Internet: http://www.bcn.es Núm. 12 / Any XCIII 20 d'abril de 2006 Intranet: http://www.ajuntament.bcn GASETA MUNICIPAL SUMARI Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia Delegació de la presidència de Tribunals de selecció de personal .................................... 878 Modificacions de crèdit .................................... 878 Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Educació i Benestar So- cial. Acta sessió 14-II-2006 ......................... 882 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement. Acta sessió 14-II-2006 ........ 891 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient. Acta sessió 14-II-2006 ......... 897 Comissió de Presidència, Hisenda i Coordina- ció Territorial. Acta sessió 15-II-2006 .......... 901 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi- tatge. Acta sessió 15-II-2006 ....................... 920 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- sió 16-II-2006 ............................................... 933 Acords Acords de les sessions del mes de març de 2006 ........................................................ 942 Personal Concursos Bases generals que han de regir la convoca- tòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball ...................................................... 943 Tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis Personals ..................................................... 944 Anuncis Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. Gener de 2006 .......................... 946 Concursos ........................................................ 951 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006878 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l’Alcaldia Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dispo- so: Delegar en el gerent del Sector de Seguretat i Mo- bilitat la presidència dels Tribunals de selecció de personal en els procediments indicats a continuació, i designar com a suplent el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Procediments de selecció: – 135 places d’agent de la Guàrdia Urbana de Bar- celona. Oferta Pública de 2006. – 25 places de caporal de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Promoció interna. – 8 places de sergent de la Guàrdia Urbana de Bar- celona. Promoció interna. Barcelona, 27 de març de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 1375) * * * Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Delegar en el gerent del Sector de Seguretat i Mo- bilitat la presidència del Tribunal de selecció de per- sonal per a cobrir 45 places de bomber de l’Ajunta- ment de Barcelona, corresponent a l’Oferta Pública de 2006, i designar com a suplent el director de l’SPEIS. Barcelona, 27 de març de 2006. L’alcalde, Joan Clos i Matheu. (Ref. 1374) MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2005 (Generació de crèdits per ingressos) (Aprovades per decret d’Alcaldia de data 30 de desembre de 2005) Expedient núm. 3-95/2005 INGRESSOS Partida Descripció Alta 39944-61114-9901 Ingressos realitzats per “Barcelona d’Infrastructures Municipals, SA” procedents de l’aportació de Barce- lona Serveis Municipals, SA, relatiu a l’aparcament en la Plaça Fòrum, d’acord amb l’addenda II de 2 de maig de 2005 del Conveni de data 17 de juliol de 2001. 910.615,80 DESPESES Partida Descripció Alta 74919-43230-9901 Transferència de capital a Barcelona d’Infrastructures Municipals, S.A. per a l’execució del projecte d’inversió de les obres d’urbanització de l’explanada (fase 3) i l’es- tructura suport de la segona placa fotovoltaica inclòs en l’Àmbit Fòrum. 910.615,80 Expedient núm. 3-104/2005 INGRESSOS Partida Descripció Alta 0606-39604-61114 Ingrés procedent de l’aportació dels promotors Minor 70 SL i Rialpi BCN SL pels costos d’urbanització i enjar- dinament dels entorns del Ptge. d’Isabel i c/ Sant Camil en el Districte de Gràcia. 179.855,18 NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 879 DESPESES Partida Descripció Alta 0606-60134-43230 Obres d’urbanització i enjardinament dels entorns del Ptge. d’Isabel i c/Sant Camil en el Districte de Gràcia. 179.855,18 Expedient núm. 3-110/2005 INGRESSOS Partida Descripció Alta 39611-43270-9901 Ingressos per cessió aprofitament de béns del Patri- moni Municipal d’Urbanisme. 1.315.535,00 52001-43270-9901 Ingressos per interessos ajornats per venda de so- lars del Patrimoni Municipal d’Urbanisme. 13.456,44 60003-43270-9901 Ingressos per venda de solars del Patrimoni Municipal d’Urbanisme. 2.720.043,56 60003-43270-9901 Ingressos per venda de solars del Patrimoni Municipal d’Urbanisme. 1.932.746,12 5.981.781,12 DESPESES Partida Descripció Alta 71901-43230-9901 Transferència de capital a l’Institut Municipal d’Urba- nisme per projectes per a la construcció d’habitatges socials, corresponent a la gestió de béns del Patrimo- ni Municipal d’Urbanisme (Exprop. UA3 Trinitat Nova). 13.456,44 71901-43230-9901 Transferència de capital a l’Institut Municipal d’Urba- nisme per projectes per a la construcció d’habitatges socials, corresponent a la gestió de béns del Patrimo- ni Municipal d’Urbanisme (Exprop. UA3 Trinitat Nova). 255.043,56 71901-43230-9901 Transferència de capital a l’Institut Municipal d’Urba- nisme per projectes per a la construcció d’habitatges socials, corresponent a la gestió de béns del Patrimo- ni Municipal d’Urbanisme (Gestió sòl UA Illes B, P, Q, D Turó de la Peira). 2.465.000,00 74918-43230-9901 Transferència de capital a Bagursa per projectes per a la construcció d’habitatges socials, corresponent a la gestió de béns del Patrimoni Municipal d’Urbanis- me (MPGM Colònia Castells - Expropiació). 1.315.535,00 74918-43230-9901 Transferència de capital a Bagursa per projectes per a la construcció d’habitatges socials, corresponent a la gestió de béns del Patrimoni Municipal d’Urbanisme (AA7 MPGM Barri d’Hostafrancs- Expropiació). 1.932.746,12 5.981.781,12 Expedient núm. 3-111/2005 INGRESSOS Partida Descripció Alta 76301-61114-9901 Aportació de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per al finançament de la fase de connexió viària entre Barcelona i Montcada i Reixac. 2.000.000,00 DESPESES Partida Descripció Alta 74919-43230-9901 Transferència de capital a Barcelona d’Infrastructures Municipals, S.A. per a l’execució del projecte d’inver- sió de les obres de la ronda Montcada i connexions Vallbona. 2.000.000,00 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006880 Expedient núm. 3-112/2005 INGRESSOS Partida Descripció Alta 75564-61114-9901 Aportació de la Generalitat de Catalunya (Departament d’Educació) per a la creació de noves places d’educa- ció pre-escolar a la Ciutat de Barcelona (Anualitat 2005). 1.500.000,00 DESPESES Partida Descripció Alta 71918-42210-9901 Transferència de capital a l’Institut Municipal d’Educa- ció de Barcelona per el desenvolupament del Pla d’es- coles bressol (creació de noves places d’educació pre- escolar). 1.500.000,00 Expedient núm. 3-113/2005 INGRESSOS Partida Descripció Alta 60006-61114-9901 Ingressos procedents de la “Tesoreria General de la Seguridad Social” per la venda de la finca Av. Diagonal (Llull-Selva de Mar). 545.310,00 60006-61114-9901 Ingressos procedents de la “Tesoreria General de la Se- guridad Social” per la venda de la finca Av. Diagonal (Llull-Selva de Mar). 399.722,00 60006-61114-9901 Ingressos procedents de la “Tesoreria General de la Se- guridad Social” per la venda de la finca Av. Diagonal (Llull-Selva de Mar). 1.304.750,00 60006-61114-9901 Ingressos procedents de la “Tesoreria General de la Se- guridad Social” per la venda de la finca Av. Diagonal (Llull-Selva de Mar). 1.252.350,65 3.502.132,65 DESPESES Partida Descripció Alta 60514-43220-0607 Expropiacions c/ Dr. Cadevall 545.310,00 60515-43220-0607 Expropiacions c/ Canovelles 399.722,00 60518-43220-0607 Expropiacions c/ Penyal 1.304.750,00 71901-43230-9901 Transferència de capital a l’Institut Municipal d’Urba- nisme (IMU) per finançar parcialment expropiacions pendents. 1.252.350,65 3.502.132,65 MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006 (Generació de crèdits per ingressos) (Aprovades per decret d’Alcaldia de data 3 de març de 2006) Expedient núm. 3-12/2006 INGRESSOS Partida Descripció Alta 0101-75573-61114 Subvenció atorgada per l’Agència Catalana de Co- operació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya segons el conveni signat en data 25 de novembre de 2005 amb l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Gaza per al projecte d’urbanització i adequació a la via pública en el barri d’East Al-Nasser a la ciutat de Gaza. 400.000,00 NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 881 DESPESES Partida Descripció Alta 0101-78005-32510 Transferència de capital a la Municipalitat de Gaza pel projecte d’urbanització i adequació de la via pública en el Barri d’East Al-Nasser a la ciutat de Gaza. 400.000,00 MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006 (Transferències) (Aprovades per decret d’Alcaldia de data 17 de març de 2006) Expedient núm. 3-11/2006 Partida Tipus Descripció Altes Baixes 48101 0201 32390 MC7 Premis, beques i pensions d’estudi 503.094,21 48001 0601 31280 MC8 Ajuts a famílies 95.773,14 48001 0602 31280 MC8 Ajuts a famílies 66.401,33 48001 0603 31280 MC8 Ajuts a famílies 59.592,40 48001 0604 31280 MC8 Ajuts a famílies 17.693,41 48001 0605 31280 MC8 Ajuts a famílies 35.710,60 48001 0606 31280 MC8 Ajuts a famílies 34.164,22 48001 0607 31280 MC8 Ajuts a famílies 66.541,94 48001 0609 31280 MC8 Ajuts a famílies 39.369,90 48001 0610 31280 MC8 Ajuts a famílies 59.290,37 48001 0608 31280 MC8 Ajuts a famílies 28.556,90 22706 0201 12130 MC7 Estudis i treballs tècnics 12.000,00 22706 0201 12110 MC7 Estudis i treballs tècnics 6.000,00 22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 18.000,00 22610 0603 12110 MC7 Despeses varies 2.490,03 22109 0101 12310 MC8 Altre material consum no inventariable 2.490,03 20200 0607 42210 MC7 Arrendament edificis i altres construccions 7.669,21 43003 0607 43240 MC8 A l’Institut Municipal de Parcs i Jardins 7.669,21 531.253,45 531.253,45 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006882 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social Acta de la sessió celebrada el dia 14 de febrer de 2006 i aprovada el dia 14 de març de 2006 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de febrer de 2006, s’hi reuneix la Co- missió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Josep Gomà i Carmona, Marina Subirats i Martori, Pere Alcober i Solanas, Immaculada Moraleda i Pé- rez, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Can- tons, Ignasi Fina i Sanglas, Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Teresa M. Fandos i Payà, Ángeles Esteller i Ruedas, i Xavier Basso i Roviralta, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran i la Sra. Glòria Figuerola i Anguera, gerent del Sector de Serveis Personals. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes. S’obre la sessió a les nou hores i quaranta-cinc mi- nuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Sector de Serveis Personals De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte d’informació i asses- sorament jurídic per a dones a través dels punts d’as- sessorament jurídic per a dones, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 91.812,42 euros. 2. Sector de Serveis Personals De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte d’assistència tècnica i metodològica a l’Associació Barcelona, per a l’acció social (ABAS), per als exercicis 2006-2007, i per un import de 230.636,56 euros. 3. Sector de Serveis Personals De la gerent municipal, de data 20 de desembre de 2005, que adjudica a la societat Cruz Roja Española el contracte de gestió dels apartaments tutelats de l’equipament municipal per a la gent gran Pau Ca- sals, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 317.538,31 euros. 4. Sector de Serveis Personals De la gerent municipal, de data 22 de desembre de 2005, que adjudica a la societat Thyssenkrupp Eleva- dores, SL el contracte de servei de manteniment dels aparells elevadors de l’edifici de l’avinguda Diagonal, 233, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 28.639,32 euros. 5. Sector de Serveis Personals De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL el contracte de gestió d’un punt d’informació d’arrelament per a immigrants, que sol·licitin autorització de residència temporal en supòsits excepcionals, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 102.491,99 euros. 6. Districte de l’Eixample De la gerent municipal, de data 30 de desembre de 2005, que adjudica a la societat Ludic 3, SCCL el contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Casa Elizalde, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 517.905 euros. 7. Districte de l’Eixample De la gerent municipal, de data 30 de desembre de 2005, que adjudica a la societat Transit Projectes, SL el contracte de gestió de serveis públics, en la moda- litat de concessió, per a la gestió i explotació del cen- tre cívic Cotxeres Borrell, per als exercicis 2006- 2008, i per un import de 617.181 euros. 8. Districte de l’Eixample De la gerent municipal, de data 30 de desembre de 2005, que adjudica a la societat 6 Tell, Treball, Edu- cació i Lleure, SCCL el contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Sagrada Família, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 591.454 euros. 9. Districte de l’Eixample De la gerent municipal, de data 30 de desembre de 2005, que adjudica a la societat Ludic 3 SCCL el con- tracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Casa Golferichs, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 478.634 euros. NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 883 10. Districte de l’Eixample De la gerent municipal, de data 30 de desembre de 2005, que adjudica a la societat Ludic 3, SCCL el contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Fort Pienc, per als exercicis 2006-2008, i per un import de 680.898 euros. 11. Sector de Serveis Personals De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que declara desert el concurs relatiu a l’execu- ció de les obres definitives en el projecte de millora al CEIP Lope de Vega, en ho haver-se rebut cap propo- sició per concórrer a la licitació esmentada, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 200.000 euros. 12. Sector de Serveis Personals De la gerent municipal, de data 27 de desembre de 2005, que concerta amb efectes 1-1-06 l’arrendament del local del menjador social de Navas, situat a l’avin- guda Meridiana, 238-240, a la societat Park-Quel, SL per un termini de quatre anys i una renda trimestral de 9.210 euros, més el 16% d’IVA, per als exercicis 2006-2009, i per un import de 170.937,60 euros. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Nous espais i noms a la ciutat. Any 2005. El Sr. Mascarell explica que durant el 2005 la Po- nència ha informat, favorablement, les denomina- cions de vies públiques següents: plaça del Mar, camí del Mar, plaça de l’Aqüeducte, placeta de Joan Brossa, perllongament dels carrers de l’Alumini i del Corral, carrers d’Anaïs Nin, de Francesc de Borja Moll, de Josep Narcís Roca, de Pierre Vilar, places d’Àngel Rodríguez, de Joan Capri, placeta de Luis Buñuel, jardí d’Àurea Cuadrado, places de Carme Monturiol, de Cal Muns, jardins d’Elena Maseras, plaça de Tisner, carrer Nou de Sadurní, perllon- gament del carrer de Fortuna, passatge de Daró, pas de Ramón Cabau, jardins de l’Amistat, escales de Tenerife, passatge de Madrona Prat i ha informat, també, favorablement, el canvi de denominació del passatge de Maria Llimona —abans carrer Fluvià— i del carrer del Palau de la Música —abans carrer de Sant Francesc de Paula. En el dossier consta qui for- mula les peticions i com s’han materialitzat les pro- postes. El Sr. Ciurana, atès que els grups municipals de l’oposició no són presents a la Ponència del Nomen- clàtor, demana que els informin de les propostes de noms pendents d’assignació. El Sr. Mascarell respon que no és senzill donar aquesta informació perquè la relació de noms és ex- tensa, per raons diverses, i no pensa que tingui mas- sa sentit fer circular aquesta llista, tot i que s’ofereix a parlar d’aquest assumpte. La Sra. Esteller demana si els poden fer arribar un informe resumit de les sol·licituds i dels criteris d’ator- gament. El Sr. Mascarell repeteix que a l’informe consta quin és l’origen de les propostes (serveis del Pla de la Ciutat, Ponència del Nomenclàtor, Districte, associa- cions, etc.). La Sra. Esteller insisteix a saber quin és el criteri utilitzat per a la selecció. El Sr. Mascarell torna a dir que els noms relacio- nats estan basats en propostes, que la Ponència les accepta si estan correctament raonades i que, única- ment, es rebutjarien si el nom proposat ja fos present a la Ciutat o tingués alguna connotació estranya o poc democràtica. Pel que fa a les propostes de canvi de nom, el criteri és el d’una màxima restricció i les propostes només s’accepten quan estan molt fona- mentades i afecten pocs o cap veí. El Sr. Ciurana recorda que continuen existint car- rers a la Ciutat amb noms com Duc de la Victòria o Conde de Salvatierra i insisteix que cal revisar aques- ta qüestió. Pel que fa al carrer de Josep Narcís Roca creu convenient que el carrer ha de dur el nom com- plet i denominar-lo carrer de Josep Narcís Roca i Farreras. Es dóna per tractat. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 2. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelo- na a la Xarxa Local de Serveis Socials d’Atenció Do- miciliària, projecte impulsat per la Diputació de Barce- lona, amb la finalitat d’impulsar el desenvolupament qualitatiu i quantitatiu dels serveis socials d’atenció domiciliària; acceptar el document fundacional de la Xarxa, que s’adjunta; i designar l’Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, ponent de Benestar Social, com a repre- sentant polític d’aquest Ajuntament als òrgans de go- vern de l’esmentada Xarxa i facultar-lo per a que de- signi als representants tècnics que procedeixin. El Sr. Gomà explica que la incorporació de l’Ajunta- ment a la xarxa de serveis d’atenció domiciliària de la Diputació té una confluència doble: la Diputació ha ampliat la xarxa, pràcticament, a tots els municipis del Barcelonès, i l’Ajuntament ha innovat els seus serveis d’atenció domiciliària, motiu pel qual la incorporació, que té un valor quantitatiu i qualitatiu important, es fa amb la voluntat d’aportar l’experiència municipal, tot i estar obert a l’aprenentatge d’altres experiències. El Sr. Forn avança el posicionament favorable dels seu Grup i pregunta arran d’una informació que apa- reix a l’expedient, si en algun moment s’ha deixat d’oferir el servei d’atenció urgent. El Sr. Gomà respon que el servei d’atenció a per- sones grans sense sostre no s’ha interromput mai, però que a causa d’unes obres a l’equipament, durant un període concret, es va oferir el servei de manera diferent i ara s’oferirà, ampliat, a l’equipament inicial. La Sra. Esteller considera positiva l’adhesió i vol- dria saber com es complementarà amb el nou model de gestió de l’atenció domiciliària de la Ciutat, perquè les premises bàsiques del conveni amb la Diputació tenen un caràcter molt generalista i no concreten massa els beneficis. El Sr. Gomà diu que la pregunta quedarà contestada amb l’explicació que farà en el punt 4 de l’ordre del dia. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 3. Resoldre, d’acord amb l’informe que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït, les al·lega- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006884 cions presentades durant el termini d’exposició públi- ca al Pla d’Acció de Drogodependències de Barcelo- na 2006-2008, aprovat inicialment per la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social del Consell Muni- cipal el 13 de desembre de 2005, i aprovar-lo definiti- vament. La Sra. Mayol explica que l’al·legació única presen- tada per Convergència i Unió al Pla d’acció de drogodepèndencies de Barcelona 2006-2008 i al Pla d’equipaments ha estat acceptada, i que de les al·le- gacions presentades pel Partit Popular, disset han estat acceptades, dues s’han considerat incorpora- des en altres parts del redactat i sis han estat desesti- mades. Diu que el grau d’acceptació del Pla és im- portant i que no hi ha hagut al·legacions d’institucions de la Ciutat. El Sr. Forn avança el posicionament favorable del seu Grup perquè s’han incorporat al Pla els criteris que consideraven indispensables. La Sra. Esteller sap que moltes de les al·legacions que han presentat al Pla de drogues han estat incor- porades al text i ho considera un avanç molt positiu. Manifesta la diferència que hi ha entre el Pla de dro- gues i el Mapa d’equipaments amb la redistribució dels recursos en funció de les necessitats de cada barri. Avança que faran reserva de vot i demana que es diferenciï entre el Pla de drogues i el Pla d’equipa- ments per fer un pronunciament de vot per separat. La Sra. Mayol entén que el Partit Popular es posici- ona favorablement en el Pla de drogues i fa reserva respecte al Pla d’equipaments. La Sra. Esteller puntualitza que el seu Grup fa re- serva de vot a tot el punt i que espera poder votar, diferenciadament, en el Plenari del Consell Municipal. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria a) Propostes d’acord 4. Aprovar inicialment el plec de clàusules que ha de regir el contracte que té per objecte la gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels serveis socials d’atenció primària de l’Ajuntament de Barcelo- na, mitjançant la realització independent de diferents parts en funció de l’àmbit territorial de la prestació, de conformitat amb el que estableix l’article 68.3 del Re- ial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les Administracions públiques (TRLCAP) i d’acord amb el detall que seguidament s’especifica, per un preu mà- xim de 23.800.823,76 euros i una durada de divuit mesos, a comptar des del dia 1 de juliol de 2006, mitjançant la forma de concessió prevista als arti- cles 156, a) del TRLCAP i 243 i següents del decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Regla- ment d’obres, activitats i serveis dels ens locals: Núm. contracte 06000221: Zona 1: Districte de Ciutat Vella i Districte de Sants-Montjuïc. Núm. contracte 06000224: Zona 2: Districte de l’Eixample, Districte de les Corts i Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Núm. contracte 06000227: Zona 3: Districte de Gràcia, Dis- tricte d’Horta-Guinardó i Districte de Nou Barris. Núm. contracte 06000230: Zona 4: Districte de Sant Andreu i Districte de Sant Martí. Sotmetre’l a informació públi- ca pel termini de vint dies hàbils comptats des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, d’acord amb l’assenyalat a l’article 232.2 decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals i, si no s’hi formulen al·legacions o reclamacions, tenir per elevat automàticament el present acord d’aprova- ció inicial a definitiva. Autoritzar la despesa de 23.800.823,76 euros que anirà contra els Pressupos- tos dels anys 2006 i 2007, d’acord amb el desglossa- ment pressupostari i funcional que consta en fulls an- nexos, subordinada al crèdit que per a l’exercici posterior a l’actual autoritzin els Pressupostos munici- pals. Convocar concurs obert per a l’adjudicació del contracte d’acord amb els articles 85 i 159.1 del TRLCAP condicionat a que no s’hagin formulat al·le- gacions en el termini d’informació pública. Facultar al regidor ponent de benestar social per a la resolució de les al·legacions que poguessin formular-se i, en aquest supòsit, la convocatòria de concurs. El Sr. Gomà explica que el plec de clàusules que es presenta a aprovació regularà la segona fase de desenvolupament del nou model integrat d’atenció domiciliària, posat en marxa fa un any i mig. Recorda que el primer plec té vigència des de juliol de 2004 fins al proper mes de juny, i el que ara es proposa re- gularà el servei en el període de juliol de 2006 a de- sembre de 2007. El plec actual té quatre objectius que aprofundeixen en els ja marcats: en primer lloc, incrementar la cobertura del servei i la intensitat de la prestació; en segon lloc, consolidar el caràcter inte- gral del servei; en tercer lloc consolidar també l’aten- ció domiciliària com a servei de proximitat i, en quart lloc; articular els serveis d’atenció domiciliària amb al- tres serveis socials de proximitat, fonamentalment la teleassistència. El plec manté l’aposta per dues grans modalitats d’atenció domiciliària: l’adreçada a perso- nes amb situació de dependència física o psíquica i, d’altra banda, l’adreçada a persones en situació de dependència social; les dues modalitats es concreten en una cartera de serveis formada per tres paquets: el de l‘atenció personal —el servei de treballadores familiars, que tenen cura de les activitats bàsiques de la vida diària de les persones—, el dels serveis de suport i millora de l’entorn —neteja de la llar, compres a domicili, bugaderia—, i el de la provisió de condi- cions de seguretat física i emocional a les persones grans —teleassistència. Fins ara, el 80% dels qui han accedit al servei són persones més grans de 65 anys, però l’edat mitjana d’accés creix substancialment i ara se situa prop dels 80 anys atès l’increment de l’esperança de vida a la Ciutat i al fet que la immensa majoria de persones que estan en la franja d’edat en- tre els 65 i 75 anys són autònomes. Un 13,2% dels qui han accedit al servei correspon a famílies i a in- fància en risc i un 6,5% són persones discapacitades, tot i que el 15% de les persones grans tenen, també, certificat de disminució. El 2005 s’ha acabat amb 8.818 persones ateses en serveis d’atenció domicilià- ria —sense comptar la teleassistència—; 5.604 per- sones ateses en serveis d’atenció personal, 1.571 persones ateses en serveis de suport i millora de l’en- torn, 651 persones ateses en el marc dels habitatges municipals de gent gran i 992 llars ateses mitjançant serveis conveniats amb entitats —Amics de la gent gran, Caritas, Creu Roja i les entitats de persones NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 885 amb discapacitat. Diu que s’ha cobert la primera fase de desplegament del nou model amb un increment del 32% on s’ha d’afegir l’augment del nombre de persones ateses amb teleassistència, que ha passat de 4.300 a 7.173. Explica que l’increment ha significat un augment important dels recursos econòmics per fi- nançar el servei i recorda que en el plec aprovat fa un any i mig el valor del servei es quantificava en 16.500.000 euros i en el que es presenta, avui, es quantifica en 23.800.000 euros, sense incloure els serveis de bugaderia i neteja, que es convocaran mit- jançant plecs separats. Diu que a finals del 2007 les previsions pressupostàries pel servei d’atenció domi- ciliària són de 18.000.000 euros doblant-se els 9.000.000 euros de 2003. Pensa que el mandat s’acabarà amb els objectius de cobertura proposats i disposant d’un servei de qualitat. El Sr. Forn avança el vot favorable del seu Grup i recorda que ja van donar suport a l’aprovació del do- cument marc. Esmenta, però, alguna de les coses que pensa que no han acabat de funcionar prou bé. El Sr. Gomà parla d’un augment del 50%, que cal, clarament, perquè el conveni inicial de juliol de 2004 es va haver d’ampliar per donar una cobertura ade- quada i fins al desembre del 2005 les ampliacions van superar els 700.000 euros que, per tant, s’hau- rien d’afegir als 16 milions inicials del contracte. Con- sidera que el contracte no acaba de funcionar bé i lle- geix algunes de les queixes que, des dels Districtes, es van adreçar als Serveis Centrals: el Districte de Ciutat Vella manifesta una manca de resposta d’aco- lliment residencial per part de l’Institut Català d’Assis- tència Sanitària —en endavant, ICAS—, fet que ha provocat l’augment de l’atenció domiciliària, però que el 47% de les persones ateses reben un servei per sota de les dues hores setmanals i demana un aug- ment de noranta hores setmanals; Sants-Montjuïc manifesta que l’estratègia desenvolupada pels Ser- veis Personals implica una mitjana d’hores setmanals a cada llar inferior a la desitjada i lluny de l’objectiu del mateix Districte, de quatre hores setmanals. En- tén que, malgrat que sempre s’ha fet un esforç, s’està lluny d’assolir el que realment seria desitjable. Diu que la clàusula 4 del plec fixa els horaris de servei de dilluns a divendres de les set a les vint hores i els dis- sabtes de les set a les quinze hores determinant que només un 5% del volum total de les hores contracta- des podrà ser en horari festiu o nocturn. Pensa que cal avançar en la franja dels dies festius ja que aquesta previsió és la mateixa del plec anterior. Vol saber el nombre d’hores de més que representa aquest contracte respecte a l’anterior i si hi ha un in- crement de la plantilla fixa perquè una de les queixes de la contractació anterior era el gran nombre de per- sonal eventual. La Sra. Esteller explica que ha analitzat detinguda- ment el plec i, tot i que hi ha canvis respecte al model anterior, no hi veu novetats substancials que perme- tin dir que el model respondrà a les necessitats ac- tuals de la gent gran amb dependència moderada i de les persones discapacitades; troba que no hi ha una diferenciació prou clara entre la línia d’atenció a les persones discapacitades i la d’atenció a les famí- lies. Quant al pressupost, és cert que els recursos s’incrementen en un 45%, però l’augment només re- presenta un 10% anual i entén que els recursos són insuficients per atendre les necessitats, només un 25% de les persones ateses reben 12 hores setma- nals d’ajuda, un altre 25% reben dues o quatre hores setmanals i, en conjunt, troba que els percentatges d’hores d’atenció estan molt per sota del que són les necessitats reals, ja que l’atenció domiciliària ha de possibilitar que la persona pugui romandre al seu do- micili. Manifesta que cal avançar més en la qualitat de l’atenció i que el creixement que incorpora el plec és insuficient per assolir l’objectiu bàsic d’atendre 13.000 persones l’any 2007. Demana quina és la co- bertura actual amb indicadors qualitatius i quantitatius i com s’aborda la millora en la professionalització del sector perquè es pugui disposar de personal preparat i amb qualificació professional adequada, tenint en compte que el sector està precaritzat. El Sr. Gomà agraeix el suport dels grups i, pel que fa a la intensitat del servei, afirma que l’objectiu és ar- ribar a les cinc hores setmanals i, actualment, s’està en unes 4,7. Afirma que el 60% de les llars reben una atenció entre les quatre i les vuit hores setmanals i que hi ha una franja de llars que reben atenció per sobre de les vuit hores que, probablement, més que atenció domiciliària necessitarien un centre de dia i que, també, hi ha llars amb atenció puntual de zero a dues hores diàries que utilitzen serveis complementa- ris. Diu que es progressa cap a la mitjana de les cinc hores i els agradaria acabar el mandat aconseguint que 8 de cada 10 llars estiguessin en aquesta franja. Pel que fa a la cobertura, tal com ha dit abans, en conjunt han estat ateses 8.800 persones i es manté l’objectiu d’arribar al 4% de les persones grans, que significa 13.000 persones. Pensa que en els propers dos anys els recursos per fer aquest augment estaran disponibles i que els mecanismes d’accés i atenció funcionaran àgilment. Explica que en horaris no ordi- naris de prestació dels serveis s’ha pres l’opció que les necessitats que es produeixin siguin ateses pel CEMAUS —Centre d’Atenció a les Urgències Soci- als— i, quant a la plantilla, per solucionar la manca de treballadores familiars amb la formació necessà- ria, s’ha subscrit un conveni amb els Departaments de Treball i Benestar i Família de la Generalitat per als mòduls específics de formació, amb l’objectiu que les persones que donin el servei tinguin la formació que cal. També s’ha fet un avanç important en les condicions laborals de prestació del servei i, per primera vegada, hi ha un conveni col·lectiu que ho re- gula. El Sr. Forn torna a preguntar quantes hores es van prestar en el primer contracte i quina és la previsió del nombre d’hores en el segon contracte. Pensa que el CEMAUS pot ser una bona solució per a les emer- gències, però que és més desitjable que la persona que fa el servei pugui continuar-lo en cap de setma- na. Finalment, creu que cal posar-se d’acord amb les dades, els objectius i els indicadors perquè el regidor ha parlat de 8.800 persones ateses, però té la sensa- ció que es barregen molts conceptes. Recorda que el PAM 2000-2003 ja fixava com a objectiu atendre 6.000 persones amb serveis personals directament i, actualment, se n’atenen 5.604. La Sra. Esteller diu que les dades, en funció dels criteris que s’incorporen, no coincideixen i en les res- postes donades es parla de xifres diferents. Avança l’abstenció del seu Grup en aquest punt perquè, tot i millorar evidentment el model anterior, respon a un model d’atenció domiciliària que el Partit Popular, de a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006886 moment, considera insuficient; cal incrementar el grau de cobertura i recorda que la Unió Europea re- comana arribar a una cobertura del 8% l’any 2006. Posa de relleu que hi ha gent que rep atenció domici- liària, quan en realitat necessita uns altres serveis, que no hi ha suficients centres de dia i dues terceres parts de les llars que reben assistència domiciliària tenen acceptada una sol·licitud de plaça residencial i estan a l’espera d’ingressar. Pregunta si es pot quan- tificar el grau de cobertura actual. El Sr. Gomà respon que farà arribar als regidors el volum d’hores prestades i les previsions del nou con- tracte. Comparteix la preocupació d’establir definitiva- ment quins són els indicadors que han de permetre mesurar, exactament, la cobertura del servei perquè, en el passat mandat, quan es parlava d’atenció domi- ciliària, es referien estrictament a l’atenció personal, però, a poc a poc, el ventall s’ha obert i cal acordar quines són les modalitats que es comptabilitzen per determinar el grau de cobertura. Amb les xifres que acaba de donar es compta l’atenció personal més el que abans eren serveis complementaris —àpats, bu- gaderia i neteja— més els serveis conveniats amb les entitats, més l’atenció domiciliària que es dóna en els habitatges municipals de gent gran. Recorda que el 2002 aquests habitatges no existien i ara hi ha 651 persones que reben atenció domiciliària. Està d’acord que cal fixar els criteris, i diu que fins a finals del 2007, per determinar la taxa de cobertura, es compta- ran les quatre modalitats de serveis esmentades. El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova. Districte de Sants-Montjuïc 5. Executar la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 14 de juny de 2005 per la qual s’anul·la l’acord de la Comissió de Benestar So- cial de 5 de febrer de 2002 sobre adjudicació al Se- cretariat d’entitat Sants-Hostafrancs i la Bordeta de la concessió de les instal·lacions del polisportiu de la Bordeta, per un termini de trenta anys, sense perjudi- ci de allò que es decideixi en l’incident de nul·litat d’actuacions presentat per l’Ajuntament contra citada Sentència. Desestimar les al·legacions formulades per l’entitat UBAE FITNESS, SL d’acord amb el con- tingut de l’informe de la Direcció de Serveis Tècnics adjunt. Adjudicar l’esmentada concessió, d’acord amb la nova proposta de la Mesa de contractació, a la mateixa entitat, és a dir, al Secretariat d’Entitats Sants-Hostafrancs i la Bordeta, amb efectes des de la data de l’acte anul·lat, en aplicació de l’art. 57.3 de la Llei de 30/1992, de 26 de novembre, sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Proce- diment Administratiu Comú. Conservar, a l’empara de l’article 66 de l’esmentada Llei 30/1992, els actes an- teriors a l’acte anul·lat per la Sentència. El Sr. Alcober explica que amb aquesta proposta s’executa una sentència del Tribunal Superior de Jus- tícia que deixava sense validesa un acord d’aquesta Comissió de concessió de la gestió d’un poliesportiu. Ara es prenen les mesures per arreglar el defecte, es dóna per complimentat el requeriment i es proposa l’adjudicació de la concessió al gestor escollit ini- cialment. La Sra. Fandos entén que aquest no és un expe- dient de tràmit i mostra, un cop més, com s’adjudica i es gestiona l’esport. Recorda la sentència d’Aiguajoc, on ja es va considerar que la concessió no s’havia fet bé i diu que, en aquest cas, un jutge torna a dir que no s’ha fet bé l’adjudicació i anul·la un acord d’aques- ta Comissió però, a diferència del cas anteriorment ci- tat, el jutge considera que ni l’entitat adjudicatària ni els altres dos participants reunien les condicions de solvència tècnica i, per tant, la sentència no significa- rà, a diferència del cas anterior, un cost econòmic per a l’Ajuntament. Avança l’abstenció del seu Grup per- què creuen que, tal com diuen les al·legacions d’UBAE FITNESS, l’únic que ha fet l’Ajuntament és demanar l’acreditació de la solvència tècnica i no de- clarar el concurs desert, que hauria estat més senzill i potser hauria evitat problemes futurs i, a continuació, adjudicar per concurs negociat, probablement al ma- teix adjudicatari. Els preocupa el precedent que aquest procés pot representar perquè el fet que un jutge digui que aquestes entitats, que a la fi són les gestores de l’esport i no les constructores, no han presentat la solvència tècnica suficient, segurament es podria aplicar a molts altres processos d’adjudica- ció, a entitats esportives, perquè amb aquest sistema, com el seu Grup ha dit sempre, el que es fa més que gestionar l’esport és construir edificis. Fan abstenció de vot perquè, probablement, si s’hagués optat per un procediment negociat també s’hauria adjudicat al secretariat d’entitats de Sants-Hostafrancs i la Borde- ta, cosa amb què estan d’acord, però el tràmit podria evitar que l’entitat que en el seu moment va recórrer, pugui tornar a fer-ho, dient que la sentència no s’ha executat adequadament. La Sra. Esteller avança l’abstenció del seu Grup i manifesta que l’execució d’una sentència és comple- xa. Abans d’entrar en aquest punt, destaca que el que ha portat a aquesta situació és una mala gestió esportiva, fruit de molts antecedents que consten a l’expedient i que són conseqüència de decisions arbi- tràries com, per exemple, la no petició a les empre- ses de la justificació de la solvència tècnica. Demana que els processos d’adjudicació s’avaluïn per evitar repetir situacions similars i que s’habilitin les mesures necessàries perquè el projecte no s’endarrereixi. El Sr. Alcober repeteix que aquesta Comissió va acordar l’adjudicació del concurs on s’havien presen- tat tres licitadors, i que un dels quals va recórrer da- vant dels Tribunals. Explica que és possible concedir la gestió d’un equipament que construeix l’Ajuntament, així com que en el mateix concurs s’estableixi un solar i s’es- pecifiqui amb un programa com ha de ser la ins- tal·lació i la gestió. Insisteix que aquest segon pro- cediment no significa una mala gestió; es dóna, habitualment, en aquesta i en altres administracions i significa que qui guanya el concurs, a més de la ges- tió del servei, té l’obligació de construir l’equipament. El recurrent afirma que l’entitat guanyadora no té ca- pacitat d’obrar i la sentència afirma que la té però, diu que cap dels tres licitadors tenen solvència tècnica per construir. Es dóna compliment a la sentència; entenen que el concurs està ben plantejat i es recla- ma als tres licitadors la documentació que acrediti la capacitació tècnica. El secretariat d’entitats de Sants- NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 887 Hostafrancs i la Bordeta presenta el contracte entre l’entitat i una empresa constructora que detalla els professionals i mitjans dedicats al projecte i, un cop justificada la solvència, es torna a proposar com a adjudicatària del concurs. Puntualitza que les obres no s’han parat perquè l’adjudicació es va fer a finals de 2002, i la sentència és del 2005, i l’equipament està en procés de construcció avançat, per la qual cosa la paralització hauria significat retardar la possi- bilitat d’utilització dels serveis per als ciutadans. Con- clou i afirma que la mesa de contractació ha donat compliment als requeriments judicials i presenta no- vament a aprovació de la Comissió l’adjudicació del contracte. La Sra. Fandos puntualitza que el problema no és que qui es consideri lesionat en els seus drets recorri, sinó que guanyi. Recorda que una situació similar ja s’ha produït en dos casos; un d’ells va representar un gran cost per a l’Ajuntament i hi ha un tercer sobre el que molt aviat recaurà una sentència. Els preocupa el precedent que es crea i pregunta si en els propers plecs de clàusules s’exigirà la solvència tècnica; de- mana que es tingui molta cura en aquests processos perquè és evident que alguna cosa es fa malament en l’adjudicació de les instal·lacions esportives. La Sra. Esteller manifesta la preocupació del seu Grup perquè això no torni a passar i reclama una avaluació dels procediments d’adjudicació. El Sr. Alcober diu que aquesta nova circumstància obliga a una reflexió, però recorda que en la immensa majoria de concursos celebrats no hi ha hagut proble- mes. El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CIU i la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova. Districte de Gràcia 6. Modificar el contracte per a l’explotació del Com- plex Esportiu Claror mitjançant gestió interessada, adjudicat a Fundació Privada Claror per acord del Consell Plenari de 22 de març de 1991, en el sentit de redistribuir els espais de servei d’acord amb el pla de transformació presentat per l’entitat i acceptar l’aportació a la gestió del servei, a títol gratuït, d’un local annex a les actuals instal·lacions en els termes continguts en la compareixença de 2 de desembre de 2005 incorporada com a annex al present acord, sen- se que aquesta modificació afecti a la resta de condi- cions contractuals. El Sr. Alcober explica que el contracte es modifica per donar un servei millor als abonats i que la Funda- ció privada Claror proposa que l’espai que fins ara ocupava el bar passi a ser un espai per a la pràctica esportiva i traslladar el bar a l’edifici del costat, que han adquirit. Diu que l’Ajuntament accepta la modifi- cació i que el nou espai on s’instal·la el bar passarà a ser propietat municipal quan acabi la concessió. La Sra. Fandos afirma que la modificació serà una millora per als usuaris, però vol saber si el nou espai se cedeix a l’Ajuntament durant els 50 anys de la concessió o per sempre. Pregunta si el bar té sortida al carrer i en aquest cas recorda que l’atorgament de llicència de bar al Districte pot ser problemàtica o si, per contra, el bar continuarà sent només per a l’ús dels usuaris de la instal·lació. El Sr. Mascarell puntualitza que la zona no està afectada per l’ordenança específica de bars de la vila de Gràcia. El Sr. Alcober insisteix que hi ha una unitat d’equi- pament que s’amplia, però els serveis del bar seran els mateixos que fins ara i continuarà sent un servei més que hi ha dins de la instal·lació esportiva. El nou espai retornarà a l’Ajuntament quan finalitzi la con- cessió. La Sra. Fandos, atesa la resposta del regidor, avança el vot favorable del seu Grup. La Sra. Esteller avança l’abstenció del seu Grup i demana si l’ampliació de l’oferta de serveis represen- tarà un augment de les quotes dels associats. El Sr. Alcober respon que aquesta acció no motiva un canvi en els preus. El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova. b) Proposicions Del Grup Municipal CIU: 7. Estudiar la viabilitat, dins del futur Pla Director de la Muntanya de Montjuïc, de la recuperació de la construcció emblemàtica “Torre de Suècia”, erigida amb motiu de l’Exposició Universal de 1929. El Sr. Ciurana formula la proposició que obeeix a una iniciativa de la societat civil per recuperar la me- mòria històrica del que havia estat una part del pave- lló de Suècia a l’Exposició Universal del 1929. La “Torre de Suècia” era una construcció de fusta de base piramidal amb tres plataformes, representació emblemàtica de l’arquitectura rural sueca i del moder- nisme rus. Els consta que la petició d’aquests ciuta- dans també s’ha tramès a altres grups polítics i a la mateixa Alcaldia i pensa que pagaria la pena que en el marc del Pla director de la muntanya de Montjuïc l’Ajuntament estudiï la recuperació d’aquesta cons- trucció. Recorda que aquesta torre, juntament amb el pavelló Mies Van der Rohe, es van considerar les dues construccions més emblemàtiques de l’Exposi- ció Universal. El Sr. Basso manifesta l’acord del seu Grup a la proposició i recorda que el 25 d’octubre passat, van presentar un prec per escrit on demanaven que s’es- tudiés aquesta possibilitat. Demana que la recons- trucció segueixi els criteris del museu d’arquitectura d’Estocolm. El Sr. Mascarell manifesta que no pot acceptar la proposició perquè tot el que s’hi demana ja es fa i el projecte està en un grau avançat de treball. Explica que des de fa temps hi ha reunions entre els promo- tors i els partits polítics presents a l’Ajuntament i reu- nions més avançades amb els serveis tècnics munici- pals. Es considera una bona iniciativa i cal tenir en compte diferents qüestions: la primera determinar com es financia, hi ha una proposta dels promotors que tenen l’acord d’algunes companyies per fer pos- sible aquest finançament; la segona determinar si es manté el seu caràcter monumental o es busca un possible ús i, finalment, atès que no es pot ubicar en l’emplaçament inicial perquè ja està ocupat, cal fixar a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006888 una ubicació que sigui adient en el context del Pla di- rector de la muntanya de Montjuïc. La Sra. Vallugera deixa constància que el seu Grup també està d’acord amb el projecte. Diu que en les reunions successives amb els Grups municipals han aparegut qüestions que cal discutir amb els promo- tors, com per exemple, l’accessibilitat; pensa que cal reproduir el que la torre era, però, alhora, cal que si- gui un monument del segle XXI, que tothom el pugui utilitzar. El Sr. Ciurana es dol de l’obstinació de l’equip de govern de no acceptar res que vingui de l’oposició. Coincideix amb els plantejaments del Sr. Mascarell, quant al manteniment, l’ús, la ubicació i el finan- çament de la torre i per això demana que s’estudiï la viabilitat del projecte, però no entén que el regidor di- gui que el projecte està en un grau molt avançat de treball, quan encara no s’ha fixat ni la ubicació, ni el finançament, ni el manteniment. La Sra. Vallugera ha introduït l’accessibilitat, que és complexe perquè la barreja d’ús entre monument i espai d’ús, segura- ment, no quadra amb la mateixa estructura de l’edifi- ci. Pensa que al Sr. Mascarell no li costaria gaire ac- ceptar la proposició i li sorprèn que es pugui votar negativament a aquesta proposta. El Sr. Basso està d’acord amb el que han dit la Sra. Vallugera i el Sr. Ciurana. El Sr. Mascarell repeteix que els assumptes que estan en procés de treball i en un grau avançat d’es- tudi no es poden convertir en una proposició. El Sr. Ciurana demana que, pensant en els promo- tors, s’accepti la proposició perquè aquests ciutadans desitjarien que hi hagués una resolució municipal so- bre aquest compromís. El Sr. Mascarell repeteix que aquest assumpte fa setmanes que està en procés d’estudi i que fa dies que s’hi treballa. El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Basso expressa el vot favorable del PP. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 8. Paralitzar els nous equipaments de la Vall d’He- bron, l’alberg de persones sense sostre, la sala de venopunció i el centre de justícia juvenil, fins que s’aprovi el mapa d’equipaments de Barcelona. La Sra. Esteller formula la proposició perquè els tres equipaments que s’estan posant en marxa: la sala de venopunció de la Vall d’Hebron, que ja funcio- na, el centre integral de baixa exigència i el centre tu- telar de justícia juvenil formen un triangle de 2.000 metres quadrats amb un impacte molt considerable sobre la zona. Recorda que el seu Grup ha insistit en reiterades iniciatives que l’impacte s’avaluï, però l’es- tudi encara no s’ha fet. Diu que uns 2.000 alumnes desenvolupen la seva vida ordinària en aquesta zona, on hi ha moltes escoles, llars d’infants i parvularis i, tant els pares com les mateixes escoles, desconeixen l’efecte que aquests equipaments tindran a l’entorn i quina serà la seva influència, demanen la paralització dels equipaments fins que es disposi d’un mapa d’equipaments que els distribueixi per districtes i bar- ris, segons les seves necessitats. La Sra. Fandos comparteix la filosofia exposada i pensa que calia haver elaborat el mapa d’equipa- ments, però creu que la proposició arriba tard i que l’equip de govern no li donarà suport perquè en al- guns casos els equipaments ja s’estan construint. Avança l’abstenció del seu Grup perquè, en aquest moment, la proposta no aporta res i entenen que hi altres maneres d’intentar arribar a un acord entre ad- ministració i veïns. Quant al centre de Justícia juvenil, recorda que CiU va votar en contra la venda, però ara és difícil de paralitzar i el que el seu Grup ha intentat és propiciar el diàleg entre els veïns i Justícia juvenil. Quant a la sala de venopunció, diu que des del pri- mer moment van demanar que no es posés en marxa fins a l’aprovació del Pla de drogues i sempre han in- tentat aconseguir el diàleg entre l’equip de govern i els veïns. Pel que fa a l’alberg per a persones sense sostre, van demanar al Sr. Gomà que es reunís amb les Ampas i així ho va fer. Creuen que la proposta actual, segurament presentada amb bona voluntat, aprofundeix el conflicte en lloc de cercar vies de solu- ció reals. Aquest assumpte preocupa molt i torna a demanar a l’equip de govern que busqui acords i so- lucions, ja que en el Districte d’Horta-Guinardó aquests tres equipaments són molt conflictius, creen enfrontaments entre entitats i veïns i cal, per tant, tro- bar fórmules de diàleg i d’acord. El Sr. Mascarell avança que no acceptarà la propo- sició. Entén que una de les missions d’un govern de progrés és posar sobre el territori els equipaments que la ciutat i els diferents col·lectius socials afectats per problemàtiques de tota naturalesa necessiten i cal fer-ho amb una feina que expressi la seva diversi- ficació en el territori compartint els beneficis i les càr- regues que els ciutadans han de compartir. Diu que el procés de definició d’equipaments sempre és simi- lar: es determinen les necessitats i es busquen els emplaçaments més adients garantint un procés de participació on es pugui arribar a acords i, en el cas que no s’aconsegueixin, cal mantenir el criteri perquè el mal de no fer els equipaments és pitjor que el pos- sible desajustament amb alguns col·lectius. Quan la Sra. Esteller parla de 2.000 metres quadrats no s’ajusta a la realitat, la zona de la que es parla és àmplia i afecta un conjunt de barris, sembla que amb la intervenció de la regidora hi hagi més interès a incentivar el conflicte que no pas a resoldre’l. Afirma que calen els serveis i que és necessari trobar, amb la ciutadania, l’acord entre càrregues i beneficis. El Sr. Gomà pel que fa al centre d’atenció integral de persones en situació d’exclusió social, diu que l’equipament està en marxa i que s’han iniciat les obres de rehabilitació de l’edifici. Li sembla que serà una aportació important a la xarxa d’equipaments d’inclusió de la Ciutat per l’increment del nombre de places, la diversificació de la tipologia de serveis i l’equilibri territorial. Pensa que l’equipament tindrà un impacte positiu en l’entorn, en la mesura que el col·lectiu de persones sense sostre d’Horta tindrà un nou recurs per iniciar processos personals de reinserció social. La Sra. Esteller no se sorprèn de la resposta de l’equip de govern perquè la implantació d’aquests tres equipaments s’ha fet amb determinació i sense donar cap tipus d’explicació. Li sembla greu que el regidor digui que ja s’han estudiat les necessitats i l’impacte i que no hagin fet arribar aquests estudis al seu Grup, que els ha reclamat, reiteradament. El Sr. Gomà par- la del Centre d’atenció integral de persones en situa- ció d’exclusió social, però repeteix que també hi ha la NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 889 sala de venopunció i el centre tutelar i que aquests equipaments estan en una zona amb moltes escoles i amb una població d’uns 20.000 alumnes —nens i jo- ves—, que poden patir una influència negativa en el seu entorn. Considera que l’equip de govern és inca- paç de corregir les seves decisions i adaptar-les a les necessitats. Li sorprèn, també, la resposta de la Sra. Fandos i afirma que la regidora no li pot donar lliçons de com fer oposició. Creu que els equipaments es poden paralitzar, només cal voluntat de govern per prendre aquesta decisió, com a mínim fins que es fa- cin els estudis d’impacte i es fixin els recursos mate- rials i humans que calen per reduir l’impacte a la zona. Insisteix que els veïns estan molt preocupats i desconeixen els efectes que els equipaments tindran en aquest radi. La Sra. Fandos afirma que no pretén donar lliçons, l’únic que li diu a la Sra. Esteller és que CiU té una altra forma de fer oposició i recorda que han dema- nat, reiteradament, el Pla d’equipaments. Com a exemple, diu que amb les premises que s’han incor- porat, a petició de CiU, el Pla de drogues, la sala de venopunció, avui, ja no es podrien ubicar a la Vall d’Hebron. Repeteix que estan d’acord amb el fons de la proposició, però discrepen amb la forma. La Sra. Esteller respon a la Sra. Fandos que la sala de venopunció de la Vall d’Hebron existeix pel suport inicial de CiU. Torna a dir que encara no hi ha criteris de distribució d’equipaments ni de redistribució de càrregues. El Sr. Mascarell observa que el PP s’oposa a tot, sistemàticament, i no fa cap proposta constructiva. Afirma que els processos no es paralitzaran, es dialo- garà amb les persones, però es continuarà prenent decisions. El Pla d’equipaments s’està fent dialogant amb els col·lectius veïnals i el resultat serà un conjunt de criteris globals en cadascun dels àmbits i sectors on els territoris tindran un marc per prendre deci- sions. La Sra. Esteller no pot admetre que el regidor digui que fan una oposició sense presentar alternatives. El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja. c) Mocions V) Part de control a) Precs Del Grup Municipal CIU: 9. Que s’elabori un pla municipal per a la prevenció de la violència juvenil, amb la participació de tots els col·lectius que puguin estar implicats. La Sra. Fandos formula el prec i, atès que el Pla jove està en debat, demana que d’una forma més es- pecífica hi hagi un Pla municipal per prevenir la vio- lència entre els joves —terme que considera més ido- ni que l’expressat en la proposició— amb participació de tots els col·lectius implicats. El prec no respon a fets concrets que hagin succeït i es refereix tant a la violència dels joves cap enfora com a la violència dels joves entre ells. Recorda que en les jornades del Consell de la Joventut del desembre passat, es va parlar de joves i violència i de la importància de la prevenció i es van determinar les accions integrals i de prevenció que es considerava que les administra- cions havien de dur a terme. Demana que s’iniciï un procés de diàleg i es formuli el Pla, que inclogui una diagnosi sobre quines violències afecten el col·lectiu jove, la formació de professionals per detectar i pre- venir, la coordinació, la dinamització de recursos i la formació d’agents d’intervenció. El Sr. Florensa agraeix que s’utilitzi el terme de vio- lència entre joves i no el de violència juvenil, que té unes altres connotacions. Manifesta que ja es treballa en aquest àmbit i que no s’ha de formular un altre pla perquè aquest assumpte s’ha d’incloure en el Pla di- rector de polítiques de joventut. Si s’accepta el fet que es pugui treballar aquest assumpte dins el marc del futur Pla, acceptarà el prec en el sentit de treba- llar més específicament en aquest àmbit amb els dife- rents agents. Recorda que la Regidoria de Joventut té el compromís de treballar amb totes les propostes que el Consell de la Joventut de Barcelona els ha fet arribar, fruit del procés de debat dut a terme. El Sr. Gomà diu que, quant a l’acció socioeducativa amb joves, es va posar en marxa el programa “a par- tir del carrer” i que, un cop acabada la fase experi- mental, el Sr. Florensa i ell mateix van tenir l’oportuni- tat de presentar el primer balanç. Explica que ara es treballa en la consolidació i expansió d’aquest progra- ma, que té un component important de prevenció. La Sra. Fandos diu que aquesta és un proposta oberta i que l’important és que es faci independent- ment que s’estructuri com un pla municipal específic o que s’incorpori amb més èmfasi dins el Pla jove. Pensen que cal tenir en compte, també, les experièn- cies pilot com les que la Secretaria General de Jo- ventut ha signat amb tres ajuntaments sobre plans d’aquests tipus: el primer que es posarà en marxa és al municipi de Castellar del Vallés. Creuen que cal in- cidir més i posar tots els esforços globals per avançar en aquesta qüestió. Demana tenir les dades sobre el que consideren que ja estan fent i ofereix la seva col·laboració. El Sr. Florensa afirma que s’estan duent a terme altres mesures a més de la que ha explicat el Sr. Gomà, com poden ser els treballs de mediació amb col·lectius específics, els educadors de carrer, etc., però es compromet a donar més entitat a aquestes mesures que tindran un apartat específic dins del Pla director que les que es fan ara i les que es puguin fer en un futur no apareguin dispersament, sinó que s’in- corporin dins del Pla. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 10. Que l’Ajuntament de Barcelona insti al vicepresident del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc a rectificar les seves manifestacions i que el president del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, d’acord amb el procediment corres- ponent, en promogui el cessament dels seus càrrecs en el Districte, així com l’alcalde de Barcelona, d’acord amb el procediment corresponent, promogui el seu cessament a l’Institut Barcelona Esports. La Sra. Esteller formula el prec i recalca que el seu Grup s’ha vist obligat a presentar-lo; el Sr. Soler, vicepresident del Districte de Sants-Montjuïc va ofen- dre les entitats veïnals amb unes declaracions apare- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006890 gudes a la revista “Línia Sants” sobre la participació ciutadana. Molts líders veïnals es van sentir insultats perquè el Sr. Soler va dir que no capten els interes- sos reals de la gent i que els interlocutors són els mateixos des de fa quinze anys, les paraules que van ferir més la gent van ser les següents: “ho dic amb tota l’estimació que es mereixen, però sovint ens tro- bem amb persones que responen a una lògica indivi- dual bastant malaltissa, sembla que acudeixin a l’Au- diència Pública a donar sortida al seu ego personal o a resoldre una carrera política frustrada”. En opinió del PP aquestes paraules mostren el que també pen- sen alguns membres de l’equip de govern, que tenen responsabilitats en l’àmbit de la participació ciutada- na, i creuen que són greus i ofensives per a la gent que treballa pel districte i pel barri i que no són pròpi- es d’una persona que té un càrrec públic. El Sr. Mascarell manifesta que se sent ofès per les paraules de la regidora i per la voluntat que sembla tenir de constituir-se en líder de moviments veïnals. El Sr. Alcober recorda a la regidora que el pensa- ment únic i la intolerància ja no estan de moda. Diu que la Sra. Esteller es basa en un argument que no és cert i entén que la regidora, com qualsevol ciuta- dà, pot, en llegir un diari, treure’n unes conclusions, però quan presenta aquesta informació a una Comis- sió del Plenari Municipal té l’obligació de verificar-la. En primer lloc, explica que els fets neixen d’una ini- ciativa del Districte de Sants-Montjuïc d’encarregar a la Fundació segle XXI un estudi en profunditat del grau de compliment de la participació ciutadana al Districte. Al Sr. Albert Soler, vicepresident del Distric- te, se li va fer una entrevista privada de tres hores on es van tractar assumptes diversos i es van assenya- lar dèficits de les aportacions que fan alguns dirigents veïnals i algunes associacions de veïns i una revista, la “Línia Sants”, en va treure unes conclusions i en va publicar una pàgina. Recorda que dins de la mateixa conversa, també es posen de manifest dèficits de la mateixa administració que s’han de solucionar. Entén que el que la regidora exposa no es correspon amb la realitat i demana que faci servir la informació que li arriba del Districte. Li recomana que si és aficionada a llegir la premsa de barri, llegeixi el número següent de la mateixa revista en el que el Sr. Soler ha tingut la possibilitat d’explicar-se. Afirma que el Sr. Soler en l’audiència pública del Districte va ser requerit a do- nar explicacions i va afirmar que la situació, tal com ell havia dit, no era generalitzable, però que creia que algunes persones podrien millorar la seva conducta. També hi ha hagut converses privades amb les enti- tats explicant el fet i el portaveu del Grup Popular al Consell de Districte, Sr. Calleja, en una conversa amb el Sr. Soler, divendres passat, va dir que no te- nia coneixement de la formulació de la present pre- gunta a aquesta Comissió, va afirmar que entenia les explicacions del Sr. Soler i que si no hagués estat així hauria formulat ell mateix un prec per respondre en el Plenari del Districte. Resum els fets dient que s’està fent un treball encarregat a la Fundació segle XXI, per aprofundir en la participació ciutadana al Districte i, en aquest context, un seguit de gent, entre ells el Sr. Soler, ha estat entrevistada i els comentaris fets s’utilitzen d’una manera determinada. Després es rectifica i a més es dóna satisfacció i explicacions a les associacions, entitats i líders veïnals que es pu- guin haver sentit ofesos i que en la immensa majoria compleixen amb la seva obligació. Pensa que aquests fets no s’han de relacionar amb la feina d’un funcionari municipal, que té un càrrec de responsabi- litat i gestió a l’Institut Barcelona Esports i que fa bé la seva tasca. Entén que si aquesta persona un dia dei- xés de complir amb les seves obligacions seria ell mateix, com a president de l’Institut, qui demanaria la seva dimissió, però vincular les dues coses és una caça de bruixes amb la que el PP el té cansat i no li sembla, políticament, admissible. Demana a la regi- dora que reconsideri el prec i que el retiri perquè, evi- dentment, no serà recollit ja que l’equip de govern dóna suport al treball i a la dedicació del Sr. Soler, com a vicepresident del Districte, i a la feina magnífi- ca que fa com a gerent de l’Institut Barcelona Es- ports. La Sra. Esteller diu que la resposta del Sr. Alcober és contradictòria i li demana que la revisi. D’una ban- da li diu que verifiqui les fonts d’informació, com si el Sr. Soler no hagués dit aquestes paraules, però des- prés afirma que ja es van donar explicacions al Dis- tricte i que en les declaracions no es referia a tothom. Explica que quan ella va rebre aquesta informació va reclamar tota la referida al fet i va consultar la pagina web del Districte on consten, també, aquestes parau- les. Afirma que el Sr. Soler va dir aquestes paraules i va ofendre i desacreditar molta gent i el que no es pot permetre és que hi hagi persones amb càrrecs pú- blics que tinguin aquest menyspreu per la feina de moltes persones que treballen per al Districte. El que ella ha dit no es pot qualificar de pensament únic. Li demana al Sr. Alcober que no confongui els termes, diu que el pensament únic és el que té ell, que no ad- met cap tipus d’observació ni recomanació perquè sembla que tingui en tot la veritat absoluta. Espera que el que el regidor ha dit referit a ella i al seu partit no ho torni a repetir. Demana més respecte i li reco- mana que tingui més cura en la seva gestió. Reprova les declaracions del Sr. Soler i pensa que el regidor hauria de fer el mateix. El Sr. Alcober demana a la regidora que escolti. In- sisteix que en una entrevista privada de tres hores, el Sr. Soler va explicar que en la participació que es produeix quotidianament al Districte hi ha punts posi- tius i negatius i s’arriba a un seguit de conclusions: diu això i moltes altres coses, majoritàriament, les persones que estan en el moviment associatiu del Districte tenen una història i fan una feina fabulosa, però això no vol dir que no hi hagi dèficits, també de la mateixa administració que a l’entrevista s’assenya- len. El que no es pot és treure de context les declara- cions i torna a dir a la regidora que parli amb el con- seller del seu Grup al Districte perquè li expliqui què ha passat. Es dóna per tractat. 11. Que s’informi de quants estrangers han estat traslladats a Barcelona, des d’altres punts d’Espanya, al llarg de l’any 2004, 2005 i el que portem d’exercici 2006. La Sr. Esteller formula el prec. La Sra. Figuerola diu que no hi ha dades del primer trimestre de 2004, perquè l’anterior govern no notifi- cava mai si s’enviaven o no estrangers a la Ciutat. Amb la nova Llei d’estrangeria es va acordar pactar els trasllats amb les ONG que reben un suport per fer aquesta tasca i que l’arribada de grups, que normal- ment són de 25 persones, es comunicaria també a NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 891 l’Ajuntament; des del novembre de 2005 que es van iniciar aquests trasllats, no solament a Barcelona, sinó, equilibradament, a les diferents ciutats d’Espa- nya; fins al 31 de gener de 2006 han arribat 280 per- sones. En principi aquest és un treball que fan les ONG d’acord amb el govern de la Generalitat i amb el govern central entenent que, quan cal una coordina- ció amb els serveis especialitzats de l’Ajuntament, es treballa conjuntament. La Sra. Esteller pregunta si hi ha dades anteriors al novembre de 2005. La Sra. Figuerola diu que des del setembre de 2004 fins al novembre de 2005, en les diferents reuni- ons que hi va haver amb el govern central, es van discutir la fórmula i els compromisos dels trasllats, però no se’n va dur cap a terme. La Sra. Esteller pregunta quins són els criteris amb què se sustenta l’arribada de persones immigrants a la Ciutat. La Sra. Figuerola respon que se sustenten en el sentit comú, que aquestes persones no caben a Fuerteventura ni a Ceuta. El Sr. Mascarell clou dient que ja se li ha donat la resposta. Reitera que els criteris són els de distribu- ció entre les diferents ciutats del país, situació que re- corda que no es donava quan governava el PP, que arribaven a la ciutat de Barcelona grups nombrosos d’immigrants sense ni tan sols avisar a la Ciutat. Es dóna per tractat. b) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 12. Com es pensa donar compliment a l’article 32 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística i, per tant, informar a tots els sol·licitants de llicències d’activitats per als establiments oberts al públic dels requisits lingüístics en la senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix? El Sr. Ciurana formula la pregunta, que deriva d’una proposició presentada i aprovada en aquesta Comissió l’octubre de 2005 perquè s’informi als peti- cionaris de llicències d’establiments comercials oberts al públic de la necessitat de complir els requi- sits de la Llei 1/1998 de política lingüística en el sentit que els cartells d’informació, de caràcter general fix, han de ser, com a mínim, en català, ja que es va constatar que cap dependència municipal informava d’aquest precepte legal i en cap moment es denega- va una llicència pel fet de no complir aquest requisit. La Comissió va acordar que en tres mesos es pre- sentaria una proposta de com informar i atès que, passats quatre mesos, no ha estat presentada, torna a demanar com es pensa donar compliment a aquest precepte legal. El Sr. Mascarell respon que s’ha treballat amb els diferents serveis per millorar el conjunt d’aplicacions, però que la solució encara no s’ha materialitzat per- què té unes connotacions informàtiques, principal- ment pel que fa als serveis d’informació de les OAC i el sistema s’haurà de modificar. Diu que gairebé sem- pre, quan es demana la llicència d’activitat, els petici- onaris no saben concretar quin serà el contingut dels rètols informatius i normalment la llicència de rètol es tramita amb posterioritat i, per tant, si es vol que la mesura sigui efectiva caldrà combinar el que es fa en aquests dos moments. Sembla convenient, també, in- corporar informació complementària de la feina que fa el Centre de Normalització Lingüística, que l’any passat va assessorar a més de 200 establiments del món de la restauració sobre aquestes qüestions i la feina que fa l’Institut municipal del Paisatge Urbà, que arriba a finançar fins al 40% del cost per canviar la retolació al català. Pensa que d’aquí a poques setma- nes, s’estarà en condicions que tot això hagi quedat perfectament integrat i, tal com ja va dir en el seu moment, quan estigui materialitzat, es posarà en co- neixement del regidor. El Sr. Ciurana es congratula dels canvis i demana que es facin, com més aviat millor; està d’acord que la informació es doni en els dos espais de temps a què ha fet referència el regidor i insisteix que aquest assumpte és important perquè la normalització lin- güística i la retolació en català a la Ciutat vagin enda- vant. Demana que la informació i les instruccions si- guin clares i precises. Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi- dència aixeca la sessió a dotze hores i quinze minuts. Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Acta de la sessió celebrada el dia 14 de febrer de 2006 i aprovada el dia 14 de març de 2006 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de febrer de 2006, s’hi reuneix la Co- missió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixe- ment, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maravillas Rojo i Torrecilla, Montserrat Ballarin i Espuña, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Jaume Oliveras i Maristany, Ignasi Fina i Sanglas, Jo- ana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, So- nia Recasens i Alsina, i M. Caridad Mejías i Sánchez, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusen la seva absència l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas, i la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez. S’obre la sessió a les disset hores i cinc minuts. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006892 I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova, realitzant la modificació següent: A petició de la Sra. Ortega se substitueix, en el pa- ràgraf 5è del punt 1, la frase: “tal vegada només ho estarà l’informe de la telefonia mòbil de tercera gene- ració, dintre del recinte firal” per la frase: “El que si estarà acabat abans del Congrés 3GSM és la conne- xió de telefonia mòbil de tercera generació dintre del recinte firal, però la connexió a la resta de la ciutat encara no estarà acabada”. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Canal coneixement. El Sr. Oliveras procedeix a exposar l’informe, co- mençant pels objectius que es van marcar en el Pla d’Actuació Municipal 2004-2007: que la web del co- neixement esdevingués el portal de coneixement tec- nològic i científic de la ciutat de Barcelona, un punt on es reflectissin les actuacions que tenen lloc a la ciutat en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la co- municació, un espai obert a la participació de les en- titats i la societat civil en l’àmbit de les noves tecnolo- gies, i ressaltar els projectes destinats a l’ús social de les tecnologies de la informació i la comunicació. Això s’ha iniciat amb una xarxa de col·laboradors: les uni- versitats, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, entitats, etc. A continuació, informa que la web del Coneixement s’ha posat en marxa a finals de l’any 2005, i es com- posa de cinc seccions: agenda, notícies, monogrà- fics, documentació i enllaços; fa una breu descripció de cadascun d’aquests apartats, i cita diversos exem- ples del que es pot trobar actualment a la web. Conti- nua dient que la feina feta fins al moment correspon a la primera fase del projecte del Canal del coneixe- ment, que l’objectiu per al 2006 és anar incrementant el potencial d’aquesta web, i anar-la consolidant com un portal de referència de la societat del coneixe- ment, les noves tecnologies i l’àmbit científic de la ciutat de Barcelona. La Sra. Ortega es mostra decebuda perquè espe- rava que Canal del Coneixement no fos una web més de l’Ajuntament, sinó que fos més ambiciosa, un refe- rent del coneixement, la innovació i les noves tecno- logies a la ciutat. A continuació, pregunta al Sr. Oliveras a què es deu el retard en la posada en mar- xa del projecte, que en principi havia de ser a finals d’any. També es mostra sorpresa pel contingut pobre d’alguns apartats, com el de monogràfics o el de do- cumentació, i considera que els objectius previstos no s’estan complint actualment. Continua dient que, si bé és cert que és un primer pas i s’ha de consolidar, cal fer un esforç molt més important per tal que esde- vingui un referent i un veritable canal del coneixe- ment. Seguidament, remarca alguns aspectes nega- tius de la web, com ara que li ha costat de trobar des de fora de l’Ajuntament, i que no queda clar fins a quin punt són la mateixa cosa la web de la Regidoria de Ciutat del Coneixement i la web del Canal del Co- neixement. Finalment, pregunta quin cost ha tingut aquesta web, quan estarà en ple funcionament, quin és el calendari que hi ha sobre la taula per a la seva consolidació, i a qui se li havia adjudicat. La Sra. Mejías considera que aquesta presentació arriba amb un cert retard, que els objectius han de- fraudat les expectatives que s’havien creat des d’un bon principi, que els objectius són poc ambiciosos i estan poc desenvolupats, i voldrien que, en un futur, aquest projecte fos més consistent. El Sr. Oliveras considera que no tindria sentit que s’hagués estat treballant durant més temps en el pro- jecte sense posar-lo en marxa esperant que aquesta web del Coneixement tingués una potencialitat més gran, i creu que és molt millor i més lògic fer-ho amb la metodologia que han utilitzat: partir d’una base i una estructura inicial que s’anirà ampliant i poten- ciant, ja que d’aquesta manera es pot garantir millor que aquesta web avanci i creixi. També creu que no s’està fent amb retard, perquè s’ha iniciat durant la tardor del 2005, tal com preveu el PAM, i considera que, si bé és cert que hi ha apartats de la web que cal potenciar més durant l’any 2006, altres apartats ja es- tan agafant força embranzida. Finalment, informa que el pressupost destinat ha estat d’uns 30.000 euros, en col·laboració amb BTV. Es dóna per tractat. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria a) Propostes d’acord b) Proposicions Del Grup Municipal CIU: 2. Crear un Pla Director de Promoció Econòmica de la ciutat que marqui les directrius i els objectius bàsics a assolir per cadascun dels organismes i de- partaments municipals que tenen encomanada la fun- ció de promoure l’economia de la ciutat i de vetllar per assolir uns nivells competitius d’ocupació i de tre- ball. La Sra. Ortega considera que aquesta Comissió hauria de ser el marc de discussió dels aspectes rela- tius a la promoció i al desenvolupament econòmic de la ciutat, però en realitat no és així, i això impedeix que es puguin plantejar polítiques globals i cohesionades que englobin totes les àrees de l’Ajuntament implica- des. És en aquest marc que formula la proposició. La Sra. Mejías anuncia el vot favorable del seu Grup a aquesta proposició. El Sr. Portabella considera que, segurament, tota activitat té relació amb la promoció econòmica de la ciutat, ja que abasta, per exemple, les activitats cultu- rals, que formarien part del sector quinari, així com l’ensenyament o la salut, del sector terciari. Conside- ra que, efectivament, aquesta Comissió inclou tots aquells aspectes que, en termes generals, es relacio- nen directament amb l’àmbit econòmic: les àrees de Promoció econòmica exterior, Promoció econòmica interior, Mercats, Turisme, Comerç, Ocupació i Ciutat del Coneixement. NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 893 A continuació, comenta que, en l’àmbit econòmic, l’Ajuntament de Barcelona sempre ha tingut com a re- ferència el Pla estratègic metropolità, però considera que cal incorporar la perspectiva específica de l’àmbit de la ciutat, i per això van encarregar l’any 2005 un Pla Director de Promoció Econòmica de la ciutat, que actualment està ja en la fase final. Tot seguit, exposa les fases d’aquest Pla Director: l’anàlisi de la situació de partida, establir diversos escenaris de futur en la línia d’un pla estratègic de ciutat, les línies d’acció i les conclusions. Creu que podran presentar aquest Pla Director abans de l’estiu, i precisa que no l’han anunciat abans perquè no està acabat, i els podrien acusar de vendre fum. Per tant, informa que el dona- ran a conèixer tan bon punt el tinguin acabat, però no abans. Pel que fa al sentit del vot, el Sr. Portabella creu que es dedueix ràpidament, ja que s’està demanant que es creï un Pla Director en el que fa més d’un any i mig que s’hi està treballant. Considera que hi ha co- ses que s’arreglarien fent una pregunta informal. La Sra. Ortega es mostra preocupada perquè si, efectivament, fa un any i mig que s’està elaborant un Pla Director, entén que és perquè comparteixen una visió àmplia de la promoció econòmica, i que, quan han portat en aquesta Comissió, per exemple, temes que afecten al 22@ entès des del vessant econòmic, no hi han volgut entrar perquè ho veien només des del punt de vista estrictament urbanístic. A continuació, també es mostra preocupada per la resposta de “ja ho estem fent”, perquè considera que és molt habitual, i sembla que tot allò que l’oposició posa damunt de la taula no té cap sentit, o bé que fa preguntes per cobrir l’expedient. Al contrari, conside- ra que el seu Grup hi posa molt d’interès i que en ab- solut ho consideren una pèrdua de temps. Finalment, creu que hi ha d’haver més coordinació entre les diferents àrees de l’Ajuntament en relació a la promoció econòmica i manifesta que, quan ells go- vernin, crearan aquest Pla Director i una Agència que pugui donar resposta a aquesta manca de coordi- nació. El Sr. Portabella diu que no respondrà més, i de- mana que ho considerin com una atenció, i no com una desatenció, ja que entén que és dur adonar-se que fa setze mesos que s’està fent allò que es de- mana. La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Ortega expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 3. Instar al govern municipal de la ciutat de Barce- lona a presentar, en el termini de tres mesos, les al- ternatives de continuïtat i les propostes d’ampliació de Mercabarna. La Sra. Mejías destaca la importància de Merca- barna com a plataforma de distribució alimentària i com a font de riquesa per a la ciutat, i planteja aques- ta proposició com a conseqüència de les converses mantingudes amb els empresaris de Mercabarna ar- ran de la modificació del model de gestió, ja que, si bé hi ha un principi d’acord, no sembla que aquest si- gui del tot satisfactori. En aquestes converses van sorgir algunes inquietuds per part dels empresaris, que creuen que no han rebut prou suport per part de l’Ajuntament, en el sentit que falten inversions, l’espai s’ha quedat petit, i demanen més atenció per donar més viabilitat a aquest model i un futur per evitar la deslocalització. És en aquest marc que el seu Grup presenta aquesta proposta. La Sra. Fandos avança que donaran suport a aquesta proposta perquè el seu Grup vol que hi hagi una continuïtat de Mercabarna, tot i que i voldrien que fos més àgil, abans de tres mesos. A continuació, destaca la importància econòmica de Mercabarna pel que fa a llocs de treball, facturació, etc., i manifesta el desig que es mantingui la situació. El plantejament que fan en relació a aquesta proposta està relacionat amb les condicions que s’ofereixen a aquests empre- saris des del Consorci de la Zona Franca, que és el propietari de la zona d’ampliació, i que els empresaris consideren abusives: el seu Grup voldria que l’Ajunta- ment fes d’interlocutor amb el Consorci de la Zona Franca i que donés suport als empresaris perquè, si bé ja estan d’acord amb la zona d’ubicació, les condi- cions siguin més favorables que les que ara es plan- tegen, i que es garanteixi, així, la continuïtat de les empreses. Creu que, quan es va aprovar a l’abril, pot- ser s’hauria d’haver intentat que, en comptes que el Consorci continués gestionant el terreny de l’amplia- ció, el gestionés directament Mercabarna, i considera que, tot i que segurament el Consorci no ho hagués acceptat, s’hauria d’haver intentat. El Sr. Portabella considera que aquesta proposició és interessant, però li sembla que ha perdut sentit després que en el darrer Plenari s’aprovés tot un pro- cés de modificació de Mercabarna, un procés llarg i bastant complex legalment. A continuació, fa un breu repàs dels fets dels darrers mesos: l’abril de 2005, l’Ajuntament va aprovar dos expedients de gran relle- vància per impulsar l’ampliació i la renovació del re- cinte de Mercabarna, amb la qualificació de 22al, que permet que Mercabarna es converteixi en una zona d’especialització industrial per a activitats logístiques i agroalimentàries; a partir d’aquí, això permetia un in- crement del 35% la capacitat destinada a Merca- barna; aquesta modificació del Pla General Metropoli- tà ha de permetre, d’una banda, millorar el recinte intern, que es tramitarà mitjançant un Pla especial, i d’altra banda, fer aquesta ampliació en el terreny an- nex. Continua explicant que també s’autoritza Merca- barna a formalitzar un crèdit de 15 milions d’euros per adquirir una finca al terme municipal de Sant Boi que albergui el nou Mercat de la Flor, un mercat que es va cremar i que ha estat a precari molts anys. A partir d’aquí, es produeix un estira-i-arronsa entre empre- saris concessionaris de Mercabarna i el Consorci de la Zona Franca, que és qui ha comprat el sòl. A continuació, remarca la perspectiva històrica de la situació: l’origen es troba en què quedaven set anys per acabar les concessions i, sense saber si aquesta tindria o no continuïtat, els empresaris no po- dien fer inversions fortes, que potser no podrien amortitzar. Fa més d’un any que s’està treballant per garantir que les empreses de Mercabarna puguin desenvolupar la seva activitat amb continuïtat sine die, i considera que té un valor molt important que això, ara, es pugui garantir. Un cop superada aquesta fase, que és la més important, s’entra en el litigi eco- nòmic i, en aquest punt, considera que no correspon a l’Ajuntament defensar els interessos concrets de ningú, però considera que s’ha de tenir en compte a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006894 que no tenen el mateix cost d’amortització uns ter- renys comprats fa 50 anys que uns terrenys comprats aquest any, i, per tant, tampoc ho serà la repercussió dels costos de l’adquisició de sòl abans i ara. Finalment, entén que cal seguir les negociacions com fins ara, i es mostra convençut que al final s’arri- barà a un acord entre els diferents interessos. La Sra. Mejías creu que no ha canviat gaire la si- tuació amb l’aprovació que es va fer al darrer Plenari, i que el que planteja a la seva proposició segueix sent vigent. Considera que correspon als polítics cre- ar les condicions que garanteixin el desenvolupament de les activitats econòmiques amb una tranquil·litat, continuïtat i garanties de futur, i la percepció de la si- tuació per part dels empresaris de Mercabarna no és aquesta, ja que creuen que l’espai que s’ha adquirit és insuficient i que les condicions amb què se’ls ofe- reix no són satisfactòries, i demanen que l’Adminis- tració actuï d’interlocutor per evitar que aquesta situa- ció desemboqui en la deslocalització d’aquestes empreses. Creu que cal fer un esforç d’inversió, i que cal donar sortida a les inquietuds dels empresaris abans que decideixin buscar un altre lloc. La Sra. Fandos puntualitza que les concessions acabaven al 2021, una mica més tard dels set anys que mencionava el Sr. Portabella, però en tot cas era poc temps per amortitzar els possibles costos d’inver- sió abans de finalitzar el termini. Es mostra d’acord amb la importància del que es va aprovar en el darrer Ple, que ha de resoldre la continuïtat de les empreses instal·lades a Mercabarna, i per això li van donar su- port, però el que ara demanen té relació amb com s’adjudicarà a les empreses i com serà la seva conti- nuïtat, i per això consideren positiu que això es resol- gui, si pot ser abans de tres mesos. Pel que fa al Consorci de la Zona Franca, opina que hi va haver una requalificació de terrenys, no una compra, i que, per tant, no s’hi val parlar del preu que tenia abans i del preu que té ara. També fa palès que el Consorci de la Zona Franca no és aliè a l’Ajunta- ment, perquè el president és l’alcalde de Barcelona. Finalment, creu que l’obligació de l’Ajuntament és in- tercedir per tal que les condicions finals siguin més favorables que les actuals per als empresaris, i que s’hi hauria d’implicar més. El Sr. Portabella fa algunes puntualitzacions en re- lació als terminis finals de la concessió, diferents en cada cas per raons històriques, i sobre els que no ha cregut necessari entrar en detall. Per altra banda, creu que no s’ha de minimitzar l’interès i la fortalesa que ha posat l’Ajuntament en tot el procés, perquè la inversió feta per l’Ajuntament i la seva implicació han estat molt importants. En aquest sentit, diu a la Sra. Mejías que és clar que els empresaris diuen que ne- cessiten més inversió de l’administració pública, però recorda que l’Ajuntament s’ha gastat 15 milions d’euros l’abril de 2005; i és cert que alguns empresa- ris alertaven, el juny de 2005, de deslocalització, però creu que l’escenari actual és molt diferent. També re- corda que, per garantir la continuïtat de les empreses i impedir que es trobin en aquest bucle d’indecisió respecte a la inversió, l’Ajuntament ha assumit antici- padament la gestió directa del servei dels mercats centrals de peix, fruita i verdures. A continuació, destaca quin creu que és el proble- ma de fons en el nou espai, i és que els antics lloga- ters, l’empresa MiniWatt, volen un traspàs. Com que considera que tots saben que el problema de fons és aquest, creu que cal diferenciar, d’una banda, l’actua- ció impecable de l’Ajuntament per garantir el futur de Mercabarna i del Mercat de la Flor i, d’altra banda, el conflicte entre dues empreses privades per un tras- pàs, ja que aquest no és un motiu pel qual hagi d’in- tervenir l’administració. La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Ortega expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. Es rebutja. c) Mocions V) Part de control a) Precs Del Grup Municipal PP: 4. Que previ a l’inici de les obres de remodelació del Mercat de Sant Antoni es realitzi un estudi per preveure les possibles dificultats del terreny i que un cop fet l’estudi s’ajusti el calendari i la durada de la remodelació del Mercat per tal que els comerciants puguin tenir una previsió i adaptar-se. La Sra. Mejías inicia l’exposició del seu prec fent re- ferència a la presentació del projecte de remodelació del Mercat de Sant Antoni als comerciants que ha apa- regut recentment als mitjans de comunicació. Arran de les converses amb aquests comerciants i de les infor- macions aparegudes als mitjans, entenen que hi ha un doble temor: que un metro pugui passar per sota dels habitatges, i que la troballa de restes arqueològiques o d’altres dificultats en el terreny puguin retardar les obres, com en el cas del mercat de Santa Caterina. Tenint en compte que caldrà traslladar els comerciants a una carpa mentre durin les obres, i que coincidirà amb l’ampliació del metro, realitzen aquest prec. Finalment, manifesta que, com a Grup municipal, els agradaria que se’ls presentés aquest projecte, i consideren que l’espai escaient és el si d’aquesta Co- missió, a més del Consell d’Administració de l’Institut de Mercats. El Sr. Portabella es mostra d’acord amb aquesta darrera petició, però creu que els primers destinataris de la informació són els mateixos comerciants i usua- ris, i per això els ho han presentat primer a ells. Tot seguit, explica que ja s’està treballant intensa- ment per tal de preveure totes les eventualitats. Pel que fa a la Generalitat, informa que ja s’han fet diver- ses reunions conjuntes, perquè està prevista l’amplia- ció de la Línia 2 del Metro i la tuneladora anirà a parar al carrer Manso, i són optimistes amb la possibilitat de coincidir en el temps. Pel que fa a les dificultats en el terreny, comenta que ja s’han localitzat les restes arqueològiques, i hi estan al cas per tal que no es re- peteixi l’experiència anterior. Pel que fa a la remo- delació pròpiament dita, s’estan preveient aspectes com el calendari, el trasllat de la carpa, etc. La ubica- ció final de la carpa dependrà de si es coincideix o no, i a partir de quin moment, amb les obres del me- tro, ja que el lloc més adequat a priori és la ronda de Sant Antoni, però, segons com anés la remodelació del metro, potser caldria, per motius tècnics, pensar en un altre lloc. NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 895 La Sra. Mejías diu que la presentació del projecte als comerciants es va fer al desembre, i els hauria agradat tenir-ne notícia des de l’Ajuntament en qual- sevol de les Comissions que hi ha hagut des de lla- vors, encara que fos després dels comerciants. Per altra banda, li consta que la Generalitat és l’encarre- gada de fer els estudis relatius a la Línia 2 del Metro, i voldria saber si també li correspon a la Generalitat fer l’estudi sobre les restes arqueològiques, en quin mo- ment es troben aquests estudis, i de quina manera poden repercutir en el calendari d’obres. El Sr. Portabella respon que, efectivament, corres- pon a la Generalitat fer les primeres inspeccions pel que fa al patrimoni, i pot ser que més endavant hi hagi d’intervenir l’Ajuntament. Aquest tema també s’ha abordat ja amb la Generalitat per tal de tenir el terreny estudiat i reduir així al mínim el marge de sor- presa. Pel que fa al termini de realització dels estudis, alguns ja s’estan realitzant ara, mentre que altres no es començaran fins més endavant, perquè s’hauran de realitzar més a prop del moment en què es realitzi l’obra, que començarà pròpiament el 2008. Es dóna per tractat. b) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 5. Quins criteris ha presentat i pensa defensar l’Ajuntament de Barcelona en la Comissió Paritària constituïda conjuntament amb la Generalitat de Cata- lunya per a l’elaboració del nou Pla Territorial Secto- rial d’Equipaments Comercials (PTSEC)? La Sra. Fandos comenta que el mes de desembre es va aprovar la Llei d’equipaments comercials que, si bé és cert que marca criteris generals sobre la ubi- cació de grans superfícies, també ho és que tot que- da molt centrat en el futur Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC). Aquesta llei diu que aquest Pla s’elaborarà en el marc d’una Comis- sió paritària formada per representants de la Genera- litat i de l’Ajuntament. Creu que aquesta Comissió ja s’ha constituït, i en aquest sentit planteja la seva pre- gunta. El Sr. Portabella diu que, efectivament, l’Ajunta- ment ha de negociar amb la Generalitat amb uns cri- teris que els diferencien una mica d’altres ciutats, so- bretot per motius de població i de capitalitat. Pel que fa a la població, s’ha posat sobre la taula el fet que es tendeix a creure que Barcelona perd població quan en realitat l’està incrementant. Pel que fa a la capitali- tat, s’ha destacat que, per aquest motiu, Barcelona és capaç d’atreure compradors de la resta del país i a escala internacional, especialment en relació al sec- tor turístic. S’ha manifestat la voluntat explícita de ser una ciutat on el comerç sigui important, tingui una gran diversitat de productes, i alhora s’hi puguin tro- bar productes molt especialitzats. Això s’ha plantejat sobre la base de defensar el co- merç de proximitat de petit i mitjà format, en eixos co- mercials al carrer, és a dir, el comerç urbà, perquè no són defensors de les grans superfícies, tot el contrari. Tot i així, entenen que hi ha d’haver un equilibri, i és per això que, atès que hi ha hagut una disminució en relació als metres regulats per la Generalitat, en aquest PTSEC, en relació amb els anteriors, hi haurà d’haver més metres comercials a Barcelona. Les ne- gociacions són molt cordials, i creu que acabaran en- tre aquesta setmana i la vinent. La Sra. Fandos es mostra d’acord amb que s’ha de prioritzar el comerç de proximitat, els eixos comer- cials i el comerç urbà, però diu que li ha semblat en- tendre que d’alguna manera l’Ajuntament creu que hi ha d’haver més grans superfícies a la ciutat. Estan d’acord amb que hi ha d’haver un equilibri, però cre- uen que la ciutat ja està molt saturada de grans su- perfícies, perquè finalment això és el que importa als comerciants. Així doncs, voldria saber si aquest PTSEC permetrà l’ampliació del sostre comercial de grans superfícies a Barcelona. El Sr. Portabella creu que no es deu haver explicat gens bé, perquè explícitament ha dit que no era de- fensor de les grans superfícies. D’altra banda, desta- ca l’habilitat de la Sra. Fandos per preguntar per una cosa i finalment donar-li la volta per parlar d’un altre tema. A continuació diu que el PTSEC té un període de vigència de quatre anys, i això permet anar-lo adaptant al moment econòmic que viu la ciutat. Per tant, reconeixent la pròpia vulnerabilitat, entén que cal trobar un equilibri, perquè no pot ser que, quan la població està creixent i venen més turistes que mai, quan s’estan creant dos nous barris de 20.000 perso- nes, no es pugui ampliar l’oferta comercial per sobre de 1.300m2 a la ciutat de Barcelona. Això no enco- breix cap voluntat a favor de les grans superfícies, perquè no hi creuen. La posició de l’Ajuntament ha estat des del principi defensar el comerç urbà, però entén ha de seguir sent equilibrat d’acord amb les no- ves circumstàncies. Es dóna per tractada. 6. Quin seguiment i quantes actuacions inspecto- res ha realitzat l’Ajuntament de Barcelona a instànci- es de denúncies de ciutadans o per iniciativa pròpia sobre les activitats econòmiques que s’anuncien al carrer? De quins mitjans disposa l’Ajuntament de Bar- celona per fer aquestes actuacions? Quins han estat els resultats d’aquestes actuacions? La Sra. Fandos diu que la ciutat està plena de car- tells enganxats a les persianes d’habitatges i comer- ços, als pals, als cotxes, etc., on s’anuncien diferents activitats econòmiques. Més enllà que sigui un com- portament incívic, que correspondria tractar en una altra Comissió, voldria entrar en el contingut del que s’anuncia, perquè sovint es tracta d’activitats econò- miques, que vindrien a ser el “top manta” dels ser- veis, atès que darrera hi podria haver empreses que no cotitzin ni paguin els seus impostos. A continuació formula la pregunta, entenent que aquests cartells contenen dades que permetrien la identificació dels anunciants. El Sr. Portabella diu que no li pot donar xifres exac- tes dels cartells que es retiren perquè és molt difícil de recopilar, ja que es fa d’ofici des de diferents ins- tàncies: districtes, Guàrdia Urbana o l’àrea de via pú- blica de la ciutat. En tot cas, diu que si aconseguei- xen les dades els les faran arribar. La Sra. Fandos creu que no han entès la pregunta, perquè no es referia al vessant cívic de treure els car- tells enganxats, sinó al seguiment que es fa des de l’àrea de Comerç, o des d’alguna altra àrea, del fet que les activitats que s’anuncien corresponguin real- ment a empreses legalment constituïdes, és a dir, dur a terme activitats d’inspecció de les activitats anun- ciades. Com que creu que no deu tenir la resposta, a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006896 donat que no s’ha entès la pregunta, li ofereix al Sr. Portabella que els la doni per escrit. El Sr. Portabella entén que, per poder analitzar tots els papers que hi ha als fanals, l’inspector municipal hauria de ser un “superman”, i que realitzar aquest ti- pus d’inspecció podria arribar a col·lapsar una admi- nistració. Per això no creu que hi hagi cap ciutat que ho faci. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 7. Quines mesures s’han previst per garantir que la moda projectada des de la ciutat de Barcelona se- gueixi tenint el reconeixement i el prestigi que ha tin- gut fins ara respecte a la resta d’Espanya i a escala internacional? La Sra. Mejías diu que, en els darrers mesos, hi ha hagut una mena de serial sobre la continuïtat de la passarel·la de moda de Barcelona, i sembla que final- ment no tindrà continuïtat. Creu que, sent Barcelona la ciutat del disseny, aquesta és una pèrdua de com- petitivitat i de projecció molt important. El seu Grup no entén les raons per les quals s’ha deixat de finan- çar, si bé aquest finançament venia de la Generalitat, ja que les administracions d’altres països també feien importants inversions en les seves passarel·les. En el marc d’aquesta situació, formula la pregunta. El Sr. Portabella agraeix que la Sra. Mejías mostri aquesta sensibilitat sobre el tema i que qüestioni l’es- tratègia de tenir una sola passarel·la a tot l’estat, con- cretament la passarel·la Cibeles a Madrid, que era l’estratègia del Partit Popular quan governava a l’es- tat espanyol. A continuació, comenta que la principal tasca de l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de la moda és estar atents al que succeeix, perquè és un món molt dinàmic i complex, mantenint una estreta relació amb els principals actors com Moda FAD, el Circuit, la passarel·la BCN Fashion Week –que ha passat a ser la Passarel·la Barcelona–, o la recent incorporació de Bread&butter, així com també estar en contacte amb les escoles de disseny com l’ESDi (Escola Superior de Disseny). Pel que fa a la nova Passarel·la Barcelona, comen- ta hi va haver molt poc temps per preparar-la, i expo- sa com van anar els fets: en un principi es va acordar que la BCN Fashion Week durés fins al mes de ge- ner, però finalment van decidir acabar abans; hi va haver alguns dissenyadors que desfilaven en aquesta passarel·la que volien continuar desfilant, i van deci- dir posar ells mateixos el que faltava per preparar la Passarel·la Barcelona, complementant el que els ha- via donat la Generalitat, que era considerable, tot i que inferior a altres vegades; van venir a l’Ajuntament amb un cert retard i, tot i que, com sempre, se’ls van oferir alguns serveis, finalment no es van poder fer per dificultat d’encaix en el programa. El que sembla més complicat és la possibilitat d’or- ganitzar una súper–passarel·la que uneixi els disse- nyadors de la Passarel·la Barcelona amb el Bread&- butter, perquè els primers estan interessats per la moda urban i els segons per la moda casual, i sembla que no acaba de lligar. El Sr. Portabella lamenta aquesta situació, i informa que s’han fet ja dues reu- nions amb la Fira i amb els organitzadors de la Passarel·la Barcelona per veure si es poden sincro- nitzar els diversos interessos i arribar a un acord en- tre tots els participants. La Sra. Mejías diu que és cert que, durant l’últim mandat del Partit Popular, es va proposar unificar les passarel·les de Barcelona i Madrid per fer-les més competitives, i els que tenien responsabilitats en l’àm- bit de la promoció econòmica ja van dir que no era una bona solució perquè era positiu fomentar la com- petitivitat entre Barcelona i Madrid. Per contra, recri- mina el fet que la Passarel·la ha desaparegut amb l’arribada d’ERC a la Conselleria de Comerç. A continuació, considera que no és positiva la solu- ció de fer la Passarel·la juntament amb el Bread&butter, o d’apostar pel FAD o pel Circuit per- què, tot i que està bé que es continuï fomentant una bona relació i s’intenti projectar dissenyadors novells, no aporta a la ciutat la mateixa projecció que aporta- va la Passarel·la Gaudí. La desfilada que va fer Custo Dalmau a la darrera Passarel·la Barcelona va tenir una projecció per a la ciutat més gran que la del Bread&butter o qualsevol altra de dissenyadors no- vells. Finalment, conclou que aquesta és una pèrdua que difícilment es recuperarà, i creu que caldria fer un es- forç per recuperar els nivells de competitivitat i pro- moció en l’àmbit internacional assolits amb la Passarel·la Gaudí. El Sr. Portabella destaca que és molt positiu tenir el Bread&butter a Barcelona i que hagi allargat el seu contracte amb la Fira després de l’èxit del primer any, però entén que és un tipus de moda que no és l’espe- cialització dels dissenyadors d’aquí més reconeguts. A continuació, es mostra en desacord amb el que ha dit la Sra. Mejías relatiu a la desfilada de Custo. Considera que la desfilada d’aquest dissenyador ha tingut molta repercussió mediàtica en l’àmbit interna- cional, i és remarcable que això s’hagi fet en només pocs mesos. És més, remarca el fet que aquesta Passarel·la ha tirat endavant amb l’aportació econò- mica de diversos modistos–empresaris, i no creu que s’hagi fet una excepció amb Custo Dalmau. També remarca el fet que tant la Passarel·la Barcelona com el Bread&butter han tingut un ressò similar en l’àmbit internacional, i creu que això té molt mèrit en el cas d’una passarel·la muntada en tant poc temps. Con- clou dient que continuaran treballant sobre aquest tema. Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi- dència aixeca la sessió a les divuit hores i trenta mi- nuts. NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 897 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Acta de la sessió celebrada el dia 14 de febrer de 2006 i aprovada el dia 14 de març de 2006 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de febrer de 2006, s’hi reuneix la Co- missió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Am- bient, sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Francesc Narváez i Pazos, Xavier Florensa i Can- tons, Joan Puigdollers i Fargas, Eduard García i Plans, Emma Balseiro i Carreiras i Alberto Villagrasa i Gil, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Ma- ravillas Rojo i Torrecilla, Marina Subirats i Martori i Magda Oranich i Solagran. S’obre la sessió a les divuit hores i trenta minuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. La Sra. Mayol dóna la paraula al Sr. Puigdollers per plantejar una qüestió d’ordre. El Sr. Puigdollers exposa que en l’última comissió informativa, el Grup de Municipal de CiU va formular una pregunta oral sobre el tema de les interrupcions del subministrament elèctric a la ciutat de Barcelona, i que Sr. Narváez es va comprometre a enviar-ho per escrit. Es va acceptar, però el va sorprendre que el dia 7 de febrer es publiqués en un diari que “Barcelo- na sufre cada dia un corte de luz de más de una hora”, la mateixa informació que la Sra. Presidenta de la Comissió els traslladà, l’endemà, dia 8 de febrer. Posa de manifest que aquest comportament no està dintre del bon funcionament democràtic de l’Ajuntament i d’aquesta Comissió, i per tant, anuncia, que ho portarà a la Junta de Portaveus, perquè consi- dera intolerable que es produeixin fets com aquest. Agraeix les explicacions del Sr. Narváez, però con- sidera molt greu que el proposant d’una pregunta s’assabenti de la resposta primerament per la premsa de la ciutat. La Sra. Mayol respon que té raó i, com a regidora, assumeix la responsabilitat, atès que va ser una ges- tió feta des del seu gabinet, tot i que de seguida es van demanar disculpes. El Sr. Narváez dóna explicacions de per què es va produir aquest procediment equivocat, que, entre al- tres qüestions, va ser per un malentès. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comunica la resolució se- güent: 1. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte de control centralitzat de l’enllumenat públic de Barcelona i la gestió ener- gètica dels consums elèctrics de les instal·lacions, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 270.000 euros. b) Mesures de govern c) Informes III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 1. Resoldre les al·legacions presentades en relació a la modificació íntegra de l’annex sobre captació so- lar tèrmica de l’Ordenança general del medi ambient urbà, i la modificació puntual dels articles 177 del Tí- tol VI, Gestió de Residus i 246 del Títol IX, Infraccions i sancions, de l’esmentada Ordenança, en el sentit de desestimar les al·legacions formulades pel Grup Mu- nicipal de Convergència i Unió, estimar en part les al·legacions fetes per l’Associació de Promotors Constructors i Constructors d’Edificis de Barcelona i Província, per l’Associació de Professionals de les energies renovables de Catalunya (APERCA), i pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i estimar les al·le- gacions formulades per Aiguasol Enginyeria (en da- tes 1 i 5 de desembre de 2005). Totes elles presenta- des en la fase d’exposició pública, d’acord amb els informes tècnics que figuren a l’expedient de 29 de desembre de 2005 i assumides en la seva totalitat pel director de Serveis d’Infrastructures Urbanes, el 16 de gener de 2006. Aprovar definitivament, amb les esmenes al text estimades, l’esmentada modificació i publicar-la al Butlletí Oficial de la Província. El Sr. Puigdollers comenta el to de l’Agència d’Energia de Barcelona en rebutjar totes les al·le- gacions presentades per CiU, i li sembla estrany que les al·legacions de la empresa Aiguasol hagin estat acceptades al cent per cent. Per tal motiu, vol saber quin ha estat el criteri de l’Agència d’Energia de Bar- celona per rebutjar d’aquesta manera duríssima les al·legacions que presenta un Grup municipal de l’opo- sició, així com institucions importants de la Ciutat i, en canvi, han estat acceptades, fil per randa, les que presenta una enginyeria. Explica que el seu Grup ha argumentat que seria millor adaptar l’Ordenança d’energia solar tèrmica de Barcelona quan entri en vigor el nou Codi de la Edifi- cació Estatal, atès que ja serà d’obligat compliment. Com a última consideració, diu que aquesta és una ordenança que parteix de la discutible aplicació de l’anterior Ordenança d’Energia Solar de Barcelona, i que moltes de les instal·lacions que s’han posat en marxa en l’aplicació d’aquesta normativa, avui tenen molts problemes de funcionament. D’altra banda, els sembla exagerat el programa de control i vigilància d’aquestes instal·lacions, quan s’oblida el rigor en al- tres programes de manteniment que, segurament, des d’un punt de vista ciutadà, són més prioritaris. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006898 Anuncia la reserva de vot perquè hi ha una propos- ta d’acord del seu Grup municipal en aquesta Comis- sió, que va en la línia d’aquesta ordenança, i en fun- ció del procediment del govern municipal, acabaran de decidir el vot en el proper Plenari. La Sra. Mayol considera que les al·legacions han estat contestades amb arguments, i en les respostes per part de l’Agència, no s’aprecia cap sortida de to o comentari inadequat. El que hi ha són arguments que justifiquen el perquè de la desestimació. Explica que Aiguasol és una auditoria a la qual l’Agència va encarregar una anàlisi de l’estat de les instal·lacions per tenir informació abans de modificar l’ordenança, i per tant han fet unes aportacions que han semblat d’interès. L’Institut per a la Diversificació de l’Estalvi Energè- tic ha participat i coneix els principis del referit nou Codi Tècnic de l’Edificació Estatal, i per això es va començar el tràmit de la modificació de l’Ordenança, amb la salvaguarda d’una Disposició Addicional, en cas que hi hagués dissonància amb la llei superior. Assegura que el nou Codi inclourà l’obligatorietat de la instal·lació de l’energia solar tèrmica en els pa- ràmetres que l’Ordenança contempla, i que cinquanta ordenances vigents en el conjunt de l’Estat, incloent- hi la de Madrid, estant incorporant les millores que s’estan introduint en l’ Ordenança de Barcelona. Referint-se a la intervenció del Sr. Puigdollers so- bre les dificultats d’aplicació de la vigent ordenança i el mal funcionament d’algunes instal·lacions, diu que la Taula d’Energia Solar, en reunions amb promotors, constructors, les ONG, la FAV, COAC, el Col·legi d’Aparelladors, d’Enginyers i instal·ladors, i fent ba- lanç de l’aplicació de l’Ordenança, s’han detectat pro- blemes de manteniment. Manifesta que no comparteix les reflexions del Sr. Puigdollers i desitja que abans de Plenari es puguin apropar posicions. El Sr. Puigdollers llegeix un escrit de la Universitat Politècnica de Catalunya sobre l’aplicació de l’Orde- nança vigent d’energia Solar tèrmica a la ciutat de Barcelona, del període de gener a juliol de l’any 2002, informant que no està equilibrada la implantació del nombre de col·lectors amb el nombre de vivendes. La Sra. Mayol indica que els tècnics de la Universi- tat Politècnica i del COAC han treballat en la Taula Solar i són responsables, en bona part, de les modifi- cacions. I, tot seguit, dóna la paraula al Sr. Romero, gerent de l’Agència de l’Energia de Barcelona. El Sr. Romero opina, tot i que desconeix el contin- gut de l’informe, que la diferència que hi ha en les su- perfícies referides, provablement es deu a què no tots els edificis estan sotmesos a l’Ordenança Solar. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A, amb la reserva de vot de CIU i PP. IV) Part decisòria a) Propostes d’acord b) Proposicions Del Grup Municipal CIU: 2. Instar a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida perquè en el seu programa de sub- vencions relacionades amb el medi ambient, concre- tament les referides a la dotació de plaques solars, es prevegi un ajut econòmic als propietaris o comunitats de propietaris d’edificis privats de fins al 50% del cost de la nova instal·lació de plaques solars i sistemes d’acumulació. El Sr. Puigdollers posa sobre la taula una mesura incentivadora que parteix de l’experiència de l’Ajunta- ment de l’Hospitalet de Llobregat, amb un programa de dotació de plaques solars als edificis del seu muni- cipi, i ajuts econòmics als propietaris fins al 50 per cent del cost en la nova instal·lació de plaques solars i sistemes d’acumulació perquè considera que l’Admi- nistració ha de donar als ciutadans instruments de promoció que facilitin l’aplicació de les ordenances d’obligat compliment. La Sra. Mayol respon que, havent-ho tractat amb l’Institut del Paisatge Urbà que és competent per ator- gar aquest tipus d’ajuts, i des del plantejament que el Sr. Puigdollers fa, expressa el vot afirmatiu a la pro- posta, tot i advertint que les dificultats en la implanta- ció de l’energia solar a Barcelona, és posar d’acord tots el propietaris d’una mateixa finca, a part de difi- cultats de tipus estructurals. I veient que és molt complicat, s’ha encomanat la gestió a l’Institut Paisatge Urbà, així com a tota l’àrea política d’energia global de l’Ajuntament, a millorar l’eficiència energètica dels edificis existents, més que fer un gran esforç d’implantació d’energia solar en els referits edificis. Per tant, voten favorablement la proposta, sabent que en qualsevol cas pot haver el handicap de gestió. El Sr. Puigdollers agraeix la proposta favorable del Grup de Govern. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP. S’aprova Del Grup Municipal PP: 3. Que tota la informació relativa als serveis muni- cipals de l’Ajuntament de Barcelona es realitzi, com a mínim, en ambdues llengües oficials, sense perjudici de realitzar-les en les llengües que siguin necessà- ries. El Sr. Villagrasa manifesta que en alguns mitjans de difusió de l’Ajuntament, sobretot els referits als serveis municipals, no compleixen amb el bilingüisme de l’Administració de cara al ciutadà. Posa d’exemple que la segona fase d’una campanya sobre la recollida de mobles, s’ha informat en cinc idiomes, entre altres el francès, l’anglès, l’àrab i l’urdú, però que no inclo- uen el castellà. El Sr. Narváez assenyala que acceptar aquesta proposta seria incomplir la Llei perquè a Catalunya hi ha una llei sobre l’ús de la llegua a les Administra- cions Públiques, aprovada per la Generalitat de Catalunya, així com la Carta Municipal. El Sr. Villagrasa nega que la proposició indueix a in- complir la Llei; el que es vol és que s’informi en català, en castellà i en aquelles llengües que siguin necessà- ries. No troba bé que l’Ajuntament enviï la guia del contribuent en català i castellà, i per a cobrar una mul- ta, també; però, en canvi, per oferir serveis tot en cata- là. Demanen que en la informació i els comunicats que faci l’Ajuntament, s’utilitzi el català i el castellà, perquè en una societat bilingüe el ciutadà hi té dret. NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 899 El Sr. Puigdollers anuncia que votaran en contra la proposició del Grup Popular, entre altres raons, diu, perquè no hi ha societats bilingües, que és un error conceptual sistemàtic del Partit Popular, tot i que hi ha gent que com a idioma matern en té un i altre gent en té un altre; i si el Sr. Villagrasa es queixa perquè l’Ajuntament de Barcelona ha fet un fullet en diferents idiomes i en català, menys en castellà, i el seu Grup es queixa que en el Districte del Sr. Narváez també s’ha fet un fullet només en castellà, i per tant incom- plint la Llei que ens acaba de citar el Sr. Narváez. El Sr. Narváez, tot i la polèmica bastant habitual amb el Grup del PP, manifesta que l’Ajuntament de Barcelona, quan un ciutadà diu que només vol rebre informació en castellà, la hi dóna, mantenint el com- pliment de la Llei que aprovada pel Parlament de Catalunya i ratificada pel mateix Ajuntament de Bar- celona en la Carta Municipal. La Sra. Mayol dóna la paraula al Sr. Villagrasa, tot i que ha esgotat el segon torn, sense que això esta- bleixi un precedent. El Sr. Villagrasa per contestar al Sr. Puigdollers, diu que negar que la societat barcelonina és bilingüe, és negar la realitat, sense que això generi polèmica al carrer, al contrari, el problema el té l’Administració, atès que des dels seus organismes oficials s’ha de dirigir al ciutadans en les dues llengües sense que ho hagin de demanar. El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU i el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Es re- butja. c) Mocions V) Part de control a) Precs b) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 4. A 31 de desembre de 2005, quants pals hi havia a la via pública, i quina longitud de cablejat aeri hi ha- via al municipi de Barcelona? S’ha marcat algun ter- mini el govern municipal per soterrar tot el cablejat aeri que encara existeix a la nostra ciutat? Especificar aquesta informació detallada per cadascun dels ser- veis que utilitzen cablejat aeri. El Sr. Puigdollers assenyala problemes de mante- niment en la gestió forestal del parc de Collserola, que ha posat en evidència la recent nevada, amb in- terrupcions dels serveis públics per la caiguda d’ar- bres sobre línies que se sostenien en pals i cablejat aeri. El Sr. Narváez contesta que a causa de la fusió de les tres companyies de subministrament, Barcelona no té encara l’inventari de la totalitat de pals de l’en- llumenat públic, però li farà arribar tan bon punt el tin- gui enllestit, i li assegura que tant els pals com el cablejat aeri existent estan dintre de la normativa. Informa, d’una banda, que el conveni amb FECSA- ENDESA, estableix l’eliminació total d’aquestes línies aèries abans de l’any 2012 pel que fa a l’espai urbà, no el forestal, i si n’hi ha algunes de provisionals en l’interior d’aparcaments, en espera de transformació, quan el solar s’urbanitza queden limitades totalment. D’altra banda, informa que el Pla Integral de Manteni- ment projecta soterrar 27 quilòmetres de cablejat aeri, actualment sobre pals de fusta. El Sr. Puigdollers demana el compliment de Carta Municipal, i per tant de la llei on es preveu l’eliminació del cablejat aeri; i en relació al conveni amb FECSA, el seu Grup va formular per escrit la pregunta en rela- ció a l’incompliment del temps d’interrupció i de les estacions de transformació. Finalment, pregunta si el cablejat aeri només afec- ta l’electricitat o també al telèfon. El Sr. Narváez contesta que la intenció de l’Ajunta- ment es anar substituint aquests elements de forma ràpida, però cal comptar amb el propietari que és FECSA-ENDESA. Acaba dient que farà arribar als Grups la informació que els faciliti FECSA-ENDESA. Es dóna per tractada. 5. En quin estat de tramitació està el projecte per a la protecció i remodelació de la façana marítima de Barcelona, i en quina situació està la licitació de les obres per tal que es compleixi el compromís d’iniciar- les durant el 2006 i que es puguin utilitzar durant la temporada del 2007? El Sr. Puigdollers pregunta si el projecte ha estat aprovat i en quina data, i qui finançarà la reposició provisional de sorra, si l’Ajuntament de Barcelona o el Ministeri. La Sra. Mayol respon que el projecte executiu està en fase de redacció, no de licitació, i que s’ha acordat amb la Delegació de Costes, que el Ministeri de Medi Ambient executarà i finançarà al cent per cent les obres, amb caràcter d’urgència, i directament amb les seves empreses per tal de començar abans de l’estiu la reposició 200.000 metres cúbics de sorra a la platja de la Barceloneta, de l’aportació total d’un milió de metres cúbics. Considera absolutament garantit que les platges de Barcelona estaran en perfectes condicions de bany aquest estiu, si bé les obres de construcció dels espi- gons, provablement no començaran fins al mes d’oc- tubre. Explica que, en cas que hi hagués un temporal el mes d’octubre, el Ministeri no fa cap inversió que es malbarati, perquè la sorra de les platges de Barcelo- na, segons diuen els tècnics, no s’enretira molt lluny, i serveix per estabilitzar la nova que s’hagi de posar. El pressupost va íntegrament a càrrec dels 67.070 mi- lions d’euros que inicialment estaven previstos, tot i que fins que el projecte no sigui definitiu, no se sabrà l’import total. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 6. A quan ascendeixen els danys al mobiliari urbà de la ciutat de Barcelona durant l’any 2005 i quin és el cost, el causant i les actuacions per restablir el per- judici? El Sr.Villagrasa es refereix als actes vandàlics a la ciutat que perjudiquen a la qualitat de vida del ciuta- dà, amb sensació d’impunitat i d’inseguretat, motiu per el qual s’ha aprovat la nova Ordenança de Convi- vència. El Sr. Narváez dóna dades de l’àrea de Manteni- ment que mostren que la ciutat de Barcelona no és es especialment víctima d’actes de vandalisme com- parada amb altres ciutats. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006900 Relaciona i quantifica, seguidament, els elements que pateixen alguna destrossa: fitons, baranes i bancs, 217.000 euros; senyals de trànsit, 98.000 euros; fonts públiques, 14.000 euros; contenidors d’escombraries i de reciclatge, 406.000 euros; pape- reres 190.000 euros; enllumenat públic 894.000 euros; i d’aquests últims, no imputables a la circulació serien 120.000 euros i imputables 746.000 euros, del que es dedueix que, el major cost per danys al mobi- liari urbà de la ciutat és degut a cops de vehicles. Dels detectats com a causants, s’ha pogut recuperar 382.000 euros de les companyies d’assegurances, però els conductors responsables dels danys que no han donat compte a l’autoritat municipal, sí que se’ls ha de considerar autors d’actes vandàlics. El Sr. Villagrasa se n’alegra, ara que ja se sap qui- nes són les despeses per malmetre el mobiliari urbà, i recorda que en la Comissió de setembre del 2003 es va dir que no se sabia. Veu que són les mateixes xi- fres del 2003, sobre danys vandàlics més amortitza- ció. Reitera que cal aplicar la nova l’Ordenança sense complexos i amb autoritat. Afirma que no pot resultar barat ser incívic, i que l’any 2004, només es va cobrar el 25 per cent de les sancions per destrosses en el mobiliari urbà o actes incívics, i per donar exemple, confia que els joves d’alguns Partits Polítics que enganxen cartells en es- pais no autoritzats, se’ls farà netejar els carrers o els espais que embrutin, per condonar la sanció. Demana que millorin els sistemes de cobrament d’aquestes sancions i espera que amb la nova Orde- nança s’aconseguirà, ja que el perjudicat es el ciuta- dà. Puntualitza que mai no han dit que la Guàrdia Ur- bana no faci el que li correspon, si no que falten mitjans. El Sr. Narváez assegura que amb aquest tema l’Ajuntament de Barcelona és molt contundent, i que, si hi ha un fet demostrable, l’Ajuntament obre un ex- pedient sancionador i cobra la multa. La contundèn- cia amb què actua l’Ajuntament, l’ha demostrat la de- tenció de més de 300 persones per fer grafits. Considera que el que diu el Sr.Villagrasa és un sub- terfugi de crítica a la Guàrdia Urbana, i dir que hi ha falta de mitjans és un error, perquè detenir in fraganti 300 persones fent grafits demostra que hi ha molts recursos i acció. Es dóna per tractada. 7. Quina és la valoració del govern municipal sobre l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre l’Institut de Parcs i Jardins de Barcelona i quins aspectes s’adoptaran per millorar els serveis de Parcs i Jardins i per garantir la transparència en la forma de gestió i contractació de Parcs i Jardins de Barcelona? La Sra. Balseiro fa referència al recent informe de la Sindicatura de comptes publicat en relació a 1.700 expedients de l’Institut Municipal del Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, tramitats en- tre els anys 1997 i 2001, dels quals se’n van estu- diar 101 i es van trobar irregularitats en un centenar per incompliments de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques; i que analitzat el 6% de la contractació, se’ls planteja el dubte sobre la con- tractació total. Aquesta pregunta neix per la difusió d’aquests fets en els mitjans de comunicació i els debats en el Par- lament de Catalunya, i per l’interès del seu Grup per conèixer la valoració que fa l’Equip de Govern, i en particular la presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. La Sra. Mayol recorda a la Sra. Balseiro que, en el Consell d’Administració del desembre passat, es va lliurar al Sr. Basso una còpia de l’informe de la Sindi- catura de Comptes i el del mateix Institut Municipal de Parcs i Jardins. No obstant això, assegura que els farà a mans una altra còpia. Valora el detall amb què està efectuat l’informe de la Sindicatura de Comptes, i repeteix les paraules di- tes pel Síndic, Sr. Alexandre Padrós, en el Parlament de Catalunya la setmana anterior: “...un incompliment d’aspectes formals, però sense existència de respon- sabilitat comptable..”, per tant, diu la regidora, no hi ha cap indici de delicte a la gestió de Parcs i Jardins, atès que, altrament, la Sindicatura ho hauria dirigit a la Fiscalia. No nega certa discrepància de criteris davant del dubte manifestat per la Sindicatura sobre la validesa dels assentaments comptables amb suport informà- tic, i no en paper, en la gestió econòmica de l’Ajunta- ment. En qualsevol cas, les millores suggerides per la Sindicatura l’any 2001 s’han incorporat detalladament en l’informe, i s’han efectuat canvis qualitatius i subs- tantius per millorar el funcionament de Parcs i Jar- dins. La voluntat és millorar la gestió, així ho tenen pre- sent, i així s’ha escrit en dues pàgines de l’informe, on s’expliquen també les accions internes de forma- ció dintre de Parcs i Jardins. Això és la valoració que fa com a presidenta i com a govern. La Sra. Balseiro diu que el Síndic de Comptes ha informat del incompliment de la Llei de Contractes en l’adjudicació pel procediment de concessió de servei públic de molts quioscos a parcs i jardins de la Ciutat, doncs no considera un servei públic aquestes instal·- lacions, i en els contractes d’arrendament financers també cita irregularitats d’imputació de despeses del pressupost, fent passar, en alguna casos, despesa corrent per inversions. Ho considera una falta greu de la Llei de Contractes i de la Llei d’Hisendes Locals. També assenyala que falten les actes de replanteig previ, i el certificat preceptiu d’existència de crèdit, havent-hi únicament la fiscalització amb caràcter pre- vi, limitat i referit exclusivament a un plec de clàusu- les, amb independència dels contractes que en aquell moment estigui sent objecte de fiscalització. Que manca molta informació respecte a la capaci- tat d’un contractista, obligacions de pagaments a la Seguretat social i a la Hisenda pública. Que en el procediment negociat sense publicitat o adjudicació directa no es compleix la normativa de contractació, i s’han detectat irregularitats en el perío- de del 1997 fins al 2001, i que es fa l’adjudicació i després s’aprova la despesa, que es fraccionen el contractes importants en varis de menors, per evitar els requisits que marca la Llei. Qüestiona la constitució de les meses de contracta- ció i els informes per justificar l’adjudicació a una em- presa en concret, i a les factures no consta amb clare- dat ni la data, la persona, el nom i càrrec del responsable d’acreditar la realització d’un servei i, fins i tot, s’han pagat abans de la formalització del contracte Recorda a la Sra. Presidenta que l’informe de fis- calització a posteriori del Compte General de l’any 2004, emès per l’Interventor de l’Ajuntament, va ana- NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 901 litzar contractació de Parcs i Jardins, i de dotze expe- dients, i en nou hi van trobar irregularitats. Per tant, no ho considera una qüestió puntual, i que s’han tor- nat a reproduir les mateixes irregularitats en la con- tractació que va enumerar la Sindicatura de Comptes en el seu informe referent al període 1997 al 2001, així com en despeses diverses no prou justificades en adquisició de bitllets d’avió, de restaurants, etc. Respecte a les obres que va fer Parcs i Jardins per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, diu que es van cobrar factures de l’Ajuntament, per un import de 913.105 euros, i que l’execució corresponia a poc més de 600.000 euros i, per tant, que Parcs i Jardins ha cobrat 325.000 euros de l’Ajuntament de Barcelo- na sense que, en canvi, s’hagin executat les obres corresponents. Finalment, esmenta al seu Grup que demana permissivitat zero en els incompliments de la Llei de contractes i autoritat a favor de la transparència de Parcs i Jardins i del conjunt d’Instituts i Empreses Municipals, i que tornin a presentar en aquesta Co- missió un conjunt de mesures per tal d’evitar que aquesta situació es torni a produir. La Sra. Mayol respon que si la situació era tan greu com la descriu, ha trigat molt a reaccionar després de llegir l’informe del Síndic, l’informe de Parcs i Jardins –presentat el mes de desembre– i del debat que es va dur a terme en el Consell d’Administració, on el seu Grup va participar. I com a segona qüestió, diu que podria rebatre la intervenció de la Sra. Balseiro, però creu que és mi- llor recomanar-li que llegeixi i analitzi, ben a fons, l’in- forme presentat fa dos mesos. Per tant, adverteix que no en farà cap de nou a la Comissió, atès que aquell dóna resposta a les crítiques i destaca el avenços re- alitzats dintre de la Institució, per corregir tota mena de deficiències, gràcies a l’esforç efectuat pels actu- als gestors de Parcs i Jardins. La Sra. Balseiro pregunta a la Sra. Presidenta si pot afirmar que, l’any 2005, Parcs i Jardins no ha in- corregut en cap irregularitat o incompliment de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. La Sra. Mayol respon que té tota la seguretat que Parcs i Jardins ha funcionat molt bé l’any 2005 i es remet a la informació que els va fer arribar, com a dit. La Sra. Balseiro insisteix a preguntar-li si ho pot as- segurar. La Sra. Mayol observa que introduir la crispació en el debat no li dóna la raó. Dóna les gràcies als assis- tents i dóna per acabada la sessió. Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi- dència aixeca la sessió a les dinou hores quaranta- cinc minuts. Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial Acta de la sessió celebrada el dia 15 de febrer de 2006 i aprovada el dia 15 de març de 2006 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de febrer de 2006, s’hi reuneix la Co- missió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territo- rial, sota la presidència de l’Im. Sr. José Cuervo i Argudín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Assumpta Escarp i Gibert, Montserrat Ballarín i Espuña, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras i Àngeles Esteller i Ruedas, assistits pel secretari general de la Corpo- ració, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents els Srs. i la Sra.: Lluís Mata i Remolins, interventor general, Alfredo Jorge Juan i Andrés, gerent del Sector de Serveis Generals, Joan Raurich i Llach, director de Pressupostos, Pilar Miras i Virgili, directora de Patrimoni, i Ricard Domingo i Clarós, director d’ICB. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes. També hi és present en qualitat de ponent de la Comissió de seguiment i control de BTV l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda. S’obre la sessió a les nou hores i trenta minuts I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. El Sr. President inicia la sessió i dóna pas al debat dels assumptes de la Comissió de Seguiment i Con- trol de BTV, el contingut del qual es transcriu en els punts 24 a 27 d’aquesta acta. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sant Andreu De la gerent municipal, de data 28 de novembre de 2005, que aprova el plec de clàusules i adjudica a la societat Consultor de Ingeniería Civil, SA el contracte de la direcció d’obres del casal de gent gran Navas, per als exercicis 2005-2007, i per un import de 26.680 euros. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006902 2. Districte de Sant Andreu De la gerent municipal, de data 28 de novembre de 2005, que aprova el plec de clàusules i adjudica a la societat Consultor de Ingeniería Civil, SA el contracte de la direcció d’obres del carrer Tiana, passeig Gua- yaquil i llosa Baró de Viver, per als exercicis 2005- 2007, i per un import de 25.100 euros. 3. Sector de Serveis Generals De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que adjudica a la societat Copredije, SA el con- tracte de coordinació en matèria de seguretat i salut, i de coordinació d’activitats empresarials de les obres i actuacions de manteniment dels edificis, instal·la- cions i dels elements de la via pública dels deu Dis- trictes i de quatres Sectors d’actuació municipal, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 118.148,76 euros. 4. Sector de Serveis Generals De la gerent municipal, de data 30 de desembre de 2005, que declara desert el concurs i anul·la la des- pesa del contracte de les obres de remodelació de les plantes 3a i 4a de l’edifici del carrer d’Avinyó, 32, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 307.520,71 euros. 5. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 7 de desem- bre de 2005, que dóna compte de la formalització d’un crèdit a curt termini amb la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, per un import de 50.000.000 euros. 6. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 17 de desem- bre de 2005, que dóna compte de la formalització d’un crèdit a curt termini amb el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA), per un import de 60.000.000 euros. 7. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 22 de desem- bre de 2005, que dóna compte de la signatura d’un crèdit a curt termini amb la Caixa d’Estalvis de Catalunya, fins a un límit màxim de 6.000.000 euros. 8. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 5 de gener de 2006, que dóna compte de la formalització d’un prés- tec a llarg termini amb el Banco de Bilbao Vizcaya Ar- gentaria (BBVA), per un import de 20.000.000 euros. 9. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 21 de desem- bre de 2005, que aprova modificacions de crèdit del Pressupost 2005 (Generació de crèdits per ingres- sos), per un import de 2.564.470,45 euros. 10. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 20 de desem- bre de 2005, que aprova modificacions de crèdit del Pressupost 2005 (Generació de crèdits per ingres- sos), per un import de 137.500 euros. 11. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 20 de desem- bre de 2005, que aprova modificacions de crèdit del Pressupost 2005 (Generació de crèdits per ingres- sos), per un import de 287.615,76 euros. 12. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 30 de desem- bre de 2005, que aprova modificacions de crèdit del Pressupost 2005 (Generació de crèdits per ingres- sos), per un import de 4.364.989,83 euros. 13. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 27 de desem- bre de 2005, que aprova modificacions de crèdit del Pressupost 2005 (Generació de crèdits per ingres- sos), per un import de 727.734,38 euros. 14. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 30 de desem- bre de 2005, que aprova modificacions de crèdit del Pressupost 2005 (Generació de crèdits per ingres- sos), per un import de 300.000 euros. 15. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 30 de desem- bre de 2005, que aprova modificacions de crèdit del Pressupost 2005 (Generació de crèdits per ingres- sos), per un import de 2.406.797,74 euros. 16. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 27 de desem- bre de 2005, que desafecta el projecte dels drets d’arrendaments Bernat Bransi, fase 1, i afecta el pro- jecte Trans Capital al Patronat Municipal de l’Habitat- ge (Drets d’arrendaments Bernat Bransi), pressupost 2005, i per un import de 42.070,92 euros. 17. Sector de Serveis Generals Del president de la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial, de data 30 de desem- bre de 2005, que desafecta el projecte d’expropiació del carrer d’Evarist Arnús d’incorporació de roma- nents afectats, pressupost 2005, i per un import de 53.125,48 euros. 18. Sector de Serveis Generals De la gerent municipal, de data 9 de desembre de 2005, que aprova la convocatòria d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport al Programa de prevenció social (nivell 20). 19. Sector de Serveis Generals De la gerent municipal, de data 2 de febrer de 2006, que aprova les bases i la convocatòria d’un concurs per a la provisió de dos llocs de treball de tècnic adjunt a Prefectura (nivell 20). NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 903 20. Sector de Serveis Generals De la gerent municipal, de data 13 de gener de 2006, que aprova la convocatòria d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de cap del servei de manteniment de Districte (nivell 22). 21. Sector de Serveis Generals De la gerent municipal, de data 2 de febrer de 2006, que aprova la convocatòria d’un concurs per a la provisió de dos llocs de treball de tècnic auditor –Intervenció– (nivell 24). 22. Sector de Serveis Generals De la gerent municipal, de data 2 de febrer de 2006, que aprova la convocatòria d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball d’assessor/a tècnic/a de Recursos Humans (nivell 22). 23. Sector de Serveis Generals De la gerent municipal, de data 2 de febrer de 2006, que modifica les bases que regulen la convoca- tòria d’una borsa de tècnic/a mitjà/na en Ciències So- cials (Educadors/es Socials) per a interinatges i con- tractacions temporals. 24. Sector de Serveis Generals De l’alcalde, de data 13 de gener de 2006, que no- mena funcionària eventual la senyora Yee-Peng Tan, per prestar els seus serveis com a assessora tècnica a Promoció Econòmica Exterior del Sector de Promo- ció Econòmica. 25. Sector de Serveis Generals De l’alcalde, de data 3 de febrer de 2006, que no- mena funcionària eventual la senyora M. Isabel Teja- da Pacheco per prestar els seus serveis com a redac- tora al Departament de Premsa del Gabinet de l’Alcaldia (2215X). 26. Sector de Serveis Generals De l’alcalde, de data 7 de febrer de 2006, que inte- gra a la contractada laboral, senyora Maria Masoliver Callado, procedent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, a la plantilla de l’Ajuntament de Barce- lona, i la nomena, mitjançant concurs convocat, res- ponsable administrativa de centre cívic (1681S). 27. Sector de Serveis Generals Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data 13 de gener de 2006, que declara desert el concurs 1071 convocat per cobrir un lloc de treball de cap del Servei de Manteniment del Districte de Ciutat Vella. 28. Sector de Serveis Generals Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data 13 de gener de 2006, que nomena la senyora Isabel Hernández Muñoz per ocupar el lloc de treball de tèc- nica de Gestió i/o Planificació de Serveis Personals (2238X). 29. Sector de Serveis Generals Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data 13 de gener de 2006, que nomena la senyora Anna Maria Guillamón Pérez per ocupar el lloc de treball de responsable administrativa de Centre Cívic (1681S). 30. Sector de Serveis Generals Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data 13 de gener de 2006, que nomena la Sra. Eva Luen- go Laporta per ocupar el lloc de treball de directora de Centre Cívic (2060H). 31. Sector de Serveis Generals Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data 27 de gener de 2006, que nomena el senyor Angel Manuel Mantilla Fernández per ocupar el lloc de tre- ball de responsable tècnic en Prevenció (2299X). 32. Sector de Serveis Generals Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data 27 de gener de 2006, que nomena els senyors Agustí Albiol Timoner i Josep Planas Cosp per ocupar els llocs de treball de responsable tècnic de manteniment i conservació d’edificis (2026X). Acords de la Comissió de Govern de 8 de febrer de 2006: 33. Autoritzar al Sr. Francesc Xavier Martínez Corberó (mat. 21868) la compatibilitat sol·licitada en- tre la seva activitat municipal com a funcionari amb la categoria de Tècnic superior d’Economia i Sociologia en el lloc de treball de cap del Departament d’Admi- nistració del Districte de Sant Martí, i la de professor associat a temps parcial en la Universitat de Barcelo- na, per als cursos acadèmics 2005-2006 i 2006-2007, des del 15 de setembre de 2005 fins al 14 de setem- bre de 2007, i pròrrogues que es puguin produir, d’acord amb l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i amb les limita- cions previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei i els articles concordants 327 i 328 del Reglament del per- sonal al servei de les Entitats locals, aprovat pel De- cret 214/1990, de 30 de juliol. En tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de tre- ball municipal o per variació de les seves circumstàn- cies, així com per modificació de la normativa sobre el règim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial. 34. Autoritzar a la Sra. Maria Paz Calleja Battaner (mat. 25532) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal en aquesta corporació com a fun- cionària interina, amb la categoria de Tècnica supe- rior d’Arquitectura i Enginyeria, en el lloc de treball de tècnica de llicències i inspecció del Departament de Llicències i Inspecció del Districte d’Horta-Guinardó, i l’exercici lliure de la professió d’arquitecta per compte propi, excloent qualsevol manifestació del seu exerci- ci en el terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la pri- vada, garantint d’aquesta manera l’objectivitat, la im- parcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionària i per salvaguardar l’interès públic, que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidència; tanmateix la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Admi- nistració pública, tot de conformitat amb allò que dis- posen els articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i d’acord amb allò que disposa el Reglament del personal al servei de a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006904 les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, en els seus articles 329 i 330. En tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves cir- cumstàncies, així com per modificació de la normati- va sobre el règim d’incompatibilitats o per raons so- brevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter- ritorial. 35. Autoritzar a la Sra. M. Dolores Rubio Vázquez (mat. 19813) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària amb al categoria de Tècnica superior d’Educació i Psicologia en el Centre de Serveis Socials Poble Nou del Districte de Sant Martí, i l’activitat privada de professora de psico- logia i psicòloga psicoterapeuta per compte propi, atès que aquesta activitat privada no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de l’Adminis- tració de la Generalitat, i 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectat l’interès públic, si bé no podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments amb els quals l’Ajuntament o els seus Organismes tinguin relació, i d’acord amb allò que preveuen els articles 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’administració de la Genera- litat, i 329 del Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral vigent a l’admi- nistració pública. En tot cas la present autorització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i al manteniment de la dedicació a l’activitat privada dins dels límits establerts pels articles 11 i 12 de l’esmentada Llei i l’article 330 de l’esmentat Regla- ment, i perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies, així com per la modificació de la normativa sobre el règim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial. 36. Autoritzar a la Sra. Olga Laborda Arosa (mat. 803.634) la compatibilitat sol·licitada entre la seva ac- tivitat municipal com a funcionària interina amb la ca- tegoria de subalterna en el CEIP Pau Romeva de l’Institut d’Educació de Barcelona, i l’activitat privada d’enginyera i consultora medi ambiental en l’empresa privada Datambient Assessors, SL, atès que aquesta activitat no es considera subjecta a incompatibilitat de conformitat amb els articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibilitats del perso- nal al servei de l’Administració de la Generalitat, i 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les Enti- tats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de ju- liol, i no resulta afectat l’interès públic, si bé la present autorització està condicionada a l’estricte compliment dels deures públics i al manteniment de la dedicació a l’activitat privada dins els límits establerts per l’arti- cle 11 de l’esmentada Llei i l’article 330 de l’esmentat Reglament. En tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les seves circumstàncies, així com per modificació de la normativa sobre el règim d’incompa- tibilitats o per raons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Hi- senda i Coordinació Territorial. El Sr. Puigdollers observa que alguns dels acords i decrets que consten en el Despatx d’Ofici són de data anterior a l’última comissió celebrada, i recorda que haurien d’haver estat inclosos en el despatx d’ofi- ci del desembre o, a tot estirar, del mes de gener. A continuació demanar poder consultar els expedients 1,2,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14,1516,17 i 24. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Cooperació internacional al desenvolupament de l’Ajuntament de Barcelona, 2005. Informe i Pla de tre- ball 2006. La Sra. Escarp, d’acord amb el compromís adquirit en aquesta mateixa comissió, inicia la presentació d’aquest informe que consta de dues parts, una sobre l’avaluació o seguiment dels programes de coopera- ció durant l’any 2005 i, l’altra, sobre el pla de treball de 2006, aprovat pel Plenari del Consell Municipal de Cooperació. Respecte la primera part, destaca l’aprovació del Pla Director de Cooperació Internacional i Solidaritat, aprovat pel Plenari del Consell Municipal de l’Ajunta- ment i que ha permès renovar i reafirmar l’estratègia de la ciutat en aquesta matèria, marcar les prioritats i centrar la cooperació local dins de l’àmbit de les al- tres administracions. El Consell Municipal de Coope- ració, durant el 2005, ha centrat els seus treballs, bàsicament, en l’elaboració del Pla Director i l’aprova- ció del Pla de Treball d’acord amb els requisits del Pla director. Paral·lelament, s’ha treballat en els pro- jectes de cooperació iniciats, tant de suport a la soli- daritat de la ciutat com de cooperació directa. En re- lació a la solidaritat de la ciutat destaca que sempre es mou sobre dos eixos, la Casa del Món, com a punt de trobada i informació; i les subvencions del progra- ma Barcelona Solidària, com a element central de la política municipal de suport directe a les entitats i as- sociacions i a l’actuació dels diferents agents i movi- ments associatius de cooperació de la ciutat. A continuació, facilita dades de la convocatòria de subvencions de 2005 on es van presentar 215 projec- tes, dels quals es van valorar positivament i van rebre subvenció un total de 91. Per àrees geogràfiques els projectes s’han focalitzat en Amèrica Llatina, Amèrica Central i a la zona de l’Àfrica subsahariana. Un altre àmbit, com ja s’ha dit, ha estat la Casa del Món, que fins al setembre de 2005 ha estat gestionada per Creu Roja de Barcelona i la Fundació Solidaritat UB, i partir del darrer trimestre, d’acord amb l’aprovació del Plenari del Consell Municipal, per les Federacions Catalanes d’ONG per al Desenvolupament, per a la Pau i pels drets humans, amb l’objectiu que la Casa del Món sigui la seu d’aquestes federacions i un punt d’informació i sensibilització sobre la cooperació in- ternacional a la ciutat. Tot seguit, dóna algunes da- des sobre les activitats de la Casa de Món durant l’any 2005, que com a punt d’informació ha atès 720 persones, ha crescut la demanda d’entitats per fer-hi actes, publica setmanalment la revista electrònica “Infomón” i quinzenalment una agenda d’activitats de les accions de solidaritat a la ciutat. NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 905 Pel que fa a les actuacions municipals de coopera- ció directa, explica que es mouen sempre sobre els tres eixos de cooperació ciutat a ciutat, les emergèn- cies i els projectes multilaterals. La cooperació ciutat a ciutat amb la convicció que des dels governs locals es poden resoldre els problemes quotidians de les ciutats i, en aquest sentit, s’està actuant sobre cinc zones geogràfiques: Balcans, territoris palestins, Magrib, Amèrica del Sud i Amèrica central; i en dotze ciutats o regions: Sarajevo, Gaza, Nabulus, Alger, Tetuan, Tànger, la regió nord del Marroc, Sàhara oc- cidental, Bogotà, l’Havana, Quito i Perú. Destaca de forma especial la inauguració del viver d’empreses de Sarajevo, ciutat amb la qual durant el 2006 està pre- vist celebrar els 10 anys de l’Ambaixada de la Demo- cràcia Local Barcelona-Sarajevo; la inauguració del Peace Park a Gaza; la finalització de la Casa de les Dones Víctimes de la Violència Domèstica a Alger; el disseny del projecte de millora de la recollida de resi- dus a Tànger i el projecte “Emprenedors” a Bogotà o el “Seminari internacional de gestió municipal” a Perú. Explica que la majoria de projectes es fan amb entitats o associacions d’aquí, però sobretot amb en- titats de caire local i amb participació de tots els agents o regidories d’aquest Ajuntament. Les actuacions d’emergències i acció humanitària es realitzen sempre a través del Comitè Català d’Ajut Humanitari, que ha col·laborat durant el 2005 en emergències al Níger, amb programes de nutrició infantil; a El Salvador, amb emergència sanitària i ali- ments arran de l’huracà Stan; i s’ha enviat ajut huma- nitari al Pakistan, bàsicament després dels terratrè- mols. Finalment, quant als projectes multilaterals, explica que durant el 2005 s’ha acabat el disseny i la cons- trucció del web “Peace keeping cities”, amb col·la- boració amb les Nacions Unides. Destaca que també s’ha treballat en el projecte que té en marxa el Banc Mundial per a projectes de cooperació en la Mediter- rània, cita el projecte MENA al mig est i nord d’Àfrica i el projecte de cultures urbanes euromediterrànies de la Comissió Europea. El pressupost total d’aquestes actuacions durant l’any 2005 ha estat de 5.322.791 euros, executat ínte- grament, sent la part més important la corresponent a la convocatòria pública de subvencions. Sobre la segona part de l’informe que detalla el Pla de treball, explica que és el primer que es fa d’acord amb el Pla Director aprovat pel Consell Municipal de Cooperació. Pel que fa al “Programa Barcelona Soli- dària” diu que s’han elaborat les noves Bases d’ator- gament de subvencions, que augmenta el cofinança- ment municipal fins al 80%, per tal de fer més viables els projectes, i contempla programes plurianuals als països del sud. Respecte a la cooperació ciutat a ciu- tat hi ha una línia de continuïtat respecte al 2005, i destaca que es posarà en marxa el mecanisme de seguiment i avaluació sobre el terreny, en molts ca- sos amb col·laboració amb d’altres administracions; i com a projectes més nous cita el que es fa amb Bar- celona Activa de Gestió de l’Agència de petites i mit- janes empreses a Belgrad; un projecte de suport of- talmològic a la franja de Gaza; un de suport a la plataforma argentina contra la impunitat, i un per po- sar en marxa un projecte de col·laboració amb els go- verns locals de l’Àfrica subsahariana. Igualment, es continuarà amb els programes d’emergències i pro- grames multilaterals, encara que confia que cada ve- gada siguin menys necessaris. Pel que fa als projec- tes de sensibilització i educació al desenvolupament, s’ha contemplat la possibilitat de treballar conjun- tament amb l’Institut Municipal d’Educació de Bar- celona, per explicar als nens i les nenes què és la cooperació. També anuncia que durant el 2006 s’ac- tualitzaran les normes reguladores del Consell de Co- operació. Per acabar, dóna les xifres del pressupost de 2006 que és de 6.000.000 euros, del quals, 3.600.000 euros corresponen a la convocatòria de Barcelona Solidària i la resta, 2.070.000 euros, a coo- peració directa. El Sr. Puigdollers, després d’agrair la presentació d’aquest informe, es refereix a la intervenció de la Sra. Isabel Coixet en el lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona, on palesava que moltes persones que han visitat Sarajevo han pogut constatar-hi les mos- tres de la solidaritat de Barcelona, mostres que ens han d’omplir d’orgull com a ciutat i com a Ajuntament. Com a segona qüestió, demana que es facilitin les relacions dels 215 projectes que van demanar sub- venció, dels 91 als quals se’ls ha atorgat, i dels que no s’han subvencionat. Demana, també, l’accés a les justificacions dels expedients de subvencions de l’exercici 2004 del programa Barcelona Solidària, atès que el període de justificació de les subvencions en aquest programa és de 18 de mesos i això provo- ca que no es puguin analitzar durant la revisió anual de comptes. Pel que fa a l’execució del pressupost de Barcelo- na Solidària 2005 formula dues preguntes: la primera sobre si els 30.821 euros que, en concepte de retorns d’entitats, hi figuren, signifiquen que són entitats que no han pogut executar la subvenció i la retornen o és per un altre motiu. La segona és sobre els quasi 400.000 euros concedits fora de convocatòria, i sol·li- cita saber a quines entitats s’han concedit, quins han estat els imports de les subvencions i quin és el motiu de l’atorgament fora de la convocatòria. Respecte al programa de 2006 considera, d’entra- da, que els resultats electorals de Palestina obliguen a obrir un període de reflexió respecte a molts dels programes de cooperació amb Palestina i, en funció de com evolucioni el nou govern, continuar o no con- tinuar. Una altra qüestió fa referència al seu conven- ciment que cal col·laborar amb ONG de països no democràtics, atès que els ciutadans d’aquests països no tenen la culpa de la situació i, en aquest sentit, re- clama que la cooperació internacional a Cuba es faci mitjançant ONG, no a través d’autoritats municipals designades per una dictadura, i apunta que no sap si els programes de col·laboració amb districtes de L’Havana es fa amb ONG –en el cas que fos així, manifesta tot el suport del seu Grup– o, contrària- ment, es fa a través d’autoritats no democràtiques. Com a última consideració, es mostra totalment d’acord amb l’afirmació que consta a l’informe sobre la necessitat i la prioritat de trobar maneres de fer més efectiva la cooperació internacional en l’Àfrica subsahariana, i considera que els programes haurien de centrar-se bàsicament en l’àmbit sanitari atesos els perills que amenacen els seus habitants i per tant, també ens amenacen a tots. La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup valora molt positivament moltes de les actuacions que cons- ten en l’informe presentat. En relació a les dades de a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006906 la Casa de Món, i malgrat que reconeix la tasca que desenvolupa, reclama més impuls per donar a conèi- xer els serveis que presta, atès que l’increment de serveis produït durant l’any 2005 considera que no és molt significatiu. Pel que fa als projectes desenvolu- pats directament per l’Ajuntament, expressa la valo- ració positiva del Grup Municipal del PP, atès que ajuden a millorar els processos de democratització de molts dels països en vies de desenvolupament; especialment creu que els esforços s’han de centrar en el regió nord del Marroc, sobretot tenint en compte la incidència tan directa que té sobre el nostre país, i han de tenir una doble finalitat: afavorir el desenvolu- pament d’aquests països i evitar que molta gent hagi d’emigrar. Respecte al projecte que del 2002 al 2005 ha format responsables i gestors de cooperació en 15 municipis de L’Havana, manifesta que al seu Grup li preocupa saber com es desenvolupen aquests pro- grames i quines persones els porten a terme. En refe- rència als programes d’ajut humanitari, considera que cal incidir en la zona del Sàhara occidental, espe- cialment per paliar els efectes de les últimes pluges torrencials. Acaba la seva intervenció sol·licitant que se’ls faci- liti la relació dels projectes que durant 2005 van de- manar subvenció, la relació de les 91 subvencions atorgades i la relació del projectes no subvencionats. Demana, també, l’accés a les justificacions dels ex- pedients de subvencions de l’exercici 2004 del pro- grama Barcelona Solidària. La Sra. Escarp agraeix les paraules i el suport del Grup Municipal de CIU i també les del Grup Municipal del PP a les actuacions de cooperació internacional. Manifesta que coincideix amb les paraules del Sr. Puigdollers i per això creu que és important que aquest any 2006 es celebri el Xè. aniversari de l’Am- baixada de la democràcia local Barcelona-Sarajevo. Respecte al llistat de projectes aprovats recorda que està disponible en el web municipal, i pel que fa als no aprovats existeix un llistat en el Consell Municipal de Cooperació. També explica que la valoració d’aquestes subvencions es fa de forma externa per un equip tècnic avalat pel mateix Ajuntament. Res- pecte a la pregunta sobre els 30.821 euros en con- cepte de retorn per part d’entitats, clarifica que cor- responen a entitats que no han pogut tirar endavant el projecte presentat i, per tant, han hagut de retornar els diners, que es destinen, normalment, a ajut huma- nitari. Respecte a les bases per atorgament de sub- vencions de l’any 2006, que augmenten el cofinança- ment municipal fins al 80% del projecte, explica que vol evitar la no-viabilitat d’alguns projectes, més que per les entitats, per les situacions dels països de des- tí de les subvencions. Pel que fa als diners atorgats fora de convocatòria, normalment es destinen a acti- vitats realitzades mitjançant conveni amb entitats lli- gades a Nacions Unides o a algunes actuacions pun- tuals que mereixen suport, i cita com a l’exemple la campanya “Comerç just”. Pel que fa a les eleccions a Palestina, està d’acord amb obrir un període de refle- xió, i explica que des de Cooperació el que s’està fent és continuar amb els programes iniciats i restar a l’es- pera de l’actuació en l’àmbit diplomàtic de la UE i del mateix Estat espanyol. Manifesta el seu acord a tre- ballar en el tema de l’Àfrica subsahariana, que ja es recull en el document i fa esment de forma especial al tema de salut, on s’està intentant entrar a través de Moçambic on ja hi ha presència catalana. També creu que hi ha alguns països on s’ha de treballar amb ONG que ajudin a retornar o aconseguir la democrà- cia. En el cas de Cuba, diu que hi ha una col·labo- ració amb les autoritats municipals per a programes molts específics i amb un clar seguiment, creu que negar la cooperació a aquestes ciutats no és massa conseqüent amb criteri general de cooperació al des- envolupament, i considera que des de l’administració local s’ha d’ajudar a guanyar cotes de democràcia. Pel que fa als suggeriments que ha fet el Grup Po- pular, explica que la Casa del Món es dedica, bàsicament, a difondre les entitats de solidaritat, do- nar informació sobre ajuts humanitaris en un moment puntual, sobre els treballs que desenvolupen les enti- tats, associacions o el mateix Ajuntament i formació de voluntaris o de cooperants, en definitiva, és un punt d’informació i sensibilització dirigit a la ciutat so- bre el treball que es fa des de l’administració, però també de totes les entitats i associacions que treba- llen en la cooperació internacional. Pel que fa als pro- grames al Marroc explica que s’està treballant en el desenvolupament de programes de codesenvolupa- ment, és a dir, potenciar programes de cooperació al desenvolupament allà per a facilitar un mercat de tre- ball que permeti el desenvolupament econòmic de la zona. Finalment, pel que fa a l’ajut humanitari amb motiu de les recents pluges torrencials del Sàhara oc- cidental l’ajuda es canalitza a través del Comitè cata- là que ja hi ha enviat camions amb ajuda humanitària. Es dóna per tractat. III) Propostes a dictaminar a) Acords sobre societats, consorcis i entitats Al Plenari del Consell Municipal: 2. Adoptar, en l’exercici de les competències reser- vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Privada Municipal Informació i Comunicació de Bar- celona, SA, els acords següents: 1r. Designar el Sr. Marc Rius i Pinies membre del Consell d’Administra- ció de l’esmentada Societat, en substitució del Sr. Víctor Porres i Tafalla. 2n. Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l’esta- blert en els Estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r. Facultar indistintament el president i el secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament an- terior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i tam- bé la correcció d’errors materials en cas necessari. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. b) Ratificacions c) Propostes d’acord 3. Aprovar inicialment l’expedient de modificacions de crèdit per un import de 2.682.167,37 euros transfe- rències de crèdit (referència 06021095), d’acord amb els documents annexos, a finançar amb crèdits del cap. 2 i 4 del Sector de Serveis Generals, considerant definitivament aprovat cas de no presentar-s’hi recla- macions dins el termini d’exposició pública (15 dies). NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 907 El Sr. Cuervo explica que aquesta modificació de crèdit és un transferència dels serveis centrals de l’Ajuntament al sector de serveis personals, que es destinarà, en compliment del Pla d’inclusió social, a reforçar els equipaments per a persones sense sos- tre, que es milloraran, tant quantitativament per l’aug- ment de places, com qualitativament per l’ampliació del contracte d’educadors. El Sr. Puigdollers anuncia que el seu Grup farà una reserva de vot fins al posicionament definitiu en el Plenari atès que no entén que es presentin noves ubicacions de centres d’acolliment residencial noc- turn i diürn sense haver consensuat un pla d’equipa- ments d’aquest tipus a Barcelona. Manifesta que el seu Grup intenta no posar problemes a la instal·lació d’aquesta mena d’equipaments perquè creu que són necessaris per a la ciutat, però el que no pot ser és que se n’assabentin a través d’una modificació de crèdit, demana que es retiri l’expedient i que prè- viament es consensui un pla d’equipaments per a les persones sense sostre, de la mateixa manera que s’ha fet amb el Pla de Drogues, i un cop consensuats els criteris, siguin els tècnics qui determinin les ubica- cions. Reitera que en un assumpte tan sensible com aquest, el seu Grup no pot donar suport a les decisi- ons del govern municipal sense consensuar-les. Pre- gunta, sense dubtar que pot ser una bona ubicació, sobre el perquè de la ubicació d’un centre al carrer Almogàvers o en la Zona Franca. Per acabar, reitera la seva petició que l’expedient sigui retirar de la ses- sió d’avui, que es consensui i una vegada consensuat es torni a presentar. La Sra. Esteller reclama més informació i que s’ex- pliqui per què fa un mes es va dir que no hi hauria cap increment pressupostari i, en canvi, ara es pre- senta una modificació sense consensuar el tema. Ex- pressa la seva queixa i recorda que el seu Grup ha reclamat reiteradament el mapa d’aquesta mena d’equipaments. Anuncia la seva reserva en el posicio- nament d’aquest expedient i manifesta que considera que hi ha manca de transparència. El Sr. Cuervo respon a les intervencions anteriors i aclareix que, amb aquesta modificació pressupostà- ria, es pretén és dotar de recursos una política, trans- parent i clara, que té com a objectiu disposar d’unes prestacions socials de qualitat i amb prou dotacions per tal que la gent que ho necessita no hagi de dormir al carrer. Considera que aquest és un exemple que demostra que el govern municipal pren decisions a mesura que sorgeixen les necessitats i les dota amb el recursos econòmics adients. Pel que fa a la discus- sió sobre la planificació, considera que s’ha de fer en les comissions que correspongui, però en qualsevol cas la planificació mai pot paralitzar l’acció d’un go- vern. Reitera que el que avui es presenta és molt clar i transparent atès que el que es fa es reforçar amb 2.682.167,37 euros el programa d’atenció a les per- sones sense sostre del Sector de Serveis Personals. El Sr. Puigdollers manifesta que, justament pel que acaba de dir el Sr. Cuervo, és el motiu pel qual el seu Grup està especialment dolgut, ja que tothom sap que el seu Grup va fer un gran esforç per pactar amb el PSC i ERC l’ordenança de convivència, i bona part d’aquest acord es va centrar en els mitjans que s’hi assignarien. Per tant, malgrat que es mostra satisfet per la tramitació d’aquesta modificació de crèdit, con- sidera que el que no pot ser és que no s’hagi explicat a l’oposició el seu contingut, i pregunta si això vol dir que es tanca l’equipament de la Mar Bella o pel con- trari també es mantindrà obert. La Sra. Esteller insisteix en que malgrat que és ve- ritat que no es pot aturar l’acció de govern, el que cal és planificar amb la suficient antelació les necessitats i els recursos que s’han d’assignar per satisfer-les. Recorda que el seu Grup, quan es va presentar el Pla d’inclusió, va manifestar que el pressupost que s’as- signava era insuficient respecte als objectius que es fixaven, aquest mateix argument es va plantejar en l’aprovació del pressupost de 2006 i en diverses co- missions es va preguntar sobre els recursos que s’havien de posar a disposició dels programes, sense que en cap d’elles es digués que s’havien de dotar amb més recursos. Tot això li fa concloure que no s’ha planificat bé, no s’han dotat amb els recursos su- ficients els programes previstos, no es comuniquen els mapes d’equipaments ni es consensua res. El Sr. Gomà reafirma els arguments del Sr. Cuervo que diferencia entre el que és la dotació econòmica i el debat de contingut del desplegament del Programa d’atenció a persones sense sostre, i malgrat que re- coneix que són dues coses que no estan desvincu- lades, considera que són diferents i que cadascuna requereix el seu procediment. Creu que caldrà disse- nyar, cada vegada amb més precisió, els continguts d’aquest programa d’atenció a persones sense sostre i manté el compromís de presentar-lo al Plenari del Consell Municipal en el termini de tres mesos, amb una total voluntat d’acord i diàleg i que el programa sigui aprovat amb el màxim d’acord possible, tant des del punt de vista social com polític. És per això, que es compromet a què l’elaboració serà el més dialoga- da possible. Espera que qualsevol element de contin- gut, tant en els marcs institucionals com de negocia- ció amb els diversos Grups municipals, es pugui tirant endavant per millorar, quantitativa i qualitativament, el dispositiu municipal d’atenció a persones sense sostre. Quantitativament perquè cal dimensionar cor- rectament el dispositiu que ha d’atendre a les perso- nes en situació d’exclusió social i, qualitativament, atès que cal garantir que els nous equipaments aten- guin molt millor les necessitats d’aquestes persones amb l’objectiu no de cronificar la seva dependència, sinó amb l’objectiu de reincorporar-les a la ciutat. També creu que l’equilibri territorial en l’emplaçament d’aquests equipaments és un valor fonamental que està convençut que està present en el pla. El Sr. Puigdollers considera que s’està començant la casa per la teulada atès que la complicació d’aquest assumpte no és buscar recursos econòmics, sinó determinar la ubicació d’aquests equipaments. Insisteix que no considera correcte haver-se d’assa- bentar de les ubicacions d’aquests equipaments per una modificació de crèdit, i és per això que, sense tota la informació i sense un pacte sobre el tema, el seu Grup no el recolzarà. La Sra. Esteller reitera que considera que no s’ha facilitat la informació que es demanava en relació aquest acord i, per això, que vol que consti en acta la seva queixa. El Sr. Cuervo està segur del compromís expressat pel Sr. Gomà de discutir el desenvolupament i totes les incidències que es produeixin en el Pla, de la for- ma més precisa possible i amb l’objectiu de millorar quantitativament i qualitativament les prestacions a a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006908 les persones sense sostre, cosa que requereix un se- guit de mesures i, en aquest cas, han estat de caire pressupostari. Com a segona qüestió, recull, en nom de l’equip de govern, la voluntat també expressada pel Sr. Gomà de diàleg i acord en l’elaboració del pro- grama d’atenció a les persones sense sostre, i de mi- llorar els processos de comunicació amb els Grups de l’oposició. En qualsevol cas, amb aquesta modifi- cació de crèdit es dota de recursos econòmics el des- envolupament d’aquest programa, cosa que creu que és molt positiva. Les ubicacions es concretaran en el moment de discutir el programa. A l’afirmació del Sr. Puigdollers sobre la manca de transparència, consi- dera que no n’hi ha en absolut, de manca de transpa- rència, atès que en l’expedient s’explica amb detall a què es destinen els recursos. El tema de les ubica- cions s’ha de discutir dins el context global del pro- grama, voluntat ja expressada pel Sr. Gomà. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP. 4. Ratificar, per part de l’Ajuntament de Barcelona, com a ens consorciat, l’acord adoptat pel Consell Ge- neral del Consorci del Centre Interuniversitari del Lle- vant el 19 d’octubre de 2005, que passarà a denomi- nar-se Consorci del Campus Interuniversitari del Besòs, relatiu a l’aprovació de la modificació dels seus Estatuts segons consta en l’expedient adminis- tratiu annex. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP. 5. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública a l’aprovació dels Estatuts de la Fundació Privada Casa Amèrica a Catalunya. Aprovar definitivament els Estatuts de la Fundació Privada Casa Amèrica a Catalunya i la in- corporació de l’Ajuntament de Barcelona com a mem- bre fundador i patró. Facultar la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert per a la formulació dels actes que si- guin necessaris per a l’execució de l’acord d’aprova- ció. Preveure l’aportació a la Fundació de 10.000 euros en concepte de dotació inicial. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot del PP. 6. Resoldre les al·legacions que s’han presentat durant el termini d’informació pública a la creació de la Fundació Privada BCN Formació Professional i a l’aprovació dels seus Estatuts. Aprovar definitivament la creació de la Fundació Privada BCN Formació Pro- fessional. Aprovar definitivament els Estatuts de la Fundació Privada BCN Formació Professional. Facul- tar la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori per a dur a terme totes les actuacions necessàries per a l’efecti- vitat d’aquest acord. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP. 7. Desestimar, per les raons que figuren en l’infor- me de la Direcció de Patrimoni, les al·legacions for- mulades pel Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya en el tràmit d’informació pública de l’expe- dient de la cessió gratuïta al Consorci de la Mina de les finques de propietat municipal, situades en el car- rer de Sarasate, núms. 7 i 19, de Sant Adrià del Besòs; aprovar definitivament la cessió de les esmen- tades finques al Consorci de la Mina, de conformitat amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Regla- ment del patrimoni dels Ens locals, de 17 d’octubre de 1988; i formalitzar la cessió en escriptura pública. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP. 8. Desestimar, per les raons exposades en l’infor- me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega- cions formulades pel Grup Municipal del Partit Popu- lar de Catalunya en el tràmit d’informació pública de l’expedient de constitució d’un dret real de superfície a favor de la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, SA, (Regesa) sobre la finca de propietat municipal situada en el carrer de Pujades, núms. 302-312, per a la construcció i gestió d’habitat- ges en règim de lloguer per a joves i equipament per a persones amb discapacitat; i procedir a la constitu- ció del dret de superfície en els termes i condicions que resulten de l’acord del Plenari del Consell Munici- pal de 18 de novembre de 2005. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A, amb l’abstenció de CIU i amb la reserva de vot del PP. 9. Desestimar, per les raons exposades en l’infor- me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega- cions formulades pel Grup Municipal del Partit Popu- lar de Catalunya en el tràmit d’informació pública de l’expedient de constitució d’un dret real de superfície a favor de la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, SA, (Regesa) sobre la finca de propietat municipal situada en el carrer de Teodor Llorente, núm. 8B, per a la construcció i gestió d’habi- tatges en règim de lloguer per a joves; i procedir a la constitució del dret de superfície en els termes i con- dicions que resulten de l’acord del Plenari del Consell Municipal de 18 de novembre de 2005. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A, amb l’abstenció de CIU i amb la reserva de vot del PP. 10. Desestimar, per les raons exposades a l’infor- me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega- cions presentades pel Grup Municipal del Partit Popu- lar de Catalunya relatives al plec regulador de la concessió gratuïta de l’ús privatiu d’una superfície de 4.129,17 m2 que forma part del conjunt d’edificacions conegudes com a Capella i Convent dels Àngels (car- rer dels Àngels, núm. 7) a favor del Consorci del Mu- seu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), per tal d’albergar-hi les exposicions temporals, instal·la- cions i presentacions parcials de les col·leccions del Museu i el Centre de Documentació i Biblioteca d’Art Contemporani; i adjudicar el contracte de concessió, mitjançant procediment negociat, al Consorci del Mu- seu d’Art Contemporani de Barcelona. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot del PP. 11. Constituir un dret real de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya respecte del solar situat al carrer de Quatre Camins, núm. 16, amb una super- fície de 1.000 m2, grafiat en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i instal·lació d’una Comissaria dels Mossos d’Esquadra; sotmetre l’expedient a infor- mació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions procedir a NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 909 constituir el dret; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les ac- tuacions encaminades a concretar, clarificar i execu- tar el present acord. El Sr. Ciurana avança que el seu grup farà reserva de vot en aquest moment atesa la configuració de l’expedient. Manifesta el seu desig d’arribar a un acord i proposa que en comptes d’un dret de superfí- cie es faci una permuta entre les dues finques, és a dir, que l’Ajuntament cedeixi el solar del carrer de Quatre Camins a canvi dels palauets del carrer Iradier, propietat de la Generalitat, i els destini a equi- paments públics del districte. Recorda que el novem- bre passat, la Generalitat de Catalunya va adquirir al Govern Espanyol diverses comissaries, entre les que hi havia la del carrer Iradier, i que ja es va considerar en aquells moments que era un equipament deficient per a l’esquema del desplegament del mossos. Re- corda que les dues cases del carrer Iradier estan qualificades de 20a/10, és a dir, unifamiliar aïllat, per tant, des d’un punt de vista immobiliari tenen un atractiu innegable, de tal manera que fins i tot els re- presentants de la Generalitat admeten que un cop construïda la nova comissaria es vendran els dos palauets d’Iradier. En definitiva, creu que l’essència de l’operació és: l’Ajuntament de Barcelona cedeix gratuïtament un solar i el Departament d’Interior de la Generalitat, es ven els dos palauets. Demana, doncs, que quedi sobre la taula l’acord i que es renegociï l’operació amb la Generalitat. La Sra. Esteller considera que l’expedient de la cessió gratuïta que avui es dictamina és fruit de la mala planificació i de la improvisació en el desplega- ment dels mossos, ja que fa uns mesos semblava que la comissaria del carrer Iradier reunia totes les condicions i, en canvi, ara s’adonen que no és així, i es decideix ubicar-la al carrer Quatre Camins. Atès que aquesta operació suposarà un cost per l’Ajunta- ment, considera que caldria fer una permuta entre les finques del carrer Iradier i la de Quatre Camins, i que l’Ajuntament dediqués l’obtinguda a equipaments del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. És per tot això que igual que el Grup Municipal de CiU, el seu Grup de- mana que es retiri l’expedient. El Sr. Cuervo contesta que el que l’Ajuntament vol, amb la cessió d’aquest solar, facilitar el desplega- ment dels mossos d’esquadra amb independència de les compensacions que es puguin acordar, i que el que cal garantir ara és que el Districte de Sarrià-Sant Gervasi pugui tenir al més aviat possible una comis- saria dels mossos d’esquadra. En qualsevol cas, la planificació de la Generalitat no és un tema compe- tència de l’Ajuntament, el qual, repeteix, el que ha fet ha estat actuar amb rapidesa davant d’un problema sorgit en la planificació. El Sr. Ciurana observa que és una prova d’improvi- sació i de falta de planificació el fet que el novembre passat l’Ajuntament ja tenia el terreny que ara es ce- deix. Considera que cedint gratuïtament a la Genera- litat aquest terreny s’està perjudicant la ciutat, ja que la Generalitat el que pretén es vendre’s els palauets que havia adquirit per instal·lar-hi la comissaria, per tant, creu que s’han d’establir compensacions abans de tancar qualsevol acord, i que és ara quan s’ha de demanar la permuta. La Sra. Esteller demana que es defensin els inte- ressos de la ciutat i que s’acordi amb la Generalitat una permuta entre les dues finques, i que l’Ajunta- ment destini a equipaments per al Districte les fin- ques del carrer Iradier. El Sr. Cuervo reitera que, des de la perspectiva de l’interès general, el que l’Ajuntament està fent és ga- rantir que Sarrià-Sant Gervasi disposi al més aviat possible d’una comissaria de mossos d’esquadra. No creu que sigui signe d’improvisació el fet que es can- viï d’ubicació la comissaria, sinó que s’ha canviat un model que no preveia 10 comissaries de mossos d’esquadra a Barcelona. Acaba remarcant el seu total convenciment que amb aquesta cessió s’ha està ser- vint els interessos dels ciutadans de Sarrià-Sant Gervasi, atès que podran disposar d’una comissaria que reforçarà la seguretat, sense que això exclogui la dotació de més equipaments pel districte. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP. 12. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- dores de la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal que afecta a les porcions de terrenys de propietat municipal situades en el Parc de Montjuïc, grafiades en els plànols annexos, per a la construc- ció, gestió i explotació, prèvia llicència municipal, de tres estacions i nou pilastres de suport aeri del telefè- ric de Montjuïc; sotmetre’l a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclama- cions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la concessió, pel procediment negociat sense publici- tat, a la societat Telefèric de Montjüic, SA; formalitzar el contracte corresponent; i com a conseqüència de l’anterior, deixar sense efecte l’acord del Consell Ple- nari de 21 de febrer de 1969, que va autoritzar a la societat Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, l’adquisició, instal·lació i explotació, dins dels serveis municipalitzats de transports col·lectius de la Ciutat, un telefèric de cabina des de l’estació intermitja del Funicular de Montjuïc al Castell, així com l’afectació a les obres i instal·lacions dels terrenys de propietat municipal necessaris per a la seva sustentació. El Sr. Puigdollers demana que se’ls faci arribar, abans de la Junta de Portaveus, l’informe de la ins- pecció tècnica de la Direcció general de Ports i Transports, pel qual s’imposa la necessitat d’introduir nous requisits de seguretat d’acord amb la normativa europea. En segon lloc demana, atès que es fa una concessió a cost zero, l’informe econòmic de TMB i la informació sobre la viabilitat del projecte. La Sra. Balseiro demana que s’incorpori a l’expe- dient, abans de la Junta de Portaveus, la valoració econòmica del sòl que se cedeix. El Sr. Cuervo respon que s’intentarà incorporar la informació sol·licitada, però recorda que es tracta de posar tres noves estacions i nou pilastres per fer més accessible la muntanya de Montjuïc i que la conces- sió es fa a una empresa pública per prestar un servei públic. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP. 13. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- dores de la concessió gratuïta de l’ús privatiu del do- mini públic d’una porció de subsòl corresponent a la a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006910 finca assenyalada amb el núm. 11 del carrer Espalter (Plaça de Salvador Seguí), grafiada en el plànol an- nex, amb la finalitat d’incorporar-la a l’edifici que al- bergarà la Filmoteca de Catalunya; sotmetre’l a infor- mació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen al·legacions o reclamacions, tenir per elevat automàticament el present acord d’aprovació inicial a definitiva; i en aquest cas adjudicar el con- tracte de concessió, mitjançant procediment negociat, a l’Institut Català de les Indústries Culturals; formalit- zar la concessió, amb la pràctica de les agrupacions, segregacions i altres operacions registrals necessà- ries per identificar la finca objecte de concessió; de- clarar, d’acord amb el que preveu l’article 78 i concor- dants del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, en virtut del qual s’aproven les normes complementàries al Reglament per a l’execució de la Llei Hipotecària, la innecessarietat de llicència de parcel·lació; inscriu- re-la en el Registre de la Propietat; i facultar a l’alcal- de per a realitzar totes les actuacions encaminades a la concreció, clarificació i execució del present acord. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot del PP. IV) Part decisòria a) Propostes d’acord 14. Desestimar, per les raons exposades a l’infor- me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·le- gacions presentades pel Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya relatives a l’ampliació de la su- perfície útil objecte de la concessió demanial d’una part de l’edifici conegut com a Convent dels Àngels (plaça dels Àngels, núms. 5-6) atorgada a l’associa- ció Foment de les Arts Decoratives (FAD) pel Consell Plenari de 24 d’octubre de 1997; i aprovar definitiva- ment la modificació de la clàusula 1a del plec regula- dor de la concessió d’acord amb la redacció que figu- ra en el document annex, en els termes previstos a l’acord pres per la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial en sessió de 9 de novembre de 2005; i facultar l’alcalde per a realitzar totes les actuacions encaminades a la concreció, clarificació i execució del present acord. El Sr. Cuervo, en relació a les al·legacions del Grup Municipal del PP, precisa que l’ampliació de la superfície de la concessió resta suficientment justifi- cada en l’expedient. La Sra. Balseiro explica que el seu Grup ha pre- sentat al·legacions amb la intenció de fomentar la im- plicació de l’entitat concessionària amb els veïns i les veïnes en el barri, i en aquest sentit es demanava que els espais cedits al FAD puguin ser utilitzats pel veïnat. El Sr. Cuervo expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Oliveras expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Balseiro expressa l’abstenció del PP. S’aprova. 15. Adjudicar, com a resultat del concurs celebrat i d’acord amb la proposta de la Mesa de Contractació, a la societat Iberautor Promociones Culturales, S.R.L., la concessió de l’ús privatiu de domini públic de la finca situada a l’avinguda del Paral·lel, núm. 62 -carrer de l’Abat Safont, núms. 1-3 (Scènic), per a destinar-la a equipament cultural vinculat a les arts escèniques, amb subjecció al plec de clàusules regu- ladores aprovat definitivament per la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial el 5 d’octubre de 2005; requerir l’adjudicatària perquè, en el termini de quinze dies des de la notificació del pre- sent acord, constitueixi a la Tresoreria Municipal la garantia definitiva de 330.000 euros, de conformitat amb la clàusula 8 del plec; i formalitzar el contracte corresponent. El Sr. Cuervo fa referència a l’informe tècnic i a la proposta de la mesa d’adjudicació integrada per re- presentants del districte, de cultura, i de FOCIVESA, tots coordinats i dirigits per la Direcció de Serveis de Patrimoni, on es proposa l’adjudicació a l’empresa Iberautor Promociones Culturales SRL, societat ins- trumental de la Sociedad General de Autores de España, atès que la seva oferta és la millor valorada, tant des del punt de vista d’incardinació en les acti- vitats del barri, com de les obres de reforma pro- posades, del projecte cultural i d’integració i interès ciutadà. El Sr. Ciurana avança que, tot i que en aquest ex- pedient es barregen aspectes patrimonials i culturals, se centrarà únicament en el patrimonial. No obstant això, vol fer constar, de la mateixa manera que ho van fer en les al·legacions que van presentar, que el plec de clàusules, des del punt de vista cultural és molt poca cosa, i recorda que la seva proposta es basava en dedicar aquest espai a la creació, especialment dels menors de 25 anys; a les arts es- cèniques, en català primordialment, i a què s’incorpo- rés el finançament de les produccions que puguin sorgir en aquest espai. Igualment, vol que quedi constància que la propos- ta d’adjudicació per la mesa de contractació no va comptar amb el vot favorable de la Intervenció. Tam- bé fa esment a un seguit d’escrits d’una de les em- preses que es van presentar qüestionant el còmput de la valoració de l’oferta econòmica. Finalment, i vist l’informe de l’ICUB on es diu que l’empresa adjudica- tària es proposa recuperar la inversió a partir del llo- guer de l’espai a altres empreses, manifesta el seu temor que la SGAE s’acabi convertint en un interme- diari entre l’Ajuntament i altres empreses. És per tot el que ha dit, que el seu Grup s’abstindrà, i tot i que reconeix que la SGAE ofereix garanties des d’un punt de vista de prestigi de l’entitat, creu que el projecte no és prou clar, ni pel procediment que s’ha seguit ni pel projecte cultural que proposa. Reitera la seva preocu- pació que l’empresa adjudicatària acabi cedint a al- tres empreses els espais que ara s’adjudiquen. El Sr. Cornet anuncia que el seu Grup votarà en contra perquè no està d’acord ni amb el fons, ni amb el procediment, ni amb la finalitat d’aquesta adjudica- ció. No està d’acord amb el fons perquè considera que aquesta adjudicació és fruit d’una mala gestió de l’Ajuntament que va haver d’assumir els costos deri- vats de la concessió de llicències i que va provocar que el preu pagat finalment per l’Ajuntament resulti, al seu entendre, abusiu. Recorda que el preu pagat va ser d’11 milions d’euros, preu que es plantejava com a expropiació, però que finalment va ser de mercat. Continua argumentant el desacord amb el fons del seu Grup perquè es volia és que aquest equipament es destinés al barri i no a una instal·lació d’especta- NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 911 cles. Pel que fa al procediment, expressa la seva pre- ocupació pel fet que la Intervenció no hagi votat favo- rablement la proposta d’adjudicació i a la possibilitat que aquesta concessió acabi en mans d’empreses privades, alhora que creu que l’Ajuntament mai no es rescabalarà dels 11 milions d’euros que li va costar. Respecte al seu desacord amb la finalitat tem que acabarà sent una instal·lació escènica i manifesta que si el que l’Ajuntament realment volia era una instal·lació teatral, n’hi ha d’altres al barri que segura- ment haurien resultat més barates. Tot seguit es refe- reix a què l’adjudicació incorpora una llicència de café-teatre, el que significa que podrà estar oberta fins les 5,30 hores de la matinada i que comportarà que tingui el mateix horari que la llicència atorgada en el seu dia a Studio 54 i, per tant, és incompatible amb el pla especial d’establiments de pública concurrència i d’hosteleria que està en fase d’estudi a Ciutat-Vella. El Sr. Cuervo agraeix la claredat de les interven- cions però considera que s’han centrat en el conjunt de l’operació quan el que avui es presenta és la pro- posta d’adjudicació. Malgrat que reconeix que hi ha altres opcions igualment legítimes, afirma que la que finalment s’ha adoptat és la que s’ha cregut que era la millor per aquest districte. Respecte a les discre- pàncies de la Intervenció amb els plecs, matisa que aquestes diferències per part de la Intervenció ja s’han manifestat en altres ocasions i es refereixen a com es realitza la quantificació econòmica i a com es parametritzen els aspectes qualitatius de l’oferta. En qualsevol cas, considera que en els informes del dis- tricte, de patrimoni i de l’ICUB que consten a l’expedi- ent està totalment justificada l’assignació de la pun- tuació a cadascuna de les ofertes. La realitat és que l’equipament actual substitueix a un d’anterior, que l’Ajuntament va expropiar i ara el posa a disposició de la ciutat mitjançant la gestió indirecta a travès de l’ad- judicació d’una concessió amb un plec de condicions on s’estableixen paràmetres qualitatius i econòmics, en base als quals s’adjudica a una societat que acre- dita la seva solvència cultural, econòmica i professio- nal. La valoració de si és el projecte més adequat i si aporta valor afegit a la ciutat i al districte, o si, contrà- riament, hauria estat millor una altra opció, es veurà a partir del seu desenvolupament, en qualsevol cas considera que és una opció tan legítima com les que han defensat els Grups de l’oposició. El Sr. Ciurana recorda que ha iniciat la seva inter- venció anterior dient que el seu grup no comparteix el destí d’aquesta instal·lació, atès que considera que hauria de tenir un abast de ciutat i no només de barri tal com demana el Grup municipal del PP, i és per això, que es va demanar en el seu moment que estès més lligada a temes com la creativitat dels més joves, el foment de la cultura, la cançó, l’art, el teatre, etc., model que es va rebutjar el govern municipal. El que ara manifesta, tot i que reconeix la solvència d’una societat com la SGAE, és el temor que aquesta so- cietat no acabi cedint la gestió a una productora tea- tral o a un operador de restauració, i per això demana que es vigili especialment aquesta possibilitat, ja que no entendrien que la SGAE acabés sent un interme- diari. El Sr. Cornet considera que el Sr. Cuervo no li ha contestat la seva pregunta en relació a la possibilitat que s’atorgui una llicència de café-teatre contrària al Pla especial d’establiments de pública concurrència i d’hosteleria de Ciutat-Vella. I pregunta, alhora, si el govern municipal és conscient de l’existència d’una moratòria que prohibeix l’atorgament d’aquestes lli- cències; si és conscient que es pot reproduir l’error de fa uns anys, atès que s’està adjudicant una con- cessió a una empresa a qui asseguren que li donaran una llicència amb els mateixos criteris i horaris que en el seu dia van donar. Considera que si són cons- cients que s’està incurrin en una il·legalitat. Recorda que el seu Grup va ser l’únic que va demanar que aquest equipament fos per al barri, atès que ni el Po- ble Sec ni el Raval tenen un equipament d’aquest ni- vell. El Sr. Ciurana es refereix a les paraules del Sr. Cornet sobre el destí de l’equipament per al barri, i manifesta que el seu Grup considera que aquesta ne- cessitat del Raval està, en part, coberta pel Taller de Músics, que rep importants aportacions públiques, i la del Poble Sec està en part coberta, també, per l’As- sociació d’Amics de l’Institut del Teatre. El Sr. Cornet contesta que quan en els Plenaris del Districte de Ciutat Vella es va tractar aquest tema es va fer palesa la demanda per part tant del Grup Muni- cipal del PP, però també dels veïns, que fos un equi- pament de barri i no el model que finalment s’ha aca- bat adjudicant, el qual, no obstant això, reconeix que també és legítim. Reitera la seva pregunta sobre la lli- cència d’activitat. El Sr. Cuervo respon que no s’atorgarà cap llicèn- cia que no compleixi la legalitat, igual que està dins de la legalitat, l’adjudicació. Reitera que estem davant d’una adjudicació a la qual s’han presentat dues ofer- tes i que s’ha optat pel model intermedi d’un equipa- ment de barri i de ciutat, amb un horari de matins i un altre de tarda, amb implicació del districte, la qual cosa vol dir que hi haurà un component cultural de barri molt fort, però també una component cultural de ciutat, amb els instruments de gestió necessaris. És per tot això, que reitera que aquest expedient està to- talment dins de la legalitat, i una altra qüestió són al- tres models, igualment legítims, que es puguin defen- sar. El Sr. Cuervo expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Oliveras expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa l’abstenció de CIU i el Sr. Cor- net expressa el vot contrari del PP. S’aprova. 16. Adjudicar a la societat El Mobiliario Urbano, SLU el contracte de conservació, instal·lació i explo- tació publicitària de mobiliari urbà de la ciutat de Bar- celona, com a resultat d’aplicar a les ofertes presen- tades els criteris de valoració previstos en la clàusula quinzena del plec regulador del concurs celebrat, per un cànon anual de 18.000.000 euros (divuit milions d’euros), amb les millores addicionals proposades per aquesta societat en la seva oferta i amb subjecció al referit plec de clàusules administratives i annex tècnic; requerir l’adjudicatària per tal que, en el termi- ni de quinze dies comptats des de la recepció de la notificació del present acord, constitueixi la garantia definitiva d’import 1.100.891,46 euros (un milió cent mil vuit-cents noranta-un euros amb quaranta-sis cèntims) que el plec preveu i, una vegada constituïda, formalitzar el contracte el dia, hora i en el lloc que l’Ajuntament assenyali. El Sr. Cuervo destaca la durada d’aquesta adjudi- cació, per deu anys, i expressa que, després de valo- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006912 rar l’oferta presentada d’acord amb els criteris esta- blerts en el plec de clàusules, com ara l’ús de mate- rials reciclats i no contaminants o la facilitat del man- teniment, presenten aquest acord atès que l’oferta de l’empresa adjudicatària és la que ha obtingut la millor puntuació i ha rebut, a més, la unanimitat de la po- nència tècnica. El Sr. Cuervo expressa el vot favorable del PSC, el Sr. OIiveras expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP. S’aprova. 17. Aprovar l’inici del procediment per a l’escissió parcial de la societat Serveis Funeraris de Barcelona, SA, mitjançant l’aportació de la unitat econòmica con- sistent en la prestació del servei públic municipal de cementiris i cremació a una societat anònima de nova creació; nomenar, en compliment d’allò que disposa l’article 143.1.a) del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals, i segons l’annex adjunt, els membres de la comissió d’estudi per a la redacció de la memòria justificativa de l’escissió; fixar en tres me- sos el termini màxim per a la presentació de la me- mòria justificativa, d’acord amb l’article 145.1 de l’es- mentat Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals de Catalunya. El Sr. Cuervo avança que la raó d’aquesta escissió parcial respon al fet que s’ha anat configurant un mercat lliure i amb més operadors de serveis funera- ris arran del decret de liberalització, mentre que els cementiris i la cremació són serveis públics, que ac- tuen amb el principi d’igualtat respecte a tots els ope- radors. Informa que tot el procés estarà documentat a bastament en la memòria justificativa. El Sr. Puigdollers demana un aclariment de per què no consta a l’expedient la segona part del redac- tat de l’acord que fa referència al nomenament dels membres de la comissió d’estudi per a la redacció de la memòria justificativa. El Sr. Cuervo li respon que es deu haver traspape- rat i que s’esmenarà immediatament la manca d’aquesta informació i li avança la comissió està for- mada per membres de l’equip de govern i tècnics de forma paritària. El Sr. Puigdollers insisteix que el dilluns passat, a les deu del matí, aquesta informació no constava a l’expedient, i és quan, precisament, havia d’estar a la Secretaria General, cosa que suposa un incompli- ment del procediment perquè els van assegurar que si s’afegia algun document a l’expedient se’ls comuni- caria. Demana, per tant, que els llegeixin en públic la composició de la comissió d’estudi. El Sr. Secretari constata que la proposta dels com- ponents de la comissió d’estudi consta a l’expedient i que són les persones següents: president, el Sr. José Cuervo, la Sra. Montserrat Ballarin, els Srs. Eugeni Forradellas i Jaume Oliveras, i com a tècnics, els Srs. Pedro Blázquez, Ramon Carrera, i les Sres. Irina Espriu i Helena Talens. El Sr. Puigdollers addueix que es tracta d’un as- sumpte que no és només de govern, sinó d’adminis- tració local, i lamenta que no s’inclogui cap represen- tat dels grups de l’oposició en la comissió d’estudi, quan sí que van estar presents en l’inici del procés de venda d’actius dels Serveis Funeraris, van ser inclo- sos en el Consell d’Administració i, fins i tot, van ser a la mesa de contractació de la venda. Vol destacar, també, el temps transcorregut des de la publicació del decret de liberalització el juny de 1996, i recorda que el seu Grup, ja en aquell moment, va demanar aquesta escissió en les seves al·lega- cions al Reglament de Serveis Funeraris pels matei- xos motius que ha expressat el Sr. Cuervo. I aprofita avui per demanar la modificació del reglament es- mentat perquè ha dificultat durant molts anys que hagi sorgit una iniciativa privada d’instal·lació d’un tanatori. Considera que es mantenen els serveis públics que marca la llei, però s’inicia la privatització dels Serveis Funeraris –amb la qual estan absolutament d’acord–, malgrat que pretenguin fer creure que és una altra cosa. Avança que, si formessin part de la comissió d’estudi, li atorgarien un vot favorable, però es veuen obligats a fer una abstenció. El Sr. Cornet fa notar que, entre els membres de la comissió d’estudi, hi ha el president d’aquesta Comis- sió, en qualitat de quart tinent d’alcalde, i la Sra. Ballarin com a regidora-ponent d’Hisenda, mentre que els Srs. Oliveras i Forradellas hi són com a repre- sentants de Grup municipal. Per aquest motiu, consi- dera que no han estat gens curosos a l’hora buscar una representació més plural, de la mateixa manera que no poden dir que fan una comissió integrada pel govern i que la presència dels representats d’ICV-EU i A i ERC no és en qualitat de membres de l’equip de govern, sinó com a representants dels seus respec- tius Grups. Per això, opina que hi haurien de ser re- presentats tots els Grups i, per tant, avança que hi votaran en contra, no tan sols per això, sinó també perquè creuen que hi ha d’haver un representant dels treballadors municipals perquè aquesta escissió és susceptible de comportar canvis en la seva situació legal. Destaca, també, que no queda gens clar si el que s’està fent a dia d’avui és la privatització automàtica del serveis funeraris, excepte cementiris i crematoris que es convertiran en una societat anònima de nova creació. En aquest sentit, recorda que el seu Grup sempre ha defensat que no havia de ser una societat anònima, sinó de gestió directa de l’ajuntament, i vol- drien aclarir termes com ara quin capital social tindrà, i si l’Ajuntament encara conservarà el 51% de la parti- cipació. Igualment, considera que tot el procés està mal portat, de la mateixa manera que no entenen quin és l’objectiu final de tota l’operació, però estan ben segurs que si volguessin liberalitzar el mercat co- mençarien per modificar el Reglament de cementiris. El Sr. Forradellas vol aclarir que el que es pretén amb aquest acord és l’escissió entre els serveis pú- blics de competència exclusiva de l’Ajuntament i les activitats relacionades amb la gestió de les sales de vetlla, i que de cap manera suposa l’inici de la priva- tització. El Sr. Oliveras puntualitza que el que s’aprova avui és la subdivisió dels Serveis Funeraris municipals d’acord amb l’evolució de la legislació en aquest sec- tor. D’alguna manera, avui s’avança en un debat que s’haurà de produir, però vol deixar clar que els preo- cupa que, d’una banda, es tingui en compte la situa- ció dels treballadors de Serveis Funeraris i, d’altra banda, que es mantingui la qualitat del servei. El Sr. Cuervo creu que caldria despendre’s una mica de l’òptica política i debatre aquest assumpte des de la perspectiva de la realitat del mercat dels NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 913 serveis funeraris. Opina que s’ha practicat una políti- ca de fets que ha respost a la preocupació de l’Ajun- tament d’establir una reglamentació ben feta per no assistir a una fragmentació que ha donat molt mals resultats en el conjunt de l’Estat. Liberalitzar aquests serveis d’entrada no ha donat bons resultats, i, a par- tir d’aquesta reglamentació, ja es veurà què passa i com evoluciona el sector. El Sr. Puigdollers vol deixar constància d’un fet que el va sorprendre en la inauguració del Tanatori d’Hor- ta i és que va estar presidit per l’alcalde de l’Hospitalet, on ell mateix va dir que hi era en aquesta qualitat –i no pas com a president de la Diputació– perquè considerava molt encertada la gestió de l’em- presa adjudicatària, que també treballa a l’Hospitalet. Vol destacar, també, que les assegurances signifi- quen un dels aspectes clau de tot aquest assumpte, atès que en molts dels casos els usuaris han pagat durant anys per un servei que després no han rebut de l’Institut Municipal de Serveis Funeraris. Finalment, rebat al Sr. Forradellas l’afirmació que aquest acord no suposa un inici de privatització dels serveis funeraris a Barcelona. El Sr. Cornet manifesta, d’entrada, que no entrarà en l’assumpte de les asseguradores perquè podria parlar-ne extensament i no és el motiu que els ocupa. Tanmateix, remarca que l’Hospitalet i Barcelona han aconseguit fer un monopoli allà on hi hauria d’haver mercat lliure aplicant un reglament excessivament in- tervencionista, de manera que posen molt difícil la competència. Pel que fa a la representació en la comissió d’estu- di per a la redacció de la memòria justificativa insis- teix que no hi són representats ni els treballadors, ni els Grups de l’oposició, ni els interessos de la totalitat dels ciutadans –encara que el Sr. Cuervo li asseguri que hi seran més endavant– de manera que conside- ren que, ja d’entrada, el procés s’inicia malament, i considera que es perd una oportunitat única de cara a la transparència del procediment. El Sr. Forradellas, referint-se als arguments del Sr. Cornet, fa notar que quan una empresa pública gua- nya diners li sembla molt malament, però no quan els guanya una empresa privada que ofereix els matei- xos serveis. Per tant, es pregunta per què pretenen que una empresa pública sempre perdi diners. Per la seva part, reitera que en cap cas s’inicia un procés de privatització, sinó una escissió, per a la qual es crea un equip que estudiarà la millor manera per fer-la. El Sr. Cuervo entén que és positiu que s’estableixi un debat entorn d’aquest acord, però vol deixar molt clar que l’empresa que crearan fruit de l’escissió no tenen cap intenció de privatitzar-la. Igualment, i en referència a l’observació del Sr. Cornet, manifesta que ell representa una part impor- tant de la ciutadania, de la mateixa manera que la re- lació amb els treballadors a fi d’arribar a una síntesi d’interessos no s’ha de produir en la comissió, sinó en el marc on es discuteixen les relacions laborals. Quant al comentari del Sr. Puigdollers sobre la pre- sidència de la inauguració del Tanatori d’Horta, ob- serva que el privat és lliure de decidir qui hi convida, i vol recordar que ell també hi era i que va fer un parla- ment en el mateix sentit que la seva intervenció d’avui, i en el cas de l’alcalde de l’Hospitalet i presi- dent de la Diputació es deu a la relació empresarial i pública que té amb l’empresa promotora del tanatori esmentat. El Sr. Cuervo expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Oliveras expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa l’abstenció de CIU i el Sr. Cornet expressa el vot contrari del PP. S’aprova. b) Proposicions Del Grup Municipal CIU: 18. 1r. Suspendre amb caràcter immediat la cam- panya publicitària Barcelona Batega per no induir a confusió en campanyes realitzades per una formació política de les que formen part en el Govern Munici- pal. 2n. Crear la Comissió Assessora sobre la Publi- citat Institucional (CAPI), ens responsable de donar el vist-i-plau previ per a la realització de qualsevol cam- panya institucional que realitzi l’Ajuntament de Barce- lona. La Sra. Recasens fa avinent que aquesta proposta té un precedent en la petició que van presentar, en la sessió del 14 de desembre del 2005, de crear una comissió assessora sobre la publicitat institucional, integrada per tots els membres del Consell Plenari, a fi de consensuar les campanyes i garantir la diferen- ciació clara entre la publicitat política vinculada als processos electorals i la publicitat institucional i infor- mativa. Recorda, també, que aquesta proposició no es va aprovar, i la Sra. Escarp els va argumentar que no es rebutjava la creació de la comissió assessora, sinó que s’esperava a l’aprovació, en l’àmbit estatal, de la llei de publicitat institucional que estava en pro- cés de tràmit. Al seu torn, el Sr. Forradellas es posi- cionava en el mateix sentit, tot i que estava d’acord amb la proposició de CiU, i el Sr. Cuervo va ratificar el compromís de la Sra. Escarp. Vist que a dia d’avui ja ha entrat en vigor la nova llei, que assenta un se- guit de preceptes bàsics –eradicació de campanyes amb finalitat de lloar l’obra de govern; professiona- lització i racionalització de la planificació i els recur- sos que es destinin a les campanyes; garantir la seva transparència; i vetllar per la lleialtat institucional–, han cregut oportú demanar que s’aturi la campanya “Barcelona batega” i la creació de la comissió asses- sora de la publicitat institucional. El Sr. Cornet avança el vot favorable a la proposi- ció –tot i que no comparteixen els criteris del Grup de CiU– perquè també van demanar en el Plenari del Consell Municipal la suspensió d’aquesta campanya fa un parell de mesos, sobretot per les semblances de la campanya institucional amb alguna campanya del PSC, tant pel que fa a l’eslògan com a la imatge gràfica. Així mateix, consideren que la campanya “Barcelona batega” no és informativa, sinó publi- citària, i aprofita, alhora, per reiterar una bateria de preguntes sobre el concurs, l’autoria de la idea i el fi- nançament de l’esmentada campanya, que en el seu moment van sol·licitar per escrit i que encara es- peren. La Sra. Escarp vol aclarir al Sr. Cornet que les pre- guntes que van formular sobre les campanyes institu- cionals ja han estat respostes, però no la seva reite- ració constant, òbviament. Referint-se en concret a la intervenció de la Sra. Recasens, considera que té dues parts importants a destacar: d’una banda, entén que la primera part és a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006914 l’expressió d’una opinió; i la segona part ateny al pe- ríode de reflexió que abastava tots els àmbits, des de l’estatal, fins al municipal, i van considerar que era convenient apuntar-se a la reflexió comuna. Conside- ra que és un canvi important el que planteja la llei es- tatal respecte als criteris de la comunicació i, en con- cret, de la publicitat institucional i la política, i la línia que separa ambdues. Així doncs, no creuen que cal- gui crear la Comissió assessora, sinó entrar en el mecanisme de reflexió d’abast més ampli a fi que l’àmbit de l’administració local no quedi aïllat de la resta. Quant a la metodologia de les campanyes institu- cionals, explica que sota un lema genèric determinat –en aquest cas “Barcelona Batega”– s’hi pengen tot un seguit de campanyes informatives específiques de serveis, de l’obra de govern i, en general, de les opor- tunitats que dóna la ciutat. Es va convocar un con- curs, a patir de les qüestions formulades pels ciuta- dans i, evidentment, pels Grups polítics municipals, per al desenvolupament creatiu del que llavors es va anomenar “campanya de noves oportunitats” per a la construcció de la ciutat. La Sra. Recasens, arran de l’observació de la Sra. Escarp sobre la primera part de l’enunciat de la pro- posició, manifesta, d’entrada, el seu temor pels resul- tats d’aquest període de reflexió a què s’apunta l’ad- ministració local, alhora que considera claríssima la vinculació d’ambdues parts de la proposició. Fa notar, quant a la durada de la campanya que el calendari establia des del 2 de novembre fins al 18 de desem- bre, a dia d’avui encara es poden trobar anuncis als mitjans de comunicació municipals o en la convocatò- ria de concursos de bombers i de la guàrdia urbana; que gairebé s’està assimilant el logo de la campanya amb l’Ajuntament, motiu pel qual entén que estan in- fringint la llei atesa la confusió que poden arribar a generar i, en aquest sentit, es remet a dues prohibi- cions contingudes en la llei: no es pot promoure cap campanya institucional que tingui com a finalitat des- tacar els assoliments o objectius de la gestió del go- vern municipal; i una segona que es refereix a què els missatges o la presentació de les campanyes no podran induir a confusió amb els símbols, idees, ex- pressions, dissenys o imatges emprades per qualse- vol formació política o social. Conclou amb les demandes següents: la suspensió immediata de la campanya perquè infringeix la llei; i la informació exacta de la seva durada i el cost. La Sra. Escarp lamenta la posició del Grup munici- pal de CiU, atès que en moltes altres situacions s’han posicionat en termes constructius i conciliadors. Ma- nifesta, tanmateix, que no pretén treure a relluir els costos –tal i com ha pretès la Sra. Recasens– ni les connotacions d’altres campanyes institucionals, com és el cas de les darreres del govern de CiU a la Ge- neralitat, però sí que els emplaça a fer memòria de la comissió assessora sobre publicitat institucional que va crear el Sr. Mas, que mai no es va reunir, però que tenia com a una de les seves funcions principals con- trolar la publicitat institucional dels ajuntaments, cosa que es pot qualificar de pràctica absolutament inter- vencionista. Quant a les al·lusions concretes a la campanya “Barcelona Batega”, recorda a la Sra. Recasens que se’ls va respondre sobre la campanya global, que acabava el 18 de febrer, per bé que les campanyes específiques apareixen gradualment a mesura que es van produint els esdeveniments concrets –convocatò- ria de places a la Guàrdia urbana i bombers, jornada de portes obertes per Santa Eulàlia, i altres. La Sra. Recasens recalca que s’ha limitat a pre- guntar si s’ha previst una nova campanya que doni continuïtat en el temps a aquesta que els ocupa i quin cost té, i avança, per tant, que presentaran per escrit aquesta qüestió. De la mateixa manera que insisteix a preguntar si pensen continuar infringint la llei, tal i com ha argumentat en la seva segona intervenció. El Sr. Cuervo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Oliveras expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 19. Instar al Govern municipal a que actuï com a representant dels interessos de tots els veïns i co- merciants afectats per la tragèdia del Barri del Carmel, tant des del propi Ajuntament de Barcelona com davant de la resta d’administracions: 1. Condo- nant i subvencionant impostos, taxes i preus públics dels anys 2005 i 2006. 2. Intercedint davant la resta d’administracions per demanar les ajudes promeses. 3. Garantint que la Comissió de Seguiment estigui formada per tots els afectats. La Sra. Balseiro manifesta que aquesta proposició té com a objectiu principal defensar els interessos dels veïns i comerciants afectats pels esdeveniments del barri del Carmel, i expressa la seva confiança que, de mica en mica, es resolguin els problemes que encara hi ha com ara veïns i veïnes que no han pogut tornar als seus pisos o comerços que no han reobert. En aquest sentit, consideren que ajuts com l’ajorna- ment del cobrament dels tributs i dels preus públics municipals, així com la consideració de noves sub- vencions als afectats que el govern municipal estu- diava aplicar, haurien de replantejar-se de la manera que formulen en l’enunciat de la proposició. Con- sideren que, en tornar a obrir un nou període per sol·licitar ajuts a les administracions, es dóna la pos- sibilitat als comerciants i veïns que encara no han normalitzat la seva situació al barri, atès que en el seu moment no hi van poder accedir sobretot per manca d’informació. El Sr. Puigdollers recorda que el 7 de febrer del 2005 van dirigir un prec a l’alcalde en què demana- ven l’exempció de l’IBI a tots els titulars dels pisos en- derrocats al Carmel i al Turó de la Peira, de la matei- xa manera que van demanar que s’eximís la taxa d’autorització dels llocs de venda de les parades si- tuades al mercat del Carmel, i de l’IAE a tots els co- merços de la zona afectada del barri. La resposta per part de l’Ajuntament va consistir en l’enviament d’una còpia del Decret de l’alcalde del 15 de febrer del 2005 en què s’estableix que se n’eximeix només al Carmel i no als afectats del Turó de la Peira, i especifica, també, que a partir del moment en què els veïns tor- nin a ocupar els habitatges, locals o aparcaments, es determinarà cas per cas l’aprovació d’una subvenció sobre els deutes tributaris corresponents als terminis en què no van ser als seus immobles o no van poder desenvolupar les seves activitats econòmiques. Ma- nifesta, tanmateix, que en aquell moment no es van adonar que s’excloïa els afectats del Turó de la Peira, per la qual cosa van donar per bona la resposta. NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 915 Quant a la proposició, indica que tenen el dubte si l’Ajuntament té la facultat legal per condonar, i el seu Grup, tanmateix, s’inclina pel concepte de subvencio- nar i, en aquest sentit, ho proposa als representants del Grup del PP com a esmena oral. Està convençut que el l’equip de govern té la plena voluntat de respectar i acomplir el Decret d’Alcaldia a què s’ha referit, però, de tota manera, expressa una certa intranquil·litat per declaracions d’alguns veïns del barri aparegudes en mitjans de comunicació que no són coincidents. La Sra. Ballarin manifesta que, d’ençà dels fets del Carmel, aquest Ajuntament sempre ha actuat en re- presentació dels interessos dels afectats. Amb la perspectiva d’un any transcorregut, es veu amb cor d’afirmar que tots els treballadors implicats, des de l’Ajuntament i des del Districte, van reaccionar amb agilitat i eficiència en l’atenció a les persones, tant com va permetre l’excepcionalitat de la situació. Con- creta que, ara fa un mes, el primer tinent d’alcalde, va presentar en el Plenari del Consell un informe sobre tot el que s’havia fet i els futurs projectes d’actuació en el barri del Carmel, i del qual destaca l’aposta, a banda de la reparació dels danys, d’aconseguir que el Carmel esdevingui un barri exemplar per la seva qualitat urbana i de vida. S’hi explicava, també, la manera com l’Ajuntament va aconseguir de la Gene- ralitat que s’aprovés la qualificació del barri com a àrea extraordinària de rehabilitació integral, que in- clou, també, la Taxonera, els Tres Turons i la Vall d’Hebron, atès que el Carmel forma un continu urbà indissociable amb aquests barris. Així doncs, entén que les actuacions d’intersecció s’han fet bé, i la pro- va és que només s’han querellat dos veïns. Quant a la Comissió de seguiment, recorda que la seva composició va ser acordada per consens i in- clou les associacions de veïns i els comerciants de la zona afectada. Pel que fa a les taxes i els preus públics, vol deixar clar, d’entrada, que no entrarà a discutir informacions aparegudes a la premsa i que no han estat contrasta- des; i, en segon lloc, és que els veïns han de tenir clar que es complirà totalment el contingut del Decret d’Alcaldia de 15 de febrer de 2005 que estableix molt clarament que es paralitza i s’ajorna el cobrament de tributs i multes pendents d’exercicis anteriors fins a la regularització de la situació, amb la condició de reac- tivar-los a partir del moment en què els desallotjats retornin als habitatges o comerços; de la mateixa ma- nera que no pagaran cap taxa corresponent al perío- de en què han estat fora dels seus domicilis o que han hagut de mantenir tancats els seus comerços, tot i que puntualitza que, de cap manera l’Ajuntament pot condonar el deute, sinó que ha d’establir subvencions que s’atorguen només pel fet de constar en el cens d’afectats. La Sra. Balseiro entén que l’explicació de la Sra. Ballarin representa tots els Grups de l’equip de go- vern, i demana que li aclareixin si el compromís de subvenció afecta només el 2005, o és ampliable al 2006 i per a tots els afectats, alhora que fa avinent que el seu Grup considera molt desitjable aquesta ampliació de terminis. Això no obstant, consideren que aquest compromís municipal hauria d’haver anat molt més enllà i reivindicar totes les intervencions promeses i compromisos inversors d’altres adminis- tracions públiques per al 2005 i el 2006 que eren de, pràcticament, vuitanta-vuit milions d’euros i que, en realitat, no s’ha arribat a esmerçar ni la meitat d’aquesta quantitat. Observa, també, que la informa- ció rebuda pels veïns afectats va ser confusa i disper- sa, de manera que, en mots casos, no es van poder beneficiar de determinats ajuts per part de l’Estat, per la qual cosa sol·liciten que es reobri el període per demanar-los. Igualment, insisteix que els consta que no tots els veïns i comerciants estan representants en la comissió de seguiment, per la qual cosa caldria vetllar perquè tots els col·lectius d’afectats hi fossin incorporats. Al marge de la proposició, pregunta si les subven- cions respecte als tributs i els preus públics reportats també s’aplicaran en l’exercici del 2006 o, com a mí- nim, fins al retorn de la totalitat dels afectats al barri. El Sr. Puigdollers avança que el vot que es plante- gen és a contracor perquè no tenen cap intenció de propiciar que el Grup Popular es permeti fer demagò- gia i, mentint sistemàticament, vagi dient pel barri del Carmel que CiU ha votat en contra d’aquesta proposi- ció. Vol deixar que quedin clares, però, algunes qües- tions: de la intervenció de la Sra. Ballarin conclouen que es complirà el Decret d’Alcaldia de 15 de febrer de 2005 i, per tant, la informació que ha sortit publica- da a la premsa es desmenteix rotundament; que està garantit que les comissions de seguiment estan for- mades per totes les associacions i representants de tots els afectats; i afegeix que, amb l’única part de l’enunciat de la proposició el PP amb què estan d’acord al cent per cent és amb la intercessió davant la resta de les administracions per demanar els ajuts perquè consideren que no s’estan complint els com- promisos. La Sra. Balseiro insisteix que no diran mai res que no sigui cert, i celebra el posicionament del Grup de CiU, i aprofita per recordar que van ser els únics que van presentar al·legacions als pressupostos del 2005 de l’Agència del Carmel i els únics, també, que van defensar els interessos dels veïns afectats. La Sra. Ballarin fa un seguit de consideracions so- bre l’actuació i les acusacions de partidisme que els fa el Grup del PP, quan entén que només pretenen furgar en les ferides per treure’n partit. Al Grup de CiU, li agraeix que posi de manifest la demagògia del Grup Popular, però es mostra perplexa per l’expres- sió final del vot favorable. Finalment, el Sr. Cuervo fa avinent, quant a les in- formacions aparegudes a la premsa a què s’han refe- rit, que s’ha fet arribar una nota de premsa als mitjans corregint la informació. El Sr. Cuervo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Oliveras expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP. Es rebutja. c) Mocions V) Part de control a) Precs Del Grup Municipal PP: 20. Que es modifiqui el preu públic per a la presta- ció de serveis especials de neteja i recollida per tal a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006916 que el preu/hora de l’esborrat de pintades i graffitis si- gui simbòlic (un euro) pels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La Sra. Balseiro presenta el prec, i manifesta que han tingut notícia que altres ajuntaments estan oferint aquest mateix servei de neteja de pintades de forma gratuïta als particulars, i consideren que és una bona mesura que contribueix a fomentar l’estètica del pai- satge urbà i que suposa un increment de la qualitat de vida. La Sra. Ballarin informa que, durant aquest man- dat, el Sector de Serveis urbans i de Manteniment ha reforçat els recursos humans i materials a fi d’atendre adequadament la neteja de pintades i grafits, i remar- ca que la neteja de façanes es fa d’ofici amb un efec- tiu de trenta-sis brigades. Quant al preu públic de 118 euros/hora que contempla la normativa municipal, i al qual s’ha referit la Sra. Balseiro, indica que està pre- vist únicament per a aquells casos en què un ciutadà no està disposat a esperar l’actuació ordinària de les brigades i sol·licita una actuació urgent. Pel que fa al preu simbòlic d’un euro, recorda a la Sra. Balseiro que es tracta d’un preu públic que, per definició, no pot ser simbòlic perquè es presta amb concurrència del sector privat i, a més, un preu públic ha de cobrir, com a mínim, el cost unitari del servei, atès que altra- ment seria fer una competència deslleial amb les em- preses del sector privat. La Sra. Balseiro considera contradictòria aquesta resposta, atès que, d’una banda, actuen d’ofici i, al- hora, manifesten que posar un preu simbòlic a aques- tes actuacions significaria competència deslleial. En tot cas, entén que sempre troben alguna excusa per incrementar la recaptació municipal, alhora que pun- tualitza que en els preus públics publicats a la Gaseta Municipal en cap cas hi apareix el concepte d’ur- gència. La Sra. Ballarin insisteix en la resposta que li ha donat i no entén on hi veu la contradicció, i afegeix que la recaptació d’aquest preu públic aporta una taxa molt minsa a l’Ajuntament. Es dóna per tractat. b) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 21. En quin punt està el compliment del Conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que ha de facilitar el cobrament de les sancions per incompliment de les ordenances munici- pals a aquells infractors que no resideixin a la ciutat de Barcelona? La Sra. Recasens lamenta, d’entrada, l’optimisme i la celeritat amb què l’alcalde va anunciar que aquest Conveni entraria en vigor immediatament després de la seva signatura i va afirmar, fins i tot, que tindria efectes retroactius en expedients que ja estaven en marxa. Observa que els va sorprendre la precipitació, atès que calia, a més, tal i com especifica el mateix conveni, un protocol d’execució; igualment, també es va parlar de crear un grup de treball per negociar amb les entitats d’estalvi, per la qual cosa ara vol- drien saber en quin punt està tot el procés, atès el temps transcorregut des de la signatura del conveni el 5 d’octubre passat. La Sra. Ballarin manifesta que s’està en fase de desplegament de les previsions jurídiques per part del Departament d’Economia i Finances de la Gene- ralitat. La Sra. Recasens insisteix que la seva pregunta es referia a l’estat de les negociacions amb les caixes a fi de poder fer efectius els embargaments per san- cions impagades. La Sra. Ballarin addueix que Barcelona té una si- tuació relativament bona pel que fa a la recaptació de multes, tot i que admet que no s’arriba als nivells de- sitjables, i no estan satisfets amb la situació. Per aquest motiu treballen per millorar la recaptació amb aquest conveni, que és el fruit de molt de temps d’es- forços per arribar a l’embargament dels infractors en l’àmbit de la ciutat de Barcelona encara que no en si- guin residents, atès que la normativa actual no per- met que l’Ajuntament embargui fora del seu terme municipal, tal i com preveu, a més, la Llei d’Hisendes locals, i ho corrobora un informe que van demanar al Consell Tributari que informa que un ajuntament pot demanar al govern autònom que es faci càrrec del cobrament dels seus impagats. Precisa que, en el conveni, cal distingir, d’una ban- da, la seva entrada en vigor, que va ser l’endemà de la seva signatura i; d’altra banda, s’hi deia que la seva eficàcia estaria condicionada per la implemen- tació del protocol d’execució que implica els bancs, les caixes i les cooperatives de crèdit; i admet que, de ben segur, tothom agrairia una mica més de rapi- desa en aquest desplegament, tot i que cal compren- dre que es tracta d’un procés complex i innovador perquè encara cap ajuntament de l’Estat ha fet ús d’aquesta eina per al cobrament d’impagats. Final- ment, fa avinent que la Generalitat els ha informat que les respostes per part de les entitats bancàries han estat positives en el sentit que compliran amb les previsions del conveni, bàsicament perquè n’estan obligats per llei, tot i que manifesten determinats pro- blemes tècnics i han sol·licitat fer un treball conjunt amb Ajuntament i govern de la Generalitat. La Sra. Recasens agraeix la claredat amb què s’ha expressat la Sra. Ballarin, i es mostra satisfeta per- què admet que s’està pendent del desplegament. La- menta però que, en comptes d’anunciar la signatura del conveni com una bona notícia, es van precipitar a donar-li propaganda. Els demana, per tant, que tin- guin més cura i, en aquest cas, hauria calgut esperar a tenir un acord amb els entitats d’estalvi. Quant a l’afirmació de la Sra. Ballarin que la situa- ció és relativament bona pel que fa al cobrament de les sancions, manifesta que no sap què entén per això, atès que Barcelona durant el període 2001-2004 només ha cobrat entre 34% i el 27% de les sancions imposades, i el total no recaptat durant aquest mateix temps ascendeix a 254 milions d’euros, així doncs, no li queda altra remei que titllar-ho de cofoisme per part del govern municipal. Finalment, pregunta de quin termini parlen pel que fa a la negociació amb les entitats bancàries per po- der fer efectiu el contingut del conveni. La Sra. Ballarin objecta que no es tracta de cofoisme ni precipitació perquè, com ja ha dit, fa molts anys que treballen en aquest assumpte. Insisteix que de cap de les maneres s’acontenten amb els percentatges de re- captació i tant de bo es poguessin millorar, però afirma que, per comparació, Barcelona està en millor situació que altres ciutats de l’Estat. Quant als terminis, vol ser prudent i no vol donar cap data concreta. NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 917 Es dóna per tractada. 22. Té l’actual equip de govern municipal voluntat de redefinir les funcions dels caps de les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC’s)? La Sra. Recasens destaca la pressió a què estan sotmesos els caps de les Oficines d’Atenció al Ciuta- dà –OAC– pel fet d’haver de prestar atenció directa al públic, i per les temàtiques informatives, que abasten un tot un seguit de campanyes puntuals que, en mol- tes ocasions, congreguen gran quantitat d’usuaris en poc temps. La Sra. Escarp valora les OAC com un servei es- sencial i consolidat de l’Ajuntament, molt valorat pels ciutadans. Precisament perquè està en fase constant d’adaptació i de millora, s’han anat introduint tot un seguit de transformacions tecnològiques així com l’in- crement de les tasques que duen a terme. Tot plegat ha comportat canvis de gestió de les OAC que han inclòs, entre altres, la programació de les campanyes o el reforç de personal de cara a campanyes específi- ques. Això s’ha fet començant pels districtes d’Horta- Guinardó i l’Eixample per definir el programa de per- sonal i les seves adaptacions. No es tracta, per tant, d’haver de redefinir el lloc de treball, sinó de valorar- lo en el conjunt de les tasques que fan les OAC. La Sra. Recasens recorda que també havien pre- sentat aquesta pregunta per escrit i la resposta no els quadra. Fa un breu repàs cronològic dels fets i mani- festa que el 12 d’abril de 2005 es va comunicar als caps de les OAC un nou disseny i implementació del seu rol, cosa que implicava la convocatòria de les places a concurs; l’1 de maig del mateix any se’ls concedeix un plus en la seva nòmina amb motiu de la vaga de tramitadors-informadors; la primera quinzena de juliol sol·liciten una reunió informativa atès que no s’ha produït aquest canvi de rol anunciat, que es fa el 2 de setembre de 2005, quan se’ls confirma que es convocarà un concurs selectiu, cosa que crea una si- tuació de neguit i incertesa entre aquest col·lectiu, ja que una part dels afectats no es poden presentar al concurs perquè fa menys de dos anys que ja ho van fer. A finals de setembre se’ls torna a reunir per infor- mar-los de com serà aquesta prova selectiva i, final- ment, el 21 d’octubre se’ls informa que el procés s’ha aturat i, com a alternativa, se’ls diu que es poden acollir a un procés selectiu voluntari per mesurar el seu perfil professional. Considera que és molt lamentable que, transcorre- gut un any des que es va iniciar tot aquest procés, encara no sàpiguen en quina situació estan. I aprofita per demanar, també, el catàleg de llocs treball i la po- lítica de personal de la casa perquè el de les OAC no és l’únic cas poc clar en aquest sentit. El Sr. Cuervo observa, d’entrada, que la Sra. Reca- sens assumeix un rol de portaveu sindical i li fa saber que hi ha un conveni col·lectiu en vigor on està per- fectament definida la política de personal en el camp de retribucions, selecció i promocions, que s’aplica a través de les comissions sindicals signants del conve- ni, que representen la majoria de treballadors de la casa, i que controla una comissió de seguiment. Ob- serva que aquesta aplicació s’intenta fer en condi- cions d’equitat i no atenent a reivindicacions indivi- duals, i, òbviament, no sempre es pot satisfer tothom. La Sra. Recasens vol aclarir, únicament, que no fa de portaveu sindical, sinó que empara una determina- da situació. Considera que la pregunta que ha formu- lat és molt clara, i que la seva funció és posar de ma- nifest i interessar-se per la situació que viu un col·lec- tiu de funcionaris que pot acabar repercutint en el funcionament d’un dels servis clau d’aquest Ajunta- ment. El Sr. Cuervo es ratifica en la seva apreciació quant al paper que ha assumit la representat del Grup municipal de CiU, i que l’explicació que li deu és en termes polítics, com ja ha fet, i que la resta està regulada pel conveni col·lectiu. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 23. Quina és la valoració del Govern Municipal so- bre els informes de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i les empreses Europraxis Consulting Holding, SL, Europraxis Consulting, SA, Comopraxis, SA i Indra; i en particular sobre les observacions referides per la Sindicatura en relació a la contractació i a la manca de transparència? La Sra. Balseiro manifesta que aquests informes posen en entredit, directament i indirectament, la con- tractació municipal. Fa referència a la contractació de Parcs i Jardins durant el període 1997-2001, quan es van produir incompliments flagrants del Text refós de la llei de contractes de les administracions públiques. De manera indirecta també es van detectar irregulari- tats en les empreses esmentades en l’enunciat de la pregunta, i va quedar palès que en molts dels casos se’ls havia atorgat una adjudicació directa per mun- tants no precisament irrellevants –i esmenta concre- tament la participació d’Indra al Fòrum de les Cultu- res. Per tot això, consideren que fóra bo que l’Ajunta- ment fes una valoració del contingut d’aquests infor- mes de la Sindicatura de Comptes, especialment en relació a les empreses esmentades. El Sr. Cuervo observa que la primera part de la pregunta és pràcticament idèntica a la que va formu- lar ahir en la Comissió de Sostenibilitat que presideix la Sra. Mayol, de manera que no creu que pagui la pena repetir la mateixa resposta. Tanmateix, vol des- tacar que en el Consell d’Administració de Parcs i Jardins, el desembre de 2005, es va presentar un in- forme detallat i extens a fi d’extraure’n conclusions en referència a l’informe de la Sindicatura de Comptes. Remarca que això és una pràctica rigorosa i demo- cràtica atès que en aquest Consell d’Administració també hi té representació el Grup de la Sra. Balseiro, i lamenta molt profundament constatar que no serveix per res. Considera que la seva única pretensió en presentar aquesta pregunta és ser insidiosos. Quant a la vinculació d’Indra amb el Fòrum, recor- da que es tracta d’una empresa espanyola amb força anys d’existència, manifesta que sí que ha obtingut contractes, alguns dels quals d’adjudicació directa, amb l’Ajuntament de Barcelona. Quan la Sindicatura va decidir investigar Europraxis i Indra, se li va pro- porcionar tota la informació i col·laboració que va sol·licitar –tal i com consta en l’informe–, i que de les cinc-centes trenta-tres preguntes que van formular als ajuntaments només van rebre vint-i-cinc respos- tes, totes de l’Ajuntament de Barcelona. Quant a les conclusions que la Sindicatura ha ex- tret dels expedients estudiats és que en dos casos concrets –presumiblement–, en un hi va haver frac- cionament de l’objecte del contracte, i en un altre no a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006918 es va definir adequadament l’objecte. Pel que fa al procediment de la contractació, aprovació de les des- peses, terminis d’execució, la Sindicatura no hi ha po- sat cap objecció, i per aquest motiu, la Sra. Balseiro queda desautoritzada per aixecar qualsevol sospita. La Sra. Balseiro insisteix que s’ha limitat a expres- sar el contingut dels informes de la Sindicatura, alho- ra que considera que, aquest, és el millor lloc per de- batre les irregularitats, directes o indirectes, de la contractació d’aquest Ajuntament. Es mostra sorpresa per l’actitud adoptada pel Sr. Cuervo, perquè entén que es defensa amb la des- qualificació del Grup Popular. Igualment, remarca que va esperar que en la pregunta d’ahir a la Comis- sió de Sostenibilitat, la Sra. Mayol reconegués en al- gun moment irregularitats en la contractació, cosa que no va succeir. Lamenta, per tant, que no s’hagi produït ni la més mínima reconsideració, i reconèixer que tampoc passa res si s’ha incorregut en algun er- ror si s’és capaç de rectificar a posteriori. Reconeix que sí que van tenir accés al document que es va presentar en el Consell d’Administració de Parcs i Jardins, amb un contingut que és, pràctica- ment, calcat a les al·legacions que van presentar a l’informe de la Sindicatura, que, d’altra banda, no en va acceptar pràcticament cap. Finalitza amb la proposta de creació d’una comis- sió d’investigació de la contractació municipal a fi d’eliminar qualsevol tipus de dubte i garantir-ne la transparència, alhora que considera que hi ha absolu- ta impunitat en l’incompliment del Text refós la Llei de contractes de les administracions públiques. El Sr. Cuervo considera que tota l’argumentació de la Sra. Balseiro no se sustenta per enlloc perquè, en- tre moltes altres coses, per insidiosa i perquè no res- pon a la pregunta que formulen: quina és la valoració del govern municipal dels informes de la Sindicatura de Comptes, i a la qual respon amb els mateixos ar- guments que la Sra. Mayol va emprar ahir mateix. Es pregunta quin sentit té mesclar les empreses Euro- praxis Consulting, Comopraxis i Indra, quan el que hauria d’haver especificat que Indra conté subempre- ses, cadascuna de les quals té personalitat jurídica pròpia per contractar. Insta a la Sra. Balseiro a reconèixer que l’informe no parla d’aquestes empreses, sinó només d’Indra Sistemes i que l’associació l’ha feta ella, a banda de bastir tot un seguit d’irregularitats que afecten el texte refós de la llei de contractes de les administracions públiques, cosa que considera tenir molt poc seny po- lític, especialment per demanar la constitució d’una comissió d’investigació. Lamenta que la Sra. Balseiro no hagi rectificat les seves argumentacions atès que li ha donat l’oportunitat. Es dóna per tractada. COMISSIÓ DE SEGUIMENT I CONTROL DE BTV 24. Quines garanties exigeix la direcció de BTV a la publicitat institucional respecte el compliment del que es disposa en la Llei 29/2005, de 29 de desem- bre, de publicitat i comunicació institucional? El Sr. Ciurana, en referència a la Llei 29/2005 de publicitat i comunicació institucional, que estableix un seguit de condicions i limitacions a les campanyes de publicitat institucional, pregunta sobre les garanties que exigirà BTV als organismes o ens anunciants als que sigui d’aplicació per tal d’assegurar el seu com- pliment. El Sr. Domingo li respon que la llei incorpora un apartat molt important dedicat a la publicitat i, dins d’aquest, un de dedicat específicament a la publicitat institucional. Considera que la llei afecta, més que a l’emissor, al promotor de la publicitat, el qual resta obligat a presentar els seus projectes al Consell de l’Audiovisual de Catalunya –CAC. D’altra banda, el CAC també obliga als emissors a demanar autoritza- ció prèvia per emetre el seus projectes, cosa que ja es farà en la propera campanya electoral. No obstant això, matisa que el que ha de garantir l’emissor és que la publicitat institucional s’ajusta a la normativa, entenent que si el CAC ho ha aprovat no fa falta cap més control, i que en cap cas té competència sobre el contingut de la campanya. El Sr. Ciurana agraeix la resposta, però considera que no s’ajusta a la pregunta formulada, atès que el que ell havia preguntat no fa referència a la Llei de l’audiovisual del Parlament de Catalunya sinó a la Llei 29/2005, de 29 de desembre, de publicitat i comuni- cació institucional. D’altra banda, pregunta si l’anunci del Consorci de la Zona Franca que BTV està eme- tent, atès que aquest consorci forma part de l’admi- nistració general de l’Estat, ha estat aprovat pel Con- sell de Ministres. El Sr. Domingo diu que la llei de 29 de desembre és a la que ell ha estat fent referència. El Sr. Mascarell davant la possible confusió entre les lleis a què es refereixen el Sr. Ciurana i el Sr. Domingo, manifesta que es procedirà a fer les com- provacions que calguin i, en el seu cas, es repetirà la resposta i ofereix al Sr. Ciurana donar-li per escrit demà mateix. Es dóna per tractat. 25. Com es posicionarà BTV davant l’anunci de Localia TV i de City TV d’optar pel número 8 en el seu logotip? El Sr. Ciurana, en relació al contingut de la seva pregunta, recorda l’acord del Consell d’Administració de BTV on es va decidir intentar que el logo de la “B” de Barcelona pogués esdevenir un 8, i fixar així aquest canal al número 8 del dial. El seu grup pre- gunta com es pensa posicionar BTV tenint en compte que els canals de televisió privats Localia i City TV, han optat per incorporar al seu logo, el número 8, concretament “L8” en el cas de Localia, i en el City TV canviant el nom per TV8. El Sr. Domingo recorda que el Consell d’Adminis- tració de BTV en el canvi d’imatge corporativa, i tenint sempre en compte la màxima identificació amb Bar- celona, va decidir que la “B” era l’element distintiu. Pel que fa al “8”, i malgrat que hi ha més televisions que números disponibles, des de BTV es manté la re- comanació als telespectadors de sintonitzar en el ca- nal 8, tot i que això depèn de l’usuari. Aquesta pràcti- ca que es feia així atès que s’intuïa que un nombre important de ciutadans ja ho feia, ha estat confirmada pel resultat del darrer òmnibus municipal, que demos- tra que un 42% dels barcelonins sintonitzen BTV en el número 8. Si a això s’hi afegeix la part proporcional dels qui en el moment de contestar a la pregunta no sabien en quin número tenien sintonitzada BTV, el re- sultat és que gairebé un 50% del telespectadors sin- tonitzen el número 8. És per tot això que des de BTV NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 919 es mantindrà l’opció de sintonitzar amb el número 8 i es realitzaran actuacions per conservar els telespec- tadors que ja estan sintonitzats en aquest número, atès que el que es considera fonamental és estar en- tre les opcions prioritàries dels barcelonins, amb inde- pendència del número que se sintonitzi, no obstant això, el que sí creu que és realment important és es- tar entre els nou primers botons del comandament a distància. Pel que fa al fet que Localia i City TV inten- tin apropiar-se del 8, la realitat és la que és, i demos- tra que la majoria dels ciutadans de Barcelona sinto- nitza BTV en el número 8. Aquesta línia es la que es mantindrà des de BTV. El Sr. Ciurana agraeix la informació del Sr. Domingo i posa de manifest que allò que preocupa el seu Grup és que la identificació entre Barcelona i el 8 no sigui amb BTV, sinó amb TV8, és per això que creu que, possiblement, s’ha perdut una bona oportu- nitat per associar el número 8 a BTV, encara més si es té en compte que el Consell d’Administració així ho va demanar. En segon lloc, manifesta la seva pre- ocupació davant la informació del Sr. Domingo sobre els resultats de l’enquesta de l’Òmnibus municipal, ja que considera que si es fa una enquesta, els mem- bres del Consell d’Administració haurien de conèixer els resultats i no assabentar-se’n quasi per casualitat. El Sr. Mascarell, malgrat que considera legítim que el Sr. Ciurana manifesti la seva preocupació, conside- ra que el que és important és situar les coses en el terreny de la realitat, realitat que posa de manifest que BTV ha portat a terme accions encaminades a identificar el 8 amb BTV i, en aquest sentit, cita els anuncis que des del mes de setembre s’estan realit- zant, sense oblidar que no es pot negar a ningú que competeixi per aquest número. Considera que s’ha fet el que calia i que ara s’està en un procés en què tothom intenta aconseguir un número que estigui en- tre els nous primers. El Sr. Ciurana precisa que ell no es queixa del que fan els altres sinó del que no es fa des de BTV. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 26. Que per part de la Presidència d’ICB, s’encar- regui l’elaboració d’un informe anual sobre el compli- ment, per part de BTV, del mandat derivat de la pro- tecció a la infància. La Sra. Esteller posa de manifest que en nombro- ses ocasiones el seu Grup ha presentant propostes en relació als continguts de la programació infantil de BTV, reconeix que la creació del Consell Educatiu contribuirà a millorar els continguts i establirà línies i estratègies d’actuació; malgrat això, el Grup Munici- pal del PP és coneixedor de l’existència del “Llibre Blanc de l’Educació”, en l’entorn del Consell Audiovi- sual de Catalunya, que recomana que les televisions, tant públiques com privades, elaborin un informe anual sobre el compliment de la protecció a la infàn- cia. És per això, que al marge de la tasca que reco- neix s’ha està realitzant des del Consell educatiu, de- mana que BTV elabori aquest informe. El Sr. Domingo manifesta que des de BTV s’està complint, de forma escrupulosa i des de fa molt de temps, amb aquesta normativa. En concret diu que des de començament de l’any 2003 es fa un estricte compliment de la senyalització pel que fa a l’horari de protecció infantil, durant el qual no es passa cap pel·lícula ni cap altre element que podés incomplir aquesta normativa. Des de l’inici d’aquestes mesures no s’ha tingut cap avís o notificació del CAC de no complir la normativa, la qual cosa demostra que real- ment es compleix, a això s’afegeix, que BTV disposa d’un Consell Educatiu que fixa de forma prioritària la seva atenció en els continguts infantils, és per això que creu que no caldria fer més informes sobre una matèria en que l’acompliment de la normativa és més que evident. La Sra. Esteller malgrat que reconeix el que BTV està fent respecte al públic infantil i el que es farà des del Consell Educatiu, i en base a les recomanacions del CAC, demana que es faci aquest informe que ser- virà per avaluar i fer un seguiment de les actuacions que es portin a terme en aquesta matèria. El Sr. Domingo recorda que entre les recomana- cions del CAC hi ha la de crear un Consell Educatiu, en la mesura que BTV ja l’ha creat, és aquest consell el que ha fet un tria dels programes que vol analitzar i en aquests moments ja s’està treballant des del punt de vista que demana la Sra. Esteller, per la qual cosa considera que fer un treball paral·lel no és massa operatiu, creu que és millor esperar els resultats del treball del Consell Educatiu i en funció d’aquests i, si hi ha matèria discutible, es podria plantejar la neces- sitat de realitzar aquest informe. La Sra. Esteller demana que, atès el Consell Edu- catiu ja està treballant en aquest assumpte, que eme- ti un informe. El Sr. Mascarell li contesta que la seva petició es redundant perquè el Consell Educatiu ja està treba- llant en l’esmentat informe. Es dóna per tractat. 27. Quines actuacions s’han dut a terme perquè BTV incorpori gradualment la subtitulació en la seva programació, especialment en els seus informatius, per tal de fer més accessible la televisió a les perso- nes amb disminució auditiva? La Sra. Esteller formula la pregunta en les termes que hi consten i creu que BTV ha d’incorporar gra- dualment la subtitulació en la seva programació. Re- corda que aquesta pregunta ja es va fer el mes de gener de 2005 i, en aquell moment, es va respondre que s’estava treballant conjuntament amb l’Institut de Persones amb Discapacitat per tal d’incrementar aquest tipus de programació, pel que fa al calendari de la seva implantació es va dir que es facilitaria in- formació, també es va insistir que amb el trasllat a la nova seu facilitaria la implantació d’aquest tipus de programació. És per tot això, que el Grup Municipal del PP vol conèixer en quina fase es troba i el calen- dari de la seva implantació. El Sr. Domingo respon que la feina anunciada es va iniciar durant l’octubre passat. En aquesta línia, el dia 5 d’octubre es va fer una reunió amb l’Institut Mu- nicipal de Persones amb Discapacitat amb la presèn- cia del regidor Sr. Ricard Gomà i de la gerent de l’Ins- titut, Sra. Roser Torrentó a fi d’analitzar la situació des del punt de vista tècnic i, com a resultat, es van prendre una sèrie de mesures que han permès, ara fa molt poc, emetre la primera pel·lícula subtitulada especialment per a sords, i que ha estat una prova que ha demostrat que totes les millores tècniques que s’han introduït a BTV permeten fer l’emissió sub- titulada, cosa que es farà d’ara en endavant en totes les pel·lícules, tenint en compte, però, que són pel·lí- cules que ja ha emès TV3 i que estan subjectes a a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006920 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Acta de la sessió celebrada el dia 15 de febrer de 2006 i aprovada el dia 15 de març de 2006 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de febrer de 2006, s’hi reuneix la Co- missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, sota la presidència de l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan. Hi assisteixen la Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà, i els Ims. Srs. Jordi Hereu i Boher, Carles Martí i Jufresa, Francesc Narváez i Pazos, Eugeni Forradellas i Bom- bardó, Joan Puigdollers i Fargas, Eduard García i Plans, Jordi Cornet i Serra, i Alberto Villagrasa i Gil, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents els Srs.: Ramón Massaguer i Meléndez, gerent del sector d’Urbanisme i Infraestructures, el Sr. Ricard Fayos i Molet, director tècnic d’Urbanisme i Infraestructures i el Sr. Jaume Barnada Pérez, director de Política de Sòl i Habitatge de l’Institut Municipal d’Urbanisme. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.: Immaculada Moraleda i Pérez, Jordi Portabella i Calvete, Elsa Blasco i Riera, Joana Ortega i Alemany, Ángeles Esteller i Ruedas. S’obre la sessió a les setze hores i trenta-cinc mi- nuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Sector d’Urbanisme De la gerent municipal, de data 10 de gener de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte de reparació i conser- vació dels elements ornamentals de la Ciutat, per als exercicis 2006-2007, i per un import d’1.169.991,31 euros. 2. Sector d’Urbanisme De la gerent municipal, de data 10 de gener de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte de manteniment del Parc Güell, per als exercicis 2006-2007, i per un im- port de 667.340,77 euros. 3. Sector d’Urbanisme De la gerent municipal, de data 10 de gener de 2006, que aprova el Plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte de reparació i conser- vació dels monuments de la Ciutat, per als exercicis 2006-2007, i per un import d’1.629.323,88 euros. 4. Sector d’Urbanisme De la gerent municipal, de data 10 de gener de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte de manteniment del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 696.088,71 euros. 5. Sector d’Urbanisme De la gerent municipal, de data 10 de gener de 2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte de reparació i conser- vació dels edificis i instal·lacions artístics, per als exer- cicis 2006-2007, i per un import d’1.644.449,83 euros. 6. Sector d’Urbanisme De la gerent municipal, de data 23 de desembre de 2005, que adjudica a la senyora Rosa Escala Moyés el contracte d’intervenció per al desenvolupament i millora dels indrets al Centre Històric de Sarrià en el sector Major de Sarrià-Via Augusta, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 29.870 euros. 7. Sector d’Urbanisme De la gerent municipal, de data 23 de desembre de 2005, que adjudica al senyor Jordi Sardà Ferran el l’acord de la Xarxa de televisions locals i TV3. Creu que aquest acord se signarà aquest febrer mateix, i permetrà emetre de forma habitual aquest tipus de pel·lícules. D’altra banda, cita que s’han mantingut re- unions amb la FESOCA per a la traducció a la llen- gua de signes i el compromís d’aquesta d’enviar un pressupost del seu cost, que estan pendents de re- bre. No obstant això, des de BTV s’està portant a ter- me iniciatives pròpies per avançar, tant en la subs- titulació com en la traducció al llenguatge de signes. La Sra. Esteller celebra que s’avanci en aquesta matèria, però voldria saber, a part de les pel·lícules, si hi ha previstes altres mesures, sobretot pel que fa als informatius. El Sr. Domingo diu que la llei marca un termini molt llarg per a l’adaptació atesa la dificultat i el cost que suposa. Manifesta que BTV acostuma a anar per en- davant d’aquestes iniciatives i que s’han fet totes les adaptacions tècniques per fer viable aquesta emissió i s’està a punt de signar l’acord per tenir el material. Pel que fa als informatius, s’està esperant el pressu- post de FESOCA per traduir uns espais determinats. Es dóna per tractat. c) Declaracions de Grup No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidèn- cia aixeca la sessió a les catorze hores trenta minuts. NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 921 contracte d’intervenció per al desenvolupament i mi- llora dels indrets al Centre Històric de Sarrià en el sector Major de Sarrià-avinguda de Josep V. Foix, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 29.870 euros. 8. Districte de Sarrià-Sant Gervasi De la gerent municipal, de data 30 de desembre de 2005, que adjudica a la societat Ersce, SA / Levante, SA Constitución el contracte d’obres d’instal·lació d’un ascensor a Can Fábregas, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 68.305,18 euros. 9. Districte de Sarrià-Sant Gervasi De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que adjudica a la societat Contratas y Obras Empresa Constructora, SA que adjudica i aprova defi- nitivament el projecte bàsic i executiu del contracte de les obres de rehabilitació i ampliació de l’edifici Vil·la Florida, per als exercicis 2006-2007, i per un im- port de 3.056.056,13 euros. 10. Sector d’Urbanisme De l’alcalde, de data 3 de febrer de 2006, que apro- va, inicialment, la creació del fitxer informatitzat, de dades personals corresponents a sol·licitants interes- sats en informació i/o en adjudicacions sobre promo- cions d’habitatges amb protecció oficial a la ciutat de Barcelona. Acords de la Comissió de Govern de 8 de febrer de 2006: 11. Aprovar definitivament a l’empara de l’article 113.2.a) del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de coo- peració, del polígon d’actuació urbanística únic del Pla de millora urbana per a l’ordenació de les finques situades al carrer dels Consellers, 2 i 2b, formulat per la propietat que representa el 66,67% dels terrenys inclosos en l’àmbit del PAU de referència; declarar in- compatibles amb el planejament els drets i càrregues existents d’acord amb l’article 123 en relació a l’article 174.4, ambdós del Reglament de gestió urbanística; atribuir a aquest acord, de conformitat amb l’article 125 del Reglament de gestió urbanística, el mateix efecte que l’acta d’ocupació a efectes expropiatoris, respecte dels drets i càrregues que hagin d’extingir- se i de les plantacions, obres, edificacions, instal·la- cions i millores que hagin de destruir-se, conforme al Projecte de reparcel·lació aprovat; determinar, de conformitat amb l’article 121 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, que la fermesa de l’acte admi- nistratiu d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, compor- tarà de iure la cessió, en ple domini i lliure de càrre- gues, a l’Administració actuant dels terrenys de ces- sió obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el planejament; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circu- lació de la província; notificar-lo individualment a ca- dascun dels interessats, i donar-ne compte a la Co- missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 12. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- ció de l’illa delimitada pel passeig de Miramar, el camí de la Font Trobada, el passeig de Montjuïc i la prolon- gació del carrer Nou de la Rambla, dins de l’àmbit del Parc de la Primavera, amb un pressupost d’execució per contracta, quant a obra civil, d’1.941.489,89 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs i, quant a jardineria, de 361.648,61 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Barcelona de Serveis Municipals, SA, d’acord amb les condi- cions establertes en l’informe emès per la Direcció de Plans i Projectes Urbans el 26 de gener de 2006, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; des- estimar l’escrit d’al·legacions presentat per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya, de confor- mitat amb l’informe emès per la Direcció de Plans i Projectes Urbans el 26 de gener de 2006, que figura a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne comp- te a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi- tatge. 13. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanització del carrer de Domínguez i Miralles i del carrer d’Enric Giménez, per import de 129.048,93 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per POCREU, SL, d’acord amb les condicions establertes en l’infor- me emès per la Direcció de Plans i Projectes Urbans l’11 d’octubre de 2005, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circula- ció de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urba- nisme, Infraestructures i Habitatge. 14. 1r) Aprovar definitivament, a l’empara dels arti- cles 32.1 i 35 del Decret 287/2003, de 4 de novem- bre, pel qual s’aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, d’urbanisme, en relació a l’article 118.4 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsi- ca, de la Modificació del Pla especial d’ordenació de la illa del passatge de Conradí, formulat per l’entitat mercantil Promaxca Inmobiliaria, SL, única propietà- ria de les finques incloses a l’àmbit; 2n) Declarar in- compatibles amb el planejament els drets i càrregues existents d’acord amb l’article 123 en relació a l’article 174.4, ambdós del Reglament de gestió urbanística; 3r) Atribuir a aquest acord, de conformitat amb l’ar- ticle 125 del Reglament de gestió urbanística, el mateix efecte que l’acta d’ocupació a efectes expro- piatoris, respecte dels drets i càrregues que hagin d’extingir-se i de les plantacions, obres, edificacions, instal·lacions i millores que hagin de destruir-se, con- forme al Projecte de reparcel·lació aprovat; 4t) Deter- minar, de conformitat amb l’article 121 del Decret le- gislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, que la fermesa de l’acte administratiu d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bà- sica, comportarà de iure la cessió, en ple domini i lliu- re de càrregues, a l’Administració actuant dels ter- renys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el planejament; 5è) Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo in- dividualment a cadascun dels interessats; 6è) Donar- ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestruc- tures i Habitatge. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006922 15. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- ció dels Jardins del carrer de Sant Camil, per import de 752.848,03 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, d’iniciativa municipal; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in- forme de la Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraes- tructures i del Districte de Gràcia, de valoració de les al·legacions, que consten a l’expedient i, a efec- tes de motivació, s’incorporen a aquest acord; publi- car aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, In- fraestructures i Habitatge. 16. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- ció de la cobertura de la ronda de Dalt entre la ronda de la Guineueta Vella i la plaça de Karl Marx. Tram: rambla del Caçador-ronda de la Guineueta Vella, que incorpora les modificacions no substancials en relació al projecte aprovat inicialment, d’acord amb els infor- mes emesos per les diferents administracions i orga- nismes públics, per import de 2.949.468,86 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIM/ SA); resoldre les al·legacions presentades, de confor- mitat amb l’informe de contesta de les al·legacions, que figura a l’expedient i es dóna per reproduït a efectes de motivació, en el sentit d’aclarir amb caràc- ter general les al·legacions presentades per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, en la seva qualitat de por- taveu del Grup Municipal de Convergència i Unió, i per l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya; notificar-ho als interessats en aquest pro- cediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanis- me, Infraestructures i Habitatge. 17. Encarregar a la Societat Urbanística Rehabilita- ció i Gestió, SA, la gestió, mitjançant el sistema d’ac- tuació d’expropiació, per a l’obtenció de la finca de 1.848 m2 procedent de la finca núms. 271-289 del passeig de Valldaura, així com la realització de totes les actuacions conduents a la formalització i inscrip- ció en el Registre de la Propietat de la finca B) contin- guda al conveni expropiatori subscrit entre l’Ajunta- ment de Barcelona i Renfe el 8 de maig de 1996, que fou ratificat per la Comissió de Govern el 31 de març de 1996, incloses a l’actuació aïllada núm. 12 del Pla especial de reequipament i millora del barri de Pros- peritat, tot això a l’empara d’allò que disposen els articles 15.1 de la Llei 30/1992 i 149 c) del Decret le- gislatiu 1/2005, en el benentès que les despeses cor- responents seran íntegrament assumides per l’Ajun- tament. Assenyalar que el present encàrrec de gestió s’haurà de formalitzar mitjançant el conveni adminis- tratiu de col·laboració, el contingut del qual s’aprova. Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraes- tructures i Habitatge. 18. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 14 f) del Decret 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre mesures per a faci- litar l’execució urbanística, l’operació jurídica comple- mentària del Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 4 del Pla especial de reforma interior del barri de Porta, aprovat definitivament el 3 de se- tembre de 2003, consistent a incorporar al Projecte als interessats Srs. Isidro Aragón Montón i Francisco Necoechea Solsona com a ocupants, i a determinar que els seus drets són els que s’assenyalen en l’in- forme d’11 de gener de 2006, que consta a l’expe- dient i que es dóna per reproduït. Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi- tatge. 19. Aprovar l’actualització de preus relativa al Pro- jecte d’urbanització de la unitat d’actuació núm. III del Pla especial de reforma interior del barri de Por- ta, Fase II, aprovat definitivament per la Comissió de Govern, en sessió de 5 de març de 2003, pels mo- tius exposats a l’informe emès per la Direcció de Projectes d’Urbanització i Edificació de BAGURSA, el 26 de gener de 2006, el qual consta a l’expedient i es dóna per reproduït, resultant un pressupost ac- tualitzat del projecte, per a coneixement de l’Admi- nistració, de 376.555,62 euros, l’impost del valor afegit inclòs; notificar-ho als interessats i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 20. Aprovar, a l’empara de l’art. 87.6 del Decret le- gislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte segregat complementari d’urbanització del Pla especial de re- forma interior del barri de Porta, corresponent a la unitat d’actuació V, promogut per BAGURSA, amb un pressupost, per a coneixement de l’Administració, de 2.427.614,75 euros, l’impost del valor afegit inclòs; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Pro- víncia, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i la Gaseta Municipal; notificar-lo als interessats; i do- nar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraes- tructures i Habitatge. 21. Aprovar, a l’empara de l’art. 87.6 del Decret le- gislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte segregat complementari d’urbanització del Pla especial de re- forma interior del barri de Porta, corresponent a la unitat d’actuació IX i entorns, promogut per BAGUR- SA, amb un pressupost, per a coneixement de l’Admi- nistració, de 2.723.902,80 euros, l’impost del valor afegit inclòs; publicar aquest acord en el Butlletí Ofi- cial de la Província, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i la Gaseta Municipal; notificar-lo als in- teressats i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanis- me, Infraestructures i Habitatge. 22. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza- ció de la unitat d’actuació 1 del Pla especial de l’en- torn de l’estació de Sant Andreu de Palomar, per im- port de 202.209,80 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Mikter Catalunya, SL, d’acord amb l’informe emès per la Direcció de Plans i Projectes Urbans el 23 de gener de 2006, el qual fi- gura a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notifi- car-lo als interessats en aquest procediment; i donar- ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestruc- tures i Habitatge. 23. Aprovar el Text refós de les bases d’actuació de la Junta de Compensació del polígon d’actuació de les finques del carrer del Joncar, núms. 21 i 23, i del carrer de Marià Aguilò, núms. 104 i 106, inscrita en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·labora- dores el 2 de desembre de 2005, amb el número d’assentament 2.223, del tom 19, del Llibre bàsic del mateix, en el qual s’ha suprimit el punt 20.1 de la NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 923 Base d’actuació vintena, de conformitat amb les pres- cripcions contingudes a la resolució del director gene- ral d’Urbanisme del Departament de Política Territo- rial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, de 2 de desembre de 2005; traslladar el Text refós aprovat a la Direcció General d’Urbanisme a l’objecte de facilitar el dret d’accés als arxius i consulta dels documents; i donar-ne compte a la Comissió d’Urba- nisme, Infraestructures i Habitatge. 24. Resoldre els recursos de reposició interposats pels representants de l’Associació administrativa de cooperació de la unitat d’actuació núm. 10 i de les Juntes de compensació de les unitats d’actuació núms. 6 i 9, totes elles del Pla especial de reforma interior Diagonal-Poblenou, contra l’acord de la Co- missió de Govern de 3 de novembre de 2005, d’aprovació definitiva del Projecte d’urbanització del Parc de Diagonal Poble Nou, 1ª fase, pels motius exposats en l’informe de la Direcció de Projectes d’Urbanització i Edificació de BAGURSA, de 26 de gener de 2006, el qual consta a l’expedient i es dóna per reproduït; notificar-ho als interessats; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 25. Aprovar definitivament el Projecte complemen- tari del Projecte d’urbanització i infraestructura del carrer del Pallars. Fase 3: Pallars-Llobregat, entre els carrers de Badajoz i de Joan d’Àustria, d’iniciativa pú- blica, per un import de 453.005,11 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per 22 Arroba BCN, SA; publicar aquesta resolució en el Butlletí Ofi- cial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya. Donar-ne compte a la Comissió d’Ur- banisme, Infraestructures i Habitatge. 26. Aprovar la constitució de la Junta de Compen- sació del Pla de millora urbana del subsector 6 del Pla especial per l’ordenació del sector Perú-Pere IV, illa delimitada pels carrers del Marroc, de Josep Pla, de Cristóbal de Moura i de Puigcerdà, formalitzada per escriptura pública atorgada el 22 de desembre de 2005 davant del notari de Barcelona Sr. Enrique Peña Félix, sota el núm. 8718 del seu Protocol. Tras- lladar a la Direcció General d’Urbanisme de la Gene- ralitat de Catalunya, la documentació que prescriu l’article 13 de la instrucció aprovada per Ordre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 6 d’agost de 1982, als efectes de la inscripció de la Junta de Compensació en el Registre d’Entitats Urba- nístiques Col·laboradores. Publicar aquests acords en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província, amb notificació indi- vidual a cadascun dels interessats. Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi- tatge. 27. Estimar parcialment, pels motius que s’exposen en l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística de la societat 22 Arroba BCN, SA, incorporat a l’expedient, i que es donen per reproduïts, el recurs de reposició interposat pel Sr. Pere Resalt Buiza, en representació de Laisam, SCCL, contra l’acord d’aprovació definiti- va del Projecte de reparcel·lació de l’àmbit del Pla de millora urbana anomenat Farinera la Fama, correspo- nent a l’illa delimitada pels carrers del Doctor Trueta i de la Ciutat de Granada, el passatge Mas de Roda i el carrer de Roc Boronat, de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou –Districte d’activitats 22@–; en el sentit de confirmar que Laisam, SCCL, és la ti- tular de la indemnització fixada en concepte d’extinció de l’arrendament constituït sobre la finca del passat- ge Mas de Roda, núm. 22, 1r pis, i en concepte de valoració del trasllat i de reinstal·lació de l’activitat, fi- xada en l’import total de 116.178,36 euros; i desesti- mar la sol·licitud d’una major indemnització pels mo- tius que consten en l’expedient. Declarar la fermesa administrativa, a tots els efectes, del Projecte de reparcel·lació de l’àmbit del Pla de millora urbana anomenat Farinera la Fama, corresponent a l’illa deli- mitada pels carrers del Doctor Trueta i de la Ciutat de Granada, el passatge Mas de Roda i el carrer de Roc Boronat, de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poble- nou –Districte d’activitats 22@. Publicar aquests acords en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de més difusió de la província i en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament, i notificar-los als interes- sats en l’expedient. Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. b) Mesures de govern c) Informes El Sr. Casas explica que en la part informativa s’ha distribuït el despatx d’ofici i que com és habitual si hi ha qualsevol consulta es podrà fer pels canals corres- ponents. Així mateix, diu que es dóna el document dels projectes informats favorablement pel Comitè de Govern pel que fa al Programa d’Inversions. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 1. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 3 de febrer de 2006 (S1/D/2006 287), que concedeix a l’entitat Parc Sanitari Pere Virgili una bonificació del 75% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per a l’ampliació i reforma consistent en la re- habilitació integral de l’actual edifici Llevant del Parc Sanitari Pere Virgili. El Sr. Casas explica que hi ha una ratificació cor- responent a la bonificació sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per l’ampliació i reforma consistent en la rehabilitació integral de l’ac- tual edifici Llevant del Parc Sanitari Pere Virgili. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 2. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 3 de febrer de 2006 (S1/D/2006 286), que concedeix a la fundació privada Casa de Família Sant Josep Oriol una bonifi- cació del 95% sobre la quota de l’impost de construc- cions, instal·lacions i obres per a la construcció d’un edifici per equipament destinat a residència de la ter- cera edat a la Ronda Guinardó, 46-B, 48 i 50. El Sr. Casas explica que hi ha una ratificació cor- responent a la bonificació sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per a la construcció d’un edifici per a equipament destinat a residència de la tercera edat a la Ronda del Gui- nardó. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006924 b) Propostes d’acord Districte de l’Eixample 3. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de concreció volumètrica en les fin- ques dels carrers del Consell de Cent, núm. 265 i d’Aribau, núm. 33 (Hotel Axel), promogut per Cusa 33, SL; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor- pora a aquest acord. El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana de concreció volumètrica en les finques dels carrers del Consell de Cent i d’Aribau. El Sr. Massaguer explica que s’ha presentat una al·legació del Grup municipal del Partit Popular on es considera injustificat l’increment de l’alçada regulado- ra; sol·licita aclariment sobre l’informe de la Comissió de Qualitat i, finalment, la valoració de la comissió mixta de protecció del paisatge urbà. Es fa una aclari- ment de les al·legacions en el sentit que el mateix pla és instrument idoni per fer aquesta concreció volumè- trica que no incrementa l’alçada reguladora màxima, i es precisa que sí figura l’informe de la comissió tècni- ca de manteniment i millora de l’Eixample que no posa en dubte la idoneïtat de l’instrument. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot del PP. 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic d’ordenació del subsòl del sector de- limitat per l’avinguda de Roma, i pels carrers de València i de Calàbria, d’iniciativa municipal (Barcelo- na de Serveis Municipals, SA); i resoldre les al·le- gacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efec- tes de motivació, s’incorpora a aquest acord. El Sr. Casas presenta el Pla especial urbanístic d’or- denació del subsòl del sector delimitat per l’avinguda de Roma, i pels carrers de València i de Calàbria El Sr. Massaguer explica que s’ha presentat una al·legació del Grup municipal del Partit Popular que considera desafortunada i perjudicial la política de l’Ajuntament d’eliminar l’estacionament regulat a la zona sense que estigui operatiu l’aparcament previst i sol·liciten que s’incorpori a l’expedient un document sobre les previsions per a la reconversió de places d’aparcament regulat a lliure. Es contesta l’al·legació aclarint que en el procés de construcció de les obres s’establirà –amb la comissió d’obres– la seqüència a establir en la seva execució per tal de minimitzar al màxim la coincidència de les obres de l’aparcament amb les d’urbanització de l’avinguda de Roma. El Sr. García manifesta el seu posicionament favo- rable malgrat recorda que aquest aparcament es fa just davant de l’edifici de Telefònica que no fa gaire es va requalificar per destinar-lo a habitatge, el qual segurament anirà molt curt de places d’aparcament. El Sr. Cornet manifesta la reserva de vot del seu Grup atès que no estan en contra de l’aparcament, però evidencia que s’està produint a Barcelona, i en aquest cas concret, un increment de zones blaves i de zones verdes –amb la que els seu Grup no hi pot estar d’acord– amb una disminució, en aquest cas, de 400 places de zona verda, per als residents i és per això que es demanava l’estudi aplicat o els crite- ris aplicats per resoldre aquesta reducció de places de zona verda ja que la contesta que es realitza no ho explica. El Sr. Hereu comenta que aquest és un dels 30 projectes que el mes de març de l’any 2005 es pre- sentava en el si del pla d’aparcaments 2005-2007 i que ara es desenvolupa, i afegeix que l’acord de Te- lefònica es posterior. No hi ha relació, com tampoc n’hi ha amb les àrees verdes. Sempre s’ha afirmat que amb les àrees verdes es regula un espai que es pot regular i, evidentment, es continua la política de millora urbana que moltes vegades significa ampliar l’espai del vianant amb la desaparició de places d’aparcament. L’àrea verda el que no farà es evitar que es facin plans de millora urbana encara que su- posi la desaparició de places de zona verda. No hi ha cap contradicció, ja que se segueixen les tres políti- ques: de millora urbana, de desenvolupament d’apar- caments –com és fa des de fa més de 25 anys– i, efectivament i des de fa menys temps, de regulació de places d’aparcament. El Sr. Cornet conclou que en aquest indret la políti- ca de l’Ajuntament és fer places d’aparcament amb un cost molt important i amb un criteri paral·lel de reduir places d’aparcament de zona verda, amb la qual cosa, des del punt de vista del Grup del Partit Popular es produeix un desafortunat resultat, que en definitiva perjudicarà els residents. El Sr. Hereu contesta que el que no farà mai el govern és renunciar a millorar la trama urbana pel manteniment de places d’aparcament en superfície i, per tant, aquest és un projecte –reforma de l’avin- guda de Roma– que implica la desaparició de pla- ces d’aparcament però no per aquest motiu es dei- xarà de millorar la qualitat urbana, que en definitiva es recupera per als vianants. Aquesta és la línia que el govern municipal ha mantingut, com també ha mantingut la línia de fer política per soterrar els aparcaments de vehicles, i que l’espai d’aparcament que resti en superfície sigui per al resident. Són tres línies que es desenvolupen coherentment en l’ac- tuació municipal. El Sr. Casas recorda que en el futur hi haurà un bulevard important que requerirà una considerable reducció de places en superfície, a banda del procés molt participat de l’avinguda de Roma, i assenyala que fa més de quatre anys, parlant d’aquesta urbanit- zació, ja es perfilava la possibilitat de dos aparca- ments en el subsòl i aleshores no hi havia cap acord de Telefònica; es tracta d’una coincidència sense cap transcendència. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot del PP. Districte de Sants-Montjuïc 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic d’ordenació del subsòl a la plaça de NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 925 Margarida Xirgu, d’iniciativa municipal (Barcelona de Serveis Municipals, SA). El Sr. Casas presenta el Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl a la plaça de Margarida Xirgu, en l’àmbit de la Ciutat del Teatre. El Sr. Massaguer manifesta que no s’han presentat al·legacions. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de les Corts 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi- cació puntual del Pla especial d’ordenació del sector comprès entre la carretera de Collblanc, l’avinguda de Xile i el camí de Torre Melina, en l’àmbit del sector 1, promoguda per Volumètric Promotora Constructo- ra, SL, Promociones Ruve, SA, Propiedad Melina, SA, i Rodesan, SA, que incorpora la prescripció de l’aprovació inicial; resoldre les al·legacions presenta- des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·lega- cions, que consta a l’expedient i, a efectes de motiva- ció, s’incorpora a aquest acord; requerir el promotor per tal que, en el termini màxim de tres mesos a comptar des del dia següent a la notificació del pre- sent acord, constitueixi la garantia per un import de 164.683,20 euros, corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització, als efectes establerts a l’arti- cle 101.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme, apro- vat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació de l’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat. El Sr. Casas presenta la Modificació puntual del Pla especial d’ordenació del sector comprès entre la carretera de Collblanc, l’avinguda de Xile i el camí de Torre Melina, en l’àmbit del sector 1 que significa ajustar el traçat del tramvia, millorar la zona verda en el seu emplaçament i la connexió amb la residència i tota la urbanització vinculada a la nova construcció. El Sr. Massaguer explica que s’han presentat al·le- gacions per part de particulars relatives a la manca d’uniformitat de les edificacions assignades a les uni- tats mínimes de projecte i sol·liciten la corresponent rectificació, la qual es desestima atès que la imple- mentació de l’edificació en aquest àmbit és plena- ment satisfactòria per al conjunt. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi- ficació del Pla especial urbanístic d’ampliació de l’e- quipament docent situat als carrers de Setantí, de la Duquessa d’Orleans i de Carmen Karr, promoguda per Casa degli Italiani; i resoldre les al·legacions pre- sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprova- ció inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·le- gacions, que consta a l’expedient i, a efectes de moti- vació, s’incorpora a aquest acord. El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla espe- cial urbanístic d’ampliació de l’equipament docent si- tuat als carrers de Setantí, de la Duquessa d’Orleans i de Carmen Karr, promoguda per Casa degli Italiani, que té per objecte racionalitzar la situació existent atesa la manca de superfície per desenvolupar les di- ferents activitats que el centre docent té en aquest àmbit. El Sr. Massaguer explica que hi ha una al·legació del Partit Popular que fa un seguit de consideracions sobre l’exactitud del sostre ampliat i sobre l’alçada de l’edificació, a la qual es dóna aclariment en el sentit que es respecta l’alçada prevista al planejament així com el sostre ampliat. El Sr. Cornet reitera la seva opinió de que es supe- ra la volumetria prevista al planejament encara que sigui per 111 metres i 92 centímetres, alhora que no coincideixen amb la resposta de les al·legacions i és per això que fan reserva de vot. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP. Districte de Sant Martí 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- pecial urbanístic d’ordenació del subsòl a la cruïlla dels carrers de Bilbao i de Ramon Turró, d’iniciativa municipal (Barcelona de Serveis Municipals, SA); i re- soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in- formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planeja- ment, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. El Sr. Casas presenta el Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl a la cruïlla dels carrers de Bilbao i de Ramon Turró. El Sr. Massaguer explica que s’han presentat al·le- gacions del Partit Popular que postulen que, un cop alliberada la superfície de l’aparcament existent, es destini el sòl en superfície a equipaments de districte. Atès que es tracta d’un pla d’ordenació del subsòl el contingut de les al·legacions resta fora del seu àmbit d’actuació i afegeix que es manté la qualificació de la superfície, que és de zona verda. El Sr. García manifesta el seu posicionament favo- rable perquè aquest aparcament ha estat llargament esperat i reivindicat pels veïns del Poblenou malgrat que els agradaria que a través d’un pas soterrani es comuniqués amb el mercat. El Sr. Narváez aclareix que el pas ja està garantit, es a dir, des de la sortida de l’ aparcament es podrà passar directament a l’interior de l’espai tal i com es va consensuar amb la gent del mercat i amb l’associ- ació de veïns. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot del PP. 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti- cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006926 pecial urbanístic de concreció de l’ús i de les condi- cions d’edificació de l’equipament ubicat en el solar de la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 970, pro- mogut pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. El Sr. Casas presenta el Pla especial urbanístic de concreció de l’ús i de les condicions d’edificació de l’equipament ubicat en el solar de la Gran Via de les Corts Catalanes, promogut pel Departament de Ben- estar i Família de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un equipament contingut en el darrer conveni formalitat, l’estiu passat, entre el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona amb l’objecte de construir una residència i un centre de dia per a persones amb disminució psíquica. El Sr. Massaguer explica que hi ha una al·legació del Partit Popular que reclama el màxim respecte per les finestres i miralls existents en el projecte atesa la volumetria que ara es proposa i també fa referència a la reserva de places d’aparcament i la necessitat de complir la normativa urbanística quant a la reserva de places. S’aclareix l’al·legació en el sentit que el pro- grama genera només 4 places d’aparcament, una per cada 8 llits i per tant, el projecte respon a la normativa d’aplicació. Pel que fa a la referència sobre les mitge- res dels edificis contigus, el pla preveu unes petites reculades per tal de complir les ordenances i no per- judicar les mitgeres de les finques contigües. El Sr. Cornet manifesta el seu posicionament favo- rable perquè entenen que no només s’aclareixen les al·legacions del seu Grup, sinó que també s’accepten malgrat que no es digui clarament. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la redistribució de sòls de cessió per a habitatge social i equipaments, derivats de dife- rents instruments de planejament a l’àmbit del 22@, –Districte d’activitats 22 @ bcn– d’iniciativa munici- pal; i resoldre les al·legacions presentades en el trà- mit d’informació pública de l’aprovació inicial, de con- formitat amb l’informe emès per la societat municipal 22 Arroba BCN, SA, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord. El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana per a la redistribució de sòls de cessió per a habitatge so- cial i equipaments, derivats de diferents instruments de planejament a l’àmbit del 22@, que té per objecte les cessions de sòl per a equipament i per a habitatge social que es generen amb el planejament del 22@. L’agrupació de petites parcel·les cedides en unes parcel·les més grans i, per tant, la redistribució d’aquest sòl de cessió, optimitza aquest sòl perquè es milloren els equipaments –que s’amplien– com també la dimensió dels habitatges protegits. El Sr. Massaguer explica que s’ha presentat una al·legació del Grup de Convergència i Unió, on es considera que l’agrupament de sòls de cessió en aquest indret podria arribar a ser contradictòria amb la política de localització de sòls residencials del Pla General i la seva finalitat pel que fa a aconseguir una mixtura d’usos. Es respon dient que, en aquest àmbit, el resultat final continua mantenint aquesta mixtura d’usos, si bé amb una característica de major eficièn- cia en les promocions d’habitatge social. També s’al·lega que dins de l’àmbit d’actuació del pla, hi ha una part del sector de Can Ricard, sobre el qual s’han iniciat tràmits per declarar-lo bé protegit, i comenten que s’hauria de tenir en compte aquesta circumstàn- cia a l’hora de tramitar aquest pla. En aquest sentit, s’aclareix que els terrenys que pertanyen al pla del parc central no s’inclouen al recinte de can Ricard, sinó a l’illa ocupada per la fàbrica Frigo. Finalment, al·leguen que es troba pendent de tramitació una mo- dificació de pla general que afecta al contingut d’aquest planejament, i consideren que la seva apro- vació definitiva hauria d’estar supeditada a l’aprova- ció definitiva de la modificació de pla general. Aquest argument es desestima perquè aquesta modificació puntual de pla general d’adaptació de les normes ur- banístiques del PGM a la normativa vigent no plan- teja cap incidència sobre el present pla de millora urbana. El Sr. Garcia manifesta el seu posicionament favo- rable malgrat les recances que els provoquen alguns aspectes, però el que volen es que arribin, finalment, uns habitatges que no acaben d’arribar, i en el barri hi ha una forta reivindicació i preocupació per quan arri- ben els esperats i promesos habitatges del 22@. L’in- terrogant que plantegen és saber com es possibilitarà que un terç dels pisos siguin per als veïns del barri, que són qui sempre esperen els beneficis del 22@ sense que encara no els hagin vist. Els agradaria sa- ber qui acabarà construint efectivament els pisos; si seran cooperatives veïnals, el Patronat Municipal de l’Habitatge, associacions o altres. El Sr. Casas finalitza el debat i afirma que tots els signataris del conveni tenen la voluntat de complir-lo sense necessitat de fer canvis sobre aquest conveni. En relació a qui construirà, aquesta qüestió es decidi- rà en funció de les càrregues de treball que tinguin els diferents operadors i comenta que les possibilitats estan obertes. Ara no és el moment de prendre aquest acords. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi- cació del Pla especial de reforma interior del sector Llull-Pujades (Llevant) per a la concreció volumètrica de les parcel·les FR.3.1.1 i FR.3.2, promoguda per Servihabitat XXI, SA, que incorpora les precisions de l’aprovació inicial; i resoldre les al·legacions presenta- des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per la so- cietat 22 Arroba BCN, SA, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord. El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla espe- cial de reforma interior del sector Llull-Pujades (Lle- vant) per a la concreció volumètrica de diverses parcel·les amb l’objectiu de resituar el volum de dos edificis dins dels paràmetres que la modificació del PGM, en el seu moment, va establir. El Sr. Massaguer explica que hi ha una al·legació del Partit Popular que fa referència a un augment del gàlib, la qual cosa s’aclareix en el sentit de con- cretar que, en cap cas, s’incrementa el sostre final, NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 927 ja que l’únic que es fa es reordenar la volumetria per millorar l’eficiència dels elements comuns. Al·le- guen, també, la necessitat d’adoptar mesures de seguretat, amb el tancament i control durant les ho- res de menys activitat en l’edifici davant la inse- guretat que la configuració de l’edifici genera, la qual cosa també s’aclareix. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per al desenvolupament del Subsector 2 del Pla de millora urbana Llull-Pujades-Ponent –Districte d’activitats 22@bcn–, promogut per Front Gracia, SL, amb les modificacions a què fa referència l’informe emès per la societat municipal 22 Arroba BCN, SA; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe esmentat, que conté també la valoració de les al·legacions presentades; informe que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord; requerir el promotor per tal que, en el termini màxim de tres mesos a comptar des del dia següent a la notificació del present acord, constitueixi la garantia per un import de 19.366,41 euros, corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització, als efectes establerts a l’article 101.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel De- cret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació de l’anunci d’aquest acord; i pu- blicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi acreditat el compli- ment del requeriment indicat. El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana per al desenvolupament del Subsector 2 del Pla de millo- ra urbana Llull-Pujades-Ponent, també en l’àmbit 22@. Es tracta d’una operació important perquè, a banda de la remodelació en la zona, permet disposar en subsòl d’una planta de recollida pneumàtica de tot aquest sector, la qual cosa és molt destacable. El Sr. Massaguer explica que hi ha al·legacions, tant de Convergència i Unió com del Partit Popular. L’escrit de Convergència i Unió fa esment de la ne- cessitat d’estudiar i coordinar l’execució dels dos pro- jectes, i també del límit de la transferència màxima entre les unitats de projecte, amb un màxim del 5% previst a la normativa i es fa l’aclariment de les al·le- gacions en aquest sentit. Pel que fa a l’al·legació del Grup del Partit Popular, es posa en dubte la virtualitat jurídica de la vinculació de les zones 22@ –de l’edificabilitat a l’ús previst dels immobles– i se’ls con- testa –a banda d’establir que els dubtes de legitimitat que plantegen no són objecte d’aquest instrument– que, en tot moment, la proposta estableix una relació i un diàleg entre els edificis existents i els nous edi- ficis. El Sr. Casas comenta la imatge d’aquest projecte on s’inclou la protecció de la façana del carrer Zamora. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria a) Propostes d’acord Districte de Ciutat Vella 13. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica- ció del Pla General Metropolità en els entorns de Santa Maria del Pi i en la plaça de Frederic Marès, d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini d’un mes. El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla Gene- ral Metropolità en els entorns de Santa Maria del Pi i en la plaça de Frederic Marès, de gran importància pel districte pel que signifiquen els ajustos en la zoni- ficació que hauran de permetre donar sortida al pro- grama de biblioteques del districte i de l’espai del gò- tic. Per tal de poder actuar sobre l’edificació que després tindrà el pla de millora urbana i el projecte corresponents, aquesta qualificació sistema, clau 6, es permuta amb la qualificació de l’espai de la plaça Marés, que està qualificat d’equipament, clau 7, amb un ús d’ espai obert que compleix la funció de siste- ma de zona verda i això, un cop aprovada definitiva- ment la proposta, permetrà ubicar-hi la biblioteca del barri del gòtic en una distribució de planta baixa i tres plantes pis. El Sr. Martí precisa que també s’aprofita per ajustar les alineacions de la rectoria de l’església perquè, ara, quedaven tallades al mig de la rectoria –meitat qualificada d’equipament, meitat d’espai lliure– i aquest escreix fa possible situar la línia en l’actual posició de la rectoria, la qual cosa permet que la par- ròquia rehabiliti el seus usos. El Sr. García manifesta el posicionament favorable del seu Grup i destaca que en el seu moment, en el consell del districte era una de les propostes que el seu Grup va introduir. El Sr. Villagrasa manifesta el posicionament favo- rable del seu Grup, malgrat constatar que els preocu- pa que la part que restarà oberta a l’església de San- ta Maria del Pi pugui ocasionar algun problema de seguretat. El Sr. Martí agraeix el suport dels Grups i assenya- la que, efectivament, era una proposta del Grup de Convergència i Unió que figurava en el pla del distric- te, per tant, es tracta d’una proposta recolzada per tots. Quant al que comenta el Sr. Villagrasa, diu que és cert, que es tracta d’un espai petit que s’haurà de contemplar de manera comuna amb la biblioteca. El Sr. Casas agraeix la participació de tots els Grups a aquest document que iniciarà la seva infor- mació al públic i desprès l’aprovació definitiva en el plenari del Consell Municipal. El Sr. Casas expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP. S’aprova. b) Proposicions Del Grup Municipal CIU: 14. Instar al govern municipal perquè iniciï els trà- mits oportuns per procedir a la Modificació puntual del Pla General Metropolità amb la finalitat de desa- fectar de vial, en els casos que així es consideri, aquells cascs antics i zones que hagin sofert un pro- cés de peatonalització i, per tant, hagi quedat descar- tada l’obertura dels esmentats vials. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006928 El Sr. García planteja la proposta en la línia que es tracta d’afrontar aquelles situacions d’afectació del PGM de 1976 i que, hores d’ara, ja se sap que són afectacions que no s’executaran mai. Demana que es treballi en la seva desafectació ja que aquesta situa- ció, moltes vegades, deriva en degradació dels edifi- cis per la impossibilitat de poder-los mantenir ade- quadament. Atès que l’equip de govern no els recolza en aquest posicionament, ara el plantegem, però, a menor escala, aquelles situacions que fan referència a immobles afectats de vial que, actualment, se sap que no s’executaran, entre altres motius perquè son vials previstos l’any 1976, quan no era previsible difi- cultar l’accés als vehicles a zones de nucli antic. Ac- tualment, la tendència és totalment a la inversa: treu- re els vehicles dels nuclis antics de la ciutat. Posa com a exemple, l’obertura prevista pel PGM del car- rer Paletes fins a Clos de Sant Francesc, al districte de Sarrià, que mai es farà perquè són àmbits per a vianants; o a Gràcia, on hi ha finques afectades per una perllongació prevista de la rambla del Prat; o en el districte de Sant Martí, a la zona del camp de l’Arpa on està generant molts problemes la zona de Degà Bahí-Trinxant on el PGM del 76 preveia un carrer molt més ample, com a continuació del carrer Pro- vença i un enllaç directe amb Meridiana, que ara ja se sap que mai serà així, etc., i segur que a tota Bar- celona hi ha moltes situacions semblants. El Sr. Casas contesta que aquesta proposició par- teix d’una premissa que no és certa, que és la de considerar aquest tipus d’actuació com a extraordinà- ria, quan no és així, es tracta d’una actuació habitual, la d’adaptar el PGM aprovat fa molt temps i, en con- seqüència, s’han fet i es fan aquestes modificacions del planejament general. Així, a títol merament enun- ciatiu: la via “O” de Gràcia, l’avinguda Drassanes del Raval, l’obertura del carrer Muntaner fins al centre del Raval amb el que havia de ser la rambla del Raval fins a la ronda Sant Antoni; l’avinguda Cambó, el pri- mer cinturó del Guinardó amb totes les afectacions que això representava o la xarxa viària d’Hostafrancs al carrer Moianés, o el barri de la Clota o l’actuació del carrer Garcilaso on recorda les actuacions de ca- dascú, i com, malauradament, la posició del govern municipal de reduir-lo a 30 metres va fracassar i es va haver de deixar el carrer de 45 metres de viari que donarà raó a allò que el govern municipal proposava, o bé, molt recentment, la modificació del PGM a les vores de la via Augusta amb l’obertura del carrer Isaac Albeniz que es va eliminar. Destaca, també, les actuacions recents al carrer Xuclà, al carrer dels Ca- brers, al carrer Elisabets, etc. Per tant, en relació al que comenta, en aquests moments s’està treballant justament a Sant Andreu, en el nucli antic de Sarrià, en el pla especial de millora i reforma interior de la vila de Gràcia, i en els tres Turons i el passeig de la Font d’en Fargas. Tot això està en marxa i recorda les respostes dels partits polítics representats en aquest Ajuntament quan es va fer la desafectació de vial de les vores de la ronda de Dalt per posar-hi ha- bitatges per a joves. En aquest sentit, es desestima la proposta formulada per innecessària atesa la pràctica habitual de l’Ajuntament d’ajustar el planejament en aquest tipus de situacions. El Sr. Cornet manifesta el seu vot d’abstenció. El Sr. García observa que és una practica habitual de l’equip de govern no votar a favor de les propostes que el seu Grup presenta i rebutjar-les dient que ja les estan duent a terme. Comenta que aquest tema serà objecte de seguiment, perquè no seria la prime- ra vegada que una qüestió que l’equip de govern co- menta que s’està fent i desprès es comprova que no s’ha fet pràcticament res. És cert que s’han anat reto- cant afectacions a mida que hi ha hagut interven- cions, però, hi ha altres llocs on no s’ha intervingut. A més, la seva proposició anava concretament dirigida a zones per a vianants i el Sr. Casas ha fet esment de carrers o zones que no estan en aquesta situació i, per tant, no s’inclouen en la seva proposició. Com a exemple parla de les afectacions de vial –clau 5– existents actualment al districte de Sants per la per- llongació del carrer d’Aragó i aquesta acció és la que es demanava en la seva proposició. El Sr. Casas contesta que es reitera en els comen- taris que ha realitzat anteriorment. El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Cornet expressa l’abstenció del PP. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 15. Instar a la Generalitat de Catalunya a renunciar formalment a la construcció d’un hotel o oficines als terrenys de propietat municipal situats a la confluèn- cia de l’av. Diagonal i el carrer de Llull, iniciant a con- tinuació la tramitació d’un expedient urbanístic que haurà de permetre de construir en el solar equipa- ments de barri i habitatge dotacional. El Sr. Cornet formula la proposició –que ja van for- mular el passat 23 de desembre– sobre les mesures que pensa prendre al respecte, l’Ajuntament, davant les peticions de la plataforma veïnal. Afegeix a la pro- posició l’habitatge social a més de l’habitatge dotacional. El Sr. García manifesta l’abstenció del seu Grup atès que en el redactat de la mateixa parla d’habitat- ge dotacional, i el que consideren que s’ha de fer és habitatge públic pur, sense limitacions. Estan d’acord amb què l’Ajuntament es replantegi, ara, aquella ces- sió que en el seu dia va fer la Generalitat fruit d’un conveni de presons i que en un solar qualificat de zona clau 18 es faci habitatge públic. El Sr. Casas contesta a la intervenció del Sr. García dient que com es conegut actualment s’està en plena fase de discussió i anàlisi d’aquest conveni perquè la Generalitat l’ha denunciat sobre com ha de quedar de- finitivament en base a la possible ubicació de la presó de preventius a la ciutat. Però el cert és que aquest no sembla el moment més indicat per posicionar-se d’una manera concreta i definitiva sobre aquest solar sem- pre, tenint present el conjunt de solars que figuren en el conveni de presons. Voler resoldre aquest tema d’una manera parcial, no té massa sentit. D’altra ban- da, el posicionament del govern es públic i conegut, que no tindria inconvenient que aquest edifici d’oficines pugui tenir un caràcter d’habitatge destinat a habitatge protegit, concertat, no necessàriament dotacional, com diu la proposta. Per tant, vol que quedi clar que no és el moment oportú per instar a al Generalitat a actuar sobre un solar que esta relacionat amb d’altres fruit del conveni de presons que en aquests moments està sent objecte de estudi. El Sr. Narváez afegeix que abans que el Grup del Partit Popular presentés el mes de desembre –de la NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 929 mà del president de l’associació de veïns de Diagonal Mar, Maresme i sud-oest del Besòs– al districte de Sant Martí ja es van fer reunions amb responsables de la Generalitat de Catalunya per a expressar aquest desig per part de tots, atès el nou marc de relacions Generalitat -Ajuntament. Considera que l’anterior conveni de presons responia a un ànim mer- cantilista per part de l’anterior govern de la Generali- tat, cosa que amb l’actual govern no passa ja que preval l’interès social. El conveni de presons està sent objecte de revisió global i hi hauria la possibilitat de fer habitatge protegit en aquesta zona compartida per la Generalitat i l’Ajuntament. Per tant, atesa la si- tuació, no té sentit que l’Ajuntament de Barcelona ins- ti a la Generalitat per a fer coses amb les quals ja es comença a estar, finalment d’acord. El Sr. Cornet contesta que no dubta de la bondat del treball del regidor del districte amb l’associació de veïns abans que el seu Grup formulés la pregunta el 25 de desembre, però el que també pot ser cert és que els veïns no ho visquin de la mateixa manera. Destaca com en diferents diaris es va fer palès que els veïns es manifestaven contra un nou hotel a Dia- gonal Mar perquè fos substituït per pisos protegits. El seu Grup considera que el conveni de presons, signat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya va, ser signat perquè ambdues parts hi es- taven d’acord, atès que el contrari no seria lògic. A banda d’això, el cert és que el seu Grup està a favor –per això ha presentat aquesta proposta– de tot trac- tament en benefici social i considera que és molt im- portant que es doni una voluntat constant, per part de l’Ajuntament, de fer en aquest indret habitatge prote- git i equipament. El Sr. Casas replica que no es pot fer constar en acta allò que no s’ha dit. El que s’ha dit és que aques- ta qüestió forma part d’un conveni on figuren també altres solars, altres implicacions, i que és en el marc del conveni global on s’haurà de discutir l’ús final d’aquest espai, en el qual, al govern municipal, li sembla raonable que pugui tenir aquests usos es- mentats, i també ha dit que en planta baixa, segura- ment, no podrà tenir molts usos complementaris d’equipament atès l’escàs espai; no s’han d’aixecar falses expectatives. En el moment que es va preveu- re aquest ús en aquest espai, amb votació favorable de tots, per cert, hi havia una motivació molt concre- ta: no ubicar la presó de preventius a la ciutat de Bar- celona, i això feia que la ciutat havia de fer un esforç per tal d’ajudar l’administració autonòmica en el seu procés de reubicació de les presons. Quan això no es produeix, i sembla que es pot donar altra solució, és el moment de trobar una sortida diferent a allò que era una compensació molt concreta al fet que no hi hagués presó de preventius a Barcelona, i és per això que ara apareix aquest tema. Per tant, en el marc d’una revisió de conveni s’han de posar tots els ele- ments sobre la taula i entre altres, la posició munici- pal es treballar en la línia comentada i com és evident el resultat final dependrà de les dues parts signants del conveni. El Sr. García replica que l’apel·latiu de mercantilis- ta que ha fet el Sr. Narváez a l’anterior govern és ab- solutament erroni i fa notar que el Sr. Casas, en certa manera, ha corregit el que ha dit el Sr. Narváez; no era un govern mercantilista de la Generalitat que vo- lia fer negoci, era un govern municipal que té com a pràctica habitual en comptes de donar diners per als compromisos a que arriba amb altres institucions, ce- deix solars, com ara, Fabra i Coats a Sagrera on es paga el cobriment de vies venent solars i, en el seu dia, per una decisió que es va fer conjuntament Ge- neralitat-Ajuntament es va decidir que, en comptes d’aportar l’Ajuntament diners a un trasllat de presons, va cedir a la Generalitat un solar per tal que sortissin els números del compromís a aportar. Fet aquest aclariment, demana una fotocòpia del document de denúncia del conveni de presons que ha fet la Gene- ralitat. Per últim, considera que el que sí és mercanti- lisme és comprar la comissaria d’Iradier i 4 mesos desprès vendre’s l’edifici amb el comentari del Con- seller d’Interior que diu que serà una bona operació. Aquestes afirmacions, es diuen amb certa alegria però no responen en absolut a la realitat. El Sr. Casas esmenta que l’esmenta document es tracta d’un acord del Consell Executiu i que figura al DOGC. El Sr. Forradellas considera que s’està en una bona situació per aconseguir una cosa positiva per a la ciutat, que és que amb un acord de presons al qual en un moment donat es va arribar sobre la base que es volia que les presons anessin fora de la ciutat i les condicions que va posar la Generalitat, i aquesta era la realitat. Ara, el panorama ha canviat, Barcelona as- sumirà una presó en el seu terme municipal, cosa molt important, i a partir d’aquí es qüestiona el conve- ni i s’ha d’estudiar. La Generalitat també té una altra predisposició, i està disposada a fer habitatge concer- tat. S’està en fase d’aconseguir tot això, pel treball del govern municipal i de la Generalitat, no per la seva proposició. El Sr. Casas, en relació a la intervenció del Sr. García, recorda que l’anterior govern de la Generali- tat, en el seu dia, va exigir a la ciutat de Barcelona aquest solar per compensar el fet que no hi hagués presó a Barcelona, i no s’hauria produït l’acord si la ciutat no hagués posat a disposició de la Generalitat un solar sobre la taula de negociació. Pregunta, per consegüent, si al Sr. García li sembla correcte que aquesta ciutat, si volia fer les coses, havia de pagar- les per endavant, i es refereix, a tall d’exemple, a les línies 9, 1, i 2 de metro, a les residències assistides per a gent gran entre altres coses. L’Ajuntament va haver de posar a disposició del govern una finca que havia estat expropiada, perquè així s’equilibrava el sòl, però el sostre de les presons Model, Wad Ras, Trinitat i de Llull- Diagonal els aportava la ciutat. Per això, l’última cosa que ara es pot sentir dir és que era el govern municipal qui volia fer negoci. Remarca que el govern municipal va aportar un solar per tancar un acord global, pel qual, finalment, a les presons hi quedaven els centres oberts i s’obtenien 18.000 m2 de sostre de la Model, 28.000 m2 de sostre de Wad Ras, 22.000 m2 de sostre protegit a Trinitat Vella i 25.000 m2, aproximadament, a Llull-Diagonal. I, en compensació, 6.000 m2 de sostre de Wad Ras per a la ciutat, atès que, altrament, no sortien les compen- sacions de les zones verdes. Si no hi hagués hagut aquestes cessions a la Generalitat, no hi hauria hagut conveni; i vol que quedi ben clar que no per voluntat municipal. El Sr. Cornet considera que el Sr. Forradellas sem- pre predisposa negativament les intervencions del portaveu del seu Grup. Sembla que malgrat el seu a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006930 Grup presenta una proposta d’acord, ara, tot es farà per intervenció de tothom llevat de qui formula aques- ta proposició, perquè ho fa amb mala intenció. Dema- na al Sr. Forradellas que no predisposi judicis d’inten- cions o de valoracions allà on no n’hi ha. Repeteix que el que proposen és que es replantegi l’ús de l’edificabilitat d’aquest indret amb habitatge dotacio- nal o social i equipament si és possible. Això és el que al seu Grup li preocupa, més enllà de fer un ús partidista de tot aquest tema. El Sr. Puigdollers diu que cal explicar tota la histò- ria de l’esmentat conveni de presons. Aquest conveni neix a conseqüència de la voluntat consensuada de tots els Grups municipals de voler recuperar per a la ciutat els terrenys que ocupen actualment les presons Model, Trinitat Vella i Wad Ras, però també neix de la voluntat, que el seu Grup està disposat a assumir i demana que en coherència així ho facin els altres grups, que no es volia cap presó de preventius a Barcelona com a conseqüència del trasllat de les pre- sons de penats i aquesta era una actitud que dificul- tava molt al govern de la Generalitat prendre deci- sions. Insisteix que cal explicar tota la història, no només la meitat. En aquests moments, la novetat és la predisposició a què a la ciutat hi hagi una presó de preventius, i el seu Grup ja ha donat el suport en aquest sentit a l’actual govern autonòmic. Aquesta predisposició ho canvia tot i, a partir d’aquí, demana que no es continuï parlant d’aquest tema fins que no hi hagi sobre la taula el que ha de ser l’instrument lò- gic: el nou conveni de presons. El Sr. Forradellas respon al Sr. Cornet que no té cap voluntat personal de fer-lo sentir malament, però el cert és que hi ha hagut un moment en què el Sr. Cor- net semblava afirmar que el seu Grup seria qui acon- seguís aquests usos en Llull-Diagonal. Està d’acord amb l’afirmació del Sr. Cornet sobre que no ha de ser difícil arribar a un acord entre tots per tal que en aquest indret es facin aquest habitatges. En relació a les afirmacions del Sr. Puigdollers, vol deixar constàn- cia que, efectivament, el seu Grup sí que estava d’acord en que hi hagués presó a Barcelona, però en aquell moment els hi va semblar que no hi havia altra possibilitat que aquell conveni. En l’actualitat, amb un canvi de posicionament sobretot del Grup de Conver- gència i Unió, creu factible que s’acordi un nou conveni amb les millores esmentades per a la ciutat. El Sr. Narváez manifesta el seu acord amb el Sr. Puigdollers amb què val la pena recordar-ho tot. La presó Model havia estat denunciada per l’incompli- ment de mesures d’habitabilitat, cosa que el govern autonòmic no va resoldre. Fins que l’Ajuntament de Barcelona no va fer la proposta de recuperar aquell espai, no es va estudiar cap solució, per això, val la pena que es faci memòria de tot. D’altra banda, quan es parla dels veïns, posa de manifest que la platafor- ma veïnal està organitzada per un reduït grup de per- sones de les quals, més de la meitat no són ni del barri i està parlant de tres associacions de veïns: Dia- gonal-Mar, Maresme i sud-oest del Besòs. Potser, lle- gint els diaris la informació no sigui complerta i s’ha de saber qui veritablement està demanant a la Gene- ralitat de Catalunya arribar a un acord satisfactori per a tots. El Sr. Cornet demana que el regidor Narváez deixi de fer la pràctica habitual de segmentar els veïns en funció dels arguments que vol defensar. El Sr. Narváez aclareix que no segmenta veïns sinó que ha volgut deixar clar que les accions que ha portat a terme no les ha fet amb aquesta plataforma de veïns del barri. La Sra. Vallugera comenta que des de l’inici del de- bat n’havia tret la idea que hi havia uns quants punts amb un cert acord: hi ha un conveni en el qual estarà bé tractar aquest tema i, no sembla oportú, per aquest motiu, fer-ho ara. Sembla que hi ha un seguit de criteris amb els quals es pot estar d’acord: el destí final del solar que avui es tractava, situat a Llull-Dia- gonal així com la possibilitat de que Barcelona sigui solidària amb les necessitats penitenciaries –sense concretar la seva tipologia– que genera. Aquest és un marc amb el que sembla que tots els Grups estan d’acord. Per finalitzar, comenta que el seu Grup vota les proposicions d’acord amb el que aquestes propo- sicions signifiquen, no desestima ni vota negativa- ment en funció de qui les presenta i això vol que que- di ben clar: l’equip de govern no diu que no a una proposició segons qui la formuli, sinó perquè no la considera oportuna o ben enfocada. Aquesta afirma- ció s’està repetint a les diverses comissions i no és certa, i vol que en quedi constància. El Sr. Casas observa que el conveni anterior expli- cava clarament les raons per les quals no s’establia la presó de preventius a la ciutat i es remet a aquest. D’altra banda, nega que el conveni de presons neixi de la voluntat de recuperar els solars de les presons; la proposta neix, i així ho diu el conveni, de la neces- sitat de transformar unes presons antigues que no acompleixen amb els requeriments actuals, i no era possible encabir-les, ni tan sols parcialment, en els mateixos espais. Proposa tancar el debat amb allò que ha explicat la Sra. Vallugera on es resumeixen els motius del posicionament contrari de l’equip de govern a la proposició formulada. El Sr. Cornet qüestiona perquè en la línia de la Sra. Vallugera no és fa un posicionament d’abstenció en comptes de votar contràriament, perquè li sembla que no s’aproven per sistema les proposicions dels Grups de l’oposició. El Sr. Casas explica que no és certa aquesta afir- mació, i que el que proposa no pot ser, ja que s’està instant una cosa parcial d’un conveni global i no es pot resoldre parcialment allò que s’ha de resoldre glo- balment, com és el conjunt del conveni de presons. El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa l’abstenció de CIU i el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP. Es rebutja. c) Mocions V) Part de control a) Precs Del Grup Municipal PP: 16. Que es modifiqui la resolució de l’Alcaldia de 19 de gener de 2006, per la qual s’aproven els criteris per a l’adjudicació d’habitatges protegits de lloguer per a joves que es construeixin en terrenys munici- pals mitjançant convenis amb operadors públics i operadors sense afany de lucre, per tal de suprimir la NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 931 limitació sobre la composició familiar i s’introdueixin requisits que afavoreixin el foment de la família. El Sr. Cornet formula el prec presentat atès que dins dels requisits d’accés als habitatges protegits s’esmenta que la composició familiar o grup de convi- vència serà com a màxim de dues persones i, excep- cionalment, de tres persones si el tercer és menor d’edat. El Sr. Forradellas contesta que s’està fent referèn- cia al decret de l’Alcaldia referit als habitatges dotacionals, caracteritzats per tenir unes dimensions determinades, al voltant dels 40 m2 i, per tant, sembla lògic que es limiti el nombre de persones que hi po- den viure, per qüestió, fins i tot, d’habitabilitat. Així, una o dues persones que puguin tenir una criatura és el que es considera normal. Destaca que, en altres casos, com en el de les vores del Cinturó, es preve- uen pisos amb una superfície entre 50 i 70 m2 adre- çats a joves, menors de 35 anys, i s’estableixen uns barems que tenen en compte la valoració de la ne- cessitat d’habitatge, les circumstàncies personals i fa- miliars, entre les quals es puntua més la composició familiar de tres o quatre persones, més que la de dues o la d’una persona, així com disminucions i al- tres aspectes. És a dir, el seu prec ja es té en compte quan les circumstàncies ho permeten, com el cas de les vores, però no sembla que en cas dels habitatges dotacionals sigui el moment de modificar-ho, ja que sembla prou raonable. El Sr. Cornet manifesta la coincidència de criteris quant als habitatges de les vores del cinturó, si bé consideren que en els criteris per a l’adjudicació dels habitatges dotacionals de lloguer discriminen les fa- mílies. El problema és que s’hauria de donar prioritat als que tenen fills sobre els qui no en tenen. Per això, presenten el seu prec amb el benentès que depèn d’un criteri de voluntat política no de cap altre tipus de criteri. El Sr. Forradellas entén que el criteri dels pisos dotacionals per a joves es basa en criteris d’emanci- pació, de poder marxar de casa dels pares i iniciar una fase de la seva vida, i que al llarg dels anys po- dran anar a viure a altres habitatges als que podran accedir en el mercat lliure o en el protegit. Reitera la lògica de les característiques d’aquests habitatges, que recorda que es troben en sòl dotacional, amb sa- les comunitàries i elements complementaris. El que no està previst, perquè no els sembla lògic, és que aquests habitatges dotacionals per a joves tinguin unes dimensions convencionals, perquè no és aquest el concepte establert per a un habitatge dotacional. El Sr. Casas assenyala que, de cap manera, hi ha discriminació amb les propostes en funció de qui les formula. El Sr. Cornet replica que, al seu entendre, sí que hi ha discriminació perquè resulta que la gent amb més d’un fill no complirà, per aquest motiu, els requisits d’aquest tipus d’habitatges; no només no es fomenta tenir mes d’un fill, sinó que se’ls exclou de la possibili- tat d’accés. El Sr. Casas destaca que els requisits per accedir a un determinat tipus d’habitatge, per definició, dei- xen fora a aquells que no els compleixen i parla de rendes o d’edat ja que, precisament, la característica d’aquest habitatges és cobrir les necessitats especifi- ques d’alguns col·lectius. I això no es discriminació, això es política d’habitatge. Es dóna per tractat. 17. Constituir una Comissió de Treball amb una composició mixta tècnica-política, amb presència de tots els grups municipals, per tal d’analitzar la situació creada a la ciutat de Barcelona davant l’existència d’un important número d’habitatges en els quals els propietaris han realitzat tancaments totals i/o parcials de balcons i terrasses, incomplint la normativa muni- cipal, havent-se constituït un moviment associatiu que demana donar una solució normativa, mitjançant una ordenança municipal, a la situació creada. El Sr. Cornet formula el prec –ja presentat amb an- terioritat per escrit– i comenta que la plataforma d’afectats ha formulat una proposta de reglament so- bre aquest tema, i el seu Grup entén que l’Ajunta- ment hauria de constituir una comissió de treball amb una composició mixta, tècnico-política, amb presèn- cia de tots els Grups municipals per analitzar fins a quin punt la diferent normativa municipal existent fa que aquest tema no estigui clar. El Sr. Casas manifesta que s’han d’establir els àm- bits d’actuació de les coses. Hi ha una proposta con- creta d’un grup de persones que formula una possibi- litat de ordenament per resoldre una temàtica que ells mateixos situen. El corresponent departament muni- cipal està realitzant el treball tècnic que ha de fer per tal de concloure una proposta tècnica, urbanística i jurídica coherent i, com en totes les ordenances, hi haurà el corresponent procés de participació. No és necessari, en aquest moment, que es constitueixi una comissió de treball amb participació política. Per tant, hi haurà, en el seu moment, una proposta tècnica i l’equip de govern prendrà els acords que cregui con- venients sobre aquest tema i es participarà la propos- ta com es fa habitualment. El Sr. Cornet pregunta si, a diferència de l’última vegada que el seu Grup va preguntar per aquest as- sumpte, existeix efectivament una comissió tècnica que està estudiant la problemàtica que comporta la realitat de la ciutat, quant al cobriment de les terras- ses i la normativa que la regula. El Sr. Casas contesta que no és exactament així, ja que la darrera vegada que es va comentar aquest tema ja es va explicar que s’havien fet reunions amb les entitats proposants del canvi normatiu amb res- ponsables d’urbanisme. Per tant, no és a diferència del que es va dir, sinó a continuïtat del que es va dir anteriorment, s’ha estat treballant en la línia ja expli- cada. Aquest és el matís, subtil, però destacable. Es dóna per tractat. b) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 18. En quina situació es troben les negociacions amb l’Administració de l’Estat perquè l’Ajuntament de Barcelona pugui obtenir els terrenys que actualment ocupen la Caserna de la Verneda i la de Navas? El Sr. García formula la pregunta i recorda que es tracta d’un compromís que en campanya electoral es va assumir per part de tothom: disposar d’aquestes ca- sernes per fer, bàsicament, equipament, però també habitatge. Explica que malgrat estar amb el que es po- dria anomenar governs amics, això encara està pen- dent de passar de ser un compromís a ser una realitat. El Sr. Casas explica que, en aquests moments, s’està en plenes converses pel que fa a la caserna de a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006932 la Verneda per tal d’obtenir un espai per a equipa- ments pel barri, sense especificar encara el tipus d’equipament. Pel que fa a Navas, es van iniciar els contactes a finals del mes de novembre de l’any 2004, reiterant propostes anteriors amb el Ministerio del Interior que també es feia des de la secretaria ge- neral de l’Habitatge. Per aquest motiu, es va acordar amb la secretaria general de l’Habitatge que se su- maria la petició de Barcelona a la petició global de Catalunya i, posteriorment es tractaria de maximitzar l’ús per a equipaments per al barri, i habitatges dotacionals. La quantitat d’habitatges no es pot deter- minar ja que dependrà finalment de la possibilitat de rehabilitar els habitatges existents o si s’ha de fer l’enderroc i nova construcció, la qual cosa suposaria un nombre diferent. A finals de desembre de l’any 2005 es va comunicar a l’Ajuntament que s’estava re- dactant un conveni a tres bandes: Ministeri de l’Interi- or, Ministeri d’Habitatge i Generalitat de Catalunya per al conjunt d’equipaments en desús de la Guàrdia civil. Si això s’acaba formalitzant, l’Incasol faria la re- habilitació, la remodelació o l’obra nova correspo- nent. El Sr. García considera que tot està molt poc con- cretat i que manca un calendari d’actuacions. El Sr. Casas replica que no es poden establir ca- lendaris fins que no es tanquin les negociacions a sa- tisfacció de tots. Es dóna per tractada. 19. Quants habitatges de protecció pública en rè- gim de lloguer, titularitat de l’Ajuntament de Barcelo- na s’han construït a la ciutat de Barcelona durant el present mandat (descomptant les promocions d’habi- tatge dotacional)? El Sr. García formula la pregunta relativa als habi- tatges de protecció pública en règim de lloguer de ti- tularitat municipal, atès que amb els números que fa- cilita el govern municipal sempre hi ha la confusió amb l’habitatge dotacional i l’habitatge de lloguer des- tinats als ciutadans que ho necessiten, però sense les especificitats de l’habitatge dotacional. El Sr. Casas vol aclarir que parteixen d’errades de concepte. D’una banda, quan abans es parlava del concepte de família és clar que sí que ho és el grup de dues persones adultes i un menor d’edat en el moment d’entrar en l’habitatge. D’altra banda, expli- carà el nombre d’habitatges dotacionals, perquè els agradi o no, és la decisió del govern d’aquesta ciutat, que ha decidit que era possible donar sortida a les necessitats de moltes persones, de moltes famílies, gràcies a l’habitatge dotacional. A més, cal que quedi ben clar que l’habitatge dotacional és el primer esforç que s’està realitzant en lloguer perquè fins ara no s’havia pogut deixar de figurar en l’endeutament mu- nicipal tot allò que es realitzava en lloguer. En aquest mandat pel que fa als habitatges dotacionals, s’arri- barà a 3.580 habitatges a data d’avui, acabats 1.450 habitatges –anys 2004/2005–, en construcció, avui, 550; amb llicència concedida per inici immediat d’obra 780, i en fase de projecte amb conveni subs- crit per diferents grups, per tant amb inici d’obres du- rant aquest període 2004-2007 que es el compromís del govern, 900 més. Això a data d’avui, i espera que d’aquí a finals del 2007 es pugui afegir a aquesta llis- ta entre 300 i 500 habitatges dotacionals més. I reite- ra, tot habitatge de lloguer, afegits als 6.000 dels quals, pràcticament, ja es disposa entre el Patronat, Regesa o Foment de Ciutat Vella. Aquest és l’esforç que s’ha fet que es fa i que es continuarà fent. A tot això, s’han d’afegir 430 habitatges que s’han posat en el mercat d’habitatge remodelat destinat a lloguer so- cial, en polítiques que fa el Patronat, Benestar Social, com els 290 habitatges aproximadament per a famí- lies amb lloguer subvencionat o vitalici, provinents de reallotjaments sobre els 1300/1400 habitatges que s’han realitzat en aquest període 2004-2205 per a reallotjament. Cal afegir que, a aquestes persones a reallotjar, se’ls ha deixat escollir si volien lloguer o no, i han estat aquests 290 famílies les que ho han de- manat. Finalment, en aquests moments s’estan cons- truint, o en inici d’obra immediat, 750 habitatges que no són per a reallotjament ni per habitatge dotacional. Sumat tot, al final de l’any 2007 s’hauran acabat de construir o s’haurà iniciat la construcció a l’entorn de 5.000 habitatges de lloguer o més, que serà una mica més del 45% del total d’habitatges acabats o iniciada la seva construcció, en aquest període. El Sr. García sol·licita aclariments sobre les xifres facilitades: els 430 habitatges que s’han posat al mer- cat destinat a lloguer social entén que són de l’Agèn- cia Estatal del Lloguer Social. Pregunta si els 750 ha- bitatges que no són per a reallotjament ni per habitatge dotacional, no són habitatge de lloguer. El Sr. Casas indica que no, que aquests 430 habi- tatges estan disposats per la gestió realitzada per l’Ajuntament, bé per provenir de privats, de tercers o del Patronat. Quant als 750 habitatges que no són per a reallotjament ni per habitatge dotacional, sí que són habitatge de lloguer, provinent de diferents pro- mocions. El Sr. García planteja com a darrera consideració sobre els habitatges dotacionals, que no és que no es reconegui que dues persones adultes i una menor d’edat no siguin una família, el que diuen és que, mentre hi hagi la limitació dels 5 anys existent, quan aquesta limitació venç hi ha problemes: per exemple, amb els habitatges de Sant Andreu –que finalment s’han prorrogat 3 anys més– ningú sap què passarà quan aquesta pròrroga s’acabi. Creuen que si aques- ta és l’única política d’habitatge que es fa, a les per- sones que poden accedir a aquests pisos per 5 anys, no se’ls fa cap favor, per una raó molt senzilla: l’habi- tatge dotacional és una bona política d’habitatge si es donen dos condicionants que en aquest moment no es donen: primer, que efectivament l’habitatge dota- cional no s’estableixi en detriment d’equipaments que necessiten els barris –cosa que, malauradament aquest govern no pot garantir– i, segon, que estigui inscrit en una política d’habitatge global de manera que, quan aquella persona que gràcies a l’habitatge dotacional ha pogut emancipar-se i finalitzi el període de 5 anys, si no pot accedir a l’habitatge de mercat lliure, pugui continuar rebent ajuda. És per això que el seu Grup està molt preocupat per saber l’increment de l’habitatge de lloguer pur que s’està realitzant, per- què és el segment que pot donar molts problemes o mancances en aquesta ciutat. S’ha de tenir present que, actualment, cada vegada és més àmplia la capa social a la qual l’hi és impossible l’accés a l’habitatge fins a l’extrem que, en aquests moments, podem par- lar d’un problema generacional; hi ha una generació sencera a Barcelona –el Sr. Forradellas l’indica que a Catalunya– que no pot accedir a cap habitatge a la ciutat i no estem parlant de rendes petites, però és NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 933 que, actualment, si no tens un pis per donar és molt difícil poder entrar en el mercat de l’habitatge de la ciutat. El Sr. Casas considera sorprenent l’afirmació del Sr. García relativa a que el seu Grup està a favor de la política d’habitatge dotacional quan sempre han estat en contra per l’excusa que sempre esgrimeixen: que no es té constància que aquests sòls no es ne- cessitin per a altres tipus d’equipament, quan la reali- tat és que el sòl en planta baixa d’aquests solars per habitatge dotacional es destina a altres equipaments. Reitera que si el govern municipal no hagués fet l’aposta de la política de l’habitatge dotacional, a l’any 2007 no hi hauria 4.000 famílies amb habitatge a Bar- celona i, aquesta és la realitat. Afegeix que al final de l’any 2010, quan finalitza el període del vigent Pla de l’Habitatge, possiblement hi haurà 8.000 famílies que, amb habitatge dotacional, podran estar en un habitat- ge correcte. El que s’està fent és utilitzar eficientment els solars, que en planta baixa i primer pis, si fa falta, s’ubica l’equipament que necessita el districte o barri, i en les plantes superiors s’ubica l’habitatge dotacional que també necessita el barri o el districte. Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi- dència aixeca la sessió a les divuit hores i quaranta minuts. Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió celebrada el dia 16 de febrer de 2006 i aprovada el dia16 de març de 2006 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 de febrer de 2006, s’hi reuneix la Co- missió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carles Martí i Jufresa, Francesc Narváez i Pazos, Assumpta Escarp i Gibert, Ricard Martínez i Monteagudo, Elsa Blasco i Riera, Magda Oranich i Solagran, Jaume Ciurana i Llevadot, Joaquim Forn i Chiariello, Alberto Villagrasa i Gil, i Xavier Basso i Roviralta, assistits pel secretari gene- ral de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents els Srs. Joan Albert Dalmau i Balagué, gerent del Sector de Seguretat i Mobilitat i Mariano Fuertes i García, director de serveis de ges- tió econòmica i control de recursos, adscrit al Sector de Seguretat i Mobilitat. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes. S’obre la sessió a les deu hores. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova incorporant les puntualitzacions fetes pel Sr. Villagrasa, a la pàgina 9, en el penúltim paràgraf, ha de dir 1.000 agents; a la pàgina 15, primera inter- venció del Sr. Villagrasa, s’afegeix “Demana al regi- dor que parli amb els representants sindicals d’aquests treballadors”. S’aprova. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or- ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Sector de Seguretat i Mobilitat De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que aprova el Plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte d’adquisició de 560 camisoles i de 690 pantalons, per al personal de l’SPEIS, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 83.462,24 euros. 2. Sector de Seguretat i Mobilitat De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que aprova el Plec de clàusules i convoca con- curs, per adjudicar el contracte d’adquisició de 720 parells de botes d’intervenció per al personal de l’SPEIS, per als exercicis 2006-2007, i per un import de 113.002,56 euros. 3. Sector de Seguretat i Mobilitat De la gerent municipal, de data 30 de gener de 2006, que adjudica a la societat Fraferant, SL el contracte de subministrament per a l’adquisició de 36 motocicletes de gran cilindrada patrulla, 80 escúters patrulla, 24 escúters sense distintius, 3 motocicletes trail patrulla i 2 maxi escúters sense distintius, per al servei policíac de la Guàrdia Urbana de Barcelona, per als exercicis 2006- 2007, i per un import d’1.575.630 euros. 4. Districte de Ciutat Vella Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 27 de desembre de 2005, que imposa al senyor Khalid & Adnan les sancions de tancament provisional de l’ac- tivitat del local bar “Superpollo”, ubicat al carrer Sant Pau, 100, per un període de divuit mesos i multes per import de 12.200 euros, per la comissió d’infraccions administratives. El Sr. Ciurana, relacionat amb el punt 4, comenta que en les sancions de tancament de local s’hauria de vigilar que la informació que dóna el local respon- guí al motiu del tancament per incompliment de la Or- denança i no es faci constar “tancat per vacances” ja que aquest es un petit frau que caldria evitar. b) Mesures de govern c) Informes a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006934 III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria a) Propostes d’acord 1. Ratificar l’autorització de la despesa de caràcter plurianual del contracte núm. 050004684 que té per objecte el subministrament i la instal·lació dels ele- ments necessaris per a l’ampliació de la xarxa Gigabit de gestió de trànsit, així com la substitució de les centrals de regulació existents a la ciutat de Barcelo- na per un nou model amb totes les funcionalitats que és capaç de gestionar l’actual Centre de Control, per un import màxim de 2.092.627,35 euros, IVA inclòs, amb càrrec al pressupost i partida indicats en el do- cument comptable adjunt. L’adjudicació quedarà sot- mesa a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient a l’exercici dels anys 2006 i 2007, a fi d’autoritzar l’alteració dels percentatges de repar- timent plurianual de la despesa d’acord amb l’article 174.3 del Text refòs de la Llei reguladora de les hi- sendes locals i la base 20 d’execució del Pressupost de 2006. El Sr. Hereu recorda que aquest punt va quedar sobre la taula en la sessió passada i ara es torna a presentar a la Comissió amb una ampliació de l’infor- me de la Intervenció municipal. El Sr. Ciurana es va sorprendre que l’acord no es portés al Plenari del Consell Municipal i insisteix que en el seu moment no hi constava l’informe d’Inter- venció, tot i que potser hi havia la signatura de l’in- terventor en el document comptable. Pregunta si la Comissió ratifica o aprova formalment el canvi de per- centatges en les despeses plurianuals, perquè entén que el que correspon és una aprovació. El Sr. Cases diu que en la primera part del dicta- men es ratifica un acord de l’òrgan unipersonal quant a l’autorització de la despesa, però, en la segona part, s’aprova la distribució en les diferents anualitats. El Sr. Ciurana demana que quedi clar que aquesta Comissió autoritza l’alteració dels percentatges. El Sr. Hereu expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP. S’aprova. b) Proposicions Del Grup Municipal CIU: 2. Instar l’inici dels tràmits oportuns perquè els agents cívics encarregats de la supervisió de l’apar- cament a la ciutat de Barcelona, gaudeixin de la con- sideració d’auxiliars de la Guàrdia Urbana de Barce- lona, per tal que puguin complir altres funcions complementàries d’interès cívic. La Sra. Oranich formula la proposició perquè les persones encarregades de la supervisió de l’aparca- ment poguessin fer altres funcions d’interès cívic re- lacionades amb les que es podrien derivar de la nova ordenança municipal de convivència del ci- visme. El Sr. Hereu recorda que en l’última Comissió, ar- ran d’una pregunta del PP, es va parlar d’aquest as- sumpte i es reafirma en el criteri ja expressat de no afrontar, de moment, el procés de creació d’aquest nou cos auxiliar. Explica que fa anys que BSM desen- volupa aquesta funció i que en l’esquema actual, les persones encarregades de la supervisió de l’aparca- ment poden col·laborar i notificar les anomalies i des- perfectes de la via pública i aquesta funció s’afegeix al control estricte de l’aparcament regulat. Es reafir- ma en l’esquema descrit que serveix com a ulls de l’Ajuntament també per treballar per l’acompliment de l’Ordenança en tant que allibera la guàrdia urbana de certes tasques perquè hi ha més de 300 persones a la via pública que realitzen diverses funcions. Diu que la incorporació dels 70 nous agents de la guàrdia ur- bana, les noves promocions que s’aniran incorporant i altres mecanismes aliens a aquest sector col·labo- raran a aconseguir el compliment de l’ordenança. La Sra. Oranich considera que les persones encar- regades de la supervisió de l’aparcament podrien te- nir altres tasques. Afirma que notificar desperfectes a la via pública és un dret que també té qualsevol ciuta- dà i el que ella demana és que tinguin la consideració d’auxiliars de la guàrdia urbana per desenvolupar al- tres funcions cíviques i no només les de multar. Pen- sen que aquesta mesura seria positiva, i que en el contracte laboral fossin considerats auxiliars de la guàrdia urbana. El Sr. Villagrasa avança el vot favorable del seu Grup a la proposició i reitera el que van comentar a la sessió passada. Creu que cal clarificar quines fun- cions tenen, en relació a l’Ordenança, els vigilants de zones d’aparcament, els agents cívics, els treballa- dors de Parcs i Jardins i quines seran les funcions del cos auxiliar de la guàrdia urbana. Torna a demanar que es desenvolupi l’article 75 de la Ordenança de convivència per clarificar les funcions dels agents im- plicats. El Sr. Hereu avança que es rebutja la proposició. El Sr. Hereu expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Martínez expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Oranich expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villagrasa ex- pressa el vot favorable del PP. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 3. 1. Que es realitzi un informe sobre els fets que van succeir la matinada del passat dissabte dia 4 de febrer. 2. Que es constitueixi una Comissió Especial per tal d’analitzar aquest informe. 3. S’estudiï la ne- cessitat de replantejar els protocols d’actuació de la Guàrdia Urbana, així com dels seus mitjans humans i materials. 4. Aprovar un Pla específic per a impedir l’ocupació il·legal d’immobles i la proliferació de grups radicals violents a la ciutat de Barcelona. El Sr. Villagrasa formula la proposició presentada arran dels greus esdeveniments succeïts al carrer de Sant Pere Més Baix, on van ferir, greument, un guàr- dia urbà. Pensa que s’ha arribat a un límit insosteni- ble i que alguns grups alternatius tenen carta blanca per fer el que vulguin a la ciutat. Destaca la gravetat del que ha passat i creu que és la gota que ha fet vessar el got. En primer lloc, desitja la ràpida recupe- ració de l’agent i, en segon lloc, vol fer un reconeixe- ment al treball de la guàrdia urbana i a la seva professionalitat. Observa que el regidor sap que, rei- teradament, el PP ha dit que a la Ciutat hi ha una cer- NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 935 ta permissivitat amb el moviment okupa i justifica aquesta afirmació amb alguns exemples: durant les festes de Sants del 2004, es va boicotejar el pregó i el 2005, per evitar problemes amb el moviment okupa, es van cedir uns espais a aquestes persones; qualifica el fet com de xantatge a l’administració; a les festes de Gràcia, abans del pregó oficial, hi ha un pregó alternatiu i no entén per què es permet. El Sr. Hereu demana al regidor que se centri en el text de la proposició. El Sr. Villagrasa insisteix que hi ha una proliferació de grups radicals a la Ciutat, que la guàrdia urbana se sent desprotegida davant d’aquests moviments i que hauria d’estar més protegida pel govern munici- pal. Demanen que es constitueixi una comissió espe- cial per analitzar si hi ha hagut errors en les decisions preses, per analitzar els antecedents en el territori (recorda que el PP, el 21 de desembre passat, ja va fer un prec per escrit dient que aquesta casa ocupada produïa problemes de convivència amb els veïns) i perquè s’adoptessin les mesures necessàries per mi- llorar el model operatiu i la seguretat dels guàrdies. Demana també que l’Ajuntament es personi com a acusació particular en tots els casos relacionats amb okupes on hi hagi problemes de seguretat i convi- vència. El Sr. Forn demana acumular en aquesta interven- ció el prec de CiU que figura en el punt 4 de l’ordre del dia. Avança el suport total a la proposició, tot i que entén que la creació de la comissió especial corres- pon al Plenari del Consell Municipal i el seu Grup pre- sentarà aquesta petició en la propera sessió. Diu que sentir parlar al regidor sobre uns fets tan greus, dotze dies després que hagin succeït, és massa tard i no entén que, per part del polític responsable en matèria de seguretat, no s’hagi donat una explicació oficial. Creu que els fets del 4 de febrer són conseqüència d’un cúmul de despropòsits, de la política de l’Ajunta- ment davant del fenomen okupa, de la seva per- missivitat i de la manca de decisió i de reacció davant de situacions incíviques. Insisteix que no és un pro- blema puntual perquè, avui, a la Ciutat, hi ha dife- rents focus que no tenen una resposta adequada per part de l’Ajuntament i generen greus problemes de convivència. Cita com a Districte especialment con- flictiu, el de Gràcia, que té tres focus coneguts des de fa anys —carrer Congost, carrer d’Esteve Tarrades i carrer Banyoles—, i diu que el 24 de gener, ell ma- teix, al Districte de Sants va poder comprovar com un centenar de persones creuaven la carretera de Sants fent pintades davant de la impassivitat de la guàrdia urbana. Insisteix que tampoc és un fet nou, i recorda que CiU, l’11 de juliol de 2002, ja va demanar la inter- venció municipal a causa de desordres que es produ- ïen a la finca del carrer Sant Pere Més Baix i en una altra iniciativa van preguntar si s’havia fet alguna ins- pecció per conèixer l’estat de conservació de l’edifici i si s’havia instat al propietari a realitzar obres de con- servació; tres anys i vuit mesos més tard a aquestes preguntes, encara esperen resposta. Veïns i associa- cions de veïns i comerciants del barri des de 2002, demanen reiteradament que s’actuï; llegeix a conti- nuació algunes d’aquestes reclamacions: en una car- ta de 26 de febrer de 2002, adreçada al Districte de Ciutat Vella, deien: “l’estat de l’edifici és ruïnós, els balcons estan en unes condicions deplorables i en qualsevol moment es poden produir despreniments, amb el perill que comporta tant per a la gent que hi viu com per als vianants; agafant electricitat de l’en- llumenat públic, cal tenir en compte que la seva pre- sència provoca aldarulls entre els veïns, sobretot pel volum amb què posen la música”. El 4 de març de 2002 manifesten que la situació s’agreuja a mesura que passen els dies i afegeixen que han pintat de blau el mobiliari urbà, que el volum de la música con- tinua sent insostenible i es dediquen a fer actes pú- blics com el que es va celebrar el 2 de març passat dins de l’edifici i diuen que tenint en compte que està en estat ruïnós en qualsevol moment es poden produir despreniments. El 12 de març es comunica que ha augmentat el nombre d’okupes a l’edifici, el soroll de la música màquina és cada vegada més es- trident i hi ha okupes que es posen al balcó a veure alcohol en estat ebri. El 30 d’abril comuniquen que la façana de l’edifici està en estat ruïnós i demanen, per evitar mals majors, que es faci una inspecció tècnica, com més aviat millor. Demanen la intervenció de dife- rents administracions i el 26 de setembre requerei- xen, formalment, que l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Ciutat Vella obrin en conseqüència ja que l’ocupació té quantitat d’il·legalitat; demanen que les ordenances municipals es facin complir, que no es pernocti en l’edifici que amenaça ruïna i que no s’hi faci teatre. Hi ha escrits de particulars dirigits als jut- jats, al síndic de greuges, a l’alcalde de Barcelona, etc. Aquestes persones, en una reunió amb el regidor del Districte, li van explicar que el 23 de desembre de 2005 es van produir unes explosions que van deixar a les fosques el 90% del carrer i alguns edificis de la Via Laietana i diuen, també, que, des de fa dos me- sos, cada divendres, organitzen una festa rap amb música forta, consum de drogues i alcohol que provo- ca que els dissabtes els portals dels establiments es- tiguin plens de defecacions, vomitades, orins hu- mans, vidres i llaunes. Afirmen que, juntament amb altres associacions, constituïdes legalment, han tin- gut converses amb el regidor del Districte i els seus col·laboradors i amb l’intendent dels mossos d’esqua- dra de Ciutat Vella, però només els saben dir que s’ha de tenir paciència. Es pregunta de què els ser- veix als ciutadans presentar denúncies i quina con- fiança han de tenir en els qui governen, si l’incom- pliment reiterat de les ordenances i de la llei i el trencament de la convivència no comporten cap san- ció i no sap al costat de qui està l’Ajuntament. Formu- la la pregunta al regidor de Ciutat Vella i a la regidora abans responsable del Districte de quines actuacions han endegat, especialment des del 2002, data en què comencen aquestes denuncies, però, sobretot, des del 30 de novembre del 2005, quan la finca passa a ser de propietat municipal. Demana que, si se sabia que se celebraria una festa perquè l’Ajuntament no ho va impedir, ja que feia menys d’un mes que el re- gidor havia estat informat personalment d’aquesta festa; i vol saber quines inspeccions s’han realitzat des del 1999 en què l’Ajuntament té coneixement a través de les denúncies veïnals que la finca està en mal estat i amenaça ruïna. Pregunta per què única- ment se sancionen els propietaris amb dues multes coercitives i per què no s’executen les obres subsi- diàriament, tenint en compte a més que és un edifici catalogat. Pregunta en quantes ocasions, des del Districte, s’han presentat demandes a la guàrdia ur- bana perquè actuï. Pregunta al Sr. Hereu què es pre- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006936 tenia en precintar el local; si es considerava que aquest era un element suficient per impedir la festa del col·lectiu okupa. Vol saber quines ordres tenia la patrulla destacada al carrer de Sant Pere Més Baix i si es va valorar el perill que suposava pels agents si- tuar-se davant d’una festa amb més de 1.000 perso- nes. Pregunta qui va valorar la situació i qui va decidir que s’actués així. Afirma que les diligències que la guàrdia urbana presenta al jutjat diuen textualment que aquestes festes es portaven a terme els dijous, divendres i dissabtes, així com les vigílies de festius. Es pregunta què havia de passar perquè el Sr. He- reu, com a responsable polític, decidís finalitzar amb aquestes celebracions; també vol saber si algú va va- lorar el perill que representava que 1.000 persones es concentressin en un local en mal estat i sense cap tipus de llicència, ni requisit de seguretat. Vol saber quin és l’òrgan de l’Ajuntament a qui correspon vetllar en aquests assumptes. Demana al Sr. Martí, al Sr. Hereu i a la Sra. Kati Carreras, com a responsables d’unes actuacions no fetes, que donin explicacions, amb el benentès que si veuen que hi ha algun tipus de responsabilitat, demanaran responsabilitats políti- ques a les persones responsables de les actuacions. El Sr. Martí vol situar els fets en el context general perquè és molt senzill, per part dels regidors, fer afir- macions grandiloqüents. Recorda que la finca és de propietat privada, i que després de molts anys la pro- pietat no renova el contracte a l’entitat social “La Pe- nya Barcelonesa” i, a partir d’aquest moment, té una actitud de deixadesa i d’irresponsabilitat absolutes, que conclou amb aquesta ocupació que genera mal- estar, degradació i conflictes. Diu que l’acció pública comença donant ordres a la propietat perquè es res- ponsabilitzi d’allò que li correspon i quan l’actuació per part de la propietat no respon al mínim exigible, ni a les necessitats de l’entorn, l’Ajuntament canvia l’es- tratègia i decideix expropiar la finca, que és l’acte de més força jurídica que es pot fer envers una propietat privada. Explica que de comú acord amb les entitats que el Sr. Forn ha citat, fent referència a les cartes que havien presentat, s’inclou aquesta actuació expropiatòria en la proposta de llei de barris, que va ser aprovada a finals de l’any 2004 i, a partir d’aquest moment, es comencen amb celeritat les actuacions, l’expropiació té caràcter urgent i el 30 de novembre de 2005 s’aconsegueix que l’edifici sigui de propietat municipal, però per tenir la possessió de l’edifici, cal desallotjar els ocupants i aquest és un tràmit que es fa immediatament, i el 12 de desembre es notifica el procediment als ocupants il·legals, a qui la Llei em- parà, i es fixa el 30 de gener com a data perquè abandonin la finca. Vol fer un parèntesi i dir que els conflictes d’ordre greu comencen quan l’Ajuntament expressa públicament la seva voluntat d’expropiar, actitud que s’incrementa el desembre quan la data del 30 de gener és coneguda i pública. L’estratègia de l’Ajuntament és clara: procedir amb la màxima ga- rantia legal i amb la màxima eficàcia possible: el pre- cinte és el primer pas d’una actuació gradual, perquè el desallotjament, que no es pot fer sense l’ordre judi- cial, havia estat demanat per al dia següent al 30 de gener, però encara no està a disposició de l’Ajunta- ment. Explica que el precinte s’acompanya amb una supervisió de la situació a la via pública per acotar l’impacte de la festa, que el pas següent hagués estat intentar impedir l’accés a la finca i que, finalment, el tercer, amb l’ordre judicial a la mà, hagués estat el desallotjament. Afirma que el sacrifici d’aquesta per- sona, que amb la seva actuació va estar a l’alçada del que s’espera del cos de la guàrdia urbana, ha fet innecessaris passos posteriors perquè part dels ocu- pants de la finca l’han abandonat per voluntat pròpia i, en aquests moments, l’Ajuntament ha pogut pren- dre’n possessió d’una part —aquella on s’havien pro- duït les festes. Li agradaria desmentir algunes de les qüestions que s’han dit: en cap moment l’atac per part d’aquest grup de persones salvatges era una resposta a un desallotjament; la dotació de la guàrdia urbana hi estava present per complementar l’acció del precinte i per vetllar per l’ordre a la via pública; en cap moment l’edifici presenta un estat ruïnós, situació que, evidentment, hagués generat un altre tipus de mecanismes que la llei preveu. L’actuació respon a una planificació prèvia, i és cert que es va demanar paciència als veïns perquè en aquests casos cal pre- parar a consciència, amb base legal i solidesa estra- tègica les intervencions. Conclou dient que aquest cas no presenta cap símptoma de permissivitat i que l’acció de l’administració ha estat contundent, sostin- guda i eficaç. Explica que ha de quedar clar que hi ha una diferència abismal entre intervenir en una propie- tat municipal o en una propietat privada, en la propie- tat pública es pot intervenir sense cap tipus de justifi- cació abans de les 48 hores i així s’està fent, sempre que hi ha una ocupació il·legal d’edificis de propietat municipal hi ha una intervenció de la guàrdia urbana, en menys de 48 hores, que desallotja l’edifici. Diu que l’Ajuntament té un servei molt eficient de suport a la propietat privada en casos d’ocupació il·legal amb as- sessorament en aspectes judicial, legal i tècnic, però, evidentment, l’última paraula la tenen els propietaris que poden estar disposats a col·laborar i vetllar pel seu patrimoni, immediatament, o no tenir cap mena d’interès en el seu patrimoni quedant, en aquest cas, immensament reduïdes les possibilitats municipals d’actuació. El Sr. Hereu llegeix l’informe que conté el relat ínte- gre dels fets del passat 3 de febrer als entorns de la finca número 55 del carrer de Sant Més Baix. Diu que l’assignació del servei era coherent amb l’estratègia per mantenir l’ordre d’una finca que està en procés de desallotjament, però que, malgrat tot, va finalitzar amb una desgràcia personal de la que tot- hom està pendent i preocupat. Insisteix que el sostsinspector de la Unitat Nocturna, el divendres a la tarda, determina l’assignació dels serveis en funció de les diferents demandes i de la informació disponi- ble amb criteris professionals. El servei assignat és de vigilància dels entorns per garantir el compliment de les Ordenances, impedir sorolls i minimitzar els efectes d’un acte que es feia, que són les competèn- cies que corresponen a la policia local davant d’una finca que està en procés judicial de desallotjament. Remarca que es van establir el mecanisme i els equips en funció d’aquesta estratègia i que, al llarg de la nit, es va desenvolupar amb normalitat fins que a les 6,20 hores van aparèixer uns grups de presump- tes homicides, alguns del quals estan en aquests mo- ments a la presó. Afirma que el desenvolupament del servei va ser de gran professionalitat i que el servei es va establir des de la responsabilitat i la profes- sionalitat amb què s’assignen cada dia els serveis. In- sisteix que l’assignació de serveis és un treball dels NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 937 professionals i que ningú altre ha de decidir ni els ma- terials ni les estratègies policials perquè són aspectes que corresponen a l’àmbit professional. Afirma que les unitats especialitzades, que són policia adminis- trativa de la policia local d’una gran ciutat, són neces- sàries en certs moments i llocs perquè la frontera en- tre policia administrativa i situacions d’ordre públic pot ser tènue i cal estar preparat per afrontar determina- des situacions. Considera que la creació d’aquestes unitats marca una estratègia perquè les formen per- sones preparades per afrontar els perills potencials que ofereix una ciutat gran en moments, hores i cir- cumstàncies especials, fan un treball difícil, i de vega- des no reconegut, i són professionals que donen su- port a totes i cadascuna de les decisions operatives que es prenguin de les quals se’n fa responsable des del respecte a la professionalitat. Avança que no do- narà suport a la proposició, tot i acceptar la bona vo- luntat del regidor, perquè des d’un comitè polític no es dirà quins materials s’han de portar perquè hi ha meses sectorials i sindicals on aquests assumptes es tracten. Agraeix la presència a la sessió de represen- tants sindicals i els agraeix el paper que han tingut durant aquests dies, perquè fets com aquest afecten tots els integrants de l’organització, començant per ell mateix. L’equip de govern dóna total suport a la guàr- dia urbana i vol que les persones que han comès aquests fets compleixin estrictament el que la llei marca i, per tant, no cal que es demani que l’Ajunta- ment es presenti com a acusació particular perquè ja ho fa. Vol fer constar que dins l’àmbit de les ocupa- cions hi ha l’ocupació per habitatge, ocupacions per casals on s’hi desenvolupen activitats i ocupacions, les més perilloses, que són la cobertura per negocis il·legals de locals de concurrència pública, que són per a l’equip de govern les de màxima prioritat i da- vant les quals s’ha d’actuar amb tots els elements possibles perquè atenten contra principis bàsics. In- sisteix en la dificultat de desallotjar finques privades perquè els ocupants també coneixen totes les possi- bilitats. No admet que es digui que l’Ajuntament actua amb permissivitat i amb passivitat, tot i que li agrada- ria que en aquest aspecte el panorama de la Ciutat fos un altre. Conclou dient que no es crearà una Co- missió especial. La Sra. Blasco creu que els informes presentats pels regidors, que subscriuen, resituen moltes de les coses que els Grups de l’oposició han dit i haurien de revisar. Diu que els fets ocorreguts al carrer de Sant Pere Més Baix mereixen, òbviament, tota la condem- na i expressa la seva solidaritat amb els familiars del guàrdia urbà ferit a qui desitja una plena recuperació. El fet mereix també tot el rebuig a un tipus de realitat que sota l’epígraf d’okupa inclou fenòmens que disten molt del moviment original, que tot i existir encara, es troba molt desvirtuat per aquests sectors violents i asocials que s’han instal·lat a la Ciutat. Mostra el seu desgrat per les possibles vel·leïtats en l’utilització d’aquest assumpte i afirma que el fet és una desgrà- cia que darrere no té cap mena d’improvisació o pas- sivitat. Avança el vot contrari del seu Grup a la propo- sició perquè no creuen oportú crear una comissió especial perquè els fets han de ser analitzats per la guàrdia urbana des d’un punt de vista tècnic per pre- venir situacions semblants i no creuen oportú tampoc un pla específic per impedir l’ocupació il·legal d’immo- bles perquè no és una competència municipal. L’A- juntament ha de diferenciar entre fenomen okupa, molèsties als veïns i violència, perquè són compo- nents que no sempre van junts i obliguen a actuar de manera diferent, cal actuar en cas que es pertorbi la convivència ciutadana i es produeixin episodis de vio- lència, però no sempre la contundència és la millor sortida. Cita una experiència, que en aquests mo- ments comença a ser feliç, al barri del Guinardó, amb tota una estratègia darrere, que podia haver acabat com a Ciutat Vella, perquè la forma de fer ha estat si- milar: amb discreció i seguint les regles, però per sort amb uns resultats que espera que seran molt dife- rents. Insisteix que no sempre els propietaris dels im- mobles tenen la mateixa actitud davant la defensa de les seves propietats, on no sempre es produeixen molèsties als veïns, i que gairebé mai, en immobles de propietat privada, l’Ajuntament té els instruments legals per actuar. El Sr. Martínez creu que les propostes presentades avui potser són oportunes després dels fets ocorre- guts, que representen un incident molt greu amb una persona greument ferida, però afirma que es continua en la línia que durant els dos últims anys els partits de l’oposició han anat incorporant en el debat polític a l’entorn de certs fenòmens de la Ciutat. Demana rigor perquè a un any i mig després del seu desallotjament no es pot parlar en aquesta Comissió de dues cases —les del carrer Banyoles i d’Esteve Tarrades— que ja no existeixen i, amb aquest mateix rigor, s’han d’analitzar fenòmens com el pregó alternatiu a les festes de Gràcia. El PP voluntàriament barreja grups que ocupen cases, moviments alternatius, partits po- lítics, etc. perquè volen ficar dins el mateix sac gent que té locals legals, paga el seu lloguer i organitza mercadillos alternatius. Aquesta manca de rigor li fa pensar que s’aprofita a escala política un enrenou greu entorn de la seguretat i la convivència, de vega- des barrejat amb fenòmens d’ocupació —no amb el moviment okupa— per donar la sensació de caos i que tots es comporten impròpiament, i diu que la ma- teixa manca de rigor la utilitzen, també, alguns ocu- pants per confondre l’opinió pública fent veure que hi ha una voluntat política darrere d’alguns desallotja- ments quan les activitats dels ocupants, disfressades a vegades sota diferents paràmetres socials, són il·le- gals. Davant la manca de rigor d’uns i altres demana centralitat i rigor. El Sr. Villagrasa agraeix les explicacions donades pel Sr. Hereu i pel Sr. Martí, però no ha quedat tran- quil. Diu al Sr. Martínez que la manca de rigor, l’atri- bueixi al Sr. Rangel i als mossos d’esquadra, que són els qui relacionen certs moviments anarquistes i vio- lents amb el moviment okupa a la ciutat de Barcelona i li demana que les properes festes de Gràcia siguin les festes dels veïns i dels comerciants, sense condi- cionaments i xantatges de grups alternatius. Accepta les crítiques de la Sra. Blasco, però li demana que no intenti justificar l’origen del món okupa perquè ara és el que és. Quant a les explicacions que ha donat el president de la Comissió, insisteix en la necessitat de crear la Comissió perquè abans d’exigir qualsevol ti- pus de responsabilitats volen analitzar profundament quin tipus de protecció portaven els agents, com es va realitzar l’operatiu i quins criteris es van utilitzar. Recorda que aquestes festes, que se celebren des de fa mesos, han ocasionat queixes justificades de veïns i comerciants i amb aquests antecedents l’ope- a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006938 ratiu hauria de ser més fort i tenir més agents i amb més seguretat. Pensa que per part dels tècnics cal fer una anàlisi dels mitjans de protecció i de l’operativitat de la guàrdia urbana per modificar, si cal, el nombre d’agents i les mesures de seguretat en determinats operatius. El preocupa el dispositiu utilitzat perquè, en aquest cas, ni tant sols es podia garantir el des- cans dels veïns; creu que s’han de replantejar els protocols d’actuació. Demana que els quinze edificis que actualment estan ocupats a la Ciutat, alguns pro- pietat de l’Ajuntament, siguin desallotjats com més aviat millor, que s’actuï sense complexos davant aquests col·lectius i que recaigui tot el pes de la llei sobre les persones detingudes, presumptes culpa- bles del que va succeir al carrer de Sant Pere Més Baix. El Sr. Forn constata que si avui es debat aquest assumpte no és per voluntat de l’equip de govern, sinó perquè els grups de l’oposició han presentat uns precs i unes proposicions. Insisteix que li sorprèn que catorze dies després dels fets el Sr. Hereu encara no hagi fet una compareixença pública per explicar-los- els. No dubta en cap moment de la professionalitat de la guàrdia urbana, sinó dels polítics que la dirigeixen, i per això planteja aquí la qüestió; és evident que ell no vol decidir sobre els operatius, però sí sobre les prioritats polítiques perquè creu que l’equip de go- vern, com a mínim des del 1999, no les té clares. Diu que CiU des del primer moment s’ha posat al costat de la família de l’agent, però considera que cal fer les preguntes i agraeix la resposta del regidor que s’ha centrat molt en l’operatiu del dia, però no ha parlat de la situació prèvia. Recorda que el portaveu de la guàrdia urbana va afirmar fa pocs dies que calia una revisió dels protocols d’actuació i vol saber en què consistirà aquesta revisió. Diu que, l’endemà, l’actitud dels ocupants canvia, perquè canvia la decisió de l’equip de govern per abordar un problema. Pregunta al Sr. Martí per què es permet el dia 4 la celebració d’una festa si hi ha una ordre de desallotjament ante- rior i s’ha donat la data del 30 de gener per desocu- par la finca mostrant davant dels veïns una pèrdua d’autoritat que fa molt de temps es repeteix. Es diu que els polítics tenen impotència davant el fet, però es pregunta si saben quina és la impotència que sen- ten els veïns quan des del 1999 estan denunciant els aldarulls al carrer. Pregunta en quants locals de con- currència pública s’intervé molt ràpidament per no te- nir les llicències adequades. Afirma que el problema és de poca eficàcia i li sembla una broma el que diu el Sr. Martí que l’actuació de l’administració ha estat contundent, sostinguda i eficaç. S’han explicat els fets des del moment que s’inicia l’expropiació, però demana saber què va passar entre el 1999 i el 2002. Diu que en un informe, que en aquests moments s’està debatent, sobre la rehabilitació de la finca, es qualifica el seu estat de lamentable i no entén com es pot permetre que s’hi concentrin més de 1.000 perso- nes. Vol veure l’informe del cos de bombers fet el dia 4. Insisteix que no critica l’actuació de la guàrdia ur- bana, però li sorprèn que es pretenguin aturar els so- rolls amb una patrulla de quatre persones quan els precedents indiquen que ha estat impossible aturar-lo durant anys. Critica, també, la valoració que es fa per enfrontar-se davant de 1.000 persones entre les quals, segurament una minoria, n’hi pot haver d’a- gressives. Creu que els fets es deuen a una no-ac- tuació de l’Ajuntament de Barcelona que ha acabat amb una tragèdia i està segur que si aquests fets malaurats no haguessin passat, avui, 16 de febrer, l’edifici encara estaria ocupat. El Sr. Martí diu al Sr. Forn que és fàcil fer discursos gratuïts a partir de fets desgraciats, però la realitat és una altra. Insisteix que, des que és regidor del Distric- te, ha parlat més de quinze vegades amb els comer- ciants del carrer de Sant Pere Més Baix i els ha expli- cat la situació i el procediment. Torna a dir que l’equip de govern ha actuat i pregunta als regidors de CiU com haurien actuat ells. Repeteix que s’ha fet el mà- xim que es pot fer, expropiar la finca i fer el que no s’havia pogut dur a terme els anys precedents. Afirma que és fals que l’ocupació hagi canviat pels fets ocor- reguts el dia 4, més enllà del canvi que han tingut les persones que voluntàriament han decidit marxar. L’estratègia ha estat sempre la mateixa i a partir del moment que es notifica el desallotjament i fins al dia 30 de gener, tot planificat per aconseguir gradual- ment la possessió de la finca, i el precinte de l’activi- tat es fa perquè no es pot procedir a un desallotja- ment sense l’autorització judicial. El Sr. Forn entén que si hi ha activitats delictives es pot desallotjar. El Sr. Martí insisteix que es pot entrar a detenir els delinqüents, situació que s’ha produït dotzenes de ve- gades, però no es pot desallotjar la finca. Repeteix que l’estratègia era precintar l’activitat, però recorda que, si es trenca el precinte, cal esperar 24 hores per tornar a precintar. El pas següent era impedir l’accés a la festa, però aquesta encara no era l’estratègia del dia 3 i, per tant, el dispositiu estava pensat, no per impedir l’accés a la festa, sinó per garantir la tran- quil·litat en l’exterior, i la llista de trucades a la guàr- dia urbana durant la nit mostren que la nit va ser tranquil·la i els veïns ho han reconegut. Considera absolutament fora de lloc i oportunista argumentar que hi ha hagut permissivitat i pasivitat. Diu al Sr. Forn que mai s’han rigut dels veïns, i han acceptat el repte d’anar a una reunió amb el veïns per parlar de la permissivitat. Afirma que els desallotjaments de lo- cals de concurrència pública no es fan quan el regi- dor del districte vol, sinó que hi ha processos previs formalitzats de diligències i notificacions que es po- den dilatar pels recursos presentats. Conclou la seva intervenció puntualitzant que estat lamentable no vol dir ruïnós. El Sr. Forn llegeix la nota on es diu que els bom- bers i els tècnics van corroborar el perill que supo- sava la festa en un immoble en estat ruïnós. Dema- na al Sr. Martí que no sigui tan vehement amb ell i ho sigui amb les seves obligacions com a regidor de Ciutat Vella i que aquests fets l’haurien de pre- ocupar. El Sr. Martí respon que ha mostrat a bastament la seva preocupació. El Sr. Hereu reafirma que els possibles canvis en els protocols i materials són una reflexió professional en el si de l’organització i es farà en una reflexió sere- na el que es consideri raonable. Insisteix que el ser- vei era l’adequat a la circumstància i que no es van enviar quatre agents contra 1.000 persones. Si s’ha- gués volgut desallotjar la festa hagués esdevingut au- tomàticament un element d’ordre públic i la guàrdia urbana no hauria actuat sola. Reafirma la seva confi- ança plena en els professionals. NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 939 El Sr. Ciurana accepta que la tensió, la ràbia i la impotència acumulada del Sr. Martí hagi estat canalit- zada envers els regidors de CiU, però el que el deixa perplex és que, segons el que aquí s’ha explicat, l’equip de govern ho ha fet tot bé, i creu que una certa dosi d’autocrítica hauria estat convenient perquè, dels mateixos fets i de l’evolució d’aquest assumpte, es desprèn que no tot s’ha fet bé i vol que quedi constància de la perplexitat que li causa aquesta compareixença. El Sr. Villagrasa reitera la seva sorpresa perquè un cop trencat el precinte no es va evitar l’entrada al lo- cal. Pensa que segurament hi ha una anàlisi mal feta de l’escenari perquè no s’entén el que va passar i diu que cal una revisió dels protocols d’actuació perquè poden estar desfasats de la realitat de la Ciutat. So- bre el possible desallotjament o no de locals on es produeixen certes activitats o s’hi celebren festes, re- corda que una discoteca de la ronda del Mig va ser desallotjada en base a l’article 15 de la Llei orgànica 1/92 de seguretat ciutadana que permet que l’autori- tat competent pugui acordar, com a mesura de segu- retat extraordinària, el tancament i desallotjament de locals en situacions d’emergència. Creu que en aquest cas també es podia haver actuat segons aquest article. El Sr. Martí accepta que és apassionat i que el seu grau d’implicació a la política fa que de vegades tra- meti aquest apassionament al qual no renuncia en absolut. El Sr. Ciurana diu que han aprofitat aquesta desgràcia per fer una teoria total i han dit que no s’ha- via fet res i que tot era permissivitat i passivitat sense ser capaços de reconèixer que fa dos anys que s’està treballant des de diferents punts de vista pel canvi de la situació d’aquesta finca. Torna a explicar al Sr. Villagrasa que no es pot procedir al desallotjament d’un local de propietat privada sense autorització judi- cial i si s’està fent una activitat il·legal s’ha de notificar i precintar abans de poder desallotjar i això es va fer amb els terminis més acotats possibles. El Sr. Hereu conclou dient que no hi ha hagut permissivitat ni passivitat i que des d’una perspectiva professional hi ha capacitat d’anàlisi i de millora. Ma- nifesta la clara voluntat d’actuar contra els locals ocu- pats que són la tapadora d’activitats il·lícites i de do- nar ple suport als propietaris. Malgrat la discrepància, agraeix que en el mateix moment que estan passant fets molt greus s’hagi pogut fer el debat. El Sr. Hereu expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Martínez expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Es re- butja. c) Mocions V) Part de control a) Precs Del Grup Municipal CIU: 4. Que s’informi en el sí de la Comissió de Segure- tat i Mobilitat dels fets ocorreguts la matinada del 3 al 4 de febrer al carrer de Sant Pere Més Baix, 55. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 5. Informar sobre la situació actual de seguretat als diversos barris de la ciutat. El Sr. Villagrasa formula el prec per què els ciuta- dans, segons l’últim baròmetre municipal, situen la seguretat com el principal problema de la ciutat amb un augment de 10 punts respecte l’anterior baròme- tre. Els últims 5 anys, les dades mostren un augment de l’índex de victimització juntament amb un descens de l’índex de denúncies. Manifesta que des de se- tembre de 2005, diversos barris reclamen més segu- retat i estan denunciant casos concrets de problemes a la via pública: a Roquetes els veïns van sortir al car- rer per problemes de seguretat i incivisme, a la Barceloneta veïns i comerciants se senten desprote- gits, restauradors del Port Olímpic i de la rambla de Catalunya denuncien l’increment de robatoris amb in- timidació i agressió als seus clients, veïns del Poble Sec recullen signatures per denunciar la degradació dels entorns de la Ciutat del Teatre, veïns del Poble- nou fan una cassolada per problemes de seguretat, robatoris i tràfic de drogues ocasionats per menors, hi ha manifestacions d’aquest tipus al Carmel i al Dis- tricte de Sarria Sant-Gervasi l’associació de veïns de Sant Martí reclama major coordinació entre mossos d’esquadra i guàrdia urbana i denuncien la inadequa- da ubicació de la comissaria dels mossos d’esquadra en el Districte. El Sr. Hereu respon que l’avaluació del 2005 es farà en el Consell de Seguretat Urbana. Explica que el panorama actual de delictes i faltes penals a la Ciutat és el següent: un 23% es cometen a Ciutat Ve- lla, un 23% a l’Eixample, un 10% a Sants, un 10% a Sant Martí, un 6% a Gràcia i un 5% en cadascun de la resta de Districtes. Diu que a Ciutat Vella fa dues setmanes es va reunir el Consell de Prevenció amb molta participació i el diagnòstic va ser d’una tran- quil·litat força notable des del punt de vista de la se- guretat. Pensa que la situació actual és tranquil·la i, en quinze dies destaca a Ciutat Vella el tràfic de dro- gues al Raval sud, a l’Eixample algun robatori a la plaça de Joan Miró, a Sants un cert augment de de- lictes al carrer de la Riera Blanca, al de les Corts, els actes d’un grup de joves al carrer de Caballero, a la zona del Turó Parc robatoris perpetrats per menors, a Gràcia robatoris a algunes botigues del carrer Gran, a Horta-Guinardó la diagnosi de l’última mesa de coor- dinació policial va ser que no hi ha episodis greus, a Nou Barris no hi ha hagut cap fet destacable, a Sant Andreu la mesa de coordinació policial no va remar- car cap element destacable i a Sant Martí algun epi- sodi, que s’està tractant, en establiments del barri de la Verneda. Afirma que cal analitzar per què el barò- metre del quart trimestre mostra un augment tan im- portant de la percepció de la inseguretat, que no té res a veure amb l’evolució de les denúncies i està se- gur que no té una explicació objectiva pensa que és l’increment més alt que ell ha vist mai. El Sr. Villagrasa diu que sis dels casos que ha ex- posat corresponen al mes de febrer i és evident que la percepció d’inseguretat —la real i la subjectiva del ciutadà— s’ha incrementat en un 10%. Considera que la presència policial, els carrers nets i l’enllume- nat són factors a tenir en compte per analitzar la si- tuació. Pensa que és important la presència de la guàrdia urbana i la figura del guàrdia de barri; pensa també que les perspectives generades per l’alcalde a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006940 en dir que hi hauria 4.000 mossos d’esquadra a la Ciutat quan finalment són 2.600 ha influït desfavora- blement. Els consells de seguretat són un bon termò- metre per valorar la seguretat i recorda que ell sem- pre ha estat a favor del funcionament d’aquests consells de participació, reconeix el bon funciona- ment del de Ciutat Vella, i pensa que s’haurien de constituir a tots els Districtes. El Sr. Hereu està d’acord que els consells són un bon òrgan i ell sempre aconsellarà la seva constitu- ció, però també és cert que en determinats Districtes no hi ha prou impuls social per crear-los. Es dóna per tractat. b) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 6. Per quin motiu existeixen factures amb data an- terior a l’adjudicació del contracte de serveis per a la reparació d’avaries i d’accidents als vehicles turismes Renault de la Guàrdia Urbana, que va ser adjudicat en data 20 de desembre per un import de 600.000 euros? El Sr. Forn formula la pregunta perquè en revisar aquest expedient inclòs en el despatx d’ofici del pas- sat Consell Plenari Municipal, va comprovar que la mesa de contractació el 2 de desembre declara el concurs desert perquè l’única empresa presentada no reunia el requisit de la classificació empresarial i, a continuació, s’inicia la contractació mitjançant proce- diment negociat sense publicitat. Recorda que la Llei obliga a sol·licitar, sempre que sigui possible, com a mínim tres ofertes d’empreses capacitades per a la realització de l’objecte del contracte i li sorprèn que a l’expedient només hi figuri una sol·licitud —la mateixa empresa que en el seu moment va ser rebutjada— quan en un radi de 15 quilòmetres de la Ciutat hi ha set concessionaris possibles als quals se’ls podia de- manar una oferta. Explica que el 22 de desembre s’adjudica el contracte i a l’expedient consta que s’hauran de gastar 150.000 euros abans del 31 de desembre del 2005 i la resta, 450.000 euros, durant el 2006. Li sorprèn que varies de les factures presen- tades siguin anteriors a la data d’adjudicació del con- tracte, 67 reparacions es fan abans de l’adjudicació i sumen un import de 46.321 euros. Vol saber a què es deu aquest fet que ell qualifica com a una irregularitat del contracte. El Sr. Fuertes, director de serveis de Gestió Econò- mica i control de Recursos, explica que dels quinze concessionaris de la Ciutat només un participa al concurs sense presentar la classificació ni dipositar la garantia, requisits imprescindibles per acceptar l’ofer- ta. Davant d’aquesta situació, s’inicia un procediment negociat sense publicitat, i la raó objectiva per no consultar altres possibles interessats és que des de l’inici del procediment licitatori passen dos mesos i hi ha un problema crític quant al manteniment dels vehi- cles. Recorda que el contracte de manteniment està en vigor des de 2002 i cobreix els 97 vehicles d’a- questa marca i en el moment que s’està licitant l’ac- tual contracte hi ha la cobertura jurídica del contracte anterior, que finalitza el 31 de desembre de 2005. Puntualitza que el contracte sobre el que el regidor pregunta s’aprovà el mes de setembre i l’adjudicació es materialitza el mes de desembre, i durant aquest mes es produeix la coexistència de dos contractes que tenen un mateix adjudicatari. Reconeix que la factura de 79.960 euros expedida pel contractista el dia 31 de desembre i presentada en el registre muni- cipal el dia 10 de gener és, en sentit literal, posterior a l’adjudicació i diu que, atès que coexisteixen els dos contractes, possiblement amb la facturació que cor- respon al segon expedient s’arreglen cotxes quan en- cara no estava formalitzat el segon contracte, però això no és una irregularitat, sinó un defecte formal. El Sr. Forn puntualitza que no ha fet cap esmena al concurs, però li sorprèn que es digui que cap dels concessionaris de la xarxa no tenen classificació. In- sisteix en les tres ofertes que la Llei exigeix sempre que sigui possible. Puntualitza que el segon concurs estableix que fins al 31 de desembre està prevista una despesa de 150.000 euros, però 46.000 euros són la quantitat que es factura abans del 22 de de- sembre, data de l’adjudicació i motiu de la seva quei- xa. Vol deixar constància que el que ara ha explicat el Sr. Fuertes no té res a veure amb el que li va explicar fa quinze dies. Insisteix que vol saber per què hi ha reparacions amb data 7 de novembre quan l’adjudica- ció del contracte és del 22 de desembre i, això, no- més es pot qualificar d’irregularitat i no se li ha donat cap explicació. El Sr. Fuertes insisteix que el procediment negociat sense publicitat es fa després d’haver convocat un concurs ordinari al que s’ha donat tota la publicitat i al que només es va presentar un licitador, fet pel qual, l’obligació de sol·licitar ofertes, no és exactament la mateixa que en el cas que el procediment negociat es faci d’inici. Quant a la facturació, insisteix que s’ha facturat el que s’ha fet —73.000— euros i la resta del pressupost autoritzat passa a remanent de crèdit i, per tant, al contracte actualment en vigor, amb una durada fins al 31 de desembre de 2006, li correspo- nen els 450.000 euros autoritzats més un romanent de crèdit de 90.000 euros. Insisteix en la coincidència de contractistes en els dos contractes. El Sr. Forn insisteix que el que demana és complir en una cosa tan senzilla com que un contracte que s’adjudica el 22 de desembre no tingui factures ni da- tes de revisió i reparació per un valor en aquest cas de 43.000 euros anteriors a la data del contracte. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 7. Amb quins criteris s’està aplicant l’Ordenança de Convivència? El Sr. Villagrasa formula la pregunta perquè hi ha una certa confusió en l’aplicació de l’ordenança; es diu que la seva aplicació es farà progressivament, però el regidor de Seguretat afirma que el 3 de febrer es començarà a aplicar. Pensa que cal establir l’ope- ratiu d’aplicació, el protocol dels mossos d’esquadra respecte a les operacions administratives a la taula de coordinació, les funcions dels agents implicats —vigilants de zones blaves, treballadors de Parcs i Jardins, etc.— i aclarir el desordre que hi ha entre l’equip de govern en relació a la seva aplicació que ha provocat sancions a algun guàrdia urbà per apli- car-la. El Sr. Hereu manifesta que aquesta última afirma- ció és falsa i que no hi ha cap agent sancionat. La Sra. Escarp puntualitza que el dia que l’orde- nança entra en vigor ho fa plenament i, per tant, és d’obligat compliment al mateix temps que entra a for- mar part de la quotidianeïtat de les actuacions de la NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 941 guàrdia urbana i dels diferents agents que l’han de portar a terme. L’ordenança preveu algunes conduc- tes fins ara no previstes, que requereixen un meca- nisme d’informació a priori que és el que s’està fent des del govern i en aquelles conductes que fins ara no havien estat recollides en cap altra de les orde- nances sobre usos de l’espai públic s’ha fet una tasca prèvia d’informació amb col·laboració amb altres ser- veis municipals tal com estableix la mateixa ordenan- ça. Afirma que l’Oficina administrativa de tramitació ha funcionat des del primer dia i recorda que al ma- nual operatiu aprovat per decret de l’Alcaldia s’hi van incorporant els diferents protocols d’actuació que s’estan fent, dels quals en disposa la guàrdia urbana, els operatius que estan al carrer, les unitats territo- rials i els diferents serveis municipals que formen part de cada un dels protocols d’actuació. Manifesta que les coses s’estan fent i s’avança, sobretot, en els as- pectes més novedosos. Diu que el regidor sap que l’equip de govern disposa de tres mesos per explicar els mitjans humans i materials i per acabar d’adaptar les diferents actuacions que l’ordenança preveu, però des del dia que es va aprovar, el PP no ha respectat aquests tres mesos. Manifesta que els criteris d’apli- cació són molt clars: informació i difusió de l’ordenan- ça, obligatorietat per part de tothom, qüotidianeïtat en les accions, proporcionalitat en la seva aplicació i mà- xima eficàcia. El Sr. Villagrasa demana que s’aclareixi si es va sancionar o amonestar algun guàrdia urbà. Insisteix que hi ha un cert descontrol o sensació de manca de coordinació: a alguns empleats municipals el Comitè d’empresa els diu que no tenen res a veure amb l’or- denança, es va dir que el cobrament de multes als no residents seria immediat, però ara es diu que cal arri- bar a acords amb bancs i caixes; finalment, hi ha de- claracions públiques i els desencontres entre l’equip de govern a l’hora d’aplicar l’ordenança. Pregunta si s’ha creat la famosa agència per donar sortida a les persones que exerceixen la prostitució al carrer i si els serveis socials faran algun tipus de reestructura- ció per donar sortida a les persones que estan al car- rer exercint la prostitució, la mendicitat o tenen pro- blemes socials en relació a alguna de les activitats previstes per l’ordenança. Conclou dient que l’orde- nança es va aprovar amb l’abstenció del PP, perquè hi volia millores i afirma que la seva aplicació conté punts que cal solucionar. La Sra. Escarp puntualitza que a la Comissió de Presidència i Hisenda i Coordinació Territorial passa- da es va explicar l’increment de 28.000.000 euros en el pressupost del 2006, consignats bàsicament per a l’aplicació d’aquesta ordenança i es va donar als Grups municipals un document amb el repartiment pressupostari i consignacions i es va dir que les apor- tacions inicials eren partides obertes per la posada en marxa d’un pla social necessari per abordar el treball sexual ja que l’ordenança preveu un tractament inte- gral davant de moltes conductes. Considera que no s’ha de qualificar de famós un assumpte de gran conflictivitat i de profundes arrels socials i de debat, i li ha molestat el comentari del regidor sobre l’agència. Finalitza dient que el pressupost ha quedat aclarit, que no hi ha desencontres i que l’ordenança s’aplica per part de totes les Regidories i treballadors munici- pals i que els ciutadans, en comunicar directament als Districtes desperfectes o determinades conduc- tes, estableixen també una via molt fluïda per a la seva aplicació. El Sr. Villagrasa insisteix que l’ordenança va ocasi- onar debat a escala interna, però torna a dir que els programes i l’Agència no s’han creat, i ni tan sols s’ha presentat un esborrany de què es vol fer i tampoc s’ha fet res respecte al cobrament de multes als no residents. La Sra. Escarp recorda que en la Comissió de Pre- sidència, Hisenda i Coordinació Territorial d’ahir, en resposta a una pregunta de CIU, es va explicar el conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat i la tramita- ció que aquesta última feia amb bancs i caixes per- què pogués ser d’aplicació general. El Sr. Villagrasa insisteix que el que l’alcalde va dir que es faria immediatament no és cert. Espera que l’ordenança s’apliqui i que se solucionin els desen- contres entre els membres de l’equip de govern. El Sr. Hereu puntualitza que aquest és un projecte, davant del qual el PP es va abstenir, que es tirarà en- davant i es portaran a terme totes les seves prescrip- cions. Entén que el regidor no pot donar lliçons de com aplicar una ordenança davant la qual s’ha abs- tingut i insisteix que no hi ha descontrol, sinó una aplicació gradual. El Sr. Villagrasa insisteix que s’aclareixi si es va sancionar o no un agent per fer complir l’ordenança. El Sr. Hereu respon que es va amonestar, però in- sisteix que no es va sancionar ningú. Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a dotze hores i quinze minuts. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006942 Acords Acords de les sessions celebrades el mes de març de 2006 COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Sessió de 15 de març de 2006 1. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica- ció del Pla General Metropolità en l’àmbit de la plaça de les Glòries i el seu entorn, d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini de dos mesos. COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS URBANS I MEDI AMBIENT Sessió de 14 de març de 2006 1. Aprovar inicialment la modificació puntual del Tí- tol VI, Gestió de Residus, de l’Ordenança general del medi ambient urbà, el seu annex IV.1, Zonificació de sistemes de recollida, i l’annex IV.2, Residus admissi- bles als punts verds, punts verds de barri i punts verds mòbils; i sotmetre-la a informació pública per un termini de trenta dies, a partir de l’endemà al de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província, perquè puguin formular-s’hi al·legacions. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 16 de març de 2006 1. Aprovar inicialment el Projecte, el plec de clàusu- les administratives particulars i de prescripcions tècni- ques del contracte mixt, corresponent al projecte de l’àrea d’equipaments (un casal de barri i una escola bressol amb la urbanització exterior) i aparcament al barri del Putxet, que té per objecte, d’una banda, la construcció dels equipaments esmentats, i de l’altra, la construcció, gestió i explotació d’un aparcament públic subterrani per a vehicles en el subsòl de les finques municipals del carrer de Marmellà, núms. 13-21; auto- ritzar la despesa d’1.769.934,48 euros; consignar-la pel que fa a 1.002.654,10 euros, amb càrrec a la parti- da 0605 63123 43230, del Pressupost municipal de l’any 2007, i pel que fa als restants 767.280,38 euros, amb càrrec al Pressupost municipal de l’any 2008; sot- metre els esmentats Projectes i Plecs de clàusules a informació pública per un termini de trenta dies hàbils a comptar des del següent a la publicació del corres- ponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província; i convocar concurs públic, en la seva modalitat de pro- cediment obert, per tal d’adjudicar el contracte. NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 943 PERSONAL Concursos BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON- VOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVI- SIÓ D’UN LLOC DE TREBALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) BASES GENERALS De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo- quen per a la seva provisió pel personal de plantilla d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l’annex, d’acord amb les condicions específiques que s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti- nuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat la- boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso- nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà partici- par igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent ad- hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral in- definit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l’última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser- veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis- tracions Públiques que hagin estat formalment reco- neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt. 2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un màxim d’1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt se- gons el barem següent: – Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la ca- tegoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d’un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carrera administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo- raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc- ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’ava- luació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada concurs s’indiqui expressament a l’annex, que en cas d’absència del president titular, exercirà la presidèn- cia de la Junta. Un cap de Personal de sector d’actuació o districte. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Perso- nal i el Comitè d’Empresa. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006944 PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exigi- des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjun- taran la relació de mèrits al·legats classificats segons l’ordre d’aquesta convocatòria, i els documents acre- ditatius corresponents, al Registre General o a qual- sevol dels registres municipals, en el termini de quin- ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat termini. Per a cada concurs s’ha de presentar una instància i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa a l’Oficina d’Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpo- ració des de la data d’incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complementa- ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del con- curs determinin un nombre superior de pàgines, do- nades les característiques del lloc de treball a cobrir. L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convocatò- ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo- sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada ti- pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op- tin a les places per precisar o ampliar aspectes con- crets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- rents concursos convocats, haurà d’optar per una d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa- ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo- ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo- nent. ANNEX Concurs 1110. 1 lloc de treball de tècnic/a de gestió i/o planificació de serveis personals (nivell 22) Tècnic/a de gestió i/o planificació de serveis personals Concurs 1110 Lloc de treball adscrit al Sector de Serveis Perso- nals. Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de 462,83 euros, segons catàleg vigent (2239X). El lloc de treball objecte de la present convocatòria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Funcions principals Assumir la Secretaria del Consell Municipal del Po- ble Gitano de Barcelona i del Consell de Gais, Les- bianes i homes i dones Transsexuals en base a les funcions següents: – Liderar la consolidació i ampliació del Consell Mu- nicipal del Poble Gitano de Barcelona i del Con- sell de Gais, Lesbianes i homes i dones Transse- xuals. – Coordinar el disseny d’un programa-marc d’acció per als Consells. – Realitzar el seguiment i avaluació del pla de tre- ball dels Consells. – Efectuar el seguiment de les propostes realitza- des pels Consells, coordinar-les i supervisar-les amb altres òrgans municipals i/o d’altres adminis- tracions competencials. – Efectuar el control i el seguiment administratiu dels Consells. – Vetllar per l’adequació dels Consells a les Normes reguladores de participació ciutadana. – Assessorar i donar suport tècnic i metodològic als membres dels Consells en tots els temes relacio- nats amb l’objecte i competències dels mateixos, com també aquells que es plantegen en relació a altres serveis municipals. – Organitzar les sessions de treball dels Consells (Comissions Permanents, Consell Plenari i les sessions extraordinàries necessàries). – Planificar, organitzar i coordinar els diferents grups de treball creats a demanda dels Consells, així com els projectes i activitats que els Consells determinin per a la seva execució. – Elaborar els informes tècnics dels diferents grups de treball, la documentació relativa a les Comissi- ons Permanents i Plenaris, com ara els informes de grau de realització, les memòries...), així com l’elaboració dels Informes Participatius. – Coordinar la interrelació amb la resta d’òrgans de participació i garantir la presència als diferents fò- rums i xarxes relacionades amb els Consells. Requisits addicionals Personal del grup A o B, que pertanyi a les catego- ries de tècnic/a superior d’Educació i Psicologia, tèc- nic/a superior en Gestió, tècnic/a mitjà/na en Ciències Socials o gestor/a d’Administració General. Mèrits complementaris 1.Titulacions acadèmiques relacionades directa- ment amb el lloc de treball fins a 1 punt. 2. Experiència professional, fins a 6 punts, segons el barem següent: – Programació, direcció i coordinació de grups de treball, fins a 1 punt. – Relació, coneixement i treball amb el sector asso- ciatiu de la ciutat, preferiblement el vinculat a te- mes de benestar social i especialment les entitats relacionades amb els Consells objecte de la con- vocatòria, fins a 2 punts. – Experiència en d’altres Consells i/o fòrums de par- ticipació, fins a 2 punts. NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 945 – Experiència i coneixement de metodologies parti- cipatives, fins a 1 punt. 3. Altres mèrits, que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Prova professional, la Junta de valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a la realització de proves per tal d’avaluar les seves aptituds professio- nals, i es valoraran fins a un màxim de 4 punts. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria, tindrà ca- ràcter obligatori. 5. Característiques personals requerides per al lloc de treball singularment, la capacitat d’anàlisi, de pla- nificació del propi treball, l’habilitat de relació perso- nal, l’actitud perseverant en la consecució de resul- tats i de responsabilitat pel treball en el sector públic. La Junta podrà convocar els candidats per a l’avalua- ció d’aquest apartat mitjançant els sistemes d’apre- ciació que consideri més adequats i els valorarà fins a 4 punts. En el cas de realitzar-se aquesta convoca- tòria, tindrà caràcter obligatori. Puntuació mínima 11 punts. Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun- tuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que po- den obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració Presidenta: Sra. Glòria Figuerola Anguera, gerent del Sector de Serveis Personals, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Pilar Solanes Salse, directora de Serveis de Participació Social, o persona en qui delegui. Sr. Antonio Lleida Lacueva, cap d’Administració del Sector de Serveis Personals, o persona en qui delegui. Tècnica de la Direcció de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006946 APARCAMENTS Reclamació: Quan va anar a pagar l’aparcament, li cobraren l’import corresponent a una hora havent estacionat únicament 20 minuts. Demana la devolu- ció de l’import abonat en excés. Laude: Es desestima la reclamació atès que, d’acord amb la normativa vigent, l’empresari pot fixar l’import i la modalitat de pagament, tal i com s’indica en els cartells exposats en l’aparcament. S’aprova per majoria. Barcelona, 17 de gener de 2006. (Ref. 05/2811) * * * Reclamació: A conseqüència del fet que les pla- ces de l’aparcament reclamat són molt reduïdes, el seu vehicle ha rebut cops i ratllades. Demana que l’assegurança del pàrking es faci càrrec de la repara- ció dels danys soferts. Laude: Es desestima la reclamació en considerar que les places del pàrking, segons la documentació aportada per la seva representant legal, compleixen amb les mesures establertes en la legislació vigent, 2,20 m d’amplada per 4,50 m de llargada. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 17 de gener de 2006. (Ref. 05/2730) * * * Reclamació: Quan va anar a recollir el seu auto- mòbil al pàrking reclamat, es va trobar amb el lateral esquerre ratllat i abonyegat. Sol·licita que el pàrking aboni la reparació dels esmentats desperfectes. Laude: Es desestima la reclamació en considerar que no s’han pogut aportar proves que determini quan i qui va produir els desperfectes al vehicle de la reclamant. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 17 de gener de 2006. (Ref. 05/2620) * * * Reclamació: Estant el seu automòbil estacionat en el pàrking reclamat menys d’una hora, li cobraren l’import corresponent a dues hores. Laude: S’estima la reclamació havent l’empresa reclamada de tornar-li al reclamant, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude, l’import corresponent a la segona hora perquè, independentment de la validesa del tiquet, el recla- ANUNCIS Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona Gener de 2006 mant, segons es comprova, entrà a les 13,33 hores i sortí a les 14,29 hores, dins l’hora que havia abonat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 17 de gener de 2006. (Ref. 05/2729) * * * CALÇAT Reclamació: Demana que li cobrin el darrer preu marcat a les sabates que finalment es comprà i, per tant, que li abonin la corresponent diferència, 18,10 euros. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que l’es- tabliment reclamat li va donar a la reclamant el termi- ni d’un mes per a fer el canvi de les sabates i, per tant, el preu que ha d’abonar és el del moment del canvi. Vist això, l’establiment reclamat haurà d’abo- nar la quantitat de 13 euros a la reclamant, import que és la diferència entre el preu de la venda en el moment de l’adquisició i el que tenien quan es varen anar a canviar, a més, només havien transcorregut cinc dies des de la compra fins el canvi. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 19 de gener de 2006. (Ref. 05/2957) * * * Reclamació: Demana que li canviïn les sabates adquirides a l’establiment reclamat o un val pel seu import, perquè desprenen una olor a tint molt forta. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que les sabates estan en bon estat i no presenten cap de- fecte, el fet de l’olor que desprenen no és cap defecte i pot desaparèixer amb el seu ús i procedint a un ras- pallat fort de les mateixes, segons les indicacions tèc- niques del vocal del gremi empresarial. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 19 de gener de 2006. (Ref. 05/2837) * * * Reclamació: Va comprar unes botes a la sabateria reclamada, però els cordons no estan ben rematats i demana un canvi o bé un val pel seu import. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que es considera que les sabatilles esportives no presen- ten cap defecte de fabricació, ja que en aquest tipus de calçat els forats per on han de passar els cordons no tenen cap acabat especial. També es considera que l’atenció que ha donat l’establiment a la recla- NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 947 mant ha estat correcta ja que li ha proporcionat dos parells de cordons nous. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 19 de gener de 2006. (Ref. 05/958) * * * HABITATGE Reclamació: La gestoria reclamada únicament li ha tornat una petita part de la fiança dipositada dos mesos després de deixar l’habitatge. En la liquidació, ha observat diverses irregularitats: els càlculs dels consums efectuats no són correctes, no es presenten factures dels càrrecs imputats, es carreguen 300 euros en concepte de “habitatge molt brut” i això és fals, a més, es negaren a lliurar-li els fulls de reclama- ció el primer dia. Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit que no s’ha acreditat per part de l’administració de finques reclamada l’import de les despeses realitza- des en l’habitatge, únicament es mostra un document en el qual s’indiquen la referència de les despeses, sense firma ni cap acreditació de la propietat. A més, dels documents aportats per la reclamada hi consta una transferència de 88,71 euros a la propietat per la qual cosa es desprèn que han gestionat la fiança i han abonat les despeses a càrrec de la propietat com a mandataris. Per tant, el Col·legi Arbitral acorda que l’administració de finques reclamada ha d’abonar al reclamant la quantitat de 150 euros atès que es con- sideren excessives les despeses de neteja de l’habi- tatge, que no han estat acreditades per l’esmentada administració. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 26 de gener de 2006. (Ref. 05/3933) * * * Reclamació: Sol·licita la devolució dels imports corresponents als subministraments d’aigua, gas i electricitat cobrats una vegada havia deixat l’habitat- ge, ja que no els hi volen tornar al·legant que es que- den amb la diferència de les esmentades factures per a pagar reparacions de l’habitatge. Igualment denun- cia l’intent de cancel·lació de contracte improcedent de data 1 de setembre de 2004. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que ha quedat acreditat per part de l’administració de fin- ques reclamada que ha procedit a arranjar una sèrie de desperfectes que s’han conegut en el moment d’utilitzar els esmentats elements de l’habitatge, reco- llint en aquest laude expressament la renuncia de l’administració de finques al cobrament de la quantitat que hauria d’abonar la reclamant per a reparar els desperfectes de l’habitatge. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 26 de gener de 2006. (Ref. 05/4358) * * * Reclamació: Va llogar un habitatge turístic a l’em- presa reclamada i considera que aquest no és apte per a ser ocupat, perquè estava en deficients condi- cions. També denuncia que no els la varen deixar vi- sitar abans de contractar-la. Laude: Es desestima la reclamació atès que no hi ha una petició concreta per part de la reclamant, úni- cament es recullen totes les manifestacions que ha fet sobre l’estat de la casa llogada. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 26 de gener de 2006. (Ref. 05/3400) * * * Reclamació: Demana la devolució de la fiança lliu- rada pel lloguer d’un habitatge i sol·licita el ressar- ciment pels danys provocats, equivalent a un mes de lloguer, més els interessos que devengats fins el dia en què es faci efectiva la devolució. Laude: Es desestima la reclamació atès que l’ad- ministració de finques va retornar la fiança en el mo- ment corresponent, fet que s’acredita amb el docu- ment de transferència. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 26 de gener de 2006. (Ref. 05/3219) * * * Reclamació: Li han instal·lat una junta de parquet que no és l’adequada. Demana que li canviïn la porta. Laude: Es fa lliurament en aquest acte al recla- mant d’una junta adequada al parquet i la part recla- mada, en el termini de quinze dies des de la notifica- ció d’aquest laude, la hi instal·larà sense cap càrrec per al reclamant. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 19 de gener de 2006. (Ref. 05/3754) * * * Reclamació: Li varen instal·lar unes aixetes, però la clau de l’aigua de la dutxa no li funciona bé, i quan la portà a l’establiment no li volgueren canviar i l’adreçaren al servei tècnic. Laude: S’estima la reclamació, havent l’empresa re- clamada d’abonar al reclamant, en concepte d’indem- nització pel temps perdut, perquè va haver de portar personalment les aixetes al servei tècnic, l’import de 120 euros (30 euros x 4 hores), en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 19 de gener de 2006. (Ref. 05/3571) * * * Reclamació: No està d’acord amb la factura pre- sentada per la serralleria reclamada, de 230,74 euros, perquè la considera excessiva. Laude: S’estima la reclamació en considerar ex- cessiva la factura reclamada i es fixa en 181 euros (IVA inclòs), la quantitat que la reclamant, en el termi- ni màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude, haurà d’abonar a l’empresa reclamada. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 10 de gener de 2006. (Ref. 05/2744) a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006948 Reclamació: Denuncia el preu abusiu cobrat per la serralleria reclamada, 347 euros més IVA, per la substitució de part del pany de la seva porta. Laude: Es desestima la reclamació en considerar correcta la factura impugnada, ja que en no compa- rèixer la part reclamant a la vista, no ha aportat cap element nou que pugui contradir les al·legacions del reclamat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 10 de gener de 2006. (Ref. 05/3487) * * * Reclamació: Li varen efectuar una reparació del pany de la porta del seu domicili i no quedà correcte, per tant va haver d’avisar un altre serraller perquè li reparés. Demana la devolució de l’import de la prime- ra factura. Laude: Es desestima la reclamació en considerar correcta la factura cobrada en relació amb el treball efectuat pel serraller. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 10 de gener de 2006. (Ref. 05/5) * * * INSTAL·LACIONS DE GAS, ELECTRICITAT, LAM- PISTERIA, CLIMATITZACIÓ I AFINS Reclamació: No està conforme amb la factura pre- sentada per l’operari que li reparà la caldera perquè no va estar-hi tot el temps que factura ni li varen can- viar les peces que consten en la mateixa. Laude: Es desestima la reclamació atès que, en no haver comparegut la reclamant a la vista, no ha pogut aportar cap prova en el sentit que les peces canviades no fossin les que figuren a la factura. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 31 de gener de 2006. (Ref. 05/2093) * * * Reclamació: No està conforme amb la instal·lació de l’aire condicionat efectuada per l’empresa recla- mada. Demana que li resolguin el problema. Laude: S’estima la reclamació en el sentit que la part reclamada, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude, procedirà a repa- rar la instal·lació d’aire condicionat en els següents termes: Connectar els desguassos a la canonada general. Fixar els aparells per a evitar les vibracions i con- següents sorolls. Revisar la instal·lació elèctrica. Tots aquests treballs seran sense cap càrrec per a la reclamant. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 31 de gener de 2006. (Ref. 05/2306) * * * Reclamació: L’empresa reclamada li ha cobrat 145,75 euros pels treballs de reparació d’una cister- na, els quals no han quedat correctes. Demana la re- paració de l’avaria o bé la devolució de l’import abo- nat. Laude: S’estima en part la reclamació havent l’em- presa reclamada, en el termini de quinze dies des de la notificació d’aquest laude, d’abonar la meitat de la factura, és a dir, 73,37 euros, IVA inclòs. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 31 de gener de 2006. (Ref. 05/3126) * * * Reclamació: Va avisar el servei tècnic reclamat per una avaria del seu frigorífic i trigaren dos dies en anar a reparar-lo. Sol·licita una indemnització de 300 euros com a compensació pels aliments que tenia en el congelador i que es varen deteriorar. Laude: Es desestima la reclamació en considerar que el servei tècnic no era d’urgència, per la qual cosa no se’l pot fer responsable del deteriorament dels aliments guardats en el congelador. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 31 de gener de 2006. (Ref. 05/3304) * * * Reclamació: El 6 de maig va anar un operari de l’empresa reclamada al seu domicili per a revisar el butà i, amb amenaces, li va fer acceptar un pressu- post de canvi de reguladors, innecessari, i neteja dels xiclets. Demana la devolució de 47,18 euros, corres- ponents al canvi de reguladors que es va fer de forma innecessària. Laude: S’estima la reclamació havent l’empresa reclamada d’abonar al reclamant, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude, l’import de 47,18 euros, IVA inclòs, corresponent al canvi innecessari del regulador. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 31 de gener de 2006. (Ref. 05/2527) * * * TALLERS REPARACIÓ VEHICLES Reclamació: No està conforme amb la reparació efectuada al seu vehicle, ja que posteriorment no va passar la ITV. Laude: S’estima en part la reclamació, havent l’empresa reclamada d’abonar al reclamant, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude, la quantitat de 115 euros més IVA, corresponents a la mà d’obra de la primera factura, en considerar que no es va comprovar el funciona- ment del vehicle a la sortida del taller. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 26 de gener de 2006. (Ref. 05/2648) * * * Reclamació: Sol·licita que el taller reclamat li repa- ri els danys ocasionats en el para-xocs esquerre de la part del darrere del seu vehicle. NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 949 Laude: Les parts s’avenen en el sentit que el taller reclamat repararà el cop que presenta el vehicle en la seva part inferior, sense cap càrrec per al reclamant. S’aprova en avinença. Barcelona, 26 de gener de 2006. (Ref. 05/2942) * * * Reclamació: El taller reclamat no es fa responsa- ble de l’avaria soferta per l’embragatge, que es pro- duí dins el període de garantia, 2 anys. Laude: Les parts s’avenen en el sentit que el taller reclamat comprovarà si el volant de motor té o no joc Si en té el canviarà en garantia i si no, el reclamant abonarà l’import de la reparació. S’aprova en avinença. Barcelona, 26 de gener de 2006. (Ref. 05/2890) * * * Reclamació: Va deixar el seu automòbil en el taller reclamat i li trencaren l’elevallunes. Sol·licita que li abonin. Laude: Es desestima la reclamació atès que l’ava- ria del mecanisme de l’elevallunes no és conseqüèn- cia d’una deficient manipulació del mateix per part del taller reclamat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 26 de gener de 2006. (Ref. 05/2884) * * * Reclamació: No ha rebut una informació adequa- da en les revisions als 1.000 km. o als 4 mesos, que s’havien d’haver fet a la seva motocicleta. Laude: Es desestima la reclamació en considerar que no es donaven les condicions indispensables per a l’aplicació de la garantia ja que, a més de no haver passat la primera revisió, l’avaria va ser causada per una caiguda. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 26 de gener de 2006. (Ref. 05/1195) * * * TELÈFON I TELEFONIA MÒBIL Reclamació: Demana una revisió de la seva línia telefònica, perquè després de nombroses sol·licituds encara no li han anat a revisar. El motiu pel qual sol·- licita l’esmentada revisió és perquè li facturen truca- des i connexions a Internet que no s’han efectuat. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit de que la companyia telefònica reclamada ha abonat, per atenció al client, la quantitat corresponent al con- sum de les factures impugnades i, en el cas de que el reclamant no hagués abonat el resta de la quantitat de les factures impugnades corresponent els concep- tes de quotes i altres, hauria d’abonar l’import de 85,66 euros. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 12 de gener de 2006. (Ref. 05/2907) Reclamació: Demana una revisió de les factures del servei telefònic impugnades, perquè li han factu- rat les connexions a Internet com a trucades metro- politanes. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit de que l’empresa reclamada no és responsable que la reclamant hagi accedit a Internet a través d’un node diferent a l’assignat inicialment en el contracte. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 12 de gener de 2006. (Ref. 05/3556) * * * Reclamació: Demana la devolució de l’import de tres trucades metropolitanes, perquè s’havien de fac- turar a través de la companyia reclamada. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit de que la empresa reclamada, per deferència comercial, ha realitzat la devolució de l’import d’aquestes truca- des i aclarir que aquest tipus de trucades poden cor- respondre a errors en la marcació perquè no es tracta de trucades preassignades. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 12 de gener de 2006. (Ref. 05/3559) * * * Reclamació: Demana una revisió de la facturació, atès que la companyia reclamada li ha cobrat quanti- tats indegudes per l’alta en el servei. Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit que es condona la quantitat pendent d’abonament a l’empresa reclamada atès que no ha quedat acreditat que per part d’aquesta s’informés a la reclamant so- bre la totalitat dels imports que havia d’abonar per la instal·lació de la línia ADSL. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 12 de gener de 2006. (Ref. 05/3557) * * * Reclamació: Demana la devolució dels imports abonats a la companyia telefònica reclamada, ja que en la publicitat efectuada per l’empresa s’indicava que no hi havia cap cost per la línia mensual, única- ment s’havien d’abonar les trucades efectuades. Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que l’empresa reclamada ha procedit a la devolució de les quotes de manteniment de la segona línia de telèfon ja que s’ha verificat per part del Col·legi Arbitral que l’im- port abonat per la companyia reclamada correspon a aquest concepte. Al no haver-se acreditat per part de la reclamant l’anunci indicat, el Col·legi Arbitral no pot estimar la pretensió de la mateixa ja que no ha estat provat, per tant no es pot resoldre de forma favorable sobre l’esmentat extrem. No obstant això, el Col·legi Arbitral suposa que la publicitat devia ser sobre la gra- tuïtat en quant a la instal·lació de la segona línia telefò- nica però no sobre el manteniment mensual de la línia malgrat que, per deferència comercial, l’empresa re- clamada li hagi reintegrat l’import. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 12 de gener de 2006. (Ref. 05/3608) a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 12 a 20-IV-2006950 TINTORERIA Reclamació: Va portar a netejar a la tintoreria re- clamada un vestit d’home amb taques de vi a l’ameri- cana i els baixos del pantaló tacats de negre a causa de les sabates, però li han tornat el pantaló amb una marca de la planxa. Demana una solució. Laude: Es desestima la reclamació en considerar correcte el treball realitzat per la tintoreria, atès que en el tiquet ja advertiren de les taques que tenia el pantaló objecte de la mateixa. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 12 de gener de 2006. (Ref. 05/2913) * * * Reclamació: El mes de maig va portar a netejar a la tintoreria reclamada dues jaquetes tres quarts. Quan anà a recollir-les, només n’hi lliuraren una. Ha anat en diverses ocasiona a buscar-la i, a part de no haver aparegut, no li han donat cap solució, ben al contrari l’han tractat incorrectament. Sol·licita que li retornin la seva jaqueta o bé que li abonin l’import, 300 euros. Laude: S’estima en part la reclamació, havent la tintoreria reclamada d’abonar a la reclamant, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude, la quantitat de 150 euros en concep- te d’indemnització per la pèrdua de la seva jaqueta. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 12 de gener de 2006. (Ref. 05/2818) * * * Reclamació: Va portar a netejar una funda de ma- talàs de làtex i la varen informar que s’havia de ren- tar en aigua freda, però no ho varen fer i la funda s’ha encongit a la meitat, quedant inutilitzada. Sol·li- cita la devolució de l’import abonat pel servei, 24 euros, i el valor de la funda, 330 euros. Laude: Es desestima la reclamació atès que la funda, segons consta en el tiquet lliurat per la tintore- ria, es va netejar amb aigua per indicació de la recla- mant. No obstant això, la reclamant pot formular, si així ho desitja, reclamació contra l’empresa que li va vendre la funda, perquè li va indicar que es netegés amb aigua. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 12 de gener de 2006. (Ref. 05/2879) * * * Reclamació: Va portar a netejar una americana a la tintoreria reclamada i una setmana després, quan anà a recollir-la, no la trobaren i li digueren que en aquests casos oferien una indemnització de 50 euros. No està conforme amb aquest import, i sol·li- cita una compensació de 150 euros, perquè l’ameri- cana és d’una firma coneguda i feta a mida. Laude: S’estima la reclamació, havent l’empresa reclamada d’abonar al reclamant la quantitat de 150 euros, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude, per la pèrdua de la ja- queta. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 12 de gener de 2006. (Ref. 05/358) * * * DIVERSOS Reclamació: Va llogar un camió, que presentà và- ries deficiències. Demana la devolució de l’import que va abonar pel lloguer. Laude: Es desestima la reclamació atès que el re- clamant, en no comparèixer a la vista, no ha aportat cap prova que acrediti que el camió va sortir defectu- ós de l’empresa de lloguer de vehicles. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 24 de gener de 2006. (Ref. 05/1761) * * * Reclamació: Contractà amb el càmping reclamat per a la temporada 2004-2005, abonant l’import de 2.620,02 euros. El mes de juny de 2005 va vendre la caravana i la deixà en la mateixa parcel·la, donant-se de baixa del càmping i reclamant la devolució de la part corresponent a la temporada que no ha utilitzat. Demana que li tornin la part que correspon del total abonat. Laude: Es desestima la reclamació atès que, d’acord amb la clàusula 32ª. del contracte subscrit per la reclamant amb el càmping reclamat, “no es tor- narà cap import quan el campista decideixi abando- nar el càmping abans de finalitzar la temporada. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 24 de gener de 2006. (Ref. 05/2709) * * * Reclamació: Va intentar que l’empresa reclamada li canviés un ram de flors seques per a un casament, que no estaven en condicions, i no ho varen admetre. Laude: Les parts s’avenen en el sentit que l’em- presa reclamada lliurarà a la reclamant un val per l’import del ram, 42 euros, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude. S’aprova en avinença. Barcelona, 24 de gener de 2006. (Ref. 05/3043) * * * Reclamació: Quan es va fer el trasllat dels seus mobles des del magatzem on estaven dipositats, l’as- censor s’aturà amb l’operari dins durant més d’una hora. Demana que li tornin part de l’import abonat. Laude: Les parts s’avenen, havent l’empresa re- clamada de lliurar a la reclamant, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest laude, la quantitat de 70 euros més IVA, corresponents a l’hora i mitja en que va estar aturat el trasllat. S’aprova en avinença. Barcelona, 24 de gener de 2006. (Ref. 05/2880) * * * NÚM. 12 a 20-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 951 Reclamació: El motor del seu vehicle va fallar per- què a la gasolina que li varen posar s’hi trobà aigua. Demana que li abonin l’import de la reparació del seu automòbil. Laude: Es desestima la reclamació en considerar que l’avaria soferta pel vehicle del reclamant no va ser responsabilitat de la gasolinera, perquè segons les proves presentades, els dipòsits no contenien res- tes d’aigua. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 24 de gener de 2006. (Ref. 05/1853) * * * Reclamació: La comunitat de propietaris que re- presenta, discrepa de les factures presentades per la part reclamada en relació amb els serveis prestats. Laude: Es desestima la reclamació en considerar que les factures presentades són totalment correctes en relació amb el treball efectuat. S’aprova per unanimitat. Barcelona, 19 de gener de 2006. (Ref. 05/3869) * * * Reclamació: En la gasolinera reclamada, en lloc de Diesel li posaren un altre combustible, la qual cosa ocasionà el deteriorament del motor del seu automò- bil. Demana que li abonin l’import de la reparació del vehicle. Laude: Es desestima la reclamació en considerar que si bé queda demostrat que el vehicle s’avarià poc després de sortir de la gasolinera, no ha quedat pro- vat que la causa de l’avaria fos el combustible submi- nistrat per la mateixa. S’aprova per majoria. Barcelona, 17 de gener de 2006. (Ref. 05/2535) Concursos Expedient núm.: 06/130 Objecte Contractació de les obres de millora al Parc del Guinardó, obra civil i jardineria. El lliurament es farà en els termes regulats en l’arti- cle 6 del plec de clàusules administratives. Import 1.289.723,22 euros (IVA inclòs). Finançament Amb càrrec a la previsió pressupostària dels exer- cicis 2006 i 2007 per a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Classificació necessària Els licitadors hauran de disposar de les classificaci- ons següents: Grup: G; Subgrup: 6; Categoria: d. Grup: K; Subgrup: 6; Categoria: d. Presentació de les pliques Els licitadors hauran de presentar les proposicions en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi- gurar la inscripció: “Proposta per prendre part al concurs convocat per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a l’adjudicació de la contractació de les obres de millora al parc del Guinardó, obra civil i jardineria”. Garantia provisional 25.794,47 euros. Garantia definitiva Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica- ció, d’acord amb la clàusula 13 del plec de clàusules administratives particulars. Procediment i forma d’adjudicació Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’adjudicació per concurs. El plec de clàusules administratives particulars el poden recollir a partir del mateix dia de la publicació d’aquest anunci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins (carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores. Pel que fa al plec tècnic (memòria, pressupost, plànols, etc.) està a la seva disposició a Copisteria Miracle, SA (carrer del Rector Ubach, núm. 10, 08021 Barcelona; amb encàrrec previ al telèfon 93 200 85 44 i fax: 93 209 17 82) Tanmateix el plec de clàusules administratives particulars es pot consultar a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net. Model de proposta S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu- ra en el plec de clàusules. Presentació de les proposicions Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia 9 de maig de 2006, ambdós inclosos. Lloc de presentació Departament de Contractació de Parcs i Jardins (carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores. Les proposicions es poden redactar en Català o castellà. Data de celebració de la licitació El dia 17 de maig de 2006 a les 9.30 hores, en la seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –car- rer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Barcelona. El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi- catari. Barcelona, 3 d’abril de 2006. La secretària delega- da, J. I. Martínez Legaz. PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ: Barcelona, anual 9,02 € GASETA MUNICIPAL Número corrent 0,30 € Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958