió, ni cap
projecte de ciutat, valoració que sustenta la manca de
lideratge polític, l’opacitat i l’arbitrarietat en la gestió
administrativa i el fracàs absolut i rotund de l’únic
pseudoesdeveniment que s’hi havia projectat, fets
que analitzarà tot seguit.
Pel que fa a la manca de lideratge polític addueix
que el mateix Sr. Alcalde ha reconegut haver perdut
la legitimitat de l’autoritat i el seu govern confon ser
autoritari amb tenir autoritat i, tot i tenir els instru-
ments a la mà, no els ha sabut aplicar; que tota l’obra
de govern s’ha enfocat de cara a la venda d’una mar-
ca i s’ha posat en marxa un pla per a combatre
l’incivisme sustentat, bàsicament, en campanyes
publicitàries que ha fracassat, com succeí amb el
reclutament de voluntaris, i ara s’ha anunciat una po-
lítica sancionadora, a pesar que durant 2004 des dels
Districtes s’imposaren, per infracció de les Orde-
nances municipals, multes per un import de 5 milions
d’euros, dels quals només se n’arribà a cobrar un
15%, és a dir, 750.000 euros, de manera que no ser-
veix de res anunciar polítiques sancionadores quan
s’és incapaç d’exercir l’autoritat; i que no es pot
pretendre que els ciutadans i ciutadanes siguin cívics
si, després, l’Administració dóna missatges contradic-
toris multant els grafits i, d’altra banda, organitzant,
alhora, en els Centres cívics tallers per a aprendre a
fer-ne.
Troba que el govern municipal és incoherent:
perquè pretén oferir habitatge, però continua la venda
de sòl públic al millor postor, el 2004 en una quantitat
que superà en un 18% les previsions inicials; perquè
pretén resoldre el problema de la inseguretat i, tan-
mateix, en tal any el pressupost dedicat a la Guàrdia
Urbana realment executat només va créixer un 2%
respecte a l’any anterior tot i haver-se anunciat un
augment del 6%; i perquè pretén aconseguir la
complicitat dels comerciants perquè apliquin el civis-
me en el carrer i, tanmateix, allò que havien guanyat
amb la desaparició de l’impost d’activitats econò-
miques per a la majoria d’elles s’ha recuperat amb un
increment del 134% en les taxes de preus públics.
Sosté que el 2004 es va pretendre novament lide-
rar l’acció de govern a partir del màrqueting i la
publicitat inicialment pressupostada en 5,5 milions
d’euros ha arribat en la liquidació als 12,4 milions,
però en realitat la xifra encara és més alta, perquè hi
ha despeses publicitàries, com és, per exemple, el
contracte que té per objecte desenvolupar una idea
creativa i artística de les campanyes publicitàries,
aplicades fora de la partida explícitament destinada a
publicitat; que, en canvi, el lideratge polític no es veu
en la gestió de la política social, que fou incapaç d’es-
gotar partides socials com ara les d’ajut a la llar per
treballadors familiars, menjars a domicili o emergèn-
cies socials que presenten, respectivament, uns ni-
vells d’execució que estan un 2, un 13 i un 33 per 100
per dessota de les previsions inicials; que la inco-
herència es fa també patent en el fet d’haver destinat
12 milions d’euros a publicitat i només 9 a la gent
gran, 6 a la infància i als joves, 3 al comerç i 2 al
foment de la pràctica esportiva; i que n’hi ha un altre
exemple en el fet que mentre una diputada d’Inicia-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051582
tiva per Catalunya considerava el Rally Paris Dakar
com una demostració més de les desigualtats en les
relacions nord-sud, una exhibició innecessària dels
països desenvolupats davant els Estats més empobrits
i la utilització dels recursos naturals d’aquells països
per a beneficiar les empreses patrocinadores situades
al primer món, aquest Ajuntament esmerçà 1,5 milions
d’euros en l’organització d’aquest esdeveniment.
A propòsit dels països del tercer món, denuncia
que en l’anàlisi de l’expedient del programa Barcelo-
na Solidària ha pogut comprovar que la gran quantitat
de tals recursos retornen a l’Ajuntament per a finan-
çar activitats realitzades dins la Ciutat, pràctica amb
la qual no pot estar d’acord.
Referint-se, després, a l’opacitat i arbitrarietat que
ha trobat en la gestió administrativa, diu:
Que tal vegada pels motius que esmentava abans
el Sr. Cuervo de la flexibilitat i l’eficiència, un percen-
tatge massa important de la gestió pública municipal
s’ha fet al marge dels principis de transparència i
objectivitat, i així només s’adjudicà mitjançant con-
curs un 4% dels contractes de l’Ajuntament i les
empreses i instituts municipals, i encara alguns ca-
sos, com els de ProEixample i dels Instituts Muni-
cipals de Mercats i d’Informàtica, ni tan sols arriben a
aquest percentatge, mentre que el 96% ha estat
contractat per la via del procediment d’urgència, els
contractes menors, el procediment negociat o res-
tringit.
Que l’abús dels contractes menors i dels pro-
cediments negociats arriba a l’extrem que ni tan sols
es compleixen els requisits mínims marcats per la llei,
perquè concretament no es procedeix a fer la consul-
ta preceptiva a tres empreses i, per tant, no s’obté
cap baixa en el preu de licitació, i altres vegades la
consulta es fa a empreses que estan lligades entre si,
perquè pertanyen a una matriu comuna, com és el
cas, per exemple, de les empreses Airon, Tasca i Jan
BCS, cosa que comporta vulneració del principi de la
lliure concurrència.
Que una altra tècnica de la qual s’abusa des-
caradament és la del fraccionament d’un contracte
que obligaria a convocar concurs, en diversos con-
tractes de quantia menor per tal de poder-los adjudi-
car directament, en són casos paradigmàtics: la cursa
organitzada al voltant de la torxa olímpica d’Atenes
2004, el cost de la qual fou de 53.681 euros, xifra que
està molt per damunt dels 12.000 euros a què pot
arribar la contractació menor, tanmateix es procedí
a fraccionar-ho en dotze contractes menors, alguns
dels quals estaven al voltant dels 11.000 euros, per
tal de poder-la adjudicar directament; i l’exposició
sobre els “25 Anys de democràcia i progrés social”,
el cost de la qual es fraccionà en quatre expedients
per 11.999, 11.600, 11.985 i 7.023 euros respectiva-
ment.
Que tal tècnica ha acumulat en determinades
empreses un fort volum de contractació d’obres i
serveis públics i ha comportat poca diversificació dels
adjudicataris, fins al punt que un 80% –2.000.000
d’euros– del capítol 6 del Pressupost del Patronat
Municipal de l’Habitatge fou contractat amb quatre
empreses de manera directa a través del fraccio-
nament de l’import.
Que ha abusat també de la contractació per urgèn-
cia, tal és el cas de les obres de la planta 8a de
l’Edifici Novíssim, la terrassa de l’alcalde.
La Presidència crida a l’ordre la Sra. Recasens tot
demanant-li que sigui precisa i eviti demagògia,
perquè l’esmentada terrassa porta el nom de Maria
Aurèlia Capmany.
La Sra. Recasens, reprenent el fil de la seva inter-
venció, diu:
Que en les obres de tal planta, que s’adjudicaren
sense publicitat, perquè, segons consta en l’expe-
dient, es tractava de “treballs de reparació menor
sense complexitat tècnica constructiva en no ser
necessaris treballs tècnics ni obres arquitectòniques
que alterin l’estructura o la seguretat de l’edifici”, i,
per tant, no calia procedir a la informació pública, es
va preveure un pressupost de 600.000 euros, es féu
un projecte que no fou revisat pels serveis tècnics
municipals i es donà un termini de tres mesos per fer
les obres ja que l’interès públic era tenir-les enlles-
tides abans del Fòrum Universal de les Cultures,
tanmateix les obres costaren 1,6 milions d’euros i no
acabaren fins al desembre de 2004, amb un retard,
per tant, d’un any, i l’interventor avisà de la respon-
sabilitat del redactor del projecte, de la inexistència
d’actes de replantejament, i de la utilització irregular
del procediment d’urgència; que una altra pràctica
que caracteritza les obres públiques municipals són
les continues desviacions de les obres que provo-
quen les modificacions de projectes: en aquest sentit
troba curiosa la justificació que en féu Pro Nou Barris,
SA, quan al·legà que la complexitat i dificultat deriva-
da de les sol·licituds i demandes dels veïns obliguen
a introduir modificacions un cop iniciats els projectes,
perquè, en la seva opinió, fer la pertinent consulta
ciutadana abans d’iniciar els projectes, podria estal-
viar moltes modificacions de projectes i desviacions
en els costos i en el termini d’execució, com ara en el
cas del casal de gent gran del carrer de la Maladeta,
on es produí un retard d’onze mesos perquè els veïns
demanaren que hi hagués climatització.
A continuació, menciona com a casos demostratius
de la arbitrarietat amb què actua l’Administració muni-
cipal:
1r) Que es va recórrer a declarar l’excepcionalitat
de l’acte de la signatura del Pacte del Tinell, que
tingué lloc el 14 de desembre de 2003 per part del
Partit dels Socialistes, d’Esquerra Republicana de
Catalunya i d’Iniciativa per Catalunya, per tal d’eximir
el pagament de la taxa a què estava subjecte la
utilització de tal espai, que és patrimoni de la Ciutat,
fet que, com a mínim, li sembla lleig.
2n) Que s’atorgà una subvenció de 300.000 euros,
és a dir, 50 milions de les antigues pessetes, a la
Fundació Carles Pi i Sunyer, que té com a vicepre-
sident una regidora socialista d’aquest Ajuntament i
de la qual també formen part l’alcalde de Sabadell,
els actuals consellers d’Economia i d’Agricultura, el
secretari del Govern, el fiscal en cap del Tribunal
Superior de Justícia, a pesar que tal fundació porta
dos anys sense justificar les anteriors subvencions
rebudes i això, com adverteix l’interventor, la inhabi-
lita per a continuar rebent subvencions; per tant, li
agradaria saber per què no s’aplica a tothom el
mateix raser.
3r) Que en una resposta del Sr. Cuervo s’amagà la
part de retribució variable que el Sr. Vallverdú
cobraria si assolia determinats objectius i, tanmateix,
la quantitat de 25.000 euros ha estat pagada malgrat
no haver-se assolit els objectius marcats.
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1583
Tocant després al fracàs rotund i absolut del Fòrum
Universal de les Cultures, l’únic esdeveniment projec-
tat per al 2004, comenta que comportà que la inversió
a la resta de la Ciutat disminuís un 26% respecte
l’exercici anterior i la concentració d’inversions en
aquest espai hauria estat acceptable si el motiu ha-
gués estat acceptat per la ciutadania; que el Fòrum
no va respondre a les expectatives ciutadanes i no
deixà content ningú; que s’hi pogué constatar manca
de capacitat de gestió, no tan sols pel que fa a l’obra,
on es produïren desviacions del 55%, sinó també pel
que fa als sistemes d’adjudicació, en els quals es va
recórrer a l’adjudicació directa en el 80% del total
contractat; i que s’endegà una campanya publicitària
post Fòrum per un import de 180.000 euros que tenia
per objecte comunicar aquest missatge “Ho hem fet i
volem una ciutat amb un estil de vida diferenciat on
als ciutadans agrada viure, perquè és la ciutat de la
pau, la convivència i el desenvolupament sostenible.
El Fòrum ha contribuït a una renovació del pensa-
ment i de les actituds i ha estat una plataforma per a
una nova convivència sense conflictes en un món ha-
bitable”, tanmateix li vénen a la memòria fets recents
que queden ben lluny d’això i, per tant, una mica més
d’humilitat, d’autocrítica, de sentit de la realitat faria
que la nostra ciutadania se sentís avui orgullosa de
pertànyer a la nostra ciutat.
El Sr. Cornet, d’entrada, agraeix el treball fet per la
Intervenció municipal i es queixa pel poc temps,
quinze dies, de què el seu Grup ha disposat per
analitzar els comptes municipals i de les traves i man-
ca de transparència que se li han posat a l’hora de fa-
cilitar-li la informació que demanava.
Considera que el Compte General de l’exercici
2004 reflecteix la manera com s’està governant la
Ciutat i quines han estat les prioritats del govern mu-
nicipal, i es caracteritza: per manca de transparència
en la gestió, la qual es fa amb una escassa par-
ticipació; per una deficient gestió que, en alguns ca-
sos, fins i tot frega la legalitat; per l’expressió d’unes
prioritats que són molt diferents de les del Grup del
Partit Popular; i per la manca absoluta de lideratge,
una gestió econòmica condicionada pel Fòrum Uni-
versal de les Cultures, en el qual s’anuncià un
superàvit negat en el Compte General, on pot consta-
tar-se que aquest pretès superàvit era, en realitat, un
gran dèficit i que l’esdeveniment comportà mancan-
ces per a la Ciutat.
Referint-se a la manca de transparència i de parti-
cipació, diu que el procés d’aprovació del Compte
General s’ha caracteritzat per la manca de transpa-
rència i la reiterada voluntat del govern municipal de
no facilitar la informació que se li sol·licitava; que a
hores d’ara el seu Grup no coneix encara l’import de
les despeses assumides per l’Ajuntament de Barcelo-
na per compte del Fòrum, a pesar d’haver-les recla-
mat per sis vegades, en totes les quals la resposta ha
estat negativa; que s’establiren unes normes que han
limitat la capacitat de control i fiscalització del seu
Grup, el qual alguna raó devia tenir des del moment
que després van ser canviades; que el seu Grup
demanà 4.900 lliuraments de caixa i 71 contractes
negociats i no se li’n lliurà cap, i tampoc no ha pogut
accedir ni als comptes ni a les auditories de Barcelo-
na Regional, del Holding Olímpic, de Barcelona
Emprèn i de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, ni al
llibre major, ni a la relació de contractes de Barcelona
de Serveis Municipals, SA, en un capteniment que
desdiu les possibilitats que, segons el Sr. Cuervo,
tenen els Grups de l’oposició per controlar la gestió de
les empreses municipals, perquè en l’únic moment que
tenen per fer-ho, el període d’exposició pública dels
comptes, no se’ls facilita la informació que demanen.
Parlant, després, de les subvencions atorgades per
aquest Ajuntament observa que el 2004 es duplicà el
nombre de les atorgades, que passaren de 1.672 a
3.437, tanmateix el control cada cop és més insu-
ficient; que el seu Grup no ha tingut accés a les jus-
tificacions de les subvencions atorgades en el segon
semestre de 2004 amb l’argument que les entitats
subvencionades tenien sis mesos de temps per pre-
sentar-les, i també se li ha negat l’accés a les del
segon semestre de 2003; que tampoc no se li han
lliurat els informes del òrgans que tramiten aquestes
subvencions i, consegüentment, no es coneixen els
motius pels quals s’atorguen o es deneguen; que no
copsa l’interès públic que pugui haver-hi en l’atorga-
ment d’una subvenció de 30.000 euros a una funda-
ció que en dedicà el 20% a la compra de plomes
Montblanc; que una altra subvenció serví per a pagar
una multa d’1,9 milions d’euros imposada per la Co-
missió Europea per no haver complert les obligacions
d’inversió de Barcelona Solidària, la qual, d’altra ban-
da, esmerçà molts dels recursos que rep en despe-
ses administratives i no pas en els projectes finals.
Cita, més endavant, com una altra mostra de la
manca de participació i transparència, la implantació
de les zones verdes, que no estava prevista ni en el
Programa d’actuació municipal ni en cap dels progra-
mes electorals de les forces polítiques integrades en
l’equip de govern; i seguidament observa que a pesar
que segons el Sr. Cuervo el grau de transparència
era perfecte:
a) En el cas d’Informació i Comunicació de Barce-
lona, SA, la majoria dels 42 escrits presentats pel seu
Grup s’han contestat dient textualment “No podem fa-
cilitar informació en no poder tenir accés al programa
comptable de tal societat per causa del trasllat a les
noves instal·lacions”, contestació que denota quin és
el tarannà del Partit Socialista i, concretament, la que
demanava el detall de les 140 persones relacionades
en el model 347 s’ha despatxat dient “Aquesta infor-
mació està feta en suport magnètic i no existeix el de-
tall que es demana”.
b) En el cas de Barcelona de Serveis Municipals,
SA, quan el Grup indicà que la majoria de contractes
de tal empresa no complia la llei de contractes de les
Administracions públiques i funcionava com si fos
una empresa privada, se li va respondre que l’em-
presa estava adaptant-se per aplicar tal llei.
c) En el cas de 22 Arroba BCN, SA, la reclamació
que fa el seu Grup davant el gran nombre –el 60%–
de contractes negociats on només hi ha una sola
oferta es contesta dient que els contractes negociats
on hi ha una sola oferta són els mínims.
d) En el cas de Parcs i Jardins de Barcelona, quan,
seguint les indicacions del Sr. Cuervo, en la Comissió
del Plenari demanà el detall de l’expedient dels Jar-
dins de Miramar no va rebre cap contestació i la
resposta a les seves al·legacions es limità a trans-
criure la seva petició.
De tots aquests casos dedueix que l’equip de go-
vern proclama la transparència en campanyes publi-
citàries, però no la posa en pràctica.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051584
Sosté, més endavant, que la gestió municipal fou
deficient, perquè la recaptació de les taxes i altres
ingressos s’incrementà en un 44,9% per damunt de
les previsions inicials amb el conseqüent augment,
encara que el Sr. Cuervo l’ha negada, de la pressió
fiscal indirecta i, concretament, la de la taxa de mer-
cats s’incrementà en un 7%, la de la recollida comer-
cial de residus en el 13% i la de l’aparcament de
vehicles en el 93%; que la recaptació pels impostos
municipals va créixer un 6,5% per damunt de les
previsions inicials, i això quan el 2004 s’havia ja
produït un augment dels impostos municipals per
damunt de l’índex de preus al consum; que en el cas
de la grua, a pesar que segons l’equip de govern
s’està aplicant estrictament la llei, segons els seus
càlculs l’Ajuntament està obtenint un benefici exces-
siu i increïble perquè, per exemple, els preus de
trasllat d’un vehicle que perceben Grues Guzman i
Servigruas són, respectivament, 38,07 i 44,98 euros i
sumant-hi els costos de l’agent de la Guàrdia Urbana
que els acompanya, 36,25 euros de dia i 39,37 euros
de nit i en els festius, els costos totals pugen, respec-
tivament, a 74,32 i a 81,23 euros, tanmateix al
ciutadà li cobren 133,90 euros i s’obté un benefici de
59,58 euros en el primer cas i 52,57 en el segon,
benefici que, en la seva opinió, és il·legal, perquè les
taxes només poden cobrir els costos.
Qualifica, seguidament, de pèssima la gestió
econòmica de l’equip de govern en les negociacions
econòmiques amb l’Estat i la Generalitat des que hi
ha instal·lats els governs actuals, perquè el darrer
Contracte-programa signat ha comportat que l’Estat
deixés d’aportar 31,5 milions d’euros, i, d’altra banda,
a la rehabilitació dels barris de Santa Caterina i de les
Roquetes, en comptes de 40 milions d’euros, se n’hi
dedicaran 25, és a dir, 15 milions menys, però, a
més, l’aportació de la Generalitat baixarà de 30 a
12,8 milions i el percentatge que finançarà l’Admi-
nistració autonòmica del 75 al 50 per 100, de manera
que, a pesar que aquí i allà governen les mateixes
forces polítiques, ara les reivindicacions són més
modestes, com també passa amb la Carta municipal,
actitud aquesta amb la qual el Grup del Partit Popular
no pot estar d’acord, igual com no pot acceptar que
en l’adjudicació de les ajudes convocades per a
enguany, en la qual s’ha exclòs el barri de Trinitat
Vella, el projecte corresponent al barri del Poble Sec
s’hagi reduït en un 15%.
Parlant després de la contractació, troba escan-
dalós que només un 5% dels contractes d’aquest
Ajuntament siguin adjudicats per procediment obert i
concurrència pública i el 95% ho sigui a dit, com
succeeix també a les empreses municipals, perquè
concretament a Tersa aquest darrer percentatge arri-
ba al 100%, i a Barcelona Activa, a Pro Nou Barris,
ProEixample i 22 Arroba BCN està, respectivament,
en el 62,13, el 86, el 92,75 i el 81, 92 per 100; i que
en les seves al·legacions ha assenyalat 131 casos de
contractes que, si se sumaven els imports adjudicats
el mateix dia al mateix contractista, perdien el seu
caràcter de contractes menors i s’haurien d’haver
adjudicat mitjançant el concurs.
Passa, a continuació, a analitzar com queden re-
flectides en el Compte General les prioritats en
atenció social, de les quals l’equip de govern s’omple
tant la boca, i després de fer notori que a Barcelona
l’incivisme sent molt barat, si no resulta fins i tot impu-
ne, posa de manifest que el nombre de les persones
ateses en els centres de serveis socials es reduí en
més d’un miler; el de les ateses en els centres de
serveis socials, en més de 1.500; el de les estades
d’acolliment nocturn de les persones sense sostre, en
gairebé 2.500; i dels nens amb alt risc social atesos,
en 281, és a dir, gairebé un 10% menys; xifres que el
seu Grup no pot acceptar. Afegeix que, en canvi,
s’esmerçaren: 20 milions de pessetes en els equips
audiovisuals de la Terrassa Maria Aurèlia Capmany;
400.000 euros, o sia, 66,6 milions de pessetes, en
l’actuació de Carlinhos Brown; 12 milions d’euros en
publicitat; i 395 milions de pessetes en la campanya
d’implantació de l’àrea verda d’aparcament, en re-
lació a la qual indica que l’estratègia decidida l’oc-
tubre de l’any passat cercava més inculcar als ciuta-
dans què havien de pensar que no pas recollir-ne
l’opinió.
Tocant, finalment, al Fòrum Universal de les Cultu-
res considera que les seves dades catastròfiques
plasmen la manca de transparència, falta de lideratge
i mala gestió; i posa en relleu que segons l’informe de
la Intervenció les Administracions hi havien d’invertir
65 milions d’euros, però n’hi varen invertir realment
25,4 i, per tant, es pregunta on són els altres 40
milions restants; i que les inversions municipals en
aquest esdeveniment anaren en detriment de les dels
Districtes.
Anuncia, en conclusió, que per totes les conside-
racions anteriors el vot dels membres del Grup serà,
òbviament, contrari.
El Sr. Forradellas considera, primerament, que el
procés d’anàlisi i discussió del Compte General, més
enllà de les seves funcions pròpies de control i de
rendició de comptes, ha derivat cap unes altres fina-
litats perquè, altrament, no entén les referències que
s’han fet a la síndica de Greuges i que no venien a
tomb en un punt que tenia per objecte analitzar l’estat
de comptes de l’Ajuntament i les seves empreses i
organismes autònoms; que en aquest punt de l’ordre
del dia, val més fixar-se en les sèries, com fan les
enquestes, que no pas en coses concretes, perquè
fent-ho així pot comprovar-se que coses que sem-
blaven horripilants en realitat no ho eren tant, donat
que hi ha, efectivament, com deia el Sr. Cuervo co-
ses millorables, però cal plantejar-se quines són
qüestionables i quines són pròpies del funcionament
d’una administració del volum i la complexitat d’a-
quest Ajuntament; i que, d’altra banda, les al·lega-
cions i reflexions que els Grups de l’oposició formulen
cada any revela quin és l’estat del govern, però
també de l’oposició.
Significa que els Grups de l’oposició denuncien
opacitat en la gestió municipal i, tanmateix, les seves
intervencions denoten que tenen un nivell d’infor-
mació adequat i suficient, del qual poden treure les
seves conclusions amb independència del rigor que
puguin tenir; que en la seva opinió la lectura del
Compte General permet constatar el compliment del
Programa d’actuació municipal, la resposta a les
urgències que planteja governar una ciutat tan
complexa com Barcelona i la possibilitat de disposar
d’un parc d’habitatge de lloguer i d’atendre les perso-
nes que necessiten ajuda; que en les intervencions
dels Grups de l’oposició una vegada més s’hi han
abordat els temes clàssics de cada any acompa-
nyats d’algunes novetats, enguany les àrees verdes
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1585
d’aparcament que, tanmateix, en la seva opinió no
s’havien d’enfocar d’una manera tan crítica, perquè
pot tenir i té també conseqüències positives per a la
Ciutat.
Subratlla que el 2004 l’increment de la pressió fis-
cal fou inferior a la inflació, i hi hagué una reducció de
les despeses financeres i de la inflació, elements que
demostren la salut economicofinancera d’aquest
Ajuntament.
En resposta a la referència que ha fet la Sra.
Recasens als nivells d’inversió del Patronat Municipal
de l’Habitatge i a la manera d’adjudicació del seus
contractes, puntualitza que el 2004 d’un pressupost
d’inversions de 41,6 milions d’euros, 37,8 s’adju-
dicaren mitjançant un concurs públic obert; que resul-
ta difícil preveure quants pisos s’hauran arreglat en
un any, perquè cada cas exigeix la redacció d’un
projecte concret; i que, en tot cas, no es fan frac-
cionaments d’imports, però sí contractes menors,
però s’està estudiant la manera de contractar a
l’engròs.
Acaba reiterant que el Compte General en debat
reflecteix la situació economicofinancera d’aquest
Ajuntament i la seva capacitat financera i de resposta
a les necessitats que es plantegen a la Ciutat.
El Sr. Oliveras estima que el Compte General és
correcte a pesar d’algunes errades i desajustaments
procedimentals que, en cap cas, no són repre-
sentatius del conjunt; i que la majoria de tals errades
s’han esmenat de manera satisfactòria, especialment
en els casos de l’Institut Municipal de Mercats i de
l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de
Vida.
Entrant en el contingut del Compte General, recal-
ca que el 2004 l’estalvi brut s’incrementà en el 10,4%
i es va mantenir estable en el 27% dels ingressos,
cosa que va permetre autofinançar algunes de les
inversions previstes, de manera que l’Ajuntament té
una situació econòmica equilibrada i una gestió
financera rigorosa que li permet afrontar els reptes
que se li presenten i anar construint la ciutat amb
l’estalvi que genera; que l’endeutament ha anat
decreixent fins a situar-se en el 66% dels ingressos
corrents i en 2,4 vegades l’estalvi corrent, situació
que és molt millor que la d’altres ciutats similars; i que
el Compte presentat reflecteix clarament les prioritats
del govern en el darrer exercici, que continuen en el
present i s’atenen a les marcades pel Programa
d’actuació municipal.
Destaca l’aposta de l’equip de govern: en l’àmbit
de l’educació, especialment les escoles bressol, les
quals el 2005 poden acollir 1.000 infants més que el
2000 i han tingut un nou impuls gràcies al Conveni
signat amb el Departament d’Educació i a la capacitat
d’estalvi de l’Ajuntament; en l’àmbit de la cultura i el
coneixement, amb la millora dels equipaments cultu-
rals i les biblioteques; en els espais de ciutadania,
amb l’obtenció d’espais verds comunitaris, com pot
ser la recuperació dels interiors d’illa de l’Eixample, i
la renovació i ampliació de les zones infantils; en
l’àmbit de la sostenibilitat, amb l’augment i millora del
transport públic i la seva qualitat i la millora i l’am-
pliació de la xarxa de carrils bici; en el del teixit
ciutadà, amb les inversions fetes en els mercats
municipals, que són un element fonamental per a la
dinamització dels barris, com els 12 milions d’euros
invertits en el Mercat de Santa Caterina i els 2 inver-
tits en el Mercat de la Unió; en l’àmbit de les perso-
nes, amb els programes d’inclusió social, amb les
mesures per afrontar el problema de l’envelliment de
la població, amb les inversions destinades a la gent
jove i amb la millora dels equipaments socials; en
l’àmbit de la promoció de Barcelona, que es confirma
com a ciutat emprenedora amb un nivell de pro-
ductivitats del 9,4% per damunt de la mitja espanyola,
amb la dinamització del turisme, la qual ha acon-
seguit la visita de 4,5 milions de turistes, amb les
mesures que han ajudat a la internacionalització de
l’economia barcelonina i a la seva relació amb altres
ciutats, amb el desenvolupament de l’economia del
coneixement, que és una alternativa fonamental per a
afrontar la deslocalització industrial, i amb el refor-
çament del sector industrial per anar cap a un model
econòmic equilibrat entre els serveis i la indústria.
Reitera que totes aquestes polítiques estan reflec-
tides en el Compte en debat, del qual se’n pot fer un
balanç positiu i això permet el seu Grup aprovar-lo.
El Sr. Cuervo, contestant la intervenció dels Grups
de l’oposició, significa que, com ja ha indicat abans,
el debat del Compte General pot servir per a fer una
anàlisi de l’execució del Pressupost i una anàlisi de
les prioritats polítiques i de la coherència del govern
municipal, i així ho ha fet, encara que l’escenari no si-
gui el més idoni, el Grup de Convergència i Unió,
mentre que el del Partit Popular, com ja es temia des
del dia que s’inicià el procés, s’ha dedicat a impugnar
el sistema de revisió insatisfet perquè no ha trobat
allò que volia trobar, però davant d’aquest capteni-
ment ell ha de precisar que el govern municipal, com
avalen diversos informes jurídics i sentències, té
l’obligació de facilitar dades de què disposa, i no pas
d’elaborar-les i creuar-les actuant com un gabinet
d’estudis del Grup del Partit Popular, totes les quei-
xes del qual es refereixen a la no presentació de la
informació en la forma que demana. Afegeix que
l’esmentat Grup ha tingut accés a 13.858 documents
administratius, xifra que gairebé quadruplica els
3.696 sol·licitats l’any passat, i això li permet arribar a
detalls com els de la compra de plomes Montblanc; i
que, concretament, s’han lliurat al Grup de Conver-
gència i Unió 2.222 expedients de despesa, 2.261
moviments de tercers, 1.687 factures, o sia, en total
6.170 documents, i al Grup del Partit Popular 4.000
moviments de tercers i 7.768 documents en total.
Concreta, més endavant, que l’Ajuntament atorgà
8.121 subvencions, totes les quals han estat
revisades; que les adjudicacions fetes mitjançant
procediment obert varen ser el 4,43% del total, però
representaren el 25% del Pressupost, les fetes
mitjançant procediment negociat representaren el
16,06% del total i el 45% del Pressupost, de manera
que el 70% del Pressupost s’adjudicà amb la con-
currència i publicitat i la presentació de tres ofertes;
que els contractes menors per import inferior als
12.000 euros, 2.000.000 de pessetes, que repre-
sentaren el 79% del total, tenen la seva raó de ser en
la confiança que el legislador ha donat als gestors
perquè puguin contractar segons criteris de discre-
cionalitat i no de manera arbitraria, com s’ha donat a
entendre, però, en tot cas, a pesar de la importància
percentual que tenen aquests contractes sobre el to-
tal, el 75% dels euros gastats ha estat contractat per
procediments oberts, negociats o restringits, amb pú-
blica concurrència.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051586
Puntualitza, després, que el Tribunal de Comptes
de la Unió Europea ha indicat que la interpretació que
feia la Intervenció General de l’Estat, en l’època que
hi governava el Partit Popular, sobre la manera com
contractaven les empreses públiques no era correcta
i s’havia d’adaptar a la legislació pressupostària; i,
per tant, a partir de tal moment les empreses muni-
cipals també han de fer-ho.
Addueix, a continuació, que els Grups de l’oposi-
ció, que sobre un total d’unes 40.000 factures n’han
revisat 2.000 –mostra amplíssima que no s’usa en
cap auditoria pel seu cost–, no poden pretendre que
se’ls facilitin els 308.000 assentaments comptables
enregistrats, perquè la llei indica que s’han d’usar
tècniques d’auditoria: per tant, han tingut al seu abast
els instruments de verificació necessaris i ha hagut
una transparència absoluta.
Aclareix, seguidament, que l’any passat aquest
Ajuntament es va vendre, i els Grups de l’oposició ho
saben de sobres, solars per valor d’11, no de 41,
milions d’euros i un dret de superfície per altres 28
milions, perquè no era just que tingués immobilitzats
aquests recursos en un equipament –un centre
geriàtric– que correspon a l’Administració sanitària, la
qual en l’època en què governava Convergència i
Unió no volgué destinar ni un euro a fer el nou
geriàtric del Fòrum i, per tant, el féu l’Ajuntament que
ara recupera, a través del dret de superfície, els
diners gastats i anirà pagant tal centre a través d’un
crèdit; que dels 11 milions obtinguts per venda de sòl,
2.000.000 corresponen a venda de parcel·les so-
brants de via pública; i que no es pot pas sostenir que
l’Ajuntament s’està polint el patrimoni quan l’ha aug-
mentat per valor de 414 milions d’euros i per poder
fer aquesta renovació se n’ha venut per valor de
9.000.000.
Especifica, també, que globalment la grua té uns
ingressos de 17,8 milions d’euros i unes despeses de
20,9 milions, per tant té pèrdues i això els Grups de
l’oposició ho saben; que els ingressos per la zona
blava només varen créixer un 1,1%; que en l’impost
sobre béns immobles, els topalls del 4 i del 7% han
disminuït la pressió fiscal; que la relació entre la re-
captació de les multes per infracció de les Ordenan-
ces i els imports liquidats per tal concepte va créixer
fins al 56%, quan l’any anterior estava en el 50%, el
precedent en el 47% i en el 45% el 2000; i que l’índex
de creixement de la recaptació de les multes per
infraccions en la via pública, tot i estar encara baix,
pujà un 68% i el de les relatives a les Ordenances del
medi ambient ho féu en el 30,75%.
Observa que, una vegada més, amb ànim de des-
acreditar una mica el Sr. alcalde imputant-li, a falta
d’altres motius, manca de sensibilitat social s’ha tret
un tema ja clàssic en aquest debat que es fa cada
any, el de les despeses de comunicació i protocol,
amb les quals enguany s’han barrejat les obres de la
terrassa de l’Edifici Novíssim; i que una segona línia
de desacreditació, també clàssica, ha estat manipular
les dades d’aquestes despeses fins fer-les arribar als
12 milions d’euros i comparar amb les quantitats que
es gasten en altres partides socials, com la dels
menjars a domicili, i això quan el Pressupost dedica
260 milions d’euros als serveis socials.
Assegura que s’ha cuidat molt que l’Ajuntament no
pagués cap factura del Fòrum que no li toqui i, per
això, personalment lliurà als Grups de l’oposició l’in-
forme de l’interventor, que sis hores després el Sr.
Cornet portava, convenientment deformat, a la prem-
sa; i en resposta a la pregunta formulada per aquest
regidor sobres els restants 40 milions precisa que,
d’acord amb el Conveni signat, l’Ajuntament es va
comprometre a fer les seves aportacions pel capítol 7
del pressupost, mentre les altres Administracions, en
canvi, es varen comprometre a fer-ho pel capítol 4, a
fi que el Fòrum financés el conjunt de les seves acti-
vitats, tant d’inversió com de despesa corrent, i aquí
estan indicats els 40 milions esmentats.
La Sra. Recasens demana al Sr. Cuervo que no
faci del compliment de la llei virtut, perquè l’Adminis-
tració municipal té per llei obligació de posar a
disposició dels Grups tota la informació necessària i,
tanmateix, això s’ha fet amb la limitació del termini de
quinze dies que fixa la llei, i amb unes altres limi-
tacions, com ara la del nombre d’assessors, que ha
establert el govern municipal.
Recalca que no ha manipulat cap xifra, perquè 12
milions d’euros és la quantitat que l’equip de govern
diu destinar a publicitat i si això representa el 0,9% del
Pressupost, es pregunta quin percentatge deuen re-
presentar els 346.000 euros destinats a menjars a
domicili i els 450.000 destinats a emergències socials.
Demana que, tal com indica la Intervenció, els
comptes del Fòrum se sotmetin a informació pública,
perquè no passi com amb els del Consorci del Palau
de Congressos que, al cap d’un any i mig, encara no
s’han exposat al públic ni liquidat i ara caldrà fer-ho a
corre-cuita; i fa notar que, en revisar els comptes mu-
nicipals, ha trobat que s’havien destinat 12,5 milions
d’euros a pagar despeses del Fòrum.
Fa avinent que el Patronat Municipal de l’Habitatge
havia reconegut que s’havia adjudicat directament a
quatre empresaris contractes per import de 2.000.000
d’euros, però que s’intentarà corregir aquesta pràc-
tica.
Comenta que en el curs del debat s’ha intentat
minimitzar la seva argumentació relativa a la contrac-
tació directa, però, en tot cas, ha de posar damunt la
taula la incoherència dels Grups Socialista, d’Esquer-
ra Republicana de Catalunya i d’Iniciativa per Catalu-
nya Verds-EU i A, perquè ella ha emprat termes que
va treure dels que usaren aquests partits quan
accediren al Govern de la Generalitat i parlaren d’o-
pacitat, d’arbitrarietat i d’una important part de la
gestió feta al marge dels principis de transparència i
objectivitat, i el Sr. Boada qualificà tot això de mala
gestió i d’engany als ciutadans, valoracions que ara
tornen com un bumerang sobre el govern municipal,
ja que no es pot considerar una qüestió menor o
desajustament procedimental el fet que la contrac-
tació directa representés el 96% de tota la con-
tractació o el 75% de l’import total contractat i només
se n’hagués adjudicat mitjançant concurs el 24%,
percentatge que a ProEixample i a l’Institut Municipal
de Mercats se situa en el 26% i en l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida baixa fins al
15%.
Pregunta per què, si no s’està venent sòl, l’Ajun-
tament ha de construir habitatges en sòls qualificats
d’equipaments.
Acaba reiterant que la gestió en l’any 2004 es ca-
racteritzà per la manca de lideratge polític, per l’ar-
bitrarietat i opacitat i pel fracàs, constatat, del gran
esdeveniment, el Fòrum, que s’hi havia programat.
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1587
El Sr. Cornet significa que el Sr. Cuervo ha culpat
el Partit Popular del fet que Barcelona de Serveis
Municipals, SA, no compleixi la legislació vigent; que
la Unió Europea multà aquest Ajuntament pel progra-
ma de Barcelona Solidària; que només un 5% dels
contractes municipals s’adjudiquen en concurs, la
resta, a dit; que el Fòrum costà, entre 2003 i 2004,
540 milions d’euros, o sia el 47,6% de les inversions
fetes en tals anys; que si, segons l’informe que hi ha
facilitat el mateix Sr. Cuervo, les Administracions
havien d’invertir 65 milions d’euros i només n’hi varen
invertir 25, ha de preguntar on són els altres 40; i que
el termini de quinze dies de què disposaren en el seu
moment els Grups de l’oposició per a examinar els
sis anys d’inversions del Fòrum demostra quin és el
tarannà i la transparència del govern municipal.
Recalca que l’exercici de 2004 es caracteritza per
l’augment de les inversions en el Fòrum, per un de-
crement del 16,5% de les inversions en els Districtes,
per l’escassa participació i concurrència en la gestió
municipal, per una deficient gestió en la contractació,
el funcionament i les subvencions i per unes prioritats
en l’actuació, que el seu Grup no pot compartir,
fixades d’esquena a les de la ciutadania, perquè es
concentraren en el Fòrum.
El Sr. Forradellas matisa que en la contractació del
Patronat no hi ha fraccionament, però sí dificultat per
a establir previsions pressupostàries; i que la implan-
tació d’un nou sistema ja s’havia previst abans de les
al·legacions del Grup de Convergència i Unió.
El Sr. Cuervo diu que l’oposició ha convertit el
present debat en un esperpent, entès el terme com el
defineix Valle Inclán, és a dir, com una deformació
grotesca, caricaturitzada i, a vegades, tragicòmica de
la realitat per a deformar-ne la imatge com si es
reflectís en un mirall còncau; i que hi ha constatat
alguns dels temes de cada any, com ja ha dit abans,
però, en canvi, n’hi ha trobat a faltar d’altres, com per
exemple la referència clàssica del Grup del Partit Po-
pular sobre el rànquing de ciutats amb la pressió fis-
cal més alta d’Espanya, tal vegada perquè potser
sortiria primera Madrid i segona València, o l’altra so-
bre la voracitat recaptatòria d’aquest Ajuntament.
Veu en la intervenció darrera de la Sra. Recasens
una revenja per la que féu el Sr. Boada en el Par-
lament de Catalunya; i puntualitza que la seva obliga-
ció és respondre pels comptes municipals i defensar-
los valent-se dels seus propis arguments i dades i
prescindint de comparacions amb els comptes de la
Generalitat, el control dels quals corresponen a altres
persones i institucions.
En tal línia ha de precisar que si en serveis de
neteja i bugaderia a domicili s’havia previst 283.000
euros i només se’n gastaren 232.000, és perquè no
es necessitaren més serveis d’aquest tipus; que si
per als serveis d’emergències socials i l’Oficina
Permanent d’Atenció Social s’havia pressupostat
600.000 euros i se’n gastaren 450.000 devia ser
perquè no hi hagué més demandes i no pas per la
voluntat d’estalviar i altre tant pot dir respecte als
20.000 euros menys que el Pressupost preveia en els
menjars a domicili; que, en tot cas, allò que seria
preocupant no és que es gastessin menys diners dels
previstos, sinó que algú no hagués pogut gaudir de
tals serveis per manca de pressupost; i que el govern
municipal no pretén pas fer virtut del compliment de
les normes, perquè és la seva obligació complir-les i
ho fa i, per això, els Grups de l’oposició no tenen dret
a posar en dubte sistemàticament aquest com-
pliment.
La Sra. Recasens explica que en les seves parau-
les no hi havia cap intencionalitat de revenja, sinó de
coherència; que si el Sr. Cuervo ha qualificat la seva
intervenció, en termes de Valle Inclán, d’esperpèntica
i demagògica, ella, recordant que per a l’autor de
l’informe PRISA, la política no són paraules, són
xifres i al final solament es pot jutjar en les xifres i que
el ciutadà no entén els pressupostos públics és past
de la verborrea dels polítics, ha de demanar que es
presentin uns pressupostos clars i transparents,
altrament el desencís de la ciutadania és total.
El Sr. Cuervo replica que la Sra. Recasens ha cai-
gut en la verborrea i no ha presentat ni una sola xifra;
que en cap cas no ha usat el terme demagògia; i que
ha respost dels comptes municipals amb arguments
de l’Ajuntament, mentre que qui ha introduït en el de-
bat el Sr. Boada i el debat en el Parlament de Cata-
lunya ha estat la Sra. Recasens.
S’aprova el dictamen en debat, relatiu al Compte
General de 2004, amb el vot en contra dels Srs.
Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres.
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller i Mejías; i s’acorda l’assabentament de
l’Informe de la Intervenció sobre la fiscalització a
posteriori.
7. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a
concertar préstecs hipotecaris per un import màxim
global de 4.664.465,27 euros, destinats a finançar les
obres d’un total de 45 habitatges del carrer de Mar-
torelles, núm. 18-36, en les condicions que s’adjunten
a l’annex, i que han de substituir els que es van
aprovar amb la mateixa finalitat pel Plenari del
Consell Municipal el 22 de desembre de 2003.
El Sr. Fernández Díaz demana que es concreti el
retard que porta l’execució d’aquesta promoció d’ha-
bitatges, i l’increment de costos que acumula.
El Sr. Forradellas puntualitza que l’objecte del dic-
tamen és l’autorització per a concertar el préstec
hipotecari, que no incidirà en el cost final a pagar per
les persones que ocuparan els habitatges; que, com
ja explicà en la Comissió del Plenari, la construcció
de tals habitatges resultà afectada per l’esllavissa-
ment de la muntanya per causa de les pluges, el qual
comportà una aturada de tres mesos en l’execució de
les obres i exigí un estudi d’estabilització de la mun-
tanya, un rebaix de terres, un nou condicionament del
solar, l’adopció de determinades mesures d’estabi-
lització del terreny, la redacció d’un nou projecte
modificat, la construcció de murs de contenció, i la
divisió del projecte en diverses fases, la darrera de
les quals s’acabarà el proper mes de desembre, de
manera que, descomptant tot el temps en què
restaren interrompudes per motius de seguretat les
obres, hauran tingut una durada d’uns dos anys; i que
no disposa en aquest moment de dades sobre
l’increment de costos.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres.
Esteller i Mejías.
8. 1r) Nomenar, en l’exercici de les competències
reservades al Plenari del Consell Municipal de l’Ajun-
tament de Barcelona en relació a les societats pri-
vades municipals: Barcelona de Serveis Municipals,
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051588
SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Bar-
celona Activa, SA, Barcelona d’Infraestructures Muni-
cipals, SA, Barcelona Gestió Urbanística, SA, Pro
Nou Barris, SA, i 22 Arroba Bcn, SA, auditors de
cadascuna d’elles per a l’exercici 2005 conjuntament
les companyies PricewaterhouseCoopers Auditores,
SL i Gabinet Tècnic d’Auditoria i Consultoria, SA. 2n)
Nomenar, com a soci únic de Barcelona de Serveis
Municipals, SA, auditors per als seus comptes anuals
consolidats per a l’exercici 2005 conjuntament a les
companyies PricewaterhouseCoopers Auditores, SL,
i Gabinet Tècnic d’Auditoria i Consultoria, SA.
La Sra. Recasens considera que el Gabinet Tècnic
d’Auditoria i Consultoria està auditant els comptes de
les empreses municipals des de fa més de tretze
anys i, per tant, per a evitar rutines i inèrcies seria bo
establir una certa rotació en aquestes comeses, tal
com també recomana que es faci la Secretaria Gene-
ral un cop els auditors portin set anys exercint-les.
El Sr. Cornet avança el vot contrari del seu Grup
pels motius, que s’acaben d’adduir, del temps que
porta el Gabinet Tècnic d’Auditoria i Consultoria fis-
calitzant els comptes municipals, als quals afegeix
que, segons consta en l’informe relatiu al Compte ge-
neral, la Intervenció Municipal demanà el 25 d’agost
de 2004 el pla d’actuació i concreció de programes
dels serveis corresponents a les auditories de les
empreses municipals, petició que reiterà el 14 de
març i el 22 d’abril d’enguany, alhora que sol·licitava
que se li facilités el detall dels resultats de les re-
comanacions i observacions, del control d’ingressos i
caixes de les situacions dels deutors i, en definitiva,
tota la informació que ha de contenir una auditoria
ben feta; però a hores d’ara, la resposta de totes les
empreses ha estat nul·la.
El Sr. Cuervo, en resposta a la referència que s’ha
fet a l’informe de Secretaria, en llegeix el punt 6, on
consta que el dictamen en debat és conforme a dret.
La Sra. Recasens matisa que no es qüestiona pas
la legalitat del dictamen, sinó els aspectes ètics i
estètics del fet que un mateix auditor porti tretze anys
auditant els comptes de les empreses municipals,
quan per a evitar inèrcies i rutines, valdria la pena
establir una certa rotació en aquestes tasques.
El Sr. Cuervo matisa que complir la llei pot ser no
estètic, però sempre és ètic.
El Sr. Cornet insisteix a preguntar si el Sr. Cuervo
troba bé que es renovi l’encàrrec als mateixos
auditors que no han contestat a la Intervenció Munici-
pal la petició que els feia sobre el seu pla de treball
en les empreses.
El Sr. Cuervo aclareix que ell contesta a la Inter-
venció directament i no a través del Sr. Cornet, que
és veu interessada.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres.
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller i Mejías.
Tot seguit es dóna per aprovada, amb els mateixos
vots,  aquesta acta, en la part que estrictament afecta
l’adopció de l’acord anterior, per tal d’agilitar-ne la
inscripció en el Registre Mercantil.
9. Aprovar el Pla d’Incentius a la jubilació voluntària
que consta en el document adjunt; i preveure la
dotació de 3.571.244,98 euros al capítol I del Pres-
supost de l’any 2006.
El Sr. Puigdollers avança l’abstenció del seu Grup
perquè, malgrat ser partidari de les jubilacions incen-
tivades que permetin la renovació del personal, l’ex-
pedient reconeix que en anteriors edicions s’han
acollit a tals plans una mitjana de 42 bombers o
guàrdies urbans cada any i, tanmateix, quan arriba
l’hora de debatre l’augment de la plantilla, el govern
municipal parla d’un increment de 100 agents nous
sense descomptar les baixes produïdes per les
jubilacions anticipades: en conseqüència, el seu Grup
estaria disposat a votar favorablement el dictamen si
s’hi incorporava el compromís d’afegir a les places
d’agents de la Guàrdia Urbana que el Pressupost
preveu convocar enguany, les que deixi vacants la
gent que s’aculli a la jubilació anticipada, perquè tal
Cos no pot perdre més efectius.
El Sr. Cornet manifesta que els membres del seu
Grup estarien disposats a votar favorablement aquest
dictamen si el govern assegurés que les places del
personal dels cossos de la Guàrdia Urbana i dels
Bombers que s’hi acullin no seran amortitzades per-
què, en la seva opinió, cal diferenciar l’ampliació de la
plantilla, del seu rejoveniment mitjançant jubilacions
incentivades.
El Sr. Cuervo contesta que 100 guàrdies nous no
vol dir 100 guàrdies més, perquè s’han de deduir les
jubilacions; i que la plantilla de la Guàrdia Urbana
pactada en les negociacions sobre el desplegament
dels Mossos d’Esquadra és d’uns 2.500 guàrdies
urbans, xifra que s’ajusta a la ràtio de 1,7 agents per
cada 1.000 habitants.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres.
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller i Mejías.
10. Desestimar les al·legacions formulades pel
Grup Municipal de Convergència i Unió en el tràmit
d’informació pública de l’expedient de constitució d’un
dret real de superfície a favor del Servei Català de la
Salut respecte de la finca UP-2 resultant del Pla es-
pecial urbanístic per a la ordenació dels terrenys de
les antigues Cotxeres de Borbó, per a la construcció i
gestió d’un equipament que integrarà una residència
sociosanitària, un centre d’assistència primària (CAP)
i serveis annexos al CAP, i els equipaments munici-
pals de biblioteca i casal d’avis, motivant la desesti-
mació en el fet que el Pla especial esmentat determi-
na l’ús de biblioteca dins la finca UP-2; i, per tant,
constituir el dret de superfície esmentat.
S’aprova el dictamen anterior amb l’abstenció dels
Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les
Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també
dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
les Sres. Esteller i Mejías.
11. Aprovar una subvenció anual a la Fundació del
Gran Teatre del Liceu per un màxim de 243.911,36
euros, des de l’any 2006 fins al 2015, ambdós inclo-
sos, per fer front al dèficit amb origen a les tem-
porades d’òpera 2003/2004, 2004/2005 i 2005/2006.
Aprovar una subvenció anual al Consorci del Gran
Teatre del Liceu per un màxim de 458.902,94 euros,
des de l’any 2006 fins al 2015, ambdós inclosos, per
a fer front a les obligacions econòmiques derivades
de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu. Deixar
sense efecte les subvencions corresponents als anys
compresos entre el 2006 i el 2011, ambdós inclosos,
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1589
acordades pel Plenari del Consell Municipal el 28 de
setembre de 2001.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
12. Aprovar un suplement de crèdit en el Pres-
supost vigent de l’Institut Municipal d’Informàtica, per
un import de 500.000 euros, a finançar amb el
romanent líquid de tresoreria de l’exercici 2004,
considerant-lo definitivament aprovat en cas de no
presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini
d’exposició pública.
S’aprova el dictamen anterior amb l’abstenció dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller i Mejías.
13. Desestimar les al·legacions formulades pel
Grup Municipal del Partit Popular en el tràmit d’infor-
mació pública de l’expedient de modificacions de
crèdit, per un import de 2.500.000 euros, aprovat
inicialment en la sessió del Plenari del Consell Muni-
cipal de 27 de maig de 2005, segons informe adjunt; i
aprovar definitivament les esmentades modificacions.
El Sr. Puigdollers anuncia el vot contrari dels
membres del seu Grup, que és coherent amb el seu
posicionament adoptat en l’aprovació inicial, perquè li
sembla impresentable transferir 2.500.000 euros per
a pagar l’arranjament dels Jardins de Miramar, el
qual, a juí seu, hauria de ser assumit pel conces-
sionari de l’hotel ja que: 1r) segons l’article 8 del Pla
especial aprovat el març de 2002, la restauració, no
el manteniment, dels Jardins de Forrestier (àmbit fora
de la concessió) havia de ser objecte del projecte
corresponent a elaborar per la concessionària que se
n’havia de fer càrrec, és a dir, pagar; 2n) el Pla espe-
cial dels entorns de Miramar, aprovat l’octubre del
mateix any, repeteix el mateix criteri; 3r) la clàusula
7a j) del plec de condicions –escrit, per cert, en
castellà, cosa força habitual en aquest Ajuntament–
l’adjudicatari ha d’encarregar-se de la conservació i
manteniment dels Jardins Forestier que no són
objecte de la concessió, els plànols dels quals s’ad-
junten com a annex núm. 1, obligació que inclou la
conservació, restauració i els treballs habituals de
jardineria; per tant, no entén quines relacions deu
haver-hi entre el govern municipal i l’adjudicatari, per
les quals aquest Ajuntament hagi d’assumir el
pagament d’aquests 2.500.000 euros que hauria de
pagar el concessionari.
El Sr. Fernández Díaz no vol criticar que en
l’expedient hi hagi algun document en castellà donat
que, segons les enquestes, és la llengua materna de
més de la meitat dels barcelonins; però sí, que
s’hagin desestimat les al·legacions del seu Grup i, en
aquesta línia, recorda que en la sessió anterior instà
la incorporació a l’expedient dels antecedents de les
obres de remodelació i urbanització dels Jardins de
Miramar, així com també de les diverses llicències
d’obres atorgades, perquè es tracta d’una informació
absolutament rellevant per a avaluar si la modificació
de crèdit en debat s’ajusta a la concessió adjudicada
i, tanmateix, en la seva opinió, hi ha una opacitat ab-
soluta en aquesta qüestió i ha arribat ja l’hora que
l’expedient es completi amb llum i taquígrafs i de
saber, deixant de banda les raons que justifiquin
que aquest Ajuntament actuï com a promotor d’un
hotel de luxe a Miramar i que corresponen a un altre
debat, quin serà el pressupost definitiu de tal hotel,
quin és el desglossament de les aportacions que hi
ha fet l’Ajuntament, quin és el cost de l’enjardina-
ment i si l’adjudicatària està complint les seves obli-
gacions, donat que l’Ajuntament té un 10% de tal pro-
moció; ara bé, com que el govern municipal es nega
a donar aquesta informació, el seu Grup entén que
es vol amagar quelcom i demana absoluta transpa-
rència.
El Sr. Cuervo es mostra sorprès per les interven-
cions que han fet tant el Sr. Puigdollers, que ha pogut
citar tres documents diferents, com el Sr. Fernández
Díaz que ha pogut llegir els mateixos papers, però,
com sempre, no li feien falta perquè ha vingut ja amb
un discurs preconcebut.
Concreta que segons l’apartat 7a j) del plec de
condicions, l’adjudicatari s’ha d’encarregar de la con-
servació i manteniment dels Jardins Forestier, que no
són objecte de la concessió i, tanmateix, els Grups de
l’oposició han jugat amb l’equívoc de la privatització
d’aquests jardins i han creat sistemàticament dubtes
sobre aquesta qüestió; que tal hotel pot agradar o no,
tanmateix promoure’l és una decisió política, benefi-
ciosa per a la Ciutat, que no altera el medi ambient i
que ajudarà a dignificar aquella zona urbana segons
el projecte redactat pel Sr. Oscar Tusquets, que ha
passat per les Comissions de Qualitat i que serà
controlat per Barcelona de Serveis Municipals, SA;
que el concessionari hi té obligacions de conservació
i manteniment que inclouen, en concret, la conserva-
ció, la restauració i els treballs habituals de jardineria
que s’han d’entendre com a manteniment habitual i
no com a construcció d’un nou jardí després de les
obres: aquest era, més enllà de la literalitat dels ter-
mes, de les paraules, el veritable esperit d’allò que se
signà i, per això, es dedica un remanent de tresoreria
perquè la Ciutat pugui gaudir dels Jardins Forestier
renovats, que són d’ús públic.
El Sr. Puigdollers matisa que el seu Grup sem-
pre ha dit que es tractava d’uns jardins públics,
però que, pel seu accés, acabarien convertits en
uns jardins d’ús privat; que, malgrat els termes en
què estan redactats els dos plans especials que ha
esmentat, i el plec de condicions de la concessió,
la restauració de tals jardins acabarà pagant-la
l’Ajuntament.
El Sr. Fernández Díaz significa que no ha esmentat
tots els documents citats pel Sr. Puigdollers, perquè
és perfectament conscient que el plec de condicions
de la concessió estableix l’ús públic dels Jardins
Forestier –aspecte sobre el qual ha demanat al Sr.
Cuervo unes garanties que no se li acaben d’oferir– i
defineix perfectament les obligacions de la conces-
sionària distingint entre les relatives a l’interior de
l’hotel, que corresponen a l’adjudicatària, i les rela-
tives al davant de l’hotel i a les dues feixes, que són
de Barcelona de Serveis Municipals, SA; que el seu
Grup presentà al·legacions perquè l’expedient no
incorporava el detall dels antecedents de les obres de
remodelació i urbanització dels jardins, fonamental, a
juí seu, per a saber si es pot avalar la modificació de
crèdit en debat, si les obres s’ajusten a la llicència
atorgada, si hi ha hagut modificacions posteriors i
quant costarà a l’Ajuntament la broma de promoure
un hotel de luxe a Miramar.
El Sr. Cuervo, després de recordar que en aquest
hemicicle també ha sentit dir que el Parc de Diagonal
Mar s’anava a privatitzar, indica al Sr. Fernández
Díaz que demani per escrit tot allò que vol saber, i li
serà contestat de la mateixa manera; i precisa que
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051590
l’import de la modificació de crèdit es destina a la
construcció dels jardins, la plaça de l’Armada i els
laterals, tal com diu el plec de condicions de la con-
cessió.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres.
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller i Mejías.
14. Constituir un dret real de superfície a favor de
la Generalitat de Catalunya respecte de la finca si-
tuada als carrers de la Indústria núm. 82-88 i de
Sardenya núm. 372-378, grafiada en el plànol annex,
per un termini de trenta anys i amb caràcter gratuït,
per a la construcció i gestió del CEIP Fructuós
Gelabert; sotmetre l’expedient a informació pública
durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen
reclamacions o al·legacions procedir a constituir el
dret, formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb
les condicions del document annex, que s’aproven;
inscriure’l en el Registre de la Propietat; condicio-
nar l’efectivitat del present acord a l’aprovació defi-
nitiva per la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de
Barcelona de la Modificació del Pla General Metro-
polità en els Jardins del Príncep de Girona i a la
formalització de l’escriptura de cessió al Municipi de
l’esmentada finca per part de la societat Endesa Dis-
tribución Eléctrica, SLU, en l’execució del Conveni
signat l’11 d’abril de 2005; i facultar l’Alcaldia per a la
realització de totes les actuacions encaminades a
concretar, clarificar i executar el present acord.
El Sr. Ciurana anuncia el vot favorable del Grup
de Convergència i Unió, però assenyala que la
constitució del dret de superfície queda condiciona-
da a l’aprovació del planejament urbanístic i a la
cessió de la finca en qüestió per part d’Endesa Dis-
tribución Eléctrica, SLU, de manera que el dictamen
denota que no es governa amb prou previsió,
planificació i eficàcia.
El Sr. Fernández Díaz anticipa igualment el vot fa-
vorable del Grup del Partit Popular, però opina que el
dictamen denota la manera com l’equip de govern im-
pulsa la construcció d’escoles, donat que el CEIP
Fructuós Gelabert ja figurava en el Mapa escolar de
1995 i, tanmateix, el curs 2004-2005 s’hagué de po-
sar en funcionament en barracons i ara es construirà
en un emplaçament que el regidor del Districte estimà
menys idoni que el previst inicialment; i tot això
condicionat encara, cosa que preocupa el seu Grup,
a l’aprovació d’una modificació urbanística que no
sap quan es produirà, aspecte que li agradaria que
fos concretat.
La ponent d’Educació, Sra. Subirats, matisa que
el Mapa escolar de 1995 preveia la construcció
d’aquesta escola, però no concretava l’emplaçament
i, posteriorment, s’apuntà una possible ubicació,
després desestimada per les dificultats que com-
portava en cost i expropiacions, mentre que la que
avui es proposa resulta plenament satisfactòria i,
consegüentment, el dictamen s’ha endegat en els
termes que permetin construir-la tan aviat com sigui
possible.
El Sr. Casas confia que l’aprovació de la Modifi-
cació del Pla General Metropolità podrà produir-se,
sense problemes, en la reunió de la Subcomissió
d’Urbanisme que tindrà lloc els propers dies.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
I HABITATGE
Districte de Ciutat Vella
15. Aprovar definitivament, de conformitat amb
l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la
Modificació del Pla especial de reforma interior del
Raval a l’àrea delimitada pels carrers de Sant Rafael,
de Sadurní, i de Sant Josep Oriol i la rambla del
Raval, d’iniciativa municipal (Foment de Ciutat Vella,
SA), amb les modificacions a què fa referència l’infor-
me del Departament de Planejament de Transforma-
ció, i resoldre les al·legacions presentades en el
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial per
l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de
portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, i pel
Sr. Octavià Alexandre i Fernàndez, de conformitat
amb l’informe de l’esmentat Departament de valora-
ció de les al·legacions; informes, tots dos, que cons-
ten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpo-
ren al present acord.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres.
Esteller i Mejías.
Districte de l’Eixample
16. Aprovar definitivament, de conformitat amb
l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo-
dificació puntual del Pla especial d’ordenació i deter-
minació del tipus d’equipament del sector delimitat
pels carrers de Tarragona, de la Diputació, de la Gran
Via de les Corts Catalanes, de Llançà i el seu entorn
Plaza de Toros de las Arenas, promoguda per la Cía.
Nueva Plaza de Toros, que incorpora les prescrip-
cions de l’aprovació inicial; i resoldre les al·legacions
presentades en el tràmit d’informació pública de
l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chia-
riello, en la seva qualitat de regidor del Grup Munici-
pal de Convergència i Unió, i pel Sr. Malco Parc
Cebriàn, en nom i representació de la Sociedad Jo-
sel, SA, de conformitat amb l’informe del Departa-
ment de Planejament de Desenvolupament, de valo-
ració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a
efectes de motivació, s’incorpora al present acord.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres.
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels
Srs. Portabella, Oliveras, Florensa i Martínez i la Sra.
Vallugera.
17. Aquest punt ha estat debatut i aprovat con-
juntament amb el núm. 3 de l’ordre del dia.
Districte de Sants-Montjuïc
18. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità re-
lativa a la reordenació viària dels carrers A i 2 en el
polígon de la Zona Franca, promoguda per Trans-
ports Metropolitans de Barcelona, la Direcció General
de Ports i Transports, el Consorci de la Zona Franca i
l’Ajuntament de Barcelona, amb les modificacions a
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1591
què fa referència l’informe de la Direcció Tècnica
d’Urbanisme; resoldre les al·legacions presentades
en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial
per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat
de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, de
conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de
valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que
consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in-
corporen al present acord; i trametre l’expedient a la
Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona
per a la seva aprovació definitiva.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fer-
nández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres.
Esteller i Mejías.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a l’ordenació volumètrica dels ter-
renys situats a la plaça d’Alfons Comín, núm. 11-12, i
al carrer de Lleó XIII, núm. 36-50, d’iniciativa munici-
pal (Regesa), amb les modificacions a què fa re-
ferència l’informe del Departament de Planejament
de Desenvolupament; i resoldre les al·legacions pre-
sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprova-
ció inicial, de conformitat amb l’informe de valoració
de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a
l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen al
present acord.
El Sr. Ciurana avança el vot favorable dels mem-
bres del seu Grup, tot i que tant l’informe del Consell
del Districte de Sarrià-Sant Gervasi com les seves
al·legacions expressaven la conveniència d’aprofitar
la construcció de l’edifici previst en el dictamen per a
la construcció d’un aparcament més gran en la plaça
d’Alfons Comín, indret neuràlgic d’entrada i sortida de
la Ciutat, suggeriment que només ha estat recollit
amb la construcció d’una planta més destinada a
l’aparcament.
El president de la Comissió d’Urbanisme, Infraes-
tructures i Habitatge, Sr. Casas, destaca que el dicta-
men preveu la construcció d’un nombre considerable
d’habitatges de promoció pública i d’una escola
bressol, endreça un espai que no ho estava i amplia
la capacitat d’aparcament sense comportar un risc
per a l’estructura urbana de l’entorn.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres.
Esteller i Mejías.
Districte de Gràcia
20. Aprovar definitivament, de conformitat amb
l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, Pla
especial d’establiments de pública concurrència i al-
tres activitats del Districte de Gràcia, d’iniciativa muni-
cipal, amb les modificacions a què fa referència l’in-
forme de la Direcció Tècnica d’Urbanisme; i resoldre
les al·legacions presentades en el tràmit d’informació
pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb
l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les
al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expe-
dient i, a efectes de motivació, s’incorporen al present
acord.
La Sra. Oranich avança l’abstenció dels membres
del Grup de Convergència i Unió, no per motius de
contingut, sinó d’implantació, perquè és la quarta ve-
gada, i confia sigui l’última, que aquest punt es porta
a l’aprovació d’aquest Plenari els darrers anys.
El Sr. Cornet explicita, també, l’abstenció dels
membres del Grup del Partit Popular tant per raons
d’implantació, com per trobar-hi aspectes millorables,
com ara els relatius als locutoris, a les botigues de
conveniència, al “botellón” i a la venda il·legal d’al-
cohol.
El Sr. Martínez, en la seva condició de regidor del
Districte de Gràcia, puntualitza que el Pla s’ha fet per
aplicar-lo; i per al cas que els Grups de l’oposició
estiguin insinuant que els plans d’ús anteriors no
s’han aplicat, els invita a indicar els locals que no s’hi
ajusten. Afegeix que el Pla en debat pretén abastar
tot el territori del Districte per fer possibles mesures
preventives a les zones nord on no hi ha saturació de
locals, i el tancament de la zona sud als locals de pú-
blica concurrència, tot això per tal d’evitar l’efecte
taca d’oli en la implantació d’aquests locals, així com
una densitat excessiva d’aquest tipus de locals que
generi petites o grans alteracions de la convivència
com a conseqüència de l’ús intensiu i massiu de
l’espai públic que en fan els seus clients, i de garantir,
per tant, l’ús múltiple de l’espai públic i la convivència.
La Sra. Oranich celebra el compromís d’actuar que
ha assumit el Sr. Martínez, atès que fins ara els tribu-
nals de justícia han hagut de condemnar el Districte
justament per no fer-ho.
El Sr. Cornet objecta que el Pla d’usos de l’any
2002 s’ha incomplert en no haver-se confeccionat en-
cara el registre d’establiments; i que el seu Grup no
està d’acord amb la manera com el nou Pla afronta la
problemàtica del “botellón” i de la venda il·legal d’al-
cohol.
El Sr. Martínez puntualitza que no pensa entrar en
una competició sobre qui tanca a la Ciutat més locals
de pública concurrència, però la política del Districte
de Gràcia és la de control i de respecte als drets dels
ciutadans, també els dels titulars dels locals de
concurrència pública, perquè les conductes s’ajustin
a les normes vigents; i que el Pla d’usos de 2002 no
preveu en cap moment la confecció d’un registre
d’establiments de pública concurrència, però tot i
això, el Districte té un cens d’aquests locals, qüestió
que ja explicà als consellers del Partit Popular i, per
tant, li sembla que hi ha una certa desconnexió entre
els representants de tal partit.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs.
Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres.
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller i Mejías.
21. Aprovar definitivament, de conformitat amb
l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla
de millora urbana per a la creació d’un equipament
tecnicoadministratiu al carrer de Francesc Giner,
núm. 51, per a l’ampliació de la seu del Districte de
Gràcia, d’iniciativa municipal; i resoldre les al·lega-
cions presentades en el tràmit d’informació pública de
l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès
pel Departament de Planejament de Desenvolupa-
ment, de valoració de les al·legacions, que consta a
l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al
present acord.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051592
La Sra. Oranich expressa el vot favorable del seu
Grup, però demana que la reserva d’edificabilitat que
resta no es vengui ni s’utilitzi en altres usos que no
siguin la construcció d’habitatge de lloguer per a
joves.
El Sr. Cornet justifica l’abstenció per la qual opta el
seu Grup, perquè el Pla en debat preveu la cons-
trucció en planta baixa i quatre més i supera, a juí
seu, la permesa pel planejament vigent, la qual en el
nucli antic és únicament de planta baixa i una més i,
també, sobrepassa la fondària edificable permesa i
proposa una ocupació de la parcel·la en el 100%: per
tant, li sembla inadmissible que l’Ajuntament, actuant
com a promotor, consolidi una situació disconforme
amb el planejament vigent en un edifici municipal.
El Sr. Martínez contesta que l’edificabilitat genera-
da s’acabarà destinant a allò que el Districte, l’equip
de govern i la ciutadania acabin decidint, sigui habi-
tatge jove, equipaments culturals o socials; que els
equipaments no computen pel que fa a l’edificabilitat
urbana, tanmateix el Grup del Partit Popular, que ja
en una sessió anterior es posicionà en contra d’un
equipament juvenil molt necessari per a la dinàmica
juvenil del Districte, avui torna a fer-ho –i li sap greu–
sobre un altre que té per objecte oferir un millor
servei a la ciutadania.
El Sr. Cornet indica que el seu Grup pretenia que
l’edificabilitat restant es pogués aplicar a la construc-
ció d’habitatge social, tanmateix l’expedient preveu
que es pugui traspassar com a edificabilitat privada al
lloc que l’Ajuntament decideix, aspecte amb el qual el
seu Grup tampoc no està d’acord i, això no obstant,
opta per abstenir-se atès que es pretén construir un
equipament de barri.
El Sr. Martínez indica que l’edificabilitat restant
s’assignarà allà on sigui més necessària per als
objectius del Districte, treballats amb el conjunt de la
ciutadania i segons les orientacions de l’equip de
govern, però ara ja no es pot hipotecar una decisió en
aquest sentit.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fer-
nández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres.
Esteller i Mejías.
Districte de Sant Martí
22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana a l’illa delimitada pels carrers de Tàn-
ger, d’Àlaba, de Sancho d’Àvila i d’Àvila –Districte
d’activitats 22@Bcn–, promogut per Larig, SL, amb
les modificacions a què fa referència l’informe emès
per la societat municipal 22 Arroba Bcn, SA; resoldre
les al·legacions presentades en el tràmit d’informació
pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb
l’esmentat informe, que conté també la valoració de
les al·legacions presentades, el qual consta a l’expe-
dient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present
acord; requerir el promotor per tal que, en el termini
màxim de tres mesos a comptar des del dia següent
a la notificació del present acord, constitueixi la ga-
rantia corresponent al 12% del valor de les obres
d’urbanització, per un import de 20.945,42 euros, als
efectes establerts a l’article 101.3 de la Llei 2/2002,
de 14 de març, d’urbanisme, i com a requisit previ a
la publicació de l’anunci d’aquest acord; i publicar el
present acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial
de la Província de Barcelona als efectes de la seva
executivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment del
requeriment indicat.
23. Aprovar definitivament, de conformitat amb
l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla
de millora urbana del front consolidat d’habitatges
situats al carrer de Tànger, núm. 44, 46, 48 i 50
–Districte d’activitats 22@Bcn–, promogut per Larig,
SL, amb les modificacions a què fa referència l’in-
forme emès per la societat municipal 22 Arroba Bcn,
SA; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit
d’informació pública de l’aprovació inicial, de confor-
mitat amb l’esmentat informe, que conté també la
valoració de les al·legacions presentades, el qual
consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in-
corpora al present acord; requerir el promotor per tal
que, en el termini màxim de tres mesos a comptar
des del dia següent a la notificació del present acord,
constitueixi la garantia corresponent al 12% del valor
de les obres d’urbanització, per un import de 5.689,44
euros, als efectes establerts a l’article 101.3 de la Llei
2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, i com a requisit
previ a la publicació de l’anunci d’aquest acord; i pu-
blicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí
Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la
seva executivitat, un cop s’hagi acreditat el compli-
ment del requeriment indicat.
24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana de l’edifici de l’antiga seu de la Joven-
tut Democràtica Radical Instructiva Edifici La Repúbli-
ca d’una propietat al carrer de Badajoz, núm. 79-79
bis i al carrer de Pujades, núm. 120-122 –Districte
d’activitats 22@bcn–, promogut per Estudios y Lofts,
SL; i resoldre les al·legacions presentades en el
tràmit de l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Eduard Garcia
i Plans, en la seva qualitat de regidor del Grup Muni-
cipal de Convergència i Unió, i pel Sr. Manuel Andreu
Tarragó, en nom de l’Associació de Veïns i Veïnes
del Poblenou, de conformitat amb l’informe emès per
la societat municipal 22 Arroba Bcn, SA, que consta a
l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al
present acord.
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre-
cedents.
25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic per a la concreció dels vials al Parc
Central del Poblenou –Districte d’activitats 22@Bcn–,
d’iniciativa municipal; i resoldre les al·legacions pre-
sentades en el tràmit d’informació pública de l’apro-
vació inicial, per l’lm. Sr. Jordi Cornet i Serra, porta-
veu del Grup Municipal del Partit Popular, per l’Im. Sr.
Eduard Garcia i Plans, regidor del Grup Municipal de
Convergència i Unió, i pels Srs. Joan M. Soler, en
nom de l’Associació de Veïns del Poblenou, Manuel
Pascual López, en nom de CER Cooperativa Bac de
Roda, Eduardo Lanuza Segura, en nom de l’Asso-
ciació de Veïns Gran Via-Espronceda-Perú, i Raul
Massanes, en nom de la Comunitat de Propietaris i
Agrupació Recreativa del Grup Civit, conformitat amb
l’informe emès per la societat municipal 22 Arroba
Bcn, SA, que consta a l’expedient i, a efectes de mo-
tivació, s’incorpora al present acord.
El Sr. García anuncia que els membres del Grup
de Convergència i Unió votaran en contra d’aquest
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1593
Pla especial urbanístic, perquè preveu que el Parc
Central del Poblenou sigui travessat pel carrer de
Cristóbal de Moura amb quatre carrils de circulació, a
pesar que el projecte d’urbanització, que aprovarà el
govern municipal, pugui preveure que només siguin
dos i que, fins i tot, a resultes del procés de parti-
cipació, l’esmentat carrer pugui acabar no passant
pel mig del Parc.
El Sr. Fernández Díaz considera que el Parc Cen-
tral del Poblenou s’està convertint en un veritable
desgavell donat que acumula retards, perquè ja figu-
rava en el Programa d’actuació del mandat anterior i
corre el risc d’haver de tornar a figurar en el del man-
dat següent, i també errors i rectificacions, perquè,
en un primer moment, preveia la construcció d’una
central de recollida pneumàtica d’escombraries en
zona verda, després s’hagué de revisar la pretensió
de no preservar íntegrament al patrimoni industrial
del Poblenou i es constatà que el seu àmbit estava
dividit entre el Pla especial de reforma interior de Dia-
gonal-Poblenou i el del Projecte 22@ i ara es presen-
ta un pla especial urbanístic que hi concreta els vials
trinxant-lo amb uns vials inicialment no previstos: la
continuació del carrer d’Espronceda, entre l’avinguda
Diagonal i el carrer del Marroc, i la continuació del
carrer de Cristóbal de Moura amb una amplada que,
a hores d’ara, no s’ha acabat d’aclarir si serà de dos
o quatre carrils, ni quants s’acabaran destinant a
vehicles privats i al transport públic: en conseqüència,
el vot dels membres del Grup del Partit Popular serà
negatiu.
El Sr. Casas diu que, després d’haver estat accep-
tada la reducció de l’amplada del carrer de Cristóbal
de Moura a dos carrils com al·legaven els Grups de
l’oposició, confiava que tals Grups haguessin de votar
a favor d’aquest Pla especial i, tanmateix, ho faran en
contra; que les precisions que demana el Sr. Fernán-
dez Díaz consten en l’informe incorporat a l’expedient
de la Comissió del Plenari, on es diu que l’estudi de
mobilitat preveu tres carrils dedicats al transport
privat i un al transport públic, però donat que tal
necessitat correspon a l’escenari de transformació to-
tal de l’entorn, el projecte d’urbanització del Parc
Central definirà una secció viària de dos carrils pel
carrer de Cristóbal de Moura, que garanteix el correc-
te funcionament viari derivat dels requeriments ac-
tuals, precisió que garanteix que l’execució del
projecte d’urbanització haurà d’incloure aquesta con-
figuració per tal d’ajustar-se al planejament; en tot
cas, si noves negociacions portaven a la conclusió
que tal carrer no feia falta per a la mobilitat de la
Ciutat, el projecte d’urbanització es podria plantejar
no incorporar-lo.
El Sr. Forradellas expressa el vot favorable del
Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds-EU i A i el seu
acord amb els dos carrils previstos d’acord amb el
debat tingut en el Consell de Districte, on, per cert,
els representants del Grup de Convergència i Unió
també s’hi pronunciaren a favor i, tanmateix, ara tal
Grup votarà en contra. Afegeix que tal solució, que
consta degudament documentada en l’expedient, li
sembla bona i no trinxa en absolut el Parc.
La Sra. Vallugera explicita el vot favorable del Grup
d’Esquerra Republicana de Catalunya tot donant per
reproduïda l’argumentació exposada en la Comissió
del Plenari i destacant que troba correcta la definició
actual dels vials, la qual, malgrat no poder-se saber
què passarà d’aquí a vint-i-cinc anys, deixa un dis-
seny del parc que, a juí seu, podrien compartir tots
els Grups municipals.
El Sr. Narváez, en la seva condició de regidor del
Districte de Sant Martí, informa que els membres de
la Comissió de seguiment del Parc Central del
Poblenou, després d’haver tingut més d’una vintena
de reunions, se senten francament il·lusionats amb la
feina feta, perquè el projecte de tal parc ha pogut
recollir la immensa majoria de les reivindicacions
veïnals i el perfila amb un caràcter molt especial pel
que fa a la zona verda.
Mostra, després, la seva sorpresa en sentir com el
representant del Grup del Partit Popular valorava
unes propostes que havien sortit de les demandes
veïnals quan, en altres ocasions, tal Grup ha reclamat
que es fes més cas al veïnat, com és el cas del
manteniment de la Fàbrica Oliva Artés, que estava
qualificada de zona verda; per tant, demana cohe-
rència al Grup esmentat. Agrega que tots els mem-
bres de la Comissió coincidiren en la conveniència de
dividir el trànsit entre els carrers de Bilbao i d’Es-
pronceda en comptes de convertir el primer en una
autopista urbana; que el disseny del Parc agrada a
tots; i que el vial de Cristóbal de Moura va aparèixer
com a alternativa a la demanda de l’esmentada
Comissió de tallar el carrer de Pere IV i incorporar-lo
al Parc, ja que el barri no podia quedar sense
comunicació des de la ronda litoral fins a la Gran Via.
El Sr. García objecta que la solució trobada no
recull l’al·legació del seu Grup i fa pensar en el
capteniment d’una persona que es comprometés a no
anar mai en cotxe i, no obstant això, se’n comprés
un, ja que l’expedient presenta l’eix format pels car-
rers dels Almogàvers, de Pere IV i de Cristóbal de
Moura prioritari en la comunicació entre el centre de
la Ciutat i Badalona i format per tres carrils per al
transport privat i un per al transport públic, si bé
admet que, provisionalment, mentre no s’arribi a
l’horitzó de transformació total del sector en tingui
dos. Afegeix que les eleccions es fan perquè qui
governa prengui decisions difícils i, tanmateix, l’equip
de govern ha optat per la via que li resulta més
còmoda de fer que els veïns triïn; però, a més, si això
ho hagués fet abans, ara els veïns no haurien
demanat el mes de setembre per a poder debatre per
quina de les dues alternatives es decanten.
El Sr. Fernández Díaz significa que el Sr. Narváez
té la virtut de dir sempre que ho té tot acordat amb els
veïns, però concretament en una de les darreres
sessions, mentre ell asseverava que havia estat així,
els veïns presents a la tribuna del públic feien que no
movent el cap; que, al marge de les aportacions dels
veïns, el Grup del Partit Popular sempre ha defensat
la preservació del patrimoni industrial del Poblenou i,
concretament, la nau central de l’antiga Fàbrica Oliva
Artés, el Museu del 22@ i la Caserna de la Guàrdia
Urbana; i que s’està aprovant un Pla especial urba-
nístic que parla de dos carrils, però que no descarta
que en el futur puguin ser quatre.
El Sr. Casas lamenta que la diligència incorporada
a l’expedient, on s’explicita l’acord adoptat per la Co-
missió del Plenari no serveixi de res en opinió dels
Grups de l’oposició; i recalca que l’expedient esta-
bleix només dos carrils i encara el diàleg que s’està
mantenint pot determinar que en el projecte d’urba-
nització final ni tan sols hi hagi aquests dos carrils.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051594
El Sr. Narváez matisa que, a pesar de la defensa
que, segons el Sr. Fernández Díaz, el Grup del Partit
Popular fa del patrimoni industrial del Poblenou, ell
podria exhibir un escrit del representant de tal partit
en el Consell del Districte de Sant Martí on es dema-
na el desallotjament dels ocupants i l’enderrocament
immediat de la Fàbrica Oliva Artés; que l’eliminació
de la rotonda de la rambla del Poblenou no partí
d’una proposta del Districte, el qual sí que proposà el
canvi del carrer de Pere IV pel del carrer Cristóbal de
Moura; i que en plantejar-se si la proposta de su-
pressió de tal rotonda permetia prescindir del tram en
qüestió del carrer esmentat i l’Ajuntament i el Districte
s’han mostrat disposats a parlar-ne: per això, es pre-
senta una proposta oberta.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres.
Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller i Mejías.
d) Proposicions
Del Grup municipal de Convergència i Unió
Pp1. 1. Dirigir-se, en funcions de Junta General de
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, al Con-
sell d’Administració per tal que retiri la convocatòria
de concurs per a la instal·lació d’un vaixell-hotel en el
Port Esportiu del Besòs.
2. Demanar a l’alcalde de Barcelona i als cinc
regidors i regidores d’aquest Ajuntament que formen
la Junta de Direcció del Consorci del Besòs que
sol·licitin la reunió de la Junta de Direcció d’aquest
Consorci per tal de revocar l’acord pel qual es convo-
ca concurs per a la instal·lació d’un vaixell-hotel al
Port Esportiu del Besòs.
Del Grup municipal del Partit Popular
Pp2. Donar-se per assabentat de l’acord de la
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge
de 6 de juliol de 2005; i, si escau, ratificar que s’insti
al Consorci del Besòs i a l’empresa municipal Barce-
lona d’Infraestructures Municipals, SA, que retiri la
convocatòria del concurs per a la instal·lació d’un
vaixell-hotel en el Port esportiu del Fòrum a Sant
Adrià del Besòs.
La Presidència acumula el debat de les dues pro-
posicions precedents, que seran objecte de debat
conjunt, amb el de la moció següent de l’Alcaldia, tot
obrint un torn sobre la declaració de la urgència de tal
moció:
M3. 1. Establir que la quantitat equivalent a l’apor-
tada pel pagament del cànon d’ocupació, descomptat
el cànon d’explotació, s’aplicarà com a escreix en
l’execució de futurs programes de promoció turística
de Barcelona.
2. En la valoració de la proposta de gestió, del pla
de manteniment i de la proposta funcional del con-
curs, la mesa de contractació tindrà present, de forma
especial, aquelles ofertes que incideixin més favo-
rablement en l’economia, l’activitat i l’ocupació de
l’entorn geogràfic on s’ubica el vaixell-hotel, des de la
signatura del contracte adjudicat fins a la seva ex-
tinció.
3. Considerar que l’alçada contemplada en l’obliga-
ció B3, del plec de clàusules del concurs, s’ha d’en-
tendre com el punt de màxima alçada del vaixell,
llevat d’instal·lacions menors i puntuals, de reduïda
dimensió, i sense impacte visual evident.
4. Trametre els acords anteriors a BIMSA amb la
finalitat que, en l’exercici de les seves competències,
pugui incorporar aquests punts al plec de clàusules
del contracte, en el moment oportú del procediment,
a fi i efecte de fer-ho efectiu.
5. Així mateix, disposar que els Serveis Municipals
d’Urbanisme iniciïn la tramitació de la modificació del
Pla especial d’ordenació de l’àrea principal del Fò-
rum, pel que fa a l’art. 8, apartat 2, de Regulació del
sòl qualificat d’equipament / hoteler (clau 7/18D), amb
l’objectiu de substituir l’ús hoteler, previst en el pla
especial indicat, per l’ús d’oficines, com a ús admès
en aquest àmbit a l’art. 26. Zona d’ordenació volu-
mètrica específica de Diagonal, de la vigent Modifi-
cació del Pla General Metropolità del Marge dret del
Riu Besòs.
El Sr. Trias es pronuncia en contra de declarar la
urgència d’aquesta moció tot significant que quan en
un govern hi ha problemes de cohesió interna, no es
pot ser partidista presentant una moció com aquesta
que, a juí seu, afecta el funcionament democràtic d’a-
quest Plenari; que si l’equip de govern havia decidit
presentar aquesta moció, com a mínim, hauria d’ha-
ver avisat amb temps suficient els Grups de l’oposició
perquè poguessin reconsiderar els seus plante-
jaments, tanmateix el govern municipal ha actuat
frívolament convençut que pot fer tot allò que vulgui,
perquè té la majoria, a pesar que això afecta la
democràcia d’aquest Plenari i és intolerable: demana,
doncs, que la moció es retiri, que es demani discul-
pes per la forma com s’ha procedit i que les coses es
facin correctament des del punt de vista democràtic.
El Sr. Fernández Díaz considera que és la segona
vegada que davant una proposta que no agrada al
govern municipal o que té possibilitats de prosperar
políticament, s’intenta alterar el joc democràtic d’a-
quest Plenari amb una proposta trampa en forma de
moció, i, així, si fa un any davant una proposició que
instava l’inici del procediment per al nomenament de
la síndica de Greuges, el Sr. Alcalde intentà esmenar
la manca d’actuació i superar el debat polític amb la
signatura d’un decret, poques hores abans de deba-
tre tal proposició, avui s’ha anat encara més enllà
presentant una moció que té com a única raó de la
seva urgència evitar que es posi en evidència la co-
hesió del govern municipal i no pas l’interès general
que hi seria, en canvi, a debatre, per via d’urgència,
la no adjudicació per part de la Generalitat dels ajuts
demanats per al barri de Trinitat vella a l’empara de la
Llei de barris, àrees urbanes i viles que necessiten
millores.
Demana, doncs, a l’Alcaldia que no alteri el joc
democràtic d’aquest Plenari i hi respecti el debat plu-
ral i els torns de participació dels Grups i que siguin
els socis de govern els que superin un test de
coherència en el seu posicionament polític sense in-
tentar superar la manca de coherència amb propos-
tes-trampa com aquesta moció.
El Sr. Cuervo manifesta que la moció es presenta
de conformitat amb l’article 53 del Reglament orgànic
municipal, en virtut del qual el Sr. Alcalde pot presen-
tar mocions al Plenari sobre assumptes no inclosos
en l’ordre del dia, sempre que se’n declari la urgència
amb el vot favorable de la majoria absoluta dels
membres de la Corporació, pràctica que és habitual
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1595
en tots els parlaments democràtics en els quals el po-
der executiu té determinats privilegis; que la moció en
debat vol donar resposta al malentès i a les conse-
qüències jurídiques del debat tingut el proppassat dia
6 en la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i
Habitatge, l’acord de la qual introdueix un cert punt
de confusió sobre la convocatòria d’un concurs pú-
blic, que requereix un pronunciament plenari per tal
de restablir el principi de seguretat jurídica en l’ac-
tuació de les empreses municipals i donar garanties
als licitadors que es presentin al concurs públic
convocat: això justifica que no s’esperi fins a la
propera sessió i que l’assumpte es tracti avui.
El Sr. Trias insisteix que, en la vida, les formes
tenen la seva importància i, tanmateix, el govern mu-
nicipal les està perdent amb actituds com la d’avui
que li fan perdre gran part de la credibilitat necessària
per al refermament de la democràcia. Agrega que
l’oposició procura ajudar, i si se li telefona i se li expli-
quen les coses, està disposada a ajudar a arreglar-
les, en comptes de recórrer al “trágala”.
El Sr. Alcalde no pot admetre que avui el govern
municipal estigui donant cap mostra d’il·legitimitat
democràtica, quan només pretén aclarir la forma de
procedir correctament davant els interessos i la
seguretat jurídica de les persones que es presentin a
un determinat concurs, aprovant la moció en debat:
troba, doncs, absolutament desproporcionats, inte-
ressats i inacceptables els comentaris i la conclusió
general que ha tret el Sr. Trias sobre la qualitat
democràtica del debat en aquest Plenari.
El Sr. Fernández Díaz considera que el Sr. Alcalde
ha defensat la urgència de la moció apel·lant a uns
hipotètics drets de tercers, quan, en realitat, pretén
garantir el principi de la cohesió del govern municipal
–la qual queda trencada en l’acord esmentat de la
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge
pres a instàncies del Grup del Partit Popular– traient-
se de la butxaca una moció que desvirtua absoluta-
ment la legitimitat i credibilitat democràtica d’aquest
Plenari.
El Sr. Alcalde replica que els regidors municipals,
en el lliure exercici dels drets que les lleis els reco-
neixen, poden declarar per majoria absoluta la urgèn-
cia de la moció en debat, decisió que és plenament
democràtica; que al Sr. Fernández Díaz li sap greu la
unitat del govern municipal i l’acord assolit en el seu
si després de les negociacions de les darreres hores,
perquè si tal acord no s’hagués aconseguit, podria
parlar de desavinences en el si de l’equip de govern,
el qual, tanmateix, ha demostrat en moltíssimes
ocasions la seva cohesió al llarg dels anys que porta
funcionant, i té la suficient agilitat i celeritat per a ne-
gociar les discrepàncies que puguin sorgir en el si i
trobar-hi una solució, com es fa avui.
Es declara la urgència de la moció en debat amb el
vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana,
Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i
Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet,
Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller i Mejías.
El Sr. Fernández Díaz demana que el secretari cons-
tati si en l’expedient consta la documentació necessària,
especialment l’exigible per a l’aprovació de l’apartat
5è, referent a l’inici de la tramitació per a la modificació
del Pla especial de l’àrea principal del Fòrum.
El Sr. Alcalde considera improcedent tal petició,
atès que no s’inicià cap expedient urbanístic, sinó un
acord polític de procedir a la modificació del Pla es-
pecial esmentat.
El Sr. Fernández Díaz dedueix de la resposta ante-
rior que l’única urgència de la moció era política i no
pas administrativa ni motivada per la necessitat de
garantir determinats drets.
El Sr. Casas, a indicació del Sr. Alcalde, informa
que la moció té per objecte clarificar alguns aspectes
que els darrers dies havien suscitat alguna preocu-
pació en relació al concurs, ja convocat, per a l’adju-
dicació d’ús d’amarratge per a la instal·lació d’un
vaixell-hotel en el Port Fòrum a Sant Adrià; que l’A-
juntament actua, en aquest cas, com a titular de la
concessió del port esmentat per acords del Consorci
del Besòs i de l’Ajuntament de Sant Adrià, cosa que
l’obliga a prendre diverses decisions, entre les quals
hi ha la relativa a la instal·lació del vaixell esmentat; i
que si la moció no s’aprovava avui, es podrien gene-
rar incerteses als tercers que volguessin optar al
concurs per a l’adjudicació dels punts d’amarratge
d’un vaixell-hotel, concurs que compta amb el bene-
plàcit del Consorci del Besòs.
Informa que la moció té dos vessants, l’un clarificar
els dubtes que havia generat el concurs, i l’altre, eli-
minar la preocupació davant una excessiva dotació
de places hoteleres en aquell entorn; que el cànon
per l’ocupació de l’espai d’amarratge el percebrà el
concessionari, mentre que la llicència d’activitats i les
taxes de tota mena que es puguin meritar les per-
cebrà l’Ajuntament de Sant Adrià; que, tanmateix, les
quantitats que s’obtinguin de l’esmentat cànon d’ocu-
pació, descomptada la suma que el concessionari del
Port ha d’abonar a l’Administració concedent, la Ge-
neralitat, en concepte de cànon d’explotació, es desti-
naran a promoure programes de promoció turística a
Barcelona i en l’àmbit del Fòrum; que els beneficis de
la instal·lació del vaixell-hotel repercutiran en aquell
entorn geogràfic, perquè en la valoració de la
proposta de gestió, del pla de manteniment i de la
proposta funcional del concurs, la mesa de contrac-
tació tindrà present, de forma especial, aquelles
ofertes que incideixin més favorablement en l’eco-
nomia, l’activitat i l’ocupació de l’entorn geogràfic on
s’ubica el vaixell-hotel, mentre que, pel que fa a
l’impacte visual que pogués produir, es precisa que
l’alçada establerta en el plec de clàusules s’ha
d’entendre com el punt de màxima alçada del vaixell,
de manera que només podran sobresortir petites
instal·lacions menors i puntuals de reduïdes dimen-
sions i, conseqüentment, la màxima alçada que
podran proposar els concursants no podrà superar la
visió de l’horitzó del mar.
Explicita que els anteriors acords es trametran a
Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, perquè
els pugui incorporar al plec de clàusules del con-
tracte; i que la preocupació per la dotació d’exces-
sives places hoteleres en aquell indret es resol
disposant que els Serveis d’Urbanisme iniciïn la
tramitació d’una modificació del Pla especial de l’àrea
principal del Fòrum amb l’objectiu de canviar l’ús
hoteler previst en un espai de 24.000 metres qua-
drats de sostre edificable, que podria acollir unes 500
habitacions, per l’ús d’oficines.
El Sr. Puigdollers considera que el present debat
ha estat provocat per un comentari contundent que
apareixia fa uns dies en els diaris en el sentit que la
Ciutat no necessitava cap hotel flotant; que tal ve-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051596
gada amb la proposta en debat s’haurà salvat una
crisi de govern municipal, però en tot cas aquest
Plenari ha perdut part de credibilitat, perquè s’hi ha
encetat una tècnica nova de fer política, la de la
contraprogramació, i s’hi ha perdut capacitat degene-
rar complicitats, que és el pecat original del projecte
del qual s’està parlant, perquè no s’hi buscà la
complicitat del sector hoteler de la Ciutat, actitud que
reflecteix una determinada manera de fer les coses i
un model de govern basat en la deslleialtat entre els
membres del govern que obliga a prendre acords a
corre-cuita com està succeint avui, i en una forma de
govern absolutament tecnocràtica. Afegeix que els
titulars de la concessió administrativa del Port del
Fòrum és aquest Ajuntament, que la transferí a Bar-
celona d’Infraestructures Municipals, SA, i, tanmateix,
els acords que decidiren instal·lar-hi un vaixell-hotel
fins l’any 2031 els va prendre el Consell d’Admi-
nistració d’aquella empresa, en el qual no són pre-
sents els Grups de l’oposició, sense fer el més mínim
debat ciutadà sobre la conveniència de tal adjudica-
ció; i que la gestió s’ha portat sense transparència,
perquè el seu Grup coneixia la concessió administra-
tiva de l’any 2001, però aquest mateix matí el Sr. Ca-
sas li n’ha lliurat una ampliació de l’any 2004 que
permet situar-hi el vaixell-hotel en qüestió.
Pensa que l’actuació del govern municipal es ca-
racteritza per la improvisació i així, donat que un dels
Grups que l’integren no estava d’acord en aquest
assumpte, s’ha tret de la màniga, per tapar aquest
problema intern, una moció que li sembla precipitada.
Apunta, finalment la conveniència de fer una re-
flexió sobre com s’està gestionant la façana marítima
de Barcelona: el Maremàgnum, el Port Olímpic, el
Pavelló de la Mar Bella, el Zoo marí, la plaça del
Fòrum i els seus entorns o el Port de Sant Adrià, en
el qual s’ha de procurar que no es repeteixi el cas del
Port Olímpic, convertit en un dels espais més
degradats de la Ciutat; i també sobre si el model
turístic de Barcelona és el que ha de tenir.
La Presidència invita el Grup de Convergència i
Unió a defensar la seva proposició; i el seu president,
el Sr. Trias, es nega a fer-ho en senyal de protesta
per l’actitud del govern municipal.
El Sr. Fernández Díaz, en vista que la moció en
debat està signada per l’Alcaldia, es pregunta,
d’antuvi, si deu ser de tots els socis de govern i si les
intervencions dels altres Grups de l’equip de govern
es faran amb el caràcter de ponents o de portaveus
dels respectius Grups; i pensa que el Sr. Alcalde, a
l’hora d’ordenar el debat, hauria d’haver permès que
aquests altres Grups exposessin el seu posicio-
nament per demostrar que comparteixen un projecte
de Ciutat i no pas que compartimenten el govern i,
quan convé, voten units, malgrat les seves diver-
gències, per tal de mantenir la cohesió de govern i no
pas un projecte cohesionat de ciutat: creu, en definiti-
va, que la moció canvia alguna cosa perquè tot
continuï igual.
Significa, a continuació, que quan en la Comissió
d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge es votà
favorablement la iniciativa proposada pel Grup del
Partit Popular, el Sr. Casas indicà que aquest Ajunta-
ment no era competent per a prendre aquell acord i,
per tant, ara aquest Plenari tampoc deu ser-ho per a
pronunciar-se sobre la moció de l’Alcaldia; i que,
tanmateix, el seu Grup continuarà defensant el rera-
fons de la seva proposició, perquè no li interessa que
el Sr. Alcalde pugui perdre una votació, cosa pu-
rament anecdòtica, sinó les properes eleccions
municipals, cosa de la qual cada vegada és més a
prop gràcies a la manera de gestionar el Fòrum Uni-
versal de les Cultures.
Posa també de manifest que l’enrenou que s’està
debatent fou provocat per una iniciativa del Grup del
Partit Popular compartida per altres Grups de l’equip
de govern, davant l’ocurrència d’instal·lar, a instàn-
cies de l’Ajuntament, un altre hotel de luxe, en aquest
cas en un vaixell amarrat en el Port del Fòrum.
Entrant en el fons de la seva proposició, sosté que
no és funció d’aquest Ajuntament ser promotor d’ho-
tels de luxe, sinó garantir la qualitat dels serveis que
ofereixen els hotels de Barcelona, procurar que
puguin atraure un turisme de qualitat i amb prou
capacitat econòmica per a generar ocupació i rique-
sa, és a dir, que aporti diners al comerç, als taxis, als
restaurants i als hotels, promoure acords amb el sec-
tor hoteler per a definir el perfil de l’oferta turística
que Barcelona necessita, i confeccionar un llibre
blanc que concreti l’oferta hotelera, mentre que entrar
en la promoció d’hotels primer des del planejament
urbanístic, després mitjançant l’hotel de Miramar i ara
amb l’hotel flotant al Port del Fòrum no s’adiu amb la
filosofia que hauria d’impregnar l’actuació municipal,
més encara en la manera com s’ha volgut justificar,
perquè com a contrapartida s’està oferint descartar la
construcció d’un hotel que ja s’havia eliminat per si
mateix, donat que ningú no es presentà al corres-
ponent concurs per a adjudicar-lo, i, d’altra banda, no
s’ha obert una reflexió sobre la conveniència, que no
sap si és compartida per tots els socis de govern, de
canviar l’ús de tal espai pel d’oficines quan potser se-
ria preferible destinar-lo a equipaments socials o
altres usos ciutadans.
Opina que el projecte traeix també la confiança de
la gent que va creure en el govern de la Ciutat quan
deia, en primer moment, que el futur de l’oci i del
lleure de Barcelona era la muntanya de Montjuïc i el
Poble Espanyol, després que era el Port Vell, més
endavant que era el Port Olímpic, més recentment
que era la zona del Fòrum i ara que és el Port del
Fòrum: per tant, es tem que temps a venir es
pretengui situar en la plataforma marítima del zoo.
Afegeix que l’obsessió de l’Alcaldia per omplir la zona
del Fòrum s’ha fet ben palesa en les revetlles,
concerts i fires, d’abril i medievals, que hi han tingut
lloc, i potser la instal·lació de l’hotel flotant respon a la
mateixa intenció.
Invoca, a continuació, la dita “zapatero, a tus zapa-
tos”, tot demanant que no s’hi vegi cap al·lusió perso-
nal al president del Govern de l’Estat, per recomanar
al Sr. Alcalde que faci d’alcalde i a l’Ajuntament que
faci d’ajuntament, cosa que no fa quan promou hotels
de luxe a Miramar o al Port del Fòrum, i que els
esforços es centrin en allò que demana la gent: la
seguretat ciutadana, l’accés a l’habitatge, la millora
de l’atenció a les persones i la qualitat de vida dels
barris; ja que com ha quedat provat, a juí seu, en
l’anàlisi dels comptes de 2004, les prioritats del go-
vern municipal són unes altres i, a més, equivocades,
perquè els últims anys fou el Fòrum Universal de les
Cultures, que segons l’informe de la Intervenció no ha
costat 208 milions d’euros, sinó 215 milions, és a dir
36.000 milions de les antigues pessetes, en forma
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1597
d’aportacions de les Administracions, i mentre el 47%
de la inversió municipal es concentrava en el Fòrum,
no s’invertia en l’atenció a les persones, en el man-
teniment de la Ciutat, en la millora dels barris, donat
que la preocupació de l’Alcaldia es dibuixar castells a
l’aire –encara que des de fa un any la Ciutat està
esperant la llei que ha de tenir un sol article, de
cessió del Castell de Montjuïc– o fer hotels en el mar
o promocionar un zoo marí, en el qual s’invertiran 150
milions d’euros, és a dir, 25.000 milions de pessetes,
i que tampoc agrada al seu Grup.
Per tant, com que veu francament difícil que el Sr.
Alcalde doni suport a la proposició del Grup del Partit
Popular, li demana que mantingui, com a mínim, la
legitimitat democràtica en el debat polític en aquest
Plenari i que, si creu realment que la moció en debat
té conseqüències administratives i jurídiques de de-
fensa dels interessos de tercers, la presenti en la
propera sessió plenària.
La Sra. Mayol significa que entre la darrera sessió
de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Ha-
bitatge i avui, el Sr. Alcalde ha ofert als Grups
d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Iniciativa
per Catalunya Verds-EU i A un espai de negociació
per a resoldre els desacords que s’havien produït en
el si de tal comissió, i el resultat de tal negociació ha
donat resposta satisfactòria a un dels motius de
desacord del seu Grup, el relatiu a la innecessarietat
de promoure més places hoteleres, perquè a la Ciutat
ja n’hi ha prou, ja que en la moció en debat es preveu
descatalogar sòls per a construir 500 places hote-
leres a canvi de les 250 que oferirà el vaixell-hotel si
prospera tal projecte.
Continua dient que la moció també prima el turis-
me, que crea ocupació a la Ciutat, i preveu l’aplicació
d’una part del cànon d’ocupació que s’aboni per
l’amarratge del vaixell-hotel en la promoció turística
de la Ciutat; que, malauradament, el seu Grup no
podrà votar afirmativament tal moció i optarà per
l’abstenció, perquè no s’han solventat els altres dos
motius substantius de desacord, els relatius: als vint-
i-cinc anys de durada de la concessió, termini que li
sembla excessiu; i a la ubicació del vaixell-hotel al fi-
nal de l’escalinata de la Central fotovoltaica, espai
emblemàtic que no es privatitza, perquè continua
essent públic, però la ubicació de l’esmentat vaixell
pot dificultar que sigui sentit i utilitzat per la gent com
a tal i, per tant, ha de demanar que es vetlli perquè el
sistema d’accés al vaixell no reforci aquest perill de
particularització.
El Sr. Portabella considera que la moció en debat
millora substancialment les condicions del concurs i
incorpora elements que concorden amb la política tu-
rística de la Ciutat i donen seguretat jurídica a les
empreses que vulguin presentar-se al concurs con-
vocat.
Observa que la setmana passada el Grup d’Es-
querra Republicana de Catalunya, en unes declara-
cions publicades als mitjans de comunicació, estimava
que tal concurs no era ni necessari, ni convenient per
dues raons:
1a) Perquè, a parer seu, la construcció de places
hoteleres s’ha de desaccelerar, perquè sumant a les
45.000 places existents en l’actualitat les ampliacions
de capacitat hotelera previstes per al futur, resulta un
ritme d’incorporació de noves places superior a l’idoni
per a la nostra ciutat; tanmateix aquest element es té
present en el punt 5è de la moció que implica una
disminució d’entre 250 i 300 places.
2a) Perquè la instal·lació d’un vaixell-hotel tenia so-
bre la Ciutat una repercussió econòmica menor que
la produïda per la construcció d’un hotel; ara bé,
davant d’això la moció, en el seu punt 1r, determina
que el cànon d’ocupació que aboni el vaixell-hotel
reverteixi en la promoció turística de la Ciutat, i en el
2n atorga, a l’hora de valorar la proposta de gestió, el
pla de manteniment i la proposta funcional de les
diverses ofertes que es presentin al concurs, un plus
per la incidència econòmica que pugui tenir en el
territori més pròxim al lloc on s’amarrarà el vaixell-
hotel.
Creu, doncs, que la moció millora les condicions
del concurs i ofereix seguretat jurídica a les persones
que s’hi presentin.
Mostra la seva sorpresa perquè, en el curs del de-
bat, la presentació d’una moció a l’empara d’un article
determinat del Reglament orgànic municipal s’hagi
qüestionat com si es tractés d’un excés democràtic; i
pensa que tal actitud respon als nervis davant una
bona moció; que no es pot estar propugnant, per una
banda, un turisme de qualitat que deixi dinars a la
Ciutat i, per l’altra, qüestionar la instal·lació d’un
vaixell-hotel de luxe en el Port Olímpic.
Posa en relleu que Barcelona té el 19% de la
despesa turística de tot l’Estat espanyol (el segon
més turístic del planeta després de França) pagada
mitjançant targetes de crèdit expedides fora de
Catalunya i és la primera ciutat de l’Estat pel que fa a
l’acumulació de despesa turística, però el darrer any
encara ha incrementat més la distància que mantenia
respecte el segon (Màlaga) i tercer municipi (Madrid),
amb un creixement de l’11% mentre que el de Madrid
només ha estat del 0,3%.
Veu, doncs, la valoració dels Grups de l’oposició
sobre el model turístic de Barcelona com a producte
d’una confusió de caràcter metodològic, conceptual i
argumental, perquè s’ha presentat una moció forta i
potent que aporta coses noves en l’àmbit del turisme,
que recupera i incorpora elements positius sobre la
desacceleració del creixement de les places hotele-
res, però des del primer moment els esmentats Grups
han intentat una acció de desgast presentant la
utilització d’un article del Reglament orgànic munici-
pal, que votaren, com una tergiversació del procés
democràtic, i la negociació entre els Grups integrats
en l’equip de govern com una anomalia, perquè dóna
cohesió a l’equip de govern i això els dol.
El Sr. Casas, després d’advertir que en el curs del
debat els Grups de l’oposició han dit coses fora de to,
perquè els dol perdre una votació que consideraven
guanyada, constata la cohesió de l’equip de govern i
rebutja que hi hagi hagut improvisació, perquè la
possibilitat d’instal·lar un vaixell-hotel en el Port del
Fòrum es va tractar en el Consell d’Administració
d’Infraestructures de Llevant, SA, va aparèixer als
mitjans de comunicació i, fins i tot, a les maquetes i la
corresponent autorització que hi havia d’atorgar la
Generalitat de Catalunya estava en tràmit des de
l’any 2002.
Recalca que l’acord assolit entre els Grups inte-
grats en el govern municipal clarifica l’escenari, com-
porta una reducció neta d’unes 500 places i opta per
un hotel singular, instal·lat en un vaixell, que se
situarà en el Port del Fòrum, en el terme municipal de
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051598
Sant Adrià del Besòs, cosa que li sembla bé, perquè
l’Ajuntament de Barcelona ha de ser sensible als
interessos d’aquell municipi que vol aquest hotel; que
el termini de la concessió era difícilment reduïble
atesos els costos de la inversió; i que l’hotel s’ubicarà
en un amarratge on, en tot cas, hi haurà vaixells, però
el tercer punt de la moció pretén atenuar-ne encara
més l’impacte visual.
Aclareix, finalment, que les afirmacions, sobre la
manca de competència de la Comissió del Plenari a
les quals ha fet esment el Sr. Fernández Díaz, les féu
en un context en què s’estava discutint si Barcelona
d’Infraestructures Municipals, SA, havia d’assumir un
acord que l’instava a fer determinades coses i ell
aleshores indicà que la Comissió de Plenari traslla-
daria l’acord a les parts, les quals, en el marc de les
seves competències, podien exercir les decisions que
creguin convenients, i això mateix ho fa avui la moció,
la qual garanteix que aquell projecte que desitja
l’Ajuntament de Sant Adrià sigui avui més factible que
les decisions preses fa uns dies i les que eventual-
ment avui es poguessin adoptar.
El Sr. Puigdollers, continuant la lectura de les de-
claracions que citava abans, en les quals se sostenia
que no era necessari ni convenient la instal·lació d’un
hotel flotant, diu que, molest per desconèixer la inicia-
tiva preparada pels seus socis de govern, el respon-
sable de turisme de la Ciutat estava en complet
desacord amb tal instal·lació i apuntà que aquest
tipus d’establiments no aportaven la mateixa riquesa
que un hotel tradicional; i considera que després de
dir això, no es pot defensar la moció en debat com
s’ha defensat en aquest Plenari: per tant, ha de de-
manar una mica de dignitat.
Opina, d’altra banda, que la moció en debat pre-
senta un problema fonamental de formes demo-
cràtiques que és responsabilitat del Sr. Alcalde i tots
els Grups integrats en l’equip de govern, perquè no
tot allò que permeten les lleis i els reglaments està
ben fet, sinó que, a més, ha de ser correcte i ha
d’estar orientat al bé comú, requisit que no compleix
la moció en debat, que, més aviat, li sembla un “pas-
teleig”, ja que l’hotel que avui es renuncia a construir
ja s’hauria d’haver inaugurat per al Fòrum i no s’hau-
ria arribat a fer mai.
Subratlla que l’acord en debat s’ha muntat d’es-
quena al sector hoteler; i, a continuació, pregunta: si
realment la instal·lació d’un vaixell-hotel de luxe en el
Port de Sant Adrià es pot presentar com una idea
progressista i com una mostra de sensibilitat social
de la Ciutat, com queden els ideals del Fòrum, en el
qual aquest Ajuntament esmerçà molts recursos
econòmics per parlar de sostenibilitat i de la defensa
de la pau, però acabarà muntant un hotel de luxe, i
què dirien del projecte en debat tots aquells convidats
que el Sr. Alcalde portà al Fòrum, entre ells el Sr.
Gorbatxov.
Acaba significant que l’abstenció d’Iniciativa per
Catalunya Verds-EU i A no serveix de res a l’hora
d’impedir la instal·lació de l’esmentat vaixell-hotel,
que tirarà endavant gràcies al vot favorable d’Es-
querra Republicana de Catalunya; i que, en definitiva,
tant un Grup com l’altre no tenen cap influència en el
govern municipal, perquè al capdavall acaten allò que
els socialistes volen.
El Sr. Fernández Díaz opina que la moció demos-
tra que els socis de govern suspenen el test de
coherència política, en el cas d’Iniciativa per Cata-
lunya Verds-EU i A, perquè el punt 5è de la moció
preveu la substitució de l’ús d’hotel per l’ús d’oficines
i, en el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya,
perquè d’ençà de la sessió de la Comissió d’Urba-
nisme, Infraestructures i Habitatge només han can-
viat dues coses, el dia del mes i el posicionament del
Sr. Portabella, que avui ha defensat el contrari d’allò
que adduí per a justificar la seva abstenció aleshores,
i en les seves declaracions posteriors.
Puntualitza que darrera de la iniciativa del Grup del
Partit Popular hi havia subjacent que no té sentit que
l’Ajuntament promogui hotels i, tanmateix, ara el
màxim responsable del turisme de la Ciutat, contrà-
riament a allò que defensà fa uns dies en la Comissió
d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, accepta
que l’Ajuntament sigui promotor hoteler sense haver
explicat quin ha estat el resultat de les converses
amb el sector hoteler, ni si ha consultat amb aquells
inversors hotelers que apostaren pel Fòrum, ni si, un
cop oberta la veda, es presentaran altres iniciatives
per a la instal·lació d’hotels flotants al Port Olímpic, al
Port Vell o a la plataforma del Zoo marí.
Creu, en definitiva, que avui es dóna un mal exem-
ple de com s’ha de governar la Ciutat i de com ha de
funcionar el joc democràtic en aquest Plenari, i queda
ben palès que determinats Grups polítics són ca-
paços de canviar d’opinió i de vot en només deu dies
i que els rampells són mals consellers.
La Sra. Mayol lamenta que els Grups de l’oposició
hagin convertit un debat legítim en un espectacle
introduint-hi una crispació, absolutament inneces-
sària, en trobar-se davant d’una moció que, tot i no
ser plenament compartida pel seu Grup, els ha
canviat els arguments i els ha capgirat la seva lògica.
Afegeix que tals Grups, tant l’altre dia com avui, han
actuat com a portaveus del sector hoteler de la
Ciutat, perquè l’única objecció que formulen es basa
en la discussió sobre la capacitat hotelera de Barce-
lona, qüestió que la moció resol bé i això els ha
produït crispació; que el Grup d’Iniciativa per Cata-
lunya Verds-EU i A preferia que tal vaixell no s’ins-
tal·lés al Port del Fòrum, però en política no val tot i el
desacord dels Grups de l’oposició no pot portar-los a
deslegitimar els acords d’aquest Plenari ni a veure-hi
actituds antidemocràtiques ni a qualificar de deslleial-
tat un simple desacord en el si del govern.
El Sr. Portabella, en rèplica a la intervenció del Sr.
Fernández Díaz, matisa que d’ençà de la sessió de la
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge
no han canviat només dues coses, sinó tres i la terce-
ra és la moció en debat, la qual és justament el motiu
del canvi de vot del Grup d’Esquerra Republicana de
Catalunya.
Significa després, contestant també al Sr. Puig-
dollers, que la dignitat rau a ser coherent amb allò
que un fa i la coherència està lligada amb la valentia;
i així, en el dictamen núm. 16 relatiu a la Plaça de les
Arenes, els membres del seu Grup han mantingut el
posicionament d’abstenció que ja havien adoptat el
novembre de 2002, atès que, a juí seu, els canvis
que s’hi havien introduït no anaven en la línia que ells
propugnaven, mentre que en el cas en debat els
canvis s’ajusten a la línia que ells defensaven i, per
tant, la valentia els obliga a canviar el sentit del seu
vot en comptes d’aparcar la qüestió o recórrer a
operacions estètiques, tot i que aquest capteniment
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1599
pugui donar peu a grans expressions de cara a la
galeria que confonen la negociació amb el “pasteleig”
i davant les quals invita el Grup de Convergència i
Unió a reflexionar, donat que tal Grup no va pas
obtenir el 1999 més vots que el 1995, ni el 2003 més
vots que el 1999, perquè no ha estat prou valent ni ha
tingut capacitat de canviar el seu vot en determinats
assumptes en els quals estaven en el fons d’acord, a
pesar que això la gent ho agraeix i les posicions de
cara a la galeria minven els vots.
Insisteix que la coherència exigeix valentia, la qual
passa, si cal, per canviar el vot en una setmana, i pro-
curar no donar la volta als arguments exposats abans
amb l’esperança que els altres no se n’adonin.
Recalca que davant un cànon d’ocupació, d’unes
decisions al voltant de la producció dels vaixells pel
que fa a la selecció del personal, la decoració i el
càtering, etcètera, que donin preferència a la Ciutat,
d’un aclariment definitiu quant a l’alçada del vaixell,
d’una disminució que pot estar per damunt de les 500
places o de les 250 habitacions, el seu Grup ha hagut
de fer quelcom que li costa: ser valents.
El Sr. Alcalde tanca el debat manifestant que cer-
tament en el si del govern hi ha hagut un desacord
sobre un projecte, conegut des d’un bon principi, per
portar activitat i evitar que quedés buit l’espai que hi
ha al costat de la Depuradora i de la Dessecadora de
Fangs, preocupació que aconsella situar-hi una acti-
vitat singular que només tenen tres o quatre ciutats
de tot el món i que pot afegir un atractiu especial a
aquella zona: per tant, no s’han de buscar tres peus
al gat quan només es pretén resoldre un problema
urbanístic relativament complex, el de portar activitat
a un cul-de-sac que, altrament, corre el risc de que-
dar buit moltes temporades de l’any amb el con-
seqüent perill de degradació.
Continua dient que el Sr. Fernández Díaz va re-
petint la seva argumentació sobre els hotels de luxe,
a pesar que aquest Ajuntament, amb el vot, per cert,
del Grup del Partit Popular –cosa que, per cert, li
costà algun enfrontament amb el Gremi d’Hotels–,
manté una política hotelera de trencament de les
restriccions de l’oferta existents a la Ciutat mitjançant
el Pla d’hotels que preveia diversos hotels de luxe
propietat d’aquest Ajuntament, cedits en concessió,
que són molt més grans i que revertiran a l’Ajun-
tament quan acabi el termini concessional; que en
sospitar un determinat grau de divergència en el si
del govern municipal, l’esmentat regidor va burxant
amb la intenció que tal procés de divergència culmini;
que en el conjunt de l’oferta hotelera, el nombre
d’hotels de cinc estrelles no sembla excessiu en una
ciutat on el nombre de turistes que la visiten s’ha
incrementat de 400.000 a 4.500.000, les pernoc-
tacions han passat de 3.000.000 o 4.000.000 a
11.000.000 i en el sector hoteler i els serveis asso-
ciats ha generat 65.000 llocs de treball; que no li
sembla una mala notícia que s’hagin hagut de
rebaixar una mica els preus dels hotels més cars; que
davant la migració, que la globalització comporta, de
determinades activitats econòmiques, bàsicament
manufactureres, cap a altres indrets, el sector turístic
ha de rebre el tractament adequat, i això aquest
Ajuntament ho fa amb mesura i proporció; que la
moció en debat preveu una reducció del nombre de
places hoteleres previst; que el concurs de l’hotel que
avui se suprimeix no quedà desert, com abans s’ha
dit, sinó que fou guanyat per una empresa que tenia
la seva seu a les Torres Bessones de Nova York, la
qual havia presentat la seva fiança, però renuncià a
la concessió després dels fets de l’11 de setembre,
no pas perquè haguessin canviat les circumstàncies
del mercat, ja que la demanda, que respon a unes
decisions sobiranes del sector, de llicències d’hotels
continua al mateix ritme de sempre, el qual és supe-
rior a aquell que tant al Sr. Portabella com a ell els
sembla convenient; i que, en definitiva, la moció impli-
ca una disminució de les places hoteleres previstes i
l’acceptació d’una proposta, avalada per l’Ajuntament
de Sant Adrià, que ajuda a resoldre un problema de
difícil solució en el Port de Sant Adrià, i la renúncia de
Barcelona a construir un hotel al final de la Diagonal,
per a oferir les degudes garanties als inversors.
El Sr. Fernández Díaz, per al·lusions, considera
incoherent i mancat de rigor que el Sr. Alcalde intenti
justificar la gestió urbanística del post-Fòrum recor-
dant la pre-olímpica, ja que ho considera un insult a
la memòria de molts barcelonins que saben diferen-
ciar perfectament què ha representat per a Barcelona
el Fòrum Universal de les Cultures i què represen-
taren els Jocs Olímpics, i una distorsió de la realitat
política i de govern de la Ciutat prèvia als Jocs
Olímpics i la posterior al Fòrum; per això, davant la
referència del Sr. Alcalde al posicionament del Grup
del Partit Popular i d’altres Grups en el Pla d’hotels
amb caràcter previ als Jocs Olímpics, ha de significar
que es tractava d’un pla urbanístic sotmès a
informació pública, amb absoluta transparència i amb
un procés de diàleg, consulta i participació amb els
sectors implicats i els Grups municipals, ateses les
necessitats concretes que tenia Barcelona davant els
imminents Jocs Olímpics, és a dir, es tractava de
treballar perquè Barcelona pogués acollir els millors
Jocs Olímpics de la història, mentre que ara, en
canvi, s’està parlant de la gestió del post-Fòrum,
esdeveniment aquest en el qual es posà de manifest
el fracàs de la gestió municipal.
El Sr. Alcalde replica que el Sr. Fernández Díaz i
els representants del Partit Popular són correspon-
sables de la gestió del Fòrum i de les decisions
preses pel Consorci del Fòrum; que tal partit donà
suport a tota la gestió prèvia a la celebració de tal
esdeveniment i, a través de la seva ministra d’Edu-
cació, defensà el Projecte a la Unesco fins al dia que
va perdre les eleccions: per tant, resulta incoherent
que després de perdre les eleccions, el Partit Popular
hagi capgirat radicalment la seva posició respecte al
Fòrum i ara el consideri negatiu per a la Ciutat, però
en això el partit esmentat s’equivoca, perquè la gent
de Barcelona està a favor de les obres fetes en
l’entorn del Fòrum, que han millorat un entorn de la
Ciutat molt complex, han integrat unes instal·lacions
energètiques i ambientals en la Ciutat, però, a més,
s’estan dignificant els barris del Sudoest del Besòs, la
Mina i la Catalana i s’instal·larà una universitat en
aquella zona: tanmateix ara el Sr. Fernández Díaz,
com que creu que el vent bufa en una altra direcció i li
molesta haver perdut les eleccions generals, s’apunta
a una crítica sistemàtica del Fòrum, actitud que troba
incoherent i que no li sembla que vagi en el camí de
poder convèncer la ciutadania de Barcelona.
S’aprova, amb quinze vots en contra –emesos pels
Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les
Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051600
pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
les Sres. Esteller i Mejías– i vint a favor de la resta de
membres del Consistori assistents a la sessió, excep-
te les Sres. Mayol i Blasco i els Srs. Forradellas,
Gomà i Fina que s’abstenen, la moció de l’Alcaldia, la
urgència de la qual ha estat declarada en el curs del
debat.
Es rebutgen les proposicions dels Grups de Con-
vergència i Unió i del Partit Popular amb quinze vots
a favor –emesos pel Srs. Trias, Puigdollers, Ciu-
rana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich,
Ortega i Fandos, i també pels Srs. Fernández Díaz,
Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller i Me-
jías– i vint-i-cinc en contra de la resta de membres
del Consistori.
e) Mocions
M1. Desestimar les al·legacions presentades pel
Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya du-
rant el termini d’informació pública, d’acord amb
l’informe que s’annexa. Aprovar definitivament la par-
ticipació de l’Ajuntament de Barcelona en el Consorci
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Aprovar
definitivament els Estatuts del Consorci Parc de Re-
cerca Biomèdica de Barcelona. Aportar al Consorci
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona la seva
participació en la Comunitat de Béns. Facultar a l’Al-
caldia per a la realització de totes les actuacions
encaminades a concretar, clarificar i executar el pre-
sent acord.
El Sr. Cuervo informa que mitjançant aquesta mo-
ció es resolen les al·legacions del Grup del Partit Po-
pular a la participació d’aquest Ajuntament en el
Consorci del Parc de Recerca Biomèdica, del qual
formaran part també la Universitat Pompeu Fabra i la
Generalitat, mitjançant sengles acords que previsi-
blement prendran el 21 i el 26 del present mes de
juliol, de manera que tal Consorci podrà ser plena-
ment operatiu acabat l’estiu.
El Sr. Puigdollers anuncia el vot favorable del seu
Grup, perquè considera que es tracta d’un projecte
clau per a la Ciutat i, per això, ha canviat el seu posi-
cionament que fou inicialment d’abstenció, malgrat
que fa constar la seva preocupació per la manca de
finançament d’aquest Consorci; i apunta la conve-
niència d’invitar a col·laborar-hi, també, el sector in-
dustrial relacionat amb la salut.
La Sra. Esteller avança l’abstenció del seu Grup en
haver-se rebutjat la seva al·legació sobre el pla eco-
nòmico-financer, en la qual, malgrat la capacitat d’en-
deutament del Consorci, es reclamava una major
aportació d’aquest Ajuntament en tractar-se d’un sec-
tor estratègic que exigeix un major grau de compro-
mís i lideratge.
El Sr. Portabella fa notar que en aquest punt el
Grup de Convergència i Unió ha actuat com el d’Es-
querra Republicana de Catalunya en el relatiu al
vaixell-hotel, donat que ha canviat el seu posicio-
nament inicial d’abstenció pel vot favorable.
S’aprova la moció en debat amb l’abstenció dels
Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les
Sres. Esteller i Mejías.
M2. Primer. Ratificar l’acord plenari de data 18 de
juny de 2004 mitjançant el qual es va acordar la
gestió directa del servei de televisió digital local.
Segon. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la
gestió del corresponent programa de televisió digital
local.
Tercer. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya,
conjuntament amb els Ajuntaments de l’Hospitalet de
Llobregat, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa
Coloma de Gramenet que, conforme estableix l’article
3.3 de la Llei 10/2005, de 14 de juny, s’incrementi
d’un a dos el nombre de programes a gestionar de
forma directa pels ajuntaments dins de cadascun dels
dos canals múltiples de la demarcació de Barcelona,
de manera que el nombre total sigui de quatre.
L’Ajuntament de Barcelona gestionarà directament un
dels quatre programes de televisió digital local.
Quart. Delegar a l’alcalde la realització de totes
aquelles actuacions i l’adopció de totes aquelles
resolucions i actes necessaris per a l’execució del
present acord, així com totes aquelles actuacions que
siguin necessàries per tal de promoure els instru-
ments de col·laboració que resultin més idonis entre
els municipis integrants d’aquesta demarcació.
El president de la Comissió de Cultura, Educació i
Benestar Social, Sr. Mascarell, explica l’abast d’a-
questa moció dient que amb aquest acord es ratifica
la petició d’un programa de televisió per a Barcelona i
es demana l’increment, d’un a dos, del nombre de
programes públics a gestionar pels ajuntament dins
cadascun dels dos canals múltiples corresponent a la
demarcació de Barcelona, i la integració de quatre
programes públics en un canal múltiple.
El Sr. Ciurana avança el suport del seu Grup a la
moció; però puntualitza que no és objecte de debat
en aquest moment si els quatre programes públics
emetrien en cadena i, per tant, el seu suport no s’ha
d’entendre referit també a tal possibilitat; i que tals
programes públics de la televisió digital terrestre han
de tenir com un dels seus objectius principals l’e-
missió en llengua catalana per a afavorir-ne l’ús,
especialment després, que a quarts d’una d’avui,
s’hagi anunciat l’acord assolit entre el Partit Socialista
Obrer Espanyol i el Partit Popular per a la reforma del
Reglament del Congrés dels Diputats en el qual no
s’autoritza l’ús del català, ni de les altres llengües
oficials, i en el qual veu una mostra de l’escassa, o
nul·la, sensibilitat que un i altre partit tenen per
aquesta qüestió: per tant, demana que en els es-
mentats programes es garanteixi la promoció, real i
no pas fictícia, de l’ús del català.
La Sra. Esteller significa que la televisió digital ter-
restre representa un gran avanç tecnològic que per-
met posar a l’abast de la ciutadania una oferta més
gran i de més qualitat; per tant considera convenient i
necessària la moció en debat, que s’ajusta als
requisits establerts en la Llei 10/2005, i anuncia que
els membres del seu Grup la votaran favorablement,
però demana que es faci una bona gestió del procés,
tenint-ne en compte la complexitat.
El Sr. Mascarell fa notar que el Sr. Ciurana ha
capgirat el sentit del Reglament orgànic municipal per
plantejar aspectes colaterals que són pura verborrea,
perquè, quan s’estava discutint un acord sobre una
televisió que es caracteritza per l’ús preeminent del
català, l’esmentat regidor ha sortit amb el ciri trencat
d’una qüestió que no té res a veure amb aquella de
què s’estava tractant: davant d’això, ell vol posar de
manifest que no val tot i que cal parlar de les coses
quan toca, perquè per això estan els reglaments.
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1601
El Sr. Ciurana observa que en un debat anterior
algú ha dit que allò que estava en els reglaments era
bo i, tanmateix, el Partit Socialista Obrer Espanyol i el
Partit Popular han pactat un reglament que no preveu
l’ús del català: per tant, el ciri trencat l’han creat
aquests partits. Agrega que, en qualsevol cas, en el
debat polític cadascú pot utilitzar els arguments que
consideri legítims; i que el Grup de Convergència i
Unió ha demanat que els programes locals de la
televisió digital terrestre no es converteixin en un
element més de marginació o poca presència del
català.
El Sr. Mascarell replica que Convergència i Unió,
quan governava la Generalitat, no aconseguí mai que
el català sortís de casa nostra i, en canvi, les forces
que la governen actualment han aconseguit per al
català coses que aquella formació política tal vegada
somià, però mai no va ser capaç de fer: per tant,
demana que quan es parla de la televisió digital ter-
restre, no es faci verborrea i no s’hi barregi el català
pel mig.
S’aprova, per unanimitat, la moció en debat.
M3. Aquesta moció ha estat tractada conjuntament
amb les proposicions presentades per aquesta
sessió.
PART DE CONTROL
a) Precs
Del Grup municipal de Convergència i Unió
Pc1. Atesos els incompliments del contracte
administratiu de concessió a Floridablanca, SL, per a
la construcció i explotació d’un equipament hoteler a
l’edifici Miramar en el Parc de Montjuïc i d’un quiosc-
cafeteria: que s’apliquin les penalitzacions previstes
en el plec de clàusules per l’incompliment del conces-
sionari, i que, en el seu cas, es procedeixi a la resolu-
ció de la concessió.
El Sr. Puigdollers manifesta que el plec de
condicions relatiu a l’hotel de Miramar preveu per a la
construcció de l’hotel un termini de vint-i-quatre
mesos a partir de la signatura del contracte, acte que
tingué lloc el 24 de gener de 2002 i, en conse-
qüència, l’hotel havia d’estar acabat el 24 de gener
de 2004; per tant, li interessa saber si les con-
seqüències previstes en el plec esmentat en cas
d’incompliment de contracte s’estan aplicant i com.
El Sr. Cuervo contesta que la llicència d’obres
s’atorgà el 30 d’abril de 2003 i les obres s’iniciaren el
6 d’abril següent; que el termini de finalització d’obres
era el 22 de desembre de 2004, però es concedí una
pròrroga fins al 20 d’agost de 2006 en haver-se
reconegut en els informes un retard justificat de vint
mesos per causes documentades en l’expedient, com
la conservació de la façana, les excavacions, el
clavegueram, i altres.
El Sr. Puigdollers insisteix que segons el plec de
condicions, redactat desgraciadament en castellà,
s’ha d’assegurar el compliment del termini d’execució
de les obres proposat per l’adjudicatària, que en cap
cas no pot superar els vint-i-quatre mesos des de la
formalització del contracte i no pas des de l’atorga-
ment de la llicència d’obres: per tant, el seu Grup
demana que es compleixi el contracte o s’expliquin
les raons per les quals no es fa així.
El Sr. Cuervo contesta explicant que aquestes raons
són, com ja ha dit, una sèrie de circumstàncies tècni-
ques sobrevingudes no imputables al concessionari.
Del Grup municipal del Partit Popular
Pc2. Instar a l’alcalde de la Ciutat que adopti les
mesures necessàries per tal que els barcelonins i
barcelonines puguin gaudir plenament de la Ciutat,
tot evitant de forma especial aquells comportaments
contraris a la seguretat –fets delictius– i a la convi-
vència, des de les festes majors de barri fins al nor-
mal desenvolupament de la Ciutat.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que la seguretat i
la convivència són qüestions a les quals el Grup del
Partit Popular dóna la màxima importància i com que,
per una banda, d’ençà de la darrera sessió s’ha
produït una protesta antisistema protagonitzada per
anarquistes italians que acabà en una veritable bata-
lla campal, i la proliferació de menors immigrants
d’origen magrebí no acompanyats pels voltants del
centre està provocant greus problemes de seguretat
ciutadana, fets delictius i venda de drogues i, per
l’altra, abans de la propera sessió plenària s’hauran
celebrat les festes majors de Gràcia i de Sants, en les
quals l’any passat es produïren actes d’intolerància i
atemptats contra la convivència per part de movi-
ments okupes i altres grups radicals, el seu Grup pre-
senta aquest prec perquè el govern municipal adopti
les mesures necessàries per a garantir la seguretat i
l’atenció als menors magrebins no acompanyats que
són protagonistes de fets delictius greus en el conjunt
de la Ciutat i, especialment, en el barri del Poblenou, i
procuri assegurar que no es tornaran a produir els
fets que tingueren lloc l’any passat a Sants i a Gràcia,
i que no hi haurà ni impunitat ni permissivitat per als
grups radicals que atempten contra la convivència i el
normal funcionament de la Ciutat.
El president de la Comissió de Seguretat i Mobili-
tat, Sr. Hereu, contesta que, coincidint amb els objec-
tius del prec, el govern ha adoptat els mecanismes
necessaris per a gestionar els fenòmens que el Sr.
Fernández Díaz esmenta, en coordinació amb altres
cossos de seguretat; que, concretament, s’han cursat
ordres de servei en relació a les places de la Ciutat i
des de l’1 de juny està activada l’Operació estiu per a
prevenir la delinqüència, assegurar l’ordre en l’espai
públic i evitar soroll i molèsties amb 50 punts vigilats
permanentment amb dotacions policials en tres torns;
que també hi ha en marxa la planificació de les festes
majors de Gràcia i de Sants; que els menors desem-
parats i els delinqüents han d’estar en els centres
adequats i des dels districtes, en col·laboració amb la
Guàrdia Urbana, s’han organitzat actuacions molt efi-
caces en immobles i vehicles abandonats, si bé hi ha
un problema de fons, que és la massificació entorn a
certs centres que ja s’ha exposat a l’Administració
competent; i que l’acte de violència al qual el Sr.
Fernández Díaz ha fet al·lusió està sent investigat pel
Cos Nacional de Policia, però contràriament a allò
que sostenia el president del Grup del Partit Popular,
les estadístiques mostren una reducció dràstica
d’aquests tipus de fets, cosa que significa que els
seus autors no se senten gaire còmodes a la Ciutat.
El Sr. Fernández Díaz no dubta que estiguin en
marxa diverses mesures, perquè li consta la sensi-
bilitat del Sr. Hereu en aquestes qüestions, però li
recorda que a nivell personal li ha traslladat diverses
vegades la seva preocupació amb dades concretes
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051602
davant l’existència a Barcelona de grups radicals,
fenomen que s’ha de tallar arran de la col·laboració
de totes les Administracions, sense complexos,
perquè darrera d’aquests grups anomenats alterna-
tius, sens perjudici de la bondat, de la legitimitat de
les seves propostes i dels seus objectius beninten-
cionats que puguin perseguir, s’hi amaguen alguns
per aplicar la seva violència i la seva exclusió, com
pogué constatar-se l’any passat a Sants i a Gràcia i hi
ha el perill que enguany es repeteixin fets similars:
per això, demana fermesa 10 davant aquests fets
perquè no es reprodueixin episodis de kale borroka
com els que tingueren lloc el 23 de desembre a les
portes d’aquest Ajuntament.
El Sr. Hereu addueix que el 2001 es produïren 139
fets violents, mentre que el 2005 només n’hi ha hagut
7, i han tingut lloc 34 ocupacions i 36 desallotjaments;
per tant, davant d’aquestes dades, ell demana al Sr.
Fernández Díaz retòrica 0, perquè hi ha mesures
concretes per afrontar els diversos fets que es
produeixen a la Ciutat.
Pc3. Reclamar a l’alcalde que dugui totes les
actuacions necessàries per tal que Barcelona asso-
leixi el règim que li correspon en el marc del nou
Estatut, Carta Municipal i en els actes del Govern de
la Generalitat i de l’Estat, i convenis signats.
El Sr. Fernández Díaz significa que la darrera set-
mana s’ha avançat i s’han acostat posicions per ga-
rantir l’aprovació de la Carta Municipal que necessita
Barcelona; i que estem vivint dies cabdals per a la
Carta Municipal, per a l’Estatut d’Autonomia, per al
municipalisme, per a la defensa de la realitat metro-
politana i del dia a dia de la gestió de la Ciutat i del
compromís del Govern de la Generalitat amb Barce-
lona des dels convenis per a ajuts als barris, fins als
relatius al trasllat de les presons o a l’obtenció dels
recursos necessaris per a atendre les persones, l’e-
ducació, les guarderies, la gent gran, la sanitat, i per
a garantir la seguretat ciutadana amb la coordinació
de les diferents policies: per tant, tot allò que no es
faci aquests dies marcarà els propers anys i, per això,
presenta aquest prec.
El Sr. Alcalde reconeix el salt endavant que repre-
senta l’acord assolit en relació a la Carta Municipal, a
la qual espera que el Grup del Partit Popular es pugui
sumar en la fase d’aprovació al Congrés dels Dipu-
tats; i pel que fa a l’Estatut d’Autonomia i a la Llei de
l’Àrea Metropolitana informa que continuen les nego-
ciacions amb el Govern de la Generalitat i dins de les
relacions entre els partits integrats en la Comissió
que n’ha redactat l’avantprojecte, que confia que
estigui aprovat abans d’acabar el mes; que ahir el
president de la Generalitat reuní els alcaldes-presi-
dents de comarques i altres alcaldes en una llarga
sessió on es pogueren posar damunt la taula les
reivindicacions dels ajuntaments per a aconseguir
una major rellevància de l’Administració local en l’e-
xercici de les funcions públiques a Catalunya i el
president i els consellers Sr. Saura i Carretero hi
varen reconèixer que l’Administració local no havia
guanyat pes els darrers anys i que l’Estatut havia de
ser un bon instrument per especificar no tan sols les
competències pròpies de l’Administració local, sinó
també aquelles que la Generalitat pot estar dispo-
sada a transferir per a capgirar l’actual percentatge
de participació de l’Administració local en la gestió
dels serveis públics.
Confia que l’acord en el si de la negociació en el
Parlament pugui culminar aquesta expressió de
desigs, si bé l’Estatut té moltes propostes i objectes i,
per tant, s’ha de valorar en el seu conjunt; destaca
que tant el president de la Generalitat com els
consellers es mostraren disposats a reconèixer la
qüestió, no tan sols en el text de l’Estatut, sinó també
en l’acció de govern per dotar de més rellevància
l’Administració local; expressa el desig que el reco-
neixement dels principis de subsidiarietat i de sufi-
ciència financera no es limiti al preàmbul, sinó que
tingui una traducció en l’articulat; i comunica la signa-
tura, els darrers dies, de dos convenis, un amb la
consellera de Benestar i Família per a la dotació dels
serveis socials, i l’altre amb la consellera d’Ense-
nyament sobre les guarderies, que van en la direcció
que el Sr. Fernández Díaz reclama.
El Sr. Fernández Díaz recorda que el mandat
s’inicià amb un pronunciament d’aquest Plenari sobre
el nou Estatut, però han passat dos anys i la setmana
entrant s’esgotarà el termini de presentació d’esme-
nes sense que aquest Plenari s’hagi pronunciat sobre
allò que espera Barcelona del nou text estatutari: per
això, fa dues sessions ell presentà una iniciativa en
aquest sentit i el Sr. Alcalde es va comprometre a
crear la setmana següent una comissió de treball per
a elaborar un document, però no s’ha fet res de tot
això. Afegeix que en la reunió de la Junta de Porta-
veus prèvia a la sessió plenària anterior, es lliurà un
esborrany de declaració institucional de Barcelona
sobre aquesta qüestió i el seu Grup hi formulà algu-
nes esmenes, però sorprenentment després fou reti-
rada.
Insisteix, doncs, en la conveniència que Barcelona
es pronunciï i traslladi a la Ponència de l’Estatut els
seus criteris sobre el reconeixement del principi de
suficiència financera, sobre la defensa de l’autonomia
local, sobre les despeses de subsidiarietat, sobre la
convicció que els ajuntaments són unes entitats
pròpies i no pas derivades, i sobre la regulació del
seu règim especial en l’Estatut, ja que l’esborrany de
l’article 34 nega a Barcelona el dret a la iniciativa de
reforma de la seva Carta Municipal amb el silenci
institucional d’aquest Ajuntament, tot i que el Sr. Clos,
en la seva condició d’alcalde socialista més que no
pas de Barcelona, es reuní en el Parlament de
Catalunya amb els membres del Grup Parlamentari
Socialista, no amb el ponents: creu, doncs, aportar-hi
aquestes consideracions, igual com les relatives a la
realitat metropolitana i al protagonisme dels ajunta-
ments en el futur de Catalunya.
El Sr. Alcalde contesta que, a part de la seva re-
unió en el Parlament com alcalde de la Ciutat, s’ha
adreçat al president de la Ponència i als presidents
dels Grups Parlamentaris reclamant, en bona mesu-
ra, totes les qüestions que el Sr. Fernández Díaz ha
mencionat; i que el debat de l’Estatut és públic i les
propostes que fa Barcelona són prou clares perquè
es puguin incloure en el text estatutari.
b) Preguntes
Del Grup municipal de Convergència i Unió
Pg1. Pensa el Sr. Alcalde fer efectius els compro-
misos adquirits per l’Ajuntament de Barcelona en l’es-
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1603
criptura pública de compra-venda dels terrenys pro-
pietat de l’Ajuntament en el sector Renfe-Meridiana
illa central, en el Districte de Nou Barris a El Corte In-
glés, SA.
El Sr. Puigdollers explica que el seu Grup formula
aquesta pregunta en haver llegit en el contracte de
compra-venda del solar de Renfe-Meridiana, venut a
El Corte Inglés, que l’Ajuntament es compromet a do-
nar suport a l’increment de l’ús comercial fins als
29.000 metres quadrats.
El Sr. Cuervo contesta que tal compromís està
supeditat al fet que tingui encaix en el Pla territorial
sectorial d’equipaments comercials després de la
seva revisió, dins la qual es podrà valorar l’impacte
que tal increment podria tenir en el teixit comercial del
Districte i del conjunt de la Ciutat, ja que el 1999 es
constatà que en termes generals el 40% de la gent
de Nou Barris i d’Horta feia les seves compres en
grans superfícies situades fora del terme municipal,
percentatge que pujava al 50% en el cas dels
productes d’equipaments, cultura i lleure, de manera
que l’ampliació prevista podria tenir un efecte positiu
sobre el comerç de proximitat de la zona.
El Sr. Puigdollers considera insòlit que en una es-
criptura de compra-venda es pugui assumir un com-
promís de modificació d’una llei del Parlament de
Catalunya.
El Sr. Cuervo replica que allò que és insòlit és la
interpretació que acaba de fer el Sr. Puigdollers, per-
què el contracte tan sols diu que si en el Parlament
de Catalunya es produeix la modificació pertinent, es
permetrà incrementar fins a la superfície esmentada
els usos comercials.
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
DI1. I. La figura de Manuel Carrasco i Formiguera
(1890-1938) personifica el valor de la coherència amb
les pròpies conviccions portat fins a les últimes
conseqüències. En la seva activitat política, com a re-
gidor d’aquest Ajuntament o com a diputat a les Corts
espanyoles, i en la seva vida personal, sempre va do-
nar exemple d’una insubornable defensa d’una Cata-
lunya lliure, cívica i arrelada en els valors de l’huma-
nisme cristià.
II. La sublevació militar el juliol de 1936 va provo-
car l’inici d’una llarga i sagnant guerra en què l’odi i la
intolerància, de tot color i de tot signe, va esbandir el
respecte als drets elementals de tot ciutadà. Carras-
co, perseguit a Catalunya per elements incontrolats
per causa de les seves conviccions religioses, va
desplaçar-se al País Basc com a representant de la
Generalitat de Catalunya. En aquest viatge va ser
capturat per les tropes sublevades, juntament amb la
seva família, i traslladat a Burgos, on va ser sotmès a
un Consell de Guerra sense cap garantia legal, i
finalment afusellat el 9 d’abril de 1938.
III. Als ulls del Dret la il·legalitat del seu procés re-
sulta clara, i davant de la Història la seva figura
plenament justificada per la seva obra i el seu
capteniment, però cal un acte formal de reparació del
dany fet, posant de manifest la il·legalitat comesa i
reivindicant la seva memòria.
IV. Aquesta reivindicació de la figura de Manuel
Carrasco i Formiguera ha de ser, fidel al seu esperit,
un signe de reconciliació, d’unitat entre tots aquells
que defensen la llibertat i el respecte a la pluralitat.
Carrasco no va morir contra ningú, sinó que va viure i
va morir a favor de la llibertat i el progrés, material i
espiritual, de Catalunya.
Per això, els Grups Municipals sotasignats, de
conformitat amb el que estableixen els articles 60.6,
65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgànic municipal de
l’Ajuntament de Barcelona, presenten al Plenari del
Consell Municipal la següent declaració institucional:
1. Demanar al Govern espanyol que s’endegui el
procés pel qual el Parlament espanyol iniciï els
tràmits per anul·lar el Consell de Guerra sumaríssim
al qual va ser sotmès en Manuel Carrasco i Formi-
guera.
2. Demanar a la Comissió Interministerial, creada
per a l’estudi de la situació de les víctimes de la guerra
civil i del franquisme, que adopti les mesures necessà-
ries per a restituir la memòria històrica de Carrasco i
Formiguera.
S’aprova, per unanimitat, la precedent declaració
institucional, després de ser llegida per la Sra. Reca-
sens.
El Sr. Fernández Díaz reitera l’observació puntual
que formulà el portaveu del seu Grup a la Junta de
Portaveus.
DI2. 1. Instar a l’INSS a dur a terme una campanya
informativa per als ciutadans, en especial al col·lectiu
de la gent gran que és a qui més afecten aquestes
mesures, per tal de deixar clars quins són els seus
drets i deures, per tal que es puguin beneficiar d’a-
questa mesura adoptada. Si escau, l’Ajuntament
complementarà aquesta campanya per tal d’asse-
gurar que la informació arribi a tots els ciutadans i
ciutadanes de Barcelona que es poden beneficiar
d’aquesta mesura.
2. Demanar al Govern de la Generalitat que, en la
línia de cercar millores socials i econòmiques dels
catalans i catalanes, impulsi l’increment general de
les pensions en l’àmbit estatal i complementi
transitòriament les pensions més baixes i que, en
aquest sentit, aprovi una llei de complement de les
pensions que tendeixi a equiparar al màxim les
pensions més baixes al salari mínim interprofes-
sional.
3. Sol·licitar al Govern de l’Estat que adopti les
mesures oportunes i treballi perquè les pensions
s’equiparin al salari mínim interprofessional.
4. Comunicar l’adopció d’aquests acords al Parla-
ment de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al
Govern de l’Estat, al Congrés dels Diputats i al Senat,
a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació
de Municipis de Catalunya.
El Sr. Trias manifesta que aquesta declaració insti-
tucional proposada pel Grup de Convergència i Unió
el 22 de juny i que després d’unes correccions ha
aconseguit el consens de tots, pretén que totes les
Administracions estiguin al costat d’un col·lectiu on es
troben unes bosses de pobresa que tot el Consistori
desitja que siguin eliminades.
El Sr. Fernández Díaz subratlla que aquesta decla-
ració institucional ve a refrendar l’acord adoptat pel
Congrés dels Diputats de fer compatible la percepció
de les pensions de l’assegurança obligatòria de velle-
sa i invalidesa (SOVI) i de viduïtat, compatibilitat
aconseguida gràcies a l’esforç i coratge de moltes
associacions de dones i pensionistes que han treba-
llat els darrers anys per a fer realitat una cosa que és
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051604
justa, perquè les pensions del SOVI (350.000, a tota
Espanya) són les més baixes de tot el sistema de
protecció social contributiu i, a més, estaven sub-
jectes a un règim d’incompatibilitats molt estricte que
generava unes situacions injustes, que contribuïen a
provocar una important bossa de pobresa o preca-
rietat de les persones afectades, dones princi-
palment, les quals per a poder percebre la pensió de
viduïtat havien de perdre la pensió de SOVI, de ma-
nera que, en molts casos, el resultava extremament
difícil poder arribar a final de mes: per tant, resultava
obligat corregir aquesta injustícia.
En tot cas, creu que cal continuar avançant encara
per a corregir els dèficits del sistema de pensions
com s’ha fet al llarg dels darrers anys, tant pel que fa
a la seva sostenibilitat com pel que fa a l’increment
de les quanties de les pensions; i que aquest
Ajuntament ha d’ajudar a informar la gent gran en
situació de viduïtat, perquè pugui beneficiar-se del
canvi de normativa i reclamar la compatibilitat de
pensions, a fi que la nostra gent gran pugui gaudir de
la vida en les condicions de dignitat humana a què tot
ser humà té dret.
El Sr. Gomà expressa el ple suport del Grup d’Ini-
ciativa per Catalunya Verds-EU i A a aquesta decla-
ració, tot fent notar que el sistema públic de protecció
social, malgrat haver estès les taxes de cobertura i
haver incrementat la quantia mitjana de les seves
prestacions contributives, té encara febleses impor-
tants, perquè les pensions no contributives i les
pensions del SOVI no ofereixen encara una protecció
digna en estar situades per dessota del salari mínim i
del llindar de la pobresa econòmica i no es poden
oblidar les persones grans, sobre tot dones sense
ingressos propis, que resulten molt vulnerables per
l’exclusió social quan desapareixen els seus vincles
familiars, de manera que tot plegat configura un
col·lectiu en risc o situació de pobresa que mereix ser
prioritzat enfortint aquells instruments que els oferei-
xin una protecció digna, com són una política estatal
tendent a l’equiparació de les pensions baixes al
salari mínim, una política activa d’àmbit català de
prestacions econòmiques de complement i que no ha
de consistir en un programa discrecional, sinó reque-
reix una llei del Parlament de Catalunya que les reguli
com un dret subjectiu de ciutadania, i una política de
transició de l’actual renda de reinserció cap una ren-
da bàsica de ciutadania en una estratègia de “po-
bresa 0”.
Destaca, per acabar, que tant l’acord adoptat per
l’actual Executiu de la Generalitat de Catalunya, com
el Pla municipal per a la inclusió social fan una apos-
ta clara i explicita per a superar tantes insuficiències
històriques acumulades.
La Sra. Vallugera celebra l’entesa que s’ha suscitat
entorn a aquesta declaració en relació a unes pen-
sions i situacions de pobresa que afecten principal-
ment les dones, tot preguntant-se per què s’ha trigat
tant a resoldre-les i per què encara hi ha un límit pel
que fa a la compatibilització de les pensions del SOVI
i de viduïtat.
Posa en relleu que en la declaració en debat,
l’Ajuntament es compromet a tirar endavant una
campanya d’informació, atès que la compatibilització
ha de ser demanada per les persones que hi tenen
dret; i que tots els Grups han de lluitar per eliminar
qualsevol límit en tal compatibilització, donat que es
tracta d’unes pensions del SOVI que importen 268
euros i sumades amb les de viduïtat no poden supe-
rar els 600 euros, quantitat que resulta irrisòria.
Recalca que el reconeixement de tal compatibilitat
no és un acte de caritat, sinó de justícia, perquè afec-
ta dones que han fet que el país tirés endavant i, per
tant, mereixen unes pensions dignes, perquè se les
han guanyades; i que els economistes que analitzen
l’economia en la seva globalitat, demostraren que si
s’assignava valor al treball domèstic de la dona, el
producte interior brut oferiria unes altres xifres.
El Sr. Mascarell manifesta que el Grup comparteix
plenament aquesta declaració perquè comporta un
acte de justícia social envers un col·lectiu de perso-
nes que podran millorar les seves condicions de vida;
i es congratula del canvi operat en alguns partits que
avui han expressat el suport a la mesura a pesar que
durant alguns anys la suma dels seus vots impedí
aprovar-la, com succeí abans, en les ocasions en què
es plantejà en el Congrés dels Diputats, per causa
del vot de Convergència i Unió i del Partit Popular:
per tant, en celebra el canvi d’actitud i alhora fa notar
que la mesura és coherent amb el marc d’un govern,
el de l’Estat, que ha fet d’aquestes qüestions principis
bàsics de la seva actuació; i que es reclamen un
conjunt de comunicacions que ja han començat a
desplegar-se.
S’aprova, per unanimitat, la declaració en debat
No havent-hi altres assumptes per a tractar, la
Presidència aixeca la sessió a les setze hores i
quaranta minuts.
Acta de la sessió extraordinària celebrada el dia 6
de setembre de 2005 i aprovada el dia 14
d’octubre de 2005
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat
de Barcelona, el dia sis de setembre de dos mil cinc,
s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en
sessió extraordinària, sota la presidència de l’Excm.
Sr. Alcalde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims.
Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc
Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete,
Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín,
i Marina Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i
les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes,
Ferran Mascarell i Canalda, Jordi Hereu i Boher,
Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos,
Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i
Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Carles
Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier
Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas,
Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot,
Magda Oranich i Solagran, Joaquim Forn i Chiariello,
Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà,
Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Án-
geles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma
Balseiro Carreiras, Maria Caridad Mejías Sánchez,
Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jau-
me Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà,
Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monte-
agudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep
Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1605
Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Ca-
ses i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Maravillas
Rojo i Torrecilla.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata
i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-
dència obre, a les dotze hores, la present sessió
extraordinària convocada per a tractar exclusivament
de l’assumpte indicat en la petició de convocatòria
adreçada a l’Alcaldia el 25 d’agost de 2005 per set-
ze regidors/regidores de l’Ajuntament de Barcelona
–dels Grups Municipals de Convergència i Unió i del
Partit Popular–, consistent en el debat i votació del
text següent:
“1. Que es procedeixi a la presentació d’un informe
que analitzi els fets i les causes que han comportat
l’actual situació de proliferació de les actuacions de
grups radicals i fets violents a Barcelona.
2. Impulsar les diverses mesures per a millorar la
coordinació de les forces de seguretat per tal de ga-
rantir la llibertat dels ciutadans i ciutadanes de Barce-
lona a gaudir del bé comú, d’aquesta manera posar fi
a la impunitat amb què actuen aquests grups violents
a la ciutat de Barcelona.
3. L’Ajuntament de Barcelona, en la seva actuació
com a administració pública, donarà exemple de
civisme. El manteniment de la ciutat, la seva neteja i
una actitud militants de cadascun dels seus treba-
lladors i treballadores en defensa del civisme és una
prioritat per fer consistori.
4. En tot moment l’Ajuntament de Barcelona tindrà
cura en prendre les mesures de seguretat adients per
tal de garantir la seguretat de les persones i els
guarniments de totes les festes majors que es duguin
a terme a la ciutat de Barcelona, així com totes
aquelles expressions ciutadanes que se celebrin a la
ciutat.
5. Donar a conèixer de forma clara, expressa i pú-
blica tot el marc normatiu que regula i defineix el
civisme a la ciutat de Barcelona, per tal de garantir a
tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona uns alts
nivells de convivència. Seguir educant la ciutadania
en els comportaments cívics i en el respecte als
valors ètics que fonamenten el civisme. Demanar,
una vegada més, la corresponsabilització de la ciuta-
dania en la cura de la convivència a l’espai públic
comú de la ciutat de Barcelona, el qual pertany a tots
els seus ciutadans i ciutadanes.
6. Garantir uns espais i uns serveis de qualitat i
adequats als nous usos urbans.
7. A nivell de cada barri s’exercirà la prevenció i
dissuasió a favor de comportament cívics, l’Ajunta-
ment de Barcelona i el seu govern municipal es com-
prometen a facilitar els mitjans humans i materials
necessaris per donar resposta fiable, ràpida i eficaç a
les denúncies dels ciutadans, agilitzant els processos
d’inspecció, i, si escau de sanció, exercint l’autoritat
que la legislació vigent reconeix al govern municipal i
a l’alcalde.
8. La funció del guàrdia de barri com a visualització
de la presència de l’Ajuntament a l’espai públic és
clau per tal de millorar el civisme a la ciutat de Barce-
lona. Els efectes de prevenció i dissuasió del guàrdia
de barri, el valorem com a imprescindible amb la mi-
llora del civisme a la ciutat de Barcelona. Per acon-
seguir aquest efecte el govern municipal i l’alcalde
adoptaran les mesures que siguin necessàries per tal
d’incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana a la
ciutat de Barcelona a efectes de complir amb les
funcions que hem exposat en aquest punt.
9. Per tal de complir amb tots aquests principis el
govern municipal presentarà en el termini de tres
mesos davant d’aquest Consell Municipal les propos-
tes efectives, amb calendari i pressupost, per tal que
en l’exercici de l’any 2006 estiguin previstos els recur-
sos financers necessaris per complir aquest acord del
Consell Municipal.”
El Sr. Alcalde significa que a la Junta de Portaveus
ja ha quedat aprovat el procediment i els temps, i ini-
cia el torn de paraules amb el representant del Grup
de Convergència i Unió.
El president d’aquest Grup, Sr. Trias, comença
significant que aquesta sessió extraordinària se cele-
bra a instàncies dels Grups municipals de Conver-
gència i Unió i del Partit Popular per tractar d’un
assumpte que denota la incapacitat, la impotència i la
manca de voluntat del Sr. Alcalde i del Consistori per
a resoldre els problemes que han forçat a fer aquesta
sessió i, per tant, ha de demanar al Sr. Alcalde que, si
no pot o no sap afrontar-los, deixi l’Alcaldia, atès que
la ciutat necessita un alcalde que exerceixi el càrrec
en plenitud ja que, altrament, cada vegada més, Bar-
celona s’allunya del model de ciutat cívica, convi-
vencial i respectuosa.
Explica que han sol·licitat un ple extraordinari per-
què el que succeeix a la ciutat és extraordinari i la
situació extremament preocupant i, també, per obte-
nir alguna resposta a la indignació, ben palesa al
carrer, dels ciutadans perquè s’ha trigat massa a bus-
car solucions i la ciutadania se sent indefensa,
desprotegida i impotent per la impunitat dels fets
incívics i els desordres i veu, amb tristesa, com
s’ensorra la convivència construïda durant molts anys
entre els ciutadans.
Esmenta els nombrosos articles d’opinió apareguts
als mitjans de comunicació, entre ells La Vanguardia i
Avui, signats per persones com Albert Jimeno, Oriol
Bohigas, Navarro Ariza, Vicens Villatoro, Pep Mon-
tes, Francesc Marc Alvaro, Lluís Antoni Baulenes,
Joan Cullà, Josep Antic, Marcel Cintes, Xavier Peri-
cay, Fabricio Caivano, Antoni Puigvert, Manuel Cas-
tells, Sostres o Quim Monzó, amb ideologies diver-
ses, amb estils molt diferents, però en els quals, tots
els autors sense excepció, han posat en evidència el
deteriorament creixent de la convivència, perquè
concretament, com diu Manuel Castells, hi ha violèn-
cia i vandalisme entorn de les festes populars, espais
públics de la Ciutat que serveixen de letrina i brutícia
als carrers i places després dels dies de festa,
altercats amb els vigilants del metro, prostitució a la
via pública, casos d’embriaguesa col·lectiva a la sorti-
da de les discoteques, desplaçaments meteòrics a
locals after hours, consum de drogues per tot arreu,
amenaces pandilleres, i tot una llarga lletania d’actes
que posen en qüestió les regles de la vida en comú.
Addueix que aquest deteriorament es deu, bàsica-
ment, a la manca d’exercici d’autoritat i una situació
de deixadesa i a una sensació d’impunitat per part
dels ciutadans, sobretot aquells que ho pateixen més
de prop, els quals diuen prou a aquest estat de coses
si bé la resta també se sent dolguda en la seva
autoestima i en el seu orgull perquè el projecte de
ciutat d’èxit que se’ls ha venut no s’ha dut a terme.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051606
Admet que el fenomen que estem vivint no és nou,
ni localitzat en determinats districtes de la Ciutat, en-
cara que en alguns té més incidència mediàtica, sinó
que es dóna en moltes altres ciutats d’arreu, però el
gran problema és que Barcelona s’ha convertit en un
referent mundial de la cultura de la transgressió, del
“tot val”; i aprofita per fer memòria al Sr. Alcalde i al
govern municipal que, infinitud de vegades, els ha
sentit encoratjar “la cultura de la transgressió”, fins al
punt que en la visita que Woody Allen féu a la nostra
cuitat se li va dir amb gran satisfacció: “Barcelona és
com vostè, transgressora”.
No creu que l’equip de govern pugui al·legar des-
coneixement d’aquest estat de coses atès que, ja el
1993, va publicar el llibre “Civisme i Urbanitat” on hi
ha amb un decàleg de propostes que el Grup de
Convergència i Unió va compartir i comparteix plena-
ment, però que, tal i com es pot comprovar, no s’han
aplicat i la resposta a la situació creada ha estat
canviar les ordenances aprovades el 1998 i que en la
seva exposició de motius expliquen molt clarament
que pretenen “reflectir l’esperit tolerant característic
de Barcelona, defugint les restriccions gratuïtes i les
limitacions basades en prejudicis morals tradicionals
en les ordenances municipals d’aquest país” i que
introdueixen les menors restriccions possibles, però
que estableixen clarament que la responsabilitat del
seu incompliment recau en l’alcalde, a qui correspon
harmonitzar els usos i activitats que es desenvolupen
a la via pública donant preferència a aquells que
siguin prioritaris per a l’interès públic segons el bon
criteri: i és per aquí per on han fallat.
Considera, doncs, que l’equip de govern ha fracas-
sat en l’aplicació d’aquestes ordenances, fracàs que
no rau en el desconeixement ni en la ignorància, atès
que ha fet un diagnòstic encertat del problema, sinó
en el fet que no ha sabut aplicar el tractament ade-
quat, essencialment perquè, igual com passa a algu-
nes persones que davant una malaltia greu no volen
anar al metge, s’ha bloquejat, ha amagat el cap sota
l’ala, s’ha negat a acceptar el problema i ha volgut
obviar la realitat, malgrat els advertiments reiterats
que se li han fet.
En aquest sentit, recorda: la sessió extraordinària
demanada el setembre del 1999 pel Sr. Joaquim
Molins; la proposta d’acord sobre civisme que l’abril
del 2000 féu el Sr. Miró Ardèvol; la proposta que feia
ell mateix el setembre del 2003, tot just iniciat el
mandat, en la qual oferia un pacte de civisme i dema-
nava la modificació de les ordenances en aquells
aspectes que consideraven equivocats, i la implan-
tació de la policia de proximitat, del guàrdia de barri;
iniciatives, totes elles, rebutjades per l’equip de go-
vern que el va titllar d’apocalíptic, de demagog i de
conservador, entre altres qualificatius, i es va burlar
de les mesures que se li proposaven, mentre que ara
admet que s’ha de canviar les ordenances, tenir mà
dura i fer complir la llei.
Malgrat tot això, s’hi mostra d’acord i ofereix l’ajut
del Grup de Convergència i Unió per canviar les
ordenances i a aplicar la llei.
Fa notar que, ja el 2000, el Sr. Alcalde posava de
manifest la manca de civisme a la ciutat, però també
declarava que la sanció als incívics havia de ser el
darrer recurs i es negava a ampliar la plantilla;
tanmateix, com advertia Lluís Foix en el seu article
“Ens falta civisme”, la Ciutat s’ha escapat de les
mans al govern municipal, en prendre la decisió, al
seu parer equivocada, d’arreglar les coses amb
publicitat, amb campanyes, les quals són, d’altra ban-
da, necessàries però no com a única solució i, per
això, ell, des del primer dia, avisà que aquest sistema
no funcionaria.
Explicita que avui el Grup de Convergència i Unió
demana als membre de l’equip de govern, entre
moltes altres coses, que reconeguin la realitat d’allò
que passa a la Ciutat, que baixin del núvol on s’han
instal·lat, perquè problema existeix i no és cap invent
de l’oposició, ni cap contuberni per perjudicar-los; i
també els reclama solucions a curt, mitjà i llarg
termini i respostes puntuals que atenyin l’origen del
problema.
Alerta, en aquest sentit, que, com en el cas del
Carmel, ens trobem davant la punta de l’iceberg
perquè el govern municipal ha optat per un model de
ciutat equivocat, una ciutat de decorat, feta a còpia
de festes i de grans esdeveniments, li fa gràcia la
“ciutat de la transgressió”, un model basat en l’ús
intensiu de l’espai públic el màxim temps possible,
mentre els membres del seu Grup, en canvi,
plantegen un model de ciutat alternatiu a mida de les
necessitats de la gent que es fonamenta en un
precepte bàsic: apostar per la convivència, per la
democràcia, per les llibertats, per la participació i per
l’aplicació de la llei –la democràcia és, també, ordre i
aplicació de la llei– perquè per a ells la convivència
és el bé més preuat, per la qual cosa exigeixen que
l’alcalde lideri la convivència ciutadana i que sigui
capaç de respondre amb un nou model de ciutat.
Avança, seguidament, que el model de ciutat que
el seu Grup proposa té tres eixos bàsics: treball,
habitatge i resposta social al benestar de la po-
blació.
A continuació fa ús de la paraula en representació
del Grup del Partit Popular el seu president, el Sr.
Fernández Díaz, el qual es pregunta d’entrada què
ha obligat el govern municipal fer, en ple agost i
sense la presència del Sr. Alcalde, a una roda de
premsa per a anunciar la modificació de les orde-
nances per combatre l’inicivisme i la inseguretat
ciutadana, i per quins motius s’està celebrant aquesta
sessió plenària extraordinària, deixant al marge el fet
que hagi estat convocada a instàncies de l’oposició i
no pas per iniciativa del govern municipal; i contesta
que encara que a algú pugui pensar que els episodis
produïts durant les fetes majors de Gràcia i de Sants
són fets aïllats, en realitat són reiteració dels que
succeeixen any rere any i són fruit d’una Barcelona
cada vegada més desordenada i incívica, que es
plasma en aquestes fetes majors, on proliferen, cada
vegada més, els comportaments incívics, i on les
situacions d’inseguretat i de brutícia han arribat a
límits insuportables.
Recorda que el Grup del Partit Popular inicià el
mandat presentant en aquest Plenari una proposta
molt concreta, òbviament rebutjada, que demanava
un pla de xoc per lluitar contra l’incivisme; que igual-
ment, el juliol passat, el seu Grup va demanar, pri-
mer, a la Comissió de Seguretat i Mobilitat i, després,
en aquest Plenari, la modificació de les ordenances
per combatre eficaçment l’incivisme, alhora que ad-
vertia que a Barcelona es produïa un efecte crida de
grups radicals que pertorbaven la convivència, i que
això anava a més fins al punt que, en molts casos, ja
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1607
no valia parlar d’incivisme, sinó que calia parlar de
vandalisme, però per aquests advertiments fou qua-
lificat de demagog pel govern municipal, i concreta-
ment se li va demanar que emprés “demagògia 0”
expressió que confia no tornar a sentir després dels
fets produïts aquest estiu a Gràcia i a Sants i després
dels incidents provocats el desembre passat per
grups anarquistes.
Acusa el govern municipal de no tenir cura de la
ciutat, i el Sr. Alcalde de manca de lideratge en el
compliment de les ordenances i les lleis per a garantir
una Barcelona ordenada, cívica i segura on s’hi fan
complir les lleis i les ordenances.
Recalca que tots els ciutadans tenen dret a gaudir
de la Ciutat, però no poden perquè aquells que hi
pertorben la convivència i hi malmeten béns i drets de
les persones tenen una sensació d’impunitat i cada
vegada els seus actes són més freqüents a tots els
barris de la Ciutat.
Creu, doncs, que hi ha un mal govern i un pitjor al-
calde atès el punt a què s’ha arribat; i que cal encetar
una reflexió conjunta per a valorar per què s’ha arri-
bat a aquesta situació;: i invita, per tant, el govern
municipal a partir del “quilòmetre 0”, a trobar un punt
de partida per endreçar aquesta situació i rectificar-la.
Sosté que s’ha arribat a aquesta situació extrema
per la permissivitat municipal perquè, efectivament,
tothom té drets, però aquests acaben quan alguns
exerceixen la seva llibertat i els seus drets en
perjudici dels altres; tanmateix al govern municipal li
ha mancat determinació per a aturar aquesta
permissivitat fins al punt que molts ciutadans, com en
el cas dels afectats pels sorolls dels locals d’oci
nocturn, han hagut de recórrer als tribunals a fi
d’obtenir l’empara dels seus drets.
Esmenta també: a) el problema del “botellón”, que
aquest estiu l’alcalde accidental veia com a “con-
centracions de persones que no feien un ús agressiu
de l’alcohol”, a pesar que el Grup del Partit Popular
havia preconitzat la modificació de l’Ordenança muni-
cipal per a lluitar contra aquest fenomen i la prohibició
absoluta del consum d’alcohol a la via pública fora
dels llocs autoritzats, però el govern municipal rebutjà
aquestes mesures, si bé ara sembla disposat a estu-
diar-les; b) la polèmica suscitada pel l’actuació dels
“bongueros” al Parc de la Ciutadella, ja que l’Ajun-
tament no rectificà la seva decisió fins que els veïns,
amb el cap com un timbal, no sortiren al carrer per
protestar; c) les acampades en determinats llocs
públics, fins i tot en jardins protegits del nostre
patrimoni municipal, que el govern va considerar molt
“progres” i va permetre perquè anaven contra un
determinat partit polític; d) la manifestació de 200
anarquistes italians que acabà en uns incidents molt
violents i la presència de grups radicals i de falsos
okupes que no ha de sorprendre quan el mateix
Ajuntament ha destinat 60.000 euros en organitzar la
“ruta de l’anarquisme”.
En la mateixa línia, denuncia la permissivitat en-
vers determinades activitats irregulars a la via pública
com la venda ambulant, la prostitució, la mendicitat,
els neteja-vidres o el “top manta”, que ha convertit en
un zoco determinats indrets molt cèntrics de la Ciutat,
com és la plaça Catalunya, on s’hi poden trobar fins a
una cinquantena de llocs de venda que perjudiquen
els botiguers que paguen els seus impostos pel seu
negoci.
També menciona la sorpresa que provocà el fet
que una persona es passegés nua per la Ciutat, quan
l’Ajuntament abans havia subvencionat un díptic so-
bre les bondats del nudisme; determinats perfils del
turisme que ens visita; i les pintades de grafits quan
al Fòrum s’oferia un mural per poder-ne pintar i els
centres cívics han ensenyat a fer-ne.
Davant, doncs, d’aquesta permissivitat i compren-
sió municipal no li estranya poder trobar quan hom
passeja per Ciutat Vella, gent fent les seves neces-
sitats al carrer, com pogué comprovar ell mateix la
setmana passada mentre feia una roda de premsa al
carrer de la Rosa envoltat de periodistes.
Creu que tot això succeeix perquè hi ha una sen-
sació d’impunitat i que es facis el que faci no passa
mai res, perquè l’Ajuntament pràcticament mai no
sanciona l’incivisme i, si ho fa, la recaptació és
insignificant, i així, l’any passat, només es cobrà un
17% de les sancions imposades, tretes les relatives a
les infraccions de circulació i d’hisenda, fet que
tampoc no li estranya, perquè per a un destacat
membre de l’equip de govern multar és l’últim recurs,
quan hauria de ser la primera obligació per tal d’evitar
els comportaments incívics.
Opina que la permissivitat, el “bon rotllo”, el fals
progressisme i els complexos del Sr. Alcalde a l’hora
de fer complir les Ordenances municipals són una de
les causes de la situació actual i, per tant, li torna a
demanar, a pesar que quan ho ha fet altres vegades
se l’ha titllat de catastrofista, demagog, autoritari i
repressor, que exerceixi l’autoritat democràtica per
fer complir la llei i les ordenances, ja que disposa
l’instrument idoni per fer-ho, la Guàrdia Urbana, la
qual hauria de comptar amb uns efectius suficients
que no té, perquè n’han retallat la plantilla any rere
any i d’aquesta manera s’impedeix la presència de la
policia, que és un element bàsic per controlar l’inci-
visme i la delinqüència, i tampoc no és pot aconse-
guir l’objectiu de la policia de proximitat.
Confia que, una vegada arribats a aquest punt,
l’alcalde s’hagi adonat de la situació i busqui els
instruments per a superar-la perquè no es pot espe-
rar fins a les properes eleccions municipals per
resoldre-la, a banda que la Carta Municipal, el des-
plegament dels Mossos i la justícia de proximitat
també hi puguin ajudar; alhora que aprofita l’ocasió
per preguntar quines gestions s’han fet davant el
ministre de l’Interior i el Delegat del Govern per tal de
garantir uns efectius suficients de la Policia Nacional
fins que tingui lloc l’esmentat desplegament.
Indica que les eines bàsiques són unes ordenan-
ces municipals, que regulin els comportaments incí-
vics i que estableixin les pautes d’actuació, i també la
Guàrdia Urbana, que està al servei de l’autoritat
democràtica, però, sobretot, la determinació munici-
pal de fer complir les ordenances i les lleis, cosa que,
tanmateix no ha existit, però, a més, s’ha incomplert
també una mesura de govern, presentada fa un any i
que va obtenir el suport de tots els Grups, la qual
definia les mesures d’actuació contra l’incivisme i
partia de la relectura de les ordenances municipals i
el reforç del sistema de sancions i la seva execució.
Acaba recomanant: a) no la relectura, sinó una
veritable revisió en profunditat de les ordenances
municipals que tingui com a eix central l’aprovació
d’una nova ordenança de convivència, perquè fins
ara hi ha hagut permissivitat, improvisació i incompli-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051608
ments i unes campanyes publicitàries que han estat
un fracàs, a pesar que l’Ajuntament gasta cada dia
6.000.000 de pessetes en publicitat institucional; b)
increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana per fer
realitat la presència policial de proximitat; i “fermesa
10” en l’aplicació de les ordenances i les lleis per tal
d’evitar l’arrelament de grups radicals a nostra ciutat i
l’efecte crida, i desocupar-la d’okupes, tot això, ama-
nit amb uns serveis municipals de neteja i mante-
niment que funcionin.
Conclou aquest primer torn de paraules, nom del
govern municipal, el Sr. Mascarell, el qual inicia el
seu parlament dient que efectivament, tot i la impor-
tància de l’assumpte, que no nega, la celebració
d’aquesta sessió extraordinària a instància dels
Grups de l’oposició, no està resultant gaire interes-
sant, perquè tals Grups només hi han aportat uns
plantejaments i un seguit d’arguments del tot previsi-
bles, com ja havia suposat el govern municipal.
Arran de la intervenció del Sr. Trias, observa que
ha girat entorn de conceptes com ara model nou,
diferent, depurat, però sense que quedi clar quin és
aquest model de ciutat que preconitza atès que li
atribueix, com a característiques essencials el treball,
l’habitatge i la resposta social; ara bé aquestes són
també les preocupacions que mouen la política de
l’equip de govern: per tant, li demana més originalitat.
També pensa que en tal intervenció hi ha sobrat
algunes coses, com ara mala fe per buscar obses-
sivament la dimissió de l’alcalde, una constant a cada
tres o quatre paraules; en resposta a les quals ell vol
recordar que l’equip de govern forma una unitat que
treballa conjuntament i no hi ha cap acció de govern
que no estigui liderada pel Sr. Alcalde: demana, doncs,
que es posi fi a tal història, alhora que subratlla que
aquest rerafons era tan previsible que ja comptaven
que seria, de fet, l’objectiu de l’esmentada intervenció.
Igualment, estima un excés l’intent de presentar
Barcelona com una ciutat que aglutina tots els mals i
problemes possibles, a pesar que són comuns a
moltes altres grans ciutats del món i que el seu
govern hi està trobant solucions que en altres indrets
no saben trobar
Precisa que, en canvi, hi ha trobat a faltar un cert
sentit comú a reconèixer la complexitat dels assump-
tes, atès que s’hi han mesclat tots i s’ha acusat el
govern de no donar-los solució, tot i que saber que es
tractava d’assumptes són complexos, perquè tenen
orígens, causes, raons i solucions força diferents; i
també un cert reconeixement de les responsabilitats
derivades dels molts anys de govern de les forces
polítiques que promogut aquesta sessió.
Concretament, quant al desplegament dels Mossos
d’Esquadra, que es farà efectiu ara, significa que el
Sr. Trias hauria de ser moderat en les seves referèn-
cies a la policia i als mossos, perquè fa deu o quinze
anys Barcelona també era capital de Catalunya la
seva població més gran on ja hi despuntaven els
problemes propis de totes les grans ciutats; i en
resposta a l’al·lusió del Sr. Fernández Díaz, li pregun-
ta com pot parlar de policia de proximitat, si a Barce-
lona el replegament de la Policia Nacional es va
produir, precisament, en l’època en que el Partit Po-
pular governava l’Estat.
Li sorprèn, doncs, que es pugui ser tant fariseu i es
gosi confondre la gent amb aquesta mena de plan-
tejaments absolutament inadmissibles que fan els
Grups de l’oposició, perquè saben que darrere de les
seves paraules no hi ha veritat ni solucions als
problemes de Barcelona; i considera que ambdós
Grups han fet un plantejament, molt obvi, per erosio-
nar l’alcalde i el govern municipal i no pas per buscar
solució als problemes.
Admet que la Ciutat té dificultats pel que fa al
civisme; però recalca que el govern municipal ho té
tant clar que molt abans que els Grups de Conver-
gència i Unió i del Partit Popular posessin en relleu la
seva preocupació, ja va començar el pla del civisme,
moltes de les persones que figuren en el llistat llegit
pel Sr. Trias –que, per cert, li ha semblat parcial i
instrumentalitzador de tals articles perquè en alguns
casos parlen de problemes comuns a moltes ciutats i
no pas exclusius de Barcelona– estan ja col·laborant
amb la Sra. Subirats, i que durant aquest mandat, el
civisme ha estat una de les prioritats, fins i tot quan
amb prou feines se’n feia esment als mitjans de
comunicació.
No nega que hi hagi un seguit d’estratègies po-
lítiques amb insuficiències ni tampoc que s’hagin
comès errors d’apreciació; adverteix, però, que això
no implica admetre amb el plantejament catastrofista
general que els Grups de l’oposició han fet de la
Ciutat.
Pregunta si aquests Grups saben quants anys fa
que l’alcalde i l’equip de govern estan reclamant
instruments eficients per acarar els problemes, alhora
que els fa notar que no han posat les coses fàcils al
govern municipal, i només li cal citar la Carta munici-
pal, o el desplegament dels Mossos d’Esquadra:. els
demana, doncs, que recapitulin i que revisin què han
fet des dels respectius llocs de poder sobre aquestes
qüestions que acaba d’esmentar, i els reclama que
situïn els problemes en el marc de les ciutats, no
només de Barcelona, i que es preguntin si el fenomen
del “botellón” no es dóna a ciutats com Madrid o
València.
En referència al model de ciutat que ha plantejat el
Sr. Trias, comenta que els valors que han caracte-
ritzat Barcelona són la tolerància, el pacte, el progrés,
l’equitat, la convivència i el civisme, i per tant demana
altra vegada al Sr. Trias que no s’apropiï de paraules
que han caracteritzat l’acció govern del darrers vint
anys i ho continuaran fent, encara que, òbviament, a
aquests conceptes, n’hi afegiran altres, els que re-
quereixen les noves situacions que s’estan produint i
que irriten, també, el govern municipal malgrat que
els Sr. Trias i el Sr. Fernández Díaz les veuen com
una conseqüència de la tolerància municipal.
Destaca com a extremadament preocupants els
actes vandàlics i les noves situacions de prostitució i
de mendicitat organitzada, però considera que no
s’han de barrejar amb altres fenòmens que afecten
l’espai urbà com ara el canvi d’hàbits en les sortides
nocturnes de la gent jove o les situacions produïdes
per l’èxit de la ciutat fora del nostre àmbit territorial
que, en ocasions, hi atrau col·lectius conflictius.
Ressalta, però, que totes aquestes noves realitats
s’estan afrontant dia a dia amb energia, dedicació, re-
cursos i precisió, si bé admet la possibilitat que
aquesta precisió pugui ser deficitària en alguns in-
drets i pel que fa a determinats problemes; i posa en
relleu que el Pla de civisme funciona des de fa dos
anys; que el Pla pilot de pintades ha netejat molts
metres quadrats de façanes des de finals del 2004;
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1609
que el Programa d’autoritat municipal, creat el 4 de
febrer del 2004, ha comportat el tancament de molts
locals que incomplien les condicions de la llicència; i
que ahir mateix es presenta en onze barris i set
districtes de la ciutat.
Reconeix que tot és millorable i que es poden des-
tinar més recursos, cosa que es farà en alguns
indrets de la ciutat, com hi haurà ocasió de podran
comprovar en el marc del debat pressupostari; i al
costat d’això, addueix les mesures de fons: el des-
plegament de la Carta Municipal; la justícia de pro-
ximitat; la nova ordenança per a una millor convi-
vència; la carta de drets i deures; el desplegament
dels Mossos d’Esquadra, que acompanyaran l’auto-
ritat de la Guàrdia Urbana; els plans comunitaris en el
marc del desplegament del Programa de barris; les
millors i progressives dotacions pressupostàries per a
neteja, seguretat, espai públic, campanyes de civis-
me i altres situacions del dia a dia; la millor atenció
als punts més problemàtics de la Ciutat; i l’aprofun-
diment, juntament amb els agents socials, de les
noves problemàtiques, com ara l’ús de la nit per
determinat turisme amb pocs recursos o la relació en-
tre determinades activitats festives i el consum in-
discriminat i abusiu d’alcohol, que necessiten una
resposta dialogada amb els agents que les generen;
tot això mantenint les polítiques generals de cohesió
social que el govern municipal té per la ma des de fa
molts anys.
Subratlla que cal insistir en l’exercici ple dels drets,
però exigint alhora una major responsabilitat en el
compliment dels deures, i en més i millor exercici de
l’autoritat i en una gestió més afinada del dia a dia,
esmerçant més recursos allà on faci falta; que cal
més diàleg i més consens per a construir un nou
ordre urbà que és el que s’està gestant aquí i en
moltes altres ciutats del món; que igualment s’ha
d’enfortir el concepte de ciutadania i els drets i deures
que implica, i molts altres valors ètics de convivència i
s’han de mantenir les polítiques de cohesió social
que han caracteritzat l’acció del govern municipal i
tenen per objecte el progrés per a tothom, la justícia,
la solidaritat, la llibertat la democràcia i la participació,
a més del repte d’aquest govern: l’autoexigència per
respondre millor a l’augment de les demandes per
part dels ciutadans.
Acaba assegurant que el govern municipal esta
abocat a aquesta tasca i té els instruments per fer-la,
i la certesa que compta amb el suport de la
ciutadania respecte manera com l’està afrontant
El Sr. Trias enceta el torn de rèplica tot expressant
la sensació que, segons es desprèn d’aquesta darre-
ra intervenció, el govern ho està fent tot bé, tot funcio-
na i totes les acusacions que s’han fet responen a
una maquinació dels Grups de l’oposició que, com
sempre, han perdut el sentit comú i només saben fer
demagògia, però avui, a més, el Sr. Mascarell li ha
atribuït mala fe, suposició que no entén què és el joc
democràtic, en el qual uns governen i els altres fan
oposició, i quan el govern no fa els deures se li ha de
fer saber.
Considera que la resposta per part del govern és la
de sempre: no passa res o, si passa, està en vies de
solució o condicionat a l’arribada de determinades
fites en el temps: quan Convergència i Unió deixi el
Govern de la Generalitat, quan hi hagi la Carta, quan
es faci el desplegament dels Mossos d’Esquadra...
Creu que la situació actual és pitjor que mai, i el
govern municipal està en una crisi profunda per man-
ca d’exercici de l’autoritat i de claredat d’idees sobre
el futur de la Ciutat, quan aquest Ajuntament ha de
tenir clar quin és el model de ciutat que vol i que
hauria de ser el d’una ciutat democràtica i participa-
tiva on la gent i els grups assumeixin responsabilitats,
hi hagi respecte fins i tot per les actituds polítiques
radicals, però, al mateix temps, una posició ferma
contra el vandalisme i la violència, que no s’adiu amb
l’anunci.
Insisteix que el Grup de Convergència i Unió pro-
posa un model de ciutat diferent, el d’una societat de
qualitat i productiva, i d’una ciutat que aposta pel va-
lor afegit i pel coneixement i no pot admetre de cap
manera les situacions de treball a precari que cada
dia sovintegen més ni el barraquisme interior, perquè
no es controla la cèdula d’habitabilitat, i tampoc no
pot acceptar l’augment de les desigualtats que es
produeixen a la Ciutat, ni la pobresa i la marginació
que cau sobre determinats grups, com els immigrants
indocumentats i les persones sobreexplotades, ni
l’actuació de màfies que exploten la mendicitat i la
prostitució: per tant, entén que tot això exigeix
lideratge, reclamar canvis a l’Estat i a la Generalitat i
donar prioritat a la política social.
Sosté que el govern municipal s’ha passat anys i
anys fent una política social que fa pena; i que també
s’ha equivocat en admetre, en comptes de perseguir-
los, determinats comportaments nocturns, en creure
que la suma d’alcohol, de droga i de sexe és diverti-
da, quan en realitat és un drama per a la Ciutat, i en
no fer res per acabar amb el turisme del “botellón”
que és un escàndol, fins al punt que a les nits hom
pot trobar gent venent llaunes pels voltants d’aquest
Ajuntament, és també ben diferent del turisme cultu-
ral, gastronòmic i de motxilla que ell defensa profun-
dament.
Insisteix que aquest Ajuntament ha de donar res-
postes a les necessitat de la gent i ser el primer en
política social: per tant, el model de ciutat del seu
Grup aposta per fer menys festes i menys espec-
tacles i no gastar diners en certes coses pensant que
serviran per al civisme però no hi serveixen, com ara
el Fòrum, i per gastar-ne més, en canvi, en les ne-
cessitats de les persones.
Significa que per a canviar els hàbits per al civisme
cal una eina bàsica, que explica molt bé el professor
Manuel Castells en l’article Civisme i Societat publicat
a “El Periódico” el maig d’enguany: reconstruir la
responsabilitat familiar, educar en valors a les es-
coles, oferir alternatives als joves, posar ordre en la
indústria de l’oci nocturn, intensificar la lluita legal i
policial contra les màfies i reconvertir la política turís-
tica envers un model sostenible i de qualitat; i també
posar ordre, policia i justícia social; ara bé una cosa
no ha d’anar davant de l’altra ni tampoc valen les
actituds acció-reacció, sinó que hi ha també un pro-
blema de formes que exigeix lideratge i apostar per
les actituds preventives i exercir l’autoritat, que és
una obligació: reclama, doncs, noves actituds i nous
plantejaments en les formes.
Explicita que davant del tot val i de la permissivitat i
la impunitat, el seu Grup ofereix autoritat per recupe-
rar l’ordre a la Ciutat i demana l’aplicació estricta de
la llei i, si escau, la seva reforma; que davant de
l’increment de l’incivisme i la inseguretat ciutadana, el
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051610
seu Grup vol i exigeix el desenvolupament del model
de guàrdia de barri, un model de policia preventiva
que el desplegament dels Mossos d’Esquadra, ofe-
reix una oportunitat única per a implantar-lo; que
davant d’una política de fals progressisme, que con-
fon progrés amb desordre, el seu Grup creu que cal
desenvolupar un model social basat en el respecte a
la llei i l’ordre que és el progrés; que davant d’una
ciutat basada en l’espectacle, els “esdeveniments” i el
turisme de baixa qualitat, el seu Grup vol una ciutat
de les persones, una ciutat de serveis de qualitat i de
proximitat, que aposti pel turisme de qualitat, que no
vol dir d’alt poder adquisitiu; que davant de la Barce-
lona de les desigualtats, el seu Grup opta per la Bar-
celona de la justícia social; i que davant d’un
consistori i d’un alcalde amb por a liderar, que no
prenen decisions, no exerceixen la seva autoritat i
han perdut la confiança de la gent, el seu Grup
ofereix un alcalde amb autoritat, amb les idees clares,
al qual no li tremolin les cames quan s’hagin
d’adoptar determinades decisions de govern perquè
no hi ha democràcia sense llibertat i no hi ha llibertat
sense seguretat.
Fa avinent que si el govern municipal està disposat
a prendre decisions i a introduir aquells canvis que el
Sr. Alcalde ha reconegut amb la boca petita que s’ha-
vien de fer, tindrà al seu costat el Grup de Con-
vergència i Unió ajudant-lo a canviar les coses en
aquesta ciutat; ara bé perquè les mesures que
presenti siguin creïbles i eficaces, necessiten unes
eines bàsiques per dur-les a terme: pressupostos,
política de personal, discutir, aprofitant el desplega-
ment dels Mossos d’Esquadra, el paper de la guàrdia
urbana.
Recalca que el seu Grup necessita que la ciutat
funcioni i tanmateix el govern municipal només reac-
ciona davant els comentaris dels mitjans de comu-
nicació; que com succeí en el seu dia a Ciutat Vella
amb els grafits, no és veritat que no es pugui posar
ordre i tenir la ciutat neta perquè això només neces-
sita lideratge i convenciment, però el govern munici-
pal durant molts anys s’ha pres tot això en broma, a
pesar que fins i tot els Grups que estimulen festes
alternatives, s’adonen que s’ha anat massa lluny, i la
situació se li ha escapat de les mans a l’Ajuntament, i
ell no el veu l’equip de govern capaç de fer el canvi
que la Ciutat necessita perquè els seus discursos
dels seus membres continuen posant en dubte la
realitat a pesar que és més greu de allò que sembla:
per tant, ell ha de demanar-los que acceptin la realitat
i s’ofereix a treballar-hi conjuntament.
Creu sincerament que la Ciutat necessita un canvi
en les formes i en les persones que la dirigeixen,
perquè els molts anys de continuïtat en el govern mu-
nicipal els ha generat una inèrcia que els impedeix
veure què hi està passant; però, en tot cas el seu
Grup des de l’oposició resta sempre obert a col·la-
borar però demana autoritat i ordre a la ciutat de Bar-
celona, que no vol dir autoritarisme i ni el principi
d’acció-reacció, sinó que vol dir, essencialment, pre-
venció i prendre les mesures adequades per a la
nostra cuitat no s’hi produeixin segons quines con-
ductes, i aquesta és una responsabilitat de tots.
El Sr. Fernández Díaz significa que en la seva pri-
mera intervenció ha volgut mostrar una radiografia de
la situació que està vivint la Ciutat i recordar l’actitud
del govern municipal durant els darrers anys a l’hora
de lluitar contra l’incivisme i d’assegurar l’aplicació
d’unes ordenances que garanteixin la convivència i el
dret dels barcelonins a gaudir de la Ciutat amb
seguretat i ha descrit, malauradament, la crònica
d’una situació previsible davant la qual el govern mu-
nicipal no ha sabut reaccionar; però també ha indicat
que ara era l’hora de posar el comptaquilòmetres a
zero, perquè la ciutadania no desitja una sessió en la
qual permanentment s’estigui mirant enrere, ja que
això no resol res, sinó que cal mirar cap endavant.
Per fer-ho demana que el Sr. Alcalde deixi enrere
l’actitud de seguir la inòpia del Fòrum i també l’actitud
dels altres partits integrats en el govern municipal que
han deixat el Sr. Alcalde sol davant la situació crea-
da, de manera que, a més de governar malament, ho
està fent mal acompanyat, perquè tals partits que
estaven a la dreta del Sr. Alcalde en les inaugura-
cions del Fòrum, després davant el fracàs de tal es-
deveniment, es posaren a l’esquerra en les crítiques i
avui novament han mantingut el mateix capteniment.
Insisteix, a continuació, en les propostes defen-
sades pel Grup del Partit Popular els darrers anys,
perquè les considera encara vàlides i està segur que,
en haver esdevingut la situació insostenible, el Sr. Al-
calde estarà disposat a escoltar-les d’una altra mane-
ra; per tant, intentarà passa a reiterar-les tot seguit:
En aquesta línia, exposa que una primera proposta
propugna la modificació de les Ordenances munici-
pals amb un text refós que tingui com a tronc central
una ordenança de la convivència i que, a diferència
de les anteriors, ha de concretar tots els supòsits
sense deixar marges d’interpretació que puguin afa-
vorir l’infractor, com succeí quan el seu Grup preco-
nitzà la prohibició del consum d’alcohol a la via públi-
ca fora dels llocs autoritzats sense cap mena de
literalitat afegida que pogués distorsionar-ne l’eficàcia
com malauradament ha succeït, perquè el caràcter
genèric de les normes vigents, refrendat en les res-
pectives exposicions de motius, en perjudica l’eficà-
cia per lluitar contra els comportaments incívics, i no
garanteix la convivència.
Recalca que són necessàries, doncs, unes noves
normes municipals sense generalitats i amb concre-
ció i claredat, és a dir, perfectament definides i
perfilades perquè la Guàrdia Urbana pugui actuar, en
les quals s’incrementi l’import de les sancions, que
són també una mesura dissuasiva, sens perjudici
d’enfortir altres mesures socials i de treball comu-
nitari, i es concretin tot el seguit d’activitats irregulars
sense deixar cap forat ni ombra en la seva inter-
pretació per tal d’expulsar dels nostres carrers la
mendicitat, la prostitució, el “top manta”, els neteja-
vidres, els “trileros”, el soroll, els grafits, el turisme de
baixa qualitat que no respecta les nostres normes de
convivència, perquè dorm a les platges, improvisa
pícnics a la gespa dels nostres jardins o converteix
certs racons de la Ciutat en càmpings improvisats;
sinó que a la Ciutat li interessa un turisme de qualitat
que deixi diners als taxis, als hotels, als restaurants, a
les botigues i respecti les nostres normes de con-
vivència, que vagi, com a mínim, amb samarreta pels
nostres carrers, perquè, entre la passarel·la Gaudí i
l’aplec de holligans hi ha un terme mitjà.
Recorda que alguns s’alarmaven davant aquests
plantejaments que feia el Grup del Partit Popular i els
menystenien, però ara que la situació s’ha fet insoste-
nible, confia que es puguin aprovar unes noves
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1611
ordenances municipals que concretin tots i cadascun
dels comportaments incívics, n’explicitin les respec-
tives sancions i avalin l’actuació de la nostra Guàrdia
Urbana, deixant de parlar de “pautes de comporta-
ment que tradicionalment no són admeses”.
Fa avinent que una segona proposta del seu Grup
propugna, per poder lluitar contra l’incivisme i garantir
la seguretat ciutadana, l’increment de la plantilla de la
Guàrdia Urbana per tal de poder fer realitat la policia
de proximitat, de barri, donat que en cinc anys el
nombre d’agents en primera activitat s’han reduït en
132 i el dels agents de les unitats territorials, és a dir,
d’aquells més arrelats als barris i afectes a les
tasques de patrullatge i proximitat en 180, un 12%, i
tanmateix en l’anterior mandat, entre 1999 i 2003, el
cos esmentat hagué de treballar 1.026.000 hores
extraordinàries: no entén, doncs, com es pot conside-
rar innecessari ampliar la plantilla de tal cos policial.
Agrega que quan estem a les portes de l’aprovació
de la Carta Municipal en el Congrés dels Diputats i
del desplegament dels Mossos d’Esquadra, encara
no estan perfilades les funcions de la Guàrdia Urba-
na, ni tampoc dels Auxiliars de la Guàrdia Urbana, ni
dels funcionaris amb la condició d’agents de l’auto-
ritat i no hi ha un protocol que determini clarament
quines seran les funcions de la Guàrdia Urbana i
quines seran les funcions dels Mossos d’Esquadra, a
pesar que l’està reclamant des de fa més de dos
anys, perquè la consellera Tura ha discrepat pública-
ment del plantejament del Sr. Alcalde i, concreta-
ment, ell vol saber qui s’encarregarà de lluitar contra
el “top manta”, per poder exigir-li responsabilitats i
demanar-li més efectius.
Indica que una tercera proposta reclama la coor-
dinació dels diferents cossos policials, aspecte impor-
tantíssim, especialment després dels atemptats pro-
duïts a Londres; i deixant de banda el fet que no s’hagi
fet referència a la Policia Nacional, rebutja que es
continuïn cercant culpes en els temps en què el Partit
Popular governava l’Estat; i demana, en canvi, que els
governs actuals assumeixin les respectives respon-
sabilitats, perquè concretament al govern de la Ciutat,
que se sentia molt còmode amb el Fòrum Universal de
les Cultures, l’incomoda molt parlar de l’incivisme, la
inseguretat i d’altres qüestions que preocupen els
veïns de Barcelona, com ara l’accés a l’habitatge i la
prestació dels serveis socials, entre altres prioritats.
Pregunta quants mossos d’esquadra calen per a
poder donar satisfacció a les peticions de Barcelona,
perquè fins ara només té coneixement de la xifra de
4.000 de què parlava el Sr. Alcalde fa un any; i
subratlla que quan falten menys de dos mesos per al
desplegament de tal cos, encara no es disposa del
mapa d’equipaments policials, que són no tan sols
comissaries, sinó també les oficines de denúncies
que les complementin evitant que, per exemple, els
veïns de l’Eixample s’hagin de desplaçar fins a la
plaça d’Espanya, situada en un extrem de la demar-
cació territorial del Districte, per a posar una denúncia
quan tindran molt més a prop les comissaries d’altres
Districtes però, a més, algunes d’aquestes comissa-
ries no estaran encara acabades quan tingui lloc el
desplegament i, d’altra banda, com ja ha dit, encara
no estan perfilades les funcions de cada cos, cosa
que hauria d’evitar que els ciutadans s’hagin de pas-
sar tot el dia penjats al telèfon per a demanar ajuda al
cos competent en cada cas.
Explicita que una quarta proposta del seu Grup és
la de “fermesa 10” en l’aplicació de la llei i de les or-
denances actuant amb determinació i sense comple-
xos, petició que ha provocat hilaritat en alguns mem-
bres del Consistori –malgrat que el Sr. Alcalde ho és
de tots els barcelonins, també dels votants del Partit
Popular que volen un alcalde amb autoritat–, perquè
té legitimitat democràtica i, per tant, no ha de tenir
cap complex a evitar la impunitat dels infractors de
les ordenances i d’aquells que violenten la llibertat o
la seguretat dels altres.
Considera que no hi ha hagut la “fermesa 10” que
està demanant, perquè el 2004, a pesar que la
situació s’havia agreujat, aquest Ajuntament només
impulsà 31 diligències judicials per actes incívics amb
danys al mobiliari urbà, xifra que és la mateixa que
l’any anterior; i la Policia Nacional n’impulsà només 7
amb 20 detinguts, quan les detencions practicades
per l’Ajuntament únicament varen ser 10, un més que
l’any anterior a pesar que la situació és molt més
greu.
Concreta que per a ell “fermesa 10” vol dir no
permetre que a les festes majors de Gràcia i de Sants
determinats grups dels alternatius, situats fora del sis-
tema i que hi lluiten en contra, hi organitzin festes
alternatives i hi muntin barres de venda d’alcohol,
tinguin barra lliure per a incomplir les Ordenances i
fer coses no permeses als veïns que paguen els seus
impostos i, fins i tot, tinguin l’oportunitat de fer el seu
pregó alternatiu deu minuts abans del pregó oficial.
Recalca que “fermesa 10” és no permetre que
ningú, amb l’excusa que pot provocar incidents, tingui
uns privilegis no permesos a altres veïns, motiu que
ha servit al govern municipal per justificar la no
presència d’agents de la Guàrdia Urbana o de la
Policia Nacional en determinats indrets o fets.
Menciona com a cinquena proposta la millora del
procediment de recaptació vist que no cobra el 90%
de les sancions imposades per incompliment de
l’Ordenança d’ús de l’espai públic, la majoria de la
qual corresponen a persones immigrades que, en un
60% dels casos, no disposen de número d’iden-
tificació d’estrangers i ni d’adreces fiables, impunitat
de la qual, per altra banda, no poden aprofitar les per-
sones que tenen un número d’identificació personal i
un compte corrent; per tant, suggereix que quan es
pretengui obtenir o renovar papers de residència o de
treball, es miri si el peticionari ha tingut voluntat
d’integrar-se començant per respectar les normes de
convivència de la Ciutat i la societat que l’ha acollit.
Apunta en sisè lloc altres iniciatives, com ara la
millora dels sistemes informàtics, que actualment no
registren les sancions en funció de les diverses
ordenances, dels serveis municipals que han de
netejar i reposar allò que els incívics han embrutat o
malmès, però també buidar les papereres i els
contenidors quan estan plens.
Assenyala, en setè lloc, la necessitat de reorientar
les campanyes institucionals contra l’incivisme fent
que es basin, de debò, en la pedagogia i en l’educa-
ció, evitin l’autobombo –com és el cas de la rua de
Carlinhos Brown, que en la seva opinió no va servir
per a res–, els missatges d’aparador o distorsionats
per la realitat, com és el cas dels voluntaris cívics, el
nombre dels quals ha anat minvant amb el pas del
temps, o el dels 4.000 voluntaris del Fòrum, que en-
cara s’estan esperant.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051612
La Sra. Mayol no es pot estar de fer uns co-
mentaris sobre les intervencions dels Grups de
l’oposició i diu, primer, que li repugna el discurs del
Sr. Fernández Díaz, però li n’agraeix la sinceritat,
perquè ha fet un discurs de dreta, reaccionari, explícit
i no s’ha amagat en un de políticament correcte de
centre, afegint aquesta vegada a la gent que, segons
ell, s’havia de foragitar de la Ciutat –els indigents, les
prostitutes, els toxicòmans i els immigrants– els
anarquistes i els turistes no potentats, de manera que
en cada sessió incrementa el nombre de persones
que segons ell s’han d’expulsar de la Ciutat; que, per
altra banda, l’esmentat regidor reclama als immi-
grants deures de ciutadania, quan els està negant
drets de ciutadania, com el dret al vot; que el Sr.
Fernández Díaz usa una doble vara de mesurar,
perquè ha condemnat actes incívics o actes d’exercici
irresponsable dels drets de ciutadania, que ella tam-
bé condemna, però, en canvi, quan hi ha hagut actes
vandàlics contra el centre de toxicòmans de la Vall
d’Hebron per part de joves i adults integrats amb
criatures, la resposta de tal regidor ha estat culpar el
govern municipal de no haver sabut dialogar, a pesar
que s’havien tingut onze reunions, i quan la Guàrdia
Urbana intentava fer complir una sentència judicial
que obligava a enderrocar un edifici construït sense
llicència i en zona verda, un regidor del Grup del
Partit Popular donà suport als propietaris perquè la
Guàrdia Urbana no pogués actuar.
Continua dient que el Sr. Trias, en un to
aparentment seré i moderat, ha fet un doble discurs
ple de contradiccions, socialdemòcrata en les políti-
ques públiques i neoliberal en relació a la fiscalitat,
igual com feia quan donava suport a la política
econòmica del Partit Popular, responsable de la
precarietat laboral que avui ha denunciat, i ha fet
també un doble discurs en demanar lideratge,
decisió, convicció i la presa de decisions de govern
sense que tremolin les cames, però quan l’equip de
govern pren decisions sense tremolar-li les cames,
com ara l’obertura d’un centre de toxicòmans a la Vall
d’Hebron, projecte sobre el qual havia prèviament
dialogat amb els Srs. Trias i Fernández Díaz,
aleshores el Sr. Trias demana moratòries en veure
que hi ha veïns que protesten.
Entrant, després, en el fons de la seva intervenció,
manifesta que el Grup d’Iniciativa per Catalunya
Verds – EU i A vol enfocar aquest debat defugint del
catastrofisme i el proteccionisme, però no els
problemes diversos en els seves causes i en les
seves solucions; i que, efectivament, hi ha problemes
en l’ús de l’espai públic que, tanmateix, no són
exclusius de la nostra ciutat, però avui ella se
centrarà en el cas de Barcelona perquè no vol defugir
del debat, sinó explicitar el compromís de l’equip de
govern d’afrontar i resoldre aquesta problemàtica.
Considera que per fer-ho cal, en primer lloc, una
bona diagnosi diferenciada de problemes i causes,
evitant el reduccionisme i la simplificació, perquè
impedeixen arribar a solucions, acceptant la comple-
xitat del fenomen, perquè no es pot posar en el
mateix sac la desestructuració personal i social, la
mala educació, el vandalisme o la delinqüència,
diferenciant també els comportaments individuals
rebutjables, com ara orinar en el carrer o embrutar-lo
indiscriminadament, dels conflictes en l’ús de l’espai
públic, els quals són producte de la confrontació
d’interessos entre generacions o entre activitats, o de
fenòmens antics amb noves cares que es produeixen
a l’espai públic, com la mendicitat o la prostitució; i
que cal, també, individualitzar les solucions i combi-
nar-les des del diàleg i pactes micro molt arrelats en
el territori perquè siguin eficaços, fins a l’aplicació,
sense cap complex, eficaç de les sancions, les quals
només són un part de la solució.
Recalca que el govern municipal no ha començat
pas a actuar ara davant d’aquest fenomen, sinó que
té acumulada, amb encerts i desencerts, suficient
experiència per intensificar la seva actuació, tot
incrementant-ne l’eficàcia; i en aquesta línia posa els
tres exemples següents:
1r) el d’orinar al carrer, comportament que cal
combatre amb sancions combinades amb la reins-
tal·lació d’urinaris públics, i amb mesures educatives,
i davant del qual s’ha de procurar que la indignació
que la gent sent en veure tal fet, es tradueixi en
rebuig i assertivitat, és a dir, en capacitat de dir a
l’infractor que està actuant malament i en capacitat
d’afirmar, amb respecte, els propis drets davant
d’aquells que impedeixen exercir-los; actitud que
també cal mantenir davant l’embrutament arbitrari del
carrer;
2n) la mendicitat, totes les formes de la qual no es
poden col·locar al mateix sac, perquè la mendicitat
d’arrel social, no agressiva, necessita mesures so-
cials, perquè prohibir-la generaria més marginació, la
paramendicitat del turista jove de borratxera acom-
panyat de gossos, que és agressiu, davant la qual cal
posar l’accent en les respostes policials, preventives i
sancionadores, i les xarxes o màfies de mendicitat
organitzades, que exigeix respostes penals, de ma-
nera que no es pot ficar tot el fenomen de la
mendicitat dintre d’un únic epígraf;
3r) la prostitució, qüestió polèmica que genera
posicions controvertides dins el mateix moviment fe-
minista, però l’actual alegalitat condemna a qui
l’exerceix i protegeix a qui en gaudeix i, per tant,
aposta per la seva legalització com a activitat
econòmica, no perquè li agradi, sinó perquè les per-
sones que l’exerceixen estiguin menys subjectes a
l’explotació, les vexacions i a la dominació, ja que la
prohibició sense regulació s’aplicaria sobre qui són
més vulnerables i crearia més problemes.
Subratlla que darrere dels fenòmens que s’han
esmentat, hi ha causes més remotes i profundes,
d’arrel més global, que expressen malestar social, les
dificultats per a viure la societat del risc, la des-
vinculació amb la Ciutat que fa difícil assumir
responsabilitats col·lectives, les dificultats per assu-
mir els canvis socials profunds i accelerats, com el
turisme o la immigració, que s’han produït amb molt
poc temps: per tant, ha de posar de manifest una
vegada més la complexitat de la situació.
Es pregunta, a continuació, en què cal millorar,
pregunta que pressuposa reconèixer que no tot s’ha
fet bé, i no nega una diagnosi de conflicte i una
realitat, davant la qual s’ha de millorar la resposta; i
contesta:
1r) que cal continuar posant èmfasi en les polí-
tiques públiques per a fer front a l’exclusió en totes
les seves formes, que és l’eix fonamental de la políti-
ca que s’ha de desenvolupar aplicant la dinàmica pro-
blema-solució, amb serveis d’acolliment dels sense
sostre de baixa exigència, amb els habitatges
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1613
d’inclusió social que s’estan posant en marxa, amb
els serveis d’acolliment de persones immigrants, els
recursos dels quals s’han doblat els darrers dos anys
i amb els plans comunitaris presentats ahir pel Sr.
Gomà, que pretenen implicar la gent amb el seu barri
o espai de vida;
2n) que cal, també, millorar l’eficàcia de l’Ajunta-
ment a l’hora de fer complir la normativa vigent,
objectiu que pressuposa més i millors serveis públics
de policia i també el desplegament efectiu dels
Mossos d’Esquadra, que es produirà el novembre
posant fi a la situació d’excepcionalitat viscuda fins
ara, a partir del protocol que determinarà la col·labo-
ració amb la Guàrdia Urbana, ja que ara és hora de
redimensionar la Guàrdia Urbana, si cal; que, alhora,
s’han de millorar la capacitat d’intervenció municipal i
els protocols de gestió i tramitació, tot coordinant la
funció sensibilitzadora i pedagògica amb la inspecto-
ra i la sancionadora, com s’ha fet, i els Grups de
l’oposició ho saben, en la lluita contra el soroll en les
terrasses i els locals d’oci; i que, igualment, s’ha de
millorar la idoneïtat de les sancions i el seu compli-
ment efectiu apostant per aquelles que siguin més
eficaces per a provocar canvis de comportament, ja
siguin les econòmiques o els treballs a la comunitat,
cosa a la qual pot ajudar la justícia de proximitat;
3r) que s’han de fer noves normatives on hi hagi
buits legals, perquè, com s’ha repetit mil vegades,
canviar la llei no canvia la realitat i, per tant, només
cal regular allò que sigui imprescindible, que es pugui
fer complir amb la legitimació derivada d’un gran
consens social a regular-ho i que hi hagi capacitat de
fer complir, altrament les normes no serveixen de res
i són una simple il·lusió;
4t) que s’ha de gestionar de manera intel·ligent i di-
ferenciada la competència i la diversitat d’interessos
en l’ús de l’espai públic, procurant generar consensos
i acords en el territori davant els múltiples conflictes
que es poden generar, perquè hi ha poc territori i
molta intensitat d’ús, de manera que cal actuar amb
intel·ligència.
En aquest darrer sentit, posa com s exemple que,
amb independència de la notícia que avui publiquen
els diaris sobre l’ús indegut de l’espai públic en la
plaça de la Villa de Madrid, hi ha hagut un treball
interessant del Districte de Ciutat Vella amb implica-
ció dels serveis municipals, i una diagnosi compartida
amb els veïns, en el qual s’han aplicat, des del 2 de
maig, mesures que han millorat molt la situació
d’aquesta plaça i, per tant, no val parlar només de la
plaça Reial o de la de George Orwell, on efectiva-
ment hi ha problemes; i que en el cas de la Revetlla
de Sant Joan, s’ha pogut passar del conflicte a la
coexistència de dos usos ben diferenciats.
Demana que no es caigui en el simplisme d’assi-
milar la immigració i les noves pautes d’ús de l’espai
públic, a la degradació de la convivència ciutadana,
prejudici que seria enormement nociu.
Espera haver deixat clar que el seu Grup no nega
el problema, té la voluntat d’intensificar allò que fun-
ciona, i de rectificar allò que no funciona i reafirma,
amb contundència, el model de ciutat pel qual ha
apostat, en el qual totes les persones tinguin autono-
mia per a viure i vincles per a conviure, que volen dir
ciutat barreja d’usos i tipologies d’activitats, és a dir,
ciutat per a treballar, passejar, comprar, gaudir i, en
definitiva, viure, i ho puguin fer en un mateix espai
gent gran, gent jove, gent autòctona i gent immigrant:
per tant, està d’acord a afinar els mecanismes per a
fer possible aquest model de ciutat, sense qüestio-
nar-lo en cap cas, i a posar l’accent en les polítiques
que donen valor a la vida quotidiana, com les que ja
ha esmentat.
Observa, en darrer lloc, que els Grups del Partit
Popular i de Convergència i Unió han enfocat el
present debat com un instrument de desgast de
l’equip de govern i, especialment, del Sr. Alcalde i
potser ho aconseguiran en part, però haurien de vigi-
lar perquè la insistència a degradar el govern no
acabi degradant la funció i l’exercici de la política per
a la solució dels problemes de convivència, i fent
politiqueria en comptes de més i millor política.
El Sr. Portabella fa primer uns comentaris sobre les
intervencions dels Grups de l’oposició dient que, en
una primera part, han fet unes intervencions descrip-
tives en les quals, amb els adjectius propis de
l’oposició, han intentat explicar la situació, mentre
que en la segona, més profitosa, han volgut presentar
algunes sortides a la situació actual i possibilitats
reals de transformar la Ciutat, en les quals se’ls ha
pogut veure el llautó i cap on tendien les alternatives
que oferien.
Significa, primer, que en el discurs del president
del Grup del Partit Popular no hi ha hagut cap
novetat, sinó la confusió permanent entre autoritat i
autoritarisme, i la voluntat d’actuar amb una duresa
que porti cap una segregació permanent, estratègia
ja utilitzada pel Sr. Fernández Díaz durant la cam-
panya electoral, durant la qual començà a segregar
sectors de la societat indesitjables a parer de tal regi-
dor, que cada vegada sorprèn més perquè cada
vegada hi afegeix més sectors i es dirigeix cap un
segregacionisme espectacular que, en certa mesura,
reflecteix el model de Madrid on hi ha barris amb
molts pidolaires, barris amb molts toxicòmans, barris
amb persones dels diversos sectors que el Sr.
Fernández Díaz va segregant contínuament; ara bé,
aquest no és el model de l’equip de govern, per al
qual la solució al problema de l’incivisme, que no
nega, no passa per anar segregant sectors socials,
sinó per abordar els problemes de segregació, com
ara el de Can Tunis, intentant tractar amb justícia i
igualtat tots els membres de la societat.
Expressa, després, la seva sorpresa davant el
discurs del president del Grup de Convergència i
Unió, perquè en l’anàlisi de les possibles solucions ha
aportat uns elements que són els que ja s’estan
aplicant i, probablement, la diferència només està en
el pes que ha donat a cada un d’aquests factors i,
així, dir que hi ha d’haver més treball a la Ciutat és
voler fer oposició a allò que diu el govern, encara que
vagi en contra d’allò que un pensa, perquè actual-
ment Barcelona compta amb el nombre de llocs de
treball –frega el milió– més alt de la seva història,
igual com també ho és el percentatge de dones
incorporades al mercat de treball que, a més, supera
la mitjana dels quinze països de la Unió Europea: en
conseqüència, encara que calgui millorar el tipus de
contractes de treball i hi hagi moltes coses a fer, va-
ler-se d’un factor que va bé intentant fer veure que no
hi va acaba distorsionant el discurs, com passa
també quan es diu que no hi ha resposta social,
malgrat estar acusant permanentment el govern mu-
nicipal de tenir un excés de tipus de polítiques que
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051614
justament procuren que les persones més desfa-
vorides puguin agafar el ritme d’aquells que estan
dintre del sistema.
Creu que, a l’hora de fer les anàlisis, s’ha deixat de
banda un fenomen, que es dóna a Barcelona i a totes
les ciutats del món, que és que el procés de glo-
balització està generant unes dinàmiques que són
noves i no li agraden, perquè moltes de les persones
que queden fora del procés econòmic de la globa-
lització després es converteixen en neteja-vidres,
llauners o es dediquen a altres activitats similars, a
totes les quals s’ha d’aplicar la llei sense cap mena
de diferència ni de tolerància, perquè la llei és la
mateixa per a tothom i tothom l’ha de complir; però,
en tot cas, no es pot fer veure que aquest procés, que
s’està increment tant a Barcelona com a totes les
ciutats i concentracions urbanes del món, no és
conseqüència directa de la globalització. Afegeix que
davant de l’afirmació que s’ha mort la localitat, cal
enfortir la identitat i el sentiment de pertinença a la
ciutat i al país, a la comunitat a la qual hom pertany,
perquè no hi ha prou de dir que és d’aquí qui viu i tre-
balla aquí, sinó, a més, s’ha de contribuir a construir,
amb el propi esforç i treball, com totes les altres per-
sones, la societat a la qual un pertany, ja que el
procés d’identificació amb l’entorn amb el qual es
belluga és un dels elements fonamentals per a poder
vertebrar una societat cohesionada.
Com a conseqüència dels dos aspectes que acaba
d’esmentar preconitza la renovació i adequació de “El
Contracte social” de J. J. Rousseau, amb un contrac-
te ciutadà de drets i de deures, en el qual els ciuta-
dans i ciutadanes de Barcelona, els d’altres ciutats
que ens visiten com a turistes i aquells que hi ha
vingut procedents, arribin a un contracte ciutadà que
sigui fruit d’un pacte cívic.
Es mostra satisfet de la manera com s’ha tractat el
turisme en aquesta sessió, que és un dels factors que
intervenen en la situació que provoca aquest debat;
però, en tot cas, ell vol posar en relleu que el turisme
que ens visita, com demostren múltiples dades i
xifres, és cultural i que a Barcelona majoritàriament
no actuen tours-operadors a preu tancat, tot i que hi
arriben excursions d’aquest tipus de turistes proce-
dents d’altres indrets del territori i hi passen un o dos
dies i, per això, el seu Grup propugna, des de ja fa
temps, la implantació d’una taxa turística, però els
Grups de l’oposició es neguen a acceptar-la i cauen
en la contradicció de defensar el turisme de qualitat i
oposar-se a una proposta d’un dels Grups integrats
en l’equip de govern que va precisament en tal
direcció, contradicció que arriba a l’extrem de con-
fondre el turisme amb els pidolaires.
Afirma, més endavant, que la solució al problema
en debat s’ha d’adaptar al model de ciutat densa i
compacta que és Barcelona, que li porta enormes
beneficis de relació social, d’estalvi energètic i per al
comerç i que evita el procés de desertització i, per
tant, de marginalització del centre; i que cal tornar a
definir els avantatges de viure en una comunitat i de
formar part d’una ciutat, perquè altrament pot passar
allò que ha succeït a Nova Orleans després de
l’huracà Katrina, on no s’han enfonsat tant sols els
dics, sinó també la comunitat, el civisme: per tant, li
sembla imprescindible tenir definits els drets col·lec-
tius entesos a partir de l’acord entre tots els que
conviuen en una ciutat, i pensa, també, que cal una
autoritat ètica que sorgeixi precisament d’aquest pac-
te cívic, de voler compartir la Ciutat i de tenir uns
acords en un marc ètic que els faciliti.
Creu que és a partir de tal acord que, recuperant
allò que diu Tony Blair, cal ser dur contra el delicte,
però afegint-hi que encara cal ser més dur amb les
causes del delicte, preocupació que és, justament, un
dels elements de la política municipal, perquè a una
anàlisi complexa de la realitat, li correspon una
solució polièdrica dins la qual hi ha una ordenança
nova que permeti aplicar el pes de la llei en aspectes
que no estaven prou regulats o dels quals se’n vol re-
formar la regulació; en tot cas, tal ordenança ha
d’anar acompanyada d’unes que en permetin una
aplicació eficaç i al costat de tot això calen també
mesures educatives, socials i econòmiques, o dit en
altres paraules, hi ha uns elements directes, com
l’ordenança, la justícia de proximitat, la policia –el seu
Grup està d’acord que n’hi hagi més, tant de la
Guàrdia Urbana com en la suma d’aquest cos i el
dels Mossos d’Esquadra, especialment en les hores
nocturnes–, però al costat hi ha també elements
indirectes tant o més importants, els aspectes de
caràcter social.
Comenta que en aquesta darrera línia, el Pla d’in-
clusió social aprovat fa poc comporta una renovació
de les polítiques que s’estaven desenvolupant des de
fa temps i, per tant, dir que no hi ha un programa de
política social és fer oposició citant un element per a
criticar el govern, encara que no respongui a la rea-
litat, perquè les polítiques socials d’aquest Ajunta-
ment tenen llarga tradició i sovint han anat per davant
de les desenvolupades per l’Estat i la Generalitat; que
en el camp de la política econòmica, perquè es
puguin crear tants llocs de treball, l’Ajuntament ha
estat proactiu en la promoció econòmica de la Ciutat i
en la captació de noves empreses perquè s’ins-
tal·lin a la nostra ciutat; que en un tercer nivell els
aspectes educatius i ideològics constitueixen una
part inconfusible de la solució; que certs reduccio-
nismes no serveixen per a resoldre en problema en
debat, perquè no hi ha una solució única, sinó una
suma de solucions; i que en l’època que estem vivint
cal renovar el tipus de solucions clàssiques aplica-
des fins ara, que no són prou útils ja que la velocitat
a la qual es desplaça la societat no permet atrapar
allò que es vol transformar, i requereix la incorpo-
ració de nous elements que permetin transformar
allò que un vol.
Acaba dient que el centre de relació en un grup
humà com és la ciutat és la convivència i el civisme,
que han de ser el nucli de l’acció de qualsevol govern
i, consegüentment, ho són també del de Barcelona
davant d’altres opcions que intenten governar la
Ciutat sense donar carta de ciutadania a les persones
que hi viuen, cosa que és impossible.
El Sr. Hereu significa que en aquesta sessió es
tracta un tema cabdal per a la Ciutat i, tanmateix, les
forces de l’oposició l’han plantejat amb un format
erroni, perquè no ajuden a analitzar què tenim davant
i l’han vinculat, pel broc gros, a una estratègia
clarament política de desgast del Sr. Alcalde i del
govern municipal: li queda, doncs, el dubte si tals for-
ces ajudaran a encarar els reptes que tenim davant,
perquè han dit moltes generalitats i algunes injus-
tícies al costat d’anàlisis que són realitat. Agrega que
l’equip de govern coneix la realitat de primera mà,
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1615
perquè porta molts anys governant la Ciutat i no ho
ha fet des la llunyania, sinó des de l’assumpció dels
reptes que la Ciutat ha anat plantejant.
En aquest sentit creu possible simplificar el present
debat dient que la dreta, que va suspendre l’as-
signatura de la inseguretat, parla de “tolerància 0” i
de foragitar gent, però això contrasta amb el fet que
va propiciar una disminució notable dels efectius dels
cossos policials i un augment de l’índex de victimit-
zació, de manera que Barcelona ja coneix aquesta
retòrica del Grup del Partit Popular sobre la segure-
tat, igual com també coneix la del Grup de Conver-
gència i Unió sobre la proximitat, perquè hi ha
documents de com tal formació política volia desple-
gar els Mossos d’Esquadra a la Ciutat en unes
condicions que no respectaven la nostra realitat urba-
na. Afegeix que tals Grups abordaren la qüestió de la
seguretat en els seus discursos, però no en els fets i,
tanmateix, al final d’aquesta anàlisi caldria determinar
quin és el mecanisme més eficaç per combatre el
fenomen en debat: els demana, doncs, una cohe-
rència, perquè el govern assumeix uns elements que
cal millorar i, en canvi, Barcelona sap perfectament
que frases com la de “tolerància 0” acabarien en sim-
ples paraules.
Recalca que el govern municipal està afrontant un
fenomen real que es produeix aquí, però també al
Ripollès o a Anglaterra i, per tant, no es pot presentar
com a exclusiu de la nostra ciutat, a la qual s’ha titllat
injustament de ser la ciutat més bruta i insegura
d’Europa, cosa que no és certa i no ajuda a resoldre
un problema relativament nou que s’ha plantejat a es-
cala local, però que ha arribat a l’agenda del primer
ministre en el cas d’Anglaterra i Gal·les, on diària-
ment es produeixen més de 60.000 denúncies per
incivisme, de manera que també allà es podria pen-
sar que hi ha una cultura de la transgressió quan,
realment, es tracta d’un fenomen global complex del
qual tampoc pot escapar Barcelona, ciutat inserida en
el món que té els problemes de totes les grans ciutats
del món.
Puntualitza que no diu tot això amb cap ànim de
defugir responsabilitats, sinó davant uns discursos
dels Grups de l’oposició que tenen una clara inten-
cionalitat política, però que no ajuden a resoldre el
problema quan els ciutadans estan esperant que,
d’aquí, en surtin missatges clars i que es puguin re-
construir consensos.
Significa que, malgrat abordar un fenomen com-
plex, la proposició dels Grups de l’oposició resulta
molt fluixa a l’hora de descriure els instruments per a
resoldre la situació, perquè darrere de tal proposició
hi ha:
a) Per una banda, el vandalisme de sectors tota-
litaris –que el 2001 van cometre 139 actes d’aquesta
naturalesa i, en canvi, durant 2005 només n’han
comès 17–, que requereixen una resposta especia-
litzada de la policia i davant dels quals no hi ha cap
impunitat, perquè el socialisme democràtic els afronta
sense ambigüitats, amb fermesa i no amb retòrica,
des de la legalitat i del Dret; en aquest sentit demana
que l’operació de desocupació del cine Princesa es
compari amb la Hamsa, que es féu de manera molt
satisfactòria i eficaç, perquè no val que un acte pun-
tual molt greu serveixi per a presentar Barcelona com
a sotmesa al caos i governada per gent que con-
demna la Ciutat a viure en la impunitat, cosa que no
és certa, perquè si s’han manifestat uns anarquistes,
és perquè és perquè fa uns mesos fou precisament
condemnat un dels seus dirigents i està a la presó
Model, però, a més, entre els detinguts per tal
manifestació hi havia gent amb procedència molt di-
versa, de Sant Gervasi, del passeig de Gràcia, de
Manlleu i de Nàpols, i motivacions també molt di-
verses.
b) Per l’altra, l’incivisme, que com indica el Sr. Al-
calde i reflecteix el Programa d’actuació municipal, és
una de les prioritats el mandat i, per això, el govern
municipal comparteix la part de tal proposició relativa
al desenvolupament dels valors cívics, que són una
eina fonamental en la lluita contra l’incivisme.
Posa en relleu que fa vuit anys Barcelona ja pogué
afrontar tota sola, amb els seus recursos interns, i
demanant-ne també d’externs i mitjans legals, crisis
de seguretat molt greus que naixien en el cor de la
Ciutat i, gràcies a això, ara tenim una ciutat que si bé
pateix certs problemes d’inseguretat, en part perquè
és també atracció de fenòmens d’inseguretat, els
afronta, els controla i els combat amb polítiques acti-
ves com l’operació estiu, de manera que avui ja no
s’està parlant d’inseguretat, sinó d’incivisme, que és
també vital perquè està en joc el model de ciutat
barreja en el qual es vol comerç, residents, turisme i
immigració, model que no és fàcil i per això s’assu-
meixen els tocs d’alerta i que és molt diferent al siste-
ma de selecció territorial i especialització.
Considera que la proposició en debat no ofereix
cap alternativa més enllà de la figura del guàrdia de
barri, que vol dir policia de proximitat, representada a
Barcelona per les deus casernes de Districte, policia
que existeix des de fa molts anys, parla amb les
associacions de veïns i de comerciants i amb els
ciutadans i ciutadanes i hi està molt a prop, i no es
aliena a tot allò que passa en l’entorn local, que és el
seu gran problema: això explica l’article “Adiós al
guardia de barrio”, figura que va molt bé al matí i a la
tarda, però a la nit resulta més complicada i, per tant,
la Guàrdia Urbana s’ha especialitzat i només cal
veure els agents que a la nit van a fer una operació
de buidar alguna plaça de qualsevol districte, Gràcia
o Ciutat Vella. Afegeix que el Sr. Fernández Díaz, en
adonar-se de tot això, ha complementat la seva
proposició amb altres punts que són també els del
govern municipal, i així: pel que fa a la reforma de les
ordenances, ell a la sessió de la Comissió de Segu-
retat i Mobilitat del mes de juliol ja anuncià que
s’anava a treballar en aquesta direcció; i pel que fa al
programa d’autoritat, el desplegament dels Mossos
d’Esquadra comportarà la implantació de deu comis-
saries, cosa que Convergència i Unió es resistia a fer,
i una bona distribució de funcions vol dir delimitar
clarament responsabilitats i no llegir burocràticament
les lleis, sinó determinar els elements existents sobre
un territori per tal d’afrontar-los conjuntament, i també
pressuposa una alta coordinació amb un centre de
comandament conjunt.
Seguint la seva argumentació, parla de la justícia
de proximitat, presentant-la com un element fona-
mental; de la coordinació de diferents serveis perso-
nals; i dels canvis legislatius, respecte dels quals pre-
gunta si el Partit Popular quan governava l’Estat posà
la qüestió del civisme en la seva agenda, o si fou el
Sr. Alcalde qui li plantejà les qüestions de la rein-
cidència i de la inseguretat.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051616
Considera que tots els elements que acaba de
mencionar permeten, conjuntament amb els plans
comunitaris i la Carta de drets i deures, afrontar el
problema en debat, tenint present també altres fac-
tors com les famílies, l’escola i les alternatives als
joves, aspectes que en les intervencions dels Grups
de l’oposició s’han articulat molt bé; i per això ell vol
posar èmfasi en els altres punts partint de l’expe-
riència dels anys de govern perquè, per exemple,
treure uns “trileros” de la Rambla s’ha de fer d’acord
amb la llei i a partir de l’experiència que l’incom-
pliment reiterat d’una ordre del regidor del Districte es
pot canalitzar per la via penal: per tant, s’hauria de
reconèixer que el govern municipal procura optimitzar
els instruments al seu abast.
Observa, més endavant, que en determinades
qüestions no es pot jugar al gat i la rata, sinó que s’ha
d’intentar canviar els paràmetres d’aproximació als
problemes donat que les darreres setmanes se n’ha
fet una anàlisi que, en part, era realista però, en part,
era exagerada i generalitzava i, per tant, banalitzava;
que els serveis municipals estan actuant i afrontant
els problemes i, així, les actuacions de neteja i de la
Guàrdia Urbana superen àmpliament els desallot-
jaments d’espais públics i la situació esdevé més
complexa en el cas de les festes majors, en les quals
hi ha béns a preservar, però un criteri de seguretat
total podria acabar carregant-se les festes, sense que
amb això estigui defensant l’acceptació del model de
determinada gent; que l’Administració municipal re-
flexiona a partir de les 26.000 operacions que es fan
sobre la venda ambulant, del programa de lluita con-
tra els grafits que s’està fent a Ciutat Vella, de la seva
experiència a desallotjar platges on en una nit es con-
centren 200.000 persones, o de la forma com ha
evolucionat l’estiu a la nostra ciutat, per a afrontar
totes aquestes noves realitats amb nous instruments;
que els socialistes de Barcelona han afrontat molts
reptes, a vegades molt complicats, especialment a
Ciutat Vella, en una Barcelona d’on no volen que cap
dels elements que ha esmentat marxi encara que així
es resoldria el problema en debat, sinó que, a més,
volen que hi vingui a viure gent de classe mitjana i
que sigui compatible amb la nova immigració, amb un
gran escenari turístic i amb un gran dinamisme co-
mercial, i saben què ha costat construir aquest gran
valor, mentre que les polítiques conservadores hau-
rien convertit Ciutat Vella en un centre mort, en un
cor que hauria deixat de bategar.
Subratlla que l’anàlisi de la realitat no es pot fer
agafant, per exemple, els Champs Elisées, sinó tam-
bé els banlieux; que a França hi ha un ministre que
comparteix el criteri de la “tolerància 0”, però quan es
desplaça a Perpinyà troba uns barris on només hi viu
gent d’una comunitat, i uns altres barris no solament
hi ha gent que d’una altra comunitat, ara bé, això no
constitueix una política de civisme i seguretat integral,
sinó una ficció pròpia de les polítiques conservado-
res; i que l’esquerra sap perfectament que si no
afronta aquests fenòmens, l’onada del populisme la
pot arrossegar, però això no passarà, perquè pot
guanyar la batalla i, per tant, l’oposició s’haurà d’es-
perar uns quants anys més a dir al Sr. Clos que ho
deixi.
A continuació el Sr. Alcalde formula uns comentaris
que no vol centrar sobre el debat que s’ha tingut, sinó
en una avaluació de la transcendència de l’assumpte
i la necessitat d’endegar una reflexió ordenada sobre
la situació, tot dient que a Barcelona hi ha un proble-
ma greu de sobreexplotació de l’espai públic i de con-
flicte en tal espai, problema que no és específic de
Barcelona, sinó que està lligat amb la globalització,
com ha dit el Sr. Manuel Castells, i que deriva dels
nous usos econòmics que comporten canvis de
valors i apetències extraordinàries, per part de tot-
hom, d’explotació de l’espai públic que té valor i algu-
na gent usa per treure’n benefici en interès propi, de
manera que tot això genera conflictes; i que els fets
que s’han produït a Barcelona responen a diferents
circumstàncies.
En aquest sentit fa notar que no es poden tractar
de la mateixa manera uns brètols que trenquen un
pacte a dos quarts de quatre de la matinada, bor-
ratxos i havent pres probablement pastilles, rebenten
material públic i ataquen la Guàrdia Urbana que està
intentant protegir els serveis de neteja, que les perso-
nes que no tenen mitjans econòmics i viuen a carrer;
ni tampoc, els turistes joves de classe mitjana o baixa
que venen a celebrar un comiat de solters i es com-
porten cívicament, i la minoria de joves que ve a
rebentar mobiliari urbà i destrossa una part de la
Ciutat: suposa, doncs, que algunes intervencions no
pretenien pas la desaparició de les companyies
aèries de baix cost.
Destaca que hi ha fenòmens que superen l’àmbit
de la Ciutat, el govern de la qual des de fa anys cla-
ma per unes estratègies a llarg termini que encarin
aquesta mena de problemes i dificultats; i que, en els
darrers cinc anys, tals estratègies, com a conse-
qüència de la globalització i de la transformació cap a
una societat més multicultural, tenen unes peces
fonamentals: la primera de les quals és la seguretat,
que és un dels riscos més importants de la nostra
societat, fins al punt que altres ciutats amigues i
germanes també n’han patit els efectes de la
inseguretat: per això, Barcelona ha estat exigint i
reclamant mesures efectives que garantissin la segu-
retat en els nostres carrers i ha proposat sistemes
amb tal objectiu i, en conseqüència, s’ha posat en
marxa la justícia de proximitat, els judicis ràpids, els
judicis immediats.
Posa en relleu que, com a fruit de tot això, avui
s’ha assolit un nivell de seguretat més alt que fa
quatre anys i el nombre de persones a la presó s’ha
incrementat de 6.000 a 8.500 en cinc anys –encara
que aquesta no sigui la solució– i gràcies a la pressió
de Barcelona, s’ha produït en els responsables de la
seguretat, que no són principalment l’Administració
local, un canvi de mentalitat; però encara no se sent
satisfet del nivell assolit i creu necessari introduir més
canvis en el Codi penal, tasca que compet als nostres
representants en el Congrés dels Diputats, i posar
l’èmfasi en la justícia de proximitat, proposada per
aquest Ajuntament i el seu alcalde fa molts anys,
donat que l’èmfasi s’ha de posar en l’aplicació de la
llei, no tant sols en l’aplicació de la força, ja que, en
tot cas, en una societat oberta i democràtica, la se-
guretat s’ha de basar en la llei i no en la presència de
cossos uniformats al carrer sense una protecció jurí-
dica que defensi la ciutadania de l’estat policial.
Addueix que tothom s’ha de posar al cap, accep-
tant un “quid pro quo”, que una societat oberta i
democràtica sigui menys uniforme i disciplinada que
una dictadura, si bé això no pressuposa haver d’ac-
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1617
ceptar, i ell és el primer a no fer-ho, els fets que s’han
vist aquests dies, i aquests anys, a Barcelona, però
les apel·lacions a l’ordre i a la mà dura són insu-
ficients per a resoldre el problema i, a vegades, en
generen de nous i de més importants: basta veure en
quina classe de seguretat als carrers han generat les
reaccions d’aquesta mena que hi ha hagut els Estats
Units i a altres països europeus; per tant, el model de
seguretat del govern municipal es basa en primera
instància en la llei i això fa necessària la justícia de
proximitat donat que el nostre sistema jurídic i els
seus mecanismes legals són insuficients –i aquesta
és una crida que fa sistemàticament als parlamentaris
i als partits que governen l’Estat i l’Autonomia– per a
gestionar els conflictes que la globalització, la multi-
culturalitat i el cosmopolitalisme que han posat da-
munt la taula els darrers cinc o deu anys i l’apel·lació
a la resposta policial i a la ma dura és un error perquè
contribueix a dividir la societat en no tenir la base de
legitimitat de la norma, de manera que els partits
presents en aquesta sala i els membres del Consis-
tori, independentment de la respectiva opció política,
han de fer una nova reflexió i cercar un nou consens
social entorn les normes acceptables i de legítima
aplicació a Barcelona, tasca aquesta que no poden
delegar ni defugir, igual com tampoc els pares no po-
den ni en els mestres ni en els policies la funció de
disciplinar els seus fills, perquè usar l’espantall de
l’autoritat pública en substitució de la norma legítima
consensuada és profundament antidemocràtic.
Invita, doncs, a buscar un nou consens social per
tal d’establir, en el si de la justícia de proximitat i de
les ordenances de la convivència, la norma legítima
que tingui el suport de la majoria, a fi de poder apli-
car-la amb contundència amb el suport de la seva
legitimitat.
Considera que tal feina no es pot defugir, perquè la
solució del problema existent no passa per les nor-
mes i els guàrdies, sinó per la recuperació de deter-
minats valors que han caigut en desús i, potser, per
la incorporació de nous valors que s’han de posar en
circulació amb motiu dels canvis socials que s’estan
operant.
Comenta que aquests dies els diaris han dedicat
les seves primeres planes a la política internacional,
al desastre immens patit per Nova Orleans, i les
interiors a Barcelona, on s’ha parlat de la crisi de
l’incivisme en les festes de Gràcia, d’algunes breto-
lades i dels problemes de neteja en el barri més
ocupat i trepitjat de la Ciutat, mentre que a les
pàgines econòmiques s’hi ha vist un creixement
econòmic d’un 300% per damunt de la mitjana euro-
pea, una venda de cotxes, cada vegada més grans,
que es la més alta dels darrers anys, és a dir, èxit
econòmic, increment de l’ocupació a la nostra ciutat,
on els problemes d’inseguretat han estat pocs;
tanmateix aquest estiu els problemes que han saltat a
la palestra han estat els de l’incivisme i la convi-
vència, que són greus i s’han d’afrontar perquè els
mecanismes que tenim no són suficients per donar-
los resposta i perquè amaguen riscos encara més
grans que aquests problemes, com el risc a la
xenofòbia: per tant, l’Ajuntament, les famílies, les
escoles, les empreses i tota la Ciutat han de res-
pondre a tal situació definint, tots plegats, un nou
pacte de convivència, cosa que si en algun lloc és
possible fer, és a Barcelona i, per això, fa dos anys
s’endegà ja el Pacte de civisme, unes reflexions so-
bre el civisme i els agents del civisme i, en conse-
qüència, està satisfet de les manifestacions públiques
i reiterades de moltíssima gent disposada a entrar en
aquest debat, que ha de continuar, per dir com es vol
que siguin la justícia de proximitat, que s’ha de posar
en marxa l’any vinent, encara que això no depèn de
l’Ajuntament, i l’ordenança, que ha d’estar en funcio-
nament l’1 de gener.
Crida, doncs, sense ànim dilatori, tots els regidors,
tant individualment com enquadrats dins els respec-
tius Grups municipals, a tenir aquest debat el darrer
trimestre de l’any i per tal d’aplicar-ne els resultats a
partir de l’1 de gener, tot explicitant que com que el
tema no l’han descobert ni l’oposició ni els fets d’a-
quest estiu, ja es disposa d’un conjunt de propostes
perquè, com pot comprovar-se consultant les heme-
roteques, l’alcalde i el govern municipal ja porten
temps treballant la qüestió quan encara ningú més en
parlava, si bé després l’oposició s’hi sumà; en tot cas,
la seva responsabilitat com a alcalde farà que el tema
es continuï debatent després d’aquesta apel·lació
col·lectiva que invita a reflexionar-hi, perquè a la
nostra societat hi ha tendències i opcions diferen-
ciades i també són diferents els problemes existents i
tot això s’ha de redefinir dintre del consens que
demana.
Recorda que aquest Ajuntament està reclamant
des de fa divuit anys la justícia de proximitat, però tal
demanda ha quedat paralitzada a Madrid dins el
tràmit d’aprovació de la Carta Municipal en la part
que correspon a l’Estat; i anuncia que en tractar-se
d’una peça fonamental, s’ha acordat amb el conseller
de Justícia signar un conveni que permeti avançar
totes aquelles feines que facin que, un cop aprovada
pel Congrés dels Diputats, es pugui tirar endavant tan
ràpidament com sigui possible i, per això, demana a
tots els partits presents que tenen representants en el
Congrés dels Diputats –on s’haurà de votar la justícia
municipal no dins la Carta Municipal, sinó dins de la
reforma de la Llei orgànica del poder judicial– que
donin suport a l’aprovació de la justícia de proximitat
davant les dificultats que està trobant i les actituds
dels jutges conservadors que hi estan en contra,
perquè consideren la terna de jutges que ha de
proposar aquest Plenari una politització de la justícia,
i especialment demana al Sr. Fernández Díaz que
convenci el seu partit que això no és cert.
A continuació formula les propostes següents:
a) Una ordenança de convivència, sobre la qual,
recollint les paraules dels Srs. Trias i Fernández
Díaz, està disposat a mantenir una negociació espe-
cífica i particularitzada en conjunt i article per article,
perquè espera veure com es treballa durant aquest
trimestre per tal de redefinir aquest assumpte, cosa
que ja està fent el Consell de Ciutat a través de dos
grups de treball i reflexió, l’un liderat pel professor Sr.
Ramoneda i l’altre, pel notari Sr. López Buriol i pel Sr.
Jordi Sánchez: ambdós documents, a l’estil dels
llibres blancs del Govern britànic, participats en el
Consell de Ciutat i en els termes previstos en la Carta
Municipal, han d’ajudar a configurar el consens social
necessari entorn tal revisió.
b) Carta de drets i deures dels ciutadans, docu-
ment que li sembla que en aquest moment de tran-
sició no té cap ciutat del món, encara que algunes
s’hagin adherit a la Carta de Ciutadania impulsada
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051618
pel lideratge de Barcelona ara fa cinc anys, on amb
les reflexions vinculades a l’Ordenança de civisme i
convivència es pot fer la perfecta descripció dels
drets i deures dels ciutadans, i que proposa que
pugui estar també aprovada l’1 de gener per a poder
enviar-la a tots els ciutadans empadronats a Barcelo-
na i lliurar als nouvinguts perquè tothom en tingui
coneixement.
c) Desplegament dels Mosos d’Esquadra i més
dotació policial a l’espai públic a partir de l’1 de
novembre en els termes convinguts en l’acord amb
aquest Ajuntament sobre la dotació i la implantació
de tal Cos policial en els barris i els territoris amb una
caserna per districte i un conveni de coordinació en-
tre les tres policies, local, autonòmica i general, ja
que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil s’encarre-
garan de la investigació dels delictes més rellevants
que depassin el territori de la nostra Comunitat
autònoma, perquè contra la solució fàcil i poc medita-
da d’augmentar els efectius de la policia local, allò
que realment convé és que la policia general d’ordre
públic i de seguretat funcioni correctament, perquè
passar a la Guàrdia Urbana la culpa dels problemes
d’inseguretat o de civisme només ho fa l’oposició, a
pesar que tothom sap que en el nostre país hi ha un
problema greu de seguretat per manca de dotació po-
licial; ara bé, com ja han indicat abans la Sra. Mayol i
el Sr. Hereu, expressa la disposició a revisar les
dotacions de la Guàrdia Urbana un cop assumida la
coordinació dels cossos i forces de seguretat i la no
diferenciació entre la policia penal i judicial i la admi-
nistrativa, perquè cap ciutadà no entén que la policia
general no faci també de policia administrativa, a pe-
sar que, en canvi, la policia local no deixa de fer de
policia de seguretat quan s’hi troba pel mig, situació
que és profundament injusta i que ell ha intentat cor-
regir amb els governs que estaven en mans del Partit
Popular i de Convergència i Unió, però fins ara no ho
ha aconseguit; en tot cas ha parlat el Delegat del
Govern per tal que les dotacions policials funcionin
correctament fins a l’1 de novembre i hi haurà ocasió
de tractar amb el ministre d’Interior, Sr. Alonso, totes
aquestes qüestions i explicar les mesures que s’estan
prenent al respecte; d’altra banda, el mes de setem-
bre se signarà el Conveni de cooperació amb els
Mossos d’Esquadra, els efectius dels quals han de
ser els que a Barcelona li pertoquen per la població i
la complexitat, de manera que si hi haurà 17.000
mossos d’esquadra, Barcelona n’hauria de tenir la
cinquena part, perquè aquesta és la proporció que
guarda la nostra població amb la de tot Catalunya,
xifra que serà molt més important que la dotació de
Policia Nacional que ha tingut els darrers anys i ac-
tualment.
d) L’extensió de l’equip especial d’actuació urgent
de neteja posat en marxa pel març per a reforçar la
de Ciutat Vella amb un increment del 15% de la
despesa per tal concepte a tots els nuclis que són
molt utilitzats pel que fa a l’ocupació hiperintensiva
del seu espai públic; afegint-hi també amb la
presència de serveis socials i de la Guàrdia Urbana i
una dotació, mitjançant un crèdit especial, de
9.000.000 d’euros d’aquí a finals d’any per atendre
les necessitats derivades de tal ús hiperintensiu,
prioritats que, a més, com s’anuncià a la sortida de la
sessió de la Comissió de Govern dijous passat, que-
daran també reflectides en el Pressupost de l’any
vinent i hi haurà ocasió de debatre en el si de la
discussió pressupostària.
e) La posada en marxa, per primera vegada, de la
mà dels nous Governs de la Generalitat i de l’Estat,
d’un programa de 100 milions de despesa pública
finançada per la Generalitat, Administració a la qual
correspon fer-ho, segons un conveni signat amb la
consellera de Benestar i Família, per a 50 nous
equipaments, dels quals 35 seran nous i 15 concer-
tats per a tirar endavant un veritable pla de xoc contra
la marginació a la nostra ciutat, programa que de-
dicarà un 15% a atendre específicament les persones
en situació d’extrema marginalitat, perquè no es po-
den posar en el mateix calaix l’incivisme dels brètols,
que moltes vegades no tenen res de marginals en
termes econòmics i socials, sinó que la seva margi-
nalitat prové de l’alcoholisme i de les substàncies que
ingereixen en determinats moments, i les desigualtats
intrínseques de la nostra societat, la pobresa i la
marginació preponderant en el nostre entorn per cau-
sa d’un model social que ha convertit les tesis
neoliberals en una nova bíblia que no tolera la
presència de persones que no tenen mitjans: per tant,
cal lluitar efectivament, amb recursos i convenis i no
amb paraules i raons, contra l’exclusió i en aquesta
línia espera que contribueixi l’anunci també fet abans
d’ahir pel president del Govern d’incrementar no-
vament el doble de la mitjana les pensions més
baixes.
f) Continuar treballant en el Pla del civisme, perquè
Barcelona, per l’estima que té a la seva manera de
ser i a la seva convivència, ha d’afrontar el problema
a partir d’un nou consens social i no posant uns con-
tra els altres, i, si bé no vol ara recórrer a la història
recordant determinats episodis de la nostra història,
com les bombes o la crema de convents, considera
que pertoca a les generacions actuals dissenyar el
model i les normes de convivència d’una ciutat cos-
mopolita, multicultural i de les més dinàmiques i de
més èxit econòmic d’Europa, perquè mentre hi havia
una economia que anava fent però ningú no ens ve-
nia a veure i no hi havia immigració perquè no teníem
llocs de treball, no es plantejaven molts dels proble-
mes que han provocat aquest debat i el consens so-
cial sobre les normes de la Ciutat era suficient,
s’havia après a no tirar papers, a no escopir, a no ori-
nar als carrers i moltes altres coses, però tot això
està canviant i, per tant, ara cal tornar a educar des
de tots els nivells i, encara que l’oposició per
tranquil·litzar-se pretén passar el tant de culpa a
l’alcalde i a l’Ajuntament, cal ser sincer i reconèixer
que els reptes que afronten avui totes les ciutats del
món que tenen èxit són també els que s’estan
afrontant avui a Barcelona i, per això, li satisfà tant
aquesta sessió –tot i que en alguns moments ha
derivat cap al partidisme i l’oportunisme polític– i el
debat social, existent a la Ciutat que és important i se
li ha de donar suport per a treure’n un nou consens
que faci de Barcelona una ciutat democràtica tolerant.
A propòsit de la tolerància, demana al Sr. Trias que
no tregui les seves paraules de context tot precisant
que a ell personalment li encanta la transgressió de
Woody Allen, no la d’un borratxo ni d’aquells que
destrossen el mobiliari urbà i fan pintades als carrers
i, per tant, les seves paraules no s’han de treure de
context perquè li agrada una Barcelona liberal,
oberta, relaxada i amb força i trempera per a afrontar
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1619
les dificultats dels nous reptes de la multiculturalitat i
de la globalització, qüestió que mentre els primers
ministres de Gran Bretanya, França i Holanda i el
president dels Estats Units estan tractant amb altres
paraules i amb reaccions pendulars, a Barcelona
tenim l’oportunitat de culminar aquest trimestre un
debat iniciat fa uns mesos per a dissenyar un nou
pacte cívic basat en la legitimitat popular i en la llei,
sens perjudici de castigar quan calgui, com pot
comprovar-se sentint què diuen els ocupes i les
pintades de la seva persona, de manera que no li
tremolaran ni les cames ni les mans a l’hora de
prendre les decisions que s’hagin de prendre, però la
Ciutat vol ser exemple de democràcia, de participació
i de consens i no de bandades que van d’un extrem a
l’altre.
Recalca que hi ha un problema greu, però també
un esquema per a solucionar-lo que passa per un
debat aprofundit i un consens generalitzat sobre una
qüestió que s’està discutint a molts indrets de tot el
món i en molts els responsables s’estan equivocant i
no poden resoldre’ls, però Barcelona té la pretensió
d’aconseguir-ho, com aconseguí abans resoldre el de
la gana, el de la droga o el de la inseguretat a Ciutat
Vella que eren tan o més greus que el dels “gam-
berros”, el qual és més greu per la seva proximitat i
relació, encara que sigui indirecta, amb la xenofòbia i
les actituds autoritàries i antidemocràtiques, que no
pas aldarulls al carrer.
Insisteix, en tot cas, que és imprescindible resol-
dre’l i aconseguir una imatge de Barcelona no sigui
xauxa; que per assolir-ho, es necessiten més justícia
de proximitat, més recursos de benestar social, més
policia, una justícia que funcioni millor, un sistema pe-
nal proporcionat que impedeixi la impunitat, cosa que
permet l’actual i que s’ha de resoldre amb la reforma
del Poder Judicial i del Codi penal i amb la tramitació
de la Carta Municipal en el Congrés dels Diputats; i
que els tres mesos que hi ha d’aquí a final d’any són
importantíssims per capgirar la situació: consegüent-
ment, crida tots els membres del Consistori a partici-
par en aquesta tasca fent abstracció de les crítiques
partidistes, i apel·la als ciutadans perquè les coses
que hi ha en joc s’han d’afrontar entre tots, família,
escola, societat civil i, evidentment, en primer lloc
l’Ajuntament i espera que el debat d’aquest estiu
ajudi a fer més clar i palès quin és el problema.
El Sr. Trias significa que el Sr. Alcalde ha acabat
felicitant-se per com s’estan fent de bé les coses i
això és una llàstima, perquè li sembla que la
conclusió del debat hauria d’haver estat el reconei-
xement d’una situació crítica i difícil i la necessitat de
donar-li resposta; ara bé, com ja indicà l’altre dia, ell
desitja acabar aquest debat fent unes aportacions
positives, deixant clar que es pot estar en l’oposició i,
tanmateix, col·laborar: en aquesta línia, doncs, ofe-
reix la col·laboració del seu Grup en totes aquestes
qüestions, el Pla del civisme, l’Ordenança de convi-
vència, la Carta dels drets i deures dels ciutadans,
sens perjudici de continuar denunciant aquelles co-
ses que no van bé.
Considera que el govern municipal fa un planteja-
ment equivocat en partir de la base que l’oposició ha
decidit de cop fer una campanya de desgast del Sr.
Alcalde, quan no té la capacitat de desencadenar els
fets que s’han produït aquest estiu, i de reunir-se amb
els periodistes a fi que, des de les respectives ten-
dències, coincidissin a enfocar el problema a partir
d’una denúncia col·lectiva com la que s’ha produït
aquest estiu, perquè la gent està cansada i s’adona
de la crisi en què s’ha entrat després de molts anys
de govern de les mateixes forces polítiques, les quals
s’han adormit davant una situació difícil i complexa
que se’ls ha escapat de les mans. Afegeix que el Sr.
Alcalde ha treballat molts anys amb esforç i, en
determinats moments, amb encert per canviar Ciutat
Vella, però després s’ha despistat i ha aplicat la teoria
equivocada del decorat urbanístic i de l’obertura de
carrers que no ho són tot, sinó que, a més, hi ha
problemes interns de convivència i problemes socials
i, així, en l’anàlisi comparativa elaborada per la Uni-
versitat Abat Oliva sobre les diferències de cada barri
respecte a la mitjana, es constata l’agreujament de
les diferències respecte de la mitjana i situacions
greus i difícils, especialment al Raval, a la Barce-
loneta, a Ciutat Meridiana, al Bon Pastor i al Barri
Gòtic que, respectivament, han perdut 48, 75, 39, 11 i
28 punts respecte a la mitjana per moltes raons, com
ara el fet de ser una ciutat d’èxit o la immigració, que
Barcelona necessita, però ha d’oferir-li feina i ha-
bitatge digne.
Sortint al pas de les afirmacions que ha fet la Sra.
Mayol, puntualitza que ell no és ambigu, perquè
sempre manté el mateix discurs liberal, en el terreny
econòmic, socialdemòcrata, en matèria social, plante-
jaments que no són oposats i coincideixen amb els
de la majoria de dirigents polítics fins a l’extrem que
el Sr. Guerra li retreu al Sr. Maragall ser un liberal.
Subratlla que avui la socialdemocràcia es mou per
aquests camins i el govern municipal i el Grup de
Convergència i Unió es podrien trobar en molts punts,
si bé això exigeix el reconeixement de la realitat i dels
problemes existents i de les coses en les quals es pot
col·laborar; ara bé, fer-ho requereix dir la veritat i no
passar la vida explicant fal·làcies, de manera que
està disposat a discutir el model del desplegament
dels Mossos d’Esquadra, però no pot consentir que
s’expliquin històries que no són certes com pot de-
mostrar amb documents; en tot cas, donat que tal
desplegament és complex i la Ciutat s’hi juga molt i
necessita que surti bé, ofereix també la col·laboració i
reclama que les coses es facin bé.
En vista de l’al·lusió que ha fet la Sra. Mayol a la
posició ambigua del Grup de Convergència i Unió
respecte al problema que s’està vivint a la Vall d’He-
bron, vol parlar-ne, encara que inicialment no era
aquesta la seva intenció.
En aquest punt el Sr. Alcalde demana al Sr. Trias
que reconsideri el sentit de la seva intervenció en el
fons i en la forma, acceptant l’oferta de treball conjunt
que ha ofert fer els propers tres mesos per sentar les
bases en els temes que afecten la convivència.
El Sr. Trias accepta aquesta recomanació i des-
prés d’assegurar que la intervenció acabarà bé tant
en el fons com en la forma, reprèn el fil de la seva
intervenció dient que ell ha demanat una moratòria
quant a la posada en funcionament d’una narcosala a
la Vall d’Hebron, perquè, el mes d’agost, mai no
s’han de posar en marxa segons quines coses, ja que
és una tàctica pròpia d’altres èpoques; que és un de-
fensor de les narcosales, que a juí seu són absoluta
absolutament necessàries, per bé que molta gent l’ha
instat a adoptar una posició diferent; que, tanmateix,
mai no es pot donar la sensació que una narcosala
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051620
s’instal·la en un lloc i no en un altre per interessos
polítics i s’ha de procurar, com en el cas de la
Baluard, que sigui de les dimensions adequades, i
tenir una cura escrupolosa de l’entorn, perquè la gent
no es revolti.
Reitera que les coses s’han de fer bé, però en
massa casos els problemes de convivència deriven
de no haver-ho fet així.
Expressa, a continuació, una certa perplexitat en
sentir com els tres Grups que donen suport al Sr. Al-
calde deien coses tan diferents entre si i no
precisament en els matisos, sinó en el fons; ara bé, el
poder uneix molt.
Pensa que la sessió acabarà amb el vot de la
majoria contrari a la proposició promoguda pel seu
Grup i ho lamenta sincerament, perquè la creia amb
més capacitat de negociació, especialment pel que fa
a la Guàrdia Urbana, ja que el desplegament dels
Mossos d’Esquadra crea una nova situació i, per tant,
cal decidir què es fa amb aquest Cos que és també
una policia de veritat, de la qual cosa és entusiasta i
que ha de tenir absolutament tot el suport del
Consistori.
Proposa que la propera sessió es porti una pro-
posta, pactada amb el seu Grup perquè no s’hagi de
discutir aquí, sobre els punts en els quals l’equip de
govern estima bàsic posar-se d’acord, perquè seria
positiva i rebria el suport del seu Grup.
El Sr. Alcalde s’hi mostra d’acord si es retira la que
està avui en debat.
El Sr. Trias respon que no es vol perdre el gust que
sigui votada en contra, perquè ell està demanant
generositat i el Sr. Alcalde hauria de deixar fer a
l’oposició el seu paper de crítica i fer el que li pertoca
com a govern; en tot cas, ell com a oposició li ofereix
estar la propera sessió al costat del govern municipal,
si és capaç de promoure el consens.
Demana, doncs, que el Sr. Alcalde no menystingui
el paper de l’oposició, perquè ell vol ser alcalde i el
Sr. Clos ja ho és des de fa massa anys; però ell, tot i
voler un canvi i malgrat les crítiques que fa i con-
tinuarà fent, continuarà sent sempre fidel envers al
Consistori: per això, demana respecte i una via de
col·laboració amb l’oposició, cosa que, tanmateix, no
li ha d’impedir continuar essent crític.
Acaba fent notar que les imatges de la tasca de
neteja fetes a la platja de Barcelona publicades a la
revista de Parcs i Jardins fan palès, alhora, l’incivis-
me de la nit anterior: per tant, l’esforç municipal s’ha
d’adreçar cap a la prevenció, perquè, no es cansarà
de repetir-ho, la qüestió no reclama la llei de pèndol i
la ma dura, sinó redactar unes ordenances compli-
bles, aplicar-les amb serietat i ser capaços d’explicar
que és el civisme, tal com ho fa el llibre de Régis
Debray El civisme explicat a la meva filla.
El Sr. Fernández Díaz, després d’observar que la
intervenció del Sr. Alcalde, en la qual hi ha hagut un
totum revolutum rematat amb una comparació amb el
caràcter transgressor de Woody Allen, l’indueix a re-
cordar la sèrie “Aquí no hay quien viva”, no pot
acceptar alguns dels plantejaments que s’han fet,
però ha de reconèixer que li ha agradat escoltar-ne
d’altres que comporten un canvi d’actitud del govern
municipal.
Explicita que no pot compartir el missatge de de-
manar a la ciutadania paciència i confiança perquè la
situació es resoldrà d’aquí a tres mesos i, tanmateix,
ho ha dit un alcalde que forma part de l’equip de
govern format per forces polítiques que governen la
Ciutat des de fa vint-i-cinc anys i al qual els electors li
renovaren la confiança fa dos anys i mig, durant els
quals podia prendre decisions que no va prendre i,
això no obstant, rebutjà mesures que avui està
dispost a escoltar. Afegeix que s’està demanant
paciència i confiança perquè ara vindran els reforços
que han de solucionar els greus problemes del
civisme i inseguretat existents a la Ciutat, arribaran
els Mossos d’Esquadra i la policia de proximitat i
tindrem la Carta Municipal; ara bé, aquestes eines
poden ajudar, però no permeten aconseguir-ho tot, i
també n’hi ha d’altres, com les ordenances per a
lluitar contra l’incivisme, que tipifiquen en alguns ca-
sos de manera genèrica i/o equívoca més de
quaranta comportaments incívics, i la seva condició
que té el Sr. Alcalde de cap de la Guàrdia Urbana, un
cos policial de veritat que, malgrat les feines que a
vegades se li encomanen i que fan que els ciutadans
l’assenyalin amb el dit, i, tanmateix, el Sr. Alcalde no
ha estat capaç de combatre l’incivisme: en conse-
qüència, no pot compartir la tàctica del calamar de ti-
rar una cortina de tinta i demanar un acte de fe que
ell està disposat a fer si després es fan propostes
assenyades.
Subratlla que, evidentment, no cal confondre la
prostitució, la mendicitat, el “top manta” i els neteja-
vidres amb els ocupes i els grups radicals que
trenquen el mobiliari urbà: respecte als primers, ell
sempre ha propugnat la combinació de fer complir les
Ordenances amb un “funcionament 10” dels serveis
socials i respecte als segons, que s’enfronten amb la
policia, pertorben la convivència, trenquen el mobiliari
i llancen còctels “molotov” a la mateixa plaça de Sant
Jaume, cal una actuació decidida de la justícia
després que siguin portats pels cossos policials al
jutjat de guàrdia; ara bé, en tot cas, el comú denomi-
nador ha de ser que no hi hagi cap mena de
permissivitat municipal en relació a aquestes dues
conductes, cosa que no sempre s’ha produït, perquè
no hi ha hagut uns serveis socials que donessin
resposta a la gent que viu al carrer, en alguns casos
vinculada amb màfies policials, ni tampoc no s’ha
donat resposta als actes dels grups radicals, que
estan proliferant a la Ciutat, i que no són simplement
uns brètols, actes que tot i haver estat menys violents
que en l’any anterior, tenen un efecte crida: per tant,
demana que es faci cas, si no a les denúncies del
Grup del Partit Popular, al menys al recent informe
dels Mossos d’Esquadra que reflecteix la situació que
ell està descrivint.
Matisa que quan reclama “fermesa 10” i exem-
plaritat en l’actuació, perquè, per exemple, quan el
Sr. Alcalde estava lliurant la Medalla d’Or de la Ciutat
a La Caixa, es donà l’ordre de tancar les portes de la
Casa de la Ciutat perquè un seguit de grups radicals i
violents s’estava dirigint cap a la plaça Sant Jaume i,
per tant, es pregunta què devien pensar els bar-
celonins en veure per la televisió les imatges dels fets
violents que s’hi produïren, propis de la “kale borro-
ka”, i la crema d’una sucursal bancària situada a deu
metres del despatx del Sr. Alcalde amb un còctel
“molotov”, i el tancament de les portes i el replega-
ment de la Guàrdia Urbana dins l’Ajuntament, fet que,
particularment, li semblà molt greu, i més quan al
Districte de Gràcia s’havien pres unes decisions
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1621
prèvies que no entenia com el govern municipal va
poder avalar-les. Afegeix que, personalment, no li
preocupen que els ocupes l’amenacin amb pintades
al portal i, fins i tot, al replà de casa seva, perquè,
igual que el Sr. Alcalde, que també les ha patides, ja
hi està acostumat; però cal procurar enxampar-los
quan les estan fent, evitar qualsevol mena d’impunitat
i constituir l’Ajuntament en acusació particular, per-
què, com ha succeït els darrers mesos, si no s’actua
amb contundència tals comportaments proliferen i
s’envalenteixen.
Fa notar, seguidament, que el Sr. Alcalde ha indi-
cat que Barcelona necessita 4.000 mossos d’esqua-
dra, però no ha dit quants en tindrà d’aquí a dos
mesos; i es pregunta per què no s’han avançat els
treballs del protocol sobre les funcions de la Guàrdia
Urbana, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional
perquè les sales de comandament i les patrulles
compartides ja puguin actuar d’acord amb uns criteris
perfectament definits, sense haver d’esperar al
moment del desplegament.
Expressa el seu suport a la justícia de proximitat,
però pensa que el problema és definir com ha de ser,
perquè des de 1952 ja hi havia una justícia amb
jutjats municipals i de districte, suprimida després
durant la primera etapa de govern del Partit Socialista
Obrer Espanyol, tanmateix no hi havia la justícia que
necessita Barcelona, i que, per al Partit Popular, ha
de ser immediata en el temps, propera al ciutadà i,
sobretot, independent, professional i despolititzada,
perquè no hi ha pitjor politització de la justícia que els
Grups municipals puguin tenir veu en la designació
dels jutges municipals, sobretot quan per un dels
àmbits competencials d’aquests jutges, la jurisdicció
contenciós administrativa, l’Ajuntament podria con-
vertir-se en jutge i part en moltes de les controvèrsies
entre els ciutadans i l’Ajuntament: per tant, si les
propostes de justícia de proximitat que es formulen
van en la línia que acaba de marcar, el seu partit li
donarà suport.
Recomana, després, al Sr. Alcalde que no tingui
amnèsia, perquè els judicis ràpids, la prova precons-
tituïda, la implantació de la reincidència en el Codi
penal a fi d’evitar que els delinqüents que han comès
un seguit de delictes continuessin entrant per una
porta i sortint per l’altra, es deuen a decisions im-
pulsades pel Partit Popular des del Govern de l’Estat,
que reformà el Codi penal de 1995, on la reincidència
no es considerava un agreujant.
Es mostra encantat que ara el Sr. Alcalde parli de
la família i del paper dels pares, perquè era el discurs
que també feia el seu Grup quan, en ocasió de
l’aprovació del Consell de Gais, Lesbianes i Persones
Transsexuals, propugnava la creació d’un consell
municipal de la família i quan demanava la incor-
poració d’un representant de les entitats familiars de
Barcelona en la comissió cívica que havia d’escoltar
els experts i els protagonistes de la societat en la
lluita contra l’incivisme i, tanmateix, aquestes pro-
postes foren rebutjades: per tant, si les propostes de
l’Alcaldia van en tal direcció, rebran el suport del
Grup del Partit Popular.
Comenta que el Sr. Alcalde ha fet una dissecció
sintètica de les polítiques neoliberals i dels mals que
han provocat a la nostra ciutat; però, en canvi, no ha
reconegut que a Barcelona s’havia trencat per prime-
ra vegada el sostre d’1.000.000 de persones ocupa-
des gràcies a tals polítiques i se n’ha atribuït el mèrit:
li demana, doncs, una mica d’equilibri i d’equanimitat
en aquestes valoracions.
Troba, en canvi, positiu que el govern municipal
rectifiqui plantejaments que s’havia negat a assumir
des de les eleccions municipals, i es comprometi ara
a incrementar els recursos dedicats a neteja i serveis
socials a Ciutat Vella amb una partida extraordinària
de 9.000.000 d’euros, demostrant així que el discurs
del Grup de Partit Popular no era tan catastrofista i
demagògic com algú va dir, i que no calia haver
esperat fins que la situació de la Ciutat s’escapés de
les mans del govern municipal, perquè quan el Sr. Al-
calde vol, abandona unes prioritats equivocades i
s’oblida del Fòrum, al qual es destinen molts recursos
en detriment dels barris i de l’atenció a les persones,
es poden trobar diners per atendre les veritables
necessitats de la Ciutat, l’incivisme, l’atenció a les
persones i la seguretat ciutadana per a elaborar un
pla contra la marginació, que ja es veurà on arriba
vista l’experiència dels plans de millora de barris
aprovats per aquest Ajuntament que han estat sis-
temàticament retallats o, fins i tot, exclosos com
succeí amb el del barri de la Trinitat. Agrega que si es
vol parlar de tal pla contra l’exclusió, li interessa sa-
ber quan s’aprovarà la llei de serveis socials que ha
de regular el dret de les persones a l’atenció social,
quan es donarà protagonisme al Consell de Serveis
Socials i quan es deixaran de retallar recursos en
convenis on es diu tot el contrari d’allò que havia
defensat aquí el Sr. Maragall quan era alcalde de
Barcelona.
Finalment, no troba gaire correcta l’oferta de diàleg
feta pel Sr. Alcalde, perquè l’ha supeditada a la retira-
da de les propostes presentades pels Grups que han
promogut la present sessió, especialment quan avui
se li ha donat la raó a tot allò que el Grup venia
plantejant els darrers anys i, així, quan fa dos anys
demanà un pla de xoc contra l’incivisme, el govern
municipal negà la necessitat de revisar les Ordenan-
ces, tot argumentant que bastava rellegir-les, perquè
eren una bona eina, però avui, en canvi, accepta revi-
sar-les, igual com també accepta ampliar la dotació
de la Guàrdia Urbana, un cop produït el desplega-
ment dels Mossos d’Esquadra, i destinar més diners
a la neteja i serveis socials i ha descobert la família
en l’àmbit municipal: pensa, doncs, que l’acceptació
del text en debat seria un bon gest, i anuncia que,
malgrat que no sigui així, si l’Alcaldia presenta una
proposta efectiva, encara que tardana, el Grup del
Partit Popular li donarà suport, perquè tot allò que es
bo per a Barcelona és també bo per al seu Grup, com
els seus membres han demostrat sobradament.
La Sra. Mayol, dirigint-se primer al Sr. Fernández
Díaz, li demana que no apliqui el principi propi del
pensament únic, segons el qual repetir equival a de-
mostrar, perquè en cada sessió posterior a l’aprova-
ció del Pla d’inclusió social, el Sr. Fernández Díaz
l’ha considerat paper mullat i, tanmateix, en aquests
sis mesos s’ha produït l’acord sobre la teleassistència
que pràcticament l’ha universalitzada, l’acord per a
posar en marxa 50 nous equipaments de serveis
socials, l’inici dels tràmits per a la posada en marxa
de tres centres d’atenció a les persones sense sostre,
un dels quals ja funciona des de fa dos mesos,
l’acord sobre 23 habitatges d’inclusió social que ja
estan en marxa, s’han doblat els recursos del Centre
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051622
d’Atenció a les Persones Immigrants i ahir s’anuncia-
ven 11 plans d’atenció comunitària, als quals s’afe-
giran 9 més el 2006.
Referint-se després al Sr. Trias, recorda que al fi-
nal del mandat anterior ella considerà intolerables les
tones de brutícia que s’abandonaven a les nostres
platges i anuncià un programa que havia d’allargar-se
durant tot aquest mandat, i probablement més enllà,
que ja fa dos anys que funciona; i que, a pesar que
després de la nit de Sant Joan estimà inacceptable
encara el nivell de residus, li sembla que enguany les
coses hauran anat millor: per tant, hi ha una preocu-
pació per la prevenció.
Tocant, més endavant, a les sales de consum
higiènic de drogues, creu que en una qüestió tan
complexa que provoca un efecte nímbic, perquè tot-
hom les considera necessàries però ningú no les vol
al costat de casa seva, ni els errors de forma que
s’hagin pogut cometre ni el tacticisme no justifiquen,
en uns moments claus, un desmarcament que legiti-
ma posicions insolidàries.
Significa, en darrer lloc, que tot i saber que la diag-
nosi no seria absolutament compartida, s’ha intentat
arribar a un acord en aquesta sessió per tal de
trametre a la Ciutat el missatge que es reconeixia el
problema: per això, es féu una proposta de redactat
que partia del text presentat pels Grups promotors de
la sessió, tot i que no inclou una anàlisi a fons, el
matisava i el visualitzava en un acord, però els
esmentats Grups, després d’estudiar el nou redactat,
han mitificat el guàrdia de barri i l’han convertit en un
talismà que no els permet avui arribar a l’acord i ara
ofereixen presentar un acord conjunt la propera
sessió; però, en tal cas si hi ha un marge de manio-
bra per a negociar, se’ls pot demanar, com a mínim,
que retirin la seva proposició: creu, doncs, que, per
part de tals Grups, no hi ha hagut veritable voluntat
d’arribar a un acord.
El Sr. Portabella considera que avui s’han posat de
manifest les diferències en el model de ciutat que
tenen el govern municipal i l’oposició, i ha quedat clar
que el model alternatiu de l’oposició passa per la
segregació de classe i de territori i, per tant, l’equip
de govern es reafirma en el seu model, en el qual,
lògicament, s’han d’introduir contínuament transfor-
macions i modificacions, perquè el món no s’atura i
teixeix un continu d’esdeveniments amb moments
puntuals en els quals comencen a veure les reper-
cussions dels canvis que s’estan produint a nivell glo-
bal i, per tant, cal fer una reflexió una mica més pro-
funda que permeti encarar i definir els paràmetres de
la nova ciutat com a conglomeració humana: això
porta Barcelona a situar-se dins el conjunt de ciutats
preocupades per integrar i no pas per segregar, com
fan, en canvi, algunes de les propostes que s’han
formulat, les quals volen fer ciutat sense ciutadans,
aparcant-los en diferents indrets, cosa que no es
correspon amb el model del seu Grup i es pròpia d’un
neoliberalisme extrem, que no té possibilitats reals de
desenvolupar-se en la pràctica, encara es formuli a
nivell teòric.
Pensa, també, que en la darrera ronda d’interven-
cions s’ha pogut veure que, a vegades, les paraules
perden valor, a pesar que un dels factors principals
per a prestigiar la política és que la paraula tingui el
valor que se li dóna i, per tant, no es pot dir que
s’està d’acord a treballar conjuntament per a millorar
la Ciutat i alhora preferir fer oposició, perquè això té
com a conseqüència la buidor de la paraula i quan
s’està disposat a treballar conjuntament, cal buscar la
manera de fer-ho realitat, cosa que seria ben vista
per la població i en la qual ningú no perdria ni bous ni
esquelles.
Posa en relleu que les diferents propostes que
s’han fet per part de l’equip de govern obren un marc
d’actuació més complex, però tenen la virtut de
comptar amb una traducció pressupostària que
assegura els diners per poder-les desenvolupar, les
quals hauran de sortir d’un altre lloc, cosa que
explicita una priorització; que la proporcionalitat que
han de tenir les ordenances i les valoracions dels di-
versos comportaments incívics també s’ha de trobar
en la despesa del Pressupost municipal, on poden
copsar les diferències entre la dreta i l’esquerra i on
s’incorporaran els diversos elements necessaris per a
fer ciutat juntament amb aquells que procedents d’on
sigui hi vénen a viure a Barcelona i aquells altres que
hi estan ocasionalment.
A continuació, el Sr. Alcalde fa avinent que els
Grups integrats en l’equip de govern han renunciat al
torn d’explicació de vot.
El Sr. Fernández Díaz, en tal torn d’explicació de
vot, manifesta que avui el Grup del Partit Popular ha
proposat al govern tripartit municipal una altra actitud
amb tres eixos fonamentals: 1) unes ordenances efi-
caces per a lluitar contra l’incivisme i la inseguretat;
2) més Guàrdia Urbana arrelada als barris per a ga-
rantir la seguretat ciutadana, comptant amb el suport
del govern municipal amb “fermesa 10” a l’hora
d’exigir l’aplicació de les ordenances municipals i les
lleis; i 3) el reforçament dels serveis de neteja i
manteniment.
Comenta que en resposta a tot això, el govern mu-
nicipal ha començat a proposar algunes mesures
abans proposades pel Grup del Partit Popular i que
fins ara havia rebutjat i, per tant, arriben tard, però
per a ell és més important que siguin efectives: si és
així, tindran el suport del seu Grup, perquè Barcelona
s’ho mereix i necessita que es faci aquest esforç
addicional per a sortir del pas fins que arribin les
eleccions municipals i no es pot esperar que es
produeixi un canvi de govern i d’alcalde per a fer
realitat la Barcelona cívica i segura que ell propugna.
Confia que es presentin, doncs, unes propostes
novedoses que tan de bo puguin obtenir el suport del
Grup del Partit Popular; i que no passi com amb
l’anterior Pla contra l’incivisme que contenia alguns
punts que el govern municipal no ha tingut el coratge
polític de tirar endavant, ni tampoc el Sr. Alcalde,
potser massa dedicat al Fòrum i poc als problemes
reals de Barcelona, no ha tingut prou lideratge per
fer-ho, a pesar que, a parer seu, la nostra ciutat s’ha
convertit en una ciutat insegura en molts indrets i
incívica arreu, on s’infringeixen amb massa impunitat
les ordenances municipals, amb poca Guàrdia Urba-
na i amb molta permissivitat per part del seu govern,
de manera que l’actual situació d’incivisme no es pot
lligar amb l’èxit de Barcelona, sinó amb l’autocom-
plaença del govern municipal, que s’ha preocupat en
campanyes publicitàries d’imatge, amb la B per
logotip, però no ho ha fet, com calia, d’aquells que
feien malbé la Ciutat.
No vol, tanmateix, caure en un discurs catastrofista
malgrat les denúncies i propostes al respecte que ha
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1623
formulat; i reitera que tenim una gran ciutat que cal
cuidar, però el Sr. Alcalde no ho ha fet prou i, per
això, ens trobem en la situació actual, de manera que
les properes setmanes, que segons el Sr. Alcalde
seran cabdals per al futur, el Grup del Partit Popular
treballarà al costat del govern, si cal, per aconseguir
una Barcelona ordenada, cívica i segura on la
tolerància no sigui sinònim de desordre i la llibertat
d’un comporti el respecte a la de tots, i quan una per-
sona no respecti els drets de tothom, no hi hagi
permissivitat, sinó “fermesa 10” a l’hora d’exigir el
compliment de les lleis i les ordenances, ja que Bar-
celona sempre ha estat una ciutat oberta, integradora
i acollidora, i aquesta vocació, que ha de continuar en
el futur, ha de tenir l’ambició que s’hi respectin també
les persones i els béns i que aquells que pertorbin la
nostra convivència i la seguretat sàpiguen que no hi
tenen cabuda: fent-ho així es mantindrà la ciutat que
els barcelonins es mereixen i de la qual se senten tan
orgullosos.
El Sr. Trias significa que s’ha dit que l’alternativa al
govern passava per la segregació de la gent i dels
territoris, però la seva mai no passarà per això i, per
tant, no s’hi val recórrer a generalitzacions en un
intent d’empastifar tothom que passa; que s’ha dit
també que s’havia buscat l’acord i no és cert i, per
tant, demana que es reconegui que no és veritat, fins
al punt que si es fes, com ell demanà, una votació
punt per punt, quedaria provat que hi ha més
coincidències que desacords.
En tot cas, encara que entén l’estratègia de la
majoria de marcar les diferències, pensa que això no
exclou fórmules de col·laboració futures i, fins i tot, ha
exposat quin era el seu plantejament; i puntualitza
que és una equivocació creure que l’oposició vol fer
un lleig al govern, quan està complint la seva tasca.
El Sr. Alcalde observa que ha estat el Sr. Trias qui
ha proposat cercar un punt de consens i passar la
qüestió a la propera sessió, tanmateix no el veu amb
prou decisió per a acabar de ser conseqüent i dife-
renciar-se del Grup del Partit Popular i acceptar la
proposta que l’Alcaldia ha formulat.
Es mostra, després, dolgut, encara que no els
consideri una provocació, per alguns dels comentaris
que el Sr. Trias ha fet sobre la narcosala, perquè els
entén motivats per necessitats de posicionament
polític partidari, ja que el Sr. Trias sap que és una
qüestió complexa i difícil: per tant, li sap greu que el
president del Grup de Convergència i Unió renunciï
als seus posicionaments socialdemòcrata i subtilment
afegeixi gasolina al foc.
El Sr. Trias protesta en sentir aquestes darreres
paraules del Sr. Alcalde.
El Sr. Alcalde, després de pregar-li que no l’in-
terrompi, continua dient que li saben greu les fintes
dialèctiques del Sr. Trias, el qual no pot defensar un
model socialdemòcrata quan ha estat en un govern
que ha aplicat la política de benestar social del
conseller Antoni Comas, i quan ha estat vuit anys
donant suport en el Congrés del Diputats al Partit Po-
pular: demana, doncs, claredat i transparència davant
de la població, perquè s’ha d’escoltar determinats
comentaris sobre l’alcalde, però, després, en canvi,
l’alcalde no pot dir quatre veritats sobre la història po-
lítica de cadascú.
Recalca que no ha reclamat paciència i confiança,
sinó participació; que no ha negat el problema, sinó
que ha reconegut que n’hi havia i de greus, contra els
quals l’Ajuntament està lluitant des de fa temps, i ha
demanat el suport dels altres governs i de tothom i ha
indicat que es corregiran les mancances que es
puguin tenir: per tant, no es mou en l’autocomplaença
i li sap greu que sistemàticament el Sr. Trias faci
afirmacions que són manifestament falses quan Bar-
celona està davant d’un problema complex i neces-
sita també l’ajuda de l’oposició.
Matisa que referint-se a la Guàrdia Urbana, a la
qual té en gran estima, ha dit que volia una policia de
veritat, perquè no té caràcter de policia judicial i no
pot fer recerca criminal ni sortir del terme municipal i
té limitacions d’actuació i, tot això, s’hauria hagut de
canviar quan Convergència i Unió governava la Ge-
neralitat, però mai no es va voler canviar.
Considera, més endavant, que la insistència ob-
sessiva del Sr. Fernández Díaz en el Fòrum és
francament insultant, primer perquè tant l’esmentat
regidor com el seu partit estigueren d’acord amb tal
esdeveniment i en són corresponsables i, tanmateix,
ara que creu que pot produir una certa impopularitat,
el Sr. Fernández Díaz aprofita, com si fos un boxe-
jador, qualsevol ocasió, vingui a tomb o no, per donar
un nou cop de puny a la suposada ferida, quan els
temes del multiculturalisme, de la globalització, de la
convivència en l’espai públic, de la diversitat cultural,
dels quals avui s’ha estat parlant, eren també els del
Fòrum i, per tant, valdria més que el Sr. Fernández
Díaz, en comptes de denigrar tal esdeveniment, es
llegís els documents que s’hi varen redactar i impri-
mir, i si l’esmentat regidor no el troba és perquè no
els ha cercat, i reconegués la millora substancial que
el Fòrum ha comportat per als barris de la Mina i del
Sudoest del Besòs i deixés d’insistir en contra del
Fòrum, perquè ha estat un èxit per a la Ciutat i per als
veïns que viuen al costat i els números han resultat
perfectes, però l’Estat hi gastà poc, molt menys d’allò
que el Partit Popular va prometre a la Copa d’Amè-
rica de València, tot i el seu caràcter esportiu: li
demana, doncs, que abandoni l’apel·lació obsessiva
al Fòrum, que va agradar a molts ciutadans de Barce-
lona, els qual en gaudiren com a festa i com a
reflexió, ja que, vistos els problemes de convivència
existents en el carrer, més valdria a tots plegats
haver estat més atents als temes que s’hi tractaren.
La Presidència declara rebutjada la proposició en
debat que, en no haver estat retirada a pesar de
l’apel·lació que el Sr. Alcalde ha fet als Grups
signants, només ha obtingut setze vots favorables,
els dels membres dels Grups que la signen, mentre
que els restants vint-i-quatre membres del Consistori
l’han votada en contra.
El Sr. Alcalde tanca la sessió posant en relleu la
transcendència, per a la ciutat de Barcelona, del tema
que s’hi ha tractat, la qual depassa en molt els pro-
blemes eclosionats aquest estiu i que han estat
comparativament menors que els de l’estiu passat, en
què es produí un mort a Gràcia i molts més aldarulls,
com poden confirmar els presidents de les comis-
sions de festes dels diversos carrers, igual com ha
succeït, també, a Sants –malgrat els aldarulls provo-
cats pels quatre brètols que entraren a la Cotxera del
metro– i a la plaça Villa de Madrid i a altres indrets.
Creu, doncs, que cal reconèixer que es treballa per
millorar les coses; i que el problema és greu, però les
mesures que es requereixi s’aniran incrementant fins
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051624
que siguin suficients; ara bé, en tot cas, es necessita
també la legitimitat democràtica que permeti afrontar
el nou pacte per la convivència a Barcelona, perquè
ja no hi ha les condicions de quan hi havia atur i
problemes econòmics a la Ciutat i no hi havia
immigració ni turisme i, tanmateix, fou relativament
fàcil assolir un consens entorn els Jocs Olímpics, sinó
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 14 d’octubre
de 2005
Aprovació de les actes de 15 de juliol i 6 de setem-
bre de 2005.
PART DECISÒRIA
a) Acords sobre societats, consorcis i entitats
3. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-
vades a l’Ajuntament com a soci únic de Barcelona
Activa, SA, Societat Privada Municipal, els acords se-
güents: 1r) Designar la Sra. Neus Munté i Fernández
membre del Consell d’Administració de la Societat,
en substitució de la Sra. Eva Granados i Galiano. 2n)
Establir que el termini de designació de la consellera
que es nomena serà l’establert en els respectius Es-
tatuts, sense perjudici de la renovació que fos proce-
dent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar
indistintament el president i el secretari del Consell
d’Administració per comparèixer davant notari i elevar
a escriptura pública el nomenament anterior, com
també per complir els tràmits necessaris per a la seva
inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció
d’errors materials en cas necessari.
4. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-
vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat
Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, els
acords següents: 1r) Designar la Sra. Pilar Miras i
Virgili membre del Consell d’Administració de l’es-
mentada Societat en substitució del Sr. Manel Tuñí i
Vancells. 2n) Establir que el termini de designació de
la consellera que es nomena serà l’establert en els
Estatuts, sens perjudici de la renovació que fos pro-
cedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facul-
tar indistintament el president i el secretari del Con-
sell d’Administració per comparèixer davant notari i
elevar a escriptura pública el nomenament anterior,
com també per complir els tràmits necessaris per a la
seva inscripció en el Registre Mercantil i també la
correcció d’errors materials en cas necessari.
b) Ratificacions
5. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 11 de juliol de
2005 (S1/D/2005/02903), que concedeix a la Funda-
ció Catalana Síndrome de Down una bonificació del
95% sobre la quota de l’impost de construccions,
instal·lacions i obres per a la reforma interior del local
ubicat al carrer Comte Borrell, 201.
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 15 de setem-
bre de 2005 (S1/D/2005 3541), que atorga la Medalla
d’Honor al Mèrit als membres de la Guàrdia Urbana
que figuren en les relacions adjuntes, per raó de la
seva antiguitat ininterrompuda (trenta-cinc anys en la
categoria d’argent; o vint-i-cinc anys en la categoria
de bronze) en la prestació de serveis sense cap nota
desfavorable en els seus expedients personals; pro-
duint la categoria d’argent els beneficis que s’esta-
bleixen a l’apartat 1 de l’article 5è del Reglament
d’honors i recompenses dels membres de la Guàrdia
Urbana i del Servei d’Extinció d’Incendis.
c) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA
I COORDINACIÓ TERRITORIAL
7. Aprovar provisionalment la modificació per a
l’exercici de 2006 i successius de les Ordenances fis-
cals següents: Ordenança fiscal general; núm. 1.1.
Impost sobre béns immobles; núm. 1.2. Impost sobre
vehicles de tracció mecànica; núm. 1.3. Impost sobre
l’increment del valor de terrenys de naturalesa urba-
na; núm. 1.4. Impost sobre activitats econòmiques;
núm. 2.1. Impost sobre construccions, instal·lacions i
obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals; núm.
3.2. Serveis de prevenció, extinció d’incendis i salva-
ment; núm. 3.3. Serveis urbanístics; núm. 3.4. Taxa
per l’homologació d’empreses del sector privat, per a
la gestió de residus municipals a Barcelona, i altres
serveis mediambientals; núm. 3.5. Clavegueram;
núm. 3.6. Mercats; núm. 3.7. Taxes pels serveis de
registre, inspecció i prevenció sanitaris relatius a es-
tabliments alimentaris, establiments i serveis plagui-
cides, espais públics i animals de companyia; núm.
3.8. Prestacions de la Guàrdia Urbana i circulacions
especials; núm. 3.9. Inspecció i control sanitari d’ani-
mals i llurs productes; núm. 3.10. Servei de cementi-
ris i cremació; núm. 3.11. Utilització privativa del do-
mini públic municipal i prestació d’altres serveis; núm.
3.12. Aprofitament del vol, sòl i subsòl; núm. 3.13.
Regulació de l’estacionament de vehicles; núm. 3.14.
Serveis culturals; núm. 3.15. Serveis especials d’en-
llumenat públic; núm. 3.16. Utilització privada funcio-
unes altres que necessiten una reflexió aprofundida
que espera que culmini o avanci substancialment el
darrer trimestre.
No havent-hi altres assumptes per a tractar, la
Presidència aixeca la sessió a les setze hores i
quinze minuts.
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1625
nament de les fonts ornamentals; núm. 4. Contribuci-
ons especials; Categories fiscals de les vies públi-
ques de la Ciutat; i sotmetre les esmentades Orde-
nances a informació pública per un termini de trenta
dies.
8. Restar assabentat de la Memòria del Consell Tri-
butari.
9. Desestimar les al·legacions formulades pel Grup
Municipal del Partit Popular a les modificacions de crè-
dit de 5.000.000 euros, i de 3.000.000 euros, finança-
des amb el romanent líquid de tresoreria de 2004, i
aprovades inicialment en sessió del Plenari del Consell
Municipal de 17 de juny de 2005. Aprovar definitiva-
ment la modificació de crèdit de 5.000.000 euros, i
aprovar inicialment la modificació de 3.000.000 euros
d’acord amb la documentació que consta a l’expedient,
considerant-la aprovada definitivament, en cas de no
presentar-s’hi reclamacions dins del termini d’exposi-
ció pública.
10. Aprovar inicialment l’expedient de modificaci-
ons de crèdit per un import total de 28.392.460,48
euros, d’acord amb els documents annexos per im-
port 20.793.051 euros transferència de crèdit (refe-
rència 05091390), i per import 7.599.409,48 euros
per suplement de crèdit (referència 05091690), a fi-
nançar amb els majors d’ingressos comptabilitzats a
les partides pressupostàries 0101-38101-61114; 0101-
39913-61114; 9901-39913-61114 i 0101-86000-61114,
considerant-les definitivament aprovat en cas de no pre-
sentar-s‘hi reclamacions dins el termini d’exposició pú-
blica.
11. Modificar la plantilla de l’Ajuntament de Barce-
lona en el sentit d’incrementar fins a 2.733 places els
efectius de la plantilla de la Guàrdia Urbana per tal de
possibilitar una oferta pública d’ocupació extraordinà-
ria de 200 places de la categoria professional d’agent
de guàrdia urbana, pel procediment habitual de selec-
ció en convocatòria lliure i per un concurs de mobilitat
horitzontal interadministrativa entre funcionaris d’al-
tres cossos i forces de seguretat de Catalunya, a
desenvolupar durant el que resta de l’exercici 2005 i
el decurs de l’exercici 2006, i en conseqüència, apro-
var la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona que figu-
ra com annex.
12. Constituir un dret real de superfície a favor de
la Generalitat de Catalunya respecte de la finca de
propietat municipal, situada als carrers de Rull, núm.
10-14, Nou de Sant Francesc, núm. 9-13 i de Còdols,
núm. 22, grafiada en el plànol annex, per un termini
de trenta anys i amb caràcter gratuït, per a la cons-
trucció i gestió del CEIP Baixeras, en substitució de la
disposició d’ús que la Generalitat ja ostentava sobre
l’esmentada finca; sotmetre l’expedient a informació
pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi
formulen reclamacions o al·legacions, procedir a
constituir el dret; formalitzar-lo en escriptura pública
d’acord amb les condicions del document annex, que
s’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i
facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actu-
acions encaminades a concretar, clarificar i executar
el present acord.
13. Constituir un dret real de superfície, a favor de
la Generalitat de Catalunya, sobre el solar situat al
carrer de Viladomat, núm. 149-151, grafiat en el plà-
nol annex, per un termini de cinquanta anys i amb ca-
ràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’una resi-
dència per a gent gran i centre de dia; sotmetre
l’expedient a informació pública durant un termini de
trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·le-
gacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo en
escriptura pública d’acord amb les condicions del do-
cument annex, que s’aproven; inscriure’l en el Regis-
tre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realitza-
ció de totes les actuacions encaminades a concretar,
clarificar i executar el present acord.
14. Constituir un dret real de superfície, a favor de
la Generalitat de Catalunya, sobre la finca coneguda
com a Masia Mas Pins situada a la carretera BV-1468
de Vallvidrera a Molins de Rei, km 8, grafiada en el
plànol annex, per un termini de cinquanta anys i amb
caràcter gratuït, per a l’adequació i posterior gestió
d’un centre residencial d’acció educativa intensiva;
sotmetre l’expedient a informació pública durant un
termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclama-
cions o al·legacions, procedir a constituir el dret; for-
malitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les
condicions del document annex, que s’aproven; ins-
criure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcal-
dia per a la realització de totes les actuacions encami-
nades a concretar, clarificar i executar el present acord.
15. Concretar l’acord del Consell Plenari de 26 de
març de 1999 delimitant les superfícies destinades al
CEIP Diagonal-Mar i a l’IES Front Marítim, grafiades
en el plànol annex, en 4.612,68 m2 i 3.362,32 m2 res-
pectivament; constituir un dret real de superfície, a fa-
vor de la Generalitat de Catalunya, sobre la part de la
finca destinada a la construcció de l’IES Front Marí-
tim, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràc-
ter gratuït; sotmetre l’expedient a informació pública
durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen
reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el
dret; practicar les operacions de segregació, agrupa-
ció o altres necessàries per a identificar la finca ob-
jecte del dret de superfície; declarar, d’acord amb l’ar-
ticle 78 i concordants del Reial Decret 1093/1997, de
4 de juliol, en virtut del qual s’aprovaren les normes
complementàries al Reglament per a l’execució de la
Llei hipotecària, la innecessarietat de llicència de
parcel·lació; formalitzar la constitució del dret de su-
perfície en escriptura pública, d’acord amb les condi-
cions del document annex, que s’aproven; inscriure’l
en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per
a la realització de totes les actuacions encaminades a
concretar, clarificar i executar el present acord.
16. Posar a disposició de la Generalitat de Catalu-
nya la finca de propietat municipal situada al carrer
de Perpinyà, núm. 22 i 24, grafiada en el plànol an-
nex, per a la construcció de la nova Llar d’infants
Cascabell i la gestió ulterior d’aquest centre escolar,
d’acord amb la normativa vigent; i facultar l’Alcaldia
per a la realització de totes les actuacions encamina-
des a concretar, clarificar i executar el present acord.
17. Posar a disposició de la Generalitat de Catalu-
nya la finca de propietat municipal situada al carrer
del Vesuvi, núm. 33-47, grafiada en el plànol annex,
per a l’ampliació del CEIP Mercè Rodoreda i la gestió
ulterior d’aquest centre escolar, d’acord amb la nor-
mativa vigent; i facultar l’Alcaldia per a la realització
de totes les actuacions encaminades a concretar, cla-
rificar i executar el present acord.
18. Resoldre les al·legacions que s’han presentat
durant el termini d’informació pública, segons docu-
ment adjunt. Aprovar definitivament la modificació
dels Estatuts de la Fundació Mies van der Rohe, per
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051626
a la seva adequació en organisme autònom local,
d’acord amb l’article 85 bis de la Llei 7/1985, regula-
dora de les bases de règim local, i el canvi de la seva
denominació social per la d’Institut Municipal Funda-
ció Mies van der Rohe. Facultar indistintament, el
president de la Fundació Mies van der Rohe o el pre-
sident de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coor-
dinació Territorial, perquè realitzin les actuacions ne-
cessàries per a l’efectivitat d’aquest acord.
19. Resoldre les al·legacions que s’han presentat
durant el termini d’informació pública, segons docu-
ment adjunt. Aprovar definitivament la modificació
dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Educació, per a
la seva adequació com a organisme autònom local,
d’acord amb l’article 85 bis de la Llei 7/1985, regula-
dora de les bases de règim local. Facultar la seva
presidenta perquè realitzi les actuacions necessàries
per a l’efectivitat d’aquest acord.
20. Resoldre les al·legacions que s’han presentat
durant el termini d’informació pública, segons docu-
ment adjunt. Aprovar definitivament la modificació
dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Hisenda, per a la
seva adequació com a organisme autònom local,
d’acord amb l’article 85 bis de la Llei 7/1985, regula-
dora de les bases de règim local. Facultar la seva
presidenta perquè realitzi les actuacions necessàries
per a l’efectivitat d’aquest acord.
21. Resoldre les al·legacions que s’han presentat
durant el termini d’informació pública, segons docu-
ment adjunt. Aprovar definitivament la modificació
dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Informàtica, per
a la seva adequació com a organisme autònom local,
d’acord amb l’article 85 bis de la Llei 7/1985, regula-
dora de les bases de règim local. Facultar el seu pre-
sident perquè realitzi les actuacions necessàries per
a l’efectivitat d’aquest acord.
22. Resoldre les al·legacions que s’han presentat
durant el termini d’informació pública, segons docu-
ment adjunt. Aprovar definitivament la modificació
dels Estatuts de l’Institut Municipal de Persones amb
Disminució, per a la seva adequació com a organis-
me autònom local, d’acord amb l’article 85 bis de la
Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, i
el canvi de la seva denominació social per la d’Institut
Municipal de Persones amb Discapacitat. Facultar el
seu president perquè realitzi les actuacions necessà-
ries per a l’efectivitat d’aquest acord.
23. Resoldre les al·legacions que s’han presentat
durant el termini d’informació pública, segons docu-
ment adjunt. Aprovar definitivament la modificació dels
Estatuts de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la
Qualitat de Vida, per a la seva adequació com a orga-
nisme autònom local, d’acord amb l’article 85 bis de la
Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local.
Facultar el seu president perquè realitzi les actuacions
necessàries per a l’efectivitat d’aquest acord.
24. Resoldre les al·legacions que s’han presentat
durant el termini d’informació pública, segons docu-
ment adjunt. Aprovar definitivament la modificació
dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Urbanisme, per
a la seva adequació com a organisme autònom local,
d’acord amb l’article 85 bis de la Llei 7/1985, regula-
dora de les bases de règim local. Facultar el seu pre-
sident perquè realitzi les actuacions necessàries per
a l’efectivitat d’aquest acord.
25. Resoldre les al·legacions que s’han presentat
durant el termini d’informació pública, segons docu-
ment adjunt. Aprovar definitivament la modificació
dels Estatuts de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
Municipal, per a la seva adequació a entitat públi-
ca empresarial, d’acord amb l’article 85 bis de la Llei
7/1985, reguladora de les bases de règim local.
L’adequació i els seus Estatuts tindran efectes a par-
tir de l’1 de gener de 2006. Facultar la seva presiden-
ta perquè realitzi les actuacions necessàries per a
l’efectivitat d’aquest acord.
26. Aprovar definitivament, com a soci únic d’Infor-
mació i Comunicació de Barcelona, SA, la modificació
de l’article quart dels seus Estatuts socials, relatiu al
domicili de la societat. Facultar indistintament, el pre-
sident o el secretari d’Informació i Comunicació de
Barcelona, SA, en representació de la Societat, per-
què puguin efectuar tots els tràmits adients per a la
plena efectivitat d’aquest acord.
27. Aprovar inicialment els Estatuts de la Fundació
Privada Casa Amèrica a Catalunya i la incorporació
de l’Ajuntament de Barcelona com a membre funda-
dor i patró; sotmetre’ls a informació pública durant un
termini de trenta dies; i, si no s’hi formulen reclamaci-
ons o al·legacions, tenir-los per definitivament apro-
vats; facultar a la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert
per la formalització dels actes que siguin necessaris
per a l’execució de l’acord d’aprovació; i preveure
l’aportació a la Fundació de deu mil euros en concep-
te de dotació inicial.
28. Aprovar el Pla de cooperació internacional i so-
lidaritat 2006-2008, de l’Ajuntament de Barcelona.
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
I HABITATGE
Districte de les Corts-Districte de Sarrià-Sant Gervasi
29. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-
polità per a la transferència d’aprofitament i ordenació
de les parcel·les situades a l’avinguda de Pedralbes,
núm. 2-8 (Àrea 2B), al passeig de la Reina Elisenda
de Montcada, núm. 26, i al carrer de la Immaculada,
núm. 44-46, promoguda per Residencial Sarrià Bona-
nova i Fundació Montblanc, redactada en desenvolu-
pament de la Modificació del Pla General Metropolità
als terrenys situats al carrer de Joan d’Alòs, núm. 35-
39, a l’avinguda de Pedralbes, núm. 2-10, a l’avingu-
da d’Esplugues, núm. 98 i al camí antic de Belles-
guard, s/n, aprovada definitivament per acord de la
Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona
adoptat en sessió de 9 de febrer de 2004; i resoldre
les al·legacions presentades en el tràmit d’informació
pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-
forme del Departament de Planejament de Desenvo-
lupament, de valoració de les al·legacions, que cons-
ta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora al
present acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió
d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a l’apro-
vació definitiva.
Districte de Ciutat Vella
30. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1627
cació del Pla especial de reforma interior del Raval
per a l’ajust d’alineació viària en la finca del carrer de
Xuclà, núm. 15, d’iniciativa municipal (Foment de Ciu-
tat Vella, SA); i resoldre les al·legacions presentades
en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial,
de conformitat amb l’informe del Departament de Pla-
nejament de Transformació, de valoració de les al·le-
gacions, que consta a l’expedient i, a efectes de moti-
vació, s’incorpora al present acord.
31. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-
cació puntual del Pla especial de reforma interior del
Raval per a l’ordenació de la plaça de Salvador Se-
guí, promoguda per l’Institut Català de les Indústries
Culturals (Generalitat de Catalunya), amb les modifi-
cacions a què fa referència l’informe del Departament
de Planejament de Transformació; resoldre les al·le-
gacions presentades en el tràmit d’informació pública
de l’aprovació inicial de conformitat amb l’informe de
l’esmentat Departament, de valoració de les al·lega-
cions; informes tots dos, que consten a l’expedient i,
a efectes de motivació, s’incorporen al present acord.
32. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic de concreció de l’ús i les condicions
d’edificació en el sòl, qualificat d’equipament, delimi-
tat pels carrers de Nou de la Rambla, de les Tàpies i
de l’Estel, d’iniciativa municipal (Foment de Ciutat Ve-
lla, SA), amb les modificacions a què fa referència
l’informe del Departament de Planejament de Trans-
formació; resoldre les al·legacions presentades en el
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial de
conformitat amb l’informe de l’esmentat Departament,
de valoració de les al·legacions; informes tots dos,
que consten a l’expedient i, a efectes de motivació,
s’incorporen al present acord.
33. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a l’ordenació de les finques situa-
des al carrer dels consellers, núm. 2 i 2b, d’iniciativa
municipal i resoldre les al·legacions presentades en
el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
conformitat amb l’informe del Departament de Plane-
jament de Desenvolupament, de valoració de les al·le-
gacions, que consta a l’expedient i, a efectes de moti-
vació, s’incorpora al present acord.
Districte de Sants-Montjuïc
34. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic de concreció del tipus d’equipament
i ordenació volumètrica de la finca de l’avinguda del
Paral·lel, núm. 101, promogut per Catalonia Gebira,
SL.
35. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità per
a l’intercanvi de qualificacións urbanístiques i per a
les transferències d’edificabilitat a l’àmbit discontinu
format pels carrers de Numància, núm. 26-28 i 28B,
de Robrenyo, núm. 53, d’Olizenelles, núm. 73 i 75-79,
i d’Olzinelles núm. 31 i Dalmau núm. 21 (ampliació de
l’hotel ABBA Sants), promoguda per la societat Ho-
teles de Navarra; resoldre les al·legacions presenta-
des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial, de conformitat amb l’informe del Departament
de Planejament de Desenvolupament, de valoració
de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efec-
tes de motivació, s’incorpora al present acord; i tra-
metre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del
municipi de Barcelona per a la seva aprovació defini-
tiva.
36. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a l’ordenació de volums de les fin-
ques situades al passeig de la Exposició, núm. 16-
16c-16v, i als carrers del Poeta Cabanyes, núm. 88, i
de Tapioles, núm. 71b, d’iniciativa municipal, amb les
modificacions a què fa referència l’informe del Depar-
tament de Planejament de Desenvolupament; i resol-
dre les al·legacions presentades en el tràmit d’infor-
mació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
amb l’informe de l’esmentat Departament, de valora-
ció de les al·legacions; informes tots dos, que cons-
ten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpo-
ren al present acord.
37. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a la concreció del tipus d’equipa-
ment i ordenació de volums en el carrer de Mandoni,
núm. 11-17, promogut per La Font Florida, SL, amb
les modificacions a què fa referència l’informe del De-
partament de Planejament de Desenvolupament; re-
soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-
formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
amb l’informe de l’esmentat Departament, de valora-
ció de les al·legacions; informes tots dos, que cons-
ten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpo-
ren al present acord, requerir el promotor per tal que,
en el termini màxim de tres mesos a comptar des del
dia següent a la notificació d’aquest acord, constituei-
xi la garantia corresponent al 12% del valor de les
obres d’urbanització, per un import de 1.763,64
euros, als efectes establerts a l’article 101.3 de la Llei
2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, i com a requisit
previ a la publicació de l’anunci d’aquest acord; i pu-
blicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí
Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la
seva executivitat, un cop s’hagi acreditat el compli-
ment del requeriment indicat.
Districte de les Corts
38. Aprovar definitivament, de conformitat amb
l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla
de millora urbana per a l’ordenació de volums i crea-
ció d’un equipament públic a la finca situada als car-
rers del Marquès de Sentmenat, núm. 28-36, i de
Guitard, núm. 80-92, promogut per Fbex Promo In-
mobiliaria, SL; i resoldre les al·legacions presentades
en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial,
de conformitat amb l’informe del Departament de Pla-
nejament de Desenvolupament, de valoració de les
al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de
motivació, s’incorpora al present acord.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
39. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051628
pecial urbanístic d’ordenació volumètrica del Club de
Tennis Barcino (plaça de Narcisa Freixas), promogut
pel Club de Tennis Barcino; i resoldre les al·legacions
presentades en el tràmit d’informació pública de
l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del
Departament de Planejament de Desenvolupament,
de valoració de les al·legacions, que consta a l’expe-
dient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present
acord.
40. Aprovar la proposta de Conveni a subscriure
entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Família
i Benestar Social, per a l’efectivitat de les previsions
del Pla de l’Habitatge 2004-2010, en allò relatiu a
l’habitatge dotacional, en concret habitatges de pro-
tecció oficial, de lloguer, per a joves, mitjançant la
constitució de un dret real de superfície, a favor de la
Fundació Família i Benestar Social, durant un termini
de setanta-cinc anys, i en els propis termes que figu-
ren al conveni, sobre una superfície de 1.300 m2 de la
finca de propietat municipal ubicada a la confluència
de l’avinguda de Foix i el carrer de Can Caralleu, in-
closa dins la Modificació puntual del Pla General Me-
tropolità per a l’ordenació del Parc del Torrent de les
Monges. Facultar l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan,
primer tinent d’alcalde i president de l’Institut Munici-
pal d’Urbanisme per a la signatura del conveni. Esta-
blir que el desplegament i formalització de les opera-
cions jurídiques contingudes en el conveni es durà a
terme pels òrgans municipals competents.
Districte de Gràcia
41. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, Pla espe-
cial urbanístic i de millora urbana per a l’ampliació de
l’equipament situat al passeig de la Vall d’Hebron,
núm. 76-80, i l’avinguda de l’Hospital Militar, núm.
239-247, d’iniciativa municipal, amb les modificacions
a què fa referència l’informe del Departament de Pla-
nejament de Desenvolupament, que consta a l’expe-
dient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest
acord.
Districte d’Horta-Guinardó
42. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla
especial urbanístic i de millora urbana per a la modifi-
cació de les condicions d’edificació i usos de l’equipa-
ment situat al carrer de Feliu i Codina, cantonada
amb el d’Eduard Toda, d’iniciativa municipal, amb les
modificacions a què fa referència l’informe del Depar-
tament de Planejament de Desenvolupament; i resol-
dre les al·legacions presentades en el tràmit d’infor-
mació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
amb l’informe de l’esmentat departament, de valora-
ció de les al·legacions presentades; informes tots
dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motiva-
ció, s’incorporen al present acord.
43. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic per a la definició de l’ús i les condi-
cions d’edificació de l’equipament situat al carrer de
l’Arquitecte Moragas, núm. 5, i de Jorge Manrique,
núm. 30, d’iniciativa municipal.
44. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic i de millora urbana per a l’ordenació
d’un casal per a gent gran al carrer de la Marina, can-
tonada amb el de Taxdirt, d’iniciativa municipal; i re-
soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-
formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
amb l’informe del Departament de Planejament de
Desenvolupament, de valoració de les al·legacions,
que consta a l’expedient i, a efectes de motivació,
s’incorpora al present acord.
Districte de Nou Barris
45. Modificar puntualment el Conveni subscrit entre
l’Ajuntament de Barcelona i la Societat Urbanística
Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, SA (Regesa),
aprovat pel Plenari del Consell Municipal en sessió
de 21 de juliol de 2004, en el sentit de deixar sense
efecte la constitució d’un dret real de superfície a fa-
vor de Regesa sobre la finca municipal ubicada a la
Via Favència, núm. 348-362B, de conformitat amb els
motius que figuren a l’informe jurídic emès per l’Insti-
tut Municipal d’Urbanisme el 12 de setembre de
2005, que es dóna per reproduït i s’incorpora a l’ex-
pedient. Aprovar la proposta de Conveni a subscriure
entre l’Ajuntament de Barcelona i el Patronat Munici-
pal de l’Habitatge de Barcelona per a l’efectivitat de
les previsions del Pla de l’Habitatge 2004-2010 –en
allò relatiu a l’habitatge dotacional, en coherència
amb la Modificació del Pla General Metropolità per a
la creació de noves dotacions d’habitatges per a jo-
ves als carrers de la Química, núm. 18LU, de la Mare
de Deu de Port, núm. 179, del Bronze, núm. 5, de
Teodor Llorente, núm. 8B, de Can Travi, núm. 30B, i
de la Selva, núm. 57, a la Via Favència, núm. 348, al
carrer de Ferran Junoy, núm. 56, al camí antic de Va-
lència, núm. 96, i al carrer de Pujades, núm. 292, del
municipi de Barcelona, i per a la determinació dels
emplaçaments on aquesta dotació és compatible
amb habitatges tutelats per a gent gran i d’altres equi-
paments, i amb el pla especial urbanístic i Pla de mi-
llora urbana per a l’ordenació dels sòls dotacionals si-
tuats a la Via Favència, núm. 348-362B– mitjançant
la constitució d’un dret real de superfície a favor del
Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, du-
rant un termini de setanta-cinc anys i en els propis
termes que figuren al Conveni, sobre la finca de pro-
pietat municipal, ubicada a la Via Favència, núm.
348-362B per a la construcció d’apartaments amb
serveis per a la gent gran. Facultar l’Im. Sr. Xavier
Casas i Masjoan, primer tinent d’alcalde i president
de l’Institut Municipal d’Urbanisme i l’Im. Sr. Eugeni
Forradellas i Bombardó, president del Patronat Muni-
cipal de l’Habitatge per a la signatura del Conveni.
Establir que el desplegament i formalització de les
operacions jurídiques contingudes en el conveni es
durà a terme pels òrgans municipals competents.
Districte de Sant Andreu
46. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic per a la definició de l’ús i les condi-
cions d’edificació de l’equipament situat al carrer de
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1629
Sant Antoni Maria Claret, núm. 243-261, d’iniciativa
municipal.
Districte de Sant Martí
47. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic integral de preservació i reutilització
per a l’ús d’habitatge no convencional de l’edifici del
carrer de Pere IV, núm. 440-446 –Districte d’activitats
22@bcn–, promogut per New Village Lofts, SL; i re-
soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-
formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
amb l’informe emès per la societat municipal 22
Arroba Bcn, SA, que consta a l’expedient i a efectes
de motivació s’incorpora al present acord.
COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS
URBANS I MEDI AMBIENT
48. Desestimar l’al·legació única formulada, en
fase d’exposició pública, pel Grup Municipal del Partit
Popular de Catalunya d’acord amb l’informe que figu-
ra a l’expedient de 12 de setembre de 2005. Aprovar
definitivament la nova Normativa sobre les instal·la-
cions d’enllumenat nadalenc a les vies públiques de
Barcelona; i publicar-la en el Butlletí Oficial de la Pro-
víncia.
49. Desestimar l’al·legació única formulada, en
fase d’exposició pública, pel Grup Municipal del Partit
Popular de Catalunya d’acord amb l’informe que hi fi-
gura a l’expedient d’1 de setembre de 2005. Aprovar
definitivament el Reglament intern de funcionament
del Consell Municipal del Medi Ambient, que substitu-
eix les Normes reguladores d’aquest Consell, en mo-
dificar-les i adequar-les a les Normes reguladores de
participació ciutadana, aprovades per acord del Con-
sell Plenari de 22 de novembre de 2002 i publicar-lo
en el Butlletí Oficial de la Província.
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ
I BENESTAR SOCIAL
50. Aprovar definitivament el Reglament intern de
funcionament del Consell de Cent de Joves de Barce-
lona, segons el text que consta com a document ad-
junt a l’expedient.
51. Aprovar la pròrroga de la vigència del Consorci
del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de
Barcelona per al període del 2006-2010, la proposta
de modificació d’Estatuts amb el contingut que s’adjun-
ta en annex i les aportacions de les parts amb els im-
ports següents: ICIC: 1.502.530,25 euros (300.506,05
euros anuals); Ministeri de Cultura: 1.502.530,25 euros
(300.506,05 euros anuals); Ajuntament de Barcelona:
751.265,15 euros (150.253,03 euros anuals), tot con-
dicionat a l’efectiva aprovació per les altres Administra-
cions consorciades.
e) Declaracions Institucionals
DI1. El Ple del Parlament de Catalunya en sessió
de 30 de setembre de 2005 ha aprovat la proposició
de llei orgànica per la qual s’estableix l’Estatut d’Au-
tonomia de Catalunya i es deroga la Llei orgànica
4/1979, de 18 de setembre, d’Estatut d’autonomia de
Catalunya. Després d’aquesta aprovació el nou Esta-
tut inicia la seva tramitació davant les Corts Generals
per ser aprovat com a llei orgànica i posteriorment
votat en referèndum pel poble de Catalunya.
Catalunya està vivint uns moments històrics. El
Parlament de Catalunya ha aprovat per una àmplia
majoria un projecte d’Estatut que suposa un gran
avenç per l’autogovern i el reconeixement nacional de
Catalunya. Un estatut que té per objectiu la millora
del benestar de totes les persones que viuen i treba-
llen a Catalunya. El finançament més just que se’n
deriva ha de permetre superar els obstacles que difi-
culten el desenvolupament econòmic del país i impul-
sar polítiques socials més ambicioses, necessàries
per a fer front als reptes que es deriven de les noves
realitats socials.
El municipalisme català és partícip d’aquest mo-
ment de la història del país i vol donar suport al text
estatutari aprovat pel Parlament de Catalunya, atès
que la proposta de reforma de l’Estatut reconeix el
paper cabdal dels municipis com a administració més
pròxima a la ciutadania, reforçant el seu paper institu-
cional, garantint més autonomia municipal i incre-
mentant les seves competències.
La ciutat de Barcelona és plenament conscient de
la importància històrica que per als ciutadans de
Catalunya té el nou text estatuari i celebra que el nou
Estatut ratifiqui el reconeixement de la ciutat com a
capital de Catalunya i la seva singularitat com a muni-
cipi mereixedor d’un règim especial.
Per això, i de conformitat amb el que estableixen
els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Or-
gànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, els
grups municipals sotasignants presenten al Plenari
del Consell Municipal la següent Declaració institucio-
nal:
1. Donar suport a l’Estatut d’Autonomia de Cata-
lunya aprovat pel Parlament de Catalunya en sessió
de 30 de setembre de 2005 com a proposició de llei
orgànica a trametre a les Corts Generals per a la
seva tramitació.
2. Posar en relleu l’agraïment al Parlament de Ca-
talunya pel fet que l’articulat del nou Estatut declara
Barcelona com a capital de Catalunya i es reconeix la
seva singularitat com a municipi mereixedor del règim
especial explícit en la Carta Municipal de Barcelona.
3. Divulgar i donar a conèixer el projecte d’Estatut
a la ciutadania.
4. Convidar les entitats socials del municipi a donar
suport a l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya.
5. Instar les forces polítiques amb representació al
Congrés dels Diputats i al Senat a aprovar la propos-
ta d’Estatut emanada per una àmplia majoria del Par-
lament de Catalunya.
6. Traslladar aquesta declaració a la presidència
del Parlament de Catalunya, a la presidència de la
Generalitat de Catalunya, a la presidència del Govern
espanyol, a la presidència del Congrés dels Diputats i
al Ministeri d’Administracions Públiques.
DI2. El Dia Mundial de l’Alzheimer es va comme-
morar el 21 de setembre per la Organització Mundial
de la Salut, i és el més important de l’any per a totes
les associacions membres de CEAFA (Confederació
Espanyola d’Associacions de Familiars d’Alzheimer).
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051630
Aquest dia es dóna a conèixer la malaltia i se’n difon
informació, sol·licitant el recolzament i la solidaritat de
la població en general, de les institucions i dels orga-
nismes oficials.
Per això, els Grups municipals sotasignants ex-
pressem la següent Declaració institucional:
La denominada demència d’Alzheimer és un pro-
cés patològic neurodegeneratiu, és a dir, un deterio-
rament global i progressiu de les funcions intel·lec-
tuals i de la personalitat que es produeix per la
pèrdua irreparable de les cèl·lules de l’escorça cere-
bral i els centres de memòria. El procés es lent, però
condueix a la pèrdua marcada i irreversible de les
funcions cognitives i genera un elevat nivell de de-
pendència.
El nombre de malalts d’Alzheimer que hi ha a Es-
panya representa aproximadament el 50% del total
de les persones incloses en la Llei de dependència.
Uns 400.000 afectats que representen el 6% de la
població espanyola major de 65 anys i el 20% dels
que ja han complert els 80.
Malgrat això, aquestes xifres no quantifiquen la re-
alitat de l’Alzheimer. Darrera de cadascun d’aquests
pacients que han perdut la seva identitat i la seva ca-
pacitat per valer-se per si mateixos, existeix una famí-
lia cuidadora que pateix tant o més que el propi ma-
lalt les conseqüències d’aquesta patologia. Entre el
60 i el 80 per cent dels malalts son atesos directa-
ment pels seus fills o pel seu cònjuge i també a
aquests s’han de dirigir les actuacions. Per això,
aquest any es dóna especial significat a la importàn-
cia del cuidador en el procés que pateix el malalt, a
aquests se’ls hi ha de prestar tot el recolzament i re-
coneixement que es mereixen.
Des d’aquest Ajuntament volem manifestar el nos-
tre compromís i solidaritat amb els afectats i les se-
ves famílies.
És necessari fomentar la investigació, perquè és
molt important per a la prevenció, la cura i el tracta-
ment de la malaltia, i en aquest sentit cal un major
compromís amb els centres investigadors.
Demanem l’aprovació, durant la present legislatu-
ra, de la Llei de foment d’autonomia personal, a partir
dels treballs del Llibre blanc de la dependència.
Aquesta nova llei ha de garantir els recursos sufici-
ents i el marc de coordinació necessària per al des-
envolupament de les polítiques autonòmiques adre-
çades a aquest col·lectiu, en un marc de respecte i
lleialtat institucional
Tammateix, reclamem a les Administracions que
s’avanci en la prestació de serveis d’atenció integral a
les persones amb Alzheimer, que han d’incloure aten-
cions sanitàries, socials i de suport. En aquesta línia,
volem exposar la voluntat de plena col·laboració amb
el Programa per a la promoció de l’autonomia perso-
nal i l’atenció a les persones amb dependències del
Departament de Benestar i Família, dins el marc del
Consorci de Serveis Socials, i amb la dotació pressu-
postària suficient per a garantir l’acompanyament a
les persones malaltes i els seus cuidadors i familiars.
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1631
Decret. En ús de les atribucions que tinc confe-
rides per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo-
na i d’acord amb l’article 15 dels Estatuts del Con-
sorci del Parc de Collserola, disposo:
Designar la Sra. Pilar Miras i Virgili com a repre-
sentant de l’Ajuntament de Barcelona a la Comissió
Executiva del Consorci del Parc de Collserola, en
substitució del Sr. Ricard Boix i Junquera.
Barcelona, 6 d’octubre de 2005. L’alcalde, Joan
Clos i Matheu.
(Ref. 4038)
* * *
Decret. Vist l’article 3 del Decret de la Generalitat
de Catalunya 179/2005, de 30 d’agost, pel qual es
crea el Comitè d’Ajut Humanitari d’Emergència, i en
ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per
l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dis-
poso:
Designar el Sr. Francesc Freixa i Font vocal del
Comitè d’Ajut Humanitari d’Emergència, en represen-
tació de l’Ajuntament de Barcelona.
Barcelona, 6 d’octubre de 2005. L’alcalde, Joan
Clos i Matheu.
(Ref. 4042)
* * *
Decret. En ús de les atribucions conferides a
aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal
de Barcelona i de conformitat amb el que estableixen
els articles 8 i 9 dels Estatuts de l’Institut Barcelona
Esports, disposo:
Primer. Designar el Sr. Francesc Soler i de Ma-
griñà vocal del Consell d’Administració de l’Institut
Barcelona Esports, en substitució del Sr. Alfonso Ro-
dríguez i Esteban.
Segon. Esmenar l’error material del decret de l’Al-
caldia d’1 de febrer d’enguany que nomena el Sr.
Pere Duran i Valldossera vocal de l’esmentat Consell,
atès que ha de dir Sr. Pere Duran i Vall-Llossera.
Barcelona, 6 d’octubre de 2005. L’alcalde, Joan
Clos i Matheu.
(Ref. 4047)
* * *
Decret. En ús de les atribucions que em confe-
reix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i
d’acord amb l’article 8.1 d) dels Estatuts del Con-
sorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, dis-
poso:
Nomenar vocals del Consell Rector del Consorci
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, en repre-
sentació de l’Ajuntament de Barcelona, les persones
següents:
Im. Sr. José I. Cuervo i Argudín
Sr. Jordi Valera i Pedragosa
Barcelona, 7 d’octubre de 2005. L’alcalde, Joan
Clos i Matheu.
(Ref. 4063)
CARTIPÀS
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051632
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA
CONVOCATÒRIA DE CINC CONCURSOS PER A
LA PROVISIÓ DE NOU LLOCS DE TREBALL
(Aprovades per decret de l’Alcaldia)
BASES GENERALS
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-
quen per a la seva provisió pel personal de plantilla
d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a
l’annex, d’acord amb les condicions específiques que
s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun
d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti-
nuació:
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
A part dels requisits addicionals de cada concurs,
per a optar a qualsevol convocatòria és necessari:
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un
Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de
Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció
d’Incendis i Salvament (SPEIS).
– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso-
nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament
posteriorment subrogat a un Institut podrà partici-
par igualment en els concursos. També hi podran
participar els contractats laborals fixos d’Instituts
Municipals que hagin efectuat la corresponent ad-
hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball,
d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de
l’esmentat Acord.
– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a
funcionari de carrera o amb contracte laboral in-
definit a l’Ajuntament o Institut Municipal.
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de
l’última destinació obtinguda per concurs.
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser-
veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis-
tracions Públiques que hagin estat formalment reco-
neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1
punt.
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un
màxim d’1 punt segons el barem següent:
– Per posseir com a grau un nivell superior al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de
treball convocat: 0,75 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al
del lloc de treball convocat: 0,50 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre
al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.
3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si
és el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt se-
gons el barem següent:
– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior
en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50
punts.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell
superior al nivell del lloc de treball base de la ca-
tegoria del concursant: 0,25 punts.
A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell del
lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement
de destinació efectivament acreditat en la nòmina
corresponent, quan es tracti d’un nivell superior al del
grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
consolidar a la carrera administrativa.
4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-
raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-
ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si
s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’ava-
luació.
JUNTA DE VALORACIÓ
Estarà formada pels membres següents:
Presidència:
El director de Recursos Humans, com a titular.
Vocalies:
El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada
concurs s’indiqui expressament a l’annex, que en cas
d’absència del president titular, exercirà la presidèn-
cia de la Junta.
Un cap de Personal de sector d’actuació o districte.
Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del
concurs.
Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans,
qui també tindrà la condició de secretari/ària de la
Junta de Valoració.
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en
els termes previstos a les Bases Marc, els represen-
PERSONAL
Concursos
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1633
tants designats conjuntament per la Junta de Perso-
nal i el Comitè d’Empresa.
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS
Les persones que compleixin les condicions exigi-
des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjun-
taran la relació de mèrits al·legats classificats segons
l’ordre d’aquesta convocatòria, i els documents acre-
ditatius corresponents, al Registre General o a qual-
sevol dels registres municipals, en el termini de quin-
ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació
d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre
sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat
termini.
Per a cada concurs s’ha de presentar una instància
i la documentació separada, per a la qual cosa, es
podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa
a l’Oficina d’Informació de Personal i a les seus dels
districtes.
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo
s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpo-
ració des de la data d’incorporació en la plantilla, amb
caràcter indefinit.
En els casos en què entre els mèrits complementa-
ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria,
aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en
aquells casos en què les bases específiques del con-
curs determinin un nombre superior de pàgines, do-
nades les característiques del lloc de treball a cobrir.
L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb la
sol·licitud i el curriculum vitae.
Els llocs de treball objecte de la present convocatò-
ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi-
nuts setmanals.
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo-
sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que
consideri més escaients en cada cas i per a cada ti-
pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op-
tin a les places per precisar o ampliar aspectes con-
crets en relació als mèrits al·legats.
Les destinacions adjudicades són irrenunciables
un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això,
quan una persona hagi obtingut una plaça en dife-
rents concursos convocats, haurà d’optar per una
d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents
al de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa-
ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo-
ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça.
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta
convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases
Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol
de 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo-
nent.
ANNEX
Concurs 1062. 4 llocs de treball d’inspector de Dis-
tricte (nivell 18).
Concurs 1073. 2 llocs de responsable administratiu
de centre cívic (nivell 16)
Concurs 1074. Director/a de centre cívic (nivell 20)
Concurs 1075. Staff d’imatge i comunicació (nivell 20)
Concurs 1076. Responsable del sistema d’incidèn-
cies i reclamacions (nivell 20)
4 llocs de treball d’inspector de Districte
Concurs 1062
Nivell 18 i específic de responsabilitat mensual de
145,42 euros, segons catàleg vigent (1885T).
El lloc de treball objecte de la present convocatòria
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.
Funcions principals
Entre d’altres, les següents:
– Realitzar les funcions d’inspecció que siguin com-
petència dels serveis tècnics llevat d’aquelles
que, per la seva especial complexitat, requereixin
l’actuació d’un inspector tècnic.
– Redactar els informes corresponents de les ins-
peccions realitzades i proposar la resolució adient
per a cada cas.
– Aixecar acta en cas d’infracció o quan la inspecció
ho requereixi d’acord els protocols establerts al
Departament de Llicències i Inspecció.
– Efectuar el seguiment dels expedients fins a la
seva solució.
– Atendre els ciutadans en els temes que siguin de
la seva competència i d’acord amb les funcions
assignades pel cap de Departament.
Aquests llocs tenen un horari especial d’acord amb
les necessitats del servei, que inclouen nocturnitat i
festivitat.
Requisits addicionals
Personal del grup C.
Mèrits complementaris
1. Categoria professional de tècnic auxiliar d’Arqui-
tectura i Enginyeria: 1 punt.
2. Experiència professional fins a 5 punts, segons
el barem següent:
– En tasques relacionades amb la funció d’Inspec-
ció, fins a 2 punts.
– En funcions que comportin atenció i tracte directe
amb els ciutadans, fins a 2 punts.
– En la utilització de suport informàtic aplicat a la
gestió, fins a 1 punt.
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Exercici: la Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidats/tes per a la realització de proves per
tal d’avaluar les seves aptituds professionals. En cas
de realitzar-se aquesta prova tindrà caràcter obligato-
ri i es valorarà fins a un màxim de 4 punts.
5. Característiques personals: la Junta de Valora-
ció podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avalu-
ació de les seves característiques personals, i valora-
rà especialment la capacitat de comunicació oral,
l’habilitat per a les relacions interpersonals, el treball
en equip, la flexibilitat i l’actitud positiva en l’atenció
amb el ciutadà.
En el cas de realitzar-se, aquesta convocatòria, tin-
drà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà
els sistemes d’apreciació que consideri més ade-
quats i valorarà aquest apartat fins a un màxim de 4
punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051634
2 llocs de responsable administratiu de centre
cívic
Concurs 1073
Llocs de treball adscrits a centres cívics de districtes.
Nivell 16 i específic de responsabilitat mensual de
37,39 euros, segons catàleg vigent (1681S).
Els llocs de treball objecte de la present convocatò-
ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi-
nuts.
Funcions principals
– Desenvolupament de les funcions administratives
de suport a l’organització interna i a la realització
de les activitats del centre encarregades pel/per la
director/a de l’equipament i d’acord amb el lloc de
treball.
– Atendre els usuaris i facilitar la informació requeri-
da o derivar-los on sigui adient.
– Gestió de la infraestructura i altres recursos que
s’utilitzin en les activitats.
Requisits addicionals
Personal dels grups C o D.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques relacionades directa-
ment amb el lloc de treball fins a 1 punt segons el ba-
rem següent:
Per posseir titulació de Formació Professional
branca Administrativa:
– FP 1: 0,5 punts
– FP 2: 1 punt
– Altres titulacions de grau mig o superior: 1 punt.
2. Experiència professional fins a 6 punts segons el
barem següent:
– Haver realitzat les funcions de suport administra-
tiu, fins a 2 punts.
– Tenir experiència en treball amb eines informàti-
ques, fins a 2 punts.
– Tenir experiència en tasques d’atenció al públic,
fins a 2 punts.
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Exercici pràctic: la Junta de Valoració podrà con-
vocar els/les candidats/tes per a la realització d’una
prova o supòsit pràctic, i la valorarà fins a un màxim
de 4 punts. En cas de convocar-se aquesta prova,
tindrà caràcter obligatori.
5. Característiques personals: la Junta de Valoració
podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació
de les seves característiques personals, i valorarà es-
pecialment la capacitat de planificar el propi treball, la
flexibilitat i l’actitud positiva en l’atenció amb el ciutadà.
En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria, tin-
drà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà
els sistemes d’apreciació que consideri més adequats i
valorarà aquest apartat fins a un màxim de 4 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats 10 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació màxima
total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que
poden obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila, gerent del Districte
de Sant Andreu, o persona en qui delegui.
Vocals:
Sr. Josep M. Queralt i Capdevila, cap de Serveis
Personals del Districte de Sant Andreu, o persona en
qui delegui.
Sr. Laureà Mur i Andreu, cap del Departament
d’Administració del Districte de Sant Andreu, o perso-
na en qui delegui.
Sra. Blanca Gómez López, assessora tècnica de la
Direcció de Recursos Humans, o persona en qui de-
legui.
Representants de la Junta de Personal o del Comi-
tè d’Empresa.
Director/a de centre cívic
Concurs 1074
1 lloc de treball de director/a de centre cívic.
Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de
185,84 euros, segons catàleg vigent (2060H).
El lloc de treball objecte de la present convocatòria
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.
Funcions principals
– Prestació de serveis públics adreçats a la millora
de les condicions socials i culturals dels ciutadans
i de les ciutadanes.
– Organització i desenvolupament d’activitats en els
àmbits de la comunicació, la informació, l’esbarjo i
la creació.
– Prestació de la infraestructura i recursos per a la
realització d’activitats per part d’entitats i grups in-
teressats.
– Control de la gestió del centre i dels seus serveis
propis o contractats amb entitats o empreses, i
elaborar l’avaluació del programa establert.
puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple-
mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Jordi Parayre Soguero, gerent de Ciutat Vella.
Vocals:
Sr. Blas Alascio i Ruiz, director executiu dels Ser-
veis d’Inspecció, o persona en qui delegui.
Sr. Helio Lozano i Fernández, director dels Serveis
Tècnics del Districte de Ciutat Vella, o persona en qui
delegui.
Sr. Joaquim Pascual i Sangrà, director dels Serveis
Tècnics del Districte d’Horta-Guinardó, o persona en
qui delegui.
Sr. Albert Bassas i Parcerisas, director dels Serveis
Tècnics del Districte de Nou Barris.
Sra. Anna Estruch i Omedes, cap del Departament
d’Administració del Districte d’Horta-Guinardó.
Tècnica de la Direcció de Recursos Humans, o
persona en qui delegui.
Representant de la Junta de Personal o del Comitè
d’Empresa.
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1635
Requisits addicionals
Personal dels grups B o C.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques: per posseir titulacions
superiors o mitjanes rellevants per a l’exercici del lloc
de treball, fins a 1 punt.
2. Experiència professional fins a 6 punts, segons
el barem següent:
– Programació i gestió d’activitats socioculturals,
fins a 1,50 punts.
– Relació amb entitats (culturals, tecnològiques, so-
cials, recreatives, etc.), fins a 1,50 punts.
– Treball en centres de prestació de serveis perso-
nals, o directament atenció al ciutadà 1,50 punts.
– Direcció de projectes i/o comandament de perso-
nal, fins a 1,50 punts.
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Exercici o supòsit pràctic: la Junta de valoració
podrà convocar els/les candidats/tes per a la realitza-
ció d’una prova o supòsit pràctic, i el valorarà fins a
un màxim de 3 punts. En cas de realitzar-se, tindrà
caràcter obligatori.
5. Característiques personals requerides per a l’òp-
tim desenvolupament de les funcions del lloc de tre-
ball.
La Junta de Valoració podrà convocar els/les can-
didats/tes per a l’avaluació de les seves característi-
ques personals.
En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la
Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació
que consideri més adequats i valorarà fins a un mà-
xim de 3 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la
puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple-
mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila, gerent del Districte
de Sant Andreu, o persona en qui delegui.
Vocals:
Sr. Josep M. Queralt i Capdevila, cap de Serveis
Personals del Districte de Sant Andreu, o persona en
qui delegui.
Sr. Laureà Mur i Andreu, cap del Departament
d’Administració del Districte de Sant Andreu, o perso-
na en qui delegui.
Sra. Blanca Gómez López, assessora tècnica de la
Direcció de Recursos Humans, o persona en qui de-
legui.
Representants de la Junta de Personal o del Comi-
tè d’Empresa.
1 lloc de treball d’staff d’imatge i comunicació
Concurs 1075
Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de
228,53 euros, segons catàleg vigent (2013J).
El lloc de treball objecte de la present convocatòria
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts, amb
disponibilitat horària.
Funcions principals
– Col·laboració en la producció de materials de co-
municació del sector/districte i supervisió de la
seva adequació als objectius i principis dels plans
de comunicació municipal, en coordinació amb la
Direcció de Comunicació i Qualitat.
– Redacció de comunicats i transmissió d’informa-
cions sobre temes d’interès en coordinació amb el
Gabinet de Premsa municipal.
– Gestió i actualització continuada dels referents
dels mitjans (mailings de mitjans).
– Atenció als mitjans de comunicació territorials i/o
de ciutat en coordinació amb el Gabinet de Prem-
sa municipal.
– Coordinació de les revistes i publicacions fetes
des del Departament de Comunicació i Qualitat
on s’adscrigui.
– Recollir les notícies, articles o comentaris d’inte-
rès pel sector/districte apareguts en els mitjans de
comunicació.
– Col·laboració en l’elaboració de les Memòries del
sector/districte i coordinació i preparació dels ma-
terials informatius necessaris per a l’edició de les
revistes o publicacions del sector/districte.
– Gestió de mitjans digitals i canalització de la infor-
mació per a l’edició i actualització de la web del
sector/districte.
– Seguiment de les queixes i suggeriments adre-
çats al sector/districte.
– Coordinació editorial de tota la producció genera-
da pel sector/districte.
– Elaboració dels productes de comunicació interns
del sector/districte, com butlletins, agendes set-
manals, circulars i altres instruments de comuni-
cació interna.
– Organització d’actuacions de caràcter periodístic
(rodes de premsa, entrevistes, reportatges...).
– Vetllar per l’acompliment de les normes que regu-
len l’aplicació de la imatge corporativa, en coordi-
nació amb la Direcció de Comunicació i Qualitat.
– Col·laboració en l’organització de diferents actes ins-
titucionals i d’altres activitats, d’acord amb el cap de
Comunicació del Departament on s’adscrigui.
Requisits addicionals
Personal dels grups B o C.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques, fins a 1 punt.
Per posseir la titulació superior en Ciències de la
Informació, fins a 1 punt.
2. Experiència professional fins a 5 punts. Es valo-
rarà l’experiència relacionada amb les funcions del
lloc de treball, especialment en:
– Redacció de documents, informes i/o memòries.
– En l’ús de sistemes d’informació i comunicació
amb el ciutadà.
– Producció de materials de comunicació.
– Preparació de presentacions amb suport informà-
tic.
– En la pràctica de l’idioma anglès a nivell verbal.
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051636
4. Proves per tal d’avaluar les aptituds professio-
nals dels candidats. La Junta de Valoració podrà rea-
litzar aquestes proves que seran valorades fins a un
màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se dita prova,
tindrà caràcter obligatori.
5. Característiques personals requerides per al lloc
de treball i, especialment, la capacitat de comunicació
oral i escrita, assertivitat, flexibilitat, capacitat d’anàlisi
d’informació i facilitat per al treball en equip.
La Junta de Valoració podrà convocar els/les can-
didats/tes per a l’avaluació de les seves característi-
ques personals.
En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la
Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació
que consideri més adequats i valorarà aquest apartat
fins a un màxim de 4 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats 10 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació màxima
total.
Junta de Valoració
Sr. Xavier Rubert i Català, gerent del Sector de
Promoció Econòmica, o persona en qui delegui.
Sra. M. Josefa Roca i Roig, cap del Departament
d’Administració i Personal del Sector de Promoció
Econòmica, o persona en qui delegui.
Sra. Rosa Pueyo i Porta, coordinadora de la Xarxa
de Caps de Comunicació, o persona en qui delegui.
Sr. Agustí Esteve i Pardo, cap del Departament de
Comunicació i Qualitat del Sector de Promoció Eco-
nòmica, o persona en qui delegui.
Tècnic de la direcció de Recursos Humans o per-
sona en qui delegui.
Representants de la Junta de Personal o del Comi-
tè d’Empresa.
Responsable del sistema d’incidències i reclama-
cions
Concurs 1076
Lloc de treball adscrit a la Direcció d’Atenció al Ciu-
tadà.
Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de
305,92 euros, segons catàleg vigent, 2099X.
El lloc de treball objecte de la present convocatòria
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.
Missió
Suport als diferents operadors, garantint la seva
formació, al temps que efectua l’administració del sis-
tema, tot fent propostes de millora per a aconseguir
l’eficàcia i l’ús adequalt del sistema.
Funcions principals
– Donar suport a la gestió eficaç dels recursos as-
signats així com realitzar la gestió de les incidèn-
cies i reclamacions assignades al Departament.
– Proposar millores necessàries del sistema d’inci-
dències i reclamacions i de les eines que li donen
suport, analitzant les opinions i valoracions dels
operadors.
– Elaboració i manteniment dels models de respos-
ta, vetllant perquè siguin adequats i es respectin
els terminis establerts.
– Donar formació als nous usuaris sobre el sistema
d’incidències i reclamacions, així com suport so-
bre el funcionament de l’aplicació informàtica, ele-
vant informes de valoració quan es determini.
– Revisió i gestió de les codificacions de l’aplicació
informàtica, estudiant i proposant canvis quan si-
gui convenient.
– Gestionar les altes, baixes i modificacions dels
usuaris de l’aplicació informàtica, així com dels
seus perfils.
– Anàlisi i reassignació de les incidències i reclama-
cions retornades pels diferents operadors. Interlo-
cució amb els responsables dels diferents canals
d’entrada per millorar la derivació.
Requisits addicionals
Personal dels grups B o C.
Mèrits complementaris
1. Experiència professional, fins a 5 punts, segons
el barem següent:
– Experiència en processos de recerca, tractament,
classificació i explotació de la informació a dife-
rents canals de distribució (informàtics, telemàtics,
en suport paper...), fins a un màxim de 2 punts.
– Experiència en gestió, participació i/o seguiment
de projectes de millora, fins a un màxim de 2
punts.
– Experiència en la redacció de documents, memò-
ries i informes fins a un màxim d’1 punt.
2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
3. Exercici: la Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidats/tes per a la realització d’una prova o
supòsit pràctic, i el valorarà fins a un màxim de 4
punts. En cas de realitzar-se aquesta prova, tindrà
caràcter obligatori.
4. Característiques personals requerides per al lloc
de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/
les candidats/tes per a l’avaluació de les seves carac-
terístiques personals.
En el cas de realitzar-se, aquesta convocatòria, tin-
drà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà
els sistemes d’apreciació que consideri més ade-
quats i valorarà aquest apartat fins a un màxim de 3
punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 9 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà la meitat de la puntuació total
(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Màxim López Manresa, director d’Atenció al
Ciutadà, o persona en qui delegui.
Vocals:
Sr. Xavier Socastro Marín, cap del Departament
d’Incidències i Suggeriments, o persona en qui dele-
gui.
Sra. Pilar Roca Viola, cap del Departament d’Aten-
ció al Ciutadà, o persona en qui delegui.
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1637
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA
CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA
PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL DE
L’INSTITUT MUNICIPAL D’HISENDA DE BARCE-
LONA
(Aprovades per resolució del director-gerent de
l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona)
BASES GENERALS
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-
quen per a la seva provisió pel personal de plantilla
d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a
l’annex, d’acord amb les condicions específiques que
s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun
d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a
continuació:
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
A part dels requisits addicionals de cada concurs,
per optar a qualsevol convocatòria és necessari:
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un
institut municipal, i no pertànyer a les classes de
Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció
d’Incendis i Salvament (SPEIS).
– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso-
nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un institut
municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament
posteriorment subrogat a un Institut podran parti-
cipar igualment en els concursos. Així mateix,
podran participar-hi els contractats laborals fixos
d’instituts municipals que hagin efectuat la corres-
ponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de
Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cin-
quena de l’esmentat Acord.
– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a
funcionari de carrera o amb contracte laboral
indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal.
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de
l’última destinació obtinguda per concurs.
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de ser-
veis, inclosos els serveis previs en altres administra-
cions públiques que hagin estat formalment recone-
guts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt.
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un
màxim d’1 punt segons el barem següent:
– Per posseir com a grau un nivell superior al  del
lloc de treball convocat: 1 punt.
– Per posseir com a grau el mateix nivell del  lloc de
treball convocat: 0,75 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al
del lloc de treball convocat: 0,50 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en
quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.
3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolupat
o, en el seu cas, l’últim desenvolupat, fins a un màxim
d’1 punt segons el barem següent:
– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell  al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior
en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50
punts.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball de  nivell
superior al nivell del lloc de treball base  de la
categoria del concursant: 0,25 punts.
A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del lloc
de treball desenvolupat, el nivell de complement de
destinació efectivament acreditat en la nòmina cor-
responent, quan es tracti d’un nivell superior al del
grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
consolidar a la carrera administrativa.
4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-
raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-
ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si
s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’ava-
luació.
JUNTA DE VALORACIÓ
Estarà formada pels membres següents:
Presidència:
El director-gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda,
com a titular.
Vocalies:
El/la directora/a sectorial, o persona en qui delegui,
que per a cada concurs s’indiqui expressament a
l’annex.
El/la cap de Divisió o cap de Departament del qual
depengui el lloc de treball.
El cap de Recursos Humans de l’Institut Municipal
d’Hisenda, el qual actuarà com a secretari de la Junta
de Valoració
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en
els termes previstos a les Bases Marc, els repre-
sentants designats conjuntament pel Comitè d’Em-
presa de l’Institut i la Junta de Personal.
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS
Les persones que compleixin les condicions exigi-
des hauran de presentar la sol·licitud a la qual adjunta-
ran la relació de mèrits al·legats classificats segons
l’ordre d’aquesta convocatòria i els documents acre-
ditatius corresponents, al Registre de l’Institut Munici-
pal d’Hisenda (avinguda del Litoral, núm. 30) o a qual-
sevol altre Registre municipal, en el termini de quinze
dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació
d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre
sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat
termini.
Assessora tècnica de la Direcció de Recursos Hu-
mans, o persona en qui delegui.
Representant de la Junta de Personal o del Comitè
d’Empresa.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051638
Per a cada concurs s’ha de presentar una instància
i la documentació separada, per la qual cosa, es
podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa
al Departament de Personal de l’Institut o a les
Oficines d’Informació de Personal de l’Ajuntament.
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo s’a-
tendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpora-
ció des de la data d’incorporació en la plantilla, amb
caràcter indefinit.
En els casos en què entre els mèrits comple-
mentaris s’estableixi la redacció d’un informe o me-
mòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines,
excepte en aquells casos en què les bases especí-
fiques del concurs determinin un nombre superior de
pàgines, donades les característiques del lloc de
treball a cobrir. L’informe s’haurà de presentar con-
juntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae.
Els llocs de treball objecte de la present convo-
catòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30
minuts setmanals.
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà
disposar dels sistemes d’acreditació i de comprovació
que consideri més escaients en cada cas i per a cada
tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que
optin a les places perquè precisin o ampliïn aspectes
concrets en relació als mèrits al·legats.
Les destinacions adjudicades són irrenunciables
un cop s’ha pres possessió del lloc de treball. Malgrat
això, quan una persona hagi obtingut una plaça en
diferents concursos convocats, haurà d’optar per una
d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents
al de l’exposició en el tauler d’anuncis del depar-
tament de Personal de la proposta de la Junta de
Valoració de l’últim concurs en què hagi obtingut la
plaça.
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta
convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases
Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol
de 1988 i la normativa legal i reglamentària corres-
ponent.
ANNEX
Concurs 75. 2 llocs de treball de tècnic d’IAE,
adscrits a l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona
(Nivell 16)
Tècnic d’IAE
Concurs 75
2 llocs de treball de tècnic d’IAE, adscrits a l’Institut
Municipal d’Hisenda de Barcelona (avinguda del Lito-
ral, núm. 30).
Nivell 16 i específic de responsabilitat de 58,14
euros (1699H).
Horari de 37,5 hores setmanals.
Funcions principals
– Control de matrícula i padró d’IAE amb revisió de
les bases de dades i llistat de comprovació amb
anterioritat a la sortida de padrons, modificant o
proposant modificacions incorrectes. Controls de
cintes trimestrals.
– Depuració de la base de dades de l’IAE mitjançant
explotacions de les BBDD facilitades a l’efecte.
– Propostes de resolució de reclamacions i realit-
zació de tasques administratives del departament.
– Anàlisi i preparació de resposta a les queixes i
suggeriments fets pels ciutadans.
– Realització de liquidacions i anul·lacions.
– Aplicació de reduccions i seguiments dels expe-
dients bonificats per obres a la via pública.
Requisits addicionals
Personal del grup C o D.
Mèrits complementaris
1. Categoria. Es valorarà la pertinença a la cate-
goria d’administratiu d’Administració General o tècnic
auxiliar d’Activitats Socials, amb 1 punt.
2. Titulacions acadèmiques. Es valorarà amb 1
punt la titulació de FPII Grau, Batxillerat o equivalent.
3. Experiència professional, fins a 6 punts, segons
el barem següent:
– En tasques de suport, fins a 2 punts.
– En realització de tràmits de gestió tributaria i re-
captació, fins a 2 punts.
– En utilització de suport informàtic: ofimàtica o
aplicacions corporatives , fins a 2 punts.
4. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball,
fins a 1 punt.
5. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidats/tes per a la realització d’una prova o
supòsit pràctic, i el valorarà fins a un màxim de 3
punts. En cas de realitzar-se aquesta prova tindrà
caràcter obligatori.
6. Característiques personals. La Junta de Valo-
ració podrà avaluar les característiques personals
dels/les candidats/tes en relació al lloc de treball
convocat, mitjançant els sistemes d’acreditació que
consideri oportuns, valorant aquest apartat fins a un
màxim de 3 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la
puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total
(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-
den obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Antoni Rodríguez Sivera, director-gerent de
l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui de-
legui.
Vocals:
Sr. Rafael Olañeta Fernández Grande, director de
Recursos i Relacions amb el contribuent, o persona
en qui delegui.
Sr. Daniel Martínez Viñado, cap de la Divisió d’Ac-
tivitats i Mobilitat.
Sr. Dionisio Ortiz Samper, cap de Recursos Hu-
mans de l’Institut Municipal d’Hisenda, el qual actua
també com a secretari, o persona en qui delegui.
Representant de la Junta de Personal o del Comitè
d’Empresa.
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1639
Nomenaments
L’alcalde, en data 21 d’octubre de 2005, ha adoptat
la resolució següent:
Nomenar, funcionaris/àries de carrera en la cate-
goria de tècnic/a mitjà/ana en Ciències Socials, en les
branques de Treballador/a Social-Assistent/a Social o
Educador/a, segons correspongui, de conformitat
amb la proposta del Tribunal Qualificador del concurs
oposició de lliure celebrat, els/les Srs./Sres.:
Branca de Treball Social
Carmina Antón Briones, Carmen Borreguero Gon-
zález, María Castells Ruiz, Mercè del Molino Vilalta,
Carmen Elvira Villagra, Francesc Fernández Sierra,
Elena Francisco de Pedro, Albert García Rodríguez,
Núria González Pratdebasa, Roser Latorre Lamesa,
Diana Lloret Cerezo, María José López González,
Sonia Lores Freire, Isabel Roca Menchón, Montserrat
Rovira Jarque, Silvia Ruiz Lindón, Laia Santaugini
Roig, Vanesa Sanz Ayza, Rosa Ana García Moreno, i
en la
Branca d’Educació Social
Jaume Bach Martorell, Maria Becares Ferres, Juan
J. González Modrego, Clàudia Manya Aragay, Maria
Pilar Pascual Calvo, Elena Roca Escobar, Neus Sitjà
Franquesa, Verónica Villar Coll.
I reconèixer-los el períodes previs de serveis
prestats a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el
que disposa la Llei 70/78 de reconeixement de
serveis prestats a l’Administració Pública.
* * *
L’alcalde, en data 21 d’octubre de 2005, ha adoptat
la resolució següent:
Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tri-
bunal Qualificador del concurs oposició lliure cele-
brat, en la categoria de tècnic/a superior d’Arquitec-
tura i Enginyeria les persones que es relacionen a
continuació i que han superat el procés selectiu.
Branca Enginyeria
Gomila Civit, Adrià; Vázquez González-Román,
Carlos; López Lois, Carlos M.; Cerda Cuéllar, Luis;
Peirón Marsán, Eva; Jurado Mena, Manuel; Ríos de
Dios, Roberto A.; Huarte Fournier, Beatriz.
Branca Arquitectura
Ragués Muñarch, Francesc; García López, Núria;
Ventura Cabús; Carles; Fernández Prat, Armand;
Baró Puigver, Josep.
I reconèixer-los els períodes previs de serveis
prestats a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el
que disposa la Llei 70/78 de reconeixement de
serveis prestats a l’Administració pública.
* * *
L’alcalde, en data 21 d’octubre de 2005, ha adoptat
la resolució següent:
Nomenar funcionaris de carrera en la categoria de
tècnic superior en Dret, de conformitat amb la propos-
ta del Tribunal Qualificador del concurs oposició lliure
celebrat, els/les Srs./Sres. Francesc Xavier Aguilar
Gaisán, Leonor Baeza Pastor, Isidre Costra Ribera,
Josep Maria Cros Tubert, Rufino García Pérez, Rosa
Maria Martín Niubó, Xavier Olivé Sánchez, Amina
Omar Nieto, Antonio Francisco Ordóñez Rivero,
Adriana Payola Planeya, Manuel Luis Pérez García,
Rosa María Sánchez Sánchez, Marta Timón Herrero i
Juan Antonio Toscano Ortega.
I reconèixer-los els períodes previs de serveis
prestats a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el
que disposa la Llei 70/78 de reconeixement de
serveis prestats a l’Administració pública.
* * *
L’alcalde, en data 21 d’octubre de 2005, ha adoptat
la resolució següent:
Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tri-
bunal Qualificador del concurs oposició lliure celebrat
en la categoria de Tècnic/a Superior en Ciències
(Medi Ambient), com a funcionària de carrera a la
Sra. Helena Barraco Nogues.
I reconèixer-li els períodes previs de serveis
prestats a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el
que disposa la Llei 70/78 de reconeixement de
serveis prestats a l’Administració pública.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051640
Subhastes
Expedient núm.: 06/001
Objecte
Contracte de la prestació del servei de realització
de tractaments fitosanitaris a l’arbrat viari i a l’arbrat
dels parcs i jardins de Barcelona, per a l’exercici
2006.
El lliurament es farà en els termes regulats en
l’article 3 del plec de clàusules administratives.
Import
99.528 euros (IVA inclòs).
Finançament
Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exer-
cici 2006 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
Municipal.
Presentació de les pliques
Els licitadors hauran de presentar les proposicions
en sobres tancats i signats. En el dors hi haurà de fi-
gurar la inscripció:
“Proposta per a prendre part a la subhasta convo-
cada per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Munici-
pal per a l’adjudicació del contracte de la prestació
del servei de realització de tractaments fitosanitaris a
l’arbrat viari i a l’arbrat dels parcs i jardins de Barcelo-
na, per a l’exercici 2006”.
Garantia provisional
D’acord amb els articles 35.1 i 203.2 del text refós
de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir
garantia provisional.
Garantia definitiva
3.981,12 euros.
Procediment i forma d’adjudicació
Tramitació ordinària, procediment obert, forma
d’adjudicació per subhasta.
Els plecs de condicions es poden passar a recollir
a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anun-
ci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
dilluns a divendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec
previ al telèfon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de
clàusules administratives particulars es pot consultar
a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net.
Model de proposta
S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu-
ra en el plec de clàusules.
Presentació de les proposicions
Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia
8 de novembre de 2005, tots dos inclosos.
Lloc de presentació
Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
Les proposicions es poden redactar en
Català o castellà.
Data de celebració de la licitació
El dia 16 de novembre de 2005 a les 9.30 h, en la
seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelo-
na –carrer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de
Barcelona.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adju-
dicatari.
Barcelona, 20 d’octubre de 2005. La secretària de-
legada, PD, J. I. Martínez Legaz.
ANUNCIS
Concursos
Expedient núm.: 06/002
Objecte
Contractació de la prestació dels serveis d’esporga
de l’arbrat viari dels districtes I, II, III, V i VI de la
ciutat de Barcelona, per a l’exercici 2006.
El lliurament es farà en els termes regulats en
l’article 3 del plec de clàusules administratives.
Import
224.164,36 euros (IVA inclòs).
Finançament
Amb càrrec a la previsió pressupostària de
l’exercici 2006 per a Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal.
Classificació necessària
Els liquidadors hauran de disposar de les
classificacions següents:
Grup: O; Subgrup: 6; Categoria: d.
Presentació de les pliques
Els licitadors hauran de presentar les proposicions
en sobres tancats i signats. En el dors hi haurà de fi-
gurar la inscripció:
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1641
“Proposta per a prendre part al concurs convocat
per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
per a l’adjudicació de la contractació de la prestació
dels servei d’esporga de l’arbrat viari dels districtes I,
II, III, V I VI de la ciutat de Barcelona, per a l’exercici
2006”.
Garantia provisional
D’acord amb els articles 35.1 i 203.2 del text refós
de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir
garantia provisional.
Garantia definitiva
Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adju-
dicació, d’acord amb la clàusula 13.1 del plec de
clàusules administratives particulars.
Procediment i forma d’adjudicació
Tramitació ordinària, procediment obert, forma
d’adjudicació per concurs.
Els plecs de condicions es poden passar a recollir
a partir del mateix dia de la publicació d’aquest
anunci al Departament de Contractació de Parcs i
Jardins (carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Bar-
celona) de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores (amb
encàrrec previ al telèfon 93 413 24 00). Tanmateix el
plec de clàusules administratives particulars es pot
consultar a la nostra Intranet adreça:
www.parcsijardins.net.
Model de proposta
S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu-
ra en el plec de clàusules.
Presentació de les proposicions
Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia
8 de novembre de 2005, tots dos inclosos.
Lloc de presentació
Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
Les proposicions es poden redactar en
Català o castellà.
Data de celebració de la licitació
El dia 16 de novembre de 2005 a les 9.30 h, en la
seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelo-
na –carrer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de
Barcelona.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de
l’adjudicatari.
Barcelona, 20 d’octubre de 2005. La secretària de-
legada, PD, J. I. Martínez Legaz.
* * *
Expedient núm.: 06/003
Objecte
Contractació de la prestació dels servei d’esporga
de l’arbrat viari dels districtes VII, VIII, IX i X de la
ciutat de Barcelona, per a l’exercici 2006.
El lliurament es farà en els termes regulats en
l’article 3 del plec de clàusules administratives.
Import
224.579,86 euros (IVA inclòs).
Finançament
Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exer-
cici 2006 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut
Municipal.
Classificació necessària
Els licitadors hauran de disposar de les classifi-
cacions següents:
Grup: O; Subgrup: 6; Categoria: d.
Presentació de les pliques
Els licitadors hauran de presentar les proposicions
en sobres tancats i signats. En el dors hi haurà de fi-
gurar la inscripció:
“Proposta per a prendre part al concurs convocat
per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
per a l’adjudicació de la contractació de la prestació
dels servei d’esporga de l’arbrat viari dels districtes
VII, VIII, IX I X de la ciutat de Barcelona, per a
l’exercici 2006”.
Garantia provisional
D’acord amb els articles 35.1 i 203.2 del text refós
de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir
garantia provisional.
Garantia definitiva
Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adju-
dicació, d’acord amb la clàusula 13.1 del plec de
clàusules administratives particulars.
Procediment i forma d’adjudicació
Tramitació ordinària, procediment obert, forma
d’adjudicació per concurs.
Els plecs de condicions es poden passar a re-
collir a partir del mateix dia de la publicació d’a-
quest anunci al Departament de Contractació de
Parcs i Jardins (carrer de Tarragona, núm. 173,
08014 Barcelona) de dilluns a divendres, de 9 a 14
hores (amb encàrrec previ al telèfon 93 413 24 00).
Tanmateix el plec de clàusules administratives
particulars es pot consultar a la nostra Intranet
adreça: www.parcsijardins.net.
Model de proposta
S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu-
ra en el plec de clàusules.
Presentació de les proposicions
Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia
8 de novembre de 2005, tots dos inclosos.
Lloc de presentació
Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
Les proposicions es poden redactar en
Català o castellà.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 30 a 10-XI-20051642
Data de celebració de la licitació
El dia 16 de novembre de 2005 a les 9.30 h, en la
seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelo-
na –carrer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de
Barcelona.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de
l’adjudicatari.
Barcelona, 20 d’octubre de 2005. La secretària de-
legada, PD, J. I. Martínez Legaz.
Altres anuncis
Exp. 05/099
El director-gerent de Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal, per delegacions aprovades per la
presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins l’1
de març de 2004, en data 13 d’octubre de 2005, va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de
dur a terme la contractació de la prestació del servei
del lloguer de maquinària d’obres amb conductor per
a afectacions per a un període d’un any, que ne-
cessita Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Munici-
pal, en els termes regulats a l’article 2 del plec de
clàusules;
Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per
subhasta, el contracte de serveis, a l’empresa
Lisbona Servicios, SL, pel preu de 107.832 euros
(IVA inclòs);
Aplicar la despesa de 107.832 euros (IVA inclòs),
amb càrrec a les consignacions pressupostàries que
s’indiquen en el present document, condicionant
aquesta autorització a l’aprovació del pressupost
corresponent a l’exercici 2006 d’acord amb l’article
69.4 del text refós de la LCAP;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
termini dels quinze dies següents en què rebi la
notificació d’aquest decret, acrediti haver constituït la
garantia definitiva de 4.333,89 euros, i perquè com-
paregui el seu legal representant el dia i hora que se
li indiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar les
despeses relatives a la publicació dels anuncis cor-
responents en els diaris oficials.”
Barcelona, 13 d’octubre de 2005. La secretària de-
legada, PD, J. I. Martínez Legaz.
* * *
Exp. 05/189
El director-gerent de Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal, per delegacions aprovades per la
presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins l’1
de març de 2004, en data 13 d’octubre de 2005, va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur a
terme la contractació del subministrament de 83
Sophora japonica per al carrer de la Creu Coberta,
per a l’any 2005, que necessita Parcs i Jardins de
Barcelona, Institut Municipal, en els termes regulats a
l’article 2 del plec de clàusules;
Declarar exclosa de la licitació la plica presentada
per l’empresa RS Agrotécnica del Segrià, SL per no
acomplir amb la solvència tècnica i professional re-
querida als plecs de condicions;
Adjudicar, mitjançant el procediment de concurs
obert, el contracte de subministrament, a l’empresa
Parc de Belloch, SL, pel preu de 35.275 euros (IVA
inclòs);
Aplicar la despesa amb càrrec a la partida 92121 -
60192121 del pressupost de l’any 2005;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
termini dels quinze dies següents en què rebi la
notificació d’aquest decret, acrediti haver constituït la
garantia definitiva de 1.411 euros, i perquè compa-
regui el seu legal representant el dia i hora que se li
indiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar les
despeses relatives a la publicació dels anuncis
corresponents en els diaris oficials.”
Barcelona, 13 d’octubre de 2005. La secretària de-
legada, PD, J. I. Martínez Legaz.
* * *
Exp. 05/190
El director-gerent de Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal, per delegacions aprovades per la
presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins l’1
de març de 2004, en data 13 d’octubre de 2005, va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de
dur a terme la contractació del lloguer de nou plata-
formes elevadores d’alçada 16 metres i d’una plata-
forma elevadora de 18 metres d’alçada, per a la tem-
porada de poda compresa entre el 2 de novembre de
2005 i el 31 de març 2006, que necessita Parcs i
Jardins de Barcelona, Institut Municipal, en els ter-
mes regulats a l’article 2 del plec de clàusules;
Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per
subhasta, el contracte de subministrament, a l’empre-
sa Unidades Móviles Elevadoras, SA, pel preu de
124.016,09 euros (IVA inclòs);
Aplicar la despesa de 124.016,09 euros (IVA in-
clòs), amb càrrec a les consignacions pressu-
postàries que s’indiquen en el present document,
condicionant aquesta autorització a l’aprovació del
pressupost corresponent a l’exercici 2006 d’acord
amb l’article 69.4 del text refós de la LCAP;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
termini dels quinze dies següents en què rebi la
NÚM. 30a 10-XI-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1643
notificació d’aquest decret, comparegui el seu legal
representant el dia i hora que se li indiqui per tal de
formalitzar el contracte i abonar les despeses rela-
tives a la publicació dels anuncis corresponents en
els diaris oficials.”
Barcelona, 13 d’octubre de 2005. La secretària de-
legada, PD, J. I. Martínez Legaz.
* * *
Exp. 05/209
El director-gerent de Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal, per delegacions aprovades per la
Presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins l’1
de març de 2004, en data 13 d’octubre de 2005, va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de
dur a terme la contractació de la prestació del servei
de lloguer d’un camió pop (gran) amb conductor i
ajudant, pel període comprés entre el 2 de novembre
de 2005 i el 31 de març de 2006, que necessita Parcs
i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, en els ter-
mes regulats a l’article 2 del plec de clàusules;
Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per
subhasta, el contracte de serveis, a l’empresa Logis-
tica Trans Aureste, SL, pel preu de 103.156,56 euros
(IVA inclòs);
Aplicar la despesa de 103.156,56 euros (IVA in-
clòs), amb càrrec a les consignacions pressupos-
tàries que s’indiquen en el present document,
condicionant aquesta autorització a l’aprovació del
pressupost corresponent a l’exercici 2006 d’acord
amb l’article 69.4 del text refós de la LCAP;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
termini dels quinze dies següents en què rebi la
notificació d’aquest decret, acrediti haver constituït la
garantia definitiva de 4.126,26 euros, i perquè com-
paregui el seu legal representant el dia i hora que se
li indiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar les
despeses relatives a la publicació dels anuncis
corresponents en els diaris oficials.”
Barcelona, 13 d’octubre de 2005. La secretària de-
legada, PD, J. I. Martínez Legaz.
* * *
Exp. 05/215
El director-gerent de Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal, per delegacions aprovades per la
presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins l’1
de març de 2004, en data 13 d’octubre de 2005, va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de
dur a terme la contractació del lloguer d’un camió pop
gran amb conductor pel període comprès entre el 2
de novembre de 2005 i el 31 de març de 2006, que
necessita Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Muni-
cipal, en els termes regulats a l’article 2 del plec de
clàusules;
Declarar exclosa de la licitació la plica presentada
per l’empresa Hermanos Campoy Servicios y Trans-
portes, SL, per no haver aportat la documentació re-
querida en el termini legalment establert a l’efecte;
Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per
subhasta, el contracte de serveis, a l’empresa Anto-
nio Santaella Quesada, pel preu de 51.491,44 euros
(IVA inclòs);
Aplicar la despesa de 51.491,44 euros (IVA inclòs)
amb càrrec a les consignacions pressupostàries que
s’indiquen en el present document, condicionant
aquesta autorització a l’aprovació del pressupost
corresponent a l’exercici 2006 d’acord amb l’article
69.4 del text refós de la LCAP;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
termini dels quinze dies següents en què rebi la
notificació d’aquest decret, acrediti haver constituït la
garantia definitiva de 2.059,66 euros, i perquè
comparegui el seu legal representant el dia i hora que
se li indiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar
les despeses relatives a la publicació dels anuncis
corresponents en els diaris oficials.”
Barcelona, 13 d’octubre de 2005. La secretària de-
legada, PD, J. I. Martínez Legaz.
* * *
Exp. 05/129
El director-gerent de Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal, per delegacions aprovades per la
presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins l’1
de març de 2004, en data 20 d’octubre de 2005, va
adoptar la resolució següent:
“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de
dur a terme la contractació de l’adaptació a la norma-
tiva vigent i la legalització de tres camions grua amb
cistella elevadora de persones, que necessita Parcs i
Jardins de Barcelona, Institut Municipal, en els ter-
mes regulats a l’article 2 del plec de clàusules;
Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per
subhasta, el contracte de serveis, a l’empresa Cayvol
Comercial, SL, pel preu de 42.891 euros (IVA inclòs);
Aplicar la despesa amb càrrec a la partida 62400 -
20401 del pressupost de l’any 2005;
Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a
l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de
les factures cursades pel tràmit reglamentari;
Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins del
termini dels quinze dies següents en què rebi la
notificació d’aquest decret, acrediti haver constituït la
garantia definitiva de 1.715,64 euros, i perquè
comparegui el seu legal representant el dia i hora que
se li indiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar
les despeses relatives a la publicació dels anuncis
corresponents en els diaris oficials.”
Barcelona, 20 d’octubre de 2005. La secretària de-
legada, PD, J. I. Martínez Legaz.
PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ:
Barcelona, anual 9,02 € GASETA MUNICIPAL
Número corrent 0,30 € Pl. Sant Miquel, s/n
Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958