Internet: http://www.bcn.es Núm. 7 / Any XCIII 28 de febrer de 2006 Intranet: http://www.ajuntament.bcn GASETA MUNICIPAL SUMARI Consell Municipal Acta sessió 23-XII-2005 ................................... 483 Acords sessió 27-I-2006 .................................. 516 Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia Creació de l'Oficina administrativa encarregada de tramitar els procediments sancionadors previstos en l'Ordenança de mesures per fo- mentar i garantir la convivència ciutadana .. 520 Proposta de designació de membre del Consell d'Administració de Tractament i Selecció de Residus, SA ................................................. 520 Encarregar l'elaboració de la proposta de nor- mes de funcionament de l'Observatori Per- manent per a la Convivència ....................... 520 Encarregar l'elaboració del Pla per a l'abordat- ge integral del treball sexual ........................ 520 Encarregar l'elaboració del Pla de reinserció social i laboral .............................................. 520 Esmena decret de l’Alcaldia relatiu a la modi- ficació de l’estructura organitzativa i fun- cions de la Gerència d’Urbanisme .............. 520 Modificacions de crèdit .................................... 521 Cartipàs Designació membre del Consell Rector de l'Ins- titut Municipal de Persones amb Discapacitat 522 Designació membres dels Consells de diferents Instituts ......................................................... 522 Designació gerent del Districte de l'Eixample . 522 Designació gerent adjunt d'Urbanisme ............ 522 Designació gerent d'Urbanisme i Infraestruc- tures ............................................................. 522 Nomenament membre del Consell Municipal del Districte de les Corts .............................. 522 Designació portaveu adjunta del Grup Munici- pal del Partit Popular ................................... 522 Nomenament membre del Consell Municipal del Districte de Sant Martí ........................... 522 Designació membre del Consell d'Administra- ció del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona ..................................................... 523 Actualització composició i funcions de la Co- missió d'Obres i Circulació .......................... 523 Designació representant a la comissió paritària prevista a la Llei d'equipaments comercials Nomenament delegat de l'Ajuntament de Bar- celona a ACEFHAT, AIE ............................. 523 (Continua pàgina següent) a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006482 Consells Municipals de Districte Districte 4. Les Corts. Acords sessió 15-XII-2005 524 Comissions del Consell Municipal Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi- tatge. Acta sessió 14-XII-2005 .................... 526 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió 15-XII-2005 ....................................... 541 Personal Concursos Bases generals que han de regir la convoca- tòria d’un cocncurs per a la provisió d’un lloc de treball ............................................... 548 Un lloc de treball de gestió econòmica pres- supostària .................................................... 549 Bases generals que han de regir la convoca- tòria dels concursos per a la provisió de llocs de treball de l’Institut de Cultura de Barcelona ..................................................... 550 Responsable dels Centres Museu-Casa Ver- daguer i del Centre d'Interpretació del Pac Güell ............................................................. 551 Anuncis Subhastes ........................................................ 553 Concursos ........................................................ 555 NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 483 Acta de la sessió celebrada el dia 23 de desembre de 2005 i aprovada el dia 27 de gener de 2006 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-tres de desembre de dos mil cinc, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Marina Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Ca- nalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Solagran, Joa- quim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cor- net i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Vi- llagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar Vallu- gera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombar- dó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins. Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi- dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts. Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce- lebrada el 18 de novembre de 2005, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto- ri; i s’aprova. PART INFORMATIVA a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Decret de l’Alcaldia, de 15 de novembre de 2005 (S1/D/2005 4843), que designa la Sra. Irene Pagès i Perarnau membre del Consell d’Edicions i Publica- cions en substitució del Sr. Joaquim Balsera i García. 2. Decret de l’Alcaldia, de 18 de novembre de 2005 (S1/D/2005 5001), que aprova l’estructura organit- zativa de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica i Control de Recursos del Sector de Seguretat i Mobi- litat i adscriu funcionalment el Departament d’Admi- CONSELL MUNICIPAL nistració, Personal i Formació de la Direcció dels Ser- veis de Prevenció d’Incendis i Salvament a la Direc- ció de Serveis de Gestió Econòmica i Control de Re- cursos, mentre no es procedeixi a la seva integració definitiva a l’organigrama aprovat. 3. Decret de l’Alcaldia, de 21 de novembre de 2005 (S1/D/2005 4952), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample la Sra. Carme Mata i Ruiz en substitució del Sr. Joan Ramon Riera i Alemany. 4. Decret de l’Alcaldia, de 21 de novembre de 2005 (S1/D/2005 4943), que nomena membre del Plenari del Consell Assessor de la Gent Gran la Sra. Con- cepció Molinas i Mallol, en representació de la Comis- sió de Gent Gran del Districte de Sarrià-Sant Gervasi i en substitució de la Sra. Enriqueta Milian i Ansón. 5. Decret de l’Alcaldia, de 21 de novembre de 2005 (S1/D/2005 4944), que designa membres del Jurat del Premi 25 de novembre, edició 2005. 6. Decret de l’Alcaldia, de 21 de novembre de 2005 (S1/D/2005 4949), que nomena l’Im. Sr. Xavier Flor- ensa i Cantons vicepresident primer del Consell de Cent de Joves i el Sr. Fabià Mohedano i Morales vicepresident segon de l’esmentat Consell. 7. Decret de l’Alcaldia, de 21 de novembre de 2005 (S1/D/2005 4951), que designa membres de la Co- missió de l’Administració Electrònica de l’Ajuntament de Barcelona la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, regidora ponent d’Hisenda, Sra. Isabel Balliu i Badia, directora d’Administració General, Sr. Enric Casas i Gironella, director de Comunicació Corporati- va i Qualitat, i Sra. Isabel Ricart i Ramon, directora tècnica d’Internet. 8. Decret de l’Alcaldia, de 23 de novembre de 2005 (S1/D/2005 4974), que modifica el decret de l’Alcaldia de 22 de juliol de 2005, fixant com a festa local a ce- lebrar durant l’any 2006 el 25 de setembre, en substi- tució del 23 de setembre. 9. Decret de l’Alcaldia, de 23 de novembre de 2005 (S1/D/2005 4995), que modifica l’actual estructura organitzativa i les funcions de la Direcció de Patrimoni. 10. Decret de l’Alcaldia, de 28 de novembre de 2005 (S1/D/2005 5125), que nomena la Sra. Maria Rosa Virós i Galtier presidenta del Consell Econòmic i Social de Barcelona. 11. Decret de l’Alcaldia, de 28 de novembre de 2005 (S1/D/2005 5126), que proposa a la Junta Ge- neral de Proeixample, SA, la designació de membre del Consell d’Administració de l’esmentada societat al Sr. Jaume Castellví i Egea en substitució del Sr. Ramon Carrera i Segués. 12. Decret de l’Alcaldia, de 28 de novembre de 2005 (S1/D/2005 5127), que designa membre dels Consells de l’Institut Municipal d’Educació i de l’Insti- tut Barcelona Esports la Sra. Inés Olóndriz i de Moragas, i de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins el Sr. Joan Raurich i Llach, en tots els casos en substi- tució del Sr. Ramon Carrera i Segués. 13. Decret de l’Alcaldia, de 28 de novembre de 2005 (S1/D/2005 5164), que nomena membres del a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006484 Plenari del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat. 14. Decret de l’Alcaldia, de 7 de desembre de 2005 (S1/D/2005 5316), que atribueix a la Direcció de Ser- veis de Finançament la coordinació de les tresoreries de les empreses municipals, organismes autònoms depenents i entitats públiques empresarials, així com la coordinació de les tresoreries dels diferents con- sorcis i fundacions; i modifica les funcions de la Di- recció de Serveis de Consorcis i Fundacions i la Di- recció de Serveis d’Empreses d’acord amb l’atribució de funcions establerta a la Direcció de Serveis de Fi- nançament. 15.Decret de l’Alcaldia, de 12 de desembre de 2005 (S1/D/2005 5340), que proposa al president del Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat i Supres- sió de Barreres Arquitectòniques la designació del Sr. David Escudé i Rodríguez com a suplent de l’esmen- tat Consell en substitució del Sr. Xavier Alegre i Buxeda. 16. Decret de l’Alcaldia, de 12 de desembre de 2005 (S1/D/2005 5344), que modifica la composi- ció del Grup de Treball per a la Millora de l’Acces- sibilitat. 17. Decret de l’Alcaldia, de 12 de desembre de 2005 (S1/D/2005 5345), que nomena membre del Plenari del Consell Assessor de la Gent Gran, en re- presentació de la Comissió de Gent Gran del Districte de Sants-Monjtuïc, el Sr. Pere Fernández i Gómez en substitució del Sr. Narcís de la Pasión i Grases. 18. Decret de l’Alcaldia, de 13 de desembre de 2005 (S1/D/2005 5546), que delega en el gerent del Sector de Seguretat i Mobilitat la presidència del Tri- bunal de selecció de personal per a cobrir 70 places d’agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, corres- ponent a l’Oferta pública de 2005, i designa com a suplent el Cap de la Guàrdia Urbana. 19. Decret de l’Alcaldia, de 15 de desembre de 2005 (S1/D/2005 5480), que modifica l’actual estruc- tura organitzativa i funcions de la Gerència d’Urbanis- me, que passarà a denominar-se Gerència d’Urbanis- me i Infraestructures. 20. Decret de l’Alcaldia, de 19 de desembre de 2005 (S1/D/2005 5548), que designa membres dels Consells dels Instituts que s’assenyalen a continua- ció, en representació del Grup Municipal de Conver- gència i Unió, les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maite Fandos i Payà a l’Institut Barcelona Esports, Jaume Ciurana i Llevadot a l’Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe, Sònia Recasens i Alsina a l’Institut Mu- nicipal d’Hisenda, i Joaquim Forn i Chiariello a l’Insti- tut Municipal d’Informàtica. 21. Decret de l’Alcaldia, de 19 de desembre de 2005 (S1/D/2005 5550), que corregeix l’error material del decret de l’Alcaldia de 21 de novembre de 2005 en el sentit que la consellera que es nomena membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample, és la Sra. Carme Mata i Burgos. 22. Decret de l’Alcaldia, de 19 de desembre de 2005 (S1/D/2005 5551), que designa l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda membre del Patronat de la Fun- dació Institut Guttmann en representació de l’Ajunta- ment de Barcelona. 23. Decret de l’Alcaldia, de 19 de desembre de 2005 (S1/D/2005 5547), que designa el Sr. Ferran Ferrer i Viana Comissionat de l’Alcaldia per a la ges- tió dels esdeveniments amb motiu de la concessió dels Premis Laureus de l’Esport Mundial a la ciutat de Barcelona als anys 2006 i 2007. 24. Decret de l’Alcaldia, de desembre de 2005 (S1/D/2005), que designa membres dels Consells dels Instituts que s’assenyalen a continuació, en re- presentació del Grup Municipal del Partit Popular, les Sres. i Sr. següents: Elena Rigat i Brugarola a l’Insti- tut Municipal Fundació Mies van der Rohe, Luis M. Alonso i González a l’Institut Municipal d’Hisenda, Eva Higueras i Muñoz a l’Institut Municipal d’Infor- màtica, Gloria Martín i Vivas a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, Carmen Álvarez i Do- mínguez en substitució de la Ima. Sra. Maria Caridad Mejías i Sánchez a l’Institut Municipal d’Educació, i Elisabeth Jiménez i Cara en substitució de l’Im. Sr. Alberto Villagrasa i Gil a l’Institut Municipal de Paisat- ge Urbà i la Qualitat de Vida. 25. Decret de l’Alcaldia, de desembre de 2005 (S1/D/2005), que designa l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello membre del Consell Rector de l’Institut Mu- nicipal de Persones amb Discapacitat, en representa- ció del Grup Municipal de Convergència i Unió. b) Mesures de govern Mg 1. Recuperació de la memòria històrica de l’Olimpíada popular. El segon tinent d’alcalde, Sr. Portabella, després de desitjar a tots els presents unes bones festes, ma- nifesta que aprofitant l’ocasió que el 2006 es complirà el 70è aniversari de la convocatòria de l’Olimpíada popular, l’Ajuntament de Barcelona assumeix el com- promís de recuperar la memòria històrica d’aquests jocs que s’havien de fer a Barcelona, en un moment políticament molt complicat, davant dels Jocs Olím- pics que havien de tenir lloc a Berlín sota el règim nazi i que induïren els països democràtics a organit- zar-ne, el mateix any, uns d’alternatius sota el signe de la pau, els quals venien a congeniar perfectament amb el pensament del baró de Coubertin, fundador dels Jocs Olímpics moderns, en el sentit que l’esport obrer s’aproximava més a l’ideal esportiu, perquè no estava vinculat a guanyar diners ni glòria, sinó que aspirava a millorar la salut i les condicions generals de vida, perquè assumien els valors de la igualtat, la fraternitat, la solidaritat i combinaven la germanor de tots els participants. Recorda que l’Alzamiento que es produí el dia abans de la inauguració de l’Olimpíada popular impe- dí que s’arribés a celebrar; i significa que en uns mo- ments en què la vinculació de Barcelona amb l’esport obté un protagonisme rellevant i els valors que es de- fensaven en tal Olimpíada també el tenien, el govern municipal considera pertinent fer-ne una commemo- ració que mostri la potència de l’entusiasme que sus- cità, amb diversos actes reivindicatius i de record d’allò que aleshores es pensava fer, com ara la inter- pretació de la Novena Simfonia de Beethoven a càr- rec de Pau Casals en col·laboració amb l’Orfeó Gracienc i que havia de tenir lloc en el Teatre Grec el dia de la inauguració, acte que avui es pot confiar a algun dels grans músics existents en l’actualitat. El Sr. Ciurana comença llegint un fragment on es diu que és Espanya una sola nació i Catalunya i Euskadi en formen part indissoluble i que seria ab- surd que en una eliminatòria internacional Espanya NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 485 hagués d’enfrontar-se amb Euskadi o Catalunya, i co- menta que no es tracta d’unes declaracions ni del Sr. Rajoy ni del Sr. Rodríguez Zapatero amb motiu dels fets de Macau, Fresno o Roma, sinó que fou publicat al diari As el 13 de juliol de 1936, pocs dies abans de la inauguració de l’Olimpíada popular en la qual esta- va prevista la participació dels atletes catalans sota la bandera de Catalunya, esdeveniment que, per altra banda, significava una resposta de base a la manio- bra d’utilització dels Jocs Olímpics de Berlín per a l’exaltació del nazisme; ja que en l’elecció de la can- didatura de Berlín, ciutat que guanyà per 48 vots a 16 la candidatura de Barcelona per a l’organització dels Jocs Olímpics de 1936, influí decisivament l’adveni- ment de la República a Espanya. Troba, doncs, absolutament justa i encertada la ini- ciativa de recuperar la memòria històrica de l’Olimpíada popular, de la qual el president Companys, exregidor d’aquest Ajuntament, havia acceptat presidir-ne l’acte inaugural, que no va poder-se realitzar per l’aixecament militar del 18 de juliol, i amb la qual es volia donar una resposta popular al totalitarisme representat pel nazis- me alemany, amb un seguit d’actes en els quals havia de participar bona part del món cultural català. Acaba llegint els següents versos de l’himne de l’Olimpíada popular escrits per Josep M. de Sagarra: “No és per odi, no és per guerra que veniu a lluitar de cada terra sota el cel blau, l’únic mot que ens escau és un crit d’alegria: la pau. Vibrin els cants perquè es tornin més grans i més lliures els pobles”. El Sr. Fernández Díaz opina, d’entrada, que la vo- luntat d’aquest Ajuntament de commemorar el 70è aniversari de l’Olimpíada popular després d’haver-se oblidat de recordar-ne el 60è i el 50è, respon a l’intent de politització partidària de tots aquells temes lligats amb la Guerra civil i la història convulsa del nostre país en la dècada dels anys trenta del segle passat, més que no pas a un compromís de recuperació de la memòria històrica; i tot això a pesar que els barce- lonins agrairien unes mesures de govern que plante- gessin qüestions molt més actuals i de més interès per a ells, com ara l’accés a l’habitatge, l’atenció a la gent gran, és a dir, unes mesures de govern que mi- rin cap al futur i no pas cap a un passat que tothom ha assumit amb els seus encerts i errors, amb les se- ves grandeses i les seves misèries; que, tanmateix, no s’han d’utilitzar en funció d’interessos polítics del present ni tampoc com a element de confrontació, ja que la rebobinada en el temps a fets de fa setanta anys enrere no servirà per a resoldre els problemes d’avui ni aportarà solucions per a encarar el futur d’una societat que està molt allunyada de tals fets, especialment quan sovint se solen descriure més des de l’amnèsia selectiva, que no pas des d’una verita- ble recuperació de la memòria històrica. Creu que després de trenta anys de democràcia, cal superar definitivament el passat i centrar-se en el present i en el futur i que si aquest Plenari ha de par- lar d’Olimpíades, no s’hauria de centrar en la de 1936, sinó en la de 1992, ja que el seu esperit de concòrdia ciutadana i de projecció de Barcelona al món és encara vigent i té una dimensió de futur molt convenient per a la Ciutat. Demana, per acabar, que es treballi conjuntament perquè la recuperació de la memòria històrica s’apro- ximi a la imparcialitat deixant de ser memòria per a convertir-se en història. El Sr. Forradellas anuncia el suport del seu Grup a una mesura de govern que troba necessària i, fins i tot, justificada per la intervenció del Sr. Fernández Díaz, ja que es tracta d’una qüestió sempre polititza- da, fins i tot abans més que ara, donat que no poder- ne parlar és la manera de polititzar-la més, mentre que, en canvi, poder-ne parlar amb claredat, concòr- dia, esperit de trobada i de pau entre els pobles és fonamental. Posa en relleu que les ciutats tenen un paper clau en el desenvolupament dels Jocs Olímpics i, per tant, és important recordar què significava l’Olimpíada po- pular i què hauria pogut representar per al futur aquest projecte que fou impedit, com tants d’altres, per l’alçament feixista i que havia de constituir un dels episodis del compromís de ciutat de Barcelona en la lluita contra el feixisme, representat pel règim nazi de Hitler. Creu, per tant, que cal recordar i reivindicar tal compromís de Barcelona, malgrat els problemes que hagi pogut tenir, amb la pau i els valors de la igualtat i la solidaritat entre els pobles; i alhora destaca que la mesura de govern s’inscriu en la línia oberta per la proposició no de llei presentada al Parlament de Catalunya pels tres Grups que donen suport al Go- vern de la Generalitat, sobre la tasca de recuperació i divulgació de la memòria històrica. El Sr. Mascarell explicita que, òbviament, el Grup Socialista dóna suport a la mesura de govern en de- bat per aquestes tres raons principals: 1a) Perquè l’Olimpíada popular fou certament un símbol del moviment esportiu internacional que de- fensava els valors, que encara avui tothom defensa, de la pau, de la democràcia, de la fraternitat entre les persones i els pobles. 2a) Perquè tal esdeveniment ocupa un lloc desta- cat en les cròniques de la Ciutat pel que fa a la seva voluntat històrica de crear fites internacionals per a posar en relleu algun dels grans principis que han mogut la humanitat els últims decennis: i així, concre- tament, des de 1931 Barcelona es posa al capdavant de l’organització d’una olimpíada popular alternativa a la que s’estava organitzant en una altra ciutat euro- pea en defensa del feixisme. 3r) Perquè s’hi posa de manifest el compromís de la Ciutat amb la democràcia i l’antifeixisme. Diu, en resum, que tothom que defensa la llibertat i la democràcia ha de tenir en la seva memòria l’Olim- píada popular; que és bo que la Ciutat en recuperi els principis en el conjunt d’actes que s’organitzin per a commemorar-ne el 70è aniversari: i que mai no pot ser dolent mirar el passat per a donar fortalesa als valors que siguin de positius per a la comunitat, per a la concòrdia i per a la fraternitat. El Sr. Portabella contesta les intervencions ante- riors dient que els motius pels quals ha estat presen- tada la mesura de govern en debat han quedat ben palesos en les intervencions dels altres Grups i el Sr. Fernández Díaz hauria d’haver estat conscient que l’Olimpíada popular, que comptava amb unes aporta- cions financeres en monedes de l’època de 400.000 pessetes per part del Govern de l’Estat, de 600.000 francs del Govern francès, d’altres 100.000 pessetes per part de la Generalitat, tenia el suport d’aquest Ajuntament que havia acordat cedir l’ús de diferents espais públics durant els dies que havia de durar l’es- deveniment i que, fins i tot, davant la manca de sufi- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006486 cients places hoteleres, publicà un ban invitant la gent que disposava d’habitatges a Barcelona a allotjar esportistes, de manera que tal esdeveniment comptà amb la implicació de l’Ajuntament, del Barce- lonès i de tots els pobles encara lliures: per tant, la mesura de govern resulta molt adequada i ha assolit, en conseqüència, el suport de totes les forces políti- ques d’aquest Consistori, excepte la del Sr. Fernán- dez Díaz, el qual, tanmateix, ha estat capaç de trobar un espai per a defensar la COPE. Mg 2. L’administració electrònica. El quart tinent d’alcalde, Sr. Cuervo, explica que fa uns dies la Comissió de Govern aprovà l’avantprojec- te normatiu d’Ordenança reguladora de l’administra- ció electrònica, actualment sotmès a la fase de pre- sentació d’esmenes per part dels diversos Grups municipals; que la utilització institucional de les tecno- logies de la informació i de les comunicacions i, especialment, de la internet, ha estat un dels eixos centrals de la política municipal dels darrers anys, però en aquest mandat se li ha volgut donar un im- puls definitiu posant-les al servei de la ciutadania, millorant les seves relacions amb l’Administració mu- nicipal, al servei de la gestió interna, desburocratit- zant-la i augmentant-ne la productivitat, i al servei de la participació democràtica, fent-les més accessibles. Afegeix que aquesta mesura de govern entronca amb la presentada el 6 d’abril de 2004 sobre el pla estratè- gic dels sistemes d’informació, el pla tecnològic i el de telecomunicacions, requisits que són els impres- cindibles de hardware i de software per a muntar des- prés el producte que presta servei i l’administració electrònica, la qual, en ser aquest Ajuntament una administració pública, ha de mantenir un equilibri per- fecte entre deures i drets i garanties de procediment de la ciutadania, de manera que la nova ordenança intenta aconseguir l’agilitat sense sacrificar els princi- pis de garantia d’imparcialitat, d’objectivitat i de legali- tat que han de presidir l’actuació administrativa. Concreta que la nova ordenança consolidarà l’ofer- ta i la utilització dels serveis amb totes les garanties tècniques i jurídiques, establirà els drets i deures de la ciutadania en la utilització dels mitjans electrònics en les seves relacions amb l’Administració municipal, reconeixerà el dret d’usar-los amb plena validesa i seguretat, fixarà els principis generals d’actuació de l’Administració municipal en els sistemes d’identifica- ció i acreditació dels ciutadans i òrgans administra- tius, i determinarà les normes de difusió de la infor- mació administrativa, el procediment administratiu a internet, els sistemes de registre, arxiu i accés als do- cuments electrònics, i els mecanismes d’incorporació i desenvolupament de l’administració electrònica en l’àmbit municipal. Informa que es crearà un nou portal de tràmits a la web municipal estructurat per tipus d’usuaris (ciuta- dans, empreses i professionals) amb sistemes millo- rats d’accessibilitat i navegació, de manera que la majoria de tràmits municipals es puguin gestionar ín- tegrament per internet i els ciutadans puguin conèixer en tot moment la situació dels seus expedients; que l’Administració municipal farà possible la realització integral de procediments administratius i els diferents sistemes d’identificació i signatura dels usuaris i dels treballadors municipals i especialment la signatura di- gitalitzada; que, en aplicació de la mesura de govern sobre el programari lliure, l’Ajuntament assegurarà que la web municipal, i en particular les pàgines d’in- formació i de tràmits, siguin plenament operatives per als navegadors de codi obert més implantats a la so- cietat i per a les persones amb discapacitats; que s’adoptaran les mesures necessàries per a assegurar que tota la informació administrativa que calgui publi- car per raons legals o disposició judicial estiguin dis- ponibles a la web municipal, es posarà en marxa el tauler municipal electrònic d’edictes i es garantiran els tràmits d’informació pública i d’audiència; que es promouran acords i convenis amb la resta d’Adminis- tracions públiques i entitats privades per a fer possi- ble l’intercanvi d’informació, la interoperativitat dels procediments i aplicacions i la utilització de platafor- mes i productes informàtics comuns amb unes línies preferents de treball amb el Consorci Localret i el Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya; i que també promouran acords i accions de comunica- ció, informació i formació amb les entitats públiques i privades per divulgar i facilitar l’adaptació a les res- pectives necessitats específiques, amb unes línies de treball preferents amb Localret i el Consorci de l’Ad- ministració Oberta de Catalunya. Acaba anunciant que el Pla estratègic de sistemes d’informació, el Pla tecnològic i el Programa d’impuls de l’administració electrònica apareixeran a la web municipal. La Sra. Ortega recorda que quan el 6 d’abril de 2004 es presentà una mesura de govern molt similar a l’exposada avui, i que tenia per objecte millorar la transaccionalitat on line, el seu Grup ja indicà diver- sos aspectes que, a juí seu, eren imprescindibles, concretament els de millorar la capacitació dels ciuta- dans per evitar la fractura digital, de millorar les infraestructures i, sobretot, la formació del personal i d’establir la necessària coordinació amb les altres Ad- ministracions per aconseguir un entorn electrònic únic, i també posà molt èmfasi en la millora dels con- tinguts en una societat, com la barcelonina, cada dia més preparada i que cada cop demana més serveis i, per tant, preconitzà la millora d’aquells elements que facilitin una relació més àgil entre l’Administració i els ciutadans, és a dir, que se simplifiquessin tràmits, que la informació es fes més assequible i que, sobre- tot, es facilitessin als ciutadans les transaccions on line per estalviar-los temps i desplaçaments. Ara bé, considera que en els vint-i-un mesos trans- correguts d’aleshores ençà, el govern municipal no ha sabut canviar el xip i passar a treballar amb lògica digital, perquè, a pesar d’haver reconegut que calia redissenyar processos i canviar hàbits, no ha estat capaç d’adaptar l’organització i funcionament de l’Ad- ministració municipal a les noves tecnologies i els re- sultats són a la vista; que el portal bcn.es ofereix úni- cament 78 tràmits en línia disponibles, és a dir, un 15% dels 511 apartats existents en tal portal i, així, per exemple: a) si una persona discapacitada vol sol·licitar un acompanyant voluntari que l’ajudi a ac- cedir a una instal·lació esportiva municipal, no pot fer- ho per internet, sinó que ha de fer-ho presencialment; b) si una persona vol concertar una hora per a una inspecció tècnica, tampoc no pot fer-ho a través de la xarxa, sinó que s’ha de desplaçar a l’Oficina d’atenció al ciutadà del districte corresponent. Demana, en conclusió, que s’ampliï l’oferta de ser- veis on line si realment es vol convertir els visitants de la web municipal en tramitadors actius i prestar NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 487 uns serveis coherents amb el discurs de modernitat, eficàcia i eficiència que l’equip de govern fa constant- ment. La Sra. Esteller significa que la mesura de govern en debat té un gran interès per al Grup del Partit Po- pular, que ha formulat reiterades iniciatives sobre una qüestió que, en la seva opinió, és cabdal per a acon- seguir la plena implantació de l’administració electrò- nica en aquest Ajuntament i millorar la seva eficàcia i els serveis oferts als ciutadans; que, en tot cas, per a aconseguir tot això calen uns compromisos més ferms que els continguts en la mesura de govern que acaba de presentar-se, sobretot si es té present que Barcelona és, cada vegada més, una ciutat digital que té un 51% de ciutadans que naveguen per internet i un 54,3% de llars connectades a aquesta xarxa i on hi ha un 37% de persones que la usen per a les seves transaccions privades, però només un 27% la utilitza en les relacionades amb l’Ajuntament per causa dels dèficits i impediments que troba a l’ho- ra de fer-ho, de manera que hi ha un gran potencial de gent que no usa internet a l’hora de fer els seus tràmits amb aquest Ajuntament. Remarca que, en opinió del seu Grup, la web muni- cipal no ha de ser tan sols institucional, sinó que ha d’esdevenir administrativa facilitant les gestions que cal fer amb l’Administració municipal i, per això, ha de procurar fidelitzar els seus usuaris millorant els pro- cessos: per tant, la sorprèn que després de la mesura de govern presentada el 2004, ara es torni a presen- tar una mesura de govern que anuncia accions futu- res en comptes de presentar el contingut i el desen- volupament de les adoptades d’aleshores ençà, encara que la nova Ordenança, en tràmit, tingui una importància especial després de l’acord sobre els drets dels ciutadans en la societat de la informació signat a Madrid el proppassat mes de juliol, atès que la implementació de l’acord institucional signat entre la Generalitat i les Administracions locals el 2002 per a la promoció i desenvolupament de la societat de la informació i la reenginyeria de processos per a la im- plantació de l’administració oberta mitjançant la plata- forma de connexió telemàtica està força endarrerida. En conseqüència: indica que l’estructura que avui s’ha presentat s’ha d’implantar en el termini de temps més breu que sigui possible per poder prestar aquest servei a la ciutadania; comparteix la necessitat d’a- daptar la web a les persones discapacitades a fi que puguin realitzar les gestions necessàries amb més fa- cilitat a través d’una finestreta única; i espera poder comptar properament amb el calendari i la priorització de les diverses accions de desplegament dels plans estratègics que s’han esmentat, tot confiant que vagin acompanyats d’un increment en el 20% de les inver- sions en els sistemes que, segons indicà el Sr. Cuervo en la Comissió corresponent, són indispensa- bles per a poder assolir els objectius previstos en la mesura de govern. El Sr. Cuervo puntualitza que en la seva interven- ció anterior ha evitat fer cap referència als tràmits que es poden fer a través de la web, a fi de no ser acusat de cofoisme; que la principal barrera que troba la im- plantació de l’administració electrònica és justament la seva regulació, és a dir, poder disposar d’una orde- nança que garanteixi els drets que el Dret Administra- tiu reconeix als ciutadans, i resolgui els problemes d’identificació activa, aspecte aquest en el qual l’Ajun- tament ha optat per la certificació que impulsa la Ge- neralitat de Catalunya, l’ICAT; que s’està treballant i s’ha fet ja una inversió molt considerable; i que avui es porta la darrera peça: l’ordenança que doni les pertinents garanties pel que fa als drets i deures dels ciutadans i a la confidencialitat en els tràmits. PART DECISÒRIA a) Acords sobre societats, consorcis i entitats 1. Adoptar, en l’exercici de les competències reser- vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, els acords següents: 1r) Designar el Sr. Joan Raurich i Llach membre del Consell d’Administració de l’es- mentada Societat en substitució del Sr. Jaume Cas- tellví i Egea. 2n) Establir que el termini de desig- nació del conseller que es nomena serà l’establert en els Estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Fa- cultar indistintament el president i el secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant de notari i elevar a escriptura pública el nomenament an- terior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil, i també la correcció d’errors materials en cas neces- sari. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tam- bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villa- grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 2. Adoptar, en l’exercici de les competències reser- vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal 22 Arroba BCN, SA, els acords se- güents: 1r) Designar el Sr. Jaume Castellví i Egea membre del Consell d’Administració de la Societat Privada Municipal 22 Arroba BCN, SA, en substitució de la Sra. Pilar Solans i Huguet. 2n) Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l’establert en els respectius Estatuts, sens perju- dici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar indistintament el pre- sident i el secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura públi- ca el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil, i també la correcció d’errors mate- rials en cas necessari. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. Tot seguit es dóna per aprovada, amb els mateixos vots, aquesta acta pel que fa a l’adopció dels acords anteriors, senyalats amb els núms. 1 i 2 de l’ordre del dia, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil. b) Ratificacions 3. Ratificar els decrets de l’Alcaldia relatius a les retribucions íntegres anuals dels càrrecs directius de l’Administració municipal que es detallen en la relació adjunta. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006488 S’aprova el dictamen precedent amb l’absten- ció dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 4. Ratificar el Decret d’Alcaldia, de data 14 de de- sembre de 2005, que estima parcialment la petició formulada per la companyia mercantil Espais Cata- lunya Inversions Immobiliàries, SL, concessionària de l’execució, pel sistema d’expropiació, de la unitat d’actuació núm. 13 del Pla especial de reforma interi- or Diagonal Poble Nou, en el sentit d’atorgar una pròrroga de trenta-dos mesos per a finalitzar l’execu- ció del contracte, pels motius que figuren als informes emesos pel Sector d’Urbanisme, Direcció de Patrimo- ni i Institut Municipal d’Urbanisme que s’incorporen a l’expedient i es donen per reproduïts. El Sr. Puigdollers anticipa el vot contrari dels mem- bres del Grup de Convergència i Unió en aquest ex- pedient, que veuen com un exemple de mala gestió, ja que l’encàrrec acordat fa més de cinc anys, con- cretament el 24 de novembre de l’any 2000, pel qual es confiava a una empresa privada les expropiacions per aconseguir zona verda, equipaments i un 100% d’habitatges protegits en la unitat d’actuació núm. 13 del Pla especial de reforma interior de Diagonal- Poblenou hauria d’haver-se convertit en una mag- nífica realitat el 14 de maig d’enguany i, tanmateix, a hores d’ara els pisos existents encara no estan en- derrocats. Agrega que l’expedient en qüestió posa també en evidència la mala manera d’actuar del go- vern municipal, perquè arriba a aquest Plenari avui, set mesos després del venciment del contracte, i ho fa sense haver passat prèviament per la corresponent Comissió; que està, a més, plagat de defectes de for- ma des d’un bon principi, perquè l’adjudicació es pro- duí sense que prèviament l’adjudicatària hagués justi- ficat que no tenia deutes pendents amb l’Ajuntament, aspecte que denuncià en el seu moment el seu Grup; i que com a motius per justificar la seva petició de pròrroga en trenta-dos mesos més l’empresa adjudi- catària addueix: a) la modificació, a instàncies del mateix Ajuntament, del planejament vigent, la tramita- ció del qual s’allargà setze mesos; b) les dificultats en l’alliberament dels sòls, cosa que, segons indicà la peticionària, es produí sense intervenció dels Serveis socials d’aquest Ajuntament ni del Patronat Municipal de l’Habitatge i que s’hagué d’instrumentar exclusiva- ment amb els mitjans a disposició de la concessionà- ria i a través dels seus equips de gestió i, per tant, òbviament, sense comptar amb un suport institucio- nal que, amb tota seguretat, hauria permès una ges- tió més àgil. Estima, doncs, que l’Ajuntament s’ha desentès d’una gestió que havia posat damunt la taula i, per això, cinc anys després no es pot disposar ni de la zona verda, ni dels equipaments, ni dels habitatges, cas en el qual veu el paradigma de la forma com ac- tua el govern municipal: amb moltes paraules, però pocs resultats pràctics. El Sr. Cornet avança també el vot contrari dels membres del Grup del Partit Popular en un expedient en el qual el temps els ha donat la raó, perquè es va debatre ja el 17 de febrer de 2000, després d’ha- ver-se’n ja parlat el 1998 i, ja aleshores, el seu Grup advertí que trobava desencertat canalitzar a tra- vés d’una empresa privada l’expropiació d’una unitat d’actuació del Pla de reforma interior de Diago- nal-Poblenou i que li semblava convenient que fos l’Ajuntament qui assumís tal tasca, la qual ha pas- sat en cinc ocasions per aquest Plenari i ha exigit una pròrroga prèvia a la que avui es proposa, en la qual la concessionària acusa l’Ajuntament de no ha- ver fet els deures, cosa que ha provocat retards en la gestió que tenia confiada i ha impedit construir habitatge social. El Sr. Narváez, en la seva condició de regidor del Districte de Sant Martí, aclareix que en la unitat d’ac- tuació s’hi pot veure la construcció d’un magnífic edi- fici d’habitatges protegits. El president de la Comissió d’Urbanisme, Infra- estructures i Habitatge, Sr. Casas, després de mos- trar una foto de l’edifici d’habitatges que s’està cons- truint en el terreny en qüestió, tot i que segons els Grups de l’oposició encara no s’ha fet res, subratlla que la forma d’adjudicació fou absolutament correcta; que la gestió privada del procés expropiatori, que s’ha fet també en altres casos, ha evitat una aporta- ció municipal complementària, perquè les expropia- cions i desnonaments s’han realitzat a risc i ventura de la concessionària; que les edificacions de 86 de les 97 parcel·les existents ja estan enderrocades, al- tres tres estan inutilitzades i només vuit estan enca- ra ocupades; que totes les activitats, locals i magat- zems han estat ja expropiats, indemnitzats i desallotjats; i que de les 52 famílies que vivien en tal espai, només n’hi resten nou, de les quals cinc es- tan en zona edificable i han expressat la seva volun- tat de no traslladar-se, motiu que obliga a acordar la pròrroga en debat, i altres quatre estan en zona ver- da, però tres ja han manifestat la seva voluntat de traslladar-se i amb l’altra espera poder arribar properament a un acord. Diu, en conclusió, que no és cert que el procés no s’hagi executat, que hi haurà els pisos protegits que s’havia previst construir i que la Ciutat obtindrà 6.449 metres quadrats de zona verda –és a dir 600 més que abans de la Modificació del pla de millora urba- na– i 7.348 metres quadrats d’equipaments –és a dir 1.167 més que abans de la modificació esmentada– on hi haurà un centre d’atenció primària i una escola bressol i també un espai de 1.251 metres quadrats cedits en dret de superfície a la Cambra de Comerç. El Sr. Puigdollers troba poc honest l’intent de crear confusió oblidant que el proppassat 14 de maig el procés ja havia d’haver estat enllestit, els pisos entregats amb la gent vivint-hi, i la zona verda i els equipaments utilitzats ja pels ciutadans i, no obstant tot això, només s’ha pogut mostrar una fotografia d’obres i fins ahir l’Ajuntament no s’adreçà al Sr. Bermúdez per acabar d’arreglar la seva situació. El Sr. Cornet opina que l’equip de govern ha man- cat a la veritat, ja que en la sessió de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge tinguda el 17 de febrer de 2000, el Sr. Casas preveia que els habitatges estarien acabats el febrer de 2004; i que l’adjudicació del procés expropiatori feta a una em- presa privada ha generat, com ja advertí el Grup del Partit Popular, grans problemes socials que han en- darrerit l’execució del projecte, la qual s’ha dut a ter- me, com diu la concessionària, sense poder comptar amb l’ajuda ni dels Serveis socials municipals, ni del Patronat Municipal de l’Habitatge: li sembla, doncs, NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 489 una vergonya que es gosi dir que l’actuació està aca- bada. El Sr. Narváez observa que només la dreta pot considerar una vergonya la construcció d’habitatge públic; i que al Sr. Bermúdez se li oferí la possibilitat de traslladar-se, igual que a la resta de veïns, a Dia- gonal Mar, però malgrat els consells que va rebre de tothom, fins i tot del regidor del Districte, considerà més convenient per als seus interessos romandre al seu habitatge durant les obres i ara, en veure que s’havia equivocat, ha demanat ser reallotjat en un al- tre indret mentre durin les obres. El Sr. Casas puntualitza que ell, en cap moment, ha dit que les obres estiguessin acabades, sinó que ha mostrat una fotografia d’un edifici en construcció, fet que implica l’enderrocament i el pagament de les expropiacions de les finques en qüestió; que si uns determinats sòls s’han pogut lliurar a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació i al Foment del Treball és justament perquè se’n tenia la plena disponibilitat en haver estat prèviament pagats i expropiats; i que al final de la pròrroga hi haurà més de 300 pisos pro- tegits i les plantes baixes de tals edificis que, per cert, donen a l’avinguda Diagonal, seran destinades a per- sones amb disminució; que a Madrid tot aquest tipus d’actuacions es gestionen també de la mateixa mane- ra; i que el termini de la concessió acabava el prop- passat 14 de desembre i en tal data se signà el de- cret de pròrroga que es porta a ratificació. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 5. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 10 de novem- bre de 2005 (S1/D/2005 4793), que concedeix a l’As- sociació Sant Martí Esport, representada pel Sr. Eduard Canet i Martínez, una subvenció del 75% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·la- cions i obres per a la reforma i ampliació del Polies- portiu Municipal Vintró. 6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 10 de novem- bre de 2005 (S1/D/2005-04792), que concedeix al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalu- nya, representada pel Sr. Joan Josep Isern i Aranda, una bonificació del 95% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per a l’enderroc de l’edifici ubicat a plaça Espanya, núm. 1. 7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 7 de desem- bre de 2005 (S1/D/2005-05276), que concedeix a Aula Escola Europea, SA, una bonificació del 95% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·la- cions i obres per les obres efectuades dins del marc del Pla especial d’ordenació del complex de l’escola Aula. 8. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 7 de desem- bre de 2005 (S1/D/2005-05277), que concedeix a la Fundació Escolta Josep Carol una bonificació del 50% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per a la reforma de local, amb ús d’oficina, afectant l’estructura de l’edifici, al carrer de la Mare de Déu del Pilar, núm. 16. S’aproven, per unanimitat, els quatre dictàmens precedents. c) Propostes d’acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I COORDINACIÓ TERRITORIAL La Presidència disposa, tal com es convingué a la Junta de Portaveus, el debat conjunt dels dos dictà- mens següents en l’ordre del dia. 9. 1r) Resoldre les al·legacions presentades a les Ordenances fiscals per a l’any 2006 i successius, aprovades provisionalment pel Plenari del Consell Municipal el 14 de d’octubre de 2005, en els termes que resulten del document adjunt; 2n) Aprovar defini- tivament les Ordenances fiscals per a l’any 2006 i successius següents: Ordenança fiscal general; núm. 1.1. Impost sobre béns immobles; núm. 1.2. Impost sobre vehicles de tracció mecànica; núm. 1.3. Impost sobre l’increment del valor de terrenys de naturalesa urbana; núm. 1.4. Impost sobre activitats econòmi- ques; núm. 2.1. Impost sobre construccions, instal·la- cions i obres; núm. 3.1. Taxes per serveis generals; núm. 3.2. Serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament; núm. 3.3. Serveis urbanístics; núm. 3.4. Taxa per a l’homologació d’empreses per a la gestió de residus municipals a Barcelona i altres serveis mediambientals; núm. 3.5. Clavegueram; núm. 3.6. Mercats; núm. 3.7. Taxes pels serveis de registre, inspecció i prevenció sanitaris relatius a establiments alimentaris, establiments i serveis plaguicides, espais públics i animals de companyia; núm. 3.8. Presta- cions de la Guàrdia Urbana i circulacions especials; núm. 3.9. Inspecció i control sanitari d’animals i llurs productes; núm. 3.10. Servei de cementiris i crema- ció; núm. 3.11. Utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d’altres serveis; núm. 3.12. Aprofitament del vol, sòl i subsòl; núm. 3.13. Re- gulació de l’estacionament de vehicles; núm. 3.14. Serveis culturals; núm. 3.15. Serveis especials d’enllumenat públic; núm. 3.16. Utilització privada funcionament de les fonts ornamentals; núm. 4. Con- tribucions especials; Categories fiscals de les vies pú- bliques de la Ciutat. 10. Resoldre les al·legacions presentades durant el termini d’informació pública d’acord amb l’informe que consta a l’expedient; aprovar definitivament el Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona, dels Organismes Autònoms locals; els estats de pre- visions d’ingressos i despeses de les Entitats Públi- ques Empresarials; i els estats de previsions d’ingres- sos i despeses de les Societats Mercantils; i aprovar les bases d’execució i la plantilla de personal per a l’exercici 2006. El president de la Comissió de Presidència, Hisen- da i Coordinació Territorial, Sr. Cuervo, comença di- ent que avui es porten a aprovació els dos docu- ments més importants en l’acció de tot govern municipal, les Ordenances municipals i el Pressu- post, en els quals, respectivament, s’expressen les prioritats en la fiscalitat i la despesa i inversió social; que amb l’aprovació inicial, el proppassat 14 d’octu- bre, de les Ordenances fiscals per a l’any vinent s’ini- cià un llarg procés participatiu en el qual han intervin- gut el Consell de Ciutat, el Consell Econòmic i Social de Barcelona, el Consell de Gremis, els deu Consells de Districte i s’ha celebrat una audiència pública, de manera que s’han pogut rebre les aportacions o l’aquiescència de la ciutadania abans de rebre l’apro- vació del Consistori; i que un pressupost, com el que a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006490 es presenta, que després de ser sotmès a una llarga tramitació ha rebut, tretes les legítimes discrepàncies de l’oposició, tan poques al·legacions es pot conside- rar que gaudeix d’un cert grau d’acceptació social. Subratlla que un pressupost coherent, equilibrat, estable, equitatiu, amb un component social, encara que mai no es poden satisfer totes les necessitats so- cials perquè no hi ha prou recursos, que atén les de- mandes de la ciutadania i té com a prioritat màxima els problemes immediats en els camps de la segure- tat, del civisme, del manteniment de l’espai públic, de la neteja, del transport públic, pot semblar avorrit i te- nir una capacitat limitada d’atraure l’atenció de la gent i de fabricar titulars, perquè es pot discutir en el pla de l’anècdota i de les petites coses encara que hom pretengui elevar al nivell de categoria, però es porta a l’aprovació definitiva un pressupost sanejat finance- rament, que dóna suport a una política social avança- da en el context d’una societat amb un creixement econòmic important. Significa que la frase “Cal reconèixer que mai aquest país no ha estat millor” que, com recull el pro- fessor Ralph Dahrendorf, deia McMillan als anglesos el 1954, podria també aplicar-se a Barcelona, però, en tal cas, caldria puntualitzar que pot ser vàlida per al país i la ciutat en el seu conjunt, però no pas per a tothom per igual en el transcurs del temps, perquè els nous fenòmens creen desigualtats que el Pressupost ha d’encarar, i la globalització ha provocat inseguretat en determinats drets adquirits; ara bé, en tot cas, això no és incompatible, encara que l’oposició hagi inten- tat fer-ho veure d’altra manera, amb el creixement de l’economia, amb la disminució de l’atur a uns nivells més baixos que mai, i amb l’impacte favorable del Fòrum Universal de les Cultures en l’activitat cons- tructiva i turística, com indica el Sr. Jordi Conejo, Degà del Col·legi d’Economistes de Barcelona, en el dictamen del Consell Econòmic i Social: no vol, doncs, caure en el cofoisme, perquè la ciutat d’èxit i amb creixement econòmic crea també nous proble- mes, riscos d’exclusió i de marginalitat i inseguretat, però hi ha menys atur i menys precarietat i tampoc no es pot negar l’evidència, com fa l’oposició, la qual va més enllà encara que Sant Tomàs i, tot i haver palpat la realitat física, la nega, igual com féu també el Sr. Aznar en negar, en una campanya electoral, que s’haguessin fet pisos protegits en l’àmbit del Fòrum Universal de les Cultures, malgrat haver-s’hi fotogra- fiat davant. Recalca que el principal objectiu del Pressupost en debat és resoldre els problemes que creen el creixe- ment, el benestar i la globalització i contribuir de ma- nera prioritària a donar l’estabilitat al procés de globo- localització i, per això, té un caràcter expansiu i un fort component social, de manera que ni les quanti- tats ni els percentatges d’augment s’han fixat perquè sí, sinó marcant objectius per a canviar situacions que no van bé, aplicant-hi els mitjans necessaris d’acord amb el programa polític i, concretament, el Programa d’actuació municipal: per tant, té una cohe- rència de fons i pretén mantenir el creixement eco- nòmic de la Ciutat, perquè per a repartir cal crear prosperitat i riquesa i comptar amb les forces econò- miques i socials. Agraeix, més endavant, les al·legacions i pressu- postos alternatius presentats pels Grups de l’oposi- ció, propostes que troba legítimes, atractives i estimu- lants intel·lectualment i, fins i tot, útils, perquè inviten a revisar si ha quedat algun forat en els documents que es porten a aprovació; però que resulten decepcionants, perquè responen a una aritmètica d’oposició que restant una mica d’aquí i sumant una mica a allà miren d’acontentar uns pocs i, tanmateix, en definitiva, respecten el nucli del Pressupost, ja que, concretament, el Grup de Convergència i Unió proposa moure menys d’un 10% i, per tant, en certa manera està reconeixent la solidesa del document sotmès a aprovació, mentre que, en canvi, el Grup del Partit Popular, que vol fer tots els papers de l’au- ca, té dificultats per a explicar el liberalisme social que defensa, perquè, en tot cas, es tracta d’una tasca que ha d’assumir el Govern de l’Estat que és qui dis- posa dels mecanismes per a resoldre els problemes de la pobresa, i no és de rebut ser liberal en les po- lítiques macroeconòmiques i encolomar als ajun- taments la resolució dels problemes per a pal·liar la pobresa que tals polítiques generen en la redistribu- ció de rendes. Celebra, doncs, les perspectives que obren en aquesta línia tant la Llei de dependència que promou el Govern de l’Estat com la Llei de serveis socials presentada abans d’ahir per la Consellera de Benes- tar Social i Família, on es preveu que el 70% dels ser- veis d’atenció primària siguin sufragats per la Gene- ralitat; i fa notar que l’oposició ha estat criticant, en canvi, la gestió municipal basant-se en unes premis- ses equivocades i ha presentat unes alternatives pressupostàries que poden ésser intel·lectualment estimulants, però que no contribueixen a la solidaritat, a la igualtat, a la competitivitat i a l’eficàcia, i això referma el govern municipal en la decisió de rebutjar- les. La Sra. Recasens comença dient que el Pressu- post de 2006 fixarà les directrius i línies d’actuació del govern municipal en el que serà el darrer any del pre- sent mandat i, per tant, hauria de procurar estimular, il·lusionar i engrescar; i tanmateix, com que el govern municipal està qüestionat i vivint una situació de debi- litat profunda, que no se sap com pot acabar després del període de reflexió que ell mateix s’ha marcat, ella tem que el proper exercici sigui un any perdut en trac- tar-se del final d’etapa d’un mandat esgotat i d’un go- vern cansat i tensionat. Observa que no li importaria gaire que el Pressu- post presentat sigui, com ha dit el Sr. Cuervo, avorrit si realment donés resposta a les necessitats de la gent de Barcelona, però no és així, sinó que, després de vint-i-sis anys de govern a càrrec de les mateixes forces polítiques, el Pressupost posa en evidència una crisi i un trencament del model econòmic i social de Barcelona. Això la porta a parlar de dos casos viscuts recent- ment: el primer, el que patí la Sra. Rosario, però que ha frapat profundament tothom, perquè demostra el fracàs absolut de tots, de la societat, dels educadors, de les famílies, de les administracions i, especial- ment, els serveis socials d’aquesta casa, els quals també han d’assumir la seva quota de responsabilitat compartida, i que ha de fer reflexionar, ja que no aca- ba d’entendre per què al govern municipal li costa tant de recollir algunes mesures proposades pel Grup de Convergència i Unió, com ara la que reclamava un esforç en les partides dedicades als educadors de carrer, vist que el cas d’aquesta senyora fou detectat NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 491 pels educadors de carrer l’any 2000, però fins al 2005 no van poder contactar amb ella i això denota que el model vigent ha fet aigües; i el segon, el que posa de manifest l’escrit de Comissions Obreres relatius als serveis extraordinaris que la Guàrdia Urbana ha de fer aquestes nits per a realitzar uns controls d’alcoho- lèmia que, en realitat, no tenen cap caràcter extraor- dinari i, per tant, denoten les mancances de plantilla de la nostra policia local, a la qual s’ha de dotar dels recursos necessaris. Observa que si França després dels moments con- vulsos i complicats viscuts darrerament ha decidit incrementar els recursos destinats a finançar les ac- cions cíviques adreçades a mantenir els vincles so- cials i a actuar als barris; aquí disposem d’uns ins- truments similars, els plans comunitaris, i tanmateix el govern municipal només dedica al del Poble-Sec 36.000 euros, quantitat equivalent als ingressos pro- duïts per la grua municipal en un sol dia: per tant, en la seva opinió, l’equip de govern té unes prioritats equivocades perquè reacciona tard i malament ja que després d’haver fet avortar el 2001, per raons parti- distes, el Pla d’acció comunitària de tal barri, ara en presenta un altre absolutament insuficient ateses les tensions socials que hi ha en aquest barri. Comenta que el Pressupost no permet esbrinar cap a on anirà l’acció municipal, perquè el 70% de les inversions estan per determinar i això fa difícil veure com es pensa corregir les desigualtats socials que estan creixent entre els districtes; que no s’hi explici- ten els diners que es dedicaran al barri del Carmel que, teòricament, haurien de figurar dins de Barcelo- na d’Infraestructures Municipals, SA, i, tanmateix, el pressupost d’aquesta empresa passa de 78 a 75 mili- ons d’euros: per tant, ha d’esperar que, malgrat aquesta reducció, l’Ajuntament pugui fer front a les seves responsabilitats en el barri del Carmel, on en- cara 420 famílies hauran de passar el Nadal fora de casa seva. Addueix, també, que l’habitatge continua sent un dels principals problemes de la Ciutat, tant per la manca que n’hi ha, com pel seu preu, que el 2004, segons la Direcció General de l’Habitatge, va créixer un 10% en el cas de la compra-venda i un 11% en cas del lloguer, dades que denoten el fracàs més ab- solut de la política que s’ha fet en aquest camp, i que li fan preguntar on són el registre únic de l’habitatge protegit, el recàrrec de l’impost de béns immobles so- bre els pisos buits, el 30% d’habitatge de lloguer, l’equiparació dels ajuts fiscals al lloguer amb els dedi- cats a la compra, mesures que l’equip de govern es va comprometre a tirar endavant al començament del mandat, més encara quan fa quinze dies el Sr. Alcal- de va reconèixer que l’habitatge protegit que es cons- trueix a la Ciutat només serveix per a recol·locar afec- tats urbanístics, i, d’altra banda, s’està produint un increment del percentatge de joves que ocupen pisos buits com a conseqüència de la seva precarietat labo- ral i dels preu dels habitatges. Diu que el Sr. Cuervo en la sessió de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial re- conegué que a Barcelona hi havia precarietat laboral, estancament de la productivitat de les empreses, pèr- dua de taxa d’activitat, salaris més baixos dels que tocarien, increment de la feina de baixa qualitat i un creixement del producte interior brut inferior al de la mitjana de Catalunya; que davant d’aquest fracàs del model econòmic de la Ciutat, el seu Grup ha propo- sat, però el govern municipal les ha rebutjades, me- sures també demanades pels sindicats i pels empre- saris, per a donar un nou impuls econòmic i estabilitat a les demandes d’habitatge, per a incrementar l’ocu- pació estable, per a estimular les empreses perquè presentin plans de transport col·lectiu, per a bonificar la permanència a la Ciutat de les activitats econòmi- ques, i per a ampliar les bonificacions de l’impost de plusvàlua de les transmissions mortis causa de l’habi- tatge habitual, ja que el sistema actual només permet gaudir-ne als veïns de Nou Barris, Sant Martí o Ciutat Vella, però no als de l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi o Gràcia: per tant, reclama polítiques justes i equitati- ves perquè darrera de la tasca tècnica, que valora positivament, feta durant molts anys per la Sra. Carme Valls, s’amaga la voluntat política de negar determinades actuacions. Recalca que la Ciutat no pot continuar amb el ma- teix model econòmic i, per això, el seu Grup ha presentat un escenari pressupostari que es valia dels recursos previstos a la Carta Municipal i, alternativa- ment, mentre no arribessin, de l’aportació, per part de la Generalitat, dels 150 milions d’euros que, segons el Sr. Joan Ferran, necessitava Barcelona, però se li ha contestat que tal escenari no se sustenta en reali- tats tangibles, sinó en bones intencions i fets hipotè- tics allunyats de la realitat: per tant, li sap greu que els fons esperats de la Carta Municipal mereixin del Sr. Alcalde aquesta consideració. El Sr. Fernández Díaz comença dient que, un cop més, la presentació de les Ordenances fiscals i el Pressupost per a l’any vinent confirmen malaurada- ment la continuïtat en les polítiques del govern muni- cipal que signifiquen que Barcelona sigui encara la ciutat fiscalment més cara d’Espanya amb la majoria dels impostos municipals –els relatius a la plusvàlua, als vehicles de tracció mecànica i a les activitats eco- nòmiques– en els seus màxims legals, de manera que no creixen més no pas perquè sigui aquesta la voluntat del Sr. Alcalde, sinó perquè la llei ho impe- deix; i amb unes taxes municipals que són, també, les més cares del país. No li estranya, doncs, que en la proposta d’Orde- nances fiscals i Pressupost per a l’any vinent s’hi constati un augment de la recaptació, superior al dels serveis, en el 6% com a resultat d’un increment del 5% en la recaptació dels impostos i del 10% en la de les taxes, entre les quals les eines de recaptació favorites són la grua, la zona blava i els serveis fune- raris; per tant, un any més s’incrementa també l’im- pacte dels ingressos fiscals sobre el conjunt del Pres- supost, impacte que representava el 2004 el 37% del total del Pressupost i el 2005 el 39,5% i per al 2006 s’estima en el 40,5 sense comptar els preus públics. Continua dient que els ingressos municipals són en els seus màxims, però els serveis prestats als ciuta- dans estan, en canvi, per dessota els mínims, espe- cialment aquells que interessen més els ciutadans, els de neteja, manteniment i seguretat i, per això, no ha d’estranyar que en el Baròmetre municipal un 68,5% dels barcelonins expressin la seva insatisfac- ció pels impostos que paguen i pels serveis que re- ben, és a dir, amb la pressió fiscal. Subratlla, a continuació, que davant de tal situació, el Grup del Partit Popular ha presentat, com cada any, amb l’esperança que alguna vegada pugui ser a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006492 assumida, ni que sigui mínimament, per l’equip de govern, la seva proposta alternativa d’Ordenances fiscals i Pressupost per a l’any vinent, ja que creu fac- tible una rebaixa de la fiscalitat municipal, cosa que, d’altra banda, no ha de comportar menys ingressos, sinó més activitat econòmica i més eficàcia en la ges- tió, la qual ha de respondre a les prioritats dels bar- celonins. Explica que ha proposat una rebaixa en les princi- pals figures impositives reduint el tipus de l’impost so- bre els béns immobles, que representa el 56% dels ingressos fiscals municipals, del 0,75 al 0,50% i en el qual la proposta de l’equip de govern preveu un nou increment del 6% malgrat haver-ho incrementat un 16% en els darrers tres exercicis, i reduint, també, del 2 a l’1,8% l’impost de vehicles de tracció mecànica, que està en els màxims permesos per la llei i resulta el més car de tota Espanya; que també ha tornat a instar la supressió del recàrrec de l’impost sobre els béns immobles per a finançar el transport públic, a través del qual es recapten més de 40 milions d’euros, perquè quan en altres ocasions ho havia de- manat, se li adduïa la impossibilitat de fer-ho perquè no hi havia ni una llei del transport ni un finançament adequat del transport públic metropolità, però ara les forces que governen tenen ocasió de fer realitat aquestes exigències i, per tant, no tenen excuses per a mantenir un recàrrec que és injust perquè fa pagar per igual a veïns que resideixen en barris que reben de manera desigual un servei públic essencial com és el transport públic, i injustificat, perquè no té sentit vincular el finançament de tal servei a la propietat ur- bana. Opina, més endavant, que el govern municipal els dos darrers anys s’ha acarnissat amb el comerç, per- què ha aprofitat la conversió de la taxa per la recolli- da de residus comercials en preu públic, per a incre- mentar en un 35% la recaptació per aquest concepte. Pregunta, seguidament, per quan es preveu la im- plantació del recàrrec sobre els pisos buits, que es presentà com a gran novetat fiscal del govern munici- pal en aquest mandat, però que es digué que no es podia aplicar per culpa del Partit Popular, que alesho- res governava l’Estat. Troba que els ajuts a la família no són testimonials, sinó vergonyants perquè, concretament, la bonifica- ció de l’impost de béns immobles a favor de les famí- lies nombroses s’incrementa en 5 euros, quantitat en la qual també s’incrementen les bonificacions en fa- vor de les persones amb discapacitat, i que no resol res, mentre que les taxes pels serveis de la grua es mantenen en els seus màxims, 137 euros, que són la meitat de la quantitat que cobraria una empresa per tal servei. Puntualitza que el seu Grup propugna que l’Ajunta- ment actuï com a tal i gestioni el sector públic i no faci d’empresari privat i, per això, inquireix per què l’Ajun- tament ha de ser propietari d’una vinya gestionada per la Mancomunitat de Municipis que produeix vi a Collserola, o d’un parc d’atraccions al Tibidabo, per què ha d’impulsar hotels de luxe a Miramar o al Fò- rum, per què ha de conservar el 51% del capital de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, i per què en el Pressupost no hi ha cap previsió d’ingressos per la privatització d’aquesta empresa, i d’altres actius mu- nicipals, a fi que l’Ajuntament actuï com a Administra- ció pública i no pas com a empresari particular, donat que a Barcelona no és tan sols molt car viure, sinó també morir-hi i, tanmateix, en els dos darrers exerci- cis aquesta empresa, de la qual l’Ajuntament és el soci majoritari, ha aconseguit un benefici de més de 30 milions d’euros, és a dir més de 5.000 milions de les antigues pessetes, que denoten la sensibilitat del govern municipal per aquest problema. Entrant seguidament en l’anàlisi del Pressupost municipal, elaborat en el segon any que el Sr. Rodríguez Zapatero porta ja com a president del Go- vern de l’Estat i en el tercer any que com a president de la Generalitat actua el Sr. Maragall, el qual, a juí seu, s’ha oblidat de tot allò que defensava quan era Alcalde de Barcelona, pregunta on són els milions que havien d’arribar a la Ciutat en cas que el Tripartit governés a l’Estat i a la Generalitat, perquè el 5,9% més de recursos que l’Administració de l’Estat trans- ferirà a Barcelona hi arribarà gràcies a la Llei de re- forma de les hisendes locals aprovada quan el Partit Popular governava l’Estat i, d’altra banda, les transfe- rències de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona només s’incrementen de 49 a 63 milions d’euros, de manera que mentre abans, quan el Tripartit no gover- nava Catalunya, el govern municipal feia unes reivindi- cacions de màxims a favor de la Ciutat, ara, en canvi, s’acontenta amb els mínims i, per tant, el Sr. Clos s’ha convertit en l’Alcalde de les rebaixes en les aporta- cions de la Generalitat per a millorar els barris, la salut, l’educació, les guarderies i per a finançar les despeses de capitalitat, i també en les dotacions de Mossos d’Esquadra que la Ciutat necessita, perquè en recla- mava 4.000 i només se n’hi ha desplegat 2.614. Sosté que s’ha presentat un pressupost de mínims al qual no es trasllada l’esforç que es féu durant tres anys consecutius a favor del Fòrum Universal de les Cultures que absorbí el 47% de les inversions muni- cipals, és a dir, gairebé la meitat de la inversió mu- nicipal, mentre que ara el govern municipal no és capaç de fer un esforç similar en favor dels barris de la Ciutat i, especialment, el Carmel, al qual, en les vi- sites a l’estil de Mr. Marshall, se li varen prometre molts milions i, tanmateix, el pressupost de l’Agència de Promoció del Carmel, SA, li dedica 14 milions d’euros menys dels previstos en la seva memòria constitutiva, però afegint-hi les quantitats correspo- nents a 2005, la diferència en menys és de 48 milions d’euros menys dels promesos en benefici de tal barri. Estima, seguidament, que el Pressupost en debat demostra que la prioritat de l’equip de govern no són els barris, però tampoc les persones; i que el Sr. Al- calde té unes prioritats equivocades perquè li agrada- va molt el Fòrum, però no li agrada incrementar els recursos destinats a serveis a les persones, als quals el 2006 es dedicaran 265 milions d’euros, és a dir un 20 % del Pressupost, quan l’any anterior se’ls dedica- ren 386 milions, és a dir, un 31%, mentre que, pa- ral·lelament, les despeses en publicitat creixen, com sempre, escandalosament a pesar que si el govern municipal estigués actuant tan bé com diu, no neces- sitaria gastar tants de diners en la publicitat i l’auto- bombo amb anuncis en la ràdio i la televisió o amb campanyes com la de “Barcelona batega”, que de- mostren que pateix taquicàrdia publicitària. Acaba significant que el Pressupost en debat hau- ria de ser també el del civisme i, per tant, vol saber quants diners es dediquen a l’aplicació de la nova Or- denança per a fomentar-lo. NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 493 El Sr. Forradellas, després de fer notar que els punts en debat són els més importants d’aquesta sessió, encara que no periodísticament, per la trans- cendència política, destaca: a) pel que fa a les Ordenances fiscals, la implanta- ció positiva de l’àrea verda d’aparcament, que com- porta una nova manera d’entendre la mobilitat, i el compromís de dedicar en el futur els ingressos que generi a impulsar la mobilitat sostenible; b) pel que fa al Pressupost, que els discursos de l’oposició mostren, per diferències en l’anàlisi, una ciutat que no és pas la que es percep quan hom es mou i passeja pels diferents barris; que una de les prioritats a remarcar-hi és, justament, l’increment dels serveis a les persones, cosa que també constata el dictamen del Consell Econòmic i Social; que en l’atenció a les persones sense sostre hi ha un incre- ment del 20% acumulat al llarg dels anys i l’altre tant podria dir de les transferències a totes les famílies, tant des dels Districtes com des dels Serveis centrals, i de l’ajuda a la llar; que el possible increment de les diferències entre districtes i entre barris s’explica per- què en la ciutat del segle XXI l’exclusió està prenent formes més complexes i diverses que no es basen només en els ingressos procedents de les rendes, sinó en altres qüestions lligades amb la inclusió so- cial; que hi tenen un gran paper els aspectes relatius al transport públic; que hi ha les degudes garanties perquè les persones que tinguin dificultats puguin fer front a l’enterrament d’un familiar; que el seu Grup no pot compartir la voracitat privatitzadora del Sr. Fernández Díaz i el seu partit; que en el camp de l’habitatge, es fa un esforç considerable perquè si, als 42,5 milions d’euros que es dediquen a construir-ne, se sumen els que es gasten en gestió de sòl, en ur- banització i en rehabilitació, s’arriba als 168 milions d’euros; i que mentre l’anterior Govern de la Generali- tat discutia de qui eren les competències, l’actual creu necessàries les polítiques d’habitatge i les aju- des als ajuntaments en aquest terreny i ha posat en marxa tot un seguit de mesures per a posar en el mercat els habitatges buits i per a incrementar l’habi- tatge de lloguer, fins al punt que el 2003 el Patronat Municipal de l’Habitatge administrava 5.737 pisos de lloguer, el 2005 n’està administrant 6.523, és a dir, 786 més amb un increment, per tant, del 14%. El Sr. Oliveras comença remarcant que una de les primeres característiques de les Ordenances fiscals per a l’any vinent és la seva estabilitat i conformitat amb els objectius del Programa d’actuació municipal 2004-2007, de manera que procuren augmentar la re- captació sense incrementar la pressió fiscal, ans dismi- nuint-la, perquè la recaptació creix per dessota de la previsible evolució del l’índex de preus al consum i, concretament, no s’hi preveuen increments en els prin- cipals impostos municipals; que la seva segona carac- terística és la preocupació per fomentar el civisme, l’or- denació de l’espai públic a partir de les millores introduïdes en la implantació de l’àrea verda d’aparca- ment, de la qual ja comencen a veure-se’n els efectes positius; i que la tercera característica és el seu caràc- ter progressista, que en el cas de l’impost de béns im- mobles queda ben palès en les bonificacions per a les famílies nombroses o persones amb discapacitat i en les mesures per a fomentar la rehabilitació. Referint-se seguidament al Pressupost, hi destaca el creixement moderat de la despesa corrent, l’estabi- lització del nivell d’endeutament municipal, la capa- citat d’estalvi que permet finançar determinades in- versions, la prioritat que s’hi dóna a les polítiques de cohesió social, d’espai públic i de ciutadania, que re- presenten el principal bloc de despesa, de manera que afegint-hi les quantitats que apliquen al benestar social, a la convivència en l’espai públic i al transport públic representen més del 40% de la despesa pres- supostària; i centrant després la seva atenció en les àrees que el seu Grup gestiona posa en relleu: l’in- crement de les dotacions de la política de joventut que permetrà millorar la gestió de la Borsa d’habitat- ges i, consegüentment, facilitar l’habitatge de lloguer a preus assequibles per als joves, i també desenvolu- par el Pla director de joventut; l’increment important en les partides destinades a l’atenció i la promoció de les dones i a millorar l’atenció d’urgència per la vio- lència de gènere, amb un punt d’informació i un nou centre de recursos; la consolidació de la promoció interior i exterior de la Ciutat; l’impuls del turisme cultural emmarcat dins de l’Any de la Gastronomia; la recuperació del ritme d’inversió en els mercats; l’aug- ment de les inversions de ProEixample, SA, destina- des a la compra de sòl per a la seva transformació en espais públics d’ús ciutadà; l’esforç en la millora del paisatge urbà, que es fa a través de les partides dedi- cades a la rehabilitació i millora d’edificis; l’increment de les dotacions en el camp de la societat del conei- xement, que permetrà aprofundir projectes de difusió i innovació, i la promoció d’un clúster d’empreses de programari lliure. Creu que en totes les àrees que acaba d’esmentar queda ben palesa l’aposta del Pressupost en debat per millorar els drets de la ciutadania, el teixit ciutadà, l’impuls econòmic de la Ciutat; i que, en definitiva, s’ha presentat un pressupost equilibrat amb unes despeses que s’ajusten a les veritables prioritats de la Ciutat, que són el foment de la ciutadania, l’espai públic i la cohesió social. El Sr. Cuervo contesta les anteriors intervencions dient que una vegada més l’estratègia de l’oposició ha consistit a negar part de la realitat; que no veu com es pot dir que el Poble-Sec no rep cap atenció, quan tal barri rebé, a part de les inversions del Dis- tricte, 11 milions provinents de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que mereixen especial atenció promoguda per l’actual Govern de la Genera- litat, a pesar que durant els anys de govern de Con- vergència i Unió, que comptava, en molts casos, amb la presència del Sr. Trias, mai no s’hi féu cap actua- ció d’aquest tipus, i només es donaren 36.000 euros a una associació de veïns en comptes d’11 milions per a fer-hi obres. Comenta que tampoc ha servit de res que se’ls hagi precisat que hi ha 236 milions d’euros més per a fer habitatge, ni que s’hagin fet 183 cessions de so- lars perquè s’hi construeixin 11.000 habitatges, cosa que es pot comprovar fent un simple buidat dels or- dres del dia dels òrgans de govern; que s’han cons- truït més de 6.000 habitatges; que en el Contracte- programa les aportacions de l’Estat han augmentat un 42%, quan en el passat s’havia estat ofegant el transport públic metropolità, no per cap perversió antibarcelonina, sinó per l’obsessió liberal dels Srs. Rato i Montoro, que creien en el dogma del dèficit zero i no volien, per tant, despesa pública, de manera que ha de recomanar al Sr. Fernández Díaz que miri a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006494 de no fer tots els papers de l’auca, perquè el Govern de l’Estat, quan era en mans del Partit Popular fou li- beral en el terreny econòmic, però això tingué conse- qüències socials i, per això, en la seva primera inter- venció ha citat Dahrendorf. Addueix també que el Departament de Benestar i Família de la Generalitat ha assumit dues terceres parts de la despesa municipal en atenció domiciliària, un increment global del 32% en l’atenció primària –quan la Generalitat en l’època en què el Sr. Trias hi governava assumia un 7% d’aquests serveis–, i un compromís de desenvolupar la xarxa d’aquest servei. Demana que no es continuï dient que Barcelona és la ciutat fiscalment més cara d’Espanya quan en la ra- diografia dels grans tributs locals que pública el núme- ro del 31 d’octubre de la revista Expansión els tres pri- mers llocs en l’impost de béns immobles els ocupen Jaén, Lleida i Salamanca i Barcelona només ocupa el 12è, en l’impost sobre les activitats econòmiques Bar- celona ocupa el 6è lloc i la nostra ciutat només ocupa el primer lloc en l’impost sobre vehicles de tracció me- cànica amb una quota mitjana de 68 euros. Significa que no val que el Sr. Férnandez Díaz faci acudits perquè només s’augmenta en 6 euros la boni- ficació de l’impost de béns immobles a favor de les famílies nombroses i, en canvi, consideri que s’ofega els comerciants perquè se’ls augmenta en 3 euros la quota de la recollida de residus comercials. Recalca que els Pressupostos de la Generalitat de- diquen 2.000 milions de pessetes, un 25% més que abans, a despeses socials i ell, encara que no gosi dir-ho gaire alt per a no debilitar la seva posició nego- ciadora, se sent molt satisfet de les aportacions de l’actual Govern de la Generalitat a la ciutat de Barce- lona, encara que continuarà demanant-ne més per- què el dèficit deixat pel Govern anterior és immens. Acaba dient que la Carta Municipal és bona i possi- bilista; i que el cas de la Sra. Rosario, víctima d’uns nois de classe mitjana benestant, no s’hauria de bar- rejar en el debat pressupostari, perquè, malaurada- ment, no es pot resoldre amb diners i el drama d’aquesta senyora i de les famílies d’aquests nois és molt més greu i, per tant, s’ha de posar en el seu lloc; i que hi ha una tendència a posar els sentiments de la gent en determinades polítiques simbòliques intro- duint en el Pressupost una petita caritat o ajuda que sigui el símbol de tal preocupació; ara bé, l’equip de govern treballa a fons per a resoldre els problemes i perquè mai no es repeteixi en la Ciutat un cas similar, i ell personalment està commogut, com tota la ciuta- dania de Barcelona, pel cas però no pensa que l’aug- ment dels educadors de carrer hagués pogut evitar- lo: per això, deia que els pressupostos alternatius de l’oposició són intel·lectualment estimulants, però te- nen aritmètica d’oposició, perquè la seva prioritat és desgastar el govern municipal i cercar l’anècdota en els peròs, que ell reconeix, en comptes de construir un model coherent per al conjunt de la Ciutat. La Sra. Recasens replica que els principals proble- mes que mencionen els ciutadans són l’habitatge, la inseguretat, la immigració i els preus; que el Sr. Alcal- de va prometre en un principi 100.000 pisos nous, però després, en formar govern, els rebaixà a 65.000, un 35% dels quals havien de ser de lloguer, tanma- teix les xifres que avui el govern municipal ha posat damunt la taula resten molt lluny d’aquest objectiu i, a més, contenen confusions perquè barregen els 10-hj, els habitatges dotacionals i els destinats als afectats urbanístics; que no val presentar la privatització com una cosa progressista quan en parla el govern muni- cipal, i com una cosa conservadora quan la preconit- za l’oposició; que el proppassat més de setembre el Sr. Mascarell anuncià que s’havia encarregat un estu- di sobre la possible privatització del 51% de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, que està en mans de l’Ajuntament i, per tant, el Sr. Forradellas hauria de vigilar com acaba el govern inestable al qual avui dóna suport en els Pressupostos; que, segons un in- forme elaborat pels tècnics dels serveis socials dels Districtes, el 2004 a Ciutat Vella la manca de respos- ta d’acolliment residencial per part de l’ICASS va comportar un augment dels serveis d’atenció domici- liària a les persones més grans de 65 anys, les quals en el 47% dels casos estan rebent un servei inferior a les dues hores setmanals, a Sants-Montjuïc s’està seguint una estratègia que implica una mitjana d’ho- res setmanals a cada llar inferior a la desitjada, i allu- nyada de l’objectiu del Districte que són quatre hores setmanals, i a Nou Barris hi ha una llista d’espera de 45 usuaris a banda d’altres demandes pendents de confirmació, de manera que només es poden plante- jar noves altes en circumstàncies realment urgents i un bon nombre d’usuaris queden en una situació deli- cada en no poder-los garantir el servei perquè el Pressupost resulta insuficient. Continua dient que ha parlat de la Sra. Rosario perquè coneix la inquietud de tot el Consistori per un cas que és un fracàs de tots, de la societat, del siste- ma educatiu, del sistema social, dels pares i les ma- res, dels valors que s’estan ensenyant i, per tant, ha de preguntar si realment l’Ajuntament creu que està fent tot allò que pot per ensenyar a la societat uns determinats valors quan li costa tant transmetre de- terminats missatges en aquest sentit, i així la qüestió dels vídeojocs es plantejà en una iniciativa del Grup de Convergència i Unió i l’anunci que avisa de la vio- lència d’alguns d’aquests jocs no es publicà fins ahir en els diaris i encara arran d’una queixa formulada pel seu Grup en la Comissió corresponent. Puntualitza que ha tret el cas de la Sra. Rosario perquè no es faci cofoisme dels serveis socials d’a- quest Ajuntament quan es podria fer molt més; i sen- se ànim de fer demagògia, inquireix si realment no es pot ampliar el cos d’educadors de carrer, mesura que seria molt important per a les persones en risc d’ex- clusió social, encara que el cas en qüestió, detectat pels educadors de carrer, no es pugui resoldre única- ment a través d’aquests serveis. El Sr. Trias, per al·lusions, puntualitza que se sent molt orgullós de la magnífica tasca duta a terme pel Govern de la Generalitat, en la qual participà durant dotze anys i que, en la seva opinió, la gent enyora perquè sabia què s’anava a fer i com, mentre que avui no és així. El Sr. Fernández Díaz, en resposta als comentaris que ha suscitat la seva intervenció, puntualitza que ha demanat que l’Ajuntament faci d’ajuntament en comptes de produir vi a Collserola, o de tenir un parc d’atraccions al Tibidabo o un hotel al Fòrum; que el Patronat de l’Habitatge, que està sota la responsabili- tat del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds-EU i A, no compleix els seus compromisos, donat que el 60% dels habitatges inclosos en el programa de construc- ció de 2006 són incompliments de promeses que ha- NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 495 vien de fer realitat enguany; que en el Pressupost hi ha una reducció del 31% dels serveis adreçats a les persones i no hi figuren els 100 milions de les anti- gues pessetes, que segons anunciava el Grup d’Es- querra Republicana de Catalunya, es dedicaran a la prostitució a pesar que fóra bo que s’hi incloguessin, per poder saber què costarà l’aplicació de la nova Or- denança de convivència; i que, en definitiva, per al Grup del Partit Popular el Pressupost hauria de pre- veure més despesa social adreçada a les persones, més recursos per als barris i per a la seguretat ciuta- dana, i uns impostos justos i hauria de comptar amb les aportacions de les altres Administracions que el govern municipal sempre havia reclamat i, en canvi, ara renuncia a fer-ho, i que posarien de manifest una major sensibilitat vers Barcelona i que, acompanyats d’una millor gestió, evitarien que el govern municipal hagués de gastar tants diners en imatge i publicitat i pogués concentrar les seves prioritats en l’atenció a les persones i en els barris. El Sr. Cuervo, després de matisar que ha citat el Sr. Trias com a corresponsable d’un govern que, en la seva opinió, havia fet coses dolentes per a la Ciu- tat, però mai no ha posat en qüestió que tal govern no hagués fet coses bones. Comenta que la grua actua com un instrument de disciplina viària i transfereix als conductors el cost de les seves infraccions, de manera que els tribunals do- nen la raó a l’Ajuntament; que avui l’oposició ja no ha insistit en els comentaris que equiparaven l’àrea ver- da amb les zones blaves i amb les màquines escura- butxaques; que, encara que s’ha dit que estava debi- litat i cansat, el govern municipal se sent fort i estable i té voluntat de resoldre els problemes ciutadans com demostren les quantitats que dedica a la nova Orde- nança de convivència en l’espai urbà, a seguretat i mobilitat, als serveis personals, als programes d’aco- llida a les persones sense sostre, a la immigració, als educadors de carrer, a una agència d’atenció a la prostitució o als serveis d’inspecció, tanmateix els Grups de l’oposició no han volgut veure res d’això i han parlat de la retallada d’impostos i de les privatit- zacions, i presenten uns pressupostos alternatius que responen a l’aritmètica d’oposició. Comparteix la preocupació per les causes profun- des del cas de la Sra. Rosario esmentat per la Sra. Recasens, tot recalcant que estan lligades amb la fa- mília i el sistema de valors i, per tant, van molt més enllà del nombre d’educadors de carrer i la seva tra- ducció pressupostària. Diu, en definitiva, que s’ha presentat un pressupost que serveix bé el creixement econòmic de la Ciutat i no l’ofega pas econòmicament, que és sostenible i deixa marge per a l’activitat social, si bé cal tenir en compte que no es pot exigir a l’Ajuntament que en la lluita contra les desigualtats socials supleixi les altres Administracions, que és la trampa en què cau el neo- liberalisme que ho desregula tot i després culpa els ajuntaments dels problemes que provoca amb aques- tes mesures: per això el Sr. Fokuyama i altres experts admetien que probablement s’havien equivocat en menystenir el paper de l’Estat, i cal aprofundir en una línia social democràtica d’equilibri entre creixement econòmic, redistribució i prioritat a la despesa social, com fa el govern municipal. S’aproven els punts núms. 9 i 10 de l’ordre del dia, relatius a les Ordenances fiscals i al Pressupost per a 2006, amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdo- llers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernán- dez Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Este- ller, Balseiro i Mejías. 11. Constituir un dret de superfície a favor del Ser- vei Català de la Salut respecte a la superfície de sos- tre de 4.500 m2 prevista a la Modificació del Pla Ge- neral Metropolità en l’àmbit del sector de la Colònia Castells que correspon a la finca situada al carrer de l’Equador, núms. 74-80, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’un centre d’as- sistència primària (CAP) i un centre de salut mental; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclama- cions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; ins- criure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcal- dia per a la realització de totes les actuacions enca- minades a concretar, clarificar i executar el present acord. 12. Constituir un dret real de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya respecte de la finca situa- da al carrer de César Augusto Sandino, núms. 7-9, grafiada en el plànol annex, per un termini de cin- quanta anys i amb caràcter gratuït, per a la construc- ció i gestió d’una residència per a gent gran i centre de dia; sotmetre l’expedient a informació pública du- rant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen re- clamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Al- caldia per a la realització de totes les actuacions en- caminades a concretar, clarificar i executar el present acord. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre- cedents. 13. Constituir i cedir, amb caràcter gratuït, a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge el dret de vol sobre la part destinada a habitatges de lloguer per a joves integrada en l’edificació, que la societat Pro- eixample, SA, està construint en les finques de pro- pietat municipal de l’illa Londres-Villarroel, grafiades en el plànol annex; practicar les operacions de segre- gació, agrupació, declaració d’obra nova, divisió horit- zontal, constitució de servituds, o altres, encamina- des a identificar les finques objecte del dret de vol i a reflectir la realitat física en el Registre de la Propietat; declarar, d’acord amb l’article 78 i concordants del Reial decret 1093/1997, de 4 de juliol, en virtut del qual s’aprovaren les normes complementàries al Re- glament per a l’execució de la Llei hipotecària, la innecessarietat de llicència de parcel·lació; formalitzar el dret de vol en escriptura pública; inscriure’l en el Re- gistre de la Propietat; autoritzar al Patronat Municipal de l’Habitatge per tal que aboni a Proeixample, SA, empresa encarregada de la construcció, part de la qual és objecte del dret de vol, el cost de les obres cor- responents, xifrat en 1.983.087 euros (l’impost del va- lor afegit inclòs); i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions necessàries per a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Puigdollers anuncia que el seu Grup conti- nua votant en contra d’aquest expedient perquè, a a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006496 parer seu, en el solar en qüestió, de 3.878 metres quadrats de sòl i de 4.900 de sostre, s’hi pretén ubi- car massa coses, concretament una escola primària, una escola bressol, un poliesportiu, 60 habitatges de lloguer per a joves i un aparcament; però, a més, la sentència judicial, dictada el proppassat mes de juliol i recorreguda per l’Ajuntament, es pronuncia sobre els pisos de lloguer per a joves: creu, doncs, que l’equip de govern es precipita i opta per una mala de- cisió en promoure una ciutat amuntegada, amb ex- cessiva densitat i on la qualitat brilla per la absència. El Sr. Cornet avança també el vot negatiu del seu Grup a un expedient en el qual veu una mostra més de les actuacions que aquest Ajuntament tira enda- vant en contra de la voluntat de la majoria de veïns afectats. Explicita que, en opinió del seu Grup, el govern municipal s’equivoca en ubicar habitatge dotacional en una illa en l’interior de la qual hi podria haver una zona verda, més encara quan l’expedient ha provocat ja dues sentències, una de les quals ha obligat a pa- ralitzar les obres en marxa. El Sr. Casas subratlla que, en l’espai en qüestió, s’hi preveu un conjunt de qualitat extraordinària que inclou equipaments docents, amb una escola bressol i un poliesportiu que també podrà ser usat per la gent i les entitats del barri, i habitatge de lloguer per a jo- ves; que la sentència mencionada pel Sr. Puigdollers ha estat recorreguda però, a més, en la darrera ses- sió de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Ha- bitatge s’aprovà inicialment la Modificació del Pla Ge- neral Metropolità relativa a la creació del sistema d’habitatges dotacionals tant per a joves com per a gent gran, la qual ve a resoldre els dubtes que tal sentència plantejava sobre les cessions de sòl en els casos d’habitatges per a joves, després que la Llei d’urbanisme hagi deixat clar que no calen cessions de sòl per a construir habitatges dotacionals per a joves, gent gran o col·lectius amb necessitats espe- cials, precepte en el qual es basa la cessió que es proposa al Patronat Municipal de l’Habitatge. El Sr. Portabella destaca que l’aprovació d’aquest dictamen permetrà executar la segona fase, relativa a l’acabat de l’estructura construïda en el terreny si- tuat als carrers de Londres–Villarroel; que ofereix també l’oportunitat de fer una distribució equitativa del Projecte 10-hj de la qual el Districte de l’Eixam- ple no quedi marginat; que en l’interior d’illa, que s’utilitza atenent la demanda del Departament d’Educació, hi haurà arbres i una pista, que estarà molt millor a cel obert que no pas en un soterrani, perquè hi puguin jugar els nens i les nenes de l’es- cola però també podran gaudir-ne els veïns de l’Es- querra de l’Eixample. El Sr. Puigdollers manifesta els seus dubtes que es pugui fer una ciutat de qualitat a base de reduir els paràmetres de zona verda a causa dels habitatges 10-hj, perquè la Ciutat necessita aquest tipus d’habi- tatges, però també espais verds; i confia que el Sr. Portabella també reclami els equipaments que neces- sita el Districte de l’Eixample quan es tracti de l’edifici de la Telefónica. El Sr. Cornet fa notar que els veïns no volen la construcció dels habitatges 10-hj, perquè la densitat d’equipaments ofega un interior d’illa que podria ser zona verda per a ús de la gent del barri; i puntualitza que el seu Grup rebutja la construcció de promocions 10-hj on pot perjudicar el nivell d’equipaments i de zones verdes d’un barri. El Sr. Portabella explica que l’expedient de Te- lefónica esmentat pel Sr. Puigdollers permetrà la re- cuperació d’un interior d’illa que resultava molt difícil en estar situat en un lloc tan cèntric com és el carrer de Pau Claris–avinguda Diagonal, però, a més, l’Ajuntament ha aconseguit un espai que li era molt necessari als carrers de Mallorca-Comte d’Urgell. Afegeix que al Districte de l’Eixample s’han guanyat 28 interiors d’illa amb un espai verd que supera la su- perfície d’una desena de camps de futbol; i que els usuaris de la nova escola que es traslladarà als car- rers de Londres–Villarroel, i que tindrà dues línies educatives quan ara només en té una, estan entu- siasmats. El Sr. Casas subratlla que no hi ha cap reducció de zona verda, que es manté en el conjunt de la Ciutat, perquè només s’està aplicant estrictament una llei, aprovada pel Parlament de Catalunya, que determina que no cal suplementar la dotació de zones verdes i equipaments quan es vulguin crear habitatges do- tacionals per a joves, gent gran i persones en condi- cions especials, cosa que el govern municipal ja pre- tenia fer l’any 2000, però el Govern de la Generalitat, aleshores en mans de Convergència i Unió, li ho im- pedí. Afegeix que en el solar objecte d’aquest debat, que sempre ha estat qualificat com a equipament, hi haurà una escola primària, una escola bressol, una pista esportiva i, a més, habitatge dotacional per a jo- ves, segons un projecte que té una gran qualitat. El Sr. Puigdollers pregunta per què el Sr. Portabe- lla no ha dit res de l’edifici de l’avinguda de Roma; i fa notar que el ritme de recuperació d’interiors d’illa ha estat pràcticament d’una per cada any de govern a càrrec de les actuals forces polítiques progressistes, les quals han acceptat, a més, pagar-ne un preu que ha comportat l’atorgament de més edificabilitat a l’edi- fici del Corte Inglés, situat a prop de la plaça de Fran- cesc Macià, i la requalificació de l’edifici de Telefónica situat a l’avinguda de Roma; i que la manca absoluta de política de sòl i d’atenció a les oportunitats de compra de sòl i d’atenció a les oportunitats de com- pra de sòl està portant aquest Ajuntament al desastre actual, que implica haver de requalificar el solar de la Telefónica situat a l’avinguda de Roma per a poder guanyar un interior d’illa magnífic. El Sr. Portabella puntualitza que ProEixample, SA, creada el 1998, ha fet una tasca espectacular en aconseguir recuperar en set anys 28 interiors d’illa; i que l’atenció que es presta a les oportunitats que ofe- reix la realitat diària, queda ben demostrada en el cas de Telefónica esmentat pel Sr. Puigdollers. El Sr. Casas posa en relleu que d’edificis qualifi- cats d’equipament se n’han aconseguit altres onze; que s’ha augmentat en 5.000 metres quadrats la su- perfície d’equipaments de la Ciutat; que s’han gua- nyat dos interiors d’illa; que s’ha rescatat dels afanys constructius el sostre no edificat encara, i que mai més no podrà ser-ho, que hi havia en dos edificis ca- talogats situats l’un a l’avinguda de la República Ar- gentina i l’altre, obra de Puig i Cadafalch, a l’Eixam- ple; i que tot això ha estat possible, sortosament, perquè l’Ajuntament té molta gent dedicada a la ges- tió de sòl. S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 497 les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tam- bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villa- grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 14. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge sobre la finca de propietat municipal situada en el carrer de Can Travi, núm. 30B, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatges amb serveis per a gent gran, de conformitat amb el conveni de col·la- boració amb l’esmentat organisme, aprovat pel Ple- nari del Consell Municipal el 21 de juliol de 2004, i for- malitzat el 27 de juliol de 2004; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, pro- cedir a constituir el dret; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les condicions del document an- nex, que s’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de to- tes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 15. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge sobre la finca de propietat municipal situada en el passeig d’Urrutia, núms. 1-11, grafiada en el plànol annex, per un termi- ni de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatges amb serveis per a gent gran, de conformitat amb el conveni de col·la- boració amb l’esmentat organisme, aprovat pel Ple- nari del Consell Municipal el 21 de juliol de 2004 i for- malitzat el 27 de juliol de 2004; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, pro- cedir a constituir el dret; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les condicions del document an- nex, que s’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de to- tes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre- cedents. La presidència disposa, tal com es convingué a la Junta de Portaveus, el debat conjunt dels tres dictà- mens que segueixen en l’ordre del dia. 16. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge sobre la finca de propietat municipal situada en el carrer Camí Antic de València, núms. 96-116, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatges per a joves en règim de lloguer i habitatges amb serveis per a gent gran, de conformitat amb el conveni de col·laboració amb l’esmentat organisme, aprovat pel Plenari del Consell Municipal el 21 de juliol de 2004 i formalitzat el 27 de juliol de 2004; sotmetre l’expe- dient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo en escriptu- ra pública d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de to- tes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 17. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge sobre la finca de propietat municipal situada en el carrer del Bronze, núms. 5-7, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatges per a joves en règim de lloguer, habitatges amb serveis per a gent gran, i d’altres equipaments de caràcter local, de conformitat amb el conveni de col·laboració amb l’esmentat orga- nisme, aprovat pel Plenari del Consell Municipal el 21 de juliol de 2004 i formalitzat el 27 de juliol de 2004; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclama- cions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; ins- criure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcal- dia per a la realització de totes les actuacions enca- minades a concretar, clarificar i executar el present acord. 18. Constituir un dret real de superfície a favor de la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió SA (REGESA) sobre la finca de propietat mu- nicipal situada en el carrer de la Selva, núms. 59-61, grafiada en el plànol annex, per un termini de setan- ta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construc- ció i gestió d’habitatges per a joves en règim de llo- guer, de conformitat amb el conveni de col·laboració amb l’esmentada societat, aprovat pel Plenari del Consell Municipal el 21 de juliol de 2004 i formalitzat el 26 de juliol de 2004; sotmetre l’expedient a infor- mació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les ac- tuacions encaminades a concretar, clarificar i execu- tar el present acord. El Sr. Puigdollers anticipa l’abstenció dels mem- bres del Grup de Convergència i Unió en els tres dic- tàmens. El Sr. Cornet avança també l’abstenció dels regi- dors del Grup del Partit Popular, alhora que fa notar, com a mostra de l’eficiència en la gestió municipal, que en els sòls que avui se li cedeixen, el Patronat Municipal de l’Habitatge havia de començar a cons- truir-hi el 2005, però no ho farà fins al 2006 i amb unes desviacions de costos considerables. El Sr. Casas posa en relleu que les diverses ces- sions de sòl que s’aprovaran en el curs d’aquesta sessió demostren l’existència d’una política d’ha- bitatge que els Grups de l’oposició s’obstinen a negar. S’aproven els tres dictàmens en debat amb l’abs- tenció dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fan- dos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 19. Aprovar el Conveni de col·laboració entre l’A- juntament de Barcelona, la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, la Federació Catala- na d’ONG per la Pau i la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans per al foment de la solidaritat i la cooperació i que preveu la cessió d’ús gratuïta a pre- cari del local patrimonial municipal ubicat en la planta baixa i altell de la finca dels carrers de les Tàpies, núms. 1-3 i Nou de la Rambla, núms. 66-74; sotme- tre’l a informació pública durant un termini de quinze dies i, de no presentar-s’hi al·legacions, tenir-lo per definitivament aprovat; i facultar l’Alcaldia per a la a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006498 realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen. 20. Autoritzar la societat Tractament i Selecció de Residus, SA, a actuar com avalador del vint per cent (20%) del préstec de 6.000.000 d’euros a Districlima, SA, a atorgar per Caixa d’Estalvis i Pensions de Bar- celona (la Caixa) com entitat financera mediadora de la línia ICO-IDAE 2005, en els termes que s’adjunten, condicionat a la resolució favorable de la sol·licitud de finançament ICO-IDAE. S’aprova el dictamen anterior amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 21. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública. Aprovar definiti- vament la modificació dels Estatuts de l’Institut Muni- cipal de Mercats, per a la seva adequació en organis- me autònom local, d’acord amb l’article 85 bis de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local. Facultar el seu president perquè realitzi les actua- cions necessàries per a l’efectivitat d’aquest acord. S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen. 22. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública. Aprovar definiti- vament la modificació dels Estatuts del Patronat Mu- nicipal de l’Habitatge, per a la seva adequació a enti- tat pública empresarial, d’acord amb l’article 85 bis de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim lo- cal. L’adequació i els seus Estatuts tindran efectes a partir de l’1 de gener de 2006. Facultar el seu presi- dent perquè realitzi les actuacions necessàries per a l’efectivitat d’aquest acord. S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 23. Aprovar inicialment l’expedient de modificació de crèdits del Pressupost 2005 de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat consistent en la con- cessió d’un crèdit extraordinari de 500.000 euros. Aplicar-ho contra la partida 0100.47000.31284 del Pressupost de despeses de 2005. Finançar-ho amb càrrec al romanent de tresoreria de 2004. Sotmetre’l a informació pública, donant-lo per aprovat definitiva- ment en cas que no s’hi presentin reclamacions dins el termini d’exposició pública. 24. Resoldre les al·legacions presentades durant el termini d’exposició pública a l’aprovació inicial del Re- glament intern de funcionament del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona, d’acord amb l’informe que consta a l’expedient, i aprovar-lo definitivament. 25. Nomenar membres del Consell de Ciutat, com a persones d’especial representació i rellevància ciu- tadana, la Sra. Anna Cabré i Pla, i els Srs. Joaquín Calvo i Jaques i Carles Duarte i Montserrat, en subs- titució del Sr. Lluís Permanyer i Lladó, i de les Sres. Encarna Roca i Trias i Laia Marull i Quintana. S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre- cedents. La Presidència disposa que es tracti en aquest mo- ment la moció següent, tal com es convingué a la sessió de la Junta de Portaveus tinguda ahir i en la qual se’n declarà la urgència: Única. Resoldre les al·legacions presentades a l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, en el sentit i termes que figuren en l’informe que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït a efectes de motivació; i aprovar definitivament l’Orde- nança esmentada. La ponent de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació, Sra. Escarp, comença la presentació de l’Ordenança de mesures per a fomentar i garantir la convivència en l’espai públic dient que tal ordenança no es pot entendre ni llegir sola ni aïllada, sinó que s’inscriu en la preocupació del govern de la Ciutat per l’espai públic, preocupació que ve de lluny i que el portà a definir, en el Programa d’actuació municipal 2004-2007, el civisme i la convivència com a primer eix estratègic del mandat; que s’hi explicita que l’Ajuntament no defugirà cap de les seves responsa- bilitats en aquest terreny; que l’Ordenança en debat respon a les noves situacions que es produeixen a les ciutats, entre les quals Barcelona no és pas cap excepció, i que tenen un reflex en l’espai públic, i for- ma part d’un conjunt d’eines, com són la Carta Muni- cipal, el Conveni de col·laboració entre la Guàrdia Ur- bana i els Mossos d’Esquadra, els programes d’atenció a les persones, a la justícia de proximitat o la Carta de drets i deures dels ciutadans. Continua dient que l’Ordenança, en la qual s’ha tre- ballat des de fa set mesos, posa l’èmfasi en l’espai públic perquè és l’escenari privilegiat de la convivèn- cia on es fa més evident la necessitat d’harmonitzar els usos en cas d’interessos contraposats, de manera que una lectura al marge d’aquest context només n’oferiria una visió esbiaixada; que s’ha buscat que sigui una eina eficaç i innovadora que doni resposta a les noves situacions i garanteixi un ús compartit de l’espai públic d’acord amb el contingut de la Carta Municipal i les modificacions de la Llei de bases del règim local; que així, per primera vegada en l’Estat, s’ha pogut elaborar una regulació positiva clarament innovadora que, a diferència de les simplement prohi- bitives, permet treballar, mitjançant la mediació, les mesures substitutòries i la sanció, per harmonitzar usos; que l’eficàcia s’ha cercat amb un text clar i amb vocació de tractament transversal de les conductes, a fi de poder donar resposta a aquelles demandes que tantes vegades s’han sentit en el territori, perquè els nous problemes derivats de l’ocupació intensiva, i a vegades abusiva, de l’espai públic afecten de forma essencial els veïns i veïnes dels nostres barris; i que hi eren necessàries la claredat, perquè tothom pugui conèixer els seus deures i el marc que els regula, i la transversalitat, perquè els problemes no es volen amagar, sinó afrontar amb el treball conjunt de tots els serveis municipals. Posa en relleu, a continuació, que aquest debat parteix d’un treball previ, en el qual ha d’agrair l’es- forç dels Serveis Jurídics, que han sabut fixar els cri- teris polítics i els han dotat de seguretat jurídica, va- lent-se, fins i tot, d’estudis de Dret comparat; que després de les aportacions dels partits polítics, se n’acordà l’aprovació inicial i la posterior obertura d’un període de treball i participació tant amb els Grups polítics com en els espais de participació i en els es- pais mediàtics, treball en el qual la Ponència ha cer- cat sempre el diàleg obert i el consens en les solu- cions i s’han canviat posicions i s’han acceptat idees, modificacions i canvis, de manera que l’Ordenança n’ha sortit reforçada amb una majoria de la qual li hauria agradat que ningú no s’hagués exclòs, també ha sortit millorada amb aportacions que han permès NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 499 aclarir-hi conceptes i dotar-la de més transversalitat, respectant els principis de claredat i aplicabilitat; que el text en debat s’ha sotmès al procés participatiu més intens que mai s’hagi produït en una ordenança municipal, amb veus, crítiques però també favora- bles, molt diverses, a cap de les quals no serà indife- rent el procés d’aplicació de la nova ordenança; i que posar totes les crítiques en un mateix sac pot oferir una visió falsa de l’exercici legítim i democràtic de l’autoritat municipal. Recalca, més endavant, que el text sotmès a apro- vació té en la garantia de la convivència en l’espai públic, l’única justificació de totes i cadascuna de les conductes que regula: per tant, és una norma, no no- més de civisme, sinó de convivència, que no fa judi- cis morals sobre les conductes ni criminalitza cap sector de la població, sinó que regula la seva coexis- tència amb tots els altres usos de l’espai públic; que tampoc no és una norma arbitrària, perquè en cada una de les conductes regulades hi ha un fonament de dret que defineix què es pretén protegir, ni una norma exclusivament sancionadora, i així en el seu títol III defineix la proporcionalitat, la ponderació i les mesu- res alternatives; que la nova Ordenança respon a la protecció dels valors que Barcelona té com a ciutat, els de la llibertat, la cohesió social i la solidaritat i, per això, defensa que l’ús de l’espai públic ha de trobar el seu just límit en la dignitat de les persones, en el dret a gaudir d’un espai públic de qualitat, i en el dret al descans; que, per tant, és una eina al servei de la convivència en el carrer i busca un efecte dissuassori de determinades conductes, perquè en l’espai públic cal, sobretot, posar l’accent en el respecte a les per- sones i als béns i, en aquest sentit, l’Ordenança vol establir, com a deure general de tothom, l’obligació d’utilitzar correctament els espais públics, els serveis, les instal·lacions i el mobiliari. La presidenta del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A, Sra. Mayol, recorda que en la sessió extraordinària del proppassat dia 6 de setembre co- mençà la seva intervenció dient: que el seu Grup te- nia la voluntat d’enfocar aquell debat defugint el ca- tastrofisme i el reduccionisme, però no pas negant l’existència d’uns problemes diversos en les seves causes i, per tant, també en les solucions; que els problemes en l’ús de l’espai públic no eren exclusius de la nostra ciutat, però aquell dia tocava parlar de Barcelona; que volia expressar, d’entrada, el compro- mís i la voluntat ferma del seu Grup en el si del go- vern municipal d’afrontar i resoldre aquesta proble- màtica; que per fer-ho calia, en primer lloc, una bona diagnosi diferenciada de problemes i causes que no faci reduccionisme ni multiplicacions, sinó que accep- ti la complexitat del fenomen, perquè no es poden posar en el mateix sac la desestructuració social i personal, la mala educació, el vandalisme o la delin- qüència, i s’havien de diferenciar els comportaments socials rebutjables, com orinar al carrer o embrutar-lo indiscriminadament, dels conflictes en l’ús de l’espai públic, que són producte de la confrontació d’interes- sos entre generacions o activitats, i també dels fenò- mens antics amb noves cares que es produeixen en l’espai públic, com la mendicitat o la prostitució. Continua dient que tres mesos més tard ha de rei- terar aquestes paraules i les propostes que aleshores formulava per encarar la situació creada, que sintèti- cament eren: 1r) continuar posant l’èmfasi i aprofun- dir les polítiques públiques per a fer front a l’exclusió en totes les seves formes; 2n) millorar la capacitat de gestió i d’inspecció i els recursos destinats a fer front als problemes de neteja, soroll i incivisme, cosa a la qual donava molt valor perquè resulta més fàcil con- feccionar normes; 3r) apostar per gestionar de mane- ra intel·ligent i diferenciar la competència i diversitat d’interessos en l’ús de l’espai públic mitjançant acords en el territori davant els conflictes d’interessos que es poden generar en un territori, l’Ajuntament s’ha d’implicar en una gestió micro que tingui en compte els interessos de tothom; 4t) millorar l’eficàcia en el compliment de la normativa vigent de dues ma- neres, amb més i millors serveis públics de policia i amb la regulació dels buits normatius avui existents, amb unes normes que han de ser poques i clares i que s’han de poder fer complir, tot defugint, però, d’una excessiva confiança en la llei, perquè canviar la llei no canvia la realitat ni s’ha d’utilitzar com una va- reta màgica per a resoldre els problemes. Confia, doncs, que s’entengui el desacord del seu Grup amb l’Ordenança en discussió, desacord que és conseqüent amb els plantejaments que acaba de re- cordar i que es traduirà en un vot contrari. Explica que tal desacord té quatre grans raons: 1a) L’Ordenança regula comportaments ja regulats i, per tant, calia millorar l’eficàcia a l’hora de fer com- plir la normativa vigent. 2a) S’hi regulen també comportaments, com ara el joc, que en la seva opinió s’haurien de gestionar a través de l’autoregulació, que a Barcelona ja funciona positivament en molts casos, i quan no sigui així, l’Ajuntament hauria de procurar estimular-la promo- vent acords entre les parts implicades. 3a) S’hi barregen problemàtiques i realitats d’arrel social amb actes individuals irresponsables, incívics, vandàlics o delictius, així, d’una banda, encara que s’afirmi que no s’hi persegueix la mendicitat d’arrel social, se li dedica tot un capítol, es prohibeix dormir al carrer a pesar que ho fan persones que no perta- nyen a cap màfia, sinó que són producte d’una desestructuració social, i s’oblida que la mendicitat in- sistent, intrusiva i agressiva està tipificada en l’article 620.2 del Codi Penal, i d’altra, s’entesta a prohibir de- terminades formes de treball sexual al carrer sense que ni el Congrés dels Diputats, ni el Parlament, ni la Generalitat hagin regulat l’exercici de la prostitució com demana el seu Grup amb l’objectiu de garantir els drets de les treballadores sexuals, preservar-ne l’autonomia i evitar que normatives com la que s’està discutint afavoreixin el negoci dels proxenetes, as- pecte aquest en el qual s’ha de posar molta cura: per tant, li sembla precipitada la regulació que conté l’Or- denança, la qual davant l’existència de conflictes, opta per primar determinats interessos en una qües- tió molt delicada, malgrat que l’Ajuntament només s’hauria de plantejar establir normes sobre l’ús de l’espai públic per aquestes activitats, quan el Congrés dels Diputats hagués garantit drets a les treballadores sexuals i l’autonomia en l’exercici de la seva profes- sió, ja que actualment els conflictes que hi ha, per exemple al barri de Sant Antoni, entre veïns, comer- ciants i treballadores sexuals es poden afrontar exi- gint una major eficàcia en l’aplicació dels preceptes del Codi Penal que permeten perseguir les màfies, exigint també una major eficàcia en l’aplicació de les normes penals sobre la prostitució de menors i mit- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006500 jançant acords de regulació entre les parts, perquè hi ha hagut interlocució amb les treballadores sexuals i estan disposades a seure’s a parlar amb els veïns i comerciants i en això l’Ajuntament en té un paper a jugar, i tanmateix l’Ordenança tria i amb l’opció, que no és neutra, de posar sota un mateix paraigües comportaments tant diversos s’està enviant a la so- cietat un missatge que identifica comportaments i re- alitats que no tenen res a veure entre si, i s’està con- tribuint a estigmatitzar més encara la mendicitat i la prostitució. 4t) Per endolcir el caire polític de l’Ordenança, les polítiques públiques per a fer front a realitats com la mendicitat o la prostitució, se subsumeixen en les po- lítiques de seguretat, plantejament que avui està en el mercat de les idees i del qual Tony Blair és un bon representant; tanmateix les polítiques socials han de ser garanties de drets individuals per una vida digna i no pal·liatives per garantir l’ordre com a bé superior. Significa que el debat no està entre actuar o no ac- tuar ni entre governar o no governar, sinó en com ac- tuar i en com governar; i que, en opinió del seu Grup, hi ha una altra manera diferent de governar els con- flictes de convivència que avui hi ha a la Ciutat, la de fer-ho des de l’Esquerra i amb valors d’esquerra, que recorden que no hi ha sense política i no hi ha política sense valors. Acaba remarcant que aquest plantejament està re- collit des de fa deu anys en l’Ordenança sobre l’ús de l’espai públic, on es diu, i el seu Grup ho comparteix plenament: que la regulació de la convivència al car- rer no es pot fer de forma rígida i predeterminada lle- vat d’alguns temes en què cal ser contundents; que la dificultat per a definir exactament i detalladament allò que és permès i allò que és prohibit deriva no només de la heterogeneïtat de les activitats que s’exerceixen als espais públics, sinó també de la variabilitat històri- ca d’allò que és acceptable o convenient, de la ràpida evolució dels costums, i de la dificultat de preveure els interessos públics i privats, que cal harmonitzar en cada cas; que totes aquestes circumstàncies fan poc recomanable la regulació casuística i detallada i, per això, cal proposar una regulació flexible basada en clàusules generals que sigui capaç d’adaptar-se a circumstàncies variables, norma que s’entén preferi- ble a una altra que defineixi amb tot detall què es pot fer i què no, ja que aquesta seria encarcarada i inca- paç d’adaptar-se a situacions particulars de manera que inevitablement quedaria desfasada l’endemà d’haver-la aprovat; que pel que fa al contingut subs- tantiu, les activitats que es desplegaran als carrers i espais públics es fa protegint i posant l’accent en la llibertat dels ciutadans i, per tant, es defuig de restric- cions gratuïtes i de limitacions basades en prejudicis morals que han estat tradicionals en les ordenances municipals d’aquest país. El president del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, Sr. Portabella, subratlla, d’entrada, que l’Ordenança en debat té per objecte regular una part de les activitats que es produeixen a l’espai públic urbà, cosa que totes les ciutats tenen la necessitat de fer en tractar-se d’un espai comú on tenen lloc múlti- ples activitats que cal compaginar, perquè la presèn- cia en carrers i places dels diferents grups humans, més o menys nombrosos, que hi ha en les aglomera- cions urbanes necessita una regulació que eviti que l’ús intensiu i únic d’un espai per part d’un determinat grup en comporti la privatització o incomoditats que acaben en exclusions d’altres grups: per tant, l’espai públic necessita un procés de sociabilització que n’impedeixi l’apropiació per part d’algú, fet del qual les classes populars en pateixen principalment les conseqüències, i cal garantir el lliure accés per part de tothom a l’espai públic. Afirma que tal ordenança no conté cap tesis sobre la prostitució, ni sobre la mendicitat, ni sobre els pati- nadors, ni sobre cap altre col·lectiu humà, sinó que parla de compaginar els usos entre els diversos col·lectius urbans, especialment en aquells llocs on s’hi produeixen activitats de manera més intensiva; que el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya ha formulat les seves múltiples esmenes en aquest marc de sociabilització, perquè inicialment l’Ordenança s’escorava més cap a les mesures relacionades amb la seguretat que no pas cap a les de caràcter social, però l’actitud negociadora i transformadora del seu Grup, conjuntament amb la d’aquells que ha partici- pat en la negociació, ha estat capaç: d’incloure-hi as- pectes de caràcter social i garantistes i conceptes propis de la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a les ciutats impulsada per Barcelona i apro- vada a Saint-Denis per moltes ciutats europees; d’in- troduir-hi també la redacció, en el termini d’un any, de la Carta de drets i deures dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona; d’estendre-hi igualment el principi de la mediació, a la qual s’ha de recórrer abans de fer-ho al Codi Penal, i que implica les intervencions neces- sàries per a defugir el conflicte; i d’incorporar-hi igual- ment actuacions de caràcter social per a aquelles persones que les puguin necessitar per les activitats que desenvolupen a la via pública, com ara el pla d’abordatge integral del treball sexual que figura a l’Ordenança i té també una traducció pressupostària, perquè les paraules tenen el seu valor que no poden perdre, especialment en l’àmbit polític. Insisteix que durant el procés de negociació el seu Grup ha mantingut un actitud transformadora i media- dora, si calia fins a l’extenuació, i ha buscat els ele- ments que acaba d’explicar. Sosté, més endavant, que quan s’analitzen els tex- tos costa no estar d’acord amb determinades coses perquè, concretament. quan s’hi parla de la mendici- tat no s’està fent pas referència a la mendicitat d’arrel social, i es preveu la persecució de la mendicitat amb menors, aspecte que li sorprèn que no es consideri idoni en un moment en què s’està qüestionant la pre- sència de menors en la publicitat; i quan s’hi tracten els jocs, que formen part de la vida de les persones, i de la societat, tampoc no es parteix de cap tesi, sinó del fet que la seva presència massiva o intensiva en un determinat espai pugui impedir-hi altres usos. Afe- geix que, efectivament, no hi cap ordenança que pu- gui resoldre-ho tot, i així l’ocupació inacceptable de la via pública amb cotxes que es volen vendre s’aborda en una altra ordenança, ara bé l’Ordenança en debat no renuncia a regular algunes activitats sobre la via pública per difícils que sigui fer-ho, justament per evi- tar l’estigmatització de determinats col·lectius perquè un grup, quan suscita les queixes d’uns veïns, queda estigmatitzat, preocupació aquesta que portà a apro- var una esmena per la qual la menció dels diversos col·lectius als quals s’aplicava l’Ordenança, se substi- tuí dient que era d’aplicació a tota la gent que està a Barcelona. NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 501 Acaba dient que l’Ordenança busca solucions pac- tades als problemes existents, perquè en un govern de coalició ningú, ni el grup majoritari ni el grup mino- ritari, se’n surt al 100%, sinó que tothom fa allò que pot en la línia que defensa; ara bé, per al seu Grup el text sotmès a l’aprovació del Consistori conté el nucli essencial d’allò que és necessari per a administrar, gestionar i construir l’espai públic comú. El president del Grup del Partit Popular, Sr. Fer- nández Díaz, manifesta que sempre ha defensat una Barcelona ordenada i social, en la qual es facin com- plir les lleis i les ordenances per a garantir la segure- tat i l’eficàcia en la lluita contra l’incivisme i s’exercei- xi, sense camp mena de complexos i amb tota la determinació, el principi d’autoritat, és a dir, aquelles facultats que la ciutadania ha atorgat al poder públic perquè garanteixi el compliment de les lleis i les orde- nances i, també, la seguretat i convivència des del respecte a tots; i que tals normes han d’estar impreg- nades d’un clar sentit social, especialment vers aquells sectors més desfavorits de la societat als quals la vida ha girat l’esquena i, per tant, l’Ajunta- ment ha d’ajudar-los a redreçar la seva situació. Considera, doncs, que l’ordenança que avui es presenta hauria de donar resposta als drets i a les in- quietuds de tots, però no pot afirmar que això s’hagi aconseguit, perquè potser aconsegueix resoldre l’incivisme d’avui, però no assegura una convivència acurada demà, ja que hauria de ser capaç de conci- liar alguns aspectes vinculats amb la seguretat, tots els relatius a la convivència i també tots aquells que estan impregnats d’un clar sentit social; que la nova ordenança és una peça més del puzzle que formen totes les polítiques municipals, de manera que tal peça ha d’encaixar amb totes les altres i estar engrei- xada amb els recursos necessaris perquè sigui ope- rativa. Significa que, per aquest motiu, en la primera ses- sió ordinària d’aquest mandat demanà un pla de xoc per a garantir l’eficàcia de la lluita contra l’incivisme i perseverà en les idees que la Ciutat s’havia escapat de les mans al Sr. Alcalde i que l’incivisme era un de- nominador comú en els nostres barris i, per tant, calia lluitar-hi en contra, no pas des d’allò que era política- ment correcte, sinó ciutadanament necessari; ara bé el govern municipal rebutjà aquest plantejament dient que no calia revisar les ordenances municipals, però ara rectifica i el seu Grup ho celebra perquè li sembla un pas endavant. Sosté que Barcelona necessita, lògicament, una ordenança eficaç: que s’apliqui des de la convicció; que disposi dels recursos necessaris per a no conver- tir-se en un paper mullat; que contingui posiciona- ments clars, perquè pugui ser efectiva; que permeti passar de l’“autoritat zero” a la “fermesa 10” amb con- vicció de govern; que compti amb el suport d’uns serveis municipals que actuïn de manera eficient i su- ficient davant els problemes de neteja i de reposició del mobiliari urbà malmès per actes incívics o vandà- lics; que resolgui les situacions que viuen les perso- nes sense sostre o que practiquen la mendicitat o la prostitució, darrere dels quals a més de qüestions re- lacionades amb la seguretat i l’activitat de màfies or- ganitzades, hi ha una drama social al qual l’Ajunta- ment no ha donat resposta; i que compti també amb una Guàrdia Urbana suficient en els barris i, tanma- teix, aquest Cos ha vist com any rere any s’anava re- duint la seva plantilla perquè els tímids intents d’am- pliació que s’han acordat només han servit per a co- brir les baixes produïdes el mateix any, fins al punt que el protagonisme donat als Mossos d’Esquadra en l’aplicació de les ordenances municipals ha desbor- dat les possibilitats d’actuació dels efectius d’aquest Cos que s’han desplegat a Barcelona, raó per la qual, a juí seu, no s’ha facilitat el protocol que havia d’expli- citar tal participació. Per les consideracions que acaba d’exposar, recla- ma, doncs, una ordenança diferent de la presentada, tot comentat que en el curs d’aquesta sessió es posa- ran damunt la taula tres formes, totes legítimes, d’en- tendre-les, la dels tres partits que li donen suport, la del Partit Popular i la d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A però, a parer seu, el Sr. Alcalde no hauria de permetre que un grup faci el doble paper de govern i oposició com farà el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A, que ha apel·lat als seus principis ide- ològics per justificar el seu vot en contra de l’Orde- nança en debat i, en canvi, haurà de renunciar-hi a l’hora d’aplicar-la des del govern de la Ciutat; per tant, encara que no espera pas que per tal motiu el Grup esmentat abandoni l’equip de govern, sí que es- pera que finalment, al cap de tres anys de mandat, el Sr. Alcalde lideri la Ciutat i els seus projectes més emblemàtics, un dels quals és justament l’Ordenança en debat, de la qual el seu Grup s’alegra –tot i que s’abstindrà en la votació– perquè comporta la rectifi- cació dels criteris anteriors que mantenien el Sr. Alcalde i el govern municipal, quan defensaven que no calia una nova ordenança, sinó que bastava relle- gir les ordenances vigents i que per a lluitar contra l’incivisme calien moltes campanyes publicitàries, mentre el seu Grup reclamava, en canvi, que hi hagués unes normes clares i més Guàrdia Urbana al carrer, i que es passés d’“autoritat zero” a “fermesa 10”. Pensa que, tot i els avanços en qüestions indica- des en les seves al·legacions, com ara l’entrada en vigor de l’Ordenança l’endemà de la seva publicació i, per tant, sense cap moratòria, o la prohibició de l’acti- vitat dels netejavidres, o la consulta a l’opinió dels pa- res davant el dilema entre sanció o correcció, o l’exi- gència d’una autorització visible per a la venda ambulant, o la desaparició del precepte que sancio- nava qui protestava des de casa seva, cal anar més enllà aprovant una ordenança que doni resposta a les persones més desfavorides i desemparades i que sa- tisfaci també a aquells que volen gaudir del seu barri sense haver de patir l’exercici de la prostitució al cos- tat o a la porta de casa seva, i als botiguers que pa- guen els seus impostos i han de patir la competència del “top manta”. Addueix també que en la nova Ordenança hi ha confusions perquè quan es diu que col·laboraran en l’aplicació de la nova ordenança els treballadors que prestin serveis en la via pública, no se sap si s’està fent referència, com demanava el Grup del Partit Po- pular, als vigilants de les zona blaves i verdes o tam- bé als treballadors de Parcs i Jardins o al personal dels serveis de neteja; que tampoc hi ha cap concre- ció sobre el cos d’inspectors ni s’hi parla dels volunta- ris cívics; que no s’hi resol el problema del “botellón”, perquè es manté el redactat de l’ordenança anterior i la referència al consum d’alcohol a la via pública en envasos de vidre o llauna, és insuficient, perquè s’o- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006502 blida dels de plàstic i el tetra-brick, que són ben fàcils de trobar en els estands de qualsevol supermercat o botiga de queviures; que no s’hi prohibeix expressa- ment l’exercici de la prostitució en els carrers de la Ciutat i, per tant, molts barris continuaran tenint-ne i segurament només s’aconseguirà que es traslladi d’uns carrers a uns altres o que allà on hi havia cinc prostitutes, només n’hi hagi una; que no s’hi ha prohi- bit tampoc el nudisme en el carrer ni s’hi han recollit les propostes del seu Grup sobre el turisme cívic i so- bre els ciclistes incívics; i que en l’expedient no hi ha tampoc cap memòria que avaluï els costos d’aplicació de la nova Ordenança, ni el nombre d’agents, ni els mitjans necessaris per a fer-la complir. Demana que el posicionament del seu Grup no se simplifiqui dient que només pretén prohibir la prostitu- ció i la mendicitat, perquè parteix del reconeixement del dret de tothom, tant d’aquelles persones que pa- guen els seus impostos i tenen el dret de gaudir del seu barri com d’aquelles altres que es troben en una situació desfavorida en la nostra societat, de manera que la incorporació a l’Ordenança de determinades prohibicions o restriccions d’activitats o pràctiques en els nostres carrers comporti per a l’Ajuntament l’obli- gació de donar resposta a determinades situacions; així, concretament, en relació a les persones sense sostre, el seu Grup no pretén pas que els agents de la Guàrdia Urbana o el personal dels serveis munici- pals es limitin a advertir-les que està prohibit dormir al carrer, sinó que les invitin a acompanyar-los, perquè tenen l’obligació d’oferir-los tota l’ajuda i els serveis socials o de salut mental que necessitin, tanmateix el govern municipal no ho ha volgut acceptar, perquè no ha estat capaç de dotar amb els recursos necessaris el Pla d’inclusió social ni de prestar l’atenció que es mereixen a les persones sense sostre. Acaba reiterant que cal una ordenança de civisme i convivència amb uns continguts clars i més eficaços, amb els recursos necessaris perquè es pugui aplicar, i amb convicció, part del govern municipal, d’exigir-ne el compliment passant de l’“autoritat zero” a la “fer- mesa 10”, amb una presència de la Guàrdia Urbana en els barris suficient per a fer-la complir, i amb uns serveis municipals dotats també de manera suficient perquè puguin atendre els aspectes relatius a la nete- ja i al manteniment i, sobretot, les persones més des- favorides. El president del Grup de Convergència i Unió, Sr. Trias, es planteja, d’entrada, per què és necessària aquesta nova ordenança i diu que és necessària per- què hi ha una greu realitat de deteriorament en l’ús de l’espai públic; que tal situació és producte, en pri- mer lloc, d’un fracàs en l’aplicació de l’anterior, en el preàmbul de la qual hi havia uns valors que ell també comparteix, donat que l’aplicació de tal Ordenança exigia que hi hagués voluntat i capacitat de governar i de liderar i durant una colla d’anys no n’hi ha hagut; que, en segon lloc, tal situació és també el resultat d’haver presentat Barcelona com una ciutat trans- gressora on tot val i d’haver coquetejat amb l’inci- visme, perquè feien gràcia certes conductes que in- dividualment poden semblar simpàtiques, però que col·lectivament són intolerables; que, conseqüent- ment, s’ha produït un clam popular, que vol que l’èxit de la Ciutat sigui compartit i no només d’uns quants, perquè la Ciutat s’ha escapat de les mans a l’Ajunta- ment, el qual ha reaccionat massa tard a l’incivisme, perquè hi ha hagut manca de lideratge i d’idees cla- res i només se li ha encès la bombeta d’alerta quan els mitjans de comunicació han fet aflorar el problema obligant-lo, en la sessió del 6 de setembre, a reconèi- xer les necessitats de fer una nova ordenança, en la qual el Sr. Alcalde demana la col·laboració de tots els Grups i el de Convergència i Unió oferí la seva, a pe- sar que podia sentir-se ofès perquè, quan anterior- ment plantejava aquesta qüestió, era objecte de mo- fes i se l’acusava de recórrer, en la seva tasca d’oposició, a coses que no eren veritat, i tanmateix en realitat era el govern municipal qui estava tancant els ulls a allò que succeïa al carrer. Explica que el seu Grup posà tres condicions a la nova ordenança: la primera, que fos clara a l’hora de donar una resposta i un marc legal als comporta- ments problemàtics; la segona, que fos aplicable; i la tercera, que comptés amb els mitjans necessaris. Destaca que el text definitiu de la nova ordenança recull canvis importants respecte al redactat inicial, on hi havia alguns aspectes que podien generar con- fusió; que s’hi han introduït mecanismes de polítiques preventives sobre diverses qüestions socials, com ara la creació de l’agència sobre el treball sexual, el pla d’inclusió social de les persones sense sostre, el pla de reinserció social i laboral de la gent que es de- dica al “top manta”, o les alternatives a la sanció dels menors, en les qual es dóna un paper important als pares; que s’hi han incorporat també mesures sobre el comerç ambulant i canvis sobre els mitjans tècnics i humans, que s’hauran de concretar en tres mesos; que s’hi confia un paper important a aquelles perso- nes que actuaran com a agents cívics; que s’hi ha produït un canvi de plantejaments reforçant les inter- vencions preventives abans que la sanció, agafant el concepte de salut pública com a fonament de la regu- lació d’algunes conductes; i que tot el text està ama- rat de respecte envers les persones més dèbils. Creu, doncs, que el resultat del tram final de la ne- gociació conduïda per la Sra. Escarp ha estat bo; i, en conseqüència, anuncia que els membres del Grup de Convergència i Unió votaran favorablement la nova Ordenança, que fan seva, però volen advertir que el procés de gestació no s’ha fet bé, ni en les for- mes, ni en el fons: en les formes, perquè era més lò- gic haver escoltat primer la gent i crear una ponència conjunta per arribar a uns acords sobre els valors a aplicar i, en canvi, s’optà per redactar l’Ordenança, presentar-la en públic i, després, acabar negociant, i perquè s’havia de mirar d’aconseguir el consens dels cinc Grups municipals, però ni tan sols s’ha buscat el consens intern de l’equip de govern, cosa que li sap greu i que, fins i tot, considera exigible, donat que a l’hora d’aplicar qualsevol normativa, pot haver-hi dife- rents interpretacions que exigeixen del govern muni- cipal una tasca de mediació que no sembla gaire pos- sible si ni tan sols es capaç de posar-se d’acord en el seu àmbit intern, fet amb el qual ha donat una mala imatge a la Ciutat. Diu, en conclusió, que el seu Grup dóna suport a la nova Ordenança i també a totes aquelles iniciatives que busquin convertir-la en una normativa de tots. El portaveu del Grup Socialista, Sr. Hereu, significa que en el Programa d’actuació municipal, l’Ajunta- ment explicita la voluntat de no defugir les seves res- ponsabilitats, d’assegurar resposta a qualsevol inci- dència i de mobilitzar els agents socials per a la NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 503 preservació de l’espai públic i per a la millora de la convivència en una ciutat que és lliure i oberta, que vol ser fidel a aquesta tradició i que gaudeix i pateix els canvis que es produeixen en el món i que reper- cuteixen en l’espai públic urbà; que el govern munici- pal té un model de ciutat que fa civisme amb el Pla d’inclusió social, amb l’estratègia de creixement eco- nòmic per a generar riquesa, i amb el model de segu- retat, el programa d’autoritat i la justícia de proximitat, i res d’això no és fruit del treball dels dos darrers me- sos, sinó de molts anys de reflexió o d’actuació, és a dir, d’una estratègia de fons en la qual ha participat tot el Consistori, però, sobretot, l’equip de govern i a la qual ara s’afegeix un intent innovador, honest i molt rigorós de disposar d’un instrument que reguli i fo- menti la convivència, és a dir, una eina normativa, transversal, eficaç per a establir fonaments drets per a regular, en una funció típica d’una administració lo- cal, l’ús de l’espai públic, no partint de valors morals, sinó de la coexistència d’interessos que hi confluei- xen especialment en una ciutat tan complexa com la nostra. Subratlla que la nova Ordenança és un instrument democràtic que està d’acord amb la voluntat majorità- ria de la Ciutat que aquest Consistori, i no pas els presents en la sessió de l’òrgan de participació que es tingué fa uns dies, és l’encarregat d’expressar; que es tracta, també, d’un instrument progressista, perquè la manca de convivència i de civisme sempre es posa de manifest en els barris de les classes po- pulars que es desanimen davant els grafits i els sap greu veure com es malmet el patrimoni públic, i que són les que més pateixen pels conflictes de convivèn- cia; que és, a més, un instrument d’acció, perquè la complexitat de les diverses situacions no ha de portar a la inacció i, per tant, les recull i marca estratègies per afrontar-les i resoldre-les; que és, en tot cas, una eina necessària i eficaç, perquè aborda realitats no regulades fins ara en l’ordenament actual i aclareix i revisa normes anteriors i perquè és plenament aplica- ble en descriure i tipificar millor els diversos fenò- mens que es produeixen en l’espai públic i que exi- geixen un tractament integral i alhora diferenciat, explicitant-ne els fonaments de regulació, les normes de conducta, el règim de sancions i les intervencions específiques. Concreta que s’hi preveuen unes actuacions trans- versals que combinen autoritat democràtica, serveis socials i mediació i moltes altres innovacions, com ara els agents cívics, el tractament específic per als menors, la justícia de proximitat, la graduació de les sancions, la reparació de danys, els treballs en bene- fici de la comunitat, el pla d’abordatge integral del tre- ball sexual, no recollides en les normes fins ara vi- gents; que s’hi tracten dotze fenòmens ben reals; que s’hi millora el treball d’identificació de les persones no residents a Barcelona; i que, en definitiva, es procura que l’acció democràtica d’aquest Ajuntament es pu- gui acostar als territoris i oferir el tractament adequat en cada cas. Considera que les normes de regulació de la men- dicitat en l’espai públic han estat caricaturitzades quan calia haver-les analitzat amb rigor, perquè dife- rents serveis municipals ja estan treballant coordina- dament aquesta realitat i cal reconèixer que, evident- ment, hi ha uns elements d’arrel social, però que també n’hi ha d’altres que necessiten un altre tipus de tractament i als quals l’Ordenança aporta respostes: per tant, si ja es comparteixen tots els elements del Pla d’inclusió social, no veu que no es pugui caminar plegats per a afrontar el fenomen, ben palès en els anàlisis fets a peu de carrer, de la mendicitat organit- zada i de la utilització de persones, fins i tot amb discapacitats, amb tal finalitat, i més quan els casos que tenen arrel social, es coneixen un per un amb noms i cognoms perquè els serveis municipals estan treballant coordinadament sobre aquests fenòmens. Observa, més endavant, que la utilització de l’espai públic per a l’oferiment i demanda de serveis sexuals comporta problemes en determinats carrers de la Ciutat i, per tant, l’Ajuntament, sense entrar a regular a fons, perquè no és competència seva, tal activitat, ha de donar resposta adequada als veïns i comer- ciants afectats perquè tenen dret, com qualsevol altre ciutadà, a un ús democràtic del seu carrer. Rebutja, doncs, la caricatura que s’ha fet d’unes normes que es basen en un esforç per a analitzar les realitats de la Barcelona de 2005 i pretenen fer-hi front, des del rigor jurídic i des de la innovació, l’apli- cació de les quals es farà amb criteris i flexibilitat des- prés d’un anàlisi de cada realitat i des de l’autoritat democràtica perquè, efectivament, l’ús de l’espai pú- blic s’ha de basar en l’autoregulació, però quan aquesta falla és legítima la intervenció de l’autoritat democràtica. Comenta, més endavant, que l’Ordenança es plan- teja des de la micro gestió i des d’una opció d’esquer- res que, a més, representa la majoria social de les persones que en aquesta ciutat es consideren d’es- querres; que el seu Grup no la sacralitza, però tam- poc no vol caure en altres il·lusions i vol afirmar la ca- pacitat normativa d’aquest Ajuntament; que en el procés de gestació del text, la tesi que inicialment la Sra. Escarp posà damunt la taula fou després sotme- sa a una negociació, en la qual desitja agrair el treball dels cinc Grups municipals, i a la participació ciuta- dana a través dels òrgans de participació que hi presentaren 40 al·legacions, algunes molt repetides i altres amb unes tesis que, si ara es llegien pública- ment, farien caure la cara de vergonya a certs col·lec- tius; i que, en definitiva, el text en debat s’ha de veure com l’intent d’una administració local que no vol pas- sar del no-res al Codi Penal, perquè enmig hi ha un camp immens per recórrer. Recalca que la pobresa no és incívica, sinó injusta, però la injustícia del món no es pot fer pagar només a l’espai públic de la cantonada i això dóna a l’Ajunta- ment legitimitat per a regular-ne l’ús, més encara quan això ho fa acompanyant-ho amb tots aquells al- tres elements que són compartits per tots els go- verns; que tant des dels Districtes com des dels Òr- gans centrals es treballa sempre buscant l’acord, però, arribat el moment, cal exercir l’autoritat demo- cràtica; que no es pretén estigmatitzar fenòmens, sinó analitzar-los i afrontar-los en tota la seva com- plexitat; i que la política de seguretat d’aquest Ajunta- ment ha incorporat elements de la política d’inclusió social, però no l’ha absorbida i així el Pla d’inclusió social, que és un instrument bàsic de l’actuació muni- cipal, no està subordinat a la política de seguretat en- cara que hi treballi conjuntament. La Sra. Mayol vol puntualitzar: 1r) que amb les màfies i la prostitució de menors no pot haver-hi cap mediació; però, en canvi, en els a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006504 conflictes de convivència ha d’haver-hi tota la media- ció possible, però sense amenaces ni sancions. 2n) que la grandesa de la democràcia és precisa- ment que tots els demòcrates saben que han d’ac- ceptar les normes aprovades per la majoria i, en aquest sentit, ella com a professional i com a política està vivint la paradoxa que, tot i estar per la legalitza- ció de les drogues –no perquè estigui a favor de les drogues, sinó perquè li sembla que des de la legalitat seria més fàcil afrontar la problemàtica que gene- ren–, està dirigint un Pla de drogodependències sot- mès a la política prohibicionista que marquen els Organismes internacionals i de l’Estat; per tant, l’apli- cació de la nova Ordenança per part del seu Grup no hauria de suscitar cap dubte. 3r) que l’Ordenança en debat no és qüestionada només pel Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds-EU i A, sinó per molta altra gent, com ara la Comissió de Defensa de les Persones del Col·legi d’Advocats, l’Observatori dels Drets Humans, l’Associació Catala- na per a la Defensa dels Drets Humans, l’Institut dels Drets Humans de Catalunya, l’Observatori del Siste- ma Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, la Federació d’Associacions de Veïns, la Plataforma Comunitària de Treball Sexual i de Convi- vència, SOS Racisme, la Plataforma Unitària d’ONG- SIDA, el Col·lectiu de Transsexuals, la Síndica de Greuges; però, a més, segons una enquesta publica- da ahir el 41% de la gent de Barcelona creu que la mendicitat no s’ha de regular en una ordenança, i el 35% tampoc creu que la prostitució s’hagi de regular en una Ordenança municipal; i, d’altra banda, en la seva opinió no és neutre abordar en una mateixa or- denança qüestions tan diverses. El Sr. Portabella observa que per al seu Grup totes les persones mereixen respecte com a ciutadans i, per tant, cal comptar amb tothom, és a dir, tant amb els col·lectius de la marginació i la prostitució com amb els veïns i comerciants, i en aquest context s’ha d’entendre la mediació; que l’Ordenança ha de resol- dre la dificultat objectiva de compartir l’espai públic, i en aquest tipus d’ordenances, a vegades costa baixar del principi general a la quotidianitat, però el seu Grup ha fet un exercici per a poder mantenir les se- ves postures amb un criteri de proporcionalitat i amb criteri d’equanimitat quant als drets i deures de tot- hom. Troba lògic, d’altra banda, que el Grup del Partit Popular que defensa el principi de la “tolerància zero” exposat el 1993 per qui aleshores era Alcalde de Nova York i assumit després pels Srs. Aznar i Sarkozy, opti per abstenir-se en una ordenança que no recull tal principi, sinó el de la mediació. El Sr. Trias expressa, primer, la seva coincidència amb la línia marcada pel Sr. Hereu, però no entén perquè no s’ha aplicat fins ara. Recomana, després, que a partir d’ara es miri al fu- tur procurant aplicar la nova Ordenança amb diligèn- cia i fent les coses bé, o sia, governant amb autoritat, cosa que no significa autoritarisme, sinó capacitat de mediar, de fer prevaler la convivència i de conciliar in- teressos diferents intentant afavorir les persones més dèbils que tinguin problemes socials, amb programes socials potents. També recomana que es miri d’explicar bé la nova Ordenança, perquè el preocupa que no s’hagi fet així ni a la Síndica de Greuges, ni a Càritas, ni a un con- junt d’organitzacions, que, vist com ha quedat el text final, en la seva opinió haurien d’estar al costat de l’Ajuntament en la defensa de la nova Ordenança, i també el sorprèn que hi hagi un alt percentatge de gent que cregui que no s’hi ha de regular ni la mendi- citat ni la prostitució quan no es pretén fer això, sinó evitar segons quins usos del carrer. Significa que no es pot dir, com s’ha dit, que la nor- mativa en debat pot contribuir a augmentar el nombre de proxenetes; i que el posicionament del seu Grup davant la prostitució passa pel respecte a les perso- nes i per la necessitat de perseguir l’explotació i abu- sos, intolerables en el segle XXI, que pateixen algu- nes de les persones que s’hi dediquen, no solament en els carrers, sinó també en certs bars i altres locals, però també passa per saber gestionar el problema de convivència en la via pública que tals activitats provo- ca; i pensa que, concretament, l’agència que es pre- veu crear per a afrontar aquesta qüestió no ha estat tampoc prou ben explicada. Matisa, en darrer lloc, que la nova Ordenança no és de dretes ni d’esquerres, sinó de tots, perquè cer- ca el bé dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La Sra. Escarp vol aclarir que la necessitat de la nova Ordenança ha quedat àmpliament justificada en totes les intervencions; que s’ha dit que s’hi regula- ven situacions ja regulades en altres ordenances i, tanmateix, la disposició derogatòria només ha de de- rogar sis articles de l’Ordenança d’usos de la via pú- blica, circumstància que demostra la quantitat de con- ductes i fenòmens que no estaven regulats o tenien una regulació deficient en l’ordenament actual; que el text en debat no prohibeix la mendicitat ni vol amagar la pobresa, que és ben coneguda per tothom a través del Pla d’inclusió social i de la feina diària dels ser- veis socials dels districtes; que només s’hi prohibei- xen aquelles conductes que, sota l’aparença de men- dicitat, representin actituds coactives o obstaculitzin o impedeixin el lliure trànsit de les persones i la convi- vència en l’espai públic, perquè cal separar la mendi- citat social i la coercitiva; que tampoc s’hi regula la prostitució, només s’hi parla de la utilització de l’espai públic quan entri en col·lisió, exclogui o limiti la com- patibilitat dels diferents usos que s’hi produeixen; que, curiosament, ningú no ha posat mai en qüestió els articles de l’Ordenança de locals de pública con- currència on es regulaven els locals on s’exerceix la prostitució i la seva distància respecte als centres es- colars i, en canvi, s’ha qüestionat que això es faci respecte l’espai públic; que el Codi Penal no el ges- tiona aquest Ajuntament i no protegeix els menors d’una escola a 200 metres de la qual s’està exercint la prostitució; i que, en tot cas, coincideix amb la Sra. Mayol en la necessitat que hi hagi una norma supe- rior que doti d’un marc legal aquesta activitat. Recalca que l’Ordenança és un text de govern, progressista, que no amaga la realitat ni arriba tard; que no s’hauria pogut assolir a l’acord que es propo- sa si no s’hagués tingut la valentia política de posar un primer text damunt la taula, i la mateixa decisió impulsarà l’aplicació i avaluació de la nova Ordenan- ça que ve a donar legitimitat democràtica a l’actuació dels treballadors municipals i de la Guàrdia Urbana. Fa notar, més endavant, que en l’enquesta que s’ha esmentat, la pregunta estava mal plantejada, però tot i així les opinions favorables a la regulació de la mendicitat i de la prostitució han estat del 55 i del NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 505 60% respectivament, percentatge que potser hauria estat més alt si la pregunta s’hagués formulat bé; que, efectivament, l’Ordenança ha suscitat moltes veus crítiques, però també moltes veus favorables que s’han pogut sentir en els diversos territoris i estan reflectides en la memòria participativa que l’acompa- nya; que les al·legacions diuen coses que farien po- sar vermell a qualsevol, com ara adduir que “els tri- lers són una forma de vida que des de fa molt temps forma part de la vitalitat de les Rambles de Barcelo- na” per justificar que no es regulin les juguesques en l’espai públic; i que posant en el mateix sac totes les veus crítiques, entre les quals n’hi ha de molt valuo- ses, es menysté la legitimitat democràtica d’aquest Consistori i la seva capacitat d’actuar amb autoritat. El Sr. Alcalde tanca el torn d’intervencions dient que en poques ocasions s’ha seguit en aquest Plenari un debat amb tant silenci i tanta atenció, que estan justifi- cats per la importància del tema, donat que s’estava tractant: els valors de la convivència en una ciutat que té una tradició i una cultura i està sotmesa als vaivens de la història i, conseqüentment, als canvis de l’estruc- tura social i dels usos i costums, tant de les noves ge- neracions com també d’aquells que la venen a visitar o a viure-hi, de manera que poques vegades en un pe- ríode de temps tan curt Barcelona, i les altres ciutats europees, han viscut uns canvis tant accelerats. Explica que en l’Ordenança per a fomentar i garan- tir la convivència en l’ús de l’espai públic, que s’ha ti- rat endavant en defensa de l’estil de convivència de Barcelona, hi ha un element innovador, que és la uti- lització del Dret Administratiu de forma positiva des- prés d’un debat que no s’ha tingut en cap altra ciutat amb la profunditat i la qualitat amb què l’ha impulsat aquest Ajuntament, el qual ha assumit un cop més, com en la Carta Municipal i en tants altres aspectes, un paper de lideratge en posar damunt la taula un element nou, i ha entomat la responsabilitat de mu- llar-se a cercar solució als problemes de convivència que es plantegen en el seu territori urbà; que tot això reclama també un esforç per part de tothom per a en- tendre què persegueix aquest nou text: donar respos- ta als nous fenòmens que comporten ocupació de l’espai públic de manera il·legítima i que molesta i agredeix la convivència amb els veïns, utilitzant, al costat del Dret Penal, que fins ara havia estat la res- posta a la majoria d’aquests problemes, el Dret Admi- nistratiu per introduir mesures de prevenció de mals majors i de situacions irreparables. Subratlla que aquest objectiu legitima plenament, com passa en altres democràcies amb més tradició que la nostra, a tenir un Dret Administratiu local que permeti decidir quines són les normes que de les quals Barcelona es vol dotar, més enllà d’aquelles que el país, la nació o l’Estat puguin aprovar, perquè aquest Ajuntament ha d’utilitzar la capacitat que li atorguen la Carta Municipal i la justícia de proximitat, per donar una resposta, complementària de la de la llei general, en defensa de les persones socialment més febles, donat que aquelles que tenen molts re- cursos no tenen problemes de convivència, perquè poden triar on volen viure i, en canvi, aquelles que no en tenen gaires són les que fan un ús més intens de l’espai públic, que és un dels principals elements de democratització i de sociabilització de la Ciutat. Significa, més endavant, que les ordenances tenen un procés de revisió més àgil que el de les lleis, cosa que permet aprendre dels possibles errors i afinar en les solucions que continguin, de manera que es po- dran introduir en la nova Ordenança aquelles correc- cions i modificacions que semblin més escaients en funció dels resultats de la seva aplicació; que l’Orde- nança en debat no pretén resoldre tots els problemes de convivència existents a la Ciutat, ni és cap vareta màgica per a evitar els conflictes en l’espai públic, que és precisament on s’expressa el conflicte social; que, per tant, tal ordenança s’ha de veure com una peça més del conjunt d’accions, municipals i no muni- cipals, en favor de la convivència que van des de la justícia municipal al Pla d’inclusió social, des dels ser- veis socials a qualsevol actuació pública o privada; i que cal, també, com s’ha dit, explicar què diu de ve- ritat l’Ordenança en debat, la qual no va contra les persones que no tenen mitjans, sinó a favor seu evi- tant-ne les explotacions a les quals estan sovint sot- meses. Posa en relleu que l’Ordenança enceta una nova etapa donant al Dret Administratiu un caràcter positiu que exigirà unes noves pautes d’aplicació i un procés d’aprenentatge compartit; i espera que d’aquí uns mesos, es pugui fer una valoració d’aquest canvi cul- tural, i que podrà comptar amb el suport de tothom per assolir allò que li ha semblat el comú denomina- dor de tots els parlaments que s’han fet. Agraeix, seguidament, el vot favorable anunciat pels Grups de Convergència i Unió i d’Esquerra Re- publicana de Catalunya; i entén les opinions discre- pants que s’han expressat, perquè es tracta d’un tema de valors que no es pot enfocar dins de la pers- pectiva govern-oposició, sinó que va més enllà, per- què es tracta de definir normes de convivència que afecten a tots i cadascú hi vol expressar la seva sen- sibilitat. Creu bo que aquest Ajuntament s’avanci a donar resposta a un fenomen nou, a pesar que ni la Ciutat se li ha escapat de les mans ni la nostra situació és pas pitjor, sinó millor, que la de moltes altres ciutats, i contribueixi positivament a garantir els drets demo- cràtics en l’ús de l’espai públic perquè, altrament, aquells que l’ocupen, a vegades amb molt soroll, se n’apropien i, per tant, té la responsabilitat d’arbitrar en aquest terreny. Acaba agraint el to i el calat del debat que s’ha tin- gut, que creu que transcendirà l’àmbit d’aquest Ajun- tament i portarà a fer reflexions similars en altres ciu- tats; i expressant la disposició a aprendre i a avaluar la ductibilitat i l’efectivitat del text que avui s’aprova, i la confiança que pugui servir perquè els ciutadans i ciutadanes de Barcelona puguin gaudir d’una ciutat una mica millor. S’aprova la moció en debat, relativa a l’Ordenança de mesures per a fomentar i garantir la convivència en l’espai públic, amb el vot en contra dels Srs. For- radellas, Gomà i Fina i les Sres. Mayol i Blasco i amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 26. Ratificar el Protocol per al desenvolupament ur- banístic de l’àmbit de l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu i el seu entorn, signat l’1 de desembre a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006506 de 2005 per l’Ajuntament de Barcelona i Renta Cor- poración Real Estate ON SA (Renta Corporación), amb CIF núm. A- 62.206.313, que té per objecte es- tablir la transmissió a l’Ajuntament dels sòls propietat de Renta Corporación en l’àmbit Fabra i Coats i en- torns, definits en el plànol annex, de 27.390 m2 de su- perfície, qualificats com a zona de transformació a equipaments, clau 17-7, zona de transformació a es- pais lliures, clau 17-6 i vial, clau 5, que serà desenvo- lupada en dues fases: en la primera fase, serà trans- mès a títol de permuta el sòl propietat de Renta Corporación definit gràficament en l’esmentat annex, amb una superfície total de 18.276 m2 que incorpora l’edifici 2 destinat a equipaments públics i el sòl propi- etat de l’Ajuntament de Barcelona, corresponent a la finca 8 de la unitat d’actuació 12 del Pla especial de reforma interior de Diagonal Poblenou, de 2.076,5 m2 de superfície, qualificada com a zona clau 13d; en una segona fase, Renta Corporació transmetrà a l’Ajunta- ment la resta de la superfície de 9.114 m2 amb els edi- ficis industrials a conservar (edificis 1,3,4) destinats a equipaments públics i seran aportats per part de l’Ajun- tament, en contrapartida, els altres sòls o edificabilitats que s’hagin d’incorporar a l’actuació per completar els equilibris adients, que seran transmesos mitjançant la corresponent reparcel·lació o altres permutes, si esca- uen; formalitzar la permuta corresponent a la primera fase en escriptura pública; inscriure-la en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clari- ficar i executar el present acord. El president de la Comissió d’Urbanisme, Infra- estructures i Habitatge, Sr. Casas, explica que grà- cies a aquest protocol, la Ciutat obtindrà uns 31.000 metres quadrats de sòl d’equipaments, zones verdes i viari perfectament urbanitzats i 28.000 metres qua- drats de sostre d’equipaments construïts i consolidats exteriorment en el centre de Sant Andreu; que s’hi preveuen tres fases que s’aniran executant a mesura que es vagin concretant els diferents compromisos; que l’operació es paga mitjançant una permuta i una reparcel·lació de sostres en les dues primeres fases, i en metàl·lic en la tercera, a través d’una opció de compra que l’Ajuntament exercirà directament o cedi- rà a tercers, i els costos corresponen als previstos en el document d’expropiació. El Sr. Puigdollers avança l’abstenció del seu Grup, perquè considera interessant per al barri de Sant Andreu l’obtenció de la propietat pública de Can Fabra, però lamenta que el procés seguit posi de ma- nifest, una vegada més, que aquest Ajuntament no té una veritable política de sòl, perquè la seva actuació en aquest terreny es caracteritza per la venda de sòl públic i quan es decideix a comprar-ne ho fa tard i malament, de manera que està perdent oportunitats en les operacions de compra de patrimoni públic de sòl i quan se n’adona intenta, com en aquest cas, corregir l’error a base de requalificar terrenys qualifi- cats de zones verdes, vials i equipaments a través d’una permuta per a fer habitatges i perdent l’oportu- nitat de fer habitatge de titularitat municipal i tramet als operadors el missatge que procurin comprar sòl amb les esmentades qualificacions, perquè és possi- ble que els el requalifiquin. Pregunta, per acabar, si l’operació té encara ser- rells oberts que obligaran a prendre noves decisions uns mesos més endavant. El Sr. Fernández no qüestiona l’objectiu del Proto- col en debat, la recuperació de Can Fabra per a la Ciutat, però sí les formes i el cost que tindrà no haver fet abans els deures, perquè ha fet necessari in- troduir-hi unes compensacions a una promotora que, com totes, lògicament vol fer negoci i obtenir benefi- cis; per tant, es congratula que el govern municipal rectifiqui, si bé això costarà més diners que si, com era la seva obligació, ho hagués fet abans i amb dili- gència, perquè haurà de reconèixer edificabilitats a tal promotora en altres indrets i, en conseqüència, algú hauria d’assumir responsabilitats. Finalment, sol·licita aclariments sobre les previ- sions de desenvolupament de la tercera fase de l’operació que s’ha d’instrumentar a través d’una op- ció de compra. El Sr. Forradellas expressa el vot favorable del seu Grup i la satisfacció del barri de Sant Andreu per la recuperació de l’antiga fàbrica Fabra i Coats que té una centralitat emblemàtica per la seva història i el seu arrelament en el barri en haver-hi treballat molts veïns encara vius, i que obre més expectatives de fu- tur en permetre disposar d’uns equipaments i uns es- pais verds que no eren a l’abast de la població. Demana que, abans de criticar l’operació, s’analitzi si realment, segons l’estudi econòmic, comporta uns guanys econòmics desmesurats per a la immobiliària o el promotor perquè, en la seva opinió, no hi ha cap “pelotazo”; i indica que el pla d’equipaments determi- narà els que s’ubicaran en tals espais en funció tam- bé de les possibilitats que ofereixen les Casernes de Sant Andreu i el Pla de Sant Andreu – la Sagrera, tot apuntant la conveniència d’instal·lar-hi també algun equipament de ciutat, i habitatge protegit en el front que recau al carrer del Segre. Subratlla que l’operació permet guanyar espais verds i equipaments, generarà vida quotidiana en un indret de gran centralitat i comportarà, per tant, una millora que no serà tan sols urbanística. El Sr. Casas considera que el Sr. Puigdollers cons- cientment ha faltat, i li dol, a la veritat, perquè enlloc del Protocol en debat no es preveu cap requalificació de les zones verdes i del viari de Can Fabra, i sap que només s’està plantejant pagar una part de l’ope- ració del sòl mitjançant una permuta de sostres i sòls d’habitatge lliure i l’altra en diners a través d’una op- ció de compra, tot això precisament per tal d’evitar la requalificació de sòl que pretenia l’empresa. Afegeix que l’Ajuntament pagarà 51,7 milions d’euros, però en recuperarà 4,2 a través del 10% d’aprofitament i obtindrà 14 milions d’euros en forma d’urbanització de 21.000 metres quadrats de zones verdes i viari, i aconseguirà també la consolidació externa de cinc edificis públics d’equipament, el buidatge de tots els sòls d’edificacions, d’ocupants i d’activitats; que el cost, entre els 780 i els 800 euros per metre quadrat, dels 31.000 metres quadrats de sòl i dels 28.000 me- tres quadrats de sostre que s’obtindran amb l’opera- ció, ha de jutjar-se en funció dels 780 euros en què el Jurat d’Expropiació ha estimat –i encara la resolució no és ferma– el valor de repercussió dels 8.000 me- tres quadrats dels sòls d’equipament situats a Diago- nal Mar, dels 1.700 euros per metre quadrat pagats pels terrenys de Puericultura, o dels 1.500 euros per metre quadrat pagats per l’Scènic. El Sr. Puigdollers observa que el principal proble- ma és que l’operació s’ha fet tard i que el govern mu- NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 507 nicipal no ha estat prou amatent i, per això, els pro- motors se li han anticipat. El Sr. Fernández Díaz opina que la incertesa de la tercera fase confirma que l’operació arriba tard; i que si l’Ajuntament s’hagués anticipat a la promotora, els beneficis socials i de ciutat que l’operació comporta haurien estat més grans: per això, ha parlat abans de manca de diligència. El Sr. Alcalde creu que els Grups de l’oposició es resisteixen a admetre que l’actuació els agrada i, per això, han de recórrer a dir que arriba tard. S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. 27. Adoptar la iniciativa de modificar l’apartat 5è de l’article 66 de la Carta Municipal de Barcelona, pel que fa a la intervenció de la Comissió Jurídica Asses- sora en la tramitació dels instruments de planejament urbanístic que comportin una modificació de zones verdes, espais lliures o equipaments esportius, de conformitat amb l’exposició de motius que figura al document Annex; aprovar la proposta de modificació de l’esmentat article, segons el redactat següent: Arti- cle 66, apartat 5 de la Carta Municipal de Barcelona: “5. L’aprovació definitiva de plans que comportin una modificació de zones verdes, espais lliures o equipa- ments esportius, correspon a la Subcomissió d’Urba- nisme del municipi de Barcelona, amb l’informe previ de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. En el cas que un terç del nombre legal de membres de la Co- missió d’Urbanisme de Catalunya ho sol·liciti, s’ha de sotmetre l’expedient de modificació a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, que tindrà caràcter vin- culant. No s’entenen com a modificació de zones ver- des, espais lliures o equipaments esportius, els ajus- tos en llur delimitació que no n’alterin la funcionalitat, la superfície ni la localització en el territori, sempre que es justifiqui en la memòria del pla”; i donar trasllat d’aquest acord a la Generalitat de Catalunya, als efectes de constituir la Comissió de Revisió del Rè- gim Especial de la ciutat de Barcelona, integrada per representants de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, als efectes de l’elaboració dels estudis i propostes corresponents. El Sr. Puigdollers demana que consti en acta la vo- luntat d’arribar a un acord pel que fa a la interpretació del concepte d’ajust de zona verda. El Sr. Casas contesta que tal concepte ja està defi- nit en l’article 66,5 de la Carta Municipal. S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. Districte de Ciutat Vella 28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi- cació del Pla especial de protecció del patrimoni ar- quitectònic de la ciutat de Barcelona en l’àmbit del Districte de Ciutat Vella, d’iniciativa municipal, als efectes d’incloure-hi l’edifici situat al carrer de Riu- darenes, núms. 5-7, amb el nivell de protecció C; precisar que, en el document que s’aprova definitiva- ment, s’incorpora la determinació següent: la conces- sió de qualsevol llicència municipal, restarà condicio- nada a la reconstrucció, per part dels propietaris de l’edifici, del conjunt dels safareigs públics de la planta baixa, enderrocats; aquesta reconstrucció es farà d’acord amb les determinacions i seguint les direc- trius del Projecte de Revisió del Catàleg de la Direc- ció d’Actuació Urbanística; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per l’esmentada Direcció de valoració de les al·lega- cions; informe que, juntament amb l’informe per a l’aprovació definitiva, consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. Districte de Sants-Montjuïc 29. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic d’ordenació del subsòl dels terrenys situats a la confluència de l’avinguda de l’Estadi i el passeig Olímpic, per a la ubicació del Museu Olímpic, d’iniciativa municipal; resoldre les al·legacions pre- sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprova- ció inicial, de conformitat amb l’informe emès pel De- partament de Planejament de Desenvolupament que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor- pora a aquesta resolució. S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens en debat. 30. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar- celona, la Modificació del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe del Departament de Pla- nejament de Transformació; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’a- provació inicial, de conformitat amb l’informe de l’es- mentat Departament, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efec- tes de motivació, s’incorporen al present acord; i tra- metre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació defini- tiva. El Sr. Casas explica l’abast d’aquesta Modificació del Pla General Metropolità dient que comporta la creació d’un nou barri en un espai en transformació on hi ha un 50% de sostre potencial no desenvolupat o en franca regressió, de manera que es parteix del concepte de reciclatge d’un bé tan escàs com és el sòl; que la compacitat i la continuïtat amb els altres barris ja existents, l’accessibilitat mitjançant el trans- port públic, la barreja de funcions seran les principals característiques d’aquest nou barri, on es preveu transformar 35 hectàrees de sòl, de les quals el 34% quedarà com a zones verdes i equipaments, el 30% com a viari i el 36% restant com a superfície d’edifica- ble, però amb una edificabilitat d’1.200.000 de metres quadrats de sostre edificable, que correspon a un co- eficient brut d’1,63, i hi haurà un 73% d’usos d’habi- tatge i un 27% d’usos d’activitat. Concreta que s’hi podran crear 11.000 llocs de tre- ball i construir uns 10.900 pisos, dels quals pràctica- ment el 50% seran en règim lliure i l’altre de protecció –el 22,5% en règim concertat– a més d’uns 1.000 ha- bitatges dotacionals; que en les 11 hectàrees de sòl d’equipaments, podran tenir-hi cabuda escoles de música, biblioteques, escoles bressol, centres d’en- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006508 senyament infantil i primari, instituts d’ensenyament secundari, poliesportius, casals de gent gran, centres d’atenció primària, de salut, de serveis socials, cen- tres integrals d’atenció integral, les residències per a la gent gran i per als disminuïts físics, i caserna dels Mossos d’Esquadra; que el Pla especial d’infraestruc- tura permetrà imposar càrregues d’urbanització per serveis urbanístics a les plusvàlues que es generin; que es preveu la remodelació del passeig de la zona Franca i la construcció d’un dipòsit de recollida d’ai- gües pluvials; que els marges econòmics de la pro- posta, que estan dintre els paràmetres permesos per la normativa hipotecària, queden perfectament clars en l’estudi econòmic; i que l’Ajuntament rebrà un 10% del sostre total, a més de les cessions de vials, de zones verdes, degudament urbanitzades, de sòls d’equipaments; i que en el text sotmès a aprovació provisional s’han recollit diverses al·legacions espe- cialment les adreçades a ampliar el període de trans- formació, a garantir els usos provisionals i a concretar el sostre del règim especial de protecció. El Sr. Puigdollers significa que aquest acord, que possiblement passarà desapercebut en els mitjans de comunicació en haver-se aprovat el mateix dia que l’Ordenança sobre el civisme, és clau per a la Ciutat i el seu Grup, malgrat no haver-se acceptat cap de les seves al·legacions, el votarà positivament perquè creu en un projecte que figurava en el seu Programa electoral des de 1999; tanmateix vol que consti en acta determinades esmenes del seu Grup que hauri- en millorat el text en debat, però que no han estat ac- ceptades; concretament: a) que la normativa concretés el percentatge d’ha- bitatge de protecció oficial, que serà de lloguer; b) que, igual com en el cas de l’illa Philips en què es demanà que l’empresa no abandonés la Zona Franca, també el solar de la Miniwatt jugués a favor de l’interès general; c) que s’acompanyés, com també demanen els ve- ïns, el pla d’equipaments amb el seu calendari i finan- çament; d) que s’hi recollís el reallotjament d’empreses i ac- tivitats econòmiques; e) que els costos de la xarxa de clavegueram s’eli- minessin dels costos d’urbanització i fossin assumits per l’Ajuntament, en benefici de l’habitatge asse- quible. El Sr. Cornet lamenta que el seu Grup no pugui do- nar suport a un projecte que és fonamental per a la Ciutat, però que, a pesar d’haver-se revisat en alguns aspectes i haver-se acceptat alguna de les seves es- menes, no respon a allò que el seu Grup faria si go- vernés, perquè concretament troba: a) que l’índex d’edificabilitat neta, el 4,32%, resulta massa alt en comparació amb l’acceptat en l’àmbit del Projecte 22@ i en la Ciutat de la Justícia; b) que la inclusió de la urbanització del passeig de la Zona Franca en el projecte contribuirà a encarir el preu dels habitatges; c) que calia haver concretat ja ara la ubicació dels habitatges dotacionals; d) que es podien haver consolidat molts més habi- tatges avui existents; e) que calia recollir-hi el reallotjament de les activi- tats econòmiques, com s’ha fet en altres indrets, cosa que evitaria casos com els que s’han produït a Can Batlló o en l’àmbit 22@; f) que pel que fa a les escoles bressol, l’objectiu d’escolaritzar un 12% de la població infantil és insufi- cient. El Sr. Forradellas explicita el vot favorable del seu Grup, que està content del tractament que es dóna al nou barri; i destaca l’increment del sostre destinat a les activitats econòmiques, encara que comporti una limitació de l’ús hoteler; els convenis amb la Zona Franca que permetran disposar de sòls per a poder-hi ubicar empreses i evitar la deslocalització; la dotació notable de zones verdes i presència d’un 47,5% dels habitatges protegits i concertats; el compromís que hi haurà un percentatge important d’habitatge de llo- guer; i l’ampli el procés de recollida de documentació que incorpora des de la perspectiva demogràfica i l’estudi de mobilitat a la necessitat de plans d’infra- estructura i d’equipament. El Sr. Portabella expressa, també, el vot favorable dels membres del seu Grup, perquè la modificació conté un repartiment adequat de l’espai entre el sos- tre d’habitatges i d’activitats i d’equipaments, amb l’acord amb els models d’usos mixtos, alhora que re- comana que no es deixi perdre una de les últimes oportunitats, juntament amb la Sagrera, de fer a la Ciutat urbanisme del segle XXI. El Sr. Casas contesta les intervencions de l’oposi- ció dient que el percentatge d’habitatge de lloguer no és fixa perquè ja ho està en el Pla de l’habitatge i, per tant, no cal incloure’l en una modificació del Pla Ge- neral Metropolità; que el calendari per a la construc- ció dels diversos equipaments, que serà el mateix que el presentat per al conjunt del document en de- bat, haurà d’establir en funció de l’obtenció de sòl dels propietaris privats a mesura que es vagin desen- volupant els diferents instruments urbanístics, i dels convenis i acords de cessió de sòl que es faci amb les administracions encarregades de la construcció dels equipaments, i el finançament l’aportaran les Ad- ministracions competents en cada cas; que els plans urbanístics tenen l’obligació de preveure el reallot- jament de les persones afectades, però no pas el de les activitats econòmiques afectades i, tanmateix, l’expedient en debat preveu facilitar tal allotjament a través del conveni amb el Consorci de la Zona Fran- ca i així es farà; que l’índex d’edificabilitat és de l’1,67, mentre el de la Ciutat Judicial és el 3,7; que els costos d’urbanització tenen una incidència marginal en l’escandalós dels preus del pisos; i que les afecta- cions dels habitatges actuals es definiran en els cor- responents plans de millora urbana. Subratlla, finalment, en la línia que apuntava el Sr. Portabella, que per singularitzar un barri que ja ho se- ria prou pels altres elements que abans ha esmentat, els instruments urbanístics que es redactaran els pro- pers mesos posaran especial cura en els aspectes relatius a la contaminació acústica, la utilització de les energies renovables, el transport públic o l’estalvi energètic. S’aprova amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. Districte de les Corts 31. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 509 pecial urbanístic d’ordenació del subsòl del carrer de Menéndez i Pelayo, promogut per Fecsa-Endesa i Barcelona Serveis Municipals (B:SM), que incorpora la prescripció de l’aprovació inicial; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor- pora al present acord. 32. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo- dificació puntual del Pla especial d’ordenació de l’e- quipament del Campus Sud de Pedralbes, entre l’avinguda de Diagonal, l’avinguda del Dr. Gregorio Marañón i l’avinguda de Joan XXIII, promoguda per la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la següent prescripció que s’incorpora d’ofici: “La llicència d’o- bres per a la ubicació del projecte proposat haurà de restar condicionada a la concreció dels avals neces- saris que acreditin el compliment dels compromisos d’urbanització establerts en el conveni vigent signat en data 26 de maig de 1999 entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat politècnica de Catalunya” i amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció Tècnica d’Urbanisme; i resoldre les al·le- gacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentat Departament, de valoració de les al·lega- cions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. Districte d’Horta-Guinardó 33. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic per a la construcció d’una planta aparcament al Club Hispano Francès –DIR– situat al carrer de Jorge Manrique, núms. 11-19, promogut per Dir Hispano, SA. 34. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar- celona, la Modificació puntual del Pla General Metro- polità en l’àmbit del Mercat del Guinardó i el seu en- torn, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe del Departament de Plane- jament de Transformació; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentat Departament, de valoració de les al·lega- cions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen al present acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació de- finitiva. Districte de Sant Martí 35. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació de l’entorn del carrer de Gelida i del Mercat de Sant Martí, d’iniciativa mu- nicipal; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament de Plane- jament de Desenvolupament de valoració de les al·- legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. 36. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana del front consolidat del carrer de Veneçuela, núms. 65, 67, 69 i 71 –Districte d’activi- tats 22@bcn–, promogut per Grup Preyco 44, SA, amb les modificacions a què fa referència l’informe emès per la societat municipal 22 Arroba BCN, SA; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in- formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’esmentat informe, que conté també la valoració de les al·legacions, informe que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. 37. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de la parcel·la dels carrers de Pallars, núms. 121-125, i d’Àlaba, núms. 77-85 –Districte d’activitats 22@bcn–, promogut per Promo Calypso 5000, SL, amb les modificacions a què fa referència l’informe emès per la societat municipal 22 Arroba BCN, SA; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’esmentat informe, que conté també la valoració de les al·legacions; informe que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. 38. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana en el sector C.4 (Taulat-Ron- da) de la Modificació del Pla General Metropolità en el sector del Front litoral i marge dret del riu Besòs, Campus Interuniversitari del Besòs –Districte d’acti- vitats 22@bcn–, promogut pel Consorci del Centre Interuniversitari del Besòs, amb les modificacions a què fa referència l’informe emès per la societat muni- cipal 22 Arroba BCN, SA; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’esmentat in- forme, que conté també la valoració de les al·le- gacions; informe que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. S’aproven, per unanimitat, els vuit dictàmens pre- cedents. COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS URBANS I MEDI AMBIENT 39. Quedar assabentat i acceptar la subrogació, per part de Cespa, Compañía Española de Servicios Públicos Auxiliares, SA, de la titularitat del contracte núm. 99007095 que té per objecte la recollida de re- sidus sòlids i neteja de la ciutat de Barcelona, zona est, amb efectes de 19 de setembre de 2005, data d’inscripció en el Registre Mercantil de Barcelona, de l’escriptura de fusió per absorció, en què Cespa, Compañía Española de Servicios Públicos Auxiliares, SA, absorbeix a Cespa Ingenieria Urbana, SA, que eren les actuals adjudicatàries mitjançant una UTE, i de conformitat amb l’article 112.5 del Text refós de la Llei de contractes, la relació contractual amb l’admi- nistració continua amb la societat absorbent, resul- tant de la fusió, per la qual cosa restarà subrogada en tots els drets i obligacions dimanants de la relació contractual esmentada. Requerir Cespa, Compañía a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006510 Española de Servicios Públicos Auxiliares, SA, per- què, en el termini dels deu dies següents a la data en què rebin la notificació d’aquest acord, presenti el do- cument que acrediti haver constituït la garantia defini- tiva per un import total de 2.155.298,67 euros; i cancel·lar i retornar a UTE Cespa, SA-Cespa Ingenie- ria Urbana, SA, les garanties constituïdes, pel mateix import. S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías. d) Proposicions Del Grup municipal de Convergència i Unió Pp 1. 1. Instar l’equip de govern d’aquest Ajunta- ment a redactar i presentar l’any 2006 un pla de se- guretat viària dels centres escolars que estandaritzi les condicions per tal d’aconseguir que els entorns de tots els centres escolars de la Ciutat siguin conside- rats zones segures des del punt de vista de la segu- retat viària; i en conseqüència: 2. Instar l’equip de govern d’aquest Ajuntament a presentar un programa d’inversions i de calendari que en l’horitzó del 2015 permeti la progressiva adaptació de la Ciutat a l’esmentat pla. El Sr. Ciurana defensa aquesta proposició dient que parteix de la preocupació –molt generalitzada en- cara que possiblement, després l’atenció dels mitjans de comunicació que han atret altres punts de l’ordre del dia d’avui, no s’aconseguirà transmetre a la Ciu- tat– que tenen els pares i mares de Barcelona per la seguretat viària dels seus fills i filles als voltants dels diferents centres escolars ubicats en uns entorns que no sempre es poden considerar prou segurs, a pesar que no hi ha cap excusa perquè no sigui així, tant pel que fa a la mobilitat generada pel propi centre com pel que fa a la mobilitat en la dinàmica general de la Ciutat, perquè el Pla de seguretat viària 2004-2007 només preveu algunes mesures a aplicar als voltants dels centres escolars i per tant, en opinió del seu Grup, caldria donar impuls polític a la necessitat de prioritzar la seguretat viària als entorns de les es- coles. Comenta que tal proposta, fins i tot pel termini que fixa, cerca una solució constructiva per a intentar re- soldre aquesta qüestió: per això, demana que durant el 2006 es faci el Pla de seguretat viària als centres escolars i als seus entorns per a estandaritzar unes condicions segures en aquests indrets i que en funció d’això, s’acordi un programa d’inversions i un calen- dari per a aconseguir que el 2015 tals indrets siguin més segurs; perquè ara quan està a punt de vèncer el termini de quinze anys fixat el 1991 per a l’adapta- ció de la Ciutat als requeriments de la Llei de supres- sió de barreres arquitectòniques, cal fixar-se en altres objectius més ambiciosos, un dels quals potser con- vertir els centres escolars i els seus entorns en zones segures. El Sr. Fernández Díaz significa que la seguretat viària escolar sempre ha estat, per al seu Grup, una prioritat que el portà a presentar fa més de dos anys una iniciativa per enfortir-la mitjançant el pertinent Pla i en els mesos de març i octubre a presentar dues ini- ciatives més en la Comissió corresponent que es traslladaren als diversos Districtes i especialment al de Sarrià-Sant Gervasi on s’aprovà, per unanimitat, una proposició per a aconseguir la necessària segu- retat dels més petits en les seves entrades i sortides de les respectives escoles i també en els recorreguts que fan de casa al col·legi. Afegeix que la tasca per a aconseguir per als més petits una mobilitat segura té un triple vessant: la formació de monitors i alumnes; la millora de la senyalització i de la visibilitat, sobretot en els accessos als col·legis i en les parades dels au- tocars escolars; i la presència de més Guàrdia Urba- na donat que la seguretat viària dels escolars no està tan sols relacionada amb el trànsit, sinó també amb la seguretat ciutadana, perquè les víctimes de la delin- qüència no són tan sols els adults, sinó també els in- fants i els adolescents en episodis que són protago- nitzats també per menors amb la intenció de robar-los la roba, les sabates esportives o el mòbil; en conse- qüència, els membres del seu Grup votaran favora- blement la proposició en debat. La Sra. Blasco anuncia que el seu Grup no pot do- nar suport a la proposició en debat, òbviament no perquè no vulgui pas vetllar per la seguretat viària en els entorns dels centres escolars, sinó perquè això ja s’està fent en el marc tant de la seguretat viària glo- bal de la Ciutat, com de les actuacions del Districte, de manera que la Guàrdia Urbana hi dedica una atenció especial tant amb vigilància presencial com amb tasques d’educació viària en els mateixos cen- tres escolars, on hi ha en marxa altres projectes més integrals com els camins escolars, que discorren per indrets amables i compten amb la col·laboració del veïnat, però que no sempre es poden implantar en tots els territoris. Agrega que els Districtes vetllen especialment perquè elements urbans, es a dir, les voreres, els elements de protecció, els guals i els passos de vianants afavoreixin tal seguretat; i que ella, en la seva condició de regidora del Districte d’Horta-Guinardó, ha estat treballant en un estudi de les necessitats que tenen en aquest camp les escoles de la seva demarcació i també per atendre les de- mandes de les comunitats educatives dels diversos centres, ja que la sensació de seguretat és subjec- tiva. Diu, en resum, que no cal entrar a fer allò que ja es fa i es continuarà fent per trobar les solucions més adequades en cada cas. El Sr. Martínez considera que el Pla de mobilitat pre- sentat l’altre dia en la reunió del Pacte per la mobilitat, coincideix amb els objectius de la proposició en debat i recull diverses mesures relacionades amb la seguretat viària en tots els seus aspectes, i que tenen caràcter transversal; que, per tant, no cal un instrument espe- cífic per a l’àmbit escolar, més encara quan la baixa si- nistralitat en els recorreguts escolars tampoc ho fa ne- cessari, encara que això no exclou implementar actuacions, recursos i elements per a potenciar la se- guretat viària en les escoles, perquè treballar la segu- retat viària en les escoles i el seu entorn i en els mit- jans de transport que hi porten és una eina educativa que contribueix a la formació en els valors i així si els nens i les nenes aprenen de petits a cuidar-se d’ells mateixos i a fer prevaler determinats valors en el camp de la mobilitat, aquesta formació es materialitza al llarg de tota la seva vida; per tant, la tasca que es proposa no es pot circumscriure als camins escolars. Addueix com a altres motius que obliguen a votar en contra de la proposta en debat: que recull només NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 511 la preocupació per l’entorn físic de les escoles, quan hauria de parar atenció, també, a l’entorn social i als diferents modes de mobilitat que usen els escolars en els seus desplaçaments; que està encara pendent el debat final sobre el Mapa escolar, el qual ha de tenir per objecte localitzar les escoles ben a prop dels punts de residència dels seus alumnes de manera que puguin fer els desplaçaments a peu o amb bici- cleta; que l’objectiu que la proposició pretén exigeix un treball transversal; i que en els Districtes on hi ha una gran concentració d’escoles el problema s’ha d’enfocar dins el respectiu pla de mobilitat. El Sr. Hereu comparteix la preocupació que la pro- posició posa de manifest; però puntualitza que el per- centatge de vianants en edats compreses entre els deu i setze anys que són víctimes d’accidents entre les 8 i les 10 hores del matí i entre les 6 i les 8 de la tarda només representa el 0,2% de la sinistralitat to- tal, per tant no sembla necessari implantar un pla es- pecífic de seguretat viària escolar; que en el marc del Pla municipal de seguretat viària s’estan treballant, amb els Districtes i amb l’Institut Municipal d’Educa- ció, aspectes com l’ampliació dels camins escolars –actualment n’hi ha 40 en estudi–, que no comporten tan sols determinats canvis físics, sinó, sobretot, un projecte educatiu que ha d’assumir tota la comunitat educativa, i també s’estan desenvolupant els progra- mes d’educació per a la mobilitat i publicant diversos materials didàctics en els aspectes de disciplina vià- ria; que s’estan fent igualment anàlisis de mobilitat escolar en zones on hi ha una alta concentració d’es- coles, i la Guàrdia Urbana està realitzant actuacions de vigilància específica en l’entorn dels centres esco- lars i un programa d’educació viària al qual l’any pas- sat assistiren més de 40.000 escolars de 256 escoles i a tot això cal sumar-hi els programes d’inversió i mi- llora integral de l’espai a càrrec dels Sectors d’Urba- nisme i de Manteniment i Serveis i els Districtes per a millorar la senyalització i l’accessibilitat. Creu, doncs, que tot aquest quadre d’accions fa in- necessari aprovar una proposició que insta a fer quel- com que ja s’està fent. El Sr. Ciurana agraeix el to de les intervencions dels Grups de la majoria que, a parer seu, posa en evidència una certa mala consciència per no votar fa- vorablement una proposta que no planteja uns objec- tius fàcilment exigibles a curt termini, en els quals, per tant, s’hi podria veure una intencionalitat de pug- na política, sinó una prioritat, en la qual, com el cas de la Llei de supressió de barreres arquitectòniques, l’Administració s’ha de marcar un objectiu ambiciós que no pot ser a dos o tres anys i, per això, es fixa l’any 2015 perquè exigeix una adaptació que necessi- ta recursos i un canvi de mentalitat en les persones. Agrega que la seguretat viària als voltants de les es- coles tal vegada no és una prioritat per als Grups de la majoria perquè només genera un 0,2% dels acci- dents que es produeixen a la Ciutat, però per al Grup de Convergència i Unió, sí, perquè com que la per- cepció de la inseguretat no és la mateixa cosa que la inseguretat en sí, es tracta d’una qüestió que preocu- pa, i molt, bona part de la ciutadania. Li sap greu, doncs, que Barcelona renunciï a tenir- hi un lideratge com fan altres ciutats europees, i que es perdi l’oportunitat de connectar amb allò que inte- ressa a la gent i que és la barrera mental que impe- deix als pares deixar anar sols els fills a les escoles; i fa notar que el nombre de camins escolars no repre- senta ni el 2% del nombre de centres escolars de tota mena existents a Barcelona. El Sr. Fernández Díaz observa que el Sr. Hereu dóna xifres diferents cada vegada que parla dels ca- mins escolars, així el juny digué que el 2004 n’hi ha- via 14 i el 2005 se’n farien tres més, l’octubre digué que n’hi havia 5 en funcionament i 16 en projecte i avui ha dit que n’hi havia 40 en projecte; que cal im- pulsar a tots els Districtes plans de mobilitat escolar que signifiquen inversions en la millora de la segure- tat en els voltants dels col·legis, noves parades d’au- tocars escolars i un veritable foment de la formació de monitors; que cal aprovar d’una vegada el Pla de mobilitat urbana 2006-2012, que té també un vessant relatiu a la seguretat viària escolar; i que la seguretat escolar s’ha de garantir amb una major presència de la Guàrdia Urbana als voltants de les escoles, però també en els llocs d’esbarjo, parcs i zones de jocs in- fantils perquè la mainada també és víctima d’atraca- ments. El Sr. Martínez puntualitza que els camins escolars responen a propostes de la comunitat educativa; i que el pla presentat en la reunió del Pacte per la mo- bilitat ja recull les mesures que propugna la proposi- ció en debat. El Sr. Hereu també vol aclarir que la proposició es vota negativament perquè insta a fer quelcom en què ja s’està treballant, perquè és una de les prioritats del govern municipal, igual com la pacificació del trànsit, limitant la velocitat als 30 quilòmetres per hora en de- terminades zones, o els treballs sobre uns 40 camins escolars que afecten més d’una escola, o les anàlisis de mobilitat escolar en la part nord del Districte de les Corts i de Sarrià-Sant Gervasi que estan contribuint a millorar la seguretat viària escolar, com també ho fan els programes d’inversions en l’urbanisme i el mante- niment integral de la Ciutat. Es rebutja la proposició en debat amb setze vots favorables –emesos pels Srs. Trias, Puigdollers, Ciu- rana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Bal- seiro i Mejías– i vint-i-cinc en contra de la resta de membres del Consistori. Del Grup municipal del Partit Popular Pp 2. 1r) Iniciar l’aprovació del nou pla municipal d’immigració en el termini de tres mesos. 2n) Instar l’Alcalde a l’establiment de la Regidoria d’Immigració i Cooperació, en substitució de la Regi- doria Delegada per al Pla Municipal d’Immigració, do- tant-la dels recursos i delegacions necessàries per tal d’impulsar, tant des de l’àmbit polític com executiu, el conjunt de polítiques transversals adreçades a la im- migració i al conjunt de la població, així com l’obten- ció dels recursos necessaris de l’Administració Gene- ral de l’Estat i de la Generalitat. El Sr. Fernández Díaz defensa aquesta proposició dient que els darrers cinc anys el nombre de perso- nes immigrades censades s’ha multiplicat per cinc passant de 40.000 a més de 230.000 a primers d’en- guany, de manera que, probablement, a hores d’ara poden superar el quart de milió, s’ha multiplicat tam- bé per dos d’ençà de l’aprovació del Pla municipal d’immigració el 2002, i representa el 15% de la pobla- ció barcelonina, però aquest percentatge arriba al 48% al Raval i al 26% al Poble-Sec i a tot això, enca- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006512 ra s’hi han de sumar els efectes del procés de regula- rització impulsat pel Govern de l’Estat i així com dels processos de reagrupament familiar. Creu, doncs, arribat el moment d’encarar un nou pla d’immigració a la vista d’aquesta nova realitat i de les necessitats de les altres persones que viuen en els barris, i més quan el Pla 2002 no comptava amb un finançament estable i suficient i, d’altra banda, no s’ha fet encara l’avaluació del pla vigent que el mes de juny el govern municipal es va comprometre a fer, i la immigració presenta a la Ciutat uns nous perfils: per tant, el fet que no s’hagin atès peticions que el seu Grup ha formulat en aquest sentit, el porta ara a presentar aquesta proposició perquè s’iniciï l’aprova- ció d’un nou pla municipal d’immigració i es creï la Regidoria d’Immigració i Cooperació que tingui un pressupost propi i la capacitat d’impuls polític i execu- tiu de les polítiques transversals adreçades a la immi- gració, la qual en aquests moments és una de les principals preocupacions dels barcelonins. El Sr. Puigdollers considera que el Pacte per la Im- migració signat pels cinc Grups municipals avui tam- bé presents en aquest Consistori, continua essent plenament vigent; no entén, doncs, que calgui fer un nou pla, però expressa la seva preocupació perquè no hi ha una dotació de recursos econòmics suficient per a atendre els programes i serveis socials adre- çats als immigrants i mantenir el mateix nivell d’aten- ció a les persones que no són immigrants, i per com repercuteix a Barcelona l’habitatge en la problemàtica de la immigració i així el fet que Ciutat Vella sigui el Districte on sigui més cara l’oferta d’habitatge de llo- guer de segona mà, està molt lligat amb el fenomen dels “pisos patera”. Per tant, demana, una vegada més, que es concre- tin els recursos destinats a la immigració, els quals en el Pressupost de 2006 figuren en una disposició tran- sitòria a reserva de l’arribada dels ingressos corres- ponents que han de venir de l’Estat i de la Generali- tat, i que es presti la deguda atenció al problema dels preus dels pisos de lloguer a Ciutat Vella; i anuncia que els membres del Grup de Convergència i Unió opten per abstenir-se en la votació de la proposició en debat. El Sr. Gomà manifesta que el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A no donarà suport a aquesta proposició, perquè l’Ajuntament s’ha dotat d’una de- terminada estructura de treball, la Comissió Política d’Immigració, en la qual són presents els cinc Grups municipals i que és el marc per a la presa de deci- sions relacionades amb la immigració, i, consegüent- ment, per al seu Grup és important preservar tal marc i la voluntat d’arribar a acords en les decisions fona- mentals de la política d’immigració. Significa que el Pla municipal d’immigració és, i ha de continuar sent-ho, flexible, dinàmic i amb capacitat de processar els canvis que s’estan produint i que fan de Barcelona una ciutat multicultural; que l’evolució de la política d’immigració s’ha de fer sobre la base d’enfortir els principis d’igualtat, d’integració, de reco- neixement de les diferències i de convivència intercul- tural; que no entén la integració en una mateixa regi- doria dels àmbits de gestió de la immigració i la cooperació, cadascun dels quals ha de preservar la seva autonomia, de manera que li sembla contradic- tori votar, per una banda, la creació d’una regidoria executiva i, per l’altra, demanar una transversalitat que exigeix una definició integral de les polítiques i una gestió normalitzada dels serveis amb l’objectiu d’integrar, en comptes de segmentar-la, l’atenció a les persones immigrants posant a la seva disposició, com està fent el conjunt de polítiques d’immigració que aquest Ajuntament està desenvolupant, els ele- ments d’acollida, d’integració i de convivència, per- què puguin tirar endavant els seus projectes de vida en la nostra ciutat. Recalca que la immigració és una realitat viva, complexa i dinàmica, que enriqueix el teixit social de la nostra ciutat i que genera necessitats socials emer- gents, no pas problemes, que s’han d’abordar amb decisió i amb voluntat política, com està fent el go- vern municipal, també en l’aspecte dels recursos que es dediquen a atendre específicament la població im- migrant, els quals han crescut per damunt d’un 50% acumulat durant aquest mandat i han de dimensionar amb el suport de les Administracions competents, la Generalitat i l’Estat, per a poder continuar prestant aquests serveis i garantir la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona amb inde- pendència del seu origen. La Sra. Vallugera comenta que un dels principis orientadors de l’actual Pla municipal d’immigració és la transversalitat de les seves polítiques, la qual conti- nua sent un dels elements centrals de l’actuació mu- nicipal en tal terreny; que, a juí seu, és la Comissió Política d’Immigració qui ha de fer el seguiment, l’avaluació i l’avanç consensuat en la definició de les estratègies que han de guiar l’acció d’aquest Ajunta- ment; que la coordinació entre els diferents àmbits de gestió és un altre dels principis orientadors fonamen- tals del Pla d’immigració, el qual continua essent vi- gent i, per tant, més que plantejar la redacció d’un nou pla, valdria més revisar aquells aspectes de l’ac- tual que els canvis produïts en tal realitat han deixat sense contingut, però que només representen un per- centatge molt petit de les 90 mesures que inclou; que cal continuar avançant en les polítiques de descentra- lització que s’hi recullen i que figuren també en el Programa d’actuació municipal, perquè la realitat de cadascun dels Districtes és diferent, i així en el dia a dia Ciutat Vell i Nou Barris, malgrat compartir un alt percentatge de població immigrada, es produeixen fenòmens que generen unes realitat diverses i, en conseqüència, cada territori ha de poder gestionar la seva complexitat des de la proximitat; que el Progra- ma d’actuació municipal preveu la creació de l’Oficina delegada; que és bàsicament en el procés d’acompa- nyament i redefinició on bàsicament s’han d’anar ac- tualitzant les seves prescripcions; i que no resulta oportú obrir una nova negociació d’un pla quan l’ante- rior partí d’un gran consens que també exigeixen les noves polítiques: per tant, el seu Grup se sent franca- ment còmode en l’execució del Pla vigent. En relació a la necessitat de transferències de re- cursos des d’altres Administracions, l’Estat i la Gene- ralitat, que esmenta la proposició en debat, fa avinent que el 2005 en els Pressupostos de l’Estat s’acabà conseguint una transferència important, de 27 milions d’euros per a tot Catalunya, dels quals un 50% es destinà a educació i el 50% restant anà al món local, i això demostra fins a quin punt ha canviat la relació que hi havia amb l’Estat; que per a 2006 es preveu que aquestes transferències de l’Estat a les Comuni- tats Autònomes passin de 120 a 180 milions d’euros NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 513 i, consegüentment, que els 27 milions que l’any pas- sat va rebre Catalunya es converteixin en molts més, dels quals un 50% anirà a parar al món local que és el gestor quotidià de la realitat dels carrers. La Sra. Escarp subratlla que el Pla municipal d’im- migració continua vigent en els principals valors i líni- es d’actuació amb què fou aprovat per unanimitat; que la nova realitat que ha sorgit a conseqüència dels canvis legislatius, l’increment de la població immigra- da i altres fets nous, com ara el procés de normalitza- ció, fan necessari un procés d’avaluació de tal pla i la seva adaptació a les noves realitats existents a la Ciutat; que el Pla opta per una política de transver- salitat que comporta el tractament de la immigració des de totes i cadascuna de les regidories i això tam- bé queda reflectit en el Pressupost; que, després de les pertinents negociacions, aquest Ajuntament ha re- but tots els recursos que havia sol·licitat d’acord amb el percentatge de població immigrada que té respecte a la seva població total, recursos que el 2005 s’han incorporat al Pressupost municipal i també hi ha com- promisos d’aportació en relació a 2006, cosa que constitueix una novetat, perquè mai ni la Comunitat Autònoma ni aquest Ajuntament havien comptat amb un suport estatal per a les seves polítiques d’immigra- ció i, sobretot, per als plans d’acollida i normalització de les vides de les persones nouvingudes i, tanma- teix, l’Estat ha hagut d’indicar a algunes Comunitats Autònomes governades pel Partit Popular, que ha- vien de transferir als seus Ajuntaments el 50% dels recursos que rebien per tal concepte. Coincideix en el criteri que és la Comissió Política d’Immigració qui ha de fer l’avaluació i adaptació del Pla municipal d’immigració, compromís que es com- plirà; i fa notar que la distribució de responsabilitats polítiques en el si del govern municipal és una com- petència del Sr. Alcalde, i no pas de l’oposició. El Sr. Fernández Díaz observa que la immigració ha de ser una de les prioritats polítiques de qualsevol govern, perquè, altrament, pot acabar convertint-se en un problema; que li hauria agradat traslladar la seva proposta a l’esmentada Comissió Política d’Im- migració, però en aquest mandat només s’ha reunit dues vegades, l’una, en ocasió del conflicte de les Casernes de Sant Andreu, i l’altra, en ocasió del pro- cés de regularització impulsat pel Govern de l’Estat, ara en mans del Partit Socialista; que en aquestes ocasions ell demanà formalment a l’Alcalde l’inici dels treballs necessaris per a fer un nou pla municipal d’immigració, i fa un mes li adreçà una carta personal en el mateix sentit; que defensa un nou pla, perquè a Barcelona el nombre de persones immigrades en cinc anys s’ha multiplicat per cinc i en tres s’ha doblat, perquè les polítiques d’immigració continuen sense tenir un finançament estable i estructurat i perquè ara la immigració presenta uns nous perfils i unes noves realitats, com ara la concentració de gent immigrada en alguns barris com el Raval o el Poble-Sec. Continua dient que el nou pla hauria de reflectir la nova estructura de finançament, vist que en la liqui- dació pressupostària de 2004, les transferències de la Generalitat de Catalunya amb tal finalitat varen ser zero; que valdria la pena analitzar allò que ha succeït en altres ciutat europees, és a dir, els esclats de vio- lència que es varen produir a ciutats com París i que són un còctel que barreja immigració antisistema i marginació, per tal de poder-les prevenir aquí, perquè l’impacte de les situacions relacionades amb la immi- gració, igual com passa amb les crisis econòmiques, ens pot arribar anys després si no s’adopten les me- sures adequades; que els serveis socials han de comptar amb els recursos públics necessaris per a poder atendre totes aquelles persones que ho neces- sitin, independentment que siguin immigrades o no, i si no s’aprova un pla de xoc per a fer-ho hi ha el risc que un dia algú pugui dir que la part, les polítiques d’immigració, ha absorbit el tot, les polítiques socials, i així pel carrer ja pot sentir-se algun comentari de gent que diu, probablement sense un coneixement profund de la realitat ni una resposta adequada per part de l’Administració, que els seus fills o nets no han pogut accedir a una guarderia, a una escola o a un habitatge, perquè no hi havia prou places o s’han assignat a persones immigrades. Recalca que el seu Grup desitja que tothom tingui els mateixos drets i les mateixes oportunitats i que hi hagi una oferta suficient de serveis socials a les persones immigrades i a aquelles que no ho són; que el nou pla ha d’apostar, encara que a algun Grup això no li agradi, per la immigració que entri per la porta d’acord amb la llei, i no pas per la fines- tra infringint-la, i que s’integri, perquè les persones tenen drets, però també l’obligació d’acceptar les normes de convivència i d’integrar-se en la Ciutat que les acull. Fa, tot seguit, referència als plans d’usos dels Dis- trictes, perquè, a juí seu, la proliferació de comerços ètnics i de locutoris pot acabar creant-hi guetos; als mecanismes d’inspecció que evitin la proliferació dels amuntegaments en els pisos patera; i a la gestió del padró municipal. Creu, en conclusió, que hi ha molts aspectes que fan aconsellable que s’hagués acceptat la proposta en debat. La Sra. Escarp insisteix que l’actual Pla municipal d’immigració inclou moltes de les coses que s’han mencionat, i l’avaluació que se’n faci permetrà veure com s’han complert aquestes polítiques que són cor- rectes; i precisa que en la darrera reunió de la Comis- sió Política d’Immigració es parlà de fer una avaluació del compliment de les línies i objectius del pla, i una adaptació a les noves realitats i fenòmens que es produeixen a la Ciutat; que cal, efectivament, un des- envolupament territorial de tal Pla, cosa ja prevista i en la qual s’està treballant; que la transversalitat està assegurada a través del Gabinet Tècnic d’Immigració i està també recollida en el disseny del Pla d’acollida i en l’acolliment cultural i lingüístic que es canalitza a través del Centre d’Acollida Lingüística; que els recur- sos normalitzats universals s’han incrementat amb l’augment dels treballadors socials i dels ajuts fa- miliars per al conjunt de la població; i que aquest Ajuntament ha aportat un pla de suport al procés de normalització, gràcies al qual 30.000 barcelonins d’origen immigrant han pogut passar de l’economia informal a l’economia normalitzada, i cotitzar a la se- guretat social. Es rebutja la proposició en debat amb set vots fa- vorables –emesos pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Me- jías– i vint-i-cinc en contra de la resta de membres del Consistori, excepte els Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos que s’han abstingut. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006514 e) Mocions Única. La única moció presentada en aquesta ses- sió ha estat debatuda i aprovada després del punt núm. 25 de l’ordre del dia. PART DE CONTROL a) Precs Del Grup municipal del Partit Popular Pc 1. Instar el Govern municipal a presentar un pla sobre la gestió, manteniment, noves infrastructures, seguretat i mesures d’actuació en cas de sinistre de les rondes de Barcelona, en un termini de tres mesos i amb dotació econòmica suficient. El Sr. Fernández Díaz manifesta que per al seu Grup seria convenient la presentació d’un pla integral sobre la gestió, manteniment i noves estructures, se- guretat i mesures d’actuació en cas de sinistre a les rondes, perquè, si bé hi ha un conveni amb el Consell Comarcal, passada ja una dècada de l’entrada en servei de les rondes cal analitzar quines mesures po- drien dotar-les de més capacitat per a absorbir trànsit i fer que hi hagi una circulació més àgil i que incorpo- rin una nova mobilitat a la Ciutat i una millor reacció en cas de sinistre. El Sr. Hereu contesta que les rondes són vies de connectivitat metropolitana que discorren per dife- rents termes municipals, la gestió de les quals està confiada a diversos operadors, el Servei Català de Trànsit, el Consell Comarcal del Barcelonès, el Minis- teri de Foment i l’Ajuntament de Barcelona, l’actuació de tots els quals està degudament coordinada i així: pel que fa a la gestió dels sistemes de trànsit i segu- retat, hi ha un conveni entre l’esmentat Servei Català de Trànsit i la Direcció de Serveis de Mobilitat d’a- quest Ajuntament; el manteniment del vial és compe- tència del Consell Comarcal, excepte un tram que és encara competència del Ministeri de Foment; el man- teniment de les instal·lacions dels túnels és càrrec del Consell Comarcal; pel que fa al control del trànsit, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra tenen des d’abril de 2002 un protocol de coordinació; i hi ha un altre mecanisme de coordinació entre els Bombers de la Generalitat i els d’aquest Ajuntament. Creu, doncs, que ja hi ha la deguda coordinació, com quedà demostrat en el fet puntual d’una certa gravetat que es produí fa pocs dies. El Sr. Fernández Díaz insisteix en la necessitat que es presenti en aquest Plenari, com a mesura de go- vern, un pla de rondes que contingui aquests set punts molt concrets: l’increment de la capacitat d’a- questes vies, mitjançant l’augment de carrils i vorals; la millora de la connectivitat amb la xarxa urbana en les actuals entrades i sortides i la possibilitat de cons- truir-ne de noves; les possibilitats d’enfortir-hi el transport públic; la coordinació amb els Mossos d’Es- quadra mitjançant l’actualització dels annexos al Con- veni ja existent; l’anàlisi dels recursos que es mobilit- zen en cas d’avaries i accidents, camps en els quals, a juí seu, cal fer un esforç addicional; la gestió inte- gral de la ronda de Dalt i de la Litoral donat ara entre les Administracions locals, la Generalitat i el Ministeri de Foment, ara hi intervenen set Administracions diferents; la connectivitat de les rondes, la B-10 i la B-20, amb les noves rondes que afectaran la mobilitat de Barcelona, la B-30 i la B-40 i els túnels; i una millo- ra de la informació sobre el trànsit. El Sr. Alcalde indica que es tindran en compte els suggeriments del Sr. Fernández Díaz i es mirarà què es pot fer al respecte. El Sr. Hereu apunta que el marc institucional possi- blement canviarà en el futur. b) Preguntes Del Grup municipal de Convergència i Unió Pg 1. Com valora el govern municipal l’evolució del compliment del Pla director d’infrastructures (PDI 2001-2010), especialment pel que fa als terminis d’execució i a la possible modificació de les línies de transport públic que s’hi preveuen? El Sr. Puigdollers llegeix aquesta pregunta. El Sr. Casas contesta que les valoracions de qual- sevol pla en marxa, especialment si no acaba fins al 2010, són sempre complicades, però actualment ja hi ha licitades obres per valor de més de 5.000 milions d’euros que representen el 70% del total previst, 7.300 milions; que, per tant, tal valoració és força po- sitiva sense que això impliqui deixar de reclamar que l’execució continuï amb força; i que pel que fa a les modificacions, l’ampliació de la línia 2 del metro fins a l’Aeroport és positiva, com ho són també les introduï- des en la línia 9 en l’aspecte relatiu a la seguretat. El Sr. Puigdollers pregunta si Sr. Casas i el govern municipal estan d’acord amb la posició del Govern de la Generalitat sobre el tram de la línia 12 entre Sarrià i Castelldefels. El Sr. Casas matisa que ell s’ha limitat a parlar d’aquelles modificacions que estan en tràmit d’apro- vació, que són la modificació del traçat de la línia 2 pel que fa al Parc Logístic i a l’Aeroport, i l’ampliació de l’estació del carrer dels Motors, i també els canvis que s’han fet en la línia 9 per a evitar que passi per dessota d’edificis; i que pel que a la línia 12, es remet als acords presos ahir a l’Entitat Metropolitana del Transport, segons els quals mentre s’admeti el traçat, els serveis i la cobertura del territori, tot allò que com- porti una millor implantació del servei inicialment pre- vist serà bo. Pg 2. Quines accions s’han realitzat, aquest any 2005, d’estudi i millora dels punts de risc i de les vies amb més risc d’accidents? El Sr. Ciurana llegeix aquesta pregunta. El Sr. Hereu respon que el Programa d’actuació municipal preveu dins l’apartat de mobilitat un progra- ma de millora de punts de risc que ha portat a actuar enguany sobre 50 punts de risc segons una llista que ofereix lliurar al regidor interpel·lant, i n’hi ha 18 en fase d’anàlisi prèvia. El Sr. Ciurana demana que se li lliuri la relació d’aquestes 50 actuacions, perquè no recorda cap ac- tuació en aquells indrets que, segons les seves da- des, són els principals punts de risc de la Ciutat, com ara la confluència de l’avinguda Diagonal amb el pas- seig de Gràcia, on el 2004 s’hi produïren 32 accidents i, tanmateix, no s’hi ha fet grans canvis pel que fa a la senyalització i als advertiments als conductors; i que s’explicitin quins criteris s’han utilitzat per a triar les 50 actuacions esmentades i quines actuacions con- cretes s’han fet a les cruïlles, de l’avinguda Diagonal NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 515 amb el passeig de Gràcia, on el 2004 hi hagué, com ha dit, 32 accidents, de la Gran Via de les Corts Cata- lanes amb el carrer de la Marina, on n’hi hagué 26, i de l’avinguda Diagonal amb el carrer de Balmes, on n’hi hagué 24; alhora que fa notar que en tal any la Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal acumularen respectivament 177 i 127 accidents i, per tant, desitja saber quines actuacions s’hi pensa fer. El Sr. Hereu informa que en els 50 punts que ha esmentat, s’han fet les pertinents anàlisis i propostes de millora mitjançant la instal·lació d’elements de se- guretat, ordenació de les cruïlles, senyalització horit- zontal i la incorporació d’elements complementaris en les instal·lacions semafòriques o la modificació dels seus temps, d’acord amb un programa informàtic que aquest Ajuntament ofereix gratuïtament a totes les policies locals de l’Estat i que permet una anàlisi molt acurada de tots i cadascun dels factors de risc. Del Grup municipal del Partit Popular Pg 3. Atès la recent aprovació de la Llei d’equipa- ments comercials pel Parlament de Catalunya, de quina forma afectarà l’esmentada llei les estructures comercials de la ciutat de Barcelona? El Sr. Fernández Díaz comenta que amb aquesta pregunta el seu Grup vol expressar la seva preocupa- ció perquè la nova Llei d’equipaments comercials aprovada pel Parlament de Catalunya comporta una clara ingerència en les competències municipals, per- què, a pesar que el punt 9 del Pacte del Tinell afirma que cal retornar als ajuntaments el protagonisme en l’ordenació de l’activitat comercial, permet la implan- tació de noves grans superfícies comercials en la tra- ma urbana consolidada, cosa que vulnera les compe- tències urbanístiques dels ajuntaments donat serà decidida per la Generalitat; i pregunta quins seran els objectius pel que fa a la redacció del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials i si es pensa am- pliar el sostre de les grans superfícies i qui decidirà si Barcelona està saturada de grans superfícies. El Sr. Portabella respon que la Llei d’equipaments comercials aprovada per unanimitat en el Parlament de Catalunya, no té efectes retroactius sobre les es- tructures comercials existents, sinó únicament sobre les futures; que s’hi varia el concepte de grans super- fícies reduint de 1.300 a 1.000 metres quadrats l’apli- cable al sector de l’alimentació, i de 2.500 a 1.500 les dels sectors dels electrodomèstics, dels esports i de l’audiovisual; que aquest Ajuntament, com a capital de Catalunya i ciutat de més de 250.000 habitants, ha aconseguit la introducció de la disposició addicional 5a que preveu la construcció d’una comissió paritària per a discutir totes aquelles qüestions que afectin el municipi de Barcelona pel que fa al Pla territorial sec- torial d’equipaments comercials i als diversos regla- ments de desplegament de la Llei, de manera que aquest Ajuntament podrà codecidir quin tipus de grans superfícies, a partir dels metres quadrats que ha esmentat, es poden obrir a la Ciutat, però tindrà plena llibertat per a decidir en el cas de superfícies inferiors. El Sr. Fernández Díaz matisa que el Grup parla- mentari del Partit Popular no donà suport a la Llei d’equipaments comercials en els punts que feien re- ferència al protagonisme dels ajuntaments en la defi- nició de la xarxa urbana, i a la implantació de grans superfícies comercials; i vol saber qui decidirà decla- rar si Barcelona està saturada o no de grans superfí- cies comercials, qüestió que considera molt important per a salvaguardar els interessos del petit comerç de la Ciutat davant l’eventual implantació de noves grans superfícies. El Sr. Portabella precisa que, com ja ha dit, l’exis- tència de la comissió paritària garanteix la codecisió quan es tracti de grans superfícies, altrament la deci- sió la prendrà exclusivament aquest Ajuntament. DECLARACIONS INSTITUCIONALS Única. La Carta Municipal de Barcelona va ser aprovada per unanimitat ahir al Congrés dels Diputats de Madrid. La Llei de règim especial del municipi de Barcelona se sumarà, una vegada finalitzi la seva tra- mitació al Senat i sigui publicada, al reconeixement ja adquirit a través de la Llei 22/1998 del Parlament de Catalunya. Barcelona compta amb una llarga tradició demo- cràtica, iniciada amb els Usatges de Barcelona als segles X i XI i desenvolupada al llarg dels anys fins al 1714, quan perd el seu dret històric a l’autogovern. La Carta és la forma que tenim avui d’afirmar el reconei- xement a l’especificitat i legitimitat de l’autogovern de Barcelona i l’expressió de la nostra voluntat de dotar- nos de l’instrument que ens permeti donar millor res- posta a les aspiracions dels ciutadans en el dia a dia d’una ciutat complexa. Des de fa 25 anys, a partir de la recuperació demo- cràtica, Barcelona ha demanat amb tenacitat el seu reconeixement com a gran ciutat, com a capital de Catalunya, amb necessitats específiques i problemes concrets. Amb l’aprovació del text ahir a Madrid, Bar- celona queda reconeguda com a capital de Catalu- nya. La Carta ens otorga més autoritat per afrontar reptes com la mobilitat o el finançament del transport públic. Regula, a més, la representació de la ciutat a organismes de gestió d’infraestructures bàsiques com el port o l’aeroport. S’estableix també un reco- neixement a l’autoritat de l’Alcalde en el camp de la disciplina viària i la seguretat ciutadana. El reconeixement de la nostra capitalitat ens dota de recursos per continuar desenvolupant i millorant els nostres equipaments. Barcelona, ja avui líder com a ciutat cultural, ciutat innovadora i acollidora, es con- vertirà en referent i difusora de la cultura catalana, de la cultura com a un eix fonamental de la convivència quotidiana. Barcelona veurà acomplida també una antiga aspi- ració per millorar la convivència ciutadana: una nova administració de la justícia més propera i àgil. El fo- nament per establir aquesta justícia serà un autèntic acord amb l’Estat, que formularà les grans caracterís- tiques d’aquest nou tipus de justícia a la Llei Orgànica del Poder Judicial, així com amb la Generalitat de Catalunya. La ciutat de Barcelona ha estat pionera en proposar un nou model d’impartir justícia que convis- qui plenament amb el sistema actual i que procuri re- soldre, amb criteris de proximitat, els petits conflictes que alteren la convivència ciutadana. S’ofereix, a més, a ser la primera ciutat que apliqui, de forma in- novadora, aquesta justícia. Es tracta d’una justícia més pròxima, capaç de respondre el dia a dia dels problemes ciutadans. Cal felicitar a tots aquells que han participat en la gestió d’aquesta Carta Municipal i, especialment, als a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006516 Acords que han estat presents en les darreres negociacions que han permès l’aprovació final de la Carta. Hem treballat i continuarem treballant sempre per una administració més propera, més eficaç, amb un marc normatiu estable i singular per a la ciutat de Bar- celona. Barcelona, avui amb més força, es posa al servei del país, al servei de Catalunya. Hem assumit més que mai el nostre paper de capital de Catalunya. És un moment històric. Felicitats Barcelona! Felicitats barcelonins i barcelonines! S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració insti- tucional, després d’haver estat llegida pel Sr. Alcalde. Finalment, el Sr. Alcalde, després d’expressar no- vament la seva satisfacció i orgull per l’aprovació, per primera vegada des de la recuperació de la democrà- cia, d’una norma específica per a Barcelona, desitja a tots els reunits un descans ben merescut durant les properes festes i anuncia la troballa arqueològica, en ocasió de les obres que es feien en un col·lector del Parc de la Ciutadella, de la Porta de llevant de la Ciu- tat, la Porta de Sant Daniel. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre- sidència aixeca la sessió a les setze hores. Acords de la sessió celebrada el dia 27 de gener de 2006 Aprovació de l’acta de 23 de desembre de 2005. PART DECISÒRIA a) Ratificacions 3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 27 de desem- bre de 2005 (S1/D/2005-05775), que concedeix a l’entitat Parc Sanitari Pere Virgili diverses bonificaci- ons del 75% sobre la quota de l’impost de construcci- ons, instal·lacions i obres, a les tres llicències d’obres de reforma dels edificis Mestral, Tramuntana i Gregal, corresponents a blocs del Pla especial d’ordenació del recinte de l’antic Hospital Militar de Barcelona. 4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 27 de desem- bre de 2005 (S1/D/2005-05776), que concedeix a l’entitat Parc Sanitari Pere Virgili una bonificació del 75% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per la construcció d’un conjunt de dos edificis de nova planta destinats a ubicar els serveis de suport del Parc Sanitari Pere Virgili. b) Propostes d’acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I COORDINACIÓ TERRITORIAL 5. Autoritzar la societat Tractament i Selecció de Residus, SA, a realitzar les aportacions màximes descrites a l’annex 1 relatives a la novació en data 15 de desembre de 2005 del contracte de préstec a llarg termini a Ecoparc de Barcelona, SA, que figura a l’an- nex 2, en funció de la seva participació a la societat prestatària. 6. Autoritzar el Museu Nacional d’Art de Catalunya a concertar operacions de tresoreria a un any per un import màxim de 1.247.000 euros, en les condicions que s’adjunten. 7. Resoldre les al·legacions presentades pel Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya durant el termini d’informació pública a l’Estat anual de previsió de despeses i ingressos per l’any 2005 de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA. Aprovar defini- tivament l’Estat anual de previsió de despeses i in- gressos per l’any 2005 de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA. 8. Aprovar, d’acord amb l’article 60.2 del Reial De- cret 500/1990, de 20 d’abril, de pressupostos de les entitats locals, el reconeixement de crèdit per import de 136.693,81 euros a favor de Vias y Construc- ciones, SA, (NIF A28017986), per obres en l’actuació d’arranjament de l’espai viari interior del Barri Sud-oest del Besòs (contracte núm. 02003488), amb càrrec a la partida 0610 46910 65107 del Pressupost de 2006. 9. Aprovar la participació de l’Ajuntament de Barce- lona, com a patró nat, en la Fundació privada Museu Marítim i Drassanes Reials de Barcelona. Acceptar els Estatuts de l’esmentada fundació. Designar l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda representant de l’Ajun- tament de Barcelona en la Fundació privada Museu Marítim i Drassanes Reials de Barcelona; i facultar-lo per a la formalització dels tràmits adients per a l’efec- tivitat d’aquest acord. 10. Desestimar, per les raons exposades a l’infor- me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega- cions presentades pel Grup Municipal de Convergèn- cia i Unió relatives a la constitució d’un dret de superfície de caràcter gratuït a favor de la Generalitat de Catalunya sobre la finca coneguda com a Mas Pins, situada a la carretera BV-1468 de Vallvidrera a Molins de Rei, km. 8, per a l’adequació i posterior gestió d’un centre residencial d’acció educativa inten- siva; i procedir a constituir el dret. 11. Aprovar inicialment la memòria justificativa so- bre la modificació de la forma de gestió dels serveis públics de mercats centrals (fruites i hortalisses, i peix) i, en conseqüència: aprovar inicialment la reso- lució, per mutu acord, del contracte de gestió (en el seu dia anomenat expedient de municipalització) con- sistent en la prestació a través de la societat d’econo- mia mixta Mercados de Abastecimiento de Barcelo- NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 517 na, SA (Mercabarna) dels serveis públics de mercats centrals (fruites i hortalisses, i peix) i escorxador. Aprovar inicialment la modificació de la forma de ges- tió dels serveis públics de mercats centrals (fruites i verdures i peix) que fins al moment de la resolució anticipada per mutu acord del contracte de gestió in- directa d’aquests serveis públics amb Mercabarna es prestaven de forma indirecta a través d’aquesta so- cietat, passant a gestionar-los directament per l’Ajun- tament mitjançant gestió pròpia, de conformitat amb l’article 188.5 del Reglament d’obres, activitats i ser- veis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny. Aprovar inicialment la modificació de l’Or- denança municipal de mercats, l’Ordenança fiscal de mercats, el Reglament de funcionament del mercat del peix i el Reglament de funcionament del mercat central de fruites i hortalisses, en els termes especifi- cats en la memòria justificativa; i deixar sense efecte el Reglament de funcionament del mercat central de la flor i el Reglament d’organització, funcionament i utilització de l’escorxador i mercat central de carns de Barcelona. Autoritzar els representants de l’Ajunta- ment a Mercabarna perquè promoguin en els òrgans competents la modificació dels estatuts, per tal que, en deixar-li de ser aplicables les normes reguladores de la societat d’economia mixta de servei públic, pu- gui desenvolupar, com a societat d’economia mixta de durada indefinida, entre altres activitats, tasques de col·laboració amb l’Ajuntament per millorar l’efi- càcia en la prestació del servei en les instal·lacions situades en el recinte de Mercabarna. Sotmetre els presents acords a informació pública per un termini de trenta dies; donar audiència als interessats en el procediment de conformitat amb allò que estableixen els articles 158.1 i 160.1 del Reglament d’obres, acti- vitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny; i tenir-los per definitivament aprovats en cas que no s’hi presentin al·legacions. Facultar l’Alcaldia i els representants de l’Ajuntament a Mercabarna per tal que duguin a terme totes les ac- tuacions necessàries per la plena efectivitat d’a- quests acords. COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Districte de Sant Andreu - Districte de Sant Martí 12. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar- celona, la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de les Casernes de Sant Andreu I, sector III de la Modificació del Pla General Metropolità de Sant Andreu-la Sagrera, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe emès pel Departament de Planejament de Transformació; re- soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in- formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentat Departament, de valora- ció de les al·legacions; informes, tots dos, que cons- ten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpo- ren al present acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de Ciutat Vella 13. Desestimar el recurs de reposició interposat pel Sr. Octaviano Alexandre Fernández contra l’acord, adoptat pel Plenari del Consell Municipal en sessió celebrada el 15 de juliol de 2005, d’aprovació definiti- va de la Modificació del Pla especial de reforma inte- rior del Raval a l’àrea delimitada pels carrers de Sant Rafael, de Sadurní i de Sant Josep Oriol i la rambla del Raval, d’iniciativa municipal (Foment de Ciutat Vella, SA), de conformitat amb l’informe emès per la Direcció de Plans i Projectes Urbans, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. Districte de l’Eixample 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic per a la reforma i ampliació del cen- tre docent IES Fort Pius, situat al carrer d’Àusias Marc, núm. 78, promogut pel Departament d’Educa- ció de la Generalitat de Catalunya, amb les modifica- cions a què fa referència l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. Districte de Sants-Montjuïc 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic del sòl qualificat d’equipament entre els núms. 21 i 33 del carrer d’Ulldecona per a desti- nar-lo a Casa de l’Agricultura, promogut per la Funda- ció privada de la Pagesia de Catalunya. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic d’ampliació de l’equipament de l’a- vinguda del Tibidabo, núm. 20, promogut per Mútua Maz-Clínica de Sant Honorat; i resoldre les al·lega- cions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expe- dient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic i de millora urbana per a la concreció de l’ús i ordenació de l’equipament del Col·legi Montserrat situat a l’avinguda de Vallvidrera, núms. 68-74, promogut pel Col·legi Montserrat; requerir el promotor per tal que, en el termini màxim de tres me- sos a comptar des del dia següent a la notificació del present acord, constitueixi la garantia, per un import de 9.968,40 euros, corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització, als efectes establerts a l’arti- cle 101.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme, apro- vat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació de l’anunci d’aquest a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006518 acord; i publicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat. 18. Ratificar el Text refós de la Modificació del Pla General Metropolità per a l’ordenació de les vores de la Via Augusta, d’iniciativa municipal, al qual va donar conformitat el Plenari del Consell Municipal en sessió celebrada el 18 de novembre de 2005, i que es va re- dactar i exposar al públic en compliment de l’acord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelo- na, estimatiu del recurs potestatiu de reposició inter- posat pels Srs. Juan i Vicente Tort Arnau contra l’a- cord de la Subcomissió d’aprovació definitiva de l’esmentada Modificació de Pla General; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’exposició pú- blica del document, de conformitat amb l’informe de valoració de les al·legacions que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, als efectes de l’executivitat de l’esmentat acord d’aprovació definitiva. Districte de Sant Andreu 19. Donar conformitat al Text refós de la Modifica- ció del Pla General Metropolità relativa a l’àmbit deli- mitat per la ronda de Dalt, l’avinguda de la Meridiana i la carretera de Ribes, d’iniciativa municipal, redactat de conformitat amb l’acord de la Subcomissió d’Urba- nisme del municipi de Barcelona, adoptat en sessió celebrada el 25 de juliol de 2005; i trametre l’expe- dient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, als efectes de l’executivitat de l’acord d’aprovació definitiva. Districte de Sant Martí 20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers de Pere IV, de la Selva de Mar, del Marroc i del Treball –Dis- tricte d’activitats 22@bcn–, promogut per Adiar, SA, i Semillas Fitó, que incorpora la prescripció de l’apro- vació inicial; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per la societat muni- cipal 22 Arroba Bcn, SA, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. Requerir el promotor per tal que, en el termini màxim de tres mesos a comptar des del dia següent a la no- tificació del present acord, constitueixi la garantia, per un import de 7.527,33 euros, corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització, als efectes esta- blerts a l’article 101.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, i com a requisit previ a la publica- ció de l’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat. 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanísitc de definició i concreció dels paràme- tres edificatoris de l’equipament de Radio Nacional de España, a l’illa delimitada dels carrers de Tànger, de Roc Boronat, de Sancho de Ávila i de la Ciutat de Granada –Districte d’activitats 22@bcn–, d’iniciativa municipal; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per la societat muni- cipal 22 Arroba Bcn, SA, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. 22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi- cació del Pla especial d’ordenació de l’àrea principal del Fòrum 2004, en relació a la regulació dels usos del sòl qualificat 7/18D situat a la confluència de l’avinguda Diagonal i el passeig del Taulat, d’iniciativa municipal; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament de Plane- jament de Desenvolupament, que consta a l’expe- dient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. 23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de la unitat d’actuació núm. 11 del Pla especial de reforma interior Diagonal Poblenou –Dis- tricte d’activitats 22@bcn–, promogut per la Junta de Compensació de la Unitat d’actuació 11 del Pla espe- cial de reforma interior Diagonal-Poblenou, que incor- pora la precisió de l’aprovació inicial; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú- blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’infor- me emès per la societat municipal 22 Arroba Bcn, SA, que consta a l’expedient i, a efectes de motiva- ció, s’incorpora al present acord; requerir el promotor per tal que, en el termini màxim de tres mesos a comptar des del dia següent a la notificació del pre- sent acord, constitueixi la garantia, per un import de 307.958,60 euros, corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització, als efectes establerts a l’arti- cle 101.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanis- me, i com a requesit previ a la publicació d’aquest acord; i publicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 24. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat al diari La Vanguardia en el 125è aniversari de la seva fundació: Per haver sostingut un periodisme de qualitat, en per- manent recerca dels batecs de la Ciutat, de les seves institucions i dels ciutadans i ciutadanes de Barcelo- na. Per haver donat continuïtat durant 125 anys a una empresa periodística innovadora que ha sabut comp- tar sempre amb destacades plomes del periodisme català i amb col·laboradors de primera línia de tots els camps de la cultura, de la ciència, de l’economia i de la societat. Perquè el conjunt de les pàgines publi- cades durant aquests 125 anys són un reflex de la història de la vida moderna de la nostra ciutat. 25. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic a la Sra. Roser Capdevila i Valls per la seva extensa i valuosa aportació en el camp de la literatura infantil, dins del qual, prop de quatre-cents títols avalen una extraordi- NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 519 nària capacitat creadora, tant en el vessant artístic de la il·lustració com en el de la fabulació literària, indefugiblement associada a uns valors educatius, universalment acceptats, com ho ha fet palès la difu- sió de la sèrie de televisió Les Tres Bessones, emesa en trenta-una llengües diferents de cent cinquanta- vuit països, una fita que contribueix de manera signifi- cativa al prestigi internacional de la cultura catalana. 26. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Sr. Jaime Camino per la seva contribució a la cultura de la Ciutat i, singularment: Per la seva aportació al cine- ma i a la recuperació de la memòria dels anys de la Guerra Civil, pel seu paper de precursor del gènere documental en el cinema espanyol, i per la seva tra- jectòria artística compromesa amb els valors de la democràcia i la llibertat. 27. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a la Sra. Esther Tusquets i Blanca, per la seva indepen- dència de criteris com a directora de l’editorial Lu- men, per la seva trajectòria literària i pel seu compro- mís en pro de les dones. Moció Única. Aprovar la participació de l’Ajuntament de Barcelona a la Fundació Privada BioRegió de Catalu- nya. Acceptar els estatuts de l’esmentada fundació. Facultar al regidor de Promoció Econòmica, Ocupa- ció, Comerç i Turisme, Im. Sr. Jordi Portabella i Cal- vete, per l’acceptació del càrrec de patró nat de la fundació, així com facultar-lo per la formalització dels tràmits adients per a dur a terme l’efectivitat d’aquest acord. Preveure l’aportació de 200.000 ˛ per a l’any 2006. e) Declaració Institucional Única. Dins del procés de creixement de la ciutat, a principis del segle XX la muntanya de Montjuïc va es- devenir un nou pol d’activitat. Diverses obres públi- ques van dotar d’un nou sentit per a Barcelona a un espai com aquest, tan present a la història de la nos- tra ciutat. Aquest procés, que va culminar amb l’Exposició Universal de 1929, va tenir una fita destacada amb l’erecció l’any 1919 de les quatre columnes projecta- des per l’arquitecte, urbanista i polític Josep Puig i Cadafalch, que marcaven l’entrada als diferents es- pais de la muntanya de Montjuïc. Aquest símbol, lluny de qualsevol connotació parti- dària, era un signe d’identitat ciutadana, de recorda- tori de les arrels de Barcelona i de projecció vers el futur en un espai, aleshores emergent, com era Montjuïc. L’any 1928, en plena dictadura del general Miguel Primo de Rivera, les quatre columnes varen ser en- derrocades. Amb aquest acte es volia eliminar un símbol de catalanitat cívica a Barcelona. Aquest deci- sió va ser un acte de violència gratuïta sense altre objectiu que privar a Barcelona de la seva conscièn- cia i orgull cívic com a ciutat i com a capital de Catalunya. La ciutat de Barcelona ha dut a terme un procés de recuperació de la seva memòria històrica de la qual no en pot quedar al marge la significació de l’enderro- cament de les quatre columnes. Aquesta voluntat de recuperar la nostra memòria, també en aquest ex- trem, no és fruit de persones aïllades, sinó que repre- senta el sentiment majoritari de bona part del poble català, com ho demostra la campanya popular per la recuperació d’aquest monument o la proposició no de llei presentada per tots els grups polítics presents al Parlament de Catalunya. La proximitat de l’any 2007, en que es celebrarà el cinquantè aniversari de la mort d’en Josep Puig i Cadafalch, és una bona oportunitat per que la ciutat de Barcelona, de la qual en fou regidor, diputat a Madrid i diputat provincial, honori el record i la memò- ria de l’obra i la vida d’en Puig i Cadafalch, que fou també segon president de la Mancomunitat de Catalunya. Atesos els fets exposats, nosaltres, representants dels grups municipals d’aquest Ajuntament, acordem la següent Declaració Institucional: L’Ajuntament de Barcelona declara la seva voluntat de: Endegar, d’acord amb la proposició no de llei apro- vada pel Parlament de Catalunya el 22 d’abril de 2005, les accions dirigides a la recuperació de la me- mòria històrica del monument de les “Quatre Colum- nes” de Puig i Cadafalch a la ciutat de Barcelona, ja sigui a Montjuïc, o bé en un emplaçament que garan- teixi el seu valor simbòlic. Iniciar els treballs amb els departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya implicats, d’acord amb la proposició no de llei aprovada pel Parlament, per tal de concretar els esforços econòmics i tots els que siguin necessaris per a la recuperació del monument. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006520 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l’Alcaldia Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’acord amb l’article 75.3 de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, disposo: Primer. Crear l’Oficina administrativa encarregada de tramitar els procediments sancionadors previstos en l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, amb l’objectiu d’assegurar la màxima eficiència en cas d’infraccions per incompliment. Segon. Assignar-li les funcions següents: – Instruir els procediments sancionadors previstos a l’Ordenança. – Gestionar el procediment de cobrament de les sancions. – Tramitar les al·legacions i els recursos que s’inter- posin contra les resolucions sancionadores. – Gestionar les sol·licituds de reparació i reclamació d’indemnització per danys. – Informar periòdicament sobre el nombre i tipologia de les sancions imposades, del grau d’efectivitat en el cobrament, del nombre d’al·legacions i re- cursos presentats, així com de qualsevol proble- ma que es derivi de l’aplicació de l’Ordenança. Tercer. Adscriure l’esmentada Oficina a l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona. Barcelona, 23 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 145) * * * Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- celona, disposo: Proposar a la Societat Barcelona de Serveis Muni- cipals, S.A., com a accionista de la societat Tracta- ment i Selecció de Residus, S.A., elevar a la Junta General de l’esmentada societat la proposta següent: Designar el Sr. Alfred Morales i González membre del Consell d’Administració de Tractament i Selecció de Residus, SA, en substitució de la Sra. Núria Badia i Brugués. Barcelona, 23 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 149) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dis- poso: Encarregar a la Ima. Sra. Marina Subirats i Mar- tori, cinquena tinenta d’alcalde i regidora ponent d’E- ducació, l’elaboració de la proposta de les normes de funcionament de l’Observatori Permanent per a la Convivència, previst a l’article 8 de l’Ordenança per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, que regularan les seves funcions, organització, composició i recursos. Barcelona, 24 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 150) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dis- poso: Encarregar a la Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà, regidora ponent de Dona i Drets Civils, l’elaboració del Pla per a l’abordatge integral del treball sexual d’acord amb allò previst a la Disposició Final 4a de l’Ordenança per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona. Barcelona, 24 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 151) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dis- poso: Encarregar a la Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torre- cilla, regidora ponent d’Ocupació i Innovació, l’elabo- ració del Pla de reinserció social i laboral d’acord amb allò previst a la Disposició Final 4a de l’Ordenança per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona. Barcelona, 25 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 213) * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo: Esmenar, a l’empar de l’article 105.2 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, l’error material del decret de l’Alcaldia S1/D/2005-05480, de 15 de desem- bre de 2005, relatiu a la modificació de l’estructura organitzativa i funcions de la Gerència d’Urbanisme, en el sentit que la Direcció Tècnica d’Urbanisme, s’ha de denominar Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infra- estructures. Barcelona, 15 de febrer de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 562) NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 521 MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2005 (Generació de crèdits per ingressos) (Aprovades per decret d’Alcaldia de data 30 de novembre de 2005) Expedient núm. 3–83/2005 INGRESSOS Partida Descripció Alta 0606-39604-61114 Ingrés procedent de la Comunitat de Béns del carrer d’Esteve Terrades, 55-57 per la participa- ció en el projecte d’urbanització de vial i enjardi- nament del tram de vorera situada al c/ Esteve Terrades, 55-57 inclòs en el projecte d’inver- sions de manteniment integral de l’espai públic en el Districte de Gràcia. 26.882,24 DESPESES Partida Descripció Alta 0606-60464-43230 Obres de manteniment integral de l’espai públic en el carrer d’Esteve Terrades, 55-57. 26.882,24 Expedient núm. 3–84/2005 INGRESSOS Partida Descripció Alta 9901-76100-61114 Aportació de la Diputació de Barcelona d’acord amb el Protocol de col·laboració de data 5 de maig de 2005 i el conveni específic de col·labora- ció amb l’Ajuntament de Barcelona per a la cons- trucció del Centre Cultural del Born (anualitat 2005). 2.108.111,20 9901-76100-61114 Aportació de la Diputació de Barcelona d’acord amb el Protocol de col·laboració de data 5 de maig de 2005 i el conveni específic de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona per a la construcció del Centre Cultural del Born (anualitat 2005). 6.891.888,80 9.000.000,00 DESPESES Partida Descripció Alta 9901-74925-43230 Transferència de capital a Barcelona Serveis Muni- cipals (BSM SA) per la construcció del Centre Cultu- ral del Born en el recinte de l’antic Mercat del Born. 2.108.111,20 9901-71923-43230 Transferència de capital a l’Institut de Cultura de Bar- celona (ICUB) per la construcció del Centre Cultural del Born en el recinte de l’antic Mercat del Born. 6.891.888,80 9.000.000,00 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006522 CARTIPÀS Decret. En ús de les atribucions que tinc conferi- des per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo- na i atès l’article 7 dels Estatuts de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, disposo: Designar l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello mem- bre del Consell Rector de l’Institut Municipal de Per- sones amb Discapacitat, en representació del Grup Municipal de Convergència i Unió. Barcelona, 23 de desembre de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 5693) * * * Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- celona i el que determinen els respectius Estatuts dels diferents Instituts, disposo: Designar membres dels Consells dels Instituts que s’assenyalen a continuació, en representació del Grup Municipal del Partit Popular, les persones se- güents: Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe Sra. Elena Rigat i Brugarola Institut Municipal d’Hisenda Sr. Luis M. Alonso i González Institut Municipal d’Informàtica Sra. Eva Higueras i Muñoz Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Sra. Gloria Martín i Vivas Institut Municipal d’Educació Sra. Carmen Álvarez i Domínguez, en substitució de la Ima. Sra. Maria Caridad Mejías i Sánchez. Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida Sra. Elisabeth Jiménez i Cara, en substitució de l’Im. Sr. Alberto Villagrasa i Gil. Barcelona, 23 de desembre de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 5832) * * * Decret. En ús de les atribucions que tinc conferi- des per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo- na, disposo: Designar el Sr. Màxim López i Manresa gerent del Districte de l’Eixample, en substitució del Sr. Josep M. Lucchetti i Piu. Barcelona, 9 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 16) * * * Decret. En ús de les atribucions que tinc conferi- des per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo- na, disposo: Designar el Sr. Josep M. Lucchetti i Piu gerent ad- junt d’Urbanisme. Barcelona, 9 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 17) * * * Decret. Atès el decret d’Alcaldia de 15 de desem- bre de 2005 que modifica l’actual estructura orga- nitzativa i funcions de la Gerència d’Urbanisme, que passarà a denominar-se Gerència d’Urbanisme i Infraestructures i, en ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo- na, disposo: Designar el Sr. Ramon Massaguer i Meléndez ge- rent d’Urbanisme i Infraestructures. Barcelona, 9 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 146) * * * Decret. Vist l’escrit rebut del Secretari de Política Municipal del PSC Barcelona, de data 13 de gener de 2006, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de les Corts, i d’acord amb l’ar- ticle 16 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, disposo: Nomenar membre del Consell Municipal del Distric- te de les Corts el Sr. Carlos Hornero i Sanchez, en substitució del Sr. Albert Cobacho i Pérez. Barcelona, 23 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 142) * * * Decret. De conformitat amb el que es preveu a l’ar- ticle 18 de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 41.1 del Reglament orgànic municipal, disposo: Designar la Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras, Por- taveu adjunta del Grup Municipal del Partit Popular, en substitució de la Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas. Barcelona, 23 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 143) * * * Decret. Vist l’escrit rebut del portaveu del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, de data 10 de gener de 2006, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de Sant Martí, i d’acord amb l’article 16 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, disposo: Nomenar membre del Consell Municipal del Distric- te de Sant Martí el Sr. Francesc Carmona i Pontaque, en substitució de la Sra. Laia Serra i Sellarès. NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 523 Barcelona, 23 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 147) * * * Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- celona i el que determina l’article 8 dels Estatuts del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, dis- poso: Designar l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas mem- bre del Consell d’Administració del Patronat Munici- pal de l’Habitatge de Barcelona. Barcelona, 23 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 148) * * * Decret. En ús de les facultats atribuïdes per l’arti- cle 13 de la Carta Municipal de Barcelona i 22 del Reglament orgànic municipal, disposo: Primer. Actualitzar la composició i funcions de la Comissió d’Obres i Circulació per a la coordinació de les obres a la via publica que afectin la mobilitat. Segon. Designar membres de l’esmentada Comis- sió d’obres i Circulació a les persones següents: President: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa Vicepresident: Im. Sr. Jordi Hereu i Boher Membres: Gerent d’Urbanisme i Infraestructures Gerent de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA Gerent de Serveis Urbans i Medi Ambient Director de Serveis de Mobilitat Intendent Major. Cap de la Divisió de Coordinació Director de Serveis de Participació i Comunicació Actuarà com a ponent el director d’Infraestructures i, com a secretari, el Director de Projectes de Coordi- nació d’Obres i Circulació. Tercer. Assignar a la Comissió d’Obres i Circulació les funcions següents: – Informar preceptivament de l’impacte de les obres d’infrastructura de transports que es realitzin a la ciutat sobre el trànsit rodat i de vianants. – Informar preceptivament de les interaccions entre les obres anteriors i les obres a realitzar directa- ment per l’Ajuntament i/o empreses de servei pú- blics. – Informar preceptivament sobre l’autorització de l’ocupació de la via pública amb motiu de la realit- zació de les obres, tant municipals com d’altres administracions. – Informar preceptivament qualsevol actuació inver- sora a l’espai públic de la ciutat que afecti la mobi- litat abans de ser presentada al Comitè de Go- vern. Quart. Constituir el Comitè Permanent de la Comis- sió d’Obres i Circulació sota la direcció del director de Projectes de Coordinació d’Obres i Circulació, qui de- terminarà els seus membres d’entre els que compo- sen la Comissió d’Obres i Circulació o d’entre altres tècnics municipals. Cinquè. Assignar al Comitè Permanent de la Co- missió d’Obres i Circulació les funcions següents: – Preparar l’ordre del dia de la Comissió d’Obres i Circulació. – Elaborar els dictàmens per a aprovació de la Co- missió d’Obres i Circulació. – Comunicar als responsables de les obres el con- tingut dels informes preceptius emesos per la Co- missió en qualsevol de les competències que li han estat assignades i fer el seguiment de la seva correcta aplicació. – Tutelar, especialment, l’ocupació de la via pública amb motiu de la realització de les obres, tant mu- nicipals com d’altres administracions Sisè. Atribuir al President de la Comissió la facultat d’instar als òrgans municipals competents la incoació dels procediments escaients de protecció de la legali- tat respecte a les actuacions que contravinguin les disposicions en matèries assignades a la Comissió d’Obres i Circulació. Setè. Deixar sense efecte els anteriors decrets ob- jecte de la matèria, de data 4 de setembre de 2003, 18 de setembre de 2003 i 15 d’octubre de 2004. Barcelona, 24 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 152) * * * Decret. En ús de les atribucions que tinc conferi- des per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo- na, i d’acord amb la Disposició Addicional Tercera de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipament co- mercials, disposo: Designar representant de l’Ajuntament de Barcelona a la comissió paritària prevista a la Disposició Addicio- nal Tercera de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, les persones següents: Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, segon tinent d’al- calde i president de la Comissió de Promoció Econò- mica, Ocupació i Coneixement. Sr. Enric Lambies i Ortín, director de Coordinació i Recursos d’Urbanisme. Sr. Albert González i Orduna, director de Serveis de Comerç i Consum. Sra. Carmen León i García, lletrada de la Direcció de Comerç i Consum. Barcelona, 30 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 275) * * * Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- celona, i d’acord amb el que disposa el punt catorzè dels pactes estatutaris de l’Agrupació d’interès eco- nòmic “ACEFHAT, AIE”, disposo: Nomenar el Sr. Carles Chico i Martorell delegat de l’Ajuntament de Barcelona a l’Agrupació d’interès econòmic “ACEFHAT, AIE”, en substitució del Sr. Albert Vilalta i Cambra. Barcelona, 30 de gener de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 325) a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006524 CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE Acords Districte 4. Les Corts Acords de la sessió celebrada el dia 15 de desembre de 2005 1. Aprovar l’acta de la reunió del Ple del Consell celebrada el 20 d’octubre de 2005. 2. Quedar assabentats de les resolucions adopta- des entre el 5 de novembre i el 7 de novembre de 2005. 3. Quedar assabentats de les adjudicacions se- güents: Objecte Adjudicatari Import Lloguer equip so acte intercultural dins la Festa Major Serveis de l’Espectacle Focus, SA 429,14 Servei inform. i conserge 1a quinzena setembre Integración Social Minusválidos, SL 2.915,71 Lloguer pistes esport per al trotacorts UB Universitat de Barcelona 620,00 Creació espai per a adolescents en el Casal de Joves Entorn SCCL 2.578,65 Control Qualitat PAD 2004-2007 SGS Tècnics, SA 8.277,00 Renov. paviment vorera c/ Jimenez Iglesias Construcciones Zeta-3, SA 58.704,86 Adquis. vanos tema bon veïnatge Boldu Comunicació, SL 1.999,00 Servei inform. i conserge 2a quinzena setembre Integración Social Minusválidos, SL 1.401,94 Adquis. destructora paper per a Arxiu Districte Heliocorb, SL 784,75 Lloguer 2 cabines WC per a plaça del Sol de Baix Poly-Klyn, SL 389,76 Adquis. 12 cadires per a Serveis Tècnics Districte Oficina Total, SL 2.428,69 Conveni entre Escola Tècnica Superior Arquitec. de Barcelona i Districte Les Corts –estudiants pràctiques– Universitat Politècnica de Catalunya 8.240,00 Conveni entre Escola Tècnica Superior Arquitec. del Vallés i Districte Les Corts –estudiants pràctiques– Universitat Politècnica de Catalunya 8.240,00 Serveis infraestruc. Festa Major Districte La Rulot Infraestructures, SL 2.802,14 Obres acondicion. C. Gent Gran Can Novell IMES Instal. Montajes Elect. Saneam. SA 14.294,87 Instal. semàfor per a invidents av. Sant Ramon Nonat-c/ Cardenal Reig Etra Catalunya, SA 8.524,86 Instal. cablejat xarxa informàt. c/ Masferrer, 33 Impala Network Solutions, SL 635,10 Adquis. impressora per al Departament d’Administració Canon Espanya, SA 1.021,17 Repar. voreres Berlin, 1-99, Entença, 315, M. Girona, 68-74 IMES Instal. Montajes Elect. Saneam. SA 45.040,00 Just preu exprop. finca c/ Poblet, 9 - pge. Xile, 29 Milagros Miguel Pascual 4.500,00 Lloguer tarimes, taules, etc. per a actes festius any 2006 La Rulot Infraestructures, SL 23.500,00 Adquis. material fungible informàtic Canon Espanya, SA 2.927,47 Servei prevenció activitats via pública Ofic. Local Cruz Roja Española 1.753,30 Manteniment fotocopiadores novembre i desembre NRG Group Spain, SA 2.454,15 Adquis. pissarra i material fungible Heliocorb, SL 467,36 Adquis. complem. mobiliari per C. Can Novell Doublet Ibérica, SA 834,04 Adquis. armaris per a Departament d’Administració El Corte Inglés, SA 1.677,59 NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 525 Disseny i edició guia Entitats Districte Les Corts Fons Grafic, SL 11.997,88 Gestió i explot. C. Cultural Riera Blanca Club Lleuresport de Barcelona 204.068,36 Gestió Serveis Públics CC Can Deu Club Lleuresport de Barcelona 99.876,00 Ampliació cablejat informàtic Arxiu Districte Impala Network Solutions, SL 472,67 Servei catering Dia Internacional persones amb discapacitat Montserrat Cni Tena 1.100,00 Suport logístic a Fira Nadal Districte Josefa Sana Alvarez 692,52 Organitza activitat al C. Joves Les Corts Entorn, SCCL 450,00 Assis. tèc. projecte restauració CC Can Deu (fase 7) SGS Tecnos, SA 2.500,00 Edició programes activitats de Nadal Reprodisseny, SA 1.488,28 Adquis. material oficina homologat Heliocorb, SL 2.999,08 Instal. enllaç telefònic a Serv. S. Can Bacardí Impala Network Solutions, SL 524,60 Serv. gestió taller jove escalada C. Cultural Les Corts Entorn, SCCL 2.000,00 Serv. gestió teatre amateur C. Joves Les Corts Entorn, SCCL 2.000,00 Gestió taller revelat fotogràfic C. Joves Les Corts Entorn, SCCL 2.500,00 Col·locar papereres diversos emplaçaments Districte IMES Instal. Montajes Eléct. Saneam. SA 840,42 Reparació plaques nomenclatura Districte IMES Instal. Montajes Eléct. Saneam. SA 347,99 Reparar baranes parc c/ Ardena, 29 IMES Instal. Montajes Eléct. Saneam. SA 749,26 Edició quaderns CC Joan Oliver Cevagraf, SCCL 1.405,57 Anunci premsa d’exprop. c/ Poblet i Ptge Xile Media Planning Group, SA 407,28 Estudi assessor exp. de recuperació posses- soria c/ Buxó Guerau Ruiz Pena 2.581,00 Arbres de Nadal sostenibles per a centres cívics Inst. Mpal. de Parcs i Jardins 333,84 4. Informar desfavorablement el Pressupost del Districte per a l’any 2006. 5. Informar favorablement la cessió temporal de sòl a la Generalitat de Catalunya per a l’equipament resi- dencial per a persones amb discapacitat intel·lectual profunda al carrer Equador, núm. 74-80, a càrrec del Departament de Benestar Social i Família. 6. Informar favorablement la modificació puntual del Pla Especial d’Ordenació d’Equipament del Cam- pus Sud de Pedralbres de les Avingudes Diagonal, Doctor Marañón i Joan XXIII. 7. Instar al Consell de Circulació i Disciplina i Segu- retat Viària de l’Ajuntament de Barcelona, que emeti un informe sobre la seguretat per als motoristes i mo- tociclistes d’aquest nou tipus de “fitons” i la seva utilit- zació en tota la longitud de l’Av. de Pedralbes. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006526 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Acta de la sessió celebrada el dia 14 de desembre de 2005 i aprovada el dia 18 de gener de 2006 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de desembre de 2005, s’hi reuneix la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, sota la presidència de l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Pilar Vallugera i Balañà, Jordi Hereu i Boher, Carles Martí i Jufresa, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Eugeni Forradellas i Bom- bardó, Elsa Blasco i Riera, Joan Puigdollers i Fargas, Eduard García i Plans, Jordi Cornet i Serra, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Ca- ses i Pallarès, que certifica. També hi són presents els Srs.: Ramon Massaguer i Melendez, gerent del Sector d’Urbanisme i Ricard Frigola Pérez, gerent de l’Institut Municipal d’Urbanis- me. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joana Ortega i Alemany, Ángeles Esteller i Rue- das, Alberto Villagrasa i Gil i Jordi Portabella i Calvete. S’obre la sessió a les setze hores i trenta-cinc mi- nuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Sector d’Urbanisme De la gerent municipal, de data 10 de novembre de 2005, que aprova el plec de clàusules, mitjançant procediment negociat, del contracte d’assistència tèc- nica al Sector d’Urbanisme en el procés de planifi- cació dels equipaments que la zona de Can Batlló requereix en base als aspectes demogràfics i a la in- cidència de la transformació d’ús en termes urbanís- tics, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 19.441,60 euros. 2. Sector d’Urbanisme De la gerent municipal, de data 10 de novembre de 2005, que aprova el plec de clàusules, mitjançant procediment negociat, del contracte de la intervenció per al desenvolupament i millora dels indrets al centre històric de Sarrià, en el sector Major de Sarrià-Via Augusta, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 29.870 euros. 3. Sector d’Urbanisme De la gerent municipal, de data 10 de novembre de 2005, que aprova el plec de clàusules, mitjançant procediment negociat, del contracte de la intervenció per al desenvolupament i millora dels indrets al centre històric de Sarrià, en el sector Major de Sarrià-Avin- guda Josep V. Foix, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 29.870 euros. 4. Districte de Gràcia De la gerent municipal, de data 24 de novembre de 2005, que aprova el plec de clàusules i adjudica al senyor Jaume Artigues Vidal el contracte de la direc- ció facultativa de les obres de remodelació de la pla- ça del Diamant i accés al Refugi, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 28.000 euros. 5. Districte de Sarrià-Sant Gervasi De la gerent municipal, de data 16 de novembre de 2005, que aprova el plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte d’obres de rehabilita- ció i ampliació de l’edifici Vil·la Florida, per als exerci- cis 2006-2007, i per un import de 3.652.511,21 euros. 6. Districte d’Horta-Guinardó De la gerent municipal, de data 4 de novembre de 2005, que aprova el plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte de construcció mur de contenció al carrer Cànovas, per als exercicis 2005- 2006, i per un import de 191.906,68 euros. 7. Districte d’Horta-Guinardó De la gerent municipal, de data 4 de novembre de 2005, que aprova el plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte de construcció del ca- sal de gent gran de la Vall d’Hebron, per als exercicis 2005-2007, i per un import de 852.476,30 euros. 8. Districte d’Horta-Guinardó De la gerent municipal, de data 4 de novembre de 2005, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de construcció del casal de gent gran Horta i local social camp de futbol, per als exercicis 2005-2007, i per un import d’1.390.648,97 euros. 9. Districte d’Horta-Guinardó De la gerent municipal, de data 15 de novembre de 2005, que aprova el plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte d’arranjament del so- lar del Torrent de Can Mariner, 14-24, per als exerci- cis 2005-2006, i per un import de 167.123,46 euros. NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 527 10. Sector d’Urbanisme De la gerent municipal, de data 15 de novembre de 2005, que adjudica a la societat MGIRO Arquitec- tura, SL per iniciar, per motiu d’interès general, l’ex- pedient de consultoria i assistència per a l’elabora- ció d’una proposta d’adequació del Pla Director de les Cases Consistorials de l’Ajuntament de Barcelo- na, per als exercicis 2005-2006, i per un import d’11.980 euros. 11. Districte de Sarrià-Sant Gervasi De la gerent municipal, de data 8 de novembre de 2005, que adjudica a la senyora Estrella Ordóñez Ordóñez el contracte per a la direcció de les obres d’urbanització del carrer Roma, amb implantació d’escales mecàniques, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 15.350 euros. 12. Districte de Sarrià-Sant Gervasi De la gerent municipal, de data 8 de novembre de 2005, que adjudica a la senyora Carme Ribas Seix el contracte per a la direcció de les obres de rehabilita- ció de la Casa Orlandai, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 26.100 euros. 13. Districte de Gràcia De la gerent municipal, de data 16 de novembre de 2005, que adjudica el contracte d’obres de rehabilita- ció del centre artesà Tradicionarius (CAT) a la traves- sera de Sant Antoni, 6-8, per als exercicis 2005-2007, i per un import d’1.961.138,42 euros. 14. Districte de Sant Andreu De la gerent municipal, de data 9 de novembre de 2005, que adjudica a la societat Can Ensenya, SAL el contracte de construcció del Centre de Cultura Popu- lar de Sant Andreu, ubicat a la plaça de Can Galta Cremat, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 442.376,52 euros. 15. Districte de Sarrià-Sant Gervasi De la gerent municipal, de data 4 de novembre de 2005, que autoritza i adjudica a la societat J-T Ardèvol i Associats, SL el contracte de coordinació de seguretat i salut de les obres de rehabilitació de la Casa Orlandai, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 9.900 euros. 16. Districte de Sarrià-Sant Gervasi De la gerent municipal, de data 4 de novembre de 2005, que autoritza i adjudica a la societat Secotec S. Esp. Control Tec. Constr. Prod. Mercan. SA el con- tracte de coordinació de seguretat i salut de les obres d’urbanització del carrer Roma, amb implantació d’escales mecàniques, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 4.060 euros. 17. Sector d’Urbanisme De la gerent municipal, de data 16 de novembre de 2005, que inicia l’expedient de consultoria i assistèn- cia per a la contractació dels treballs de planejament següents: elaboració propostes alternatives per a l’or- denació de terrenys ocupats pel Canòdrom Meridia- na; estudi previ d’ordenació sector entorn dels carrers de Degà Bahí, de Trinxant i l’avinguda Meridiana, per situar-hi una escola bressol i estudi de la situació ur- banística del barri de Montbau, i adjudicar al senyor Jordi Oliveras Boix, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 12.020 euros. Acords de la Comissió de Govern de 30 de novembre de 2005: 18. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- ció del carrer de la Circumval·lació, núm. 36, per im- port de 107.042,60 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’in- forme emès per la Direcció de Plans i Projectes Ur- bans el 16 de novembre de 2005, el qual figura a l’ex- pedient i es dóna per reproduït; estimar l’al·legació presentada pel Sr. Joan R. Mir i Farreny, en la seva qualitat de propietari de la parcel·la situada al carrer de la Circumval·lació, núm. 39, de conformitat amb l’informe emès per la Direcció de Plans i Projectes Urbans el 16 de novembre de 2005, que figura a l’ex- pedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als in- teressats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi- tatge. 19. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- ció als terrenys de cessió dels carrers de Scala Dei, carretera d’Horta i passeig de la Vall d’Hebron, per import de 192.719,92 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Serveis Funeraris HBCN, SA, d’acord amb l’informe emès per la Direc- ció de Plans i Projectes Urbans el 16 de novembre de 2005, el qual figura a l’expedient i es dóna per repro- duït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest pro- cediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanis- me, Infraestructures i Habitatge. 20. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- ció del nou carrer entre els carrers de Montalegre i el carrer de Torres i Amat, per import d’1.508.741,95 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, for- mulat per Foment de Ciutat Vella, SA, d’acord amb l’informe emès per la Direcció de Plans i Projectes Urbans el 16 de novembre de 2005, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne comp- te a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi- tatge. 21. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- ció de la nova plaça entre el carrer del Carme i el car- rer de la Riera Alta, per import de 427.280,66 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Foment de Ciutat Vella, SA, d’acord amb l’informe emès per la Direcció de Plans i Projectes Urbans el 16 de novembre de 2005, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interes- sats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 22. 1r) Resoldre les al·legacions presentades dintre del termini d’informació pública del Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 6 del Pla especial de reforma interior del barri de Porta, en el sentit i pels motius que s’exposen en l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística de 16 de novembre de a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006528 2005, que en els seus propis termes es donen per re- produïts i, en conseqüència, 2n) Estimar les al·le- gacions presentades el 9 de setembre de 2005 pel Sr. Robustiano Azorín Sánchez, Sra. Palmira Vidal Reig i Sr. Francisco Azorín Vidal; les al·legacions pre- sentades el 10 d’octubre de 2005 pel Sr. Joan Miquel Coll Valls, actuant en nom i representació de la mer- cantil Landscape Europrojectes, SL; i les al·legacions presentades el 27 de juliol de 2005 pel Sr. Rogelio Robles Aguilar; estimar en part les al·legacions pre- sentades el 13 de setembre de 2005 pel Sr. Fernando Zamora Guirado i les al·legacions presen- tades el 22 de setembre de 2005 per la Sra. Ramona Pla Monterde; desestimar les al·legacions presenta- des el 19 de setembre de 2005 per la Sra. Juana Pa- redes Calvo, així com l’escrit de resposta a les al·le- gacions presentat el 13 d’octubre de 2005 pel Sr. Aurelio Alarcón Peñuelas; i tenir per efectuades les manifestacions contingudes en escrit presentat per la Sra. Maria Vidal Solé el 13 de setembre de 2005. 3r) Aprovar definitivament el Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 6 del Pla especial de re- forma interior del barri de Porta, a executar pel siste- ma de reparcel·lació en la modalitat de cooperació, amb les modificacions no substancials introduïdes com a conseqüència de l’estimació total o parcial de les al·legacions presentades, que figuren incorpora- des a l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística abans citat. 4t) Atribuir a aquest acord, a l’empara de l’article 125 del Reglament de gestió urbanística, el mateix efecte que l’acta d’ocupació a efectes expro- piatoris, respecte dels drets i càrregues que hagin d’extingir-se i de les plantacions, obres, edificacions, instal·lacions i millores que hagin de destruir-se con- forme al Projecte de reparcel·lació aprovat. 5è) De- clarar incompatibles amb el planejament que s’execu- ta els drets i càrregues que es relacionen en annex núm. 1, d’acord amb l’article 123 del Reglament de gestió urbanística. 6è) Determinar, de conformitat amb els articles 121.a) del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, i 124 del Reglament de gestió urba- nística, que la fermesa de l’acte administratiu de l’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació comporta, de iure, la cessió en ple domini i lliure de càrregues a l’Administració actuant, dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previs- tos en el planejament. 7è) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris dels de més circulació de la província, i notificar-lo indivi- dualment a tots els propietaris i altres interessats en l’expedient. 8è) Donar-ne compte a la Comissió d’Ur- banisme, Infraestructures i Habitatge. 23. 1r) Resoldre les al·legacions presentades dintre del termini d’informació pública del Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 2 de la Mo- dificació del Pla General Metropolità per a l’ordenació de les vores de la Via Augusta, en el sentit i pels mo- tius que s’exposen en l’informe de la Direcció de Ges- tió Urbanística de 14 de novembre de 2005, que en els seus propis termes es donen per reproduïts i, en conseqüència, 2n) Estimar en part els dos escrits d’al·legacions presentats el 10 d’agost de 2005 pel Sr. Francisco Ibañez Montoya, advocat, actuant en nom i representació del Sr. Manuel Blas Sánchez Pascual; i tenir per presentat en aquest procediment reparcel·latori el reportatge fotogràfic de les finques situades al carrer de Carrasco i Formiguera, núms. 5 i 7. 3r) Aprovar definitivament el Projecte de repar- cel·lació de la unitat d’actuació núm. 2 de la Modifica- ció del Pla General Metropolità per a l’ordenació de les vores de la Via Augusta, a executar pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de cooperació, amb les modificacions no substancials introduïdes com a conseqüència de l’estimació parcial de les al·lega- cions presentades, que figuren incorporades a l’infor- me de la Direcció de Gestió urbanística abans citat. 4t) Atribuir a aquest acord, a l’empara de l’article 125 del Reglament de gestió urbanística, el mateix efecte que l’acta d’ocupació a efectes expropiatoris, respec- te dels drets i càrregues que hagin d’extingir-se i de les plantacions, obres, edificacions, instal·lacions i millores que hagin de destruir-se conforme al Projec- te de reparcel·lació aprovat. 5è) Declarar incompati- bles amb el planejament que s’executa els drets i càr- regues que es relacionen en annex núm. 1, d’acord amb el que preveu l’article 123 del Reglament de gestió urbanística. 6è) Determinar, de conformitat amb els articles 121.a) del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, i 124 del Reglament de gestió urba- nística, que la fermesa de l’acte administratiu de l’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació comporta, de iure, la cessió en ple domini i lliure de càrregues a l’Administració actuant, dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previs- tos en el planejament. 7è) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris dels de més circulació de la província, i notificar-lo indivi- dualment a tots els propietaris i altres interessats en l’expedient. 8è) Donar-ne compte a la Comissió d’Ur- banisme, Infraestructures i Habitatge. 24. Resoldre les al·legacions presentades durant el termini d’informació pública del Projecte d’expropiació per taxació conjunta de l’expedient d’expropiació del sector PAU 2a i 2b de la modificació del Pla General Metropolità per l’ordenació de l’Estació de Sants i el seu entorn, en el sentit que consta a l’informe elabo- rat per Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, el 15 de novembre de 2005, i aprovar definitivament el projecte de taxació conjunta de l’expedient d’expro- piació dels béns i drets inclosos al PAU 2a i 2b de la Modificació del Pla General Metropolità a l’estació de Sants i el seu entorn, la tramitació del qual es va ini- ciar per acord de la Comissió de Govern d’1 de juny de 2005; aprovació definitiva que comporta, de con- formitat amb allò que disposa l’article 107 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, la declaració d’ur- gent ocupació de les finques que hi són incloses, a l’empara dels articles 16 i 72 de la Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 25. 1r) Aprovar definitivament a l’empara dels arti- cles 32.1 i 35 del Decret 287/2003, de 4 de novem- bre, pel qual s’aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, del Pla de millo- ra urbana per l’ordenació volumètrica de la finca núms. 70-82 del carrer de París, formulat per les enti- tats mercantils Amrey 2002, SL i Mas Vilanova, SA, propietàries en proindivís de l’única finca inclosa a l’àmbit; 2n) Declarar incompatibles amb el planeja- ment els drets i càrregues existents d’acord amb l’ar- ticle 123 en relació a l’article 174.4 ambdós del Re- NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 529 glament de gestió urbanística; 3r) Atribuir a aquest acord, de conformitat amb l’article 125 del Reglament de gestió urbanística, el mateix efecte que l’acta d’ocupació a efectes expropiatoris, respecte dels drets i càrregues que hagin d’extingir-se i de les plan- tacions, obres, edificacions, instal·lacions i millores que hagin de destruir-se, conforme al Projecte de reparcel·lació aprovat; 4t) Determinar, de conformitat amb l’article 121 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, que la fermesa de l’acte administratiu d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, comportarà de iure la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l’Administració actuant dels terrenys de cessió obliga- tòria per a llur afectació als usos previstos en el pla- nejament; 5è) Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de major circulació de la província, i notificar-lo individualment a cadas- cun dels interessats; 6è) Donar-ne compte a la Co- missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 26. 1r) Resoldre les al·legacions presentades al Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació del Pla especial de reforma interior de les zones de remodelació a l’entorn dels carrers de Lanzarote i de la Residència, durant el nou tràmit d’audiència, ator- gat per acord de la Comissió de Govern, de 29 de juny de 2005, a l’empara de l’article 109.3 del Regla- ment de gestió urbanística, en el sentit que figura en l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística, de 18 de novembre de 2005, que consta a l’expedient, en els mateixos propis termes que es donen per repro- duïts. 2n) Aprovar definitivament el Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació del Pla especial de reforma interior de les zones de remodelació a l’entorn dels carrers de Lanzarote i de la Residència, amb introducció de les modificacions derivades de la resolució de les al·legacions presentades que cons- ten en el referit informe de 18 de novembre de 2005. 3r) Declarar incompatibles amb el planejament els drets i càrregues que es relacionen en document an- nex 1, d’acord amb l’article 123 del Reglament de gestió urbanística. 4t) Atribuir a aquest acord, de con- formitat amb l’article 125 del Reglament de gestió ur- banística, el mateix efecte que l’acta d’ocupació a efectes expropiatoris, respecte dels drets i càrregues que hagin d’extingir-se i de les plantacions, obres, edificacions, instal·lacions i millores que hagin de destruir-se, conforme al Projecte de reparcel·lació aprovat. 5è) Determinar, de conformitat amb els arti- cles 150 a) del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juli- ol, i 124 del Reglament de gestió urbanística, que la fermesa de l’acte administratiu d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació comportarà de iure la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l’Admi- nistració actuant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el planeja- ment. 6è) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-lo individualment a tots els pro- pietaris i altres interessats afectats. 7è) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 27. 1r) Aprovar definitivament el projecte de com- pensació de la unitat d’actuació 1 del Pla especial d’ordenació de l’entorn de la plaça de l’estació a Sant Andreu del Palomar, formulat per Mikter Catalunya, SL, i Catalonia Promodis 3, SA, propietaris en proin- divís dels terrenys inclosos a l’àmbit, a l’empara de l’article 174.2 del Reglament de gestió urbanística. 2n) Determinar, de conformitat amb els articles 179 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, i 174.4, en relació amb el 124, ambdós del Reglament de gestió urbanística, que la fermesa de l’acte adminis- tratiu d’aprovació definitiva del Projecte de compen- sació comporta de iure la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l’Administració actuant, dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos pre- vistos en el planejament. 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, en un diari dels de més circulació de la Província i notificar-lo individual- ment a cadascun dels interessats en l’expedient. 4t) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra- estructures i Habitatge. 28. 1r) Aprovar definitivament, a l’empara de l’arti- cle 113.3 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació voluntària, en la modali- tat de compensació bàsica, de les finques situades als carrers de l’Hospital, núm. 26-28-30 i de la More- ra, núm. 2-4, formalitzada mitjançant escriptura públi- ca atorgada el 25 de juliol de 2005 davant el notari de Barcelona Sr. Enrique Beltrán Ruiz, amb el núm. 2072 de protocol, per la representació legal de Casacuberta Marsans, SA i la de Foment de Ciutat Vella, SA, en nom i representació de l’Ajuntament de Barcelona, únics propietaris afectats, amb incorpora- ció d’ofici de les esmenes i concrecions que consten en document annex 1, en els seus propis termes que es donen per reproduïts. 2n) Declarar incompatibles amb el planejament els drets i càrregues que es rela- cionen en document annex 2, d’acord amb l’article 123 del Reglament de gestió urbanística. 3r) Atribuir a aquest acord, de conformitat amb l’article 125 en relació amb l’article 174.4, ambdós del Reglament de gestió urbanística, el mateix efecte que l’acta d’ocu- pació a efectes expropiatoris, respecte dels drets i càrregues que hagin d’extingir-se i de les plantacions, obres, edificacions, instal·lacions i millores que hagin de destruir-se, conforme al Projecte de reparcel·lació aprovat. 4t) Determinar, de conformitat amb l’article 121.a del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, que la fermesa de l’acte administratiu d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació comporta de iure la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l’Administració actuant dels terrenys de cessió obliga- tòria perquè siguin incorporats al patrimoni de sòl o perquè se’n faci l’afectació als usos previstos en el planejament urbanístic, segons procedeixi. 5è) Publi- car aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província i no- tificar-ho als interessats. 6è) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 29. 1r) Resoldre les al·legacions presentades al Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 5 de la Modificació del Pla General Metropolità al Front Marítim del Poblenou, durant el nou tràmit d’au- diència, atorgat per acord d’11 de maig de 2005 a l’empara de l’article 109.3 del Reglament de gestió urbanística, en el sentit que figura en l’informe de 21 de novembre de 2005 que consta a l’expedient, en els seus propis termes que es donen per reproduïts. 2n) Aprovar definitivament el Projecte de reparcel·la- ció de la unitat d’actuació núm. 5 de la Modificació del a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006530 Pla General Metropolità al Front Marítim del Poble- nou, amb introducció de les modificacions derivades de la resolució de les al·legacions presentades que consten en el referit informe de 21 de novembre de 2005. 3r) Declarar incompatibles amb el planejament els drets i càrregues que es relacionen en document annex 1, d’acord amb l’article 123 del Reglament de gestió urbanística. 4t) Atribuir a aquest acord, de con- formitat amb l’article 125 del Reglament de gestió ur- banística, el mateix efecte que l’acta d’ocupació a efectes expropiatoris, respecte dels drets i càrregues que hagin d’extingir-se i de les plantacions, obres, edificacions, instal·lacions i millores que hagin de destruir-se, conforme al Projecte de reparcel·lació aprovat. 5è) Determinar, de conformitat amb els arti- cles 150 a) del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de ju- liol, i 124 del Reglament de gestió urbanística, que la fermesa de l’acte administratiu d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació comportarà de iure la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l’Admi- nistració actuant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el planeja- ment. 6è) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-lo individualment a tots els pro- pietaris i altres interessats afectats. 7è) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 30. Aprovar definitivament el Projecte de construc- ció de centre socio-cultural, escola bressol i aparca- ment per a vehicles de dues rodes a la Vila de Grà- cia-Santa Rosa, per un import de 8.384.036,59 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (bim/sa); publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Pro- víncia i en un diari dels de més circulació de Catalunya; i donar-ne compte a la Comissió d’Urba- nisme, Infraestructures i Habitatge. 31. Aprovar, a l’empara de l’article 87.6 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte segregat complementari del projecte d’urbanització del Pla es- pecial de reforma interior del barri de Porta, correspo- nent a la unitat d’actuació IV, Fase I i II, promogut per BAGURSA, amb un pressupost per a coneixement de l’Administració de 678.446,41 euros, l’impost del va- lor afegit inclòs; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari Oficial de la Generali- tat de Catalunya i a la Gaseta Municipal, notificar-ho als interessats i donar-ne compte a la Comissió d’Ur- banisme, Infraestructures i Habitatge. 32. Aprovar, a l’empara de l’article 87.6 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte segre- gat, Fase II, d’urbanització del Pla especial de refor- ma interior del barri de Bon Pastor, promogut per BAGURSA, amb un pressupost per a coneixement de l’Administració d’1.194.649,22 euros, l’impost del va- lor afegit inclòs; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari Oficial de la Generali- tat de Catalunya i a la Gaseta Municipal, notificar-ho als interessats i donar-NE compte a la Comissió d’Ur- banisme, Infraestructures i Habitatge. 33. Aprovar, a l’empara de l’article 87.6 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte segre- gat, Fase III, d’urbanització del Pla especial de refor- ma interior del barri de Bon Pastor, promogut per BAGURSA, amb un pressupost per a coneixement de l’Administració d’1.408.648,12 euros, l’impost del va- lor afegit inclòs; Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari Oficial de la Generali- tat de Catalunya i a la Gaseta Municipal, notificar-ho als interessats i donar-ne compte a la Comissió d’Ur- banisme, Infraestructures i Habitatge. 34. 1r) Aprovar definitivament el projecte d’urba- nització del recinte industrial Can Gili Vell, delimitat pel passatge Mas de Roda, i els carrers del Doctor Trueta, de la Ciutat de Granada i de Roc Boronat, per un import de 165.344,76 euros, l’impost del valor afe- git inclòs, formulat per Riofisa - Procam. 2n) Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra- estructures i Habitatge. 35. 1r) Aprovar definitivament el projecte comple- mentari de reordenació del trànsit del projecte d’urba- nització i infraestructura del carrer Bac de Roda, en el tram comprès entre els carrers del Perú i del Marroc i entre els carrers de Pallars i de Llull, d’iniciativa públi- ca, per un import de 740.255,55 euros (16% impost del valor afegit inclòs), formulat per 22 Arroba BCN, SA. 2n). Publicar aquesta resolució en el Butlletí Ofi- cial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 36. 1r) Aprovar definitivament, el Projecte de repar- cel·lació, modalitat compensació bàsica, de l’àmbit Pla de millora urbana anomenat Farinera La Fama, delimitat pels carrers del Doctor Trueta, de la Ciutat de Granada, de Roc Boronat i pel passatge Mas de Roda, de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials de Po- blenou –Districte d’activitats 22@bcn–, formulat pels propietaris que representen el 100% de la superfície total de l’àmbit, estimant en part les al·legacions pre- sentades en el termini preceptiu de l’aprovació inicial del Projecte de reparcel·lació. 2n) Atribuir a aquest acord, de conformitat amb l’article 125 del Reglament de gestió urbanística, el mateix efecte que l’acta d’ocupació a efectes expropiatoris, respecte dels drets i càrregues que hagin d’extingir-se i de les plan- tacions, obres, edificacions, instal·lacions i millores que hagin de destruir-se, conforme al Projecte de reparcel·lació aprovat. 3r) Determinar amb el que dis- posa l’article 125 del Reglament de gestió urbanísti- ca, el mateix efecte que l’acta d’ocupació a efectes expropiatoris, respecte dels drets i càrregues que ha- gin d’extingir-se i de les plantacions, obres, edifica- cions, instal·lacions i millores que hagin de destruir- se, conforme al Projecte de Reparcel·lació aprovat. 4t) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província, al tauler d’anuncis i notificar-ho individual- ment a cadascun dels interessats en l’expedient. 5è) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra- estructures i Habitatge. 37. Aprovar, a l’empara de l’art. 87.6 del Decret Le- gislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, el “Projecte segre- gat complementari d’urbanització de l’àmbit C-2 dins de la modificació del Pla General Metropolità en el sector del Front Litoral i marge dret del riu Besòs. Fa- ses I i II”, formulat per BAGUR, SA, d’acord a l’infor- NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 531 me de la Direcció de projectes d’urbanització i edifica- ció de BAGUR, SA, de data 17 de novembre de 2005, amb un import per a coneixement de l’Adminis- tració de 7.486.763,01 euros, amb el 16% de l’impost del valor afegit inclòs; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Municipal, no- tificar-ho als interessats i donar-ne compte a la Co- missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. El Sr. Puigdollers informa que demanaran a Secre- taria General l’accés als expedients que considerin. El Sr. Casas respon que, com és habitual, se’ls fa- cilitarà l’accés als expedients que demanin. b) Mesures de govern c) Informes III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 1. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 10 de novem- bre de 2005 (S1/D/2005 4793), que concedeix a l’As- sociació Sant Martí Esport, representada pel Sr. Eduard Canet i Martínez, una subvenció del 75% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·la- cions i obres per a la reforma i ampliació del Po- liesportiu Municipal Vintró. El Sr. Casas explica conjuntament –atesa la identi- tat de l’objecte– els punts 1 a 4 de l’ordre del dia, re- latius a diverses bonificacions de l’impost de cons- truccions, instal·lacions i obres. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 2. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 10 de novem- bre de 2005 (S1/D/2005-04792), que concedeix al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalu- nya, representada pel Sr. Joan Josep Isern i Aranda, una bonificació del 95% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per a l’enderroc de l’edifici ubicat a Plaça Espanya, 1. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 7 de desem- bre de 2005 (S1/D/2005-05276), que concedeix a Aula Escola Europea, SA, una bonificació del 95% sobre la quota de l’impost de construccions, ins- tal·lacions i obres per les obres efectuades dins del marc del Pla Especial d’Ordenació del complex de l’escola Aula. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 7 de desem- bre de 2005 (S1/D/2005-05277), que concedeix a la Fundació Escolta Josep Carol, una bonificació del 50% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per a la reforma de local, amb ús d’oficina, afectant l’estructura de l’edifici, al carrer de la Mare de Déu del Pilar, núm. 16. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 5. Ratificar el Protocol per al desenvolupament ur- banístic de l’àmbit de l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu i el seu entorn, signat l’1 de desembre de 2005 per l’Ajuntament de Barcelona i Renta Cor- poración Real Estate ON SA (Renta Corporación), amb CIF. número A- 62.206.313, que té per objecte establir la transmissió a l’Ajuntament dels sòls propie- tat de Renta Corporación en l’àmbit Fabra i Coats i entorns, definits en el plànol annex, de 27.390 m2 de superfície, qualificats com a zona de transformació a equipaments, clau 17-7, zona de transformació a es- pais lliures, clau 17-6 i vial, clau 5, que serà desenvo- lupada en dues fases: en la primera fase, serà trans- mès a títol de permuta el sòl propietat de Renta Corporación definit gràficament en l’esmentat annex, amb una superfície total de 18.276 m2 que incorpora l’edifici 2 destinat a equipaments públics i els sòl pro- pietat de l’Ajuntament de Barcelona, corresponent a la finca 8 de la Unitat d’actuació 12 del PERI Diago- nal Poblenou, de 2.076,5 m2 de superfície, qualificada com a zona clau 13d; en una segona fase, Renta Corporació transmetrà a l’Ajuntament la resta de la superfície, de 8.690 m2 amb els edificis industrials a conservar (edificis 1, 3, 4) destinats a equipaments públics i seran aportats per part de l’Ajuntament, en contrapartida, els altres sòls o edificabilitats que s’ha- gin d’incorporar a l’actuació per completar els equi- libris adients, que seran transmesos mitjançant la corresponent reparcel.lació o altres permutes, si s’es- cauen; formalitzar la permuta corresponent a la pri- mera fase en escriptura pública; inscriure-la en el Re- gistre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Casas presenta, per a la seva ratificació, el protocol per al desenvolupament urbanístic de l’àmbit de l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu i el seu entorn amb el canvi de redactat puntual que se’ls ha facilitat. El Sr. Massaguer explica que es tracta d’un proto- col urbanístic formalitzat entre l’Ajuntament de Barce- lona i l’entitat immobiliària Renta Corporación amb l’objecte de permetre el desenvolupament urbanístic de l’àmbit de l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu i el seu entorn. Aquesta actuació consta de tres fases; en la primera, Renta Corporación s’obliga a transmetre mitjançant permuta a l’Ajuntament de Barcelona una superfície total de 18.276 m2 que in- corpora l’edifici 2, destinat a equipament públic i el sòl propietat de l’Ajuntament de Barcelona corresponent a la finca 8 de la Unitat d’actuació. L’Ajuntament de Barcelona s’obliga a transmetre a Renta Corporación el sòl corresponent a la finca 8 de la UA 12 del PERI Diagonal Poble Nou situat a l’avinguda Diagonal 88- 96 de 2.076,5 m2 de superfície qualificada de zona clau 13d. En una segona fase, Renta Corporación s’obliga a transmetre a l’Ajuntament de Barcelona la resta de superfície, 9.114 m2, amb els edificis indus- trials a conservar (edificis 1, 3 i 4) destinats a equipa- ments públics, i l’Ajuntament de Barcelona s’obliga a tramitar el corresponent instrument de planejament per tal de transferir a la finca 8 de la UA 12 del PERI Diagonal Poblenou el sostre que sigui possible ubi- car-hi amb les mateixes condicions d’edificació de la zona clau 13d, o bé, incorporar en l’instrument de pla- nejament o polígon d’actuació adient els sòls corres- ponents a altres emplaçaments de titularitat municipal per tal de completar l’equilibri. S’assumeixen per part de Renta Corporación altres obligacions i càrregues, com ara costejar les despeses d’urbanització de l’àm- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006532 bit de Fabra i Coats i la consolidació d’edificis que es preveuen transmetre a l’Ajuntament (edificis 1, 2, 3 i 4) amb un cost estimat de 7.390.000 euros. Així ma- teix, Renta Corporación assumeix la cessió del 10% de l’aprofitament lucratiu de l’àmbit mitjançant el pa- gament en metàl·lic de més de 4 milions d’euros en el moment que es porti a terme la reparcel.lació o darre- ra permuta. Finalment, hi ha una opció de compra –pel termini d’un any des de la signatura del proto- col– de l’Ajuntament de Barcelona –compromís de venda de Renta Corporación– de l’edifici num. 5, amb una superfície de 3.592 m2 previst com a equipament privat, per destinar-lo a usos públics i destaca que aquesta opció de compra a favor de l’Ajuntament po- dria ser traslladada a favor d’un tercer. Resumeix els números totals de tota la finca Fabra i Coats, que ha tingut un llarg procés d’adquisició per part de la enti- tat Renta Corporación, tant funcionalment com regis- tralment i repassa la valoració dels beneficis i càrre- gues previstos en aquesta actuació desglossada per les fases que contempla el protocol. El Sr. Puigdollers manifesta la reserva de vot del seu Grup i demana la retirada d’aquest punt de l’or- dre del dia, atès que l’expedient no està complet. Ex- plica que aquest matí han formalitzat una comparei- xença on es constata que en l’expedient manca l’informe de la Secretaria General i el de la Interven- ció General i, per poder estudiar aquest document, l’expedient ha d’estar complert. D’altra banda, consi- dera que aquest document, tant per a la ciutat en ge- neral com per al districte de Sant Andreu, és positiu perquè dona accés a una part de la ciutat molt inte- ressant. El problema és que s’ha fet un mal negoci perquè s’ha arribat tard i ara costa molts més diners del que havia de costar. Destaca que la inscripció en el Registre de la Propietat de l’actual propietari es produeix l’1 de desembre de 2005 i, ara, a dia 14 de desembre se’n parla. Resulta que en 14 dies, el pro- pietari del sòl, que va comprar a l’antic propietari té unes plusvàlues de 14 milions d’euros, segons els seus càlculs i considera que hauria pogut costar 30 milions d’euros i no els 51 milions d’euros que pagarà l’Ajuntament. Llegeix un informe de la Direcció de gestió urbanística on diu que la qualificació urbanísti- ca de la finca no li atorga aprofitament lucratiu, afir- mació de la qual s’en deriva que estem pagant unes perspectives que encara no existeixen. Reitera que si el govern municipal hagués estat atent a aquesta prioritat de la ciutat això hauria costat 30 milions d’euros. El Sr. Cornet manifesta la reserva de vot del seu Grup perquè entén que el que toca es demanar acla- riments sobre la urgència de la tramitació de la forma- lització, les avaluacions econòmiques i pregunta si una parcel·la –que assenyala– qualificada de sistema d’equipament clau 7, està o no inclosa dins l’operació explicada. Demana saber els criteris de valoració em- prats en els informes de valoracions per verificar el cost d’aquesta adquisició. Estan d’acord amb què el districte guanya un àmbit d’equipaments molt impor- tant però els preocupen els criteris d’adjudicació de l’edifici acabat d’equipaments, les garanties correspo- nents i com es gestionarà tot el tema. El Sr. Casas aclareix alguns dubtes plantejats com ara que el 7 a què es referia el Sr. Cornet no corres- pon a la qualificació urbanística, sinó al número de finca –la finca 7– que sí està inclosa dins l’acord, pre- vist en la segona fase i dins el preu establert de 1.800 euros/m2 i els 18.900 m2 de sostre. La valoració eco- nòmica està realitzada des de la direcció de Patrimo- ni i des de la direcció de Gestió Urbanística en base a les informacions habituals com en moltes altres tran- saccions amb les que tothom ha estat d’acord. Pel que fa a la urbanització, queda clar que la realitza l’empresa per encàrrec municipal i amb la direcció i control municipal. Quant als plantejaments del Sr. Puigdollers sobre les plusvàlues de 14 milions que ha fet l’empresa Renta Corporación en 14 dies, només afirma que és evident que el Sr. Puigdollers no és co- neixedor del tema. No ha tingut present la valoració d’aquesta actuació, què pagarà l’Ajuntament per les dues fases establertes en el protocol i, a més, si s’exerceix el dret d’opció de compra de la 3a fase. No ha entés què rebrà l’Ajuntament. No ha pensat en el 10% de l’aprofitament urbanístic que obtindrà l’Ajun- tament, en els edificis consolidats externament i en tot el sòl de zona verda, que estarà lliure –enderroca- des les edificacions, sense cap ocupant– ordenada registralment i urbanitzada. Aquesta operació és simi- lar al que seria un tracte “claus en mà”, es lliuren a l’Ajuntament 22.000 m2 de zona verda urbanitzada i lliure de tota càrrega, es lliuren 4 edificis, –els edificis nums. 1, 2, 3 i 4– consolidats en tota la seva estructu- ra exterior, amb el seu entorn, al voltant de 8.000 m2. de superfície, així com l’adquisició de la fàbrica amb 20.000 m2 de sostre. L’Ajuntament s’ha estalviat mol- tes despeses, impostos i despeses financeres, càrre- gues urbanístiques i, per això, ha estat i és una molt bona operació, a més de l’esmentada urbanització i l’aprofitament del 10% de cessió a obtenir. Afirma que les manifestacions del Sr. Puigdollers no són cer- tes i, a més, ell ho sap. Potser el Sr. Puigdollers con- sidera que hauria estat millor expropiar una activitat en funcionament. No ho creu. O bé expropiar 25 pro- pietats diferents, que tampoc no ho creu. Poder haver tancat un acord amb un únic propietari amb una esti- mació de cost i veure com s’adiuen ambdues realitats ha fet que l’operació sigui més que satisfactòria i les seves falsedats no els poden convèncer perquè són massa grans. El Sr. Hereu afegeix que, justament, al contrari del que s’ha esmentat, aquesta operació s’ha fet en el moment adequat i molt ben feta. Si s’hagués fet fa dos anys, fàcilment s’hauria dit que es contribuïa a la desindustrialització. El fet és que s’enllaça el buidat d’una empresa amb l’inici de la remodelació urbanísti- ca. Es tracta d’una part molt important de Sant Andreu on es crea un espai públic i on es controla des del sector públic el desenvolupament d’un procés complex. Des del districte de Sant Andreu aquesta es una operació magnifica, no només econòmicament, sinó socialment i políticament i per al desenvolupa- ment urbà del districte. Com a regidor de Sant Andreu, agraeix l’actuació dels serveis d’Urbanisme amb el Sr. Xavier Casas al davant per haver pogut tancar un acord com aquest, en el cor del barri de Sant Andreu. El Sr. Puigdollers exigeix al Sr. Casas que retiri l’afirmació que menteix. Insisteix que no menteix, que s’ha limitat a llegir les dades que figuraven en l’ex- pedient i que motiven els arguments que abans ha esmentat, com ara, la inscripció al registre de la pro- pietat de la compra dels terrenys amb data 1 de de- sembre de 2005, per part de Renta Corporación; l’in- NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 533 forme de Gestió Urbanística de l’Ajuntament de Bar- celona on figura que la finca no té aprofitament lucra- tiu, així com la valoració del solar en 30 milions d’euros o el cost estimat de la gestió i urbanització en 7 milions d’euros. Si el gerent d’Urbanisme en la seva intervenció afirma que si s’arriba a realitzar tota l’ope- ració, aquesta actuació tindrà un cost per a l’Ajunta- ment de Barcelona de més 51 milions d’euros, és clar que hi ha un escreix de 14 milions d’euros i, aquesta és la veritat i vol que quedi clar que no ha fet cap càl- cul, sinó que s’ha limitat a llegir allò que figura en l’ex- pedient. Pel que fa al cost d’oportunitat, ha començat la seva intervenció anterior afirmant que aquest és un bon acord per al districte de Sant Andreu i el que ha qüestionat és el preu que s’està pagant i per això ha afirmat que s’ha fet tard i malament, en el sentit que si s’hagués fet en el seu moment no hagués costat 51 milions d’euros, quan s’hagués pogut adquirir per 30 milions d’euros. I torna a exigir al Sr. Casas que retiri l’afirmació que ha dit mentires. El Sr. Cornet recorda que li ha plantejat tres pre- guntes, de les quals li ha contestat la referida al cost d’urbanització. Pel que fa a si la finca núm. 7 està in- closa dins el preu de l’actuació, la informació que se li ha facilitat és que la diferència entre els 30 milions d’euros i els 51 milions d’euros és deu, entre altres qüestions, perquè la finca 7 no està inicialment inclo- sa en la operació. Vol saber què hi ha de cert en tot això atesa la transcendència del tema. Finalment, de- mana que se li facin arribar per escrit, els informes exhaustius de valoració de tota l’operació amb espe- cificació dels criteris de valoració empleats, per poder avaluar la bondat d’aquesta operació que de manera tan efusiva defensen els membres del govern. El Sr. Forradellas puntualitza que aquest és un tema molt important per a la història de Sant Andreu i explica que quan va ser regidor d’aquest districte es va entrevistar amb la direcció de Fabra i Coats i el seu posicionament era absolutament tancat en aquell moment. Aquest era un tema pendent molt important i malgrat se seguia l’evolució de l’empresa no era gens fàcil apropar posicions. És evident que en el mercat hi ha agents dedicats a fer aquest tipus de gestió da- vant els quals l’administració no pot fer res més que tractar que tot es faci de la millor manera possible per a l’interès general. L’assumpte de les Casernes es va tancar molt positivament i, ara, estem davant l’opera- ció de Fabra i Coats. És evident que en operacions d’aquest tipus sempre hi ha els recels davant empre- ses d’aquestes característiques, però el cert és que allò que hauria pogut ser un “pelotazo” afortunada- ment i gràcies a la intervenció municipal, no ho és. Per tant, es tracta d’una operació amb èxit des de tots els punts de vista, per a Sant Andreu i per a la ciutat. Destaca que hi ha una dotació d’equipaments molt important, a banda de la peça amb opció de compra a exercir. Finalment, planteja una reflexió: que en una segona fase, en tot el frontal del carrer Segre, s’hi considerés la possibilitat que de fer-hi ha- bitatge protegit. El Sr. Casas diu que no retira l’afirmació feta abans al Sr. Puigdollers perquè aquest ha volgut tergiversar les dades i atribuir 14 milions d’euros de plusvàlues –un milió al dia– a l’empresa. Considera que, potser, no ha acabat d’entendre els números totals de l’ope- ració. Aclareix que tot el que havia de dir ho ha dit i tot queda ben clar en l’expedient i no cal voler veure allò que no existeix. Es tracta d’una operació econò- mica, política i socialment molt favorable i no cal afe- gir rés més. Per concloure, les valoracions estan rea- litzades pels serveis del sector d’urbanisme i figuren a l’expedient, com ja figura l’informe de la Secretaria General, i el corresponent informe de la Intervenció General se’ls facilitarà abans de la Junta de Porta- veus. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP amb el redactat següent: Ratificar el Protocol per al desenvolupament urba- nístic de l’àmbit de l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu i el seu entorn, signat l’1 de desembre de 2005 per l’Ajuntament de Barcelona i Renta Cor- poración Real Estate ON SA (Renta Corporación), amb CIF. número A-62.206.313, que té per objecte establir la transmissió a l’Ajuntament dels sòls propie- tat de Renta Corporación en l’àmbit Fabra i Coats i entorns, definits en el plànol annex, de 27.390 m2 de superfície, qualificats com a zona de transformació a equipaments, clau 17-7, zona de transformació a es- pais lliures, clau 17-6 i vial, clau 5, que serà desenvo- lupada en dues fases: en la primera fase, serà trans- mès a títol de permuta el sòl propietat de Renta Corporación definit gràficament en l’esmentat annex, amb una superfície total de 18.276 m2 que incorpora l’edifici 2 destinat a equipaments públics i els sòl pro- pietat de l’Ajuntament de Barcelona, corresponent a la finca 8 de la Unitat d’actuació 12 del PERI Diago- nal Poblenou, de 2.076,5 m2 de superfície, qualificada com a zona clau 13d; en una segona fase, Renta Corporació transmetrà a l’Ajuntament la resta de la superfície de 9.114 m2 amb els edificis industrials a conservar (edificis 1, 3, 4) destinats a equipaments públics i seran aportats per part de l’Ajuntament, en contrapartida, els altres sòls o edificabilitats que s’ha- gin d’incorporar a l’actuació per completar els equi- libris adients, que seran transmesos mitjançant la corresponent reparcel·lació o altres permutes, si s’es- cauen; formalitzar la permuta corresponent a la pri- mera fase en escriptura pública; inscriure-la en el Re- gistre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. b) Propostes d’acord 6. Adoptar la iniciativa de modificar l’apartat 5è de l’article 66 de la Carta Municipal de Barcelona, pel que fa a la intervenció de la Comissió Jurídica Asses- sora en la tramitació dels instruments de planejament urbanístic que comportin una modificació de zones verdes, espais lliures o equipaments esportius, de conformitat amb l’exposició de motius que figura al document Annex; aprovar la proposta de modificació de l’esmentat article, segons el redactat següent: Arti- cle 66, apartat 5 de la Carta Municipal de Barcelona: “5. L’aprovació definitiva de plans que comporti una modificació de zones verdes, espais lliures o equipa- ments esportius, correspon a la Subcomissió d’Urba- nisme del municipi de Barcelona, amb l’informe previ de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. En el cas que un terç del nombre legal de membres de la Co- missió d’Urbanisme de Catalunya ho sol·liciti, s’ha de sotmetre l’expedient de modificació a dictamen de la a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006534 Comissió Jurídica Assessora, que tindrà caràcter vin- culant. No s’entenen com a modificació de zones ver- des, espais lliures o equipaments esportius, els ajus- tos en llur delimitació que no n’alterin la funcionalitat, la superfície ni la localització en el territori, sempre que es justifiqui en la memòria del pla”; i donar trasllat d’aquest acord a la Generalitat de Catalunya, als efectes de constituir la Comissió de Revisió del Rè- gim Especial de la ciutat de Barcelona, integrada per representants de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, als efectes de l’elaboració dels estudis i propostes corresponents. El Sr. Casas presenta la iniciativa de modificar l’apartat 5è de l’article 66 de la Carta Municipal de Barcelona, pel que fa a la intervenció de la Comissió Jurídica Assessora en la tramitació dels instruments de planejament urbanístic que comportin una modifi- cació de zones verdes, espais lliures o equipaments esportius, de conformitat amb l’exposició de motius i traslladar aquesta proposta a la Generalitat de Catalunya, als efectes de constituir la Comissió de Revisió del Règim Especial. Aquest tema està moti- vat perquè amb l’actual llei d’urbanisme la ciutat de Barcelona té un tractament menys favorable que la resta de municipis de Catalunya, i és per això que es planteja aquesta modificació de la Carta Muni- cipal. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP. Districte de Ciutat Vella 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi- ficació del Pla especial de protecció del patrimoni ar- quitectònic de la ciutat de Barcelona en l’àmbit del Districte de Ciutat Vella, d’iniciativa municipal, als efectes d’incloure-hi, l’edifici situat al carrer de Riu- darenes, núm. 5-7, amb el nivell de protecció C; pre- cisar que, en el document que s’aprova defini- tivament, s’incorpora la següent determinació: La concessió de qualsevol llicència municipal, restarà condicionada a la reconstrucció, per part dels pro- pietaris de l’edifici, del conjunt dels safareigs públics de la planta baixa, enderrocats; aquesta reconstruc- ció es farà d’acord amb les determinacions i seguint les directrius del Projecte de Revisió del Catàleg de la Direcció d’Actuació Urbanística; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in- forme emès per l’esmentada Direcció de valoració de les al·legacions; informe que, juntament amb l’in- forme per a l’aprovació definitiva, consta a l’expe- dient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla espe- cial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciu- tat de Barcelona en l’àmbit de Ciutat Vella, que té per objecte incloure com a edifici protegit, amb nivell de protecció C, un edifici situat al carrer de Riudarenes, la protecció del qual es trobava en perill. Es van sus- pendre llicencies i ara es porta a dictamen el corres- ponent planejament de protecció. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Sants-Montjuïc 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic d’ordenació del subsòl dels terrenys situats a la confluència de l’avinguda de l’Estadi i el passeig Olímpic, per a la ubicació del Museu Olímpic, d’iniciativa municipal; resoldre les al·legacions pre- sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprova- ció inicial, de conformitat amb l’informe emès pel De- partament de Planejament de Desenvolupament que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incor- pora a aquesta resolució. El Sr. Casas presenta el Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl dels terrenys, situats a la con- fluència de l’avinguda de l’Estadi i del passeig Olím- pic, per a la ubicació del Museu Olímpic. El Sr. Puigdollers manifesta la intenció del seu Grup de posicionar-se favorablement, malgrat que manifesta que, en l’expedient, no hi figura l’informe de contestació de les al·legacions presentades. El Sr. Massaguer contesta que, efectivament, les al·legacions presentades pel Grup de Convergència i Unió estan informades. Una de les qüestions que es plantejava era la integració de l’equipament en l’esta- di President Lluís Companys, que potser no quedava prou clar, i en el document es clarifica la previsió de connexió subterrània entre l’equipament previst i l’es- tadi Lluís Companys. L’altra al·legació es desestima, atès que suggeria que aquest pla s’endarrerís fins a la finalització del pla director de Montjuïc que està en tramitació, premissa innecessària en tractar-se d’una actuació puntual i monogràfica que pot dur-se al mar- ge de la definitiva aprovació del pla director de Montjuïc. El Sr. Casas afegeix que l’informe d’al·legacions que el Sr. Puigdollers ha esmentat figura en l’expe- dient. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 9. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelo- na, la Modificació del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de La Marina de la Zona Franca, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe del Departament de Pla- nejament de Transformació; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’a- provació inicial, de conformitat amb l’informe de l’es- mentat Departament, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efec- tes de motivació, s’incorporen al present acord; i tra- metre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació defini- tiva. El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla Gene- ral Metropolità per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca. El Sr. Massaguer explica que es tracta d’un dels dos barris de transformació de la ciutat de Barcelona, d’unes 72 hectàrees de superfície, i que en aquest document s’ha incorporat bona part del procés de participació i de debat que hi ha hagut –no obstant existent ja abans de la mateixa aprovació inicial– efectivament, a partir de les al·legacions, de les quals destacaria tota la representació veïnal, la representa- ció de la propietat de l’àmbit a transformar i les inter- NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 535 vencions directes dels diferents Grups polítics. Con- cretant en les al·legacions presentades pels Grups municipals de Convergència i Unió i del Partit Popu- lar, ambdues valoren positivament la iniciativa de la transformació que significa aquest plantejament i es distancien en algunes qüestions: s’aclareix al Grup de Convergència i Unió que dins el percentatge d’habi- tatge protegit no s’inclouen els habitatges protegits existents a l’illa d’Eduard Aunós i l’al·legació sugge- reix un percentatge d’habitatge protegit superior a l’establert, cap al 60%, la qual cosa es desestima. Pel que fa al Partit Popular inclou un debat sobre el mo- del de ciutat i de barri, sobre les densitats i estàn- dards dels sistemes d’espais lliures i equipaments, propugnant un model més atomitzat de la pròpia zoni- ficació dels espais verds, postulant una distribució di- ferent, la qual cosa es desestima en tant que es pre- veu una ubicació molt important de centralitat en l’àmbit de la plaça del Nou, i també hi ha qüestions referides a la urbanització del passeig de la Zona Franca. Ambdós Grups apunten que s’hauria d’esta- blir en el document que el regim de protecció dels ha- bitatges protegits fos de lloguer i, es contesta que el planejament el que fixa són els paràmetres del regim jurídic d’habitatge protegit, especial o general, con- certat o lliure i no tant la fórmula d’utilització. També es fa referència a la preservació de l’activitat econò- mica i al calendari d’execució de la transformació del barri i afirma que en el document d’aprovació provi- sional s’incorpora la possibilitat de prorrogar 4 anys més el regim d’us provisional que podrien tenir les instal·lacions, de tal manera que l’activitat industrial existent fins que no es presentin el plans de millora urbana corresponents tindrien perfecta cobertura d’autorització. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP. Districte de les Corts 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic d’ordenació del subsòl del carrer de Menéndez i Pelayo, promogut per Fecsa-Endesa i Barcelona Serveis Municipals (B:SM), que incorpora la prescripció de l’aprovació inicial; i RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor- pora al present acord. El Sr. Casas presenta el Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl del carrer de Menéndez i Pelayo, que es tracta d’un aparcament i una sub- estació. El Sr. Massaguer explica que s’ha presentat una al·legació per part del Grup municipal del Partit Popu- lar que indicava que en el moment de la formulació de l’al·legació mancava l’estudi de mobilitat que ja ha estat incorporat en l’expedient i es donaria per esti- mada l’al·legació així com la manca de referència al nou aparcament del Campus Sud de Pedralbes, que finalment surt i que és un dels instruments que es veurà, posteriorment, de l’aparcament en l’àmbit de l’avinguda del Dr. Gregorio Marañón, en l’edifici d’en- ginyers, amb la referència al nombre de places con- crets de l’aparcament. Queda també clara la conne- xió amb el tanatori municipal, ja que l’aparcament a construir connectaria amb l’actual de tal manera que l’aparcament donaria ús local al tanatori. El Sr. Cornet comenta que, en haver-se acceptat les seves al·legacions, i vist el corresponent informe de mobilitat, el seu posicionament és favorable sens perjudici d’acabar d’estudiar el document i definir el seu vot. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo- dificació puntual del Pla Especial d’ordenació de l’equipament del Campus Sud de Pedralbes, entre l’avinguda de la Diagonal, l’avinguda del Dr. Gregorio Marañón i l’avinguda de Joan XXIII, promoguda per la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la següent prescripció que s’incorpora d’ofici: “La llicència d’o- bres per a la ubicació del projecte proposat haurà de restar condicionada a la concreció dels avals neces- saris que acreditin el compliment dels compromisos d’urbanització establerts en el conveni vigent signat en data 26 de maig de 1999 entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat politècnica de Catalunya” i amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció Tècnica d’Urbanisme; i resoldre les al·le- gacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentat Departament, de valoració de les al·le- gacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord. El Sr. Casas presenta la Modificació puntual del Pla Especial d’ordenació de l’equipament del Cam- pus Sud de Pedralbes, entre l’avinguda de la Diago- nal, l’avinguda del Dr. Gregorio Marañón i l’avinguda de Joan XXIII. El Sr. Massaguer explica que s’ha presentat una al·legació del Grup Municipal del Partit Popular que va relacionada amb l’anterior punt de l’ordre del dia de Menéndez i Pelayo i destaca que es reubica la fu- tura edificació de l’escola tècnica superior d’engi- nyers industrials de Barcelona. L’increment “momen- tani” de sostre sobre la ordenació actual, d’uns 13.000 m2, es distribuirà en les tres illes A, B i C de ti- tularitat de la Universitat politècnica de Catalunya. El Sr. Puigdollers manifesta el posicionament favo- rable del seu Grup si bé comenta que els ha sobtat la contundència de la prescripció que figura en l’acord –que considera que s’hauria d’alleugerar– com també planteja fins a quin punt és legítim obligar una univer- sitat pública a urbanitzar carrers en comptes de què concentri els seus esforços econòmics en tasques més pròpies de formació i recerca. El Sr. Cornet manifesta la reserva de vot del seu Grup ja què com ha comentat el gerent, en les seves al·legacions es feia esment a l’increment de sostre de 13.000 m2 que si bé serà temporal, caldria vincular-lo jurídicament i expressament en el document, a la ubi- cació exacta de les illes A, B i C on es plantejarà la corresponent detracció de l’edificabilitat. El Sr. Massaguer contesta que expressar-ho ara seria prematur perquè significaria dirigir-nos en con- tra d’un edifici en concret abans d’haver-ho avaluat amb profunditat. El planejament planteja una pendèn- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006536 cia de la detracció d’edificabilitat molt clara fins a la revisió de tot el Campus Sud, però sense assenyalar un edifici o una facultat en concret, però si s’adopta el compromís per part de la UPC de fer-ho en qualsevol d’aquestes illes. El Sr. Casas contesta al dubte plantejat pel Sr. Puigdollers i afirma que és legítim atès que es fa complir amb les previsions legals establertes així com amb els compromisos assumits en els convenis subs- crits, i ara ha arribat el moment que s’acompleixen. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot del PP. Districte d’Horta-Guinardó 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic per a la construcció d’una planta aparcament al Club Hispano Francès –DIR– situat al carrer de Jorge Manrique, núm. 11-19, promogut per Dir Hispano, SA. El Sr. Casas presenta el Pla especial urbanístic per a la construcció d’una planta aparcament al Club Hispano Francès –DIR– situat al carrer de Jorge Manrique, núm. 11-19. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 13. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar- celona, la Modificació puntual del Pla General Metro- polità en l’àmbit del Mercat del Guinardó i el seu en- torn, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe del Departament de Plane- jament de Transformació; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’a- provació inicial, de conformitat amb l’informe de l’es- mentat Departament, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efec- tes de motivació, s’incorporen al present acord; i tra- metre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva aprovació defini- tiva. El Sr. Casas presenta la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del Mercat del Guinardó i el seu entorn. El Sr. Massaguer explica que aquest planejament ordena tota l’illa per tal que pugui recuperar el mercat del Guinardó el caràcter central de barri, tant pel que fa a programa d’equipaments com de vialitat i de mo- bilitat. S’articulen les diferents peces d’equipament i d’habitatge de protecció, s’estructura el sistema d’es- pais lliures i es planteja el sistema d’accessibilitat al conjunt tant pel que fa al trànsit rodat com al transport alternatiu. Enumera els diferents equipaments de l’àmbit: el CAP, el mateix mercat, el casal de gent gran, l’escola bressol i l’habitatge social. Es tracta d’una articulació de l’estil de l’illa Fort Pienc. S’han presentat al·legacions del Grup de Convergència i Unió, referides a la seguretat en algun dels trams per a vianants de l’illa, i també d’entitats veïnals. Final- ment, en el document es redueixen el nombre de passatges previstos i se’ls confereix més seguretat amb l’establiment d’un règim horari. El Sr. García manifesta el seu posicionament favo- rable malgrat que vol constatar la seva preocupació pel calendari d’execució d’aquest planejament ja que en el transcurs de l’elaboració del planejament, aquesta zona s’ha anat degradant molt, especialment en els darrers temps amb les actuacions vandàliques d’uns okupes. És per això que fa el prec per tal que l’execució del planejament sigui el més ràpida possi- ble i que l’Ajuntament actuï contra les esmentades actuacions vandàliques. El Sr. Forradellas intervé en nom de la regidora Sra. Elsa Blasco, en el sentit de remarcar l’acord amb la comissió d’urbanisme de la coordinadora d’entitats del Guinardó i que es tracta, per tant, d’un procés participatiu llarg amb un acord ampli, amb satisfacció de totes les parts i amb una relació d’equipaments a subratllar: escola bressol, una residència per a gent gran més un centre de dia, habitatge de reallotja- ment, un aparcament, zona verda i casal de joves. Per últim, i pel que fa a calendari, destaca que s’ha aconseguit avançar la operació més de tres anys. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Sant Martí 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació de l’entorn del carrer de Gelida i Mercat de Sant Martí, d’iniciativa munici- pal; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de confor- mitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament de valoració de les al·lega- cions, que consta a l’expedient i a efectes de motiva- ció s’incorpora a aquest acord. El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana per a l’ordenació de l’entorn del carrer de Gelida i mercat de Sant Martí. El Sr. Massaguer explica que s’ha presentat una al·legació per part del Grup del Partit Popular en el sentit de constatar el que avui és una realitat ja que es permet l’ampliació de l’equipament del mercat amb l’ocupació dels serveis de càrrega i descàrrega, com- plementaris del mercat; així la proposta incorpora part del viari a aquest àmbit. L’al·legació demana noves instal·lacions de caràcter no alimentari i efectivament així es preveu en el document i el caràcter alimentari continua concentrat en la part interior del mercat. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana del front consolidat del carrer de Veneçuela, núm. 65, 67, 69 i 71 –districte d’activitats 22@bcn–, promogut per Grup Preyco 44, SA, amb les modificacions a què fa referència l’informe emès per la societat municipal 22 Arroba BCN, SA, i resol- dre les al·legacions presentades en el tràmit d’infor- mació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’esmentat informe, que conté també la valoració de les al·legacions, informe que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana del front consolidat del carrer de Veneçuela, núm. 65, 67, 69 i 71 del districte d’activitats 22@bcn i el Pla de mi- llora urbana de la parcel·la dels carrers de Pallars, núm. 121-125, i d’Àlaba, núm. 77-85. NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 537 El Sr. Massaguer explica que s’ha presentat una al·legació per part del Grup del Partit Popular tant a aquest planejament com al següent, el punt 16 de l’ordre del dia, on també ha presentat al·legacions el Grup de Convergència i Unió i passa a explicar les al·legacions presentades relatives a ambdues figures de planejament. Es qüestionava la qualitat de la ubi- cació de la zona verda, la qual es configura de mane- ra més quadrada i amb millor accés i configuració. Amb la negociació amb veïns i la propietat s’ha vist que aquesta era una bona opció i així s’ha fet. El Sr. García manifesta el seu posicionament favo- rable en ambdós punts de l’ordre del dia, 15 i 16, re- marcant que són dos planejaments de l’àmbit del 22@ en els quals s’està fent ús residencial, i fóra bo que quedés constància de la seva preocupació per- què al 22 @ es faci, efectivament, activitat econòmica realment arroba. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot del PP. 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de la parcel·la dels carrers de Pallars, núm. 121-125, i d’Àlaba, núm. 77-85 –districte d’acti- vitats 22@bcn–, promogut per Promo Calypso 5000, SL, amb les modificacions a què fa referència l’infor- me emès per la societat municipal 22 Arroba BCN, SA; i resoldre les al·legacions presentades en el trà- mit d’informació pública de l’aprovació inicial, de con- formitat amb l’esmentat informe, que conté també la valoració de les al·legacions; informe que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot del PP. 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana en el sector C.4 (Taulat-Ron- da) de la Modificació del Pla General Metropolità en el sector del Front litoral i marge dret del riu Besòs, Campus Interuniversitari del Besòs –districte d’acti- vitats 22@bcn–, promogut pel Consorci del Centre Interuniversitari del Besós, amb les modificacions a què fa referència l’informe emès per la societat municipal 22 Arroba BCN, SA; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’esmentat informe, que conté també la valoració de les al·legacions; informe que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana en el sector C.4 (Taulat-Ronda) de la Modificació del Pla General Metropolità en el sector del Front litoral i marge dret del riu Besòs, Campus Interuniversitari del Besòs, districte d’activitats 22@bcn. Es tracta d’una part molt petita de tot un conjunt que s’ubica en el municipi de Sant Adrià. El Sr. Massaguer explica que s’han presentat di- verses al·legacions, entre les quals destaca la del Grup del Partit Popular, referida bàsicament a l’es- cassa permeabilitat de l’ordenació proposada, qües- tió que, aclareix, correspon al municipi de Sant Adrià, amb la explicació que la proposta de regulació de l’edificació permet perfectament la connectivitat amb tot l’entorn del Fòrum i també del propi municipi de Sant Adrià i del de Barcelona. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria a) Propostes d’acord 18. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica- ció del Pla General Metropolità per a la creació del sistema d’habitatge dotacional i concreció dels sòls als quals s’assigna aquesta qualificació, d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini d’un mes. El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla Gene- ral Metropolità per a la creació del sistema d’habitat- ge dotacional i concreció dels sòls als quals s’assigna aquesta qualificació. El Sr. Massaguer explica que aquesta modificació respon al desenvolupament de les previsions contin- gudes en l’article 34.3 del text refós de la llei d’Urba- nisme. La proposta preveu la inclusió clara i expressa del que ha estat, per a dir-ho d’alguna manera, la “doctrina dels habitatges dotacionals”, és a dir, el fet que el planejament general pugui preveure com a sis- tema urbanístic la reserva de terrenys destinats a ha- bitatges dotacionals públics. El sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics comprèn actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer els reque- riments temporals de col·lectius de persones amb ne- cessitat d’assistència o d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. Es trasllada, per tant, tota aquesta doctrina de la possibilitat d’ubi- cació dels programes de polítiques de sòl definides en sòls concrets de l’Ajuntament de Barcelona. Es re- fereixen a habitatge dotacional, destinat a col·lectius de joves i a gent gran. Per tant, s’incorpora de mane- ra definitiva una qualificació urbanística, clau HD/7 que identificaria qualsevol actuació en desenvolupa- ment d’aquesta política social. El fet d’incorporar la nova clau HD/7, que vindria a substituir una qualifica- ció més monogràfica, la 10HJ, permet adreçar-la a col·lectius amb necessitat d’assistència o d’emanci- pació, la qual cosa obre el ventall de programes so- cials. El Sr. García manifesta el seu vot contrari tot i que avança que els agradaria poder votar favorablement, però, tal com es planteja la proposta, no els queda més remei que votar en contra. El motiu del seu vot contrari és la seva oposició a la utilització d’espais destinats a equipaments per fer habitatges encara que siguin dotacionals, entre altres raons perquè, els veïns fa temps que els reivindiquen per a equipa- ments concrets i, per tant, fins que no s’arribi a la concreció d’un pla d’equipaments de tota la ciutat amb el coneixement dels terrenys destinats a equipa- ments sobre els quals no hi ha cap reivindicació o ne- cessitat concreta dels barris a satisfer, no es pot tirar endavant la proposta . En veure aquest punt de l’or- dre del dia van pensar que almenys es coneixeria el llistat de solars sobre els quals es pensava actuar per acabar fent habitatge dotacional, cosa que permetria obrir un procés de participació ciutadana adequat a l’hora de decidir-ho. I això és el que el seu Grup de- mana que s’incorpori: que es vagi una mica més enllà a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006538 per poder votar favorablement aquesta proposta ja que el seu Grup comparteix la idea que el habitatges dotacionals per a gent gran i per a gent jove són ne- cessitats socials a les que cal donar resposta, però per donar resposta a aquestes necessitats socials s’hagi d’entrar en conflicte amb demandes d’equipa- ments molt antigues. Per tant, el seu suggeriment és que, en aquest termini, des de l’aprovació pública, es treballi en llistar tots els solars on ara i en un futur es pretenen destinar a habitatge dotacional per tal de poder estudiar aquest llistat amb els veïns. El Sr. Cornet manifesta l’abstenció del seu Grup com han fet fins ara en el plantejament dels habitat- ges clau 10HJ. El seu Grup sempre ha demanat un pla d’equipaments que definís les necessitats i prio- ritats que té la ciutat, de cada barri i districte mitjan- çant els processos participatius adients. Aquesta se- ria una bona ocasió per poder tenir un diagnòstic clar de necessitats i prioritats dotacionals i resulta que el que aquest document es limita a fer és a can- viar les qualificacions 10HJ per la qualificació que actualment permet la llei d’urbanisme. Per tot això demanen al Primer Tinent d’alcalde l’ampliació del termini d’exposició al públic perquè sigui un docu- ment veritablement treballat i participat. Estan d’acord amb la línia que d’aquest document amb les observacions realitzades i apunten que les seves al·legacions aniran en dues línies; una relativa a aquells equipaments reclamats pels veïns per a ne- cessitats diferents a les d’habitatge dotacional i, l’al- tra, sobre l’estudi detallat per barris de les necessi- tats d’equipaments. El Sr. Casas respon que estan d’acord en ampliar el termini d’informació al públic i establir-lo en dos mesos i així es farà constar en l’expedient ja que, a més de raonable, era una possibilitat. Explica que amb aquest document el que es fa es tornar allà on es va començar ja que l’aprovació que es va haver de fer del 10HJ va ser per una imposició de la Subco- missió d’Urbanisme de Barcelona d’aleshores. Ara la llei d’urbanisme, des d’una òptica sensata, crea un sistema d’habitatge dotacional que es fa compatible amb l’equipament (/ 7) i, aquest sistema, estarà de- terminant per modificacions de PGM en els nous es- pais que hagin de ser habitatges dotacionals. El que es fa avui és, en base a la llei d’urbanisme i la nova qualificació urbanística 10HJ, posar al dia tots els ha- bitatges dotacionals existents i es fa, a més, parcel·la a parcel·la i per metres concrets, a banda d’anunciar que hi ha la voluntat de fer-ne més, però els emplaça- ments concrets ja s’aniran estudiant i aprovant en els corresponents instruments de planejament, a més de compatibilitzar aquesta qualificació amb la d’equipa- ment per tal de garantir sempre l’ús dotacional de l’in- dret així qualificat. Es resol el dubte continu en el sentit que aquests habitatges dotacionals, pel seu destí, no requereixen dotació d’espais lliures i equipa- ment per a l’acompliment d’estàndards. El Sr. Narváez intervé per aclarir l’al·lusió del Sr. García al descontent de l’Associació de Veïns del Clot sobre la proposta del regidor de districte de Sant Martí a la Comissió de Seguiment d’equipaments del districte, atès que aquesta proposta millora les expec- tatives d’equipaments recollides en el pla d’equipa- ments del Clot. Si bé en la comissió de seguiment va quedar palès l’acord entre el districte i la federació de veïns, i té la seguretat que la part que no està con- vençuda, de les tres que la conformen, es convence- rà sense cap mena de problema. El Sr. García precisa que la demanda que s’elabori una llista respon, precisament, a evitar malentesos i manca de veritable participació ciutadana. El Sr. Casas per finalitzar el debat conclou que amb l’ampliació del termini d’exposició pública a dos mesos ja hi haurà temps per estudiar el tema, i el llis- tat de les futures previsions ja s’anirà veient en els documents pertinents. El Sr. Casas expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU i el Sr. Cornet expressa l’abstenció del PP. S’aprova amb el redactat següent: Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica- ció del Pla General Metropolità per a la creació del sistema d’habitatge dotacional i concreció dels sòls als quals s’assigna aquesta qualificació, d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini de dos mesos. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 19. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica- ció del Pla General Metropolità per a la transferència d’edificabilitat en l’àmbit discontinu format per les fin- ques situades al carrer dels Reis Catòlics, núm. 1-3, 2 i 5 i per part de les finques situades als carrers de Casafranca, núm. 17-25 i del Turó, núm. 23-27, d’ini- ciativa municipal (Regesa, SA); i exposar-la al públic pel termini d’un mes. El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla Gene- ral Metropolità per a la transferència d’edificabilitat en l’àmbit discontinu format per les finques situades al carrer dels Reis Catòlics, i per part de les finques si- tuades als carrers de Casafranca i del Turó. El Sr. Massaguer explica que aquest document té per objecte transferir edificabilitat entre unes finques del districte de Sarrià-Sant Gervasi per tal de possibi- litar la construcció d’una operació d’habitatges prote- gits en relació a una actuació que faria la societat Regesa en l’equipament del mercat. Destaca que la transferència d’edificabilitats és entre finques de titu- laritat municipal i l’únic que es fa és millorar la situa- ció de l’edifici d’habitatge protegit, més central i pro- pera al mercat existent. El Sr. Cornet pregunta si la finca de Reis Catòlics, núm. 5, de 1.000 m2, qualificada de zona verda, clau 6b, s’ha tingut en compte en els quadres finals de còmputs. Si s’examinem les qualificacions per àm- bits, no quadren les sumes de zones verdes i, és per això, que planteja aquesta pregunta. El Sr. Massaguer explica que el balanç final –sen- se detallar les finques– seria: de zona verda, clau 6b, amb la vigent ordenació hi ha 3.219 m2 i, amb la mo- dificació del pla s’establirien 6.371 m2; d’equipament, clau 7b amb la modificació del pla es passa a tenir 591 m2 i de zona 20 a/10 es passa de 6.311 a 0 i pel que fa a la zona residencial, clau 18, es passa de 0 a 2.568 m2. El Sr. Cornet insisteix que en el PGM consten 3.201 m2 de zona verda, clau 6b i, en canvi, hi man- NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 539 quen els 1.000 m2 de Reis Catòlics, 5. Es a dir no tin- dríem 3.201 m2, sinó 4.201 m2.Tanmateix, manifesta el seu vot a favor però els agradaria tenir els números clars. El Sr. Massaguer proposa fer el balanç desglossat per finques perquè qualsevol dubte quedi aclarida. El Sr. Casas expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP. S’a- prova. b) Proposicions Del Grup Municipal CIU: 20. Instar al govern de la Generalitat perquè dugui a terme l’execució del Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 en els mateixos termes en què es va aprovar en el seu moment i que, per tant, s’executi la connexió a la xarxa de transport públic que connecti la ciutat de Barcelona amb el Baix Llobregat en els terminis previstos en el mateix. El Sr. Casas accepta que els punts 20 i 21 de l’or- dre del dia es tractin conjuntament, atès que el Sr. Puigdollers i el Sr. Cornet consideren que ambdós fan referència al Pla Director d’Infraestructures 2001- 2010 i el debat pot ser conjunt El Sr. Puigdollers formula la proposició. El Sr. Cornet formula la proposició basada en 4 punts fonamentals, que llegeix. El Sr. Casas considera que es voten mútuament les propostes i, com a resposta a la proposició de CiU, afirma que el PDI va aprovar una proposta amb un traçat indicatiu amb una proposta sotmesa als es- tudis tècnics que s’havien de fer. Per tant, a l’exigèn- cia que es proposa, la resposta és que ja s’està fent i no sembla pertinent instar al govern per aquesta qüestió. En aquests moments sembla que el que es planteja és la connexió amb Renfe del corredor de Martorell, que connectaria la Renfe que passa per Cornellà i que arriba a Barcelona i que la connexió amb Sant Boi, Sant Just i Esplugues aniria amb la continuïtat de la línia 3. Això només és el que està sobre la taula, i no coneix el calendari que, de ben segur, la Generalitat ja deu tenir. Pel que fa a la pro- posició del Sr. Cornet, cal tenir present que s’ha de fer una proposició i no quatre, però les contestarà: el PDI preveu una valoració anual i quinquennal i ell, personalment, els ha fet arribar en diferents ocasions els informes corresponents sobre el desplegament i desenvolupament del pla en funció de les informa- cions facilitades des de l’ATM i des del mateix govern de la Generalitat. Enumera un seguit d’informes que s’han facilitat i considera que, per tot això, no es pot instar a fer una cosa que ja s’està fen marxa. Pel que fa als informes dels serveis tècnics, és evident que se’n disposa, i en l’informe anual de l’ATM - Generali- tat sobre la evolució del pla, que es presentarà a pri- mers de gener i que se’ls lliurarà, no caldrà instar a cap entitat a donar una informació periòdica atès que ja ho estan fent. Reitera que en aquesta documenta- ció hi ha tota la informació que el Grup demana. En relació a la sol·licitud de sotmetre a consideració de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge un informe de valoració del Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya pel que fa a Barcelona i la seva regió metropolitana, comenta que el Pla d’In- fraestructures del Transport de Catalunya és una ini- ciativa del govern de la Generalitat, l’equip de govern plantejarà les propostes en el seu moment i en la for- ma adient i en aquell moment se’ls donarà a conèi- xer. Per tant la proposició, com a tal, decau i es rebut- gen les quatre proposicions formulades. El Sr. Cornet no està d’acord amb la consideració del Sr. Casas sobre que s’han presentat 4 proposi- cions, considera que se n’han presentat dues: el grau d’acompliment del Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 i, l’altra, l’anàlisi municipal del Pla d’Infra- estructures del Transport de Catalunya pel que fa a Barcelona i la seva regió metropolitana. En el primer apartat, el Sr. Casas afirma que no pot prosperar la proposició perquè ja ho estan fent, però el que es de- mana és que se’n doni compte a l’Ajuntament de Bar- celona del balanç actual. Pel que fa a del Pla d’In- fraestructures del Transport de Catalunya, és cert que s’ha aprovat fa poc, però afecta la regió metro- politana, i entenen que, en la línia de defensar a la ciutat, fóra bo debatre aquest tema en el si de la Co- missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge de Barcelona i lamenten la negativa del posicionament el govern municipal. El Sr. Casas, per finalitzar, afirma que el que es demana sobre el del Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 ja s’està produint i, pel que fa al Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya el que ha volgut assenyalar és que cadascú, en el seu àm- bit, fa el que ha de fer i, en aquest sentit, el govern municipal farà la funció corresponent. El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP. Es re- butja. Del Grup Municipal PP: 21. Diferents qüestions relacionades amb el com- pliment del Pla Director d’Infraestructures 2001-2010. El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP. Es re- butja. c) Mocions V) Part de control a) Precs Del Grup Municipal CIU: 22. Que se’ns informi del calendari constructiu de la Línia 9 del metro i el perquè dels endarreriments anunciats i els motius dels augments de costos que preveu el govern de la Generalitat. El Sr. Puigdollers formula el prec presentat i afe- geix la pregunta de si hi haurà informació pública dels canvis de traçat que s’hagin produït o que s’hagin de produir en la línia 9 de metro. El Sr. Casas contesta que, com saben, la línia 9 no és una obra que realitzi l’Ajuntament de Barcelona, a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006540 malgrat això li pot respondre sobre el que coneix: avui hi ha una tuneladora aturada al Torrent d’Es- tadella, just abans de l’entrada a la Sagrera per la qüestió de la possible modificació de traçat per l’exis- tència d’una edificació amb uns fonaments més pro- funds del que estava previst inicialment en el projecte elaborat per la Generalitat. Sobre la resta, manifesta que, de moment, no es coneixen altres situacions de dificultat afegida, i aprofita per informar que al llarg del proper semestre s’iniciaran diferents estacions: 11 de setembre, Putxet, etc. Aquesta és la informació de la què disposa amb el benentès que, per obtenir informació més detallada, l’hauran de demanar a la societat pública GISA i a la Generalitat. El Sr. Puigdollers insisteix a saber si hi haurà infor- mació pública de la modificació de projecte. El Sr. Casas contesta que no li pot donar informa- ció pel que fa a si hi ha canvi de traçat al terme de Barcelona i nova informació pública; sí que té cons- tància, a canvi, dels estudis sobre si la continuïtat del traçat s’ha de fer amb tuneladora o amb algun altre sistema. El Sr. Puigdollers replica que l’única informació de què disposen és l’obtinguda per la premsa que parla- va que a la Sagrera, de dos túnels, es passaria a un túnel. El Sr. Casas contesta que això no és canvi de tra- çat i afegeix que, com és lògic, en el cas que hi hagi un canvi de projecte, l’administració actuant –que, in- sisteix, no és l’Ajuntament de Barcelona– portarà a terme els tràmits escaients. El Sr. Puigdollers insisteix que l’Ajuntament de Bar- celona i, concretament, els responsables de les obres i infraestructures que es fan a la ciutat de Barcelona haurien de ser coneixedors de primer ordre de totes aquestes qüestions i haurien d’informar els Grups de l’oposició i als ciutadans. El Sr. Casas reitera la informació de la què dispo- sa, que no és, evidentment, la informació detallada del tràmit que li demana el Sr. Puigdollers, i suggereix que aquest tipus de pregunta l’adreci a l’administració actuant i pels conductes existents. Es dóna per tractat. b) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 23. Quines previsions té el govern municipal de modificació de Rondes i Nus de la Trinitat per tal de reduir la congestió del trànsit i quines alternatives de transport públic es preveuen a curt i mig termini per reduir el nombre de vehicles que accedeixen dià- riament a la ciutat? El Sr. Puigdollers formula la pregunta i observa que, malauradament, lliga molt amb el que ha ocorre- gut avui mateix, per un incendi en la ronda, que ha ocasionat un caos espectacular; però, sense anar tan lluny, i sense incendis, tothom coneix els col·lapses que es produeixen a les rondes, per la qual cosa de- mana el replantejament de les rondes i possiblement la reordenació del nus de la Trinitat. El Sr. Casas contesta que, evidentment, l’equip de govern té idees pel que fa a les rondes i el nus de la Trinitat que potser no coincideixen amb les seves ide- es. El govern municipal creu que la principal actuació que s’ha de fer per descongestionar el nus i l’àmbit més directe de les rondes, passa pel transport públic. No passa per cap previsió d’ampliació de carrils per- què, com és sabut, la tendència a la congestió també pujaria. S’ha d’invertir la tendència amb transport pú- blic i això s’ha de fer, com s’ha parlat, amb el PDI: la línia 9, el nou túnel ferroviari sota Collserola, entre al- tres coses. Per tant, la resposta a la congestió de les rondes és més transport públic, més rodalies, ronda circular ferroviària entre Barcelona i el Vallès, els pro- jectes de Bus, pàrquings per deixar el cotxe i agafar el transport públic per entrar a la ciutat. I, això, és el que està fent el govern municipal, seguint de ben a prop el Pla d’Infraestructures. Finalment, vol destacar la previsió inicial del Pla d’Infraestructures de Cata- lunya, de comunicació viària entre el Barcelonès nord i el Vallès, que és el nou eix autovia entre Badalona, Mollet i Caldes de Montbui, per sota de la Conreria, i que seria una via paral·lela a l’actual ronda litoral en el seu tram compres entre el Fòrum fins al nus de la Trinitat i la continuïtat de la C-58 fins arribar al Vallès. El Sr. Puigdollers demana saber si el Pla d’In- fraestructures de Catalunya està en informació pú- blica. El Sr. Casas contesta que aquest pla el va presen- tar el conseller, es va distribuir un primer document i es va anunciar que es posava a informació publica perquè les diferents entitats, associacions i ajunta- ments puguessin exercir la seva participació. No te constància que ja hagi sortit publicat en cap diari ofi- cial. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 24. Quin és el balanç, a un any vista, que fa el go- vern municipal de l’estat de reallotjament de les per- sones afectades per l’esfondrament del túnel de me- tro de la línia 5 en el barri del Carmel, així com del diferencial existent entre les inversions compromeses fins al dia d’avui per les diferents administracions i els compromisos assumits en el seu moment? El Sr. Cornet formula la pregunta. El Sr. Casas contesta que el balanç, a un any vista, de les persones afectades segons les dades facilita- des per la unitat d’execució especial del Carmel és que, de les 1.276 persones afectades en el seu mo- ment, han retornat o s’han reubicat en altres indrets de forma definitiva, a data d’avui, 768 persones; res- ten encara fora de casa 311 persones que estan de lloguer, buscat per ells mateixos; 34 persones s’estan en domicilis de familiars, 31 persones es troben en altres situacions, i 132 persones s’estan en hotels. Durant el que resta d’aquest mes es preveu lliurar claus dels habitatges que permetran retornar 233 per- sones més, el que suposa un total de 1.001 persones ja reallotjades. Al llarg del mes de gener aniran tor- nant més persones. Pel que fa a l’estat de les inversions, l’Ajuntament té compromesa tota la seva aportació, els 35,7 mi- lions d’euros; la Generalitat ha compromès els 35 milions d’euros per a tota la operativa de reallotja- ments, s’estan fent les obres de tota l’actuació espe- cial, i resta pendent la signatura –a banda de les aportacions realitzades a les persones que s’hi van acollir– sobre els ajuts a la rehabilitació per part del Ministerio de la Vivienda. Comenta que, com és sa- but, s’ha constituït l’Agència de Promoció del Carmel i entorns i s’ha iniciat un programa molt participatiu per tal de tirar endavant els diferents projectes. NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 541 El Sr. Cornet demana confirmar dades de les per- sones que ja han retornat i el Sr. Casas les repeteix, amb el global de 275 persones pendents de tornar a casa seva. Insisteix que ja ha passat un any de la destrossa del Carmel i encara hi ha gent sense retor- nar. Pel que fa als ajuts, segons les seves dades, l’Estat només ha aportat poca cosa més de 2 milions d’euros, la qual cosa suposa un ajut mitjà de 4.000 euros per habitatge i de 10.000 per comerços, uns ajuts molt allunyats dels que inicialment es van avan- çar. Pregunta si el pressupost de l’Agència de Promo- ció del Carmel és de 275 milions d’euros per al perío- de 2005-2012 i, si és així, afegirà que les previsions municipals per als anys 2005 i 2006 –aproximada- ment 39 milions d’euros– estan molt lluny, així mateix de les afirmacions inicials –aproximadament 87 mi- lions d’euros. El Sr. Casas contesta que les 1.001 persones que podrien tornar al seu domicili demostren, a 11 mesos des de la data de l’esfondrament, una situació més optimista del que ha afirmat el Sr. Cornet ateses les circumstàncies. Pel que fa a l’aportació de l’Estat, sí que pot afirmar que els compromisos adquirits per l’Estat es van transformar en una ordre, en una possi- bilitat de demanar les ajudes, i s’han anat fent els pa- gaments. Pel que fa a les inversions de l’Agència cal aclarir conceptes: el programa d’intervenció en l’àrea de rehabilitació del Carmel té una previsió –que no un pressupost– de fins a 235 milions d’euros per a 4 ac- tuacions concretes: projecte general de rehabilitació, amb una previsió de 40 milions d’euros, que es no- dreix d’aportacions de l’Estat, de la Generalitat i de privats; projecte de reallotjament i nou habitatge, amb una previsió de 35 milions d’euros, dotació que per- met mantenir les més de 500 persones fora de casa seva i remodelar les cases perquè tornin, i aquesta quantitat, com a mínim, és la que la Generalitat ha aplicat; projecte general de remodelació urbana, amb 90 milions d’euros; i projecte específic del planeja- ment dels Tres Turons, de la Vall d’Hebron i del Carmel, amb una previsió de 70 milions d’euros. En aquests dos últims s’estableix una aportació munici- pal, una aportació privada i un aportació complemen- tària que es demanarà a la Generalitat i a l’Estat, cosa que està fent l’Agència del Carmel. El Sr. Cornet insisteix que la informació que ha re- but del Ministerio de la Vivienda no coincideix amb el que s’ha afirmat fins ara i avança que el seu Grup de- manarà al govern municipal que es posicioni a favor dels afectats i requereixi les altres administracions per tal que acompleixin els seus compromisos. El Sr. Casas insisteix que els conceptes s’han de tenir clars –inversions i despeses corrents– i el segui- ment de l’acompliment d’aquestes previsions, a data d’avui, fa pensar que s’està realitzant en termini. Es dóna per tractada. 25. En quin estat es troba el projecte de cobriment de la Via Augusta, en el seu creuament amb la ronda del General Mitre, fent-la passar per sota d’aquesta? El Sr. Cornet formula la pregunta. El Sr. Casas contesta que la situació d’aquest in- dret és la mateixa que fa 4 o 6 anys quan es va pren- dre la decisió de desestimar un projecte que així ho contemplava a la llum de l’estudi en profunditat i de les al·legacions presentades. No entén les afirmaci- ons que acompanyen la pregunta sobre les manifes- tacions realitzades per responsables municipals ja que no li consta ni que el projecte es reprengués ni que cap responsable municipal ho hagi dit. El Sr. Cornet insisteix que fa temps es va arribar a un compromís amb els veïns sobre que aquest pro- jecte s’acompliria quan la Generalitat de Catalunya hi estigués d’acord –atès que fa anys no hi estava per- què el projecte afectava línies de metro– i actual- ment, atesa la situació política, aquest panorama po- dria canviar. És per això que es formula la pregunta. El Sr. Casas conclou que les esmentades manifes- tacions han estat realitzades per representats munici- pals de l’oposició, no del govern municipal. La situa- ció sobre aquest projecte és que, en la seva exposició, es van detectar qüestions tècniques sufici- entment importants com per decidir que el túnel no continuaria per sota de la ronda general Mitre aca- bant a la via Augusta amb totes les mesures de segu- retat; i aquest assumpte està així i no ha variat. Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi- dència aixeca la sessió a les dinou hores i trenta-cinc minuts. Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió celebrada el dia 15 de desembre de 2005 i aprovada el dia 19 de gener de 2006 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de desembre de 2005, s’hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carles Martí i Jufresa, Francesc Narváez i Pazos, Assumpta Escarp i Gibert, Núria Carrera i Comes, Ricard Martínez i Mon- teagudo, Xavier Florensa i Cantons, Elsa Blasco i Ri- era, Magda Oranich i Solagran, Jaume Ciurana i Llevadot, Joaquim Forn i Chiariello, Alberto Villagrasa i Gil, Xavier Basso i Roviralta i M. Caridad Mejías i Sánchez, assistits per la tècnica d’Administració Ge- neral, Sra. Tecla Fort i Riera, la qual actua per dele- gació expressa del secretari general i certifica. També hi és present el Sr. Joan Albert Dalmau i Balagué, gerent del Sector de Seguretat i Mobilitat. S’obre la sessió a les deu hores. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006542 I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Sector de Seguretat i Mobilitat De la gerent municipal, de data 15 de novembre de 2005, que adjudica a la societat Ute Better Consul- tants, SRL el contracte de serveis per a la creació i implantació d’un sistema d’informació per a la gestió integral de recursos humans i recursos materials del Sector de Seguretat i Mobilitat, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 290.000 euros. 2. Sector de Seguretat i Mobilitat De la gerent municipal, de data 9 de novembre de 2005, que autoritza la despesa derivada del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària, pel desen- volupament del programa de prevenció mental en el col·lectiu de bombers del Servei de Prevenció, Extin- ció d’Incendis i Salvament de Barcelona, per als exer- cicis 2005-2006, i per un import de 93.323,06 euros. 3. Districte de Ciutat Vella Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 26 d’octubre de 2005, que imposa al senyor Sergi López Corredor les sancions de tancament provisional de l’activitat del local ubicat al carrer Valldonzella, 12, per un període de vint-i-un mesos, i multes per un im- port de 63.000 euros. b) Mesures de govern c) Informes III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria a) Propostes d’acord 1. Declarar desert el concurs per a l’adjudicació del contracte de gestió de serveis públics, mitjançant concessió administrativa, per a la gestió de la explo- tació d’un aparcament públic subterrani per a vehicles en el subsòl dels terrenys de domini públic municipal situat al carrer Lisboa-Porto, la seva construcció i re- ordenació de la superfície, per no haver-se presentat cap licitador; i iniciar els tràmits per a l’adjudicació d’aquell contracte mitjançant procediment negociat sense publicitat, de conformitat amb el que disposa l’article 159.2.e) del Text refós de la Llei de contrac- tes de les administracions públiques; aprovar el plec de clàusules administratives particulars regulador de l’esmentat contracte, i procedir a la sol·licitud d’o- fertes als possibles interessats en la contractació. El Sr. Hereu explica que es declara desert el con- curs i s’inicien els tràmits per adjudicar el contracte per procediment negociat. El Sr. Ciurana avança el vot favorable del seu Grup, però demana, atès que en la Comissió anterior també es van declarar deserts uns altres concursos, que es faci una reflexió de per què els plecs de clàu- sules estan mal fets i les empreses no troben els estí- muls suficients per concórrer perquè, probablement, aquests aparcaments haurien de ser d’iniciativa mu- nicipal perquè no obeeixen tant a una necessitat de mercat com a una necessitat de ciutat. Insisteix que cal una revisió a fons dels criteris amb què es redac- ten els plecs de clàusules o que hi hagi la decisió po- lítica que el mateix Ajuntament qui construeixi els aparcaments. El Sr. Villagrasa avança el vot favorable del seu Grup, però demana també que es revisin els estudis de viabilitat d’aquests aparcaments. No dubta que aquest aparcament sigui necessari, però la iniciativa privada no ha presentat cap projecte i cal veure si l’administració hauria d’actuar directament o s’ha de buscar la fórmula perquè aquests concursos no que- din deserts. El Sr. Dalmau explica que l’operador inicialment in- teressat en la construcció de l’aparcament ha estat absorbit per una altra empresa, fet que ha provocat que, finalment, no es presentés al concurs per un canvi de criteris en la nova empresa. El Sr. Hereu puntualitza que, des dels Districtes, se sap que determinats operadors locals han mostrat in- terès, i considera que no és satisfactori haver de de- clarar concursos deserts. Es vol aconseguir interes- sar els operadors privats, però no desestima que s’hagi de prendre la decisió que operadors públics construeixin algun aparcament que es consideri im- portant. Recorda que en el conjunt del Pla d’aparca- ments els concursos declarats deserts representen un percentatge molt baix respecte al total. La Sra. Blasco vol aclarir que tothom està d’a- cord amb què els dos aparcaments que figuren en l’ordre del dia són necessaris i rendibles i que els estudis fets des del Districte mostren que aquests dos aparcaments tenen interès per als operadors privats. Al Sr. Ciurana li sorprèn que, si l’aparcament és rendible i necessari, no s’hagi presentat cap oferta. Tot i que el regidor diu que el percentatge de concur- sos declarats deserts és ínfim, si se sumen els apar- caments adjudicats o declarats deserts en les dues últimes sessions d’aquesta Comissió, guanyen els declarats deserts. Insisteix, doncs, que es faci una re- flexió sobre aquest assumpte. El Sr. Hereu es reafirma en les seves paraules i diu que es treballa perquè els aparcaments ara declarats deserts siguin finalment adjudicats a operadors pri- vats. El Sr. Hereu expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP. S’aprova. 2. Adjudicar, a l’empar de l’article 85.a) del Text refòs de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, el concurs per a la gestió de la explotació d’un aparcament públic subterrani per a vehicles en el subsòl dels terrenys de domini públic municipal si- NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 543 tuats al Parc de la Unitat, la seva construcció i reor- denació de la superfície, a Implantación y gestión de estacionamientos, SA, amb NIF A-82823535, d’acord amb l’oferta formulada; requerir a l’adjudicatari per- què en el termini de quinze dies naturals següents a la data de la notificació de l’adjudicació constitueixi les següents garanties: per l’execució de les obres 186.418,61 euros; addicional 279.627,91 euros; i per l’explotació de 60.000 euros; i facultar l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher per a la signatura del contracte corres- ponent. El Sr. Hereu explica que l’aparcament ubicat al parc de la Unitat ha estat adjudicat a l’empresa “Implantación y Gestión de Estacionamientos”. El Sr. Villagrasa avança el vot favorable del PP i considera positiu que el 100% de les places siguin per a residents, tal i com el seu Grup va reclamar en l’escrit d’al·legacions presentat. Creu que hi ha algun petit desajustament en l’expedient quant al nombre de places i demana que la dada es corregeixi. El Sr. Ciurana avança el vot favorable del seu Grup i fa constar que, tant en aquest expedient com en l’anterior, l’informe de la Intervenció adver- tia de la necessitat que s’incorporés a l’expedient l’informe justificatiu de la viabilitat economicofinan- cera dels aparcaments i pensa que aquest és un dels camins per afrontar amb més rigor el procés d’adjudicació. El Sr. Hereu expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP. S’aprova. b) Proposicions Del Grup Municipal CIU: 3. Que totes les associacions de comerciants for- malment constituïdes i que estiguin dins de l’àmbit d’aplicació de la zona verda –independentment que formin part d’un eix comercial o formin part del Con- sell de Gremis– puguin gaudir dels descomptes acor- dats a l’hora d’utilitzar la zona verda mixta. El Sr. Ciurana formula la proposició, que neix per pal·liar els efectes col·laterals negatius que ha tingut per als comerciants la implantació de l’àrea verda. Explica que els ha arribat la petició per part de diver- ses entitats comercials que les associacions de co- merciants formalment constituïdes, però que no for- men part ni del Consell de Gremis ni dels Eixos comercials, tenen dificultat per accedir als descomp- tes que, des de l’Ajuntament, es van pactar. El Sr. Hereu manifesta que amb la implantació de l’àrea verda s’ha estat en contacte amb el món co- mercial de la Ciutat i s’han signat quatre convenis de col·laboració: amb la Fundació que agrupa els 17 ei- xos comercials de la Ciutat, amb el Col·legi Oficial d’Agents Comercials, amb el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme i amb PYMEC Comerç. Des d’aquest punt de vista, considera que el món co- mercial queda prou previst, però afegeix, i per aquest motiu no donarà suport a la proposició, que dues de les entitats signants: Barcelona Comerç i Pymec Co- merç s’han ofert a distribuir els descomptes a les enti- tats no adherides a aquestes organitzacions, que po- dran accedir als beneficis dels convenis signats per aquesta via. El Sr. Villagrasa avança el vot favorable del seu Grup a la proposició perquè entén que els comer- ciants han de rebre el mateix tracte que els residents. Creu que l’opció que una entitat determinada pugui acollir-se als convenis a través d’una altra organitza- ció, pot ser correcta, però insisteix que no es pot ne- gar a ningú el dret a tractar directament amb l’admi- nistració. El Sr. Ciurana demana al Sr. Hereu que repensi el seu posicionament perquè li sembla que l’Ajuntament no es pot desentendre de les associacions de comer- ciants formalment constituïdes, que demanen poder accedir als mateixos descomptes, als quals l’Ajunta- ment ha arribat amb altres organitzacions. Troba sor- prenent el plantejament del regidor en dir que les or- ganitzacions estan obertes, i afirma que qualsevol associació té el dret a tenir l’Ajuntament com a inter- locutor directe. D’altra banda, dubta que la posició del regidor faciliti les coses a les associacions de comer- ciants, que és la funció de l’administració, perquè avui s’està dient que no parlin amb l’Ajuntament, sinó amb Barcelona Comerç o amb Pymec Comerç. El Sr. Hereu afirma que no s’han desentès, que des del primer moment hi ha hagut un acord amb tots els representants del món comercial i que els conve- nis s’han signat amb les organitzacions més repre- sentatives. Insisteix que cap entitat o associació de comerciants s’ha d’adherir a aquestes organitzacions per obtenir els beneficis, però és el mateix món co- mercial el canal per distribuir els descomptes. Pun- tualitza que tampoc estan tancats a signar altres con- venis i insisteix que l’actitud de l’Ajuntament ha estat d’entesa amb unes condicions pactades: que l’activi- tat comercial sigui fonamentalment la venda de pro- ductes, que sigui venda al detall, etc. Creu que el pro- blema que planteja el Sr. Ciurana no existeix. El Sr. Ciurana insisteix que el món comercial té el problema i diu que trametrà al regidor les queixes que ell ha rebut per part dels comerciants. Torna a de- manar que l’equip de govern voti a favor de la propo- sició. El Sr. Hereu respon que votar a favor significaria reconèixer que els comerciants a què es refereix es- tan exclosos dels beneficis i això no és cert. Puntua- litza que aquests comerciants no han fet cap deman- da concreta a l’Ajuntament i que tenen les portes obertes a fer-la. El Sr. Villagrasa entén que aquests comerciants no tenen oberta la porta de la Regidoria perquè se’ls desvia a organitzacions comercials privades i insis- teix també perquè l’equip de govern aprovi la propo- sició. El Sr. Hereu repeteix que els comerciants ja poden gaudir dels descomptes i rebutja la proposició. El Sr. Hereu expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Martínez expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Es re- butja. Del Grup Municipal PP: 4. Constatar la necessitat d’elaborar i aprovar pels òrgans adients, de forma urgent, un Pla de Seguretat i Convivència, a nivell de ciutat, que reculli un Pla es- pecífic per a cada Districte, assegurant la planificació dels recursos necessaris per tal de poder garantir la seva efectivitat. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006544 El Sr. Villagrasa formula la proposició pels fets re- lacionats amb problemes de civisme i seguretat, que han portat a la reforma de les ordenances de convi- vència i de la Llei 4/ 2003 de 7 d’abril d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, que esta- bleix que la Junta Local de Seguretat ha d’aprovar un Pla de Seguretat Local i els plans d’actuació espe- cífics que siguin procedents en l’àmbit respectiu. La Sra. Oranich avança l’abstenció del seu Grup. El Sr. Hereu fa constar la insistència del PP en aquests assumptes i respon que Barcelona té els òr- gans que planifiquen la seguretat, analitzen la realitat i prenen les mesures necessàries, algunes de les quals tenen caràcter estructural i es plantegen a llarg termini. Manifesta que des dels Districtes es planifica, però que això no vol dir que es faci un document, sinó que en la Mesa de coordinació policial s’analitza la si- tuació, amb la freqüència que requereix cada territori. Des dels àmbits més sectorials de la Ciutat també es planifica, per exemple, en el període de Nadal, la se- guretat, que es coordina transversalment amb altres sectors per donar resposta als diferents comporta- ments que es produeixen. Afirma que es planifica contínuament i que la urgència actual és la implanta- ció del nou sistema de seguretat sobre el que es fa un seguiment diari. Demana al regidor que no sacra- litzi el concepte de Pla, a la Ciutat cada dia passen coses que s’afronten amb estratègia tàctica i amb re- cursos. Pensa que el Pla de Seguretat i Convivència no és necessita urgentment, perquè la solució als problemes no és un pla, sinó una fórmula més com- plexa articulada a través de diversos mecanismes for- mats per recursos humans, d’infraestructura i organit- zació, que cal interrelacionar. El Sr. Villagrasa afirma que des del PP no s’arre- glaran les deficiències del tripartit que governa en les tres administracions, però insisteixen en aquest as- sumpte perquè tenen raó. Recorda que el juliol pas- sat van presentar una proposició de la reforma de les ordenances de civisme, que es va votar en contra. El Sr. Hereu replica que es va dir que ja s’hi estava treballant. El Sr. Villagrasa recorda que el seu Grup ha fet aquesta demanda des de l’inici del present mandat i pensa que l’equip de govern només va reaccionar, improvisant, quan la pressió mediàtica va ser sufi- cientment forta. Demanen el Pla de seguretat i convi- vència perquè el ciutadà diu que la seguretat ciutada- na a Barcelona és un problema, i a sis Districtes es considera que és el problema més important. Per mi- llorar la seguretat i la sensació subjectiva de segure- tat del ciutadà de Barcelona, cal un pla global i trans- versal, que inclogui unitats policials, serveis socials i serveis de manteniment. El Sr. Martínez manifesta la insistència del PP a barrejar assumptes de convivència i civisme amb se- guretat. Afirma que convivència i civisme no són un problema de seguretat i requereixen anàlisi i estruc- tures diferents. Des del principi de mandat, l’equip de govern, a través de les comissions de civisme, va considerar necessari modificar una norma obsoleta ja que per treballar certs aspectes de l’espai públic calia un canvi de normativa de convivència cívica, però no en matèria de seguretat. No entén com es pot dir que no hi ha planificació quan dos cossos policials surten al carrer i actuen segons un pla, uns equips de treball i uns interessos del territori o a unes problemàtiques concretes, que són canviants. Considera que el PP podria haver donat suport a una normativa cívica, que fa dos anys que es reclama, però a l’hora d’aprovar-la es desmarca. Afirma que és obvi que hi ha problemes de civisme al carrer, i per això es modifica la normati- va, però insisteix que no tenen res a veure amb matè- ria de seguretat. Pensa que la sensació d’inseguretat de la gent al carrer, expressada a través de les en- questes, no és per culpa que es faci un grafit, sinó per altres elements, de vegades de sensacions, que no s’ajusten a la realitat i cal un treball no tant d’ela- boració d’un pla de seguretat, sinó d’un pla de comu- nicació, un pla de percepció, etc. El Sr. Villagrasa puntualitza que ell ha dit que part del Pla va en la línia que apunta el Sr. Martínez. Re- peteix que és un problema que sis Districtes conside- rin que el problema més gran que té el seu territori és la inseguretat i que l’índex de victimització de la Ciu- tat sigui del 20%. Insisteix que hi ha alguns proble- mes d’incivisme o convivència –no tots–, que després deriven en problemes d’inseguretat i, per aquest mo- tiu, parlen d’un pla de seguretat i de convivència transversal, que va més enllà de l’Ordenança de con- vivència. La Sra. Oranich reitera l’abstenció de CiU a la pro- posta perquè independentment d’estar d’acord amb plans futurs, creuen que, tal com ha dit el president de la Comissió, en aquests moments, la gran novetat és el desplegament dels mossos d’esquadra iniciat fa un mes i mig. Cal deixar passar més temps per analit- zar determinades qüestions. Pensa que quan es vol aprovar amb el consens de tothom una ordenança de convivència, no és el moment de presentar els plans que se sol·liciten. El Sr. Hereu diu que si el regidor utilitza les dades de les enquestes municipals, haurà d’admetre que la inseguretat, tot i ser la primera preocupació de la Ciutat, és menor que fa un any i que fa dos anys; la percepció de la seguretat com a problema és un percentatge que, en el comparatiu anyal, disminu- eix. Barcelona no és una ciutat comparativament in- segura i es treballa constantment en aquest as- sumpte; d’altra banda diu que el document que es demana pot quedar obsolet ràpidament, perquè és la mateixa realitat la que varia; es planifica mitjan- çant les ordres de servei. Afirma que el PP té tot el dret a defensar un Pla alternatiu determinat, segura- ment amb més policia, però recorda que, quan go- vernaven, les seves plantilles baixaven, clamorosa- ment, allà on tenien responsabilitats i ara cal remuntar-les. El Sr. Villagrasa puntualitza que, primer, l’equip de govern hauria de remuntar la plantilla de la guàrdia urbana perquè dels 200 nous agents, que ara s’incor- poraran, una gran majoria seran per reposició, i afir- ma que ell no ha dit que no es faci res, sinó que de- mana que es faci més i que el treball sigui de més qualitat i més ben coordinat. El Sr. Hereu expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Martínez expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Oranich expressa l’abstenció de CIU i el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Es re- butja. c) Mocions NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 545 V) Part de control a) Precs Del Grup Municipal PP: 5. Implementar un programa de protecció immedia- ta de les persones que denuncien màfies d’explotació sexual, complementat amb els programes necessaris per al seu acolliment i inserció social. La Sra. Mejías formula el prec vinculat al gran de- bat que es produeix a la Ciutat sobre civisme i convi- vència que, per a ells, també és una qüestió d’educa- ció quant al civisme i molt lligada a mesures de seguretat pel que fa a la convivència. Amb el prec plantegen la creació d’un nou instrument perquè mol- tes organitzacions socials que es dediquen a treballar amb dones que són víctimes d’explotació sexual ma- nifesten que quan aquestes dones denuncien les mà- fies que es dediquen a la prostitució viuen situacions d’inquietud i queden desprotegides i amb perill per a la seva integritat des del moment que es decidexen a presentar la denúncia i fins que ingressen en els pro- grames d’acollimet o protecció de testimonis. Pensen que la Regidoria de Seguretat té vinculacions i possi- bilitats de participar en organismes que facilitin que aquestes dones tinguin un programa de protecció i vinculat amb els programes necessaris per al seu acolliment i la seva inserció social. Recorda que a la Junta de Seguretat hi ha representants, no només de seguretat, sinó de diferents organismes de justícia i atenció social, que poden permetre crear aquests cir- cuits. El Sr. Hereu respon que en el debat sobre l’Orde- nança de convivència s’articula que es faran progra- mes adreçats al món del treball sexual i, per tant, s’establirà una estratègia. Està d’acord amb el plante- jament del prec, però indica que cal ser curós amb les funcions que corresponen a cada òrgan. Les me- sures de protecció immediata de les persones que denuncien màfies d’explotació és una decisió dels jut- ges. La Llei Orgànica 19/1994, sobre protecció de testimonis i perits en causes criminals, estableix cla- rament el procediment i qui ha de prendre aquesta decisió; que en cap cas és l’Ajuntament, i l’article 94 del Reglament que desenvolupa la Llei d’Estrangeria reitera que són els jutges els encarregats de dictami- nar les mesures de protecció adequades. Respecte a l’establiment dels programes necessaris, recorda que la Generalitat és l’administració responsable de pres- tar ajuda jurídica gratuïta i garantir l’atenció social de les persones que col·laboren en processos judicials contra xarxes organitzades. Afirma que l’Ajuntament, òbviament, col·labora en tot el que faci falta perquè tothom està d’acord que la lluita contra les bandes or- ganitzades que hi ha darrere d’una bona part de la prostitució, ha de comptar amb els màxims instru- ments i estratègies, però insisteix que, des del punt de vista de la policia i a la guàrdia civil. La Sra. Mejías entén la resposta del regidor, però ella parla d’un fet molt puntual, el forat de desprotec- ció jurídica que es produeix entre el moment que es denuncia i el moment en què s’entra en el programa de testimonis, i entén que en el període en què aquestes dones queden desprotegides, és competèn- cia de l’Ajuntament a través de les cases d’acollida o de la creació d’algun programa d’assistència social, tenir un servei d’atenció que eviti la situació d’insegu- retat. Demana que en els organismes on el Sr. Hereu participa com a regidor de Seguretat, pugui posar so- bre la taula la necessitat de crear aquesta escala de cobertura en aquest espai de desprotecció jurídica. La Sra. Escarp diu, compartint la filosofia del que exposa la Sra. Mejías, que en l’elaboració del Pla in- tegral que es recull en l’avantprojecte d’ordenança es preveu treballar amb protocols de col·laboració amb les altres administracions. El Sr. Hereu creu que el buit de desprotecció a què es refereix la Sra. Mejías, pràcticament, no es dóna. La Sra. Mejías puntualitza que és una inquietud que els ha estat transmesa per algunes organitzaci- ons que treballen en aquest àmbit. Es dóna per tractat. b) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 6. Quina és l’autoritat policial competent per contro- lar les manifestacions que es produeixen als carrers de Barcelona, amb quina coordinació actuen la Guàr- dia Urbana i els Mossos d’Esquadra en aquests su- pòsits i en quins casos es considera que cal prohibir una manifestació que comporta talls de trànsit a tra- vés de la intervenció de la Guàrdia Urbana? El Sr. Forn formula la pregunta. Creu que aquest és un assumpte amb on col·lideixen el dret a la mani- festació amb el dret de lliure desplaçament i vol saber si l’equip de govern té la voluntat d’acabar amb la si- tuació d’excessiva tolerància; i, si no és així, ofereix el suport del seu Grup a les mesures que s’adoptin. El Sr. Hereu recorda que el dret a la manifestació té el marc legal en la Constitució, l’Estatut i la Llei Or- gànica de forces i cossos de seguretat i afirma que les funcions que corresponen a cada administració estan molt clares. Primer, qui vol fer una manifesta- ció, des de l’1 de novembre, s’ha d’adreçar a la Direc- ció General de Seguretat Ciutadana, que actua als efectes de la Llei Orgànica reguladora del dret de re- unió com a autoritat governativa; aquest òrgan analit- za i demana a l’Ajuntament i a la guàrdia urbana que s’emeti un informe sobre les condicions de detall i d’ubicació del desenvolupament de la manifestació i, en funció d’aquest informe i d’altres, el director gene- ral de Seguretat Ciutadana dóna l’aprovació a la ma- nifestació amb les condicions que s’hagin fixat. El cos de mossos d’esquadra garanteix, protegeix i controla les condicions de desenvolupament de la manifesta- ció i la guàrdia urbana, durant la manifestació, pren acta del que s’ha complert i del que no i passa aquest informe a la Direcció General de Seguretat Ciutadana perquè prengui les decisions pertinents de sanció en cas d’incompliment. Correspon, també, a la guàrdia urbana la gestió dels efectes de la manifestació en la mobilitat i, si es produeix un tall de circulació, dóna la informació i fa les desviacions corresponents per mi- nimitzar els efectes sobre la resta de ciutadans. Expli- ca que en l’apartat de gestió de les manifestacions del Conveni signat entre la Generalitat i l’Ajuntament, la guàrdia urbana figura com a policia col·laboradora. Insisteix que l’Ajuntament no és qui atorga els permi- sos de manifestacions i no pot evitar els talls, però creu que des de l’1 de novembre, en aquests as- sumptes, s’ha vist una millora important perquè l’es- tratègia és més intervencionista. Creu que s’hauria de a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006546 treballar conjuntament i arribar a un pacte social per trobar la manera que per tenir notorietat no calgués tallar un carrer. El Sr. Forn indica que amb la seva pregunta volien convidar, també, el govern municipal i tothom a fer una reflexió; el regidor reitera la seva predisposició a un pacte social perquè creu que cal fer pedagogia, inicialment, des del govern perquè aquesta notorietat que la gent acaba trobant en tallar el trànsit es pugui manifestar d’altres formes, que siguin menys moles- tes. El regidor s’ha referit a les autoritzacions de les manifestacions, però diu que hi ha també manifesta- cions, sense cap tipus d’autorització, que acaben en- vaint la via pública. Vol saber quines competències té l’Ajuntament en aquests casos i si s’entén que la dis- solució dels manifestants correspon a la guàrdia ur- bana o si es demana la col·laboració dels mossos d’esquadra. Pregunta si se sancionen les entitats convocants de la manifestació si, de l’informe que elabora la guàrdia urbana, se’n desprèn que no han respectat les condicions establertes. El Sr. Hereu respon que l’informe que emet la guàrdia urbana, que es fa des del Centre de Coman- dament, es trasllada a la Direcció General. Les san- cions i els expedients es dirigeixen a qui formalment ha demanat el permís i, de vegades, es practiquen identificacions entre els manifestants. En molts ca- sos, la guàrdia urbana, si el nombre de manifestants és pertinent, actua com a mediador sobre el terreny, però en el moment que pel nombre de persones o per actitud no es pot gestionar des de la mediació, cor- respon actuar al cos de mossos d’esquadra. El Sr. Forn reitera l’oferiment de col·laboració i de- mana que, com a govern, es faci la reflexió sobre l’ús de la via pública per a aquests actes. Es dóna per tractada. 7. Quin és el resultat de l’estudi sobre el pas del tramvia per la Diagonal? El Sr. Ciurana formula la pregunta que correspon a un compromís adoptat per la Comissió, el 18 de no- vembre del 2004, amb motiu d’una iniciativa pre- sentada pel seu Grup en què es demanava que es decidís la idoneïtat o no del pas del tramvia per la Diagonal i les seves afectacions a la mobilitat. El Sr. Hereu respon que l’estudi, més aviat una re- flexió de la Direcció de Mobilitat, es basa amb mate- rials diferents i té, com a tesi bàsica, que el tramvia no pot passar per la Diagonal amb la prioritat semafò- rica que requeriria per tenir la velocitat de 18 Km per hora que té fins a la plaça de Francesc Macià. No es recomana l’entrada per aquesta via perquè col·lideix greument l’estructura de pas de la Diagonal amb la resta de la mobilitat i implicaria, també, un canvi urba- nístic, que va molt més enllà d’una reflexió de mobili- tat. Recorda que el Pla director marcava que, quan el Trambaix i el Trambesòs estiguessin desenvolupats, s’hauria de fer aquesta anàlisi i això no serà fins al 2007. Explica que han presentat un Pla de rodalies de la regió metropolitana en què una de les línies pro- posades és donar continuïtat als Ferrocarrils de la Generalitat del Baix Llobregat fins al Barcelonès Nord. El Sr. Ciurana pensa que s’ha incomplert el que es va acordar a la Comissió. El text de l’acord aprovat deia: ”Instar al govern municipal a presentar al llarg de l’any 2005 un estudi que avalui l’impacte sobre la mobilitat que comportaria la connexió dels trajectes del Trambaix i del Trambesòs. Insisteix a demanar l’estudi perquè de les paraules que ha dit el regidor li ha semblat deduir que no existeix un document, sinó un seguit de dades i opinions. Entén que la decisió municipal és que el tramvia no passi per la superfície, però no sap si s’han plantejat alguna altra alternativa. El Sr. Hereu recorda que el Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 establia el moment i la manera d’analitzar aquesta infraestructura i, això, es farà en el seu moment i repeteix que aquest servei en superfície no és coherent amb la resta de model de mobilitat. El Sr. Ciurana demana formalment que se li facin arribar aquestes anàlisi o el conjunt de dades en què es basa aquesta decisió. Fa constar que si el regidor sacralitza les dates establertes en el PDI, s’hauria d’exigir el mateix criteri pels terminis d’execució de les obres del metro i per la no desprogramació de la línia 12. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 8. Com valora l’Ajuntament de Barcelona l’augment de tarifes del transport públic i quin efecte dissuasori preveu en els usuaris? El Sr. Villagrasa formula la pregunta i demana com valora l’Ajuntament un augment de tarifes molt supe- rior a l’IPC, que pot provocar un efecte dissuasiu en els usuaris. El Sr. Hereu respon que els operadors de trans- port, que són els experts, consideren que l’augment no tindrà cap efecte dissuasiu. Diu que l’augment del 4,7% és molt similar al del 2005, i puntualitza que cal tenir en compte el fort impacte dels preus dels carbu- rants. L’Ajuntament, que està present en el Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropoli- tà, és solidari amb les decisions que pren aquest òr- gan i, per tant, valora l’augment com a adequat, sufi- cient i necessari. Recorda que la subvenció de les diferents administracions a l’explotació, representa un percentatge creixent respecte al període 1998-2001 i, per tant, el percentatge que suporta l’usuari sobre el preu és cada cop inferior. En el període 1998-2001, el percentatge de la subvenció era del 50% del cost i, en aquests moments, és del 56%. El Sr. Villagrasa manifesta que l’augment del nom- bre d’usuaris de metro i autobús a Barcelona és el més petit d’Espanya perquè els preus són els més cars. Recorda que el bitllet senzill costarà 1,20 euros i els abonaments també augmenten en una proporció igual. Pensa que la implantació de l’àrea verda implica que la gran alternativa a l’ús del vehicle privat és el transport públic i, per aquest motiu, demana que no s’encareixi més. D’altra banda, les queixes dels usuaris del trans- port públic, quant a serveis i personal, augmenten d’any en any i cal millorar el servei. Pensa que l’aug- ment de les tarifes no pot ser superior a l’IPC. El Sr. Hereu constata que la retòrica del PP i la dreta sobre el transport públic no té relació amb les seves inversions pressupostàries. Recorda que fa pocs dies, l’Alcalde va plantejar un esquema de roda- lies molt important i exigent, que s’haurà de dur a ter- me i que implica una millora molt important. Diu que els augments es produeixen en el marc de la integra- ció tarifària, que ha permès un creixement important del nombre d’usuaris que, juntament amb la tarifació social, són mesures que formen part d’una política que no es pot qualificar de desincentivadora. NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 547 El Sr. Villagrasa creu que els augments no van a favor de descongestionar la mobilitat de Barcelona. Pel que fa a la gestió del PP i la dreta, en referència al transport públic, puntualitza que, a Madrid, l’augment en la utilització de l’autobús ha estat de l’11%, doblant l’increment de Barcelona i a Múrcia del 21%. Pel que fa a la utilització del metro, les ciutats que més augmenten són: Bilbao,València i Madrid i la que menys Barcelona. El Sr. Hereu, per acabar, diu que per fomentar cal invertir i signar els contractes-programes com ara s’està fent. Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006548 PERSONAL Concursos BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON- VOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVI- SIÓ D’UN LLOC DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) BASES GENERALS De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo- quen per a la seva provisió pel personal de plantilla d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l’annex, d’acord amb les condicions específiques que s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti- nuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat la- boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso- nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà partici- par igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent ad- hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral in- definit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l’última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser- veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis- tracions Públiques que hagin estat formalment recone- guts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt. 2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un màxim d’1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt se- gons el barem següent: – Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la ca- tegoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d’un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valora- ran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s’es- cau, en funció de les matèries, la durada i l’avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s’indiqui expressament a l’annex, que en cas d’absència del president titular, exercirà la presidèn- cia de la Junta. Un cap de Personal de sector d’actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Perso- nal i el Comitè d’Empresa. NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 549 PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigi- des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjun- taran la relació de mèrits al·legats classificats segons l’ordre d’aquesta convocatòria, i els documents acre- ditatius corresponents, al Registre General o a qual- sevol dels registres municipals, en el termini de quin- ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat termini. Per a cada concurs s’ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa a l’Oficina d’Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo s’a- tendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpora- ció des de la data d’incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementa- ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del con- curs determinin un nombre superior de pàgines, do- nades les característiques del lloc de treball a cobrir. L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatò- ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo- sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada ti- pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op- tin a les places per precisar o ampliar aspectes con- crets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- rents concursos convocats, haurà d’optar per una d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa- ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo- ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo- nent. ANNEX Concurs 1096. 1 lloc de treball de gestió econòmi- ca pressupostària (nivell 20) 1 lloc de treball de gestió econòmica pressupos- tària Concurs 1096 Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de 312,04 euros, segons catàleg vigent (2037X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions principals – Tasques relacionades amb la gestió pressupostà- ria de despeses: – proposta d’assignació de partides, – gestió, comptabilització i tramitació de factu- res, – tramitació de transferències internes i externes i – modificacions i reconeixements de crèdit. – Tasques relacionades amb la gestió pressupostà- ria d’ingressos: – tramitació, facturació i comptabilitació de les li- quidacions de preus públics, – aportacions finalistes, cànons i d’altres ingres- sos i – gestió d’ampliacions de dotacions de partides de despesa per majors ingressos. – Gestió, seguiment i liquidació dels expedients de bestreta de caixa fixa (d’ajuts a famílies i despesa corrent). – Gestió, seguiment i arqueig de la caixa del Distric- te i dels comptes bancaris de bestreta i d’ingrés, amb titularitat del Districte. – Preparació i tramitació de les relacions compta- bles d’ingressos i despeses. – Corresponsabilització en la gestió global dels ex- pedients instruïts pel Departament. – Donar assistència a la intervenció en la fiscalitza- ció prèvia i a posteriori. – Facilitar informació relativa a la gestió pressupos- tària als interlocutors interns i/o externs afectes a la gestió: proveïdors, tresoreria, auditors, etc. Requisits addicionals Personal dels grups B o C. Mèrits complementaris 1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons el següent barem: – Titulacions superiors relacionades amb el lloc de treball (Ciències Econòmiques, Dret o Direcció i Administració d’Empreses) fins a 1 punt. – Titulacions mitjanes relacionades amb el lloc de treball (Diplomatura en Ciències Empresarials o en les carreres esmentades anteriorment), fins a 0,50 punts. 2. Experiència professional, fins a 6 punts, segons el barem següent: – Gestió, seguiment i control de recursos econò- mics, fins a 3 punts. – Gestió administrativa informatitzada (SIGEF...), fins a 3 punts. 3. Altres mèrits, que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Prova professional, la Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a la realització de proves per tal d’avaluar les seves aptituds professio- nals, i es valoraran fins a un màxim de 4 punts. En el cas de realitzar-se, aquesta convocatòria, tindrà ca- ràcter obligatori. 5. Característiques personals: requerides per al lloc de treball, i singularment la capacitat d’anàlisi, d’orga- nització de la feina, la capacitat de treball en equip i la iniciativa. En el cas de realitzar-se, aquesta convoca- tòria, tindrà caràcter obligatori. La Junta podrà convo- car els candidats per a l’avaluació d’aquest apartat, mitjançant els sistemes d’acreditació que consideri més adequats i els valorarà fins a 4 punts. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006550 BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON- VOCATÒRIA DELS CONCURSOS PER A LA PRO- VISIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (Aprovades per decret del director gerent de 21 de novembre de 2001 i donat compte a la Comis- sió Executiva de 20 de març de 2002) BASES GENERALS De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo- quen per a la seva provisió pel personal de plantilla d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l’annex, d’acord amb les condicions específiques que s’indiquen en aquest mateix annex per a cadas- cun d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat la- boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso- nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podran par- ticipar igualment en els concursos. Així mateix, podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corres- ponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cin- quena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral in- definit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l’última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de serveis, inclosos els serveis previs en altres Adminis- tracions Públiques que hagin estat formalment reco- neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt. 2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un màxim d’1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolupat o, en el seu cas, l’últim desenvolupat, fins a un màxim d’1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la ca- tegoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina cor- responent, quan es tracti d’un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valora- ran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s’es- cau, en funció de les matèries, la durada i l’avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres que s’indiquen a l’annex. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigi- des hauran de presentar la sol·licitud a la qual ad- juntaran la relació de mèrits al·legats classificats se- gons l’ordre d’aquesta convocatòria i els documents acreditatius corresponents, al Registre General o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Mu- nicipal. Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat termini. Per a cada concurs s’ha de presentar una instància i la documentació separada, per la qual cosa, es po- drà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa a l’Oficina d’Informació de Personal, i a les seus dels districtes. Puntuació mínima 11 punts. Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun- tuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que po- den obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració Sra. Paz Molinas Sans, gerent del Districte de Sar- rià-Sant Gervasi, o persona en qui delegui. Sra. Neus Arranz Gallego, cap del Departament d’Administració del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, o persona en qui delegui. Tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans o persona en qui delegui. Representants de la Junta de Personal o del Comi- tè d’Empresa. NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 551 En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo s’a- tendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpora- ció des de la data d’incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementa- ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del con- curs determinin un nombre superior de pàgines, do- nades les característiques del lloc de treball a cobrir. L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatò- ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo- sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada ti- pus de mèrits, podent-se convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- rents concursos convocats, haurà d’optar per una d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa- ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo- ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo- nent. ANNEX Concurs 68. Responsable dels Centres Museu-Casa Verdaguer i del Centre d’Interpretació del Parc Güell Responsable dels Centres Museu-Casa Verda- guer i del Centre d’Interpretació del Parc Güell Concurs 68 Lloc de treball adscrit al Museu d’Història de la Ciu- tat de Barcelona, i situat a la plaça del Rei, s/n. Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de 185,84 euros segons Catàleg vigent (2086N). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions generals Totes les funcions definides a continuació es des- envoluparan sota les directrius executives de la direc- ció del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i les direccions de l’Institut. – Aplicar els criteris de conservació i documentació de les col·leccions en els dos centres. – Proposar i supervisar la realització de les acti- vitats de difusió (tallers, visites guiades, conferèn- cies...). – Realitzar els contactes i les col·laboracions ne- cessàries amb les institucions dels àmbits propers als centres o aquells que hi tinguin relació per la seva temàtica o evolució històrica. – Avaluar directament els projectes i participar en les avaluacions dels programes públics. – Representar els centres en tots aquells àmbits pú- blics que la direcció del Museu determini. – Establir, d’acord amb la direcció, els criteris d’a- tenció al públic (horaris, venda de productes...). – Coordinar totes les propostes de lloguer d’espais, d’acord amb els criteris establerts per la direcció de l’ICUB. – Proposar i executar estudis de públic dels dife- rents centres. – Controlar el correcte funcionament de les liquida- cions de caixa. – Fer el seguiment i transmetre als departaments corresponents, l’estat dels equipaments (manteni- ment, neteja...). – Supervisar el funcionament de les empreses ex- ternes que tenen encomanats els serveis dels centres i proposar els plecs de condicions tècni- ques per a la contractació. – Proposar i redactar els informes necessaris per a l’execució dels pressupostos assignats als projec- tes de cada centre. Requisits addicionals Personal del grup B o C. Mèrits complementaris 1. Titulacions de grau mig o superiors relacionades amb el lloc de treball fins a 1 punt. 2. Experiència professional, fins a 6 punts. – En entorn de museu i institucions culturals. – Gestió d’institucions i activitats culturals. – Coordinació i gestió d’equips de treball. – Supervisió d’empreses de prestació de serveis. – Control de pressupostos. – Ús d’eines ofimàtiques. – Coneixement de la història i el patrimoni de la ciu- tat de Barcelona. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar una prova professional. En cas de realitzar-se l’es- mentada prova es puntuarà fins a un màxim de 5 punts. 5. Característiques personals requerides per al lloc de treball i, especialment, la capacitat d’anàlisi, comu- nicació, maduresa personal i professional i la capacitat de treball en equip. La Junta de Valoració podrà con- vocar els/les candidates/tes per a l’avaluació d’aquest apartat mitjançant els sistemes d’apreciació que consi- deri més adequats i el valorarà fins a 4 punts. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats: 11 punts. Si no s’avaluen els apartats opcionals, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits co- muns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració Sr. Oriol Balaguer Julià, gerent de l’Institut de Cul- tura o persona en qui delegui. Sr. Joan Torrella Reñé, director de Recursos, o persona en qui delegui. Sr. Xavier Suñol Ferrer, director de Patrimoni, o persona en qui delegui. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006552 Sr. Antoni Nicolau Martí, director del Museu d’His- tòria de la Ciutat de Barcelona, o persona en qui de- legui. Sra. M. Farners Cantalozella Mas, assessora tècni- ca de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Servei de Re- cursos Humans de l’Institut de Cultura, que exercirà les funcions de secretària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Perso- nal i el Comitè d’Empresa. NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 553 ANUNCIS Subhastes Expedient núm.: 06/005 Objecte Contractació del subministrament d’arbrat de clima càlid, per a l’exercici 2006. El lliurament es farà en els termes regulats en la clàusula 7 del plec de clàusules administratives. Import 62.569,43 euros (IVA inclòs). Finançament Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci- ci 2006 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Presentació de les pliques Els licitadors hauran de presentar les proposicions en sobres tancats i signats. En el dors hi haurà de fi- gurar la inscripció: “Proposta per prendre part a la subhasta convoca- da per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a l’adjudicació de la contractació del subministra- ment d’arbrat de clima càlid, per a l’exercici 2006”. Garantia provisional D’acord amb els articles 35.1 i 177.2 del text refós de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir garantia provisional. Garantia definitiva Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica- ció, d’acord amb la clàusula 12.1 del plec de clàusu- les administratives particulars. Procediment i forma d’adjudicació Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’adjudicació per subhasta. Els plecs de condicions es poden passar a recollir a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anun- ci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a di- vendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec previ al telè- fon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de clàusules ad- ministratives particulars es pot consultar a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net. Model de proposta S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu- ra en el plec de clàusules. Presentació de les proposicions Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia 7 de març de 2006 ambdós inclosos. Lloc de presentació Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a diven- dres, de 9 a 14 hores. Les proposicions es poden redactar en Català o castellà. Data de celebració de la licitació El dia 15 de març de 2006, a les 9.30 h, en la seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –carrer de Tarragona, 173, 2a planta, de Barcelona. El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi- catari. Barcelona, 8 de febrer de 2006. La secretària dele- gada, J. I. Martínez Legaz. * * * Expedient núm.: 06/009 Objecte Contractació del subministrament de palmàcies per a l’exercici 2006. El lliurament es farà en els termes regulats en la clàusula 7 del plec de clàusules administratives. Import 51.337,53 euros (IVA inclòs). Finançament Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci- ci 2006 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Presentació de les pliques Els licitadors hauran de presentar les proposicions en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi- gurar la inscripció: “Proposta per prendre part a la subhasta per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a l’adju- dicació de la contractació del subministrament de palmàcies per a l’exercici 2006”. Garantia provisional D’acord amb els articles 35.1 i 177.2 del text refós de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir garantia provisional. Garantia definitiva Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica- ció, d’acord amb la clàusula 12 del plec de clàusules administratives particulars. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006554 Procediment i forma d’adjudicació Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’adjudicació per subhasta. Els plecs de condicions es poden passar a recollir a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anun- ci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a di- vendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec previ al telè- fon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de clàusules ad- ministratives particulars es pot consultar a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net. Model de proposta S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu- ra en el plec de clàusules. Presentació de les proposicions Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia 7 de març de 2006, ambdós inclosos. Lloc de presentació Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a di- vendres, de 9 a 14 hores. Les proposicions es poden redactar en Català o castellà. Data de celebració de la licitació El dia 15 de març de 2006, a les 9.30 h, en la seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –carrer de Tarragona, 173, 2a planta, de Barcelona. El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi- catari. Barcelona, 8 de febrer de 2006. La secretària dele- gada, J. I. Martínez Legaz. * * * Expedient núm.: 06/063 Objecte Contractació del subministrament d’arbrat fred des- tinat a les plantacions derivades del mateniment inte- gral de l’arbrat viari de la ciutat de Barcelona. El lliurament es farà en els termes regulats en la clàusula 7 del plec de clàusules administratives. Import 253.505,43 euros (IVA inclòs). Finançament Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci- ci 2006 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Presentació de les pliques Els licitadors hauran de presentar les proposicions en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi- gurar la inscripció: “Proposta per prendre part a la subhasta per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a l’adju- dicació de la contractació del subministrament d’ar- brat fred destinat a les plantacions derivades del mateniment integral de l’arbrat viari de la ciutat de Barcelona”. Garantia provisional D’acord amb els articles 35.1 i 177.2 del text refós de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir garantia provisional. Garantia definitiva Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudicació, d’acord amb la clàusula 12 del plec de clàusules administratives particulars. Procediment i forma d’adjudicació Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’adjudicació per subhasta. Els plecs de condicions es poden passar a recollir a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anun- ci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a di- vendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec previ al telè- fon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de clàusules ad- ministratives particulars es pot consultar a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net. Model de proposta S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu- ra en el plec de clàusules. Presentació de les proposicions Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia 7 de març de 2006, ambdós inclosos. Lloc de presentació Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a di- vendres, de 9 a 14 hores. Les proposicions es poden redactar en Català o castellà. Data de celebració de la licitació El dia 15 de març de 2006, a les 9.30 h, en la seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –carrer de Tarragona, 173, 2a planta, de Barcelona. El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi- catari. Barcelona, 8 de febrer de 2006. La secretària dele- gada, J. I. Martínez Legaz. * * * Expedient núm.: 06/067 Objecte Contractació del subministrament i col.locació de jocs infantils al Zoo de Barcelona, per a l’any 2006. El lliurament es farà en els termes regulats en la clàusula 7 del plec de clàusules administratives. Import 437.005,99 euros (IVA inclòs). NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 555 Finançament Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci- ci 2006 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Presentació de les pliques Els licitadors hauran de presentar les proposicions en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi- gurar la inscripció: “Proposta per prendre part a la subhasta per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a l’adju- dicació de la contractació del subministrament i col.locació de jocs infantils al Zoo de Barcelona”. Garantia provisional 8.740,12 euros. Garantia definitiva Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica- ció, d’acord amb la clàusula 12 del plec de clàusules administratives particulars. Procediment i forma d’adjudicació Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’adjudicació per subhasta. Els plecs de condicions es poden passar a recollir a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anun- ci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a di- vendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec previ al telè- fon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de clàusules ad- ministratives particulars es pot consultar a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net. Model de proposta S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu- ra en el plec de clàusules. Presentació de les proposicions Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia 4 d’abril de 2006, ambdós inclosos. Lloc de presentació Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a di- vendres, de 9 a 14 hores. Les proposicions es poden redactar en Català o castellà. Data de celebració de la licitació El dia 12 d’abril de 2006, a les 9.30 h, en la seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –car- rer de Tarragona, 173, 2a planta, de Barcelona. El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi- catari. Barcelona, 8 de febrer de 2006. La secretària dele- gada, J. I. Martínez Legaz. Concursos Expedient núm.: 06/044 Objecte Contractació de la prestació del servei d’atenció, programació i realització d’activitats i gestió del Cen- tre de la Platja de Parcs i Jardins, i del disseny i realit- zació de l’exposició permanent d’aquest Centre. El lliurament es farà en els termes regulats en la clàusula 7 del Plec de Clàusules Administratives. Import 90.000 euros (IVA inclòs). Finançament Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci- ci 2006 i 2007 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Presentació de les pliques Els licitadors hauran de presentar les proposicions en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi- gurar la inscripció: “Proposta per prendre part al concurs convocat per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a l’adjudicació de la contractació de la prestació del servei d’atenció, programació i realització d’activitats i gestió del centre de la platja de parcs i jardins, i del disseny i realització de l’exposició permanent d’a- quest centre”. Garantia provisional D’acord amb els articles 35.1 i 203.2 del text refós de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir garantia provisional. Garantia definitiva Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica- ció, d’acord amb la clàusula 13.1 del plec de clàusu- les administratives particulars. Procediment i forma d’adjudicació Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’adjudicació per concurs. Els plecs de condicions es poden passar a recollir a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anun- ci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a di- vendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec previ al telè- fon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de clàusules ad- ministratives particulars es pot consultar a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net. Model de proposta S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu- ra en el plec de clàusules. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006556 Presentació de les proposicions Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia 7 de març de 2006, ambdós inclosos. Lloc de presentació Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a diven- dres, de 9 a 14 hores. Les proposicions es poden redactar en Català o castellà. Data de celebració de la licitació El dia 15 de març de 2006 a les 9.30 h, en la seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –carrer de Tarragona, 173, 2a planta, de Barcelona. El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi- catari. Barcelona, 8 de febrer de 2006. La secretària dele- gada, J. I. Martínez Legaz. * * * Expedient núm.: 06/059 Objecte Contractació de les obres de millora dels Jardins del Palau de Pedralbes, obra civil i jardineria. El lliurament es farà en els termes regulats en l’article 6 del plec de clàusules administratives. Import 974.198,57 euros (IVA inclòs). Finançament Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci- ci 2006 i 2007 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Classificació necessària Els licitadors hauran de disposar de les classificaci- ons següents: Grup: E; Subgrup: 7; Categoria: e Grup: K; Subgrup: 6; Categoria: d Presentació de les pliques Els licitadors hauran de presentar les proposicions en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi- gurar la inscripció: “Proposta per prendre part al concurs convocat per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a l’adjudicació de la contractació de les obres de millora dels jardins del Palau de Pedralbes, obra civil i jardi- neria”. Garantia provisional 19.483,97 euros. Garantia definitiva Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica- ció, d’acord amb la clàusula 13 del plec de clàusules administratives particulars. Procediment i forma d’adjudicació Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’ad- judicació per concurs. El plec de clàusules administratives particulars el poden recollir a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anunci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores. Pel que fa al plec tècnic (memòria, pressupost, plànols, etc.) està a la seva disposició a Copisteria Miracle, SA (c/ Rector Ubach, 10, 08021 Barcelona; amb encàrrec previ al telèfon 93 200 85 44 i fax 93 209 17 82) Tanmateix el plec de clàusules administratives parti- culars es pot consultar a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net. Model de proposta S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu- ra en el plec de clàusules. Presentació de les proposicions Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia 14 de març de 2006, ambdós inclosos. Lloc de presentació Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a diven- dres, de 9 a 14 hores. Les proposicions es poden redactar en Català o castellà. Data de celebració de la licitació El dia 22 de març de 2006 a les 9.30 h, en la seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –carrer de Tarragona, 173, 2a planta, de Barcelona. El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi- catari. Barcelona, 8 de febrer de 2006. La secretària dele- gada, J. I. Martínez Legaz. * * * Expedient núm.: 06/062 Objecte Contracte de la prestació del servei de promotors cívics al Litoral de Barcelona. El lliurament es farà en els termes regulats en la clàusula 7 del plec de clàusules administratives. Import 158.000 euros (IVA inclòs). Finançament Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci- ci 2006 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Classificació necessària Els licitadors hauran de disposar de les classificaci- ons següents: Grup: U; Subgrup: 7; Categoria: c Presentació de les pliques Els licitadors hauran de presentar les proposicions en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi- gurar la inscripció: NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 557 “Proposta per prendre part al concurs convocat per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a l’adjudicació del contracte de la prestació del servei de promotors cívics al litoral de Barcelona”. Garantia provisional D’acord amb els articles 35.1 i 203.2 del text refós de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir garantia provisional. Garantia definitiva Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica- ció, d’acord amb la clàusula 13.1 del plec de clàusu- les administratives particulars. Procediment i forma d’adjudicació Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’adjudicació per concurs. Els plecs de condicions es poden passar a recollir a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anun- ci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a di- vendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec previ al telè- fon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de clàusules ad- ministratives particulars es pot consultar a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net. Model de proposta S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu- ra en el plec de clàusules. Presentació de les proposicions Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia 7 de març de 2006, ambdós inclosos. Lloc de presentació Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a diven- dres, de 9 a 14 hores. Les proposicions es poden redactar en Català o castellà. Data de celebració de la licitació El dia 15 de març de 2006 a les 9.30 h, en la seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –carrer de Tarragona, 173, 2a planta, de Barcelona. El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi- catari. Barcelona, 8 de febrer de 2006. La secretària dele- gada, J. I. Martínez Legaz. * * * Expedient núm.: 06/064 Objecte Contracte de consultoria i assistència per a l’elabo- ració de projectes executius i per la posada en nor- mativa dels mòduls de quiosc-bar. El lliurament es farà en els termes regulats en la clàusula 7 del plec de clàusules administratives. Import 40.000 euros (IVA inclòs). Finançament Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci- ci 2006 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Presentació de les pliques Els licitadors hauran de presentar les proposicions en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi- gurar la inscripció: “Proposta per a prendre part al concurs convocat per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a l’adjudicació del contracte de consultoria i assis- tència per a l’elaboració de projectes executius i per la posada en normativa dels mòduls de quiosc-bar”. Garantia provisional D’acord amb els articles 35.1 i 203.2 del text refós de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituir garantia provisional. Garantia definitiva Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica- ció, d’acord amb la clàusula 13.1 del plec de clàusu- les administratives particulars. Procediment i forma d’adjudicació Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’ad- judicació per concurs. Els plecs de condicions es poden passar a recollir a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anun- ci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a di- vendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec previ al telè- fon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de clàusules ad- ministratives particulars es pot consultar a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net. Model de proposta S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu- ra en el plec de clàusules. Presentació de les proposicions Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia 14 de març de 2006, ambdós inclosos. Lloc de presentació Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a diven- dres, de 9 a 14 hores. Les proposicions es poden redactar en Català o castellà. Data de celebració de la licitació El dia 22 de març de 2006 a les 9.30 hores, en la seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona -car- rer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Barcelona. El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi- catari. Barcelona, 17 de febrer de 2006. La secretària de- legada, J. I. Martínez Legaz. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2006558 Expedient núm.: 06/068 S’exposa al públic durant el termini de trenta dies hàbils el Projecte executiu de les obres de formació d’una nova àrea de jocs infantils al Zoo de Barcelona, que precisa Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Mu- nicipal. Objecte Es convoca concurs per a la contractació de l’es- mentat projecte. El lliurament es farà en els termes regulats en l’arti- cle 7 del plec de clàusules administratives. Import 119.790,49 euros (IVA inclòs). Finançament Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci- ci 2006 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Presentació de les pliques Els licitadors hauran de presentar les proposicions en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi- gurar la inscripció: “Proposta per prendre part al concurs convocat per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a l’adjudicació de la contractació de les obres de forma- ció d’una nova àrea de jocs infantils al Zoo de Barce- lona”. Garantia provisional 2.395,81 euros. Garantia definitiva Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica- ció, d’acord amb la clàusula 13.1 del plec de clàusu- les administratives particulars. Procediment i forma d’adjudicació Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’ad- judicació per concurs. Els plecs de condicions es poden passar a recollir a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anun- ci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a di- vendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec previ al telè- fon 93 413 24 00).Tanmateix el plec de clàusules ad- ministratives particulars es pot consultar a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net. Model de proposta S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu- ra en el plec de clàusules. Presentació de les proposicions Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia 21 de març de 2006, ambdós inclosos. Lloc de presentació Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores. Les proposicions es poden redactar en Català o castellà. Data de celebració de la licitació el dia 29 de març de 2006 a les 9.30 h, en la seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –carrer de Tarragona, 173, 2a planta, de Barcelona. El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi- catari. Barcelona, 8 de febrer de 2006. La secretària dele- gada, J. I. Martínez Legaz. * * * Expedient núm.: 06/069 Objecte Contractació de les obres de millora del Parc de Joan Miró, obra civil i jardineria. El lliurament es farà en els termes regulats en l’arti- cle 6 del plec de clàusules administratives. Import 1.289.422,09 euros (IVA inclòs). Finançament Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci- ci 2006 i 2007 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Classificació necessària Els licitadors hauran de disposar de les classificaci- ons següents: Grup: E; Subgrup: 7; Categoria: e Grup: K; Subgrup: 6; Categoria: d Presentació de les pliques Els licitadors hauran de presentar les proposicions en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi- gurar la inscripció: “Proposta per prendre part al concurs convocat per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a l’adjudicació de la contractació de les obres de millora del parc de Joan Miró, obra civil i jardineria”. Garantia provisional 25.788,44 euros. Garantia definitiva Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica- ció, d’acord amb la clàusula 13 del plec de clàusules administratives particulars. Procediment i forma d’adjudicació Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’ad- judicació per concurs. El plec de clàusules administratives particulars el poden recollir a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anunci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelo- na) de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores. Pel que fa al plec tècnic (memòria, pressupost, plànols, etc.) està a la seva disposició a Copisteria Miracle, SA (c/ Rector Ubach, 10, 08021 Barcelona; amb encàrrec previ al telèfon 93 200 85 44 i fax 93 209 17 82) Tanmateix el plec de clàusules administratives parti- culars es pot consultar a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net. NÚM. 7 a 28-II-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 559 Model de proposta S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu- ra en el plec de clàusules. Presentació de les proposicions Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia 14 de març de 2006, ambdós inclosos. Lloc de presentació Departament de Contractació de Parcs i Jardins (c/ Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de dilluns a di- vendres, de 9 a 14 hores. Les proposicions es poden redactar en Català o castellà. Data de celebració de la licitació El dia 22 de març de 2006 a les 9.30 h, en la seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –carrer de Tarragona, 173, 2a planta, de Barcelona. El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi- catari. Barcelona, 8 de febrer de 2006. La secretària dele- gada, J. I. Martínez Legaz. PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ: Barcelona, anual 9,02 € GASETA MUNICIPAL Número corrent 0,30 € Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958