GASETA MUNICIPAL SUMARI Disposicions generals Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Ha- Decrets de l’Alcaldia bitatge. Acta sessió 22-V-2008 ...................... 2223 Facultats en supòsits d'absència dels gerents Acords d'Àrees d'actuació i de Districte, i suplències Acords de les sessions del mes de juny............. 2248 dels directors de Serveis Tècnics i secretaris tecnicojurídics de Districte ............................. 2119 Personal Creació de la Direcció de Serveis d'Inversions ... 2121 Concursos i oposicions Modificacions de crèdit ....................................... 2121 Convocatòria per a la provisió per promoció interna de 10 places de tècnic superior en Comissions del Consell Municipal Gestió ............................................................ 2252 Comissió de Cultura, Educació i Benestar Convocatòria per a la provisió per promoció Social. Acta sessió 20-V-2008 ....................... 2123 interna de 40 places de gestor d'Administra- Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta ció General .................................................... 2259 sessió 20-V-2008 ........................................... 2136 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació Concursos i Coneixement. Acta sessió 20-V-2008 .......... 2153 Bases generals que han de regir la convoca- Comissió de Presidència, Territori i Funció tòria de dos concursos per a la provisió de Pública. Acta sessió 21-V-2008 ..................... 2167 dos llocs de treball ......................................... 2266 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Un lloc de treball d'assessor tècnic .................... 2267 Medi Ambient. Acta sessió 21-V-2008 .......... 2187 Un lloc de treball de director/a de centre de Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses- serveis socials ............................................... 2268 sió 22-V-2008 ................................................. 2203 Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta Anuncis sessió 22-V-2008 ........................................... 2212 Altres anuncis .................................................... 2269 Núm. 21 / Any XCV 10 de juliol de 2008 NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2119 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l'Alcaldia Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Gerents de Districte Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar- celona i l'article 22 del Reglament orgànic de l'Ajun- Període del 21 al 27 de juliol tament de Barcelona, disposo: – La gerent del Districte de Gràcia cobrirà la ge- Primer. Facultar els/les gerents d’Àrees d’Actuació rència del Districte de l’Eixample. que es relacionen en annex adjunt i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d'absència Període del 28 de juliol al 3 d’agost del gerent/a de l’àrea corresponent, puguin exercir – La gerent del Districte de Les Corts cobrirà la les facultats delegades en els decrets d'Alcaldia de 3 gerència del Districte de Sants-Montjuïc. de setembre de 2007 i de 14 de maig de 2008, llevat – El gerent del Districte de Sarrià-Sant Gervasi de les facultats específiques del gerent de Serveis cobrirà la gerència del Districte de l’Eixample. Generals i Coordinació Territorial en matèria de ges- – El gerent del Districte de Sant Martí cobrirà la tió i administració de personal i de les facultats del gerència del Districte de Ciutat Vella. gerent municipal, les quals continuaran essent exer- – El gerent del Districte de Nou Barris cobrirà la cides per ambdós càrrecs, respectivament. gerència del Districte d’Horta-Guinardó. Segon. Facultar els/les gerents de Districte que es – El gerent del Districte de Sant Andreu cobrirà la relacionen en annex adjunt i en els termes que hi gerència del Districte de Gràcia. consten, per tal que en el supòsit d'absència del Període del 4 al 10 d’agost gerent/a del districte corresponent, puguin exercir les facultats delegades en els decrets d'Alcaldia de 3 de – El gerent del Districte de Sant Martí cobrirà les gerències dels Districtes de l’Eixample, Sants- setembre de 2007, en matèria de gestió econòmica i d'administració de personal, així com les facultats Montjuïc, Gràcia i Ciutat Vella. delegades en el decret d'Alcaldia de 15 de desembre – El gerent del Districte de Nou Barris cobrirà les gerències dels Districtes d’Horta-Guinardó, Sar- de 2003 rectificat pel decret d’Alcaldia de 20 de ge- ner de 2004, relatives a la incoació, instrucció i reso- rià-Sant Gervasi, Les Corts i Sant Andreu. lució d'expedients sancionadors. Període del 11 al 20 d’agost Tercer. Establir, en supòsits d'absència, les su- – La gerent del Districte de Gràcia cobrirà les ge- plències dels directors de Serveis Tècnics i dels se- rències de la resta de Districtes. cretaris tècnico-jurídics dels Districtes que es relaci- onen en annex adjunt, i en els termes que hi Període del 21 al 25 d’agost consten, en les tasques que els són pròpies per raó – El gerent del Districte de l’Eixample cobrirà les del seu càrrec. gerències dels Districtes de Ciutat Vella, Les Barcelona, 30 de juny de 2008. L'alcalde, Jordi Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó. Hereu i Boher. – El gerent del Districte de Sants-Montjuïc cobrirà (Ref. 2964) les gerències dels Districtes de Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris. ANNEX Període del 26 al 31 d’agost – La gerent del Districte d’Horta-Guinardó cobrirà Gerents d’Àrees d’Actuació les gerències dels Districtes de Nou Barris i Sant Andreu. Període del 28 de juliol al 3 d’agost – El gerent del Districte de l’Eixample cobrirà les – Cobrirà el servei el gerent municipal. gerències dels Districtes de Ciutat Vella i Sant Període del 4 al 10 d’agost Martí. – Cobrirà el servei el gerent de l’Àrea de Preven- – El gerent del Districte de Sants-Montjuïc cobrirà ció, Seguretat i Mobilitat. la gerència del Districte de Les Corts. – El gerent del Districte de Sarrià cobrirà la gerèn- Període de l’11 al 17 d’agost cia del Districte de Gràcia. – Cobrirà el servei el gerent de l’Àrea d’Educació, Cultura i Benestar. Període de l’1 al 3 de setembre Període del 18 al 24 d’agost – La gerent del Districte de Ciutat Vella cobrirà la – Cobrirà el servei el gerent de l’Àrea d’Acció So- gerència del Districte de les Corts. cial i Ciutadania. – La gerent del Districte d’Horta-Guinardó cobrirà la gerència del Districte de Gràcia. Període del 25 al 31 d’agost – El gerent del Districte de Sant Martí cobrirà la – Cobrirà el servei la gerent d’Horta-Guinardó. gerència del Districte de Sant Andreu. 2120 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 Directors de Serveis Tècnics Secretaris Tècnic-Jurídics Període del 30 de juny al 15 de juliol Període del 7 al 20 de juliol – La directora de Serveis Tècnics del Districte de – La secretària del Districte de Sant Martí cobrirà Gràcia cobrirà el Districte d’Horta-Guinardó. el Districte de Ciutat Vella – La secretària del Districte d’Horta-Guinardó co- Període del 21 al 27 de juliol brirà el Districte de Gràcia. – El director de Serveis Tècnics del Districte d’Hor- ta-Guinardó cobrirà el Districte de Gràcia. Període del 21 al 27 de juliol – La secretària del Districte de Sant Martí cobrirà Període del 28 al 31 de juliol el Districte de Ciutat Vella – El director de Serveis Tècnics del Districte d’Hor- – El secretari del Districte de Sarrià-Sant Gervasi ta-Guinardó cobrirà el Districte de Gràcia. cobrirà el Districte de l’Eixample – El director de Serveis Tècnics del Districte de – La secretària del Districte d’Horta cobrirà el Dis- Ciutat Vella cobrirà el Districte de l’Eixample. tricte de Gràcia. – El director de Serveis Tècnics del Districte de Les Corts cobrirà el Districte de Sants-Montjuïc. Període del 28 de juliol al 3 d’agost Període de l’1 al 3 d’agost – La secretària del Districte de Sant Martí cobrirà – El director de Serveis Tècnics del Districte de el Districte de Ciutat Vella Ciutat Vella cobrirà el Districte de l’Eixample. – El secretari del Districte de Sarrià-Sant Gervasi – El director de Serveis Tècnics del Districte de cobrirà el Districte de L’Eixample Les Corts cobrirà el Districte de Gràcia. – La secretària del Districte d’Horta cobrirà el Dis- – El director de Serveis Tècnics del Districte de tricte de Gràcia. Nou Barris cobrirà el Districte d’Horta-Guinardó. Període del 4 al 10 d’agost Període del 4 al 10 d’agost – La secretària del Districte d’Horta cobrirà els – El director de Serveis Tècnics del Districte de Districtes de Les Corts, Gràcia, Nou Barris i Sant Sants-Montjuïc cobrirà els Districtes de l’Eixam- Andreu (des del dia 6 d’agost). ple, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia. – La secretària del Districte de l’Eixample cobrirà – El director de Serveis Tècnics del Districte de els Districtes de Ciutat Vella (fins al dia 5 Sant Andreu cobrirà els Districtes de Ciutat Ve- d’agost), Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi (des lla, Horta-Guinadó, Nou Barris i Sant Martí. del dia 6 d’agost) i Sant Martí. Dia 11 d’agost Període de l’11 al 17 d’agost – La directora de Serveis Tècnics del Districte de – La secretària del Districte d’Horta cobrirà els Gràcia cobrirà la resta de districtes. Districtes de Nou Barris i Sant Andreu Període del 12 al 17 d’agost – La secretària del Districte de Ciutat Vella cobrirà – La cap de Llicències i Inspecció del Districte de els Districtes de Sants-Montjuïc i Sant Martí. Gràcia cobrirà la resta de districtes. – La secretària del Districte de l’Eixample cobrirà els Districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Període del 18 al 27 d’agost Les Corts. – El director de Serveis Tècnics del Districte d’Hor- ta-Guinardó cobrirà la resta de Districtes. Període del 18 al 24 d’agost Període del 28 al 31 d’agost – La secretària del Districte de Ciutat Vella cobrirà – La directora de Serveis Tècnics del Districte de els Districtes de Sants-Montjuïc, Gràcia, Sant l’Eixample cobrirà els Districtes de Ciutat Vella, Martí i Nou Barris. Sants-Montjuïc, Les Corts i Sarrià. – La secretària del Districte de l’Eixample cobrirà – El director de Serveis Tècnics del Districte d’Hor- els Districtes d’Horta-Guinardó, Sarrià-Sant Ger- ta-Guinardó cobrirà els Districtes de Gràcia, Sant vasi, Sant Andreu i Les Corts. Martí, Nou Barris i Sant Andreu. Període del 25 al 31 d’agost Període de l’1 al 8 de setembre – La secretària del Districte de Ciutat Vella cobrirà – El director de Serveis Tècnics del Districte d’Hor- els Districtes de l’Eixample, Sants, Horta-Gui- ta-Guinardó cobrirà el Districte de Nou Barris. nardó i Sant Martí. – La directora de Serveis Tècnics del Districte de – La secretària del Districte de Gràcia cobrirà els L’Eixample cobrirà el Districte de Ciutat Vella. Districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Nou Barris, – El director de Serveis Tècnics del Districte de Sant Andreu i Les Corts. Sants-Montjuïc cobrirà el Districte de Les Corts. – El director de Serveis Tècnics del Districte de Període de l’1 al 3 de setembre Sarrià-Sant Gervasi cobrirà el Districte de Sant – La secretària del Districte de Ciutat Vella cobrirà Martí. el Districte de l’Eixample. – La directora de Serveis Tècnics del Districte de – La secretària del Districte de Sants-Montjuïc Gràcia cobrirà el Districte de Sant Andreu. cobrirà el Districte de Sant Martí. – La secretària del Districte de Gràcia cobrirà el Dies 9 i 10 de setembre Districte d’Horta-Guinardó i Sarrià-Sant Gervasi. – La directora de Serveis Tècnics del Districte de – El secretari del Districte de Nou Barris cobrirà el Gràcia cobrirà el Districte de Sant Andreu. Districte de Sant Andreu. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2121 Període del 4 al 9 de setembre Annex. Descripció de funcions de la Direcció de Ser- – La secretària del Districte de Ciutat Vella cobrirà veis d’Inversions el Districte de l’Eixample. – La secretària del Districte de Gràcia cobrirà el Direcció de Serveis d’Inversions Districte de Sarrià-Sant Gervasi (fins el dia 5 de setembre). Òrgan superior immediat: Direcció d’Inversions. – La secretària del Districte de Sant Martí cobrirà Nivell associat: 28. el Districte d’Horta-Guinardó – El secretari del Districte de Nou Barris cobrirà el Finalitat Districte de Sant Andreu (fins el dia 5 de setem- Gestió econòmica – pressupostària de les inversi- bre. ons de l’Ajuntament i del grup d’organismes autò- noms, entitats públiques empresarials, societats mercantils i altres ens dependents. * * * Funcions principals – Coordinació dels sectors, districtes i ens depen- Decret. En ús de les facultats conferides a aques- dents amb els serveis centrals de l’Ajuntament ta Alcaldia per l'article 21 de la Llei reguladora de les en el procediment inversor municipal. bases del règim local, i l'article 13 de la Carta Muni- – Gestió dels ingressos –vendes, subvencions, cipal, disposo: transferències, aprofitaments, etc.– susceptibles Crear la Direcció de Serveis d'Inversions, depen- de generar crèdit per a noves actuacions inver- dent de la Direcció d'Inversions, amb les funcions sores. que es detallen als annexos amb un nivell de res- – Gestió dels recursos destinats a les expropiaci- ponsabilitat equivalent 2850E de l'actual Catàleg de ons en tràmit jurídic. Llocs de Treball. Vetllar per la compatibilitat de les eines informàti- Barcelona, 30 de juny de 2008. L'alcalde, Jordi ques corporatives que gestionen inversions (Sigef- Hereu i Boher. actius), expropiacions (Sigef-exp) i les de nou des- (Ref. 2986) envolupament (SAP). MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2008 (Generació de crèdits per ingressos) (Aprovades per decret d’Alcaldia de data 2 de juny de 2008) Expedient núm. 3-42/2008 INGRESSOS Partida Descripció Alta 9901-72000 Aportació del Consejo Superior de Deportes per a les obres de 610.531,00 remodelació i adequació de les infraestructures en el Estadi Olímpic per a la celebració del Campionat d’Europa d’Atletisme 2010 (anualitat 2008). DESPESES Partida Descripció Alta 9901-74925- Transferència de capital a BSM SA, per les obres de remodela- 610.531,00 43230 ció i adequació de les diferents instal·lacions esportives en l’Estadi Olímpic per a la celebració del Campionat d’Europa d’Atletisme 2010. 2122 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2008 (Transferències) (Aprovades per decret d’Alcaldia de data 16 de juny de 2008) Expedient núm. 3-46/2008 Partida Tipus Descripció Altes Baixes 48900 9901 12110 MC7 Altres transferències 400.000,00 22610 9901 12110 MC7 Altres despeses compra serveis 100.000,00 22706 0101 14120 MC8 Estudis i treballs tècnics 500.000,00 22706 0201 46372 MC7 Estudis i treballs tècnics 15.000,00 22706 0201 46320 MC7 Estudis i treballs tècnics 4.654,58 22610 0604 46310 MC7 Altres despeses compra serveis 6.000,00 48906 9901 46520 MC7 Subvencions diverses 224.345,42 22610 0101 46370 MC8 Altres despeses compra serveis 250.000,00 48984 9901 12110 MC7 Altres transferècies 239.863,00 48900 9901 12110 MC7 Altres transferències 62.750,34 22723 9901 15110 MC7 Manteniment patrimoni artístic 346.960,87 22611 9901 13113 MC7 Altres despeses indemnitz. sentències 350.425,79 41000 0101 14140 MC8 A l'Institut Municipal d'Informàtica (contracte 1.000.000,00 programa) 1.750.000,00 1.750.000,00 NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2123 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social Acta de la sessió celebrada el dia 20 de maig de 2. Districte de les Corts 2008 i aprovada el dia 17 de juny de 2008 Del gerent municipal, de data 10 d'abril de 2008, que adjudica a l'entitat Club Lleuresport de Barcelo- na el contracte de gestió de serveis públics, en la A la sala President Lluís Companys de la casa de modalitat de concessió, la gestió i explotació del la ciutat, el 20 centre cívic Can Deu, per als exercicis 2008-2010, i de maig de 2008, s'hi reuneix la Comissió de Cul- per un import de 440.562,50 euros. tura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen 3. Districte de les Corts les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Ballarín i Es- Del gerent municipal, de data 17 d'abril de 2008, puña, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i Moli- que adjudica al Club Joventut les Corts el contracte né, Immaculada Moraleda i Pérez, Itziar González i de la concessió de la gestió de la instal·lació munici- Virós, Carmen Andrés i Añón, Jaume Ciurana i Lle- pal esportiva Pavelló de l'Illa, per als exercicis 2008- vadot, Raimond Blasi i Navarro, Francina Vila i Valls, 2011, i per un import de 126.500 euros. Ángeles Esteller Ruedas, Gloria Martín Vivas, Javier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa b) Mesures de govern i Cantons, assistits pel secretari general de la Corpo- c) Informes ració, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents la Ima. Sra. Ester Capella i A la Comissió: Farré, Jordi Martí i Grau, delegat de Cultura, i Pere Alcober i Solanas, delegat d’Esports. 1. Informe balanç 2007. Serveis i recursos en ma- S'obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. tèria de violència vers les dones. La Sra. Fandos demana brevetat en la presentació La Sra. Fandos, com a presidenta de la Comissió, de l’informe, que ja ha estat presentat a les regidores abans d’iniciar la sessió vol fer una queixa a la Junta i als mitjans de comunicació. de Portaveus perquè no han acceptat la proposta de La Sra. Blasco recorda que Barcelona ha estat pi- canviar el dia de la Comissió d’Acció Social i Ciuta- onera en la posada en marxa de Serveis d’Atenció a dania i això significa que s’haurà de ser breu en les les Dones en matèria de violència i fa constar que hi exposicions i que els haurà d’anar tallant sovint. ha un acord polític per allargar fins a l’any 2011 la vigència de l’actual Pla Municipal contra la violència vers les dones 2007-2009. Explica que els criteris I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior estratègics d’actuació són: l’abordatge des d’una S'aprova. perspectiva estructural; la transversalitat, coordinació i cooperació interinstitucional; la integralitat; la parti- La Sra. Fandos demana a la Sra. Blasco que, tal cipació i la corresponsabilització; l’accessibilitat i la com consta en l’acta, li faci arribar la documentació proximitat en les intervencions; la qualitat en la res- sol·licitada en el punt 12 de l’ordre del dia de la Co- posta i el coneixement de la realitat. Afirma que amb missió anterior relatiu al percentatge de dones, per l’informe es volen rendir comptes de l’actuació muni- escales, en el cos de la Guàrdia Urbana. cipal, donar a conèixer els dispositius, fer una avalu- ació tècnica i redefinir els serveis a partir de les da- des recollides. Cita com a dispositius actuals: 1. Els II) Part Informativa Punts d’Informació i Atenció a les Dones –PIAD– un per districte, no és un servei exclusivament sobre a) Despatx d'ofici violència però permet detectar-ne casos; la proposta durant aquest mandat és incorporar als PIAD el Ser- En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- vei d’Atenció Psicològica. 2. Els equips d’Atenció a gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- les Dones –EAD– és el servei especialitzat d’atenció güents: a dones que pateixen violència masclista i és la porta d’entrada al dispositiu públic oferint acollida acompa- 1. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial nyament i teleassistència. 3. L’Acolliment d’Urgència Del gerent municipal, de data 16 d'abril de 2008, que es fa mitjançant places conveniades amb enti- que aprova el Plec de clàusules i convoca concurs, tats privades i socials; a finals del mandat es dispo- per adjudicar el contracte de la gestió de l'equip d'a- sarà d’una Casa d’Acolliment d’Urgència Municipal, tenció a les dones, per als exercicis 2008-2010, i per fa constar que aquesta és una peça fonamental per un import de 939.048,92 euros. millorar el recorregut de tractament de cada una de 2124 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 les dones que entren al servei per la via d’urgència. lliment però sobretot prevenció i considera insuficient 4. La Casa d’Acolliment Municipal per a dones i fills i dedicar a la prevenció només 28.000 euros d’un filles amb 27 places disponibles i 10 habitacions. 5. pressupost de 1.810.956 euros. Recorda que un Els Pisos Pont ara conveniats amb entitats privades i grup de persones guanyadores d’un dels darrers pre- socials, explica que en el nou Pla Municipal de mis que es van atorgar en motiu de la celebració del l’Habitatge 2008-2016 hi haurà una reserva de pisos dia de la dona, criticava la manca d’un programa pont municipals. 6. El Servei de Suport per l’Atenció estable de prevenció de la violència de gènere a les de la Violència de Gènere en l’Àmbit Familiar que escoles. Creu que cal posar major incidència perquè inclou el Servei d’Atenció a Homes que Maltracten les escoles tinguin programes estables de prevenció –SAHM– i el Servei d’Atenció a Nenes i Nens que han de la violència de gènere i, alhora, buscar una major patit violència de gènere a l’àmbit familiar –SAN–, incidència en la família i en els mitjans de comunica- aquests serveis ara es donen en els locals de ció. l’Entitat amb la que està conveniada l’activitat però hi La Sra. Martín agraeix la presentació de l’informe. ha la proposta que aquests serveis es puguin incor- Explica que el seu grup es planteja tres interrogants: porar en espais propis municipals. 7. La Xarxa Insti- si els serveis i els recursos són suficients des del tucional, el Circuit Barcelona contra la violència vers punt de vista quantitatiu i qualitatiu; si els recursos les dones i els 10 circuits territorials, un per cada arriben a les dones que els necessiten i quin és el districte, on participen Generalitat, cossos de Segu- resultat de l’aplicació d’aquests recursos en les do- retat, Justícia, Ajuntament, etc. 8. La Xarxa Cívica nes que els han utilitzat. Pregunta si l’horari dels emmarcada dins l’acord ciutadà per una Barcelona PIAD –de 9 a 12 tres dies, i de 16 a 19 dos dies– lliure de violència vers les dones. Finalment, quant a respon adequadament a les necessitats de les dones sensibilització, hi ha els tallers de prevenció de rela- i si dificulta la seva concepció com a equipament de cions abusives amb joves del que se’n farà una am- proximitat. També es planteja si el nombre de 1.715 pliació en el sector d’adolescència durant l’any 2008. dones que han utilitzat els serveis que ofereixen els Quant a les dades del 2007, fa constar que en els PIAD indiquen un coneixement suficient d’aquest 10 PIAD s’han atès 1715 dones, el que suposa un recurs per part de les dones, i es pregunta si és ade- increment del 15% respecte a l’any 2006, el recurs quat que el recurs específic d’atenció a la violència més sol·licitat és l’assessorament jurídic amb 846 envers les dones sigui un recurs centralitzat a escala entrevistes i els principals assumptes tractats: la de ciutat i si no fóra millor que aquesta atenció violència de gènere, les separacions i els divorcis. s’incorporés de forma més estesa pel territori. Res- Els EAD han atès 971 dones, 507 per primer cop pecte als acolliments d’urgència, atès el nombre de l’any 2007 i 218 per la via d’urgència, els infants ate- dones que els sol·liciten, creu prioritari augmentar el sos han estat 99, el 65% de les dones ateses són de recurs, considera excessiu allargar la posada en nacionalitat espanyola. El Servei de Teleassistència marxa de la Casa d’Acolliment d’Urgència Municipal mòbil té 157 unitats en marxa que provenen dels prevista per al 2011. Considera difícil valorar els manaments judicials que recomanen la utilització efectes dels recursos en les dones que hi han acce- d’aquest dispositiu. La Casa d’Acolliment oberta les dit perquè l’informe es limita a donar percentatges de 24 hores de tots els dies de l’any ha atès 23 dones i dones que han assolit totalment o parcialment els 26 fills i filles. El SHAM ha atès 109 homes i el SAN objectius sense especificar què significa aquest as- ha atès 109 menors i 75 mares. Pel que fa a la Xarxa soliment. Pregunta si això vol dir que han superat els Institucional, formada per 250 professionals dels efectes traumàtics ocasionats per la situació de vio- diversos àmbits, s’han realitzat cinc reunions de tre- lència, si han pogut allunyar-se del maltractador, si ball durant l’any més unes jornades organitzades per han aconseguit una condemna judicial, si han canviat l’Ajuntament. Explica que s’han consolidat els circuits de lloc de residència, quins recursos de suport han territorials i que la Xarxa Cívica acull més de 600 necessitat, quantes dones han accedit als pisos pont, persones a títol individual i 438 entitats. El pressu- etc. Fa constar que l’informe tampoc no aporta dades post per al 2007, sense incloure les despeses de del nombre de dones que un cop assolits aquests Capítol I del personal municipal, és d’1.810.956 eu- objectius han tornat a necessitar els recursos de ros. Destaca la integralitat del dispositiu, la coopera- l’EAD. Pensa que més enllà dels aspectes comentats ció institucional i la complicitat ciutadana i cívica i fa no es pot valorar amb rigor si el recursos de què constar que durant aquest mandat s’incrementaran l’Ajuntament disposa són els adequats, perquè de les places d’acolliment i pisos pont que permetran forma general a les politiques d’atenció a la violència millorar tot el dispositiu. de gènere es posa més èmfasi en els recursos A la Sra. Fandos li sobta que les dades de l’in- d’atenció posteriors i menys a les actuacions preven- forme assenyalin que el 22% de les dones ateses tives. Fa constar la importància de les actuacions de pateixen algun tipus de trastorn mental diagnosticat i sensibilització de la població i les tasques de coordi- pregunta si aquests trastorns són arran que pateixen nació del circuit Barcelona a què fa referència violència. Li sobta, també, que el 87% de les dones l’informe, però considera que les accions de sensibi- ateses pateixen violència per part de la seva parella i lització directa s’haurien d’estendre a una part més només el 8% per part de la seva exparella. Voldria important de la població; l’any 2007 només van parti- saber per què a la casa d’acollida només 10 de les cipar als tallers de prevenció 1.106 joves. Creu que 23 dones són de nacionalitat espanyola, i pregunta s’hauria de posar en marxa una línia de sensibilitza- quins són els motius d’expulsió d’una casa d’acollida. ció activa per a les dones provinents d’altres cultures Demana quina relació hi ha entre el serveis del SAN i que poden arribar a justificar situacions de violència. els que es donen des de l’àrea d’infància. El seu grup Afirma que quan es parla de violència de gènere opina que, davant la violència, calen serveis d’aco- normalment es parla de forma explícita d’una única NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2125 causa: la desigualtat de gènere, però no es pot obli- els instituts, fa constar que per aquest concepte, dar que aquestes situacions, moltes vegades, estan l’any 2008 hi ha pressupostats 42.000 euros. lligades a situacions de dificultats econòmiques, Respon a la Sra. Martín que, quant a la qualitat marginació o problemes d’integració social. Pensa dels recursos, s’estan posant les mesures perquè que l’informe no aporta les dades suficients per po- aquells que no la tenen la tinguin i, quant a la quanti- der valorar si les actuacions que es realitzen són les tat, diu que l’increment és sempre possible i remarca adequades per solucionar els problemes amb què es la voluntat de posar de manifest l’existència dels troben aquestes dones. recursos per arribar a totes les dones que ho puguin La Sra. Capella agraeix la presentació de l’informe necessitar. Manifesta que els PIAD no tenen llista però troba a faltar en la intervenció de la Sra. Blasco d’espera i s’atén fins i tot fora dels horaris establerts una al·lusió a les mesures presentades per la Sra. les dones que ho necessiten. Pel que fa als EAD, Vallugera que, aleshores, era regidora d’ERC, apro- manifesta que s’està fent un canvi de model organit- vades pel Plenari del Consell Municipal el 24 de zatiu perquè puguin ser ateses les dones en els dis- març del 2006, ja que són un dels eixos principals trictes i s’estan treballant uns protocols per a l’aten- del Pla, ho esmenta perquè considera que cal recor- ció de les dones a títol individual i de grup perquè dar d’on es parteix i cap on es va. Creu que l’informe des dels Serveis Socials es pugui també, a més de la aporta dades que permeten analitzar la situació real, detecció, fer una certa intervenció inicial. Quant a la però li manquen diversos aspectes, caldria marcar Casa d’Acolliment d’Urgència, fa constar que des del unes directrius i revisar el Pla perquè la nova Llei mes de setembre passat es disposa de l’espai, que incorpora definicions, com ara la recuperació i la s’està elaborant el projecte constructiu, s’han de fer reparació, que són conceptes que fins ara no es les obres i una rehabilitació important de l’espai i posaven de manifest. Critica que es posposi l’adop- repeteix que estarà en marxa l’any 2011. Vol posar ció de determinades mesures com ara la creació del de manifest que la violència de gènere és un as- Centre Municipal d’Acollida d’Urgència que en el Pla sumpte transversal i estructural, que passa per totes 2007-2009 ja es preveia per a finals del 2009, o la les cultures, per totes les classes socials, per tots els posada en marxa dels Serveis d’Atenció Psicològica. nivells formatius i per tots els nivells de recursos, fa Fa constar que en relació als pisos pont no es diu constar que en els PIAD i en tots els serveis especia- quin serà el percentatge de reserva i, quant als ta- litzats hi arriben advocades, mestres, dones de fer llers de reinserció, no es concreta quan s’iniciarà feines immigrades i del país, insisteix que no es tracta l’ampliació al sector d’adolescència. Pensa que la ni d’un assumpte econòmic, ni d’un assumpte social. planificació de la posada en marxa dels PIADS ha Pel que fa als comentaris de la Sra. Capella, recorda estat satisfactòria però vol posar de manifest que els que ha dit que Barcelona havia estat pionera en la protocols per detectar la violència envers les dones posada en marxa dels Serveis d’Atenció a les Dones no funcionen prou bé perquè els mateixos informes amb Violència de Gènere i ha puntualitzat que aques- dels PIADS donen aquesta dada. Està d’acord que tes polítiques estaven emmarcades en plans iniciats és més fàcil que les dones posin de manifest la situ- molt abans, no ha mencionat les persones responsa- ació de violència en els PIADS perquè és menys bles dels plans anteriors però, òbviament, reconeix la estigmatitzador i victimitzador fer-ho en un espai on feina feta per tothom que ha participat en el procés. poden anar a fer qualsevol tipus de consulta. Insis- La Sra. Fandos renuncia al seu segon torn de pa- teix que hi ha una sèrie de serveis que no acaben de raula i farà personalment a la regidora les preguntes funcionar com ara els serveis d’atenció medica, els per no allargar més el tractament d’aquest punt per- serveis socials i els altres serveis que formen part què ja s’està fora del termini estipulat. dels protocols d’intervenció. Respecte a la violència, La Sra. Martín entén de l’explicació de la Sra. haurien de detectar en alguna de les entrevistes Blasco que hi ha una certa relaxació en alguns as- aquestes situacions. pectes i insisteix que la posada en marxa de la Casa La Sra. Blasco, per no allargar la resposta, propo- d’Acolliment d’Urgència s’ha d’accelerar. sa que les preguntes més concretes sobre temes La Sr. Capella creu necessari revisar el Pla i ade- específics de cada servei els siguin facilitades a les quar-lo a la Llei del Parlament de Catalunya que regidores pels responsables dels propis serveis. introdueix aspectes importants que van més enllà de Quant a les dones ateses per trastorns mentals pun- la intervenció en el fet puntual de la violència. tualitza que aquests no estan provocats per la vio- La Sra. Blasco respon que es farà la revisió del lència, però són situacions afegides que compliquen Pla en funció de la Llei del Parlament de Catalunya. la sortida de la casa d’acollida. Diu que el fet que hi Quant a les obres de la Casa d’Acolliment d’Ur- hagi 10 dones de nacionalitat espanyola a la casa gència, també a ella li agradaria que estiguessin d’acollida i 13 procedents de la immigració s’explica fetes en un any però el procés de rehabilitació ne- perquè les dones d’aquí tenen més xarxa i més re- cessita uns determinats terminis i, per tant, no podrà cursos per poder sortir del seu domicili sense neces- estar en marxa fins a l’any 2011. sitar la casa d’acollida. Pel que fa a les causes La Sra. Fandos fa constar que s’han emprat qua- d’expulsió de la casa d’acollida, explica que, en en- ranta minuts en aquest assumpte i recorda que s’ha trar-hi, s’accepten unes condicions i un pla de treball, compromès a què la Comissió d’Acció Social es pu- i el seu incompliment o cometre una irregularitat greu gui iniciar a les dotze hores. Demana brevetat en les –com ara dir a l’agressor el lloc on s’està– són motiu exposicions. de finalització de l’estada. Pel que fa al SAN, fa Es dóna per tractat. constar que es treballa de forma conjunta amb l’EAIA 2. 10 anys del Pla de Biblioteques. de referència territorial. Està d’acord amb què la El Sr. Martí i Grau fa constar que l’informe permet prevenció s’ha de potenciar i que s’ha de treballar en fer un balanç del Pla de Biblioteques aprovat l’any 2126 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 1998 i determinar quines són les grans línies de futur de la forma el més diversa possible a fi que la biblio- per a aquests equipaments. Menciona els punts de teca sigui un lloc d’enllaç i reforç de les polítiques del l’informe que considera que han contribuït a l’èxit del diàleg intercultural que aquest any 2008 s’ha iniciat. Pla: els equipaments bibliotecaris nous i la reforma El Sr. Ciurana considera que el balanç caldrà fer- dels antics s’ha fet amb criteris contemporanis, tant lo l’any 2010 que és quan finalitza aquest Pla. Mani- des del punt de vista arquitectònic, com dels serveis festa que en els últims anys a la ciutat han esdevin- que aquests equipaments han ofert: incorporació gut canvis demogràfics substancials, i els índexs d’internet o espais wifi que han permès arribar a un sobre els que es van planificar les biblioteques han públic cada vegada més ampli; l’especialització de sofert modificacions importants, i dubta que hi hagi les biblioteques i la diversitat dels fons ha permès hagut la capacitat suficient per adaptar-se. Creu que que ciutadans de qualsevol condició cultural hagin la coincidència en qualificar d’èxits el desenvolupa- trobat oferta; les biblioteques han actuat com a agi- ment del Pla no ha de fer oblidar que trenta anys tadors culturals, no han estat només uns fons a dis- després del primer Ajuntament democràtic encara hi posició dels ciutadans, sinó que ho han complemen- ha districtes que no tenen biblioteca i l’endarreriment tat amb activitats de tota mena (presentacions de que s’ha portat històricament amb aquesta qüestió llibres, tallers, cursos, exposicions i concerts) i han és important. Quant als horaris, considera que col·laborat amb els festivals importants de la ciutat l’adaptació dels horaris d’aquests equipaments no va com, per exemple, el Barcelona Poesia o el festival al ritme de la ciutat, és partidari que hi hagi una bibli- Grec, més de 500.000 persones tenen el carnet de oteca per districte oberta les 24 hores del dia però, biblioteques que ofereix serveis complementaris que més enllà d’aquest punt, insisteix que els horaris faciliten l’accés a la cultura amb descomptes, millo- deixen molt que desitjar. Pel que fa al carnet, creu res i promocions per a activitats teatrals, musicals, que no s’ha sabut convertir el carnet de biblioteca en cinematogràfiques i que ha permès que les bibliote- el carnet cultural de la ciutat, l’informe diu que s’ha ques siguin cada vegada, a més de la porta d’accés vinculat amb setanta entitats culturals, però pensa al llibre, la porta d’accés a la cultura amb sentit genè- que hi ha molt de camp per córrer per intentar socia- ric. Recorda que dels 18 equipaments bibliotecaris litzar l’accés a la cultura de molta gent. Vol plantejar de l’any 1998 s’ha passat a 33, d’11.000 metres el desequilibri progressiu entre els préstecs de llibres quadrats a 40.000 i dels 1.300.000 usuaris de l’any i altres usos de la biblioteca; creu que la quantitat per 1998, s’ha arribat a 5.172.000 l’any del 2007, quan el la quantitat no és suficient; cal que l’increment no Pla plantejava només arribar a 5.000.000. L’informe sigui només d’usuaris d’internet o de la premsa del es fa dos anys abans del termini del Pla perquè en dia. El Sr. Martí i Grau ha dit que s’han assolit tots tots els indicadors ja s’ha arribat a la situació norma- els objectius marcats dos anys abans del termini de litzada que plantejava el Pla, i encara queden dos finalització del Pla, però pensa que s’han assolit els anys per desenvolupar accions, finalitzar alguns objectius: si es mira el perfil baix, el Pla fixa un grau equipaments i millorar alguns dels serveis. L’informe mínim i un grau òptim que encara no s’ha assolit i, detalla districte per districte totes les actuacions fe- per tant, demana que l’ambició no s’oblidi. Posa de tes. manifest el risc de caure en la fractura bibliotecària Quant a les previsions per al 2020, destaca que perquè hi ha amplis segments de la població als que l’objectiu és aconseguir que el ciutadà tingui una encara no s’ha arribat. Menciona l’evidència que la biblioteca, com a màxim, a 700 metres de casa seva; Biblioteca Central Urbana és una manca importantís- entenen que és un dels equipaments culturals de sima. Afirma que l’èxit del Pla es concretarà, sobre- proximitat capdavanters; es planteja l’ampliació de tot, en la capacitat d’aconseguir augmentar l’índex de les biblioteques fins a 48 equipaments i 90.000 me- lectura de la ciutat i la comprensió lectora. Finalitza tres quadrats perquè els ciutadans puguin tenir, com dient que la línia que separa l’interculturalisme del a màxim, a 15 minuts caminant del seu domicili, una multiculturalisme és molt prima, creu que posar lli- biblioteca. Des del punt de vista de serveis, destaca bres en urdú a les biblioteques no afavoreix el diàleg la incorporació d’un sistema, del que aviat es co- intercultural; el que sí ho afavoreix és traduir un es- mençarà a fer una prova pilot, de radiofreqüència per criptor urdú al català, i això és important segons la fer autoservei en el préstec que permetrà una gestió societat que es vulgui construir: una confederació més ràpida dels estocs i possibilitarà que la dedica- d’ètnies i cultures diferents o una societat que tingui ció fonamental del personal de biblioteques sigui la un eix troncal cultural comú. dinamització i generació de serveis de més valor La Sra. Esteller recorda que des del PP sempre afegit per a l’usuari. Es vol reforçar el paper de les s’ha destacat la necessitat del Pla de biblioteques biblioteques com a porta de la cultura i del coneixe- perquè són un equipament cultural bàsic. Fa constar ment, perquè esdevinguin l’espai de primera conne- la importància de la construcció de noves bibliote- xió del ciutadà amb tot l’univers cultural de la ciutat. ques, dels seus continguts, de la seva funció i dels Fa constar que diverses grans infraestructures cultu- serveis que ofereixen. Cal determinar, al marge del rals de la ciutat han assenyalat que un dels carnets nombre de visitants, com s’implementen les bibliote- més utilitzats a l’hora de trobar un descompte per a ques amb nous serveis que permetin a la gent que, l’adquisició d’entrades és el de biblioteques. Finalitza cada vegada, els sigui més atractiu anar a la biblio- dient que es vol adequar l’oferta a una ciutat cada teca perquè hi troba allò que necessita. Observa que vegada més diversa, i afirma que les biblioteques s’han desenvolupat 24 de les 37 actuacions previstes són l’únic equipament cultural que avui ja té un 17% en el Pla. Insisteix en el concepte de proximitat i de d’usuaris estrangers i això ha d’obligar a fer un es- fer la biblioteca de barri. Recorda que el PP ha posat forç complementari, que els fons responguin a sempre l’accent en els horaris, diu que no s’han in- aquesta diversitat cultural i que la informació es doni crementat suficientment les hores, les previsions del NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2127 Pla fixen la situació mínima en 1.320 hores i la mà- els elements quantitatius demostren que les bibliote- xima en 1.760, ara s’està en 1.359, dada que. pel ques estan molt ben adaptades a la ciutat, un servei seu grup. no és suficient. Insisteix que cal incremen- amb 5.000.000 usuaris seria impossible sense tar el nombre d’hores d’obertura de les biblioteques, aquesta adaptació. Pel que fa als objectius culturals, especialment en determinats moments de l’any com, diu que cal aconseguir que qualsevol ciutadà pugui per exemple, èpoques d’exàmens; cal augmentar el fer a la biblioteca un itinerari cultural, pot començar nombre de biblioteques que estan obertes les 24 llegint la premsa i utilitzant internet, després fer un hores. No sap si s’arribarà al 2010 amb les set biblio- préstec d’un còmic, llegir una novel·la best-seller i, teques que ara manquen ja construïdes, però afirma finalment, si ho vol, ha de poder arribar a Proust. que l’assignatura pendent és l’adequació de les bibli- Insisteix que les biblioteques han d’oferir un catàleg oteques a les noves necessitats i la proximitat al prou ampli perquè els ciutadans, sigui quin sigui el barri. Denuncia l’endarreriment en la construcció de seu nivell cultural, trobin que l’equipament també és la biblioteca provincial de la ciutat de Barcelona, que seu, la fractura bibliotecària no hi és, i si hi fos, seria és cabdal per garantir una cobertura adequada. per la banda alta. Fa constar que hi ha clubs de lec- El Sr. Florensa recorda que el Pla de biblioteques, tura amb un nivell de debat literari de primer ordre i aprovat l’any 1998 amb l’acord de tots els grups mu- que s’ha subscrit un acord amb l’escola d’escriptors nicipals, ha permès el desenvolupament de la xarxa de l’Ateneu Barcelonès per permetre que hi hagi de biblioteques públiques de la ciutat. Fa constar que oferta de primer nivell i debat elitista a les bibliote- ERC sempre ha donat suport a aquesta iniciativa i ques. Des del punt de vista d’horaris, explica que es qualifica de positiu el balanç del Pla que va definir les van fent esforços, s’ha superat l’objectiu mínim fixat diferents tipologies d’aquests equipaments –biblio- per a l’any 2010 i cal continuar treballant però ell no teques de barri, de districte, etc.– i quina havia de és partidari de tenir oberta una biblioteca per districte ser la seva implantació a la ciutat. Considera satis- les 24 hores del dia; pensa que cal anar modulant els factòries les xifres, especialment pel que fa al carnet horaris per adaptar-los a les demandes dels usuaris de biblioteques que supera els 500.000 socis, i creu escoltant el parer dels bibliotecaris. S’ha fet algun que són una mostra de la demanda d’equipaments comentari relatiu a què el carnet de biblioteca podria que hi ha a la ciutat. Pensa que, de vegades, les ser més, afirma que en biblioteques tot pot ser més, biblioteques fan d’alguna cosa més que de bibliote- però arribar a 500.000 persones que utilitzen el car- ques, especialment en districtes que han arrossegat net per préstecs i per moltes altres activitats culturals dèficit d’equipaments. Afirma que hi ha alguns reptes és molt positiu. Quant a l’adaptació als barris i a la als que s’hauria de fer front els propers anys des de nova realitat demogràfica, l’ampliació a quaranta-vuit l’àmbit de biblioteques: cal posar a disposició dels equipaments s’ha fet seguint el criteri de proximitat a usuaris més ordinadors, facilitar connexions wifi i peu. No creu que tenir llibres en urdú a les bibliote- ampliar els horaris. Pregunta si el nou mapa de bar- ques sigui multiculturaliste; la frontera entre el multi- ris ha implicat canvis en la previsió d’implantació culturalisme i l’interculturalisme és complex i no tan d’aquests equipaments, creu que cal estendre la fina com el Sr. Ciurana deia. Explica que s’ha optat xarxa perquè tots els barris tinguin una biblioteca a per aquest punt mitjà que la Unió Europea ha obert banda de la biblioteca central urbana que continua entre l’assimilació tradicional i el multiculturalisme, el sent un altre dels reptes pendents. ciutadà ha de poder trobar reconeguda la seva mot- La Sra. Blasco manifesta que el Pla de bibliote- xilla cultural d’origen: trobar llibres en la seva llengua ques ha estat un èxit en majúscules, que s’han asso- a la biblioteca de proximitat, alhora, ha de trobar els lit tots els objectius marcats, les biblioteques s’han ponts per connectar amb la cultura originària del convertit en un equipament cultural de referència als territori que l’ha acollit, literatura catalana i ha de barris i als districtes. Destaca l’alt grau d’imple- trobar maneres per relacionar-se amb les altres mentació del Pla i afirma que les propostes de millo- comunitats culturals que conviuen en el territori. ra fins a l’any 2020 són raonables i possibles. Afirma que aquest doble joc és la millor manera per El Sr. Martí i Grau repeteix que el Pla de bibliote- aconseguir el diàleg intercultural. ques ha estat un èxit. Està d’acord amb el Sr. Ciura- La Sra. Fandos demana brevetat en les interven- na quan feia referència a un cert endarreriment histò- cions. ric, però vol deixar constància que l’any 1998 els qui El Sr. Ciurana precisa, quant a la fractura bibliote- van treballar per construir el Pla no ho van tenir fàcil cària, que no ha dit que no es pugui accedir a les perquè part del món cultural i social considerava les biblioteques, sinó que hi ha ciutadans que no s’ho biblioteques com a un equipament antic, recorda que plantegen i, per tant, cal una feina de difusió i de aleshores les Caixes de Pensions que eren les prin- coneixement, segurament les escoles poden ser una cipals titulars dels equipaments bibliotecaris volien via d’accés, no només per als alumnes, sinó també tancar les seves xarxes. Creu que la visió de per als seus pares. Quant a disposar de llibres en l’Ajuntament amb el suport de tots els grups i la visió urdú, insisteix que pot ser molt respectable però amb política que va tenir el qui aleshores era gerent de això no es fa diàleg intercultural. l’Institut de Cultura, Sr. Mascarell, van ajudar a què, La Sra. Esteller insisteix a posar l’accent en les bi- avui, es pugui parlar d’una història d’èxit. blioteques que hi ha i en les que s’han de fer, que Quant als indicadors, fa constar que, per la breve- considera del tot necessàries. Pensa que tenir llibres tat de l’exposició, no s’ha referit als objectius cultu- en diferents llengües no és una prioritat a Barcelona, rals de què ha parlat el Sr. Ciurana –índexs de lectu- on gaudir d’altres serveis és més important. Pensa ra, de comprensió lectora– però manifesta que les que entre la interculturalitat i la multiculturalitat hi ha biblioteques són l’instrument que ha de permetre el una certa confusió. Demana que l’equip de govern se cultiu cultural individual dels ciutadans. Afirma que centri més en els continguts de les biblioteques, en 2128 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 els serveis que han de donar, en les aules i en in- MACBA, ratificada pel seu Consell General i exposa- crementar els horaris. da a informació pública. El Sr. Florensa no pensa que totes les bibliote- El Sr. Ciurana explica que CiU està en contra de ques hagin d’obrir sempre, fa constar que les matei- la incorporació del Ministeri de Cultura en les institu- xes sales d’estudi, per exemple, no obren tot l’any, cions culturals de Catalunya perquè la presència del sinó en determinades èpoques. Afirma que les xifres Ministeri no compleix cap dels supòsits polítics i ad- demostren que quan les biblioteques amplien horari i ministratius que l’Estatut estableix ja que fixa clara- obren a la nit, quan molts dels equipaments públics ment que Catalunya té competències exclusives en de la ciutat estan tancats, tenen demanda i, per tant, matèria de Cultura. No entén aquesta incorporació i és important estudiar una ampliació dels horaris que menys que es justifiqui en base a l’aportació econò- han quedat una mica allunyats de les necessitats mica que fa el Ministeri. Li sembla absurd que la que tenen molts sectors de la societat. manera que tingui el Ministeri per incorporar-se a les El Sr. Martí i Grau insisteix que no hi ha una frac- institucions culturals del país sigui a través de fer una tura bibliotecària, el que hi ha és un risc a la societat aportació econòmica. Pensa que hi ha un altre debat, en general d’una fractura cultural perquè cada vega- el finançament, que s’està vivint en altres àmbits da més l’accés als continguts i la capacitat de mane- però repeteix que és absurd i políticament poc reco- gar habilitats cognitives més sofisticades és impor- manable que per aquesta qüestió el Ministeri s’in- tant per a la integració social. Afirma que les corpori al MACBA. biblioteques són l’antídot en aquest perill. Torna a dir La Sra. Esteller avança el suport del seu grup a la que llibres en urdú és diàleg intercultural que és el proposta perquè facilitarà que el MACBA pugui asso- punt intermitjà entre el multiculturalisme i l’assi- lir els objectius establerts i que el seu finançament milacionisme, significa reconeixement de la diversitat s’estabilitzi. cultural que existeix i permet, a més, el pont entre El Sr. Florensa avança el vot favorable del seu cultures. Quant als horaris, repeteix que s’analitza grup. cadascun dels casos i que s’han fet modificacions El Sr. Martí i Grau diu al Sr. Ciurana que les com- d’horaris en funció de les necessitats i demandes petències exclusives del Govern de la Generalitat no dels usuaris, està segur que es podrien millorar i queden afectades per concertar una actuació concre- ampliar però repeteix que el servei està molt adaptat ta entre tres administracions. Puntualitza que l’ex- als requeriments dels ciutadans. Finalitza dient que clusivitat en competències culturals vol dir que la aquest és un dels serveis més ben puntuats en Generalitat de Catalunya i les institucions catalanes l’enquesta de valoració de serveis que acaba de són sobiranes per decidir amb què concerten; el publicar l’Ajuntament. Govern de Catalunya i el Govern Municipal han deci- Es dóna per tractat. dit concertat un servei públic i no s’han saltat cap precepte constitucional ni estatutari. Fa constar que, d) Compareixences Govern municipal a més del benefici que representa l’aportació eco- nòmica, aquesta incorporació comporta molts altres beneficis. Formar part de les estructures de les insti- III) Propostes a dictaminar tucions que poden tenir caràcter estatal ha de per- metre millorar les donacions en pagament que el a) Ratificacions Ministeri d’Hisenda administra i ha de permetre, tam- bé, establir ponts estrets en tots els programes, fins i Al Plenari del Consell Municipal: tot els de projecció internacional i aconseguir que les 3. Ratificar, per part de l’Ajuntament de Barcelona produccions artístiques que faci el MACBA puguin com a ens consorciat, l’acord adoptat pel Consell circular a escala internacional. Fa constar que des de General del Consorci Museu d’Art Contemporani de l’inici de les converses s’ha arribat a un acord amb la Barcelona en sessió de 14 d’abril de 2008, pel qual Societat Estatal d’Art a l’Exterior que ha permès que es va aprovar definitivament la modificació dels seus bona part de les exposicions del MACBA estiguin Estatuts segons consta a l'expedient administratiu circulant en aquest moment per diverses capitals annex. europees i del món, i ha permès també establir un El Sr. Martí i Grau explica que es proposa la modi- acord entre l’Arxiu del MACBA i Arxius llatino- ficació dels Estatuts bàsicament per la incorporació americans que finança el Ministeri d’Assumptes Ex- del Ministeri de Cultura al Consorci, fins ara format per teriors. Li sorprèn que CiU estigui en contra l’Ajuntament, la Generalitat i la Fundació MACBA. d’aquesta incorporació perquè en el seu moment va Recorda que el Ministeri de Cultura hi ha participat acordar la incorporació del Ministeri de Cultura al de forma esporàdica donant suport en algun dels Museu Nacional d’Art de Catalunya. programes, fa temps es van iniciar converses perquè El Sr. Ciurana insisteix que la realitat és que el el seu finançament s’incorporés de manera estable i, Ministeri de Cultura entra al Consorci perquè aporta finalment, ha acceptat la seva incorporació arribant diners. Torna a dir que en un punt en el que hi ha en un termini raonable a aportar al Consorci el ma- competències exclusives l’única raó de fons perquè teix finançament que aporten l’Ajuntament i la Gene- el Ministeri entri sigui al MACBA o al MNAC és per la ralitat. Fa constar que la incorporació permetrà millo- insuficiència financera per fer polítiques culturals rar el finançament del Museu i donar sortida a ambicioses. Recorda que en el seu moment ja CiU l’expansió dels seus coneixements i dels seus pro- va fer al·legacions a la modificació dels estatuts, que grames. Explica que la resta de modificacions que van ser desestimades. es proposen tenen a veure amb la incorporació que El Sr. Martí i Grau s’ha quedat amb les ganes de ja va ser aprovada per la Comissió Delegada del saber per què la incorporació del Ministeri en el NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2129 MNAC i en el MACBA no; es pregunta quina és la ció va més enllà de posar el tennis català a escala diferència. Pensa que quan hi ha governs que deci- mundial. deixen pactar polítiques comunes sempre és a bene- La Sra. Esteller celebra l’atorgament de les dues fici de la qualitat del servei i no es poden barrejar medalles perquè el tennis és un esport molt vinculat qüestions relacionades amb el finançament. Afirma a la ciutat amb una gran trajectòria i projecció inter- que se seguirà amb un millor finançament per a Ca- nacional. El Sr. Tintoré tant en la tasca desenvolupa- talunya i se seguirà tenint Consorcis amb el Ministeri da al davant del Club de Tennis Barcelona i amb el i amb el Govern de la Generalitat si això permet mi- Trofeu Godó ha contribuït a projectar la ciutat i el llorar la prestació del servei de la mateixa manera tennis arreu del món. El Sr. Ferrer ha tingut una ac- que si en algun moment la Unió Europea agafés com ció pionera davant la Federació Catalana de Tennis i a prioritàries les polítiques culturals i permetés la ha fet una funció primordial quant al tennis base amb concertació en algun programa, s’estaria disposat a la seva implementació a les escoles perquè continuí convidar-la a participar en algun dels Consorcis per- sent un esport de referència a Barcelona. què la millor manera d’expandir la feina del MACBA El Sr. Florensa reitera el suport del seu grup a les seria aquesta. dues medalles que entén sobradament merescudes El Sr. Ciurana repeteix que és evident que hi ha a dues personalitats del món del tennis. insuficiències en el finançament i dubta que si no fos La Sra. Blasco afegeix el suport del seu grup a per això s’hauria convidat el Ministeri a entrar en el l’atorgament de les medalles. Consorci. El Sr. Alcober agraeix el suport unànime de tots Es dictamina amb el posicionament favorable del els grups. PSC, ICV-EU i A, PP i ERC i amb el posicionament Es dictamina amb el posicionament favorable de contrari de CIU. tots els Grups. 5. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu al Sr. b) Propostes d'acord Josep Ferrer i Peris, president de la Federació Cata- lana de Tennis entre els anys 1981 i 2008, com a 4. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu al Sr. reconeixement a la seva dilatada tasca en el món del Joan Maria Tintoré i Turull per la seva feina com a tennis català, que ha experimentat una evolució i un president del Real Club de Tennis Barcelona–1899, creixement extraordinaris només comparables al de com a reconeixement a la seva dilatada tasca i el les grans potències mundials; pel desenvolupament seu arrelament a la Ciutat, per les seves aportacions del tennis base i del tennis a les escoles, que ha al món del tennis i, en concret, per la projecció de la estès aquest esport per tots els racons de Catalunya; ciutat de Barcelona al món gràcies al trofeu de tennis i també perquè la Federació Catalana de Tennis ha Conde de Godó, que aquest any celebra la cinquan- esdevingut un dels màxims referents del tennis inter- ta-sisena edició. nacional i és present en la majoria d’òrgans de go- El Sr. Alcober demana debatre aquest punt i el vern del tennis arreu. següent, conjuntament. Es proposa concedir la me- Es dictamina amb el posicionament favorable de dalla d’Or al mèrit esportiu a dues persones vincula- tots els Grups. des a l’esport del tennis. Explica que Catalunya té el 43% de federats del conjunt de l’Estat alhora que molts clubs centenaris que han fet realitat una pràcti- IV) Part decisòria / Executiva ca esportiva molt important. El Sr. Tintoré, president del Real Club de Tennis Barcelona, ha tirat endavant a) Ratificacions un club que té un dels més prestigiosos trofeus de b) Propostes d'acord tennis en terra batuda del món, la seva presència com a president a escala internacional dels clubs 6. Aprovar inicialment la proposta de modificació centenaris i les seves col·laboracions per vincular el dels Estatuts de l’entitat pública empresarial Institut tennis entre ciutats el fan mereixedor d’aquest guar- Barcelona Esports, per a la seva adequació a orga- dó. El Sr. Ferrer i Peris, és també mereixedor del nisme autònom local, fixant l’entrada en vigor del guardó. Ha estat durant vint-i-set anys president de canvi de forma jurídica a partir de l’1 de gener de la Federació Catalana de Tennis, té una llarga trajec- 2009. Sotmetre’ls a informació pública per un termini tòria en la promoció del tennis català i ha donat un de trenta dies, d’acord amb els articles 212.5 i 201 suport molt important als clubs en relació al tennis del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens per als més joves i al tennis adaptat. locals. La Sra. Fandos avança el suport del seu grup a El Sr. Alcober explica que es proposa la modifica- aquestes dues propostes. Del Sr. Tintoré vol desta- ció dels estatuts perquè la nova Llei de contractes car la seva manera de ser propera i sempre disposa- del sector públic modifica de forma substancial el da a col·laborar amb tothom, ha aconseguit que règim de les entitats públiques empresarials i la seva Tennis Barcelona sigui club de referència de la ciutat entrada en vigor significa que part dels contractes de i del país i ha impulsat juntament amb Sixte Cambra les concessions esportives no es podrien celebrar el torneig Comte de Godó que és un dels exemples d’acord amb el dret públic, sinó amb el dret privat, de com la societat civil pot posar principalment amb motiu pel qual es proposa el passi de l’Institut a or- el seu esforç un esdeveniment com aquest a escala ganisme autònom local. mundial. Afirma que el Sr. Ferrer i Peris és una per- La Sra. Fandos avança l’abstenció del seu grup a sona que ha dedicat la seva vida al món del tennis, la proposta. Entén el canvi i està d’acord que les considera important la seva tasca en el desenvolu- concessions de les instal·lacions continuïn sota el pament del tennis a escala de base i la seva aporta- dret públic i que l’Institut passi a ser organisme autò- 2130 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 nom, però com que avui s’aprova inicialment la modi- Generalitat. Pensa que si l’Ajuntament forma part del ficació d’uns estatuts el seu grup s’absté per si Consorci no és només per tenir un paper passiu i s’escau proposar alguna al·legació. acceptar tot el que diu la Generalitat, sinó que ha de La Sra. Esteller afirma que el PP entén el motiu tenir un paper actiu i proposar el que consideri con- del canvi motivat pel nou règim de contractació. venient per desenvolupar els objectius de la Casa de Avança, però, l’abstenció del seu grup a l’aprovació les Llengües. Pregunta quin serà el paper de inicial per, si és el cas, presentar al·legacions a algu- l’Ajuntament i si defensarà la pluralitat i oficialitat de na de les modificacions proposades. les dues llengües de Barcelona. El Sr. Florensa avança l’abstenció del seu grup. El Sr. Florensa avança el vot favorable del seu Pensa que l’Institut Barcelona Esports ha viscut en grup perquè la Casa de les Llengües és un equipa- poc temps diversos canvis i modificacions d’estatuts i ment cultural important per promoure i preservar el entén que caldria actuar amb més previsió, en poc desenvolupament de les llengües del món i el reco- temps ha passat de ser un institut a entitat pública neixement i respecte a la diversitat lingüística. empresarial i ara un organisme autònom local. La Sra. Blasco expressa el vot favorable del seu El Sr, Alcober repeteix que es modifiquen els esta- grup i la demanda d’una obertura de llengües i de tuts i també s’aprofita per normalitzar algunes situa- món a la ciutat. cions. Quant a la previsió a què fa referència el Sr. El Sr. Martí i Grau creu que els metres quadrats Florensa, puntualitza que el 24 de novembre de 2004 destinats a la Casa de les Llengües són necessaris es constitueix l’entitat pública empresarial, però el 31 perquè aquest sigui un equipament que tingui centra- d’octubre de 2007 la llei modifica aquesta situació, litat a escala de ciutat. Fa constar que s’ha acordat cosa que no era previsible. que la part de l’espai de l’equipament destinat a Au- El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la ditori tindrà també un ús polivalent per al barri. Res- Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, pecte al paper de l’Ajuntament en el Consorci, afirma la Sra. Fandos expressa l'abstenció de CIU, la Sra. que serà actiu, fa constar però que sense formar part Esteller expressa l'abstenció del PP i el Sr. Florensa del Consorci ja s’han acordat projectes en comú, expressa l'abstenció d'ERC. S'aprova. posa com a exemple l’exposició de la Mar de Llen- 7. Aprovar la participació de l’Ajuntament de Bar- gües instal·lada a la Carpa de la plaça Universitat celona com a ens consorciat, en el Consorci Casa de que es va concertar amb la Casa de les Llengües per les Llengües. Aprovar inicialment els Estatuts del fer-la coincidir amb l’any del diàleg intercultural. Consorci Casa de les Llengües adjunts en aquest La Sra. Esteller avança l’abstenció del seu grup i expedient; i sotmetre'ls a informació pública per un espera que l’Ajuntament defensi la pluralitat de les termini de trenta dies. llengües i també la castellana tenint en compte que El Sr. Martí i Grau explica que es proposa és la tercera llengua que es parla al món. l’aprovació inicial de la incorporació de l’Ajuntament El Sr. Martí i Grau diu que a la Casa hi tindran ca- al Consorci Casa de les Llengües, que s’ubicarà en buda totes les llengües, però manifesta que un cen- el recinte fabril de Can Ricart. El Consorci està for- tre d’aquest tipus ha d’ajudar a mantenir l’ecosistema mat actualment per la Generalitat, el Centre Unesco i lingüístic del món i, per tant, protegir especialment la Fundació Fòrum. Fa constar que en el proper Ple- les llengües minoritàries i més amenaçades. nari del Consell Municipal s’aprovarà la cessió dels El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la espais de Can Ricart, de titularitat municipal, i el Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, planejament urbanístic que permetrà l’inici de la el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la construcció de la seu definitiva de la Casa de les Sra. Esteller expressa l'abstenció del PP i el Sr. Flo- Llengües a Barcelona. La proposta d’estatuts plante- rensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. ja que l’Ajuntament s’incorpori sense cap aportació per al finançament ordinari del Consorci perquè c) Proposicions l’aportació municipal es tradueix en la cessió de l’espai. El Sr. Ciurana avança el vot favorable del seu V) Part d'impuls i control grup. La Sra. Esteller manifesta alguns dubtes en rela- a) Proposicions / Declaracions de Grup ció al que ha de ser la Casa de les Llengües. Pensa que és un centre cultural adreçat a tothom per a la Del Grup Municipal CIU: recerca i la innovació de les llengües, la seva natura- 8. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar lesa està prou contrastada a l’expedient, però creu Social acorda: 1. Que, per part del Museu d'Història que ocupa un espai excessiu –5.000 metres qua- de la Ciutat o qui correspongui, es fixin els criteris i el drats– perquè tenint en compte la manca d’equi- protocol d'actuació a seguir en relació a l'estudi, la paments que hi ha al districte una part d’aquest edifi- preservació, catalogació i la possible obertura al ci s’hauria de destinar a altres equipaments. El PP públic dels refugis antiaeris que estan documentats a entén que totes les llengües han d’estar reconegu- la ciutat de Barcelona. 2. Que, en el cas del refugi de des i que s’ha de garantir la presència de la pluralitat la Plaça Navas, es procedeixi en el temps més breu lingüística a Catalunya, del català i del castellà. Re- possible, a la seva valoració i, en el cas que es deci- corda que el 13 de febrer passat el seu grup va for- deixi la seva preservació –i de no ser possible la mular un prec demanant que l’Ajuntament de Barce- coexistència d'ambdós equipaments– a cercar un lona garantís en la Casa de les Llengües aquest emplaçament alternatiu per a l'aparcament en el seu respecte de les llengües oficials i es va respondre entorn immediat, dignificant i urbanitzant la plaça de que l’Ajuntament respecte l’autonomia i el criteri de la manera immediata. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2131 La Sra. Fandos adverteix que queden només cin- possible, a la seva valoració per part de Patrimoni i, quanta-cinc minuts perquè comenci la Comissió se- en el cas que es decideixi la seva preservació, prio- güent, fa constar que s’han utilitzat dues hores per ritzar la possibilitat de la seva coexistència amb l'a- tractar les propostes de l’equip de govern i demana parcament allà previst, i en el cas que no fos això als grups que facin una reflexió. Li consta que l’equip possible, cercar d'acord amb els veïns, un emplaça- de govern estava d’acord en acceptar la proposta de ment alternatiu per a l'aparcament en el seu entorn canvi d’horari que va fer CiU. immediat, dignificant i urbanitzant la plaça de manera El Sr. Ciurana formula la proposició. Diu que en immediata. una ciutat com Barcelona, que va patir com poques Del Grup Municipal PP: la follia dels bombardejos durant la guerra civil i que, 9. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar per tant, els ciutadans van haver de buscar meca- Social, manifesta el seu rebuig a l'avantprojecte de la nismes d’autodefensa com ara refugiar-se en les Llei d'Educació de Catalunya perquè: I) Impedeix als estacions del metro o construir refugis antiaeris fa pares exercir la llibertat per escollir el tipus d'educa- que periòdicament apareguin en diferents obres pú- ció que volen pels seus fills, i no defensa la pluralitat bliques o particulars espais que fa setanta o vuitanta de models educatius: limita l'autonomia de centre, no anys s’havien previst com a refugis ciutadans. La- permet la separació de nens i nenes a les aules, etc. menta que la Llei de memòria històrica que parla de II) No inclou mesures per millorar la qualitat educati- la necessitat del manteniment, per exemple, dels va i disminuir el fracàs escolar, no estableix els re- arxius documentals no parli de preservar els ele- cursos educatius necessaris per atendre als alumnes ments estructurals que vinculen amb la guerra. De- amb necessitat específiques, no esmenta la neces- mana que l’Ajuntament estableixi uns criteris gene- sària millora de les condicions laborals dels mestres i rals per facilitar la feina als operadors públics i no estableix les línies d'una política decidida de be- privats. Esmenta que a la plaça Navas ha aparegut ques i d'ajudes per a les famílies. un refugi que requeriria una intervenció el més ràpida La Sra. Esteller formula la proposició tenint en possible per decidir si mereix una valoració determi- compte que s’està parlant d’un avantprojecte de Llei nada o la seva preservació. que després estarà sotmès a un procés de diàleg i La Sra. Esteller avança el vot favorable del seu participació, creu però que en aquesta fase és ne- grup pel que fa a la primera part de la proposició i, cessari manifestar-se perquè estan en joc drets im- quant al segon punt, explica que ha proposat a CiU portants. El text no estableix un catàleg de drets a un redactat transaccional perquè es prioritzi la possi- les famílies, l’article 16 només els permet una parti- bilitat de la seva coexistència amb l’aparcament pre- cipació secundària en tot el procés educatiu, entre vist. tots els principis ordenadors de la prestació del ser- El Sr. Florensa avança el suport del seu grup per- vei públic no es recull, en cap cas, el dret de les fa- què és una proposta positiva que intenta ordenar i mílies a escollir l’escola i el model escolar i, en establir criteris i perquè posa èmfasi a una problemà- aquest sentit, es vulnera un dret fonamental. Fa tica que s’ha presentat aquests dies a la que caldria constar que es continua primant el criteri geogràfic i trobar una solució. de planificació per damunt de l’interès de les famílies La Sra. Blasco expressa el suport del seu grup. en el procés de matriculació i que el text mostra des- El Sr. Martí i Grau dóna suport a la proposta per- confiança cap a les famílies i cap el sector concertat. què ja s’està treballant en aquesta línia. Fa constar Manifesta que no es respecten les opcions pedagò- que els arqueòlegs encara no han certificat que hi giques, la llei prohibeix les escoles diferenciades hagi a la plaça les estructures internes que permetin sense cap tipus de justificació pedagògica o legal i la recuperació del refugi que allà hi havia. Posa de no respecta la doctrina del Tribunal Constitucional manifest que hi ha més de 1.500 espais a la ciutat sobre la declaració d’ajustar a dret tot tipus de for- que van ser utilitzats com a refugi antiaeri i que, per mació. No es fomenta la conciliació de la vida famili- tant, els criteris de gestió d’aquests espais hauran de ar i laboral, no s’especifica la necessitat de places tenir en compte el seu gran nombre que segurament suficients en el primer cicle de l’educació infantil. obligaran a prendre en alguns casos decisions que Quant a la violència a les aules, es limita a parlar de no seran la seva estricta preservació. mediació en les situacions de manca de convivència El Sr. Ciurana agraeix el suport de tots els grups. i no ajuda a lluitar contra el fracàs escolar. Pensa Accepta l’esmena proposta pel PP que aclareix la que tots aquests motius són de sobres suficients per voluntat de prioritzar la coexistència de l’aparcament. manifestar el rebuig a la llei. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la La Sra. Blasco, que s’ha d’absentar de la sessió, Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, avança el vot contrari del seu grup a la proposició. el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la El Sr. Blasi avança l’abstenció del seu grup per- Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. què entén que aquest no és l’àmbit de debat de Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova l’avantprojecte de llei que ara s’està negociant al amb el redactat següent: Parlament de Catalunya. Manifesta que en l’àmbit La Comissió de Cultura, Educació i Benestar So- parlamentari CiU té la mà estesa per arribar a un cial acorda: 1. Que, per part del Museu d'Història de consens, però pensa que s’haurien de produir grans la Ciutat o qui correspongui, es fixin els criteris i el canvis en aquest avantprojecte perquè el seu grup hi protocol d'actuació a seguir en relació a l'estudi, la estigués d’acord en altre cas el seu posicionament preservació, catalogació i la possible obertura al seria d’esmena a la totalitat. Recorda que l’avant- públic dels refugis antiaeris que estan documentats a projecte havia creat expectatives, sobretot des de la ciutat de Barcelona. 2. Que, en el cas del refugi de l’aprovació del Pacte Nacional per l’Educació, tanma- la plaça Navas, es procedeixi en el temps més breu teix el text ha quedat curt, no compleix les expectati- 2132 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 ves i arriba a l’extrem de contradir el mateix Pacte. dera convenient que aquesta Comissió expressi el Explica que el seu grup no està d’acord amb seu rebuig a l’avantprojecte. l’avantprojecte perquè no va a l’arrel dels problemes, El Sr. Blasi insisteix que CiU respecta l’autonomia no suposa una millora en l’escola ni en l’escalat de del Parlament. Pensa que la influència de l’Ajunta- l’informe Pisa, no millora la qualitat, no aposada per ment pot ser important, però considera que no s’han l’esforç, ni per la direcció, ni per la recerca de la qua- de menystenir els grups polítics –els 14 diputats del litat, ni per l’excel·lència. Fa constar que la paraula PP–, i remarca que CiU en té 48 i és la força més llibertat quasi no hi figura, no protegeix la llibertat gran del Parlament. Pensa que pretendre arribar al dels pares per triar l’escola per als seus fills ni la consens té molt valor ja que després d’haver arribat llibertat de creació de centres. També afirma que es a un Pacte Nacional per l’Educació, si no s’acon- vulneren els drets dels pares en no definir el fons del segueix hi haurà molt sentiment de frustració. concert econòmic. No es fa un esment explícit ni al La Sra. Ballarín creu que rebutjar en aquests mo- país ni a la cultura catalana més enllà de la llengua i ments un articulat d’un futur projecte de Llei constitu- d’un ambigú conreu de la cultura pròpia sense que eix un atac preventiu a la futura Llei. Fa constar que quedi clar a què s’està referint. Es parla d’un ense- algunes de les tesi que es mantenen en aquesta nyament laic que es impropi d’un estat que es defi- proposició són compartides per altres grups polítics i neix com aconfesional i, per tant, no com a laic. Fi- altres són pròpies del PP. Està d’acord que el con- nalment, el seu grup també difereix en el model sens en matèria educativa és decisiu, el primer go- d’autogovern perquè està en contra de diluir l’au- vern tripartit va ser l’artífex del Pacte Nacional per toritat educativa en altres administracions, potser a l’Educació al que s’hi va sumar la major part de la Barcelona sigui necessari el Consorci, però no en societat civil i la comunitat educativa de Catalunya i d’altres territoris, hi ha una fragmentació de zones, està segura, perquè així ho ha manifestat el conse- consells i consorcis que suposen una sobreestructu- ller Maragall que aquesta ha de ser una Llei de país i ració. Lamenta també el paper secundari que l’avant- que comptarà amb el màxim consens possible. projecte atorga al director dels centres escolars. La Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, El Sr. Florensa avança el vot contrari del seu grup la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, a la proposició per una qüestió formal, perquè és un el Sr. Blasi expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Este- assumpte que s’està negociant al Parlament de Ca- ller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa talunya i perquè la Llei d’educació és encara un expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. avantprojecte. Fa constar que alguns dels punts de Del Grup Municipal ERC: la proposició com ara que la Llei impedeix als pares 10. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar exercir la llibertat per escollir el tipus d’educació, el Social acorda instar al Govern Municipal a: Revisar qüestionament implícit i permanent del PP al model els continguts del Museu Olímpic i de l'Esport per tal de normalització lingüística o que no permet la sepa- d'establir un espai de record a l'Olimpíada Popular ració de nens i nenes a les aules, s’allunyen molt del del 1936. que es pensa des d’ERC. El Sr. Florensa formula la proposició. Fa constar La Sra. Ballarín avança el rebuig a la proposició que Barcelona no només va tenir aspiracions olímpi- per múltiples raons, la majoria d’elles de tipus ideo- ques els anys vuitanta, sinó que els anys trenta va lògic. Entén que aquest no és ni el moment ni l’àmbit presentar la candidatura per organitzar el Jocs de per manifestar-se al voltant d’un text que, a hores l’any 1936 que, finalment, es van celebrar a la ciutat d’ara, no és ni tan sols un projecte de Llei, tot i que de Berlín. Recorda que donada la situació política que està segura que esdevindrà el projecte de la futura després es va viure amb l’ascens del nazisme, Barce- Llei d’educació de Catalunya. Pensa que a través de lona va organitzar un esdeveniment de caràcter popu- la proposició es manifesta la posició política del PP lar que volia defensar, en aquells moments, el verita- de Catalunya, però repeteix que aquest no és el lloc, ble esperit olímpic i els valors de l’esport que no els seus diputats la poden defensar en el Parlament estaven representats en els Jocs Olímpics de l’any tot i que amb un pes polític lleuger, 14 sobre 135, 1936. Evidentment, l’inici de la guerra va impedir que però, en qualsevol cas, aquell és l’àmbit. Manifesta es pogués dur a terme aquesta iniciativa, que hauria que per respecte a les més elementals regles demo- comptat amb la participació d’un gran nombre d’atle- cràtiques és en el si del Parlament on s’ha de deba- tes i suport internacional. Creu que en el Museu Olím- tre aquest futur Projecte de Llei amb un procés parti- pic hi hauria d’haver un record a aquesta iniciativa. cipatiu ja establert en diferents lleis. Puntualitza que La Sra. Fandos avança el suport del seu grup. Fa per garantir la participació de la societat i de la comu- constar que en el Museu ja hi ha una referència a nitat educativa, hi ha el Consell Escolar de Catalu- aquest esdeveniment, però ella interpreta que el que nya, la Comissió de Govern Local i dins l’Ajuntament es demana és que hi sigui més. Pensa que el dis- el Consell Escolar municipal amb un grup de treball seny del Museu potser dóna poc pes a l’espai, no en què hi poden participar tots els grups polítics que només a aquesta olimpíada popular, sinó al que és elaborarà un dictamen sobre aquest avantprojecte. l’esperit olímpic fins i tot de l’Olimpíada de Barcelona Explica que si el PP vol parlar en aquest grup de i a l’esport a Catalunya. Creu que el Museu tal i com treball de llibertat d’elecció de centres, de segregació està planificat no és prou atractiu per atraure visi- de nens i nenes o de fracàs escolar ho pot fer. tants. La Sra. Esteller coneix quin és el procés d’apro- La Sra. Esteller pensa que no cal reforçar la pre- vació d’una llei. Recorda que el PP va demanar en sència de l’Olimpíada de l’any 1936 perquè ja hi les dues últimes legislatures que es presentés al consta. Considera que els continguts del Museu Parlament aquesta Llei, perquè Catalunya la neces- s’han de dirigir més cap al futur i que cal enfortir el sita. Insisteix que per la seva transcendència consi- valor de l’esport allunyant-lo dels valors polítics. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2133 El Sr. Alcober està d’acord amb el fons de la qües- sobre per què el Sr. Aznar s’ha entrevistat recent- tió. Recomana als regidors que visitin el Museu, ja hi ment amb el Sr. Gaddafi i que, a partir d’aquí, faci les ha peces que fan referència a l’Olimpíada popular disquisicions que vulgui. Respon a la pregunta for- entre altres el cartell. Explica que el Museu està mulada dient que el Consell de la Joventut no és una plantejat des d’una perspectiva d’un recorregut histò- entitat municipal, és una plataforma associativa com, ric de l’esport i del moviment olímpic, hi ha unes sa- per exemple, la FAVB que rep una subvenció genèri- les especials i uns altres del Barcelona 92 que con- ca de l’Ajuntament perquè fa un servei a la ciutat i a sidera que està suficientment exposat tenint en la promoció associativa entre els joves. Explica que compte que s’haurà d’obrir un arxiu, plantejat com un l’entitat té autonomia plena per dissenyar les seves lloc per a estudiosos, amb tota la documentació lli- campanyes i les seves propostes perquè l’Ajunta- gada a l’any 92. El Museu és interactiu i a part ment no exerceix cap tipus de censura ni de control d’aquests elements físics que recorden l’Olimpíada previ, la qual cosa no vol dir que l’Ajuntament estigui popular dins el programa interactiu hi estan redactats d’acord amb tot el que fa el Consell, com tampoc no aquests fets. Està d’acord que juntament amb la està d’acord amb tot el que fa la FAVB, ni amb el que direcció del Museu s’inclogui algun element més per fan moltes de les entitats que reben subvencions. Fa visualitzar-la. constar que l’equip de govern no està d’acord amb el El Sr. Florensa agraeix el suport dels grups i li manifest d’aquestes jornades, però això no vol dir sobta que el PP no doni suport a la iniciativa ja que que s’hagi de fer intervencionisme en aquestes qües- l’Olimpíada popular defensava valors universals. tions. Afirma que hi ha un suport genèric al Consell La Sra. Esteller insisteix que la referència ja hi és, de la Joventut de Barcelona, que es continuarà man- ella té un altre model de Museu Olímpic, pensa que tenint per la seva labor. cal enfortir més l’esport i no està contínuament mi- Al Sr. Mulleras li sobta que el Sr. Martí parli, pri- rant el passat, per descomptat comparteix molts dels mer, d’ideologies, i, després, del Sr. Aznar, que no té valors d’aquella Olimpíada popular. Manifesta l’abs- res a veure amb la Comissió. Li sembla que vulgui tenció del seu grup en aquest punt. buidar de contingut polític les comissions municipals. El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, El prec demana el posicionament de l’Ajuntament la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la davant la invitació a Leila Khaled, terrorista a qui la Sra. Esteller expressa l'abstenció del PP i el Sr. Flo- UE ha negat el visat d’entrada i no ha obtingut res- rensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. posta, també ha demanat el posicionament davant si es donaria suport o no a actes organitzats per enti- b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- tats municipals amb persones que hagin estat mem- tucional bres d’organitzacions terroristes. Afirma que l’Ajun- c) Precs tament i el Consell de la Joventut de Barcelona haurien de defensar la llibertat i la democràcia i no Del Grup Municipal PP: promocionar a persones que fan apologia del terro- 11. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar risme. Repeteix la pregunta ja formulada. Social insta al Govern Municipal a: Que manifesti el El Sr. Martí reitera que l’Ajuntament no ha organit- seu posicionament respecte a la intervenció de Leila zat aquestes jornades ni se’n fa responsable. Torna Khaled en un acte del Consell de la Joventut de Bar- a dir que no es fa censura prèvia de les activitats de celona i així mateix, que justifiqui el suport que ha les entitats que, per la seva funció social, reben sub- donat a les jornades "Amb Palestina al cor" i es vencions. Insisteix que l’equip de govern no subscriu comprometi a no recolzar cap acte organitzat per el manifest de les jornades. entitats municipals en les que siguin convidades Es dóna per tractat. persones vinculades a organitzacions terroristes. El Sr. Mulleras formula el prec. Fa constar que d) Preguntes Leila Khaled és membre de l’Organització Front Po- pular d’Alliberament de Palestina inclosa a la llista Del Grup Municipal CIU: d’organitzacions terroristes pel Departament d’Estat 12. En quin estat es troba l'elaboració del Pla d'E- d’EEUU i qualificada com a organització terrorista quipaments Juvenils que formen part dels objectius i per la Unió Europea. Manifesta que és una persona compromisos del plajovebcn 2006-2010? que ha defensat el terrorisme i ha participat en se- La Sra. Vila formula la pregunta, lamenta que no grestos aeris, vol deixar constància que, en cap cas, estigui present la regidora responsable d’aquests es pot justificar el terrorisme i la matança indiscrimi- assumptes, espera que la seva absència no es degui nada de civils. Afirma que la seva participació en el a què no vol respondre el prec. Recorda que el no- Consell Nacional de la Joventut era inadmissible vembre de l’any passat la regidora va presentar una perquè no es pot justificar el terrorisme com a via per mesura de govern en què es limitava a indexar les resoldre conflictes entre Israel i Palestina. Demana diferents tipologies d’equipaments juvenils munici- per què es convida a persones vinculades amb mo- pals que hi ha a la ciutat i es comprometia a presen- viments terroristes a participar en un Consell finan- tar un Pla d’equipaments juvenils en el termini de sis çat, entre altres, pel Consistori. mesos. Fa constar que més enllà de les discrepànci- La Sra. Fandos puntualitza que qui insta el prec és es de model, al seu entendre, calia incloure en el Pla el PP no la Comissió com consta en el redactat del les entitats juvenils, que també tenen necessitats prec. d’equipaments, i no centrar-se només en les infraes- El Sr. Martí considera habitual que el PP faci tructures i equipaments municipals. Posa de manifest aquest tipus de precs carregats d’ideologia i de que han passat més de sis mesos i aquest Pla enca- grandiloqüència. Diu al Sr. Mulleras que reflexioni ra no s’ha presentat. 2134 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 El Sr. Martí respon i recorda que la Sra. Blasco, solar, pensa que cal una profunda reflexió per part aquesta mateixa tarda, està citada amb la Sra. Vila o de l’Ajuntament i demana que si hi ha inconvenients amb un altre representant de CiU per explicar-li per tirar-ho endavant es tingui la valentia de plante- aquest Pla d’equipaments juvenils que es presentarà jar-ho. com a mesura de govern en el Plenari del Consell El Sr. Martí I Grau entén que hi hagi ciutadans que Municipal del proper 30 de maig donant compliment tinguin un cert escepticisme respecte a aquest i al- a la mesura de govern abans citada. tres emplaçaments que es poguessin plantejar per a La Sra. Vila agraeix que s’hagi agilitat la presenta- la Biblioteca Central Urbana, ho ha dit públicament ció del Pla, no sap si motivada per la pregunta formu- perquè aquest és un projecte que s’ha encallat mas- lada, però remarca que després d’un any de mandat sa vegades. No vol entrar en els motius, molts d’ells ja és hora que hi hagi sobre la taula un Pla han estat objecte de debats profunds en el si de la d’equipaments juvenils en què les diferents forces ciutat i del mateix Ajuntament, però el projecte esta- polítiques de la ciutat puguin debatre el model i les va previst que fos inaugurat molt abans. Li sorprèn politiques a seguir. l’escepticisme del Sr. Ciurana perquè ell té més in- El Sr. Martí puntualitza que el Pla es presenta en formació que el comú dels ciutadans i se li ha expli- compliment de la mesura de govern. cat en sessions del mateix Consorci de Biblioteques i La Sra. Fandos demana quin és el criteri pel qual en diverses ocasions que en aquest moment s’ha fet els plans en uns casos es porten a la Comissió i un pas molt significatiu: es tenia un solar que no d’altres només al Plenari. tenia les millors condicions i avui hi ha un excel·lent El Sr. Martí puntualitza que els plans i les mesures solar valorat pels tècnics del Ministeri de la Generali- de govern es porten a la Comissió o al Plenari tat i de l’Ajuntament. Explica que el solar és millor d’acord amb el que decideix l’equip de govern igual perquè s’ha estirat cap el passeig de Santa Isabel i que els grups de l’oposició també decideixen quines permetrà tenir una façana alineada amb la façana de iniciatives presenten en Comissió i quines al Plenari. l’estació de França i una façana lateral al parc de la Es dóna per tractada. Ciutadella; aquesta estructura permet un espai cons- 13. Quina es la data prevista d'entrada en funcio- truït de 25.000 metres quadrats i, per tant, dóna mol- nament de la Biblioteca Central Urbana? S'ha fet ta més amplitud de construcció potencial fins i tot per estudis previs sobre la possible existència de restes a ampliacions futures. Fa constar que això ho diu arqueològiques en el solar escollit per a la construc- una Comissió formada per tècnics de la Generalitat, ció d'aquest equipament? del Ministeri i de l’Ajuntament que ho van valorar de El Sr. Ciurana formula la pregunta ja que segons forma positiva a la Comissió de seguiment. Puntua- les informacions periodístiques la data d’inici d’obres litza que no pot assegurar que no surti res des d’un està prevista per a l’any 2010. punt de vista arqueològic perquè els tècnics creuen El Sr. Martí i Grau respon que la data d’entrada en que la construcció en aquell espai és possible. Quant funcionament se sabrà en el moment quan es disposi al calendari, la previsió és que durant els propers del projecte d’obres, moment en què el Ministeri de mesos es faran cates i estudis geotècnics, abans de Cultura, que es qui ha de fer les obres, podrà valorar finalitzar l’any el Ministeri de Cultura s’ha compromès la seva durada. Quant als informes arqueològics, a convocar el concurs arquitectònic, l’any 2009 es explica que s’ha excavat en profunditat una part del definirà el projecte bàsic i executiu arquitectònic, la solar allà on estava prevista la construcció de la Bi- convocatòria del concurs per a l’execució de les blioteca, es coneix amb exactitud què és el que hi ha obres, atès el seu import s’haurà de publicar a la UE en aquest tros i que, conjuntament amb l’excavació i es preveu començar les obres durant la primavera arqueològica que es va fer en el Baluard, que fa poc del 2010. va permetre descobrir un vaixell del mar Bàltic, dóna Es dóna per tractada. molta informació per saber què hi pot haver a la part Del Grup Municipal PP: que queda per excavar. Recorda que l’acord amb el 14. Atès que des de l'Institut de Cultura de Barce- Ministeri per a la construcció a prop de l’estació de lona s'ha atorgat l'any 2007 una subvenció de 9.000 França preveia que l’Ajuntament havia de fer l’ex- euros a la Fundació Universitat Catalana d'Estiu: cavació de 5 metres de profunditat en tot el solar Quines són les raons per les quals l'Ajuntament de abans que el Ministeri convoqués el concurs pel pro- Barcelona ha silenciat la seva col·laboració amb la jecte d’obres. L’acord pres en l’última Comissió és Universitat Catalana d'Estiu, quines aportacions que l’Ajuntament, abans que es convoqui el concurs s'han fet en els darrers cinc anys per tots els concep- arquitectònic, farà uns treballs arqueològics previs tes, tant des del propi Ajuntament com des e qualse- que només seran cates arqueològiques; es preveu vol dels instituts o empreses municipals, a aquesta tenir aquests estudis complementaris el proper se- Universitat, i quines són les previsions d'ajuts per a tembre o octubre i el Ministeri es va comprometre a l'any 2008? iniciar el concurs a finals del 2008. La Sra. Esteller recorda que el PP ha presentat di- El Sr. Ciurana estava segur que el Sr. Martí i Grau verses preguntes sobre quines han estat les aporta- no li avançaria la data de posada en marxa, però li cions municipals a la Universitat Catalana d’Estiu, a agrairia que li donés unes dades més concretes. la presentada el 24 d’octubre del 2007, la gerent Manifesta escepticisme sobre aquest nou solar, de- municipal va respondre per escrit que no figurava mana si el Sr. Martí i Grau pot garantir, avui, a la cap aportació econòmica a la Universitat Catalana Comissió, que no hi haurà cap impediment arqueolò- d’Estiu; i a la presentada el 28 de novembre, el direc- gic per a la construcció de la Biblioteca. Creu que no tor d’empreses va respondre que l’única aportació es pot estar durant sis o set mesos posant un inter- era de l’lnstitut Municipal de Mercats. Manifesta que rogant sobre l’oportunitat i viabilitat d’aquest nou en l’examen dels comptes municipals, el PP ha pogut NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2135 constatar que per part de l’Ajuntament hi ha una mesos previs a la festa de Sant Jordi, van obligar no partida de 9.000 euros destinada a aquesta Universi- només a modificar la ubicació per a la celebració tat. d’aquest acte, sinó els de moltes altres entitats que El Sr. Martí i Grau no sap en quin motiu sustenta havien sol·licitat aquest emplaçament. la regidora la sensació de silenciament. Li fa saber El Sr. Florensa celebra que la voluntat de l’Ajun- que entrant al web municipal es poden veure totes tament fos la de col·laboració perquè si es mira el les subvencions que atorga l’Ajuntament i hi pot tro- procés dels permisos aquesta no és la realitat. Expli- bar també les subvencions que han estat atorgades ca que l’Entitat va demanar el permís el 7 d’agost del des de l’any 2003 a aquesta Universitat. Recorda 2007 –vuit mesos abans de la celebració de l’acte, el que el PP, el 19 de juliol de 2006, va formular aques- febrer de 2008–, quan encara no havien obtingut ta pregunta, que se li va respondre afirmativament, resposta, es van posar en contacte amb el districte i comunicant els imports, que la va tornar a formular el el 26 de febrer els van comunicar que hi ha proble- 21 de juliol amb referència a les subvencions atorga- mes a la plaça de Catalunya, i els diuen que es posin des els anys 2005 i 2006 i a les previsions per al en contacte amb el districte de Ciutat Vella, on el 14 2007, que també es va respondre amb les dades de març sol·liciten el permís per celebrar l’acte a la següents: 2005, 9.000 euros; 2006, 9.000 euros i per plaça dels Àngels o a la plaça de la Catedral, la res- al 2007 es va contestar que encara no s’havia fet la posta del districte és que tornin a formular la petició a previsió. Fa constar que la subvenció del 2007 va ser l’Eixample. Finalment, aconsegueixen un espai al també de 9.000 euros que és la mateixa que hi ha portal de la Pau amb un permís concedit per la Con- prevista per al 2008. No sap si la manera com es van selleria de Governació en un espai que correspon a formular les preguntes que ha citat la regidora van l’Autoritat Portuària. Fa constar que el 14 d’abril el portar a error a algun tècnic municipal, però repeteix districte de Ciutat Vella respon donant una alternati- que sempre que s’ha preguntat s’ha explicat. Explica va al passeig de Lluís Companys només 9 dies que aquesta és una Universitat que inclou totes les abans de la celebració de l’acte que, per descomptat, de parla catalana, té una llarga tradició al país i, a requereix una preparació prèvia. Finalment el distric- criteri municipal, es considera correcte subvencionar- te de l’Eixample els va concedir permís per una pa- la. rada a la plaça de Catalunya però els va imposar una La Sra. Esteller demana al Sr. Martí i Grau més multa de 300 euros per haver començat el muntatge respecte per la feina de l’oposició. Insisteix que té de l’acte unes hores abans. Insisteix que l’historial és respostes que contesten preguntes concretes on es surrealista, i no entén que l’Ajuntament posi tants diu que no hi ha cap aportació econòmica a la Uni- problemes. versitat Catalana d’Estiu i, per tant, s’ha donat una Al Sr. Martí no li sembla malament que el regidor informació falsa. Pensa que els grups de l’oposició actuï com l’advocat d’aquesta Entitat, però fa constar no han d’estar contínuament mirant a internet si es que la Diada del 23 d’abril és molt complexa, hi ha donen subvencions quan han formulat preguntes a moltes demandes, moltes de les quals coincidents, les que s’ha respost dient que no. Considera repro- amb un flux molt important de ciutadans que cal or- vable l’actitud del Sr. Martí i Grau i li exigeix que sigui ganitzar, des de fa anys la diada es desenvolupa més rigorós en les respostes. Insisteix que té dues satisfactòriament i es posa a prova el funcionament respostes per escrit de l’any 2007 que diuen que no de molts serveis municipals. Lamenta que l’entitat no hi ha cap tipus de col·laboració econòmica amb la hagi quedat satisfeta i repeteix que el seu projecte és Universitat Catalana d’Estiu i ara es confirma que compartit per l’Ajuntament i que no hi ha cap acció s’han donat subvencions. premeditada i, en qualsevol cas, no vol entrar en les El Sr. Martí repeteix que és possible que algun consideracions concretes perquè cada expedient té tècnic municipal hagi comés algun error, però insis- la seva casuística. teix que quan el PP s’ha adreçat a la Comissió per El Sr. Florensa no sap a què respon que al regidor formular aquestes preguntes sempre s’ha respost digui que actua d’advocat d’aquesta Entitat. Única- amb exactitud quines són les subvencions atorgades ment tramet a la Comissió el malestar expressat per a la Universitat Catalana d’Estiu i no entén quina és l’Entitat. la motivació que mou a la regidora a pensar que El Sr. Martí retira, si ha molestat al regidor, la me- l’equip de govern s’hagi d’amagar de fer una aporta- tàfora d’advocat. ció econòmica de 9.000 euros en aquesta Universi- Es dóna per tractada. tat. 16. Quines actuacions es porten a terme a les es- Es dóna per tractada. coles municipals per facilitat la inclusió digital? Del Grup Municipal ERC: El Sr. Florensa formula la pregunta ja que la inclu- 15. El passat 23 d'abril l'associació Plataforma per sió digital és un dels reptes dels propers anys en què la Llengua va organitzar l'acte "El català, llengua les escoles hi tenen un paper important. comuna", conjuntament amb vint-i-dues entitats de La Sra. Ballarín recorda que tant l’acord de govern persones immigrades, i la col·laboració de la Genera- com el PAM, aprovat per la Comissió de Govern, litat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona. assenyalen la cohesió social com a principal objectiu Quins són els motius de la denegació d'espais per a polític prevenint i evitant qualsevol forma d’exclusió la celebració de l'acte de la Plataforma per la Llen- com, per exemple, la fractura digital. Explica que des gua aquest passat Sant Jordi? de l’Àrea d’Educació es promou la innovació tecno- El Sr. Florensa formula la pregunta. lògica i la millora continuada de la gestió educativa El Sr. Martí respon que l’Ajuntament va col·laborar dels seus centres que compten amb la logística i les en aquest acte, al que no s’hi van posar traves. Ex- connexions més adients per facilitar-ne l’ús als alum- plica les obres a la plaça de Catalunya durant els nes, als professors i per apropar-se a la ciutadania. 2136 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 Fa constar que a la memòria de l’IMEB de l’any 2007 d’ampliar per tota la ciutat. També hi ha una oferta s’assenyala que la despesa en infraestructura infor- des del Consell Escolar Municipal i dels tècnics del màtica i de comunicació ha estat de 850.000 euros, projecte Èxit de formació per a pares i mares. que tots els equips de gestió de les escoles munici- La Sra. Fandos demana a la regidora brevetat en pals disposen d’aplicacions en xarxa, connexió ADSL l’exposició. per a internet i pagina web pròpia i que totes les es- La Sra. Ballarín insisteix que també hi ha eines de coles, llevat de les escoles bressol, disposen d’aula connexió amb les entitats que formen part del Con- d’informàtica en xarxa i de connexió a internet. Expli- sell de Coordinació Pedagògica que ha aconseguit ca que molts dels centres educatius municipals estan que 390.000 alumnes s’hagin pogut matricular a 533 desenvolupant experiències innovadores, internet a activitats que s’estan realitzant. Explica que EURA l’aula utilitzant la xarxa com a eina d’ús pedagògic és el projecte futur de cablejat d’alta tecnologia per a quotidià, per la seva singularitat vol destacar el cen- tots els centres de la ciutat i la previsió en el curs tre d’educació especial Pont del Dragó que treballa 2009-2010 de començar a dotar els centres de pis- en el desenvolupament d’aplicacions tic per perso- sarres digitals. nes amb discapacitat física o psíquica en el disseny El Sr. Florensa agraeix la resposta. de nous aparells perquè siguin accessibles en el La Sra. Fandos dóna per finalitzada la Comissió, maquinari i en el programari. Manifesta que l’any demana disculpes als membres de la Comissió se- 2007 ha començat a treballar a ple rendiment la in- güent per acabar amb mitja hora de retard i fa cons- tranet Barcelona Bulevard Educatiu que facilita la tar que, des de la Presidència, ha intentat acotar els comunicació amb tots els centres municipals, entre temps al màxim. els tècnics i directius de l’IMEB i les diferents profes- Es dóna per tractada. sionals de centres educatius, s’han fet sessions for- matives i s’ha incorporat el personal municipal de e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup consergeria. Destaca algunes de les actuacions a escala de ciutat per a la inclusió digital de tota la ciutadania: el programa famílies en xarxa que es VI) Mocions desenvolupa al districte del 22 arroba amb col·la- boració del Consell Escolar Municipal, el Consorci d’Educació, el Centre de Recursos Pedagògics de Sant Martí i la Secretaria de la Societat de la Infor- No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- mació de la Generalitat i que es té la intenció sidència aixeca la sessió a les tretze hores. Comissió d’Acció Social i Ciutadania Acta de la sessió celebrada el dia 20 de maig de I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior 2008 i aprovada el dia 17 de juny de 2008 S’aprova. A la sala President Lluís Companys de la casa de II) Part Informativa la ciutat, el 20 de maig de 2008, s’hi reuneix la Co- missió d'Acció Social i Ciutadania, sota la presidèn- a) Despatx d’ofici cia de l’Im. Sr. Javier Mulleras Vinzia. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Gomà i Carmo- En compliment de l’article 63.1 del Reglament or- na, Immaculada Moraleda i Pérez, Montserrat Balla- gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- rín i Espuña, Sara Jaurrieta i Guarner, Guillem Espriu güents: i Avendaño, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i Moliné, Maite Fandos i Payà, Joan Puigdollers i Far- 1. Àrea d’Acció Social i Ciutadania gas, Gerard Ardanuy i Mata, Raimond Blasi i Navar- Del gerent municipal, de data 9 d’abril de 2008, ro, Gloria Martín Vivas, Ángeles Esteller i Ruedas, i que aprova el Plec de clàusules i convoca concurs, Ester Capella i Farré, assistits per la tècnica per adjudicar el contracte de gestió dels habitatges d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, que per a la gent gran Urrutia, per als exercicis 2008- actua per delegació del secretari general de la Cor- 2009, i per un import de 220.798,67 euros. poració. També hi són presents la Sra. Isabel Ribas i Seix, 2. Àrea d’Acció Social i Ciutadania delegada de Salut Pública, i Joaquim Mestre i Garri- Del gerent municipal, de data 23 d’abril de 2008, do, regidor de Drets Civils. que aprova el Plec de clàusules i convoca concurs, S’obre la sessió a les tretze hores. per adjudicar el contracte de la prestació dels serveis NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2137 d’informació, formació, mediació de conflictes, aten- prioritzar les mesures d’accessibilitat comunicativa, ció i debat en matèries de gestió de la diversitat de atès que creuen que en el marc de la societat del creences, mitjançant l’Oficina d'afers religiosos, per coneixement, on la comunicació audiovisual pren als exercicis 2008-2010, i per un import de cada cop més importància, l’accessibilitat comunica- 430.722,68 euros. tiva ha de tenir, si més no, el mateix grau de prioritat que històricament ha tingut l’accessibilitat física a la 3. Districte de Sants-Montjuïc ciutat. Del gerent municipal, de data 24 d’abril de 2008, Observa que es compta, a més, amb un nou marc que aprova el Plec de clàusules i convoca concurs, normatiu, que cada cop s’enforteix més pel que fa a per adjudicar el contracte de servei d’àpats en com- l’accessibilitat comunicativa. S’està revisant el codi panyia per a gent gran al districte de Sants-Montjuïc, d’accessibilitat de Catalunya de l’any 1995, on per als exercicis 2008-2009, i per un import de l’Institut municipal està duent a terme una gran activi- 83.930,07 euros. tat; s’han proposat al voltant d’una vintena de pro- postes concretes perquè el nou codi d’accessibilitat 4. Àrea d’Acció Social i Ciutadania prevegui tot, quant a supressió de barreres comuni- Del gerent municipal, de data 25 d’abril de 2008, catives. que adjudica a l’associació Rauxa el contracte per Destaca que la Llei estatal de llengua de signes concertar les places de menjador social nocturn diari de les diferents llengües de l’Estat està aprovada, per a persones que es trobin en situació de pobresa que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya reconeix la extrema i desarrelament social amb problemàtiques llengua de signes catalana o que la iniciativa euro- d’alcoholisme associades o no i que requereixin pea d’accessibilitat té una regulació molt estricta en d’alimentació bàsica per a la seva subsistència, per matèria d’accessibilitat en la comunicació, en llocs als exercicis 2008-2011, i per un import de 798.909 web i, en general, en el món digital, i que l’Ajun- euros. tament de Barcelona ha fet un gran esforç, i que el seu web –el bcn.cat– ja s’ajusta, en bona part, als 5. Districte d’Horta-Guinardó requeriments més estrictes. En definitiva, hi ha me- Del gerent municipal, de data 24 d’abril de 2008, canismes que permeten navegar pel web municipal que adjudica a la Fundació Pia Autònoma Institut adaptat a les persones amb discapacitat visual i que Pere Tarrés el contracte de gestió i animació dels el portal Barcelona Accessible és també un esforç casals de gent gran d’Horta, Vall d’Hebron i Baix molt important en aquest sentit. Guinardó, per als exercicis 2008-2010, i per un im- Comenta que el document recull la llarga tradició port de 486.039,67 euros. que té l’Ajuntament de Barcelona en matèria de re- cursos municipals per a infància, sords i altres disca- 6. Districte de Sant Andreu pacitats sensorials, i destaca l’heterogeneïtat enorme Del gerent municipal, de data 5 de maig de 2008, d’aquest col·lectiu: a Barcelona hi ha 5.100 persones que adjudica a la societat Entorn, SCCL el contracte aproximadament amb certificat de discapacitat audi- de la gestió i dinamització dels casals de gent gran tiva i per sobre de 9.500 amb discapacitat visual, de Navas i la Palmera, per als exercicis 2008-2009, i però no és ni molt menys un col·lectiu homogeni. Pel per un import de 342.466,83 euros. que fa a la discapacitat auditiva, recorda que hi ha el col·lectiu que utilitza la llengua de signes, però també b) Mesures de govern el col·lectiu de llenguatge labial; que hi ha persones c) Informes que necessiten ajudes de caràcter personalitzat i d’altres que necessiten ajuts de caràcter tècnic i més 1. Actuacions municipals en matèria d’accessi- extern; o tota l’enorme escala que hi ha de discapaci- bilitat comunicativa. tats visuals i, per tant, també el ventall de possibles A la Comissió: situacions d’ajut. Afegeix que el conjunt de polítiques El Sr. Gomà assenyala que és el primer cop que expressades al document es fan sempre de la mà de es presenta en aquesta Comissió del Plenari –i fins i les entitats i de les federacions que representen tot en els òrgans de govern de l’Ajuntament– un in- aquests col·lectius: ACAPPS i FESOCA, com a les forme estructurat sobre les polítiques municipals dues grans federacions dels dos col·lectius de per- d’accessibilitat comunicativa. Destaca que l’objectiu sones amb discapacitat auditiva, i l’ONCE i altres d’aquestes polítiques i aquest informe és que el con- entitats en el marc de la discapacitat visual. junt de barreres a la comunicació que poden obsta- Assenyala que des de l’any 2003, hi ha una Co- culitzar l’autonomia de les persones amb discapacitat missió de participació d’informació i comunicació a sensorial vagin eliminant-se, perquè en cap cas la l’Institut municipal de persones amb discapacitat comunicació presenti barreres d’accés, i que, per Pel que fa a les polítiques de resposta de l’Ajun- tant, qualsevol persona amb discapacitat auditiva o tament, destaca, d’entrada, l’existència de dos do- visual pugui exercir la vida quotidiana amb la màxima cuments aprovats fa uns anys –encara vigents i molt normalitat possible. rellevants–: "Criteris d’accessibilitat en l’organització Afirma que l’Ajuntament ha fet un esforç enorme d’actes públics municipals" i "La comunicació amb en el terreny de l’accessibilitat física, de la supressió les persones amb discapacitat en els serveis munici- de barreres arquitectòniques, a partir del Pla munici- pals d’atenció al públic", dos documents marc que pal d’accessibilitat 1996-2006, que queda encara cobreixen tota l’atenció al públic i l’organització camí per recórrer, però que a partir del Programa d’actes de caràcter singular. A partir d’aquí, anome- d’actuació 2008-2011 de l’Institut Municipal de Per- na quatre àmbits sectorials d’actuació en matèria sones amb Discapacitat s’ha volgut posar l’accent a d’accessibilitat comunicativa. 2138 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 El primer, tot el que té a veure amb l’espai públic. la Universitat Politècnica de Catalunya, s’està estu- Manifesta que s’està fent un esforç enorme per sono- diant un sistema d’accessibilitat comunicativa al ser- ritzar els semàfors de la ciutat; se sonoritzen tots els vei municipal de teleassistència. nous i, paral·lelament, també, els semàfors antics. Acaba dient que és un conjunt de mesures en Recorda altres actuacions importants en espais pú- molts àmbits, l’objectiu de les quals és que l’any blics: a tots els elements de guals en passos de via- 2011 en l’espai públic, en la cultura, en la mobilitat i nants que s’han fet amb accessibilitat física també en l’atenció municipal a la ciutadania ja no existeixin s’ha fet el canvi en el rajol de les voreres, perquè les o s’hagi superat una bona part de les barreres co- persones amb discapacitat visual puguin ser perfec- municatives que, avui, encara hi ha a la ciutat. tament conscients de la situació dels guals en els El Sr. Ardanuy manifesta que tot i que l’informe és, passos de vianants de la ciutat; s’ha aprovat un ma- a efectes informatius, valuós, no diu prou clarament nual de bastides, que és un manual de referència per quina col·laboració hi ha amb les entitats de referència al conjunt dels professionals que treballen en l’àmbit del sector i en quins projectes es col·labora. Fa cons- de la construcció i rehabilitació d’edificis de la ciutat; tar que en qualsevol informe s’agraeix la vinculació de o, per exemple, en la propera contracta de neteja de les activitats fetes amb el pressupost invertit o els la ciutat 2009-2017, el 100% dels contenidors de la recursos humans, tècnics i econòmics per desenvolu- ciutat seran accessibles i incorporaran, també, se- par aquestes accions. Assegura que li ha sobtat el fet nyalització per a persones invidents. que en aquest no es fa menció al fet que el sistema Quant a la mobilitat, informa que actualment hi ha educatiu municipal aposta per la inclusió, ni, per tant, 350 autobusos en disset línies que ja incorporen un tota la coordinació que hi ha amb l’Àrea d’Educació, el sistema integral d’avisos sonors i acústics. L’objectiu Consorci d’Educació de Barcelona, dels projectes o és que en el període 2009-2010 el conjunt de la flota quina tipologia de projectes hi ha per desenvolupar a d’autobusos de TMB ja hagi incorporat tots els sis- escala de l’escolarització vinculant-ho amb la inclusió. temes d’informació sonora i visual, perquè l’accessi- Troba a faltar una referència al PAM, i acaba la seva bilitat a través de rampes, per tant, supressió de intervenció preguntant si les publicacions que fa barreres físiques, ja incorpori també la supressió de l’Ajuntament en braille estan catalogades. barreres comunicatives. Afirma que s’està implantant La Sra. Martín constata que aquest informe aporta també –de manera encara incipient, però que es el conjunt d’actuacions municipals que s’estan duent desenvoluparà a través del Pla de parades– un sis- a terme des de l’Ajuntament de Barcelona i que tema oral d’identificació dels autobusos a les para- d’aquesta presentació se’n desprèn la voluntat d’una des que s’activa amb els comandaments de les per- implicació més gran en tot allò que fa referència a sones amb discapacitat visual que ho necessitin –com l’accessibilitat comunicativa. Diu que el PP està a passa amb els semàfors sonors, que s’activen sem- favor de tot el que sigui aprofundir, millorar i aconse- pre a través del comandament de la persona invi- guir que l’accessibilitat comunicativa sigui una reali- dent– que, en no tenir caràcter general, no contribu- tat. Recorda, en aquest sentit, que en aquesta ma- eix al soroll ni a la contaminació acústica. Explica teixa Comissió, el gener passat, el seu grup ja va que el metro incorpora, ja, tot el sistema de senyalit- presentar una iniciativa sobre la supressió de barre- zació acústica i visual, així com elements d’accessi- res per a les persones sordes, en percebre una certa bilitat a totes les màquines de venda de bitllets. relaxació, per part de l’Ajuntament, enfront del sector Pel que fa a la cultura, comenta que tot l’esforç de la discapacitat comunicativa. que es va fer d’aplicació de tecnologia comunicativa Constata que s’està avançant en l’àmbit de la su- al Fòrum de les Cultures s’està utilitzant, ara, a la pressió de barreres, però molt lentament; encara són xarxa de teatres públics de la ciutat, incorporant la moltes les mancances. El Sr. Gomà els ha informat transcripció en pantalla i l’audiodescripció, com a de les previsions de futur, però la realitat és que hi mínim, en una de les noves representacions que es ha un nombre significatiu de barreres comunicatives, fan; als museus de la ciutat, que progressivament per exemple, en el transport públic o en l’accés a les van incorporant també el sistema d’audioguies; a activitats artístiques i culturals –són mínims els mu- BTV –la televisió pública de Barcelona–, actualment, seus que disposen d’aparells de freqüència modula- ja es fa la transcripció, la traducció en llengua de da i d’audioguia– per seguir les visites guiades. Ex- signes i la subtitulació als butlletins informatius del plica que en aquest informe només s’esmenta el migdia i de la nit; i a tota la xarxa de biblioteques, Museu d’Història de la Ciutat, quan li fa l’efecte que a que va incorporant, també, material accessible, així la ciutat de Barcelona hi ha cinquanta museus, la com, sota demanda, la llengua de signes al progra- majoria potser menys rellevants que el Museu d’His- ma "L’aventura de llegir". tòria, però que també són importants. Creu que En quart lloc, menciona l’atenció municipal a la aquest assumpte reclama celeritat. ciutadania. Actualment, ja s’atén el 100% de totes les Opina que també s’han d’anar suprimint les barre- demandes relatives a la llengua de signes, quan es res comunicatives existents en els edificis municipals requereix, a qualsevol servei municipal d’atenció al per garantir l’accessibilitat i facilitar la informació, els públic. Comenta que hi ha vint-i-vuit espais de la tràmits i les gestions municipals. ciutat equipats amb anell magnètic que permet a les Manifesta que, segons aquest informe, hi ha poc persones amb discapacitat auditiva el seguiment dels més de mil semàfors adaptats, quan ja s’hauria de actes, per exemple, a les sales de plens dels distric- triplicar, com a mínim, aquesta xifra. Creu que a més tes de la ciutat; hi ha catorze serveis municipals d’instal·lar-los als carrers remodelats o en fase de d’atenció telefònica que disposen de telèfons que remodelació, s’haurien d’adaptar aquells que es tro- incorporen missatge curt de text o correu electrònic; ben en avingudes prou transitades i en els carrers i, en col·laboració amb la Càtedra d’Accessibilitat de principals de la ciutat. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2139 Destaca positivament el punt de l’informe que es Opina que tot i que el PAM no està aprovat, refereix als treballs que s’estan fent per poder adap- s’haurien de presentar unes propostes d’acord que, tar el servei de teleassistència a les persones sor- entre tots, poguessin aprovar i, si no, presentar me- des. Entén que cal avançar el més ràpid possible en sures de govern. aquest punt per donar seguretat, en casos d’emer- El Sr. Martí pensa que la visió de la Sra. Martín no gència, a les persones que tenen problemes de co- és exacta en aquesta qüestió del PAM. Que aquest municació. no estigui aprovat no vol dir que no s’hi estigui treba- Des d’un vessant negatiu, troba a faltar qualsevol llant. Explica que el Pla que s’ha presentat demostra referència a les tasques que impulsa l’Ajuntament que, independentment de l’aprovació formal del per garantir la integració de les persones amb pro- PAM, aquest govern governa i treballa també en blemes de comunicació en l’àmbit de l’educació i de aquest camp, la qual cosa no significa que no s’aspiri la formació, així com aquelles actuacions adreçades a aprovar el PAM i que, si hi ha modificacions fruit a facilitar el seu accés al món laboral: no es fa cap del diàleg i la negociació amb altres grups, també menció –o, si més no, ella no ho ha vist– ni balanç s’aplicaran. Segons ell, una cosa no treu l’altra. En de les accions que es duen a terme per poder avalu- qualsevol cas, demostra el seu suport i felicita ar aquest àmbit d’actuació. l’Institut municipal de persones amb discapacitat i a Recorda que, tot i que a hores d’ara encara no es- tots aquells que fan possible aquests projectes sota tà aprovat el PAM, l’informe parla d’una sèrie de la direcció del Sr. Gomà. mesures de futur recollides al PAM 2008-2001, la El Sr. Gomà agraeix les aportacions. En resposta qual cosa significa que ja s’arrossega un retard de al Sr. Ardanuy, comenta que tant amb ACAPPS com mesos, que entre l’aprovació i la posterior posada en amb FESOCA, les dues grans federacions dels dos marxa representarà més d’un any de pèrdua. Mani- col·lectius de discapacitat auditiva, amb l’ONCE o festa que si es vol avançar realment envers les línies amb altres entitats de discapacitat visual, la tradició dissenyades, s’haurà d’actuar urgentment, per asso- de cooperació, d’acords i de convenis és molt llarga i lir els objectius previstos i recuperar el temps perdut. molt evident. Afegeix que fins i tot des de l’Institut, Desitja que es faci un esforç per aportar els recursos per exemple, s’han impulsat jornades conjuntes dels necessaris per tirar endavant tots aquests projectes. dos col·lectius de discapacitat auditiva –signants i La Sra. Capella evidencia l’esforç que denota la labials– per poder posar en comú les necessitats visió històrica d’aquest informe exhaustiu en matèria d’ambdós que, massa sovint, tenen poc contacte. d’inclusió i d’adaptació plena, de tots els serveis Reconeix que no hi ha d’haver cap problema a municipals, perquè tothom pugui desenvolupar-se l’hora de redactar un document més detallat. No lliurement i accedir a tots els serveis en igualtat de nega que en aquest informe, en parlar de les mesu- condicions. Creu que és positiu perquè explica per- res específiques d’accessibilitat comunicativa, no fectament en quin sentit han d’anar les polítiques, s’ha fet pràcticament referència a l’àmbit escolar perquè fa una radiografia exacta de la situació, mal- perquè l’escola inclusiva, que integra la discapacitat grat que no preveu –un extrem que ja es va plantejar auditiva o audiovisual, és un programa d’actuació en una de les primeres comissions d’Acció Social i normalitzat, en el conjunt de l’escola de la ciutat, Ciutadania– la doble discapacitat –quan coincideixen però que, certament, no estaria de més visualitzar- la visual i l’auditiva–, perquè no es té un percentatge ho, al costat de recursos educatius específics, des ni el nombre de persones comptabilitzat –que seria del CREDAC fins al Pont del Dragó, ja esmentat a bo calcular–; segurament per això l’informe tampoc no l’altra Comissió, que són escoles especials de refe- descriu quin tipus de servei o d’actuació s’hauria de rència també per a persones amb discapacitats. Re- fer per evitar aquesta discapacitat. És en l’únic extrem coneix, també, que la qüestió de la doble discapaci- on hi troba una mancança de valoració i també de tat, tot i ser un col·lectiu petit, requereix d’unes solució. Creu que, segurament, s’hauria d’anar apro- actuacions molt intenses i específiques. fundint i buscar de quina manera es pot solucionar Explica que s’està revisant el document "La co- aquest assumpte per evitar la barrera que es presenta municació amb persones amb discapacitat sensorial a les persones doblement discapacitades que, tot i ser en l’atenció municipal", i espera poder tenir-lo actua- poques, no són menys importants que la resta. litzat en allò que calgui, com més aviat millor. A l’informe s’hi annexa un document que es va Respon a la Sra. Martín que de relaxament no n’hi comunicar a les persones amb discapacitat i als ser- ha, que el document posa de manifest que s’està veis municipals d’atenció al públic: les informacions i intensificant el ritme de treball en totes aquestes recomanacions adreçades als tècnics i al personal coses. No nega, però, que en moltes d’elles, a través de l’Ajuntament de Barcelona, actualitzades el juliol dels programes anuals de l’Institut, s’han d’anar del 2005. Pensa que fóra bo fer una revisió d’aquest quantificant els objectius per arribar a l’horitzó de document per adaptar-lo a la realitat actual. l’any 2011 amb objectius ben definits, ben quantifi- Assenyala que la Sra. Martín ha posat l’èmfasi en cats i acomplerts. aquells semàfors que s’instal·len de nou i no en els Acaba dient que, certament, el PAM no està apro- que ja estan instal·lats, i, per tant, s’hauria de conèi- vat, però que, com deia el Sr. Martí, això en cap cas xer quina és la situació o la previsió de modificació obstaculitza que es treballi en la direcció del que són d’aquest tipus de semàfors. les propostes que estan contingudes en els docu- Creu, també, que fóra bo tenir una radiografia de ments que han treballat. Afirma que l’Institut munici- totes los mesures de caràcter cultural en què hi ha pal de persones amb discapacitat aprova anualment hagut un esforç tecnològic, així com saber exacta- els seus programes d’actuació i que el programa ment de quines xifres s’està parlant, per conèixer el d’actuació de l’any 2008 va ser aprovat en la primera present i poder fer una previsió de futur. junta rectora del 2008 de l’Institut per àmplia majoria. 2140 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 Assevera que, ara, a l’Institut, tenen un full de ruta El Sr. Gomà opina que és una proposta molt im- programàtic perfectament aprovat i validat i que, per portant en la mesura que és el primer conjunt de tant, és en aquesta direcció que se segueix treba- transferències de serveis que la Generalitat i l’Ajun- llant. tament fan al Consorci de Serveis Socials. Creu que En resposta al Sr. Ardanuy, respecte a les publi- és important perquè s’està parlant de quatre àmbits cacions en braille, explica que el conjunt de publica- d’activitat: la infància en risc, les persones amb dis- cions i de mecanismes d’informació que es fan des capacitat, les dones víctimes de la violència masclis- de l’Institut, sempre, d’alguna manera, tenen la seva ta i les persones drogodependents, és a dir, quatre traducció al braille, entre ells el mateix butlletí d’in- col·lectius amb serveis específics. formació mensual de l’Institut, i que s’està treballant Explica que s’està transferint al Consorci el que en perquè les grans guies de serveis de les ciutats –per la legislació anterior s’anomenaven serveis especia- exemple la de TMB, la d’autobusos– estiguin dispo- litzats de tercer nivell, i ara, amb la nova legislació, nibles en braille i que, en tot cas, procurarà concretar serveis especialitzats amb caràcter general, un pa- quin és el catàleg de publicacions comunicativament quet de transferències important. Diu que s’està par- accessibles. lant de quaranta-tres centres o equipaments, de gai- La Sra. Martín diu que no ha entès bé si s’ha con- rebé mil places i d’un volum de gestió que s’acosta testat a la pregunta sobre el fet de garantir la inte- als 40 milions d’euros entre el conjunt dels serveis i gració pel que fa a l’educació i formació. els contractes d’aquests recursos. Explica que la El Sr. Gomà respon que ha fet una referència ge- immensa majoria d’aquests serveis i recursos, que nèrica. Aclareix que s’està treballant en la doble via, fins ara eren titularitat de la Generalitat, van al Con- és a dir, que sempre que un nen o una nena amb sorci, en la mesura que la Generalitat és l’admi- discapacitat sensorial pugui assistir a l’escola norma- nistració competent en els serveis especialitzats, litzada, ho farà. De fet, diu que un percentatge altís- però que, en qualsevol cas, pràcticament tots els sim de nens i nenes estan a l’escola inclusiva norma- serveis especialitzats que, històricament havia fet litzada. I afegeix que, juntament amb això, estan els l’Ajuntament en substitució de la Generalitat, també mecanismes d’educació especial. Però insisteix que passen al Consorci. des de l’Institut d’Educació es treballa, sobretot, en la Afirma que és voluntat tant de l’Ajuntament com de línia d’escola inclusiva en aquest sentit. la Generalitat que el conjunt dels serveis socials Explica que no figura en el document perquè d’atenció especialitzada de la ciutat es prestin de ma- aquest tracta més aviat de quines són les polítiques nera consorciada. I que, conclou, amb un horitzó de específiques i no els programes normalitzats, de la temps raonable, en la mesura que això és complex i mateixa manera que la Sra. Martín ha fet referència que cal fer una fusió correcta de dues cultures orga- a la integració laboral. Comenta que a través de nitzatives, dels recursos humans, dels serveis, etc., el l’EAL, que és el servei d’integració de l’Institut, es Consorci de Serveis Socials pugui ser l’espai norma- treballa la integració i el treball en suport per a totes litzat de prestació de serveis socials a la ciutat de les discapacitats, i que l’EAL està treballant sobretot Barcelona al costat dels serveis socials bàsics, sens la integració de la discapacitat intel·lectual i del tras- dubte, una aposta de caràcter estrictament municipal. torn mental en el món del treball, que és segurament El Sr. Ardanuy manifesta que el retard que s’ha la que més necessitat d’integració té, però que tam- patit per començar a posar en marxa el Consorci de bé s’estan treballant casos de persones amb disca- Serveis Socials és gairebé inacceptable. Avança que pacitats sensorials. CiU farà una reserva de vot. Es dóna per tractat. Demana que els càlculs pressupostaris i les apli- cacions pressupostàries d’aquest document es facin d) Compareixences Govern municipal en funció de la liquidació de tancament del pressu- post del 2007. Donat que es parla de dues administracions –l’Ajun- III) Propostes a dictaminar tament i la Generalitat– vol una clarificació, en forma d’un quadre, de quines competències globals apor- a) Ratificacions ten o cedeixen tant l’Ajuntament com la Generalitat b) Propostes d’acord en tots els àmbits de l’entitat que es crearà. Diu que s’està parlant estrictament de mantenir el 2. Aprovar la proposta de traspàs de centres i ser- que cada administració fa –en aquest cas, l’Ajun- veis al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, tament o la Generalitat–, però enlloc no hi figura res d’acord amb el document-proposta presentat per la sobre quina previsió d’inversions es preveu fer en Comissió Mixta prevista a la disposició transitòria del aquest futur consorci, que en teoria servirà per po- Decret 113/2006, de 25 d’abril, que figura a l’annex. tenciar les polítiques socials de l’Ajuntament de Bar- Aprovar que l’assignació de recursos econòmics celona, no per mantenir-les. derivats de la transferència i delegació de funcions al Manifesta que en aquest informe es visualitza molt Consorci de Serveis Socials de Barcelona es realitzi poc equipament propi d’ambdues administracions. a través del pressupost dels organismes municipals Creu que en pràcticament el 90%, o més, s’està par- tutelars dels centres i serveis objecte de traspàs en lant de concertat, que no li sembla malament, tot i el moment en què el traspàs es faci efectiu. Disposar que un consorci que s’inicia amb ambició hauria de que es realitzin els tràmits adients per dur a terme tenir algun punt que concretés l’increment d’equi- les funcions que es transfereixen. Facultar l’alcalde pament propi. de Barcelona per a dur a terme totes les actuacions Constata que l’àmbit de polítiques d’infància en necessàries per a l’efectivitat d’aquest acord. risc està més treballat perquè hi ha més tradició i NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2141 més temps de desenvolupar polítiques en aquest necessària d’aquí al Plenari i, en conseqüència, as- àmbit. Posa l’èmfasi també en el fet que al punt 3.3, solir el màxim consens possible. l’atenció de persones amb drogodependència, una En resposta al Sr. Ardanuy respecte a la necessi- de les problemàtiques que el sector apunta com a tat de clarificació de competències, explica que, de crítiques en els pròxims anys, l’informe de compe- fet, la Llei de serveis socials del Parlament de Cata- tències del Consorci hi presta poca atenció. Creu lunya és molt oberta en matèria de distribució com- que s’hauria de ser més agosarat en aquest àmbit i petencial entre els diferents nivells de govern, entre plantejar, com a mínim, que de les expectatives la Generalitat i els governs territorials –ajuntaments, d’aquests quatre àmbits, aquesta pugui ser una de consells comarcals…–, és a dir, que hi ha un marge les més crítiques. considerable per a la voluntat política. Creu que això La Sra. Esteller afirma que, tant en el mandat pas- connecta amb el que deia el Sr. Martí, i és que la sat com en aquest, el seu grup ha mostrat un interès voluntat política d’aquest Ajuntament és llegir la dis- especial a constituir el Consorci amb la celeritat ne- tribució competencial de la Llei de serveis socials en cessària i dotar-lo dels mitjans materials i humans clau de potenciar, al màxim, la prestació consorciada suficients perquè tingui capacitat operativa, sigui de serveis a Barcelona i, per tant, intentar potenciar, eficaç i compleixi les funcions directament relaciona- al màxim, el Consorci de Serveis Socials com a es- des amb la seva activitat. pai de gestió de tota la xarxa de serveis especialit- Segons les al·legacions que va presentar, demana zats. Afirma que aquesta és la voluntat política i, per el calendari de desplegament perquè creu que és del tant, aquesta serà la clau de lectura d’un esquema tot necessari comptar amb un calendari ben definit, molt obert de distribució de competències que hi ha a amb tots els béns que poden ser traspassats, així la Llei. com quins són els recursos materials i financers, Manifesta que li agradaria que el Consorci de ser- també econòmics, a l’hora de poder-lo dotar amb la veis socials, per tant, també l’Ajuntament, fos l’espai solvència que requereix. normalitzat de prestació de serveis i no una delega- Comenta que la comissió mixta va determinar els ció territorial del Govern de la Generalitat. Creu que criteris de prioritat, els terminis i els procediments aquest és el gran canvi qualitatiu que, a més, marca progressius, però no tenen aquest calendari. Sol·li- la Carta municipal i que es mereix Barcelona com a cita rebre’l, perquè tot i que no és un calendari, des- capital del país. coneix els termes en els quals està redactat i si dóna Explica que els elements de previsions d’inversió, peu a dilacions o no en funció d’aquesta redacció. de calendari, de desplegament que comentaven el Recorda que el seu grup sempre ha demanat –com Sr. Ardanuy i la Sra. Esteller, en les seves interven- també ho va fer el Sr. Gomà fa temps– la titularitat cions, aniran incorporant-se en el document final de de les residències de la gent gran. Vol saber si està Pla director del Consorci de serveis socials, docu- dins aquest àmbit, o no han acabat d’incorporar-ho ment que s’està elaborant i que no està en tot el seu dins el mateix Consorci. desplegament incorporat en aquest expedient, atès Afirma que tot això són incògnites, al marge de que aquest és un expedient molt concret: es tracta l’expedient que se’ls lliura, del que són la infància, del conjunt de transferències i de serveis i de les l’adolescència i després, també, de tot el que són els quantitats econòmiques, de recursos humans o tèc- equipaments drogodependents, etc. Pregunta de qui- nics, etc., estrictament vinculades al paquet de trans- na base s’està parlant i en quins termes es farà. ferències. Informa que el que poden ser altres previ- Per acabar, diu que de moment el seu grup farà sions de calendari, d’inversions, etc., s’estan tre- reserva de vot. ballant, ordenant i especificant en la mesura que es La Sra. Capella anuncia el seu vot favorable al va aprovant el Pla director i tots els elements de traspàs perquè signifiqui la posada en marxa efectiva desplegament del Consorci. del Consorci de Serveis Socials. Assevera que as- Insisteix que, en cap cas, volen supeditar l’acord sumirà funcions, serveis i recursos, el que no deixa de transferències a l’aprovació definitiva dels instru- de ser ja el desenvolupament i l’inici del desenvolu- ments de planificació del Consorci, és a dir, retardar pament ple, del que ja disposa la Carta municipal. la possibilitat que el Consorci ja comenci a gestionar El Sr. Martí afirma que passar de fer únicament un paquet important fins a tenir aprovats els seus tasques de coordinació, de planificació, a fer-ne de instruments de planificació definitiva. Pensa que gestió i de prestació de serveis és un salt qualitatiu. poden tirar endavant amb aquest expedient i per això Està segur que el Sr. Gomà completarà el marc de ho han fet. Explica que també és un bon indicador les preguntes que s’han presentat. Vol destacar constatar que existeix voluntat política que això pas- aquest salt qualitatiu i també l’aposta ferma d’aquest si, i en els terminis de temps més breus possibles. equip de govern pels consorcis com a model de En resposta a la Sra. Esteller, reconeix que la gent col·laboració interinstitucional, que és el millor model gran és segurament el col·lectiu d’atenció especialit- al servei dels ciutadans de Barcelona, com creu que zada més important, quant a volum de recursos i ja s’ha posat de manifest. equipaments, el qual no figura en aquest primer pa- El Sr. Gomà espera que les reserves de vot que quet de transferències. Assevera que la voluntat de han expressat CiU i el PP, a través de les informaci- l’Ajuntament i de la Generalitat és que el conjunt ons addicionals que es puguin aportar, acabin sent d’atenció especialitzada a la gent gran a Barcelona un vot a favor, perquè li agradaria molt que amb un també es pugui canalitzar a través del Consorci. assumpte com és el Consorci de Serveis Socials, Reconeix que això té més complexitat i que s’haurà que és de caràcter institucional, s’arribés a un acord d’ajustar a un calendari determinat. Matisa que, so- entre els grups municipals. Manifesta que estarà a la bretot en aquest primer conjunt de transferències, la seva disposició per poder aportar tota la informació immensa majoria dels equipaments no són de titulari- 2142 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 tat pública, sinó concertats. Afirma que això reflec- nicipal, prestar assessorament als municipis per a teix, en part, la radiografia de la distribució de titulari- l’adaptació dels seus reglaments als continguts de la tats públiques i concertades actual de la ciutat en Carta europea de salvaguarda dels drets humans a matèria de serveis socials, que és majoritàriament la ciutat, així com la formació per a càrrecs electes i concertada, i que és voluntat de l’Ajuntament i del tècnics municipals per al desenvolupament d’aquesta Govern de la Generalitat actual corregir aquesta Carta i ser un marc de debat i intercanvi d’expe- tendència i crear una columna vertebral de titularitat riències per sumar esforços i rendibilitzar recursos. pública, i que, de fet, en el conveni d’equipaments Exposa que aquesta xarxa està formada per més de actualment en vigor entre Ajuntament i Generalitat, la 130 municipis de la província, entre els quals menci- majoria dels equipaments ja són de titularitat pública, ona, entre d’altres, Cerdanyola, Santa Coloma de perquè s’apunta vers aquest sistema equilibrat i mixt Gramenet, Mataró, Vilafranca del Penedès, Arenys a la ciutat, amb un component públic molt important, de Munt, Badalona, Gavà, Sant Boi de Llobregat, però també amb el reconeixement de la capacitat de Girona, Corbera de Llobregat, Barberà del Vallès, prestació de serveis de moltes entitats que ho han Vic, Mollet del Vallès, Rubí, Sant Feliu de Llobregat, demostrat al llarg de molts anys. Sabadell i Granollers. La Sra. Esteller lamenta el que el Sr. Gomà ha dit Explica que, vistos els objectius de la xarxa i els en aquesta darrera intervenció sobre corregir la di- nombrosos municipis que en formen part, els ha nàmica de l’Ajuntament de Barcelona de concertar. semblat que seria convenient que l’Ajuntament de Recorda que el Grup Popular sempre ha posat Barcelona s’hi incorporés també i que ho fes amb la l’accent en la prestació del servei, al marge de qui voluntat de participar dels objectius de la xarxa des ostenti la titularitat. Pensa que si l’Ajuntament de de la pròpia experiència. Barcelona, en aquest cas, i la Generalitat tenen unes La Sra. Fandos avança la reserva de vot del seu altres entitats d’una altra titularitat que presten un grup. Vol saber quin cost té per a l’Ajuntament la bon servei, els surt molt a compte concertar aques- incorporació en aquesta xarxa, i, si aquesta xarxa tes places. Creu que cal aprofitar aquesta tendència està creada des de l’any 2003 i Barcelona ja fa molts tan positiva que ha estat la prestació de serveis per anys que treballa en els drets humans i, de fet, l’any unes altres entitats, siguin de titularitat pública o pri- 1998 es va signar la Carta europea, com és que no vada, en l’atenció a la gent gran, persones amb dis- s’ha plantejat abans aquesta adhesió. capacitat, etc., al marge que, on no inverteixi la inici- La Sra. Esteller avança la reserva de vot del PP. ativa privada o social, sí que inverteix l’Ajuntament La Sra. Capella també avança la reserva de vot –en aquest cas, el Consorci juntament amb la Gene- del seu grup, i explica el per què. ralitat– per donar aquell servei en aquell punt on no Manifesta que Barcelona va liderar el desenvolu- hi hagi cap altre tipus d’iniciativa. pament, la signatura i la redacció de la Carta euro- Afirma que no és un defecte que cal corregir, sinó pea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat. Fa que el que cal és garantir una bona prestació de reserva de vot perquè li sobta que la Diputació per- serveis de totes les entitats i totes les titularitats. segueixi des de l’any 2003 crear aquesta xarxa. Creu Opina que l’Ajuntament i la Generalitat han de tenir que Barcelona, des de la Regidoria de Drets Civils, les seves residències, però avançant cap al concert hauria de liderar el projecte europeu de ciutats i que abans que vers la construcció pròpia de recursos de hi hagi una adhesió de les ciutats europees. titularitat pública. Argumenta que es planteja la discussió o el debat El Sr. Gomà reconeix que tenen una diferència de intel·lectual des del punt de vista que les diputacions model. Creu que el Grup Popular contraposa la inici- són un element propi de la nostra organització admi- ativa social i la pública. Afirma que, a Barcelona, cal nistrativa i territorial, un fet que xoca amb la visió que molta més iniciativa pública i més iniciativa social, i des d’Europa es té del que ha de representar la Car- això és el que s’està fent. ta de drets humans a les ciutats i la finalitat Es dictamina amb el posicionament favorable del d’aquesta Carta. No està en contra que hi hagi un PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de desplegament a les diferents ciutats de la província CIU i PP. de Barcelona del que ha de ser la Carta dels drets a 3. Aprovar l’adhesió a la Xarxa de Pobles i Ciutats les ciutats i que hi hagi una adhesió, però ha de ser pels Drets Humans de la Diputació de Barcelona, l’adhesió de les ciutats de la província de Barcelona com a instrument de revitalització i profundització de el que representa a escala europea, no a través de la la democràcia local, mitjançant l’assumpció dels Diputació, que sembla una actuació paral·lela al que principis i drets establerts en la Carta Europea de fins ara havia estat fent Barcelona, liderant el que Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat de la que havia estat la Carta dels drets humans a la ciutat. la ciutat de Barcelona és signatària, a més d’im- Proposa repensar si hom vol anar-se adherint a pulsora des de l’any 1998. Donar trasllat d’aquest xarxes, evidentment benintencionades, i analitzar si acord a la Diputació de Barcelona per al seu conei- la seva finalitat és la que Barcelona ha de perseguir xement i efectes. com a capital de Catalunya: la seva voluntat de lide- El Sr. Mestre explica que es proposa aprovar rar determinats aspectes o encapçalar determinats l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a aquesta projectes, per exemple la Carta dels drets humans a xarxa que impulsa la Diputació de Barcelona des de les ciutats. l’any 2003, i que té com a objectius ampliar la cultura El Sr. Martí anuncia el vot favorable i el seu suport dels drets humans com a forma de convivència i a aquest expedient. organització política en el marc dels pobles i les ciu- El Sr. Mestre diu que des de la Regidoria de Drets tats de la província, incorporar el discurs i la lògica Civils seguiran treballant amb els grups municipals dels drets humans en els programes d’actuació mu- de l’oposició per aconseguir el seu vot favorable a NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2143 aquesta adhesió a la Xarxa de Ciutats i Pobles pels viure de Caixa Catalunya i la Conferència Mundial de Drets Humans de la Diputació de Barcelona. Religions per la Pau. Aclareix que el cost de l’adhesió a aquesta xarxa Creu que, pels objectius de la xarxa, per la dimen- és zero, excepte el que són els costos derivats de la sió d’aquesta necessitat de mediació entre religions i seva participació que, sent una xarxa d’aquestes creences que la ciutat de Barcelona ha de tenir –i, de dimensions i dins la nostra província, no han de ser fet, té– i pel paper també que l’Ajuntament de Barce- molt elevats. lona té i vol continuar tenint en aquest terreny, seria Afirma que no pot respondre per què, estant cons- convenient que es decidís l’adhesió de l’Ajuntament tituïda, des de l’any 2003, l’Ajuntament de Barcelona a aquesta xarxa. no s’hi havia adherit. Argumenta que no tenia la res- La Sra. Fandos fa reserva de vot i pregunta quin ponsabilitat d’aquesta Regidoria en el moment en cost té l’adhesió de l’Ajuntament a aquesta xarxa. què es va constituir la xarxa i es va plantejar aquesta La Sra. Esteller fa una reserva de vot. qüestió. La Sra. Capella explica per què li dóna suport i vo- En resposta a la Sra. Capella, explica que ta favorablement: a la Comissió d’Acció Social i Ciu- l’Ajuntament de Barcelona segueix tenint un paper tadania, del 22 de gener de 2008, en una mesura de molt important en la Carta de drets humans a les govern presentada pel Sr. Gomà, en què es parlava ciutats. Admet que s’han trobat amb una xarxa exis- d’inclusió social, drets civils i salut, ja recomanaren tent des del 2003 i impulsada per la Diputació de que s’havia de buscar el paraigües d’organitzacions Barcelona, que vol desenvolupar la Carta dels drets internacionals, que busquessin l’aixopluc de la humans a la ciutat en el marc dels municipis i de les UNESCO quan es parlés de drets civils o quan ciutats de la província de Barcelona. Entén que fa s’hagués de parlar d’afers religiosos. Creu que és una feina complementària a la dimensió territorial –la una bona proposta i que l’adhesió a aquesta xarxa província– que té la Diputació de Barcelona. és a escala internacional, la qual, a més, està repre- Exposa que és una realitat consolidada, 130 mu- sentada per entitats d’organitzacions internacionals nicipis, i assenyala que és una situació anòmala que de prestigi, no deixant cap dubte vers la seva finali- l’Ajuntament de Barcelona, ajuntament de la capital tat. de Catalunya, no formi part d’aquesta xarxa que El Sr. Mestre agraeix el vot favorable del Grup aglutina una gran diversitat de municipis des de tots d’ERC i respon a la Sra. Fandos. Assevera que el els punts de vista: de la composició, dels grups mu- cost d’aquesta xarxa també és zero, excepte tot allò nicipals que hi governen, etc. que es deriva de participar en les activitats pròpies Es dictamina amb el posicionament favorable del de la xarxa, però no s’ha de pagar cap inscripció ni PSC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU, PP s’ha de participar econòmicament en cap estructura i ERC. estable de la xarxa. 4. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelo- Es dictamina amb el posicionament favorable del na a la Xarxa Internacional sobre Religions i Media- PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de ció en Zones Urbanes, iniciada i coordinada per CIU i PP. Unescocat, que té com a finalitat desenvolupar la 5. Autoritzar l’adhesió de Barcelona a la Coalició reflexió, l’anàlisi i l’intercanvi sobre la mediació i la Europea de Ciutats contra el Racisme, que és una prevenció religiosa i interreligiosa de conflictes en iniciativa endegada per la UNESCO amb l’objectiu de àmbits urbans. crear una xarxa de ciutats interessades a compartir El Sr. Mestre explica que aquesta és una xarxa de experiències a fi de millorar les seves polítiques per creació recent que ha impulsat i coordina Unescocat, combatre el racisme, la discriminació i la xenofòbia, que es fa càrrec també de la seva secretaria, els així com l'adopció del seu Pla d'acció en deu punts. principals objectius de la qual són edificar una xarxa El Sr. Mestre exposa que aquesta és una iniciativa internacional amatent a aspectes fonamentals del engegada per la UNESCO l’any 2004 amb la voluntat paper de les religions i del diàleg interreligiós, com de crear una xarxa de ciutats interessades a compar- són els contextos urbans, els governs municipals tir experiències a fi de millorar les seves polítiques com a actors i la cultura de la mediació, en la pre- per combatre el racisme, la discriminació i la xenofò- venció i transformació de conflictes. bia. Llegeix textualment el segon dels principals objec- Aclareix que l’Ajuntament de Barcelona ja ha tin- tius que fixa aquesta xarxa: "Definir criteris i maneres gut relació amb aquesta coalició. Informa que el 10 de promoure els recursos positius de les tradicions de desembre de 2004 es va signar una declaració religioses i espirituals i de les conviccions, això és, d’intencions a favor de la Coalició Europea contra el estudis científics, bones pràctiques i altres"; el tercer: Racisme i la Xenofòbia, i el 18 de març de 2005 la "Reunir experts i activistes en mediació religiosa, Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de interreligiosa i interconvivencional per oferir-los una Barcelona va presentar al Consell Municipal, com a xarxa permanent amb un fòrum per a l’intercanvi mesura de govern, un pla d’acció contra el racisme i d’idees i experiències"; i el quart: "Examinar els la xenofòbia que es derivà d’aquell primer acord. exemples internacionals més significatius de media- Proposa formalitzar l’adhesió de l’Ajuntament de ció religiosa, interreligiosa i interconvivencional en Barcelona a la coalició, i menciona algunes ciutats zones urbanes". europees i espanyoles que formen part de la coalició: Informa que en aquesta xarxa hi participen orga- Londres, París, Ginebra, Roma, Nuremberg, Malmö, nitzacions i institucions, entre les quals hi figuren els Sarajevo, Estocolm, Sant Petersburg, Madrid, Sara- ajuntaments de Lleida, de Badalona, de Manresa i de gossa, Santander, Sevilla i Badalona. Blanes, el Centre Interreligiós de Nova York, la La Sra. Fandos prega que en cap cas s’interpreti UNESCO, el Glocal Forum, la Fundació Viure i Con- la seva reserva de vot com que no hi està d’acord, 2144 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 simplement trasllada el vot al Plenari, i vol que consti xen en la prestació del servei Porta a Porta i que a l’acta quin cost té l’adhesió a aquesta xarxa. doni resposta a les següents qüestions: a) nombre Interpreta que l’any 2004 ja es va demanar, sense de persones discapacitades amb mobilitat reduïda a resultats, l’entrada de Barcelona i Badalona, i, en la nostra ciutat (usuaris potencials); b) nombre de canvi, a l’informe del Sr. Mestre diu que Badalona ja persones discapacitades del grup anterior que han en forma part. Vol saber si està malament el full o tramitat la targeta blanca del servei PaP (usuaris l’informe. En tot cas, assegura que a l’expedient figu- reals); c) tendència a l’alça, baixa o manteniment ra que Badalona i Barcelona estan en la mateixa dels usuaris reals, amb previsió pels propers quatre situació. anys; d) demandes reals realitzades per aquestes Pregunta per què l’any 2004 es va demanar persones, afegint els serveis realitzats, les deman- l’adhesió a aquesta xarxa i per quin motiu no s’hi va des en llista d’espera i el càlcul estadístic de la de- accedir. manda perduda pel mal funcionament del servei La Sra. Esteller fa una reserva de vot i vol saber durant el darrer any; e) demandes potencials màxi- quina relació s’havia mantingut amb aquesta xarxa, ma, mínima i mitjana ponderada amb previsió quan es va deixar de tenir i per quin motiu es pretén d’increment o decrement de la demanda pels propers ara la nova incorporació. quatre anys; f) càlcul de costos en el millor, pitjor i La Sra. Capella anuncia el vot favorable a aquesta cas mig de les demandes potencials de l’apartat adhesió pels mateixos motius que abans. Diu que el anterior; g) avaluació del pressupost necessari per a 22 de gener de 2008 el seu grup ja reclamava buscar cobrir tota la demanda potencial amb incorporació l’aixopluc d’organitzacions internacionals. dels costos de gestió de servei i la previsió pels pro- El Sr. Mestre agraeix novament al Grup d’ERC el pers quatre anys. 2. L’aprovació d’un pressupost seu vot favorable i respon a les preguntes de la Sra. extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona, en el seu Fandos i la Sra. Esteller. cas, per cobrir totes les demandes que realitzin les Explica que el cost de la inscripció o manteniment persones amb targeta blanca vigent durant l’any de l’estructura és zero i, per tant, tot el cost es deriva 2008 per tal d’eliminar definitivament les llistes de la participació en l’activitat pròpia de la coalició. d’espera, mentre es disposa de l’estudi esmentat en Pel que fa a si Badalona en forma part, diu que el punt anterior." mirarà d’aclarir aquesta qüestió, ja que la informació La Sra. Fandos proposa tractar conjuntament els que tenen de la mateixa coalició és que sí. Confirma punts 6, 7 i 8 de l’ordre del dia. que, efectivament, l’any 2004 es va sol·licitar la in- Agraeix la presència dels representants de la pla- corporació de l’Ajuntament de Barcelona en la coali- taforma que reivindica que es normalitzi el servei ció, però que per qüestions relatives a la ubicació de Porta a Porta. Diu que no és el primer cop que CiU ni la seva secretaria dins l’Estat espanyol van deixar en els altres grups porten una iniciativa en aquesta línia suspens la tramitació d’aquesta voluntat d’adhesió. i que quan ho fan és perquè creuen que això no està Explica que no pot entrar en més detalls perquè ell resolt. no era el regidor de Drets Civils de l’Ajuntament de Destaca que el fet que la proposta sigui idèntica Barcelona aleshores, però aclareix que el problema hauria de ser prou valorat pel govern, perquè els tres de la ubicació de la secretaria a Espanya ja està grups han decidit sacrificar-ne dues, de propostes. superat i, per tant, creu que caldria acabar l’adhesió Aclareix que ho podia haver fet un i els altres haver- de l’Ajuntament de Barcelona a la Coalició Europea se adherit i haver presentat altres dues propostes, i de Ciutats contra el Racisme i la Xenofòbia. no ho han fet. Creu que és la primera vegada que La Sra. Fandos pregunta si superat significa que això passa. Manifesta que més enllà del contingut, el la secretaria estarà a Barcelona. fet que els tres facin la mateixa proposta és perquè El Sr. Mestre respon que a hores d’ara no hi ha volen que aquest sigui el tema central d’aquesta secretaria a l’Estat espanyol i que, per tant, és un Comissió, independentment que el govern utilitzi el tema que s’ha de resoldre. seu dret de presentar-ho. Es dictamina amb el posicionament favorable del Afirma que el servei Porta a Porta a la ciutat de PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de Barcelona no està funcionant com els usuaris desitja- CIU i PP. rien. Diu que hi ha llistes d’espera, que no s’està donant el servei que realment s’hauria de donar i que molta gent no el rep. Assenyala que si l’any 2004 hi IV) Part decisòria / Executiva havia 1.500 targetes i l’any 2008 n’hi ha 4.800, signi- fica que això s’ha triplicat, però, en canvi, si es miren a) Ratificacions els viatges, dels 150.000 que es feien el 2004 als b) Propostes d’acord 250.000 previstos per al 2008, no s’han triplicat. I c) Proposicions assevera que pel que fa al pressupost, dels 223.000 als 450.000 euros, tampoc s’ha triplicat. Conclou que, més enllà del que el govern contesti, el servei V) Part d’impuls i control no s’està donant en les condicions que es donava abans. a) Proposicions / Declaracions de Grup Exposa que l’equip de govern hauria d’acceptar el que avui demanen, atès que fa falta: un estudi deta- Del Grup Municipal CIU: llat de les veritables necessitats, ja que els números 6. La Comissió d’Acció Social i Ciutadania acorda que han presentat surten de dades que facilita el instar al Govern Municipal a: "Elaborar un estudi que govern. Sol·licita que l’estudi inclogui els aspectes inclogui: 1. Els aspectes més rellevants que incidei- més rellevants que incideixen en la prestació del NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2145 servei Porta a Porta i que doni resposta a les dife- Creu que han de ser capaços de resoldre aquesta rents qüestions que després permetran veure quines situació i permetre que totes les persones amb dis- són realment les necessitats del servei: nombre de capacitat i mobilitat reduïda que optin pel transport persones discapacitades amb mobilitat reduïda a la adaptat voluntàriament puguin disposar del mateix nostra ciutat, és a dir, usuaris potencials; quins són amb normalitat, i si el problema esdevé per manca realment els usuaris reals, és a dir, quin nombre de de pressupost, com sembla ser, que s’aprovi ja un persones ha tramitat la targeta blanca del servei; pressupost extraordinari per atendre la demanda quina és la tendència a l’alça, baixa o manteniment actual, sense oblidar la necessitat de preveure la dels usuaris en previsió dels propers quatre anys; les situació per al futur, raó per la qual també demana demandes reals realitzades per aquestes persones, que s’elabori un estudi rigorós que inclogui totes les afegint-hi el servei realitzat, les demandes en llista qüestions que es detallen a la seva proposta. d’espera, el càlcul estadístic, etc.; demandes poten- Insisteix que l’Ajuntament ha de resoldre aquesta cials, màxima, mínima i mitjana ponderada amb pre- situació, tenint en compte, a més, que l’annex 8, visió d’increment o decrement de la demanda en els apartat 1er, del Reial decret 1544, de l’any 2007, que propers quatre anys; el càlcul de cost en el millor, regula les condicions bàsiques d’accessibilitat i no mitjà i pitjor dels casos de les demandes potencials discriminació per a l’accés i la utilització dels dife- de l’apartat anterior; i l’avaluació del pressupost ne- rents transports per a persones amb discapacitat, cessari per cobrir tota la demanda potencial amb la que es refereix al transport especial, diu concreta- incorporació dels costos de gestió i la previsió dels ment: "Además, es un servicio que se concibe ex- propers quatre anys. presamente para transportar a los ciudadanos con Demana que s’aprovi un pressupost extraordinari más grave discapacidad de cualquier tipo que, por que cobreixi totes les demandes de les persones que ello, no pueden o no quieren utilizar los servicios de tenen targeta blanca vigent l’any 2008, perquè no hi transporte ordinario aunque sean accesibles". Re- hagi llistes d’espera, i que s’augmenti el pressupost corda que en aquesta mateixa línia, la síndica de conforme a les necessitats reals: si això s’ha triplicat, greuges, la Sra. Pilar Malla, en el seu informe de el pressupost s’ha de triplicar. Creu que aquesta ciutat l’any 2007 fa referència a aquest Reial decret i reco- es gasta molts diners en altres temes que segurament mana estudiar i planificar les necessitats del servei també són importants, però sens dubte aquest és de transport especial i assegurar objectivament que absolutament necessari, sobretot tenint en compte les persones amb més dificultats per accedir al que aquest govern prioritza la política social. Pensa transport públic regular tinguin garantit el dret al que aquesta és la clau per poder demostrar que un transport especial. ajuntament de veritat està al servei a les persones. La Sra. Capella dóna la benvinguda als represen- La Sra. Martín dóna la benvinguda als represen- tants de la Plataforma i insisteix que el problema del tants de la Plataforma del Servei Porta a Porta i servei Porta a Porta no s’ha resolt. subscriu la importància de la presentació d’aquestes Comença fent un repàs de l’estat de la qüestió: tres propostes, que són iguals, pels tres grups, i, per des de juliol del 2007 un prec de Convergència tant, tot el que ha dit la Sra. Fandos. sol·licita ampliar la flota i informació dels criteris per a Explica que el seu grup es veu obligat a presentar la utilització del servei; el setembre, un nou prec de novament aquesta proposta per donar suport a les CiU i el PP demana la represa i la millora del servei; persones amb discapacitat i mobilitat reduïda de l’octubre, una proposició de CiU, aprovada, demana Barcelona, i que necessiten que es resolgui aquesta també la represa immediata del servei; el febrer del situació i que volen intentar aclarir què ha canviat en 2008, ERC va preguntar per la dotació pressupostà- els últims mesos que els impedeix continuar utilitzant ria i pel dimensionament en nombre d’usuaris del amb normalitat el servei de transport adaptat Porta a servei; i, a més, també hi ha un prec de la Comissió Porta. Constata que des de fa un any es denega el de Seguretat i Mobilitat del mes de setembre, també servei o es deriva a nombrosos usuaris d’aquest d’ERC, instant el govern a restaurar el servei. Explica servei al transport públic ordinari amb l’excusa que la també que, a petició del Grup Municipal de CiU, va flota d’autobusos està totalment adaptada. comparèixer la Sra. Torrentó, qui va venir a dir que Creu que la flota d’autobusos de Barcelona pot ser no s’havia arribat a fer un estudi real perquè hi havia que estigui adaptada, però també presenta moltes reticències per part d’alguns dels usuaris del servei deficiències que fan inviable a determinades perso- Porta a Porta. nes accedir amb normalitat a aquests serveis sense Demana l’elaboració d’un estudi en el qual es con- posar en perill la seva integritat física. Posa, al res- templin tota una sèrie de variables i factors per tal de pecte, un parell d’exemples: no es disposa encara tenir una idea clara de quin ha de ser el servei, la del pla de parades, que fa que els desnivells entre la seva dimensió i la possibilitat que pugui desenvolu- via pública i el bus facin perillós poder accedir al par-se plenament. vehicle. Afegeix que les adaptacions dels autobusos Constata que no s’ha normalitzat el servei Porta a ja existents en la majoria de casos no estan ben Porta, perquè si no, no estarien parlant-ne, i que les resoltes i plantegen dificultats per accedir-hi i perill persones amb discapacitat i usuàries del servei te- per a les persones que ho intenten. Pregunta si s’ha nen dret que, si més no, se’ls doni una resposta clara de condemnar les persones que han d’utilitzar el per part de l’equip de govern, i que això només podrà transport especial perquè no poden ni es veuen ca- ser quan es disposi d’un estudi rigorós que faci la paces d’enfrontar-se a aquesta situació de perill a no radiografia de la situació actual i la previsió de futur. sortir, a no poder desenvolupar amb normalitat la Creu recordar que hi va haver una esmena al seva vida i participar en condicions d’igualtat amb la pressupost de l’Entitat Metropolitana del Transport, a resta de ciutadans en les activitats diàries. proposta del Sr. Portabella, en el sentit d’augmentar 2146 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 la dotació pressupostària per tal de cobrir i de poder qualsevol variable d’activitat, dupliquen avui la xifra donar servei al servei Porta a Porta. Recorda també que tenien fa tres o quatre anys, cosa que passa en unes manifestacions del propi primer tinent d’alcalde, molt pocs serveis. Creu que indicadors tan objectius el Sr. Martí, on deia que si era una qüestió de diners, com haver passat d’1,9 milions d’euros a 4,5 milions no seria un problema. Sol·licita saber, aleshores, de pressupost i de 150.000 viatges a més de quina serà la necessitat real i els diners que s’hauran 260.000 en tres o quatre anys, o de 10 microbusos d’emprar perquè es pugui dur a terme el servei Porta antics a 19 –tots ells nous també en els últims tres a Porta en plenitud. anys–, etc., demostra que aquest és un servei que Comenta que si Barcelona es considera una ciutat expressa amb tota nitidesa la voluntat política de inclusiva en la qual les persones es poden desenvo- l’equip de govern i de l’Ajuntament d’enfortir-lo tant lupar plenament i, en conseqüència, la seva autono- com sigui possible. mia personal, amb el servei Porta a Porta la ciutat En resposta a la Sra. Fandos, entén que si hi ha s’ha encallat en algun punt. Afegeix que la proposició un increment de necessitats o de demandes hi ha que plantegen els tres grups municipals de l’oposició d’haver un increment de pressupost o de recursos no és desaforada, és raonable i apunta en la bona tècnics, i això passa al servei. Però també destaca direcció. Ignora quin ha estat el punt de discrepància, que no totes les targetes blanques impliquen la ma- malgrat que ERC ha demanant en diverses comissi- teixa intensitat d’ús del servei. Afegeix també que fa ons elaborar un estudi per saber de quin mal s’ha de tres o quatre anys tenien el 65% de la flota ordinària morir i de què s’està parlant. adaptada i ara tenen el 100%. Explica que hi ha mol- Expressa el seu desig que l’equip de govern doni tes altres variables per acabar de modular detalla- suport a la proposició plantejada pels tres grups de dament i correctament el servei que no són tan es- l’oposició. quemàtiques com les que la Sra. Fandos plantejava. El Sr. Martí anuncia el vot favorable del Grup So- Admet que d’un any ençà s’ha introduït una varia- cialista a aquesta proposició, i agraeix a la Sra. Ca- ble nova, la plena accessibilitat de la flota d’auto- pella que tingui tanta confiança en les seves parau- busos de TMB a la ciutat, i en aquest nou escenari les. Creu que aquest govern ha demostrat que posa ha calgut estudiar, reflexionar i emetre propostes els recursos necessaris a disposició dels programes concretes per tal de millorar i enfortir el servei, de tal que fomenten la inclusió i la cohesió social. Ho han manera que cap necessitat de mobilitat que s’hagi de fet amb les beques menjador, amb la teleassistència resoldre a través del transport especial a la ciutat i també –tant a través de l’Entitat Metropolitana del quedi desatesa, objectiu que li sembla que tots com- Transport com directament de l’Ajuntament de Bar- parteixen. celona– a l’hora de proveir els fons necessaris per- Finalment, explica que la setmana passada la què aquest servei funcioni com es cregui que ha de Comissió Executiva de l’Institut Municipal de Perso- funcionar. Manifesta que també va dir, i que la Sra. nes amb Discapacitat va adoptar l’acord, per àmplia Capella no ha citat, que les necessitats i la demanda majoria, de fer una proposta de modificació de la no són el mateix, i que els criteris han de ser com- normativa del servei en els punts fonamentals sobre partits per tots i coherents amb el conjunt de les polí- la base dels quals poder assolir finalment un ampli tiques en matèria d’accessibilitat que té aquesta ciu- acord. tat des de fa molts anys. El primer que esmenta és la preservació del mo- Afirma que si es compleixen aquests criteris, la del, que significa que a Barcelona no hi ha dos sis- resposta no dependrà del pressupost; en qualsevol temes de mobilitat pública, sinó que n’hi ha un de cas, dóna suport a les explicacions que, a més, farà sol, un sistema de caràcter inclusiu, integrador, que el Sr. Gomà en nom del govern i que demostren que té un component fonamental –el transport regular– i s’està treballant, s’ha treballat i es continuarà treba- un component molt important des del punt de vista llant en aquesta qüestió. qualitatiu –el porta a porta– però que és de caràcter El Sr. Gomà, en nom del govern, diu que donaran complementari. Afirma que l’objectiu és que qualse- suport a aquesta proposició perquè és una proposi- vol persona a la ciutat pugui satisfer les seves ne- ció raonable, assenyada i amb voluntat constructiva. cessitats de mobilitat en el sistema regular –per tant, Creu que hi ha una amplíssima base d’acord en el aposta per una ciutat inclusiva i integradora– i que que planteja aquesta proposta i en les línies de tre- totes les persones que no ho puguin fer a través del ball i d’actuació que està fent l’equip de govern en sistema de transport regular, en qualsevol cas i en aquesta matèria. Li sembla que és una proposició qualsevol necessitat, ho puguin fer a través del sis- que s’emmarca perfectament en les línies de treball tema de transport especial, de tal manera que ni una iniciades i que el que planteja és concretar, enriquir i sola necessitat de mobilitat quedi desatesa a la ciutat enfortir aquestes línies de treball de tal manera que mitjançant aquest sistema integrat i inclusiu. Afegeix puguin arribar a marcar uns objectius de futur per a que aquest és, a més, un capital de la ciutat, del aquest servei. conjunt de les entitats i del teixit associatiu de perso- Exposa que segurament hi ha pocs serveis nes amb discapacitat que cal preservar. d’atenció social o col·lectius vulnerables de la ciutat Com a segon punt manifesta que al llarg d’aquests que hagin tingut el nivell i el ritme d’enfortiment que mesos s’han identificat quins són aquells dèficits o ha tingut el Porta a Porta en els últims anys a aquelles mancances en la gestió i, per tant, quines l’Ajuntament de Barcelona en qualsevol dels seus han de ser les millores operatives en la gestió del indicadors d’activitat –en les targetes, en el nombre servei. d’usuaris, en el nombre de viatges, en el pressupost, El tercer punt, explica, consisteix en una identifi- en el conjunt de microbusos i taxis posats a disposi- cació molt detallada, en concret i no en abstracte, ció. Afirma que s’està parlant d’increments que, en d’aquelles situacions, necessitats i persones que, NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2147 malgrat tenir un itinerari accessible en el transport d’Acció Social i Ciutadania, que expressa la voluntat ordinari, segueixen necessitant el transport especial d’arribar a acords i facilitar la vida dels ciutadans i en funció de totes les circumstàncies. ciutadanes de Barcelona. Agraeix també el fet que I, finalment, remet a l’ampliació de recursos. Diu no es qüestioni el model. que ja es va acordar, en la Comissió Executiva, de El Sr. Gomà manifesta que ara del que es tracta posar sobre la taula un crèdit extraordinari per part és que tant la Comissió de Transports de l’Institut de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i Municipal de Persones amb Discapacitat com el con- un compromís d’increment sostingut del servei en els junt d’entitats i de federacions del teixit associatiu propers anys, que han de dur, al final del mandat, a puguin conèixer l’acord pres en els òrgans de go- un increment de com a mínim el 60%, amb les apor- vern. tacions no només de l’Ajuntament, sinó també de Afegeix que la seva vocació és que l’acord sigui l’EMT, que, a través del contracte programa i dels àmpliament majoritari, tant des del punt de vista insti- seus propis pressupostos finança la major part tucional, en els òrgans de govern de l’Institut, com d’aquest programa. també en el món de les entitats i de les persones Conclou dient que seguiran treballant en aquesta amb discapacitat. línia i a través de l’estudi o conjuntant tots els ele- El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el ments de reflexió que han fet i que han de convertir- Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EU i A, se en un document integrat que pugui donar una la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la resposta de caràcter satisfactori. Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. La Sra. Fandos celebra que el govern doni suport Capella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. a la proposta i que es comprometi a fer l’estudi. Del Grup Municipal PP: Afegeix que, com que estan d’acord també amb el 7. La Comissió d’Acció Social i Ciutadania acorda fet que s’ampliïn els recursos, entén que més enllà instar al Govern Municipal a: "Elaborar un estudi que del fet que ja s’ha aprovat, estaria bé que se’ls infor- inclogui: 1. Els aspectes més rellevants que incidei- mi, quan ho sàpiguen, de quina quantitat s’està par- xen en la prestació del servei Porta a Porta i que lant. doni resposta a les següents qüestions: a) nombre Es pregunta, davant la darrera intervenció del Sr. de persones discapacitades amb mobilitat reduïda a Gomà, que si tot va tan bé, per què han fet la pro- la nostra ciutat (usuaris potencials); b) nombre de posta i per què el govern assisteix a la reunió. persones discapacitades del grup anterior que han Creu que està bé que vulgui preservar el model i tramitat la targeta blanca del servei PaP (usuaris que ho reconegui aquí públicament, però discrepa reals); c) tendència a l’alça, baixa o manteniment amb allò que havent adaptat la flota ja estigui tot dels usuaris reals, amb previsió pels propers quatre resolt, perquè no tothom pot pujar al transport nor- anys; d) demandes reals realitzades per aquestes malitzat. Assegura que fins i tot els que el poden persones, afegint els serveis realitzats, les deman- agafar, sovint es troben amb la parada ocupada, que des en llista d’espera i el càlcul estadístic de la de- la rampa no funciona, etc. Per tant, assevera que no manda perduda pel mal funcionament del servei és cert que tot estigui tan bé com el Sr. Gomà diu. durant el darrer any; e) demandes potencials màxi- Quant a l’ampliació, reconeix que s’ha fet i indica ma, mínima i mitjana ponderada amb previsió d’in- que aquest és el problema, que s’ha ampliat moltís- crement o decrement de la demanda pels propers sim: l’any 2007 hi va haver un 89% d’ampliació de quatre anys; f) càlcul de costos en el millor, pitjor i targetes, però aquest increment no s’ha reflectit ni el cas mig de les demandes potencials de l’apartat nombre de viatges ni en el pressupost. anterior; g) avaluació del pressupost necessari per a Manifesta que li agradaria conèixer l’import cobrir tota la demanda potencial amb incorporació d’aquest crèdit extraordinari que, sembla ser, ha dels costos de gestió de servei i la previsió pels pro- estat aprovat i saber si aquest s’afegeix a la quantitat pers quatre anys. 2. L’aprovació d’un pressupost que falta, la que avui, d’alguna manera, el govern extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona, en el seu s’ha compromès a aprovar. cas, per cobrir totes les demandes que realitzin les La Sra. Martín es felicita per haver estat capaços persones amb targeta blanca vigent durant l’any d’arribar a un acord unànime en una proposta molt 2008 per tal d’eliminar definitivament les llistes significativa i que no ha estat complexa, i vol agrair al d’espera, mentre es disposa de l’estudi esmentat en Sr. Gomà la predisposició a sumar-se a l’acord i a el punt anterior." acceptar la seva proposta. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el Diu que està d’acord en preservar el model Porta Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EU i A, a Porta, ja que és un bon model, però la seva aplica- la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la ció s’ha de millorar i perfeccionar, i així evitar tota Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. aquesta sèrie de problemes que s’han patit darrera- Capella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. ment. Suposa que s’hi ha d’afegir la manca de previ- Del Grup Municipal ERC: sió pel que fa al desenvolupament i els costos totals. 8. La Comissió d’Acció Social i Ciutadania acorda Espera que s’aprovi aquesta proposta i que, al final, instar al Govern Municipal a: "Elaborar un estudi que puguin tots anar a la una i aconseguir que totes les inclogui: 1. Els aspectes més rellevants que incidei- persones que han patit aquesta situació puguin al xen en la prestació del servei Porta a Porta i que final veure’s correspostes per part de l’Ajuntament. doni resposta a les següents qüestions: a) nombre La Sra. Capella agraeix el suport dels grups del de persones discapacitades amb mobilitat reduïda a govern municipal i es felicita per haver aprovat una la nostra ciutat (usuaris potencials); b) nombre de proposició unànimement, la segona –si no recorda persones discapacitades del grup anterior que han malament– d’aquest primer mandat de la Comissió tramitat la targeta blanca del servei PaP (usuaris 2148 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 reals); c) tendència a l’alça, baixa o manteniment dels estan fent aquesta tasca i alhora ajudar les persones usuaris reals, amb previsió pels propers quatre anys; afectades i les seves famílies. d) demandes reals realitzades per aquestes persones, El Sr. Gomà saluda també el Sr. Puigdollers i la afegint els serveis realitzats, les demandes en llista Sra. García, que estan fent una magnífica feina que d’espera i el càlcul estadístic de la demanda perduda ja han compartit sovint. pel mal funcionament del servei durant el darrer any; Afirma que calen polítiques específiques de pre- e) demandes potencials màxima, mínima i mitjana venció i atenció més enllà del que ara s’està fent, i es ponderada amb previsió d’increment o decrement de compromet, des de l’Ajuntament, a seguir estudiant la demanda pels propers quatre anys; f) càlcul de els mecanismes que permetin concretar la relació costos en el millor, pitjor i cas mig de les demandes amb les entitats que donen suport a aquestes perso- potencials de l’apartat anterior; g) avaluació del pres- nes i veure com això es pot convertir en un projecte supost necessari per a cobrir tota la demanda poten- pilot o en un conjunt de circuits o mecanismes com- cial amb incorporació dels costos de gestió de servei i partits d’atenció a aquestes persones. la previsió pels propers quatre anys. 2. L’aprovació Afegeix que a la ciutat hi ha un col·lectiu molt més d’un pressupost extraordinari de l’Ajuntament de Bar- ampli, fràgil i vulnerable, majoritàriament de gent celona, en el seu cas, per cobrir totes les demandes gran, que viu sola, i que la cartera de serveis munici- que realitzin les persones amb targeta blanca vigent pals d’atenció domiciliària no cobreix tots els matisos durant l’any 2008 per tal d’eliminar definitivament les ni les seves necessitats, per exemple, en l’àmbit llistes d’espera, mentre es disposa de l’estudi esmen- mateix de l’acompanyament, com recull el prec. tat en el punt anterior." Assenyala que aquest any s’han destinat gairebé El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el 400.000 euros a dotze entitats de la ciutat –Fundació Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EU i A, Amics de la Gent Gran, Creu Roja, Avismón, Comu- la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la nitat de Sant Egidi, Associació de Familiars de Ma- Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. lalts d’Alzeimer, Coordinadora de Jubilats de la FAB, Capella expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. etc.– que estan fent projectes molt concrets en el territori, que donen suport i acompanyen a aquestes b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- persones vulnerables. Expressa la seva voluntat de tucional seguir reforçant els diners i els convenis amb aques- c) Precs tes entitats perquè són àmbits difícilment abordables des de la cartera de serveis públics. Del Grup Municipal CIU: Explica que s’està treballant també perquè en els 9. Instem l’Ajuntament de Barcelona a desenvolu- plans comunitaris dels barris de la ciutat sempre hi par un projecte pilot a la ciutat de Barcelona que hagi projectes específics d’acompanyament a gent ajudi a desenvolupar programes a les entitats socials gran, així com en una xarxa d’entitats que donen sense ànim de lucre que fan l’acompanyament de suport a famílies cuidadores de persones en situació persones –sovint d’edat avançada– en situació de de fragilitat. En definitiva, conclou, seguiran treballant risc i vulnerabilitat social (sobretot, en casos d’in- per fer efectius els mecanismes més concrets. cipient discapacitat intel·lectual i cognitiva) i que es El Sr. Ardanuy insisteix en el fet que en aquests troben en un estadi previ a la seva incapacitació. projectes que es desenvolupen amb les entitats que El Sr. Ardanuy agraeix la presència de la Sra. Síl- el Sr. Gomà ha esmentat cal afegir-hi concretament via García i el Sr. Xavier Puigdollers de la Coordina- el col·lectiu al qual s’hi ha referit en aquest prec. dora Catalana Tutelar, que hi assisteixen per poten- Creu que és una xarxa d’entitats socials prou signifi- ciar encara més, si cal, el prec que farà avinent. cativa i que fa una feina prou important perquè des Exposa que aquest prec fa referència a un de la Regidoria d’Acció Social s’hi pugui desenvolu- col·lectiu de més de 600 persones que rep una aten- par un projecte que permeti fer aquest primer pas en ció per part d’entitats tutelars, col·lectiu que encara aquest àmbit, que està molt desatès per les adminis- no està en la incapacitació legal, però que està re- tracions. bent un seguiment i una atenció de prevenció per El Sr. Gomà assenyala que creu que és important part de les esmentades entitats, que fan aquesta que les entitats que treballen en aquest àmbit tinguin feina sense rebre absolutament cap ajuda de cap de capacitat propositiva, i que a partir de d’aquesta i de les administracions. Assenyala que, tot i que quan la bona voluntat de la responsabilitat de l’equip de aquestes persones tenen la incapacitat s’atorga un govern es trobi un espai d’acord de coresponsabilitat ajut a les entitats tutelars per a la seva tutela, en el i que això es pugui dur a terme. pas previ –que sovint és un pas important a efectes Es dóna per tractat. de prevenció– aquestes entitats fan aquesta feina Del Grup Municipal PP: amb els seus propis fons. 10. Prestar atenció integral i activa, de suport, as- Especifica que l’objectiu d’aquest prec és que des sessorament i control a les persones grans que viuen de l’Ajuntament de Barcelona es desenvolupi un pla soles, a tots els districtes de la ciutat, per tal de co- pilot que contempli la possibilitat de finançar projec- nèixer les seves condicions de vida i d’habitabilitat, tes concrets i específics adreçats als col·lectius de amb caràcter permanent, segons els diferents grups persones –tot i que sovint se’ls defineix com amb d’edat i situacions de vulnerabilitat. edat avançada, generalment és un col·lectiu força La Sra. Martín destaca que cada cop és més ampli– en situació de risc i vulnerabilitat social que nombrós el grup de gent gran que viu sola a Barce- es troben en aquest pas previ a la incapacitació. lona; segons les estadístiques, unes 83.000 perso- Diu que seria un gest de bona voluntat per part de nes de més de 65 anys i, d’aquestes, unes 55.000 l’Ajuntament satisfer o ajudar aquestes entitats que amb més de 65 anys, majoritàriament dones vídues i NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2149 amb pensions mínimes. Opina que aquesta situació normalitzats d’atenció a la gent gran vulnerable en es dóna segurament per la dispersió de la població, cas d’onada de calor. els moviments per la diversificació d’activitats en dos La Sra. Martín agraeix al Sr. Gomà la seva expli- o més municipis, que afecta les relacions quotidianes cació, reconeix que s’estan fent coses en el marc del entre generacions i fa que es redueixi el temps Pla municipal per a la gent gran i sap cap a on van d’atenció familiar. adreçades les actuacions, però creu que s’haurien Afirma que s’ha de valorar positivament l’in- de millorar. Diu que les polítiques actives del govern crement de l’esperança de vida: avui dia ja comença s’adrecen prioritàriament a gent gran que d’alguna a ser habitual que persones que sobrepassen els 90 manera és capaç de demanar ajut a l’Administració anys visquin al seu domicili per no estar greument per reclamar aquells serveis que necessita. Manifes- afectades per una malaltia. Ara bé, destaca que pre- ta que sovint es troba amb supòsits de gent gran que cisament aquesta situació fa que apareguin riscos viu en condicions d’abandonament, d’aïllament social per als quals calen polítiques públiques de resposta i de risc psicopatològic. Diu que és justament a que evitin que el fet de viure sol esdevingui solitud i aquest col·lectiu al qual es vol referir especialment, aïllament. tenint en compte que és en aquestes situacions on Manifesta que a aquesta gent li cal una actuació no s’arriba del tot per part de l’Administració, o s’hi concreta per part de l’Administració que permeti co- arriba tard, quan ja no es pot fer res per aquestes nèixer en quines condicions viuen per tal d’oferir, en persones. el seu cas, el suport i l’atenció necessàries, i per Entén que s’ha de donar la volta a aquestes situa- aquesta raó formula el prec que els ocupa. cions, i passar a actuacions actives. Sap que altres El Sr. Gomà admet que una de cada quatre per- ajuntaments s’avancen per detectar en quines condi- sones grans de la ciutat viuen soles, i que la majoria cions viu la gent gran, i que ho fan per grups d’edat. passa dels 75 anys. Afirma que aquesta realitat té Explica que cal començar, per exemple, per contac- aspectes molt positius, perquè implica un increment tar directament amb persones més grans de 85, 89 o de l’esperança de vida, de l’autonomia personal, de 90 anys i establir un contacte de caràcter permanent la capacitat d’aquesta gent per a seguir vivint al seu per fer el seguiment dels casos de persones en risc propi domicili, per tant, en el seu entorn comunitari, d’especial vulnerabilitat i que no tenen parents o el seu barri. Creu que aquesta situació és molt millor difícilment contacten amb ells. que quan hi havia menys esperança de vida i la gent Creu que cal incidir en aquest tema, i més de cara gran havia de viure els seus últims anys en una situ- a l’estiu, per prevenir situacions d’abandonament –ig- ació de dependència, fos en un marc d’atenció fami- nora com funciona el pla que el Sr. Gomà ha comen- liar o residencial. tat de la campanya d’estiu–, per prevenir aquestes Reconeix, però, que això comporta riscos de salut, situacions d’abandonament i per tal de conèixer les d’aïllament, de desvinculació, de soledat, i que, per condicions de vida i habitabilitat d’aquest segment de tant, des de l’Ajuntament cal afrontar aquest proble- població, indefensa i amb poques possibilitats de ma i donar-hi resposta. reacció davant les seves pròpies necessitats. Manifesta que ja han posat en marxa alguns me- Reconeix que s’està treballant en diverses línies canismes molt potents, que conjuntament dibuixen –per exemple, els programes de bon veïnatge, les un escenari d’atenció integral a la gent gran que viu entitats que donen suport a la gent gran–, però entén sola. Un exemple n’és el servei municipal de teleas- que això no és suficient i no s’ha de carregar tota la sistència. Comenta que si fa un mes anunciaven que responsabilitat als veïns i les entitats, que fan el que a Barcelona hi havia 30.000 persones al servei mu- poden, però no arriben a tot. Conclou dient que és nicipal, ahir a la tarda n’eren 31.214, és a dir que es necessari que l’Ajuntament vagi per davant i esgoti manté un increment de 1.200 teleassistències noves les possibilitats per detectar la gent gran que viu en al mes a la ciutat de Barcelona. Destaca també que situació de precarietat, oferint-li tot el suport i asses- avui unes 8.200 persones grans de la ciutat estan sorament que necessita. rebent atenció domiciliària pública municipal –amb El Sr. Gomà respon que, de fet, cal combinar tres un nombre d’hores al dia d’ajut personal, d’àpats, de mecanismes de caràcter proactiu i preventiu, que neteja, d’arranjament de la llar, etc.– i que, en alhora deriven en mecanismes d’atenció. Explica aquests moments, 22.955 persones grans estan sent que, d’una banda, són els programes a escala de ateses a través dels serveis socials bàsics de la ciu- ciutat. Aclareix que es referia a la teleassistència, als tat. Informa que els centres de serveis socials fan un centres de serveis socials i al SAD perquè són tres seguiment de la situació d’aquella persona i, per tant, mecanismes de ciutat que difícilment poden prestar, decideixen en quin moment necessita un servei es- des del punt de vista del seu disseny, una atenció de pecífic –domiciliari, teleassistència, etc. la qualitat que ofereixen avui. Afirma que la teleassis- Conclou dient que, a més de l’atenció domiciliària, tència no és només passiva, sinó que sovint és pre- la teleassistència i els serveis socials bàsics, tres ventiva i proactiva. mecanismes per donar suport a aquesta gent, hi ha Admet que cal seguir avançant, però recorda que altres programes, com el d’habitatges amb serveis –com deia la Sra. Martín– són 55.000 persones de per a gent gran o el d’àpats en companyia, que més de 75 anys que viuen soles, i que probablement s’està estenent a tots els districtes de la ciutat –a no totes voluntàriament voldran teleassistència, però, Ciutat Vella ja està plenament generalitzat en tots els en tot cas, serà un percentatge molt gran. Insisteix casals de la gent gran–, que forma part del nou mo- dient que si s’acaba l’any 2008, com és voluntat del del de casals. govern municipal, amb 40.000 persones cobertes, la Afegeix que des de l’any 2004, els serveis socials i taxa de cobertura serà pràcticament universal a la els de salut posen en marxa cada estiu els protocols ciutat. 2150 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 Esmenta que un segon mecanisme és el barri, la d’obertura de centres de culte de diverses confessi- comunitat. Diu que estan fent programes de cens de ons religioses. persones vulnerables i d’atenció en clau comunitària Davant d’aquesta realitat, explica, hi ha hagut, fins a molts barris de la ciutat –Barceloneta, Poble-sec, avui, una resposta molt dispar dels diversos ajunta- Roquetes, Besòs, Prosperitat…. Informa que es pro- ments de Catalunya, i per això la Generalitat de Ca- cura que en aquesta xarxa de plans comunitaris talunya, atenent aquesta realitat i als articles 161, sempre hi hagi projectes per a la gent gran que co- 149, 160 i 144 de l’Estatut d’autonomia que li donen mencin en la diagnosi i el cens de les necessitats, i competència sobre això, va elaborar aquest projecte en respostes en clau comunitària –programes de bon de llei, el qual contempla, entre altres coses: preveu- veïnatge, de voluntariat social, d’acompanyament, de re que els sòls qualificats d’equipament comunitari banc del temps pensat per a persones grans, etc. admetin usos de caràcter religiós –això l’Ajuntament Acaba afirmant que és important que l’atenció fa- de Barcelona ja ho contempla, però molts ajunta- miliar es pugui fer en condicions. De fet, aclareix, ments no–; la segona qüestió important del projecte quan, en el marc del desplegament de la Llei de la de llei és salvaguardar les condicions tècniques i de dependència, es fa un programa individual d’atenció, salubritat i seguretat que han de tenir els centres de sempre hi ha la possibilitat que la família prefereixi culte; i la tercera qüestió –significativa– que contem- mantenir l’atenció a la persona gran en el si familiar i pla el projecte de llei és que les llicències que rebre una prestació econòmica vinculada a aquesta s’atorguin per part dels ajuntaments també tinguin en atenció. compte, per exemple, evitar les causes de molèsties Creu que la combinació d’aquests tres elements a tercers –llicències que, de totes maneres, no es farà que hi hagi una aproximació a una atenció de donen sobre l’activitat en si, sinó sobre la utilització caràcter integral. del local físic on es realitza aquesta activitat, no so- Es dóna per tractat. bre el culte en si. Destaca que el projecte de llei preveu que, un cop d) Preguntes aprovada la llei, hi haurà un reglament que la desen- volupi; en concret, a l’article 9, la disposició final pri- Del Grup Municipal CIU: mera estableix el termini d’un any, un cop aprovada 11. Atès el projecte de llei sobre els centres de la llei, per elaborar aquest reglament; i el projecte de culte o reunió amb fins religiosos que s’està duent a llei també preveu diversos períodes de transició per terme al Parlament de Catalunya de regulació dels als ajuntaments, que estan recollits a les disposici- centres de culte religiós: 1. Quins contactes s’han ons transitòries de la llei. mantingut amb el Govern i el Parlament sobre la Explica que respecte de la tramitació parlamentà- redacció d’aquest projecte de llei? 2. Qui és l’in- ria, ara s’està a l’inici; de fet, el dia 4 d’abril es va terlocutor del govern municipal en aquest tema? 3. acordar un total de vint-i-quatre compareixences; Quin és el capteniment del govern municipal davant entre elles, hi ha l’Ajuntament de Barcelona, i alguns aquest projecte de llei i quins són els criteris que es ajuntaments més. Informa que es coneixen les com- defensaran per part dels representants de l’Ajun- pareixences perquè són públiques –quines es faran i tament en les compareixences al Parlament? quines s’han denegat–, però que a hores d’ara no El Sr. Blasi formula la pregunta. s’ha rebut la comunicació del Parlament en relació El Sr. Mestre diu que el 5 de desembre de 2007 amb la compareixença de l’Ajuntament de Barcelona. es va reunir amb la Sra. Montserrat Coll, directora Assenyala que la previsió de l’aprovació de la llei general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Cata- segurament tindrà lloc entre octubre i novembre del lunya. Exposa que en aquella trobada de treball es 2008, si es contemplen més o menys els calendaris van tractar dues qüestions, la primera, precisament, previstos. envers aquest projecte de llei. Pel que fa al capteniment, exposa que el govern Comenta que el segon aspecte d’aquella trobada municipal prepararà més a fons la seva comparei- de treball era la necessitat de reforçar la col·la- xença, però que hi ha altres aspectes que sí es po- boració entre la Generalitat i l’Ajuntament, i, a hores den subratllar: valorar positivament aquest projecte d’ara, s’està a punt de tancar un conveni de col·la- de llei, que omple aquest buit legal a què abans s’ha boració entre la Direcció General d’Afers Religiosos, fet referència; entendre que el projecte de llei respec- Generalitat de Catalunya, i la Regidoria de Drets ta clarament les competències dels municipis, i en el Civils, Ajuntament de Barcelona. cas concret de l’Ajuntament de Barcelona no entra En resposta a la segona pregunta explica que en col·lisió amb les competències que es recullen a l’interlocutor del govern municipal és ell mateix. la Carta municipal de Barcelona; i confiar que el pro- Pel que fa a la tercera manifesta que vol indicar jecte de llei que finalment aprovi el Parlament i el diverses qüestions. Primer, diu que tots els aspectes reglament que desenvolupi aquesta llei esdevinguin relatius a la llibertat religiosa estan garantits per la un instrument útil per a allò que es vol, que és preci- Constitució espanyola i per la Llei orgànica 7/1980, sament establir una regulació dels centres de culte i de 5 de juliol, de llibertat religiosa, la qual presenta centres on es desenvolupin activitats religioses arreu un gran buit, però, i és que no estableix un procedi- del país. ment administratiu. Assenyala que ara es troben amb Informa que la Comissió de Govern Local de Cata- aquest buit legal en tot allò que fa referència a garan- lunya, l’organisme en què l’Administració de la Gene- tir el dret de la llibertat de culte i l’establiment de ralitat de Catalunya i les administracions locals ga- centres de culte, precisament ara quan, per raons ranteixen una col·laboració permanent i que està evidents, sobretot de rebuda de nouvinguts i nouvin- presidit pel conseller de Governació, va veure l’any gudes a Catalunya, cada cop hi ha més sol·licituds 2007 aquest projecte de llei, el va examinar i s’hi van NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2151 expressar les opinions tant de l’Associació Catalana aproximadament del total de treballadors de les de Municipis com de la Federació de Municipis de quinze empreses municipals; la resta són empreses Catalunya. més petites. Constata que aquestes dades aporten El Sr. Blasi agraeix les respostes i celebra conèi- una radiografia que demostra la distància que exis- xer l’interlocutor en l’àmbit municipal, perquè en to- teix entre la realitat i allò que exigeix la llei. car-se diferents àmbits i diferents aspectes, com és Insisteix que la pròpia llei estableix les mesures la part urbanística, es podria entrar en controvèrsies; tendents a assolir dins l’empresa la igualtat de tracte en aquest sentit discrepa del Sr. Mestre quan diu que i oportunitats, i establir objectius concrets d’igualtat, no hi ha cap invasió de competències. Assenyala estratègies i pràctiques ben definides, així com tam- que la mateixa llei està demanant sòls als ajunta- bé sistemes de seguiment i avaluació eficaços dels ments per tal de poder-hi ubicar els diferents locals objectius fixats. Diu que tot això exigeix contemplar de culte religiós. matèries com l’accés al treball, la classificació pro- Explica que el preocupa, i espera que aquí hi hagi fessional, la promoció i la formació, les retribucions, i una correcta coordinació entre les diferents àrees, l’ordenació del temps de treball per afavorir la conci- sobretot perquè se sotmet la llibertat de culte a un liació laboral, personal i familiar. control discrecional que són les llicències administra- Entén que cal iniciar urgentment els processos tives que hauran de donar els diferents municipis de que permetin la posada en marxa dels plans cara a poder practicar el culte religiós obtenint, lògi- d’igualtat, especialment a aquelles empreses que cament, prèviament els locals. estan obligades a fer-ho. Afegeix que no és de rebut El Sr. Mestre suposa que el Sr. Blasi es refereix a que l’aprovació de la Llei d’igualtat fos anunciada a l’article 4 de la llei –el redactat del qual certament no bombo i platerets pel Govern socialista i després les és prou precís–, que diu que s’haurà de preveure empreses municipals de Barcelona, governades que els equipaments comunitaris puguin ser d’ús també pels socialistes, siguin les primeres que in- religiós o que, si no és així, o no existeix aquesta compleixin els objectius que persegueix la Llei. qualificació d’equipaments comunitaris, les adminis- Assevera que si l’Administració, en aquest cas tracions locals hauran de destinar terrenys específi- municipal, i les seves empreses no donen exemple i cament a aquest ús. Constata que és un "i/o" que vetllen per aconseguir més equilibri a les seves plan- genera una certa confusió, i creu que en la tramitació tilles i en l’ocupació de llocs de responsabilitat i càr- parlamentària el redactat d’aquest article 4 segura- recs intermedis per tal d’obtenir la igualtat de tracte i ment serà més precís i afortunat. d’oportunitats entre homes i dones, no es pot exigir a Amb referència a les llicències, la invasió de com- la iniciativa privada que compleixi amb allò que la petències que segons el Sr. Blasi es pot desprendre pròpia Administració no fa. d’una lectura molt fidel al text, creu que no és exac- Per tot això, formula la pregunta. tament així i que, a més a més, segurament s’acla- El Sr. Gomà respon que aquesta pregunta s’escau rirà en el redactat final de la llei. I insisteix que les plenament en l’àmbit de les competències materials llicències no autoritzen el culte, sinó que en aquell de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar en la local concret s’hi pugui desenvolupar l’activitat per a mesura que en l’Àrea de Benestar i Cohesió Territo- la qual se sol·licita. Afirma que això no interfereix en rial de l’Ajuntament existeix una regidoria específica absolut amb la llibertat de culte, que està protegida de dones, que és la que impulsa el conjunt de políti- per la Constitució espanyola i per la llei orgànica a ques i de competències de l’Ajuntament en matèria què també ha fet referència. d’igualtat de gènere. Es dóna per tractada. La Sra. Martín assegura que la resposta del Sr. Del Grup Municipal PP: Gomà denota una manca d’interès i de voluntat polí- 12. (M0711/2592) Quines mesures ha portat a tica en aquest tema. Explica que la pàgina web de terme l’Ajuntament de Barcelona per complir la Llei l’Ajuntament especifica que un dels drets és "dret a d’igualtat efectiva de dones i homes en les seves la no discriminació i dret al treball", i que en relació empreses municipals i, de forma específica, per exi- amb el dret al treball diu "garantir la igualtat de tots i gir l’elaboració de Plans d’Igualtat que preveu la Llei. totes davant el treball per impedir qualsevol tipus de La Sra. Martín manifesta que l’article 45.1 de la discriminació". Reconeix que sens dubte hauria estat Llei orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de do- més viable haver plantejat la pregunta a Educació, nes i homes fa referència a l’elaboració i aplicació Cultura, però que, en qualsevol cas, també s’hauria dels plans d’igualtat i obliga les empreses no sols a de poder respondre en aquesta Comissió. respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats en El Sr. Gomà creu que no es tracta d’una qüestió l’àmbit laboral, sinó també a exigir que s’adoptin de voluntat política o de desinterès, sinó que és un mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discri- tema que s’està tractant a fons en l’àmbit correspo- minació laboral entre dones i homes. nent, i és molt important que els temes es tractin Informa que les quatre empreses amb més planti- d’acord amb les regles del joc pactades. I, afirma, les lla –BSM, Serveis Funeraris, Mercabarna i Cementi- regles del joc pactades impliquen que existeix un ris de Barcelona– de les quinze empreses municipals determinat cartipàs, una distribució, el qual després de l’Ajuntament de Barcelona estan molt per sota s’expressa en les diferents comissions de plenari, dels objectius marcats per la llei: tant BMS com Ser- constituïdes, a més a més, per unanimitat per tots els veis Funeraris tenen una treballadora dona per cada grups de l’Ajuntament en el que va ser un pacte fun- quatre empleats, i les altres dues només compten dacional de les comissions polítiques de plenari amb una dona per cada cinc treballadors. Posa d’aquest mandat. aquest exemple perquè la suma del total de treballa- Reconeix que la immensa majoria dels temes de dors d’aquestes quatre empreses representa el 75% l’Ajuntament són transversals i, per tant, estirant, 2152 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 estirant quasi tots els temes es podrien tractar a to- Confirma que entre el 8 de gener i el 15 de maig tes les comissions. Tanmateix, opina que no és de s’han realitzat dinou visites de control en aquest tram rebut que existint un àmbit de responsabilitat política del passeig de Sant Joan comprès entre la travesse- específic per a un tema, aquest no es tracti en aque- ra de Gràcia i la Diagonal, visites que inclouen revi- lla comissió. sions i actuacions a tots els parterres del passeig i El Sr. Mulleras admet que el divendres passat es també un punt de control a la xarxa del clavegueram. va celebrar la reunió prèvia de preparació de la Co- Informa que aquests seguiments periòdics no han missió i el regidor Sr. Gomà va expressar la seva detectat activitat a la xarxa de clavegueram, però sí discrepància sobre la inclusió d’aquesta pregunta en la presència del ratolí domèstic, més petitó, als par- l’ordre del dia. Explica que ell, com a president, la va terres. Afirma que totes les actuacions que s’han dut acceptar i la va incloure en l’ordre del dia perquè a terme han permès mantenir la plaga realment en entenia, i voldria que constés en acta, que és una uns nivells molt baixos. pregunta sobre la distribució de la plantilla de les Destaca que tant al Districte de Gràcia com a empreses municipals entre homes i dones que té l’Agència de Salut Pública de Barcelona, des de la com a objectiu impulsar l’acció de govern per respec- reunió de gener de la Comissió en què es va tractar tar la igualtat d’oportunitats en l’accés als llocs de aquest tema, només han arribat dues queixes ciuta- treball de les empreses públiques municipals i per tal danes de la zona, una el 31 de gener referida als d’evitar discriminacions, i entenia que aquesta pre- parterres i l’altra el 18 de febrer relativa a la xarxa de gunta estava dintre precisament de l’àrea de la Co- clavegueram. Exposa que és una zona de difícil ac- missió que es diu Àrea de Drets Civils, i que inclou, tuació, pels parterres i pel tipus de vegetació espes- com s’ha comentat ja abans en aquesta Comissió, sa que hi ha, però fonamentalment perquè en ser un segons el propi Ajuntament diu, el dret al treball i el espai molt freqüentat per infants hi ha un abundant dret a la no discriminació. abandonament de residus, que lògicament compe- Entén que aquesta iniciativa defensa l’accés al teixen, i amb molt d’èxit, amb els raticides en els treball de les dones i, per tant, va veure viable, com a esquers que es fan servir. Aclareix que les actuaci- president, incloure-la dintre de l’ordre del dia ons són pràcticament contínues quant a vigilància, i d’aquesta Comissió d’Acció Social i Ciutadania, i així que així que es detecta un nivell d’activitat una mica li ho va exposar en una carta que li va enviar ahir al més alt es prenen les mesures oportunes. matí al Sr. Gomà amb còpia al Sr. Cases, secretari Manifesta que aquestes actuacions estan coordi- general. nades tant pel Servei de Salut com pel Districte de Manifesta que li sap greu que no s’hagi contestat Gràcia, de Neteja, de Parcs i Jardins, i una de les la pregunta; respecta la interpretació i l’opinió del activitats que estan pensant en dur a terme, que no tinent d’alcalde Gomà, però aquesta és la seva opi- vol dir que ja s’hi hagin posat, consisteix en consci- nió com a president i per això es va incloure en enciar a la ciutadania que precisament aquestes aquesta Comissió, i per aquest motiu volia que cons- restes d’aliments no només contraresten la lluita tés en acta. contra la proliferació dels múrids, sinó que, a més a Es dóna per tractada. més, incrementen la seva presència.. Del Grup Municipal ERC: La Sra. Capella pensa que atenent a les manifes- 13. Quines mesures s’han pres al voltant de la tacions de la Sra. Ribas, no estaria de més comen- presència de rates al passeig de Sant Joan? Quins çar a fer difusió o intentar fer alguna acció de difusió són els resultats d’aquestes actuacions? Quines per tal d’evitar que deixin restes que permetin que actuacions de seguiment i tractament de la situació proliferin el rosegadors: si surten els ratolins també té previstes l’Ajuntament de Barcelona? ho faran les rates. La Sra. Capella explica que, tot i que ja va formu- La Sra. Ribas diu que no s’atreviria a fer una afir- lar aquesta pregunta a la Comissió d’Acció Social i mació tan categòrica perquè són hàbitats molt dife- Ciutadania el 22 de gener de 2008, ERC no té cap renciats, si bé és evident que s’ha de seguir treba- obsessió amb el tema de les rates. Creu que la pre- llant. Explica que és una actuació molt àmplia que gunta té raó de ser per l’època de l’any en què ens afecta molts altres sectors, i, sens dubte, ha d’afectar trobem, per les poques pluges que hi ha hagut, per també fonamentalment els veïns. Admet que s’ha l’afluència d’infants que berenen i deixen part de les d’endegar un pla en aquest sentit. restes del menjar a l’abast de les rates als parcs Es dóna per tractada. infantils i la zona de jocs. Recorda que la Sra. Ribas va admetre que a finals d’octubre del 2007 s’havia detectat la presència de rates i ratolins, que s’havien e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup dut a terme diverses intervencions –posant verí, po- dant la vegetació a través de Parcs i Jardins, etc.– i Del Grup Municipal ERC: que, en el cas que no se solucionés el problema, es 14. Que s’informi de l’estat d’execució de la pro- duria a terme un altre tipus d’intervenció. Pregunta si posició aprovada a la Comissió d’Acció Social i Ciu- s’ha continuat amb la intervenció, quin ha estat el tadania en data 11 de desembre de 2007 amb el resultat i si el problema està plenament eradicat. següent contingut: "La Comissió d’Acció Social i La Sra. Ribas contesta que no està eradicat. Ex- Ciutadania acorda instar a l’Àrea d’Acció Social i plica que el que es pretén en totes les àrees Ciutadania a endegar una campanya d’informació d’actuacions és mantenir-ne el control i prevenir la sobre el bon ús de les TIC i de prevenció sobre les gent que fa ús d’aquests espais de la presència, en conseqüències negatives en cas d’usos no adients a el subsòl, d’aquests múrids. les mateixes." NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2153 La Sra. Capella exposa que després de l’acord de l’àmbit de Salut Pública en les segones Jornades adoptat per la Junta de Portaveus en què es podia sobre Ludopaties i Addiccions que es van realitzar a fer seguiment de les proposicions aprovades, tant la tardor del 2007 a Barcelona; i que en el tercer amb caràcter retroactiu, en les diferents comissions, Congrés sobre Joc Responsable –en fase de prepa- el seu grup plantejava el seguiment d’una proposició ració–, el tema de les ciberaddiccions i de les con- aprovada amb l’abstenció del govern municipal i en ductes addictives derivades del mal ús de material què es demanava que s’engegués una campanya informàtic està esdevenint un dels temes importants. d’informació sobre el bon ús de les TIC i de preven- Per tant, diu, si bé no en el format de campanya ge- ció sobre les conseqüències negatives en casos neral, però sí a través dels mecanismes que repre- d’usos no adients de les mateixes. senten el conjunt de les entitats que estan abordant Admet que aquesta proposició no deixava de ser aquesta problemàtica en el sector, s’està tenint una el desenvolupament d’una prèvia activitat duta a actitud proactiva i s’està treballant. terme per la Regidoria de la Ciutat del Coneixement Quant a la segona reflexió creu que segurament en l’època en què ERC estava en el govern de la s’equivocaran si tracten aquest tema en primera ciutat i que, per tant, consideraven, per la importàn- instància des d’un àmbit estrictament de salut o as- cia que tenia, la necessitat que fos aprovada. sistencial, perquè els entorns familiars, el paper de Reconeix que el govern municipal podrà dir-li que l’escola, la implicació que el sector productiu de ma- efectivament és una d’aquelles proposicions que ells terial informàtic ha de tenir en un ús socialment res- pensaven que no podien ser executades perquè no ponsable del conjunt de les noves tecnologies que es tenien el suport dels dos grups municipals que con- posen a disposició de les persones i d’aquelles fran- formen el govern municipal. ges d’edat més vulnerables, ha de ser el principal El Sr. Gomà admet que aquesta proposició va ser mecanisme d’abordatge de tot això. Reconeix que el aprovada de manera prèvia a l’acord de la Junta de conjunt de ludopaties o de situacions d’addicció que Portaveus del gener del 2008, en què s’acordaven es deriven d’això poden exigir un tractament des de uns criteris interpretatius del funcionament dels òr- l’àmbit social o específicament de la salut i que aquí, gans col·legiats, i que l’abstenció de l’equip de go- doncs, la xarxa de salut mental i d’addiccions ha de vern en el moment en què es va aprovar fou deguda tenir també un paper fonamental. a l’existència d’un informe jurídic negatiu. Es dóna per tractada. Dit això, i més enllà de la discussió de caràcter ju- rídic, pel que fa als elements de contingut d’aquesta VI) Mocions proposició, fa dues reflexions. La primera, explica, és que, pel que fa a l’àmbit d’aquesta Comissió i fona- mentalment des de la Delegació de Salut Pública, es No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- treballa amb les entitats que aborden aquesta pro- sidència aixeca la sessió a les quinze hores i trenta blemàtica; que va haver-hi una participació proactiva minuts. Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Acta de la sessió celebrada el dia 20 de maig de També hi és present el Sr. Ricard Frigola i Pérez, 2008 i aprovada el dia 17 de juny de 2008 gerent de Promoció Econòmica, i la Sra. Mercè Cha- cón, gerent de la Fundació BCN Formació Professio- nal. A la sala President Lluís Companys de la casa de Excusa la seva absència la Ima. Sra.: Ángeles Es- la ciutat, el dia 20 de maig de 2008, s'hi reuneix la teller i Ruedas. Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Co- S'obre la sessió a les setze hores i trenta cinc mi- neixement, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Por- nuts. tabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gemma Mumbrú i Moliné, Jordi W. Carnes I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior i Ayats, Carmen Andrés i Añón, Monste Sánchez i Yuste, Itziar González i Virós, Montserrat Ballarín i La Sra. Balseiro demana que es rectifiqui el segon Espuña, Gerard Ardanuy i Mata, Maite Fandos i apartat de la seva segona intervenció en el punt 10 Payà, Sònia Recasens i Alsina, Francina Vila i Valls, de l’acta de la sessió anterior, en el sentit de substi- Emma Balseiro i Carreiras, Javier Mulleras i Vinzia, tuir "si la resta d’ambdues xifres correspon a la ciutat Imma Mayol i Beltran, assistits pel secretari general de Barcelona" per "quines actuacions té previstes de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que dur a terme en aquest àmbit el govern municipal". certifica. S'aprova. 2154 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 II) Part Informativa 3. La formació a l’empresa del professorat de forma- ció professional i informe; 4. El codi de bones pràcti- a) Despatx d'ofici ques: formació en centres de treball a la formació b) Mesures de govern professional; 5. Acreditació de l’experiència laboral c) Informes de treballadors/res; 6. El Pla jove de formació i ocu- pació; 7. El projecte cultura de treball; i 8. Els projec- A la Comissió: tes europeus. A continuació, indica que l’any passat van elaborar 1. Fundació BCN Formació Professional. el "Manifest per a la formació professional com a El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Ballarín factor de competitivitat" que el van signar 62 entitats perquè presenti l’informe d’aquesta sessió. de Barcelona i, aquest any, han realitzat una Guia La Sra. Ballarín indica que la Fundació BCN For- sobre la formació professional de la que s’han repar- mació Professional fa de lligam entre el món educa- tit 37.000 exemplars, han editat 800 banderoles, 95 tiu i el del treball, l’antecedent de la qual és el Con- opis, i altres 15.000 guies han estat enviades a les sell de la Formació Professional creat l’any 1994 per OACs, al Saló de l’Ensenyament i als centres de l’Ajuntament de Barcelona. formació professional de la ciutat, com també han Seguidament, presenta la gerent de la Fundació, realitzat algunes falques en emissores de ràdio. la Sra. Mercè Chacón, perquè expliqui el present Quant a la formació a l’empresa del professorat, informe. manifesta que l’any passat es van gestionar 27 pla- La Sra. Chacón presenta aquest informe dient que ces de formació a les empreses amb col·laboració la Fundació BCN Formació Professional és una inici- amb la Direcció General d’Ensenyaments Professio- ativa público-privada, àgil i eficient, per impulsar la nals, Artístics i Especialitzats del Departament d’Edu- formació professional de la ciutat, la missió de la qual cació de la Generalitat de Catalunya. Respecte a és crear una relació entre la formació professional de l’informe que es va elaborar sobre la formació del la ciutat i les empreses de l’entorn; adequar la for- professorat de Barcelona a l’àmbit empresarial amb mació professional i fer-la compatible amb les ne- l’objectiu de conèixer la vinculació que té i ha tingut cessitats del sistema productiu; i facilitar la transició el professorat de formació professional amb l’em- del jovent al món del treball mitjançant la gestió de presa, destaca la necessitat que el professorat pugui projectes i l’execució d’accions específiques, tant fer pràctiques a les empreses per tal que la transfe- amb les empreses com amb els centres educatius de rència de coneixement que facin a l’alumnat sigui formació professional. En aquest sentit, estableix que actualitzada d’acord amb la innovació empresarial la visió de la Fundació és liderar la innovació de la del nostre entorn. formació professional de la ciutat i donar respostes a Tot seguit, explica que 33 centres de formació pro- tot l’entorn productiu. fessional que pertanyen a la Fundació han signat el Quant als objectius estratègics, indica que són codi de bones pràctiques, tenint en compte que les quatre: 1. Contribuir al desenvolupament d’un siste- pràctiques a les empreses és la part més important ma de formació professional eficaç i eficient per a la de la formació de l’alumnat de formació professional, ciutat, tenint com a referent les empreses de Barce- tant perquè és el crèdit de més llarga durada com lona i l’àrea metropolitana; 2. Impulsar les iniciatives perquè constitueix el moment en què l’alumnat posa que permetin millorar el procés de transició a la vida en pràctica els coneixements que ha adquirit en la activa del jovent, especialment per a l’alumnat amb seva formació teòrica, i que li serviran de punt de més dificultat d’inserció laboral i social, col·laborant- partida per fer la transició de l’escola al món del tre- hi també Barcelona Activa, SA, com en el cas de ball, seguida per un tutor/a de pràctiques del centre i Porta 22. 3. Fomentar la cultura del treball per a la de l’empresa. millora del capital humà i l’optimització de la inserció Respecte a l’acreditació de l’experiència laboral al món laboral del jovent de formació professional en dels treballadors/res, explica que aquest és un as- el context d’una ocupació de qualitat i de reforçar el pecte pendent a la ciutat i, per això, la Fundació ha desenvolupament econòmic de la ciutat.; i 4. Contri- apostat per la formació dels treballadors/res a través buir, a través de la formació professional, a la conso- de la seva experiència laboral amb les unitats de lidació del concepte de Barcelona territori obert a competència dels cicles formatius. En aquest punt, Europa, mitjançant la gestió d’accions de mobilitat indica que s’ha signat un conveni de col·laboració per Europa per al jovent i el professorat de formació amb l’Institut Català de les Qualificacions Professio- professional i per al personal d’empreses. nals de la Generalitat de Catalunya per treballar con- D’entre les entitats i empreses que formen part del juntament. Seguidament, destaca que han comple- Patronat de la Fundació, enumera les següents: mentat l’ acreditació de l’experiència laboral amb l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra Oficial de Co- impartir formació als treballadors/res d’aquells crèdits merç, el Consorci de la Zona Franca, la Fundació del cicle formatiu que no estan relacionats amb les Gas Natural, el gremi d’hotelers de Barcelona, Gut- unitats de competència, la qual cosa s’ha portat a mar, SA, Nestlé España, SA, PIMEC, Roca Junyent, terme amb el Sindicat Comissions Obreres del bar- SL, així com les associacions sindicals UGT i CCOO. celonès. També, indica que estan participant en En relació a les activitats més destacades, cita les l’elaboració del Catàleg de Qualificacions a Catalu- següents: 1. El Primer Congrés Internacional de nya amb la col·laboració d’experts d’empreses i el Formació Professional i Empresa que es va realitzar sindicat de la Unió General de Treballadors de Cata- el mes d’octubre de 2007; 2. La campanya de For- lunya. mació Professional, per a la qual s’ha elaborat una En el marc del Pla jove de formació i ocupació, Guia d’informació i recursos de centres per a joves; comenta que s’han realitzat accions d’orientació a NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2155 1.224 joves durant l’any 2007, majoritàriament a Finalment, explica que aquests objectius seran alumnes que no han finalitzat l’ensenyament obliga- assolits a través de quatre grans programes: 1. l’Ob- tori. I, també, s’ha treballat amb 61 IES i 46 centres servatori de la Formació Professional a Barcelona; 2. concertats, havent participat 2.446 alumnes en ses- El Pla de promoció i orientació de la Formació Pro- sions d’informació sobre continuació d’estudis i/o fessional; 3. La Formació Professional, empresa i sortides professionals. Respecte a la ubicació fami- treball; i 4. Consolidar i augmentar la mobilitat dels liar dins la ciutat, indica que el 19,5% correspon a alumnes, professors i empleats en l’entorn europeu. Ciutat Vella, seguit de Nou Barris, amb un 16,4%, i El Sr. Ardanuy agraeix la presentació d’aquest in- de Sants Montjuïc, amb un 14,7%. I, per al conjunt forme, tot considerant que aquesta és una iniciativa del Pla jove de la ciutat, ressalta que un 33,9% dels destacada i innovadora que reflecteix un dels punts joves i de les joves atesos eren immigrants. Pel que febles que, des de fa anys, té en la nostra societat, fa als resultats del Pla, destaca que un 26,3% s’ha atès que està més orientada cap al món universitari. reintegrat amb garanties al sistema educatiu reglat; En aquest sentit, tot i que en els últims anys ha anat un 17,5% inicia la formació professionalitzadora; un canviant la percepció vers la Formació Professional, 37,6% està en contacte directe amb el món del diu que, durant molt de temps, ha estat mal vista i, treball, amb contracte laboral o en recerca autòno- en aquests moments, en molts dels casos és ignora- ma de feina; un 0,5% necessita un suport més es- da, de la qual cosa n’és responsable la mateixa soci- pecífic i ajuda més especialitzada per a la seva situ- etat. ació personal; i, un 18,1% ha fet part de les accions Tot seguit, considera positiva la creació de la Fun- de formació o d’inserció però no ha acabat el seu dació BCN Formació Professional, atès que un país itinerari. és més potent com de més professionals disposa, Tot seguit, indica que amb el "Projecte cultura del essent aquest un dels reptes importants, com a país, treball" es pretén que els joves entenguin els sentits i com a ciutat. de les competències laborals, atès que són molt Per últim, pregunta quins mecanismes de coordi- importants per a la seva inserció social i laboral, i per nació hi ha entre Barcelona Activa, SA i la Fundació poder continuar estudis superiors, i s’adonin de la BCN Formació Professional i com aquesta es finan- utilitat de fer pràctiques professionals per obtenir ça; també, demana saber quants usuaris finals de la millors resultats en els seus estudis universitaris. En Fundació acaben, després de les seves pràctiques, aquest punt, destaca que durant l’any 2007 van par- amb contractes indefinits en les empreses; i, en últim ticipar 1.400 joves en la campanya "Joves i valor: la terme, pregunta quins projectes té la Fundació per clau per a la societat del futur" i, en aquest any 2008, incorporar més empreses en el seu projecte. estan participant 400 joves en l’avaluació de les La Sra. Balseiro dóna la benvinguda a la Sra. competències professionals. Chacón i agraeix la presentació d’aquest informe. En relació als projectes europeus, explica que es Tot seguit, espera que quan es tracti el prec que el fan intercanvis d’alumnes, de professors i de treba- seu Grup ha presentat en aquesta sessió relacionat lladors d’empreses entre les 22 ciutats participants amb la Formació Professional es donin dades més de l’Associació Xarxa FP per la Gestió de Mobilitat concretes sobre aquest tema, tot i que, en ser el d’estudiants de formació professional, a les quals els primer any de funcionament de la Fundació, entén ha estat concedida la certificació de qualitat ISO que és complicat comparar dades respecte a altres 9001, i destaca que a Barcelona hi ha la seu perma- anys. Seguidament, pregunta si la Fundació substi- nent de l’associació i és la màxima impulsora de tueix el Consell de Formació Professional en les l’esmentada certificació. Seguidament, indica que seves tasques, o bé, coexisteixen ambdós en pa- s’han obtingut 127 beques per a l’alumnat que finalit- ral·lel i, en concret, demana saber si l’esmentat Con- za la Formació Professional i pot realitzar estades a sell es va dissoldre o es va incorporar en la Funda- empreses i institucions de les ciutats de l’Associació ció. També, pregunta si es preveu algun encaix entre Xarxa FP. la Fundació i Barcelona Activa, SA, atès que també A continuació, explica que els objectius de la Fun- es dedica a apropar els col·lectius amb certes dificul- dació per als anys 2009-2010 són: 1. Afavorir l’in- tats al mercat laboral. En aquest punt, felicita que un terès de l’alumnat per l’ensenyament de la formació dels objectius pels quals va constituir-se la Fundació professional; 2. Establir sistemes i elements de coo- sigui contribuir a la implantació d’una Formació Pro- peració de la xarxa de centres públics de la ciutat de fessional eficaç i eficient, essent necessari per ga- Barcelona en matèria de FP; 3. Treballar la qüestió rantir-ho tenir una Formació Professional que estigui de gènere per a algunes professions, com la Mecà- orientada al mercat en general i, al laboral, en parti- nica i l’Aeronàutica; 4. Treballar l’elaboració i difusió cular, i, sobretot, que tingui la capacitat d’avançar-se d’itineraris formatius en el context del desplegament a les necessitats que puguin sorgir en un futur, tenint de totes les qualificacions de la Formació Professio- en compte el mercat global i canviant en què vivim. A nal, tot intentant crear un dispositiu de xarxa ciutada- tal efecte, considera que un dels objectius de la For- na per facilitar la comunicació entre els centres i tots mació Professional ha de ser formar autèntics pro- els agents que subministren recursos per a la For- fessionals que siguin capaços d’adaptar-se, amb mació Professional; 5. Crear un corrent d’opinió so- rapidesa, als canvis que puguin detectar-se en el bre les tendències europees en la Formació Profes- mercat en general. sional per assolir els objectius 2010 a Lisboa; 6. En relació als programes que s’han impulsat res- Promocionar la Fundació a escala internacional; i 7. pecte al pas de l’etapa educativa al món laboral, li Impulsar l’aprenentatge de l’anglès com a eina de sorprèn que les dades relatives al Pla jove de forma- prestigi per a les competències bàsiques en la For- ció i ocupació ja no es presentin al Consell Plenari, mació Professional. com s’havia fet en altres anys i, en qualsevol cas, 2156 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 pregunta quina ha estat la millora del Pla jove de La Sra. Mayol agraeix la presència de la Sra. formació i ocupació pel fet de que ara es gestioni Chacón i felicita la feina de la Fundació BCN Forma- directament des de la Fundació BCN Formació Pro- ció Professional, tot recordant que dos dels grans fessional i no des de l’Ajuntament de Barcelona. eixos que van justificar la seva constitució van ser, D’altra banda, pregunta quins són els esforços que fa per una banda, la revalorització, en sentit ampli, de la la Fundació per al conjunt dels estudiants que estan Formació Professional i, per altra banda, millorar en actiu a la Formació Professional a la ciutat o, si l’adequació de la resposta de la Formació Professio- més no, quines són les perspectives de futur al res- nal a les necessitats del mercat i a les necessitats pecte, atès que és important donar garanties al jo- socials, les quals estan presents en el desenvolupa- vent, especialment en aquests moments en que mol- ment de la tasca de la Fundació. tes empreses es veuen forçades a tancar. En aquest La Sra. Chacón, en relació a l’encaix de Barcelona sentit, pregunta quins programes que hi ha per al Activa, SA a la Fundació BCN Formació Professio- jovent i quantes places hi ha per a l’alumnat de For- nal, explica que ambdues entitats es complementen mació Professional que estigui cursant els estudis o atès que, mentre que Barcelona Activa, SA treballa, ja els hagi acabat. fonamentalment, en l’àmbit de la formació contínua i Per acabar, considera que, juntament amb la tas- permanent per a qualificar els treballadors en actiu i ca desenvolupada per la Fundació, és també impor- a l’atur, així com per orientar els joves en els seus tant la que realitzi l’Institut Municipal d’Educació i el itineraris professionals des de Porta 22, en la Funda- mateix Ajuntament de Barcelona en relació a l’oferta ció BCN Formació Professional es treballa, fonamen- de places de Formació Professional, tot recordant talment, en l’àmbit de la formació reglada. En aquest que fa molts anys que no es presenten dades res- sentit, manifesta que ambdues entitats treballen co- pecte a cadascuna de les especialitats de Formació ordinadament en aquelles accions relatives a la Professional, i destacant que, les últimes, de fa uns transició de l’escola al món del treball, com en el Pla sis anys, posaven en relleu que l’oferta educativa de jove de formació i ocupació, on la Fundació s’en- l’Ajuntament de Barcelona no estava adequada a la carrega de l’acompanyament dels alumnes que no demanda del mercat laboral ni, tampoc, a les profes- han acabat l’Educació Secundària Obligatòria cap a sions més demandades en un mercat especialment la transició al món laboral, tot apropant-los a disposi- vinculat a les noves tecnologies. tius com Porta 22, on se’ls fa una planificació de El Sr. Portabella agraeix a la Sra. Chacón la in- l’orientació de la Formació Professional posterior. formació i presentació de la Fundació BCN Formació Quant al finançament de la Fundació, indica que Professional, tot considerant que la Formació Pro- està finançada per l’Ajuntament de Barcelona, per fessional és una vàlua imprescindible en el nostre convenis amb Departaments de la Generalitat de sistema formatiu i econòmic. Catalunya, per les empreses col·laboradores i, tam- Tot seguit, diu que la Fundació emplena un buit bé, per fons europeus. que calia omplir amb urgència i creu que, en el seu Pel que fa a l’increment de la xarxa d’empreses, moment de formació, a finals del mandat anterior, va manifesta que aquest és un repte que té la Fundació ser presentada, desenvolupada i estructurada de i explica que, a partir del Primer Congrés Internacio- manera sòlida i ordenada. També, considera que, pel nal de Formació Professional i Empresa, s’estan seu poc temps de funcionament, no és moment de plantejant línies de col·laboració més concretes amb valorar-ne els resultats, sinó la seva trajectòria, que les empreses, amb l’objectiu d’anar incorporant totes el seu Grup valora positivament, atès que els passos aquelles que es comprometen amb la Formació Pro- que s’han fet han ajudat a consolidar les polítiques fessional, tant dels seus treballadors, com dels seus de Formació Professional. En aquest punt, expressa futurs treballadors. el seu desig que la Fundació vagi donant resultats A continuació, manifesta que el Pla jove compta tangibles perquè, tot i no estar en una situació fàcil i amb un director i 13 persones que estan treballant ser difícil vertebrar polítiques efectives al voltant de intensament en els barris per detectar aquells joves la Formació Professional, aquesta és necessària en que no superaran l’ESO i elaborar, juntament amb qualsevol ciutat i país. els centres educatius, un pla personalitzat d’orien- En relació al Pla estratègic, li sorprèn que només tació de cada jove, posant-li al seu abast els disposi- sigui per un termini de dos anys, tot considerant que tius que li seran d’utilitat. és un termini massa curt en l’entorn de la Formació Respecte a les accions dirigides als estudiants en Professional i en l’entorn econòmic i, per això, creu actiu, comenta que s’està desenvolupant el "Projecte que seria convenient establir una trajectòria més Cultura del Treball", tot esmentant el problema cultu- llarga. ral que hi ha vers la percepció i conceptualització de Per acabar, formula les següents preguntes, que la Formació Professional i, per això, considera que estan relacionades amb les preocupacions vincula- és necessària una reconceptualització de la mateixa, des a la Formació Professional: 1. Quines són les atès que tothom pensa que és millor accedir a la polítiques previstes per aconseguir que hi hagi un universitat a través del batxillerat. En aquest sentit, a reconeixement social de la Formació Professional; 2. través d’aquest programa, s’intenta que les famílies i Com poden generar-se uns itineraris més amplis a els alumnes entenguin que l’itinerari professional que partir d’una professió específica professionalitzada i puguin fer a través de la Formació Professional és un poder donar una visió de versatilitat més gran que itinerari d’excel·lència educativa, sobretot en les car- l’actual per tal que les persones que opten per la reres científiques i d’enginyeria, on precisament els Formació Professional no perdin la il·lusió en ella; i 3. professors universitaris constaten que estan millor Com s’introdueix l’agilitat de l’oferta de la Formació preparats els alumnes que hi accedeixen a través de Professional en relació al mercat. la Formació Professional. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2157 Quant a les places disponibles de Formació Pro- recció de Serveis de Comerç i Consum de l’Ajun- fessional a Barcelona, es remet a la Guia que els ha tament que, d’acord amb l’article 7.8 de la Llei mostrat on estableix que hi ha 133 cicles formatius, 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comer- de 25-30 places cadascun, i 22 famílies de Formació cials, és necessari perquè, en aquests casos, les Professional. A l’efecte, considera que l’oferta de empreses Metrovacesa, Unipreus i Nueva Plaza de places a Barcelona és suficient atès que, segons les Toros de Barcelona obtinguin la llicència comercial dades de matrícula del curs anterior, hi ha més pla- per a l’ampliació, en el primer cas, i l’obertura, en els ces que no pas alumnes que s’hi hagin matriculat. En restants, d’establiments comercials. En aquest punt, aquest punt, destaca que, enguany, hi ha dos cicles indica que l’esmentat informe ha de ser aprovat pel nous: un referit al disseny i patronatge, i un sobre Plenari i ha de ser motivat tenint en compte els crite- manteniment en l’àmbit de l’aeronàutica. ris de valoració establerts en l’article 10 de l’es- Pel que fa a les polítiques destinades a prestigiar mentada llei, que llegeix. Seguidament, explica les la Formació Professional, es remet al "Projecte Cul- característiques de cadascun dels expedients, tot tura del Treball" i a la Guia mostrada, on s’ha intentat remetent-se a la respectiva documentació per a relacionar la Formació Professional amb el futur comprovar el compliment de tots els requisits, i re- prometedor a que pot donar aquest tipus d’estudis. marca que, en tots ells, hi consta l’informe favorable També, tenen aquest objectiu els dos projectes que de la Generalitat de Catalunya. ha comentat sobre les bones pràctiques en empre- La Sra. Fandos expressa la reserva de vot del seu ses i sobre les sortides professionals de qualitat. Grup respecte a tots els expedients, atès que se’ls Per últim, quant a la pregunta sobre la introducció volen estudiar millor. En relació, però, al primer ex- de l’element d’actualització en l’oferta, destaca que pedient, demana que es rectifiqui l’adreça del centre aquest és el repte permanent que té la Fundació, en comercial La Maquinista que consta en els informes i el sentit de copsar què necessita l’empresariat per en la mateixa proposta d’acord, atès que no està dissenyar una Formació Professional que li doni res- ubicat a l’avinguda Diagonal, 230. posta, tot i considerar que la mateixa Formació Pro- La Sra. Balseiro manifesta la reserva de vot del fessional, tal com està actualment dissenyada, dóna seu Grup per a poder aprofundir més en l’estudi dels una resposta formativa molt sòlida als seus alumnes. expedients. El Sr. Ardanuy pregunta si es disposa de dades Tot seguit, en relació al segon expedient, pregunta sobre el percentatge d’èxit de contractació dels si s’ha fet un estudi de mobilitat extern i, si aquest, és alumnes que han participat en els programes de la o no necessari incorporar-lo a l’expedient. També, Fundació. respecte a l’expedient de La Maquinista, posa en La Sra. Balseiro demana disposar d’informació relleu que, segons les conclusions de l’informe de sobre l’evolució del Pla jove els últims anys, i si es l’ATM, la proposta tindrà impactes prou seriosos en pot concretar més la millora que ha suposat la exis- la mobilitat de Barcelona, els quals encara no estan tència de la Fundació per al seu desenvolupament. resolts, i en responsabilitza l’Ajuntament de Barcelo- També, pregunta quins són els programes específics na. També s’hi diu que hi ha dificultats pel que fa al dirigits als estudiants en actiu de la Formació Profes- transport públic, al carril de bicicleta, i que falta una sional, a més del "Projecte Cultura del Treball", per anàlisi d’origen de la demanda del centre comercial tal d’afavorir la seva integració en el món laboral. per tal de ser més acurats a l’hora de valorar els Finalment, celebra l’edició de la "Guia de futur desplaçaments que hi haurà per la zona. En aquest prometedor" i espera poder saber, més endavant, les punt, pregunta si l’Ajuntament té previst exigir al cen- dades concretes sobre l’oferta i demanda en matèria tre comercial que s’adeqüi a les indicacions de l’ATM de matriculació. i, també, a les de l’informe de Doymo sobre mobilitat. La Sra. Chacón, en resposta al Sr. Ardanuy, remet Per últim, demana saber quina serà la superfície els membres a la Guia perquè en ella consta una disponible en cas d’aprovar-se els tres expedients, avaluació del nivell d’inserció laboral de cadascuna respecte a la prevista en el PTSEC, i quina és de les famílies professionals, i explica la fitxa corres- l’opinió al respecte dels veïns de cadascuna de les ponent a la família d’activitats agràries. zones. Per acabar, proposa a la Sra. Balseiro enviar-li per El Sr. Portabella avança que expressarà el sentit escrit l’evolució del Pla jove, així com els programes del vot del seu Grup respecte als tres expedients, específics per afavorir la inserció dels alumnes en atès que se’ls han estudiat amb detall. actiu al mercat laboral. A continuació, comenta que els informes tècnics Es dóna per tractat. dels expedients són reglats i neutres, que vénen marcats pels metres quadrats disponibles del PTSEC d) Compareixences Govern municipal que, aproximadament, són 41.000 m2. Quant al primer expedient, expressa l’abstenció III) Propostes a dictaminar del seu Grup, atès que la política d’anar concentrant metres quadrats de comerç a partir dels centres co- a) Ratificacions mercials no es correspon amb el tipus de model co- b) Propostes d'acord mercial que el seu Grup defensa per a la ciutat de Barcelona, el qual és un model basat en el comerç al El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Frigola carrer, amb una estructura d’eix comercial, que té perquè expliqui els tres expedients de l’ordre del dia repercussions molt positives per a l’estructura famili- que s’han de dictaminar. ar del comerç, i avantatges, com fer més acollidor el El Sr. Frigola manifesta que els tres expedients carrer, afavorir el seu enllumenat, etc. En aquest tenen per objecte l’aprovació de l’informe de la Di- sentit, creu que ampliar els metres quadrats d’un 2158 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 centre comercial no significa que aquest guanyi pre- totes les implicacions, inclosa l’arribada de la nova sència vers la ciutadania de Barcelona i, per això, línia 9 de metro. considera millor que hi hagi comerços a peu de car- Pel que fa a l’expedient de La Maquinista, diu que rer que no pas en els centres comercials existents. l’impacte de la gran mobilitat que va generar el cen- Per tant, tenint en compte el caràcter reglat i neutre tre comercial ja ha estat recollit per a la zona i que de l’informe tècnic objecte de votació, i la postura en quedarà combinat amb els nous planejaments que hi contra del seu Grup vers la política d’ampliar els ha previstos. Per això, explica que hi ha l’informe de centres comercials, reitera el sentit del seu vot. Doymo amb una sèrie de recomanacions que s’han Respecte al segon expedient, expressa el vot fa- d’anar incorporant. vorable del seu Grup perquè, d’entrada, la denomi- Respecte als metres quadrats, comenta que el nació d’espai comercial de la coneguda antiga illa dimensionat total de grans establiments és de 41.433 2 2 Philips és anterior a la revisió del PTSEC, la qual m , més 25.000 m d’establiments especialitzats, i 2 sorgeix arran de la finalització de l’empresa Philips més 8.000 m , aproximadament, per a la Zona Fran- en la seva ubicació a la Zona Franca, tot explicant ca, podent-se, així, anar donant compliment als ex- que, en aquells moments, es va fer una permuta de pedients. sòl que va originar l’actual espai comercial. En con- 2. Aprovar l’informe de la Direcció de Serveis de cret, valora dos aspectes: el primer, que la primera Comerç i Consum de 22 d'abril de 2008, relatiu a la llicència sol·licitada per Unipreus no li va ser conce- llicència sol·licitada per Metrovacesa per a l’am- dida perquè demanava més metres quadrats dels pliació, en 5.745 metres quadrats corresponent a legalment permesos; i, el segon, que els metres quatre locals comercials, i en 6.502 metres quadrats quadrats que ara s’autoritzen per a l’obertura de la destinats a local de bricolatge, del centre comercial botiga no exhaureixen tots els metres quadrats que La Maquinista ubicat al passeig de Potosí, núm. 2, hi ha disponibles en aquesta superfície. A més, con- d’acord amb allò que estableix l’article 7.8 de la Llei sidera que aquest expedient respon a un procedi- 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comer- ment raonable a escala empresarial dins del teixit cials; i donar trasllat d’aquest acord a la Direcció empresarial del país, atès que Unipreus és una em- General de Comerç de la Generalitat de Catalunya. presa catalana de Lleida que ha vingut a Barcelona Es dictamina amb el posicionament favorable del per enfortir-se i poder competir amb multinacionals PSC i ICV-EU i A, amb la reserva de vot de CIU i PP del mateix sector, bàsicament de l’esport. i amb l'abstenció d'ERC. Pel que fa al tercer expedient, expressa el vot fa- 3. Aprovar l'informe de la Direcció de Serveis de vorable del seu Grup per tres motius. El primer, pel Comerç i Consum de 22 d'abril de 2008, relatiu a la fet de denominar-se "Nueva Plaza de Toros de Bar- llicència sol·licitada per Unipreus per a l'obertura celona" sense que hi hagi braus, la qual cosa li agra- d'una botiga, amb superfície de venda de 4.787,75 daria que es fes en totes les places de braus del metres quadrats, al passeig de la Zona Franca, conjunt de l’Estat i, especialment, de Barcelona. El núms. 191-205, d'acord amb allò que estableix l'arti- segon, perquè d’entre els metres quadrats de super- cle 7.8 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'e- fície que s’autoritzen hi ha els corresponents al mu- quipaments comercials; i donar trasllat d'aquest seu del rock, que serà el primer d’Europa i el tercer acord a la Direcció General de Comerç de la Genera- del món i, també, perquè s’evita que hi hagi un in- litat de Catalunya. crement de superfície de venda comercial en aquest Es dictamina amb el posicionament favorable del espai, havent-hi activitats de lleure. I, el tercer motiu, PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de perquè és un expedient que ha estat àmpliament CIU i PP. consensuat amb aquelles persones que es podien 4. Aprovar l'informe de la Direcció de Serveis de sentir perjudicades per a la instal·lació d’un centre Comerç i Consum de 22 d’abril de 2008, relatiu a la comercial, com els comerciants de l’eix comercial de llicència sol·licitada per Nueva Plaza de Toros de la Creu Coberta, els quals estan d’acord en què Barcelona, per a l'obertura d'un Centre comercial, s’autoritzi aquest expedient perquè consideren que amb superfície de venda de 8.500 metres quadrats es poden crear sinèrgies amb el nou centre que els ubicat entre la Gran Via de les Corts Catalanes, i els pot beneficiar. carrers de Tarragona, de la Diputació i de Llançà, La Sra. Mayol expressa el vot favorable del seu d'acord amb allò que estableix l'article 7.8 de la Llei Grup respecte als tres expedients. 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comer- El Sr. Carnes agraeix els comentaris dels mem- cials; i donar trasllat d'aquest acord a la Direcció bres tot explicant que, en relació al model comercial General de Comerç de la Generalitat de Catalunya. de la ciutat, si bé s’aposta per un model comercial de Es dictamina amb el posicionament favorable del proximitat, l’experiència ha demostrat que això no és PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de antagònic amb la existència d’alguna superfície co- CIU i PP. mercial, en determinats indrets, i amb cura, com els casos d’avui, atès que ha estat positiu per a la revita- IV) Part decisòria / Executiva lització de la zona on s’ubica. El Sr. Frigola manifesta que, en resposta a les a) Ratificacions preguntes sobre els informes de mobilitat, l’expedient b) Propostes d'acord d’Unipreus forma part de tota la dinàmica de la nova c) Proposicions Zona Franca, dels expedients del pla especial, de la modificació del planejament i dels impactes que su- posarà a la Fira i, per tant, ha de tenir en compte V) Part d'impuls i control NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2159 a) Proposicions / Declaracions de Grup financera; el repunt de la inflació; el mercat laboral amb més precarietat; la davallada de matriculació de Del Grup Municipal CIU: vehicles, etc. 5. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació Per acabar, sense tenir la intenció d’alimentar i Coneixement acorda: Instar l'elaboració d'unes me- l’actual situació catastròfica, espera que el govern sures de xoc per part del Govern municipal per fer municipal presenti mesures valentes, contundents i front al moment de desacceleració econòmica que concretes a l’efecte, atès que la ciutat de Barcelona viu la ciutat de Barcelona així com l'adopció de les s’ho mereix. mesures adients a prendre a mig i llarg termini. El Sr. Portabella fa avinent que hi ha una proposta La Sra. Recasens presenta aquesta proposta tot i transaccional entre el govern i el Grup de Conver- considerar que l’hagués hagut de presentar el govern gència i Unió. municipal, atesa la seva importància. A tal efecte, El Sr. Carnes recorda la reunió que va haver-hi espera que el govern no s’oposi a presentar unes ahir amb una companyia bastant significativa del mesures davant la situació de desacceleració eco- sector navilier, com també la d’avui amb una altra nòmica actual, que ja se l’anomena desacceleració empresa molt important a escala mundial del sector brutal, i es parla d’aturada, de fre i, obertament, de informàtic, les quals explicaven les seves posicions crisi. En aquest punt, atès que Barcelona no és un respecte a la ciutat de Barcelona i, atès que va assis- microclima, per la qual cosa ja s’ha vist afectada per tir-hi la Sra. Recasens, no entén la seva visió tan aquesta crisi, li sorprèn que el govern municipal en- negativa. cara no hagi presentat un pla de mesures per fer Respecte a la proposició/declaració de grup pre- front a aquesta situació. Així, mentre que el ministre sentada, manifesta la seva conformitat amb la matei- Solbes i el conseller Castells plantejaven mesures xa si se suprimeixen les paraules "de xoc" i "que viu concretes a l’efecte, tot rebaixant les expectatives de la ciutat de Barcelona", i s’afegeix, al final, "per a la creixement en els seus respectius pressupostos, fa ciutat de Barcelona". avinent que el govern municipal resta impassible al Tot seguit, recorda que el mes passat van plante- que està succeint. En aquest punt, subscriu les pa- jar un pla d’acció per a l’impuls, la creació i el crei- raules d’un catedràtic, que diu: "en temps de crisi, xement d’empreses i que, en aquests moments, es- l’única actitud intel·ligent és convertir els problemes tan treballant amb els diferents agents socials i en oportunitats i, els reptes, en forces de futur" i, econòmics per a també desenvolupar-lo en altres també, que "no hi ha vents favorables si no se sap àmbits diferents al de l’ocupació. En aquest sentit, on es vol anar i, per això, cal saber on som i on posa en relleu que no només són els grup de anem per saber quins són els costos que haurem l’oposició els qui fan propostes d’aquest tipus, sinó d’assumir". A tal efecte, esperava que l’alcalde, més que és per l’acció del govern que es van desenvolu- enllà de lamentar i dir que Barcelona era víctima pant diferents mesures i iniciatives a l’efecte. d’una apagada elèctrica, de la situació amb Rodalies, Per últim, si bé no s’està en la millor situació eco- d’una sequera, d’una mancança d’infraestructures, nòmica, indica que, dins la dificultat, l’estructura eco- hagués actuat amb fets contundents i amb una exi- nòmica de la ciutat permet, comparativament, aguan- gència institucional que ara és necessària per afron- tar millor que en altres territoris propers perquè és tar la situació que ens ve. una economia molt diversificada. En aquest punt, A continuació, recorda la mesura de govern pre- recorda el factor del 2% i diu que el fet que els em- sentada en la sessió plenària del dia 18 d’abril presaris catalans no fessin "apalancaments" finan- d’enguany on es parlava de les excel·lències de la cers, que sí van fer altres empresaris de la resta situació de la marca Barcelona tot dient que, si bé no d’Espanya, ara també té la seva part positiva. posa en entredit la marca Barcelona, considera que Per acabar, manifesta que l’Ajuntament de Barce- no es pot viure només de marques i, per això, dema- lona continuarà treballant dins el seu àmbit na que es donin missatges de serenitat, de fortalesa d’actuació, atès que s’han de tenir en compte les a la ciutadania i de què es pot actuar. capacitats i marges financers existents a la ciutat de Tot seguit, manifesta que ja hi ha indicadors que Barcelona. parlen de la crisi i de la desacceleració que viu la El Sr. Portabella llegeix el redactat definitiu ciutat de Barcelona, com també es parla, oberta- d’aquesta proposta un cop feta la transacció: " La ment, que no s’ha sabut aprofitar la globalització per Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Co- atraure grans seus d’empreses, tot referint-se a les neixement acorda: Instar l’elaboració d’unes mesures deslocalitzacions de, per exemple, Mercedes-Benz, per part del Govern municipal per fer front al moment Nissan, etc. Al mateix temps, posa en relleu l’in- de desacceleració econòmica, així com l’adopció de crement dels costos energètics; l’increment dels les mesures adients a prendre a mig i llarg termini preus de les matèries primeres; el xoc migratori, que per a la ciutat de Barcelona". ha suposat que la població immigrada hagi estat La Sra. Mayol celebra la possibilitat d’arribar a un treballant, en bona part, en el sector de la construc- acord en aquesta qüestió, atès el moment de desac- ció, ara en crisi, sense tenir al costat les seves famí- celeració econòmica que vivim. lies, per la qual cosa es preveu una situació social Tot seguit, afirma que Barcelona no és un micro- complicada; també, destaca la disminució contun- clima i, per tant, si hi ha una afectació global de dent de les llicències d’obres i que el consum familiar l’economia a escala mundial, també afectarà Barce- s’ha vist afectat, tot indicant que les famílies comen- lona. No obstant, considera que la diversitat econò- cen a dir que se senten pitjor ara que l’any passat; a mica en que se sustenta el nostre sistema és un més, ressalta que els comerços dels districtes ja capital immens per a la nostra economia, que ens fa diuen que les vendes han caigut en un 30%; la crisi més resistents en situacions de crisi. En aquest punt, 2160 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 destaca la voluntat de no apostar pel monocultiu, de l’Ajuntament sobre aquest tema, considera que no es preservar una certa base industrial com la que hi ha, va donar resposta a les necessitats que calen per a d’apostar per una nova economia, de continuar amb la ciutat i, per això, demana que aquest acord d’avui l’experiència interessant a escala de comerç, i adver- doni resposta immediata als problemes econòmics teix de que la gran expansió turística no els ha de fer dels ciutadans de Barcelona i de tot el sector eco- perdre el nord sobre la importància de mantenir tots nòmic de la ciutat. aquells eixos oberts, sobretot tenint en compte El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu l’aposta que es fa per reforçar algunes zones de la Grup a aquesta proposició/declaració de grup, tot ciutat com a captadores de talent i d’inversió. dient que li sembla correcte el seu esperit, que és la Respecte a la immigració, li preocupa que aquesta preocupació per prendre unes mesures per afrontar serà la primera vegada que es trobaran amb un sec- el moment de desacceleració econòmica actual. tor de persones immigrants, que sovint viuen en una També, li semblen correctes les esmenes introduïdes situació força precària, que estaran a l’atur i, per pel govern, atès que considera que no és el moment això, considera que el pla que planteja la Generalitat d’elaborar mesures de xoc, sinó de començar a tenir de reconversió d’aquestes persones del sector de la ben vertebrades polítiques que puguin convertir-se construcció en d’altres sectors és un repte en què en mesures de xoc quan sigui el moment oportú. I, l’Ajuntament ha de contribuir. per descomptat, creu necessari fer un seguiment Finalment, comunica que, molt properament, sig- acurat de l’evolució econòmica que es produirà a la naran el Pacte per a l’ocupació de qualitat, tot consi- ciutat, tenint en compte el seu perfil propi. derant que és un element fonamental que ajudarà a La Sra. Recasens agraeix el suport dels diferents treballar en aquest sentit. Grups Municipals a aquesta proposta, tot entenent-la La Sra. Balseiro expressa el vot favorable del seu aprovada per unanimitat. Respecte a ella, diu que el Grup a aquesta iniciativa tot i que hagués preferit no seu Grup vetllarà pel seu compliment, i adverteix que suprimir les paraules "de xoc", atès que la situació esperen mesures concretes, de perfil clar i contun- actual així ho exigeix. A tal efecte, per molt que es dent, que tinguin un abast sectorial, però que també vulgui canviar el significat de determinades paraules, afectin al conjunt de les famílies. manifesta que la crisi econòmica d’aquests moments Pel que fa a la reunió d’ahir amb la naviliera, des- ve marcada per una desacceleració important, es- taca que el seu representant va fer palesa la neces- tant, possiblement, a les portes d’una recessió. Així, sitat de tenir un port de Barcelona que pugui acollir la diu que l’Índex de Preus al Consum a la ciutat de seva creixent oferta d’arribada de turistes. També, Barcelona ens situa en els nivells més elevats de diu que aquest empresari va parlar de determinats tota Espanya, i que la taxa d’atur a la ciutat de Bar- límits que es produeixen a la ciutat de Barcelona, i va celona, segons les dades del web d’estadística de referir-se al port de Palamós com un port que, en un l’Ajuntament de Barcelona, se situa en un 7,3%, la futur, podria acollir l’arribada de creuers. En aquest qual cosa suposa una variació interanual del 6%. Si sentit, creu que no es pot estar a l’autocomplaença i es té en compte aquesta evolució per sexes, destaca pensar que la ciutat de Barcelona és pionera en tot. que les principals víctimes d’aquest augment intera- Quan a l’acte d’aquest matí, precisa que el pro- nual de l’atur, en concret d’un 10%, són les dones, i, grama previst en l’acord que s’ha signat va dirigit a tenint en compte que són poques les que treballen al emprenedors molt concrets i elitistes i, per tant, con- sector de la construcció, fa avinent que està passant sidera que no s’està parlant d’ells. quelcom més que no pas una certa desacceleració Per acabar, demana al Sr. Carnes que dissenyi d’aquest sector. En concret, precisa que la taxa unes mesures a curt, mitjà i llarg termini per fer front d’atur de les dones se situa a un 7,9%. a la situació com han fet altres ciutats, en concret, Tot seguit, destaca que Catalunya lidera el ràn- Reus, on, amb el suport dels Grups Municipals del quing d’empreses que estan tancant en el conjunt de Partit dels Socialistes de Catalunya, d’Esquerra Re- l’estat espanyol i que, segons dades del Ajuntament publicana de Catalunya, i d’Iniciativa per Catalunya de Barcelona, dues de cada tres empreses que es Verds-Esquerra Unida, es va aprovar una mesura tanquen corresponen a la ciutat de Barcelona. En concreta de donar 300 euros a l’any per ajudar a les aquest sentit, evidencia que aquesta situació eco- hipoteques. També, diu que es podria accelerar la nòmica està afectant la ciutat i, per això, no entén les licitació de l’obra pública i donar ajuts a les famílies, declaracions de l’alcalde en què afirmava que no veu entre d’altres mesures i, si bé també hi ha febleses, la ciutat en crisi. A l’efecte, si bé quan s’estava a les com la precarietat laboral que es dóna en el fort teixit portes de la globalització hi va haver científics que de serveis que té la ciutat, considera que si s’en- parlaven de la "miopia del mercat", considera que caren i se situen bé, aquestes es poden convertir en ara, amb tots els seus respectes, es podria parlar de oportunitats. la "miopia"de l’alcalde. Per acabar, reitera el seu agraïment als Grups Per últim, diu que són necessàries actuacions Municipals pel seu suport a aquesta iniciativa i de- concretes per combatre la situació econòmica actual mana la redacció d’aquestes mesures a curt, mitjà i a la ciutat de Barcelona i, per això, creu que les me- llarg termini. sures d’aquesta proposició/declaració de grup hauri- El Sr. Carnes demana que es tingui en compte en de ser mesures de xoc. que l’actual crisi és una crisi financera i, per tant, per Per acabar, recorda que en l’última sessió moltes mesures que es prenguin per part de les dife- d’aquesta comissió el seu Grup va presentar una rents institucions, el més important és que es resta- pregunta on demanava actuacions concretes per tal bleixi el clima de confiança en el mercat financer, tot de combatre la variació de les empreses i, si bé es considerant que aquesta crisi financera serà un punt va presentar una mesura de govern en el Plenari de i apart amb el model operatiu dels bancs. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2161 Tot seguit, fa avinent que, en aquests moments, Per acabar, posa en relleu que les mancances en ningú del món financer sap quina és la magnitud del determinats serveis municipals s’han fet públiques en desastre que la imaginació de la "enginyeria finance- l’enquesta de la gestió municipal, segons la qual el ra" va provocar en els últims quatre o cinc anys. En 60% de la ciutadania no està satisfeta amb els ser- aquest punt, es refereix a la intervenció del president veis que rep en relació amb els impostos que paga i, del Banc Central d’Espanya de la setmana passada, per tant, ressalta que hi ha una mancança de serveis en la que demanava a les institucions financeres que municipals. donin crèdit perquè, si bé les empreses van bé, no El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable del seu se’ls dóna crèdit per poder continuar fent la seva Grup a aquesta proposició atès que, si bé l’Ajun- activitat econòmica. En aquest sentit, destaca que tament no és l’únic agent que ha de generar ocupa- donar crèdit no és competència ni de l’Ajuntament, ni ció per als col·lectius de difícil inserció professional, de la Generalitat, ni de l’Estat, atès que aquests sis- sí és una mesura que pot ajudar a combatre la crisi temes estan regulats per les autoritats a escala fi- que hi ha actualment. nancera. A tal efecte, demana que quan es parli de En relació a les esmenes que el seu Grup ha pre- la crisi no es doni peu a confusions, tot dient que sentat, precisa que han dit "en el marc de les compe- aquest és un tema que el marc financer encara no tències de l’Ajuntament", tot entenent que és sens sap, i remet als membres un famós article d’un pro- perjudici de les tasques de foment de l’ocupació que fessor d’IESE que està corrent pels diferents blogs, s’ han de dur a terme des de l’Àrea d’Hisenda i Pro- sobre com s’ha estructurat aquesta crisi a partir moció Econòmica de l’Ajuntament i des de Barcelona d’uns crèdits, anomenats subprime, a Estats Units. Activa, SA. Per tant, manifesta que l’Ajuntament de Barcelona El Sr. Portabella comparteix l’objectiu d’aquesta pot adoptar mesures que estiguin al seu nivell, però proposició atès que, davant la situació actual de no respecte a la crisi financera, que és la central, i la desacceleració econòmica, pretén ajudar aquelles que preocupa la ciutadania, atès que no està dins persones que tenen més dificultats per accedir al l’àmbit d’aquest Ajuntament. mercat laboral. Això no obstant, expressa el vot en El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, contra del seu Grup perquè ja hi ha uns programes la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, específics que, justament, contemplen aquest col·lectiu la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, per separat. Així, explica que la integració a l’Ad- la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el ministració de les persones amb discapacitat ve re- Sr. Portabella expressa el vot favorable d'ERC. S'a- gulada a la llei a través d’un percentatge, i hi ha de- prova amb el redactat següent: terminats llocs que han de ser ocupats per ells. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i També, fa avinent que existeixen programes d’ac- Coneixement acorda: Instar l'elaboració d'unes me- tuació específics a l’Ajuntament de Barcelona per als sures per part del Govern municipal per fer front al aturats de llarga durada. Per tant, considera que els moment de desacceleració econòmica, així com programes actualment existents ja serveixen per l'adopció de les mesures adients a prendre a mig i donar resposta a aquesta situació més excepcional llarg termini per a la ciutat de Barcelona. que ara ens trobem, a més de la situació habitual. Del Grup Municipal PP: El Sr. Carnes expressa el vot contrari del seu 6. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació Grup a aquesta proposició, tot entenent que l’Ajun- i Coneixement acorda: Instar al Govern Municipal a tament de Barcelona ja fa anys que està desenvolu- la creació de llocs d'ocupació destinats a persones pant una política de contractar persones amb serio- amb serioses dificultats d'accés al mercat laboral ses dificultats per accedir al mercat laboral, i precisa (aturats de llarga durada, persones amb discapacitat que, en l’any 2007, es van contractar, aproximada- i/o persones amb risc d'exclusió social, etc.) pel man- ment, 574 persones amb aquest objectiu. En aquest teniment, control i/o vigilància de les instal·lacions en sentit, considera que des de l’Àrea d’Hisenda i Promo- els espais i equipaments municipals. ció Econòmica i, especialment, des de l’Àrea d’Acció La Sra. Balseiro presenta aquesta iniciativa tot di- Social i Ciutadania, ja s’està actuant al respecte. ent que té a veure amb la situació econòmica que La Sra. Mayol expressa el vot contrari del seu estem vivint, que es basa en les dades reals respec- Grup a aquesta iniciativa, atès que l’Ajuntament de te a la variació de la creació d’empreses a Barcelona Barcelona disposa de mecanismes de contractació i del creixement de la taxa d’atur. Arran d’aquesta que són més eficaços. En aquest sentit, a banda de situació, explica que s’ha detectat la necessitat de les places que per llei correspon reservar a persones determinats llocs de treball que, en aquests mo- amb discapacitat, esmenta que el plec de condicions ments, són inexistents i, també, de serveis i ins- per a la neteja i recollida de residus contempla tal·lacions municipals situats en l’espai públic que no l’atenció a persones amb dificultats socials, junta- tenen cap cobertura. A tal efecte, per donar una so- ment amb mecanismes de Barcelona Activa, SA per lució a la mancança de serveis per a la ciutadania i fomentar l’ocupació. Per tant, considera que no és per afavorir la creació de llocs de treball per als necessària una proposició com la presentada, tenint col·lectius amb més dificultats d’incorporar-se al en compte, a més, que des de fa molt de temps mercat laboral, considera adient aprovar aquesta l’Ajuntament de Barcelona està realitzant tasques al proposició, que llegeix. respecte. Tot seguit, fa avinent que el seu Grup ha acceptat La Sra. Balseiro agraeix el vot favorable del Grup les esmenes proposades pel Grup de Convergència i de Convergència i Unió i lamenta el posicionament Unió, consistents en substituir "llocs d’ocupació" per de la resta de Grups municipals. "llocs de treball de forma prioritària" i suprimir "en els A continuació, considera que els fets contradiuen espais i equipaments municipals". les paraules, atès que és molt fàcil fer un discurs en 2162 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 defensa de la igualtat d’oportunitats per a tothom i de cols existents d'atenció al ciutadà per tal que, en facilitar l’accés de les persones amb serioses dificul- aquells casos de sol·licituds d'informació a les tats al mercat laboral però, a l’hora de la veritat, OACs en relació a l'obertura d'establiments comer- aquestes paraules es queden en gairebé no res. Per cials, sigui facilitada i distribuïda informació sobre això, si bé el seu Grup no defensa ni l’intrusisme ni gremis, associacions de comerciants i eixos comer- l’intervencionisme en la iniciativa privada, posa en cials. relleu que, tenint en compte que la plantilla de El Sr. Portabella manifesta que amb aquesta pro- l’Ajuntament de Barcelona, incloses les empreses i posició es pretén perfeccionar el sistema de relació organismes autònoms, és d’aproximadament 13.000 entre les diferents associacions comercials que te- persones, en aquests moments, només en alguns nen implicació territorial o gremial per tal que el sis- casos es cobreix el 2% que exigeix la llei amb perso- tema del petit i mitjà comerç encara sigui més reeixit nes amb discapacitat, no essent, en realitat, un com- que ara. A tal efecte, considera que a aquelles per- promís, sinó el compliment de la legalitat. No obstant sones que volen fer una modificació en un establi- això, considera que hi ha espais on no es dóna un ment per convertir-lo en un establiment econòmic, o servei de qualitat com exigeix i es mereix la ciutada- bé, a aquelles que acudeixen a un districte per nia com, per exemple, en el parc de la Trinitat, on hi sol·licitar una llicència d’obres amb l’objectiu de rea- ha lavabos sense que hi hagi una persona encarre- litzar una nova activitat econòmica de caràcter co- gada del seu manteniment. mercial, des de les oficines d’atenció al ciutadà se’ls Per acabar, tenint en compte que el 60% de la ciu- podria facilitar la informació dels gremis i de les as- tadania considera que no hi ha una bona relació sociacions de comerciants territorials que hi ha a la entre els serveis municipals que es presten i els im- zona perquè tinguin coneixement dels seus serveis i, postos que es paguen, manifesta que amb aquesta també, per afavorir la inclusió d’aquests nous comer- proposició el govern municipal hauria tingut l’opor- ciants en els eixos comercials existents. A més, tunitat de donar un pas endavant per solucionar d’aquesta manera, considera que es fomentaria aquesta demanda ciutadana, justament creant llocs l’associacionisme, es facilitaria l’interès que els nous de treball per a persones amb serioses dificultats comerciants poden tenir per aquestes associacions, d’accés al mercat laboral. En aquest sentit, lamenta ja sigui per saber els serveis que donen, les facilitats que el compromís del govern municipal sobre aquest que tenen a l’hora de pagar els serveis a l’Ajun- tema es limiti a les fotografies sense que es creïn tament, la coordinació per les festes destacades, etc. llocs de treball específics en àrees de competència I, també, es reforçaria una estructura més adequada municipal perquè, si bé hi ha altres fórmules, aquesta per combatre els centres comercials. era una bona oportunitat per a demostrar-ho. La Sra. Fandos expressa el vot favorable del seu Al Sr. Carnes li sorprèn que el Grup del Partit Po- Grup a aquesta iniciativa, tot considerant que és pular només plantegi iniciatives en el sector públic encertada i que recull la voluntat del seu Grup de quan, al mateix temps, demana que aquest redueixi donar suport al petit comerç, als gremis, als eixos el nombre de personal. En aquest sentit, demana comercials i a les entitats de comerciants. A més, els coherència ideològica a la Sra. Balseiro respecte a sembla important perquè permet saber als interes- les seves iniciatives, tot dient-li que no es preocupi sats, abans de l’obertura de l’establiment econòmic, d’aquest tema perquè el govern municipal ja està l’oferta que hi ha en l’entorn on volen instal·lar-se i, fent el que li correspon. així, assegurar més les seves possibilitats. També, La Sra. Mayol indica que el parc de la Trinitat està posa en relleu que, en facilitar el contacte amb els en fase de remodelació d’alguns dels seus elements, gremis, aquests poden proporcionar informació sobre inclosos els lavabos, i destaca que un 10% de la els tràmits a seguir quan els comerciants volen im- plantilla de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins està plantar-se o fer canvis en el seu negoci. En aquest ocupada per persones amb discapacitat, sense tenir sentit, com ha dit el president, considera que aquesta en compte aquells parcs que, íntegrament, estan proposta permet la integració del comerç que s’obre mantinguts per persones que pertanyen a entitats del en l’entorn de l’eix comercial de la zona, com ja fa món de les persones amb discapacitat. temps que el seu Grup demana, però destaca que la La Sra. Balseiro manifesta que el seu Grup és par- majoria de franquícies no s’integren i, per això, con- tidari de contractar persones amb serioses dificultats sidera bo que, quan s’instal·len, també se’ls faciliti perquè realitzin els serveis que són propis de l’ad- informació de l’eix comercial. ministració municipal, com el manteniment d’un jardí Per acabar, recorda que el seu Grup sempre ha o d’un parc públic, i no pas el del Parc d’Atraccions demanat anar més enllà en aquest tema, com seria del Tibidabo ni el del Parc Zoològic de Barcelona ni, exigir, a la llarga, un informe, a poder ser vinculant, per descomptat, el de l’hotel de luxe Miramar. de les associacions i dels gremis, tot considerant que Dirigint-se a la Sra. Mayol, li demana que pregunti la proposta que ara es debat és un primer pas per als veïns de Sant Andreu qui ha de fer el manteni- aconseguir-ho. ment dels lavabos del parc de la Trinitat. La Sra. Balseiro expressa el suport del seu Grup a El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, la aquesta iniciativa, tot dient que comparteix el seu Sra. Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el esperit, encara que poden haver-hi altres mitjans que Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. serveixin de plataforma per informar tothom de la Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. tasca dels gremis, de les associacions de comerci- Portabella expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. ants, etc. A tal efecte, recorda una proposta que va Del Grup Municipal ERC: presentar el seu Grup en què es demanava utilitzar 7. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació la revista dels barris per donar a conèixer aquesta i Coneixement acorda: Instar la reforma dels proto- tasca a tothom. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2163 Per últim, considera que és una iniciativa positiva i especialitat es remunten al període 2000-2001, i una manera de recolzar, tant els qui sol·liciten infor- indica que la pàgina web del Consell de la Formació mació, com la participació dels establiments comer- Professional de la Ciutat de Barcelona no es pot cials. trobar. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del seu Tot seguit, fa avinent el reconeixement municipal Grup a aquesta proposició, tot comentant que és sobre la importància de la formació professional en veritat el fenomen de les franquícies i que s’estan aquesta sessió on, casualment, coincidint amb un estudiant iniciatives per afavorir la dimensió associa- prec del seu Grup sobre aquest tema, s’ha presentat tiva existent en determinats eixos comercials. En un informe sobre el funcionament de la Fundació aquest punt, fa referència a les experiències reeixi- Barcelona Formació Professional. No obstant, consi- des que s’estan duent a terme a Canadà, a Austràlia dera necessari concretar més les dades relatives a la i a Anglaterra, consistents en crear associacions de Formació Professional de la ciutat de Barcelona pe- promoció econòmica a escala de determinats territo- rò, en ser moltes les que demanen, proposa als ris perquè les seves decisions tinguin un caràcter membres del govern municipal que les hi facilitin per directe i un recolzament legal, essent aquest un dels escrit. reptes que actualment tenen molts eixos comercials La Sra. Ballarín es remet a l’explicació general so- arran de l’aparició de les franquícies. No obstant, si bre la Formació Professional que s’ha fet durant bé la situació actual és que hi hagi cobertura legal l’informe per poder donar dades més concretes. que permeti aquest tipus d’iniciatives, considera que Quant als problemes informàtics, que consultarà, la iniciativa d’avui és un bon instrument per anar indica que, arran d’anar-se generant activitat més creant un marc de suport al teixit associatiu de la relacionada amb la gestió en el si del Consell de la ciutat. Formació Professional, es va crear la Fundació Bar- La Sra. Mayol expressa el suport del seu Grup a celona Formació Professional per assumir, entre aquesta iniciativa en els termes que està formulada, altres, aquesta tasca i, per això, la major part de tant per convicció amb els arguments que s’han do- l’activitat relacionada amb la gestió es troba en el nat, com per compromís electoral, atès que en una seu web, tot indicant que el Consell es va reconduint de les entrevistes significatives de l’època preelecto- a ser un òrgan merament participatiu que elabora ral, amb el consell de gremis, un dels elements que informes en aquelles qüestions que afecten l’àmbit es van plantejar va ser una via de contacte amb els de la formació professional, com fan tots els Consells gremis a través d’un espai d’informació, tot destacant sectorials. l’afirmació del seu president dient que, si d’aquí uns Tot seguit, si bé farà arribar per escrit la concreció anys els gremis no incorporen les persones immi- de les dades a la Sra. Balseiro, destaca les se- grants no se sabrà qui seran els agremiats, atès que güents: el nombre d’empreses participants en els un percentatge altíssim de les renovacions que hi projectes de la formació professional que es desen- havia hagut en l’últim any en el món del comerç van volupen des del Consell o des de la Fundació és de ser persones immigrants. Per tant, considera que és 711, amb diferents graus d’implicació, atès que algu- un plantejament correcte i, dirigint-se a la Sra. Fan- nes estan dins el Patronat de la Fundació; pel que fa dos, diu que li preocuparia molt que prosperés la als llocs de treball oferts, indica que hi ha una borsa seva proposta, amb la qual no hi estaria d’acord, de treball que es porta des de la Fundació i que ges- atès que l’administració pública no pot atribuir res- tiona, aproximadament, unes 400 demandes; i, quant ponsabilitats que li pertoquen als interessos privats, al nombre de joves i altres segments poblacionals legítims, però reduïts. que s’han acollit als diferents programes, recorda El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, que, en relació a l’any 2007, en el Pla jove s’hi van la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, acollir 2.446 joves; al Projecte Cultura del treball, uns la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la 1.400, i precisa que 348 joves han participat en pro- Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. jectes de mobilitat a Europa, amb empreses i institu- Portabella expressa el vot favorable d'ERC. S'apro- cions, d’acord amb el seu perfil professional. A més va. dels estudiants, com ja ha comentat la gerent, desta- ca que 58 treballadors i treballadores han participat b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- en l’acreditació de competències i en l’acreditació tucional professional. c) Precs Per últim, respecte a les dades concretes sobre l’oferta i la demanda, comunica que, l’any 2007, en Del Grup Municipal PP: els cicles formatius de grau mitjà hi va haver una 8. Que se'ns informi sobre la gestió del Consell de oferta de 750 i una demanda i matrícula de 645; en la Formació Professional de la Ciutat de Barcelona, els cicles formatius de grau superior, hi va haver una especificant el nombre de empreses participants, els oferta de 1.650 i una demanda i matrícula de 1.563; llocs de treball oferts, els joves i altres segments i, per últim, en els cicles formatius d’arts plàstiques i poblacionals que s'han acollit als diferents progra- disseny, hi va haver una oferta de 600 i una deman- mes i, tanmateix, les dades concretes sobre l'ofer- da i matrícula de 516. ta/demanda de places en centres de Formació Pro- Per acabar, diu que la informació sobre cadascun fessional municipals per especialitat. dels títols li farà arribar per escrit. La Sra. Balseiro formula el prec davant la manca La Sra. Balseiro agraeix la informació facilitada d’informació que tenen al respecte, tot precisant que per la Sra. Ballarín, però lamenta que no hagi donat les últimes dades sobre l’oferta-demanda de places les dades concretes sobre l’oferta i demanda de pla- en centres de Formació Professional municipals per ces per especialitat, atès que les estan reclamant 2164 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 des de fa molts anys, tenint en compte que de les tes de la ciutat, amb el fi d'associar el seu nom a la últimes dades facilitades al respecte, que es remun- qualitat i el prestigi. ten al període 2000-2001, es posava de relleu que, si El Sr. Mulleras formula el present prec tot recor- bé hi havia especialitats on es produïa un equilibri dant que, les últimes setmanes, ha aparegut el tema entre l’oferta i la demanda, en altres distava molt la de la utilització de la marca Barcelona a diferents demanda de places respecte a l’oferta per part dels mitjans de comunicació. centres municipals. En aquest sentit, recorda que en A continuació, indica que, actualment, en la Ofici- el grau mitjà hi havia una demanda de 273 places en na Espanyola de Patents i Marques hi figuren 7.340 els equips electrònics de consum, mentre que l’oferta marques que contenen el terme Barcelona, tot preci- era de 197 places. Respecte al grau superior, desta- sant que la llei espanyola de marques no prohibeix ca que la demanda de places per estudiar realització registrar com a marca noms de ciutats i, per això, d’audiovisuals i espectacles era molt superior a la registrar una marca que contingui el terme Barcelona seva oferta. També, indica que per estudiar imatge hi no requereix cap autorització ni preu especial. havia 364 sol·licituds enfront de les 43 places ofer- Tot seguit, manifesta que la marca Barcelona tes. I, així, en altres especialitats com, per exemple, s’associa a events importants, com el Bread&Butter, producció d’audiovisual, ràdio, espectacles, etc. la Barcelona World Race, entre d’altres. En aquest Per acabar, queda a l’espera de rebre les noves punt, comenta que l’Ajuntament de Barcelona, se- dades concretes de cadascuna de les especialitats gons les informacions aparegudes, vol fomentar per treure conclusions, però destaca que, en aquell acords amb empreses privades per a l’utilització del període, hi havia un fort desequilibri entre l’oferta de nom Barcelona i, també, vol crear un observatori de places per a determinades especialitats i el nombre la marca per resoldre l’actual situació de desconei- de sol·licituds per part de molts joves de la ciutat. En xement i de falta de control que hi ha sobre la matei- aquest punt, creu que si l’Ajuntament de Barcelona xa. Seguidament, considera que, des dels Jocs Olím- vol apostar per una Formació Professional de qualitat pics de l’any 1992, si bé la marca Barcelona s’ha ha de garantir l’equilibri entre l’oferta i la demanda en associat molt a aspectes econòmics o turístics, el cadascuna de les especialitats. A tal efecte, si bé seu Grup vol que també s’associï a altres activitats considera que és important elaborar guies o fer cam- de prestigi i de qualitat, amb una bona promoció panyes mediàtiques per prestigiar la Formació Pro- internacional. En aquest sentit, creu que, a banda del fessional, encara ho és més garantir una oferta ade- que pretén el govern municipal per tal de regular la quada a la demanda que hi pugui haver i, a més, ha marca Barcelona, s’hauria de donar un pas més, de ser una oferta que no només doni respostes a les tractant d’acreditar la marca Barcelona perquè hi exigències del mercat laboral actual, sinó que ha hagi una bona promoció internacional de productes i d’avançar-se a les necessitats del futur. Al mateix serveis i, sobretot, perquè la difusió de la marca al temps, atès que Barcelona aposta per la implantació món sigui adequada i tingui uns mínims de qualitat i del sector de les noves tecnologies, manifesta que de prestigi. Això, considera que beneficiarà la ciutat, l’oferta educativa de Formació Professional a la ciu- tot entenent que el nom de Barcelona ha d’anar as- tat també s’hi ha d’adequar. sociat a qualitat i prestigi; que s’ha de guanyar en La Sra. Ballarín assenyala que, justament, el tre- notorietat en diverses activitats que es realitzen a ball realitzat des de l’IMEB, des del Consell i des de Barcelona, que no siguin estrictament turístiques ni la Fundació és intentar equilibrar l’oferta i la deman- esdeveniments esportius, com la biomedicina, la da, essent la situació actual molt millor perquè s’ha moda, la investigació, la sanitat, etc. També, creu procedit a la reestructuració d’estudis i, gràcies a la que s’han de definir els criteris perquè els valors que feina dels professionals d’aquestes institucions, així representin Barcelona en el món i en el mercat inter- com a l’ajuda dels professors i professores de cicles, nacional siguin els millors possibles. I, en tot cas, una mica obsolets, de Formació Professional, s’ha s’ha de garantir que el nom de Barcelona vagi asso- aconseguit adequar aquest mapa. Ara bé, si bé con- ciat a la qualitat en la promoció d’esdeveniments sidera important conèixer quina és la demanda per internacionals. adequar els mapes, també ho és orientar el jovent Per acabar, entén que cuidar la marca Barcelona i sobre els estudis que poden tenir sortida professional fer-ne una gestió integral propiciarà que Barcelona perquè, per exemple, la mecànica, és una oferta estigui unida al progrés i a la creativitat, i diu que, per existent al mercat però no resulta massa atractiva i, descomptat, no es pot permetre que la marca Barce- per tant, convé explicar a la gent jove que també és lona vagi unida al descrèdit o a la falta de qualitat, una bona sortida professional, a banda dels temes com de vegades s’ha vist en determinades activitats. de comunicació i audiovisuals, respecte els quals hi El Sr. Carnes afirma que la legislació actual sobre ha una empresa molt potent a Barcelona, però la patents i marques no permet impedir que s’utilitzi, en demanda per fer aquests estudis encara és més genèric, el concepte de Barcelona. Davant aquesta gran. situació, manifesta que l’Ajuntament de Barcelona Per acabar, manifesta que es treballa per presti- està treballant per tenir un banc de dades de bones giar tota la Formació Professional i perquè, efectiva- pràctiques sobre l’ús i la difusió de la marca Barcelo- ment, aquesta s’adeqüi a un mercat que, en una na per tal de saber què s’està fent i comparar-ho economia diversificada, necessita professionals de amb altres ciutats, atès que el factor marca és utilit- molts tipus. zat per molta gent per definir-se. A més, es pretén Es dóna per tractat. saber quines tendències sòcioculturals estan associ- 9. Instar a l'Ajuntament de Barcelona a establir els ades amb la marca Barcelona, així com també quina criteris sobre els que versar la utilització del nom de és l’evolució de les marques en el context internacio- Barcelona en la promoció, activitat, serveis i produc- nal, per conèixer les experiències que la fan reeixir i NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2165 serveixi de canal intern de l’Ajuntament per saber socials, o econòmiques. A més, com a any europeu, com s’està utilitzant i circulant aquesta informació, explica els objectius específics que presenta: crear atès que hi ha molts operadors a la ciutat, públics i uns entorns favorables per a la innovació; sensibilit- privats, que tenen presència internacional. zar la societat, sobretot la joventut, per fomentar les Finalment, creu que aquest procés pot reeixir si es capacitats relacionades amb la creativitat; estrènyer tenen una sèrie d’aliances, claus per aquesta difusió, els vincles entre arts, empreses, escoles i universi- amb Fira de Barcelona, Turisme de Barcelona, la tats; promocionar el disseny; i assenyalar la diversitat Cambra de Comerç, i amb el Consorci de la Zona cultural com a mitjà per afavorir la comunicació inter- Franca, atès que fan un ús important de la marca cultural i enriquiment mutu, entre d’altres. Com que Barcelona. Al mateix temps, considera necessari tots ells s’adiuen al desenvolupament habitual de les intentar captar nous potencials usuaris perquè utilit- polítiques de la ciutat de Barcelona, considera que zin la marca Barcelona i aquesta els aporti beneficis, l’adhesió podria convertir-se en una voluntat d’es- així com també, buscar operadors que facin i espon- trènyer els llaços històrics ja existents amb Europa i, soritzin alguna d’aquestes iniciatives. també, propiciar que l’activitat europea veiés Barce- Per acabar, comparteix la idea de que els lables lona com un bon far de creativitat i d’innovació. són els qui posicionen i referencien el mercat mundi- El Sr. Carnes està absolutament d’acord amb al, i conclou que hi ha la intenció de continuar treba- aquest prec, respecte al qual indica que, segons han llant aquest braining perquè s’associï la marca Bar- expressat els responsables de la Unió Europea en la celona a elements positius. reunió celebrada aquest matí, s’hi està treballant El Sr. Mulleras agrairia que s’acceptés aquest perquè formalment encara no s’ha decidit que el prec del seu Grup en la seva totalitat, atès que entén 2009 sigui l’any de la creativitat i la innovació. Això que ho ha estat parcialment. A tal efecte, considera no obstant, expressa que, quan es decideixi, es du- que s’ha de treballar molt més per millorar i aconse- ran a terme totes les accions per adherir-s’hi. guir que la marca Barcelona sigui reconeguda en Es dóna per tractat. base a uns criteris que l’Ajuntament hauria d’establir i, a partir d’ells, promocionar internacionalment la d) Preguntes marca, tot entenent que han de ser de qualitat i pres- tigi, com correspon a la nostra ciutat, tenint en compte Del Grup Municipal CIU: que moltes activitats i marques utilitzen el nom Barce- 11. Quines gestions s'han fet des de l'Ajuntament lona però no s’adeqüen al prestigi que el nom de la de Barcelona per garantir que existeixi una nova ciutat hauria de tenir. Així, tot i entendre que les acci- ubicació destinada a l'estacionament d'autocarava- ons de l’Ajuntament van en aquest sentit, agrairia nes que doni resposta a les necessitats d'aquest l’acceptació del prec perquè considera que, realment, col·lectiu? és un benefici per a Barcelona que el seu nom s’utilitzi La Sra. Fandos formula la pregunta, tot dient que sota aquestes consideracions i criteris i, al mateix fa referència a l’espai que hi ha al Fòrum, gestionat temps, es comencin a potenciar altres activitats com, per Regesa, on s’hi estacionen les autocaravanes, per exemple, la biomedicina, la sanitat, la moda, etc, essent aquest un servei que funciona i que és ne- no tan vinculades al món del turisme, en els quals cessari per a la ciutat. En aquest sentit, tenint en Barcelona ha de continuar vetllant pel seu prestigi compte que en un futur està previst destinar aquest internacional atès que, si bé es van guanyar els Jocs espai a un nou ús, considera que abans de produir- Olímpics fa setze anys, s’ha de mirar cap al futur. se aquest canvi s’ha de decidir, amb temps, on El Sr. Carnes precisa que, per un tema de legali- s’estacionaran les autocaravanes. tat, l’Ajuntament de Barcelona pot establir processos El Sr. Carnes afirma que, en un futur no llunyà, es- però, en tot cas, qualsevol fixació dels criteris de la tà previst destinar aquest espai per a altres serveis i, marca Barcelona no poden ser únicament propietat per això, en aquests moments s’està estudiant, jun- seva perquè els operadors privats també poden fer- tament amb Regesa, quin podria ser el nou empla- ne ús de forma individual. çament per a donar resposta a les necessitats I, per acabar, més que acceptar aquest prec, el d’aquest col·lectiu que, en els darrers anys, ha anat considera com un reconeixement del Grup Municipal incrementant el seu nombre. del Partit Popular a la feina que ja està fent l’Ajun- La Sra. Fandos pregunta quins són els espais que tament de Barcelona. s’estan estudiant per a establir-hi la nova ubicació de Es dóna per tractat. les autocaravanes. Del Grup Municipal ERC: El Sr. Carnes contesta que, en aquests moments, 10. Que l'Ajuntament de Barcelona s'adhereixi a no pot facilitar-li la resposta. l'any europeu de la creativitat i la innovació. La Sra. Fandos demana ser informada al respecte El Sr. Portabella llegeix el prec tot considerant que tan bon punt sigui possible, atès que és un tema que els Grups Municipals estan d’acord amb que la crea- preocupa el seu Grup. tivitat i la innovació són un factor determinant per al Es dóna per tractada. futur de les ciutats, dels països i d’Europa. Així, ate- 12. Com valora el govern municipal la repercussió sa la iniciativa del Parlament Europeu per tal que mediàtica de l'arribada dels vaixells carregats d'aigua l’any 2009 sigui l’any europeu de la creativitat i la per la imatge de la promoció econòmica internacional innovació, emmarcat en programes sobre l’apre- de la ciutat, i sobre el turisme en particular, i quines nentatge permanent entre els anys 2007 i 2013, així mesures s'han pres o es pensen prendre per pal·liar com en el Programa Cultura 2007-2013, li sembla aquesta imatge? que reforçar les capacitats de creativitat i d’innovació La Sra. Recasens explica que aquesta pregunta fa sempre és bo per a una ciutat, ja sigui per raons referència als fets que es van produir quan van arri- 2166 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 bar els vaixells carregats d’aigua per a la ciutat i quines mesures estan duent a terme per pal·liar l’efecte mediàtic que això va suposar en el context aquesta situació. internacional. També, posa en relleu les imatges Per acabar, recorda que l’endemà de publicar-se catastròfiques que, a escala internacional, es van la imatge dels vaixells amb aigua en els mitjans de difondre de la ciutat de Barcelona quan van produir- comunicació, el govern municipal va fer unes decla- se els desgraciats fets a l’aeroport fa dos estius, racions dient que estaven estudiant fer una campa- l’apagada elèctrica, els esvorancs del Carmel o del nya en contra de la mala imatge de la sequera i, a TGV, i la greu sequera, tot recordant que, en succeir l’efecte, pregunta al Sr. Carnes si això és o no veri- l’incident de l’aeroport, el Sr. Carnes es va fotografiar tat. amb representants d’Aena per signar un conveni pel El Sr. Carnes recomana a la Sra. Recasens llegir, qual l’esmentada empresa havia d’invertir mig milió cada dia, la premsa internacional per adonar-se que d’euros a l’aeroport i restablir la imatge de la ciutat. hi ha una estratègia en contra d’Espanya per part de En aquest punt, aprofita per preguntar quin és l’estat determinats sectors econòmics internacionals. En de compliment d’aquest conveni. concret, explica que a països com Anglaterra i Itàlia Tot seguit, com que era evident que la imatge de no els agrada la situació econòmica espanyola, atès l’arribada dels vaixells carregats d’aigua seria vista a que l’aeroport d’Anglaterra el gestiona una empresa escala internacional, esperava que el govern munici- espanyola, i el Royal Bank of Scotland ha estat com- pal donés una resposta serena i contundent, hagués prat pel Banco Santander. I, en el cas d’Itàlia, no els previst les possibles compensacions pels empresaris ha semblat bé que Espanya hagi superat el seu Pro- i per a la seva imatge de la ciutat, i hagués neutralit- ducte Interior Brut. Per tant, es tracta d’una seqüèn- zat aquesta notícia, en comptes de parlar de conspi- cia de fets que no agraden a determinats sectors racions internacionals i altres paranoies sense tenir econòmics, els quals no entenen aquesta nova situ- fets constatables i objectius que ho demostressin, la ació perquè, fins ara, ells havien estat els capdavan- qual cosa encara va perjudicar més la imatge de la ters. ciutat i de les seves empreses. A tal efecte, formula Es dóna per tractada. la pregunta. Del Grup Municipal ERC: El Sr. Carnes recorda a la Sra. Recasens que ell 13. Quines polítiques específiques per generar no es va fotografiar amb els representants d’Aena i, ocupació, d'acord amb les altres institucions que respecte al conveni, indica que s’està a punt de tenen competències, preveu desenvolupar l'Ajunta- signar un acord amb el nou equip de l’empresa per ment de Barcelona a curt, mig i llarg termini? poder donar compliment a l’adoptat en el seu mo- El Sr. Portabella llegeix la pregunta tot dient que ment i, així, poder fer efectives les seves concreci- d’aquest tema se n’ha parlat a bastament en la ses- ons. sió d’avui i, per això, majoritàriament, la dóna per Quant a l’impacte internacional de l’arribada dels contestada. No obstant, destaca que fa una aporta- vaixells amb aigua, encoratja la Sra. Recasens a ció més específica, com és la relació de l’Ajuntament llegir, habitualment, la premsa internacional, atès que de Barcelona amb altres institucions que tenen com- s’adonarà que, des de fa mesos, alguns mitjans de petències en l’ocupació tenint, també, en compte que comunicació estrangers han fet una campanya sis- el marc econòmic actual s’està desaccelerant. A tal temàtica en contra del "Regne d’Espanya, tot qüesti- efecte, atesa la previsió d’actuacions específiques onant la seva capacitat econòmica i, en concret, s’ha per generar ocupació a curt, mitjà i llarg termini, ja fet ressò de la situació de Barcelona en el tema de sigui per part de l’Ajuntament com també per les l’aigua. Per tant, considera que les notícies publica- institucions que intervenen sobre l’ocupació, les des l’endemà de l’arribada dels vaixells responen a quals tindran repercussió sobre Barcelona, pregunta una estratègia econòmica, per afavorir que determi- quines són les previsions de l’Ajuntament. nats sectors vagin a un lloc i no a un altre. El Sr. Carnes comunica que, properament, es pre- La Sra. Recasens afirma que, si bé el Sr. Carnes veu formalitzar acords amb els agents socials per no hi era en el moment de la fotografia, el seu govern establir un Pla de treball 2008-2011. sí, i destaca que, quan van produir-se els fets des- Respecte a les polítiques, indica que Barcelona graciats a l’aeroport l’estiu de l’any 2006, el govern Activa, SA fa de locomotora a escala d’articulació no va actuar fins al cap de molt de temps. En aquest que, si bé no abasta tot el conjunt d’iniciatives per la sentit, recorda que en el Plenari de l’Ajuntament de creació d’ocupació, des d’altres àrees de l’Ajunta- Barcelona, en la sessió del mes d’octubre del mateix ment també s’estan desenvolupant accions a l’efec- any, es va aprovar, per unanimitat, fer una campanya te, a banda de les polítiques transversals com incen- per compensar els fets desgraciats. I no va ser fins al tivar polítiques de contractació per generar activitat 30 d’octubre del 2007, un any més tard, que es va econòmica, és a dir, posar en circulació tot el pres- signar el conveni amb Aena del que, si fins ara no en supost d’inversió de l’Ajuntament és una forma que tenien cap notícia, li sorprèn que el Sr. Carnes hagi determinades empreses vegin mitigada la seva situ- dit que ara estan pendents de signar un nou conveni ació de dificultat en la creació de vivenda, entre amb Aena. A l’efecte, pregunta què ha passat amb d’altres iniciatives. els extrems de l’anterior conveni, que preveia el Tot seguit, precisa que Barcelona Activa, SA és el compromís d’Aena de pagar mig milió d’euros per a referent més estable en l’impuls de les diferents ac- l’aeroport i per a restablir la imatge internacional de tuacions de creixement empresarial, d’orientació la ciutat. laboral, d’inclusió i accés al mercat laboral, com de A continuació, qüestiona que hi hagi una conspi- millora professional. ració mediàtica internacional en contra de Barcelona Per acabar, si es creu oportú, ofereix la possibilitat però, atès que el Sr. Carnes així ho creu, li pregunta de facilitar-los, en detall, el conjunt de les actuacions NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2167 i mesures que s’estan desenvolupant a partir del VI) Mocions seguiment de les polítiques previstes per a aquest període de l’any. Es dóna per tractada. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- sidència aixeca la sessió a les dinou hores i trenta e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup minuts. Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública Acta de la sessió celebrada el dia 21 de maig de na, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 2008 i aprovada el dia 18 de juny de 2008 4.748,19 euros. 2. Districte de Sarrià-Sant Gervasi A la sala President Lluís Companys de la casa de Del gerent municipal, de data 1 d'abril de 2008, la ciutat, el 21 de maig de 2008, s'hi reuneix la Co- que adjudica a la societat Constraula Enginyeria i missió de Presidència, Territori i Funció Pública, sota Obres, SA el contracte d'obres de manteniment de la la presidència de l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs. Hi via pública i espais públics adscrits al districte de assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carles Sarrià-Sant Gervasi, per als exercicis 2008-2011, i Martí i Jufresa, Ramon García-Bragado i Acín, Jordi per un import d'1.105.947,93 euros. W. Carnes i Ayats, Itziar González i Virós, Guillem Espriu i Avendaño, Joaquim Forn i Chiariello, Jaume 3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Ciurana i Llevadot, Ángeles Esteller Ruedas, Javier Del gerent municipal, de data 1 d'abril de 2008, Mulleras Vinzia, Emma Balseiro i Carreiras, Ricard que adjudica a la societat Constraula Enginyeria i Gomà i Carmona i Ester Capella i Farré, assistits pel Obres, SA el contracte d'obres de manteniment dels secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i elements constructius, instal·lacions en general i Pallarès, que certifica. parallamps dels edificis adscrits al districte de Sarrià- També hi són presents l’Im. Sr. Ricard Martínez i Sant Gervasi, per als exercicis 2008-2011, i per un Monteagudo i els Srs.: Ignasi Cardelús i Fontdevila, import de 637.287,60 euros. Delegat de Presidència i Relacions Institucionals; Andreu Puig i Sabanés, gerent municipal; Eduard 4. Districte d'Horta-Guinardó Vicente i Gómez, gerent de Serveis Generals i Coor- Del gerent municipal, de data 1 d'abril de 2008, dinació Territorial; Carles Arias i Casal, gerent de que adjudica a la societat Constraula Enginyeria i Recursos Humans i Organització; i Alfred Morales i Obres, SA el contracte d'obres de manteniment dels González, director general de Barcelona Serveis elements constructius, instal·lacions en general i Municipals. parallamps dels edificis adscrits al districte d'Horta- Excusen la seva absència les Imes. Sres.: As- Guinardó, per als exercicis 2008-2011, i per un im- sumpta Escarp i Gibert; i Sònia Recasens i Alsina. port d'1.452.476,66 euros. S'obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. 5. Districte de Sant Martí Del gerent municipal, de data 22 d'abril de 2008, I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior que adjudica a la societat Concili Trento Unión Tem- S'aprova. poral Empresas el contracte de la redacció del pro- jecte bàsic i executiu d'adequació dels locals del carrer Concili de Trento, per a l'exercici 2008, i per II) Part Informativa un import de 49.416 euros. a) Despatx d'ofici 6. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 28 de març de 2008, En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- que aprova les bases i convoca concurs per a la gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- provisió de 175 places d'agent de la guàrdia urbana güents: de Barcelona, més vacants. 1. Sector de Serveis Generals 7. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 31 de març de 2008, Del gerent municipal, de data 8 d'abril de 2008, que adjudica a la societat Primion Digitek, SLU el que aprova les bases i convoca concurs per a la manteniment del software dels terminals electrònics provisió d'un lloc de treball de responsable de man- de control de presència de l'Ajuntament de Barcelo- teniment i conservació d'edificis i instal·lacions. 2168 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 8. Sector de Serveis Generals provisió d'un lloc de treball de nova creació de cap Del gerent municipal, de data 8 d'abril de 2008, de coordinació de centres de la Direcció executiva que aprova les bases i convoca concurs per a la del sistema municipal d'arxius. provisió de dos llocs de treball de tècnic de gestió i/o planificació de Serveis Personals. 20. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 24 d'abril de 2008, 9. Sector de Serveis Generals que aprova les bases i convoca concurs per a la Del gerent municipal, de data 16 d'abril de 2008, provisió d'un lloc de treball de secretari/a tècnic/a de que aprova les bases i convoca concurs per ocupar Prevenció. el lloc de treball de suport a la gestió. 21. Sector de Serveis Generals 10. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 24 d'abril de 2008, Del gerent municipal, de data 17 d'abril de 2008, que aprova les bases i convoca concurs per a la que aprova les bases i convoca concurs per a la pro- provisió d'un lloc de treball de cap de projectes de visió de 45 places de caporal de la guàrdia urbana. Serveis Tècnics. 11. Sector de Serveis Generals 22. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 17 d'abril de 2008, Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, que aprova les bases i convoca concurs per a la pro- que aprova les bases i convoca concurs, per a la visió de 12 places de sergent de la guàrdia urbana. provisió d'un lloc de treball de director/a de centre de Serveis Socials. 12. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 17 d'abril de 2008, 23. Sector de Serveis Generals que aprova les bases i convoca concurs per a l'am- De l'alcalde, de data 3 d'abril de 2008, que nome- pliació de la borsa de treball en la categoria de tèc- na funcionaris en pràctiques, en la categoria de ca- nic/a mitjà/na en arquitectura i enginyeria. porals del Servei de prevenció, extinció d'incendis i salvament els seus aspirants. 13.Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 17 d'abril de 2008, 24. Sector de Serveis Generals que aprova les bases i convoca concurs per a l'am- De l'alcalde, de data 3 d'abril de 2008, que nome- pliació de la borsa de treball en la categoria de tècnic na funcionaris en pràctiques, en la categoria de ser- superior en arquitectura i enginyeria. gents del Servei de prevenció, extinció d'incendis i salvament els seus aspirants. 14. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 17 d'abril de 2008, 25. Sector de Serveis Generals que aprova les bases i convoca concurs per a la De l'alcalde, de data 3 d'abril de 2008, que no- provisió d'un tècnic per al programa d'acompanya- mena la senyora Eulàlia Santiago Bayona funcionà- ment a nuclis familiars reagrupants de l'Ajuntament ria eventual per ocupar el lloc de treball de directora de Barcelona. de promoció de la innovació i la comunicació, ads- crita a la Gerència de Promoció Econòmica. 15. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 17 d'abril de 2008, 26. Sector de Serveis Generals que aprova les bases i convoca concurs per ocupar De l'alcalde, de data 8 d'abril de 2008, que nome- un lloc de treball de director/a de projecte del Pla na el senyor Miquel Mateu Ballesté funcionari even- integral del Besòs. tual per ocupar el lloc de treball de director de ser- veis de promoció de l'activitat econòmica exterior. 16. Sector de Serveis Generals Del gerent municipal, de data 17 d'abril de 2008, 27. Sector de Serveis Generals que aprova les bases i convoca concurs per ocupar De l'alcalde, de data 11 d'abril de 2008, que no- el lloc de treball d'assessor/a tècnic/a. mena la senyora Laia Castro Herrero funcionària eventual per ocupar el lloc de treball d'assessora 17. Sector de Serveis Generals tècnica de la Direcció Tècnica de Gestió del Gabinet Del gerent municipal, de data 17 d'abril de 2008, de l'Alcaldia. que aprova les bases i convoca concurs per ocupar el lloc de treball de tècnic de gestió de Serveis Per- 28. Sector de Serveis Generals sonals. De l'alcalde, de data 11 d'abril de 2008, que no- mena la senyora Gisela Vargas Reyes funcionària 18. Sector de Serveis Generals eventual per ocupar el lloc de treball d'assessora Del gerent municipal, de data 17 d'abril de 2008, tècnica de la Direcció Tècnica d'Anàlisi Estratègica que aprova les bases i convoca concurs per ocupar del Gabinet de l'Alcaldia. el lloc de treball d'informador-tramitador de l'Oficina municipal d'Informació al Consumidor. 29. Sector de Serveis Generals De l'alcalde, de data 24 d'abril de 2008, que ratifi- 19. Sector de Serveis Generals ca el nomenament provisional de la Sra. Carme Tor- Del gerent municipal, de data 24 d'abril de 2008, res Morales per ocupar el lloc de treball d'Intervento- que aprova les bases i convoca concurs per a la ra Adjunta de l'Ajuntament de Barcelona. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2169 30. Sector de Serveis Generals 40. Sector de Serveis Generals Del gerent de Recursos Humans i Organització, Del gerent de Recursos Humans i Organització, de data 8 d'abril de 2008, que reintegra la senyora de data 25 d'abril de 2008, que nomena la senyora Ana Maria Alcañiz Ramón com a funcionària proce- Maria Teresa Gámez García per ocupar el lloc de dent de l'Institut de Cultura de Barcelona, amb la treball de tècnica de gestió amb els mitjans de co- categoria de Gestora d'administració general i la municació. nomena com a suport a la gestió de Districte. Acords de la Comissió de Govern de 14 de maig de 31. Sector de Serveis Generals 2008: Del gerent de Recursos Humans i Organització, de data 8 d'abril de 2008, que nomena la senyora 41. Autoritzar a la Sra. Carme López Martínez Bibiana Cambra Sainz per ocupar el lloc de treball (Matrícula 23207) la compatibilitat sol·licitada entre la d'informadora-tramitadora d'atenció directa. seva activitat municipal com a funcionària amb la categoria Tècnica mitjana en Ciències Socials en el 32. Sector de Serveis Generals lloc de treball d’assistenta social, i l’activitat privada Del gerent de Recursos Humans i Organització, de col·laboradora diplomada d’escola universitària en de data 8 d'abril de 2008, que nomena la senyora la Fundació Pere Tarrés, atès que aquesta activitat Juani Gómez Fernández per ocupar el lloc de treball privada no figura compresa en les causes d’incom- de responsable de promoció. patibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del 33. Sector de Serveis Generals personal al servei de les Administracions públiques, Del gerent de Recursos Humans i Organització, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incom- de data 8 d'abril de 2008, que nomena la senyora patibilitats del personal al servei de l’Administració de Rosa Gibert Pibernat per ocupar el lloc de treball de la Generalitat, i pels articles 329 i 330 del Reglament tècnica de gestió i/o planificació de Serveis Perso- del personal al servei de les Entitats locals, aprovat nals. pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afec- tat l’interès públic. La present autorització està con- 34. Sector de Serveis Generals dicionada a l’estricte compliment dels deures públics Del gerent de Recursos Humans i Organització, i restarà sense efecte en els supòsits següents: si de data 8 d'abril de 2008, que nomena les senyores l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte Caritat Ariño Freja i M. Glòria Colominas Grau i els compliment dels deures o en comprometés la seva senyors Josep Maria Elias Costa i Andreu Parera imparcialitat o independència; si l’activitat privada Prats per ocupar el lloc de treball de tècniques i tèc- tingués alguna relació amb els assumptes que la nics de gestió i/o planificació de Serveis Personals. persona autoritzada conegui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb 35. Sector de Serveis Generals la jornada laboral; per canvi de lloc de treball munici- Del gerent de Recursos Humans i Organització, pal; per variació de les seves circumstàncies; o per de data 15 d'abril de 2008, que nomena la senyora raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedèn- Montserrat Muñoz Peicasat per ocupar el lloc de cies per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les re- treball de responsable de logística. duccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida 36. Sector de Serveis Generals personal, familiar i laboral del personal al servei de Del gerent de Recursos Humans i Organització, les Administracions públiques de Catalunya, aplica- de data 23 d'abril de 2008, que nomena la senyora bles al personal laboral municipal d’acord amb allò Maria Pilar Riesco Mangas per ocupar el lloc de tre- que disposa el decret d’Alcaldia de 21 de juliol de ball d'assessora de la Secretaria Tècnica del Consell 2006, són incompatibles amb l’autorització de com- Municipal de Cooperació Internacional per al Desen- patibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment volupament. del termini de la reducció o de l’excedència. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i 37. Sector de Serveis Generals Funció Pública. Del gerent de Recursos Humans i Organització, 42. Autoritzar a la Sra. Marta Gracián Anglés (Ma- de data 23 d'abril de 2008, que nomena la senyora trícula 50812) la compatibilitat sol·licitada entre la Marta Solé Mirabet per ocupar el lloc de treball seva activitat municipal com a funcionària interina, d'Administració econòmica de districte (contractació). amb la categoria Tècnica mitjana en Ciències Socials en el lloc de treball d'assistenta social a la Direcció 38. Sector de Serveis Generals Tècnica d'Acció Social del Sector Acció Social i Ciu- Del gerent de Recursos Humans i Organització, tadania, i l’activitat privada per compte d'altri com a de data 25 d'abril de 2008, que nomena la senyora assistenta social a l'empresa Jardiners Sant Adrià, Mari Carmen Mata Navarro per ocupar el lloc de SCCL, en tant que aquesta activitat privada no figura treball de gestió econòmica-pressupostari. compresa en les causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de de- 39. Sector de Serveis Generals sembre, d'incompatibilitats del personal al servei de Del gerent de Recursos Humans i Organització, les Administracions públiques, de la Llei 21/1987, de de data 25 d'abril de 2008, que nomena la senyora 26 de novembre, sobre incompatibilitats del personal María José Busquets Fiedler per ocupar el lloc de al servei de l’Administració de la Generalitat, i pels treball de tècnica d'Administració. articles 329 i 330 del Reglament del personal al ser- 2170 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 vei de les Entitats locals, aprovat pel Decret tibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectat l’interès termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne públic, tanmateix la seva dedicació professional pri- compte a la Comissió de Presidència, Territori i Fun- vada no podrà superar la meitat de la jornada laboral ció Pública. setmanal vigent a l’Administració pública i en horari 44. Autoritzar al Sr. José Miguel Pedroso Gonzá- no coincident amb el municipal. La present autoritza- lez (Matrícula 24462) la compatibilitat sol·licitada ció està condicionada a l’estricte compliment dels entre la seva activitat municipal com a funcionari deures públics i restarà sense efecte en els supòsits amb la categoria auxiliar d’Administració en el lloc de següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés treball d’informador-tramitador en l’Oficina d’Atenció l’estricte compliment dels deures o en comprometés al Ciutadà del Districte de l’Eixample, i l’activitat pri- la seva imparcialitat o independència; si l’activitat vada de tècnic de la secció de futbol femení del Fut- privada tingués alguna relació amb els assumptes bol Club Barcelona, atès que aquesta activitat priva- que la persona autoritzada conegui per raó del càr- da no figura compresa en les causes d’incom- rec; si la dedicació horària de l’activitat privada coin- patibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei cidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del treball municipal; per variació de les seves circums- personal al servei de les Administracions públiques, tàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incom- Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de famili- patibilitats del personal al servei de l’Administració de ars i les reduccions de jornada establertes per la Llei la Generalitat, i pels articles 329 i 330 del Reglament 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de del personal al servei de les Entitats locals aprovat la vida personal, familiar i laboral del personal al pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afec- servei de les Administracions públiques de Catalu- tat l’interès públi; tanmateix la seva dedicació profes- nya, aplicables al personal laboral municipal d’acord sional privada no podrà superar la meitat de la jorna- amb allò que disposa el decret d’Alcaldia de 21 de da laboral setmanal vigent a l’Administració pública i juliol de 2006, són incompatibles amb l’autorització en horari no coincident amb el municipal. La present de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al autorització està condicionada a l’estricte compliment finiment del termini de la reducció o de l’excedència. dels deures públics i restarà sense efecte en els Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Ter- supòsits següents: si l’activitat privada impedís o ritori i Funció Pública. menyscabés l’estricte compliment dels deures o en 43. Autoritzar a la Sra. Elisa Casanova Domenech comprometés la seva imparcialitat o independència; (Matrícula 26621) la compatibilitat sol·licitada entre la si l’activitat privada tingués alguna relació amb els seva activitat municipal com a personal eventual en assumptes que la persona autoritzada conegui per el lloc de treball assessora tècnica del president del raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat Consell Municipal del Districte de les Corts, i l’ac- privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de tivitat pública com a professora associada a temps lloc de treball municipal; per variació de les seves parcial de la Universitat de Barcelona, des de l'1 de circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès febrer de 2008 fins al 14 de setembre de 2008 i pròr- públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de rogues que es puguin produir en aquest contracte de familiars i les reduccions de jornada establertes per treball, d’acord amb els articles 3 i següents de la la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de concilia- Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats ció de la vida personal, familiar i laboral del personal del personal de les Administracions públiques, 4 de al servei de les Administracions públiques de Catalu- la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompati- nya, són incompatibles amb l’autorització de compa- bilitats del personal al servei de l’Administració de la tibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del Generalitat, i 324 i següents del Reglament del per- termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne sonal al servei de les Entitats locals, aprovat pel De- compte a la Comissió de Presidència, Territori i Fun- cret 214/1990, de 30 de juliol, amb les limitacions ció Pública. previstes als articles 7 i 16.4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 45. Autoritzar a la Sra. Pau Bolaños Miñambres de la Llei 21/1987 i els articles concordants del De- (Matrícula 17936) la compatibilitat sol·licitada entre la cret 214/1990. La present autorització està condicio- seva activitat municipal com a funcionària amb la nada a l’estricte compliment dels deures públics i categoria auxiliar d’Administració en el Departament restarà sense efecte en els supòsits següents: si de Llicències i Inspecció del Districte de l’Eixample, i l’activitat secundària impedís o menyscabés l’estricte l’activitat privada de professora a temps parcial en la compliment dels deures o en comprometés la seva Facultat de Comunicació Blanquerna de la Univesitat imparcialitat o independència; si l’activitat secundària Ramon Llull, atès que aquesta activitat privada no tingués alguna relació amb els assumptes que la figura compresa en les causes d’incompatibilitat pre- persona autoritzada conegui per raó del càrrec; per vistes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 finalització del contracte de treball o les pròrrogues de desembre, d’incompatibilitats del personal al ser- pactades amb la Universitat; per canvi de lloc de vei de les Administracions públiques, de la Llei treball municipal; per variació de les seves circums- 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibilitats tàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. del personal al servei de l’Administració de la Gene- Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de famili- ralitat, i pels articles 329 i 330 del Reglament del ars i les reduccions de jornada establertes per la Llei personal al servei de les Entitats locals aprovat pel 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectat la vida personal, familiar i laboral del personal al l’interès públic; tanmateix la seva dedicació professi- servei de les Administracions públiques de Catalu- onal privada no podrà superar la meitat de la jornada nya, són incompatibles amb l’autorització de compa- laboral setmanal vigent a l’Administració pública i en NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2171 horari no coincident amb el municipal. La present 47. Autoritzar a la Sra. Sara Udina Armengol (Ma- autorització està condicionada a l’estricte compliment trícula 25705) la compatibilitat sol·licitada entre la dels deures públics i restarà sense efecte en els seva activitat municipal en aquesta Corporació com a supòsits següents: si l’activitat privada impedís o funcionària, amb la categoria de Tècnica superior menyscabés l’estricte compliment dels deures o en d'Arquitectura i Enginyeria en la Direcció de Serveis comprometés la seva imparcialitat o independència; de Planejament del Sector d’Urbanisme i Infraestruc- si l’activitat privada tingués alguna relació amb els tures, i l'activitat privada de treball de planificació assumptes que la persona autoritzada conegui per territorial per compte propi, excloent qualsevol mani- raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat festació del seu exercici en el terme municipal de privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències lloc de treball municipal; per variació de les seves entre l'activitat pública i la privada, garantint d'aques- circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès ta manera l'objectivitat, la imparcialitat i la indepen- públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de dència que ha de presidir la seva actuació com a familiars i les reduccions de jornada establertes per funcionari i per salvaguardar l'interès públic que po- la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de concilia- dria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella ció de la vida personal, familiar i laboral del personal coincidència; tanmateix la seva dedicació professio- al servei de les Administracions públiques de Catalu- nal privada no podrà superar la meitat de la jornada nya, aplicables al personal laboral municipal d’acord laboral setmanal vigent a l'Administració pública i en amb allò que disposa el decret d’Alcaldia de 21 de horari no coincident amb el municipal, tot de confor- juliol de 2006, són incompatibles amb l’autorització mitat amb els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de finiment del termini de la reducció o de l’excedència. les Administracions públiques, la Llei 21/1987, de 26 Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Ter- de novembre, d'incompatibilitats del personal al ser- ritori i Funció Pública. vei de l'Administració de la Generalitat, i d'acord amb 46. Autoritzar a la Sra. Pilar Soldevila García (Ma- el que disposa el Reglament del personal al servei trícula 26646) la compatibilitat sol·licitada entre la de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de seva activitat municipal com a funcionària eventual 30 de juliol, en els seus articles 329 i 330. La present en el lloc de treball d'assessora del Grup Municipal autorització està condicionada a l’estricte compliment de Convergència i Unió, i l’activitat pública com a dels deures públics i restarà sense efecte en els professora associada a temps parcial de la Universi- supòsits següents: si l’activitat privada impedís o tat Pompeu Fabra, per al curs acadèmic 2007-2008, menyscabés l’estricte compliment dels deures o en des del 20 de gener fins al 24 de setembre de 2008 i comprometés la seva imparcialitat o independència; pròrrogues que es puguin produir en aquest contrac- si l’activitat privada tingués alguna relació amb els te de treball, d’acord amb els articles 3 i següents de assumptes que la persona autoritzada conegui per la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompa- raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat tibilitats del personal de les Administracions públi- privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de ques, 4 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, lloc de treball municipal; per variació de les seves d’incompatibilitats del personal al servei de l’Admi- circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès nistració de la Generalitat, i 324 i següents del Re- públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de glament del personal al servei de les Entitats locals, familiars i les reduccions de jornada establertes per aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, amb les la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de concilia- limitacions previstes als articles 7 i 16.4 de la Llei ció de la vida personal, familiar i laboral del personal 53/1984, 5 i 6 de la Llei 21/1987 i pels articles con- al servei de les Administracions públiques de Catalu- cordants del Decret 214/1990. La present autoritza- nya, són incompatibles amb l’autorització de compa- ció està condicionada a l’estricte compliment dels tibilitat que resta suspesa d’ofici fins al finiment del deures públics i restarà sense efecte en els supòsits termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés compte a la Comissió de Presidència, Territori i Fun- l’estricte compliment dels deures o en comprometés ció Pública. la seva imparcialitat o independència; si l’activitat 48. Autoritzar al Sr. Alfonso Ortega Fernández privada tingués alguna relació amb els assumptes (Matrícula 38246) la compatibilitat sol·licitada entre la que la persona autoritzada conegui per raó del càr- seva activitat municipal com a contractat laboral amb rec; per finalització del contracte de treball o les pròr- la categoria Tècnic mitjà en Ciències Socials en el rogues pactades amb la Universitat; si la dedicació lloc de treball d’assessor tècnic en el Departament horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada de Desenvolupament del Sector de Serveis Gene- laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per rals, i l’activitat privada d’instructor en l’empresa variació de les seves circumstàncies; o per raons Fons Formació Zona Mediterranea, SL, atès que sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per aquesta activitat privada no figura compresa en les tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incom- de mesures de conciliació de la vida personal, famili- patibilitats del personal al servei de les Administraci- ar i laboral del personal al servei de les Administraci- ons públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de novem- ons públiques de Catalunya, són incompatibles amb bre, sobre incompatibilitats del personal al servei de l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa l’Administració de la Generalitat, i pels articles 329 i d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de 330 del Reglament del personal al servei de les Enti- l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de tats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de Presidència, Territori i Funció Pública. juliol, i no resulta afectat l’interès públic; tanmateix la 2172 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 seva dedicació professional privada no podrà supe- rització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici rar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a fins al finiment del termini de la reducció o de l’Administració pública i en horari no coincident amb l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de el municipal. La present autorització està condicio- Presidència, Territori i Funció Pública. nada a l’estricte compliment dels deures públics i 50. Autoritzar al Sr. Jose Antonio Pla Gutiérrez restarà sense efecte en els supòsits següents: si (Matrícula 90186) la compatibilitat sol·licitada entre la l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte seva activitat municipal com a contractat laboral amb compliment dels deures o en comprometés la seva la categoria Auxiliar pràctic en el lloc de treball imparcialitat o independència; si l’activitat privada d’inspector de manteniment d’edificis en el Servei de tingués alguna relació amb els assumptes que la Manteniment del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i persona autoritzada conegui per raó del càrrec; si la l’activitat privada de monitor de tennis en l’empresa dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb EID, SA, atès que aquesta activitat privada no figura la jornada laboral; per canvi de lloc de treball munici- compresa en les causes d’incompatibilitat previstes pal; per variació de les seves circumstàncies; o per pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de de- raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedèn- sembre, d’incompatibilitats del personal al servei de cies per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les re- les Administracions públiques, de la Llei 21/1987, de duccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, 26 de novembre, sobre incompatibilitats del personal de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida al servei de l’Administració de la Generalitat, i pels personal, familiar i laboral del personal al servei de articles 329 i 330 del Reglament del personal al ser- les Administracions públiques de Catalunya, aplica- vei de les Entitats locals, aprovat pel Decret bles al personal laboral municipal d’acord amb el que 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectat l’interès disposa el decret d’Alcaldia de 21 de juliol de 2006, públic; tanmateix la seva dedicació professional pri- són incompatibles amb l’autorització de compatibili- vada no podrà superar la meitat de la jornada laboral tat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del ter- setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari mini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne no coincident amb el municipal. La present autoritza- compte a la Comissió de Presidència, Territori i Fun- ció està condicionada a l’estricte compliment dels ció Pública. deures públics i restarà sense efecte en els supòsits 49. Autoritzar a la Sra. Candelaria Montesinos següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés Hernández (Matrícula 38876) la compatibilitat sol·li- l’estricte compliment dels deures o en comprometés citada entre la seva activitat municipal com a funcio- la seva imparcialitat o independència; si l’activitat nària amb la categoria Tècnica mitjana en Ciències privada tingués alguna relació amb els assumptes Socials en el lloc de treball de tècnica mitjana que la persona autoritzada conegui per raó del càr- d’assistència social en el Centre de Serveis Socials rec; si la dedicació horària de l’activitat privada coin- Poble-Sec del Districte de Sants-Montjuïc, i l’activitat cidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de privada de treballadora social en l’empresa El Jardí treball municipal; per variació de les seves circums- Centre de Dia, SRL, atès que aquesta activitat priva- tàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. da no figura compresa en les causes d’incom- Les excedències per tenir cura d’un fill/a o de famili- patibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei ars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de personal al servei de les Administracions públiques, la vida personal, familiar i laboral del personal al de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incom- servei de les Administracions públiques de Catalu- patibilitats del personal al servei de l’Administració de nya, aplicables al personal laboral municipal d’acord la Generalitat, i pels articles 329 i 330 del Reglament amb el que disposa el decret d’Alcaldia de 21 de del personal al servei de les Entitats locals, aprovat juliol de 2006, són incompatibles amb l’autorització pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afec- de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al tat l’interès públic; tanmateix la seva dedicació pro- finiment del termini de la reducció o de l’excedència. fessional privada no podrà superar la meitat de la Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Ter- jornada laboral setmanal vigent a l’Administració ritori i Funció Pública. pública i en horari no coincident amb el municipal. La 51. Autoritzar al Sr. Adrià Gomila Civit (Matrícula present autorització està condicionada a l’estricte 24158) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti- compliment dels deures públics i restarà sense efec- vitat municipal com a funcionari amb la categoria te en els supòsits següents: si l’activitat privada im- Tècnic superior d’Arquitectura i Enginyeria en la de- pedís o menyscabés l’estricte compliment dels deu- pendència de Planificació i Estudis de Mobilitat de res o en comprometés la seva imparcialitat o l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, i l’activitat independència; si l’activitat privada tingués alguna pública com a professor associat a temps parcial en relació amb els assumptes que la persona autoritza- la Universitat Politècnica de Catalunya, per al curs da conegui per raó del càrrec; si la dedicació horària acadèmic 2007-2008, des de l’1 de setembre de de l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; 2007 fins al 31 d'agost de 2008 i pròrrogues que es per canvi de lloc de treball municipal; per variació de puguin produir, d’acord amb els articles 3 i següents les seves circumstàncies; o per raons sobrevingudes de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incom- d’interès públic. Les excedències per tenir cura d’un patibilitats del personal de les Administracions públi- fill/a o de familiars i les reduccions de jornada esta- ques, 4 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, blertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures d’incompatibilitats del personal al servei de l’Admi- de conciliació de la vida personal, familiar i laboral nistració de la Generalitat, i 324 i següents del Re- del personal al servei de les Administracions públi- glament del personal al servei de les Entitats locals, ques de Catalunya, són incompatibles amb l’auto- aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, amb les NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2173 limitacions previstes als articles 7 i 16.4 de la Llei municipal d’acord amb allò que disposa el decret 53/1984, 5 i 6 de la Llei 21/1987 i els articles concor- d’Alcaldia de 21 de juliol de 2006, són incompatibles dants del Decret 214/1990. La present autorització amb l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa està condicionada a l’estricte compliment dels deures d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de públics i restarà sense efecte en els supòsits se- l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Pre- güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés sidència, Territori i Funció Pública. l’estricte compliment dels deures o en comprometés la 53. Autoritzar al Sr. Manuel Franco Mesas (Matrí- seva imparcialitat o independència; si l’activitat priva- cula 21461) la compatibilitat sol·licitada entre la seva da tingués alguna relació amb els assumptes que la activitat municipal com a funcionari de carrera amb la persona autoritzada conegui per raó del càrrec; si la categoria Tècnic superior d'Arquitectura i Enginyeria dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb la en Comissió de Serveis a l'empresa municipal Pro jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; Nou Barris, SA, i l’activitat pública com a professor per variació de les seves circumstàncies; o per raons associat a temps parcial de la Universitat Politècnica sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per de Catalunya, per al curs acadèmic 2007-2008, des tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de de l'1 de setembre de 2007 fins al 31 d'agost de 2008 i jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, pròrrogues que es puguin produir, en aquest contracte de mesures de conciliació de la vida personal, familiar de treball, d’acord amb els articles 3 i següents de la i laboral del personal al servei de les Administracions Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats públiques de Catalunya, són incompatibles amb del personal de les Administracions públiques, 4 de la l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de del personal al servei de l’Administració de la Genera- l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de litat, i 324 i següents del Reglament del personal al Presidència, Territori i Funció Pública. servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 52. Autoritzar a la Sra. Elena Boira Orantes (Ma- 214/1990, de 30 de juliol, amb les limitacions previs- trícula 36879) la compatibilitat sol·licitada entre la tes als articles 7 i 16. 4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 de la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, mateixa Llei 21/1987 i els articles concordants del amb la categoria Tècnica superior d'Educació i Psi- Decret 214/1990; tanmateix la seva dedicació a la cologia en el lloc de tècnica de Gestió del Pla per docència universitària serà a temps parcial i amb l'abordatge integral del treball sexual – Programa de horari no coincident amb el municipal. La present Dones Sector d'Educació, Cultura i Benestar, i autorització està condicionada a l’estricte compliment l’activitat privada per compte propi com a sòcia i ad- dels deures públics i restarà sense efecte en els ministradora de l'empresa Solid Barcelona Inmobilia- supòsits següents: si l’activitat privada impedís o rio, SL, que té per objecte social serveis d'intermedi- menyscabés l’estricte compliment dels deures o en ació i gestió immobiliària en compravenda o arren- comprometés la seva imparcialitat o independència; dament d'immobles així com la promoció, cons- si l’activitat privada tingués alguna relació amb els trucció i rehabilitació de béns immobles, atès que assumptes que la persona autoritzada conegui per aquesta activitat privada no figura compresa en les raó del càrrec; per finalització del contracte de treball causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i o les pròrrogues pactades amb la Universitat; si la 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’in- dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb compatibilitats del personal al servei de les Adminis- la jornada laboral; per canvi de lloc de treball munici- tracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de no- pal; per variació de les seves circumstàncies. o per vembre, sobre incompatibilitats del personal al servei raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedèn- de l’Administració de la Generalitat, i pels articles cies per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les re- 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les duccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida de juliol, i no resulta afectat l’interès públic; tanmateix personal, familiar i laboral del personal al servei de la seva dedicació professional privada no podrà su- les administracions públiques de Catalunya, són perar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent incompatibles amb l’autorització de compatibilitat, a l’Administració pública i en horari no coincident que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini amb el municipal. La present autorització està condi- de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a cionada a l’estricte compliment dels deures públics i la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. restarà sense efecte en els supòsits següents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva b) Mesures de govern imparcialitat o independència; si l’activitat privada c) Informes tingués alguna relació amb els assumptes que la per- sona autoritzada conegui per raó del càrrec; si la de- dicació horària de l’activitat privada coincidís amb la A la Comissió: jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons 1. Situació del Castell de Montjuïc. sobrevingudes d’interès públic. Les excedències per El Sr. Cardelús exposa l’informe i recorda que la tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de propietat del Castell va ser cedida a la ciutat el 21 de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, juliol de 1960, vinculada a l’ús concret de museu de mesures de conciliació de la vida personal, familiar militar, i que a través de l’Ordre Ministerial de 27 i laboral del personal al servei de les Administracions d’abril de 2007 es modifica aquesta cessió per desti- públiques de Catalunya, aplicables al personal laboral nar-lo en part a un centre de la pau que s’haurà de 2174 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 regir per un consorci; i que, en aquest any de transi- ser un equipament més de la Ciutat, perquè conside- ció, s’està en converses continues amb el Ministeri ra que dir això porta a menystenir o banalitzar la per escatir els detalls d’aquesta Ordre. Informa que història del país, i retreu al Sr. Cardelús que en cap el primer acord amb el Ministeri de Defensa ha estat apartat de l’informe s’esmenti que va ser en el Cas- que l’Ajuntament de Barcelona serà majoritari en el tell de Montjuïc on va ser afusellat el president de la nou Consorci de la Pau i, aclareix, que en el Castell, Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; segon, a més, hi tindrà altres usos que seran definits pel pel que fa a l’Ordre Ministerial, diu que ara que el mateix Ajuntament. Explica que la primera actuació grup municipal del PSC té l’oportunitat amb la minis- que s’ha fet, i que encara s’està fent, és ordenar el tra Carme Chacón, també del PSC, es modifiquin les gran nombre d’antenes que hi ha instal·lades, i in- imposicions que va ordenar el Sr. Bono i amb les que forma que pel que fa a les d’ús civil, s’han retirat les no hi estaven d’acord el Sr. Clos ni el Sr. Mascarell, inoperants i s’està obligant a la resta a integrar-les també del PSC; tot recordant-li que el seu grup de- en una única antena, i que depenent dels usos que fensa la cessió plena i absoluta, sense cap tipus de es vulgui donar al Castell, s’estudiarà si aquesta condicions, del Castell a la Ciutat, que inclou des de única antena s’ha de traslladar a una altra ubicació; i les banderes fins a la presència del Ministeri de De- quant a les d’ús estrictament militar, l’Ordre estableix fensa en el Consorci; i, tercer, amb què es deixi una que han de desaparèixer de la muntanya en el termi- antena al Castell i demana al Sr. Cardelús que preci- ni de tres anys i que estan en marxa estudis per lo- si primer si es retiraran la totalitat de les antenes; calitzar altres espais per instal·lar-les. També explica segon, la data en que marxarà el destacament militar que s’ha modificat el protocol d’autoritzacions d’ús que encara hi ha al Castell, i demana un calendari al del castell, esmenta algunes de les diverses activi- respecte; i, tercer, i fent referència als exemples a tats que s’han anat fent el darrer any que han estat algunes de les activitats que s’han fet al Castell, diu de caràcter cultural, institucional, i de promoció eco- que convindria que el Pla d’usos del Castell conside- nòmica de la ciutat, etc; i que, a banda de totes rés la dignificació de l’espai i dels seus usos. El seu aquestes activitats, hi ha les quotidianes i constants grup convida el govern a què no accepti resignada- com a zona de passeig i de gran atracció turística. ment una ordre ministerial que no agrada i que, ara Comenta que, entre els temes de conversa amb el que en tenen l’oportunitat, la modifiquin. Expressa la Ministeri, hi ha la desaparició del Museu militar, que seva sorpresa perquè s’estigui traduint l’inventari per s’ha fet l’inventari corresponent, amb tècniques mo- enviar-lo al Ministeri de defensa, atès que el Ministeri dernes i seguint els protocols que marca la museísti- té l’obligació d’acceptar qualsevol escrit que li arribi ca actual, en col·laboració amb els responsables del en qualsevol de les llengües oficials. museu i del Museu d’Història de la Ciutat, i que, en La Sra. Esteller recorda que el Partit Popular aquests moments, s’està traduint al castellà per en- sempre ha reconegut que el Castell de Montjuïc no viar-lo al Ministeri; que serà una comissió d’experts és un equipament més i que té uns valors patrimoni- qui avaluarà l’interès per a la ciutat de cada una als i històrics de fortificació que s’han de preservar. d’aquestes peces i, en funció d’aquesta avaluació, es Quant al futur de l’equipament, comenta que s’ha decidirà el seu destí; i que durant aquests mesos, i d’establir dins del diàleg institucional i polític, entre en aplicació de l’art. 15 de la Llei 52/2007, s’han tots els grups, lluny dels interessos partidistes, i que, retirat els elements de simbologia franquista. Afegeix per tant, cal definir aquest projecte cultural, social i que s’està d’acord amb què el Castell haurà de tenir museístic d’interès i que aquestes són les bases una triple dimensió en la seva organització: una pri- sobre les quals el seu partit sempre ha treballat; que, mera de cultural, d’equipament de la ciutat, d’ús pú- a diferència del grup de CiU, estan totalment d’acord blic i lliure; una segona de memòria històrica i de la amb què hi sigui la bandera d’Espanya, i considera seva vinculació a la història de la ciutat i del país, i aquest fet totalment indispensable; demana defugir una tercera de Centre de la Pau. Que s’està treba- d’aquesta mena de debats per posar l’accent en el llant per a la dissolució de Patronat del Castell per- debat del que pot ser el seu ús, preservant la seva què va ser creat per gestionar el Museu i ara desa- essència i la seva història. Expressa la preocupació pareixen les seves funcions, i que, segurament, del seu grup quant al Centre per la Pau, ja que el aquesta dissolució es vincularà als estatuts del Con- concepte pau ha de ser en defensa dels drets hu- sorci de la Pau; que s’està iniciant l’expedient per mans, la democràcia, la pluralitat i la realitat històrica nomenar el director/a de l’equipament; i que en el i, recorda que, en democràcia, les forces armades Consorci del Centre de la Pau hi han de participar, també tenen un valor de pau, amb un prestigi i una com a mínim, tres administracions, però que encara cabuda, i que s’ha de posar l’accent en aquests ter- no estan definits els seus percentatges ni els seus mes; quant a la memòria història, recorda que la estatuts. Comenta que la nova estratègia pel que fa memòria és selectiva i que s’oblida d’una part, i creu a l’ús del Castell és que esdevingui un equipament que el Castell de Montjuïc ha de preservar la història d’ús cívic i cultural i que per això s’hi faran activitats en la seva integritat des de la neutralitat i l’ob- de la ciutat programades per al Grec, la Mercé... i jectivitat, sense que s’utilitzi el passat en funció afegeix que el dia 15 de juny es farà una jornada de d’interessos partidistes. Fent referència a l’inventari portes obertes per explicitar que aquest castell can- diu que la utilització del Castell ha de ser compatible via d’ús, i es mostraran als ciutadans parts del castell amb molts dels elements que ja hi són, perquè són que fins ara no eren visitables i es podrà veure una un element de valor. Demana defensar i fer com- exposició on es comença a explicar aquesta triple patible tota l’actuació urbanística de la muntanya dimensió del castell i convida a tots a assistir-hi. de Montjuïc amb la preservació de tots els valors El Sr. Ciurana expressa el seu desacord amb patrimonials i històrics d’una fortificació d’aquesta l’equip de govern, primer, en què el Castell passi a naturalesa. Creu que amb aquests elements que ha NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2175 comentat es pot donar un bon ús del castell de Mont- govern de l’Estat en el centre de la Pau, i manifesta juïc. la proposta que això es pugui modificar i es canviï La Sra. Capella explica que el grup d’ERC no se l’interlocutor de l’Estat. sent satisfet de la cessió que es va fer perquè no és El Sr. Martí recorda que l’Ordre Ministerial va ser una cessió plena, sinó condicionada; que l’Ordre aprovada durant l’anterior mandat i que en les últi- Ministerial explicita poques coses però preocupants, mes eleccions no ha estat posada en qüestió, sinó i, com a exemple, llegeix el final del primer paràgraf tot el contrari, ha sortir refrendada, i demana al Sr. de l’ordinal primer i es pregunta que vol dir l’ "al me- Ciurana que no faci de la voluntat realitat. Afirma que nos", fent referència als membres que han de formar el seu grup entén que la dignitat no està renyida amb el Consorci, si vol dir que hi pot haver un altre minis- la normalitat i que l’homenatge més gran que es pot teri, a més del de Defensa que és imposat. Creu que fer al Castell de Montjuïc és que no sigui un mauso- l’Ajuntament ha de condicionar aquesta qüestió en leu, sinó un espai de vida en front de la història de els estatuts del Consorci perquè no hi hagi més re- mort i de conflicte que ha significat per a la nostra presentació dels de fora que dels de dins; afirma que ciutat, que sigui un espai normalitzat en el sentit que és una cessió enverinada, condicionada per a la la ciutadania el faci seu, integrat a la ciutat i, per tant, ciutat, i que en relació a les banderes l’Ordre es re- oblidant l’època de castell maleït i de castell contra la met a la llei. Creu que s’haurà d’estar atent a la regu- ciutat; la dignitat és perfectament compatible amb la lació legal d’aquests estatuts. Afegeix que reconeix vida quotidiana de les persones i la normalitat de la la feina feta, però demana explicacions respecte les nostra ciutat. Diu que està segur que el president antenes perquè algunes qüestions no han quedat Companys i totes les víctimes que van morir al Cas- clares; demana el calendari previst per treure-les tell no voldrien un recinte sagrat o mausoleu, sinó totes, i pregunta si el Museu d’Història de la Ciutat que el que voldrien seria passar pàgina sobre la ba- participa en la realització de l’inventari, i de quina se de l’apropiació ciutadana i cívica del Castell. manera i en quines condicions. Expressa, també, la El Sr. Cardelús recorda que l’informe, com a do- preocupació del seu grup perquè les activitats que cument de transició que és, conté qüestions que no s’hi autoritzin no acabin banalitzant el que és i el que estan totalment definides; que serà en el moment representa el Castell de Montjuïc. Diu que estan oportú quan es parlarà de què serà, com s’articularà i d’acord amb què sigui un Centre per la Pau ja que és quins continguts tindrà el Centre de la Pau; que el una de les imposicions d’ERC al govern perquè des- projecte de memòria que dignificarà aquest espai es prés doni suport als futurs estatuts, però adverteix realitzarà entre tots els grups; que s’explicaran els que no es pot dur a terme qualsevol activitat en el fets amb rigor històric, explicacions que faran els Castell i pregunta si s’ha contactat amb les diferents centres d’estudis històrics de la ciutat i no l’Ajun- organitzacions i federacions per la Pau i per la de- tament de Barcelona i està segur que tindrà l’equilibri fensa dels drets humans que hi ha a la ciutat per que han de tenir aquest tipus d’espais. Afirma que saber la seva opinió del que s’ha fet, del que hauria l’equip de govern està d’acord amb l’Ordre Ministeri- de ser el centre per la pau i de les activitats que es al, que la van definir fins a l’última paraula, que no hi presenten en l’informe; si se sap quina és la partici- ha cap cosa que sigui casualitat, ni el terme "al pació que vol tenir la Generalitat de Catalunya en el menys", ni que sigui curta, que els ha permès treba- Consorci i si està d’acord en que el Ministeri de De- llar i avançar molt i encara no han arribat al final, fensa sigui el futur participant d’aquest consorci. però que hi arribaran i bé. Respon que les antenes Igual que el Sr. Ciurana demana que el govern, te- militars, tal com diu l’ordre, han de desaparèixer, i les nint en compte que la ministra de Defensa és del d’ús civil s’hauran de relocalitzar en el castell, o en PSC, aconsegueixi una cessió lliure. un altre lloc, en funció dels seus usos i del servei que El Sr. Gomà agraeix al Sr. Cardelús la presentació doni a la ciutat, que és un procés tècnic i no polític, de l’informe i aporta tres reflexions. La primera que el per tant, en aquests moments, no pot avançar si seu grup creu que és perfectament compatible i molt l’antena única desapareixerà del Castell, i recorda interessant allò que té de simbologia històrica i naci- que el Castell és un edifici catalogat, i, per tant, hau- onal el Castell de Montjuïc amb un procés d’apro- rà de rebre un tractament curós del paisatge; que piació ciutadana del Castell; la segona, que el seu s’estan fent els passos necessaris per poder traslla- grup ha posat sempre molt d’èmfasi en dues grans dar el cos de transmissions militars dins del calendari dimensions, en la memòria història i democràtica i en previst en l’Ordre, però que no pot confirmar la data la pau i els drets humans i es congratulen que exacta. Quant a l’inventari, explica que s’està traduint aquestes dos dimensions siguin el cor d’aquest pro- al castellà primer, per facilitar la feina i, segon, per- jecte que creu que s’ha de vincular a la Ciutat i amb què en un futur hi haurà una pàgina web del Castell la recuperació del Castell Barcelona té l’oportunitat en diversos idiomes, on s’utilitzarà aquest document de fer-se present com a Ciutat i tot el que represen- ja traduït al castellà. Comenta que és evident que hi ten les ciutats al món com a agents actius en la haurà un tracte digne, responsable i preferent del construcció de condicions de pau i de drets humans que va passar amb el president de la Generalitat, i, en aquest cas, de processos de recuperació de la afusellat al Castell, que no es pot obviar ni menyste- memòria històrica i democràtica, qüestions ben reco- nir. Aclareix que és un equipament més perquè se li llides en el nucli del projecte i que s’ha de fer de la vol donar un tracte de normalitat, però és reconegut mà del conjunt d’agents que en aquest moment es- que és un dels grans equipaments de la ciutat i de tan treballant en aquestes perspectives; la tercera, país, i que es buscarà el recolzament de tothom que que el seu grup ja va dir que no els agradava, l’ordre pugui el govern per fer el Centre per la Pau, on el ministerial de cessió amb el desacord de la presèn- govern no vol fer una guerra de banderes. Confirma cia del Ministeri de Defensa com a representant del que s’ha parlat amb moltes organitzacions de la ciu- 2176 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 tat, recorda que el mateix ajuntament de Barcelona ha de ser un centre de vida però que hi ha un terme té una experiència en temes de pau que pocs ajun- mig, entre ser un mausoleu i les activitats que s’han taments tenen, que el Centre de pau té la voluntat de anat desenvolupant, que segurament s’adiu més ser internacional, per això els estatuts hauran de amb les que haurà de dur a terme el Centre per la permetre la presència de moltes institucions diferents Pau. Quant als estatuts del Consorci del Centre de la i de molt divers perfil i no volen acotar, i que per això Pau i la descripció de les seves funcions, diu que el no s’ha volgut concretar més l’ordre, és un servei per seu grup considera que no s’haurien de mantenir les la ciutat de Barcelona però amb voluntat de créixer i al·lusions que es fan a l’exèrcit, independentment de convertir-se en un referent internacional, i de vincu- l’activitat que desenvolupi; que el Consorci hauria de lar-se a altres institucions similars del món. Explica decidir el seu contingut i convidar, en el seu cas, el que el que no consta a l’informe són les activitats Ministeri de Defensa per les seves missions humani- que s’han deixat de fer al Castell des de fa un any i tàries, però el fet que es faci a priori es deu a la im- mig i quant a les que s’han fet, en aquesta fase que posició de la cessió condicionada, que, a més, deixa encara no està definit el projecte de pau, s’han fet la porta oberta a què en pugui formar part algun altre perquè el ciutadà el conegui com a equipament, que Ministeri més del govern espanyol. s’ha recuperat per a la ciutat un important espai his- El Sr. Gomà vol deixar clar, fent referència a la in- tòric. tervenció de la Sra. Esteller, que per al seu grup és El Sr. Ciurana, d’entrada, recorda a la Sra. Esteller perfectament compatible parlar de rigor històric i de les paraules del Sr. Cardelús quant a què res del que memòria democràtica; que memòria democràtica és hi ha a l’ordre és casual, i que, pel que fa a les ban- el reconeixement dels defensors d’un projecte de deres, l’Ordre remet a la llei, que només estableix dignitat col·lectiva, d’un projecte republicà de lliber- com s’han de posar en els edificis que estan obligats tats, d’un projecte d’autogovern i dignitat nacional de a tenir-les, però que no tots els equipaments tenen Catalunya, que molts d’ells hi van deixar la vida, i aquesta obligació; en segon lloc, que hi ha tres grups que això ha de tenir una presència clara en la recu- municipals, ICV, ERC i CiU, que sumen majoria, que peració de la nostra memòria democràtica en el Cas- no entenen què fa el Ministeri de Defensa en el Con- tell de Montjuïc, tractat i abordat des del màxim rigor sorci del Centre per la Pau, igual que pensen el Sr. històric. Clos i el Sr. Mascarell; en tercer lloc, quant a les El Sr. Martí diu que, més enllà de les diferències antenes, afirma que el compromís era que desapa- dels grups polítics sobre l’estratègia que s’ha de reixien de Montjuïc; quart, diu al Sr. Martí que CiU no mantenir amb el govern de l’Estat, està convençut prové d’una tradició política de mausoleus i que no que els ciutadans, d’aquí a pocs mesos, sentiran un se sent còmode ideològicament quan els visita, però nou orgull pel Castell de Montjuïc. Que el resultat afirma que no es pot banalitzar la història i que ne- final, en la proposta d’integrar el Castell al seu entorn cessita un entorn de dignitat el lloc on va ser afuse- immediat i el que significa, de mantenir tota la digni- llat el president de Catalunya; expressa que la quei- tat del seu passat amb les seves càrregues de me- xa del seu grup és que es consideri prioritari informar mòria, amb totes les seves conseqüències i projec- les empreses que hi tenen una antena, o que una tar-lo cap al futur a través del centre per la Pau, empresa hi hagi fet un sopar de gala, o hi ha vingut a entroncarà amb la immensa majoria dels ciutadans i rodar un anunci, però en canvi no és prioritari infor- ciutadanes de Barcelona d’aquest principi del segle mar de la voluntat de reconeixement i l’homenatge XXI. de la figura del president Companys i els altres afu- Es dóna per tractat. sellats. La Sra. Esteller afirma que per al seu grup és de- d) Compareixences Govern municipal terminant el reconeixement de la fortificació històrica única, fugint de la memòria, que és selectiva, i con- A la Comissió: tant tota la història, de forma rigorosa i científica, 2. Que comparegui un representant de Barcelona sense cap partidisme ni element de confrontació; que Serveis Municipals per informar sobre les clàusules les forces armades han de tenir el seu espai en el del contracte del servei de lloguer de bicicletes, i per castell i ser reconegudes com un valor de pau i de avaluar sobre el nivell de compliment del mateix. prestigi en la societat moderna actual; que s’han de El Sr. Morales dóna les dades generals, correspo- preservar molts elements que actualment estan en el nents al quadre de comandament del passat dinou museu militar, perquè no s’ha d’amagar res i tot té el de maig, que són acumulades des del començament seu valor històric; que s’han de traslladar les antenes del contracte com per exemple el número total però sense que es posi en perill la seva funcionalitat i d’abonats (143.900), els usos de la bici per dia finalitat; respecte a les banderes, comenta al Sr. (7.967.386); les trucades rebudes al Call Center Ciurana, que totes les banderes institucionals han (304.000), el mails contestats (54.347). d’estar presents, amb tota naturalitat, evitant aquesta El Sr. Vives recorda al Sr. Morales que ja hi ha lluita continua per les banderes. una Comissió dedicada a la Mobilitat i a la seva ges- La Sra. Capella expressa la seva preocupació tió i li demana que informi respecte al motiu pel qual respecte a l’explicació del Sr. Cardelús, de la que ha estat convocat, alhora demana als grups que se resulta que el seu grup va participar en la redacció circumscriguin al mateix motiu. de l’Ordre Ministerial, i insisteix en el sentit del terme El Sr. Morales explica que el seguiment del con- "al menos" on s’estableix l’obligació que el Ministeri tracte es realitza tal i com diu el plec de condicions, de Defensa ha de formar part del Centre per la Pau. que forma part del contracte, a través d’una sèrie Quant a la banalització de les activitats del Castell de d’indicadors que enumera i explica: la ràtio de dispo- Montjuïc, li diu al Sr. Martí que està d’acord amb què nibilitat de bicicletes, d’ancoratges i d’estacions que NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2177 ha de ser superior al 97% ; el grau de fallits en destí, que, per al seu grup, la ràtio de disponibilitat també que ha de ser inferior al 3%; la durada màxima de és aquella que ha de tenir l’usuari de la bicicleta quatre hores per a les reparacions de bicicletes i quan la va a buscar a l’estació, ja que moltes vega- ancoratges i de tres hores per a les estacions; el des no en queden; que el nivell de fallits en destí nivell de neteja de bicicletes i estacions que ha de també és quan l’usuari no troba lloc en l’estació on ser superior al 90% i informa del seu grau de com- deixar la bicicleta. Pregunta com es detecta que una pliment, així, quant a la ràtio de disponibilitat de bici- reparació té una durada inferior o superior a quatre cletes informa que s’ha complert fins al mes d’abril, hores; si les penalitzacions que ha explicat el Sr. quan hi hagut una davallada al 94%; que el de dis- Morales ja s’han aplicat a dia d’avui, en quines con- ponibilitat de les estacions no s’ha complert fins al dicions i per quins incompliments i quant s’ha recap- mes de març i que ara està al 97-98%; que el dels tat. Diu que el seu grup vol que, igual que s’in- ancoratges no es compleix i està al 93%; quant al corporen addendes per necessitats del servei, nivell de fallits en destí, informa que sí que es com- s’incorporin addendes per millorar la qualitat del ser- pleix i que està molt per sota del que marquen els vei i així donar satisfacció als usuaris de les bicicle- plecs; quant a les reparacions de les bicicletes no es tes. També pregunta què passaria si l’Ajuntament compleix i està en un 0,67%, i la reparació dels ter- volgués rescindir unilateralment el contracte per no minals sí es compleix; la dels ancoratges no es com- estar d’acord en com es desenvolupa el servei, i diu pleix i està en un 0,48%; quant a la neteja en bicicle- que segons preveu el contracte s’hauria d’indem- tes sí que es compleix a partir del mes d’abril, i que nitzar a l’adjudicatari per obres i instal·lacions, danys la de les estacions no es compleix. i perjudicis i per possibles beneficis futurs, previsió El Sr. Vives demana un resum al Sr. Morales de que no considera correcta perquè l’Ajuntament, da- les ràtios que es compleixen i de les que no. vant d’una fallada del servei, hauria de poder resca- El Sr. Morales informa que es compleix la ràtio de tar el servei sense necessitat d’indemnitzar i poder disponibilitat d’estacions, de nivell de fallits en destí, contractar amb una altra contractista. Adverteix que de terminals reparats i de neteja; i que no es com- els preus fixats en el contracte tenen avantatges, pleix la de disponibilitat de bicicletes, d’ancoratges, i però també desavantatges com ara que el proveïdor afegeix que hi ha un petit percentatge del 0,67% de disminueixi el seu cost (manteniment, qualitat dels bicicletes que tarden més de 4 hores en ser repara- serveis...) i mantingui els seus ingressos a través del des. Explica que s’ha penalitzat al concessionari a preu que li paga l’Ajuntament pel bicing i, per tant, l’octubre de 2007 amb 33 mil euros i al gener de s’ha de tenir cura pel preu del contracte. Pregunta 2008 amb 19 mil euros. quin és el grau de compliment del Pla d’implantació El Sr. Forn agraeix la informació i diu que després de noves bicicletes el 2008. Afegeix que no s’ha d’un any en funcionament creu que hi ha un èxit parlat de la subcontractació que fa Clear Channel d’abonaments i d’usos indiscutible, però que també que està en el llindar de la limitació legal establerta, han sorgit deficiències de les que cal estar pendents subcontractació que ha generat problemes entre els com ara la falta de bicicletes a les estacions, estaci- treballadors i pregunta si subcontracta perquè no té ons plenes on no es pot aparcar, bicicletes que capacitat suficient per fer aquest servei i si és així, s’espatllen, problemes d’ancoratge, indicació que no per què va obtenir aquest contracte; que els contrac- n’hi ha bicicletes quan si n’hi ha, problemes de lectu- tes laborals són precaris i les baixes laborals demos- ra de la targeta; i demana tenir informació comple- tren que la feina també és precària. Afirma que mentària al respecte. Diu que el contracte obliga a l’Ajuntament ha de vetllar pels drets dels treballadors l’adjudicatari a facilitar, setmanalment, un seguit de i la qualitat del treball de qui treballa en tot el que dades i comenta que li agradaria conèixer les que no depèn de l’Ajuntament i denuncia que no s’està fent; s’han especificat que són les reclamacions rebudes, que hi ha hagut fracassos en la gestió i posa exem- ateses i solucionades diàriament, així com si s’ha ples; demana saber si s’ha solucionat el vandalisme complert amb l’obligació de donar resposta, en el a les estacions; si les bicicletes compleixen amb termini màxim establert de quinze dies, a les perso- l’Ordenança pel que fa al timbre i les llums. Continua nes que plantegen algun problema, i en quin tant per explicant que s’han hagut de canviar el 75% de les cent s’ha complert. Demana que el Sr. Morales repe- bicicletes i entén que això no és més que una mala teixi les xifres de les quantitats imposades per sanci- planificació del servei de bicing; que quan plou mol- ons; que es precisi per quin concepte ha estat sanci- tes vegades no funciona el sistema. Informa que el onat; i tenir l’enquesta de l’índex de satisfacció del seu grup va presentar el mes d’abril, al govern muni- client que el contracte estableix que s’ha de fer a cipal, 15 preguntes per escrit al respecte, i que la l’any d’entrada de funcionament del servei. resposta ha estat una remissió a un acta d’una ses- El Sr. Mulleras agraeix la presència del Sr. Mora- sió d’una altra comissió i demana al govern el mateix les i la feina de tots els professionals que representa. respecte que té el PP per seva tasca, i que respon- Constata, però, que ja s’han firmat diverses adden- gui a les preguntes que fan per escrit. des al contracte de bicing, que en els propers 10 El Sr. Martínez agraeix al Sr. Morales la informa- anys costarà a l’Ajuntament gairebé uns cent milions ció aportada encara que lamenta que no els ha apor- d’euros, i que s’ha d’acurar el servei i s’ha de contro- tat res de nou. Diu que algunes de les dades són lar que aquests diners s’apliquin de forma correcta; falses perquè no corresponen amb la realitat del que no s’ha parlat de l’horari d’atenció al client, i creu carrer i que no es poden contrastar perquè no s’ha que s’ha d’ampliar a 24 h. al dia coincidint amb fet una auditoria externa, que és el que demanava l’horari d’ús de la bicicleta; que no s’ha parlat de ERC, sinó que són dades aportades per la mateixa l’índex de satisfacció del client i demana informació empresa. Afirma que han fet malbé una gran idea de com es mesura i quin resultat ha tingut. Comenta per a la ciutat, convertint una icona de la ciutat en un 2178 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 problema. Comenta que el Sr. Morales ha dit que el 15 dies per l’elaboració de l’informe es donarà a co- plec de condicions diu el mateix que el contracte o nèixer. Contesta al Sr. Mulleras, que es pot assegu- viceversa i li contesta que el plec de condicions, que rar que gairebé el 99% de les vegades, el temps el té al davant, diu una altra cosa com que es donarà d’espera per agafar una bicicleta és de menys de servei les 24 hores, i no se’n dóna; que hi haurà un cinc minuts, i que és impossible assegurar que els sistema antirobatori de les bicicletes, no hi és; les 140.000 abonats, sempre trobin una bicicleta amb un bicicletes han de tenir material resistents a l’ús cost raonable. Quant al procés d’implantació de no- d’aquestes, no hi és i es demostra amb què s’ha can- ves bicicletes, informa que el juliol ja estaran totes al viat la meitat del parc de bicicletes; que hi haurà un carrer i pel que fa a la subcontractació anuncia que software específic de gestió, i no hi és, etc. i demana ja hi ha un acord signat amb l’empresa Delfin, que al Sr. Morales que expliqui per què el plec i el con- serà l’única que tindrà tot el personal, que estan ne- tracte diuen coses diferents; i per què ha afirmat avui gociant un conveni col·lectiu, i els contractes seran públicament en aquesta Comissió que el contracte estables i indefinits. Respecte als robatoris i al van- diu el mateix que el plec de condicions sabent que dalisme, indica està dintre dels paràmetres d’altres no és veritat. Afirma que amb els problemes que hi ciutats. Respecte el software remarca que és neutre, ha és impossible que es converteixi en un element que les dades no les dóna l’empresa sinó directa- de mobilitat quotidiana. Creu que el govern de la ciu- ment el servidor a on hi té accés BSM; que el softwa- tat ha de fer algun pas endavant qüestionant l’actual re és específic per a cada ciutat i les seves caracte- contracte, que es va poder millorar en el seu moment rístiques i que el fet que Barcelona tingui mar i fent diverses accions com revisar la qualitat de les pendents fa que no sigui tant fàcil d’equilibrar la lo- bicicletes o revisant el software perquè, entre altres gística. Quant a rescindir el contracte, recorda que millores, l’estació pugui captar que una bicicleta té es fa quan no es compleixen els pactes, que es pot determinats problemes mecànics, o distribuir una xar- fins i tot rescatar el servei, però si es vol rescindir xa coherent...; afirma que per al grup d’ERC la gestió sense incompliment, unilateralment, s’ha d’anar per del bicing és errònia, que malauradament una gran la via legal i indemnitzar. idea s’està convertint en un problema per la ciutat. El Sr. Forn ressalta que el contracte especifica El Sr. Martí afirma que la sintonia de la Ciutat amb clarament que l’adjudicatari facilitarà una determina- el bicing és obvia, clara i directa; que les dades i la da informació setmanalment, així com les reclamaci- realitat són un fet; que el govern municipal està satis- ons rebudes diàriament, les ateses i les soluciona- fet d’haver-lo posat en marxa i que el fet que la Ciu- des, i reitera la seva petició. Respecte al qüestionari tat l’hagi acollit amb tant d’èxit no vol dir que el go- de l’índex de satisfacció, demana saber quines són vern hagi d’alentir la dinàmica pròpia, sinó tot el les preguntes plantejades. Comenta que pensava contrari perquè la Ciutat té l’obligació de ser el mà- que les 6.000 bicicletes ja estaven en circulació i xim de curós i d’estar al màxim de l’alçada de les demana que s’aclareixi per què el contracte preveu expectatives tant dels usuaris com dels treballadors i que es farà efectiu el seu pagament a partir de l’1 que s’està fent, que el servei s’està ampliant, està d’abril i espera que no se’ls estigui pagant des funcionant i que sobre la marxa tots plegats estant d’aquesta data sense que les bicis estiguin al carrer; aprenent, millorant i canviant, lluny d’una visió abso- i com podien preveure aquesta ampliació si s’acaba lutament catastrofista hi ha una realitat magnífica d’admetre el gran volum de bicicletes que s’ha de que cal i volen millorar. Afegeix que el govern té pre- posar en circulació a Barcelona. Afegeix la petició vist, en el Consell Plenari del mes de juny, fer un que, en cas de tenir-les, se li facilitin les dades sobre informe exhaustiu sobre el funcionament d’aquest l’accidentabilitat, i sobre les sancions per mal ús que servei que, com tothom ha coincidit en aquesta Co- es puguin haver efectuat contra algun dels usuaris. missió, és molt útil per la ciutat. El Sr. Mulleras adverteix que no es pot caure en el El Sr. Vives recorda que el que es fa en aquesta triomfalisme tal i com està fent el govern municipal; Comissió és valorar el nivell de compliment del con- indica que si el contracte estableix que el servei ha tracte, i a l’hora que prega que tothom se circumscri- de ser de 24 h, malgrat els pactes posteriors que es gui al tema, demana que el Sr. Morales contesti les facin amb el concessionari, s’ha de complir aquest preguntes. horari. Destaca la importància del qüestionari de El Sr. Morales aclareix, primer, que les condicions l’índex de satisfacció del client i afirma que s’ha de de prestació del servei es van estudiar conjuntament mesurar bé i fer-ne un seguiment, i que els indica- amb el departament de mobilitat, que és qui té la dors utilitzats no són índexs reals per poder-la mesu- responsabilitat de dir com ha de ser el servei des del rar bé. Respecte el personal de Delfin, recorda que punt de vista de la prestació, abans de signar el con- Clear Channel es va presentar a un concurs i, per tracte i que es va acordar que l’horari del servei coin- tant, ha de tenir la suficient capacitat per poder con- cidís amb l’horari del Metro i, per tant, no fos de 24 tractar els seus treballadors en condicions laborals hores; també es va acordar que l’abonament fos dignes i que no ho ha de fer subcontractant a través anual i no setmanal, en part per no fer competència de l’empresa Delfin, perquè la subcontractació és deslleial a les empreses que es dediquen a llogar una mala política que incrementa la precarietat labo- bicicletes als turistes; i, per tant, no és ni una decisió ral i una empresa que depèn d’una concessió de de BSM ni un incompliment de contracte; segon, que l’Ajuntament no pot actuar d’aquesta manera. Re- l’Índex de Satisfacció del Client (ISC) s’està fent a clama els informes de queixa que s’especifiquen en través de mail, que s’ha enviat només a una mostra el contracte i reitera la pregunta respecte el nombre de tres mil usuaris, que són suficients per tenir un de multes posades per incomplir els criteris esta- marge de confiança del 5 %, que el termini de pre- blerts en el contracte. Diu que està d’acord en que el sentació acaba el proper divendres, i que després de bicing és una bona idea, però que està mal gestio- NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2179 nada, i que el procés ha estat molt ràpid, perquè es per la llei però que una altra cosa és que es facin va posar en marxa de pressa i corrents per raons malament. Assegura que en el bicing aquest tema estrictament electoralistes i s’ha hagut d’anar corre- està tot perfecte, que BSM té un control al respecte i gint els errors massa ràpidament. Remarca que no que han creat una mesa de recursos laborals per s’han complert dues condicions necessàries per po- controlar tota la contractació. Precisa, quant a la der posar en marxa el bicing, primera que la ciutat improvisació, que s’ha anat molt ràpid quant als ca- estigués preparada amb una bona xarxa de carril bici mions i que aquest fet els ha portat a una contracta- interconnectada i, segona, que l’empresa concessio- ció d’eventuals, perquè la previsió a 3 anys s’ha pro- nària estigués preparada. Tot seguit, es remet a la duït en un. Respecte al software, diu que s’hi està pàgina 71, de l’informe de la Síndica de Greuges, treballant. Explica la diferència entre incidències i sobre que s’ha de millorar la convivència entre els queixes, explicant que la incidència es refereix a vianants, la gent gran, les bicicletes i els vehicles. problemes puntuals respecte el servei i la queixa és Diu que el 2008 s’ha multiplicat per quatre el nombre una queixa formal. de bicicletes del bicing, incrementant per quatre la El Sr. Vives explica que amb l’ajut del secretari problemàtica que poden generar les bicicletes del general s’ha acabat de perfilar molt bé com es defi- bicing. Posa de manifest que de temes econòmics i nia aquesta compareixença i demana a tothom que de gestió de la qualitat del servei de bicing reflectits per a les properes sessions es tingui clar a què es ve en el contracte es deriven després greus problemes a la Comissió, tot agraint al Sr. Morales la seva com- per als ciutadans i per a l’Ajuntament de Barcelona, i pareixença. demana millorar la xarxa del carril bici, les condicions Es dóna per tractada. de la ciutat i el contracte de gestió amb l’empresa per tal millorar la convivència en la via pública. El Sr. Martínez considera que canviar el plec de III) Propostes a dictaminar condicions en relació al contracte desvirtua el servei, que l’Àrea de mobilitat hauria d’haver dit abans de fer a) Acords sobre societats, consorcis i entitats el plec de condicions el servei concret que volia per- què el Know-how de l’empresa adjudicatària no exis- Al Plenari del Consell Municipal: teix i, per tant, no podia aportar un valor afegit i pre- 3. Adoptar, en l'exercici de les competències re- gunta com es pot presentar un plec d’una manera i servades a l'Ajuntament com a soci únic de la Socie- fer el contracte d’una altra. Aclareix que, respecte el tat Barcelona de Serveis Municipals, SA, els acords software, el que demana és que se n’implanti un següents: 1r) Designar l’Im. Sr. Joaquim Mestre i d’intel·ligent, i no un programa destinat a gestionar Garrido membre del Consell d'Administració de la 500 elements amb variables de 4 en 4; que el criteri Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, en era que el software es creés expressament per a la substitució de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. 2n) ciutat de Barcelona, i com no s’ha fet i s’ha basat en Nomenar els Ims. Srs. Jordi W. Carnes i Ayats i Joa- el windows, s’ha hagut d’anar improvisant, tal i com quim Mestre i Garrido vicepresidents primer i segon, ha reconegut el Sr. Morales. Està d’acord amb què respectivament, de l’esmentada societat. 3r) Establir és impossible trobar sempre bicicletes, però que no que el termini de designació del conseller que es era a això al que ell es referia, sinó a què hi ha nomena serà l'establert en els respectius estatuts, d’haver una fiabilitat del sistema, quan informa si hi sens perjudici de la renovació que fos procedent en ha o no bicicletes. Al Sr. Martí li diu que aplica la el canvi de mandat consistorial. 4t) Facultar indistin- política de la patada endavant en lloc de solucionar tament el president i el secretari del Consell d'Admi- els problemes. Pregunta si el govern sap el que és la nistració per comparèixer davant notari i elevar a responsabilitat social de les empreses, o els criteris escriptura pública els nomenaments anteriors, com de qualitat, o del valor afegit, o de la clàusula de també per complir els tràmits necessaris per a la garanties socials; i que el que demanen és tot això, seva inscripció en el Registre Mercantil i també la elements que aporten un valor afegit al sistema del correcció d'errors materials en cas necessari. bicing perquè sigui la icona de ciutat que ha de ser, El Sr. Carnes explica que hi ha una reestructura- però que, com està passant també amb altres ico- ció en les funcions de vicepresident primer i segon nes, el govern l’està fent malbé per les presses, les motivada perquè la Sra. Mayol renuncia a la seva improvisacions i la manera de fer les coses. presència en el Consell d’Administració. El Sr. Martí creu que la càrrega que hi posen al- Es dictamina amb el posicionament favorable de guns grups en aquesta qüestió dificulta el debat. tots els Grups. Afirma que el bicing té molt recorregut, perquè els ciutadans ho han dit i han apostat per aquest sistema b) Ratificacions de transport, tant en la implantació com en la presta- c) Propostes d'acord ció del servei; que el servei s’ha incorporat a la di- nàmica de la vida quotidiana en un temps rècord. El Sr. Carnes vol que quedi constància que un Reafirma la idea troncal quant al sistema que està en dels motius que han provocat la retirada dels punts 4 marxa, que ha estat posat en valor per part dels ciu- i 5 és que avui es reuneix el Consell Audiovisual de tadans, i millorarà i serà un èxit. Catalunya i que emetrà el seu informe respecte a El Sr. Morales informa de les dades del mes aquests punts. Afirma que, demà, el Consell remetrà d’abril sobre comunicacions rebudes: 42.300; infor- l’informe a l’Ajuntament i que si la comissió de treball mació / consulta: 10.000; incidències: 32.000; quei- arriba a un acord respecte als textos, es dictaminari- xes: 539; suggeriments: 73; felicitacions: 785. Res- en en la Junta de Portaveus, prèvia ratificació del pecte a la subcontractació, recorda que és reconegut text per part del Consell d’Administració de BTV. 2180 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 4. Resoldre les al·legacions presentades al Re- tancar alguns matisos expressa la reserva de vot del glament d’organització i funcionament de Barcelona seu grup. Televisió, que inclou les missions del servei públic La Sra. Capella expressa el vot contrari del seu local de televisió de la ciutat de Barcelona, d’acord grup perquè no està d’acord amb l’essència de la amb l’informe tècnic que figura en l’expedient; i apro- modificació. Explica que es reforça una estructura var-lo definitivament. política sense funcions pròpies en detriment d’un Formalment queda retirat de la Comissió perquè reforçament tècnic, que és el que dóna resposta es dictamini per la Junta de Portaveus. immediata a la ciutadania; reiterant el que va dir 5. Resoldre les al·legacions presentades a la mo- quan l’aprovació inicial d’aquest tema, que és l’actual dificació dels Estatuts d’Informació i Comunicació de marc normatiu qui delimita les funcions dels conse- Barcelona, SA, SPM, per adaptar-los al Reglament llers de districte, atribucions del consell de districte i d’organització i funcionament de Barcelona Televisió, atribucions del propi regidor/a de districte i que per d’acord amb l’informe tècnic que figura en l’expe- arribar a que els consellers de districte siguin elegits dient; i aprovar-los definitivament. igual que els regidors, primer s’ha de reformar la llei. Formalment queda retirat de la Comissió perquè Llegeix l’art. 20 de la Carta Municipal i remarca que es dictamini per la Junta de Portaveus. parla de desconcentració i no de descentralització, 6. Resoldre en el sentit d’estimar parcialment les conceptes que defineix perquè quedin clars; llegeix al·legacions formulades pels Grups Municipals de l’art. 24 on es defineixen les competències que tenen Convergència i Unió, Partit Popular de Catalunya, i els districtes, i ressaltant que els districtes inspeccio- Esquerra Republicana de Catalunya, en els termes nen les obres però no les impulsen; comenta que que resulten de l’informe de la Gerència de Serveis aquestes funcions són limitades, que en tenen algu- Generals i Coordinació Territorial, presentades en el nes delegades de l’alcalde/essa; continua llegint les tràmit d’informació pública de l’acord d’aprovació atribucions que s’atorga al Consell de Districte, el inicial que va adoptar la Comissió de Presidència, qual no té funcions resolutòries perquè qui té la ca- Territori i Funció Pública en sessió del dia 20 de fe- pacitat real de decidir és el Consell Municipal, per tot brer de 2008, referent a la modificació del Títol II de això, reforçar una estructura política no obeeix a res, les Normes reguladores del funcionament dels Dis- afegeix que les modificacions del projecte normatiu trictes, relatiu a l’organització dels Districtes; aprovar no incorporen funcions noves i l’única novetat real definitivament la modificació del Títol II de les Nor- del projecte és el sistema de dedicació en el que hi mes reguladores del funcionament dels Districtes ha tres fórmules: exclusiva, plena i ordinària. Explica amb les esmenes estimades i d’acord amb el text que el seu grup està d’acord amb què hi hagi una que obra en expedient; establir que la present modi- millora de la retribució dels consellers de districte, ficació entra en vigor el dia 1 de gener de 2009; pu- però ha d’anar en funció de la dedicació i, per tant, a blicar el nou redactat de la norma en el Butlletí Oficial les funcions pròpies que en aquests moments tenen, de la Província. comenta que abunden en l’aspecte i la necessitat El Sr. Martí explica que les converses, que encara que el que s’ha de desenvolupar són els serveis no han finalitzat, van per la via de l’acord amb la tècnics del districte, on hi ha realment les mancan- majoria dels grups del consistori, i permetran refor- ces, que no poden donar una resposta immediata a mar a fons el Títol II de les normes de funcionament les peticions dels ciutadans, en el que els serveis dels districtes, que fa referència als consellers de d’inspecció tenen veritables limitacions perquè no districte, introduint nous elements de reconeixement, tenen personal. Afegeix que la Síndica, any rere any, reforçament i dignificació de la seva tasca. Comenta en el seu informe es repeteix que hi ha un total di- que a més de l’experiència de molts anys, hi ha un vorci entre les peticions de la ciutadania i la resposta reforçament de la idea de tenir els barris com a unitat que rep per part de l’Administració en les peticions de convivència i de relació, de contacte i de política que són bàsiques. Afirma que això també és model en general a la ciutat de Barcelona que demana de ciutat. Torna a dir que no s’està davant una des- l’esforç i la tasca dels consellers de districte; amb centralització real i, pregunta quines funcions noves aquesta perspectiva convé especificant drets, deu- es delegaran al districte, i si el govern està disposat res, condicions en les que es desenvolupen les se- a delegar més funcions en els districtes, i per què i ves tasques, posició institucional, retribucions etc. amb quina finalitat. Comenta que serà un salt qualitatiu important i que El Sr. Martí explica que el que realment hi ha al quan s’arribi a aquest punt s’haurà de fer un altre darrere és un exercici de justícia en relació a una pas, reestructurant més a fons els òrgans de govern feina, absolutament acreditada al llarg de molts anys, dels districtes i les seves competències. i que s’està fent un acte de reconeixement a la tasca El Sr. Forn, a l’espera de poder resoldre algun de moltes persones, que s’ha demostrat que merei- punt, manifesta la reserva de vot del seu grup perquè xen més reconeixement i més suport per part dels d’aquí al Consell Plenari es pugui arribar a un acord. textos legals i de les funcions institucionals de l’Ajun- La Sra. Esteller observa que el seu grup sempre tament de Barcelona. Confirma que apareix més ha considerat necessari reforçar el paper dels conse- feina amb els barris com ara unitats de tasca social, llers de districte, dotar-los d’un règim que els perme- política i institucional, i que, només amb aquests tés desenvolupar, amb més dedicació, la seva tasca paràmetres, entén que es justifica plenament aques- perquè són un enllaç important entre els veïns, els ta acció; que el canvi qualitatiu s’aconseguirà quan districtes i l’Ajuntament central, i que l’estan desen- es pugui instaurar l’elecció directa dels consellers ja volupant amb un dèficit que creu que amb el nou que a partir de llavors hi haurà un canvi basat en la replantejament s’està resolent, però a l’espera de legitimitat del vot i s’obrirà un altre debat que anirà NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2181 acompanyat d’una reflexió sobre els òrgans de go- tives particulars per als contractes d’obres, de sub- vern dels districtes i les seves competències. ministraments i de serveis, l’autorització i adjudicació La Sra. Esteller comenta que la Sra. Capella ha in- dels quals estigui atribuïda al Consell Municipal i es troduït uns elements que no són fruit del debat decideixi mitjançant la utilització dels procediments d’avui, i que el PP ha defensat un major pes dels obert, restringit, negociat amb publicitat prèvia i ne- districtes, que cal incrementar les seves competènci- gociat sense publicitat; publicar-los en el Perfil de es, abans fins i tot de veure quin és el nou model Contractant i a la Gaseta Municipal; incorporar-los a d’elecció directa dels districtes. Però diu que el que l’aplicació informàtica SIGEF-Ccontractes; facultar s’està aprovant avui és el reconeixement de la feina l’Alcaldia perquè introdueixi en els esmentats models que fan els consellers, que no reben el suport que les adaptacions necessàries per adequar-los, en han de rebre, i que aquesta mesura no va en detri- cada moment, als canvis en la normativa de contrac- ment de potenciar futures tasques, ressaltant que tació; delegar, a l’empara de l’article 40.2 de la amb ella tots els consellers podran disposar de la LCSP, en els presidents i presidentes de les Meses informació que necessiten per desenvolupar la seva de Contractació l’adjudicació provisional d’aquests tasca, perquè moltes vegades tenen molta dificultat contractes, així com l’adopció de les mesures provi- per obtenir-la. Creu que aquest estatut, a part de sionals que, en el seu cas, procedeixi acordar; preci- recollir l’equilibri laboral incorpora altres mesures sar que s’exclou expressament de l’àmbit de la pre- importants que s’ha de tenir en compte per valorar el sent delegació la resolució sobre els recursos conjunt de la proposta. especials en matèria de contractació així com sobre La Sra. Capella confirma que els consellers de els altres recursos administratius que eventualment districte fan funcions importants i que, en aquests puguin interposar-se contra els actes de l’òrgan de moments, les fan en una situació precària perquè contractació; i publicar el present acord en el Butlletí se’ls nega informació; i afirma que no cal que Oficial de la Província. s’expliciti en la norma perquè ja tenen el dret i l’accés El Sr. Vicente comenta que es va facilitar la infor- a la informació ja que és pròpia a les funcions que mació als grups municipals de l’oposició en una reu- desenvolupen; però que això no justifica les tres nió de la setmana passada, on es van explicar les formes de dedicació perquè no hi ha atribucions no- qüestions rellevants d’aquests plecs model. ves en els Consells de districte. Què el debat se Es dictamina amb el posicionament favorable del cenyeix en la seva dedicació i torna a preguntar per PSC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU, PP què han de tenir una dedicació si tenen les mateixes i ERC. funcions, delimitades a la llei així com les seves atri- 8. Aprovar el Pla d'incentius a la jubilació voluntà- bucions i les seves competències. Insisteix en què el ria per a tots els empleats municipals de l’Ajuntament govern ha d’apostar per la millora dels serveis tèc- de Barcelona, que consta en el document adjunt, nics del districte per donar resposta immediata a la amb una dotació pressupostària, a l'exercici 2008, de ciutadania; que el que s’ha de fer és arribar a un 8.526.847,05 euros al capítol I. acord per demanar que en el Congrés de Diputats es El Sr. Arias comenta que aquest Pla va en la línia modifiqui la llei per poder triar directament els conse- dels que ja s’han anat desenvolupant els últims anys llers de districte i, a partir d’aquí, es podrà fer un pas a l’Ajuntament però, a diferència dels últims que van endavant i parlar de la descentralització dels distric- ser sectorials (Guàrdia Urbana i Bombers), aquest té tes. Afirma que el seu grup no entén quin és el model vocació de ser un Pla de jubilació de caràcter univer- de ciutat que té el govern quan es primen determina- sal afectant totes les persones que reuneixin els re- des qüestions. quisits i que recull l’esperit de l’últim pla universal de El Sr. Martí diu que tot es pot anar remetent al l’Ajuntament aprovat el 2005. Informa que el perso- model de ciutat, però recorda a la Sra. Capella que el nal que reuneix potencialment aquests requisits són mes de juliol tots els grups van arribar a un acord per 700 persones tot i que amb l’experiència acumulada tirar endavant aquesta qüestió i que el govern, com- del últims plans es preveu que s’hi acolliran 120-135 plint aquest acord, ha fet totes les negociacions i ara persones. exposa un text que sembla majoritàriament consen- Es dictamina amb el posicionament favorable del suat, en el que fonamentalment es reconeix i és dó- PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot na més reforç i dignitat a la feina que estan fent els del PP. consellers. Afirma que aquest tema no té res a veure amb el reforçament dels districtes, que assegura que s’està fent igualment, i no prejutja res sobre un canvi IV) Part decisòria / Executiva qualitatiu en funció de la seva elecció directa. Matisa a la Sra. Esteller que aquest text no és l’estatut del a) Ratificacions conseller, que recorda que es va acordar que també b) Propostes d'acord faria referència al moment en que els consellers fos- sin escollits de forma directa. Conclou que això és 9. Aprovar, de conformitat amb l’article 99.4 de la una ampliació, reforma del Títol II de les normes Llei 30/2007, de Contractes del Sector Públic reguladores de participació dels districtes. (LCSP), els models de plecs de clàusules administra- Es dictamina amb el posicionament favorable del tives particulars per als contractes d’obres, de sub- PSC i ICV-EU i A, amb la reserva de vot de CIU i PP ministraments i de serveis, l’autorització i adjudicació i amb el posicionament contrari d'ERC. dels quals estigui atribuïda a les Comissions del 7. Aprovar, de conformitat amb l’article 99.4 de la Consell Municipal i es decideixi mitjançant la utilitza- Llei 30/2007, de Contractes del Sector Públic ció dels procediments obert, restringit, negociat amb (LCSP), els models de plecs de clàusules administra- publicitat prèvia i negociat sense publicitat; publicar- 2182 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 los en el Perfil de Contractant i a la Gaseta Munici- l’ensenyament en tibetà, que s’aclareixin les acusa- pal; incorporar-los a l’aplicació informàtica SIGEF- cions que es fan des de la comunitat internacional Ccontractes; facultar l’Alcaldia perquè introdueixi en sobre genocidis culturals, etc., un paquet de mesures els esmentats models les adaptacions necessàries que en aquests moments, en què la comunitat inter- per adequar-los en cada moment als canvis en la nacional s’ha pronunciat en sentit semblant, i que el normativa de contractació, delegar, a l’empara de seu grup entén que Barcelona no se’n pot quedar al l’article 40.2 de la LCSP, en els presidents i presi- marge, sobretot quan el Parlament Europeu, en reso- dentes de les Meses de Contractació l’adjudicació lució del 10 d’abril del 2008, expressava tot un seguit provisional d’aquests contractes, així com l’adopció d’accions o posicionaments conjunt per part dels de les mesures provisionals que, en el seu cas, pro- parlamentaris. cedeixi acordar; precisar que s’exclou expressament La Sra. Esteller expressa el suport del seu grup, de l’àmbit de la present delegació la resolució sobre perquè entre altres coses, és del tot necessari donar els recursos especials en matèria de contractació el màxim de suport al Tibet i expressant la solidaritat així com sobre els altres recursos administratius que tal i com ha explicat el Sr. Ciurana. Informa que el 14 eventualment puguin interposar-se contra els actes d’abril el seu grup va presentar una declaració insti- de l’òrgan de contractació; i publicar el present acord tucional i, tot i que se sumen a aquesta, comenta que en el Butlletí Oficial de la Província. hi ha tres eixos imprescindibles respecte al Tibet: El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el que s’aturi la repressió, proclamar el dret dels tibe- Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el tans a viure en un règim de respecte dels drets hu- Sr. Forn expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Esteller mans i les llibertats democràtiques, i respectar la expressa l'abstenció del PP i la Sra. Capella expres- posició del Dalai-lama com la màxima autoritat religi- sa l'abstenció d'ERC. S'aprova. osa del Tibet. Indica que han fet arribar al Sr. Ciura- na una esmena on s’expressa la solidaritat amb el c) Proposicions poble birmà pel cicló i amb el poble xinès pel terra- trèmol, però no ho ha considerat convenient i comen- ta que ho plantejaran en una altra iniciativa. V) Part d'impuls i control La Sra. Capella expressa el suport del seu grup tot i entenent que Barcelona és una ciutat referent tant a) Proposicions / Declaracions de Grup en l’àmbit de la memòria històrica com en la defensa dels drets humans. Creu que són principis bàsics i Del Grup Municipal CIU: una obligació ètica exigir el seu compliment i protes- 10. La Comissió de Presidència, Territori i Funció tar quan això no passa; que per això Barcelona ja es Pública, davant la magnitud dels fets ocorreguts al va dotar de la Carta de Salvaguarda dels drets hu- Tibet, des del respecte als drets humans, els valors mans de la ciutat i la va estendre a altres ciutats democràtics i el dret dels habitants del Tibet a cons- d’Europa; que s’ha fet del foment de la pau un dels truir el seu futur, l'Ajuntament de Barcelona demana eixos fonamentals de l’actuació internacional munici- al Govern Xinès que: 1. Aturi la repressió sobre els pal i que s’ha expressat la solidaritat amb el Tibet ciutadans tibetans que han participat en aquestes així com la preocupació per les violacions de drets protestes. 2. Que respecti la integritat física i moral humans per part de les autoritats xineses en el Con- dels detinguts i que s'aixequi l'arrest domiciliari al sell Plenari Municipal del 24 de març del 2000, i que que està sotmesa l'escriptora tibetana Woeser des com ja va ser aprovat estaria bé tornar-lo a expres- del dia 10 de març a la seva residència forçada de sar. Com ja ha apuntat el seu grup en diferents co- Pequín. 3. Que permeti l'accés lliure al Tibet d'obser- missions de plenaris és necessari que Barcelona "es vadors internacionals i dels mitjans de comunicació mulli" en qüestions transcendentals amb importància de tot el món i aclareixi les acusacions de "genocidi cabdal per a la projecció internacional de la ciutat, cultural" que se li imputen. 4. Que reobri els mones- per liderar el que ha de ser la defensa dels drets tirs de la ciutat de Lhasa (Drepung, Sera, Ganden i humans i per això és important que s’aprovi aquesta tots els que resten tancats) i es permeti als seus proposició, i no només que s’adhereixi a xarxes que monjos tornar a rebre aliments i aigua i poder practi- són de segona línia com per exemple la que pro- car lliurement les seves obligacions religioses. 5. mou la Diputació de Barcelona on s’insta a adherir- Que garanteixi el dret dels tibetans a manifestar-se se a la xarxa en defensa dels drets. Afirma que és lliurement i que garanteixi la llibertat d'opinió i de una evidència la manca de garanties de respecte pràctica religiosa. 6. Que protegeixi la llengua tibeta- als drets humans per part del govern xinés, així na, permetent-ne el seu ensenyament en tots els com la repressió al Tibet, i l’execució de persones, nivells de l'educació tibetana. 7. Que, d'acord amb la situació denunciada any rere any per Amnistia In- Resolució del Parlament Europeu de 10 d'abril de ternacional. 2008, iniciï negociacions de forma immediata amb el El Sr. Gomà expressa el suport del seu grup; creu Dalai-lama, com a representant del poble tibetà, per que la resolució del Parlament Europeu d’abril del trobar una solució justa al conflicte. 2008 és un bon punt de referència, situa la necessi- El Sr. Ciurana explica que aquesta proposició fa tat de substituir una lògica de repressió i de conflicte referència al conflicte del Tibet i que pretén que per una altra de negociació i d’acord en el Tibet, feta l’Ajuntament de Barcelona expressi tot un seguit de des de la base del respecte als drets i a les llibertats mostres de suport al poble tibetà i faci un seguit de personals i fonamentals dels tibetants des del punt peticions al govern xinès, bàsicament que es respecti de vista de la llibertat d’expressió, de la manifestació, la llibertat d’opinió, la llibertat de manifestació, els de l’opinió i de la garantia dels drets col·lectius i de drets humans, la llibertat d’expressió, el dret a les identitats cultural i lingüística del Tibet. Manifesta NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2183 la necessitat que Barcelona i les ciutats tornin a ser El Sr. Ciurana expressa el vot contrari del seu agents actius en aquests processos. A la Sra. Cape- grup perquè diu que la proposició declaració de grup lla li remarca que qualsevol xarxa de ciutats articula- té uns posicionaments partidístics i polítics prou evi- da al voltant dels drets humans, amb independència dents. de la seva escala territorial és una xarxa de primer La Sra. Capella expressa el vot contrari del seu nivell i que no s’ha de menystenir-la. grup. Recorda a la Sra. Esteller que quan governa el El Sr. Martí expressa l'abstenció del PSC, el Sr. seu grup polític sí que reorienten les comissions, els Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. estudis o proclamacions al seu punt de vista i dema- Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. na que el grup del PP s’apliqui el rigor de la seva Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. proposició. Puntualitza que la memòria no és neutral Capella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova ni és apolítica i que, segurament, estan sent més amb el redactat següent: objectius del que seria el PP a l’hora de dur a terme Davant la magnitud dels fets ocorreguts al Tibet, qualsevol commemoració. Indica que els objectius de des del respecte als drets humans, els valors demo- la Comissió Catalunya 2014 són molt clars; i comen- cràtics i el dret dels habitants del Tibet a construir el ta que no se’n desprèn que es faci una anàlisi de la seu futur, l'Ajuntament de Barcelona demana al Go- història esbiaixada ni irreal tal com apuntava la Sra. vern Xinès que: 1. Aturi la repressió sobre els ciuta- Esteller. Conclou que la proposició-declaració de dans tibetans que han participat en aquestes protes- grup que es planteja té una mala formulació tècnica tes. 2. Que respecti la integritat física i moral dels perquè l’Ajuntament no té ni la competència ni la detinguts i que s'aixequi l'arrest domiciliari al que capacitat de reorientar els objectius d’una comissió està sotmesa l'escriptora tibetana Woeser des del que s’ha creat per decret de la Generalitat i on s’ha dia 10 de març a la seva residència forçada de Pe- convidat a participar l’Ajuntament. quín. 3. Que permeti l'accés lliure al Tibet d'observa- El Sr. Cardelús manifesta el desacord del govern dors internacionals i dels mitjans de comunicació de perquè la proposició-declaració de grup prejutja una tot el món i aclareixi les acusacions de "genocidi actuació de la Comissió Catalunya 2014 que, de cultural" que se li imputen. 4. Que reobri els mones- moment, no s’ha demostrat. Comenta que els seus tirs de la ciutat de Lhasa (Drepung, Sera, Ganden i objectius són clars i que ell actuarà com a vocal en tots els que resten tancats) i es permeti als seus representació de l’Ajuntament de Barcelona i està monjos tornar a rebre aliments i aigua i poder practi- convençut que la Comissió no se sortirà dels seus car lliurement les seves obligacions religioses. 5. objectius i, per tant, que no hi haurà partidisme, ni Que garanteixi el dret dels tibetans a manifestar-se politització, ni manipulació. Explica que també hi lliurement i que garanteixi la llibertat d'opinió i de participen, entre altres representants, l’Associació pràctica religiosa. 6. Que protegeixi la llengua tibeta- catalana de municipis i la Federació de municipis de na, permetent-ne el seu ensenyament en tots els Catalunya; i que s’anirà informant dels treballs de la nivells de l'educació tibetana. 7. Que, d'acord amb la Comissió. Resolució del Parlament Europeu de 10 d'abril de La Sra. Esteller aclareix, a la Sra. Capella, que 2008, iniciï negociacions de forma immediata amb el aquesta iniciativa va adreçada al representant de Dalai-lama, com a representant del poble tibetà, per l’Ajuntament, no a la Comissió Catalunya 2014 i, per trobar una solució justa al conflicte. tant, no està mal formulada; que no volen que el Del Grup Municipal PP: representant municipal sigui un convidat de pedra, 11. La Comissió de Presidència, Territori i Funció sinó que tingui una paper actiu en la Comissió, que Pública acorda: 1. Reorientar les finalitats de la Co- defensi els interessos i els objectius d’acord amb el missió Catalunya 2014 per tal de que es faci una que es decideixi a l’Ajuntament de Barcelona, i, per anàlisi de la història objectiva i real de Catalunya, tant, la Comissió de Presidència té plena capacitat especialment de la guerra de successió de 1714. 2. d’encomanar-li el que ha de fer. Li remarca que el Treballar per tal de que es garanteixi la neutralitat grup del PP treballa amb rigorositat i que és ERC qui històrica lluny de visions i interpretacions interessa- únicament, i amb una voluntat victimista, interpreta la des i polititzades que pretenen tergiversar la realitat història i que potser la Sra. Capella no escolta les del que en aquella època va succeir. 3. Evitar la ins- declaracions del vicepresident, ni al Sr. Bargalló trumentalització política d'aquesta Comissió. quan fa una interpretació del que ha de ser el 2014. La Sra. Esteller explica que la proposta té per mo- Demana donar suport al que és la neutralitat i tiu la constitució de la Comissió Catalunya 2014, el l’objectivitat en el que és la defensa de la història. 14 de juny de 2005. Que el 18 d’abril es van assa- La Sra. Capella contesta, per al·lusions, i llegeix el bentar del nomenament del Sr. Cardelús com a re- text de la proposició declaració de grup per fer palès presentant municipal d’aquesta comissió. Diu que que no es demana que el representant municipal més enllà del que el seu grup pugui considerar sobre hagi de fer res; confirma que es llegeix el que diu el la conveniència i el contingut de la comissió, amb Sr. Carod Rovira del 2014, i demana a la Sra. Este- interpretacions i instrumentalitzacions polítiques, que ller que es llegeixin els decrets de constitució de la s’ha de defugir d’això, i centrar-se en la interpretació Comissió de Catalunya, 115/2005 de 14 de juny, i el neutral de la història de Catalunya, sense tanta me- decret del Departament de la Vicepresidència mòria i amb més rigorositat, amb un estudi científic 67/2008 d’1 d’abril; li aclareix que una cosa és la de la història i sense cap tipus d’utilització partidista, i Comissió Catalunya 2014 i una altra les manifestaci- que el representant municipal ha de treballar i de ons del Sr. Carod Rovira en relació al 2014 i el seu vetllar en aquest sentit i, per això, li demana que posicionament polític i li demana que no barregi les reorienti aquestes finalitats i es treballi per garantir la coses. Afirma que la visió no és ni serà esbiaixada neutralitat històrica. del que va passar al 1714. 2184 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 El Sr. Cardelús aclareix a la Sra. Esteller que ell tament de Barcelona que adopti totes les mesures no acostuma a anar a les comissions com un convi- que siguin necessàries per pal·liar aquesta imatge dat de pedra, i que quan hagi d’intervenir ho farà i negativa. donarà explicacions al respecte en la Comissió de El Sr. Carnes indica que la millor eina per evitar Presidència. aquestes situacions és la normalitat i que el govern El Sr. Martí expressa el vot contrari del PSC, el Sr. està treballant amb els diferents operadors: Turisme Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. de Barcelona, Cambra de Comerç, Fira, Consorci de Ciurana expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Este- la Zona Franca, etc. perquè les amb les seves acci- ller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella ons es transmeti la imatge molt positiva que té i con- expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. tinua tenint la ciutat de Barcelona, més enllà d’alguns Del Grup Municipal ERC: esdeveniments. 12. L'Ajuntament de Barcelona impulsarà els trà- La Sra. Esteller afirma que s’està consolidant la mits oportuns per tal que progressivament, al final imatge de Barcelona vinculada a la desconfiança, la d'aquesta legislatura, tot el software de l'Ajuntament incertesa i la crisi permanent; que s’està perdent la estigui disponible en català i que totes les estacions imatge potent i el prestigi de Barcelona, i que això de treball disposin de navegador web gratuït, de codi està calant en el món internacional; que té efectes obert. econòmics i altres directament proporcionals en al- La Sra. Capella recorda que aquesta petició ja es tres serveis. Creu que el govern està reduint aquests va presentar en el seu moment en forma de prec; greus problemes a la més mínima expressió i li de- que ERC sempre ha defensat, des que va tenir res- mana que adopti mesures molt més intenses i con- ponsabilitats en el govern de la ciutat, el programari tundents, amb la Generalitat i l’Estat, per evitar es- lliure i que totes les eines informàtiques estiguin dis- pectacles tan lamentables, que s’eviti el caos que ponibles en català. Vol destacar la feina feta en està passant amb els subministraments, i que es mandats anteriors per la Regidoria de la Societat de recuperi el prestigi de Barcelona i s’impedeixi que la la informació, on es va impulsar el clúster d’em- connotació negativa sigui permanent. preses del sector que va crear catix1.0, la primera El Sr. Carnes explica que el govern, tant en plataforma en català, i que l’èxit obtingut és palès aquest àmbit com en els altres, està actuant amb perquè 4 anys més tard es treu la versió 1.3. serietat i responsabilitat, assenyala que no hi ha El Sr. Ciurana vol insistir que no es confongui pro- hagut, ni hi haurà problemes d’abastiment en obrir gramari lliure amb gratuïtat i expressa el seu suport l’aixeta; que el govern treballarà perquè alguns no encara que el termini és massa llarg i creu que es utilitzin aquest element distorsionant la realitat; que pot fer en un termini molt més curt. la realitat és que Barcelona funciona i continuarà El Sr. Carnes expressa el suport del govern i in- funcionant i que és previsora. forma que a començaments d’any estaven a un 52%, Es dóna per tractat. que ara estan al 70%, que a mitjan de 2009 s’estarà Del Grup Municipal ERC: al 85% i que a finals del mandat es complirà amb la 14. Que es retiri el panell informatiu que ha ins- totalitat en català. Fa referència a la sessió del mes tal·lat l'Ajuntament a la plaça Sant Miquel. de gener d’aquesta Comissió, on s’hi va aprovar una La Sra. Capella llegeix el prec i diu que aquest proposició similar de CiU i recorda al Sr. Ciurana que panell vulnera les ordenances municipals d’usos del no s’hi feia referència a cap data. paisatge urbà, especialment els articles 19, 24 i 84 La Sra. Capella agraeix l’abstenció del grup popu- que llegeix. Comenta que la pantalla del panell lar i el suport de la resta de grups. s’activa per proximitat, si a més es toca un botó emet El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el informació; genera contaminació visual; és inacces- Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el sible per a persones amb disminució; ocupa la via Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. pública; i introdueix publicitat. Demana explicacions Esteller expressa l'abstenció del PP i la Sra. Capella de per què s’ha instal·lat, i que es retiri per estar fora expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. de la normativa. Remarca que és escandalós que l’Ajuntament incompleixi la norma. b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- El Sr. Martí aclareix que només és tracta d’una tucional prova pilot, per comprovar si un prototip té utilitat, c) Precs sentit i és viable des del punt de vista de les orde- nances, del funcionament i de les propostes de co- Del Grup Municipal PP: municació i de serveis als ciutadans. Afirma que no 13. Instar al Govern Municipal a pal·liar la negativa es posarà res a la via pública que no compleixi les projecció internacional de la imatge de Barcelona ordenances i que abans de prendre decisions i fer un com a conseqüència, entre d'altres, de l'abastament desplegament al respecte hi haurà un procés de d'aigua per vaixell a la ciutat. debat en els districtes, amb els grups municipals, per La Sra. Esteller comenta que últimament Barcelo- contrastar l’oportunitat i idoneïtat d’aquest sistema. na està sent notícia per esdeveniments negatius i Explica que en lloc de posar-lo dins de l’Ajuntament dóna exemples; diu que és lamentable que el món s’ha posat en el lloc més proper possible a l’Ajun- conegui Barcelona per aquestes connotacions nega- tament però en la via pública per poder tenir una tives que tenen efectes importants, com per exemple mínima i necessària interacció per avaluar aquesta en el turisme, que altres ciutats que competeixen prova pilot. amb Barcelona per la bona imatge l’estant aprofitant i La Sra. Capella pregunta al Sr. Martí si accepta o fa esment de les notícies sobre Barcelona a la prem- no el prec; precisa que primer s’hauria d’haver com- sa anglesa. Per aquest motius, demanen a l’Ajun- provat si contravenia o no l’ordenança municipal i si NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2185 ja l’entrada la contravé ja no s’hauria de fer l’ex- formació no la té disponible però creu que és possi- periment. ble que aquestes entitats així ho estiguin fent. El Sr. Martí repeteix que el sistema no té cap in- Es dóna per tractada. tencionalitat i garanteix que si es decideix que El Sr. Vives comenta que és respondran conjun- s’instal·li de manera generalitzada complirà totes les tament els punts 15 i 17. normatives i ordenances; no vol donar-li més trans- 15. Quin calendari té previst el govern municipal cendència i no li accepta el prec a la Sra. Capella, per tramitar l'aprovació definitiva del PAM? informant que es retirarà el panell quan s’acabi la El Sr. Forn explica que la pregunta la fan a partir prova pilot. de l’informe que els ha fet arribar el secretari general, Es dóna per tractat. a petició del president d’aquesta Comissió; on es fa esment que el ROM preveu que el Programa d’Actuació Municipal s’haurà d’elaborar i aprovar a d) Preguntes l’inici de cada mandat; i del que es desprèn que la Comissió de Govern no pot ometre la presentació del Del Grup Municipal CIU: PAM davant de la Comissió a efectes de la seva 16. Quin és el capteniment municipal respecte el aprovació, perquè un cop exercida la iniciativa perto- compliment de la normativa vigent pel que fa a la ca a la Comissió de Govern impulsar-lo per tots els incorporació de persones amb discapacitat a les seu tràmits; recorda el procés realitzat per al PAM i plantilles de les diverses empreses i instituts munici- que, després de gairebé 5 mesos, està en la mateixa pals? Quines empreses i instituts municipals amb situació; menciona la disposició addicional primera més de 50 treballadors no arribaven al 2% de perso- on s’estableix que el PAM entrarà en vigor l’any se- nes amb discapacitat en plantilla a 31 de desembre güent de la constitució del nou Ajuntament després de 2007? d’unes eleccions municipals. Pregunta per què enca- El Sr. Forn llegeix la pregunta i fa referència a ra no s’hi ha portat a tràmit i quins són els planteja- l’establert a l’art. 38 de la Llei d’integració social de ments de futur del govern. Afegeix una altra pregun- minusvàlids. ta, pregant al Sr. Martí si li pot contestar, respecte a El Sr. Arias informa que, quant a plantilles d’ins- què es farà amb les set mil aportacions que han fet tituts i empreses municipals el tant per cent està dels ciutadans. situat en el 2,77%; quant als organismes autònoms, La Sra. Esteller s’afegeix a les peticions realitza- les empreses que superen el nombre de 50 persones des per CiU; llegeix la pregunta que realitza el seu que estarien sotmeses a aquesta previsió legal són grup municipal; i fa referència a l’informe del secreta- un 2,42%; quant a les entitats públiques empresari- ri i al ROM on s’estableix que el dia 16 de juny finalit- als són un 4,24%; quant a les societats municipals el za el termini. 2,09% i de societats amb participació majoritària El Sr. Martí afirma que els informes del secretari, municipal el 2,11%. Recorda, primer, que el percen- tant aquest com els que ha realitzat anteriorment, tatge pot ser superior, perquè persones que tenen són un referent per al govern i, per tant, li donarà reconeguda la condició de disminuït no la declaren compliment. Explica que el calendari dependrà de les en el lloc de treball perquè és un acte voluntari i, converses polítiques i de la capacitat d’arribar a segona, que en els processos d’oferta pública de la acords per obtenir la majoria, però que, indepen- majoria d’entitats municipals es reserva el 5% per a dentment, el tràmit es realitzarà dins de termini da- persones amb disminucions reconegudes. vant els òrgans corresponents, tant per al PAM i el El Sr. Forn diu que el fet de donar aquestes dades PIM, que, com sempre ha dit, són dos documents no demostra que es compleixi amb la llei. Comenta que anaven entrellaçats i els PAD que tenen una que, en període de comptes, el seu grup ha pogut tramitació diferent, però que també formen part del comprovar que com a mínim hi ha 8 ens municipals mateix corpus i, per tant, els portaran a aquesta Co- amb plantilla superior a 50 persones on no s’arriba al missió. Informa que un tema prioritari per al govern 2% legal que n’hi ha 6, entre ells l’Ajuntament on, tot és donar resposta als ciutadans que han participat i que compleixen la llei, el percentatge de persones en el procés participatiu i que en uns deu dies amb discapacitat disminueix del 2006 al 2007; i que s’estarà en condicions de respondre’ls; recorda que n’hi ha 3 on els percentatges augmenten del 2006 al la resposta està vinculada a un document que ha 2007. Indica que en la plantilla total de l’Ajuntament aprovat la Comissió de Govern, que, en aquests de Barcelona s’incrementa l’1,8%, el nombre de tre- moments, s’ha traslladat als grups polítics per al seu balladors amb discapacitat disminueix el 5,71%. Ex- debat i posterior aprovació si s’escau. pressa la seva preocupació al respecte perquè reite- El Sr. Forn puntualitza al Sr. Martí que els infor- radament es fan proclames i anuncis de què tindrà mes del secretari poden ser de caràcter preceptiu i en compte aquests sectors més desfavorits però, no vinculant i que creu que CiU no ha contradit mai objectivament, les dades no s’adiuen a la realitat i un informe del secretari. Vol que s’aclareixi si el go- demana que urgentment es revisin aquestes dades i vern comparteix el calendari del 16 de juny, en el aquestes polítiques i es doni compliment a la Llei, sentit que, com a mínim, en aquesta data s’ha que és de l’any 82 i, per tant, hi ha hagut molt de d’haver passat el PAM a aprovació inicial i obrir el temps per treballar-la. Remarca que en un dels ens període d’exposició pública per a la seva aprovació municipal no hi ha ni un sol treballador amb discapa- definitiva. Pregunta quina es la resposta que es do- citat. narà als ciutadans, ja que les seves aportacions ni El Sr. Arias puntualitza que la llei també preveu formen ni deixen de formar part del PAM, i poden mesures alternatives quan sigui més dificultós la obrir un ventall d’aportacions que modifiquin el PAM possibilitat d’incorporar-les a la plantilla, que la in- que el mateix govern va presentar. 2186 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 La Sra. Esteller demana que se li clarifiqui si el s’explica que la Feria va tancar la seva activitat a les govern entén que el dia 16 de juny acaba el termini 5,30 h. de la matinada després que els mossos per aprovar el PAM i, en conseqüència, pregunta: d’esquadra iniciessin el desallotjament del recinte. quan té previst presentar-lo a la Comissió, amb quins El Sr. Cardelús informa que no hi ha hagut cap suports compta per fer-ho, amb quins grups s’ha denúncia al respecte i que si els mossos d’esquadra posat en contacte per negociar-lo, en quina situació envien un informe confirmant el que diu la Sra. Cape- es troben aquestes converses i quin és el seu grau lla, s’obrirà l’expedient corresponent; i precisa que de maduresa. El grup municipal del PP considera els horaris de finalització no eren igual tots els dies, que el govern és víctima del seu propi procés partici- en les vigílies de festiu i festius era fins a les 4.30 h, patiu perquè es va iniciar per aparentar una normali- la resta sobre les 2 de la matinada menys i l’últim dia tat política que no va existir. acabaven a les 22 h per voluntat de la pròpia activi- El Sr. Martí puntualitza que a partir d’una pregunta tat. s’estan realitzant altres que no estaven contempla- La Sra. Capella diu, respecte als horaris, que la des. Assenyala que la data del setze és la data proposició de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, de d’elecció de l’alcalde i no de la Constitució del Go- 10 d’abril, no té efectes retroactius i, per tant, s’acull vern que és la data de referència que marca el se- als horaris ordinaris previstos pel Fòrum anteriors a cretari, que s’han de tenir en compte les possibilitats aquesta Comissió. Però que tenint en compte la in- que ofereix el reglament de convocar sessions extra- formació apareguda en els mitjans de comunicació ordinàries i que, per tant, es genera una flexibilitat al es pregunta si l’Ajuntament, d’ofici, ha iniciat un ex- voltant d’aquestes dates, i torna a dir que es complirà pedient informatiu per esbrinar el que ha passat. Diu el termini establert, tant si hi ha majoria d’acord o no. que el govern acostuma a fer excepcions a l’aplicació Afirma que el govern pot funcionar i pot continuar de la norma depenent de la situació, i que és governant en minoria encara que no és el seu desig i l’Ajuntament qui ha de donar exemple en el compli- aspira a què a través del debat i la discussió del ment de les ordenances perquè si no difícilment po- PAM amb tots els grups polítics es generi una majo- drà exigir un comportament diferent al ciutadà. ria. Informa que encara no han iniciat cap conversa El Sr. Cardelús contesta la pregunta reiterant que amb cap grup municipal al respecte; que, natural- en aquests moments no hi ha cap expedient obert ment, si s’arriba a acords amb els grups hi haurà una per incompliment d’horari i que s’està a l’espera d’un modificació del text del PAM i que prioritzen la res- informe de mossos d’esquadra. Aclareix que l’Ajun- posta als ciutadans en base a un procés de partici- tament només obre un expedient informatiu quan les pació amb tot el respecte i tota la cura, ja que al ciu- informacions periodístiques mereixen la practica tadans se’ls explicarà que el document és el full de seguretat del seu contingut. Precisa que una cosa és ruta que la Comissió de Govern i el govern té previst el tancament de l’activitat musical, una altra el tan- tirar endavant i per tant està subjecte a modificacions cament de l’activitat física i una altra el desallotja- fruit del debat polític. ment de la zona i que s’ha d’esperar a l’arribada Es dóna per tractada. d’aquest informe. Del Grup Municipal PP: Es dóna per tractada. 17. Quins són els criteris del Govern Municipal respecte al procés d'aprovació del Programa d'Actu- e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup ació Municipal, dels Programes d'Actuació dels Dis- f) Seguiment i control mitjans de comunicació trictes i el Programa d'Inversions? f.1) Precs Es dóna per tractada. f.2) Preguntes Del Grup Municipal ERC: 18. Quins han estat els horaris de funcionament VI) Mocions de la Feria d'abril? S'ha obert algun expedient per incompliment d'horari? La Sra. Capella llegeix la pregunta i diu que la fa No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- tenint en compte les informacions periodístiques dels sidència aixeca la sessió a les tretze hores i sis mi- dos caps de setmana que va durar la Feria d’abril, on nuts. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2187 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Acta de la sessió celebrada el dia 21 de maig de drenatge als entorns dels carrers Andrade i Agricultu- 2008 i aprovada el dia 18 de juny de 2008 ra, fase 2, col·lector del carrer Cantàbria i obres as- sociades, per als exercicis 2008-2009, i per un import de 2.228.501 euros. A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de maig de 2008, s'hi reuneix la Co- 4. Àrea de Medi Ambient missió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambi- Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, ent, sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Mayol i que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: per adjudicar el contracte d'obres per l'estalvi d'aigua Xavier Florensa i Cantons, Francesc Narváez i Pa- a deu fonts ornamentals de Barcelona, als districtes zos, Ramon García-Bragado i Acín, Guillem Espriu i de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Avendaño, Joan Puigdollers i Fargas, Jaume Ciurana Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Sant i Llevadot, Emma Balseiro i Carreiras, Alberto Villa- Martí, per als exercicis 2008-2009, i per un import de grasa i Gil, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Anna 2.192.107,20 euros. Martori i Salichs, qui actua per delegació del secreta- ri general i certifica. 5. Àrea de Medi Ambient També hi és present el Sr. Jordi Campillo i Gá- Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, mez, gerent de Medi Ambient. que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els per adjudicar el contracte de desdoblament de la Ims. Srs.: Carmen Andrés i Añón, Montse Sánchez i central de recollida pneumàtica de residus sòlids Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner, Raimond Blasi i urbans de Diagonal-Poblenou, per als exercicis Navarro, Mercè Homs i Molist, Jordi Cornet i Serra. 2008-2009, i per un import d'1.141.143,86 euros. S'obre la sessió a les divuit hores i cinc minuts. 6. Àrea de Medi Ambient Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, S'aprova. per adjudicar el contracte d'execució de les funcions de coordinació de seguretat i salut en fase d'execu- ció de les obres finançades per fons de cohesió, per II) Part Informativa als exercicis 2008-2010, i per un import de 194.242 euros. a) Despatx d'ofici 7. Àrea de Medi Ambient El Sr. Puigdollers manifesta que, per manca de Del gerent municipal, de data 28 de març de 2008, temps per llegir els deu expedients del despatx que adjudica a la societat Serveis Integrals de Man- d’ofici, demanaran els que considerin oportuns a teniment Rubatec, SA el contracte per a la realització Secretaria. de connexions per a actes cívics a la via pública de En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- Barcelona, zona A, per als exercicis 2008-2009, i per gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- un import d'1.100.000 euros. güents: 8. Àrea de Medi Ambient 1. Àrea de Medi Ambient Del gerent municipal, de data 8 d'abril de 2008, Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, que adjudica a la societat SGS Tecnos, SA el con- que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, tracte de la direcció d'obra i assistència tècnica a la per adjudicar el contracte d'assistència tècnica de contracta de manteniment d'estructures vials i espais mesurament i avaluació del soroll a la ciutat de Bar- urbans singulars, per als exercicis 2008-2010, i per celona, per als exercicis 2008-2010, i per un import un import de 460.700 euros. de 700.000 euros. 9. Districte de Sant Martí 2. Àrea de Medi Ambient Del gerent municipal, de data 2 d'abril de 2008, Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, que adjudica a la societat Imesapi, SA el contracte que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, de les obres de manteniment a la via pública del per adjudicar el contracte de redacció de projectes i districte de Sant Martí, per als exercicis 2008-2011, i la direcció integrada de les obres del Pla de millora per un import de 3.163.061,44 euros. integral de l'espai públic, per als exercicis 2008- 2010, i per un import de 3.750.000 euros. 10. Àrea de Medi Ambient Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, 3. Àrea de Medi Ambient que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, per adjudicar el contracte d'obres per l'estalvi d'aigua que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, a nou fonts ornamentals de Barcelona, als districtes per adjudicar el contracte de millora de la xarxa de de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, 2188 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 Gràcia, Horta-Guinardó i Sant Martí, per als exercicis sobre la nova estructura i la configuració per entorns 2008-2009, i per un import de 2.015.233,50 euros. ambientals a tots els treballadors de l’Àrea. Assenyala que, d’aquesta manera, van definir de b) Mesures de govern manera col·lectiva l’adequació de la missió de l’Àrea c) Informes de Medi Ambient, com a paraigua per a aquestes tres organitzacions. En concret, la missió era gestionar A la Comissió: amb criteris de qualitat i sostenibilitat la prestació dels 1. Evolució organitzativa de l'Àrea de Medi Ambi- serveis urbans i el manteniment de l’entorn de la ciu- ent. tat; i liderar els compromisos de millora de medi ambi- La Sra. Mayol presenta aquest informe, que s’ha ent i de lluita contra el canvi climàtic, per a una qualitat fet arribar a tots els Grups, atès que es van compro- de vida sostenible de la ciutadania. Per tant, quedava metre a fer-ho a fi de donar a conèixer el sentit de la clar que l’objecte de treball era l’entorn, però també reforma organitzativa que s’ha dut a terme, la qual les persones, i per això s’orientava les tres organitza- respon a tres objectius globals: avançar com a ciutat cions a fi d’organitzar la prestació dels serveis, el dis- cap a la sostenibilitat, és a dir, fer polítiques públi- seny dels espais i enfortir la cultura de la sostenibilitat, ques que permetin fer un salt qualitatiu cap a la sos- de treballar de manera transversal, i actuar amb cor- tenibilitat a partir de la feina feta i dels reptes ja par- responsabilitat i coprotagonisme amb la ciutadania. cialment assolits; treballar de manera transversal Així doncs, es van incorporar dintre de la missió de amb tot l'Ajuntament; i implicar i afavorir la participa- l’Àrea els tres elements clau de la missió que havia ció i responsabilitat de la ciutadania en aquest pro- transferit la tinent d’alcalde, que calia aplicar amb cés. En aquest punt, explica que aquests tres eixos criteris i valors compartits mitjançant la innovació i la es tradueixen a fer confluir tres organismes en l’Àrea millora contínues, l’optimització dels recursos i els ser- de Medi Ambient: el Sector de Serveis Urbans i Medi veis, i el desenvolupament de les persones implicades. Ambient, l’Institut de Parcs i Jardins i l’Agència Tot seguit, explica que van definir cinc línies estra- d’Energia de Barcelona. tègiques, que eren els eixos vertebradors de l’ac- A continuació, comenta que la idea era constituir tivitat quotidiana i de les intervencions: 1. Assumir una organització diferent per obtenir millors resultats, l’Agenda 21 com a eix vertebrador de la gestió de la orientant la feina en la línia de dirigir el desenvolu- ciutat de l’espai públic; 2. Garantir la millora contínua pament de la ciutat cap a un model més sostenible, de l’espai públic i dels serveis urbans; 3. Promoure obtenir resultats tangibles que millorin la qualitat un model de ciutat on el verd urbanístic generi bene- ambiental del conjunt de la ciutat i la qualitat de vida ficis socioambientals, és a dir, que no es limiti a ser dels ciutadans, i crear complicitats amb la ciutadania un element ornamental; 4. Actuar i fomentar pautes en aquest esforç. S’ha volgut fer un procés de canvi de consum basades en l’estalvi i l’ús eficient de re- que conduís a incorporar criteris ambientals en tots cursos disponibles internament i externament, tant els models, projectes i intervencions, i tasques quoti- pel que fa al tema de la reducció de residus i el reci- dianes de l’Àrea. clatge com a l’ús responsable dels recursos o l’ac- Per acabar, diu que quan es parla d’una organit- tuació modèlica del consum per part dels recursos zació diferent per obtenir resultats diferents, es parla municipals; i 5. Continuar treballant per un increment de produir un canvi cultural i social a partir de la mo- del coneixement i les eines de gestió. dificació de sis grans tendències: de la cultura d’usar A continuació, insisteix que és una missió i, per i llençar a la cultura del manteniment i la conserva- tant, una forma d’identificar clarament l’estil i les for- ció; de treballar sobre els símptomes a treballar so- mes de treball que es volen desenvolupar. Assenyala bre les causes; de treballar corregint a treballar pre- que tot això s’ha comunicat internament a totes les venint; de la prepotència, que pensa que tot es pot persones implicades en l’Àrea de Medi Ambient, assolir amb la tècnica, a la precaució; de la visió tant als equips directius i els comitès de direcció parcial a la visió global, i de l’oferta il·limitada a la com als treballadors. També, fa avinent que la for- gestió de la demanda. I, és a partir d’aquests criteris, ma de visualitzar l’organigrama de l’Àrea de Medi que va començar el procés de transformació de Ambient tenint present tot això ha consistit a articular l’Àrea de Medi Ambient. estructures coordinades sota vectors ambientals i El Sr. Campillo manifesta que, en el procés de paràmetres de tecnoestructura, essent els quatre treball d’aquesta nova orientació, el mes de setem- vectors ambientals els següents: el cicle de l’aigua, bre del 2007 es va constituir un grup promotor de les els espais verds, l’energia i qualitat ambiental, i la tres organitzacions esmentades que va iniciar un neteja i gestió de residus. En aquest punt, destaca procés de treball amb la tutela i l’acompanyament de que actualment aquest esquema és un referent en la Direcció d’Organització de l'Ajuntament de Barce- organitzacions privades i que no els consta que en lona a fi que les tres organitzacions tinguessin una l'Administració pública s’hagi fet un pas d’aquestes mateixa orientació. característiques, tot manifestant que aquest element Tot seguit, explica que es va mantenir una sessió d’innovació és un factor clau per tirar endavant la de treball amb la tinent d’alcalde a mitjan setembre missió que se’ls va encarregar i per gestionar-la. per configurar la visió que s’ha esmentat anteriorment Per últim, explica que la tecnoestructura són els i, a partir d’aquell moment, es van iniciar unes sessi- òrgans de suport a les activitats de manteniment i de ons de treball amb un equip ampli de persones de les serveis que es generen des dels vectors i que, en tres organitzacions, de manera que s’anés construint concret, són: gestió del coneixement, per al desenvo- progressivament i de manera col·lectiva aquesta visió i lupament de la innovació i la recerca; gestió econò- la seva concreció. Paral·lelament, es van començar a mica i serveis generals; comunicació i educació am- fer una sèrie de documents de treball per informar biental, i inversions i espai vial. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2189 Per acabar, diu que aquesta orientació manté les estructura. Diu que el que els preocupa és que l’Àrea tres organitzacions actuals, que no hi ha canvi de les de Medi Ambient ofereixi un bon servei als ciutadans condicions laborals dels treballadors ni de l’Agència i que hi hagi bons resultats ambientals a la ciutat en d’Energia de Barcelona ni del Sector de Serveis Ur- el termini d’aquest mandat. Al seu parer, seran els bans i Medi Ambient, que són de l'Ajuntament, ni de resultats i el funcionament de l’Àrea els que determi- l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, i assenyala que naran si aquest procés és positiu. també això s’ha comunicat als treballadors i als re- D’altra banda, anima l’Àrea de Medi Ambient a ti- presentants dels treballadors. rar endavant iniciatives pròpies i no només aquelles El Sr. Puigdollers afirma que el seu Grup munici- que presenta l’oposició com a precs, preguntes o pal sempre s’ha caracteritzat per no entrar a valorar mesures d’impuls a l’acció de govern. l’organització administrativa o de govern de què es La Sra. Mayol agraeix el respecte que han ex- vulgui dotar qualsevol organisme, sinó que el que pressat els diferents Grups municipals per la manera demana són resultats. d’organitzar-se de l’Àrea de Medi Ambient. Diu que li Tot seguit, pregunta si l’informe que se’ls ha pre- ha semblat que tenia interès donar-ho a conèixer sentat té a veure amb un contracte que va fer l’Àrea perquè és una fórmula organitzativa basada en vec- de Medi Ambient amb una empresa anomenada tors ambientals que és innovadora i que facilita un Proman Consulting, SL. treball més integral. Reconeix que ajuntar en una D’altra banda, lamenta que els expliquin una cosa mateixa organització tres cultures i estils diferents que mai no els havien explicat abans i que, en canvi, mai no és fàcil, però li sembla que el fet de treballar un any després de les eleccions municipals, es des- conjuntament sota uns mateixos paràmetres cap a conegui encara el Pla d’Actuació Municipal de l'Ajun- un objectiu global està sent profitós i que tots plegats tament de Barcelona pel que fa a medi ambient i la podran gaudir-ne dels resultats. resta d’àmbits, tot considerant que és molt greu, des A continuació, afirma que a la propera Comissió del punt de vista polític, no conèixer encara quines els explicarà el contingut del Pla d’Actuació Municipal accions pensa fer el govern municipal al llarg del seu aprovat el mes de gener en la Comissió de Govern mandat. pel que fa a l’Àrea de Medi Ambient. Explica que si La Sra. Balseiro lamenta que es porti aquest tema més endavant es porta al Plenari per a la seva apro- a aquesta Comissió tres mesos després d’haver-se vació serà perquè hi haurà el suport d’alguna altra presentat als mitjans de comunicació i d’informar-lo força política; en concret, la voluntat és arribar a un al Plenari a través del despatx d’ofici, tot manifestant acord amb el Grup municipal d’Esquerra Republica- que això prova, no una aposta clara per la participa- na de Catalunya que ho faci possible. ció ciutadana, sinó l’autopromoció personal de la Tot seguit, manifesta que tampoc no té inconveni- presidenta de la Comissió en la gestió de l’Àrea de ent a presentar a la propera Comissió els pressupos- Medi Ambient. En aquest sentit, considera que hi ha tos aprovats per a aquest any en el Plenari de l'Ajun- hagut una manca de consideració per part de la pre- tament, com el Pla d’inversions, que fan referència a sidència i dels responsables de l’Àrea envers l'Ajun- l’Àrea de Medi Ambient, que també han estat apro- tament de Barcelona i, en particular, l’oposició. vats en la Comissió de Govern el passat mes de D’altra banda, assenyala que fa gairebé un any gener. que es van celebrar les últimes eleccions municipals Pel que fa a la pregunta del Sr. Puigdollers, afirma i encara estan esperant saber exactament quin serà que s’ha fet un encàrrec a la consultora Proman el programa de govern per als propers anys. Opina Consulting SL vinculat amb el procés de reorganitza- que la situació del medi ambient ja no pot esperar ció, tot especificant que la contribució d’aquesta em- més, amb aspectes tan importants com el canvi cli- presa va més enllà d’aquesta tasca. A més, explica màtic, la sequera i la gestió de residus, i que cal fer que aquesta consultora havia treballat prèviament un esforç entre tots plegats per tal de gestionar-lo i amb Parcs i Jardins i que els està ajudant en el pro- millorar-lo. Assenyala que, per tant, caldria parlar de cés de desenvolupament de l’organització. continguts i no pas de formes. En resposta a la Sra. Balseiro, manifesta que el fet A continuació, destaca que si es miren les actes d’haver portat aquest canvi d’organització a la comis- de les comissions, s’observa que pràcticament el sió després d’informar-lo a través del despatx d’ofici 90% o 95% dels aspectes que s’hi han tractat han del Plenari respon al procediment que se segueix sorgit per iniciativa de l’oposició, cosa que, al seu quan l'Ajuntament aprova un canvi d’organització i, parer, és un símptoma de la manca de funcionament per tant, creu que no cal donar-hi més importància. de l’Àrea de Medi Ambient. Pel que fa a la conferència pública, afirma que te- Per últim, pregunta quina repercussió tindrà aquest nint en compte que és la primera vegada que en fa organigrama en la modificació de la plantilla de l'A- una com a tinent d’alcalde en deu anys i que no té juntament de Barcelona i com encaixarà en el catà- intenció de tornar-se a presentar a les eleccions, és leg de llocs de treball, que encara no s’ha fet i que difícil veure-hi un intent de buscar la promoció per- creu que caldria abordar entre tots els responsables sonal. En aquest sentit, manifesta que l’objectiu de la de govern. També, pregunta quin és el pressupost conferència i la seva publicació era explicar el rol que que es té o, si més no, s’estudia per a l’Àrea. vol exercir durant els propers tres anys, que és el Per acabar, expressa la decepció del seu Grup lideratge d’aquest projecte. Al seu parer, liderar un municipal pel fet que no s’hagi parlat de continguts i projecte és la tasca política que té encomanada i per polítiques concretes de medi ambient. a la qual li paguen, i el que vol és que es duguin a El Sr. Florensa afirma que és normal que quan terme les idees que simbolitzen aquests projectes i s’inicia un nou mandat es facin canvis organitzatius i les polítiques públiques que se’n deriven. Diu que, que el seu Grup tampoc no entrarà a valorar la nova per tant, invertirà energies a fer el lideratge d’aquest 2190 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 projecte, que considera bastant diferent a buscar la sió de Govern l’aprovació d’una estructura, el que el promoció personal. seu Grup reclama és que es presenti de manera Finalment, afirma que no li sembla encertat parlar immediata una proposta d’objectius per tal d’assolir- de participació ciutadana en la definició d’una orga- los en els propers tres anys. nització municipal i la seva estructura, tot destacant A continuació, assenyala que s’ha perdut un any i que s’ha fet un procés de participació intern en el que el medi ambient ja no pot esperar més, tot po- qual les persones que formen part de l’Àrea de Medi sant com a exemple la crisi de l’aigua, de la qual no Ambient han contribuït a definir-la. responsabilitza l’Ajuntament, sinó totes les adminis- El Sr. Puigdollers manifesta que, un cop confirmat tracions competents, encara que la contribució que l’encàrrec a una consultora externa, ja pot dir l’import pot fer l'Ajuntament de Barcelona en qüestions me- del cost d’aquesta feina, que és 25.000 euros, suma diambientals sigui també fonamental. que li sembla desorbitada per fer l’organigrama de Afirma que no qüestiona a la Sra. Mayol que lideri l’Àrea de Medi Ambient. Afegeix que està convençut la gestió de l’Àrea de Medi Ambient, ja que és la que la senyora Mayol i el seu equip estan plenament seva obligació, sinó que preferiria que liderés aquest capacitats per desenvolupar un projecte com el que projecte presentant propostes i mesures concretes i han presentat sense necessitat de contractar ningú promovent accions específiques per al medi ambient de fora de l'Ajuntament. més que no pas fent conferències sobre estructures. En segon lloc, afirma que instruments de la legis- Al seu parer, cal tenir una estructura, però les estruc- lació vigent com el Pla d’Actuació Municipal no hi són tures són un mitjà per assolir objectius i no pas ob- per fer bonic sinó per aplicar-los, i afegeix que el fet jectius en si mateixes. que el PAM només estigui aprovat inicialment per la D’altra banda, recorda que s’està pendent encara Comissió de Govern no té validesa com a document de l’elaboració d’un catàleg de llocs de treball, cosa jurídic. En aquest punt, reitera que és molt greu que, que ja fa molts anys que reclama l’interventor gene- un any després de les eleccions, l’Ajuntament no ral, i que abans ha preguntat quin impacte pot tenir la hagi estat capaç d’aprovar el seu Pla de govern i que nova estructura en la modificació de la plantilla de ni tan sols hagi iniciat el procés, atès que la Comissió l'Ajuntament de Barcelona, ja que l’estructura de de Presidència, Territori i Funció Pública encara no l’Àrea de Medi Ambient és una part indiscutible de ha aprovat inicialment el Pla d’Actuació Municipal. A l’estructura del consistori. tal efecte, considera que treure-hi importància és una Manifesta que li sembla bé que a la propera co- irresponsabilitat i assenyala que, segons la legisla- missió la Sra. Mayol presenti una proposta de Pla ció, l'Ajuntament de Barcelona ha de tenir un Pla d’Actuació Municipal pel que fa a l’Àrea de Medi Am- d’Actuació Municipal per actuar, encara que amb bient, encara que cal no oblidar que mentre no sigui l’aprovació del pressupost l'Ajuntament pugui funcio- aprovat pel Consell Plenari serà només un projecte. nar. Al seu parer, ha d’haver-hi un respecte a les Per acabar, demana a la Sra. Mayol, no tant com formes i a la democràcia, i és molt greu el menys- a presidenta d’aquesta comissió, sinó sobretot com a preu que es dedueixen de les paraules de diferents tinent d’alcalde del govern municipal de l'Ajuntament membres del govern sobre el fet que no hi hagi en de Barcelona, que animi els seus companys de go- aquest moment un Pla d’Actuació Municipal. vern i a l’alcalde de Barcelona a presentar el Pla La Sra. Balseiro li sembla que ella i la Sra. Mayol d’Actuació Municipal al més aviat possible. parlen llenguatges diferents, i aclareix que el que ha El Sr. Florensa manifesta que el debat del Pla comentat és que es va presentar la nova estructura d’actuació Municipal sobrepassa l’àmbit d’aquesta de l’Àrea de Medi Ambient a través del despatx Comissió i el punt de l’ordre del dia, i que és un tema d’ofici en el Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, i que s’ha de tractar en els àmbits on pertoqui fer-ho. es va fer una conferència per informar-ne, tres o Tot i això, comparteix amb els altres Grups la neces- quatre mesos abans de presentar-se en aquesta sitat que hi hagi un full de ruta clar i que es coneguin Comissió. les mesures que pensa emprendre l’Àrea de Medi D’altra banda, insisteix que al seu Grup els hauria Ambient d’ara endavant. Diu que això no ha de con- agradat parlar de continguts i de quin és el programa sistir només a presentar en una comissió les mesu- de govern per als propers tres anys i no pas res que es volen tirar endavant, sinó que les matei- d’estructures. Manifesta que, tal com ha dit el Sr. xes comissions han de servir per tirar endavant Puigdollers, és cert que la Carta de Barcelona pre- iniciatives. En aquest sentit, té la sensació que hi ha veu que s’aprovi un Pla d’Actuació Municipal, però una certa paràlisi en aquesta Comissió, tot destacant afegeix que la llei que és d’aplicació per als ajunta- que a l'ordre del dia de la sessió d’avui només hi ments obliga que tots facin una aprovació del Pro- figura un punt de propostes d’acord i que hi ha hagut grama d’inversions i del Pla d’actuació de govern per sessions en què fins i tot no n’hi havia cap. En a una legislatura sencera. aquest sentit, afirma que liderar és justament impul- Tot seguit, expressa la preocupació que la Sra. sar mesures i que, per tant, a la Comissió de Soste- Mayol digui que s’ha aprovat un pla de govern a la nibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient s’hauria de Comissió de Govern i que està disposada a informar- discutir no només sobre el que planteja l’oposició, ne en la propera Comissió. Afirma que celebra que sinó també sobre els projectes que proposa el go- se’ls informi de quins són els objectius i les tasques vern. Per acabar, puntualitza que liderar també vol que s’han de desenvolupar a l’Àrea de Medi Ambi- dir que hi hagi una resposta clara per part del res- ent, però que aquestes actuacions s’han d’aprovar ponsable polític de l’Àrea de Medi Ambient davant de en el Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona i, casos flagrants com el del Tibidabo. per tant, no és una potestat de la Comissió de Go- El Sr. Narváez comença dient que no tenia inten- vern. En aquest sentit, si bé és potestat de la Comis- ció d’intervenir en aquest punt, entre altres coses NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2191 perquè considerava una deferència per part de la b) Propostes d'acord presidenta de la Comissió explicar el sistema orga- nitzatiu del qual s’ha dotat l’Àrea, però que li sembla IV) Part decisòria / Executiva deshonest que s’aprofiti aquest punt per tractar altres temes. a) Ratificacions Afirma que l’Ajuntament té clarament un Pla b) Propostes d'acord d’Actuació Municipal, que és el seu full de ruta i que és aquell en què els ciutadans han participat, encara 2. Desestimar les al·legacions formulades el 31 de que no estigui aprovat pel Plenari de l'Ajuntament. juliol i el 21 de desembre de 2007, respecte a la cer- En relació a la crítica de paràlisi del Sr. Florensa, li tificació núm. 2/2007, i les formulades el 23 d’abril de diu que prescindeix del que el govern li pugui expli- 2008, respecte a la certificació 1/2008 i última, per car i continua parlant com si no hagués escoltat ab- l'empresa Copcisa, SA (amb domicili al carrer de solutament res, barrejant coses que no s’han de Navas de Tolosa, núm. 161 de Terrassa), en què se barrejar. També, li diu que hi ha una cosa imprescin- sol·licitava un reparament per les discrepàncies sor- dible en un govern, que és tenir els pressupostos gides en la valoració de les obres proposada per la aprovats, i que aquests no s’aproven perquè sí, sinó direcció d'obra del Pla de millora de l'espai públic per complir uns objectius, els quals l’Ajuntament els (2004-2007) Vialitat Lot 1, de conformitat amb els té molt clars. informes de 14 de novembre de 2007 i 25 d’abril de La Sra. Mayol manifesta que, atès que fa prop 2008, de la Direcció de Serveis d’Inversions i Espai d’un any que es van celebrar les eleccions munici- Vial, que dóna la seva conformitat als extrems que pals, aquests dies tothom fa el seu balanç: l’opinió formula la direcció de l’obra, en escrits de 31 del govern és que està governant i amb escreix, i d’octubre de 2007 i 25 d’abril de 2008, i que consten l’opinió dels grups de l’oposició és una altra. a l’expedient. Aprovar les relacions valorades núm. Pel que fa al Pla d’Actuació Municipal, afirma que 2/2007 de 27 de juliol de 2007, i núm. 1/2008 i última el fet que governin en minoria no vol dir que no go- de 4 de gener de 2008, efectuades per la direcció de vernin, i que el govern es dota dels instruments que li l'obra, per un import total, a origen, de 13.464.900,39 sembla per tirar endavant les seves polítiques. Així, euros i 14.131.808,42 euros respectivament. Reque- assenyala que el Pla d’Actuació Municipal va ser un rir la societat Copcisa, SA que presenti en forma les instrument que es va inventar l'Ajuntament de Barce- corresponents factures per poder procedir al seu lona fa molts anys a fi de mostrar els objectius que pagament, per import d'1.386.913,75 euros i es comprometia a complir durant un mandat. No 666.908,04 euros, respectivament. obstant, si bé ara no es disposa formalment del PAM La Sra. Mayol afirma que es tracta d’un assumpte aprovat pel Consell Plenari, destaca que tenen un full desgraciat des del punt de vista de la relació amb de ruta aprovat en el marc de la Comissió de Govern l’empresa Copcisa. Explica que proposen desestimar que els permet fer polítiques durant quatre anys i que les seves al·legacions i requerir que es presentin les es tradueix en uns pressupostos i unes inversions. factures, perquè ja fa un any que debaten amb Cop- D’altra banda, considera que el Sr. Puigdollers no cisa el que ells han plantejat com una revisió de ha entès el significat profund de la reforma de l’Àrea preus. Manifesta que és l’única empresa de les qua- de Medi Ambient atès que, si fos així, no jutjaria els tre que han intervingut en el contracte relatiu al Pla 25.000 euros de l’encàrrec a Proman Consulting, SL. de manteniment integral que discuteix els preus que Manifesta que fer una reforma com aquesta no és es van fixar i que va acceptar en fer-se el contracte. asseure’s en una taula i crear un organigrama, sinó Explica que la revisió de preus representa un incre- que significa dissenyar un procés de treball amb ment del 50% dels 15 milions d’euros estipulats, totes les persones que formen part de les tres orga- sense que, després d’un any de negociacions en tres nitzacions per fer possible una integració real de les tandes, hagi estat possible arribar a un acord. Asse- diferents cultures i estils; treballar amb una munió de nyala que, en aquest context, la gerent de Copcisa persones quotidianament de manera bilateral i multi- ha abandonat l’empresa, la qual cosa ha dificultat lateral; i assessorar les direccions de serveis i ajudar també el treball, i que hi ha hagut un canvi d’es- a definir exactament el model. En aquest sentit, as- tratègia de la mateixa empresa, la qual en veure que senyala que és, per tant, un procés de treball llarg en per la via de modificació de preus no era possible el temps i profund, i assegura que el procés de canvi arribar a un acord, va plantejar que s’havia d’atribuir cultural que significa una nova organització costa a determinats treballs que se’ls demanava el caràcter bastant més que aquella quantitat. de complementaris, quan es tracta de treballs que ja La Sra. Balseiro torna a fer referència a l’impacte s’incloïen en el plec de condicions inicial. Afegeix de la reestructuració en la plantilla. que, a més, Copcisa va fer més guals que altres La Sra. Mayol respon que no té cap impacte en la empreses, els quals eren unes obres que podien plantilla perquè els treballadors són els mateixos. tenir un rendiment superior a altres tipus d’actua- Es dóna per tractat. cions. Acaba dient que, per tots aquests motius, i amb d) Compareixences Govern municipal una gran convicció, plantegen a l’empresa que pre- senti les factures, que se’n procedeixi al pagament, i que s’intenti tancar aquest episodi poc constructiu III) Propostes a dictaminar per a l’empresa i per a l’Ajuntament. El Sr. Puigdollers manifesta que és un expedient bastant complicat d’entendre i aclareix que es tracta a) Ratificacions de la contracta de millora urbana del 2005-2007, que 2192 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 justament es valorava molt positivament ara fa un Seguidament, afirma que no té cap dubte que mes, quan el seu Grup aleshores ja va preguntar si s’han fet les obres, però demana formalment al go- realment tot anava bé. vern municipal que garanteixi que s’han fet amb un La Sra. Mayol reafirma que les coses van bé. informe que presenti les certificacions corresponents El Sr. Puigdollers respon que no devien anar tan de totes les obres. Així mateix, demana els expedi- bé quan a la comissió següent han hagut de presen- ents o la documentació de liquidació de cadascuna tar aquest acord. Explica que, el 14 de febrer del d’aquestes obres per comprovar si s’han finalitzat, 2005, l'Ajuntament de Barcelona va adjudicar a vuit atès que al llarg de tot l’expedient hi ha un llarg ar- empreses, entre les quals Copcisa, un contracte per gumentari de l’empresa i el director d’obra sobre si un valor d’11 milions i escaig d’euros. Durant l’exe- s’han acabat o no s’han acabat les obres i que a cució d’aquesta obra, es van produir tres modificaci- l’expedient no figuren les liquidacions d’obres. ons en el contracte, que va acabar tancant-se en Explica que, en una altra al·legació, l’empresa 15.792.000 euros, amb un increment de 4.777.000 afirma que quan es va fer el modificat número 2 ja va euros. Malgrat aquest increment, en un moment de- presentar unes al·legacions dient que no estava bé. terminat va aparèixer un escrit dirigit al Sr. Joan Demana, per tant, la fotocòpia de les al·legacions Conde, el 16 d’abril del 2007, en què Copcisa mani- presentades per aquest contractista en el modificat festava que no estava d’acord amb les certificacions número 2, que no figuren a l’expedient. que el director d’obra posava damunt la taula. En També, manifesta que en una altra de les aquest sentit, demana veure les actes del comitè de al·legacions que presenta el contractista es diu que revisió que es va crear entre l’empresa adjudicatària i hi ha treballs fora de contracte; en concret se l’Ajuntament, que es va reunir els dies 31 de maig, n’esmenten tres: Nou de la Rambla, les escales de 15 de juny, 29 de juny, 6 de juliol, 17 de juliol i 27 Blasco de Garay i una pavimentació del passeig de de juliol del 2007, sense la presència del director Gràcia. Demana que s’aclareixi si figuraven en el d’obra, tot afirmant que aquestes actes no són a contracte inicial. l’expedient. D’altra banda, sol·licita tenir accés al llibre d’obres Continua explicant que aquest comitè de revisió que estipula la llei, en el qual hi ha les ordres que el no va arribar a cap tipus d’acord, de tal manera que director d’obres dóna al contractista. el 31 de juliol del 2007 l’empresa va presentar unes Per acabar, recapitula les peticions formulades: si al·legacions. En aquest punt, pregunta quantes certi- s’han fet les obres, si estan acabades, la liquidació ficacions hi ha, ja que n’hi hauria d’haver una cada d’aquestes obres i l’acta de recepció de cadascuna, mes i de la informació que hi ha a l’expedient es on teòricament hauria de constar-ne el preu final. I, dedueix que n’hi ha vuit en vint-i-quatre mesos. atès que no poden pronunciar-se sense tenir tota la També, demana la fotocòpia de les vuit certificacions documentació, demana la retirada d’aquest acord. que efectivament hi ha i una explicació sobre el fet La Sra. Balseiro recorda que aquesta contracta es que en aquest contracte no s’hagi complert la llei, va adjudicar l’any 2005 i que aleshores el seu Grup segons la qual cada mes el contractista ha de certifi- ja va denunciar que es feia per un 42% menys del car les obres. que inicialment s’havia anunciat als mitjans de co- Una altra qüestió que afirma que els preocupa és municació. El Pla de manteniment que es va presen- que en la vuitena certificació hi ha una diferència de tar el 2004 incorporava actuacions en matèria de 2.300.000 euros entre el contracte modificat al seu vialitat i d’enllumenat per valor de 130 milions d'eu- dia, de quasi 16 milions d’euros, i el que el director ros, que al final van convertir-se en una adjudicació d’obra certifica com a correcte, que són 13 milions i de 75,5 milions d'euros. Dedueix que, per tant, o bé mig d’euros. Manifesta que de l’expedient no es pot es va fer algun error de càlcul en les actuacions valo- deduir on és aquesta diferència. rades o bé hi havia un error en el preu d’adjudicació. A continuació, fa avinent que l’empresa diu que A continuació, fa un relat dels esdeveniments tot l’obra que realment ha realitzat té un import de dient que el maig de l’any passat es van proposar 21.555.503,03 euros i, per tant, hi ha una diferència unes modificacions en els lots de vialitat per incremen- de 8 milions d’euros respecte als 13 milions i mig tar-ne l’import en un 40%, amb la qual cosa gairebé d’euros certificats pel director d’obra. Considera que, es duplicava el límit que estableix la Llei de contracta- per tant, aquí no es tracta només de revisions de ció de les administracions públiques per a la modifica- preus i que ha d’haver-hi alguna altra cosa. ció de contractes. Això va obligar el govern a acudir a Tot seguit, llegeix un fragment de les al·legacions la Comissió Jurídica Assessora perquè emetés un de Copcisa: "Per tot això i en la línia de les manifes- informe respecte a aquesta modificació. A l’acta de la tacions ja fetes en anteriors escrits, podem concloure sessió extraordinària de la Comissió de Sostenibilitat, que la modificació número 2 de 15.792.242,67 euros Serveis Urbans i Medi Ambient en què es va aprovar no és suficient econòmicament, ni adequat fonamen- aquest aspecte, l’oposició ja va denunciar que la talment per abonar les obres realment executades, mateixa Comissió Jurídica Assessora feia constar en com tampoc ho és la relació valorada número 1, de el seu informe que hi havia serioses faltes de rigor i 2008, enviada el passat dia 10 d’abril del 2008. Cop- posava en dubte que haguessin sorgit noves neces- cisa desitja que es restableixi l’equilibri contractual sitats o causes imprevisibles que justifiquessin la de prestacions que en l’aspecte financer han estat modificació. La Comissió Jurídica Assessora ni tan desequilibrades per increment d’obra no abonat sols s’hi pronunciava favorablement i es limitava a mensualment". En aquest punt, pregunta per què informar de la proposta, però assenyalava que el aquest increment d’obra no s’ha abonat mensual- mateix Ajuntament de Barcelona no havia presentat ment, quan segons la llei s’han de fer certificacions un expedient amb tota la documentació. En aquest mensuals. punt, destaca que el Grup Municipal del Partit Popu- NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2193 lar va ser l’únic que va votar en contra d’aquella mo- La Sra. Mayol es manifesta sorpresa per la dificació. bel·ligerància del Sr. Puigdollers. Li comunica que no Tot seguit, expressa la necessitat d’informar a tots retiraran aquest expedient, entre altres coses perquè els subcontractistes que treballin amb l’Ajuntament està absolutament documentat. Manifesta que van de Barcelona que l’Ajuntament farà com a mínim el demanar reunir-se amb el seu Grup fa un parell de possible per evitar qualsevol mena de modificació setmanes i que el seu Grup va anul·lar la reunió, que contractual i, sobretot, modificacions que sobrepas- no va tenir lloc fins ahir al matí. Li diu que, per tant, sin el 20% que estableix la Llei de contractació de les hauria pogut tenir l’oportunitat d’analitzar aquest administracions públiques. expedient al llarg de la setmana passada i que, de Per acabar, afirma que esperaran la informació tota manera, si ahir els hagués demanat la documen- detallada de tot plegat per emetre el seu vot i que, tació que avui sol·licita, l’hauria pogut tenir ahir a la com a mínim, han de garantir als ciutadans que els tarda, perquè tota aquesta documentació existeix. seus diners es gestionen correctament i amb trans- Considera, per tant, que hi ha hagut prou temps per parència, cosa que també implica complir la llei. analitzar l’expedient. El Sr. Florensa expressa el vot favorable del seu Tot seguit, explica que, tal com ja ha dit el Sr. Grup, ja que entenen que Copcisa va signar la modi- Narváez, aquí es parla d’un concurs al qual es pre- ficació de contracte per un valor final de 15.792.000 senten un conjunt d’empreses, on hi ha uns preus euros i es va comprometre a no modificar els preus. estipulats, les empreses accepten els preus estipu- Assenyala que, tal com ha reiterat el seu Grup al- lats, se’n fan unes modificacions, les empreses les tres vegades, s’hauria de treballar amb previsió per accepten, i en el moment del cobrament de les obres tal d’evitar modificacions constants de crèdit per a un totes les empreses menys aquesta estan d’acord a mateix contracte. També creu que, en els concursos cobrar els preus establerts. Afirma que la mateixa d’adjudicació de contractes, caldria delimitar clara- indignació que mostra el Sr. Puigdollers pel fet que ment les actuacions que s’han de fer i no introduir es plantegi una desviació de 8 milions d'euros res- sobre la marxa altres actuacions per a les quals pecte a un contracte de 15 milions d’euros l’han ex- l’empresa no concursa. pressada ella i el Sr. Narváez a l’hora de debatre el El Sr. Narváez manifesta que els regidors de l'A- tema. Creu que és més lògic pensar que aquesta juntament de Barcelona, ja siguin al govern o a empresa pretén salvar els seus problemes econò- l’oposició, han de defensar la institució i no adoptar mics a través d’aquest acord amb l'Ajuntament que una actitud de defensar l’empresa que reclama di- pensar que l'Ajuntament s’equivoca. ners a l'Ajuntament de Barcelona, i més quan es D’altra banda, assenyala que entre el maig del tracta d’una empresa que té una llarga experiència 2007 i el gener del 2008 el discurs de l’empresa és en obres i que es presenta a un concurs en el qual que els preus no s’ajusten als preus del mercat. Ar- participen empreses d’abast internacional i en què ran d’això, s’analitzen tots els preus i se’n fa una les regles del joc són les mateixes per a tots. valoració conjunta, i es veu que no és cert que hi Al seu parer, és comprensible que hi hagi preus hagi hagut una alteració dels preus en aquest sentit. contradictoris, però en aquest cas la diferència és Aleshores, el gener del 2008 canvien d’estratègia i, a massa substancial. Retreu al Sr. Puigdollers que l’última tanda de negociacions amb l'Ajuntament, l’ar- pensi que és un problema de l’Ajuntament i no potser gument ja no és que els preus no s’ajusten al mercat, de l’empresa, ja que aleshores caldria deduir que la sinó que s’han fet actuacions que no estaven previs- resta d’empreses accepten perdre-hi diners. tes en el contracte i que són complementàries, cosa En segon lloc, li diu que no hi ha cap part de que desmenteix l’anàlisi de les actuacions fetes, ja l’expedient a la qual no pugui tenir-hi accés i que, per que totes estaven incorporades en el contracte. tant, tota la documentació està a la seva disposició i Conclou que, sobre la base de tot això, la seva que no hi ha res a ocultar, tal com es podria deduir proposta és donar per tancada la negociació, que ha de les seves paraules. durat un any, i acceptar que aquest tema potser aca- Considera que una empresa no pot pretendre barà en un jutjat contenciós, cosa que no desitgen, guanyar un concurs amb uns preus determinats i però tampoc no estan disposats a pagar 8 milions després reclamar a l'Ajuntament de Barcelona que li més de cost d’una obra. Finalment, reitera al Sr. pagui molt més del que s’ha estipulat. A més, si Puigdollers que disposa de tota la documentació i li l’empresa pensa que els preus publicats en el plec demana que, per una vegada a la vida, es posi a de condicions són erronis, pot fer al·legacions en el favor de l’Ajuntament quan hi hagi un litigi, que és la plec de condicions. manera de posar-se a favor de tots els ciutadans de El Sr. Puigdollers afirma que a l’expedient hi ha Barcelona. tots els buits que ha comentat i que per això demana El Sr. Puigdollers lamenta les intervencions del Sr. que el retirin. Diu que volen estudiar tot l’expedient Narváez i la Sra. Mayol. Afirma que porta quaranta- complet i pronunciar-se amb coneixement de causa. vuit hores estudiant l’expedient que han deixat a El Sr. Narváez manifesta que està d’acord amb la Secretaria General i que la seva intervenció es basa Sra. Balseiro que tots tenen l’obligació de defensar la en la informació que hi ha i que hi manca. Diu que a legalitat i els diners de l'Ajuntament. Explica que és l’expedient es parla de les actes de les sessions que per això que presenten aquest expedient i que s’han ha esmentat abans, però que no hi són. oposat des del començament a les pretensions de També, manifesta que manquen les certificacions Copcisa, en primer lloc perquè totes les persones que mensuals, que segons l’interventor haurien de ser-hi, treballen a l’Àrea de Medi Ambient estan convençudes i la recepció provisional i definitiva de l’obra. Asse- que no és justa i, en segon lloc, perquè si accedissin a nyala que no té cap dubte que l’expedient és molt aquestes pretensions estarien delinquint. més exhaustiu, però no l’han deixat a Secretaria 2194 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 General. D’altra banda, exposa que a l’expedient es La Sra. Balseiro insisteix que els dos errors come- diu que es desestimen les al·legacions, però no hi ha sos per l’Ajuntament han provocat la situació actual. cap argumentació tècnica que digui per què Copcisa Assenyala, però, que el que el Grup Municipal del no té raó, tot i estar convençut que no la té. Explica Partit Popular no farà mai és donar suport a mesures que compleix amb la seva obligació com a regidor de que signifiquin destinar més diners dels previstos l’Ajuntament que no coneix a fons un expedient i l’ha amb els recursos dels ciutadans de Barcelona. Mani- de votar, amb tots els aspectes jurídics que això festa que, per tant, no votaran en contra d’aquest comporta. Acaba dient que no pot defensar aquesta punt sinó que s’abstindran. institució amb la contundència amb què la podria Afirma que, malgrat les equivocacions de l’Ajun- defensar si hagués hagut tota la documentació a tament, és obvi és que aquesta empresa va fer una l’expedient. oferta per a l’adjudicació inicial i que va ratificar Finalment, comenta que si no van poder mantenir aquell compromís amb la signatura de la modificació abans la reunió a la qual s’ha referit la Sra. Mayol és del contracte. perquè eren a l’Audiència Pública dels nens i nenes i Tot seguit, creu que és fonamental que es faci ar- no perquè estiguessin de vacances. ribar un missatge molt clar a tothom que vulgui treba- La Sra. Mayol manifesta que no dubta de la capa- llar amb l'Ajuntament de Barcelona que aquest farà citat de treball i del rigor del Sr. Puigdollers i que el sempre el possible per complir la llei, cosa que signi- que ha dit és que si haguessin pogut fer la reunió fica minimitzar les modificacions dels contractes i abans o si ell hagués demanat aquesta documenta- evitar, en la mesura del possible, acudir a la Comis- ció ahir o avui al matí en comptes de demanar-la ara, sió Jurídica Assessora. l’hi haurien facilitat, de la mateixa manera que l’han Acaba agraint que s’hagi incorporat al final de posat a disposició de tots els regidors de la Comissió l’expedient un informe d’intervenció a petició del seu que l’han sol·licitat. Grup aquest mateix matí, i comenta que suposa que El Sr. Puigdollers insisteix que no es pot presentar tots els aspectes vinculats amb aquest contracte aquest document sense que es puguin veure les deuen ser a l’expedient propi de la contracta, però certificacions finals i la recepció d’obres provisional, que hauria estat bé incorporar una còpia del contrac- tot subratllant que la recepció d’obra provisional és te en aquest expedient. l’única constància que es pot tenir que una obra s’ha El Sr. Florensa manifesta que el seu Grup entén fet. que en aquest cas l’empresa no té raó i no dubta que També, manifesta que pot haver-hi responsabili- s’han fet totes les comprovacions. Afirma que, tot i tats personals en una votació com aquesta i que, per això, tampoc no cal fer demagògia. Al seu parer, s’ha tant, si no es retira la proposta hi votaran en contra, de respectar que qualsevol regidor pugui demanar amb el benentès que si es retira l’estudiaran i, si els tota la informació possible i creu, fins i tot, que val- convenç, no tindran cap inconvenient a votar-hi a dria la pena donar més temps per estudiar l’ex- favor. pedient si això serveix perquè no quedi cap ombra La Sra. Balseiro creu que l’obligació dels regidors de dubte i l’acord pugui ser adoptat per una majoria de l’Ajuntament no és tant defensar la institució com més àmplia. defensar els ciutadans de Barcelona. D’altra banda, afirma que té entès que les obres Reitera que és obvi que al seu moment l'Ajunta- de Nou de la Rambla no estaven incloses en el con- ment de Barcelona va cometre un error en la valora- tracte, si més no amb la dimensió que van tenir al ció de les necessitats en matèria de millora de viali- final. Diu que cal filar prim a l’hora d’establir en un tat, que no es corresponia amb el que s’havia concurs quines seran les obres que s’hauran de fer i anunciat i que va fer que s’adjudiquessin uns con- quina dimensió hauran de tenir per evitar-ne un tractes molt per sota del que inicialment s’havia augment posterior, cosa que pot originar confusió. pressupostat. Diu que precisament per això es van Reitera que cal treballar amb previsió i no fer, per veure forçats a aprovar algunes modificacions, que al tant, modificacions de crèdit cada pocs mesos. final es van traduir en un increment de l’import de El Sr. Narváez manifesta que vol fer un comentari pràcticament el 40%, el doble del límit que estableix respecte a un argument que repeteix sovint el Grup la Llei de contractació de les administracions públi- Municipal del Partit Popular en relació amb el mo- ques. Manifesta que no sap si és el primer cas que ment en què l’Ajuntament va prometre que contracta- arriba dels quatre lots que hi va haver, però recorda rien obres de manteniment integral per un volum que el desembre de l’any passat la Comissió de Sos- econòmic determinat. tenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient va deses- Explica que en aquell moment van fer una roda de timar una petició de compensació econòmica de premsa en la qual van dir que hi havia a la disposició Foment de Construccions (FCC), que al·legava un de l'Ajuntament de Barcelona 130 milions d'euros, desequilibri produït pels preus de l’energia i els lli- 100 dels quals eren per a l’Àrea de Manteniment i gams bituminosos de la contracta del Pla de millora. Serveis i 30 es repartien entre els deu districtes de la Per acabar, deixa clar que el seu Grup no va do- ciutat de Barcelona. Una part dels districtes de la nar suport a la contracta inicial ni tampoc a la modifi- ciutat van optar per demanar a Manteniment i Ser- cació posterior. veis que fes la contractació de la seva part dels di- La Sra. Mayol diu a la Sra. Balseiro que no poden ners i altres districtes van prendre la decisió reproduir el debat sobre el modificat que van fer fa d’adjudicar directament la seva part. De la primera un any. partida corresponent a Manteniment i Serveis, se’n La Sra. Balseiro respon que això n’és la conse- va fer un concurs públic, on hi havia quatre paquets qüència. de dos conceptes molt concrets, vialitat i part tecno- La Sra. Mayol replica que no ho és. lògica, i va haver-hi una baixa mitjana global d’em- NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2195 preses que van guanyar, que va ser aproximadament Per acabar, assenyala que han inclòs la frase final del 30%. Posteriorment, en el decurs del mandat, es "d’acord amb els usos que la normativa permet", ja va tornar a adjudicar una part d’aquests diners. Per que la normativa europea actual en matèria d’usos tant, el que manté el Partit Popular que al final no- d’aigües no potables és molt restrictiva. Està con- més es van adjudicar 72 milions no és cert. vençut, però, que això pot canviar amb el temps. La Sra. Mayol vol acabar fent uns comentaris La Sra. Balseiro expressa el vot favorable del seu breus. En primer lloc, diu a la Sra. Balseiro que les Grup, tot afirmant que és obvi que cada cop s’utilitza al·legacions que ha comentat de FCC no feien refe- més aigua del freàtic i que, amb la situació de seque- rència a aquest contracte, sinó al fet que en un con- ra, encara s’ha intensificat més aquest ús, ja no no- tracte havien incorporat com a millora el fet de no més per a neteja o rec. Creu que, per tant, cal conso- revisar els preus i, en el moment de cobrar, sí que lidar aquest sistema d’utilització de l’aigua. van voler revisar-los. El Sr. Florensa i el Sr. Narváez també expressen D’altra banda, afirma que si no hi hagués tanta el vot favorable dels seus Grups respectius. bel·ligerància ni tanta presa de posició en aquest La Sra. Mayol manifesta que, com a govern, tam- tema per part de Convergència i Unió, no votarien en bé donen suport a aquesta proposta i especifica que contra de la proposta sinó que s’abstindrien. es presentarà després de l’estiu. Informa que abans El Sr. Puigdollers insisteix que en aquesta votació de l’estiu es farà el tancament de l’anella de Gran Via pot haver-hi responsabilitats personals i, atès que no amb Bac de Roda perquè hi hagi aigua corrent freà- està convençut ni segur de tot, prefereix votar-hi en tica per al Parc del Poble Nou, com també l’ali- contra com una actitud d’autoprotecció. mentació del Mirador del Poble Sec i la connexió El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, dels parcs de Joan Miró i de l’Espanya Industrial. la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, Indica que la resta d’obres es faran més endavant. el Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU, la Tot seguit, aclareix que el transport actual en ca- Sra. Balseiro expressa l'abstenció del PP i el Sr. mions cisternes respon a una situació d’emergència i Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. no és pas el plantejament òptim per al govern i que l’Ajuntament té en aquest moment l’autorització de c) Proposicions l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’explotació d’un hectòmetre cúbic d’aigua freàtica. Explica que justa- ment es vol ampliar aquesta autorització a mesura V) Part d'impuls i control que es pugui utilitzar més aigua freàtica i afegeix que també estan treballant per disposar d’una definició a) Proposicions / Declaracions de Grup de les jerarquies de distribució i dels sistemes de control, tal com planteja el Grup de Convergència i Del Grup Municipal CIU: Unió. 3. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Per acabar, es compromet a portar una proposta Media Ambient acorda: Que el govern municipal de desplegament de la xarxa freàtica, que incorpori concreti la mesura de govern presentada en data 23 també els criteris de jerarquies de distribució i de de març de 2007 i presenti a aprovació d'aquesta sistemes de control, després de l’estiu. Comissió, el Pla per a l'Explotació i Gestió Sostenible El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, de les aigües subterrànies del Pla de Barcelona a fi i la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, efecte que dins d'aquest mandat (2008-2011), es el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la disposi d'una xarxa de distribució d'aigua freàtica Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. pels usos que la normativa permet. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. El Sr. Puigdollers manifesta que la proposta que Del Grup Municipal PP: presenten fa referència a un tema que s’ha anat de- 4. Atès el Pla d'Actuació per a la Millora de la Qua- batent i que ha estat objecte d’una mesura de govern litat de l'Aire de Barcelona de la Generalitat de Cata- portada al Plenari, però que fins avui no s’ha concre- lunya, la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i tat, que és utilitzar al màxim possible les aigües freà- Medi Ambient acorda: Instar al govern municipal a tiques de Barcelona. Planteja el dubte sobre la titula- presentar un informe en la propera sessió d'aquesta ritat d’aquesta aigua i pregunta si, en cas que comissió sobre les mesures adoptades per l'Ajunta- s’acceptés aquesta proposta, l'Ajuntament de Barce- ment de Barcelona per tal de combatre la presència lona hauria d’aconseguir una concessió de l’Agència de partícules en suspensió (pols i pol·len) especial- Catalana de l’Aigua. ment en situació de sequera, i evitar els possibles Al seu parer, és una bogeria dedicar-se a distribuir perjudicis a la salut dels ciutadans i ciutadanes de les aigües freàtiques de Barcelona amb camions que Barcelona. han d’anar a buscar-la a una mina o un pou, i carre- La Sra. Balseiro recorda que fa gairebé un any gar-la i transportar-la fins allà on calgui. que la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Considera que, per tant, ha arribat el moment de Catalunya va presentar un pla d’actuació per a la d’esclarir quina és la capacitat d’explotació sosteni- millora de la qualitat de l’aire a la regió metropolitana ble de l’aqüífer de Barcelona i, a tal efecte, demana i, en particular, a la ciutat de Barcelona. Manifesta que l'Ajuntament de Barcelona, al llarg d’aquest que aquest pla se centrava en la necessària reducció mandat, faci un pla d’explotació i gestió sostenible de de les partícules en suspensió, pols i pol·len, que les aigües subterrànies de Barcelona, incloent-hi la sovint generen seriosos problemes de salut per a la construcció de canalitzacions que permetin substituir ciutadania, especialment ara que hi ha una greu els camions per regar. situació de sequera. 2196 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 A més a més, assenyala que les dades pel que fa sòl ús. – Demanar al Govern de la Generalitat de al volum de partícules en suspensió que hi ha a la Catalunya la declaració del dia 3 de juliol el Dia Cata- ciutat de Barcelona superen molt sovint els límits là sense bosses de plàstic. establerts. Es calcula que el valor límit anual per a la El Sr. Florensa assenyala que la proposta del seu protecció de la salut humana està en 40 unitats i, en Grup va en la línia que l'Ajuntament s’adhereixi a la canvi, hi ha molts districtes de Barcelona que superen campanya "Catalunya, lliure de bosses de plàstic" aquesta xifra. Si s’examina el valor límit diari per a la que impulsen diverses entitats, com la Federació protecció de la salut humana, que es quantifica en 50 d’Ecologistes de Catalunya i la Fundació per a la unitats que es poden superar com a màxim 35 vega- Prevenció de Residus i Consum Responsable. Expli- des l’any, s’observa també que hi ha molts districtes ca que és una campanya que s’ha iniciat aquest mes de Barcelona que sobrepassen àmpliament el límit. d’abril i que durarà fins al març de l’any vinent, i que Manifesta que, atès que l’actual Pla d’actuació de té com a objectiu emprendre actuacions efectives i la millora de qualitat implica directament els ajunta- normatives que redueixin el consum indiscriminat de ments per tal de combatre els nivells de partícules en bosses de plàstic d’un sol ús que es produeix quoti- suspensió, i que la manera més eficient de fer-ho és dianament. amb el ruixat d’aigua, la proposta insta el govern Manifesta que és també una de les propostes que municipal a presentar un informe en la propera ses- es va fer en el Consell Municipal de Sostenibilitat i, sió d’aquesta Comissió sobre les mesures adoptades per tant, s’entén que està d’acord amb els criteris del per l'Ajuntament de Barcelona per tal de combatre la govern de la ciutat i l'Ajuntament per començar a presència de partícules en suspensió, especialment treballar en aquest àmbit. en situació de sequera, i evitar els possibles perjudi- Tot seguit, destaca que aquesta campanya ha es- cis a la salut dels ciutadans de Barcelona. tat assumida per governs d’altres països, com ara Per acabar, assenyala que han arribat a un acord Irlanda, Suècia i Islàndia, que han començat a regu- amb el govern, que ha proposat que sigui abans de lar aquest aspecte a través d’un impost ecològic l’estiu que es donin a conèixer les mesures adopta- sobre les bosses de plàstic que ha donat molts bons des, cosa que el Grup Municipal del Partit Popular ha resultats, com en el cas d’Irlanda, on se n’ha reduït el acceptat. consum en un 90% en poc temps. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, Per tot això, proposen que l'Ajuntament s’adhereixi la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, a aquesta campanya i, també, que demani a la Ge- el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la neralitat que reguli el consum indiscriminat de bos- Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. ses de plàstic a través d’un impost ecològic, que faci Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova una campanya de comunicació en aquest sentit i que amb el redactat següent: declari el dia 3 de juliol com a Dia sense Bosses de Atès el Pla d'Actuació per a la Millora de la Quali- Plàstic. Abans d’acabar, aclareix que han consensu- tat de l'Aire de Barcelona de la Generalitat de Cata- at la proposta traient el cost que hauria de tenir lunya, la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i aquest impost i deixant-lo de manera genèrica. Medi Ambient acorda: Instar al govern municipal a El Sr. Puigdollers manifesta que estan d’acord presentar un informe abans de l'estiu sobre les me- amb el fons de la proposta i que, justament sent co- sures adoptades per l'Ajuntament de Barcelona per herents amb el que deien a l’inici de la sessió que els tal de combatre la presència de partícules en sus- governs s’han de poder autoorganitzar de la manera pensió (pols i pol·len) especialment en situació de que creguin més convenient, reconeixen també sequera, i evitar els possibles perjudicis a la salut aquesta capacitat al govern de la Generalitat. Explica dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. que, per això, estan d’acord a adherir-se a la campa- Del Grup Municipal ERC: nya de demanar al govern de la Generalitat que re- 5. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i guli el consum indiscriminat i gratuït de bosses de Medi Ambient acorda instar al Govern Municipal a: plàstic a Catalunya, però sol·liciten que es retiri la – Adherir-se a la campanya Catalunya Lliure de Bos- quantia de l’impost, tal com es diu que ja s’ha fet, i ses de Plàstic. – Impulsar mesures des del consistori també el fet de dir al govern de la Generalitat si ha per tal d'afavorir la reducció de l'ús de bosses de de crear o no ha de crear un organisme que gestioni plàstic a la ciutat. – Demanar al Govern de la Gene- aquests diners. Al seu parer, el govern de la Genera- ralitat de Catalunya que reguli el consum indiscrimi- litat farà el que cregui que ha de fer d’acord amb la nat i gratuït de bosses de plàstic a Catalunya, a partir seva capacitat d’autoorganització per regular aquest de l'aplicació d'un impost ecològic de 0,20 €/bossa a tema. Així, afirma que en cas que es retirin aquests partir del gener de 2009. La recaptació de l'impost dos punts, hi votaran a favor. nodriria un nou organisme, el Fons Econòmic de Per acabar, explica que en l’àmbit metropolità, jus- Prevenció. Aquest Fons s'invertirà en campanyes tament en els grups de treball que s’han creat en el d'educació ambiental, consum responsable i actuaci- nou Programa de gestió de residus, el Grup Munici- ons de prevenció de residus. – Demanar al Govern pal de Convergència i Unió ha proposat en el grup de de la Generalitat de Catalunya que es desenvolupi treball de finançament que l’àrea metropolitana estu- una campanya de comunicació que s'estengui a tota diï aquest tema per veure com plantejar als ajunta- Catalunya sobre la limitació de la bossa de plàstic en ments metropolitans l’aplicació d’algun tipus de ges- el context de la prevenció de residus d'envasos i tió ambiental que permeti reduir el nombre de bosses embolcalls. – Demanar al Govern de la Generalitat que s’utilitzen. de Catalunya que es desenvolupin mecanismes per La Sra. Balseiro explica que el Grup Municipal del a fomentar els elements reutilitzables perquè facilitin Partit Popular va presentar a la Comissió de Promo- al consumidor el procés de desús de la bossa d'un ció Econòmica, Ocupació i Coneixement del mes NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2197 passat una iniciativa que també pretenia reduir el El Sr. Florensa afirma que és evident que el gruix consum de les bosses de plàstic d’un sol ús. Asse- d’aquesta proposta no és competència de l'Ajunta- nyala que tots els Grups van aprovar per unanimitat ment i que per això s’esmenta la Generalitat. D’altra aquesta iniciativa i que tenia l’esperança que havien banda, aclareix que la seva proposició ha reproduït compartit, a més a més de l’objectiu, el mitjà per de manera bastant fidel les demandes que fa la aconseguir-lo. campanya concreta a la qual es demana que Manifesta que la seva proposta, tot i compartir la l’Ajuntament s’adhereixi i és per això que es concre- necessitat de conscienciar tothom i d’incentivar ten força algunes d’aquestes actuacions. l’estalvi de les bosses d’un sol ús, anava en la línia Manifesta que, com ja ha dit al principi, el seu d’esgotar totes les vies possibles abans d’imposar un Grup és favorable a acceptar l’esmena del Grup Ini- impost o una taxa directament al ciutadà. Indica que, ciativa per Catalunya Verda – Esquerra Unida i Alt- per tant, el seu Grup no pot donar suport a una ini- ernativa de no concretar la quantitat de l’impost i, ciativa que incorpori com un dels aspectes fonamen- també, accepta l’esmena de Convergència i Unió de tals imposar un cost de 0,20 euros per bossa i pro- no precisar quin organisme hauria de crear el govern posa suprimir aquest apartat. de la Generalitat, tot i que sí que troben lògic que si El Sr. Narváez expressa els dubtes del seu Grup s’implantés una taxa es destinés a finalitats ambien- amb el redactat, malgrat compartir-hi totalment el tals. fons. Manifesta que cada vegada es veu més clara- D’altra banda, manifesta que no accepten l’es- ment que les polítiques de posar preus a determinats mena del Grup del Partit Popular, que qüestiona la articles per intentar evitar-ne el consum no donen els mateixa existència de la taxa. Al seu parer, la taxa resultats desitjats, com ha succeït a Irlanda. Malgrat seria una mesura important per fer efectiva la reduc- això, creu que es tracta d’una proposta ben intencio- ció del consum de bosses de plàstic. nada i que la decisió més eficaç que hauria d’acabar La Sra. Balseiro expressa el vot contrari a la pro- prenent, no l'Ajuntament de Barcelona, sinó la Gene- posta, ja que abans no s’hi ha pronunciat a l’espera ralitat de Catalunya i fins i tot l'Estat espanyol és de conèixer la posició del Grup Esquerra Republica- prohibir l’ús de les bosses de plàstic. Explica que en na de Catalunya. Reitera el compromís del seu Grup altres àmbits, com en el tema del cotxe, està demos- amb el control de la utilització de les bosses de plàs- trat que les polítiques que realment milloren el medi tic i que estan d’acord amb la seva substitució per ambient són les normatives clares i contundents que bosses d’altre tipus de material, però diu que pensen diuen que, per exemple, a partir d’una data determi- que han d’esgotar altres vies abans de carregar di- nada un cotxe ha de reunir una sèrie de condicions i, rectament al ciutadà noves taxes o impostos. per tant, qui vulgui fabricar-ne ho ha de fer en unes El Sr. Ciurana proposa parlar de figura impositiva, condicions determinades. que pot incloure impost i taxa, en comptes d’impost. Acaba expressant el vot favorable del seu Grup. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, La Sra. Mayol manifesta que comparteixen la pro- la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, posta i que, com a govern, no ha de ser una iniciativa el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la puntual, sinó que volen emmarcar-la en el Pla per a Sra. Balseiro expressa el vot contrari del PP i el Sr. la reducció de residus que està en procés d’ela- Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova boració i que properament es debatrà a la Comissió. amb el redactat següent: Assenyala que en qualsevol iniciativa com aquesta La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i és bo comptar amb la Generalitat de Catalunya i Medi Ambient acorda instar al Govern Municipal a: també l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient. Així – Adherir-se a la campanya Catalunya Lliure de Bos- mateix, comenta que la Fundació Privada per a la ses de Plàstic. – Impulsar mesures des del consistori Prevenció de Residus fa una proposta interessant i per tal d'afavorir la reducció de l'ús de bosses de que està bé treballar-la amb ells. plàstic a la ciutat. – Demanar al Govern de la Gene- Explica dues de les iniciatives que s’inclouran din- ralitat de Catalunya que reguli el consum indiscrimi- tre del Pla per a la reducció de residus. D’una banda, nat i gratuït de bosses de plàstic a Catalunya, a partir la Generalitat ha optat per arribar a convenis amb les de l'aplicació d'una figura impositiva ecològica a par- grans empreses distribuïdores d’aliments per signar tir del gener de 2009. – Demanar al Govern de la acords per disminuir l’ús de bosses de plàstic i Generalitat de Catalunya que es desenvolupi una l’Ajuntament s’adherirà a aquests convenis. D’altra campanya de comunicació que s'estengui a tota banda, els nois i noies de l’Audiència Pública cele- Catalunya sobre la limitació de la bossa de plàstic en brada recentment van fer la proposta de distribuir el context de la prevenció de residus d'envasos i bosses de roba o de niló per substituir les bosses embolcalls. – Demanar al Govern de la Generalitat d’un sol ús, cosa que es pot fer emulant l’experiència de Catalunya que es desenvolupin mecanismes per del mandat anterior d’enviar bosses per al reciclatge a fomentar els elements reutilitzables perquè facilitin de les fraccions. Diu que, en aquest sentit, la propos- al consumidor el procés de desús de la bossa d'un ta que planteja Esquerra Republicana de Catalunya sòl ús. – Demanar al Govern de la Generalitat de s’integra bé en aquest conjunt de mesures. Catalunya la declaració del dia 3 de juliol el Dia Cata- Assenyala que, com ha explicat el senyor Floren- là sense bosses de plàstic. sa, s’ha suggerit treure el punt dels 0,20 euros, entre altres coses perquè els consta que la Generalitat està estudiant diferents maneres de disminuir l’ús de b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- bosses de plàstic. Per tant, creu que cal estar ama- tucional tents a les seves propostes. c) Precs 2198 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 Del Grup Municipal ERC: blacional. De moment el que s’ha fet és preservar el 6. Que es publiquin els Indicadors 21 del 2007 de control d’aquesta espècie en aquells casos en què la seguiment de l'Agenda 21 de la ciutat. seva presència dificulta la poda de l’arbrat o bé re- El Sr. Florensa demana la publicació dels indica- presenta un risc de caiguda, casos en els quals dors 21 de l’any 2007, ja que des de l’any 2003 s’han s’intervé retirant els nius. publicant anualment i són un element de seguiment Tenen previst continuar seguint realitzant estudis clau dels objectius que marca l’Agenda 21 de Barce- demogràfics per fer el seguiment de la dimensió de lona. Explica que els darrers indicadors presentats i la població i no descarten introduir mesures de con- publicats són del novembre del 2006. trol directe si la dimensió de l’espècie i la percepció La Sra. Mayol afirma que ja han donat resposta al ciutadana així ho requereixen. De moment, se’n fa seu prec, atès que aquests indicadors s’han publicat un control a partir de les situacions de més risc, però al web de l’Àrea de Medi Ambient fa uns dies. Expli- no es descarta que calgui fer-ne un control més ac- ca que aquesta vegada han trigat una mica més a tiu. fer-ho perquè no van disposar de les dades d’energia El Sr. Ciurana pregunta si s’ha identificat quina se- fins fa tres setmanes. Expressa el compromís de ria la població estabilitzada desitjable i si s’ha fixat un seguir publicant els indicadors cada any i de fer-ne llindar a partir del qual es considera que cal intervenir una sèrie més llarga cada quatre anys. d’una manera més directa. El Sr. Florensa pregunta quan es farà la següent La Sra. Mayol respon que no pot contestar-li, però publicació més exhaustiva. es compromet a preguntar-ho a l’Agència de Salut La Sra. Mayol respon que el 2011. Pública. Manifesta que, al seu parer, en aquest tema Es dóna per tractat. hi ha dues coses que van paral·leles, que és el nom- bre absolut d’exemplars i la percepció ciutadana; per d) Preguntes tant, la consideració de plaga és una mica subjectiva, ja que té a veure amb els danys ocasionats als béns Del Grup Municipal CIU: o a les persones del lloc on viu l’espècie. Igualment, 7. Quin és el propòsit de capteniment del govern preguntarà si hi ha un nombre de població desitjable municipal sobre la proliferació de la població de co- i li farà arribar la resposta. torres a la ciutat? El Sr. Ciurana diu que, ja que ha de preguntar da- El Sr. Ciurana explica que fa poc menys d’un mes des, també seria interessant saber fins a quin punt van tenir coneixement a través dels mitjans de co- aquesta espècie ha pogut foragitar poblacions d’aus municació que una palmera de l’avinguda Diagonal autòctones. s’havia trencat i havia caigut sobre la via pública a La Sra. Mayol respon que no li consta. causa del pes d’un niu de cotorres. Comenta que, El Sr. Ciurana afirma que fa molt temps que no arran d’aquest fet, el cap de Recerca del Museu de veu pardals, orenetes o estornells a Barcelona. Ciències Naturals, el Sr. Joan Carles Senar, va fer La Sra. Mayol el convida a viure a Gràcia. Mani- algunes consideracions sobre la perillositat que po- festa que, afortunadament, a Barcelona encara hi ha dia comportar aquesta proliferació de nius, ja que una important població de falcillots, orenetes i balles- poden provocar la caiguda dels nius o fins i tot de ters, especialment al camp del Barça, a Horta- branques o d’arbres sobre la via pública, amb el risc Guinardó i a la Zona Franca pel que fa a les orene- evident tant per als vianants com per als vehicles. tes. Afirma que ja li respondrà les dues preguntes. Afirma que el Sr. Senar també va dir que s’estima Es dóna per tractada. que la població de cotorres es duplica cada vuit anys 8. En quin estat de tramitació es troben tots i ca- i, a tal efecte, pregunta quin és el propòsit de capte- dascun dels compromisos adquirits pel govern muni- niment del govern respecte a aquesta qüestió: si la cipal, amb motiu de la fallada i tall en el subministra- unitat de zoonosi se n’ocupa, tal com fa amb les ment elèctric esdevingut a la ciutat de Barcelona el poblacions de coloms, i quin criteri se segueix pel 23 de juliol de 2007. que fa a aquest tema. El Sr. Puigdollers recorda que han formulat aques- La Sra. Mayol afirma que el Servei de Zoonosi de ta pregunta perquè a la Comissió anterior van inten- l’Agència de Salut Pública vetlla per aquesta qüestió tar plantejar aquest tema com a seguiment d’acords, i que, d’acord amb la resposta que li ha fet arribar la però com que la comissió en la qual s’havien debatut presidenta de l’Agència de Salut Pública, que no ha aquests temes havia estat una comissió extraordinà- pogut assistir a la sessió, explica que la cotorra de ria conjunta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis pic gris és una de les espècies més abundants dins Urbans i Medi Ambient amb la Comissió de Segure- la ciutat de Barcelona. La població censada el 2001 tat i Mobilitat, en la que es va considerar que no era de 1.500 exemplars i el 2007, de 2.000 exem- s’havien assolit acords, s’han vist obligats a presen- plars; per tant, hi ha un creixement exponencial. Això tar-ho com a pregunta. es deu fonamentalment a tres factors: aprofiten bé Seguidament, explica que al llarg de la Comissió els recursos que hi ha a la ciutat, tenen pocs depre- del 27 de juliol del 2007, la Sra. Mayol, com a presi- dadors i presenten una activitat reproductora molt denta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Ur- elevada. bans i Medi Ambient, va adquirir una sèrie de com- Un altre element que cal tenir en compte és que la promisos sobre la gran apagada del mes de juliol a ciutadania no percep les cotorres com una plaga o Barcelona. Diu que hi havia un primer grup de com- un problema a hores d’ara, segons posen de mani- promisos per fer costat a la ciutadania en les recla- fest enquestes fetes pel Museu de Ciències Naturals. macions pels danys que els va ocasionar l’accident i Aquests fets han condicionat la continuïtat del Pla que, en aquest sentit, s’afirmava que s’havia fet un de vigilància i control, centrat en una vigilància po- conveni amb el Col·legi d’Advocats per garantir as- NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2199 sistència jurídica als afectats. Manifesta que aquests que acaba d’exposar el Sr. Puigdollers mereix segu- compromisos es traduïen en rapidesa, quanties sufi- rament un debat més aprofundit. cients superiors a les previstes per la llei en situaci- El Sr. Puigdollers indica que ho va demanar ja fa ons normals i mediació de la Junta Arbitral. A tal un mes. efecte, pregunta si el pagament d’aquestes indemnit- El Sr. García-Bragado diu que li contestarà aques- zacions s’ha produït amb aquesta rapidesa, amb les tes dues qüestions i que segurament en la comissió quanties suficients i, sobretot, si en queda alguna per del mes de juny es podria presentar un informe deta- pagar. llat d’aquest tema amb explicacions de com està tot, Tot seguit, assenyala que el segon compromís era de les discrepàncies, d’allò en què se n’han sortit i que l'Ajuntament demanaria a les empreses i a les d’allò en què no se n’han sortit, de l’expedient infor- altres administracions anar a fons en les causes que matiu que va incoar l'Ajuntament i que va traslladar a havien generat l’incident i exigir responsabilitats i, per la Generalitat, de l’informe disciplinari sancionador això, demana quines responsabilitats ha exigit l'Ajun- que va establir la Generalitat i de com estan els seus tament i qui les ha assumit, ja que el seu grup ho recursos, i fer aquest debat amb més detall. desconeix. El Sr. Puigdollers manifesta que l’única cosa que A continuació, recorda que la Sra. Mayol també va vol és tenir respostes i llegeix una part de l’acta que dir, fent referència al conveni firmat per Fecsa- s’acaba d’aprovar: "El Sr. Puigdollers dedueix que Endesa l’any 2002, que de les nou subestacions només es poden seguir els acords presos a les ses- previstes, n’hi havia dues de construïdes i en funcio- sions extraordinàries de les comissions a través del nament i que aquest conveni representava cessions torn de precs i preguntes, tot i que pel caràcter ex- de solars per part de l'Ajuntament sense que hi tin- traordinari de la sessió, s’entén que els temes que es gués cap obligació, que demostraven la seva volun- tracten són importants. En acabar, comunica que a la tat de col·laboració. En aquest sentit, pregunta en propera sessió d’aquesta comissió el seu grup esgo- quin punt es troba la construcció d’aquestes subes- tarà la seva quota de precs i preguntes per saber tacions i si queda encara algun solar per cedir per quin és l’estat d’acompliment dels compromisos as- part de l'Ajuntament dels que hi havia en el dit con- sumits per la presidència sobre l’apagada elèctrica veni. del mes de juliol, tot considerant que des de llavors, També, indica que un altre compromís era aug- el més lògic hagués estat presentar un informe sobre mentar el nombre d’estacions i la seva interconnexió aquesta qüestió." per millorar la robustesa del conjunt de la xarxa, re- Tot seguit, manifesta que no té cap inconvenient duir la possibilitat de fallida i fer més fàcil la recupe- que en la propera comissió hi hagi un informe, però ració del servei en cas que es produís. A més, es demana no haver d’esgotar un altre prec o una altra feia la consideració que si s’haguessin construït totes pregunta per obtenir una informació que el mateix les subestacions previstes en el conveni 2002-2005, govern municipal hauria hagut de donar. la subestació de Maragall, en comptes d’estar con- La Sra. Mayol diu al Sr. Puigdollers que ell va pre- nectada només a Besòs i a Urgell, hauria estat con- sentar el seguiment d’uns acords relatius a la comis- nectada a Nou Barris, Eixample i Horta i, en aquest sió del dia 27 de juliol en la qual no es van adoptar punt, pregunta com està el mallat de les xarxes. acords formals i, per tant, aquella no era la manera Finalment, recorda que també hi havia el com- adient de fer-ho. Explica que el Sr. Puigdollers va dir promís d’una previsió de futur segons la informació aleshores que ho presentaria en forma de pregunta i facilitada per les empreses que incloïa la solució de que avui ha fet una pregunta en la introducció de la transició i urgència fins a finals d’agost i la solució qual esmenta quatre elements relacionats amb l’acta definitiva per a la reparació de la subestació de Ma- del dia 27 de juliol, dels quals n’hi ha dos que a l’acta ragall, que arribaria cap al gener o febrer de l’any ni se’n parla. Conclou que el Sr. García-Bragado vinent. està en condicions de contestar a allò que fa refe- Per acabar, demana conèixer l’estat de compli- rència a compromisos que sí que va assumir el go- ment d’aquests diferents compromisos que la Sra. vern, però no a totes les coses noves que ha plante- Mayol va adquirir al llarg d’aquella sessió. jat en la seva intervenció. El Sr. García-Bragado manifesta que ell s’havia El Sr. Puigdollers respon que li contestin, doncs, preparat per donar resposta a l’escrit de la pregunta aquestes dues qüestions i que ja els explicarà on són presentada pel Grup municipal de Convergència i les altres dues. Unió. El Sr. García-Bragado diu que contestarà això, pe- El Sr. Puigdollers diu que en l’escrit es demana rò que, de tota manera, creu que cal fer un informe i quin és l’estat de tramitació en què es troben tots i un debat aprofundits sobre la qüestió, ja sigui en cadascun dels compromisos adquirits pel govern aquesta Comissió o en l’especial de Desenvolupa- municipal amb motiu de la fallada i tall del subminis- ment d’Infraestructures. trament elèctric, tot entenent que els compromisos Pel que fa a instar les administracions i instituci- que va contreure la Sra. Mayol el dia 27 de juliol són ons competents perquè es facin les inversions i la compromisos de govern. planificació elèctrica estatal 2007-2016, manifesta El Sr. García-Bragado afirma que ha revisat l’acta que es va presentar una proposta sobre la xarxa i que ell s’ha centrat en els dos punts que hi figuren, d’alta tensió a la ciutat de Barcelona que es va fer que són "instar les administracions i institucions per- arribar tant a la Generalitat com a l'Administració de què facin més inversions" i "engegar i garantir els l’Estat. Explica que el document demanava incre- mitjans perquè no es repeteixi una actuació sem- mentar el nombre de subestacions a la ciutat, garan- blant". Manifesta que, de tota manera, creu que el tir el mallat de subestacions, soterrar una proposta 2200 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 de línia de 400 kilowatts i racionalitzar les línies aèri- sequera. Aclareix que els operadors de Barcelona no es de Collserola. tenen ni tindran cap problema per donar resposta a En relació amb la qüestió d’engegar i garantir els la demanda turística, ja que no hi ha previsió de res- mitjans perquè no es repeteixi una situació semblant triccions en el sector econòmic de Barcelona i, per i amb la voluntat de desenvolupar els convenis sig- tant, tampoc en el sector turístic i de restauració. nats, explica la situació actual de cadascuna de les Afegeix que aquesta campanya de desprestigi no subestacions: la de l’Eixample està en obres; la de és nova, ja que en anys anteriors ja hi ha hagut dife- Lesseps està en fase de redacció del projecte; la de rents operadors internacionals que han intentat mal- Facultats està en obres; la de Valldonzella està en metre la imatge de Barcelona, i Catalunya i Espanya, obres; la de Sant Andreu-Sagrera està en projecte; la pel fet de ser un bon destí competidor en l’àmbit de Nou Barris no disposa encara de projecte, i la de turístic. Manifesta que, per contrarestar-ho, l'Ajunta- Sarrià no té un emplaçament i les empreses no han ment llançarà una campanya de promoció internaci- començat encara la fase de projecte. onal a la premsa estrangera, especialment a Gran Tot seguit, assenyala que la titularitat d’aquestes Bretanya i a Itàlia, farà una campanya de comunica- subestacions és una qüestió que en aquests mo- ció al mobiliari urbà de diverses ciutats europees i ments es debat al Parlament de Catalunya, que pre- convidarà diversos corresponsals estrangers a Bar- para un projecte de llei sobre la qualitat del subminis- celona perquè vegin el tracte i les condicions que trament elèctric, que entre altres novetats estableix reben els turistes. que la xarxa d’alta tensió que té funció de distribució La Sra. Balseiro diu a la Sra. Mayol que la seva pertanyi a l’empresa distribuïdora i no pas al trans- resposta li ha provocat el mateix desconcert que la portista. intervenció del tinent d’alcalde Jordi William Carnes. El Sr. Puigdollers pregunta com està el mallat de Explica que la setmana passada el tinent d’alcalde la xarxa. parlava d’una certa conspiració internacional contra El Sr. García-Bragado contesta que està formulat i la ciutat de Barcelona únicament perquè la premsa que en alguns casos ja s’ha produït, com en el cas internacional s’havia fet ressò d’una fotografia en què de la subestació de Maragall, que a més d’estar con- es veia arribar un vaixell carregat d’aigua al Port de nectada amb Badalona, ara té connexió amb Vilano- Barcelona. Al seu parer, si va caldre l’arribada va. D’altra banda, explica que s’està treballant en el d’aquest vaixell, i potser encara caldrà l’arribada de projecte del mallat d’Urgell per tal de fer una altra molts més, és només per culpa de les administraci- connexió des de les Corts. ons competents, que no van fer el que calia al seu El Sr. Puigdollers demana que a la propera Co- moment. missió hi hagi un informe del govern per completar Afirma que ahir el Sr. Carnes, en comptes de valo- tota la informació que demanava el seu Grup. rar quin ha estat l’impacte econòmic i el perjudici El Sr. García-Bragado està d’acord que aquesta causats a la imatge de Barcelona, va insistir nova- qüestió mereix un tractament més ampli i que segu- ment en l’existència de conjures en determinats mit- rament el mes que ve tindran informació molt més jans de comunicació de tot el món. Manifesta que completa sobre el conjunt, perquè no fa gaire que voldria saber, a banda d’aquest tipus de consideraci- Maragall ha tornat a posar-se en funcionament, amb ons, quin és l’impacte econòmic i el perjudici causats la qual cosa estaran en condicions de donar-ne una a la imatge de la ciutat. També demana conèixer informació més detallada. quines serien les eines per combatre i recuperar la Per acabar, diu que assumeix el compromís de imatge de la ciutat. Al seu parer, una campanya de preparar aquest informe i que ja decidiran a quina promoció de la ciutat és necessària en tot moment, al comissió es presenta. marge que arribin o no vaixells d’aigua al Port de Es dóna per tractada. Barcelona i que hi hagi o no restriccions d’aigua. Del Grup Municipal PP: Manifesta que tant de bo segueixin les pluges dels 9. Quina és la valoració del govern municipal so- últims caps de setmana i es pugui sortir de la situació bre l'impacte econòmic i la imatge de la ciutat com a actual de grau d’excepcionalitat 2, i pregunta si hi ha conseqüència de l'arribada dels vaixells amb aigua al cap modificació en el nombre de vaixells que han Port de Barcelona? d’arribar al Port de Barcelona. Explica que ho diu La Sra. Balseiro formula la pregunta. perquè la setmana passada es van cometre bastants La Sra. Mayol comenta que ahir a la Comissió de errors, com l’anunci del conseller de Medi Ambient Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement de la de la derogació del decret que impedia el rec de qual forma part la Sra. Balseiro, la Sra. Sònia Reca- jardins i omplir les piscines el mateix dia que arribava sens, del Grup de Convergència i Unió, va formular el vaixell al Port de Barcelona. una pregunta semblant al Sr. Jordi William Carnes, i La Sra. Mayol respon que el contracte de vaixells que ella oferirà pràcticament la mateixa resposta que que té en aquest moment el govern de la Generalitat va donar el Sr. Carnes. és per a tres mesos i que no n’hi haurà de nous si Manifesta que estem en un món globalitzat i en plou i no cal com a mesura d’emergència. una economia globalitzada on els agents econòmics Manifesta que no és agradable haver hagut de re- aprofiten qualsevol escletxa per intentar maximitzar córrer a aquesta mesura, però si bé el turisme és els problemes que tenen els competidors, encara important per a la ciutat, encara ho és més la seva que els operadors no hagin tingut cap problema real. gent, i, per tant, de manera responsable, s’han posat En aquest sentit, afirma que és veritat que hi ha ha- en marxa totes les mesures excepcionals d’emer- gut alguns mitjans de comunicació internacionals, gència per tal d’evitar talls de subministrament. molt especialment a Anglaterra, que han fet una cer- Explica que és prematur valorar avui quin impacte ta campanya de desprestigi de Barcelona arran de la econòmic pot haver tingut aquesta mesura. Segons NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2201 el seu parer, no tindrà gaire impacte perquè la ciutat La Sra. Balseiro demana poder tenir aquesta da- de Barcelona està ben posicionada al món com a da, encara que sigui en els propers dies. destinació turística. Afegeix que s’ha evidenciat que La Sra. Mayol respon que el Sr. Narváez s’ocu- en situacions de crisi, com la provocada arran de parà de donar-l’hi. l’11 de setembre, Barcelona no se n’ha ressentit Es dóna per tractada. gaire. Reitera que sí que hi ha hagut estratègies que han Del Grup Municipal ERC: utilitzat els vaixells d’aigua per desprestigiar la imat- 11. Quin és el capteniment del govern municipal ge de Barcelona, però que tampoc no cal parlar respecte la construcció del futur zoo marí i el calen- d’una confabulació internacional. Creu que, no no- dari previst pel trasllat dels hàbitats aquàtics del Zoo més el tema dels vaixells, sinó també la desaccele- de la Ciutadella al futur Zoo marí? ració econòmica, no afectaran significativament el El Sr. Florensa formula la pregunta. turisme, ja que Barcelona té una economia molt di- La Sra. Mayol respon que en aquest moment el versificada. projecte es troba en fase de definició, una definició Conclou dient que no vol magnificar el que ha que inclou el que seria la proposta de col·lecció zoo- succeït al Regne Unit i a Itàlia i que l'Ajuntament té lògica, que està pràcticament ultimada. Manifesta l’obligació de contrarestar això amb els mitjans de que s’estan fent les gestions oportunes per trobar què disposa. una institució que complementi el finançament que Es dóna per tractada. aporta l'Ajuntament, ja que es tracta d’un cost elevat 10. Quins són els recursos humans i materials que que consideren que no s’ha d’assumir exclusivament l'Ajuntament de Barcelona ha destinat al control i amb recursos municipals. vigilància d'un bon ús de l'aigua potable, tal i com Explica que, en conseqüència, no hi ha previst un estableix el recentment modificat Reglament General calendari, però sí una definició de quines han de ser del Servei Metropolità d'Abastament Domiciliari d'Ai- les funcions fonamentals del zoo. Assenyala que, gua i quin és el seu cost? mentre ella va ser responsable d’aquesta qüestió, va La Sra. Balseiro manifesta que vol aprofitar la pre- tenir ocasió de parlar-ne amb tots els presidents dels sència del president de l’Entitat Metropolitana de Grups Municipals i que es va arribar a l’acord unàni- Medi Ambient per preguntar quins són els recursos me que el zoo havia de tenir tres grans objectius: la humans i materials que l'Ajuntament de Barcelona ha conservació de la biodiversitat, l’educació ambiental i destinat al control i la vigilància del bon ús de l’aigua per a la biodiversitat, i l’entreteniment familiar en un potable, tal com estableix el recentment modificat context segur i agradable. Manifesta que es treballa Reglament general del servei metropolità d’abas- en aquesta direcció i que la manca de calendari es tament domiciliari d’aigua, i quin és el seu cost. deu fonamentalment a la qüestió del finançament. La Sra. Mayol respon que la Guàrdia Urbana ha Tot seguit, expressa que, efectivament, la cons- destinat els mateixos recursos humans que ja té, trucció del nou zoo marí comporta el trasllat d’una perquè l’aposta que ha fet la ciutat de Barcelona des part de la col·lecció del zoo de la Ciutadella, i que de fa anys és tenir una policia integral d’abast territo- s’habilitaran les mesures necessàries per garantir les rial més que no pas una policia sectorialitzada per bones condicions de vida i de conservació d’aquests temes. Per tant, el que ha fet l'Ajuntament és donar animals quan se’n faci el trasllat. instruccions perquè el conjunt de la Guàrdia Urbana Per acabar, informe que, com ja ha dit en algun al- que actua al territori faci un seguiment de les possi- tre context, la responsabilitat política del desplega- bles infraccions. ment d’aquest equipament és del Sr. Cardelús, dele- Afirma que els resultats evidencien que la ciuta- gat de l’alcalde, i que la gestió és a càrrec de dania de Barcelona ho està fent força bé. Informa l’empresa BSM. que hi ha només 25 denúncies relacionades amb El Sr. Florensa agraeix la resposta, tot i que estric- l’incompliment de les normes derivades del Decret tament no formi part de la seva competència. Mani- de sequera sobre la base de la normativa de l’Entitat festa que els costa d’entendre que en aquest primer de Medi Ambient. N’hi ha 12 relatives al rec de jar- any de mandat municipal, després de nou mesos dins, gespa, horts o zones verdes de caràcter públic i d’absència d’un responsable polític clar del zoo i un privat; 5 que fan referència al rec de carrers o vore- cop assumida aquesta funció per la Sra. Mayol, hagi res de caràcter públic o privat; i 7 per omplir piscines, tornat a haver-hi un canvi en la responsabilitat muni- estanys o fonts públics o privats. cipal d’aquest equipament al cap de tres mesos. La Sra. Balseiro afirma que queda pendent saber Pregunta si en aquests canvis hi ha hagut també el cost d’això, i afegeix que també voldria conèixer alguna diferència en el model de zoo. quin és l’import de les 25 denúncies efectuades. Explica que comparteixen els objectius de La Sra. Mayol respon que de moment s’han posat l’equipament que ha expressat la Sra. Mayol i que la les denúncies i encara s’ha d’analitzar si acaben en línia de recerca s’ha alterat en els darrers mesos sanció. amb la substitució de la directora del zoo, que tenia El Sr. Narváez aclareix a la Sra. Balseiro que un perfil molt relacionat amb la investigació, per un l’òrgan que sanciona definitivament és l’Àrea responsable amb un perfil molt diferent. Metropolitana i no l'Ajuntament, que el que fa és Manifesta que també els estranya l’endarreriment incoar l’expedient. Explica que, un cop s’ha tancat que està patint aquest equipament i el fet de no sa- l’expedient, l’Ajuntament l’envia a l’Àrea Metropolita- ber si s’està parlant del mateix projecte o d’un projec- na, que determina quina és la sanció corresponent a te diferent. Assenyala que sorprèn que precisament cadascun dels expedients oberts d’acord amb el ara que ja es disposa de la plataforma marina, que Reglament que va aprovar. segurament era l’obra més costosa i complexa, l'A- 2202 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 juntament s’adoni que no té el finançament necessa- Generalitat no ha tramitat cap avantprojecte de llei ri. Demana saber si l'Ajuntament aposta per un mo- davant del Parlament de Catalunya. del públic o privat d’aquest equipament i indica que, La Sra. Mayol informa que demà està previst que si bé d’una banda BSM ha recuperat fa poc la gestió a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi- de tots els serveis de bar i de restauració del zoo, i tatge es presenti un informe sobre aquesta qüestió. per tant s’ha passat a un model completament públic, Manifesta que, a banda d’això, els serveis tècnics de de l’altra es parla de la participació d’agents privats l’Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament, com també en aquest nou equipament. A tal efecte, pregunta si Urbanisme i Barcelona Regional, tenen contactes quan es parla d’agents privats es vol dir que només regulars amb els serveis tècnics de la Direcció Gene- finançaran la construcció de l’equipament o que tam- ral de Medi Natural del Departament de Medi Ambi- bé participaran en la seva gestió. ent i Habitatge i assegura que en els darrers mesos La Sra. Mayol contesta que l'Ajuntament aposta s’han intensificat les converses i s’ha tancat un acord per un model públic, motiu pel qual a hores d’ara no pel que fa a la ciutat de Barcelona. es té encara un finançament addicional. Aclareix que Informa que, en línies generals, el calendari que quan parlen de buscar un partner no es refereixen es va establir porta un retard d’aproximadament un necessàriament a un soci privat, ja que hi pot haver mes en relació amb les dates previstes. També, altres fórmules amb partners públics o semipúblics. afirma que, a hores d’ara, la Generalitat ja ha enlles- Manifesta que és un projecte complex i amb un tit totes les reunions amb tots els ajuntaments, ha cost molt elevat i que això fa que s’estigui endarrerint tingut també una reunió amb la gerència del Consor- una mica més del que seria desitjable. ci del Parc de Collserola i hi ha programada una D’altra banda, explica que, atès que aquest mes reunió amb la presidència del Consorci. A més, co- deixarà de ser presidenta del Grup Municipal munica que actualment ja es disposa de l’esborrany d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i de resolució de mesures cautelars i s’està ultimant el Alternativa i es concentrarà en les seves tasques a material per a la informació pública, inclosa la redac- l’Àrea de Medi Ambient, ha deixat també de ser vice- ció i la descripció literal dels límits del Parc Natural. presidenta primera de BSM, que és la institució que En concret, diu que està previst tenir-ho tot enllestit a sempre ha estat associada a la gestió del Zoo. Acla- primers de juny i que les mesures cautelars s’aprovin reix que aquest motiu explica el fet que, en la mesura a mitjan mes; per tant, es preveu que el període que deixa aquesta responsabilitat, consideri oportú d’informació pública s’iniciï a finals de juny. concentrar-se en l’Àrea de Medi Ambient. El Sr. Puigdollers demana si es tractarà d’un de- Es dóna per tractada. cret o d’un projecte de llei. La Sra. Mayol contesta que creu que s’està trami- e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup tant via decret. El Sr. Puigdollers recorda que a la Comissió van Del Grup Municipal CIU: acordar demanar que fos un avantprojecte de llei i 12. Es requereix al govern municipal que informi pregunta si l'Ajuntament ha fet alguna acció per in- sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de tentar que fos així. la proposició següent: "Intensificar les converses de La Sra. Mayol respon que el que volen és que l’Ajuntament de Barcelona amb la Generalitat de Collserola sigui parc natural i és competència del Catalunya perquè, amb la màxima urgència, la Ge- govern de la Generalitat decidir-ne el mètode. Afe- neralitat tramiti l’avantprojecte de Llei per tal que el geix que el que sí que és important és que hi hagi Parlament de Catalunya atorgui la figura de protecció una exposició pública i tothom pugui dir-hi la seva. de Parc Natural a la Serra de Collserola". Es dóna per tractat. El Sr. Puigdollers explica que es fa referència a la proposició que es va aprovar per unanimitat a la VI) Mocions primera comissió que es va celebrar en aquest man- dat municipal, el 12 de juliol del 2007. Manifesta que tots havien acordat que era una qüestió de màxima No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- urgència i, gairebé un any després, el govern de la sidència aixeca la sessió a les vint-i-una hora. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2203 Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió celebrada el dia 22 de maig de guàrdia urbana, per als exercicis 2008-2012, i per un 2008 i aprovada el dia 19 de juny de 2008 import de 211.200 euros. 4. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat A la sala President Lluís Companys de la casa de Del gerent municipal, de data 9 d'abril de 2008, la ciutat, el 22 de maig de 2008, s'hi reuneix la Co- que adjudica a la societat Auto Distribución, SL el missió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de contracte de manteniment preventiu i correctiu dels la Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras. Hi assisteixen vehicles Iveco i dels carrossats de la resta de vehicles les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Assumpta Escarp i adscrits al Servei de prevenció, extinció d'incendis i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Montserrat Sán- salvament de l'Ajuntament de Barcelona, per als exer- chez i Yuste, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem cicis 2008-2009, i per un import de 240.000 euros. Espriu i Avendaño, Raimond Blasi i Navarro, , Edu- ard García i Plans, Francina Vila i Valls, Alberto Vi- 5. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat llagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Joaquim Mestre i Del gerent municipal, de data 16 d'abril de 2008, Garrido i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel que adjudica a la societat El Corte Inglés, SA el con- tècnic lletrat, Sr. Alfonso Lozano Anaya, que certifica. tracte de l'aquisició de 725 parells de sabates de Excusen la seva absència la Ima. Sra. Sara Jaur- parc per al personal del Servei de prevenció, extinció rieta i Guarner, i l'Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello. d'incendis i salvament, per als exercicis 2008-2009, i S'obre la sessió a les nou hores i trenta-cinc mi- per un import de 28.021,50 euros. nuts. 6. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior que adjudica a la societat Talleres Autolica, SA el S'aprova. contracte del manteniment preventiu i correctiu dels vehicles Mercedes Benz, carrosseries originals i motoritzacions, adscrits al Servei de Prevenció, Ex- II) Part Informativa tinció d'Incendis i Salvament de l'Ajuntament de Bar- celona, per als exercicis 2008-2009, i per un import a) Despatx d'ofici de 180.000 euros. En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- 7. Districte de l'Eixample gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- De la regidora del Districte de l'Eixample, de data güents: 7 d'abril de 2007, que imposa a la senyora M. Esther Salud González sanció de tancament provisional de 1. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat l'activitat del local Bar Atomo, ubicat a l'avinguda Del gerent municipal, de data 9 d'abril de 2008, Diagonal, 241, per un període de sis mesos i una que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, multa per import de 6.000 euros. per adjudicar el contracte de manteniment, la càrrega i la reparació de les ampolles d'aire comprimit dels 8. Districte de l'Eixample equips de respiració autònoma utilitzats al Servei de De la regidora del Districte de l'Eixample, de data prevenció, extinció d'incendis i salvament de l'Ajun- 7 d'abril de 2007, que imposa al senyor Alonso Alon- tament de Barcelona, per als exercicis 2008-2010, i so Martín sanció de tancament provisional de l'activi- per un import de 170.000 euros. tat del local Bar Sona Bé, ubicat al carrer Bailén, 107, per un període de tres mesos i una multa per 2. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat import de 7.000 euros. Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, 9. Districte de l'Eixample per adjudicar el contracte de l'elaboració i implemen- De la regidora del Districte de l'Eixample, de data tació d'un model i d'un procediment de valoració per 7 d'abril de 2007, que imposa a la senyora Mercedes al desenvolupament de les competències de tot el Martinez Sánchez sanció de tancament provisional personal de la guàrdia urbana i del servei de Preven- de l'activitat del local ubicat al carrer Llançà, 32, per ció, Extinció d'Incendis i Salvament de l'Ajuntament un període de tres mesos i una multa per import de de Barcelona, per als exercicis 2008-2009, i per un 7.000 euros. import de 119.000 euros. 10. Districte de l'Eixample 3. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat De la regidora del Districte de l'Eixample, de data Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, 7 d'abril de 2007, que imposa al senyor Samuel Lo- que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, reto Arenas sanció de tancament provisional de l'ac- per adjudicar el contracte del subministrament, mit- tivitat del local ubicat al carrer Aldana, 4, per un perí- jançant arrendament amb opció de compra, de dues ode de dos mesos i una multa per import de 5.000 furgonetes d'accidents per al servei d'atestats de la euros. 2204 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 11. Districte de l'Eixample Viva Voz, SL sanció de tancament provisional de De la regidora del Districte de l'Eixample, de data l'activitat del local ubicat al carrer Rocafort, 187, per 7 d'abril de 2007, que imposa al senyor Jaime Riera un període de dos mesos i una multa per import de Ribatallada sanció de tancament provisional de l'ac- 5.000 euros. tivitat del local ubicat al carrer Casanova, 210, per un període de dos mesos i una multa per import de 20. Districte de l'Eixample 5.000 euros. De la regidora del Districte de l'Eixample, de data 7 d'abril de 2007, que imposa al senyor El Kalifi Er 12. Districte de l'Eixample Requraquy sanció de tancament provisional de l'acti- De la regidora del Districte de l'Eixample, de data vitat del local Nomidia, ubicat a l'avinguda Pa- 7 d'abril de 2007, que imposa al senyor Angel Esco- ral·lel,104 baixos 2a, per un període de dos mesos i lano Monje sanció de tancament provisional de l'acti- una multa per import de 5.000 euros. vitat del local Bar Jada, ubicat al carrer Padilla,166, per un període d'un mes i multes per import de 21. Districte de l'Eixample 3.901,52 euros. De la regidora del Districte de l'Eixample, de data 7 d'abril de 2007, que imposa al senyor Alonso Alon- 13. Districte de l'Eixample so Martín sanció de tancament provisional de l'activi- De la regidora del Districte de l'Eixample, de data tat del local Bar Sona Bé, ubicat al carrer Bailén, 7 d'abril de 2007, que imposa al titular de Promocio- 107, per un període de tres mesos i una multa per nes Pendis 97, SL sanció de tancament provisional import de 5.000 euros. de l'activitat del local Bailén 22, ubicat al carrer Bai- lén, 22, per un període de quatre mesos i multes per 22. Districte de l'Eixample import de 10.000 euros. De la regidora del Districte de l'Eixample, de data 7 d'abril de 2007, que imposa al senyor El Khalifi Er 14. Districte de l'Eixample Requraquy sanció de tancament provisional de l'acti- De la regidora del Districte de l'Eixample, de data vitat del local Nomidia, ubicat a l'avinguda Paral·lel, 7 d'abril de 2007, que imposa al senyor El Kalifi Er 104, per un període de tres mesos i una multa per Requraquy sanció de tancament provisional de l'acti- import de 5.000 euros. vitat del local ubicat a l'avinguda Paral·lel, 104, per un període de dos mesos i una multa per import de b) Mesures de govern 4.000 euros. c) Informes 15. Districte de l'Eixample A la Comissió: De la regidora del Districte de l'Eixample, de data 7 1. Balanç del Pla Municipal de Seguretat Viària d'abril de 2007, que imposa al titular de Echale Salsi- 2004-2007. ta, SL sanció de tancament provisional de l'activitat del El Sr. Narváez presenta l'informe "Balanç del Pla local ubicat al carrer Aragó, 141, per un període de Municipal de Seguretat Viària 2004-07", el resum del dos mesos i una multa per import de 5.000 euros. qual prèviament ha estat lliurat als membres de la comissió. Recorda que no va ser possible presentar- 16. Districte de l'Eixample lo en el darrer Plenari del Consell Municipal per un De la regidora del Districte de l'Eixample, de data problema de temps, motiu pel qual s'ha posposat a la 7 d'abril de 2007, que imposa al senyor Javier Pages sessió d'avui. Liebana sanció de tancament provisional de l'activitat Tot seguit, informa que el nou pla de seguretat vi- del local ubicat al carrer Floridablanca, 128 per un ària ja està en fase d'aprovació per part del Pacte període de quatre mesos i multes per import de per la Mobilitat, i en aquesta conjuntura es produeix 10.000 euros. una gran participació de les entitats, possibilitat ober- ta, també, als grups polítics. Remarca que aquest 17. Districte de l'Eixample Pla de seguretat viària és una part molt important del De la regidora del Districte de l'Eixample, de data Pla de mobilitat urbana, del qual en formarà part com 7 d'abril de 2007, que imposa a la senyora Ana Maria a annex, i que s'inscriu en l'àmbit general de tota Garcia Borrull sanció de tancament provisional de Europa. l'activitat del local ubicat a l'avinguda Mistral, 49, per Recorda una de les línies mestres del Pla 2004-07 un període de quatre mesos i una multa per import era compromís de reduir d'un 45% el nombre de de 10.000 euros. víctimes per accident de trànsit a la ciutat entre 2003 i 2010. Igualment, es va plantejar l’acord social per a 18. Districte de l'Eixample una visió zero accidents mortals a Barcelona; i as- De la regidora del Districte de l'Eixample, de data sumir un nou compromís, juntament amb 30 ciutats 7 d'abril de 2007, que imposa al titular de Promocio- europees, de signar la Carta Europea de Seguretat nes Pendis 97, SL sanció de tancament provisional Viària que enguany ha tornat a ratificar. de l'activitat del local Show Girls Bailen 22, ubicat al Considera que el Pla de seguretat viària ha de ser carrer Bailén, 22, per un període de vuit mesos i una un model compartit, no és només de l'Ajuntament de multa per import de 6.000 euros. Barcelona, sinó que ha de ser un model de participa- ció ciutadana, on la societat i administració treballin 19. Districte de l'Eixample conjuntament per a la millora de la mobilitat i segure- De la regidora del Districte de l'Eixample, de data tat viària amb criteris de sostenibilitat, és a dir, el que 7 d'abril de 2007, que imposa al titular de Karaoke a s'anomena Pacte per la mobilitat, un dels objectius NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2205 principals del qual és millorar la seguretat viària i el S'han instal·lat radars fixos per al control de velocitat respecte entre usuaris dels diferents modes de màxima de 50km/h a la xarxa viària bàsica i a les transport, i remarca que amb aquest Pla hi ha la Rondes de 80/60 km/h. Igualment, es controlen els voluntat de canviar conductes pel que fa, entre altres accessos a la Rambla de Barcelona; i s'apliquen aspectes, a millorar la seguretat dels vehicles, les noves tecnologies al control de la seguretat viària, infraestructures i la gestió del trànsit; augmentar la com ara la foto denúncia en cruïlles semaforitzades seguretat en el transport professional de mercaderies per prevenir conductes de risc. i viatgers; millorar l’assistència a les víctimes d’acci- Quant a les mesures específiques relacionades dents i els primers auxilis, i fer una anàlisi i divulgació amb la moto, un dels aspectes que preocupa més, més precisa de dades sobre l’accidentalitat. En atès que la matriculació de motocicletes augmenta aquest sentit, remarca que la conducta és un aspec- espectacularment és l'augment de la sinistralitat, mal- te molt important, que és imprescindible assumir un grat que, en un altre aspecte aquests vehicles contri- sistema de valors quant al trànsit, i que s'ha traduït bueixen notablement a la fluïdesa del trànsit. En en l'educació per a la mobilitat en els centres educa- aquest sentit, s'han establert un seguit de mesures tius, on la guàrdia urbana organitza unes sessions concretes que inclouen, entre altres, l'aprovació pla basades en valors de conducta. Entre el 2002 i el estratègic de la moto; un conveni entre Ajuntament i 2006 es van endegar actuacions en 40 centres esco- ANESDOR per oferir formació gratuïta als conductors lars amb la implantació dels Camins escolars, en què novells de moto, campanyes de sensibilització adre- participen també l'IMEB, els districtes, les escoles, çades a tots els conductors com ara l'anomenada les AMPA, les famílies i agents socials i comercials "Circula amb precaució, evita accidents: Molt fràgil"; dels barris; i el 2007 s'han afegit 15 centres al procés dispositius sobre disciplina viària de la Guàrdia Urba- participatiu. En aquesta línia, se celebra anualment na; o un programa de millora de zones de concentra- una festa infantil d’educació viària; també, el Servei ció d’accidents. En aquest àmbit s'ha fet una feina d’educació viària treballa la prevenció de conductes molt important quant a les zones de risc, i pot dir que, de risc com vianant, passatger i conductor de bicicle- actualment, Barcelona disposa de veritables experts, i ta amb 262 escoles i 45.000 alumnes participants; i s'ha constatat una clara disminució en el nombre d'ac- un total de 5.652 alumnes han participat en les activi- cidents en cruïlles conflictives. També s'ha millorat tats realitzades al Parc Infantil de Trànsit. força la coordinació dels serveis que intervenen en Amb els mateixos objectius s'han fet programes cas d'accident com el 061, el 092, el 112 i el 080 a preventius adreçats a la gent gran, i recomanacions través de la Sala conjunta dels mossos d'esquadra i la sobre seguretat i les principals causes d’accident en guàrdia urbana, s'ha reforçat la col·laboració entre els aquest col·lectiu, un dels més victimitzats en aspec- mossos, la guàrdia urbana i bombers, i la col·laboració tes de trànsit. i suport de les entitats d'assistència a les víctimes El Pla de Seguretat viària inclou actes de divulga- d'accidents de trànsit, que en el nou Pla de Seguretat ció coorganitzats amb el RACC, la celebració anual viària haurà de tenir un apartat molt important atès del Fòrum Barcelona seguretat viària, i l'edició anual que és una assignatura pendent en totes les ciutats dels Premis Barcelona de Seguretat Viària, Memorial europees. També, a través del programa informàtic de M. Àngels Jiménez, en col·laboració amb RACC, dades sobre accidents de la Guàrdia Urbana, es pro- PAT i AXA; així com una campanyes de sensibilitza- mou la investigació sobre accidentalitat i s’estableixen ció i bones pràctiques adreçades a sectors especí- convenis amb diferents entitats, com ara l' Agència de fics, l'organització anual de la setmana de Mobilitat la Salut Pública o el RACC entre altres, a fi d'elaborar segura i sostenible; i l'edició de publicacions relacio- estudis sobre tots els aspectes que incideixen en la nades amb la seguretat viària. Igualment, s'incideix seguretat viària. en aspectes de disciplina viària mitjançant campa- Precisa que durant tot els període que abasta el nyes d’increment de la seguretat viària per part de la Pla, s'ha pogut constatar un augment de l'accidentali- guàrdia urbana, controls de velocitat i d'alcoholèmia, tat en motocicletes de 125 cc, des que es van inclou- així com de l'ús del casc i sistemes de retenció. re en el permís de conducció de vehicles de la classe Destaca que les normes també tenen molt a veure B, que es desviava de la previsió de reducció de amb la conducta i, especialment, la resposta de l'accidentalitat que sí que s'ha produït en tots els transgressió d'aquestes normes que es tradueix en altres elements de mobilitat de la ciutat. És a dir, la proposta de canvis i adaptacions en l’àmbit legisla- l'accidentalitat segueix la tendència esperada de tiu que inclou l'aprovació de modificacions en l’Or- reducció del 45% en el període 2003-2010, llevat del denança municipal de circulació de vianants i vehi- cas de les motos que ha esmentat i per al qual s'han cles; una campanya adreçada als ciclistes donant-los endegat el seguit d'actuacions que ja ha descrit més recomanacions per circular; la proposta, que afecta amunt; i disminueix el nombre de ferits, especialment el Reglamento general de conductors, d'un accés a els lesionats greus. la conducció de la moto gradual i que garanteixi els Per acabar, indica que el nou Pla de seguretat vià- coneixements per una conducció segura. Afegeix ria està en la fase final de redacció, i en el qual s'ha que, com a conclusions del XIV Fòrum, es demana fet servir de base el que avui acaben de valorar, i legislació específica sobre la circulació de vianants i confia que tothom participi en aquesta elaboració. vehicles en zona urbana. Com a avançament en la Conclou amb la reflexió que aquest pla de Barcelona millora de les infraestructures i la gestió del trànsit, serveix de model per a moltes altres ciutats de l'Estat s'ha establert un pla progressiu de pacificació del i també d'Europa. trànsit a la xarxa bàsica, amb l'establiment de zones La Sra. Vila es mostra perplexa perquè avui se'ls 30 a Sant Andreu, Poble Sec, el barri de la Prosperi- presenta el balanç del Pla de seguretat viària 2004- tat i Font de la Guatlla i al carrer Comte Borrell. 2007, mentre que al Plenari passat van portar una 2206 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 mesura de govern referent al Pla 2008-2012, fet que El Sr. Villagrasa, al seu torn, agraeix la presenta- defuig qualsevol lògica en presentar les línies d'un ció de l'informe al Sr. Narváez. Tanmateix, des d'una pla sense haver valorat aprofundidament si s'han òptica estrictament formal, observa que en el docu- complert els objectius de l'anterior i si han resultats ment en cap moment no es fa referència als drets i la efectives les actuacions previstes. Observa, també, seguretat dels vianants, que no pel fet de ser obvis i que el balanç conté un seguit de recomanacions que essencials s'han d'ignorar, tot i que sap que s'hi tre- s'haurien d'incorporar al pla en el procés d'aprovació, balla des d'aquest ajuntament. i tot plegat resta credibilitat a la mesura de govern a Pel que fa a determinats aspectes concrets del ba- què s'ha referit. Una altra conclusió que ha pogut lanç, es refereix, d'entrada, a què la celebració de la treure és que aquest govern actua amb certa oportu- Setmana de la mobilitat sostenible i del Dia sense nitat mediàtica, ja que el Sr. Narváez ha reconegut cotxes són actes que passen molt desapercebuts que aquest pla es presenta en el marc del XIV Fòrum entre la ciutadania; en segon lloc, a la demostració sobre seguretat viària, i el mateix alcalde, sense tenir que hi ha reptes importants que cal afrontar: la segu- ni tan sols un conveni o protocol signat amb la DGT, retat vial dels usuaris de la bicicleta i, sobretot, de va anunciar que la ciutat de Barcelona tindria un motocicleta pels motius que ja s'han expressat més centre d'investigació sobre accidentalitat. amunt i que es refereixen, bàsicament, a què la sinis- Igualment, vol recordar que el seu grup, en accep- tralitat de la motocicleta és l'única que no ha experi- tació de l'oferiment del govern municipal, treballa mentat un descens. En aquest sentit, considera que estretament amb els tècnics de mobilitat de l'Ajunta- fóra convenient ampliar el conveni amb ANESDOR ment a fi de millorar el Pla de mobilitat urbana i con- per a formació gratuïta de conductors novells de tribuir a la millora de la seguretat viària. motocicleta a la Federació d'Autoescoles de Barce- Valora com a pobre aquest balanç, sobretot per- lona atès que són els professionals d'aquest ense- què li manquen dades concretes com ara les que fan nyament. Confia que en breu els informaran sobre el referència al treball conjunt de la societat i l'adminis- Pla estratègic de la motocicleta, tal i com es van tració per a la millora de la mobilitat i seguretat viària, comprometre, de la mateixa manera que reclama les actuacions sobre la conducta dels usuaris, sobre que es posi més atenció a buscar solucions al pro- la seguretat dels vehicles, la millora de les infraes- blema dels usuaris incívics de la bicicleta. Fa avinent tructures i la gestió del trànsit o els programes adre- que han tingut notícia pels mitjans de comunicació çats a la gent gran. Igualment, en aquest balanç es de l'ampliació de carrils bici i de l'expansió del servei fa referència a un seguit de publicacions, sense con- del Bicing, i pregunta per les connexions dels carris cretar quines són i com s'han difós; de la mateixa bici existents amb els nous i de quina manera s'ade- manera que voldrien saber quina reducció de l'acci- quaran els que són problemàtics. dentalitat ha significat la implantació de les zones 30. Quant a les zones 30, es mostra partidari d'impul- Conclou, per tant, que amb aquestes dades, l'opo- sar-les perquè són una bona mesura, tot i que ob- sició no té elements suficients per valorar el Pla, serva, en referència al carrer Comte Borrell, que motiu pel qual volen fer un seguit de propostes a fi l'Eixample és el districte que planteja més problemes d'incorporar-les en el nou Pla de mobilitat urbana. Un per acollir-les i entén que cal repensar-la. I en el cas dels aspectes que el seu Grup considera molt impor- del camins escolars, pregunta si ja estan en marxa tant i prioritari és el programa de camins escolars, els 15 en procés participatiu previstos per al 2007, tal que seria interessant que s'ampliés a tots els centres i com consta en el balanç. Pel que fa les actuacions educatius de la ciutat, així com que l'educació viària de vigilància dels sistemes de retenció infantil dels a les escoles formi part del procés formatiu general vehicles, voldria saber de quina manera se sap, en dels alumnes. Un altre aspecte important és promou- molts casos són poc evidents a simple vista, si es re que les autoescoles prioritzin en els cursos de compleix amb la normativa. formació l'apartat que fa referència a l'educació en Un dels aspectes positius recollits en el Pla són seguretat viària. Entre altres aspectes que també els plans de mobilitat d'empresa, atès que és molt consideren essencials hi ha que aquest nou Pla es- important incentivar que els zones industrials prope- tudiï i consideri l'accidentalitat, no només en referèn- res a Barcelona disposin d'un pla de mobilitat propi cia als vehicles, sinó també en la resta d'usuaris de que redundi en benefici dels treballadors i de la mo- la via pública; la reducció de les zones de risc; i tots bilitat general, i pregunta quants n'hi ha de previstos. els aspectes relacionats amb l'ús de la motocicleta, Tot seguit, demana que, en la mesura que sigui que inclogui accions concretes per arribar als con- possible, li proporcionin el llistat de les zones de rics ductors novells, però també per arribar a tots els actives a la ciutat i de quines han desaparegut a fi de usuaris. Reclama, també, que per al nou pla s'estudi- poder analitzar actuacions que cal fer. ïn els efectes i els resultats de l'Ordenança de circu- Felicita l'equip de govern pel recolzament als fami- lació, que ha de ser un dels indicadors importants liars i a les víctimes d'accidents, i agraeix que consti per a la seva aprovació. com un objectiu del Pla de mobilitat 2008-2012; i Finalment, vol fer un seguit de consideracions que, alhora, es reflecteixi el compromís del compli- respecte a la Carta europea de Seguretat vial, signa- ment del principi d'autoritat democràtica, que opinen da el 2004, i que tenia com a objectiu reduir el 50% que s'ha de fer complir amb més rigorositat. dels sinistres i les víctimes en el període del 2000 al El Sr. Martínez al·lega que avui ja és la quarta ve- 2010, i a què s'ha referit el regidor i, en aquest sentit, gada que tenen notícia d'aquest balanç, per la qual observa que la situació actual, segons dades de la cosa tot el que en pugui dir serà reiteratiu. Guàrdia Urbana, reflecteix que no s'està en vies El Sr. Mestre agraeix la presentació d'aquest ba- d'assolir aquest propòsit, per a la qual cosa cal una lanç i vol fer un seguit de consideracions breus. En voluntat política ferma de reducció de l'accidentalitat. primer lloc, manifesta que el seu Grup considera que NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2207 amb la presentació d'aquest balanç el govern de lloc remarcable la creació de camins escolars, segui- ciutat i la ciutat mateixa es refermen amb el com- da dels conductors de vehicles de dues rodes, tot i promís per a una mobilitat més segura. Recorda, en que vol destacar i subscriure's a la informació de Sr. aquesta línia, que l'Ajuntament ja disposa d'un pla Mestre sobre l'accidentalitat en l'àmbit de la bicicleta, local de seguretat viària des del 2000, i que el proper que qualifica com a reveladora de la conscienciació suposarà la tercera versió. Combatre l'accidentalitat en aquest sector. sempre ha estat una prioritat d'aquest govern muni- Acaba la seva intervenció manifestant que no té cipal, i una prova és haver estat la primera ciutat, de cap objecció a lliurar-los el llistat de zones de risc les 65 que componen la xarxa Polis, que ha signat actives, cruïlles en què es produeixen més de deu l'actualització de la Carta europea de Seguretat Vià- accidents anuals, que ha demanat el Sr. Villagra- ria. Quant a l'informe que avui se'ls presenta, les sa. dades que s'hi recullen i les que es van facilitar en la Es dóna per tractat. darrera sessió del Pacte per la Mobilitat, es pot valo- rar com a element positiu que l'accidentalitat segueix d) Compareixences Govern municipal la tendència de reducció esperada, que té una tra- ducció concreta en el nombre de víctimes de l'any 2007 respecte a les de l'any anterior, tret, com ja s'ha III) Propostes a dictaminar dit, en el cas les motocicletes, sobretot les de 125 cc i menys. Insisteix, també, que els accidents de bici- a) Ratificacions cleta han augmentat en un grau molt menor propor- b) Propostes d'acord cionalment –un 34% entre el 2004 i el 2007–, a l'augment de desplaçaments, que ha estat del 82% 2. Aprovar la novació parcial del Conveni de en el mateix període i consideren, per tant, que cal col·laboració interadministratiu subscrit entre l’Ajun- continuar estenent les mesures de prevenció als tament de Barcelona i l’Autoritat Portuària el 3 d’abril usuaris de la bicicleta. de 2006 i que té per objecte l'exercici de les respec- Vol destacar positivament, de les funcions que tives competències en matèria de protecció civil, desenvolupa el Pla de seguretat viària, el fet que prevenció i extinció d’incendis i salvament; en el sen- hagi estat un instrument per a la protecció dels més tit que consta en la part expositiva del document dèbils: els vianants, els principals damnificats en els convencional que s’incorpora en l’expedient; i en àmbits urbans, i creu que caldria estendre algunes concret en allò que afecta a la ubicació i al finança- mesures i continuar treballant en la reducció de la ment del nou parc de bombers a construir, l’establert velocitat dins de la ciutat, de manera que cal incre- en el pacte tercer, així com en la durada que passa mentar les zones 30, la pacificació del trànsit entre dels cinc anys prorrogables previstos inicialment, a altres, més zones de prioritat invertida i més ele- vint-i-cinc anys, mantenint-se la resta del contingut ments de protecció del vianant. del conveni inicial en plena vigència. Conclou, en definitiva, que cal continuar amb La Sra. Escarp indica que es avui es presenta la aquest empeny del govern municipal recolzant-lo modificació de dos articles del conveni amb l'Autori- amb bones alternatives de desplaçament en trans- tat Portuària que es va signar el 2006, un dels quals port públic, ràpid i eficient, com una estratègia con- fa referència a la seva durada i, el segon, a la futura creta per evitar l'ús del transport privat, que està en construcció d'una caserna de bombers. l'origen de gran part dels accidents. El Sr. Villagrasa, després d'avançar el vot favora- El Sr. Narváez agraeix sincerament les aportaci- ble del seu grup, precisa que té entès que si se ons de tots els grups, i remarca que hi ha l'acord supera el límit dels tres milions que ha d'aportar general que la seguretat viària ha de ser un motiu l'Autoritat Portuària per a la construcció de la nova prioritari de preocupació i d'ocupació en aquesta caserna de bombers, el cost addicional l'haurà d'a- ciutat per part de tots, que és la base del Pla de se- portar l'Ajuntament; qüestió que es resposta afirma- guretat viària 2008-2012 que ell mateix va presentar tivament per la Sra. Escarp. Tot seguit, quant a en el Plenari passat. Això no significa cap contradic- l'ampliació de cinc a vint-i-cinc anys, demana que ció amb què un mes després es presenti el balanç es deixi una clàusula oberta per adaptar el conveni del pla anterior, les conclusions del qual ja va avan- als nous reptes i necessitats que es puguin produir çar en aquella sessió. De tota manera, i a fi de reba- en el futur. tre les acusacions d'oportunisme mediàtic que avui La Sra. Escarp remarca que hi ha una comissió de se li han fet, vol recordar que s'havia previst presen- seguiment molt estricta en el si del conveni a fi d'a- tar aquest balanç en la sessió del maig d'aquesta nar-lo adaptant i proposant les modificacions que comissió, fet que no va ser possible per aspectes consideri necessàries i afegeix que aquesta comissió d'horari, s'hauria avançat a la sessió de Plenari i no té una composició paritària entre l'Ajuntament, Bom- hauria coincidit amb al Fòrum de Seguretat Viària; i bers i l'Autoritat Portuària. quant a l'anunci de l'alcalde sobre el centre d'investi- Es dictamina amb el posicionament favorable de gació sobre accidentalitat, manifesta que és el ma- tots els Grups. teix que va dir el director general de Trànsit, el qual va afegir que per a l'Estat ha arribat l'hora de les ciutats, i que es va escollir Barcelona perquè és una IV) Part decisòria / Executiva ciutat de referència en aspectes de seguretat viària per a la resta de l'Estat. a) Ratificacions Insisteix que les preocupacions prioritàries estan, b) Propostes d'acord d'entrada, en la protecció dels vianants, on ocupa un c) Proposicions 2208 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 V) Part d'impuls i control tava 3,16 milions de viatgers, el 2006, 4.37 milions i el 2007, 5,3 milions de viatgers, bàsicament per l'in- a) Proposicions / Declaracions de Grup crement de línies i pel fet de cobrir més zones de l'àrea metropolitana, i afegeix que s'ha incrementat el Del Grup Municipal CIU: sistema d'informació del Nit, sobretot a la plaça de 3. Manifestar que en els darrers anys s'ha aug- Catalunya on hi ha un punt d'informació fix. mentat considerablement la demanda d'una xarxa de La Sra. Vila entén que millorar el transport públic transport públic nocturn per part dels ciutadans de nocturn a la ciutat és responsabilitat d'aquest ajun- Barcelona que cobreixi les seves necessitats. Instar tament i, per tant, l'impuls perquè hi hagi transport de a que el govern municipal realitzi un pla per la refor- qualitat i que funcioni pertoca al govern de la ciutat. ma i millora del transport públic nocturn a la ciutat, tot D'altra banda, destaca que augmenta la demanda incloent la implantació d'un servei "metrobus" les nits per part dels usuaris del transport nocturn, i lamenta que el servei de metro no està operatiu i que en co- que el govern no doni resposta a la ciutadania tal i breixi la mateixa freqüència, línies i parades. com es desprèn del fet que no s'aprovi aquesta pro- La Sra. Vila indica que presenten la proposició ar- posició. ran de l'increment d'usuaris del Nit bus, i de la detec- La Sra. Escarp expressa el vot contrari del PSC, el ció de la dificultat, per part dels usuaris, a memoritzar Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la els recorreguts del servei. D'altra banda, remarca Sra. Vila expressa el vot favorable de CIU, el Sr. l'èxit del transport nocturn a la ciutat, així com la Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. demanda creixent d'aquest servei que, actualment, Martínez expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. no està coberta suficientment. Quant als aspectes Del Grup Municipal PP: millorables esmenta els recorreguts o, per exemple, 4. Atesa la necessitat de reduir la sinistrabilitat de el fet que la xarxa sigui radial, amb origen i destí a la la bicicleta, així com garantir l'ús cívic de la mateixa plaça de Catalunya, així com el fet que els recorre- com a mitjà de transport, la Comissió de Seguretat i guts no segueixen les línies diürnes habituals, ni Mobilitat acord: "Instar al Govern Municipal a ins- tampoc el recorregut del metro; un altre problema a tal·lar a totes les estacions del Bicing panells infor- destacar és la freqüència de pas, normalment entre matius sobre la normativa d'aplicació a les bicicletes vint i trenta minuts, que fa que el servei sigui insufici- a la ciutat de Barcelona, així com un decàleg sobre ent i de poca qualitat. Remarca l'èxit significatiu de l'ús cívic i segur de les mateixes en la via pública. l'obertura del metro durant la nit els caps de setmana El Sr. Villagrasa apunta que presenten aquesta i la bona resposta per part de la ciutadania, tot i que, proposició a fi de millorar la convivència de la bicicle- per motius tècnics i d'explotació del metro, no és ta amb la mobilitat de la ciutat, especialment els via- possible que funcioni permanentment les vint-i-qua- nants. Observa que aconseguir informació de l'Orde- tre hores, i per aquest motiu presenten la proposició. nança municipal respecte als drets i obligacions dels El Sr. Villagrasa avança el suport del seu Grup a ciclistes per circular correctament per la ciutat no és la proposició, atès que reiteradament han insistit que una feina fàcil atès que no existeix un text refós de calia augmentar l'oferta de transport públic nocturn a l'ordenança actualment en vigor. Consideren, per la ciutat, que cal ampliar els horaris de metro durant tant, que és indispensable facilitar la informació a fi la nit, no només els dissabtes, sinó també les nits de garantir un ús cívic de la bicicleta. dels dimecres i dels dijous. Aquesta situació fa que Pel que fa concretament al servei del Bicing, creu es recorri a l'ús del taxi que, per la seva banda, tam- que es podrien instrumentar altres mesures, com ara bé té problemes per donar resposta a la demanda de que la persona que cometi una infracció amb un serveis nocturns. Entenen, per tant, que la mesura vehicle de servei pugui ser sancionada amb la retira- que proposa el grup de CiU cal estudiar-la i valorar- da del carnet d'usuari del Bicing, a més de la sanció la. que correspongui; o, com a mínim, que en les para- El Sr. Martínez entén l'esperit de la proposta, però des hi hagi un decàleg de bons usos de la bicicleta no es pot pretendre que hi hagi una línia de bus que referits en l'ordenança de la circulació, tal com de- abasti les mateixes parades, itineraris i freqüència manen en la seva proposició. que el metro perquè no és possible. Consideren, El Sr. Martínez es mostra absolutament d'acord doncs, que les propostes de mobilitat, sobretot les de amb què cal difondre la normativa i, precisament per caràcter massiu, s'han de fer amb més rigor. això, el govern es va comprometre a difondre la nova El Sr. Mestre també comprèn la voluntat d'aquesta normativa de la bicicleta. Tanmateix, entenen que, proposta, tot i que observa que aquesta demanda no vist l'ús quotidià del Bicing, el fet d'instal·lar un decà- ateny l'Ajuntament de Barcelona, sinó l'Entitat Metro- leg a cada estació no garanteix que l'usuari se'l lle- politana del Transport –EMT– que és l'òrgan compe- geixi; tot i que, atès que el servei disposa de les da- tent i on caldria presentar una proposició d'aquestes des personals dels abonats, sempre els pot fer característiques, més encara quan el grup de CiU arribar la informació que convingui; és a dir, en apun- forma part dels òrgans de govern d'aquesta entitat. tar-s'hi se'ls ha de fer arribar la normativa, i dos cops La Sra. Escarp comparteix la importància que dó- l'any enviar-los-en un recordatori, i també fóra con- na al transport públic nocturn. Recorda que fa tot just venient, segons les incidències que es vagin detec- un any que l'EMT, que com ja ha dit el Sr. Mestre és tant, enviar-los informació específica. qui té la competència en aquest àmbit, va fer un pla El Sr. Mestre considera que els usuaris de bicicle- de millora i reforma del transport nocturn en què va ta, com els de qualsevol altre vehicle, tenen el deure incloure modificacions substancials quant a l'oferta i de conèixer les normatives que s'apliquen sobre l'ús la freqüència de pas i que s'ha traduït en l'increment d'un determinat vehicle. I, de la mateixa manera que d'usuaris i remarca que el 2000, el Nit bus transpor- l'Ajuntament té el deure d'informar sobre la normati- NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2209 va, també ha d'exigir-ne el coneixement i fer respec- agents que hi estan adscrits. Per aquest motiu, pro- tar el seu compliment. En aquesta línia, vol recordar mouen la proposició en aquesta comissió en el sentit que fa un mesos aquest ajuntament va fer una cam- d'impulsar aquestes unitats de manera que abastin i panya informativa sobre les modificacions de l'Orde- es consolidin en tota la ciutat. nança de circulació de vehicles, a fi de contribuir al El Sr. Villagrasa avança l'abstenció del seu grup, seu coneixement. d'entrada, perquè la proposició ha estat pactada Per acabar, observa que les proposicions que fa el abans d'arribar a aquesta comissió a jutjar per la Grup Popular, tant en les comissions com en el Ple- difusió que ja ha tingut als mitjans de comunicació, nari, trasllueixen una certa obsessió per la bicicleta i fet que menysprea la resta de grups del consistori. els seus usuaris i massa sovint se'ls estigmatitza. En En segon lloc, perquè creu que l'ús de la bicicleta en aquest sentit, doncs, vol remarcar, tal i com ha que- tots els àmbits els arribar a obsessionar, i afegeix dat palès en l'informe que s'ha presentat en el primer que, al seu parer, el millor servei de proximitat és la punt d'aquesta sessió, que la bicicleta està molt lluny ronda a peu tal i com corroboren els veïns i comerci- de ser la causant principal dels accidents que hi ha a ants. Admet, tanmateix, que en determinades zones la ciutat, i els seus usuaris tampoc no són els princi- l'ús de la bicicleta pot ser adequat com ara a les pals infractors de la normativa. platges i el port, o algunes zones de l'Eixample. Així El Sr. Narváez també avança el vot contrari del doncs, entén que els serveis de vigilància i seguretat seu grup tot i que es tracta d'endegar una campanya s'han d'adaptar a les necessitats del territori; i l'ús de informativa, que sempre és aspecte positiu, i reitera la bicicleta, en aquest cas, s'ha de circumscriure allà que els usuaris del servei reben la normativa en do- on sigui adequat i no ampliar-lo, per normativa, a tots nar-s'hi d'alta. els districtes. També recorda que va comentar que, en acabar El Sr. Mestre no entén com el Sr. Villagrasa es l'extensió del bicing, prevista per al juliol, s'iniciaria, mostra sorprès d'haver conegut aquesta proposició aprofitant la Setmana de la Bicicleta, una campanya pels mitjans de comunicació, atès que fa uns mesos, de coneixement de l'Ordenança que consistirà a els grups de l'oposició van fer el mateix amb una reeditar el plànol de les estacions del Bicing, afegint- proposició que van presentar al Plenari, i entén que hi recomanacions de mobilitat, i avança que se'n és una pràctica legítima. repartiran molts milers d'exemplars perquè s'ha pac- La Sra. Escarp avança el suport del seu grup a la tat amb les entitats que defensen l'ús de la bicicleta a proposició i se suma a les paraules que acaba d'ex- la ciutat fer una campanya molt massiva de conei- pressar el Sr. Mestre. Entén que no es tracta només xement de tots els elements que conformen l'ús d'a- d'una mesura de mobilitat i de sostenibilitat, sinó quests mitjà de transport. també de proximitat, tal i com s'ha demostrat en els Conclou, per tant, que l'Ajuntament no posarà en- districtes on s'ha posat en marxa, i afegeix que, òb- ganxines al mobiliari urbà, tal com demana el Sr. viament, es té en compte l'orografia dels territoris a fi Villagrasa, però no deixarà de fer campanyes infor- de fer un bon servei i, per aquest motiu, més impor- matives, per tant de seguretat viària, relacionades tant encara que l'extensió territorial és la consolida- amb l'ús de la bicicleta. ció del model. El Sr. Villagrasa no entén per què no accepten El Sr. Martínez agraeix el suport a la proposició, i posar un petit cartell amb un decàleg de bona con- recorda que ERC ja havia presentat aquesta propo- ducta en les estacions del Bicing, que molt proba- sició, que va ser votada a favor pels grups de l'opo- blement no només llegiran els abonats al servei, sinó sició i el govern municipal es va abstenir, i l'única també qualsevol persona que passi pel davant, i que cosa que ha fet avui ha estat tornar-la a presentar no significa cap mena d'impacte en el mobiliari urbà. pactant-la amb el govern municipal. Considera que tot allò que contribueixi a donar in- La Sra. Balseiro, només a títol informatiu, recorda formació a la ciutadania és positiu, i en aquest cas al Sr. Martínez que té la possibilitat de fer el segui- concret, ni la mateixa web municipal facilita aquesta ment d'iniciatives aprovades mitjançant la petició de mena d'informació d'una manera ràpida i entenedora. seguiment, i no tornant-les a presentar. El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, el El Sr. Villagrasa lamenta que no l'hagin informat, Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el com a portaveu del seu grup que és, que aquest punt Sr. García expressa el vot favorable de CIU, el Sr. ja estava pactat; considera que es tracta d'un aspec- Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. te de forma i de bones maneres i no comprèn la pan- Martínez expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. tomima que avui han fet en aquesta comissió. Del Grup Municipal ERC: El Sr. Mestre no entén la queixa del Sr. Villagrasa, 5. Impulsar l'ampliació i extensió de les unitats de insisteix que el seu grup ha cercat un acord amb el la Guàrdia Urbana en bicicleta, de manera que al govern municipal que inclou presentar en aquesta final d'aquesta legislatura, quedin coberts tots els sessió la proposició i votar-hi a favor, fet perfecta- districtes de la ciutat de Barcelona. ment admès pel ROM. El Sr. Martínez recorda que fa temps el seu Grup La Sra. Escarp expressa el vot favorable del PSC, va fer una proposta a fi de consolidar i estructurar el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, formalment les unitats de la Guàrdia Urbana en bici- el Sr. García expressa el vot favorable de CIU, el Sr. cleta. Actualment, set districtes compten amb serveis Villagrasa expressa l'abstenció del PP i el Sr. Martí- d'aquesta mena, alguns dels quals són temporals i nez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. es limiten a campanyes d'estiu, altres tenen uns ho- raris restringits, però en tots ells s'ha demostrat que b) Proposicions amb contingut de Declaració insti- es genera un servei de proximitat molt eficaç i que la tucional ciutadania rep molt bé de la mateixa manera que els c) Precs 2210 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 d) Preguntes des concretes que el Sr. García demana, però afe- geix que no té cap inconvenient a proporcionar-li la Del Grup Municipal CIU: informació. 6. Té l'Ajuntament constància que en el servei de Es dóna per tractada. Bicing s'hagin produït robatoris de bicicletes? En cas 7. Quants quilòmetres nous de carril bus s'han afirmatiu, quantes han estat robades des de la ins- obert a la ciutat en els últims quatre anys? En quins tauració del servei? En quines zones s'ha detectat un emplaçaments o a quins carrers? major nombre de furts? Quin és el sistema que es du El Sr. Narváez respon a la pregunta que ha formu- a terme per recuperar-les i restaurar les unitats que lat el Sr. García que s'han fet 16,1 quilòmetres de manquen al servei? Quines accions legals du a ter- carril bus, i afegeix que els lliurarà el llistat dels car- me l'empresa per tal que la justícia detecti i puni els rers on s'han ampliat. causants d'eventuals robatoris? En quants casos Es dóna per tractada. s'ha aconseguit detectar el causant del robatori? Del Grup Municipal PP: Com es garanteix que l'usuari que, en l'ús del servei 8. Té constància l'Ajuntament de Barcelona de la de Bicing, hagi estat objecte del robatori no sigui presència de diferents bandes de procedència llatina inculpat injustament pel furt? a la ciutat susceptibles de protagonitzar incidents El Sr. García formula la pregunta, que presenten, violents, quines actuacions de control s'han dut o es essencialment, arran de les notícies aparegudes duen a terme des de l'Ajuntament de Barcelona per sobre la desaparició de bicicletes del servei de Bi- evitar aldarulls o situacions violentes protagonitzats cing; un servei que, d'altra banda, consideren que no per bandes llatines i existeix al registre d'entitats de està a l'alçada del compromís que, com a Ajunta- la ciutat alguna banda llatina? En cas afirmatiu, quina ment de Barcelona, s'hauria d'haver assumit amb els valoració se'n fa des de l'equip de govern? usuaris. El Sr. Villagrasa es refereix a l'increment de ban- El Sr. Narváez respon que el nombre de bicicletes des llatines a la ciutat, que ha experimentat un re- que es poden considerar robades és de 173, i que punt de tres anys ençà, quan en aquesta mateixa els furts s'han produït en tots els territoris de la ciutat, comissió es va aprovar l'establiment d'una comissió sense que hi destaqui una zona en concret. Informa, de treball sobre aquest assumpte, i que mai no es va també, que en 130 casos l'empresa ha dut l'assump- arribar a reunir. Recorda, també, que llavors es va te al jutjat, cosa que vol dir que hi ha indicis més que intentar reconduir alguna d'aquestes bandes recon- segurs que hi ha hagut intencionalitat de robatori per vertint-les en associació, solució que ha obtingut un part de l'usuari. En altres casos, el robatori del vehi- èxit ben discret, ja que fa uns mesos la problemàtica cle s'ha perpetrat directament a l'usuari per part d'u- s'ha torna a fer present, especialment en els distric- na tercera persona, mentre que una altra manera és tes de l'Eixample, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, on forçar el punt d'ancoratge de la bicicleta a l'estació. generen problemes derivats de la delinqüència, en- Tot seguit, i a tall d'exemple, explica que s'ha trobat frontaments entre grups, destorbs en la convivència una bicicleta del servei a Lleida, i una altra en una per apropiació indeguda de l'espai públic o aldarulls i plaça d'aparcament d'un edifici, situacions totes que sorolls durant la nit, que afecten tant la seguretat delaten òbviament que la bicicleta ha estat sostreta. objectiva dels ciutadans com a la subjectiva i, atesa Entén que el robatori de vehicles, sense entrar en la situació, avui formulen aquesta pregunta. cap valoració quantitativa, és, sí més no, preocupant, Tot seguit, la Sra. Escarp convida el director dels sense que s'allunyi del que passa en altres ciutats Serveis de Prevenció a respondre la primera part de amb aquest sistema. En molts casos dels que ha la pregunta. esmentat, però, s'ha recuperat la bicicleta i s'ha po- El Sr. Lahosa recorda que l'any 2002 es va co- gut reintegrar al sistema després de petites reparaci- mençar a tenir constància d'aquest fenomen emer- ons, i només en 18 casos ha estat impossible de gent vinculat a processos migratoris, de reagrupació, reparar, com el cas concret d'una bicicleta "tuneja- i que aquell any es va iniciar una feina de caire pre- da". Ara bé, remarca que posar fraudulentament en ventiu i de control de determinades activitats, bàsi- circulació un vehicle de servei del Bicing no és gens cament en l'espai públic. Llavors ja es podia intuir fàcil, atès que són molt reconeixibles i tothom sap que el procés era llarg i que podia tenir episodis de que se circumscriuen a la ciutat de Barcelona, fac- repunt. tors tots ells que suposen un fre a les sostraccions. Al·lega, en referència a la procedència llatina que El Sr. García agraeix l'explicació, que qualifica consta l'enunciat de la pregunta, que no tenen la d'un pèl colorista, però insisteix que una part de la voluntat d'identificar aquests grups o col·lectius amb pregunta no ha estat resposta, concretament la que una única procedència ètica o nacional, atès que fa referència al robatori de la bicicleta al seu usuari darrerament han tingut coneixement d'actuacions de legal, en què el servei Bicing no actua contra l'abo- grups d'ideologia neofeixista, per exemple, cosa que nat, i només actua en aquells casos en què s'ha no treu, però, que tinguin constància de l'existència produït un ús fraudulent de la targeta amb la intenci- d'aquestes bandes. Observa, també, que les notícies onalitat de sostraure el vehicle, és a dir, la simulació als mitjans de comunicació de les actuacions d'a- d'un robatori. Tot seguit, demana també en quants quests grups poques vegades es refereixen a la ciu- dels 173 casos de robatori, quantes bicicletes han tat de Barcelona, fet que els ajuda a corroborar, fent estat arrencades dels punts d'ancoratge de les esta- una valoració purament tècnica, que les mesures i cions, i quantes amb ús indegut de les targetes. les intervencions endegades el 2002 han estat posi- El Sr. Narváez al·lega que aquestes especificaci- tives, malgrat que això no eximeix que es puguin ons no consten en l'enunciat de la pregunta, per la produir repunts de fenòmens violents protagonitzats qual cosa en aquest moment no disposa de les da- per aquestes bandes. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2211 Quant al registre d'entitats jurídiques, puntualitza dia ciutadà amb l'assetjament d'aquestes persones i, que depèn del Departament de Justícia de la Gene- també, significa l'abús i extorsió de persones amb ralitat, mentre que en algun registre de l'Ajuntament problemes de discapacitat o que són menors d'edat. de Barcelona, a efectes d'obtenir subvencions, cons- Remarca que, en alguns casos, aquestes persones, ten registrats alguns d'aquests col·lectius. responen amb una actitud agressiva davant la nega- Conclou remarcant els bons resultats obtinguts ar- tiva de donar-los res; i en altres casos s'incita els ran de la intervenció de l'Ajuntament, identificant el menors a cometre furts. problema, valorant-lo i liderant un treball en xarxa Recorda que totes aquestes pràctiques estan tipi- amb serveis municipals i d'iniciativa social, depe- ficades en l'Ordenança de convivència i en el Codi nents tant de l'Administració de l'Estat com de la Penal, i que des del seu Grup sempre han tingut clar Generalitat. que hi ha dues vies d'escometre el problema: la poli- Tot seguit, la Sra. Escarp afegeix a les paraules cial i els serveis socials. Li preocupa, tanmateix, i del Sr. Lahosa que, a banda de les tasques de pre- aquest és el motiu que els ha portat a formular venció, es fan controls i actuacions conjuntes de aquesta pregunta, que aquest fenomen sigui cada mossos d'esquadra i guàrdia urbana en locals de vegada més palès a la ciutat. concurrència pública i en l'espai públic. La Sra. Escarp puntualitza que tant l'ordenança de El Sr. Villagrasa agraeix les intervencions i matisa foment de la convivència com el mateix Codi Penal que s'ha referit a bandes llatines perquè és la mane- determinen les actuacions a dur terme en casos com ra com elles mateixes es defineixen i, en segon lloc, els ocupen. Està convençuda que si l'Ajuntament de perquè aquests grups comparteixen connexions in- Barcelona tingués coneixement de l'existència de ternacionals, i considera que ignorar aquests aspec- màfies, ho posaria a mans de la fiscalia, que és el tes impedeix endegar qualsevol actuació. que es fa quan es detecta. Quant a les actuacions Igualment, addueix que el fet que es registrin com que es duen a terme per acarar aquest problema a associació, tampoc no significa que es normalitzin, segons el col·lectiu que es tracti, es fa un treball ja que són entitats molt tancades i no se sap si una transversal amb persones en risc d'exclusió social, vegada registrades deixen d'actuar com a banda o com per exemple les persones que practiquen la no, atès que tampoc no declaren l'objecte legal pel mendicitat, que implica els serveis socials i els cen- qual es registren com a entitats. Demana a la Sra. tres d'acollida, però que té un vessant que ateny el Escarp, per tant, que es mantinguin vigilants i que no compliment de l'ordenança, com ara prohibir l'ús de abaixin la guàrdia i que, si és possible, els respon- la violència i, en cas que es detectés una situació guin totes aquelles qüestions sobre el tema que han que indiqués que es produeix explotació de les per- quedat en l'aire. sones, tipificada com a delicte, immediatament es La Sra. Escarp es compromet, d'entrada, a esbri- posaria en coneixement de la fiscalia i dels mossos nar si hi ha alguna resposta pendent. Tot seguit, d'esquadra. interpreta que el fet que un grup determinat es regis- Quant a l'actuació amb menors, en el moment en tri significa que ha entès quines són les regles del joc què es detecta un menor al carrer que pot ser vícti- i de convivència de la ciutat i, per extensió, del país ma d'una explotació continuada, d'acord amb el pro- que acull col·lectius immigrants, que normalment tocol signat el 2002 amb la Direcció General d'Aten- tenen la tendència natural d'agrupar-se. Així doncs, ció a la Infància i l'Adolescència –DGAIA– i la fiscalia el fet que aquests grups, encara que només en sigui de menors, hi ha l'obligació de lliurar el menor a pa- una petita part, es defineixin com a associació amb res o tutors i, sempre d'acord amb els òrgans que ha finalitats socials i culturals, tal i com manifesten en esmentat, retirar la pàtria potestat si és el cas, actua- els seus estatuts, ja és un pas molt important per al ció que requereix una feina d'investigació exhaustiva procés d'integració d'aquestes persones. que permeti a la fiscalia imputar abandonament i, per Quant als casos d'ocupació abusiva de l'espai pú- tant, desemparament del menor. L'ús de menors blic a què s'ha referit el Sr. Villagrasa, s'han dedicat acompanyant adults rep el mateix tractament, atès molts esforços al treball transversal amb els educa- que el menor també pot estar en situació de desem- dors en espai obert, fins a l'exercici de l'autoritat per parament. part de la guàrdia urbana. El Sr. Villagrasa voldria saber, i si convé accepta Es dóna per tractada. una resposta escrita atesa la confidencialitat de l'as- 9. Té constància l'Ajuntament de Barcelona de la sumpte, els casos que ha tramès aquest Ajuntament presència de diferents màfies que abusen i trafiquen a la fiscalia els darrers quatre anys i el seguiment amb persones en situació d'indigència, menors i que se n'ha fet; i també si la guàrdia urbana disposa problemes de disminució física i quines actuacions d'algun grup dedicat especialment al seguiment d'a- de control i seguiment s'han dut o es duen a terme quests casos, molt visibles, d'altra banda. Alhora, des de l'Ajuntament de Barcelona davant les màfies entén que cal una actuació dels serveis socials en que abusen i trafiquen amb persones en situació molts casos ben evidents d'explotació de persones d'indigència, menors i problemes de disminució físi- discapacitades per practicar la mendicitat, que pas- ca. sen moltes hores al carrer fins que algú s'encarrega El Sr. Villagrasa es refereix a l'existència de màfi- de recollir-les al final del dia. Entén que és correcte es que abusen i trafiquen amb persones en situació el protocol que ha explicat la regidora, però conside- d'indigència, menors i amb problemes de disminució ra que calen unes actuacions més decidides. física a fi de recaptar diners mitjançant la mendicitat La Sra. Escarp coincideix amb el Sr. Villagrasa o petits furts, sobretot en carrers del centre de la amb l'evidència de persones amb discapacitats que ciutat. Considera que aquesta pràctica, a banda de es passen hores al carrer, però manifesta que això malmetre la imatge de Barcelona, pertorba el dia a no vol dir que els serveis socials no estiguin al cas 2212 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 de la situació, sinó que la persona té la seva situació e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup regularitzada, cosa que fa molt difícil la incapacitació a fi d'atendre-la i, tot i que sembli sorprenent, al dar- Del Grup Municipal CIU: rere d'aquestes persones no sempre hi ha una màfia. 12. Quines accions ha fet el govern municipal per Afegeix que no té cap inconvenient a informar al donar compliment a la proposició aprovada per la representant del grup Popular, però com ell mateix Comissió de Seguretat i Mobilitat en sessió de 18 ha expressat, s'ha de ser molt discret en tractar as- d'octubre de 2007 que indica: "La Comissió de Segu- sumptes que atenyen a menors a fi de poder avançar retat i Mobilitat, acorda: Impulsar la modificació de en les investigacions obertes que, d'altra banda, són l'Ordenança de circulació per a permetre que les competència dels mossos d'esquadra. De tota mane- motocicletes puguin circular pel carril bus." ra, precisa que Comissió d'espai públic és l'òrgan que La Sra. Escarp respon a la petició formulada pel aglutina aquest treball transversal, amb un equip d'e- Sr. García que la proposició que van presentar en el ducadors en espai obert que, juntament amb la guàr- seu dia no es va discutir d'acord amb l'informe de dia urbana, determinen les actuacions que calen. Secretaria General. També se'ls va informar que hi Es dóna per tractada. havia altres mecanismes per presentar la proposició Del Grup Municipal ERC: com el seguit pel grup municipal Popular, que va 10. Quin és el traçat previst per l'Ajuntament per la presentar una proposta de modificació d'ordenança, connexió entre el Trambaix i el Trambesos? de la qual s'està tramitant l'expedient seguint el pro- El Sr. Martínez precisa que presenten aquesta cediment d'aquesta mena de propostes. pregunta perquè, recentment, han aparegut a la La Sra. Balseiro intervé a fi d'aclarir que per modi- premsa diverses declaracions de dirigents munici- ficar o elaborar una ordenança, el ROM estableix el pals, algunes de caràcter tècnic, altres declaracions procediment que cal seguir, que és impulsar el me- d'intencions polítiques que més que aclarir la qüestió canisme de proposició de modificació de normativa; i de la connexió, al seu parer l'han embolicada i, ara informa que el seu Grup va presentar, a finals de com ara, no saben ni tan sols si hi ha la voluntat desembre de 2007, dues proposicions normatives expressa de connecta les dues línies. per a la modificació de dues ordenances, una de les La Sra. Escarp observa que, a banda del que pu- quals es refereix a l'assumpte que ha esmentat el Sr. gui aparèixer als mitjans de comunicació, allò que val García, i que una vegada finalitzat el termini d'estudi realment són les decisions que es prenen en aquest i de presentació d'esmenes per part dels membres consistori. En el PAM que en el seu moment va de la comissió, s'estarà en condicions de portar aprovar la Comissió de Govern hi ha el compromís aquest assumpte a la Comissió de Seguretat i Mobili- explícit de concretar l'ampliació de la xarxa de tram- tat per a la seva aprovació inicial. via i, en particular, la connexió del Trambaix i el El Sr. García agraeix l'explicació, i només vol cons- Trambesòs, sense que s'especifiqui amb quin traçat. tatar el dèficit democràtic que, una vegada més, s'ha Actualment, d'acord amb aquest compromís recollit posat de manifest, perquè l'informe, tal i com va que- al PAM, s'està efectuant un estudi dels diversos tra- dar clar després d'una llarga discussió, no era vincu- çats previstos, que també es traslladarà al marc de la lant, i des del moment en què el punt es va incloure en mateixa revisió del Pla de desenvolupament d'Infra- l'ordre del dia era susceptible de ser discutit. estructures del Transport que ateny tota la regió me- Es dóna per tractat. tropolitana. És a dir, hi ha el compromís de definir un traçat per connectar les dues xarxes i, en ferm, fer VI) Mocions arribar el Trambesòs fins al passeig de Colom. Es dóna per tractada. 11. Quina valoració fa el govern municipal del grau No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- de satisfacció dels usuaris de la bicicleta pública? sidència aixeca la sessió a les onze hores i cinquan- Es retira ta-cinc minuts. Comissió d’Hisenda i Pressupostos Acta de la sessió celebrada el dia 22 de maig de de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assisteixen 2008 i aprovada el dia 19 de juny de 2008 les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Emma Balseiro i Car- reiras, Carmen Andrés i Añón, Gemma Mumbrú i Moliné, Montse Ballarín i Espuña, Antoni Vives i To- A la sala President Lluís Companys de la casa de màs, Sònia Recasens i Alsina, , Francina Vila i Valls, la ciutat, el 22 de maig de 2008, s’hi reuneix la Co- Javier Mulleras Vinzia, Joaquim Mestre i Garrido, i missió d’Hisenda i Pressupostos, sota la presidència Xavier Florensa i Cantons, assistits per la Sra. Míri- NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2213 am Cabruja i Escobedo, secretària delegada, que ció al Pressupost de 2008 dels romanents de crèdit i certifica. la liquidació del Pressupost 2007 per un import de També hi són presents l’Im. Sr. Ramón Garcia- 27.846.750,53 euros. Bragado i Acin, la Sra. Pilar solans i Huguet, gerent de Finances, i els Srs.: Josep Maria Rius i Medina, 7. Sector de Serveis Generals director de Patrimoni, i Antonio Muñoz i Juncosa, Del tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econò- interventor general. mica, de 4 d’abril de 2008, que aprova la incorpora- Excusen la seva absència la Ima. Sra. Sara Jaur- ció al Pressupost de 2008 dels romanents de crèdit i rieta i Guarner, i els Ims. Srs.: Francesc Narváez i la liquidació del Pressupost 2007 per un import de Pazos, Eduard Freixedes i Plans i Jordi Cornet i Ser- 40.786.360,13 euros. ra. El Sr. Vives sol·licita informació sobre els punts 5, S’obre la sessió a les dotze hores i quinze minuts. 6 i 7. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior b) Mesures de govern S’aprova. c) Informes d) Compareixences Govern municipal II) Part Informativa a) Despatx d’ofici III) Propostes a dictaminar En compliment de l’article 63.1 del Reglament or- a) Ratificacions gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- b) Propostes d’acord güents: 1. Constituir un dret real de superfície a favor del 1. Districte de l’Eixample Patronat Municipal de l’Habitatge sobre la finca de Del gerent municipal, de data 16 d’abril de 2008, propietat municipal situada al carrer de Còrsega, que adjudica a la societat Imisa de Mantenimiento y núm. 363, grafiada en el plànol annex, per un termini Montaje, SA el contracte de les obres de manteni- de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la ment d’edificis municipals del districte de l’Eixample, construcció i gestió d’habitatges amb serveis per a per als exercicis 2008-2011, i per un import gent gran; sotmetre l’expedient a informació pública d’1.358.696,54 euros. durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el 2. Districte de l’Eixample dret; formalitzar-lo d’acord amb les condicions del Del gerent municipal, de data 16 d’abril de 2008, document annex, que s’aproven; inscriure’l en el que adjudica a la societat Constraula Enginyeria i Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la Obres, SA el contracte de les obres de manteniment realització de totes les actuacions encaminades a de la via pública del districte de l’Eixample, per als concretar, clarificar i executar el present acord. exercicis 2008-2011, i per un import d’1.349.341,98 La Sra. Vila vol saber quins criteris estableixen la euros. gratuïtat o el lloguer respecte a les cessions que fan al Patronat Municipal d’Habitatge. Ha detectat que a 3. Districte de Nou Barris vegades l’Ajuntament cedeix gratuïtament i després Del gerent municipal, de data 9 de maig de 2008, el Patronat cobra lloguer. La següent qüestió fa refe- que adjudica a la societat Imesapi, SA el contracte rència a la construcció i la gestió d’habitatges amb de manteniment dels elements constructius, ins- serveis per a la gent gran. Vol saber què és, què tal·lacions en general, i parallamps dels edificis ads- suposarà i en què es basarà aquesta gestió. crits al districte de Nou Barris, per als exercicis 2008- Quant a la previsió de l’ús d’aquest solar, explica 2011, i per un import d’1.885.633,46 euros. que al Consell del Ple de Districte de febrer del 2008 a Gràcia es va informar favorablement de la modifi- 4. Districte de Sant Martí cació del planejament per a la construcció d’habi- Del gerent municipal, de data 2 d’abril de 2008, tatges dotacionals en aquesta parcel·la. Aquesta que adjudica a la societat Imesapi, SA el contracte modificació també recull que la planta baixa i la pri- de les obres de manteniment d’elements constructius mera planta altell han d’estar destinades a equipa- i instal·lacions en general dels edificis adscrits al ments de proximitat i s’hi esmenta que el districte ja districte de Sant Martí, per als exercicis 2008-2011, i ha fet les gestions oportunes perquè el Consorci de per un import de 2.227.798,14 euros. Salut es posi en contacte amb el Patronat a fi d’implantar un CAP. Demana quin és l’estat actual de 5. Sector de Serveis Generals les gestions pel que fa al projecte d’implantació del Del tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econò- CAP. mica, de 4 d’abril de 2008, que aprova la incorpora- Respecte a les condicions de construcció del dret ció al Pressupost de 2008 dels romanents de crèdit i real de superfície també comenta que s’estableix que la liquidació del Pressupost 2007 per un import de el Patronat atorgui a l’Ajuntament un dret de tempteig 7.973.097,86 euros. i retracte quant a la propietat superficiària de locals (no destinats a habitatge) o aparcaments de la futura 6. Sector de Serveis Generals edificació. Vol saber quina intenció té l’Ajuntament Del tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econò- sobre el dret de tempteig i retracte i què pensa fer mica, de 4 d’abril de 2008, que aprova la incorpora- amb aquests locals o amb aquests aparcaments. 2214 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 El Sr. Mulleras expressa el seu acord amb la deci- 24 de gener de 2007, perquè complementava l’acord sió de dedicar aquesta finca a equipaments alhora marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelo- que demana el compliment del termini màxim i, a ser na i la Caixa d’Estalvis de l’any 2004. En aquell mo- possible, l’escurçament del termini de cinc anys pre- ment es va constituir un dret real de superfície a vist en l’expedient per aprofitar els equipaments com favor de la societat Foment Immobiliari Assequible, més aviat millor. També s’interessa per l’estat i el dret que no es va formalitzar en el seu moment. Vol grau d’execució del projecte d’implantació del CAP a saber per què no s’ha formalitzat i si l’Ajuntament la planta baixa i a la primera planta. s’ha rescabalat d’alguna manera, és a dir, vol conèi- El Sr. Rius respon a la qüestió dels criteris pel que xer la situació actual. fa a l’habitatge dotacional i amb empreses munici- El Sr. Mulleras demana que els equipaments es pals i constata que el sòl sempre se cedeix gratuïta- facin abans dels cinc anys que figuren en l’expedient. ment. Fins i tot amb altres sòls o altres operadors, A més, pregunta per què Foment Immobiliari Asse- que no són municipals, però que solen ser públics, el quible no ha signat aquesta venda, ja que sembla ser preu sempre és simbòlic. Quant a la gestió, explica la causa que ara es posi a votació aquesta constitu- que és un sòl d’equipaments i seran habitatges dota- ció de dret, i si s’ha quantificat econòmicament i s’ha cionals, per la qual cosa es llogaran a un preu social exigit algun tipus de compensació econòmica. i la gestió correspondrà al Patronat Municipal de El Sr. Rius constata que l’Ajuntament havia consti- l’Habitatge. De l’equipament del CAP diu que el Ser- tuït un dret de superfície al gener del 2007 a favor de vei Català de la Salut junt amb el PMH, encarregat Foment Immobiliari Assequible, però que la societat d’executar el projecte, estudien ara mateix el projecte ha rebutjat fer aquesta promoció de rehabilitació arquitectònic i comencen a parlar del conveni de d’una nau industrial perquè no era rendible. Asse- finançament, perquè el Servei Català de la Salut ha nyala que en realitat no s’hi havia compromès per de pagar la construcció. És un tema pendent de con- escrit, perquè mai no va signar l’escriptura pública. cretar. Això no obstant, subratlla que quan és un De totes maneres, diu que s’està negociant una equipament de proximitat (en aquest cas, un CAP), compensació des de l’Institut Municipal d’Urbanisme l’Ajuntament posa el sòl i la construcció la paga el amb Foment Immobiliari Assequible. departament corresponent: el Servei Català de la El Sr. Vives demana a continuació per què es va Salut, en aquest cas. fer amb Foment Immobiliari Assequible, per quina Finalment, quant al dret de tempteig i retracte quantitat es negocia i quines són les possibilitats aclareix que es tracta d’una clàusula genèrica que reals de compensació en aquesta situació perjudicial d’ara endavant estarà present sempre que hi hagi per als interessos de la ciutat. una cessió de sòl, en qualssevol de les condicions i El Sr. Rius respon que buscarà la informació i con- empreses, tot i que en aquesta promoció té menys testarà per escrit, perquè és un tema que es gestiona sentit perquè ja s’ha previst l’ocupació de tots els des de l’Institut Municipal d’Urbanisme. baixos. Reitera que no s’executarà mai, perquè el El Sr. Mulleras sol·licita també l’enviament de la ci- CAP ocuparà tota la superfície, però que introduiran tada informació per escrit i abans del plenari. aquesta clàusula com a precaució sempre que se Es dictamina amb el posicionament favorable del cedeixi sòl. Pel que fa al termini d’obra, respon que PSC, ICV-EUiA i ERC i amb la reserva de vot de CIU no es volen esgotar els cinc anys. Està previst i PP. l’acabament dels habitatges i del CAP al quart tri- 3. Adscriure al Patrimoni Municipal d’Urbanisme mestre de l’any 2011. (Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge) la finca situ- Es dictamina amb el posicionament favorable del ada al camí de Mas Sauró, núm. 2-20, grafiada en el PSC, ICV-EUiA, PP i ERC i amb la reserva de vot de plànol annex; constituir sobre aquesta finca un dret CIU. real de superfície a favor de la Generalitat de Cata- 2. Constituir un dret real de superfície a favor del lunya, per un termini de cinquanta anys i amb caràc- Patronat Municipal de l’Habitatge sobre la finca de ter gratuït, per a la construcció i gestió d’una resi- propietat municipal situada al carrer de Parellada, dència per a persones amb discapacitat psíquica núm. 7-11, grafiada en el plànol annex, per un termi- profunda; sotmetre l’expedient a informació pública ni de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen la rehabilitació de l’edifici i gestió d’habitatges de reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el protecció oficial per a joves en règim de lloguer i, en dret; formalitzar-lo, d’acord amb les condicions del conseqüència, deixar sense efecte l’acord adoptat document annex, que s’aproven; inscriure’l en el per la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordina- Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la ció Territorial el 24 de gener de 2007, relatiu a la realització de totes les actuacions encaminades a constitució d’un dret de superfície a favor de la socie- concretar, clarificar i executar el present acord. tat Foment Immobiliari Assequible, SAU, l’esmentada El Sr. Vives exposa que s’està fora de termini per finca; sotmetre l’expedient a informació pública du- a la formalització del dret, perquè forma part del con- rant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen veni que es va signar amb el Departament de Benes- reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el tar i Família el 2005, pel període 2005-2007. Diu que dret; formalitzar-lo d’acord amb les condicions del en l’annex 3 del conveni consta que el terreny estava document annex, que s’aproven; inscriure’l en el a disposició immediata i demana una explicació de Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la l’endarreriment en la formalització del dret. realització de totes les actuacions encaminades a El Sr. Mulleras se suma a aquesta petició. L’Ajun- concretar, clarificar i executar el present acord. tament l’havia informat dels problemes amb l’oro- El Sr. Vives exposa que aquesta finca ja va ser grafia del terreny on s’havia de fer aquest equipa- tractada en una Comissió d’Hisenda de l’any 2007, el ment, però assenyala que la construcció d’aquest NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2215 equipament no es pot endarrerir més i creu que la complert el pacte que hi havia sobre el termini de constitució del dret real és urgent, perquè l’equi- constitució del dret real de superfície. pament ja s’hauria d’haver edificat. D’altra banda, el El Sr. Mulleras fa constar la protesta del grup po- conveni preveia dos centres d’aquest tipus a Barce- pular per l’aportació de l’Ajuntament, que qualifica de lona i opina que és greu que a mitjan 2008 encara se desmesurada. Argumenta que el barri del Poblenou n’estigui aprovant un. Puntualitza que s’està apro- té una manca molt important d’equipaments de barri, vant el cinquanta per cent del que es preveia en el com ara escoles o centres d’atenció primària i que període 2005-2007. Això no obstant, desconeix si els veïns de Can Ricart s’han queixat moltes vega- l’altre centre s’ha fet o està en funcionament o enca- des d’aquesta deficiència i del fet que no han comp- ra també està per fer. tat, en el cas de la Casa de les Llengües, amb un Recorda també que el conveni recomanava que veritable procés participatiu per aportar les seves 2 cada centre disposés de seixanta places i 3.200 m idees, tal com se sol fer a Barcelona cada vegada de sostre. Indica que segons l’expedient aquest cen- que hi ha un fet important. 2 2 tre hauria de tenir una superfície de 9.194 m , però D’altra banda, considera que 5.000 m és una su- que els metres quadrats de sostre no hi consten. perfície excessiva per a la Casa de les Llengües i Demana la xifra relativa als metres quadrats de sos- que aquests metres quadrats s’haurien d’haver des- tre que tindrà aquest equipament i sol·licita una justi- tinat a equipaments socials de barri. Explica que el 2 ficació d’aquest retard en la construcció. 20% (és a dir, 1.000 m ) són per a les oficines i la El Sr. Rius confirma que el retard és provocat per cafeteria de la Casa de les Llengües, i que costarà problemes amb l’orografia del sòl que han obligat a bastant car, tenint en compte que el valor real de la modificar el planejament. Diu que ha estat necessari finca de l’Ajuntament és de 15,7 milions d’euros. canviar la ubicació d’aquest equipament i això ha Reclama també que mentrestant no es dóna suport, implicat un nou planejament que no s’ha fet fins fa per exemple, al Museu del Modernisme de l’Hospital poc. Per tot això, el dret de superfície encara no de Sant Pau, o hi ha en desús l’edifici del Fòrum, que s’havia pogut transmetre. Pel que fa als metres qua- va costar 45 milions d’euros. drats de sostre i a la construcció de l’altre centre, es A més, entén que la Casa de les Llengües estaria compromet a una resposta per escrit abans del pro- formada pel consorci integrat pel Fòrum Universal de per ple. les Cultures i que, per tant, l’Ajuntament d’alguna Es dictamina amb el posicionament favorable del manera també hi fa la seva aportació a través PSC, ICV-EUiA i ERC i amb la reserva de vot de CIU d’aquest fòrum. Aprofita aquesta comissió per pre- i PP. guntar quin és el cost que suporta l’Ajuntament amb 4. Adscriure al Patrimoni Municipal d’Urbanisme aquesta aportació que fa el Fòrum a la Casa de les (Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge) les finques Llengües. situades dins l’àmbit de l’antic complex industrial de El Sr. García-Bragado creu que és un equipament Can Ricart, grafiades en el plànol annex; constituir i una decisió que cal posar en coherència. Explica un dret real de superfície a favor del Consorci Casa que aquesta comissió ha decidit constituir aquest de les Llengües respecte d’aquestes finques, per un dret real de superfície, junt amb l’acord d’aprovació termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, definitiva del pla especial que regula aquest equipa- per a la ubicació de la infraestructura cultural, de ment durant la Comissió d’Urbanisme i junt amb la serveis i museogràfica de la Casa de les Llengües; decisió analitzada en la Comissió de Cultura de pas- practicar les operacions de segregació, agrupació o sar a formar part del consorci inicial, és a dir, el pro- altres necessàries per a identificar les finques objec- cés de participació en el Consorci de la Casa de les te del dret de superfície; declarar d’acord amb allò Llengües. que preveuen l’article 78 i concordants del Reial De- Continua dient que la Casa de les Llengües és cret 1093/1997, de 4 de juliol, que aprovà les normes una iniciativa del govern de la Generalitat que neix complementàries al Reglament per a l’execució de la com a conseqüència de la reflexió al voltant de les Llei Hipotecària, la innecessarietat de llicència de llengües al món que es va fer al Fòrum de les Cultu- parcel·lació; sotmetre l’expedient a informació públi- res. Té com a base la importància de les llengües al ca durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formu- món com a substrat cultural i imprescindible i, per len reclamacions o al·legacions, procedir a constituir tant, afirma que és una iniciativa pionera i d’avant- el dret; formalitzar-lo d’acord amb les condicions del guarda en la defensa d’aquest element cultural. Creu document annex, que s’aproven; inscriure’l en el que l’Ajuntament està content de poder-hi participar Registre de la Propietat; facultar l’Alcaldia per a la amb la identificació d’una estructura física en la qual realització de totes les actuacions encaminades a aquest projecte pugui fer-se realitat. concretar, clarificar i executar el present acord. En l’àmbit de Can Ricart aclareix que s’ha debatut El Sr. Vives manifesta que al juliol de l’any 2006 a bastament en els òrgans de govern de l’Ajuntament es va signar un protocol d’intencions entre la Gene- de Barcelona, i fins i tot en el Departament de Cultu- ralitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per a ra de la Generalitat, sobre els seus valors patrimoni- la ubicació de la seu de la Casa de les Llengües a als i sobre la millor manera de posar-los en relleu i Can Ricart on s’establien les condicions següents: la en valor. Explica que a Barcelona es posa en valor el superfície d’aquest equipament havia de ser de patrimoni cultural mitjançant una utilització intel·ligent 2 5.000 m , però diu que la superfície prevista és tot d’aquest patrimoni i la corresponent reutilització. I 2 just de 4.000 m , i que es parlava d’una comissió de opina que Can Ricart és un encert absolut com un seguiment. Vol saber les vegades que aquesta co- gran equipament cultural de ciutat i de país, com és missió de seguiment s’ha reunit per arribar a la situa- el de la Casa de les Llengües. Al seu parer, va ser ció actual. També demana el motiu pel qual no s’ha una entesa completa amb el govern de la Generali- 2216 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 tat, la identificació d’una peça que prové del patrimo- valor comptable que té aquest dret de superfície a ni històric industrial i la seva reprogramació cap a què el Sr. Mulleras fa referència, i que també s’ha una estructura, una infraestructura cultural. Continua pactat amb els veïns els equipaments públics que explicant que s’ha celebrat un concurs internacional convé al barri. Quant a la pregunta del Fòrum, consi- sobre l’adaptació d’aquest edifici a aquesta iniciativa dera que no és objecte d’aquesta sessió. i que han guanyat els arquitectes Benedetta Taglia- Es dictamina amb el posicionament favorable del bue i Josep Maria Muntaner amb un projecte magní- PSC, ICV-EU i A i ERC, amb la reserva de vot de fic. Assenyala que ells mateixos són els redactors del CIU i amb el posicionament contrari del PP. pla especial. Assegura que al voltant d’aquest projecte a Can IV) Part decisòria / Executiva Ricart, hi ha hagut el corresponent debat amb el moviment veïnal i que és un procés obert. Que es a) Ratificacions disposa de tots els informes, i ha passat també amb b) Propostes d’acord l’informe favorable per la Comissió de Patrimoni del Poblenou, en la qual estan representats aquests 5. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- moviments veïnals. Per tant, entén que és molt im- dores de la concessió de l’ús privatiu de domini pú- portant que l’Ajuntament prengui decisions rellevants blic municipal de part de l’immoble situat al carrer sobre aquest projecte i doni llum verda a un projecte d’Eugeni d’Ors, núm. 2-12, per tal de destinar-la a que espera que actuï com una locomotora per a la l’exhibició cinematogràfica de pel·lícules en versió transformació de tot aquell sector. original i subtitulada del denominat cinema d’autor; També rebat que és un error contraposar els sotmetre’l a informació pública durant el termini de equipaments de ciutat als equipaments locals al ser- trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o vei de la comunitat, perquè tots dos són imprescindi- al·legacions que posin de manifest la necessitat d’in- bles. Però li sembla que no es pot negar la importàn- troduir-hi rectificacions, tenir per elevat automàtica- cia i la capacitat que té un equipament d’aquesta ment aquest acord d’aprovació inicial a definitiva, i envergadura per arrelar una presència permanent de convocar la concurrència pública per tal d’adjudicar gent i de personalitats de tot el món. Creu que ha el contracte. estat perfectament entès pel conjunt dels veïns i que El Sr. Mulleras manifesta que és una mala notícia s’ha pactat a més amb ells quins altres edificis de que la cultura a través del cinema no sigui rendible, i Can Ricart es destinaran a equipaments de caràcter que un operador per falta de rendibilitat financera ho social. hagi de deixar. Vol saber per quin motiu en el plec de D’altra banda, defensa que l’abast del dret de su- condicions de la concessió que es convoca, el preu perfície és el que es correspon amb el projecte i que del cànon es fixa en 18.000 euros, quan l’anterior és el perímetre previst quan es va firmar el conveni. concessionari pagava 109.000 euros. Sobre el nombre de reunions amb la Comissió de El Sr. Rius aclareix que l’operador anterior no era Seguiment afegeix que en aquests moments no dis- un concessionari sinó que obtenia una autorització posa de la informació, però que s’ha format part del d’ús i que es podia retirar per motius fonamentals, jurat que va decidir l’encàrrec sobre el projecte i que com ara l’econòmic. El temor que ningú no es pre- s’han mantingut les reunions i els contactes tècnics senti al nou procés de concurrència d’ofertes ha dut indispensables per poder-lo executar i, com a conse- a abaixar el cànon, a fi de garantir l’oferta cultural qüència, el dret de superfície sobre aquesta qüestió. dels cinemes. Subratlla que el dret de superfície és a favor del El Sr. Mulleras davant la resposta del Sr. Rius, Consorci de la Casa de les Llengües, en el qual proposa que la concessió es podia haver renegociat l’Ajuntament estarà present i que la propietat sempre amb l’operador anterior. resultarà de titularitat municipal. Explica que l’Ajun- El Sr. García-Bragado explica que l’objectiu muni- tament forma part del Consorci a través d’un procés cipal no és tant obtenir guanys com mantenir un ser- aprovat inicialment i que després de les al·legacions vei, una prestació cultural com és el cinema. Afegeix arribarà el moment de l’aprovació definitiva, que que quan s’adquireix la consciència que una conces- acabarà de concretar aquesta participació. sió està perjudicada i, per tant, és inviable des del Finalment, anuncia que hi haurà un informe que punt de vista econòmic, es rescindeix la concessió explicarà el procés de selecció de l’arquitectura per anterior, de mutu acord i sense penalitzacions. A definir el projecte final i la voluntat d’ajustar el dret de partir d’aquí, se’n fa la convocatòria d’una de nova, superfície al projecte definitiu. Puntualitza que s’ha amb un import econòmic més ajustat a la demanda esperat que el pla especial identifiqués l’edifici i les real analitzada en aquell barri, en aquell entorn i en característiques per tal d’ajustar el dret de superfície. aquelles circumstàncies. Confia que hi haurà un con- El Sr. Mulleras insisteix en que l’aportació de 15,7 cessionari que podrà continuar prestant aquesta milions d’euros, és un cost que considera desmesu- activitat, i manifesta que és la manera més transpa- rat tenint en compte la mancança dels equipaments rent i, des del punt de vista jurídic, més impecable de barri, que els veïns de Can Ricart no hi estan per mantenir l’objectiu. d’acord, i que no s’ha fer un procés participatiu. Li diu El Sr. Florensa expressa el vot favorable del seu al Sr. Garcia Bragado que no li ha contestat sobre grup després que s’acceptessin unes esmenes que l’aportació que es va el Fòrum a la Casa de les Llen- es troben dins els criteris de valoració de les dife- gües. També diu que considera excessiu destinar rents ofertes, recollits al punt dinou de l’expedient per 2 5.000 m a aquest projecte. a la concessió de la llicència, en què hi ha elements El Sr. Garcia-Bragado, contesta dient que amb de puntuació, com que les pel·lícules que es passin aquest projecte la ciutat guanya molt més que el siguin també produïdes a Catalunya, o que s’inclo- NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2217 guin elements com la versió original subtitulada en D’una banda, expressa el desconeixement de català o el fet d’incloure en el programa setmanal l’actuació que es fa al carrer Rivadeneyra. També l’exhibició de cinema català. Entén que es tracta d’un demana explicacions sobre l’origen dels diners i diu espai públic i que s’hauria de complir i recollir la sen- que al final surten de conceptes genèrics tipus "in- sibilitat expressada. versions en urbanització" i "inversions en edificació", El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, que són calaixos per utilitzar quan es vol i que entén el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, que això és aprovar uns pressupostos a cegues, que el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. són paper mullat. Agrairia més informació sobre els Mulleras expressa l’abstenció del PP i el Sr. Florensa punts als quals fan referència aquestes modificaci- expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. ons i recorda que el grup popular sempre donarà 6. Aprovar inicialment l’expedient de modificacions suport a proposicions per millorar condicions de tre- de crèdit del Pressupost de l’exercici 2008 de l’Ajun- ball de la guàrdia urbana i dels bombers. tament de Barcelona per un import de 3.992.600 Respecte també a tot el tema de l’IMI se sorprèn euros com a crèdits extraordinaris –referència que no s’hagi fet abans si eren necessitats tan inelu- 08022990, d’acord amb el document annex– a finan- dibles, i pregunta si quan es fa referència al sistema çar mitjançant la baixa de crèdit de la partida de des- de gestió economicofinancera es refereix al SAP, per peses 9901-65102-43230; i considerar-lo com defini- exemple, que és el sistema que s’està implantant a tivament aprovat en cas de no presentar-s’hi les empreses i a l’Ajuntament de Barcelona. reclamacions en contra en el termini d’exposició pú- Quant al tema de les inversions en equipaments blica de quinze dies. en general també s’interessa per saber quines actu- La Sra. Recasens proposa al president tractar els acions són tan urgents al carrer Rivadeneyra, a la punts 6, 7 i 8, que són tot modificacions. Torre Jussana i al carrer Bronze. El Sr. W. Carnes accepta i puntualitza que el 6 és El Sr. Florensa anuncia el vot a favor d’aquests per 3.992.600 euros, el 7 és per 8.948.000 euros i el tres punts, en tant que és una ampliació de pressu- 8, per 3.194.607 euros. post que abraça diferents conceptes: millores per La Sra. Recasens explica que gairebé a cada dotar de proximitat el cos de la guàrdia urbana, crear Comissió d’Hisenda hi ha modificacions de crèdit de habitatge a través d’una cessió de recursos a l’Ins- major o menor quantia, i que arriben a representar el titut Municipal d’Habitatge o catalanitzar el software 0,6% del pressupost total. Si les modificacions pre- de l’Ajuntament, entre d’altres. sentades són més o menys coherents, en el sentit La Sra. Solans justifica que l’elaboració del pres- que donen resposta a necessitats evidents, diu que supost del 2008 va coincidir amb un principi de man- el vot del grup és afirmatiu. Però també denuncia dat i enmig d’un procés d’un canvi organitzatiu. És aquest sistema perquè al seu parer les modificacions per això que sobre la marxa s’han establert prioritats de crèdit han de respondre a fets inesperats o no i s’ha buscat partida pressupostària per poder dotar- previstos o a fets que no es poguessin preveure en les. Enumera les prioritats, que són: la guàrdia urba- el pressupost a l’inici de l’exercici, i el qualifica de na i els bombers en temes d’equipaments; en temes pressupost opac o pressupost obscur o indeterminat. de Barcelona Activa de promoció d’ocupació; temes Diu que es deixa sense qualificar la major part de les informàtics; alguns temes que afecten la gerència actuacions i durant l’exercici es van dotant tot i for- d’Educació, Cultura i Benestar, que és un sector nou, mar part de la despesa corrent, ordinària i previsible i la canonada d’impulsió d’aigua de la depuradora de que s’hauria de tenir en el moment d’aprovació del la Zona Franca-Montjuïc. pressupost. Opina que no s’haurien d’utilitzar les Respecte al carrer Rivadeneyra indica que el figures de les modificacions de crèdit, que són expe- pressupost es destinarà a la ubicació i el reagrupa- dients que durant l’any es van tramitant, per fer ment del nou sector d’Educació, Cultura i Benestar. aquestes variacions del pressupost. Quant als baixos del carrer Bronze es compromet a Pregunta per quin motiu es fa una modificació de donar la resposta per escrit, perquè no disposa in crèdit de l’Institut Municipal d’Informàtica i si les mi- situ de les dades suficients. Pel que fa a l’actuació a llores en els sistemes informàtics són visibles per als la Torre Jussana respon que s’invertirà en la compra ciutadans i milloren els serveis del dia a dia de la del mobiliari necessari. ciutadania. També vol saber quins projectes concrets La Sra. Recasens puntualitza que no es tracta es financen amb 3,7 milions quan es parla de "dos d’un increment del pressupost, sinó d’unes modifica- projectes de Barcelona Promoció i un projecte de cions del crèdit d’una partida a una altra. sistemes d’informació", quins equipaments són els També expressa la seva preocupació perquè el equipaments GEC-B que es reformen per un import Programa d’actuació municipal, que fixa les prioritats de 70.000 euros o quin és l’edifici del carrer Rivade- i el full de ruta, no està aprovat i els projectes es tiren neyra, número 4, que s’ha de rehabilitar. Finalment, endavant mitjançant modificacions de crèdit i no se- quant als baixos del carrer Bronze, vol saber quin gons un full de ruta del govern municipal. Li preocupa programa de necessitats segueix el Patronat de a més que aquestes modificacions de crèdit siguin per l’Habitatge per adequar els equipaments i locals a despatxos i mobiliari, reformes d’equipaments per d’aquests baixos i quin és l’import total de les obres. la gerència abans esmentada, per imports de El Sr. Mulleras sosté també que una necessitat in- 800.000 euros o més, o 540.000 euros per al mobili- eludible es planifica i s’incorpora al pressupost ari de Torre Jussana, i que no es disposi de suficient d’aquell any, però que en aquest cas no s’havia re- informació sobre el detall de les inversions de nou flectit al pressupost. I avança que té tres posiciona- milions d’euros a què fan referència la resta de les ments diferents sobre les tres propostes. modificacions, i en sol·licita conèixer el seu detall. 2218 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 Finalment, pregunta quin és el cost total de les obres 8. Aprovar inicialment l’expedient de modificacions d’adequació dels baixos del carrer Bronze. de crèdit del pressupost de l’exercici 2008 de l’Ajun- El Sr. Mulleras creu que l’Ajuntament no és rigorós tament de Barcelona per un import de 3.194.607 si treballa amb modificacions de crèdit. Diu que la euros com a crèdits extraordinaris –referència planificació en una administració és fonamental a 08050990, d’acord amb el document annex– a fi- nivell econòmic i que cal treballar amb un calendari nançar mitjançant la baixa de crèdit de la partida de on s’estableixin uns objectius, amb unes eines i unes despeses 9901-65101-43230; i considerar-lo com planificacions que permetin d’assolir-los. Reivindica definitivament aprovat en cas de no presentar-s’hi també l’aprovació d’un PAM, expressa la seva dis- reclamacions en contra en el termini d’exposició pú- conformitat per que fa a la consideració de necessi- blica de quinze dies. tats ineludibles i la seva conformitat pel que fa al El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, destí, i en aquest sentit, expressa el seu vot a favor el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, amb el punt sisè destinat a la modificació per millorar la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, equipaments de la guàrdia urbana, i la seva absten- el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el ció en el punt setè per desconèixer concretament a Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. què es destinaran les inversions de l’Institut d’In- S’aprova. formàtica, malgrat haver formulat la pregunta. Quant al punt vuitè, vota a favor entenent que són equipa- c) Proposicions ments que necessita la ciutat de Barcelona i que són necessaris malgrat que la planificació no hagi estat al El Sr. Vives comenta els punts discutits fins a la més acurada possible. part de propostes a dictaminar i la part decisòria i diu El Sr. Carnes intervé per manifestar que considera que els responsables polítics de cadascuna de les un bon instrument de gestió disposar de partides de comissions fan una explicació aprofundida dels dife- caràcter genèric que al llarg de l’any es van concre- rents punts que es porten a aprovar, al marge de tant. Creu que són un bon exemple de transparència l’expedient que els grups de l’oposició han hagut i que es dóna compte i s’explica detalladament a què d’analitzar. Indica que la Comissió d’Urbanisme és es destinen aquests recursos econòmics. un exemple de com es porten els papers i que Pel que fa referència a les polítiques d’ocupació s’expliquen per part del responsable d’una manera esmenta el seguit d’iniciatives que està desenvolu- molt acurada i aprofundida. Proposa que a les prò- pant Barcelona Activa a fi de reforçar les polítiques ximes comissions el responsable polític (i no el tèc- actives en l’àmbit, tant des del Portal 22, com els nic) doni una explicació prèvia al posicionament dels temes digitals, com el tema d’acompanyament a la grups i demana al president que prengui en conside- formació, etc. I assenyala que totes responen a ne- ració el seu comentari. cessitats i a concrecions. Respecte al cost total de les obres del carrer V) Part d’impuls i control Bronze, respon la pregunta formulada per la Sra. Recasens i afirma que les inversions previstes espe- a) Proposicions / Declaracions de Grup cíficament són de 868.069 euros. La Sra. Recasens es mostra a favor del punt sisè, Del Grup Municipal CIU: atenent que es parla de la guàrdia urbana i d’equi- 9. La Comissió d’Hisenda i Pressupostos acorda: paments necessaris. S’abstén del punt setè per Establir els mecanismes de compensació que cor- manca de concreció de les despeses i, finalment, responguin en cada cas per tal de neutralitzar total- dóna suport al punt vuitè, malgrat expressar el seu ment o parcialment la fiscalitat municipal lligada a desacord amb algunes qüestions. l’activitat econòmica, d’aquelles activitats econòmi- El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, ques que es veuen afectades quan es produeixen el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, obres a la via pública. la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, La Sra. Recasens exposa que són nombroses les el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el queixes de comerços i serveis que es veuen afectats Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC. quan hi ha obres a la via pública, ja sigui per remo- S’aprova. delació de carrers, de places o d’infraestructures. 7. Aprovar inicialment l’expedient de modificacions Cita a tall d’exemple les obres de Sants, plaça Les- de crèdit del pressupost de l’exercici 2008 de l’Ajun- seps, rambla Catalunya, plaça Molina, etc., que per tament de Barcelona per un import de 8.948.000 la seva durada i el seu abast suposen greus proble- euros com a transferència de crèdit –referència mes, perquè sovint aquestes obres dificulten la mobi- 08030190, d’acord amb el document annex– a finan- litat, la recollida d’escombraries, l’accés a les boti- çar mitjançant la baixa de crèdit de la partida de gues, la compra o el proveïment. Explica que això despeses 9901-65101-43230; i considerar-lo com ocasiona pèrdues importants als establiments i que definitivament aprovat en cas de no presentar-s’hi avui els comerciants de Balmes parlen de caigudes reclamacions en contra en el termini d’exposició pú- de les vendes de fins al 40%. A sol·licitud dels gre- blica de quinze dies. mis, proposa fer un mapa de les zones implicades. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, Reconeix que aquestes obres a la llarga acaben el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICV-EUiA, rehabilitant tota la zona on el comerç té la seva acti- la Sra. Recasens expressa l’abstenció de CIU, el Sr. vitat, però també que hi ha un efecte immediat a Mulleras expressa l’abstenció del PP i el Sr. Florensa mitjà i curt termini que després és difícil de compen- expressa el vot favorable d’ERC. S’aprova. sar, perquè sovint implica la pèrdua d’aquell client. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2219 Recorda que quan l’IAE estava en vigor hi havia pal·lien una altra situació, en els moments de màxima una bonificació en casos d’obres a la via pública que afectació. Per tant, rebutja aquesta proposició. venia regulada en funció de la durada de les obres. La Sra. Recasens lamenta que el tripartit munici- Es veia la incidència directa entre obres a la via pú- pal hagi rebutjat una proposició que anava a favor blica i caiguda de l’activitat i, per tant, es bonificava a del petit comerç en un moment de crisi. Subratlla que través de l’impost que grava l’activitat. Pensa que és el comerç està doblement afectat: d’una banda, per una mesura que afavorirà el petit comerç, que és el la conjuntura de la crisi econòmica i, de l’altra, per un que actualment no paga l’IAE, quan les obres a la via govern incapaç de gestionar unes obres a la via pú- pública tinguin una durada superior a tres mesos, de blica. Insisteix que no vol parlar de les plusvàlues, manera que aquests comerços afectats es vegin sinó de l’activitat econòmica i de la relació directa compensats en els impostos o taxes lligats a que hi ha entre les obres a la via pública i la caiguda l’activitat econòmica. En conseqüència, proposa de vendes. Recrimina que es neguin aquests ajuts al l’establiment de mecanismes de compensació que petit comerç. Es dirigeix al representant d’Iniciativa corresponguin en cada cas per neutralitzar totalment per criticar la contínua desviació en els terminis de o parcialment la fiscalitat municipal lligada a l’activitat durada de les obres a la via pública i diu que és re- econòmica d’aquelles activitats que es veuen afecta- current i que el grup municipal CIU continuarà sent des quan es produeixen obres a la via pública. recurrent demanant ajuts per al petit comerç, ajudes fiscals i les ajudes que calguin. El Sr. Mulleras expressa la seva coincidència ple- Quant a la davallada dels ingressos municipals na amb aquesta proposició. Creu que és una propo- assenyala que li preocupa, en primer lloc, la davalla- sició adient i que respon a interessos dels comerços da dels ingressos dels ciutadans i, pel que fa als de proximitat, que són aquells que potser necessiten ingressos municipals, el nou sistema de finançament més protecció des dels àmbits públics. Afegeix que previst a la Carta municipal per a la ciutat de Barce- s’hauria de fer un esforç per part de la ciutat perquè lona, que no tira endavant. Aconsella tirar endavant aquestes obres no s’allarguessin tant. la Carta si es vol un bon finançament per a la ciutat El Sr. Florensa comparteix que, en casos excepci- de Barcelona. onals, quan el perjudici és gran hi hagi compensaci- Finalment esmenta que la inconcreció és expressa ons, però expressa el seu vot en contra perquè la a fi d’evitar el vot contrari a les quotes. Explica que proposició no és prou concreta. Puntualitza que quan l’únic que es concretava eren els tres mesos de són obres que tenen un efecte més petit, ja hi ha durada i que la resta es deixava obert per poder posteriorment una plusvàlua que compensa d’alguna consensuar un mecanisme que pogués compensar manera aquesta situació i en el cas de grans obres, totalment o parcialment. Lamenta haver perdut que causen grans perjudicis, aquests ajuts ja es pro- l’oportunitat de fer un pas pel petit comerç. dueixen. El Sr. Mulleras reitera que és necessari compen- El Sr. Mestre fa dues consideracions. La primera sar aquells comerços que pateixen les obres. Recor- manifesta la prevenció i sovint el desacord del grup da que fa un parell de comissions el grup popular va amb proposicions que tendeixen a prohibir de mane- presentar una iniciativa que va sortir aprovada sobre ra continuada els ingressos municipals. La segona les obres de l’AVE que es faran en el futur i la mane- consideració expressa l’acord amb l’establiment de ra d’intentar compensar els veïns i els comerciants. compensacions per a determinades obres, havent Per acabar, opina que tant si es concreta com si no, examinat prèviament quins casos i en quines situaci- el vot sembla que sempre està decidit prèviament. ons d’excepcionalitat s’han de produir aquestes com- El Sr. Mestre indica a la Sra. Recasens que el go- pensacions i considerant també que no totes aques- vern municipal es caracteritza per les polítiques acti- tes compensacions les ha de satisfer l’Ajuntament de ves que fa amb relació al comerç de la ciutat i que Barcelona. bona prova d’això és l’estat del comerç i del petit Això no obstant, explica que la literalitat mateixa comerç a la ciutat de Barcelona. A continuació, fa de la proposició feta pel grup de Convergència i referència a les figures impositives municipals (im- Unió, així com l’ampli ventall que inclou els porta a postos, taxes i tributs) i diu que a través de les pro- un vot negatiu. Diu que la proposta parla de neutra- postes fetes es veurien progressivament disminuï- litzar totalment o parcialment la fiscalitat municipal i des. En aquest cas concret es parla dels ingressos que considera que és d’una inconcreció enorme i un que són propis del municipi i sobre els quals el go- tipus d’expressió no especialment afortunada a l’hora vern municipal té competència plena, i fa una dife- de parlar de fiscalitat municipal. renciació amb les transferències que provenen El Sr. Carnes creu que en reflexió feta per la prò- d’altres administracions i que han de nodrir també el pia proposant ella mateixa feia unes consideracions pressupost municipal. sobre la situació de la fiscalitat que es produeix fruit El Sr. Carnes tanca el debat dient que li sembla de la reforma del Partit Popular i que l’antiga fiscalitat que aquest Ajuntament impulsa de manera activa i que intervenia directament l’Ajuntament ha quedat clara els mecanismes de suport i que entén que hi ha anul·lada o ha quedat traspassada a l’àmbit estricta- línies molt millors que la plantejada. Proposa treba- ment del milió d’euros. Li sembla que en aquest mo- llar amb altres polítiques i altres exemples, tenint en ment l’Ajuntament disposa dels mecanismes per compte que la posició d’aquest govern en relació compensar i amorosir els impactes d’aquestes obres amb aquesta mena de propostes és clara. als afectats durant el temps de la seva realització i La Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, que els instruments de què actualment disposa el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EUiA, l’Ajuntament en les possibles ordenances fiscals ja la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, preveuen un seguit de bonificacions que com a mínim el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el 2220 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC. Es transport privat, sinó que també és generalista, és a rebutja. dir, que no discrimina en funció de les rendes de les Del Grup Municipal PP: diferents famílies i que, per tant, se suposa que s’ha 10. Ateses les necessitats de les famílies nombro- de bonificar –ells especifiquen fins al 90% de l’impost ses de Barcelona, la Comissió d’Hisenda i Pressu- de vehicles– a les famílies nombroses en l’adquisició postos acorda: Instar l’aprovació d’una subvenció de del seu vehicle, independentment de la renda que fins al 90% de la quota de l’impost sobre vehicles de tinguin. No comparteix el fet que no hi hagi aquesta tracció mecànica a les famílies nombroses, sempre discriminació, aquest esglaonament en funció de les que el vehicle tingui una capacitat igual o superior a rendes familiars i que, per tant, la subvenció es pres- cinc places i, per tant, cobreixi les seves necessitats suposi igual a una família amb pocs recursos com a de mobilitat. una família amb molts recursos. El Sr. Mulleras explica que les famílies nombroses El Sr. Mestre expressa el vot contrari a la proposi- són un col·lectiu sensible a la problemàtica econòmi- ció del grup popular, perquè no és partidari que les ca i social i que, atès que aquestes famílies han de polítiques socials es facin partint de la disminució suportar més despeses que altres col·lectius, entre dels ingressos d’impostos municipals. Creu que cal les quals hi ha les derivades de les adaptacions a les impulsar les polítiques familiars, però que cal fer-ho noves normatives dels vehicles, i atès que l’Admi- des del coneixement de la diversitat de famílies que nistració pública ha d’intervenir a favor del benestar hi ha dins la nostra societat. En aquest sentit, vol de les famílies nombroses, fa la proposició que lle- subratllar que calen polítiques adreçades a les famí- geix. Planteja aquesta proposició arran dels mo- lies nombroses, però també a les famílies monopa- ments econòmics presents i perquè hi ha col·lectius rentals. El seu grup creu que s’han de considerar més sensibles a aquesta crisi econòmica que d’al- diverses qüestions en relació amb les polítiques fa- tres. A més, pensa que l’Ajuntament té capacitat de miliars. Diu que les polítiques han de tenir caràcter maniobra per poder ajudar aquestes famílies. universal i que han de tenir en compte diversos fac- Continua argumentant que la paràlisi del consum tors, com són el nombre de membres de la família i familiar privat frena el creixement econòmic, i dóna la renda familiar. Li sembla clar que la proposició que dades com que l’any 2007 la pujada del consum presenta el grup del Partit Popular no té en compte familiar era del 2,7% i el 2006 era del 3,5%, mentre res de tot això. Diu que no té cap cura per evitar la que ara ha baixat un 30% (al 2008 és de l’1,8%). disminució dels ingressos municipals, que no és una També esmenta que la inversió baixa i la indústria mesura de caràcter universal, i que no té res a veure entra en recessió, i que es destrueixen llocs de tre- ni té cap relació amb les rendes de les famílies a les ball. Informa que els tres primers mesos del 2008 es quals es pretén ajudar. van tancar amb 29.000 ocupats menys que a finals La Sra. Ballarín no pot compartir la mesura, mal- del 2007. Llegeix del diari "El País":"El consum de grat la sensibilitat i el compromís que el seu grup té les famílies es resisteix i creix al menor ritme en tret- amb les famílies nombroses i amb aquella tipologia ze anys", i explica que el consum de les famílies és de famílies que, atesa la seva estructura, potencial- la despesa més important que té el PIB, amb el 56%. ment poden tenir algunes dificultats. La motivació per Per tant, considera la despesa familiar no només la qual rebutja aquesta proposició-declaració és el com un problema per a les famílies sinó per a convenciment que la política fiscal municipal és res- l’economia del país. pectuosa amb la Llei d’hisendes locals i la Llei de El Sr. Vives dóna suport a aquesta proposició, ja protecció de les famílies nombroses, que s’até per- que és coherent amb les iniciatives presentades per fectament al seu esperit i que, sobretot, evita discri- tal de beneficiar aquelles famílies que tenen fills, i li minacions respecte d’altres col·lectius. Diu que la Llei sembla pertinent que això sigui afavorit des de diver- d’hisendes locals no considera necessària cap mesu- sos punts de vista. A més, suggereix a tots els grups ra d’exempció o bonificació a favor d’aquest col·lectiu municipals un acord unànime per tirar endavant titu- i que la Llei de famílies nombroses estableix avan- lacions de gratuïtat per als infants en l’ús del trans- tatges fiscals en el transport públic, no en el privat. port públic, perquè avui és molt més car que no pas Pensa que subvencionar els propietaris de vehicles agafar el cotxe privat quan es tenen fills. és una clara discriminació respecte de totes aquelles El Sr. Florensa vota en contra d’aquesta proposi- famílies nombroses que no disposen de vehicle pri- ció presentada pel grup del Partit Popular, no perquè vat i que el compliment d’aquestes lleis, de la filoso- no comparteixi la sensibilitat cap a les famílies nom- fia que hi ha darrere d’aquestes lleis que van votar i broses i la convicció que cal ajudar aquest col·lectiu. que es van promoure des del Partit Popular, passa Diu que no discrimina entre un model de família i un per la política d’accés al transport públic i no per altre, sinó que creu en la diversitat dels models fa- subvencionar els titulars de vehicles privats. Creu miliars que existeixen i conviuen en la nostra socie- que d’aquesta manera es garantirà i es garanteix de tat. Entén que ja existeixen ajuts a la mobilitat per a manera més eficient el dret a la mobilitat d’aquest la família pel que fa referència al transport públic (T- col·lectiu. familiar, exempcions dels nens fins als quatre anys, El Sr. Mulleras respon que no es prenen mesures la T-jove) i diu que fins i tot s’estudia crear títols es- per millorar la situació d’aquells col·lectius que són pecífics per a famílies nombroses i que, per tant, més sensibles com les famílies nombroses, i que, aquests ajuts i aquestes bonificacions pel que fa al per tant, reitera que calen més ajuts de les adminis- transport públic han de continuar incrementant-se pel tracions públiques. Dóna la raó a Esquerra Republi- que fa, també, als casos de les famílies nombroses. cana i a Iniciativa per Catalunya-Els Verds en què Pel que fa a la proposta concreta del Partit Popu- s’han de tenir en compte les rendes, qüestió que lar, entén que el plantejament no només afecta el sempre han defensat, i diu que no té raó de ser par- NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2221 lar de famílies monoparentals, perquè es demana registre de propietats públiques en aquest sentit ge- una cosa molt concreta per a les famílies nombroses, nèric, que no es disposa d’aquesta informació i que que estan obligades a fer una sèrie de canvis a cau- és impossible accedir a aquest prec. sa de la normativa existent. Per acabar, insisteix que Quant a les dades de les finques municipals, diu les persones són qui paguen els impostos i les que que figuren al Registre i que són accessibles. Pel tenen més necessitats són les que s’ha d’ajudar en que fa als casos concrets plantejats, la Casa Burés un estat social de dret com el nostre i que un munici- és un edifici municipal i l’edifici del Fòrum és titulari- pi, una administració com la de Barcelona, hauria de tat de la Generalitat per adquisició del Consorci de la vetllar perquè fos així. Zona Franca, i afirma que entra dintre de l’àmbit de La Sra. Ballarín respon que, precisament, segons les decisions d’aquesta institució què fer amb l’Estat de dret és obligatori respectar la llei, i a aquests edificis. l’Ajuntament quan aprova les Ordenances Fiscals, i Declara, també, que no es disposa de mitjans per que la llei estableix uns impostos locals que, com fer el registre que se sol·licita, atesa la quantitat de que tenen unes quanties molt insignificants respecte moviments i cessions que es produeixen, però que si a la resta dels tributs i han de ser més fàcils de ges- l’interès se centra en alguna propietat o tipologia en tionar, són tributs objectius i reals. Esmenta la Llei concret hi entraran amb molt de gust. 40/2003, de protecció de les famílies nombroses, El Sr. Mulleras insisteix que seria desitjable que que diu explícitament, a l’article 1.2, que "els benefi- l’Ajuntament liderés aquest registre de solars i im- cis establerts per la Llei tenen per finalitat primordial mobles públics a la ciutat amb objecte de planificar la contribuir a promoure les condicions perquè la igual- política pública d’inversió en equipaments de la ciu- tat dels membres de les famílies nombroses sigui tat. D’altra banda, demana en ferm el registre dels real i efectiva en l’accés i gaudi dels béns econò- edificis que són propietat de l’Ajuntament, amb les mics, socials i culturals". Argumenta que la llei parla informacions que sol·licita en el prec i creu que és de béns socials, de béns culturals i no de la titularitat raonable el període de dos mesos. de vehicles d’ús privat. El Sr. García Bragado convida al Sr. Mulleras a Dit això, enumera i explica quines són les mesures consultar l’inventari municipal i insisteix que conèixer d’ajut que té establertes l’Ajuntament de Barcelona la titularitat dels immobles buits en el conjunt de la cap al col·lectiu de famílies nombroses, com per ciutat és un objectiu que no s’han fixat per la pròpia exemple en l’IBI, en la taxa de drets d’exàmens, en dificultat que suposa i la pròpia mobilitat del patrimo- el transport públic, en l’accès a les escoles munici- ni, que la converteixen en una tasca pràcticament pals, ajuts de menjador, esports, habitatge protegit... inabastable. Resumeix que són àmbits diferents en què el nombre Es dóna per tractat. de membres de la unitat familiar és té en compte. La Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, d) Preguntes el Sr. Mestre expressa el vot contrari d’ICV-EUiA, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Del Grup Municipal CIU: Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. 12. En quin punt està la negociació de la Carta Florensa expressa el vot contrari d’ERC. Es rebutja. municipal pel que respecta al finançament de la ciu- tat? Quines actuacions ha dut a terme el nou equip b) Proposicions amb contingut de declaració insti- de govern de la ciutat en aquest primer any de man- tucional dat en aquest sentit? c) Precs La Sra. Recasens destaca la diferència entre el fi- nançament de la ciutat i el previst a la Carta munici- Del Grup Municipal PP: pal, i formula la pregunta. 11. La Comissió d’Hisenda i Pressupostos insta el El Sr. W. Carnes informa que la Carta municipal Govern municipal a elaborar i posar a disposició del planteja dues línies: una fa referència a l’àmbit de Grup municipal del PPC un registre dels solars i béns l’Estat i l’altra a l’àmbit de la Generalitat. Pel que fa immobles (edificis i locals) buits, de propietat pública referència a l’Estat, recorda que enguany s’ha rea- (especificant-ne l’administració propietària), en el què firmat el conveni de l’anomenat "concepte de capitali- es faci constar la valoració, la qualificació urbanística tat", que estaria dotat entre quinze i cinc milions, que i la previsió d’ús d’aquests solars i béns immobles, la majoria d’aquests fons van destinats a equipa- en un termini màxim de dos mesos. ments culturals, i que s’està treballant amb el Minis- El Sr. Mulleras llegeix el prec i demana que teri d’Economia per ampliar-lo. Diu que es treballa s’elabori i es posi a disposició del seu grup en un amb diferents assessors que reforcin argumental- termini raonable un llistat dels immobles buits de ment determinats elements que Barcelona té per la propietat pública, per fer-ne una anàlisi acurada del seva singularitat i que no tenen altres ciutats d’Es- seu ús i fer-ne una ordenació racional i posa els panya, concretament fent la comparació amb Madrid. exemples de la Casa Burés, un edifici adquirit per Quant a la part de consorcis que fan referència a l’Ajuntament de Barcelona fa un any per un import de la Generalitat, explica hi ha un seguit de consorcis el 26 milions d’euros i del qual desconeix l’ús, i de cas de Sanitat va ser pioner, però s’ha anat desenvo- l’edifici Fòrum, propietat de la Generalitat i buit també lupant tota una altra sèrie d’institucions, com ara en des de fa un any. els àmbits de l’Educació o l’Acció Social que han El Sr. García Bragado explica que el servei de pa- permès que l’any 2007 es comptés amb unes trans- trimoni de l’Ajuntament gestiona el Registre Munici- ferències de prop de 94 milions. En aquest segon pal i que l’inventari està a disposició dels membres aspecte, s’han de reforçar no tant les dotacions eco- de la corporació. Afegeix que no es disposa d’un nòmiques com els mecanismes de perfecció de fun- 2222 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 cionament dels mateixos consorcis. S’ha de desen- La Sra. Recasens entén que en aquesta sessió el volupar l’apartat reglamentari i operatiu dels con- govern no es posicioni respecte a què sigui una enti- sorcis per donar-los viabilitat. tat o una altra qui faci ús d’aquest espai, però creu La Sra. Recasens debat que el conveni per a que és lícit que expliqui quin tipus d’ús o equipament equipaments culturals esmentat és àmpliament co- hi ha d’anar, si es descarta que hi vagi una seu de la negut, perquè ha estat venut als mitjans de comuni- Generalitat, si s'hi instal·laran dependències munici- cació en diverses ocasions i no perquè hi hagin par- pals; i recorda que, de moment, només s’hi han fet ticipat directament. Es refereix més concretament a filmacions de pel.lícules diverses. Demana, per tant, la segona part de la Carta, referida a la facultat que més concreció en la resposta a la seva pregunta, la ciutat de Barcelona pugui participar de l’IVA, de després d’un any de la seva adquisició. l’IRPF i dels impostos especials, i pregunta si s’ha El Sr. García Bragado respon que l’ús s’ha d’ade- avançat en aquesta qüestió. Entén que l’ampliació quar a la qualitat de l’edifici, a les seves característi- dels conceptes de capitalitat són quanties fixes per a ques i a l’interès de la ciutat. Creu que hi ha algunes equipaments culturals a fi d’anivellar Barcelona als opcions interessants sobre la taula, però que la deci- equipaments culturals de Madrid, però pregunta sió definitiva no està presa; i que sigui quina sigui la també si s’ha fet alguna cosa en la participació que decisió s’haurà de debatre en l’Ajuntament, haurà de no és fixa, que és una participació en percentatge ser prou raonada i justificada i explicant les altres subjecta a l’IVA, a l’IRPF i als impostos especials; possibles alternatives. així com quins són, i també pegunta pels progressos Es dóna per tractada. que s’han fet en la part del finançament lligada a la Del Grup Municipal ERC: creació de la Llei de l’Àrea Metropolitana. 14. En quin estat es troba el procés d’expropiació El Sr. W. Carnes respecte a l’ultima pregunta, li de la masia de Can Fargas per part de l’Ajunta- respon que s’està en un procés d’elaboració, però ment? que no hi ha textos legals formulats. Respecte a les El Sr. Florensa explica que al juliol del 2006 altres preguntes contesta que és cert que s’està tre- l’Ajuntament va decidir aprovar el pla especial per ballant en l’ampliació del tema de capitalitat i que no expropiar la masia de Can Fargas, tot garantint-ne s’exclou incorporar-hi, més enllà dels temes cultu- l’ús públic dels jardins i la construcció d’un equipa- rals, algun altre element i que per això esmentava la ment volgut pel barri, com era la construcció d’una necessitat d’un argumentari juridicotècnic que doni escola de música. I que, finalment, també la Genera- suport a aquests conceptes de capitalitat. Subratlla litat ha obert un expedient per declarar la masia bé que des de la Fundació Pi i Sunyer s’articulen uns cultural d’interès nacional, una reivindicació en espe- determinats seminaris per reforçar i dotar d’argu- cial del grup d’Esquerra Republicana. Formula la mentari jurídic i tècnic aquest apartat de concepte de pregunta. capitalitat; i que es miren d’explorar i desenvolupar El Sr. García Bragado respon que s’està a l’es- conceptes i que es pretén que siguin referendades pera de la determinació del preu just per part del per veus jurídiques autoritzades. Quant als impostos, jurat provincial d’expropiació, perquè no hi ha hagut li recorda que vénen transferits amb el fons de com- avinença en el preu. pensació i s’està treballant per establir mecanismes Es dóna per tractada. de quantificació precisa i perquè se’ns doti d’ins- En aquest moment s’afegeix la pregunta següent: truments de precisió en els indicadors que fixen, i Del Grup Municipal PP: que posteriorment permeten gaudir dels recursos a Respecte al projecte "Plataforma del zoo marí", través de l’IRPF, de l’IVA i dels impostos especials, i quines inversions s’han realitzat i com s’han finançat, que és el treball que actualment s’està realitzant amb i quines són les inversions que estan pendents per la Secretaria de l’Estat. realitzar, quin mètode de finançament se’ls aplicarà i Es dóna per tractada. quan es preveu que finalitzin? 13. Té activada patrimonialment l’Ajuntament de El Sr. Mulleras llegeix la pregunta. Barcelona la casa Burés, per quin import ho està, i El Sr. W. Carnes diu que responent a la literalitat quin ús se li pensa donar? de la seva pregunta i per tant respecte a la "Plata- La Sra. Recasens planteja que el 16 de març del forma zoo marí", en el període 2004-2007, les inver- 2008, l’Ajuntament va adquirir, mitjançant el dret de sions que s’han fet estan a l’entorn dels 25,4 milions tempteig i retracte, la Casa Burés, una casa on inici- d’euros, dels quals 16 milions són de la Diputació de alment el sector privat volia fer un hotel. Des de lla- Barcelona, i 9,4 han estat aportats per l’Ajuntament vors s’han fet diversos anuncis i es deia que s’hi de Barcelona. ubicaria el Museu d’Arquitectura i Urbanisme, fins El Sr. Mulleras diu que entén que no hi ha res que la ministra Chacón va anunciar que finalment el pendent de pressupostar, i que pel que fa al finan- Museu d’Urbanisme aniria a Can Batlló. Llegeix la çament confirma que les dues inversions són cent pregunta. per cent públiques, i que al darrere no hi ha cap altra El Sr. García Bragado informa que la Casa Burés subvenció ni transferència. Afegeix que des del grup està donada d’alta a l’inventari municipal i que està popular en el seu model de zoo del segle XXI hauria activada comptablement per un valor de vint-i-sis de tenir també protagonisme la gestió privada. Tam- milions d’euros. Pel que fa a l’ús, com que el motiu bé pregunta la data prevista de finalització del projec- de l’adquisició va ser recuperar per al patrimoni pú- te i la naturalesa de les inversions. blic aquest edifici de gran valor, catalogat de moder- El Sr. W. Carnes torna a precisar que la resposta nista, diu que encara s’està estudiant quin en pot ser quedava acotada a la Plataforma zoo marí que si l’ús més adequat i que encara no s’ha pres cap deci- que ha estat acabada, i que les preguntes que es sió. puguin derivar d’aquest tema no les ha respost, i que NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2223 li consta que aquests temes es tractaran en una altra ment militar, amb altres és previsible una compra- sessió. venda per part de l’Ajuntament de Barcelona i també Es dóna per tractada. es vol definir què passarà amb les casernes del Bruc. e) Seguiment proposicions / Declaracions de grup El Sr. Florensa demana un calendari per saber quines previsions hi ha per a la cessió d’aquests Del Grup Municipal ERC: espais, i si seran cessions o compravendes. 15. Que s’informi de l’estat d’execució de la pro- El Sr. W. Carnes informa que no hi ha un calenda- posició aprovada a la Comissió d’Hisenda i Pressu- ri i que s’estan discutint les diverses fórmules juridi- postos el 18 d’octubre de 2007 amb el contingut coeconòmiques, a partir, també, de les propostes següent: Instar el Ministeri de Defensa a la devolució que articula l’Ajuntament o formula el Ministeri de a la ciutat de Barcelona del patrimoni destinat a fun- Defensa, a fi de poder-les desenvolupar per al millor cions militars, i en concret a la desafectació i devolu- ús i interès de la ciutat de Barcelona. ció de la caserna del Bruc. En aquest sentit es pro- Es dóna per tractada. posa la creació d’una comissió per negociar la cessió a la ciutat de la caserna del Bruc. El Sr. Florensa formula la pregunta. VI) Mocions El Sr. W. Carnes afirma que el Ministeri de Defen- sa ha informat oficialment que està en un procés reordenació de tot el seu patrimoni (Montjuïc, caser- No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- na del Bruc, Joan de Sada, etc.) Algunes de les ac- sidència aixeca la sessió a les catorze hores i qua- tuals instal·lacions deixaran de tenir un ús estricta- ranta-tres minuts. Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Acta de la sessió celebrada el dia 22 de maig de I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior. 2008 i aprovada el dia 19 de juny de 2008 S'aprova. II) Part Informativa A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 de maig de 2008, s'hi reuneix la Co- a) Despatx d'ofici missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, sota la presidència de l’Im. Sr. Ramon García-Bra- En compliment de l'article 63.1 del Reglament or- gado i Acín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. gànic municipal, es comuniquen les resolucions se- Srs.: Raimond Blasi i Navarro, Itziar González i Virós, güents: Imma Moraleda i Pérez, Montse Sánchez i Yuste, 1. Àrea d'Habitatge, Urbanisme i Règim Interior Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pa- Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, zos, Eduard Freixedes i Plans, Antoni Vives i Tomàs, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Cornet i Serra, Al- per adjudicar el contracte de les obres del projecte berto Villagrasa Gil, Elsa Blasco i Riera i Ricard Mar- de rehabilitació integral del cos de l'arxiu i la torre de tínez i Monteagudo, assistits pel Sr. Joan Caparrós i Sant Rafael del Monestir de Pedralbes, per als exer- Hernández, secretari delegat que certifica. cicis 2008-2009, i per un import de 435.276,47 euros. També hi són presents les Sres. i els Srs.: Antoni Sorolla i Edo, delegat d’Habitatge; Sra. Gemma 2. Sector d'Urbanisme Mumbrú i Moliné, regidora del Grup Municipal Socia- Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, lista i del Districte de Sant Andreu; Sr. Ricard Fayos, que aprova el plec de clàusules, mitjançant procedi- president de la Comissió Tècnica sobre el Parc Natu- ment negociat, del contracte de tasques de contingut ral de Collserola; Sr. Ramon Massaguer i Meléndez, urbanístic relatives a inventari dels passatges de gerent d’Urbanisme i Infraestructures; Sra. Imma Barcelona, el manteniment de les actuacions aïlla- Mayol i Beltran, tinent d’alcalde de Medi Ambient. des, el càlcul dels aprofitaments dels polígons fiscals Excusen la seva absència l’Im. Sr. Javier Mulleras i el manteniment de les fitxes urbanístiques del ma- Vinzia. siu, per als exercicis 2008-2009, i per un import de S'obre la sessió a les 16.37 h. 29.870,94 euros. 2224 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Puentes y Calzadas, SLU Elements Ornamentals Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, UTE el contracte de les obres de reparació i conser- que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, vació dels elements ornamentals de la ciutat, per als per adjudicar el contracte d'obres de remodelació del exercicis 2008-2011, i per un import de 2.658.921,93 carrer Oliana, per als exercicis 2008-2009, i per un euros. import de 383.561,53 euros. 12. Sector d'Urbanisme 4. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de data 25 d'abril de 2008, Del gerent municipal, de data 24 d'abril de 2008, que adjudica a les societats Ingeniería Civil, SA i que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, Esteyco, SA el contracte del seguiment i control dels per adjudicar el contracte de les escales mecàniques projectes i obres de millora d'infraestructures del al carrer Almassora, entre Foradada i Finestrelles i al transport a Barcelona, per als exercicis 2008-2009, i carrer Vinyallarga entre Mare de Déu de Lorda i l'en- per un import de 2.210.739,68 euros. creuament Turó Trinitat i Foradada, així com la reur- banització del tram del carrer Vinyallarga, entre Turó 13. Districte de Ciutat Vella Trinitat i Mare de déu de Lorda, per als exercicis Del gerent municipal, de data 8 d'abril de 2008, 2008-2009, i per un import d'1.308.772,60 euros. que adjudica a la societat Construcciones y Servicios Faus, SA el contracte de manteniment dels elements 5. Districte de Sant Andreu de la via pública del districte de Ciutat Vella, per als Del gerent municipal, de data 24 d'abril de 2008, exercicis 2008-2011, i per un import d'1. 474.613,38 que aprova el plec de clàusules i convoca concurs, euros. per adjudicar el contracte de reordenació del carrer 14. Districte de Ciutat Vella Joan Torras i plaça Miquel Casablancas, per als Del gerent municipal, de data 8 d'abril de 2008, exercicis 2008-2009, i per un import de 499.985,10 que adjudica a la societat Imsa de Mantenimiento y euros. Montaje, SA el contracte de manteniment dels ele- ments constructius, instal·lacions en general i para- 6. Àrea d'Habitatge, Urbanisme i Règim Interior llamps dels edificis adscrits al districte de Ciutat Ve- Del gerent municipal, de data 31 de març de 2008, lla, per als exercicis 2008-2011, i per un import que adjudica a la societat Better Consultants, SRL el d'1.319.368,52 euros. contracte del pla d'optimització, qualitat de la comuni- cació i impacte a la via pública de les actuacions ur- 15. Districte de les Corts banístiques i d'infraestructures a Barcelona, per als Del gerent municipal, de data 15 d'abril de 2008, exercicis 2008-2009, i per un import de 364.987 euros. que adjudica a la societat Alfa Tecnologies, SL el contracte de la redacció de projectes executius de 7. Àrea d'Habitatge, Urbanisme i Règim Interior les obres d'arranjament dels carrers Caballero, entre Del gerent municipal, de data 8 d'abril de 2008, els carrers Guitard i Nicaragua, del carrer Evarist que adjudica el contracte de les obres de reparació i Arnús, entre els carrers Vallespir i Guitard, del carrer conservació del Reial Monestir de Santa Maria de Novell, entre els carrers Vallespir i Guitard i del car- Pedralbes, per als exercicis 2008-2011, i per un im- rer Taquígraf Garriga, entre l'avinguda de Sarrià i el port d'1.528.880,37 euros. carrer Numància, per a l'exercici 2008, i per un im- port de 24.190,15 euros. 8. Àrea d'Habitatge, Urbanisme i Règim Interior Del gerent municipal, de data 8 d'abril de 2008, Acords de la Comissió de Govern de 14 de maig de que adjudica a la societat Proyectos Ingeniería y 2008: Construcciones, SA el contracte de les obres de reparació i conservació dels monuments de la ciutat, 16. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article per als exercicis 2008-2011, i per un import de 168.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual 3.796.325,75 euros. s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme l’Ope- ració jurídica complementària del Projecte de repar- 9. Àrea d'Habitatge, Urbanisme i Règim Interior cel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, del Del gerent municipal, de data 8 d'abril de 2008, Pla de millora urbana per l’ordenació volumètrica de que adjudica a la societat F. Closa Alegret, SA el la finca núm. 70-82 del carrer de París, aprovat defi- contracte de les obres de reparació i conservació nitivament per la Comissió de Govern, el 30 de no- dels edificis i instal·lacions artístics, per als exercicis vembre de 2005, i ferm en via administrativa el 8 de 2008-2011, i per un import de 3.788.964,50 euros. gener de 2006, formulada per les entitats mercantils Amrey 2002, SL, Mas Vilanova, SA, i Caja de Ahor- 10. Àrea d'Habitatge, Urbanisme i Règim Interior ros de Valencia, Castellón y Alicante, Bancaja i con- Del gerent municipal, de data 8 d'abril de 2008, sistent en, on abans es contemplaven unes finques que adjudica a Proyectos Ingeniería y Construccio- de resultat en el sòl independents entre si i sense nes, SA el contracte de les obres de reparació i con- cap tipus de vinculació jurídica amb les finques resul- servació del Parc Güell, per als exercicis 2008-2011, tants sota rasant, ara, es constituirà un complex im- i per un import d'1.528.879,53 euros. mobiliari, d’acord amb la llicència d’obres atorgada i l’informe del Registrador de la Propietat núm. 7 de 11. Àrea d'Habitatge, Urbanisme i Règim Interior Barcelona, emès l'1 de febrer de 2007; publicar Del gerent municipal, de data 21 d'abril de 2008, aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un que adjudica a la societat Construcciones Exisa, SA diari dels de més circulació de la mateixa, i notificar- NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2225 lo individualment a cadascun dels interessats; donar- nia Salgado Rodríguez; Maria Rosa Almansa Ruíz; ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructu- Oeds de Jong Boronat; Jaume i Manuel Subirana res i Habitatge. Baigorri i altra (representats per l’advocat Sr. Fran- 17. Aprovar definitivament, pel que fa al terme cisco Valverde García); Josep Vidallet Julià; Laura municipal de Barcelona, de conformitat amb l’article Morera Úbeda; Margarita Arteaga Escudero; Maria 113 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de novembre, Espier Medina; Pau Fusté Trepat; Rafael Ruíz Ruíz; pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, Maria Concepción Reyes Signes, actuant en nom i i pel motius que justificadament consten en l’informe representació de la societat Saudin, SA; Antonio de jurídic de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanísti- Padua Berenguer Lavall i altres (representats per ca de 24 d’abril de 2008, que figura a l’expedient i l’advocat Pedro García de Arboleya Rank); i Josep que es dóna per íntegrament reproduït, el Projecte Alió Raduà, com a president i en representació de de modificació del polígon d’actuació núm. II de la l’Associació d’afectats; en els termes i sentit que Modificació del Pla General Metropolità per a l’am- justificadament i motivadament consten en l’informe pliació de l’equipament firal (pavellons 5 i 7) aprova- de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística de da definitivament, pel que fa al terme de Barcelona, 23 d’abril de 2008, que figura a l’expedient i es dóna per acord de la Subcomissió d’Urbanisme de Barce- per íntegrament reproduït. 2n) Aprovar definitiva- lona de 26 de setembre de 2007 i, pel que fa al ter- ment, de conformitat amb l’article 113.2 del Decret me municipal de l’Hospitalet de Llobregat, per reso- legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el lució del conseller de Política Territorial i Obres Text refós de la Llei d’urbanisme, l’anteriorment es- Públiques de 10 de juliol de 2007, i de modificació mentat Projecte de delimitació del polígon d’actuació del sistema d’actuació, promogut per l’entitat Fira urbanística i de determinació del sistema d’actuació 2000, SA, i que consisteix: a) Delimitar un nou polí- d’expropiació per a la seva execució, en l’àmbit de la gon d’actuació núm. II A en terrenys que ja són pro- Modificació puntual del Pla General Metropolità de la pietat de Fira 2000, SA, i de l’Ajuntament de l’Hos- Colònia Castells, amb correcció de les errades mate- pitalet de Llobregat, modificant el sistema d’actuació rials detectades i que consten explicitades en l’infor- d’expropiació pel de reparcel·lació voluntària en la me abans referit. 3r) Publicar aquest acord en el But- modalitat de compensació bàsica, i b) Delimitar un lletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més nou polígon d’actuació núm. II B a l’àmbit de les edi- circul·lació de la mateixa. 4t) Notificar-lo personalment ficacions residencials privades afectades, mantenint a tots els interessats. 5è) Donar-ne compte a la Co- el sistema d’actuació d’expropiació. Donar-ne comp- missió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. te a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi- 20. 1r) Resoldre les al·legacions presentades du- tatge. rant el termini d'informació pública del Projecte de 18. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanit- reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, del zació de la unitat d’actuació 2 del Pla especial del polígon d'actuació urbanística de la Modificació pun- sector carrer del Foc, l'avinguda dels Ferrocarrils tual del Pla especial d’ordenació del sector comprès Catalans i el carrer de la Mare de Déu del Port, per entre la carretera de Collblanc, l’avinguda de Xile i el import de 427.565,10 euros, el 16% de l’impost del camí de Torre Melina, en l’àmbit del sector 1, aprovat valor afegit inclòs, formulat per Bolyme-94, SL, que inicialment el 5 de febrer de 2007, en el sentit que incorpora les condicions de l’aprovació inicial; resol- figura en l'informe de 6 de maig de 2008 que consta dre les al·legacions presentades en el tràmit d’in- a l'expedient, en els seus propis termes que es do- formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat nen per reproduïts. 2n) Aprovar definitivament, a amb els informes dels serveis municipals, de valora- l'empara de l'article 113.2.a) del Text refós de la Llei ció de les al·legacions, que consten a l’expedient i, a d'urbanisme (Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juli- efectes de motivació, s’incorporen a aquest acord; ol), el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Pro- cooperació, del polígon d'actuació urbanística del Pla víncia i en un diari dels de més circulació de Catalu- especial d’ordenació del sector comprès entre la nya; notificar-lo als interessats en aquest procedi- carretera de Collblanc, l’avinguda de Xile i el camí de ment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Torre Melina, en l’àmbit del sector 1, formulat per Infraestructures i Habitatge. Volumètric Promotora Constructora, SL, Promocio- 19. 1r) Resoldre les al·legacions que, durant el nes Ruve, SA, Propiedad Melina, SA, i Rodesan, SA, termini d’informació pública i d’audiència als interes- propietaris que representen més del 50% de la su- sats del Projecte de delimitació del polígon d’ac- perfície dels terrenys inclosos a l’àmbit, amb intro- tuació urbanística de la Modificació puntual del Pla ducció de les modificacions no substancials deriva- General Metropolità a l’àmbit de la Colònia Castells, des de la resolució de les al·legacions presentades aprovada definitivament per acord de la Subcomissió que consten en el referit informe de 6 de maig de d’Urbanisme del municipi de Barcelona de 20 2008. 3r) Determinar, de conformitat amb l'article 153 d’octubre de 2003, i de determinació del sistema del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'apro- d’actuació d’expropiació per a la seva execució, han va el Reglament de la Llei d'urbanisme, que la fer- estat formulades pels Srs./Sres.: Ferran Navarro mesa en via administrativa de l'acord d'aprovació Acebes i Mercedes Acebes Morte, Aurelio González definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà Isla-Masip i Francisco Remolins Olivé i altres (repre- essencialment els efectes econòmics i jurídics con- sentats per Pareja Advocats Associats); Xavier Pi- tinguts a l'article 121 del Text refós de la Llei d'urba- queras Suárez, en nom i representació de Barnola, nisme, i per tant, entre d'altres, l'extinció dels drets i SL; Faustino Albero Gracia i altres (representats per càrregues que es relacionen en document annex 1 l’advocat Sr. Antonio Serrano Jovells); Josep Maria per ésser incompatibles amb el planejament. 4t) Pu- Torres Escruela i altres; Emilia Bernad March; Anto- blicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Provín- 2226 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 cia i en un diari dels de més circulació de la província tes econòmics i jurídics continguts a l'article 121 del i notificar-lo individualment als interessats. 5è) Do- Text refós de la Llei d'urbanisme, i per tant, entre nar-ne compte a la Comissió d'Urbanisme, Infraes- d'altres, la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, tructures i Habitatge. a l'Administració actuant dels terrenys de cessió 21. Aprovar definitivament el Projecte de cons- obligatòria per a llur afectació als usos previstos en trucció de la residència sòcio-sanitària situada a el planejament. 3r) Publicar aquest acord en el But- l’encreuament de la ronda del General Mitre amb el lletí Oficial de la Província i en un diari dels de més carrer del Marquès de Santa Anna, per un import de circulació de la província i notificar-lo als interessats. 13.819.583,95 euros, el 16% de l’impost del valor 4t) Supeditar, de conformitat amb l’article 125 del afegit inclòs, formulat per Barcelona d’Infraestruc- Reglament de la Llei d’urbanisme, l’executivitat tures Municipals, SA (BIM/sa); resoldre l’al·legació d’aquest acord d’aprovació definitiva del Projecte de presentada per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, en reparcel·lació, a l’aprovació definitiva del Projecte la seva qualitat de regidor del Grup Municipal de d’urbanització. 5è) Supeditar la inscripció del Projec- Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona; te de reparcel·lació en el Registre de la Propietat a publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Provín- l’abonament, per part de Desarrollos Inmobiliarios y cia i en un diari dels de més circulació de Catalunya; Rentas, SL, a favor d’aquest Ajuntament, de la com- notificar-lo als interessats en aquest procediment; i pensació econòmica equivalent al 10% de l’aprofi- donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraes- tament urbanístic quantificat en el Pla de millora ur- tructures i Habitatge. bana que s’executa i contingut en l’escriptura de 22. 1r) Desestimar les al·legacions presentades en reparcel·lació voluntària. 6è) Donar-ne compte a la el tràmit d’informació pública del Projecte de delimi- Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. tació del polígon d'actuació urbanística de l'illa 3 de 24. Desestimar els recursos potestatius de reposi- la Modificació del Pla General Metropolità per a l'or- ció formulats pels Srs. Manuel Sandiumenge Merola, denació de les vores de la Via Augusta i determina- M. Soledad Cañas Ruz, Carlos Constante Beitia i ció del sistema i modalitat d'execució, per la Sra. Jorgina Enrich Solà; la Sra. Ma Mercedes Bonet Ester Farrerons i Blanc, i pels Srs. Julio Martínez Barguño; els Srs. Eloisa del Pino Peligros i Marino Seija, Antoni Garrigosa i Ayuso, Lluís Heredia Tena Todoli Gutierrez; el Sr. José Ma Espinós Tayà en (Sarrià Inn, SA), i pel Sr. Xavier Fernández Casano- nom propi i en representació dels seus germans i va (Doc Llur 2000, SL), de conformitat amb l’informe altres titulars. Estimar en part el recurs potestatiu de de 21 d'abril de 2008, que consta a l’expedient, en reposició formulat pel Sr. Marcel·li Gili i Folch i la Sra. els seus propis termes que es donen per reproduïts. Rosa Ma Gall Prat. Estimar el recurs potestatiu de 2n) APROVAR definitivament, a l’empara de l’article reposició formulat pel Sr. Antonio José Cirera Trullás, 113.2.a) del Text refós de la Llei d'urbanisme (Decret contra l’acord de la Comissió de Govern de 5 de legislatiu 1/2005, de 26 de juliol), el Projecte de deli- desembre de 2007, d’aprovació definitiva del Projec- mitació del polígon d'actuació urbanística de l'illa 3 te de reparcel·lació econòmica del Polígon d’actuació de la Modificació del Pla General Metropolità per a urbanística anomenat de la Budellera, en la seva l'ordenació de les vores de la Via Augusta, formulat modalitat de cooperació, àmbit que abasta els car- per la companyia mercantil Josel, SL, a executar pel rers de l’Avet, de Can Basseda, de la Casa Franca, sistema de reparcel·lació en la modalitat de coopera- de Gabriel Ferrater, de Navarro Reverter, del camí ció, amb les modificacions que s'introdueixen d'ofici d’en Manelic, del camí del Faig, i 101 finques, en el relacionades al document annex 1; 3r) publicar sentit que justificadament i raonada, figura en l'infor- aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en me de 24 d’abril de 2008, que consta a l'expedient i un diari dels de més circulació de la província, notifi- que es dóna per reproduït; manifestar que les cor- car-lo individualment als interessats en l'expedient, i reccions del Projecte de reparcel·lació derivades dels comunicar-lo a la Subcomissió d'Urbanisme de Bar- recursos potestatius de reposició que s’estimen, en celona als efectes previstos a l'article 65.3 de la Car- els termes continguts en l’informe esmentat de la ta municipal de Barcelona. 4t) Donar-ne compte a la Direcció de serveis de gestió urbanística, s’han intro- Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. duït d’ofici en forma de Text refós al qual es dóna 23. 1r) Aprovar definitivament, a l'empara de l'arti- conformitat; publicar aquest acord en el Butlletí Ofici- cle 113.2.a del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de al de la Província de Barcelona i en un dels diaris de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei major circulació de la província, i notificar-lo individu- d’urbanisme, i l'article 167 del seu Reglament, el alment a tots els propietaris i altres interessats; do- Projecte de reparcel·lació voluntària, en la modalitat nar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraes- de compensació bàsica, del Pla de millora urbana tructures i Habitatge. d’ordenació de volums i assenyalament d’alineacions 25. Aprovar, a l’empara de l’article 87.6 del Decret i rasants als carrers de la Capella de Can Caralleu, legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el núm. 7b, i al passatge de les Torretes, núm. 3-5-7-9, Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte segre- formalitzada mitjançant escriptura pública atorgada el gat complementari d’urbanització de l’interior d’illa 2 d’abril de 2008 davant la notària de Barcelona Sra. englobat entre els carrers de Palamós, de Tamariu, Maria-Isabel Gabarró Miquel, amb el núm. 800 de d'Aiguablava i els blocs d’edificis B i C, al barri de protocol, per Desarrollos Inmobiliarios y Rentas, SL, Trinitat Nova, Fase I, promogut per Bagursa, amb un únic propietari dels terrenys de l’àmbit. 2n) Determi- pressupost, per a coneixement de l’Administració, de nar, de conformitat amb l'article 153 del Reglament 948.500,09 euros, el 16% de l'impost del valor afegit de la Llei d'urbanisme, que la fermesa en via admi- inclòs; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de nistrativa de l'acord d'aprovació definitiva del Projec- la Província i el Diari Oficial de la Generalitat de Ca- te de reparcel·lació, produirà essencialment els efec- talunya i a la Gaseta Municipal; i donar-ne compte a NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2227 la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitat- propiació forçosa; i donar-ne compte a la Comissió ge. d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 26. Aprovar definitivament el Projecte complemen- 30. 1r) Aprovar, a l'empara de l'article 192.5 del tari núm. 1 d’urbanització de l’àmbit del sector 1 del Reglament de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Pla especial de reforma interior de Torre Baró per les 305/2006, de 18 de juliol, la modificació de l'article 3.1 obres del trasllat i adequació del Casal del barri Tor- dels Estatuts de la Junta de Compensació de la unitat re Baró, amb un pressupost, per a coneixement de d’actuació núm. 4 del Pla especial d’ordenació de l’Administració, de 517.207,18 euros, el 16% de l'im- l’entorn del carrer de Campeny, establint el domicili de post del valor afegit inclòs, d’acord a l’informe, de 22 l'entitat al passeig de Gràcia, 67, 2n 2a, de Barcelona, d’abril de 2008, de la Direcció de Gestió d’Obres 08008, de conformitat amb l'acord adoptat, per una- d’Urbanització i Edificació de Bagursa, el qual figura nimitat, en l'Assemblea General de l'Entitat, celebrada a l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest el 12 de març de 2008. 2n) Sol·licitar a la Direcció acord en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta a l'empara de l'article 205.1e) del Reglament de la Llei Municipal; notificar-lo als interessats; i donar-ne d'urbanisme, la inscripció del canvi de domicili de la compte a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Junta de Compensació de la unitat d’actuació núm. 4 Habitatge. del Pla especial d’ordenació de l’entorn del carrer de 27. Aprovar definitivament el Projecte complemen- Campeny en el Registre d’Entitats Urbanístiques tari núm. 2 d’urbanització de l’àmbit del sector 1 del Col·laboradores. 3r) Donar-ne compte a la Comissió Pla especial de reforma interior de Torre Baró per les d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. obres de protecció i reforç de la llosa de metro L-11 31. 1r) Aprovar, a l'empara de l'article 192.5 del de Torre Baró i nou accés, amb un pressupost, per a Reglament de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret coneixement de l’Administració, de 738.921,83 eu- 305/2006, de 18 de juliol, la modificació de l'article ros, el 16% de l'impost del valor afegit inclòs, d’acord 3.1 dels Estatuts de la Junta de Compensació de la a l’informe, de 22 d’abril de 2008, de la Direcció de unitat d’actuació núm. 6 del Pla especial d’ordenació Gestió d’Obres d’Urbanització i Edificació de Bagur- de l’entorn del carrer de Campeny, establint el domi- sa, el qual figura a l’expedient i es dóna per reprodu- cili de l'entitat al passeig de Gràcia, 67, 2n 2a, de ït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Barcelona, 08008, de conformitat amb l'acord adop- Província i el Diari Oficial de la Generalitat de Cata- tat, per unanimitat, en l'Assemblea General de l'Enti- lunya i a la Gaseta Municipal; notificar-lo als interes- tat celebrada el 12 de març de 2008. 2n) Sol·licitar a sats; i donar-ne compte a la Comissió d'Urbanisme, la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Infraestructures i Habitatge. Catalunya, a l'empara de l'article 205.1e) del Regla- 28. Aprovar, a l’empara de l’article 87.6 del Decret ment de la Llei d'urbanisme, la inscripció del canvi de legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el domicili de la Junta de Compensació de la unitat Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte segre- d’actuació núm. 6 del Pla especial d’ordenació de gat complementari d’urbanització de l’interior d’illa de l’entorn del carrer de Campeny en el Registre d’En- la unitat d’actuació VI del barri de Porta, promogut titats Urbanístiques Col·laboradores. 3r) Donar-ne per Bagursa, amb un pressupost, per a coneixement compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i de l’Administració, de 388.594,34 euros, el 16% de Habitatge. l'impost del valor afegit inclòs; publicar aquest acord 32. 1r) Denegar la sol·licitud formulada per la Sra. en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari Oficial Concepción Muniente Roca, en nom i representació de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Munici- de la Comunitat de propietaris del carrer de Biscaia, pal; notificar-lo als interessats; i donar-ne compte a núm. 372-378, mitjançant instància presentada el 27 la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitat- de febrer de 2008 al Registre del Districte de Sant ge. Andreu amb el número de registre 2008/0122478-8, 29. Declarar, a l’empara de l'article 29.1 de la Llei en relació a la Junta de Compensació del Polígon del sòl i l'article 54.1 de la Llei d'expropiació forçosa, d’actuació urbanística del Pla de millora urbana i i d’acord amb els motius que justificadament consten ordenació de volums de la finca del carrer de Bisca- en l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística, de ia, entre l’avinguda Meridiana i els carrers de Palèn- 24 d’abril de 2008, que figura a l'expedient adminis- cia i de Bofarull, pels motius que figuren en l’informe tratiu i que es dóna per reproduït, la procedència de de 5 de maig de 2008, que consta a l’expedient, en la reversió sol·licitada per la Sra. Maria Dolors Santa- els seus propis termes que es donen per reproduïts. ló Ribas en instància de 31 de juliol de 2007, respec- 2n) Desestimar el recurs de reposició interposat per te d’una porció de la finca que s’identifica actualment la Sra. Concepción Muniente Roca, en nom i repre- com Via Favència, núm. 294, que va ésser expropia- sentació de la Comunitat de propietaris del carrer de da per acta administrativa de 19 de desembre de Biscaia, núm. 372-378, mitjançant instància presen- 1973, anteriorment qualificada de vial i actualment tada el 27 de febrer de 2008 al Registre de Sant com zona en densificació urbana semiintensiva (clau Andreu amb el número de registre 2008/0122497-4, 13-b) pel Pla General Metropolità, aprovat definitiva- contra l’acord de 30 de gener de 2008, d’aprovació ment el 14 de juliol de 1976; requerir a la sol·licitant definitiva dels projecte d’estatuts i de bases d’ac- que proposi el preu just en què estimi la reversió de tuació de la Junta de Compensació del Polígon la finca esmentada, en el termini de quinze dies, a fi d’actuació urbanística del Pla de millora urbana i d’intentar l’avinença prevista a l’article 24 de la Llei ordenació de volums de la finca del carrer de Bisca- d'expropiació forçosa, i, en el supòsit de què no hi ia, entre l’avinguda de la Meridiana i els carrers de hagi mutu acord, iniciar la peça separada d'apreua- Palència i de Bofarull, i d’aprovació de l’escriptura de ment de conformitat amb l’article 29 de la Llei d'ex- constitució d’aquesta, pels motius que figuren en 2228 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 l’informe de 5 de maig de 2008, que consta a llora urbana del Polígon 1 del sector Glòries-Meri- l’expedient, en els seus propis termes que es donen diana Sud, i d’atorgar audiència als titulars de drets o per reproduïts. 3r) Donar-ne compte a la Comissió interessats, l'existència dels quals ha estat posada d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. de manifest amb posterioritat a l’adopció de l’abans 33. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanit- esmentat acord; declarant que la dita aprovació zació del semivial, banda muntanya, del carrer del d’expedient complementari comporta la declaració de Marroc entre el carrer de Bilbao i el passatge de la necessitat d’ocupació directa i la declaració d’ur- Santa Isabel, al districte de Sant Martí, amb un pres- gència de l’ocupació dels béns i drets afectats; publi- supost de 882.835,14 euros, el 16% de l'impost del car l’acord amb la relació de béns i drets mitjançant valor afegit inclòs, d’acord a l’informe de 22 d’abril de la inserció d’anuncis al Butlletí Oficial de la Província 2008 de la Direcció de Projectes d’Obres d’Urba- i en un diari dels de més circulació de la província; nització i Edificació de Bagursa, el qual figura a exposar-lo en el tauler d’edictes de la Corporació; l’expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest notificar-lo individualment als interessats en aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Ur- Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta banisme, Infraestructures i Habitatge. Municipal; notificar-lo als interessats i donar-ne 38. Desestimar els recursos de reposició interpo- compte a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i sats per part de les entitats mercantils Realia Busi- Habitatge. ness, SA, i Vallehermoso División Promoción, SAU; 34. 1r) Aprovar definitivament el Projecte comple- pels Srs. Plàcido González Rodríguez i Isabel Gon- mentari núm. 1 del Projecte de la urbanització i infra- zález Cuello; pels Srs. Waldo Vázquez Rodríguez i estructura del carrer del Treball, entre els de Pere IV Carmen Rodríguez González; pel Sr. Manuel Prior i de Cristóbal de Moura, i del carrer de Veneçuela, Barea; per la Sra. Teresa Masdeu Domènech; per la entre els del Maresme i de Puigcerdà, d’iniciativa Sra. Isabel Márquez Cano; per l’entitat mercantil pública, per un import de 334.953,29 euros (16% Dumbo Tours, SL; per l’entitat mercantil ISEM 85, impost del valor afegit inclòs), formulat per 22 Arroba SL; pel Sr. Javier Rubio Casany; per l’entitat mercan- BCN, SA. 2n) Publicar aquesta resolució en el Butlle- til UNICO, SL; per l’entitat mercantil Ebri Trucks Re- tí Oficial de la Província i en un diari dels de més pairs, SL; i pels Srs. Domingo González Fernández i circulació de Catalunya. 3r) Donar-ne compte a la Antonio Romero Lorente, i estimar parcialment el Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. recurs de reposició interposat pel Sr. Manuel García 35. 1r) Aprovar definitivament el Projecte comple- Estévez, contra l’acord de la Comissió de Govern, de mentari núm. 2 del projecte modificat de la urbanit- 5 de desembre de 2007, d’aprovació definitiva de la zació i infraestructura del carrer de Roc Boronat, relació de béns i drets destinats a sistemes claus 5 entre els dels Almogàvers i de l'avinguda Diagonal, i (viari) i 6 (parcs i jardins de caràcter metropolità) de del carrer Sancho d’Àvila, entre els de la Ciutat de les finques de la plaça de les Glòries Catalanes, Granada i de la Llacuna, d’iniciativa pública, per un núm. 22 (Badajoz 169-185), 23, 24, 25, 26-27 i 28 import de 190.466,21 euros (16% impost del valor (Àvila 186) i del carrer d'Àvila, núm. 164-182, 175- afegit inclòs), formulat per 22 Arroba BCN, SA. 2n) 183 i 171-173 de Barcelona, del Pla de millora urba- Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Pro- na del polígon 1 del sector Glòries-Meridiana Sud a víncia i en un diari dels de més circulació de Catalu- obtenir de forma avançada per ocupació directa, que nya. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’Urba- comporta la declaració de la necessitat de l’ocupació nisme, Infraestructures i Habitatge. directa i la declaració d’urgència de l’ocupació dels 36. 1r) Aprovar definitivament el Projecte comple- béns i drets afectats; en el sentit que, justificada i mentari núm. 2 del Projecte de la urbanització i infra- raonadament, figura en l’informe de BIM/sa de 22 estructura del carrer del Pallars. Fase 2: Pallars cen- d’abril de 2008, que consta en l’expedient i que es tral, entre el de Badajoz i la rambla del Poblenou, dóna per íntegrament reproduït; incorporar a l’ex- d’iniciativa pública, per un import de 589.193,05 eu- pedient la documentació aportada pels Srs. Oriol ros (16% impost del valor afegit inclòs) formulat per Tintorer Auger i Javier Tintorer Gimenez-Frontin i per 22 Arroba BCN, SA. 2n) Publicar aquest acord en el l’entitat mercantil Sivis, SA; estimar la sol·licitud for- Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de mulada pel Sr. Jesus Guirao Yelo, en el sentit més circulació de Catalunya. 3r) Donar-ne compte a la d’entendre que ja no ocupa el local; i assenyalar que Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. els recursos potestatius de reposició estimats han 37. Aprovar definitivament, de conformitat amb estat introduïts d’ofici en l’expedient, així com en la l’article 150 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de relació de béns i drets, les rectificacions correspo- juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei nents; publicar l’acord amb la relació de béns i drets d’urbanisme, i amb allò previst a l’article 215 del De- mitjançant la inserció d’anuncis al Butlletí Oficial de cret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el la Província i en un diari dels de més circulació de la Reglament de la Llei d’urbanisme, l’expedient d’ocu- província, conjuntament amb la relació de béns i pació directa complementari de l’aprovat definitiva- drets rectificada; notificar-lo individualment a tots els ment per la Comissió de Govern en la sessió cele- propietaris i altres interessats afectats. Donar-ne brada el 5 de desembre de 2007 (exp. 07GU33), així compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i com la corresponent relació de béns i drets afectats, Habitatge. que s’ha tramitat als efectes d’incorporar a la relació 39. 1r) Aprovar definitivament la constitució de la aprovada l’ocupació de les finques identificades amb Junta de Compensació del Pla de millora urbana del les claus 21 (carrer de Badajoz, núm. 169-185 i plaça subsector 1 per a la reforma interior del sector PMU de les Glòries Catalanes, núm. 22) i 27 (carrer d'Àvi- Perú-Pere IV del Districte d’activitats 22@Barcelona. la, núm. 164-182), finques incloses en el Pla de mi- 2n) Traslladar a la Direcció General d’Urbanisme de NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2229 la Generalitat de Catalunya, la documentació que El Sr. Fayos manifesta que l’objectiu d’aquest prescriu l’article 192 del Decret 305/2006, de 18 de punt és informar dels treballs que han donat lloc a juliol, que aprova el Reglament de la Llei d’urba- un principi d’acord per a la delimitació del futur parc nisme, als efectes de la inscripció de la Junta de natural de la serra de Collserola. Per fer-ho, mostra Compensació en el Registre d’Entitats Urbanístiques un fotoplà del municipi de Barcelona amb la delimi- Col·laboradores. 3r) Designar al Sr. Andreu Romaní tació que es proposa actualment com a parc natu- Blancafort, director de Gestió Urbanística de 22 Ar- ral. roba BCN, SAU, representant d’aquesta administra- Explica que el marc en què es desenvolupa ció en l’òrgan rector de la Junta de Compensació. 4t) aquesta declaració de parc és la Llei d’espais natu- Aprovar definitivament el Projecte de reparcel·lació rals de l’any 1985. Recorda que, d’acord amb aques- del subsector 1 del Pla de millora urbana per a la ta Llei, els parcs naturals són espais naturals amb reforma interior del sector Perú-Pere IV de la Modifi- una protecció especial que presenten valors naturals cació del Pla General Metropolità per a la renovació qualificats i que es protegeixen per tal que la seva de les àrees industrials del Poblenou –Districte d’ac- conservació sigui compatible amb l’aprofitament dels tivitats 22@–, que incorpora els Estatuts i Bases de recursos i l’activitat dels habitants que ocupen l’àmbit la Junta de Compensació. 5è) Publicar aquest acord objecte de la declaració. en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris Assenyala que en el cas de la serra de Collserola, de més circulació de la província i notificar-lo indivi- la situació actual no parteix de zero, atès que actu- dualment als interessats. 6è) Donar-ne compte a la alment forma part del Pla d’espais d’interès natural Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. (PEIN) i de la proposta de Xarxa Natura 2000, 40. 1r) Aprovar la constitució de la Junta de Com- d’àmbit europeu. Mostra una relació de l’evolució de pensació Provisional per al desenvolupament urba- les mesures de protecció sobre la serra: el 1976, el nístic de l’illa delimitada pels carrers de Cristóbal de Pla general metropolità fa un primer pas en qualificar Moura, del Marroc, de l'Agricultura i del Treball, for- de zona forestal tot l’àmbit del parc; el 1987 s’aprova malitzada pels propietaris que representen més del el Pla especial d’ordenació i preservació del medi 85% de la superfície de l’illa mitjançant escriptura natural del parc de Collserola (PEPCo), que és un pública atorgada davant el Notari Miguel Angel Cam- pla especial urbanístic que detalla i desenvolupa tot po Güerri el 14 de novembre de 2007, sota el núme- el tractament de l’àrea forestal ja aprovada el 1976; ro de 4.773 del seu Protocol. 2n) Possibilitar l’ad- el 1992 entra a formar part del Pla d’espais d’interès hesió a la Junta de Compensació Provisional a la natural; el 2002, el Parlament de Catalunya insta el resta de propietaris de les finques incloses en l’illa Govern de la Generalitat a fer un estudi per valorar la delimitada pels carrers de Cristóbal de Moura, del necessitat de declaració de parc natural; i el 2006 Marroc, de l'Agricultura i del Treball, d’acord amb s’aprova l’àmbit del parc, que coincideix bàsicament l’article 196.6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, amb l’àmbit del PEPCo, i es proposa com a Xarxa pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urba- Natura 2000 dintre de l’àmbit europeu. nisme. 3r) Designar al Sr. Andreu Romaní Blancafort, Manifesta que els àmbits del PEPCo, PEIN o Xar- director de Gestió Urbanística de 22 Arroba Barcelo- xa Natura 2000 corresponen, amb lleugeres variaci- na, SAU, representant d'aquesta administració en ons, al que ja es va qualificar el 1976 des del Pla l'òrgan rector de la Junta de Compensació. 4r) Tras- general metropolità com a àrea forestal. lladar a la Direcció General d’Urbanisme de la Gene- Explica que la proposta de declaració significaria ralitat de Catalunya, la documentació que determina algunes noves mesures de protecció de la serra per l’article 192 de l'esmentat Decret 305/2006, de 18 de evitar-ne el risc de fragmentació i per avançar cap a juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei una reducció significativa dels hàbitats, atesa l’ex- d’urbanisme. 5è) Publicar aquests acords en el But- cessiva pressió que representa la contigüitat amb el lletí Oficial de la Província i en un diari dels de més medi ambient urbà, no solament de la ciutat de Bar- circulació de la província i notificar-los individualment celona, sinó d’altres municipis que l’envolten. Desta- a tots els interessats en l’expedient. 6è) Donar-ne ca, però, que la proximitat a un medi natural urbà compte a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i dens també potencia elements de biodiversitat que Habitatge. no existeixen en espais naturals més aïllats i que 41. 1r) Aprovar l’Operació jurídica complementària també cal protegir aquests elements. de la reparcel·lació del subsector 2 del Pla de millora Pel que fa a la discussió sobre la declaració de urbana de Llull Pujades Ponent –Districte d’activitats parc natural, manifesta que no és que s’hagin iniciat 22@Barcelona–, formulada pel 100% dels propieta- ara els estudis, almenys des de la vessant municipal ris de l’àmbit, en virtut de l’article 168.1 b) del Decret de la serra, ja que el 2005 es van endegar uns tre- 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Re- balls anomenats "Projecte estratègic del vessant glament de la Llei d’urbanisme. 2n) Notificar aquest barceloní de Collserola". En presenta tres plànols a acord als interessats i publicar-lo en el Butlletí Oficial tall d’exemple, que mostren la valoració de la distri- de la Província i en un dels diaris de més circulació bució dels hàbitats vegetals, l’evolució del planeja- de la Província. 3r) Donar-ne compte a la Comissió ment a partir de 1976, i un estudi d’impacte dels d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. incendis, que dóna una idea del perill de la freqüen- tació d’ús de moltes zones del medi natural quan c) Informes estan en contacte amb un medi urbà molt proper. Assenyala que el "Projecte estratègic del vessant A la Comissió: barceloní", desenvolupat tècnicament per Barcelona 1. Acord amb la Generalitat de Catalunya sobre el Regional amb el Consorci de Collserola, era un estu- Parc Natural de Collserola. di molt detallat en el qual s’avaluaven indicadors de 2230 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 molts tipus i que han estat molt útils a l’hora de deli- tingut unes condicions de reconeixement per part del mitar el parc. planejament de 1976 o fins i tot planejaments anteri- Presenta alguns dels plànols de la proposta, en ors. Hi ha, d’altra banda, els EPRE 2, que són els quals surt la idea dels parcs coixí, que són aquells espais que formen sistemes generals d’es- aquells parcs que es constitueixen com a elements pais bàsicament lliures i que serien aptes per consti- intermedis entre el parc i la ciutat i que han de servir tuir-se com a espais d’esmorteïment de la pressió per esmorteir la pressió entròpica que es produeix entròpica que es genera des de la ciutat, com ara el des de la ciutat cap al medi natural. parc de l’Oreneta, el parc del Marquès de Sentme- Manifesta que la forta agregació de la delimitació nat, el Peu del Funicular, la Font del Bacallà o l’antic està molt pensada i es basa en l’anàlisi concreta i les hospital de Sant Llàtzer. possibilitats de cada una de les peces qualificades Manifesta que els EPRE seran sempre d’iniciativa de forestals, zones verdes o equipaments. Assenyala i gestió públiques, i que les actuacions que s’hi facin que hi ha la proposta d’estructurar la zona verda estaran tutelades i promogudes per l’Ajuntament i bàsicament en dues categories: els parcs coixí, que requeriran determinacions del planejament urbanístic serveixen per esmorteir, i uns altres que actuen com municipal. Assenyala que el Pla de protecció del a passadís d’accés i filtratge de l’ús social que pot medi natural i del paisatge del parc natural de Collse- tenir tota la serra de Collserola. rola inclourà els àmbits de regulació especial i les Explica que en el moment de concretar la delimi- seves directrius generals; és a dir, hi haurà un pla tació i la concreció de la línia de parc es va organit- especial que inclourà tot l’àmbit del parc natural i en zar la Comissió Tècnica sobre el Parc Natural de el qual hi haurà criteris per desenvolupar els EPRE, Collserola, que ha arribat a dos acords. D’una banda, com també disposicions que permetran la regulació s’incrementa en 51 hectàrees la línia de delimitació específica dintre de l’àmbit de tot el parc. respecte a l’àrea forestal qualificada pel Pla general Indica que, dintre dels EPRE, s’ha considerat metropolità del 1976 i l’àmbit declarat al PEIN o Xar- oportú reduir les tipologies d’usos d’equipament do- xa Natura 2000. Indica que aquest increment de tacional a docents, sanitarioassistencials, culturals i superfície, que es fa a costa de canvis de qualificació esportius, que són els que es consideren més adi- ja aprovats pel consistori, significa un increment no- ents per a un parc natural. table dels sòls amb interès natural que poden incor- El Sr. Puigdollers manifesta que continuen sense porar-se a l’àmbit del parc natural dintre del terme tenir coneixement de cap tipus de document jurídic municipal de Barcelona. D’altra banda, es caracterit- –sense necessitat que estigui aprovat– que permeti zen i delimiten uns espais periurbans de regulació valorar des del punt de vista jurídic què és un EPRE, especial (EPRE), que són bàsicament espais amb sigui de nivell 1 o 2. assentaments d’habitatge i que sumen en conjunt Explica que a la proposta es passa de tenir regulat més de 132 hectàrees de superfície. per Xarxa 2000 1.646 hectàrees a tenir-ne regulades Mostra exemples d’actuacions prèvies que l’Ajun- en règim general de parc natural només 1.565, per- tament havia aprovat i que han permès afegir 51 què la resta queden en el marc d’una cosa que actu- hectàrees de superfície a l’àmbit del parc natural: el alment està indeterminada des del punt de vista jurí- parc de Sentmenat, una zona qualificada ja pel Pla dic, ja que es desconeix quina és la normativa dels general metropolità com a zona verda i que, en con- EPRE. Diu que, per tant, no poden valorar si en reali- tinuïtat amb les àrees forestals, pot constituir-se com tat augmenta o disminueix la zona protegida del parc una part perimetral del parc; la Font del Món, un cas de Collserola respecte a l’àmbit del PEIN i de Xarxa semblant; i la Torre Vilana, on les negociacions amb Natura 2000 fins que no coneguin la normativa jurídi- la promoció van aconseguir restar edificabilitat de les ca dels EPRE. Afegeix que tot el que està dintre de zones més costerudes i qualificar-les de zona verda. l’espai PEIN, i suposa que també dins de la Xarxa Manifesta que aquest nivell de detall ha estat pos- Natura 2000, requereix estudis d’impacte ambiental sible per l’aportació que l’Ajuntament ha fet a través per fer-hi actuacions, mentre que desconeixen si els dels Serveis Tècnics i la col·laboració de Barcelona espais compresos dins els EPRE requeriran també Regional, que han elaborat fitxes amb la ubicació de aquests estudis d’impacte ambiental, cosa que és l’emplaçament dintre de la serra i la conclusió final molt important des del punt de vista de la gestió d’un de la delimitació de l’àmbit, que deixa fora les parts parc natural. construïdes legalment i legítimament i que permet la D’altra banda, manifesta que, segons sembla, el discriminació entre els espais urbans i els espais Govern de la Generalitat té la intenció d’aprovar la més pròpiament naturals. declaració de parc natural de Collserola a través d’un Mostra la línia de delimitació definitiva del parc, decret. Diu que volen saber-ne el calendari i, sobretot, que abasta tota la zona de Vallvidrera, del cim del en quin moment els grups municipals coneixeran el Tibidabo o de les Planes com a espais, alguns d’ells, text jurídic i si tindran capacitat de presentar al·le- periurbans. gacions o observacions des del punt de vista formal a Presenta la classificació en dues categories dels aquest possible decret. Afirma que li semblaria ridícul espais periurbans en funció de quin és l’objecte de la que en un tema tan important els grups municipals de seva aplicació sobre el territori. Hi ha els EPRE de l’Ajuntament de Barcelona no poguessin expressar el tipus 1, amb una estructura de propietat fragmentada seu punt de vista. Pregunta, doncs, com està previst i una presència significativa d’habitatges, com ara el tràmit a fi que cada grup pugui donar la seva opinió Vallvidrera o les zones urbanes laxes de les Planes o o fer la seva proposta sobre el parc natural. del barri de Cal Notari. Es tracta d’espais periurbans Acaba insistint que els preocupa molt que la man- amb una qualitat natural molt minsa perquè han estat ca de definició dels EPRE porti a una reducció del històricament ocupats i la major part dels quals han que era el parc natural a la Xarxa Natura 2000. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2231 El Sr. Villagrasa coincideix amb el Sr. Puigdollers El Sr. Fayos aclareix que la línia que es veu en co- que és important conèixer el calendari de tramitació lor vermell a la diapositiva és la línia del parc i que del projecte. D’altra banda, manifesta que el seu els àmbits dels EPRE hi són dins; per tant, els EPRE grup restarà a l’espera del document més definitiu en formen part i tenen la protecció de parc natural. que hagi d’aprovar el Parlament de Catalunya. Manifesta que, al capdavall, no es tracta d’una dis- El Sr. Martínez manifesta que el seu grup no es cussió de números, sinó que cal adonar-se que les donarà per satisfet mentre no es garanteixi que el zones EPRE són uns espais naturals diferents dels conjunt del parc natural té una quantitat d’hectàrees altres; és a dir, que són espais que tenen també uns igual o superior a l’actual PEIN. Qüestiona el paper valors, però que són diferents i que necessiten una dels EPRE en tant que règim jurídic inexistent i afir- especial protecció. Indica que, per exemple, és lògic ma que les coses que estan per inventar acostumen que al mig de Collserola no hi posin una paperera o a anar en contra de la protecció del patrimoni natural. un banc i que, en canvi, a les zones en contacte amb Assenyala que, per tant, el seu grup combatrà qual- la ciutat sigui convenient posar-los-hi. Acaba dient sevol proposta que no inclogui el conjunt d’hectàrees que quan es tingui el projecte de decret es podrà actuals del PEIN dintre el parc natural i anomenades conèixer la regulació d’aquestes zones. parc natural. El Sr. García-Bragado manifesta que la presenta- Assenyala que pel que fa als equipaments que ció d’aquest informe respon a una demanda que poden estar tant en les propostes dels EPRE com s’havia fet, que era imprescindible presentar-lo i que dintre el parc, no acceptaran un augment de volume- té un caràcter informatiu. tria ni tampoc determinades condicions d’equipa- Assenyala que de les intervencions que s’han fet ments, encara que siguin instal·lacions per a la ges- se’n desprèn una gran desconfiança, que al seu tió del mateix parc. parer és totalment injustificada, ja que està feta so- La Sra. Blasco manifesta que aquest acord entre bre prejudicis i no es correspon amb la tradició de l’Ajuntament i la Generalitat sobre el parc natural de l’Ajuntament en relació amb la protecció de la serra Collserola és la concreció de la feina que fa anys que de Collserola. es du a terme, tant des del govern municipal com Explica que efectivament no hi ha cap regulació des de la seva formació política. jurídica dels EPRE, perquè entenen que justament la Afirma que el seu grup ha impulsat clarament i al funció del Govern de la Generalitat és regular, com llarg del temps la declaració de Collserola com a també impulsar-ne el procediment. Manifesta que parc natural pel fet que conserva una riquesa de estan d’acord amb el Govern de Catalunya en alguns paisatges naturals i perquè constitueix una notable aspectes relacionats amb els EPRE. Així, estan reserva forestal tot i la seva proximitat a l’àrea me- d’acord amb els objectius de la seva regulació espe- tropolitana de Barcelona, cosa que li dóna un valor cial, que són: garantir la formalització entre la ciutat i estratègic encara més alt. Diu que totes les disposi- el parc i la seva regulació harmònica; controlar i ges- cions urbanístiques de protecció del parc són fruit tionar les zones forestals en entorns urbans; garantir d’aquest convenciment. la viabilitat del desenvolupament del planejament Manifesta que per al seu grup queda molt clar que vigent; desenvolupar les actuacions previstes al el parc guanya superfície amb la definició dels "Projecte estratègic del vessant barceloní de Collse- EPRE, que permeten regularitzar i dignificar el caràc- rola", a la zona de contacte entre ciutat i parc; pre- ter periurbà d’aquests àmbits, com també identificar veure un sistema de gestió municipal de les actuaci- tots els conflictes de frontera que s’han definit a la ons; i desenvolupar les condicions dels equipaments vora del parc, amb projectes d’actuació específics previstos a la legislació urbanística vigent. que aborden i resolen els problemes que planteja la També indica que la iniciativa i la gestió seran trobada entre parc i ciutat. sempre públiques: les actuacions seran tutelades i Indica que per al seu grup queda molt clar que se- promogudes per l’Ajuntament de Barcelona i es regi- rà el Pla especial del parc de Collserola el que aca- ran per les determinacions del planejament urbanís- barà reconeixent i delimitant de manera definitiva els tic municipal. Assenyala que el futur Pla especial del EPRE i que, per tant, remetrà la regulació detallada medi natural i el paisatge del parc natural de la serra als plans especials urbanístics que es desenvolupa- de Collserola, redactat pel Govern de Catalunya, ran. Afegeix que no tenen cap dubte que la iniciativa inclourà aquests àmbits i les seves directrius gene- i la gestió dels EPRE seran de caràcter públic, amb rals. Indica que la regulació detallada es farà a través la participació preceptiva de l’Ajuntament, i que això de plans urbanístics que passaran per la Comissió permet assegurar la sinergia entre parc i ciutat. Ex- d’Urbanisme i pel Ple de l’Ajuntament, i els plans plica que les actuacions que es realitzin dintre dels especials urbanístics dels EPRE amb sòls d’equi- EPRE sempre seran tutelades i promogudes per pament es podran equiparar als plans d’assignació l’Ajuntament amb la necessària consulta amb les d’usos d’un equipament dotacional, tot i que amb els administracions sectorials competents, amb la qual usos reduïts de cultural, sanitarioassistencial, docent cosa es reforça l’autonomia de gestió de l’Ajunta- i esportiu. Assenyala que, per tant, hi ha uns objec- ment, però amb una normativa clara, cosa que supo- tius dels EPRE, que es poden o no es poden com- sa una millora del servei. partir, i una sèrie de consideracions sobre la iniciati- Manifesta que al seu parer amb aquest acord es va d’aquest desenvolupament que es caracteritzen millora de manera substancial l’accés dels ciutadans bàsicament pel fet que es faran d’acord amb la vo- al parc i, també, la connectivitat biològica entre el luntat de l’Ajuntament de Barcelona. parc i la ciutat, sobretot en aquells punts on la serra Manifesta que, segons el que recorda del procés conflueix amb parc urbans, com en el cas del parc de d’elaboració de decrets d’aquesta naturalesa per part l’Oreneta. del Govern, creu que hi ha un període d’exposició al 2232 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 públic abans de l’aprovació del decret. També infor- plement al fet que aquesta desconfiança de vegades ma que la intenció que es té és aprovar el decret es converteix en judicis d’intencions del que passarà dintre d’aquest any. Assenyala que, en principi, la basats en prejudicis. regulació que aprovarà el Govern atorgarà una gran Li sembla interessant destacar que el següent pas capacitat a l’Ajuntament de Barcelona per tal de defi- del procés de regulació d’aquest espai natural és un nir com evolucionen els EPRE, d’acord amb els crite- procés mixt en què participen dues institucions, cosa ris que fixarà el Govern i que es podran debatre en el que en principi hauria de representar una major ga- procés d’elaboració de la norma de caràcter general. rantia que si ho fes l’Ajuntament tot sol. Manifesta Afirma que vol pensar que els regidors de l’Ajun- que els debats que hi ha hagut entre totes dues insti- tament de Barcelona no estan en contra que sigui tucions es plasmen en les imatges que s’han projec- l’Ajuntament de Barcelona qui tingui la capacitat de tat i en els acords que s’han reflectit, però que caldrà promoure els EPRE d’acord amb els criteris aprovats veure com es traslladen al decret, que ell tampoc no pel Govern i sobre la base d’un procediment que ha vist. Afegeix que els serveis jurídics de la Genera- encara no està definit i que es coneixerà en la fase litat hauran de veure de quina manera es pot regular d’elaboració dels treballs. tot això perquè estigui d’acord amb la Llei de parcs Manifesta que és indiscutible que els EPRE són naturals. parc natural i que el Pla especial ha de respectar la Subratlla que el que sí que vol deixar clar és que Llei de parcs naturals. un dels elements clau d’aquest tema és que es ga- El Sr. Puigdollers es mostra sorprès pel fet que al ranteix una major intervenció municipal i d’aquest senyor García-Bragado li estranyi que Convergència plenari, la qual cosa és una demostració de confian- i Unió no tingui confiança ni en el Govern actual de la ça que l’Ajuntament no fa barbaritats. Diu que, en Generalitat ni en el govern de l’Ajuntament de Barce- aquest procés, serà interessant veure com es mani- lona. Manifesta que no hi tenen cap confiança, al festa la intervenció municipal en aquells àmbits en marge que personalment es respectin i hi hagi una els quals la presència d’elements diferenciadors justi- confiança mútua. Diu que, a més, estan escarmen- fica una regulació diferent. tats i posa com a exemple el tema del Tibidabo. Ex- Afirma que el dia que es vegi el decret es compro- plica que quan es discutia el Pla especial del cim del varà que s’ha guanyat una cinquantena d’hectàrees Tibidabo, el senyor Xavier Casas, en resposta a la de parc natural de Collserola, perquè això és el que pregunta del senyor Jordi Portabella, va dir un munt confia que dirà l’article número 1 del decret, que no de vegades que no s’estava aprovant la muntanya es referirà només a Barcelona sinó al conjunt del russa, i va resultar que l’última tramitació urbanística parc, i per tant en seran més de cinquanta. Afegeix va ser la promoció del Pla especial. que el decret haurà de regular moltes coses i amb D’altra banda, reitera que el dia que vegin el de- tota seguretat hi haurà remissions de la normativa cret de la Generalitat sabran si és veritat que a tra- del parc natural a la normativa urbanística, no de vés d’aquest acord i d’aquesta regulació es guanyen Barcelona, sinó de tots els municipis. Creu que serà 51 hectàrees o es perden 81 hectàrees de parc natu- el parc natural amb una regulació més complicada ral al terme municipal de Barcelona, atès que la Llei de tots els parcs naturals, atès el grau de complexitat de parcs naturals no preveu els EPRE. de la realitat sobre la qual es projecta. El Sr. Villagrasa afirma que la defensa acèrrima Acaba dient que del que no hi ha dubte és que el que s’ha fet dels EPRE és paper mullat mentre no hi parc creix i que caldrà examinar detingudament quin hagi un informe jurídic o es treballi el decret i se sà- és el paper que ha de tenir l’Ajuntament de Barcelo- piga realment què són o què volen regular els EPRE. na en el desplegament de les previsions del decret Afegeix que si es crea aquesta figura jurídica per que regularà el parc natural. Pel que fa a això, caldrà protegir una cosa que ja se suposa que està protegi- pensar si es confia en la capacitat del plenari munici- da és per algun motiu. pal o es vol renunciar a aquesta capacitat i que sigui El Sr. Martínez manifesta que, havent-hi forces el Govern de Catalunya el que acabi decidint les polítiques al govern municipal que en quatre ocasi- coses que en principi es reclama que governi ons han dit una cosa i després n’han fet una altra, és l’Ajuntament. comprensible posar en dubte una regulació que no Es dóna per tractat. existeix i que teòricament vol protegir més una cosa 2. Procés participatiu pla d'usos de Montjuïc. que ja està protegida. Afirma que arriba un moment El Sr. Martínez recorda que a la Comissió d’Ur- en què el procés, la regulació i l’actitud els porten a banisme del 21 de novembre de 2007 es va decidir desconfiar que això acabi en una protecció total de crear una comissió de participació ciutadana per al les hectàrees incloses en el PEIN, ja que, si no, el debat del Pla d’usos del parc de Montjuïc i que la govern municipal tindria plena confiança en el Depar- presidència d’aquest procés de participació recai- tament de Medi Ambient i no faria uns EPRE gestio- gués en la seva persona, en tant que representant nats per l’Ajuntament. Li pregunta si potser desconfi- del Grup d’Esquerra Republicana. Destaca el fet en del Departament. innovador que el procés de participació d’una pro- El Sr. García-Bragado contesta que no. posta de govern estigui liderat per un grup de El Sr. Martínez diu que ell no parlaria tant de con- l’oposició. fiança com d’exposar clarament les intencions, ja Explica que, conjuntament amb l’Àrea d’Urbanisme, que defineixen una cosa que d’entrada no està regu- han dissenyat un procés en el qual es pretén que, al lada. marge del document que és la base teòrica del debat, El Sr. García-Bragado afirma que comprèn perfec- els participants diguin com veuen la muntanya de tament la desconfiança política en el sentit que ha Montjuïc i què volen que sigui. Manifesta que és evi- explicat el senyor Puigdollers i que ell es referia sim- dent que la muntanya de Montjuïc és un parc central i NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2233 una icona de la ciutat que presenta una gran diversitat La Sra. Blasco pregunta com s’ha determinat la d’usos, d’espais naturals i d’equipaments. composició dels grups de treball. Assenyala que les conclusions del debat s’integraran El Sr. Martínez respon que s’ha decidit a la matei- en el Pla d’usos o serviran com a directrius que caldrà xa comissió de participació ciutadana agafant com a acabar de concretar. Recorda que el Pla d’usos impli- referents persones directament implicades en enti- carà dues coses: modificacions del Pla general metro- tats i en la ciutat. Diu que, per exemple, en el bloc de polità per consolidar elements i usos que no estan parc central s’ha convidat la FAVB, el Consell de determinats al Pla general metropolità i que d’alguna Joventut, el RACC, l’Associació per la Promoció de manera definiran què es vol que passi a la muntanya Transport Públic, la Federació d’Autoescoles, Barce- de Montjuïc. Aclareix que quan parlen d’usos es refe- lona Camina, Amics de la Bici, Amics dels Parcs, reixen a orientacions en matèria d’activitats, delimita- Amics dels Monuments, FAD, el Comitè Català de cions o no de la mobilitat de vehicles, etc. Representants de Minusvàlids, el Museu d’Història Informa que han previst cinc grans blocs: el de la de la Ciutat i Turisme de Barcelona i l’Ateneu Barce- cultura, el dels barris que conformen l’entorn de lonès. Montjuïc, el d’activitats esportives de diversa índole, La Sra. Blasco dedueix que, aleshores, ja està el de medi ambient de l’espai naturalístic i el de parc pensada la composició d’aquests grups. central com a lloc d’esbarjo. El Sr. Martínez respon afirmativament. Explica Manifesta que, dins d’aquests blocs, hi haurà dos que, per exemple, en el debat dels barris de l’entorn debats transversals: un grup d’educació, en el qual de la muntanya hi participen les associacions formals no només participaran les escoles de primària que i informals de la zona; a cultura, CaixaFòrum, la Ciu- són a l’entorn de la muntanya, sinó també, com a tat del Teatre, el MNAC, la Fundació Miró, el Consell elements educatius específics que pertanyen a la de Cultura, el Poble Espanyol, Promotors Musicals, muntanya, l’Institut del Teatre i l’Institut Nacional etc. Manifesta que han intentat aplegar gent que d’Educació Física; i la participació de l’Associació pugui tenir alguna cosa a dir-hi. Consell de Cent, formada pels exregidors de la ciu- Parla del debat transversal de la mobilitat, que vo- tat, que poden aportar una visió molt interessant len que es tracti a cadascun dels grups perquè és sobre el futur de Montjuïc des de la seva perspectiva evident que tot el que passa a Montjuïc genera una de persones que han estat vinculades a la gestió mobilitat, i en el qual segur que entraran en conflicte municipal i que ja són fora del consistori. els interessos dels veïns amb els de la resta de la Explica que probablement hi haurà unes dotze ciutadania. persones per grup, vinculades totes elles a cadascun Acaba dient que és interessant que cadascú ex- dels espais sectorials. Diu que hi ha persones que pressi el seu punt de vista sobre la muntanya i que representen un equipament, com pot ser el MNAC, i encara ho serà més el debat posterior. n’hi ha d’altres que poden representar més una idea El Sr. Freixedes manifesta que celebren que es tiri a l’entorn de la cultura. Assenyala que, al marge endavant el procés participatiu del Pla d’usos de la d’aquestes persones, es convidarà tots els grups muntanya de Montjuïc i que s’ofereixen pel que cal- municipals de l’Ajuntament, com també un conjunt de gui. Diu que el seu grup està interessat a participar persones el treball de les quals té a veure amb la en aquest procés participatiu i també ell personal- muntanya de Montjuïc –BSM, l’Institut de Cultura, ment en qualitat de president del Districte de Sants- l’Institut d’Esports, el Districte de Sants-Montjuïc, Montjuïc. Opina que convindria que l’estructura tèc- l’Àrea d’Urbanisme, etc.–, que seran presents en el nica del Districte també pogués participar-hi i dir-hi la debat i que podran aportar-hi elements tècnics sense seva i que no es fes tot des de l’estructura central intervenir-hi, i les persones que estan convidades als d’urbanisme de la ciutat. altres debats sectorials perquè assisteixin com a Manifesta que hi ha dues coses que no li han aca- observadors. bat de quedar clares del tot. La primera és si el do- Informa que es té previst tancar aquest procés de cument que es vol presentar al mes de juliol és el reunions el 25 de juny, tot i que és probable que que ha de servir per iniciar el procés participatiu o és pugui haver-hi alguna altra reunió posterior. Diu que el Pla d’usos. I en cas que sigui el Pla d’usos, pre- la idea és posar una data límit per treballar amb gunta si es poden augmentar o no els grups de de- constància, però que no hi ha pressa per acabar el bat, ja que en les llistes prèvies ha observat que hi treball. Afirma que si es té un document prou elabo- manquen les persones de l’entorn de la muntanya. rat i prou consensuat en el conjunt dels grups, el Diu que es poden trobar amb la paradoxa que, per sotmetran a aprovació inicial cap al mes de juliol. En exemple, es discuteixi l’ús de la muntanya per part aquest cas, no seria fins després de l’octubre que de les autoescoles amb gent de les autoescoles, el s’acabaria de definir per deixar temps per treballar-hi. RACC i experts en seguretat viària sense tenir en Si no es tingués aquest document, l’aprovació inicial compte el que pensen els veïns del Poble-sec del fet seria cap al setembre. que Montjuïc sigui una espècie de gran autoescola. Manifesta que en conjunt s’ha implicat en aquest Creu que cal intentar interioritzar aquestes contradic- procés unes 120 entitats, des d’institucions fins a cions en el procés participatiu com més aviat millor, persones individuals. perquè, altrament, acabaran sortint al final i alesho- Conclou dient que després de les últimes reunions res seran més difícils de gestionar. a finals de juny, es farà una primera redacció del El Sr. Villagrasa felicita el Sr. Martínez per la inici- document, a partir de la qual ja hi intervindran els ativa, ja que respon a una reivindicació del Partit grups municipals, que s’hauran de reunir i tancar uns Popular des del mandat anterior, en què van sol·li- acords marc per poder fer un document final que se citar diverses vegades un pla d’usos per a la munta- sotmetrà a aprovació inicial. nya de Montjuïc. Pregunta què ha passat amb la 2234 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 feina de BSM, que se suposava que havia de fer un amb qui ha parlat que no es capfiquin en un docu- pla director per a la muntanya que en el mandat an- ment tècnic; és a dir, la gent ha de dir com veu Mont- terior es va dir que estava gairebé enllestit i que hau- juïc i què vol que sigui Montjuïc. Explica que l’Ajun- rà tingut un cost. tament ja va fer el 2001 un pla director d’activitats D’altra banda, destaca que Montjuïc és el parc culturals i d’usos esportius, etc., on hi ha també tots central important de Barcelona i que el seu grup és els treballs de 1992; en resum, hi ha tot un històric partidari de recuperar el Montjuïc que era punt de de documents que la mateixa BSM va agrupant i que trobada de famílies i veïns i que tenia un contingut posarà damunt la taula. cultural pedagògic important, també en el sentit am- Pel que fa a la llista de participants, recorda que la biental. voluntat és mantenir grups que siguin molt operatius Diu que voldrien obtenir una llista de les entitats i, per tant, no gaire nombrosos, però que si al final que formen cada grup de treball per tenir la possibili- s’ha de fer una reunió més, es fa. Manifesta que tat de proposar alguna entitat que no hagi estat in- prefereix fer una reunió de més que no pas fer reuni- closa que considerin que és important. ons amb molta gent. Manifesta que entenen que les modificacions de En resposta a un altre comentari del senyor Villa- Pla general metropolità també han d’anar paral·leles grasa, manifesta que efectivament cal preveure pos- a una previsió d’actuacions. Aclareix que parla sibles modificacions del Pla general metropolità, però d’actuacions perquè en la llista que se’ls ha facilitat també li recorda que la seva feina acaba en el mo- es fa referència a grans instal·lacions, però cal no ment que s’aprovi inicialment el document, perquè la oblidar les petites instal·lacions de barri, como el seva responsabilitat és només portar a terme el pro- camp de futbol del Polvorí o el Centre Cívic del Pol- cés participatiu. vorí, que es troben en un estat molt lamentable. Creu El Sr. Freixedes demana que també se’ls faciliti la que convindria introduir l’ús d’aquests tipus d’equi- llista de persones que integren les diferents comissi- paments de barri en el Pla director i plantejar pa- ons. Apunta una possible errada en el calendari de ral·lelament algunes actuacions que redundin en reunions que els han passat. benefici de Montjuïc en general i de la ciutat, però El Sr. Martínez diu que hi ha un error i que el ca- també dels barris que limiten amb la muntanya. Ex- lendari és correcte a partir del 26 de maig. També plica que ho diu perquè si això s’aprova i hi ha modi- informa que el lloc on es faran les trobades és el ficacions del Pla general metropolità, caldrà que hi pavelló Sant Jordi i recorda que les reunions de dos hagi un pla d’actuacions. Manifesta al senyor Martí- d’aquests grups, les que es fan que amb els exregi- nez que tindrà tota la seva col·laboració en aquest dors i amb el grup d’educació, tindran lloc al migdia. sentit, que creuen que és important que junt amb Es dóna per tractat. aquest pla de treball es faci la previsió d’actuacions, ja que això haurà d’anar acompanyat d’un pressu- b) Propostes d'acord post i així el document no caurà en sac foradat. La Sra. Moraleda aclareix que el procés participa- Districte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte de Gràcia tiu ha estat dissenyat per l’Àrea d’Urbanisme i el - Districte de Nou Barris - Districte de Sant Andreu - Districte de Sants-Montjuïc. Explica que hi han parti- Districte de Sant Martí cipat ella mateixa i el gerent del Districte i que, per tant, les comissions que tenen a veure amb el món 3. Aprovar provisionalment, de conformitat amb de l’esport, de l’educació i dels barris que envolten la els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar- muntanya estan majoritàriament formades per enti- celona, la Modificació del Pla General Metropolità per tats del Districte. Afirma que s’ha volgut que estiguin a la incorporació al sistema d’habitatges dotacionals ben representades perquè puguin donar el seu punt dels sòls situats als carrers de la Infanta Isabel, núm. de vista, que evidentment representa un interès local 9-11, i de Còrsega, núm. 363, al passeig de Valldau- o particular, però que es pensa que pot enriquir la ra, núm. 271-289, als carrers de la Indústria, núm. visió que es té de la muntanya, atès que en són els 344-346, del Pare Manyanet, núm. 12-40, de Lluís principals usuaris, com també els principals perjudi- Borrassà, núm. 23-25, de Josep Pla, núm. 180, i de cats per algunes de les coses que passen a Montju- Puigcerdà, núm. 100-102, d’iniciativa municipal, amb ïc. les modificacions a que fa referència l’informe de la El Sr. García-Bragado vol posar de manifest una Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les cosa que està implícita en el que s’ha dit, que és el al·legacions presentades en el tràmit d’informació fet que l’Ajuntament en ple està darrere d’aquest pública de l’aprovació inicial, en el sentit que figura a document; és a dir, quan es parli de cultura estarà l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les l’ICUB i quan es parli d’educació estarà l’IMEB, de la al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’ex- mateixa manera que la resta de les estructures mu- pedient i a efectes de motivació s’incorporen a nicipals afectades. Afirma que la qüestió no és tant la aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomissió paraula participació com prendre nota, donar suport, d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la seva etc., i quan es digui alguna cosa que no tingui massa aprovació definitiva. sentit, poder aixecar-se i dir-ho. El Sr. Massaguer explica que es tracta d’una mo- El Sr. Martínez manifesta que s’ha buscat l’equi- dificació del PGM per incorporar al sistema d’habi- libri entre l’àmbit més local de barri i la perspectiva tatges dotacionals els emplaçaments esmentats a la més tècnica o amb una visió més de ciutat. proposta. Assenyala que és un document transver- D’altra banda, en resposta al senyor Villagrasa, sal, ja que abasta diferents districtes de la ciutat. diu que BSM ha fet un document, que es posa da- Manifesta que l’objecte de la modificació és la quali- munt la taula, però que ell ha anat dient a tota la gent ficació dels nous sòls dotacionals a fi d’incorporar-los NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2235 al programa d’habitatges 2004-2010 com a habitat- va permutar amb un solar d’equipaments propers i ges dotacionals en règim de lloguer assequible. In- en el qual es vol fer habitatge dotacional amb uns forma que en concret s’inclouen vuit nous emplaça- gàlibs molt alts. Manifesta que malgrat que en aquest ments amb una previsió final de 721 habitatges, que cas l’entorn és clar, el projecte genera molt rebuig podran destinar-se indistintament a col·lectius espe- veïnal. cífics de gent jove, gent gran o altres col·lectius amb Acaba dient que si es vol que en el Plenari votin a necessitats d’atenció social. favor de la proposta, s’hauran de retirar els dos pro- Explica que hi ha hagut una al·legació del Partit jectes esmentats; per això, de moment fan reserva Popular que reclama un pla d’equipaments per a tota de vot. la ciutat. S’aclareix en el sentit que justament aques- El Sr. Cornet agraeix la contesta a les al·legacions ta modificació del Pla general metropolità pot conviu- del seu grup, tot i que no hagin estat aclarides. Expli- re perfectament amb les previsions de dotacions ca que el seu grup entén que no és lògic fer servir d’equipaments per part de cada districte. equipaments per destinar-hi habitatge dotacional si El Sr. Freixedes manifesta que Convergència i no es té una primera previsió de les necessitats Unió vol explicar el seu posicionament respecte a d’equipament, ja no dels districtes, sinó fins i tot dels l’habitatge dotacional. Assenyala que per al seu grup barris. Diu que, en aquesta línia, han presentat di- l’habitatge dotacional pot ser una oportunitat o una verses propostes, una de les quals es va aprovar i la perversitat del sistema segons com s’utilitzi. Diu que resta de les quals van ser rebutjades, a fi d’instar els és perfectament legal, però que no deixa de ser habi- districtes a agilitzar els plans d’equipaments i detallar tatge que es construeix sobre solars destinats a les necessitats en equipaments dels barris. equipaments; per això, Convergència i Unió veu amb Pel que fa a la resposta a la seva al·legació, asse- bons ulls alguns projectes concrets d’habitatge dota- nyala que és evident que són coses paral·leles, però cional però no tots. que no ho és menys que per perdre la destinació Explica que els projectes concrets d’habitatge do- pròpia de l’equipament i destinar-lo a habitatge social tacional que tenen el seu suport són aquells que, en és fonamental que tots s’hagin posat d’acord en què primer lloc, tenen un informe favorable del Districte. això sigui necessari. Manifesta que ells mai no donaran suport a un pro- Manifesta que faran una reserva de vot i que de- jecte d’habitatge dotacional informat desfavorable- manen diferenciar les votacions per a cada projecte. ment per qualsevol consell de districte, cosa que no Diu que dependrà del govern municipal el fet que es passa amb cap dels que avui es presenten. Una altra puguin consensuar una sèrie d’equipaments, en cosa que consideren que ha de ser una condició sine funció de si tots estan d’acord en la línia de prioritats qua non de qualsevol projecte d’habitatge dotacional per barris i per districtes. Manifesta que, a partir és que el projecte d’equipament que incorpori l’edifici d’aquí, podrien aconseguir un consens que fins ara sigui necessari per a l’entorn i estigui clarament defi- no s’ha assolit. nit. El Sr. Martínez expressa el vot favorable del seu Manifesta que un tercer requeriment necessari és grup, atès que es parla del Pla general metropolità i que dintre d’aquest edifici on han de conviure equi- són peces interessants des d’aquest punt de vista. paments i habitatges es prevegi algun espai per do- El Sr. García-Bragado manifesta que el posicio- nar cabuda a les múltiples entitats dels barris, siguin nament expressat per Convergència és força inte- quines siguin les que l’Ajuntament seleccioni per ressant i és d’agrair, i que seria injust no deixar-ne ocupar els espais. Explica que és una realitat que a constància. Afirma que, atesa la fase en què es troba Barcelona hi ha un gran nombre d’entitats amb molta el tràmit, seria problemàtic començar de nou tot el tradició que tenen molts problemes per mantenir els procés, però que en futures iniciatives d’aquest tipus seus locals, cosa que fa que aquestes entitats hagin es pot preveure la possibilitat de vots a favor en uns entrat en una fase de decadència progressiva. Ells casos i en contra en d’altres, i que, per tant, paga la entenen que la preservació de la riquesa biològica de pena estudiar un sistema de tramitació que permeti la ciutat també consisteix, en certa manera, a man- un vot diferenciat. tenir aquestes entitats. I l’última condició que consi- Es dictamina amb el posicionament favorable del deren imprescindible és que tot això es faci d’acord PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de amb el que l’entorn demanda i necessita i que, per CIU i PP. tant, no generi rebuig veïnal. Sobre la base d’aquests criteris, demana treure de Districte de Ciutat Vella l’expedient dos dels vuit projectes que, al seu enten- dre, no compleixen els requeriments que creuen que 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ha de reunir qualsevol projecte d’aquest tipus. Mani- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla festa la seva voluntat de deixar clar quins són els dos especial urbanístic per a l’ampliació de l’edifici de projectes que volen que es retirin de l’expedient. l’Escola Vedruna, situada a la plaça dels Àngels i el D’una banda, el projecte del carrer Infanta Isabel 9- carrer d’Elisabets, promogut per l’Escola Vedruna, 11, un solar a Sarrià on no acaben d’entendre com amb les modificacions a que fa referència l’informe pot tenir una bona adaptació l’ús combinat d’equi- de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre pament i d’habitatge, ja que es tracta d’un entorn on les al·legacions presentades en el tràmit d’informació els solars destinats a equipament són molt escassos pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb i on hi ha necessitats veïnals molt més imperioses. l’informe de l’esmentada direcció, de valoració de les D’altra banda, el projecte del passeig Valldaura 271- al·legacions; informes, tots dos, que consten a 289, on creuen que s’està forçant massa la màquina; l’expedient, i, a efectes de motivació, s’incorporen a es tracta d’un solar que era una zona verda que es aquest acord. 2236 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 El Sr. Massaguer precisa que, tot i que figurava en riments del programa funcional actual del Parc Cien- el redactat, s’ha eliminat la referència a la Fundació tífic de Barcelona. Preveu una ampliació en dos Guillem de Pou en la nomenclatura d’aquest plane- punts, un sota rasant i l’altre sobre rasant, que com- jament, ja que hi ha hagut un procés de dissolució i portarà un total d’uns 5.173 metres destinats ínte- liquidació de la Fundació. grament a un programa funcional de recerca en el Explica que l’objecte de la proposta és donar co- que s’anomena l’illa I, amb qualificació de sistema bertura legal a l’ampliació de les instal·lacions de d’equipaments comunitaris amb clau 7c. Assenyala l’Escola Vedruna per tal que pugui complir amb els que tot el programa funcional presentat per la Fun- estàndards reglamentaris del Departament d’Ense- dació Parc Científic, de la Universitat de Barcelona, nyament. En aquest sentit, la proposta cobreix, tam- es vincula a les ampliacions de les instal·lacions bé amb qualificació d’equipament 7a, tot l’àmbit destinades a recerca en l’àmbit de la biomedicina, d’instal·lació de l’escola, tant pel que fa al pati com a que és l’activitat principal que es desenvolupa en algunes de les façanes que complementen amb les aquests dos edificis del Parc Científic. façanes actuals la nova ampliació de l’escola. Es dictamina amb el posicionament favorable de Informa que hi ha hagut exclusivament una al·le- tots els grups. gació per part d’una comunitat de propietaris. Es dictamina amb el posicionament favorable de Districte de Sarrià-Sant Gervasi tots els grups. 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb Districte de Sants-Montjuïc l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ordenació del recinte uni- 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb versitari de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla i Arquitectura de la Salle a les parcel·les dels carrers especial urbanístic de concreció de la titularitat, ús i de Sant Joan de La Salle, núm. 44-54, dels Quatre ordenació del sòl destinat a equipament, situat al Camins, núm. 2-10 i 18-34, de Lluçanès, núm. 35-49, carrer de Sant Eloi, núm. 6-8, promogut per Tres i d’Alcoi, núm. 14-16, promogut per FUNITEC (Fun- Torres, SA. dació Privada Universitat i Tecnologia). El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro- El Sr. Massaguer explica que els objectius posta és la concreció de la titularitat i tipus d’equipa- d’aquest Pla especial urbanístic són la definició de ment, l’establiment de l’edificabilitat i les condicions l’edificabilitat de l’equipament, la concreció de la d’edificació, i la previsió de la cessió i urbanització titularitat i l’ús, així com les condicions d’edificació dels espais verds que es troben dins del mateix sec- que han de regir les ampliacions previstes. Assenya- tor de planejament per part de la propietat del sòl. la que, d’acord amb el programa funcional presentat Manifesta que el que fa el planejament és donar per l’entitat, l’equipament docent passaria dels cobertura a un projecte d’equipament sanitari-as- 26.707,76 metres actuals als 32.286 metres, amb sistencial amb un sostre de 10.771,80 metres que una ampliació destinada bàsicament a estudis d’en- equivaldria a uns tres-cents llits sociosanitaris i que, ginyeria i d’enginyeria de telecomunicacions. en el conveni amb el Consorci Sanitari de Barcelona, Indica que aquest planejament també incorpora iguala i complementa les instal·lacions que avui es- una recuperació i una obertura del carrer Alcoi, que tan situades a les clíniques Provença i Figuerola; és és una de les cessions i una de les càrregues d’ur- a dir, es tracta de dues instal·lacions que traslladen banització incorporades en el mateix planejament i la seva activitat a l’àmbit de Sants. que resol de manera important la trama de vialitat Informa que no hi ha hagut al·legacions en el trà- que circumval·la la instal·lació d’aquest equipament mit d’informació pública. docent. Es dictamina amb el posicionament favorable de Informa que no hi ha hagut al·legacions en el trà- tots els grups. mit d’informació. Es dictamina amb el posicionament favorable de Districte de les Corts tots els grups. 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi- millora urbana de la finca situada a l’avinguda del ficació puntual del Pla especial d’ordenació de Tibidabo, núm. 2-4, al passeig de Sant Gervasi, núm. l’equipament del Campus Sud de Pedralbes, a l’àm- 51-53, i al carrer de Lleó XIII, núm. 1-3 (La Rotonda), bit de l’illa delimitada pels carrers de Baldiri Reixac, promogut per La Rotonda Donca, SA i Cia, CB, que de Josep Samitier i l’avinguda del Doctor Gregorio incorpora la prescripció de l’aprovació inicial; i resol- Marañón, promoguda per la Universitat de Barcelo- dre les al·legacions presentades en el tràmit na, amb les modificacions a què fa referència d’informació pública de l’aprovació inicial, de confor- l’informe de la Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infra- mitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de Pla- estructures; i resoldre les al·legacions presentades nejament, de valoració de les al·legacions, que cons- en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, ta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direc- a aquest acord. ció, de valoració de les al·legacions; informes, tots El Sr. Massaguer explica que l’objecte d’aquesta dos, que consten a l’expedient i, a efectes de moti- proposta de Pla especial és l’ordenació volumètrica vació, s’incorporen a aquest acord. per tal de mantenir l’edificabilitat provinent del Pla El Sr. Massaguer explica que l’objecte d’aquesta general metropolità en aquest emplaçament, que modificació és l’ajust de l’ordenació vigent als reque- vincula també una part de protecció de l’edifici amb NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2237 tot el seu entorn i que suma un sostre de 10.908,70 tapar-la, encara que no ben bé des del mateix carrer. metres. Explica que l’afecció que produiria la rampa com a Informa que hi ha hagut al·legacions del Grup de tal, en fer una rasant i una cota concreta, permet tapar Convergència i Unió força detallades i referides so- la part que queda descoberta de la rampa, de tal ma- bretot a l’execució futura del projecte més que no nera que la part tapada s’incorpora directament al pas al Pla especial. Manifesta que s’estimen parci- procés urbanitzatori de la plaça. Diu que es tracta, alment algunes d’elles; en concret, l’al·legació refe- per tant, d’una estimació parcial de l’al·legació, coin- rent a incorporar l’informe del projecte de revisió del cident amb la demanda de la comunitat de propieta- catàleg; l’al·legació en el sentit que l’altell és menor ris de la finca del carrer Beethoven número 9. al potencialment edificable; la referida a establir D’altra banda, afirma que el sentit de l’aparcament l’obligatorietat d’informe per part del projecte de Re- és finalment només d’entrada per Ganduixer i d’en- visió del Catàleg dels elements sortints que es pro- trada i de sortida per Beethoven. posin en l’edificació i d’incorporar la precisió normati- Pel que fa al tema de les places, respon que no va que el sostre físic corresponent a la possible està clar, ja que, en el planejament, la part de gestió i obertura de patis no és recuperable; i la utilització explotació de l’aparcament s’ha transferit al moment dels soterranis d’aparcament per tal d’encabir les de presentació del projecte. places per a bicicletes i motocicletes. El Sr. García-Bragado manifesta que potser és Es dictamina amb el posicionament favorable de important comentar l’existència d’un altre pla especi- tots els grups. al que regularà els espais de la plaça. 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'ar- El Sr. Massaguer explica que la propera implan- ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi- tació d’una promoció d’habitatges a les antigues ficació del Pla especial urbanístic d’ordenació del galeries Wagner prepara perfectament l’ordenació subsòl de la plaça de Wagner, promoguda per Rege- volumètrica, que es farà amb un pla especial que sa Aparcaments, SA; i resoldre les al·legacions for- ordenarà clarament les condicions edificatòries d’una mulades en el tràmit d’informació pública de l’apro- ubicació d’habitatges que donen a la plaça, cosa que vació inicial, d’acord amb les determinacions de permetrà quadrar les cotes i el procés d’urbanització l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de la plaça amb la nova actuació. de valoració de les al·legacions presentades, que Es dictamina amb el posicionament favorable del consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in- PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de corpora a aquest acord. CIU i PP. El Sr. Massaguer explica que es tracta d’un plane- jament que sofreix una modificació. Manifesta que Districte de Gràcia l’objecte de la proposta és ajustar els accessos i els elements emergents de l’aparcament, aprovat anteri- 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb orment ja amb subsòl, així com augmentar-ne la l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla capacitat de places. Indica que, després d’un llarg i de millora urbana d’ordenació volumètrica al carrer intens procés participatiu del teixit representatiu en de Santa Perpètua, núm. 13, promogut per Refor- l’àmbit del districte i en vista de la proximitat de rent, SL. l’actuació, es decideix tirar endavant aquesta propos- El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro- ta, que modifica una part important de la configuració posta és l’establiment d’una nova ordenació volumè- inicial dels accessos i els elements emergents, i que trica de l’edificabilitat atorgada en el planejament es complementa amb el mateix projecte d’urba- vigent a una parcel·la que tenia, una confrontació del nització, el qual definirà les rasants exactes per a les que podrien ser les dues façanes, la que mira trans- actuacions que es puguin fer en l’àmbit de les faça- versalment i la que dóna directament al carrer de nes dels habitatges que donen a la plaça. Santa Perpètua. Assenyala que el planejament per- Informa que hi ha hagut un nombre important met l’edificabilitat d’aquesta finca, que tindria així el d’al·legacions, tant del Grup de Convergència i Unió condicionant edificatori de tenir una sortida a la finca com de les entitats veïnals, però que després del contigua amb dret a vistes. procés participatiu s’ha donat una resposta més que Informa que no hi ha hagut al·legacions en el trà- satisfactòria als plantejaments inicials. mit d’informació pública. El Sr. Cornet expressa la reserva de vot del seu Es dictamina amb el posicionament favorable de grup. Afirma que van fer al·legacions i que vol fer algu- tots els grups. nes preguntes perquè quedi clar com quedarà final- ment el projecte. D’una banda, explica que una de les Districte d'Horta-Guinardó seves al·legacions era demanar que la rampa d’accés al pàrquing comencés al mateix carrer Bethoven i no a 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’entrada del pàrking, ja que això comportava tapar-la, l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el la qual cosa era una petició de tots els veïns. Demana Pla de millora urbana de la zona d’actuació La Clo- saber com s’ha concretat aquest aspecte. ta-Conservació, d’iniciativa municipal (Agència de Un altre aspecte important és saber si l’accés pel Promoció del Carmel i Entorns, SA), amb les modi- carrer Ganduixer serveix alhora com a via d’entrada i ficacions a què fa referència l’informe de la Direcció sortida a l’aparcament. de Serveis de Planejament; i resoldre les al·lega- Finalment, pregunta com ha quedat l’increment de cions presentades en el tràmit d’informació pública places per a ús del veïnatge i per a ús de rotació. de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe El Sr. Massaguer contesta que el tractament final de l’esmentada Direcció de valoració de les al·lega- de la rampa d’entrada de Ganduixer ha consistit a cions; informes, tots dos, que consten a l’expedient 2238 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 i, a efectes de motivació, s’incorporen a aquest mar que estava treballant aquest tema, no els va dir acord. que ja s’havia aconseguit l’acord definitiu. El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la inicia- El Sr. Martínez explica que el seu grup va exami- tiva de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, nar aquest projecte amb molta atenció per dues ra- SA és, d’una banda, mantenir el caràcter urbà del ons: perquè era un projecte de conservació d’una barri de la Clota, entenent que és un dels darrers realitat semirural i perquè les lògiques dels dos barris planejaments derivats de la modificació del Pla gene- limítrofes tenen alguna cosa a veure amb aquest ral metropolità de l’àmbit de la Vall d’Hebron, a partir espai. d’una regulació dels paràmetres que preservin i con- Explica que per això van qüestionar el bloc de solidin les tipologies i la morfologia urbana dels tei- Bragança, l’edificabilitat de La Colmena i algun altre xits existents i d’interès. Indica que, d’altra banda, el petit element, que en conjunt han quedat recollits en segon objectiu primordial d’aquest planejament és la la planificació final. Expressa, per tant, el vot favora- renovació urbana d’aquelles peces que, per les se- ble del seu grup. ves condicions, no reuneixen les condicions d’habi- La Sra. Blasco manifesta que vota en nom d’ICV- tabilitat ni de coherència amb l’entorn del barri. Mani- EUiA, però que alhora no pot desvincular-se de tot el festa que, per tant, hi ha un equilibri entre la part de procés que ha portat a aquesta aprovació. Manifesta conservació de teixits i la de transformació i renova- que, efectivament, l’últim escull era el carrer Bragan- ció dels edificis que han de ser substituïts per noves ça, però que no vol desmerèixer tots els acords pre- edificacions. vis, i que està molt satisfeta de tot el procés des de Informa que entre el tràmit de la seva aprovació l’inici. Recorda que ja abans de l’aprovació inicial inicial i la definitiva s’han incorporat modificacions de dels plans de millora urbana es va endegar un pro- caràcter puntual en l’àmbit intermedi, al carrer Bra- cés participatiu amb els veïns. gança, que conserven dinou habitatges que segons Manifesta que aquest Pla de millora urbana posa fi la proposta inicial resultaven afectats pel procés de a un procés de llargues afectacions del barri de la transformació; hi ha, a més, dues ubicacions de nova Clota que es remunten a l’any 1976. Diu que és a edificació. partir del Pla director de la Vall d’Hebron i la modifi- Manifesta que les al·legacions de les associacions cació del Pla general metropolità de la Vall d’Hebron de veïns de la Clota i de Convergència i Unió queden que ha estat possible tota aquesta reordenació del en aquest cas incorporades, ja que es referien al que barri i que la mateixa gent afectada es pugui quedar acaba de comentar. al barri. Destaca que s’hagi aconseguit mantenir el El Sr. García-Bragado assenyala, com a ampliació caràcter rural de la zona, conservant elements com a la informació que ha donat el gerent, que les posi- els horts i les petites masies. cions que s’han manifestat al voltant d’aquesta mo- Agraeix la feina dels tècnics, que ha estat llarga i dificació representen dues possibilitats d’abordar molt propera als veïns, i també agraeix la manera de aquest tractament. Explica que la tesi del Sector fer de l’Associació de Veïns de La Clota, ja que en d’Urbanisme que es manifestava a l’aprovació inicial un procés de diàleg i de negociació ajuda molt tenir era més rotunda en el sentit que promovia la trans- bons interlocutors. formació completa d’aquest sector i la qualificació de El Sr. García-Bragado recorda que quan es va l’espai públic resultant, mentre que el conjunt del planificar l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron i es va moviment veïnal, reflectit també en el posicionament haver d’expropiar una part de Martí Codolà, desno- dels grups, no participava d’aquesta valoració. Expli- nar l’ordre religiosa de les Mares Mínimes, que enca- ca que hi ha hagut un seguit de contactes i aproxi- ra hi són, i fer uns murs tremends que permetien macions al llarg del procés a fi de buscar el consens i suportar els vials, va quedar la sensació que algun trobar les majories necessàries que ha acabat amb dia caldria fer-hi alguna cosa. Diu que aquest dia una bona aportació, formulada directament des de arribarà el dia 30, i creu que això els omple a tots de l’àmbit dels afectats, per tirar endavant aquesta inici- satisfacció. ativa. Es dictamina amb el posicionament favorable del El Sr. Puigdollers constata que en principi s’han PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de atès les al·legacions que havia presentat el Grup CIU i PP. Municipal de Convergència i Unió, però que faran reserva de vot perquè volen estudiar més a fons el Districte de Sant Andreu document. El Sr. Cornet manifesta la satisfacció pel fet que 12. Rectificar, a l’empara de l’article 105.2 de la s’hagin pogut conservar els dinou habitatges del Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei carrer Bragança, que era un dels temes que més de règim jurídic de les administracions públiques i del dividia, ja no l’oposició i el govern, sinó també el procediment administratiu comú, i atesa la sol·licitud govern i els mateixos afectats. de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries Comunica que avui faran una reserva de vot, però (ADIF), l’errada material existent en la normativa del avança que és molt possible que hi votin favorable- Pla especial urbanístic d’ordenació volumètrica de la ment, perquè creuen que la manera com s’ha desen- subestació elèctrica Baró de Viver situada en el Nus volupat aquest projecte és el model que cal seguir. de la Trinitat de Barcelona, iniciativa municipal, apro- Explica que quan es plantegen projectes que al final vat definitivament pel Plenari del Consell Municipal topen amb la realitat dels veïns, que són els que en sessió celebrada el 29 de febrer de 2008 i en millor saben com volen que sigui l’entorn, cal dialo- conseqüència, modificar l’article 3 de la normativa de gar amb ells. Manifesta que volen acabar d’estudiar l’esmentat Pla, en el sentit a què fa referència l’expedient, ja que tot i que la regidora els va infor- l’informe emès per la Direcció Jurídica d’Urbanisme i NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2239 Infraestructures, que consta a l’expedient i a efectes l’expedient un estudi de la mobilitat generada pel nou de motivació es dóna per reproduït; i publicar aquest equipament i es fa una estimació molt aproximada de acord, així com la normativa del Pla rectificada, en el la necessitat de personal d’aquest equipament, que Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. es concretarà en l’execució definitiva. El Sr. Massaguer explica que es tracta d’una cor- Afegeix que el projecte ha estat informat favora- recció d’errades en el tràmit d’aprovació d’aquest Pla blement per la Comissió de Patrimoni Cultural de la especial, l’objecte del qual era l’emplaçament per a Generalitat de Catalunya. l’estació transformadora del nus de la Trinitat, de El Sr. García-Bragado recorda només que aques- servei i efecte directe a la línia d’alta velocitat. Indica ta és la tercera pota de l’edifici; les altres dues eren que hi havia una incongruència entre la part normati- la cessió del dret de superfície, que s’ha aprovat va del Pla i la part dels plànols que acompanyaven el aquest matí, i la incorporació de l’Ajuntament al Con- Pla en dos punts molt específics de l’article 3 sorci. Explica que li ha tocat defensar la cessió del d’ordenances del Pla. Especifica que l’ocupació mà- dret de superfície a la Comissió d’Hisenda i Patrimo- xima de la parcel·la passa del 10% al 12% i ni al matí i que hi ha hagut un debat força encès al l’edificabilitat màxima, del 0,1% al 0,12% metres de voltant de la proposta; per tant, agraeix que en sostre per metres de sòl. Conclou que és un ajust aquesta Comissió s’aprovi d’una manera tan general. que dóna satisfacció a la implantació del projecte El Sr. Cornet manifesta que en aquesta Comissió executiu d’aquesta subestació. ha passat d’una forma més suau a causa del debat Es dictamina amb el posicionament favorable de que hi ha hagut a la Comissió d’Hisenda, que és on tots els grups. s’abordava el tema de la cessió econòmica, que és amb el que està menys d’acord el seu grup, ja que considera excessiva la inversió que destina l’Ajun- Districte de Sant Martí tament de Barcelona a aquest projecte. Pel que fa al punt de la fixació del projecte urbanístic que es pre- 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb senta en aquesta Comissió, afirma que han presen- l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla tat al·legacions i que algunes han estat aclarides. especial urbanístic per a la concreció dels usos i Indica que és en funció d’aquests dos nivells que condicions edificatòries de l’equipament Casa de les acabaran definint el seu posicionament com a grup Llengües a Can Ricart –districte d’activitats 22@bcn–, polític. promogut per Consorci de la Casa de les Llengües; Es dictamina amb el posicionament favorable del resoldre les al·legacions presentades en el tràmit PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot d’informació pública de l’aprovació inicial, de confor- del PP. mitat amb l’informe de la societat municipal 22 @ bcn 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb SA, que consta a l’expedient i a efectes de motivació l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla s’incorpora a aquest acord. de millora urbana del front consolidat al carrer de El Sr. Massaguer manifesta que aquest Pla espe- Pere IV, núm. 37, 39, 41, 43, 45, 47 i 49 –Districte cial s’ha redactat per concretar el destí, les condici- d’activitats 22@bcn–, promogut per Valldemosa 10 ons d’ordenació i la intensitat edificatòria de l’equi- Habitat, SL, que incorpora la prescripció de l’apro- pament de la Casa de les Llengües en la unitat vació inicial. d’actuació número 1 del PERI de Can Ricart. El Sr. Massaguer explica que aquest Pla de millo- Explica que la Casa de les Llengües és un orga- ra té com a objectiu la concreció de les condicions nisme conformat per Generalitat de Catalunya, el edificatòries d’aquest front consolidat d’habitatges Centre Unesco de Catalunya, l’Ajuntament de Barce- que s’integra per finques esmentades al carrer Pere lona i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures, IV, així com determinar-ne les cessions de sòl per a que té un programa funcional per promoure la pre- zones verdes i equipament derivades de l’increment servació, ús, reconeixement i aprenentatge de les del sostre d’habitatge. Assenyala que el que fa el llengües del món. planejament és preveure exactament les condicions i Recorda que es fa tot el tractament patrimonial i els paràmetres urbanístics de la futura execució dels d’ordenació alhora, amb les cessions dels edificis habitatges que s’hi configuraran. centrals que configuren una t i amb el projecte arqui- Informa que no hi ha hagut al·legacions en el trà- tectònic final, realitzat pel despatx de l’arquitecta mit d’informació pública. Benedetta Tagliabue, i la redacció del planejament Es dictamina amb el posicionament favorable de per Muntaner i Muxí Arquitectes. Indica que el Pla tot els grups. fixa un sostre total sobre rasant màxim d’uns 6.600 33. Quin és el capteniment del govern sobre la no metres; és a dir, és un equipament amb una planta emissió de l'informe favorable d'AENA sobre el pro- considerable i que representa un element de dina- jecte del parc eòlic de la costa de Barcelona? En mització molt important a la part conservada del re- quins criteris tècnics es basa el govern per la cons- cinte industrial de Can Ricart. trucció o no del projecte del parc eòlic de Barcelona? Informa que hi ha hagut una al·legació del Grup El Sr. García-Bragado anuncia un canvi d’ordre Municipal del Partit Popular referent a les superfícies del dia a fi que la Sr. Imma Mayol pugui donar res- destinades a cada ús i se’n fan l’aclariment amb posta a la pregunta formulada per Esquerra Republi- l’aportació dels plànols per a cadascuna de les activi- cana de Catalunya. tats previstes. Assenyala que el programa funcional El Sr. Martínez formula la pregunta. no presenta una concreció específica de cadascuna La Sra. Mayol comença dient que els sap molt de les plantes, però sí els metres concrets d’ocu- greu que aquest projecte finalment no es dugui a pació de cada àmbit. D’altra banda, s’incorpora en terme, perquè s’han fet molts esforços per tirar-lo 2240 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 endavant. Explica que, abans que s’aprovés el Pla una de les dues freqüències és modificable i, per de millora energètica de la ciutat, hi havia uns estu- tant, l’aerogenerador podia funcionar sense emetre dis preliminars de l’any 2002 que plantejaven la ubi- freqüències de distorsió. D’altra banda, pregunta cació d’un aerogenerador al Fòrum i un altre al mar, quina resposta se li podria donar a AENA en relació que de seguida es van desestimar perquè no hi ha- amb l’existència d’aerogeneradors situats molt més a via prou vent al Fòrum i el del mar tenia uns costos prop d’altres aeroports, com és el cas de l’aeroport molts elevats d’ancoratge. Manifesta que, en canvi, militar de Saragossa. en la possibilitat de fer un parc o una central eòlica al La Sra. Mayol li assegura que hi ha hagut tota la Port, hi ha treballat durant pràcticament quatre anys. voluntat política de solucionar tots els inconvenients; Afegeix que s’han arribat a fer fins a vuit estudis de a més, era un projecte en el qual el Port també hi diferents tipus: un mapa eòlic de l’àrea metropolita- estava molt interessat, i tant els tècnics del Port com na, una campanya de mesures de vent, un estudi de els tècnics de l’Agència d’Energia van intentar trobar comptabilitat i viabilitat ambiental, l’anàlisi del poten- la manera de fer-ho possible i no la van trobar. Afe- cial energètic i les possibles implantacions i configu- geix que ella no és cap tècnica i no pot dir-li quina racions, l’anàlisi dels condicionants constructius, era exactament la raó tècnica. Manifesta que el que l’obra civil, la interconnexió elèctrica, l’estudi dels sí que li pot dir és que, un cop analitzats els estudis condicionants legals i administratius, i els costos de tècnics d’AENA, van desestimar la seva intenció rendibilitat econòmica del Parc i l’esquema de nego- inicial de presentar recurs. Acaba brindant al senyor ci. Assenyala que, un cop superat tot això, es va Martínez la possibilitat d’analitzar totes les dades haver de demanar a AENA que fes l’estudi de com- tècniques que plantejava. patibilitat de les servituds aèries de l’aeroport, que és Es dóna per tractada. on ha aparegut l’escull fonamental. Explica que la conclusió dels primers estudis era b) Propostes d'acord que el potencial eòlic no era gaire significatiu: era d’una mitjana de 1.350 hores brutes, que és aproxi- 15. Acordar la declaració d’interès i utilitat munici- madament la meitat de la dels parcs eòlics més habi- pal de les obres per a la supressió d’una escala i tuals. Diu que, de fet, com estava per sota del llindar reforma interior de la zona del pavelló 0, al carrer de que estableix el Decret per autoritzar un parc eòlic, Villarroel, núm. 170; i, de conformitat amb l’Orde- feia falta una autorització especial. Manifesta que, nança fiscal 2.1 de l’any 2007, concedir a l’Hospital malgrat tot, pensaven que valia la pena continuar Clínic i Provincial de Barcelona la bonificació del amb el projecte per dues raons: significava que Bar- 70% sobre la quota de l’impost de construccions, celona assumia la seva quota de responsabilitat de instal·lacions i obres generada per la concessió el 9 generació eòlica, cosa que era també un exemple de març de 2007 de la llicència per a la realització de per a la resta del país, i perquè tenia una dimensió les referides obres, ja que s’ajusten a allò establert d’educació ambiental. en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que Manifesta que a la proposta que van fer hi havia el titular de la llicència és una entitat de caràcter dues possibles ubicacions –el dic de l’est, format pel públic, la construcció es realitza en terrenys qualifi- dic actual més un perllongament d’aquest, o el dic cats d’equipaments (clau 7-a) i les obres acomplei- sud– i els aerogeneradors tenien una alçada d’1,67. xen una indiscutible funció d’interès social com és la Explica que AENA va concloure que afectava les realitzada per un equipament sanitari-assistencial; i servituds aèries i, un cop analitzats els estudis donar-ne trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als d’AENA, es va considerar que els arguments tècnics efectes pertinents. que al·legaven eren solvents. Indica que només un El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable aerogenerador no afectava les servituds aèries i que del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable la resta havien de disminuir molt l’alçada, cosa que d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- en redueix automàticament el rendiment i la potèn- rable de CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable cia. D’altra banda, si feien un ancoratge amb micropi- del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable lots d’alta càrrega en comptes de la típica sabata de d'ERC. S'aprova. formigó, el parc s’encaria un 30%. 16. Acordar la declaració d’interès i utilitat municipal Afegeix que instal·lar un únic aerogenerador, que de les obres per l’enderroc i reconstrucció de nou a més a més seria més baix que els altres, suposava forjat a l’interpavelló 5-7 a nivell de la segona planta una inversió estimada de 3,5 milions d’euros, amb per tal que quedi a nivell de la galeria, al carrer de una inversió de l’Ajuntament del 49%, i un període de Villarroel, núm. 170; i, de conformitat amb l’Ordenança recuperació del projecte d’11,7 anys, fet que dificul- fiscal 2.1 de l’any 2007; concedir a l’Hospital Clínic i tava molt trobar cap soci privat que volgués partici- Provincial de Barcelona la bonificació del 70% sobre par-hi. la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i Manifesta que potser intentaran estudiar una altra obres generada per la concessió el 9 de març de 2007 ubicació, però que a hores d’ara no tenen arguments de la llicència per a la realització de les referides per rebatre els arguments tècnics que ha donat AE- obres, ja que s’ajusten a allò establert en l’article 7è NA, que són solvents, i l’única proposta possible té de l’esmentada ordenança, en tant que el titular de la un cost massa elevat. Conclou que, per tots aquests llicència és una entitat de caràcter públic, la construc- motius, de moment han desestimat l’opció de fer un ció es realitza en terrenys qualificats d’equipaments únic aerogenerador. (clau 7-a) i les obres acompleixen una indiscutible El Sr. Martínez diu que li queda el dubte de si les funció d’interès social com és la realitzada per un afectacions argumentades per AENA eren bàsica- equipament sanitari-assistencial; i donar-ne trasllat a ment radioelèctriques i de quina freqüència, perquè l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2241 El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable l’Ordenança Fiscal 2.1. de l’any 2007, i procedeix, en del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable conseqüència, declarar-la d’especial interès i utilitat d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- municipal, atès que el titular de la llicència és un òrgan rable de CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable de l’Administració Pública, les obres s’han efectuat en del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable terrenys qualificats d’equipaments comunitaris i dota- d'ERC. S'aprova. cions actuals (clau 7-a) i acompleixen una indiscutible 17. Acordar la declaració d’interès i utilitat munici- funció d’interès social, com és la realitzada per un pal de les obres per a la remodelació integral de equipament tècnic administratiu i de seguretat (article l'àrea de metges (planta 0, interpavelló 3-5), de l’àrea 212 de les NNUU); i donar-ne trasllat a l’Institut Muni- de recuperació al medi i suports diversos del CMA cipal d’Hisenda als efectes pertinents. (planta 1, interpavelló 0) i de l’àrea administrativa del El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable servei de Ginecologia (planta 2, interpavelló 5-7), al del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable carrer de Villarroel, núm. 170; i, de conformitat amb d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2007, concedir a rable de CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona la bonifica- del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable ció del 70% sobre la quota de l’impost de construcci- d'ERC. S'aprova. ons, instal·lacions i obres generada per la concessió 20. Concedir a Mutuam-Mutua de Previsió Social el 19 de març de 2007 de la llicència per a la realit- la bonificació del 65% sobre la quota de l’impost de zació de les referides obres, ja que s’ajusten a allò construccions, instal·lacions i obres, generada per la establert en l’article 7è. de l’esmentada ordenança concessió el 29 de novembre de 2007 de la llicència en tant que el titular de la llicència és una entitat de d’obres per a la reforma i ampliació del Centre caràcter públic, la construcció es realitza en terrenys d’Atenció Sociosanitària Seguí, al carrer de la Mare qualificats d’equipaments (clau 7-a) i les obres de Déu de la Salut, núm. 45-51, donat que aquesta acompleixen una indiscutible funció d’interès social reuneix les condicions establertes en l’article 7è de com és la realitzada per un equipament sanitari- l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 2007, i procedeix, en assistencial; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal conseqüència, declarar-la d’especial interès i utilitat d’Hisenda als efectes pertinents. municipal, atès que el titular de la llicència és una El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable entitat sense ànim de lucre inscrita al Registre de del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable Mutualitats de Previsió social de Catalunya de la d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- Generalitat de Catalunya, les obres s’han efectuat en rable de CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable terrenys qualificats d’equipaments comunitaris i do- del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable tacions actuals (clau 7-a) i acompleixen una indiscu- d'ERC. S'aprova. tible funció d’interès social, com és la realitzada per 18. Acordar la declaració d’interès i utilitat munici- un equipament sanitari-assistencial (article 212 de pal de les obres per a la reparació puntual de fissu- les NNUU); i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal res a l’edifici de consultes externes de l’Hospital Clí- d’Hisenda als efectes pertinents. nic, al carrer de Rosselló, núm. 163; i, de conformitat El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable amb l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2007, concedir a del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona la bonifica- d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- ció del 70% sobre la quota de l’impost de construcci- rable de CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable ons, instal·lacions i obres generada per la concessió del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable el 15 de gener de 2007 de la llicència per a la realit- d'ERC. S'aprova. zació de les referides obres, ja que s’ajusten a allò 21. Concedir a la Universitat Pompeu Fabra, una establert en l’article 7è. de l’esmentada ordenança, bonificació del 70% sobre la quota de l’impost de en tant que el titular de la llicència és una entitat de construccions, instal·lacions i obres, generada per la caràcter públic, la construcció es realitza en terrenys concessió el 31 de gener de 2008 de la llicència qualificats d’equipaments (clau 7-b) i les obres d’obres per a la 2a fase i última del projecte per a acompleixen una indiscutible funció d’interès social construir un edifici d’equipament docent destinat a com és la realitzada per un equipament sanitari- aules seminarials, al carrer de Ramon Turró, núm. 1, assistencial; i donar-ne trasllat a l’Institut Municipal donat que aquesta reuneix les condicions establertes d’Hisenda als efectes pertinents. en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 2008 El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable i procedeix, en conseqüència, declarar-la d’especial del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable interès i utilitat municipal, atès que el titular de la d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- llicència és una entitat de caràcter públic, les obres rable de CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable s’han efectuat en terrenys qualificats d’equipaments del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable comunitaris actuals docents (clau 7-a docent) i d'ERC. S'aprova. acompleixen una indiscutible funció d’interès social, 19. Concedir al Departament de Treball de la Ge- com és la realitzada per un equipament docent (arti- neralitat de Catalunya la bonificació del 70% sobre la cle 212 de les NNUU); i donar-ne trasllat a l’Institut quota de l’impost de construccions, instal·lacions i Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. obres, generada per la concessió el 27 de novembre El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable de 2007 de la llicència d’obres per a la reforma con- del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable sistent en la remodelació d’un edifici d’oficines exis- d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- tent, seu dels Serveis Territorials de Barcelona al rable de CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable carrer de Carrera, núm. 12-24, donat que aquesta del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable reuneix les condicions establertes en l’article 7è de d'ERC. S'aprova. 2242 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 22. Concedir a Regesa, una bonificació del 90% ficació del Pla General Metropolità per a l’ordenació sobre la quota de l’impost de construccions, ins- dels terrenys de l’Estació de Rodalies i l’avinguda de tal·lacions i obres, generada per la concessió el 31 Circumval·lació, d’iniciativa municipal; i exposar-la al de juliol de 2007de la llicència d’obres per a la cons- públic pel termini d’un mes. trucció d’un edifici d’habitatges de protecció oficial al El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro- carrer de Villar, núms. 78-82, donat que aquesta posta és desenvolupar el conveni entre l’Ajuntament reuneix les condicions establertes en l’article 7è de de Barcelona i Adif pel que fa a la reordenació de la l’Ordenança fiscal 2.1. de l’any 2007 i procedeix, en vora sud del passeig de Circumval·lació on es preveu conseqüència, declarar-la d’especial interès i utilitat la ubicació de la Biblioteca Provincial de Barcelona, a municipal, atès que el 9 de juliol de 2004, l’Ajun- més de fer uns ajustaments, respecte de la situació tament de Barcelona i Regesa van signar un Conveni al planejament vigent, i un canvi final, tal com es de col·laboració per a l’execució del Primer Cinturó preveia en el mateix conveni, de l’ús hoteler de la entre el carrer de Sant Quintí i la plaça de Maragall zona de clau 18 per a l’ús exclusiu d’oficines a la part en el que es contempla la construcció d’habitatges d’aprofitament corresponent a la propietat d’Adif. de protecció oficial per reallotjament, entre altres, a Manifesta que, després d’una col·laboració estreta l’emplaçament de referència. Les obres s’han efec- amb Urbanisme, Patrimoni, el Ministeri de Cultura i tuat en una finca qualificada com zona d’ordenació Adif, s’ha arribat al conveni, que reflecteix el tracta- volumètrica específica, clau 18 i acompleixen una ment urbanístic a partir d’aquesta modificació. Ex- indiscutible funció d’interès social, com és la realitza- plica que es preveu una ubicació més frontal i allar- da per uns edificis destinats a reallotjament; i donar gassada de la Biblioteca Provincial respecte del trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes passeig de la Circumval·lació, una posició col·lateral pertinents. d’un futur aparcament que donaria servei tant a El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable l’estació de França com a la mateixa Biblioteca del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable Provincial, la distribució d’una zona verda que con- d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- fronta també el passeig i dóna continuïtat visual al rable de CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable parc de la Ciutadella, i una ubicació final de la par- del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable cel·la d’aprofitament, en aquest cas limitada exclu- d'ERC. S'aprova. sivament a l’ús d’oficines, de titularitat d’Adif. Asse- 23. Concedir a la Fundación Larcovi para el De- nyala que s’ha previst una qualificació de protecció sarrollo, una bonificació del 90% sobre la quota de en el punt més extrem que podria encaixar perfecta- l’impost de construccions, instal·lacions i obres, ge- ment amb el futur accés a l’estació de metro, de tal nerada per la concessió, el 31 de juliol de 2007, de la manera que es preveuen ja unes condicions edifica- llicència d'obres per a construcció d’un edifici dotaci- tòries futures de l’edifici o complex d’edificis que onal per a joves i gent gran al carrer d'Aiguablava, puguin ubicar-s’hi. núm. 2, donat que aquesta reuneix les condicions El Sr. Puigdollers expressa el vot negatiu del seu establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1. grup. Manifesta que es tracta d’un tema que deu fer de l’any 2007 i procedeix, en conseqüència, declarar- entre divuit i vint anys que es discuteix. Explica que la d’especial interès i utilitat municipal, atès que: el el 14 de febrer de 2003, quan es va aprovar provisi- 24 de maig de 2006 l’Ajuntament de Barcelona i la onalment la modificació d’aquest Pla general metro- Fundación Larcovi para el Desarrollo van signar un polità, ells ja van dir que tenien dubtes seriosos que acord marc per al foment d’un parc d’habitatges de s’acabessin fent realitat les previsions establertes, protecció oficial en règim de venda i lloguer al muni- perquè és la segona o tercera vegada que a finals cipi de Barcelona i el 23 de març de 2007 van signar d’un mandat es porten a aprovació els instruments una Addenda de constitució d’un dret real de superfí- urbanístics sobre aquest terreny. Diu que tenen la cie sobre la finca núm. 2-14 del carrer d'Aiguablava sensació que això es repetirà en un futur per la ma- en el marc de desenvolupament de l’acord marc, i la nera com s’està tirant endavant la tramitació i que bonificació està prevista en la clàusula sisena; les ells ja no creuen en el projecte. obres s'efectuaran en una finca qualificada com zona Afirma que estan cansats de fer un urbanisme a la d’habitatges dotacionals (joves i gent gran), clau carta per a l’estructura ferroviària de l’Estat espanyol HD/7-j-g i acompleixen una indiscutible funció d’in- a la ciutat de Barcelona, tal com s’ha fet a Sant An- terès social, com és la realitzada per uns edificis dreu-la Sagrera i a Sants. Diu que entenen que ja dotacionals destinats a joves i gent gran. Donar-ne comença a ser hora que Renfe tingui algun compor- trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes tament una mica generós amb la ciutat de Barcelona; pertinents. en aquest sentit, els sembla absolutament intolerable El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable que al nou conveni es canviï l’ús edificable de la del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable parcel·la que toca amb el final del parc de la Ciutade- d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- lla restant-hi zona verda. rable de CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable El Sr. Villagrasa expressa l’abstenció del seu grup, del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable ja que entenen que cal que la Biblioteca Provincial d'ERC. S'aprova. s’instal·li una vegada per totes al barri de la Ribera. Malgrat això, afirma que la modificació del Pla gene- ral metropolità no els convenç i que s’esperaran fins Districte de Ciutat Vella a les al·legacions per intentar arribar a un acord amb l’equip municipal. Diu que, per exemple, els 24. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'arti- sembla molt estrany qualificar com a zona verda cle 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi- l’entrada per Marquès de l’Argentera, on actualment NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2243 hi ha un aparcament, o la futura entrada de metro sensació que s’anteposen els aspectes urbanístics per Wellington. als aspectes arqueològics i que, en una zona com Manifesta que la redistribució d’aquesta modifica- aquesta, potser caldria fer-ho al revés. ció del Pla general metropolità no els agrada, malgrat El Sr. García-Bragado afirma que aquest planeja- que dóna una sortida a aquesta part del passeig de ment permet una cosa essencial que ja és irrevoca- Circumval·lació, que actualment és una zona morta. ble, que és la propietat municipal del sòl. Diu que en Afegeix, però, que caldria també enllaçar-la amb la la reparcel·lació que se’n derivarà es produiran els sortida de la Ciutadella, a l’altre costat. canvis de propietat i que, a partir d’aquí, es faran les Afirma que tampoc tenen clara l’estructura que es cales i hi haurà tota una reflexió sobre el grau de dóna a la Biblioteca Provincial; no han sabut veure a compatibilitat entre les restes i la realitat actual. l’informe quina superfície es dedica a la sala d’estudi. El Sr. Puigdollers afirma que el motiu del vot en El Sr. Martínez manifesta que si fos per Adif li vin- contra del seu grup és el preu que es paga per la drien ganes de votar en contra del projecte, però que peça. no volen aturar novament la construcció de la Biblio- El Sr. García-Bragado diu que la situació actual és teca Provincial, que és una gran aportació a la ciutat bàsicament la mateixa que es va plantejar l’any des del punt de vista arqueològic i cultural. 2004, quan el consistori va acceptar majoritàriament La Sra. Blasco manifesta el vot favorable del seu que el resultat de l’operació era correcte i s’ajustava grup, amb el benentès que es tracta d’una aprovació als interessos generals. Explica que en aquest mo- inicial i que es podran acabar de polir alguns aspec- ment es dóna la circumstància que hi ha un proble- tes. ma ferroviari que fa que es plantegi un canvi de les El Sr. García-Bragado agraeix l’exercici de realis- propietats que requereix una modificació urbanística me que s’ha fet. Recorda que els orígens del projec- perquè el canvi es produeixi com a conseqüència del te es remunten a un conveni firmat amb l’anterior planejament i no amb anterioritat. Afirma que aques- Govern del Partit Popular el 2002, que va aportar ta circumstància treu dramatisme a la gran decisió, una solució complexa per desencallar el gran llast de però, interessadament, millora la posició municipal al rodalies i, alhora, obtenir un espai per a la Biblioteca voltant de tota aquesta peça. Provincial, que es va decidir entre tots que no havia El Sr. Villagrasa torna a posar en relleu que al d’instal·lar-se al Born, el lloc originàriament previst. programa funcional de la Biblioteca manca la super- Continua explicant que aleshores van topar amb fície destinada a la sala d’estudi. l’oposició aferrissada de l’Adif a ubicar la Biblioteca D’altra banda, proposa que es plantegi la cohabi- al pati de carruatges i que, per tant, es va decidir tació de les restes que es puguin trobar amb la cons- situar-la al darrere. trucció de la Biblioteca Provincial, ja que, si no, Assenyala que aquells debats van passar i que en aquest equipament acabarà desapareixent del barri aquest moment s’ha introduït un altre element que en de la Ribera. aquell instant l’Adif no va posar damunt la taula, que El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable és el sistema ferroviari. Interpreta que l’opinió de tots del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable és que una cosa és el patrimoni de Renfe i l’altra és d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot con- el sistema ferroviari català, en el qual hi ha una peça trari de CIU, el Sr. Villagrasa expressa l'abstenció del que l’any 1992 semblava condemnada i que ara, per PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. contra, és vital per aguantar el sistema ferroviari, que S'aprova. és l’estació de França. Al seu parer, aquest és el quid del tema: el motiu d’aquesta modificació és que Districte de Gràcia calen les vies extremes perquè, si no, el sistema no aguanta. 25. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'arti- Assenyala que gràcies a l’estació de França la cle 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi- Universitat Pompeu Fabra ha pogut acomplir una ficació del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu bona part del seu programa docent al llarg dels anys, per a la redefinició de les alineacions del carrer de amb un centre molt important d’I+D en telecomuni- Ca l’Alegre i la creació d’un equipament a l’avinguda cacions. de Vallcarca i d’una zona verda en el front del carrer Des del punt de vista del resultat de la Biblioteca, d’Esteve Terrades, d’iniciativa municipal; i exposar-la manifesta que creuen que és molt millor. Afegeix que al públic pel termini d’un mes. les institucions que hi ha al darrere de la Biblioteca i El Sr. Massaguer explica que l’objecte d’aquesta que tenen la responsabilitat d’impulsar-la seran les proposta de modificació d’àmbit discontinu és la re- que faran el projecte, que encara està per definir, ordenació d’una afectació viària per l’eixamplament però confien que aviat es convoqui el concurs, es de vuit a vint metres del carrer de Ca l’Alegre que tingui un bon projecte i es pugui començar a execu- prové del Pla general vigent. Per tant, es tracta de fer tar aquest equipament. aquesta desafectació, entenent que tota la configu- El Sr. Puigdollers diu que està d’acord que l’única ració que planteja el Parc Sanitari Pere Virgili té un cosa que ha passat a l’estació de França els darrers accés perfectament adequat amb l’entorn i amb la anys és la Pompeu Fabra, i que sospita que hi ha secció que ara es proposa. moltes possibilitats que al solar d’aquesta estació Manifesta que el segon punt és una regularització apareguin noves restes arqueològiques, atesa la de l’alineació de la ronda de Dalt entre Ca l’Alegre i vàlua històrica de la zona. Demana, per tant, que Anna Piferrer per permetre la ubicació, al costat de la abans d’aprovar més coses de la biblioteca o del que caserna de la Guàrdia Urbana, d’un institut previst en sigui en aquest àmbit s’hi faci una bona cala urbanís- el Pla d’equipaments educatius per a la ciutat de tica i un bon estudi arqueològic. Manifesta que té la Barcelona en el Districte de Gràcia. 2244 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 Explica que també es fa una modificació de les els espais lliures qualificats d’equipaments i situats a qualificacions de sistemes d’àmbit discontinu per fer l’entorn de l’equipament cultural de Can Fabra i ajus- aquest equipament docent i la concreció dels seus tar la qualificació al seu ús actual de clau 6-b. paràmetres edificatoris. Diu que s’aprofita la modifi- El Sr. Vives expressa l’abstenció del seu grup. cació per fer ja una proposta d’ordenació del que Manifesta la satisfacció que es vagi en la línia que serà la futura implantació de l’equipament docent. ells defensen de protegir edificacions i que es defi- Mostra una imatge de la futura ubicació de neixi l’ús de la zona del carrer Segre amb Sant Adrià. l’equipament docent i en subratlla la topografia com- Afirma que, de tota manera, la comissió de segui- plexa, encara que afirma que el procés urbanitzatori ment està tot just constituïda i no ha tingut encara permetrà una bona execució. l’oportunitat de conèixer cap de les propostes. El Sr. Puigdollers expressa el vot favorable del El Sr. Cornet expressa l’abstenció del seu grup. seu grup, fonamentalment perquè creuen que la Afirma que s’alegren de la catalogació dels edificis desafectació dels jardinets de les cases d’aquest que no estaven catalogats. Manifesta que s’abs- carrer és un acte de justícia per a les persones que tindran atès que es tracta d’un procés que és previ- hi viuen. sible que tingui una participació veïnal important en D’altra banda, manifesta que estan d’acord amb la la línia de conformar els equipaments del barri i que construcció de l’equipament docent, encara que els preocupa també com acabarà concretant-se el afirma que es cedeix a la Generalitat un regal enve- futur equipament cultural. D’altra banda, avança que rinat, atesa la dificultat i el cost que representarà presentaran al·legacions. dissenyar aquest equipament a causa del gran pen- La Sra. Mumbrú vol tranquil·litzar els regidors, se- dent del terreny. Demana que això consti en acta de nyor Blasi i senyor Cornet, pel que fa al tema de la cara al futur. participació. Diu que el teixit social ha estat indiscuti- El Sr. Martínez expressa el vot favorable del seu blement escoltat i ho continuarà estant. A més, re- grup, sobretot per la nova ubicació de l’Institut Bosch corda que hi ha hagut un procés participatiu en el i Gimpera. Destaca que la decisió de construir mandat anterior i que ara també se n’ha obert un l’equipament en aquest solar prové del mateix De- altre amb el Pla d’actuació del districte. partament d’Ensenyament, al qual se li van donar El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable diverses opcions. del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Blasi expressa l'abstenció de del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable CIU, el Sr. Cornet expressa l'abstenció del PP i el Sr. d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. rable de CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable c) Proposicions d'ERC. S'aprova. V) Part d’impuls i control Districte de Sant Andreu a) Proposicions / Declaracions de Grup 26. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'arti- cle 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi- Del Grup Municipal CIU: ficació del Pla General Metropolità a l’àmbit dels 27. La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i terrenys situats a l’antiga fàbrica de Fabra i Coats i la Habitatge, acorda: Demanar al Govern municipal que plaça de Can Fabra, d’iniciativa municipal; i exposar- en el termini de tres mesos presenti el projecte per a la al públic pel termini d’un mes. la remodelació i arranjament de la República Argen- El Sr. Massaguer explica que, un cop fet el procés tina, en el tram comprès entre la plaça Lesseps i el participatiu de definició dels usos més específics de carrer Bolívar d'acord amb els criteris continguts al tots els edificis que configuren aquest recinte indus- punt VI d'aquesta proposició / declaració de grup. trial, l’Ajuntament considera oportú endegar el procés El Sr. Puigdollers manifesta que República Argen- urbanístic que possibiliti la transformació definitiva tina és un carrer de la ciutat de Barcelona que fa de dels sòls inclosos dintre del mateix recinte, per tal de frontera entre dos districtes, fet que provoca que els destinar-los als usos públics i d’interès social que veïns i els comerciants que hi viuen o treballen se configuren els usos definitius, així com per preservar sentin desatesos tant pel Districte de Gràcia com pel les edificacions existents i millorar la xarxa d’espais Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Afirma que per això públics del barri de Sant Andreu. han entès que valia la pena presentar aquesta pro- Assenyala que s’aprofita la modificació per: ajustar posta a una comissió del Plenari i no en l’àmbit de les qualificacions de les zones de transformació 17-7 districte. D’altra banda, informa que se’ls ha fet arri- i 17-6 al seu ús com a sistemes per a les claus de 7- bar una petició dirigida a l’alcalde el dia 15 d’abril b i 6-b, és a dir, per a una compensació final de zo- amb 363 signatures dels veïns plantejant exactament nes verdes; protegir i catalogar els edificis qualificats el mateix que el seu grup proposa; segons sembla, de 17-6 que no havien estat inclosos inicialment en no han rebut cap tipus de resposta per part de el catàleg de protecció per a equipament de clau 7-b; l’alcalde. destinar una superfície qualificada actualment de 17- Precisa que la seva proposició es refereix a una 6 a pista esportiva lligada a l’equipament docent i remodelació global que fins i tot inclouria la possibili- que es preveu situar a l’edifici B paral·lel amb el car- tat d’instal·lar-hi la recollida pneumàtica d’escombra- rer de Sant Adrià; fer una reserva de sòl per a la ries, tenint en compte que a la plaça Lesseps s’està construcció del CEIP al costat dret del tram comprès instal·lant en aquests moments una central de reco- entre els carrers Sant Adrià i de Segre; i conservar llida d’escombraries. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2245 El Sr. Cornet manifesta l’acord del seu grup amb d’actuació municipal. Afegeix que deu haver-hi algu- la presentació d’un projecte per a la remodelació de na raó que se li escapa perquè el nou tripartit muni- l’arranjament del carrer de la República Argentina en cipal voti en contra d’una proposta que està avalada el tram comprès entre la plaça Lesseps i el carrer pels ciutadans. Acaba insistint que els veïns d’aquest Bolívar, tot i que al seu parer els continguts del punt carrer se senten realment molt menyspreats, ja que VI d’aquest escrit són banals, ja que precisament el pateixen d’una manera molt dura totes les obres de que fan és afavorir la convivència dels veïns i dels la plaça Lesseps i, en canvi, l’Ajuntament de Barce- afectats per aquesta obra. lona mai no ha fet res per ells. Afirma que emetran un vot favorable, però en la lí- El Sr. Martínez es queixa que cada vegada que nia que es plantegi una solució definitiva per a aquest voten una cosa en contra de Convergència i Unió i entorn, ja que no serveix de res tenir empantanat tot d’acord amb el govern es digui que són un tripartit aquest procés durant més temps del necessari. municipal. El Sr. Martínez manifesta que no donaran suport a El Sr. Puigdollers contesta que ara els pot consi- aquesta proposta perquè s’han vist amb els veïns derar com un tripartit. d’aquesta zona i en cap moment s’han referit a la El Sr. Martínez afirma que s’ha entrevistat amb necessitat d’abordar aquesta possible reforma. Ex- l’Associació de Comerciants de la República Argenti- plica que un altre motiu pel qual hi voten en contra és na i amb l’Associació de Veïns Gràcia Nord-Vallcarca perquè el Grup de Convergència i Unió no ha plante- i que no li han expressat en cap moment la necessi- jat el tema ni al Districte de Sarrià ni al Districte de tat d’abordar la reforma de República Argentina. Gràcia en les discussions dels plans d’actuació de El Sr. Puigdollers respon que a ell li ho han dema- tots dos districtes. Afirma que no és que estiguin en nat específicament. contra que s’arregli República Argentina, però creuen El Sr. Martínez també li comunica que el Pla que no és una prioritat. d’actuació de Gràcia ja està aprovat i ratificat i que, A banda d’això, diu que, atès el gran nombre per tant, ja no s’hi pot incloure. Torna a insistir que d’obres que tenen lloc a la zona (les relatives a la no convé abordar una reforma d’aquesta via perquè, plaça Lesseps, el solar de la residència de les mon- a més de totes les obres que ha esmentat abans, ges, la nova escola Súnion i els habitatges dotacio- està pendent de reordenació el sistema viari de tota nals del final del carrer Bolívar amb República Argen- la zona compresa entre el pont de Vallcarca i la pla- tina), creu que els veïns d’aquest carrer segurament ça Alfonso Comín. el que volen és que els deixin tranquils durant un El Sr. García-Bragado expressa el vot contrari del temps. PSC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d’ICV- El Sr. García-Bragado expressa el vot negatiu del EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable govern. Manifesta que coincideixen amb algunes de de CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable del les coses que ha dit el senyor Martínez. Diu que els PP i el Sr. Martínez expressa el vot contrari d'ERC. regidors de Gràcia i de Sarrià troben la mesura un Es rebutja. xic improvisada, en el sentit que no ha estat discutida Del Grup Municipal PP: ni inclosa en els plans d’actuació de districte, i que 28. Atesa la necessitat de millorar la mobilitat dels tampoc no sembla clar que sigui una prioritat. Afirma accessos a la ciutat, la Comissió d'Urbanisme, Infra- que hi ha altres carrers que estan en pitjor estat i estructures i Habitatge acorda: "Instar tant al Govern que, per tant, caldria especificar què es deixa de fer municipal com a la Generalitat de Catalunya i al Mi- per incloure aquesta proposta. nisterio de Fomento a posar en marxa un Pla de xoc Afegeix que fins i tot en el cas que no hi haguessin per millorar els accessos i vies de Barcelona, davant tots aquests arguments per votar-hi en contra, li els constants embussos i cues d'accés i sortida de la sembla excessiu que la Comissió s’hagi de pronun- ciutat, entre d'altres motius per l'ampliació dels carrils ciar amb un nivell de detall tècnic tan gran sobre una de l'AP-7". proposició. Manifesta que seria més lògic encarregar El Sr. Cornet manifesta que la proposició és de una proposta de remodelació en una determinada molta actualitat, ja que tracta d’una situació que, tot i línia i després discutir sobre el projecte concret. les mesures per millorar-la per part de l’Estat, la Ge- El Sr. Puigdollers difereix de la percepció que ell neralitat i l’Ajuntament, la realitat i el temps han fet té com a president del Consell del Districte de Sarrià que empitjori cada vegada més. Assenyala que de la que té el senyor Martínez. Diu que ell s’ha reu- l’ampliació dels carrils de l’AP-7 ha empitjorat també nit tant amb comerciants com amb veïns de Repúbli- la situació, però no tant per l’afectació que comporta ca Argentina, començant pels que són al davant d’on pròpiament, sinó perquè s’està fent de manera lenta i s’ubicarà l’escola Súnion, i que li han manifestat per- inadequada. sonalment que se senten oblidats. En segon lloc, El Sr. Martínez pregunta si la proposta que fan és afirma que el seu grup s’ha decidit a fer aquesta de caràcter puntual per l’afectació de l’ampliació dels proposició en rebre l’escrit amb 363 signatures de carrils de l’AP-7 o té un caràcter general. veïns de l’avinguda República Argentina. Manifesta El Sr. Cornet respon que té un caràcter general. que, per tant, rebutja amb contundència la percepció El Sr. García-Bragado diu que si s’avinguessin a que no és una cosa prioritària per als veïns i boti- modificar paraules com pla de xoc, etc., el seu grup guers del carrer. estaria disposat a votar-hi a favor, ja que tots estan D’altra banda, assenyala que avui, des del punt de d’acord a millorar els accessos a Barcelona. Afegeix vista jurídic, l’Ajuntament no té cap pla d’actuació que, segons han pogut veure a la Comissió d’Infra- municipal ni de districte. Diu que, per tant, és una estructures, ja hi ha plans de previsió d’accessos a la proposta perfectament oportuna en el temps perquè ciutat. aclareix que no hi ha obres a l’AP-7 a l’entorn es podria considerar el dia que es redacti el pla de Barcelona, sinó que es fan a Tarragona, el Ven- 2246 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 drell i Girona. Diu que és cert que es fan obres a tants embussos i cues d'accés i sortida de la ciutat, l’entorn de Barcelona que no estan coordinades per entre d'altres motius per l'ampliació dels carrils de la Comissió d’Obres de la ciutat de Barcelona, que l'AP-7". n’és la responsable, i que per tant hi ha una falta de coordinació. Creu que, en tot cas, convindria adre- c) Precs çar-se a les altres institucions per coordinar qualse- vol actuació en els accessos. 34. Quan té previst el Govern municipal plantejar Manifesta que creu que hi ha una decisió adopta- la reforma urbanística de la Via Laietana? da en la Comissió de Mobilitat i en el Consell de Mo- El Sr. Martínez formula la pregunta, després bilitat que aposta per no incrementar el nombre de d’haver demanat un avanç de l’ordre del dia, ja que carrils que entren a Barcelona. Diu que, per tant, no té un altre compromís i ha de marxar. estan d’acord amb la proposició si es parla d’un pla El Sr. García-Bragado contesta que un cop finalitzi de xoc que ampliï els carrils que entren a Barcelona. l’avantprojecte es procedirà a la redacció del projec- Per contra, afirma que sí que estan d’acord, i és una te, que es calcula que trigarà nou mesos, amb tres cosa que acaba d’aprovar el Govern de Catalunya a mesos més per a la tramitació i licitació de l’obra i través d’un decret, a construir carrils VAO i reforçar vint mesos més per a l’execució de l’obra. el transport públic. Conclou que si es manté la inde- Explica que no es tracta tant d’una reforma urba- finició de la proposició, el govern hi votarà en contra, nística com d’una proposta de modificació de la sec- però que si el que es planteja és el tema de la coor- ció de la Via Laietana; és a dir, no hi ha actuació dinació, aleshores hi estan d’acord. sobre els teixits. Diu que es va fer un període de El Sr. Cornet demana una mica de coherència al participació ciutadana entre els mesos de febrer i govern, ja que respecte a la proposta anterior han dit abril del 2007. Informa que la proposta preveu ampli- que era massa definida i ara es queixen que aquesta ar voreres fins a aproximadament vuitanta centíme- està massa poc definida. D’altra banda, mostra la tres de mitjana a totes dues bandes i deixar quatre seva voluntat d’arribar a un acord. Afirma que carrils. Afegeix que en aquest moment s’estan fent l’ampliació dels carrils de l’AP-7 afecta en aquests els estudis per veure com es reparteixen aquests moments les obres que es fan a l’alçada de Tarrago- quatre carrils. na, però que una vegada estiguin fetes les ampliaci- Afirma que es té la voluntat de mantenir la conne- ons, accediran molts més cotxes en menys temps a xió Eixample-Port i connectar millor el Gòtic amb el la ciutat de Barcelona en hores punta. nucli antic. També informa que s’han començat a fer Manifesta que la seva proposició està oberta i va cales per analitzar el subsòl i que s’han convocat en la línia d’ampliar els carrils VAO o enfortir les ro- totes les companyies de serveis per fer un estudi dalies de Renfe per fer distribucions alternatives, o molt aprofundit sobre l’ordenació dels serveis urbans promoure noves actuacions a la C-32 i a la C-35, o en aquest àmbit. Conclou dient que s’està acabant plantejar també millores al túnel de Vallvidrera i al- de definir l’avantprojecte i, un cop s’acabi, entrarien tres llocs. Afirma que entenen que és un debat que en els calendaris que ha comentat al principi. s’ha de plantejar com a àrea metropolitana, però que Es dóna per tractada. no és menys cert que la ciutat de Barcelona ha de Del Grup Municipal PP: liderar les exigències envers altres administracions. 29. Que s'informi a la Comissió de com i quan es Creuen que la situació de trànsit que s’està produint continuaran les obres de l'aparcament de la plaça a les entrades de Barcelona és tan greu que cal Navas, de quin és el futur del refugi antiaeri i quins plantejar la necessitat d’un pla de xoc en els àmbits han estat els errors comesos en la valoració per l'ad- de l’opinió pública i de les administracions superiors. judicació de l'obra. Manifesta que és evident que a la Comissió de El Sr. Villagrasa exposa que el prec fa referència a Mobilitat de Barcelona hi ha un consens bastant dis- quin serà el futur de l’aparcament de la plaça Navas, cutible però generalitzat que la solució no és que el atès que l’empresa que l’havia de construir ha fet cotxe ocupi més terreny, però no és menys evident suspensió de pagaments, l’obra està aturada i s’ha que el plantejament que va fer el govern de les ron- trobat un refugi antiaeri de la guerra. des al seu moment va ser un error, sobretot per la El Sr. García-Bragado contesta que la concessió ubicació dels accessos. de l’aparcament de la plaça Navas es va adjudicar a El Sr. García-Bragado proposa un nou redactat. Ipgessa, avui Urazca, per acord de la Comissió de Després d’algunes precisions per totes dues parts, Seguretat i Mobilitat del 10 de novembre de 2005 en s’acorda un nou redactat. haver obtingut la millor valoració establerta en el plec El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable de condicions. Manifesta que aquesta empresa ha del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable presentat un concurs de creditors davant del jutjat de d’ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favo- Bilbao, la qual cosa comporta la resolució contractu- rable de CIU, el Sr. Cornet expressa el vot favorable al, d’acord amb el que estableix la Llei de contractes. del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable Diu que s’executaran els avals i, per tant, es procedi- d'ERC. S'aprova amb el redactat següent: rà a fer una nova adjudicació a una altra empresa. "Atesa la necessitat de millorar la mobilitat dels Aclareix que no s’aprecia que la valoració estigui mal accessos a la ciutat, la Comissió d'Urbanisme, Infra- feta, ja que no hi ha cap element que permeti pre- estructures i Habitatge acorda: "Instar tant a la Gene- veure el que ha passat. ralitat de Catalunya com al Ministeri de Foment a En relació amb el refugi, assenyala que la decisió posar en marxa un Pla de coordinació i millora de les de conservació dependrà de diversos factors. Diu obres dels accessos i vies de Barcelona, amb coor- que en aquests moments s’estava treballant en la dinació amb el govern municipal, davant els cons- neteja per poder accedir al possible refugi, però que NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2247 s’ha aturat perquè es feia a través de la mateixa d’equipaments judicials i que el que es té ara entre empresa que tenia l’àmbit del pàrquing. Conclou que mans és el millor que s’ha pogut concretar. és una qüestió que dependrà de la informació com- Es dóna per tractat. plementària que ofereixi el Museu d’Història de la Ciutat. La Sra. Blasco informa que dimarts passat la Co- d) Preguntes missió de Benestar va aprovar per unanimitat una proposició de Convergència i Unió per continuar fent Del Grup Municipal CIU: el que s’està fent, que és estudiar si es pot fer com- 31. En quin estat d'elaboració es troba el Pla de patible l’aparcament i el refugi. Protecció del Centre Històric del Poble Nou? El Sr. Villagrasa diu que cal vetllar per les perso- El Sr. Freixedes explica que el Poblenou ja fa nes que ja havien donat una paga i senyal. temps que reclama l’elaboració d’un pla de protecció El Sr. García-Bragado manifesta que s’han posat del centre històric com el que ja tenen altres centres en contacte amb les entitats financeres i que sobre històrics de la ciutat com el de Sarrià. Manifesta que aquest punt no hi ha cap mena de problema. és un compromís del qual s’ha parlat diverses vega- Es dóna per tractat. des i que, malgrat que per part del govern municipal 30. Que tota la peça urbanística del centre peni- sembla que hi ha la voluntat de tirar-ho endavant, tenciari de la Model passi a acollir equipaments, de aquesta voluntat no s’acaba de concretar mai en res, barri o en el seu cas de ciutat, en la seva integritat, i mentrestant al Poblenou es van fent tota una sèrie incloent-hi la part del solar cedida a la Generalitat. d’actuacions, sovint poc curoses. El Sr. Villagrasa explica que el prec fa referència a El Sr. García-Bragado fa una distinció entre, d’una la futura peça urbanística de la Model, que disposa banda, els estudis que estan fets i que es van encar- de 20.000 metres de superfície, 5.000 dels quals se regar el 2003 i 2004 a l’equip Jornet Llop Pastor i, de cediran a la Generalitat, que segons sembla té inten- l’altra, la voluntat i el compromís municipal d’en- ció de vendre’ls. carregar l’estudi, que suposa que és al que fa refe- Proposa que els 20.000 metres quadrats es desti- rència la pregunta. Afirma que aquesta setmana es nin íntegrament a equipaments de ciutat, de districte reunirà amb el president de l’Associació de Veïns del i de barri i que no se cedeixin a la Generalitat. Mani- Poblenou i el senyor Clarós per posar fil a l’agulla i festa que l’esquerra de l’Eixample és possiblement encarregar aquest estudi, que es vol que incorpori el una de les zones amb menys equipaments de distric- barri de la Plata i algunes zones que no entraven en te i de barri de tot Barcelona. el primer estudi que s’havia fet. Afirma que es té el El Sr. García-Bragado diu que el govern complirà compromís ferm de fer-ho i que procedirà a fer el conveni que ha signat, d’acord amb el qual l’encàrrec un cop se n’hagin identificat les bases l’Ajuntament rep 14.000 metres quadrats de zona conjuntament amb els veïns. verda i un 4.400 metres de sòl i d’equipament, i El Sr. Freixedes manifesta que entén que en aquests seran íntegrament dedicats a equipaments i aquests moments no hi ha cap calendari previst. Li a zona verda. Aclareix que hi ha una part del sòl que pregunta si li podria dir si d’aquí a un any podria ha- no és municipal sinó de la Generalitat d’acord amb ver-hi ja una exposició pública. els convenis signats i que, per tant, cal complir-los. El Sr. García-Bragado respon que creu que sí, pe- Explica que la part de propietat municipal és més rò que voldria afirmar-ho quan ja s’hagi fet l’encàrrec. gran que l’original com a conseqüència del segon Assenyala que el que li diu és que en les properes conveni, en què es va acceptar la construcció de la setmanes es concretarà l’encàrrec i que en els pro- presó de preventius a la Zona Franca. Afegeix que pers dos o tres mesos es farà. han estat en contacte amb els veïns i els han presen- Es dóna per tractada. tat la proposta que en aquest moment es treballa, 32. Quin és el capteniment del Govern municipal que ha estat ben acollida perquè dóna resposta al respecte l'arranjament del Front Marítim de Barcelo- llarg debat que hi ha hagut a l’Eixample respecte a na del Pavelló de la Mar Bella fins el Fòrum? aquesta qüestió. El Sr. Freixedes explica que s’ha parlat diverses El Sr. Villagrasa diu que el que els preocupa és vegades, tant des del govern municipal com per part que la Generalitat vulgui vendre aquests 5.000 me- dels veïns o per impuls de Convergència i Unió, de la tres quadrats a un promotor privat per fer no se sap necessitat d’arranjar el Front Marítim des del Pavelló què, encara que se suposa que oficines, atès que de la Mar Bella fins al Fòrum, ja que és una zona són equipament. Diu que els veïns haurien de poder molt degradada on s’han anat fent diverses coses participar en el debat sobre la solució final per a sense cap mena de connexió entre elles i sense cap aquesta superfície. Afegeix que hi ha entitats i veïns reposició del que hi havia abans, com quan es va que estan preocupats, ja que es tracta d’una opor- instal·lar l’aeroport provisional de la Red Bull, que es tunitat com n’hi ha poques. Manifesta que la Gene- van retirar palmeres i faroles i ja no s’han tornat a ralitat no hauria de vendre aquest solar al millor veure. Demana saber quan es pensa tirar endavant postor, sinó intentar que també se’n beneficiïn els la necessària reforma d’aquest espai. veïns. El Sr. García-Bragado respon que l’empresa mu- El Sr. García-Bragado contesta que efectivament nicipal Bimsa té en marxa, per encàrrec del govern, la Generalitat té un aprofitament lucratiu, que és el la redacció del projecte de dipòsit de retenció que es va negociar en dues tandes, amb dos go- d’aigües pluvials antidescàrrega del sistema unitari verns diferents, sense que hi haguessin gaires dife- de Bac de Roda, prevista al Pla integral de clavegue- rències entre tots dos, excepte que el segon va re- ram de Barcelona de l’any 2006; el futur parc de la soldre un problema que existia amb una part Mar Bella, que integrarà els elements emergents i les 2248 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 geometries resultants del projecte d’aquest dipòsit; i 33. Quin és el capteniment del govern sobre la no la preparació dels plecs per a la redacció del nou emissió de l'informe favorable d'AENA sobre el pro- projecte executiu del parc de la Mar Bella. Informa jecte del parc eòlic de la costa de Barcelona? En que l’obertura de les pliques de licitació del concurs quins criteris tècnics es basa el govern per la cons- per a la redacció del projecte bàsic i executiu de trucció o no del projecte del parc eòlic de Barcelona? l’aparcament soterrat i la urbanització de l’entorn del Tractada darrera del punt núm. 14 de l’ordre del zoo marítim en el Districte de Sant Martí està previs- dia. ta per al 26 de juny d’aquest any. 34. Quan té previst el Govern municipal plantejar El Sr. Freixedes pregunta quan es té previst exe- la reforma urbanística de la Via Laietana? cutar aquesta obra de moltes fases. Tractada darrera del punt núm. 28 de l’ordre del El Sr. García-Bragado contesta que farà que Bim- dia. sa li prepari un informe sobre la planificació d’aques- ta obra. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre- Es dóna per tractada. sidència aixeca la sessió a les 20.01 h. Acords COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENES- pal; sotmetre’l a informació pública durant un període TAR SOCIAL de trenta dies, per a la presentació d’al·legacions i tenir-lo per aprovat definitivament si no s'hi formula- Sessió de 17 de juny de 2008 ven al·legacions i/o suggeriments, donant-ne compte al Plenari del Consell Municipal; i publicar-lo en el 1. Prorrogar el contracte que té per objecte la con- Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. cessió de la gestió de l’Escola Municipal de Música 3. "La Comissió de Cultura, Educació i Benestar de Can Ponsic, durant un període d’un any a comp- Social manifesta l'interès que té que la societat posi tar des de l’inici del curs 2008-2009, de conformitat en valor i respecti el nostre patrimoni arqueològic i amb allò que preveu la clàusula sisena del plec de acorda instar al govern municipal a: 1. Promoure la clàusules administratives particulars pel qual es re- divulgació dels resultats de les excavacions arqueo- geix el contracte; autoritzar, per a fer front a aquesta lògiques que no són objecte d'un Centre d'Interpre- pròrroga, la despesa de 302.169,53 euros, que anirà tació específic, més enllà de les publicacions de a càrrec dels Pressupostos de l’Institut Municipal caire científic o acadèmic o exposicions puntuals d’Educació de Barcelona amb aquesta distribució: que es puguin fer. 2. Difondre el coneixement del 120.867,81 euros contra el Pressupost de 2008; i patrimoni arqueològic de la ciutat, a través de la 181.301,72 euros contra el Pressupost de 2009, xarxa de biblioteques públiques de la ciutat de Bar- condicionant-ho en aquest darrer cas a l’existència celona. de crèdit adequat i suficient per a finançar les obliga- 4. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar cions derivades d’aquest contracte en l’exercici cor- Social acorda instar al Govern Municipal a: Instar al responent; disposar-la a favor de l’Arc Taller de Mú- Consorci d'Educació de Barcelona a crear escoles sica, Fundació Privada (amb CIF núm. G-60073186), de formació d'adults als Districtes on no es disposi adjudicatària del contracte; i declarar la vigència de d'aquests centres. la garantia dipositada per a fer front al contracte, que continuarà servint de garantia durant l’execució de la pròrroga. 2. Aprovar inicialment el Reglament de funciona- COMISSIÓ D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA ment intern del Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, que substitu- Sessió de 17 de juny de 2008 eix les Normes reguladores d’aquest Consell, en modificar-les i adequar-les a les Normes reguladores 1. Prorrogar el contracte núm. 02C00008 que té de Participació Ciutadana, aprovades per acord del per objecte la gestió del Centre municipal de serveis Consell Plenari de 22 de novembre de 2002, d’acord d’atenció social d’urgència, carrer del Comerç, núm. amb allò establert als articles 12.2.b) de la Llei 41, durant un període de quatre mesos (des de l’1 de 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal juliol fins el 31 d’octubre de 2008), per un import de de Barcelona i 34.2. del Reglament orgànic munici- 299.410,68 euros, de conformitat amb allò que pre- NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2249 veu la clàusula 6 del plec regulador d’aquest contrac- COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCU- te. Autoritzar, per a fer front a l’esmentada pròrroga, PACIÓ I CONEIXEMENT la despesa de 299.410,68 euros amb càrrec a la partida 227.31 311.31 0201 del Pressupost de 2008. Sessió de 17 de juny de 2008 Disposar l’esmentada quantitat a favor de l’entitat CHC, Personalia Fundació Privada (amb CIF núm. 1. Aprovar inicialment la modificació de l’Orde- G-63122626), adjudicatària del contracte. Requerir nança municipal de Mercats de Barcelona; donar-li el l'adjudicatari perquè, en el termini de quinze dies tràmit d’informació pública que estableix l’article 178 naturals des del següent al de la notificació del pre- b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual sent acord, ingressi a la Tresoreria Municipal la s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim quantitat d’11.976,43 euros en concepte de garantia i local de Catalunya; en conseqüència, atorgar un perquè, en el termini de trenta dies naturals des del termini de trenta dies, a comptar des del següent al següent al de la notificació d'aquest acord es personi de la publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial de a les dependències de la Secretaria Tecnicojurídica la Província, perquè les persones interessades pu- de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania (av. Diagonal, guin consultar l’expedient i, si fos el cas, formular-hi 233, 6a planta) per a la formalització de la pròrroga, les al·legacions i/o els suggeriments que considerin fent-li advertiment que de no complir aquest requisit, adients. Tenir-la per aprovada definitivament si no l'Administració podrà declarar resolt el contracte. formulaven al·legacions i/o suggeriments, donant-ne 2. Manifestar el reconeixement a la labor impor- compte al Plenari del Consell Municipal; i publicar-la tantíssima que realitzen les entitats privades sense en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. afany de lucre en l'àmbit sociosanitàri de la ciutat. 2. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació Instar al govern municipal a: 1. Crear un mapa d'enti- i Coneixement acorda: Instar a l'aplicació d'actuaci- tats privades sense afany de lucre, en permanent ons de suport als comerciants i concessionaris del revisió i actualització, que realitzin tasques de servei Mercat de la zona de Felip II afectats per les obres públic en l'àmbit sociosanitari a la ciutat. 2. Establir de construcció de la línia 9 del metro, amb l'objectiu un protocol de relacions entre la Xarxa de Serveis d'ajudar-los a superar les dificultats generades per Socials de la ciutat i les entitats privades sense afany les esmentades obres. de lucre que exerceixen un servei públic en aquest 3. L'Ajuntament de Barcelona acorda iniciar els àmbit, per tal d'optimitzar els recursos públics, donar tràmits necessaris per tal d'adherir-se a l'associació una millor resposta als usuaris d'ambdós serveis i FERRMED. augmentar l'eficàcia global del sistema per que la ciutat de Barcelona sigui un referent en l'atenció sociosanitaria. 3. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania acorda COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES instar al Govern Municipal a: Crear serveis d'atenció i I HABITATGE orientació en els casos de violència juvenil, per als pares, mares i joves, on es puguin abordar les rela- Sessió de 19 de juny de 2008 cions pares/mares-fills/es adolescents i on es rebi assessorament pels casos d'assetjament escolar. 1. 1r) Acordar la declaració d’especial interès o uti- litat municipal les obres consistents en la rehabilita- ció d’un edifici plurifamiliar, format per un local co- mercial i vuit habitatges, a la finca del carrer del COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS UR- Marquès de Barberà, núm. 24. 2n) De conformitat BANS I MEDI AMBIENT amb l’Ordenança Fiscal núm. 2.1 de l’any 2008, con- cedir a La Cooperativa del Teu Barri, SCCL, la boni- Sessió de 18 de juny de 2008 ficació del 90% sobre la quota de l’impost de cons- truccions, instal·lacions i obres, generada per l’ator- 1. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i gament de la llicència el 8 de febrer de 2008, per a la Medi Ambient, acorda: Que el Govern Municipal es- realització de tals obres, donat que s’ajusta a allò tudiï la possibilitat i les condicions d'ús per activitats establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, de reg i de neteja viària de les aigües del Pantà de en tant que les obres s’executen per iniciativa priva- Vallvidrera preservant-ne, en tot cas, el seus valors da destinada a habitatge concertat, formant part del paisatgístics, ambientals i de lleure, tanmateix que Pla d’habitatge de Barcelona 2004-2010, d’acord previ el procés de depuració que sigui necessari, el amb el Conveni subscrit entre l'esmentada Coopera- Govern Municipal estudiï la possibilitat i les condici- tiva i l’Ajuntament de Barcelona. 3r) Donar-ne tras- ons d'ús per activitats de reg i de neteja viària de les llat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pert i- aigües pluvials que són retingudes en els dipòsits nents. d'emmagatzematge i de laminació de les aigües 2. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article pluvials que circulen pel clavegueram quan es pro- 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica- dueixen grans precipitacions. ció puntual del Pla General Metropolità del sector 2. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i discontinu format per les parcel·les del carrers de Medi Ambient acorda instar al Govern Municipal a: Bertran, núms. 10-12-14, d’Elisa, núms. 23-25, i del Impulsar una campanya per tal d'afavorir el compli- Bisbe Català, núms. 21-27, promoguda per Francis- ment de la normativa vigent referent a la identificació canos Menores Conventuales; i exposar-la al públic i registre dels animals de companyia de la ciutat. pel termini d’un mes. 2250 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 3. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article una solució justa i duradora, basada en el diàleg i en 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica- les resolucions de les Nacions Unides. ció del Pla General Metropolità per a la remodelació i millora de l’àmbit del Portell al barri del Coll, d’ini- ciativa municipal; exposar-la al públic pel termini de COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS dos mesos; precisar, de conformitat amb la disposi- ció addicional setena del Text refós de la Llei d’Ur- Sessió de 19 de juny de 2008 banisme, que el termini indicat s’ampliarà en un mes en cas que coincideixi, total o parcialment, amb el 1. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- mes d’agost. dores de la concessió de l'ús privatiu de domini pú- 4. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article blic municipal que afecta a una part del subsòl de la 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica- finca, de propietat municipal, destinada a parc i jardí ció del Pla General Metropolità en l’àmbit del passeig urbà (clau 6-b) i vial (clau 5-b) i situada a l’avinguda de Valldaura, núms. 158-160A, i entorn immediat, de Vallcarca, grafiada en el plànol annex, per a la d’iniciativa municipal; i exposar-la al públic pel termini construcció, prèvia llicència municipal, i l'explotació d’un mes. d'una estació receptora de 220KV, en compliment de 5. Tenint en compte que en els propers anys hi les previsions del Conveni d’11 d’abril de 2005 entre haurà una gran activitat de transformació urbanística l’Ajuntament de Barcelona i Endesa Distribución dels barris del Districte de Sant Andreu, del Districte Eléctrica, SL, societat unipersonal; sotmetre’l a in- de Sant Martí i de la seva continuïtat cap a la plana formació pública durant el termini de trenta dies; i, si de Vallbona, i atès que totes aquestes àrees repre- no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir senten una continuïtat urbana, la Comissió d'Urba- per elevat automàticament aquest acord d’aprovació nisme, Infraestructures i Habitatge insta al Govern inicial a definitiva, adjudicar la concessió directament Municipal a: Treballar la definició de l’àrea al llarg del a Endesa Distribución Eléctrica, SL, societat uniper- Rec Comtal, com a àrea d’especial interès estructu- sonal, i formalitzar el contracte corresponent. rant, per tal d’establir una visió unitària que faciliti la 2. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- connexió entre els barris i permeti desenvolupar un dores de la concessió de l'ús privatiu de domini pú- gran corredor verd de qualitat. blic municipal que afecta a una part del subsòl de la finca, de propietat municipal, destinada a parc i jardí urbà (clau 6-b) on s’ubica la plaça dels Eucaliptus, grafiada en el plànol annex, per a la construcció, COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUN- prèvia llicència municipal, la gestió i explotació d'un CIÓ PÚBLICA aparcament subterrani de vehicles que donarà, en general, servei a la població al voltant de la dita pla- Sessió de 18 de juny de 2008 ça i, en especial, satisfarà l’estandar d’aparcament de l’edifici d’habitatges (edifici C al carrer d'Escolapi Proposicions / Declaracions de Grup Càncer) que promou la Societat Urbanística Metro- politana de Rehabilitació i Gestió (Regesa); sotme- 1. La Comissió de Presidència, Territori i Funció tre’l a informació pública durant el termini de trenta Pública, acorda: Instar al Govern Municipal a propo- dies; i, si no s’hi formulen reclamacions o al·lega- sar a la ponència del Nomenclàtor a dedicar un car- cions, tenir per elevat automàticament aquest acord rer de Barcelona a les víctimes del terrorisme de la d’aprovació inicial a definitiva, adjudicar la concessió ciutat. directament a la Societat Urbanística Metropolitana 2. La Comissió de Presidència, Territori i Funció de Rehabilitació i Gestió (Regesa), i formalitzar el Pública acorda instar al Govern Municipal a: Dotar de contracte corresponent prèvia constitució de la fiança continguts socials la campanya de publicitat instituci- que el plec preveu. onal, iniciada per l'Ajuntament de Barcelona: "Visc a 3. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula- Barcelona", per tal de promoure i defensar la demo- dores de la concessió de l'ús privatiu de domini públic cràcia i els valors de la societat, com ara el benestar municipal de les places d’aparcament per a vehicles social, la cultura de la pau, la solidaritat o la salut. automòbils, del pàrquing situat a la planta baixa de la finca del carrer de Varsòvia, núm. 166; sotmetre’l a Proposició amb contingut de Declaració Institucional informació pública durant el termini de trenta dies; i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions que po- 3. La Comissió de Presidència, Territori i Funció sin de manifest la necessitat d’introduir-hi rectificaci- Pública declara: 1. Mostrem la nostra preocupació ons o modificacions, tenir per elevat automàticament per les actuals condicions de vida de la població civil aquest acord d’aprovació inicial a definitiva, adjudicar, de la Franja de Gaza, especialment en l'àmbit sanita- en compliment de l’article 137.4.i) per remissió de ri. 2. Condemnem el bloqueig il·legal a la Franja de l’article 93.1 de la Llei 33/2003, de patrimoni de les Gaza per part d'Israel que, com a potència ocupant, Administracions públiques, cadascuna de les places ha de complir les obligacions que el Dret Internacio- de l’aparcament a les persones que consten a l’Annex nal estableix, i demana la seva fi de manera immedi- II del plec de clàusules, formalitzar la concessió, amb ata. 3. Condemnem qualsevol acte violent dirigit con- la determinació del coeficient de participació de cada tra població civil, i demanem el compliment de les plaça en el conjunt de l’aparcament, i facultar a disposicions del Dret Internacional Humanitari a tots l’alcalde per a realitzar les actuacions encaminades a els actors en conflicte. 4. Reiterem el nostre suport a concretar, clarificar i executar el present acord. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2251 COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT rits a la contractació dels serveis de telecomunica- cions de l’Ajuntament de Barcelona i dels seus or- Sessió de 19 de juny de 2008 ganismes autònoms (lots 1, 2 3 i 4). Convocar pro- cediment obert amb tramitació ordinària per a 1. Manifestar la importància que les institucions pú- l’adjudicació de l’esmentat contracte, per un import bliques fomentin la seguretat vial. Instar a que el go- total per l’Ajuntament de Barcelona i organismes vern municipal juntament amb l'Institut Metropolità del autònoms de 32.365.000 euros, distribuïts de la se- Taxi, faci una campanya d'informació als usuaris de güent manera: Lot 1, serveis de telefonia fixa inte- taxi de l'obligatorietat de portar el cinturó de seguretat. grats a la xarxa privada, per 11.280.000 euros; Lot 2, 2. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda ins- serveis de telefonia fixa no integrats a la xarxa priva- tar al Govern municipal a realitzar una auditoria in- da, per 11.130.000 euros; Lot 3, serveis de comuni- dependent sobre l'estat de manteniment de les bici- cacions mòbils de veu i dades i de tràfic de fix a mò- cletes del Bicing. bil a la xarxa privada, per 9.070.000 euros; Lot 4: serveis de comunicacions de dades, per 885.000 eu- ros. Autoritzar la despesa corresponent a l’Ajunta- COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUN- ment de Barcelona, per un import de 26.596.240,94 CIÓ PÚBLICA euros, amb càrrec als pressupostos 2009 a 2012 i les partides indicades en aquest mateix document i Sessió extraordinària de 25 de juny de 2008 la relació comptable que l’acompanya, d’acord amb la següent distribució: Lot 1, 8.767.456,07 euros; lot Únic. Aprovar el plec de clàusules administratives 2, 9.800.126,46 euros; lot 3, 7.144.973,78 euros; i lot particulars i el plec de prescripcions tècniques refe- 4, 883.684,63 euros. 2252 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 PERSONAL Concursos i oposicions CONVOCATÒRIA PER A LA PROVISIÓ PER PRO- tal de ser datades i segellades pel funcionari de cor- MOCIÓ INTERNA DE 10 PLACES DE TÈCNIC SU- reus abans de la seva certificació. PERIOR EN GESTIÓ 3.6. Termini de presentació de sol·licituds Les persones aspirants disposaran del termini de vint dies naturals comptats des de l’endemà de la ANNEX 1. BASES data de publicació de la convocatòria a la Gaseta Municipal per presentar la sol·licitud. 1. Places objecte de convocatòria 3.7. Exempció de la prova de coneixements de El nombre de places objecte de convocatòria són llengua catalana que preveu la base 6.2. 10. Als efectes d’aquesta exempció, i d’acord amb el que estableix l’article 5 del Decret 161/2002, d’11 de 2. Sistema de selecció i torn de la convocatòria juny, els aspirants hauran de presentar dins el termi- El sistema de selecció emprat en aquesta convo- ni de presentació de sol·licituds i juntament amb catòria és el de concurs oposició. Les 10 places con- aquesta, un dels documents següents: vocades s’articulen pel torn de promoció interna. – Fotocòpia de la documentació acreditativa d’es- tar en possessió del certificat de coneixements 3. Sol·licituds mitjans de llengua catalana (certificat C) o supe- 3.1. La sol·licitud per prendre part en aquesta con- rior de la Direcció General de Política Lingüística vocatòria s’ajustarà al model que es facilitarà gratuï- del Departament de Cultura, o equivalent. tament a les Oficines d’Atenció al Ciutadà de – Fotocòpia de la documentació que acrediti que la l’Ajuntament de Barcelona. La relació de les esmen- persona aspirant ha participat i obtingut plaça en tades Oficines d’Atenció al Ciutadà així com les se- processos anteriors de selecció de personal per ves corresponents adreces s’especifiquen en l’annex accedir a l’Administració local o a l’Administració 5 de la present convocatòria. També es podrà obte- de la Generalitat de Catalunya, en què hi hagués nir el model de sol·licitud a través de la Intranet de establerta una prova de català del mateix nivell o l’Ajuntament que s’indica en l’esmentat annex 5. superior, o que hagin superat la prova esmenta- 3.2. Les dades de la convocatòria que es consig- da en altres processos de la mateixa oferta pú- nen en el model de sol·licitud seran les de "Tècnic blica d’ocupació. Superior en Gestió promoció interna-2008". Igualment, els aspirants podran efectuar aquesta 3.3. Les persones amb discapacitat podran asse- acreditació documental el mateix dia de la prova de nyalar a l’apartat "Espai Reservat als aspirants amb coneixements de la llengua catalana, aportant la discapacitat" el tipus de discapacitat declarada. A corresponent fotocòpia. l’apartat "Adequacions sol·licitades" podran indicar 3.8. Tots aquells mèrits avaluables d’acord amb el l’adaptació o l’adequació de temps i mitjans materials barem establert a l’annex 3 no s’hauran d’adjuntar a per a la realització de les proves i dels exercicis pre- la sol·licitud, atès que només ho presentaran aque- vistos en la convocatòria, i el motiu o motius lles persones que hagin superat l’oposició, que ho d’aquestes. En l’acceptació de les dites adaptacions faran en el termini establert a la base 7.1. o adequacions cal atenir-se al que disposa l’article 6 Amb caràcter general, aquesta documentació es del Decret 66/1999, de 9 de març del Govern de la podrà presentar mitjançant una fotocòpia a les ofici- Generalitat de Catalunya. nes d’Atenció al ciutadà o al Registre General de 3.4. Les persones aspirants indicaran a l’apartat l’Ajuntament de Barcelona, les adreces dels quals "Titulació" de la sol·licitud, la titulació acadèmica s’indiquen en l’annex 5. La seva acreditació per part oficial que s’al·lega per participar a la convocatòria, dels adjudicataris es farà en el termini de 20 dies d’acord amb el que assenyala la base 4.4. naturals següents a la publicació dels resultats defini- 3.5. Presentació de sol·licituds. tius del concurs oposició. Les sol·licituds s’adreçaran a la Gerència de Re- La no acreditació comportarà la pèrdua dels drets cursos Humans i Organització de l’Ajuntament de derivats d’aquesta convocatòria. Barcelona, i es podran presentar en qualsevol dels 3.9. La comprovació dels serveis prestats en registres municipals que s’indiquen en l’annex 5 o l’àmbit de l’Ajuntament de Barcelona i els seus orga- trametre-les per qualsevol dels mitjans que estableix nismes autònoms serà realitzada d’ofici pel Tribunal l’article 38.4 de la llei 30/1992, de 26 de novembre, de selecció. Tanmateix, per tal que s’efectuï aquesta de règim jurídic de les administracions públiques i del comprovació, caldrà que l’aspirant identifiqui expres- procediment administratiu comú. sament en la mateixa sol·licitud els períodes de Les sol·licituds que es presentin mitjançant les ofi- temps en què ha prestat els seus serveis en la cate- cines de correus hauran d’anar en sobre obert, per goria objecte de convocatòria. Pel que fa a l’acre- NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2253 ditació dels serveis prestats en la resta d’Admi- dicarà així mateix quines persones aspirants estan nistracions públiques, aquesta s’haurà d’efectuar exemptes de realitzar la prova de llengua catalana. mitjançant una certificació original emesa pels òr- La llista provisional i la llista definitiva de persones gans, autoritats o els càrrecs que duen a terme la admeses i excloses es faran públiques al Tauler de gestió dels recursos humans. concursos i Oposicions de la Corporació (plaça de Sant Miquel, núm. 4), així com a través de la Intranet 4. Requisits de participació dels aspirants de l’Ajuntament de Barcelona. 4.1. Tractar-se de personal funcionari o contractat 5.3. El procés de selecció consistirà en primer lloc, laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona,de conformi- en la resolució dels exercicis de l’oposició en els tat amb el que estableix la disposició transitòria 2a termes previstos a la base 6 a fi i efecte de determi- de l’EBEP. El personal funcionari de l’Ajuntament nar els coneixements de les persones aspirants. posteriorment adscrit a un Institut podrà participar Posteriorment, i només per aquelles persones que igualment en el concurs-oposició. Així mateix, podran hagin superat l’oposició, es procedirà a la valoració participar els contractats laborals fixos de l’Ajun- dels mèrits acreditats, pel sistema de concurs previst tament subrogats a un Institut Municipal o a altres a la base 7. ens instrumentals que hagin efectuat la corresponent La qualificació final serà determinada per la suma adhesió a l’Acord Marc de condicions de treball, de la puntuació obtinguda a l’oposició i el concurs. d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. 6. Oposició 4.2. Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a L’oposició consta dels exercicis de caràcter obliga- un Institut Municipal,o a un ens instrumental, en els tori a què fan referència les bases 6.1, 6.2, 6.3 i 6.4. termes de la base 4.1, en una categoria del subgrup Aquests exercicis, a excepció del contemplat a la A2 i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni base 6.4 tindran caràcter eliminatori. al Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salva- Els resultats dels exercicis es faran públics al Tau- ment. ler de concursos i Oposicions de la Corporació (plaça 4.3. Tenir una antiguitat mínima de dos anys de de Sant Miquel, núm. 4) així com a través de la In- serveis actius en propietat en alguna categoria del tranet de l’Ajuntament de Barcelona. subgrup A2 de l’Ajuntament o Institut Municipal,o ens 6.1. Primer exercici (obligatori i eliminatori) instrumental en els termes de la base 4.1 de la pre- Consistirà en l’avaluació dels coneixements del sent convocatòria. temari mitjançant una prova tipus test, formada per 4.4. Titulacions. Cal estar en possessió del títol de preguntes amb respostes alternatives, de les quals doctor, llicenciat, d’enginyer, d’arquitecte o equiva- només una serà correcta. lent. Si es tracta d’un títol obtingut a l’estranger, cal Totes les respostes correctes tindran el mateix va- disposar de la corresponent homologació del Ministe- lor. Les preguntes sense resposta no es puntuaran, i ri d’Educació i Ciència. les respostes errònies descomptaran una quarta part del valor d’una resposta correcta. 5. Desenvolupament del procés selectiu El valor màxim d’aquest exercici serà de 20 punts. 5.1. Finalitzat el termini de presentació de sol·li- La puntuació mínima per superar l’exercici és de 10 cituds, la Gerència de Recursos Humans i Organit- punts. zació de l’Ajuntament de Barcelona dictarà resolució El temari és el que consta a l’annex 2 de la pre- per la qual es farà pública la llista provisional de per- sent convocatòria. sones admeses i excloses, on també s’indicarà si la 6.2. Segon exercici persona aspirant està exempta de realitzar la prova És la prova de coneixements de llengua catalana. de llengua catalana. Consta de dues parts obligatòries: 5.2. Contra la llista provisional de persones adme- Primera. S’avaluarà el domini de l’expressió escri- ses i excloses es podran formular les reclamacions ta mitjançant la redacció d’un text d’un mínim de 150 oportunes i esmenar els defectes que s’hagin produït paraules i d’un màxim de 200 paraules, i els conei- exclusivament respecte a la sol·licitud, el document xements pràctics de llengua catalana mitjançant la identificatiu i l’exempció de la realització de la prova resposta a un qüestionari sobre aspectes lingüístics. de llengua catalana. Segona. S’avaluarà la capacitat d’expressió oral A aquest efecte, s’obrirà un termini de 10 dies hà- mitjançant la lectura d’un text en veu alta i una con- bils comptadors des de l’endemà de la publicació de versa sobre temes generals. l’esmentada llista, i se’ls advertirà que, en cas que no Aquesta prova tindrà una durada com a màxim de esmenin dins d’aquest termini el defecte imputable a 75 minuts per a la primera part i de 20 minuts per a ells que hagi motivat la seva exclusió, es considerarà la segona. que desisteixen de la seva petició i s’arxivarà la seva La qualificació de la prova serà d’apte o no apte. sol·licitud sense cap altre tràmit. Resten exemptes de realitzar aquesta prova les per- En cas que un aspirant no aparegui ni en la llista sones que hagin acreditat documentalment i en el ter- provisional de persones admeses ni en la d’ exclo- mini de presentació de sol·licituds previst a la base 3.6 ses, a l’hora de formular la reclamació corresponent d’aquesta convocatòria, estar en possessió d’algun dels l’haurà d’acompanyar amb una fotocòpia de la certificats o situacions previstes a la base 3.7. sol·licitud presentada. 6.3. Tercer exercici (obligatori i eliminatori). Finalitzat el termini de reclamacions i resoltes les Consistirà en la resolució d’un o més supòsits possibles incidències, es farà pública la llista definiti- pràctics proposats pel Tribunal relacionats amb les va de persones admeses i excloses en la qual s’in- matèries que apareixen al temari de la convocatòria. 2254 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 El valor màxim d’aquest exercici serà 23 punts. La termini de presentació de reclamacions no serà infe- puntuació mínima per superar l’exercici és de 11,50 rior a 10 dies hàbils. punts. 7.4. Finalitzat el termini esmentat a la base anteri- Per a la resolució de l’exercici, l’aspirant podrà as- or i resoltes les reclamacions, es farà pública la llista sistir proveït exclusivament amb els textos legals que definitiva de puntuacions finals del concurs als llocs considerin oportuns, en suport de paper, no essent esmentats a la base 7.3. permesa la consulta de manuals o estudis doctrinals, ni cap tipus de suport informàtic. 8. Resultat final de la fase de concurs oposició El temari és el que apareix a l’annex 2 de la pre- 8.1. Juntament amb la llista a que fa referència la sent convocatòria base 7.4, el Tribunal farà públiques les puntuacions 6.4. Quart exercici (obligatori i no eliminatori) finals de la fase de concurs oposició, amb indicació Aquest exercici té per finalitat avaluar les caracte- del número d’ordre de classificació assolit per cada rístiques personals, professionals i/ o de les compe- persona aspirant. tències requerides per l’òptim desenvolupament de En cas d’empat, l’ordre de classificació s’establirà les funcions pròpies de la categoria. Per dur-lo a d’acord amb la puntuació obtinguda al tercer exercici terme, el Tribunal qualificador podrà emprar qualse- de l’oposició. Si persisteix l’empat, aquest es resol- vol del sistema/es d’avaluació (proves aptitudinals, drà a favor de la persona que hagi obtingut major de personalitat, qüestionaris, etc.) adequades per a puntuació en el primer exercici. Si tot i així encara l’exercici de les funcions pròpies de la categoria. persisteix l’empat, aquest es resoldrà a favor de la L’exercici serà qualificat en el seu conjunt de 0 a 7 persona amb major puntuació en el quart exercici. En punts i no tindrà caràcter eliminatori. cas que els tres criteris anteriors no fossin suficients, 6.5. La qualificació de la fase d’oposició es deter- el desempat es resoldrà a favor de la persona de minarà per la suma de les puntuacions obtingudes al major edat. primer, tercer i quart exercici. 6.6. El Tribunal podrà determinar la realització de 9. Acreditació dels requisits i mèrits, i nomenament dos o més exercicis en una sola sessió, en aquest com a funcionaris en pràctiques i funcionaris de car- cas la correcció de l’exercici posterior quedarà con- rera dicionada a la superació de tots els anteriors. 9.1. Una vegada feta l’acreditació dels requisits i mèrits mitjançant els documents originals, en el ter- 7. Concurs mini de 20 dies naturals següents a la publicació dels 7.1. El concurs no tindrà caràcter eliminatori i con- resultats definitius del concurs oposició, el Tribunal sistirà en la valoració dels mèrits aportats per les elevarà a la Presidència de la Corporació la proposta persones que hagin superat l’oposició, d’acord amb de nomenament com a funcionaris de carrera o en el barem que figura a l’annex 3 d’aquesta convocatò- pràctiques, segons s’escaigui, dels aspirants millor ria. Les referències d’aquest barem a organismes de classificats, que tindrà caràcter vinculant llevat que l’Estat espanyol s’entendran fetes als organismes no s’hagin complert els requisits formals de la convo- equivalents de la resta d’estats membres de la Unió catòria. Aquests nomenaments no podran superar el Europea, si escau. Els aspirants, els mèrits dels nombre de places convocades. quals puguin estar inclosos en aquest apartat, hau- 9.2. De conformitat amb l’article 32 del Decret ran d’aportat els documents oficialment traduïts a 28/1986, de 30 de gener, de reglament de selecció qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya. de personal de l’Administració de la Generalitat de El valor així obtingut serà la puntuació del con- Catalunya, els funcionaris hauran de superar un pe- curs. ríode de pràctiques de 6 mesos comptadors des del A aquest efecte el Tribunal qualificador establirà dia següent a la data de presa de possessió. En un termini de 10 dies hàbils comptadors des de l’esmentat període es farà un seguiment i avaluació l’endemà de la publicació del resultat del tercer exer- del funcionari. Abans d’iniciar la fase de pràctiques el cici de l’oposició, per tal que els aspirants presentin Tribunal establirà els criteris per efectuar el segui- aquesta documentació en les oficines d’Atenció al ment i l’avaluació. ciutadà o al Registre General de l’Ajuntament de 9.3. Finalitzada la fase de pràctiques, els aspirants Barcelona, les adreces dels quals s’indiquen en seran declarats pel Tribunal "aptes" o "no aptes". La l’annex 5. qualificació de "no apte" exclou l’aspirant del procés Per a la seva presentació hauran d’atenir-se al selectiu que disposen la base 3.8 9.4. Els aspirants que siguin declarats "no aptes" 7.2. En cap cas la puntuació obtinguda en el con- es reincorporaran automàticament a la seva catego- curs de mèrits podrà ser aplicada per superar l’opo- ria i lloc de procedència. sició. 7.3. El Tribunal qualificador farà pública la llista 10. Nomenament definitiu, jurament o promesa dels provisional de puntuacions que resultin de l’aplicació funcionaris, i presa de possessió del barem de mèrits al Tauler de concursos i Oposi- 10.1. Els i les funcionaris/es en pràctiques que cions de la Corporació (plaça de Sant Miquel, núm. hagin superat aquesta fase, seran proposats a l’Al- 4) així com a través de la Intranet de l’Ajuntament de caldia, pel seu nomenament com a funcionaris de Barcelona. El Tribunal qualificador establirà el termini carrera. perquè les persones aspirants tinguin accés als ex- 10.2. La Presidència de la Corporació dictarà re- pedients de qualificació del concurs i gaudiran de la solució d’adjudicació que serà publicada a la Gaseta possibilitat d’interposar davant del Tribunal les re- Municipal i que tindrà la consideració de nomena- clamacions que considerin oportunes. En tot cas el ment de funcionari de carrera. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2255 10.3. Aquests/es aspirants nomenats/des funcio- el Tribunal, pot demanar als efectes procedents, naris/àries, de conformitat amb l’article 84 de l’es- l’acreditació dels aspectes necessaris quan cregui mentat Reial Decret 214 /1990, de 30 de juliol, dis- que hi ha inexactituds o falsedats en les quals hagi posaran del termini d’un mes des de l’endemà de la pogut incórrer els aspirants, que podran ser exclosos publicació del seu nomenament a la Gaseta Munici- motivadament de la convocatòria en qualsevol mo- pal per fer el jurament o promesa, i prendre posses- ment quan no compleixin els requisits, sens perjudici sió. de les actuacions que puguin recaure sobre l’as- La manca de jurament o promesa o de la pressa pirant. de possessió comportarà la pèrdua de tots els drets. 12.3. El domicili que figuri a les sol·licituds es con- siderarà l’únic vàlid a l’efecte de les notificacions, i 11. Tribunal de la Convocatòria seran responsabilitat exclusiva dels aspirants els 11.1. El Tribunal qualificador de la convocatòria errors en la seva consignació i la comunicació a estarà format per un president, tres vocals i un secre- l’Ajuntament de Barcelona de qualsevol canvi de tari designats per la Corporació de conformitat amb domicili. els criteris de l’article 60 de la Llei 7/2007, de 12 12.4. Els aspirants donen el seu consentiment al d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. Igual- tractament de les dades de caràcter personal que ment per a cadascun dels membres titulars li serà són necessàries per prendre part en la convocatòria i designat un membre suplent . per la tramitació del procés selectiu, d’acord amb la La composició nominal del Tribunal qualificador normativa vigent. serà oportunament publicada a la Gaseta Municipal 12.5. Recursos amb caràcter previ a l’ inici de la fase d’oposició. D’acord amb el que estableix la llei 30/1992, de 26 A més dels membres que formen part del Tribunal de novembre, de règim jurídic de les administracions de selecció, a les sessions que s’estableixin hi po- públiques i del procediment administratiu comú, mo- dran assistir, amb veu però sense vot, un observador dificada per la llei 4/1999, de 13 de gener,en concor- titular, i un de suplent, designats conjuntament per la dança amb el Decret d’Alcaldia 2672 de 20 de juny Junta de Personal i el Comitè d’empresa. Aquests de 2007 (Gaseta Municipal de 30 de juny de 2007) observadors tindran accés, si ho volen, als expedi- contra els actes derivats de l’autoritat convocant els ents de qualificació dels aspirants, i podran sol·licitar interessats podran interposar recurs potestatiu de que les seves observacions constin en les sessions reposició davant la Quarta tinència d’Alcaldia en el de les actes corresponents. termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data 11.2. La designació dels observadors s’efectuarà de la seva publicació. amb caràcter previ a la realització de les proves. Així mateix, contra la llista definitiva d’ admesos i 11.3. Els membres del Tribunal hauran d’abstenir- exclosos i els actes administratius que es derivin de se d’intervenir, notificant-ho a la Gerència de Recur- l’actuació del tribunal qualificador, els interessats sos Humans i Organització, quan hi concorrin cir- podran interposar recurs d’alçada davant la Quarta cumstàncies de les que preveu l’article 28 de la Llei Tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les de l’endemà de la data de la seva notificació o publi- administracions públiques i del procediment adminis- cació. tratiu comú. 11.4. El Tribunal podrà disposar, si així ho creu 13. Ampliació de la Borsa de Treball a la categoria convenient, la incorporació d’assessors especialistes de Tècnic Superior en Gestió que col·laborin amb els seus membres en l’elabo- 13.1. De conformitat amb l’article 23 de l’Acord de ració i/o valoració dels exercicis. condicions de treball per al personal funcionari de 11.5. A l’efecte de comunicacions i altres incidèn- l’Ajuntament de Barcelona, a partir d’aquesta convo- cies, el Tribunal tindrà la seva seu al Departament de catòria l’Ajuntament constituirà una ampliació de la Selecció i Promoció de Recursos Humans de la Ge- Borsa de treball vigent en la categoria de Tècnic rència de Recursos Humans i Organització de l’Ajun- Superior en Gestió amb l’objectiu de realitzar possi- tament de Barcelona (c/ Escar núm. 1, 2a planta, bles nomenaments d’interinatges. La constitució 08039 de Barcelona), la qual prestarà el suport mate- d’aquesta Borsa es farà atenent a les següents con- rial i tècnic necessari per a la seva actuació. dicions: a) Estarà integrada per aquells aspirants que, tot i 12. Norma final no haver estar proposats per al nomenament, 12.1. Els requisits s’hauran de complir en el mo- hagin superat tots els exercicis. ment de finalitzar el termini de presentació de sol·lici- b) Els/ les aspirants que la integrin se situaran en tuds previst a la base 3.6, i mantenir-los fins al mo- una única llista segons l’ordre de classificació fi- ment de la presa de possessió de la plaça adjudicada. nal del procés selectiu (suma de les puntuacions Només podran ser valorats aquells mèrits assolits de la fase d’oposició més concurs). pels aspirants fins el moment en què finalitzi el ter- c) Aquesta ampliació de borsa s’integrarà amb la mini de presentació de sol·licituds previst a la base que resulti de la borsa derivada de la convocatò- 3.6. ria de Tècnic Superior en Gestió torn lliure pel 12.2. Es tindran en compte les dades que els/les que fa a l’ordre de contractació dels seus aspi- aspirants facin constar a la sol·licitud, i serà respon- rants, que es regularà d’acord amb els criteris sabilitat seva la veracitat d’aquestes dades. No obs- establerts per a la gestió de les Borses de Con- tant, l’autoritat convocant, per si mateixa o mitjançant tractació. 2256 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 ANNEX 2. TEMARI Tema 13. Les fonts del dret administratiu. Jerarquia de les fonts. Principis constitucionals. Tema 14. El reglament: concepte i classes de regla- L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I INSTITUCIONAL DE ments. Fonaments i límits de la potestat reglamentà- CATALUNYA ria. El costum. Els principis generals del dret. La jurisprudència i la doctrina. Tema 1. L’Estatut de Catalunya de 2006: estructura, contingut essencial i principis fonamentals. Tema 15. La relació juridico-administrativa: concepte i elements. La personalitat jurídica de les administra- Tema 2. El Parlament de Catalunya. El sistema elec- cions públiques. Tipologia de les entitats públiques. toral i l'estatut dels diputats. Organització i funciona- Capacitat jurídica dels ens públics. ment. La funció legislativa i la funció d'impuls i con- trol de l'acció política o de govern. Tema 16. El ciutadà com a titular de drets davant l'Administració. Els drets públics subjectius. Els inte- Tema 3. El President de la Generalitat: elecció, ces- ressos legítims. Capacitat jurídica i capacitat d'obrar. sament i funcions. El Govern: composició, caràcter, atribucions i funcions. Relacions entre el President Tema 17. L'acte administratiu: concepte i classes. de la Generalitat, el Govern i el Parlament. Elements de l'acte administratiu. La motivació i la forma. El silenci administratiu: el silenci positiu i els Tema 4. Òrgans institucionals de la Generalitat. El actes presumptes. Síndic de Greuges. La Sindicatura de Comptes. El Consell Consultiu. Tema 18. L'organització administrativa: principis. L'òrgan administratiu: concepte, elements i naturale- sa. Classes d'òrgans. Els òrgans col·legiats. LA UNIÓ EUROPEA I EL DRET COMUNITARI. INS- TITUCIONS Tema 19. La competència administrativa: concepte, classes i naturalesa. Criteris de delimitació i formes Tema 5. Configuració de la Unió Europea: antece- d'atribució. Les relacions interorgàniques. La jerar- dents i objectius. Els tractats originaris i de modifica- quia administrativa. La delegació, l'advocació i la ció. Els membres de la Unió Europea. L'adhesió substitució. La coordinació administrativa. d'Espanya. El Tractat de la Unió Europea o de Maas- Tema 20. L'eficàcia de l'acte administratiu: principis tricht. generals. Executivitat de l'acte administratiu. La noti- Tema 6. Característiques de l'ordenament jurídic ficació i la publicació. Invalidesa dels actes: nul·litat comunitari. Fonts del dret comunitari. Els tractats. Els de ple dret, anul·labilitat. Convalidació. reglaments. Les directives. Tema 21. El procediment administratiu: concepte, Tema 7. Aplicació i eficàcia del dret comunitari euro- principis i importància. El procediment administratiu peu. Relació entre el dret comunitari i l'ordenament comú: regulació. jurídic dels estats membres. Principis i control. La Tema 22. El procediment administratiu derivat de participació de les comunitats autònomes en la for- l'organització pròpia de la Generalitat de Catalunya. mació i en l'execució del dret comunitari. Tema 23. L'estructura del procediment administratiu: Tema 8. Els fonaments de la Comunitat Europea. iniciació, ordenació, instrucció i finalització. Els ter- Les llibertats bàsiques comunitàries. Lliure circulació minis administratius: regulació i jurisprudència. L'ela- de mercaderies. Lliure circulació de persones i ser- boració de les disposicions administratives de caràc- veis. Lliure circulació de treballadors. Lliure circulació ter general. de capitals. El dret d'establiment i la lliure prestació de serveis. Tema 24. Revisió dels actes en via administrativa. Revisió d'ofici. Revocació dels actes administratius. Tema 9. Les institucions comunitàries. La Comissió. Els recursos administratius: objecte i classes. Recurs El Consell. El Parlament Europeu. El Tribunal de ordinari i recurs de revisió. Les reclamacions prèvies Justícia. El Tribunal de Comptes. a l'exercici d'accions civils i laborals. Tema 10. Mitjans financers i personals de la Unió Tema 25. La jurisdicció contenciosa administrativa: Europea. El pressupost comunitari. La funció pública concepte, naturalesa i regulació. El recurs contenciós comunitària. administratiu: les parts, capacitat processal, legitima- Tema 11. Els fons estructurals de la Unió Europea: ció, representació i defensa. Actes impugnables. La el FEDER, el FSE, el FEOGA-O, l'IFOP. Objectius i sentència en el procediment contenciós. Execució. zones elegibles. El fons de cohesió. Recursos. El recurs contenciós especial dels drets i llibertats fonamentals. Tema 26. La contractació administrativa: concepte i L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. EL DRET ADMINIS- fonts. Incidència del dret comunitari europeu. Princi- TRATIU pis bàsics de la Llei de contractes de les administra- cions públiques. Àmbit d'aplicació subjectiva. Classi- Tema 12. L'Administració pública: concepte i princi- ficació dels contractes i règim jurídic. pis. La divisió de poders i l'estat de dret: el dret ad- ministratiu. El principi de legalitat. L'activitat discreci- Tema 27. La selecció del contractista: formes i pro- onal de l'Administració. Control de la discrecionalitat. cediments d'adjudicació. Contingut i efectes dels La desviació de poder. contractes administratius: prerrogatives de l'Adminis- NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2257 tració. La revisió de preus i l'equilibri financer. L'ex- i manteniment. Il·luminació. Serveis higiènics i llocs tinció dels contractes administratius: el compliment i de descans. Materials i locals de primers auxilis. la resolució. Tema 43. Drets i deures dels funcionaris públics. Tema 28. Les formes d'activitat administrativa. L'ac- Règim d'incompatibilitats del personal al servei de tivitat de limitació, arbitral, de servei públic i de fo- les administracions públiques. Situacions administra- ment. Principals manifestacions. tives dels funcionaris. Tema 29. La potestat sancionadora administrativa i Tema 44. Responsabilitat civil, penal i administrativa el procediment sancionador. dels funcionaris públics. Règim disciplinari. Tema 30. L'expropiació forçosa: concepte, fonament, Tema 45. Les relacions laborals. Sistemes de repre- subjectes i objecte. El contingut de l'expropiació for- sentació i participació en l'Administració pública. çosa. L'exercici de la potestat expropiatòria. Proce- Normativa vigent sobre òrgans de representació, diment general i procediments especials. determinació de les condicions de treball i participa- ció del personal al servei de les administracions pú- Tema 31. El servei públic: concepte i evolució. For- bliques. Els pactes i els acords amb les organitzaci- mes de gestió dels serveis públics. La gestió directa. ons sindicals. La gestió indirecta. La concessió. Domini públic i privat de l'Administració: règim jurídic i naturalesa. Tema 46. El dret del treball. Naturalesa i caràcter. Ús del domini públic. Principis fonamentals que l'inspiren. Jurisdicció laboral. Tema 32. La responsabilitat de les administracions Tema 47. Fonts del dret del treball. Disposicions públiques. Responsabilitat patrimonial. L'acció de legals i reglamentàries. L'Estatut dels treballadors: responsabilitat. La responsabilitat de les autoritats i estructura i contingut. Els convenis col·lectius. La del personal al servei de les administracions públi- voluntat de les parts. El costum laboral. ques. Tema 48. El contracte de treball: concepte, subjectes Tema 33. La responsabilitat patrimonial: El concepte i forma. El contingut del contracte de treball. Modifi- de lesió i les seves notes característiques. Els requi- cació, suspensió i extinció del contracte de treball. La sits d’imputació. causalitat en el contracte de treball. Modalitats de contracte. Tema 34. La responsabilitat patrimonial de l’Admi- nistració Local per danys causats per contractistes i Tema 49. El sistema espanyol de la Seguretat Soci- concessionaris. al. La Llei de bases. Principis informadors. El text refós de la Llei general de la Seguretat Social: es- tructura i contingut. Afiliació i cotització. Acció protec- ORGANITZACIÓ I FUNCIÓ PÚBLICA. EL DRET tora: contingències i prestacions. DEL TREBALL Tema 35. Organització i prestació de serveis. El mo- SISTEMES D’INFORMACIÓ del divisional (les agències): les empreses públiques, els organismes autònoms, els consorcis i les funda- Tema 50. El règim jurídic de la protecció de dades cions. de caràcter personal. Tema 36. Relacions interorganitzatives i polítiques Tema 51. Sistemes d’informació per a la direcció i la públiques. Actors, interessos i poder. gestió. Les organitzacions basades en la informació. La informació com a recurs. Els sistemes d’infor- Tema 37. Avaluació de les polítiques públiques. Con- mació i la seva estructura. trol de les polítiques públiques. Control estratègic i control de gestió. Indicadors de gestió dels serveis públics. GESTIO PRESSUPOSTÀRIA I FINANCERA. HI- SENDA PÚBLICA Tema 38. Els processos de modernització a les ad- ministracions públiques. La crisi del model burocràtic. Tema 52. La planificació de la gestió pública. El La cultura administrativa i la gestió del canvi. pressupost com a instrument de planificació, d’ad- Tema 39. El règim jurídic de la funció pública espa- ministració i gestió i com a mecanisme general de nyola. Les bases del règim estatutari dels funcionaris coordinació. Finalitats del pressupost. públics: marc jurídic. El personal al servei de les Tema 53. L’execució del pressupost de despeses. administracions públiques. Procediment general: autorització, disposició, obliga- Tema 40. La selecció de personal en l’Administració ció i pagament. Procediments especials d’execució pública. La planificació de la formació i la gestió de de la despesa. Procediment de pagament. recursos humans Tema 54. El control pressupostari. El control intern Tema 41. La carrera professional a l'Administració de l’activitat econòmico-financera del sector públic. pública. La provisió de llocs de treball: sistemes de La intervenció. El control extern. La comptabilitat provisió. La promoció professional. El grau personal. com a mitjà de control. Les relacions de llocs de treball. Tema 55. Els ingressos de l’Ajuntament de Barcelo- Tema 42. El Pla de prevenció. Objectiu i contingut. na. El pressupost d’ingressos: estructura i classifica- Seguretat i salut en els llocs de treball. Ordre, neteja ció. 2258 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 Tema 56. El dret tributari: concepte i contingut. Les ANNEX 3. BAREM DE MÈRITS DEL TORN PRO- fonts del dret tributari. Els principis de l'ordenament MOCIÓ INTERNA (MÀXIM 25 PUNTS) tributari espanyol. Els tributs: concepte, naturalesa i elements. El fet imposable: concepte, classes i sub- 1. Antiguitat (màxim 6 punts) jectes. 1.1. Serveis prestats amb plaça en propietat a l’Ajuntament de Barcelona a un dels seus Instituts Tema 57. Hisendes locals. Classificació dels ingres- Municipals, en el cas d’haver-hi estat adscrit. sos. Els pressupostos locals. Per cada any de serveis prestats: 0,5 punts. Tema 58. Els tributs municipals. Concepte. Referèn- cia als principals tributs municipals (especialment IBI, 2. Experiència professional (màxim 14 punts) IAE, Impost de vehicles de tracció mecànica i Plus- 2.1. Per serveis prestats en llocs de treball de vàlua). La gestió tributària: normes generals i proce- l’Ajuntament de Barcelona, o dels seus Instituts Mu- diment. nicipals, o ens instrumentals des de la categoria pro- fessional des de la qual s’opta. Tema 59. Les tècniques pressupostàries. Pressupost Per cada mes de treball: 0,17 punts fins a un mà- administratiu, funcional, de caixa i d'execució. El xim de 10 punts. pressupost per programes. El pressupost base zero. Addicionalment, quan els serveis prestats des de Classificació de les despeses públiques: efectes la categoria professional des de la qual s’opta, ho limitatius. siguin en llocs de treball d’accés reservat indistinta- Tema 60. Gestió per objectius en el procés pressu- ment a professional del grup A o B: 0,07 punts fins a postari: la determinació dels objectius. Avaluació un màxim de 4 punts. econòmica de projectes. Anàlisi cost-benefici, cost- 2.2. Als efectes d’allò que s’estableix en els dos eficàcia i cost-utilitat. L'establiment d'indicadors de apartats anteriors, un mes equival a 30 dies. seguiment. Contractes programa. Així mateix, les fraccions inferiors a 30 dies poden acumular-se per comptabilitzar nous períodes de 30 Tema 61. Els impostos: concepte i principis. Els im- dies. Si tot i així, finalment queden fraccions inferiors postos directes. Els impostos indirectes. Taxes i con- a 30, aquestes no es tindran en compte. tribucions especials. Els preus públics. Tema 62. El dèficit públic: causes, efectes i límits. El 3. Altres activitats (màxim 5 punts) finançament del dèficit públic. El Tribunal valorarà de forma conjunta i fins el mà- xim de puntuació abans esmentada: Postgraus i Tema 63. El deute públic. Classes. El deute públic màsters relacionats amb el contingut funcional dels com a eina de política financera. La gestió del deute llocs objecte de convocatòria. públic. Assistència a cursos de formació relacionats amb el contingut funcional dels llocs objecte de convoca- LA CIÈNCIA DE L’ADMINISTRACIÓ tòria. Docència, recerca i publicacions en revistes especialitzades relacionades amb el contingut funci- Tema 64. Poder Públic i Organització. La ciència de onal dels llocs objecte de convocatòria. l’Administració:Objecte i metodologia. L’anàlisi de les polítiques públiques. ANNEX 4. ADRECES DEL CENTRES D’ATENCIÓ Tema 65. L’evolució històrica del pensament organit- AL DISMINUÏT DEPENDENTS DE L’INSTITUT CA- zatiu. Principals paradigmes teòrics. TALÀ D’ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS Tema 66. Disseny i execució de les polítiques públi- ques. Teories de la decisió – EVO laboral de Barcelona. Adreça: c/ Forn 7-9 Tema 67. El màrqueting de serveis a l’Administració 08014 Barcelona. Tel. 93 424 82. 04/ 93 423 63 03. Pública. La qualitat dels serveis públics. Fax: 93 424 52 06. Zona d’influència: totes les Tema 68. La direcció per objectius. Tècniques bàsi- comarques de Barcelona (inclòs el Vallès Occi- ques de control de projectes. dental, Bages i Berguedà). – Centre d’atenció a persones disminuïdes (CAD Girona). Adreça: Emili Grafit, 2. Tel. 972 48 60 60. L’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL I LA CIUTAT DE Per a Girona ciutat i comarques. BARCELONA – Centre d’atenció a persones disminuïdes (CAD Lleida). Adreça: av. del Segre, 5. Tel. 973 70 36 00. Tema 69. L’organització municipal: organització polí- Per a Lleida ciutat i comarques. tica (l’alcalde, tinents d’alcalde, regidors) i executiva – Centre d’atenció a persones disminuïdes (CAD (el model de gestió gerencial) Tarragona). Adreça: av. Andorra, 9, baixos. Tel. Tema 70. La descentralització territorial (districtes) i 977 21 34 71. Per a Tarragona ciutat i comar- funcional (organismes i instituts) a l’Ajuntament de ques (excepte les comarques del Baix Ebre, Barcelona Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta). – Centre d’atenció a persones disminuïdes (CAD Tema 71. El Pla d‘Actuació Municipal (objectius ge- Terres de l’Ebre). Adreça: c/ Ruiz de Elda, 33 nerals, estructura i principals continguts) (Amposta). Tel. 977 70 65 34. Per a comarques Tema 72. La Carta Municipal. Contingut i principals del Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra característiques de l’actual Carta Municipal Alta. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2259 ANNEX 5. REGISTRES D’INFORMACIÓ I PRE- 2. Sistema de selecció i torn de la convocatòria SENTACIÓ D’INSTÀNCIES El sistema de selecció emprat en aquesta convo- catòria és el de concurs oposició. Les 40 places con- INFORMACIÓ I PRESENTACIÓ D’INSTÀNCIES vocades s’articulen pel torn de promoció interna. Oficines d’Atenció al Ciutadà: 3. Sol·licituds Horari general: de dilluns a divendres de 8.30 a 3.1. La sol·licitud per prendre part en aquesta con- 17.30 hores. vocatòria s’ajustarà al model que es facilitarà gratuï- Horari estiu (del 24 de juny al 24 de setembre): de tament a les Oficines d’Atenció al Ciutadà de l’Ajun- dilluns a divendres de 8.15 a 14.15 hores. tament de Barcelona. La relació de les esmentades Oficines d’Atenció al Ciutadà així com les seves cor- – Oficina d’Atenció al Ciutadà pl. Sant Miquel, Pl. responents adreces s’especifiquen en l’annex 5 de la Sant Miquel núm. 4 (aquesta oficina també atén present convocatòria. També es podrà obtenir el els dissabtes de 9 a 14 hores). model de sol·licitud a través del web de l’Ajuntament – Oficina d’Atenció al Ciutadà de Ciutat Vella, c/ que s’indica en l’esmentat annex 5. Ramalleres, 17. 3.2. Les dades de la convocatòria que es consig- – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de nen en el model de sol·licitud seran les de "Gestor l’Eixample, c/ Aragó, 328. d’Administració General promoció interna-2008". – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de 3.3. Les persones amb discapacitat podran asse- Sants-Montjuïc, c/ Creu Coberta, 104. nyalar a l’apartat "Espai Reservat als aspirants amb – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Les discapacitat" el tipus de discapacitat declarada. A Corts, Pl. Comas, 18. l’apartat "Adequacions sol·licitades" podran indicar – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Sar- l’adaptació o l’adequació de temps i mitjans materials rià-Sant Gervasi, c/ Anglí, 31. per a la realització de les proves i dels exercicis pre- – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Grà- vistos en la convocatòria, i el motiu o motius cia, c/ Francisco Giner, 46. d’aquestes. En l’acceptació de les dites adaptacions – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte d’Horta- o adequacions cal atenir-se al que disposa l’article 6 Guinardó, rda. Guinardó, 49. del Decret 66/1999, de 9 de març del Govern de la – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Nou Generalitat de Catalunya. Barris, c/ Dr. Pi i Molist, 133. 3.4. Les persones aspirants indicaran a l’apartat – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Sant "Titulació" de la sol·licitud, la titulació acadèmica Andreu, pl. Orfila, 1. oficial que s’al·lega per participar a la convocatòria, – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Sant d’acord amb el que assenyala la base 4.4. Martí , pl. Valentí Almirall, 1. 3.5. Presentació de sol·licituds. Les sol·licituds s’adreçaran a la Gerència de Re- NOMÉS INFORMACIÓ cursos Humans i Organització de l’Ajuntament de Barcelona, i es podran presentar en qualsevol dels – Intranet de l’Ajuntament de Barcelona. registres municipals que s’indiquen en l’annex 5 o – Telèfon d’Informació "010" (Establiment: 0,45 €. trametre-les per qualsevol dels mitjans que estableix Cost/min: 0,06 €. Tarifat per segons. IVA inclòs). l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, – Telèfon 807 117 700, per a trucades des de fora de règim jurídic de les administracions públiques i del àrea metropolitana de Barcelona (preu màxim: procediment administratiu comú. 0,46 € minut tarifat per segons). Les sol·licituds que es presentin mitjançant les ofi- – Telèfon 934 860 098, per a persones amb disca- cines de correus hauran d’anar en sobre obert, per pacitat auditiva. tal de ser datades i segellades pel funcionari de cor- – Telèfon 93 256 39 99 de la Gerència de Recur- reus abans de la seva certificació. sos Humans i Organització de l’Ajuntament de 3.6. Termini de presentació de sol·licituds Barcelona. Servei de resposta automatitzada Les persones aspirants disposaran del termini de que informa sobre l’estat actual i les futures pre- vint dies naturals comptats des de l’endemà de la visions en la que es troben els processos de se- data de publicació de la convocatòria a la Gaseta lecció endegats per l’Ajuntament de Barcelona. Municipal per presentar la sol·licitud. 3.7. Exempció de la prova de coneixements de llengua catalana que preveu la base 6.2. Als efectes d’aquesta exempció, i d’acord amb el que estableix l’article 5 del Decret 161/2002, d’11 de juny, els aspirants hauran de presentar dins el termi- CONVOCATÒRIA PER A LA PROVISIÓ PER PRO- ni de presentació de sol·licituds i juntament amb MOCIÓ INTERNA DE 40 PLACES DE GESTOR aquesta, un dels documents següents: D’ADMINISTRACIÓ GENERAL – Fotocòpia de la documentació acreditativa d’es- tar en possessió del certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o supe- ANNEX 1. BASES rior de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent. 1. Places objecte de convocatòria – Fotocòpia de la documentació que acrediti que la El nombre de places objecte de convocatòria són persona aspirant ha participat i obtingut plaça en 40. processos anteriors de selecció de personal per 2260 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 accedir a l’Administració local o a l’Administració 5. Desenvolupament del procés selectiu de la Generalitat de Catalunya, en què hi hagués 5.1. Finalitzat el termini de presentació de sol·li- establerta una prova de català del mateix nivell o cituds, la Gerència de Recursos Humans i Organit- superior, o que hagin superat la prova esmenta- zació de l’Ajuntament de Barcelona dictarà resolució da en altres processos de la mateixa oferta pú- per la qual es farà pública la llista provisional de per- blica d’ocupació. sones admeses i excloses, on també s’indicarà si la Igualment, els aspirants podran efectuar aquesta persona aspirant està exempta de realitzar la prova acreditació documental el mateix dia de la prova de de llengua catalana. coneixements de la llengua catalana, aportant la 5.2. Contra la llista provisional de persones adme- corresponent fotocòpia. ses i excloses es podran formular les reclamacions 3.8. Tots aquells mèrits avaluables d’acord amb el oportunes i esmenar els defectes que s’hagin produït barem establert a l’annex 3 no s’hauran d’adjuntar a exclusivament respecte a la sol·licitud, el document la sol·licitud, atès que només ho presentaran aque- identificatiu i l’exempció de la realització de la prova lles persones que hagin superat l’oposició, que ho de llengua catalana. faran en el termini establert a la base 7.1. A aquest efecte, s’obrirà un termini de 10 dies hà- Amb caràcter general, aquesta documentació es bils comptadors des de l’endemà de la publicació de podrà presentar mitjançant una fotocòpia a les ofici- l’esmentada llista, i se’ls advertirà que, en cas que no nes d’Atenció al ciutadà o al Registre General de esmenin dins d’aquest termini el defecte imputable a l’Ajuntament de Barcelona, les adreces dels quals ells que hagi motivat la seva exclusió, es considerarà s’indiquen en l’annex 5. La seva acreditació per part que desisteixen de la seva petició i s’arxivarà la seva dels adjudicataris es farà en el termini de 20 dies sol·licitud sense cap altre tràmit. naturals següents a la publicació dels resultats defini- En cas que un aspirant no aparegui ni en la llista tius del concurs oposició. provisional de persones admeses ni en la d’excloses, La no acreditació comportarà la pèrdua dels drets a l’hora de formular la reclamació corresponent derivats d’aquesta convocatòria. l’haurà d’acompanyar amb una fotocòpia de la 3.9. La comprovació dels serveis prestats en sol·licitud presentada. l’àmbit de l’Ajuntament de Barcelona i els seus orga- Finalitzat el termini de reclamacions i resoltes les nismes autònoms serà realitzada d’ofici pel Tribunal possibles incidències, es farà pública la llista definiti- de selecció. Tanmateix, per tal que s’efectuï aquesta va de persones admeses i excloses en la qual comprovació, caldrà que l’aspirant identifiqui ex- s’indicarà així mateix quines persones aspirants es- pressament en la mateixa sol·licitud els períodes de tan exemptes de realitzar la prova de llengua catala- temps en què ha prestat els seus serveis en la cate- na. goria objecte de convocatòria. Pel que fa a l’acre- La llista provisional i la llista definitiva de persones ditació dels serveis prestats en la resta d’Admi- admeses i excloses es faran públiques al Tauler de nistracions públiques, aquesta s’haurà d’efectuar concursos i Oposicions de la Corporació (plaça Sant mitjançant una certificació original emesa pels òr- Miquel, núm. 4), així com a través del web de gans, autoritats o els càrrecs que duen a terme la l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat gestió dels recursos humans.. 5.3. El procés de selecció consistirà en primer lloc, en la resolució dels exercicis de l’oposició en els 4. Requisits de participació dels aspirants termes previstos a la base 6, a fi i efecte de determi- 4.1. Tractar-se de personal funcionari o contractat nar els coneixements de les persones aspirants. laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona,de conformi- Posteriorment, i només per aquelles persones que tat amb el que estableix la disposició transitòria 2a hagin superat l’oposició, es procedirà a la valoració de l’EBEP. El personal funcionari de l’Ajuntament dels mèrits acreditats, pel sistema de concurs previst posteriorment adscrit a un Institut o ens instrumental a la base 7. podrà participar igualment en el concurs-oposició. La qualificació final serà determinada per la suma Així mateix, podran participar els contractats laborals de la puntuació obtinguda a l’oposició i el concurs. fixos de l’Ajuntament subrogats a un Institut Munici- pal o altres ens instrumentals que hagin efectuat la 6. Oposició corresponent adhesió a l’Acord Marc de condicions L’oposició consta dels exercicis de caràcter obliga- de treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinque- tori a què fan referència les bases 6.1, 6.2, 6.3 i 6.4. na de l’esmentat Acord Aquests exercicis, a excepció del contemplat a la 4.2. Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a base 6.4 tindran caràcter eliminatori. un Institut Municipal o ens instrumental en els termes Els resultats dels exercicis es faran públics al Tau- de la base 4.1, en una categoria del subgrup C1 i no ler de concursos i Oposicions de la Corporació (plaça pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni al Ser- Sant Miquel, núm. 4) així com a través del web de vei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament. l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat. 4.3. Tenir una antiguitat mínima de dos anys de 6.1. Primer exercici (obligatori i eliminatori) serveis actius en propietat en alguna categoria del Consistirà en l’avaluació dels coneixements del subgrup C1 de l’Ajuntament o Institut Municipal o ens temari mitjançant una prova tipus test, formada per instrumental en els termes de la base 4.1. preguntes amb respostes alternatives, de les quals 4.4. Titulacions. Cal estar en possessió d’una di- només una serà correcta. plomatura o del primer cicle de qualsevol ensenya- Totes les respostes correctes tindran el mateix va- ment universitari superior. Si es tracta d’un títol ob- lor. Les preguntes sense resposta no es puntuaran, i tingut a l’estranger, cal disposar de la corresponent les respostes errònies descomptaran una quarta part homologació del Ministeri d’Educació i Ciència. del valor d’una resposta correcta. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2261 El valor màxim d’aquest exercici serà de 20 punts. equivalents de la resta d’estats membres de la Unió La puntuació mínima per superar l’exercici és de 10 Europea, si escau. Els aspirants, els mèrits dels punts. quals puguin estar inclosos en aquest apartat, hau- El temari és el que consta a l’annex 2 de la pre- ran d’aportat els documents oficialment traduïts a sent convocatòria. qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya. 6.2. Segon exercici. El valor així obtingut serà la puntuació del con- És la prova de coneixements de llengua catalana. curs. Consta de dues parts obligatòries: A aquest efecte el Tribunal qualificador establirà Primera. S’avaluarà el domini de l’expressió escri- un termini de 10 dies hàbils comptadors des de ta mitjançant la redacció d’un text d’un mínim de 150 l’endemà de la publicació del resultat del tercer exer- paraules i d’un màxim de 200 paraules, i els conei- cici de l’oposició, per tal que els aspirants presentin xements pràctics de llengua catalana mitjançant la aquesta documentació en les oficines d’Atenció al resposta a un qüestionari sobre aspectes lingüístics. ciutadà o al Registre General de l’Ajuntament de Segona. S’avaluarà la capacitat d’expressió oral Barcelona, les adreces dels quals s’indiquen en mitjançant la lectura d’un text en veu alta i una con- l’annex 5. versa sobre temes generals. Per a la seva presentació hauran d’atenir-se al Aquesta prova tindrà una durada com a màxim de que disposen la base 3.8 75 minuts per a la primera part i de 20 minuts per a 7.2. En cap cas la puntuació obtinguda en el con- la segona. curs de mèrits podrà ser aplicada per superar La qualificació de la prova serà d’apte o no apte. l’oposició. Resten exemptes de realitzar aquesta prova les 7.3. El Tribunal qualificador farà pública la llista persones que hagin acreditat documentalment i en el provisional de puntuacions que resultin de l’aplicació termini de presentació de sol·licituds previst a la base del barem de mèrits al Tauler de concursos i Oposi- 3.6 d’aquesta convocatòria, estar en possessió cions de la Corporació (Plaça de Sant Miquel Núm. d’algun dels certificats o situacions previstes a la 4) així com a través del web de l’Ajuntament de Bar- base 3.7. celona www.bcn.cat. El Tribunal qualificador establirà 6.3. Tercer exercici (obligatori i eliminatori). el termini perquè les persones aspirants tinguin ac- Consistirà en la resolució d’un o més supòsits cés als expedients de qualificació del concurs i gau- pràctics proposats pel Tribunal relacionats amb les diran de la possibilitat d’interposar davant del Tribu- matèries que apareixen al temari de la convocatòria. nal les reclamacions que considerin oportunes. En El valor màxim d’aquest exercici serà 23 punts. La tot cas el termini de presentació de reclamacions no puntuació mínima per superar l’exercici és de 11,50 serà inferior a 10 dies hàbils. punts. 7.4. Finalitzat el termini esmentat a la base anteri- Per a la resolució de l’exercici, l’aspirant podrà as- or i resoltes les reclamacions, es farà pública la llista sistir proveït exclusivament amb els textos legals que definitiva de puntuacions finals del concurs als llocs considerin oportuns, en suport de paper, no essent esmentats a la base 7.3. permesa la consulta de manuals o estudis doctrinals, ni cap tipus de suport informàtic. 8. Resultat final de la fase de concurs oposició El temari és el que apareix a l’annex 2 de la pre- 8.1. Juntament amb la llista a que fa referència la sent convocatòria. base 7.4, el Tribunal farà públiques les puntuacions 6.4. Quart exercici (obligatori i no eliminatori) finals de la fase de concurs oposició, amb indicació Aquest exercici té per finalitat avaluar les caracte- del número d’ordre de classificació assolit per cada rístiques personals, professionals i/ o de les compe- persona aspirant. tències requerides per l’òptim desenvolupament de En cas d’empat, l’ordre de classificació s’establirà les funcions pròpies de la categoria. Per dur-lo a d’acord amb la puntuació obtinguda al tercer exercici terme, el Tribunal qualificador podrà emprar qualse- de l’oposició. Si persisteix l’empat, aquest es resol- vol del sistema/es d’avaluació (proves aptitudinals, drà a favor de la persona que hagi obtingut major de personalitat, qüestionaris, etc.) adequades per a puntuació en el primer exercici. Si tot i així encara l’exercici de les funcions pròpies de la categoria. persisteix l’empat, aquest es resoldrà a favor de la L’exercici serà qualificat en el seu conjunt de 0 a 7 persona amb major puntuació en el quart exercici. En punts i no tindrà caràcter eliminatori. cas que els tres criteris anteriors no fossin suficients, 6.5. La qualificació de la fase d’oposició es deter- el desempat es resoldrà a favor de la persona de minarà per la suma de les puntuacions obtingudes al major edat. primer, tercer i quart exercici. 6.6. El Tribunal podrà determinar la realització de 9. Acreditació dels requisits i mèrits, i nomenament dos o més exercicis en una sola sessió, en aquest com a funcionaris en pràctiques i funcionaris de car- cas la correcció de l’exercici posterior quedarà con- rera dicionada a la superació de tots els anteriors. 9.1. Una vegada feta l’acreditació dels requisits i mèrits mitjançant els documents originals, en el ter- 7. Concurs mini de 20 dies naturals següents a la publicació dels 7.1. El concurs no tindrà caràcter eliminatori i con- resultats definitius del concurs oposició, el Tribunal sistirà en la valoració dels mèrits aportats per les elevarà a la Presidència de la Corporació la proposta persones que hagin superat l’oposició, d’acord amb de nomenament com a funcionaris de carrera o en el barem que figura a l’annex 3 d’aquesta convocatò- pràctiques, segons s’escaigui, dels aspirants millor ria. Les referències d’aquest barem a organismes de classificats, que tindrà caràcter vinculant llevat que l’Estat espanyol s’entendran fetes als organismes no s’hagin complert els requisits formals de la convo- 2262 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 catòria. Aquests nomenaments no podran superar el cumstàncies de les que preveu l’article 28 de la Llei nombre de places convocades. 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les 9.2. De conformitat amb l’article 32 del Decret administracions públiques i del procediment adminis- 28/1986, de 30 de gener, de reglament de selecció tratiu comú. de personal de l’Administració de la Generalitat de 11.4. El Tribunal podrà disposar, si així ho creu Catalunya, els funcionaris hauran de superar un pe- convenient, la incorporació d’assessors especialistes ríode de pràctiques de 4 mesos comptadors des del que col·laborin amb els seus membres en l’elabo- dia següent a la data de presa de possessió. En ració i/o valoració dels exercicis. l’esmentat període es farà un seguiment i avaluació 11.5. A l’efecte de comunicacions i altres incidèn- del funcionari. Abans d’iniciar la fase de pràctiques el cies, el Tribunal tindrà la seva seu al Departament de Tribunal establirà els criteris per efectuar el segui- Selecció i Promoció de Recursos Humans de la Ge- ment i l’avaluació. rència de Recursos Humans i Organització de 9.3. Finalitzada la fase de pràctiques, els aspirants l’Ajuntament de Barcelona (c/ Escar núm. 1, 2a plan- seran declarats pel Tribunal "aptes" o "no aptes". La ta, 08039 de Barcelona), la qual prestarà el suport qualificació de "no apte" exclou l’aspirant del procés material i tècnic necessari per a la seva actuació. selectiu. 9.4. Els aspirants que siguin declarats "no aptes" 12. Norma final es reincorporaran automàticament a la seva catego- 12.1. Els requisits s’hauran de complir en el mo- ria i lloc de procedència. ment de finalitzar el termini de presentació de sol·licituds previst a la base 3.6, i mantenir-los fins al 10. Nomenament definitiu, jurament o promesa dels moment de la presa de possessió de la plaça adjudi- funcionaris, i presa de possessió cada. 10.1. Els i les funcionaris/àries en pràctiques que Només podran ser valorats aquells mèrits assolits hagin superat aquesta fase, i els que resultin excep- pels aspirants fins el moment en què finalitzi el ter- tuats de conformitat amb la base 9.3 de la present mini de presentació de sol·licituds previst a la base convocatòria, seran proposats a l’Alcaldia, pel seu 3.6. nomenament com a funcionaris de carrera. 12.2. Es tindran en compte les dades que els/les 10.2. La Presidència de la Corporació dictarà re- aspirants facin constar a la sol·licitud, i serà respon- solució d’adjudicació que serà publicada a la Gaseta sabilitat seva la veracitat d’aquestes dades. No obs- Municipal i que tindrà la consideració de nomena- tant, l’autoritat convocant, per si mateixa o mitjançant ment de funcionari de carrera. el Tribunal, pot demanar als efectes procedents, 10.3. Aquests/es aspirants nomenats/des funcio- l’acreditació dels aspectes necessaris quan cregui naris/àries, de conformitat amb l’article 84 de que hi ha inexactituds o falsedats en les quals hagi l’esmentat Reial Decret 214 /1990, de 30 de juliol, pogut incórrer els aspirants, que podran ser exclosos disposaran del termini d’un mes des de l’endemà de motivadament de la convocatòria en qualsevol mo- la publicació del seu nomenament a la Gaseta Muni- ment quan no compleixin els requisits, sens perjudici cipal per fer el jurament o promesa, i prendre pos- de les actuacions que puguin recaure sobre l’as- sessió. pirant. La manca de jurament o promesa o de la pressa 12.3. El domicili que figuri a les sol·licituds es con- de possessió comportarà la pèrdua de tots els drets. siderarà l’únic vàlid a l’efecte de les notificacions, i seran responsabilitat exclusiva dels aspirants els 11. Tribunal de la Convocatòria errors en la seva consignació i la comunicació a 11.1. El Tribunal qualificador de la convocatòria l’Ajuntament de Barcelona de qualsevol canvi de estarà format per un President, tres vocals i un Se- domicili. cretari designats per la Corporació de conformitat 12.4. Els aspirants donen el seu consentiment al amb els criteris de l’article 60 de la Llei 7/2007, de 12 tractament de les dades de caràcter personal que d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. Igual- són necessàries per prendre part en la convocatòria i ment per a cadascun dels membres titulars li serà per la tramitació del procés selectiu, d’acord amb la designat un membre suplent . normativa vigent. La composició nominal del Tribunal qualificador 12.5. Recursos serà oportunament publicada a la Gaseta Municipal D’acord amb el que estableix la llei 30/1992, de 26 amb caràcter previ a l’ inici de la fase d’oposició. de novembre, de règim jurídic de les administracions A més dels membres que formen part del Tribunal públiques i del procediment administratiu comú, mo- de selecció, a les sessions que s’estableixin hi po- dificada per la llei 4/1999, de 13 de gener,en concor- dran assistir, amb veu però sense vot, un observador dança amb el Decret d’Alcaldia 2672 de 20 de juny titular, i un de suplent, designats conjuntament per la de 2007 (Gaseta Municipal de 30 de juny de 2007) Junta de Personal i el Comitè d’empresa. Aquests contra els actes derivats de l’autoritat convocant els observadors tindran accés, si ho volen, als expedi- interessats podran interposar recurs potestatiu de ents de qualificació dels aspirants, i podran sol·licitar reposició davant la Quarta tinència d’Alcaldia en el que les seves observacions constin en les sessions termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de les actes corresponents. de la seva publicació. 11.2. La designació dels observadors s’efectuarà Així mateix, contra la llista definitiva d’admesos i amb caràcter previ a la realització de les proves. exclosos i els actes administratius que es derivin de 11.3. Els membres del Tribunal hauran d’abstenir- l’actuació del tribunal qualificador, els interessats se d’intervenir, notificant-ho a la Gerència de Recur- podran interposar recurs d’alçada davant la Quarta sos Humans i Organització, quan hi concorrin cir- tinència d’Alcaldia en el termini d’un mes a comptar NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2263 de l’endemà de la data de la seva notificació o publi- la gestió pública. Indicadors de gestió dels ser- cació. veis públics. 7. L’acte administratiu: concepte i classes. Ele- 13. Ampliació de la Borsa de Treball a la categoria ments. El silenci administratiu i els actes pre- de Gestor d’Administració General sumptes. De conformitat amb l’article 23 de l’Acord de con- dicions de treball per al personal funcionari de 8. L’eficàcia de l’acte administratiu: principis gene- l’Ajuntament de Barcelona, a partir d’aquesta convo- rals. L’ executivitat. La notificació i la publicació. catòria l’Ajuntament constituirà una ampliació de la Invalidesa dels actes: actes nuls i actes anul·la- Borsa de treball vigent en la categoria de Gestor bles. Convalidació. d’Administració General amb l’objectiu de realitzar 9. El procediment administratiu: concepte i principis possibles nomenaments d’interinatges. La constitució generals. El procediment administratiu comú: re- d’aquesta Borsa es farà atenent a les següents con- gulació, contingut, àmbit d’aplicació i principis. dicions: a) Estarà integrada per aquells aspirants que, tot i 10. Les fases del procediment administratiu: inicia- no haver estar proposats per al nomenament, ció, ordenació, instrucció i finalització. Els termi- hagin superat tots els exercicis. nis administratius. b) Els/ les aspirants que la integrin se situaran en 11. Revisió dels actes en via administrativa. Revisió una única llista segons l’ordre de classificació fi- d’ofici. Els recursos administratius: concepte i nal del procés selectiu (suma de les puntuacions classes. Les reclamacions prèvies a l’exercici de la fase d’oposició més concurs). d’accions civils i laborals. c) Aquesta ampliació de borsa s’integrarà amb la que resulti de la borsa derivada de la convocatò- 12. La contractació administrativa: concepte i fonts. ria de Gestors d’Administració General torn lliure Elements. Principis bàsics de la Llei de contrac- pel que fa a l’ordre de contractació dels seus as- tes de les administracions públiques. pirants; que es regularà d’acord amb els criteris 13. Classes de contractes. La selecció del contractis- establerts per a la gestió de les Borses de Con- ta. Drets i obligacions del contractista i de l’Ad- tractació. ministració. 14. El ciutadà com a titular de drets davant l’Ad- ANNEX 2. TEMARI GESTORS ADMINISTRACIÓ ministració. Els drets públics subjectius. Els inte- GENERAL (TORN PROMOCIÓ INTERNA) ressos legítims. Capacitat jurídica i capacitat d’obrar. LA UNIÓ EUROPEA I EL DRET COMUNITARI. INS- 15. L'Administració Pública a l'ordenament espanyol. TITUCIONS Tipologia de les administracions públiques. Prin- cipis d'actuació de l'Administració Pública. Les 1. La Unió Europea: origen i evolució. Tractats ori- fonts del Dret Públic. ginaris i de modificació. Les institucions comuni- tàries. 16. L’Administració pública: principis constitucionals informadors. Organització i funcionament de 2. Els fonaments de la Comunitat Europea. Les l’Administració general de l’Estat: regulació. Òr- llibertats bàsiques comunitàries. Lliure circulació gans superiors i òrgans directius. Òrgans territo- de mercaderies. Lliure circulació de persones i rials. Els delegats del Govern a les comunitats serveis. Lliure circulació de treballadors. Lliure autònomes. circulació de capitals. El dret d'establiment i la lliure prestació de serveis. 17. La potestat sancionadora administrativa i el pro- cediment sancionador. 3. Característiques de l’ordenament jurídic comuni- tari. Fonts del dret comunitari: els tractats, els re- 18. L’Administració institucional. Marc normatiu i glaments i les directrius. classes d’ens institucionals estatals. Els orga- nismes autònoms. Les entitats públiques empre- sarials. Les societats mercantils estatals. Ens L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. EL DRET ADMINIS- públics atípics. Empreses d’economia mixta. Els TRATIU consorcis. 4. El servei públic: concepte i evolució. Formes de gestió dels serveis públics. La gestió directa. La ORGANITZACIÓ I FUNCIÓ PÚBLICA. EL DRET gestió indirecta. La concessió. Domini públic i DEL TREBALL privat de l’Administració: règim jurídic i naturale- sa. Ús del domini públic. 19. El règim jurídic de la funció pública espanyola. Les bases del règim estatutari dels funcionaris 5. La responsabilitat de les administracions públi- públics: marc jurídic. El personal al servei de les ques. Responsabilitat patrimonial: fonament i administracions públiques. pressupostos. L’acció de responsabilitat. 20. La carrera professional a l’Administració Pública. 6. Disseny, execució i avaluació de les polítiques La provisió de llocs de treball: sistemes de provi- públiques. Control de l'actuació pública. Control sió. La promoció professional. El grau personal. estratègic i control de gestió. El control extern de Les relacions de llocs de treball. 2264 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 21. Drets i deures dels funcionaris públics. Règim 36. Els tributs locals (règim jurídic). Impost sobre els d’incompatibilitats del personal al servei de les vehicles de tracció mecànica. Impost sobre béns administracions públiques. Situacions adminis- immobles. Impost sobre activitats econòmiques. tratives dels funcionaris. Impost sobre l’increment del valors dels terrenys de naturalesa urbana. 22. Responsabilitat civil, penal i administrativa dels funcionaris públics. Règim disciplinari. 37. Especialitats tributàries de la llei 1/2006, de 13 de març, per la que es regula el Règim especial 23. Els sistemes de retribució a l'Administració Pú- del municipi de Barcelona. blica. Conceptes retributius. 24. La selecció de personal en l’Administració públi- SISTEMES D’INFORMACIÓ ca. La planificació de la formació i la gestió de recursos humans. 38. El règim jurídic de la protecció de dades de ca- 25. Les relacions laborals. Sistemes de representa- ràcter personal. ció i participació en l'Administració pública. Els 39. Sistemes d’informació per a la direcció i la ges- pactes i els acords amb les organitzacions sindi- tió. Les organitzacions basades en la informació. cals. La informació com a recurs. Els sistemes d’in- 26. El Pla de prevenció. Objectiu i contingut. Segure- formació i la seva estructura tat i salut en els llocs de treball. Ordre, neteja i 40. Concepte, components i funcionament general manteniment. Il·luminació. Serveis higiènics i d’un sistema informàtic. La informàtica com a ei- llocs de descans. Materials i locals de primers na de suport en els processos administratius. Ti- auxilis. pus de sistemes informàtics: grans ordinadors, 27. El sistema espanyol de la Seguretat Social. La xarxes locals o miniordinadors. Ordinadors per- Llei de bases. Principis informadors. El text refós sonals. Tendències actuals d’arquitectures in- de la Llei general de la Seguretat Social: estruc- formàtiques per a organitzacions complexes. tura i contingut. Afiliació i cotització. Acció pro- tectora: contingències i prestacions. L’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL GESTIO PRESSUPOSTÀRIA I FINANCERA. HI- 41. L’organització municipal: organització política SENDA PÚBLICA (l’alcalde, tinents d’alcalde, regidors) i executiva (el model de gestió gerencial). 28. Normativa tributària i principis bàsics de l’ordre 42. La descentralització territorial (districtes) i funci- tributari. Llei general tributària. Text refós de la onal (organismes i instituts) a l’Ajuntament de Llei reguladora de les hisendes locals, regla- Barcelona ments i ordenances fiscals. 43. El Pla d'Actuació Municipal (objectius generals, 29. Hisendes locals. Ingressos tributaris i classifica- estructura i principals continguts). ció. 44. La Carta Municipal. Contingut i principals carac- 30. Tributs: el fet imposable. Els obligats tributaris. terístiques de l’actual Carta Municipal. Domicili fiscal. Quota i deute tributari. 45. Competències municipals en matèria educativa. 31. L’extinció del deute tributari. L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona 32. La liquidació tributària. Classes de liquidacions. (IMEB): objectius, estructures i actuacions. La notificació de les liquidacions. 46. Barcelona ciutat de la cultura (museus, teatres, 33. Procediments de gestió tributària: règim legal. La biblioteques...). L’Institut de Cultura de Barcelona declaració tributària, autoliquidació i comunicació (ICUB) com a òrgan impulsor (objectius, actuaci- de dades. Procediment de devolució iniciat mit- ons, estructura...). jançant autoliquidació, sol·licitud o comunicació 47. L'Institut Municipal de Persones amb Discapaci- de dades: inici i finalització. Procediment iniciat tat (IMD). Concepte i competències. mitjançant declaració: inici, tramitació i finalitza- ció. Procediment de verificació de dades: inici, tramitació i finalització. Procediment de compro- LA CIUTAT DE BARCELONA vació limitada: Inici,tramitació i finalització. 48. Coneixement de la ciutat: principals aspectes de 34. Procediments de recaptació: el termini d’ingrés. la seva història i geografia. El procediment de constrenyiment. Fases de l’execució: embargament i venda. 49. Estructura social de Barcelona: evolució demo- gràfica. Moviments naturals. Migracions. Estrati- 35. La revisió d’actes en matèria tributària: procedi- ficació social ments especials de revisió. El recurs de reposi- ció en l’àmbit dels tributs locals i especialitats en 50. L’economia de la ciutat: evolució de l’activitat els tributs de la gestió compartida. econòmica. Situació actual: principals indicadors. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2265 ANNEX 3. BAREM DE MÈRITS DEL TORN DE – Centre d’atenció a persones disminuïdes (CAD PROMOCIÓ INTERNA (MÀXIM 25 PUNTS) Terres de l’Ebre). Adreça: c/ Ruiz de Alda, 33 (Amposta). Tel. 977 70 65 34. Per a comarques 1. Antiguitat (màxim 6 punts) del Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra 1.1. Serveis prestats amb plaça en propietat a Alta. l’Ajuntament de Barcelona o a un dels seus Instituts Municipals, en el cas d’ haver-hi estat adscrit. Per cada any de treball: 0,5 punts. ANNEX 5. REGISTRES D’INFORMACIÓ I PRE- SENTACIÓ D’INSTÀNCIES 2. Experiència professional (màxim 14 punts) 2.1. Per serveis prestats en llocs de treball de l’Ajuntament de Barcelona, o dels seus Instituts Mu- INFORMACIÓ I PRESENTACIÓ D’INSTÀNCIES nicipals,o ens instrumentals, en els termes de la ba- se 4.1 de la present convocatòria,en la categoria professional des de la qual s’opta. Oficines d’Atenció al Ciutadà: Per cada mes de treball: 0,17 punts. Horari general: de dilluns a divendres de 8.30 a Addicionalment, quan els serveis prestats des de 17.30 hores. la categoria professional des de la qual s’opta, ho Horari estiu (del 24 de juny al 24 de setembre): de siguin en llocs de treball d’accés reservat indistinta- dilluns a divendres de 8.15 a 14.15 hores. ment a professional del grup B o C: 0,07 punts fins a un màxim de 4 punts. – Oficina d’Atenció al Ciutadà pl. Sant Miquel, Pl. 2.2. Als efectes d’allò que s’estableix en els dos Sant Miquel núm. 4 (aquesta oficina també atén apartats anteriors, un mes equival a 30 dies. els dissabtes de 9 a 14 hores). Així mateix, les fraccions inferiors a 30 dies poden – Oficina d’Atenció al Ciutadà de Ciutat Vella, c/ acumular-se per comptabilitzar nous períodes de 30 Ramalleres, 17. dies. Si tot i així, finalment queden fraccions inferiors – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de a 30, aquestes no es tindran en compte. l’Eixample, c/ Aragó, 328. – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de 3. Altres activitats (màxim 5 punts) Sants-Montjuïc, c/ Creu Coberta, 104. El Tribunal valorarà de forma conjunta i fins el mà- – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Les xim de puntuació abans esmentada: Corts, Pl. Comas, 18. – Màsters i post-graus relacionats amb el contingut – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Sar- funcional dels llocs objecte de convocatòria. rià-Sant Gervasi, c/ Anglí, 31. – Assistència a cursos de formació relacionats – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Grà- amb el contingut funcional dels llocs objecte de cia, c/ Francisco Giner, 46. convocatòria. – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte d’Horta- – Docència, recerca i publicacions en revistes es- Guinardó, rda. Guinardó, 49. pecialitzades relacionades amb el contingut fun- – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Nou cional dels llocs objecte de convocatòria. Barris, c/ Dr. Pi i Molist, 133. – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Sant Andreu, pl. Orfila, 1. ANNEX 4. ADRECES DEL CENTRES D’ATENCIÓ – Oficina d’Atenció al Ciutadà del Districte de Sant AL DISMINUÏT DEPENDENTS DE L’INSTITUT CA- Martí , pl. Valentí Almirall, 1. TALÀ D’ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS – EVO laboral de Barcelona. Adreça: c/ Forn 7-9 NOMÉS INFORMACIÓ 08014 Barcelona. Tel. 93 424 82 04 / 93 423 63 03. Fax: 93.424.52.06. Zona d’influència: totes les – www.bcn.cat comarques de Barcelona (inclòs el Vallès Occi- – Telèfon d’Informació "010" (Establiment: 0,45 €. dental, Bages i Berguedà). Cost/min: 0,06 €. Tarifat per segons. IVA inclòs) – Centre d’atenció a persones disminuïdes (CAD – Telèfon 807-117-700, per a trucades des de fora Girona). Adreça: Emili Grahit, 2. Tel. 972 48 60 60. àrea metropolitana de Barcelona (Preu màxim: Per a Girona ciutat i comarques. 0,46 € minut tarifat per segons). – Centre d’atenció a persones disminuïdes (CAD – Telèfon 934 860 098 Per a persones amb disca- Lleida). Adreça: av. del Segre, 5. Tel. 973 70 36 00. pacitat auditiva. Per a Lleida ciutat i comarques. – Telèfon 93 256 39 99 de la Gerència de Recur- – Centre d’atenció a persones disminuïdes (CAD sos Humans i Organització de l’Ajuntament de Tarragona). Adreça: av. Andorra, 9, baixos. Tel. Barcelona. Servei de resposta automatitzada 977 21 34 71. Per a Tarragona ciutat i comar- que informa sobre l’estat actual i les futures pre- ques (excepte les comarques del Baix Ebre, visions en la que es troben els processos de se- Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta). lecció endegats per l’Ajuntament de Barcelona. 2266 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 Concursos BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. LA PROVISIÓ DE DOS LLOCS DE TREBALL 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si (Aprovades per decret de l’Alcaldia) és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del BASES GENERALS lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo- punts. quen per a la seva provisió pel personal de plantilla – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a superior al nivell del lloc de treball base de la ca- l'annex, d'acord amb les condicions específiques que tegoria del concursant: 0,25 punts. s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a con- lloc de treball desenvolupat, el nivell de complement tinuació: de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi A part dels requisits addicionals de cada concurs, pogut consolidar a la carrera administrativa. per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo- – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc- Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'ava- d’Incendis i Salvament (SPEIS). luació. – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso- nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut JUNTA DE VALORACIÓ Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Institut podrà partici- Estarà formada pels membres següents: par igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats laborals fixos d’Instituts Presidència: Municipals que hagin efectuat la corresponent ad- El director de Recursos Humans, com a titular. hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, Vocalies: d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada l’esmentat Acord. concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a d'absència del president titular, exercirà la presidèn- funcionari de carrera o amb contracte laboral inde- cia de la Junta. finit a l’Ajuntament o Institut Municipal. Un cap de Personal de sector d'actuació o districte. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del l'última destinació obtinguda per concurs. concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de els termes previstos a les Bases Marc, els represen- serveis, inclosos els serveis anteriors en altres Ad- tants designats conjuntament per la Junta de Perso- ministracions Públiques que hagin estat formalment nal i el Comitè d'Empresa. reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un PROCEDIMENT I NORMES GENERALS màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del Les persones que compleixin les condicions exigi- lloc de treball convocat: 1 punt. des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual ad- – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de juntaran la relació de mèrits al·legats classificats treball convocat: 0,75 punts. segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els docu- – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al ments acreditatius corresponents, al Registre Gene- del lloc de treball convocat: 0,50 punts. ral o a qualsevol dels registres municipals, en el ter- NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2267 mini de quinze dies hàbils a comptar de l'endemà de El lloc de treball objecte de la present convocatò- la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre Funcions sempre referits a la data d'acabament de l'esmentat – Respondre a les demandes de cooperació d'al- termini. tres ajuntaments o organitzacions. Per a cada concurs s'ha de presentar una instàn- – Identificar les dificultats concretes en zones d'ac- cia i la documentació separada, per a la qual cosa, tuació prioritàries i elaborar projectes de coope- es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es dis- ració que contribueixin a fer-hi front. posa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus – Establir protocols de cooperació amb altres ciu- dels districtes. tats, dels quals es derivin actuacions concretes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'a- – Promoure plataformes ciutadanes de solidaritat. tendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Corpora- – Representar l'Ajuntament en xarxes o platafor- ció des de la data d'incorporació en la plantilla, amb mes de cooperació d'àmbit local, nacional o in- caràcter indefinit. ternacional. En els casos en què entre els mèrits complemen- – Assessorar a altres departaments municipals en taris s'estableixi la redacció d'un informe o memòria, temes de cooperació i relacions internacionals aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte en – Gestionar els recursos econòmics, materials i aquells casos en què les bases específiques del humans propis o aliens. concurs determinin un nombre superior de pàgines, – Obtenir fons econòmics d'altres institucions donades les característiques del lloc de treball a d'ambit nacional o internacional (AECI, Unió Eu- cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament ropea, Banc Mundial) per al cofinançament de amb la sol·licitud i el curriculum vitae. projectes de cooperació. Els llocs de treball objecte de la present convoca- – Difondre la cooperació que s'impulsa des de tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 l'Ajuntament a través de mecanismes diversos minuts setmanals. d'informació ciutadana. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- posar dels sistemes d'acreditació i de comprovació Requisits addicionals que consideri més escaients en cada cas i per a Personal dels grups A o B. cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspec- Mèrits complementaris tes concrets en relació als mèrits al·legats. 1. Experiència professional, fins a 6 punts, segons Les destinacions adjudicades són irrenunciables el barem següent: un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, – Experiència en projectes i/o serveis de Coopera- quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- ció internacional i Solidaritat (disseny, desenvo- rents concursos convocats, haurà d'optar per una lupament i implementació), fins a 3 punts. d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents – Experiència de treball en xarxa (coordinació amb al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departa- altres serveis i amb entitats), fins a 1 punt. ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo- – Experiència en el control de gestió i seguiment ració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. de serveis externalitzats (bàsicament plecs de Per a tot allò no estipulat expressament en aques- condicions i convenis de col·laboració amb ter- ta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Ba- cers), fins a 2 punts. ses Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de 2. Altres mèrits, que tinguin relació amb el lloc de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamentària treball, fins a 1 punt corresponent. 3. Exercici 1: La Junta de Valoració podrà convo- car els/les candidats/tes per a una prova professional valorant-la fins a un màxim de 4 punts. En cas de ANNEX convocar-se aquesta prova, tindrà caràcter obligatori. 4. Exercici 2: La Junta de Valoració podrà convo- Concurs 1248/08. Un lloc de treball d'assessor car els/les candidats/tes per avaluar les capacitats tècnic (nivell 22) d’expressió oral i escrita en llengua anglesa i france- Concurs 1249/08. Un lloc de treball de director/a sa a un nivell intermedi. Aquesta prova es valorarà de centre de serveis socials (nivell 20) fins a un màxim de 3 punts. En cas de convocar-se aquesta prova, tindrà caràcter obligatori. 5. Característiques personals requerides per al lloc de treball. Singularment, la capacitat d'anàlisi i de planificació del propi treball, l’habilitat de relació personal, l’actitud perseverant en la consecució de Assessor tècnic resultats i de responsabilitat pel treball en el sector Concurs 1248/08 públic. La Junta de Valoració podrà convocar els/les can- Aquest lloc de treball està adscrit a la Direcció didats/tes per a l’avaluació de les seves característi- Tècnica de Solidaritat i Cooperació Internacional. ques personals. En el cas de realitzar-se aquesta Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de convocatòria, tindrà caràcter obligatori. La Junta de 481,53 euros, segons catàleg vigent (2215X). Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciació que 2268 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 consideri més adequats i valorarà aquest apartat fins Requisits addicionals a un màxim de 4 punts. Personal dels grups A o B. Puntuació mínima Mèrits complementaris 11,5 punts. 1. Experiència professional, fins a 5 punts segons Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun- el barem següent: tuació mínima serà la meitat de la puntuació total – Treball Social d'Atenció Primària, fins a 3 punts. (mèrits comuns més mèrits complementaris) que – Gestió de Centres de Serveis Personals, fins a 1 poden obtenir els/les candidats/tes. punt. – En comandament de personal, fins a 1 punt. Junta de Valoració 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de President: treball, fins a 1 punt. Sr. Marc Murtra i Millar, gerent d’Educació Cultura 3. Prova. La Junta podrà convocar els aspirants a i Benestar, o persona en qui delegui. la realització d’una prova tècnica en base a criteris i Vocals: propostes d'actuació per a la gestió i direcció d'un Sra. Neus Arranz i Gallego, cap d’Administració de Centre de Serveis Socials, fins a 5 punts. En cas de la Gerència d’Educació Cultura i Benestar, o persona convocar-se, tindrà caràcter obligatori. en qui delegui. 4. Característiques personals requerides per a Sr. Manel Vila i Motllo, director tècnic de Solidari- l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de tat i Cooperació internacional o persona en qui dele- treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les gui. candidats/tes per a l’avaluació de les seves caracte- Tècnic/a de la Gerència de Recursos Humans i rístiques personals. En cas de realitzar-se, aquesta Organització, o persona en qui delegui. convocatòria tindrà caràcter obligatori. La Junta de Representant de la Junta de Personal o del Comi- Valoració podrà utilitzar els sistemes d’apreciació tè d’Empresa. que consideri més adequats i valorarà fins a un mà- xim de 5 punts. Puntuació mínima 11 punts. Director/a de centre de serveis socials Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la pun- Concurs 1249/08 tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple- mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. Lloc de treball de director/a de Centre de Serveis Socials, adscrit a la Divisió de Serveis Personals de Junta de Valoració Districte. Presidenta: Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de Sra. M. Carmen Fernandez Gonzalez, gerent del 324,65 euros, segons catàleg vigent (2071X). Districte de Gràcia, o persona en qui delegui. El lloc de treball objecte de la present convocatò- Vocals: ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts. Sr. Josep M. Raya Cobo, cap de la Divisió de Ser- veis Personals del Districte de Gràcia, o persona en Funcions principals qui delegui. – Programació i gestió del Centre de Serveis Soci- Sr. M. Carmen Perez Abellan, cap del Departa- als. ment d´Administració del Districte de Gràcia, o per- – Gestió i comandament dels Recursos Humans sona en qui delegui. adscrits al Centre de Serveis Socials. Assessor/a tècnic/a de la Gerència de Recursos – Gestió dels recursos econòmics assignats. Humans i Organització, o persona en qui delegui. – Control de Gestió. Representants de la Junta de Personal o del Co- – Avaluació de resultats. mitè d'Empresa. NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2269 ANUNCIS Altres anuncis Institut Municipal d’Urbanisme "Aprovar el Projecte modificat d’urbanització de Exp. 05OBO361 l’àmbit del sector 1 de la Modificació del Pla General Metropolità de Torre Baró, d’acord amb l’informe, de La Comissió de Govern, en sessió de data 11 de 26 de maig de 2008, de la Direcció de Gestió juny de 2008, aprovà, entre d’altres, l'acord següent: d’Obres de Projectes d’Urbanització i Edificació de "Aprovar el Projecte modificat d’urbanització de Bagursa, el qual figura a l’expedient i es dóna per l’àmbit C-2 dins de la Modificació del Pla General reproduït, amb un pressupost total, per a coneixe- Metropolità en el sector del Front Litoral i marge dret ment de l’Administració, de 7.771.348,56 euros (el del riu Besòs. Fases I i II, d’acord amb l’informe, de 16% de l'impost del valor afegit inclòs), import que 26 de maig de 2008, de la Direcció de Gestió comporta un decrement del 10,22% respecte el pro- d’Obres de Projectes d’Urbanització i Edificació de jecte inicial; notificar-ho als interessats i donar-ne Bagursa, informe que figura a l’expedient i es dóna compte a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i per reproduït, amb un pressupost total, per a conei- Habitatge". xement de l’Administració de 6.737.187,97 euros (el Contra aquest acord, que exhaureix la via admi- 16% de l'impost del valor afegit inclòs), que suposa nistrativa, es pot interposar recurs potestatiu de re- un decrement del 10,01% respecte el projecte inicial, posició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini i una ampliació de termini d’un mes; notificar-ho als d’un mes comptat a partir del dia següent al de la interessats; i donar-ne compte a la Comissió d'Urba- recepció de la present notificació, o es pot interposar nisme, Infraestructures i Habitatge". recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contra aquest acord, que exhaureix la via admi- Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini nistrativa, es pot interposar recurs potestatiu de re- de dos mesos comptats des de l’endemà de la pre- posició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini sent notificació. d’un mes comptat a partir del dia següent al de la Contra la resolució expressa del recurs potestatiu recepció de la present notificació, o es pot interposar de reposició es podrà interposar recurs contenciós recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del administratiu davant el Jutjat del Contenciós Admi- Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini nistratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a de dos mesos comptats des de l’endemà de la pre- comptar des del dia següent a la seva notificació. sent notificació. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu Contra la resolució expressa del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop trans- de reposició es podrà interposar recurs contenciós corregut un mes comptat des del dia següent al de la administratiu davant el Jutjat del Contenciós Admi- seva interposició sense que s’hagi notificat resolució nistratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a expressa, es pot interposar recurs contenciós admi- comptar des del dia següent a la seva notificació. nistratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar de reposició, que s’entendrà produïda un cop trans- des del dia següent al que s’hagi produït la desesti- corregut un mes comptat des del dia següent al de la mació tàcita. seva interposició sense que s’hagi notificat resolució No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre re- expressa, es pot interposar recurs contenciós admi- curs que es consideri convenient. nistratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu Us ho comunico als efectes oportuns. de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar Barcelona, 19 de juny de 2008. El secretari gene- des del dia següent al que s’hagi produït la desesti- ral, Jordi Cases i Pallarès. mació tàcita. No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre re- * * * curs que es consideri convenient. Us ho comunico als efectes oportuns. Barcelona, 19 de juny de 2008. El secretari gene- Institut Municipal d’Urbanisme ral, Jordi Cases i Pallarès. Exp. 06OBO288 * * * La Comissió de Govern, en sessió de data 11 de juny de 2008, aprovà, entre d’altres, l'acord següent: "Aprovar el Projecte modificat d’urbanització de Institut Municipal d’Urbanisme l’àmbit de la 1a fase, de remodelació del barri del Exp. 06OBO96 Poble-sec, segregat 1: Plaça i carrers del passeig de l’Exposició a Paral·lel; d’acord a l’informe de 26 de La Comissió de Govern, en sessió de data 11 de maig de 2008 de la Direcció de Gestió d’Obres de juny de 2008, aprovà, entre d’altres, l'acord acord: Projectes d’Urbanització i Edificació de Bagursa, in- 2270 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 10-VII-2008 forme que figura a l’expedient i es dóna per reprodu- nya i a la Gaseta Municipal; notificar-lo als interes- ït, amb un pressupost total que no comporta variació sats i donar-ne compte a la Comissió d'Urbanisme, econòmica respecte el projecte inicial, i un increment Infraestructures i Habitatge" de termini d’execució de sis mesos i donar-ne comp- Contra aquest acord, que exhaureix la via admi- te a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habi- nistrativa, es pot interposar recurs potestatiu de re- tatge". posició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini Contra aquest acord, que exhaureix la via admi- d’un mes comptat a partir del dia següent al de la nistrativa, es pot interposar recurs potestatiu de re- recepció de la present notificació, o es pot interposar posició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del d’un mes comptat a partir del dia següent al de la Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini recepció de la present notificació, o es pot interposar de dos mesos comptats des de l’endemà de la pre- recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del sent notificació. Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini Contra la resolució expressa del recurs potestatiu de dos mesos comptats des de l’endemà de la pre- de reposició es podrà interposar recurs contenciós sent notificació. administratiu davant el Jutjat del Contenciós Admi- Contra la resolució expressa del recurs potestatiu nistratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a de reposició es podrà interposar recurs contenciós comptar des del dia següent a la seva notificació. administratiu davant el Jutjat del Contenciós Admi- Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu nistratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a de reposició, que s’entendrà produïda un cop trans- comptar des del dia següent a la seva notificació. corregut un mes comptat des del dia següent al de la Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu seva interposició sense que s’hagi notificat resolució de reposició, que s’entendrà produïda un cop trans- expressa, es pot interposar recurs contenciós admi- corregut un mes comptat des del dia següent al de la nistratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu seva interposició sense que s’hagi notificat resolució de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar expressa, es pot interposar recurs contenciós admi- des del dia següent al que s’hagi produït la desesti- nistratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu mació tàcita. de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre re- des del dia següent al que s’hagi produït la desesti- curs que es consideri convenient. mació tàcita. Us ho comunico als efectes oportuns. No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre re- Barcelona, 19 de juny de 2008. El secretari gene- curs que es consideri convenient. ral, Jordi Cases i Pallarès. Us ho comunico als efectes oportuns. Barcelona, 19 de juny de 2008. El secretari gene- ral, Jordi Cases i Pallarès. * * * * * * Exp. 08/195 Institut Municipal d’Urbanisme El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Exp. 08OBO26 Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2 de gener de 2006, en data 26 de juny de 2008, va La Comissió de Govern, en sessió de data 11 de adoptar la resolució següent: juny de 2008, aprovà, entre d’altres, l'acord següent: "Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de "Resoldre les al·legacions formulades durant el dur a terme la contractació del subministrament de període d’informació pública del Projecte d’urba- terres, substrats, compost i torbes, pels exercicis nització del sector delimitat per la Via Augusta, el 2008 i 2009, que precisa Parcs i Jardins de Bar- passeig de la Bonanova, i els carrers de Carrasco i celona, Institut Municipal, en els termes regulats a Formiguera i de Dolors Montserdà (Unitat d’actuació l’article 2 del plec de clàusules; núm. 2 de les vores de la via Augusta ), en el sentit Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per dels motius exposats en l’informe de la Direcció de subhasta, el contracte de subministrament, a l’em- Projectes d’Obres d’Urbanització i Edificació de Ba- presa BURES, SA, pel preu de 210.621,75 € (IVA gursa de 23 de maig de 2008, el qual consta a inclòs); l’expedient i es dóna per reproduït, i alhora declarar Aplicar la despesa de 210.621,75 € (IVA inclòs) extemporànies les al·legacions formulades per la amb càrrec a les consignacions pressupostàries que societat Aigües de Barcelona, SA; aprovar definiti- s’indiquen en el present document, condicionant vament l’esmentat projecte, amb les modificacions aquesta autorització a l’aprovació dels pressupost no substancials introduïdes d’acord al citat l’informe corresponent a l’exercici 2009 d’acord amb l’article de resolució d’al·legacions i les introduïdes d’ofici 69.4 del text refós de la LCAP; d’acord als motius continguts en l’informe de la Di- Desconsignar la quantitat de 29.378,87 € (IVA recció de Projectes d’Obres d’Urbanització i Edifica- inclòs) de les partides, i amb càrrec als pressu- ció de Bagursa, de 21 de maig de 2008, el qual cons- postos, que se indiquen en el present document, ta a l’expedient i es dóna per reproduït; amb un donat que l’adjudicació ha estat realitzada per menys import, per a coneixement de l’Administració, de import; 618.598,62 euros (l'impost del valor afegit inclòs); Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Pro- l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de víncia i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalu- les factures cursades pel tràmit reglamentari; NÚM. 21 10-VII-2008 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2271 Requerir l'empresa adjudicatària perquè en el Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el termini dels quinze dies següents en què rebi la termini dels trenta dies següents en què rebi la notificació d'aquest decret, acrediti haver constituït la present notificació, comparegui el seu legal re- garantia definitiva de 8.424,87 €, i perquè en el presentant per tal de formalitzar el contracte i abonar termini dels trenta dies següents en què rebi la les despeses relatives a la publicació dels anuncis present notificació, comparegui el seu legal re- corresponents en els diaris oficials." presentant per tal de formalitzar el contracte i abonar Barcelona, 27 de juny de 2008. La secretària de- les despeses relatives a la publicació dels anuncis legada, M. Àngels Dodero i Vintró. corresponents en els diaris oficials." Barcelona, 26 de juny de 2008. La secretària de- * * * legada, M. Àngels Dodero i Vintró. * * * Exp. 08/142 El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Exp. 08/080 Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2 de gener de 2006, en data 27 de juny de 2008, va El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut adoptar la resolució següent: Municipal, per delegacions de la presidenta de data 2 "Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal de de gener de 2006, en data 27 de juny de 2008, va dur a terme la contractació del lloguer de plataformes adoptar la resolució següent: elevadores per a afectacions, guals i treballs per a "Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur a Districtes i organismes autònoms de l’Ajuntament i terme la contractació de la prestació del servei de altres actuacions, per a l'exercici 2008, que precisa manteniment preventiu periòdic i la reparació dels Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, en diversos vehicles marca Nissan de que disposa els termes regulats a l’article 2 del plec de clàusules; l'Institut destinats a la conservació dels parcs i Adjudicar, mitjançant el procediment obert i per jardins i de l'arbrat viari de la ciutat de Barcelona, per subhasta, el contracte de subministrament, a l’em- a un període de sis mesos, que precisa Parcs i presa Hune Plataformas, SA, pel preu de 79.208,51 Jardins de Barcelona, Institut Municipal, en els € (IVA inclòs); termes regulats a l’article 2 del plec de clàusules; Aplicar la despesa amb càrrec a la partida Adjudicar, mitjançant el procediment de concurs 62190001 del pressupost de l’any 2008; obert, el contracte de serveis, a l’empresa COBO, Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a SA, pel preu de 90.000 € (IVA inclòs); l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de Aplicar la despesa de 90.0000 € (IVA inclòs), amb les factures cursades pel tràmit reglamentari; càrrec a les consignacions pressupostàries que Desconsignar la quantitat de 788,91 € (IVA inclòs), s’indiquen en el present document, condicionant de la partida 62190001, del pressupost de l’any aquesta autorització a l’aprovació del pressupost 2008, donat que l’adjudicació ha estat realitzada per corresponent a l’exercici 2009, d’acord amb l’article menys import; 69.4 del text refós de la LCAP; Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el Disposar l’abonament de la esmentada quantitat a termini dels trenta dies següents en què rebi la l’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia de present notificació, comparegui el seu legal re- les factures cursades pel tràmit reglamentari; presentant per tal de formalitzar el contracte i abonar Retenir del preu del contracte l’import de 3.600 €, les despeses relatives a la publicació dels anuncis en concepte de garantia definitiva d’acord amb allò corresponents en els diaris oficials." que disposa la clàusula 13 del plec de clàusules Barcelona, 27 de juny de 2008. La secretària de- administratives particulars; i legada. M. Àngels Dodero i Vintró. GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies