Núm. 7 / Any XCIV 28 de febrer de 2007
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 22-XII-2006 .................................. 544
Acords sessió 2-II-2007 .................................. 579
Disposicions generals
Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ................................... 582
Cartipàs
Designació gerent en funcions de l'Institut
Municipal d'Educació de Barcelona ............ 587
Designació membre del Consell General del
Consorci Universitat Internacional Menén-
dez Pelayo de Barcelona - Centre Ernest
Lluch ........................................................... 587
Designació vocal del Consell General del
Consorci del Centre de Cultura Contem-
porània ........................................................ 587
Nomenament membres dels Consells Muni-
cipals dels Districtes de Gràcia i de Sants-
Montjuïc ...................................................... 587
Designació membres del Ple del Consell de
la Cultura de Barcelona .............................. 587
Nomenament regidora adscrita al Districte
de Sants-Montjuïc ....................................... 588
Designació membre del Consell Rector de
l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona 588
Designació membre del Consell Rector de
l'Institut Municipal de Paisatge Urbà i
Qualitat de Vida .......................................... 588
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc
de treball ..................................................... 589
Responsable de llicències d'ocupació de la via
pública del Districte de Ciutat Vella ............ 590
Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de
Barcelona. Gener de 2007 .......................... 592
Llicències d’obres. Gener de 2007 ................. 597
Concursos ....................................................... 604
Notificacions .................................................... 605
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007544
Acta de la sessió celebrada el dia 22 de desembre
de 2006 i aprovada el dia 2 de febrer de 2007
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat
de Barcelona, el dia vint-i-dos de desembre de dos
mil sis, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal,
en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr.
Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims.
Srs. i la Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier
Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma
Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i
Carles Martí i Jufresa, i els Ims. Srs. Regidors i les
Imes. Sres. Regidores Maravillas Rojo i Torrecilla,
Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos,
Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i
Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Mont-
serrat Ballarín i Espuña, Ferran Julián i González,
Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste,
Ramon Nicolau i Nos, Xavier Trias i Vidal de Llobatera,
Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina,
Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Sola-
gran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Ale-
many, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i
Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Rue-
das, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras,
Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Ro-
viralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Ma-
ristany (fins al despatx d’ofici), Pilar Vallugera i Ba-
lañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i
Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard
Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi
Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jor-
di Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio
Muñoz i Juncosa.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-
dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-
lebrada el 24 de novembre de 2006, l’esborrany de la
qual ha estat tramès a tots els membres del Con-
sistori; i s’aprova.
Tot seguit es passa a tractar la moció següent, la
urgència de la qual fou apreciada per la Junta de
Portaveus:
Mc1. Prendre coneixement de la renúncia al càrrec
de regidor d’aquest Ajuntament presentada per l’Im.
Sr. Jaume Oliveras i Maristany; i trametre certificació
del present acord a la Junta Electoral Central als
efectes d’atribució de l’esmentada vacant al candidat
suplent de la llista electoral del Partit d’Esquerra Re-
publicana de Catalunya – Acord Municipal.
S’aprova, per unanimitat, la moció precedent.
El Sr. Oliveras s’acomiada del Consistori tot recor-
dant que fa gairebé quatre anys assumí, després
d’haver centrat la seva activitat política en l’àmbit del
municipalisme, el repte de ser regidor de la capital de
Catalunya i durant aquest temps ha estat el responsa-
ble de la Ponència de la Ciutat del Coneixement, des
de la qual ha insistit en el fet que vivim immersos en
una revolució més important que les successives re-
volucions industrials dels segles XIX i XX, la Revo-
lució Digital que tant ha transformat i transformarà la
vida de tothom.
En aquest context es proposa, com a fita principal
del seu mandat, remarcar que avui existeixen noves
eines d’enorme potencial que fan que el coneixement
col·lectiu de la humanitat estigui a l’abast de tothom, i
des del convenciment que és responsabilitat de les
Administracions procurar que el conjunt de la ciu-
tadania pugui beneficiar-se de l’accés cada dia més
universal a la informació, ha centrat la seva actuació
en la socialització del coneixement: aquest és el mis-
satge que espera haver transmès mitjançant actua-
cions com la promoció de l’ús del programari lliure,
els aplicatius multimèdia adreçats als telèfons mòbils,
els avantatges de les tecnologies sense fils, l’aplica-
ció de la realitat virtual en tres dimensions a la re-
cerca i a la recuperació de la Memòria històrica, la
prevenció dels mals usos dels avenços tecnològics, la
difusió dels estudis de valor afegit entre els infants i
els joves, l’apropament a la robòtica a la societat, i
molts altres projectes.
Explica que la renúncia que avui fa efectiva a la
seva acta de regidor es deu a la seva nova respon-
sabilitat com a secretari general del Departament de
Governació i Administracions públiques: des d’aquesta
nova responsabilitat, que té el denominador comú de
seguir lligat al món local i al municipalisme, espera
continuar treballant per aquesta ciutat i pel seu Ajun-
tament i, per tant, resta a la disposició de tots els
membres del Consistori.
Acaba agraint al Sr. Alcalde i als membres dels
Grups Socialista i d’Iniciativa per Catalunya Verds –
EU i A la seva col·laboració i bona entesa; als del
Grup de Convergència i Unió i del Partit Popular la
bona relació que ha pogut tenir amb tots ells; i als
seus companys i companya del Grup d’Esquerra Re-
publicana de Catalunya i al president d’aquest Grup,
el Sr. Portabella, amb qui sempre ha mantingut una
bona col·laboració i entesa que ben segur continuarà
existint, el seu suport; al secretari general, als tre-
balladors i treballadores de l’Ajuntament, particu-
larment als xofers, haver facilitat la seva tasca, i a les
persones del seu equip, especialment a les seves
secretàries, la seva feina i paciència.
El Sr. Alcalde, en nom del Consistori, agraeix el
treball desenvolupat pel Sr. Oliveras amb qui, a tra-
vés del nou càrrec que passarà a ocupar en el De-
partament de Governació i Administracions Públi-
ques, confia poder establir ponts de diàleg i una
col·laboració fructífera.
S’absenta de la sessió l’Im. Sr. Jaume Oliveras i
Maristany.
CONSELL MUNICIPAL
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 545
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-
ganització municipal, es comuniquen les resolucions
següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 21 de novembre de 2006
(S1/D/2006 5752), que designa els Srs. Jordi Martí i
Grau i Víctor Gimeno i Sanjuan, i la Sra. Carme Gibert i
Valls membres del Consell d’Edicions i Publicacions en
substitució dels Srs. Oriol Balaguer i Julià i Josep M.
Lucchetti i Piu, i de la Sra. Irene Pagès i Perarnau.
2. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2006
(S1/D/2006 6304), que designa els membres del Ju-
rat del Premi 25 de novembre, edició 2006.
3. Decret de l’Alcaldia, de 28 de novembre de 2006
(S1/D/2006 5835), que designa l’Im. Sr. Ramon Nico-
lau i Nos representant de l’Ajuntament de Barcelona a
l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis i Pensions
de Barcelona en substitució de l’Excm. Sr. Jordi He-
reu i Boher.
4. Decret de l’Alcaldia, de 30 de novembre de 2006
(S1/D/2006 6176), que designa el Sr. Joan Guasch i
Farràs membre del Consell Assessor de Salut Labo-
ral, en representació de l’Institut Nacional de Segu-
retat i Higiene del Treball.
5. Decret de l’Alcaldia, de 13 de desembre de 2006
(S1/D/2006 6252), que nomena la Ima. Sra. Mont-
serrat Ballarín i Espuña representant de l’Ajuntament
de Barcelona al Patronat de la Fundació Artur Martorell
en substitució de la Sra. Marina Subirats i Martori.
6. Decret de l’Alcaldia, de 13 de desembre de 2006
(S1/D/2006 6253), que nomena la Sra. Yolanda Gon-
zález i Tavira secretària tècnica de l’Observatori Per-
manent per a la Convivència i la Promoció del Civisme.
7. Decret de l’Alcaldia, de 14 de desembre de 2006
(S1/D/2006 6310), que designa el Sr. Josep Farrés i
Quesada representant de l’Ajuntament al Consell
d’Administració de l’Institut de Prestacions d’Assis-
tència Mèdica al personal municipal (PAMEM) en
substitució del Sr. Joan Guix i Oliver.
b) Mesures de govern
Mg1. La Barcelona dels barris.
La ponent d’Urbanisme, Sra. Escarp, comença dient
que l’aprovació de la delimitació i denominació dels
73 barris de Barcelona és un projecte indissociable de
la mesura de govern que ara presenta, la qual vol
treballar per la proximitat en el sentit polític de sub-
sidiarietat, de transparència i de participació en les
decisions que afecten més directament els ciutadans i
ciutadanes, ja que en un moment en què tant es parla
de la globalització i de tota la complexitat que com-
porta, la proximitat és percebuda com un valor en si
mateixa, la demanda de proximitat s’ha d’entendre
com una demanda de temps i de qualitat urbana i els
barris com una eina estratègica per a aprofundir en
aquesta direcció, de manera que la Barcelona dels
barris és un pas més per a aplicar una trama més fina
a la planificació, i el fet de considerar la Ciutat a tra-
vés de segments més petits dóna més eines per
acostar-se a l’equitat.
Continua dient que tal projecte va néixer el 2004 i el
seu document marc deia literalment que tal projecte
era conseqüència natural de la maduració dels pro-
cessos de participació, descentralització i proximitat
local, elements tots ells amb arrels sòlides a la nostra
ciutat; que l’anàlisi que s’hi feia de les diverses opor-
tunitats que portaven a plantejar tal projecte anava
des de l’emergència de noves necessitats ciutadanes
fins a la pròpia consolidació dels districtes; i que s’hi
explicitava també que treballar la Barcelona dels
barris significava reconèixer, delimitar i formalitzar els
barris de la Ciutat i impulsar i establir el barri com a
unitat de mesura bàsica per al desenvolupament de
les actuacions municipals.
Destaca que avui Barcelona tindrà reconeguts i for-
malitzats els seus 73 barris com a eina bàsica per a
continuar, des de la proximitat, treballant la plani-
ficació, la participació i l’aprofundiment democràtic:
aquests i només aquests són els continguts i els
elements d’aquesta mesura de govern, perquè es vol
continuar treballant per a promoure tot allò que con-
tribueixi a enfortir els barris com a espais de convi-
vència, ja que es vol ser més eficaç en la planificació
i, consegüentment, a través d’una nova forma de
llegir la Ciutat, els plans d’actuació s’elaboraran per
barris que seran bàsics per als futurs plans d’equi-
paments tant de ciutat com de districte i de barri i que
han de servir per a fer l’avaluació tant de les neces-
sitats ciutadanes, com també de l’impacte de les po-
lítiques municipals, i com a àmbit de referència per a
la seva localització.
Assegura que es continuarà treballant també per
aconseguir les modificacions legals necessàries per a
l’elecció directa dels consellers i conselleres i per im-
pulsar l’estatut del conseller que reconegui la dignitat
que té aquesta figura de proximitat; que s’obrirà el
procés per a la modificació dels Reglaments de dis-
tricte, no només per al reconeixement dels barris,
sinó també per aprofundir en el seu contingut, alhora
que s’avaluarà i redissenyarà el model participatiu per
tal d’adaptar-lo a cadascuna de les realitats.
Acaba donant les gràcies a la Comissió d’experts
de la qual han format part acadèmics, estudiosos i
persones interessades per la Ciutat i que ha recollit
les diferents sensibilitats polítiques; i també a les més
de 3.500 persones que han participat en aquest ampli
procés de debat.
El Sr. Trias manifesta que el 1986 la Ciutat realitzà
un procés de descentralització i participació ciutadana
que organitzà la Ciutat en districtes, creà els Consells
Municipals de districte i les figures dels consellers
municipals de districte, els quals, segons el reglament
aprovat aleshores, haurien de ser elegits directament
per la ciutadania, previsió que encara no s’ha com-
plert; que avui s’aposta per fer un pas més mitjançant
la divisió de la Ciutat en barris, mesura que el seu
Grup ha inclòs des de fa anys en els seus programes
electorals i, tanmateix, lamenta haver-hi de votar en
contra perquè les coses s’han fet molt malament ja
que no s’ha cercat un autèntic consens ni amb els
veïns ni amb els Grups municipals de l’oposició, a pe-
sar que aquesta mena de decisions no es poden por-
tar al final d’un mandat si no han estat consensuades
i, tanmateix, el govern municipal ha optat per un camí
que no és el resultat d’una bona participació i que
comporta una simple declaració d’intencions, perquè
s’ha començat per traçar, primer, les línies de deli-
mitació dels barris i, després, dotar-los de contingut,
opció que no aporta solucions als serveis i que conté
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007546
també un canvi de noms que no deixa satisfets els
mateixos veïns afectats.
Considera que el govern municipal persisteix en un
plantejament equivocat, que no ha escoltat els veïns
en els casos del Poblenou i del Clot-Camp de l’Arpa i
no ha exercit un lideratge de cercar acord, capte-
niment que troba lamentable perquè no ha donat la
deguda importància al fet de dividir la Ciutat en barris,
decisió que exigia haver estat capaç de concretar
quin serà el paper que tindran en la descentralització
administrativa i en la gestió, quins seran els elements
d’avaluació que hi haurà, quins paràmetres de pla-
nificació s’utilitzaran; en altres paraules, primer s’ha
d’exposar on es vol anar, què es vol fer i com, i des-
prés s’ha de procedir a establir la divisió. Afegeix que,
en la seva opinió, el govern municipal no sap ni tan
sols com s’aplicarà pressupostàriament la mesura
que avui es proposa, i s’ha equivocat greument per-
què govern i oposició podien haver anat plegats en un
afer de ciutat important, i tenien l’obligació d’anar-hi,
però no hi van.
Demana, en conseqüència, que el mapa presentat
es retiri, que se’n pugui parlar tranquil·lament, que es
busqui el consens i que hi hagi capacitat no tan sols
per a traçar unes línies que en alguns casos estan en
contra d’allò que volen els veïns afectats, sinó també
per a cercar el consens amb els veïns i per a determi-
nar quina força es vol donar als barris, és a dir, què
es pensa fer amb els barris, com actuaran, de quin
pressupost i de quina capacitat de decisió disposaran,
com es buscarà i com es fomentarà la participació,
com es planificarà i quins paràmetres s’utilitzaran per
fer-ho, i com es podrà avaluar si allò que s’ha pla-
nificat és compleix o no.
El Sr. Fernández Díaz significa que la mesura de
govern de la Barcelona dels barris té un doble ob-
jectiu: el que explicita l’equip de govern d’aconseguir
uns barris que girin entorn de diversos eixos com són
la prestació dels serveis, els equipaments de proxi-
mitat i una participació ciutadana més gran; i el que,
en opinió del Grup del Partit Popular, hi ha subjacent
fer quelcom per tal de poder justificar, d’aquí a uns
mesos, que els barris han estat una prioritat de l’equip
de govern en el present mandat; ara bé, aquesta
darrera pretensió és fictícia perquè no es correspon
pas amb les prioritats del govern municipal en els
darrers anys, en els quals, malauradament, l’equip de
govern ha parat més atenció a altres opcions com ara
el Fòrum, que no pas a la millora de la qualitat de vida
i la cohesió social en tots i cadascun dels barris de la
nostra ciutat.
Pensa, d’altra banda, que la mesura que avui es
presenta no deu tenir gaire contingut quan un dels
socis del tripartit municipal no estava disposat a do-
nar-hi inicialment suport, perquè discrepava del nom
d’un barri, a pesar que, com passa amb altres tantes i
tantes coses, el nom no fa la cosa.
Significa que avui, després de vint-i-nou anys de
govern municipal i a punt de finalitzar el mandat con-
sistorial a tres mesos de les eleccions municipals, es
presenta una proposta de divisió de la Ciutat en 73
barris sense cap concreció de les seves compe-
tències i una mesura de govern sobre la Barcelona
dels barris, el mateix dia en què es presenta el balanç
d’allò que s’ha fet els darrers tres anys i mig, mesura
amb la qual es demostra que els barris no tenen
contingut o no han estat la prioritat del govern munici-
pal o, tal vegada, totes dues coses alhora, perquè,
altrament, tot això s’hauria presentat al començament
del mandat i no pas al final buit de contingut, buit de
competències i buit de pressupost i sense temps per
a poder-ho desenvolupar, atesa la imminència de les
eleccions municipals.
Sol·licita, doncs, en nom del seu Grup, la retirada
de la proposta que avui es porta a aprovació, altra-
ment els seus membres hi hauran de votar en contra
malgrat haver defensat sempre la necessitat d’estruc-
turar la Ciutat en uns barris que, com a qualsevol
ciutat, han forjat els veïns que hi desenvolupen la se-
va vida, hi tenen els seus habitatges o els seus co-
merços i que són l’organització més natural, més
propera i més humana per davant dels districtes que,
en moltes ocasions, no són gaire més que unes línies
administratives; i precisa que el seu vot negatiu res-
pon a la falta de participació ciutadana i de consens
veïnal, a la manca de concreció pel que fa als equi-
paments i als serveis, i a la incapacitat del govern
municipal per a tirar endavant, dues dècades després
d’haver-la aprovada, una descentralització més eficaç
i amb més contingut a favor dels districtes.
El Sr. Portabella manifesta que qualsevol ciutat,
com més gran i més dinàmica és, té més necessitat
de disposar d’una estructura de caràcter territorial
que generi proximitat en el seu entorn, i d’establir
marges d’ancoratge per als seus veïns i veïnes; que
Barcelona ha estat sempre una ciutat preocupada per
a aconseguir un procés de descentralització adminis-
trativa, primer cap als districtes i ara cap als barris i
aquesta és una bona estratègia perquè facilita la re-
lació de la ciutadania amb el seu ajuntament, objectiu
que es pot aconseguir mitjançant diferents models, si
bé el triat per aquest Ajuntament posa l’accent en una
major proximitat i en una major participació; i que,
òbviament, una mesura de govern o un pla no ho po-
den deixar tot ja resolt perquè la vida és dinàmica, i
tan sols apunten les línies estratègiques de treball
que han d’aconseguir portar la Barcelona dels barris
amb una relació plenament satisfactòria entre els ve-
ïns i veïnes i la Ciutat.
Creu, doncs, que el projecte de la Barcelona dels
barris consolida, donant-li més valor, la Barcelona na-
tural ja que passejant pels diferents barris hom s’ado-
na que la gent se sent pertànyer al Clot, al Congrés,
etcètera i, per tant, ara es vol formalitzar allò que se
sap que existeix des de fa temps i que tenia una
determinació de noms i de territoris amb la qual la
gent se sentia identificada: per tant, es dóna a
aquesta Barcelona natural el valor de la seva di-
versitat convertint el barri en la unitat de referència
dels equipaments de proximitat i a l’hora de llegir la
Ciutat, programar els equipaments i revisar les nor-
mes reguladores de la participació, i s’expressa la
voluntat de treballar per l’elecció directa dels con-
sellers i conselleres de districte, per la revisió del seu
rol a partir de la seva implicació en l’organigrama de
gestió i la seva relació amb el marc territorial des-
centralitzat, i per la construcció de la Barcelona dels
barris.
Subratlla que no pot passar desapercebut que la
descentralització, la proximitat i l’aprofundiment de-
mocràtic necessiten, ben segur, canvis que afecten
l’organigrama tècnic municipal i la seva definició pres-
supostària, perquè si ara els districtes gestionen el
12% del Pressupost i disposen del 14% del personal
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 547
municipal, la Barcelona dels barris exigirà també una
correspondència de recursos.
Diu, en conclusió, que treballar per la Barcelona
dels barris comporta una anàlisi dels serveis, de la
qualitat urbana, de la participació des d’una perspecti-
va humana del territori, és a dir, d’un ciutadà que
s’ubica a qualsevol part del territori municipal i que ha
de tenir al seu abast els serveis, la qualitat urbana i la
participació tot tenint en compte la seva procedència i
la configuració urbanística.
El Sr. Gomà expressa el suport del Grup d’Iniciativa
per Catalunya Verds – EU i A a la Barcelona dels bar-
ris, suport que fonamenta en tres convenciments:
1r) Que el reconeixement dels barris ha de ser un
factor de millora de la qualitat de la nostra democràcia
local en termes participatius, d’implicació activa de les
persones i del teixit social en la política municipal.
2n) Que els barris expressen identitats comu-
nitàries i, per tant, espais on es fan efectius i cal conti-
nuar promovent i impulsant els valors de la solidaritat,
la reciprocitat, l’intercanvi i l’ajuda mútua, en definiti-
va, tot allò que configura la dimensió comunitària i
convivencial de la vida quotidiana i que se situa, per
al seu Grup, en el centre del model de ciutat que vol
seguir impulsant.
3r) Que els barris són unitats que han de permetre
llegir la Ciutat de manera adequada en els processos
de planificació d’equipaments i serveis, de manera
que els barris funcionin també com a espais relle-
vants en la satisfacció de necessitats socials i en
l’acompliment d’expectatives de millora tangible de la
qualitat de vida de les persones.
Recalca, en síntesi, que el reconeixement dels bar-
ris aporta noves oportunitats i un nou potencial al
projecte d’una Barcelona amb més participació i amb
menys desigualtats; i que tal reconeixement és una
condició necessària, però no suficient, perquè no se’n
deriven efectes directes i automàtics sobre la ciuta-
dania, però genera noves oportunitats i un marc més
propici de condicions que s’han d’omplir de contingut.
En aquest darrer sentit, posa en relleu que la me-
sura de govern recull aquests tres elements: 1r) la
necessitat d’anar cap a una concreció immediata de
la proposta de reforma legal que faci possible l’elec-
ció directa dels consellers i conselleres de districte,
perquè no seria coherent aprofundir en l’escala dels
barris com a àmbits de democràcia participativa si no
es fa, alhora, dels districtes veritables àmbits de re-
presentació política directa; 2n) la necessitat de cul-
minar els treballs d’elaboració del Pla d’equipaments
de ciutat, procés que s’ha d’acabar de treballar per
mitjà de la implicació, el pacte i l’acord amb el mo-
viment veïnal, i del debat en els espais institucionals
de participació, principalment el Consell de Ciutat;
3r) la necessitat d’anar cap a una relectura o revisió
de les normes de participació ciutadana per tal d’en-
fortir els instruments i espais de participació de pro-
ximitat i, especialment, els consells de barri com a
instàncies reals on es dirimeixin totes aquelles qües-
tions vinculades a la vida quotidiana de la ciutadania.
Fa avinent que el seu Grup ha participat de forma
activa en els diferents àmbits d’aquest procés, apor-
tant-hi punts de vista i alternatives, bona part de les
quals han estat recollides en el resultat final que ge-
nera amplis acords, però també alguns elements pun-
tuals de discrepància; i explicita el compromís del seu
Grup amb una determinada manera de desplegar la
iniciativa: proximitat i reequilibri territorial en un marc
de diàleg permanent amb la ciutadania, les entitats i
els moviments socials perquè, en definitiva, la Barce-
lona dels barris és un molt important pas endavant a
concretar i omplir de contingut en la direcció d’una
ciutat inclusiva que reconeix i promou els lideratges
múltiples i la creativitat social com a forma d’afrontar
els reptes de la nova complexitat urbana.
El Sr. Martí expressa el suport entusiasta dels mem-
bres del Grup Socialista a la iniciativa en debat, per-
què els sembla clau per al desenvolupament de la
nostra ciutat i està lligada amb tres qüestions ab-
solutament estratègiques per al benestar dels barce-
lonins i barcelonines, la convivència ciutadana, la
gestió dels serveis públics i la participació, i perquè
creuen que les coses s’han fet com calia ja que pri-
mer, a partir de l’anàlisi de la Ciutat, s’ha pres la
decisió política de tirar endavant el projecte i després
s’ha treballat la geografia, la seva base, a partir
d’experts i a partir dels debat amb els ciutadans i
ciutadanes, igual com féu Pau Vila fa setanta anys
amb les comarques de Catalunya, feina que permet
fonamentar els canvis que, si les urnes ho ratifiquen,
es podran desenvolupar en el proper mandat.
Reconeix que, efectivament, han passat vint-i-vuit
anys perquè primer calia consolidar els districtes i
ara, després que la Ciutat hagi evolucionat, toca
afrontar els barris; i agrega que la discussió del Pro-
grama d’actuació municipal demostrarà que no s’està
fent retòrica, sinó exposant realitats ben tangibles que
els ciutadans han recolzat durant molt temps; que la
mesura de govern en debat explicita la voluntat políti-
ca d’allò que es pretén fer; que encara no ha sentit
què voldria fer l’oposició, la qual sempre que es pre-
senta quelcom interessant, opta per instar que es
retiri o que s’ajorni però mai no avança què pensa fer
i no gosa mullar-se: per tant, quan aquesta aposta po-
lítica que avui s’engega sigui una realitat d’aquí a molt
poc temps, als esmentats Grups els sabrà greu no
haver-li donat suport i haver-se quedat despenjats de
la Barcelona dels barris.
La Sra. Escarp contesta les intervencions anteriors
dient que l’oposició recorre a les comparacions amb
el procés de la divisió en districtes per tal de desvir-
tuar el projecte reduint-lo a unes simples ratlles a pe-
sar que, com ha dit el Sr. Martí, darrera hi ha un
acurat treball de geografia i un desenvolupament pos-
terior; que el procés dels districtes s’encetà primer
amb la divisió de la Ciutat en deu districtes, la qual
després fou seguida el 1985 pels processos de
descentralització i el 1986 per l’aprovació del regla-
ment de funcionament i organització dels districtes,
de manera que primer hi hagué un treball territorial i
després un treball de contingut fet aleshores, per sort,
conjuntament; que, en canvi, aquesta vegada els dos
Grups de l’oposició han trencat el consens i, malgrat
tenir davant un bon projecte que no s’allunya dels
objectius inicials consensuats amb ells, no han donat
cap raó de fons per oposar-s’hi ja que han expressat
el seu acord amb la política de proximitat i amb la
necessitat d’impulsar-la, ni de forma perquè els barris
són una peça imprescindible d’aquest model i saben
que el procés de participació s’ha fet bé, ni de des-
envolupament perquè la mesura de govern preveu la
modificació dels reglaments, i els diversos projectes
que han de plasmar la manera de llegir i escoltar la
Ciutat que ha de ser la Barcelona dels barris.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007548
Li sap, doncs, greu també a ella el capteniment
dels esmentats Grups; i expressa la voluntat política
necessària perquè les coses es puguin fer amb ells, i
alhora la sensació que els esmentats Grups tenen ga-
nes que el mandat s’acabi, però recollint el sentir de
tot l’equip de govern, pot anunciar que el govern mu-
nicipal no es pararà i continuarà governant perquè la
Ciutat ho necessita.
Aclareix que el procés s’ha allargat del 2004 al
2006 perquè s’han volgut fer bé el procés de par-
ticipació i de consens, i el treball de recerca dels
experts sobre la història i el contingut de cadascun
dels barris, que ha de permetre assolir una bona
divisió dels barris de Barcelona.
El Sr. Trias admet que el seu Grup té ganes, efec-
tivament, que el mandat s’acabi, ja que per a poder
aplicar una autèntica política de barris cal un canvi de
govern, donat que l’actual no ha estat capaç de tirar-
la endavant en els vint-i-vuit anys que porta go-
vernant la Ciutat. Agrega que després de l’aprovació
de la proposta que avui es planteja, la gent no notarà
res perquè tal proposta és fruit de la improvisació i del
desig de poder dir que s’ha aprovat un acord sobre
els barris tot i saber que s’ha pres sense el consens
dels Grups de l’oposició i dels veïns, cosa que li
sembla una gran equivocació; que no és cert que
l’oposició no gosi mullar-se, perquè en aquest mateix
mandat s’han fet coses per la via del consens i de la
col·laboració, que el seu Grup oferirà sempre, tot i
que hi ha ocasions que el govern municipal no la bus-
ca perquè opta per tirar pel dret sense importar-li allò
que puguin pensar l’oposició i els veïns, i en aquest
cas es basa en la geografia oblidant que, a més, hi ha
sentiments: per tant, la divisió dels barris no és un
problema de traçar unes línies que quedin més o
menys bé sobre el paper, sinó que darrera hi ha uns
sentiments de pertinença que té la gent.
El Sr. Fernández Díaz opina que els Grups del
govern potser no han fet una proposta retòrica, però
sí bucòlica, perquè és buida de contingut; i fa notar
que després de vint-i-vuit anys de govern i de vint de
l’aprovació de la nova divisió en districtes, el govern
municipal no ha encetat encara una efectiva des-
centralització cap als barris, ni tancat l’oberta cap als
districtes: per això el seu Grup propugna que s’en-
forteixin els districtes dotant-los de més capacitat, de
més poder de decisió respecte de les inversions que
s’han de fer en cadascun d’ells, i de més protago-
nisme pel que fa a l’aprovació del seu propi pres-
supost, del seu propi programa d’actuació i del pla-
nejament que els afecta.
En la mateixa línia observa que ara, com cada
quatre anys, es torna a plantejar l’elecció directa dels
consellers de districte, però sense voluntat de tirar-la
endavant com ho demostra el fet de plantejar-la al fi-
nal del mandat.
Recorda, també que el seu Grup ha reclamat en
cinc ocasions l’aprovació d’un pla d’equipaments,
però el govern municipal ha rebutjat aquesta petició a
pesar que, en alguna ocasió, com ara en el cas de les
narcosales, podia haver estalviat alguna controvèrsia
amb el veïnat.
Reitera que el pla de barris que avui es presenta no
té cap mena de concreció i, per tant, ell recomana
que, a més de mapes i plànols, es presentin també
pedres i calendaris que és allò que realment reclama
la gent, i que el govern no intenti enganyar presentant
una proposta elaborada sense diàleg, sense par-
ticipació ciutadana i sense cap mena de concreció
amb l’ànim de traslladar als barcelonins la falsa imat-
ge que s’ha preocupat pels barris, i de rentar-se la
cara per la seva tasca els darrers tres anys, en els
quals el govern municipal no s’ha preocupat pas per
invertir en els barris, sinó en el Fòrum Universal de
les Cultures.
El Sr. Martí observa que el Sr. Fernández Díaz, en
haver-se-li esgotat els arguments, torna a incidir en el
discurs i la retòrica de sempre per tal d’esgotar el
temps de què disposava a pesar que no s’ha presentat
cap pla, sinó un exercici de decisió política sobre cap
on ha d’anar la Ciutat, i de geografia humana que no
posa ratlles, sinó que construeix territori i analitza
realitats socials i geogràfiques; i que, en definitiva, s’ha
presentat una proposta que construeix la nova ciutat
després d’haver desenvolupat els districtes i d’haver
quedat palès que els districtes han estat útils i han
cobert una etapa i ara s’acabaran de desenvolupar a
partir de la nova estructura dels barris.
La Sra. Escarp es mostra astorada en sentir lliçons
de descentralització per part de segons qui.
Destaca que en el debat sobre el seguiment del
Programa d’actuació municipal es podrà veure cla-
ríssimament què és realment un procés de des-
centralització i quin és el grau d’execució d’allò que
s’havia programat i, sobretot, què s’ha fet i què es pot
fer des dels districtes; i insisteix que des de deter-
minats posicionaments, no es poden donar lliçons so-
bre la descentralització i tampoc no es pot parlar dels
veïns en sentit genèric perquè la Ciutat és plural,
igual com ho és també la rica xarxa d’entitats i as-
sociacions que té Barcelona i, per tant, no es pot par-
lar genèricament dels veïns i veïnes quan hom sap
que la pluralitat ha generat acords i desacords.
Acaba recalcant que el projecte en debat no inven-
ta, sinó que reconeix la realitat segons l’estudi de
geografia humana que suara esmentava el Sr. Martí; i
que els seus principis són la proximitat en el sentit
polític de subsidiarietat, de transparència i de parti-
cipació dels ciutadans.
El Sr. Alcalde fa avinent que a partir de la mesura
de govern que s’acaba de debatre, els Grups muni-
cipals s’hauran de pronunciar després sobre el punt
núm. 21 de l’ordre del dia; però, en tot cas, creu que
s’ha presentat una mesura de govern important.
Recorda que qui fou el primer secretari de Presi-
dència de la Generalitat després de les primeres
eleccions autonòmiques explicava que un dia el pre-
sident de la Generalitat li digué “Lluís, la Generalitat
som tu i jo”, i amb això volia dir que la Generalitat era
una institució que començava a avançar pendent
d’omplir-se d’un contingut del qual es va anar dotant
amb els pas dels anys; i que de la mateixa manera, el
1984 es decidí una delimitació de districtes que
després s’anà omplint de contingut.
Comenta que, igualment, avui es pren la decisió de
reconèixer 73 realitats importants per a la Ciutat que
són els seus barris, i a partir d’aquí caldrà omplir-los
de contingut formalitzat, perquè de contingut no for-
malitzat ja en tenen des de fa molts anys i, així, en
tots els districtes hi ha, evidentment, consellers ads-
crits als barris, però a partir d’ara se’ls dotarà d’un
rang i d’un reconeixement formalitzat: en conseqüèn-
cia, la iniciativa en debat comporta reconèixer una
realitat amb la qual es continuarà treballant.
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 549
Invita, doncs, els Grups de l’oposició perquè, des
d’ara fins al debat del punt núm. 21, procurin recapa-
citar per incorporar-se a un consens que és bàsic i
important, votant a favor d’un procés que els consta
que ha estat molt treballat i, per tant, no es pot parlar
de manca de participació ni d’improvisació quan hi ha
hagut un equip que ha estat treballant durant molts
mesos, i tampoc no es pot obviar que s’ha anat a par-
lar i a discutir a tots i cadascun dels districtes, com
queda ben palès en la memòria participativa i en el
treball elaborat pels experts; per tant, malgrat que,
evidentment, el procés de participació no ha arribat a
la unanimitat, però sí a un gran acord sobre una ini-
ciativa en la qual han treballat centenars de persones,
els Grups de l’oposició no es poden escudar en el
mètode perquè, altrament, les discrepàncies no es
limitarien a un punt molt concret després d’un treball
molt important dels experts i d’un procés d’apro-
ximació a conseqüència del qual s’han reconegut
barris que inicialment no ho estaven: per això, s’ha
arribat a un consens molt important sobre el reco-
neixement de 73 barris.
Entén que determinades conjuntures poden dificul-
tar a vegades els acords, però creu que els Grups de
l’oposició s’haurien de sumar a l’acord que avui es
proposa; i els demana que procurin fer-ho d’aquí al
punt núm. 21.
El Sr. Trias, a la vista del guant que acaba de
llançar el Sr. Alcalde, demana la designació d’un in-
terlocutor amb qui poder discutir els canvis neces-
saris per a canviar el vot del seu Grup.
El Sr. Fernández Díaz demana que d’aquí fins al
punt núm. 21, el govern municipal sigui capaç d’expli-
citar concrecions en pressupostos, calendari i actua-
cions, perquè el Sr. Alcalde, en la seva opinió, ha par-
lat molt del mètode, però molt poc de contingut i de
concrecions i d’actuacions.
El Sr. Alcalde insisteix que seria molt convenient
que es pogués assolir un acord, tot designant com a
interlocutora la Sra. Escarp i invitant el Sr. Fernández
Díaz a participar en la negociació que ha proposat; i
el Sr. Trias expressa la predisposició del seu Grup a
la negociació per al bé de la Ciutat, tot designant com
a negociador el Sr. Puigdollers.
c) Informes
1. Programa d’inversions 2004-2007 (Districte d’Hor-
ta-Guinardó).
La Sra. Blasco, en la seva condició de regidora del
Districte d’Horta-Guinardó, comença l’exposició d’a-
quest informe dient que el Programa d’inversions del
Districte al seu càrrec és un programa viu que ha es-
tat objecte de modificacions en forma d’addicions, cosa
que no s’havia produït mai; que el Programa d’inver-
sions 2004-2007, que donava resposta al Programa
d’actuació del Districte elaborat després d’un intens i
rigorós procés de participació ciutadana, està regit per
tres eixos: l’aposta decidida pels equipaments i ser-
veis, a la qual es destina més del 50% del pressupost
del Districte, l’aposta per l’espai públic amb una espe-
cial atenció als petits espais de proximitat i a la mo-
bilitat, l’accessibilitat i la connectivitat dels barris, i l’im-
puls dels grans projectes de ciutat encara pendents.
Explica que una part de les inversions constava di-
rectament en el capítol 6 dels Pressupostos del dis-
tricte i una altra part figurava en els pressupostos
d’altres operadors municipals; i que si bé els fets
extraordinaris produïts en el barri del Carmel després
de l’aprovació del Programa d’inversions del Districte
han tingut, lògicament, la seva traducció en actua-
cions extraordinàries com l’aprovació de l’Àrea ex-
traordinària de rehabilitació del Carmel i entorns i la
creació de l’Agència de Promoció del Carmel i En-
torns, SA, com a instrument de gestió, que han com-
portat una injecció de fons de diverses Administra-
cions per a l’espai públic i la rehabilitació d’habitatges
del Carmel i de la Taxonera, l’increment de les in-
versions en el Districte no es deu tan sols als fets del
Carmel.
Concreta, en aquest sentit, que inicialment el Pro-
grama preveia unes inversions d’uns 62 milions d’eu-
ros, dels quals uns 30 corresponen a inversions di-
rectes del Districte i 32 de les Àrees centrals de
l’Ajuntament i, en canvi, el balanç actual reflecteix
unes inversions de 150 milions, dels quals 32 cor-
responen a inversions directes del Districte i més de
117 a inversions de les Àrees centrals, de manera
que s’han més que doblat les previsions inicials i les
actuacions es troben en un alt grau d’execució i, en
conseqüència, el Districte ha demostrat tant la seva
capacitat inversora com la seva capacitat per a fer
que altres operadors actuïn en el seu territori, és a dir,
ha sabut transmetre, políticament i a nivell de gestió,
la necessitat d’encarar els problemes del Districte i
donar-los solució a la resta de l’organització municipal
i la resposta ha estat una molta alta complicitat i
col·laboració política i tècnica de tots els sectors mu-
nicipals i, per tant, el balanç que avui presenta dóna
resposta al Programa d’actuació del Districte aprovat
en el seu dia i el supera àmpliament.
Declina fer ara un llistat exhaustiu de les diverses
actuacions acabades o en marxa perquè ja consten
de manera exhaustiva en la documentació lliurada, i
es limita a destacar: els 76 milions d’euros invertits en
habitatges de diferents tipologies; entre els nous equi-
paments, la Biblioteca de Can Mariner, els tres casals
per a la gent gran, les dues noves escoles bressol,
l’escola d’adults del Carmel, el Casal infantil de Can
Baró, el Casal de barri de la Vall d’Hebron, el Centre
d’educació ambiental situat a la masia de Can Solé, el
Centre d’atenció i seguiment de drogodependències
de la Vall d’Hebron o el Centre integral per a perso-
nes sense sostre a Horta; les actuacions de millora de
l’espai públic, que van des de més de 50 actuacions
de petit format del programa “Horta-Guinardó més a
prop”, de poca quantia econòmica, però molt impor-
tants per a la qualitat de vida quotidiana dels barris,
fins a les grans remodelacions com les de l’avinguda
Mare de Déu de Montserrat, dels carrers de la Músi-
ca, de la Pintura, de Natzareth, de Logronyo, de Can
Sitjar, de la Rectoria, de Josep Serrano, o a l’obertura
de carrers com els de Teodor Llorente i Fastenrath,
de Coïmbra i Fontanet o a la instal·lació d’escales
mecàniques; i en els barris del Carmel i de la Ta-
xonera, totes les actuacions de l’Agència de Pro-
moció del Carmel i Entorns, SA.
Diu, en conclusió, que el Districte d’Horta-Guinardó
aprovà un programa d’actuació responsable i prudent,
però no s’hi conformà i continuà treballant per fer
avançar propostes que en un primer moment no fou
possible incloure-hi i, així, el febrer de 2005, amb els
fets del Carmel a flor de pell, s’anuncià l’avançament
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007550
dels treballs per a tirar endavant l’illa d’equipaments
del Mercat del Guinardó ja expropiada i enderrocada
en bona part i amb els projectes molt a punt; que el
Carmel i la Taxonera han comptat amb recursos per a
resoldre els problemes derivats de l’esfondrament del
túnel de la cua de maniobres i també per a encarar el
seu futur amb optimisme; i que, concretament, el
nombre d’escales mecàniques a instal·lar en el Dis-
tricte ha passat de les dues previstes inicialment a
sis, i Can Solé es convertirà en un equipament de
referència en el camp mediambiental gràcies a la
col·laboració de Barcelona Activa, SA, i aquests són
dos exemples que s’han anat afegint al Programa
d’inversions inicials després d’un intens debat ciutadà
que ha tingut respostes clares per part del govern
progressista i d’esquerres del Districte, el qual ha
defensat també la necessària contribució del Districte
a les necessitats generals de la Ciutat: en conse-
qüència, se sent raonablement satisfeta de la feina
feta i amb molts ànims per a continuar-la.
La Sra. Fandos, parlant en nom de Convergència i
Unió, diu que en un primer cop d’ull podria semblar
que l’informe presentat no està malament, tanmateix,
més endavant, es presentarà un altre informe com-
paratiu de les inversions en els districtes on resulta
que el Districte d’Horta-Guinardó és aquell, Carmel
inclòs, on aquest Ajuntament fa menys inversió per
habitant de tota la Ciutat i on l’execució del Programa
d’actuació del Districte ha assolit un nivell més baix i,
per tant, està a la cua també en aquest aspecte, però,
a més, en el cas del Carmel es produeix una confusió
en sumar les indemnitzacions i molts altres diners
que no corresponen realment ni a inversió ni a obra
nova; que és també el Districte on hi ha hagut un
percentatge més alt d’actuacions desestimades: creu,
doncs, que l’informe presentat no és pas per tirar
coets, perquè només cal comparar per treure’n les
degudes conclusions i només cal també comprovar
quantes de les actuacions previstes estan avui aca-
bades.
Recalca que, lamentablement, el Districte és, en
canvi, el primer en el nombre de plataformes rei-
vindicatives i en els sentiments de crispació, perquè
algunes de les actuacions que avui s’han presentat
no han estat ben negociades i han generat protestes
per la manca de participació i diàleg i, d’altra banda,
s’ha intentat també enfrontar uns barris amb uns
altres; que a l’informe queda també palès que la part
nord del Districte ha estat la gran oblidada i la que ha
generat més queixes, perquè no pot ser que uns tin-
guin aquells equipaments que volen, i altres aquells
equipaments que no vol ningú; que, efectivament el
mandat ha estat marcat pel desastre del Carmel i els
235 milions d’euros que s’hi pensa invertir són, a pa-
rer seu, una xifra que algú es tragué de la màniga i
que es va repetint contínuament, perquè, altrament,
no s’entendria que, a data d’avui, el Govern de l’Estat
només hagi compromès 16 dels 80 milions que es
van preveure en el Pressupost municipal per tal con-
cepte, de manera que la diferència només pot obeir a
una manca de lideratge per poder aconseguir l’arri-
bada d’aquests recursos o a tractar-se d’una quantitat
que algú es tragués de la màniga. Afegeix que el
mandat està a punt d’acabar sense que s’hagi su-
perat la injustícia històrica respecte al Parc dels Tres
Turons, sobre el qual es fan i desfan grups de treball
que no es reuneixen i no arriben a punts d’entesa
amb els veïns; i que, en relació a la Masia de Can
Fargas s’ha produït un altre nyap jurídic.
Diu, en conclusió, que l’informe que s’ha presentat
no és pas aquell que al seu Grup li hauria agradat
rebre.
El Sr. Cornet considera que l’informe que s’acaba
d’exposar està marcat pel nyap del Carmel i les
conseqüències, encara no resoltes, que ha tingut so-
bre les persones afectades, nyap que ha costat, de
moment, 84 milions d’euros, quantitat que gairebé
triplica les inversions fetes per l’Ajuntament en el
Districte d’Horta-Guinardó i, a pesar de tot això, a
hores d’ara encara no s’ha produït cap dimissió per
tal motiu.
Recorda que els fets del Carmel afectaren 1.275
persones i 235 comerços i avui encara hi ha veïns i
comerciants que no han pogut tornar a casa seva o
obrir el seu establiment, alguns dels quals han hagut
de tancar les seves portes per sempre, mentre que,
paral·lelament, en l’adequació de la seu de l’Agència
de Promoció del Carmel i Entorns, SA, s’esmerçaren
147 milions de les antigues pessetes.
Fa notar que l’informe, que s’ha exposat en un to
excessivament triomfalista, inclou 55 actuacions de
les quals tres –els aparcaments sobre el Parc de la
Unitat i sota els carrers de Porto i de Lisboa i la
urbanització de les cobertes de les Cotxeres– ni tan
sols s’han començat, i només 23, és a dir, menys de
la meitat, s’acabaran dintre del mandat: per tant, el
Grup del Partit Popular ha de fer una valoració molt
pessimista de la manera com s’ha gestionat el Pro-
grama d’inversions del Districte d’Horta-Guinardó.
El Sr. Florensa significa que el Grup d’Esquerra
Republicana de Catalunya, malgrat lamentar l’absèn-
cia de xifres més concretes quant a les inversions
que s’hi recullen, fa una valoració molt positiva de
l’informe sobre el Programa d’inversions 2004-2007
en el Districte d’Horta-Guinardó, les quals giren en-
torn als 150 milions d’euros i s’han orientat:
A) A la recuperació de l’espai públic de tal districte
per tal d’ajudar a regenerar i a cohesionar, sobretot
aquelles zones que arrossegaven dèficits històrics im-
portants, línia en la qual esmenta la remodelació de
l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, l’ober-
tura del carrer de Fastenrath, la construcció de nous
aparcaments, la instal·lació d’escales mecàniques en
aquells indrets on la topografia del Districte és més
agressiva, i l’àrea extraordinària de rehabilitació inte-
gral del Carmel gestionada per l’Agència de Promoció
del Carmel i Entorns, SA, que comportarà una in-
versió de 235 milions d’euros en els propers set anys,
tant en la millora de l’espai públic com en la reha-
bilitació i renovació del parc d’habitatges d’aquest
barri.
B) Als equipaments per als serveis a les persones
que aportin cohesió social a barris ben diferents entre
si com són els que conformen el Districte d’Horta-
Guinardó, línia en la qual creu pertinent mencionar: la
Biblioteca de Can Mariner, les dues noves escoles
bressol, els tres nous casals de gent gran, els ha-
bitatges dotacionals per a gent gran i per a gent jove, la
reforma del Mercat del Guinardó que, seguint la línia
marcada en altres reformes de mercats municipals,
aglutinarà al seu voltant una important illa de serveis.
Remarca que totes aquestes actuacions pretenen
preparar per al futur un districte en evolució com el
d’Horta-Guinardó, que ha patit molts canvis els dar-
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 551
rers anys i en patirà encara més en el futur, per tal de
millorar la cohesió social i els equipaments i serveis
dels barris que el conformen.
La Sra. Rojo, en nom del Grup Socialista, ratifica
que el Districte d’Horta-Guinardó avança d’una mane-
ra imparable i continuarà fent-ho des de la convicció
d’una persona que viu intensament l’evolució de tal
districte, no tan sols en aquest mandat, sinó des de fa
molts anys, i que, per tant, més enllà de les xifres
concretes, pot dir des de la seva vivència personal i
col·lectiva, que el Districte està experimentant una
profunda transformació, la qual queda ben palesa en
la informació que s’ha presentat avui, la qual de-
mostra que en tal districte s’ha fet una actuació de
govern que ha superat àmpliament les previsions del
Programa d’actuació del Districte i del Programa d’ac-
tuació municipal. Agrega que quan un govern pot de-
mostrar que ha superat allò que es va comprometre a
fer està dient que té ambició, que té projecte i que té
capacitat per anar més enllà.
Subratlla, a continuació, que la inversió municipal
ha passat dels 62 milions d’euros previstos inicial-
ment, a més de 150 sumant-hi el conjunt de l’actuació
d’aquest Ajuntament i d’altres Administracions; que,
tanmateix, la valoració d’aquestes inversions no s’ha
de fer només des del punt de vista quantitatiu, sinó
també qualitatiu, perquè s’ha volgut actuar en tots els
barris del Districte seguint tres línies que responen
als compromisos assumits en el seu dia: a) s’ha tre-
ballat en els projectes urbans de grans actuacions
com ara la renovació del Guinardó, i en el compromís
amb l’habitatge o els aparcaments; b) s’ha treballat,
també, per millorar els serveis mitjançant la creació
de nous equipaments com ara casals de gent gran,
escoles bressol, la Biblioteca de Can Mariner, l’escola
d’adults i tota una llarga llista de nous equipaments, ja
fets o en curs d’execució; c) s’ha treballat, també, per
millorar, estant a prop de la gent, la qualitat de vida en
molts racons mitjançant petites actuacions com la
rampa del carrer d’Horta, el mur del carrer de Cà-
noves, les vores del carrer de Natzareth, el passatge
de Gabernet, etcètera. Afegeix que tot això s’ha tirat
endavant a través d’una àmplia participació comptant
que la unanimitat és molt difícil d’assolir, però, en tot
cas, hi ha d’haver diàleg: en aquest sentit, la Sra.
Fandos sap perfectament que el nivell de participació
en el Districte d’Horta-Guinardó, tant en les audièn-
cies públiques com en el Consell del Districte, és un
dels més alts de la nostra ciutat i que l’equip de go-
vern continuarà donant resposta a aquesta realitat,
cosa que no vol dir no caure en el populisme ni en la
intransigència d’aquells que no volen el diàleg.
La Sra. Blasco contesta les intervencions anteriors
dient que ha presentat un informe sobre les inver-
sions en el Districte d’Horta-Guinardó i no pas un
balanç sobre l’execució del Programa d’actuació del
Districte, encara que entén que davant la contun-
dència de tal informe, que no és gens cofoista, però sí
molt esplèndid, perquè s’han doblat les previsions
inicials, l’oposició es vegi obligada a parlar d’altres
aspectes de la vida del Districte.
Recalca que la seva intervenció inicial ha deixat
ben clar que s’havien anat incorporant actuacions, les
quals, lògicament, al final no poden estar encara aca-
bades però sí en marxa i, per això, ha de recomanar
que ningú no intenti passejar damunt la cobertura del
Parc de la Unitat perquè cauria en l’immens forat del
futur aparcament; i que davant dels fets del Carmel,
aquest Ajuntament, sense ser-ne responsable, fou
capaç d’estar al costat de la gent donant resposta hu-
mana a les seves necessitats amb tots els mitjans
que tenia al seu abast i, juntament amb les altres
Administracions, va saber convertir la desgràcia del
Carmel en la gran oportunitat d’aquest barri.
Comenta que avui només queden dues persones
pendents de tornar a casa seva i ho faran abans
d’acabar l’any; que en la zona groga s’està ultimant la
rehabilitació dels edificis, inclosa la instal·lació d’as-
censors on no n’hi havia; que en la zona verda hi ha
sis edificis en plena rehabilitació i altres 32 projectes
a punt de començar; que la realitat és que avui al
Carmel s’hi estan invertint més de 7 milions d’euros
en l’espai públic i encara n’hi ha molt més per invertir-
hi en projectes que ja estan fets, però no es vol
col·lapsar un barri tant difícil com és el Carmel, exe-
cutant totes les obres de cop; que en el Programa de
rehabilitació d’habitatges hi ha 58 expedients oberts
que estan en diverses fases de la seva tramitació i les
oficines del carrer del Llobregós han atès prop de
4.000 persones; que qui vulgui analitzar la realitat a
través del paper ho pot fer, però quan aixequi la vista
dels papers trobarà que en el Carmel hi ha un pas-
satge tan canviat que l’impedirà saber on és; i que qui
pensi obtenir un rendiment electoral tergiversant la
realitat hauria de començar a saber que la gent és
prou sensata i la del Carmel ha demostrat a bas-
tament ser-ho.
Tocant després al cas de la Vall d’Hebron es decla-
ra cansada d’aguantar el doble discurs que el Grup
de Convergència i Unió utilitza en funció de l’orador,
de l’escenari i del públic que té al davant, perquè el
president de tal Grup fa un paper d’oposició corres-
ponsable i col·laboradora en una qüestió tant delicada
i dóna el seu suport al Pla de drogodependències i al
corresponent Pla d’equipaments aportant-hi, fins i tot,
esmenes concretes acceptades per l’equip de govern
per facilitar el consens, i mantenint un discurs políti-
cament i sanitàriament correcte, però després tal
Grup, quan apareix en el Districte d’Horta-Guinardó el
conflicte sobre la ubicació concreta d’un dels equi-
paments sanitaris previstos en els esmentats plans,
en demana el tancament a pesar que amb tal equi-
pament el Districte ha superat l’assignatura pendent
que tenia, de poder disposar d’un centre d’aquest ti-
pus en la millor ubicació possible que és l’Hospital de
la Vall d’Hebron, i vinculat amb el Servei de Psiquia-
tria d’aquest hospital.
En resposta als comentaris que s’han fet sobre la
participació i el conflicte en el Districte d’Horta-Gui-
nardó, observa que cal distingir entre participació i
gestió de conflictes i, en opinió d’algun politicòleg, fer
política no és més que la gestió del conflicte entre
diferents interessos; que, efectivament, al Districte
d’Horta-Guinardó hi ha conflictes que s’expressen
d’una manera més sorollosa que altres, però, en tot
cas, hi hagut participació i se sent especialment sa-
tisfeta, i fins i tot orgullosa, de la que hi ha hagut en
l’elaboració del Programa d’actuació i del Pla d’equi-
paments del Districte, i demana als Grups de l’opo-
sició que triïn entre la cinquantena de persones que
l’escridassaren en la inauguració de la Mostra d’en-
titats, i les sis-centes que el mateix dissabte l’acom-
panyaven en un sopar en què hi hagué un molt “bon
rotllo” increïble.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007552
La Sra. Fandos replica que ella no es treu les xifres
de la màniga, sinó que surten de l’informe elaborat
pel mateix equip de govern, on consten 60 milions i
no pas la quantitat que ha donat després la regidora
del Districte en sumar els diners que la Generalitat ha
pagat en indemnitzacions per a l’arranjament d’allò
que havia espatllat.
Indica que en no entrar en l’anàlisi, pàgina per pà-
gina, de l’informe en debat ha fet un favor a la regi-
dora del Districte, perquè, per exemple: a Montbau,
només s’hi han fet unes rampes que si hi passen
cadires de rodes van a parar de dret a la ronda de
Dalt; al carrer de Fastenrath, es varen fer unes obres i
l’endemà s’hagueren de modificar perquè els cotxes
no podien ni girar; a la masia de Can Mariner, es
varen carregar el jardí; a l’avinguda de la Mare de
Déu de Montserrat, es produïren problemes amb tots
els veïns; i en la construcció de l’aparcament del Parc
de la Unitat, hi ha mancances quant a la seguretat.
Finalment, en la qüestió de la narcosala, no pot
acceptar que la Sra. Blasco hagi dit que el Grup de
Convergència i Unió juga en totes dues bandes, quan
és precisament la regidora del Districte qui no sap
resoldre el conflicte.
El Sr. Cornet indica que de les 55 actuacions pre-
vistes al final del mandat amb prou feines n’hi ha
acabades un 41%; que el seu Grup no està d’acord
que la narcosala, el Centre de justícia juvenil i el Cen-
tre d’atenció a les persones sense sostre se situïn en
una mateixa demarcació urbana: el Districte d’Horta-
Guinardó; i que en el barri del Carmel no s’ha fet allò
que es va prometre.
2. Informe sobre el Programa d’actuació municipal,
el Programa d’actuació dels Districtes i el Programa
d’inversions municipals.
El primer tinent d’alcalde, Sr. Casas, significa que
aquesta intervenció pretén explicar al Consistori els
informes que s’han lliurat als seus membres sobre el
seguiment del Programa d’actuació municipal, el Pro-
grama d’actuació dels districtes i el Balanç de pro-
gramació d’inversions 2004-2007, documents tots ells
molt gruixuts en el seu contingut, perquè han de re-
flectir el treball intens fet per aquest Ajuntament i, per
aquest motiu, s’han sintetitzat en un CD les més de
600 pàgines de què consten.
Informa, seguidament, que el conjunt d’actuacions
de l’Ajuntament, sumant les incloses en el Programa
d’actuació municipal, en els Programa d’actuació dels
districtes i en el Programa d’inversions, comprèn unes
5.400 actuacions que representen un 11% més d’a-
quelles que varen acordar el 2003; i avui un 93%
estan ja acabades o en curs d’execució, percentatge
que significa el 104% d’allò que s’aprovà en un primer
moment; que les 12.400 persones que treballen en
els diferents Sectors, Instituts i Empreses municipals
estan gestionant uns recursos a l’alça, ja que el 2006
es disposa d’uns recursos superiors en un 16% als
del 2003; i que en el present mandat s’hauran ad-
ministrat pràcticament unes despeses de 8.400 mili-
ons d’euros en despeses generals, dels quals 2.400,
és a dir, més del 25%, corresponen a inversions grà-
cies a la capacitat de gestionar bé que ha acreditat el
personal municipal.
Explica, seguidament, que les prioritats del Progra-
ma d’actuació dels districtes se centren bàsicament
en un 40% en l’atenció a les persones, en el 21% en
la millora dels espais públics i les zones verdes, en el
14% en la mobilitat i la sostenibilitat, d’acord amb allò
que correspon d’una manera ben concreta als dis-
trictes; i que avui s’ha realitzat ja un 101% de les
actuacions previstes inicialment en el Programa d’ac-
tuació dels districtes i el percentatge se situa en el
90% del total del Programa si es compten les 200
noves actuacions que s’hi ha afegit posteriorment, en-
tre 2003 i avui, segons un ordre de prioritats essen-
cialment adreçades a l’atenció a les persones.
Comenta, més endavant, que el Programa d’inver-
sions municipals ha passat d’unes previsions inicials
d’inversió directa de 1.800 milions d’euros a una in-
versió efectiva de 2.200 milions i la suma de les in-
versions directes i de les consolidables (a través de
Barcelona de Serveis Municipals, SA, i del Patronat
Municipal de l’Habitatge), de les resultants de les ac-
tuacions de col·laboració público-privada, de les in-
versions indirectes generades per les cessions de sòl
per a la construcció d’aparcaments o d’habitatges,
així com les transferències de capital totalitza una
inversió de 3.264 milions d’euros.
Destaca que a hores d’ara s’ha complert el 118%
de les previsions inicials, però tenint en compte l’am-
pliació de tals previsions inicials de 1.800 a 2.200 mi-
lions el grau de compliment se situa en el 96%; que
les inversions també reflecteixen unes prioritats ben
concretes donat que la urbanització n’absorbeix el
30%, els equipaments i serveis el 28%, l’habitatge el
26%, l’adquisició de sòl el 10%, els aparcaments el
5%; que aquest ordre de prioritats vol atendre els
requeriments de manteniment i renovació de l’espai
públic, d’edificació d’habitatges i de mobilitat i apar-
cament que la Ciutat adreça a l’Ajuntament.
Concreta que en els propers mesos aquest Ajun-
tament haurà actuat sobre un 30% de tot l’espai
públic urbà, carrers, places, zones verdes, en actua-
cions de manteniment o de renovació total o parcial,
com les fetes a la plaça de Lesseps o les illes de
l’Eixample, i sobre un 25% dels equipaments, reno-
vant-los, ampliant-los o construint de nous; que avui
el grau d’execució finalitzat o en curs del Programa
de construcció d’habitatges assequibles és del 74% i
el mandat acabarà en el 100%, i en el present mandat
s’hauran construït dues vegades més habitatges que
l’anterior; que els recursos aplicats a l’adquisició de
sòl per a la construcció d’habitatges o equipaments o
zones verdes han assolit els 300 milions d’euros; que
en finalitzar les inversions en curs, les places d’apar-
cament en el subsòl urbà hauran augmentat gairebé
en un 35% les existents al començament del mandat
contribuint a alliberar espais en les calçades i incre-
mentant els destinats als vianants; i que el 70% de les
actuacions han estat de proximitat, de barri, amb un
import inferior als 3.000.0000 d’euros.
Posa en relleu, finalment, que totes aquestes actu-
acions es poden tirar endavant disminuint l’endeu-
tament municipal i la pressió fiscal i augmentant entre
un 35 i 40 per 100 les despeses de manteniment i de
proximitat; que la nostra realitat ciutadana ha tingut
un reconeixement legal a través de la Carta Municipal
i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya; que Barcelona
està present al món i les Nacions Unides hi han
ubicat la seu de les seves relacions amb els muni-
cipis; i que s’han complert, també, els compromisos
assumits pel que fa: al Pla de manteniment integral
de l’espai públic; a l’increment del 125% dels progra-
mes de neteja; a la implantació de l’àrea verda
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 553
d’aparcament; al Pla de transport públic 2006; al Con-
sorci de Serveis Socials; a l’Ordenança sobre el civis-
me; al Consell de Ciutat; a la Sindicatura de Greuges
de la Ciutat; a la construcció de 10.000 habitatges as-
sequibles; a la possibilitat de remodelació o rehabi-
litació de 260.000 habitatges; al Pla estratègic metro-
polità, dintre del qual hi ha 49 projectes en marxa; a
les infraestructures en construcció (port, aeroport, lí-
nia 9 del metro, prolongació de les línies 2 i 3); a la
capacitat d’innovació, a través del Projecte 22@ i de
Barcelona Activa, SA; a la seguretat, mitjançant els
desplegament dels Mossos d’Esquadra i la seva co-
ordinació amb la Guàrdia Urbana; a l’increment de
l’ocupació que ha sobrepassat el milió de llocs de
treball; a l’augment dels recursos disponibles; i a la
capacitat de Barcelona de ser reconeguda en el món.
Diu, en conclusió, que el govern municipal ha com-
plert el seu compromís i ho continua fent, està obte-
nint resultats d’aquest compliment i vol distribuir-ne
uns beneficis que no són els que reparteixen les
grans empreses, sinó els de millora urbana i física del
territori, de resposta als problemes de convivència i
civisme, de mobilitat, de seguretat, de participació i
de dotació de nous equipaments: amb tot això, la
Ciutat en el seu conjunt pot avui tirar endavant millor i
continua millorant les condicions de vida dels seus
ciutadans i ciutadanes.
El Sr. Trias, després d’advertir que, davant la insu-
ficiència de temps, renunciarà a entrar en xifres i que
en tractar d’aquest tipus de qüestions, uns veuen el
vas mig ple i els altres mig buit, diu que el govern ha
presentat un plantejament triomfalista posant-se, com
el Màgic Andreu, medalles arreu, però ell hi ha trobat
a faltar un vessant crític que valorés si la ciutat es
transforma cap allà on es vol portar, i si respon a les
necessitats de la gent i, per tant, li sembla que el
govern municipal està atabalat per voler explicar que
ho fa molt bé i per fer-se una autopropaganda i per
pretendre justificar que les coses van molt bé gràcies
a la continuïtat de molts anys de govern; ara bé, en la
seva opinió, hi hagué un període en que les coses
anaren molt bé, però els darrers deu anys les coses
no han funcionat com haurien hagut de funcionar i
això no és fonamentalment un problema, encara que
també, de compliment del Programa d’actuació muni-
cipal, sinó d’avaluar si les actuacions i inversions que
es duen a terme són prou ambicioses per a trencar
inèrcies, per a fer unes apostes de futur clares i per a
portar la Ciutat allà on es vol, perquè les dificultats i
els problemes de la Ciutat s’estan aguditzant.
Fa notar que els quatre anys d’aquest mandat han
estat marcats: pel Fòrum Universal de les Cultures,
que des del seu punt de vista fou una autèntica ca-
tàstrofe; pel cas del Carmel; pel civisme, en el qual
s’arribà a una situació extrema que obligà a elaborar
una nova ordenança; per la seguretat, ja que, malgrat
el desplegament dels Mossos d’Esquadra, l’Índex de
victimització de la Ciutat és cada cop més alt; per la
manca d’habitatge, problema que avui és més greu
que fa quatre anys; i per la manca de polítiques
socials potents que donin resposta a unes necessitats
que creixen cada dia, cosa que podia ser imprevisible
fa vuit anys, en els quals no es podien imaginar se-
gons quins canvis, però no pas en els quatre darrers,
en els quals la Ciutat ha rebut un allau d’immigració i
s’han plantejat problemes nous i, això no obstant, el
Programa d’actuació municipal no afronta aquestes
necessitats de la nostra ciutat a la qual li estant do-
nant lliçons moltes ciutats dels seus voltants, perquè
tenen més equipaments, i precisament aquesta ha
estat la raó que ha portat a plantejar la divisió en
barris per a abordar la construcció de nous equi-
paments.
Opina que l’equip de govern actua des de fa quatre
anys pel principi, equivocat, d’acció-reacció davant de
les dificultats que van sorgint i, en canvi, no té un
plantejament clar a curt, mitjà o llarg termini i la seva
improvisació arriba fins al punt que en el Programa
d’actuació municipal vigent no consten tres de les
mesures més importants adoptades en aquest man-
dat, com són la divisió en barris, la implantació de
l’àrea verda d’aparcament, o l’Ordenança sobre el
civisme: creu, doncs, que el govern municipal està
actualment desbordat davant les necessitats de la
Ciutat que són fruit, no es cansa de dir-ho, de l’èxit de
la Ciutat, però que el govern municipal no el sap ges-
tionar tot i complir les previsions del Programa d’actu-
ació municipal: aquesta és la crítica global que formu-
la el seu Grup a l’actuació municipal, tot i que en una
anàlisi punt per punt podria fer-ne moltes altres, i això
exigeix un canvi de model.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que després de
sentir parlar el Sr. Casas, hom podria pensar que a
Barcelona li ha tocat la grossa en la loteria quan en
realitat només hi ha tocat el tripartit; que el primer
tinent d’alcalde ha fet una intervenció plena d’auto-
complaença i buida d’autocrítica que porta a aquells
que l’han escoltada a preguntar-se, si el govern muni-
cipal ho ha fet tot tan bé, per què s’ha canviat l’alcalde
poques setmanes abans de les eleccions municipals i
per què s’ha de gastar cada any 2.000 milions de les
antigues pessetes en publicitat; que tal intervenció
confirma, a parer seu, que estem al final d’un cicle de
govern que dura des de fa vint-i-vuit anys, que és
molt de temps, fins i tot per a una ciutat amb l’em-
penta de Barcelona, que, afortunadament, va per da-
vant del seu govern municipal, el qual els darrers tres
anys i mig ha demostrat que anava a remolc dels
esdeveniments i que la Ciutat se li havia escapat de
les mans en els camps de la seguretat, de l’habitatge,
de l’exercici de l’autoritat democràtica i en tantes
altres coses.
Pensa que l’anomenada vocació transformadora de
l’esquerra s’ha convertit, en opinió de molta gent, en
acomodatícia i ha optat per no prendre decisions,
particularment aquelles de caràcter estratègic, que
Barcelona necessita per a tenir més seguretat i més
habitatge i per a posar fre a la immigració il·legal,
perquè el tripartit municipal no comparteix un projecte
comú per a la Ciutat i ha compartimentat aquest
Ajuntament convertint-lo en un regne de taifes on ca-
da soci del tripartit és alcalde del seu respectiu àmbit,
i la prova d’això que està dient queda ben palesa en
el fet que ahir mateix el Sr. Alcalde presentà en so-
litari, sense estar acompanyat dels seus socis de
l’equip de govern, el balanç de la gestió del govern
municipal en els darrers tres anys i mig.
Sosté, més endavant, que el govern municipal s’ha
caracteritzat per tenir unes prioritats equivocades que,
per molt que es vulgui amagar, s’han centrat en el
Fòrum Universal de les Cultures, el qual, durant tres
exercicis continuats, absorbí el 47% del conjunt de les
inversions municipals i que, comptant únicament les
aportacions de les Administracions públiques, tingué
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007554
un cost de 215 milions d’euros, és a dir, més de 36.000
milions de les antigues pessetes, però malgrat el seu
fracàs i haver costat un ronyó, a hores d’ara encara no
se n’han pogut aprovar els comptes, ni analitzar-ne les
despeses, cosa que si mai arriba a produir-se, serà
malauradament després de les eleccions municipals;
que mentre es gastaven els esmentats 36.000 milions
de pessetes en el Fòrum, es deixava d’invertir en allò
que hauria d’haver estat la prioritat d’aquest Ajun-
tament, l’atenció a les persones i els barris de la Ciutat;
que, efectivament, en el del Carmel s’han fet els dar-
rers anys algunes actuacions importants, però malau-
radament corresponen a assignatures pendents des
de la dècada dels anys 80 en què s’aprovaren uns
plans especials que després l’equip de govern fou
incapaç de fer realitat i no els desencallà fins que es
produí en aquell barri la tragèdia de tots sabuda, de
manera que el cas d’aquest barri és un exemple de
com el govern municipal va a remolc dels esde-
veniments i el porta a demanar que algun dia s’expliqui
el pacte al qual arribà la Generalitat amb les com-
panyies asseguradores i amb les empreses construc-
tores del túnel, perquè veu en tal pacte la demostració
de l’existència d’unes responsabilitats compartides i
una forma de silenciar allò que realment succeí, enca-
ra que l’erari de les diverses Administracions públiques
implicades no pugui recuperar els costos que tingué la
tragèdia del Carmel.
Observa, a continuació, que en el balanç que s’ha
presentat no s’explicita que el govern tripartit de la
Generalitat que posà fi als vint-i-tres anys de govern
de Convergència i Unió hagi treballat al costat del
tripartit municipal per fer una Barcelona millor, ni hagi
demostrat una major sensibilitat de la Generalitat en-
vers Barcelona, sensibilitat, en la qual, malgrat l’es-
mentat canvi de govern, no s’ha produït cap variació;
que, tanmateix, l’equip de govern municipal, ha optat
per donar cobertura política al Govern català que era
del seu mateix color polític, en comptes de procurar
fer realitat les exigències d’aquesta ciutat: per això
s’han acceptat les rebaixes del Govern tripartit català
en seguretat (que han comportat el desplegament a la
nostra ciutat d’un nombre de mossos d’esquadra infe-
rior a aquell que Barcelona havia reivindicat abans i
era necessari per a garantir la seguretat ciutadana),
en inversió en els barris, en salut, en guarderies, en
atenció, en definitiva, a les persones.
Significa, finalment, que el mateix Sr. Casas en el
balanç que presentà fa un any i mig sobre el des-
envolupament del Programa d’actuació municipal di-
gué literalment que els tres primers objectius de
l’acció de govern en el mandat eren: 1a) una Barcelo-
na del civisme, però en aquest terreny s’ha produït un
gran fracàs perquè ha estat necessari improvisar una
nova ordenança municipal; 2n) una Barcelona que
treballés per l’habitatge accessible, camp en el qual hi
ha hagut també un gran fracàs perquè els pisos són
ara més cars i inaccessibles que mai; 3r) una Barce-
lona segura i amb autoritat, però també ara la in-
seguretat és el principal problema de la Ciutat, on hi
ha també, com s’ha demostrat a Can Ricart, un greu
problema d’exercici de l’autoritat.
La Sra. Mayol, havent advertit que els cinc minuts
de què disposa només li permeten exposar les idees
centrals del balanç de l’actuació municipal en el pre-
sent mandat i que dintre de cinc mesos govern i
oposició tindran ocasió d’explaiar-se sobre la feina
que han desenvolupat els darrers quatre anys, diu
que el govern municipal encertà plenament en definir,
encara que després no les hagi explicat de manera
suficient, les tres grans prioritats d’aquest mandat
anunciades públicament el 12 de desembre de 2003 i
que han estat: reforçar les polítiques d’atenció a les
persones, impulsar amb més contundència una políti-
ca pública d’habitatge i prioritzar el manteniment inte-
gral de l’espai públic; i, per tant, ha de puntualitzar
que, contràriament a allò que ha dit el Sr. Fernández
Díaz, el Fòrum Universal de les Cultures no es plan-
tejà com una prioritat del mandat, com pot com-
provar-se en qualsevol hemeroteca. Afegeix que tal
opció de prioritats comportava haver de reorientar, en
part, les polítiques fetes durant els anys anteriors, a
partir de la lectura que es féu de l’evolució de la
Ciutat i, per això, es precisà que encara que es faria
obra nova, l’accent es posaria en el manteniment a
fons d’una ciutat construïda i dignificada durant la
democràcia.
Comenta que la política d’atenció a les persones se
singularitza:
a) Per una banda, en tres plans: un Pla d’inclusió
social per a respondre a la situació de pobresa i
exclusió present a la Ciutat que ha comportat uns
increments del 58% en els dotacions pressupostàries
corresponents i del 45% en el nivell de cobertura de
les persones; un Pla director de Joventut que, recu-
perant la millor tradició d’aquest Ajuntament, preveu
414 mesures concretes i avaluables per a donar
resposta integral al conjunt de la joventut de la Ciutat i
que ha estat elaborat a partir de la implicació de
9.000 joves i amb un impuls significatiu del Consell de
la Joventut de Barcelona; i un Pla estratègic de cultu-
ra que, partint d’un reeixit balanç del passat, encara el
futur amb nous accents per remarcar el paper de la
cultura en l’exercici de la ciutadania.
b) I per l’altra, en tres polítiques: la primera, l’en-
fortiment de l’oferta pública d’escoles bressol amb la
creació de 1.000 places més durant aquest mandat;
la segona, els vint anys d’actuació de Barcelona Acti-
va, SA, que han tingut com a resultat 6.000 projectes
emprenedors, 15.000 llocs de treball directes, feina
per a 100.000 persones en atur; la tercera, la creació
de vuit noves biblioteques amb les quals els usuaris
d’aquest equipament han arribat als 4.440.000 i una
de quatre persones de Barcelona és titular d’un car-
net de biblioteca.
Quant a la materialització de les prioritats en el
camp de l’habitatge, esmenta els 10.332 pisos de pro-
moció oficial, un 74% dels quals estan ja finalitzats o
en construcció; els 200 solars posats a disposició del
Programa d’habitatge protegit que té com a principal
operador el Patronat Municipal de l’Habitatge; el fet
que un 33% de les llicències d’edificació atorgades el
2005, l’any més recent del qual es disposen dades,
fossin d’habitatge protegit, circumstància que li fa pre-
guntar si cap altre població pot mostrar un percen-
tatge similar.
Respecte a les prioritats de manteniment integral
de l’espai públic, subratlla que s’ha actuat sobre el
20% dels carrers –en total 765 carrers– en els quals
s’han gastat 124 milions d’euros i s’han rehabilitat 11
parcs integralment i 26 parcialment, amb una inversió
total de 127 milions d’euros més.
Insisteix que les tres prioritats definides al comen-
çament del mandat varen ser encertades.
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 555
Recorda, finalment, que en el moment de prendre
possessió el Sr. Alcalde, el seu Grup li féu avinent la
necessitat de potenciar dos aspectes que, a juí seu,
s’havien tractat de manera insuficient durant aquest
mandat: reforçar el missatge de la Barcelona social i
incrementar la complicitat de la gent; i creu que s’està
treballant en ambdues direccions.
El Sr. Portabella manifesta que en una ciutat com
Barcelona resulta necessari actuar en molts àmbits i
això permet formular diversos balanços que es poden
interpretar des del punt de vista que més interessa a
cadascú; ara bé, fent una síntesi del Programa d’ac-
tuació municipal, es pot veure que mentre la mesura
de govern relativa a la Barcelona dels barris consti-
tuïa un punt d’inici, el Programa d’actuació municipal
és un bon punt d’arribada per bé que mai no s’acabi
d’arribar perquè la Ciutat és enormement dinàmica i
contínuament van sorgint noves realitats, així des de
l’inici del mandat fins ara s’han produït fenòmens, gens
menystenibles, que han influït sobre l’evolució de la
Ciutat: hi ha hagut, per exemple, un creixement expo-
nencial de la immigració, el qual ha afectat molts as-
pectes de la vida ciutadana, i també s’ha fet palesa la
necessitat d’unes polítiques socials més fortes en re-
lació a les famílies, i de les persones amb dependèn-
cia a favor de les quals s’han cedit cinquanta solars.
Observa, més endavant, que, en la seva opinió, la
ciutat està evolucionant a una velocitat de creuer que
sovint explica algunes de les coses que hi han anat
passant els darrers anys i, així, en la seva opinió, els
fets produïts al Carmel en aquest mandat són fruit de
la societat risc en la qual està vivint no tan sols la
nostra ciutat, sinó tot el planeta.
Destaca que un repàs dels aspectes de caràcter
territorial permet constatar que s’ha gairebé resolt el
front marí; que s’han posat les peces de les voreres
als dos rius amb la creació de tres nous barris; que el
front de muntanya s’ha endarrerit i encara cal conti-
nuar treballant més enllà; que tot i haver-se sentat les
bases d’un habitatge públic que sigui suficient, el
nombre dels creats fins ara encara no és capaç d’in-
fluir sobre els preus del marcat; que l’estructura de
caràcter urbanístic ha continuat apostant pel model
inequívoc d’urbanisme compacte i dens.
Addueix també que en l’àmbit social pot constatar-
se un increment substancial del Pressupost i s’han fet
polítiques ben agosarades, de les quals son mostra la
xarxa d’equipaments per a les dones, la major atenció
a la dona, el Pla de joventut, la participació juvenil
com un dels aspectes fonamentals d’una societat, i el
creixement de l’atenció a domicili. Agrega que, en la
seva opinió, també cal situar en el camp social la de-
fensa aferrissada de l’espai públic per evitar-ne la
privatització i també la necessitat permanent ina-
cabada, però també inacabable, de treballar sempre
per la neteja i la seguretat en la via pública; i que la
xarxa d’assistència primària és encara molt irregular,
però també ha progressat.
Recalca que moltes d’aquestes coses s’han pogut
fer perquè l’economia de la Ciutat no tan sols funciona
bé, sinó que es projecta cap al futur de la manera ade-
quada; que el Portal del coneixement i el Projecte 22@
encarat actualment cap a la constitució i localització de
noves empreses a la Ciutat obren unes bones pers-
pectives per al futur econòmic de la Ciutat, igual com
també ho fan l’espai biomèdic i l’esperança de poder
disposar d’un aeroport que sigui un hub intercontinental.
Indica, per acabar, que, en la seva opinió, la gra-
vetat de la Ciutat ha de bascular sobre l’estabilitat de
la governabilitat, la qual està ben assegurada per l’ac-
tual equip de govern; sobre la penetració de la ri-
quesa econòmica de la Ciutat cap a la societat, de
manera que la gent s’adoni que quan la Ciutat va bé
econòmicament, ella també n’hi va; i sobre la ne-
cessitat de combinar identitat i cosmopolitalisme, és a
dir, arrelament i obertura, singularitat i capacitat de
copsar la importància que té la nostra ciutat en el
context global i la influència que té aquest context glo-
bal en la nostra ciutat.
El Sr. Casas contesta les intervencions anteriors
dient que quan un programa s’ha complert en un
104% sobre les seves previsions inicials i en un 93%
sobre les actualitzades perquè s’ha ampliat de 5.000
a 5.400 actuacions, el vas de què parlava el Sr. Trias
no pot estar pas mig ple, sinó gairebé ple del tot o,
fins i tot, vessant, i aquesta és la realitat que pot com-
provar-se fàcilment passejant pel territori i parlant
amb la gent perquè, per exemple, hom troba uns
menjadors o uns dormitoris que estan prestant as-
sistència social, i s’adona que la transformació urba-
na s’està produint tant a la plaça de Lesseps o a la
Gran Via, com en els carrers més petits de la Ciutat
on s’instal·len paviment sonoreductor que disminueixi
el soroll, i elements que els dotin de més llum. Agrega
que aquesta realitat és política i no solament de ges-
tió, perquè respon a unes decisions preses prèvia-
ment i no és producte del principi d’acció-reacció que
ha esmentat el Sr. Trias, sinó d’una planificació i pro-
gramació que, tanmateix, para atenció, també, a les
noves necessitats que van sorgint al llarg de tot el
mandat davant les quals el govern municipal té la
capacitat de reacció necessària, de manera que la
seva acció s’ajusta a les previsions del Pacte de go-
vern, del Programa d’actuació municipal, del Progra-
ma d’actuació dels districtes i del Programa d’inver-
sions, però és capaç de reaccionar i adaptar-se a les
noves situacions que es van plantejant.
Puntualitza que si el Sr. Trias es llegeix bé el Pro-
grama d’actuació municipal, s’adonarà que el civisme
és justament el seu primer eix d’actuació ja previst el
2003.
Assegura que l’equip de govern manté la iniciativa
política i el lideratge i els ha demostrat a bastament
en les actuacions que ha desenvolupat fins ara, les
quals han aportat els instruments per a preparar el
futur: en el camp de l’urbanisme, planificant el sostre
en què es pot construir habitatges de diferents tipus,
entre ells el protegit, i per a l’activitat econòmica; en
infraestructures, amb l’entrada en servei del port, de
l’aeroport, del tren d’alta velocitat i amb el Pla director
d’infraestructures; en l’atenció a les persones, pro-
curant reequilibrar el territori i reduir les desigualtats
socials.
Observa que l’oposició està jugant permanentment,
per una banda, amb la catàstrofe del Carmel, cosa
que ell no faria, perquè creà una situació massa greu,
l’Ajuntament estigué on havia d’estar i segurament
gràcies a la iniciativa municipal avui al Carmel s’està
desenvolupant un programa que compta amb l’ajut i
les aportacions d’altres Administracions; i, per l’altra
banda, amb els resultats del Fòrum Universal de les
Cultures en una actitud que li sembla demagògica
perquè des del punt de vista cultural els resultats de
tal esdeveniment, que es prolongà durant sis mesos,
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007556
encara no es poden avaluar en aquest moment, però,
en tot cas, s’hi abordaren temes que dos anys des-
prés eren objecte de discussió mundial i, a més, li
sembla nefast que es pretengui negar l’evidència
d’allò que l’esforç inversor del Fòrum ha significat per
al territori, per a la Ciutat i per a l’Àrea metropolitana
en els vessants del tractament de residus, la de-
puració d’aigües residuals, la generació d’energia, la
utilització de les energies renovables, la utilització
correcta dels residus d’energia producte de les inci-
neracions de residus, la millora del tractament dels
residus sòlids, donat que l’actuació de sostenibilitat
més important que s’ha realitzat en aquesta Ciutat els
darrers trenta anys ha estat, agradi o no als Grups de
l’oposició, precisament vinculada al Fòrum i ha com-
portat transformar en terciària una depuradora que
només era primària, canviar la producció d’energia en
cicles combinats i no pas cremant carbó i fuel, produir
energies renovables en la Planta fotovoltaica amb el
sistema de fred i calor, fer possible que la depuració
de l’aigua arribi a alimentar el Besòs, i canviar ra-
dicalment tot l’espai d’aquest riu i, tanmateix, l’opo-
sició s’entesta a denigrar o infravalorar tot això.
Recalca, finalment, que durant el mandat el govern
municipal ha treballat, i continua fent-ho, per poten-
ciar, generant benestar, una ciutat inclusiva, justa i
preocupada pels detalls, per gestionar integralment
l’espai públic, per aconseguir una ciutat activa, dinà-
mica, amb projecció exterior i generadora d’opor-
tunitats, i per reforçar institucionalment la Ciutat.
El Sr. Trias insisteix que la visió que acaba d’oferir
el Sr. Casas no es correspon amb la percepció de la
gent del carrer, la qual nota que els darrers tres anys
les coses han anat a pitjor perquè li costa més trobar
un habitatge o rebre alguns serveis que s’ofereixen
en les ciutats dels nostres voltants, i no té, tampoc,
clar que el repartiment de la riquesa sigui ara més just
que quatre anys enrera, perquè hi ha unes persones
que guanyen molt diners i altres que van amb la
llengua fora, i hi ha una situació complexa en una
ciutat que, per causa de les transformacions i de l’èxit
que ha tingut, ha generat noves necessitats, fins al
punt que la gent arriba a preguntar-se de qui és l’èxit:
tot això impedeix complicitats i fa que la gent se senti
apartada de l’èxit de la Ciutat, perquè no hi ha uns
plantejaments clars a llarg termini. Afegeix que, con-
cretament, encara que amb molt bona voluntat es
vagin fent pisos, no hi ha una política clara de cap on
es vol anar en el futur en el camp de l’habitatge, ni
s’ha explicitat la voluntat de disposar d’un parc d’ha-
bitatges públics, ni la manera d’aconseguir-lo, com
seria exigible a un ajuntament que vol donar res-
postes a la gent: per això ell sosté que s’està actuant
segons el principi d’acció-reacció i no pas d’acord
amb una visió planificada.
El Sr. Fernández Díaz considera que després de
quatre anys de govern municipal, Barcelona no és
pas més segura que abans, perquè, en la seva opi-
nió, hi ha més inseguretat i no es lluita contra la de-
linqüència com desitgen els ciutadans; que l’habitatge
no és pas ara més accessible que abans, perquè té
els preus més cars de tot Espanya i aquest Ajun-
tament fa pocs habitatges protegits i el 82% dels que
ha impulsat i finalitzat provenen del Pla d’habitatge
2000-2003; que no s’ha aconseguit tampoc frenar la
immigració il·legal ni integrar la immigració legal i
malgrat que a la nostra ciutat la immigració ha crescut
en unes 100.000 persones, no s’ha aprovat un pla
d’immigració com el que el seu Grup propugnava;
que tampoc no ha millorat l’atenció a les persones, hi
ha hagut incompliments i retards en els convenis re-
latius a la gent gran, a les escoles, a les guarderies i
ni tan sols la rampa d’entrada a aquest edifici per la
plaça de Sant Miquel és accessible per a les perso-
nes amb discapacitat.
Diu, en conclusió, que Barcelona és una gran ciutat
que, com totes les coses que un s’estima s’ha de cui-
dar i, tanmateix, el seu govern municipal ho ha fet poc
i malament: per tant, és el moment de fer un gir en la
política seguida fins ara, de manera que confia que les
properes eleccions puguin servir per aconseguir una
Barcelona ordenada, on estigui garantida la segure-
tat, i més humana que posi l’accent en les persones.
El Sr. Casas replica que Barcelona no hauria
pogut acollir 260.000 persones estrangeres, ni rebre
6.000.000 de turistes, ni tenir unes disponibilitats eco-
nòmiques de 22.000 euros per habitant, ni 1.000.000
de llocs de treball si no hagués revertit el seu èxit so-
bre el conjunt dels seus ciutadans i ciutadanes; que el
Sr. Trias ha exposat les seves percepcions personals
i no pas les de la gent de Barcelona; que els darrers
tres anys la Ciutat no ha anat a pitjor, sinó a millor i
ara és més segura en relació als indicadors d’anys
anteriors, és també més assequible en el terreny de
l’habitatge, ha estat capaç d’incorporar sense proble-
mes la immigració i pot atendre millor socialment la
gent, perquè hi ha un 45% més de cobertura en
l’atenció social.
El Sr. Alcalde tanca el debat subratllant que, efec-
tivament, Barcelona és una ciutat que té èxit, com ha
reconegut el mateix Sr. Trias, i empenta, com també
ha indicat el Sr. Fernández Díaz, i que tot això deu
tenir quelcom a veure amb els documents que s’han
discutit avui i que denoten l’acció d’impuls i de li-
deratge que la seva Administració local ha tingut en
aquest èxit i empenta, ja que els 8.400 milions d’eu-
ros gastats en quatre anys signifiquen un impacte
considerable en la generació de riquesa i de cohesió
social; i que el ciutadà sabrà copsar aquesta realitat
en el seu moment i posarà les coses en el seu lloc.
Demana, doncs, que es faci una anàlisi rigorosa de
les 5.400 actuacions que consten en la documentació
lliurada i de les quals es pot fer el seguiment, tot po-
sant valor, encara que la Ciutat és un projecte que
mai no s’acaba perquè sempre apareixen nous rep-
tes, a l’alt grau de compliment de les inversions i de
tot allò que es proposà el 2003, gràcies al treball de
12.400 persones al llarg de tres anys i mig; per tant,
com que es tracta de realitats ben tangibles, no vol
ara entrar en un debat sobre les percepcions de la
ciutadania, encara que, en la seva opinió, són, en ge-
neral, de reconeixement de tot allò que s’ha fet, i
d’anàlisi dels reptes pendents que cal afrontar en el
futur.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions
3. Ratificar els decrets de l’Alcaldia relatius a re-
tribucions íntegres de càrrecs directius de l’Adminis-
tració municipal i dels seus organismes autònoms,
que es detallen en la relació adjunta.
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 557
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels Srs.
Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres.
Esteller, Balseiro i Mejías.
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 8 de no-
vembre de 2006 (S1/D/2006 5831), que concedeix a
Telefèric de Montjuïc, SA, una bonificació del 70% so-
bre la quota de l’impost de construccions, instal·la-
cions i obres per obres efectuades en una finca ubica-
da a l’avinguda de Miramar, núm. 20 qualificada com
sistema de parcs i jardins urbans actuals d’àmbit
metropolità, clau 6-c i sistema de dotacions comu-
nitàries d’àmbit metropolità, clau 7-c.
5. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 28 de novem-
bre de 2006 (S1/D/2006 5914), que concedeix a Tele-
fèric de Montjuïc, SA, una bonificació del 70% sobre
la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i
obres per obres efectuades en una finca ubicada a la
carretera de Montjuïc, núms. 26, 20 qualificada com
sistema d’equipaments comunitaris i dotacions actuals
de nova creació de caràcter metropolità, clau 7-c.
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 28 de novem-
bre de 2006 (S1/D/2006 5915), que concedeix a Ins-
titut Català del Sòl, una bonificació del 95% sobre la
quota de l’impost de construccions, instal·lacions i
obres per la construcció d’habitatges de protecció ofi-
cial de lloguer per a joves (10-hj) al carrer de la Quí-
mica, núm. 18.
7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 28 de novem-
bre de 2006 (S1/D/2006 5916), que concedeix a Fo-
ment Immobiliari Assequible, SA, una bonificació del
95% sobre la quota de l’impost de construccions,
instal·lacions i obres per obres en una finca al carrer
del Pallars, núm. 338 qualificada com zona d’acti-
vitats 22@ habitatge social, clau 22@ A/S.
8. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 28 de novem-
bre de 2006 (S1/D/2006 5917), que concedeix a Fo-
ment Immobiliari Assequible, SA, una bonificació del
95% sobre la quota de l’impost de construccions,
instal·lacions i obres per obres efectuades en una fin-
ca ubicada al carrer del Pallars, núms. 336B/350B
qualificada com zona d’activitats 22@ habitatge so-
cial, clau 22@ A/S.
S’aproven, per unanimitat, els cinc dictàmens pre-
cedents.
La Presidència disposa, tal i com es convingué a la
Junta de Portaveus, el debat conjunt dels tres dic-
tàmens que segueixen en l’ordre del dia.
9. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 28 de novem-
bre de 2006 (S1/D/2006 5927), que concedeix al De-
partament d’Interior de la Generalitat de Catalunya,
una bonificació del 70% sobre la quota de l’impost de
construccions, instal·lacions i obres per obres efec-
tuades en l’edifici del passeig Sant Joan, núms. 39-
41, actual clau 7-a, per a la nova seu del Departa-
ment d’Interior de la Generalitat, equipament tècnic
administratiu i de seguretat.
10. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 28 de no-
vembre de 2006 (S1/D/2006 5926), que concedeix al
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya,
una bonificació del 70% sobre la quota de l’impost de
construccions, instal·lacions i obres per rehabilitació
d’un edifici del passeig de Sant Joan, núm. 41 qua-
lificat d’equipaments comunitaris actuals, clau 7-a. La
rehabilitació de l’edifici és per un equipament tècnic
administratiu i de seguretat.
11. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 28 de no-
vembre de 2006 (S1/D/2006 5925), que concedeix al
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalu-
nya, una bonificació del 70% sobre la quota de l’im-
post de construccions, instal·lacions i obres per
rehabilitació de dos edificis ubicats al carrer de la
Diputació, núm. 353 (clau 13E) i carrer de la Dipu-
tació, núm. 355 (clau 7-a). La rehabilitació dels edi-
ficis és per a un equipament tècnic administratiu i de
seguretat.
El Sr. Ciurana anticipa el posicionament favorable
del seu Grup sobre els tres dictàmens en debat, tot
denunciant, però, que la intervenció de la Generalitat
en aquest edifici comportà la destrucció d’un mural de
30 metres quadrats obra de Carles Madiroles, fet en
el qual, tot i tractar-se d’una peça no catalogada, veu
la mostra d’una manca de sensibilitat, principalment
del Departament d’Interior de la Generalitat, però
també d’aquest Ajuntament, que atorgà la pertinent
llicència, per l’art i la cultura, i de respecte per la feina
dels creadors artístics: per tant, recomana una revisió
dels criteris de catalogació a fi que tinguin una major
sensibilitat per la memòria visual de la Ciutat i pel
paisatge urbà, tot recordant la capacitat de reacció
que es tingué respecte l’edifici que fou seu del
Telexprés, en la façana del qual hi havia unes pla-
ques de l’escultor Subirats, quan una promotora pre-
tenia destruir-la, capacitat que, en canvi, no s’ha tin-
gut en aquesta ocasió.
El Sr. Cornet explica que amb la seva abstenció en
els tres punts en debat el seu Grup vol expressar el
seu rebuig a la intervenció que ha fet el Departament
d’Interior, davant la qual l’Ajuntament no ha estat a
l’alçada de les circumstàncies a l’hora de salvaguar-
dar el mural d’un artista a recuperar, Carles Madiro-
les, a qui fa dos anys el Museu Diocesà de Barcelona
va retre un homenatge i, tanmateix, aquest Ajunta-
ment ha permès que una altra Administració destruís
un mural que era molt important dins el conjunt de
l’obra d’aquest artista, tot i no figurar inclòs en el Pla
especial de protecció del patrimoni arquitectònic his-
toricoartístic.
La Sra. Escarp indica que la bonificació de l’impost
de construccions, instal·lacions i obres per unes
obres s’hauria de separar de la valoració d’altres fets
pels quals s’han formulat preguntes que estan en el
tràmit de resposta; i que cal deixar clar que l’informe
sobre el patrimoni artístic no fa cap valoració de la
qualitat artística del mural i es limita a indicar si està
inclòs o no en el catàleg i a ressenyar unes pres-
cripcions sobre els elements catalogats.
El Sr. Ciurana matisa que l’esmentada valoració
s’està fent en permetre la destrucció de tal mural; i
que en l’ordre del dia d’avui es preveu justament la
incorporació d’una nova fitxa al catàleg i, per tant, a
l’Ajuntament li ha faltat capacitat per a reaccionar:
aquesta és la denúncia que formula el seu Grup.
S’aproven els tres dictàmens en debat amb l’abs-
tenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Vi-
llagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
12. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 28 de no-
vembre de 2006 (S1/D/2006 5918), que concedeix a
Mercados i Abastecimientos de Barcelona, SA, una
bonificació del 95% sobre la quota de l’impost de
construccions, instal·lacions i obres que s’acredità amb
l’atorgament de la llicència ambiental per a exercir
l’activitat d’aparcament de vehicles públic als carrers
Transversal, 6 / Longitudinal, 10 destinat a la pro-
moció de l’aparcament públic.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007558
13. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 28 de no-
vembre de 2006 (S1/D/2006 5919), que concedeix al
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya,
una bonificació del 95% sobre la quota de l’impost de
construccions, instal·lacions i obres que s’acredità amb
l’atorgament de la llicència ambiental per a exercir
l’activitat d’edifici d’oficines de la Direcció de Seguretat
Ciutadana i central de la policia autonòmica a la tra-
vessera de les Corts, núms. 319-321 (clau 17/7).
14. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 28 de no-
vembre de 2006 (S1/D/2006 5920), que concedeix a
la Diputació de Barcelona, una bonificació del 70%
sobre la quota de l’impost de construccions, instal-
lacions i obres que s’acredità amb l’atorgament de la
llicència ambiental per a exercir l’activitat de parc mòbil
i tallers al carrer de Portlligat, núms. 37-39 (clau 7).
15. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 28 de no-
vembre de 2006 (S1/D/2006 5921), que concedeix al
Museu d’Art Contemporani de Barcelona, una bonifi-
cació del 70% sobre la quota de l’impost de cons-
truccions, instal·lacions i obres que s’acredità amb
l’atorgament de la llicència ambiental per a exercir
l’activitat de sal d’exposicions a la plaça dels Àngels,
núm. 5 (clau 7-a).
S’aproven, per unanimitat, els quatre dictàmens an-
teriors.
La Presidència disposa, tal com es convingué a la
Junta de Portaveus, el debat conjunt dels dos punts
que segueixen en l’ordre del dia.
16. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 29 de no-
vembre de 2006 (S1/D/2006 5953), que aprova el
Conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Dipu-
tació de Barcelona, que formalitza la col·laboració en
la construcció del Zoològic marí, ubicat al front litoral,
en la zona delimitada entre la nova platja de la
Marbella i el col·lector de Prim, sobre una plataforma
guanyada al mar, en el sentit de concretar l’import de
l’aportació de la Diputació de Barcelona en setze
milions d’euros, en l’exercici 2006.
17. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 29 de no-
vembre de 2006 (S1/D/2006 5954), que aprova l’Ad-
denda del Conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i
la Diputació de Barcelona formalitzat el 27 de maig de
2005, sobre la construcció del Centre Cultural del
Born, que modifica la clàusula segona en el sentit de
concretar l’import de l’aportació de la Diputació de
Barcelona en catorze milions d’euros.
El ponent de Cultura, Sr. Martí, exposa l’acord sig-
nat fa un any entre aquest Ajuntament i la Diputació
de Barcelona que assignava 30.000.000 d’euros de
les partides de cooperació local a la remodelació del
Born, però en vista de l’endarreriment de les obres
per causa dels treballs de recerca arqueològica que
s’hi han estat fent, s’ha demanat la revisió i re-
periodificació de tals inversions, de manera que
16.000.000 s’assignin a un altre projecte, el del Zoo
marí, que està més madur per a ser executat: aquest
és, doncs, l’objecte dels dos dictàmens en debat.
El Sr. Ciurana desitja denunciar, una vegada més,
la imprevisió absurda, la manca de planificació, i
l’exemple de mal govern i de gestió deficient que de-
noten els dos acords en debat, altrament no s’entén
que ara ja no es necessitin els 16 milions que el maig
de l’any passat es necessitaven per al projecte del
Born; i, per tant, ha de preguntar què passa amb
aquest projecte quan fins i tot l’arquitecte que n’és
l’autor va dir que tal projecte ha nascut mort.
Té, doncs, la sensació que l’esmentat projecte ha
deixat de ser una prioritat perquè el Born fa nosa i
molesta el govern municipal; i que l’equip de govern
actua a cops d’anunci que després ha de rectificar,
perquè si el maig de 2005 el Sr. Corbacho i el Sr.
Clos anunciaren tal acord amb bombo i platerets i
amb llum i taquígrafs, s’imagina que ara es convocarà
una roda de premsa en què tal acord serà estripat
públicament perquè, com a conseqüència d’una mala
planificació i d’una mala gestió, ara cal rebaixar, en
més del 50%, els recursos que en el seu moment es
dedicaren al Born: per tant, aquest joc de disbarats
demostra clarament que aquest espai ja no és una
prioritat per al govern municipal, encara que a l’hora
de muntar un espectacle o una festa, sigui un esce-
nari magnífic desproveït d’un significat més profund.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que la reducció en
16 milions d’euros en l’aportació de la Diputació de
Barcelona per a la rehabilitació del Born confirma el
desgavell que hi ha en aquest projecte tan important
per a la nostra ciutat; que l’estalvi aconseguit per
aquesta via s’aplicarà a l’aportació de la Diputació a
la construcció del Zoo marí; que ja hi haurà ocasió de
debatre les inversions de la Diputació a la nostra
ciutat perquè n’hi ha algunes, com les relatives a la
xarxa de biblioteques, que no són pas qüestionades
pel seu Grup municipal, però, en canvi, n’hi ha d’al-
tres de molt controvertides perquè s’han concentrat
en coses com l’Edifici Herzog, l’edifici triangular del
Fòrum, que costà gairebé 20.000 milions de pessetes
i fou per a ell un veritable dispendi de recursos que es
podia haver aplicat en benefici dels barris del Ma-
resme, del Poblenou o del Besòs, i ara persisteix la
mateixa dinàmica concentrant 16 milions d’euros,
quasi 2.700 milions de pessetes, en la construcció del
Zoo marí mitjançant l’aportació de la Diputació: en
conseqüència, ha de preguntar si Barcelona no té
altres prioritats culturals o socials que puguin ne-
cessitar aquests recursos, i avança el vot contrari
dels membres del seu Grup als dos dictàmens en de-
bat per la seva forma i pel seu rerafons.
El Sr. Gomà explicita el suport del seu Grup als
dictàmens en debat i, també, el seu compromís per-
què el Centre Cultural del Born esdevingui un espai
ciutadà orientat al coneixement de la nostra història a
través de les restes arqueològiques que s’hi ha trobat,
per la seva singularitat i el seu extraordinari valor
simbòlic, i alhora un eix vertebrador del territori del
barri de la Ribera i el seu entorn, de manera que el
contingut del nou centre faci de Barcelona una ciutat
on la convivència entre el passat, el present i el futur
continuï sent un dels seus elements d’identitat.
El Sr. Florensa expressa també el vot favorable del
seu Grup a les dues propostes en debat, amb les
quals es determina la destinació de la subvenció fina-
lista de la Diputació de Barcelona destinant-ne una
part a continuar la tasca de recuperació dels jaci-
ments arqueològics trobats al Born per a poder mos-
trar la Barcelona de 1714, però, com que pel ritme
que segueixen les obres una part dels diners previs-
tos inicialment no es podrien invertir li sembla que la
Ciutat no pot renunciar a una part dels recursos
provinents d’una altra institució, i troba molt positiu
que s’inverteixi en l’espai del Zoo marí, que té un
component educatiu i cultural molt important.
El Sr. Martí troba que el Sr. Ciurana s’ha esquinçat
les vestidures i estirat els cabells davant un canvi de
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 559
recursos provocat pel ritme que estan seguint les
obres del Born i que no condiciona en cap manera el
futur d’aquest projecte i, tanmateix, l’esmentat regidor
hi veu catàstrofes de gestió i manca d’amor al Born a
pesar que les propostes en qüestió no pretenen res
més que utilitzar, aprofitant el pacte amb la Diputació
de Barcelona, els recursos disponibles de la millor ma-
nera possible en funció d’uns projectes que són vius.
Fa avinent que el febrer, com ja anuncià, serà
presentat, amb dates d’execució i programació con-
cretes i calendari, el projecte del Born un cop s’hagi
vist què hi ha, què hi havia i com es pot restaurar,
però, en tot cas, tal projecte no està aturat i l’altre dia
unes 600 persones pogueren copsar la potencialitat
d’aquell espai, sobre el qual a hores d’ara encara no
ha sentit al Grup de Convergència i Unió exposar qui-
na era la seva alternativa.
Entén que el Sr. Fernández Díaz no li pugui agradar
la idea de dedicar els diners al Zoo marí; però vol po-
sar en relleu que el Zoo marí serà un gran equipament
d’aquesta Ciutat, en el qual la relació entre els ciu-
tadans i el medi ambient esdevindrà cultura i ciència,
perquè tindrà una part de visita i una part de recerca.
El Sr. Ciurana insisteix que es pretén canviar la
destinació de més d’un 50% dels recursos dedicats al
Born fa un any, i també el projecte presentat en el seu
moment pel Sr. Mascarell; que fins i tot l’arquitecte
contractat pel govern municipal ha posat en dubte, en
un article publicat a El País, algunes de les coses que
s’estan fent al Born, projecte que ha estat presidit per
la incompetència i els dubtes del govern municipal, al
qual la idea del Born fa nosa perquè no té capacitat
de comprendre què significaren el Born i 1714 per a
la Ciutat i per al país, ni què pot significar el Centre
Cultural del Born en la dinamització de la Ribera quan
caldria destinar més persones a l’excavació.
El Sr. Fernández Díaz indica que hi ha l’oportunitat
de destinar els diners que s’han de rebre de la Dipu-
tació de Barcelona, a altres finalitats d’interès cultural
i social en comptes d’aplicar-los al Zoo marí, de ma-
nera que, en tot cas, a parer seu, caldria presentar un
informe on s’expliqui què representarà el Zoo marí
per a la Ciutat i quines seran les determinacions, el
calendari i el cost d’aquest projecte i també les raons
del desgavell que afecta l’entorn del Born i la cons-
trucció de la nova Biblioteca Provincial vist que la
prioritat del govern municipal sembla ser la cons-
trucció del Zoo marí, en el qual s’invertiran 120 mili-
ons d’euros, equivalents a 20.000 milions de les anti-
gues pessetes, amb independència de les aportacions
que hi puguin fer també operadors privats: per tant,
creu convenient tenir una reflexió sobre aquest pro-
jecte, especialment tenint en compte que anterior-
ment l’equip de govern s’ha dedicat a produir vi a Can
Calopa, a construir hotels de luxe a Miramar i a la zo-
na del Fòrum i a fer de propietari d’un parc d’atrac-
cions al Tibidabo, quan, en la seva opinió, hauria d’a-
plicar els recursos públics a atendre les persones.
El Sr. Martí replica que el Sr. Fernández Díaz, quan
se li acaben els arguments, endolla la casset i repe-
teix la seva tàctica de sempre oblidant-se d’expe-
riències com Terra Mítica o Marina d’Or; que el Zoo
marí serà un gran equipament que esdevindrà també
motor d’una ciutat, que manté el pols de la seva
renovació, però que, si fos pel Grup del Partit Popu-
lar, estaria encara criticant l’arquitecte Gaudí; i que al
Sr. Ciurana el perd el seu amor apassionat pel Born,
un amor que l’equip de govern demostra no amb
declaracions abraonades, sinó amb fets i estudis; que
el Sr. García Espuche està tancant el projecte de-
finitiu sobre aquest recinte, projecte que no canviarà,
sinó que concretarà el presentat en el seu dia pel Sr.
Mascarell, mostrant les restes arqueològiques i ofe-
rint, alhora, un nou espai per a la promoció de la cul-
tura, projecte que confia poder presentar el mes de
febrer perquè aquest Ajuntament treballa de manera
seriosa i pausada sense ser presoner d’idees o es-
peculacions, sinó de la realitat.
Recomana al Sr. Ciurana que es posi en contacte
amb el Sr. Caceres, que continua sent l’arquitecte del
Born, abans de parlar en nom d’aquest professional; i
li assegura que d’aquí a uns anys s’haurà de reco-
nèixer que al Born s’ha fet allò que era correcte, en-
cara que no hagi estat el que hauria agradat a tothom,
per convertir-lo en una peça que sigui respectuosa
amb el passat i ofereixi oportunitats al barri i al con-
junt de la cultura de la Ciutat.
El Sr. Alcalde vol deixar clar que s’estan proposant
unes decisions que eviten una pèrdua de recursos i
garanteixen el bon desenvolupament dels projectes
del Zoo marí i del Centre Cultural del Born que, per
tot allò que simbolitza, és molt important per al govern
municipal i per al passat, el present i el futur de la
història de Barcelona i del barri de Sant Pere, Sant
Caterina i la Ribera.
S’aproven els dos dictàmens en debat amb el vot
en contra dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i
García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fan-
dos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso
i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
18. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 9 de novem-
bre de 2006 (S1/D/2006 5530), pel qual s’atorga la
Medalla d’Honor al Mèrit, en la seva categoria d’ar-
gent, als membres del Servei de Prevenció, Extinció
d’Incendis i Salvament que figuren en relació adjunta,
per raó de la prestació de serveis durant 35 anys de
forma ininterrompuda i sense cap nota desfavorable
en els seus expedients personals.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
c) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
COORDINACIÓ TERRITORIAL
19. Aprovar inicialment la creació i la participació
de l’Ajuntament de Barcelona, com a ens consorciat,
en el Consorci Mercat de les Flors/Centre de les Arts
de Moviment per a gestionar les activitats de l’equi-
pament escènic del Mercat de les Flors entre d’altres
funcions. Aprovar inicialment la proposta d’Estatuts
del Consorci, segons documentació adjunta. Sotme-
tre aquest acord, juntament amb els Estatuts, a in-
formació pública per un termini de trenta dies hàbils; i
en el cas de no presentar-s’hi al·legacions, tenir-los
per definitivament aprovats.
El Sr. Ciurana anuncia el vot favorable dels mem-
bres del seu Grup en haver desaparegut les seves re-
serves per la presència del Ministeri de Cultura en
aquest Consorci donat el nou marc competencial de
Catalunya en el camp de la cultura.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007560
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels Srs.
Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres.
Esteller, Balseiro i Mejías.
20. Aprovar inicialment la creació i la participació
de l’Ajuntament de Barcelona com a patró fundador,
en la Fundació Privada Call de Barcelona. Aprovar
inicialment la proposta d’Estatuts de la Fundació, se-
gons documentació adjunta. Sotmetre aquest acord,
juntament amb els Estatuts, a informació pública per
un termini de trenta dies hàbils; i en el cas de no pre-
sentar-s’hi al·legacions, tenir-los per definitivament
aprovats. Autoritzar i disposar la despesa per un im-
port de 30.000 euros a favor de la Fundació Privada
Call de Barcelona amb càrrec a la partida 9901 46801
46370 del Pressupost corresponent a l’exercici 2006.
Facultar la vicepresidenta Executiva de la Comissió
Interdepartamental del Call, Ima. Sra. Katy Carreras-
Moysi, per realitzar les actuacions necessàries per a
l’efectivitat d’aquest acord. Convidar la Generalitat de
Catalunya a adherir-se a la Fundació.
El Sr. Ciurana avança el vot també favorable en
aquest cas del seu Grup tot confiant que s’arribi a un
acord quant al nomenament dels patrons represen-
tants d’aquest Ajuntament, els quals, a parer seu,
haurien d’ésser designats per aquest Plenari.
La Sra. Esteller anticipa, igualment, el vot favora-
ble del Grup del Partit Popular que, en consonància
amb la proposta que formulà en el mandat anterior,
celebra l’aprovació inicial d’aquesta fundació tot
instant l’acceleració dels tràmits de la seva consti-
tució, sobretot pel que fa al nomenament dels pa-
trons, a fi que pugui començar a funcionar com més
aviat millor.
S’aprova, per unanimitat, els dictamen en debat.
21. Aprovar, a l’empara d’allò que disposa l’article
21 de la Carta municipal de Barcelona, la delimitació i
la denominació dels barris que integren els districtes
de la ciutat de Barcelona, d’acord amb el document
que consta a l’expedient. Ordenar l’inici dels proce-
diments administratius corresponents per a la modi-
ficació dels Reglaments d’organització i funcionament
dels districtes, així com dels tràmits d’actualització del
seccionat censal i padronal de la ciutat, per tal que
recullin la divisió territorial en barris que s’aprova en
aquest acord.
La Sra. Escarp manifesta que en el curs d’aquesta
sessió s’ha estat treballant per a poder arribar a un
acord, però ha estat impossible assolir-lo.
Al Sr. Trias li sap greu no poder disposar de més
temps per a negociar perquè tal vegada es podria
arribar a algun tipus d’acord, ara impossible per cau-
sa del desacord davant la tercera d’aquestes tres
condicions que ha plantejat el Grup de Convergència i
Unió: 1a) la constitució d’una comissió de Grups mu-
nicipals per tal que, en un termini de quatre mesos,
presentés la proposta de modificació del Reglament
d’organització i funcionament dels districtes per tal de
donar funcions concretes als barris, regular el fun-
cionament del consell de barris i definir l’estatut dels
consellers i conselleres municipals de districte; 2a)
l’elaboració per la mateixa comissió, en el termini de
quatre mesos, de la proposta de modificació del Re-
glament de participació ciutadana per a reconèixer el
barri com a àmbit de participació ciutadana prioritària;
3a) la reducció del nombre de barris de 73 a 66 com a
conseqüència de reconèixer com un sol barri el Po-
blenou i també el Clot–Camp de l’Arpa.
Creu que és una llàstima no haver pogut assolir
l’acord a pesar que parlant-ne més temps s’haurien
pogut trobar punts d’apropament.
El Sr. Fernández Díaz dóna per reproduïts els
arguments expressats en el debat de la mesura de
govern i reitera la petició que la proposta quedi da-
munt la taula, cosa que permetria avançar en el dià-
leg necessari entre els Grups municipals, alhora que
repeteix que el seu Grup defensa els barris, més enllà
del seu caràcter de forja humana, també com a es-
tructures d’organització administrativa, tanmateix això
comporta la reforma del Reglament de funcionament
dels Districtes en el sentit de donar als districtes més
capacitat per a aprovar els seus pressupostos, pro-
grames d’actuació i d’inversions, d’establir-hi que el
regidor de Districte sigui representatiu de la majoria, i
de concretar-hi, i aquesta és la petició central que for-
mula el Grup del Partit Popular, les competències i re-
cursos que s’assignaran als barris, és a dir, que més
enllà del dibuix d’uns plànols es concretin pedres i
calendaris; per tant, en no haver-se acceptat aquest
plantejament el seu Grup no pot canviar el seu criteri,
però es mostra disposat a assistir a una taula de tre-
ball que es pugui convocar un cop finalitzada aquesta
sessió, perquè sempre està disposat a treballar a fa-
vor dels barris i del diàleg i de l’acord en aquelles
qüestions que són de ciutat.
La Sra. Escarp explicita que la proposta formulada
pel govern municipal deia: “Es constituirà una comis-
sió dels Grups polítics municipals per tal que, en el
termini de quatre mesos, presenti el projecte de modi-
ficació del Reglament d’organització i funcionament
dels Districtes, així com del Reglament de partici-
pació. El Poblenou és avui una realitat urbana d’alta
complexitat i gran dinamisme que genera identitats
compartides i àmbits de treball a diferents escales
territorials. Aquesta complexitat s’ha de reconèixer de
forma específica incorporant-hi totes les diversitats
que la configuren i sobre aquesta base la proposta
per al Poblenou s’articula de la forma següent: es
reconeix el Poblenou com a unitat territorial que ex-
pressa una identitat i un sentiment de pertinença
compartits i que implica, en conseqüència, l’impuls de
la seva vertebració urbana i social i el treball en xarxa
entre el seu teixit social i l’Ajuntament a efectes de
planificació i programació compartida; es reconeixen
els cinc barris del Poblenou com a unitats que incor-
poren elements propis d’identitat i d’articulació de
relacions socials i, per tant, com a àmbits rellevants
tant per al treball institucional com per a les dinà-
miques de participació de proximitat.”
El Sr. Gomà expressa, en nom d’Iniciativa per Ca-
talunya Verds – EU i A, aquestes idees: el conven-
ciment que l’equip de govern ha fet una aposta d’a-
proximació final molt seriosa i ben articulada tant des
del punt de vista d’acotar el termini temporal de la
Comissió que ha d’anar dotant de contingut el procés,
com del tractament específic d’aquell que ha estat
realment l’únic punt de discrepància en el qual, la-
mentablement, no s’ha pogut arribar a acords a pesar
que, a parer seu, la proposta del govern expressava
molt bé la complexitat del problema tot mantenint i
respectant el treball tant de la comissió d’experts com
del procés participatiu i explicitant molt bé quelcom
compartit, l’existència al Poblenou d’una realitat iden-
titària i d’un sentiment de pertinença compartit entre
tots els seus barris; per tant, el seu Grup se sent
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 561
satisfet de l’esforç que s’ha realitzat, del fet que la
discrepància hagi estat la que ha esmentat, i del
resultat final del procés.
El Sr. Martínez significa que el Grup d’Esquerra
Republicana de Catalunya ha contribuït a la redacció
del text que s’ha llegit; i que es porta a aprovació un
model de ciutat en el qual, per part de Convergència i
Unió, el motiu de discrepància rau en la delimitació
d’una zona molt concreta de la Ciutat i, per tant, no
desvirtua el projecte en el seu conjunt. Afegeix que el
seu Grup se sentiria més còmode amb la unificació
dels barris del Clot–Camp de l’Arpa i amb un model
diferent respecte al Poblenou, però com la realitat és
la que és i s’acabarà imposant si la gent vol que sigui
així, perquè la tradició històrica és molt tossuda, pen-
sa que això no pot desvirtuar un acord global que és
positiu per a la Ciutat.
El Sr. Alcalde comenta que la proposta en debat
prové d’un procés llarg, seriós i rigorós en el qual hi
ha hagut participació i els districtes s’han expressat; i
que en el darrer intent d’aproximació ha quedat ben
palès que els punts de discrepància són ben pocs:
per tant, lamenta que en una decisió estratègica de
construcció del futur de la Ciutat i que és fruit d’un
llarg procés, no s’hagi pogut assolir un acord unànime
per causa d’un element secundari.
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra
dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i
les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tam-
bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villa-
grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
I HABITATGE
Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant Gervasi
22. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-
polità per a la transferència d’edificabilitat entre les
finques situades als carrers d’Alfons XII, núms. 95-97,
de Brusi, núm. 60, de Can Basseda, núms. 30-36, de
Miret i Sants, núms. 9-11 i 13-15, i a l’avinguda
d’Esplugues, núm. 88, promoguda per la Fundación
Escuela Suiza i Residencial Cavallers 2005, SL; re-
soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-
formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat
amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planeja-
ment, de valoració de les al·legacions, que consta a
l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a
aquest acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió
d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva
aprovació definitiva.
Districte de l’Eixample
23. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació del Pla General Metropolità per
a la creació d’un nou equipament i la recuperació de
l’interior d’illa definit pels carrers del Rosselló, del
Comte d’Urgell, de Còrsega i de Villarroel, d’iniciativa
municipal (Proeixample, SA); resoldre les al·legacions
presentades en el tràmit d’informació pública de
l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la
Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de
les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes
de motivació, s’incorpora a aquest acord; i trametre
l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del muni-
cipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic per a l’ordenació de nous equipa-
ments a les parcel·les dels carrers de Provença, de
Casanova, de Villarroel i al del passatge del Mercat
del Ninot (actual caserna de bombers de l’Eixample) i
als carrers del Consell de Cent, del Comte Borrell, de
la Diputació i de Viladomat (Germanetes), d’iniciativa
municipal (Proeixample, SA), amb les modificacions a
què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis
de Planejament; i resoldre les al·legacions presen-
tades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada
Direcció, de valoració de les al·legacions; informes,
tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de
motivació, s’incorporen a aquest acord.
Districte de Sants-Montjuïc
25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic de concreció i d’ordenació de l’equi-
pament situat als carrers de Numància, núms. 9-13, i
d’Enric Bargès, núms. 12-14, promogut per Orde
Hospitalari de Sant Joan de Déu, amb les modi-
ficacions a què fa referència l’informe de la Direcció
de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient
i, a afectes de motivació, s’incorpora a aquest acord.
26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana per a l’ajust i la modificació puntual de
l’ordenació vigent al barri del Polvorí, promogut per
l’Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial integral per a l’ordenació de la parcel·la situada
al carrer Menor de Sarrià, núm. 6 (Torre Mitjans),
promogut per Rasis Empresarial, SL, que incorpora
les prescripcions de l’aprovació inicial; i resoldre les
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-
blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-
forme de la Direcció de Serveis de Planejament, de
valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient
i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord.
S’aproven, per unanimitat, els sis dictàmens pre-
cedents.
28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial d’establiments de concurrència pública i altres
activitats del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, d’ini-
ciativa municipal, amb les modificacions a què fa re-
ferència l’informe de la Direcció Tècnica d’Urbanisme
i Infraestructures; i resoldre les al·legacions presen-
tades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007562
Direcció de valoració de les al·legacions; informes,
tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de
motivació, s’incorporen a aquest acord.
La Sra. Carreras-Moysi, en la seva condició de re-
gidora del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, explica
que aquest Pla, que reemplaça l’aprovat el 1993, el
qual no resulta ja adequat a la realitat actual d’aquell
districte, té per objecte fer compatible els interessos
dels veïns residents en el Districte i dels usuaris dels
seus establiments de concurrència pública atenent
les característiques de la composició urbana del Dis-
tricte, la concentració d’activitats i àrees d’oci nocturn,
la recuperació de nuclis antics i el contrast entre les
zones urbanes i les zones de muntanya; que durant la
seva gestació s’han cercat les aportacions de les
entitats, associacions i Grups polítics presents en el
Districte, de manera que s’ha pogut avançar molt
positivament amb la incorporació de propostes i
al·legacions que han millorat substancialment el con-
tingut inicial per tal que el text definitiu pogués susci-
tar el màxim consens, si bé el desacord s’ha produït
en el darrer moment pel que fa als locals d’exhibició i
tracte sexual, respecte als quals fixa entre ells una
distància mínima de 250 metres, equivalent a dues
illes i mitja de l’Eixample o a quatre de les illes mit-
janes del Districte.
El Sr. Ciurana anuncia l’abstenció del Grup de Con-
vergència i Unió perquè si bé la feina del Sr. Carles
Esquerra, portaveu de la seva formació política en el
Consell de Districte, ha permès incorporar, totalment
o parcialment, al pla en debat aportacions com la
vinculació del concepte de l’aforament amb el de la
densitat dels establiments, la previsió de plans de
mobilitat específica per a determinades activitats,
l’ampliació de la zona de restricció principal des de la
via Augusta fins a la ronda del General Mitre, tot i que
el seu Grup desitjaria que arribés fins al passeig de la
Bonanova, o l’equiparació dels locals de prostitució
als d’exhibició, ha estat impossible assolir l’acord
quant a una regulació dels locals d’exhibició sexual
que, mitjançant l’augment de la distància mínima en-
tre aquest tipus d’establiments, n’impedís de facto la
implantació de nous, i això ha impedit que el seu
Grup pugui votar favorablement aquesta proposta.
La Sra. Esteller comenta que el pla d’usos en debat
ha de conjugar els interessos dels veïns i de les ac-
tivitats d’oci que tenen lloc en el Districte de Sarrià-
Sant Gervasi assegurant el repòs i la tranquil·litat dels
veïns i evitant les molèsties en aquelles zones on es
concentren més activitats d’aquest tipus; que, en
aquesta línia, el Grup del Partit Popular propugnà: a)
que no es pogués obrir al Districte cap altre local de
prostitució, tanmateix la distància mínima entre esta-
bliments que s’ha previst, en la seva opinió, no per-
met assolir aquest objectiu; b) que no es pogués
vendre alcohol en les botigues de conveniència, pre-
tensió que tampoc ha estat acceptada; c) que es re-
dactessin plans de mobilitat per a millorar el trànsit en
les zones on hi ha una màxima concentració d’esta-
bliments de restauració o d’oci nocturn.
Diu, en conclusió, que, tanmateix, en haver-se re-
collit aspectes que milloren substancialment el text
inicial, el seu Grup opta per abstenir-se en no haver-
se recollit els aspectes que acaba d’esmentar i que
eren bàsics per al seu Grup.
La Sra. Carreras-Moysi insisteix que el Pla en de-
bat és fruit d’un treball molt constructiu; i que la dis-
tància de 1.500 metres entre establiments d’exhibició
o tracte sexual hauria tingut l’efecte d’expel·lir cap a
altres districtes o municipis aquesta mena d’activitats,
però, en tot cas, es vetllarà perquè aquests locals
compleixin la normativa vigent, que és molt més es-
tricta que per a altres locals de concurrència pública.
El Sr. Ciurana puntualitza que la proposta del seu
Grup no pretenia pas expel·lir locals d’exhibició o
tracte sexual cap a altres Districtes o municipis, sinó
evitar que a Sarrià-Sant Gervasi s’instal·lin nous esta-
bliments d’aquesta mena.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels
Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les
Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també
dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
Districte d’Horta-Guinardó
29. Denegar l’aprovació definitiva, de conformitat
amb l’article 90.1.c del Text refós de la Llei d’Ur-
banisme, del Pla especial de protecció i d’usos de la
Masia de Can Fargas, promogut per Unicompta, SL,
atès que concorren en aquest pla especial infraccions
de la legalitat urbanística, segons resulta acreditat en
els informes adjunts els quals es tenen per reproduïts
a efectes de motivació, i que aquestes infraccions im-
pedeixen que s’hagi produït l’aprovació, per acte pre-
sumpte, de l’esmentat pla especial, en aplicació del
que preveu l’art. 5.2 del Decret Legislatiu 1/2005, de
26 de juliol; resoldre les al·legacions presentades en
el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
conformitat amb l’informe del Sector d’Urbanisme, de
valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient
i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord;
ratificar l’acord de la Comissió de Govern, de 12 de
desembre de 2006, de denegació de les peticions
formulades per Unicompta, SL, en dates 21 i 23 de
novembre, sobre emissió de certificació de l’apro-
vació per silenci administratiu i publicació del Pla es-
pecial de protecció i d’usos de la Masia de Can Far-
gas; i notificar aquest acord als promotors del Pla.
La ponent d’Urbanisme, Sra. Escarp, informa que
aquesta proposta té un doble vessant: la denegació
de l’aprovació definitiva del Pla especial de protecció
d’usos de la masia de Can Fargas, promogut per un
operador privat i la ratificació de l’acord de la Co-
missió de Govern que denega l’emissió de la cer-
tificació acreditativa d’aprovació, per silenci admi-
nistratiu, de tal pla, en un i altre cas perquè tal pla
contenia infraccions de la legalitat urbanística; i que
amb aquestes decisions s’està ratificant també la vo-
luntat, expressada en la sessió anterior, d’instal·lar en
aquella masia una escola de música i d’obrir els seus
jardins al públic.
El Sr. Puigdollers anticipa que un cop més el seu
Grup votarà a favor que la masia de Can Fargas
pugui esdevenir propietat pública, opció que està
plantejant sistemàticament des de l’any 2001 ja que
ha proposat moltes vegades l’inici del procediment
d’expropiació de tal finca si bé el govern municipal
desestimà aquestes peticions; en tot cas, troba abso-
lutament intolerable: que les relacions d’aquest Ajun-
tament amb els ciutadans es converteixin en un via-
crucis per als afectats, que els propietaris de Can
Fargas haguessin promogut un pla especial i l’Ajun-
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 563
tament no l’hagués tramitat, que tornessin a formular
una nova proposta de pla especial i l’Ajuntament tam-
poc la tramités, que hagin fet falta dues sentències
judicials obligant l’Administració municipal a tramitar
tals expedients, que abans de la darrera sessió ple-
nària la invocació del silenci administratiu positiu per
part del promotor obligués a aprovar un pla d’ini-
ciativa pública prevalent, i que ara s’hagi d’acabar
fent allò que s’hauria hagut de fer des del primer dia:
tramitar el pla especial d’iniciativa privada i denegar-
ne l’aprovació perquè incompleix la llei en els punts
que explicita l’expedient.
Recomana, doncs, que es procuri que les relacions
d’aquest Ajuntament amb els ciutadans i ciutadanes
siguin més fàcils i senzilles, fins i tot quan cal dir que
no.
El Sr. Fernández Díaz considera que està davant
d’un capítol més, que espera que no serà encara
l’últim, del “culebrón” de Can Fargas, el qual obligà a
modificar sobre la marxa l’ordre de la darrera sessió
atesa la controvèrsia sobre si s’havia aprovat o no per
silenci administratiu el pla especial d’iniciativa privada
sobre tal masia promogut per una empresa privada; i
recorda que ja aleshores el Grup del Partit Popular
indicà la conveniència que hi hagués un pronuncia-
ment exprés d’aquest Plenari, i optà per abstenir-se
per no participar en tot el desgavell jurídic que es
plantejava: pensa, doncs, que la presentació de la pro-
posta en debat confirma que el seu Grup tenia la raó
en el posicionament pel qual es decantà en la sessió
precedent i, per tant, avui votarà favorablement.
Constata, tanmateix, que al voltant de Can Fargas
hi ha encara un desgavell més que s’arrossega des
de fa temps, perquè primer no s’exercí el dret de re-
tracte que es podia haver exercit en tractar-se d’una
masia catalogada i ara s’ha d’iniciar un expedient
d’expropiació forçosa i denegar expressament, des-
prés d’unes sentències judicials, l’aprovació del pla
especial esmentat, però les conseqüències més
greus de tot això són, per una banda, el retard
acumulat en l’entrada en servei dels usos públics
previstos a Can Fargas, i per l’altra, uns costos
afegits que no es pot descartar que hagi d’assumir
aquest Ajuntament quan encari una expropiació que,
probablement, resultarà més cara per causa del
temps transcorregut i per no haver-se exercit el re-
tracte i que encara podria ser-ho més si els tribunals
no arriben a donar la raó a aquest Ajuntament en la
probable controvèrsia que suscitarà l’empresa priva-
da davant el desgavell municipal, possibilitat que el
porta a recordar els 11 milions d’euros, més de
1.700 milions de pessetes, que costà la deficient
manera de treballar d’aquest Ajuntament.
Demana, doncs, que es precisi quin cost pot tenir
per a les arques municipals l’adquisició de la masia
de Can Fargas, quin serà el calendari de la seva re-
cuperació per a la Ciutat i quan podran gaudir dels
seus usos públics els ciutadans; i que s’exigeixi la
dimissió dels responsable d’aquest nyap municipal.
La Sra. Blasco expressa el suport del seu Grup a la
proposta en debat celebrant que amb la unanimitat
que ha suscitat, el Consistori torni a fer pinya quant a
la recuperació de la utilització pública d’aquesta ma-
sia tan emblemàtica.
El Sr. Florensa explicita igualment el vot favorable
del seu Grup i es congratula del consens assolit en
el procés de recuperació d’una masia llargament rei-
vindicada pel teixit social i veïnal del barri, la qual
podrà tenir un ús social amb la futura instal·lació
d’una escola de música i l’obertura dels seus jardins
al públic.
La Sra. Escarp agraeix la unitat suscitada davant la
recuperació de la masia de Can Fargas, tot puntua-
litzant que els requeriments de l’Estat de dret, que
dóna als ciutadans l’opció de recórrer davant dels
tribunals i imposa a les Administracions l’obligació de
defensar l’interès públic, no s’han de veure ni com a
viacrucis ni com un desgavell, sinó com a producte
d’un sistema del qual tothom s’ha de sentir orgullós; i
puntualitza que la legislació atorga un termini de quin-
ze dies per a trametre la certificació acreditativa dels
efectes del silenci administratiu i aquest termini s’ha
esmerçat a enfocar el cas amb les màximes garanties
jurídiques per a tothom.
El Sr. Puigdollers observa que quan les coses es
fan malament, val més no intentar justificar-les.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat.
Districte de Sant Andreu
30. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-
polità a l’àmbit delimitat pel passeig de Maragall i els
carrers de Ramon Albó i de Prat d’En Roquer, d’ini-
ciativa municipal; i trametre l’expedient a la Subco-
missió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a
la seva aprovació definitiva.
Districte de Sant Martí
31. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana de la parcel·la situada als carrers del
Pallars, núms. 94-100, i de Zamora, núms. 81-83,
dins l’àmbit del Pla de millora urbana per a la reforma
interior del sector Llull-Pujades (Ponent) –Districte
d’activitats 22@bcn–, d’iniciativa municipal, amb les
modificacions a què fa referència l’informe emès per
la societat municipal 22 Arroba BCN, SA; i resoldre
les al·legacions presentades en el tràmit d’informació
pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’es-
mentat l’informe que conté, també, la valoració de les
al·legacions presentades; informe que consta a l’ex-
pedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest
acord.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens an-
teriors.
32. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo-
dificació puntual del Pla especial de reforma interior
del sector del Campus Audiovisual per a l’ajust de les
condicions d’edificació de la zona 22@T2 i de l’espai
públic adjacent, promoguda per Layetana Desarrollos
Inmobiliarios, SL, amb les modificacions a què fa re-
ferència l’informe emès per la societat municipal 22
Arroba BCN, SA; i resoldre les al·legacions presen-
tades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial, de conformitat amb l’esmentat l’informe que
conté, també, la valoració de les al·legacions presen-
tades; informe que consta a l’expedient i, a efectes de
motivació, s’incorpora a aquest acord.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007564
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels Srs.
Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres.
Esteller, Balseiro i Mejías.
COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS
URBANS I MEDI AMBIENT
33. Modificar, per raons d’interès públic, el Contrac-
te de neteja viària i de recollida de residus sòlids ur-
bans de la ciutat de Barcelona (2000-2007), aprovat
per acord del Plenari del Consell Municipal, de 22 de
desembre de 1.999, d’acord amb les memòries jus-
tificatives i els pressupostos que s’acompanyen en el
present expedient, d’acord amb el Reial Decret Le-
gislatiu 2/2000, de 16 de juny, Text Refós de la LCAP.
Ampliar el contracte número 99007095, corresponent
a la zona Est de l’esmentat contracte, adjudicat a l’em-
presa CESPA, SA, per un import total de 24.255.209,31
euros, corresponent a l’exercici 2006 la quantitat de
12.869.622,36 euros, i a l’exercici 2007 la quantitat
d’11.385.586,95 euros. Requerir l’adjudicatari perquè
en el termini màxim de quinze dies naturals, a partir
de la data de recepció de la notificació d’aquest
acord, constitueixi la garantia definitiva per un import
de 970.208,38 euros i comparegui a formalitzar el
contracte en el termini màxim de trenta dies naturals
a partir de la mateixa data. Ampliar el contracte nú-
mero 99007096, corresponent a la zona Sud de l’es-
mentat contracte, adjudicat a l’empresa FCC Fomen-
to de Construcciones y Contratas, SA, per un import
total de 23.132.885,87 euros, corresponent a l’exer-
cici 2006 la quantitat de 12.274.126,41 euros, i a
l’exercici 2007 la quantitat de 10.858.759,46 euros.
Requerir l’adjudicatari perquè en el termini màxim de
quinze dies naturals, a partir de la data de recepció de
la notificació d’aquest acord, constitueixi la garantia
definitiva per un import de 925.315,44 euros i com-
paregui a formalitzar el contracte en el termini màxim
de trenta dies naturals a partir de la mateixa data.
Ampliar el contracte número 99007098, corresponent
a la zona Nord de l’esmentat contracte, adjudicat a
l’empresa Urbaser, SA, per un import total de
20.761.651,38 euros, corresponent a l’exercici 2006
la quantitat d’11.015.968,13 euros, i a l’exercici 2007
la quantitat de 9.745.683,25 euros. Requerir l’adju-
dicatari perquè en el termini màxim de quinze dies
naturals, a partir de la data de recepció de la noti-
ficació d’aquest acord, constitueixi la garantia definiti-
va per un import de 830.466,74 euros i comparegui a
formalitzar el contracte en el termini màxim de trenta
dies naturals a partir de la mateixa data. Ampliar el
contracte número 99007097, corresponent a la zona
Oest de l’esmentat contracte, adjudicat a l’empresa
FCC Fomento de Construcciones y Contratas, SA,
per un import total de 15.375.413,77 euros, corres-
ponent a l’exercici 2006 la quantitat de 8.174.070,68
euros, i a l’exercici 2007 la quantitat de 7.201.343,09
euros. Requerir l’adjudicatari perquè en el termini
màxim de quinze dies naturals, a partir de la data de
recepció de la notificació d’aquest acord, constitueixi
la garantia definitiva per un import de 615.016,55
euros i comparegui a formalitzar el contracte en el
termini màxim de trenta dies naturals a partir de la
mateixa data. Ampliar el contracte número 99007099,
corresponent a la neteja i manteniment de papereres
de l’esmentat contracte, adjudicat a la UTE Coopera-
tiva de Usuarios del Servicio de Limpieza Domiciliaria
de Barcelona – Concesionaria Barcelonesa, per un
import total de 4.945.863,14 euros, corresponent a
l’exercici 2006 la quantitat de 2.624.235,89 euros, i a
l’exercici 2007 la quantitat de 2.321.627,25 euros. Re-
querir l’adjudicatari perquè en el termini màxim de
quinze dies naturals, a partir de la data de recepció de
la notificació d’aquest acord, constitueixi la garantia
definitiva per un import de 197.834,53 euros i com-
paregui a formalitzar el contracte en el termini màxim
de trenta dies naturals a partir de la mateixa data.
Aplicar els imports amb càrrec a les consignacions
que s’indiquen en el present document.
El ponent de Serveis Urbans i Manteniment, Sr.
Narváez, informa que la modificació del contracte de
neteja viària i recollida de residus sòlids urbans està
motivada pels canvis que d’ençà de la seva adju-
dicació s’han produït a la Ciutat ja que, concretament,
en aquests anys la població de Barcelona ha crescut,
com consta en el Padró municipal, en més de 100.000
persones, s’ha pràcticament doblat el nombre de tu-
ristes que ens visiten passant dels 3.000.000 als més
de 6.000.000, i les seves pernoctacions a la nostra
ciutat han augmentat de 7.500.000 a 13.000.000, però,
a més, la Ciutat ha sofert grans transformacions tant
pel que fa a seva producció, capacitat econòmica i la-
boral, com en el camp de l’urbanisme, que ha canviat
la fesomia dels seus barris; i que, en conseqüència, el
contracte de neteja igual que la immensa majoria dels
serveis que presta aquest Ajuntament s’han d’adaptar
a tots aquests canvis i, també, a aquells que s’han
produït en el concepte de qualitat de vida que la ciu-
tadania vol en els carrers, parcs i places de la Ciutat.
Renuncia mencionar la quantitat de nous serveis
que en virtut del contracte de neteja s’ofereixen als
barcelonins i barcelonines, però remarca que la mo-
dificació en debat assegura els nivells de qualitat que
la ciutadania de Barcelona reclama.
El Sr. Puigdollers avança l’abstenció dels membres
del seu Grup tot comentant que amb les modifica-
cions i ampliacions de què ha estat objecte, el con-
tracte de neteja s’haurà incrementat, fins al 31
d’octubre de 2007, un 39%, xifra que denota la im-
provisació amb què actua el govern municipal; que la
modificació en debat es planteja ara, cinc mesos
abans de les properes eleccions municipals, en un
intent de rentar la cara de la Ciutat d’aquí al dia que
tinguin lloc; i que confia poder parlar algun dia de la
recollida de les escombraries i de la gestió de la
neteja viària, però avui vol constatar que el govern
municipal improvisa i fa les coses tard i malament.
El Sr. Fernández Díaz significa, per les mateixes
raons, que el seu Grup votarà en contra de la pro-
posta en debat tot recordant que el contracte de ne-
teja fou adjudicat per set anys el 1999 per un import
de 686 milions d’euros i ara, després de les succes-
sives ampliacions, entre les quals l’acordada avui
representarà 88 milions per als anys 2006 i 2007,
importarà 226 milions d’euros més que representen
un increment prou significatiu del 33%, de manera
que, en total, la Ciutat pagarà per tal contracte de
neteja, amb la revisió de preus inclosa, 928 milions
d’euros, és a dir més de 155.000 milions de pes-
setes.
Creu, doncs, que la magnitud d’aquesta xifra i l’in-
crement del 33% en el preu de tal contracte obren
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 565
uns interrogants que aconsellen una reflexió i que
l’obliguen a preguntar per què s’ha esperat al desem-
bre de 2006 a ampliar l’import de tal contracte en 88
milions, dels quals 46 corresponen al 2006 i 41 al
2007, per què s’ha esperat al final de 2006 per a acor-
dar l’ampliació corresponent a aquest exercici, on són
les auditories tècniques d’avaluació del servei que
justifiquen el sobrecost d’aquest contracte que alguns
membres del govern ja s’han mostrat disposats a pro-
longar dos anys més.
Recorda que el seu Grup ja votà en el seu moment
en contra d’aquest contracte per considerar excessiva
la seva durada de set anys, tanmateix el govern muni-
cipal no calibrà prou bé, en el seu moment, ni les
necessitats, ni el cost de la neteja i això explica la
brutícia existent a la nostra ciutat perquè faltaven
diners i, tal vegada, eficàcia.
Demana, en conseqüència, que es justifiqui mit-
jançant auditories el bon funcionament del servei de
neteja; que s’iniciïn immediatament els tràmits per a
l’adjudicació d’un nou contracte per poder evitar
d’aquesta manera la pròrroga, d’aquí a pocs mesos,
de l’actualment vigent; i que s’informi si s’han produït
altres alteracions en el cost per noves obligacions.
La Sra. Mayol mostra la seva sorpresa en sentir dir
a persones amb llarga experiència municipal que a fi-
nal de mandat s’està procedint a fer un increment del
contracte de neteja, tot i saber que l’assumpte s’ha de
sotmetre a aquest Plenari perquè les diferents mo-
dificacions acordades al llarg del temps han superat
el límit del 20% fins al qual podia decidir el Sr. Alcal-
de. Agrega que tot això està indicant que la Ciutat ha
evolucionat perquè, com ha dit el Sr. Narváez, ha
augmentat la seva població, el nombre dels seus
visitants i s’han produït també canvis socials i, així,
per exemple, el 2003, en començar el mandat actual,
les platges de Barcelona no s’utilitzaven la nit de Sant
Joan i, en canvi, ara s’han convertit en el principal
punt de concentració de gent: no entén, doncs, que
l’oposició no sigui capaç d’adonar-se de tot això,
malgrat les reiterades demandes d’increment de la
neteja que ha formulat al llarg de tot el mandat.
El Sr. Martínez també fa notar que la Ciutat ha
experimentat els darrers anys múltiples canvis so-
cials, com les noves expressions en l’espai públic –que
han generat nous paràmetres d’exigència de la ciu-
tadania en relació als nivells de netedat–, plans de
xoc en relació a la neteja de grafits, recollides es-
pecífiques en dates concretes; i amb tot això s’ha
posat de manifest l’adaptació de l’Ajuntament a les
noves necessitats que van sorgint: per tant, no acaba
d’entendre que davant d’aquest augment de la de-
manda en el camp de la neteja, els Grups de l’opo-
sició no avalin l’increment de recursos per a atendre-
la i racionalitzar aquests serveis.
El Sr. Narváez opina que l’oposició centra la seva
crítica en la quantia econòmica de la neteja davant de
la impossibilitat de criticar l’estat de la Ciutat en relació
a la neteja, perquè actualment a Barcelona hi ha una
situació molt acceptable en aquest aspecte gràcies a
les polítiques que s’estan duent a terme i que no són
fruit de la improvisació perquè, concretament, el Pro-
grama d’actuació municipal ja especificava les accions
a desenvolupar en els terrenys de la neteja i de la
sostenibilitat aplicades a la recollida d’escombraries en
els aspectes relatius a l’increment, a la freqüència i al
reciclatge i, així, per exemple, s’han ampliat en més
del 57% el nombre de contenidors de paper, vidre i
envasos amb la intenció d’induir el ciutadà a participar
en el reciclatge, i s’ha aconseguit un augment del
152% en la recollida de deixalles destriades, també
s’ha incrementat en el 67% el nombre de comerços als
quals es retiren directament els residus, i la recollida
de trastos vells que abans es feia un cop al mes, ara
es fa un cop a la setmana.
Creu, doncs, que veure en tot això improvisació de-
nota no saber què és un contracte de neteja, ni co-
nèixer el Programa d’actuació municipal.
El Sr. Puigdollers observa que en el contracte de
recollida d’escombraries, neteja viària i buidatge de
papereres de la ciutat de Barcelona hi ha hagut una
desviació del 39%, i això denota mala gestió; que el
model de recollida selectiva ha estat un gran fracàs
de l’equip de govern i està disposat a parlar-ne, igual
que de la situació de l’Ecoparc núm. 1, quan vulgui el
Sr. Narváez; i que el govern municipal només reac-
ciona davant de les pressions, ja que el 2005 decidí
un increment considerable de les dotacions de neteja
viària davant la pressió dels mitjans de comunicació
i ho torna a fer ara davant la imminència de les
eleccions municipals: aquesta és la realitat.
El Sr. Narváez replica que es produïren increments
d’aquest contracte els anys 2001, 2002, 2003, 2004,
2005 i 2006, i tanmateix no hi ha hagut pas eleccions
municipals en la majoria d’aquests anys: per tant, el
Sr. Puigdollers està fent demagògia i està enfadat per
no poder criticar l’estat de neteja de la Ciutat i, per
això, es fica amb la gestió del servei.
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra
dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i
les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías, i amb l’abstenció
dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i
les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos.
34. Aprovar la incorporació d’una nova fitxa, (cor-
responent a: conjunt de 3 palmeres, 1 de 5 estípits, 1
de 2 estípits i 1 d’1 estípits, de l’espècie washingtonia
filifera (washingtònia) situades a l’avinguda de la Re-
pública Argentina, núms. 16-18-26 (Antiga Masia Can
Sert) del Districte de Gràcia), al Catàleg d’arbres d’in-
terès local, per assegurar la protecció de tots aquells
exemplars que per les seves característiques pecu-
liars de bellesa, raresa i antiguitat han d’ésser con-
servats dins el terme municipal.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I
BENESTAR SOCIAL
La Presidència, disposa, tal com es convingué a la
Junta de Portaveus, el debat conjunt dels dos dictà-
mens que segueixen en l’ordre del dia.
35. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Jordi
Pericot i Canaleta per les seves valuoses aportacions
científiques en els camps de la comunicació social,
l’audiovisual i el disseny, disciplines que han centrat
una bona part de la seva acció pedagògica i uni-
versitària, primer com a director de l’Escola Elisava i,
més endavant, com a professor i catedràtic de les
Universitats Autònoma, de Barcelona i Pompeu Fabra
i, també, com a responsable del Pla docent per a les
Escoles Superiors de Disseny Industrial, un àmbit en
el qual Catalunya ha recuperat la seva millor tradició
creativa i un reconegut prestigi internacional.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007566
36. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic a Julieta
Serrano pel seu talent com a actriu dins el món del
teatre, el cinema i la televisió, amb una trajectòria re-
gular i plena d’èxits; i per la seva gran versatilitat que
li ha permès interpretar personatges que van del re-
gistre més tràgic a la comèdia, sempre amb una
sensibilitat extraordinària que ha estat reconeguda
amb nombrosos premis i distincions.
El ponent de Cultura, Sr. Martí, se sent molt ho-
norat de defensar l’atorgament d’aquestes dues me-
dalles a dues persones que, per les seves trajectòries
personals i vitals, en són plenament mereixedores i
diu: de Julieta Serrano i Romero, que té una trajec-
tòria àmplia i reconeguda en el camp de la inter-
pretació i el guardó que se li atorga vol simbolitzar el
reconeixement de la Ciutat al llarg elenc d’actors i
actrius catalanes que han sostingut el teatre i el cine-
ma català i espanyol amb el seu talent i esforç com
era el Sr. Enric Arredondo; del Sr. Jordi Pericot i
Canaleta, que pot exhibir una trajectòria personal i
professional única en el camp de la creació i, també,
de la projecció i, molt especialment, en la formació i el
mestratge en el camp del disseny i la comunicació, ja
que la seva activitat, el seu dinamisme i la seva em-
penta han permès, en bona mesura, la consolidació
d’aquests dos àmbits com claus de la identitat de Bar-
celona i de la seva potencialitat en el futur.
El Sr. Ciurana se suma amb entusiasme al reco-
neixement que amb aquestes medalles la Ciutat tribu-
ta al Sr. Jordi Pericot i la Sra. Julieta Serrano per la
seva trajectòria vital tant en el vessant de la seva
ciutadania com en el seu vessant professional o ar-
tístic, dos aspectes que cal saber combinar sàvia-
ment per a merèixer el reconeixement de la Ciutat.
El Sr. Basso manifesta que en l’atorgament de
guardons a persones físiques o jurídiques poden con-
fluir diverses raons que poden ser coincidents entre
tots els Grups, si bé això no significa que, donades la
lleugera diversitat ideològica de la Corporació, hagin
de tenir totes el mateix pes ni hagin de ser sempre
compartides per tots ells; en tot cas, per al Grup del
Partit Popular l’atorgament de les distincions que avui
es proposen representa un reconeixement a la tra-
jectòria personal i humana de les persones guar-
donades i, alhora, un missatge de confirmació del va-
lor de l’esforç personal en un món on sovint impera la
cultura d’allò que és fàcil, de fugir de les respon-
sabilitats personals, i de procurar aconseguir amb el
mínim esforç allò que un vol, ja que només gràcies a
una tasca continuada de disciplina i de treball es pot
mantenir al llarg del temps una carrera com ha estat
la de Julieta Serrano en el camp de les arts dra-
màtiques, i de Jordi Pericot en el camp acadèmic.
Subratlla que Julieta Serrano és una artista amb
una trajectòria que supera les modes i té un sòlid
currículum de gairebé un centenar de pel·lícules i
aparicions televisives, a les quals s’han d’afegir in-
nombrables interpretacions teatrals; que Jordi Peri-
cot ha desenvolupat una extraordinària tasca espe-
cialment en l’anàlisi de la comunicació audiovisual i
encara que, òbviament, el seu Grup no sempre ha
compartit les opinions d’aquest acadèmic sobre les
polítiques de comunicació, això no li impedeix re-
conèixer l’interès dels seus treballs per a aquells que
es dediquen a la política, treballs que, més enllà de
les crítiques que puguin contenir, ensenyen a comu-
nicar millor amb la gent, repte que cal assumir si no
es vol que la indiferència cap a la cosa pública con-
tinuï creixent.
La Sra. Mayol expressa, en nom del Grup munici-
pal que presideix, el seu reconeixement:
A Jordi Pericot, Director de l’Escola Elisava i cate-
dràtic de la Universitat Autònoma per la seva peda-
gogia entorn del poder comunicatiu de la imatge, ja
que els seus treballs constitueixen una clara aposta
pedagògica per a comprendre la imatge a través de
les paraules, i per la seva valuosa aportació com a
responsable del Pla docent de les Escoles Superiors
de Disseny Industrial, un àmbit en el qual Catalunya
ha recuperat la seva millor tradició creativa i ha
guanyat un reconegut prestigi internacional: per tant,
la medalla que se li atorga no només premia l’esforç i
el coneixement de Jordi Pericot, sinó que contribueix
a fugir de veure la imatge com un producte de con-
sum ràpid i banal, idea aquesta que queda ben plas-
mada en la frase “la il·lustració, la imatge també apor-
ta coneixement”.
A Julieta Serrano, que actualment està represen-
tant una obra de Pirandello en un teatre del barri de
Lavapiés de Madrid, els mèrits de la qual han estat
molt ben explicitats pel Jurat del Premi Sebastià Gas
en guardonar-la enguany, per la coherència, el rigor i
el do de saber emocionar que ha demostrat al llarg de
la seva carrera artística tant en el camp del teatre
com del cinema, i per la diversitat d’emocions que
podem rebre a través d’ella amb diferents registres.
El Sr. Portabella considera una sort poder votar
favorablement unes medalles que reconeixen el pa-
per que tant Jordi Pericot com Julieta Serrano han
tingut, cadascú en el seu àmbit, en la nostra societat; i
remarca que Jordi Pericot forma part del nostre uni-
vers mental i ideològic per la seva llarga i rigorosa
trajectòria i per haver ajudat la Ciutat i el país a
posicionar-se en aquells elements propis dels segles
XX i XXI mitjançant les seves aportacions científiques
en els camps de la comunicació social, de l’audio-
visual i del disseny, i la seva acció pedagògica, uni-
versitària, alhora que amb la seva tasca creativa ha
incidit sobre un dels sectors estratègics per a Barce-
lona com és el del disseny; i que en Julieta Serrano
vol destacar la seva solidesa com a actriu, la rigo-
rositat en les seves interpretacions cinematogràfi-
ques, televisives i teatrals, i la seva capacitat de com-
binar autors consagrats i novells i tenir una visió
encertada de les arts escèniques.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens en
debat.
37. Aprovar el Pla estratègic de cultura com a ins-
trument d’articulació i programació de les polítiques
culturals de la ciutat en el proper decenni.
El Sr. Martí significa que el primer Pla estratègic de
cultura aprovat per aquest Ajuntament el 1998 reco-
neixia el paper clau que la cultura havia tingut i estava
tenint a Barcelona en termes de creació d’identitat, i
de lideratge de la transformació urbana i la situava
com un dels motors del nostre desenvolupament eco-
nòmic i social del futur, i el pas dels anys demostra
que això ha estat efectivament així i que la cultura ha
adquirit un paper clau en el desenvolupament eco-
nòmic i social de la Ciutat, la qual ha experimentat
canvis que aconsellaven repensar tal pla estratègic,
perquè ja havia assolit els seus objectius i perquè
calia afrontar nous reptes, el de la globalització i la
diversitat, o dit en altres paraules, buscar la sin-
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 567
gularitat i la identitat en un món que cada cop esdevé
més homogeni, i la cohesió interna en una ciutat que
cada vegada esdevé, per la globalització i altres cau-
ses, més diversa, a fi que aquesta diversitat no es
converteixi en desigualtat ni en segregació, ja que la
cultura pot tenir un paper clau en aquest sentit.
Explica que el Pla en debat presenta els tres ob-
jectius que donen resposta a aquests reptes, el de
l’excel·lència per a ser capaços de tenir la singularitat
que permeti ser algú i dir alguna cosa en el context de
la globalització; el de la proximitat com a valor cultural
capaç de tendir ponts que portin cap a la cohesió in-
terna i de relligar la diversitat amb un discurs comú i
compartit; el de la connectivitat, perquè els dos pols
situats en àmbits oposats no es trenquin entre si i
tinguin influència l’un en l’altre.
Subratlla que tal Pla, fruit del debat entre més de
400 persones de tots els sectors culturals i entre els
Grups polítics municipals, conté deu grans línies es-
tratègiques sobre el foment de la creativitat i les
seves condicions, la vocació cultural, la proximitat, la
capacitat de Barcelona com a ciutat lectora, el diàleg
intercultural, la ciència com a part de la cultura, la
qualitat dels equipaments, la memòria, la capitalitat
cultural de la nostra ciutat, els instruments que han de
permetre la connectivitat abans esmentada, i el des-
envolupament del Consell de Cultura que és l’últim
gran punt que no es pogué complir en el mandat ante-
rior per diferents motius, i en la creació del qual s’ha
de veure, doncs, la culminació del Pla anterior i el
principi del nou que no es pot entendre sense un con-
sell representatiu dels sectors culturals que l’han fet
possible, perquè el vetllin, el segueixin i hi intro-
dueixin els canvis que creguin oportuns.
El Sr. Ciurana procedeix a llegir alguns fragments
del Pla en debat on es diu: respecte de la música, que
entre les mancances destaca el deficitari desple-
gament del sistema públic d’equipaments de formació
musical de base, i així, malgrat la rellevància de la
tasca que desenvolupen la trentena d’escoles priva-
des, només hi ha tres escoles municipals en tota la
Ciutat; respecte de la dansa, que falta una progra-
mació estable normalitzada i una major presència en
els mitjans de comunicació, que es detecta una man-
ca d’auditoris funcionals moderns, especialment d’e-
quipaments de nivell mitjà, destinats a la creació, i
una manca de circuits coordinats i estables; respecte
del circ, que el sector constata que el circ, com a art
proper i popular, no s’aprofita del tot, especialment
des de l’àmbit de les polítiques culturals de proximitat
i dels projectes d’integració social; i respecte de les
arts visuals, que la pressió immobiliària està fent
desaparèixer tallers d’artistes i espais de residència
de creadors vinguts d’arreu, que el model d’actuació
pública en termes culturals arriba a un final d’etapa i
demana un canvi de mirada, que s’ha treballat molt el
vèrtex de la piràmide i poc la base de generació
d’idees i possibilitats de creació de proximitat.
Considera, més endavant, que el Pla estratègic en
debat parteix d’un enfocament antic, conservador i
poc actiu, i conté una enumeració d’obvietats i espais
comuns de les quals es difícil dissentir, i d’actuacions
sobre les quals no es concreten ni pressupost ni
calendari.
També estima, seguidament, que la filosofia que hi
ha al darrera de tal Pla s’apunta a debats que les
societats estan revisant des de fa temps i ja tenen,
fins i tot, superats i, per tant, es tracta d’un pla que
respon a més a una matriu nord-americana que no
pas europea, obvia la pertinença de Barcelona a la
cultura del país del qual és capital, i configura la
nostra ciutat com la sala de trànsit d’un aeroport, és a
dir, un lloc on s’està i per on es passa però on ningú
no hi arrela, en altres paraules, en un indret asèptic,
sense referències i homologable a qualsevol altre sa-
la de trànsit.
Pregunta, a la vista de la declaració institucional
sobre l’ensenyament del català prevista com a darrer
punt d’aquesta sessió, si en opinió dels Grups que in-
tegren l’equip de govern evitar que l’ús social del
català vagi descendint any rera any a la nostra ciutat
no és un repte estratègic, perquè no figura pas entre
les línies estratègiques del Pla en debat.
Anuncia, en conclusió, que per totes les conside-
racions que acaba d’exposar els membres del Grup
de Convergència i Unió votaran en contra de la pro-
posta en debat.
La Sra. Esteller manifesta que per al Grup del Partit
Popular la cultura comprèn totes les persones que en
fan a Catalunya amb independència de l’idioma que
usin, i no hi ha d’haver cap mena de condicionament
ni de limitació en aquest terreny, perquè la nostra cul-
tura té la riquesa de preservar el català i el castellà.
Abans d’analitzar el contingut del pla en debat, vol
queixar-se perquè fos presentat el proppassat dia 14
abans de ser aprovat per aquest Plenari, fet en el
qual veu una manca de respecte envers el Consistori,
en un lamentable espectacle que li sembla intolera-
ble; i també perquè l’elaboració de tal pla s’ha fet
sense comptar amb la participació d’alguns sectors
que no varen ser convidats a participar-hi.
Creu, a continuació, que el document en debat res-
pon a un model cultural ja superat perquè és molt
intervencionista, quan per al seu Grup com que cultu-
ra és llibertat, hauria de crear un marc que no con-
dicioni ni limiti l’expressió; que de pla estratègic no-
més en té el nom, perquè s’hi fan reflexions i anàlisis,
s’hi determinen dèficits, però no s’hi preveuen ni ins-
truments ni recursos per a desenvolupar-ho, tot i ha-
ver el seu Grup reclamat insistentment que s’hi in-
corporés una memòria econòmica perquè, altrament,
seria un castell en l’aire.
Comenta que el Pla en debat reconeix la situació
precària en què es troben determinats sectors, com el
circ i la dansa, però s’oblida de determinats vessants
de la música, com ara la lírica, i hi manquen refe-
rències a les acadèmies, a les fires d’art, a les ex-
posicions i als concursos de ressò internacional i
també un enfocament empresarial de les indústries
culturals; que, efectivament, la cultura i la seva com-
petitivitat són claus per al desenvolupament de la
Ciutat, però, en tot cas, cal buscar l’excel·lència i, tan-
mateix, no es concreta com es pensa assolir. Agrega
que respecte a la difusió de la cultura, s’indica que es
necessiten també més consumidors culturals, però
tampoc no es diu com es pensen promoure, a pesar
que la consecució d’aquest objectiu no es pot confiar
tan sols a internet, sinó requereix convenis amb els
mitjans de comunicació; que pel que fa als equipa-
ments culturals, es parla de l’especulació, però hi ha
una gran demanda d’espais de creació i de recerca i,
tanmateix, tampoc no es concreten prou els projectes
sobre aquestes infraestructures; que cal, efectiva-
ment, defensar la capitalitat cultural de Barcelona a
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007568
Europa i a Llatinoamèrica, però també a la resta
d’Espanya per tenir-hi un públic i un mercat cultural
més amplis; i que el seu Grup ha demanat, per activa
i per passiva, un més alt nivell de qualitat en el Grec.
Pregunta, en darrer lloc, quin finançament pensa
aportar la Generalitat al pla en debat.
Finalment anticipa el vot en contra del seu Grup al
Pla en debat.
El Sr. Gomà significa que el Grup d’Iniciativa per
Catalunya Verds – EU i A valora molt positivament el
Pla estratègic de cultura, que respon a l’acord entre
els diferents sectors que intervenen en el desenvo-
lupament cultural de Barcelona, i marca les estra-
tègies del nostre futur cultural amb nous accents; que
s’ha elaborat en un procés participatiu ampli, tant per
la seva durada com pel nombre i la diversitat dels
participants, procés que ha permès el debat i la posa-
da en comú dels múltiples interessos, necessitats i
potencialitats de les persones i col·lectius implicats
amb la cultura; que tal pla actualitza les propostes en
funció de la realitat quotidiana de la Ciutat; que el nou
context, fruit dels canvis operats els darrers anys a
Barcelona i al món, i l’anàlisi de la realitat cultural ha
dut a formular tres principis que han de bastir les
polítiques culturals a mitjà i llarg termini perquè es
creu en la proximitat com a manera d’entendre una
política d’àmbit social com la cultura, es vol dotar de
qualitat els equipaments i els programes d’actuació i
es valora com imprescindible la connectivitat entesa
com la manera d’interrelacionar les diferents idees.
Pensa, doncs, que es disposa d’una bona estra-
tègia i només cal posar les eines pressupostàries i
exercir de forma constant la voluntat política per tal:
d’ampliar la base creativa de la Ciutat incorporant-hi
tots els agents de creativitat, els més consolidats i els
més emergents i fràgils sense excepcions amb vo-
luntat integradora i de reconeixement de l’autonomia;
d’establir un veritable diàleg intercultural; d’apropar la
cultura científica a tothom; de millorar l’accés al pa-
trimoni cultural i a la memòria; de reforçar Barcelona
com a capital cultural; d’incrementar les dinàmiques
de connexió entre els diferents agents; i de poder
avaluar i actualitzar totes aquestes propostes de ma-
nera participativa a partir de la posada en marxa del
Consell de Cultura.
Afirma, en conclusió, que totes aquestes raons por-
ten el seu Grup a valorar positivament el procés par-
ticipatiu d’elaboració, a compartir-ne els resultats i a
sentir-se vinculat al desplegament per tal de fer tangi-
bles els seus objectius des de valors progressistes, i
de fer créixer la xarxa d’implicació i d’acords amb tots
els agents culturals.
El Sr. Martínez comenta que el Pla estratègic de
cultura barreja nivells institucionals alhora que va i
torna per diversos nivells de concreció que van des
de l’adopció de mesures per a facilitar la música en
viu, a la concreció de la Ciutat de l’Audiovisual o a
l’obertura dels refugis de la Guerra Civil, i per di-
verses tipologies de tal concreció, espais físics, plans
futurs o acords institucionals; que l’aposta per la pro-
ximitat comporta el trasllat als barris del protagonisme
de l’acció cultural de la Ciutat a través dels seus
equipaments de referència com els centres cívics i les
biblioteques; que l’esforç en la millora de la quali-
ficació i recursos dels centres cívics significa un aug-
ment en la capacitat per a l’autocreació i la conso-
lidació d’iniciatives culturals espontànies sorgides de
la pròpia dinàmica dels barris; i que les biblioteques
esdevenen en el pla punts d’ancoratge per a la nostra
llengua pròpia, per a l’aprenentatge del català i per a
la consolidació d’accions de difusió i promoció de l’ús
de la llengua catalana.
Continua dient que pel que fa a la qualitat i ex-
cel·lència, el Pla en debat concreta intencions i també
equipaments i infraestructures i en aquest marc dóna
la clau per a la concreció de xarxes d’equipaments
com ara la d’escoles de música necessàries per a si-
tuar la Ciutat i el país en la primera divisió de l’apre-
nentatge i formació musicals; que en el marc de
l’ecosistema cultural, Barcelona amb tal pla fa efecti-
va la capitalitat de la cultura catalana i amb la seva
massa crítica esdevé l’eix promotor de projectes vin-
culats a l’àmbit dels Països Catalans ja que com a
Cap i Casal ha d’exercir la seva cooperació, generosa
i oberta, amb el seu entorn natural dibuixant un mapa
d’equipaments, estructures i centres per a la creació
arreu del territori i les comarques catalanes; que amb
tot aquest potencial Barcelona pot competir en l’es-
fera internacional com a capital urbana d’atracció i
creació i, alhora, digna representant de la cultura ca-
talana.
Acaba destacant que el Pla estratègic de cultura
implica l’aposta de Barcelona per la capitalitat cultural
de la nostra nació, per la proximitat com a eix d’actu-
ació, per l’ampliació i consolidació de la xarxa cultural
arreu de la Ciutat, per la qualitat i la creació, per la
suma de memòria històrica i cultura científica, i per
una major implicació i l’extensió del binomi educació i
cultura: per tot això, el Grup d’Esquerra Republicana
de Catalunya el votarà favorablement.
El Sr. Martí contesta les intervencions anteriors
dient:
En relació a la de la Sra. Esteller, que no s’està
discutint un programa, sinó un pla estratègic que ex-
plicita allò que es farà i després ja es concretarà com,
tot això seguint el model del primer pla, la credibilitat
del qual ha quedat ben demostrada, i que no és in-
tervencionista, sinó de suport, d’impuls, d’ajuda i de
transformació, perquè en la cultura el mercat no pot
ser l’únic element determinant; i que tots els sectors
culturals han estat invitats a participar en la confecció
del Pla en debat i tots ho han fet.
En relació a la del Sr. Ciurana, que el Pla fa un
balanç honest que diu les coses com són i proposa
una adaptació a la realitat sense cap mena de ver-
gonya; que les eventuals obvietats i espais comuns
formen part del consens assolit; i que no ha sentit dir
res propositiu a l’esmentat regidor de Convergència i
Unió, el qual abans volia repartir carnets de cata-
lanitat i certificats d’amor a la història de Catalunya i
ara ha esgotat el temps de què disposava i que en la
Junta de Portaveus el Sr. Puigdollers no volgué que
fos més llarg, pretenent donar lliçons en la defensa de
la cultura i de la llengua catalana, però ell ha de preci-
sar-li que la cultura catalana és la que han fet els
catalans al llarg de la seva història i el govern munici-
pal l’assumeix perfectament, i la fan els catalans d’ara
a partir de la nostra tradició o d’altres, i que el pla en
debat aposta per la pervivència de la cultura catalana,
la qual no se salvarà si no es diu res de nou i d’in-
teressant, ni res de diferent.
El Sr. Puigdollers observa que en la Junta de Por-
taveus s’oposà a la possibilitat que el govern dis-
posés de més temps en el debat sobre el Programa
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 569
d’actuació municipal, però en cap moment no es pro-
nuncià sobre el d’aquest punt de l’ordre del dia.
El Sr. Martí replica que el Sr. Puigdollers hi com-
parà el temps dedicat a aquesta proposta i a la de-
fensada abans pel Sr. Narváez.
El Sr. Cuervo, en la seva condició de president de
la Junta de Portaveus, puntualitza que un cop s’hi ha
discutit i acordat, amb les discrepàncies que sigui,
una determinada distribució de temps, es fa pública
perquè els ponents i representants dels Grups se’l
puguin administrar, de manera que aquí cal atenir-se
als temps establerts.
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra
dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i
les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tam-
bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villa-
grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
d) Proposicions
Del Grup Municipal de Convergència i Unió
Pp1. Encarregar al govern municipal que, per al
proper Consell Plenari, formuli les propostes que si-
guin necessàries per a donar immediat compliment
als aspectes de dèficit i de manca de recursos, tant
personals com d’equipaments, que es reflecteixen en
l’Informe sobre els drets de la infància amb risc a Bar-
celona, elaborat per la Sindicatura de Greuges el no-
vembre de 2006, i que són competència de l’Ajun-
tament de Barcelona.
El Sr. Trias defensa aquesta proposició dient que
l’estudi elaborat per la Sindicatura de Greuges de
Barcelona posa en evidència que a la nostra ciutat hi
ha entre 5.000 i 6.000 menors en situació de risc ja
que, concretament, hi ha infants maltractats, nens
que viuen en males condicions d’habitatge o de la
mendicitat, adolescents immigrants sense família, fa-
mílies amb menors discapacitats, adolescents rebels
sense suport familiar o menors afectats pel delicte i
pels resultats de la manca de prevenció i atenció so-
cial suficient; i que, en conseqüència, la Síndica es-
menta de manera especial les obligacions directes
que aquest Ajuntament té envers la infància, i la pro-
tecció addicional que mereixen els menors recalcant
que l’Ajuntament ha de vetllar per la protecció social,
econòmica i jurídica de la família, per la protecció in-
tegral als fills, perquè els pares prestin assistència
completa als fills durant la minoria d’edat i perquè els
infants gaudeixin de la protecció prevista en els
acords internacionals i, tanmateix, s’han detectat pro-
blemes greus en l’atenció a la infància perquè, per
exemple, a) el treball dels equips bàsics d’atenció a la
infància és molt intens, però no sempre es tradueix en
resultats prou satisfactoris donat que la situació ul-
trapassa els recursos al seu abast i les seves com-
petències; b) el servei d’ajuda a domicili en favor del
benestar de la infància és clarament insuficient; c) el
suport de guarda i allotjament alternatiu no està dis-
ponible quan es necessari per a certs perfils d’infants;
d) no hi ha els centres oberts públics exigits per la
legislació catalana de serveis socials; e) els Equips
d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència no poden
complir les seves funcions amb plenes garanties
perquè estan mancats d’autonomia i sobresaturats de
casos i funcions; f) no està garantida la coordinació i
hi ha problemes pressupostaris; i tot això ha induït el
seu Grup a presentar la proposició en debat.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que la situació de
la mainada en risc d’exclusió social ha estat una pre-
ocupació prioritària per al seu Grup, el qual reclamà
l’abril d’enguany un nou model d’atenció a la infància
que fos més eficaç, però malauradament l’equip de
govern rebutjà aquesta petició, tanmateix la setmana
passada el seu Grup tornà a presentar una proposta
que reclamava, concretament, un pla integral per als
nens en risc d’exclusió social, o sia aquells nens que
són maltractats o viuen de la mendicitat o en males
condicions d’habitatge, els nens immigrants sense
famílies, adolescents rebels i sense suport familiar,
però novament la manca de sensibilitat feu rebutjar
també aquesta iniciativa.
Continua dient que ara l’informe de la Síndica
posa en evidència els dèficits existents i unes dades
tan greus com preocupants: que a Barcelona hi ha
gairebé 6.000 menors en risc d’exclusió; que n’hi ha
2.000 que viuen en famílies en condicions de pre-
carietat, que són producte, entre altres causes, del
creixement de les famílies monoparentals, 1.370 de
les quals estan rebent la renda mínima de rein-
serció; que hi ha uns 600 menors immigrants que
deambulen pels nostres carrers sense control per-
què han arribat sols; que com a resultat de la no
prevenció, de la insuficient atenció i de la manca de
polítiques preventives i educatives, hi ha uns 2.000
adolescents als quals s’han aplicat mesures penals,
i no serà pas ell qui demani que no es faci, però això
obliga a reflexionar i a impulsar mesures d’altra me-
na, perquè la situació d’aquests menors és evitable
si s’actua amb eficàcia i antelació suficient. Afegeix
que es tracta d’un problema que no és nou, però
s’ha cronificat des de fa vuit o nou anys i cada any
els informes de la Síndica han recordat la situació,
cada cop més greu, que s’estava generant al voltant
d’aquests menors, però el govern municipal no ha
reaccionat i continua havent-hi, en el sistema de
prevenció, insuficiències que van des de l’atenció
social primària, la domiciliària, als centres oberts i al
sistema tutelat, a pesar que, com diu la Síndica, les
competències de l’Ajuntament són màximes i, per
tant, la intervenció municipal també ha de ser mà-
xima i pionera sense esperar que altres Admi-
nistracions obrin camins i dotin pressupostos, de
manera que cal multiplicar els recursos municipals
destinats a aquestes actuacions perquè la Ciutat
s’està jugant el futur en la seva infància.
Acaba demanant que el govern municipal abandoni
la seva passivitat i aprovi un pla integral per als nens
en risc d’exclusió social, i també un nou model
d’atenció a la infància, que destini els recursos sufi-
cients a aquesta finalitat i que garanteixi una efectiva
coordinació amb la Generalitat en el marc del Con-
sorci de Serveis Socials, propostes totes elles que
tenen una particular incidència en la lluita contra l’ex-
clusió i en la prevenció de la delinqüència.
El Sr. Gomà referma que valora l’informe de la
Síndica de Greuges com una aportació rellevant i de
gran interès en matèria d’infància en risc; que l’Ajun-
tament i, concretament, els serveis de Benestar So-
cial han mantingut una actitud permanent de diàleg i
de col·laboració amb la Síndica, de qui en valora
l’objectiu de col·laboració que explicita en el seu infor-
me, alhora que li plau coincidir en l’agenda de temes
de treball que s’hi marquen i sobre els quals l’Ajun-
tament està treballant de manera intensa.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007570
Destaca, tot seguit, les línies de treball d’aquest
Ajuntament, que marquen una política estructurada i
potent d’atenció a la infància en risc, amb alguns in-
dicadors rellevants: 1r) la prevenció, l’atenció social
primària ha atès en un any 41.000 persones vulnera-
bles, de les quals el 14%, és a dir, 5.800, eren infants i
adolescents i un de cada tres, és a dir 1.900, en nuclis
monoparentals; 2n) la xarxa de centres oberts, ja que
l’Ajuntament disposa de 42 equipaments de proximitat
de promoció social d’infants, com són els casals d’in-
fants i ludoteques, però, a més, enguany, en el marc
de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, s’ha
constituït la Xarxa de centres oberts d’infància amb 10
centres oberts d’iniciativa social amb qui s’han esta-
blert convenis de col·laboració, i s’han multiplicat per
quatre els recursos destinats en el Pressupost de
2007, cosa que permetrà atendre 730 infants en situ-
ació de risc; 3r) els Equips d’Atenció a la Infància i
l’Adolescència, que el 2000 comptaven amb 34
professionals i ara en tenen 67 i altres tres a punt d’in-
corporar-se però, a més, se n’han diversificat els seus
perfils amb la incorporació de 16 educadors socials, de
manera que la intervenció socioeducativa complementi
la socioterapèutica dels psicòlegs i amb tot això s’han
pogut atendre 2.930 infants pertanyents a 1.600 fa-
mílies en situació d’alt risc; 4t) l’Acord d’equipaments
amb la Generalitat que en preveu entre 7 i 9 d’infància,
3 centres de primera acollida, 4 centres residencials
d’acció educativa (CRAES) i un altre de caràcter in-
tensiu que significaran 230 noves places residencials
per a infants en situació d’alt risc; 5è) el Programa mu-
nicipal de famílies aprovat la darrera sessió i que incor-
pora 19 accions d’atenció a famílies amb infància en
risc, com són, per exemple, l’increment substancial de
l’atenció domiciliària socioeducativa, l’ampliació del
Servei d’Acolliment Familiar o l’extensió als deu Dis-
trictes del Servei d’Espais Familiars. Afegeix que tot
això ha tingut una traducció molt clara en el Pressupost
municipal, les dotacions del qual per a aquesta finalitat
han passat de 4 a 5,5 milions d’euros, amb un in-
crement, per tant, del 34%; i que l’aportació de la
Generalitat derivada del Conveni marc ha crescut un
44% passant d’1,8 a 2,7 milions d’euros.
Anuncia que totes aquestes línies de treball s’in-
corporaran al Programa municipal d’infància i ado-
lescència 2007-2010 que ha entrat en la recta final
del seu procés d’elaboració i serà presentat en aquest
Plenari abans que s’acabi el mandat; per tant, no hi
haurà un pla específic per a la infància en risc, perquè
l’equip de govern creu en polítiques públiques d’in-
fància que tinguin caràcter integral i basades en el
principi d’universalitat i amb capacitat d’articular la
prevenció amb l’atenció i la protecció, però en el marc
del Programa anunciat hi haurà una línia estratègica
molt potent d’atenció a la infància en risc.
La Sra. Vallugera subratlla que l’informe de la
Síndica de Greuges resulta interessant i oportú i for-
mula algunes atribucions quant a la tradicional arro-
gació de determinades competències que ha fet la
Generalitat; i comparteix absolutament alguns dels
criteris que s’hi posen damunt la taula, sobretot en la
introducció, com ara quan diu que la missió de defen-
sa dels drets de la infància és especialment important
per a aquella que està en risc, perquè la seva fragilitat
mereix una empara especial i perquè representa el
futur de la Ciutat: per això mateix, també per al Grup
d’Esquerra Republicana de Catalunya la infància és
un sector estratègic i especialment important, ara bé,
a parer del seu partit, la infància en risc ha de ser
tractada dintre d’un marc general d’infància i aquest
tractament, que ha de ser específic i integral, no es
pot quedar en una visió purament assistencial, sinó
que ha d’estar guiat pels principis de la interdis-
ciplinarietat, la col·laboració i la coordinació entre tots
els serveis que poden complir una funció educativa,
seguint les pautes utilitzades en el projecte contra la
violència envers les dones, però adequant-les als
infants que encara no tenen la plena i absoluta ca-
pacitat d’obrar, de manera que hi siguin presents els
serveis d’educació i de salut, d’educació en el lleure,
el concurs del qual és fonamental per a la detecció de
la violència envers els nostres infants, perquè molt
rarament els infants expliquen la seva situació i tam-
bé les famílies que necessiten ajuts per a prevenir les
situacions de risc no solen exposar el seu cas als
serveis municipals i, per tant, calen circuits proto-
colitzats i eficients que permetin detectar aquestes
situacions abans que es cronifiquin.
Explicita que, en aquesta línia, la Ponència de
Drets Civils i Dona ha tirat endavant el tractament
dels nens i nenes testimonis de la violència de gènere
a casa seva i això ha permès actuacions sobre tota la
família, que són el segon element a través del qual es
canalitza la protecció a la infància, perquè, per exem-
ple, monoparentalitat com a sistema de família no és
un risc en si mateix, sinó per allò que porta annex i
que habitualment sol ser la incapacitat per a afrontar
les responsabilitats familiars en haver-hi només una
persona al càrrec de la família i no estar encara ben
prou articulada la conciliació de la vida laboral i fami-
liar, i la manca de recursos econòmics.
Significa que, òbviament, calen més recursos eco-
nòmics, més professionals, però, sobretot, una mane-
ra d’encarar aquesta situació que posi tots els recur-
sos de la Ciutat que es dediquen a treballar amb la
infància, al servei d’una autèntica prevenció de les
situacions de risc.
El Sr. Alcober manifesta que per al govern munici-
pal i per al Grup Socialista la infància en risc és,
evidentment, una prioritat, però no està previst un pla
específic perquè les polítiques municipals adreçades
a la infància i l’adolescència es formulen amb ca-
ràcter universal a partir de les mesures que tenen en
compte la prevenció, l’atenció i protecció de les situ-
acions de vulnerabilitat: per això, totes les iniciatives
que es duen a terme tenen com a objectiu final que
els infants i adolescents siguin ciutadans de ple dret
en les millors condicions possibles, i dintre del marc
del Programa municipal per a la infància 2007-2010,
que serà presentat el proper trimestre de 2007, es
defineixen línies estratègiques que determinen l’evo-
lució en aquest camp.
Desitja, també, esmentar ja ara qüestions plante-
jades en les darreres sessions plenàries, com la del 6
d’octubre, en què presentà el balanç del Pla municipal
per a la inclusió social, on es pogué constatar l’in-
crement de recursos dels serveis a la infància, del
nombre d’infants i joves atesos, dels recursos des-
tinats als projectes d’inclusió social d’entitats, i es
donaren dades molt concretes sobre els serveis
d’atenció a les famílies, l’augment del nombre de pro-
fessionals i el paper que tenen els plans comunitaris
en totes aquestes polítiques; o la del 24 de novembre,
en la qual es presentà el Programa municipal per a
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 571
les famílies 2006-2010 que contenia dues línies es-
tratègiques sobre el tema en debat. Agrega que totes
aquestes polítiques queden reflectides en els Pres-
supostos municipals i és innecessari insistir gaire més
en l’increment del 22% produït en les dotacions dels
serveis a les persones, en els 117 milions d’euros de
les corresponents al benestar social, i en els 93 mi-
lions d’euros –un 14% més que l’any anterior– des-
tinats a la inclusió social.
Indica que l’esmentat informe de la Síndica de
Greuges és una invitació a la reflexió i a l’anàlisi que
s’afegeix a les altres que provenen dels professionals
que treballen en aquest camp dedicant-hi molts es-
forços i temps, a través de les aportacions del dife-
rents Consells de participació, del desenvolupament i
avaluació dels plans municipals en curs, dels acords
amb la Generalitat de Catalunya, com el relatiu als
equipaments de l’atenció especialitzada que compor-
ta la creació de més de 200 places per a la infància
en risc; i que, en definitiva, tot això esperona a conti-
nuar treballant per la infància en risc perquè Barcelo-
na sigui, cada vegada més, una ciutat inclusiva.
El Sr. Trias, després de precisar-li el Sr. Alcalde
que els Grups de govern votaran en contra de la
proposició en debat, lamenta aquest posicionament
perquè la proposició en debat pretén, un cop més, ser
constructiva i no pas un memorial de greuges, igual
com tampoc no vol ser-ho l’informe de la Síndica de
Greuges de Barcelona, on es posa de manifest que
malgrat allò que s’hagi pogut fer, les coses no van
prou bé i en queden moltes de pendents, i es re-
comana dedicar-hi més mitjans tant econòmics com
professionals.
Matisa que no demana que s’expliqui el pla que
tirarà endavant els tres propers anys, sinó que, en
vista de les mancances que posa en evidència l’in-
forme de la Síndica de Greuges i que fan caure la
cara de vergonya, reclama una resposta immediata i
que es concretin les mesures pressupostàries, de
personal i d’equipaments per a donar resposta a
aquelles coses que l’Ajuntament pot resoldre ja i les
presenti en la propera sessió; tanmateix, l’equip de
govern ha contestat tornant a oferir, com sol fer
sempre davant els problemes, la presentació d’un pla
a termini més llarg, cosa que no li sembla malament,
però, en tot cas, és més pròpia d’un començament
que no pas d’un final de mandat.
El Sr. Alcalde comenta que ha parlat amb la Sin-
dicatura de Greuges sobre l’informe en qüestió, que
fa aportacions interessants; i que properament Barce-
lona rebrà el Premi de Ciutat amiga de la infància que
li ha estat atorgat per la Unicef com a reconeixement
al treball molt intens de tots i cadascun dels de-
partaments d’aquest Ajuntament implicats en la rea-
litat de la infància.
Es rebutja la proposició en debat amb setze vots
favorables –emesos pels Srs. Trias, Puigdollers, Ciu-
rana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Or-
tega i Fandos, i també pels Srs. Fernández Díaz,
Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro
i Mejías– i vint-i-quatre en contra de la resta de
membres del Consistori.
Del Grup Municipal del Partit Popular
Pp2. Instar a l’alcalde que en la propera sessió del
Plenari presenti un document on es detalli el balanç
de la seva gestió municipal i que inclogui, alhora, les
prioritats de la Ciutat per als propers mesos i el
conjunt d’actuacions i propostes que s’han de tras-
lladar al nou Govern de la Generalitat.
El Sr. Fernández Díaz defensa aquesta proposició
dient que en aquesta mateixa sessió s’ha fet, de ma-
nera molt breu per manca de temps –perquè a la Jun-
ta de Portaveus la majoria imposà un criteri que el
Grup del Partit Popular no va compartir–, un balanç
de la gestió municipal en els 1.000 dies següents a
les eleccions municipals i, per tant, el seu Grup vol
aprofundir en l’anàlisi d’aquesta gestió i també en allò
que han representat els primers 100 dies d’actuació
del nou alcalde de la Ciutat quan encara en resten
altres 100 per a la convocatòria de les properes
eleccions municipals, 200 per a la seva celebració i
250 per a la constitució del nou Consistori i, per tant,
hi ha encara molt temps per davant per continuar
treballant, uns dels del govern i altres des de l’opo-
sició, a favor de Barcelona, no amb plans com el que
s’ha ofert, en el curs del debat de la proposició ante-
rior sobre la infància, el qual es farà realitat quan els
infants d’avui siguin ja majors d’edat, sinó amb
mesures de govern que siguin imprescindibles per al
benestar de la Ciutat i més encara després de la pri-
mera reunió que va tenir el Sr. Alcalde amb el nou
president de la Generalitat, el Sr. Montilla, a qui
suposa que devia exposar les noves reivindicacions
barcelonines i el rebuig a les rebaixes que el Govern
tripartit català havia aplicat a Barcelona els darrers
anys: per tot això aquesta proposició del seu Grup
demana que es traslladin a aquest Plenari un seguit
d’actuacions que es puguin dur a terme les properes
setmanes, abans de les eleccions municipals, espe-
cialment en qüestions que preocupen, i molt, la Ciutat
i que haurien d’ocupar el seu govern.
Suposa que el temps previst per a fer balanç de la
gestió municipal en els darrers 1.000 dies ha estat
breu perquè, altrament, hi hauria hagut temps per a
explicar als barcelonins que el Sr. Hereu haurà d’in-
tentar arreglar ara com a alcalde els problemes de
seguretat i de convivència que no pogué resoldre en
els 1.000 dies en que fou el regidor responsable
d’aquesta matèria i que són els principals problemes
de la Ciutat, aspecte que vol posar de manifest
perquè els darrers tres anys es congelà la plantilla de
la Guàrdia Urbana, però, paral·lelament, s’ha incre-
mentat en 224 persones el nombre d’efectius que vi-
gilen les zones d’aparcament, i perquè es digué que
no calia una nova ordenança de civisme, però al final
ha calgut aprovar-ne una a corre-cuita perquè la
seguretat, la convivència i la lluita contra l’incivisme
s’ha escapat de les mans del govern municipal.
Continua preguntant per què ha estat necessari un
canvi d’alcalde si les coses es feien tan bé; i de-
manant al Sr. Alcalde que canviï l’actitud del seu pre-
decessor, el Sr. Clos, a l’hora de governar la Ciutat i
la que també el mateix Sr. Hereu tingué quan era el
regidor responsable de la seguretat, i que no man-
tingui la mateixa actitud de no encarar els problemes,
de no exercir l’autoritat democràtica, de rebaixar el
grau d’exigència al Govern de Catalunya, en comptes
de defensar els interessos de la Ciutat i posar-se al
costat dels seus veïns i d’exigir al Govern de la
Generalitat el compliment de les seves obligacions
recordant al seu president, el Sr. Montilla: a) que Bar-
celona sempre havia reivindicat un mínim de 4.000
agents de la policia autonòmica, però únicament se
n’hi desplegaren 2.614; b) que hi havia el compromís
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007572
que els Mossos d’Esquadra col·laborarien amb la
Guàrdia Urbana per exigir el compliment de l’Or-
denança sobre el civisme i, tanmateix, per aquest
concepte només estenen una denúncia cada dos
dies; i c) que cal rectificar les polítiques del tripartit
català durant els anys 2003 i 2006, les quals no han
destinat a Barcelona els recursos que la nostra ciutat
li havia exigit per a les inversions en els barris i,
tanmateix, la resposta ha estat reduir aquesta exi-
gència en 31 milions d’euros, i hi ha hagut també
reduccions importants en el finançament de l’Agència
de Salut i en la construcció de noves places de
guarderies.
Recalca que davant de tot això, el Grup del Partit
Popular demana que el govern municipal informi de
totes aquestes qüestions, d’allò que està exigint i de
com valora l’actitud del tripartit català envers Barcelo-
na, perquè tot això també forma part del balanç de
gestió i encara resta temps fins a les eleccions per
poder treballar en benefici de Barcelona i al servei de
tots els seus ciutadans.
El Sr. Trias manifesta que el Grup de Convergència
i Unió dóna suport a la proposició en debat perquè, en
la seva opinió, cada any s’hauria de tenir en aquest
Plenari un debat fix sobre l’estat de la Ciutat i,
tanmateix, no és possible fer-lo i l’alcalde de la Ciutat
normalment opta per plantejar aquestes qüestions en
el Col·legi de Periodistes, on ell va cada any a escol-
tar-lo, a pesar que el lloc escaient per fer aquesta
valoració de l’estat de la Ciutat hauria de ser aquest
Plenari, en el qual es podria tenir una discussió franca
i contrastada.
Puntualitza, per acabar, que l’informe de la Síndica
de Greuges no s’ha de contraposar, com ha fet el Sr.
Alcalde, al premi concedit per la Unicef, perquè es
tracta de coses diferents.
El Sr. Forradellas mostra, en principi, la seva sor-
presa perquè aquesta proposició del Grup del Partit
Popular es presenti en la mateixa sessió que s’ha
discutit el balanç d’execució del Programa d’actuació
municipal i després d’unes altres en que s’han discutit
les Ordenances fiscals i els Pressupostos de l’any
vinent, i tot això dóna l’ocasió sovintejada i constant
d’anar discutint l’estat de la Ciutat.
Entén, doncs, que darrera de tal petició hi ha, per
una banda, una demanda de més informació sobre el
Programa d’actuació municipal, a pesar que la dosi
que s’ha ofert en aquesta sessió era prou consistent i
no pas homeopàtica, i, per altra banda, l’intent del
Grup proponent de tenir un espai on expressar, en
una mena de miscel·lània o plat combinat on hi ha
mica de tot, el seu programa electoral, pràctica que
aquesta vegada conté, almenys, la novetat de no fer
cap referència al Fòrum Universal de les Cultures: per
tant, el seu Grup la votarà negativament.
El Sr. Portabella considera un luxe que el Sr.
Fernández Díaz hagi esmerçat dos minuts de temps
per no dir res, i altres quatre per expressar una idea:
que vol tenir l’oportunitat de contradir el govern amb
més assiduïtat, com a mínim un cop a l’any.
Troba legítim que es vulgui fer un balanç entorn
allò que passa a la Ciutat en un any, ara bé, en el
moment d’exposar-ne els motius es torna a explicar el
programa del Grup proponent, demostrant que hi ha
una confusió entre els interessos del partit esmentat i
els de la Ciutat i entre el treball institucional i el dels
Grups polítics, de manera que no s’aconseguirà tenir
una sessió amb normalitat mentre el Sr. Fernández
Díaz no s’adoni que l’abús de les interpretacions
partidistes que fa permanentment el perjudiquen i
perjudiquen, sobretot, la ciutadania, ja que insisteix
constantment sobre els mateixos temes perquè vol
que quedin constituïts com els seus eixos polítics
d’actuació, ara bé, això s’ha de combinar, i el Sr.
Fernández Díaz no ho fa, amb la realitat de la Ciutat.
Fa notar que les reivindicacions que el president
del Grup del Partit Popular ha formulat en els sis
minuts que ha durat la seva exposició no venien a
tomb i demostren que el Sr. Fernández Díaz va a la
seva bola, però la Ciutat no, i això produeix, al final,
un cert esgotament: li recomana, doncs, que plantegi
les coses amb un mínim de concreció i de connexió
amb la Ciutat, perquè potser amb un major respecte
pel funcionament de la Ciutat, es podrien debatre
qüestions que interessessin a tots.
El Sr. Martí diu que el Sr. Fernández Díaz sosté la
teoria del canvi programat i teledirigit en l’Alcaldia i
pretén que la resta del Consistori la doni per bona a
pesar que la realitat és una altra: que el Consistori és
el mateix de l’any 2003 i l’equip de govern també i es
deu a les urnes d’aquell any, i per això els Grups del
govern actuen amb coherència i mantenen les prio-
ritats del Programa d’actuació municipal aprovat el
2003, com ja s’ha explicat a bastament, i es proposen
acabar-lo de complir treballant fins a l’últim dia sense
canviar-lo i adaptant-lo en allò que convingui. Afegeix
que en el seu discurs de presa de possessió el Sr. Al-
calde ja explicità quines eren les inflexions que en el
marc del Programa d’actuació municipal pensava pro-
posar al voltant de la proximitat, dels barris i de la
convivència, aspectes ja recollits en l’esmentat Pro-
grama d’actuació, però que pensava emfasitzar, apor-
tant-hi el seu estil propi; i que a partir d’això, el Sr.
Fernández Díaz vol entrar ja en el debat electoral,
forçar un cos a cos i marcar el seu propi territori, però
el Grup Socialista no entrarà en aquesta estratègia i,
per tant, no pot donar suport a una proposició ful i
propagandística.
Referint-se després a la intervenció del Sr. Trias,
puntualitza que l’Alcaldia en les intervencions que fa
en el Col·legi de Periodistes està exposant les opi-
nions de tot el Consistori, inclosa l’oposició i, per tant,
tals intervencions són perfectament lícites.
El Sr. Fernández Díaz puntualitza, referint-se al Sr.
Portabella, que fa el ridícul polític qui presideixi un
Grup que ha de llegir avui aquest titular “Portabella
claudica davant el PSC i accepta el pla de divisió de
barris”, ja que l’únic motiu d’oposició era el nom d’un
sòl barri, o qui abona un grup d’okupes formant part
del govern municipal.
Recalca, a continuació, que la seva proposta està
justificada: perquè fins al juny de l’any vinent la Ciutat
continuarà tenint el mateix govern; perquè vol tras-
lladar a aquest Plenari allò que hi ha al carrer; perquè
com que ell té el costum de dir en aquest Plenari tot
allò que diu fora, creu que si el Sr. Alcalde parla, en
declaracions als mitjans de comunicació, de l’Àrea
metropolitana, de la conveniència de prohibir la pros-
titució o de la desocupació exprés dels immobles
privats, coses que preocupen els barcelonins, s’ha de
tenir l’oportunitat de poder debatre aquestes qües-
tions en aquest Plenari, per tal que no passi com amb
la llei especial de l’aeroport que anuncià un dia el Sr.
Clos; i perquè encara resta temps per prendre deci-
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 573
sions, que el llast que representen els altres socis del
govern municipal no permeten que s’adoptin, com
són l’aprovació d’un pla de seguretat i d’un pla d’im-
migració, qüestions en les quals ha d’insistir perma-
nentment donat que el govern municipal no ha estat
capaç de plantejar-les en aquest Plenari malgrat ser,
juntament amb l’habitatge i l’atenció a les persones,
les que més preocupen la ciutadania.
El Sr. Trias matisa que sempre que l’alcalde de la
Ciutat el convida a escoltar-lo en el Col·legi de Pe-
riodistes, hi va per respecte i per afecte, però no pot
assumir allò que es diu en aquest tipus d’actes per-
què, òbviament, el Sr. Alcalde hi exposa el seu punt
de vista i no hi explica pas allò que pensa l’oposició.
El Sr. Portabella observa que el Sr. Fernández
Díaz és especialista en la política de titulars en les
seves rèpliques, però els titulars només són una ex-
plicació succinta del contingut d’una notícia; que ell
aplica a les grans proclames de caràcter demagògic
del Sr. Fernández Díaz l’antídot del mètode científic i
el coneixement; i que el president del Grup del Partit
Popular hauria de recordar, a l’hora de fer el seu
plantejament, que quan el Sr. Alcalde accedí al càr-
rec, l’equip de govern féu una actualització del Pro-
grama d’actuació municipal i tornà a signar-lo: per
tant, el balanç que s’ha fet avui de tal document ser-
veix per a tots els anys del mandat.
El Sr. Martí reitera que el seu Grup no entrarà en
l’estratègia del Sr. Fernández Díaz encara que aquest
regidor ho intenti tres-centes vegades; i vol deixar clar
que el president del Grup del Partit Popular no plan-
teja aquí l’opinió del carrer, sinó que va a remolc
d’allò que diuen els mitjans de comunicació o d’allò
que li dicten estratègies dissenyades des del carrer
de Gènova de Madrid; que el Sr. Alcalde també repre-
senta al Sr. Trias, el qual forma part del Consistori i,
per tant, encara que li costi assumir-lo s’ha d’atendre
al sistema de conformació de les majories i minories.
Es rebutja la proposició en debat amb setze vots
favorables –emesos pels Srs. Trias, Puigdollers, Ciu-
rana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Or-
tega i Fandos, i també pels Srs. Fernández Díaz,
Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro
i Mejías– i vint-i-quatre en contra de la resta de mem-
bres del Consistori.
e) Mocions
Mc1. Aquesta moció ha estat tractada i aprovada al
de la sessió.
Mc2. Designar l’Im. Sr. Xavier Basso i Roviralta re-
presentant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Entitat
Metropolitana del Transport.
S’aprova, per unanimitat, la moció precedent després
d’haver-se’n declarat la urgència també per unanimitat.
PART DE CONTROL
a) Precs
Del Grup Municipal de Convergència i Unió
Pc1. Que l’equip de govern municipal impedeixi
l’enderroc de les naus incloses en l’expedient de pro-
tecció en tràmit pel conjunt patrimonial de Can Ricart.
El Sr. García comenta que aquest prec pot semblar
una obvietat, però com que en mans del govern muni-
cipal el procés seguit per Can Ricart sovint s’ha con-
vertit en el joc dels disbarats, li sembla escaient re-
cordar que no es pot permetre cap enderroc de les
naus d’aquest clos fabril històric ja que mentre la
Generalitat no determini si el conjunt és declarat bé
cultural d’interès nacional, la Llei de patrimoni cultural
català determina la suspensió de qualsevol llicència
d’enderroc per tal d’evitar fets consumats: per tant, el
prec comporta un simple recordatori a fi de no haver
de lamentar, per manca de voluntat política o d’in-
competència, un nou ensurt que tingui Can Ricart
com escenari.
El Sr. Narváez no entén que el Grup de Conver-
gència i Unió formuli aquest prec tractant-se d’una
obvietat, perquè l’equip de govern no necessita que se
l’estimuli a complir escrupolosament la legalitat, i més
quan el procés de Can Ricart no comença avui, sinó
que dura des de fa molts anys i ara s’està pràcticament
acabant i, en tot moment, el govern municipal ha donat
mostres de la transparència i el rigor més absoluts en
les seves decisions urbanístiques i les ha notificat de
manera immediata a la Generalitat de Catalunya.
El Sr. García insisteix que precisament ha de dir
coses òbvies sobre Can Ricart, perquè el govern mu-
nicipal no fa allò que és obvi, com ara permetre
l’accés al recinte d’aquelles persones que hi estan
desenvolupant activitats legals, com per exemple en
el cas d’Hangar; i agrega que fa un mes s’aprovà un
planejament urbanístic a pesar que el seu Grup ja ad-
vertí que era precipitat i valia més esperar que la
Generalitat hagués resolt la declaració de bé d’interès
nacional perquè podria donar-se el cas que s’hi aca-
bessin protegint naus que aquest Ajuntament no ha-
gués preservat per manca de voluntat política.
El Sr. Narváez demana al Sr. García que no digui
mentides, perquè són rotundament falses les afirma-
cions que aquest regidor ha fet sobre les entrades i
sortides al recinte de Can Ricart, tot i que, evident-
ment, hi ha un control perquè, si no hi fos, l’actitud del
govern municipal també seria criticada; i reitera que
l’equip de govern no necessita que cap prec l’inciti a
complir la legalitat vigent.
Pc2. 1. Que en el cas que el Mercat de Bellcaire
tingui cabuda en l’espai que ocupa actualment a la
plaça de Braus de la Monumental, el govern munici-
pal negociï amb els operadors del Mercat de Bellcaire
aquesta nova ubicació. 2. En el cas que es donin
aquestes dues premisses, que es busqui l’acord amb
els propietaris actuals de la plaça de braus de la Mo-
numental per fer realitat, amb la màxima brevetat
possible, aquesta iniciativa.
El Sr. Trias explica que aquest prec deriva de les
notícies aparegudes en els diaris que apunten la pos-
sibilitat que a la Monumental, s’hi deixin de fer curses
de braus.
El Sr. Portabella contesta que com que el Mercat
de Bellcaire és un dels més importants de la Ciutat, el
novembre de 2003 es mantingueren converses amb
els seus comerciants per veure quina podria ser la fu-
tura ubicació d’aquest mercat que no pot romandre en
el seu actual emplaçament; que a partir d’això, s’han
fet estudis que han proporcionat unes dades molt fia-
bles que diuen que actualment aquest mercat ocupa
una superfície de 15.000 metres quadrats sense
comptar les operacions de càrrega i descàrrega, els
magatzems i l’aparcament i que hi desenvolupen les
seves activitats uns 400 comerciants i té una aflu-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007574
ència de públic de 100.000 persones de mitjana a la
setmana; i que pel maig de 2005 es consensuaren
amb els venedors els criteris que hauria de tenir la
nova ubicació que es triés per a tal mercat.
El Sr. Trias diu no haver acabat d’entendre si, en
opinió del Sr. Portabella, el Mercat de Bellcaire es
podria instal·lar a la Monumental; i anticipa que si hi
capigués, el seu Grup estaria d’acord amb aquesta
solució, tot advertint que aquest tipus de decisions
s’han d’enfocar amb la discreció i des d’estudis di-
rectes i que, en tot cas, seria necessari també un
acord previ amb els propietaris de la plaça de braus.
El Sr. Portabella puntualitza que l’Ajuntament està
estudiant diversos emplaçaments per trobar el més
idoni i entre ells i hi ha la Monumental; que l’abril
d’enguany es varen presentar uns plànols que fan
possible ubicar-hi els Encants, projecte que el dia 24
d’aquell més s’estudià amb els dos màxims responsa-
bles tècnics de l’urbanisme d’aquest Ajuntament i es
veié que era una proposta que havia d’evolucionar i
que no s’havien de descartar altres possibilitats; que,
en conclusió, donat que els Encants no poden ro-
mandre on són actualment, cal buscar una ubicació
on puguin desenvolupar la seva activitat: per això, la
Ciutat cerca emplaçaments que puguin respondre a
les necessitats del mercat, però a hores d’ara encara
no s’ha pres una decisió.
b) Preguntes
Del Grup Municipal del Partit Popular
Pg1. Quin, per al president de la Comissió de Pro-
moció Econòmica, Ocupació i Coneixement, és l’em-
plaçament més idoni per a ubicar-hi el Mercat dels
Encants?
El Sr. Fernández Díaz significa que encara hi ha
temps, abans de les properes eleccions, per a pren-
dre una decisió sobre el futur del Mercat dels Encants
Vells i, per això, formula aquesta pregunta.
El Sr. Portabella respon que tal decisió es prendrà
en el moment en que s’hagin estudiat tots els indrets
possibles, entre els quals hi ha la Monumental, la
qual, tanmateix, no és l’única possibilitat: per tant, la
rigorositat i la seriositat de l’equip de govern obliga a
estudiar-les totes per a poder triar la millor opció.
Agrega que l’opció de la Monumental es coneguda
pels comercials, als quals s’han plantejat també altres
possibles ubicacions, encara que cap de manera ofi-
cial i, per tant, és correcte que el Sr. Escámez digui
que no se li ha plantejat cap proposta oficial, perquè
encara s’està en un debat oficiós de les diverses
possibilitats donat que hi ha un projecte sobre la Mo-
numental però n’hi ha d’altres indrets.
El Sr. Fernández Díaz considera que el Sr. Por-
tabella, que abans ha acusat el Grup del Partit Popu-
lar d’estar condicionat pels mitjans de comunicació,
actua aquí a l’inrevés, perquè en aquest Plenari parla
menys que allò que diu a la premsa i intenta tancar-hi
el debat polític i de govern que ha obert en els mitjans
de comunicació.
Li pregunta, per tant, per què no explica públi-
cament les reunions que ha mantingut amb els fi-
raires i amb els veïns de la Monumental, i si hi ha
hagut contactes amb l’empresa que gestiona aquesta
plaça, en comptes d’emetre comunicats en què des-
autoritza el Sr. Alcalde com si l’urbanisme estigués al
servei dels interessos polítics d’Esquerra Republica-
na de Catalunya i no dels interessos de la Ciutat, com
és obligat en qualsevol govern, a no ser que el trasllat
dels Mercats Vells sigui un exemple més de la ur-
ticària que el fa desmarcar del tripartit municipal com
feia també l’altre dia en no presentar juntament amb
el Sr. Alcalde el balanç de la gestió municipal, i també
aquesta mateixa setmana quan el representant del
Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya aban-
donà la reunió del Grup sobre els okupes per dis-
crepàncies amb el govern i amb els dictàmens que
s’hi presentaren, o quan formulà unes reserves, per
causa del nom d’un barri, a la divisió de la Ciutat en
barris que després no va mantenir, o quan presenta
dictàmens o rodes de premsa sobre la congelació de
la implantació de grans superfícies després d’haver
estat el responsable amb la seves autoritzacions que
proliferin a la nostra Ciutat.
Troba, doncs, que el Sr. Portabella està tan con-
dicionat pels mitjans de comunicació, sobretot quan
s’apropen les eleccions municipals, que necessita des-
marcar-se fent bo allò que ell ja digué una vegada en
relació al Fòrum, que els socis de govern es posen a
la dreta del Sr. Alcalde en les inauguracions i a l’es-
querra quan s’acosten les eleccions.
El Sr. Portabella replica que el Sr. Fernández Díaz
ha fet algunes afirmacions que tornen a formar part
de la demagògia extrema que contradiu la ciència i el
coneixement; que ell no ha filtrat res i tot allò que ha
dit és comprovable; i que el Sr. Fernández Díaz el
trobarà si vol parlar seriosament de la Ciutat, però no
pas si vol aprofitar-se d’allò que pugui gratar dient co-
ses sense senderi ni coherència.
Per tant, només li contesta allò que fa referència a
la Monumental i al Mercat de Bellcaire dient que amb
els comerciants de Bellcaire va tenir reunions el no-
vembre de 2003, al començament de 2006 i també
l’11 de maig i el 14 de desembre d’aquest mateix any;
que si el Sr. Fernández Díaz fos capaç de precisar les
seves preguntes, les respondria amb exactitud, però
es veu incapaç de respondre-li aquelles que no siguin
coherents del principi fins al final; i que, en definitiva,
l’emplaçament d’un dels mercats més importants de
Barcelona s’està estudiant seriosament, però aquesta
feina no se circumscriu només a una opció, perquè la
seva obligació és tenir-les preparades totes perquè
es puguin triar en igualtat de condicions.
Pg2. Quines són les raons que justifiquen l’adqui-
sició, per part de l’Ajuntament, d’una finca de 52.000
metres quadrats, ubicada al passeig del Migdia (Mont-
juïc) al Consell Comarcal del Barcelonès?
El Sr. Fernández Díaz comenta que el Consell Co-
marcal del Barcelonès ha fet un magnífic negoci amb
la recent venda a aquest Ajuntament de l’antiga finca
Rivière situada al passeig del Migdia, al costat de la
ronda del Litoral: per tant, ell ha de preguntar quines
són les raons que justifiquen l’adquisició de tal finca
per 10 milions d’euros.
El Sr. Casas, després de fer notar que la pregunta
no demana que es justifiqui el preu, sinó l’adquisició,
contesta que tal adquisició es justifica per l’interès
que representa per a la Ciutat la possibilitat de com-
pletar les propietats municipals en l’àmbit de la mun-
tanya de Montjuïc en el marc de l’ordenació iniciada
per aquest Ajuntament i, indirectament, de contribuir a
millorar la disponibilitat financera del Consell Comar-
cal, a qui se li han pagat exactament els diners que
havia pagat i, per tant, no ha fet cap negoci.
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 575
El Sr. Fernández Díaz pensa que des de la pers-
pectiva d’aquest Ajuntament hauria estat més lògic:
1r) que es demanés al Consell Comarcal del Bar-
celonès la cessió gratuïta de tal finca; 2n) que si no
hagués aconseguit tal cessió gratuïta, s’hagués re-
clamat a l’esmentat Consell que els 10 milions d’eu-
ros que li farà efectius aquest Ajuntament es destinin
a l’adquisició de sòl a Barcelona per a promoure-hi la
construcció d’habitatge social i, tanmateix, es preveu
que un 30% de l’esmentada quantitat es destinarà al
manteniment de les rondes.
Addueix que, en la seva opinió, és indiferent que
aquest Ajuntament disposi del 95% de la titularitat de
la muntanya de Montjuïc o només del 92%, perquè el
3% restant també seria, en tot cas, públic i, no obstant
això, a les arques municipals hi hauria 10 milions
d’euros més que s’haurien pogut destinar a adquirir
sòl públic: demana, doncs, que es reconsideri la pri-
oritat de tal adquisició per tal de donar no als xo-
riguers que viuen en l’esmentada finca, sinó als veïns
de Barcelona, l’oportunitat de fer niu a la seva ciutat.
El Sr. Casas troba que el Sr. Fernández Díaz aca-
ba d’exposar un plantejament absolutament demagò-
gic, tot recordant-li que, com s’ha explicat ja abans en
fer el balanç del Programa d’actuació municipal, du-
rant aquest mandat l’Ajuntament ha dedicat, a l’ad-
quisició de sòl per a equipaments, per a zones ver-
des, per viari, i per a l’obtenció dels 200 solars que ha
posat a disposició dels diferents promotors perquè hi
puguin construir habitatge protegit i, concretament,
els 10.000 pisos inclosos en el Pla d’habitatge 2004-
2007, 300 milions d’euros, és a dir, trenta vegades
més que els 10 milions que costarà l’adquisició que
ha suscitat la pregunta en debat i que es pagaran en
quatre anys, 2006, 2007, 2008 i 2009; que, d’altra
banda, no s’ha fet res més que complir la mesura de
govern que es presentà en la sessió de 21 de març
de 2003 sobre la protecció dels penya-segats marí-
tims de Montjuïc situats en la finca esmentada, donat
que constituïen un espai únic de biodiversitat i ne-
cessiten una especial actuació, de manera que, en
definitiva, s’estan aplicant uns recursos a una ope-
ració que interessa al conjunt del projecte de Mont-
juïc, i alliberant el Consell Comarcal del Barcelonès
del pagament d’un crèdit que l’impedeix actuar de
manera suficient en altres camps més propis de les
seves funcions.
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
De tots els Grups municipals
DI1. La Constitució republicana, aprovada el 9 de
desembre de 1931, reconeixia per primera vegada en
la nostra història el Dret al sufragi de les dones: “Els
ciutadans d’un i altre sexe, majors de 21 anys, tindran
els mateixos drets electorals tal i com determinin les
lleis”. L’article 34 sintetitzava, a través d’aquestes pa-
raules, l’intens debat que la igualtat legal d’homes i
dones davant el Dret al sufragi va suscitar en el
Congrés de Diputats. Un debat que va comptar amb
l’oposició de molts diputats i amb la fervorosa defen-
sa de la diputada Clara Campoamor, una dona que
amb el temps ha esdevingut una referent de la lluita
pels drets de les dones.
Aquest any es commemora el 75è aniversari de la
consecució del Dret al sufragi femení a l’Estat Es-
panyol, i han estat les paraules pronunciades per Cla-
ra Campoamor en la sessió del Congrés dels Diputats
dels dies 30 de setembre, 1 d’octubre i 1 de desem-
bre del 1931 –moment en què s’aprovà l’article 34 per
només 4 vots de diferència a favor– les que han
configurat en el nostre imaginari un important punt
d’inflexió en el procés de reivindicació dels drets de
les dones.
Tanmateix, i malgrat la convicció amb què la dipu-
tada Clara Campoamor va defensar el dret de les do-
nes a participar en els comicis electorals, les dones
catalanes varen haver de lluitar per visibilitzar la seva
voluntat de participar activament en el Referèndum
de l’Estatut de Catalunya a través de la seva signatu-
ra en les meses ubicades a les immediacions dels
Col·legis electorals, perquè el seu dret a vot, tot i es-
tar reconegut en la Constitució, no va ser efectiu fins
a les eleccions generals del novembre de 1933, mo-
ment en què per primera vegada les dones exer-
ceixen aquest dret en igualtat de condicions.
No s’arribà a la consecució del Dret al sufragi fe-
mení tan ràpidament com de vegades pensem, el
debat parlamentari que va suscitar el vot de les dones
posa de manifest les dificultats i les diferències que hi
havia entre els representants dels partits, ja que fins
hi tot es generaren discrepàncies en el si d’algunes
formacions polítiques. Aquest dret, que avui tenim in-
corporat a la nostra democràcia amb absoluta nor-
malitat, va suposar l’ingent esforç de moltíssimes do-
nes i va donar lloc a una apassionada confrontació de
la qual es va fer ressò la premsa de l’època tal i com
ho demostren els articles publicats per Maria Teresa
Gibert, Isolina Viladot i Mercè Loperena, entre d’al-
tres, que sumaren les seves veus a la de Clara Cam-
poamor en la defensa del Dret al sufragi femení.
Avui les dones reprenem aquest camí per recla-
mar, des de la significació política i social, el reco-
neixement d’un procés en què l’aportació de les do-
nes anònimes fou imprescindible i per avançar en el
camí per a garantir el dret de les dones a ser es-
collides en igualtat de condicions. Manifestem que,
malgrat formalment ens pugui semblar una realitat,
les dones per poder accedir a la vida pública encara
hem de fer moltes renúncies, i justament en aquestes
renúncies radica la subtil discriminació d’un sistema
polític que no ha incorporat els elements necessaris
perquè les dones puguin accedir-hi en igualtat d’opor-
tunitats.
Per aquest motiu, la Llei d’igualtat aprovada ahir al
Congrés de Diputats pot representar una nova opor-
tunitat per a continuar avançant en la defensa dels
drets de les dones i aconseguir que les institucions
que ens representen esdevinguin un reflex de la nos-
tra societat, on les dones som el 50% de la població.
Per aquest motiu hem de seguir treballant per acon-
seguir que les institucions incorporin les necessitats i
els sabers de les dones com a element central en la
construcció d’una societat més justa, incloent, cohe-
sionada i humana.
Totes i tots sabem que aprofundir en la igualtat
d’oportunitats entre homes i dones significa millorar la
qualitat de la democràcia i avançar en el progrés de
les nostres institucions.
És per això, i d’acord amb els articles 64 i 65 del
Reglament orgànic municipal, que els Grups sota-
signats, i amb motiu de la Commemoració del 75è
aniversari del sufragi femení a l’Estat Espanyol, pre-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007576
sentem al Plenari del Consell Municipal la declaració
institucional següent:
1. Impulsar un conveni amb les entitats municipa-
listes per organitzar activitats en relació a la comme-
moració d’aquestes dates: exposicions, cursos, tallers
i conferències per recordar la importància que tingué
per a la nostra societat l’accés al vot de les dones.
2. Promoure i recolzar la celebració a Barcelona
d’un acte commemoratiu del sufragi femení.
3. Incloure la transversalitat de la perspectiva de
gènere a tots els programes municipals i, molt espe-
cíficament, als projectes de cooperació al desenvo-
lupament.
4. Promoure i recolzar la realització d’estudis i in-
vestigacions municipals a l’entorn de la participació
política de les dones.
5. Dedicar l’any 2007 als drets de les dones, recu-
perant la memòria històrica de les dones que varen
fer possible aquesta fita a través de l’edició dels seus
articles, atorgant a Clara Campoamor i a les dones
que van organitzar la recollida de signatures durant el
Referèndum de l’Estatut del 1932, el reconeixement
social i polític que mereixen mitjançant l’organització
d’unes jornades que expliquin el procés d’aquesta
reinvindicació.
S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració insti-
tucional que ha estat llegida per la Sra. Vallugera.
Dels Grups municipals d’Iniciativa per Catalunya
Verds – EU i A, d’Esquerra Republicana de Catalu-
nya, de Convergència i Unió i Socialista
DI2. I. El Consell de Ministres va aprovar el Reial
Decret 1513/200, de 7 de desembre, pel qual s’esta-
bleixen els ensenyaments mínims en educació primà-
ria (BOE núm. 293, de 8 de desembre de 2006).
En aquest Reial Decret, el Govern de l’Estat fent ús
del que es disposa a l’article 6.2 de la Llei orgànica
d’educació i a l’empara de les atribucions que li es-
tableixen els articles 149.1.1r i 149.1.30è de la Cons-
titució, determina, entre d’altres, els ensenyaments
mínims de l’educació primària, en continguts i horari, i
li confereix el caràcter de bàsic. Un dels aspectes
més controvertits és el fet que disposa que els cen-
tres hagin d’impartir tres hores setmanals de castellà,
una més que en l’actualitat.
II. Atès que existeixen dubtes raonables sobre la
possibilitat que determinats preceptes de l’esmentat
Reial Decret puguin envair alguna de les compe-
tències que, en matèria d’educació, atorga l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya a la Generalitat.
III. Atès que per part de la Generalitat ha estat
sol·licitada l’emissió d’un informe jurídic que determini
si efectivament existeix o no invasió de competències
per part de la normativa estatal.
IV. Atès que la situació prèvia a l’aprovació de l’es-
mentat Reial Decret no ha plantejat cap dubte d’in-
constitucionalitat que exigeixi la seva reforma.
Els Grups sotasignants, de conformitat amb allò
que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del
Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament de Bar-
celona, presenten al Plenari del Consell Municipal la
declaració institucional següent:
1. Denunciar el contingut del Reial Decret que su-
posi una invasió de les competències que en matèria
educativa atorga a la Generalitat el vigent Estatut
d’Autonomia de Catalunya.
2. Posar de manifest que el procés d’immersió lin-
güística, avalat pel Tribunal Constitucional i fins i tot
per la Unió Europea, és l’única garantia que permet
que el català tingui el mateix grau de coneixement per
part de tots els alumnes catalans, quan el coneixe-
ment del català és totalment garantit.
3. Posar de manifest que tots els estudis avaluatius
indiquen que el coneixement que tenen els alumnes
catalans de la llengua castellana és equiparable als
alumnes espanyols de la resta de l’Estat i equipara-
ble, i en alguns casos superior, als coneixements de
la llengua catalana.
4. Rebutjar qualsevol possibilitat que el català pa-
teixi un retrocés a l’escola, com, per exemple, im-
partint una assignatura troncal en castellà, en cohe-
rència amb el model educatiu i pedagògic que fins ara
ha demostrat la seva idoneïtat. En aquest sentit, cal
seguir garantint el seu pes lectiu actual dins el currí-
culum, el seu caràcter de llengua vehicular a l’en-
senyament i el vigent sistema d’immersió lingüística.
5. Oferir el ple suport a les actuacions que pugui
emprendre la Generalitat de Catalunya que tinguin
com a objecte la defensa de les competències es-
tatutàries que en matèria educativa li corresponen i
són pròpies, culminant en última instància, si escau,
amb el plantejament del corresponent conflicte de
competència positiu.
6. Demanar al Govern de la Generalitat que continuï
sent una veritable garantia del foment de la nostra llen-
gua i cultura, així com de la defensa dels drets lingüís-
tics que recull l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
7. Comunicar l’adopció d’aquests acords al Parla-
ment de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al
Govern espanyol, al Congrés i al Senat.
El Sr. Gomà expressa el ple suport dels membres
del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A a
aquesta declaració institucional que consideren molt
rellevant: 1r) perquè els sembla que hi ha un risc real
d’invasió de competències per part del Reial Decret
en qüestió i tenen la sensació que el Govern de
l’Estat continua legislant, massa sovint, sense tenir en
compte l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia de
Catalunya, que comporta un increment qualitatiu del
nostre autogovern que cal respectar escrupolosa-
ment: i per això insten el Govern de l’Estat a legislar
des d’una nova cultura política de la plurinacionalitat;
2n) perquè es tracta d’un tema especialment sensible
i important per al seu Grup, que defensa i fa seu el
model lingüístic que fa del català la llengua vehicular
a l’escola, model que està incorporat a la Llei de
normalització lingüística vigent de 1998 i a l’Estatut
d’Autonomia de 2006, i que el seu Grup aposta per a
convertir-lo en políticament i socialment irreversible
tant per la seva eficàcia en garantir la competència
lingüística en català i en castellà dels nois i noies al fi-
nal de l’ensenyament obligatori, i per ser un factor
fonamental de cohesió social en contribuir a fer del
català la llengua d’acollida, d’integració i de verte-
bració del nostre país en l’actual context de multi-
culturalitat; 3r) perquè és molt important que la Capi-
tal del país i el seu Ajuntament estiguin sempre al
costat del Govern de la Generalitat si cal activar les
mecanismes de defensa de les competències esta-
tutàries i alhora s’estableix una relació de confiança
amb tal Govern amb el convenciment que impulsarà
una política decidida de defensa dels drets lingüístics
i de foment de l’ús social del català.
El Sr. Portabella manifesta que en qualsevol ciutat,
en qualsevol país i en qualsevol grup humà la llengua
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 577
és un element vertebrador i fonamental de la cohesió
social i actualment a Barcelona i a Catalunya es par-
len aproximadament dues-centes llengües diferents,
però, a més, el procés de globalització farà incremen-
tar en el nostre país el nombre de llengües parlades i
les identitats personals: per això, cal que el català
esdevingui la llengua comuna de tots els ciutadans i
ciutadanes de Catalunya i actuï com un factor de
cohesió social, però per fer-ho realitat el català ha de
ser llengua comuna d’ús vehicular i aprenentatge a
l’escola, espai de formació dels ciutadans i ciutada-
nes del futur, cosa que en l’ensenyament s’ha acon-
seguit amb el procés d’immersió lingüística iniciat el
1983 i que al llarg dels darrers vint-i-tres anys ha
permès garantir que els nens i nenes, en acabar
l’educació obligatòria, tinguin un correcte domini del
català o també del castellà, com queda ben palès
l’informe PISA elaborat per persones no residents a
l’Estat.
Creu, doncs, que no hi ha cap motiu per no conti-
nuar apostant per un sistema que ha d’equilibrar,
perquè encara no s’ha aconseguit, que tothom parli,
entengui, llegeixi i escrigui el català, objectiu que, en
canvi, s’ha assolit respecte del castellà, d’aquelles
persones que s’han incorporat recentment a la nostra
societat per la nova immigració: en conseqüència, no
sembla gens raonable voler canviar un mètode que
dóna els seus fruits i que el 1994 fou avalat pel Tribu-
nal Constitucional i fer-ho, a més, a través d’una
matèria troncal, cosa que incompleix l’Estatut d’Auto-
nomia aprovat recentment i incorpora elements de
difusió de la llengua pròpia que preocupen amb es-
creix el seu Grup, el qual desitjaria que el Govern de
l’Estat prengués la decisió de protegir i difondre real-
ment la llengua catalana tant en l’exterior com pro-
tegint mitjans com Ràdio 4 o la programació en català
de Televisió Espanyola, i pensa que cal tenir molta
cura quan s’aborden elements de caràcter verte-
brador de la nostra societat.
Expressa, per tant, amb claredat i vehemència, que
aquesta qüestió preocupa la seva formació política, la
qual es dedicarà intensament a la conservació d’un
sistema que, amb el temps, ha de permetre igualar el
coneixement de les dues llengües oficials en nostre
país: en conseqüència, els membres del Grup d’Es-
querra Republicana de Catalunya troben bé la decla-
ració institucional en debat, ofereixen el seu suport a
la Generalitat i rebutgen que s’imparteixi una assig-
natura en castellà i insten la Generalitat a no dormir-
se en la defensa de les seves competències.
El Sr. Fernández Díaz significa que aquesta decla-
ració institucional s’ha plantejat davant la pretensió
del Govern de l’Estat, investit, per cert, amb els vots,
també, d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A i
d’Esquerra Republicana de Catalunya, de desenvo-
lupar, en l’exercici de les seves competències, la Llei
orgànica d’educació, aprovada, per cert, amb el vot
del Partit Socialista i de Convergència i Unió, pro-
motora de la declaració institucional, mitjançant un
Reial Decret que pretén estendre de dues a tres
hores setmanals l’ensenyament en castellà a les es-
coles catalanes; que per al Grup del Partit Popular
l’esmentat Reial Decret és de mínims però, òbvia-
ment, no pot compartir que ampliar en una hora més
a la setmana l’ensenyament del castellà a les escoles
catalanes sigui quelcom contrari a dret, comporti un
retrocés del català a l’escola i, fins i tot, una ruptura
del model educatiu: es pregunta, doncs, si els Grups
proponents d’aquesta declaració tindrien el mateix
capteniment si tal ampliació no fos a favor del cas-
tellà, sinó, per exemple, de l’anglès.
Creu que l’esmentat Reial Decret no comporta cap
perill ni amenaça per a l’aprenentatge de les llengües
i per als coneixements dels escolars catalans.
Diu, a continuació, a tall de declaració de principis:
1r) que per al seu Grup el català i el castellà són dues
llengües que han de ser vehiculars en l’ensenyament,
cosa que implica un model lingüístic diferent, però
tant legítim com qualsevol altre, perquè el model lin-
güístic és només una eina al servei d’uns objectius
que tothom, a parer seu, pot compartir: que tothom
conegui i aprengui les dues llengües, català i castellà,
perquè després les pugui utilitzar amb plena llibertat
mentre que, per altra banda, cal avançar en el trilin-
güisme en l’ensenyament afegint l’anglès a les dues
llengües que abans ha esmentat; 2n) que cal aprofitar
el potencial de Catalunya de tenir dues llengües que
conviuen amb normalitat en el si de la nostra societat;
i 3r) que per enfortir el català, no cal discriminar el
castellà.
Sosté que alguns, amb el pretext de la normalit-
zació lingüística, pretenen que el castellà deixi de ser
present en la nostra vida pública i entenen que l’ús
normal del català comporta l’ús excloent d’una Admi-
nistració que usa les dues llengües per a cobrar mul-
tes o impostos i, en canvi, per a prestar serveis no-
més n’usa una, la mateixa que utilitza per avalar la
immersió lingüística a les escoles, o les polítiques
que generen interferències i ingerències en la llibertat
i en l’àmbit privat amb sancions per als comerços.
Afegeix que per a aquestes persones el castellà és
una anomalia a corregir i el seu ús s’hauria de reduir
a l’àmbit domèstic.
Diu, en conclusió, que per totes aquestes raons el
seu Grup continuarà defensant el bilingüisme arreu,
en l’àmbit privat i també en el públic, perquè la pre-
sència d’ambdues llengües, que s’han de poder utilit-
zar amb llibertat, és un valor, i, consegüentment, con-
tinua defensant una Administració que s’adreci als
ciutadans i ciutadanes en totes dues llengües, a fi que
siguin ells qui decideixin amb quina volen relacionar-
se amb ella.
El Sr. Ciurana observa que no devia ser per casua-
litat que els dos darrers presidents de la Generalitat
definissin el català, l’un com el nervi de la nació i
l’altre com l’ADN de Catalunya; que no s’està pas
plantejant un acord contra el coneixement del castellà
ni les capacitats lingüístiques dels alumnes catalans,
sinó un acord a favor d’un model educatiu que garan-
teix l’aprenentatge del català a tots i cadascun dels
nens i nenes del país i que, per tant, és la manera de
garantir-los també que puguin sentir-se ciutadans en
igualtat de condicions el dia de demà; i que es plan-
teja, en tot cas, un acord parcial, perquè la immersió
lingüística és una condició necessària, però no sufi-
cient ja que, altrament, hi hauria un bilingüisme gaire-
bé perfecte en les emissions de televisió o de ràdio
que se senten a Catalunya, en les revistes que es po-
den comprar als quioscos, en les sentències de l’Ad-
ministració de Justícia.
Destaca que la declaració en debat: 1r) denuncia el
contingut del Reial Decret aprovat pel Govern del Sr.
Rodríguez Zapatero, perquè suposa una invasió de
competències; 2n) defensa el procés d’immersió lin-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007578
güística com a l’única garantia per al coneixement del
català; 3r) expressa la innecessarietat d’una reforma
que no està justificada ni des del punt de vista consti-
tucional, ni des del punt de vista de la necessitat dels
alumnes d’adquirir més coneixement, perquè totes les
avaluacions fetes fins ara indiquen un coneixement
correcte, i fins i tot superior al del català, del castellà
en acabar el període educatiu i, d’altra banda, la si-
tuació anterior a l’aprovació de l’esmentat Reial De-
cret era perfectament constitucional; i 4t) explicita que
aquest Plenari no comparteix el criteri polític d’en-
tendre que la reforma era necessària.
Las Sra. Ballarín, en nom del Grup Socialista, ex-
pressa la seva satisfacció perquè quatre dels Grups
polítics municipals i 34 regidors d’aquest Consistori
hagin pactat la declaració institucional en debat que
pretén, literalment, dos objectius: 1r) reiterar el suport
d’aquest Consistori al model català d’immersió lin-
güística en matèria d’educació, un model que arrenca
de la Llei de normalització lingüística de 1983, de la
qual fou ponent la Sra. Marta Mata, i que suscità un
gran consens parlamentari i polític, un model que fou
ratificat en la nova Llei de política lingüística de 1998 i
que volia aconseguir que no hi hagués cap segre-
gació per als nens i nenes per raó de la llengua que
parlessin fora de les seves aules i que, per tant, és
fonamental per a la cohesió social, un model que ha
demostrat a bastament la seva virtualitat; 2n) de-
fensar les competències que atorga a la Generalitat
de Catalunya en matèria d’educació l’Estatut d’Auto-
nomia de Catalunya, refrendat per la immensa majo-
ria dels catalans i catalanes, fet que afegeix un ele-
ment addicional a la legitimitat democràtica de totes
les lleis.
Subratlla que amb aquesta declaració institucional
aquest Ajuntament vol expressar el seu suport a la
Generalitat que és la responsable política d’aquesta
matèria, perquè continuï defensant aquest model que
tants bons fruits ha donat, està donant i continuarà
donant, en l’aplicació de la Llei orgànica d’educació i
que és prou sòlid i robust.
Constata que tal declaració, lamentablement, no ha
comptat amb la unanimitat de tots els Grups, perquè
el del Partit Popular s’ha autoexclòs del consens,
cosa que no ha de sorprendre perquè tal partit tam-
poc no va recolzar el model de política lingüística, ni
la Llei orgànica d’educació, encara que ara sembla
defensar els decrets que la desenvolupen.
Diu, en conclusió, que el Grup Socialista vol deixar
ben clar que del Reial Decret esmentat es desprèn
que el català no perd cap pes lectiu dins el currículum
i continua sent la llengua vehicular; que en el des-
envolupament de l’esmentada Llei orgànica d’educa-
ció, hi ha un clar impuls de l’àrea lingüística per a
promoure l’efectiu coneixement del català, del cas-
tellà i de l’anglès; i que el sistema educatiu de Cata-
lunya, sostingut amb fons públics, té un objectiu
prioritari: garantir la cohesió social i la igualtat real
d’oportunitats i els elements lingüístics mai no poden
distreure d’aquest objectiu prioritari i substancial, per
al qual els socialistes treballen i continuaran treballant
des de tots els nivells de govern on tinguin respon-
sabilitats en el terreny educatiu.
S’aprova amb el vot en contra dels Srs. Fernández
Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller,
Balseiro i Mejías la declaració en debat.
Tot seguit el Sr. Alcalde adreça una salutació a la
Sra. Dolors Martínez i Gesa, que com a cridada a
substituir en aquest Consistori l’Im. Sr. Jaume Oli-
veras i Maristany, ha seguit aquest sessió des de la
tribuna del públic.
Finalment el Sr. Alcalde fa una recapitulació de les
qüestions més importants tractades en aquesta ses-
sió, recordant que s’ha fet un primer pas per al re-
coneixement de la Barcelona dels barris, i un balanç
de l’execució del Programa d’actuació municipal, s’ha
aclarit el futur del Born i del Zoo marí, s’ha aprovat la
constitució de la Fundació del Call de Barcelona, i
també la remodelació de l’Hospital Clínic i de la Ca-
serna dels Bombers de l’Eixample, s’ha recuperat la
unanimitat entorn de la masia de Can Fargas des-
estimant les opcions que no passin per l’ús públic,
s’han reforçat els serveis de neteja i de recollida
d’escombraries, s’ha aprovat el Pla estratègic de cul-
tura, s’han atorgat dues medalles d’or al mèrit artístic,
s’ha abordat la possibilitat d’ubicar els Encants entre
diverses opcions; i constata que la Barcelona dels
barris i el Pla estratègic de Cultura, en el qual han
treballat més de 400 persones durant un any i mig, tot
i ser uns instruments de gran transcendència per al
futur desenvolupament de la Ciutat no han assolit, i
ho lamenta, la unanimitat del Consistori.
Acaba desitjant un bon Nadal a tothom i, espe-
cialment, als membres del Consistori, als quals convi-
da a compartir una copa de cava i torró en el Saló de
Cent.
No havent-hi altres assumptes per a tractar, la
Presidència aixeca la sessió a les setze hores i trenta
minuts.
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 579
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 2 de febrer de
2007
Aprovació de l’acta de 22 de desembre de 2006.
PART DECISÒRIA
a) Acords sobre societats, consorcis i entitats
3. Designar l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo
representant de l’Ajuntament de Barcelona a la Man-
comunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona en substitució del Sr. Jaume Oliveras i
Maristany.
b) Ratificacions
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 27 de desem-
bre de 2006, que incrementa en un 2% les retribu-
cions anuals i les indemnitzacions dels membres de
la Corporació per a l’exercici 2007; estableix per als
càrrecs directius de l’Administració municipal i de les
seves Empreses i Organismes autònoms que es de-
tallen en relació adjunta les retribucions íntegres que,
amb caràcter anual per a l’exercici 2007 i per tots els
conceptes, es fixen per a cadascun d’ells i; incre-
menta en un 2% les retribucions de tots els restants
alts càrrecs municipals i de les seves Empreses i
Organismes autònoms amb efectes d’1 de gener de
2007.
5. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de desem-
bre de 2006 (S1/D/2006 6583), que concedeix a Mas
Vilanova, SA, una bonificació del 75% sobre la quota
de l’impost de construccions, instal·lacions i obres
corresponent a habitatges de protecció oficial.
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de desem-
bre de 2006 (S1/D/2006 6584), que concedeix al De-
partament d’Interior de la Generalitat de Catalunya
una bonificació del 70% sobre la quota de l’impost de
construccions, instal·lacions i obres per la construcció
d’un edifici de nova planta destinat a Comissaria de
l’Eixample, oficines del Servei Català del Transport i
Oficina d’expedició de passaports.
7. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de desem-
bre de 2006 (S1/D/2006 6585), que concedeix a Ser-
veis Escenics una bonificació del 35% sobre la quota
de l’impost de construccions, instal·lacions i obres per
la reforma, restauració i rehabilitació del Teatre Goya.
8. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 21 de desem-
bre de 2006 (S1/D/2006 6997), que aprova el Conve-
ni entre el Departament d’Educació i Universitats de
la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelo-
na, per a l’assumpció de les competències delegades
relacionades amb els Consells de participació de les
llars d’infants públiques.
9. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 12 de desem-
bre de 2006 (S1/D/2006 6259), que atorga la Medalla
d’Honor al Sofriment, en la categoria d’Or, al membre
retirat del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i
Salvament, Sr. Pedro Coma Papasey.
c) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I
COORDINACIÓ TERRITORIAL
10. Designar membres de les Comissions del Con-
sell Municipal els/les Ims./es. Senyors/es:
Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació
Territorial:
Membre i Portaveu d’ERC: Im. Sr. Ricard Martínez
i Monteagudo, en substitució del Sr. Jaume Oliveras i
Maristany.
Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i
Coneixement:
Membre i Portaveu d’ERC: Ima. Sra. Dolors Martí-
nez i Gesa, en substitució del Sr. Jaume Oliveras i
Maristany.
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi
Ambient:
Membre: Ima. Sra. Dolors Martínez i Gesa, en
substitució de l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo.
11. Autoritzar la societat Tractament i Selecció de
Residus, SA, a actuar com avalador del 20% del prés-
tec de 2.000.000 d’euros i de la pòlissa de crèdit
d’1.000.000 d’euros concedits a Districlima, SA, per
Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, en els ter-
mes que s’adjunten. Deixar sense efecte l’acord d’a-
quest Plenari del Consell Municipal de 6 d’octubre de
2006.
12. Aprovar la realització d’una o varies operacions
financeres fins un import màxim de 80 milions d’euros
en les condicions que s’adjunten, i autoritzar l’Im. Sr.
José I. Cuervo i Argudín, regidor president de la Co-
missió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territo-
rial, a la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, re-
gidora ponent d’Hisenda, i a la Sra. Pilar Solans i
Huguet, gerent municipal, de forma indistinta, l’ator-
gament de la documentació necessària i la signatura
de l’operació.
13. Aprovar definitivament la integració de l’Ajunta-
ment de Barcelona en la Fundació Privada per la
Navegació Oceànica Barcelona. Aprovar definitiva-
ment els Estatuts de la Fundació Privada per la
Navegació Oceànica Barcelona incorporant les es-
menes que consten en el text adjunt. Acceptar el càr-
rec de Patró a la Fundació Privada per la Navegació
Oceànica Barcelona. Designar a I’lm. Sr. Pere Alco-
ber i Solanas com a representant de l’Ajuntament de
Barcelona a l’esmentada Fundació. Facultar a I’lm.
Sr. Pere Alcober i Solanas per a que porti a terme tots
els tràmits adients per l’efectivitat del present acord.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007580
COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURES
I HABITATGE
14. Constatar que la Llei del Parlament de Catalu-
nya 4/2006, de 31 de març, ferroviària, ha derogat ex-
pressament a la disposició derogatòria única, l’article
79 de la Llei del Parlament de Catalunya 31/2002, de
30 de desembre, de mesures fiscals i administratives,
amb relació al qual aquest Ajuntament ha interposat
conflicte en defensa de l’autonomia local davant el
Tribunal Constitucional, per la qual cosa aquest con-
flicte resta mancat d’objecte. Desistir, en conseqüèn-
cia, del conflicte en defensa de l’autonomia local, plan-
tejat per aquest Ajuntament en relació a l’article 79 de
la Llei 31/2002, de mesures fiscals i administratives.
Facultar l’alcalde per realitzar totes les actuacions
que es derivin d’aquest acord. Notificar aquest acord
a l’Entitat Metropolitana del Transport i al Depar-
tament de Política Territorial i Obres Públiques de la
Generalitat de Catalunya.
Districte de l’Eixample
15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic per a l’assignació de l’ús i de les
condicions d’edificació de l’equipament ubicat a l’illa
delimitada pels carrers de Roger de Flor, de Rosselló,
de Provença, i pel passeig de Sant Joan, d’iniciativa
municipal (Proeixample, SA); i resoldre les al·lega-
cions presentades en el tràmit d’informació pública de
l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la
Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de
les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes
de motivació, s’incorpora al present acord.
Districte de Sants-Montjuïc
16. Aprovar definitivament, de conformitat amb
l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla
especial integral per a la creació i ordenació de l’e-
quipament del carrer de Vila i Vilà, núm. 99 (El Moli-
no), promogut per Ociopuro, SL, amb les determi-
nacions a que fa referència l’informe de la Direcció
de serveis de Planejament Urbanístic, que consta a
l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a
aquest acord.
Districte de les Corts
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic per a l’ordenació del recinte del Col-
legi Pare Manyanet, ubicat a l’illa delimitada pel carrer
d’Entença, la travessera de les Corts, i els carrers del
Prat d’En Rull i del Taquígraf Garriga, promogut per la
Congregació Fills de la Sagrada Família.
18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi-
ficació del Pla especial de protecció del patrimoni
arquitectònic de la ciutat de Barcelona del Districte de
les Corts, en els àmbits del carrer de Mejía Lequerica,
núms. 35-55, plaça de la Concòrdia, núms.14-15, i
carrer del Remei, núm. 5, d’iniciativa municipal.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic per a la concreció de l’ús i ordenació
de l’equipament Club Esportiu Arsenal, situat als car-
rers de Pomaret, núms. 49-55, i d’Anglí, núm. 90, pro-
mogut per Deportivo Squash Arsenal, SL.
20. Aprovar provisionalment, de conformitat amb
els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-
celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-
polità a l’illa delimitada pels carrers de la Fontcoberta,
de Santa Amàlia, d’Osi, i del Cardenal Vives i Tutó
(illa Sandoz), d’iniciativa municipal, amb els ajustos a
què a referència l’informe de la Direcció de Serveis
de Planejament; resoldre les al·legacions presenta-
des en el tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada
Direcció, de valoració de les al·legacions; informes,
tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de mo-
tivació, s’incorporen a aquest acord; i trametre l’expe-
dient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de
Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
Districte de Gràcia
21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial urbanístic d’ordenació i definició d’usos del
subsòl a la plaça de la Laguna de Lanao, entre els
carrers d’Aldea, de la Font del Remei i de Jaume Ca-
brera, promogut per Gecopatrimoni, SL; requerir el
promotor per tal que, en el termini màxim de tres
mesos a comptar des del dia següent a la notificació
del present acord, constitueixi la garantia correspo-
nent al 12% del valor de les obres d’urbanització, per
un import de 26.580 euros, als efectes establerts a
l’article 101.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme,
aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i
com a requisit previ a la publicació de l’anunci d’aquest
acord; i publicar el present acord i la normativa del
Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als
efectes de la seva executivitat, un cop s’hagi acreditat
el compliment del requeriment indicat.
Districte d’Horta-Guinardó
22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-
pecial integral d’habitatge entre mitgeres, mantenint
la façana catalogada, a la finca del carrer de Pedrell,
núm. 51, promoguda per la Sra. Mercedes Hernán-
dez; i resoldre les al·legacions presentades en el
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de
conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de
Planejament, de valoració de les al·legacions, que
consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor-
pora al present acord.
Districte de Sant Andreu
23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de
millora urbana de l’àrea 6/18hs-Porta Trinitat, delimi-
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 581
tada per l’avinguda de la Meridiana, el ramal d’enllaç
entre Meridiana i carretera de Ribes, i l’esmentada
carretera de Ribes, d’iniciativa municipal; i resoldre
les al·legacions presentades en el tràmit d’informació
pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb
l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament,
de valoració de les al·legacions, que consta a l’ex-
pedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al pre-
sent acord.
Districte de Sant Martí
24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-
ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo-
dificació del Pla de millora urbana al sector de la Mar
Bella, d’iniciativa municipal (Barcelona Serveis Muni-
cipals, SA), amb les modificaciones a què fa refe-
rència l’informe de la Direcció d’Urbanisme; i resoldre
les al·legacions presentades en el tràmit d’informació
pública de l’aprovació inicial de conformitat amb l’in-
forme de l’esmentada Direcció de valoració de les
al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’ex-
pedient i, a efectes de motivació, s’incorporen al
present acord.
COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I
BENESTAR SOCIAL
25. Resoldre les al·legacions presentades per la
Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas en qualitat de
Regidora del Grup Municipal del Partit Popular de
Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona, formulades al
Reglament de funcionament intern del Consell de la
Cultura de Barcelona, de conformitat amb l’informe
que consta a l’expedient. Aprovar definitivament el
Reglament de funcionament intern del Consell de la
Cultura de Barcelona, aprovat inicialment per la Co-
missió de Cultura, Educació i Benestar Social en
sessió del dia 14 de novembre de 2006, segons el
text que consta com a document adjunt. Publicar-lo
en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.
e) Moció
M1. Prendre coneixement de la renúncia al càrrec
de regidora d’aquest Ajuntament presentada per la
Ima. Sra. Carina Mejías i Sánchez; i trametre certifi-
cació del present acord a la Junta Electoral Central als
efectes d’atribució de l’esmentada vacant al candidat
suplent de la llista electoral del Partido Popular.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007582
DISPOSICIONS GENERALS
Decrets de l’Alcaldia
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006
(Generació de crèdits per ingressos)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 1 de desembre de 2006)
Expedient núm. 3-83/2006
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
0201-75563 Subvenció de la Generalitat de Catalunya - Departa-
ment de Presidència (Secretaria General de la Joven-
tut) per a la rehabilitació del soterrani del CIAJ en el
carrer Sant Oleguer, núms. 6-8. 18.000,00
DESPESES
Partida Descripció Alta
0201-63111-43230 Per a la rehabilitació de soterrani del CIAJ, en el car-
rer Sant Oleguer, núms. 6-8. 18.000,00
Expedient núm. 3-95/2006
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
9901-75575 Aportació de la Generalitat de Catalunya (Departa-
ment de Política Territorial i Obres Públiques) per a
la millora de l’accessibilitat de l’estació del Peu del
Funicular de Vallvidrera, segons conveni signat el
13 de juliol de 2006. 500.000,00
DESPESES
Partida Descripció Alta
9901-74919-43230 Transferència de capital a BIMSA, per a l’execució
de les obres de millora de l’accessibilitat de l’Estació
del Peu del Funicular de Vallvidrera. 500.000,00
Expedient núm. 3-96/2006
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
9901-75576 Aportació de la Generalitat de Catalunya per al finan-
çament de les obres del Centre Cultural del Disseny,
segons acord signat el 13 d’octubre de 2006. 1.000.000,00
DESPESES
Partida Descripció Alta
9901-74919-43230 Transferència de capital a BIMSA, per a l’execució de
les obres del Centre Cultural del Disseny. 1.000.000,00
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 583
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006
(Generació de crèdits per ingressos)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 5 de desembre de 2006)
Expedient núm. 3-103/2006
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
0301-45000 Ingressos procedents de l’Agència de Residus de
Catalunya com aportació finalista pel concepte de
foment de recollida selectiva de materia orgànica. 126.941,39
DESPESES
Partida Descripció Alta
0301-22727-44210 Despeses de neteja i recollida residus sòlids. 126.941,39
Expedient núm. 3-104/2006
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
0301-46226 Aportació procedent de l’Entitat Metropolitana de
Serveis Hidraulics i Tractament de Residus corres-
ponents al retorn del cànon de residus. 1.578.455,50
DESPESES
Partida Descripció Alta
0301-22727-44210 Despeses de neteja i recollida residus sòlids. 1.578.455,50
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006
(Generació de crèdits per ingressos)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 15 de desembre de 2006)
Expedient núm. 3-105/2006
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
0501-41105 Aportació de l’Institut Municipal del Paissatge Urbà
i la Qualitat de Vida, per a la rehabilitació del monu-
ment funerari de la Reina Elisenda de Montcada. 63.158,57
DESPESES
Partida Descripció Alta
0501-22723-45320 Manteniment del patrimoni artístic. Rehabilitació del
monument funerari de la Reina Elisenda de Montcada. 63.158,57
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007584
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006
(Generació de crèdits per ingressos)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 22 de desembre de 2006)
Expedient núm. 3-100/2006
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
75577-9901 Aportació de la Generalitat de Catalunya (Departa-
ment de Cultura) en relació a les obres de construc-
ció i remodelació de les biblioteques públiques de
Barcelona, segons conveni signat el 20 de juliol de
2006. 4.258.793,00
75577-9901 Aportació de la Generalitat de Catalunya (Departa-
ment de Cultura) en relació a les obres de construc-
ció i remodelació de les biblioteques públiques de
Barcelona, segons conveni signat el 20 de juliol de
2006. 293.000,00
75577-9901 Aportació de la Generalitat de Catalunya (Departa-
ment de Cultura) en relació a les obres de construc-
ció i remodelació de les biblioteques públiques de
Barcelona, segons conveni signat el 20 de juliol de
2006. 8.254,40
4.560.047,40
DESPESES
Partida Descripció Alta
74902-43230-9901 Transferència de capital a ProEixample per la cons-
trucció i remodelació de biblioteques públiques de Bar-
celona, segons conveni signat el 20 de juliol de 2006. 4.258.793,00
74903-43230-9901 Transferència de capital a ProNouBarris per la cons-
trucció i remodelació de biblioteques públiques de Bar-
celona, segons conveni signat el 20 de juliol de 2006. 293.000,00
74919-43230-9901 Transferència de capital a BIMSA per la construcció
i remodelació de biblioteques públiques de Barcelo-
na, segons conveni signat el 20 de juliol de 2006. 8.254,40
4.560.047,40
Expedient núm. 3-102/2006
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
0607-46200 Aportació de la Diputació de Barcelona pel projecte
de treball comunitari del Districte d’Horta-Guinardó
segons l’annex de data 16 novembre 2006 de pròr-
roga del conveni de col·laboració entre la Diputació
de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona en desen-
volupament del Protocol General Xarxa Barcelona
Municipis de Qualitat 2004-2007. 12.000,00
DESPESES
Partida Descripció Alta
0607-22719-32320 Altres contractes de serveis. Projecte de treball co-
munitari en el Districte d’Horta-Guinardó, segons
l’annex abans esmentat. 12.000,00
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 585
Expedient núm. 3-110/2006
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
9901-76100 Aportació de la Diputació de Barcelona per a la
construcció del Zoològic Marí, ubicat al front lito-
ral en la zona delimitada entre la nova platja de
la Marbella i el col·lector de Prim, sobre la plata-
forma guanyada al mar, per acord del Ple de la
Diputació de data 23 de novembre de 2006. 7.000.000,00
DESPESES
Partida Descripció Alta
74919-43230-9901 Transferència de capital a BIMSA per a la cons-
trucció del Zoològic Marí, ubicat al front litoral en
la zona delimitada entre la nova platja de la Mar-
bella i el col·lector de Prim, sobre la plataforma
guanyada al mar, per acord del Ple de la Diputa-
ció de data 23 de novembre de 2006. 7.000.000,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006
(Generació de crèdits per ingressos)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 29 de desembre de 2006)
Expedient núm. 3-108/2006
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
0101-39944 Ingressos derivats del conveni de col·laboració
subscrit en data 10 de novembre de 2006, entre
el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (a tra-
vés de la Secretaria General d’Indústria, Direcció
General de Política de la Petita i Mitjana Empre-
sa) i l’Ajuntament de Barcelona per a l’elabora-
ció, edició i impressió d’un Manual per a l’orga-
nització del Dia de l’Emprenedor. 61.225,86
DESPESES
Partida Descripció Alta
0101-44002-32210 Transferència a Barcelona Activa per a l’elabo-
ració, edició i impressió d’un Manual per a l’or-
ganització del Dia de l’Emprenedor, segons l’es-
mentat conveni de 10 de novembre de 2006. 61.225,86
Expedient núm. 3-111/2006
INGRESSOS
Partida Descripció Alta
9901-75401 Aportació de la Generalitat de Catalunya (Institut
Català del Sòl. Direcció General d’Arquitectura i
Paisatge) per a les obres de rehabilitació de Can
Saladrigas com a Centre de Cultura industrial de
Barcelona, segons conveni signat en data 11 d’oc-
tubre de 2006. 240.000,00
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007586
DESPESES
Partida Descripció Alta
0610-63122-43230 Rehabilitació integral de l’edifici de Can Saladrigas. 240.000,00
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2007
(Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 7 de febrer de 2007)
Expedient núm. 3-5/2007
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65107 9901 12110 MC7 Altres inversions 92.777,00
65107 9901 22210 MC7 Altres inversions 210.186,00
65107 9901 46910 MC7 Altres inversions 1.789.800,00
65107 0603 46910 MC7 Altres inversions 21.130,00
65107 0607 46910 MC7 Altres inversions 177.244,00
63501 0401 12110 MC8 Reposició mobiliari 40.000,00
63501 0605 12110 MC8 Reposició mobiliari 52.777,00
63501 0401 22310 MC8 Reposició mobiliari 210.186,00
60414 0501 43250 MC8 Pla d’escultures 552.284,00
63135 0501 43230 MC8 Reforç. estruct. dipòsit Catalana de Gas 439.418,00
63277 0605 43230 MC8 Reforma escola Orlandai 331.765,00
63502 0605 43230 MC8 Reposició mobiliari 115.485,00
60216 0606 43230 MC8 Urb. Jardins Anna Piferrer 350.848,00
73914 0603 43230 MC8 Transferència capital Patronat Municipal de
l’Habitatge 21.130,00
76907 0607 43230 MC8 Transferència capital Regesa (Mercat Guinardó) 177.244,00
2.291.137,00 2.291.137,00
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 587
CARTIPÀS
Decret. En ús de les atribucions que em confereix
l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dis-
poso:
Designar el Sr. Antoni Martorell i Solanic gerent en
funcions de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.
Barcelona, 1 de febrer de 2007. L’alcalde, Jordi He-
reu i Boher.
(Ref. 480)
* * *
Decret. En ús de les atribucions que hem confereix
l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’a-
cord amb l’article 9.2 c) dels Estatuts del Consorci
Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barce-
lona – Centre Ernest Lluch, disposo:
Designar la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña,
regidora ponent d’Educació, membre del Consell Ge-
neral del Consorci Universitat Internacional Menén-
dez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch en
substitució de la Sra. Marina Subirats i Martori.
Barcelona, 12 de febrer de 2007. L’alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 452)
* * *
Decret. En ús de les atribucions que hem confereix
l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’a-
cord amb l’article 9 dels Estatuts del Consorci del
Centre de Cultura Contemporània. Casa de Caritat,
disposo:
Designar la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña,
regidora ponent d’Educació, vocal del Consell Gene-
ral del Consorci del Centre de Cultura Contempo-
rània, Casa de Caritat en substitució de la Sra. Marina
Subirats i Martori.
Barcelona, 12 de febrer de 2007. L’alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 453)
* * *
Decret. Vist l’escrit rebut del president del Grup
Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, de 6
de febrer de 2007, que comunica un canvi de con-
sellera al Consell Municipal del Districte de Gràcia, i
d’acord amb l’article 16 de les Normes reguladores
del funcionament dels Districtes, disposo:
Nomenar el Sr. Roger Gispert i Masó membre del
Consell Municipal del Districte de Gràcia en substi-
tució de la Ima. Sra. Dolors Martínez i Gesa.
Barcelona, 16 de febrer de 2007. L’alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 511)
Decret. Vist l’escrit rebut del portaveu del Grup Mu-
nicipal del Partit Popular, de data 9 de febrer de 2007,
que comunica un canvi de conseller al Consell Muni-
cipal del Districte de Sants-Montjuïc, i d’acord amb
l’article 16 de les Normes reguladores del funciona-
ment dels Districtes, disposo:
Nomenar membre del Consell Municipal del Dis-
tricte de Sants-Montjuïc el Sr. Juan Luis Sistac i Vicen
en substitució del Sr. Humberto Borza i Fernández.
Barcelona, 16 de febrer de 2007. L’alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 512)
* * *
Decret. D’acord amb el que es preveu a l’article 6
del Reglament intern de funcionament del Consell de
la Cultura de Barcelona i en ús de les atribucions que
em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
celona, disposo:
Designar membres del Ple del Consell de la Cultu-
ra de Barcelona, les persones següents:
En representació dels diferents Grups Municipals:
– Im. Sr. Carles Martí i Jufresa. Grup Municipal So-
cialista.
– Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot. Grup Municipal
de CiU.
– Ima. Sra. Angeles Esteller i Ruedas. Grup Munici-
pal del PP.
– Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo. Grup Muni-
cipal d’ERC.
– Sr. Miquel-Lluís Muntané i Sicart. Grup Municipal
d’ICV-EU i A.
En representació de la Comissió de Lectura Pública:
– Sra. Eulàlia Espinàs i Riera. Col·legi Oficial de Bi-
bliotecaris i Documentalistes de Catalunya.
Com a tècnics municipals:
– Sr. Jordi Martí i Grau.
– Sr. Josep Fornés i Garcia.
– Sra. Rosa Mach i Farràs.
– Sr. Carles Sala i Marzal.
– Sr. Xavier Suñol i Ferrer.
Com a secretari:
– Sr. Carles Giner i Camprubí
Barcelona, 16 de febrer de 2007. L’alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 513)
* * *
Decret. D’acord amb el que preveu l’article 20 de
les Normes reguladores del funcionament dels Dis-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007588
trictes i en ús de les atribucions que tinc conferides
per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona,
disposo:
Nomenar la Ima. Sra. María Luisa Ibáñez i Boira re-
gidora adscrita al Districte de Sants-Montjuïc en subs-
titució de la Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas.
Barcelona, 21 de febrer de 2007. L’alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 624)
* * *
Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta
Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-
celona i d’acord amb l’article 7.1.a) dels Estatuts de
l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, disposo:
Designar la Ima. Sra. María Luisa Ibáñez i Boira
membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de
Mercats de Barcelona, en substitució de la Sra. María
Caridad Mejías i Sánchez.
Barcelona, 21 de febrer de 2007. L’alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 625)
* * *
Decret. En ús de les atribucions que em confereix
l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, i d’a-
cord amb l’article 7 dels Estatuts de l’Institut Municipal
de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, disposo:
Designar la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert
membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de
Paisatge Urbà i Qualitat de Vida en substitució de
l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher.
Barcelona, 23 de febrer de 2007. L’alcalde, Jordi
Hereu i Boher.
(Ref. 631)
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 589
BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON-
VOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVI-
SIÓ D’UN LLOC DE TREBALL
(Aprovades per decret de l’Alcaldia)
BASES GENERALS
De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel
Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-
quen per a la seva provisió pel personal de plantilla
d’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a
l’annex, d’acord amb les condicions específiques que
s’indiquen en aquest mateix annex per a cadascun
d’ells i amb els requisits comuns que es fixen a con-
tinuació:
REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
A part dels requisits addicionals de cada concurs,
per a optar a qualsevol convocatòria és necessari:
– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un
Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de
Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció
d’Incendis i Salvament (SPEIS).
– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-
boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal
funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Mu-
nicipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament
posteriorment subrogat a un Institut podrà partici-
par igualment en els concursos. També hi podran
participar els contractats laborals fixos d’Instituts
Municipals que hagin efectuat la corresponent ad-
hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball,
d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de
l’esmentat Acord.
– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com a
funcionari de carrera o amb contracte laboral inde-
finit a l’Ajuntament o Institut Municipal.
– Haver transcorregut un mínim de dos anys des de
l’última destinació obtinguda per concurs.
MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS
1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser-
veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis-
tracions Públiques que hagin estat formalment re-
coneguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1
punt.
2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a un
màxim d’1 punt segons el barem següent:
– Per posseir com a grau un nivell superior al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de
treball convocat: 0,75 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al
del lloc de treball convocat: 0,50 punts.
– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre
al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.
3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si
és el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt se-
gons el barem següent:
– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del
lloc de treball convocat: 1 punt.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior
en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50
punts.
– Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivell
superior al nivell del lloc de treball base de la ca-
tegoria del concursant: 0,25 punts.
A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell del
lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement
de destinació efectivament acreditat en la nòmina cor-
responent, quan es tracti d’un nivell superior al del
grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell
del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan
aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut
consolidar a la carrera administrativa.
4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-
raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-
ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si
s’escau, en funció de les matèries, la durada i l’ava-
luació.
JUNTA DE VALORACIÓ
Estarà formada pels membres següents:
Presidència:
El director de Recursos Humans, com a titular.
Vocalies:
El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada
concurs s’indiqui expressament a l’annex, que en cas
d’absència del president titular, exercirà la presidèn-
cia de la Junta.
Un cap de Personal de sector d’actuació o districte.
Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del
concurs.
Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans,
qui també tindrà la condició de secretari/ària de la
Junta de Valoració.
A més, a tots els concursos hi podran assistir, en
els termes previstos a les Bases Marc, els represen-
tants designats conjuntament per la Junta de Perso-
nal i el Comitè d’Empresa.
PERSONAL
Concursos
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007590
PROCEDIMENT I NORMES GENERALS
Les persones que compleixin les condicions exi-
gides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual ad-
juntaran la relació de mèrits al·legats classificats se-
gons l’ordre d’aquesta convocatòria, i els documents
acreditatius corresponents, al Registre General o a
qualsevol dels registres municipals, en el termini de
quinze dies hàbils a comptar de l’endemà de la pu-
blicació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.
Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendre sem-
pre referits a la data d’acabament de l’esmentat termini.
Per a cada concurs s’ha de presentar una instància
i la documentació separada, per a la qual cosa, es
podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa
a l’Oficina d’Informació de Personal i a les seus dels
districtes.
En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-lo
s’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Cor-
poració des de la data d’incorporació en la plantilla,
amb caràcter indefinit.
En els casos en què entre els mèrits complemen-
taris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria,
aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en
aquells casos en què les bases específiques del con-
curs determinin un nombre superior de pàgines, do-
nades les característiques del lloc de treball a cobrir.
L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb la
sol·licitud i el curriculum vitae.
Els llocs de treball objecte de la present convo-
catòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30
minuts setmanals.
Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis-
posar dels sistemes d’acreditació i de comprovació
que consideri més escaients en cada cas i per a cada
tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que
optin a les places per precisar o ampliar aspectes
concrets en relació als mèrits al·legats.
Les destinacions adjudicades són irrenunciables un
cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan
una persona hagi obtingut una plaça en diferents con-
cursos convocats, haurà d’optar per una d’elles, dins
del termini dels tres dies hàbils següents al de l’ex-
posició en el tauler d’anuncis del departament de Per-
sonal de la proposta de la Junta de Valoració de
l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça.
Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta
convocatòria, s’estarà a allò que disposen les Bases
Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol
de 1988 i la normativa legal i reglamentària corres-
ponent.
ANNEX
Concurs 1153. Un lloc de treball de responsable de
llicències d’ocupació de la via pública del Districte de
Ciutat Vella (nivell 20)
Responsable de llicències d’ocupació de la via
pública del Districte de Ciutat Vella
Concurs 1153
Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de
318,28 euros, segons catàleg vigent (2099X).
El lloc de treball objecte de la present convocatòria
té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts set-
manals i un horari especial d’acord amb les neces-
sitats del servei, que inclou nocturnitat i festivitat.
Funcions principals
Entre d’altres, les següents:
– Impulsar, fer el seguiment i control del calendari i
efectuar les inspeccions referents a les Fires Tra-
dicionals, Fires de caire anual, vendes no seden-
tàries, ocupacions de la via pública, reserves d’es-
tacionament, vetlladors, enllumenat de Nadal i altres
elements.
– Atendre els ciutadans en els temes que siguin de
la seva competència i d’acord amb les funcions
assignades pel cap de Departament.
– Impulsar criteris per racionalitzar les ocupacions
així com propostes per millorar el funcionament
de les fires, tant les tradicionals com les anuals.
– Analitzar i organitzar la disposició de les fires tra-
dicional i de caire anual conjuntament amb els re-
presentants de les fires corresponents.
– Realitzar la proposta i supervisió del calendari de
tramitació de les fires i el control de l’acompliment
del mateix.
– Organitzar i controlar les peticions dels partici-
pants. Organitzar i dirigir els sorteigs.
– Control dels participants un cop la fira està en fun-
cionament.
Requisits addicionals
Personal del grup C.
Mèrits complementaris
1. Categoria professional de Tècnic Auxiliar d’Ar-
quitectura i Enginyeria: 1 punt.
2. Experiència professional fins a 6 punts, segons
el barem següent:
– En tasques relacionades amb la funció d’Inspec-
ció, fins a 2 punts.
– En tasques de planificació, disseny i seguiment de
projectes, fins a 2 punts.
– En tasques que hagin comportat relacions amb el
teixit associatiu i relacions intersectorials i inter-
departamentals, fins a 2 punts.
3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de
treball, fins a 1 punt.
4. Exercici: la Junta de Valoració podrà convocar
els/les candidats/tes per a la realització de proves per
tal d’avaluar les seves aptituds professionals. En cas
de realitzar-se aquesta prova tindrà caràcter obligatori
i es valorarà fins a un màxim de 4 punts.
5. Característiques personals: la Junta de Valoració
podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació
de les seves característiques personals, valorant es-
pecialment la capacitat de comunicació oral, l’habilitat
per a les relacions interpersonals, el treball en equip,
la flexibilitat i l’actitud positiva en l’atenció amb el
ciutadà.
En el cas de realitzar-se, aquesta convocatòria,
tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració uti-
litzarà els sistemes d’apreciació que consideri més
adequats i valorarà aquest apartat fins a un màxim de
4 punts.
Puntuació mínima
Si s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 591
Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la
puntuació mínima serà en tots els casos la meitat
de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits
complementaris) que poden obtenir els/les candi-
dats/tes.
Junta de Valoració
President:
Sr. Jordi Parayre Soguero, gerent del Districte de
Ciutat Vella.
Vocals:
Sr. Helio Lozano Fernández, director dels Serveis
Tècnics del Districte de Ciutat Vella, o persona en qui
delegui.
Sra. M. Dolors Font Bardia, cap del Departament
d’Administració del Districte de Ciutat Vella, o perso-
na en qui delegui.
Tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, o
persona en qui delegui.
Representant de la Junta de Personal o del Comitè
d’Empresa.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007592
ANUNCIS
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona
Gener de 2007
ANIMALS DE COMPANYIA
Reclamació: Va comprar un gat a l’establiment
reclamat i tenia fongs, que li varen produir problemes
dermatològics. Demana la devolució de l’import abo-
nat, ja que ha tornat l’animal a la botiga.
Laude: S’estima en part la reclamació, quedant-se
el gat a la botiga reclamada ja que, en estar actual-
ment sense fongs, pot tornar a ser venut. En el ter-
mini màxim de quinze dies des de la notificació d’a-
quest laude, l’empresa reclamada haurà d’abonar a la
reclamant 350 euros, com a compensació per la
devolució de l’animal.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 23 de gener de 2007.
(Ref. 06/3254)
* * *
Reclamació: Va comprar un gos Yorkshire a l’es-
tabliment reclamat, amb la condició que en arribar a
l’edat adulta no superés el quilogram de pes. Als deu
mesos pesa 1,7 kg. Demana la devolució dels 2.000
euros abonats més una indemnització per danys i
perjudicis.
Laude: Es desestima la reclamació per considerar
que les mesures del Yorkshire objecte de la recla-
mació estan dins les estàndard dels gossos d’aquesta
raça.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 23 de gener de 2007.
(Ref. 06/2870)
* * *
COMPRA DE VEHICLES
Reclamació: Considera que la part venedora ha
incomplert el contracte pel qual comprà un automòbil
de segona mà. Demana una solució o una indemnit-
zació de 15.000 euros.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
que el reclamant va ser advertit que el vehicle no ha-
via passat la ITV i, tenint data concreta per a passar-
la, voluntàriament no ho va fer i trigà sis mesos en
portar l’automòbil de nou al taller.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 31 de gener de 2007.
(Ref. 06/3183)
* * *
ELECTRODOMÈSTICS
Reclamació: Demana que l’empresa reclamada li
canviï el frigorífic que va adquirir, ja que el congelador
fa massa gel.
Laude: S’estima la reclamació en el sentit que
l’empresa reclamada s’encarregarà de que el servei
tècnic corresponent revisi el frigorífic objecte de la
reclamació i emeti un informe tècnic. Si el frigorífic
tingués algun defecte, es procedirà a la seva re-
paració.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 25 de gener de 2007.
(Ref. 06/3116)
* * *
Reclamació: Demana que l’empresa reclamada li
canviï la placa vitroceràmica que li varen instal·lar,
perquè té una fissura.
Laude: S’estima en part la reclamació, i l’empresa
reclamada haurà d’encarregar-se de que el servei
tècnic corresponent al domicili de la reclamant i ela-
bori un informe tècnic sobre la fissura i les possibles
causes que l’han produït, procedint segons els re-
sultats d’aquest. L’esmentat informe serà remès a la
Junta Arbitral per a tenir constància del seu contingut.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 25 de gener de 2007.
(Ref. 06/3404)
* * *
ELECTRÒNICA
Reclamació: Sol·licita que l’establiment reclamat li
canviï un telèfon mòbil que anava d’oferta amb una
impressora, ja que la bateria es descarrega molt rà-
pidament o, en cas contrari, li tornin l’import abonat.
Laude: S’estima la reclamació i el reclamant haurà
de tornar la impressora a l’empresa reclamada i
aquesta li abonarà en l’acte l’import del telèfon, 119
euros, IVA inclòs.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 16 de gener de 2007.
(Ref. 06/2644)
* * *
Reclamació: El servei tècnic reclamat li va tornar
el seu televisor amb la mateixa avaria que tenia.
Demana que li canviïn per un de nou.
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 593
Laude: S’estima la reclamació, i l’empresa recla-
mada haurà de responsabilitzar-se del canvi de soft-
ware per a tenir accés al canvi d’idioma, per part del
fabricant del televisor, i sense cap cost per al re-
clamant.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 16 de gener de 2007.
(Ref. 06/2615)
* * *
Reclamació: A l’establiment reclamat li varen ven-
dre un tóner no compatible amb el seu model de fax,
tot i que li asseguraren que si ho era. Demana que li
canviïn.
Laude: Es desestima la reclamació per considerar
que el tipus i model de cartutx de tóner és sol·licitat
pel propi client, per la qual cosa l’error en el model de
fax no va ser de l’empresa reclamada.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 16 de gener de 2007.
(Ref. 06/2657)
* * *
Reclamació: Va comprar un MP3 a l’establiment
reclamat i se li va partir la pantalla quan la netejava. A
l’estar en garantia, demana que li canviïn, ja que con-
sidera que tenia un defecte de fabricació.
Laude: Es desestima la reclamació en considerar
que el MP3 no és defectuós d’origen, sinó que el
trencament del display (pantalla) és degut a la seva
manipulació. No obstant això, es recorda a l’empresa
reclamada l’obligació de legalitzar el sistema de jus-
tificants, albarans i factures per a un perfecte control i
seguretat del material venut.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 16 de gener de 2007.
(Ref. 06/3154)
* * *
HABITATGE
Reclamació: Demana a la immobiliària reclamada
la devolució de la quantitat de 750 euros, corres-
ponent als 3.000 euros que va lliurar en concepte
d’arres per a la compra d’un pis, la qual finalment no
es va formalitzar per problemes amb la hipoteca.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit
que, en vista de la documentació aportada per la part
reclamada i les manifestacions efectuades, la quan-
titat sol·licitada pel reclamant no obra en poder de
l’empresa sinó de la part venedora de l’immoble i no
està obligada a la seva devolució.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 11 de gener de 2007.
(Ref. 06/3503)
* * *
Reclamació: Demana poder accedir al vestíbul de
la finca on viu sense cap mena de dificultat per la
rampa d’accés al mateix, donat que va en cadira de
rodes.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que
el Col·legi Arbitral considera que la comunitat de pro-
pietaris ha efectuat totes les accions possibles per a
facilitar l’accés al reclamant al vestíbul de l’immoble
on viu i que si hi ha algun tipus afegit de dificultat,
s’ha considerat la millor manera de solucionar-lo.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 11 de gener de 2007.
(Ref. 06/3115)
* * *
HOTELS, RESTAURANTS I BARS
Reclamació: Demana que el restaurant reclamat li
torni l’import abonat, amb interessos, ja que conside-
ra excessiu el preu pagat en relació amb la con-
sumició efectuada.
Laude: Es desestima la reclamació per considerar
que no hi ha hagut cap irregularitat en quant a l’import
abonat al restaurant.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 25 de gener de 2007.
(Ref. 06/3923)
* * *
JOIERS, ORFEBRES, RELLOTGERS I GEMMÒ-
LEGS
Reclamació: Va portar un rellotge a la rellotgeria
reclamada perquè li canviessin l’esfera i afirma que li
tornaren amb desperfectes considerables. Demana
que la compensin amb un rellotge similar o bé que li
financiïn la reparació del rellotge en una altra rellot-
geria.
Laude: Es desestima la reclamació ja que no es
pot fer responsable a l’empresa reclamada dels des-
perfectes soferts pel rellotge, al no poder-se provar
que estigués en perfectes condicions en el moment
de deixar-lo en la botiga.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 23 de gener de 2007.
(Ref. 06/3523)
* * *
Reclamació: Va portar un rellotge a l’establiment
reclamat perquè li canviessin la pila i li tornaren amb
desperfectes considerables. Demana que li tornin el
seu rellotge tal i com el va entregar.
Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit
que el reclamant podrà retirar el seu rellotge de l’es-
tabliment reclamat, previ abonament del preu corres-
ponent al canvi de pila, en el termini màxim de quinze
dies des de la notificació d’aquest laude.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 23 de gener de 2007.
(Ref. 05/754)
* * *
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007594
MATALASSERS
Reclamació: Demana el canvi d’un matalàs, ja que
és defectuós.
Laude: S’estima la reclamació en el sentit que, en
vista de la documentació aportada per la part recla-
mant i les manifestacions efectuades, el Col·legi Arbi-
tral considera que el matalàs és defectuós i, donada
la incompareixença de la part reclamada, no s’ha po-
gut constatar cap argument que demostri el contrari.
Per tot això, l’empresa reclamada haurà de canviar el
matalàs objecte de la reclamació en el termini màxim
de quinze dies des de la notificació del present laude
a les parts, sense cap càrrec per cap concepte per a
la reclamant.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 11 de gener de 2007.
(Ref. 06/3597)
* * *
MOBLES
Reclamació: Va deixar a l’establiment reclamat
300 euros en concepte de paga i senyal per un sofà i
li han lliurat en mal estat en tres ocasions. Demana la
devolució de la paga i senyal.
Laude: Es desestima la reclamació de devolució
de la paga i senyal atès que el sofà està en bones
condicions en l’establiment reclamat, llest per al seu
lliurament. Si en el termini de quinze dies des de la
notificació d’aquest laude la reclamant no comunica
on se li pot lliurar, es considera que desisteix de la
compra i perd l’import abonat en concepte de paga i
senyal.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 9 de gener de 2007.
(Ref. 06/2700)
* * *
Reclamació: L’empresa reclamada li ha fet una
deficient instal·lació dels mobles al seu domicili i el
servei de post-venda ha estat igualment incorrecte.
Demana que no li carreguin cap més rebut fins que
no s’acabin d’arranjar els mobles, així com una in-
demnització.
Laude: S’estima en part la reclamació, i l’empresa
reclamada haurà d’abonar al reclamant el 10% de
l’import pendent, 472,17 euros, en el termini màxim
de quinze dies des de la notificació d’aquest laude,
per considerar que les frontisses del moble, degut al
disseny, no tenen solució possible. Pel que fa a la
indemnització sol·licitada, es considera que no pro-
cedeix, ja que no és responsabilitat de l’establiment.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 9 de gener de 2007.
(Ref. 06/4012)
* * *
Reclamació: Va comprar un sofà amb una ga-
rantia de tres anys, i s’ha destenyit parcialment. De-
mana que li entapissin de nou.
Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit
que l’empresa reclamada repararà la part del res-
patller que està malmesa i l’import d’aquest arran-
jament, de 100 euros, serà abonat a parts iguals pel
reclamant i l’establiment reclamat.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 9 de gener de 2007.
(Ref. 06/3916)
* * *
ODONTOLOGIA
Reclamació: Considera que el pont que li havien
de fer per resoldre el seu problema dental ha resultat
del tot defectuós. Demana que li tornin l’import abonat.
Laude: S’estima en part la reclamació, i la clínica
reclamada haurà de tornar al reclamant la quantitat
de 1.000 euros en el termini màxim de quinze dies
des de la notificació d’aquest laude, per considerar
que el tractament realitzat no li va resoldre els seus
problemes dentals.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 31 de gener de 2007.
(Ref. 06/4006)
* * *
Reclamació: Demana que li sigui tornat l’import
abonat a la clínica dental, en considerar que no ha
estat ben atesa, que li han provocat dolor i s’ha vist
obligada a recórrer a un altre especialista.
Laude: S’estima en part la reclamació, devent la
clínica dental reclamada tornar a la reclamant la mei-
tat de l’abonat en el termini màxim de quinze dies des
de la notificació del present laude, en total 1.800 eu-
ros, ja que el tractament no es va finalitzar, tota ve-
gada que la reclamant va acudir a un altre centre den-
tal en no estar d’acord amb el tractament rebut.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 31 de gener de 2007.
(Ref. 06/3538)
* * *
ÒPTICA
Reclamació: Demana que li tornin l’import abonat
per unes ulleres o bé les hi canviïn, ja que li va caure
una barnilla i, malgrat li repararen, li ha tornat a caure,
així com el vidre.
Laude: Les parts s’avenen en el sentit que, per
deferència comercial, la reclamant dipositarà les ulle-
res a l’òptica reclamada i li tornaran el seu import.
S’aprova en avinença.
Barcelona, 31 de gener de 2007.
(Ref. 06/3387)
* * *
TALLERS DE REPARACIÓ DE VEHICLES
Reclamació: Durant la reparació del seu automòbil
efectuada en el taller reclamat, li varen trencar el vi-
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 595
dre del quadre de comandament i demana que l’hi
canviïn sense càrrec.
Laude: S’estima en part la reclamació, i l’empresa
reclamada haurà de procedir a reparar el vidre del
quadre de comandament, abonant l’import de l’es-
mentada reparació ambdues parts al 50%, ja que no
s’ha pogut provar en quin moment es va trencar l’es-
mentat vidre.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 30 de gener de 2007.
(Ref. 06/2766)
* * *
Reclamació: Va portar la seva motocicleta al taller
reclamat perquè li desbloquegessin la pinça antiro-
batori, que havia estat forçada. Sense el seu consen-
timent li tallaren un disc. Demana que li tornin l’import
de la factura, més una indemnització per danys i per-
judicis.
Laude: S’estima en part la reclamació, i l’empresa
reclamada haurà de tornar al reclamant l’import de la
peça canviada, 36,15 euros més IVA, en el termini
màxim de quinze dies des de la notificació d’aquest
laude, perquè es considera que no se l’informà prè-
viament dels treballs a realitzar, tot i considerant que
aquests han estat correctes.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 30 de gener de 2007.
(Ref. 06/3066)
* * *
Reclamació: Considera que el taller reclamat no li
va reparar el seu vehicle correctament i, per tant, ha
de fer-se càrrec de les dues reparacions posteriors.
Laude: S’estima en part la reclamació, i l’empresa
reclamada haurà de tornar al reclamant l’import cor-
responent al retén diferencial, 12 euros més IVA, en
el termini màxim de quinze dies des de la notificació
d’aquest laude, perquè es considera que el muntatge
del mateix va poder provocar posteriorment la fuita
d’oli.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 30 de gener de 2007.
(Ref. 06/3181)
* * *
Reclamació: Considera que el taller reclamat no li
va reparar el seu vehicle correctament i que està
obligat a reparar-li l’aire condicionat en garantia.
Laude: S’estima en part la reclamació, i el taller
reclamat haurà de procedir a la reparació de l’auto-
mòbil del reclamant i carregar-li el gas, abonant el
reclamant únicament l’import de la vàlvula, 48 euros
més IVA. en el termini màxim de quinze dies des de
la notificació d’aquest laude.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 30 de gener de 2007.
(Ref. 06/3381)
* * *
TELÈFON I TELEFONIA MÒBIL
Reclamació: En l’actualitat no pot rebre ni efectuar
trucades perquè la seva línia contractada amb una
companyia de telefonia mòbil actualment la té la com-
panyia reclamada, sense la seva autorització.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que
no s’ha efectuat la portabilitat de la línia per no haver-
se activat i, en relació amb la sol·licitud d’indem-
nització, s’ha de desestimar perquè no constava en la
pretensió de la seva reclamació ni l’ha quantificat o
concretat els perjudicis al·legats.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 24 de gener de 2007.
(Ref. 06/2592)
* * *
Reclamació: Manifesta que la companyia de tele-
fonia mòbil reclamada li ha cobrat nou trucades in-
ternacionals, de les quals únicament va contactar
amb l’interlocutor en dues ocasions, la resta va ser
impossible, per la qual cosa li estan cobrant tant les
trucades efectuades com els intents de trucada.
Laude: Les parts s’avenen en el sentit que l’em-
presa reclamada, per raons comercials, abonarà al
client l’import de 9,54 euros, a raó de les nou tru-
cades internacionals.
S’aprova en avinença.
Barcelona, 24 de gener de 2007.
(Ref. 06/2319)
* * *
Reclamació: No està conforme amb la facturació
impugnada, perquè li facturen uns consums incor-
rectes, ja que no ha utilitzat el telèfon i fins i tot el té
apagat d’algun temps ençà.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que
no ha quedat acreditada la pretensió de la reclamant,
ja que amb la documentació aportada per la mateixa
no s’aprecia cap anomalia en el procés de facturació i
funcionament de la línia del seu telèfon mòbil.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 24 de gener de 2007.
(Ref. 06/766)
* * *
TINTORERIA
Reclamació: Demana l’abonament de l’import d’un
plumó que va portar a netejar a la tintoreria reclama-
da, ja que ha quedat inservible després del segon
rentat efectuat per l’esmentada tintoreria. En el primer
rentat que s’efectuà va quedar amb taques i, en fer el
segon, va quedar d’un color més clar i les mànigues
de diferents tonalitats.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que
el Col·legi Arbitral considera que el procés de neteja
s’ha realitzat correctament i l’estat que presenta el
plumó objecte de la reclamació és conseqüència del
desgast sofert per l’antiguitat de la peça. També cal
considerar que l’esmentat plumó en l’actualitat ha
quedat net i sense cap taca.
S’aprova per unanimitat.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007596
Barcelona, 18 de gener de 2007.
(Ref. 06/1461)
* * *
Reclamació: Demana que li arreglin o bé que li
abonin l’import de tres camises de les cinc que va
portar a netejar a la tintoreria reclamada, quedant tres
d’elles inservibles donada la pèrdua de color de les
mateixes.
Laude: S’estima en part la reclamació, ja que el
Col·legi Arbitral considera que les camises reclama-
des no han quedat en bon estat a conseqüència del
procés de neteja ja que als traus s’aprecia el color
originari de les mateixes que s’han conservat en ser
els fils de poliester, per tant s’acorda que la tintoreria
reclamada aboni al reclamant la quantitat de 78,75
euros, quantitat que resulta de la factura aportada pel
reclamant del preu de les camises aplicant-se una
depreciació del 25% pel temps transcorregut des que
les va adquirir. L’esmentada quantitat s’haurà d’abo-
nar per part de la tintoreria reclamada al reclamant en
el termini de quinze dies des de la notificació del lau-
de a les parts.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de gener de 2007.
(Ref. 06/2383)
* * *
Reclamació: Va portar a netejar a la tintoreria re-
clamada una caçadora que no tenia cap taca i que
estava en perfecte estat i quan la va recollir tenia múl-
tiples taques. Aquestes no han desaparegut després
de tornar a netejar-la i demana que li abonin la quan-
titat de 118 euros més l’import del valor de la neteja.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit de
que, atesa la incompareixença de la reclamant i sen-
se que el Col·legi Arbitral hagi pogut examinar la ca-
çadora objecte de la reclamació, es considera que no
pot entrar a dirimir sobre la controvèrsia objecte d’a-
questa reclamació.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de gener de 2007.
(Ref. 06/2693)
* * *
Reclamació: Demana l’abonament de l’import del
vestit que va portar a netejar a la tintoreria reclamada,
ja que l’han deixat inservible.
Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit
que la tintoreria reclamada hauria d’haver advertit per
escrit de la possibilitat de no garantir el resultat de la
neteja, per tant el Col·legi Arbitral considera que la
part reclamada haurà d’abonar la meitat de l’import
del vestit, és a dir, la quantitat de 33 euros. La tinto-
reria reclamada haurà d’abonar l’esmentada quantitat
a la reclamant en el termini de 15 dies des de la
notificació del laude a les parts.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de gener de 2007.
(Ref. 06/2545)
* * *
Reclamació: Demana la devolució de l’import de la
neteja i l’abonament del preu d’unes vànoves, cor-
tines i fundes que han quedat encongides després
d’haver estat netejades a la tintoreria reclamada, i
l’import de les quals és de 100 euros.
Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit
que la tintoreria reclamada haurà d’abonar a la re-
clamant la quantitat de 100 euros en concepte d’in-
demnització per l’encongiment sofert per les peces
lliurades per a netejar ja que l’haurien d’haver advertit
de l’esmentada possibilitat. Aquesta quantitat l’haurà
d’abonar la tintoreria reclamada a la reclamant en el
termini de quinze dies des de la notificació del laude a
les parts.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de gener de 2007.
(Ref. 06/2296)
* * *
VENDA DIRECTA
Reclamació: Va comprar un article de labors per
catàleg i considera que no es correspon el lliurat amb
la publicitat de l’empresa. A més, les instruccions es-
tan en anglès. Sol·licita que li tornin l’import abonat o
li lliurin els fils col·locats i les instruccions en castellà.
Laude: S’estima la reclamació en el sentit que la
reclamant tornarà el producte i l’empresa reclamada,
una vegada l’hagi rebut, li abonarà 23 euros, import
del mateix, en el termini màxim de quinze dies des de
la recepció del material.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 11 de gener de 2007.
(Ref. 06/2026)
* * *
Reclamació: Se li va lliurar un reproductor de DVD
per la compra de llibres i DVD’s i no funciona cor-
rectament.
Laude: S’estima en part la reclamació en el sentit
que l’empresa reclamada cancel·larà el deute pen-
dent del reclamant, de 125 euros, per considerar que
no va ser atesa la seva petició en el moment que es
presentà.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 11 de gener de 2007.
(Ref. 06/1774)
* * *
DIVERSOS
Reclamació: Demana que l’establiment reclamat li
canviï una bossa, ja que ha resultat defectuosa i ha
quedat destenyida amb pèrdua del color original.
Laude: Es desestima la reclamació en el sentit que
el Col·legi Arbitral considera que la pell de la bossa
no té cap defecte, sinó que, per les parts on apareix
deteriorada, el destenyiment de la pell és conseqüèn-
cia de l’ús donat a l’article.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 11 de gener de 2007.
(Ref. 06/3541)
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 597
Reclamació: Va veure en l’establiment reclamat
una vaixella de 18 plats per 20,72 euros i quan va
anar a comprar-la li digueren que hi havia un error i
que el preu era de 320,72 euros. No hi està d’acord.
Laude: S’estima la reclamació per considerar que
el preu marcat de la vaixella era de 20,72 euros, per-
què la part reclamada, en no comparèixer a la vista,
no ha aportat cap prova en contrari. Per tant, en el ter-
mini màxim de quinze dies des de la notificació d’a-
quest laude, l’establiment reclamat haurà d’entregar a
la reclamant 18 plats de la vaixella objecte de la re-
clamació, abonant la clienta 20,72 euros, com indi-
cava l’etiqueta.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de gener de 2007.
(Ref. 06/3288)
* * *
Reclamació: Demana que la companyia reclama-
da es faci càrrec del consum d’aigua excessiu, ja que
considera que no han treballat correctament, a l’hora
de reparar l’avaria.
Laude: S’estima la reclamació, i la companyia re-
clamada haurà de confeccionar una nova factura cor-
responent al mes reclamat, d’import 61 euros. Si la
reclamant ja hagués abonar la factura impugnada, de
313 euros, se li tornarà l’import abonat en excés.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de gener de 2007.
(Ref. 06/3891)
* * *
Reclamació: Va contractar una estada a un camp
de treball al Marroc durant el mes d’agost i quan va
arribar es va assabentar que s’havia anul·lat. Demana
que li abonin l’import corresponent a l’estada de 4
dies en l’hotel de Fes, així com dels bitllets d’avió.
Laude: S’estima en part la reclamació, i l’empresa
reclamada haurà d’abonar a la reclamant, en concepte
d’indemnització, l’import de l’hotel on es va allotjar du-
rant quatre dies, fins que va poder tornar a Barcelona.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de gener de 2007.
(Ref. 06/3257)
Reclamació: Considera que quan li varen fer la
vora dels pantalons, li feren dos talls a l’alçada de les
butxaques. Demana la devolució de l’import abonat.
Laude: Es desestima la reclamació atès que no es
pot acreditar el motiu dels talls als pantalons, perquè
ja s’han cosit.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de gener de 2007.
(Ref. 06/3278)
* * *
Reclamació: Va comprar a l’establiment reclamat
un armari d’exterior i quan va ploure, es va omplir d’ai-
gua. Demana que li canviïn o bé que li lliurin un val
per l’import abonat.
Laude: Es desestima la reclamació per considerar
que, d’acord amb el catàleg del producte, aquest és
per a exteriors però no és impermeable, per la qual
cosa no es pot responsabilitzar l’empresa venedora
de l’entrada d’aigua en l’armari.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de gener de 2007.
(Ref. 06/3874)
* * *
Reclamació: Va deixar el casc de moto al guarda-
roba de la sala de festes reclamada i quan el va anar
a recollir, comprovà que li havien canviat la visera.
Demana que el local reclamat es faci càrrec del cost
d’una nova visera, que és de 35 euros.
Laude: S’estima la reclamació i l’empresa reclama-
da haurà d’abonar al reclamant 35 euros, correspo-
nents a l’import de la visera del casc, per considerar
que va ser canviada, encara que fos per persones
alienes a l’empresa, mentre estava en el guarda-roba.
L’abonament de l’esmentada quantitat es realitzarà
en un termini màxim de quinze dies des de la noti-
ficació d’aquest laude a les parts.
S’aprova per unanimitat.
Barcelona, 18 de gener de 2007.
(Ref. 06/3211)
Llicències d’obres concedides durant el mes de gener de 2007
Carmen Netzel y Lidia Viñas Banys Vells, 9 Rehabilitació d’un edifici compost de
y otros, CB planta baixa (dos locals comercials
amb accés directe des de la via públi-
ca), quatre plantes pis (quatre habitat-
ges per replà) i una cinquena planta
destinada a terrat.
Conjunt d’Immobles, SL Ferran, 2 Reforma de plantes 5a i 6a d’edifici
catalogat, amb augment del nombre
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007598
d’habitatges i afectació de l’estructura
de l’edifici.
Estudio GV Interarq, SL Flors, 5 Canvi d’ús de local a habitatge a la
planta baixa.
Fundació Comtal Forn de la Fonda, 5 Ampliació de local en planta baixa
(baixos 1r) en edifici d’habitatges pluri-
familiar de la Fundació Comtal.
Manel Baño del Río Hospital, 91 Reforma interior de local compost de
planta baixa i planta 1a, amb accés
pels carrers de l'Hospital, núm. 91 i de
Sant Rafael, núm. 10.
Cenit Gestió, SL Pi, 6 Rehabilitació d’edifici compost de plan-
tes baixa, principal, 1a, 2a, 3a i co-
berta, amb redistribució de les plantes
principal, 1a, 2a i 3a per a la formació
d’un total de dotze habitatges, restau-
ració de terrat, canvi d’instal·lacions.
Baños Arabes Grupo Aire, SL Pg. Picasso, 22 Reforma interior de les plantes soter-
rània, baixa i entresolat.
Promociones Lladero, SIISA Riereta, 15 Segregació de l’habitatge de la planta
3a (4a alçada) en quatre habitatges.
Enrique Mattes Portabella Trafalgar, 12 Segregació de l’habitatge principal en
dos, resultant un habitatge de 82,37
m2 i un altre de 120,19 m2.
Gemma Larriba González Trafalgar, 48 Segregació de l’habitatge 2n en dos,
2n-1a i 2n-2a de 50,58 m2 i 43,28 m2,
respectivament.
Zonabarcelona, SL Xuclà, 15 Reforma interior de planta pis 2n-1a
per dividir-lo en dues unitats (A i B).
Rosa Reixats Elias Alí Bei, 59 Subdivisió de l’habitatge entresol, en
dos habitatges: entresol-1a i entresol-
2a.
Ignasi Pujol Álvarez Bailèn, 68 Divisió del pis 4t-1a en dos habitatges.
Ainu 1.410, SLU Balmes, 23 Reforma i divisió de l’habitatge 3r-1a,
en dos habitatges (A i B).
Ferran Llagostera Duran Casanova, 25 Segregació i canvi d’ús d’un local exis-
tent per a obtenir-ne un habitatge i un
despatx, a la planta 2a (3a sobre la
planta baixa), obtenint el 2n-1a A i el
2n-1a B.
Promociones Habitat, SA Casanova, 113 Construcció d’un edifici de nova planta
compost d’una planta soterrània amb
onze trasters, planta baixa amb un lo-
cal comercial i un habitatge, i cinc
plantes pis amb dos habitatges per
planta.
Mercedes Molins Codinach Casp, 39 Divisió de l’habitatge situat a la planta
1a (3a sobre la planta baixa), porta 1a,
en d’altres dos: 1r-1aA (100,02 m2) i
1r-1aB (116,90 m2).
Pucky 2005, SL Casp, 74 Modificació de projecte per a la cons-
trucció d’un edifici plurifamiliar de nova
planta.
Ockeibo Construmat, SL Consell de Cent, 203 Construcció d’un edifici de nova plan-
ta, compost de planta soterrània,  plan-
ta baixa (un local) i cinc plantes pis
(quinze habitatges).
Marta Correa Anaissi Consell de Cent, 308 Divisió de l’habitatge 1r-2a en dos: 1r-
2a A i 1r-2a B.
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 599
Mas Casals, SL Gran Via Corts Catalanes, 433 Subdivisió del pis principal 2a en dos
habitatges.
Unión de Contratistas, SA Muntaner, 119 Construcció d’un edifici de nova planta
compost de planta baixa i cinc plantes
pis, per a un local comercial i vuit
habitatges.
Fidela Muñoz Hernández Pelai, 11 Canvi d’ús d’oficina a habitatge de
l’entitat situada al 5è-B.
Inversions passeig Sant Joan, SL Viladomat, 38 Reforma i segregació d’un local amb
habitatge incorporat en dues entitats
separades. S’obté el local de planta
baixa i l’habitatge planta baixa A, des-
envolupat a manera de dúplex, en plan-
ta baixa i planta entresolat.
Honeywell Fricción España, SA B Zona Franca, 14 Col·locació de caseta de vigilància,
ampliació porta d’accés de càrrega i
descàrrega i incorporació porta d’ac-
cés de persones.
Builder Job, SL Rbla. Badal, 104 Reforma interior i canvi d’ús a habi-
tatge del departament 12 i un traster.
Agrippina Press, SL Finlàndia, 10 Reforma immoble: reforç estructural,
reforma interior, rehabilitació façana
principal i posterior i canvi d’ús d’un lo-
cal de planta baixa a habitatges.
Hortes 4 Inmuebles y Proyectos, SL Hortes, 4 Construcció edifici plurifamiliar de set
habitatges i sis places de garatge.
Tir Esportiu de Barcelona Ctra. Montjuïc, 29 Projecte bàsic i executiu d’ascensor i
rampa en el Tir Esportiu de Barcelona.
Promosastre, SL Palaudàries, 26 Reforma integral amb canvi d’ús en un
edifici disconforme existent, per a des-
tinar-lo a quaranta habitatges, un local
comercial, vint-i-dos trasters i tretze
places d’aparcament.
Inmobiliaria Coimbra, SA Av. Paral·lel, 65 Modificació parcial amb reducció de
11,25 m2 en planta 8a (transformació a
terrassa), reforma parcial de 221,88
m2.
M. Joaquina Pérez Alloza Sants, 32 Legalització d’obres d’ampliació de lo-
cal comercial en plantes baixa i so-
terrània, i reforma de vestíbul d’escala
de veïns.
Inversions i Promocions en Vilardell, 14 Reforma de l’habitatge del pis principal
Renda Antiga per dividir-lo en dos.
Carme Jou Carnasa Vint-i-sis de gener de 1641, 20 Canvi d’ús de local a habitatge en plan-
ta baixa-2a.
Iosa Inmuebles, SL Viriat, 47 Construcció de recinte per a situar una
estació transformadora.
Bahosa, SA Deu i Mata, 69 Legalització de les modificacions intro-
duïdes durant l’execució de les obres.
Connexió amb l’Edifici Diagonal a ni-
vell de planta baixa pel carrer de Déu i
Mata.
M. Isabel Romero Castillo Galileu, 319 Reforma i canvi d’ús de local a habi-
tatge situat a l’entresol 4a d’edifici plu-
rifamiliar entre mitgeres.
Akropolys Projectes Immobiliaris, SL Arimon, 46 Reforma interior i canvi d’ús de local
comercial de 86 m2 de superfície cons-
truïda a habitatge.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007600
Silval 91, SL Balmes, 280 Cantonada est: c/ Guillem Tell, 53. Re-
forma interior de parets i obertures per
subdividir l’habitatge únic del pis 5è en
dues entitats, afectant les parets es-
tructurals de l’edifici.
Velaste, SL Balmes, 456 Reforma i reconversió de dos habitat-
ges en set habitatges, de la planta 1a.
Gestión Inmobiliaria Zafra 2005, SL Bertran, 111 Modificació de projecte consistent en
la variació de la distribució interior de
l'habitatge 1r-1a i agrupació dels habi-
tatges 2n-1a i 2n-2a, reduint el nombre
d'habitatges que seran en total set.
Elisabeth Cueto Faus Bori i Fontestà, 7 Divisió d’un habitatge existent sense
afectar l’estructura de la finca en dos
habitatges. Els habitatges resultants
són: 4t-2a A (de 64,14 m2 útils inte-
riors) i 4t-2a B (de 76,71 m2 útils in-
teriors).
Josep Palomeras Admetller Doctor Fleming, 15 Legalització de volum en planta co-
berta.
M. Montserrat Videla Ces Ginestera, 23 Legalització d’ampliació de planta so-
terrània en 68,24 m2 de l’habitatge uni-
familiar aïllat compost  de plantes bai-
xa, 1a i 2a.
Benignus, SL Gleva, 34 Canvi d’ús de local a habitatge en
planta baixa amb 62,80 m2 de super-
fície útil.
Nuria Revilla Gutiérrez Margenat, 87 Reforma interior de parets i obertures
en habitatge unifamiliar entre mitge-
res, afectant l’estructura de la finca, en
edifici compost de planta baixa i tres
plantes pis, suprimint parcialment el
sostre entre plantes 1a i 2a, amb en-
derroc del garatge actual davant
l'edificació, addició de planta soterrània
i modificació de dimensions dels passos
d’accés de vianants i vehicles en paret
de tanca.
Jean Paul Evrard Nena Casas, 34 Construcció de piscina de 5 m per 2 m
en pati posterior de la finca.
Jean Carlos Patiño González Pàdua, 22 Canvi d’ús d’oficina a habitatge del lo-
cal baixos amb una superfície útil de
78 m2 i reforma interior per a l’ade-
quació al nou ús.
GP Vilacor, SL Pg. Reina Elisenda Segregació de part de local per afegir
de Montcada, 11 a l’habitatge existent, ampliació d’ha-
bitatge, canvi distribució d’envans inte-
riors en habitatge resultant, instal·la-
cions, fals sostre, paviments, fusteria,
alicatat, sanitaris, cuina, pintura, aca-
bats, sense actuacions estructurals.
Residencial Sarrià-Bonanova, SL Pg. Reina Elisenda Construcció d’una edificació composta
de Montcada, 26 de tres plantes soterrànies, planta bai-
xa, tres plantes pis i coberta, per a
destinar-la a catorze habitatges.
Francesc Mañé Vidal Roca i Batlle, 20 Reforma interior i canvi d’ús de local
comercial de 54,22 m2 de superfície
construïda a habitatge, amb modifi-
cació de distribució sense afectar l’es-
tructura de l’edifici.
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 601
Eutiquiano Rodríguez Marchante Pg. Sant Joan Bosco, 57 Segregació i canvi d’ús de la part poste-
rior del local baixos 1a (50,13 m2) i la
seva comunicació amb l’habitatge 1r-1a
(181,70 m2), mitjançant una escala de
nova construcció amb afectació de
l’estructura de l’edifici. Construcció de
bany en el local resultant.
Marta Eugenia Ruiz López Camí Vallvidrera al Tibidabo, 43 Modificació i ampliació de projecte.
Enderroc de construcció auxiliar de
material lleuger de planta baixa per a
reconstruir-la (32,26 m2). Recuperació
de balconada de façana posterior fent
passera al terrat de la construcció
auxiliar. Substitució filat de tanca a
carrer per paret d'obra en tancament
del solar.
Marina Gestora, SL Vergós, 28 Construcció d’edifici plurifamiliar aïllat
compost de plantes soterrànies 4, 3 i 2
(vint-i-vuit places aparcament), planta
soterrània 1 (accés, armaris compa-
nyies, vuit trasters i dos espais poli-
valents dúplex amb els dos habitatges
de planta baixa), planta baixa i tres
plantes pis (dos habitatges cada una), i
planta terrat (elements tècnics i piscina).
Caprabo, SA Bellver, 5 Rehabilitació integral d’edifici discon-
forme compost de planta baixa i una
planta pis, i canvi d’ús a comercial,
amb afectació de l’estructura de l’edi-
fici, reforma de planta baixa i planta
1a, i addició de planta per a ins-
tal·lacions. Pintura de façanes.
KG Immobles, SL Bretón de los Herreros, 9 Construcció d’edifici de nova planta
entre mitgeres compost de planta so-
terrània, planta baixa, dues plantes pis
i planta terrat, per a quatre habitatges,
un local i tres trasters.
Joan Ventura Madrid Mare de Déu dels Reis, 5 Divisió d’un habitatge existent en dos
de nova creació, a planta àtic d’edifici
existent entre mitgeres i disconforme
amb el planejament vigent, compost
de planta baixa, tres plantes pis i plan-
ta àtic.
Dicap Arquitectura, SL Ptge. Mercedes, 16 Construcció d’edifici de nova planta
aïllat compost de dues plantes soter-
rànies, planta baixa i dues plantes pis,
per a tres habitatges i tres places de
cotxe.
Mercantil Mussoga Roger de Flor, 294 Addició de dues plantes en edifici en-
tre mitgeres compost de planta baixa,
planta entresolat, tres plantes pis (en
total seran cinc plantes pis) i planta
terrat, per a dos habitatges en dúplex.
Joaquim Maria Capdevila Gaya Salvador Alarma, 15 Construcció d’edifici unifamiliar de no-
va planta compost de planta soterrà-
nia, planta baixa, dues plantes pis, amb
tres places d’aparcament.
Comunitat béns Matheu Rovira Pl. Trilla, 4 Reforma interior en habitatge existent
al pis 1r d’edifici compost de planta
baixa i sis plantes pis, per tal de fer la
divisió en dos habitatges.
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007602
Bisbal Vuit, SL Can Pujolet, 15 Construcció d’un edifici aïllat compost
de planta soterrània destinada a apar-
cament (vuit places), planta baixa amb
dos habitatges, i dues plantes pis amb
un habitatge per planta.
Marquesan Invesiones, SL Costa Pacheco, 12 Construcció d’un edifici d’habitatges
compost d’una planta soterrània amb
dotze places d’aparcament, una planta
baixa amb dos habitatges, dues plan-
tes pis amb tres habitatges i una últi-
ma planta amb tres habitatges més.
Inmobiliaria Alrami, SA Estoril, 26 Construcció d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de planta soterrà-
nia, planta baixa amb entresolat i tres
plantes pis amb terrat comunitari, per
a nou places d’aparcament i onze ha-
bitatges.
Fe Fernández Fernández Farnés, 25 Reforma de la planta baixa d’un edifici
entre mitgeres compost de planta bai-
xa i una planta pis, amb un habitatge a
cada una de les plantes. La reforma
consisteix en independitzar les entra-
des des del carrer, a cada un dels dos
habitatges i en la reforma de la dis-
tribució de la planta baixa i l’ampliació
fins a la profunditat edificable.
Zuiaque, SL Garriga i Roca, 30 Construcció d’edifici plurifamiliar en
alineació de vial d’habitatges en filera,
compost de planta soterrània -2 per a
situar un traster annex sense ús d’ha-
bitatge; planta soterrània -1 per a apar-
cament per a dos vehicles; planta bai-
xa i una planta pis, amb un total de
dos habitatges.
Juan Manuel Sarrio Gallardo Josep Serrano, 52 Construcció d’edificació entre mitge-
res composta de planta soterrània,
planta baixa, planta entresol i dues
plantes pis, per tres habitatges i tres
trasters.
Rengel Plus, SL Llobregòs, 150 Edifici entre mitgeres compost de dues
plantes soterrànies destinades a apar-
cament (vint-i-quatre places de cotxes
i quatre de motos);  planta baixa amb
un local comercial; quatre plantes pis
amb tres habitatges cadascuna.
Tangencial 1998, SL Llobregòs, 200 Construcció d’un edifici adaptat al ter-
reny amb un graó d’edificació de dues
plantes soterrànies, planta baixa i tres
plantes pis. L’edifici es destina a vuit
habitatges, sis places d’aparcament
de vehicles de quatre rodes, sis places
d’aparcament per a vehicles de dues
rodes i vuit trasters.
Construccions Paytubi, SA Porto, 52 Construcció d’edifici plurifamiliar entre
mitgeres compost de planta baixa i
quatre plantes pis amb un total de set
habitatges i tres places d’aparcament.
CP Puig i Cadafalch 2 Puig i Cadafalch, 2 Construcció d’ascensor en façana de
l’edifici.
Mireia Corominas Brunet Rosalía de Castro, 59 Canvi d’ús de local a ús habitatge en
planta 1a, quedant un total de tres ha-
bitatges a l’edifici.
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 603
Canadell Habitatges, SL Teodor Llorente, 1 Canvi d’ús d’un local situat a la planta
entresol d’un edifici existent, per a des-
tinar-lo a habitatge.
Jordi Canadell Clarella Teodor Llorente, 1 Canvi d’ús i segregació d’un local, si-
tuat a l'entresol, per a destinar-lo a tres
habitatges de 83,80 m2, 71,40 m2 i
48,70 m2 de superfícies construïdes.
Norvi, SA Torre dels Pardals, 11 Modificació de projecte. Es modifica el
nombre total d’habitatges i places d’a-
parcament resultant un total de vint-i-
sis places d’aparcament, un local ofici-
na i onze habitatges, sense modificar
volumetria ni edificabilitat autoritzada.
Telefónica de España, SA Pg. Valldaura, 66 Reforç estructural d’escala d’emergèn-
cia existent a l’edifici d’oficines de Te-
lefónica.
Federico Torrent Hernández Campreciós, 13 Construcció d’un edifici d’habitatges en-
tre mitgeres compost de planta baixa i
una planta pis, per a dos habitatges.
Decoraciones Grupo C, SL Formentera, 43 Construcció d’un edifici d’habitatges
plurifamiliar, entre mitgeres, compost
de planta baixa i dues plantes pis per
a quatre habitatges.
Give Plus Campo Florido, 23 Construcció d’un edifici de nova planta
plurifamiliar entre mitgeres, format per
planta baixa amb entresolat comple-
mentari (dos habitatges tipus dúplex),
plantes 1a i 2a (dos habitatges per
planta), i planta coberta (instal·lacions,
tecnologia i servies), amb un total de
sis habitatges de tipus complet.
Nougava, SAU Coroleu, 49 Reforma integral i ampliació d’un edi-
fici entre mitgeres existent per a la
seva transformació en habitatge pluri-
familiar, en cantonada, i en unifamiliar
adossat a aquell. La reforma suposa
l’enderroc de parts de l’edificació.
Joaquim Canto Janer Coroleu, 71 Reforma i ampliació d’un edifici pluri-
familiar entre mitgeres de nova planta,
format per planta baixa (un habitatge
dúplex amb la planta superior); planta
1a (un habitatge dúplex amb la planta
inferior); planta 2a (un habitatge); i
planta coberta (instal·lacions, tecno-
logia i serveis), amb un total de dos
habitatges de tipus C-complet.
Cevasa Sagrera, 55 Edifici plurifamiliar entre mitgeres per
a noranta-cinc habitatges, dos locals
comercials, setanta-dos trasters i cent
cinquanta-dues places d’aparcament,
distribuïts en tres plantes soterrànies,
planta baixa amb entresolat i cinc
plantes pis.
Cevasa Sagrera, 57 Edifici plurifamiliar entre mitgeres com-
post de planta soterrània, planta baixa
amb entresolat i cinc plantes pis, per a
local comercial, tretze trasters i vint-i-
un habitatges.
Adela Alonso Tebar Pg. Torras i Bages, 102 Reforma d’un local situat en la planta
entresol d’un edifici d’habitatges pluri-
familiar entre mitgeres, per a la seva
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007604
conversió en un habitatge del tipus C-
complet.
Alonso Mercader, SA Clot, 39 Segregació, rehabilitació i reforma d’un
local existent en un local i quatre des-
patxos.
Servei Català de la Salut Fluvià, 209 2a fase per a la construcció d’un CAP
en substitució d’un altre existent, i ins-
tal·lació provisional de mòduls prefa-
bricats per garantir l’oferta de serveis
sanitaris que actualment cobreix el
CAP de Sant Martí.
Angel Centeno Izquiano Llagostera, 44 Segregació d’un local en un habitatge i
un local a la planta baixa d’un edifici
plurifamiliar entre mitgeres
Tomas Marco Vicuña Meridional, 24 Reforma d’un habitatge unifamiliar en-
tre mitgeres (planta baixa i planta pis).
Catalonia Gebira, SL Sancho de Ávila, 22 1a fase, per als moviments de terres,
murs pantalles i fonaments del projec-
te de construcció d’un edifici d’equi-
paments destinat a residència d’estu-
diants.
Concursos
Expedient núm.: 07/066
S’exposa al públic durant el termini de trenta dies
hàbils el plec de clàusules administratives particulars
relatiu a la contractació de la creació, el disseny i el
desenvolupament de la imatge institucional de Parcs i
Jardins de Barcelona, per als anys 2007 i 2008.
Objecte
Es convoca concurs per a la contractació de l’es-
mentat concurs de projectes.
El lliurament es farà en els termes regulats en la
clàusula 5 del plec de clàusules administratives.
Import
160.000 euros (IVA inclòs).
Finançament
Amb càrrec a la previsió pressupostària de l’exer-
cici 2007 i 2008 per a Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal.
Presentació de les pliques
Els licitadors hauran de presentar les proposicions
en sobres tancats. En el dors, hi haurà de figurar la
inscripció:
“Proposta per prendre part al concurs amb inter-
venció de jurat, convocat per Parcs i Jardins de Bar-
celona, Institut Municipal per a l’adjudicació de la
contractació de la creació, el disseny i el desenvo-
lupament de la imatge institucional de Parcs i Jardins
de Barcelona per als anys 2007 i 2008, presentada
per (lema)”.
Garantia provisional
3.200 euros.
Garantia definitiva
Consistent en el 4 per 100 de l’import de l’adju-
dicació, d’acord amb la clàusula 12.1 del plec de clàu-
sules administratives particulars.
Procediment i forma d’adjudicació
Tramitació ordinària, procediment obert, forma d’ad-
judicació per concurs amb intervenció de jurat.
Els plecs de condicions es poden passar a recollir a
partir del mateix dia de la publicació d’aquest anunci
al Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
dilluns a divendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrec
previ al telèfon 93 413 24 00). Tanmateix el plec de
clàusules administratives particulars es pot consultar
a la nostra Intranet adreça: www.parcsijardins.net.
Model de proposta
S’haurà de redactar d’acord amb el model que figu-
ra en el plec de clàusules.
Presentació de les proposicions
Des de l’endemà de la data de publicació fins al dia
27 de març de 2007, ambdós inclosos.
Lloc de presentació
Departament de Contractació de Parcs i Jardins
(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) de
dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
NÚM. 7 a 28-II-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 605
Les proposicions es poden redactar en
Català o castellà.
Data obertura Sobre 1 (Documentació administrativa
i identificació del lema)
El dia 30 de març de 2007 a les 9.00 hores, en la
seu de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelo-
na –carrer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de
Barcelona.
El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’ad-
judicatari.
Barcelona, 14 de febrer de 2007. La secretària de-
legada, J. I. Martínez Legaz.
Notificacions
En compliment del que disposa l’article 59.4 de la
Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment admi-
nistratiu comú, i en relació amb l’expedient núm.
EX06001190 instruït pel Departament Juridicoad-
ministratiu de l’Institut Municipal de Mercats de Barce-
lona sobre extinció de l’autorització d’ús del lloc a baix
indicat, es notifica a la persona titular, Estela Budesca
Gil, a l’últim domicili conegut de la qual s’han rebutjat
les notificacions que li han estat adreçades, que en ús
de les facultats atorgades per decret d’Alcaldia de
data 2 de setembre de 2003, el president de l’IMMB
ha disposat en data 4 de desembre de 2006:
“Declarar extingida l’autorització d’ús del lloc a baix
indicat, que figura a nom de la persona titular a dalt
esmentada, a l’empara de la lletra i) de l’article 42
(tancament del lloc de venda durant un mes) de
l’Ordenança de mercats; i deixar el lloc esmentat en
situació de vacant i revocada l’autorització d’ús cor-
responent, requerir la titular perquè de conformitat
amb el que disposen els articles 160 i 161 del Re-
glament de patrimoni dels ens locals, en el termini de
deu dies deixi el lloc de venda a disposició de l’Ad-
ministració, lliure, vacu i expedit; dins el vuit dies
següents a l’expiració del termini esmentat, asse-
nyalar el cinquè dia hàbil a les 8 hores per la pràctica
de la diligència de llançament. Designar el director del
Mercat i l’auxiliar d’àrea perquè, junts o separats,
efectuïn l’expressada diligència amb absoluta indem-
nitat per a l’erari municipal, assistits del personal de la
Policia Municipal que estimin necessari i amb la fa-
cultat de reclamar directament l’auxili de la força pú-
blica si així calgués per a l’exacte compliment de la
comesa que els ha estat assignada.”
Mercat: Sants.
Lloc/s: Lloc Especial/021-1.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs
d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes,
comptat des de l’endemà de la present notificació.
L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si trans-
corren tres mesos des de la seva interposició sense
que se’n notifiqui la resolució.
Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada es
pot interposar recurs contenciós administratiu davant
del Jutjats contenciós administratius de Barcelona o
dels que correspongui al seu domicili, en el termini de
sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què
es produeix l’acte presumpte.
També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es
cregui convenient.
Barcelona, 1 de febrer de 2007. El secretari gene-
ral, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
En compliment del que disposa l’article 59 de la Llei
30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i procediment administratiu
comú, i en relació amb l’expedient seguit sota el núm.
EX07000170 pel Departament Jurídic de l’Institut Mu-
nicipal de Mercats de Barcelona, per haver tingut
coneixement en aquest Departament de la defunció
del titular de l’autorització d’ús del lloc núm. Ocells i
Gabies/039-1 del mercat municipal de la Boqueria,
Mariano Arumi Intentas, es comunica als seus ig-
norats hereus que conforme al que disposa l’article
32 de l’Ordenança municipal de mercats, els qui re-
sultin hereus hauran de determinar i manifestar a
aquest Departament, en el termini de sis mesos
comptats de la data de la recepció d’aquesta noti-
ficació, la persona que hagi de succeir al causant en
la titularitat del lloc esmentat, amb l’advertiment que
de no fer-ho en el termini indicat, serà declarada ca-
ducada l’esmentada autorització d’ús del lloc.
Barcelona, 2 de febrer de 2007. El secretari gene-
ral, Jordi Cases i Pallarès.
* * *
En compliment del que disposa l’article 59 de la Llei
30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i procediment administratiu
comú, i en relació amb l’expedient seguit sota el núm.
EX07000212 pel Departament Jurídic de l’Institut Mu-
nicipal de Mercats de Barcelona, per haver tingut co-
neixement en aquest Departament de la defunció del
titular de l’autorització d’ús del lloc núm. Subhasta/137-
1 del mercat Municipal Fira de Bellcaire, Inocencio
López Caballero, es comunica als seus ignorats he-
reus que conforme al que disposa l’article 32 de l’Or-
 a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 7 a 28-II-2007606
GASETA MUNICIPAL ISSN en tramitació – Dipòsit legal: B-5.656-2007
Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies
denança municipal de mercats, els qui resultin hereus
hauran de determinar i manifestar a aquest Departa-
ment, en el termini de sis mesos comptats de la data
de la recepció d’aquesta notificació, la persona que
hagi de succeir al causant en la titularitat del lloc
esmentat, amb l’advertiment que de no fer-ho en el
termini indicat, serà declarada caducada l’esmentada
autorització d’ús del lloc.
Barcelona, 13 de febrer de 2007. El secretari gene-
ral, Jordi Cases i Pallarès.