GASETA MUNICIPAL SUMARI Consell Municipal Designació representants a l'Assemblea Acta sessió 24-4-2009 ............................... 1658 General de la Caixa Manresa .................. 1707 Acords sessió 29-5-2009 ............................ 1687 Designació membres del Consell de Ciutat ... 1707 Designació membres del Plenari del Consell Comissió de Govern Municipal de Cooperació Internacional Acords sessió 13-5-2009 ............................ 1693 per al Desenvolupament ........................ 1707 Nomenament secretari tècnic i secretària Disposicions generals d'actes del Consell Municipal de Medi Am- Decrets de l’Alcaldia bient i Sostenibilitat .............................. 1708 Creació de la Direcció de Comunicació de l'Alcaldia ............................................... 1701 Personal Aprovació del nou model de relació entre l'Ajuntament de Barcelona i l'empresa Concursos Barcelona: Serveis Municipals ................. 1701 Bases generals que han de regir la convo- Regulació del sistema informàtic per a la catòria d'un concurs per a la provisió d'un gestió de comunicacions dels ciutadans lloc de treball ....................................... 1709 d'incidències, reclamacions, queixes i Tècnic/a de Patrimoni................................ 1710 suggeriments ........................................ 1703 Deixar sense efecte la convocatòria de con- curs de trasllats i les bases reguladores Cartipàs d’aquest per a la provisió dels llocs de Designació representants a l'Assemblea treball vacants corresponents als dife- General de Caixa Manlleu ....................... 1707 rents centres docents de titularitat mu- Designació representants a l'Assemblea Ge- nicipal pertanyents al Consorci d’Educa- neral de la Caixa d'Estalvis de Catalunya 1707 ció de Barcelona ................................... 1711 (Continua a la pàgina següent) Núm. 17 / Any XCVI 10 de juny de 2009 NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1657 Lliures designacions Convocatòria de tres llocs de cap de Depar- tament d'Obres i Manteniment de districte 1713 Convocatòria de sis llocs de cap de Departa- Convocatòria de tres llocs de cap de Depar- ment de Recursos interns de districte ....... 1712 tament de Serveis Jurídics - Secretaria Convocatòria d'un lloc de cap de Departa- de districte ............................................ 1714 ment de Llicències i Inspecció de dis- Convocatòria de nou llocs de cap de Comu- tricte .................................................... 1712 nicació de districte ................................. 1715 1658 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 CONSELL MUNICIPAL Acta de la sessió celebrada el dia 24 d'abril de 1. Decret de l'Alcaldia, de 24 de març de 2009 2009 i aprovada el dia 29 de maig de 2009 (S1/D/2009 1340), que designa la Sra. Pilar Riera i Sorolla presidenta de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona en substitució del Sr. Jordi Baulies i Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat Cortal, amb efectes 16 de març de 2009. de Barcelona, el dia vint-i-quatre d’abril de dos mil 2. Decret de l'Alcaldia, de 16 de març de 2009 nou, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en (S1/D/2009 1469), que designa la Sra. Eulàlia Par- sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. do de Atin i Marech secretària de la Junta Arbitral Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. de Consum de Barcelona en substitució de la Sra. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Pilar Riera i Sorolla. Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi Willi- 3. Decret de l'Alcaldia, de 26 de març de 2009 am Carnes i Ayats, Ramon Garcia-Bragado i Acín, i (S1/D/2009 1413), que aprova provisionalment les Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les variacions de les dades del padró municipal d'habi- Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, tants amb referència a l'1 de gener de 2008 i de la Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i qual resulta una població de dret d'1.617.482 habi- Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i tants, sense perjudici de les variacions motivades Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez per les tasques de control pròpies de l'Institut Naci- i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu onal d'Estadística. i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i 4. Decret de l'Alcaldia, de 26 de març de 2009 Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia (S1/D/2009 1564), que crea el lloc de treball de Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa director de Projectes d'Infraestructures de Serveis, M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard depenent de la Direcció d'Infraestructures, adscrita Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs a la Gerència d'Urbanisme i Infraestructures, amb i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navar- les funcions que es detallen als annexos i un nivell ro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández 2850E de l'actual Catàleg de Llocs de Treball. Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, 5. Decret de l'Alcaldia, de 14 d'abril de 2009 Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras i Vinzia, (S1/D/2009 1616), que nomena membre del Con- Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa sell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc el Sr. Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Por- Jordi Suñé i Abelló en substitució de la Sra. Carme tabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Flo- Bellart Castellví. rensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, 6. Decret de l'Alcaldia, de 17 d'abril de 2009 assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pa- (S1/D/2009 1698), que sotmet a la Comissió Espe- llarès, que certifica. cial de Comptes: el Compte General de l'exercici Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio 2008, corresponent a l'Ajuntament de Barcelona, Muñoz i Juncosa. als Organismes Autònoms Municipals, a les Entitats Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre- Públiques Empresarials, a les Societats Mercantils sidència obre la sessió a les deu hores i cinc mi- de capital íntegrament municipal i els estats inte- nuts. grats i consolidats definits pel Decret d'Alcaldia de 29 d'abril de 1998. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, 7. Decret de l'Alcaldia, de 17 d'abril de 2009 celebrada el 27 de març de 2009, l'esborrany de la (S1/D/2009 1706), que actualitza la composició de qual ha estat tramès a tots els membres del Con- la Comissió d'Arquitectura. sistori; i s'aprova. b) Mesures de govern PART INFORMATIVA Mg 1. Fomentar i optimitzar la recollida pneumà- tica a la ciutat. a) Despatx d'ofici La cinquena tinent d'alcalde, Sra. Mayol, presenta la mesura de govern sobre el foment i l'optimització En compliment de l'article 63.1 del Reglament de la recollida pneumàtica. Indica que és un bon orgànic municipal, es comuniquen les resolucions sistema de recollida sempre que s'instal·li allà on següents: està indicat com ara en les zones en transformació NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1659 urbana, ja que permet aprofitar sinergies de cons- es dipositin en la bústia que pertoca, i remarca que trucció de la central de recollida pneumàtica amb en alguns llocs de la ciutat no funciona d'aquesta altres actuacions a la via pública, i també en barris manera. de nucli antic, amb una trama urbana difícil, on el Per acabar, posa de manifest una qüestió que sistema tradicional de contenidors no és oportú. per al seu Grup és clau i és que l'espai públic no Subratlla que la mesura no pretén anar col·locant serveix per col·locar-hi de tot; a Barcelona hi ha un centrals a tort i a dret, sinó optimitzar els beneficis excés de mobiliari urbà, i creu que cal començar a i disminuir els problemes. Per fer-ho, s'aposta per pensar en instal·lar molts serveis al subsòl, com per la concentració d'usuaris potencials, el màxim ren- exemple és el cas de la recollida pneumàtica o so- diment de la central i l'aprofitament de les obres en terrar els contenidors d'escombraries. En definitiva, curs per fer els processos de transformació. Es vol cal reservar l'espai públic per a les persones i no optimitzar el cost i els beneficis ambientals que, en per al mobiliari urbà. alguns casos, són ben evidents pel que fa a la dis- La Sra. Balseiro manifesta, d'entrada, que al seu minució de la contaminació atmosfèrica local, atès Grup li sobta la insistència del govern municipal en que no provoca circulació de camions per a la reco- presentar un mateix assumpte reiteradament i, llida amb la consegüent disminució de la contami- pràcticament, il·limitadament i és un tema recur- nació acústica. Igualment, es busca optimitzar al rent des de mandats anteriors. Entén, per tant, que màxim els punts de recollida atès que les centrals es limiten a enumerar per enèsima vegada els bar- de recollida pneumàtica requereixen molta despesa ris on es pensa instal·lar o ampliar la recollida energètica. pneumàtica, sense concretar-ne les ubicacions ni, Es remet, tot seguit, al document que s'ha repar- per descomptat, el calendari d'implantació. Tampoc tit a tots els membres del Plenari, on consten totes no expliciten de quina manera pensen optimitzar la les actuacions que es duran a terme durant el xarxa i, especialment, les instal·lacions que en mandat, entre les quals hi ha incrementar la capa- aquests moments ja estan en marxa. citat de recollida de les centrals de Vila Olímpica i Consideren, doncs, que hi ha un error de base en el Diagonal-Poblenou, l'ampliació de la xarxa a Ciutat model que plantegen i és que, potser, la separació de Vella i Ciutat Vella-Raval; s'ha posat en marxa la les fraccions de residus és absolutament insuficient i central de Lesseps i, també, a la part alta del carrer caldria anar una mica més enllà i incorporar, allà on Gran de Gràcia entrarà en funcionament d'aquí a sigui possible, la separació selectiva del rebuig. uns mesos, i s'està construint la central de recollida Observa que, tal vegada, les úniques novetats pneumàtica del districte 22@ Llevant i 22@ Ponent. són aspectes que el seu Grup ha reclamat insis- De cara al futur, la previsió és que aquest sistema tentment els darrers anys –rebutjats sistemàtica- arribi també a la Sagrera AVE, a Marina-Zona Fran- ment– com ara l'adaptació de les bústies i de la ca i a Can Batlló. tipologia de comportes, un reforç del manteniment Finalment, comunica que es continuarà treballant per garantir les condicions òptimes des del punt de per millorar la informació als usuaris a fi de fer més vista mediambiental i, també, més exigència en eficient el sistema. l'eficiència en la reparació d'avaries. El Sr. Puigdollers posa en relleu que la recollida Finalment, encara queden qüestions pendents en pneumàtica va ser una aposta tecnològica molt el desplegament de la xarxa de recollida pneumàti- important en l'època dels Jocs Olímpics del 1992, ca en determinades zones com ara Ciutat Vella com amb la construcció de la Vila Olímpica, un barri nou és una certa ordenació paisatgística de les bústies, on es va posar en marxa aquest sistema de recolli- així com de quina manera es farà compatible amb da absolutament innovador. Des de llavors ençà, el la voluntat expressada pel govern municipal de sistema s'ha anat implantant en diversos punts de reduir el mobiliari urbà. la ciutat, en alguns casos sense encert com ara al Demana, doncs, que posin fil a l'agulla a fi de carrer Gran de Gràcia, on no es va fer de la manera concretar el calendari d'execució, per saber quan adequada. estarà desplegada la xarxa de recollida pneumàtica, Ara com ara, adverteix que un aspecte bàsic per perquè recorda que ja fa pràcticament un any i mig resoldre és la gestió energètica que va associada a que es va iniciar el període per tractar el sistema de la recollida pneumàtica; en aquest sentit és impres- neteja viària a la ciutat, i no té sentit abordar-ho cindible que es facin els estudis que relacionin i deixant al marge la recollida pneumàtica, com ja ha comparin el cost energètic i econòmic d'aquest sis- expressat en diverses ocasions el seu Grup. tema de recollida enfront del tradicional amb cami- El Sr. Florensa remarca que, tradicionalment, ons. Subratlla que aquest estudi hauria d'aclarir Barcelona ha optat per un model de recollida de d'una vegada si la recollida pneumàtica té realment residus amb contenidors al carrer; un model que una problemàtica de despesa energètica que la s'adapta a les necessitats de la ciutat, però que podria fer no recomanable des del punt de vista de també presenta un seguit de desavantatges com sostenibilitat. ara l'ocupació d'espai a la via pública que, amb la En segon lloc, es refereix a la separació en origen nova contracta de neteja, suposa un augment del de les fraccions d'orgànica i rebuig, de manera que nombre de contenidors per a recollida selectiva; i 1660 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 també per la circulació dels camions de recollida La Sra. Mayol manifesta que comparteix ínte- amb les consegüents emissions contaminants i el grament la intervenció del Sr. Florensa, i creu que soroll. En aquest sentit, comparteixen alguns dels la prudència és el que ha de manar en parlar de avantatges del sistema de recollida pneumàtica, recollida pneumàtica. Efectivament, cal trobar la sobretot perquè s'adapta millor a l'espai públic, i fórmula per maximitzar les bondats del sistema, i perquè redueix la circulació dels camions de recolli- minimitzar-ne els inconvenients. El balanç energètic da. Tot i que aquest sistema de recollida va néixer mesurable per unitat de residu retirat demostra que en barris de nova construcció, i ja està previst en cal un desplegament òptim de la xarxa per obtenir els nous barris que s'estan desenvolupant, entenen unes ràtios similars als de la recollida convencional. que és un sistema especialment idoni en nuclis Aquesta optimització s'aconsegueix amb l'extensió antics, amb carrers estrets, on la presència de con- de la xarxa sempre que s'aprofitin les obres de tenidors i la consegüent circulació de camions es fa transformació urbana previstes a fi de consumir molt més complicada, i per això creuen que la prio- menys recursos energètics. Remarca, per tant, que ritat ha de ser en aquestes zones. l'objectiu no és anar estenent la implantació de la Tanmateix, consideren que l'informe no aprofun- xarxa de bústies de recollida pneumàtica, sinó op- deix alguns dels elements i aspectes més negatius timitzar al màxim la que ja existeix. del sistema, d'una banda, l'elevat cost d'implanta- Al Sr. Puigdollers li pot garantir que, a hores d'a- ció i, també, l'impacte ambiental que genera pel ra, tota l'ampliació que es fa té a veure amb el sis- consum energètic que requereix el sistema de suc- tema segregat, atès que malgrat que l'usuari llenci ció. Voldrien, doncs, dades més concretes sobre les bosses sense separar les fraccions, tecnològi- aquests aspectes que acaba d'esmentar atès que cament és possible recollir els residus segregada- són de summa importància. ment. Quant al consum energètic, indica que és Reconeix que en l'informe s'apunten algunes so- correcte si es fa un ús eficient de la xarxa i, a can- lucions per reduir aquest impacte i aquest cost com vi, el balanç sempre és positiu pel que fa a la re- ara augmentar la capacitat de recollida de les cen- ducció d'emissions contaminants dels vehicles de trals i l'ampliació i connexió de les xarxes. Pel que recollida de residus. Igualment, en referència a fa a la capacitat de les centrals, els sobta el baix l'excés de mobiliari urbà, destaca que la implanta- nivell d'utilització d'algunes de les set centrals exis- ció de les bústies elimina els contenidors, cosa que tents, tres de les quals estan entre el 20 i el 30% suposa un alliberament d'espai remarcable. de la seva capacitat, i dues superen lleument el Quant al grau d'inversió, puntualitza que no es 50%, i només la del Fòrum passa del 70%. És a dir, dedica a teoritzar, sinó que es refereix concreta- no es pot qualificar d'un sistema eficient ni econò- ment a projectes d'ampliació i optimització de la micament ni ambientalment. xarxa en curs com ara a la Vila Olímpica amb un Reflexiona, doncs, que és un bon sistema en al- pressupost d'1,9 milions d'euros, que estarà acaba- gunes zones de la ciutat, però la prioritat hauria de da a finals d'any; l'ampliació en curs de Diagonal- ser augmentar la capacitat del sistema de recollida Poblenou, amb 1,2 milions d'euros d'euros i que a fi de fer-lo compatible amb el sistema de recollida estarà acabada abans de l'estiu; l'extensió de la tradicional. xarxa al carrer Taulat, amb un pressupost de El Sr. Narváez entén que tothom està d'acord 971.000 euros i que estarà enllestida a final d'any, i que el sistema de recollida pneumàtica a Barcelona afegeix que totes compten amb un finançament del suposa un valor afegit de confortabilitat, un servei 80% provinent dels fons de cohesió. de qualitat que aprecien majoritàriament els veïns i El Sr. Puigdollers considera que cal una aposta les veïnes de les zones on està implantat. Es tracta decidida pel sistema de recollida pneumàtica d'es- d'una aposta que la ciutat va fer amb molt bon combraries, és a dir, augmentar l'eficiència del sis- seny l'any 1992, de manera que cal continuar amb tema en base a l'extensió de la xarxa i, per tant, les polítiques d'extensió del sistema, tal i com esta- basada en una bona planificació; és a dir, quan es va previst, i precisa que no es pretén fer-ho en el fan projectes urbanístics s'ha de preveure que el cent per cent de la superfície de la ciutat, sinó en mobiliari urbà, en la mesura que sigui possible, ha determinats àmbits com ara els barris en procés de d'instal·lar-se al subsòl i valorar que això té un cost transformació, on és factible la instal·lació de les afegit. No està convençut que el govern municipal bústies com un servei comunitari en els mateixos tingui aquesta perspectiva clara quant a la planifi- edificis, o en els nuclis antics, on signifiquen una cació, i afegeix que, en moltes ocasions, el seu solució idònia. A partir d'aquest plantejament, cal Grup ha presentat al·legacions en els períodes d'in- aprofitar les oportunitats que suposen determina- formació pública dels projectes urbanístics justa- des operacions urbanístiques per a la implantació ment per demanar aquesta mena d'instal·lació dels de les centrals i, precisament per aquest motiu no serveis municipals. assoleixen el cent per cent de rendiment d'entrada, El Sr. Florensa considera que un dels reptes de la sinó que cal tenir una perspectiva de futur, millo- ciutat des del punt de vista ambiental és la reducció rant tot allò que la tecnologia i l'experiència reco- de la despesa energètica, i per tant, cal optimitzar- manin. la en el sistema de recollida pneumàtica. Són favo- NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1661 rables, com ja s'ha expressat aquí, a la reducció del la morfologia en braços, amb una intervenció res- mobiliari urbà, però no a costa de més despesa pectuosa amb el patrimoni i funcional per acollir ambiental. equipaments. El Sr. Narváez precisa, en referència a la darrera En definitiva, es tracta de la recuperació d'un es- observació del Sr. Puigdollers, que quan van urba- pai de la trama Cerdà i trencar l'opacitat actual. nitzar el barri del Besòs sencer es va aprofitar per El Sr. Ardanuy manifesta que el Grup municipal fer tot el dispositiu de recollida pneumàtica; de la de CiU considera que el desenvolupament d'un es- mateixa manera es va procedir amb la urbanització pai d'equipaments i de zona verda on actualment de la Gran Via. Remarca, doncs, que s'optimitzen està ubicada la presó Model és fonamental, no no- les actuacions i també els recursos. més per a l'esquerra de l'Eixample, sinó per al dis- Mg 2. Transformació del recinte de la presó Mo- tricte i tota la ciutat. del. Tanmateix, volen posar damunt la taula alguns La Sra. Escarp presenta la mesura de govern so- aspectes que no acaben de tenir clars com ara que, bre la transformació del recinte de la presó Model, tot i haver manifestat el govern de la ciutat que era una antiga reivindicació de la ciutat. un assumpte prioritari, li hagin passat al davant Fent un breu repàs cronològic de la història de altres projectes com el trasllat de la presó de la l'edifici, recorda que la presó Model es va inaugurar Trinitat Vella. Consideren que, essencialment per el 1904, construïda a l'extraradi de la ciutat i on motius de finançament, els dos trasllats s'haurien s'ubicaven els grans equipaments de la ciutat com d'haver fet a l'hora. ara l'escorxador, l'Escola Industrial o l'hospital Clí- Un altre aspecte a què es vol referir ateny a l'ur- nic, i ben lluny de l'entorn residencial de la dreta de banisme, i és que no entenen com és que es manté l'Eixample que havia començat a expandir-se a les l'estructura de la presó que, des del punt de vista darreries del XIX. arquitectònic, no té cap valor, llevat del panòptic Posa en relleu que, des de fa temps, juntament central, que està protegit. Consideren que mante- amb veïns i comerciants de la zona, han estat tre- nint els braços es perd molt d'espai obert, i creuen ballant en la transformació de l'edifici de la presó, que fóra convenient convocar algun concurs d'idees recollint demandes i necessitats de barri, però so- sobre aquest espai. Tampoc no comprenen com és, bretot analitzant la viabilitat de la seva continuïtat atès que en molts casos s'han pactat políticament en el marc dels acords i dels convenis amb la Gene- els desenvolupaments urbanístics de la ciutat, que ralitat. En aquesta línia, el març passat, la conselle- en aquest cas no s'hagi fet. Altrament, es parla de ra de justícia i l'alcalde van presentar el projecte en diàleg i de treball conjunt amb comerciants i veïns, fase executiva del nou centre penitenciari de pre- però en cap cas amb els Grups municipals; a més, ventius i el centre obert al llevant de Barcelona cal tenir present que l'horitzó se situà al 2012, més que, en paraules de la consellera, significa que s'ar- enllà d'aquesta legislatura, fet que fa encara més riba al final del procés administratiu que haurà de necessari aquest pacte. permetre començar a fer realitat el buidatge de la El Sr. Fernández Díaz manifesta que hi ha dues presó Model. condicions necessàries i òbvies per aplicar aquesta Manifesta que el sentit de la mesura de govern mesura de govern; d'una banda, que la Generalitat que avui es presenta i de la documentació que s'ha traslladi la Model i, d'altra banda, que s'aprovi el lliurat en aquest Plenari –els treballs previs i el full pla urbanístic. No obstant això, el govern municipal de ruta de com s'ha d'avançar des d'avui fins que opta per emprendre la via publicitària i, una vegada aquest espai retorni a la ciutat– respon essencial- més, presenten una mesura de govern amb roda de ment al contingut textual "fomentar els treballs i els premsa prèvia amb plànols i maquetes. mecanismes participatius per a la definició dels En vista d'això, el seu Grup emplaça l'equip de equipaments de la Model" inclòs en el Pla d'Actuació govern a què es limiti a anunciar per quan està del Districte de l'Eixample. previst el trasllat de la presó, que s'apunta a finals Observa que no es parteix de zero, sinó que hi del 2012 o en el 2013, tot i que cal remarcar que ha un document previ que ha de ser la base del Pla aquest trasllat ha estat cosit d'incompliments de director per a la transformació de la Model, del convenis, de terminis, i de condicions entre la Ge- planejament posterior, dels concursos i dels projec- neralitat i l'Ajuntament, tant amb els governs de tes concrets. En aquest document es prioritzen i CiU, el Tripartit o l'actual. determinen quins són els equipaments de proximi- I aprofita per recordar, en aquest capítol d'in- tat més necessaris al barri; també s'hi han previst compliments, els nombrosos retards del Pla d'equi- equipaments de ciutat; i en un espai s'ha volgut paments penitenciaris aprovat pel govern de la mantenir la memòria del que ha representat la pre- Generalitat, que d'entrada estava previst per al só Model a la ciutat; es defineix com haurà de ser 2006, i que es va anar posposant, primer al 2010, i el parc de 14.000 metres quadrats, que els veïns i ara ja s'arriba al 2013. Només els darrers anys, veïnes han proposat anomenar Parc per a la Pau. doncs, s'han produït quatre retards significatius. A Tot plegat, mantenint l'estructura panòptica cen- tot plegat cal afegir-hi la constatació de la improvi- tral, no només la zona actualment protegida, sinó sació amb què s'actua, atès que el nou centre peni- 1662 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 tenciari de la Zona Franca ha quedat petit abans, d'Helios Gómez en l'anomenada capella gitana, fins i tot, que s'hagin iniciat les obres per la qual també són un element important a conservar. cosa s'han vist obligats a duplicar-ne la capacitat. Posa en relleu la conveniència, atès que el pla no Així doncs, la veritable mesura de govern que s'executarà fins d'aquí a uns anys, de continuar espera el districte i la ciutat és l'aprovació del pla valorant els tipus d'equipaments idonis en aquest urbanístic, més enllà de la desafectació obligada i espai, i per tant, intentar de relligar tots els ele- preceptiva de l'ús penitenciari del recinte de la Mo- ments i obtenir, si és possible, el consens pel que del, que inclogui un pla especial de protecció del fa a la totalitat de l'espai. cos poligonal central, amb o sense amputació dels El Grup municipal d'ERC valora positivament la edificis annexos al panòptic. A més, remarca que renovació de la voluntat política de renovar el con- fóra lògic que, en un acord d'aquestes característi- junt de la Model i s'ofereix per aportar elements en ques hi hagués un procés de participació ciutadana el Pla director. que, a hores d'ara, ja podria estar obert. El Sr. Gomà expressa la valoració positiva del Reitera, finalment, que calen acords amb trans- Grup municipal d'ICV EUiA d'aquesta mesura de cendència de govern, entre els quals avança el govern, i vol situar-la en el context que la Model és rebuig del seu Grup els usos previstos d'oficines i una instal·lació que respon a un model punitiu ca- hotels i, a canvi, estan a favor que es destini a duc que no té cabuda ni futur en un sistema que equipaments de barri i de districte. respecti els drets humans. També remarca la im- Finalment, posa de manifest que Barcelona no portància pel fet que s'obre un procés de transfor- pot ser l'excepció a l'hora de cobrar de la Generali- mació que respon a uns plantejaments amb què el tat per allotjar usos penitenciaris, com sí que per- seu Grup està totalment d'acord, tant des del punt ceben altres municipis. de vista urbà com des del punt de vista social. Pel El Sr. Martínez observa que els darrers mesos que fa al vessant urbanístic, es tracta de transfor- prenen cos els diversos acords amb el Departament mar l'actual espai que ocupa la presó en un espai de Justícia en relació a la ubicació definitiva dels d'ús ciutadà, pensat per a la convivència, amb gai- equipaments penitenciaris, la construcció dels nous rebé quinze mil metres quadrats de zona verda, equipaments esdevé una realitat, i s'estableixen resultant de l'enderroc d'edificacions i del mur pe- nous acords pel que fa a la concreció i concentració rimetral i, per tant, que supera un model d'ús de dels equipaments judicials al conjunt de la ciutat. l'espai urbà privatiu, excloent i opac. Des del ves- En aquest context, després del conveni signat el sant social, s'obtindran més deu mil metres qua- 2001 i, després d'un període llarg d'espera per part drats de nous equipaments i, per tant, un espai de la ciutadania perquè la presó Model es conver- clarament contradictori amb la lògica de les plusvà- teixi en un espai ciutadà, cal informar la ciutadania lues urbanístiques, on es combinaran encertada- i renovar el compromís d'incorporar equipaments ment equipaments de proximitat de caire educatiu i en l'espai que ara ocupa el centre penitenciari. d'atenció social, dels quals l'esquerra de l'Eixample Consideren que aquesta renovació de compro- en té dèficit, i de ciutat, reflectits en el memorial, mís, si es fa com una mesura de govern, hauria que ha de permetre preservar i mantenir viva la d'atendre a criteris de calendari, elements concrets lluita pels drets humans i les dificultats històriques de gestió i de pressupost. Atès que no hi ha cap per assolir-los, alhora que un espai de recerca i d'aquestes premisses en aquesta mesura de go- exploració de nous camins en el terreny de la justí- vern, al parer del seu Grup, s'hauria d'haver pre- cia. sentat com un informe, ja que en definitiva només Es vol referir, també, a la necessitat de recupe- reitera que es renova allò que es va decidir el 2001. rar, en la mesura que sigui possible, els murals de Quant als equipaments, recorda que el 2001 se'n la capella gitana, no només pel valor intrínsec que van definir uns de base a partir del diàleg amb les tenen per a la cultura gitana, sinó perquè la Model associacions de veïns de l'entorn i amb l'Associació ha estat, malgrat tot, un espai de vida quotidiana de Veïns de l'esquerra de l'Eixample, entre els quals de les persones, víctimes sovint de la discriminació destaca els usos de parc urbà o la conservació del social per motius ètnics, d'origen, d'orientació se- patrimoni; i, en aquest punt, remarca que per al xual, però que han expressat quotidianament sen- seu Grup també és important la conservació dels timents, creences i esperances. braços del panòptic atès que també contenen algun Finalment, manifesta que el govern d'esquerra element arquitectònic interessant a més del valor de la ciutat ha estat capaç de realitzar una vegada que li confereix la seva mateixa singularitat. més un procés de diàleg i voluntat d'acord amb la En referència a la memòria històrica, recorda que ciutadania i amb el teixit veïnal i, per tant, la im- aquest és un dels elements que ERC va introduir en portància que tindran en el futur les taules de se- el conveni del 2001: l'establiment d'un centre ano- guiment amb l'objecte d'acordar totes les peces del menat Centre de la recuperació de la Memòria his- procés de transformació. tòrica Puig Antich, que recollís tots els aspectes de En síntesi, aposten amb tot convenciment per un la repressió franquista, malauradament molt vincu- model de transformació vinculat al benestar de les lada al conjunt de la Model. Igualment, les pintures persones, en favor d'un teixit urbà amb valors am- NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1663 bientals i amb diàleg amb el territori, i sobretot, per ments penitenciaris seriós i que s'està executant va tot el que significa de superació del malson venir amb el govern actual de la Generalitat. col·lectiu que ha suposat la presó Model. El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervenció, per La Sra. Escarp, arran d'algunes intervencions, referir-se, tot seguit, a la feina que s'ha dut a ter- manifesta que no entén per quin motiu no resulta me amb el teixit associatiu de l'esquerra de l'Ei- encertada aquesta mesura de govern, més encara xample, una vegada s'ha fet ferm l'anunci de la quan no fa gaire, en aquest mateix Plenari, el Grup construcció del centre de preventius que ha de municipal del PP ha formulat preguntes sobre el permetre fer el trasllat del reclusos de la presó tema. Model. És precisament per aquest motiu que té Insisteix que l'esquerra de l'Eixample ha de gua- sentit presentar ara aquesta mesura de govern, a fi nyar les dues illes que actualment ocupa la Model de dibuixar un horitzó que, per primera vegada en per a equipaments i zona verda; així doncs, l'objec- trenta anys, és creïble. te d'aquesta mesura és presentar aquí el treball conjunt que s'està duent a terme i com cal continu- c) Informes ar-lo, sense donar res per tancat. S'està obrint, per tant, un procés participatiu, de definicions funcio- 1. Pla Estratègic de l’Estadi Olímpic de Montjuïc nals per tirar endavant el projecte i tenir-lo ben a Lluís Companys. punt per al moment en què es pugui fer realitat. El primer tinent d'alcalde, Sr. Martí, presenta l'in- Quant a les maneres de fer, òbviament són ben forme sobre el Pla estratègic de l'Estadi Olímpic diverses, i només cal recordar quan el 1996 la con- Lluís Companys, un equipament que durant els sellera Gispert manifestava, amb el suport del PP, últims anys ha estat articulant la seva activitat a que el solar ocupat per la Model s'havia de destinar partir de la presència del Reial Club Esportiu Espa- a habitatges de preu lliure a fi de finançar els tras- nyol com a usuari prioritari, fet que ha suposat una llats. Subratlla que parlava de mil habitatges de referència en la identificació ciutadana de la funció preu lliure, l'equivalent a un màxim de noranta mil de l'Estadi i l'ha condicionat, també, des del punt metres quadrats de sostre. Tanmateix, aquest en- de vista funcional. Ara, aquesta etapa toca a la focament va topar, el 1999, amb el desacord de seva fi amb la marxa del Club al nou estadi que ha l'Ajuntament en les negociacions amb el govern de construït a Cornellà-El Prat. Aquesta nova situació la Generalitat per tractar l'assumpte. comporta dos models possibles, d'una banda, tro- El Sr. Ardanuy adverteix que cal dir-ho tot, espe- bar una altra institució que vertebri l'activitat de cialment quan aquesta ciutat està absolutament l'Estadi o, d'altra banda, pensar el futur de l'estadi mancada d'habitatge social, no de preu lliure, i la sense una activitat única central de referència i, per zona de la Model és adient per poder desenvolupar tant, amb un caràcter multifuncional. Per aquest una actuació en aquesta línia. En tot cas, vol posar motiu, ja fa uns mesos, l'Ajuntament va encarregar de manifest que el govern municipal obvia els grups un estudi, amb una fase prèvia de diagnòstic on polítics a l'hora de parlar del projecte. s'ha consultat diversos col·lectius, entre els quals Addueix, que el govern de la ciutat només ven els Grups municipals, i una segona fase de propos- futur, cosa absolutament legítima, però el problema tes que han portat a un seguit de conclusions que ve quan no s'és capaç de solucionar el present, i són les que configuren aquest Pla Estratègic de només cal referir-se a la casa Burés o el desenvolu- l'Estadi Lluís Companys. Aquestes conclusions par- pament de l'illa Germanetes, en el mateix districte. teixen d'un seguit de premisses bàsiques, entre les La Sra. Escarp, després d'aquesta intervenció, es quals la consideració que l'estadi olímpic és un bé referma en el convenciment que la mesura de go- patrimonial i, per tant, cal pensar-hi en clau de vern que han presentat és encertada, atès que, si preservació. Una segona premissa és que l'Estadi per defensar els seus arguments, el Grup municipal s'entén a partir de la idea de l'Anella Olímpica, en la de CiU recorre als greuges històrics és que les se- seva interrelació amb el Palau Sant Jordi i l'espla- ves tesis no són gaire fermes. En referència a l'ha- nada d'Europa, de manera que permeti potenciar bitatge social, recorda al Sr. Ardanuy que es va determinades activitats. parlar, textualment, d'habitatge de preu lliure per Per a aquesta nova etapa, la previsió d'organitzar finançar els trasllats. a Barcelona el Campionat Europeu d'Atletisme el Li recorda que el PAD del Districte de l'Eixample, 2010, permetria fer la transició entre el model ac- votat favorablement també pel Grup municipal de tual de l'Estadi i el nou model que hauria d'estar en CiU, recollia claríssimament que s'havia de treballar marxa a partir del setembre de 2010. Així doncs, i per definir els usos que es donaran a l'espai de la ha un any ben bo de marge per condicionar i mo- Model, i aquesta és la línia en què es treballa. dernitzar l'estadi i pensar la nova programació. Observa, igualment, que si fa tant de temps que A partir de les premisses que ha esmentat, la es parla del futur de la Model, cal anar a buscar la conclusió és que l'Estadi ha de de ser multifuncional causa en la lentitud i els incompliments de l'anterior i polivalent, de manera que inclogui els esdeveni- govern de la Generalitat en el trasllat d'aquest cen- ments esportius i la pràctica esportiva, espectacles i tre penitenciari, atès que el primer pla d'equipa- activitat ciutadana. En definitiva, més oferta, més 1664 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 activitat, més capacitat de potenciar els usos de ja no es pot perdre més temps. Observa, que el l'estadi i més recursos i estructura per captar i pro- projecte que els han lliurat, fet per l'empresa B:SM, gramar aquestes ofertes. s'ha de limitar a valorar i proposar, però la feina Entre aquests usos, es farà una aposta ferma per que ha de fer aquest Ajuntament és arribar a les l'àmbit esportiu, sobretot futbol i rugbi; es posa a conclusions, és a dir, què és el que definitivament disposició de la selecció catalana de futbol, atès que es farà. Tanmateix, això no s'ha fet, i el govern l'estadi és una magnífica opció perquè la selecció municipal s'ha limitat a presentar el projecte que ha tingui una seu resident. Igualment, també permet fet l'esmentada empresa. allotjar-hi altres seus com a residents com ara la Quant a la gestió de l'Estadi, el document conté federació catalana de futbol, la federació espanyola una contradicció molt clara; s'inclou un full al do- de tennis i el centre de recerca d'estudis olímpics, i, cument on es recomana la creació d'una nova em- alhora, també donar peu a la celebració d'esports presa, quan, d'entrada, es va veure correcte que indoor com l'esgrima o el tir amb arc. fos B:SM qui el gestionés. En aquest sentit, mani- També es preveu per a aquesta nova etapa de festa que el seu Grup sempre ha defensat que la l'Estadi la celebració d'espectacles, entrant en la gestió la portés l'Institut Barcelona Esports, perquè captació d'espectacles de les gires mundials del entén que la resta d'activitats que s'hi proposen pop-rock; traslladar-hi algun dels festivals de músi- com ara les activitats culturals i ciutadanes i els ca urbana existents o estimular la creació d'un de espectacles només signifiquen una font d'ingressos nou. Promoure espectacles teatrals i operístics de per dedicar-los a l'esport. Lamenta, doncs, no po- gran format, i evidentment, incorporar-lo a les pro- der discutir aquest aspecte de la gestió amb el Sr. gramacions del Grec i altres. Alcober, que és qui, en definitiva, entén d'esports. Finalment, pel que fa a l'activitat ciutadana, l'Es- La Sra. Esteller lamenta que aquest Pla estratè- tadi ha de permetre la pràctica de l'esport de base, gic arribi tan tard, entre altres coses perquè el de- la celebració d'actes lúdics de caràcter multitudinari sembre de 2007 el seu Grup va avisar al govern i actes culturals adreçats a col·lectius concrets. Per municipal que calia disposar d'un pla per als usos i completar el dispositiu que ha de permetre, el se- el futur de l'Estadi. Des d'aleshores ençà, s'han fet tembre de 2010, estar en disposició d'iniciar aques- moltes reunions de treball amb les entitats, els ta nova etapa, l'Ajuntament impulsarà la creació agents i les federacions esportives, però, des de la d'una empresa municipal específica que assumeixi darrera reunió, el juny de l'any passat, ha passat la gestió de l'estadi. massa temps i encara queden molts interrogants. El Conclou, per tant, que amb aquest Pla estratègic govern municipal ha establert les línies generals queda definit amb prou de temps com l'Estadi sobre les quals se centrarà l'activitat de l'Estadi Olímpic de Montjuïc ha de continuar estant al servei Olímpic, la simbologia del qual el seu Grup sempre de la ciutat, quines són les condicions, quins els ha defensat, i la necessitat que s'hi desenvolupin projectes i el valor històric i simbòlic que, en siner- activitats diverses. Reconeix, tanmateix, la comple- gia amb altres dimensions de la muntanya de Mont- xitat que comporta determinar-li un ús, però tot i juïc i de la ciutat, es poden posar en marxa. que siguin usos multifuncionals, l'activitat esportiva La Sra. Fandos avança que es referirà a tres as- ha de ser la principal. pectes concrets de l'informe: calendari, contingut i Remarca, igualment, que encara hi ha massa in- gestió. Pel fa que al calendari, posa de manifest concreció pel que fa a la programació que haurà de que arriba amb molt de retard, i vol recordar que el desenvolupar les premisses que ha posat de mani- seu Grup ja va demanar, el gener de 2002, que es fest el Sr. Martí en la seva exposició, i alerta del presentés un projecte de futur de l'Estadi, i la res- grau de competència que hi ha entre les ciutats per posta va ser que encara no era el moment perquè captar determinats esdeveniments. l'Espanyol hi jugava. Certament, no demanaven El seu Grup considera que cal conjugar l'esport una programació, sinó un projecte, com és, de fet, d'élite amb el de base i, entre les seves aportacions, el que avui presenten en aquest informe. Transcor- destaca que sempre han posat de manifest la neces- reguts sis anys, el gener de 2008, el govern muni- sitat que els esports escolars hi siguin presents. cipal els va presentar una anàlisi que no feia cap Posa de manifest, finalment, que allò que més aportació nova, i aprofita per preguntar, ara públi- els preocupa és la viabilitat econòmica. El govern cament, atès que ja ho han fet en altres ocasions municipal reconeix que el manteniment de l'Estadi per escrit, de quina manera es va adjudicar l'es- és molt costós, i caldrà fer un pla d'inversions a fi mentat estudi i quant ha costat. d'adequar la instal·lació que es calcula en aproxi- Pel que fa al contingut, el projecte que presenten madament disset milions d'euros, i el Grup munici- està farcit d'expressions com ara es recomana, es pal del PP es pregunta qui els pagarà i com, i qui- valora o es proposa, sense cap concreció; alhora nes administracions participaran en la inversió. que pot assegurar que algunes de les federacions D'altra banda, també els preocupa la dificultat que ha esmentat el Sr. Martí, ni tan sols saben que d'accés d'aquest equipament, que està mal comuni- s'hi poden instal·lar. És evident, doncs, que tot cat amb la ciutat, i que la previsió que hi arribi el plegat encara és un projecte, en un moment en què metro cada vegada es posposa més. NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1665 La Sra. Capella agraeix, d'entrada, la presentació econòmica, per tant, cal imaginar el futur de la de l'informe perquè comporta un bany de realitat. instal·lació i valorar el resultat final del balanç de la La marxa de l'Espanyol implica que no hi hagi una gestió en termes que van molt més enllà dels pu- ocupació permanent de l'Estadi i, per tant, cal aca- rament econòmics. Subratlla, però, que un recinte rar el futur amb noves perspectives, cosa que su- d'aquestes característiques resulta idoni per cele- posa un gran repte de ciutat. El seu Grup considera brar-hi esdeveniments culturals, socials i ciutadans que l'Estadi Lluís Companys ha de ser el gran cen- que Barcelona no es pot perdre i, en aquesta línia, tre de referència de l'esport al país, el lloc on els essencialment els esdeveniments culturals poden ciutadans han de poder participar i no ser única- equilibrar els comptes. ment espectadors. Comparteix la importància de plantejar-se que Els preocupa, doncs, que la no ocupació perma- l'Estadi ha de tirar endavant conjuntament amb el nent de l'Estadi acabi degradant l'espai. Compartei- Palau Sant Jordi i els espais de l'Anella Olímpica i xen l'anàlisi de la situació que planteja aquest Pla, que tot plegat ha de tenir una unitat de gestió amb malgrat les obvietats que posa de manifest. Ente- prou autonomia per actuar, i que focalitzi la seva nen que és molt important posar l'èmfasi en la ten- activitat únicament en l'Anella Olímpica, tant pel dència majoritària a l'entorn europeu d'ocupació i que fa a seva projecció a l'exterior com en la seva utilització d'aquesta mena d'instal·lacions, però cal relació amb la resta de dinàmiques de la ciutat. mantenir i posar en valor que l'Estadi Lluís Com- En l'àmbit esportiu, opina que ha de ser possible panys és un referent de país i de ciutat. compaginar els grans esdeveniments esportius i Comparteixen, també, els eixos d'actuació que es competicions d'alt nivell amb l'esport escolar, que presenten en el Pla com ara l'esport espectacle, tot hi trobi un espai de luxe per cloure programes i i que demana al govern municipal que es posi al competicions escolars que s'impulsen a la ciutat i a costat de la Generalitat en la reivindicació de reco- tot Catalunya, així com fomentar la pràctica de neixement de les seleccions nacionals, a fi que pu- l'atletisme. guin instal·lar a l'Estadi les seves seus residents. Afegeix, finalment, que no es pot negligir, en tot Destaca l'apropament de l'Estadi a la ciutadania aquest context, la càrrega simbòlica de l'Estadi, que mitjançant la pràctica de l'esport de base o dels cal posar en valor. actes lúdico-culturals; tot i que veuen amb certa El Sr. Martí respon les intervencions dels Grups preocupació la manera com s'ha d'articular l'ús municipals, malgrat la Sra. Fandos consideri que no privatiu de les dependències interiors de l'Estadi és l'interlocutor adequat, i vol agrair particularment amb el fet que sigui un equipament de ciutat i de aquelles que han fet referència al debat sobre el país. futur de l'Estadi. Conclou que veuen amb molt bons ulls els espec- Es referma en algunes de les qüestions que ha tacles culturals de gran format, que entenen que és expressat en la seva presentació com ara que el vessant més innovador del pla que avui presen- aquest projecte no arriba tard, sinó que arriba en el ten; i reitera el convenciment del seu Grup que cal moment en què han sabut definitivament que el integrar l'Estadi Lluís Companys en el circuit euro- Reial Club Esportiu Espanyol trasllada la seva acti- peu dels grans estadis i les activitats que s'hi duen vitat al nou estadi que ha construït; arriba quan a terme. encara hi ha temps suficient per programar, i apro- Demanen, finalment, que, en l'àmbit de la pro- fita per precisar a la Sra. Esteller que aquest infor- jecció turística, es posi en valor la integració de me no és una programació, sinó un pla estratègic. l'Estadi en el conjunt de la muntanya de Montjuïc i Significa que la programació s'iniciarà amb l'esde- en el seu context històric, que es remunta més veniment del Campionat Europeu d'Atletisme del enllà dels Jocs Olímpics del 1992. 2010, cosa que permet fer les obres necessàries La Sra. Blasco es refereix a la nova situació que per condicionar el recinte i centrar els esforços en suposa per a l'Estadi Olímpic la marxa del Reial aquest esdeveniment i que, paral·lelament, els Club Esportiu Espanyol, que comporta reptes i, equips de treball se centrin en programar els nous alhora, moltes oportunitats. Contràriament a algu- esdeveniments que la ciutat sempre està disposada nes de les opinions que aquí s'han expressat, con- a acollir, ara amb nous recursos. sidera que hi ha temps per a la programació, que Observa a la Sra. Fandos que aquest Pla estratè- s'inicia el 2010 amb el Campionat Europeu d'Atle- gic no és un calc de l'informe que van presentar el tisme. Entén que ha estat unànime l'opinió en la 2008, sinó que, a partir de l'esmentat informe, confecció d'aquest Pla estratègic que l'Estadi havia ressalta allò que l'equip de govern ha decidit tirar de ser un espai on es poguessin fer compatibles endavant, que és la creació d'una empresa específi- activitats de caire esportiu, social i lúdic, tenint ben ca per a la gestió de la instal·lació, atès que els clar, però, que l'activitat esportiva ha de tenir un usos que es donaran a l'Estadi ultrapassen l'esport, lloc prioritari. malgrat que en sigui l'eix fonamental. I, com deia Addueix, tanmateix, que cal acceptar que l'ex- la Sra. Capella, a l'Estadi no només hi ha d'haver cel·lent rendibilitat esportiva d'una instal·lació no espectadors, sinó també usuaris i participants. És comporta necessàriament una excel·lent rendibilitat tracta, doncs, d'un equipament de ciutat i de país, 1666 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 que ofereix oportunitats que cap altre equipament tradueix en un 48% que hi ve per lleure i un 48% ofereix per a la ciutadania i la cultura. per activitat professional, aquesta és una de les En definitiva, posa de manifest la gran oportuni- grans fortaleses de l'estructura. Confirma que els tat que significa aquesta nova etapa de l'Estadi darrers anys la ciutat s'ha situat com a referent Olímpic; i aquest projecte defineix la línia de tre- internacional del turisme de reunions, i es posiciona ball, els recursos i les capacitats que ho faran pos- com la segona ciutat del món amb més volum de sible i en el moment que calia, l'1 de setembre de delegats, només superada per Viena; en vint-i-cinc 2010. anys s'ha passat de 150 reunions a 2.482 el 2008. 2. Activitat Turística a Barcelona 2008. Remarca que els empresaris del sector hoteler El tercer tinent d'alcalde, Sr. Carnes, presenta creuen decididament en el futur turístic de la ciutat, l'informe i es refereix, d'entrada, a què el 2008 s'ha atès que l'any 2008 es va incrementar d'un 3% el produït un descens del 6,3% del nombre de turistes nombre d'ocupacions de places hoteleres. Destaca, allotjats en hotels, i un decrement del 8,3% de les igualment, la descentralització de l'oferta, que si bé pernoctacions en comparació amb el 2007, i que se és cert que la majoria d'establiments es concentren situa en els nivells d'activitat del 2006. S'ha entrat, als districtes de l'Eixample i de Ciutat Vella, cada per tant, en un període d'estabilització però partint vegada més despunten els de Sants-Montjuïc, les d'una situació bona, ja que Barcelona és la cinque- Corts i Sant Martí. na ciutat més turística d'Europa, amb 7.689.394 En l'àmbit de la contractació laboral, el 2008 va visitants, només superada per Madrid, Roma, París i tancar l'exercici amb 67.027 afiliats a la seguretat Londres. Entén que es una dada excel·lent, però social, cinc-centes afiliacions més que en el mateix encara ho és més si es valora el percentatge de període del 2007, fet que expressa la salut del sector. creixement del 111% entre el 2000 i el 2007. Afe- Posa de manifest que el model de gestió del tu- geix que, durant el 2008, el port de Barcelona ha risme a la ciutat, implantat fa 15 anys, i copiat en estat el cinquè de tot el món en acolliment de cre- molts altres llocs, es basa en la col·laboració públi- uers, i el primer d'Europa, amb més de dos milions co-privada; i també subratlla la incorporació al go- de passatgers, mentre que l'any anterior estava en vern de Turisme de Barcelona de tots els Grups la desena posició. Una altra notícia positiva és que municipals representats en aquesta cambra. les companyies de creuers aposten pel turisme Conclou, per tant, que s'ha assolit un espai d'es- d'hivern, de manera que es desestacionalitza el tabilitat, i la perspectiva de futur està en la línia de sector. Altrament, hi ha hagut un descens global en garantir la sostenibilitat i la continuïtat del model. el trànsit aeri, però es manté la tònica del passatge Així doncs, el Pla Estratègic de Turisme s'emmarca internacional i intercontinental. en aquesta conjuntura i consta de dues fases: la de Remarca que es constata que ve menys gent, diagnòstic, que està previst que acabi abans de sense que es constati un descens substancial, però l'estiu d'enguany, i una segona fase de propostes, també que gasta una mica més. La despesa amb que es desenvoluparà durant el 2010, amb els rep- targeta de crèdit ha augmentat un 2,4% respecte al tes d'inscriure's en els conceptes de sostenibilitat 2007. Aprofita per remarcar que la feina de promo- ambiental, cooperació i participació, equilibri terri- ció de Barcelona a l'exterior en països com Àustria, torial, qualitat i innovació. Alemanya o Suïssa ha donat molt bons resultats en La Sra. Recasens considera sobrer, a aquetes al- increment significatiu del nombre de visitants pro- çades, destacar la importància del sector turístic vinents d'aquests països. Una altra dada rellevant per a la ciutat, que ha estat una de les principals és que l'origen dels turistes es diversifica cada ve- fonts de creixement econòmic i d'ocupació, malgrat gada més; fins ara els visitants eren majoritària- la influència del context econòmic global. Destaca ment d'Europa, mentre que actualment es comen- que a Barcelona, el turisme va irrompre amb força, cen a agrupar sota l'epígraf resta del món que, tot i alguns càlculs han situat la riquesa que genera en hi estar en un context de recessió, va créixer el el 14% PIB, i que directament o indirectament sig- 13%, mentre que els provinents de la resta d'Euro- nifica seixanta mil llocs de treball, molt diversificats pa ho van fer un 7%. És a dir, nord-americans, entre diferents sectors. russos i asiàtics són els mercats emergents amb Tanmateix, consideren que el govern de la ciutat què treballa Turisme de Barcelona. També hi ha un no ha sabut, o no s'ha adonat, de la importància de increment important del 4,2% de visitants provi- canalitzar bé el sector, i ha deixat que creixés sen- nents d'altres comunitats autònomes. I pel que fa a se un model propi i s'ha configurat en base a inèr- la valoració dels visitants, puntuen la ciutat amb un cies i tendències del lliure mercat, de manera que 7,89 de mitjana. ha desembocat en un creixement turístic improvisat Observa que els beneficis que proporciona el tu- i amb manca de planificació. Per aquest motiu, ara risme formen una triada econòmica amb un com- cal assumir alguns fenòmens col·laterals, alguns portament molt transversal que implica comerç, dels quals no tenen una solució gens fàcil, i per tant transports i serveis. Una de les característiques s'imposa, com sempre, l'actuació per acció-reacció. fonamentals del turisme que rep Barcelona és el Observa que les xifres que presenten del 2008 seu equilibri, amb una composició mixta que es encara són positives i signifiquen que, malgrat la NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1667 situació de crisi, el sector turístic es manté. Preci- creuers que arriben al port de Barcelona, però que sament per això temen que el govern municipal es està arribant al col·lapse per la manca de terminals. relaxi, que continuï amb el cofoisme, i no endegui Remarca, tanmateix, que per fer front a aquesta el debat seriós que requereix aquest sector. situació les institucions privades i els operadors Considera que el Pla estratègic que han preparat, s'esforcen constantment per adaptar-s'hi intensifi- i en què participa el seu Grup, és correcte tot i que cant, per exemple, la captació de noves fires i reu- va molt just de temps. Cal considerar que hi ha nions per a la ciutat. Òbviament, davant d'això el certs espais públics saturats, unes infraestructures govern de la ciutat no es pot mantenir immòbil o de transport i unes connexions internes entre els limitar-se a promocionar Barcelona a l'exterior, i equipaments febles, manca una bona professiona- afegeix que no cal anar obrint Consolats de Mar lització que pot vulnerar la qualitat dels serveis. Per pertot. tot plegat, la ciutadania té la sensació de desaten- El seu Grup demana, per tant, coherència en el ció per part de les administracions a l'hora de regu- model del govern municipal pel que fa al sector lar tot això. turístic, que actualment es limita a discutir si cal Recorda, igualment, que hi ha debats oberts com cobrar o no l'ecotaxa. Reclamen que s'acceleri la ara el dels autocars o el dels apartaments turístics, millora de les infraestructures com ara l'aeroport a entre altres, per la manca de control i de complici- fi de convertir la ciutat en un hub internacional, o tat institucional que, al seu parer, s'hauria d'haver que les terminals del port puguin absorbir la de- resolt fa anys. manda creixent de creuers i, sense cap mena de També cal considerar que hi ha factors que ame- dubte, que l'AVE estigui connectat amb la resta nacen el turisme com ara la competitivitat amb les d'Espanya i amb França. Igualment, creuen que cal ciutats europees, la dispersió de preus, l'onada low- accelerar els nous centres i rutes turístiques que cost, o la manca d'un observatori permanent. descongestionin el centre de la ciutat; i millorar Apunta, però, que hi ha molts factors positius que serveis públics com la neteja, el manteniment i la cal saber aprofitar i valorar com són l'elevada repe- seguretat a fi d'afavorir la convivència harmònica tició de turismes, una ocupació hotelera francament entre veïns i visitants, que aporten beneficis indis- bona, i l'impacte del shopping a la ciutat. cutibles per a la bona salut de l'economia barcelo- Malgrat tot, el seu Grup demana al govern muni- nina. Afegeix que caldria, fins i tot, redefinir el ca- cipal que endegui un debat seriós entorn del sector lendari del Pla estratègic de turisme, fixat en el turístic, i que entre tots es pugui decidir si es con- 2015, atès que no convé quedar estancats en la sidera el turisme un dels fils roigs de l'economia de fase de diagnòstic, sinó que cal actuar per evitar la la ciutat; fer que la ciutadania vegi el turisme com pèrdua de competitivitat que està sent aprofitada una oportunitat i no com una amenaça; o establir per altres ciutats. un debat seriós sobre infraestructures; que es facin El Sr. Portabella es mostra perplex per la inter- inversions en formació, que s'aposti per un turisme venció anterior, al seu entendre una barreja de cultural i que es posi en valor el paper de capitalitat conceptes sense cap lògica que els vinculi i on tot de Catalunya. s'hi val. Precisa que, justament perquè no s'assem- Els demanen, en definitiva, que creguin en la im- bla ni remotament al caos que ha descrit la repre- portància que té definir el model de turisme i que hi sentant del Grup municipal del PP, el turisme a impliquin els agents socials i econòmics i també els Barcelona funciona. S'ha centrat com una activitat àmbits institucionals i polítics. econòmica rellevant a la ciutat, que no té voluntat La Sra. Balseiro considera que aquest informe de ser hegemònica, sinó de contribuir substancial- pretén ser una negació de la crisi econòmica que es ment al PIB de la ciutat, del país i de l'Estat amb un pateix arreu, i que intenta camuflar les seves con- model que aposta, bàsicament, per la ciutat del seqüències amb les dades del primer semestre del coneixement, però que no renuncia a tenir una 2008, on es diu textualment que el sector turístic a aportació tan important com la que fa el turisme. Barcelona se sobreposa a l'escenari de la crisi eco- Precisa que en l'informe es pot comprovar que hi nòmica internacional, per bé que, si es comproven ha dos indicadors que disminueixen, que són les les dades dels darrers dos mesos del 2008, es fa pernoctacions i el nombre de turistes, però la resta palès que el nombre de turistes es redueix un 11%, d'indicadors demostren clarament que l'estructura el nombre de pernoctacions en més d'un 12%, l'o- turística de Barcelona és sòlida, que hi ha una bona cupació hotelera en més d'un 10% o que el nombre relació amb el sector privat i un funcionament satis- d'arribades a l'aeroport s'ha reduït en més d'un factori basat en la segmentació dels productes tu- 18%. Davant d'això, no es pot afirmar que el sector rístics i la feina específica i concreta per sectors i turístic se sobreposa a la crisi internacional, més per productes. Amb aquesta base es pot construir encara quan, els dos primers mesos d'enguany, el un bon projecte, és a dir, un nou pla estratègic; nombre de turistes s'ha reduït un 19%, l'ocupació subratlla, tanmateix, que de pla estratègic ja n'hi hotelera un 23% i les arribades a l'aeroport un ha un, que no ha estat derogat, per tant no entén 21%; i tal vegada l'únic segment que ara com ara la necessitat de reivindicar-ne la creació; en tot no pateix les conseqüències de la crisi és el dels cas, cal admetre que ha funcionat bé, però que ara 1668 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 és un bon moment per renovar-lo atès que la con- tots plegats, sector públic i privat, per la situació juntura ha canviat. Mentrestant, es continua treba- actual i, en aquest sentit, cal valorar les oportuni- llant en la mateixa línia, és a dir, en la descentralit- tats i els reptes presents. zació per disminuir la pressió que es produeix en Es vol reforçar l'estratègia de la desestacionalit- algunes zones de la ciutat, desestacionalització per zació, la descentralització en el territori i assolir un obtenir uns guanys més repartits i l'ampliació de les equilibri en l'oferta; i, tal com consta en el PAM, es ofertes i dels productes turístics a fi d'obtenir un vol promoure un model de turisme que potenciï bon resultat de la suma del turisme professional, de l'equilibri entre residents i turistes tot preservant negocis, i del de lleure. els valors identitaris de la ciutat; potenciar l'impac- Conclou que si es volgués dissenyar un model te econòmic del turisme; consolidar la imatge inter- ideal d'equilibri entre el turisme de lleure i el de nacional de Barcelona i afavorir l'accessibilitat del negocis, es faria com el que hi ha en la realitat a turisme a la ciutat i promoure l'eficiència dels sis- Barcelona, que té paritat entre les dues modalitats. temes d'acollida i mobilitat. La Sra. Mayol observa, d'entrada, que en l'infor- Manifesta que són plenament conscients d'a- me es constata que el sector del turisme està resis- quests reptes i necessitats, però també que això no tint l'envestida de la crisi millor que altres sectors, i ha de qüestionar o malbaratar un treball amb molts vol posar èmfasi en la necessitat de la planificació anys de rodatge que cal preservar, però també estratègica de futur. Per al seu Grup va ser molt millorar permanentment. important que en l'acord de govern del mandat El Sr. Alcalde tanca el debat agraint el contingut i actual se situés aquesta qüestió com a essencial. el to de les intervencions. Posa en relleu, també, la Volien una revisió de la planificació estratègica, i importància d'aquesta activitat econòmica per a que es fes amb l'objectiu de maximitzar els benefi- Barcelona, que l'ha portat a ser la ciutat d'Europa cis que aporta el turisme a la ciutat minimitzant-ne que més ha crescut els últims anys; però remarca els inconvenients. Això significa que la planificació que aquest sector forma part d'un model econòmic ha de recaure, en primer lloc, en valorar quina és la diversificat, que és el que enforteix el model de quantitat de turistes que la ciutat té capacitat d'a- ciutat. collir; i que la planificació estratègica no pot apos- tar pel creixement il·limitat. La capacitat d’acollida no és infinita i no és només una qüestió de capaci- PART DECISÒRIA / EXECUTIVA tat física, cal contemplar la capacitat "intangible", que marca el límit entre la convivència amb el tu- a) Ratificacions risme i l’entrebanc que pot suposar per a la vida quotidiana de la ciutat. Al costat dels beneficis eco- 3. Ratificar els Decrets de l’Alcaldia de 18 i 23 de nòmics i d'ocupació evidents, cal posar-hi la neces- març de 2009, que designen els Srs. Joan Brunet i sitat de la convivència; i, en aquest sentit, es remet Mauri i Antoni Garrell Guiu com a consellers gene- al creixement del 111% del turisme a la ciutat se- rals de l’Assemblea General de la Caixa Sabadell. gons les dades que consten en l'informe i que signi- 4. Ratificar el Decret de l’Alcaldia de 17 d’abril de fiquen que Barcelona és la ciutat d'Europa que més 2009, que designa la Comissió encarregada d’efec- ha crescut els darrers anys, però també cal dir que tuar el sorteig entre els electors per al nomenament la raó és que es partia d'una situació més baixa que dels presidents i vocals que hauran de constituir les les altres; i malgrat que el creixement tingui un Meses electorals de les eleccions a Diputats al Par- vessant positiu, s'ha d'evitar que continuï un crei- lament Europeu, i fixa el dia 9 de maig per a cele- xement exponencial. brar-lo. Cal incidir, també, en el repartiment territorial de S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens l’impacte, tant positiu com negatiu, que es pot precedents. aconseguir, per exemple, planificant les ubicacions dels hotels. c) Propostes d'acord Finalment, significa que és necessari fer una aposta ferma per un turisme de qualitat, això no vol dir luxe en l’oferta ni riquesa en la demanda, la COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS qualitat és l’oferta adequada a cada demanda, i el compliment d'aquesta premissa implica la fidelitza- 5. Adoptar, en l'exercici de les competències ció dels visitants, que també és un objectiu impor- reservades al Consell Plenari de l'Ajuntament de tant a valorar. Barcelona en relació amb les societats privades El Sr. Carnes agraeix les intervencions, i destaca municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, que, atès que molts dels regidors i regidores que Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barce- han intervingut són presents als òrgans de Turisme lona Activa, SA, Barcelona d’Infraestructures Muni- de Barcelona, saben que no ha pretès expressar cipals, SA, Pro Nou Barris, SA, 22 Arroba Bcn, SA, cofoisme en presentar aquest informe, sinó realis- Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA me, alhora que es fa ressò de la preocupació de i Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, els NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1669 acords següents: aprovar els comptes anuals de tuts del model adoptat, basat en l'especialització cada societat i els comptes anuals consolidats de funcional mitjançant empreses que gestionen allò Barcelona de Serveis Municipals, SA i de Barcelona que aquest Ajuntament els encomana, amb agilitat d’Infraestructures Municipals, SA, tancats a 31 de i eficàcia, sota el control municipal. desembre de 2008, integrats pel balanç, el compte Es refereix breument a dos instruments que en de pèrdues i guanys, l'estat de canvis en el patri- aquest context exemplifiquen la fortalesa i la bon- moni net, l'estat de fluxos d'efectiu i la Memòria; dat del model. D'una banda, es refereix a Barcelona aprovar els corresponents informes de gestió; Activa, que fa actuacions rellevants, especialment aprovar la gestió realitzada en l'exercici 2008 pels en el context econòmic actual, quant a la promoció administradors respectius; aprovar, per a cada de l'ocupació i del teixit empresarial i, també, en la societat, la distribució de resultats de l'exercici tan- prevenció de l'exclusió social, atès que cada perso- cat a 31 de desembre de 2008, segons consta en na que s'aconsegueix reincorporar al mercat de document annex. treball no entra en un cicle negatiu. D'altra banda, Es dóna compte que la distribució de beneficis una altra empresa clau en la transformació de les que consta en el document annex és la següent: bases productives de la ciutat és 22 Arroba Bcn a) Barcelona de Serveis Municipals, SA: del que, des que es va iniciar el projecte ha estat capaç benefici obtingut, 8.053.211,57 euros, es desti- d'aconseguir que s'instal·lessin 1.441 empreses al nen a reserva voluntària 53.211,57 i a dividend districte 22@, amb un volum de treballadors i de 8.000.000 euros. negoci significatiu. b) Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA: Així doncs, davant la recurrència d'alguns Grups del benefici obtingut, 154.015,13 euros, es destina en afirmar que l'Ajuntament es fica en terrenys que íntegrament a reserva voluntària. no li corresponen, només vol posar l'exemple de la c) Informació i Comunicació de Barcelona, SA: el situació dels aparcaments, per als quals la deman- resultat negatiu produït, 412.820,70 euros s’incor- da continua en augment i, a canvi, no hi ha la vo- pora íntegrament a resultats negatius d’exercicis luntat des del sector privat de fer-ne en determi- anteriors. nats llocs. És a dir, en clau d'empresa privada, la d) Barcelona Activa, SA: del benefici obtingut, rendibilitat d'aquests projectes no resulta satisfac- 51.633,41 euros, es destinen a reserva legal tori, a canvi, per a l'Ajuntament és suportable per- 5.163,34 euros i a reserva voluntària 46.470,07 què hi preval l'interès general. euros. En conseqüència, les actuacions fetes el 2008 per e) Pro Nou Barris, SA: el benefici obtingut, les empreses municipals denoten que el model de 90.457,92 euros, es destina íntegrament a reserva gestió que veu l'Administració pública com a correc- voluntària. tora complementària i cooperant amb el sector f) 22 Arroba BCN, SA: el benefici obtingut, privat és el que actua sobre els principis d'eficàcia i 20.881,48 euros, es destina íntegrament a reserva eficiència i, per tant, es reafirmen en què aquest legal. model és satisfactori i positiu. g) Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanísti- El Sr. Vives es refereix, d'entrada, a què els re- ca, SA: el benefici obtingut, 22.132,05 euros, es sultats de les eleccions del maig de 2007 van obli- destina íntegrament a reserva voluntària. gar el nou govern municipal a permetre l'entrada h) Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA: de l'oposició als consells d'administració de les em- del benefici obtingut, 29.115,10 euros, es destinen preses municipals. En un acte de generositat, l'opo- a reserva legal 2.173,24 euros i a reserva voluntà- sició ha consentit que els consells no reflectissin la ria 26.941,86 euros. composició d'aquesta junta d'accionistes perquè El tercer tinent d'alcalde, Sr. Carnes, presenta calia permetre que el nou govern pogués treballar l'acord d'aprovació dels comptes anuals de les soci- amb una certa llibertat amb les eines amb què es etats privades municipals, sobre els quals recorda dota l'Ajuntament. Consideren que va ser un acte que ja hi va haver oportunitat d'iniciar un debat en de lleialtat de l'oposició i, contràriament, entenen la Comissió d'Hisenda i Pressupostos. Observa que que no hi ha hagut una resposta adequada per part malgrat la crisi econòmica, els resultats del conjunt dels Grups del govern. de les empreses del grup Ajuntament són prou La sessió extraordinària de la comissió de Presi- bons per permetre continuar amb els objectius dència, Territori i Funció pública, convocada per marcats. En una situació com l'actual, l'estructura analitzar l'informe del Síndic de Comptes de Cata- d'empreses com les de l'Ajuntament de Barcelona, lunya sobre BIM/SA, va confirmar el que tothom que vincula criteris públics amb un funcionament sospitava: l'existència d'irregularitats generalitza- eficaç, és el que pot garantir millor que els reptes des, del mal ús de les empreses municipals per part presents es puguin continuar afrontant. dels seus responsables polítics, i la voluntat d'ocul- Els comptes anuals de les societats mercantils de tació de les irregularitats per part del govern i de la capital municipal, sotmesos a aprovació en aquest gerència municipal. Plenari, posen de manifest la bona gestió dels ad- La reacció del govern municipal, com també la ministradors de les empreses esmentades i les vir- del mateix gerent, a l'hora de donar explicacions va 1670 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 confirmar les sospites de complicitat en les actuaci- de les societats privades municipals, tot i que pun- ons i va canviar el paràmetre d'actuació, com a tualitza que ho consideren com una aprovació inici- mínim del Grup municipal de CiU, en el si dels con- al, atès que les properes setmanes tindran l'opor- sells d'administració de les empreses. Al marge de tunitat d'estudiar el Compte General del 2008, l'acusació de lladres, que en aquella comissió va procés que els permetrà analitzar globalment les llançar el govern a l'oposició, es va afirmar que els finances de l'Ajuntament i valorar amb més rigor la faltava formació i informació per poder demostrar seva gestió econòmica. En conseqüència, aquest res del que confirmava el mateix Síndic. Transcor- vot favorable d'avui no implica necessàriament que regut un mes i mig, ara disposen d'informació no- ho sigui al Compte General. va, gràcies a l'ajuda dels funcionaris municipals i El Sr. Mestre avança també el vot favorable del dels professionals de les empreses municipals, per Grup municipal d'ICV-EUiA, i vol destacar el que confirmar que hi ha irregularitats generalitzades a consideren una bona gestió per part dels adminis- totes les empreses municipals i, per tant, no poden tradors d'aquest conjunt de societats. fer confiança al govern municipal en res que faci Tot seguit, aprofita per posar en relleu, en exa- referència als comptes de les empreses esmenta- minar els comptes i considerant la conjuntura de des. crisi, el paper rellevant de Barcelona Activa; el vo- El Sr. Mulleras addueix que les empreses i els lum d'inversions executades durant el 2008 per organismes municipals són les eines instrumentals part d'algunes d'aquestes societats; la bona marxa per dur a terme les polítiques municipals i, en de 22 Arroba Bcn; i la gestió de sòl, que permet dur aquest sentit, el seu Grup no pot estar més en des- a terme l'execució de les polítiques d'habitatge acord amb aquesta aprovació. públic impulsades per aquest Ajuntament. És evident que el cas BIM/SA va generar una cri- Així doncs, els comptes de les societats reflectei- si de confiança respecte a la situació de les empre- xen la resposta de l'Ajuntament a la situació de ses municipals i, des del Grup municipal del PP, crisi, que es fonamenta en polítiques actives i amb demanen que es pugui continuar investigant i ana- una inversió municipal potent. litzant tota la documentació, i que en el procés de Arran de les intervencions dels Srs. Vives i Mulle- Compte general que ara comença, malgrat les limi- ras, vol expressar que hi ha un moment per a cada tacions que tenen, se'ls donin les màximes facilitats cosa i viceversa, i que avui estan aquí per discutir i per evitar que es puguin generalitzar les irregulari- aprovar els comptes del 2008, de manera que els tats. sembla inconcebible llançar una acusació generalit- Tot seguit, es refereix a l'anunci de creació d'una zada i indiscriminada sobre totes les societats mu- empresa nova per gestionar l'Estadi Olímpic de nicipals, i afegeix que això diu molt poc del sentit Montjuïc, i creu que això no fa altra cosa que con- de servei a la institució i a la ciutat. solidar l'entramat de l'ajuntament a l'ombra que ha El Sr. Carnes primerament vol expressar la seva propiciat aquest govern municipal, que impedeix les preocupació pel fet que, en parlar dels comptes garanties de control públic que suposa treballar corresponents al 2008, s'intenti instrumentalitzar directament amb l'Ajuntament. un informe del Síndic de Comptes, en aplicació de Manifesta que el seu Grup ha estat coherent en la teoria que a còpia d'escampar una falsedat esde- votar en contra de l'aprovació dels comptes, també vindrà una certesa; afegeix que si certament n'està als consells d'administració de les empreses on convençut, el Grup municipal de CiU hauria d'ha- estan presents, malgrat que tampoc no poden ana- ver-ho denunciat formalment. Remarca que estan litzar-los completament perquè no se'ls faciliten parlant de l'Ajuntament de Barcelona i entén que, determinades informacions. per damunt de tot, el més important és preservar el No estan d'acord amb què l'Ajuntament compe- bon nom de la institució. Insisteix, per tant, que no teixi amb l'activitat privada, per exemple en apar- hi ha un ajuntament a l'ombra, ni mans negres ni caments, hotels, restaurants de luxe o, concreta- cap altra cosa, sinó que en aquest Ajuntament hi ha ment, en el Parc d'atraccions del Tibidabo. I que, transparència, claredat i bona gestió, i en els casos alhora, les empreses municipals es converteixin en en què ha planat alguna ombra de dubte, ha estat eines recaptatòries, com ara la grua municipal i la aquesta mateixa institució qui ha iniciat les accions zona Àrea que, en quatre anys ha duplicat la recap- pertinents. tació de les zones d'estacionament regulat. Quant a l'assumpte dels comptes anuals de BTV Finalment, es vol referir especialment als comp- que ha posat damunt la taula el Sr. Mulleras, admet tes anuals de BTV atès que consideren que no és que es tanca l'exercici 2008 amb uns resultats ne- admissible que una inspecció d'IVA hagi provocat gatius de 412.821 euros, motivats per la incoació, pèrdues de 412.000 euros, malgrat els quinze mili- en data 27 de febrer de 2009, d'una acta de l'IVA ons d'euros que rep anualment de subvenció per corresponent a l'exercici del 2007; afegeix que el part de l'Ajuntament, i de les pòlisses de crèdit per fet que la incoació s'hagi produït el 2009, abans valor de quatre milions d'euros. que els comptes hagin estat formalitzats, ha obligat El Sr. Florensa expressa, d'entrada, el vot favo- ICB a fer un seguit d' aprovisionaments que han rable del Grup municipal d'ERC als comptes anuals generat aquestes pèrdues. Si s'elimina l'impacte NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1671 provocat per aquest fet, ICB hauria tancat l'exercici dret d’adquisició preferent de les accions posades amb uns resultats equilibrats. en circulació amb motiu de l’augment de capital de El Sr. Vives reafirma que no ha llançat cap false- la Societat. Facultar la Sra. Pilar Solans i Huguet, dat, i manifesta que la seva intervenció es basa en representant de Barcelona de Serveis Municipals, la documentació referent a pagaments de més de SA, en la Junta General d’Accionistes de Túnels i dos milions d'euros entre empreses municipals sen- Accessos de Barcelona, SA, per a la realització de se cap justificació. totes les actuacions encaminades a l’execució dels Seguidament, remarca que si han de denunciar presents acords. alguna cosa, tal i com ha suggerit el Sr. Carnes, ho S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels fan en l'àmbit polític, no com altres Grups que te- Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i nen el costum de portar-ho a la fiscalia, de manera les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. que no se'ls pot acusar de judicialitzar res. 9. Desafectar del domini públic la finca municipal Finalment, reafirma que la seva funció en aques- situada en el carrer de Marie Curie cantonada car- ta cambra és preservar la democràcia exercint con- rer d’Alsàcia núm. 1; cedir a l’Arquebisbat de Bar- trol sobre l'actuació del govern municipal. celona aquesta finca i la porció de terreny de la El Sr. Carnes indica que li sembla molt adequat finca núms. 13-15 del carrer de Pedrosa, ambdues l'àmbit polític per a la discussió política i el tècnic grafiades en el plànol annex, com a compensació per a als assumptes tècnics, tanmateix insisteix que pel retorn de part de la finca núms. 43-45 del car- els debats s'han de fer amb rigor i cura, i cal evitar rer de Palamós, grafiada en el plànol annex, que els biaixos a l'hora d'argumentar. Els demana, per fou cedida a l’Arquebisbat per acord del Plenari de tant que, en tot aquest procés, no utilitzin mitges l’Ajuntament de Barcelona de 7 de desembre de veritats. 1960 i com a compensació també per la desocupa- S’aprova, amb el vot en contra dels Srs. Trias, ció i trasllat de les dependències parroquials de Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Sant Rafel, ubicades en la finca municipal núm. Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, 178-I del passeig de Valldaura, deixant lliure i a i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i disposició de l’Ajuntament els espais desocupats; Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín, el practicar les operacions de segregació, agrupació o dictamen en debat relatiu a l’aprovació dels comp- altres necessàries per a identificar les finques ob- tes anuals de les societats municipals amb la distri- jecte de la cessió; declarar d’acord amb el que pre- bució de resultats que s’ha transcrit. veu l’article 78 i concordants del Reial Decret Tot seguit es dóna per aprovada amb els matei- 1093/1997, de 4 de juliol, que aprovà les normes xos vots aquesta acta en la part que estrictament complementàries al Reglament per a l’execució de fa referència a l’adopció d’aquest acord, per tal la Llei Hipotecària, la innecessarietat de llicència de d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil. parcel·lació; sotmetre l'expedient a informació pú- 6. Autoritzar la societat Mercabarna, SA, a for- blica durant un termini de trenta dies i, si no s'hi malitzar un crèdit a llarg termini fins a un import formulen reclamacions o al·legacions procedir a la màxim de 14.000.000 euros, en les condicions que realització de les cessions; formalitzar-les d'acord s'adjunten en el full annex. amb les condicions del document annex, que s'a- 7. Aprovar la formalització del conveni que proven; inscriure-les en el Registre de la Propietat; s’annexa entre l’Ajuntament de Barcelona i el Con- facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les sorci de Turisme de Barcelona, aprovar una transfe- actuacions encaminades a concretar, clarificar i rència corrent anual a Consorci de Turisme de Bar- executar el present acord. celona per import d’1.142.000 euros, des de l’any S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen. 2009 fins el 2023, ambdós inclosos, per fer front a les obligacions econòmiques derivades del citat conveni; i autoritzar a Consorci de Turisme de Bar- COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I celona a concertar una operació de crèdit per im- HABITATGE port de 15.000.000 euros; i delegar en l’Im. Senyor Jordi William Carnes i Ayats, regidor president de la Districte de Sant Andreu - Districte de Sant Martí Comissió d’Hisenda i Pressupostos, l’atorgament de la documentació necessària i la signatura del con- 10. Aprovar provisionalment, de conformitat amb veni. els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità precedents. a l’àmbit dels terrenys situats a l’avinguda de la 8. Autoritzar i aprovar la modificació dels articles Meridiana, entre els carrers de la Nació, del Degà 1, 2 i 5 del Estatuts socials de Túnels i Accessos de Bahí, de Trinxant i de Tomàs Padró, d’iniciativa Barcelona, SA, proposada pel Consell d’Adminis- municipal, amb les modificacions a què fa referèn- tració d’aquesta entitat; autoritzar i aprovar la re- cia l’informe de la Direcció de Serveis de Planeja- núncia de Barcelona de Serveis Municipals, com a ment; resoldre les al·legacions presentades en el accionista de Túnels i Accessos de Barcelona, SA, al tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de 1672 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, Significa l'esforç important que tot plegat ha su- de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, posat per als Serveis Tècnics del Districte de Ciutat que consten a l’expedient i a efectes de motivació Vella i els Serveis Tècnics del Sector d'Urbanisme, s’incorporen a aquest acord; i trametre l'expedient però remarca, sobretot, la participació dels veïns, a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Bar- que han pogut opinar sobre aquesta instal·lació. celona per a la seva aprovació definitiva. Finalment, destaca la capacitat del promotor, la S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció Fundació Orfeó Català per adaptar-se a les deman- dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, des i les necessitats, fet que ha permès arribar a un Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fan- desenllaç positiu. Informa que, ara com ara, la con- dos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, seqüència immediata d'aquesta modificació de PGM Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, serà la viabilitat del Pla especial, actualment en Balseiro i Martín. exposició pública, i que significa la plasmació fidel del desenvolupament de l'equipament. Destaca, Districte de Ciutat Vella també, el benefici que se'n desprèn per a l'Escola La Salle Comtal, confrontada amb el nou equipa- 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb ment hoteler i amb el Palau de la Música. l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el La Sra. Homs avança el posicionament favorable Pla especial urbanístic per a la concreció de les del Grup municipal de CiU, atès que aquesta modi- condicions d'edificació del nou edifici de l'escola ficació de PGM permet la reforma de l'escola La Massana, d'iniciativa municipal (Foment de Ciutat Salle Comtal i que l'hotel sigui una peça clau per a Vella, SA); resoldre les al·legacions presentades en la revitalització comercial i veïnal de la zona de el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, Sant Pere més Alt. Ara bé, no entén com el govern de conformitat amb l’informe de la Direcció de Ser- municipal pot fer bandera i vantar-se del procés de veis de Planejament de valoració de les al·lega- participació, que si se'n comproven les dades es pot cions, que consta a l’expedient i a efectes de moti- qualificar de ridícul. Remarca que el nombre de vació s’incorpora a aquest acord. participants ha estat de 37 persones en la primera S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen. jornada i de 26 en la darrera, als quals vol aprofitar 12. Aprovar provisionalment, de conformitat amb per agrair-los la seva generositat i bona voluntat. els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Precisa, igualment, que el fet que es conservin Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità les façanes de Sant Pere més Alt es deu al dicta- a les finques núms. 13B-17 del carrer de Sant Pere men de Patrimoni de la Generalitat, i no pas al pro- més Alt, núms. 2-8 del carrer d’Amadeu Vives, i cés de participació; com tampoc es deu a aquest núm. 1 del carrer de la Ciutat, promoguda per la procés que el pàrquing tingui una planta. Fundació de l’Orfeó Català-Palau de la Música, amb Addueix que les entitats favorables al projecte, les modificacions a què fa referència l’informe de la finalment no s'han pronunciat, i el procés de parti- Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les cipació s'ha basat en un projecte obsolet, i ha fet al·legacions presentades en el tràmit d’informació allò que un procés no pot fer mai: generar enfron- pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb taments entre els veïns, alguns dels quals estaven l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de convençuts que el procés serviria per decidir si hi les al·legacions; informes, tots dos, que consten a havia d'anar o no l'hotel, per tant l'error ha estat, l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a una vegada més, no informar adequadament sobre aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomis- què era vinculant i què no, generant falses expecta- sió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la tives. Altrament, destaca com a positiu el fet que seva aprovació definitiva. ha servit per demostrar que el Districte ha de posar El Sr. García-Bragado indica que es tracta de l'a- en marxa immediatament operacions de millora de provació provisional de la modificació del PGM ins- l'entorn. tada conjuntament per la Fundació Orfeó Català El Sr. Villagrasa també avança el vot favorable amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la del seu Grup perquè consideren que és una oportu- qual significa un pas endavant en la dignificació de nitat per als barris de Sant Pere i de Santa Cateri- l'entorn del Palau de la Música que ha estat objectiu na; entenen que el trànsit de persones que pot permanent de l'esmentada Fundació. comportar l'hotel és bo per a la dinamització co- Recorda que és un pla que proposa una transfe- mercial de la zona, que actualment està en procés rència d'edificabilitat que permet la construcció d'un de crisi, i a més, es dóna una oportunitat a l'escola equipament hoteler al costat del Palau. Destaca les La Salle Comtal per millorar les seves instal·lacions. modificacions importants que s'han produït entre el Igualment, els problemes de mobilitat i de càrrega i projecte inicial i l'aprovació provisional que avui es descàrrega s'han solucionat parcialment gràcies a proposa com a conseqüència d'un procés participa- les úniques al·legacions per escrit que es van pre- tiu, que valoren molt positivament, on s'han posat sentar en el període d'informació pública, que són les bases per controlar l'impacte que la instal·lació del seu Grup. Així doncs, a banda de felicitar-se per hotelera tindrà en l'entorn del Palau. aquests motius que acaba d'expressar, demanen NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1673 que el districte de Ciutat Vella posi en marxa un pla la capacitat tècnica per traduir els resultats de la de dinamització comercial per a la zona. participació en un bon document. Remarca que no El Sr. Martínez destaca la capacitat d'alguns hi ha cap altra autoria ni protagonisme que el del Grups per fer tesi de ciutat de projectes que, tot i moviment veïnal i del territori, i la voluntat política votant-los favorablement, critiquen per darrere. del govern de donar valor a la participació. Certament, els veïns han aplicat un correctiu a qua- El Sr. García-Bragado es congratula pel resultat tre de les cinc forces polítiques d'aquest Ajunta- d'aquesta votació, alhora que mostra la seva sor- ment en dir que el patrimoni que està protegit, ho presa per la intervenció del Grup municipal de CiU, està precisament per això. molt allunyada de la que va fer en la darrera sessió Així doncs, havent de conservar la façana, els de la comissió d'Urbanisme, Infraestrutures i Habi- volums interiors, evitant que hi hagi un aparcament tatge i que en aquesta ocasió critica el procés de que distorsioni la mobilitat de la zona, garantint la participació. En aquest sentit, precisa que qualsevol vinculació de la càrrega i la descàrrega i dels ser- procés de participació, especialment en l'àmbit de veis propis de la instal·lació en el seu interior, fa Ciutat Vella, hi participa gent amb posicions molts que el seu Grup derivi el vot contrari inicial cap a diverses i amb una gran capacitat d'argumentar des una abstenció, entenent que hi ha hagut un procés de diferents òptiques. de participació que ha estat vinculant, i perquè ja Reitera que en aquest cas el procés de participa- no es tracta del projecte inicial, i a l'espera del que ció ha estat modèlic, tant pels mitjans com per la digui el pla especial sobre els volums, es mantin- manera com s'ha canalitzat. Part d'aquest procés dran en l'abstenció. ha estat molt determinat favorablement per la ma- Tanmateix, vol destacar alguns elements en rela- teixa resolució de la Comissió de Patrimoni que va ció a determinades contradiccions que genera establir el grau de protecció de l'edifici, cosa que no aquest debat; d'una banda, es parla de revitalitzar havia succeït abans, i que va donar peu a un debat el comerç de la zona i, d'altra banda, s'ha deixat en l'esmentada comissió, cosa que demostra que la morir l'eix comercial de Palau a Palau. Demanen, valoració del patrimoni no es fa amb uns paràme- doncs, més coherència en les mesures de conjunt tres tancats ni homogenis. que es volen aplicar als barris. És possible parlar de Conclou, per tant, que qüestionar aquest procés mobilitat, comerç i patrimoni sent coherents amb de participació és un error tenint en compte, a més, cada concepte. que el Grup municipal de CiU està a favor del Pla. La Sra. Blasco reitera que el seu Grup municipal El Sr. Alcalde remarca la significació d'aquesta va deixar molt clar, des de l'aprovació inicial de aprovació, alhora que reitera la complexitat de tot modificació del PGM per la Comissió d'Urbanisme de el procés, amb punts de vista diversos, tots ells l'Ajuntament de Barcelona, que era molt important necessaris i importants. Igualment, vol posar en el procés participatiu proposat i que va liderar el valor, a banda de l'aprovació en si, el mateix procés districte de Ciutat Vella. Igualment, han posat de social i de debat que hi ha portat. manifest que contribuirien tant com poguessin, com S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció a Grup de govern, amb el Districte i la Casa Gran dels Srs. Portabella, Florensa i Martínez i la Sra. perquè els resultats d'aquest procés es veiessin Capella. concretats en totes les fases del planejament, ja fos en la modificació del PGM o en el pla de millora Districte de Sants-Montjuïc urbana. L'objectiu que es plantejava el districte amb el 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb procés participatiu era vetllar perquè la intervenció l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el reconegués el paper dels veïns i les veïnes i perme- Pla especial d’ordenació de la parcel·la de l’IES tés, alhora, tenir en compte el territori on s'ha d'u- Montjuïc situada al carrer del Cisell, núms. 17-19, bicar aquest nou servei. D'aquest procés participa- promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona. tiu en va sorgir l'exigència que l'hotel s'adaptés a l'entorn i no a l'inrevés i, fins que no han tingut Districte d'Horta-Guinardó plenes garanties que era així tant a la modificació del PGM com a la proposta de pla de millora urbana 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb que se'n deriva, el seu Grup no hi ha donat el su- l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el port definitiu. Pla especial urbanístic de mutació d’ús, titularitat i El seu Grup considera que el document aprovat ordenació de l’equipament situat al carrer de Natza- provisionalment inclou i dóna resposta a tots els ret, núms. 119-129, promogut per l’Institut Català requeriments del procés participatiu i a les al·le- de la Salut, amb les modificacions a què fa referèn- gacions presentades. cia l’informe de la Direcció de Serveis de Planeja- Afegeix que ha estat un procés participatiu ampli ment; i resoldre les al·legacions presentades en el i exemplar, i observa que, a banda de valorar el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de nombre de persones que hi ha intervingut, cal sa- conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, ber en representació de qui ho fan; i posa en relleu de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, 1674 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 que consten a l’expedient i a efectes de motivació blic, que són aspectes que afecten molts àmbits de s’incorporen a aquest acord. la ciutat, entre els quals cal destacar, d'entrada, la mobilitat, però també la promoció econòmica. Destaca que al llarg dels darrers mesos el Go- COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPACIÓ vern de la Generalitat ha posat en marxa un seguit I CONEIXEMENT d'actuacions en aquest sentit i no tenen notícia que s'hagi consultat l'Ajuntament de Barcelona. Una 15. Aprovar la proposta del Conveni de col·la- d'aquestes actuacions va ser la posada en marxa la boració entre l’Ajuntament de Barcelona, el Ministe- restricció de la velocitat a 80 km/h en els accessos rio de Economía y Hacienda, la Generalitat de Cata- a la ciutat, que es va complementar posteriorment lunya i la Fira Internacional de Barcelona per a la amb la introducció de la velocitat variable fins a constitució del Consorci 90 Aniversario del Salón una restricció de 40 km/h en funció de la densitat Internacional del Automovil de Barcelona; aprovar de trànsit; en ambdues ocasions ni l'alcalde de inicialment la creació i la participació de l’Ajun- Barcelona ni el govern de la ciutat van informar que tament de Barcelona com a ens consorciat al Con- el Govern de la Generalitat els demanés l'opinió per sorci 90 Aniversario del Salón Internacional del aplicar la mesura. Automovil de Barcelona; aprovar inicialment la pro- Amb aquest estat de coses, només darrerament posta d’estatuts del Consorci, segons documentació l'Ajuntament s'ha posicionat quant a una possible adjunta; facultar l’alcalde de Barcelona per nome- mesura que afecta els accessos i que ateny el túnel nar els representants de l’Ajuntament de Barcelona de Vallvidrera, on es planteja l'encariment dels en l’esmentat Consorci; sotmetre aquest acord, peatges amb l'objectiu d'obtenir-hi més fluïdesa, i juntament amb els Estatuts, a informació pública s'hi mostra en desacord perquè entén que no es per un termini de trenta dies hàbils, i en el cas de tracta de promoure peatges selectius ni de restrin- no presentar-s’hi al·legacions, tenir-los per definiti- gir la velocitat fins a 80 km/h o la introducció de la vament aprovats. velocitat variable a la baixa. S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens Per tot plegat, volen un pronunciament d'aquest precedents. Consell Plenari que descarti l'increment del peatge dels túnels de Vallvidrera i que s'impliqui amb la millora dels accessos a la ciutat, des de l'ampliació PART D’IMPULS I CONTROL de les rondes de Dalt i Litoral, la promoció del túnel d'Horta i la finalització del Quart Cinturó entre al- a) Proposicions / declaracions de grup tres actuacions que s'haurien d'incloure en el Pla Territorial Metropolità i en el d'Infraestructures de Del Grup Municipal del Partit Popular la ciutat. En aquest sentit, destaca la importància Pp 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: que per a la xarxa de transport públic signifiquen 1. Instar a la supressió o revisió a l'alça de la les noves infraestructures, l'increment del nombre restricció d'entre 80 a 40 km/h en els accessos a de vehicles i de les freqüències de pas a fi de pro- Barcelona. porcionar una bona connectivitat i alternatives fia- 2. Instar el Govern Municipal a descartar l'incre- bles als usuaris del transport públic a fi de convèn- ment del peatge dels túnels de Vallvidrera i a impli- ce'ls que és la millor manera d'accedir a la ciutat. car-se en la millora urgent dels accessos a la ciutat El Sr. Freixedes manifesta que el seu Grup s'abs- –ampliació de la Ronda de Dalt i Litoral, Túnel tindrà en aquesta proposició perquè, tot i que estan d'Horta, finalització del Quart Cinturó, entre d'al- d'acord amb què cal iniciar la revisió de la velocitat tres. variable a les entrades a la ciutat i en desacord 3. Millorar la xarxa de transport públic amb no- amb la implantació de peatges selectius o que de- ves infraestructures, més material mòbil i un in- fensen, evidentment, que cal millorar la xarxa de crement de la freqüència de pas, per tal de propor- transport públic amb l'objectiu que sigui una alter- cionar una bona connectivitat i alternatives fiables nativa real al transport privat, creuen que aquest als usuaris del transport privat. no és el lloc ni aquesta és la forma d'obrir un debat El Sr. Fernández Díaz presenta la proposició i es sobre infraestructures de la ciutat. Remarca que es refereix al col·lapse dels accessos a la ciutat de va crear una comissió especial d'Infraestructures Barcelona que afecten tant els qui es desplacen en com a àmbit on discutir aquests aspectes i que vehicle privat com en transport públic, i que actua d'aquesta comissió en va sortir un acord del qual se de revulsiu, igualment, per a aquells que estarien n'ha de fer el seguiment. En aquest sentit, observa disposats a emprar el transport públic si tingués que el govern de la ciutat es limita a llançar globus una bona connectivitat. A parer del Grup municipal sonda sobre aspectes puntuals d'aquest acord d'in- del PP hi ha una certa inhibició o passivitat per part fraestructures com ara el túnel d'Horta. del govern de la ciutat a l'hora de definir la manera El Sr. Martínez posa en relleu que aquesta pro- com s'ha de concretar la millora dels accessos a la posició fa referència a quatre aspectes que, per la ciutat i l'enfortiment de la xarxa de transport pú- seva importància, són mereixedors d'una tesi prò- NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1675 pia cadascun, que són la supressió de la restricció greus per accident a gairebé la meitat que abans de de la velocitat variable, descartar l'increment del l'aplicació de la mesura. peatge dels túnels de Vallvidrera, l'ampliació de les Significa, igualment, que el concepte de mobilitat rondes de Dalt i Litoral, l'obertura del túnel d'Horta sostenible és del tot incompatible amb la creació de i la millora de la xarxa de transport públic. noves infraestructures viàries a la ciutat, bàsica- Precisa que existeixen comissions ad hoc per es- ment perquè està demostrat que l'augment de l'o- tablir aquest tipus de debat que proposa la iniciati- ferta per a la circulació de vehicles provoca més va del Grup municipal del PP, i recorda, en aquest demanda; considera, doncs, que en aquest terreny sentit, que la restricció a l'alça de la velocitat ja es calen decisions valentes i fer una aposta decidida va votar a la Comissió de Seguretat i Mobilitat i s'hi per la mobilitat sostenible que ha d'anar acompa- va aprovar una proposició que demanava la revisió nyada per la potenciació i la inversió en transport a l'alça de la limitació de la velocitat sempre que les públic tal i com ja s'està fent actualment, i que ha condicions ambientals i de trànsit ho permetessin. de tenir el comú denominador de limitar l'oferta No entenen, doncs, per què cal tornar a posar l'as- d'espai per al vehicle privat dins de la ciutat i afa- sumpte damunt la taula i fer-ho en aquest Plenari. vorir la política de transport públic mitjançant fortes Quant a les altres infraestructures que s'esmen- inversions. ten en la proposició, significa que el túnel d'Horta ja Així, doncs, per tot el que acaba d'argumentar està descartat i, per tant, no creuen que calgui anuncia el vot contrari del Grup municipal d'ICV- introduir nous elements de debat sobre aquest EUiA. punt, i afegeix que una de les conclusions impor- El Sr. García-Bragado avança el posicionament tants d'aquell debat va ser que Barcelona no neces- contrari del Grup municipal Socialista a la proposi- sitava ampliar els carrils d'entrada de vehicles pri- ció i se suma a moltes de les raons expressades vats a la ciutat i, com a conclusió, se'n desprèn que pels Grups municipal d'ERC i d'ICV-EUiA. Creu que no cal ampliar la ronda Litoral ni la de Dalt. és evident que aquesta proposició, amb el conjunt Finalment, pel que fa a la millora de la xarxa de dels seus arguments pretén fer una reflexió general transport públic, entenen que més enllà d'una de- que barreja molts conceptes i entén que gran part claració de bones intencions, hauria d'aportar algu- de les qüestions que planteja, com ara la limitació na llum o solució de com es pot millorar. Conclou, de la velocitat, ja s'han debatut en aquest Plenari o doncs, que el vot del Grup municipal d'ERC no pot en la mateixa Comissió especial d'Infraestructures. ser favorable, essencialment perquè la proposició té Observa que, tal vegada, l'únic aspecte nou és la moltes contradiccions en si mateixa. reflexió plantejada a propòsit del caràcter del peat- El Sr. Mestre precisa que el seu Grup fa temps ge com un instrument a favor de la mobilitat i no que treballa amb l'objectiu de fer de Barcelona una només com a instrument financer i, per tant, ciutat ambientalment saludable i amb mobilitat aquest aspecte pot formar part també d'un debat sostenible, feina que duen a terme juntament amb sobre els peatges, que no s'ha fet en la Comissió el Grup municipal Socialista ambdós al govern de la d'Infraestructures, però que s'hi podria incorporar ciutat. Afegeix que aquests objectius són compar- en qualsevol moment. tits per moltes altres ciutats europees, entre les El Sr. Fernández Díaz entén que l'existència d'u- quals remarca algunes ciutats alemanyes amb al- na Comissió d'Infraestructures no ha de suposar un caldes del Partit Popular europeu, de manera que entrebanc per plantejar algunes qüestions directa- algunes afirmacions taxatives del Grup municipal ment en aquesta cambra, més encara, quan estan del PP els sorprenen perquè no s'adiuen amb políti- presents en el debat ciutadà i en els mateixos mit- ques practicades pels seus homòlegs europeus. jans de comunicació. Insisteix que el seu Grup no Tot seguit, observa que en la proposició es plan- ha inventat un debat entorn de l'encariment dels tegen aspectes diversos com la limitació de la velo- peatges del túnel de Vallvidrera, sinó que ha estat citat a 80 km/h en els accessos a la ciutat que té un plantejament formulat pel mateix govern de la com a objectiu principal preservar la qualitat de ciutat. No ha estat el seu Grup qui ha posat de ma- l'aire en un àmbit on viuen més d'un milió tres- nifest la necessitat de la construcció del túnel centes mil persones. Informa que transcorregut un d'Horta, o el fet que, en ple procés de participació any des de l'aplicació de la mesura s'ha pogut com- ciutadana sobre el futur de la Diagonal, aparegui la provar la seva efectivitat quant a la reducció d'un coordinada absolutament nova de la possibilitat de 11% dels dos contaminants especificats en el man- construir un túnel de rodalies per sota de l'avingu- dat de la Directiva Europea i que s'està arribant als da. En resum, hi assumptes de ciutat absolutament límits màxims permesos per aquesta directiva que candents que tenen una gran transcendència en la s'han d'haver assolit l'1 de gener de 2010. Els sem- mobilitat i la connectivitat, a favor del transport pú- bla absurd, per tant, tornar a plantejar aquest de- blic i per garantir més fluïdesa en el transport privat bat, sobretot quan no es planteja cap mesura alter- i, en definitiva, per garantir més qualitat de vida per nativa que obtingui els mateixos resultats en el als ciutadans i en la protecció del medi ambient. descens de contaminants en el termini d'un any, Defensa que aquest és l'objecte de la present alhora que també destaca la reducció de ferits proposició, que contraposa a la filosofia del govern 1676 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 tripartit de la Generalitat, que ha promogut algunes obert als mitjans de comunicació al Plenari d'aquest de les propostes que acaba d'esmentar, que quan Ajuntament, més que no posar de manifest una no prohibeix, fa pagar més als ciutadans, i el go- voluntat expressa d'aprofundir en les infraestructu- vern de la ciutat s'apunta a la mateixa línia propo- res bàsiques per a la ciutat. Tanmateix, el debat sant l'encariment del peatge dels túnels de Vallvi- plantejat afecta moltes institucions que hi estan drera, o l'increment de la recaptació en les àrees implicades i, per tant, és injust acusar el govern blaves i verdes o pel servei de la grua. municipal de llançar goblus sonda quan, en realitat, Reitera que el seu Grup no creu en l'efectivitat les propostes formen part de documents que seran dels peatges selectius, ni en les restriccions de ve- objecte d'un ampli debat ciutadà com, per exemple, locitat a 80 km/h en els accessos a la ciutat, ni en el Pla Territorial de la regió metropolitana de Barce- la velocitat variable a la baixa atès que tot plegat té lona. Rebutja, per tant, aquesta crítica atès que no el denominador comú de la recaptació constant, i forma part de la manera d'actuar del govern muni- entenen que aquesta no és la política que cal apli- cipal. car en favor de la mobilitat i el medi ambient. Al- Quant als peatges, apunta que ningú no ha qües- trament, les noves infraestructures viàries com ara tionat el peatge selectiu als túnels de Vallvidrera l'ampliació de les rondes o el túnel d'Horta, que segon les franges horàries –hores vall i hores pun- haurien de garantir una connexió fluïda entre la ta–, i afegeix que Tabasa està estudiant una dis- primera i la segona corona metropolitana amb la criminació de peatge en funció del nombre de pas- ciutat, i que han obert debat en el mateix Parla- satgers dels vehicles, i podria ser que també es ment de Catalunya, sembla que aquí s'obvien i contemplés una discriminació tarifària segons el creuen que ja es hora d'acarar aquest debat amb nivell d'emissions del vehicle. coratge i responsabilitat de govern. Finalment, conclou també que aquests assump- Finalment, expressa que mai no han tingut oca- tes s'han de tractar en la comissió creada ad hoc. sió d'escoltar l'opinió de l'alcalde en aquest Plenari Es rebutja la proposició / declaració de grup en sobre la restricció a 80 km/h en els accessos a Bar- debat amb set vots favorables –emesos pels Srs. celona, del túnel d'Horta, o per quin motiu no s'ha- Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les via introduït en el debat de la Diagonal el túnel de Sres. Esteller, Balseiro i Martín–, dotze abstencions rodalies. –emeses pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, El Sr. Freixedes puntualitza que en la seva pri- Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Reca- mera intervenció ja ha manifestat que el seu Grup sens, Fandos, Homs i Vila– i vint-i-dos en contra de està d'acord amb bona part de les propostes de la la resta de membres del Consistori assistents a la proposició, però també que considera que el debat sessió. de les infraestructures s'ha de fer en la Comissió Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Especial de Desenvolupament d’Infrastructures, Catalunya especialment creada per tractar aquests assump- Pp 2. El Consell Plenari Municipal acorda: tes, i on cal trobar el consens necessari entre go- 1) L'Ajuntament de Barcelona dotarà de recursos vern i oposició per tirar endavant les infraestructu- humans, pressupostaris i infraestructurals Barcelo- res bàsiques per a la ciutat. De la mateixa manera na Activa, les Oficines d'Atenció al Ciutadà i la resta que el que acaba d'expressar provoca l'abstenció de serveis municipals relacionats amb l'objecte de del seu Grup, vol deixar clar al govern municipal la proposició, amb l'objectiu d'assumir amb garan- que si realment vol debatre sobre les infraestructu- ties l'increment dels plans de formació a les perso- res no ho faci mitjançant el llançament de globus nes aturades i la seva gestió. sonda. 2) Instar a la Generalitat de Catalunya a millorar El Sr. Martínez mostra la seva preocupació arran els plans de formació a les persones aturades i dels arguments que advoquen la defensa aferrissa- ampliar-ne la quantitat i els continguts amb l'objec- da de l'ús del vehicle privat, així com pel discurs tiu d'adequar-los al context actual de crisi econòmi- que menysté, o fins i tot nega, les evidències del ca i a la sortida d'aquesta tot millorant la capacita- canvi climàtic i, en conseqüència, que un dels prin- ció i qualificació professional de les persones que cipals emissors de contaminats a les grans ciutats busquin feina. és el vehicle privat. Contràriament, una de les me- 3) Instar a la Generalitat de Catalunya a establir sures més importants que generen consens en el una prestació econòmica per aquelles persones, conjunt d'Europa, independenment de l'orientació que en situació d'atur han deixat de percebre el política dels governs, és intentar reduir l'ús del subsidi. Aquesta prestació s'establirà en concepte vehicle privat a fi d'evitar emissions. A partir d'aquí, d'ajut a la formació i qualificació professional i serà la proposició que avui es presenta és un menú incompatible amb el PIRMI. complet que pot portar a l'empatx d'infraestructu- 4) Traslladar aquest acord a la comissió de se- res, i que al seu parer és evident que no es poden guiment del Pacte per a l'ocupació de qualitat a incloure en un paquet genèric. Barcelona 2008-2011 on estat representades totes El Sr. García-Bragado creu que amb aquesta les institucions signants, amb la finalitat d'incorpo- proposició s'ha fet un intent de traslladar un debat rar l'acord al text final del Pacte. NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1677 El Sr. Portabella, abans d'iniciar la presentació de situació d'atur a Barcelona. Entén que la majoria la proposició, remarca que aquest matí mateix d'aspectes que presenta aquesta iniciativa, vincu- s'han fet públiques noves dades sobre l'atur a l'Es- lats al foment de la formació com a eina per acarar tat i a Catalunya que expressen una situació de la situació, són la palanca de canvi per transformar crisi severa que es prolonga i que afecta greument la situació i, per tant, totes les iniciatives en la línia els treballadors. Aquest darrer trimestre s'ha pro- d'enfortir el teixit formatiu per donar resposta a les duït un increment del 25% del nombre de persones persones en situació d'atur són molt benvingudes. a l'atur, que en el conjunt de l'Estat significa més Afegeix, però, que les iniciatives acordades fins de quatre milions de persones en aquesta situació, i al dia d'avui en aquest sentit són poc intensives, i on Catalunya i concretament la província de Barce- especialment les que incideixen en aspectes de lona, malauradament, ocupen el primer lloc del formació cal posar l'èmfasi en la necessitat del trac- rànquing. tament individualitzat de cada cas a fi d'orientar la Manifesta que ha volgut fer aquesta introducció seva capacitat formativa. En aquest sentit, entén atès que la proposició que avui presenta el Grup que, possiblement, les iniciatives que desenvolupa municipal d'ERC intenta incidir en aquest grup de aquest Ajuntament en el marc del Pacte per l'Ocu- persones en situació d'atur i que no troben feina, i pació no tenen en el tractament personalitzat la especialment aquelles que fa temps que en bus- seva principal virtut i creuen que és un projecte quen i han exhaurit el temps de dret a la percepció molt millorable. del subsidi d'atur i no tenen cap ingrés addicional. Finalment, quant a l'apartat 3 de la iniciativa, Tot seguit, fa un breu repàs de les proposicions que parla d'establir una prestació econòmica per a que han presentat darrerament en aquest context aquelles persones que han deixat de rebre el subsi- de crisi i que van iniciar amb la sol·licitud de consti- di d'atur, volen aportar un element de reflexió en el tució d'una taula público-privada entre l'Ajuntament sentit que el govern de la Generalitat no té compe- i Pimec a fi d'establir una relació fluïda; o una altra tències en les polítiques passives, és a dir, en la proposició on demanaven que els equipaments gestió de les prestacions d'atur. Proposen, doncs, públics destinats a la pràctica de l'esport i els cen- que com a Ajuntament s'insti la Generalitat de Ca- tres cívics tinguessin accés gratuït per a les perso- talunya a sol·licitar al govern de l'Estat competènci- nes en situació d'atur. es en les polítiques passives i que transfereixi la Avui presenten una proposició que ateny el sec- gestió dels fons d'atur a Catalunya en la seva inte- tor de persones aturades sense cap ingrés. La re- gritat. flexió que fa el Grup municipal d'ERC és que en el La Sra. Esteller entén que la proposta del Grup context actual es produeix una prolongació dels municipal d'ERC pretén pal·liar determinats efectes efectes de la crisi econòmica que comporta un in- de la crisi econòmica, de la qual encara no se'n crement substancial del nombre d'aturats i propo- preveu ni la durada ni l'abast, però que requereix sen, seguint la tradició de Catalunya i Barcelona de actuacions ràpides i valentes que a hores d'ara reconeixement del seu capital humà, fer una aposta encara no han posat en marxa ni el govern de l'Es- de confiança en els recursos humans a través del tat ni el de la Generalitat, i en aquest sentit, remar- suport a la formació, la innovació i l'aprenentatge ca que a Barcelona enguany hi ha noranta mil atu- en què les administracions, Generalitat de Catalu- rats més que en la mateixa data de l'any 2008. nya i l'Ajuntament de Barcelona, es comprometin a Posa en relleu que les causes d'aquesta crisi, fi- fer un sobreesforç per vincular cursos de formació i nanceres d'una banda, i d'altra banda, estructurals, aportació econòmica a fi d'evitar, d'una banda, un requereixen actuacions encaminades a evitar la nombre substancial de persones sense cap ingrés i, pèrdua sistemàtica de productivitat en l'economia, d'altra banda, una aposta tradicional de la ciutat pel atès que la competitivitat és baixa i en aquest àm- valor dels recursos humans. bit és summament important el capital humà, de La sortida d'aquesta situació de crisi, no immi- manera que la formació dels treballadors és deter- nent encara, comportarà un canvi de model produc- minant per incrementar la competitivitat. Conside- tiu, on les persones que estan actualment a l'atur, ren, per tant, que cal recuperar, aprofitant la con- mitjançant aquests cursos de formació, tinguin la juntura actual, la qualificació del capital humà, que possibilitat de formar-ne part. Es tracta, en definiti- es redueix any rere any en comparació amb el d'al- va, de combinar solidaritat social, defensa al màxim tres països. Manifesta que, actualment, a Catalunya de la cohesió social i suport a les persones cap a un hi ha menys persones aturades que estan fent cur- nou marc de treball. sos que en la resta de països europeus. El Sr. Ardanuy al·ludeix, d'entrada, a la mala no- Opinen, per tant, que les mesures per incremen- tícia que signifiquen les dades sobre atur que acaba tar els recursos de Barcelona Activa no són sufici- d'esmentar el Sr. Portabella. Seguidament, vol feli- ents, així com també que s'han de canviar molts citar la iniciativa del Grup municipal d'ERC en pre- dels programes que desenvolupa a fi que es produ- sentar aquesta proposició i considera que els Grups eixi l'esmentat salt qualitatiu i consideren, fins i tot, municipals han d'arribar a un acord a fi de plantejar que es podria arribar a elaborar un veritable pla de propostes conjuntes que ajudin a combatre l'actual formació perquè les persones que estan a l'atur 1678 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 arribin a aquests plans, mitjançant una prestació de treball suficients per compensar els que es destru- la Generalitat vinculada a la formació destinada a eixen, i que previsiblement durant els propers me- aquest sector. sos les dades continuaran sent negatives. La Sra. Mayol anuncia el vot favorable del seu Malgrat tot, destaca que des de fa temps s'han Grup a la proposició. Recorda que una de les con- anat endegant un seguit d'accions entre les que clusions a què va arribar ICV-EUiA en l'assemblea destaca la signatura del Pacte per l'Ocupació de del novembre de l'any passat va ser que s'havia de Qualitat, el maig de 2008, que suposa un marc de revisar el pacte d'entesa amb el govern de la Gene- treball estable amb tots els agents socials i econò- ralitat, justament per introduir-hi els efectes de la mics; o el Fons d'Inversió Local i el conjunt d'inver- crisi econòmica i les respostes que calien. Per dur a sió pública que la mateixa ciutat té plantejat en terme aquesta proposta van formular un document més de mil milions d'euros que els propers mesos amb vint-i-tres actuacions i un pressupost de 1.585 començarà a deixar veure els seus efectes en ter- milions d'euros, que van presentar el 31 de març, mes de contenció de la destrucció de llocs de tre- entre les quals destaca l'establiment d'una presta- ball. Igualment, posa de manifest la importància de ció bàsica de 600 euros mensuals, incompatible la formació en la incorporació de les persones atu- amb la Pirmi, durant el període de capacitació de rades al mercat laboral, i significa que aquest és un les persones aturades que no disposin de prestació dels reptes més importants i essencials atès que cal atur, de manera que permeti al treballador o treba- preveure la reubicació de molts treballadors en lladora concentrar-se en la seva preparació per àmbits com ara la construcció que, una vegada incorporar-se novament al món laboral. Afegeix que superada l'actual situació de crisi, ja no tindran la el cost de la mesura, que afecta aproximadament mateixa preponderància. En aquesta línia es va cent deu mil persones a Catalunya, es va calcular plantejar, conjuntament amb la Generalitat, el pro- entorn els 396 milions d'euros. Aquesta proposta grama Activa't per l'ocupació per atendre i ajudar ha estat debatuda amb les altres forces polítiques les persones en situació d'atur. Conclou, per tant, que integren el govern de la Generalitat i ha estat que aquest és el conjunt de mesures que cal reno- lliurada al President de la Generalitat a fi que el var i ampliar ja que les dades obtingudes mes a govern incorpori les propostes en la revisió del pac- mes no fan preveure una reversió de la situació a te i les converteixi en acció de govern. curt o mig termini. Tal i com ja ha avançat, i en vista dels antece- Des d'aquesta perspectiva, entenen que la pro- dents que acaba de relatar, el seu Grup dóna ple posició del Grup d'ERC és positiva perquè obliga a suport a la iniciativa del Grup municipal d'ERC. anar treballant per fer front a la situació amb la Remarca, tanmateix, que és molt important que la filosofia de fons d'ajudar i que cadascú es pugui formació dels treballadors sigui viscuda per l'admi- ajudar a si mateix activament amb un compromís nistració pública com una inversió i no com una personal de requalificar-se. despesa, atès que aquesta és una màxima més El Sr. Portabella agraeix les intervencions i el vot evident encara en aquests moments de crisi i és, favorable de les formacions polítiques d'aquest alhora, un acte de justícia envers les persones que Ajuntament, i manifesta la satisfacció del seu Grup viuen conseqüències personals dramàtiques per per haver sabut plasmar amb una proposició com la aquesta conjuntura que, en moltes ocasions, les present el pensament dels diversos grups polítics deixa a l'atur d'una manera sobtada arran d'una que conformen aquesta cambra. dinàmica que no té res a veure amb la capacitació Posa de manifest la coincidència d'un altre Grup dels treballadors, i que assoleix una dimensió hu- municipal amb la proposició que ERC va fer en el mana que no es pal·lia fàcilment. En aquest sentit, Plenari del mes passat perquè les persones atura- indica que els mecanismes de què disposa Barcelo- des poguessin accedir gratuïtament als centres na Activa, com ara el programa Activa't per l'ocu- esportius municipals i als centres cívics i, en aques- pació, cal enfortir-los amb aquesta prestació que ta ocasió, es produeix la mateixa coincidència tal i pugui atorgar la Generalitat, que pot ajudar a en- com ha fet avinent la intervenció de la Sra. Mayol. fortir els seus programes. Es felicita, per tant, per aquesta concordança de Finalment, manifesta el seu convenciment que pensament en la manera com resoldre les dificul- des del govern de la Generalitat s'articularà ade- tats que planteja la conjuntura econòmica. quadament aquest mecanisme de cobertura que Observa que si el seu Grup hagués constatat que avui es proposa, així com d'altres, atès que el seu aquestes mesures estaven incloses en el PAM, o la objectiu fonamental és fer front a la crisi, com tam- presentació d'una proposició real i tangible d'impli- bé ho és el d'aquest govern municipal. cació de les administracions, no hauria presentat la El Sr. Carnes constata que a l'Estat espanyol, en proposició. La finalitat d'aquestes propostes és fer pràcticament un any, s'han destruït dos milions de que la ciutadania se senti acompanyada per les llocs de treball després d'uns anys de fort creixe- seves administracions en moments difícils, i s'adoni ment del nombre de treballadors en actiu. Remarca que també són capaces d'oferir-li formació. que mentre l'economia espanyola no sigui capaç de Considera, sens dubte, que és innovador que l'A- créixer entorn del 2%, difícilment crearà llocs de juntament aprovi una proposició com aquesta per- NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1679 què anteriorment no havia estat aprovada per cap polítics i socials a fi d'actualitzar el Pacte per l'Ocu- altre administració. pació de Qualitat, atès que, només amb la concer- Considera que aquesta proposta, a més de ser tació social, les iniciatives arriben a bons resultats. tangible, busca garantir el salari base interprofessi- El Sr. Trias intervé per destacar la importància onal a fi que no hi hagi persones sense cap ingrés, de la proposta que acaba de fer el Sr. Alcalde, i fet que reverteix en la qualitat de la feina i en el observa que és el que el seu Grup va proposar ara conjunt de la ciutat i en la cohesió social. fa un mes, la creació d'una taula de seguiment de Responent a una de les dues qüestions planteja- la crisi amb tots els agents socials i els grups polí- des pel Grup municipal de CiU, indica que no tenen tics, que el govern municipal va votar en contra. Es inconvenient a sol·licitar que la Generalitat demani felicita, doncs, per la rectificació que avui s'ha po- tenir la prestació de l'atur en les seves polítiques sat de manifest. passives, però remarca que aquesta proposició no El Sr. Alcalde recorda que el Pacte per l'Ocupació té aquest objectiu. de Qualitat és un àmbit que funciona molt abans El Sr. Ardanuy considera que el país necessita d'experimentar els efectes de la crisi. més recursos i més eines, i per això han suggerit, a S’aprova, per unanimitat, la proposició / declara- fi que l'Ajuntament també pugui fer bé la seva fei- ció de grup en debat. na, que es reclamin les polítiques passives d'ocupa- ció. b) Proposicions amb contingut de declaració insti- La Sra. Mayol està convençuda que el Grup mu- tucional nicipal d'ERC ha rebut com a molt bona notícia de l'aprovació a què s'ha referit en la seva intervenció Del Grup Municipal de Convergència i Unió i, també, que la institució que ha de prendre la Única. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Bar- decisió ja ho tingui damunt la taula arran de la ini- celona acorda: ciativa d'ICV-EUiA. Instar al Govern de l'Estat a revocar l'Ordre Mi- El Sr. Alcalde es felicita per l'aprovació d'aquesta nisterial de 27 d'abril de 2007 pel qual es modifica proposició, sobretot tenint en compte com va l'evo- la cessió a l'Ajuntament de Barcelona del Castell de lució de l'ocupació el darrer trimestre. Referenda Montjuïc per ser destinat a centre de la Pau i, de que és una idea excel·lent considerar la bona for- forma simultània, a dictar-ne una altra per la que mació com la millor via d'accés a l'ocupació i cele- se cedeixi plenament i sense cap condició la totali- bra, per tant, que aquesta voluntat s'expressi unà- tat del recinte i els usos del Castell de Montjuïc a la nimement en aquest Plenari. Afegeix que ara fa un ciutat de Barcelona. any es va signar amb els agents econòmics i socials El Sr. Trias presenta la proposició formulada pel el Pacte per l'Ocupació de Qualitat, preveient ja els Grup municipal de CiU amb la que intenten trobar efectes de la crisi econòmica que, en un any, han una sortida a la situació a què s'ha arribat arran de sumat tots els efectes de la crisi financera global i la cessió del Castell de Montjuïc. tots els efectes que ha provocat en l'economia real. Fent una mirada retrospectiva, recorda que la Anuncia que el mes vinent convocarà tots els història de la cessió condicionada del Castell a la agents econòmics i socials de la ciutat, juntament ciutat s'inicia el 1960amb una llei franquista; i, ja amb tots els presidents dels Grups municipals, per més recentment, quan el President del Govern José fer una lectura de la situació actual i valorar les Luis Rodríguez Zapatero, en plena campanya elec- propostes que s'hauran d'acarar en el Pacte per toral el 2004, es compromet a la cessió del Castell l'Ocupació de Qualitat. a la ciutat que tothom va entendre que, aquesta Observa que enguany s'han succeït fets relle- vegada, no tindria condicions. En aquesta línia, vants i s'han pres decisions unànimes amb l'objecte l'alcalde Clos i el regidor Masacarell incien un seguit de tenir més control estratègic d'empreses que són de negociacions amb una posició clara respecte a fonamentals per al desenvolupament futur de la no acceptar una cessió condicionada, que es va ciutat; també, per decisió unànime, s'ha aconseguit encarregar d'encallar el projecte de llei presentat que les properes setmanes se celebri a Barcelona pel llavors Ministre de Defensa, Sr. Bono, on s'es- una nova edició del Saló de l'Automòbil que albiren tablia una cessió plena de condicions i, evident- magnífica; o que aquesta setmana mateixa s'hagin ment, imposant la participació del Ministeri de De- rebut molt bones notícies pel que fa al sector de fensa. l'automoció a Catalunya, una mostra de la col·la- La situació en el present és que el govern de la boració público-privada per evitar la deslocalització ciutat, amb l'alcalde Hereu al capdavant, admet, d'activitats econòmiques. Igualment, confia que a arran de l'Ordre Ministerial de 27 d'abril de 2007, partir del maig comenci a tenir efecte el Pla d'In- condicions a la cessió. Evidentment, el seu Grup no versió Local que, amb fons estatals que se sumen a pot fer altra cosa que lamentar aquesta situació on, la inversió municipal en obres de transformació de sense més, claudiquen davant de la presència del la ciutat, ha de permetre la construcció de nous Ministeri de Defensa en el consorci Barcelona Cen- equipaments. Entén, doncs, que serà molt positiu tre Internacional de la Pau, alhora que critica el establir una visió conjunta amb agents econòmics, tracte que hi rebrà el president de la Generalitat de 1680 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 Catalunya, que serà el vicepresident segon del Con- rència, mantenen el seu acord estrictament. Con- sorci, per sota del representant del Ministeri. clou, per tant, que aquest vot contrari significa un Remarca, igualment, que en plantejar-se la crea- sí perquè en el termini d'informació pública els ció de Barcelona Centre Internacional de la Pau Grups municipals puguin establir diàleg. tampoc no ho fan amb un debat previ amb les El Sr. Portabella avança el vot favorable del seu ONG, ni amb consens polític, sense el vistiplau del Grup a la proposició, sobretot perquè, des del Consell Català de Foment de la Pau, sense arribar a 1936, quan el President Companys va retornar el un acord amb la Generalitat, i a esquenes de l'Insti- Castell de Montjuïc a Barcelona, no se n'havia fet tut Català Internacional de la Pau. No pot fer altra una altra en aquesta línia. cosa, per tant, que qualificar el procés de gran des- Consideren, tanmateix, que no només cal revo- gavell, un desastre que no encarrila cap a l'objectiu car l'Ordre Ministerial, sinó que també s'ha de revo- dels barcelonins perquè aquest espai sigui per al car la llei de 1960 que, al parer del seu Grup, és gaudi i estigui a disposició de tota la ciutadania. Per l'inici de tot el problema. Recorda que aquesta llei aconseguir-ho, però, cal fer-ho sense ferir sensibili- és la que atorga la cessió del castell a l'Ajuntament tats. de Barcelona a canvi que s'hi ubiqui un museu mili- Conclou, per tant, que cal començar el procés de tar i, amb aquesta Ordre Ministerial, no és fa altra bell nou i aconseguir posar-se d'acord per revocar cosa que canviar el museu per un destí més amable l'esmentada Ordre Ministerial i que aquesta cessió i contemporani com és el Centre Internacional per es faci sense cap mena de condicionant. la Pau que, tanmateix, no ha aconseguit el consens El Sr. Fernández Díaz precisa que no té intenció dels Grups municipals, ni del Consell Català de Fo- d'abordar aquest debat sobre el Castell de Montjuïc ment de la Pau, ni de les ONG que es dediquen al remuntant-se als antecedents històrics, sinó mirant sector. Entén que la raó és que el procés per arri- al futur. Per aquest motiu, el Grup municipal del PP bar a un acord no ha estat participatiu justament vol deixar enrere debats i controvèrsies mantingu- perquè es tracta d'una imposició, una cessió condi- des en aquesta cambra sobre la qüestió, i ni tan cionada i, aquest, és el nucli del problema. sols es referirà als anuncis electorals de l'actual Remarca que la memòria històrica no és neutra president del govern de l'Estat. Entén que ni el ni apolítica, i el Castell de Montjuïc té una història Castell de Montjuïc ni la ciutat mereixen tots que es remunta a la Guerra dels Segadors i Felip aquests debats que, per al seu Grup, ja formen part IV, els bombardejos del General Espartero, passant de la història. per la Setmana Tràgica i la Guerra civil. Una histò- Defensen i acaren el futur del Castell des del dià- ria on s'ha mantingut la continuïtat de la presència leg polític i institucional, i remarca que encara s'es- de l'exèrcit, és a dir, que mai no l'ha volgut aban- tà a temps de fer-ho d'aquesta manera. En aquest donar, llevat del breu període republicà, perquè el sentit, recorda que s'han aprovat els estatus d'un considera una plaça de defensa amb una posició de consorci, actualment en fase d'informació pública i, privilegi per al control de la ciutat. per tant, susceptibles de recollir aportacions fruit Ara, doncs, no es pot tornar a acceptar un retorn del diàleg entre els Grups municipals, si és que amb condicions perquè això afecta el model de estan disposats a fer-ho. Subratlla exactament el ciutat, atès que acceptar una imposició per part del mateix que ja va defensar en aquest Plenari fa cinc govern central és tenir esperit de ciutat de provín- anys: una oportunitat magnífica per reconciliar la cies. No es pot esgrimir que s'és la capital de Cata- història de la ciutat amb el Castell i, a la vegada, lunya i, a canvi, acceptar un retorn condicionat; reconciliar aquest castell amb totes les persones, s'ha de ser conseqüent amb què aquest castell ja ideologies i creences religioses que hi van patir, a fi era de la ciutat durant la República. de superar episodis negres de la història de Catalu- El Sr. Gomà expressa que centre de pau, memò- nya i d'Espanya. Fa una aposta ferma, doncs, per al ria democràtica i equipament ciutadà expressen futur des de la reconciliació, la convivència i la pau. tres dimensions que tenen plena capacitat de tra- Insisteix que per al seu Grup el Castell ha de se- duir tota la significació històrica, política i simbòlica guir la mateixa evolució que, en el seu moment, el de ciutat i nacional del castell en un projecte demo- Parc de la Ciutadella, un emplaçament que també cràtic i ple de futur. formava part de la història més convulsa i contro- Subratlla, en primer lloc, que Barcelona és un re- vertida de la ciutat, i que actualment acull el palau ferent de la pau a escala global, tal i com palesa la del Parlament de Catalunya, és a dir, seu i referent solidaritat amb Bòsnia, amb Palestina, amb el poble obligat de pluralisme i de convivència democràtica. iraquià, o les grans manifestacions convocades con- De la mateixa manera, el Castell de Montjuïc ha tra les guerres que formen part de la identitat cul- d'esdevenir un referent de la pau, la pluralitat, la tural de la ciutat, que té un ampli i dens teixit d'en- llibertat i la democràcia. titats per la pau i els drets humans. L'Ajuntament i Finalment, manifesta el vot contrari del seu Grup la Generalitat són, avui més que mai, institucions a la proposició perquè entén que és la conseqüència compromeses amb polítiques públiques de pau. de l'acord polític subscrit entre el Grup municipal Manifesta, tanmateix, que tenen diferències im- del PP i una part del govern municipal i, en cohe- portants amb el Grup municipal de CiU, ja que per NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1681 al seu Grup la cessió sense condicions del Castell de que CiU lamenta profundament que la realitat li Montjuïc sempre ha anat vinculada a polítiques de espatlli una magnífica campanya de màrqueting, i pau, mentre que el Grup de CiU mai no ho ha ex- no entén com poden presentar una proposició que pressat en aquests termes. Possiblement per això, està fora del temps i de la coherència política. La CiU tampoc no va ser actiu en polítiques públiques realitat és que l'Ajuntament de Barcelona té plena de pau quan governava Catalunya i per aquest mo- sobirania sobre el Castell de Montjuïc, n'ha pogut tiu accepten de manera acrítica l'hegemonia del eliminar els símbols franquistes, nomenar una di- Ministeri de Defensa i el museu militar previst al rectora, assignar-li un pressupost i promoure activi- Castell de Sant Ferran de Figueres, ciutat on gover- tats, fins i tot, d'un centre de la pau que encara no na CiU. està constituït. Creu que tot el que acaba d'expres- Anuncia que votaran favorablement la proposició sar ja dóna idea de si la ciutat té sobirania o no perquè estan plenament d'acord amb la necessitat sobre el Castell. Remarca, igualment, que tenen un de revocar l'Ordre de cessió del 2007, però també projecte molt clar que desplega aquest retorn del vol deixar clar que tenen plantejaments i mirades Castell, en el qual hi tenen un lloc la memòria his- diferents sobre el Castell de Montjuïc i que troben tòrica del Castell en totes les seves èpoques, un contradiccions la proposició del Grup municipal de centre d'interpretació de la muntanya i activitats CiU. ciutadanes, i el Centre per la Pau, absolutament Mostra el seu convenciment que Barcelona té complementari amb totes les entitats, amb les dret a tenir un centre per la pau, definit i articulat quals han parlat a bastament, i amb l'Institut Cata- sense cap mena d'imposició ni condicionament per là Internacional per la Pau atès que inclourà espais part de l'Estat, i així ho van expressar a principis que ara no existeixen, s'hi farà formació especialit- del 2007 i ho van referendar en el seu programa zada i s'hi desenvoluparà la diplomàcia entre ciu- electoral, on manifesten que treballaran perquè la tats. De manera que, si el Centre per la Pau és una cessió sigui plena, definitiva i sense condicions en condició, ells la donen per molt benvinguda, i re- un procés de desmilitarització total. Així doncs, és marca que aquesta és una condició fruit d'un pacte. contradictori que el Ministeri de Defensa representi Observa que, tret de la del Grup municipal de el govern de l'Estat, atès que la pau necessita un CiU, totes les intervencions que aquí s'han fet han altre marc de referència, de caràcter civil i no mili- estat plenament coherents, i aprofita per agrair tar, construït des de l'acord entre les institucions i especialment la que ha posat de manifest el Grup els moviments socials compromesos amb la cultura municipal del PP. Es pregunta, en conseqüència, de pau. per què precisament ara CiU es mostra tan contrari Aquesta és la perspectiva per la qual ha d'apos- amb els pactes amb el govern d'Espanya, quan en tar Barcelona; generadora d'acord ciutadà i d'il·lu- altres ocasions no els ha fet cap escarafall; i li es- sió. Contràriament, la presència del Ministeri de tranya força, atès que apel·len a la coherència, com Defensa és anacrònica i genera elements d'afebli- és que no es qüestionen l'entrada en escena del ment del consens social necessari per tirar enda- Castell de Sant Ferran, a Figueres, i afegeix que té vant un centre de pau. la sensació que aquesta coherència que esgrimei- El seu Grup creu en un centre de pau per a Bar- xen només s'expressa a Barcelona. celona sòlid i ambiciós, que tingui com a objectiu En definitiva, acusa al Sr. Trias d'estar perma- difondre valors de pau i de drets humans, de pro- nentment en campanya electoral, i que això no és moció de solucions pacífiques per a la gestió dels cap justificació. conflictes i, també, programes de formació de pro- El Sr. Trias addueix, d'entrada, que la situació fessionals, de recerca, vinculats al paper creixent i del Castell de Sant Ferran no té res a veure amb la imprescindible de les ciutats com a actors emer- del Castell de Montjuïc; ni per antecedents histò- gents per la pau i espais on fer possibles condicions rics, ni per cap altra cosa. Creu que el govern de la de respecte, de democràcia i de cohesió social que ciutat té un problema de sensibilitat que no s'havia són la millor garantia per un món capaç de reduir la manifestat abans, tal i com demostren les paraules violència. Sobre aquestes bases és possible trobar del Sr. Mascarell en el pròleg del llibre Montjuïc: l'encaix i les sinergies necessàries entre els centres Memòries en conflicte: "Per a mi, i també per a de la pau de Barcelona i de Catalunya. Treballaran l’alcalde, era clar que calia fer una llei que sancio- activament, doncs, i amb voluntat constructiva per nés una devolució plena i sense condicions". És a avançar clarament en aquesta direcció, a fi que el dir, tal i com també opinaven els juristes, calia una Centre per la pau de Barcelona acabi generant to- llei que liquidés qualsevol signe d'ambigüitat. tes les complicitats socials i polítiques que avui Igualment, el Sr. Mascarell es refereix a què "final- encara no s'han assolit, però que té potencial i es- ment, tres anys més tard, el 28 d’abril de 2007, el pai per generar. recentment escollit alcalde de la ciutat va acceptar El Sr. Martí entén perfectament que al Sr. Trias li la cessió del castell segons els termes fixats en una molesti com s'està desenvolupant la situació, so- ordre ministerial. S’acceptaren condicions que al bretot perquè tira per terra el seu argument sobre meu entendre impedeixen afirmar que el castell de un govern de la ciutat dèbil i en minoria. Considera Montjuïc sigui propietat plena de la ciutadania de 1682 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 Barcelona. Es féu un pas possiblement decisiu, però Al Sr. Fernández Díaz li diu que els únics que no definitiu." mantenen oberta la lògica de guerra freda són ells, Observa que és important que aquest Castell tal i com van demostrar donant suport a la invasió pertany a la Ciutat, però s'ha de fer amb forma i d'Iraq. I afegeix que, per al seu Grup, el diàleg amb manera i, en aquest sentit, es mostra plenament les entitats i les institucions sempre ha estat fona- d'acord amb les paraules del Sr. Portabella qui ha mental. remarcat que cal retirar l'Ordre ministerial, i fer una El Sr. Martí tanca els torns de rèplica, i reconeix llei que restitueixi les coses com cal. Creu que el que no ha entès de què està en contra el Sr. Trias, Grup municipal Socialista no gosa fer-ho perquè tot i que li sembla que és de la presència del Minis- acata les ordres del PSOE, i això no és bo. teri de Defensa al Centre per la Pau del Castell de Per les al·legacions en la intervenció del Grup Montjuïc. Lamenta, doncs, que el gran assumpte de municipal d'ICV-EUiA, reitera que no estan en con- la ciutat que els ocupa sigui una ordre ministerial tra que s'hi ubiqui un centre per la pau, sinó que hi pactada entre dos governs legítims. estan absolutament a favor, però consideren que Es rebutja la proposició / declaració de grup en cal fer-ho bé, tenint en compte entitats i ONG; i debat amb vint vots favorables –emesos pels Srs. afegeix que el mateix Consell Català de Foment de Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, la Pau posa en dubte que aquest govern ho faci bé. Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs Creu que la cessió del Castell de Montjuïc és una i Vila; pels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Mayol i notícia excel·lent per a la ciutat, però s'enfoca ma- Blasco; i també pels Srs. Portabella, Florensa i Mar- lament, perquè els mitjans del govern de la ciutat tínez i la Sra. Capella– i vint-i-un en contra de la per aconseguir-la passen per damunt dels senti- resta de membres del Consistori assistents a la ments i la sensibilitat dels ciutadans. sessió. El Sr. Fernández Díaz observa que algunes de les intervencions parlen del futur del Castell de Montju- c) Precs ïc en termes de conquesta nacionalista; i tothom pot recordar que, no fa massa, les joventuts de CiU Del Grup Municipal de Convergència i Unió i d'ERC només estaven preocupades per penjar als Pc 1. Que el govern municipal acceleri els tràmits glacis del Castell la bandera independentista i enre- amb el Ministeri de Foment per a la integració de tirar la bandera espanyola, tal i com van arribar a l'Ajuntament de Barcelona en els òrgans de gestió fer. Altres, com per exemple ICV-EUiA, nostàlgics del servei de Renfe rodalies en allò que afecta di- del mur de Berlin, volen defensar les seves idees rectament a la ciutat de Barcelona, en el marc de anacròniques intramurs del Castell. Altrament, el les negociacions per al seu traspàs a la Generalitat Grup municipal del PP continuarà defensant que el de Catalunya, en compliment del que estableix la futur del Castell de Montjuïc requereix un acord ciu- Carta Municipal. tadà, amb sentit d'Estat. Tal vegada alguns Grups El Sr. Trias presenta el prec. Fa referència a què municipals, no en tenen, de sentit d'Estat, o simple- la Carta Municipal estableix que l'Ajuntament de ment els molesta la presència del Ministeri de Defen- Barcelona ha de participar en la gestió dels serveis sa, o ambdues coses. El seu Grup té sentit d'Estat i de transport i infraestructures que són competència creu en la presència del Ministeri de Defensa perquè, de l'Estat i que afecten directament la ciutat, parti- d'acord amb la Constitució i amb la democràcia, les cularment el Port, l'aeroport del Prat i els serveis forces armades són garants de pau i de democràcia; ferroviaris estatals. i només cal recordar les missions on ha participat, en Recorda que en aquest mateix Consell Plenari es aplicació de mandats de les Nacions Unides, per va presentar, el setembre de 2007, una proposició defensar la pau, la cooperació i per raons humanità- dels Grups del govern, on s'insistia en la presència ries; i recorda que, en democràcia, el nostre exèrcit de l'Ajuntament en la Ponència estatutària que té és un valor de pau que, alguns, volen negar. per objecte la definició del model de traspàs i la El Sr. Portabella creu que és bo tenir clar de què identificació de mitjans humans i materials que es parla i que el Castell de Montjuïc és una con- afecten el traspàs del servei de rodalies. questa del nacionalisme espanyol, des de la guerra Estan convençuts que és essencial definir d'una dels Segadors, el 1652. El problema rau en què el vegada la participació de l'Ajuntament, que no va Castell ja va estar cedit el 1960, mentre que l'Ordre lligada exclusivament al traspàs i, per aquest mo- Ministerial en condiciona el destí a que sigui un tiu, formulen el prec. Centre per la Pau. El Sr. García-Bragado respon que, actualment, el El Sr. Gomà reitera al Sr. Trias que el seu Grup servei de rodalies de l'àrea metropolitana de Barce- votarà favorablement la proposició perquè està lona està gestionat directament per Renfe i, a hores absolutament a favor de revocar l'Ordre, tot i que d'ara, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el el Grup municipal de CiU i el seu tenen visions dife- Ministeri de Foment estan debatent les condicions rents; es reafirma, tanmateix, en l'afirmació que en amb què les dues primeres entren en la gestió del el seu discurs no hi ha ni un sol argument que vin- servei. Per tant, s'està donant compliment precís al culi el Castell de Montjuïc amb Centre per la Pau. que es demana en el prec. NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1683 El Sr. Trias considera que també s'hauria de juïc, molt millor, ja que ajudaria a millorar l'assen- complir el compromís d'anar-los informant a fi de tament de les proves ciclistes a la ciutat i al país. fer un seguiment de les gestions que es van fent. Celebren, doncs, la primera trobada amb els orga- El Sr. García-Bragado informa que la Comissió nitzadors de la Volta. s'ha reunit un parell de vegades i que s'ha decidit, El Sr. Martí està convençut que el Sr. Peris no bàsicament, fer les prospeccions tècniques sobre la tindrà cap queixa dels esforços de l'Ajuntament en realitat del servei a fi de fer propostes més fermes aquesta prova. en una tercera convocatòria que encara no s'ha La Sra. Fandos intervé per l'al·lusió anterior, i produït; i, tan bon punt, hi hagi elements suficients lamenta que no hi hagi regidor d'esports per res- per definir una posició, en el marc de la Comissió, o pondre. directament, els Grups municipals seran puntual- El Sr. Martí puntualitza que a la Carta Municipal ment informats. Remarca la complexitat del procés, s'especifica la possibilitat de nomenar com a mem- però que va pel bon camí. bres de la Comissió de govern persones que no Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de tinguin la condició de regidors, tal i com és el cas Catalunya del Sr. Alcober. Pc 2. Que l'Ajuntament de Barcelona incrementi el suport econòmic a la Volta ciclista de Catalunya d) Preguntes per garantir l'edició d'enguany, el seu pas per la ciutat de Barcelona i la seva continuïtat en el futur. Del Grup Municipal de Convergència i Unió El Sr. Martínez presenta el prec en referència a la Pg 1. Quin ha estat el resultat econòmic (genera- celebració de la Volta ciclista a Catalunya, la més ció de dividends i/o assumpció de pèrdues) en la antiga de les que s'organitzen al país i que està a participació de l'Ajuntament en l'Hotel Miramar? punt de celebrar el primer centenari. Manifesta que, La Sra. Recasens indica que, tot i que l'assumpte els darrers anys, la conjuntura de les proves ciclis- de l'Hotel Miramar ve de lluny, per coherència el tes, en els àmbits nacional i internacional, així com seu Grup sempre ha mantingut la mateixa posició i, els suports econòmics per part de patrocinadors i per aquest motiu, pregunten al Sr. Alcalde quina institucions han sofert molts canvis que han fet que valoració fa de les inversions que aquest Ajunta- les edicions dels darrers anys, especialment la ment hi ha fet. d'enguany, hagin de comptar amb un suport insti- El Sr. Carnes respon que la valoració que fan de tucional molt important. Considera que l'any en què la participació de l'Ajuntament en l'Hotel Miramar Barcelona acollirà una etapa del Tour, que haurà de és positiva, però s'ha de tenir en compte que és un servir com un element potenciador de la capitalitat negoci en procés de maduració, per la qual cosa se de Catalunya, és, també, una bona ocasió acollir n'ha de fer una valoració a mig termini, que confia novament la Volta ciclista a Catalunya dotant-la que donarà un balanç positiu en vista de com van amb una aportació econòmica millor a fi de garan- les coses. tir-ne la viabilitat. La Sra. Recasens confirma que continuen amb la El Sr. Martí es pregunta, d'entrada, si el Sr. Mar- tossudesa de sempre, i que són incapaços d'assu- tínez tindrà la mateixa prevenció que la Sra. Fandos mir les realitats. La veritat és que aquest hotel ha a què li respongui ell en comptes del Sr. Alcober. estat titllat de regal enverinat i ha patit dècades Tot seguit, indica que s'han posat en contacte d'indefinició. Adverteix que s'han equivocat des de amb el Sr. Peris, President del Comitè organitzador bon principi, i que el 2005, el llavors regidor Sr. de la Volta, per oferir-li la seva col·laboració, com Cuervo, deia que promoure l'hotel era una decisió cada any, per posar tots els recursos necessaris, política; i el 2007, el mateix regidor assegurava econòmics i d'infraestructura, per celebrar l'etapa que l'hotel tenia pèrdues perquè feia molt poc que de la Volta a la ciutat. De tota manera, creu que el funcionava, però que esdevindria una inversió ren- futur de la prova l'ha de liderar la Generalitat, i dible i que aviat l'Ajuntament recuperaria la seva afegeix que centraran els esforços en mantenir la inversió. La realitat és que, arran de la devaluació prova de l'escalada al Castell de Montjuïc. de les inversions i les pèrdues que acumula aquest El Sr. Martínez entén que és un honor que un ti- hotel –que arriben pel cap baix als 6 milions d'eu- nent d'alcalde prengui un compromís com el que ros– s'ha arribat a depreciar la totalitat de les acci- acaba de prendre el Sr. Martí en relació a una acti- ons municipals. vitat esportiva centenària de caràcter mundial com Addueix que s'emplenen la boca amb conceptes és la Volta ciclista a Catalunya. com la cohesió social, mentre que la realitat demos- Observa que amb el pressupost entorn del milió tra que fan una altra cosa. S'avança a la resposta d'euros que l'Ajuntament destina al pas del Tour que aquesta inversió va significar per a les arques per Barcelona es cobriria tota la Volta ciclista a municipals un cànon de sis milions d'euros, i recorda Catalunya i part del dèficit dels romanents anteri- que aquest cànon va servir, íntegrament, per finan- ors, per la qual cosa no estan demanant una gran çar el túnel que enllaça la carretera de Miramar amb aportació pressupostària, però sí suficient. Si, a la plaça Carles Ibáñez, per evitar que els vehicles més, es pot recuperar l'escalada al Castell de Mont- passin per davant dels jardins de l'hotel. 1684 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 Adverteix que, d'una banda, ningú no havia de- tat, mentre que segons va dir la regidora en la Co- manat aquest hotel de luxe, i, d'altra banda, el missió de Seguretat i Mobilitat, la plantilla d'agents govern de la ciutat aprofita el pitjor moment de de primera activitat era de 1.909. Hi ha, doncs, una crisi econòmica per abandonar la nau i vendre la diferència d'un 16% entre unes dades i les altres; seva part de les accions de l'hotel. Entén, en defini- igualment, les dades també resulten contradictòries tiva, que això és una mostra d'incapacitat de gestió a la baixa, amb un 33% de menys, pel que fa a la sense límits, ja que reconeixen haver fet una inver- plantilla d'agents de segona activitat. sió equivocada, i ara volen desfer-se'n. Per aquest motiu, formulen novament la pregun- Es pregunta si no tenien altres prioritats i no se'ls ta, amb l'objectiu d'obtenir, algun dia, les dades va acudir una inversió més rendible en qualsevol reals. Afegeix que l'acord del 2007 a què s'ha refe- altre indret de la ciutat. Conclou que aquest és rit la regidora, va ser a instàncies del Grup munici- l'autèntic debat de fons: el model de ciutat que pal del PP a fi d'incrementar en mil els efectius de preval. la Guàrdia Urbana per garantir la seguretat i les El Sr. Carnes observa que el Grup municipal de normes de convivència a la ciutat. En la darrera CiU està desinformat en moltes ocasions perquè convocatòria, el govern municipal es va comprome- hauria de saber que de l'ingrés en concepte de cà- tre a treure tres-centes places noves i, a canvi, en non s'han invertit 2.058.000 euros, que es desglos- aquest exercici se n'anuncien únicament dues- sen en 1.563.000 euros en participació de capital i centes cinquanta. 495.000 euros en préstecs participatius. De manera La Sra. Escarp considera que és precisament el que, plantejar pèrdues de la manera com ha fet la rigor en les respostes del govern municipal el que regidora és erroni; alhora que considera que també indueix a confusió. Fent un repàs de les preguntes saben que si l'Ajuntament no hagués participat en que s'han presentat recentment sobre aquest as- aquest hotel difícilment hauria tirat endavant ja sumpte, recorda que el Grup municipal de CiU en que, curiosament, el Grup municipal de CiU només va presentar una en el Plenari, concretament sobre accepta la iniciativa privada quan dóna beneficis i, les unitats territorials i les unitats nocturnes, i va en moltes ocasions l'Ajuntament ha de fer de coad- obtenir una resposta estricta al que va demanar. jutor per tirar endavant projectes. Conclou, doncs, Òbviament, si les dades que va donar s'interpreten que l'Ajuntament no ha perdut cap cèntim en el com de tota la plantilla, les xifres no encaixen. Les projecte. dades que donen es refereixen sempre a les que Del Grup Municipal del Partit Popular consten en la Memòria de la Guàrdia Urbana, amb Pg 2. Quin ha estat el nombre de noves places variacions lògiques depenent de la data. d'agent de la Guàrdia Urbana i, en el seu cas, l'in- Manifesta que quan el Grup municipal del PP va crement net de la seva plantilla en els anys 2007, presentar la proposta d'incrementar en mil agents 2008 i primer trimestre de 2009, desglossat per la Guàrdia Urbana, també es va presentar una me- exercicis? sura de govern on s'explicava el desplegament de El Sr. Fernández Díaz formula la pregunta. la policia de proximitat, i conjuntament de les dues La Sra. Escarp posa en relleu, d'entrada, la reite- en va sortir una proposta d'incorporació i formació ració d'aquesta pregunta per part del Grup munici- de mil agents de la Guàrdia Urbana durant aquest pal del PP. Tot seguit, manifesta que el nombre de mandat. places respon al compliment de l'acord, pres per Pg 3. Quina és la situació econòmica i empresari- unanimitat el juliol de 2007, de fer el tràmit neces- al de la societat que gestiona l'Hotel Miramar i sari per a la incorporació i formació durant aquest quins són els costos acumulats que ha tingut l'Ajun- mandat de 1.000 agents al servei de la guàrdia tament de Barcelona, directa o indirectament, mit- urbana, bàsicament destinats a unitats territorials. jançant les seves empreses municipals, i de les El 2007, l'oferta pública va ser de 180 places, el operacions financeres acordades amb l'esmentat 2008 de 250, i el 2009 es convoquen 250 places Hotel Miramar? més. El Sr. Fernández Díaz formula la pregunta. El Sr. Fernández Díaz addueix que formulen El Sr. Carnes manifesta que ja ha respost la aquesta pregunta una vegada i una altra perquè hi qüestió en la pregunta formulada pel Grup munici- ha una veritable confusió sobre la plantilla real de pal de CiU; reitera, tanmateix, que tot i que encara la Guàrdia Urbana i entén que tampoc no li queda no s'han aprovat els comptes a la Junta general gens clara la situació a l'opinió pública. Les xifres d'accionistes, hi ha una previsió de pèrdues per al són unes en la Memòria de la Guàrdia Urbana; unes 2008 de 4.068.000 euros. Remarca, però, que cal altres de diferents en les respostes que el govern seguir un procés, i que no faran la desinversió en municipal els dóna per escrit; i unes altres, les que aquest moment perquè entenen que hi ha possibili- dóna la Sr. Escarp a la Comissió de Seguretat i tats de guany atès que el projecte encara està en Mobilitat, i sovint contradictòries entre elles. període maduració. Afegeix que la participació de Precisa que, segons la Memòria de la Guàrdia l'Ajuntament és del 10%, per la qual cosa les pèr- Urbana, la plantilla està estabilitzada els darrers dues serien proporcionals a la xifra que ha esmen- exercicis entorn del 2.200 agents de primera activi- tat. NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1685 El Sr. Fernández Díaz, després de qualificar l'ho- fins a Cornellà. Aquesta línia, una vegada arriba a tel Miramar com "l'hotel dels embolics", precisa que Cornellà, s'integra al conjunt del feix ferroviari que ja és el segon exercici en què l'Ajuntament ha d'in- entra per l'estació de Sants. A partir d'això, el Mi- jectar capital o subscriure préstecs participatius per nisteri de Foment ha parlat de la possibilitat, més intentar assumir les pèrdues d'una inversió i una enllà de l'horitzó del 2015, d'executar un nou accés prioritat equivocades, tal i com en el seu moment ferroviari a Barcelona arrencant d'aquesta línia de la ja va denunciar el Grup municipal del PP. Ja van costa, que es faria per Esplugues i utilitzaria el sub- manifestar que no havia de ser prioritat d'aquest sòl de la Diagonal, fent els enllaços en l'intercanvia- Ajuntament, més encara quan s'anomena un go- dor previst a la zona universitària de la Diagonal. vern d'esquerra, promoure un hotel de luxe a Bar- Manifesta, doncs, que es tracta d'estudiar la pro- celona; i, al marge de la inversió que es va esmer- posta, i de moment cal interpretar-la simplement çar en la construcció del túnel o en l'enjardinament com una iniciativa per sotmetre a debat. dels entorns de l'hotel, s'estan produint pèrdues per Remarca, igualment, que la seva articulació està activa i per passiva. Recorda que el primer exercici al marge completament del projecte de transforma- de l'hotel, el 2007, les pèrdues acumulades eren de ció de la Diagonal en un passeig, aprovada i impul- 6,14 milions d'euros, el 10% de les quals, és a dir, sada en aquest mateix Consell Plenari, però que en 614.000 euros, van ser assumides per aquest Ajun- tot cas significa un reforç del transport públic regi- tament. El 2008, les pèrdues continuen malgrat que onal de l'àrea metropolitana de Barcelona. encara no les hagin concretades, i per això han El Sr. Martínez, al marge de la importància que hagut de subscriure préstec participatiu per injec- suposaria aquest nou túnel per fer més operatiu el tar-hi capital i defugir una possible fallida; tot ple- servei de rodalies, manifesta que la sorpresa del gat, amb un cost de més de set-cents mil euros per seu Grup ve arran que en la presentació del Pla de a l'Ajuntament. En resum, únicament en dos exer- rodalies, ara fa poc més d'un mes, ni tan sols s'es- cicis, l'hotel Miramar ha suposat un cost per a l'A- mentava la possibilitat d'aquest túnel. Afegeix, juntament d'1,3 milions d'euros. però, que tampoc no s'ha produït un debat formal Insisteix en la idea, per tant, que l'Ajuntament sobre la transformació de la Diagonal i, en cap cas, ha de fer, precisament, d'ajuntament, i gestionar s'ha esmentat la possibilitat de construir el túnel amb eficàcia i amb intensitat les seves prioritats, ferroviari de rodalies al subsòl de la Diagonal. Con- que no són de cap manera la promoció d'hotels de sidera, per tot plegat, que caldria convocar una luxe, sinó donar resposta a les necessitats de la reunió urgent de la Comissió Especial d'Infraestruc- ciutadania. tures a fi que pugui informar i posar en ordre tota El Sr. Carnes observa que el 90% de les accions la informació a fi de valorar quines són les prioritats de l'Hotel Miramar són d'un grup inversor, que fins de la ciutat, d'on surt el finançament de les infraes- a mitjan 2008 gestionava un grup hoteler recone- tructures i quin calendari es programa en cada cas. gut en aquesta ciutat. Així doncs, la capacitat de Opina tanmateix que, si aquesta possibilitat de gestió no és imputable a aquest Ajuntament, sinó a fer un tercer túnel de rodalies a la ciutat, és certa, operadors estrictament privats. invalida l'argument que el túnel del TAV pel mig de Quant a les pèrdues, precisa que no es podran la ciutat serveix per descongestionar les línies de computar fins que no es produeixi, si escau, la des- rodalies. Ara, però, resulta que la tesi de l'obertura inversió, de manera que suggereix que cal ser cu- del túnel per la Diagonal, que el seu Grup havia rós en aquest procés a l'hora de llançar acusacions i defensat fa uns anys, sembla més que factible al els demana que evitin la temptació de fer-ne de- Ministeri de Foment. magògia. Els preocupa, en definitiva, que en ple debat Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de d'infraestructures, amb acords plantejats, aparegui Catalunya una proposta sense consensuar i que requereix, a Pg 4. Quin és el capteniment del govern munici- més, un finançament important. Els demanen, pal sobre la construcció d'un nou túnel al subsòl de doncs, que es convoqui la Comissió Especial de l'avinguda de la Diagonal? desenvolupament d'Infraestructures i que s'informi El Sr. Martínez presenta la pregunta, que formu- del procés i si s'inscriu en el marc del possible tras- len arran de les informacions aparegudes sobre la pàs a Catalunya del sistema de rodalies. possibilitat de construir un nou túnel ferroviari sota El Sr. García-Bragado dóna la raó al Sr. Martínez, de l'avinguda Diagonal. i manifesta que quan aquesta proposta tingui un El Sr. García-Bragado precisa que, fa aproxima- grau de maduresa i de concreció que permeti el dament un mes i mig, en la sessió extraordinària de debat, formarà part de l'ordre del dia d'una reunió la Comissió Especial de desenvolupament d'Infraes- de la Comissió Especial d'Infraestructures. tructures amb motiu de la presentació del Pla de Entén, però, que ara com ara el que s'ha produït rodalies de l'àrea metropolitana de Barcelona, es va ha estat una filtració periodística d'una proposta destacar que un dels aspectes més rellevants d'a- que no té un grau de desenvolupament que permeti quest Pla és la quadruplicació de la via de la costa, donar resposta a moltes de les preguntes que ha en el sentit de fer una nova línia de Castelldefels fet el representant del Grup municipal d'ERC. 1686 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 Conclou, per tant, que cal el compliment del Pla reivindicatiu i testimonial dels greuges soferts en el de rodalies, que ha d'estar executat el 2015 i que passat. es facin les inversions previstes. Per això i , d’acord amb el que estableixen els ar- ticles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem DECLARACIONS INSTITUCIONALS al Plenari Municipal la declaració institucional se- güent: DI 1. La celebració del 8 d’abril com a Dia Inter- El Consell Municipal acorda: nacional del Poble Gitano té el seu origen en el 1r) Continuar reconeixent i posant en valor primer Congrés Internacional Gitano organitzat l’aportació singular de la cultura gitana a la nostra l’any 1971 a la ciutat de Londres on, per primer ciutat a través de la recuperació, valoració i poten- cop, destacats gitanos de diferents països, van ciació d’aquesta cultura que s’obre al futur des del reunir-se per parlar sobre el passat, present i futur passat. del seu poble, arribant a un seguit d’acords entre 2n) Reforçar i donar suport a les iniciatives im- els quals: pulsades des del Consell Municipal del Poble Gitano - Institucionalitzar la bandera gitana com a sím- com a òrgan d’interlocució amb l’Ajuntament de bol d’ identitat i llibertat. Barcelona per les qüestions pròpies del col·lectiu - Sol·licitar el reconeixement com a poble a les gitano. Nacions Unides que els va concedir l’estatut de 3r) Consolidar i ampliar els diferents actes de poble sense territori l’any 1979. commemoració del Dia Internacional del Poble Gi- - Escollir el “Gelem, Gelem” com a himne gitano i tano a la nostra ciutat. aconseguir l’estandardització de la llengua gitana, S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració ins- el romanó. titucional que ha estat llegida pel Sr. Gomà. - Institucionalitzar la commemoració anual del 8 DI 2. I. Atès que la sardana, com a expressió d’abril com a Dia Internacional del Poble Gitano. popular de al identitat catalana, té un arrelament Partint d’aquests propòsits, el Dia Internacional profund al Principat de Catalunya. s’ha celebrat des d’aleshores i progressivament s’ha II. Atès que de la sardana se n’extreuen un se- donat a conèixer entre l’opinió pública. guit de valors democràtics i a favor dels drets hu- L’Ajuntament de Barcelona al llarg d’aquest perí- mans defensats pel conjunt de la ciutadania, com ode, ha donat suport a la seva celebració a través ara la tolerància, la integració, la igualtat, la germa- de diferents iniciatives però és a partir de la creació nor i la solidaritat. Tot des d’una perspectiva inter- del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, generacional, de defensa de la igualtat de drets ho- l’any 1998, que la nostra ciutat ha volgut incorporar me-dona i sense distinció de classe social i ètnia. i reconèixer l’aportació singular dels gitanos i de les III. Atès que, a nivell popular, es reconeix la sar- gitanes de Barcelona en el devenir històric de la dana, i el moviment social que la promou, la seva nostra ciutat. Així, des de la seva creació el Consell tasca a favor de la democràcia i la considera com Municipal del Poble Gitano de Barcelona ha esde- un element de vertebració i d’integració social. vingut l’òrgan participatiu i consultiu a través del IV. Atès que la Federació Sardanista de Catalu- quals s’han fet visibles les inquietuds i els reptes nya està promovent l’aprovació d’acords municipals d’aquest col·lectiu. Actualment 14 entitats formen en favor de la declaració de la sardana com a Dan- part d’aquest Consell i és especialment reconeguda sa Nacional de Catalunya. la valuosa tasca que estan fent a l’hora de donar Per això, i d’acord amb el que estableixen els ar- visibilitat a les aportacions d’aquesta cultura en la ticles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgànic vida quotidiana de la nostra ciutat. municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem En aquest mateix sentit, la Comissió de Política al Plenari Municipal la declaració institucional se- Social del Parlament de Catalunya en la sessió de güent: 21 de novembre de 2001, reconeixia la identitat del El Consell Municipal acorda: poble gitano i el valor de la seva cultura com a sal- 1r) Demanar formalment al Parlament de Cata- vaguarda de la realitat històrica d’aquest poble i lunya i als diputats que en formen part que es de- instava el Govern a fer les gestions pertinents per clari la sardana com a Dansa Nacional de Catalu- contribuir a difondre el reconeixement de la cultura nya. gitana i el valor d’aquesta per a la societat catala- 2n) I, perquè així consti, certificar l’acord al pre- na. sident de la cambra catalana i als portaveus de tots El 8 d’abril ha estat i és una jornada plena els grups parlamentaris que hi són representats. d’elements simbòlics i emotius d’ entre els quals en Així com notificar-ho per escrit a la Federació Sar- destaca, la cerimònia que es celebra a les ribes dels danista de Catalunya. rius amb el llançament de pètals de flor i l’encesa S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració ins- d’espelmes flotants que es dipositen en memòria titucional que ha estat llegida pel Sr. Ciurana. dels avantpassats. També hi són presents elements DI 3. Amb motiu de la propera celebració dels que la converteixen en una jornada de caràcter Premis Nobel de la Pau 2009, s’està fent una cam- NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1687 panya a nivell internacional en favor de la candida- en un país on les castes i el gènere han marcat tura de la Fundació Vicente Ferrer. Una campanya tradicionalment el futur de l’Índia, aconseguint uns que compta ja amb el suport de 6.561 adhesions. bons resultats tant socials com econòmics, és per La Fundació Vicente Ferrer, que celebra actual- això que aconseguir el reconeixement mundial de la ment el seu 40 aniversari, és una Organització No tasca desenvolupada per aquesta Fundació és un Governamental que va ser creada l’any 1969 pel bon primer pas per l’exportació del seu sistema català i ex jesuïta Vicente Ferrer al districte d’Anan- d’actuació a la resta del món. tapur, un dels districtes més pobres de l’Índia. Per la qual cosa, i d’acord amb allò que estableix Des d’aleshores no ha deixat de lluitar per retor- el Reglament Orgànic Municipal, els Grups munici- nar la dignitat a les classes més desafavorides pals sotasignants proposen la declaració institucio- d’aquell país, contribuint notablement al desenvo- nal següent: lupament econòmic i social de la zona i al benestar L’Ajuntament de Barcelona i el seu Consell Plena- dels seus habitants, a través de models sostenibles ri s’adhereixen a la campanya per a la concessió del amb el medi ambient; amb programes de formació Premi Nobel de la Pau 2009 a la Fundació Vicente i desenvolupament i amb la concessió de microcre- Ferrer, en reconeixement a la important tasca hu- dits que ajuden a les dones a portar a terme els manitària que aquesta Fundació està portant a ter- seus propis projectes; i dels nens, que a través de me des de fa 40 anys al Districte d’Anantapur, Ín- la Fundació han estat apadrinats i amb això han dia. aconseguit millorar la seva sanitat i escolarització, S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració ins- augmentant així sensiblement la seva qualitat de titucional que ha estat llegida per la Sra. Esteller. vida i d’esperança en el futur. Malauradament, com tots sabem, l’actual estat de salut de Vicente Ferrer és molt delicada. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la La Fundació Vicente Ferrer ha lluitat i lluita sense Presidència aixeca la sessió a les catorze hores i interrupció per la igualtat de drets de les persones quinze minuts. Acords Acords de la sessió ordinària del dia 29 de complir els tràmits necessaris per a la seva inscrip- maig de 2009 ció en el Registre mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari. Aprovació de l’acta de 24 d’abril de 2009. b) Ratificacions 4. Ratificar els Decrets de l’Alcaldia de 8 de maig C) Part Decisòria / Executiva de 2009, que designen, en representació de l’Ajun- tament de Barcelona, el Sr. Tomás Casero García a) Acords sobre societats, consorcis i entitats conseller general de l’Assemblea General de Caixa Manresa; i la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina i la 3. Adoptar, en l'exercici de les competències re- Sra. Eva Navarrete Izquierdo, com a membres titu- servades a l'Ajuntament com a soci únic de Barce- lars, i l’Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido, com a lona Activa, SA, Societat Privada Municipal, els membre suplent, a l’Assamblea General de la Caixa acords següents: 1r) Designar el Sr. Mateu Her- d’Estalvis de Catalunya. nández i Maluquer membre del Consell d'Adminis- 5. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 29 d'abril tració de la Societat, en substitució del Sr. Ricard de 2009, que aprova l'Acord de condicions de tre- Frigola i Pérez; 2n) Establir que el termini de desig- ball del personal funcionari i laboral de l'Ajuntament nació del conseller que es nomena serà l'establert de Barcelona per al període 2008-2011, i l'Acord de en els respectius Estatuts, sense perjudici de la condicions de treball específiques del personal fun- renovació que fos procedent en el canvi de mandat cionari de la Guàrdia Urbana i del Servei de Preven- consistorial; i 3r) Facultar indistintament el presi- ció, Extinció d'Incendis i Salvament, subscrits pels dent i el secretari del Consell d'Administració per representants de la Corporació i les organitzacions comparèixer davant notari i elevar a escriptura sindicals Unió General de Treballadors (UGT), Con- pública el nomenament anterior, com també per federació Sindical de Comissions Obreres (CCOO), 1688 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 així com l'Annex de condicions específiques de blica; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i personal laboral subscrit en la mateixa data pels facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les representants de la Corporació i les organitzacions actuacions encaminades a concretar, clarificar i sindicals Unió General de Treballadors (UGT), Con- executar el present acord. federació Sindical de Comissions Obreres (CCOO) i 10. Constituir un dret real de superfície a favor Agrupació d'Independents (AI). de l’Institut Català del Sòl (Incasol) respecte a la finca de propietat municipal situada en el carrer de c) Propostes d'acord Tànger, núm. 42, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gra- tuït, per a la construcció i gestió d’habitatges dota- COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ cionals per a joves en règim de lloguer, en els ter- PÚBLICA mes del Protocol de col·laboració formalitzat entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Incasol el 5 de febrer 6. Designar en virtut de l'article 15.3 apartats c) de 2009, que s’aprova; sotmetre l'expedient a in- i e) de les Normes Reguladores de la Participació formació pública durant un termini de trenta dies i, Ciutadana com a membres del Consell de Ciutat les si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions pro- institucions més significatives de la Ciutat i les per- cedir a constituir el dret; formalitzar-lo i inscriure'l sones d'especial representació i rellevància ciutada- en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia na. per a la realització de totes les actuacions encami- nades a concretar, clarificar i executar el present acord. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 11. Constituir un dret real de superfície a favor de l’Institut Català del Sòl (Incasol) respecte a la 7. Autoritzar el Patronat Municipal de l'Habitatge finca de propietat municipal situada en la carretera a concertar préstecs hipotecaris per un import mà- de Ribes, núms. 51-65, grafiada en el plànol annex, xim global de 16.250.000 euros, destinats a finan- per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter çar les obres d'un total de 145 habitatges de tres gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatges promocions, amb les condicions que s'adjunten a dotacionals per a joves i gent gran en règim de l'annex. lloguer, en els termes del Protocol de col·laboració 8. Aprovar inicialment l’expedient de modificació formalitzat entre l’Ajuntament de Barcelona i de crèdit del Pressupost de l’exercici 2009 de l’Incasol el 5 de febrer de 2009, que s’aprova; sot- l’Ajuntament de Barcelona per un import de metre l'expedient a informació pública durant un 450.000 euros com a suplement de crèdit –re- termini de trenta dies i, si no s'hi formulen recla- ferència 09041690, d’acord amb el document an- macions o al·legacions procedir a constituir el dret; nex– a finançar mitjançant la incorporació de ro- formalitzar-lo i inscriure'l en el Registre de la Propi- manent líquid de tresoreria disponible de l’exercici etat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes 2008; i aprovar-lo definitivament en cas de no pre- les actuacions encaminades a concretar, clarificar i sentar-s’hi reclamacions dins del termini d’exposició executar el present acord. pública. 12. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de 9. Constituir un dret real de superfície a favor de l’Habitatge la finca resultant 2 de l’operació jurídica Consorci de la Zona Franca de Barcelona respecte a complementària de modificació del Projecte de re- la participació indivisa de propietat municipal del parcel·lació, en la modalitat de cooperació, del Polí- 4,892 per cent de la parcel·la assenyalada amb les gon d’actuació urbanística núm. 1 del PMU dels lletres L/M al Projecte de reparcel·lació del sector terrenys de l’Estació RENFE-Rodalies (carrer Doctor C-4 (Taulat-Ronda) de la Modificació del Pla Gene- Aiguader), de propietat municipal, grafiada en el ral Metropolità en el sector del front litoral i marge plànol annex, que substitueix, com a conseqüència dret del riu Besòs, grafiada en el plànol annex, per de l’aprovació de la Modificació del PMU dels ter- un termini de cinquanta-tres anys i amb caràcter renys de l’Estació RENFE-Rodalies en l’àmbit limitat onerós, per a la construcció d’un edifici destinat a pel carrer del Doctor Aiguader, plaça de Pau Vila, oficines i equipament universitari, en els termes del carrer de la Marquesa i Estació de França, la finca conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal cedida a la dita entitat per acord del Plenari del del Barcelonès, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajunta- Consell Municipal de 24 de novembre de 2006 que ment de Sant Adrià del Besòs, l’Entitat Metropolita- es deixa sense efecte, per a la construcció d’ha- na del Transports, el Consorci del Besòs, el Consor- bitatges de protecció pública en règim de venda i ci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs, i el de lloguer, d’acord amb les previsions del conveni Consorci de la Zona Franca de Barcelona, que de col·laboració entre l’Ajuntament i aquesta entitat s’aprova; sotmetre l'expedient a informació pública formalitzat el 28 de juliol de 2005, de conformitat durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formu- amb els articles 49 i 50 del Reglament del patrimo- len reclamacions o al·legacions, procedir a formalit- ni dels Ens locals de 17 d'octubre de 1988; sotme- zar el conveni i constituir el dret en escriptura pú- tre l'expedient a informació pública durant un ter- NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1689 mini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamaci- pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb ons o al·legacions, tenir per aprovada la cessió, l’informe de l’esmentada Direcció de valoració de formalitzar-la en escriptura pública, fent esment de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a amb clàusula de reversió automàtica en els termes aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomis- de l’article 50 del reglament al·ludit, i facultar l'Al- sió d’Urbanisme del municipi de Barcelona per a la caldia per a realitzar totes les actuacions encami- seva aprovació definitiva. nades a concretar, clarificar i executar el present acord. Districte de l'Eixample 13. Desestimar, per les raons exposades en l'in- forme annex de la Direcció de Patrimoni, les al·le- 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb gacions formulades pel Grup Municipal del Partit l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Popular de Catalunya en el tràmit d'informació pú- Pla de millora urbana d’ordenació de volums de la blica de l’expedient de cessió gratuïta a l’Admi- finca situada en el passeig de Gràcia, núm. 93, nistració General de l’Estat (Ministeri de Cultura) de promogut per Pontegadea Inmobiliaria, SLU, amb la parcel·la de propietat municipal situada al pas- les modificacions a què fa referència l’informe de la seig de Circumval·lació, núms. 2-14 (Estació de Direcció de Serveis de Planejament, que consta a França), per a la instal·lació de la Biblioteca Pública l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a de l’Estat a Barcelona, i procedir a la cessió de la aquest acord. finca en els termes que resulten de l’acord d’aquest Plenari de 30 de gener de 2009. Districte de Sants-Montjuïc 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el HABITATGE Pla especial d’ordenació de l’equipament assistenci- al Can Muns, situat al carrer de Gavà, núms. 70-72, 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què l’article 14 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de del dret a l’habitatge, el Pla de l’Habitatge de Bar- Planejament; i resoldre les al·legacions presentades celona 2008-2016, d’iniciativa municipal; i resoldre en el tràmit d’informació pública de l’aprovació ini- les al·legacions presentades en el tràmit d’infor- cial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada mació pública de l’aprovació inicial, de conformitat Direcció de valoració de les al·legacions; informes, amb l’informe de la Gerència de l’Institut Municipal tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de d’Urbanisme, de valoració de les al·legacions, que motivació s’incorporen a aquest acord. consten a l’expedient i a efectes de motivació 19. Aprovar provisionalment, de conformitat amb s’incorpora a aquest acord. els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità l’article 114 del Reglament orgànic municipal, la al carrer de Juan de Sada i el seu entorn, Modificació de l'Ordenança municipal d'activitats i d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què establiments de concurrència pública, pel que fa als fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de locals on s'exerceix la prostitució, segons el text Planejament; resoldre les al·legacions presentades, que consta com a document adjunt, amb les modi- de conformitat amb l'informe de l’esmentada Direc- ficacions a què fa referència l’informe de la Direcció ció de valoració de les al·legacions; informes, tots d’Actuació Urbanística; i resoldre les al·legacions dos, que consten a l’expedient i a efectes de moti- presentades en el tràmit d’informació pública de vació s’incorporen a aquest acord; i trametre l'ex- l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de pedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi l’esmentada Direcció, de valoració de les al·lega- de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. cions; informes, tots dos, que consten a l’expedient 20. Aprovar definitivament, de conformitat amb i a efectes de motivació s’incorporen a aquest l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el acord. Pla especial urbanístic i de millora urbana dels ter- renys situats al carrer de Roger, núms. 48-64, Districte de Nou Barris - Districte de Sant Martí d’iniciativa municipal. 16. Aprovar provisionalment, de conformitat amb Districte de les Corts els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità 21. Aprovar definitivament, de conformitat amb al sector de Prim, d’iniciativa municipal, amb les l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el modificacions a què fa referència l’informe de la Pla especial urbanístic d’ampliació de la Facultat de Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les Dret (illa delimitada per les avingudes de la Diago- al·legacions presentades en el tràmit d’informació nal i de Pedralbes, i pels carrers de Fernando Primo 1690 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 de Rivera i de George R. Collins), promogut per la recinte de l’Hospital de Sant Rafael, ubicat al pas- Universitat de Barcelona, amb els ajustos a què fa seig de la Vall d’Hebron, núms. 107-117, promogut referència l’informe de la Direcció de Serveis de per les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de Jesús. motivació s’incorpora a aquest acord. 26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Districte de Sarrià-Sant Gervasi Pla especial urbanístic d’ordenació de l’equipament situat al carrer de Feliu i Codina, núms. 27-43, 22. Rectificar, a l’empar de l’article 105.2 de la d’iniciativa municipal. Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei de règim jurídic de les administracions públi- Districte de Nou Barris ques i del procediment administratiu comú, l’errada material existent en la Memòria (apartat B: Memò- 27. Aprovar provisionalment, de conformitat amb ria Propositiva. Punts: 1. Cos A. CatSalut i 3. Qua- els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de dre de superficies i edificabilitat) i en la Normativa Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità (article 7.e: edificabilitat i ocupació màxima) del Pla al nord de la ronda de la Guineueta Vella, d’ini- especial urbanístic d’ús i d’ordenació volumètrica ciativa municipal, amb les modificacions a què fa del sòl destinat a equipament situat a la Via Augus- referència l’informe de la Direcció de Serveis de ta, núms. 364-372, promogut per Catsalut i Funda- Planejament; resoldre les al·legacions presentades ció Auxilia, aprovat definitivament per acord del en el tràmit d’informació pública de l’aprovació ini- Plenari del Consell Municipal, adoptat en sessió de cial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada 27 de febrer de 2009, en el sentit que figura a Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de que consta a l’expedient i a efectes de motivació motivació s’incorporen a aquest acord; i trametre s’incorpora a aquest acord; i publicar, als sols efec- l'expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del muni- tes de rectificació de l’errada esmentada, el present cipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. acord i l’informe de motivació, en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Districte de Sant Andreu 23. Desestimar el recurs de reposició interposat pel Sr. Joaquim Tusquets i Gras, i altres, contra 28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’acord adoptat pel Plenari del Consell Municipal, en l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el sessió celebrada el 27 de febrer de 2009, Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la d’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic concreció de la titularitat, l’ús i les condicions d’ús i d’ordenació volumètrica del sòl destinat a d’ordenació dels equipaments situats a la Via Barci- equipaments situat a la Via Augusta, núms. 364- no, núms. 84-86, 88 i 90, d’iniciativa municipal. 372, promogut per Catsalut i Fundació Auxilia, de conformitat amb l’informe emès per la Direcció Districte de Sant Martí Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a 29. Aprovar definitivament, de conformitat amb aquest acord. l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la modificació puntual Districte de Gràcia dels paràmetres edificatoris de la parcel·la HS-4 del projecte de reparcel·lació del Pla especial de 24. Aprovar definitivament, de conformitat amb reforma interior del sector del Campus Audiovisual l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el –Districte d’activitats 22@bcn–, promogut per Pro- Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la ha, SCCL. regulació de la Biblioteca Penitents, situada al pas- 30. Aprovar definitivament, de conformitat amb seig de la Vall d’Hebron, núms. 65-69, d’iniciativa l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el municipal; i resoldre les al·legacions presentades Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl per a en el tràmit d’informació pública de l’aprovació ini- la construcció d’un dipòsit regulador d’aigües pluvi- cial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de als al sector de la Mar Bella, d’iniciativa municipal. Serveis de Planejament, de valoració de les al·le- 31. Aprovar definitivament, de conformitat amb gacions, que consta a l’expedient i efectes de moti- l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el vació s’incorpora a aquest acord. Pla de millora urbana al passeig del Litoral, entre el carrer de Josep Pla i la rambla de Prim, d’iniciativa Districte d'Horta-Guinardó municipal. 32. Aprovar definitivament, de conformitat amb 25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ordenació de les edifi- Pla especial urbanístic d’ordenació volumètrica del cacions dotacionals al parc del sector oest de NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1691 l’àmbit 8 de la Modificació del Pla General Metropo- per facilitar la inserció sòciolaboral i evitar la fractu- lità del Front Marítim del Poble Nou, entre el Ce- ra digital a la ciutat. 3r) L'aprofitament de la xarxa mentiri i la Rambla de Prim, d’iniciativa municipal, d'espais de formació digital existents a la ciutat per amb els ajustos a què fa referència l’informe de la la implementació d'aquest pla, tot optimitzant els Direcció de Serveis de Planejament, que consta a recursos disponibles i creant una programació for- l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a mativa estable, estructurada i de qualitat. aquest acord. F) Declaracions Institucionals COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPACIÓ DI 1. El Consell Municipal acorda: 1. Reivindi- I CONEIXEMENT quem que Europa és ara, més que mai, clau i deci- siva. I que, per tant, decidir quina direcció volem 33. Donar conformitat, segons el que disposa donar a Europa és de cabdal importància. Les insti- l'article 27.2.i dels vigents Estatuts de l'Institut tucions comunitàries representen a més de 500 Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) i en milions de persones i són les encarregades de exercici de les facultats tuïtives que li corresponen prendre decisions econòmiques i socials que tenen a l'Ajuntament de Barcelona, a l'acord adoptat pel un impacte directe en la nostra quotidianitat. Do- president de l'esmentat Institut el 22 d'abril de nades les implicacions que les seves decisions te- 2009 i, en aquest sentit, suprimir el Mercat Munici- nen en la vida dels ciutadans i ciutadanes de la pal de Vallvidrera (carrer dels Reis Catòlics, núm. 2, Unió Europea, és imperatiu que els propis europeus 08017 de Barcelona) i per tant donar de baixa amb i europees participin en la presa de decisions sobre caràcter definitiu totes les parades i/o dipòsits/ma- el rumb i la velocitat que volen per a Europa. 2. gatzems que han format fins ara part d'aquest Barcelona, ciutat que mira a Europa, i que a més mercat, lliurar l'edifici i instal·lacions que integren vol exercir el seu paper de capital euromediterrània aquest mercat al districte de Sarrià-Sant Gervasi i, reconeix la necessitat d’enfortir les institucions del finalment, donar-ne compte d'aquest acord al Con- continent per tal d’afrontar amb força els reptes del sell Rector de l'IMMB en la seva propera reunió pel present i crear una societat més justa en el futur. seu coneixement i efectes. 3. Instem a una àmplia participació democràtica a les properes eleccions del 7 de juny, perquè són els ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea qui amb el D) Part d'impuls i control seus vots han de determinar el camí que haurem de seguir a partir d’ara. L’exercici de la democràcia ha a) Proposicions / Declaracions de Grup d’esdevenir signe inequívoc de la identitat europea i només mitjançant l’exercici del dret a vot podem, 1 i 2. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1r) entre tots i totes, construir unes institucions comu- Ratificar els acords adoptats per aquest Consell nitàries més fortes, legítimes i properes als anhels Municipal en la sessió del 19 de desembre de 2008, dels seus ciutadans i ciutadanes. en els que s’exigia al Ministeri de Foment que apor- DI 2. El Consell Municipal acorda: L’Ajuntament tés els recursos necessaris per garantir el finança- de Barcelona manifesta el ple suport a la candidatu- ment de la futura estació de la Sagrera, per tal de ra de la ciutat de Madrid per organitzar els Jocs que les obres es licitessin l’any 2009 i es procedeixi Olímpics de l’any 2016. al seu inici; i manifestar que l’Ajuntament de Barce- DI 3. El Consell Municipal acorda: 1. Reafirmar, lona es compromet a impulsar els projectes de amb motiu de la commemoració del Dia Internacio- transformació urbana al marge de les plusvàlues nal de la Diversitat Biològica, el compromís de que es puguin generar en major o menor mesura. l’Ajuntament de Barcelona amb el desenvolupament 2n) Que l’Ajuntament de Barcelona constati que el d’un model urbà de desenvolupament sostenible. 2. Ministeri de Foment es faci càrrec de la totalitat del En el marc de la Dècada de l’Educació pel Desenvo- cost del projecte, i que en cap cas i sota cap con- lupament Sostenible 2005-2014, promoguda per la cepte s’hagi de finançar a través de l’endeutament UNESCO, reforçar les activitats d’educació ambiental directe o indirecte de l’Ajuntament de Barcelona o adreçades als escolars de la ciutat, en el marc de per l’increment de l’edificabilitat prevista en els l’Agenda 21 escolar. 3. Manifestar el compromís amb entorns de l’Estació. Així mateix s’establirà un ca- els principis de la Convenció sobre la Diversitat Bio- lendari d’execució d’obres sense endarreriments. lògica, i a tal efecte, aprofundir les activitats 3r) Que l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el d’educació i de recerca en l’àmbit de conservació seu Govern, vetlli per exigir les inversions que Bar- dutes a terme des del Parc Zoològic. 4. Arran les celona necessita. activitats de recerca realitzades en relació a la con- 3. El Consell Plenari Municipal acorda: 1r) Definir servació dels primats, realitzar l’adhesió del Parc un programa i una estratègia d'alfabetització digital Zoològic a l’Any Internacional del Goril·la, promogut global per al conjunt de la ciutat. 2n) Iniciar un Pla des del Programa de Nacions Unides pel Medi Ambi- intensiu de foment de l'alfabetització digital global ent, la Convenció de Nacions Unides sobre Espècies 1692 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 Migratòries, l’Associació Mundial de Zoos i Aquaris, i la Champions League. Segon. Agraeix al Futbol la Fundació Jane Goodall, i que té per objectiu fo- Club Barcelona la important tasca de projecció ex- mentar el coneixement i la conscienciació sobre la terior de la ciutat de Barcelona arreu del món mit- necessitat de conservació dels ecosistemes naturals, jançant la seva trajectòria esportiva. Tercer. Mani- per tal de prevenir la desaparició d’espècies animals festa el seu reconeixement explícit al Futbol Club i reduir les amenaces als hàbitats dels primats. Barcelona per la seva labor de promoció, des de la DI 4. El Consell Municipal acorda: Primer. Felicita pràctica esportiva, de valors que ens són propis i al Futbol Club Barcelona pels títols aconseguits per necessaris en un moment com l’actual, com ara la la seva secció de futbol al llarg de la temporada humilitat, l’esforç, i el treball continuat, contribuint 2008-09, en haver estat la més exitosa de la histò- a la generació d’il·lusió col·lectiva tant a Barcelona ria del club amb la consecució de la Copa, la Lliga i com a Catalunya. NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1693 COMISSIÓ DE GOVERN Acords Acords de la sessió celebrada el 13 de maig de 4. Adquirir, a títol de compravenda, els drets que 2009 Foment de Ciutat Vella, SA, posseeix en l’edifici d’oficines situat en la parcel·la resultant FR2 (Ram- bla del Raval, núms. 29-35) del projecte de com- Aprovació de les actes de les sessions d’1 i 17 pensació de l’àrea delimitada pels carrers d’en Ro- d’abril de 2009. bador, Sant Rafel, Rambla del Raval, Sant Josep Oriol i plaça de Salvador Seguí, com a pagament dels costos que ha assumit en la construcció de ACORDS DECISORIS l’edifici; aprovar, com a preu de la compravenda, la quantitat de 7.057.192 € més l’IVA corresponent; a) Ratificacions autoritzar, disposar i abonar a Foment de Ciutat Vella, SA, la despesa, amb càrrec de les correspo- 1. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 6 de maig nents partides pressupostàries, a pagar de manera de 2009, en virtut del qual s'adopta la resolució següent: l’any 2009, el 25 % del preu, és a dir següent: Presentar a la Generalitat de Catalunya, 1.764.298 €, més la totalitat de l’IVA; l’any 2010, en base a allò previst a la Llei 2/2004, de 4 de l’import de 2.850.020 €; i l’any 2011, l’import de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que 2.442.874 €; en els termes que resulten del conve- requereixin una atenció especial, els barris de Bon ni annex, que s’aprova; i supeditar l’efectivitat del Pastor-Baró de Viver al Districte de Sant Andreu i present acord a l’informe favorable d’aquesta actu- La Vinya-Can Clos-Plus Ultra al Districte de Sants- ació inversora per part de la Comissió de Govern i a Montjuïc, perquè s’acullin al finançament previst en la consignació pressupostària oportuna. el fons de barris de l’esmentada llei, per un import 5. Aprovar els criteris harmonitzadors de recur- de 20.000.000 d’euros per projecte, concretant que sos humans en l’àmbit dels organismes autònoms, les aportacions econòmiques municipals aniran a entitats públiques empresarials i societats mercan- càrrec del Programa d’Actuació Municipal. tils dependents de l’Ajuntament de Barcelona 6. Denegar al Sr. Xabier Ballesteros Olazábal b) Propostes d’acord (mat. 23189) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic superior en ÀREA D'HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA Gestió, amb destinació al Centre de Serveis Socials Antiga Esquerra de l'Eixample del Districte de l'Ei- 2. Encarregar a Barcelona de Serveis Municipals, xample, on desenvolupa el lloc de treball de Direc- SA, les actuacions necessàries per a la participació tor de CSS, i l’activitat privada per compte d'altri de la ciutat de Barcelona a l’Exposició Universal de com a professor de Treball Social a la Fundació Pere Xangai del 2010. Tarrés (URL), en tant que es produeix coincidència horària entre les dues activitats, i per la qual cosa, no és possible autoritzar la seva compatibilitat, ÀREA D'HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERI- d’acord amb el que disposa l’article 14 de la Llei OR 53/1984, de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, 3. Cedir a la Federació Catalana d’Escacs l’ús l’article 21 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’un espai del recinte industrial de Fabra i Coats sobre incompatibilitats del personal al servei de situat enfront del carrer de Sant Adrià, grafiat en el l’Administració de la Generalitat, i expressament plànol annex, per un termini de vint-i-cinc anys, l’article 330.c del Decret 214/1990, de 30 de juliol, amb la finalitat d’ubicar-hi la seu social i poder des- pel que s’aprova el Reglament del personal al servei envolupar les seves activitats culturals, d’acord de les Entitats locals, que estableix la incompatibili- amb les condicions del document annex, que tat quan l'activitat professional requereixi o pugui s’aprova; i formalitzar la cessió en document admi- requerir la coincidència d'horari o la presència física nistratiu. del personal amb el que tingui atribuït en l'entitat 1694 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 local. Donar-ne compte a la Comissió de Presidèn- nicipal; per variació de les seves circumstàncies; o cia, Territori i Funció Pública. per raons sobrevingudes d’interès públic. Les exce- 7. Denegar al Sr. Rosendo Marín Sabatell (mat. dències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les 22490) la compatibilitat sol·licitada entre la seva reduccions de jornada establertes per la Llei activitat municipal com a funcionari de carrera amb 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la categoria professional d'agent de la Guàrdia Ur- la vida personal, familiar i laboral del personal al bana, amb destinació a la dependència Grup d'Acci- servei de les administracions públiques de Catalu- dents de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mo- nya, són incompatibles amb l’autorització de com- bilitat, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc patibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment base de la seva categoria, i l’activitat pública com a del termini de la reducció o de l’excedència. Donar- professor associat (2n quadrimestre del curs 2008- ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i 2009) a temps parcial de la Universitat de Barcelo- Funció Pública. na, per al curs acadèmic 2008-2009, atès que 9. Autoritzar al Sr. Juan Manuel Fernández Barri- d’acord amb el que disposa l’article 37 de la Llei os (mat. 26811) la compatibilitat sol·licitada entre 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals, els cos- la seva activitat municipal com a funcionari interí sos policials de Catalunya només poden desenvolu- amb la categoria professional de tècnic superior de par aquelles activitats no incloses en la legislació Dret, amb destinació a la Direcció de Serveis de reguladora de les incompatibilitats, que són única- Gestió Urbanística de la Gerència d'Urbanisme i ment i exclusiva les previstes a l’article 19 de la Llei Infraestructures, on desenvolupa les funcions prò- 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats pies d’un lloc base de la seva categoria, i l’activitat del personal al servei de les administracions públi- privada d’advocat per compte propi, si bé no podrà ques i l’article 2 de la Llei 21/1987, de 26 de no- ostentar, per sí mateix o mitjançant substitut, la vembre, d’incompatibilitats del personal al servei de representació i defensa d'interessos contraris als de l’Administració de la Generalitat, entre les quals no la corporació municipal ni tampoc podrà assessorar, hi figura l’activitat sol·licitada pel Sr. Marín, la do- informar o desenvolupar les activitats pròpies de la cència universitària. Donar-ne compte a la Comissió professió en aquells assumptes o procediments en de Presidència, Territori i Funció Pública. els que l'Ajuntament o els seus Organismes hi tin- 8. Autoritzar a la Sra. Laura Carci Duran (mat. guin relació, d'acord amb allò que preveu l’article 50938) la compatibilitat sol·licitada entre la seva 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, activitat municipal com a funcionària interina amb d’Incompatibilitats del personal de les Administraci- la categoria professional d’auxiliar d'Administració ons Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, General, amb destinació al Servei de Personal de la d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Admi- Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territo- nistració de la Generalitat, l’article 329 i concor- rial, on desenvolupa les funcions pròpies d’un lloc dants (especialment l’article 330.h) del Reglament base de la seva categoria, i l’ activitat privada per del personal al servei de les Entitats locals aprovat compte d'altri com a hostessa de fires per a l'em- pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i finalment, presa A. Palmes, SL, en tant que aquesta activitat l’article 11.4 del Reial Decret 598/1985, de 30 secundària no figura compresa en les causes d’abril. La seva dedicació professional privada no d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de podrà superar la meitat de la jornada laboral set- la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompa- manal vigent a l’Administració Pública i en horari no tibilitats del personal al servei de les Administraci- coincident amb el municipal. La present autorització ons públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de novem- està condicionada a l’estricte compliment dels deu- bre, sobre Incompatibilitats del personal al servei res públics i restarà sense efecte en els supòsits de l’Administració de la Generalitat, i els articles següents: si l’activitat privada impedís o menysca- 329 i 330 del Reglament del personal al servei de bés l’estricte compliment dels deures o en compro- les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de metés la seva imparcialitat o independència; si 30 de juliol, i no resulta afectat l’interès públic. La l’activitat privada tingués alguna relació amb els seva dedicació professional privada no podrà supe- assumptes que la persona conegui per raó del càr- rar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent rec; si la dedicació horària de l’activitat privada a l’Administració Pública i en horari no coincident coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc amb el municipal. La present autorització està con- de treball municipal; per variació de les seves cir- dicionada a l’estricte compliment dels deures pú- cumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès blics i restarà sense efecte en els supòsits se- públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés de familiars i les reduccions de jornada establertes l’estricte compliment dels deures o en comprometés per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de la seva imparcialitat o independència; si l’activitat conciliació de la vida personal, familiar i laboral del privada tingués alguna relació amb els assumptes personal al servei de les administracions públiques que la persona conegui per raó del càrrec; si la de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al la jornada laboral; per canvi de lloc de treball mu- finiment del termini de la reducció o de l’exce- NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1695 dència. Donar-ne compte a la Comissió de Presi- març al 14 de setembre de 2009 i pròrrogues que dència, Territori i Funció Pública. es puguin produir en aquest contracte de treball, 10. Autoritzar al Sr. Ricard Font Hereu (mat. d’acord amb allò que preveu l’article 3 i següents 24279) la compatibilitat sol·licitada entre la seva de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incom- activitat municipal com a personal eventual amb patibilitats del personal de les administracions pú- funcions d’assessor tècnic al grup municipal Con- bliques, article 4 de la Llei 21/1987, de 26 de no- vergència i Unió d’aquest Ajuntament, i l’activitat vembre, d’incompatibilitats del personal al servei de privada per compte propi consistent en l’exercici l’Administració de la Generalitat i l’article 324 i se- lliure d'advocat, amb efectes d'1 d’abril de 2009, si güents del Reglament del personal al servei de les bé no podrà ostentar, per sí mateix o mitjançant Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 substitut, la representació i defensa d'interessos de juliol, amb les limitacions previstes als article 7 i contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc 16.4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 de la mateixa Llei podrà assessorar, informar o desenvolupar les acti- 21/1987 i els articles concordants del Decret vitats pròpies de la professió en aquells assumptes 214/1990. La seva dedicació a la docència universi- o procediments en els que l'Ajuntament o els seus tària serà a temps parcial i amb horari no coinci- Organismes hi tinguin relació, d'acord amb allò que dent amb el municipal. La present autorització està preveu l’article 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de condicionada a l’estricte compliment dels deures desembre, d’Incompatibilitats del personal de les públics i restarà sense efecte en els supòsits se- Administracions públiques, la Llei 21/1987, de 26 güents: si l’activitat secundària impedís o menysca- de novembre, d'Incompatibilitats del personal al bés l’estricte compliment dels deures o en compro- servei de l'Administració de la Generalitat, l’article metés la seva imparcialitat o independència; si 329 i concordants (especialment l’article 330.h) del l’activitat secundària tingués alguna relació amb els Reglament del personal al servei de les Entitats assumptes que es coneguessin per raó del càrrec; locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, per finalització del contracte de treball o les pròrro- i finalment, l’article 11.4 del Reial decret 598/1985, gues pactades amb la Universitat; si la dedicació de 30 d’abril. La seva dedicació professional privada horària de l’activitat secundària coincidís amb la no podrà superar la meitat de la jornada laboral jornada laboral; per canvi de lloc de treball munici- setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari pal; per variació de les seves circumstàncies; o per no coincident amb el municipal. La present autorit- raons sobrevingudes d’interès públic. Les excedèn- zació està condicionada a l’estricte compliment dels cies per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les deures públics i restarà sense efecte en els supòsits reduccions de jornada establertes per la Llei següents: si l’activitat privada impedís o menysca- 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de bés l’estricte compliment dels deures o en compro- la vida personal, familiar i laboral del personal al metés la seva imparcialitat o independència; si servei de les administracions públiques de Catalu- l’activitat privada tingués alguna relació amb els nya, són incompatibles amb l’autorització de com- assumptes que la persona conegui per raó del càr- patibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment rec; si la dedicació horària de l’activitat privada del termini de la reducció o de l’excedència. Donar- coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i de treball municipal; per variació de les seves cir- Funció Pública. cumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès 12. Autoritzar a la Sra. Montserrat Pallarès Serra públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o (mat. 26530) la compatibilitat sol·licitada entre la de familiars i les reduccions de jornada establertes seva activitat municipal com a funcionària de carre- per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de ra amb la categoria professional de tècnica superior conciliació de la vida personal, familiar i laboral del d'Organització i Informàtica, amb destinació a la personal al servei de les administracions públiques Direcció Executiva de Processos i Millora de la Ges- de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització tió de la Gerència Adjunta d'e-Administració i Sis- de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al temes d'Informació, on desenvolupa les funcions finiment del termini de la reducció o de l’exce- pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l’ac- dència. Donar-ne compte a la Comissió de Presi- tivitat privada per compte propi com a col·labo- dència, Territori i Funció Pública. radora docent a la Fundació per a la Universitat 11. Autoritzar al Sr. Josep Pagès Massó (mat. Oberta de Catalunya, en tant que aquesta activitat 26826) la compatibilitat sol·licitada entre la seva secundària no figura compresa en les causes activitat municipal com a funcionari interí amb la d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de categoria professional de tècnic superior en Dret, la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incom- amb destinació a la Direcció Jurídica de la Gerència patibilitats del personal al servei de les Administra- d'Urbanisme i Infraestructures, on desenvolupa les cions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de no- funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria, vembre, sobre incompatibilitats del personal al i l’activitat pública com a professor associat a servei de l’Administració de la Generalitat, i els temps parcial de la Universitat Autònoma de Barce- articles 329 i 330 del Reglament del personal al lona, per al curs acadèmic 2008-2009 des del 15 de servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 1696 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectat per canvi de lloc de treball municipal; per variació l’interès públic. La seva dedicació professional pri- de les seves circumstàncies; o per raons sobrevin- vada no podrà superar la meitat de la jornada labo- gudes d’interès públic. Les excedències per tenir ral setmanal vigent a l’Administració Pública i en cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de horari no coincident amb el municipal. La present jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juli- autorització està condicionada a l’estricte compli- ol, de mesures de conciliació de la vida personal, ment dels deures públics i restarà sense efecte en familiar i laboral del personal al servei de les admi- els supòsits següents: si l’activitat privada impedís nistracions públiques de Catalunya, són incompati- o menyscabés l’estricte compliment dels deures o bles amb l’autorització de compatibilitat, que resta en comprometés la seva imparcialitat o indepen- suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la dència; si l’activitat privada tingués alguna relació reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la amb els assumptes que la persona conegui per raó Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri- 14. Autoritzar al Sr. Jordi Raboso Alonso (mat. vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de 26535) la compatibilitat sol·licitada entre la seva lloc de treball municipal; per variació de les seves activitat municipal com a funcionari de carrera amb circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès la categoria professional de tècnic superior d'Arqui- públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o tectura i Enginyeria (arquitecte), amb destinació al de familiars i les reduccions de jornada establertes Departament de Manteniment i Projectes del Dis- per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de tricte de les Corts, on desenvolupa les funcions conciliació de la vida personal, familiar i laboral del pròpies d’un lloc base de la seva categoria, i l'acti- personal al servei de les administracions públiques vitat privada per compte propi: exercici lliure d'ar- de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització quitecte, excloent del seu exercici qualsevol mani- de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al festació del mateix en el terme municipal de finiment del termini de la reducció o de l’exce- Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències dència. Donar-ne compte a la Comissió de Presi- entre l'activitat pública i la privada, garantint d'a- dència, Territori i Funció Pública. questa manera l'objectivitat, la imparcialitat i la 13. Autoritzar a la Sra. Carmen Pinillos Dolader independència que ha de presidir la seva actuació (mat. 38641) la compatibilitat sol·licitada entre la com a funcionari i per salvaguardar l'interès públic seva activitat municipal com a funcionària de carre- que podria sortir perjudicat en cas de produir-se ra amb la categoria professional de tècnica superior aquella coincidència; la seva dedicació professional d'Educació i Psicologia, amb destinació al Centre de privada no podrà superar la meitat de la jornada Serveis Socials Salvador Mundi (Grup de treball laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i EAIA 04) de la Gerència d'Acció Social i Ciutadania, en horari no coincident amb el municipal, tot de on desenvolupa el lloc de treball de tècnica superior conformitat amb allò que disposen els articles 11 i (EAIA), i l’activitat privada per compte d'altri: tèc- 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, nica de programes (assessorament i orientació) a d’incompatibilitats del personal de les Administraci- l'Associació Catalana per la Infància Maltractada, en ons Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, tant que aquesta activitat secundària no figura d’incompatibilitats del personal al servei de l'Admi- compresa en les causes d’incompatibilitat previstes nistració de la Generalitat, i d'acord amb el que pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de disposa el Reglament del personal al servei de les desembre, d’incompatibilitats del personal al servei Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de les administracions públiques, de la Llei de juliol, en els seus articles 329 i 330. La present 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibili- autorització està condicionada a l’estricte compli- tats del personal al servei de l’Administració de la ment dels deures públics i restarà sense efecte en Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament els supòsits següents: si l’activitat privada impedís del personal al servei de les Entitats locals aprovat o menyscabés l’estricte compliment dels deures o pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta en comprometés la seva imparcialitat o indepen- afectat l’interès públic. La seva dedicació professio- dència; si l’activitat privada tingués alguna relació nal privada no podrà superar la meitat de la jorna- amb els assumptes que la persona conegui per raó da laboral setmanal vigent a l’Administració Pública del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri- i en horari no coincident amb el municipal. La pre- vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de sent autorització està condicionada a l’estricte lloc de treball municipal; per variació de les seves compliment dels deures públics i restarà sense circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès efecte en els supòsits següents: si l’activitat privada públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o impedís o menyscabés l’estricte compliment dels de familiars i les reduccions de jornada establertes deures o en comprometés la seva imparcialitat o per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de independència; si l’activitat privada tingués alguna conciliació de la vida personal, familiar i laboral del relació amb els assumptes que la persona conegui personal al servei de les administracions públiques per raó del càrrec; si la dedicació horària de de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1697 finiment del termini de la reducció o de nicipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coin- l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de cidències entre l'activitat pública i la privada, ga- Presidència, Territori i Funció Pública. rantint d'aquesta manera l'objectivitat, la imparcia- 15. Autoritzar al Sr. Michel Socoró Carrié (mat. litat i la independència que ha de presidir la seva 50760) la compatibilitat sol·licitada entre la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l'inte- activitat municipal com a funcionari de carrera amb rès públic que podria sortir perjudicat en cas de la categoria professional de tècnic superior d'Edu- produir-se aquella coincidència; la seva dedicació cació i Psicologia, amb destinació al Centre de Ser- professional privada no podrà superar la meitat de veis Socials Sant Antoni (Grup de treball EAIA 02) la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració de la Gerència d'Acció Social i Ciutadania, on des- Pública i en horari no coincident amb el municipal, envolupa el lloc de treball de psicòleg d’Assistència tot de conformitat amb allò que disposen els arti- Primària, i l’activitat privada de psicoterapeuta per cles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, compte propi realitzant funcions en tractaments d’incompatibilitats del personal de les Administraci- psicològics, en tant que aquesta activitat secundà- ons Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, ria no figura compresa en les causes d’incom- d’incompatibilitats del personal al servei de l'Admi- patibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei nistració de la Generalitat, i d'acord amb el que 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats disposa el Reglament del personal al servei de les del personal al servei de les administracions públi- Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 ques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre de juliol, en els seus articles 329 i 330. La present incompatibilitats del personal al servei de l’Admi- autorització està condicionada a l’estricte compli- nistració de la Generalitat, i els articles 329 i 330 ment dels deures públics i restarà sense efecte en del Reglament del personal al servei de les Entitats els supòsits següents: si l’activitat privada impedís locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, o menyscabés l’estricte compliment dels deures o i no resulta afectat l’interès públic. La seva dedica- en comprometés la seva imparcialitat o indepen- ció professional privada no podrà superar la meitat dència; si l’activitat privada tingués alguna relació de la jornada laboral setmanal vigent a l’Admi- amb els assumptes que la persona conegui per raó nistració Pública i en horari no coincident amb el del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri- municipal. La present autorització està condiciona- vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de da a l’estricte compliment dels deures públics i res- lloc de treball municipal; per variació de les seves tarà sense efecte en els supòsits següents: si circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte públic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o compliment dels deures o en comprometés la seva de familiars i les reduccions de jornada establertes imparcialitat o independència; si l’activitat privada per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de tingués alguna relació amb els assumptes que la conciliació de la vida personal, familiar i laboral del persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació personal al servei de les administracions públiques horària de l’activitat privada coincidís amb la jorna- de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització da laboral; per canvi de lloc de treball municipal; de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al per variació de les seves circumstàncies; o per ra- finiment del termini de la reducció o de l’exce- ons sobrevingudes d’interès públic. Les excedències dència. Donar-ne compte a la Comissió de Presi- per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reducci- dència, Territori i Funció Pública. ons de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 17. Autoritzar a la Sra. Patricia Puig de Carrasco de juliol, de mesures de conciliació de la vida per- (mat. 26622 -i mat. 578 de l’ICUB-) la compatibili- sonal, familiar i laboral del personal al servei de les tat sol·licitada entre la seva activitat municipal com administracions públiques de Catalunya, són in- a funcionaria interina de categoria Tècnic Superior compatibles amb l’autorització de compatibilitat, d’Art i Història, adscrita al Museu d’Història de la que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini Ciutat de Barcelona de l’Institut de Cultura de Bar- de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte celona i l’activitat privada per compte propi d'as- a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pú- sessorament acadèmic a estudiants universitaris blica. internacionals que estudien trimestralment a Barce- 16. Autoritzar a la Sra. M. Ángeles Vilarrasa Gon- lona, i organització d’activitats culturals per a la zález (mat. 39334) la compatibilitat sol·licitada millor adaptació dels estudiants a la ciutat, per entre la seva activitat municipal com a funcionària quant aquesta activitat privada no figura compresa de carrera amb la categoria professional de tècnica en les causes d'incompatibilitat previstes pels arti- superior d'Arquitectura i Enginyeria (arquitecta), cles 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, amb destinació al Departament de Llicències i Ins- sobre incompatibilitats del personal al servei de pecció del Districte de Gràcia, on desenvolupa el l'Administració de la Generalitat, i els articles 329 i lloc de treball de tècnica de llicències, i una activitat 330 del Reglament del personal al servei de les privada per compte propi consistent en l’exercici Entitats locals aprovat pel Decret 214/90, de 30 de professional d'arquitecte, excloent del seu exercici juliol, i no resulta afectat l’interès públic, si bé, la qualsevol manifestació del mateix en el terme mu- present autorització està condicionada a l'estricte 1698 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 compliment dels deures públics i al manteniment de a ocupar les finques, sens perjudici de la valoració la dedicació a l'activitat privada dintre dels límits pel Jurat d’Expropiació de Catalunya, si escau, i de establerts per l'article 11 i 12 de l'esmentada Llei i la tramitació dels recursos que escaiguin respecte l’article 330 de l’esmentat Reglament, i en tot cas, el preu just. 5è) Publicar aquest acord mitjançant la la present autorització perdrà vigència per canvi de inserció de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial lloc de treball municipal o per variació de les seves de la Província de Barcelona i en un dels diaris de circumstàncies així com per modificació de la nor- més circulació de la província i en el taulell d'edic- mativa sobre el règim d’incompatibilitats o per Ra- tes municipal amb publicació íntegra de la relació ons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne comp- de béns i drets aprovada definitivament i 6è) Do- te a la Comissió de Presidència, Territori i Funció nar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraes- Pública i donar-ne compte al Consell d'Administra- tructures i Habitatge. ció de l'Institut de Cultura de Barcelona. 19. 1r) Aprovar, a l’empara de l’article 113.4 del Text refós de la Llei d’urbanisme, la constitució de Districte de Ciutat Vella la Junta de Compensació del Polígon d'actuació ur- banística del subàmbit A – sector Rec Comtal, de la 18. 1r) Resoldre les al·legacions presentades du- modificació del Pla especial de reforma interior del rant el termini d’informació pública del Projecte Sector Oriental del Centre Històric de Barcelona en la d’expropiació, pel sistema de taxació conjunta que unitat d’actuació núm. 2 i del Pla especial de millora incorpora, per una banda, l’actuació aïllada B de la urbana Duran i Bas, formalitzada mitjançant escrip- Modificació del Pla especial de reforma interior del tura pública atorgada l'11 de març de 2009, davant Raval a la plaça de la Gardunya i el seu entorn i, el notari de Barcelona Sr. Francisco Armas Omedes, per altra banda, la concessió administrativa de sota el núm. 618 del seu protocol, per Josel, SL, i l’aparcament de la plaça de La Gardunya formulat per Peromoinver, SL, propietaris que representen per Ciutat Vella, SA, en el sentit i pels motius expo- més del 50% de la superfície del polígon d'actuació. sats en l'informe dels Serveis Jurídics i Àrea de 2n) Designar representant d’aquesta administració Gestió del Sòl i Patrimoni de Foment de Ciutat Vella en l’òrgan rector de la Junta de Compensació, la i de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, de directora de Serveis de Gestió Urbanística, Sra. Mar- 30 d’abril de 2009, que consta a l’expedient i es ta Perelló i Riera. 3r) Traslladar a la Direcció General dóna per íntegrament reproduït. 2n) Aprovar defini- d’Urbanisme la documentació que prescriu l’article tivament, a l’empara d’allò que disposen els articles 192.1 del Reglament de la Llei d'urbanisme (Decret 107 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel 305/2006, de 18 de juliol), als efectes de la inscrip- que s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme de ció de la Junta de Compensació en el Registre Catalunya i 211 del Decret 305/2006, de 18 de d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores. 4t) Publicar juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, d’urbanisme, el Projecte d’expropiació, pel sistema amb inserció dels projectes d'estatuts i de bases de taxació conjunta, que incorpora, d’una banda, d'actuació, i en un diari dels de més circulació de la l’actuació aïllada B de la Modificació del Pla especial província, i notificar-lo individualment a les perso- de reforma interior del Raval a la plaça de la Gar- nes propietàries. 5è) Donar-ne compte a la Comis- dunya i el seu entorn (aprovat definitivament pel sió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona en sessió de 23 de març de 2007), i d’altra banda, la Districte de l'Eixample concessió administrativa de l’aparcament de la pla- ça de La Gardunya, incompatible amb l’execució de 20. Aprovar definitivament el Projecte per a la l’instrument de planejament abans esmentat, for- construcció d’un edifici d’equipaments al carrer del mulat per Foment de Ciutat Vella, SA, que incorpo- Comte d’Urgell, núms. 145-147, amb un pressupost ra la relació de béns i drets afectats. 3r) Notificar d’execució per contracte d’11.722.496,02 euros, el individualment als titulars de béns i drets afectats 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per el present acord, incloent el full d’apreuament cor- ProEixample, d’acord amb les condicions establer- responent, amb advertiment que la manca de pro- tes en l’informe emès pel Departament de Llicènci- nunciament en el termini de vint dies següents a la es d’Activitats el 22 de desembre de 2008, el qual notificació es considera com una acceptació de la figura a l’expedient i es dóna per reproduït; resol- valoració fixada, en el qual cas s’entén que dre les al·legacions presentades en el tràmit d’in- l’apreuament ha estat definitivament determinat. formació pública de l’aprovació inicial, de conformi- 4t) Declarar la urgència de l’ocupació dels béns i tat amb l’informe emès per Proeixample, de valo- drets afectats, a l’empara del que disposa l’article ració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, 107.e) del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; pel que s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la de Catalunya, per la qual cosa, el pagament o el Província i en un diari dels de més circulació de dipòsit de l’import de la valoració establerta pel Catalunya; i notificar-lo als interessats en aquest projecte de taxació conjunta habilita per a procedir procediment. NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1699 Districte de Sants-Montjuïc procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 21. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanit- 24. Aprovar inicialment el Projecte executiu del zació de la unitat d’actuació D38 en l’àmbit del pas- tram comprès entre la Via Augusta i el carrer de seig de la Zona Franca, carrer del Cisell i carrer de Mandri, corresponent a la remodelació de la ronda l’Encuny, per import de 870.139,04 euros, el 16% del Mig, ronda General Mitre – Travessera de Dalt: de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Nu- Via Augusta - Balmes, amb les condicions a que fa eva Feria Centro de Negocios, SL, d’acord amb referència l’Informe tècnic de projecte, de 28 d’abril l’informe emès per la Direcció d’Urbanisme el 19 de de 2009, per un import de 6.756.486,75 euros, el gener de 2009 i el compromís de la promotora de 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per 27 d’abril de 2009, documents, tots dos, que figu- Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIM/sa); ren a l’expedient i es donen per reproduïts; publicar i sotmetre l’expedient a informació pública durant el aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i termini de trenta dies mitjançant anuncis al Butlletí en un diari dels de més circulació de Catalunya; Oficial de la Província i en un diari dels de més cir- notificar-lo als interessats en aquest procediment; i culació de Catalunya. donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra- estructures i Habitatge. Districte d'Horta-Guinardó Districte de Sarrià-Sant Gervasi 25. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanit- zació porció de terreny per connexió entre carrer 22. Aprovar definitivament, a l’empara de dels Agudells i passatge Gabernet (fases 1 i 2), per l’article 113 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de import d'1.175.683,70 euros, el 16% de l’impost juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del valor afegit inclòs, formulat per Operacions i d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació del Pla de Activitats Immobiliàries, SL, de conformitat amb millora urbana de la unitat d’actuació núm. 3 de la l'informe emès per la Direcció d'Urbanisme el 22 Modificació del Pla General Metropolità als entorns d'abril de 2009, que consta a l'expedient i a efectes de la ronda de Dalt, entre el parc de l’Oreneta i la de motivació s'incorpora a aquest acord; publicar plaça d’Alfons Carles Comín, redactat d’ofici per aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i l’Administració actuant, amb introducció de les es- en un diari dels de més circulació de Catalunya; menes de detall consistents en la concentració de la notificar-lo als interessats en aquest procediment; i responsabilitat derivada de les despeses d’urbanit- donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra- zació en una sola finca de resultat, i en la concreció estructures i Habitatge. de la renúncia al dret de reversió de porció de la 26. Aprovar inicialment el Projecte executiu del finca aportada FA-4, registral 17483, manifestada tram comprès entre el carrer de Sardenya i el car- expressament en escrit presentat el 13 de març de rer de Cartagena corresponent a la remodelació de 2009 pels Srs. i Sres. Ana, Jaime i Inmaculada Ba- la ronda del Mig, ronda del Guinardó, amb les con- ladia Vidal, F. Javier, Montserrat, Ma Teresa i Elisa- dicions a que fa referència l’Informe Tècnic de Pro- beth Baladia de Ferrater i Maria Teresa Massó Bala- jecte, de 28 d’abril de 2009, per un import dia; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la d’11.832.999,96 euros, el 16% de l’impost del valor Província i en un diari dels de més circulació de la afegit inclòs, formulat per Barcelona d’Infraes- mateixa, i notificar-lo individualment a cadascun tructures Municipals, SA (BIM/sa); i sotmetre l’ex- dels interessats; donar-ne compte a la Comissió pedient a informació pública durant el termini de d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. trenta dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de 23. Aprovar definitivament el Projecte de cons- la Província i en un diari dels de més circulació de trucció d’un aparcament subterrani i la urbanització Catalunya. de la plaça de Wagner, amb un pressupost d’execució per contracte de 8.919.133,36 euros, el Districte de Sant Andreu 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Regesa Aparcaments, d’acord amb les condicions 27. Desestimar el recurs potestatiu de reposició establertes en l’informe emès per la Direcció de formulat pel Sr. Jordi Lorente Villena, advocat que Serveis d’Actuació Urbanística el 19 de gener de actua en representació del Sr. José Bardon Jornet i 2009, el qual figura a l’expedient i es dóna per re- altres, contra l’acord de la Comissió de Govern d'11 produït; resoldre les al·legacions presentades en el de febrer de 2009, d’aprovació definitiva del Projec- tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de te d’estatuts i bases d’actuació per a la constitució conformitat amb l’informe emès per Regesa, de de la Junta de Compensació del Polígon d’actuació valoració de les al·legacions, que consta a l’expe- urbanística núm. 2 de la Modificació del Pla General dient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest Metropolità a les Casernes de Sant Andreu, per les acord. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de raons que, justificadament i raonada, figura en la Província i en un diari dels de més circulació de l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urba- Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest nística, de 27 d’abril de 2009, que consta en 1700 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 l’expedient i que es dóna per reproduït; publicar d’actuació núm. 5 de la Modificació del PGM al Front aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Marítim del Poblenou, denegar la petició de suspen- Barcelona i en un dels diaris de més circulació de la sió de la decisió respecte al dret de reallotjament província, i notificar-ho individualment als recur- de la recurrent, tot això pels motius que justifica- rents amb trasllat de l’informe citat. dament i raonada figuren en l'informe jurídic emès el 28 d’abril de 2009 que figura a l'expedient i es Districte de Sant Martí dóna per reproduït. i notificar aquesta resolució a la interessada. 28. 1r) Aprovar definitivament el projecte d’esta- 31. 1r) Estimar parcialment les al·legacions for- tuts i bases d’actuació de la Junta de Compensació mulades per part de la Sra. Núria Pérez-Sala Valls- del Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels Taberner, en nom propi i com a mandatària del Sr. carrers de Cristobal de Moura, del Marroc, de l'Agri- Fernando Pérez-Sala Valls-Taberner, durant el trà- cultura i del Treball, dins de la Modificació del Pla mit d’informació pública posterior a l’acord d’apro- General Metropolità –Districte d’activitats 22@. 2n) vació inicial del Projecte de Reparcel·lació de l’Illa Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Fàbrica Pons, delimitada pels carrers de Tànger, de Província i en un dels diaris de més difusió de la la Ciutat de Granada, de Sancho de Àvila i de Bada- província i notificar individualment a tots els inte- joz i desestimar les al·legacions formulades pels Srs. ressats en l’expedient. 3r) Requerir als interessats Eugenio Martínez Esteve, en nom propi, Carlos que constitueixin la Junta de Compensació mitjan- Izquierdo García i Antonio López Castro, en nom i çant escriptura pública. representació de Laboratorios Kin, SA, i pel Sr. Joa- 29. Declarar inadmissible, per extemporaneïtat, quim Balasch Risueño, en nom i representació de el recurs potestatiu de reposició interposat, el 5 de Jonko, SL; presentades durant el mateix tràmit febrer de 2009 pel Sr. Gerardo Saltó Carmona en d’informació pública. El tractament de les al·le- relació al Projecte de reparcel·lació de la unitat gacions s’efectua d’acord amb els motius exposats d’actuació núm. 5 de la Modificació del Pla General en els informes que figuren en l’expedient i que es Metropolità al Front Marítim del Poblenou des del donen per reproduïts. 2n) Aprovar definitivament el cementiri fins la rambla de Prim, pels motius que Projecte de reparcel·lació de l’illa Fàbrica Pons, deli- justificadament i raonada figuren en informe jurídic, mitada pels carrers de Tànger, de la Ciutat de Gra- de 18 de març de 2009, que consta a l’expedient, i nada, de Sancho de Ávila i de Badajoz –Districte que es donen per reproduïts en els seus propis d’Activitats 22@Barcelona–, incorporat en el Text termes; i notificar aquest acord a l’interessat. refós del Projecte de Reparcel·lació que introdueix 30. Desestimar el recurs potestatiu de reposició les modificacions derivades de l’estimació parcial de interposat el 23 de març de 2009 per la Sra. Manu- les al·legacions formulades durant el tràmit d’in- ela García García, contra l’acord de la Comissió de formació pública i les prescripcions incloses en Govern adoptat en la sessió d’11 de febrer de 2009 l’acord d’aprovació inicial. 3r) Publicar aquest acord el qual desestimava la petició del dret a ser reallot- en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris jada de la Sra. García, ocupant de la finca del pis de més circulació de la Província i notificar-lo indivi- 1er 2a del núm. 35 del carrer de Perelló, finca in- dualment als interessats. 4t) Donar-ne compte a la closa al Projecte de reparcel·lació de la Unitat Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1701 DISPOSICIONS GENERALS Decrets de l'Alcaldia Decret. En ús de les facultats conferides a Primer. Aprovar el nou model de relació, entre aquesta Alcaldia per l'article 21 de la Llei regulado- l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Barcelona: ra de les bases del règim local, i l'article 13 de la Serveis Municipals (B:SM), que s’annexa al present Carta Municipal, disposo: Decret. Primer. Crear la Direcció de Comunicació de Segon. Crear la Comissió d’Administració Divisio- l’Alcaldia adscrita a la Gerència de Serveis Generals nal de Mobilitat a la Via Pública, amb les funcions i i Coordinació Territorial, amb les funcions que es competències que figuren a l’annex al present De- detallen als annexos i un nivell equivalent 2850E de cret i amb la següent composició: l’actual Catàleg de Llocs de Treball. Segon. Adscriure la Direcció Tècnica de Premsa i President: Regidor de Mobilitat tots els seus llocs de treball a la Direcció de Comu- Vocals: Director general i/o sotsdirector gene- nicació de l’Alcaldia. ral de B:SM Barcelona, 22 de maig de 2009. L'alcalde, Jordi Gerent del Sector de Prevenció, Segu- Hereu i Boher. retat i Mobilitat (Ref. 2540) Director de Serveis a la Mobilitat Ponent: Director de Divisió de B:SM Annex. Descripció de les funcions de la Direcció de Tercer. Crear la Comissió d’Administració Divisio- Comunicació de l'Alcaldia nal de Lleure, amb les funcions i competències que figuren a l’annex al present Decret i amb la següent composició: Direcció de Comunicació de l’Alcaldia President: Delegat d’Esports Òrgan superior immediat: Gerència de Serveis Vocals: Director General i/o Sotsdirector Ge- Generals i Coordinació Territorial. neral de B:SM Nivell equivalent: 2850E. Gerent del Sector d’Educació, Cultura i Benestar Finalitat: Gerent del Districte de Sants (Montjuïc) Definir i fer efectiva l'estratègia informativa en- Gerent del Districte de Sant Martí vers els mitjans de comunicació per a l'Ajuntament (Fòrum) i els seus ens dependents. Ponent: Director de Divisió de B:SM Quart. Crear la Comissió d’Administració Divisio- Funcions principals: nal del Zoo de Barcelona, amb les funcions i com- – Definir l'estratègia de relació amb els mitjans petències que figuren a l’annex al present Decret i de comunicació. amb la següent composició: – Assessorament estratègic a l'alcalde i a la Cor- poració sobre la política informativa de l'Ajun- President: Delegat de Presidència i Relacions tament. Institucionals – Direcció executiva dels equips municipals que Vocals: Director General i/o Sotsdirector Ge- operen la relació amb els mitjans de comunica- neral de B:SM ció. Directora Executiva Zoo-Ciutadella de B:SM Ponent: Director de Divisió Zoo de Barcelona * * * de B:SM Cinquè. Notificar a B:SM, als efectes da la seva aplicació, el nou model de relació que s’aprova. Decret. Vista la proposta del gerent municipal i, en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia Barcelona, 29 de maig de 2009. L'alcalde, Jordi per l’article 21 de la Llei reguladora de les bases de Hereu i Boher. règim local i l’article 13 de la Carta Municipal, dis- (Ref. 2695) poso: 1702 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 ANNEX la via pública, a través del servei de disciplina vial (Grua), la regulació d’aparcament en la via NOU MODEL DE RELACIÓ ENTRE AJUNTAMENT I pública (AREA) i la gestió del transport públic B:SM individual (Bicing), respectant el repartiment legal d’atribucions. – Plantejar propostes de gestió de nous serveis i Amb la finalitat de normalitzar i canalitzar les re- la modificació d’altres ja existents. lacions entre B:SM i les diferents Àrees de Govern – Garantir l’assoliment dels resultats econòmics de l’Ajuntament, el un Nou Model de Relació per- previstos en funció de la planificació realitzada i metrà la comunicació i el seguiment de les direc- duu a terme el seguiment de les actuacions que trius emanades de les diferents Àrees del Govern es realitzen en el seu àmbit. Municipal, sens perjudici de les facultats del Consell – Elaborar la proposta de taxes o preus públics d’Administració de B:SM. relatius al servei de la Grua Municipal, la regu- lació d’aparcament en la via pública (AREA) i la 1. Responsabilitats de la Gerència Municipal gestió del Bicing. – Proposar inversions a realitzar per assolir els És funció de la Gerència Municipal exercir la di- objectius marcats. recció executiva superior de les gerències munici- pals, així com dels organismes autònoms i empre- 4. Comissió d’Administració Divisional de Lleure. ses que formen el grup municipal de l'Ajuntament de Barcelona. Relaciona l’Àrea de Benestar i Cohesió Territorial de l’Ajuntament amb la Divisió de Lleure de B:SM. 2. Comissions d’Administració Divisional (CAD) Composició: Amb la finalitat de normalitzar i canalitzar les re- President: Delegat d’Esports. lacions entre B:SM i les diferents Àrees de Govern Vocals: Director general o sotsdirector general de l’Ajuntament es creen les Comissions d’Admi- de B:SM, gerent del Sector d’Edu- nistració Divisionals de Mobilitat a Via Pública, Lleu- cació, Cultura i Benestar, gerents dels re i Zoo, amb la participació dels agents implicats Districtes de Sants (Montjuïc) i Sant (sectors municipal i B:SM) i amb l’objectiu de: Martí (Fòrum). a) Dur a terme el seguiment de les actuacions Ponent: Director de Divisió de B:SM. que es realitzen a cadascun dels àmbits. b) Prendre decisions de gestió que no alterin la Periodicitat mensual composició i quantia econòmica prevista per a l’àmbit d’actuació corresponent, sense perjudici del Funcions: repartiment legal d’atribucions. – Marcar les directrius per les actuacions relacio- Quedarà al marge de la CAD de Mobilitat a la Via nades amb la gestió de les diferents ins- Pública, l’activitat d’aparcaments fora de la via pú- tal·lacions en les ubicacions de Montjuïc i Fò- blica i la gestió d’estacions d’autobusos. rum, en les quals es duen a terme diferents esdeveniments musicals, artístics i esportius, 3. Comissió d’Administració Divisional de Mobilitat a de lleure en general, respectant el repartiment la Via Pública legal d’atribucions. – Plantejar propostes de gestió de nous serveis i Relaciona l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobili- la modificació d’altres ja existents. tat de l’Ajuntament amb la Divisió de Serveis a la – Garantir l’assoliment dels resultats econòmics Mobilitat de B:SM. previstos en funció de la planificació realitzada i duu a terme el seguiment de les actuacions que Composició: es realitzen en el seu àmbit. – Proposar inversions a realitzar per assolir els President: Regidor de Mobilitat. objectius marcats. Vocals: Director general i/o sotsdirector gene- ral de B:SM, gerent del Sector de Pre- 5. Comissió d’Administració Divisional del Zoo de venció, Seguretat i Mobilitat i director Barcelona de Serveis a la Mobilitat. Ponent: Director de Divisió de B:SM. Composició: Periodicitat mensual. President: Delegat de Presidència i Relacions Institucionals. Funcions: Vocals: Director general i/o sotsdirector gene- – Marcar les directrius per la planificació i execu- ral de B:SM, directora executiva Zoo- ció de mesures relacionades amb la mobilitat a Ciutadella de B:SM. NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1703 Ponent: Director de Divisió Zoo de Barcelona ANNEX de B:SM DECRET D’ALCALDIA DE 28 DE MAIG DE 2009 PEL Periodicitat mensual. QUAL ES REGULA EL SISTEMA INFORMÀTIC PER A LA GESTIÓ DE COMUNICACIONS DELS CIUTADANS Funcions: D’INCIDÈNCIES, RECLAMACIONS, QUEIXES I SUG- – Marcar les directrius relacionades amb la gestió GERIMENTS (IRIS) de l’actual Parc Zoològic, així com les actuaci- ons necessàries per desenvolupar el nou model de Zoo de Barcelona, amb les seves dues ubi- cacions de Ciutadella i Zoo Marí, respectant el EXPOSICIÓ DE MOTIUS repartiment legal d’atribucions. – Plantejar propostes de gestió de nous serveis i En el Plenari del Consell Municipal de 17 de juny la modificació d’altres ja existents. de 2005 es va aprovar la següent mesura de go- – Garantir l’assoliment dels resultats econòmics vern: previstos en funció de la planificació realitzada i "Implantar un nou sistema informàtic per a la duu a terme el seguiment de les actuacions que gestió d’incidències, reclamacions, queixes i sugge- es realitzen en el seu àmbit. riments (IRIS), que permetrà gestionar de forma – Proposar inversions a realitzar per assolir els unificada les comunicacions que arriben a través de objectius marcats. diferents canals, registrar-les, identificar la persona usuària i el punt del territori geocodificat, emetre 6. Comissió Municipal d’Aparcaments respostes automàtiques i semiautomàtiques, assig- nar-les immediatament als operadors i operadores Existent a l’actualitat, manté el format actual. encarregats de la seva resolució i que la persona Composició: pugui fer-ne un seguiment telefònic o per Internet amb un codi de comunicació. Presideix el Regidor de Mobilitat i per part de Progressivament s'implantaran protocols de res- B:SM assisteixen el Director General i/o Sotsdirec- posta i actuació, de manera que totes les comuni- tor General. cacions quedin ateses i sigui possible establir una garantia de servei amb les persones usuàries. D'a- Funcions: questa manera, es comptarà amb un formidable – Proposta de planificació per la construcció sistema d'informació de ciutat i d’orientació encara d’aparcaments municipal i de la concessió a més gran dels serveis municipals cap a la ciutada- tercers i, en cas d’interessar, l’encàrrec de ges- nia." tió directa a B:SM, per a la construcció i poste- Després de tres anys de funcionament, el siste- rior explotació, la viabilitat de la proposta la de- ma IRIS ha superat les 600.000 comunicacions terminarà el gerent municipal, respectant el ciutadanes i està implantat en pràcticament tota repartiment legal d’atribucions. l’organització municipal, amb més de 3.000 treba- – Proposta en matèria de Estacions d’Autobusos lladors amb accés al sistema. El sistema es defineix de Barcelona: emplaçaments i encàrrecs de com una eina de relació ciutadana que ha de servir gestió seguint el mateix procediment que amb a l’Ajuntament per conèixer els principals proble- els aparcaments municipal. mes de la ciutat o dels serveis municipals que preo- cupen als ciutadans. 7. Organització de B:SM A causa del volum tant de participació ciutadana com de gestió interna de les comunicacions es fa La Direcció General de B:SM durà a terme les ac- necessari disposar d’una normativa d’aquest servei tuacions pertinents per a l’aplicació del present per tal de fer-ho més transparent i eficient, tal com model relacional. preveu l’article 3.2 de l’Ordenança reguladora de l’Administració electrònica. Dins de la política muni- * * * cipal de millora de l’atenció als ciutadans, es regu- len els drets i deures d’aquests quan es dirigeixen a l’administració municipal per manifestar les seves L'alcalde, en data 28 de maig de 2009, ha resolt: incidències, reclamacions, queixes i suggeriments Aprovar el text que regula el sistema informàtic tot partint, en especial, dels principis de l’admi- per a la gestió de comunicacions dels ciutadans nistració electrònica de simplificació dels procedi- d'incidències, reclamacions, queixes i suggeriments ments administratius, major transparència, partici- (IRIS). pació i proporcionalitat. 1704 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 El present decret es dicta en ús de les atribucions c) Suggeriment: proposta de millora d’algun as- conferides pels articles 13 i 26.2.d de la Carta Mu- pecte de la ciutat o dels serveis municipals. nicipal de Barcelona. 2. Qualsevol comunicació ciutadana que tingui un procediment establert quedarà fora de l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret i, en especial, els casos CAPÍTOL 1. DISPOSICIONS GENERALS següents: a) Les sol·licituds i les denúncies com a modali- tats en l’inici de procediments administratius. Article 1. Objecte b) Les reclamacions de responsabilitat patrimoni- 1. Aquest Decret regula el sistema IRIS que té al per danys i perjudicis com a conseqüència del per finalitat la gestió per mitjans electrònics de les funcionament normal o anormal dels serveis pú- incidències, reclamacions, queixes i suggeriments blics. que es comuniquin a l’Ajuntament de Barcelona c) L’exercici del dret d’accés a la informació ad- pels diferents canals esmentats a l’article 4. ministrativa. 2. La gestió per mitjans electrònics de les inci- 3. Aquest Decret no serà d’aplicació al dret fo- dències, reclamacions, queixes i suggeriments és namental de petició. regulada per aquesta normativa específica i, suple- 4. En el cas de rebre comunicacions dels apartats tòriament, per l’Ordenança reguladora de l’Adminis- segon i tercer, s’adreçarà el ciutadà a la seu elec- tració electrònica. trònica quan el tràmit es pugui fer per mitjans elec- trònics i, en cas contrari, se l’informarà dels canals Article 2. Àmbit d’aplicació subjectiu que l’Ajuntament determini per efectuar aquesta 1. Aquest Decret és d’aplicació als següents òr- tramitació. No obstant, es comunicarà al ciutadà, si gans i ens: s’escau, de l’obertura d’un procediment d’ofici. a) Els òrgans administratius integrants de l’Ajun- tament de Barcelona. Article 4. Canals de rebuda de comunicacions b) Els organismes autònoms vinculats a l’Ajun- 1. Les comunicacions d’incidències, reclamacions, tament de Barcelona. queixes i suggeriments es poden presentar per c) Les entitats públiques empresarials vinculades qualsevol dels canals d’atenció següents: a l’Ajuntament de Barcelona. a) Telèfon del Civisme 900 226 226, 010 o qual- d) Altres entitats vinculades o dependents de sevol altre telèfon que l’Ajuntament estableixi. Les l’Ajuntament de Barcelona i els consorcis on sigui comunicacions que es presentin per aquest canal es majoritària, directament o indirecta, la representa- registraran al sistema IRIS pels operadors de la ció de l’Ajuntament de Barcelona, quan exercitin plataforma telefònica. potestats administratives, sempre que ho aprovin b) Canal web/Ajuntament t’escolta. Des de la els seus òrgans de govern. pàgina Web de l’Ajuntament de Barcelona es grava- e) Les societats i les entitats concessionàries de ran de forma automàtica a IRIS les entrades efec- serveis públics municipals, quan així ho disposi el tuades pels ciutadans. títol concessional o ho aprovin els seus òrgans de c) Canal web/intranet. Des de la intranet munici- govern, en les seves relacions amb l’Ajuntament de pal es gravaran de forma automàtica a IRIS les Barcelona i amb els ciutadans, en el marc de la entrades efectuades pels treballadors i treballado- prestació de serveis públics municipals i en l’exer- res municipals. cici de potestats administratives de la seva compe- d) Escrits entrats per Registre Municipal i que tència. hauran de mecanitzar-se en el sistema IRIS en els 3. L’Ajuntament promourà que aquest Decret si- dos dies següents a la seva recepció. gui adoptat pels organismes i entitats on estigui e) Fulls de suggeriments: hauran de mecanitzar- representat i en les modalitats de gestió indirecta se en el sistema IRIS en els dos dies següents a la de serveis públics. seva recepció. f) Audiències públiques / Consell de barri: les Article 3. Àmbit d’aplicació objectiu demandes rebudes pels veïns i veïnes hauran de 1. Aquest Decret s’aplica a la gestió per mitjans mecanitzar-se en el sistema IRIS en els quatre dies electrònics de les següents comunicacions: següents a la celebració de l’audiència pública per a) Incidència: comunicació d’un ciutadà o un l’òrgan que les gestiona. agent intern de l’organització que manifesta un fet irregular en el funcionament municipal localitzat en Article 5 Principis generals un espai i temps concret i que requereix una actua- La regulació de les comunicacions objecte del ció municipal. present Decret es fonamenta en, entre d’altres, els b) Queixa o reclamació: comunicació d’un ciuta- principis següents: dà d’insatisfacció general, d’expectatives no satisfe- a) Simplificar l’accés dels ciutadans en la presen- tes o d’insatisfacció causada per una situació per- tació d’incidències, reclamacions, queixes i sugge- llongada en el temps. riments mitjançant l’ampliació dels canals d’atenció. NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1705 b) Agilitar la tramitació d’incidències, reclamaci- l’òrgan competent per contestar-les. La correcta ons, queixes i suggeriments. derivació de les temàtiques és competència del c) Facilitar el dret del ciutadans a rebre resposta servei que gestiona IRIS així com efectuar les ges- de les seves comunicacions a l’Ajuntament. tions necessàries per aclarir l’òrgan competent en d) Promoure els mitjans tècnics, electrònics i te- referència a cadascuna de les temàtiques. lemàtics en les relacions amb els ciutadans. 5. El ciutadà rebrà un codi identificador de la se- va comunicació que li permetrà consultar l’estat de la seva comunicació i saber en quina fase de trami- CAPÍTOL II. PROCEDIMENT DE tació es troba. TRAMITACIÓ DE LES COMUNICACIONS 6. Els diferents òrgans municipals hauran de va- lidar la fitxa que els hi arribi. Aquesta validació suposarà l’acceptació de la recepció de la comuni- Article 6. Presentació cació i el compromís de respondre-la. 1. Les comunicacions poden presentar-se mitjan- 7. En el cas de que la comunicació ciutadana faci çant qualsevol dels canals esmentats a l’article 4. referència a serveis que no són titularitat de 2. Les comunicacions han de contenir el nom i l’Ajuntament, el servei municipal que gestiona el cognoms, domicili, DNI o equivalent per estrangers, sistema IRIS, farà les gestions oportunes per tras- objecte de la comunicació, ubicació geogràfica, si passar la comunicació a l’administració correspo- s’escau, i qualsevol altra dada requerida per la seva nent comunicant al ciutadà aquest traspàs. localització. 8. En el cas que una fitxa arribi a un òrgan muni- 3. La presentació de les comunicacions haurà de cipal que no és competent per a la seva resposta, deixar constància de la transmissió i recepció, de la aquest l’haurà de retornar al servei que gestiona el data, del contingut íntegre i la identificació del re- sistema IRIS en el termini màxim de 5 dies. mitent i del destinatari. 4. En el cas de comunicació telefònica no s’ad- Article 8. Contesta metran les trucades efectuades pels ciutadans sen- 1. Les comunicacions han de ser respostes el se identificació de la línia d’origen. més aviat possible i, com a màxim, en el termini de 5. A petició de l’interessat, l’Ajuntament lliurarà 30 dies des de la rebuda de la comunicació. Es po- una acreditació de la recepció d’una comunicació i drà ampliar aquest termini per 15 dies més sempre s’hi farà constar la data d’entrada, una breu des- que concorrin circumstàncies excepcionals i justifi- cripció del contingut i el seu estat de tramitació. cades. 2. El ciutadà podrà escollir en la seva comunica- Article 7. Tramitació ció el canal de resposta. Quan la comunicació no 1. No es tramitaran les següents comunicacions: l’especifiqui, es respondrà, preferentment, a través a) Quan no és possible determinar la comunica- de mitjans electrònics. ció del ciutadà i el canal de comunicació és erroni o 3. Les respostes han d’anar signades pel titular inexistent. de l’òrgan responsable de la comunicació o persona b) Comunicacions telefòniques sense identificació en qui delegui. de la línia d’origen. 4. Les dades més rellevants de la resposta han c) Comunicacions abusives quan el ciutadà faci de constar a la fitxa per tal de poder fer un segui- reiterades comunicacions sobre el mateix tema i ment de la comunicació i informar al ciutadà en cas que ja li han estat contestades per l’Ajuntament. de consulta. d) Comunicacions fraudulentes quan continguin insults o amenaces o sigui ofensiva per les autori- Article 9. Efectes jurídics tats o als treballadors municipals. 1. Les comunicacions tramitades pel sistema 2) Comunicacions que no reuneixen els requisits IRIS no tindran mai la condició de sol·licitud, de- de l’apartat segon de l’article 6.2. En el cas de co- núncia, al·legació ni recurs administratiu ni atura- municacions abusives o fraudulentes, s’emetrà una ran els terminis establerts per presentar-los. única resposta al ciutadà sobre la seva no tramita- 2. Aquestes comunicacions tampoc condicionen ció. l’exercici d’altres accions o drets que, de conformi- 3. En el cas de comunicacions que no reuneixen tat amb la normativa reguladora de cada procedi- els requisits de l’apartat segon de l’article 6, s’in- ment, poden exercir els interessats. troduiran al sistema IRIS i es requerirà perquè, en el termini de 10 dies, s’aportin les dades necessàri- Article 10. Protecció de dades personals es. En el cas que aquestes dades no s’aportin, les En tot moment s’haurà de respectar la normativa comunicacions no es tramitaran. de protecció de dades de caràcter personal i, en 4. Les comunicacions seran introduïdes al siste- especial, els drets de confidencialitat, protecció de ma IRIS mitjançant la creació d’una fitxa, classifi- les dades personals i privacitat i seguretat de les cades en funció de codis temàtics i assignades a comunicacions amb l’Administració. 1706 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 Article 11. Seguiment de la qualitat 2. Dins del termini de quatre anys a contar des 1. Anualment, l’Ajuntament avaluarà les respos- de l’entrada en vigor del present Decret, el procés tes efectuades pels diferents operadors per tal de IRIS haurà d’estar certificat a la norma ISO garantir la seva correcció. 9001:2000 o la norma que la substitueixi. NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1707 CARTIPÀS Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Decret. En ús de les atribucions que tinc confe- Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de rides per l’article 13 de la Carta Municipal de Barce- Barcelona, disposo: lona i d’acord amb l’article 15.3.1 de les Normes Designar el Sr. Joan Amat Solé representants de reguladores de la participació ciutadana, disposo: l'Ajuntament de Barcelona a l'Assemblea General Designar membres del Consell de Ciutat, d’acord de Caixa Manlleu. amb el que disposa l’article 15.3.1 de les Normes Donar compte de la present resolució, per a la reguladores de la participació ciutadana, les perso- seva ratificació, al Plenari del Consell Municipal. nes següents: Barcelona, 6 de maig de 2009. – Sr. Carlos Aledo Torres. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher. – Sra. Lluïsa Bertran Martí. (Ref. 2056) – Sr. Lluís Martín Garcia. – Sra. Marta Galceran Vercher. * * * – Sra. Estel Muñoz Díaz. – Sra. Mayte Regodon Muñoz. – Sr. Enric Tomas de Castro. Decret. En ús de les facultats atorgades a – Sra. Carme Tome Pelegrí. aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Munici- – Sr. Alberto Sancho Solana. pal de Barcelona i atès allò que determinen els Es- – Sra. Marta Gallego Gregoris. tatuts de la Caixa d'Estalvis de Catalunya i el seu – Sra. Mercedes Cerda Ramos. Reglament de Procediment per a l'elecció i designa- Barcelona, 11 de maig de 2009. L'alcalde, Jordi ció dels Membres dels Òrgans de Govern de l'es- Hereu i Boher. mentada entitat, disposo: (Ref. 2231) Designar representants de l'Ajuntament de Bar- celona a l'Assemblea General de la Caixa d'Estalvis * * * de Catalunya els senyors següents: Membres titulars: Decret. En ús de les atribucions que em confe- Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina. reix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i Sra. Eva Navarrete Izquierdo. d’acord amb el que disposa l’article 5è del Regla- Membre suplent: ment de Funcionament intern del Consell Municipal Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido. de Cooperació Internacional per al Desenvolupa- Donar compte de la present resolució, per a la ment, disposo: seva ratificació, al Plenari del Consell Municipal. Designar membres del Plenari del Consell Munici- Barcelona, 8 de maig de 2009. L'alcalde, Jordi pal de Cooperació Internacional per al Desenvolu- Hereu i Boher. pament, les persones següents: (Ref. 2128) Comissionat de l’Alcaldia de Cooperació, Solidaritat i Pau: * * * Sr. Manel Vila Motllò, en substitució del Sr. Dani- el Cando Cando. Decret. En ús de les facultats conferides a Directora del Programa de Solidaritat i Cooperació aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Munici- Internacional: pal de Barcelona, disposo: Sra. Ana Rosa Dionis Piquero, en substitució del Designar el Sr. Tomás Casero García conseller Sr. Manel Vila Motllò. general de l’Assemblea General de la Caixa Manre- sa, en representació de l’Ajuntament de Barcelona. Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament: Donar compte de la present resolució, per a la Sra. Neus Sotomayor Rodríguez, presidenta de la seva ratificació, al Plenari del Consell Municipal. Federació Catalana d’ONG per la Pau, en substitució Barcelona, 8 de maig de 2009. L'alcalde, Jordi del Sr. Arnau Gómez Ferrer. Hereu i Boher. Sindicats: (Ref. 2130) Sr. Ceferino Alonso Alonso, representant de CCOO-Catalunya, en substitució de la Sra. Sílvia * * * Huerto Vives. 1708 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 Consell de la Joventut: Barcelona, 19 de maig de 2009. L'alcalde, Jordi Sra. Aina Gutiérrez Garcia, vicepresidenta del Hereu i Boher. Consell de la Joventut, en substitució de la Sra. (Ref. 2313) Maria Casalles i Rocabert. Associacions d’immigrants: * * * Sr. Javier Garcia Bonomi, president de la Federació Fedelatina, en substitució de la Sra. Paola Assone. Barcelona, 18 de maig de 2009. L'alcalde, Jordi Decret. D'acord amb l’establert a l’article 4t Hereu i Boher. punts 3 i 4 de les normes reguladores del Consell (Ref. 2282) Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, aprova- des pel Plenari del Consell Municipal en sessió de * * * 14 d’octubre de 2005, i en ús de les facultats ator- gades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Decret. D'acord amb el que preveu l’article 5 de Municipal de Barcelona, disposo: les Normes reguladores del Consell Municipal de Primer. Nomenar el Sr. Miquel Reñé Garaboa se- Cooperació Internacional per al Desenvolupament, i cretari tècnic del Consell Municipal de Medi Ambient fent ús de les atribucions que em confereix l’article i Sostenibilitat, en substitució del Sr. Xavier Borrell i 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo: Fusté. Designar membre del Plenari del Consell Munici- Segon. Nomenar la Sra. Rosa Martín i Niubó se- pal de Cooperació Internacional per al Desenvolu- cretària d’actes de l’esmentat Consell, en substitu- pament, com a tècnic municipal, el Sr. Josep Roca i ció de la Sra. Josepa Martínez i Legaz. Roca en substitució de la Sra. Antònia Sabartés Barcelona, 5 de juny de 2009. L'alcalde, Jordi Ruescas. Hereu i Boher. NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1709 PERSONAL Concursos BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un CONVOCATÒRIA D'UN CONCURS PER A LA màxim d'1 punt segons el barem següent: PROVISIÓ D'UN LLOC DE TREBALL – Per posseir com a grau un nivell superior al del (Aprovades per decret de l’Alcaldia) lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. De conformitat amb les Bases Marc aprovades – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es del lloc de treball convocat: 0,50 punts. convoquen per a la seva provisió pel personal de – Per posseir com a grau un nivell inferior en qua- plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball tre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. que consten a l'annex, d'acord amb les condicions 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, específiques que s'indiquen en aquest mateix annex si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns punt segons el barem següent: que es fixen a continuació: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. A part dels requisits addicionals de cada concurs, – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: superior al nivell del lloc de treball base de la ca- – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un tegoria del concursant: 0,25 punts. Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció lloc de treball desenvolupat, el nivell de comple- d’Incendis i Salvament (SPEIS). ment de destinació efectivament acreditat en la – Tractar-se de personal funcionari o contractat nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El per- superior al del grau personal consolidat de cada sonal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Ins- aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per titut Municipal i el personal laboral fix de adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Insti- grau personal que hagi pogut consolidar a la carre- tut podrà participar igualment en els concursos. ra administrativa. També hi podran participar els contractats labo- 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es va- rals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectu- loraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació at la corresponent adhesió a l’Acord Marc de directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntua- Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula ran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada preliminar cinquena de l’esmentat Acord. i l'avaluació. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. JUNTA DE VALORACIÓ – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. Estarà formada pels membres següents: Presidència: MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS El director de Recursos Humans, com a titular. 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de Vocalies: serveis, inclosos els serveis anteriors en altres ad- El/la gerent o director/a de Serveis que per a ca- ministracions públiques que hagin estat formalment da concurs s'indiqui expressament a l'annex, que reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim en cas d'absència del president titular, exercirà la d'1 punt. presidència de la Junta. 1710 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 Un cap de Personal de sector d'actuació o distric- departament de Personal de la proposta de la Junta te. de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte la plaça. del concurs. Per a tot allò no estipulat expressament en Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Hu- aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen mans, qui també tindrà la condició de secretari/ària les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia de la Junta de Valoració. 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamen- tària corresponent. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Per- ANNEX sonal i el Comitè d'Empresa. Concurs 1312/09. Tècnic/a de Patrimoni (nivell 24) PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exi- gides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats Tècnic/a de Patrimoni segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els docu- Concurs 1312/09 ments acreditatius corresponents, al Registre Gene- ral o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'ende- Lloc de treball adscrit a la Direcció de Serveis mà de la publicació d'aquesta convocatòria en la d’Inventari i Informació de Patrimoni. Gaseta Municipal. Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre de 491,16 euros, segons catàleg vigent (2499X). sempre referits a la data d'acabament de l'esmen- El lloc de treball objecte de la present convocatò- tat termini. ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- Per a cada concurs s'ha de presentar una instàn- nuts. cia i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es Funcions principals disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les – Suport tècnic a totes les direccions de la Direc- seus dels districtes. ció de Patrimoni. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo – Seguiment del plantejament en curs per tal s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Cor- d’orientar els interessos del patrimoni munici- poració des de la data d'incorporació en la plantilla, pal. amb caràcter indefinit. – Seguiment de la gestió urbanística referida a En els casos en què entre els mèrits comple- finques de propietat municipal (expropiacions, mentaris s'estableixi la redacció d'un informe o compensacions, reparcel·lacions, convenis ur- memòria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, banístics...). excepte en aquells casos en què les bases específi- – Valoracions de finques a efectes de vendes, ques del concurs determinin un nombre superior de compres, permutes, proindivisos, drets de su- pàgines, donades les característiques del lloc de perfície, cessions d’ús... treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar con- – Estudis i propostes pel lloguer, permuta i/o juntament amb la sol·licitud i el curriculum vitae. alineació de béns municipals. Els llocs de treball objecte de la present convoca- – Informació sobre la situació física de finques tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 (treball de camp). minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- Requisits addicionals posar dels sistemes d'acreditació i de comprovació Personal dels grups A1 o A2. que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones Mèrits complementaris que optin a les places per precisar o ampliar aspec- 1. Titulacions acadèmiques fins a 1 punt, segons tes concrets en relació als mèrits al·legats. el següent barem: Les destinacions adjudicades són irrenunciables – Titulacions superiors relacionades amb el lloc de un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, treball (Ciències Econòmiques, Dret, Direcció i quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- Administració d’Empreses...), fins a 1 punt. rents concursos convocats, haurà d'optar per una – Titulacions mitjanes relacionades amb el lloc de d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils se- treball (Ciències Empresarials...), fins a 0,50 güents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del punts. NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1711 2. Experiència professional fins a 6 punts segons Sra. Cristina Tortorici i Pastor, directora de Ser- el barem següent: veis d’Inventari i Informació Patrimonial, o persona – En tasques de gestió, seguiment i control de en qui delegui. gestió urbanistica 2 punts. Sr. Francesc Martínez Lizan, assessor tècnic de la – En la coordinació d’activitats o projectes amb Gerència de Recursos Humans i Organització, o participació de diferents referents sectorials o persona en qui delegui, qui també actuarà com a territorials 2 punts. secretari. – En la realització de projectes de gestió adminis- Representant de la Junta de Personal o del Comi- trativa informatitzada (SIGEF...) 2 punts. tè d’Empresa. 3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 4. Exercici pràctic. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a la realització RESOLUCIÓ d´una prova o supòsit pràctic, i la valorarà fins a un màxim de 4 punts. En cas de convocar-se aquesta A les bases aprovades en data 28 d’abril de 2009 prova, tindrà caràcter obligatori. i publicades a la Gaseta Municipal núm. 13 del dia 5. Característiques personals. La Junta de Valo- 30 d’abril de 2009, referents a la convocatòria de ració podrà convocar els/les candidats/tes per a concurs de trasllats per a proveir llocs de treball l’avaluació de les seves característiques personals. vacants corresponents als diferents centres docents En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria, tin- de titularitat municipal, pertanyents al Consorci drà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilit- d’Educació de Barcelona, d’Educació Infantil i Pri- zarà els sistemes d’apreciació que consideri més mària, d’Educació Secundària, d’Educació Especial i adequats i valorarà aquest apartat fins a un màxim d’Educació de Persones Adultes, s’han detectat de 5 punts. errades en quan a termes i condicions dels i de les participants i també en el nombre de places i espe- Puntuació mínima cialitats convocades. Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 11 Per aquest motiu, el gerent del Consorci d’Edu- punts. cació de Barcelona, fent ús de les facultats que té Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la atorgades resol: puntuació mínima serà la meitat de la puntuació Deixar sense efecte la convocatòria de concurs total (mèrits comuns més mèrits complementaris) de trasllats i les bases reguladores d’aquest per a la que poden obtenir els/les candidats/tes. provisió dels llocs de treball vacants corresponents als diferents centres docents de titularitat municipal Junta de Valoració pertanyents al Consorci d’Educació de Barcelona, President: d’Educació Infantil i Primària, d’Educació Secundà- Sr. Eduard Vicente i Gómez, gerent de Serveis ria, d’Educació Especial i d’Educació de Persones Generals i Coordinació Territorial, o persona en qui Adultes, aprovades amb data 28 d’abril i publicades delegui. a la Gaseta Municipal núm. 13 de 30 d’abril de Vocals: 2009. Sr. Manel Tuñi i Vancells, director de Patrimoni, o Manel Blasco i Legaz, gerent. persona en qui delegui. Barcelona, 9 de juny de 2009. 1712 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 Lliures designacions Circular núm.: 25/2009 – Interlocutor amb el Servei de Prevenció de Ris- cos Laborals per a dur a terme les mesures de prevenció. Convocatòria per lliure designació de sis llocs de – Coordinació de les actuacions en matèria de treball de Cap de Departament de Recursos interns Plans d’emergència en l’àmbit dels edificis mu- dels districtes següents: Eixample, Les Corts, Sarrià- nicipals de Districte. Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Sant Martí. – Aplicació dels criteris funcionals definits pels Aquests llocs de treball estan adscrits a les Di- sectors de referència. reccions de Serveis Generals dels districtes. – Totes aquelles que altres que li siguin atribuïdes per la Direcció en el compliment de les seves Requisits funcions. Personal del grup A1 i A2. Perfil dels candidats/tes Nivell i característiques del lloc Es valorarà: Nivell 26 i específic de responsabilitat de 719,64 – Com a característiques personals d’adequació al euros mensuals, segons catàleg vigent (2616X). lloc de treball: El lloc de treball objecte de la present convocatò- La capacitat de lideratge i direcció d’equips. ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- La capacitat d’analitzar i planificar el treball. nuts. La capacitat d’interlocució amb els ciuta- dans. Funcions La capacitat de coordinació i col·laboració – Responsable de la gestió pressupostària: elabo- amb altres departaments de l’organització i ració i seguiment del pressupost i comptabilit- altres organismes, públics i privats. zació de despeses i ingressos. – L’experiència i els coneixements relatius a les – Responsable en matèria de control de gestió en tasques descrites en l’apartat de les funcions. l’àmbit de districte: elaboració d’informes i re- – La formació en les matèries relacionades amb el cull d’indicadors de seguiment de l’activitat i re- lloc de treball. sultats del districte. Els/les interessats/des podran presentar la ins- – Impuls, gestió, control i seguiment econòmic de tància acompanyada del curriculum vitae, deguda- la contractació, convenis signats i subvencions ment documentat, al Registre General o a qualsevol atorgades. dels registres desconcentrats de l'Ajuntament, en el – Gestió i tramitació de compres de materials termini de 10 dies hàbils a comptar a partir del dia propis del districte. següent a la publicació a la Gaseta Municipal. – Coordinació de les actuacions en matèria de recursos humans en el Districte. Barcelona, 8 de juny de 2009. Gerència de Re- – Coordinació de les actuacions en matèria de cursos Humans i Organització. sistemes d’informació. – Gestió de l’equipament i dels recursos de l’arxiu municipal de districte d’acord amb les normes i instruccions aprovades i els criteris establerts per l’àmbit sectorial de referència. Circular núm.: 26/2009 – Assoliment dels objectius i compromisos adop- tats pels plans municipals i del Districte en Convocatòria per lliure designació d’un lloc de l’àmbit de les seves competències. treball de Cap de Departament de Llicències i Ins- – Gestió, contractació i supervisió dels contractes pecció del districte de l’Eixample. amb empreses dins del seu àmbit d’actuació, i Aquests llocs de treball estan adscrits a les Di- en concret dels contractes de suport i dels ser- reccions de Serveis de Llicències i Espai Públic dels veis comuns del Districte. districtes. – Gestió, coordinació i supervisió dels recursos humans i materials assignats. Requisits – Responsabilitat orgànica del personal designat Personal del grup A, preferentment que pertanyi per a la prevenció de riscos laborals, efectuant a la categoria de Tècnic/a Superior en Arquitectura i el control i seguiment de les actuacions preven- Enginyeria, Tècnic/a d’Administració General (TAG), tives bàsiques del districte. Tècnic Superior en Dret o Gestió i del grup B, que NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1713 pertanyi a la categoria de Tècnic/a Mitjà/ana d'Arqui- termini de 10 dies hàbils a comptar a partir del dia tectura i Enginyeria o Tècnic/a Mitjà/ana de Gestió. següent a la publicació a la Gaseta Municipal. Barcelona, 8 de juny de 2009. Gerència de Re- Nivell i característiques del lloc cursos Humans i Organització. Nivell 26 i específic de responsabilitat de 719,64 euros mensuals, segons catàleg vigent (2616X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts. Circular núm.: 27 /2009 Funcions – Tramitació i resolució de llicències mediambien- tals, llicències d’activitat, llicències d’ocupació Convocatòria per lliure designació de tres llocs de d’espai públic i inspecció de les mateixes. treball de Cap de Departament d’Obres i Manteni- – Tramitació i resolució de llicències d’obra i habi- ment dels districtes de Ciutat Vella, Eixample i Nou tatge i inspecció de les mateixes. Barris. – Tramitació d’expedients de disciplina urbanísti- Aquests llocs de treball estan adscrits a les Di- ca i sancionadors vinculats a les llicències i a la reccions de Serveis de Llicències i Espai Públic dels inspecció. districtes. – Elaboració del dictamen tècnic d’expedients de declaracions de ruïna. Requisits – Atenció especialitzada al ciutadà en matèria de Personal del grup A1, amb la categoria de Tècnic llicències i inspecció. Superior d’Arquitectura i Enginyeria i del grup A2, – Assoliment dels objectius i compromisos adop- amb la categoria de Tècnic Mitjà d’Arquitectura i tats pels plans municipals i del Districte en Enginyeria. l’àmbit de les seves competències – Gestió, contractació i supervisió dels contractes Nivell i característiques del lloc amb empreses dins del seu àmbit d’actuació. Nivell 26 i específic de responsabilitat de 719,64 – Direcció dels recursos humans i materials as- euros mensuals, segons catàleg vigent (2616X). signats. El lloc de treball objecte de la present convocatò- – Integració de la prevenció de riscos laborals ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- dins de l’àmbit del seu departament, vetllant nuts. per al compliment de la normativa i procedi- ments establerts en aquesta matèria. Funcions – Aplicació dels criteris funcionals definits pels – Planificació, coordinació, supervisió i seguiment sectors de referència. d’actuacions en el territori dels diferents opera- – Exercici de les competències que li siguin dele- dors municipals en l’àmbit d’urbanisme, habi- gades. tatge, manteniment, medi ambient i mobilitat. – Totes aquelles que li siguin atribuïdes per la Di- – Supervisió i seguiment d’actuacions en el terri- recció en el compliment de les seves funcions. tori d’operadors no municipals públics o privats en l’espai públic. Perfil dels candidats/tes – Impuls de projectes i obres pròpies del distric- Es valorarà: te. – Com a característiques personals d’adequació al – Responsable del planejament urbanístic del dis- lloc de treball: tricte i elaboració d’informes preceptius en co- La capacitat de lideratge i direcció d’equips. ordinació amb el Departament de Llicències i La capacitat d’analitzar i planificar el treball. Inspecció. La capacitat d’interlocució amb els ciutadans. – Responsable de la planificació i execució del La capacitat de coordinació i col·laboració manteniment correctiu i preventiu de la via pú- amb altres departaments de l’organització i blica, edificis i equipaments. altres organismes, públics i privats. – Gestió del sòl: estudi, proposta i execució si – L’experiència i els coneixements relatius a les s’escau, de compres i expropiacions de sòl dins tasques descrites en l’apartat de les funcions. de l’àmbit del districte – La formació en les matèries relacionades amb el – Control i supervisió de l’acció companyies de lloc de treball. serveis en el territori, d’acord amb els criteris establerts per el Comitè d’Obres de la Ciutat. Els/les interessats/des podran presentar la ins- – Dinamització i impuls tècnic dels òrgans de tància acompanyada del curriculum vitae, deguda- participació vinculats a aquest àmbit en coordi- ment documentat, al Registre General o a qualsevol nació amb la Direcció de Promoció, Participació dels registres desconcentrats de l'Ajuntament, en el i Prevenció. 1714 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 – Assoliment dels objectius i compromisos adop- Tècnic Superior en Gestió (amb titulació de Llicen- tats pels plans municipals i del Districte en ciat en Dret) o a la de Tècnic Superior en Dret. l’àmbit de les seves competències. – Gestió, contractació i supervisió dels contractes Nivell i característiques del lloc amb empreses dins del seu àmbit d’actuació. Nivell 26 i específic de responsabilitat de 719,64 – Direcció dels recursos humans i materials as- euros mensuals, segons catàleg vigent (2616X). signats. El lloc de treball objecte de la present convocatò- – Integració de la prevenció de riscos laborals ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- dins de l’àmbit del seu departament, vetllant nuts. per al compliment de la normativa i procedi- ments establerts en aquesta matèria. Funcions – Aplicació dels criteris funcionals definits pels – Assessorament en l’àmbit jurídic als òrgans de sectors de referència. govern, consultius, directius i operatius del Dis- – Totes aquelles que li siguin atribuïdes per la tricte. Direcció en el compliment de les seves funci- – Assessorament jurídic de les normes internes ons. orgàniques i procedimentals dels districtes i in- formar, en el seu cas. Perfil dels candidats/tes – Redactar, quan s’escaigui, i informar els conve- Es valorarà: nis i concerts la tramitació dels quals estigui – Com a característiques personals d’adequació al atribuïda als Districtes, sense perjudici de lloc de treball: l’informe de la Direcció de Serveis Jurídics en La capacitat de lideratge i direcció d’equips. aquells casos en què resulti procedent la seva La capacitat d’analitzar i planificar el treball. emissió. La capacitat d’interlocució amb els ciuta- – Gestió i tramitació d’expedients d’expropiació dans. forçosa, sense perjudici de la tramitació dels La capacitat de coordinació i col·laboració recursos administratius, que correspon a la Di- amb altres departaments de l’organització i recció de Serveis Jurídics centrals. altres organismes, públics i privats. – Gestió i tramitació de cessions de vial. – L’experiència i els coneixements relatius a les – Gestió i tramitació dels expedients sanciona- tasques descrites en l’apartat de les funcions. dors. – La formació en les matèries relacionades amb el – Remissió al Registre Civil de les actes de cele- lloc de treball. bració de matrimoni. – Custòdia del Registre d’Interessos dels Conse- Els/les interessats/des podran presentar la ins- llers/es del Districte. tància acompanyada del curriculum vitae, deguda- – Gestió i tramitació d’expedients de responsabili- ment documentat, al Registre General o a qualsevol tat patrimonial per accidents i danys del Distric- dels registres desconcentrats de l'Ajuntament, en el te. termini de 10 dies hàbils a comptar a partir del dia – Gestió i tramitació d’expedients de reivindicació següent a la publicació a la Gaseta Municipal. i defensa dels béns de l'Ajuntament del Distric- Barcelona, 8 de juny de 2009. Gerència de Re- te. cursos Humans i Organització. – Gestió de les al·legacions i dels recursos inter- posats contra actes i resolucions municipals dic- tats per qualsevol òrgan del districte en exercici de les competències delegades, i informar en el seu cas. – Informar sobre els aspectes jurídics de llicènci- es i inspecció i d’altres actes administratius, Circular núm.: 28/2009 quan correspongui. – Informar sobre les al·legacions presentades en període d’informació pública en els expedients Convocatòria per lliure designació de tres llocs de relatius a plans, propostes o actuacions que no treball de Cap de Departament de Serveis Jurídics- ultrapassin l’àmbit territorial del districte, sense Secretaria dels districtes següents: Ciutat Vella, perjudici de l’informe de Serveis Jurídics quan Sants-Montjuïc, Sant Martí. l’òrgan competent sigui central. Aquests llocs de treball estan adscrits a les Di- – Emetre els informes preceptius respecte els reccions de Serveis Generals dels districtes. plecs de clàusules administratives particulars en els procediments de contractació del Districte. Requisits – Seguiment de les disposicions normatives, de Personal funcionari del grup A1, que pertanyi a la l’efectivitat del seu coneixement i de la seva categoria de Tècnic/a d'Administració General o operativitat al districte. NÚM. 17 10-6-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1715 – Assoliment dels objectius i compromisos adop- Aquests llocs de treball estan adscrits a les Di- tats pels plans municipals i del Districte en reccions de Serveis Generals dels districtes. l’àmbit de les seves competències – Gestió i supervisió dels contractes amb empre- Requisits ses dins del seu àmbit d’actuació Personal del grup A1 i A2. – Interlocució amb els diferents òrgans jurisdicci- onals en les seves relacions amb el Districte. Nivell i característiques del lloc – Gestió, coordinació i supervisió dels recursos Nivell 26 i específic de responsabilitat de 719,64 humans i materials assignats. euros mensuals, segons catàleg vigent (2620X). – Integració de la prevenció de riscos laborals El lloc de treball objecte de la present convocatò- dins de l’àmbit del seu departament, vetllant ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- per al compliment de la normativa i procedi- nuts. ments establerts en aquesta matèria. – Aplicació dels criteris funcionals definits pels Funcions sectors de referència. Exercici de les funcions – Coordinació de les actuacions i polítiques en amb la coordinació establerta pels Serveis Jurí- matèria de comunicació del Districte. dics en l’àmbit de les seves competències. – Interlocució amb els mitjans de comunicació, se- – Exercici de les competències que li siguin dele- guint els criteris municipals en aquesta matèria. gades. – Organització dels actes institucionals en l’àmbit – Totes aquelles funcions que li siguin atribuïdes del Districte, en col·laboració, en els casos que per la Direcció en el compliment de les seves correspongui, amb les Direccions Sectorials vin- funcions i les que li siguin delegades per la Se- culades. cretaria General. – Elaboració de productes de comunicació, senya- lització i elements d’imatge corporativa del Dis- Perfil dels candidats/tes tricte. Es valorarà: – Gestió i manteniment de continguts de la web i – Com a característiques personals d’adequació al la intranet del districte. lloc de treball: – Responsable de vetllar per l’aplicació de la iden- La capacitat de lideratge i direcció d’equips. titat corporativa de l’Ajuntament en l’àmbit del La capacitat d’analitzar i planificar el treball. Districte. La capacitat d’interlocució amb els ciuta- – Garantir l’adequació de les respostes realitza- dans. des al ciutadà seguint el model d’atenció al ciu- La capacitat de coordinació i col·laboració tadà definit. amb altres departaments de l’organització i – Coordinació en el procés d’elaboració i integra- altres organismes, públics i privats. ció de la memòria del districte. – L’experiència i els coneixements relatius a les – Col·laborar amb la Direcció que correspongui en tasques descrites en l’apartat de les funcions. l’elaboració d’estudis d’opinió i enquestes en – La formació en les matèries relacionades amb el l’àmbit del Districte. lloc de treball. – Assoliment dels objectius i compromisos adop- tats pels plans municipals i del Districte en Els/les interessats/des podran presentar la ins- l’àmbit de les seves competències. tància acompanyada del curriculum vitae, deguda- – Gestió, contractació i supervisió dels contractes ment documentat, al Registre General o a qualsevol amb empreses dins del seu àmbit d’actuació. dels registres desconcentrats de l'Ajuntament, en el – Gestió, coordinació i supervisió dels recursos termini de 10 dies hàbils a comptar a partir del dia humans i materials assignats. següent a la publicació a la Gaseta Municipal. – Integració de la prevenció de riscos laborals Barcelona, 8 de juny de 2009. Gerència de Re- dins de l’àmbit del seu equip, vetllant per al cursos Humans i Organització. compliment de la normativa i procediments es- tablerts en aquesta matèria. – Aplicació dels criteris funcionals definits pels sectors de referència. – Totes aquelles que li siguin atribuïdes per la Circular núm.: 29/2009 Direcció en el compliment de les seves funcions. Perfil dels candidats/tes Convocatòria per lliure designació de nou llocs de treball de Cap de Comunicació dels districtes de Es valorarà: Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant – Com a característiques personals d’adequació al Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant lloc de treball: Andreu i Sant Martí. La capacitat de lideratge i direcció d’equips. 1716 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 17 10-6-2009 La capacitat d’analitzar i planificar el treball. Els/les interessats/des podran presentar la ins- La capacitat d’interlocució amb els ciutadans. tància acompanyada del curriculum vitae, deguda- La capacitat de coordinació i col·laboració ment documentat, al Registre General o a qualsevol amb altres departaments de l’organització i dels registres desconcentrats de l'Ajuntament, en el altres organismes, públics i privats. termini de 10 dies hàbils a comptar a partir del dia – L’experiència i els coneixements relatius a les següent a la publicació a la Gaseta Municipal. tasques descrites en l’apartat de les funcions. Barcelona, 8 de juny de 2009. Gerència de Re- – La formació en les matèries relacionades amb el cursos Humans i Organització. lloc de treball. GASETA MUNICIPAL ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies