Internet: http://www.bcn.es Núm. 15 / Any XCIII 20 de maig de 2006
Intranet: http://www.ajuntament.bcn
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Disposicions generals
Decrets de l’Alcaldia
Denominacions de carrers ............................... 1102
Convenis
Convenis de col·laboració i autorització paisat-
gística........................................................... 1103
Comissions del Consell Municipal
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i
Medi Ambient. Acta sessió 14-III-2006 ........ 1118
Comissió de Cultura, Educació i Benestar So-
cial. Acta sessió 14-III-2006 ........................ 1127
Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació
i Coneixement. Acta sessió 14-III-2006 ....... 1133
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordina-
ció Territorial. Acta sessió 15-III-2006 ......... 1138
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi-
tatge. Acta sessió 15-III-2006 ...................... 1153
Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta
sessió 16-III-2006 ........................................ 1167
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convocatò-
ria d’un concurs per a la provisió d’un lloc
de treball ...................................................... 1174
Secretari/ària tècnic/a de Prevenció ................ 1175
Anuncis
Concursos ........................................................ 1177
Notificacions ..................................................... 1178
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061102
DISPOSICIONS GENERALS
Decrets de l’Alcaldia
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article
13è de la Carta de Barcelona, disposo:
Assignar la denominació de Jardins de Maria Baldó
a l’espai ajardinat situat entre els carrers de Farigola i
de Sant Camil en el districte de Gràcia.
Barcelona, 7 d’abril de 2006. L’alcalde, Joan Clos i
Matheu.
(Ref. 1542)
* * *
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article
13è de la Carta de Barcelona, disposo:
Assignar la denominació de Jardí de Tenor Massini
per a l’espai ajardinat situat a tocar al carrer de Tenor
Massini, núm. 73, en el districte de Sants-Montjuïc.
Barcelona, 7 d’abril de 2006. L’alcalde, Joan Clos i
Matheu.
(Ref. 1543)
* * *
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article
13è de la Carta de Barcelona, disposo:
Assignar la denominació de passatge de Magdale-
na Giralt al vial de nova creació situat entre la carrete-
ra de Ribas i el passeig de Santa Coloma, en el dis-
tricte de Sant Andreu.
Barcelona, 7 d’abril de 2006. L’alcalde, Joan Clos i
Matheu.
(Ref. 1544)
* * *
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article
13è de la Carta de Barcelona, disposo:
Assignar la denominació de plaça de la Hispano
Suïssa a l’espai situat en l’encreuament dels carrers
de Garcilaso-Costa Rica i Vallès i Ribot, en el districte
de Sant Andreu.
Barcelona, 7 d’abril de 2006. L’alcalde, Joan Clos i
Matheu.
(Ref. 1545)
* * *
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article
13è de la Carta de Barcelona, disposo:
Assignar la denominació de carrer de Josep Pijoan
al tram situat entre el passatge d’Escudillers i el
carrer Nou de Sant Francesc, en el districte de Ciutat
Vella.
Barcelona, 7 d’abril de 2006. L’alcalde, Joan Clos i
Matheu.
(Ref. 1547)
* * *
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article
13è de la Carta de Barcelona, disposo:
Perllongar la plaça de Salvador Seguí fins al carrer
Nou de Sadurní, en el districte de Ciutat Vella.
Barcelona, 7 d’abril de 2006. L’alcalde, Joan Clos i
Matheu.
(Ref. 1548)
* * *
Decret. Vistos el present expedient i l’informe de la
Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de
les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article
13è de la Carta de Barcelona, disposo:
Perllongar la denominació d’avinguda de Francesc
Cambó fins al carrer de Fonollar, en el districte de
Ciutat Vella.
Barcelona, 7 d’abril de 2006. L’alcalde, Joan Clos i
Matheu.
(Ref. 1549)
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1103
CONVENIS
Convenis de col·laboració i autorització paisatgística
A l’empara de l’article 98 i ss. de l’Ordenança muni-
cipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona, el dia vint-i-cinc d’abril de
dos mil cinc.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P5890051E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999 les competències per a l’autorització dels usos
excepcionals del paisatge urbà, assistit en aquest
acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secretari ge-
neral de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Javier Carrasco Rubio, director ge-
neral de l’empresa Acción Media Publicidad, SL, amb
NIF B-63521181 i amb domicili social al carrer Comte
d’Urgell, 240, 6è A, 08036 de Barcelona.
Diuen
Primer. L’empresa Acción Media Publicidad, SL,
que el Sr. Javier Carrasco Rubio representa, està
autoritzada per DAIMLERCHRYSLER ESPAÑA, SA,
per gestionar els seus interessos davant d’aquesta
Corporació Municipal (annex 1).
Segon. Acción Media Publicidad, SL, que actua en
nom i representació de DAIMLERCHRYSLER
ESPAÑA, SA, ha formulat, en data 8 d’abril de 2005,
sol·licitud d’autorització d’un ús excepcional del pai-
satge urbà mitjançant activitat publicitària des d’una
propietat privada (annex 2).
Tercer. L’Ajuntament de Barcelona, des de sem-
pre, ha tingut la inquietud de solucionar els proble-
mes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels
diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa.
Una de les distorsions més habituals és l’aparició
de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a
perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que
l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en
el marc d’una estratègia global de recuperació de la
qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament
i adequació de les mateixes per a integrar-les en el
paisatge al qual pertanyen.
Quart. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de
sempre la sensibilitat per reconduir aquestes disconti-
nuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aques-
ta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Bar-
celona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i
assessorament professional; bé finançades des del
patrocini d’espònsors privats.
Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels progra-
mes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana
i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres
de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara un nou pro-
jecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de
mitgeres a diferents indrets de Barcelona.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va apro-
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-
venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-
mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la
imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.
L’Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions
de millora del pasiatge urbà vol promoure un progra-
ma de recuperació de mitgeres de la ciutat.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
a l’Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat
de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic. La signatura del present conveni de
col·laboració porta implícita l’autorització paisatgística
prevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos del
paisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat
per Acción Media Publicidad, SL, que actua en nom i
representació de DAIMLERCHRYSLER ESPAÑA,
SA.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Acción Media Publicidad,
SL, que actua en nom i representació de DAIMLER-
CHRYSLER ESPAÑA, SA, la col·locació d’una lona
publicitària segons el disseny, els colors, les mides,
les característiques i els continguts que s’adjunten
com a annex 3.
Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres d’estintolament i manteniment de la façana de
la nova plaça de Les Arenes, edifici ubicat a la Gran
Via de Les Corts Catalanes, 373-385, de Barcelona.
S’adjunta com a annex 4 l’autorització de la propietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en
tot moment a la normativa aplicable en matèria de
publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que
ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de
la personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-
matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac en els
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061104
termes de la legislació vigent. Així mateix, hauran
d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en
relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via
pública.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquest
sentit, Acción Media Publicidad, SL, que actua en
nom i representació de DAIMLERCHRYSLER ES-
PAÑA, SA, es compromet a complir la normativa es-
mentada.
Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà, mentre
no es publiqui el reglament que desenvolupi la Llei an-
teriorment esmentada, no acceptarà en cap cas il·lu-
minacions disposades a la part inferior i laterals de la
bastida d’obra per tal d’evitar la dispersió de llum i per
tant, l’augment de contaminació lumínica zenital.
Qualsevol variació del disseny i contingut original
de la lona haurà de ser prèviament aprovada pel ge-
rent de l’Institut del Paisatge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és de tres mesos a partir de la data de la seva
col·locació. Aquest termini, que és improrrogable, no
excedirà en cap cas la durada de les obres d’estin-
tolament i manteniment de la façana de la nova plaça
de Les Arenes, edifici ubicat a la Gran Via de Les
Corts Catalanes, 373-385, de Barcelona.
Les obres d’estintolament i manteniment de la
façana de la nova plaça de Les Arenes, hauran
d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a Acción
Media Publicidad, SL, que actua en nom i representa-
ció de DAIMLERCHRYSLER ESPAÑA, SA, la col·la-
boració en el programa de recuperació de mitgeres
de la ciutat, en concepte de reparació de l’impacte
paisatgístic de l’ús excepcional del paisatge auto-
ritzat.
Acción Media Publicidad, SL, que actua en nom i
representació de DAIMLERCHRYSLER ESPAÑA,
SA, ha acceptat aquesta proposta, i participarà en
l’actuació esmentada aportant la quantitat de vuitan-
ta-tres mil cinc-cents vint euros (83.520 euros), IVA
inclòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni.
Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-
vi de destinació en el termini de vuit dies naturals des
de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Acción Media Publicidad, SL, que actua en nom i re-
presentació de DAIMLERCHRYSLER ESPAÑA, SA,
ingressarà, dins dels quinze dies naturals següents
a la signatura d’aquest conveni, la quantitat pacta-
da, corresponent a la reparació de l’impacte paisatgís-
tic, en el compte corrent número 2100 3000 19
2201633296 de La Caixa d’Estalvis i Pensions de Bar-
celona, de la qual és titular l’Institut del Paisatge Urbà,
i en què es recullen les col·laboracions econòmiques i
les aportacions dels patrocinadors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-
cipació haurà de comptar amb el vistiplau del sots-
director tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà Acción Media Publicidad, SL, que actua en
nom i representació de DAIMLERCHRYSLER ES-
PAÑA, SA, finançarà una part del procés de les obres
d’estintolament i manteniment de la façana de la nova
plaça de Les Arenes, edifici ubicat a la Gran Via de
Les Corts Catalanes, 373-385, ateses les condicions
econòmiques convingudes entre les parts. Aquesta
contribució addicional està valorada en la quantitat de
cent vuit mil euros (108.000 euros).
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars de la llicència d’obres emesa pel
sector d’Urbanisme amb data 6 de juny de 2003 (an-
nex 5) que ha estat degudament prorrogada amb
data 4 d’agost de 2004 (annex 6). Així mateix, haurà
de respectar allò estipulat a la fitxa del Pla Especial
de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del
Districte de l’Eixample per la qual aquest edifici ha
estat catalogat amb un nivell de protecció D/7a(p)
que s’adjunta com a annex 7.
A més, s’haurà de complir el pla de treball de les
d’obres presentat per l’empresa constructora (annex 8).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització s’impedirà mitjançant ordre de cessament i,
en el seu cas, execució forçosa.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-
cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despeses
originades, així com de qualsevol altra despesa que
d’aquest fet se’n derivi contra Acción Media Publi-
cidad, SL, que actua en nom i representació de
DAIMLERCHRYSLER ESPAÑA, SA.
Novè. Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora.
El venciment del termini previst comportarà la
finalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular res-
taurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a
l’efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge a
la seva anterior condició, i comunicant-ho a l’Institut del
Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils.
L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlisses
d’assegurances corresponents que cobreixen els ris-
cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1105
ceres persones, per tot el temps de vigència de l’au-
torització (annex 9). L’Ajuntament no assumeix cap
responsabilitat a aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/identi-
ficatiu d’aquesta col·laboració a la millora del paisatge
urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els eslògans
institucionals amb el text i les mides que s’adjunten
com a annex 10. Així mateix, en aquest faldó, s’in-
clourà la referència a la participació segons text facili-
tat per part d’aquest Institut del Paisatge Urbà, de for-
ma que, el conjunt total ocupi tota l’amplada de la
lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una
alçada de, com a mínim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de
DAIMLERCHRYSLER ESPAÑA, SA, i ho farà en la
Memòria d’Activitats. Amb aquesta finalitat, DAIM-
LERCHRYSLER ESPAÑA, SA, facilitarà els seus lo-
gos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà
per tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò
que estigui relacionat amb la signatura d’aquest con-
veni i/o altres possibles campanyes/presentacions de
l’Institut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
DAIMLERCHRYSLER ESPAÑA, SA, i la nomena
“Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona,
posa’t guapa”. I en prova de conformitat, signen
aquest document per triplicat en el lloc i la data indi-
cats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Acción Media Publicidad, SL, el director gene-
ral, Javier Carrasco Rubio.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A l’empara de l’article 98 i ss. de l’Ordenança muni-
cipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona
A la ciutat de Barcelona, el dia vint-i-nou d’abril de
dos mil cinc.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999 les competències per a l’autorització dels
usos excepcionals del paisatge urbà, assistit en
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Michael Gumz, director general de
l’empresa BlowUP Media España, SA, amb NIF A-
82879412 i amb domicili social al carrer Núñez de
Balboa, 114, 28006 de Madrid.
Diuen
Primer. L’empresa BlowUP Media España, SA, que
el Sr. Michael Gumz representa, està autoritzada per
Posterscope Iberia, empresa encarregada de la publi-
citat exterior de DISNEY CHANNEL, per gestionar els
seus interessos davant d’aquesta Corporació Munici-
pal (annex 1).
Segon. BlowUP Media España, SA, que actua en
nom i representació de Posterscope Iberia, empresa
encarregada de la publicitat exterior de DISNEY
CHANNEL, ha formulat, en data 5 d’abril de 2005,
sol·licitud d’autorització d’un ús excepcional del pai-
satge urbà mitjançant activitat publicitària des d’una
propietat privada (annex 2).
Tercer. L’Ajuntament de Barcelona, des de sem-
pre, ha tingut la inquietud de solucionar els proble-
mes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels
diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa.
Una de les distorsions més habituals és l’aparició
de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a
perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que
l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en
el marc d’una estratègia global de recuperació de la
qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament
i adequació de les mateixes per a integrar-les en el
paisatge al qual pertanyen.
Quart. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de
sempre la sensibilitat per reconduir aquestes disconti-
nuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aques-
ta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Bar-
celona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i
assessorament professional; bé finançades des del
patrocini d’espònsors privats.
Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels progra-
mes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana
i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres
de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara un nou pro-
jecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de
mitgeres a diferents indrets de Barcelona.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va apro-
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-
venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-
mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la
imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.
L’Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions
de millora del pasiatge urbà vol promoure un progra-
ma de recuperació de mitgeres de la ciutat.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
a l’Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat
de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic. La signatura del present conveni de
col·laboració porta implícita l’autorització paisatgística
prevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos del
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061106
paisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat
per BlowUP Media España, SA, que actua en nom i
representació de Posterscope Iberia, empresa en-
carregada de la publicitat exterior de DISNEY
CHANNEL.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a BlowUP Media España,
SA, que actua en nom i representació de Postersco-
pe Iberia, empresa encarregada de la publicitat exte-
rior de DISNEY CHANNEL, la col·locació d’una lona
publicitària segons el disseny, els colors, les mides,
les característiques i els continguts que s’adjunten
com a annex 3.
Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
al carrer Balmes, 280, de Barcelona. S’adjunta com a
annex 4, l’autorització de la propietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en
tot moment a la normativa aplicable en matèria de
publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que
ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de
la personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-
matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac en els
termes de la legislació vigent. Així mateix, hauran
d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en
relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via
pública.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquest
sentit, BlowUP Media España, SA, que actua en nom
i representació de Posterscope Iberia, empresa en-
carregada de la publicitat exterior de DISNEY
CHANNEL, es compromet a complir la normativa es-
mentada.
Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà, men-
tre no es publiqui el reglament que desenvolupi la Llei
anteriorment esmentada, no acceptarà en cap cas
il·luminacions disposades a la part inferior i laterals
de la bastida d’obra per tal d’evitar la dispersió de
llum i per tant, l’augment de contaminació lumínica
zenital.
Qualsevol variació del disseny i contingut original
de la lona haurà de ser prèviament aprovada pel ge-
rent de l’Institut del Paisatge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és de dos mesos a partir de la data de la
col·locació de la lona. Aquest termini, que és impror-
rogable, no excedirà en cap cas la durada de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
al carrer Balmes, 280, de Barcelona, i està supeditat
al compliment estricte de l’assabentat núm. 3 de la
compareixença de data 25 d’abril de 2005 que consta
com a annex 9.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició,
BlowUP Media España, SA, que actua en nom i re-
presentació de Posterscope Iberia, empresa encarre-
gada de la publicitat exterior de DISNEY CHANNEL,
es compromet a retirar al seu càrrec la lona publicità-
ria en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del
Paisatge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap
mena de devolució de la compensació paisatgística
que figura al convenen quart, ni de qualsevol altra
despesa que d’aquest fet se’n derivi.
Per tal de donar compliment a aquesta condició, la
propietat ha aportat informe emès per la direcció fa-
cultativa de les obres on es posa de relleu les actua-
cions que s’han dut a terme per a l’eliminació o recon-
ducció dels elements distorsionadors del paisatge
urbà existents a la finca de referència (annex 5). Les
obres de rehabilitació de la façana hauran d’estar ini-
ciades en el moment d’aquesta col·locació.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a BlowUP
Media España, SA, que actua en nom i representació
de Posterscope Iberia, empresa encarregada de la
publicitat exterior de DISNEY CHANNEL la col·labo-
ració en el programa de recuperació de mitgeres de
la ciutat, en concepte de reparació de l’impacte pai-
satgístic de l’ús excepcional del paisatge autoritzat.
BlowUP Media España, SA, que actua en nom i re-
presentació de Posterscope Iberia, empresa encarre-
gada de la publicitat exterior de DISNEY CHANNEL,
ha acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actua-
ció esmentada aportant la quantitat d’onze mil nou-
cents vuitanta-sis euros (11.986,00 euros), IVA in-
clòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni.
Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-
vi de destinació en el termini de vuit dies naturals des
de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
BlowUP Media España, SA, que actua en nom i re-
presentació de Posterscope Iberia, empresa encarre-
gada de la publicitat exterior de DISNEY CHANNEL,
ingressarà, dins dels quinze dies naturals següents a
la signatura d’aquest conveni, la quantitat pactada,
corresponent a la reparació de l’impacte paisatgístic,
en el compte corrent número 2100 3000 19
2201633296 de La Caixa d’Estalvis i Pensions de
Barcelona, de la qual és titular l’Institut del Paisatge
Urbà, i en què es recullen les col·laboracions econò-
miques i les aportacions dels patrocinadors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-
cipació haurà de comptar amb el vistiplau del
sotsdirector tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà BlowUP Media España, SA, que actua en
nom i representació de Posterscope Iberia, empresa
encarregada de la publicitat exterior de DISNEY
CHANNEL, finançarà una part del procés de restau-
ració de les façanes de l’edifici ubicat al carrer Bal-
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1107
mes, 280, ateses les condicions econòmiques convin-
gudes entre les parts.
Aquesta contribució addicional està valorada en el
45% dels pressupostos presentats en aquest Institut
del Paisatge Urbà.
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars de la llicència d’obres emesa pel
Districte de Sarrià Sant-Gervasi amb data 13 de no-
vembre de 2004 (annex 6), així com les condicions
d’actuació de l’informe tècnic d’autorització paisatgís-
tica de data 18 d’abril de 2005 (annex 7), emès des
de la Sotsdirecció Tècnica d’aquest Institut del Pai-
satge Urbà, tal i com s’han compromès les parts a la
compareixença de data 25 d’abril de 2005 (annex 8).
Aquests compromisos han estat ratificats per part
de BlowUP Media España, SA, en la seva sol·licitud
d’autorització d’ús excepcional de data 5 d’abril de
2005 que consta com a annex 2, i, per part de la pro-
pietat en la seva autorització per a instal·lar una lona
publicitària de la mateixa data i que consta com a an-
nex 4.
A més, s’haurà de complir el pla de treball de les
d’obres presentat per l’empresa rehabilitadora (annex
9).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització s’impedirà mitjançant ordre de cessament i,
en el seu cas, execució forçosa.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-
cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despeses
originades, així com de qualsevol altra despesa que
d’aquest fet se’n derivi contra BlowUP Media España,
SA, que actua en nom i representació de
Posterscope Iberia, empresa encarregada de la publi-
citat exterior de DISNEY CHANNEL.
Novè. Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora.
El venciment del termini previst comportarà la
finalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular
restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-
querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el
paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho
a l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies
hàbils.
L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlisses
d’assegurances corresponents que cobreixen els ris-
cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-
ceres persones, per tot el temps de vigència de l’au-
torització (annex 10). L’Ajuntament no assumeix cap
responsabilitat a aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/iden-
tificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del paisat-
ge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els
eslògans institucionals amb el text i les mides que
s’adjunten com a annex 11.
Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referència
a la participació segons text facilitat per part d’aquest
Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt
total ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·lo-
cada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-
nim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de
DISNEY CHANNEL, i ho farà en la Memòria d’Activi-
tats. Amb aquesta finalitat, DISNEY CHANNEL, facili-
tarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut del
Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió ade-
quada de tot allò que estigui relacionat amb la sig-
natura d’aquest conveni i/o altres possibles campa-
nyes/presentacions de l’Institut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació
de DISNEY CHANNEL, com a “Entitat col·laboradora
de la Campanya Barcelona, posa’t guapa”. I en pro-
va de conformitat, signen aquest document per tripli-
cat en el lloc i la data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Blowup Media España, SA, el director general,
Michael Gumz.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A l’empara de l’article 98 i ss. de l’Ordenança muni-
cipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona
A la ciutat de Barcelona, el dia dos de maig de dos
mil cinc.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999 les competències per a l’autorització dels
usos excepcionals del paisatge urbà, assistit en
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet,
conseller delegat de l’empresa Publicidad V, SA, amb
NIF A-58080839 i amb domicili social al carrer Munta-
ner, 200, 08036 de Barcelona.
Diuen
Primer. L’empresa Publicidad V, SA, que el Sr.
Joaquín Verona-Martínez Humet representa, està au-
toritzada per The Media Partnership, SA, empresa
encarregada de la publicitat exterior de BULGARI,
per gestionar els seus interessos davant d’aquesta
Corporació Municipal (annex 1).
Segon. Publicidad V, SA, que actua en nom i re-
presentació de The Media Partnership, SA, empresa
encarregada de la publicitat exterior de BULGARI, ha
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061108
formulat, en data 13 d’abril de 2005, sol·licitud d’auto-
rització d’un ús excepcional del paisatge urbà mitjan-
çant activitat publicitària des d’una propietat privada
(annex 2).
Tercer. L’Ajuntament de Barcelona, des de sem-
pre, ha tingut la inquietud de solucionar els proble-
mes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran
dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la ma-
teixa.
Una de les distorsions més habituals és l’aparició
de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a
perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que
l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en
el marc d’una estratègia global de recuperació de la
qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament
i adequació de les mateixes per a integrar-les en el
paisatge al qual pertanyen.
Quart. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de
sempre la sensibilitat per reconduir aquestes disconti-
nuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aques-
ta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Bar-
celona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i
assessorament professional; bé finançades des del
patrocini d’espònsors privats.
Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels progra-
mes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana
i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres
de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara un nou pro-
jecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de
mitgeres a diferents indrets de Barcelona.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va apro-
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-
venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-
mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la
imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.
L’Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions
de millora del pasiatge urbà vol promoure un progra-
ma de recuperació de mitgeres de la ciutat.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
a l’Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat
de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic. La signatura del present conveni de
col·laboració porta implícita l’autorització paisatgística
prevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos del
paisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat
per Publicidad V, SA, que actua en nom i representa-
ció de The Media Partnership, SA, empresa encarre-
gada de la publicitat exterior de BULGARI.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Publicidad V, SA, que ac-
tua en nom i representació de The Media Partnership,
SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de
BULGARI, la col·locació d’una lona publicitària se-
gons el disseny, els colors, les mides, les característi-
ques i els continguts que s’adjunten com a annex 3.
Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
a l’avinguda de la Diagonal, 598, de Barcelona. S’ad-
junta com a annex 4 l’autorització de la propietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en
tot moment a la normativa aplicable en matèria de
publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que
ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de
la personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-
matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac en els
termes de la legislació vigent. Així mateix, hauran
d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en
relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via
pública.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquest
sentit, Publicidad V, SA, que actua en nom i repre-
sentació de The Media Partnership, SA, empresa en-
carregada de la publicitat exterior de BULGARI, es
compromet a complir la normativa esmentada.
Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà, mentre
no es publiqui el reglament que desenvolupi la Llei an-
teriorment esmentada, no acceptarà en cap cas il·lu-
minacions disposades a la part inferior i laterals de la
bastida d’obra per tal d’evitar la dispersió de llum i per
tant, l’augment de contaminació lumínica zenital.
Qualsevol variació del disseny i contingut original
de la lona haurà de ser prèviament aprovada pel ge-
rent de l’Institut del Paisatge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és d’un mes. Aquest termini, que és improrro-
gable, no excedirà en cap cas la durada de les obres
de restauració de les façanes de l’edifici ubicat a
l’avinguda de la Diagonal, 598, de Barcelona, i està
supeditat al compliment estricte de l’assabentat núm.
3 de la compareixença de data 17 de novembre de
2004 que consta com a annex 8.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició,
Publicidad V, SA, que actua en nom i representació
de The Media Partnership, SA, empresa encarregada
de la publicitat exterior de BULGARI, es compromet a
retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a
requeriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no
reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la
compensació paisatgística que figura al convenen
quart, ni de qualsevol altra despesa que d’aquest fet
se’n derivi.
Per tal de donar compliment a aquesta condició, la
propietat ha aportat informe emès per la direcció fa-
cultativa de les obres on es posa de relleu les actua-
cions que s’han dut a terme per a l’eliminació o recon-
ducció dels elements distorsionadors del paisatge
urbà existents a la finca de referència (annex 5).
Les obres de rehabilitació de la façana es varen ini-
ciar el 29 de novembre de 2004.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a
Publicidad V, SA, que actua en nom i representació
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1109
de The Media Partnership, SA, empresa encarregada
de la publicitat exterior de BULGARI, la col·laboració
en el programa de recuperació de mitgeres de la ciu-
tat, en concepte de reparació de l’impacte paisatgístic
de l’ús excepcional del paisatge autoritzat.
Publicidad V, SA, que actua en nom i representació
de The Media Partnership, SA, empresa encarregada
de la publicitat exterior de BULGARI, ha acceptat
aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmenta-
da aportant la quantitat d’onze mil vuit-cents cinquan-
ta-quatre euros amb noranta-sis cèntims (11.854,96
euros), IVA inclòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de des-
tinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per a
qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exi-
gits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà, l’Ins-
titut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment a
l’empresa col·laboradora a través de la persona que la
representa en aquest conveni. Aquesta podrà optar
per acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el ter-
mini de vuit dies naturals des de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Publicidad V, SA, que actua en nom i representació
de The Media Partnership, SA, empresa encarregada
de la publicitat exterior de BULGARI, ingressarà, dins
dels quinze dies naturals següents a la signatura
d’aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent
a la reparació de l’impacte paisatgístic, en el compte
corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Cai-
xa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és
titular l’Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen
les col·laboracions econòmiques i les aportacions
dels patrocinadors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol paga-
ment relacionat amb aquesta participació haurà de
comptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnic
d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà Publicidad V, SA, que actua en nom i repre-
sentació de The Media Partnership, SA, empresa en-
carregada de la publicitat exterior de BULGARI,
finançarà una part del procés de restauració de les
façanes de l’edifici ubicat a l’avinguda de la Diagonal,
598, ateses les condicions econòmiques convingudes
entre les parts. Aquesta contribució addicional està
valorada en el 14,71 % dels pressupostos presentats
en aquest Institut del Paisatge Urbà.
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars de la llicència d’obres emesa pel
Districte de Sarrià-Sant Gervasi amb data 21 de se-
tembre de 2004 (annex 6) així com amb les condi-
cions d’actuació de l’informe tècnic d’autorització pai-
satgística de data 20 d’octubre de 2004 (annex 7),
emès des de la Sotsdirecció Tècnica d’aquest Institut
del Paisatge Urbà, tal i com s’han compromès les
parts a la compareixença de data 17 de novembre de
2004 (annex 8).
Aquests compromisos han estat ratificats per part de
Publicidad V, SA, en la seva sol·licitud d’autorització
d’ús excepcional de data 13 d’abril de 2005 que consta
com a annex 2, i, per part de la propietat en la seva
autorització per a instal·lar una lona publicitària de data
13 d’abril de 2005 i que consta com a annex 4.
A més, s’haurà de complir el pla de treball de les
d’obres presentat per l’empresa rehabilitadora (an-
nex 9).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització s’impedirà mitjançant ordre de cessament i,
en el seu cas, execució forçosa.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-
cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despeses
originades, així com de qualsevol altra despesa que
d’aquest fet se’n derivi contra Publicidad V, SA, que
actua en nom i representació de The Media Partner-
ship, SA, empresa encarregada de la publicitat exte-
rior de BULGARI.
Novè. Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora.
El venciment del termini previst comportarà la
finalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular
restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-
querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el
paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho
a l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies
hàbils.
L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlisses
d’assegurances corresponents que cobreixen els ris-
cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-
ceres persones, per tot el temps de vigència de l’au-
torització (annex 10). L’Ajuntament no assumeix cap
responsabilitat a aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/identi-
ficatiu d’aquesta col·laboració a la millora del paisatge
urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els eslògans
institucionals amb el text i les mides que s’adjunten
com a annex 11.
Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referència
a la participació segons text facilitat per part d’aquest
Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt
total ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·lo-
cada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-
nim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de
BULGARI, i ho farà en la Memòria d’Activitats. Amb
aquesta finalitat, BULGARI, facilitarà els seus logos
i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per
tal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que
estigui relacionat amb la signatura d’aquest conveni
i/o altres possibles campanyes/presentacions de
l’Institut del Paisatge Urbà.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061110
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
BULGARI, com a “Entitat col·laboradora de la Cam-
panya Barcelona, posa’t guapa”. I en prova de confor-
mitat, signen aquest document per triplicat en el lloc i
la data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Publicidad V, SA, el conseller delegat, Joaquín
Verona-Martínez Humet.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A l’empara de l’article 98 i ss. de l’Ordenança muni-
cipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona, el dia tres de maig de dos
mil cinc.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999 les competències per a l’autorització dels
usos excepcionals del paisatge urbà, assistit en
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet,
conseller delegat de l’empresa Publicidad V, SA, amb
NIF A-58080839 i amb domicili social al carrer Munta-
ner, 200, 08036 de Barcelona.
Diuen
Primer. L’empresa Publicidad V, SA, que el Sr.
Joaquín Verona-Martínez Humet representa, està au-
toritzada per Poster Publicity España, SA, empresa
encarregada de la publicitat exterior de TOMMY
HILFIGER, per gestionar els seus interessos davant
d’aquesta Corporació Municipal (annex 1).
Segon. Publicidad V, SA, que actua en nom i re-
presentació de Poster Publicity España, SA, empresa
encarregada de la publicitat exterior de TOMMY
HILFIGER, ha formulat, en data 14 d’abril de 2005,
sol·licitud d’autorització d’un ús excepcional del pai-
satge urbà mitjançant activitat publicitària des d’una
propietat privada (annex 2).
Tercer. L’Ajuntament de Barcelona, des de sem-
pre, ha tingut la inquietud de solucionar els proble-
mes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran
dels diferents canvis urbanístics que ha sofert la ma-
teixa.
Una de les distorsions més habituals és l’aparició
de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a
perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que
l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en
el marc d’una estratègia global de recuperació de la
qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament
i adequació de les mateixes per a integrar-les en el
paisatge al qual pertanyen.
Quart. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de
sempre la sensibilitat per reconduir aquestes disconti-
nuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aques-
ta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Bar-
celona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i
assessorament professional; bé finançades des del
patrocini d’espònsors privats.
Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels progra-
mes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana
i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres
de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara un nou pro-
jecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de
mitgeres a diferents indrets de Barcelona.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va apro-
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-
venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-
mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la
imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.
L’Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions
de millora del pasiatge urbà vol promoure un progra-
ma de recuperació de mitgeres de la ciutat.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
a l’Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat
de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic. La signatura del present conveni de
col·laboració porta implícita l’autorització paisatgística
prevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos del
paisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat
per Publicidad V, SA, que actua en nom i representa-
ció de Poster Publicity España, SA, empresa encarre-
gada de la publicitat exterior de TOMMY HILFIGER.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Publicidad V, SA, que ac-
tua en nom i representació de Poster Publicity
España, SA, empresa encarregada de la publicitat
exterior de TOMMY HILFIGER, la col·locació d’una
lona publicitària segons el disseny, els colors, les mi-
des, les característiques i els continguts que s’adjun-
ten com a annex 3. Aquesta lona es col·locarà a les
bastides de les obres de restauració de les façanes
de l’edifici ubicat a l’avinguda de La Catedral, 6-8, de
Barcelona. S’adjunta com a annex 4, l’autorització de
la propietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en tot
moment a la normativa aplicable en matèria de publicitat
i per tant, restarà prohibida la publicitat que ofengui les
institucions públiques, lesioni els drets de la personalitat
o sigui contrària a les disposicions normatives. No s’ad-
metrà en cap cas publicitat relacionada amb productes
com l’alcohol o el tabac en els termes de la legislació vi-
gent. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998
de política lingüística en relació a l’ús normal del català
en la publicitat a la via pública.
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1111
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquest
sentit, Publicidad V, SA, que actua en nom i repre-
sentació de Poster Publicity España, SA, empresa
encarregada de la publicitat exterior de TOMMY
HILFIGER, es compromet a complir la normativa es-
mentada.
Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà, men-
tre no es publiqui el reglament que desenvolupi la Llei
anteriorment esmentada, no acceptarà en cap cas
il·luminacions disposades a la part inferior i laterals
de la bastida d’obra per tal d’evitar la dispersió de
llum i per tant, l’augment de contaminació lumínica
zenital.
Qualsevol variació del disseny i contingut original
de la lona haurà de ser prèviament aprovada pel ge-
rent de l’Institut del Paisatge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és d’un mes a partir de la data de la seva
col·locació.
Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà
en cap cas la durada de les obres de restauració de
les façanes de l’edifici ubicat a l’avinguda de La Cate-
dral, 6-8, de Barcelona, i està supeditat al compliment
estricte de l’assabentat núm. 3 de la compareixença
de data 20 d’octubre de 2004 que consta com a an-
nex 9.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Publi-
cidad V, SA, que actua en nom i representació de
Poster Publicity España, SA, empresa encarregada
de la publicitat exterior de TOMMY HILFIGER, es
compromet a retirar al seu càrrec la lona publicitària
en 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Pai-
satge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap mena
de devolució de la compensació paisatgística que fi-
gura al convenen quart, ni de qualsevol altra despesa
que d’aquest fet se’n derivi.
Per tal de donar compliment a aquesta condició, la
propietat ha aportat pressupost complementari per tal
d’eliminar l’aplicació de pintures incorrectes sobre
l’emmarcat del buit arquitectònic d’accés a l’aparca-
ment al carrer Tapineria, així com fotografia d’aquest
element on es demostra l’execució d’aquest requeri-
ment (annex 5)
Les obres de rehabilitació de la façana es varen ini-
ciar el 27 d’octubre de 2004. Atès que la llicència
d’obres caducava el passat 26 de gener de 2005, la
propietat va sol·licitar pròrroga que va ser concedida
per la seu del districte de Ciutat Vella amb data 21 de
febrer de 2005.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a Publi-
cidad V, SA, que actua en nom i representació de
Poster Publicity España, SA, empresa encarregada
de la publicitat exterior de TOMMY HILFIGER, la
col·laboració en el programa de recuperació de mit-
geres de la ciutat, en concepte de reparació de l’im-
pacte paisatgístic de l’ús excepcional del paisatge au-
toritzat
Publicidad V, SA, que actua en nom i representació
de Poster Publicity España, SA, empresa encarrega-
da de la publicitat exterior de TOMMY HILFIGER, ha
acceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuació
esmentada aportant la quantitat de sis mil nou-cents
cinquanta-un euros amb vuitanta-vuit cèntims
(6.951,88 euros), IVA inclòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni.
Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-
vi de destinació en el termini de vuit dies naturals des
de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Publicidad V, SA, que actua en nom i representació
de Poster Publicity España, SA, empresa encarrega-
da de la publicitat exterior de TOMMY HILFIGER, in-
gressarà, dins dels quinze dies naturals següents a la
signatura d’aquest conveni, la quantitat pactada, cor-
responent a la reparació de l’impacte paisatgístic, en
el compte corrent número 2100 3000 19 2201633296
de La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, de la
qual és titular l’Institut del Paisatge Urbà, i en què es
recullen les col·laboracions econòmiques i les aporta-
cions dels patrocinadors. L’Institut del Paisatge Urbà
emetrà un rebut detallant aquest ingrés i la seva fi-
nalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-
cipació haurà de comptar amb el vistiplau del sots-
director tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà Publicidad V, SA, que actua en nom i repre-
sentació de Poster Publicity España, SA, empresa
encarregada de la publicitat exterior de TOMMY
HILFIGER, finançarà una part del procés de restaura-
ció de les façanes de l’edifici ubicat a l’avinguda de
La Catedral, 6-8, ateses les condicions econòmiques
convingudes entre les parts. Aquesta contribució ad-
dicional està valorada en l’11,94% dels pressupostos
presentats en aquest Institut del Paisatge Urbà.
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars de la llicència d’obres emesa pel
Districte de Ciutat Vella amb data 2 de juny de 2004
(annex 6) de la qual s’ha concedit la preceptiva pròr-
roga amb data 21 de febrer de 2005 (annex 7), així
com amb les condicions d’actuació de l’informe tècnic
d’autorització paisatgística de data 19 d’octubre de
2004 (annex 8), emès des de la Sotsdirecció Tècnica
d’aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i com s’han
compromès les parts a la compareixença de data 20
d’octubre de 2004 (annex 9).
Aquests compromisos han estat ratificats per part
de Publicidad V, SA, en la seva sol·licitud d’autoritza-
ció d’ús excepcional de data 14 d’abril de 2005 que
consta com a annex 2, i, per part de la propietat en la
seva autorització per a instal·lar una lona publicitària
de data 13 d’abril de 2005 i que consta com a annex
4. A més, s’haurà de complir el pla de treball de les
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061112
d’obres presentat per l’empresa rehabilitadora. (an-
nex 10).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos. L’ús excepcional del paisatge urbà no
autoritzat o que no s’ajusti a les condicions imposa-
des en l’autorització s’impedirà mitjançant ordre de
cessament i, en el seu cas, execució forçosa.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-
cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despeses
originades, així com de qualsevol altra despesa que
d’aquest fet se’n derivi contra Publicidad V, SA, que
actua en nom i representació de Poster Publicity
España, SA, empresa encarregada de la publicitat
exterior de TOMMY HILFIGER.
Novè. Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora. El
venciment del termini previst comportarà la finalit-
zació del dret a l’ús excepcional, i el seu titular restau-
rarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a
l’efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge
a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l’Institut
del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils.
L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlisses d’as-
segurances corresponents que cobreixen els riscos
d’accident i de responsabilitat civil enfront de terceres
persones, per tot el temps de vigència de l’autoritza-
ció (annex 11). L’Ajuntament no assumeix cap res-
ponsabilitat a aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/identi-
ficatiu d’aquesta col·laboració a la millora del paisatge
urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els eslògans
institucionals amb el text i les mides que s’adjunten
com a annex 12. Així mateix, en aquest faldó, s’in-
clourà la referència a la participació segons text facili-
tat per part d’aquest Institut del Paisatge Urbà, de for-
ma que, el conjunt total ocupi tota l’amplada de la
lona publicitària col·locada sobre bastida i amb una
alçada de, com a mínim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de
TOMMY HILFIGER, i ho farà en la Memòria d’Activi-
tats. Amb aquesta finalitat, CUSTO BARCELONA, fa-
cilitarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut
del Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió
adequada de tot allò que estigui relacionat amb la
signatura d’aquest conveni i/o altres possibles cam-
panyes/presentacions de l’Institut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació
de TOMMY HILFIGER, com a “Entitat col·laborado-
ra de la Campanya Barcelona, posa’t guapa”. I en
prova de conformitat, signen aquest document per tri-
plicat en el lloc i la data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Publicidad V, SA, el conseller delegat, Joaquín
Verona-Martínez Humet.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
A l’empara de l’article 98 i ss. de l’Ordenança muni-
cipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona, el dia tres de maig de dos
mil cinc.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051 E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999 les competències per a l’autorització dels
usos excepcionals del paisatge urbà, assistit en
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet,
conseller delegat de l’empresa Publicidad V, SA, amb
NIF A-58080839 i amb domicili social al carrer Munta-
ner, 200, 08036 de Barcelona.
Diuen
Primer. L’empresa Publicidad V, SA, que el Sr.
Joaquín Verona-Martínez Humet representa, està au-
toritzada per Publimetro, SA, empresa encarregada
de la publicitat exterior de SOCIEDAD DE IMAGEN Y
PROMOCIÓN TURÍSTICA DE GALICIA, S.A., per
gestionar els seus interessos davant d’aquesta Cor-
poració Municipal (annex 1).
Segon. Publicidad V, SA, que actua en nom i re-
presentació de Publimetro, SA, empresa encarregada
de la publicitat exterior de SOCIEDAD DE IMAGEN Y
PROMOCIÓN TURÍSTICA DE GALICIA, S.A., ha for-
mulat, en data 13 d’abril de 2005, sol·licitud d’autorit-
zació d’un ús excepcional del paisatge urbà mitjan-
çant activitat publicitària des d’una propietat privada
(annex 2).
Tercer. L’Ajuntament de Barcelona, des de sem-
pre, ha tingut la inquietud de solucionar els proble-
mes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels
diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa.
Una de les distorsions més habituals és l’aparició
de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a
perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que
l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en
el marc d’una estratègia global de recuperació de la
qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament
i adequació de les mateixes per a integrar-les en el
paisatge al qual pertanyen.
Quart. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de
sempre la sensibilitat per reconduir aquestes disconti-
nuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aques-
ta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Bar-
celona, posa’t guapa” amb subvenció econòmica i
assessorament professional; bé finançades des del
patrocini d’espònsors privats.
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1113
Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels progra-
mes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana
i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres
de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara un nou pro-
jecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de
mitgeres a diferents indrets de Barcelona.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va apro-
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-
venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-
mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la
imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.
L’Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions
de millora del paisatge urbà vol promoure un progra-
ma de recuperació de mitgeres de la ciutat.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
a l’Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat
de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic. La signatura del present conveni de
col·laboració porta implícita l’autorització paisatgística
prevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos del
paisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat
per Publicidad V, SA, que actua en nom i representa-
ció de Publimetro, SA, empresa encarregada de la
publicitat exterior de SOCIEDAD DE IMAGEN Y
PROMOCIÓN TURÍSTICA DE GALICIA, S.A.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Publicidad V, SA, que ac-
tua en nom i representació de Publimetro, SA, empre-
sa encarregada de la publicitat exterior de SOCIE-
DAD DE IMAGEN Y PROMOCIÓN TURÍSTICA DE
GALICIA, S.A., la col·locació d’una lona publicitària
segons el disseny, els colors, les mides, les caracte-
rístiques i els continguts que s’adjunten com a annex
3. Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
a la Gran Via de Les Corts Catalanes, 769, de Barce-
lona. S’adjunta com a annex 4, l’autorització de la
propietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en
tot moment a la normativa aplicable en matèria de
publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que
ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de
la personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-
matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac en els
termes de la legislació vigent. Així mateix, hauran
d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en
relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via
pública.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquest
sentit, Publicidad V, SA, que actua en nom i repre-
sentació de Publimetro, SA, empresa encarregada de
la publicitat exterior de SOCIEDAD DE IMAGEN Y
PROMOCIÓN TURÍSTICA DE GALICIA, S.A., es
compromet a complir la normativa esmentada.
Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà, men-
tre no es publiqui el reglament que desenvolupi la Llei
anteriorment esmentada, no acceptarà en cap cas
il·luminacions disposades a la part inferior i laterals
de la bastida d’obra per tal d’evitar la dispersió de
llum i per tant, l’augment de contaminació lumínica
zenital.
Qualsevol variació del disseny i contingut original
de la lona haurà de ser prèviament aprovada pel ge-
rent de l’Institut del Paisatge Urbà.
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és de tres mesos a partir de la data de la seva
col·locació.
Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà
en cap cas la durada de les obres de restauració de
les façanes de l’edifici ubicat a la Gran Via de Les
Corts Catalanes, 769, de Barcelona, i està supeditat
al compliment estricte de l’assabentat núm. 3 de la
compareixença de data 13 d’octubre de 2004 que
consta com a annex 9.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Publi-
cidad V, SA, que actua en nom i representació de
Publimetro, SA, empresa encarregada de la publicitat
exterior de SOCIEDAD DE IMAGEN Y PROMOCIÓN
TURÍSTICA DE GALICIA, S.A., es compromet a reti-
rar al seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a re-
queriment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no
reclamar per aquest fet cap mena de devolució de la
compensació paisatgística que figura al convenen
quart, ni de qualsevol altra despesa que d’aquest fet
se’n derivi. Les obres de rehabilitació de la façana
hauran d’estar iniciades en el moment d’aquesta col·-
locació.
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a Publi-
cidad V, SA, que actua en nom i representació de
Publimetro, SA, empresa encarregada de la publicitat
exterior de SOCIEDAD DE IMAGEN Y PROMOCIÓN
TURÍSTICA DE GALICIA, S.A., la col·laboració en el
programa de recuperació de mitgeres de la ciutat, en
concepte de reparació de l’impacte paisatgístic de
l’ús excepcional del paisatge autoritzat.
Publicidad V, SA, que actua en nom i representació
de Publimetro, SA, empresa encarregada de la publi-
citat exterior de SOCIEDAD DE IMAGEN Y PROMO-
CIÓN TURÍSTICA DE GALICIA, S.A., ha acceptat
aquesta proposta, i participarà en l’actuació esmenta-
da aportant la quantitat de trenta-tres mil cinc-cents
dinou euros amb trenta-sis cèntims (33.519,36
euros), IVA inclòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061114
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni. Aquesta po-
drà optar per acceptar o rebutjar el canvi de destina-
ció en el termini de vuit dies naturals des de la
comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Publicidad V, SA, que actua en nom i representació
de Publimetro, SA, empresa encarregada de la publi-
citat exterior de SOCIEDAD DE IMAGEN Y PROMO-
CIÓN TURÍSTICA DE GALICIA, S.A., ingressarà,
dins dels quinze dies naturals següents a la signatura
d’aquest conveni, la quantitat pactada, corresponent
a la reparació de l’impacte paisatgístic, en el compte
corrent número 2100 3000 19 2201633296 de La Cai-
xa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, de la qual és
titular l’Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen
les col·laboracions econòmiques i les aportacions
dels patrocinadors. L’Institut del Paisatge Urbà eme-
trà un rebut detallant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta partici-
pació haurà de comptar amb el vistiplau del sots-
director tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà Publicidad V, SA, que actua en nom i repre-
sentació de Publimetro, SA, empresa encarregada de
la publicitat exterior de SOCIEDAD DE IMAGEN Y
PROMOCIÓN TURÍSTICA DE GALICIA, S.A., finan-
çarà una part del procés de restauració de les faça-
nes de l’edifici ubicat a la Gran Via de Les Corts Ca-
talanes, 769, ateses les condicions econòmiques
convingudes entre les parts.
Aquesta contribució addicional està valorada en el
26,25% dels pressupostos presentats en aquest Insti-
tut del Paisatge Urbà.
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars de la llicència d’obres emesa pel
Districte de l’Eixample amb data 25 de febrer de 2004
(annex 5), de la qual s’ha concedit la preceptiva pròr-
roga amb data 21 d’abril de 2005 (annex 6), i així com
amb les condicions específiques dels informes tèc-
nics de campanya emesos amb data 6 de febrer de
2004 (annex 7) i amb les condicions d’actuació de
l’informe tècnic d’autorització paisatgística de data 27
de setembre de 2004 (annex 8), emès des de la
sotsdirecció Tècnica d’aquest Institut del Paisatge
Urbà, tal i com s’han compromès les parts a la com-
pareixença de data 13 d’octubre de 2004 (annex 9).
A més, s’haurà de complir el pla de treball de les
d’obres presentat per l’empresa rehabilitadora. (an-
nex 10).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos. L’ús excepcional del paisatge urbà no
autoritzat o que no s’ajusti a les condicions imposa-
des en l’autorització s’impedirà mitjançant ordre de
cessament i, en el seu cas, execució forçosa.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-
cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despeses
originades, així com de qualsevol altra despesa que
d’aquest fet se’n derivi contra Publicidad V, SA, que
actua en nom i representació de Publimetro, SA, em-
presa encarregada de la publicitat exterior de SOCIE-
DAD DE IMAGEN Y PROMOCIÓN TURÍSTICA DE
GALICIA, S.A.
Novè. Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora. El
venciment del termini previst comportarà la finalit-
zació del dret a l’ús excepcional, i el seu titular restau-
rarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit a
l’efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatge
a la seva anterior condició, i comunicant-ho a l’Institut
del Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils.
L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlisses
d’assegurances corresponents que cobreixen els ris-
cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-
ceres persones, per tot el temps de vigència de l’au-
torització (annex 11). L’Ajuntament no assumeix cap
responsabilitat a aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/identi-
ficatiu d’aquesta col·laboració a la millora del paisatge
urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els eslògans
institucionals amb el text i les mides que s’adjunten
com a annex 12.
Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referència
a la participació segons text facilitat per part d’aquest
Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt
total ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·lo-
cada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-
nim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració de Pu-
blimetro, SA, i ho farà en la Memòria d’Activitats. Amb
aquesta finalitat, SOCIEDAD DE IMAGEN Y PRO-
MOCIÓN TURÍSTICA DE GALICIA, S.A., facilitarà els
seus logos i/o eslògans a aquest Institut del Paisatge
Urbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada de
tot allò que estigui relacionat amb la signatura
d’aquest conveni i/o altres possibles campanyes/pre-
sentacions de l’Institut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
SOCIEDAD DE IMAGEN Y PROMOCIÓN TURÍSTI-
CA DE GALICIA, S.A. i la nomena “Entitat col·labo-
radora de la Campanya Barcelona, posa’t guapa”. I
en prova de conformitat, signen aquest document per
triplicat en el lloc i la data indicats en l’encapçala-
ment.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Publicidad V, SA, el conseller delegat, Joaquín
Verona-Martínez Humet.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1115
A l’empara de l’article 98 i ss. de l’Ordenança muni-
cipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona, el dia cinc de maig de dos
mil cinc.
Reunits
D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-
gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal
del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins-
titut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E, que té
delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre
de 1999 les competències per a l’autorització dels
usos excepcionals del paisatge urbà, assistit en
aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-
tari general de l’Ajuntament de Barcelona.
De l’altra, el Sr. Joaquín Cusí Navarro, gerent de
l’empresa Ginsa Electrónic, SA, amb NIF A-08655797
i amb domicili social al carrer Atenes, 11 08006 de
Barcelona.
Diuen
Primer. L’empresa Ginsa Electrónic, SA, que el Sr.
Joaquín Cusí Navarro representa, està autoritzada
per Arena Media, SA, empresa encarregada de la
publicitat exterior de SEAT, per gestionar els seus
interessos davant d’aquesta Corporació Municipal
(annex 1).
Segon. Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i
representació d’Arena Media, SA, empresa encarre-
gada de la publicitat exterior de SEAT, ha formulat,
en data 7 d’abril de 2005, sol·licitud d’autorització
d’un ús excepcional del paisatge urbà mitjançant acti-
vitat publicitària des d’una propietat privada (annex
2).
Tercer. L’Ajuntament de Barcelona, des de sem-
pre, ha tingut la inquietud de solucionar els proble-
mes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran dels
diferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa.
Una de les distorsions més habituals és l’aparició
de mitgeres, algunes de les quals estan destinades a
perpetuar-se indefinidament. Això ha provocat que
l’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions en
el marc d’una estratègia global de recuperació de la
qualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençament
i adequació de les mateixes per a integrar-les en el
paisatge al qual pertanyen.
Quart. L’Institut del Paisatge Urbà ha tingut des de
sempre la sensibilitat per reconduir aquestes disconti-
nuïtats i ha impulsat diverses operacions amb aques-
ta finalitat, gestionades bé des de la Campanya “Bar-
celona posa’t Guapa” amb subvenció econòmica i
assessorament professional; bé finançades des del
patrocini d’espònsors privats.
Així, l’Institut del Paisatge Urbà, dins dels progra-
mes de recuperació de la qualitat de la imatge urbana
i donant continuïtat a l’esperit d’integrar les mitgeres
de la ciutat de Barcelona, vol encetar ara un nou pro-
jecte per a l’adequació i agençament d’un seguit de
mitgeres a diferents indrets de Barcelona.
Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord del
Consell Plenari de data 27 de juny de 1997 va apro-
var definitivament la creació de l’Institut del Paisatge
Urbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-
tències per a col·laborar amb empreses i entitats en
recerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-
venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-
mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de la
imatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.
L’Institut del Paisatge Urbà dins de les actuacions
de millora del pasiatge urbà vol promoure un progra-
ma de recuperació de mitgeres de la ciutat.
El present conveni de col·laboració es realitza a
l’empara del que es preveu per als usos excepcionals
a l’Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat
de Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999.
Així les parts,
Convenen
Primer. Autorització paisatgística
L’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-
rització municipal expressa a fi de controlar l’impacte
paisatgístic. La signatura del present conveni de
col·laboració porta implícita l’autorització paisatgística
prevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos del
paisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitat
per Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i repre-
sentació d’Arena Media, SA., empresa encarregada
de la publicitat exterior de SEAT.
Segon. Contingut
L’Ajuntament autoritza a Ginsa Electrónic, SA, que
actua en nom i representació d’Arena Media, SA, em-
presa encarregada de la publicitat exterior de SEAT,
la col·locació d’una lona publicitària segons el dis-
seny, els colors, les mides, les característiques i els
continguts que s’adjunten com a annex núm.3.
Aquesta lona es col·locarà a les bastides de les
obres de restauració de les façanes de l’edifici ubicat
al carrer passeig de Gràcia, 2, de Barcelona. S’adjun-
ta com a annex 4 l’autorització de la propietat.
Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se en
tot moment a la normativa aplicable en matèria de
publicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat que
ofengui les institucions públiques, lesioni els drets de
la personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-
matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-
nada amb productes com l’alcohol o el tabac en els
termes de la legislació vigent. Així mateix, hauran
d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en
relació a l’ús normal del català en la publicitat a la via
pública.
Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lona
publicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei
6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-
llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-
gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquest
sentit, Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i re-
presentació d’Arena Media, SA, empresa encarrega-
da de la publicitat exterior de SEAT, es compromet a
complir la normativa esmentada.
Per aquest motiu l’Institut del Paisatge Urbà, men-
tre no es publiqui el reglament que desenvolupi la Llei
anteriorment esmentada, no acceptarà en cap cas
il·luminacions disposades a la part inferior i laterals
de la bastida d’obra per tal d’evitar la dispersió de
llum i per tant, l’augment de contaminació lumínica
zenital.
Qualsevol variació del disseny i contingut original
de la lona haurà de ser prèviament aprovada pel ge-
rent de l’Institut del Paisatge Urbà.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061116
Tercer. Termini
El termini màxim de la present autorització paisat-
gística és de dos mesos a partir de la data de la seva
col·locació.
Aquest termini, que és improrrogable, no excedirà
en cap cas la durada de les obres de restauració de
les façanes de l’edifici ubicat al carrer passeig de
Gràcia, 2, de Barcelona, i està supeditat al compli-
ment estricte de l’assabentat núm. 3 de la comparei-
xença de data 26 d’abril de 2005, que consta com a
annex 8.
En el cas d’incompliment d’aquesta condició, Ginsa
Electrónic, SA, que actua en nom i representació d’A-
rena Media, SA, empresa encarregada de la publicitat
exterior de SEAT, es compromet a retirar al seu càr-
rec la lona publicitària en 24 hores a requeriment
d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no reclamar per
aquest fet cap mena de devolució de la compensació
paisatgística que figura al convenen quart, ni de qual-
sevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivi.
Per tal de donar compliment a aquesta condició, la
propietat ha aportat informe emès per la direcció fa-
cultativa de les obres on es posa de relleu les actua-
cions que s’han dut a terme per a l’eliminació o recon-
ducció dels elements distorsionadors del paisatge
urbà existents a la finca de referència (annex 5).
Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: Objecte
L’Institut del Paisatge Urbà ha proposat Ginsa
Electrónic, SA, que actua en nom i representació
d’Arena Media, SA, empresa encarregada de la publi-
citat exterior de SEAT, la col·laboració en el progra-
ma de recuperació de mitgeres de la ciutat, en con-
cepte de reparació de l’impacte paisatgístic de l’ús
excepcional del paisatge autoritzat.
Ginsa Electrónic, SA, ha acceptat aquesta propos-
ta, i participarà en l’actuació esmentada aportant la
quantitat de vint-i-dos mil tres-cents quaranta-sis
euros amb vint-i-quatre cèntims (22.346,24 euros),
IVA inclòs.
Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecte
Si per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-
quin, aquesta participació s’hagués de canviar de
destinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per
a qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits
exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,
l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-
ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-
na que la representa en aquest conveni.
Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-
vi de destinació en el termini de vuit dies naturals des
de la comunicació.
Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteix
la reparació
Ginsa Electrónic, SA, ingressarà, dins dels quinze
dies naturals següents a la signatura d’aquest conve-
ni, la quantitat pactada, corresponent a la reparació
de l’impacte paisatgístic, en el compte corrent núme-
ro 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d’Estalvis i
Pensions de Barcelona, de la qual és titular l’Institut
del Paisatge Urbà, i en què es recullen les col·la-
boracions econòmiques i les aportacions dels patroci-
nadors.
L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-
llant aquest ingrés i la seva finalitat.
Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-
cipació haurà de comptar amb el vistiplau del
sotsdirector tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.
Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradora
Com a contribució addicional a la millora del paisat-
ge urbà Ginsa Electrónic, SA, que actua en nom i re-
presentació d’Arena Media, SA, empresa encarrega-
da de la publicitat exterior de SEAT, finançarà una
part del procés de restauració de les façanes de l’edi-
fici ubicat al carrer passeig de Gràcia, 2, ateses les
condicions econòmiques convingudes entre les parts.
Aquesta contribució addicional està valorada en 11%
dels pressupostos presentats en aquest Institut del
Paisatge Urbà.
Aquesta restauració haurà de contemplar les con-
dicions particulars de la llicència d’obres emesa pel
districte de l’Eixample amb data 8 de març de 2005
(annex 6) així com les condicions d’actuació de l’in-
forme tècnic d’autorització paisatgística de data 20
d’abril de 2005 (annex 7), emès des de la Sotsdi-
recció Tècnica d’aquest Institut del Paisatge Urbà, tal
i com s’han compromès les parts a la compareixença
de data 26 d’abril de 2005 (annex 8).
A més, s’haurà de complir el pla de treball de les
d’obres presentat per la direcció facultativa de les
obres (annex 9).
Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i control
L’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-
cessàries per comprovar i valorar l’adequació a les
condicions establertes en aquest conveni i en els
seus annexos.
L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat o
que no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-
rització s’impedirà mitjançant ordre de cessament i,
en el seu cas, execució forçosa.
L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-
cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despeses
originades, així com de qualsevol altra despesa que
d’aquest fet se’n derivi contra Ginsa Electrónic, SA,
que actua en nom i representació d’Arena Media,
SA., empresa encarregada de la publicitat exterior de
SEAT.
Novè. Despeses
El cost de fabricació, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-
vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora.
El venciment del termini previst comportarà la
finalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular
restaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-
querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint el
paisatge a la seva anterior condició, i comunicant-ho
a l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dies
hàbils. L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlis-
ses d’assegurances corresponents que cobreixen els
riscos d’accident i de responsabilitat civil enfront de
terceres persones, per tot el temps de vigència de
l’autorització (annex 10). L’Ajuntament no assumeix
cap responsabilitat a aquests efectes.
Desè. Identificació i informació
L’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-
rar en la lona publicitària un faldó informatiu/iden-
tificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del pai-
satge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i els
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1117
eslògans institucionals amb el text i les mides que
s’adjunten com a annex 11.
Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referència
a la participació segons text facilitat per part d’aquest
Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunt
total ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·lo-
cada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-
nim, un metro.
Onzè. Comunicació
L’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la
divulgació adequada d’aquesta col·laboració d’Arena
Media, SA, i ho farà en la Memòria d’Activitats. Amb
aquesta finalitat, SEAT, facilitarà els seus logos i/o
eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal
de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò que
estigui relacionat amb la signatura d’aquest conveni
i/o altres possibles campanyes/presentacions de
l’Institut del Paisatge Urbà.
El present conveni de col·laboració es publicarà a
la Gaseta Municipal i es comunicarà al Districte
territorialment competent.
L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom de
l’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació de
SEAT com a “Entitat col·laboradora de la Campanya
Barcelona, posa’t guapa”. I en prova de conformitat,
signen aquest document per triplicat en el lloc i la
data indicats en l’encapçalament.
Per l’Ajuntament de Barcelona, el president de
l’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.
Per Ginsa Electrónic, SA, el gerent, Joaquín Cusí
Navarro.
El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061118
COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient
Acta de la sessió celebrada el dia 14 de març de
2006 i aprovada el dia 3 d’abril de 2006
A la sala President Lluís Companys de la casa de
la ciutat, el 14 de març de 2006, s’hi reuneix la Co-
missió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Am-
bient, sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Mayol
i Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.:
Francesc Narváez i Pazos, Xavier Florensa i Can-
tons, Joan Puigdollers i Fargas, Eduard García i
Plans, Emma Balseiro i Carreiras i Alberto Villagrasa i
Gil, assistits pel secretari general de la Corporació,
Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
També hi és present el Sr. Joan Conde i del Cam-
po, gerent del Sector de Serveis Urbans i Medi Am-
bient.
Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Maravi-
llas Rojo i Torrecilla, Marina Subirats i Martori i
Magda Oranich i Solagran.
S’obre la sessió a les divuit hores i trenta-cinc mi-
nuts.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
El Sr. Puigdollers entén que, tot i no ser un tema
exactament d’acta, correspon aquí comentar que en
la sessió anterior van presentar una pregunta per res-
posta oral referent al cablejat aeri en el municipi de
Barcelona, a la qual el Sr. Narváez va respondre que
no havia rebut encara la informació de Fecsa/En-
desa, i que els la faria arribar. Puntualitza que la seva
pregunta es referia a totes les empreses de subminis-
trament, no només a Fecsa/Endesa, però en tot cas
considera que ja ha passat un mes i segueixen sense
tenir-ne notícia.
El Sr. Narváez puntualitza que no es va compro-
metre en un termini concret per lliurar la informació,
sinó que va dir que la lliuraria en el moment que la
tingués, i reitera que així ho farà.
El Sr. Puigdollers diu que li resulta sorprenent que
l’Ajuntament de Barcelona no disposi d’aquesta infor-
mació després d’un mes i mig des que va entrar la
pregunta.
El Sr. Narváez respon que vol donar al Sr.
Puigdollers una informació certa, i fins que no la tin-
gui no li farà arribar. Remarca que ha demanat a les
empreses una informació actual, no de fa un any, i
una informació real, no estadística, per tal que reflec-
teixi les importants actuacions que s’han dut a terme
darrerament.
S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-
ganització municipal, es comuniquen les resolucions
següents:
1. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte de control de qualitat
en les instal·lacions d’enllumenat públic, enllumenat
ornamental, túnels urbans i connexions per a actes
cívics, per als exercicis 2006-2008, i per un import de
455.456 euros.
2. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
De la gerent municipal, de data 27de desembre de
2005, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte de la direcció d’obra i
l’assistència tècnica de les contractes de senyalitza-
ció horitzontal, vertical, informativa urbana i abalisa-
ment de seguretat viària, zones est i oest, per als
exercicis 2006-2007, i per un import de 225.000
euros.
3. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
De la gerent municipal, de data 9 de febrer de
2006, que adjudica a la societat UTE Barcelona Diez
y Compañía, SA -Marcas Viales, SA el contracte de
les obres de manteniment de la senyalització horit-
zontal, vertical i informativa urbana i abalisament de
seguretat viària, zona est, per als exercicis 2006-
2008, i per un import d’1.872.000 euros.
4. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
De la gerent municipal, de data 9 de febrer de
2006, que adjudica a la societat Pinturas API, SA el
contracte de les obres de manteniment de la senyalit-
zació horitzontal, vertical i informativa i abalisament
de seguretat viària, zona oest, per als exercicis 2006-
2008, i per un import de 2.052.000 euros.
5. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
De la gerent municipal, de data 23 de febrer de
2006, que adjudica a la societat SGS Tecnos, SA el
contracte de la direcció d’obra i assistència tècnica de
les contractes de senyalització horitzontal, vertical, in-
formativa urbana i abalisament de seguretat viària,
zones est i oest, per als exercicis 2006-2007, i per un
import de 175.000 euros.
6. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
De la gerent municipal, de data 27 de desembre de
2005, que autoritza i adjudica a la societat Clabsa
Clavegueram de Barcelona, SA, mitjançant procedi-
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1119
ment negociat, el contracte de la direcció de les obres
del Parc de Neteja zona sud, 2a fase, per als exerci-
cis 2005-2006, i per un import de 60.731,67 euros.
b) Mesures de govern
c) Informes
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
IV) Part decisòria
a) Propostes d’acord
1. Aprovar inicialment la modificació puntual del
Títol VI, Gestió de Residus, de l’Ordenança general
del medi ambient urbà, el seu annex IV.1, Zonificació
de sistemes de recollida, i l’annex IV.2, Residus
admissibles als punts verds, punts verds de barri i
punts verds mòbils; i sotmetre-la a informació pública
per un termini de trenta dies, a partir de l’endemà al
de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la
Província, perquè puguin formular-s’hi al·legacions.
El Sr. Narváez exposa que la proposta consisteix a
retocar una ordenança que està en vigor, modificant-
ne aspectes importants, com la consideració de grans
generadors de residus, la regulació de recollida de
mobles i trastos vells, els residus d’obres i els sacs de
runa. Pel que fa a aquest darrer aspecte, entenen
que ha generat problemes els últims anys a la ciutat, i
amb aquesta modificació es pretén millorar el seu
funcionament. Recorda que, en tot cas, es tracta d’un
negoci privat que ha de funcionar correctament, i que
l’Ajuntament no té cap vocació d’anar a recollir sacs
de runa en cas d’incompliment.
L’Ajuntament vol que sigui el mateix gremi el que hi
posi solució, però com que no han arribat propostes
de millora, ha decidit actuar plantejant possibles so-
lucions en els diversos àmbits, com sacs homologats
i amb garanties de seguretat suficients. Seguidament,
exposa algunes d’aquestes millores, com que en
determinats casos es pugui utilitzar un altre tipus de
contenidor, o que es puguin ampliar els horaris al cap
de setmana –actualment és fins dissabte al migdia–
sempre que vagi acompanyat de l’obligació de les
empreses de proporcionar el servei de recollida
també el cap de setmana, cosa que ara no succeeix.
Finalment, destaca que l’Ajuntament està obert a
propostes, tant en el període d’informació pública que
s’obrirà ara, com en el diàleg directe amb les empre-
ses, per tal d’arribar a solucions que garanteixin la
qualitat del servei i que permeti a les empreses seguir
treballant en aquest sector, però no permetent que un
negoci mal portat signifiqui un problema greu de
brutícia i, fins i tot, de seguretat.
El Sr. Puigdollers considera que aquesta proposta
de modificació de l’ordenança relativa a la gestió de
residus és la constatació d’un fracàs del govern muni-
cipal, perquè el problema de fons és que la recollida
d’escombraries a la ciutat de Barcelona no funciona i,
com a conseqüència d’això, Barcelona està bruta.
Constata que la modificació de l’ordenança parla
fonamentalment de runes –en un incís, diu que no
entén per què desapareix el terme “terres”, que
s’hauria de mantenir–, i que el govern municipal està
desaprofitant una oportunitat per fer una modificació
a fons de l’ordenança i dotar-se així d’un instrument
útil per gestionar bé la recollida d’escombraries a la
ciutat de Barcelona.
A continuació, destaca dos aspectes negatius de la
recollida d’escombraries a Barcelona: d’una banda,
no creure’s de veritat la recollida selectiva de matèria
orgànica, ja que s’està fent una recollida molt
barrejada, pràcticament impossible de tractar amb els
mitjans de l’Àrea Metropolitana; d’altra banda, el
fracàs que suposa el contenidor bicompartimentat, tal
com es desprèn de la revisió del Pla de Gestió de
Residus Metropolitans que està elaborant l’Àrea Me-
tropolitana, i remarca que no hi ha cap ciutat europea
que tingui aquest sistema.
Finalment, anuncien que presentaran al·legacions
concretes relatives als sacs de runa, però sobretot
per modificar tota la gestió de la recollida d’escom-
braries, de la recollida selectiva, i per eliminar el con-
tenidor bicompartimentat. Per tant, de cara al Plenari,
anuncien el vot desfavorable del seu Grup municipal.
El Sr. Villagrasa anuncia l’abstenció del seu Grup
municipal. Seguidament, diu que la modificació
d’aquesta ordenança constata el fracàs del sistema
de recollida de runa, que és un problema que ve de fa
anys, i demostra la poca autoritat que té aquest
Ajuntament per imposar que els operadors privats
actuïn correctament a la via pública, o bé la poca
capacitat de diàleg arribar a acords amb aquests
operadors.
A continuació, exposa alguns aspectes concrets
d’aquesta reforma que preocupen el seu Grup: les
distàncies mínimes de les voreres i els nous
contenidors o sacs per no entorpir el pas de persones
amb mobilitat reduïda; com garantir que els sacs
seran retirats de la via pública, ja que sembla que
l’Ajuntament diu que, de forma subsidiària, no els
recollirà; garantir que el sistema de recollida de
residus de la ciutat s’adapti al dia a dia dels ciutadans
i als seus horaris laborals. També considera un
fracàs el sistema de contenidor bicompartimentat, i
defensa el sistema de recollida pneumàtica com a al-
ternativa, però no entén alguns aspectes de la seva
gestió, com ara que no es canviïn les boques
antigues, que no funcionen. Creu que, per millorar, no
cal invertir més, sinó gestionar millor, i posa com a
exemple de millora de la gestió el canvi relatiu a la
recollida de mobles i trastos vells.
Finalment, creu que la reforma d’aquesta ordenan-
ça ha de plantejar una reforma més a fons dels
sistemes de recollida de residus a Barcelona.
El Sr. Narváez considera que les modificacions de
les ordenances es fan per millorar un servei que s’ha
constatat que no acaba de funcionar correctament i,
justament, l’objectiu de la modificació d’aquesta
ordenança és millorar el servei.
Seguidament, diu que no entén i no comparteix
l’argument segons el qual “com que la recollida dels
sacs de runa, o el contenidor bicompartimentat no
funciona, Barcelona està bruta”. Pel que fa al conteni-
dor bicompartimentat, l’estudi de l’Àrea Metropolitana
diu que el contenidor és millorable i, per això, l’Ajun-
tament ja va anunciar millores en el seu funciona-
ment. Quant al reciclatge, recorda que Barcelona és
la ciutat gran que més recicla de tot l’Estat, i això vol
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061120
dir que hi ha una gran participació per part dels ciuta-
dans i que hi ha un sistema de recollida que en ga-
ranteix un bon funcionament. Remarca el fet que Bar-
celona serà dels pocs municipis que complirà, en
matèria de recollida selectiva, l’objectiu fixat al co-
mençament del mandat, el 50%, ja que hi estan molt
a prop, tal com es demostrava en el darrer informe al
Plenari de l’Ajuntament.
Pel que fa al diàleg amb les empreses explica que,
des de fa temps, els han demanat que proposin millo-
res, ja que és el seu negoci, però no han rebut cap
proposta fins que s’han assabentat que l’Ajuntament
de Barcelona ha decidit modificar l’ordenança. Men-
trestant, informa que l’Ajuntament ha posat moltes
denúncies, i que també ha fet recollida subsidiària,
però remarca que no la vol fer perquè entén que no
s’han d’utilitzar els diners dels ciutadans per solucio-
nar el mal funcionament d’un negoci privat.
El Sr. Puigdollers diu que no és cert que Barcelona
sigui la ciutat que més recicla d’Espanya: considera
que l’Ajuntament fa trampa, ja que inclou en el per-
centatge de reciclatge el que es recull com a rebuig.
Pel que fa als sacs de runa, remarca el fet que
aquestes empreses, que el Sr. Narváez diu que ho
fan tan malament, estan homologades per l’Ajunta-
ment i, per tant, alguna responsabilitat hi deu tenir
aquesta administració. Retreu al Sr. Narváez que,
després d’haver homologat malament, ho vulguin re-
soldre amb multes.
El Sr. Villagrasa manifesta que, a més de la bona
gestió i del bon servei que presti al ciutadà, el que
preocupa al seu Grup municipal és com es garantirà
que les empreses compleixin amb la retirada dels
sacs o contenidors, perquè creu que, en el darrer
any, s’han posat unes 15.000 sancions per l’incompli-
ment de l’ordenança o de la recollida de sacs, i entén
que no han servit per res, perquè si no avui no estari-
en parlant de modificar l’ordenança.
El Sr. Narváez vol constatar que és una barbaritat
el que ha dit el Sr. Puigdollers sobre el que l’Ajunta-
ment compta o deixa de comptar, perquè aquestes
dades les recull l’Àrea Metropolitana, i utilitza el ma-
teix sistema homologat per a tots els municipis de
Catalunya, i creu que no es pot qüestionar de la ma-
nera que ho ha fet el Sr. Puigdollers. Reitera que Bar-
celona és la ciutat gran de l’Estat espanyol que més
recicla, i que és un model per a la resta de ciutats a
tot l’estat.
En relació a la crítica sobre l’homologació de les
empreses, aclareix que, per a ser homologades, les
empreses han de reunir unes condicions tècniques
objectives que no tenen res a veure amb les indisci-
plines, i per tant l’Ajuntament de Barcelona té l’obliga-
ció d’homologar-les si reuneixen les condicions que
marca la llei.
Pel que fa a les denúncies a les empreses, entén
que han servit de molt, que la situació dels sacs de
runa en aquests moments a la ciutat és molt millor
que fa sis mesos, i que l’Ajuntament ha fet un control
exhaustiu d’aquest tema. Reitera, però, que l’objectiu
és que les empreses facin bé la seva feina i l’Ajunta-
ment no hagi d’intervenir.
El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC,
el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, la
Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el
Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU i el Sr.
Villagrasa expressa el vot contrari del PP. S’aprova.
b) Proposicions
Del Grup Municipal CIU:
2. Iniciar els tràmits oportuns per elaborar un pla de
mobilitat i un pla integral de manteniment de la mun-
tanya de Montjuïc, establint un calendari d’actua-
cions.
El Sr. Puigdollers diu que formulen aquesta propo-
sició perquè al seu Grup li preocupa la situació de la
muntanya de Montjuïc, i creuen que, amb tot el debat
que s’entreveu sobre el Castell de Montjuïc, seria in-
just per als ciutadans que hi viuen no plantejar qüesti-
ons que afecten la seva qualitat de vida.
En primer lloc es refereix a les condicions de neteja
de la muntanya de Montjuïc, tant pel que fa als resi-
dus com al seu manteniment com a jardí, així com la
millora del mobiliari urbà. En segon lloc, parla de la
seguretat, no només en relació a guàrdia urbana,
mossos d’esquadra o policia de barri, sinó també que
els ciutadans percebin que Montjuïc és una muntanya
segura, i entén que aquesta qüestió està relacionada
amb el sistema d’enllumenat públic. En aquest sentit,
fa referència al decret de la Generalitat sobre conta-
minació lumínica en el sentit que, si en compliment
d’aquest decret la sensació és que els carrers estan
poc il·luminats, vol dir que aquest decret no funciona.
Seguidament, anuncia que proposaran que, d’acord
amb la llei i amb alguna part del decret, Barcelona tin-
gui una ordenança d’enllumenat a la ciutat amb
aquests objectius: primer, la percepció de seguretat
dels ciutadans, i després la contaminació lumínica.
En tercer lloc, creuen que cal millorar la circulació i la
interconnexió de la muntanya, ja que actualment és
deficitària tant pel que fa als vehicles privats com al
transport públic, i per això cal elaborar un pla de mo-
bilitat sostenible.
A continuació, manifesta que estan cansats, però,
que es parli de la muntanya de Montjuïc sense que
s’hi faci res, com va passar, per exemple, amb el Pla
de Cims (Projecte d’ordenació global dels cims de
Montjuïc), un pla que no preveia fer a la muntanya de
Montjuïc un hotel de luxe com el de Miramar.
El Sr. Villagrasa anuncia que votaran favorable-
ment a aquesta proposició perquè creuen que Mont-
juïc té tot el potencial per ser el gran parc de Barcelo-
na, el gran centre cultural, esportiu i d’ús familiar de la
ciutat, i no ho està sent, per la qual cosa pensen que
cal intervenir amb urgència en aquesta zona de la
ciutat. Recorda que, a més, en el darrer Ple de
Sants–Montjuïc van presentar una proposta molt si-
milar que anava en el mateix sentit i que, des de prin-
cipi de mandat, han presentat diverses iniciatives re-
lacionades amb la neteja, manteniment, enllumenat
–algunes sense contestar–, i en posa alguns exem-
ples: problemes de soroll a les fonts de Montjuïc en
dies d’espectacle, de neteja al Parc de la Primavera,
etc.
Seguidament, constata que no hi ha un seguiment
de com està la muntanya i els voltants, dels proble-
mes d’accés amb el transport públic, sobretot per als
veïns de Zona Franca, i menciona la recuperació dels
antics camins rurals. Creu que la muntanya de Mont-
juïc té instal·lacions desaprofitades, com l’estadi
Serrahima, l’oblidat pavelló esportiu del carrer Lleida,
que sembla un edifici abandonat, fosc i que no convi-
da a passejar per la zona, la Fundació Mies van der
Rohe, la Fundació Miró, el Poble espanyol, etc.
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1121
Finalment, creu que el fet que la muntanya de
Montjuïc tingui un bon manteniment, comunicació i
seguretat beneficia, no només els veïns de la munta-
nya, sinó també als de Poble Sec, Font de la Guatlla,
Zona Franca, i la mala gestió de tot el conjunt fa per-
dre una gran oportunitat per a tota la ciutat.
La Sra. Mayol vol remarcar que el govern municipal
no considera acabat el projecte de la muntanya de
Montjuïc, i per tant no faran una defensa tancada de
la seva situació actual perquè, si bé s’estan fent millo-
res, hi ha un projecte de transformació més ampli que
intenta donar resposta a moltes de les qüestions que
s’han plantejat. A continuació, celebra les interven-
cions realitzades, perquè creu que hi ha molt acord
sobre la identificació dels problemes que hi ha, com-
parteix la diagnosi en gran mesura, i confia que serà
un projecte de transformació amb un gran consens
també pel que fa als objectius de futur.
Seguidament, comenta que, a més dels projectes
que s’han fet a Montjuïc, i que continuen, com el Pla
de Cims, hi ha altres projectes en marxa. D’una ban-
da, ja s’està actuant a Montjuïc mitjançant el Pla de
manteniment integral de l’espai públic 2004-2007, i
en cita alguns exemples: millores en l’enllumenat, di-
verses actuacions al parc del Mirador del Poble Sec
–que té un ampli suport de l’associació de veïns–, a
l’avinguda Montanyans, així com una actuació per-
manent i intensa en el manteniment del verd. D’altra
banda, s’està ultimant una proposta de Pla d’usos per
a la muntanya de Montjuïc, que ara mateix s’està de-
batent en el si del govern, i que creu que aviat podran
discutir amb els Grups de l’oposició. Aquest Pla inten-
ta donar resposta a dues qüestions que són un pro-
blema, l’accessibilitat i la mobilitat: ha de millorar l’en-
trada a Montjuïc connectant l’accés dels barris de
l’entorn, així com la mobilitat sostenible i pacificada
que permeti un accés en millors condicions a la mun-
tanya; també ha de millorar la seguretat, tot i que
considera que no s’ha legislar en calent ni fer grans
canvis partint d’un cas concret.
Pel que fa al sentit del vot, votaran en contra de la
proposició perquè ja estan treballant en manteniment
integral, hi ha el projecte de Pla d’usos, i no conside-
ren necessari impulsar de nou una cosa que ja estan
impulsant com a govern.
El Sr. Puigdollers considera que només cal anar a
Montjuïc i tenir sentit comú per adonar-se que el que
proposen és necessari, i per això estan propers en
els discursos, però no en els fets.
Seguidament, fa referència als canvis en el sistema
de gestió de la muntanya de Montjuïc. En un inici
gestionava l’Ajuntament però, com que no anava bé,
fa uns quatre anys es va decidir crear el Centre Ges-
tor de Montjuïc, amb el Sr. Falcón al capdavant, i con-
sidera que, tret de fer els Jardins de Laribal i d’actuar
a la Font del Gat, no va fer res més. Avui, el Centre
Gestor de Montjuïc ja no existeix, i ho gestiona B:SM.
També qüestiona a la decisió del govern municipal
relativa a Miramar, i diu que no entén que s’hagi aca-
bat adjudicant aquest espai per a fer-hi un hotel de
luxe. A més, tenen la sensació que l’únic lloc on està
actuant l’Ajuntament de Barcelona és al costat de
l’hotel de luxe, com ho mostra que ara mateix s’hagi
acabat d’aprovar la urbanització de la plaça de Carlos
Ibáñez, i es pregunta si la prioritat en aquesta gestió
són els veïns de l’entorn de Montjuïc, o bé la prioritat
és fer aquest hotel.
Pel que fa al Castell de Montjuïc, entén que és una
prioritat compartida, excepte pel Partit Popular, que
tingui un altre destí i un altre plantejament, però creu
que és insuficient, perquè tot són peces d’un puzle, i
el que necessiten els veïns de Montjuïc és un acord
sobre el puzle complert, amb compromisos de calen-
dari i de pressupost.
Un altre aspecte que qüestiona és la zona de l’ane-
lla olímpica. En aquests moments, l’Ajuntament ha
adjudicat, o està a punt de fer-ho, dues obres que, tot
i ser necessàries, els han cridat l’atenció: la reparació
de la façana de l’Estadi de Montjuïc i la reparació de
la coberta del Palau Sant Jordi. Considera curiós que
l’obra olímpica no hagi durat ni quinze anys. També
considera que s’està perdent una oportunitat amb la
plaça d’Europa, perquè no està tenint l’ús ciutadà que
semblava que tindria després de la construcció de
l’anella olímpica. A més, resulta que, per exemple, el
manteniment de la plaça d’Europa l’acaba pagant
Barcelona Promocions dels diners que treuen de l’ex-
plotació del Palau Sant Jordi, no per fer esport, sinó
per fer altres activitats.
Pel que fa al Pla d’usos, diu que, com a Grup muni-
cipal de CIU, han demanat diverses vegades conèi-
xer aquest pla, i no els l’ha mostrat. Vol remarcar que
és el govern municipal qui no té la voluntat d’explicar-
los-el, i no els tècnics que estan portant aquest tema.
Cita dos exemples més de mala gestió: la que es
va fer del Parc d’Atraccions des de Patrimoni de l’A-
juntament i com va acabar, i el telefèric de Montjuïc,
que fa un any que no funciona i sembla que al govern
municipal li és igual i ho troba normal.
Demana que es prenguin seriosament el tema del
Parc de Montjuïc, que hauria de ser el Central Park
de Nova York, o el Hyde Park de Londres: una zona
de referència de la ciutat, revaloritzada i amb qualitat
de vida.
El Sr. Villagrasa recorda que l’any 2001 l’Ajunta-
ment va crear el Centre Gestor de Montjuïc, a càrrec
de l’antic gerent de Parcs i Jardins, el Sr. Falcón, que
l’any 2004 ha seguit com a assessor i costa a l’Ajun-
tament 63.000 euros l’any. També recorda que, en
aquest mandat, les dues grans actuacions a Montjuïc
sobre les que s’ha parlat en diferents Comissions són
l’hotel Miramar i el Parc de la Neteja, una actuació
contrària a la voluntat dels veïns del Poble Sec.
Pel que fa a l’ús de la muntanya, considera que,
actualment, si un passeja un diumenge al matí per la
muntanya de Montjuïc pot comprovar que no té l’ús
familiar i convivencial que tenia fa quinze o vint anys,
la muntanya s’ha convertit en impersonal i no visita-
da. Així doncs, creu que la base del futur Pla d’usos
que defineixi com ha de ser el gran parc de Barce-
lona, Montjuïc, ha de contemplar tres objectius: l’ús
cultural, esportiu i familiar. Considera que és urgent
debatre’l i aprovar-lo perquè, sinó, la muntanya s’ani-
rà perdent.
Finalment, no dubta que el govern municipal vagi
actuant, però des del seu Grup municipal no ho per-
ceben, com tampoc ho perceben molts veïns de la
muntanya i dels barris del voltant. Creu que les actua-
cions que s’estan fent a Montjuïc són molt puntuals, i
no creuen que existeixi una visió global sobre l’ús de
la muntanya.
El Sr. Narváez, en referència al Telefèric, diu que
és cert que no funciona, però creu que el Sr. Puig-
dollers hauria de donar tota la informació, perquè la
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061122
té, i és que TMB està contractant, no només la seva
millora, sinó també la seva ampliació. Per altra ban-
da, creu que en els darrers cinc o sis anys hi ha hagut
una millora de qualitat molt important en molts espais
de la muntanya, com per exemple la transformació
del parc d’atraccions en un magnífic parc, i no com-
parteix la imatge decadent que vol transmetre el Sr.
Villagrasa, perquè creu que la qualitat que té ara
aquest espai no l’havia tingut mai abans, tal i com de-
mostren el nombre de visitants i els indicadors de
qualitat. A continuació, demana coherència al Sr.
Villagrassa quan, d’una banda, es lamenta que el
parc i la muntanya de Montjuïc no es fan servir, però
d’altra banda, es lamenta també perquè l’èxit de la
Font molesta els veïns de Font de la Guatlla.
Finalment, creu que l’oposició està aprofitant una
pregunta sobre la muntanya de Montjuïc per parlar
d’altres qüestions, com la situació dels barris del vol-
tant –Font de la Guatlla, Poble Sec, Zona Franca i La
Marina–, i diu que, si ho haguessin dit al principi, hau-
ria portat també la relació de les inversions i del Pla in-
tegral de manteniment que s’han fet a aquests barris.
La Sra. Mayol, com ja ha dit abans, considera que
la diagnosi de Montjuïc que fan des de l’oposició és
certa fins a un punt, i que comparteixen l’objectiu de
que sigui el Hyde Park o el Central Park de Barcelo-
na, però creu que, a partir d’aquí, entren en una dinà-
mica de catastrofisme que els allunya de la realitat.
Seguidament, remarca que el projecte del Parc de
Montjuïc és una prioritat tant per a la ciutat com per
als veïns de l’entorn, i creu que els interessos de la
ciutat i dels veïns no són incompatibles, però que, en
ser un projecte de ciutat, no es pot mesurar el que ha
de ser aquest parc en funció només de les necessi-
tats concretes dels veïns del costat.
A continuació, reitera que el govern municipal sí
que té un disseny del Parc de Montjuïc: ha de ser un
Hyde Park, un Central Park, una zona de cultura,
d’esports, de lleure i de natura, amb una definició
dels cims, que permeti conjuminar usos, i un Castell
de Montjuïc on hi hagi el centre d’interpretació de la
muntanya de Montjuïc, a més d’un espai de cultura
de la pau. La dimensió d’aquest Pla, però, fa que no
es pugui fer la transformació en quatre anys, ja que
s’haurien de fer totes les inversions del mandat a
Montjuïc, i això no és possible.
El govern té clar l’objectiu, i el pla de treball elabo-
rat incideix en dos àmbits: un àmbit quotidià, el seu
manteniment del dia a dia, i actuacions en la línia del
manteniment integral de l’enllumenat, de vialitat, el
Parc del Mirador, la via de les escales, la rehabilitació
integral dels Jardins de Costa i Llobera i de Mossèn
Cinto, la transformació del Parc d’Atraccions en els
Jardins Joan Brossa, que és un parc fantàstic i molt
visitat, etc. Totes aquestes actuacions no són aïlla-
des, sinó que respon a una lògica global per a la mi-
llora el parc. Per tant, creu que no es pot dir que el
govern només actua a la zona de Miramar. Pel que fa
a Miramar, creu que una cosa és estar d’acord o no
amb el que s’hi farà –i creu que ja coneixen la postura
crítica del seu Grup municipal–, i una altra és dir que
només s’actua a Miramar, perquè dir això és no co-
nèixer la realitat.
En relació al Pla d’usos, comenta que l’oposició no
el coneix, perquè s’està debatent en el si del govern
municipal, i entén que és normal que s’acabi d’ultimar
en el si del govern municipal i es posi després a de-
bat amb els grups de l’oposició, i després amb la
ciutat.
Per últim, pel que fa a la gestió, diu que hi ha hagut
canvis, i que en aquests moments s’ha optat per sub-
sumir el Centre Gestor de Montjuïc dins de B:SM. Si
bé hi poden haver hagut errors en algun plantejament
anterior, creu que en aquests moments aquest és el
millor model.
El Sr. Puigdollers entén que cal debatre les coses
amb tranquil·litat per a poder definir projectes, progra-
mes i prioritats, i que és en aquest punt on no coinci-
deixen amb el govern municipal. Pel que fa al sistema
de gestió, recorda que l’any 2001 el Sr. Clos va fer
una gran roda de premsa per anunciar la creació del
Centre Gestor de Montjuïc, i que avui ja no existeix, i
té els seus dubtes que l’hagin subsumit a B:SM tal
com afirma la Sra. Mayol.
Pel que fa a la idea d’un projecte de Montjuïc per a
la ciutat, entén que ha de ser també per a la millora
de la qualitat de vida dels veïns, i per això posava el
model de Central Park o de Hyde Park, perquè són
parcs centrals de ciutat, és a dir, perfectament ben
comunicats i amb una qualitat que Barcelona no ha
sabut donar a Montjuïc.
A continuació, en relació a Miramar, recorda a la
Sra. Mayol que, tot i no estar-hi d’acord, segueix for-
mant part d’un govern municipal que ha decidit que la
prioritat d’aquest mandat era fer l’hotel de Miramar,
un hotel de luxe, i que la prioritat no han estat els
veïns ni el conjunt de la ciutat, no ha estat fer un pla
de mobilitat sostenible, ni un pla de neteja, ni tan sols
fer el Pla d’usos.
Finalment, en relació al tema del Telefèric de
Montjuïc, confirma que coneix tota la informació, però
li continua semblant estrany que al govern municipal
no li preocupi que faci més d’un any que estigui parat,
i valora molt negativament el govern no ho hagi arre-
glat abans. A més, informa que s’ha hagut de parar
per motius de seguretat, cosa que encara li sembla
més greu, ja que, abans del tancament, devia estar
funcionant sense complir les condicions de seguretat
i, per tant, més responsabilitat per al govern muni-
cipal.
El Sr. Villagrasa, pel que fa a la qualitat de vida a la
muntanya de Montjuïc, vol recordar una altra aporta-
ció que el govern municipal volia fer-hi en aquest
mandat, com és desplaçar-hi els “bongueros” de la
Ciutadella a la muntanya de Montjuïc. Creu que, per
sort, va fracassar pels problemes d’accés que hi ha a
la muntanya, i espera que en el proper Pla d’usos es
pugui evitar.
El Sr. Narváez creu que, per molt interès que posi
l’equip de govern per fer de tot això un projecte com-
partit, serà difícil compartir res si la manera de veure
les coses que té l’oposició és la que percep de les
seves intervencions.
La Sra. Mayol, com ja ha dit abans, creu que l’ob-
jectiu que Montjuïc esdevingui un parc central com
els de Nova York o de Londres és encertat, però con-
sidera que cal tenir clares les diferències, perquè
Montjuïc és una muntanya, i perquè no està física-
ment al centre de la ciutat i, en aquest sentit, el parc
de la Ciutadella s’acostaria més a la idea de parc
central. Aquests dos aspectes fan que el Parc de
Montjuïc tingui enormes dificultats quant a mobilitat,
accessos, etc., que no tenen altres parcs centrals de
referència.
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1123
En relació a Miramar, creu que pot tenir una opinió
diferent com a Grup municipal, i que és fer demagò-
gia dir que la inversió en l’hotel Miramar és la prioritat,
perquè això ve de l’anterior mandat, i perquè les re-
formes que s’han fet a Montjuïc aquest any són molt
més importants que totes les que s’estan fent a l’en-
torn de Miramar.
Pel que fa al tema dels “bongos”, entén que tenen
una diferència de criteri molt important amb el Sr.
Villagrasa. Pensa que la solució al tema dels
“bongueros” de la Ciutadella no ha de ser “extermi-
nar-los” com a tals, perquè es tracta d’una activitat
que, si no molesta, no és dolenta en si mateixa. Per
tant, es tracta de buscar espais o zones per a què
aquestes persones puguin tocar els “bongos” sense
molestar amb el soroll als veïns. Per això, van anar a
esbrinar en quina zona de Montjuïc això era possible,
i informa que no van proposar el Mirador de l’Alcalde
perquè se sentia a la Font de la Guatlla i al costat del
Parc de la Primavera, però que, en canvi, es va trobar
un lloc on no se sentia res enlloc ni causava proble-
mes als veïns de l’entorn, que és l’entorn del Parc del
Mirador. Finalment, però, no es va poder tirar enda-
vant perquè no hi havia accés en transport públic.
Per últim, comparteix la visió del Sr. Narváez que,
després d’aquest debat, sembla complicat trobar un
acord, però creu que han de ser capaços de debatre
el Pla d’usos i de posar-se d’acord, no només pel que
fa als grans objectius, sinó a com arribar-hi.
El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, el
Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, la Sra.
Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr.
Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Vi-
llagrasa expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.
Del Grup Municipal PP:
3. 1. Que, d’acord amb el procediment correspo-
nent, es deixi sense efecte la licitació del contracte de
l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (expedient núm.
06/059) i s’insti a la Generalitat de Catalunya a assu-
mir els 974.198,57 euros d’aquesta actuació pel man-
teniment dels Jardins del Palau de Pedralbes d’acord
amb la clàusula primera del Protocol d’Intencions sig-
nat el 23 de desembre de 2004 entre la Generalitat
de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. 2. Que es
modifiqui la clàusula primera, apartat 1.3, en el sentit
de garantir l’accés dels ciutadans als jardins, un cop
realitzada la transmissió del domini.
La Sra. Balseiro exposa la proposta d’acord relati-
va a la utilització i el manteniment que del Palau de
Pedralbes i dels seus jardins. Recorda la signatura
entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de
Catalunya d’un Protocol d’intencions, el desembre de
2004, relatiu al Palau de Pedralbes i al futur Centre
Cultural del Disseny. En aquell protocol s’especifica
que el manteniment dels jardins anirien a càrrec de la
Generalitat de Catalunya, però en aquests moments
l’Institut Municipal de Parcs i Jardins ha publicat al
BOP la convocatòria d’un concurs per realitzar obres
de millora dels jardins del Palau de Pedralbes. Ente-
nen que aquestes obres són responsabilitat de la Ge-
neralitat de Catalunya i no pas de l’Ajuntament, i per
això formulen la primera part de la proposició. D’altra
banda, entenen, també, que ara mateix no està prou
garantit l’accés als jardins, i en aquest sentit formulen
la segona part de la proposició.
El Sr. Puigdollers avança que recolzaran aquesta
proposta. Manifesta que estan molt dolguts per
aquest assumpte, i que els preocupa l’incompliment
per part del Govern de la Generalitat d’aquest conve-
ni, ja que la Generalitat assumia el manteniment dels
jardins, però veuen amb sorpresa l’anunci al BOP de
la licitació de Parcs i Jardins que es menciona a la
proposició i, a més, sembla que el Govern de la Ge-
neralitat no ha pagat el trasllat dels museus que hi
havia. A continuació pregunta si l’Ajuntament de Bar-
celona ha autoritzat o té coneixement de la tala de
quaranta arbres dels jardins de Pedralbes, i si estava
o no indicat des del punt de vista tècnic.
La Sra. Mayol creu que les preocupacions que ex-
pressen es deuen a un error o a una mala informació,
i procedeix a aclarir la qüestió. En el protocol d’inten-
cions mencionat, que tots tenen, s’especificava que,
en una primera fase, la propietat del Palau de
Pedralbes continuaria en mans de l’Ajuntament, i la
Generalitat en faria ús i, en una segona fase, quan
s’hagués construït el Centre del Disseny, hi hauria un
traspàs de la propietat.
Utilitzant com a símil el contracte de lloguer, entén
que correspon al propietari, l’Ajuntament de Barcelo-
na, la responsabilitat del gran manteniment de l’es-
tructura del parc, i l’Ajuntament havia fet la diagnosi
que aquest parc havia d’estar subjecte a un pla de re-
habilitació integral, com altres deu parcs de la ciutat
que s’estan fent. Això és el que està fent en aquests
moments l’Ajuntament, com a propietari, i això és el
que avui està a licitació. Altra cosa és el manteniment
quotidià del parc que, tal com diu el conveni, corres-
pon a la Generalitat de Catalunya, i a continuació in-
forma de les quantitats que la Generalitat ha aportat a
l’Ajuntament per aquest concepte l’any 2005 i les pre-
visions per al 2006.
Pel que fa als quaranta arbres que s’han talat,
aclareix que eren arbres malalts i que, no només ho
sabien, sinó que ho ha fet Parcs i Jardins, perquè ac-
tualment la Generalitat ha contractat Parcs i Jardins
per al manteniment quotidià, amb molt bon criteri,
perquè és que està en millors condicions de fer-ho.
El Sr. Puigdollers, donat que la Sra. Mayol posa
com a símil el llogater i el propietari, pregunta què
paga de lloguer la Generalitat, i la Sra. Mayol li dema-
na que no porti les coses a l’absurd, que això és un
acord de col·laboració en què es fa una cessió gratuï-
ta de l’ús a una institució com és la Generalitat de
Catalunya, no pas a cap empresa ni a cap privat, i ho
diu amb orgull. Insisteix que, quan la Generalitat en
tingui la propietat i s’hagi de fer un manteniment inte-
gral del parc, l’haurà de fer la Generalitat, però men-
trestant no li correspon.
La Sra. Balseiro es mostra perplexa davant la inter-
venció de la Sra. Mayol, perquè la pàgina quatre del
protocol estableix que, en una primera fase, any
2005, abans de la transmissió que s’efectuarà en una
segona fase, la Generalitat de Catalunya es farà càr-
rec de la conservació i manteniment de la finca cedi-
da, edifici i jardins, i assumirà la responsabilitat que
se’n pugui derivar i, per tant, és clar que la Generali-
tat s’hauria de fer càrrec de la conservació i manteni-
ment de l’edifici i els jardins del Palau de Pedralbes,
no Parcs i Jardins.
A continuació, recorda que, quan el Sr. Maragall
era alcalde de Barcelona, ja va proposar a la Gene-
ralitat de Catalunya la venda del Palau de Pedralbes.
En aquell moment, doncs, el Sr. Maragall volia treure
profit amb la venda, i ara aquest govern municipal
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061124
està assumit una cessió gratuïta basant-se amb què
es tracta d’un intercanvi entre administracions.
Davant d’aquesta situació, es pregunta si en
aquests moments estan davant d’un abús per part de
la Generalitat de Catalunya o del Sr. Pasqual Mara-
gall, perquè l’Ajuntament està renunciant al Palau de
Pedralbes i, a més, està assumint una despesa que
correspon òbviament a la Generalitat. Si no és així,
voldria saber quina contraprestació rep l’Ajuntament
de Barcelona pel fet de fer-se càrrec d’una despesa
de gairebé un milió d’euros que correspon a una altra
administració.
A continuació, mostra un retall de premsa del 17 de
maig de l’any 2005 en què el Sr. Pasqual Maragall va
anunciar als mitjans de comunicació que el govern
pensava encarregar un projecte per “rentar la cara” al
Palau, inclosa la millora dels jardins, perquè deia que
estava molt deixat. En aquell projecte hi incorpora-
ven, òbviament, els jardins. Aquest projecte que
anuncia, no només no s’ha portat endavant, sinó que
per descoordinació o per ingenuïtat aquest govern
municipal l’executa, renunciant així a defensar els in-
teressos dels barcelonins i barcelonines.
També retreu al Sr. Clos que el mes de febrer,
mentre el BOP publicava la convocatòria d’aquest
concurs, ell es preocupava més per fer-se fotos llan-
çant-se pels tobogans de les àrees infantils que s’es-
taven inaugurant, i li recomana que, en comptes de
baixar pels tobogans per fer-se la foto, estigui atent
per defensar els interessos dels barcelonins i
barcelonines, que ara no tenen garantit l’accés en tot
moment a un espai públic com els jardins del Palau
de Pedralbes, perquè la Generalitat de Catalunya hi
acabarà posant límits.
Lamenta profundament el posicionament de l’equip
de govern, i els recomana que estiguin més infor-
mats, més coordinats i, sobretot, que reivindiquin els
drets dels barcelonins davant de l’exalcalde d’aques-
ta ciutat.
El Sr. Puigdollers lamenta que no s’aprovi entre
tots el segon apartat de la proposició que s’està dis-
cutint, relatiu a què, un cop feta la transmissió de la
titularitat, es garanteixi l’accés dels ciutadans als jar-
dins, i demana al govern municipal que s’ho repensi.
Per altra banda, troba curiós que l’Ajuntament de
Barcelona, amb el mateix govern, hagi passat de vo-
ler cobrar al Govern de la Generalitat per passar-li el
Palau de Pedralbes, a fer una cessió gratuïta i, a
més, pagar un gran manteniment. Només volia cons-
tatar aquest fet.
La Sra. Mayol aclareix que, baixant pel tobogan de
l’espai de jocs de la Ciutadella, l’alcalde va posar de
manifest, amb la seva persona, que per aquests tobo-
gans hi podia baixar una persona adulta, ja siguin
persones deficients que tenen un cos d’adult i una
edat mental de nen i que, per tant, disfruten tirant-se
pel tobogan, ja siguin pares de nens deficients o amb
disminució que poden pujar al tobogan amb les seves
criatures i baixar amb elles agafades.
Per tant, remarca que no es tractava d’una ximple-
ria de joc, sinó que va servir per demostrar que el to-
bogan resistia això, i retreu a la Sra. Balseiro que, en
comptes de donar la seva aprovació al que va fer l’al-
calde, ho utilitzi com a campanya electoral.
A continuació, considera que la Sra. Balseiro fa
una comprensió interessada del text del conveni quan
afirma que és a canvi de res, perquè el que aquest
conveni diu és que la cessió d’ús del Palau de
Pedralbes és gratuïta, però que, a canvi, la Gene-
ralitat construirà el Centre Cultural del Disseny a la
Plaça de les Glòries i, per tant, és un acord inter-
institucional beneficiós per a les dues parts.
Pel que fa al manteniment del parc, insisteix que,
fins que no es produeixi la transmissió patrimonial en
una segona fase, la Generalitat es farà càrrec del
manteniment quotidià, del dia a dia (neteja, jardineria,
etc.), i això és el que està fent i, amb molt bon criteri,
ha encarregat a Parcs i Jardins. Per tant, mentre no
cedeixi la propietat, la inversió per a la millora de l’es-
tructura del parc l’ha de fer l’Ajuntament de Barcelo-
na, perquè aquests jardins els utilitzen els ciutadans i
ciutadanes de Barcelona, i l’Ajuntament ha de garan-
tir que estan en perfectes condicions. Creu que les
coses estan clares i que la Generalitat està pagant el
que li toca.
Pel que fa a que l’accés públic als jardins quedi ga-
rantit, remarca que això es despèn de la pàgina sis
del conveni, que diu que, fins i tot després de la trans-
missió del domini en la segona fase, és intenció de la
Generalitat de Catalunya poder continuar oferint a la
ciutat l’accés als jardins.
Finalment, vol deixar clar que no parlarà per retalls
de premsa, i que si el Sr. Maragall va fer una afirma-
ció, no li vol discutir a través de mitjans de comunica-
ció, sinó en base al conveni signat entre les dues ins-
titucions i en base als acords posteriors.
La Sra. Balseiro diu que no pot admetre que la Sra.
Mayol posi en dubte la seva sensibilitat social, i pun-
tualitza que ella feia referència a que el Sr. Clos, de la
mateixa manera que feia unes fotos, es podria haver
assegurat dels interessos dels barcelonins i barcelo-
nines respecte a com s’utilitzen els ingressos que
surten dels impostos i taxes que paguen.
Considera que no ha fet cap lectura interessada
d’aquest protocol, i que en canvi sí que l’ha feta la
Sra. Mayol. Reitera que el manteniment correspon a
la Generalitat i que, d’acord amb les xifres proporcio-
nades per la Sra. Mayol, la Generalitat té pressupos-
tada només una tercera part de la despesa total, des-
pesa que inclou el concurs convocat de gairebé un
milió d’euros, i considera que la Sra. Mayol, en ex-
cloure’l, fa demagògia. Creu que són fets, i no lectura
interessada, que els barcelonins no tenen garantit
l’accés als jardins de Pedralbes i que, a més, n’han
de pagar el manteniment amb els impostos i taxes
que paguen a l’Ajuntament.
Finalment, creu que hi ha descoordinació en el si
del govern municipal i abús per part de la Generalitat
de Catalunya, i torna a mencionar el retall de premsa
amb les declaracions del Sr. Maragall.
La Sra. Mayol creu que el que diu la Sra. Balseiro
és un error i que s’equivoca, ja sigui perquè no l’ha
entès o perquè s’ha explicat malament. Per aclarir-
ho, torna a exposar la diferència entre manteniment
quotidià i gran manteniment o inversió. Comenta que
en els comptes de Parcs i Jardins hi ha un pressu-
post de manteniment del dia a dia per a tots els
parcs, una despesa corrent corresponent als capítols
1 i 2 del pressupost, i que durant aquest mandat hi ha
onze parcs que tenen un pressupost extraordinari de
rehabilitació integral de l’espai públic, inclòs al capítol
d’inversions, i que, per tant, es tracta de dues econo-
mies separades. Reitera que el que la Generalitat ha
pagat l’any 2005 en el cas de Pedralbes és el mante-
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1125
niment quotidià, dels capítols 1 i 2, i que els 900.000
euros del contracte correspon a les inversions del
manteniment integral. Per tant, no és cert que la Ge-
neralitat pagui un terç del que li correspon, perquè no
li correspon pagar les obres de reforma.
Davant la insistència de la Sra. Balseiro pel que fa
a les declaracions del Sr. Maragall a la premsa, la
Sra. Mayol reitera que no discuteix a partir d’una notí-
cia de diari, sinó a partir d’un conveni signat.
El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, el
Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, la Sra.
Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr.
Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Vi-
llagrasa expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.
c) Mocions
V) Part de control
a) Precs
Del Grup Municipal CIU:
4. Quines accions ha dut a terme el govern munici-
pal per tal d’exigir les responsabilitats a Fomento de
Construcciones y Contratas, SA com a conseqüència
dels enfonsaments del Turó de la Peira el 7 de gener
de 2005? En quina data s’han reclamat aquestes res-
ponsabilitats? Per quin import? Quina ha estat la res-
posta del reclamat?
El Sr. Puigdollers diu que va presentar aquest prec
per a resposta escrita el dia 5 de gener, i que el porta
a aquesta Comissió per a resposta oral perquè no
han aconseguit la resposta escrita, cosa que lamenta.
Seguidament, formula la pregunta, i afegeix que, en
cas que el reclamat hagués respost afirmativament, si
s’ha cobrat, i quina quantitat.
El Sr. Narváez diu que va contestar aquesta pre-
gunta el dia 28 de febrer i que, per tant, el Sr.
Puigdollers l’hauria de tenir. Com que sembla que no
li ha arribat, considera que el més important és esbri-
nar què ha passat per tal de resoldre els problemes
de comunicació, de circuit o d’altre tipus que hi pugui
haver.
Pel que fa la resposta del prec, informa que el 7
de desembre passat es va obrir expedient contradic-
tori contra l’empresa adjudicatària per a exigir res-
ponsabilitat patrimonial ja que, segons l’informe jurí-
dic de què disposa l’Ajuntament, correspon a
aquesta empresa assumir la responsabilitat de pa-
gar les conseqüències produïdes per aquesta si-
tuació. Informa, també, que la primera fase és la
notificació a totes les persones que puguin estar
afectades per l’obertura d’aquest expedient, perquè
comportarà, de forma immediata la presentació
d’una demanda judicial. Per altra banda, l’Ajunta-
ment té un termini obert perquè puguin aportar totes
les factures que pensin que s’han de reclamar, en
funció de l’expedient de reclamació que obrirà
l’Ajuntament de Barcelona un cop tancat aquest pe-
ríode inicial. En aquests moments, per tant, s’estan
rebent totes les valoracions de danys per part de to-
tes les parts que es poden sentir perjudicades, i els
serveis jurídics ja tenen l’ordre que, en el moment
que ho tinguin, ja poden fer la reclamació.
El Sr. Puigdollers entén, doncs, que abans d’iniciar
el procés jurídic s’anirà a reclamar al presumpte res-
ponsable, l’adjudicatari, si està disposat a acceptar-
ho, i demana si això s’ha fet.
El Sr. Narváez respon que, fins que no tinguin la
quantitat definitiva, no ho poden reclamar, i que ho
faran així que la tinguin.
El Sr. Puigdollers demana quan preveuen que tin-
dran aquesta quantitat definitiva, i el Sr. Narváez creu
que en un mes aproximadament.
El Sr. Conde puntualitza que estan en la fase
d’acusar recepció de les notificacions, i creu que és
difícil posar un termini perquè, malgrat que estan en
la fase final, i en principi en uns quinze dies hauria
d’estar enllestit, es podria donar el cas de no poder
localitzar alguna persona, cosa que ho retardaria, ja
que no es pot continuar el procés fins que tothom que
estigui afectat hagi estat notificat de l’obertura del
procés.
Es dóna per tractat.
b) Preguntes
Del Grup Municipal CIU:
5. Quin percentatge de vehicles de la flota d’auto-
busos i camions que presten serveis públics funcio-
nen amb gas natural?
El Sr. Puigdollers formula la seva pregunta, i puntu-
alitza que es refereix als autobusos i camions que
presten serveis públics a la ciutat de Barcelona i, per
tant, es refereix a TMB, al mateix Ajuntament, a les
seves empreses públiques o d’altres entitats locals i
de concessionaris municipals.
El Sr. Narváez dóna les xifres següents: pel que fa
als vehicles de serveis d’obres i infraestructures, te-
nen 79 vehicles en total, 33 dels quals funcionen amb
gas natural. Dels 684 vehicles de neteja, 102 funcio-
nen amb gas o bé són elèctrics. De la flota de TMB,
que a final d’any tindrà uns 1.000 autobusos, 250 fun-
cionaran amb gas natural. Manifesta que tant els ser-
veis municipals com TMB tenen vocació d’anar do-
nant passes endavant pel que fa a la sostenibilitat, i
considera que s’està donant un bon exemple.
El Sr. Puigdollers aclareix que amb aquesta pre-
gunta es posa de manifest que, quan el govern muni-
cipal presenta obres de govern, els perd la propagan-
da. Recorda que, quan es van presentar els nous
vehicles per fer el manteniment del clavegueram, van
presentar l’Ajuntament com a pioner, i considera que,
amb les xifres que els acaben de donar, es veu clar
que Barcelona està molt enrere comparat amb ciutats
com Los Angeles –que l’any 2004 tenia 250 camions
de recollida d’escombraries i 1.680 autobusos de gas
natural– o amb altres ciutats europees com Viena.
El Sr. Narváez diu que les declaracions que menci-
ona es van fer en la presentació del tema del clave-
gueram, i llavors no parlava d’autobusos, sinó només
del clavegueram. Dels 13 vehicles de clavegueram, 9
són de gas, o sigui, la immensa majoria. Per tant, en-
tén que el Sr. Puigdollers aprofita aquesta pregunta
per introduir temes que no tenen res a veure amb la
seva afirmació en aquell moment, i reitera que la con-
tracta de clavegueram millora molt el tema de
sostenibilitat en els seus vehicles.
Es dóna per tractada.
Del Grup Municipal PP:
6. L’Ajuntament de Barcelona considera necessari,
conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, pro-
moure el debat sobre la necessitat de la utilització de
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061126
l’energia nuclear i, en el seu cas, quines actuacions
durà a terme?
El Sr. Villagrasa creu que cal obrir nous debats so-
bre l’energia, i que el debat concret sobre l’energia
nuclear es pot obrir de forma lliure, sense prejudicis, i
tenint en compte que la combinació amb la resta de
fonts energètiques pot garantir el subministrament
energètic futur, reduir la dependència de l’energia ex-
terior, reduir les emissions contaminants a l’atmosfera
i preus més competitius per a la nostra economia. Te-
nint en compte aquests aspectes, formula la seva
pregunta.
La Sra. Mayol considera que aquest debat ja s’està
fent a la ciutat de Barcelona així com al conjunt de
Catalunya, hi participen diferents institucions, els mit-
jans de comunicació se n’han fet ressò, i creu no és
necessari que l’Ajuntament de Barcelona el promo-
gui. En tot cas, fa algunes consideracions.
D’una banda, comenta que, quan es va fer el pro-
cés d’aprovació del Pla d’energia del Govern de la
Generalitat, es va sotmetre a debat públic i es va veu-
re que l’origen de l’energia consumida a Catalunya
era una qüestió que generava interès i polèmica. En
aquest sentit, recorda que Catalunya està fortament
nuclearitzada, acull tres de les nou centrals nuclears
que hi ha a l’estat espanyol, la producció elèctrica nu-
clear a Catalunya és el 60% de la producció elèctrica
total –davant del 24% de la resta de l’estat– i el 41%
de l’energia nuclear generada a Espanya correspon a
Catalunya.
D’altra banda, considera que els ajuntaments tenen
molt a dir en la seva tasca quotidiana pel que fa a la
gestió de la demanda energètica, però que tenen
molt menys a dir en la gestió de l’oferta energètica i,
per tant, els esforços com a Ajuntament de Barcelona
els dediquen fonamentalment a la gestió de la de-
manda, a disminuir-la.
Un altre aspecte a destacar és que a l’Agència
d’Energia no hi ha una demanda ciutadana específica
per fer un debat sobre l’energia nuclear, sinó que la
gent demana informació, per ordre decreixent, sobre
energia solar-tèrmica, energia solar-fotovoltàica, es-
talvi energètic, construcció sostenible i canvi climàtic.
Informa que el butlletí de l’Agència, en l’edició de se-
tembre-octubre de 2005, va realitzar un reportatge in-
formatiu sobre l’energia nuclear que recull les dife-
rents opinions que hi ha avui sobre la taula, i que la
pàgina web de l’Agència també recull informació es-
pecífica sobre això.
Seguidament, fa unes consideracions més de caire
polític. Al seu parer, l’energia nuclear és una font de
producció elèctrica ineficient, contaminant i molt cara,
i només cobreix un 7% de la demanda energètica i un
17% de l’electricitat general. Per tant, considera que
és una mala alternativa als combustibles fòssils. Re-
corda, a més, que aviat farà vint anys de Txernòbil,
un accident, les conseqüències del qual trigaran al-
menys tres-cents anys en esborrar-se. Per totes
aquestes raons, no considera oportú reobrir cap de-
bat de potenciació de l’energia nuclear, més aviat li
interessa parlar d’un calendari de tancament de les
nuclears i del procés de substitució previst, sabent
que això pot trigar vint o vint-i-cinc anys, amb el gas
com a energia de transició, etc.
El Sr. Villagrasa creu que el tema de Txernòbil no
ve al cas, perquè és una desgràcia relacionada amb
la manca d’inversió en aquells moments en els rè-
gims comunistes. Dit això, considera que és lògic que
una persona vagi a l’Ajuntament a demanar informa-
ció per instal·lar una placa solar a casa seva, no a
demanar informació sobre energia nuclear.
Per això, considera que aquest és un debat d’insti-
tucions com la Cambra de Comerç, les administra-
cions i els representants polítics, o fins i tot la Unió
Europea, i recorda que el Sr. Montilla va dir fa poc
que calia reobrir aquest debat.
A continuació, diu que és cert que el consum
d’energia elèctrica s’està accelerant, i que dependre
exteriorment de fonts d’energia, tenint en compte que
molts dels països productors tenen mancances de-
mocràtiques, influeix negativament en els preus. In-
forma que, per exemple, la Unió Europea té una de-
pendència del 50%, Espanya del 80%, i Catalunya
del 70%.
Considera que l’alternança de l’energia nuclear
amb altres tipus d’energia proporcionaria mitjans
menys contaminants i més sostenibles, i reconeix que
cal apostar per les energies renovables, però entén
que estem en un període molt inicial, i que el desen-
volupament tecnològic per assolir una eficiència real
en aquest terreny costa i serà a mitjà o llarg termini.
Creu que cal invertir en aquests temes, però alhora
defensa l’obertura del debat sobre energia nuclear,
perquè ens pot portar a una generació elèctrica amb
menys emissions, més econòmica, més fiable i efi-
cient.
Pel que fa a la presència de centrals nuclears a
Espanya, diu que les nou que hi ha estan ben contro-
lades, i que altres països en tenen més: 25 a Japó,
22 al Regne Unit, 56 a França, 19 a Alemanya, i mal-
grat que hi ha una proposta de tancar aquestes últi-
mes, es va fer gairebé en període electoral, i amb el
canvi de govern no se sap què passarà.
La Sra. Mayol creu que cal distingir dos aspectes
diferents. D’una banda, considera que l’existència del
debat en si no és negatiu i no li sembla malament.
D’altra banda, però, creu que és important que el de-
bat el faci qui li correspongui més. Per tant, li sembla
molt bé que el Sr. Montilla decideixi, des de la seva
responsabilitat, obrir un debat entre les forces políti-
ques per arribar a acords sobre el desenvolupament
energètic, on consideri oportú incorporar el tema nu-
clear. En aquest sentit, cada força política aportarà el
seu posicionament en aquest context, i ella ha ex-
pressat el posicionament de la seva força política.
Així doncs, la resposta que ha donat feia referència
a que l’Ajuntament de Barcelona no ha de promoure
aquest debat, perquè les seves responsabilitats estan
en la intervenció sobre la gestió de la demanda i no té
capacitat de decidir que hi hagi o no nuclears. Per
tant, com a Ajuntament, no estan tancats al debat i
recorda que l’Agència de l’Energia se n’ha fet ressò,
però no és una prioritat per a l’Ajuntament organitzar-
lo, no ja per la seva opinió sobre les nuclears, sinó
per la funció de l’Ajuntament.
En relació a Alemanya, dir que quan el Sr.
Schröder governava amb l’aliança amb Els Verds van
fer un pla de tancament de les nuclears amb el des-
envolupament de les energies renovables que, evi-
dentment, el nou govern té tota la legitimitat per tor-
nar enrere.
Es dóna per tractada.
7. Quin ha estat el nombre de cendrers instal·lats a
la via pública des de l’entrada en vigor de la Llei
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1127
28/2005, de 26 de desembre, el seu cost, les previsi-
ons de noves instal·lacions i quines actuacions de
sensibilització i, en el seu cas, sancionadores i refor-
ços del servei s’han dut a terme per evitar el llança-
ment de les burilles dels cigarrets davant dels centres
de treball?
El Sr. Villagrasa formula la seva pregunta.
El Sr. Narváez respon que s’han col·locat cinc-
centes unitats de cendrers en els punts que conside-
ren de més interès de la ciutat, i el cost ha estat de
20.000 euros, sense contar el cost de manteniment.
No tenen intenció d’instal·lar més cendrers, i no han
donat cap prioritat a la guàrdia urbana perquè sancio-
ni als ciutadans que llencin una burilla al terra.
El Sr. Villagrasa creu que cinc-cents cendrers són
pocs per a tota la ciutat, i tot i que cal demanar la
col·laboració i la consciència dels ciutadans fuma-
dors, també entén que cal donar-los facilitats quan
surten a fumar a la via pública. Seguidament pregun-
ta quins han estat els criteris de col·locació. En
aquest sentit, creuen que hagués estat adequat po-
sar-ne a les portes d’edificis públics, en parades d’au-
tobús o a les entrades de les boques de metro, així
com en papereres properes als centres de treball. En
aquest darrer cas, si bé és cert que això és una res-
ponsabilitat de cada empresa, creuen que, com a ad-
ministració, ho poden facilitar.
Per altra banda, comenta que li ha arribat la infor-
mació sobre el repartiment de cendrers de butxaca,
tot i que no en té la xifra exacta, i pregunta com s’ha
difós, quines han estat les condicions de repartiment,
si hi ha prevista una campanya de conscienciació
perquè les persones no tirin les burilles a terra, o per-
què les empreses col·loquin cendrers a la porta, i si hi
ha previsió d’instal·lar cendrers a les entrades i sorti-
des d’actes públics, sobretot en els organitzats per
l’administració. També comenta que han trobat a fal-
tar ajudes als petits comerços i establiments que han
hagut de fer reformes per a poder aplicar la llei.
El Sr. Narváez destaca que Barcelona és de les
ciutats que més ha fet en aquest tema. Pel que fa als
criteris de col·locació dels cendrers, diu que no és
col·locar-los al costat dels llocs de treball de la gent,
sinó a les cruïlles o carrers on hi passa més gent de
la ciutat, per exemple al Portal de l’Àngel, a la plaça
de Catalunya, a l’avinguda Diagonal, al passeig de
Gràcia, a la Gran Via, etc. Creu que la responsabilitat
de l’Ajuntament és envers els ciutadans que transiten
pel carrer, i la de les empreses i comerços és envers
els seus treballadors que fumen a la porta de l’empre-
sa o establiment. Pel que fa a la campanya de distri-
bució de cendrers de butxaca, aclareix que se n’han
repartit 250.000 i que es van distribuir als estancs de
la ciutat, i li consta que va ser una campanya molt
ben rebuda per les persones que compraven tabac.
En relació a la col·locació de cendrers en parades de
metro i autobús, respon que alguns cendrers estan
col·locats en papereres situades al costat de parades
d’autobús.
Finalment, no descarta que es torni a fer algun ti-
pus de campanya d’aquest tipus en el futur, però avui
no hi ha res tancat sobre aquest tema.
Es dóna per tractada.
c) Declaracions de Grup
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-
dència aixeca la sessió a les vint hores i quaranta-
cinc minuts.
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social
Acta de la sessió celebrada el dia 14 de març de
2006 i aprovada el dia 4 d’abril de 2006
A la sala President Lluís Companys de la casa de
la ciutat, el 14 de març de 2006, s’hi reuneix la Co-
missió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la
presidència de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard
Josep Gomà i Carmona, Marina Subirats i Martori,
Pere Alcober i Solanas, Immaculada Moraleda i Pé-
rez, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Can-
tons, Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i
Llevadot, Teresa M. Fandos i Payà, Ángeles Esteller
i Ruedas, i M. Caridad Mejías i Sánchez, assistits per
la tècnica d’Administració General, Sra. Tecla Fort i
Riera, la qual actua per delegació expressa del secre-
tari general i certifica.
Excusen la seva absència la Ima. Sra. Núria Carre-
ra i Comes i els Ims. Srs. Ignasi Fina i Sanglas, i
Xavier Basso i Roviralta.
S’obre la sessió a les deu hores.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-
ganització municipal, es comuniquen les resolucions
següents:
1. Sector de Serveis Personals
De la gerent municipal, de data 20 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte de gestió del servei
d’acolliment residencial nocturn Almogàvers per a
persones sense sostre, per als exercicis 2006-2007, i
per un import d’1.064.718,07 euros.
2. Sector de Serveis Personals
De la gerent municipal, de data 20 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061128
curs, per adjudicar el contracte de gestió del servei
d’acolliment residencial nocturn de baixa exigència
Zona Franca i del servei de trasllat nocturn de perso-
nes sense sostre localitzades al carrer al servei resi-
dencial nocturn Zona Franca, per als exercicis 2006-
2007, i per un import d’1.828.410,63 euros.
3. Sector de Serveis Personals
De la gerent municipal, de data 20 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte de gestió del servei
d’acolliment diürn de baixa exigència Zona Franca
per a persones sense sostre, d’atenció social i de
trasllat amb unitat mòbil de persones sense sostre,
per als exercicis 2006-2007, i per un import
d’1.138.034,91 euros.
4. Sector de Serveis Personals
De la gerent municipal, de data 22 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte administratiu especial
de gestió de les sales d’estudi nocturnes i perma-
nents localitzades a la biblioteca Vila de Gràcia, la bi-
blioteca Mercè Rodoreda, la biblioteca Ignasi Igle-
sias-Can Fabra i la biblioteca Vapor Vell, per als
exercicis 2006-2007, i per un import de 143.423,14
euros.
5. Sector de Serveis Personals
De l’alcalde, de data 27 de desembre de 2005, que
aprova el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament
de Barcelona i la societat Adigsa, Administració, Pro-
moció i Gestió, SA per a la creació d’un banc d’habi-
tatges per al programa d’habitatges per a la inclusió
social, amb la finalitat d’oferir un habitatge temporal i
compartit a persones o unitats familiars en situació
d’exclusió social o de violència de gènere, excepte en
el cas de famílies nuclears.
b) Mesures de govern
c) Informes
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
1. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelo-
na a la Asociación América-Europa de Regiones y
Ciudades (AERYC), per tal d’impulsar la governança
territorial i democràtica, la gestió de les interdepen-
dències entre actors, i l’enfortiment de la participació i
la responsabilització ciutadana en l’elaboració de les
polítiques públiques. Designar l’Im. Sr. Ricard Gomà i
Carmona, regidor ponent de Benestar Social, com a
representant polític d’aquest Ajuntament als òrgans
de govern de l’esmentada associació i facultar-lo
perquè designi els representants tècnics que proce-
deixin.
El Sr. Gomà explica que es proposa l’adhesió a
aquesta xarxa formada principalment per ajunta-
ments i governs regionals de països d’Amèrica Llati-
na i d’Europa, que es finança mitjançant un programa
de cooperació de la Unió Europea per intercanviar
bones pràctiques entre ajuntaments, pel que fa a la
dimensió més participativa de les polítiques socials
en el sentit ampli de la paraula. Diu que l’Ajuntament
ja ha participat en un parell de trobades de la xarxa i
l’adhesió donarà dret a participar i a aprofitar-se de
l’aprenentatge mutu sense representar cap cost eco-
nòmic.
El Sr. Ciurana avança la reserva de vot del seu
Grup perquè creuen que aquest assumpte correspon
a la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació
Territorial, ja que tot i la insistència que el Sr. Gomà
fa del vessant social de l’anàlisi dels objectius i finali-
tats de la xarxa, no es desprèn una vinculació explíci-
ta amb assumptes socials, sinó més aviat amb as-
sumptes acadèmics. Demanen que la proposta es
retiri i es passi a la Comissió de Presidència, Hisenda
i Coordinació Territorial o que s’expliqui quina trans-
cendència té des de el punt de vista de les polítiques
socials. Li sobta que, sent una organització que té la
seu a Barcelona, els seus estatuts no estiguin redac-
tats en català.
El Sr. Gomà respon que les polítiques d’atenció a
les persones tenen una forta dimensió de relació amb
implicació del teixit social i d’entitats. Recorda que la
línia estratègica 5 del Pla municipal per a la inclusió
social conté una part explícita que s’anomena la di-
mensió relacional de les polítiques socials, que té a
veure amb la signatura de l’acord ciutadà per una
Barcelona inclusiva, amb el desenvolupament de
plans d’acció comunitària en els barris i amb el fo-
ment dels Consells de participació social, on, en tots,
l’Ajuntament té un bagatge i una tradició molt impor-
tant. Creu que l’adhesió a la xarxa és un pas més per
aportar l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona
que, certament, no ha d’estar exclusivament tancada
a les polítiques socials i, per a la resta d’àmbits muni-
cipals, tenen també la possibilitat d’aportar altres ex-
periències on hi hagi mecanismes de participació so-
cial.
La Sra. Esteller avança la reserva de vot del seu
Grup.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de
CIU i PP.
2. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat al senyor
Joan Manuel Serrat per la seva aportació artística i
cívica i pel prestigi assolit com a músic i ciutadà a ni-
vell internacional. Per la seva amplíssima producció
creativa d’una reconeguda qualitat poètica. Per la
seva feina de recuperació i de divulgació d’un ampli
ventall de poetes i per la seva capacitat de fer de la
seva música una eina de diàleg entre les cultures i
els països del món.
El Sr. Mascarell proposa tractar conjuntament els
punts 2 al 5 de l’ordre del dia. Posa de relleu que
aquests guardons s’atorguen, en nom de tots els
Grups, a unes persones molt vinculades al món de la
creació, que tenen també un notable compromís amb
la política democràtica i amb la cultura cívica.
El Sr. Ciurana manifesta que el seu Grup se suma
amb entusiasme a les quatre medalles que avui es
proposa atorgar, tres a persones dedicades al món
de la música i de la cançó en català i, una, a una per-
sona a qui Catalunya deu tant com al Sr. Josep Be-
net. Diu que a tots ells per la seva trajectòria professi-
onal, però sobretot per la seva trajectòria cívica i
patriòtica, mereixen amb escreix la Medalla d’Or de la
Ciutat. Recorda que el Sr. Benet, el 1947, en plena
dictadura, va fer el primer acte de resistència en po-
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1129
sar una bandera catalana penjada a Montserrat en
motiu de l’entronització de la Mare de Déu i creu que
aquestes actituds de dignitat nacional tan exemplars
són dignes de reconeixement.
La Sra. Esteller reconeix els mèrits dels guardonats
i es congratula per la concessió de les medalles.
Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups.
3. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat a la senyora
Maria del Mar Bonet, per la seva aportació cultural i
cívica al món de la cançó. Per la seva voluntat de
descobrir, divulgar i potenciar les arrels comunes de
les músiques de la Mediterrània. Per l’encert incon-
testable assolit en el conreu de la veu pròpia, recone-
guda internacionalment de manera unànime, com
una de les més brillants del sud d’Europa.
Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups.
4. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat al senyor
Ramon Pelegero Sanchís, “Raimon”, per la seva tra-
jectòria artística i cívica. Per l’amplitud, la diversitat i
l’originalitat de les seves creacions, convertides so-
vint en un clam per la dignitat col·lectiva, així com per
la dedicació tenaç a divulgar arreu del món l’obra dels
grans clàssics de la poesia catalana.
Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups.
5. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat al senyor
Josep Benet i Morell, per la seva lluita incansable a
favor de la democràcia i de les llibertats de les perso-
nes i de les comunitats, una lluita que ha desenvolu-
pat tant des de la primera fila del compromís polític,
en la clandestinitat durant la dictadura franquista, i ja
en l’era democràtica com a parlamentari i com a se-
nador, com des de la historiografia, on ha tingut un
paper vital en la recuperació de la història catalana
del segle XX, donant llum a esdeveniments i perso-
natges que van treballar i van donar la vida per les lli-
bertats del nostre país, amb una precisió erudita i
divulgativa alhora, on la veritat dels fets es converteix
en única protagonista, corroborant així la seva trajec-
tòria de treballador per la pau i la llibertat.
Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups.
IV) Part decisòria
a) Propostes d’acord
b) Proposicions
Del Grup Municipal CIU:
6. Instar l’Institut Barcelona Esports per tal que tro-
bi una solució urgent per assegurar la continuïtat de
la pràctica del salt de trampolí durant tot l’any a la ciu-
tat de Barcelona.
La Sra. Fandos formula la proposició. Explica que,
l’any 2002, en tancar les Piscines Folch i Torres es va
deixar la Ciutat sense un equipament públic municipal
on practicar el salt de trampolí durant tot l’any. Diu
que durant l’estiu aquesta modalitat olímpica es pot
practicar a la piscina de Montjuïc, però l’equip de
competició necessita entrenar durant tot l’any, i de
manera provisional va passar a entrenar al Club Na-
tació Barcelona, entitat privada que tenia l’única pisci-
na on es podia practicar el salt de trampolí fins al 31
de gener passat, data en què per diversos motius el
Club va decidir remodelar la piscina. Recorda que
aquesta Comissió, el 16 de juliol de 2002, va adjudi-
car el contracte de les piscines Bernat Picornell i
Montjuïc a la societat Aigua, Esports i Salut, SL, i en
el plec de clàusules es feia constar com a obligació
de l’adjudicatari la instal·lació d’una torre de salts i
una coberta a la piscina exterior, que en permetés
l’ús durant l’hivern i que es pogués desmuntar durant
l’estiu i fixava el termini per la posada en marxa
d’aquestes instal·lacions abans de l’1 de gener de
2006. Les persones que es dediquen al salt han estat
durant aquests anys a precari entrenant a la piscina
que va posar a la seva disposició el Club Natació Bar-
celona, fet que cal agrair, esperant que l’1 de gener
se solucionaria. La realitat és que les obres no s’han
fet i els practicants de salt ara es troben entrenant a
l’INEF, sense piscina, i han d’anar un cop al mes a
piscines de fora de Catalunya. La situació li sembla
trista perquè a Barcelona s’han celebrat els campio-
nats mundials de natació i diu que la plataforma crea-
da per demanar que continuï la pràctica dels salts vol
que s’instal·li, immediatament, un trampolí de salts en
alguna de les piscines cobertes que tingui prou fon-
dària i que es compleixi el compromís de les Piscines
Bernat Picornell. Entén que és l’Institut Barcelona Es-
ports el que ha de trobar la solució més adient i de-
mana al regidor d’Esports que doni resposta imme-
diata a aquesta petició.
El Sr. Alcober avança que rebutjarà la proposició.
Explica que va ser ell qui divendres passat va establir
el contacte, i no el Sr. Ildefons Prat, amb qui s’està
buscant una solució. Diu que Barcelona tindrà una
piscina coberta on es podrà practicar el salt de tram-
polí, però que es va arribar a un acord amb l’adjudica-
tari i es va considerar prioritària, dins les inversions
previstes en el mateix plec de clàusules, la dels ves-
tuaris de la instal·lació que té més de 8.000 abonats
intentant també que la cobertura de la piscina exterior
tingui el mínim retard possible. Pel que fa a les soluci-
ons immediates, puntualitza que a Catalunya no hi ha
cap piscina coberta de tres metres de profunditat que
es pugui adequar per a practicar el salt i que a cap
club de Barcelona es practica el salt amb trampolí, és
la mateixa Federació, a través de les seves seccions,
qui ho fa possible i, per tant, no és responsabilitat de
la Ciutat que a Catalunya no hi hagi una instal·lació
apropiada per fer aquest esport, que només té 40
practicants, tot i que es fa el possible per donar-hi
una solució. Insisteix que l’Ajuntament està en predis-
posició de complir, amb un cert retard, el compromís
de cobrir la piscina exterior i adequar-la per a la prac-
tica del salt.
La Sra. Fandos considera satisfactori que diven-
dres passat el regidor es posés en contacte amb
aquestes persones, però creu que és responsabilitat
del regidor saber quina és la situació a la Ciutat sen-
se necessitat que els afectats –pares i mares dels
nens i nenes que practiquen el salt– es posin en con-
tacte amb l’Ajuntament. Insisteix en la seva preo-
cupació perquè aquesta Comissió va adjudicar un
contracte i correspon a l’equip de govern la responsa-
bilitat de fer-ne el seguiment, i no és suficient dir que
s’han prioritzat altres obres perquè s’havia de fer tot.
És bo prioritzar els assumptes d’esport més relacio-
nats amb la salut i el lleure, però puntualitza que la
competició també és molt important i considera que
aquest problema s’hauria d’haver solucionat amb la
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061130
celebració dels Campionats Mundials de Natació. Té
la sensació que per part de la Regidoria no hi ha ha-
gut un interès suficient a fer el seguiment d’aquesta
qüestió i demana que, després de l’estiu, el problema
estigui resolt perquè, en cas contrari, Catalunya no
tindrà practicants de salt de trampolí.
La Sra. Esteller avança el suport del seu Grup a la
proposició i pensa que, per part de l’Ajuntament, cal
fer totes les gestions necessàries per garantir la pràc-
tica d’aquest esport.
El Sr. Alcober puntualitza que la Federació Catala-
na és qui aglutina l’exercici d’aquest esport i que, au-
tomàticament, correspon a la Generalitat de Catalu-
nya donar solució al problema, tot i que la ciutat de
Barcelona ha donat històricament resposta a la situa-
ció, i que la preocupació de la Regidoria i de l’Ajun-
tament queda palesa en les clàusules del contracte
adjudicat.
El Sr. Alcober expressa el vot contrari del PSC, la
Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.
Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra.
Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra.
Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.
Del Grup Municipal PP:
7. Atès el tancament del canòdrom de Meridiana:
1. Negociar un acord amb els seus propietaris per
destinar-ho a equipament esportiu, i realitzar les ges-
tions necessàries per modificar el planejament cor-
responent i redactar un Pla especial de concreció
d’usos. 2. Realitzar una campanya específica per
promocionar l’adopció dels llebrers.
La Sra. Esteller formula la proposició perquè pensa
que l’espai es podria convertir en un equipament es-
portiu del barri –una pista d’atletisme. Saben que el
Canòdrom és de titularitat privada i que per part de
l’Ajuntament caldria fer un seguit de gestions per po-
der-lo destinar a aquesta finalitat. També els preocu-
pa el destí dels llebrers i demana que s’iniciï una
campanya específica per a l’adopció d’aquests ani-
mals.
El Sr. Alcober respon que no estaria d’acord que
l’equipament fos una pista d’atletisme perquè, en
aquest moment, ja s’adeqüen altres pistes. Explica
que aquest és un solar privat, qualificat d’equipament,
ubicat a Sant Andreu i, per tant, serà el Districte, te-
nint en compte aquesta possibilitat i segons quines si-
guin les intencions del propietari, qui decidirà la priori-
tat d’un equipament esportiu o d’un equipament
d’altre tipus. Quant als llebrers, recorda que aquests
animals tenen propietari, no són gossos abandonats,
i no cal pressuposar que els propietaris no compliran
amb les seves obligacions.
La Sra. Esteller diu que, evidentment, és una pro-
pietat privada, però recorda que està afectada per un
pla i per uns usos i sap que per part del Districte hi ha
la voluntat que es destini a equipament esportiu i de-
mana que el regidor faci les actuacions necessàries
davant la propietat perquè sigui possible tenir un
equipament esportiu i demana, també, que l’Ajunta-
ment faci una campanya per donar sortida als lle-
brers.
La Sra. Fandos demana un aclariment sobre el re-
dactat de la proposició perquè no entén si es vol dir
que l’Ajuntament adquireixi el terreny o que sigui la
propietat qui actuï. Allò que el seu Grup considera
correcte que es faci amb aquests terrenys és que
passin a ser propietat municipal i es destinin a equi-
pament esportiu, sempre que sigui, també, la voluntat
del Districte.
La Sra. Esteller aclareix que el que vol el PP és
que s’arribi a un acord perquè l’Ajuntament adquireixi
els terrenys.
El Sr. Alcober conclou que correspondria al Distric-
te estudiar aquesta possibilitat i, pel que fa als gos-
sos, insisteix que tenen propietaris que tenen respon-
sabilitats amb la tenència d’aquests animals.
El Sr. Alcober expressa el vot contrari del PSC, la
Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.
Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra.
Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra.
Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.
c) Mocions
V) Part de control
a) Precs
Del Grup Municipal PP:
8. Elaborar, amb la Generalitat de Catalunya, un
nou model d’atenció als nens desemparats al carrer,
més efectiu, amb més educadors i major coordinació
entre administracions, que inclogui noves places per
als nens que estan al carrer.
La Sra. Esteller formula el prec perquè és de tots
conegut l’augment del nombre de nens desemparats
al carrer, que ha estat posat de manifest per la Síndi-
ca de Greuges, i el 10 de febrer passat, al Parlament
de Catalunya, pel Síndic de Greuges. Pensa que da-
vant d’aquesta situació s’ha de replantejar el model
d’atenció als nens desemparats, perquè sigui més efi-
caç i que compti amb més educadors i amb una coor-
dinació millor entre les administracions. Diu que el
30% d’aquests nens són menors de quinze anys, de
procedència marroquina, i calen més places i una
atenció més personalitzada per facilitar la seva inte-
gració a la societat.
El Sr. Gomà comparteix la preocupació i explica
que aquesta és una competència de la Direcció
General d’Atenció a la Infància del govern de la Ge-
neralitat, però que a la ciutat de Barcelona hi ha com-
ponents d’aquesta política que estan delegats a
l’Ajuntament i d‘altres que s’exerceixen mitjançant
convenis amb el govern de la Generalitat i, per tant,
l’Ajuntament i la Generalitat treballen, conjuntament,
en l’actualització i la millora dels circuits i procedi-
ments d’adaptació del model. Diu que des de fa més
d’un any, hi ha una Comissió tècnica mixta que treba-
lla, intensivament i discretament, sobre la base de
cinc eixos: enfortiment dels equips d’atenció a la in-
fància i l’adolescència –EAIAS– amb un increment
del 30%; equipaments especialitzats i creació de 200
noves places d’acolliment per a aquests menors en
situació de risc social; la gestió per part del Consorci
de Serveis Socials de la competència especialitzada
de tercer grau de la qual el paquet més important cor-
respon a la infància en risc; menors en situació de
risc en el marc de les famílies itinerants, aquesta és,
també, una competència de la Generalitat i s’ha posat
en marxa un dispositiu de detecció i atenció a aques-
tes famílies, emfasitzant els casos de menors amb
risc, que viuen en aquestes famílies i es treballa en el
conjunt de l’Àrea Metropolitana; el servei de detecció
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1131
i intervenció al carrer de menors immigrants sense re-
ferents familiars, que es desenvolupa mitjançant un
conveni amb la Generalitat que, des del 1999, s’ha
actualitzat i enfortit i del qual l’última pròrroga es va
signar l’octubre de 2005, i l’Ajuntament segueix po-
sant a disposició d’aquesta política un centre d’acolli-
da i un equip d’educadors. Aquests cinc components
conformen el model i el treball de cadascuna d’a-
questes peces, que fa que el model s’actualitzi i res-
pongui a les necessitats de la infància en situació de
risc a la Ciutat.
La Sra. Esteller pregunta si la Comissió tècnica té
un termini per acabar de definir un model integral que
abordi des de la detecció i atenció fins al tractament
definitiu i la inserció a la societat d’aquests infants.
Quant a les noves places i centres, vol saber si són
de dia, de nit o de 24 hores com recomana el Síndic
de Greuges i quin és el termini per a la seva posada
en marxa. Demana al regidor si la Generalitat, per
aplicar aquestes mesures, farà un increment en
l’aportació de recursos al Consorci i pregunta, també,
si, fins que es posin en marxa aquestes 200 places,
hi ha prevista la concertació perquè la feina que fan
els centres concertats i la Creu Roja en aquest àmbit
no es pot oblidar.
El Sr. Gomà respon que en aquest assumpte és di-
fícil parlar d’un model tancat, ja que la realitat és dinà-
mica, i s’estima més parlar d’un model evolutiu per-
què l’important és que el model respongui amb la
màxima fiabilitat a allò que són les necessitats de la
infància en risc. Creu que les millores exposades
possibiliten una perspectiva de treball positiva. Expli-
ca que els centres previstos en el conveni són inte-
grals, de caràcter residencial, amb acolliment nocturn
i amb activitats socioeducatives de dia i que es posa-
ran en marxa, com més aviat millor, perquè en el des-
plegament del conveni els assumptes relatius a la in-
fància són prioritaris. Diu que és cert que hi ha un
nombre important de places concertades i que el seu
finançament continuarà corresponent al govern de la
Generalitat.
Es dóna per tractat.
9. S’informi del moment en el que es troba el pro-
cés d’elaboració del Mapa Escolar de Barcelona.
La Sra. Mejías recorda que en el Plenari del Distric-
te de Sant Andreu del 28 de febrer passat, la conse-
llera que té atribuïdes les competències educatives,
va dir que s’havia reclamat a tots els Districtes, a tra-
vés dels seus Consells Escolars, la informació neces-
sària per elaborar el mapa escolar. Diu que el seu
Grup va presentar el prec el 9 de març i el dia 10 El
Periódico publicava un document amb el planejament
del mapa escolar de Catalunya. Voldria que la regido-
ra expliqués tota la feina feta i li retreu que els Grups
de l’oposició no hagin tingut accés a la documentació.
Creu que la situació reflectida és alarmant; es parla
de la necessitat de vint escoles més a la Ciutat, cosa
que significa que les aules estan saturades, que no
s’han planificat els fluxos migratoris i que s’ha passat
d’una situació on el nombre d’alumnes anava baixant,
a un creixement espectacular que ha desbordat les
previsions.
La Sra. Subirats considera que la informació de la
regidora és inexacta perquè no s’ha demanat infor-
mació als consells escolars de Districte, sinó que la
recollida de dades es va fer a través d’altres canals i
la proposta del mapa escolar s’ha treballat en el si del
Consorci d’Educació, ja que té transferides les com-
petències relatives a la planificació. El Consorci va
aprovar una proposta el desembre passat, on es va
exposar i discutir en el Consell Escolar Municipal, en
una sessió celebrada al Palau de la Virreina, a la
qual, probablement, els representants del PP, pel mo-
tiu que fos, no hi van assistir. A partir d’aquest mo-
ment es va iniciar un procés de discussió de la pro-
posta per part dels Consells Escolars de Districte, i ja
s’ha celebrat un gran nombre de reunions per dicta-
minar-ne el contingut i suggerir el que es consideri
adient. El 30 de març hi haurà una sessió plenària del
Consell Escolar Municipal per analitzar els comenta-
ris i dictaminar la proposta del Consorci i, després
d’aquesta sessió, el document es presentarà a
aquesta Comissió. Diu que li va sorprendre que el do-
cument aparegués en El Periódico, tot i que mai ha
estat secret perquè s’ha distribuït en els diferents
Consells. Respecte al contingut del mapa, afirma que
no hi ha motiu d’alarma i així ho va manifestar ella
mateixa en la presentació de l’informe de matriculació
al Plenari del Consell Municipal. Diu que s’està en
una situació que es pot considerar quasi òptima per-
què no és la de fa uns anys quan sobraven moltes
places a les escoles, ni és de saturació, la mitjana a
l’escola pública és de 22 o 23 criatures per aula i a
l’escola privada és de 24. Diu a la regidora que si ella
té la fórmula per planificar la immigració, que li faci
saber perquè és molt difícil determinar l’acceleració
dels fluxos migratoris. Explica que s’ha treballat amb
les dades relatives a dues hipòtesi de creixement i,
en base a aquestes dades, s’han establert les línies
que en un termini de cinc a deu anys es consideren
necessàries a la Ciutat i que l’Ajuntament ja cerca els
solars necessaris per a les noves escoles. Puntualit-
za que la situació propera a la saturació és la millor
possible perquè el contrari significa que s’esmercen
recursos públics en aules que no tenen el nombre
d’alumnes desitjat.
La Sra. Mejías insisteix que la Consellera, que té
les competències educatives al Districte de Sant
Andreu, va dir en presentar l’informe que responia a
un requeriment que se li havia fet. D’altra banda el
seu Grup no ha tingut cap notícia de la proposta que
la regidora diu que s’ha presentat i on afirma que hi
ha pogut participar tothom qui ha volgut a través del
Consell Escolar Municipal. Considera que la situació
del Districte de Sant Andreu, on fa pocs anys es va
tancar un institut de secundaria, per falta d’alumnat,
ara, a pocs metres, se’n construeix un altre perquè no
hi ha possibilitat de donar resposta a la demanda.
Això és podia haver previst. Considera que no costa
tant preveure els fluxos migratoris ja que cada any es
fa un informe de preinscripció i un informe de matricu-
lació i, per tant, la regidora sap quin és l’índex de crei-
xement de la població escolar i sap quins són els bar-
ris amb concentracions que necessiten una resposta
urgent, com per exemple el Districte de l’Eixample,
amb una carència de places escolars altíssima a la
qual cal donar resposta. Considera que no es pot dei-
xar que un mapa escolar aprovat el 1995 quedi abso-
lutament obsolet. Insisteix que es poden fer previ-
sions basades en els informes de matriculació perquè
mostren la radiografia de la Ciutat. Per acabar, atès
que sembla que el mapa s’aprovarà en el Plenari del
Consell Municipal del mes d’abril, demana saber
quins són els compromisos econòmics.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061132
La Sra. Subirats creu que la regidora intenta crear
pànic sense motiu. Insisteix que no s’està en un pe-
ríode de saturació, que hi ha marge i que, evident-
ment, es treballa amb els informes de preinscripció i
de matriculació, que són presentats al Plenari del
Consell Municipal i als quals tothom hi té accés. Parla
que hi a un apropament a la saturació, però insisteix
que aquesta no és una paraula negativa, únicament
vol dir que hi ha un acostament al nombre de criatu-
res per aula que fixa la llei. Puntualitza que durant
l’any entren i surten moltes criatures al sistema edu-
catiu perquè Barcelona actua com a plataforma de re-
distribució de la immigració. Desconeix el que va ex-
plicar la Consellera de Sant Andreu, possiblement va
aportar les dades del Districte per la seva discussió
en el consell escolar, però insisteix que el mapa es-
colar s’ha fet, centralitzadament, amb les dades que
té el Consorci.
La Sra. Mejías diu que no ha parlat de pànic, no-
més ha exposat la realitat i puntualitza que la paraula
saturació no és negativa, però pedagògicament és in-
adequada.
La Sra. Subirats diu que és la paraula tècnicament
adequada.
Es dóna per tractat.
b) Preguntes
Del Grup Municipal CIU:
10. Quin ha estat el capteniment de l’Ajuntament
de Barcelona respecte als retards en la construcció i
posada en marxa de les residències dels carrers Llull,
Font Florida i Siracusa? En quina data van finalitzar
les obres del centre de dia del carrer Marquès de
Campo Sagrado, quan està previst que entri en funci-
onament i per quin motiu s’ha produït aquest retard?
El Sr. Forn diu que, ahir, a la presentació del Pla
Municipal per a la Gent Gran 2006-2010, l’alcalde i el
Sr. Gomà manifestaven la necessitat d’incrementar
els equipaments. Recorda que el 2002 es van licitar
les obres per a l’ampliació del centre de dia del carrer
de Siracusa i per a la construcció de la residència del
carrer Llull i l’agost de 2003 les de la residència del
carrer Font Florida. Diu que a una pregunta presenta-
da pel seu Grup al Parlament de Catalunya, la Con-
sellera de Benestar i Família preveia l’acabament de
les obres de la residència de Llull l’abril de 2005, de
Font Florida el maig 2005 i del carrer Siracusa el juny
de 2005. Fa constar que les obres de la residència de
Font Florida no s’acabaran fins al maig de 2006 i que
el Departament de Benestar i Família encara no pot
dir quan acabaran les de la residència del carrer de
Siracusa i que la residència del carrer Llull, que es va
anunciar la obertura per al març, tampoc complirà
aquest termini. Vol saber per què el centre de dia del
carrer del Marquès de Campo Sagrado amb les obres
finalitzades el setembre passat, encara no s’ha posat
en marxa.
El Sr. Gomà considera que aquesta pregunta
s’hauria d’adreçar al Departament de Benestar i Fa-
mília de la Generalitat. Diu que les tres residències
tenen una història que l’Ajuntament considera exces-
sivament llarga, es van acordar per al 1999 i conside-
ra que la licitació –l’any 2002–, significa un període
excessiu des de la posada a disposició dels solars i
ara és també massa llarg el termini per a la seva po-
sada en marxa. Explica que l’Ajuntament ha expres-
sat al Departament de Benestar i Família, a escala
tècnica, gerencial i política, l’interès que s’escurcin al
màxim els terminis per a la seva posada en marxa.
Des del Departament es comunica que la residència
del carrer Llull es posarà en marxa a l’abril. Insisteix
que no es té un control directe d’aquests equipa-
ments, però sap que es podran posar en marxa en un
termini molt breu, tot i que no vol donar cap argument
que justifiqui el retard. Pel que fa al centre de dia de
Campo Sagrado, diu que aquest equipament, per la
insistència de l’Ajuntament i del Districte de l’Eixam-
ple, es va incloure en el conveni i, finalment, va ser fi-
nançat per la Generalitat, des de finals de 2005; està
pràcticament acabat, però fins ara els departaments
de Patrimoni de l’Ajuntament i de la Generalitat han
estat ajustant els termes de la cessió o venda i, im-
mediatament, es faran en paral·lel el concursos per a
l’equipament i la seva gestió.
El Sr. Forn agraeix la informació i diu que la pre-
gunta es formula a la Comissió perquè hi ha un con-
veni on ambdues parts s’han compromès, i considera
que cal complir els seus pactes. Insisteix en el gran
endarreriment que hi ha per part del Departament de
Benestar i Família en la posada en marxa dels equi-
paments i recorda que quan amb altres governs es
produïa algun retard, la crítica municipal era molt més
contundent que la que ara s’expressa. Quant a la re-
sidència del carrer Llull, creu que encara no s’ha con-
vocat el concurs per a la gestió i demana si el regidor
sap quan es podrà inaugurar. Pel que fa al centre de
dia, li sembla bé que es facin els dos concursos en
paral·lel i demana quina serà la possible data de po-
sada en marxa.
El Sr. Gomà, quant al centre de dia, diu que quan
estigui resolt l’aspecte patrimonial i els concursos es-
tiguin en marxa podrà donar la data, però creu que el
termini serà breu atès que es preveu poder tancar
l’acord patrimonial aquesta mateixa setmana. Consi-
dera que el 70% del retard de tot aquest procés cor-
respon a l’anterior govern de la Generalitat i, com a
molt, un 30% al govern actual perquè, des del 1999,
que es va signar l’acord i que es van posar els solars
immediatament a disposició del govern de la Genera-
litat, transcorre un període massa llarg. D’altra banda,
vol fer constar durant el primer any de mandat del
nou govern de la Generalitat, se signa un conveni
que amb l’anterior govern no es va aconseguir, per al
conjunt d’equipaments per a persones grans, perso-
nes amb discapacitats i infància en situació de risc.
Insisteix que l’Ajuntament seguirà fent tot el possible
perquè el Departament de Benestar i Família com-
pleixi els terminis pactats i que tot allò que és respon-
sabilitat municipal en el desplegament dels convenis,
com la posada a disposició dels solars i la constitució
dels drets reals de superfície, també es compleixi
perquè la Generalitat pugui posar en marxa el procés
inversor.
El Sr. Forn puntualitza que el 29 d’abril de 2005 és
la data que la consellera preveia que s’obririen
aquestes residències i assegura que el 70% d’incom-
pliment correspon al govern de la Generalitat actual.
Insisteix que la qualitat dels convenis es mesura pels
fets i no per la declaració d’intencions.
El Sr. Gomà afirma que si el conveni de 1999 s’ha-
gués desplegat al ritme que s’està desplegant el con-
veni actual, les residències estarien obertes des de,
probablement, fa mes d’un any.
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1133
Es dóna per tractada.
11. Quines gestions ha realitzat el regidor d’Es-
ports per tal d’avaluar la viabilitat de la proposta de
l’Associació Catalana de Surf per tal de compatibi-
litzar aquesta pràctica esportiva i la regeneració de la
sorra de les platges de Barcelona?
La Sra. Fandos diu que quan dijous passat van for-
mular el prec no sabien el ressò mediàtic que aquest
assumpte ha produït. Explica que el Ministeri de Medi
Ambient té previst construir a partir de 2006, uns es-
pigons submergits a les platges de Barcelona per evi-
tar que els efectes dels temporals i de les ones les
deixin sense sorra. Valoren positivament aquest pro-
jecte important i necessari per a la Ciutat, però si es
fa tal com està previst impedirà, segons l’Associació
Catalana de Surf, la pràctica d’aquest esport a les
platges de la Ciutat. L’Associació ha fet arribar a CiU i
a diferents institucions un estudi fet a Nova Zelanda,
que preveu que es pugui, d’una banda, protegir les
platges de la Ciutat i de l’altra que en alguna zona
determinada es pugui continuar practicant aquest es-
port. Recorda que l’Ajuntament ha utilitzat la imatge
del surf com a imatge institucional de promoció de la
Ciutat i en la presentació del Pla estratègic de l’esport
es va utilitzar la mateixa imatge. Sap que aquesta no
és la Comissió responsable d’aquest assumpte, però
si la que ha de vetllar pels esports a la Ciutat.
El Sr. Alcober respon que fins avui l’Associació Ca-
talana de Surf no s’ha posat en contacte ni amb ell ni
amb l’Institut Barcelona Esports perquè entenen que
la solució no passa per l’àmbit d’esports. Considera
que qualsevol modalitat esportiva, també el surf,
s’hauria de poder practicar a la Ciutat, però un dels
reptes és, també, la preservació de les platges.
Sap que el projecte actual, tot i que s’estudiaran to-
tes les possibilitats que es presentin, possibilita que a
la platja de Sant Sebastià es pugui practicar surf i,
per tant, en cap de les circumstàncies que es donin,
es deixarà de poder practicar.
La Sra. Fandos agraeix la resposta, però té la sen-
sació que al regidor no li arriben gaire les problemàti-
ques de l’esport a la Ciutat i li demana que estigui
més atent a allò que preocupa la gent de l’esport.
Considera positiu que el regidor digui que la pràctica
del surf es mantindrà i que estudiï els problemes ar-
ran de les preguntes que ells fan.
El Sr. Alcober recorda que CiU, en un mateix dia, li
ha formulat per escrit més de 40 preguntes i que si de
les respostes en pot treure coneixements, ho farà ja
que no dubta de les capacitats de la regidora, malgrat
que ella sí que posi en dubte les seves.
Es dóna per tractada.
c) Declaracions de Grup
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-
dència aixeca la sessió a les onze hores i trenta mi-
nuts.
Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement
Acta de la sessió celebrada el dia 14 de març de
2006 i aprovada el dia 4 d’abril de 2006
A la sala President Lluís Companys de la casa de
la ciutat, el 14 de març de 2006, s’hi reuneix la Co-
missió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixe-
ment, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i
Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.:
Maravillas Rojo i Torrecilla, Montserrat Ballarín i
Espuña, Jaume Oliveras i Maristany, Joana Ortega i
Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens
i Alsina, M. Caridad Mejías i Sánchez, Xavier Basso i
Roviralta, i M. Àngels Esteller i Ruedas, assistits pel
secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i
Pallarès, que certifica.
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.:
Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i
Carles-Tolrà i Immaculada Moraleda i Perez.
S’obre la sessió a les 16,30 h.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
b) Mesures de govern
c) Informes
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
IV) Part decisòria
a) Propostes d’acord
b) Proposicions
Del Grup Municipal CIU:
1. Crear un programa de subvencions per a les ac-
tuacions que persegueixen incrementar la qualitat de
vida de les persones discapacitades, millorant l’ac-
cessibilitat en qualsevol punt dels locals comercials,
ja sigui en el seu accés com a l’interior dels mateixos
locals.
La Sra. Fandos defensa la proposta presentada
com intent de millorar l’accessibilitat de les persones
discapacitades als comerços a la Ciutat, havent infor-
mat cert mitjà de comunicació que el 70% dels co-
merços de Barcelona no estan adaptats.
En tal sentit, i revisant els ajuts de l’Institut Munici-
pal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, s’ha assa-
bentat que existeixen subvencions per millorar l’ac-
cessibilitat de les persones discapacitades als edificis
privats d’habitatges, així com per a l’accés a l’interior
dels seus habitatges.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061134
Esmenta que des de l’Institut Municipal del Paisat-
ge Urbà i Qualitat de Vida, també hi ha ajuts per als
locals comercials per renovar la imatge exterior, la re-
tolació en català, i altres aspectes, però que en cap
cas han trobat un programa de subvencions per rea-
litzar remodelacions per a l’accés a l’interior dels lo-
cals comercials per persones de mobilitat reduïda, tot
i que, en les jornades de l’Any Internacional del Co-
merç, el Sr. Joan Mateu va mencionar la previsió
d’actuacions de millora per a l’accessibilitat als locals
comercials.
La Sra. Mejías avança el vot favorable del seu
Grup.
El Sr. Portabella diu a la regidora, Sra. Fandos,
que la seva demanda és raonable socialment, però
lamenta que, formant part de la Junta de Govern de
l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de
Vida, desconegui el díptic que es titula “eliminem les
barreres arquitectòniques”, on es divulga l’atorga-
ment, com ja és habitual, de subvencions, fins al 20
per cent de l’import, per a la supressió de barreres ar-
quitectòniques per millorar l’accés a l’interior dels ha-
bitatges, també dels ascensors, i dels comerços.
La Sra. Fandos demana que rectifiquin la pàgina
web de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat
de Vida, perquè, d’una banda, no es fa referència a
locals comercials, sinó sempre es parla d’habitatges i,
d’altra banda, que al Districte de Sants s’havia dit que
l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de
Vida tenia la intenció de fer un programa d’aquest ti-
pus a tota la ciutat, però no que ja s’estava fent. Per
tant, li demana que revisin la línia d’informació, per-
què també és confusa.
El Sr. Portabella anuncia que s’ha elaborat un Pro-
tocol de col·laboració entre l’Institut Municipal del Pai-
satge Urbà i Qualitat de Vida i l’Institut Municipal de
Persones amb Discapacitat; que durant l’Any del Co-
merç s’atorgaran subvencions fins al 25 per cent del
cost de les obres, als propietaris o titulars d’establi-
ments de menys de 500 metres quadrats, per millorar
l’accessibilitat als seus establiments, també assesso-
rament tècnic per part de l’Institut Municipal del Pai-
satge Urbà i Qualitat de Vida, i administratiu per part
de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.
Conclou que l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i
Qualitat de Vida vol atendre demandes socials deri-
vades tant d’habitatges envellits com de comerços
amb dificultats d’accessibilitat.
La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, el
Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, la Sra.
Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra.
Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.
Del Grup Municipal PP:
2. Diferents mesures per tal de pal·liar la baixa en
el consum de carn d’au provocada per la grip aviar.
La Sra. Esteller manifesta que diverses notícies res-
pecte a la grip aviària han provocat un estat de des-
confiança i preocupació entre els ciutadans de Barce-
lona quant al consum de carn de pollastre i altres
carns d’aviram. En aquest sentit, el seu Grup creu que
cal diferenciar dos escenaris: d’una banda, adoptar
mesures preventives a les granges i indústries avíco-
les, d’acord amb les recomanacions del Consell d’
Europa i les mesures adoptades pel Ministeri i la Ge-
neralitat –tot i que la Consellera de Salut, Sra. Marina
Geli, va dir que avui no hi ha cap risc–, d’altra banda,
promoure campanyes d’informació, a través dels grans
mitjans de comunicació, per evitar que es deixin de
consumir productes que estan dins el procés de la ca-
dena alimentària i que són totalment segurs.
Aquesta proposta té l’objecte d’atenuar la crisi d’al-
guns comerços i restablir l’equilibri entre l’oferta i la
demanda, informant al consumidor en positiu i desta-
cant la qualitat de tots aquests productes. També pre-
tén que la Generalitat arbitri ajuts per pal·liar les pèr-
dues als comerciants afectats.
L’altre escenari, és el procés de gestió integral de
la cadena alimentària, que s’ha de diferenciar de
l’avaluació, la gestió i també la comunicació.
Finalment veuen necessari, tenint en compte les di-
ferents administracions i agències que operen en el
mercat, intensificar els controls sanitaris i les inspec-
cions per evitar que aquesta situació tingui efectes
negatius en la repercussió econòmica del sector.
La Sra. Fandos avança que el seu Grup està dis-
posat a donar suport a la proposta, però en tot cas,
espera la resposta del regidor.
El Sr. Portabella explica que segons ja va informar
el 7 de març, les organitzacions interprofessionals
avícoles i la llotja de Bellpuig, on es gestionen els
preus i quantitats de pollastre, diuen que la disminu-
ció del consum de pollastre ha estat del 4 per cent,
cosa que no suposa una caiguda en el consum de
carn de pollastre.
Igualment, informa que els mercats municipals fan
un seguiment cada dos dies, i segons informa el sec-
tor, el consum s’està mantenint. Val a dir que la lleu
disminució de preus, ha estat compensada amb les
subvencions valorades en el marc de la UE.
Pel que fa al seguiment sobre la grip aviària, la UE,
organisme coordinador a l’efecte, a través Consells
de Ministres i de Comitès emet informes permanent-
ment i, d’altra banda també hi ha una web dedicada
només a aquest tema. No s’ha mencionat pels mit-
jans corresponents cap caiguda rellevant de preus en
l’Estat Espanyol ni en la Nació Catalana ni en la capi-
tal de la Nació Catalana, atès que, sortosament, no
s’ha produït cap cas d’aquesta malaltia de les aus.
El Govern de Catalunya ha creat un Comitè Execu-
tiu interdepartamental sobre la grip aviària, integrat
per Medi Ambient i Habitatge, Agricultura, Ramaderia
i Pesca i Salut que ja ha dut a terme algunes actua-
cions. L’Ajuntament de Barcelona, malgrat que és
una administració local, ha tingut cura de preparar-se,
per si cal en un futur.
Explica que les accions governamentals, entre al-
tres, han estat prohibir concentració d’aus, evitar
mostres, exhibicions i celebracions culturals en cas
que no es disposi d’una avaluació favorable del risc
sanitari. Concretament, en el Delta de l’Ebre, en el
Delta del Llobregat i en els aiguamolls de l’Empordà,
s’ha prohibit el manteniment i l’alimentació d’aus a
l’aire lliure.
Informa, també, que el Govern municipal està en
contacte freqüent i directe tant amb la Generalitat de
Catalunya com amb la Comissió de Seguiment i Infor-
mació sobre l’Evolució de la grip aviària que coordi-
nen els Ministeris de Medio Ambiente, Sanidad i Agri-
cultura i per tant, considera que l’Ajuntament està
realitzant correctament la tasca que li correspon.
La Sra. Esteller celebra aquesta coordinació entre
el Ministeri, la Generalitat i l’Ajuntament per extremar
totes les mesures a fi de poder prevenir i evitar la grip
aviària.
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1135
Destaca que l’Agencia alimentària de Catalunya,
de recent creació, garanteix la gestió integral de tota
la cadena alimentària i la qualitat dels productes en
els punts de venda, però, atesa la quantitat de notí-
cies dels mitjans de comunicació, considera important
transmetre tranquil·litat mitjançant una campanya diri-
gida als consumidors de pollastre o qualsevol altre ti-
pus de carn d’au, perquè no hi ha cap risc, sense
comptar que, això, també eviti la reducció de vendes.
D’altra banda, referint-se a la mitjana del volum de
vendes donada pel Sr. Portabella, diu que hi ha pun-
tes, com ara els comerços que ha visitat el seu Grup,
que asseguren que pateixen el descens de les ven-
des. Una altra cosa és referir-se a les mitjanes com a
instrument que serveix a l’hora d’adoptar polítiques.
La mesura del Partit Popular va adreçada a què
quan es concedeixen ajudes, s’ha de provar que real-
ment s’ha patit davallada en les vendes. Mentre que,
d’altra banda cal intensificar en totes les empreses,
tot i la complexitat que representa, mesures de con-
trol eficaces i autocontrol sanitari, així com les inspec-
cions que calguin.
Finalment, respecte als comentaris del president
respecte a la Nació Catalana, li pregunta si se n’ha
adonat que no ha estat votat el seu article a la Comis-
sió del Constitucional, i que per tant, no ha quedat in-
corporat al nou Estatut que, dit de pas, encara no és
plenament vigent, i que aquesta al·lusió en una Co-
missió seriosa, el regidor de l’Ajuntament de Barcelo-
na se l’hauria d’estalviar, perquè aquesta reafirmació
contínua és la millor manera de demostrar que, avui
per avui, això no és així.
La Sra. Fandos considera que la Campanya d’In-
formació, en tractar-se d’una competència de l’Ajun-
tament, seria interessant que es fes des de les Ofici-
nes de Consum o des dels mateixos mercats a fi de
tranquil·litzar molt més a la població; i apunta, d’altra
banda, que també cal tenir prevista una línia d’ajuts
per si algun dia fes falta. Considera que s’ha de fer
una anàlisi que vagi molt més enllà del que passa
avui, que les mesures que presentava la Sra.
Esteller, en la línia de fer una acció en positiu i d’in-
tensificar, i sobretot de prevenir, milloraria la situació,
i per tant, el seu Grup li dóna suport.
El Sr. Portabella repeteix que no hi ha un problema
de consum, que cal fer cas als experts, i demana a la
Sra. Fandos que no forci ni intenti crear una situació
que no existeix. A més, un baròmetre important per sa-
ber si hi ha o no crisi són el mercats, i li repeteix que
no han detectat un descens de vendes significatiu.
La repercussió dels preus està vinculada a l’orga-
nisme que li pertoca, que no és ni la Generalitat de
Catalunya, ni tant sols el Regne d’Espanya, és la
Unió Europea, i com Administració competent, ja ho
ha fet.
Diu que la construcció de la Proposició s’ha efectu-
at a partir d’un paràmetre fals, ara per ara, i, en segon
lloc, a través d’unes competències que no són muni-
cipals. Informa que hi ha díptics i una web del Minis-
teri que respon les preguntes més habituals de la grip
aviària i les respostes corresponents.
I per acabar, manifesta que la UE és l’organisme
competent, que està en coordinació amb els Estats, i
la derivació arriba a la Generalitat de Catalunya i a
l’Ajuntament de Barcelona.
La Sra. Esteller, recorda que el Parlament de Cata-
lunya ha aprovat més d’una vegada mesures d’aques-
ta naturalesa, juntament amb els municipis. Fa poc va
obrir una línia d’ajuts per tal de rescabalar a la gent
que tenia pèrdues quan va passar el cas de la carn de
vedella per la malaltia de les vaques boges.
El que no accepta, tanmateix, és que el president
digui que això no és competència de l’Ajuntament ni
de la Generalitat, només de la UE.
Li agradaria, diu, parlar amb tots el comerciants
que tenen problemes, i dir-los-hi que segons el Sr.
Portabella el consum de pollastre a la ciutat és fan-
tàstic i que no tenen cap problema per que hi ha un
díptic que ho diu.
El Sr. Portabella contesta que no en té cap dubte
que la Sra. Esteller manipularà la informació perquè
és una cosa que no li ve de nou.
La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, el
Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, la Sra.
Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra.
Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.
c) Mocions
V) Part de control
Precs
Preguntes
Del Grup Municipal CIU:
3. Quin és el capteniment de l’Institut Municipal de
Mercats de Barcelona respecte el mercat de Vallvi-
drera?
La Sra. Fandos justifica aquesta pregunta arran
d’una notícia apareguda en un mitjà de comunicació
on es deia que la regidora de Sarrìa-Sant Gervasi
apostava pel tancament del mercat de Vallvidrera, i
reutilitzar l’edifici per a altres equipaments del Distric-
te de Sarrià-Sant Gervasi, i que el mercat de Vall-
vidrera i l’Institut Municipal de Mercats no opinaven el
mateix.
El Sr. Portabella li recorda que ja va contestar
aquesta pregunta per escrit, però com la Sra. Fandos
assegura no tenir-la, seguidament li ho explica: el
mercat de Vallvidrera compta amb tres operadors, un
petit autoservei, una carnisseria i un bar, i que al llarg
dels darrers anys, un total de 6 concessionaris han
renunciat a la seva concessió per falta de viabilitat
econòmica.
Assegura que l’Institut Municipal de Mercats ha in-
tentat infructuosament ocupar aquests llocs oferint-
los a comerciants, publicant subhastes que han que-
dat desertes, i també dialogant repetidament amb els
actuals operadors per conèixer les seves intencions
de futur com podria ser el trasllat a un altre mercat o
l’amortització del seu establiment. En un procés
d’aquestes característiques, la voluntat és, durant el
temps que es triga en tancar els acords, que es conti-
nuï desenvolupant l’activitat comercial, sense cap
problema.
La Sra. Fandos diu que, d’entrada, com és habitual
el seu Grup no ha rebut la resposta per escrit, però li
agraeix la informació que acaba de donar. La pregun-
ta que formulen és molt senzilla: saber què pensen
fer concretament. Si, com la regidora de Sarrià, tan-
car el mercat per fer un equipament pel Districte,
reubicant les parades altre lloc, o, altrament, mantenir
el mercat obert.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061136
El Sr. Portabella diu que l’Ajuntament considera
que amb tres establiments no n’hi ha prou perquè
funcioni un mercat, aleshores, o s’aconsegueix que el
mercat funcioni bé o que els tres establiments es des-
placin a un altre lloc.
Exposa la situació real que és la següent: el titular
de l’autoservei està disposat a marxar però a un preu
per sobre del de mercat, el titular del bar està en litigi
judicial amb l’arrendatari que li va fer el traspàs, i no-
més la carnisseria fa una aposta pel mercat. Alesho-
res, l’Institut Municipal de Mercats va promoure una
convocatòria oberta per la concessió, però no s’hi
presentà cap licitador. Val a dir, que no accepten
l’oferta de canviar de mercat.
L’Institut Municipal de Mercats intenta que el mer-
cat pugui reeixir, però si no és possible, qui vulgui
continuïtat, haurà de seguir la seva activitat en un al-
tre indret.
Creu que es podria reforçar la zona comercial amb
activitats noves vinculades al comerç, però una situa-
ció que ja fa anys que dura, fa pensar que darrera hi
ha uns interessos claríssims.
La Sra. Fandos insisteix que hi ha la informació
d’una regidora de Districte i vol saber de qui és la
competència per decidir. De la resta de qüestions que
ha explicat, el seu Grup no en sap res, i entén que la
resposta és que encara no saben què es farà amb
aquest mercat, i que s’estan mirant les diferents op-
cions. Dóna les gràcies al president per la resposta,
demana que li passi per escrit, i també, que revisi el
mecanismes que té per respondre a l’Oposició, per-
què el seu Grup no té cap interès a repreguntar el
que ja tingui per escrit.
Es dóna per tractada.
4. Quina és la perdurabilitat de les empreses dins
del Viver de Glòries i del Centre d’Empreses Fòrum
Nord? Quin percentatge d’aquestes empreses s’ins-
tal·la a la ciutat després de romandre al Viver i al
Fòrum Nord? Es fa algun tipus de seguiment d’a-
questes empreses un cop deixen la tutela de Barcelo-
na Activa?
La Sra.Ortega aprofita per dir que la respostes via
correu electrònic, sens dubte seria molt més actual i
més ràpid.
A banda, precisa la seva pregunta que fa referèn-
cia a l’activitat que té Viver de Glòries i del Centre
d’Empreses Fòrum Nord. Cada cop hi ha més perso-
nes que tenen una idea de negoci i volen dur-la a ter-
me. Aquesta actitud d’emprendre prou exponent de la
societat barcelonina, sovint es dur a terme per gene-
rar el propi llocde treball. Aquestes micro o petites
empreses, no disposen de gaire recursos i una man-
ca de infrastructures important pot disminuir la seva
competitivitat. És per això que Barcelona Activa SA
va posar en marxa el Viver de Glòries i també el Parc
Tecnològic del Fòrum Nord de Nou Barris, destinant-
s’hi força recursos per que es consolidessin.
Per conèixer el seguiment que des de Barcelona
Activa SA es fa de les empreses instal·lades tant, en
el Viver de Glòries com en el Fòrum Nord, el seu
Grup fa les següents preguntes: Quina és la perdura-
bilitat de les empreses dins del Viver de Glòries i del
Centre d’Empreses Fòrum Nord, si realment esgoten
el termini o si marxen abans; quin és percentatge
d’aquestes empreses que després s’instal·la a la ciu-
tat i quin seguiment se’n fa; quan deixen la tutela de
Barcelona Activa SA, quin és el lligam amb aquestes
empreses que han estat, en algun cas, fins a tres
anys en el Viver d’empreses.
La Sra. Rojo considera que la pregunta és força in-
teressant, tot i que la Sra. Ortega coneix bé l’activitat
duta a terme per Barcelona Activa.
Comença per explicar que al Viver d’Empreses de
Glòries poden instal·lar-s’hi les empreses constituï-
des amb no més de sis mesos d’antiguitat i amb un
pla d’empresa viable, de manera que aquestes pu-
guin desenvolupar-se en un entorn en bones con-
dicions d’espais i gaudint d’uns serveis logístics,
administratius i de telecomunicacions adequats. De
fet, el que més valoren aquestes empreses és el
conjunt de serveis d’alt valor afegit a la seva disposi-
ció com l’assessorament tècnic permanent, l’accés a
xarxes de cooperació, la formació contínua i, molt
especialment, la interrelació entre les empreses
instal·lades al Viver.
En aquests context, explica que el temps màxim de
permanència és de tres anys –superant els dos anys i
mig de mitjana– i essent l’índex de supervivència –al
quart any– del 84 per cent, el doble de la mitjana eu-
ropea.
Considera que el Viver d’empreses de Glòries ofe-
reix un molt bon entorn per a que les empreses pu-
guin consolidar-se i créixer en les millors condicions,
atesos els alts nivells de supervivència esmentats.
Amb relació al Parc Tecnològic Barcelona Nord,
explica que és un espai per a la consolidació i el crei-
xement de noves empreses innovadores de base tec-
nològica, que han de tenir més d’un any des de la
seva constitució i on les empreses instal·lades no te-
nen limitació temporal per estar-hi, sinó limitació de
superfície als 200 m2, límit que indica que l’empresa
ja ha assolit un elevat nivell de consolidació que li
permet continuar expandint-se d’una manera més in-
dependent. La mitjana d’estada de les empreses, fins
el moment, és de cinc anys i mig i, en els seus 10
anys d’existència, el centre d’empreses ha assolit una
taxa de supervivència del 78 per cent.
A la pregunta de quin percentatge d’aquestes em-
preses s’instal·la a la ciutat, respon que d’un estudi
realitzat al 2004, es desprèn que el 90 per cent de les
empreses que han sortit del viver tenien el seu domi-
cili fiscal a Barcelona.
En relació al seguiment de les empreses un cop
deixen la tutela de Barcelona Activa, respon que Bar-
celona Activa no tutela a les empreses –concepte
aquest un tant inadequat– sinó que els ofereix un am-
pli ventall d’activitats. La principal oferta que tenen és
la Xarxactiva que, amb prop de 400 membres, va ofe-
rir a l’any 2005 més de setanta activitats per em-
prenedors amb empresa. A més, Barcelona Activa
ofereix formació contínua, itineraris de creixement,
eines bàsiques de gestió i facilitació de relacions co-
mercials i finançament.
La Sra. Ortega contesta que a banda de la
Xarxactiva, i ja que l’Ajuntament destina recursos a la
creació i consolidació d’aquestes empreses, creia
que hi havia, no tutela, però sí un contacte continu
pel seguiment d’aquestes empreses i per tant, poder
actuar i planificar d’una altre manera, arribat el mo-
ment, si es veia necessari. Està d’acord que es faci a
través de Xarxactiva, però pensava que s’havia pre-
vist una altre mecanisme per tal de poder mantenir
una comunicació amb xarxa, que és tant important
per les empreses.
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1137
I pel que diu del 90 per cent d’empreses que, ha-
vent sortit del Viver, mantenen el domicili fiscal a Bar-
celona el primer any, es pregunta que succeeix des-
prés.
La Sra. Rojo respon que segons un estudi fet l’any
2004, respecte al període de 1999 al 2003, el 90 per
cent del conjunt d’empreses tenien el seu domicili fis-
cal a Barcelona. Vol aclarir que Xarxactiva és un ins-
trument molt potent propi del segle XXI, que facilita la
cooperació i la col·laboració presencial i virtual i que
disposa del portal BarcelonaNetActiva. Que és una
eina que ofereix formació, intercanvis empresarials,
accés a sistemes de finançament, contactes amb to-
tes les empreses que han tingut relació amb Barcelo-
na Activa i també la destaca com a instrument de pro-
moció d’iniciatives que surten de les pròpies
empreses. Quatre-centes empreses amb més de se-
tanta activitats realitzades l’any passat, ho valora com
un molt bon nivell de seguiment de l’activitat que es
fa des del Viver i des del Parc Tecnològic Barcelona
Nord.
Es dóna per tractada.
Del Grup Municipal PP:
5. Quin serà el cost de la part del trasllat del Zoo de
la Ciutadella al Zoo Marí i el cost del trasllat de la res-
ta del Zoo de la Ciutadella i quin és el termini d’exe-
cució del trasllat?
El Sr. Basso fa referència a què certs mitjans de
comunicació han difós la notícia que l’alcalde ha con-
firmat que el Zoo es traslladarà al Front del Litoral, al
contrari del que el Govern municipal havia dit al res-
pecte, i que hi ha discrepància quant a l’espai que ha
d’ocupar el Zoo, que oscil·la entre dues i cinc hectà-
rees. I posa en coneixement de la Comissió la inquie-
tud d’alguns treballadors motivada pel trasllat dels
animals del Zoo, ja que de quatre-centes cinquanta
espècies, amb el trasllat en restarien 90. Per tal motiu
pregunta si està previst reduir la plantilla.
El Sr. Portabella diu que l’objectiu de la plataforma
marina és traslladar la part marina del Zoo, i que ha
estat acceptat per tots els Grups Municipals.
Respon que les obres de la plataforma es van lici-
tar el mes de maig, i es van adjudicar a FCC per un
import de 20 milions d’euros i 24 mesos de termini
màxim d’execució de l’obra, i havent començat el no-
vembre passat, és probable que estiguin acabades a
l’inici de la primavera del 2007; pel que fa a la cons-
trucció del zoo, el termini d’execució és 24 mesos a
partir de la construcció de la plataforma, tot i que cal
esperar un període temps des que s’acaben les
obres, perquè les terres s’han d’assentar i moldejar la
superfície Per tant es calculen dos anys. Es preveu
un cost de 100 milions d’euros, aproximadament, per-
què, en faltar encara un any per començar les obres,
és molt difícil determinar els preus entre un i tres anys
que és el període que estarà en construcció la part
superior del zoo.
El Sr. Basso diu que creia que l’alcalde tenia la
idea que desaparegués tot el Zoo amb l’objectiu
d’ampliar el Parlament.
El Sr. Portabella explica que estarà format per un
parc, un zoològic aquàtic i una part del zoo actual,
que romandrà en el mateix emplaçament, petit però
important i significatiu, tant pel valor de les espècies
com per la superfície de dues hectàrees, aproximada-
ment, que ocuparà. Respecte al personal, respon que
la tendència no és que disminueixi, sinó conservar els
mateixos llocs de treball i potser la incorporació d’al-
gun treballador més especialitzat.
Es dóna per tractada.
6. Quines son les raons que justifiquen el viatge a
Israel i a Palestina del segon tinent d’alcalde de la
ciutat de Barcelona?
La Sra. Mejías, en relació al recent viatge que ha
fet el president de la Comissió a Tel-Aviv i Ramla, ciu-
tats d’Israel i de Palestina respectivament, li demana
que, com altres vegades a fet, lliuri el balanç del viat-
ge, explicant el cost, els objectius, i de quina manera
ho rendabilitzarà la ciutat de Barcelona. Pregunta,
també, des de quin punt de vista ha fet aquest viatge,
si ha sigut comercial, empresarial i quins projectes es
desenvoluparan, perquè de qualsevol viatge que faci,
en la seva condició representant institucional de
l’Ajuntament de Barcelona, la ciutat n’ha de treure
algun profit, ja sigui econòmic, empresarial, d’acords
científics, comercials, culturals, educatius o d’inter-
canvi, i entén el seu Grup que aquest viatge té unes
connotacions especials, ateses les circumstàncies
que s’han produït fa poc, sobretot en el territori de
Palestina.
El Sr. Portabella accepta que estava previst, com
sempre s’ha fet, presentar l’informe, tot i no haver-ho
anunciat, però finalment va decidir donar validesa a la
pregunta del seu Grup i respondre o fer el petit infor-
me com a resposta a la seva pregunta.
Explica que l’equip de Promoció Econòmica va
anar a Israel per ser un dels països líders mundials
en alta tecnologia –inverteix el 4,8 per cent del seu
PIB per recerca i desenvolupament civil, el més alt
del mon–, i per qüestions vinculades a bio-medicina,
bio-tecnologia, tecnologies de l’alimentació, medi am-
bient, i aprofitant, com sempre, es van fer presenta-
cions turístiques dels 16 principals tour-operadors.
Lògicament, anava a càrrec de Turisme de Barcelo-
na, però integrat en l’equip de Promoció Econòmica.
També es va fer una presentació de 32 empreses
productores de lents de contacte intraocular, instru-
ments biomèdics, biomèdica, plantes d’energia
maremotriu, i s’aconseguiren, com a mínim, cinc con-
tactes forts en aquest viatge.
La situació política actual fa que qualsevol visita a
Israel comporti un contrapunt sociopolític evident,
que és anar a Palestina, i a l’inrevés i, per tal motiu,
es va passar d’Israel a Palestina. A la franja de Gaza,
l’Ajuntament hi té una cooperació significativa, però
malauradament, per la situació política, no s’hi va po-
der anar. Continua explicant que es van establir al-
guns acords amb la Cambra de Comerç de Ramla,
capital de Cisjordània, de la banda de Palestina, con-
firmats per la Cambra de Comerç de Barcelona, ini-
ciant-se un procés de col·laboració.
Es va fer una reunió amb quatre alcaldes de Pales-
tina, equivalent al que seria la Federació de municipis
de Palestina, amb la presència del seu secretari ge-
neral.
La Sra. Mejías diu que aprofita que el tema ha sor-
tit en aquesta Comissió perquè d’ara endavant, cada
vegada que faci un viatge institucional, aporti a
aquesta Comissió el balanç, explicant el rendiments
que s’espera obtenir per la ciutat de Barcelona i els
acords que es prenguin en aquests viatges.
D’altra banda comenta que un mitjà de comunica-
ció s’ha fet ressò que el viatge a Israel ha estat per
veure el funcionament de determinats projectes
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061138
Acta de la sessió celebrada el dia 15 de març de
2006 i aprovada el dia 5 d’abril de 2006
A la sala President Lluís Companys de la casa de
la ciutat, el 15 de març de 2006, s’hi reuneix la
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Te-
rritorial, sota la presidència de l’Im. Sr. José Cuervo i
Argudín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.:
Montserrat Ballarín i Espuña, Catalina Carreras-
Moysi i Carles-Tolrà, , Jaume Oliveras i Maristany, Pi-
lar Vallugera i Balañà, Eugeni Forradellas i
Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Sònia
Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Joan
Puigdollers i Fargas, Jordi Cornet i Serra, Emma
Balseiro i Carreiras i Àngeles Esteller i Ruedas,
assistits pel secretari general de la Corporació, Sr.
Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial
biotecnològics o agroalimentaris, i en tal cas, demana
si la ciutat de Barcelona hi ha fet alguna inversió, és a
dir, de quina manera es pot treure rendiment i si el ni-
vell de recerca tecnològica és tant alta, com diu.
I, d’altra banda, que aquestes no són precisament
unes de les destinacions turístiques que necessitin
promoció, i potser altres objectius haurien pogut tenir
un ventall més ampli de possibilitats.
Finalment, diu que no comparteix el que ha definit el
Sr. Portabella com a contrapunt sociopolític, perquè,
des del punt de vista institucional, quan se surt de viat-
ge des de l’Ajuntament, s’han d’intentar aconseguir els
importants objectius a què es referia abans: acords co-
mercials, acords turístics o tecnològics, i el problema
es presenta quan s’hi afegeixen connotacions políti-
ques que poden provocar algun tipus de susceptibilitat.
No obstant això, li agraeix l’ informe.
El Sr. Portabella diu que no recorda que no s’hagi
fet informe en algun dels desplaçaments fets amb
Promoció Econòmica i, si és així, a partir d’ara li pren
la paraula d’informar-ne, perquè li sembla bé i d’a-
questa manera se sap quina és l’activitat que es des-
plega.
Contràriament al que ha dit la Sra. Mejías, conside-
ra oportú promocionar Barcelona a Israel per viatges
turístics com qualsevol altre país, i, per tant, que vin-
guin turistes israelians a la nostra ciutat té el mateix
valor que els que procedeixen d’altres indrets, i el fet
que hi hagi un vol directe Barcelona-Tel-Aviv ho facili-
ta molt, és més no es fan promocions en aquelles ciu-
tats on no hi ha vols directes amb Barcelona, per la
complicació logística que representa una aturada a
qualsevol lloc d’Europa per poder venir a Barcelona.
Torna a explicar que és molt laboriós el fet que al-
tres països s’instal·lin en el nostre. Cinc empreses
vindran a Barcelona, fruit d’aquest viatge, i això és un
gran resultat tot i que són processos que poden arri-
bar a durar molts mesos, fins que consideren que la
zona és l’adequada. Només es queden si troben un
entorn tecnològic que els afavoreixi i els preus siguin
assequibles.
Per a la captació d’aquestes empreses funciona el
servei Barcelona Negocis, que els facilita l’aterratge,
intenta que s’interessin per la nostra ciutat, que es
quedin i així captar el capital exterior, tot i que no
sempre s’aconsegueix ni en el temps desitjat.
Hi va anar la representació l’Ajuntament de Barce-
lona i, com és prou coneguda, no pot tenir un paper
neutre. L’entrevista amb l’alcalde de Tel-Aviv no era
possible sense la entrevista amb un alcalde palestí,
perquè en el context socioeconòmic que hi ha, calia
trobar l’equilibri com a Institució. Informa, també, que
tenen un acord de cooperació amb les ciutats de Tel-
Aviv i Gaza i, sempre, la delegació de Barcelona va a
Israel i a Palestina. Ambdós països ho diuen, perquè
ambdós volen que no es vagi a l’altre costat, tant els
de Tel-Aviv com els de Cisjordània i, per tant, una ad-
ministració amb representació política de primera
magnitud, com és l’Ajuntament de Barcelona, ha de
buscar l’equilibri polític per a l’intercanvi empresarial i
per a la col·laboració solidària amb Gaza i també co-
mercial. amb Cisjordània.
Probablement l’Ajuntament de Barcelona és una de
les primeres administracions que ha tingut contacte
amb la Cambra de Comerç de Ramla, que reuneix
molts empresaris ja que en formen part des dels pe-
tits comerços fins a les empreses grans. En tenen al-
gunes amb més de dos-cents treballadors, per tant,
interessa a Barcelona ser pionera i obrir mercat, tot
esperant l’evolució del procés que es pot desenvolu-
par a curt termini, o no, perquè això no se sap mai.
Es dóna per tractada.
c) Declaracions de Grup
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-
dència aixeca la sessió a les disset hores quaranta-
cinc minuts.
També hi són presents els Srs. i la Sra.: Lluís Mata
i Remolins, Interventor General, Alfredo Jorge Juan i
Andrés, gerent del Sector de Serveis Generals, Joan
Raurich i Llach, director de Pressupostos, Josep M.
Rius i Medina, director de Patrimoni, José Ramón
Rodríguez i Bermúdez, gerent adjunt d’organització i
sistemes d’informació i Ricard Domingo i Clarós, di-
rector d’ICB.
Excusen la seva absència les Imes. Sres.: As-
sumpta Escarp i Gibert i Núria Carrera i Comes.
També hi és present en qualitat de ponent de la
Comissió de seguiment i control de BTV, l’Im.Sr.
Ferran Mascarell i Canalda.
S’obre la sessió a les 9,30 h.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
S’aprova.
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1139
8. Sector de Serveis Personals
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat EMTE Service SAU-
EMTE, SA UTE el contracte d’obres de manteniment
d’elements constructius, instal·lacions en general i
parallamps dels edificis adscrits al Sector de Serveis
Personals, per als exercicis 2006-2007, i per un im-
port de 327.732,32 euros.
9. Sector de Seguretat i Mobilitat
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat IMES, Instalaciones-
Montajes Elect. Saneam. SA el contracte d’obres de
manteniment dels elements constructius, instal·la-
cions en general i parallamps dels edificis adscrits al
Sector de Seguretat i Mobilitat, per als exercicis
2006-2007, i per un import de 838.702,97 euros.
10. Districte de Ciutat Vella
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat Construcciones y
Servicios Faus, SA el contracte de manteniment dels
elements constructius i d’altres elements de la via pú-
blica, per als exercicis 2006-2007, i per un import de
682.306,49 euros.
11. Districte de Ciutat Vella
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat UTE IMISA-SIX Dis-
trictes el contracte de manteniment dels edificis,
instal·lacions i parallamps, adscrits al Districte de Ciu-
tat Vella, per als exercicis 2006-2007, i per un import
de 493.636,19 euros.
12. Districte de l’Eixample
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat UTE IMISA-SIX Dis-
trictes el contracte d’obres de manteniment dels edifi-
cis del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2006-
2007, i per un import de 452.012,56 euros.
13. Districte de l’Eixample
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat Constraula Enginye-
ria i Obres, SA el contracte d’obres de manteniment
de la via pública del Districte de l’Eixample, per als
exercicis 2006-2007, i per un import de 624.342,92
euros.
14. Districte de Sants-Montjuïc
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat Constraula Enginye-
ria i Obres, SA el contracte de manteniment de la via
pública del Districte de Sants-Montjuïc, per als exerci-
cis 2006-2007, i per un import de 598.727,40 euros.
15. Districte de Sants-Montjuïc
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat IMES Instalaciones-
Montajes Elect. Saneam., SA el contracte de mante-
niment d’edificis del Districte de Sants-Montjuïc, per
als exercicis 2006-2007, i per un import de
592.316,18 euros.
16. Districte de les Corts
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat IMES Instalaciones-
El Sr. President inicia la sessió i dóna pas al debat
dels assumptes de la Comissió de Seguiment i Con-
trol de BTV, el contingut del qual es transcriu en els
punts 13 a 16 d’aquesta acta.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-
ganització municipal, es comuniquen les resolucions
següents:
1. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 8 de març de 2006,
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
per adjudicar el contracte de manteniment d’ascen-
sors i altres aparells elevadors dels edificis adscrits al
Sector de Serveis Generals, per als exercicis 2006-
2008, i per un import de 73.921,23 euros.
2. Districte de Ciutat Vella
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte de serveis operatius
per al condicionament i bon funcionament dels urina-
ris públics, per als exercicis 2006-2007, i per un im-
port de 170.187,95 euros.
3. Districte de Ciutat Vella
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte del servei de vigilàn-
cia i seguretat dels urinaris públics, per als exercicis
2006-2007, i per un import de 146.082,50 euros.
4. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
De la gerent municipal, de data 8 de març de 2006,
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
per adjudicar el contracte de lloguer d’un vehicle a
llarg termini per a la zona de Collserola, per als exer-
cicis 2006-2009, i per un import de 20.994,40 euros.
5. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 9 de febrer de 2006
que adjudica a la societat Eca Entidad Colaboradora
de la Administración, SAU el contracte de supervisió,
assessorament tècnic i control relatiu a la qualitat
dels serveis de neteja dels edificis i locals municipals
de l’Ajuntament de Barcelona, exercicis 2006-2007, i
per un import de 131.202,62 euros.
6. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 9 de febrer de
2006, que adjudica a la societat Solred, SA el con-
tracte de subministrament global de carburants i lubri-
cants pels vehicles de l’Ajuntament de Barcelona,
corresponents a la Guàrdia Urbana, Parc Mòbil i
Vialitat, per als exercicis 2006-2007, i per un import
d’1.352.433 euros.
7. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat UTE Manteniment i
Obres el contracte d’obres de manteniment dels edifi-
cis del Sector de Serveis Generals, per als exercicis
2006-2007, i per un import de 729.421,89 euros.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061140
Montajes Elect. Saneam., SA el contracte de mante-
niment dels elements constructius, instal·lacions en
general i parallamps dels edificis adscrits al Districte
de les Corts, per als exercicis 2006-2007, i per un im-
port de 281.553,72 euros.
17. Districte de les Corts
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat IMES Instalaciones-
Montajes Elect. Saneam., SA el contracte de mante-
niment dels elements constructius i d’altres elements
de la via pública i els espais públics adscrits al Distric-
te de les Corts, per als exercicis 2006-2007, i per un
import de 283.068,08 euros.
18. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat Constraula Enginye-
ria i Obres, SA el contracte d’obres de manteniment
dels elements constructius, instal·lacions en general i
parallamps dels edificis adscrits al Districte de Sarrià-
Sant Gervasi, per als exercicis 2006-2007, i per un
import de 248.344,44 euros.
19. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat Constraula Enginye-
ria i Obres, SA el contracte d’obres de manteniment
de la via pública i espais públics adscrits al Districte
de Sarrià-Sant Gervasi, per als exercicis 2006-2007, i
per un import de 511.724,26 euros.
20. Districte de Gràcia
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat IMES Instalaciones-
Montajes Elect. Saneam., SA el contracte d’obres de
manteniment dels elements constructius, instal·la-
cions en general i parallamps dels edificis adscrits al
Districte de Gràcia, per als exercicis 2006-2007, i per
un import de 308.356,03 euros.
21. Districte de Gràcia
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat Obras y Rep.
Mariano Herrero Albacar, SL el contracte d’obres de
manteniment dels elements constructius i d’altres ele-
ments de la via pública, els espais públics adscrits al
Districte de Gràcia, per als exercicis 2006-2007, i per
un import de 511.724,26 euros.
22. Districte d’Horta-Guinardó
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat Constraula Enginye-
ria i Obres, SA el contracte d’obres de manteniment
dels elements constructius, instal·lacions en general i
parallamps dels edificis adscrits al Districte d’Horta-
Guinardó, per als exercicis 2006-2007, i per un import
de 562.729,92 euros.
23. Districte d’Horta-Guinardó
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat Construcciones y
Servicios Faus, SA el contracte d’obres de manteni-
ment dels elements constructius i d’altres elements
de la via pública i els espais públics del Districte
d’Horta-Guinardó, per als exercicis 2006-2007, i per
un import de 899.066,04 euros.
24. Districte de Nou Barris
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat IMES Instalaciones-
Montajes Elect. Saneam., SA el contracte de mante-
niment dels elements constructius, instal·lacions en
general i parallamps dels edificis adscrits al Districte
de Nou Barris, per als exercicis 2006-2007, i per un
import de 712.933,52 euros.
25. Districte de Nou Barris
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat Constraula Enginye-
ria i Obres, SA el contracte de manteniment dels ele-
ments constructius i d’altres elements de la via públi-
ca i els espais públics adscrits al Districte de Nou
Barris, per als exercicis 2006-2007, i per un import de
982.515,41 euros.
26. Districte de Sant Andreu
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat IMES Instalaciones-
Montajes Elect. Saneam., SA el contracte de mante-
niment dels edificis municipals adscrits al Districte de
Sant Andreu, per als exercicis 2006-2007, i per un
import de 611.638,07 euros.
27. Districte de Sant Andreu
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat Constraula Enginye-
ria i Obres, SA el contracte de manteniment de la via
pública, per als exercicis 2006-2007, i per un import
de 818.779,51 euros.
28. Districte de Sant Martí
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat IMES Instalaciones-
Montajes Elect. Saneam., SA el contracte d’obres de
manteniment dels elements constructius, instal·la-
cions en general i parallamps dels edificis adscrits al
Districte de Sant Martí, per als exercicis 2006-2007, i
per un import de 759.021,78 euros.
29. Districte de Sant Martí
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que adjudica a la societat IMES Instalacio-
nes-Montajes Elect. Saneam., SA el contracte de
manteniment a la via pública del Districte de Sant
Martí, per als exercicis 2006-2007, i per un import
d’1.463.554,50 euros.
30. Districte de Ciutat Vella
De la gerent municipal, de data 1 de març de 2006,
que autoritza i adjudica a la societat Canon España,
SA el contracte de lloguer de les fotocopiadores del
Districte de Ciutat Vella, per als exercicis 2006-2007,
i per un import de 54.245,96 euros.
31. Districte de Sant Andreu
De la gerent municipal, de data 2 de març de 2006,
que autoritza i adjudica a la societat Técnica y
Proyectos, SA el contracte de coordinador de segure-
tat i salut de les obres d’urbanització del carrer Turó
de la Trinitat (entre els carrers Pare Manjón i Forada-
da), per als exercicis 2006-2007, i per un import de
1.728,40 euros.
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1141
32. Districte de Sant Andreu
De la gerent municipal, de data 2 de març de 2006,
que autoritza i adjudica a la societat Técnica y
Proyectos, SA el contracte de coordinador de segure-
tat i salut de les obres d’urbanització del carrer de
Camil Fabra, per als exercicis 2006-2007, i per un im-
port de 1.455,80 euros.
33. Districte de Sant Andreu
De la gerent municipal, de data 2 de març de 2006,
que autoritza i adjudica a la societat SGS Tecnos, SA
el contracte de coordinador de seguretat i salut de les
obres d’urbanització del carrer del Pinar del Rio, per
als exercicis 2006-2007, i per un import de 4.800
euros.
34. Districte de Sant Andreu
De la gerent municipal, de data 2 de març de 2006,
que autoritza i adjudica a la societat Técnica y
Proyectos, SA el contracte de coordinador de segure-
tat i salut de les obres d’urbanització dels carrers de
Martí Molins i Monlau (entre la plaça Masadas i de
Martí Molins), per als exercicis 2006-2007, i per un
import de 4.483,40 euros.
35. Districte de Sant Martí
De la gerent municipal, de data 19 de febrer de
2006, que autoritza i adjudica a la societat Canon
España, SA el contracte de lloguer de fotocopiadora
de color Canon, per als exercicis 2006-2008, i per un
import de 19.777,53 euros.
36. Sector de Serveis Generals
Del president de la Comissió de Presidència, Hi-
senda i Coordinació Territorial, de data 30 de desem-
bre de 2005, que aprova modificacions de crèdit del
Pressupost 2005 (Generació de crèdits per ingres-
sos), per un import de 910.615,80 euros.
37. Sector de Serveis Generals
Del president de la Comissió de Presidència, Hi-
senda i Coordinació Territorial, de data 30 de desem-
bre de 2005, que aprova modificacions de crèdit del
Pressupost 2005 (Generació de crèdits per ingres-
sos), per un import de 179.855,18 euros.
38. Sector de Serveis Generals
Del president de la Comissió de Presidència, Hi-
senda i Coordinació Territorial, de data 30 de desem-
bre de 2005, que aprova modificacions de crèdit del
Pressupost 2005 (Generació de crèdits per ingres-
sos), per un import de 5.981.781,12 euros.
39. Sector de Serveis Generals
Del president de la Comissió de Presidència, Hi-
senda i Coordinació Territorial, de data 30 de desem-
bre de 2005, que aprova modificacions de crèdit del
Pressupost 2005 (Generació de crèdits per ingres-
sos), per un import de 2.000.000 euros.
40. Sector de Serveis Generals
Del president de la Comissió de Presidència, Hi-
senda i Coordinació Territorial, de data 30 de desem-
bre de 2005, que aprova modificacions de crèdit del
Pressupost 2005 (Generació de crèdits per ingres-
sos), per un import d’1.500.000 euros.
41. Sector de Serveis Generals
Del president de la Comissió de Presidència, Hi-
senda i Coordinació Territorial, de data 30 de desem-
bre de 2005, que aprova modificacions de crèdit del
Pressupost 2005 (Generació de crèdits per ingres-
sos), per un import de 3.502.132,65 euros.
42. Sector de Serveis Generals
Del president de la Comissió de Presidència, Hi-
senda i Coordinació Territorial, de data 3 de març de
2006, que aprova modificacions de crèdit del Pressu-
post 2006 (Generació de crèdits per ingressos), per
un import de 400.000 euros.
43. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 16 de febrer de
2006, que aprova les bases i la convocatòria de les
proves selectives per a la provisió de 135 places
d’agent de la Guàrdia Urbana, per al 2006.
44. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 20 de febrer de
2006, que aprova les bases i la convocatòria per a la
provisió de la plaça d’interventor/a general de l’Ajun-
tament de Barcelona.
45. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 20 de febrer de
2006, que aprova les bases i la convocatòria per a la
provisió de la plaça d’interventor/a adjunt/a de l’Ajun-
tament de Barcelona.
46. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 24 de febrer de
2006, que aprova les bases i la convocatòria per a la
provisió de 45 places de bomber del Servei de Pre-
venció, Extinció d’Incendis i Salvament.
47. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 24 de febrer de
2006, que aprova les bases i la convocatòria de les
proves selectives per a la provisió de 8 places de ser-
gent de la Guàrdia Urbana.
48. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 24 de febrer de
2006, que aprova les bases i la convocatòria de les
proves selectives per a la provisió de 25 places de
caporal de la Guàrdia Urbana.
49. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 20 de febrer de
2006, que aprova la convocatòria d’un concurs per a
la provisió d’un lloc de treball d’assessor/a tècnic/a de
Recursos Humans (nivell 22).
50. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 20 de febrer de
2006, que aprova la convocatòria d’un concurs per a
la provisió d’un lloc de treball de gestió econòmica
pressupostària (nivell 20).
51. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 24 de febrer de
2006, que aprova la convocatòria d’un concurs per a
la provisió d’un lloc de treball de responsable de lo-
gística (nivell 24).
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061142
52. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 24 de febrer de
2006, que aprova la convocatòria d’un concurs per a
la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a de llicències
i inspecció (nivell 20).
53. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 24 de febrer de
2006, que aprova la convocatòria d’un concurs per a
la provisió d’un lloc de treball de responsable de con-
trol de gestió (nivell 22).
54. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 24 de febrer de
2006, que aprova la convocatòria d’un concurs per a
la provisió de cinc llocs de treball de responsable tèc-
nic de Manteniment (nivell 20).
55. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 24 de febrer de
2006, que aprova la convocatòria d’un concurs per a
la provisió d’un lloc de treball de gestió de sistemes
d’informació de Districte (nivell 18).
56. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 2 de març de 2006,
que aprova la convocatòria d’un concurs per a la pro-
visió d’un lloc de treball de supervisor/a d’equips i/o
sistemes d’atenció al ciutadà (nivell 18).
57. Sector de Serveis Generals
De la gerent municipal, de data 10 de febrer de
2006, que modifica les bases específiques del con-
curs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a
de gestió i/o planificació de Serveis Personals, apro-
vades en data 4 de gener de 2006, en el sentit de fer
constar que aquest lloc de treball serà amb adscripció
a la Gerència del Sector de Serveis Personals.
58. Sector de Serveis Generals
De l’alcalde, de data 17 de febrer de 2006, que no-
mena funcionària eventual la senyora Marta Sánchez
Picart per prestar els seus serveis com a assessora
tècnica de la Gerència del Sector de Serveis Perso-
nals (2215X).
59. Sector de Serveis Generals
De l’alcalde, de data 17 de febrer de 2006, que no-
mena funcionària eventual la senyora Bibiana Ca-
sado Prat per prestar els seus serveis a la Direcció de
Serveis de consorcis i fundacions, adscrita a la Ge-
rència Municipal (2200A).
60. Sector de Serveis Generals
De l’alcalde, de data 17 de febrer de 2006, que no-
mena funcionària eventual la senyora M. Clara de
Yzaguirre Pabolleta per desenvolupar les funcions de
directora de serveis de Relacions Externes i Qualitat,
adscrita a la Gerència del Sector de Seguretat i Mobi-
litat (2850E).
61. Sector de Serveis Generals
De l’alcalde, de data 27 de febrer de 2006, que no-
mena funcionari eventual el senyor Emilio Rubió
Lorenzo per desenvolupar les funcions de director
d’atenció al ciutadà, adscrit a la Gerència Adjunta
d’Organització i Sistemes d’Informació del Sector de
Serveis Generals.
62. Sector de Serveis Generals
De l’alcalde, de data 27 de febrer de 2006, que
nomena funcionari eventual el senyor Javier Pas-
cual Gurpegui per desenvolupar les funcions de di-
rector d’organització, adscrit a la Direcció de Recur-
sos Humans i Organització del Sector de Serveis
Generals.
63. Sector de Serveis Generals
De l’alcalde, de data 27 de febrer de 2006, que no-
mena funcionari eventual el senyor Luis Forniés
Villagrasa per desenvolupar les funcions de director
de Recursos Humans i Organització del Sector de
Serveis Generals.
64. Sector de Serveis Generals
De l’alcalde, de data 2 de març de 2006, que no-
mena funcionari eventual el senyor Francisco Javier
Patón Morales per desenvolupar les funcions de res-
ponsable de projectes de participació, adscrit a la Di-
recció de Serveis de Participació i Comunicació del
Sector d’Urbanisme (2619X).
65. Sector de Serveis Generals
De l’alcalde, de data 2 de març de 2006, que no-
mena funcionari eventual el senyor Fernando Mar-
tínez Coma per prestar els seus serveis com a asses-
sor tècnic de la Direcció de Serveis d’Estudis i
Avaluació del Sector de Serveis Generals (2299X).
66. Sector de Serveis Generals
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
10 de febrer de 2006, que nomena la senyora Teresa
Pérez Climent per ocupar el lloc de treball del sistema
d’incidències i reclamacions (2099X).
67. Sector de Serveis Generals
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
2 de febrer de 2006, que nomena la senyora Sagrario
Navas Fernández per ocupar el lloc de treball de res-
ponsable de Promoció (2253Z).
68. Sector de Serveis Generals
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
2 de febrer de 2006, que nomena el senyor Francesc
J. Pera Soriano per ocupar el lloc de treball de res-
ponsable de gestió del Pressupost (2299X).
69. Sector de Serveis Generals
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
2 de febrer de 2006, que nomena el senyor Juan
Carlos Parejo Perogil per ocupar el lloc de treball
d’assessor tècnic (2215X).
70. Sector de Serveis Generals
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
2 de febrer de 2006, que nomena la senyora Elisa
Medina Bazán per ocupar el lloc de treball de cap
d’administració de Recursos Humans (2499X).
71. Sector de Serveis Generals
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de
data 9 de febrer de 2006, que nomena el senyor
Ferran Turmo Gracia per ocupar el lloc de treball
de tècnic de gestió i/o planificació de Serveis Perso-
nals (2238X).
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1143
72. Sector de Serveis Generals
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
9 de febrer de 2006, que nomena la senyora
Mercedes Herranz Malo i els senyors Ricard Cervera
Garzón, Manel Pérez Galiano i Carlos Valle García,
inspectora i inspectors de Districte, respectivament
(1885T).
73. Sector de Serveis Generals
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
10 de febrer de 2006, que nomena la senyora Marga-
rita Cabrero Calmet per ocupar el lloc de treball
d’staff d’Imatge i Comunicació (2013J).
74. Sector de Serveis Generals
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
17 de febrer de 2006, que nomena la senyora Matilde
Albarracín Soto com a directora de centre de Serveis
Socials (2071X).
75. Sector de Serveis Generals
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
17 de febrer de 2006, que nomena el senyor Guim
Sánchez Fibla per ocupar el lloc de treball de respon-
sable d’administració de Personal (1861X).
76. Sector de Serveis Generals
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
1 de març de 2006, que nomena el senyor Carles Gil
Miquel com a responsable de coordinació dels Con-
sells de Participació (2414X).
77. Sector de Serveis Generals
Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data
1 de març de 2006, que nomena el senyor Enrique
Cano Gil com a tècnic de gestió i/o planificació de
Serveis Personals (2239X).
78. Sector de Serveis Generals
De l’alcalde, de data 3 de febrer de 2006, que no
admet, per extemporànies, les al·legacions formula-
des pel Grup municipal del Partit Popular de Cata-
lunya a l’expedient d’aprovació del conveni relatiu a la
constitució d’un dret real de superfície a favor de la
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de
Barcelona, respecte a la finca ubicada a l’avinguda
Diagonal, cruïlla amb el carrer Selva de Mar, per a la
construcció i instal·lació de la seva seu operativa.
79. Sector de Serveis Generals
De l’alcalde, de data 28 de febrer de 2006, que
crea el lloc de treball de director jurídic, adscrit a la
Direcció Executiva de la Inspecció de l’Ajuntament de
Barcelona (2850E).
80. Sector de Serveis Generals
De l’alcalde, de data 1 de març de 2006, que rein-
gressa al servei actiu, procedent d’excedència forço-
sa, el senyor Josep M. Rius Medina amb la categoria
professional de Tècnic superior d’Economia i Sociolo-
gia i el designa director de Patrimoni, adscrit a la Ge-
rència de Serveis Generals.
81. Sector de Serveis Generals
De l’alcalde, de data 1 de març de 2006, que decla-
ra en la situació de serveis especials el senyor Albert
Tubau Rosias i el nomena funcionari eventual per
desenvolupar les funcions d’assessor tècnic adscrit a
la Gerència del Sector de Seguretat i Mobilitat.
Acords de la Comissió de Govern de 8 de març de
2006:
82. Autoritzar al Sr. Rafael Olañeta Fernández-
Grande (Mat. 20384) la compatibilitat sol·licitada en-
tre la seva activitat municipal com a funcionari en la
categoria de tècnic d’Administració general, en el lloc
de treball de sotsdirector en la Direcció de Recursos i
Relacions amb els Contribuents de l’Institut Municipal
d’Hisenda, i la de professor associat en la Universitat
de Barcelona, per al curs acadèmic 2005-2006 i
2006-2007, des del 15 de setembre de 2005 fins al
14 de setembre de 2007 i possibles pròrrogues que
es puguin produir, d’acord amb l’article 4.2 de la Llei
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del
personal al servei de l’Administració de la Generalitat,
i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la
mateixa Llei i 327 i 328 del Reglament del personal
al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret
214/1990, de 30 de juliol. En tot cas, la present auto-
rització perdrà vigència per canvi de lloc de treball
municipal o per variació de les seves circumstàncies,
així com per modificació de la normativa sobre el rè-
gim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes
d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial.
83. Autoritzar al Sr. Carlos Angel Salanova Pardina
(Mat. 22979) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
activitat municipal com a funcionari amb la categoria
de tècnic superior d’Economia i Sociologia, en el lloc
de treball de cap del Servei de Planificació, Recerca i
Desenvolupament del Sector de Serveis Personals, i
la de professor associat a temps parcial en la Univer-
sitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2005-2006 i
per al curs 2006-2007, des del 15 de setembre de
2005 fins al 14 de setembre de 2007 i pròrrogues que
es puguin produir, d’acord amb l’article 4.2 de la Llei
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del
personal al servei de l’Administració de la Generalitat
i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la
mateixa Llei i 327 i 328 del Reglament del personal
al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret
214/1990, de 30 de juliol. En tot cas, la present auto-
rització perdrà vigència per canvi de lloc de treball
municipal o per variació de les seves circumstàncies,
així com per modificació de la normativa sobre el rè-
gim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes
d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial.
84. Autoritzar a la Sra. M. Àngels Santigosa Cope-
te (Mat. 22973) la compatibilitat sol·licitada entre la
seva activitat municipal com a funcionària amb la ca-
tegoria de tècnica superior d’Economia i Sociologia,
en el lloc de treball de directora de Projecte en la Di-
recció de Serveis d’Estudis d’Activitats Econòmiques i
Ocupació del Sector de Promoció Econòmica, i la de
professora associada a temps parcial en la Universi-
tat Autònoma de Barcelona, per al curs acadèmic
2005-2006, des del 15 de setembre de 2005 fins al
14 de setembre de 2006 i pròrrogues que es puguin
produir, d’acord amb l’article 4.2 de la Llei
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del
personal al servei de l’Administració de la Generalitat,
i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la
mateixa Llei i 327 i 328 del Reglament del personal al
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061144
servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret
214/1990, de 30 de juliol. En tot cas, la present auto-
rització perdrà vigència per canvi de lloc de treball
municipal o per variació de les seves circumstàncies,
així com per modificació de la normativa sobre el rè-
gim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudes
d’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió de
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial.
85. Autoritzar a la Sra. M. Àngels Orriols Sallés
(Mat. 24919) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
activitat municipal com a funcionària amb la categoria
de tècnica superior en Dret en la Direcció de Serveis
Jurídics del Sector de Serveis Generals, i la de pro-
fessora associada a temps parcial en la Universitat
Autònoma de Barcelona, per al curs acadèmic 2005-
2006, des del 15 de setembre de 2005 fins al 14 de
setembre de 2006 i pròrrogues que es puguin produir,
d’acord amb l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de
novembre, d’incompatibilitats del personal al servei
de l’Administració de la Generalitat, i amb les limita-
cions previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei i
327 i 328 del Reglament del personal al servei de les
Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de
juliol. En tot cas, la present autorització perdrà vigèn-
cia per canvi de lloc de treball municipal o per variació
de les seves circumstàncies, així com per modificació
de la normativa sobre el règim d’incompatibilitats o
per raons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne
compte a la Comissió de Presidència, Hisenda i Co-
ordinació Territorial.
86. Autoritzar al Sr. Joan Domènec Abad Esteve
(Mat. 23893) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
activitat municipal en aquesta Corporació com a fun-
cionari amb la categoria de tècnic superior en Dret en
la Direcció de Serveis de Planejament del Sector
d’Urbanisme, i l’activitat privada d’advocat per compte
propi, si bé no podrà ostentar, per si mateix o mitjan-
çant substitut, la representació i defensa d’interessos
contraris als de la Corporació Municipal i tampoc no
podrà assessorar, informar o desenvolupar les activi-
tats pròpies de la professió en aquells assumptes o
procediments amb els quals l’Ajuntament o els seus
Organismes tinguin relació, d’acord amb els articles
12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompa-
tibilitats del personal al servei de l’Administració de la
Generalitat, i 329 del Reglament del personal al
servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret
214/1990, de 30 de juliol, la seva dedicació professio-
nal privada no podrà superar la meitat de la jornada
laboral vigent a l’Administració Pública. En tot cas, la
present autorització perdrà vigència per canvi de lloc
de treball municipal o per variació de les seves cir-
cumstàncies, així com per modificació de la normati-
va sobre el règim d’incompatibilitats o per raons so-
brevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-
ritorial.
87. Autoritzar al Sr. Ignacio Oliva Contreras (Mat.
12584) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
activitat municipal com a funcionari de categoria
auxiliar pràctic, en el lloc de treball de responsable
de Sala de Conductors en el Parc Mòbil del Sector
de Serveis Generals, i l’activitat privada de profes-
sor d’autoescola en l’empresa Auto Escola Sirius,
SA, atès que aquesta activitat privada no figura
compresa en les causes d’incompatibilitat previstes
pels articles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de
novembre, sobre incompatibilitats del personal al
servei de l’Administració de la Generalitat, i 329 i
330 del Reglament del personal al servei de les En-
titats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de
juliol, i no resulta afectat l’interès públic, si bé, la
present autorització està condicionada a l’estricte
compliment dels deures públics i al manteniment
de la dedicació a l’activitat privada dintre dels límits
establerts pels articles 11 i 12 de l’esmentada Llei i
330 del Reglament també esmentat. En tot cas, la
present autorització perdrà vigència per canvi de
lloc de treball municipal o per variació de les seves
circumstàncies, així com per modificació de la nor-
mativa sobre el règim d’incompatibilitats o per raons
sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a
la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació
Territorial.
88. Autoritzar a la Sra. Montserrat Vinyets Pages
(Mat. 25541) la compatibilitat sol·licitada entre la seva
activitat municipal en aquesta corporació com a fun-
cionària interina amb la categoria de tècnica superior
en Dret en l’Oficina Municipal d’Informació al Consu-
midor del Sector de Promoció Econòmica, i l’activitat
privada d’advocada i professora de dret per compte
propi, si bé no podrà ostentar, per si mateix o mitjan-
çant substitut, la representació i defensa d’interessos
contraris als de la Corporació Municipal i tampoc no
podrà assessorar, informar o desenvolupar les activi-
tats pròpies de la professió en aquells assumptes o
procediments amb els quals l’Ajuntament o els seus
Organismes tinguin relació, i d’acord amb els articles
12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompa-
tibilitats del personal al servei de l’Administració de la
Generalitat, i 329 del Reglament del personal al
servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret
214/1990, de 30 de juliol, la seva dedicació professio-
nal privada no podrà superar la meitat de la jornada
laboral vigent a l’Administració Pública. En tot cas, la
present autorització perdrà vigència per canvi de lloc
de treball municipal o per variació de les seves cir-
cumstàncies, així com per modificació de la normati-
va sobre el règim d’incompatibilitats o per raons so-
brevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-
ritorial.
El Sr. Puigdollers manifesta que fan reserva en tots
els punts del Despatx d’Ofici perquè, atès que té 88
punts, no se’ls han pogut mirar per manca de temps.
Demana còpia de tots els expedients que fan refe-
rència al nomenament de funcionaris eventuals i de
les modificacions de crèdit.
La Sra. Balseiro s’expressa en el mateix sentit, i,
d’entrada, demana els expedients de modificacions
de crèdit al Pressupost del 2005, a més dels que fan
referència als punts 2, 3, 13, 14, 19, 21, 23, 25, del 42
fins al 48.
El Sr. Cuervo confirma que tindran els expedients a
la seva disposició per les vies habituals.
b) Mesures de govern
c) Informes
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1145
1. Cedir gratuïtament a l’Institut Català del Sòl la
finca de propietat municipal situada al carrer de
Morales, núms. 1-13, grafiada en el plànol annex, per
a la construcció d’habitatges de protecció pública,
d’acord amb les previsions del Conveni de col·la-
boració entre l’Ajuntament i el Departament de Medi
Ambient i Habitatge per a l’execució de la Modificació
del Pla General Metropolità de la Colònia Castells,
formalitzat l’1 de juliol de 2005 i aprovat per la Comis-
sió de Govern d’1 de juny del mateix any, de confor-
mitat amb els articles 49 i 50 del Reglament del patri-
moni dels Ens locals de 17 d’octubre de 1988;
sotmetre l’expedient a informació pública durant un
termini de trenta dies; i, si no s’hi formulen reclama-
cions o al·legacions, tenir per aprovada la cessió, for-
malitzar-la en escriptura pública, fent esment de
l’afectació de la finca a l’esmentada finalitat garantida
amb clàusula de reversió automàtica en els termes
de l’article 50 del Reglament al·ludit, i facultar l’Alcal-
dia per a realitzar totes les actuacions encaminades a
concretar, clarificar i executar el present acord.
El Sr. Puigdollers avança que faran reserva de vot
a fi d’acabar d’estudiar aquest assumpte, però es
mostra sorprès per l’incompliment del conveni amb el
Departament de Medi ambient i Habitatge, formalitzat
el juliol del 2005, i on es preveia que les obres ja ha-
vien d’estar iniciades, cosa que no s’ha produït per-
què la cessió gratuïta del terreny es farà divendres vi-
nent. Pregunta, per tant, quines són les causes per
les quals el govern de la ciutat incompleix un conveni
signat.
La Sra. Esteller també pregunta per l’endarreriment
en l’inici d’aquestes obres, i, per tant, avança la reser-
va de vot del seu Grup.
El Sr. Cuervo puntualitza que aquest acord se cen-
tra en la cessió d’un solar a l’Incasol, i que el segui-
ment del conveni és un altre assumpte que s’haurà
de tractar en un altre moment, i per l’òrgan que exe-
cuta les polítiques d’habitatge i no en aquesta comis-
sió.
El Sr. Puigdollers demana una resposta concreta:
per què s’incompleix l’acord del conveni de col·labo-
ració, i, atesa la resposta del Sr. Cuervo –que no
comprèn–, pregunta on i a qui han de demanar
aquesta explicació.
El Sr. Cuervo li respon que al districte de les Corts
o a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi-
tatge, tot i que, en tractar-se d’un expedient patrimo-
nial, també està en l’ordre del dia d’aquesta comissió,
la qual únicament n’informa.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de
CIU i PP.
2. Cedir gratuïtament, de conformitat amb els arti-
cles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels Ens lo-
cals, de 17 d’octubre de 1988, al Patronat Municipal
de l’Habitatge de Barcelona, d’acord amb les pre-
visions del conveni de col·laboració signat el 28 de
juliol de 2005, la parcel·la 1 del projecte de re-
parcel·lació de l’àmbit C-2 de la Modificació del Pla
General Metropolità en el Front litoral i marge dret del
riu Besòs, grafiada en el plànol annex, per a la cons-
trucció d’habitatge protegit en règim de lloguer; sot-
metre l’expedient a informació pública durant un ter-
mini de trenta dies; i, si no s’hi formulen reclamacions
o al·legacions, tenir-la per aprovada, formalitzar la
cessió en escriptura pública, amb la preceptiva reper-
cussió de l’impost del valor afegit a càrrec del cessio-
nari, inscriure-la en el Registre de la Propietat, i facul-
tar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuaci-
ons encaminades a concretar, clarificar i executar el
present acord.
El Sr. Puigdollers manifesta que, a causa de l’acti-
tud del president de la Comissió en la seva interven-
ció anterior, s’abstindrà, en nom del seu Grup, d’inter-
venir durant la resta de la sessió i avança la reserva
de vot en tots els punts d’aquest apartat de l’ordre del
dia.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de
CIU i PP.
3. Aprovar la participació de l’Ajuntament de Barce-
lona a l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals,
Fundació Privada. Acceptar els Estatuts de l’esmen-
tada fundació. Designar la Ima. Sra. Assumpta Es-
carp i Gibert, regidora ponent de Participació Ciutada-
na, Solidaritat i Cooperació, com a representant de
l’Ajuntament de Barcelona al Patronat i a la Comissió
Permanent d’aquesta fundació; i facultar-la per a la
formalització dels tràmits adients per a dur a terme
l’efectivitat d’aquest acord.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de
CIU i PP.
4. Resoldre les al·legacions presentades en el pe-
ríode d’informació pública a l’Ordenança reguladora
de l’administració electrònica, en el sentit i termes
que figuren en l’informe que consta a l’expedient i
que es dóna per reproduït; i aprovar definitivament
l’Ordenança esmentada.
El Sr. Cuervo indica que durant el període d’infor-
mació pública s’han presentat cinc blocs d’al·lega-
cions: les del Partit Popular, que s’han acceptat gaire-
bé en la seva totalitat; una de genèrica quant al
model, del Grup de CiU; una de la Universitat Oberta
de Catalunya sobre el software lliure, que també s’ha
acceptat amb alguna modificació de detall; les d’un
grup d’advocats sobre millores tècniques; i la d’un
ciutadà. A banda d’aquestes al·legacions, també han
rebut cent cinquanta correus electrònics i cinquanta
propostes –entre les quals hi ha recomanacions de
l’Agència de Protecció de Dades, i del Consorci
de l’Administració Oberta de Catalunya–, que po-
sen de manifest l’interès que ha despertat aquesta
Ordenança.
En conseqüència, considera que l’Ordenança regu-
ladora de l’administració electrònica és sòlida, amb
voluntat d’aplicabilitat i que suposarà un instrument
molt important per al desenvolupament dels nous ca-
nals de relació amb els ciutadans.
La Sra. Esteller manifesta reserva de vot, malgrat
que hagin estat acceptades les seves esmenes i que
la consideren un gran avanç.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de
CIU i PP.
5. Aprovar inicialment l’escissió parcial de la socie-
tat Serveis Funeraris de Barcelona, SA mitjançant
l’aportació de la unitat econòmica consistent en la
prestació del servei públic municipal de cremació i ce-
mentiris a una societat anònima de nova creació.
Prendre en consideració la Memòria justificativa, re-
dactada per la Comissió d’Estudi, de l’escissió parcial
de la societat Serveis Funeraris de Barcelona, SA
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061146
mitjançant l’aportació de la unitat econòmica consis-
tent en la prestació del servei públic municipal de cre-
mació i cementiris a una societat anònima de nova
creació. Aprovar inicialment el conveni regulador dels
termes i condicions de la gestió del servei de crema-
ció i cementiri i el conveni regulador del dret d’ús dels
tanatoris de les Corts i Collserola i de l’aparcament si-
tuat en el subsòl de la cruïlla dels carrers de Zamora i
de Sancho d’Àvila. Sotmetre la Memòria justificativa a
informació pública per un termini de trenta dies,
d’acord amb l’article 148 del Reglament d’obres, acti-
vitats i serveis dels Ens locals.
El Sr. Cuervo considera que amb la creació d’a-
questa nova societat anònima –Cementiris de Barce-
lona SA–, que haurà de prestar els serveis públics de
cementiris i de cremació, es delimita més clarament
la responsabilitat dels operadors de serveis funeraris i
de les concessions de patrimoni municipal. Afegeix
que s’ha incorporat, també, una modificació a la Me-
mòria justificativa, on s’ha fet explícit, en l’apartat
relatiu als aspectes laborals, que aquesta nova em-
presa es subrogarà en tots els drets i obligacions del
personal que s’hi incorpori provinent de Serveis Fu-
neraris de Barcelona, alhora que queda garantida la
vigència del conveni laboral.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de
CIU i PP.
6. Estimar parcialment les al·legacions que s’han
presentat durant el termini d’informació pública als
Estatuts del Consorci dels Serveis Socials, en el sen-
tit i termes que figuren en l’informe que consta a l’ex-
pedient i que es dóna per reproduït. Aprovar definiti-
vament la participació de l’Ajuntament de Barcelona
en el Consorci dels Serveis Socials. Aprovar defi-
nitivament els Estatuts del Consorci dels Serveis
Socials, incorporant les al·legacions estimades, així
com les recomanacions del Dictamen 72/06 de la Co-
missió Jurídica Assessora de la Generalitat de Cata-
lunya.
El Sr. Gomà presenta aquest punt que significa un
pas endavant en el procés de constitució del Consor-
ci de Serveis Socials. Recorda que, en aquesta ma-
teixa comissió, es va fer l’aprovació inicial dels Esta-
tuts l’octubre passat, als quals s’hi van presentar
setze al·legacions, de les quals se’n van estimar set
per part dels Grups del PP i de CiU, i també s’hi han
incorporat els suggeriments de la Comissió jurídica
assessora de Catalunya i, a partir de tot això, es va
procedir a la confecció del text de proposta d’Estatuts
del Consorci que s’haurà d’aprovar pel Plenari del
Consell Municipal i, posteriorment, pel Consell Execu-
tiu de la Generalitat. Igualment, destaca que en la
disposició final dels Estatuts s’estableix que, en el ter-
mini d’un mes a partir de la seva publicació al DOGC,
haurà de quedar constituït el Consell de Govern, i
que en la seva primera reunió elegirà una Comissió
mixta Ajuntament-Generalitat per acordar els procedi-
ments de traspàs de procediments i competències
d’ambdues administracions al Consorci.
Fa avinent que el Consorci té un àmbit d’actuació
ampli que abasta els serveis de prevenció, d’atenció i
de promoció social, que incorpora la planificació del
conjunt de la xarxa de serveis socials, i la gestió de
l’atenció especialitzada de tercer nivell.
Conclou que aquest Consorci aporta una peça més
en el procés d’acords que han definit conjuntament
amb el Departament de Benestar i Família, i que hau-
rà de configurar l’espai per continuar el procés de
transferència amb l’objectiu final que l’Ajuntament
acabi gestionant tota la xarxa de serveis de benestar
social de la ciutat.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de
CIU i PP.
IV) Part decisòria
a) Propostes d’acord
b) Proposicions
Del Grup Municipal CIU:
7. Que s’iniciïn els tràmits necessaris per condicio-
nar la cessió d’ús a la continuïtat de Ràdio 4.
El Sr. Puigdollers recorda, d’entrada, que fa escas-
sament quinze dies, el Plenari del Consell Municipal
va aprovar la cessió d’un dret de superfície gratuït al
districte 22@ a l’emissora pública RNE per ubicar-hi
els seus estudis. Observa que el consens amb què
es va aprovar respon, almenys per part del seu Grup,
a què tothom va considerar lògic ajudar una emissora
pública. La sorpresa va ser majúscula, però, quan tot
seguit els responsables de RTVE van anunciar la re-
ducció de la plantilla i, fins i tot el tancament, del cen-
tre emissor de Sant Cugat i de Ràdio 4, la primera
que va emetre en català. Entén que, només com a
referent de la memòria històrica d’aquest país, a ban-
da del servei públic que presta, no es pot consentir
aquest tancament.
Per consegüent, i arran d’aquests fets, presenten
la proposició que inclou condicionar la cessió gratuïta
a la continuïtat de l’emissora.
La Sra. Esteller avança que el seu Grup recolza la
proposició, entre altres coses perquè defensen la
continuïtat de Ràdio 4, alhora que consideren que
també cal mantenir els continguts actuals de RTVE a
Catalunya i els sumen als condicionament de la pro-
posició de CiU.
El Sr. Cuervo subscriu, en nom de l’equip de go-
vern, les reflexions i les tesi polítiques dels Grups de
l’oposició, i avança que presentaran una Declaració
institucional al Plenari –la mateixa que ha aprovat el
Parlament de Catalunya. De tota manera, entén que
cal separar les argumentacions polítiques de les
estrictament patrimonials, i considera el districte d’ac-
tivitats 22 @ com l’espai adequat per a instal·lar
aquest estudis.
El Sr. Forradellas es posiciona en el mateix sentit
que el President de la Comissió, de la mateixa mane-
ra que el seu Grup s’ha adherit a la Declaració institu-
cional, que considera com la manera més eficaç que
té l’Ajuntament per evitar el tancament de Ràdio 4.
El Sr. Oliveras comparteix les reflexions dels altres
membres de l’equip de govern, i afegeix que, per part
d’ERC, han endegat en molts ajuntaments la iniciati-
va de presentar una moció a fi de preservar Ràdio 4.
De tota manera, manifesta que no troben lògic barre-
jar un expedient patrimonial amb aquesta continuïtat.
El Sr. Puigdollers interpreta el posicionament dels
Grups de l’equip de govern com un vot en contra de
Ràdio 4, sobretot en detriment dels seus treballadors.
D’altra banda, considera positiu presentar una Decla-
ració institucional, però sempre es corre el risc que
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1147
quedi en paraules només. Altrament, aquest Ajunta-
ment disposa, en aquest cas, d’un instrument de
pressió per garantir els llocs de treball a Ràdio 4 i,
tanmateix, hi renuncia.
La Sra. Esteller també creu que el trasllat al 22@ i
el conveni signat el 25 d’abril són els instruments de
què disposa aquest Ajuntament per pressionar a fi de
mantenir la continuïtat de Ràdio 4. Entenen que no
estan disposat a utilitzar aquesta opció, sobretot per-
què el trasllat de Ràdio 4 a la futura ciutat de
l’Audiovisual va ser una aposta, tal i com se’ls va dir
en la signatura del conveni.
El Sr. Forradellas considera que els treballadors i
treballadores de Ràdio 4 demanen continuïtat i tenir
un lloc on poder treballar en el futur. Així doncs, inter-
preta que seria contradictori prendre la mesura que
planteja el Grup de CiU amb el suport del PP que,
d’altra banda, el sorprèn, perquè prové d’un Grup que
ha governat Catalunya i que hauria de tenir clar que
una Declaració institucional aprovada pel Parlament
de Catalunya té un pes específic i no és només pa-
raules.
El Sr. Oliveras insisteix que les explicacions que
han donat són senzilles i clares; alhora que posa de
manifest que la intervenció del Grup de CiU és certa-
ment demagògica; i la del PP, si més no, sorprenent
per la seva defensa de la primera emissora que va
emetre en català.
Conclou el debat el Sr. Cuervo i, després de dene-
gar les intervencions de la Sra. Esteller i el Sr.
Puigdollers per preteses al·lusions, apel·lant a què
aquest supòsit està reglamentat al ROM, observa que
aquesta proposició contribueix a enrarir les relacions,
i es ratifica en la seva convicció que no s’han de bar-
rejar els termes patrimonials i els polítics i que, òbvia-
ment, també volen la continuïtat de Ràdio 4.
Abans d’iniciar el tractament de punt següent de
l’ordre del dia, la Sra. Esteller demana que el Secre-
tari aclareixi què s’entén per al·lusions i que els doni
la resposta per escrit.
El Sr. Cuervo admet aquesta demanda i li fa avi-
nent que en la propera Junta de Portaveus estudiaran
l’informe del Secretari i aclariran aquest terme.
El Sr. Cuervo expressa el vot contrari del PSC, el
Sr. Oliveras expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.
Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el
Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i la
Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. Es re-
butja.
Del Grup Municipal PP:
8. Instar al Plenari del Consell Municipal que cons-
titueixi una Comissió Especial sobre la realització,
cost, ús i publicitat de les enquestes municipals, així
com establir amb la resta d’administracions els me-
canismes de col·laboració i coordinació respecte les
enquestes que tinguin per objecte la ciutat de Bar-
celona.
La Sra. Esteller llegeix el contingut de la seva pro-
posta i argumenta la seva presentació en la importàn-
cia d’evitar l’abús en la utilització dels sondeigs, o en-
questes municipals com a informació privilegiada de
l’equip de govern, i del mateix alcalde, respecte a les
seves expectatives electorals. Tot seguit, es refereix
a les 48 enquestes municipals de l’any 2003 i consi-
dera que se n’ha fet un ús partidista atès que es van
utilitzar per saber l’opinió de la ciutadania en els àm-
bits que podien afectar l’Ajuntament de Barcelona, i
amb la finalitat de modelar el discurs electoral. És per
això que reclama la màxima transparència, el lliura-
ment de les dades obtingudes de les enquestes a tots
als grups polítics i la creació, de forma urgent, d’una
Comissió especial.
El Sr. Cuervo recorda que l’Ajuntament de Barcelo-
na disposa d’un marc jurídic que regula les enquestes
i els estudis d’opinió, i en concret es refereix als
acords del Plenari del Consell Municipal que van cre-
ar el Reglament regulador del registre públic d’en-
questes i estudis d’opinió de l’Ajuntament de Barcelo-
na i el Pla d’estudis sociològics, ambdós instruments
que garanteixen la transparència, la publicitat i la im-
parcialitat. Considera que en aquest moment no és
necessària la creació de la comissió especial sol·li-
citada, atès que amb el Pla d’estudis sociològics i
amb el calendari pactat fins a final d’aquest mandat,
es garanteix un marc estable en aquesta matèria, en
aquest sentit recorda que el 17 de febrer d’enguany
s’ha reunit la Comissió d’enquestes d’aquest Ajunta-
ment amb la presència de tots els grups polítics i en
la qual s’ha proporcionat tota la informació.
La Sra. Esteller recorda que l’esmentada Comissió
d’enquestes es va convocar a proposta del Grup Mu-
nicipal del PP, però considera que la naturalesa de la
Comissió especial que avui sol·licita és diferent, per-
què el seu Grup creu que cal poder fer un control i
seguiment de l’ús de les enquestes que s’efectuïn. En
relació a la petició de les matrius i els elements que
van configurar l’elaboració d’aquestes enquestes,
manifesta que encara no han estat lliurats al seu
Grup. És per tot el que ha dit, que reclama una major
serietat i rigor, i un millor ús de les enquestes que
s’elaboren en l’Ajuntament de Barcelona, per evitar el
seu ús partidista, cosa que creu que fa necessària la
creació de la Comissió especial que avui demanen.
El Sr. Cuervo manifesta que la Comissió d’enques-
tes es va reunir a petició del Grup Municipal del PP,
el 17 de febrer passat, i que es pot tornar a reunir si
és necessari, però sempre seguint el previst en el Pla
d’estudis sociològics i en el Comissió de seguiment
del registre d’enquestes.
El Sr. Cuervo expressa el vot contrari del PSC, el
Sr. Oliveras expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.
Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el
Sr. Puigdollers expressa l’abstenció de CIU i la Sra.
Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.
c) Mocions
V) Part de control
a) Precs
Del Grup Municipal CIU:
9. Que sigui lliurada en el transcurs de la sessió de
la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació
Territorial de 15 de març de 2006, el qüestionari, les
tabulacions i les matrius de les 48 enquestes, així
com que se’ns informi del cost que ha suposat per a
l’Ajuntament les mateixes.
El Sr. Puigdollers comenta que fa aquest prec en
aquesta Comissió atès que fins ara no han pogut ob-
tenir aquesta informació. Recorda que el resultat de
les 48 enquestes realitzades entre el 19 de febrer de
2002 i el 8 d’abril de 2003, és a dir, un mes escàs
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061148
abans de les eleccions municipals de 2003, consta en
la publicació de l’Ajuntament de Barcelona lliurada
l’any 2004. Manifesta que és a través d’aquesta publi-
cació que s’assabenten que durant l’esmentat perío-
de es van realitzar enquestes cada quinze dies, la
qual cosa és contrària al Pla d’estudis sociològics
pactat entre govern i oposició el mandat anterior. És
per això que demana que es lliuri el qüestionari, ja
que el seu Grup està convençut que, en aquest llibre,
no hi consta tota la informació de què va disposar, i
considera que fóra convenient que ho clarifiquessin,
encara que no té clar si el govern municipal en ple o
únicament el Grup socialista. A continuació, cita algu-
nes de les preguntes efectuades i es qüestiona l’inte-
rès públic de les que preguntaven sobre uns incidents
entre el Barça i el Reial Madrid, sobre la valoració de
la Junta del Barça o sobre la tasca desenvolupada
per l’entrenador del Barça. Atès que en aquest llibre
hi figura record de vot, pregunta si en alguna d’a-
questes enquestes es va preguntar sobre intenció de
vot. És per tot això, que creu que hi va haver un in-
compliment clar de l’acord sobre el Pla d’estudis soci-
ològics i un més que discutible interès públic en algu-
nes de les preguntes formulades.
El Sr. Cuervo lliura al Grup Municipal de CiU els
qüestionaris i un CD, on consta tota la informació, tot
recordant que ja disposen del llibre. Diu que el govern
municipal no ha destruït cap tipus de documentació i
que el cost econòmic de l’observatori de l’opinió pú-
blica va ser de 85.782 euros més l’IVA, i el cost mitja
per entrevista de 5,96 euros, més l’IVA, dades que
consten en els corresponents expedients de contrac-
tació adjudicats per l’Institut Municipal d’Informàtica.
El Sr. Puigdollers pregunta si en la documentació
que acaba de lliurar el Sr. Cuervo consta tota la infor-
mació de què disposa el Grup Municipal del PSC i el
govern municipal sobre les enquestes efectuades cada
quinze dies entre el febrer de 2002 i l’abril de 2003.
El Sr. Cuervo respon que s’ha lliurat tota la infor-
mació sol·licitada pel Grup Municipal de CiU en la
seva pregunta, alhora que manifesta que si es troba a
faltar algun tipus d’informació es pot demanar en la
Comissió d’enquestes.
Es dóna per tractat.
Del Grup Municipal PP:
10. Quin és el grau de compliment de l’Ajuntament
de Barcelona en quant a la normativa sobre les ban-
deres oficials que deuen onejar en totes les depen-
dències municipals?
La Sra. Esteller, en relació a la pregunta formulada,
recorda que tant en l’article 4 de la Constitució es-
panyola com en la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, re-
guladora de l’ús de la bandera nacional i d’altres
banderes i ensenyes, es preveu que les banderes au-
tonòmiques i municipals han d’onejar juntament amb
l’espanyola. Considera que per part del govern muni-
cipal existeix una clara voluntat d’ocultar la bandera
espanyola i que la catalana es retira d’alguns edificis
municipals per evitar col·locar l’espanyola. El seu
Grup no entén aquesta actitud atès que considera
que, després de 25 anys de democràcia, la normalitat
ha de presidir tots els actes i els esdeveniments que
se celebrin en aquesta ciutat, i recorda que en
aquests actes la bandera espanyola és la bandera
constitucional i no entén el perquè d’aquesta voluntat
d’ocultar-la. A tall d’exemple, manifesta que en els
districtes de Les Corts i de Sarrià-Sant Gervasi, ni tan
sols en la celebració de les seves festes, onegen les
banderes catalana i espanyola, cosa que demostra la
tesi que abans ha exposat; igualment, al Districte de
Gràcia només oneja la bandera catalana. Demana,
doncs, que el govern municipal expressi la seva opi-
nió envers el compliment de la normativa aplicable en
aquesta matèria.
El Sr. Cuervo es reitera en el que ha contestat per
escrit en diverses ocasions al President del Grup Mu-
nicipal del PP, i cita la resposta de 6 de maig de
2004, en la que es considera que hi ha una aplicació
suficient i rigorosa de la Llei 39/1981 esmentada, i diu
que, si en algun moment i en algun edifici, no onegen
les banderes oficials es deu a alguna circumstància
puntual, que mai té un caràcter permanent i remarca,
en tot cas, que a la seu d’aquest Ajuntament onegen
de forma permanent les tres banderes oficials.
La Sra. Esteller recorda que el President del seu
Grup té l’obligació de portar a terme el control i l’im-
puls de l’acció del govern municipal, en la qual s’in-
clou aquest assumpte que avui es planteja, atès que
és un dèficit de l’Ajuntament de Barcelona i que cal
solucionar a fi de recuperar la normalitat i aplicar cor-
rectament la normativa vigent. Considera que malgrat
que el govern municipal ho negui, s’està incomplint la
llei de banderes quan s’exclou la bandera espanyola
dels edificis públics municipals. És per això, que de-
mana que les banderes catalana i espanyola onegin
conjuntament tenint en compte el seu caràcter de
banderes complementàries que representen tots els
ciutadans.
El Sr. Cuervo considera que l’Ajuntament de Bar-
celona realitza un compliment estricte, rigorós i cons-
titucional de la llei que regula aquesta matèria i que
en qualsevol cas la Constitució és interpretable.
Es dóna per tractat.
11. Atès el Protocol d’Intencions entre la Generalitat
de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona relatiu al Pa-
lau de Pedralbes i al futur Centre Cultural del Disseny.
Que es resolgui aquest Protocol, pel seu incompli-
ment, procedint al cobrament a la Generalitat de les
compensacions econòmiques per la cessió de l’ús del
Palau durant l’any 2005, i es faci un de nou, amb nous
terminis per a la constitució de l’Ens responsable de
gestionar el projecte de construcció i gestió del Centre
Cultural del Disseny, i modificant també la clàusula pri-
mera, apartat 1.3, en el sentit de garantir l’accés dels
ciutadans als jardins, un cop realitzada la transmissió
del domini a la Generalitat de Catalunya.
La Sra. Esteller, en referència al Protocol d’Inten-
cions, signat el 23 de desembre de 2004, entre la Ge-
neralitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i
en el que s’establia que el cost del manteniment i de
les obres de conservació dels jardins del parc l’assu-
miria la Generalitat, manifesta la seva sorpresa da-
vant la contractació, per part de l’Institut Municipal de
Parcs i Jardins, de les obres de millora dels jardins
del Palau de Pedralbes, per un import de 974.000
euros. És per això que pregunta per què aquestes
despeses han de ser pagades per l’Ajuntament, quan
el que es preveu en l’esmentat protocol és que les
pagui la Generalitat. Davant el que considera un in-
compliment del protocol, demana que es resolgui;
que es requereixi la Generalitat a pagar les compen-
sacions econòmiques establertes; que se signi un
nou protocol amb nous terminis per a la constitució
de l’ens responsable de gestionar el projecte de
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1149
construcció i gestió del Centre Cultural del Disseny; i
que es modifiqui la clàusula 1.1.3, en el sentit de ga-
rantir l’accés dels ciutadans als jardins un cop realit-
zada la transmissió a la Generalitat. Recorda que el
seu Grup va reclamar tot això quan es va debatre en
la Comissió i en el Plenari, i que ja es va qüestionar la
poca claredat de les condicions econòmiques del pro-
tocol i dels terminis establerts.
El Sr. Cuervo diferencià dues parts en la pregunta,
una sobre el compliment del conveni que afecta al
Centre Cultural del Disseny, i l’altra sobre els costos
del manteniment. Pel que fa a la primera part explica
que, en data 8 de novembre de 2005, es va reclamar
a la Generalitat la constitució de la Comissió de se-
guiment i la celebració d’una sessió de treball per po-
sar en marxa l’esmentat Centre Cultural del Disseny,
així com la possible participació d’altres institucions,
públiques o privades; que el 30 de novembre es va
nomenar els Srs. Alfredo Jorge Juan i Andrés, Oriol
Costa, Oriol Balaguer i Julià i Angel Sánchez Rubio
com a representants d’aquesta Comissió de Segui-
ment, que es va reunir el 20 de desembre i, davant de
les dificultats del projecte, va decidir continuar treba-
llant en la línia de diferenciar la gestió del finança-
ment, amb la possibilitat de constituir una fundació i
en la incorporació altres entitats.
Respecte als costos del manteniment manifesta
que, segons les seves dades, l’Ajuntament de Barce-
lona, atesa la singularitat de les peces, només ha as-
sumit les despeses derivades del manteniment dels
rellotges del Palau de Pedralbes. La resta de contrac-
tes, o s’han desconsignat, o la Generalitat s’hi ha su-
brogat. Pel que fa al personal municipal que prestava
els seus serveis al Palau de Pedralbes, un tècnic de
protocol i un auxiliar administratiu, han estat adscrits
a altres departaments de l’Ajuntament.
Acaba la seva intervenció posant de manifest que la
complexitat d’aquesta operació requereix una gran con-
creció en tots els aspectes del Protocol d’Intencions.
La Sra. Esteller entén, de les paraules del Sr.
Cuervo, que el Centre Cultural del Disseny encara no
s’ha constituït, cosa que equival a dir que es podria
extingir el protocol, perquè una de les causes d’extin-
ció previstes és la no constitució d’aquest ens en el
decurs de l’any 2005. D’altra banda, i atès que també
és una de les causes d’extinció previstes, pregunta si
la cessió d’ús del Palau de Pedralbes a favor de la
Generalitat durant l’any 2005 s’ha formalitzat.
És per tot això, que demana que es resolgui el pro-
tocol, que es requereixi la Generalitat a pagar les
compensacions econòmiques establertes i que se
signi un nou protocol que permeti accelerar la consti-
tució de l’ens responsable de gestionar el projecte de
construcció i gestió del Centre Cultural del Disseny.
El Sr. Cuervo considera que en existir una comis-
sió de treball sobre el desenvolupament del protocol,
la seva resolució no beneficiaria en res els interessos
dels barcelonins, tot al contrari, atès que l’objectiu de
l’equip de govern és construir, en les millors condi-
cions possibles, el Centre Cultural del Disseny.
Es dóna per tractat.
b) Preguntes
Del Grup Municipal CIU:
12. Com pensa l’equip de govern atendre les ob-
servacions i recomanacions que ha realitzat la Sindi-
catura de Comptes de Catalunya respecte els comp-
tes i estats anuals que integren el Compte general de
l’Ajuntament corresponent a l’exercici 2003?
La Sra. Recasens, abans d’iniciar la seva interven-
ció, manifesta la seva voluntat de no convertir la seva
pregunta en un debat ni tècnic, ni teòric, ni compta-
ble. Considera important situar el debat en garantir
als ciutadans que el seu ajuntament desenvolupa la
seva actuació d’una manera absolutament transpa-
rent, i amb la màxima eficàcia i eficiència. En aquesta
línia, es refereix a la demanda d’indicadors per avalu-
ar l’eficàcia i l’eficiència de l’Ajuntament de Barcelona
per part de la Sindicatura de Comptes.
Mostra la seva preocupació arran la lectura de l’in-
forme de la Sindicatura de Comptes, d’on es desprèn
una gran manca de credibilitat per quatre qüestions
que enumera tot seguit: en primer lloc, qüestions re-
petitives i reincidents que ja van ser advertides per la
Sindicatura l’any 1994 i que, en l’informe correspo-
nent a l’any 2003, resten pendents de solucionar mal-
grat que l’Ajuntament es va comprometre a solucio-
nar-ne algunes durant l’any 1997. En segon lloc, el fet
que, segons consta en l’informe, els comptes de
l’Ajuntament serien diferents dels que va aprovar el
Plenari del Consell Municipal. En tercer lloc, es refe-
reix a l’observació sobre que alguns dels acords
adoptats durant el 2003, entre els quals alguns van
implicar pagaments de factures, són acords nuls; i, en
quart lloc, manca de transparència en la gestió.
Respecte a les advertències repetitives i reinci-
dents, esmenta la que va fer la Sindicatura l’any 1994
en relació a la inadequada comptabilització de les
obres del Fòrum de les Cultures en uns comptes que
no existien en la Instrucció de Comptabilitat de l’Ad-
ministració Local (ICAL), i que malgrat que l’Ajunta-
ment es va comprometre a solucionar-ho durant l’any
1997, en el 2003 es continuen comptabilitzant igual.
També es refereix a la comptabilització dels interes-
sos de HOLSA com si fos inversió, circumstància que
també s’ha advertit, tant pel Grup Municipal de CiU
com per la Intervenció de l’Ajuntament. Explica que,
malgrat que durant el 2003 es van pagar 30 milions
d’euros d’interessos i 25 milions d’euros d’amortitza-
ció, ambdós conceptes es van comptabilitzar com a
inversió nova. A continuació, esmenta el litigi de l’IAE
de les Caixes d’Estalvis, que ha provocat l’impaga-
ment de l’IAE dels anys 1991 a 1994, i la incidència
que provoca la seva inadequada comptabilització en
un indicador que després esmentarà. També destaca
la deficiència observada en la comptabilització de les
transferències que es realitzen entre l’Ajuntament i
les seves empreses municipals, fet que ja es va po-
sar de manifest per la Sindicatura l’any 1994, arran
del qual l’Ajuntament va aprovar un protocol de
comptabilització d’aquestes transferències, i que, en
la seva opinió, l’any 2003 encara no s’aplica.
Com a segona qüestió es refereix a l’observació de
la Sindicatura sobre el fet que els comptes de l’Ajun-
tament serien diferents dels que en el seu moment va
aprovar el Plenari del Consell Municipal. Com a
exemple, reprèn el tema de l’IAE de les Caixes d’Es-
talvi i diu que aquest deute es comptabilitza per
l’Ajuntament en uns comptes de provisions que no
impacten en el càlcul del romanent de tresoreria, es-
tat equivalent al fons de maniobra d’una empresa pri-
vada, i que és l’indicador de la salut financera de l’en-
titat. El romanent de tresoreria de l’any 2003 va ser
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061150
positiu, contràriament si s’haguessin comptabilitzat
correctament les provisions de l’IAE esmentades, el
resultat hauria estat negatiu, la qual cosa hauria obli-
gat a aprovar un pla financer, fet que hagués provo-
cat una imatge financera negativa de l’Ajuntament.
Com a segon exemple cita que si les fiances s’ha-
guessin comptabilitzat correctament també haurien
incidit en el càlcul del romanent de tresoreria, alhora
que recorda que el romanent no és auditat pels audi-
tors externs. Sobre la liquidació de PROCIVESA, en
què es van reflectir uns resultats negatius de 22.000
euros, la Sindicatura avisa que si s’hagués integrat
tot l’actiu i tot el passiu d’aquell moment, els resultats
haurien estat molt superiors als 22.000 euros. Res-
pecte a l’actiu de l’Ajuntament es diu que està
sobredimensionat, i per tant, la balança entre drets i
obligacions es decanta a favor dels drets, i es conti-
nua mantenint en el balanç; els actius de HOLSA, va-
lorats en 353 milions d’euros, i sobre els que la Sindi-
catura ha advertit que, atès que ja han estat lliurats a
l’ús general, cal donar de baixa dels comptes de l’im-
mobilitzat. També es refereix al fet que l’activació en
el balanç de les participacions en les seves empreses
i en els consorcis suposa una comptabilització doble
d’un mateix actiu.
En relació als acords de l’any 2003 que podrien ser
nuls, esmenta el de modificacions de crèdit per valor
de 32 milions d’euros, amb les quals, segons l’anàlisi
que ella mateixa ha realitzat, es van finançar despeses
importants, com per exemple, les de contractes a pro-
fessionals per a realitzar formació continua; la pròrroga
del conveni entre CCOO i la UGT per a la salvaguarda
de la seguretat i salut laboral de les obres que realitza
l’Ajuntament; el pagament a RENFE a través de Bar-
celona Regional; el Xè aniversari del Consell Econò-
mic i Social de Barcelona; les despeses de procura-
dors per a expropiacions; la indemnització a una
empresa d’hidrocarburs per una estació que havia de
fer a la zona Franca i no es va poder fer; o les inser-
cions publicitaris de la campanya del civisme i l’aporta-
ció a la Fundació Carles Pi i Sunyer. Totes aquestes
són modificacions que van ser aprovades el 2004,
però iniciades el 2003, sent aquesta la causa de la
seva nul·litat i que, malgrat les al·legacions presenta-
des per l’equip de govern, es mantenen per la Sindica-
tura en el seu informe definitiu.
En relació a la comptabilització de les inversions en
els capítols 6 i 7, recorda que tant la Sindicatura com
l’Interventor han advertit que les inversions no estan
correctament comptabilitzades, atès que a principi de
l’any consten com a inversions de l’Ajuntament i en
acabar l’any hi consten com a realitzades per les em-
preses municipals. Malgrat que reconeix que continua
sent l’Ajuntament qui efectua aquestes inversions,
considera que no és el mateix que les inversions
s’executin des de l’Ajuntament que des d’alguna de
les seves empreses, atès que l’aplicació de la norma-
tiva de contractació pública que s’aplica en les em-
preses és molt més àgil, i considera que cal garantir
que les inversions s’executen amb el màxim de sub-
jecció a la Llei de contractes de les administracions
públiques. A tot això, cal afegir que aquestes inversi-
ons s’escapen del control i de la fiscalització de l’opo-
sició perquè fins al cap d’un any i mig, no les poden
fiscalitzar.
Seguidament, pregunta per quina és l’explicació
per què els comptes auditats pels auditors externs no
són els mateixos que els que acaben conformant el
compte general. Un altre exemple és la comp-
tabilització, l’any 2003, de la cessió de terreny de Ca
l’Aranyó, quan no va ser efectiu fins l’any 2004, la
qual cosa vol dir que consta, l’any 2003, comptabilit-
zat un actiu per valor de 6,6 milions d’euros que no va
existir fins al 2004. Altres exemples que cita són un
terreny cedit que no consta com a tal en l’inventari
municipal; la compra a terminis d’uns immobles amb
l’últim venciment a l’any 2007, estant la compra a ter-
minis expressament prohibida per la legislació vigent.
Per acabar, demana que es presentin dos documents
que considera molts importants, la memòria del cost i
rendiment del serveis públics i la memòria sobre el
grau de compliment dels objectius programats, docu-
ments que, com la mateixa Sindicatura manifesta,
han de servir per avaluar l’eficàcia i l’eficiència de la
gestió municipal.
El Sr. Cuervo expressa que considera que, en ter-
mes polítics generals l’informe de la Sindicatura diu
tot el contrari de la interpretació que ha fet la Sra.
Recasens que considera que s’ha fet des d’un punt
de vista tècnic i comptable.
Entrant en l’anàlisi de l’informe, destaca que l’apar-
tat que concreta la limitació a l’abast es posa de ma-
nifest la col·laboració prestada, tant per l’equip de go-
vern municipal, com pels seus responsables tècnics i
per la Intervenció, així com que la Sindicatura ha tin-
gut accés a tota la documentació sol·licitada. A conti-
nuació, llegeix les conclusions que consten en l’infor-
me signat per cinc síndics i que, literalment, diuen:
“Un cop examinat, d’acord amb els objectius previs-
tos, el compte general de l’exercici 2003, es conside-
ra que l’Ajuntament porta a terme una gestió compta-
ble raonable”. Diu que també parlarà de les
recomanacions i clarifica que el que consta en l’infor-
me són recomanacions adreçades a introduir proces-
sos de millora, la qual cosa demostra que no s’han
trobat irregularitats o incompliments. Tanmateix, en
expressar l’informe la necessitat de continuar la tasca
de millora iniciada l’any 2004, la Sindicatura reconeix
que s’han realitzat millores. Totes aquestes afirmaci-
ons, torna a recordar, que han estat signades pel sín-
dic ponent, el Sr. Alexandre Pedrós, i la resta de sín-
dics. En relació a la necessitat de continuar amb les
millores, precisa que l’informe diu que podria compor-
tar algun canvi, en cap es refereix a canvis que po-
guessin afectar el resultat del compte general, atès
que en aquest cas l’informe així ho expressaria. Ma-
nifesta que també cal tenir en compte que les nor-
mes, i es refereix en concret a la ICAL, es renoven en
haver d’adaptar-se a la realitat econòmica, i prova
d’això, és que la nova Instrucció de comptabilitat que
ha entrat en vigor aquest any 2006, ha incorporat cri-
teris utilitzats per l’Ajuntament de Barcelona, i que el
mateix Síndic reconeix que el que ha fet l’Ajuntament
respon a la necessitat d’apropar-se a la lògica de la
realitat econòmica privada i que rectifica els defectes
de l’administració pública per reflectir adequadament
la seva situació patrimonial.
Creu que la Sra. Recasens en la seva intervenció
ha deformat el que en essència es diu en l’informe de
la Sindicatura, i que ho fa perquè políticament no pot
acceptar que els comptes de l’Ajuntament de Barce-
lona estiguin raonablement bé.
Respecte a HOLSA, llegeix el que diu l’informe en
relació a la previsió de l’acabament de les aporta-
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1151
cions d’ambdues administracions, que s’avancen del
2009 al 2007, la qual cosa demostra la bona gestió
de l’Ajuntament, que no solament pagarà tots els
deutes olímpics, sinó que ho farà abans del previst,
alliberant, així, recursos econòmics que es podran
emprar durant el proper mandat.
En relació a la utilització per part de l’Ajuntament
d’alguns comptes i criteris que no s’adapten exacta-
ment a la ICAL, llegeix el que expressa la Sindicatura
en la pàgina 49 del seu informe, i que textualment
diu: “davant de determinades situacions no habituals,
l’Ajuntament adopta el tractament comptable esta-
blert en el Pla General Comptable aplicable a les em-
preses privades”, com a exemple d’operacions no ha-
bituals, cita les inversions olímpiques a través de
HOLSA, la inversió a Sant Adrià del Besòs, relaciona-
da amb el Fòrum de les Cultures. Respecte a la pri-
mera, considera que el tractament donat per l’Ajunta-
ment reflecteix una imatge més fidel de la situació
financera i patrimonial i que si s’apliquessin les nor-
mes de la ICAL millorarien els resultats i el patrimoni.
Pel que fa a la comptabilització en el pressupost
inicial de les inversions realitzades per empreses i or-
ganismes municipals, explica que, tal com consta en
les al·legacions presentades per l’Ajuntament, amb
aquesta comptabilització s’inflaria el compte de resul-
tats amb transferències de capital a ens descentralit-
zats i amb transferències de capital d’ingressos quan
es rebessin les inversions, en tot cas, aquesta dife-
rència de procediment comptable no afecta a la situa-
ció patrimonial ni financera de l’Ajuntament i les
agències de qualificació creditícia i, en general, el
món financer no entendrien aquest tipus d’enregistra-
ment, que constitueix una modernització de l’adminis-
tració.
Sobre la recomanació que l’auditoria externa auditi
l’estat del romanent de tresoreria, aclareix que a més
de l’informe preceptiu realitzat per la Intervenció Ge-
neral, l’Ajuntament, voluntàriament, ha sotmès els
seus comptes a una auditoria externa independent
realitzada d’acord amb la legislació mercantil vigent,
és a dir, sobre el balanç de situació, el compte de re-
sultats, la memòria i l’estat de liquidació del pressu-
post. Aquests estats i l’opinió de l’auditor es publi-
quen en l’informe anual dirigit als inversors i a les
entitats financeres, les quals amb l’atorgament de
crèdits demostren confiança respecte a les dades
que hi consten.
Per acabar, diu que malgrat que també disposa
d’un seguit d’aclariments a altres observacions, no
els llegirà atès que no vol allargar la seva intervenció.
Esmenta entre ells, els que es refereixen a formalitza-
cions, ingressos a distribuir, provisions a llarg termini,
tot destacant la relativa a la provisió de l’IAE de les
caixes. En relació a aquest últim exemple, explica
que l’Ajuntament realitza una provisió per cobrir con-
tingències derivades de litigis i que malgrat que
aquest compte no estava previst en la ICAL de 1990,
sí que ho està en la nova ICAL que ha entrat en vigor
aquest any 2006, fet que demostra que la
comptabilització que ha fet l’Ajuntament era correcta.
La Sra. Recasens recorda que, en matèria de
comptabilitat, la ICAL ha estat la norma vigent fins a
l’any 2005 i, per tant, aplicable a l’Ajuntament de Bar-
celona. A continuació es reitera en l’argumentació
feta en la primera part de la seva intervenció pel que
fa a: la comptabilització de les inversions i dels inte-
ressos de HOLSA; a la possible nul.litat d’algunes
modificacions de crèdit; al pronunciament de la Sindi-
catura envers el no compliment de les recomanacions
de l’any 1994, i que l’any 2003 encara no s’havien re-
solt i a les observacions de la Sindicatura envers les
provisions de l’IAE.
Pel que fa a les al·legacions presentades per
l’Ajuntament a l’informe inicial de la Sindicatura, re-
corda que cap ha estat atesa, la qual cosa ha supo-
sat que l’informe inicial no s’hagi modificat. Finalitza
la seva intervenció dient que amb la normativa que
acaba d’entrar en vigor, l’Ajuntament resta obligat a
presentar uns indicadors de gestió per avaluar, en
base als costos i rendiments dels serveis, la seva efi-
càcia i eficiència.
El Sr. Cuervo creu que la Sra. Recasens ha fet una
interpretació massa rigorosa de la ICAL i que, en
qualsevol cas, la Sindicatura de Comptes en el seu
informe s’ha limitat ha fer recomanacions, i, en ex-
pressar en la seva conclusió que l’Ajuntament porta a
terme una gestió comptable raonable, dóna garanties
de transparència als ciutadans.
Es dóna per tractada.
c) Declaracions de Grup
COMISSIÓ DE SEGUIMENT I CONTROL DE BTV
Del Grup Municipal CIU:
13. Quants llibres en català -ja sigui d’autors que
escriuen en català, o de traduccions a la nostra llen-
gua- han estat presentats en el programa “Saló de
lectura” des del juny del 2003?
El Sr. Ciurana formula la pregunta.
El Sr. Domingo respon que, des del juny de 2003,
s’han emès 118 programes i la mitjana de llibres en ca-
talà que s’hi presenten és de dos a tres per programa i,
en concret, des de la data que especifiquen han estat,
exactament, 293 llibres en català, cosa que significa un
40% dels llibres presentats a “Saló de lectura”.
El Sr. Ciurana sol·licita la relació detallada fins a la
data que demanen perquè les dades de la web del
programa només arriben fins al setembre de 2005 i,
del 21 de setembre ençà, i tenint en compte que en
aquest període s’ha establert el patrocini de la Institu-
ció de les Lletres catalanes, fet que hauria de dur im-
plícit el compromís de presentar llibres en català, re-
sulta que aquest percentatge del 40% ha disminuït, i
ara és del 35%. Així doncs, entenen que convindria
fer un esforç per fer augmentar aquesta proporció,
per la qual cosa volen fer arribar aquesta inquietud a
la direcció del programa.
El Sr. Domingo manifesta que no hi ha cap incon-
venient a fer-los arribar la relació de llibres que dema-
nen, però vol aprofitar per significar que, aquests dar-
rers tres anys, el percentatge de llibres en català
presents al programa és molt elevat si es té en comp-
te la producció editorial en aquesta llengua –un 11%
del mercat.
Es dóna per tractat.
14. Demanem que s’estudiï la possibilitat que BTV
emeti una part important de la seva programació
d’entreteniment (pel·lícules, sèries, dibuixos animats i
documentals) en anglès.
El Sr. Ciurana es refereix al darrer informe Progra-
ma Internacional d’Avaluació de l’Estudiant –PISA–,
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061152
que analitza els sistemes educatius dels països de
l’OCDE, i que situa el nostre país en una posició in-
termèdia, més aviat a la baixa, amb dèficits educatius
que atenyen la comprensió lectora o el coneixement
d’idiomes. A partir d’aquesta constatació, s’hi feien un
seguit de recomanacions, que incidien, a banda del
sistema educatiu, en els entorns familiars i socials per
fomentar aquests aspectes. En aquest sentit, es refe-
reix a diversos països de l’àmbit europeu que han in-
corporat l’anglès en la programació habitual de les
cadenes de televisió pública, i, per aquest motiu, for-
mulen la seva pregunta, i tot i que són conscients que
amb l’arribada de la Televisió Digital Terrestre –TDT–
ja es podrà escollir l’idioma, consideren molt conveni-
ent arribar a l’opció del 50% d’emissions en anglès en
la programació d’entreteniment.
El Sr. Domingo ratifica que amb la tecnologia del
sistema TDT ja s’assolirà el que demana el Sr.
Ciurana, i afegeix que, òbviament, no hi tenen cap re-
ticència, però que no consideren necessari avançar-
se a fer-ho, entre altres coses perquè amb el sistema
analògic hi ha un nivell de despeses elevat per eme-
tre en dual, i perquè la migració al nou sistema és
prou imminent. A més, informa que les pel·lícules que
emet BTV, abans ja han estat doblades i emeses per
TV3, la qual cosa encara fa més difícil i car el que de-
manen. Remarca, però, que considera molt encerta-
da la petició del Grup municipal de CiU i que, de fet,
ja es va per aquest camí.
El Sr. Ciurana matisa que no demanen pas que les
emissions comencin demà mateix i amb el sistema
analògic, sinó que el que volen és que s’estudiï, amb
un horitzó de tres anys per endavant fins que es pro-
dueixi la desconnexió.
Addueix, però, que, per regla general, el discurs
amb què basteixen les seves respostes els fa la sen-
sació de pura aparença, i puntualitza que el que de-
manen, bàsicament, és que la política de BTV sigui
que preferir els programes en versió anglesa
prioritàriament, més que no pas els doblats, això una
vegada hagin migrat a la TDT.
El Sr. Mascarell considera un pèl exagerada la ve-
hemència del Sr. Ciurana en defensa de l’idioma an-
glès, i li recorda que és l’única televisió que emet en
divuit idiomes. I reitera que la respost concreta és
que, d’aquí a pocs mesos, aprofitant la nova tecnolo-
gia, podran emetre amb vàries llengües, entre les
quals l’anglès hi tindrà un paper preponderant.
Es dóna per tractat.
Del Grup Municipal PP:
15. Que, en el supòsit que el Consell de
l’Audiovisual de Catalunya no inclogui el programa
“Hola Barcelona” en el mensual “Informe sobre l’ob-
servança del pluralisme a la televisió i a la ràdio”, es
garanteixi per part de la direcció de BTV l’elaboració,
amb periodicitat mensual, d’un informe de similars ca-
racterístiques que respongui al mateix objectiu: ga-
rantir el pluralisme a BTV.
La Sra. Esteller manifesta que desconeixen si el
programa “Hola Barcelona” està sotmès al control
de la pluralitat del Consell de l’Audiovisual de
Catalunya –CAC–, aspecte que, d’altra banda, no
se’ls va aclarir en el darrer Consell d’Administració.
Així doncs, pregunten si aquest programa s’inclou-
rà dins de l’”Informe sobre l’observança i el pluralis-
me a la televisió i la ràdio”, i en cas que no sigui
així, demanen que BTV faci un informe sobre
aquesta observança en el cas concret d’aquest
programa.
El Sr. Domingo considera que, tal i com van dir en
el Consell d’Administració, el CAC ha de prendre en
consideració aquest programa, de la mateixa mane-
ra que fa amb tots els altres programes informatius, i
sotmetre’l a seguiment. En el cas que el CAC no
consideri aquest programa, per les seves caracterís-
tiques, com un dels que pot incloure en el control
d’informatius, el que farà BTV serà informar-los de
quins han estat, dia a dia, els convidats que hi han
passat. Observa, tanmateix, que potser no podran
arribar a afinar tant com ho fa el CAC en el
minutatge, atès que no disposen de la tecnologia
per fer-ho, ni del personal suficient per dedicar-lo a
aquesta feina.
La Sra. Esteller agraeix la resposta i afegeix que,
en cas que el CAC no tingui previst incloure aquest
programa en el seu informe, els demana que,
periòdicament, els facin arribar la relació de convidats
i temes que es tracten en aquest programa. Lamenta,
però, que BTV no s’hagi adreçat directament al CAC
per preguntar si havien previst incloure el programa
en l’informe abans de donar-los la resposta.
Es dóna per tractat.
16. Com es garanteix la diferenciació entre infor-
mació i opinió en les locucions dels presenta-
dors/conductors dels programes de BTV?
La Sra. Esteller puntualitza que, tot i l’obvietat de
l’enunciat de la pregunta, que fa referència a uns dels
principis bàsics de la informació: pluralitat i neutralitat,
vol posar de manifest un principi fonamental, la dife-
renciació entre la informació i l’opinió perquè, malgrat
aquest precepte és bàsic, resulta molt difícil complir-
lo amb rigor. I, en el cas concret de BTV, creu que en
molts dels seus programes no es diferencia entre
ambdós conceptes, i es pot comprovar que molts
conductors de programes no fan cap separació entre
les seves opinions personals i el que és estrictament
informació.
El seu Grup és del parer que cal mantenir l’autono-
mia dels professionals, però vol saber si existeix algu-
na directriu que obligui, en ocasions, a introduir valo-
racions i línies d’intencionalitat política en algunes
intervencions dels conductors dels programes.
El Sr. Mascarell considera que els entrevistadors
tenen dret a partir de veritats construïdes en les se-
ves intervencions.
El Sr. Domingo, al seu torn, vol aclarir, que allà on
la diferència entre informació i opinió és de rigor és
en els informatius, i que és al que, com a periodis-
tes, estan obligats pel codi deontològic. Una altra
cosa són alguns programes que apliquen criteris di-
ferents, i en els quals l’expressió de l’opinió de la
persona que condueix el programa és el senyal
d’identitat, i posa per cas “Telemonegal” o “Saló de
lectura”. Pel que fa als debats, la persona que con-
dueix el programa hi té el paper de moderar i,
bàsicament, actua amb criteris de neutralitat, però
també d’intencionalitat perquè pretén que els entre-
vistat aportin la màxima informació.
La Sra. Esteller discrepa amb aquesta argumenta-
ció perquè considera coses diferents un programa de
debat i una entrevista, on el moderador ha de mante-
nir la màxima neutralitat possible i ha de donar tot el
protagonisme a l’entrevistat, principi que és fonamen-
tal en els mitjans de comunicació. Per tant, reclama
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1153
que, per part de la direcció es garanteixi que es man-
tingui, en aquesta mena de programes, la diferencia-
ció entre opinió i informació.
El Sr. Domingo puntualitza que en l’entorn mediàtic
de Catalunya, el grau de neutralitat, de correcció i de
pluralisme és àmpliament satisfactori, i afegeix que
Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge
Acta de la sessió celebrada el dia 15 de març de
2006 i aprovada el dia 5 d’abril de 2006
A la sala President Lluís Companys de la casa de
la ciutat, el 15 de març de 2006, s’hi reuneix la Co-
missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, sota
la presidència de l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan. Hi
assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Pilar
Vallugera i Balañà, Jordi Hereu i Boher, Carles Martí i
Jufresa, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc
Narváez i Pazos, Eugeni Forradellas i Bombardó,
Joan Puigdollers i Fargas, Eduard García i Plans,
Jordi Cornet i Serra, i Alberto Villagrasa i Gil, assistits
pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Ca-
ses i Pallarès, que certifica.
També hi són presents els Srs.: Ramón Massaguer
i Meléndez, gerent del Sector d’Urbanisme i Infraes-
tructures, i Oriol Clos i Costa, director d’Urbanisme-
Arquitecte en cap.
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.:
Jordi Portabella i Calvete, Elsa Blasco i Riera, Joana
Ortega i Alemany i Ángeles Esteller i Ruedas.
S’obre la sessió a les setze hores i trenta-cinc mi-
nuts.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-
ganització municipal, es comuniquen les resolucions
següents:
1. Districte de les Corts
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte d’obres d’arranjament
del carrer Benavent, entre el carrer de Felipe de Paz
i l’avinguda de Madrid, per als exercicis 2006-2007, i
per un import de 335.153,86 euros.
2. Districte de les Corts
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte d’obres d’arranjament
del carrer de Galileu, entre el carrer d’Europa i la tra-
vessera de les Corts, per als exercicis 2006-2007, i
per un import de 601.531,80 euros.
3. Districte de les Corts
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca
concurs, per adjudicar el contracte d’obres d’arranja-
ment de l’avinguda de Sant Ramon Nonat, entre els
carrers de Cardenal Reig i de Collblanc, per als
exercicis 2006-2007, i per un import de 722.853,90
euros.
4. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
De la gerent municipal, de data 1 de març de 2006,
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
per adjudicar el contracte de la direcció d’obra de tèc-
nic de grau mitjà per a les obres de rehabilitació i am-
pliació de l’edifici Vila Florida, per als exercicis 2006-
2007, i per un import de 50.116,25 euros.
5. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
De la gerent municipal, de data 8 de març de 2006,
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
per adjudicar el contracte del projecte d’urbanització
dels carrers Ciutat de Balaguer, d’Arimon, entre el
carrer de Muntaner i la plaça Camp, per als exercicis
2006-2007, i per un import de 877.633,94 euros.
6. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
De la gerent municipal, de data 8 de març de 2006,
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
per adjudicar el contracte de les obres d’urbanització
dels carrers Pujol, Berlinés i Illas Vidal, per als exerci-
cis 2006-2007, i per un import de 400.517,44 euros.
7. Districte de Gràcia
De la gerent municipal, de data 17 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte d’obres d’ampliació de
la seu del Districte de Gràcia, per als exercicis 2006-
2007, i per un import d’1.411.917,64 euros.
8. Districte de Gràcia
De la gerent municipal, de data 8 de març de 2006,
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
per adjudicar el contracte de la direcció de les obres i
assessories per a la reforma del centre artesà
Tradicionarius (CAT), al Districte de Gràcia, per als
exercicis 2006-2007, i per un import de 111.302,21
euros.
els seus criteris pràctics operatius no difereixen dels
de TV3, per exemple, o els de qualsevol altra televi-
sió pública.
Es dóna per tractat.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-
dència aixeca la sessió a les dotze i cinc minuts.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061154
9. Districte d’Horta-Guinardó
De la gerent municipal, de data 9 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca
concurs, per adjudicar el contracte de construcció
del casal de gent gran del Districte d’Horta-
Guinardó, per als exercicis 2006-2007, i per un im-
port d’1.302.252,11 euros.
10. Districte de Sant Andreu
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte d’urbanització del car-
rer Turó de la Trinitat, entre els carrers Foradada i
Pare Manjón, per als exercicis 2006-2007, i per un
import de 440.464,64 euros.
11. Districte de Sant Andreu
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte d’urbanització dels
carrers de Martí Molins i de Monlau, entre Martí Mo-
lins i la plaça Massadas, per als exercicis 2006-2007,
i per un import d’1.067.223,80 euros.
12. Districte de Sant Andreu
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte per adjudicar el con-
tracte d’urbanització del carrer Pinar del Rio, per als
exercicis 2006-2007, i per un import d’1.760.107,35
euros.
13. Districte de Sant Andreu
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte d’urbanització del car-
rer de Camil Fabra, per als exercicis 2006-2007, i per
un import de 346.340 euros.
14. Districte de Sant Andreu
De la gerent municipal, de data 17 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules i convoca con-
curs, per adjudicar el contracte de manteniment d’edi-
ficis i via pública franja Besòs, per als exercicis 2006-
2007, i per un import de 529.000 euros.
15. Districte de les Corts
De la gerent municipal, de data 30 de setembre de
2005, que autoritza i adjudica a la societat Viaqua,
Tècnics en Infraestructures, SL el contracte de la di-
recció d’obra de l’arranjament del carrer del Coman-
dant Benítez, entre l’avinguda de Madrid i la travesse-
ra de les Corts, per als exercicis 2005-2006, i per un
import d’11.636,89 euros.
16. Districte de les Corts
De la gerent municipal, de data 30 de setembre de
2005, que autoritza i adjudica a la societat Viaqua,
Tècnics en Infraestructures, SL el contracte de la di-
recció d’obra de l’arranjament del carrer de les Corts,
entre la travessera de les Corts i el carrer de Joaquim
Molins, per als exercicis 2005-2006, i per un import
d’11.543,28 euros.
17. Districte de les Corts
De la gerent municipal, de data 30 de setembre de
2005, que autoritza i adjudica a la societat Viaqua, Tèc-
nics en Infraestructures, SL el contracte de la direcció
d’obra de l’arranjament del carrer d’Evarist Arnús, entre
els carrers de Galileu i de Vallespir, per als exercicis
2005-2006, i per un import de 7.742,88 euros.
18. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
De la gerent municipal, de data 1 de març de 2006,
que autoritza i adjudica a la societat I. Martí i J. Avilés
Associats, SCP el contracte de coordinació de segu-
retat i salut de les obres de rehabilitació i ampliació
de l’edifici Vila Florida, per als exercicis 2006-2007, i
per un import de 10.479,83 euros.
Acords de la Comissió de Govern de 8 de març de
2006:
19. 1r) Cancel·lar, de conformitat amb l’article
20.2.b) del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, pel
qual s’aproven les normes complementàries al Regla-
ment per a l’execució de la Llei hipotecària sobre ins-
cripció, en el Registre de la Propietat, d’actes de na-
turalesa urbanística, l’afecció al pagament del saldo
del compte de liquidació provisional del Projecte de
compensació de la unitat d’actuació 3 de la Modifica-
ció del Pla General Metropolità per a millores dota-
cionals al conjunt històric de l’Eixample, que grava les
finques resultants A i B, (inscrites en el Registre de la
Propietat núm. 1 de Barcelona, amb els núms. de fin-
ca 15.465 i 15.467, als folis 156 i 168, respectiva-
ment, del volum 3977, llibre 464, Secció 6a, inscripció
1a), per haver estat rebuda la totalitat de l’obra d’ur-
banització, segons l’acta de recepció de 10 d’octubre
de 2003. 2n) Aprovar, a l’empara de l’article 125.3 del
Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/
2005, de 26 de juliol), de l’article 54 del seu Regla-
ment parcial, i de l’article 36 a) dels Estatuts de la
Junta de Compensació de l’interior d’illa i finques ad-
jacents als carrers de Roger de Flor i d’Alí Bei, la dis-
solució d’aquesta, per haver acomplert les finalitats
per a les quals va ser creada. 3r) Traslladar certifica-
ció d’aquest acord a la Direcció General d’Urbanisme,
per a la inscripció en el Registre d’Entitats Urbanísti-
ques Col·laboradores de la dissolució de la Junta de
Compensació de l’interior d’illa i finques adjacents als
carrers de Roger de Flor i d’Alí Bei (inscrita amb el
núm. 1.447, al foli 15, del tom XIV), en compliment de
l’article 63 d) del Reglament parcial de la Llei d’urba-
nisme. 4t) Suspendre l’aprovació del compte de liqui-
dació definitiu i de la liquidació de la Junta de Com-
pensació, fins que s’aporti la documentació que es
relaciona a l’informe de la Direcció de Gestió Urba-
nística, de 22 de febrer de 2006, que es dóna per re-
produït. 5è) Donar-ne compte a la Comissió d’Urba-
nisme, Infraestructures i Habitatge.
20. Resoldre les al·legacions formulades pel Grup
Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de
Barcelona, en el tràmit d’informació pública del Pro-
jecte d’urbanització dels entorns del bloc mostra (àm-
bit 2) del barri del Polvorí en el sentit de l’informe de
la Direcció de Projectes d’Urbanització i Edificació de
Bagursa, de 23 de febrer de 2006, el qual consta a
l’expedient i es dóna per reproduït i, en conseqüèn-
cia, aprovar definitivament l’esmentat projecte, pro-
mogut per Bagursa, amb un pressupost, per a conei-
xement de l’Administració, de 687.243,32 euros,
l’impost del valor afegit inclòs; publicar aquest acord
en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Municipal;
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1155
notificar-lo als interessats; i donar-ne compte a la Co-
missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
21. Desestimar la sol·licitud formulada pel Sr.
Joaquin de Ribot Targarona, actuant en representa-
ció dels Srs. Juan i Jacinto Soler Trillo i de la Sra.
Maria Trillo Blanch, per instància de 19 de juliol de
2005, de reversió de la finca del carrer de Benavent,
núms. 46-48, que va ésser expropiada per l’Ajunta-
ment de Barcelona mitjançant acta d’expropiació i pa-
gament de 17 de maig de 1995, en execució del Pla
especial de reforma interior d’ordenació del sector de-
limitat pels carrers de Travessera de les Corts, del
Comandante Benítez, de Felipe de Paz, d’Arizala, del
Pintor Pahissa i de la Riera Blanca, pels motius que
justificadament consten en l’informe de la Direcció de
Gestió Urbanística de 6 de febrer de 2006, que figura
a l’expedient administratiu i que es dóna per reproduït.
Notificar-ho als interessats. Donar-ne compte a la Co-
missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.
22. 1r) Cancel·lar, de conformitat amb l’article 19.3
del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, pel qual
s’aproven les normes complementàries al Reglament
per a l’execució de la Llei hipotecària sobre inscripció,
en el Registre de la Propietat, d’actes de naturalesa
urbanística, l’afecció al pagament del saldo del comp-
te de liquidació provisional del Projecte de compensa-
ció de la unitat d’actuació de la Modificació puntual
del Pla General Metropolità al sector del passatge
d’Isabel i del carrer de Sant Camil, aprovat per la Co-
missió de Govern el 12 de juny de 2002, que grava la
parcel·la resultant 1 en la quantia determinada
inicialment de 106.029 euros (inscrita en el Registre
de la Propietat de Barcelona núm. 11, amb el núm.
de finca 59023-N, al foli 152, del volum i llibre 1526),
per haver-se pagat l’obra urbanitzadora al seu càrrec.
2n) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme,
Infraestructures i Habitatge.
23. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza-
ció d’una part del passatge entre el carrer de Llobre-
gós i el carrer de Sigüenza, per import de 106.161,18
euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, for-
mulat per TanGenCial 1998, SL; de conformitat amb
l’informe emès per la Direcció d’Urbanisme el 7 de fe-
brer de 2006, el qual figura a l’expedient i es dóna per
reproduït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial
de la Província i en un diari dels de més circulació de
Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest pro-
cediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanis-
me, Infraestructures i Habitatge.
24. 1r) Desestimar les al·legacions presentades al
Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació del
Pla especial de reforma interior de les zones de
remodelació a l’entorn dels carrers de Lanzarote i de
la Residència, formulades pels Srs. David i Pedro
Guerrero Gallego durant el nou tràmit d’audiència,
atorgat per acord de la Comissió de Govern de 29 de
juny de 2005, a l’empara de l’article 109.3 del Regla-
ment de gestió urbanística, pels motius que figuren
en l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística, de
24 de febrer de 2006, que consta a l’expedient, en els
mateixos propis termes que es donen per reproduïts.
2n) Ratificar l’acord de la Comissió de Govern de 30
de novembre de 2005, d’aprovació definitiva del Pro-
jecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació del Pla
especial de reforma interior de les zones de remode-
lació a l’entorn dels carrers de Lanzarote i de la Resi-
dència, en tots els seus termes. 3r) Desestimar els
recursos de reposició interposats contra l’anterior
acord pel Sr. Abel Alvarez Mallo, en nom i repre-
sentació de l’Asociación Centro Hogar Castellano y
Leonés, i pels Srs. i Sres. Dolors Codina Pons,
Andrés Miquel Cucurella, Angeles Maqueda Ibáñez,
Juana Lablanca Mallo, Gemma Menoyo Colomer, Jo-
sefina Hijos Galindo, Maria Teresa de Lera i Camps,
Juan Rodiel Cebrian, Antonio Rodriguez Jiménez i
Pedro Lopez Monturiol, tots ells en nom i representa-
ció propis i el Sr. Miquel Cucurella, a més, en nom i
representació d’Electro Centella, SL, pels motius que
figuren en l’informe de la Direcció de Gestió Urbanís-
tica de 24 de febrer de 2006, que consta a l’expedi-
ent, en els seus propis termes que es donen per re-
produïts. 4t) Notificar-ho individualment a tots els
propietaris i altres interessats afectats. 5è) Donar-ne
compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i
Habitatge.
El Sr. Puigdollers demana poder tenir accés als ex-
pedients que figuren en els apartats 8, 10, 11, 12, 13,
14 i 21 del despatx d’ofici que se’ls ha facilitat.
El Sr. Casas contesta que, com és habitual, es po-
saran a la seva disposició a les dependències de la
Secretaria General.
b) Mesures de govern
c) Informes
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
Al Plenari del Consell Municipal:
1. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 17 de febrer
de 2006 (S1/D/2006 630), que concedeix a Foment
de Ciutat Vella, SA una bonificació màxima del 95%
sobre la quota de l’impost de construccions, instal·la-
cions i obres per a l’ampliació i reforma de l’edifici de
Can Ricard per a destinar-lo a complex esportiu amb
piscina.
El Sr. Casas presenta el decret de l’Alcaldia, que
concedeix a Foment de Ciutat Vella, SA una bonifica-
ció màxima sobre la quota de l’impost de construc-
cions, instal·lacions i obres per a l’ampliació i reforma
de l’edifici de Can Ricard per a destinar-lo a complex
esportiu.
Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups.
b) Propostes d’acord
2. Aprovar definitivament la modificació dels esta-
tuts del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, amb
les modificacions no substancials que figuren en els
informes jurídics emesos per l’Institut Municipal d’Ur-
banisme i la Direcció dels Serveis Jurídics. Resoldre
les al·legacions formulades en el tràmit d’informació
pública a l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Jordi Cornet i
Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Muni-
cipal del Partit Popular, de conformitat amb els in-
formes esmentats que contenen la valoració de les
al·legacions presentades, informes que consten a
l’expedient i es donen per reproduïts. Publicar el pre-
sent acord.
El Sr. Casas presenta la modificació dels estatuts
del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061156
El Sr. García manifesta el posicionament favorable
del seu Grup malgrat que destaca que el termini
d’aprovació d’aquesta modificació d’estatuts ha estat
massa llarg.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot
del PP.
Districte de Ciutat Vella - Districte de l’Eixample -
Districte de Sants-Montjuïc - Districte de les Corts -
Districte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte d’Horta-
Guinardó - Districte de Nou Barris - Districte de Sant
Andreu - Districte de Sant Martí
3. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els
articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelo-
na, la Modificació del Pla General Metropolità per a la
creació del sistema d’habitatge dotacional i concreció
dels sòls als quals s’assigna aquesta qualificació,
d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa
referència l’informe de la Direcció de Serveis de Pla-
nejament; resoldre les al·legacions presentades en el
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de
valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que
consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in-
corporen a aquest acord; i trametre l’expedient a la
Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona
per a la seva aprovació definitiva.
El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla Gene-
ral Metropolità per a la creació del sistema d’habitat-
ge dotacional i concreció dels sòls als quals s’assigna
aquesta qualificació.
El Sr. Massaguer explica que la present modifica-
ció té per objectiu la definició del nou sistema urba-
nístic d’habitatges dotacionals públics a l’empara de
l’habilitació que estableix l’article 58. 1 g) del text re-
fós de la llei d’Urbanisme i la integració dins d’aquest
nou sistema de les dotacions d’habitatges per a joves
i dels habitatges tutelats per a la gent gran. El docu-
ment per a l’aprovació provisional manté la proposta
aprovada inicialment, si bé s’han introduït modifica-
cions no substancials, però que complementen el do-
cument inicial. En el període d’informació pública
s’han presentat al·legacions dels Grups de Conver-
gència i Unió i del Partit Popular. El Grup de Conver-
gència i Unió argumenta que l’Ajuntament ha de fer
habitatges en sòl d’equipament perquè es ven el sòl
residencial, i que els habitatges per a joves no reso-
len definitivament el problema perquè els joves pu-
guin continuar vivint a la ciutat. Demanen justificació
de les dades corresponents a la quantificació dels
sòls d’equipament que consten en el document i re-
clamen un pla d’equipaments per a tots els districtes
de la ciutat. Consideren que la memòria social no de-
fineix els objectius de producció d’habitatge protegit o
d’altres tipus d’habitatge social, tal com diu la llei
d’Urbanisme. Consideren, tanmateix, que manquen
informes de districtes i que la participació ciutadana
ha estat insuficient. Pel que fa al Partit Popular, con-
sidera que la negativa d’ampliar el període d’informa-
ció pública ha obstaculitzat la participació del veïns;
reclamen una anàlisi global de plans d’equipaments
dels districtes i de les previsions d’habitatges dotacio-
nals amb visió de conjunt, que l’habitatge dotacional
s’hauria d’establir en el territori de forma dispersa i no
concentrada, i que la concreció de sòl per a habitatge
dotacional no pot ser en detriment de les previsions
per equipament. La contesta significa que la modifica-
ció puntual té el valor de recollir tot un seguit de modi-
ficacions de pla general que estan en l’origen
d’aquest sostre dotacional, de tal manera que aquest
recull d’actuacions a la ciutat de Barcelona, en cap
cas ha estat prescindit dels processos participatius
corresponents, que ja havien tingut lloc en el seu mo-
ment procedimental. Pel que fa al càlculs, ressalta
que la memòria preveu per a aquest conjunt de dota-
cions -gent gran i joves- uns quasi 68.000 m2, la qual
cosa suposa un 0,617% de totes les reserves d’equi-
pament de la ciutat. Destaca que el termini d’exposi-
ció pública ha estat de dos mesos i, en definitiva, res-
salta, que les al·legacions han estat totalment
aclarides.
El Sr. García demana la retirada d’aquest punt de
l’ordre del dia atès que l’expedient no ha estat dispo-
nible a Secretaria General les 48 hores preceptives, i
que des del moment que s’ha posat a disposició dels
Grups, s’han anat afegint documents, com ara l’estudi
econòmic, que s’ha incorporat aquest matí. Així ma-
teix, s’ha comprovat que no tots els districtes han fet
l’informe preceptiu, la qual cosa indica un expedient
incomplet per manca de temps.
El Sr. Cornet manifesta la reserva de vot del seu
Grup perquè saben que, per norma, la Presidència no
retirarà cap punt de l’ordre del dia, malgrat les irregu-
laritats amb aquest expedient. Demana a la Secreta-
ria que faci complir el reglament i que no permeti les
modificacions dels expedients que es troben en el pe-
ríode de 48 hores entre la convocatòria i la celebració
de la sessió o aquells punts de l’ordre del dia, la do-
cumentació dels quals, arriba quan aquest termini ja
ha començat a córrer, amb la consegüent falta de re-
gularitat en el procediment de la convocatòria d’a-
questa comissió. Els expedients han d’estar com-
plerts en el moment de la convocatòria de la
comissió, i el contrari no és de rebut, i és per això que
considera adient la retirada d’aquest punt de l’ordre
del dia. Quant al fons de la qüestió, si bé és cert que
el percentatge d’equipament que s’està plantejant és
mínim, el seu Grup sempre ha afirmat que la qüestió
és la ubicació i la previsió, mitjançant un pla d’equipa-
ments de districte, que efectivament, estableixi les
necessitats i les seves prioritats.
El Sr. Massaguer aclareix que el 14 de desembre
de 2005 es va acordar l’aprovació inicial de la modifi-
cació de PGM i va ser comunicada convenientment
als districtes de la ciutat. Tal com consta en l’expe-
dient, alguns han emès el corresponent informe, i cal
tenir present que, transcorregut el termini per a la
seva emissió, és perfectament legal que continuï la
tramitació de l’expedient i es procedeixi al següent
tràmit d’aprovació provisional. A banda d’aquesta
precisió procedimental, reitera que es tracta d’un ex-
pedient urbanístic, l’objecte del qual és recollir, exac-
tament, el mateixos processos participatius i d’elabo-
ració del procediment urbanístic que ja van tenir lloc
en les diferents modificacions de PGM que van donar
les ubicacions concretes –d’habitatge per a joves i
gent gran– que hi figuren.
El Sr. Casas insisteix que aquest document s’ha
anat perfeccionant i tracta d’adequar la situació exis-
tent a la llei d’urbanisme, que sortosament, reconeix
els habitatges dotacionals com un habitatge més,
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1157
amb el seu caràcter de temporalitat i d’especificitat,
dins el conjunt d’habitatges protegits que el diferent
planejament pot aprovar.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de
CIU i PP.
Districte de Ciutat Vella
4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-
cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-
cació puntual del Pla especial de reforma interior del
Raval per a la mutació del tipus i de les condicions
d’edificació de l’equipament situat al carrer del Car-
me, núms. 101-109, d’iniciativa municipal (Foment de
Ciutat Vella, SA), amb les modificacions a què fa re-
ferència l’informe de la Direcció de Serveis de Plane-
jament; i resoldre les al·legacions presentades en el
tràmit d’exposició pública de l’aprovació inicial, de
conformitat amb l’Informe de l’esmentada Direcció, de
valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que
consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in-
corporen a aquest acord.
El Sr. Casas presenta la Modificació puntual del
Pla especial de reforma interior del Raval per a la
mutació del tipus i de les condicions d’edificació de
l’equipament situat al carrer del Carme, 101-109, amb
l’objectiu de fixar els seus usos a través del que serà
centre de serveis personals del Raval.
El Sr. Massaguer comenta que s’hi han presentat
dues al·legacions per part dels Grups del Partit Popu-
lar i de Convergència i Unió. El Partit Popular al·lega
que en la memòria hi ha una errada sobre les cober-
tes, i que manca fer esment al futur emplaçament de
l’associació de veïns del Raval i de l’emissora Ràdio
Ciutat Vella, les quals es troben ubicades en l’edifici
objecte d’estudi. Demanen el màxim respecte per les
restes arqueològiques que es trobin i, finalment, pel
que fa al procés de recuperació de l’espai públic inte-
rior de nova creació, consideren que s’ha de garantir
el seu manteniment. En l’informe corresponent s’acla-
reix que la coberta prevista és a dues aigües en la
secció tipus de l’edifici, en tot el seu tram longitudinal
i pendents que giren en les façanes laterals, per tant
es tracta d’una coberta, en definitiva, a quatre aigües.
En relació a la reubicació de les entitats esmentades
situades en l’edifici objecte de planejament, hi ha un
compromís amb Foment de Ciutat Vella per a fer
efectiva la seva reubicació en un emplaçament més
idoni. Pel que fa a la realització de l’obra se seguirà el
protocol d’actuacions que es porten a Ciutat Vella se-
guint, en tot moment, allò disposat en cas de trobar
restes arqueològiques, tenint present, però, que en
aquesta actuació no es contempla cap intervenció en
subsòl, per la qual cosa aquest risc és mínim. L’al·le-
gació de Convergència i Unió també fa esment a la
reubicació de les entitats veïnals de Ciutat Vella que
es contesta amb el compromís existent per a la seva
reubicació.
Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups.
5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-
cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-
cació puntual del Pla especial de reforma interior del
sector oriental del centre històric de Barcelona, per a
la mutació del tipus i la concreció de les condicions
d’edificació de l’equipament situat al carrer de Sant
Pere Més Baix, núm. 55, d’iniciativa municipal (Fo-
ment de Ciutat Vella, SA) amb les modificacions a
què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis
de Planejament; i resoldre les al·legacions presenta-
des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada
Direcció, de valoració de les al·legacions; informes,
tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de
motivació, s’incorporen a aquest acord.
El Sr. Casas presenta la Modificació puntual del
Pla especial de reforma interior del sector oriental del
centre històric de Barcelona, per a la mutació del ti-
pus i la concreció de les condicions d’edificació de
l’equipament situat al carrer de Sant Pere Més Baix,
núm. 55, conegut com a Penya Cultural Barcelonesa,
i on es contempla dins el programa funcional una es-
cola d’adults, una escola bressol, un casal de joves i
activitats vinculades al programa del comerç just, en-
tre altres entitats de barri que es volen situar en
aquest indret, tot preservant el seu valor patrimonial i
rehabilitant, en la mesura que sigui possible, l’edifici.
Aquest indret ha estat conegut també per alguns fets
succeïts darrerament, si bé la proposta del planeja-
ment es va iniciar en el seu moment, abans que
aquests fets succeïssin, i sempre després d’obtenir la
propietat, finalitzada l’expropiació en el marc del pla
de millora del barri de Santa Caterina.
El Sr. Massaguer explica que s’ha presentat una
al·legació per part del Grup del Partit Popular en la
que s’argumenta que la previsió de materialització del
planejament és de 4 anys, a partir de la seva aprova-
ció definitiva, que es considera un termini excessiu i
és necessari escurçar-ho. També al·lega sobre la
descripció física de l’edifici actual que figura en la
memòria i sobre les deficiències en la seva conserva-
ció així com en la seguretat de la via pública. En la
resposta de les al·legacions s’especifica que el termi-
ni de 4 anys és un termini màxim i que, per tant, és
de preveure que l’execució de la proposta no esgota-
rà l’esmentat termini. Pel que fa a l’escola bressol
prevista, quan es disposi del document aprovat defini-
tivament, s’iniciarà la seva execució. Quant a la resta
de consideracions més extra-urbanístiques s’asse-
nyala que s’actua en la finca des del moment en què
l’Ajuntament n’és propietari. Anteriorment, era una
propietat privada i els tràmits de la expropiació s’inici-
en el mes d’abril de 2005, i el mes de novembre és
quan ja s’actua amb contundència, des del punt de
vista de declarar la urgència de l’expropiació que pos-
sibilita l’ocupació immediata de l’immoble. A partir
d’aquí, intervé l’Ajuntament i destaca que aquesta in-
tervenció no ha de significar que, cada vegada que
s’ocupi un immoble, aquest hagi de ser expropiat.
El Sr. Puigdollers manifesta la reserva de vot en
aquesta comissió informativa perquè, malgrat estar
d’acord amb el pla que es presenta, resten moltes
preguntes i molta informació sol·licitada per conèixer.
Per exemple, la pregunta del Sr. Forn, el juliol de
2002, sobre les inspeccions realitzades per l’Ajunta-
ment arran de les molèsties ocasionades als veïns i
sobre la necessitat de fer obres de conservació, mai
ha estat contestada. Posteriorment, i a resultes dels
terribles fets que van succeir amb les persones que
eren fora d’aquest edifici el mes de febrer d’aquest
any, el seu Grup ha tornat a demanar tenir accés als
expedients administratius incoats per l’Ajuntament en
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061158
relació a aquest immoble per denúncies veïnals regis-
trades, per requeriments realitzats a l’anterior propie-
tari així com tenir accés a l’expedient d’expropiació i a
totes les actuacions que hagin incidit d’una manera o
altra amb l’actual situació. El 8 de febrer passat torna-
ven a sol·licitar la contesta de la pregunta realitzada
al juliol de 2002, sobre si hi havia algun expedient de
declaració de ruïna d’aquest edifici. Així mateix, hi ha
una petició per escrit que demana accés a l’informe
de bombers sobre la seguretat de l’edifici, ja que el
dia que es van produir els fets tan condemnables
sembla que hi havia 1.000 persones en l’interior. El
seu Grup considera que han de conèixer aquesta in-
formació, que no es pot continuar amagant i és per
això que en aquesta comissió la tornen a demanar,
per tenir-la abans de la Junta de Portaveus per poder
posicionar-se sobre aquest tema. Insisteix que en
aquest expedient manca la informació sobre la pro-
pietat municipal de la finca.
El Sr. Cornet indica que avui s’està dictaminant un
pla especial arran d’una desgràcia que va ocórrer i
que al final resulta que, quan aquest expedient va ini-
ciar-se, el seu Grup va fer unes al·legacions en les
que es demanava clarificar per quins motius s’havia
arribat a aquesta situació, de permetre l’Ajuntament
de Barcelona que aquest edifici estigués ocupat du-
rant 4 anys i amb una situació tan delicada. El que
demana el seu Grup és, principalment, per què
aquesta casa, essent propietat de l’Ajuntament no ha-
via estat objecte d’actuació municipal malgrat la seva
ocupació. Se’ls contesta que no es va actuar contra
l’ocupació perquè fins al desembre de 2005 l’Ajunta-
ment no es va fer amb la propietat, però el seu Grup
troba a faltar el procés d’expropiació i l’expedient
d’expropiació que justificaria la propietat d’aquesta
actuació i el perquè de la manca d’actuació municipal
fins aleshores. Tots els grups han aprovat una comis-
sió sobre la problemàtica “okupa” però, cal destacar
que en aquest edifici hi ha un problema molt impor-
tant del seu estat de consolidació, fins al punt de re-
querir xarxes de protecció. El seu Grup vol saber com
ha anat el procés per adquirir la propietat i des de qui-
na data l’Ajuntament n’és el propietari, perquè el que
també és cert és que l’Ajuntament, coneixedor de
l’estat físic de l’edifici i del risc per als vianants que
suposava, hauria d’haver requerit a la propietat per a
la corresponent consolidació o actuació adient. Insis-
teix què abans de la Junta de Portaveus voldrien tenir
tota la documentació demanada per tal de poder po-
sicionar-se en aquest expedient que, d’altra banda,
voldrien recolzar.
El Sr. Casas replica que els seus arguments estan
errats, ja que aquest expedient tracta d’una modifica-
ció puntual d’un pla especial de reforma interior per
definir quin tipus d’ús i quina concreció de les condi-
cions d’edificació s’estableixen i és a aquests efectes
que ha d’obeir, no a les preguntes que es plantegin, o
als processos que figuren en altres expedients, tal i
com pertoca, d’expropiació o d’altres característi-
ques. Entén que fan reserva de vot pel que fa a
aquest expedient, i amb tot allò que sigui possible
se’ls facilitarà informació si està al seu abast, però en
cap cas, no es pot condicionar l’aprovació d’aquest
expedient a qüestions que van més enllà del procés
d’aquest instrument. Aquest document fixa l’ús
d’aquesta finca catalogada amb nivell B i fixa la seva
volumetria. A partir d’aquí, es posaran en marxa els
expedients corresponents, la resta, són qüestions
que no hi tenen res a veure, i lamenta que no es doni
fe a les afirmacions que figuren en l’expedient quan
es diu que la finca s’ha expropiat el desembre de
2005. Ara, ja es pot ocupar totalment i ja es podrà ti-
rar endavant el projecte que es presenta i, evident-
ment, la posada en marxa d’aquest projecte permetrà
consolidar l’edifici.
El Sr. Puigdollers replica que qüestionen la propie-
tat de la finca perquè quan van consultar la seva fitxa
cadastral, el 6 de febrer de 2006, resulta que no hi
consta l’Ajuntament com a propietari. És per això,
que se’ls demana una cosa tan simple i legítima com
tenir accés a l’expedient d’expropiació, d’adquisició
de la propietat per part de l’Ajuntament. Quan se’ls va
preguntar, el govern havia d’haver contestat en el ter-
mini d’un mes, i no ho han fet, per això ho pregunten i
s’ho qüestionen. Remarca que si els donen accés a
l’expedient d’expropiació, el tema estarà aclarit i vota-
ran a favor d’aquest expedient de planejament.
El Sr. Cornet recorda que el seu Grup ha presentat
al·legacions a aquest expedient en tres punts bàsics
que no han estat contestats en cap moment i que for-
men part de l’expedient, en el qual han d’obtenir la
resposta. Demanen que es garanteixi un pla d’etapes
perquè no es trigui 4 anys en el procés d’aquests
equipaments. Se’ls respon que aquest pla d’etapes
s’estudiarà, que no tots els usos tindran el mateix ca-
lendari i que el termini de 4 anys es un termini màxim.
Tots estan d’acord, però el que demana el seu Grup
és que es prioritzi el calendari en un edifici que ha tin-
gut problemes d’ocupació. També al·legaven que,
quan la memòria d’aquest expedient parla de la situa-
ció física actual, es diu que, des de fa temps, en la
finca viu un col·lectiu d’ocupes, i el seu Grup conside-
ra que si la finca estava catalogada com a bé cultural
amb nivell B, com és que no s’havia produït abans el
seu desallotjament i com tenia previst l’Ajuntament
evitar noves ocupacions. Se sol·licita saber per què
no es va expropiar i desallotjar l’ocupació d’aquest
edifici amb anterioritat, i aquesta pregunta, li agradi o
no a president, figura en aquest expedient i ha de ser
contestada en el marc del debat que li pertoca, ja que
no ho ha estat anteriorment. Per últim, al·leguen que
la mateixa memòria parlava d’una situació física de
l’edifici de gran deteriorament, la qual cosa els portà
a demanar quines accions va fer l’Ajuntament per evi-
tar els possibles riscos, si més no, per als vianants.
Per tot això, demanen que abans de la Junta de Por-
taveus se’ls contestin aquestes tres qüestions que
consideren de gran importància - a banda del tema
de la ocupació, que no hi entra- per al coneixement
d’aquest document i per al seu posicionament favora-
ble, que és, insisteix, la seva voluntat.
El Sr. Casas significa que, de ben segur, l’expe-
dient relatiu a aquesta expropiació, portat per Foment
de Ciutat Vella, està a disposició dels grups de l’opo-
sició per a la seva consulta i, pel que fa a les al·le-
gacions, el Sr. Cornet pot considerar que se li han de
contestar d’una manera determinada encara que
l’equip de govern considera que se’ls pot contestar,
perfectament, d’una altra manera, tal com s’ha fet. A
les tres qüestions plantejades ja se li ha contestat: el
termini de 4 anys establert com a calendari d’execu-
ció és un termini màxim i possiblement la seva execu-
ció no esgotarà aquest termini. La guarderia projecta-
da, quan sigui aprovat definitivament el pla, es podrà
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1159
iniciar. Si aquesta resposta no els sembla suficient,
és el seu problema. A la consideració extra-urbanísti-
ca –sobre la propietat de la finca–, malgrat tot, s’ha
contestat dient que l’ocupació d’aquesta finca no va
tenir lloc abans, senzillament, perquè era propietat
privada fins que es va expropiar. L’expropiació va ini-
ciar-se el mes d’abril del 2005 i el mes de novembre
es va declarar la urgència de la referida expropiació,
la qual cosa va possibilitar la immediata ocupació de
l’immoble i, a més, s’explica que no sempre que hi
hagi problemes d’ocupes s’han d’expropiar els edificis
afectats. Per tant, la resposta que se li ha donat tam-
bé es considera proporcionada i suficient. L’afirmació
que realitza el Sr. Cornet que els expedients d’expro-
piació han d’afegir-se en els expedients de planeja-
ment, es incorrecta. Per últim, sobre les ordres de
conservació es respon que la propietat era qui estava
obligada principalment al compliment de la conserva-
ció de la finca. No obstant, se li han assenyalat les
ordres d’execució: 27 de novembre de 1997, el 16 de
gener de 2000, el 2 d’octubre de 2003 i, fins i tot, se’ls
indica en la resposta de les al·legacions, les ordres
de conservació que el districte ha fet en el seu mo-
ment. Sobre les denuncies veïnals relatives a les mo-
lèsties ocasionades pels ocupants de la finca s’asse-
nyala que no es una qüestió a valorar des de l’òptica
urbanística, ni en aquest procediment de planeja-
ment. Per tant, se’ls ha contestat sobradament el que
s’ha demanat encara que no els agradi el contingut
de les contestes.
El Sr. Martí manifesta la sorpresa per les interven-
cions dels Grups de l’oposició que barregen qües-
tions i intenten posar ombres de dubte quan hi ha ha-
gut dos moments, la comissió de Seguretat i Mobilitat
del mes de febrer, en la que durant tres hores es van
donar explicacions detallades de tot aquest procedi-
ment, i una sessió del Consell del Districte de Ciutat
Vella on, per unanimitat, es va aprovar aquest expe-
dient i es va explicar a bastament també la situació,
les circumstàncies i la seva tramitació. A més, en el
seu dia, fa mesos, es va explicar com s’aplicarien els
diners obtinguts per la subvenció de la llei de barris i
com afectaria a aquest indret en concret. En aquest
document, s’especifica fil per randa com es realitzarà
aquesta operació, que s’està complint també molt
acuradament. Considera que el posicionament dels
grups de l’oposició no és lògic perquè es tracta d’un
expedient de planejament, que no té a veure directa-
ment amb els processos d’expropiació, ni amb la res-
ta de qüestions i afirma que barrejar-ho no porta en-
lloc.
El Sr. Puigdollers afirma que no s’ha entès la inter-
venció del seu Grup, quan ha estat prou clara, la qual
cosa li fa pensar que no la volen entendre. El seu
Grup ha manifestat reserva de vot perquè estan
d’acord amb el projecte - per això no han presentat
al·legacions- però també diuen que amb les dades de
què disposen en aquest moment tenen dubtes sobre
la propietat d’aquesta finca: la informació cadastral de
6 de febrer d’enguany, on no hi figura l’Ajuntament
com a propietari. El que demanen, per tant, és poder
consultar l’expedient d’expropiació que han demanat
fa més d’un mes i no han rebut resposta. Si ara se’ls
diu que l’esmentat expedient està a la seva disposi-
ció, demà l’aniran a veure.
El Sr. Cornet contesta la intervenció del Sr. Martí i
manifesta que, com ja havia esmentat, el seu Grup
havia votat favorablement aquest document en el
Consell del Districte i que, per això, aquí també volien
votar favorablement. No obstant, demanaven la infor-
mació que abans ha esmentat i no se’ls ha contestat
de manera detallada i és per això, que fan reserva de
vot, perquè plantegen preguntes legítimes i proce-
dents i no se’ls contesta de manera adequada.
El Sr. Martí entén perfectament el que ha dit el Sr.
Puigdollers, el que no entén és per què es vincula el
dret d’accés a un expedient amb el posicionament so-
bre un altre expedient en aquesta comissió, llevat de
la intenció política de barrejar les coses. I afegeix que
aquest expedient de planejament es podria tirar en-
davant, àdhuc sense l’expropiació perquè té a veure
amb la qualificació urbanística i no amb la propietat. I,
pel que fa al Sr. Cornet, considera que aquestes tres
qüestions les podria haver presentat perfectament en
el debat del districte on es va tractar a fons aquest
expedient i no ho van fer. Afegeix que el document
que es va presentar sobre com es desenvoluparien
els diners rebuts de la llei de barris explicava perfec-
tament com es faria, i no diu que es faria en 4 anys,
sinó que aquesta es una actuació prioritària i així figu-
ra en les previsions pressupostaries, i, això, el seu
Grup ho sap perfectament, perquè han tingut accés a
aquesta documentació.
El Sr. Casas considera que tot està perfectament
explicat i finalitza el debat.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de
CIU i PP.
Districte de Sants-Montjuïc
6. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els
articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelo-
na, la Modificació del Pla General Metropolità per a la
concreció volumètrica i alineacions en l’àmbit delimi-
tat pels carrers dels Ferrocarrils Catalans, de la Fone-
ria, de la Mare de Déu del Port i dels Alts Forns, d’ini-
ciativa municipal, amb les modificacions a què fa
referència l’informe de la Direcció Tècnica d’Urba-
nisme i Infraestructures; resoldre les al·legacions
presentades en el tràmit d’informació pública de l’a-
provació inicial, de conformitat amb l’informe de l’es-
mentada Direcció, de valoració de les al·legacions; in-
formes, tots dos, que consten a l’expedient i, a
efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord; i
trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme
del municipi de Barcelona per a la seva aprovació de-
finitiva.
El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla Gene-
ral Metropolità per a la concreció volumètrica i alinea-
cions en l’àmbit delimitat pels carrers dels Ferrocarrils
Catalans, de la Foneria, de la Mare de Déu del Port i
dels Alts Forns.
El Sr. Massaguer explica que s’han presentat di-
verses al·legacions, per part de particulars i dels
Grups de Convergència i Unió i del Partit Popular que
han estat resoltes en l’expedient i destaca que aquest
document ha estat tramitat lentament a petició del
districte i els veïns, i que això ha estat així per tal de
permetre un procés participatiu molt considerable.
Prova d’això és la pròrroga en el termini d’exposició
pública fins al 31 de maig de 2005 i que el termini en-
tre l’aprovació inicial i la provisional ha estat d’un any.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061160
El Sr. Villagrasa manifesta la reserva de vot del seu
Grup per examinar amb cura el document i comenta
que els preocupa especialment la degradació dels
habitatges, la reubicació dels comerços afectats, la
reubicació de l’associació de veïns, la realització d’un
aparcament i la reordenació dels espais lliures.
La Sra. Moraleda significa que, aquesta, ha estat
un document molt treballat, amb temps suficient, cosa
que ha permès tenir sobre la taula un document que
satisfà els veïns, els quals desitgen la seva execució.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de
CIU i PP.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-
cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a l’adequació de les alineacions i
rasants del camí de la Gírgola, d’iniciativa municipal; i
resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-
formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planeja-
ment, de valoració de les al·legacions, que consta a
l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a
aquest acord.
El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana per
a l’adequació de les alineacions i rasants del camí de
la Gírgola, amb l’objectiu de resoldre el desajust exis-
tent entre les alineacions vigents en el camí de la Gír-
gola i el traçat actualment existent, atorgar el caràcter
d’alineacions a les escales situades a la prolongació
del camí per tal que les dues parcel·les que hi fan
front puguin assolir la condició de solar.
El Sr. Massaguer explica que s’ha presentat una
al·legació del Partit Popular que qüestiona la idoneïtat
de l’instrument emprat, en afirmar que és necessari
tramitar una modificació de pla general, a la qual
cosa es respon que no, que el que es fa és desenvo-
lupar un viari contemplat en el pla general i que el pla
de millora urbana és l’instrument idoni per fer aquesta
perllongació.
El Sr. Cornet manifesta l’abstenció del seu Grup i
insisteix que un increment de 385 m2 de superfície de
vial i una disminució equivalent de sòl qualificat de
zona 20 a 11, hauria de tramitar-se com a modificació
de pla general.
El Sr. Casas replica que tal com figura en l’expe-
dient, tot i que el pla implica una ajust de sistemes i
zones del planejament, no suposa una operació de
millora urbana no continguda en el pla general, ans al
contrari, ja que el camí de la Gírgola està previst en el
pla general.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC i ICV-EU i A i amb l’abstenció de CIU i PP.
8. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els
articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelo-
na, la Modificació del Pla General Metropolità per a la
transferència d’edificabilitat en l’àmbit discontinu for-
mat per les finques situades al carrer dels Reis Catò-
lics, núms. 1-3, 2 i 5 i per part de les finques situades
als carrers de Casafranca, núms. 17-25 i del Turó,
núms. 23-27, d’iniciativa municipal (Regesa, SA),
amb les modificacions a què fa referència l’informe de
la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-
blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-
forme de l’esmentada Direcció, de valoració de les
al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de
motivació, s’incorpora a aquest acord; i trametre l’ex-
pedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi
de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla Gene-
ral Metropolità per a la transferència d’edificabilitat en
l’àmbit discontinu format per les finques situades al
carrer dels Reis Catòlics, i per part de les finques si-
tuades als carrers de Casafranca, i del Turó, per pos-
sibilitar la construcció d’habitatges per part de l’em-
presa Regesa, SA en els terrenys situats al carrer
dels Reis Catòlics mitjançant la transferència de
l’edificabilitat provinent de les finques municipals qua-
lificades de zona d’edificació aïllada, clau 20a10 i per-
metrà obtenir, per cessió, els terrenys qualificats de
zona verda, el reconeixement del caràcter dotacional
dels terrenys on se situa el mercat municipal i la qua-
lificació com a zona verda dels terrenys municipals si-
tuats als carrers Casafranca i del Turó, per preservar-
los de l’edificació.
El Sr. Massaguer explica que s’ha presentat una
al·legació del Partit Popular on manifesta un seguit de
discrepàncies en el document del pla, demanen millo-
rar la mobilitat incloent en el pla la proposta de salvar
el desnivell entre els carrers dels Reis Catòlics i de
Guerau de Liost i consideren que la distribució dels
sostre amb destí d’habitatge de protecció entre les di-
ferents modalitats correspon al consell Plenari i no a
organismes i departaments de l’Ajuntament. Es fa la
valoració de l’al·legació en el sentit d’esmenar l’erra-
da detectada i comenta que el document que es pre-
senta aprovació provisional determina, en coherència
amb el conveni signat per l’Ajuntament amb Regesa
el 30 de novembre de 2005, que el sostre màxim edi-
ficable en la zona, clau 18 és de 3.800 m2.
El Sr. Cornet celebra que s’estimin les al·legacions
i observacions fetes pel seu Grup perquè els agrada
col·laborar en fer un document millor. Afegeix que els
preocupa el nombre d’habitatge protegit atesa la zona
objecte de planejament, però manifesta el seu
posicionament favorable.
El Sr. Casas comenta que sobre 30 habitatges, es-
tablir 26 habitatges amb protecció concertada i 4 ha-
bitatges lliures, no sembla una proporció dolenta, és
a dir, suposa gairebé un 90%.
El Sr. Cornet replica que no veu amb massa solta
el fet que una empresa pública faci habitatge lliure,
malgrat no te intenció de reobrir aquest debat.
El Sr. Casas contesta que el 90% està molt a prop
del 100% si es té present que s’han comprat terrenys
en el mercat lliure.
Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups.
9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-
cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic d’ordenació volumètrica i canvi d’ús
al passeig de Manuel Girona, núm. 23, promogut per
Centro Internacional de Medicina Avanzada, SA, que
incorpora la prescripció de l’aprovació inicial.
El Sr. Casas presenta el Pla especial urbanístic
d’ordenació volumètrica i canvi d’ús al passeig de
Manuel Girona promogut pel Centro Internacional de
Medicina Avanzada, SA per tal possibilitar la implan-
tació d’una activitat sanitària en un dels edificis exis-
tents de l’equipament religiós, concretament el que fa
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1161
front al passeig de Manuel Girona, núm. 23, mitjan-
çant l’adequació a aquesta nova activitat. S’incorpora
per a la parcel·la el tipus d’equipament sanitari-
assistencial al tipus ja assignat de cultural-religiós.
El Sr. Cornet manifesta la reserva del vot del seu
Grup a l’espera de comprovar l’afectació als veïns de
la zona per acabar d’examinar l’expedient, el qual, ja
avança que consideren positivament.
El Sr. Casas afegeix que el gerent d’Urbanisme es-
tarà, a aquest efecte, a la seva disposició.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot
del PP.
Districte de Gràcia
10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana d’ordenació volumètrica de les finques
situades a la rambla de Mercedes, núm. 22, i al carrer
del Pare Jacint Alegre, núm. 23, promogut per
Creacasa Grup 2000, SL, que incorpora la prescripció
de l’aprovació inicial.
El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana d’or-
denació volumètrica de les finques situades a la ram-
bla de Mercedes i al carrer del Pare Jacint Alegre,
que té per objecte ordenar l’edificabilitat potencial de
la finca per assolir una amplada habitable, respectant
la separació a llindars pel costat on hi ha habitatges i,
alhora, adoptar una tipologia capaç d’integrar-se en
un entorn que no s’ajusta a la tipologia d’edificació aï-
llada. Confirma que no s’hi han presentat al·lega-
cions.
Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups.
Districte d’Horta-Guinardó
11. Aprovar el Conveni de col·laboració entre la
Generalitat de Catalunya, GISA i l’Ajuntament de Bar-
celona, sobre l’execució de les obres de consolidació
i rehabilitació i actuacions complementàries, dels edi-
ficis afectats per l’esfondrament del túnel de manio-
bres de la línia 5 del metro de Barcelona en les obres
d’ampliació en el barri del Carmel, i l’atorgament de
bonificacions en l’impost de construccions, instal·la-
cions i obres i finançament de les taxes.
El Sr. Casas presenta el conveni, com a expedient
molt concret, en el qual consten les diferents actua-
cions en els habitatges afectats, en el seu dia, per la
problemàtica del túnel de maniobra del Carmel de la
línia 5 del metro, així com l’extensió de les bonifica-
cions en l’impost de construccions, instal·lacions i
obres i el finançament de les taxes.
Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups.
Districte de Sant Andreu
12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana d’ordenació volumètrica de les finques
situades al carrer de Coroleu, núm. 49, i a la plaça de
les Palmeres, núms. 18-19, promogut per Nougavá,
SA; i resoldre les al·legacions presentades en el trà-
mit d’informació pública de l’aprovació inicial, de con-
formitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de
Planejament, de valoració de les al·legacions, que
consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor-
pora a aquest acord.
El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana d’or-
denació volumètrica de les finques situades al carrer
de Coroleu, i a la plaça de les Palmeres, amb l’objec-
te de reordenar volumètricament, en un actuació uni-
tària de dues parcel·les, l’edificabilitat atorgada pel
planejament vigent, resolent, a més, la posta en valor
de l’edifici protegit.
El Sr. Massaguer explica que s’ha presentat una
al·legació del Grup municipal de Convergència i Unió,
perquè hi troba a faltar el contracte de permuta entre
el promotor i el propietari actual dels terrenys, i a més
hi manca l’informe del Projecte de revisió del catàleg
perquè l’edifici de la parcel·la de Coroleu, núm. 49
està inclosa en el corresponent pla especial de pro-
tecció del patrimoni. Es contesta dient que s’incorpo-
ra a l’expedient el contracte de permuta mixta esmen-
tat, signat el 10 de febrer de 2005 i es facilita un
segon informe del Projecte de revisió del catàleg, de
data 10 de novembre de 2005 amb un posicionament
favorable.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot
del PP.
IV) Part decisòria
a) Propostes d’acord
Districte de l’Eixample - Districte de Sant Martí
13. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article
66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica-
ció del Pla General Metropolità en l’àmbit de la plaça
de les Glòries i el seu entorn, d’iniciativa municipal; i
exposar-la al públic pel termini de dos mesos.
El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla Gene-
ral Metropolità en l’àmbit de la plaça de les Glòries i el
seu entorn.
El Sr. Massaguer explica que l’objecte del present
planejament és la remodelació urbanística de la plaça
les Glòries aprofitant la seva situació estratègica d’in-
tersecció de vies i diferents infraestructures. La reor-
denació es realitza en coherència amb la definició
d’un nou sistema d’accessibilitat, la remodelació de la
Gran Via i les previsions de transport intermodal en
aquest espai. Es pretén un millor encaix urbà d’a-
questa àrea de la ciutat, afavorint la comunicació físi-
ca i visual a través del nus, amb una millor distribució
i aprofitament dels espais lliures i amb la configuració
d’un nou front edificat que garanteixi la integració de
la plaça de les Glòries amb l’entorn urbà proper.
Quant a l’àmbit, aquest és discontinu i queda definit
pels sòls de l’entorn de la Plaça de Les Glòries i els
de la Gran Via, entre els carrers de Padilla i Selva de
Mar, que presenten en conjunt una important trans-
formació de la solució viària existent i els sòls de la
meitat de l’illa, costat mar, de la torre Agbar. La justifi-
cació de la proposta presentada ve donada perquè,
actualment, la plaça de les Glòries és un buit urbà tra-
vessat per grans infrastructures lineals que condicio-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061162
nen l’ús i la forma d’aquest espai i on es mantenen
usos amb un caràcter força perifèric. Malgrat la seva
importància urbana dins la trama de l’Eixample, la
plaça de les Glòries segueix sent un punt de pas,
sense una estructura general unitària que determini la
seva forma urbana. Resumeix el punts més rellevant
de la proposta: resoldre la complexitat actual del nus
de les Glòries en matèria d’accessibilitat, tot atenent
les previsions de transport intermodal en aquest es-
pai; reordenar el parc urbà existent, prenent en consi-
deració les necessitats condicionants del nou sistema
d’accessibilitat plantejat i compatibilitzar en el subsòl
les nombroses infrastructures i serveis existents i pre-
vistos; Formalitzar els entorns edificables tot atribuint-
hi edificabilitat i preveient una nova distribució dels
usos; concretar i integrar en el conjunt de l’actuació
les reserves de sòl per a sistemes d’equipaments co-
munitaris: cripta-museu del Disseny, edifici adminis-
tratiu i mercat de Bellcaire, així com altres de caràcter
més local i resoldre els requeriments d’adscripció de
sòls a sistemes urbanístics que es derivin del neces-
sari equilibri entre zones i sistemes a mantenir per la
proposta i la definició de la derivada gestió urbanísti-
ca. Les principals actuacions són: la proposta d’en-
derroc de l’actual viari elevat i substitució per un viari
soterrat d’entrada a la ciutat per l’Av. Diagonal i un al-
tra de sortida per la Gran Via i la implantació d’una
gran plaça rectangular de circumval·lació en superfí-
cie; la transformació de la infrastructura de la Gran
Via en la mateixa línia de la prevista per a la plaça de
les Glòries per tal de millorar la qualitat ambiental
dels habitatges confrontants i la creació d’importants
espais lliures d’ús públic; la creació en aquest punt de
la ciutat d’un nus intermodal amb la remodelació de
les estructures de transport subterrànies existents,
mitjançant la construcció de dos estacions ferrovià-
ries en les línies del Maresme i de Manresa, de
RENFE, i un intercanviador que permeti els trans-
bords entre aquestes estacions, la del Metro de la lí-
nia 1, la nova línia dels Ferrocarrils de la Generalitat i
les parades de bus i tramvia en superfície; la configu-
ració d’un nou front edificat a la banda nord-oest amb
90.000 m2 de sostre, la potenciació de l’espai amb
nous equipaments de ciutat: reforma i potenciació del
Mercat del Encants mantenint-lo dins l’àrea de Glòri-
es i resituant-lo formant part del nou front edificat del
carrer Cartagena. Construcció del nou Museu del Dis-
seny i de l’edifici administratiu municipal i la construc-
ció de cincs nous equipaments locals entre els que hi
ha un CEIP, un CAP i un equipament per a la gent
gran.
El Sr. Clos explica que la definició de les condi-
cions urbanístiques per a transformar la Plaça de Les
Glòries passa, necessàriament, per les propostes de
transformació de la configuració viària actual. Es
planteja un procés de renovació del conjunt de la pla-
ça a partir de la proposta de demolició de l’anella ac-
tual i la seva substitució per un pas deprimit, sota la
futura configuració de la plaça com una peça unitària.
Aquesta important modificació de la solució viària per
al trànsit rodat ha de contribuir a una millora de la si-
tuació actual en la resta de tipus de mobilitat. Aques-
ta opció s’aprofita en el document de pla per a plante-
jar la possible creació d’un centre intermodal que
potenciï les relacions entre els diversos sistemes de
transport que actualment es creuen a la plaça, amb
poca interacció entre ells en molts casos. Una opció
d’aquesta proposta de pla és la delimitació de nota-
bles reserves de sòl per a equipaments de nova crea-
ció, que es preveuen amb caràcter local en la majoria
dels nous sòls, atenent a la seva localització i dimen-
sió de les peces. Així, es mantindrien els de caràcter
més general ja previstos anteriorment, que es com-
plementarien amb equipaments locals al servei dels
futurs residents i donaran resposta a les necessitats
dels barris de l’entorn. Entre aquests més propers es
poden enumerar un CEIP, una biblioteca o un CAP,
però correspondrà al planejament derivat la seva con-
creció definitiva. La MPGM, tal com s’especifica a la
Memòria, preveu un sostre de 90.000 m2 de nova
creació, que significa quasi una edificabilitat mitja de
1,1 m2st/m2 dins dels sectors delimitats. Un 90% es
destina a habitatge i el 10% a sostre per activitats
econòmiques, que per les característiques de l’orde-
nació, correspon a les plantes baixes. El total d’habi-
tatges previst, amb una superfície mitjana de 80 m2
construïts, suposa un nombre màxim de 1.013 uni-
tats. La Modificació destina el 45% del sostre d’habi-
tatge a diferents tipus d’habitatge protegit, segons la
distribució que es detalla en el quadre de la taula se-
güent. Aquesta proporció compleix amb els requeri-
ments del Pla de l’Habitatge de Barcelona 2004-
2010.
El Sr. García manifesta l’abstenció del seu Grup.
Recorda un seguit de fets del que ha estat la trajectò-
ria de la plaça de les Glòries que justifica aquesta
abstenció: ja l’any 92 el seu Grup va fer un prec qües-
tionant la funcionalitat de l’anella viària; a l’any 95 en-
traven una moció demanant que es fes la modificació
de PGM, la qual va arribar l’any 99 amb l’acord unàni-
me de tots els grups, projecte que consolidava, però,
l’anella viària i al que s’havia arribat després d’una
llarga discussió. Posteriorment, el mateix govern mu-
nicipal que havia de tirar endavant el planejament ja
va començar a presentar diverses propostes al vol-
tant de la plaça de les Glòries que contradeien el pla-
nejament aprovat. Així s’arriba al juny de l’any 2001
on el seu Grup presentava un prec per iniciar els trà-
mits de modificació de PGM, que tornava a intentar el
setembre del mateix any, el novembre del 2001 fins a
arribar al dia d’avui. Explica que, en tots aquests anys
han passat moltes coses, com ara, l’abril de l’any 99
el Grup de CiU proposava desmantellar la plaça de
les Glòries i el primer tinent d’alcalde responia dient
que soterrar la Gran Via incloent les Glòries era tècni-
cament impossible. Tanmateix, el gener de l’any 2003
es feia referència a la proposta del Grup de CiU d’eli-
minar el nus viari de Glòries i del posicionament de
l’equip de govern, totalment contrari, perquè es
col·lapsaria –deien– el trànsit de l’entorn de la plaça i,
especialment, la sortida i l’entrada, motiu pel qual
cosa el govern municipal feia entendre al Grup de
CiU i als veïns que no era possible eliminar l’anella
viària. Aquestes eren, grans trets, les declaracions re-
collides fins aleshores, però, a finals del 2003, l’alcal-
de i el Sr. Acebillo –a qui atribueix el nyap de l’anella
viària– van canviar d’opinió i van considerar que
aquella anella es podia enderrocar. En aquell mo-
ment, els arguments eren: que estava amortitzada i
que això, ara, era possible perquè anava associat a
una aposta clara i decidida pel transport públic. Si
s’analitzen aquests dos arguments, resulta que
aquesta amortització de la plaça de les Glòries és
molt relativa, i se’ls plantegen dubtes. Recorda que,
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1163
en el seu moment, aquesta obra va costar 4.000 mi-
lions de pessetes, que només han passat 14 anys i
que si miren la previsió de cost del seu enderroc,
aquest arriba als 2.500 milions de les antigues pesse-
tes. Per tant, l’anomenat tortell de les Glòries costarà
6.500 milions de les antigues pessetes per un error
de planificació greu que a més ha estat advertit en tot
moment. L’altra argument, el del gran intercanviador,
diu, que només s’ha pogut accedir a uns quants di-
buixos perquè en la documentació d’aquesta modifi-
cació de PGM no hi ha una ubicació clara d’aquest
intercanviador, i això per una raó molt senzilla, per-
què en aquest moment, el govern municipal no té cap
garantia que aquest intercanviador modal sigui una
realitat. El govern municipal, unilateralment, decideix
canviar el Pla Director d’Infraestructures i determina
que els Ferrocarrils de la Generalitat arribin a Glòries
quan –independentment de la bona voluntat– no hi ha
projecte concret, ni pressupost, ni calendari a l’efecte.
A més es parla de que Renfe posarà una estació en
el subsòl quan Renfe mai ha dit que tingui aquesta in-
tenció, àdhuc en l’expedient que ara es porta a apro-
vació inicial, Renfe o bé Adif, no s’ha pronunciat so-
bre la petició preceptiva d’informe. Per tant, és
evident que donar un calendari concret per situar una
estació de tren a la plaça de les Glòries quan Renfe
no té cap interès –ja hi ha l’estació del Clot– sembla
molt aventurat. Es parla d’intercanviador potent quan
tothom sap que existeix el projecte de Sagrera i que
Renfe, si ha de considerar l’existència d’algun
intercanviador potent en aquest sector de la ciutat,
aquest serà el de Sagrera i no el de Glòries. Així,
aquest segon gran argument és més voluntariós que
real. La proposta que avui es vota no és suficient-
ment concreta ni detallada com per justificar un canvi
tan rotund en el parer de l’equip de govern. El que es
desprèn de tot això, és que, finalment, l’equip de
govern ha acceptat que la plaça de les Glòries no
funciona. Significa que l’abstenció d’avui per part del
seu Grup deriva del convenciment que la plaça de les
Glòries necessita una transformació profunda i també
que aquesta transformació profunda implica un canvi
en les persones que liderin aquesta transformació.
Els preocupa la manca de decisions efectives que
aquesta zona ha patit, amb la conseqüent degradació
i manifesta que, malgrat la gran virtut de la proposta
d’avui –l’enderroc del tortell– no confien que els diri-
gents actuals siguin capaços de tirar-ho endavant.
El Sr. Cornet manifesta l’abstenció del seu Grup
perquè entenen que aquest document respon a una
proposta electoral del govern municipal i és així per-
què –a banda de la història de la plaça de les Glòries
i les seves constants incoherències al llarg d’aquest
anys– el primer tinent d’alcalde va prometre en una
comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge
que aquest procés de la plaça de les Glòries es realit-
zaria amb una participació molt important prèvia a
aquesta aprovació inicial. Es van iniciar els treballs
amb una memòria participativa a la qual van presen-
tar esmenes i destaca que l’expedient era del tot in-
suficient. Davant d’aquest document ridícul ho van fer
constar en l’expedient per tal que la participació ciuta-
dana fos real i efectiva. Destaca que només s’ha po-
gut accedir a l’expedient complert després de la con-
vocatòria d’aquesta sessió, en una dependència on
s’espatllen les fotocopiadores, la qual cosa, com es
pot comprendre no facilita la feina dels grups de
l’oposició. En aquesta línia, fa una primera constata-
ció important: l’equip de govern planteja avui una pro-
posta de plaça que no és coneguda ni pels grups de
l’oposició ni pels ciutadans. Afegeix que aquest pro-
jecte és indefinit, inconcret i, des del vessant econò-
mic, molt considerable i avui s’anuncia en una pre-
sentació pública que, casualment abans de les
eleccions, a l’any 2007 es farà l’enderrocament de la
plaça. El resultat és un projecte precipitat i fruit
d’electoralisme absolut per poder afirmar, en el mo-
ment idoni que ja estarà desmuntada a finals de
2007. Llegeix les declaracions del Sr. Casas sobre el
projecte i la seva finalització en 8/10 anys i que l’ane-
lla actual, estarà desmuntada abans de finalitzar
2007. Destaca que en l’expedient no hi ha concreci-
ons tècniques amb altres administracions, i això fa
pensar que es tracta d’un document absolutament
inconcret, tècnicament, administrativament i econòmi-
cament. Per tant, quant a infraestructures no és més
que un esborrany que involucra altres administra-
cions amb les quals no s’ha acordat res. No els agra-
da el nivell de definició de l’ordenació d’aquesta mo-
dificació de PGM: l’alçada edifici Ona, el disseny de
l’edifici “grapadora”, la ubicació inconcreta del mercat
dels Encants que no esta negociada amb ningú o la
no inclusió del parc de les Arts; qüestionen el funcio-
nament viari de l’estudi de mobilitat de l’expedient,
que fa referència a una plaça quadrada, amb trama
viària tipus quadrícula d’Eixample i recorda declara-
cions del Sr. Narváez de gener de 2003 quan afirma-
va que “enderrocar l’scalextric de les Glòries seria
una barbaritat ja que es col·lapsaria en hores puntes”.
Es pregunten què ha canviat perquè ara sí sigui pos-
sible. Considera que amb aquesta proposta es retor-
na a les bases viàries de grans connexions de l’es-
quema anterior al 1990, si més no, en les artèries
principals, Diagonal i Gran Via, i posa en dubte que
aquest plantejament sigui viable. Demana el nombre
de carrils que tindrà la Diagonal i com es resoldran
les diferències de cotes existents, qüestiona la qualifi-
cació proposada de zones verdes, increment que jus-
tifica l’augment d’edificabilitat de la proposta, amb el
qual no estan d’acord, ja que consideren que s’hau-
rien d’esponjar indrets massa densos del districte. Els
preocupa que el percentatge d’habitatge protegit no
sigui superior en l’actuació del sòl públic. Finalitza
emfasitzant la precipitació del projecte i el seu ànim
electoralista i apel·la perquè es rectifiquin aquests 15
anys de nyap en aquest indret i es mostra convençut
que aquest projecte, tal com figura, no es portarà a
terme. Finalment, demana un major període d’expo-
sició pública per poder participar i per poder arribar
als necessaris acords amb les administracions impli-
cades.
El Sr. Casas no accepta els conceptes esmentats
d’electoralisme, treball no curós i improvisació i recor-
da que fa uns mesos s’exigia al govern municipal que
realitzés immediatament una proposta que ara resta
sobre la taula. Explica que aquest document és la
conseqüència d’un treball de fa molt de temps, preci-
sament, no s’ha avançat en tema de superfície, edifi-
cacions, entorn de l’espai de la plaça, fins que no han
estat clars els temes de la mobilitat i l’intercanviador
ferroviari, amb els estudis de les corresponents engi-
nyeries i les conclusions sobre allò que es podia fer
en el subsòl. Així que cap improvisació. Sobre les de-
claracions que va realitzar sobre la improcedència de
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061164
soterrar, el què, aleshores, es comentava era el so-
terrament sense tenir en compte que no es pot fer
allà on hi ha les infraestructures. Aprofita per aclarir
que el que es fa és un fals túnel.
La Sra. Vallugera destaca una qüestió que no s’ha
esmentat, que és com dibuixa el futur aquest planeja-
ment, tenint present el tipus d’entramat viari existent,
la projecció del qual, va cap al futur, relligant tot l’es-
pai que estava en un tambor central que, impedia la
comunicació entre les diferents parts que havien de
funcionar com a nus. És un punt de sutura en una es-
tructura que no estava del tot resolta i suposa una re-
posició de la trama Cerdà molt interessant i que era
necessari fer. Si s’examina què ens aporta aquest
planejament es veu una zona verda compactada de
manera òptima i ben situada als entorns d’un espai al
què serveix i equipada per la seva part esquerra i per
la zona sud. Considera que és des d’aquesta pers-
pectiva que s’ha d’analitzar aquest planejament, de la
mateixa manera que s’ha de veure com es lliga amb
tota la resta. Es sabut que la banda mar està pendent
del desenvolupament del seu planejament, però això
permetrà fer un lligam que era necessari realitzar.
També hi ha peces, com el bosquet dels Encants que
tothom era conscient de la seva necessitat de millora.
Per últim, destaca la pastilla on anirà l’IES i com es
projectarà als terrenys de l’entorn, tot destacant la
banda de la zona que es projecta cap a la Gran Via
de sortida, solució que també sembla molt ben resol-
ta. Quant als aspectes de mobilitat els sembla que
estan força ben resolts i això no és deu a una actua-
ció improvisada, es tracta d’una proposta que veu la
llum després de mesos de feina, la qual cosa és evi-
dent si tenint present la magnitud i transcendència
de la present proposta. La pastilla qualificada de
zona clau 18, d’habitatge recupera la mixtura d’habi-
tatge que s’està demanant en els diferents planeja-
ments i d’aquesta manera es permet la recuperació
de la trama Cerdà, alhora que es permet mantenir
una relació entre l’habitatge protegit i lliure amb les
prescripcions necessàries. S’haurà de veure el rè-
gim de protecció que s’estableix, la qual cosa és im-
portant si tenim en compte l’interès en l’habitatge de
lloguer. Ressalta que, independentment de la valo-
ració electoralista que atribueix el Sr. Cornet a
aquesta proposta, el cert és que estem al mes de
març de 2006 i sembla incongruent dir que un plane-
jament a gran escala és electoralista perquè ho con-
sidera una condemna a un “no govern”, a banda que
sigui radicalment fals. Demana a l’oposició que es
posicioni en funció de si el planejament va construint
una ciutat que agrada o que no agrada. Al seu pa-
rer, aquest planejament conté elements de construc-
ció de la ciutat i del teixit urbà que s’acosten al mo-
del que és propi del seu partit i a partir d’aquí es
posicionen favorablement.
El Sr. Forradellas considera que es pot estar con-
tent de les intervencions dels Grups de l’oposició per-
què demostren, en certa mesura, que malgrat les reti-
cències i desconfiances plantejades, hi ha una
esperança que aquesta proposta tiri endavant i per
això s’abstenen. És evident que aquest és un tema
de ciutat que requereix una anàlisi complexa; que
s’està treballant des de fa molt de temps i que, lògica-
ment, no es podia fer allò que semblava que pretenia
l’oposició: enderrocar i punt, sense dir quina solució
es donava a aquest indret. És fàcil de dir però les de-
cisions s’han de prendre quan es tenen les alternati-
ves i les solucions necessàries i adequades. En
aquest moment, les solucions no seran fàcils de por-
tar a terme, però sí, són viables: la construcció de
l’intercanviador, les estacions de Renfe. No vol crear
polèmica, però també es considera que s’havia de te-
nir un govern autonòmic diferent perquè això pogués
tirar endavant. S’està avançant amb unes possibili-
tats que fins ara no eren viables, però, ara, malgrat
les dificultats, els interlocutors són receptius per tal
de fer aquest intercanviador necessari per realitzar
l’enderrocament del tambor, amb una solució al dar-
rera que ho faci factible i eficaç. El que més preocupa
al seu Grup és la mobilitat perquè els sembla que
s’ha aconseguit un gran pas, quant als equipaments
en superfície –qüestió absolutament rellevant d’a-
quest planejament– però resta la mobilitat com a
tema més complicat a examinar amb molt de detall i
profunditat. Es tracta d’un projecte amb moltes possi-
bilitats i està bé que hi hagi dos mesos des de l’apro-
vació inicial per a estudiar-ho. Finalment, destaca la
possibilitat que ofereix de construir habitatge protegit
en uns percentatges molt importants.
El Sr. Casas puntualitza el contingut de les declara-
cions realitzades avui, davant la pregunta sobre quan
s’iniciaria el desmuntatge de l’estructura lateral de l’ane-
lla viària –cosa que no es pot fer sense haver construït
el túnel– que es pot fer gràcies a què ja s’ha avançat la
construcció de l’aparcament que permetrà, en uns 14 o
16 mesos, buidar l’aparcament del centre de l’anella i
iniciar el desmuntatge de l’estructura lateral, que és pre-
fabricat, que està en l’anella més que no pas la mateixa
anella. Afirma que, naturalment, confia poder-ho fer dins
el mandat i si abans d’acabar la construcció de l’aparca-
ment es troba alguna solució per poder retirar els cotxes
anticipadament, també es farà.
El Sr. García precisa que, sobre l’habitatge,
l’equip de govern fa una suma sistemàtica de l’habi-
tatge dotacional i no dotacional, considerant-ho tot
com a habitatge protegit. Esmenta que s’està
requalificant zona verda per fer habitatge i que, mal-
auradament, es farà habitatge lliure en un percentat-
ge més elevat del que fora desitjable. Es tracta del
modus operandi de l’Ajuntament de Barcelona, on la
transformació de la ciutat es paga a base de fer ha-
bitatge lliure, i recorda que es tracta d’una nova
oportunitat perduda de fer habitatge de protecció i
de començar a construir el Parc d’Habitatge de Llo-
guer que la ciutat necessita, que no s’arribarà a
construir perquè el govern va exhaurint el sòl. Pel
que fa a la participació dels veïns considera que no
ha estat suficient i què s’ha d’incrementar. Els preo-
cupa d’aquest projecte, les cotes, l’encaix definitiu
dels Encants, el museu del Disseny que no té cap
projecte museogràfic o l’intercanviador que, no pas-
sa de ser una possibilitat. Es tracta d’un planeja-
ment millor que el de l’any 99 però que li manca un
calendari clar i, això, és preocupant alhora que de-
genera l’entorn. Finalment, els preocupa aprovar un
planejament que resti empantanegat 20 anys.
El Sr. Cornet replica que ha de tornar a plantejar
alguns aspectes al Sr. Casas: la memòria participati-
va, pràcticament inexistent -9 fulls- en el moment
d’inici dels treballs; aclarir el concepte de fals túnel; la
densitat edificatòria de la zona, que s’augmenta en
lloc d’esponjar el districte; concretar el percentatge
d’habitatge protegit; determinar l’acord entre adminis-
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1165
tracions. En definitiva remarca el to electoralista de la
proposta i afirma que abans de les eleccions munici-
pals sortirà l’alcalde anunciant l’enderrocament de
l’anella viària de les Glòries.
El Sr. Casas contesta que, de ben segur i si és
possible, ho faran, i ho faran com a govern de la ciu-
tat. El fet que en el document d’inici de treballs figurin
unes actuacions, no vol dir que molt abans no s’hagi
estat treballant. Una cosa és la documentació mínima
que exigeix la llei i una altra, són el fets. El document
actual incorpora totes les trobades i reunions que
s’han produït en el corresponent document de la me-
mòria participativa. Pel que fa a la relació zona verda
i edificabilitat s’acompleixen els estàndards sense
cap objecció i d’una manera francament positiva. Ex-
plica succintament les preguntes plantejades pel Sr.
Cornet i dóna per finalitzat el debat d’aquest punt de
l’ordre del dia.
El Sr. Casas expressa el vot favorable del PSC, la
Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.
Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el
Sr. García expressa l’abstenció de CIU i el Sr. Cornet
expressa l’abstenció del PP. S’aprova.
b) Proposicions
Del Grup Municipal CIU:
14. Demanar al govern municipal que iniciï les ges-
tions amb els propietaris dels terrenys del Canòdrom
Meridiana, per tal de que l’Ajuntament de Barcelona
adquireixi la seva propietat.
El Sr. García formula la proposició relativa al
Canòdrom Meridiana i a l’interès que té aquest indret
que consideren hauria de ser municipal.
El Sr. Casas contesta que aquestes gestions per
obtenir aquest espai per la ciutat ja fa molts mesos
que s’estan treballant i és per això, que no es pot re-
colzar aquesta proposició.
El Sr. Cornet manifesta el vot favorable del seu
Grup en coincidir amb el fons de la proposta.
El Sr. García entén que, una vegada més, es re-
butja una proposició del seu Grup amb el clàssic dis-
curs què l’equip de govern ja està fent allò què se’ls
proposa.
El Sr. Casas replica que, efectivament, des de
l’abril de 2005 porten a terme gestions per tal que el
Canòdrom passi a ser de la ciutat.
El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, la
Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.
Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el
Sr. García expressa el vot favorable de CIU i el Sr.
Cornet expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.
Del Grup Municipal PP:
15. 1. Incorporar a la Comissió de Seguiment de
les obres del túnel de l’AVE, en el seu traçat per la
ciutat de Barcelona, a la Federació d’Associacions de
Veïns de Barcelona (FAVB) i a totes les associacions
de veïns afectades, així com a la Plataforma “L’AVE
pel litoral”. 2. Garantir la suficiència de la cobertura
dels riscos de tot tipus derivats de les obres del túnel
de l’AVE, tot informant detalladament als veïns i d’al-
tres afectats de la concertació de les referides pòlis-
ses d’assegurança. 3. Instar a totes les administraci-
ons actuants a realitzar una darrera anàlisi dels
diferents traçats possibles per tal de garantir que la
decisió final adoptada ofereixi les màximes garanties
de seguretat i la mínima incidència per a les persones
i els immobles.
El Sr. Cornet formula la proposició presentada.
El Sr. García manifesta el seu vot favorable. Recor-
da que el 9 de març de 2005, el Sr. Casas afirmava
que el govern municipal s’havia dirigit al ministeri per
traslladar les peticions dels veïns, i que s’havia instru-
mentat en la sessió del Consorci d’Alta Velocitat de
18 de febrer per tal de posar en marxa els treballs
conjunts amb els veïns. A hores d’ara, el cert és que
alguns veïns han pogut assistir a alguna reunió, però
hi ha una part molt important de veïns que, de mo-
ment, no ha obtingut cap informació. És per això, que
consideren que aquesta proposta del Partit Popular té
plena validesa i la voten favorablement.
El Sr. Casas contesta que la comissió de segui-
ment de la implantació de l’alta velocitat –no de les
obres– depèn del Consorci de l’Alta Velocitat ja què
l’Ajuntament és un element més que no decideix qui
s’hi incorpora. La comissió que demanen ja s’ha
constituït i incorpora les associacions que, en el mo-
ment de la seva constitució, van voler participar. A
mida que es van avançant els treballs amb motiu del
projecte d’arribada a La Sagrera o de l’inici dels tre-
balls a Sants, hi ha una comissió de seguiment de
barri on qui ha volgut hi ha participat. Personalment,
hi ha anat i ha pogut comprovar com les entitats que
afirmen que no hi participen hi estaven presents. Per
tant, només fa falta una voluntat oberta de participar.
La garantia de la cobertura dels riscos no pertoca a
l’Ajuntament. L’Ajuntament ha dit i seguirà reclamant
a la comissió de seguiment que garanteixi la plena
seguretat i aquest va ser un dels acords adoptats en
la comissió de seguiment, a banda de recordar que si
una obra, qualsevol obra pública, no és segura, no es
pot executar. Pel que fa a la darrera proposta, con-
testa que és el que s’està fent, i per això encara no
s’ha definit el tram Sants-Sagrera, i que qui ho ha de
fer no és l’Ajuntament, sinó l’ADIF, que ho ha de pre-
sentar en el Consorci de l’Alta velocitat, moment en el
que els tècnics municipals informaran sobre la viabili-
tat tècnica de les propostes.
El Sr. Cornet entén que voten en contra d’incloure
els veïns, la FAVB, en la comissió de seguiment de
les obres de l’alta velocitat perquè no depèn d’aquest
fòrum i/o perquè ja ho estan en diferents àmbits dels
districtes. No acaba d’entendre aquest posicio-
nament. Pel que fa als riscos i a la sol·licitud de ga-
ranties a qui és responsable de l’obra, considera poc
raonable que el govern municipal no faci un segui-
ment rigorós. Finalment, destaca que l’estudi –que
qualifica d’etern– del traçat de l’AVE en el tram Sants-
Sagrera aixeca moltes preocupacions, cosa bastant
normal en uns moments en que les obres de GISA han
tingut més d’un ensurt.
El Sr. Casas afirma que el que estan demanant és
una altra cosa, i llegeix la proposició presentada i
considera que ja estan contestades a bastament les
seves preocupacions; una altra cosa és que no els
agradi el contingut de la seva resposta.
El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, la
Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.
Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el
Sr. García expressa el vot favorable de CIU i el Sr.
Cornet expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.
c) Mocions
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061166
V) Part de control
a) Precs
Del Grup Municipal CIU:
16. Atès que el sòl de la finca del c/ Iradier, 9-11,
ocupat per la comissaria dels Mossos d’Esquadra,
està qualificat pel PGM com a 22a10, atès la cessió
que ha fet l’Ajuntament a la Generalitat d’una finca de
propietat municipal al c/ de Quatre Camins, 16 per tal
que s’hi instal·li la nova Comissaria dels Mossos. Que
s’iniciïn els tràmits oportuns per: a) modificar puntual-
ment el Pla General Metropolità per qualificar l’es-
mentada parcel·la com a equipament públic (clau 7),
i, paral·lelament, b) Negociar la permuta dels dos so-
lars amb la Generalitat de Catalunya.
El Sr. García formula el prec, perquè es tracta
d’una zona de la ciutat on hi ha una gran mancança
d’equipaments públics i considera que fer realitat el
seu prec seria un acte de justícia.
El Sr. Casas contesta negativament, i explica que
l’equip de govern no té previst realitzar aquesta modi-
ficació de planejament en aquest termes. No acaba
d’entendre el concepte d’acte de justícia que signifi-
caria la proposta de canviar l’ús residencial per un ús
dotacional en una finca adquirida per una administra-
ció pública. En aquest moment, s’està en ple procés
de negociació i no hi ha acord tancat, però no serà
sobre la base d’allò que el seu Grup demana, sinó
sobre la base del respecte institucional a una admi-
nistració que ha optat –a diferència del govern anteri-
or– a fer una comissaria per districte, àdhuc a Sarrià,
i que, en aquest districte, en no disposar d’un solar va
haver d’adquirir una finca en el mercat lliure. Aquest
plantejament –més de càstig que de justícia– no li
sembla correcte.
El Sr. García no comprèn el concepte de càstig, ja
que el seu Grup entén que la Generalitat de Catalu-
nya, en el seu dia, va comprar una comissaria i, des-
près, s’ha demostrat que aquell edifici no era adequat
per ubicar-la. No seria cap càstig que aquest indret
es qualifiqués d’equipament per una raó molt senzilla,
perquè es va comprar una comissaria pensant que
s’hi podria fer, després ha resultat que no era així.
Així ho entenen, llevat que hi hagi alguna qüestió
oculta que no s’hagi explicat.
El Sr. Casas replica que sembla que els Sr. García
no entengui rés. La Generalitat va comprar el terreny
per destinar-lo a comissaria, òbviament, però, aquest
solar té la qualificació que té i es va comprar pel preu
corresponent a la seva qualificació. Si ara aquest in-
dret no ha resultat idoni i així s’ha justificat, el que no
es pot fer, ara, és, a més a més, castigar a una admi-
nistració que ha desenvolupat aquest esforç –també
econòmic– per ubicar 10 comissaries a la ciutat. En
realitat, proposen un càstig a l’administració i això no
és de rebut.
Es dóna per tractat.
17. Que s’iniciïn els tràmits oportuns per elaborar un
projecte urbanístic global de la Ciutat del Teatre per
obrir aquest equipament al seu entorn, dignificant-lo i
garantint la seva integració al barri del Poble Sec.
El Sr. Casas anticipa que, com a president de la
Comissió, ha autoritzat la intervenció de la Sra.
Recasens per formular aquest prec, malgrat li sobta
que els membres d’aquesta comissió no puguin de-
fensar els precs que s’hi plantegen.
La Sra. Recasens agraeix la benvinguda i l’oportu-
nitat de plantejar aquest prec d’una manera molt posi-
tiva i conciliadora. Es tracta de donar recolzament a
les reivindicacions dels veïns de Poble Sec i, concre-
tament, dels entorns de la Ciutat del Teatre, equipa-
ment molt important que dóna centralitat al barri. La
iniciativa d’aquests veïns ha estat imaginativa, per tal
de resoldre les seves necessitats de neteja, insegure-
tat, soroll, basant-se en dues actuacions. D’una ban-
da, una agenda cultural a l’aire lliure i, d’altre banda,
una agenda tècnica. És per això, que avui es demana
es doni un nou impuls a aquesta agenda tècnica,
d’urbanisme, que té propostes de dignificació de l’en-
torn, com ara, unir les tres places de la zona –Marga-
rida Xirgu, Ovidi Montllor i la de Pere Franquesa–
amb un únic criteri urbanístic, fer l’entrada natural a la
Ciutat del Teatre pels carrers Bonaplata i de la Bòvila.
Considera que ara hi ha una excel·lent oportunitat per
fer-ho, atès que s’estan duent a terme diferents actu-
acions: aparcament de la plaça Navas i urbanització
de primer tram del carrer Bonaplata. Recorda el pro-
blema social greu, de llits calents, del conjunt d’habi-
tatges en el carrer Concòrdia i insisteix què seria una
oportunitat per donar un impuls important per aconse-
guir un projecte global de l’àmbit.
El Sr. Casas lamenta que la regidora del districte
no s’hagi pogut quedar per contestar i considera que
l’àmbit adient per aquest plantejament és, precisa-
ment, el districte, més que una comissió de plenari, i
anima la Sra. Recasens a què ho plantegi en el fòrum
territorial adient. En tot cas, contesta que si avui es
pot fer aquest prec, aquest plantejament, és, precisa-
ment, perquè tot això esmentat s’està fent, perquè
aquesta és la voluntat de l’equip de govern i per tant,
difícilment es pot iniciar un conjunt d’actuacions que
ja s’estan duent a terme. Recorda que el marc con-
ductor de les actuacions és un instrument existent, el
pla especial de la Ciutat del Teatre, que d’altra mane-
ra no es podria fer i afirma que es continuarà treba-
llant en aquest àmbit.
La Sra. Recasens replica que ja ho han portat al dis-
tricte i que ho tornaran a fer però remarca que la consi-
deració de portar-ho a aquesta comissió deriva del seu
caràcter de conjunt, de tota la ciutat, ja que la Ciutat
del Teatre és un projecte social, cultural i urbanístic
d’àmbit de ciutat. Per això, creu que aquest és el fòrum
adient per donar un nou impuls a aquest conjunt d’ac-
tuacions que haurien de trobar-se lligades de manera
que es pogués parlar d’una actuació global de regene-
ració de tot aquest àmbit del Poble Sec.
El Sr. Casas no considera admissible que s’insti
l’equip de govern a fer una actuació global en aquest
àmbit quan s’està, precisament, d’acord en tot aquest
conjunt de diferents actuacions que s’han dut a terme
i que es duran a terme en aquest indret, insisteix, en
una direcció comuna com és la del pla urbanístic de
la Ciutat del Teatre.
Es dóna per tractat.
Del Grup Municipal PP:
18. Es demana informació pormenoritzada sobre
diversos extrems del projecte de Can Batlló.
El Sr. Villagrasa formula el prec presentat relatiu al
projecte de Can Batlló amb un historial de molts anys
de desencontres entre empresaris, tallers, veïns i
l’administració amb la decadència que això ha com-
portat. El projecte presentat els sembla correcte, però
tenen dubtes que els preocupen: l’estat de tramitació
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1167
del projecte, la situació de les empreses ubicades i el
seu destí, les condicions de trasllat de les empreses i
preu de lloguer que se’ls ofereix, així com el nombre
d’habitatges a construir i el percentatge dels habitat-
ges protegits.
El Sr. Casas contesta que no es pot formular un
prec amb deu preguntes, és improcedent. No obstant
això, l’informa que l’Ajuntament està treballant a can
Batlló en la redacció de la modificació de PGM i l’inte-
rès en fer viable aquest projecte ha portat un intens
treball amb les entitats veïnals de Sants i amb els titu-
lars de les activitats, així com a un principi d’acord
amb el propietari majoritari i amb la Generalitat que
adquirirà la nau central per situar la conselleria de
Medi Ambient i Habitatge. Quan es disposi del docu-
ment per a l’aprovació del nou planejament es podrà
informar de tots els aspectes demanats al prec així
com de les conclusions de les negociacions en les
que s’està treballant amb el conveni de la Zona Fran-
ca i dels industrials de can Batlló.
El Sr. Villagrasa agraeix la informació facilitada i
precisa que fóra bo, en el seu moment, fer un reco-
neixement als germans Batlló que van fer possible el
desenvolupament d’aquesta zona industrial. Dema-
nen que el mínim d’habitatges de protecció sigui del
50%, que es realitzi un pla de mobilitat, tant durant
les obres com també posteriorment, així com la con-
secució dels ajuts de la conselleria de Treball, per
traslladar les activitats, converses a les que es va
comprometre el gerent del districte de Sants.
El Sr. Casas replica que l’equip de govern té clars
els objectius a resoldre en tots els aspectes i afegeix
que tota la informació que es demana en el seu prec
tindrà la corresponent resposta en el document en el
qual espera, ben aviat, poder treballar-hi junts.
Es dóna per tractat.
19. Que per part de l’Ajuntament de Barcelona es
faci un darrer esforç per tal de flexibilitzar les condi-
cions ofertades als veïns de les Cases Barates del
Bon Pastor, tot cercant solucions financeres que per-
metin d’oferir als veïns afectats una solució que els
sigui satisfactòria i econòmicament assumible.
El Sr. Villagrasa formula el prec sobre la remode-
lació de les Cases Barates del Bon Pastor, amb un
gran nombre de persones afectades, d’edat avança-
da i amb escassos recursos econòmics.
El Sr. Forradellas contesta el prec en el sentit que
s’està en condicions d’aconseguir aquest objectiu,
d’adaptació econòmica i personal en cada situació,
no només perquè poden escollir entre comprar o llo-
gar, sinó perquè persones de certa edat amb ingres-
sos reduïts es poden acollir a un vitalici amb unes
condicions molt favorables. Tot el procés de reallot-
jament està pagat d’acord amb el conveni pel Patro-
nat Municipal de l’Habitatge i àdhuc s’ha previst el
que s’anomena un pla d’acompanyament, amb el que
l’àrea de benestar social, el districte i el patronat farà
un seguiment de les persones que poden tenir pro-
blemes. Per tant, exempt de triomfalisme es pot afir-
mar que el que s’està demanant ja s’està fent i que,
per motiu econòmic, ningú en quedarà exclòs. Una
altra qüestió és que tothom estigui totalment d’acord
ja que un criteri no compartit és el de mantenir el llo-
guer que paguen actualment.
El Sr. Villagrasa reitera que hi ha una part dels ve-
ïns que no se sent suficientment atesa per l’adminis-
tració, fins a l’extrem què s’ha format una nova asso-
ciació d’avis del Bon Pastor perquè les condicions
que se’ls ofereixen els perjudiquen molt econòmica-
ment i també socialment. Demana una atenció perso-
nalitzada de tots aquests casos més delicats, a ban-
da d’admetre i entendre l’esforç que s’està realitzant.
El Sr. Forradellas replica que aquesta entitat no és
nova ja que porta anys anant a les audiències públi-
ques de Sant Andreu i formulen preguntes i han estat
rebuts personalment en diferents ocasions. Afirma
que estan atesos, però potser no tothom entén que
una negociació implica voluntat d’aproximació i sem-
pre se’ls contesta que el conveni respecta, precisa-
ment, que la gent tingui dret a un pis en base a les
condicions econòmiques actuals. Normalment, els
casos més difícils –si hi ha voluntat de negociació–
en el cas per cas es resolen, ara bé, si hi ha un
posicionament molt tancat és molt més difícil. En
qualsevol cas, en aquesta primera fase és molt petit
el nombre de gent amb qui no s’ha arribat a un acord.
Reitera que la premissa d’una negociació és saber
trobar-se en el punt mig.
Es dóna per tractat.
b) Preguntes
c) Declaracions de Grup
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-
dència aixeca la sessió a les vint hores i trenta cinc
minuts.
Acta de la sessió celebrada el dia 16 de març de
2006 i aprovada el dia 6 d’abril de 2006
A la sala President Lluís Companys de la casa de
la ciutat, el 16 de març de 2006, s’hi reuneix la Co-
missió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de
l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher. Hi assisteixen les Imes.
Sres. i els Ims. Srs.: Carles Martí i Jufresa, Francesc
Narváez i Pazos, Xavier Florensa i Cantons, Elsa
Blasco i Riera, Magda Oranich i Solagran, Jaume
Ciurana i Llevadot, i Alberto Villagrasa i Gil, assistits
per la tècnica d’Administració General, Sra. Tecla
Fort i Riera, la qual actua per delegació expressa del
secretari general i certifica.
Excusen la seva absència les Imes. Sres. Assump-
ta Escarp i Gibert i Núria Carrera i Comes.
S’obre la sessió a les deu hores.
Comissió de Seguretat i Mobilitat
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061168
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
L’acta s’aprova afegint, a petició del Sr. Villagrasa,
en el punt 5 de l’ordre del dia, al penúltim paràgraf:
“reconeix el bon funcionament del consell de segure-
tat de Ciutat Vella” i en el punt 7 últim paràgraf “es va
amonestar.”
S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-
ganització municipal, es comuniquen les resolucions
següents:
1. Sector de Seguretat i Mobilitat
De la gerent municipal, de data 14 de febrer de
2006, que aprova el plec de clàusules, mitjançant
procediment negociat, del contracte d’adquisició de
95 cascs d’intervenció per al personal de el SPEIS,
per als exercicis 2006-2007, i per un import de
29.877,42 euros.
2. Sector de Seguretat i Mobilitat
De la gerent municipal, de data 2 de març de 2006,
que aprova el plec de clàusules, mitjançant procedi-
ment negociat, del contracte d’adquisició de 1440 po-
los i de 1340 samarretes per al personal de el SPEIS,
per als exercicis 2006-2007, i per un import de
35.326,64 euros.
3. Sector de Seguretat i Mobilitat
De la gerent municipal, de data 8 de març de 2006,
que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,
per adjudicar el contracte de prestació d’un servei
d’assessoria tècnica a la Direcció de Serveis de Mo-
bilitat per a l’execució de campanyes de presa de da-
des vials, realització d’estudis, redacció d’informes,
assessorament tècnic i suport a la gestió i seguiment
de les mesures que s’estimin adients, en tot el que fa
referència amb assumptes relacionats amb la mobili-
tat a la ciutat de Barcelona, per als exercicis 2006-
2008, i per un import de 689.040 euros.
4. Districte de Ciutat Vella
Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 23
de gener de 2006, que imposa al senyor Marcos
Antonio Cajas Almeida les sancions de tancament
provisional de l’activitat del local, ubicat al carrer
Picalquers, 14, baixos, per un període de nou mesos i
multes per import de 6.100 euros.
5. Districte de Ciutat Vella
Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 23
de febrer de 2006, que imposa a la senyora Gladys
Leal Ospina les sancions de tancament provisional de
l’activitat del local, ubicat al carrer Sant Vicenç, 29,
baixos, per un període de nou mesos i multes per im-
port de 6.100 euros.
b) Mesures de govern
c) Informes
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
Al Plenari del Consell Municipal:
1. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 24 de febrer
de 2006 (S1/D/2006 778), que atorga la Medalla
d’Honor al Mèrit, en la seva categoria de bronze, als
membres del Servei de Prevenció i Extinció d’Incen-
dis i Salvament que figuren en la relació adjunta, per
raó de la prestació de serveis durant vint-i-cinc anys
de forma ininterrompuda i sense cap nota desfavora-
ble en els seus expedients personals.
El Sr. Hereu explica que es proposa ratificar el de-
cret que atorga la medalla d’honor al mèrit a mem-
bres del SPEIS.
La Sra. Oranich avança el posicionament favorable
del seu Grup, tot i que fa constar que entre els guar-
donats encara no hi ha cap dona; espera que aviat hi
puguin figurar.
El Sr. Hereu explica que aquesta és la promoció de
1981 i reconeix que al llarg dels últims 25 anys l’ele-
ment de gènere en el cos de bombers no ha evolucio-
nat gaire.
Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups.
2. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 2 de març de
2006 (S1/D/2006 956), que aprova el conveni de
col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Auto-
ritat Portuària de Barcelona, que té per objecte garan-
tir el compliment i desenvolupament del previst en el
Pla d’Emergència Interior del Port de Barcelona.
El Sr. Hereu explica que el conveni que es ratifica
té per objecte garantir el Pla d’emergència interior del
Port de Barcelona.
El Sr. Vilagrasa anuncia la reserva de vot del seu
Grup perquè el conveni, en parlar de les despeses,
fixa uns límits que, si se superen, no queda clar qui
ho assumirà, però entén que serà l’Ajuntament. Esta-
bleix, també, que les despeses de neteja i manteni-
ment de les instal·lacions seran compartides, i preveu
una despesa per a formació de 129.000 euros a l’any
com a màxim, quan seria més convenient un pla de
formació anual, el cost del qual hauria d’anar a càrrec
de l’Autoritat Portuària. Considera que l’Autoritat Por-
tuària hauria d’estar més compromesa en les despe-
ses perquè és la més beneficiada directament pel
servei i perquè l’Ajuntament ja aporta el personal del
cos de bombers amb un capital humà de sobres reco-
negut.
El Sr. Hereu explica que des del 1995 el Port de
Barcelona afronta la seva estratègia de prevenció i
extinció d’incendis, amb la col·laboració del cos dels
Serveis d’Extinció i Prevenció de la Ciutat, que
aquest és el tercer conveni que es desenvolupa i que
des de l’Ajuntament es valora positivament l’aportació
d’ambdues institucions que permeten assegurar el
grau de seguretat de tot l’àmbit portuari.
Es dictamina amb el posicionament favorable del
PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de vot
del PP.
b) Propostes d’acord
3. Sol·licitar al Ministeri de Foment la cessió, a fa-
vor de l’Ajuntament de Barcelona, del tram urbà de la
Xarxa de Carreteres de l’Estat comprès entre els
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1169
punts quilomètrics 0 i 0,5 de l’autopista B-23, per tal
de poder dur a terme l’obertura de l’avinguda d’Albert
Bastardas amb la B-23, permetent-hi el gir a l’esquer-
ra per enllaçar amb l’avinguda Diagonal, prèvia la
subscripció del conveni que reguli l’esmentada cessió
d’acord amb la normativa corresponent.
El Sr. Hereu explica que aquesta sol·licitud es pre-
senta a la Comissió perquè el Ministeri demana un
acord del Plenari del Consell Municipal. Diu que en
aquests moments la sortida del Districte de les Corts,
venint de la travessera de les Corts, és possible úni-
cament per l’avinguda del Doctor Gregorio Marañón i
explica, visualitzat amb un plànol, que amb aquest
nou pas es diversifiquen les sortides perquè pel car-
rer d’Albert Bastardes hi haurà una nova sortida que
modificarà els fluxos circulatoris. Per dur a terme l’ac-
tuació que obliga a fer un nou carril d’incorporació de
la calçada lateral a la central i a l’obertura cap al tronc
central es necessita que l’espai, que ara és propietat
del Ministeri de Foment, sigui cedit.
El Sr. Ciurana avança el vot favorable del seu Grup
i agraeix l’aclariment perquè en l’expedient no hi figu-
ra el gràfic que ara han presentat, i de l’explicació no
es dedueix l’existència d’un nou semàfor d’incorpora-
ció, ni es parla del nou carril d’incorporació a la calça-
da central, i li sembla correcta la racionalització
d’aquest accés. Fa notar, tanmateix, que l’acord a
l’expedient figura com a “propuesta de acuerdo”, però
atès que tal com diu el Ministeri s’ha de trametre al
Cap de la demarcació de les carreteres de l’Estat a
Catalunya tot i que sigui l’administració de l’Estat no
significa que s’hagi d’enviar en castellà.
El Sr. Villagrasa anuncia el posicionament favora-
ble del seu Grup alhora que demana que es faci un
estudi una mica més ampli del trànsit a la zona per la
influència que pugui tenir aquesta actuació en l’avin-
guda de Xile i el carrer de Garrigal, o com pot afectar
el futur pla del Futbol Club Barcelona. Quant a enviar
la proposta al Ministeri, no té cap problema perquè es
faci en castellà o sigui bilingüe.
El Sr. Hereu puntualitza que la comunicació es farà
en les llengües que calgui i que, òbviament, al repre-
sentant del Ministeri a Catalunya se li pot trametre en
català.
Es dictamina amb el posicionament favorable de
tots els Grups.
IV) Part decisòria
a) Propostes d’acord
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
4. Aprovar inicialment el Projecte, el plec de clàu-
sules administratives particulars i de prescripcions
tècniques del contracte mixt, corresponent al projecte
de l’àrea d’equipaments (un casal de barri i una esco-
la bressol amb la urbanització exterior) i aparcament
al barri del Putxet, que té per objecte, d’una banda, la
construcció dels equipaments esmentats, i de l’altra,
la construcció, gestió i explotació d’un aparcament
públic subterrani per a vehicles en el subsòl de les
finques municipals del carrer de Marmellà, núms. 13-
21; autoritzar la despesa d’1.769.934,48 euros; con-
signar-la pel que fa a 1.002.654,10 euros, amb càr-
rec a la partida 0605 63123 43230, del Pressupost
municipal de l’any 2007, i pel que fa als restants
767.280,38 euros, amb càrrec al Pressupost munici-
pal de l’any 2008; sotmetre els esmentats projectes i
plecs de clàusules a informació pública per un termini
de trenta dies hàbils a comptar des del següent a la
publicació del corresponent anunci en el Butlletí Ofi-
cial de la Província; i convocar concurs públic, en la
seva modalitat de procediment obert, per tal d’adjudi-
car el contracte.
El Sr. Hereu explica que aquest expedient s’inicia
al Districte de Sarrià-Sant Gervasi i se sotmet a apro-
vació en aquesta Comissió perquè el projecte, a part
dels equipaments típics d’un Districte –casal de barri,
escola bressol–, inclou un aparcament i, per tant, una
concessió en domini públic.
El Sr. Ciurana avança el vot favorable del seu
Grup, però vol deixar constància de dos aspectes: un
relacionat amb la mobilitat i la seguretat vial, i l’altre
amb la incardinació de l’equipament en el barri, que
ja van formular com a al·legacions en els primers es-
bossos del projecte que van passar pel Districte per-
què van trobar a faltar la possibilitat d’un carril
d’encotxament i desencotxament a l’escola bressol i
una connexió de l’equipament amb el parc del Putxet
mitjançant un ascensor o una passarel·la. La respos-
ta a aquestes al·legacions valora positivament les
aportacions i afirma que les propostes són compati-
bles amb el pla especial urbanístic i que serà en el
moment de la redacció del projecte que s’hauran d’in-
corporar aquestes dues qüestions. Demana que
aquests aspectes quedin recollits en la redacció defi-
nitiva del projecte.
El Sr. Hereu entén que s’estudiaran les dues hipò-
tesi i que si són factibles s’incorporaran.
El Sr. Hereu expressa el vot favorable del PSC, el
Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, la Sra.
Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr.
Ciurana expressa el vot favorable de CIU i el Sr.
Villagrasa expressa el vot favorable del PP. S’aprova.
b) Proposicions
Del Grup Municipal CIU:
5. Iniciar els tràmits oportuns per dissenyar un Pla
de Seguretat específic per a la Muntanya de Mont-
juïc, coordinat amb el pla d’usos específic per a
aquesta zona, en procés de redacció, preveient els
recursos humans i materials necessaris per a la seva
aplicació.
La Sra. Oranich manifesta que la muntanya té
molts problemes de seguretat que preocupen els ve-
ïns, sobretot pels fets luctuosos amb el resultat de
morts per assassinat i violacions, situacions que po-
sen de manifest la urgència de redactar aquest pla de
seguretat específic que hauria d’estar coordinat amb
el pla d’usos de la muntanya que des de fa temps
s’està elaborant. Recorda que, durant l’estiu, es va
procedir a incrementar la vigilància i els delictes es
van reduir, però acabada l’època turística, sense tan-
ta vigilància, han succeït fets gravíssims.
El Sr. Villagrasa avança el vot favorable del seu
Grup i recorda que en l’últim Plenari del Districte van
presentar una proposta similar apostant perquè la
muntanya de Montjuïc sigui el gran parc de la Ciutat
amb usos culturals familiars i esportius que actual-
ment no té. Explica que el problema de la seguretat
ve de lluny, i recorda que el 2004 el seu Grup va pre-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061170
sentar diferents iniciatives relacionades amb proble-
mes de seguretat, sobretot en el vessant de la munta-
nya que connecta amb el Poble Sec i amb el barri de
la Font de la Guatlla, on hi ha també problemes de
convivència perquè s’hi troben grups de persones
molt joves practicant el “botellón”. Entén que cal més
seguretat i vigilància a més d’altres serveis com un
millor enllumenat públic, neteja, etc. i fer una aposta
ferma per posar en marxa tot el potencial que la mun-
tanya té.
El Sr. Hereu recorda que s’han presentat diferents
propostes sobre aquest assumpte on sempre apareix
la controvèrsia entre pla específic de seguretat, pla
especial o altres mecanismes. Explica que el sistema
en funcionament articula els seus mecanismes de for-
ma natural sense haver d’aprovar plans específics
per atendre el que la realitat va demanant i, per
aquest motiu, no donaran suport a la proposició, atès
que ja hi ha en marxa dispositius per atendre les ne-
cessitats de la muntanya. Diu que hi ha un dispositiu
de mossos d’esquadra que està és operatiu i un dis-
positiu ordinari durant tot l’any –matí, tarda i nit– a
més de mecanismes de presència específica durant
els mesos de més afluència de persones o amb motiu
dels esdeveniments que es duen a terme en els equi-
paments ubicats a la muntanya. El Districte de Sants-
Montjuïc atén la muntanya des del punt de vista de
relació amb les entitats dels barris de l’entorn i l’inten-
dent de la guàrdia urbana, la Unitat Territorial de la
qual està a la mateixa muntanya i el Centre de co-
mandament conjunt entre mossos i guàrdia urbana
estan en contacte permanent per analitzar les dife-
rents situacions. Reconeix que la muntanya té un
grau de delinqüència que durant el mes de febrer han
augmentat –igual que pot succeir en altres barris de
la Ciutat– i que aquests fets puntuals, i molt desgra-
ciats, han generat en les associacions de l’entorn una
sensació de més inseguretat, però insisteix que el
sistema actual té la capacitat per respondre, si convé,
amb més efectius, fins que el problema plantejat es
resolgui. Afirma que no s’està davant d’una crisi de
seguretat i en qualsevol moment hi ha els dispositius
per afrontar la situació des de la normalitat del siste-
ma de seguretat i no des de l’aprovació d’un pla es-
pecífic. Fa constar que no votar a favor de la proposi-
ció no significa estar al marge del que està passant ni
manca d’atenció a les necessitats que es produeixen.
La Sra. Oranich lamenta que no es doni suport a la
proposició perquè, de l’explicació del regidor, entén
que es reconeixen unes característiques i uns fets
objectius –l’assassinat d’un jove, l’assassinat d’una
prostituta, una violació–, però, tot i així, no es vol vo-
tar a favor d’aquesta proposició de l’oposició. Consi-
dera evident la necessitat d’un pla específic a la mun-
tanya i no pot admetre que se la consideri com a
qualsevol altre barri de la Ciutat perquè té unes ca-
racterístiques molt diferents. Demana que se solucio-
ni el problema ja que els veïns més propers a les zo-
nes on s’han produït els delictes estan espantats i cal
que la gent pugui passejar tranquil·lament pels espais
enjardinats. Demana al regidor que els faci arribar la
informació explicativa de quins són els dispositius de
seguretat ordinaris de la muntanya.
El Sr. Villagrasa insisteix que la muntanya té unes
característiques especials diferents de la resta de la
Ciutat i necessita un tractament especial de seguretat
i, potser, un pla específic que beneficiaria també els
barris veïns com el Poble Sec, la Font de la Guatlla i
la Zona Franca. Addueix algunes de les connexions
entre la Ciutat i la muntanya com el passeig de
Montjuïc o el passatge Bateries, que porta directa-
ment a la Fundació Miró i a l’escola del Bosc i també
els jardins de Miramar són extremadament perilloses
i molt freqüentades pels turistes. Manifesta que
aquestes situacions es donen des de fa anys i produ-
eixen problemes de convivència, de seguretat i d’en-
frontaments amb els veïns.
El Sr. Hereu puntualitza que tots coneixen la mun-
tanya i que, efectivament, és una part de la Ciutat
amb unes característiques molt concretes. Insisteix
que els cossos policials actuen amb coordinació amb
BSM i els responsables dels diferents equipaments
que d’acord amb el Districte tenen un contacte directe
amb les entitats veïnals de l’entorn. Insisteix que el
sistema actual –que anomenin com vulguin– afronta
amb els mitjans que en cada moment es requereixen
les diferents situacions que es presenten.
La Sra. Oranich espera que s’actuï abans que hi
hagi més problemes, i demana que se li faci arribar
quin és el dispositiu actual de seguretat a la munta-
nya.
El Sr. Hereu expressa el vot contrari del PSC, el Sr.
Florensa expressa el vot contrari d’ERC, la Sra.
Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra.
Oranich expressa el vot favorable de CIU i el Sr.
Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Es re-
butja.
Del Grup Municipal PP:
6. S’elabori en el termini de tres mesos un balanç i
previsió sobre les necessitats materials i humanes
dels vigilants de les zones d’aparcament regulades,
la seva situació laboral i coordinació amb la Guàrdia
Urbana.
El Sr. Villagrasa formula la proposició per solucio-
nar i clarificar la situació dels treballadors que fan de
vigilants de les àrees verdes i blaves, especialment
després de l’entrada en vigor de l’ ordenança de ci-
visme.
El Sr. Hereu diu que ja fa més de tres mesos que
es parla d’aquest assumpte que s’ha convertit en rei-
teratiu. Repeteix que la guàrdia urbana té unes fun-
cions molt ben delimitades i clarificades i que és una
empresa municipal pública qui gestiona molt correcta-
ment les àrees regulades d’aparcament. Explica que
l’esquema actual, que entre el mes de gener de 2005
i avui ha passat de 130 a 275 treballadors, funciona
des de fa més de 20 anys correctament i puntualitza
que les relacions laborals tenen els seus mecanismes
i els seus interlocutors dins l’àmbit empresarial. Afir-
ma que el model és satisfactori i que es mantindrà tot
i que la Carta Municipal obre perspectives per poder
desenvolupar, si es vol, altres elements en el futur,
com tenir personal auxiliar de la guàrdia urbana, una
tercera via que, de moment, no es posarà en marxa.
Afirma que està satisfet amb l’esquema actual de te-
nir l’àrea d’aparcament regulada a través de BSM i,
per tant, no donarà suport a la proposició.
La Sra. Oranich avança el vot favorable del seu
Grup.
El Sr. Villagrasa considera que l’esperit original del
cos dels vigilants de les zones blaves s’ha perdut per-
què, en el seu inici, l’equip de govern tenia pensat
que fossin el cos auxiliar de la guàrdia urbana, i per
mostrar-ho llegeix l’article 96 de l’antiga Carta Munici-
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1171
pal que diu: ”L’Ajuntament de Barcelona disposa de
personal auxiliar de la guàrdia urbana per controlar la
utilització adequada dels aparcaments a la via pública
i denunciar totes les conductes contràries a les nor-
mes que la regulen”. Recorda que a l’antiga placa
dels vigilants de zona blava hi constava el nom d’au-
xiliar de la guàrdia urbana. No sap per què aquest es-
perit s’ha perdut en el redactat final de la vigent Carta
Municipal. Afirma que aquesta és la inquietud dels
treballadors i sembla que no funcionen els sistemes
normals per solucionar qüestions de tipus laboral. Diu
que tenen problemes amb el material –per exemple
amb les PDA–, que només detecten la zona on és el
treballador, però no el punt exacte i insisteix que per-
què estiguin segurs al carrer necessiten mitjans ade-
quats que els facilitin, si tenen un problema concret,
el contacte directe amb la guàrdia urbana. Pel que fa
al programa de selecció, recorda que abans passa-
ven unes proves físiques amb la supervisió de la
guàrdia urbana, i ara únicament fan proves psicotèc-
niques i un curs sense cap mena de supervisió de la
guàrdia urbana, però continuen mantenint, d’acord
amb l’ordenança, una sèrie de funcions que realitza-
ran sota supervisió jeràrquica. Diu que se senten
tractats amb menyspreu i insisteix que volen que els
hi diguin quines funcions tenen, de quins mitjans ma-
terials disposen i si seran o no auxiliars de la guàrdia
urbana.
El Sr. Hereu respon que, de tots aquests assump-
tes, se n’està parlant en l’àmbit on s’han de tractar.
Diu que en el camp de la mobilitat hi ha una part està-
tica per la qual ja es disposa del mecanisme idoni de
control i, quant a la gestió del trànsit –que compren-
dria els dos aspectes–, la Carta possibilita que perso-
nes amb la condició de funcionaris subordinats a la
guàrdia urbana ho puguin desenvolupar. Explica que
aquest últim és l’esquema de Madrid, on la policia lo-
cal desenvolupa únicament funcions de seguretat, i
auxiliars de guàrdia urbana gestionen el trànsit i
l’àrea d’aparcament es gestiona mitjançant concessió
amb empreses privades. Torna a dir que, en front
d’aquest esquema, a Barcelona hi ha una empresa
municipal que s’encarrega i desenvolupa satisfactòri-
ament les funcions de la part estàtica de la mobilitat
amb els mecanismes per desenvolupar el seu treball
en perfectes condicions. Conclou que el sistema ac-
tual té un grau d’eficàcia important i que hi ha satis-
facció pel treball que desenvolupa el col·lectiu. Els fa-
cilitaran qualsevol cosa que precisessin per actuar
amb condicions i no admet que es parli de menys-
preu, ja que són treballadors d’una empresa munici-
pal que desenvolupen la seva tasca correctament i
recorda que en poc temps s’ha incrementat molt el
nombre de persones que duen a terme aquestes fun-
cions –de 150 a 230 persones. Troba contradictori
que el regidor ara defensi un col·lectiu que en altres
ocasions ha dit que no hauria d’existir.
El Sr. Villagrasa puntualitza que una cosa és creu-
re o no en la implantació d’un sistema, però un cop
creat, atès que compleix les condicions de legalitat,
s’ha d’acatar. Insisteix que cal respectar els drets
dels treballadors, cosa que ja es fa, però també s’han
d’atendre i algun sindicat es queixa que no aconse-
gueix una reunió amb el regidor, i la seva obligació, si
tenen alguna inquietud, és rebre’ls.
El Sr. Hereu repeteix que per a aquests assumptes
hi ha els mecanismes de negociació sindical i el que
el regidor fa és barrejar assumptes que no s’han de
barrejar. Insisteix que respecta la representació sindi-
cal i els mecanismes d’interlocució.
El Sr. Hereu expressa el vot contrari del PSC, el
Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, la Sra.
Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra.
Oranich expressa el vot favorable de CIU i el Sr.
Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Es re-
butja.
c) Mocions
V) Part de control
a) Precs
Del Grup Municipal PP:
7. Atès que diverses campanyes institucionals de
l’Ajuntament de Barcelona han estat distribuïdes in-
complint les prohibicions incloses en l’Ordenança de
Convivència. 1. S’informi de les raons que expliquen
aquest incompliment per part de l’Ajuntament de Bar-
celona. 2. Es garanteixi que les campanyes institucio-
nals de l’Ajuntament de Barcelona compleixin la nor-
mativa municipal.
El Sr. Villagrasa formula el prec perquè en la cam-
panya de sensibilització amb els motoristes l’equip
de govern va incomplir les ordenances municipals
en la forma de repartiment del fullets, atès que l’eina
fonamental per dirigir-se als motoristes és el cens de
l’impost de circulació i s’hi podrien haver adreçat per
carta.
El Sr. Hereu diu que es garantirà que les campa-
nyes institucionals compleixin, òbviament, la normati-
va municipal, i puntualitza que si s’hagués posat a
motos elements de comunicació amb informacions
que no fossin d’interès estricte per a l’usuari o amb
elements publicitaris s’hauria incomplert l’ordenança.
Explica que si per exemple, per la festa de Sant
Medir, s’han de retirar alguns vehicles de la via públi-
ca, la guàrdia urbana pot informar i pot posar en els
vehicles uns papers informatius, i que aquesta és una
actuació que no incompleix l’ordenança. Insisteix, a
més, que quan la guàrdia urbana informa als usuaris
de moto que tinguin presents certs consells molt con-
crets per a la seva seguretat com ara “circula amb
precaució” tampoc hi ha incompliment de l’ordenan-
ça. Pensa que aquest és un bon sistema, no es ven
cap producte ni cap servei ni es fa cap promoció de
l’Ajuntament.
El Sr. Villagrasa no parla d’una informació relativa
a un trasllat de vehicles per un esdeveniment concret;
parla d’una campanya amb la que està d’acord i en
comparteix el fons, però insisteix que el missatge es
podia trametre per carta i no deixant el fullet a la
moto, que és un sistema amb el que tampoc s’arriba
a tots el motoristes. Finalment, recorda pel que fa a
incompliment de les ordenances, que encara hi ha
parquímetres en voreres que no respecten les distàn-
cies marcades per les ordenances.
El Sr. Hereu puntualitza que les campanyes mai ar-
riben al cent per cent dels seus destinataris i recorda
que el 48% de la mobilitat correspon a persones que
no estan censades a la Ciutat i, per tant, hi ha molts
usuaris de moto que són ciutadans metropolitans als
que no es pot arribar pel cens de l’impost de circula-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061172
ció, sinó únicament per la seva presència directa al
carrer. Defensa el dret de l’Ajuntament d’utilitzar
aquest sistema, no de forma massiva i general, però
sí en moments puntuals i per interès general.
Es dóna per tractat.
b) Preguntes
Del Grup Municipal CIU:
8. Quines mesures pensa adoptar l’equip de go-
vern per pal·liar el dèficit existent en el servei del taxi
a la nostra ciutat cada vegada que es produeix un es-
deveniment de gran magnitud així com per cobrir el
servei de nit?
El Sr. Ciurana formula la pregunta i remarca que
per tots és coneguda la dificultat de trobar un taxi en
determinades èpoques de l’any o en horari nocturn, i
recorda que algunes de les mesures que en el seu
moment es van prendre, com per exemple que els ta-
xistes nous durant els primers sis mesos tinguessin
un horari de treball nocturn entre altres, van obtenir
un resultat discret. Arran, però, de les dues últimes fi-
res celebrades a la Ciutat, la problemàtica del taxi ha
augmentat molt. Afirma que algunes de les mesures
proposades pel sector o pels grups polítics com ara
prescindir en determinats moments del dia festiu o
vincular la mateixa fira amb el taxi poden ser positi-
ves, però altres aspectes com pot ser l’habilitació de
carrils d’encotxament i desencotxament fan referèn-
cia estricta a l’ordenació del trànsit i, per això, dema-
na quines mesures es pensen adoptar.
El Sr. Narváez reconeix que hi ha hagut dos episo-
dis importants quant al dèficit de taxis que han estat
motivats per diferents raons que cal analitzar. Obser-
va que durant la celebració de les dues últimes fires a
la Ciutat s’hi han afegit problemes de circulació com
ara la incidència de les obres que es fan a la Gran
Via, que afecten el trànsit ordinari i, per tant, es mag-
nifiquen amb motiu de la celebració de les fires que
signifiquen un nombre de persones molt superior a
l’habitual, cosa que també fa que els taxis arribin amb
més dificultats i, a més, posa de manifest el fet que
Alimentària ha coincidit amb el partit de futbol de la
Copa d’Europa, cosa que també comporta l’arribada
de moltes persones.
Informa que s’han iniciat converses amb les dife-
rents organitzacions del taxi per adoptar solucions, i
des de l’Institut s’ha proposat la liberalització de for-
ma pactada d’acord amb un calendari especial dels
esdeveniments previstos a la Ciutat i avança que al-
gunes de les organitzacions ja han donat el seu acord
a aquesta proposta. Puntualitza que aquesta mesura
no és una garantia total perquè el taxista, com a tre-
ballador autònom, és qui finalment pren la decisió de
treballar o no treballar, però és cert que quan s’han
pres mesures similars —per exemple, durant la tem-
porada d’estiu— han funcionat bé. Pel que fa a la
Fira, creu que s’hauran d’estudiar mesures per acon-
seguir millores en la velocitat comercial dels taxis, en-
cara que hi hagi problemes de trànsit derivats de la
fluïdesa. Quant al taxi nocturn, des de l’Institut es va
prendre la mesura que els taxistes nous tinguessin
l’obligació de treballar sis mesos en torn de nit obliga-
tòriament, i recorda que el regidor en el seu moment
la va criticar. Pensa que aquesta mesura ha ajudat a
pal·liar els problemes nocturns. Recorda que la llei
del taxi marca que les institucions no tenen el control
absolut per fixar que els taxistes prenguin o no la de-
terminació de treballar en unes hores determinades.
El Sr. Ciurana demana que repassi les hemerote-
ques, perquè el que van dir respecte a la mesura que
els taxistes nous treballin durant la nit era insuficient, i
li diu que, des d’un punt de vista numèric, comprovi
què ha significat, perquè les incorporacions de taxis-
tes han estat molt poques. Considera que el regidor
no ha dit quines mesures es pensen prendre, sinó
únicament el que s’intenta pactar amb les entitats del
sector, més la liberalització dels dies de descans pac-
tant un calendari. Vol recordar el valor del servei pú-
blic perquè més enllà del pacte, que és desitjable i
convenient, hi ha una decisió política sobre quin ser-
vei es vol donar als ciutadans. No entén que el res-
ponsable de mobilitat de la Ciutat no sigui alhora el
responsable del transport públic i del servei del taxi
perquè, des d’un punt de vista de coordinació, l’es-
quema és antic. Pensa que manca coordinació i el Sr.
Narváez per aquesta duplicitat no ha parlat de les
condicions de les parades de taxi a la via pública ni
de la forma d’encotxar i desencotxar. Pensa que es
pot millorar la velocitat d’encotxament amb una me-
sura com que hi hagi dos carrils d’encotxament i no
només un o demanar a la fira que habiliti determinats
espais per parada de taxis. Considera que no es po-
den citar com a fets extraordinaris la Fira Alimentària i
el partit de futbol entre el Chelsea i el Barcelona per-
què es convoquen amb un calendari preestablert i co-
negut i qualsevol govern, amb un mínim de precisió,
ha de tenir capacitat per habilitar els mecanismes su-
ficients. Li hauria agradat que el regidor hagués men-
cionat més mesures per solucionar el problema. En-
tén que hi ha un marge per fer coses que l’equip de
govern no utilitza i li agradaria que fossin conscients
de fins a quin punt aquest és un assumpte important
per a la Ciutat i per la seva imatge.
El Sr. Narváez diu que explicarà el que la Comissió
de millora de la velocitat comercial del taxi establirà
quan la feina estigui acabada i que si el Sr. Ciurana li
hagués preguntat si la flota de taxis està preparada
per al dia que plou, hauria respost negativament per-
què no està preparada ni a Barcelona ni a cap ciutat i
quan ha citat com a exemple la Fira Alimentària o el
partit de futbol volia remarcar que la mobilitat de les
persones que en aquell moment es produeix a la Ciu-
tat és tan desproporcionada per a qualsevol mitjà de
transport públic, a l’amplada dels carrers o al servei
del taxis, que fa impossible atendre a totes les de-
mandes i tota la Ciutat es veu afectada. Reconeix
que per a aquestes circumstàncies no hi ha solució i
la liberalització d’horaris només hi ajudarà una mica.
Totes les mesures que el Sr. Ciurana ha comentat
més altres com per exemple que la Fira tingui perso-
nal auxiliar ajudant a l’encotxament a les seves para-
des o la coordinació entre la Fira i les ràdios emisso-
res es tractaran. Insisteix que quan acabin les rondes
de contactes amb tothom, explicarà quines són les
mesures concretes que es prendran. Repeteix que no
hi ha capacitat legal per obligar a un canvi d’horaris i
que cal pactar amb les organitzacions del sector per-
què ho vegin positivament i ho considerin un esforç a
fer entre les institucions i el sector per donar millor
cobertura durant aquests esdeveniments que afecten
Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Vol deixar constàn-
cia que poques són les ciutats del món que tenen un
servei del taxi amb la qualitat del que té Barcelona.
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1173
El Sr. Ciurana puntualitza que en cap moment ha
posat en dubte la qualitat dels servei del taxi i insis-
teix que només demana quines mesures es pensen
adoptar. No dubta en la necessitat de pactar les me-
sures, tot i que no es pot oblidar el concepte de servei
públic perquè és tan important pactar les mesures
amb el sector com pensar que el destinatari del ser-
vei és l’usuari. Repeteix que li sembla bé que es
constitueixi una comissió per analitzar les mesures,
però el preocupa que no hi hagi uns mecanismes
amb un cert automatisme assumit per tenir la capaci-
tat de reaccionar.
El Sr. Hereu vol deixar constància que els meca-
nismes de coordinació no tenen res a veure amb una
direcció política única i afirma que hi ha una visió inte-
gral de la mobilitat a través de mecanismes de coor-
dinació, però cal també que els diferents operadors
dins el pacte de la mobilitat internalitzin mecanismes
tenint en compte que l’interès general preval sobre
els interessos concrets i que els moments punta
s’han de gestionar com a tals.
Es dóna per tractada.
9. Quines mesures pensa adoptar l’equip de go-
vern per potenciar el transport públic d’enllaç entre
Barcelona i el seu aeroport mentre duren les obres
del TGV?
El Sr. Ciurana formula la pregunta i recorda que el
4 de desembre passat, amb motiu de les obres del
TGV, es va suprimir la línia de rodalies que unia
Mataró, la plaça de Catalunya, Sants i l’aeroport, que
va ser substituïda per un altre servei de trens, cada
30 minuts, en ambdós sentits, que normalment van
molt plens sense lloc per posar l’equipatge produint-
se de forma sistemàtica un dèficit de transport públic
per connectar Barcelona amb l’aeroport. Diu que avui
per fer el trajecte en transport públic es pot agafar
l’Aerobús, que no té integració tarifària que en ser
una concessió de TMB i entén que, en moments pun-
ta, es podria intervenir sobre la concessió, o bé es
pot optar per anar fins al Prat amb la línia C2 de roda-
lies, poc accessible i que normalment va plena i des-
prés amb una llançadora anar fins a l’estació de l’ae-
roport i tornar a agafar un autobús fins a la terminal.
La tercera via es agafar un autobús des de l’estació
de Sants, sempre ple, sense espai per l’equipatge i, a
continuació, anar des de l’estació de l’aeroport amb
un altre autobús fins a la terminal. Diu que el trajecte
que abans durava uns 25 minuts ara és d’uns 52 mi-
nuts, i manifesta que ha trobat a faltar un cert
lideratge municipal per exigir que aquesta qüestió
quedi resolta satisfactòriament.
El Sr. Hereu respon que l’actitud de l’Ajuntament ha
estat d’exigència en el si de l’ATM. Diu que quan un
operador fa una obra d’infraestructura ha de donar la
solució als perjudicis que causa en el procés de trans-
formació i es va exigir a l’ADIF, operador de l’obra, que
hi hagués una connexió d’autobús entre l’estació i l’ae-
roport amb una freqüència que des de l’1 de març és
de 20 minuts. Aquesta mesura evita els problemes de
congestió, TMB ha incrementat la flota dels autobusos
i l’ADIF haurà d’internalitzar el seu cost.
El Sr. Ciurana diu que el regidor sembla que es
dóna per satisfet amb una freqüència de pas des de
Sants cada 20 minuts, però ell creu que la freqüència
idònia seria cada 10 minuts, i els convida a seguir in-
sistint. Es pregunta fins a quin punt els autobusos de
TMB compleixen les normes de seguretat per circular
fins a l’aeroport ja són els mateixos autobusos urbans
i quan van plens hi ha moltes persones que van dre-
tes. Considera que caldria que els autobusos fossin
accessibles i arribessin a la terminal i que es podria
plantejar que l’ATM arribés a un acord amb la compa-
nyia que gestiona l’Aerobús per a la seva integració
tarifària durant les obres. Continua creient que el ser-
vei es pot millorar, diu que ells intentarien fer-ho i, per
tant, demana que no es doni l’assumpte per solucio-
nat, sinó que s’utilitzin tots els mecanismes a l’abast
per fer la pressió necessària a l’operador que corres-
pongui.
El Sr. Hereu diu que no hi ha hagut cap mena de
passivitat i que fa mesos que l’ATM es dirigeix a
l’ADIF, que és l’operador responsable, per anar millo-
rant el servei. L’últim pas ha estat donar més freqüèn-
cia al servei inicialment previst i no es pot donar la
culpa a TMB que dóna el servei quan encara es dis-
cuteix qui n’assumeix el cost.
Es dóna per tractada.
Del Grup Municipal PP:
10. Atès la manifestació que va tenir lloc el passat
dia 2 de març davant la seu del Partit Socialista de
Catalunya. Es van imposar sancions als vehicles dels
mitjans de comunicació que estaven a la zona?
El Sr. Villagrasa formula la pregunta.
El Sr. Hereu respon que es van multar tres vehicles
i que les tres multes van ser retirades.
El Sr. Villagrasa vol saber el motiu de la imposició i
retirada de les sancions i pregunta si l’actuació ha-
gués estat la mateixa si la concentració s’hagués pro-
duït davant la seu d’un altre partit.
El Sr. Hereu demana que no es vulgui convertir en
un problema el que no ho va ser. Diu que normalment
s’articula un mecanisme perquè els mitjans de comu-
nicació en moments puntuals davant de seus o de
determinats equipaments puguin utilitzar els seus mit-
jans de treball. L’incident es va produir perquè alguns
cotxes impedien la sortida d’un vehicle aparcat i el
seu propietari, per poder sortir, va requerir el servei.
Així doncs, l’actuació no era contra la manifestació,
sinó a requeriment d’aquesta persona va generar un
problema entre agents de la guàrdia urbana i els ma-
nifestants que es va resoldre sense problemes i des-
prés es va retirar la sanció.
El Sr. Villagrasa confia que l’equip de govern podrà
evitar la concentració anunciada pel proper divendres
a la zona del Raval.
El Sr. Hereu vol que quedi molt clar que la guàrdia
urbana no utilitza l’autoritat en funció de qui té al da-
vant i que, per sentit comú, hi ha accions concretes
que es poden retrotraure. Diu que no entén què té a
veure aquesta qüestió amb la concentració anuncia-
da per a demà.
El Sr. Villagrasa accepta les explicacions; diu que
no es va donar bona imatge, però que si l’actuació va
ser errònia i s’ha solucionat es dóna per satisfet.
El Sr. Hereu repeteix que l’actuació va ser a reque-
riment d’un ciutadà.
Es dóna per tractada.
c) Declaracions de Grup
No havent-hi altres assumptes per tractar, la
Presidència aixeca la sessió a les dotze hores.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061174
PERSONAL
Concursos
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON-
VOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVI-
SIÓ D’UN LLOC DE TREBALL
(Aprovades per decret de l’Alcaldia)
BASES GENERALS
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-
quen per a la seva provisió pel personal de plantilla
d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a
l’annex, d’acord amb les condicions específiques que
s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun
d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti-
nuació:
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
A part dels requisits addicionals de cada concurs,
per a optar a qualsevol convocatòria és necessari:
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un
Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de
Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció
d’Incendis i Salvament (SPEIS).
– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso-
nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut
Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament
posteriorment subrogat a un Institut podrà partici-
par igualment en els concursos. També hi podran
participar els contractats laborals fixos d’Instituts
Municipals que hagin efectuat la corresponent ad-
hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball,
d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de
l’esmentat Acord.
– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a
funcionari de carrera o amb contracte laboral in-
definit a l’Ajuntament o Institut Municipal.
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de
l’última destinació obtinguda per concurs.
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser-
veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis-
tracions Públiques que hagin estat formalment reco-
neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1
punt.
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un
màxim d’1 punt segons el barem següent:
– Per posseir com a grau un nivell superior al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de
treball convocat: 0,75 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al
del lloc de treball convocat: 0,50 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre
al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.
3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si
és el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt se-
gons el barem següent:
– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior
en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50
punts.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell
superior al nivell del lloc de treball base de la ca-
tegoria del concursant: 0,25 punts.
A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell del
lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement
de destinació efectivament acreditat en la nòmina
corresponent, quan es tracti d’un nivell superior al del
grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
consolidar a la carrera administrativa.
4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valora-
ran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa
amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s’es-
cau, en funció de les matèries, la durada i l’avaluació.
JUNTA DE VALORACIÓ
Estarà formada pels membres següents:
Presidència:
El director de Recursos Humans, com a titular.
Vocalies:
El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada
concurs s’indiqui expressament a l’annex, que en cas
d’absència del president titular, exercirà la presidèn-
cia de la Junta.
Un cap de Personal de sector d’actuació o districte.
Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del
concurs.
Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans,
qui també tindrà la condició de secretari/ària de la
Junta de Valoració.
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en
els termes previstos a les Bases Marc, els represen-
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1175
tants designats conjuntament per la Junta de Perso-
nal i el Comitè d’Empresa.
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS
Les persones que compleixin les condicions exigi-
des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjun-
taran la relació de mèrits al·legats classificats segons
l’ordre d’aquesta convocatòria, i els documents acre-
ditatius corresponents, al Registre General o a qual-
sevol dels registres municipals, en el termini de quin-
ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la
publicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Muni-
cipal.
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre
sempre referits a la data d’acabament de l’esmentat
termini.
Per a cada concurs s’ha de presentar una instància
i la documentació separada, per a la qual cosa, es
podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa
a l’Oficina d’Informació de Personal i a les seus dels
districtes.
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo
s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpo-
ració des de la data d’incorporació en la plantilla, amb
caràcter indefinit.
En els casos en què entre els mèrits complementa-
ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria,
aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en
aquells casos en què les bases específiques del con-
curs determinin un nombre superior de pàgines, do-
nades les característiques del lloc de treball a cobrir.
L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb la
sol·licitud i el curriculum vitae.
Els llocs de treball objecte de la present convocatò-
ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi-
nuts setmanals.
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo-
sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació que
consideri més escaients en cada cas i per a cada ti-
pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op-
tin a les places per precisar o ampliar aspectes con-
crets en relació als mèrits al·legats.
Les destinacions adjudicades són irrenunciables
un cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això,
quan una persona hagi obtingut una plaça en dife-
rents concursos convocats, haurà d’optar per una
d’elles, dins del termini dels tres dies hàbils se-
güents al de l’exposició en el tauler d’anuncis del de-
partament de Personal de la proposta de la Junta de
Valoració de l’últim concurs en què hagi obtingut la
plaça.
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta
convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases
Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol
de 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo-
nent.
ANNEX
Concurs 1118. Secretari/ària tècnic/a de prevenció
(nivell 22)
Secretari/ària tècnic/a de prevenció
Concurs 1118
Lloc de treball adscrit a la Gerència de Districte.
Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de
233,28 euros segons catàleg vigent (2213Z).
El lloc de treball objecte de la present convocatòria
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.
Funcions principals
– Assegurar el funcionament i l’execució de les re-
solucions del Consell de Seguretat i Prevenció,
com instàncies participatives i consultives en què
estan representats el veïns, la policia, institucions,
comerciants, etc.
– La convocatòria i execució d’acords de les taules de
Coordinació i dels Consells de Seguretat del districte.
– L’assessorament a la Direcció del Districte en ma-
tèria de Seguretat Ciutadana.
– L’aplicació i seguiment de les actuacions previs-
tes en el Pla Municipal en els aspectes que fa re-
ferència a Prevenció i Seguretat Ciutadana.
– Col·laboració en plans preventius: educació per a
la salut en les escoles, pla contra l’absentisme es-
colar, seguretat per a la tercera edat, drogode-
pendència, prostitució, immigrants, etc.
– Coordinar actuacions en locals de pública concur-
rència que tenen problemes d’ordre públic (hora-
ris, sorolls, aldarulls, etc.).
– Coordinació dels serveis del districte per a la re-
solució dels conflictes en la via pública.
– Altres funcions de seguretat i prevenció que li as-
signi la gerència del Districte o el Sector de Segu-
retat i Mobilitat.
Requisits addicionals
Personal dels grups A o B.
Mèrits complementaris
1. Titulacions acadèmiques, superiors i/o mitjanes
relacionades amb el lloc de treball, fins a 1 punt.
2. Experiència professional, fins a 4 punts, segons
el barem següent:
– Experiència i coneixements en prevenció de con-
ductes poc adaptades: absentisme escolar, mo-
lèsties per ocupació d’espais públics, conductes
vandàliques, tractament dels menors delinqüents,
drogodependència, prostitució, immigrants, etc.,
fins a 1 punt.
– Coneixement dels circuits administratius i/o les
actuacions en locals de concurrència pública rela-
cionats amb Serveis Tècnics i/o Forces de Segu-
retat Ciutadana, fins a 1 punt.
– Coneixement i/o experiència en la coordinació
dels diferents serveis municipals i/o entitats i/o
ciutadans i/o associacions en tot allò que es refe-
reix a la resolució de conflictes socials en espais
urbans, fins a 1 punt.
– Organització de reunions, secretaria d’actes, con-
ducció i dinamització de Consells Consultius mu-
nicipals, fins a 1 punt.
3. Altres mèrits, que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Informe Tècnic: presentar un informe (cinc pàgi-
nes com a màxim) sobre una proposta dels principals
objectius del lloc de treball i les actuacions que cal-
dria fer per dur-los a terme (d’acord amb les funcions
del lloc), fins a 3 punts.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061176
5. Proves. La Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidats/tes per a la realització de proves per
tal d’avaluar les seves aptituds professionals, i es va-
loraran fins a un màxim de 4 punts. En cas de realit-
zar-se dita prova, tindrà caràcter obligatori.
6. Característiques personals. La Junta de Valora-
ció podrà convocar els/les candidats/tes per a l’ava-
luació d’aquest apartat, mitjançant els sistemes que
consideri més adequats per poder valorar les caracte-
rístiques requerides per a l’òptim desenvolupament
de les funcions requerides per al lloc de treball, fins a
un màxim de 4 punts.
Puntuació mínima
11 punts.
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-
tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la
puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple-
mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes.
Junta de Valoració
Sra. Paz Molinas Sans, gerent del Districte de Sar-
rià-Sant Gervasi, o persona en qui delegui.
Sr. Josep M. Lahosa, director de Serveis de Pre-
venció del Sector de Seguretat i Mobilitat, o persona
en qui delegui.
Sra. Neus Arranz Gallego, cap del Departament
d’Administració del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, o
persona en qui delegui.
Assessor/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Hu-
mans, o persona en qui delegui.
Representants de la Junta de Personal i del Comitè
d’Empresa.
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1177
ANUNCIS
Concursos
Expedient núm.: 06/177
Objecte
Contractació de les obres de millora del Parc de la
Pegaso, obra civil i jardineria.
El lliurament es farà en els termes regulats en l’arti-
cle 7 del plec de clàusules administratives.
Import
736.914,20 euros (IVA inclòs).
Finançament
Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci-
ci 2006 i 2007 per a Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal.
Classificació necessària
Els licitadors hauran de disposar de les classificaci-
ons següents:
Grup: G; Subgrup: 6; Categoria: d
Grup: K; Subgrup: 6; Categoria: d
Presentació de les pliques
Els licitadors hauran de presentar les proposicions
en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi-
gurar la inscripció:
“Proposta per prendre part al concurs convocat per
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a
l’adjudicació de la contractació de les obres de millora
del Parc de la Pegaso, obra civil i jardineria”.
Garantia provisional
14.738,29 euros.
Garantia definitiva
Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica-
ció, d’acord amb la clàusula 13 del plec de clàusules
administratives particulars.
Procediment i forma d’adjudicació
Tramitació ordinària, procediment obert, forma
d’adjudicació per concurs.
El plec de clàusules administratives particulars el
poden recollir a partir del mateix dia de la publica-
ció d’aquest anunci al Departament de Contracta-
ció de Parcs i Jardins (carrer de Tarragona, núm.
173, 08014 Barcelona) de dilluns a divendres, de 9
a 14 hores. Pel que fa al plec tècnic (memòria,
pressupost, plànols, etc.) està a la seva disposició
a Copisteria Miracle, SA (carrer del Rector Ubach,
núm. 10, 08021 Barcelona; amb encàrrec previ al
telèfon: 93 200 85 44 i fax: 93 209 17 82) Tan-
mateix el plec de clàusules administratives particu-
lars es pot consultar a la nostra Intranet adreça:
www.parcsijardins.net.
Model de proposta
S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu-
ra en el plec de clàusules.
Presentació de les proposicions
Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia
20 de juny de 2006, ambdós inclosos.
Lloc de presentació
Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
Les proposicions es poden redactar en
Català o castellà.
Data de celebració de la licitació
El dia 30 de juny de 2006 a les 9.30 hores, en la
seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelo-
na –carrer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de
Barcelona.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi-
catari.
Barcelona, 10 de maig de 2006. La secretària dele-
gada, PD, J. I. Martínez Legaz.
* * *
Expedient núm.: 06/182
Objecte
Contractació de les obres de tres àrees de joc ac-
cessible integradora per a tots els nens i nenes als
Jardins de Sant Joan de Deu, Jardins d’Antoni Puig-
verd i als Jardins de Moragas.
El lliurament es farà en els termes regulats en l’arti-
cle 6 del plec de clàusules administratives.
Import
282.962,36 euros (IVA inclòs).
Finançament
Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci-
ci 2006 i 2007 per a Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal.
Classificació necessària
Els licitadors hauran de disposar de les classificaci-
ons següents:
Grup: G; Subgrup: 6; Categoria: d.
Presentació de les pliques
Els licitadors hauran de presentar les proposicions
en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi-
gurar la inscripció:
“Proposta per prendre part al concurs convocat per
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per a
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 15 a 20-V-20061178
Notificacions
En compliment del que disposa l’article 59 de la
Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim jurídic de
les administracions públiques i procediment adminis-
tratiu comú, i en relació amb l’expedient seguit sota el
núm. 1090/04 pel Departament Jurídic de l’Institut
Municipal de Mercats de Barcelona, sobre caducitat
de la parada 118 mercat municipal d’Hostafrancs, es
notifica que en ús de les facultats atorgades per de-
cret de l’Alcaldia de data 2 de setembre de 2003, el
president de l’IMMB ha disposat en data 29 de març
de 2006:
“Declarar caducada l’autorització que empara l’ús
de la parada núm. 118 del mercat municipal d’Hos-
tafrancs, d’acord amb allò que estableixen els arti-
cles 32 i 42.d) de l’Ordenança municipal de mercats,
la titular de la qual, la senyora Mercedes Bassas
Parera, va morir sense que hagi estat instada per
cap persona la successió en l’esmentada titularitat,
dins dels terminis previstos legalment, vacant l’es-
mentat lloc de venda; en el termini de deu dies la
parada haurà d’estar a disposició de l’Administració,
lliure, vàcua i expedita; dins els 8 dies següents a
l’expiració del termini esmentat, i en cas de no ha-
ver-se procedit al desallotjament, assenyalar el cin-
què dia hàbil a les 9 hores per a la pràctica de la dili-
gència de llançament. Designar el director del
Mercat municipal d’Hostafrancs i l’auxiliar de zona
perquè, junts o separats, efectuïn l’expressada dili-
gència amb absoluta indemnitat per a l’erari munici-
l’adjudicació de la contractació de les obres de tres
àrees de joc accessible integradora per a tots els
nens i nenes als Jardins de Sant Joan de Déu, Jar-
dins d’Antoni Puigverd i als Jardins de Moragas”.
Garantia provisional
5.659,25 euros.
Garantia definitiva
Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica-
ció, d’acord amb la clàusula 13 del plec de clàusules
administratives particulars.
Procediment i forma d’adjudicació
Tramitació ordinària, procediment obert, forma
d’adjudicació per concurs.
El plec de clàusules administratives particulars el
poden recollir a partir del mateix dia de la publicació
d’aquest anunci al Departament de Contractació de
Parcs i Jardins (carrer de Tarragona, núm. 173,
08014 Barcelona) de dilluns a divendres, de 9 a 14
hores. Pel que fa al plec tècnic (memòria, pressupost,
plànols, etc.) està a la seva disposició a Copisteria
Miracle, SA (carrer del Rector Ubach, núm. 10, 08021
Barcelona; amb encàrrec previ al telèfon: 93 200 85
44 i fax: 93 209 17 82) Tanmateix el plec de clàusules
administratives particulars es pot consultar a la nostra
Intranet adreça: www.parcsijardins.net.
Model de proposta
S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu-
ra en el plec de clàusules.
Presentació de les proposicions
Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia
20 de juny de 2006, ambdós inclosos.
Lloc de presentació
Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
Les proposicions es poden redactar en
Català o castellà.
Data de celebració de la licitació
El dia 30 de juny de 2006 a les 9.30 hores, en la seu
de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona
–carrer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Bar-
celona.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi-
catari.
Barcelona, 10 de maig de 2006. La secretària dele-
gada, PD, J. I. Martínez Legaz.
pal, assistits del personal auxiliar de la Policia Muni-
cipal que estimin necessari i amb la facultat de re-
clamar directament l’auxili de la força pública si així
calgués per a l’exacte compliment de la comesa que
els ha estat assignada.”
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs
d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes,
comptat des de l’endemà de la present notificació.
L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcor-
ren tres mesos des de la seva interposició sense que
se’n notifiqui la resolució.
Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada es
pot interposar recurs contenciós administratiu davant
del Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona o
del que correspongui al seu domicili, en el termini de
sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què
es produeix l’acte presumpte.
També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es
cregui convenient.
Barcelona, 30 de març de 2006. El secretari gene-
ral, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
En compliment del que disposa l’article 59.4 de la
Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment adminis-
tratiu comú, i en relació amb l’expedient núm. 360/06
instruït pel Departament Jurídic Administratiu de l’Ins-
titut Municipal de Mercats de Barcelona sobre caduci-
tat de la parada núm. 306 del mercat municipal dels
NÚM. 15 a 20-V-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1179
Encant de Sant Antoni, es notifica a la seva titular, la
senyora Herminia Elbaz Eljarrat, a l’últim domicili co-
negut de la qual s’han rebutjat les notificacions que li
han estat adreçades, que en data 13 de març de
2006 el cap del Servei de Mercats ha signat la pro-
posta de resolució següent:
“Declarar caducada a partir del 15 de gener de
2006, l’autorització que empara l’ús de la parada 306
del mercat dels Encants de Sant Antoni, d’acord amb
el que estableix la clàusula 5a del plec de condicions
que en regeix el funcionament, en relació amb els ar-
ticles 165 de la llei 13/95 de contractes de les admi-
nistracions públiques, i 260 a) del Reglament d’obres,
activitats i serveis: acabament del termini de durada
fixat en tres anys, atès que l’autorització fóra adjudi-
cada a Herminia Elbaz Eljarrat mitjançant resolució
de la Presidència de l’IMMB de data 16 de gener de
2003 i atès que la interessada ha manifestat mitjan-
çant compareixença davant la Direcció del Mercat la
seva intenció de no prorrogar l’adjudicació esmenta-
da; declarar vacant el lloc esmentat a partir de la data
indicada, i designar el Servei Tècnic de l’IMMB per-
què a l’empara de l’article 262.2 a) del ROASEL, vigili
la conservació de les obres i el material, i informi, si
s’escau, sobre les reparacions necessàries per man-
tenir els béns en les condicions previstes, ja que
d’acord amb la clàusula 21a del plec de condicions,
totes les obres i instal·lacions fixes que realitzades en
les parades resten propietat de l’Ajuntament, i són
considerades béns de domini públic; en el termini de
deu dies les parades han d’estar a disposició de l’Ad-
ministració, lliure, vàcua i expedita; dins els vuit dies
següents a l’expiració del termini esmentat, i en cas
de no haver-se procedit al desallotjament, assenyalar
el cinquè dia hàbil a les 9 hores per a la pràctica de la
diligència de llançament. Designar la Direcció del
mercat dels Encants de Sant Antoni i l’auxiliar de
l’Àrea perquè, junts o separats, efectuïn l’expressada
diligència amb absoluta indemnitat per l’erari muni-
cipal, assistits del personal auxiliar de la Policia Mu-
nicipal que estimin necessari i amb la facultat de
reclamar directament l’auxili de la força pública si així
calgués per a l’exacte compliment de la comesa que
els ha estat assignada.”
En el termini de deu dies comptats a partir de l’en-
demà de rebre la present notificació, l’interessat pot
formular al·legacions i proposar proves per a la de-
fensa dels seus drets i interessos. Transcorregut el
termini sense complimentar el aquest tràmit, se’l con-
siderarà decaigut en el seu dret a fer-ho.
Barcelona, 3 d’abril de 2006. El secretari general,
Jordi Cases i Pallarès.
* * *
En compliment del que disposa l’article 59.4 de la
Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment adminis-
tratiu comú, i en relació amb l’expedient núm. 1922/05
instruït pel Departament Juridicoadministratiu de l’Insti-
tut Municipal de Mercats de Barcelona sobre traspàs
inter-vius del dipòsit-magatzem núm. 23-1 del mercat
municipal de Sant Martí, es notifica a la cedent, la se-
nyora Montserrat Domingo Obon, a l’últim domicili co-
negut de la qual s’han rebutjat les notificacions que li
han estat adreçades, que en ús de les facultats atorga-
des per l’article 16.1 dels Estatuts de l’Institut Municipal
de Mercats de Barcelona, la presidència de l’IMMB ha
disposat en data 13 de febrer de 2006:
“Aprovar els canvis de titularitat de l’autorització
d’ús de les parades dels Mercats Municipals de Bar-
celona que consten en el llistat adjunt, previ paga-
ment de les taxes fixades a l’Ordenança fiscal de
mercats segons consten als respectius expedients.”
En el llistat esmentat hi consta l’expedient núm.
EX05001922 relatiu al canvi de titularitat de l’autorit-
zació d’ús corresponent al dipòsit-magatzem núm.
23-1 del mercat municipal de Sant Martí, sol·licitat per
la Sra. Montserrat Domingo Obon, en qualitat de ce-
dent, i pel Sr. Alejandro Pérez Navarro, en qualitat de
cessionari.
Contra aquesta resolució els interessats poden in-
terposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el termi-
ni d’un mes, comptat des de l’endemà de la present
notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat
si transcorren tres mesos des de la seva interposició
sense que se’n notifiqui la resolució.
Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada,
es pot interposar recurs contenciós administratiu da-
vant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
en el termini de sis mesos a comptar de la data en
què es produeix l’acte presumpte.
També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es
cregui convenient.”
Barcelona, 9 d’abril de 2006. El secretari general,
Jordi Cases i Pallarès.
PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ:
Barcelona, anual 9,02 € GASETA MUNICIPAL
Número corrent 0,30 € Pl. Sant Miquel, s/n
Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958