Núm. 23 / Any XCVI 10 de setembre de 2009 MUNICIPAL GASETA SUMARI Consell Municipal Acta sessió 26-6-2009 ............................... 2073 Acords sessió 24-7-2009 ............................ 2106 Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social. Acta sessió 16-6-2009 ................. 2110 Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta sessió 16-6-2009 ................................... 2130 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement. Acta sessió 16-6-2009...... 2145 Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. Acta sessió 17-6-2009 ................ 2157 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient. Acta sessió 22-6-2009 ...... 2181 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Actes ses- sions 12 i 18-6-2009 .............................. 2194 Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta sessió 18-6-2009 ................................... 2212 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. Acta sessió 18-6-2009 ............ 2226 Acords Acords de les sessions de juliol de 2009 ....... 2248 Personal Concursos Bases generals que han de regir la convo- catòria de dos concursos per a la provi- sió de vint-i-tres llocs de treball .............. 2252 Deu llocs de tècnic/a de Prevenció i Parti- cipació ................................................. 2253 Tretze llocs de cap de Projecte d'Obres i Manteniment de Districte ....................... 2254 Convocatòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona ........................ 2255 Lletrat del Departament Jurídic Administra- tiu de Mercats Municipals ....................... 2257 Convocatòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de l'Institut Municipal d'Hisenda ............................................. 2258 Tècnic de Gestió de Deutors ....................... 2259 Bases que han de regir la convocatòria del concurs específic per a la provisió d'un lloc de tècnic de suport en Recursos Hu- mans (Consorci de Biblioteques de Bar- celona) ................................................ 2260 (Continua a la pàgina següent) 2072 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Nomenaments Nomenaments de funcionaris/àries de carrera ................................................. 2263 Anuncis Notificacions ............................................. 2265 Altres anuncis ........................................... 2266 NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2073 CONSELL MUNICIPAL Acta de la sessió celebrada el dia 26 de juny de 2009 i aprovada el dia 24 de juliol de 2009 Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-sis de juny de dos mil nou, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi Willi- am Carnes i Ayats, Ramon Garcia-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carrei- ras, Xavier Mulleras i Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari gene- ral, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusa la seva assistència l'Im. Sr. Jaume Ciura- na i Llevadot. Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre- sidència obre la sessió a les deu hores. Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 29 de maig de 2009, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Con- sistori; i s'aprova. PART INFORMATIVA a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Decret de l'Alcaldia, de 22 de maig de 2009 (S1/D/2009 2540), que crea la Direcció de Comuni- cació de l'Alcaldia adscrita a la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial amb nivell equiva- lent 2850E de l'actual Catàleg de Llocs de treball i adscriu la Direcció Tècnica de Premsa a l'esmentada Direcció de Comunicació. 2. Decret de l'Alcaldia, de 25 de maig de 2009 (S1/D/2009 2899), que considera la Direcció de Serveis de Participació Social, adscrita a la Gerència d'Acció Social i Ciutadania, com a Direcció de Pro- grama de Participació Social, amb les funcions que es detallen als annexos, i amb un nivell equivalent 2619X del vigent Catàleg de Llocs de Treball. 3. Decret de l'Alcaldia, de 29 de maig de 2009 (S1/D/2009 2695), que aprova el nou model de relació entre l'Ajuntament de Barcelona i l'empresa Barcelona: Serveis Municipals (B:SM) i crea la Co- missió d'Administració Divisional de Mobilitat a la Via Pública, la Comissió d'Administració Divisional de Lleure i la Comissió d'Administració Divisional del Zoo de Barcelona. 4. Decret de l'Alcaldia, de 5 de juny de 2009 (S1/D/2009 2790), que nomena el Sr. Miquel Reñé Garaboa secretari tècnic del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat i la Sra. Rosa Martín i Niubó secretària d'actes de l'esmentat Consell. 5. Decret de l'Alcaldia, de 10 de juny de 2009 (S1/D/2009 2865), que actualitza la composició del Consell Assessor de Salut Laboral. 6. Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2009 (S1/D/2009 2914), que nomena el Sr. Jordi Martí Grau, delegat de Cultura, President de la Comissió Executiva del Consorci Mercat de les Flors / Centre de les Arts de Moviment. b) Mesures de govern Mg 1. Disseny HUB Barcelona. El primer tinent d'alcalde, Sr. Martí, presenta la mesura de govern sobre el Disseny Hub Barcelona –DHuB–, un nou centre dedicat a promoure el co- neixement, la comprensió i el bon ús del món del disseny. Es refereix a què Barcelona és una de les grans capitals del disseny a escala internacional, per tradició i per prestigi, per la qualitat de les se- ves escoles de disseny i pels seus professionals i, també, per les múltiples apostes empresarials, grans i petites, en aquest àmbit. Així doncs, des- prés de treballar amb els sectors implicats, l'Ajun- tament de Barcelona va emprendre la iniciativa de posar en marxa el Disseny Hub Barcelona, un cen- 2074 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 tre de referència que ha de servir per reforçar i consolidar aquesta capitalitat del disseny de la ciu- tat. Per aconseguir-ho, es treballa amb tres objec- tius fonamentals; d'una banda, conservar el patri- moni i ampliar les col·leccions; en segon lloc, generar coneixements, ser un centre de debat i recerca entorn del disseny; i, en tercer lloc, coope- rant intensament amb la indústria i les empreses del sector, en les quatre àrees que se subdivideix el disseny: l'arquitectura com a disseny de l'espai, el disseny gràfic, audiovisual i de comunicació, el dis- seny industrial i el disseny del vestit. Manifesta que fa un any que el centre està en marxa, i la seva identitat visual ha obtingut re- centment quatre guardons a la trenta-novena edició dels Premis Laus. Durant el 2009 ha disposat d'un pressupost de 3,3 milions d'euros, amb 18 perso- nes de plantilla i el seu director, el Sr. Ramon Prat, a qui aprofita per felicitar per l'encert en la conduc- ció del projecte, tasca que s'ha desenvolupat en les seus provisionals del Palau de Pedralbes i del carrer de Montcada, on s'ha reagrupat el Museu de les arts decoratives –excepte la ceràmica–, el del tèxtil i la indumentària i el gabinet de les arts gràfiques, al qual s'han afegit noves col·leccions. Igualment, s'han desenvolupat exposicions permanents i tem- porals pròpies, o en coproducció, per exemple, amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i amb el Fo- ment de les Arts Decoratives. Ara, s'ha fet un pas més per iniciar la construcció de la seu definitiva de l'edifici corporatiu del DHuB, amb 30.000 metres quadrats, emplaçat a la plaça de les Glòries, que configura una de les portes d'entrada al districte 22@. Aquest centre compta amb l'acord de la Generalitat de Catalunya per es- tar regit per un consorci entre ambdues administra- cions i, per tant, esdevenir un servei per al conjunt del país. És, doncs, un altre gran projecte que exemplifica com la creativitat esdevé un motor de desenvolupament econòmic de Barcelona, de la mateixa manera que el Parc de recerca biomèdica ho és per a tot l'àmbit de la biomedicina; o el reno- vat zoo de Barcelona ho pot ser per a l'àmbit del medi ambient. El Sr. Freixedes expressa que el seu Grup com- parteix la valoració del que representa el disseny per a Barcelona, per a l'economia i per al futur; igualment, troba encertat l'emplaçament d'aquest hub a Glòries, a tocar del 22@, un districte d'eco- nomia innovadora, i afegeix que, llevat de certes crítiques des del vessant urbanístic al districte 22@ que han fet en ocasions, reafirma que coincideixen amb el govern municipal amb l'aposta estratègica de la ciutat amb la nova economia. Consideren molt bona notícia, per tant, que la seu del DHuB ja comenci a fer-se realitat, un dels grans projectes de la plaça de les Glòries. Addueix, tanmateix, que troben a faltar més complicitat amb l'àmbit del disseny de la ciutat a fi que tingui més presència en aquesta actuació i pugui influir i deci- dir determinats aspectes del hub. Entén que si no s'aconsegueix lligar aquest equipament a l'activitat real, a l'hora de la veritat no acomplirà els objectius que es pretenen. No vol deixar de banda, però, altres centres de creació i difusors de cultura que també està previst ubicar en l'àmbit de les Glòries com ara la Bibliote- ca del Clot, i esmenta el compromís municipal d'ha- ver-la conclòs el 2011, i que certament no es podrà complir. Finalment, opina que el govern municipal hauria de fer una reflexió sobre l'establiment de preferèn- cies, atès que solen prevaldre els grans equipa- ments de ciutat, però es descuiden els equipaments de barri que són essencials per nodrir els grans equipaments de ciutat. La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup valora l'enfocament del disseny del DHuB. Consideren que el disseny és una clau de futur per la seva capacitat transformadora fonamental de la ciutat, tant pel que fa als elements arquitectònics com pels produc- tius, i té un gran impacte sobre l'activitat econòmi- ca de la ciutat i potencia allò que realment es vol destacar. En veure les dades econòmiques de Barcelona és fàcilment comprovable l'efecte directe que té el disseny en el valor productiu. El darrer any, el 51% de les empreses ha esmerçat esforços per millorar el seu disseny; el 53% ha millorat la productivitat gràcies al disseny, i el 58% obre nous mercats també gràcies al disseny. Cal potenciar, per tant, el valor diferenciador del disseny. Troben a faltar en la mesura de govern, però, més interrelació amb el món empresarial i tot allò que pot aportar al disseny; convindria que el centre disposés de llocs de trobada amb els emprenedors a fi que puguin incorporar el disseny en la seva activitat. Reclamen, doncs, que facin més esforç i aprofitin la sinergia que crearà el centre a fi d'in- corporar-lo com una activitat fonamental i un valor de futur i, alhora, generar complicitat entre tots els centres de disseny de la ciutat. Per acabar, considera que, precisament per la importància que es dóna a aquest nou centre, no convé oblidar els altres catorze equipaments de l'entorn de les Glòries, molts dels quals són equi- paments i serveis bàsics. El Sr. Florensa recorda que l'Ajuntament i el De- partament de Cultura van signar aquest maig un conveni que permetrà posar en marxa nous equi- paments museístics i centres culturals a la ciutat, entre els quals el centre de disseny Hub, que té la voluntat de superar la idea clàssica de museu i que donarà cabuda als diferents actors que conformen l'àmbit del disseny i la creativitat, un àmbit que sense cap mena de dubte caracteritza Barcelona al món. Consideren que aquest projecte, impulsat per l'estudi Bohigas, és emblemàtic i que en el qual s'ha treballat durant els darrers anys a fi d'anar-lo NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2075 adaptant als canvis morfològico-urbanístics que ha experimentat el projecte de reforma de la plaça de les Glòries. Remarca, del nou equipament, la seva arquitectura sostenible, que permet l'eficiència energètica de l'edifici, de manera que gasti set ve- gades menys que un edifici convencional. El seu Grup, d'ençà que va tenir coneixement del projecte, considera que el nou centre representa el tipus d'arquitectura encertada que connecta amb la voluntat expressada per ERC d'impulsar a la ciutat un model urbanístic del segle XXI, que té en la pro- posta dels ecobarris el màxim exponent. Per tant, desitjarien que aquest centre no fos un projecte aïllat en aquest sentit, i que els seus criteris de sostenibilitat prevalguin i siguin la tendència en els projectes urbanístics futurs. Remarca, tanmateix, que malgrat la idoneïtat d'aquest edifici a la plaça de les Glòries, troben a faltar un projecte global, cohesionat i definit per a aquest espai de nova centralitat, i entén que, en- guany que se celebra l'Any Cerdà, el millor home- natge que se li pot fer és redefinir aquest àmbit en el seu conjunt. La Sra. Blasco significa que els darrers vint-i-cinc anys Barcelona s'ha posicionat com una de les capi- tals referents del disseny al món, i s'ha convertit en un sector estratègic a la ciutat, amb el qual hi té un gran vincle històric i és la base de moltes escoles i indústries. El Grup municipal d'ICV-EUiA valora positivament el Disseny Hub Barcelona perquè, tal i com sugge- reix la seva mateixa denominació, ha de permetre redistribuir, organitzar i optimitzar el potencial que avui conforma el món del disseny a la ciutat, con- nectant passat, present i futur del disseny amb l'arquitectura, el disseny gràfic i el de producte i la moda conjuntament amb els consumidors i les ins- titucions. Mostra el seu convenciment que es convertirà en un centre neuràlgic d'una xarxa d'institucions, mu- seus, empreses i persones que treballen per i amb el disseny i, de ben segur, serà un element més per aconseguir un èxit del clúster del disseny que està impulsant el 22@. Volen posar èmfasi en la concepció més moderna de museu, en aquest cas la integració en un centre d'un museu i un laboratori a fi de promoure el co- neixement i el bon ús del disseny, i amb l'objectiu d'estimular la recerca i promoure l'activitat col·la- borant amb l'entorn empresarial. Tot plegat acom- panyat amb programacions tant per a professio- nals, especialistes i estudiants com per al públic general, i és important que un centre d'aquestes característiques tingui vocació d'obrir-se a la ciuta- dania. Les noves instal·lacions han de permetre posar en valor diverses col·leccions que actualment inte- gren el museu tèxtil i de la indumentària, el de les arts decoratives i el gabinet de les arts gràfiques. Vol destacar especialment l'aposta per la soste- nibilitat en l'edifici, atès que es fonamental pel con- cepte disseny. El Sr. Martí agraeix explícitament el suport de tots els Grups municipals a aquest projecte, àmpli- ament reflexionat, debatut i consensuat amb el món del disseny. Avança que, en el que serà el govern del consorci del centre, està previst que es creï un consell assessor, on intervindran els repre- sentats dels sectors i col·lectius de l'àmbit del dis- seny. Remarca que es tracta d'un projecte plena- ment vinculat a una concepció moderna, per això no s'anomena museu ni centre perquè és més que això, és el que defineix molt bé el terme hub, un espai d'encreuament i de relació; per aquest motiu té ple sentit la seva ubicació, i afegeix que no han de témer que la construcció del DHuB vagi en de- triment de la resta d'equipaments projectats. El Sr. Freixedes precisa que el seu Grup té molt clar que el DHuB no es contraposa a les bibliote- ques, només demanaven que hi hagués la mateixa atenció per a la resta d'equipaments de la zona. El Sr. Martí remarca que no hi ha d'haver cap impediment perquè la Biblioteca del Clot es dugui a terme amb els calendaris previstos. El Sr. Alcalde agraeix el suport al projecte Dis- seny Hub Barcelona que, tant en el seu contingut, com en el magnífic continent de l'edifici projectat, reforça la capitalitat de Barcelona en el món del disseny i comença a dibuixar l'espai de nova cen- tralitat al bell mig de la ciutat. Mg 2. Pla Director de Bombers de Barcelona 2009-2011. La Sra. Escarp presenta la mesura de govern que desenvolupa els continguts del nou Pla director de Bombers. Observa que es tracta d'un document viu que caldrà anar adaptant a les realitats i les neces- sitats d'una societat i una ciutat canviants, i que renova el compromís de servei amb la ciutadania. Aquest nou Pla director neix després d'un diag- nòstic molt acurat a partir de l'evolució dels serveis d'intervenció dels darrers cinc anys, amb una mit- jana de 15.287 serveis anuals, que té en compte el nou marc legal que inclou la Llei d'incendis de la Generalitat o la futura Llei de bombers; que con- templa els nous espais ciutadans on es desenvolu- pen actes multitudinaris, o els canvis físics que ha sofert la ciutat amb l'ampliació de les zones logísti- ques o les noves terminals de viatgers del Port. Barcelona s'ha convertit en un enclavament logístic, amb noves infraestructures viàries i amb activitat predominantment de serveis, tot conservant el ca- ràcter residencial i comercial. Així doncs, també es preveu l'adaptació dels procediments i de les tècni- ques d'intervenció a les noves tipologies de risc. Puntualitza que en el document que els ha estat lliurat, hi poden trobar tots aquests aspectes deta- llats i, en base a aquesta anàlisi, s'han marcat els objectius clau de futur del Servei de Bombers. Amb 2076 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 l'establiment d'una xarxa de sis parcs tipus i un de temporal, dimensionats per població i per risc espe- cífic, que podran assumir els serveis ordinaris amb recursos propis, i amb una estructura de coman- dament especialitzada en aquestes necessitats. Precisa que dimarts passat, l'alcalde i el Presi- dent del Port van posar la primera pedra al parc del Port, que ja neix amb aquesta concepció i que do- narà servei al Port, a Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i al barri de Sant Antoni. Un segon objectiu és continuar amb la revolució tecnològica de materials de la flota de vehicles i dels sistemes d'informació, creant més corredors d'emergència, i en la integració de noves bases de dades als serveis informàtics de bombers. Afegeix que totes aquestes actuacions tenen prevista una inversió d'11 milions d'euros per al període 2009- 2011. Paral·lelament, es potenciarà la carrera profes- sional dels bombers, es reforçaran les hores de pràctiques i es convocaran 105 noves places per al mateix període. Es reforçaran els estàndards d'ex- cel·lència amb millores tecnològiques i organitzati- ves, a través del centre de gestió d'emergència, el 112 i la coordinació amb tots els altres serveis d'e- mergències. En definitiva, es tracta de renovar i mantenir el compromís de servei amb la ciutat, mantenint i reduint el temps d'arribada als serveis urgents en menys de deu minuts. Aquests són, de manera molt concisa, els eixos principals del nou Pla director, que també recull la integració de l'àrea de Protecció civil i, per tant, la gestió més òptima de tots els plans d'emergència de la ciutat. El Sr. Blasi agreix la presentació d'aquesta mesu- ra de govern, que esperaven des de feia temps. Remarca, però, que haurien volgut disposar d'a- quest document amb més antelació a fi de poder-lo analitzar més detingudament. Malgrat això, amb les declaracions de l'acte de dimarts passat i a què s'ha referit la regidora, van poder percebre alguna in- formació addicional. Referma el suport del Grup municipal de CiU al cos de bombers que, amb 176 anys a l'esquena, és un referent per a la ciutat i per a altres cossos de bombers d'àmbit de país, estatal i, fins i tot, inter- nacional. Pregunta si aquesta mesura de govern ha arribat a un consens amb la plantilla de bombers; i afegeix que estaran amatents de la futura Llei de Bombers que ha d'aprovar el Parlament de Catalunya. Tot seguit, es refereix a alguns aspectes concrets de la mesura com ara la incorporació del parc de Vallvidrera a la dotació de parcs fixos; igualment, volen saber què passa amb el parc central de l'Ei- xample, atès que en alguna ocasió s'ha parlat de traslladar, possibilitat sobre la qual no se'n fa es- ment a la mesura. Tampoc no es parla dels serveis d'emergències mèdiques, i voldrien saber el motiu pel qual no se'n permet la continuïtat. Tanmateix, es feliciten per la voluntat de canvis i d'inversió en equipaments i infraestructures que s'hi expressa i que el seu Grup ha reclamat a bas- tament l'any passat. Quant a la formació, vol remarcar la necessitat de motivar que s'incorporin més dones al cos de bombers. El Sr. Villagrasa, d'entrada, fa un reconeixement públic a la tasca dels bombers de Barcelona pel servei que presten a la ciutat. Rebat l'argument que consta en la introducció del Pla director, i que és que aquest pla respon a la necessitat d'afrontar els nous reptes que es gene- ren a la ciutat i, contràriament, creu que era abso- lutament necessari perquè el pla director anterior va ser un fracàs, i l'execució, fins a dia d'avui, ha estat nul·la. En aquest sentit, recorda que el pla director del 1997 a què s'ha referit es va redactar per la pressió dels grups de l'oposició. Certament, Barcelona es va transformant amb la creació de barris nous i nous entorns com ara l'es- tació de la Sagrera o l'activitat logística del Port, de manera que el pla director de Bombers ha de donar resposta a les actuacions en aquests nous escenaris actuals i de futur, i veure si el que s'hi planteja és realment efectiu. En aquest sentit, exposa un se- guit de dubtes que se'ls han plantejat, en primer lloc, sobre el funcionament i coordinació del 112; en segon lloc, en referència a la pèrdua d'un 11% del personal entre el 2006 i 2008; i, finalment, al fet que els temps d'arribada al servei d'urgència ha anat augmentant en més d'un 4% en el mateix període, així com que el temps requerit per extingir un foc també ha anat augmentant progressiva- ment. Precisa, però, que amb tot plegat no pretén pas desacreditar el cos de bombers, al qual ja ha reco- negut només en començar la seva intervenció, sinó les directrius polítiques a què se'l sotmet i que cre- uen que els darrers anys, sobretot, han executat malament el Pla director del 1997. En referència als sis parcs tipus que consten al document, aconsella assegurar-se que el parc del Port pot donar un servei suficient a Ciutat Vella, atès el tancament del parc de Drassanes. En segon lloc, reclamen que el parc de Vallvidrera estigui obert els 365 dies de l'any; i, en tercer lloc, els emplacen a millorar les instal·lacions en estat més precari com ara les del parc de l'Eixample. Confien, doncs, que amb la nova estructura mi- llorin els temps de reacció i d'extinció, sense reduir la plantilla d'efectius del cos de bombers. El Sr. Martínez reconeix que la trajectòria dels bombers de la ciutat els ha portat a ser una de les icones i institucions de referència, per la qual cosa se'ls ha d'agrair la seva predisposició de servei, amb un gran component vocacional i molt vinculat NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2077 a la voluntat de superació a fi de millorar el servei, malgrat que en moltes ocasions les administracions no els han fet costat amb bones infraestructures. Amb aquest nou Pla director es pretén, d'una banda, consolidar alguns elements que la xarxa de bombers ja té integrats en la seva cultura d'inter- venció i, d'altra banda, suma i consolida els esfor- ços pel que fa a la definició del parc territorial, a l'estructura humana i la gestió de comandament, i també en l'àmbit de la formació i les inversions en infraestructures i equipaments. Igualment, aquest pla posa l'accent en els aspec- tes de coordinació de serveis integrals d'emergèn- cia, i entén que en aquest aspecte es veu condicio- nat perquè ha d'implicar altres administracions i altres serveis, per la qual cosa no pot emprar altres conceptes que potenciar, millorar i planificar sense poder concretar massa. Amb tot, celebren la gran voluntat pressupostària d'aquest Pla, i l'estructuració de la ciutat en una xarxa territorial que ha d'abastar-la tota, reduint el temps d'intervenció i garantint que qualsevol tipus de servei arriba en el temps adequat. Finalment, aprofita per agrair al govern municipal la presentació d'aquest Pla i emplaça la comissió pertinent a fer el seguiment de la seva aplicació. El Sr. Mestre agraeix, al seu torn, la presentació d'aquest Pla director. Tot seguit, es refereix a l'a- daptació que contínuament ha de fer el cos de bombers a les circumstàncies canviants de la ciutat i, en aquest sentit, aquest Pla hi respon plenament; així com també respon a les exigències cada vega- da més grans en matèria legislativa i de servei. Vol destacar la plena coincidència amb cinc ob- jectius clau que s'esmenten en la introducció de la mesura; així com que comparteixen els vuit punts de la mesura de govern, entre els que remarca especialment quatre aspectes que s'hi recullen. D'una banda, el compromís d'executar les inversi- ons que ja estan previstes, de prop d'11 milions d'euros, en el període 2009-2011; en segon lloc, destaca les noves incorporacions previstes al cos de bombers i el rejoveniment de la plantilla, així com els aspectes vinculats a la formació i a la carrera professional; en tercer lloc, la potenciació de la coordinació amb la Generalitat; i, finalment, subrat- lla tot allò que en la mesura fa referència a millorar i augmentar els recursos materials del cos de bom- bers. Tal i com s'ha expressat en les intervencions an- teriors, el cos de bombers té un alt prestigi a la ciutat i un gran reconeixement i estima ciutadana, i per tant es feliciten pel pla que avui es presenta perquè ajuda a garantir que aquest cos es pugui projectar cap al futur. La Sra. Escarp recorda que en fer una presenta- ció prèvia i abreujada als Grups municipals de les línies generals d'aquest Pla director, i posar-los a disposició informació exhaustiva a la Secretaria General, se'ls va demanar si tenien alguna aporta- ció a fer, que va avançar que es respondria en el Plenari. Lamenta, doncs, que algunes de les inter- vencions d'avui hagin tingut una òptica escadusse- ra, desvinculada de la complexitat que significa parlar del futur d'aquest servei. El Pla director vol adaptar i avançar-se a les no- ves realitats de la ciutat, renovar el seu compromís amb la ciutadania, continuar ampliant el cos amb la convocatòria de noves places i, també, reforçar les línies de comandament i l'estructura organitzativa interna; generar una carrera professional dins del cos i reduir l'edat mitjana dels professionals. La nova estructura territorial es defineix per parcs tipus, tots preparats per respondre a l'especificitat i als criteris territorials, de manera que no es plante- ja un parc central a l'Eixample, sinó també un parc tipus. Aquest Pla director també està obert al que con- templarà la futura Llei de bombers de la Generali- tat; alhora que es treballa en el futur del 112, a través del model de la Sala conjunta de comanda- ment, on també hi ha integrat Bombers. El Sr. Blasi agraeix els aclariments que ha fet la Sra. Escarp, però tot i amb això, manifesta que encara els resten algunes incògnites com ara quin serà el futur de la nova estructura del parc del car- rer de Provença, atès que no hi ha una inversió prevista; tampoc no se'ls ha respost la qüestió del servei d'emergències mèdiques pel que fa a les intervencions conjuntes amb bombers. El Sr. Villagrasa destaca que la Sra. Escarp ha parlat de l'augment de la plantilla de bombers, però la realitat és que des del 2006 al 2008 s'han perdut 61 efectius del cos. No entén, doncs, si és que parla realment d'augmentar la plantilla o de mantenir el nombre d'efectius. Tot seguit, sol·licita que es faci un seguiment, a través de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, de la implantació del nou Pla director perquè no passi el mateix que amb l'anterior. El Sr. Martínez vol refermar si tenen ben entès que la inversió prevista per al període 2009-2011 és de més de deu milions i mig d'euros; si s'aug- mentaran 70 places noves al cos de bombers en el mateix període; si el nombre d'hores de formació augmentarà d'un 45%; si hi ha la voluntat política clara que hi hagi un sistema actiu de treballar en la coordinació de serveis d'emergències diversos; i si queda clara la cobertura territorial amb la nova estructura de parcs. La Sra. Escarp respon a la darrera intervenció del Sr. Martínez i li confirma que ho tenen ben entès, i afegeix que també hi ha previst reforçar tots els sistemes d'informació. Quant a la manca de dades sobre la inversió al parc de bombers del carrer de Provença a què s'ha referit el Sr. Blasi, recorda que amb el conveni sig- nat amb l'hospital Clínic el 2006 es contemplava que el trasllat provisional del parc amb motiu de les obres que s'hi han de fer, la inversió corre a càrrec 2078 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 de l'equipament hospitalari i, per aquest motiu, no figura en el document. Pel que fa al servei d'emergències mèdiques 061, precisa que la llei de la Generalitat recull qui les ha d'assumir; i una altra cosa és que per a l'atenció dels professionals del SPEIS hi hagi un servei d'e- mergències, bàsicament d'ATS, que ha de donar cobertura als professionals. En referència a la demanda de fer un seguiment de la implantació del Pla director, afirma que s'ha previst crear una comissió de seguiment a través de la Comissió de Seguretat i Mobilitat. El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervencions re- cordant que el dimarts passat es va posar la prime- ra pedra d'un dels sis parcs tipus de bombers, el del Port, i allà van expressar, que en el seu 176è aniversari, el nou pla director significa una aposta de futur per a un cos del qual la ciutadania se'n sent molt orgullosa. c) Informes El Sr. Alcalde saluda els representants de la Jove Cambra Internacional d'Emprenedors presents avui en aquesta sessió. 1. Avaluació i seguiment del PAM 2008-2011. El primer tinent d'alcalde, Sr. Martí, es mostra sa- tisfet de poder presentar avui l'avaluació del com- pliment del Programa d'Actuació Municipal –PAM– una vegada arribats a mig mandat, tal i com s'esti- pula en el mateix Programa, i es remet tot seguit al document que s'ha lliurat als regidors i regidores, que consta de dues anàlisi complementàries amb l'objectiu de garantir la màxima transparència so- bre el compliment del PAM. Així doncs, s'hi fa una primera anàlisi qualitativa que destaca, sobre la base dels deu eixos d'actua- ció que estructuren el programa polític del PAM, els resultats més importants que s'han obtingut fins avui; i una segona anàlisi complementària quantita- tiva, on per a totes i cadascuna de les 945 mesures aprovades s'estableix el grau d'assoliment a partir d'uns indicadors específicament establerts per a cadascuna, la suma total dels quals se situa, a dia d'avui, en un 54% de compliment, que es desglossa per gerències en termes de gestió de l'aplicació del conjunt de programes i polítiques descrits en el PAM. Considera que aquest grau d'execució es veu re- forçat positivament si es té en compte la situació de crisi amb què s'ha trobat a mesura que s'anava desenvolupant. Aquest context, doncs, ha posat a prova la solvència del mateix Ajuntament per man- tenir els recursos i la capacitat d'execució del con- junt de programes i serveis. Remarca, en aquest sentit, que ni un sol programa o servei s'ha deixat de tirar endavant per motius de solvència de la institució. Igualment, la situació de crisi posa a prova el PAM a l'hora de fer front a les noves de- mandes que genera en la ciutadania. En aquesta línia, destaca que el PAM ha reforçat les polítiques socials i ha generat la inversió més gran de la his- tòria d'aquesta administració a fi d'estimular la generació de llocs de treball; aquesta resposta s'ha complementat amb el conjunt de polítiques dedica- des a fomentar la capacitat de trobar noves ocupa- cions a les persones que s'hagin quedat a l'atur. Alhora, aquest Programa d'Actuació Municipal ha permès assentar les bases del nou model de futur del desenvolupament econòmic de la ciutat que se sustenta, d'una banda, en una embranzida forta de les grans infraestructures de capitalitat, però també a les infraestructures de capil·laritat en el conjunt de la ciutat; i, d'altra banda, posant la creativitat com a base del nou creixement. Durant aquests dos anys de mandat, el compli- ment del PAM posa de manifest que el govern mu- nicipal ha tirat endavant en paral·lel quatre àmbits d'actuació complementaris; el primer ha estat el manteniment d'un alt nivell de les polítiques conso- lidades en anteriors mandats però que tenen un gran impacte a la vida quotidiana de la ciutat, es refereix concretament als programes de Barcelona Activa, als programes contra la violència envers les dones o de suport a les dones que es dediquen al treball sexual, els programes del 22@, els progra- mes culturals com el Grec o la Mercè, els progra- mes de manteniment de la via pública, els progra- mes de Parcs i Jardins, els de foment de l'accessibilitat; el programa de Bicing, o la trans- formació dels mercats municipals; la millora i am- pliació dels aparcaments públics, el programa de biblioteques, el microurbanisme o el Pla director d'equipaments per a la joventut, entre molts altres. Un segon àmbit és la transformació interna de la dinàmica municipal, que aborda la modernització de diverses estructures de govern, la participació i gestió de l'Ajuntament. En aquest àmbit cita el procés participatiu per a l'elaboració del PAM; el programa Barcelona 2.0, que consta de set subpro- grames de modernització i actualització de la gestió municipal, entre ells el reforçament i el nou paper dels districtes; el nou reglament de BTV, fruit del consens; l'impuls dels Consorcis amb la Generalitat, com ara els d'Educació, de Serveis Socials o de l'Habitatge; la nova etapa del Consell de Ciutat, on s'ha definit el seu rol i funcionament a partir d'un debat intern; els nous instituts de gestió; el Consell de Cultura, aprovat amb el consens dels sectors culturals de la ciutat; el conveni laboral que ha comptat amb ampli suport dels sindicats; i la re- forma dels drets i deures dels consellers de Distric- te. Un tercer àmbit és el camp de les polítiques no- ves entorn de la cohesió social i territorial, de la creativitat i la innovació i de la sostenibilitat que fins ara no s'havien tirat endavant i que represen- ten canvis qualitatius molt importants. En aquest cas, destaca el conveni amb la Generalitat per a la NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2079 inversió de 411 milions d'euros en la modernització dels centres escolars; el Pla per l'Ocupació de Qua- litat, el desplegament de la policia de proximitat; el desplegament dels punts Wi-Fi a la ciutat; el Pla de l'Habitatge, el Pla d'Acció contra la pobresa; el nou Pla de centres de serveis socials, les fàbriques de creació, el pla per doblar el nombre d'escoles bres- sol, el pla per tenir equipaments esportius prop del domicili, l'increment de les beques menjador a fi d'arribar a la universalitat del recurs, els programes intersectorials com ara l'Any del diàleg intercultural o l'Any Cerdà; teleassistència; i el desenvolupa- ment de l'estructura dels 73 barris de Barcelona. En aquest apartat també vol destacar gestos significa- tius com ara arribar a destinar el 0,7% del Pressu- post municipal a la cooperació internacional; la gratuïtat dels museus els diumenges a la tarda, o la declaració de Collserola com a parc natural. Un quart nivell és el que representa el conjunt de decisions clau, estratègiques per al futur de la ciu- tat, que reafirmen el model i que demostren la ca- pacitat de lideratge de l'alcalde al front del govern municipal. Fent-ne un breu repàs cronològic, desta- ca la realització de la Barcelona World Race, un esdeveniment esportiu d'abast mundial; l'arribada del Tren d'Alta Velocitat; el pacte per la neteja, amb un canvi estructural en la seva gestió; el re- torn del Castell de Montjuïc a la ciutat; el nou pro- jecte de reforma de la Diagonal; el Pla de treball de la immigració; la consecució de la seu de la Unió per la Mediterrània; l'inici del nou projecte del zoo de la ciutat; l'impuls a la renovació de la companyia Spanair; el projecte del recinte històric de Sant Pau i del gran projecte de la Sagrera. Entén, per tant, que aquest conjunt de propostes i de polítiques, amb quatre nivells complementaris, responen clarament al que la ciutadania demana; són una mostra que aquest govern compleix els seus compromisos i que s'està treballant amb la màxima intensitat, obviant disputes tàctiques de curta volada. Creu que aquest Programa i el conjunt de mesu- res desenvolupades demostra que l'Ajuntament disposa dels recursos i de les capacitats i les idees clares per continuar durant molts anys. El Sr. Gomà observa que el debat que avui té lloc en aquest Plenari no es fa en base a conceptes abstractes, sinó a partir de la valoració del grau d'execució del PAM, que no és una declaració retò- rica de voluntats, que no és un simple quadre de comandament gerencial; és un document que ex- pressa línies estratègiques i eixos de prioritat políti- ca; i, també, la seva traducció concreta en gairebé un miler de mesures que plasmen el projecte col·lectiu en el dia a dia de la ciutat. El PAM és, doncs, un full de ruta polític i operatiu, que dos anys enrere plantejava la necessitat i el convenci- ment de construir una nova etapa a Barcelona, amb noves prioritats ajustades a les noves realitats so- cials i a la inalterable voluntat de transformar la ciutat en benefici de les persones. Una ciutat amb cohesió i inclusió social, compromesa amb el medi ambient, pensada i construïda des de la proximitat, amb marcs de convivència sòlids i creatius en tots els barris; una Barcelona que es transforma amb la mixtura d'usos, l'equitat, el reequilibri territorial i l'habitatge públic. I en l'actual context de crisi glo- bal i estructural, però amb conseqüències locals i quotidianes, Barcelona es revela com una ciutat compromesa amb la reactivació de les seves bases econòmiques, la lluita contra l'atur i la generació d'ocupació de qualitat. Posa en relleu que han estat dos anys de feina intensa, desplegada des del conjunt d'àrees i dis- trictes de la ciutat, on per a les grans prioritats s'ha treballat amb una lògica doble: d'una banda, plani- ficar i assentar bases sòlides de futur; d'altra ban- da, adoptar decisions i concretar accions per trans- formar el dia a dia en coherència amb els objectius estratègics marcats. En matèria de cohesió i d'inclusió social s'ha ela- borat el nou model de serveis socials bàsics i s'ha aprovat el marc estratègic de l'acord ciutadà; i en paral·lel, la teleassistència ja arriba a quaranta-tres mil persones, s'han creat 305 noves places diàries d'alimentació social i acollida a persones d'alta vul- nerabilitat; i s'han fet més de dos-cents cinquanta mil viatges en el servei porta a porta, entre altres actuacions. En matèria de medi ambient i mobilitat sosteni- ble s'ha elaborat i adjudicat el nou contracte de neteja; s'ha avançat decisivament en el projecte de la central de generació d'energies; s'ha endegat el procés per a la transformació profunda de la Diago- nal. Igualment, hi ha 19 hectàrees més de verd urbà, deu rehabilitacions integrals de parcs; l'am- pliació de les zones 30; la consolidació del Bicing, amb una aposta clara per disminuir la sinistralitat viària i més qualitat de l'aire. En l'àmbit urbanístic i d'habitatge, s'han posat les bases de transformacions urbanes emblemàti- ques, des de la Marina a Vallbona; s'ha tancat l'a- cord de la Sagrera i s'ha aprovat el Pla d'Habitatge amb fortes innovacions de contingut social; simul- tàniament, s'ha concretat la xarxa d'oficines d'habi- tatge als deu districtes; s'està executant el progra- ma d'instal·lació d'ascensors, s'ha recuperat la masia de Can Fargas o l'antic canòdrom, o s'estan executant demolicions emblemàtiques com la del tambor de les Glòries o del viaducte del Guinardó per posar només alguns exemples. Quant a la convivència en marcs de proximitat s'ha avançat en els programes d'equipaments –bi- blioteques, escoles bressol, xarxa d'equipaments juvenils, execució del pla de millora dels casals de gent gran, noves places sociosanitàries–, també s'ha avançat en elements més intangibles en el camp de les relacions quotidianes de convivència –55 plans i projectes comunitaris, més de dues mil mediacions interculturals, procés de redacció de la carta de 2080 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 ciutadania, ampliació a cinc districtes del programa Temps de Barri. En síntesi, el grau d'acompliment del PAM és sa- tisfactori i notable, amb els deu eixos estratègics situats entre el 50 i el 60% de la seva execució. Suposa, per tant, una base sòlida per acarar durant els dos propers anys la culminació d'un PAM que es mostra com una eina útil de millora quotidiana de la ciutat, i expressió d'un projecte ambiciós, d'una nova etapa de transformació progressista de la ciutat. El Sr. Trias observa que en la valoració del PAM que s'ha fet en les dues intervencions precedents no s'hi reconeix cap defecte. Dedueix, doncs, que es tracta d'un acte propagandístic més, d'un exerci- ci d'autolloança, i que demostra la incapacitat de l'equip de govern de fer-se la més mínima autocríti- ca. Els recorda, en aquest sentit, que van aconse- guir el suport al PAM després de divuit mesos de discussions i problemes, i que en el seu dia el Grup de CiU va advertir sobre la irrealitat d'aquest pro- grama, i que es basava en uns paràmetres equivo- cats. Remarca que en aquest PAM es parlava de plena ocupació i s'hi feia una previsió de creixement econòmic molt optimista atesa la realitat; i ara, en fer-ne el balanç, es mostren molt satisfets del grau de compliment del PAM i no consideren que s'hagi de canviar res. Estava convençut que avui haurien reconegut que ha canviat el panorama d'ençà de fa dos anys, que cal redistribuir les prioritats o establir-ne de noves, i que cal afrontar les coses d'una altra ma- nera els propers anys. La situació que viu la gent del carrer no és idíl·lica precisament i, per tant, és bàsic impulsar mesures econòmiques i fiscals de xoc concretes contra la crisi, i d'inversió a curt i mitjà termini dirigides a la creació de llocs de tre- ball estable. Es referma en què cal fer una aposta pel finança- ment just, per la resposta a les necessitat de les persones; així com que és il·lús creure's que la ciu- tadania està satisfeta amb la neteja o la seguretat. En aquest context, adverteix que el govern municipal se salta les decisions que es prenen en el Plenari, i està fent una transformació partidista d'aquesta administració i, al seu parer, equivocada. Tampoc no compleix el requisit bàsic d' exigir a les altres admi- nistracions el compliment de les seves obligacions que, d'altra banda, incompleixen greument. Conclou, en conseqüència, que no poden preten- dre fer màgia sense que se'ls descobreixi la trampa. El Sr. Fernández Díaz recorda que aquest PAM es va aprovar en un escenari inèdit de govern en mi- noria; un fet que podria convertir-se en una adver- sitat, o bé en una oportunitat afegida per a la ciu- tat. Malauradament, s'ha convertit en el primer supòsit atès que aquest govern no és capaç de tirar endavant un projecte de ciutat compartit amb els Grups de l'oposició en allò que és essencial per donar resposta a les necessitats bàsiques i a l'horit- zó estratègic de Barcelona. Res de tot això s'ha fet durant els darrers dos anys. Addueix que es tracta d'un Programa d'Actuació Municipal que no parteix d'una premissa real, amb l'afegit que el govern no ha estat capaç d'adaptar- lo a la situació de crisi econòmica, fet que confirma que va a remolc dels problemes en comptes d'a- vançar-s'hi. Qualifica de "cuentas del Gran Capitán" les valo- racions del grau de compliment del PAM que ha pogut escoltar en les intervencions dels tinents d'alcalde, on descriuen una Barcelona idíl·lica, sen- se problemes, on el govern de la ciutat sempre l'encerta. Es pregunta, en conseqüència, si sempre actua tan encertadament, com és que destinen xifres astronòmiques a fer publicitat. En la seva opinió, aquesta valoració del PAM no fa altra cosa que confirmar l'epitafi de trenta anys de govern municipal, un govern que qualifica de catalèptic, que és viu però que no es mou. Altra- ment, no sembla que en sigui conscient atès que està exultant tal i com es demostra amb aquest balanç de l'estat de la ciutat. Li reclama, doncs, autoexigència com a govern, i exigència amb els governs amics de la Generalitat i de l'Estat; i remarca que és obligació de l'alcalde exigir allò que la ciutat necessita i li pertoca com ara més mossos d'esquadra per lluitar contra la delinqüència o els recursos necessaris per desple- gar la Llei d'atenció a la Dependència, entre moltes altres coses. Lamenta que el Sr. Alcalde hagi deixat perdre l'oportunitat de reclamar a governs amics, i que hagi renunciat a exigir-los el compliment dels seus compromisos amb Barcelona, i entén que es plega més a les exigències del seu partit que a les neces- sitats de la ciutat. Posa de manifest que en aquest balanç del PAM s'hi fa un resum certament curiós en base a uns determinats percentatges per avaluar el grau de compliment com ara el 20% de compliment del Consell de Cent del Planeta, la gran aportació pres- supostària del Grup municipal d'ERC; i, a canvi, no s'hi detallen els percentatges de compliment de les despeses publicitàries, que any rere any es dupli- quen en els Pressupostos municipals, per cert; l'augment de la plantilla de la guàrdia urbana arriba a un 50%, percentatge encara molt allunyat dels mil agents nous durant el mandat que es van apro- var a proposta del seu Grup. Igualment, passen per alt percentatges com el 67% de sol·licituds no ate- ses per a escola bressol, i han de reconèixer com un error greu haver aprovat, un any després del seu impuls, un nou Pla d'ocupació que s'ha demos- trat inservible per donar resposta a les necessitats de la ciutat, més encara quan el PAM parlava, ara fa dos anys només, d'arribar a la plena ocupació durant aquest mandat. Afegeix que es podria referir a altres aspectes com el finançament a la carta: impostos al màxim, NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2081 taxes sense límit i multes sense fi, i aprofita per recordar que en la darrera liquidació dels comptes municipals de 2008, el govern reconeix l'increment dels percentatges de recaptació sobre les seves mateixes previsions. Remarca que podria continuar amb la llista d'incompliments com ara el 53% de les previsions del Pla de l'Habitatge que s'arrosseguen de plans municipals anteriors, o les infraestructu- res; un pla d'austeritat; o la constitució d'un fons de contingència social. A tall de conclusió, manifesta que aquest PAM confirma que s'ha arribat al final d'un cicle de go- vern de trenta anys i creu que, en els dos anys que resten de mandat, s'hauria de produir un canvi d'actituds. El Sr. Portabella considera que els dos Ponents portaveus del govern deuen tenir consciència, ara mateix, d'haver comés algun excés en les seves intervencions amb locucions com ara "absolutament satisfactori" o "amb èxit" i, arran d'això, observa que la democràcia grega, mare de la nostra, tenia un dels seus puntals en el criteri que la humilitat és un dels aspectes que el governants mai no han de perdre. Entén, per tant, que l'optimisme de què han fet gala no és extrapolable a l'opinió dels ciutadans. És evident que són molts els que se senten orgullo- sos de Barcelona, de com és i com lluita, i hi ha l'opinió estesa que és una de les millors ciutats on viure. També és cert, però, que per damunt d'això s'hi afegeixen les polítiques pròpies dels governs de les diverses administracions i, a dia d'avui, la ciuta- dania constata que ara no és tan fàcil tirar enda- vant projectes com fa alguns anys; tot costa més perquè el context econòmic global és força compli- cat i també pel mateix mecanisme de funcionament de la ciutat. Així doncs, creu que fóra convenient valorar amb una certa objectivitat allò en què s'ha avançat i aquells aspectes que cal millorar significa- tivament. Posa en relleu que qualsevol govern ha d'estar sustentat pel que anomena "treball d'ofici", és a dir, per totes les àrees i regidories que tiren endavant tècnicament els projectes; d'altra banda, hi ha els aspectes que caracteritzen el perfil d'un govern que, en aquest cas, queden dispersos de manera notable; considera que li costa vertebrar un relat que la ciutadania entengui com a eix central de la seva política, sintètic i fàcil d'identificar. En aquesta línia, el govern utilitza els indicadors quantitatius, els qualitatius i, darrerament, sembla que hi han incorporat els indicadors relatius, atès que hi ha alguns percentatges d'acompliment del PAM que els semblen, si més no, agosarats com ara el que es refereix a la visibilitat de les dones arran, només, de tres publicacions sobre història de dones als districtes. Manifesta que el Grup municipal d'ERC es consi- dera part d'aquest PAM, atès que hi ha col·laborat amb la introducció d'una cinquantena de propostes ja que, de bon principi, al govern municipal li cos- tava força arribar a un consens entre els Grups per poder-lo portar a aprovació. Conclou, però, que l'estat d'execució del PAM entorn del 50%, en no- més l'any que porta de funcionament, significa una bona capacitat d'execució per part del govern, tot i que s'hi veuen desequilibris significatius, com ara els pocs avenços que s'han produït en els barris i els aspectes de proximitat que, tanmateix, el go- vern municipal utilitza a bastament per significar que es tracta de conceptes fonamentals en la seva política, o que els percentatges en sostenibilitat són molt dispersos. Els sembla, en definitiva, que caldria cercar més equilibri en l'aplicació del PAM i, per descomptat, posar-se a treballar en alguns aspectes que no no- més no estan desenvolupats, sinó que ni tan sols s'han iniciat. El Sr. Martí, arran de les al·lusions a què aquest PAM significa l'epitafi del govern de la ciutat fetes pel representant del Grup municipal del PP, addueix que els resultats es veuen a les urnes i que no es pot parlar amb tant de menyspreu de la voluntat dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Observa que les línies argumentals de les inter- vencions dels Srs. Trias i Fernández Díaz han estat força semblants, amb gran retòrica i cap concreció ni alternativa concreta. Insisteix que el govern mu- nicipal no es dedica a fer propaganda ni a penjar-se medalles, sinó que tira endavant programes con- crets que es transformen en realitats. Adverteix que no s'han limitat a descriure una situació, sinó que han parlat de les accions empreses per acarar les situacions, i recorda que el PAM va ser aprovat per majoria en aquesta cambra. Per tant, el que aquí s'està jutjant és un document que ha estat plantejat amb la màxima transparència per avaluar si allò que van dir que farien s'està fent. Afegeix que les valoracions polítiques són perfectament lícites i lògiques, però rebutja totalment l'afirmació que aquest programa no doni respostes en la situa- ció de crisi actual, sinó ben al contrari; configura un model que s'ha demostrat plenament vàlid per fer- hi front, allunyat dels plans de xoc i cops de timó que proposen CiU i el PP, i, d'acord amb els princi- pis rectors del model de ciutat que propulsen, aborden la nova conjuntura mitjançant el reforç de determinades polítiques. Entén que aquesta mane- ra d'actuar està donant bons resultats, malgrat que des d'aquesta administració no és possible respon- dre a totes les demandes i necessitats, i els resul- tats que es palesen en la creació de noves dinàmi- ques que es tradueixen en oportunitats noves de generar inversió i ocupació i de salvar teixit produc- tiu. Entén que no es pot restar credibilitat a aquest govern, ni titllar-lo d'incapaç per tirar endavant el PAM, malgrat que, de tots els projectes, no hagi reeixit el de la gossera municipal. El Sr. Gomà fa avinent que en les intervencions dels Srs. Trias i Fernández Díaz hi ha tres elements 2082 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 que són reiteratius i molt identificables. D'una ban- da, el catastrofisme de traç gruixut; una retòrica buida de continguts i molt desconnectada de la realitat; i una aposta per les polítiques de contin- gència i de xoc, però una lectura acrítica dels fac- tors estructurals que han portat a la situació actu- al. Rebat l'acusació que fan una lectura idíl·lica i au- tocomplaent de la situació de la ciutat, i no hi ha cap element en les intervencions de l'equip de go- vern que ho faci pensar, que té, això sí, capacitat d'anàlisi del que succeeix, reconeix l'existència de greus problemes socials i econòmics i mira de res- pondre amb polítiques públiques, amb la definició de prioritats i la capacitat de traduir-les en accions concretes. Pregunta concretament al Sr. Trias què vol dir quan els exigeix noves prioritats, quines són les seves alternatives a la prioritat de més despesa social i d'ocupació de qualitat que són prioritats d'aquest govern, a enfortir la lluita contra l'atur o a incrementar els percentatges d'habitatge públic, entre altres. Estan convençuts que les seves alter- natives estan perfectament ajustades a la lluita contra la situació de crisi. Estan, més que per polí- tiques de contingència, per una política amb molta capacitat de despesa social, que requereix una fis- calitat potent, directa i progressiva. Consideren que aquesta conjuntura econòmica necessita una sorti- da justa i progressista i que no passa per retallar els drets laborals de les persones que no en són responsables. En definitiva, intueixen que es tracta de dos mo- dels contraposats atesa la seva capacitat mínima de concreció; i reitera que estan convençuts de l'en- cert de les polítiques que estan tirant endavant, sense autocomplaença i amb molta exigència i anà- lisi de la realitat. El Sr. Trias observa, arran de l'acusació que no són capaços de presentar alternatives, que el go- vern municipal presta molt poca atenció al fet que el seu Grup va presentar un Programa d'actuació municipal alternatiu, on s'hi diu, d'entrada, que els paràmetres emprats per a l'elaboració del PAM són equivocats i, per aquest motiu, cal fer-ne un de diferent. Manifesta que no té cap ànim de ser ca- tastrofista, simplement constata la realitat. Reitera que el govern municipal ha tingut la voluntat d'a- magar la situació de crisi amb l'afirmació que a l'Ajuntament no hi ha dificultats; afegeix, però, que la gent sí que en té, de dificultats; i això exigeix mesures i tocar de peus a terra. El Sr. Martí replica al Sr. Trias que continua sen- se concretar res, cosa que sí que ha fet el govern municipal mitjançant una política estructural que dóna respostes a les demandes de la ciutadania. Admet que queda molta feina per fer, essencial- ment perquè s'està a mig mandat, però se senten satisfets pel que és capaç de fer aquest Ajuntament per la ciutat. El Sr. Portabella insisteix que a través de les da- des del PAM es posa de manifest que el menor grau d'execució està en els àmbits de sostenibilitat i de capitalitat. Altrament, el Sr. Gomà en la seva inter- venció ha definit la sostenibilitat com un dels eixos principals del PAM, sense que coincideixi amb la valoració que avui n'han fet. Es referma, doncs, en la seva opinió que el govern basteix un relat exces- sivament reeixit. El Sr. Martí subratlla novament que aquest do- cument és un exercici de transparència del govern municipal sobre la seva actuació fins a dia d'avui. El Sr. Alcalde tanca les intervencions agraint el to del debat que ha suscitat aquest informe. Expressa que el Programa d'Actuació Municipal, a meitat de camí, es desenvolupa d'una manera ben correcta. Remarca que aquest PAM és l'expressió d'una de- terminada concepció de la ciutat que defineix com la Barcelona del progrés, que és la de la majoria. Aquí s'ha fet l'anàlisi d'un programa que s'impulsa des d'aquest Ajuntament, i que és l'expressió en clau de gestió d'un projecte polític. Entén que es tracta, doncs, d'una aportació molt positiva i sol- vent. PART DECISÒRIA / EXECUTIVA a) Ratificacions 2. Ratificar els Decrets de l'Alcaldia de 8 de juny de 2009, que designen representants de l'Ajunta- ment de Barcelona a les Assemblees Generals: la Sra. Marisa Florensa Palau a Caixa Tarragona, el Sr. Ignasi Thió Fernández de Henestrosa a Caixa Giro- na, i el Sr. Joan Sadurní Camps a Caixa Manlleu. S'aprova aquest dictamen amb l'abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila. 3. Ratificar, de conformitat amb allò establert a la Disposició Addicional Primera de les Normes re- guladores del funcionament dels Districtes, aprova- des definitivament pel Plenari del Consell Municipal el 28 de setembre de 2001, el Reglament Intern d'Organització i Funcionament del Districte de Sants-Montjuïc, així com l'acord de la seva aprova- ció, adoptat per unanimitat del Ple del Consell del Districte en la seva sessió celebrada el dia 7 de maig de 2009. S'aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 4. Ratificar la resolució de la presidència de l'Insti- tut Municipal d'Hisenda, de 18 de març de 2009, d'aprovació d'un crèdit extraordinari en el pressupost de l'exercici de 2009 de l'esmentat Institut, per un import de 310.000 euros destinats a inversió en edificis, informàtica i mobiliari, amb càrrec al roma- nent líquid de tresoreria de l'exercici 2008. S'aprova aquest dictamen amb l'abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2083 5. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 4 de juny de 2009, que acorda concedir a l'Institut Català del Sòl (INCASOL) una bonificació del 90% (que con- sisteix en 128.811,78 euros) sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència d'obres, el 16 de novembre de 2006, per a la modificació del projecte de la llicència 04-2005LM23248, atorgada el 20 de desembre de 2005, consistent en l'amplia- ció de l'aparcament de la planta soterrània de l'edi- fici destinat a 59 habitatges, un local comercial i aparcament, edifici en règim de protecció pública. L'Institut Català del Sòl (INCASOL) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya. Les obres s'han efectuat en zona d'ordenació volumètrica específica, clau 18, inclosa dins de l'àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità en el sector de la Colonia Castells, aprovat definitivament el 20 d'octubre de 2003, i procedeix, en conseqüència, declarar-la d'especial interès i utilitat municipal. S'aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. b) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 6. Resoldre les al·legacions que s'han presentat durant el termini d'informació pública als Estatuts del Consorci Centre de Recursos Internacional per la Pau de Barcelona, en el sentit i termes que figu- ren en les respostes que consten a l'expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar la proposta del Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona, l'Admi- nistració General de l'Estat i la Generalitat de Cata- lunya, per a la constitució del Consorci pel que es crea el Centre de Recursos Internacional per la Pau de Barcelona en part dels espais del Castell de Montjuïc. Aprovar definitivament la creació i la par- ticipació de l'Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci Centre de Recursos Interna- cional per la Pau de Barcelona. Aprovar definitiva- ment la proposta d'Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta. Facultar a l'alcalde de Bar- celona per nomenar els representats de l'Ajun- tament de Barcelona en l' esmentat consorci. El Sr. Martí fa avinent que amb l'aprovació dels Estatuts del Consorci Centre de Recursos Internaci- onal per la Pau de Barcelona culmina el procés de recuperació plena del castell de Montjuïc per a la ciutat. Amb la constitució d'aquest Centre per la Pau, l'Ajuntament en disposarà del 60%, la Genera- litat del 20% i l'Administració general de l'Estat, representada pel Ministeri de Defensa, del 20% restant. Manifesta que la projecció internacional del centre farà que Barcelona sigui, novament, un refe- rent de la pau. Precisa que les esmenes introduïdes als Estatuts, entre l'aprovació inicial i la definitiva, garanteixen plenament la complementarietat amb l'Institut Ca- talà Internacional per la Pau i les entitats. L'aprova- ció d'aquest consorci s'afegeix al tancament del Museu Militar, després d'una anàlisi exhaustiva de la propietat i del destí de les diverses peces de la col·lecció, algunes de les quals romandran al recin- te; a la liquidació del Patronat del Castell i a la marxa del destacament; la programació de la reti- rada de les antenes; la presa de possessió per part de l'Ajuntament, amb el nomenament d'una direc- tora, i la decisió de les plenes activitats, amb un pressupost designat dins de Barcelona de Serveis Municipals, SA; i la seva identificació per part de la ciutadania com un nou espai públic privilegiat. Aprofita per agrair el suport del Grup municipal del PP per tirar endavant aquest expedient, i ex- pressar la idea que el Castell ha començat a ser un equipament viu, referent del Parc de Montjuïc, que honorarà la memòria de la ciutat i que servirà de projecció al món mitjançant els valors de la pau. El Sr. Trias qualifica de trist el dia d'avui atès que el govern municipal opta per aprovar aquests esta- tuts sense buscar la unanimitat. Considera que significa un pas més en la història desgraciada d'a- quest castell, i també, un pas més cap a referendar l'ordre ministerial que condiciona la seva cessió. Addueix que la història del Castell no mereix aquest desacord, no només polític, sinó també ciutadà i, essencialment, d'ONG i entitats que treballen per la pau i que, de cap manera, volien aquesta mena d'acord en què hi fos present el Ministeri de Defen- sa. Altrament, el govern municipal ha preferit, in- terpreta que per una qüestió d'obediència, tirar endavant per un camí trist i lamentable, i que his- tòricament quedarà, a diferència del posicionament en mandats anteriors, com un plegament a la pres- sió del PSOE de Madrid. El Sr. Fernández Díaz avança que no vol enfocar la seva intervenció des del vessant històric del Cas- tell de Montjuïc, sinó des del seu futur. Remarca que el seu Grup ha defensat en tot moment que el futur del Castell s'acarés des del diàleg polític i institucional, malgrat que sempre han tingut la percepció que hi havia condicions preestablertes que impossibilitarien l'acord. El seu Grup persevera, doncs, en allò que sem- pre ha defensat: que es tracta d'una oportunitat magnífica per reconciliar la història de la ciutat amb el Castell de Montjuïc i, aquest, amb totes les ideo- logies i creences. A més, aquest acord ha de per- metre acarar amb convicció el futur del Castell i superar episodis funestos de la història de Catalu- nya i d'Espanya que hi estan associats, per esdeve- nir un referent de reconciliació i una aposta decidi- da per la cultura de la pau. Quant a les seves aportacions a l'acord, manifes- ta que no han tingut cap mena de complex a dir que calia reconèixer el protagonisme de les Forces Armades, en representació del Ministeri de Defensa, com a garants de la pau tal i com estableix la Cons- 2084 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 titució Espanyola. Igualment, també contemplen la possibilitat que allotgi un fons museístic militar. Així, doncs, desitgen que el govern de Catalunya no retardi l'aprovació dels Estatuts del Consorci Centre de Recursos Internacional per la Pau; i rei- teren la seva satisfacció per aquest acord de ciutat amb sentit d'Estat. El Sr. Portabella considera que els Estatuts han millorat amb les modificacions introduïdes, i el fet que s'hagi substituït en algunes parts la denomina- ció del Ministeri de Defensa per la d'Administració general de l'Estat els sembla un pas endavant, però no suficient per fer-los canviar el sentit del vot. És a dir, hi continuen votant en contra perquè, bàsi- cament, es manté la cessió condicionada que es va fer el 1960 a l'Ajuntament de Barcelona; l'única cosa que canvia en l'actualitat són els usos, abans amb la condició que hi hagués un museu militar i, ara, amb la condició que hi hagi un centre per la pau. Conclou, doncs, que de tot plegat se'n desprèn que Barcelona no té capacitat per determinar quins són els usos del Castell. Un altre condicionant que vol destacar fa refe- rència a la presa de decisions, que ha de ser per unanimitat, cosa que vol dir que tot i que el Minis- teri de Defensa només tingui una participació del 20% en el Consorci, continua sent imprescindible per a les aprovacions de pes. Per tant, no és sufici- ent amb les administracions catalanes per poder introduir modificacions que es creguin oportunes. Creuen, també, que Barcelona té una llarga tra- dició de treball en favor de la pau i una gran tradi- ció d'entitats defensores de la pau que haurien de formar part, encara que només fos simbòlicament, dels òrgans gestors dels centres per la pau. Finalment, posa en relleu que aquest és l'acord més dèbil que ha pres aquest govern municipal, l'únic punt que s'aprova en un Plenari amb només dues forces polítiques que hi estan a favor. Entén que això condiciona la feblesa de l'acord, i posa de manifest la disconformitat majoritària. El Sr. Gomà recorda que el seu Grup ja va ex- pressar el vot contrari en l'aprovació inicial dels Estatuts del Consorci Centre de Recursos Internaci- onal per la Pau, i ho va fer sobre la base d'un doble desacord. D'una banda, el desacord amb què el Ministeri de Defensa tingués assignada de manera explícita la representació de l'Estat en el Consorci; i d'altra banda, una concepció del centre clarament decantada als plantejaments de les Forces Armades i de la Llei de defensa nacional i no pas cap a les perspectives construïdes pel teixit social que confi- gura el moviment per la pau. Són conscients, en conseqüència, que ambdós elements deriven d'una ordre ministerial amb la qual han expressat sempre el seu desacord, i que ara veuen plasmada en la proposta definitiva dels Estatuts. L'Administració de l'Estat és l'única que determina a quin àmbit de govern li correspon la seva representació, i en aquest cas és al Ministeri de Defensa. No es tracta tampoc d'una representació menor, sinó qualificada i d'alt contingut polític: la vicepresidència primera correspon a la ministra de Defensa, la primera vo- calia al Secretari d'Estat de Defensa, i la segona també al Ministeri, de manera que es consolida, per tant, l'aposta que ja prefigurava l'Ordre ministerial. Així doncs, en la mesura que no s'ha alterat substancialment cap element, el vot del Grup muni- cipal d'ICV-EUiA continua sent contrari. Tanmateix, valoren positivament els canvis que s'han introduït en els Estatuts, sobretot els que es refereixen a l'encaix amb l'Institut Català Internacional per la Pau, i estan convençuts que el centre de Montjuïc i l'Institut han de treballar a partir de la complemen- tarietat i la sinergia. Lamenten que aquest hagi estat el resultat del procés constituent, i reitera que sempre han apos- tat per un Castell de Montjuïc vinculat a la pau i a la memòria democràtica, per un Centre per la Pau a Barcelona estretament vinculat al moviment per la pau i amb capacitat de diàleg amb tothom. Tanma- teix, avança que no deixaran de treballar perquè se superin els desencontres actuals, perquè les discre- pàncies no obstaculitzin els espais de confluència, que confien que es podran trobar en el procés de desplegament del centre, a fi de fer avançar la cul- tura per la pau, el desarmament, la desmilitaritza- ció i el paper de Barcelona com a ciutat de referèn- cia al món de la pau i de la gestió pacífica de conflictes. El Sr. Martí observa que aquí s'han expressat po- sicions plenament coherents per part dels grups polítics, llevat del de CiU. Indica que no entén que defensin els criteris que esgrimeixen, quan en al- tres ocasions CiU no ha tingut inconvenient a posi- cionar-se al costat del Ministeri de Defensa. Ara, contràriament, estan absolutament en contra de la seva presència en un òrgan de gestió d'un Consorci on hi representa una petita part. Igualment, creu que està equivocat en considerar com un argument de desgast que l'acord entre l'Ajuntament i el go- vern de l'Estat és contraproduent per a Barcelona; els ciutadans i les ciutadanes volen acords entre els governs per tirar endavant projectes, i el que sí que passarà a la història és que es va produir un acord amb el suport d'una majoria del Plenari per la plena sobirania del Castell de Montjuïc. Aquesta és una realitat que d'aquí a ben poc s'haurà imposat, i el Sr. Trias lamentarà les seves paraules. Per tant, li demana que, ara que encara hi és a temps, rectifi- qui i se sumi a aquest acord, que titlla de plena- ment sensat i factible, i que realment canvia el curs de la història i marca un abans i un després en relació al significat del Castell per a la ciutat. El Sr. Trias subratlla que sempre ha defensat que se suprimís el servei militar, i es va aconseguir; va defensar que el Ministeri de Defensa es transformés i fes una aposta per la pau. Per tant, considera que el tinent d'alcalde no ha entès res si ha de jutjar per la seva darrera intervenció; puntualitza que el NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2085 que avui s'està discutint és un assumpte de dignitat històrica, de sentiments i de sensibilitat, i li assegu- ra que no està disposat a renunciar a la dignitat del seu país i del seus sentiments. El Sr. Fernández Díaz puntualitza al Sr. Portabe- lla que no és la primera vegada que s'arriba a un acord amb la suma dels vots del Grups municipals Socialista i del PP; hi ha hagut altres ocasions, sobre- tot en el cas de propostes que plantejaven absurds com equiparar Catalunya a Kosovo, i Barcelona a Pristina, fent unes interpretacions absolutament tergiversades de la realitat pròpia. Es referma en què el PP, en tot allò que siguin acords de ciutat amb sentit d'Estat, mai dubtarà del sentit del seu vot. Insisteix en què, de la mateixa manera que el Parc de la Ciutadella acull ara el Parlament de Catalunya, el Castell de Montjuïc aca- barà esdevenint un referent positiu. El Sr. Portabella replica, arran de la darrera inter- venció del representant del Grup municipal del PP, que troba del tot desenraonades les al·lusions que ha fet sobre Kosovo amb la voluntat de desqualificar el posicionament del Grup municipal d'ERC. El Sr. Martí afirma que no s'han d'avergonyir de res; i reitera que allò que la ciutadania recordarà és que aquest govern municipal va aconseguir la plena sobirania del Castell de Montjuïc i va restituir-lo a la ciutat amb tota la dignitat. El Sr. Alcalde remarca que el Castell pertany a la ciutat, amb la gestió en mans de l'Ajuntament des de fa més d'un any, i aquesta és la realitat del dia a dia. Així doncs, emplaça tothom a participar en aquest projecte que ha d'impulsar Barcelona com a ciutat líder en la construcció de pau al món. Recor- da, finalment, que al Consorci Centre de Recursos Internacional per la Pau s'hi adhereix el govern de l'Estat, el de la Generalitat de Catalunya i l'Ajunta- ment de Barcelona, que n'ostenta la majoria. S'aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fan- dos, Homs i Vila, dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Mayol i Blasco, i també dels Srs. Portabella, Floren- sa i Martínez i la Sra. Capella. 7. Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Barcelo- na com a Patró a la Fundación Consejo España- India. Aprovar els estatuts de l'esmentada Funda- ció. Facultar a l'alcalde de Barcelona per nomenar els representats de l'Ajuntament de Barcelona a l'esmentada Fundació. S'aprova aquest dictamen amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 8. Aprovar el Compte General de l'exercici 2008 corresponent a l'Ajuntament, als Organismes Autò- noms Municipals, a les Entitats Públiques Empresa- rials i a les Societats Mercantils de capital íntegra- ment municipal. 9. Restar assabentat de l'Informe de la Interven- ció General sobre fiscalització a posteriori, corres- ponent a l'exercici 2008. El tercer tinent d'alcalde, Sr. Carnes, presenta l'Informe de la Intervenció General sobre fiscalitza- ció a posteriori corresponent a l'exercici 2008. Posa en relleu, d'entrada, que malgrat la conjuntura eco- nòmica actual la situació financera d'aquest Ajun- tament és positiva, i queda confirmada la solvència de la institució. Les finances municipals són saneja- des, tal i com queda avalat en l'informe de la Inter- venció, sobretot gràcies a la bona gestió dels recur- sos, la forta inversió i endeutament controlat. L'aposta per la diversificació econòmica s'ha de- mostrat encertada, i el fet que la ciutat mai no hagi estat captiva del món de la construcció, que mai no arribat a ocupar més enllà del 5% de la població activa, fa que els impostos vinculats a aquest àm- bit, tot i que disminueixen, no signifiquin una pèr- dua substancial, atès que l'estabilitat d'altres im- postos com l'IBI fan que, en conjunt, les finances no es ressentin tant com seria d'esperar. Afegeix que el 2008 no es van modificar els tipus imposi- tius, per tant, la pressió fiscal no va augmentar. Significa que, malgrat les dificultats, els ingres- sos del 2008 s'han mantingut estables, però les despeses han augmentat un 8,1% a fi d'afrontar les necessitats i reptes de la ciutat, així com també les inversions, i tot plegat s'ha fet sense recórrer a més endeutament. Pel que fa a la despesa corrent, s'ha incrementat en un 12,6% el capítol dels ser- veis a les persones; i en promoció econòmica l'in- crement ha estat del 10,3%. Concreta que les inversions han estat per valor de 607 milions d'euros, que arriben als 745 si es parla també de les empreses i entitats municipals. Certament, l'estalvi brut del 2008 ha estat inferior que altres anys, no obstant això, part d'aquest es- talvi s'ha pogut destinar a acarar les inversions previstes. Confirma que la situació és de dificultat, però l'A- juntament l'afronta amb la responsabilitat de tenir els instruments adequats per respondre-hi. Davant la crisi, l'aposta és "més Barcelona", que no és no- més un eslògan, sinó una realitat; la despesa per habitant és de 1.489,2 euros; l'execució del pres- supost de despesa corrent és del 95,2%; i l'esforç inversor és 2,57 superior al pressupostat. Manifesta, tot seguit, que els compromisos con- trets amb la ciutadania s'acompleixen, tal i com s'ha reflectit en el debat del PAM que s'ha produït en aquesta mateixa sessió. Des d'un punt de vista pressupostari, enguany i els propers anys seran durs, però aquest Ajuntament treballa per mantenir l'objectiu que l'ha caracteritzat, sense renunciar als principis de solvència i sense que això vagi en de- triment de la ciutadania. 2086 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Per acabar, felicita la feina feta pels Grups muni- cipals en el procés del Compte General, així com la que han dut a terme els treballadors municipals i, especialment, la de l'interventor general. El Sr. Vives inicia la seva intervenció agraint la feina dels serveis municipals, que han facilitat molt la tasca als Grups i els han ajudat a interpretar la situació de la liquidació del Pressupost del 2008. Assenyala que, de vegades, té la sensació que el debat sobre la situació econòmica sempre arriba tard; i si bé és cert que el Compte General s'ha de discutir una vegada s'han tancat els comptes, tam- bé és cert que fóra convenient lligar-hi la discussió sobre la situació pressupostària actual, i confia que algun dia serà possible fer valoracions sobre la marxa de la liquidació del pressupost de l'exercici corrent. Remarca que el seu Grup ja ha intentat posar-ho en marxa a la Comissió d'Hisenda i Pres- supostos i, fins ara, no ha estat possible. Tanmateix, i entrant en el terreny de la valoració política del que ha estat l'aplicació del Pressupost del 2008, puntualitza que parla de l'aplicació real, i no pas del que se'ls ven, perquè el que s'aplica, normalment no s'adiu amb la realitat; es tracta, doncs, d'una situació que s'ha produït significativa- ment en l'exercici del 2008, i que temen que en- guany es repeteixi. De la lectura dels resultats de l'execució del Pressupost del 2008, s'arriba a la conclusió que en aquesta Casa no hi ha direcció política, ni objectius clars; és a dir, hi ha una pèrdua de rumb generalit- zada que, malauradament, afecta l'interior de la mateixa gestió municipal que, actualment, és errà- tica i desconsiderada amb els objectius de la ciutat, però també envers els objectius d'eficàcia i d'efici- ència, que són els inherents a una bona gestió. La situació econòmica i financera es deteriora amb rapidesa, tal i com ahir mateix reconeixia el tercer tinent d'alcalde, i parlava d'incrementar l'endeuta- ment a llarg termini; i també es deteriora la capaci- tat de pagament, al temps que la inversió realitza- da no cobreix les necessitats. Vol posar en relleu també que hi ha un aspecte greu que afecta la feina dels legítims representants de la ciutadania de Barcelona i que és l'ocultació i la manca de transparència en negar-los el dret a ac- cedir a informació essencial per dur a terme la seva feina. El Pressupost liquidat del 2008 va créixer un 8,19% respecte a l'any anterior, però, curiosament, algunes partides clau han minvat respecte a aquest augment, com ara la partida de neteja; però el que és realment greu és que un 66% dels ciutadans perceben que la neteja de la ciutat el 2008 està pitjor que el 2007. Passa exactament el mateix amb la recollida d'escombraries, i això és per efecte de la pèrdua de pes de la partida de neteja en el pressupost liquidat del 2008, que és el que real- ment compta. En parlar de manteniment es pot comprovar que se segueix la mateixa tendència; en aquest cas no s'ha produït un increment respecte a l'any anterior, s'ha constatat pèrdua de pes intrapressupostària i, a més, hi ha hagut un decrement; per tant, la lec- tura que en fa un 62% dels ciutadans és que el manteniment ha empitjorat força. Quant a les partides de seguretat i protecció, que és l'àmbit percebut com a més preocupant per la ciutadania –un 82% creu que la seguretat està molt pitjor que l'any 2007–, el seu pressupost ha pujat la meitat del que ha augmentat el total de pressu- post liquidat, és a dir, un 50% per sota. Observa que un dels objectius explícits de l'equip de govern era l'increment de recursos destinats a partides de serveis socials, però el cert és que les partides que estan sota els epígrafs de "inserció sociolaboral", "pensions i altres prestacions econò- miques", "suport accés a l'habitatge", "neteja i bu- gaderia a domicili" i "atenció a persones amb disca- pacitat" han baixat el seu pes respecte al pressupost del 2007. Entén que això passa, d'una banda, perquè es fan pressupostos de caire incre- mental i, d'altra banda, perquè s'equivoquen a l'ho- ra de mesurar els objectius i els requeriments per aconseguir-los, que s'ha de fer en base al que pe- sen les partides en el Pressupost i no pas sobre els increments d'anys anteriors. I és per aquest motiu, que la percepció ciutadana sobre l'estat dels serveis socials és 13 punts pitjor que la de l'any anterior. En referència a l'àmbit de la promoció econòmica la dinàmica és semblant, atès que les partides han caigut un 14% respecte a l'any 2007. Finalment, es vol referir als recursos destinats a publicitat i informació a la ciutadania, que entén com a necessaris, on el pressupost liquidat en pu- blicitat i protocol sí que augmenta més que el pres- supost liquidat total; és l'única partida que aug- menta, mentre que les partides de comunicació i participació social es queden a la meitat; i la parti- da d'informació i atencions als ciutadans baixa un punt i mig respecte a l'any anterior. Això es tradu- eix en què un 58,6% dels ciutadans perceben que hi ha un empitjorament sever en l'estat dels serveis d'informació de l'Ajuntament. Per acabar, remarca que un altre problema rela- cionat amb la inversió, és que malgrat sembla que les partides són molt elevades, en realitat caldria augmentar-les per respondre a les necessitats reals de la ciutat. El deteriorament de la situació finance- ra a curt termini significa que el passiu circulant representa el 93,5%, i el deteriorament objectiu de la Tresoreria municipal provoca una situació que obliga, per exemple, a fer els pagaments a 71 dies en comptes de 60. A la vista de tot plegat, es veuen obligats a votar en contra de l'aprovació d'aquest Compte General tot esperant que més endavant les coses es puguin fer millor. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2087 El Sr. Mulleras agraeix, d'entrada, la feina de tècnics, funcionaris, de la Intervenció d'aquest Ajuntament i de les seves empreses i entitats, i la paciència que han tingut amb tots els Grups que han consultat els expedients, atès que haver d'ana- litzar un agregat de 2.637 milions d'euros en dos mesos no és feina fàcil per a ningú. Recorda que el Grup municipal del PP va presen- tar un document de 155 pàgines d'al·legacions al Compte General, i la resposta que hi han rebut ha estat del tot insatisfactòria, i en moltes ocasions se'ls ha respost amb judicis de valor. Consideren que els han posat moltes traves a la seva legítima tasca de fiscalització com a oposició municipal. Es refereix també a la nul·la informació que se'ls ha proporcionat sobre el personal de l'Ajuntament i les seves empreses, sobretot, pel que fa al personal directiu. Arran de l'anàlisi del Compte General han consta- tat, d'entrada, l'abús que fa aquest Ajuntament de la contractació directa; i tal i com va denunciar la Sindicatura de Comptes en el seu informe sobre l'empresa BIMSA, 2001-2004, l'administració muni- cipal té un excés de contractacions a dit sense jus- tificació, fraccionant contractes i evitant la publici- tat, cosa que perjudica la lliure concurrència. Remarca, igualment, que aquest Ajuntament uti- litza la llei per trampejar-la, atès que en l'adjudica- ció directa s'ha evitat demanar més d'un pressu- post o oferta, i hi ha 576 contractes adjudicats amb una diferència de menys de mil euros amb el límit establert per la llei de contractació a partir del qual es requereix la presentació de més d'una oferta o d'un pressupost. Aquesta evidència en la contractació repercuteix molt negativament en la ciutadania, atès que si no hi ha publicitat ni comparació de pressupostos, l'adjudicació del contracte és sempre pel preu que proposa un contractista únic i, per tant, no hi ha possibilitat d'estalvi en la gestió dels diners dels barcelonins. A més, s'afavoreix la contractació als mateixos de sempre, de manera que no hi ha in- centius per millorar les condicions, i és limita la possibilitat de concórrer a la contractació pública a la majoria de pimes i autònoms, és a dir, no exis- teix la igualtat d'oportunitats per ser adjudicatari de l'Ajuntament de Barcelona. Adverteix que el seu Grup ha detectat, només d'analitzar una petita mostra d'expedients, quinze contractes adjudicats abans d'iniciar l'expedient i, fins i tot, amb un pressupost amb data de dos me- sos abans de l'inici de l'expedient. Consideren, doncs, que cal una reformulació de la contractació municipal per aconseguir la necessà- ria preponderància dels procediments oberts, dei- xant per a situacions excepcionals l'adjudicació directa. Quant als ingressos reconeguts, un total de 2.379 milions d'euros, entre els quals els ingressos tributaris han estat de 1.195 milions d'euros, un 11% més dels que es van pressupostar en principi, mentre que les taxes i altres ingressos superen d'un 30% els pressupostats; de manera que es posa de manifest que, malgrat la crisi, alguns in- gressos municipals continuen augmentant a base d'ofegar l'economia dels ciutadans amb impostos i taxes al màxim, i no en va Barcelona continua lide- rant a Espanya l'esforç fiscal. Tot i que puntualitza que ho diu amb el respecte degut, considera que el govern municipal fa trampa perquè sempre presenten uns pressupostos que reflecteixen uns impostos i taxes baixos, i després els apugen en presentar les dades reals. Els pres- supostos no reflecteixen gairebé mai la realitat de la liquidació pel que fa a les taxes i els impostos recaptats. Altres aspectes il·lustratius són, d'una banda, que es van reconèixer a l'Ajuntament unes transfe- rències provinents de la Llei de barris de 24,9 mili- ons d'euros, i el 62% d'aquesta quantitat a dia d'a- vui encara està pendent de cobrament; o que el Fons complementari de finançament tenia una pre- visió inicial de 886 milions d'euros, i s'ha liquidat un 13% menys d'aquest import que havia d'atorgar l'Estat; igualment, hi ha deu milions d'euros proce- dents de subvencions que ha d'atorgar la Generali- tat, que ja han estat justificats, tot i que l'Ajunta- ment encara no els ha cobrat. Reprenent l'argument dels temps difícils, entenen que més que mai cal un bon lideratge de l'alcalde enfront de les administracions esmentades a fi d'ob- tenir allò que legítimament pertany a Barcelona. Sense oblidar aspectes com ara que el 83% de les sancions que s'imposen per infraccions a les ordenances municipals no es cobren; o les anome- nades despeses improductives, entre les quals les de publicitat –40 milions d'euros en dos anys–, el seu Grup es vol referir a les empreses municipals exemplificant-les amb BSM, el buc insígnia de l'a- juntament a l'ombra, que va obtenir uns ingressos d'explotació consolidats de 258 milions d'euros i uns beneficis de 22 milions; només de les zones Àrea, els beneficis d'explotació obtinguts són de 14 milions d'euros, i només per aparcaments, d'11 milions. Assenyala que tots aquests beneficis es reinverteixen en el finançament del parc zoològic, el Fòrum, en les pèrdues per la gestió de la munta- nya de Montjuïc o les pèrdues de l'Hotel Miramar només per posar uns quants exemples que, òbvia- ment, no es corresponen amb les prioritats dels ciutadans. Consideren, doncs, imprescindible un canvi de rumb i de prioritats d'aquest Ajuntament. El Sr. Florensa comença la seva intervenció su- mant-se als agraïments als tècnics i a tot els per- sonal per l'ajuda que els han prestat durant les setmanes que ha durat l'avaluació del Compte Ge- neral. Tot seguit, fa algunes consideracions arran de l'anàlisi de la gestió econòmica i comptable d'a- 2088 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 quest Ajuntament pel que fa al Pressupost del 2008, juntament amb la valoració de l'Informe d'In- tervenció. En primer lloc, observa que el Pressupost del 2008 és el primer que es va aprovar en el mandat actual, amb el suport del Grup municipal d'ERC. El context en què es va elaborar va ser molt diferent de l'actual, però en la negociació, i a proposta del seu Grup, s'hi van incloure un seguit de partides pressupostàries en àmbits que van considerar es- tratègics per a la ciutat i que, ara, vista l'evolució de la situació econòmica, s'han posat de manifest. Vol fer una primera valoració del que ha estat el compliment del pacte de pressupostos i, en aquest sentit, pot afirmar que en bona mesura ha estat acomplert en més d'un 90% i, per tant, s'han exe- cutat en la seva totalitat les inversions en aspectes que el seu Grup va incloure en el Pressupost com ara la implantació dels Consolats de Mar a diverses ciutats d'arreu del món, el suport a les persones immigrades, l'augment de recursos per a l'atenció a la infància i adolescència en risc, la promoció de la cultura popular o els ajuts a la rehabilitació d'edifi- cis. Totes, mesures orientades a l'àmbit de la pro- moció econòmica amb l'objectiu d'internacionalitzar l'economia a la ciutat i d'augmentar la despesa social. Volen destacar també que, malgrat que algunes partides no es van poder executar el 2008, l'import es va incorporar en el Pressupost d'enguany, com ara la línia d'ajuts a entitats d'educació en el lleure. Tanmateix, lamenten que alguns projectes com el de la Violeta, un espai aglutinador de les entitats de cultura popular, al districte de Gràcia, tot i tenir els recursos per tirar endavant no ho hagi pogut fer. Malgrat tot, el Grup municipal d'ERC fa una valo- ració positiva de l'estat d'execució dels projectes que van incloure en el Pressupost de 2008. Quant a la valoració de la situació econòmica i patrimonial de l'Ajuntament a partir del balanç de 2008, destaca, una situació d'equilibri financer on l'immobilitzat està finançat amb fons propis, i el deute a curt termini és inferior als actius més pro- pers a la liquiditat. Per tant, mentre que el 2007, el deute a curt termini representava el 76% de l'actiu, el 2008 va augmentar fins al 93%, i sembla que anuncia una tendència a disminuir de cara als pro- pers anys a fi de no arribar a situacions complica- des. Precisa que les ràtios d'endeutament són baixes, i es mantenen respecte al 2007, fet que interpreten com una dada positiva. Pel que fa a la qualitat del deute, també confirmen que es manté en un bon nivell, tot i que empitjora respecte al 2007. En general, poden afirmar que l'Ajuntament pre- senta una situació patrimonial sòlida, amb equilibri financer i endeutament baix, però en tot cas, volen posar èmfasi en el fet que s'ha reduït el marge de maniobra i ha empitjorat la qualitat del deute, i entenen que això suposa un toc d'alerta de cara al futur, sobretot per no haver d'incórrer en situacions financeres poc ortodoxes. Pel que fa al compte de resultats, que té un re- sultat positiu de gairebé 582 milions d'euros, volen posar de manifest l'element comptable que s'asse- nyala en l'Informe de la Intervenció, que és que alguns conceptes com les transferències de capital, o les quotes d'urbanització, en comptes de compta- bilitzar-se com ingressos de l'exercici, ho fan com a ingressos a distribuir en diversos exercicis. Tanma- teix el Pressupost del 2008 s'ha liquidat amb un superàvit de 7,8 milions d'euros, xifra que indica que l'Ajuntament gaudeix d'una capacitat pressu- postària acceptable. Precisa, tot seguit, que a partir de l'Informe d'In- tervenció han detectat en l'apartat de bestretes errors en els càlculs de les dietes d'alguns viatges, o la manca d'autorització gerencial d'algunes des- peses protocol·làries. Igualment, hi ha mancances en la documentació justificativa d'ajuts a les famíli- es i en concepte de lloguer. Aquest informe també posa un toc d'atenció en alguns aspectes com ara els ajuts que es donen a les famílies contemplats en la campanya de vacances d'estiu. Pel que fa a la contractació, l'Informe d'Interven- ció posa de manifest que molts contractes d'arren- dament de locals no presenten rebuts dels lloguers pagats; i que moltes factures tenen dates anteriors a l'autorització de la despesa, i es refereix a l'adju- dicació de contractes sense aprovació prèvia del plec de clàusules ni que s'hagi celebrat el procedi- ment negociat. Per acabar, conclou que malgrat els aspectes que ha assenyalat, el balanç comptable de l'Ajuntament és correcte i s'ha acomplert el compromís contret en la negociació del pressupost. El Sr. Mestre agraeix també la feina dels tècnics municipals així com l'informe i les observacions de la Intervenció Municipal. Remarca que el Compte General i la liquidació del 2008 ja posen de manifest l'impacte de la crisi econòmica a la ciutat, que es reflecteix i té afecta- cions en alguns aspectes que es poden comprovar en la liquidació. Igualment, en examinar el Compte General, han considerat la conjuntura econòmica de la ciutat intentant trobar resposta a tres qüestions fonamentals. En primer lloc, a la qüestió de si l'execució i la li- quidació del Pressupost del 2008 ha servit per do- nar compliment a les prioritats del govern, la res- posta és clarament afirmativa. La liquidació posa de manifest que les polítiques adreçades als serveis a les persones, de cohesió social, s'han incrementat un 12,6% en relació a l'any anterior; i per demos- trar concretament que s'ha invertit en atenció a les persones, puntualitza que les persones ateses en centres socials van ser 44.900 el 2007 i el 2008 se'n van atendre 50.700; el nombre de llars amb ajuda domiciliària van passar de les 7.308 el 2007 a les 8.710 l'any següent; el nombre de prestacions NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2089 per cada 100.000 habitants en atenció social primà- ria va ser de 9.535 el 2007, i el 2008 de 10.909. Passa el mateix en parlar de les polítiques per un espai públic de qualitat, on es pot comprovar un increment dels recursos del 6,9% en relació al 2007, i s'han incrementat també els recursos desti- nats a la neteja. En aquest sentit, addueix que no comprèn d'on ha tret les dades el Sr. Vives per afirmar que la valoració de la ciutadania respecte a la neteja no ha millorat en relació a l'anterior en- questa de serveis. Una segona qüestió fa referència al manteniment dels nivells d'inversió previstos i, per tant, si s'està donant compliment a la inversió prevista per al mandat. En aquest cas, la resposta és que s'han produït unes inversions netes de 607 milions d'eu- ros i que el grup Ajuntament de Barcelona ha inver- tit 745 milions d'euros. La tercera qüestió és si es pot comprovar una vegada més la solidesa de la hisenda municipal, tal i com es posa de manifest amb els indicadors que ha expressat el tercer tinent d'alcalde en iniciar el debat d'aquest punt; en resum, s'han mantingut els ingressos corrents, cosa que no poden dir molts ajuntaments; s'ha reduït l'endeutament en un 17%, el més baix de les grans capitals de l'Estat; i s'ha mantingut la política d'estalvi brut com en els ante- riors exercicis pressupostaris. Addueix que volia destacar aquestes tres qüesti- ons perquè els grups municipals de CiU i del PP pretenen escampar fum a fi de negar l'evidència, que és que s'ha donat compliment a les previsions del Pressupost del 2008 i, especialment, que les polítiques i les prioritats d'aquest Ajuntament fixa- des pel PAM i reflectides pressupostàriament s'han executat satisfactòriament. Per aquest motiu, avui aquest Ajuntament està en disposició de fer front a la situació de crisi en l'exercici actual, posant l'accent en la política social, fent d'aquesta administració un agent econòmic local de primer ordre i generador d'ocupació preci- sament per una bona gestió de la hisenda munici- pal, tot al contrari del que han afirmat els grups esmentats debat rere debat. Les situacions de crisi tenen, entre altres coses, la virtut de treure a la llum les febleses i els encerts, i creu que la situació actual posa de manifest que en les èpoques de bonança econòmica, aquest Ajuntament ha treba- llat bé amb les seves finances. El Sr. Carnes agraeix el to de les intervencions, que titlla de correcte i de constructiu. Tanmateix, vol rebatre algunes de les consideracions que s'han fet i aclarir alguns conceptes. Es refereix, d'entrada, a les valoracions de la ciu- tadania respecte a la neteja, que rep una puntuació entorn del 6, i que ha anat millorant els darrers temps. Quant a la seguretat, se'n va incrementar el pressupost el 2008 en més de tretze milions d'eu- ros; i la despesa social es va incrementar en 46 milions d'euros. Agraeix al Sr. Vives que, com a mínim, reconegui la importància de l'apartat de publicitat i, en aquest sentit, manifesta el seu convenciment que s'avança en el bon ús de la partida. Respecte a les demandes d'informes, precisa que una cosa és el dret dels regidors a disposar de la informació, però també existeix un criteri de pro- porcionalitat, alhora que és pràcticament impossible fer còpia dels 1.228 informes que ha elaborat aquest Ajuntament al llarg del 2008. Demana prudència alhora de fer valoracions ago- sarades i afirmacions que no responen a la realitat, com ara amb la gestió de BSM i la construcció d'a- parcaments en determinades zones de la ciutat, atès que si els fa aquesta empresa és perquè no resulten rendibles als operadors privats; o el cas de les dotacions pressupostàries provinents de la Llei de barris, que s'emmarquen en el programa 2004- 2012, i que es van dotant a mesura que es van executant. Finalment agraeix explícitament el posicionament del Grup municipal d'ERC, el seguiment, l'anàlisi i les exigències que plantegen, i està convençut que són actituds com la seva les que ajuden a tenir una permanent actitud de millora i de transparència. En resum, aquest Ajuntament és conscient que es viuen moments de dificultat, però no vol oblidar les seves responsabilitats amb la ciutat i la ciutada- nia. El Sr. Vives nega que el seu Grup s'inventi les dades que fa servir per valorar la liquidació del Pressupost 2008 perquè són les que apareixen en l'Enquesta de Serveis Municipals. Es tracta, doncs, de dades objectives i públiques, d'on es desprèn que la percepció dels ciutadans sobre els serveis clau de la ciutat empitjora dramàticament respecte al 2007, i els emplaça a què les consultin. El que compta realment són les prioritats de les partides pressupostàries, i és obvi que el 2008 bai- xen respecte a l'any anterior, i només han augmen- tat les relacionades amb la promoció de diversos àmbits relacionats amb Alcaldia, Serveis generals o Gerència. El descontrol de la gestió econòmica d'aquest Ajuntament és real, i provoca que el mateix Tinent d'alcalde reconegui que hi haurà un problema de tresoreria ben aviat, que ja s'intueix en la liquidació del Pressupost de 2008. Quant al dret a la informació, dissenteix que es- tigui disponible si es demana seguint una sistemàti- ca de forma, atès que al seu Grup se li ha negat directament dient que la informació que sol·licita no és objecte del Compte General. Insisteix que s'amaguen situacions que es produei- xen en alguns àmbits com ara en l'empresa BSM. Posa de manifest que hi ha un problema greu de sensibilitat social, atès que només un 6% d'ajuts es destinen a l'àmbit social. Per tot plegat, no poden votar a favor d'un compte general que amaga realitats, i que allò que 2090 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 es presenta com a pressupost no es liquida com a tal i, a més, no respon a les necessitats de la ciutat. El Sr. Mulleras observa que el tinent d'alcalde, o bé no rep bé les xifres o fa trampa i, òbviament, prefe- reix creure que es tracta de la primera possibilitat. Compara l'import plurianual dels contractes oberts, amb l'import anual del 2008 dels contractes d'adjudi- cació directa. Per ser rigorós, cal agafar l'import cor- responent al 2008 dels contractes oberts i comparar- lo amb l'import del 2008 dels contractes d'adjudicació directa. Si es fa d'aquesta manera, es pot comprovar que més de la meitat de l'import dels contractes ad- judicats el 2008 van ser-ho per adjudicació directa, 97 milions d'euros. Ho titlla d'escandalós. Observa que les prioritats del govern no són les dels ciutadans, i només cal triar alguns exemples com les bodegues de Can Calopa, l'hotel de luxe a Miramar, o que es gastin 8 milions d'euros en fer una muntanya russa al Tibidabo, una opció rebutja- da per aquest Plenari. Conclou que el lideratge de Barcelona es basa en la recaptació, amb els topalls impositius màxims a tot Espanya. El Sr. Florensa vol destacar alguns aspectes posi- tius de la gestió econòmica d'aquest Ajuntament els últims anys, de la qual se'n senten corresponsables pels anys que van formar part del govern munici- pal; entre aquests aspectes destaca la despesa controlada, la inversió i el control del deute, que fan que es pugui afrontar la crisi econòmica en millors condicions que altres ajuntaments. Recorda que el seu Grup va incorporar al Pressu- post de 2008 determinats criteris que van influir en la seva orientació i, en aquest sentit, no compartei- xen algunes de les intervencions que aquí s'han fet i que abonaven en què s'havien disminuït les inver- sions i els serveis a les persones. Enguany la situació és diferent, i el seu Grup ha mantingut els mateixos criteris pels quals va apro- var el Pressupost del 2009, entre els quals el com- promís de mantenir la despesa en aquells sectors que consideren estratègics i que augmentés la in- versió, en contra de la primera proposta que va fer el govern municipal on pràcticament no hi havia augment de la inversió. Certament, els propers anys seran difícils, però precisament perquè l'Ajuntament ha portat a terme una gestió prudent els anys de bonança econòmica, cal aprofitar i rendibilitzar aquests fruits i fer inver- sió en una conjuntura com l'actual; i també cal treballar en alguns aspectes com les transferències pendents, sobretot les que depenen d'altres admi- nistracions. En aquest sentit, els reclamen liderat- ge, insistència i treballar en aquells àmbits de la Carta Municipal que encara no s'han desenvolupat i que han d'ajudar a què Barcelona obtingui els re- cursos que necessita. El Sr. Carnes vol aclarir que aquest Ajuntament treballa des del realisme i la prudència. Les dades que ha emprat les tenen els responsables dels Grups i són la base de l'enquesta de la qualitat de la ciutat que es fa cada quatre anys, i precisament per referir-se a mitjà termini marquen tendències, tot i que és cert que assenyalen reptes pendents. Quant a la informació i la proporcionalitat, signi- fica que aquest Ajuntament treballa per afavorir i facilitar la informació i la transparència, sempre d'acord amb el que estableix el procediment. En referència a les acusacions de manca de sen- sibilitat social, manifesta que si d'alguna cosa es poden sentir orgullosos és d'haver fet de la cohesió social un dels seus elements d'acció. En l'àmbit de la contractació, lamenta que el Sr. Mulleras s'indigni però l'emplaça a comprovar les dades, que són informació objectiva. Finalment, vol destacar que aquest Ajuntament treballa en el present i a mig termini amb respon- sabilitat per servir als ciutadans, sent molt consci- ent de les possibilitats i dels reptes. El Sr. Alcalde tanca el debat sobre l'Informe de la Intervenció General i el Compte General de 2008, que és la traducció en termes econòmics de l'a- compliment del Programa d'Actuació Municipal. S'aprova, amb el vot en contra dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villa- grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín, el dicta- men núm. 8 de l'ordre del dia relatiu al Compte General de l'exercici 2008. S'acorda l'assabentament de l'Informe de la In- tervenció General sobre fiscalització a posteriori corresponent a l'exercici de 2008. 10. Autoritzar la societat Tractament i Selecció de Residus, SA, a actuar com avaladora del cinc per cent (5%) del crèdit pont atorgat a Ecoparc del Besòs, SA per Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid, Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, Banc de Sabadell, Caixa d'Estalvis de Catalunya i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, novat el 28 d'a- bril de 2009, des de l'endemà de l'aprovació del present acord fins al 30 de novembre de 2009, en les condicions que s'adjunten. 11. Autoritzar el Patronat Municipal de l'Habitat- ge a concertar un préstec hipotecari per un import màxim de 13.000.000 euros, destinat a finançar les obres d'una promoció de 96 habitatges, en les con- dicions que s'adjunten a l'annex. 12. Aprovar el conveni amb la Unió General de Treballadors (UGT) relatiu a la cessió gratuïta de l'ús de l'edifici situat a la Rambla del Raval, núms. 29-35, grafiat en el plànol annex, per un termini de tres anys, a fi de destinar-lo a seu i dependències sindicals; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen al·legacions o reclamacions, tenir per aprovat defi- nitivament el conveni; i formalitzar-lo en document administratiu. S'aproven, per unanimitat, els tres dictàmens precedents. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2091 COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Districte de l'Eixample 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic del nou mercat dels encants de Barcelona, d'iniciativa municipal, amb les modi- ficacions a què fa referència l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·le- gacions presentades en el tràmit d'informació públi- ca de l'aprovació inicial, de conformitat amb l'in- forme de l'esmentada Direcció; informes, tots dos, que consten a l'expedient i a efectes de motivació s'incorporen a aquest acord. El Sr. García-Bragado informa que amb aquest acord es procedeix a l'aprovació del Pla especial del nou Mercat dels Encants, que permetrà el trasllat del mercat actual, i està inclòs en la planificació del conjunt de les obres de transformació de la plaça de les Glòries. Destaca la importància de l'operació atès que es tracta d'un projecte emblemàtic en aquest conjunt, amb un sostre màxim de 16.000 metres quadrats per encabir la superfície de venda. Informa que, per tirar endavant l'aprovació, s'ha arribat a un acord amb el Grup municipal de CiU per proposar una reformulació urbanística de l'àm- bit de la Meridiana sud que contribuirà a la millora de l'entorn. El Sr. Puigdollers assenyala que aquest acord és, d'entrada, un acte de justícia amb totes les perso- nes que es guanyen la vida en un mercat històric de la ciutat, que han hagut d'estar a precari durant trenta-tres anys ocupant una zona verda de la pla- ça de les Glòries. En segon lloc, aquest acord tam- bé significa la clau de volta per començar a execu- tar el pla urbanístic de les Glòries, per la qual cosa i per estratègia política, el seu Grup el votarà favo- rablement. El Sr. Fernández Díaz manifesta que, al marge de les consideracions que el seu Grup va formular en el període d'informació pública relatives a la mobili- tat, l'arbrat, i diversos compromisos amb els para- distes, es pregunten la raó per la qual el pla urba- nístic del nou mercat dels Encants s'incardina en el projecte més ampli de la reforma de les Glòries, motiu pel qual el seu Grup opta per l'abstenció. Afegeix que consideren sorprenent que el Grup municipal de CiU en comparteixi determinats aspec- tes urbanístics, essencialment la possibilitat de suprimir diverses zones verdes per a la construcció d'habitatge, encara sense concretar. Posa en relleu, en aquesta línia, la incongruent argumentació per avalar aquesta actuació de dir que és per garantir la seguretat ciutadana i impedir la venda il·legal, quan és evident que la solució és posar-hi policia i no pas pisos. El Sr. Martínez addueix que el Grup municipal d'ERC no acabava de veure clar aquest projecte urbanístic, per la seva ubicació i per la configuració basada en la verticalitat del nou mercat dels En- cants, atès que com es pot constatar en els mer- cats d'aquestes característiques arreu d'Europa la distribució és sempre horitzontal, cosa que permet una certa "democratització" de les mercaderies que s'hi exposen. Igualment, discrepen quant a la ubicació, que es fa en un espai que inicialment havia de ser zona verda i que s'acaba convertint en equipament, al- hora que provoca aïllament urbanístic en relació amb l'Auditori i el Teatre Nacional. Posa de mani- fest, a més, que el terreny en què es preveu la construcció dels pisos planteja força complicacions atesa la seva configuració. Entenen, doncs, que aquesta actuació no respon al model urbanístic que volen per a Barcelona, i per aquest motiu hi votaran en contra. La Sra. Blasco avança el vot favorable del Grup municipal d'ICV-EUiA perquè considera que és un bon projecte, que posa en valor el mercat dels En- cants i la seva singularitat arquitectònica resol amb qualitat que estigui protegit de les inclemències del temps i, a canvi, no perdi la fesomia d'un mercat a l'aire lliure, i se situa a la mateixa alçada que els edificis de l'entorn –Auditori, TNC, i el futur Disseny Hub Barcelona. Remarca, també, el fet que aquesta actuació ha de permetre continuar endavant la reforma de la plaça de les Glòries a fi que esdevingui un nou punt de centralitat urbana, i que és el resultat d'un pro- cés participatiu molt intens, l'anomenat Compromís per Glòries, i que ha obtingut resultats satisfactoris. A més, per als encantistes, significa un camí cap a la solució desitjada, que era quedar-se en l'entorn de la plaça de les Glòries. El Sr. García-Bragado puntualitza que el projecte és resultat d'un concurs al qual es van presentar propostes diverses, i en què també van participar els responsables i paradistes del mercat i, per tant, respon exactament a les necessitats que es plante- javen. Bàsicament està concebut com un mercat obert de venda a l'aire lliure, amb una gran plaça coberta amb una estructura lleugera i envoltada, a diferents nivells, de parades i botigues, que se situa a nivell del rasant de la cantonada del carrer de Castillejos amb l'avinguda Meridiana, i s'adapta amb grades i rampes als diferents nivells dels carrers circum- dants. L'estructura del mercat se separa de l'avin- guda de la Meridiana a fi d'afavorir una vorera més ampla en aquesta banda i, sota rasant, estan pre- vistos tres nivells d'aparcament. Tal i com es de- manava, s'ha configurat com una plaça per a l'acti- vitat pròpia del mercat i, des d'aquest punt de vista, consideren que és molt singular i, com ja s'ha dit aquí, s'ha tractat amb els paradistes. Quant a la proposta general d'ordenació de la Me- ridiana sud, es remet al debat que va tenir lloc en la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, 2092 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 on es va emplaçar a estudiar, en el termini d'uns mesos, una proposta que formularà el sector d'Ur- banisme per acarar la transformació d'aquest àmbit. El Sr. Puigdollers precisa que es tracta de cons- truir ciutat i, aquest, és un concepte que va molt lligat a la seguretat de les persones. El Sr. Alcalde remarca la importància d'aquesta aprovació, que garanteix un futur magnífic al mercat dels Encants, i és una peça fonamental per continuar la transformació de les Glòries, juntament amb la primera pedra, també, del Disseny Hub Barcelona. S'aprova el dictamen en debat amb l'abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villa- grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín, i amb el vot en contra dels Srs. Portabella, Florensa i Martí- nez i la Sra. Capella. Districte de Sants-Montjuïc 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla de millora urbana per a la precisió de l'ordenació aprovada al sector de la Modificació del Pla General Metropolità per a l'ordenació dels terrenys delimitats pels carrers de Quetzal, de la Riera Blanca i l'avinguda del Carrilet en els sòls qua- lificats de clau 18, promoguda per Minex Center, SL. S'aprova, per unanimitat, aquest dictamen. 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l'ordenació de l'equi- pament situat al carrer D, núms. 2-18, de la Zona Franca, promogut pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d'informació pública de l'aprovació inicial, de conformitat amb l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament de valoració de les al·legacions, que consta a l'expedient i a efectes de motivació s'incorpora a aquest acord. S'aprova aquest dictamen amb l'abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d'ordenació del subsòl del sector 2 de Magòria, promogut per la Direcció Ge- neral de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana d'or- denació de volums del Colegio Padre Damián Sa- grados Corazones, ubicat a l'avinguda de Vallvidre- ra, núms. 8-12 i 14, promogut per Colegio Padre Damián Sagrados Corazones, que incorpora les prescripcions de l'aprovació inicial. Districte de Gràcia 18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i integral d'ampliació de l'e- quipament existent al carrer de Sant Salvador, núms. 1-27, promogut per la Congregació de les Germanetes dels Pobres. Districte d'Horta-Guinardó 19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de modificació puntual del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona, en l'àmbit del Districte d'Horta-Guinardó, pel que fa a la fitxa de l'element núm. 64, a la finca situada al passeig de Maragall, núms. 357-359, d'iniciativa municipal. 20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral de la finca situada al passeig de Maragall, núms. 357-359, promogut pels Srs. Ma Pilar i Josep Galcerán Ribera. S'aproven, per unanimitat, els cinc dictàmens precedents. 21. Denegar l'aprovació definitiva, de conformitat amb l'article 90.1.c del Text refós de la Llei d'urba- nisme, del Pla especial urbanístic d'equipament sani- tàrioassistencial, ubicat als carrers de Lepant, núm. 409, passatge de Boné, núms. 2-6, passatge de Sant Pere, núms. 8 i 23 a 33, promogut per Carso Grupo Inmobiliario, SA, atesa l'existència de motius determinants de la denegació de la seva aprovació, fonamentats a l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d'informació pública de l'aprovació inici- al, de conformitat amb l'informe de l'esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l'expedient i, a efectes de motivació, s'incorporen a aquest acord; notificar aquest acord als promotors del Pla. S'aprova aquest dictamen amb l'abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. 22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció de la titularitat, tipus i ordenació de l'equipament del solar del car- rer de Natzaret, núms. 115-117, dins del recinte de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, promogut per Servei Català de la Salut (CATSALUT); i resol- dre les al·legacions presentades en el tràmit d'in- formació pública de l'aprovació inicial, de conformi- tat amb l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l'expedient i a efectes de motivació s'in- corpora a aquest acord. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2093 Districte de Nou Barris 23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial urbanístic per a l'orde- nació dels terrenys de les antigues Cotxeres de Borbó, en l'àmbit de la unitat de projecte UP-3, destinada a centre esportiu municipal, d'iniciativa municipal (Institut Barcelona Esports). S'aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents. 24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d'ordenació de volums i de regulació d'usos de l'equipament situat al carrer de Viladrosa, núms. 90-98 (Parròquia Sant Sebastià), promogut per l'Arquebisbat de Barcelona i Via As- sistencial Fundació Privada. S'aprova aquest dictamen amb l'abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín. COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPACIÓ I CONEIXEMENT 25. Aprovar l'informe de la Direcció de Serveis de Comerç i Consum de 20 de maig de 2009 relatiu a la llicència sol·licitada per Werkhaus, SL, Societat Co- manditària Simple, per al trasllat i ampliació d'un centre comercial amb superfície de venda de 8.400 m2 ubicat al passeig de la Zona Franca, núm. 133, d'acord amb el que estableix l'article 7.8 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comer- cials; i donar trasllat d'aquest acord a la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya. La Sra. Recasens manifesta que, en principi, es posicionen a favor de l'informe de la Direcció de Serveis de Comerç entre altres coses perquè aquesta operació comercial va associada a una d'urbanística corresponent a l'ampliació de la Fira 2000, actuació amb la qual el seu Grup està plena- ment compromès. La Sr. Balseiro avança també el vot favorable del Grup municipal del PP, el qual sempre ha defensat un model de comerç de proximitat i, per tant, la limitació de l'establiment de nous centres comerci- als i grans superfícies en el conjunt de la ciutat. Tanmateix, aquesta proposta es tracta d'un trasllat i no pas de la creació d'una nova activitat, alhora que dóna impuls a la Fira 2000 permetent la cons- trucció de la Porta Firal. A més, l'empresa Wer- khaus es compromet a mantenir una estratègia comercial que no entorpeixi l'activitat econòmica del barri; alhora que consideren que, amb aquest projecte, l'empresa pot aportar un valor afegit que, finalment, es tradueixi en un benefici social per la creació de nous llocs de treball. El Sr. Portabella anuncia l'abstenció del Grup municipal d'ERC, tot i que destaca la correcció de l'expedient i el fet que no s'esgota el sostre comer- cial de la Porta Firal i es construeix un aparcament compartit de més de mil cinc-centes places; però, d'altra banda, es produeix una modificació de la ubicació, més a prop de la zona on ja existeix teixit comercial i doblant la superfície de venda. És, doncs, la combinació d'aquests dos aspectes el que els porta a l'abstenció. El Sr. Carnes precisa que es tracta d'un procés que afecta el Pla de millora urbana de la Porta Firal. Esmenta, alhora, que aquest tipus d'establiment encaixa perfectament amb el que s'estableix al Pla especial de comerç no alimentari de Barcelona i, per tant, no hi ha cap impediment per desenvolupar aquesta iniciativa. S'aprova el dictamen en debat amb l'abstenció dels Srs. Portabella, Florensa i Martínez i la Sra. Capella. 26. Admetre al Consell Municipal de Consum l'or- ganització de consumidors i usuaris ACRAC-Alter- natives al consum, d'acord amb l'article 4.2 de les Normes Reguladores del Consell Municipal de Con- sum. S'aprova, per unanimitat, aquest dictamen. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 27. Atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu a la Unió Esportiva Sant Andreu en el centenari de la seva fundació, com a reconeixement a la seva dila- tada tasca i el seu arrelament a la ciutat, per les seves aportacions històriques al món de l'esport, per l'esforç continuat durant tots aquests anys en la promoció de l'esport, i per la seva implicació en la difusió dels valors de l'esport. Abans d'iniciar els torns d'intervenció, el Sr. Al- calde saluda els membres de la Comissió del Cen- tenari de la Unió Esportiva Sant Andreu presents en aquesta sessió. La Sra. Mumbrú, com a regidora del Districte de Sant Andreu i en nom del Grup municipal Socialista, glossa la Unió Esportiva Sant Andreu com el club més representatiu del barri de Sant Andreu de Pa- lomar i una entitat històrica del futbol català. Posa en relleu els cents anys dedicats a aconseguir im- portants fites esportives arreu de Catalunya i Espa- nya, i recollint suport, que sempre que ha estat necessari, com ara el del pintor Salvador Dalí que va crear en el seu honor i benefici el quadre ano- menat Gol. Posa en relleu que la història del club ha estat lli- gada també a la història recent del país, i l'entitat esportiva ha estat sempre un referent del senti- ment català, especialment quan això no era fàcil. El seu arrelament a la ciutat es viu en directe els caps de setmana al camp municipal Narcís Sala, sempre ple de gom a gom amb veïns i veïnes de tots els barris del Districte; i també es fa palès amb els 2094 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 nombrosos equips de futbol infantil i juvenil que impulsa, transmetent-los els valors de l'esportivitat, l'esforç i el treball en equip i, avui, aprofiten aques- ta oportunitat per agrair la il·lusió i l'esforç als ho- mes i dones que ho han fet possible. La Sra. Fandos dóna la benvinguda en nom del Grup municipal de CiU als representants de la Unió Esportiva Sant Andreu i a la consellera d'Esports del Districte. Remarca que l'esport ha assolit el rang que té a la ciutat gràcies als clubs i a les entitats, que creen passió per l'esport i el converteixen en un element educatiu i de cohesió, alhora que són espais de relació social. A Sant Andreu, aquest pa- per el lidera la Unió Esportiva Sant Andreu, a la qual, amb motiu del seu centenari, aquest Ajunta- ment els fa palès el reconeixement de la ciutat amb el lliurament d'aquesta medalla. Remarca que, en primer lloc, la medalla reconeix el seu mèrit espor- tiu, que els darrers anys s'ha traduït en un bon recull d'èxits. Però, més enllà del reconeixement esportiu, aquesta medalla significa també un reco- neixement del paper de la Unió Esportiva al barri i al Districte com a referent. El Sr. Fernández Díaz remarca el reconeixement unànime del Consistori a la trajectòria històrica d'una de les entitats esportives més arrelades de la ciutat. Aquesta medalla reconeix cent anys de fide- litat i la vocació de generacions de persones que han mantingut viva la passió pels colors esportius d'una de les viles annexionades a Barcelona; però també reconeix que l'entitat és un exemple de pre- sent i de futur. El club expressa la seva identitat amb tradicions i símbols, i han estat les persones qui han donat continuïtat i futur a aquest projecte esportiu que, superant totes les dificultats, ha aconseguit fites tan notables com consolidar un filial B a l'antiga Unió Esportiva Besòs, assolir l'as- cens a la segona divisió B, i obrir el nou camp del Centenari; fites que demostren una ambició admi- rable que els ha portat a quedar-se a les portes d'assolir un merescut ascens a la segona divisió A que, ben segur, aconseguirà aviat. Vol destacar, també, la magnífica feina de l'enti- tat en l'àmbit del futbol base, construint un dels planters amb més ambició del futbol català, on s'hi forma no només en l'esport, sinó també en valors com a persones. Finalment, es refereix a què aquest centenari no hauria estat possible sense els qui amb passió i tenacitat han fet costat a la Unió Esportiva Sant Andreu. El Sr. Gomà significa que aquest club és un refe- rent no tan sols al barri de Sant Andreu de Palo- mar, sinó arreu de la ciutat i el país. Els símbols del seu escut i cent anys d'història així ho acrediten. El seu recorregut no ha estat exempt dels avatars del país; amb la dictadura es va veure obligat a caste- llanitzar el seu nom i a modificar el seu escut subs- tituint les quatre barres per la bandera espanyola; alhora que destaca que el disseny actual va ser decidit per referèndum entre els socis el 2005. Significa, igualment, que la pedrera de futbol ba- se de la Unió Esportiva compta amb centenars de nens i nenes que practiquen l'esport i reben, alho- ra, la formació en valors que els ha de servir per al futur. Remarca els dos equips femenins que acom- panyen l'equip absolut masculí i que va aconseguir el seu retorn, després una magnífica campanya 2007-2008, a la segona divisió B. Finalment, en destaca l'arrelament al territori, que l'ha portat a participar en diferents activitats juntament amb la resta del teixit associatiu, tal i com ha estat el cas recent de la mostra d'entitats celebrada aquest juny. El Sr. Portabella saluda, d'entrada, el president de la Unió Esportiva Sant Andreu i els membres de la Comissió del Centenari, i expressa el suport en- tusiasta del seu Grup per l'atorgament de la Meda- lla del Mèrit Esportiu. Tot seguit, es refereix a l'arrelament de l'entitat al país, les múltiples vicissituds per què ha passat, però sempre ha mantingut la voluntat d'arrelament visible en els símbols del seu escut i de la seva samarreta. Destaca, també, el seu compromís soci- al amb l'entorn, palès amb la seva col·laboració amb les entitats socials dels barris de Sant Andreu com ara els CRAE o la Fundació Trini Jove, amb l'objectiu de promoure la integració social de les persones joves a través de l'esport. Remarca el fet de vincular aquest col·lectiu amb dificultats a una activitat esportiva que li agrada i que, a més, obre horitzons per arribar a la integració. Per acabar, es refereix a la tasca de promoció del futbol base que duu a terme la Unió Esportiva, i vol posar en relleu que pocs clubs es preocupen tant per la promoció del futbol femení. El Sr. Alcalde conclou expressant la seva satis- facció per l'honor i el plaer d'atorgar la Medalla al Mèrit Esportiu a la Unió Esportiva Sant Andreu, i reitera el reconeixement a una tasca que ultrapassa l'àmbit purament esportiu. S'aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT 28. Aprovar la constitució i l'adhesió de la ciutat de Barcelona a l'associació Red de Ciudades por la Bicicleta, de la qual l'Ajuntament serà soci funda- dor; aprovar els estatuts reguladors de l'esmentada associació, que s'adjunten; designar l'Im. Sr. Fran- cesc Narváez i Pazos, regidor de Mobilitat d'aquest Ajuntament, com a representant d'aquesta Corpo- ració a la Red de Ciudades por la Bicicleta, podent signar tots aquells documents que es derivin de l'esmentada adhesió, i remetre una certificació de l'acord adoptat a la Secretaria Tècnica de l'asso- ciació per a la seva inclusió en l'acta fundacional. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2095 El Sr. Narváez recorda que ara fa un parell d'anys es va constituir la Taula Catalana de la Bici- cleta en aquest Ajuntament i on participa la Gene- ralitat, altres ajuntaments de Catalunya i la Diputa- ció de Barcelona, i a la qual es va convidar un seguit de ciutats espanyoles. Tots plegats van deci- dir que era bo establir una xarxa de ciutats espa- nyoles per a la promoció de la bicicleta a fi de posar en comú tot allò que la política de la bicicleta re- quereix. Manifesta que comparteixen molts ele- ments comuns i, per aquest motiu, avui porten a aprovació d'aquest Plenari l'adhesió a la Red de Ciudades por la Bicicleta, promoguda per ciutats i institucions catalanes. El Sr. Freixedes precisa que el Grup municipal de CiU s'abstindrà en aquest punt perquè, d'entrada, consideren que una adhesió a una xarxa de ciutats de l'Estat espanyol resta possibilitats a Barcelona que, al seu parer, ha de tenir un paper sense com- plexos en el marc europeu, també perquè els preo- cupa saber quin objectiu té aquesta adhesió. Ente- nen que la promoció de la bicicleta passa perquè es facin complir les ordenances, i no pas com ara, que les bicicletes a Barcelona les incompleixen amb impunitat; passa per fer carrils bici segurs i que no generin conflictes amb vianants i altres vehicles; i consideren que el servei Bicing ha de ser de quali- tat. Conclou que, només així, s'actua en favor de la promoció de la bicicleta. El Sr. Villagrasa avança el vot favorable a l'adhe- sió de Barcelona a la Red de Ciudades por la Bici- cleta perquè entenen que Barcelona hi pot aportar experiència, però també hi pot aprendre molt d'ex- periències del seu entorn més proper, que és el nacional. Significa, doncs, un bona manera d'apro- fundir en un ús més cívic i responsable de la bicicle- ta en l'entorn urbà. El Sr. Martínez anuncia que el Grup municipal d'ERC s'abstindrà en aquest punt perquè no consi- dera encertat que l'Ajuntament de Barcelona es dediqui a potenciar una xarxa d'aquest àmbit. El Sr. Narváez, al·ludint a la intervenció del Sr. Freixedes, admet que hagin pogut incórrer en algun error en l'àmbit de la bicicleta, però les dades de l'ús d'aquest vehicle a Barcelona els confirmen que s'està aconseguint que cada vegada més ciutadans facin servir aquest mitjà de transport. Tanmateix, és evident que cal compartir amb al- tres ciutats les seves experiències, adaptant les bones idees i les bones pràctiques de cadascuna. El Sr. Martínez diu que tenia el convenciment que el regidor de Seguretat i Mobilitat es referiria a algun dels arguments expressats en el mateix PAM, on s'hi diu que es crearà i s'impulsarà el Grup in- ternacional de Ciutats per la Bicicleta. En contra d'això, Barcelona no ha estat present a la conferèn- cia VeloCitys celebrada a Brussel·les aquest maig, i tampoc no ha signat la Carta per la Bicicleta, i sí que ho han fet un conjunt de ciutats europees, entre les quals Sevilla. Considera, per tant, que en aquest sentit es fa una deriva cap a l'àmbit espanyol i s'allunya de l'àmbit europeu que propugnava; alhora que re- marca que l'únic resultat d'aquesta adhesió és aconseguir, tan sols, una vocalia estatal, i, per tant, només ho pot qualificar de política de províncies. El Sr. Narváez remarca que Barcelona està pre- sent en tots els fòrums internacionals com a ciutat de referència. S'aprova el dictamen en debat amb l'abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels Srs. Portabella, Florensa i Martí- nez i la Sra. Capella. PART D'IMPULS I CONTROL a) Proposicions / declaracions de grup Del Grup Municipal de Convergència i Unió Única. El Consell Plenari acorda: 1r) Mantenir la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona en els nivells necessaris per la correcta prestació del ser- vei, sense baixes desproporcionades en els efectius de la seva plantilla que puguin comprometre la ràpida resposta a les demandes ciutadanes. 2n) Cercar sistemes per tal que la plantilla de la Guàr- dia Urbana de Barcelona pugui optar entre una major diversitat temporal a l'hora d'exercir les se- ves vacances, conciliant la satisfacció de les neces- sitats ciutadanes amb el dret a vacances d'aquests treballadors públics. El Sr. Trias manifesta, d'entrada, la seva satis- facció perquè aquesta iniciativa ha rebut el suport de tots els Grups, fet que els ha permès buscar una via d'acord. Indica que aquesta iniciativa parteix de la preocupació que els ha causat la informació pro- porcionada per la regidora Assumpta Escarp sobre els efectius de la guàrdia urbana actius durant el període que va de la primera quinzena de juny a la primera de setembre, que es tradueix en què du- rant l'estiu hi haurà 1.099 efectius al carrer els dies feiners i 830 els festius, cosa que significa una re- ducció d'efectius del 12% durant la primera quinze- na de setembre, i de fins al 40% durant la segona quinzena de juliol i la primera d'agost. De tot plegat en resulta una manca d'efectius important en les unitats territorials i també en les nocturnes. Observa que durant aquests mesos d'estiu la gent fa molta vida al carrer, de manera que les normes de civisme d'obligat compliment són negli- gides en moltes ocasions. Un altre aspecte a tenir en compte és que, contràriament a la creença este- sa que aquesta ciutat queda deserta durant aquest període, experimenta un augment molt important de les visites turístiques, i per tant cal donar res- posta a la seguretat de visitants i residents, els quals també han canviat els seus hàbits de vacan- ces, distribuint-los en períodes més breus i més 2096 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 repartits. Així doncs, garantir la seguretat durant aquest període és bàsic també per la imatge de Barcelona al món. El Sr. Fernández Díaz entén que, al marge d'a- questa proposició a la qual donen el seu suport, també fóra convenient formular-se un seguit de qüestions sobre el nombre d'agents necessaris per garantir la seguretat ciutadana i el civisme a la ciutat; de quina manera es dóna resposta a la con- ciliació del dret al descans dels agents de la guàrdia urbana i el dret dels ciutadans a la seguretat; i quines són les necessitats de la ciutat en funció dels períodes de l'any. Entén que la resposta a aquestes tres qüestions donaria la pauta per poder completar aquesta proposició que presenta el Grup municipal de CiU. Afegeix que és obvi que s'ha de donar compli- ment al conveni laboral de la Guàrdia urbana, que estableix que fins a un 40% de la plantilla d'efectius de cada unitat o departament podrà sol·licitar les vacances en els mesos de juliol i agost; però des d'una perspectiva de govern hi ha l'obligació de garantir la seguretat ciutadana i el compliment de les lleis i les ordenances. Afirma que fa aquest darrer plantejament perquè considera que la seguretat no es garanteix amb percentatges sobre un nombre insuficient d'agents, sinó sobre una plantilla suficient. En definitiva, insta a deixar de plantejar un debat del model de seguretat i les necessitats policials de la ciutat en termes de percentatges i concentrar-lo en el nombre de policies que es precisen realment. Es tracta, doncs, que els nous efectius sumin a la plantilla i no serveixin només per renovar-la i subs- tituir les baixes d'exercicis anteriors. Afegeix que calen també més efectius dels mossos d'esquadra i la coordinació entre ambdós cossos, assumpte so- bre el qual cosa el seu Grup presenta un prec en l'ordre del dia. El Sr. Martínez addueix que, atès el seu plante- jament lògic, el seu Grup considera positiu que la proposició del Grup municipal de CiU prosperi a fi d'obtenir el suport unànime a l'obligació de l'Ajun- tament de garantir unes ràtios de guàrdia urbana suficients durant el període estiuenc. Des del punt de vista que la política de seguretat no recau exclu- sivament en la guàrdia urbana, sinó que els mossos d'esquadra també hi tenen un paper important, hi ha altres elements que la configuren i que estan més relacionats amb la percepció de la gent i que passa, entre altres aspectes, perquè la ciutadania tingui la certesa que l'Ajuntament li pot oferir ajuda en moments de dificultat. Considera que hi ha altres aspectes que sovint es barregen amb la seguretat i que, en realitat, perta- nyen a l'àmbit de la convivència on, certament, la guàrdia urbana hi té assignat un paper fonamental, però on també hi té molt a veure l'organització municipal en les seves activitats d'inspecció, la capacitat de detectar i actuar en determinats fenò- mens que s'accentuen durant l'estiu, i és precisa- ment en aquestes situacions que el seu Grup consi- dera que la política municipal que es duu a terme no té capacitat suficient per garantir aquesta convi- vència, atès que durant aquest període també dis- minueix la plantilla municipal i, per tant, disminueix la capacitat dels districtes per actuar eficaçment en aquest conjunt de fenòmens. El Sr. Mestre avança el vot favorable del Grup municipal ICV EUiA a aquesta proposició, que ha estat transaccionada. Remarca que es tracta d'un suport que no els costa gens perquè allò que es proposa ja és el que s'havia acordat fer amb el que anomenen Operació Estiu que, entre altres actuaci- ons dels serveis municipals, contempla i preveu les actuacions relatives a la seguretat i que durant els anys que porta de funcionament ja s'ha demostrat efectiva amb uns balanços que són globalment sa- tisfactoris, tot i que millorables. La proposició recorda allò que ja ha estat acordat pel conveni col·lectiu dels treballadors i treballado- res municipals, on es determina que el percentatge d'agents, en aquest cas, que poden fer vacances els mesos de juliol i agost, pot arribar al 40% de la plantilla. Remarca, a més, que l'Operació Estiu també pre- veu els serveis extraordinaris per fer front a esde- veniments ciutadans que es produeixen el juliol i l'agost. La Sra. Escarp diu que li fa l'efecte com si avui ha- guessin descobert que existeix un conveni col·lectiu, però obvien que des de fa anys s'aborda amb la posada en marxa de l'Operació Estiu per a un perí- ode en què es fa un ús intensiu de l'espai públic amb esdeveniments de caràcter multitudinari. Avança que el Grup municipal Socialista votarà favorablement aquesta proposició amb les modifi- cacions que s'hi han introduït –tot i que també hi haurien pogut votar en contra atesa la seva super- fluïtat–, sobretot per ratificar el que ja està en marxa i perquè tenen els deures fets pel que fa al nombre d'efectius i a la seva distribució eficient, essencialment amb l'aplicació de l'organització que anomenen de tres capes; una primera capa per garantir el servei bàsic a tota la ciutat; una segona per reforçar les zones del Parc Güell, Sagrada Famí- lia, Montjuïc i el centre de la ciutat; i una tercera de reforç a Ciutat Vella i les platges. El Sr. Trias agraeix el suport a la proposició i re- marca la importància d'assolir un acord en assump- tes que són importants per a la ciutadania com és la seguretat i, també, per a la imatge que Barcelo- na dóna al món. Admet que no tot pot quedar a mans de la Guàrdia urbana, i que exigeix col·la- boració amb els mossos d'esquadra. Precisa que no han descobert avui l'existència del conveni col·lectiu, però entén que és possible in- centivar econòmicament la gent que, voluntària- ment, faci les vacances en una altra època de l'any. Això és una tasca de gestió interna a fi de fer pos- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2097 sible que es disposi dels elements necessaris per- què les coses funcionin en aquest període que no és fàcil precisament per l'ús intensiu del carrer. La Sra. Escarp remarca que la seguretat, la con- vivència i la cura de l'espai públic són una prioritat del govern municipal. Quant a la intervenció del Sr. Fernández Díaz, indica que quan parla de Guàrdia urbana sempre ho fa a partir de xifres, i oblida massa sovint la qualitat del servei que disposa d'u- na plantilla més jove, més qualificada i dotada amb noves tecnologies. S'aprova, per unanimitat, la proposició / declara- ció de grup en debat amb aquest nou redactat: El Consell Plenari acorda: 1. Mantenir la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona en els nivells necessaris per la correcta prestació del servei, sen- se baixes en els efectius de la seva plantilla que puguin comprometre la ràpida resposta a les de- mandes ciutadanes. 2. Cercar sistemes en el marc del Conveni Col·lectiu per tal que la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona pugui optar entre una major diversitat temporal a l'hora d'exercir les se- ves vacances, conciliant la satisfacció de les neces- sitats ciutadanes amb el dret a vacances d'aquests treballadors públics. b) Proposicions amb contingut de declaració insti- tucional Del Grup Municipal del Partit Popular Pp 1. El Plenari del Consell Municipal acorda: L'A- juntament de Barcelona insta al Govern de l'Estat a: 1r) La creació d'un Fons Especial de finançament municipal per a l'any 2009, dotat amb 1.100 mili- ons d'euros de l'IVA recuperat de les activitats ge- nerades pel Fons Estatal d'Inversió Local, per tal que es destini a despesa corrent dels Ens Locals, assignant a la ciutat de Barcelona un total de 38,9 milions d'euros. 2n) Que el diferencial entre l'import del Fons i l'efectivament emprat pugui revertir en la Ciutat pel finançament de nous projectes. El Sr. Fernández Díaz recorda que del Fons Esta- tal d'Inversió Local per un import de 8.000 milions d'euros, 282,3 han estat assignats a aquest Ajun- tament; i ja en el moment de l'assignació, el seu Grup va formular diverses observacions relatives a aquest fons, que entenien que responien a un pa- gament a compte i en espècie –pel qual haurien de mostrar-se agraïts– del deute que manté el govern de l'Estat amb aquesta administració i atesos els dèficits en matèria de finançament local i específic de la ciutat. També van explicitar llavors que hi havia altres fórmules millors com la transferència corrent directa a l'Ajuntament, alhora que van ad- vertir que s'actuava amb precipitació per enllestir els projectes que els donaven dret a percebre la quantitat provinent del Fons Estatal d'Inversió Lo- cal. La raó de ser d'aquesta proposició que avui pre- senta el Grup municipal del PP és que aquests 282,3 milions d'euros adjudicats a l'Ajuntament no s'assignaran íntegrament a la ciutat, sinó que se n'haurà d'excloure el pagament de l'IVA, que recu- pera el govern de l'Estat, i que per a Barcelona significa entorn dels 39 milions d'euros, que recla- men que es destinin novament a la ciutat per finan- çar diverses despeses vinculades, per exemple, a l'àmbit social o al de manteniment. Igualment, en- tenen que, d'aquesta xifra, una part important també seria recuperable a causa de les baixes de licitació en les obres adjudicades. En definitiva, la seva proposició fa referència a la possibilitat de reclamar per a la ciutat un import aproximat de setanta-tres milions d'euros que pro- venen, d'una banda, de l'IVA repercutit sobre obra ja executada i, d'altra banda, dels diners sobrants arran de les baixes de licitació. La Sra. Recasens avança el vot favorable del Grup municipal de CiU a aquesta proposició atès que referenda una de les tesi que el seu Grup ja va posar damunt la taula fa ben poc, i que va ser ad- mesa per unanimitat, tal i com desitjaria que pas- sés avui. En aquella ocasió van aconseguir que l'Estat creés un fons específic que permetés retor- nar l'IVA pagat per totes les inversions que fes l'A- juntament amb la condició de reinvertir-lo en nous projectes. Aquesta petició arrenca de la declaració munici- palista del setembre de l'any passat, en què tots els ajuntaments van reclamar aquest IVA. El seu Grup també ha formulat al Congrés dels Diputats una proposta no de llei que encara no s'ha tractat, on reclama el retorn de 1.100 milions d'euros corres- ponents a l'IVA dels 8.000 milions d'euros del Fons Estatal d'Inversió Local, i el retorn dels diners so- brants de les baixes de licitació a fi que puguin fer més inversions. Recorda que, en fer l'esmentada declaració mu- nicipalista, els Grups es van comprometre a què quan arribés al Congrés dels Diputats, el Partit So- cialista també votaria a favor d'aquesta reclamació en comptes d'alinear-se amb els vots del PSOE i que la reclamació es fes enrere. El seu Grup tampoc vol deixar escapar l'oportuni- tat de reclamar una vegada més el finançament just que li toca a Barcelona i que està establert a la Carta Municipal, i que només la manca de lideratge manté aturat. La Sra. Capella manifesta que el seu Grup consi- dera que les finances de la ciutat no poden respon- dre a prestacions conjunturals perquè requereixen estabilitat i continuïtat i, per tant, s'han de nodrir per les vies previstes i per les que s'han de desen- volupar, en concret els recursos propis i el que es- tableix la Carta Municipal, i els percentatges sobre els impostos estatals; igualment, la nova Llei d'Hi- sendes Locals de la Generalitat que ha de garantir les despeses de capitalitat. Tot el que s'allunyi de l'estabilitat i es fonamenti en la conjuntura, la imprevisió, la liberalitat o la 2098 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 magnanimitat d'un tercer, difícilment obtindrà el suport del seu Grup, atès que, en definitiva, es vulneraria l'autonomia municipal i, en conseqüèn- cia, és limitar-la. Consideren que el desenvolupa- ment de Barcelona com a capital de Catalunya re- quereix estratègia, planificació a curt, mitjà i llarg termini i, per tant, estabilitat financera. Tot plegat és necessari per acarar els reptes de ciutat i de capital i complir les competències pròpies i que passen pels drets de capitalitat, serveis a les per- sones i cohesió social. Al seu parer, doncs, l'única línia a seguir són les dues proposicions que ja van ser aprovades per aquest Plenari el 2008, una defensada pel Grup municipal de CiU i una altra pel d'ERC i consensua- da amb el govern municipal, atès que el finança- ment dels municipis requereix plantejaments rigo- rosos i unitat política i l'eina per aconseguir-ho és el desenvolupament de la Carta Municipal. Conclou, per tant, que únicament votaran a favor d'aquesta proposició en el cas que se suprimeixi la primera part i es mantingui únicament el segon paràgraf, tot entenent que es tracta d'una reivindi- cació antiga que l'IVA generat en les inversions que es fan a la ciutat es redistribueixi novament en forma d'inversions pròpies. El Sr. Gomà indica que el seu Grup ha manifestat en diverses ocasions el seu suport al Fons Estatal d'Inversió Local que cal emmarcar en el seu caràc- ter conjuntural. És, doncs, un ajut a la capacitat d'inversió pública dels ajuntaments que, en el cas concret de Barcelona, és important que quedi cla- rament circumscrit al que han estat decisions de fons de l'equip de govern, entre les quals l'enforti- ment de la despesa social, les polítiques econòmi- ques orientades al canvi de model productiu, i l'o- cupació de qualitat. Aquest Fons Estatal ha suposat una palanca im- portant per a la creació d'ocupació i s'ha vinculat als objectius de la política municipal de millora de l'espai públic i la creació d'equipaments de proximi- tat de caràcter social i cultural. Sempre que han expressat la seva posició sobre les finances locals han reiterat que el problema rau en la precarietat històrica i estructural de les finan- ces municipals, per la qual cosa consideren que la línia d'abordatge és el que ja es va manifestar en les dues proposicions a què s'ha al·ludit amb ante- rioritat, i que majoritàriament es van aprovar. Aquestes febleses estructurals es defineixen perquè la despesa pública local continua pesant un 15% en la despesa pública total del conjunt de les adminis- tracions de l'Estat, quan en els estats federals la despesa local se situa en una mitjana del 25%. Hi ha, per tant, un trajecte important per fer pel que fa a l'increment estructural de la despesa munici- pal. Certament, els ajuntaments han anat incre- mentant el seu règim competencial i, també, la realitat de la despesa local. Resulta evident que s'han anat universalitzant serveis socials des de la proximitat i que avui la crisi econòmica genera en- cara més tensions sobre la necessitat d'incrementar la despesa local. Davant de tot això calen solucions de caràcter estructural com una fiscalitat més potent i progres- siva; resoldre el sistema de finançament autonò- mic; reformes legislatives pertinents en la Llei d'hi- sendes locals i en la de finances locals de Catalunya; el desplegament dels mecanismes de finançament específicament previstos per a Barce- lona a la Carta Municipal; més instruments fiscals propis en l'esfera local i una participació econòmica sòlida i potent de l'Estat en les finances locals. Creuen que són aquestes que acaba d'exposar les línies de solució, i cap no està inclosa en la pro- posició del Grup municipal del PP, motiu pel qual hi votaran en contra. El Sr. Carnes addueix que alguna de les qüesti- ons que planteja la proposició no es pot pensar només en clau catalana i, ni tan sols, estatal, sinó que atenyen directament a l'àmbit de la Unió Euro- pea. Així doncs, si bé és cert que no hi ha cap legis- lació específica que impedeixi aplicar l'IVA de la manera que proposen, cal recordar que es tracta d'un impost harmonitzat, de manera que els go- verns no poden modificar la seva regulació sense l'autorització de la UE atès que, si s'aplica tal com suggereixen, està subjecte a la decisió del Tribunal Europeu. Precisament per això, els sembla poc pru- dent adoptar aquesta mesura. Quant a la segona part de la proposició, precisa que l'Ajuntament ha licitat per valor de 282 milions d'euros amb l'ajuda provinent del Fons Estatals d'Inversió Local i que s'han produït baixes de licita- ció entorn dels 34 milions d'euros, i afegeix que aquests diners quedaran per a l'Ajuntament si es justifica que han servit per afrontar imprevistos durant les obres i, òbviament, aquest supòsit no es podrà conèixer fins a finalitzar totalment les obres fetes amb aquest fons. Al·lega que aquesta seria la resposta estricta al redactat plantejat, tot i que vol afegir-hi la conside- ració de caire polític que l'assumpte de les hisendes locals els afecta i els preocupa, per tant, la decisió que el Grup municipal del PP ha pres aquesta dar- rera setmana de retirar-se de la Comissió d'Hisenda de la FEMP no beneficia un bon treball de consens entre ajuntaments per aconseguir un bon finança- ment per a les hisendes locals. El Sr. Fernández Díaz es felicita perquè la vehe- mència que el govern municipal ha emprat per re- butjar la proposició del seu Grup la faci extensiva a la defensa del finançament local per aconseguir millors serveis per als barcelonins sense que, d'al- tra banda, esmercin massa esforços per aconse- guir-los. Entén la prudència expressada pel Sr. Carnes quant al punt primer de la proposició, que també ha estat expressada parcialment pel Grup municipal d'ERC. Vol subratllar que la recuperació de l'IVA NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2099 assignat al Fons Estatal d'Inversió Local per import de 1.100 milions d'euros en el conjunt de l'Estat és una petició que el Partit Popular ha presentat al Congrés dels Diputats; tanmateix, atenent a la prudència d'uns i a les precisions d'uns altres, ma- nifesta que no centraran la controvèrsia en aquest punt i intentaran defensar la proposta pel seu ves- sant positiu, és a dir, en el romanent de 34 milions d'euros per baixes de licitació que suposa un in- crement de recursos per a la ciutat, i que es podri- en perdre si no es prenen un seguit de mesures. Recorda que s'ha parlat de complementar alguns projectes o reassignar-los en funció de la seva exe- cució, i també de l'opció de reclamar-los directa- ment al govern de l'Estat. Atès que en la seva pro- posició no fan esment d'una ni altra opció, sinó que únicament demanen que la quantitat íntegra de les baixes de licitació s'assigni a la ciutat; i atès que el seu Grup dóna per traslladat al Congrés de Diputats el debat del punt primer de la proposició de defensa del retorn de l'IVA, entén que els Grups municipals no tindran cap inconvenient a votar favorablement el punt segon de la proposició. La Sra. Recasens reitera el suport a la proposició, i aprofita per posar de manifest que la unanimitat quant a les finances de la ciutat ja s'ha posat de manifest en aquesta cambra, per tant, el que cal és lideratge i fermesa per defensar davant de la Gene- ralitat i del govern de l'Estat el que pertoca a Bar- celona, i entén que aquesta iniciativa significa un pas més cap a aconseguir-ho, alhora que referenda en el seu convenciment que l'IVA ha d'acabar re- vertint en els ajuntaments. La Sra. Capella agraeix el to emprat pel Grup municipal del PP, però insisteix que el seu Grup està a favor de l'obtenció de recursos de manera estable i no pas conjuntural i, precisament per aquest motiu, s'han dotat de la Comissió tècnica sobre finançament municipal, que en aquests mo- ments té representació de tots els Grups, amb l'ob- jectiu de definir un marc general al màxim de con- sensuat possible a fi de desplegar les potencialitats de la Carta Municipal. Discrepa amb la proposta del Grup municipal del PP de destinar l'IVA recuperat a despesa corrent de l'Ajuntament, atès que aquesta despesa no es pot alimentar amb ingressos puntuals o extraordinaris i ha d'estar consolidada en el Pressupost amb una línia de finançament clara. Així doncs, només esta- rien disposats a acceptar que l'IVA generat de les inversions de l'Estat es distribuís novament en in- versió directa de l'Estat a la ciutat. El Sr. Gomà puntualitza que una cosa és el su- port puntual a la inversió local i una altra és la ne- cessitat d'un marc estable i estructural que enfor- teixi la despesa corrent dels ajuntaments establerta en un marc normatiu. Precisa que fa aquesta pun- tualització perquè els sembla que la proposició con- fon ambdós conceptes. Reitera que continuen apos- tant per la necessitat que els fons de suport a la inversió estiguin dissenyats amb participació dels ajuntaments en els seus criteris i normativa, i que l'Ajuntament de Barcelona sigui un agent actiu en la defensa d'un nou model de caràcter estructural de finançament local. El Sr. Carnes creu que a poc a poc s'està duent el debat cap al terreny del rigor i la seriositat i agraeix el to i el canvi que ha plantejat el Grup municipal del PP. Reitera, però, la consideració que no s'està en condicions d'articular-ho el 2009, sinó que haurà de ser el 2010, tal i com s'estableix en els plecs. El Sr. Fernández Díaz vol expressar la seva per- plexitat pel canvi de criteri sobtat del Grup munici- pal d'ERC; i dedueix que tal vegada no s'ha expres- sat convenientment en defensar únicament el punt segon de la proposició, atès que el Grup esmentat havia anunciat que hi donaria suport. Es rebutja la proposició amb contingut de decla- ració institucional en debat amb divuit vots favora- bles –emesos pels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Reca- sens, Fandos, Homs i Vila, i també pels Srs. Fer- nández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín–, i vint-i-dos en contra de la resta de membres del Consistori assistents a la sessió. Del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya Pp 2. El Consell Plenari Municipal acorda: 1) Ma- nifestar el seu reconeixement a les funcions de promoció social, cultural i econòmica que duen a terme les caixes d'estalvis de Catalunya, i a tal efecte, recolzar la seva autonomia institucional com a element cabdal de la contribució d'aquestes enti- tats al desenvolupament econòmic i social dels dife- rents territoris de Catalunya. 2) Expressar el suport a la legislació vigent de referència a Catalunya que regula els percentatges de presència institucional a les caixes d'estalvis de Catalunya. 3) Expressar el rebuig de l'Ajuntament de Barcelona davant la pos- sibilitat que s'endegui una reforma legislativa que suposi una alteració del marc normatiu vigent en relació a les caixes d'estalvis, ja sigui en detriment de les competències atribuïdes a la Generalitat o en detriment de l'autonomia institucional d'aquestes entitats. 4) Notificar aquest acord a la Mesa del Congrés dels Diputats i a la Mesa del Parlament de Catalunya. El Sr. Portabella manifesta que el motiu que ha generat aquesta proposició ha estat l'observació d'un excés de pressió sobre les caixes d'estalvis des de l'inici de la crisi econòmica mundial. S'ha pogut constatar que nombroses declaracions tenien com a objectiu l'afebliment del model de caixa, un sistema amb un fort arrelament a Catalunya; i recorda que l'expressió real de la crisi financera ha estat conse- qüència de la fallida d'entitats financeres, no preci- sament petites, com ara Leman Brothers, Merrill Lynch o Northern Rock. Precisament per això, en el 2100 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 primer punt de la proposició demanen el reconei- xement a la tasca de promoció social, cultural i econòmica de les caixes; alhora que insten a valo- rar la proporcionalitat de la presència institucional en aquestes entitats, tal i com s'aplica a Catalunya, que fa que hi tinguin una presència d'acompanya- ment i no d'intervenció, de manera que les picaba- ralles en una determinada força política no arribi a plantejar un canvi de legislació pel que fa a la pro- porcionalitat de representació en les caixes. Per aquest motiu, estan convençuts que cal recolzar l'autonomia institucional de les caixes com a ele- ment cabdal de la seva contribució al desenvolu- pament econòmic i social, així com donar suport a la legislació vigent de referència a Catalunya que regula els percentatges de presència institucional a les caixes d'estalvi. Remarca que el tercer punt fa referència a tot el que està succeint darrerament entorn a les fusions de les caixes, i observa que si aquesta fusió es pro- dueix dins d'una mateixa comunitat autònoma no hi ha problemàtica legislativa; tanmateix, possibles fusions amb caixes de comunitats autònomes dife- rents plantegen situacions diverses. D'una banda, hi ha algunes comunitats autònomes que es resis- teixen a les fusions atès que signifiquen la desapa- rició de l'entitat com a tal i, per aquest motiu, el govern central ha proposat suprimir la legislació que dóna capacitat a les comunitats autònomes d'exercir el dret de vet. Entenen que només a través del diàleg es poden solucionar aquesta mena de situacions, en comptes de decidir directament que no s'aplicarà la part de la legislació que en el seu moment va ser pactada per totes les forces territorials i dels partits polítics. Igualment, el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria –FROB– hauria de buscar el consens amb tots els agents implicats a fi de superar les adversi- tats davant la lògica d'una fusió entre caixes de diferents comunitats autònomes, que es poden veure agreujades per interessos territorials partidis- tes. El Sr. Vives avança el suport del seu Grup a la proposició per motius molt semblants als que ha adduït el representant d'ERC. En primer lloc, sem- blava que fins ara el sistema de caixes d'estalvi catalanes havia quedat al marge dels avatars, i tot i que amb equilibri inestable, encara es pot parlar de sistema financer català, atès que els criteris domi- nants són precisament financers i no pas polítics. Per tant, el que cal preservar és la independència política de les caixes d'estalvi; i valorar si és positiu per al sistema financer català mantenir el seu marc propi, i si és positiu per a les empreses i la societat civil catalana. Altrament, veuen com un perill els cants de sire- na de la vicepresidenta econòmica del govern es- panyol i, fins i tot, d'algunes fonts del Banc d'Espa- nya que, tal vegada aprofitant la crisi, pretenen introduir-se com qui no vol la cosa en uns instru- ments financers que els podrien proporcionar uns alçaprems que ara no tenen a la societat catalana. Per aquest motiu, doncs, veuen amb un cert ne- guit el Fons de rescat que sembla que avui mateix aprovarà el Consell de Ministres, que probablement permetria la intervenció en les caixes d'estalvi. Conclou, per tant, que la proposició és molt per- tinent i que és bo que l'Ajuntament es posicioni respecte a aquesta qüestió, sobretot perquè es positiu que els seus representants a les caixes de- fensin explícitament la seva independència. El Sr. Fernández Díaz es mostra sorprès perquè, davant la situació de crisi que està vivint el sistema financer i les conseqüències en la restricció i l'enca- riment dels crèdits per a les empreses, les pime, els autònoms i les famílies, el Grup municipal d'ERC presenti avui una proposició per recolzar el marc normatiu de les caixes de Catalunya i el règim competencial que estableix l'Estatut. No diu pas que això no sigui encertat, però, atesa la conjuntu- ra econòmica, no entén que la proposició sigui tan limitada quan hi ha altres assumptes que són tan importants o més com ara intentar afavorir l'ator- gament dels crèdits a aquells que realment ho pre- cisen, al marge d'altres actuacions vinculades a les caixes com l'obra social. Igualment, també és im- portant incloure un debat entorn de la situació i el futur de les caixes, la necessària professionalitza- ció, sense presència de càrrecs electes, o la capita- lització amb fons públics. Quant a la necessària reestructuració del sistema financer, addueix que si això implica el canvi nor- matiu a les caixes s'acara una tasca de gran com- plexitat que demana rigor. Cal, a més, tenir les idees clares, com ara que per sortir de la crisi és necessari, però no suficient, un sistema financer sanejat que generi confiança, que compleixi el seu objectiu essencial de facilitar l'accés al crèdit i la liquidesa dels agents econòmics, garantint en tot moment la transparència i el control de les actuaci- ons dels poders públics. En aquest context, el Grup municipal del PP de- fensa que les caixes d'estalvi s'adaptin a l'entorn canviant del mercat financer, que recuperin solvèn- cia i la viabilitat de garantir els estalvis i inversions dels seus clients; tot plegat, minimitzant la despesa d'aquest procés a les arques públiques. Aquest és, en la seva opinió, el debat que cal; però, una vega- da més, ERC està més pendent de dilucidar quina és l'administració competent en aquesta qüestió. El que realment importa és esbrinar, si des de Catalu- nya, s'està en condicions d'acarar els reptes de la competitivitat. Per tot plegat, el seu Grup pretén aprofundir en l'impuls de les reformes per assegurar la competiti- vitat i eficiència de les entitats financeres, facilitant, si escau, les fusions entre caixes, aprofundint en la professionalització de la seva gestió i en el seu grau d'eficiència, alhora que valoren i donen suport a la NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2101 projecció social i cultural d'aquestes entitats, així com a la seva autonomia institucional. En conseqüència, i atesos els arguments que acaba d'expressar, avança el vot contrari del seu Grup a la proposició. El Sr. Mestre anuncia el vot favorable del Grup mu- nicipal ICV-EUiA perquè significa una ocasió per mani- festar el rebuig taxatiu de la seva formació a qualse- vol intent de modificació o de reducció de les competències de la Generalitat en l'àmbit de les cai- xes d'estalvi; i defensaran on calgui el paper de la Generalitat en qualsevol procés de reorganització o de canvi legislatiu a les caixes. Significa que la Llei de caixes d'estalvi estableix un model d'autonomia insti- tucional que ha donat uns resultats molt positius; es tracta d'una autonomia institucional important que garanteix les seves funcions tant en el vessant de promoció econòmica i d'estalvi com en el seu vessant social i de desenvolupament cultural. Bàsicament per les dues raons que acaba d'ex- pressar el seu Grup donarà suport a la proposició; i afegeix que, atesa l'actualitat del debat sobre les possibles fusions entre algunes caixes d'estalvi, el seu Grup creu que, quan això sigui necessari, cal garantir la viabilitat de les entitats i de les seves funcions, i a Catalunya s'ha de garantir, sobretot, que es fa conforme a les competències pròpies de la Generalitat. Quant a l'autonomia institucional de les caixes, creuen que s'ha de valorar la Llei de caixes de Ca- talunya tenint en compte essencialment el que suc- ceeix en altres llocs, i posa el cas concret d'Andalu- sia, on institucions de l'església catòlica es resistien aferrissadament davant les legítimes intencions de la Junta d'Andalusia, o el cas de la Caja de Madrid. Per tant, i en referència a la intervenció del Sr. Fernández Díaz, manifesta que considera molt més important discutir avui sobre les competències de la Generalitat en relació a les caixes, que no pas as- sistir a l'espectacle d'una lluita institucional per veure qui les controla. Per acabar, es remet al debat polític i social que s'està produint respecte als ajuts públics al sistema financer i, en aquest sentit, el seu Grup ha posat de manifest la seva posició de considerar que aquests ajuts no poden ser una donació generosa de les institucions, i cal que estiguin orientades a garantir el crèdit als particulars i la liquiditat a les empreses i que s'han de fer amb total transparència. El Sr. Carnes observa la coincidència de la pre- sentació avui d'aquesta proposició amb notícies sobre el sector financer amb motiu de l'aprovació d'un Decret llei del que s'anomena Fons de Rees- tructura Ordenada Bancària i, alhora, s'ha plantejat un avantprojecte de blanqueig de diner, de manera que el debat sobre el tema financer està a l'ordre del dia. Tanmateix, considera que en matèria de caixes d'estalvi, que és el que motiva aquesta proposició, a Catalunya les coses s'han fet bé, té una llei de caixes modèlica, un fet reconegut no només a Cata- lunya, sinó també per institucions i governs de fora, perquè aquesta legislació despolititza les entitats i els dóna un grau d'autonomia molt alt. Tem, però, que les dificultats d'altres signifiquin una retallada de les competències de les entitats catalanes, que han demostrat àmpliament la seva responsabilitat i que fan un ús adient de les seves competències. Així doncs, si calgués dur a terme algun procés de racionalització del sector que afectés les entitats catalanes, creu que tothom voldria que fos d'antici- pació als esdeveniments i no un mitjà per resoldre situacions crítiques. Comparteixen, per tant, la filosofia de la proposi- ció i el fet que s'inscriu en un context on està ple- nament vigent aquest debat. El Sr. Portabella agraeix especialment els posici- onaments favorables a la proposició, però també la significació del Grup municipal del PP perquè hi ha votat amb coherència, bàsicament perquè és del domini públic que la formació política que ha encès la teia amb Caja de Madrid ha estat el Partit Popu- lar, que ha confós la seu d'una entitat bancària amb un escenari de picabaralles internes i, òbviament, això li impedeix votar el segon punt de la proposi- ció. Indica que, tal i com es desprèn de les notícies que apareixen aquests dies als mitjans, no només hi ha una pressió notable sobre les caixes, sinó que expressen preocupació perquè aquesta mateixa pressió impedeixi que les caixes puguin fer la feina i prendre decisions de caràcter econòmic, tal i com els correspon, d'acord amb la seva viabilitat eco- nòmica i amb el servei que han de donar a la socie- tat. Consideren que hi ha un procés on, aprofitant les circumstàncies, s'intenta rescabalar competències acordades per unanimitat en el seu moment. El Sr. Vives intervé breument per afegir que un conjunt de caixes catalanes, preveient el que pot passat, han iniciat el procés de fusió a fi de mante- nir les seves competències. Per tant, els sembla absolutament pertinent que es defensi des de l'A- juntament de Barcelona la independència de les caixes. S'aprova la proposició amb contingut de declara- ció institucional en debat amb set vots en contra – emesos pels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín– i trenta-tres favorables de la resta de membres del Consistori assistents a la sessió. c) Precs Del Grup Municipal del Partit Popular Pc 1. Reclamar la màxima col·laboració i coordi- nació de Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra en el desenvolupament de l'operació estiu, tot incremen- tant i reforçant la plantilla dels Mossos d'Esquadra com a pas previ per a la incorporació definitiva d'un 2102 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 mínim de 1.600 nous agents dels Mossos d'Esqua- dra a la nostra ciutat amb la finalitat de dotar-nos d'una plantilla mínima de 4.000 agents. El Sr. Fernández Díaz formula el prec, que es re- fereix a l'inici de l'Operació Estiu, que cada any posa en marxa l'Ajuntament de Barcelona per do- nar resposta a les necessitats de seguretat i civis- me de la ciutat. En aquest sentit, el seu Grup con- sidera que aquest tipus d'operacions que es duen a terme durant l'any han de servir per consolidar unes tendències i polítiques en el marc de relacions entre Ajuntament i Generalitat. La Sra. Escarp precisa que l'Operació Estiu s'està executant des del 15 de juny. Indica que en la seva preparació, els mossos d'esquadra així com molts altres departaments municipals hi han participat per poder atendre les necessitats que es produeixin durant l'estiu. Els demana, tanmateix, que deixin de reclamar tanta col·laboració i atenguin més a allò que els expliquen, com ara sobre la pràctica diària, que ha portat a 3.157 operacions conjuntes des del des- plegament dels mossos d'esquadra, o 697 operaci- ons en el que es porta de 2009. Així doncs, els de- mana que pleguin de sembrar dubtes sobre el sistema de funcionament de la seguretat a la ciutat. Confien, tanmateix, que el reforç que l'Operació Estiu, tant amb guàrdia urbana com amb mossos d'esquadra, sigui el pas previ per aconseguir el nombre d'efectius que necessita la ciutat. El Sr. Fernández Díaz insisteix que és necessària la col·laboració entre guàrdia urbana i mossos d'es- quadra, sobretot tenint en compte que ja s'havia previst explícitament el compromís dels mossos d'esquadra en aquest sentit en ocasió de l'aprova- ció l'ordenança de civisme el 2005, i entén que no s'està complint el compromís atès el baixíssim nombre de denúncies dels mossos en aplicació de les normes de civisme. Reitera l'afirmació que Bar- celona està sota mínims quant a efectius dels mos- sos; i planteja novament la pregunta que han for- mulat tant al Parlament de Catalunya com a aquest Ajuntament, i a la que mai no han obtingut respos- ta, sobre quants mossos d'esquadra reforçaran la plantilla policial a Barcelona durant els mesos d'es- tiu, i quin horitzó d'increment d'aquesta plantilla de mossos es produirà el 2009 i el 2010. La Sra. Escarp respon que els mossos d'esquadra estan habilitats per part de l'alcalde de Barcelona per actuar en l'aplicació de les ordenances munici- pals. Durant l'estiu, quan surt la nova promoció d'alumnes de l'escola de policia, es produeix un reforç del nombre d'agents a la ciutat, i afegeix que estan negociant que després s'hi quedi. Quant a percentatges, Barcelona significa un 21% de la població de Catalunya, per tant, volen que el 21% d'alumnes que es llicenciïn aquest estiu es destinin a la ciutat. Del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya Pc 2. Que es reforcin els programes i instruments de suport a l'establiment d'empreses a la ciutat de Barcelona, entre ells els adreçats a la recerca d'es- pais per la seva instal·lació. El Sr. Portabella formula el prec, que es refereix als serveis que aquest Ajuntament ofereix orientats a professionals i a empreses que es volen instal·lar a la ciutat, així com també a aquelles que volen créixer o canviar d'emplaçament. En aquest sentit, incideix en què els programes que faciliten l'ater- ratge de les empreses a Barcelona com a emplaça- ment empresarial o bé com a porta d'entrada al continent europeu, no tenen suficient disponibilitat d'oferta de metres quadrats i de difusió dels seus programes. D'altra banda, consideren que un sis- tema informàtic com ara el Marketplace hauria d'estar disponible per posar a l'abast de les empre- ses la informació sobre el nombre de metres qua- drats d'oficines que inclou. El Sr. Carnes comparteix la necessitat de facilitar i afavorir tant la instal·lació com el canvi d'ubicació d'emprenedors i inversors a la ciutat. Admet que hi ha una demanda insatisfeta, i que molt sovint les característiques dels metres quadrats que ofereixen els operadors no responen a les que requereixen les empreses, sobretot pel que fa als preus, que perjudiquen bàsicament els petits empresaris. Quant a l'aplicatiu Marketplace, manifesta que actualment s'està posant en coneixement del con- junt d'operadors; tot i que destaca la importància de la col·laboració amb els operadors privats que estan entrant en l'àmbit de gestió i adequació d'es- pais per a les empreses, ja que no tot ha de partir de la iniciativa pública. El Sr. Portabella insisteix que cal corregir la ten- dència inicial de voler atraure grans empreses a fi d'afavorir que les empreses petites i mitjanes tam- bé puguin trobar fàcilment les instal·lacions adients al 22@, per exemple. El Sr. Carnes reitera que disposen de diversos programes i instruments de suport a l'establiment d'empreses internacionals com ara el projecte Hit, el viver de les Glòries o el parc tecnològic de Barce- lona Nord, de manera que s'estan posant en marxa totes les possibilitats per oferir metres quadrats. d) Preguntes Del Grup Municipal de Convergència i Unió Pg 1. Considera raonable l'alcalde de Barcelona la despesa de 315.121,56 euros anuals en concepte de manteniment del Blog Barcelona, també conegut com a "blog de l'alcalde", per a l'exercici 2008? La Sra. Recasens recorda que el seu Grup va de- nunciar el 2007 que el cost del blog de l'alcalde ascendia a 262.000 euros, i que el 2008 aquest NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2103 cost es va incrementar d'un 20% i ja arriba als 315.000 euros. En conseqüència formulen la pre- gunta que presenta. El Sr. García-Bragado manifesta que la despesa a què referència la Sra. Recasens no pertany exclusi- vament al blog Barcelona, sinó que forma part del conjunt de despeses destinades al manteniment i creació de continguts de tots els projectes interac- tius que posa en marxa el web bcn.cat, i el blog esmentat forma part del projecte de foment de la participació previst al web municipal. Els recursos que l'Ajuntament destina al manteniment i creació de continguts de projectes interactius, amb càrrec a la xifra que ha assenyalat la regidora, és un equip de sis persones, distribuïdes en diferents horaris de dilluns a diumenge. Part d'aquests recursos són del blog Barcelona, altres es destinen a diverses inicia- tives com ara el foment de la participació en el projecte de remodelació de l'avinguda Diagonal o, en el seu moment, en el del PAM. La Sra. Recasens rebat la certesa de l'argumen- tació del tinent d'alcalde, i insisteix que el blog, que anomenen "Diari compartit entre l'alcalde i tu", és pura propaganda i autobombo personal pagat amb recursos públics. Remarca que un blog és una eina de proximitat, personal i transparent, i res de tot això hi ha en el blog a què es refereix. Discrepa, doncs, que el blog serveixi com a canal de partici- pació, tal i com pretenen dient que està destinat a convertir-se en una àgora del segle XXI; mentre que la realitat és la pràctica inexistència de comen- taris de ciutadans. Remarca que l'únic debat gene- rat al blog ha estat, justament, sobre el seu cost. Els demana, doncs, que per dignitat retirin aquest blog i en destinin els recursos a despesa social. El Sr. García-Bragado addueix que el Grup muni- cipal de la Sra. Recasens és qui intoxica amb aquesta qüestió atès que maneja les xifres en base al seu interès. Reitera que el projecte de foment de la participació forma part de les iniciatives del web municipal, que té un pressupost d'1,9 milions d'eu- ros l'any i que rep cent mil visites diàries; el blog Barcelona rep 23.000 visites mensuals, i precisa que la web de l'alcalde, que no blog, té un cost de manteniment mensual de 2.150 euros mensuals, que representen l'1,2% del total del web bcn.cat. Pg 2. En quin estat es troba el compliment del conveni d'equipaments de serveis socials, signat el 13 de juliol de 2005 entre la Generalitat de Catalu- nya i l'Ajuntament de Barcelona, per cadascun dels equipaments de la ciutat especificant quins estan en funcionament i quins en construcció? La Sra. Fandos formula la pregunta. Recorda que fa quatre anys que es va signar el conveni de col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament en matèria d'equipaments de serveis socials, on es preveia la construcció de residències per a gent gran, centres de dia, centres per a l'atenció de per- sones amb discapacitats i atenció a la infància. Pregunta, doncs, per l'estat de compliment del con- veni transcorreguts quatre anys des de la seva signatura. El Sr. Gomà precisa que el conveni preveia la po- sada en marxa de 49 equipaments públics d'atenció social, repartits en els capítols de persones grans, persones amb discapacitat i infància en risc. Mani- festa que a hores d'ara 31 d'aquests equipaments estan en construcció, 3 ja estan en funcionament i 15 més, l'inici de construcció dels quals està previst per al 2010. Observa que el conveni conté forta presència d'equipaments de titularitat pública, però també de cooperació amb la iniciativa social; con- cretament, de les 11 residències per a persones amb discapacitat que s'han de dur a terme en coo- peració amb la iniciativa social, en sis casos ja s'ha signat el conveni amb les entitats col·laboradores, dos estan a punt de signar-se i tres més en procés de concreció. Més enllà d'això, el conveni també preveia la creació de places concertades i subvenci- onades amb residències de titularitat privada, però finançades amb fons públics, que sumaven entorn de les mil tres-centes places en règim públic per a persones grans, i tres-centes en llars-residència per a persones amb discapacitat, totes elles generades per la Generalitat. La Sra. Fandos remarca que el conveni posava de manifest que els equipaments esmentats havien d'haver-se començat el 2007, altrament, el 2009 només alguns estan en construcció i altres ni tan sols l'han iniciada. Afegeix que, segons resposta de la consellera Capdevila a una pregunta d'un diputat del seu partit, aquesta considerava que el problema rau en què l'Ajuntament ha fet la cessió de superfí- cies molt més tard del que calia per complir els terminis. Per tant, és cert que hi ha incompliment per part de la Generalitat, però també ho és que l'Ajuntament ha cedit els terrenys amb retard i que no està fent el seguiment com cal, i celebra que en aquesta ocasió no hagin recorregut al subterfugi de mirar al passat, quan governava CiU a la Generali- tat, perquè queden molt malparats. El Sr. Gomà referma que el conveni esmentat sig- nifica un acord històric, atès que és la primera vega- da que l'Ajuntament signa amb el govern de la Ge- neralitat un acord per a la construcció de 49 equipaments socials. Recorda que entre el 1980, any en què va començar a governar CiU a la Generalitat, i el 2003 en què ho va deixar de fer, només es va signar un acord per a la construcció de 10 equipa- ments, dels quals el 2003 només 7 estaven en funci- onament. Certament, el ritme de desplegament del conveni ha tingut un excés de complexitat adminis- trativa i ha anat amb retard a les previsions. Del Grup Municipal del Partit Popular Pg 3. Quina és la valoració del Govern municipal sobre la celebració de la revetlla de Sant Joan a la nostra ciutat? El Sr. Fernández Díaz formula la pregunta. La Sra. Mayol respon que la valoració de la re- vetlla de Sant Joan ha estat satisfactòria. 2104 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 El Sr. Fernández Díaz addueix que el bon funcio- nament de les mesures que es posen en marxa en ocasió d'aquesta revetlla són fruit de la previsió, de la fermesa i de la continuïtat. Concretament, s'ha desplegat un bon dispositiu policial i de serveis municipals; s'ha mostrat fermesa amb un missatge molt clar a la ciutadania i als qui visiten la ciutat: no respectar les normes de convivència comporta una intervenció policial decidida; i a més, hi ha hagut continuïtat perquè aquest desplegament s'ar- rossega des d'altres anys. Entén que si aquesta manera d'actuar es traslla- da en altres àmbits i esdeveniments ciutadans com ara les celebracions esportives o les festes majors, tindrà tant d'èxit com el dispositiu de la revetlla de Sant Joan. La Sra. Mayol remarca que el resultat de l'opera- ció posada en marxa per la revetlla ha estat perfec- te, tal i com reconeix el mateix Sr. Fernández Díaz. Precisa, tanmateix, que aquesta mena de disposi- tius ja duen molt de rodatge a la ciutat en moltes altres ocasions durant l'any. Del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya Pg 4. Quina és la previsió d'execució de les obres de perllongament de la Línia 2 del metro al seu pas pel carrer Manso? El Sr. Martínez formula la pregunta, que es refe- reix a la possibilitat de fer coincidir les obres de prolongació de la línia 2 de metro, que ha d'arribar pel carrer de Manso a l'enllaç amb la ronda de Sant Antoni, amb l'actuació al mercat de Sant Antoni i el trasllat de l'activitat del mercat a les instal·lacions provisionals de la ronda. La Sra. Escarp informa que la prolongació de la línia 2 de metro està prevista en el PDI 2001-2010 i té un cost aproximat de 750 milions d'euros. Actu- alment, el projecte ja ha passat el tràmit d'informa- ció pública i de declaració d'impacte ambiental, ha passat fa poc per la Comissió d'experts de túnels i estructures de PTOP, que ha fet alguns canvis que, així que estiguin introduïts, es tancarà el projecte constructiu, de manera que es pot passar a la fase d'aprovació. Coincideix amb la preocupació expressada pel regidor d'ERC quant a la coincidència d'ambdues obres, sobretot pel que fa al tram del carrer de Manso, i d'aquesta manera ho han expressat al Departament d'Obres Públiques a fi de fer coincidir les dues actuacions. El Sr. Martínez demana que s'intenti obtenir la informació puntualment a fi que això sigui possible. Observa que tornar a iniciar unes obres al carrer Manso una vegada enllestit el mercat significaria un trasbals molt important per a la zona i el seu teixit comercial. S'ofereixen, doncs, a col·laborar per fer possible la coincidència esmentada, si més no, quant a la construcció del túnel de Manso. La Sra. Escarp addueix que no hi gairebé res a afegir llevat d'esmentar que hi ha un problema de finançament, però reitera que s'intenta fer coincidir les dues actuacions. DECLARACIONS INSTITUCIONALS DI 1. El proper 28 de juny es celebra, un any més, el dia de l'alliberament lèsbic, gai, bisexual i transsexual (LGBT). Aquest dia es commemoren els fets del 28 de juny de 1969 a Nova York, quan la població LGBT va sortir al carrer per demanar la plena igualtat jurídica i social, després d'una batuda de la policia en un bar d'ambient gai, on va morir una jove transsexual porto-riquenya. La situació de l'homofòbia i la transfòbia al món continua essent esfereïdora. En un gran nombre de països del món, els drets civils fonamentals definits per la "Declaració Universal dels Drets Humans" no són respectats. L'any 2009, set països (Aràbia Saudita, Iran, Ie- men, Sudan, Mauritània i regions de Somàlia i Ni- gèria) encara estableixen la pena de mort per a les persones que mantenen relacions sexuals amb al- tres del seu mateix sexe; en d'altres 72 països aquestes relacions poden comportar penes de pre- só. Al nostre país els últims anys s'han aconseguit canvis legislatius que reconeixen les reivindicacions històriques del col·lectiu. A més, la unió de les llui- tes de gais i lesbianes amb la de les i els transse- xuals també ha fet avançar en aquest sentit, i re- centment s'ha pogut aprovar la llei d'identitat de gènere. Però els canvis legislatius no ho són tot. És cert que els drets, per poder exercir-los amb plenitud, s'han de reconèixer per llei però també cal canviar les condicions econòmiques, socials i també de l'entorn cultural per tal que esdevinguin reals. La discriminació del col·lectiu LGBT continua sent una realitat. Els avenços en la normalització social, cul- tural i laboral són desiguals també arreu del territo- ri i segons els sectors socials. Hem avançat en la igualtat legal i ara cal treba- llar per a la igualtat real. Cal anar més enllà de les lleis i impulsar accions transversals des del sistema educatiu, els mitjans de comunicació, l'àmbit labo- ral, les administracions i la societat civil per seguir avançant cap a una societat inclusiva que accepti la diferència. El Pla Municipal per al col·lectiu Lesbià, Gai, Bi- sexual i Transsexual que està elaborant l'Ajun- tament de Barcelona ha d'esdevenir una eina privi- legiada per avançar cap a la igualtat i la visibilitat. Per tot això, i de conformitat amb l'article 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l'Ajuntament de Barcelona, els Grups municipals sotasignants presenten al Plenari del Consell Muni- cipal amb motiu de la commemoració del 28 de juny Dia de l'Alliberament Gai, Lesbià, Bisexual i Transsexual la declaració institucional següent: NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2105 Primer. Sol·licitar al Parlament Europeu, recent- ment elegit, que continuï avançant cap a la no dis- criminació. Els drets guanyats en alguns països de la UE no són reconeguts en d'altres de la pròpia Unió. Aquesta clara transgressió dels drets de ciu- tadania europea propicia que ciutadans i ciutada- nes, legalment casats als seus països perdin tots els seus drets com a parella si decideixen fixar la seva residència en un tercer país de la Unió Euro- pea que no reconegui la unió de persones del ma- teix sexe. Segon. Instar la Unió Europea per tal que la seva política exterior i de cooperació sigui una eina efi- caç per fer avançar tots els països en les polítiques d'igualtat i contra la discriminació per raó d'orienta- ció sexual i d'identitat de gènere. Tercer. Tot seguint la màxima de pensar en glo- bal i actuar localment ens comprometem a vetllar perquè l'Ajuntament de Barcelona, per mitjà del Pla Municipal per al col·lectiu Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual, sigui una institució exemplar en la igualtat de drets, el reconeixement social, la sensi- bilització, la visualització, la promoció i no discrimi- nació de les persones homosexuals i transsexuals. Quart. El Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona manifesta el seu suport als actes com- memoratius que en motiu de la diada del 28 de juny, celebraran les entitats i les institucions del nostre país. Cinquè. El Ple municipal continuarà amb la tradi- ció de posar en un lloc visible la bandera o penó amb els colors de l'arc de Sant Martí com a gest de reconeixement d'aquest col·lectiu d'homes i dones de la nostra localitat a fi que reconeguin en la Casa consistorial el seu lloc de referència immediat. S'aprova aquesta declaració institucional, que ha estat llegida pel Sr. Mestre, amb el vot favorable de tots els Grups municipals excepte el del Partit Popu- lar. DI 2. El passat diumenge 14 de juny es va cele- brar el Dia Mundial del Donant de Sang. La OMS va escollir aquesta data per tal de rendir homenatge als milions de persones que, amb la seva solidaritat i altruisme, contribueixen a salvar vides i a millorar la salut de les persones. Aquest esdeveniment anual té com a objectiu principal motivar a més persones per a que es facin donants de sang i aconseguir que hi hagi disponibi- litat suficient i estigui a l'abast de tothom. Donar sang és important i necessari perquè es tracta d'un teixit fonamental que no pot sintetitzar- se i que, a més a més té un temps limitat de con- servació, de manera que les donacions regulars són imprescindibles per a garantir la disponibilitat de sang segura en el moment i ell lloc en què es preci- si. Donat que les quatre agències promotores del Dia Mundial del Donant de Sang (Creu Roja i Mitja Lluna; Federació Internacional de Donants de Sang; Societat Internacional de Transfusió Sanguínia i l'Organització Mundial de la Salut) han escollit Bar- celona com a seu del Dia Mundial del Donant de Sang del proper any i que l'Ajuntament s'ha com- promès a organitzar l'esdeveniment del 14 de juliol del 2010 i de totes les activitats que s'han de des- envolupar durant tot l'any a la ciutat. És per aquests motius que els Grups municipals sotasignants presenten la declaració institucional següent: L'Ajuntament de Barcelona difondrà i donarà re- colzament al Dia Mundial del Donant de Sang, pro- movent campanyes informatives que facin prendre consciència de la importància que la donació de sang té per a tothom, per garantir la seva disponi- bilitat en el moment i el lloc en què es precisi, fo- mentant la solidaritat entre les persones. S'aprova, per unanimitat, aquesta declaració ins- titucional que ha estat llegida per la Sra. Esteller. El Sr. Alcalde agraeix el desenvolupament d'a- questa sessió i recapitula que s'han aprovat vint-i- set punts, s'ha avaluat el PAM, s'ha aprovat el Compte general, i s'han aprovat projectes tan im- portants com el que farà possible la presència de la UGT al bell mig de la rambla del Raval; el Centre de Preventius de la Zona Franca, que permetrà l'inici de la fi de la presó Model, així com també el plane- jament que fa possible la construcció del nou mer- cat dels Encants. Finalment, vol manifestar el condol d'aquest Ple- nari per la mort de Vicente Ferrer, l'admiració pel seu compromís i la seva contribució al progrés d'u- na de les zones més deprimides de l'Índia, Ananta- pur. Recorda que aquest Plenari va aprovar una declaració institucional, que llegeix literalment, d'adhesió a la campanya per a la concessió del Premi Nobel de la Pau 2009 a Fundació Vicente Ferrer, en reconeixement a la important tasca hu- manitària que aquesta fundació està duent a terme des de fa més de quaranta anys al districte d' Anantapur. No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i vint minuts. 2106 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Acords Acords de la sessió celebrada el dia 24 de juli- ol de 2009 Aprovació de l'acta de 26 de juny de 2009. C) Part Decisòria / Executiva a) Acords sobre societats, consorcis i entitats 3. Adoptar, en l'exercici de les competències re- servades a l'Ajuntament com a soci únic de la Soci- etat Barcelona de Gestió Urbanística, SA, els acords següents: 1r) Designar l'Im. Sr. Alberto Villagrasa Gil, membre del Consell d'Administració de l'esmen- tada Societat, en substitució de la Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras. 2n) Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l'esta- blert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per com- parèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors ma- terials en cas necessari. b) Ratificacions 4. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 3 de juliol de 2009, que concedeix al Banco Popular Español, SA, (actual titular de la llicència d'obres), una boni- ficació del 35% (que consisteix en 342.195,15 eu- ros) sobre la quota de l'Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres, generada per la concessió de la llicència d'obres, en data 16 de maig de 2006, per la construcció d'un edifici d'equipament@ per a Centre Audiovisual a l'avinguda Diagonal, 177-183, donat que aquesta reuneix les condicions establer- tes en l'article 7è de l'Ordenança Fiscal 2.1 de l'any 2006, atès que l'obra està efectuada dins del PERI del sector del Campus Audiovisual de la Modificació de PGM per la renovació de les àrees industrials del Poblenou aprovat definitivament el 20 de juliol de 2001 i dins el Pla Especial d'ordenació d'usos de l'equipament 7@ i ordenació dels sòls 22@T1 de l'illa de Ca l'Aranyò de la unitat d'actuació del PERI esmentat, aprovat definitivament el 22 de desem- bre de 2004 i la finca està qualificada de sistema d'equipaments @, clau 7, per tant procedeix decla- rar-la d'especial interès i utilitat municipal; procedir a retornar la quantitat pagada indegudament i do- nar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efec- tes pertinents. 5. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 19 de juny de 2009, pel qual s'accepta la subvenció per un import total de 816.600 euros atorgada pel Depar- tament d'Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació titular de les escoles de música que es detallen a la resolució EDU/1348/2009, de 7 de maig, publicada al Diari Oficial de la Generalitat, de 18 de maig de 2009, destinada al sosteniment de les despeses de perso- nal docent i de funcionament de les escoles de mú- sica, corresponents al curs 2008-2009. c) Propostes d'acord COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA 6. Aprovar el Pla d'incentius a la jubilació vo- luntària per al col·lectiu del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, per al qual es farà una dotació pressupostària a l'exercici 2010 d'1.212.086,36 euros al Capítol I. 7. Autoritzar i aprovar la modificació de l'article 5 del estatuts socials de Túnels i Accessos de Barce- lona, SA, referent a la quantia del capital social de la Societat, proposada pel Consell d'Administració d'aquesta entitat en sessió del 21 de maig de 2009, a l'augmentar l'import de l'ampliació proposada en sessió del Consell d'Administració de 23 d'octubre de 2008, en relació a la qual aquest Consell Munici- pal va autoritzar i aprovar la modificació estatutària en sessió de 24 d'abril de 2009. Autoritzar i aprovar la renúncia de Barcelona de Serveis Municipals, SA com accionista de Túnels i Accessos de Barcelona, SA, al dret d'adquisició preferent de les accions posades en circulació amb motiu de l'augment de capital de la Societat proposat pel Consell d'Ad- ministració d'aquesta entitat en sessió de 21 de maig de 2009 per import de 166.289.418 euros, com augment de l'ampliació proposada en sessió del Consell d'Administració de 23 d'octubre de 2008, per 55.429.806 euros, en relació a la qual aquest Consell Municipal va autoritzar la renúncia de Barcelona de Serveis Municipals, SA, en sessió de 24 d'abril de 2009. Facultar la Sra. Pilar Solans i Huguet, representant de Barcelona de Serveis Mu- nicipals, SA en la Junta General d'Accionistes de Túnels i Accessos de Barcelona, SA, per a la realit- zació de totes les actuacions encaminades a l'exe- cució dels presents acords. 8. Atorgar la Medalla d'Honor de Barcelona als següents ciutadans, ciutadanes i entitats que pro- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2107 posa aquest Consell Plenari i els respectius Consells de Districte, com a mereixedors d'aquest guardó per les seves virtuts i valors cívics i perquè han contribuït amb els seu esforç, cadascun des del seu àmbit d'actuació, al desenvolupament de la consci- ència ciutadana. A iniciativa del Consell Plenari: Sr. Pere Català i Roca, a títol pòstum, Sr. Enrique Laca- lle Coll, Sr. Ermengol Passola i Badia, a títol pòstum, Sr. Federico Sardà Tamaro i el Sr. Manuel Pousa Engroñat, Pare Manel. A iniciativa dels següents Consells de Districte i segons l'annex que s'adjunta: Ciutat Vella, a l'Associació Barceloneta Alerta i a l'Escola Cintra; Eixample, al Sr. Robert Cossialls i Español i al Centre d'Educació Infantil i Primària Joan Miró; Sants-Montjuïc, a l'Associació "Bona voluntat en acció" i a la Federació d'associacions, entitats i comissions d'Hostafrancs; les Corts, al Col·legi Pare Manyanet i a la Fundació Pere Tarrés; Sarrià-Sant Gervasi, al Sr. Jordi Farell i Orpí i a l'Associació Es- portiva BCN; Gràcia, a l'Associació Catalana d'Inte- gració i Desenvolupament Humà (ACIDH) i al Sr. Salvador Barrau i Viñas; Horta-Guinardó, a la Sra. Custòdia Moreno Rivero i a la Plataforma Salvem Can Fargues; Nou Barris, a la Sra. Maria Antònia Canals i Tolosa i al Club d'Atletisme Nou Barris; Sant Andreu, a l'Associació de Veïns de Bon Pastor i al Sr. Xavier Basiana i Vers; i Sant Martí, al Sr. Miquel Figueras i Segalés i a la Sra. Anna García i Cànovas. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS 9. Desestimar, per las raons exposades en els in- formes annexos, les al·legacions presentades a l'expedient 3-46/2008 consistent en un suplement de crèdit del pressupost de l'exercici 2009 de l'A- juntament de Barcelona per un import de 450.000 euros –(referència 09041690) d'acord amb el do- cument annex– a finançar mitjançant la incorpora- ció de romanent líquid de tresoreria disponible de l'exercici 2008; i aprovar-lo definitivament. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE 10. Aprovar definitivament la modificació d'esta- tuts del Consorci de l'Habitatge de Barcelona, ad- junts en aquest expedient. Districte de l'Eixample - Districte de Sants-Montjuïc - Districte de les Corts - Districte de Sarrià-Sant Ger- vasi - Districte de Gràcia - Districte de Nou Barris - Districte de Sant Andreu - Districte de Sant Martí 11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació d'escoles bressol municipals, als següents emplaçaments del terme municipal de Barcelona: Avinguda de Roma, núms. 98-106, carrers de Mel- cior de Palau, núms. 134-136, de Joan Güell, núms. 114-126, dels Reis Catòlics, núm. 38; avinguda de Vallcarca, núms. 227-229, carrers de Nou Barris, núm. 14, del Vesuvi, núm. 35; de la Ciutat d'Elx, núm. 17, de Fluvià, núm. 253; del Perú, núm. 135; rambla de Prim, núm. 215 i carrer del Concili de Trento, núm. 249, d'iniciativa municipal. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 12. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l'article 66.5 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la permuta i l'ajust de qualificacions de les parcel.les situades en l'avin- guda de J.V.Foix, núms. 89-109, i el carrer dels Quatre Camins, núms. 43-61, i concreció de la titu- laritat, tipus i ordenació de l'equipament resultant en la parcel.la de l'avinguda de J.V.Foix, d'iniciativa municipal, amb les modificacions a que fa referèn- cia l'informe de la Direcció de Serveis de Planeja- ment; resoldre les al·legacions presentades en el trámit d'informació pública de l'aprovació inicial, de conformitat amb l'informe de l'esmentada Direcció de valoració de les al.legacions; informes, tots dos, que consten a l'expedient i a efectes de motivació s'incorporen a aquest acord. Trametre l'expedient a la Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barce- lona per a la seva aprovació definitiva. Districte de Gràcia 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d'ordenació del centre d'aco- lliment per a infants i adolescents Gaudí, situat al carrer de Larrard, núms. 45-51, promogut per l'en- titat Ciutat i Valors, Fundació Privada de Serveis i Iniciatives Socials. Districte d'Horta-Guinardó 14. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Metropolità en l'àmbit del Barri del Carmel i en- torns, d'iniciativa municipal (Agència de Promoció del Carmel i entorns, SA), amb les modificacions a què fa referència l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presenta- des en el tràmit d'informació pública de l'aprovació inicial, de conformitat amb l'informe de l'esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l'expedient i a efectes de motivació s'incorporen a aquest acord; i trametre l'expedient a la Subcomissió d'Urbanisme del muni- cipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. Districte de Nou Barris 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el 2108 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Pla especial urbanístic i de millora urbana de l'illa delimitada pels carrers d'Aiguablava, de Maria Zambrano i el passeig del Bosc de Roquetes, d'ini- ciativa municipal; i resoldre les al·legacions presen- tades en el tràmit d'informació pública de l'aprova- ció inicial, de conformitat amb l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l'expedient i a efectes de valoració s'incorpora a aquest acord. 16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l'ordenació del Centre Municipal Via Favència, promogut per l'Institut Bar- celona Esports. Districte de Sant Martí 17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de la unitat d'actuació 2 de la Modificació del Pla General Metropolità en l'àmbit de la plaça de les Glòries-Meridiana Sud, promogut per Solvia Development, SL, amb les modificacions a què fa referència l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presenta- des en el tràmit d'informació pública de l'aprovació inicial, de conformitat amb l'informe de l'esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l'expedient i a efectes de valoració s'incorporen a aquest acord; requerir al promotor per tal que, en el termini màxim de tres mesos a comptar des del dia següent a la notifica- ció del present acord, constitueixi la garantia cor- responent al 12% del valor de les obres d'ur- banització, per un import de 447.660 euros, als efectes establerts a l'article 101.3 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació de l'anunci d'aquest acord; i publicar el present acord i la normativa del Pla al Butlletí Ofici- al de la Província de Barcelona als efectes de la seva executivitat, un cop s'hagi acreditat el com- pliment del requeriment indicat. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL 18. Atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Artístic al Sr. Eugeni Forcano, per la seva obra com a fotògraf i com a investigador de la fotografia, una obra dota- da d'una mirada penetrant, sensible, apassionada i irònica que durant molts anys, des de les portades de la revista Destino va il·lustrar la realitat social i cultural catalanes, i que des de nombroses publica- cions i treballs publicitaris ha estat testimoni de l'evolució de la ciutat i de la cultura de Barcelona. 19. Atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Artístic al Sr. Humberto Rivas Ribeiro per la qualitat de la seva obra com a fotògraf desenvolupada des de la ciutat de Barcelona, aportant a la fotografia catalana una obra dotada d'una mirada excepcional i penetrant en el camp del retrat i del paisatge, amb un interès especial a esdevenir document fidel d'allò que veu. 20. Atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Artístic al Sr. Joan Guerrero Luque per la qualitat de la seva obra com a fotoperiodista, amb imatges dotades de gran sensibilitat i de gran compromís polític i social, i que són el testimoni visual de la història recent de la ciutat de Barcelona. COMISSIÓ D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA 21. Aprovar el Pla d'Acció sobre Drogues de Bar- celona 2009-2012, i encomanar-ne la gestió a l'A- gència de Salut Pública de Barcelona. D) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup 3. El Consell Plenari Municipal acorda la imple- mentació de les següents mesures específiques al teixit comercial afectat per les diferents obres d'in- fraestructures en curs a la ciutat: 1) Donar el su- port necessari a la realització, d'acord amb les associacions de comerciants, a campanyes específi- ques de promoció del comerç a les zones afectades per obres de llarga durada. 2) El recolzament a les associacions de comerciants en les demandes que presentin per les pèrdues econòmiques que les obres els puguin ocasionar d'acord amb el principi de responsabilitat patrimonial i en el marc de les previsions de la Llei 30/92. 3) La creació, a cadas- cun dels districtes, d'una taula de coordinació d'o- bres formada per representants de l'Ajuntament i dels eixos comercials, per tal de garantir: - El tras- pàs eficient, i amb l'anterioritat suficient, de tota la informació referida al desenvolupament de les dife- rents obres. - Una senyalització adequada de les zones comercials. - Facilitar una il·luminació suple- mentària suficient per identificar adequadament les zones comercials. 4) L'Ajuntament de Barcelona, si s'escau, serà receptiu alhora de facilitar la relació entre propietaris i llogaters de locals comercials amb la finalitat d'evitar la possible disminució de la riquesa comercial dels barris. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional Única. El Plenari del Consell Municipal de l'Ajun- tament de Barcelona acorda: 1. Reconèixer el tre- ball realitzat pel Govern de la Generalitat en la de- finició d'un model més just d'acord amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que permet reduir el dèficit fiscal amb l'Estat. El nou model és fruit de la combinació del rigor, l'habilitat i la transparència per aconseguir un important pas endavant per al futur del país i dels seus ciutadans. 2. Agrair el NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2109 suport expressat pels agents econòmics i socials, que en tot aquest procés també han contribuït deci- sivament a afavorir l'assoliment d'un acord positiu. 3. Constatar que el nou model serà decisiu per afrontar els projectes i reptes de futur que té plan- tejats Catalunya, i per tant de Barcelona que aspira a seguir exercint el seu paper de motor econòmic i social. 4. Un cop assolit un acord de gran rellevàn- cia política i ciutadana, instar a negociar amb urgèn- cia la millora del finançament local. Els municipis han de ser també actors rellevants en el desplegament d'un model just i equitatiu de finançament, amb la finalitat de poder satisfer els seu legítims interessos per millorar el serveis que presten a la ciutadania, així com per garantir la qualitat de vida dels seus conciutadans, tant en el present com en el futur. 2110 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social Acta de la sessió celebrada el dia 16 de juny de 2009 i aprovada el dia 15 de juliol de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 de juny de 2009, s'hi reuneix la Co- missió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Mont- se Ballarín i Espuña, Carles Martí i Jufresa, Imma- culada Moraleda i Pérez, Carmen Andrés i Añón, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Ángeles Esteller Ruedas, Glo- ria Martín Vivas, Javier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa i Cantons, assistits per la tècnica d'administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, que actua per delegació del secretari general de la Corporació. També hi són presents la Ima. Sra. Francina Vila Valls, l'Im. Sr. Raimond Blasi Navarro i els Srs.: Pere Alcober i Solanas i Jordi Martí i Grau. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Gem- ma Mumbrú i Moliné i Itziar González i Virós. S'obre la sessió a les 9.30 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial Del gerent municipal, de 13 de maig de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió del programa de formació, lot 1, que com- prèn els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants- Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia a l'entitat Centre d'informació i serveis a l'estudiant, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 166.539,60 euros. 2. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial Del gerent municipal, de 13 de maig de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió del programa de formació, lot 2, que com- prèn els districtes d'Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí a l'entitat Centre d'infor- mació i serveis a l'estudiant, per als exercicis 2009- 2010, i per un import de 195.047,78 euros. 3. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial Del gerent municipal, de 28 de maig de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a l'atenció i mediació al carrer de la ciutat de Barce- lona del Pla per a l'abordatge integral del treball sexual a ABD Asociación Bienestar y Desarrollo, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 406.325,60 euros. 4. Districte d'Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 3 de juny de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu al sub- ministrament de material d'infraestructures neces- sàries pel desenvolupament dels actes populars i culturals del Districte d'Horta-Guinardó a la Rulot Infraestructures, SL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 228.000 euros. 5. Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 28 de maig de 2009, que aprova el plec de clàusules i convoca procedi- ment obert per a l'adjudicació del contracte relatiu a l'arrendament, col·locació i desmuntatge d'infra- estructures de carrer, tarimes, taules i cadires per als actes populars del districte, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 153.065,49 euros. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. Setmana del Llibre en català. Un nou model. El Sr. Martí i Grau exposa que aquesta mesura de govern es tracta no només d'una bona notícia, sinó que mostra també el treball de l'equip de Cul- tura de l'Ajuntament per trobar aquesta nova arti- culació del projecte. Tot seguit explica en què consisteix aquest canvi de model i diu que fins ara la Setmana del Llibre ha estat només una activitat centrada en la instal·lació d'unes carpes a l'espai públic per a la venda del llibre de fons en una única llibreria que possibilitava els visitants trobar llibres desclassificats o que no es troben a primera fila en les llibreries. Indica que hi va haver força debats a l'entorn de la ubicació, en els quals l'equip de govern sempre va mantenir que no calia que una activitat com aquesta se situ- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2111 és al bell mig dels llocs per on passen els ciutadans, sinó que calia trobar-li prous atractius com perquè, òbviament estant en espais centrals de la ciutat, atragués la visita no només del passavolant, sinó de les persones que, voluntàriament, es desplacen fins a la Setmana del Llibre per trobar ofertes que els poden interessar. Informa que, segons aquesta reflexió, i després de molts debats amb els organit- zadors (l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, el Gremi de Llibreters, la Cambra del Llibre i l'Asso- ciació de Distribuïdors) i tots els agents implicats en aquest esdeveniment, s'han anat conciliant posici- ons i s'ha aconseguit un projecte que marca un punt d'inflexió indiscutible des de les darreres edi- cions fins a la propera, la del 2010, que serà la primera amb aquest nou model. Anuncia, en primer lloc, el canvi de dates: la Setmana del Llibre es feia habitualment al febrer, moment que no es considera el millor per fer activi- tats en l'espai públic per qüestions climatològiques, per la qual cosa es va pensar en l'inici de la tardor, moment propici atès que és el moment de les nove- tats, de l'inici de temporada i d'escalfar motors de cara a les festes nadalenques, que és un dels altres grans moments de la venda de llibres. Explica que, feta aquesta reflexió, se'ls va ocórrer vincular la Setmana amb l'11 de setembre, una festa tradicio- nal i una de les dates més significatives del calen- dari del país, per la qual cosa es va decidir que sempre pivotaria al voltant d'aquesta data. Informa que el 2010 coincideix que es podrà inaugurar la Setmana el dia 10 al vespre i que l'11 serà la pri- mera jornada. En segon lloc, pel que fa a l'emplaçament, co- menta que en fer coincidir la Setmana amb l'11 de setembre, el parc de la Ciutadella esdevenia el lloc indiscutible, atès que és el centre neuràlgic de la Diada i on el dia abans hi ha la recepció en el Par- lament, l'11 al matí hi ha l'acte que organitza la Presidència de la Generalitat en el mateix parc i després hi ha la festa a l'Arc de Triomf, i tenia, per tant, aquest element de centralitat. Explica que es va decidir fer-la al voltant del passeig dels Til·lers, paral·lel al que seria el Museu de Zoologia actual, i a l'Hivernacle i l'Umbracle, on hi ha prou espai com perquè hi càpiga folgadament i, fins i tot, amb més metres quadrats que en altres indrets de Barcelona on s'havia organitzat. En tercer lloc, constata la necessitat d'aconseguir que la Setmana del Llibre fos més atractiva. Diu que després de la polèmica amb el Gremi de Llibre- ters l'any anterior, que va marxar de l'organització de la Setmana en contra de la decisió de celebrar-la a Sant Cugat, es va proposar que, a més de les carpes de fons, que tenen un interès per a les per- sones que segurament ja tenen un acostament al món del llibre més habitual, hi hagués també nove- tats i que els llibreters poguessin instal·lar els seus punts de venda al voltant d'aquestes carpes i que estigués obert a qui volgués participar-hi. Indica que això va provocar l'interès dels editors, ja que possibilitava portar autors que acabessin d'editar i atraure novetat, d'aquesta manera s'ampliarien les activitats culturals i tindria una dimensió més de trobada literària. Anuncia el compromís de l'equip de govern, més enllà de la resta de col·laboracions que farà, de sumar-hi també l'activitat impulsada pel mateix Ajuntament en el marc d'aquella Setma- na. Finalment, informa que el fet que els llibreters hi poguessin participar permetia a l'organització de la Setmana replicar-se a tantes altres ciutats o pobles de Catalunya com es volgués, ja que al voltant de l'11 de setembre es podia convidar les llibreries d'aquella ciutat o poble a sortir a vendre llibres en català en un indret concret i organitzar activitats al voltant del llibre en català. Considera, per tot plegat, que aquesta iniciativa pot equivaler a la diada de Sant Jordi, com la gran festa del llibre, amb ressonàncies ja no només ca- talanes sinó internacionals, però posant en valor el llibre escrit en català en tots els seus gèneres i formes, i amb la mateixa ambició en el temps. Opi- na que és la llavor de quelcom que pot esdevenir una gran festa literària i que pot posar a la palestra la tradició, la literatura i el llibre escrit en la llengua pròpia de Catalunya, i pot acabar tenint-hi una gran repercussió. El Sr. Ciurana celebra la tornada de la Setmana del Llibre en Català a Barcelona, la qual considera que mai no n'hauria d'haver marxat i que la ciutat no n'hauria d'haver perdut mai la condició de seu. En segon lloc, destaca que, en les vint-i-sis edi- cions, la Setmana del Llibre ha tingut cinc ubicaci- ons diferents. Considera que per la seva marca i tradició caldria trobar una ubicació definitiva, i que la gent la identifiqui amb un espai i una època de l'any determinats. Està d'acord que cal provar per saber si quelcom funciona o no, però no està d'a- cord a fer de les proves una tradició i, per tant, insisteix en la defensa d'una ubicació definitiva. Tampoc no entén que la Setmana del Llibre no pu- gui ocupar segons quins espais públics de la ciutat, com ara la plaça Catalunya o la plaça davant del Macba, en què segons quines activitats es poden fer i segons quines no. Demana, per tant, que s'a- pliquin els mateixos criteris a totes les activitats, sigui qui sigui qui ho organitza. En tercer lloc, destaca que Barcelona ha de tenir molta més vocació de capitalitat pel que fa a la cultura catalana i que, en aquest sentit, no s'hauria d'esgotar de col·laborar o participar en l'organitza- ció d'esdeveniments d'aquestes característiques. Troba a faltar unes relacions més fluïdes amb les regidories de cultura d'altres ajuntaments de terri- toris de parla catalana, com ara Perpinyà, Alacant, València i Palma. Finalment, i pel que fa a les dates, afirma que no les prejutja i que entén que les coses s'han de pro- var, tanmateix considera necessari assenyalar –en- 2112 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 tre altres raons perquè opina que pot servir per estimular o fer, fins i tot, una campanya de promo- ció específica– que en les dates proposades proba- blement ja haurà començat el curs escolar i que, per tant, les famílies estaran en plena efervescència d'adquisició dels llibres de text, cosa que caldria tenir en compte i veure quines accions cal fer per minimitzar-ne l'impacte. La Sra. Esteller també celebra la tornada de la Setmana del Llibre en Català a Barcelona. Recorda que el mes de novembre del 2008 el seu grup va presentar en aquesta Comissió una pregunta en què es lamentava que la celebració d'aquesta fira sortís de la ciutat i expressava el seu malestar per- què considerava que l'Ajuntament no havia fet tot el possible per mantenir-ne la celebració. Considera positiu que l'Ajuntament tingui en compte els errors que es van cometre per evitar que es tornin a pro- duir amb qualsevol altre esdeveniment que se cele- bra habitualment a la ciutat. Pel que fa a l'emplaçament, recorda que en el seu moment el seu grup va trobar idònia la plaça Catalunya i aquells llocs en què l'organització con- siderés que hi havia més atracció de públic, i quant al nou emplaçament al passeig dels Til·lers, consi- dera que s'ha d'avaluar la primera celebració que s'hi faci i veure si va bé o no segons la capacitat d'atracció de públic que tingui. Amb referència a les dates, també dubta que si- guin les més adequades, malgrat que veu amb bons ulls que coincideixi amb la setmana de l'11 de setembre. Mostra el seu desig que la Setmana del Llibre en Català sigui una festa editorial en la qual tothom que hi tingui interès assisteixi, però demana també que s'allunyi el màxim del que és la politit- zació i que, per tant, en cap cas aquesta coexistèn- cia en el temps es pugui entendre com un vincle entre el que és l'edició i el que és la política, sinó que només sigui per atreure en el passeig dels Til·lers un públic que, naturalment, aquells dies assisteix al parc de la Ciutadella per les festes que se celebren. Conclou dient que, si tant els organitzadors com l'Ajuntament consideren que aquest emplaçament i aquesta setmana són els idonis, espera que així sigui i que s'hagin encertat les dates i el lloc perquè tingui el màxim profit i rendiment possible. El Sr. Florensa recorda que el març del 2009 ja es va produir un debat en aquesta Comissió arran de la celebració de la Setmana del Llibre en Català a Sant Cugat del Vallès i el fet que, després de vint-i-set anys, la Setmana deixés de celebrar-se a Barcelona, i que, per tant, el seu grup no entenia com Barcelona, amb la potència cultural i la tradició literària i editorial que té, permetia que un esdeve- niment com aquest marxés de la ciutat. També recorda que en aquell moment el seu grup va pre- sentar una proposició a la Comissió, que es va aprovar per unanimitat, en què reclamava que l'A- juntament iniciés converses amb els organitzadors de la Setmana del Llibre i fes possible el retorn d'aquest esdeveniment a la ciutat. Per tant, mostra la seva satisfacció pel fet que s'hagi complert el que es demanava i que la propera edició de la Setmana torni a celebrar-se a Barcelona. A propòsit del títol de l'informe, espera que de cara a properes edicions de la Setmana hi hagi un model pel que fa a les dates, l'emplaçament i les activitats, i que, per tant, més enllà de les valoraci- ons que caldrà fer un cop finalitzi l'edició del 2010 per veure quins aspectes es poden millorar i quins han fallat, hi hagi una certa continuïtat. Diu que no comparteix el comentari del Sr. Martí i Grau sobre la no idoneïtat que la Setmana estigui en un lloc de pas o un lloc cèntric, sinó que cal que estigui en un lloc on la gent hi hagi d'anar expres- sament. Al contrari, considera que la Setmana, també pel volum que té, és compatible amb el fet d'estar en un espai cèntric i de pas de la ciutat. En aquest sentit, també fa la reflexió sobre el fet que no s'entén el zel de l'Ajuntament a l'hora que al- guns actes es facin en uns llocs determinats de la ciutat i que a la plaça Catalunya s'hi puguin fer algunes activitats i d'altres no. Finalment, opina que quan hi ha voluntat, cosa que assevera que en aquest cas n'hi ha hagut, és possible arribar a acords i, per tant, fer que un esdeveniment es continuï celebrant a la ciutat; voluntat que remarca que no va ser-hi altres anys, cosa que va fer que la Setmana marxés de Barcelo- na i que fins que això no va succeir, l'Ajuntament no reaccionés. El Sr. Martí i Grau, pel que fa al comentari del Sr. Ciurana sobre que la Setmana del Llibre en Català no esgota la vocació de capital de Barcelona i la manca de relacions amb regidories d'altres ciutats de parla catalana, n'hi cita cinc exemples que s'es- tan fent en aquest moment: la col·laboració amb la Universitat Catalana d'Estiu de Prades per fer un acte al voltant de l'Any Cerdà; la col·laboració amb diversos ajuntaments de la Catalunya Nord en l'iti- nerari de l'exposició de Centelles pels diversos ajuntaments on hi van haver camps de concentra- ció de refugiats exiliats catalans; la col·laboració amb l'Ajuntament de Gandia per a la celebració de l'any borgià, en què moltes de les activitats que fan es portaran a Barcelona; la col·laboració amb el Centre Octubre de València, on s'hi han portat di- verses exposicions, i amb el Govern valencià, espe- cialment amb la ciutat de València, amb l'exposició Sorolla que va tancar ara fa poc al MNAC; i, per últim, la col·laboració amb Palma de Mallorca amb l'assessorament en tot el tema de les festes popu- lars. Conclou que la vocació de Barcelona com a capital de la cultura catalana es demostra amb fets i no amb aquesta mena de concurs per veure qui està més abraçat a la bandera. Considera que ho han anat demostrant i no només en aquest període. Pel que fa a la qüestió del model, recorda que a la plaça Catalunya s'ha celebrat dues vegades i per NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2113 iniciativa de la Setmana del Llibre en Català –la primera amb el suggeriment de l'Ajuntament quan les Drassanes estaven en obres. Aclareix, però, que el que s'ha dit sempre és que en aquests espais públics de tanta centralitat no es pot deixar una activitat d'una manera estable any rere any. També recorda que des que va marxar de les Drassanes, l'Ajuntament ha insistit en el fet que calia repensar la Setmana, que no era només un problema d'ubi- cació, sinó que calia repensar-ne l'articulació, l'es- tructura, els objectius, les activitats i les funcions. Considera que, després de totes les converses i anades i vingudes, ara s'està davant d'una iniciati- va que es pot estabilitzar o que, almenys, en té aquesta vocació. Assevera que caldrà, òbviament, fer-ne l'avaluació. Quant al comentari de la Sra. Esteller sobre la politització, hi està d'acord. Finalment convida tot- hom a visitar la Setmana del Llibre en Català el setembre del 2010. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2. Accions de la xarxa d'empreses NUST en l'àm- bit del "temps de treball". La Sra. Moraleda presenta el primer balanç de la xarxa d'empreses Nous Usos Socials del Temps (NUST). Recorda que un dels principals objectius de les mesures dels usos del temps és canviar la cultu- ra del temps de treball, i promoure, per tant, una repartició més equitativa i paritària del temps i contribuir a millorar la salut física i psíquica de les persones, així com el clima laboral de les empreses. Exposa que NUST es posa en marxa a finals de l'any 2006 en resposta a l'objectiu de l'equip de govern d'impulsar polítiques d'innovació social com les polítiques públiques dels usos del temps i també de la demanda de les mateixes empreses que van participar en alguns estudis del temps. Explica que, partint de diferents estudis i investigacions, s'han dissenyat i desplegat polítiques públiques d'usos del temps que posen l'accent en la promoció de canvis en aquesta organització social; una organització social que no només no té en compte el temps de les persones, sinó que, a més, encara promou una repartició poc equitativa i paritària del temps entre homes i dones. Informa que la Regidoria d'Usos del Temps està impulsant, amb aquestes polítiques, un nombre interessant de mesures i actuacions en relació amb el temps de les persones, mesures que produeixen avenços en el dret de la ciutadania a transformar el que fins ara ha estat la gestió del temps com una qüestió absolutament privada i a poder-ne parlar i convertir-la en un tema d'àmbit o d'ocupació pública. Apunta que un dels eixos d'actuació d'aquestes polítiques és, precisament, el temps de treball, atès que encara és el que marca el temps de la ciutat i de les persones, ja que aquestes dediquen la major part del dia a treballar. Diu que els canvis socials i del sistema productiu fan cada vegada més difícil la coordinació de les activitats laborals i les activitats personals, especialment per a les dones. Explica que el motiu principal d'aquesta disincronia és que encara es manté una organització del temps de treball basada en models del segle XIX, que orga- nitzen la societat a partir d'un home que treballa, i en horaris gairebé sempre estàndards, i d'una dona que, a més de treballar en tasques que no tenen cap projecció social i professional, sustenta tot el treball de cura de les persones i l'organització de la intendència domèstica. Assevera que aquest model no és el de l'organització social d'avui i, per tant, no respon a les necessitats actuals. Constata que la cultura del temps de treball premia la presència per sobre de l'eficiència i que, en aquest sentit, cal fer canvis, com ara planificar els treballs per objectius i posar les tecnologies de la informació i la comunicació al servei del temps de les persones i de la competitivitat de les empreses; afavorir un model productiu més sostenible i una economia del coneixement; premiar l'eficiència per sobre de la presència; i afavorir una repartició del temps més equitativa i paritària per fomentar la igualtat d'oportunitats entre dones i homes. Consi- dera que aquestes polítiques són innovadores soci- alment i per fer propostes, provar-les, avaluar-les i triar-ne les que s'han d'implementar. Remarca la diferència d'aquestes polítiques amb les mesures anomenades de conciliació; considera aquestes últimes polítiques pal·liatives, que no aporten cap element que ajudi les empreses a ser més competitives ni cap element de canvi social que millori la vida quotidiana de les persones, sinó que promouen el manteniment d'una repartició del temps clàssica entre homes i dones, que perjudica les dones i no afavoreix ni la paritat ni l'equitat. Explica que, per aquest motiu, la Regidoria d'Usos del Temps impulsa poder canviar aquesta percepció a la xarxa d'empreses; opina que davant del mo- ment econòmic actual, les empreses que participen en aquesta xarxa i que apliquen aquestes polítiques d'usos del temps podran tenir més mecanismes per poder afrontar la crisi. A continuació, explica la constitució de la xarxa NUST, en què hi són representades des de petites empreses fins a multinacionals, i la qual ha passat de 14 empreses l'any 2006 a 56 el maig del 2009. Informa que el 85% d'aquestes empreses partici- pen assíduament a les sessions de treball de la xarxa i hi ha aproximadament unes 90.000 perso- nes que, en aquests moments, s'estan beneficiant d'aquestes polítiques que les empreses han anat implementant al llarg d'aquests anys. Indica que 4.700 persones tenen, per exemple, la possibilitat de treballar sense necessitat d'estar físicament en el seu lloc de treball; gairebé 5.500 disposen d'una eina en línia de gestió interna dins de les seves 2114 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 organitzacions que els facilita l'intercanvi de conei- xements i experiències i que analitza la informació. Apunta que, segons els informen, les empreses, gràcies a l'estalvi de temps, que reverteix a la llar- ga en un clima laboral millor, incrementen la seva activitat. Pel que fa a la fomentació d'una repartició del temps més equitatiu i més paritari entre els homes i les dones, explica que totes les empreses de la xarxa impulsen polítiques organitzatives que afavo- reixen la coresponsabilitat i la igualtat d'oportuni- tats a la feina. Destaca que és un dels requisits imprescindibles per poder adherir-se a la xarxa, per la qual cosa aquestes polítiques van adreçades a tota la plantilla de l'empresa, així com, també com un altre dels requisits bàsics, a totes les categories professionals. A continuació, detalla les tasques fetes següents: l'increment en un 80% de les empreses membres de la xarxa; l'aplicació a cadascuna d'aquestes em- preses de mesures d'usos del temps encaminades a aquesta gestió més personal del temps en funció, en primer lloc, de complir els objectius empresari- als, i, en segon lloc, de treballar amb les necessi- tats personals de cadascun dels treballadors i tre- balladores; la posada en marxa d'una assessoria per analitzar les mesures que una empresa aplica i quines són les millors –a finals d'any hi haurà l'ava- luació del seu primer any de servei–; la dinamitza- ció de la xarxa amb la celebració de jornades de treball –una per trimestre– i l'organització d'accions de sensibilització amb algunes conferències obertes al públic en general i amb una part de treball sem- pre amb les empreses que conformen la xarxa; l'edició de productes com ara un tríptic per fer difu- sió d'aquesta xarxa, un manual de bons exemples per guanyar temps, una primera publicació que totes les empreses de la xarxa han volgut fer per poder compartir aquests bons exemples entre l'em- presa i els treballadors i treballadores, i un DVD que recull les bones pràctiques que s'estan duent a terme. Comenta que, des del punt de vista de la respon- sabilitat social, aquestes empreses estan afavorint la fidelització del talent, factor que considera que les fa més competitives i que millora la qualitat de vida de les persones que hi treballen. Fa palès que per fer un canvi en el model productiu cal repensar la manera d'organitzar aquest temps de treball i pensar quines mesures es poden aplicar de manera general per tal que el país no sigui conegut com el país que més hores treballa i que menys eficient és, i canviar, per tant, aquesta cultura del "presencia- lisme" per la cultura del treball per objectius mesu- rables. Mostra, finalment, la llista de totes les em- preses de la xarxa, on s'indiquen les últimes que s'hi han incorporat. La Sra. Homs agraeix la presentació de l'informe i celebra que la Regidoria d'Usos del Temps, a part de desenvolupar el programa "Temps de barri, temps educatiu compartit", també posi l'accent en el sector econòmic de la ciutat i del país. Aprofita, per tant, per felicitar les empreses que s'acullen a la xarxa per la iniciativa i la voluntat de canviar les dinàmiques d'organització del temps de la ciutat. Mostra el seu convenciment que les empreses són les que marquen la pauta d'aquesta mentalitat no- va i necessària i, per tant, de la creació d'una nova organització del temps, atès que també són un motor referencial en molts altres àmbits. A continuació, centra la seva intervenció en de- talls concrets de l'informe, ja que hi ha qüestions que no queden clares i d'altres en què potser no hi està d'acord. Opina que al llarg del text s'utilitza una terminologia i un estil enfocats estratègicament a generar un discurs buit de contingut, ambigu i difícilment constatable. Apunta que tret de l'orga- nització, per exemple, de jornades i de taules rodo- nes, no es concreta en tot l'informe cap pràctica ni què està fent l'Ajuntament sobre aquesta matèria. Indica que també troba a faltar avaluacions, con- clusions concretes i valoracions reals. Entén que és un debat inacabat, però que hauria de permetre ja conclusions reals, i considera que el document aporta ben poc en aquesta línia. També troba a faltar reflexions sobre la incidència que pot tenir la situació de crisi actual en l'assumpció i desenvolu- pament d'aquestes polítiques sobre els usos del temps en les organitzacions. Mostra el seu desacord amb la crítica conceptual del terme conciliació, ja que considera que, en tot cas, les polítiques dels usos del temps haurien de ser les encarregades de gestionar el tema de la conciliació, i que no es pot parlar de la conciliació com si fos un terme obsolet, quan és a l'agenda de tots els àmbits i, a més, hauria de traspuar molt més d'una regidoria concreta i ser quelcom més transversal. Està d'acord en la necessitat de canviar de men- talitat i d'estratègies empresarials, tanmateix opina que cal recordar que s'ha de fer un canvi en la cul- tura i les decisions personals, ja que l'ús del temps correspon al titular d'aquest temps. Pregunta si realment hi ha una cultura d'excel·lència personal i professional i si es promou prou la necessitat que les persones s'impliquin al cent per cent, tant a casa com a la feina. Pel que fa a la instrumentalització de les TIC en benefici de les polítiques públiques dels usos del temps, destaca novament la falta de concreció i la utilització d'un llenguatge ambigu i poc connectat amb la realitat. Quant a l'afirmació que les mesures que s'han esmentat són les que les empreses de la xarxa NUST estan aplicant segons les seves carac- terístiques de sector econòmic, els seus objectius empresarials i les necessitats del seu personal, diu que no s'han concretat quines són aquestes accions i que no hi ha cap valoració sobre la incidència que l'aplicació de les accions indicades ha tingut ni en relació amb la productivitat ni amb el benestar dels NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2115 seus treballadors. També demana que s'expliqui en què es basa l'afirmació que l'aplicació de les mesu- res comporten una davallada important en els ín- dexs d'absentisme laboral i, al mateix temps, un augment de la productivitat personal. Quant a l'assessorament gratuït que ha tingut lloc durant l'any 2008, indica que no hi ha cap refe- rència a la seva articulació, quantes reunions s'han mantingut, etc. Finalment, i pel que fa a les propostes i estratè- gies de futur, es mostra sorprès pel fet que s'inclo- guin aspectes que ja haurien de formar part del saber fer i dels recursos continguts en la feina feta. Considera que ja s'haurien d'haver fet un seguit d'actuacions que formessin part de la proposta de futur, com analitzar les accions dutes a terme, construir un sistema d'avaluació o impulsar sinergi- es de cooperació amb Barcelona Activa. La Sra. Martín agraeix la presentació d'aquest in- forme. Constata que el seu grup entén que totes les accions orientades a impulsar polítiques d'innovació social que representin la possibilitat de conciliació de la vida laboral i familiar aporten beneficis tant als treballadors com a l'empresa. Opina que conci- liar aporta a l'empresa prestigi empresarial i repu- tació corporativa; permet estalviar costos en pro- cessos de selecció i de formació, millorar la productivitat gràcies a la millora de la motivació i retenció de talent, i crear un clima de treball més positiu; i possibilita la millora i l'obtenció d'objectius en tenir treballadors compromesos. Entén que aquest informe vol anar en aquesta línia i, des d'a- quest punt de vista, valora la iniciativa de l'Ajunta- ment per a la creació d'aquesta xarxa. Tanmateix, mostra el seu desacord en la distinció que fa l'informe entre les polítiques públiques dels usos socials del temps i les mesures anomenades de conciliació. Pregunta si no estan d'acord en les polítiques de conciliació que va posar en marxa el PP quan governava. També pregunta si no estan d'acord en els convenis amb empreses i entitats per posar guarderies a les seus socials, i si no estan d'acord en el teletreball, la flexibilitat d'horaris i tantes altres mesures de conciliació que han benefi- ciat tant els treballadors i treballadores per compa- tibilitzar el seu temps laboral i familiar sense perju- dici dels empresaris o dels treballadors. Considera que l'expressió utilitzada en l'informe va en contra de tots els principis que recullen les institucions nacionals i internacionals més prestigio- ses. No està d'acord que les mesures de conciliació no aportin elements que ajudin les empreses i els treballadors i treballadores a millorar substancial- ment la seva vida quotidiana. I esmenta, com a exemple, que, segons el director de la fundació Más Familia, les empreses que tenen més èxit són tam- bé les que tenen un personal més compromès, gràcies al salari emocional que impliquen les políti- ques de conciliació de la vida laboral, familiar i per- sonal, i que, en aquest mateix sentit, així es mani- festava la subdirectora general dels programes d'igualtat de les dones en el treball de la Generali- tat, que va destacar la necessitat de promoure ini- ciatives de conciliació en les empreses de Catalu- nya. També esmenta que el president d'ISS Facility Services es va referir a la conciliació com un valor estratègic en alça i que el mateix IESE, en el seu estudi "Anàlisi sectorial de les polítiques de concilia- ció", presentat pel Centre Internacional de Treball i Família, afirma que la implantació de les mesures de conciliació de la vida familiar i laboral redueix sensiblement els problemes laborals i augmenta la motivació i el compromís dels treballadors i es con- verteix en una arma estratègica per a les empre- ses. En conclusió, en línies generals valora els objec- tius darrere de la creació d'aquesta xarxa i el seu desenvolupament, ja que opina que cal donar la benvinguda a les aportacions adreçades a conscien- ciar i compartir experiències que beneficiïn empre- ses i treballadors, i millorin els objectius comuns de rendibilitat del temps i de la competitivitat. No obs- tant això, manifesta també la necessitat de compa- tibilitzar les mesures de conciliació laboral i familiar amb aquelles altres que beneficiïn tots els agents implicats. El Sr. Florensa agraeix l'informe presentat i fa un reconeixement a les empreses que formen part d'aquesta xarxa, també pel treball que han fet con- juntament amb el Consell Econòmic i Social de Bar- celona i pel fet d'introduir a les seves empreses mesures de millors usos del temps, de conciliació i, per tant, de tenir aquesta valentia d'introduir en el seu funcionament quotidià mesures correctores en aquest sentit. Comparteix el fet que la conciliació i el replante- jament dels horaris laborals, segurament, són un dels principals reptes actuals com a societat. Apun- ta que es treballen moltes hores, però que, en can- vi, els nivells de productivitat són dels més baixos de la Unió Europea, que hi ha un repartiment poc equitatiu en les tasques entre home i dona, i que també manquen hores per estar en família. Per tant, constata que l'objectiu és ambiciós i que s'han de prendre mesures valentes i decidides per canviar aquesta situació que, d'entrada, no afavoreix el dia a dia. En aquest sentit, considera que la resposta que hi està donant l'Ajuntament no s'ajusta a la impor- tància d'aquesta qüestió i dubta, per tant, de la utilitat i la funció que té aquesta regidoria delegada dels nous usos del temps. Opina que aquest àmbit s'hauria d'abordar sobretot des de Promoció Eco- nòmica, evidentment en coordinació amb altres àrees. També entén, pel que fa a alguns progra- mes, com ara "Temps de barri, temps educatiu compartit", el qual comparteix, que no hauria de ser una de les funcions principals de la Regidoria d'Usos del Temps, sinó que s'hauria de treballar més des de l'àmbit d'educació i combinat amb els 2116 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 plans educatius. Per tant, no veu una estratègia clara a l'hora d'abordar amb valentia i eficàcia un repte com aquest. També es mostra sorprès per la definició de con- ciliació en l'informe, i posa com a referència el PAM de la ciutat, aprovat fa poc més d'un any, el qual parla en els diferents eixos sobre la necessitat d'impulsar polítiques de conciliació i d'usos del temps i de la conciliació de la vida personal, laboral i familiar. Cosa que el fa deduir –segons el que diu l'informe– que el PAM promou també "el manteni- ment d'una repartició sexista entre home i dona". La Sra. Blasco agraeix també l'informe i celebra les iniciatives que es duen a terme des de la Regi- doria d'Usos del Temps. Recorda que Barcelona és una de les primeres ciutats europees que té una regidoria d'aquesta mena i que fer de punta de llança vol dir patir incomprensions, però que moltes de les propostes que primer causen estupor al cap del temps s'han demostrat efectives. Fa palès que aquesta Regidoria treballa, també, de manera transversal conjuntament amb Promoció Econòmi- ca, Dones, etc., i que, per tant, les polítiques que promou aquesta Regidoria pretenen contribuir a aquesta harmonització dels temps urbans per acon- seguir un equilibri millor entre el desenvolupament econòmic i el desenvolupament social de la ciutat. Destaca que per transformar els temps cal un pacte entre el sector públic i el sector privat, i, en aquest sentit, diu que la xarxa NUST està sent un èxit i que cal reconèixer a aquestes empreses la voluntat i l'esforç de posar-se al dia en aquests afers. Opina que la xarxa és una demostració que a Barcelona hi ha un teixit obert i pioner en iniciatives que afavoreixen un benestar i una equitat més gran entre les persones, i, com a conseqüència, una consecució més gran de beneficis socials i econò- mics de les empreses. Conclou que es compta, per tant, amb un teixit productiu socialment responsa- ble i compromès amb la cohesió social de la ciutat, cosa que cal posar de relleu i reconèixer. Mostra el seu convenciment que aquesta xarxa contribuirà a la sensibilització i l'impuls de la cores- ponsabilitat i la compatibilitat dels temps laborals, i no laborals, de les dones i els homes, dins i fora de l'organització, des d'una perspectiva àmplia que prevegi beneficis mutus entre l'empresa i el perso- nal. Destaca com a objectiu clar treballar per resul- tats molt més que per presència, perquè ser una empresa NUST implica haver iniciat actuacions de temps atenent a les especificitats dels papers mas- culins i femenins des d'una perspectiva que prevegi de manera conjunta el temps laboral i no laboral, tot promovent canvis en aquests papers. Explica que per aquest motiu els conceptes evo- lucionen i que, per tant, no es pot parlar només de conciliació, cosa que les dones ja fa molts anys que fan, i que es pretén que hi hagi un canvi en els usos dels temps laborals –els remunerats– i els personals –els de cura– perquè els homes s'incor- porin també al temps de treball no remunerat. In- sisteix que en aquests moments el terme conciliació va associat pràcticament al fet que siguin les dones les que conciliïn i que el que es fa des d'aquestes polítiques és evolucionar i parlar dels temps de tothom, perquè els homes també s'incorporin als temps de cura. Exposa que l'objectiu final és la conveniència de reorganitzar la ciutat i el seu temps sobre la base d'un diàleg social, que podria concretar-se, i així està reflectit en el PAM, en un pacte ciutadà del temps; pacte que aglutini tots els agents socials i institucions implicats en el territori i que assenti les bases per a unes futures actuacions de polítiques dels temps de la ciutat, que van també més enllà de les mateixes empreses. La Sra. Moraleda mostra el seu acord amb el dis- curs de la Sra. Blasco, en el sentit que totes les polítiques innovadores pateixen una certa incom- prensió. Fa palès que l'informe vol respondre, amb tota la humiliat possible, a la feina que un grup de cinquanta-sis empreses de diferent mida, sector productiu i procedència han fet voluntàriament adherint-se a la xarxa. Indica que no és fàcil que les empreses mostrin els seus secrets de funciona- ment i que, per tant, les informacions que tenen són les que s'han fet després d'analitzar, amb el seu consentiment, algunes polítiques que tenen en marxa –no, evidentment, els seus balanços. Assevera que s'ha pogut comprovar que en aquestes empreses ha baixat l'absentisme de ma- nera radical; que són empreses amb menys fuites de talent, sobretot les empreses que treballen en coneixement; i que han adaptat els horaris d'ober- tura al públic depenent de la seva ubicació geogrà- fica a la ciutat. Constata que cal reconèixer a aquestes empreses l'esforç organitzatiu que tot plegat representa per als departaments de recursos humans, cosa que no té a veure només amb els temes de conciliació de la vida laboral i personal de les dones de les empreses, sinó també en com s'organitza el cor de l'empresa –quanta tecnologia tenen a disposició dels seus treballadors i treballa- dores, com això estalvia temps de desplaçament, per exemple, de molts departaments comercials i temps presencial en determinades èpoques de la vida de les persones. Diu que la intenció de l'Ajuntament quan va po- sar en marxa aquesta xarxa era demostrar que era econòmicament possible endegar polítiques d'usos del temps que fessin que els treballadors treballes- sin més a gust i, per tant, fidelitzar aquest talent i combinar-lo amb una millor productivitat per a l'empresa. Constata que només un cop uns empre- saris mostrin a la resta que és possible combinar les dues coses, es podran formular propostes que canviïn aquesta organització social que té encara com a eix vertebrador el temps de treball remune- rat, que és l'únic que dóna reconeixement social i que té prestigi. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2117 Destaca que és evident que és una qüestió que no es pot fer només des de la Regidoria d'Usos del Temps, però és imprescindible que algú estiri d'a- questes polítiques innovadores i que faci propostes als departaments d'organització de la vida a la ciu- tat per tal de poder començar a reflexionar i aplicar aquestes polítiques. Confirma que hi ha sinergies amb Barcelona Activa i que s'està dissenyant una aplicació perquè cada empresa pugui autoavaluar quines polítiques de temps aplica i quin resultat li pot donar. A l'entorn de la paraula conciliació i de l'expres- sió polítiques pal·liatives, comenta que l'adjectiu pal·liatives no és dolent, simplement vol mostrar que les polítiques de conciliació van aparèixer en un moment en què la disincronia era entre la capacitat i la voluntat de les dones de poder treballar i els desajustos per cobrir la faceta maternal que la so- cietat les encarregava era molt alta. Per la qual cosa considera aquestes polítiques insuficients, adreçades exclusivament a les dones i sense cap efecte en l'organització social, atès que no canvien ni el temps de treball ni com aquest temps es dis- tribueix entre homes i dones, ni contribueix tampoc a canviar els papers que en aquests moments s'es- tan desenvolupant. Esmenta que, per tant, l'únic que fa aquest adjectiu és classificar-les com unes polítiques que en el seu moment van ser innovado- res i que han contribuït, en bona mesura, en el fet que algunes empreses i institucions les posin en marxa, però assevera que amb aquestes polítiques no n'hi ha prou i que, per tant, cal fer un salt enda- vant. Confirma que aquesta mateixa qüestió es veu en el PAM, en què les polítiques de conciliació estan reflectides com una part de les polítiques d'usos del temps, però que no poden ser mai el tot. La Sra. Homs reitera la seva sorpresa pel canvi de concepte que se li vol donar al terme conciliació. Incideix en el fet que qualsevol definició que es pugui agafar en aquest sentit no parla, en cap cas, d'home o dona, sinó de conciliar el temps entre la vida personal, familiar i laboral. Considera que en aquest cas hi ha un problema de complexos i de pensar-se que afecta el gènere femení. Opina, com a dona, que s'està bastant lluny de tot plegat i que la conciliació passa per un abast molt més ampli i generalitzat. Pel que fa a la productivitat més gran de les em- preses, opina que les empreses haurien de fer-ho notar i considera que, malgrat la reserva que puguin tenir de mostrar les seves dades, a partir del mo- ment que accepten formar part d'una xarxa d'em- preses, caldria que compartissin si realment aques- tes aplicacions els són productives i beneficioses. Pregunta, finalment, si quan es parla de reorga- nització del temps, només es parla del treball re- munerat o també es tenen en compte altres tipus de conciliació. La Sra. Martín assevera que aquest informe té una finalitat i persegueix quelcom molt positiu, com és millorar els temps de treball a través d'una sèrie de polítiques, però considera que ha estat erroni desvirtuar, d'alguna manera, la conciliació dient que no aporta cap element en els canvis socials ni ajuda les empreses a ser més competitives. Opina que la competitivitat de les empreses depèn de molts factors i que és cert que les polítiques de conciliació són molt importants per tenir els treba- lladors més compromesos amb el que és la finalitat de l'empresa i que ho puguin compatibilitzar amb la vida personal. Per això entén que per millorar la competitivitat i la productivitat de les empreses, no cal eliminar les polítiques de conciliació, que tam- poc pensa que sigui un aspecte únic de la dona. El Sr. Florensa demana que no es confongui, ja que nega que hi hagi incomprensió, sinó que és una crítica de mètode o de com s'està abordant una situació tan important. Recorda que en la seva in- tervenció ha destacat la importància d'abordar un repartiment més lògic i més equitatiu dels usos del temps. Pel que fa al terme conciliació, l'entén com un terme neutre; fa palès que hi ha moltes parelles que concilien tots dos i, per tant, entén que desvir- tuar aquesta qüestió és poc rigorós i un insult a molts homes que també concilien. Està d'acord que la conciliació no és la situació ideal, sinó que ho seria que tothom tingués el temps per desenvolupar dife- rents tasques. Però atès que encara no s'està en aquesta situació, considera que començar a carre- gar-se el terme conciliació no és gaire apropiat. La Sra. Blasco insisteix que quan s'analitza qui utilitza d'una manera majoritària les mitges jorna- des, s'observa que són les dones, cosa que deixa ben clar que això és el que vol dir en aquests mo- ments conciliar, estrictament amb aquestes políti- ques de conciliació i no de repartiment dels temps. Destaca que aquest fet té conseqüències, especial- ment en èpoques de crisi, perquè les primeres que surten de les empreses són les dones, atès que es considera que no necessiten els diners per mantenir la família. També observa que quan s'analitzen els temps de cura de les criatures o familiars i el temps en les tasques de la llar, les dades també mostren que són les dones qui tenen encara aquesta càrre- ga. Per tant, constata novament que els conceptes evolucionen i que no n'hi ha prou de conciliar, sinó que cal canviar els papers. La Sra. Moraleda convida a anar a la porta d'una escola per veure quin tipus de canvi social s'ha produït amb les polítiques de conciliació. Incideix que es vol contribuir a un canvi en l'organització social i que els homes que es volen incorporar a aquest tipus de tasques tinguin més comprensió social. Està d'acord que costa trencar estereotips i que és cert que una part dels homes més joves ja volen i comencen a demanar poder-se incorporar amb una certa normalitat en aquest tipus de tas- ques, però constata que ho tenen molt complicat, perquè laboralment les facilitats encara no existei- 2118 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 xen. Convida també a observar quantes baixes per paternitat s'agafen de manera voluntària, quantes baixes paternals s'han compartit i quantes hores de lliure disposició s'utilitzen per fer tasques de cura. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3. Autoritzar l'adhesió de l'Ajuntament de Barce- lona a la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Nous Usos del Temps, projecte impulsat per la Diputació de Barcelona amb la finalitat d'oferir una millor quali- tat de vida a les persones. Acceptar el document fundacional de la Xarxa, que s'adjunta, i designar la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez, regidora delegada d'Usos del Temps, com a representant política d'aquest Ajuntament als òrgans de govern de l'esmentada Xarxa i facultar-la perquè designi els representants tècnics que procedeixin. La Sra. Moraleda fa un apunt respecte al punt anterior i diu que tot el que s'ha informat es fa amb un pressupost de 60.000 euros l'any. Tot seguit explica que aquest dictamen proposa adherir l'Ajuntament a una xarxa de ciutats i pobles que estan treballant en aquestes polítiques dels nous usos del temps; xarxa que va començar a caminar l'any 2005 i que ha anat incorporant dife- rents municipis de la província de Barcelona que tenen aquesta vocació de repensar el temps de la seva ciutat, o del seu poble, de manera comuna, per fer entre tots una planificació estratègica i transversal sobre aquestes polítiques. Informa que els seus objectius són: afavorir l'intercanvi d'infor- mació i de coneixement; donar a conèixer les bones pràctiques dutes a terme en municipis de diferent mida i ubicació geogràfica; construir models con- ceptuals que ajudin a articular i desenvolupar l'ac- ció dels governs locals; i compartir diferents mane- res dels ajuntaments de gestionar el temps i l'espai, i que totes elles reverteixin en la cultura ciutadana i cívica de cada municipi. La Sra. Homs anuncia la seva reserva de vot. Vol saber com és que, atès que aquesta xarxa es va crear el 2005, l'Ajuntament no s'hi ha adherit abans. També vol saber si formar-ne part suposa algun cost. Respecte a l'apunt fora de temps, afegeix que els 60.000 euros no són per fer-ne bandera, sinó que considera trist que en una regidoria tan important i transversal només s'hi destini aquest pressupost. La Sra. Martín també anuncia la seva reserva de vot. El Sr. Florensa es remet a l'argumentari anterior i anuncia la seva abstenció. La Sra. Blasco vota a favor. La Sra. Moraleda agraeix l'abstenció d'ERC, ja que és coherent amb les polítiques que impulsa al Govern català, com ara el Pla d'usos del temps de la Generalitat, que impulsa la Sra. Carme Porta des del Departament d'Acció Social i Ciutadania i que també respon a aquesta voluntat que els ajunta- ments repensin com s'organitza el temps de les seves ciutats i pobles. En resposta a la Sra. Homs, diu que adherir-se a aquesta xarxa no implica cap cost, ja que és una xarxa d'intercanvi de coneixement i, en aquests moments, la secretaria tècnica la porta la Diputació de Barcelona. Pel que fa a la segona pregunta, in- forma que el document fundacional de la xarxa és de l'any 2005, però que va passar pel plenari de la Diputació a mitjan 2006, i informalment els ajun- taments s'hi han anat adherint. Explica que es pen- saven que l'Ajuntament ja hi estava adherit, però que per un error de tramitació el paper no va arri- bar a l'òrgan que tocava, i per tant, en detectar l'error, ha calgut reprendre la part burocràtica. La Sra. Fandos fa constar que li sembla que ja es va tractar aquesta qüestió en aquesta Comissió i demana a la secretària que ho investigui. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CiU, PP i ERC. 4. Atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu a la Unió Esportiva Sant Andreu en el centenari de la seva fundació, com a reconeixement a la seva dila- tada tasca i el seu arrelament a la ciutat, per les seves aportacions històriques al món de l'esport, per l'esforç continuat durant tots aquests anys en la promoció de l'esport, i per la seva implicació en la difusió dels valors de l'esport. El Sr. Alcober presenta la proposta. Recorda que la Unió Esportiva Sant Andreu és un dels clubs més històrics de Catalunya, que va néixer el 1909, mo- ment en què al voltant de la coneguda Fabra i Co- ats es va començar a generar la pràctica del futbol i crear-se alguns clubs, com ara l'Andreuenc. Infor- ma que des del 1925 té el seu nom representant Sant Andreu, fent ressò del barri on va néixer, i que també, des de l'any 1947, va assolir per primera vegada estar a Tercera Divisió de la Lliga Espanyo- la, cosa que ha fet que durant seixanta anys hagi estat dins de les categories rellevants del futbol espanyol. Afegeix que part dels aspectes futbolístics que ha viscut també ha donat a conèixer la realitat d'un barri obrer vinculat al seu nom, fets destacats relacionats amb la societat, la cultura i la història recent del país, en tant que avui el Sant Andreu representa un barri molt important de la ciutat. Considera que també cal reconèixer el Sant Andreu que es va distingir com un club lluitador davant del franquisme i defensor de les llibertats del sentiment català, i així, el 1973 els membres de la Junta del Sant Andreu van decidir transformar la seva samar- reta en el que és avui: el fons groc amb les quatre barres vermelles. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2119 A continuació, informa que durant la presentació dels actes del Centenari al Saló de Cent, ara fa uns mesos, l'alcalde es va comprometre a proposar que fos nominat per a la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu, i que per aquest motiu avui els demana el seu su- port, per tal d'aprofitar la Festa Major de Sant An- dreu per fer un acte com a reconeixement de tota la ciutat a la seva llarga història, però sobretot també a la feina que avui fa no només el primer equip, sinó també la seva escola de futbol dedicada als nens, els seus equips femenins, etc., com a referent per a altres clubs de la ciutat. El Sr. Blasi anuncia el seu suport a aquesta inici- ativa. Recorda que, en l'anterior comissió de Cultu- ra, arran d'una iniciativa que presentava el seu grup, es va suscitar un debat sobre la situació d'a- quest atorgament. Es felicita que sigui precisament avui i que, per tant, en el proper plenari ja es pugui veure complert aquest desig. Recorda la menció que s'ha fet a la celebració del Centenari i que és un bon moment perquè la ciutat reconegui la tasca que ha fet la Unió Esportiva Sant Andreu, no només per al barri, el districte de Sant Andreu, sinó per a tota la ciutat. Està d'acord que és una institució referent en l'àmbit esportiu així com també en l'àmbit social, en el qual està desen- volupant tasques importantíssimes en el futbol ba- se, però sobretot a nivell d'integració de nois/noies i de nens/nenes que a vegades no tenen els avan- tatges de què gaudeixen d'altres. Ressalta que aquest any hauria estat fantàstic poder veure com la Unió Esportiva Sant Andreu, després de tants anys, tornava a pujar a la Segona Divisió. Confia que se'ls segueixi animant perquè tota aquesta tasca que desenvolupen i aquests reptes que es proposen, i que acaben situant també des d'una altra perspectiva la ciutat de Barcelona en el mapa, es vegin complerts. Finalment, menciona que els reconeixements són molt útils però que sovint també han d'anar acom- panyats d'accions positives, de cara a poder asse- gurar que no se celebrin cent sinó dos-cents o tres- cents anys amb la Unió Esportiva Sant Andreu al districte. El Sr. Mulleras anuncia l'adhesió del seu grup a aquest reconeixement. Considera que la Unió Es- portiva Sant Andreu és un gran exponent de la xarxa esportiva de la ciutat i que aquest reconei- xement serveix no només per donar suport al futbol base, sinó també per reconèixer els mèrits històrics de clubs com aquest, cosa que també serveix de mirall perquè altres clubs tinguin la mateixa força i empenta. El Sr. Florensa expressa el suport a l'atorgament d'aquesta medalla i les felicitacions a la Unió Espor- tiva Sant Andreu pel seu centenari. Opina que, més enllà del vessant esportiu, que és molt important, ja que ha estat durant molts anys a Segona Divisió i sobretot per ser un equip de Barcelona, cal desta- car l'arrelament que ha tingut sempre amb el barri i el país. Constata que el Sant Andreu és un exemple d'equip que fa aquesta tasca de cohesió social i territorial en el barri i que és habitual veure la coo- peració que té amb el CRAE i la Fundació Trini Jove com a compromís amb la integració social dels més joves. Destaca la feina de promoció del futbol base com una de les aportacions que d'una manera important fan molts equips petits del país i considera molt important, per tant, que tinguin una escola, una pedrera de jugadors de futbol i un criteri clar, a més de donar acollida a tots els nens independent- ment que les seves qualitats futbolístiques siguin més grans o més petites. En definitiva, opina que el Sant Andreu promou els valors que promou l'esport i que cal potenciar, com ara la salut, la competitivi- tat, el treball en equip i l'esforç, i que, per tant, és un equip important en el territori de Sant Andreu i de tot Barcelona, i que mereix el seu suport perquè pugui fer aquesta funció durant anys. La Sra. Blasco anuncia el seu vot a favor i felicita la Unió Esportiva pels seus reconeixements. El Sr. Alcober agraeix el suport unànime. Anuncia que hi ha altres clubs que celebren el centenari ben aviat i que, evidentment, en el seu moment també els portaran a la Comissió per poder-los atorgar també aquesta medalla d'or. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 5. Que l'Ajuntament de Barcelona impulsi els PQPI (Programes de Qualificació Professional Inici- al), incrementant el nombre de places, adaptant-los a més sortides professionals i obrint una línia espe- cífica per als joves amb discapacitats físiques, psí- quiques o sensorials. El Sr. Ardanuy explica que els programes de qua- lificació professional inicial (PQPI) són un mecanis- me pal·liatiu que intenta atacar el fracàs escolar, és a dir, tots aquells nois i noies que no consoliden els coneixements a l'educació secundària obligatòria tenen la possibilitat, derivats en un programa d'a- questes característiques, de reinserir-se en la tra- jectòria educativa o en el món laboral. Informa que aquesta iniciativa relativa als PQPI té dos vessants: en primer lloc, demanar que s'in- crementi el nombre de places i el pressupost d'al- 2120 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 tres institucions que també treballen aquests àm- bits, i que l'Ajuntament de Barcelona lideri, respec- te a la resta d'administracions, aquest increment; i en segon lloc, iniciar una línia de treball de PQPI adreçats exclusivament als nois i noies que tenen un tipus de discapacitat física, psíquica o sensorial, atès que ara s'intenta apostar també per la inclusió en aquest àmbit i que, en molts casos, es perden oportunitats de capacitat d'inserció laboral. El Sr. Mulleras considera aquesta proposició del Grup Municipal de CiU adient en el sentit que en temps precisament de crisi, com s'ha comentat en la Comissió quan s'ha parlat de la formació profes- sional, segurament sigui un temps en què la forma- ció professional és més necessària que mai i cal, més que mai, abocar-se a millorar-la, reforçar-la i donar-li suport. Per tant, opina que tot el que sigui fer aquestes tasques, en aquest cas a través dels PQPI, ha de ser benvingut, no només per incremen- tar la qualitat o el nombre de sortides professio- nals, o per obrir línies per a diverses discapacitats, sinó també per adequar l'oferta i la demanda. Con- sidera que, per evitar el fracàs escolar, cal garantir una formació bàsica i professional que faciliti la incorporació al món laboral o la continuïtat en l'iti- nerari formatiu. Per tot plegat, anuncia el seu su- port a aquesta proposició. El Sr. Florensa expressa també el vot favorable del seu grup. Considera necessari esmentar que segurament també cal circumscriure una part d'a- quest àmbit en el de la promoció econòmica, atès que una bona part també va en la línia d'orientar molts joves que no han acabat els estudis cap a una professió i que, per tant, han de promoure la inserció laboral d'aquesta persona. Fa evident, pe- rò, que quan es parla de PQPI també hi ha un ves- sant dins de l'àmbit educatiu, sobretot per als qui han acabat el cicle formatiu obligatori però no dis- posen del graduat escolar i que, per tant, poden optar també a fer una formació professional. Comparteix, per tant, la necessitat que es millori l'oferta i el nombre de places, i que s'adeqüin tam- bé els itineraris formatius adaptant-los a les neces- sitats laborals existents actualment. També veu positiu el fet que s'obrin línies més concretes per a persones amb algun tipus de discapacitat. La Sra. Blasco expressa el seu vot a favor. La Sra. Ballarín també expressa el seu vot a fa- vor, atès que opina que és la seva línia de treball. Destaca que l'Ajuntament vol aconseguir el màxim de sortides professionals i d'oferta per a tots els joves, inclosos els qui tenen necessitats educatives específiques, i que és partidari dels PQPI, que subs- titueixen els antics programes de garantia social, malgrat que no són ben bé el mateix. Explica que es va crear la LOE amb la idea de normalitzar el que era aquesta sortida per acabar l'ESO, i aclareix que, de fet, no és formació professional sinó que és una formació que pot possibilitar l'accés a cicles mitjans de formació professional. Informa que sobre aquesta regulació de la LOE, el 2008, el Departament d'Educació va establir un procediment per autoritzar aquests PQPI i les bases de concessió de subvenció. Pel que fa a la convoca- tòria per al curs 2008-2009, anuncia que s'han autoritzat a la ciutat de Barcelona 25 perfils profes- sionals de 13 famílies professionals diferents, cosa que significa 100 grups, dels quals 34 són de titula- ritat pública, 50 impartits a centres privats i 16 a centres d'educació especial. Detalla que això es tradueix en 510 places públiques, 315 de subvenci- onades i que, segons la base del que va ser al 2008, tenen la idea de continuar creixent, amb un increment de 10 a 15 grups nous, entre 100 i 225 places en els perfils professionals d'administratiu, de comerç, d'imatge personal, de perruqueria i estètica, d'informàtica, i de manteniment i muntat- ges d'instal·lacions elèctriques, d'aigua i gas. Constata que l'Ajuntament hi ha tingut un prota- gonisme molt directe i en destaca la participació següent: l'11 de juny d'enguany el grup de treball del Pla de xoc contra el fracàs escolar, en el marc del Pacte per l'ocupació, ha sol·licitat una subvenció per fer vuit programes nous; des de la Fundació Barcelona Formació Professional, amb l'oferta d'au- xiliar de jardineria a través de l'escola municipal Castell de Sant Foix, escola especialitzada en tras- torns de personalitat i discapacitats psíquiques; des de l'escola municipal Pont del Dragó, amb dos pro- grames adaptats de garantia social, que és la tran- sició dels antics programes de garantia social, els quals considera que compleixen totes les caracte- rístiques per poder ser PQPI, cosa que es farà així que el Departament d'Educació faci l'adaptació con- creta. Diu que són uns programes que es van inici- ar l'any passat, que per part de l'Ajuntament de Barcelona i del Consell de la Formació Professional s'havia estat fent oferta i treballant el tema, i que es va lliurar un informe a la Generalitat per veure per on podien anar. Destaca que, a través del Con- sorci d'Educació, també es podrà incidir en la plani- ficació i l'oferta, però fa palès que la normativa per als cursos adreçats a nois i noies amb necessitats educatives especials ve encara del Departament d'Educació i que l'estan esperant. El Sr. Ardanuy agraeix el suport de tots els grups. Lamenta haver de parlar d'increment de places, ja que d'alguna manera mostra l'existència d'una part de fracàs escolar i de la dificultat per desenvolupar-se laboralment. Mostra la seva insis- tència, però, en la millora contínua dels PQPI, ja que considera que tenen alguns punts que possi- blement en alguna altra ocasió podran debatre per millorar. No obstant això, incideix en el fet que una aposta forta per l'Ajuntament en aquest tema pot ajudar a oferir programes més adaptats i de més qualitat, i no només per als nois i noies que tenen handicaps en algun àmbit, sinó també per ajudar a fer aquesta reinserció en el món de l'estudi o de la formació professional, fins i tot a la secundària no NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2121 obligatòria, cosa que hauria de ser el senyal de l'èxit. Finalment, diu que hi ha altres reptes, com què fer amb tots els nois i noies menors de 16 anys que no poden continuar l'educació secundària obligatò- ria i avançar en aquest àmbit. La Sra. Ballarín està d'acord que tothom compar- teix l'objectiu que ningú no ha de perdre el tren i que hi ha el repte que tothom acabi els estudis obligatoris i que hi hagi continuïtat en els postobli- gatoris. Comenta que, malauradament, el sistema educatiu actual té forma de rellotge de sorra, amb una base molt ampla, que són uns estudis postobli- gatoris molt restringits encara –falten vint punts per estar a la mitjana europea– i una part superior també molt ampla, els que acaben anant a la Uni- versitat. Observa que, per contra, el model estàn- dard dels països més desenvolupats d'Europa –als quals es volen acostar– té una base relativament estreta i va creixent a la postobligatòria i després a la universitària es va un altre cop fent més estreta. Per tant, conclou que cal passar de la forma de rellotge de sorra a la forma de diamant. La Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV- EU i A, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 6. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda instar a l'Institut de Cultura de Barce- lona a: Que es convoqui un concurs d'idees per dotar a Barcelona d'un conjunt escultòric que ser- veixi d'homenatge a Ildefons Cerdà en el 150è Ani- versari del seu pla i es busqui una ubicació en un lloc cèntric de l'Eixample dissenyat per Cerdà. El Sr. Mulleras recorda que el seu grup troba a faltar en la commemoració de l'Any Cerdà un pro- jecte emblemàtic, quelcom que quedi a la ciutat. Destaca que Ildefons Cerdà és un personatge histò- ric que no va estar valorat en vida, i que va haver d'esperar cent anys fins al primer reconeixement públic, el 1959, quan l'alcalde Porcioles li va dedicar una plaça que gairebé està fora de Barcelona i que considera que no representa el que és l'esperit de la seva obra ni està en un espai dibuixat pel seu Pla. Afegeix que a aquesta maledicció que sembla perseguir el reconeixement públic de Cerdà, també hi figuren dos intents de dedicar-li un monument: un, el 1889, després de l'èxit de l'Exposició Univer- sal, en què l'alcalde Rius i Taulet va intentar dedi- car-li ja un monument, però que la incomprensió del seu temps va ensorrar aquest projecte; i un altre, el 1959, que s'intenta dedicar un monument per commemorar el primer centenari del seu Pla, monument que després es va haver de desmuntar. Diu que el seu grup considera que aquest any, en commemoració del cent cinquanta aniversari del Pla Cerdà, es pot pagar aquest deute històric i donar-li a la ciutat, i que la ciutat doni també, un monu- ment-homenatge a tot el que va significar el Pla Cerdà. Opina que allò que vol commemorar el Pla Cerdà hauria d'estar precisament a l'espai dissenyat per Cerdà. Posa com a exemples la Gran Via- passeig de Gràcia i la plaça de les Glòries. El Sr. Ardanuy avança el seu vot favorable a aquesta iniciativa. Entén que la commemoració de l'Any Cerdà és una oportunitat per poder ubicar en el Districte que el mateix Cerdà va crear un home- natge en forma de conjunt escultòric, malgrat que possiblement Cerdà sigui l'única persona que té a la mateixa ciutat un homenatge vivent, a l'aire lliure, com és tota la quadrícula del Districte, que tothom pot gaudir cada dia i que representa la constatació del paper fonamental de Cerdà a la ciutat. El Sr. Florensa també anuncia el seu suport. Està d'acord que hi ha fets històrics que justifiquen se- gurament aquest "desencontre" i el fet que Cerdà, malgrat els anys que fa que va fer el seu Pla, que ha marcat de forma definitiva la dinàmica i la histò- ria de la ciutat, no tingui encara un monument que recordi la seva figura. Veu positiu que, coincidint enguany amb el cent cinquantè aniversari del Pla Cerdà, i atès que Bar- celona organitzarà un seguit d'actes d'homenatge, la ciutat estableixi algun mecanisme per dotar la figura de Cerdà amb un homenatge permanent. Demana, però, que es canviï el terme conjunt es- cultòric, ja que té una ressonància a altres èpo- ques, per homenatge, estàtua o monument. La Sra. Blasco anuncia el seu suport en els ter- mes que s'han acordat en la transaccional que hi ha hagut i que explica tot seguit el Sr. Martí. El Sr. Martí i Grau, abans de proposar-los una petita modificació per tal d'adequar el text d'una manera més exacta en el mateix funcionament de l'Ajuntament, explica que el principal homenatge que es fa és que precisament Cerdà és dels que la seva presència és indiscutible i, a més, impossible d'esborrar, malgrat que és cert que molts sectors de la ciutat, bàsicament provinents de les files con- servadores, han intentat esborrar, en diferents etapes històriques, la figura d'Ildefons Cerdà. Cele- bra que avui hi hagi aquest consens unànime al voltant de la figura no només d'un gran urbanista, sinó també d'un home avançat al seu temps, un home modern, progressista, que optava i que el seu projecte urbà era el d'una ciutat equilibrada, cohesionada socialment, amb una sèrie de concep- tes que segurament eren absolutament renovadors en el moment que els va fer, però que després han estat incorporats de manera indiscutible pel que seria el progressisme en termes genèrics. Considera que el millor homenatge a Cerdà és el mateix Any Cerdà. Recorda que el 1959 l'alcalde Porcioles va fer un acte per celebrar-ne el centena- ri, però que no va aconseguir fer el conjunto escul- tórico, que segurament era la nominació que li ha- gués pogut donar. Recomana un llibre que acaba de 2122 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 publicar la Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà (FUTIC), Semiòtica de Cerdà, on hi ha articles de diversa gent i on Teresa Pàmies recorda l'acte que es va fer aquell any. Destaca els límits del cinisme polític d'algú que se salta tota la lògica Cerdà apli- cada a l'Eixample, i que si no hagués estat per tot el que ha fet l'Ajuntament democràtic des del 1979, segurament avui no tindrien l'Eixample tal com existeix i que, en canvi, fa aquella glosa indiscutible i gairebé èpica al voltant de la figura de Cerdà. Tot seguit, anuncia el seu acord amb la possibili- tat d'estudiar la ubicació d'una escultura en l'espai públic que rememori de manera permanent la figu- ra de Cerdà. Està d'acord també que seria estrany que no estigués dins de la trama de l'"Eixample històric". Afegeix que l'Any Cerdà ret homenatge a Ildefons Cerdà i que s'estan duent a terme publica- cions i estudis per recuperar la seva figura com a urbanista, quelcom paral·lel al que es va fer amb Gaudí l'any 2002, però apunta que alhora Cerdà també ha de servir, el que s'ha denominat com "gest Cerdà", per reflexionar sobre la Barcelona del futur –millor homenatge encara, la possibilitat d'a- judar a fer aquesta reflexió. No obstant això, opina que més que instar l'Insti- tut de Cultura hauria de ser la Comissió d'Escultu- res, que és qui té la responsabilitat de les escultu- res a l'espai públic, i que més que un concurs d'idees, considera que la Comissió d'Escultures està dotada, a part dels tècnics municipals, d'experts del món urbanístic i arquitectònic, i artistes i crítics, ja que en aquest tema d'escultures hi ha aquest equi- libri entre la importància del personatge a home- natjar, la seva ubicació i les qüestions tècniques de l'adaptació a la via pública, per la qual cosa els concursos d'idees mai no han donat bon resultat en el passat. Llegeix a continuació la proposta a transaccionar, la qual indica que manté que sigui en el territori de l'Eixample, en forma d'escultura i no conjunt escultò- ric, i a través del procés que l'Ajuntament ja té insti- tuït per a aquests casos, que són els debats i les propostes que la Comissió d'Escultures pugui fer. El Sr. Mulleras agraeix el suport, però remarca la seva voluntat de defugir de qualsevol intent de polititzar la figura de Cerdà. Destaca, en primer lloc, que amb el vot de l'oposició ja n'hi hauria prou per donar suport a aquesta proposta, però conside- ra important que hi hagi la unanimitat i, per tant, accepta la transacció, però amb una transacció de la transacció. Entén que potser el concurs d'idees no és adient, però opina que seria bo que hi fos, atès que considera important que aquest monu- ment reflecteixi també la modernitat dels temps actuals i que la gent també hi pugui participar. Està d'acord que després ho farà qui ho hagi de fer, però troba que un monument d'una figura tan important com va ser Ildefons Cerdà no s'hauria de polititzar. Agraeix novament el suport de tots els grups i celebra que es pugui resoldre aquest "desencontre" històric de la ciutat amb Cerdà amb quelcom em- blemàtic que quedi a la ciutat perquè físicament hi hagi un record del Pla Cerdà i el que va significar. Finalment, demana que, a més de ser a l'Eixam- ple, tal com diu la proposta, també sigui en el marc de la commemoració de l'Any Cerdà, i que s'acabi l'any amb una proposta de monument a Cerdà que hagi recollit aquestes idees importants de la ciuta- dania i que gestioni la Comissió d'Escultures de l'Ajuntament. El Sr. Martí i Grau, pel que fa al comentari del Sr. Mulleras sobre despolititzar, recorda que estan en una comissió d'educació i cultura del Plenari municipal, per tant, en un espai polític i on les decisions que es pre- nen, siguin sobre una escultura de Cerdà o sobre el Pla d'usos del temps, són decisions polítiques. Quant al debat que demana el Sr. Mulleras, cons- tata que ja existeix i que hi serà durant l'Any Cer- dà, atès que ja hi ha hagut articles als diaris i mani- festacions a favor d'un espai o d'un altre. Diu que és indiscutible que la Comissió d'Escultures tingui en compte totes aquestes qüestions que s'han anat generant, i que és precisament per aquest motiu que es va decidir, ja fa temps, que una comissió formada per tècnics, polítics del govern i experts en totes les matèries que afecten el tema de les escul- tures (creadors, artistes plàstics o visuals, arquitec- tes o urbanistes), poguessin anar destil·lant i sinte- titzant la millor opció de tot aquest debat. Per tant, no accepta la transacció de la transac- ció, ja que opina que el debat hi serà es vulgui o no, i constata que s'està vehiculant aquest debat de la millor manera possible perquè el resultat final sigui una de les millors opcions. Destaca que la Comissió d'Escultures no fa altra cosa que elevar propostes que després el govern, que és qui té la potestat, decideix incorporar-les o no. Mostra el seu acord, però, pel fet que sigui a l'Eixample i que estigui en el marc del cent cinquantè aniversari. El Sr. Mulleras agraeix que, encara que no surti per escrit, s'hagi recollit la idea que hi hagi aquest debat d'idees perquè aquest monument tiri enda- vant. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Cultura, Educació i Benestar So- cial acorda instar a la Comissió d'Escultures a iniciar el procés per tal d'instal·lar a l'Eixample Barceloní una escultura en homenatge a Ildefons Cerdà en el 150 Aniversari de l'aprovació del Pla Cerdà. Del Grup Municipal ERC: 7. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda la presentació de la candidatura de Barcelona com a Capital Europea de la Joventut de les properes edicions a celebrar els anys 2011 i 2012. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2123 El Sr. Florensa exposa que des de fa diversos anys les institucions comunitàries europees impul- sen la celebració de la Capital Europea de la Joven- tut, un exemple n'és Rotterdam aquest any i un altre serà Torí l'any 2010, ciutats de referència en l'àmbit de les polítiques de joventut. Considera que més enllà del caràcter simbòlic d'aquest nomena- ment, el fet que durant un any aquestes ciutats ostentin aquest títol és també el reconeixement d'una tasca duta a terme en les polítiques de joven- tut, però sobretot també és un element de projec- ció de cara enfora i, per tant, l'oportunitat de des- envolupar al llarg d'aquest any diverses activitats per posar en valor i impulsar les polítiques de jo- ventut. Recorda que Barcelona ja va ser una ciutat de referència en aquest àmbit l'any 2004, en què el moviment associatiu juvenil de Barcelona i de Cata- lunya va portar a la ciutat la celebració del Festival Mundial de la Joventut, coincidint amb el Fòrum, que en aquell moment ja era un element no només de projecció de la ciutat i del país, sinó també de reconeixement a la tasca que aquest moviment associatiu juvenil ve fent des de fa anys. Constata que aquest esdeveniment va permetre també posar Barcelona al mapa i donar-li un caràcter i una pro- jecció internacional molt notable. I, per aquest mo- tiu, opina que a través d'aquesta proposició seria interessant que Barcelona, conjuntament amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) com a aglutinador de tot el moviment associatiu, presen- tés una candidatura per ser, l'any 2011 o 2012, el que es considerés més idoni o que, segons els ter- minis, es pogués presentar aquesta candidatura, la Capital Europea de la Joventut. Explica tot seguit que el govern ha proposat una transacció en el sentit d'afegir al redactat "conjun- tament amb el moviment associatiu de la ciutat a través del Consell de la Joventut de Barcelona", idea que indica que ja era implícita en la proposició, però que s'ha cregut interessant que també surti per escrit i que en quedi constància. El Sr. Ardanuy s'afegeix a aquesta proposició, i també accepta la transacció, que recull per escrit el que ja s'estava dient en l'exposició de motius. Res- salta, a continuació, diferents aspectes. Pel que fa al Festival Mundial de la Joventut, ara farà cinc anys, està d'acord que va ser un repte en un perío- de de temps relativament reduït, que es va abocar tot el teixit associatiu de la ciutat i que va tenir una transcendència important, entre altres coses, per- què va ser un dels esdeveniments amb més relleu que va tenir el conjunt del Fòrum i va aconseguir atraure moltes persones. Quant a la candidatura de Barcelona per esdeve- nir Capital Europea de la Joventut, fa palès que és un període de tot un any, en el qual s'haurà d'apro- fitar per no ser només un aparador i uns transmis- sors de diferents experiències i maneres d'actuar, com tot, sempre criticable, positiu o negatiu, sinó a la vegada per aprendre. Considera que no deixaria de ser una incoherència si no es donés suport a aquesta candidatura, ja sigui el 2011 o el 2012, i, per tant, demana també poder participar tant en la candidatura com en la presentació del projecte, per una qüestió tan senzilla com perquè preveu que probablement el 2011 sigui el seu grup qui hagi de liderar-lo. El Sr. Mulleras mostra el seu acord perquè Barce- lona sigui la Capital Europea de la Joventut. Tan- mateix, constata que té diversos dubtes, i pregunta quina serà al final la candidatura que es treballarà, perquè té entès que el temps per presentar la can- didatura del 2011 ja s'ha exhaurit. També demana que s'expliqui, segons l'experiència d'altres ciutats, quins beneficis reporta a la ciutat aquesta candida- tura, més enllà dels evidents de ser capital de la joventut, i si s'han posat en contacte amb ciutats com Rotterdam per poder intercanviar experiències i veure com es desenvolupa i quina transcendència té aquesta capitalitat europea per a les ciutats can- didates. Insisteix en el seu suport a aquesta candidatura i s'ofereix a participar-hi, ja que opina que ha de ser quelcom unitari i que reculli les idees i les participa- cions de forma unànime de tots els grups represen- tats en aquest Ajuntament. La Sra. Blasco assevera que li donen suport amb aquesta transaccional, ja que entén que és impor- tant promoure el reconeixement social i polític del moviment associatiu juvenil, però fer-ho conjunta- ment amb el CJB, entre altres coses, perquè consi- dera que va quedar clar que l'èxit del Tercer Festi- val Mundial de la Joventut va ser gràcies a la complicitat de tot el moviment associatiu juvenil de la ciutat, sense el qual no hagués estat possible. Explica que sense tenir clar encara si s'havia es- gotat o no el termini de presentació, ja li semblava que el 2012 seria un any millor per poder-ho fer, entre altres coses, perquè per presentar-se a una candidatura cal fer una feina i cal un temps per treballar la proposta. Apunta que ja s'han iniciat els primers contactes amb les relacions internacionals de l'Ajuntament i els tècnics de la Direcció de Jo- ventut, i que es començarà un procés d'avaluació de l'experiència de Rotterdam i d'anàlisi del que es fa a Torí l'any vinent, perquè és evident que cal veure les experiències dels altres per no cometre els errors i per traslladar i assumir els encerts. Constata que, per tant, a partir d'aquí es treba- llarà i els mantindran informats. Mostra el seu con- venciment que aquest equip de govern podrà gau- dir també de la preparació i que no deixarà la feina feta a altres perquè després la llueixin, i que també podrà celebrar que sigui una realitat amb la propos- ta d'ERC, la qual accepta gratament. El Sr. Florensa agraeix el suport a la proposició de tots els grups, la qual troba interessant i està convençut que podrà tirar endavant ERC. Quant a l'any de la sol·licitud de la convocatòria, entén que 2124 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 no pertoca dir al seu grup per a quan s'ha de pre- sentar, però opina que hauria de ser en els propers anys, ja que entén que requereix d'un treball con- junt amb el moviment associatiu i que, per tant, cal presentar-la quan sigui el moment oportú. Pel que fa al contacte amb altres ciutats, entén que no és la seva feina; constata que el seu grup ha presentat la proposició, ha parlat amb el CJB, perquè pensa que una proposta com aquesta sense el suport del teixit associatiu juvenil de la ciutat no té sentit, i, per tant, està d'acord que aquesta inici- ativa s'ha d'endegar conjuntament amb el CJB. El Sr. Blasi intervé per fer constar una qüestió. Explica que la Capital Europea de la Joventut s'a- dreça a un púbic molt concret, de 12 a 27 anys, mentre que el Festival Mundial de la Joventut anava orientat a un públic més jove, i, per tant, considera que, tenint en compte aquesta franja dels 12 a 27 anys, seria un bon moment per començar a coordi- nar allò que sempre s'ha demanat: una regidoria que atengui infància, adolescència i joventut. De cara a poder fer un treball profund, opina que aquestes aportacions i intercanvis poden permetre, a la vegada, comprendre experiències que s'esti- guin aplicant a altres ciutats europees sobre la par- ticipació o la importància d'aquestes franges d'edat, que massa sovint queden oblidades. El Sr. Mulleras demana que quan es concreti aquesta candidatura es presenti un informe per explicar-los els dubtes que ha exposat en la seva intervenció anterior. La Sra. Blasco confirma que, efectivament, quan estigui més treballat, podrà ser objecte d'un infor- me en aquesta Comissió. Comenta al Sr. Blasi que els 12 anys ja no es consideren infància, sinó ado- lescència, i que ja des de principis del mandat en la Regidoria de Joventut es treballa com a adolescèn- cia i joventut. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Cultura, Educació i Benestar So- cial acorda la presentació, conjuntament amb el moviment associatiu de la ciutat a través del Con- sell de la Joventut de Barcelona, de la candidatura de Barcelona com a Capital Europea de la Joventut de les properes edicions a celebrar els anys 2011 i 2012. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 8. S'intensifiquin les gestions realitzades des de l'Ajuntament de Barcelona davant la Federació Es- panyola de Bàsquet a fi de que Barcelona sigui una de les seus del Mundial 2014, i en conseqüència es facin les gestions necessàries a fi de poder gaudir de partits de la selecció espanyola de bàsquet a la ciutat de Barcelona durant la disputa d'aquesta competició. El Sr. Mulleras llegeix el prec i exposa que el dar- rer 23 de maig la Federació Internacional de Bàs- quet va atorgar a Espanya la celebració del Campi- onat Mundial de Bàsquet 2014. Mostra la seva sorpresa perquè, entre les seus d'aquest Mundial de Bàsquet, Barcelona no hi era. Indica que, segons ha pogut llegir, des de Catalunya no es va presen- tar cap candidatura i des de la Federació Espanyola de Bàsquet es manté la porta oberta a la incorpora- ció d'alguna seu catalana, cosa que actualment està en negociacions. Recorda que l'octubre del 2008, el PP va demanar, en aquesta mateixa Comissió, que s'instés a les fe- deracions espanyoles per tal que la selecció espa- nyola pogués jugar a Barcelona, i seria el segon mundial de bàsquet que se celebraria al país –afirma que al primer, el 1986, Barcelona va ser seu d'a- quest Mundial i que, en concret, la selecció espanyo- la va jugar al Palau Municipal dels Esports. Explica que l'últim partit de la selecció espanyola de bàsquet a Barcelona es remunta a l'any 1997, en el marc del Campionat d'Europa, i que l'estiu del 2007 es va disputar a Espanya el Campionat d'Europa, i en aquella ocasió Barcelona tampoc no en va ser seu. El Sr. Alcober exposa que la Federació Espanyo- la, que és qui presenta la candidatura del 2014, té l'obligació de presentar un dossier que avali la seva candidatura, en el qual remarca que consta el su- port de la ciutat de Barcelona perquè se celebri aquest Mundial i que s'atorgui a la Federació Espa- nyola. Destaca que en les converses mantingudes amb el president de la Federació s'està d'acord que no queda tancada, abans de la presentació ni abans de la nominació, la llista de les ciutats que es pre- senten, sinó que pot ser ampliada, i es dóna un marge de temps per parlar-ne. Repeteix que en les converses que estan mante- nint demanen que dins de l'organització d'aquest Mundial, Barcelona, en representació del conjunt del bàsquet català, tingui el pes que li correspon i també, evidentment, que les pretensions que re- presentin dins d'una bona perspectiva econòmica siguin assumibles. Informa que ho estan fent jun- tament amb la Federació Catalana, i que la voluntat sempre ha estat que Barcelona estigui present en qualsevol esdeveniment d'aquest primer nivell. Reconeix també que no només depèn de la seva voluntat, sinó d'un complex organitzatiu difícil, en què, en tot cas, les seus no s'atorguen a través d'una petició, sinó a través d'una concessió de la Federació Espanyola de Bàsquet. El Sr. Mulleras entén, per tant, que aquestes ne- gociacions encara hi són, cosa que veu com un bon senyal. Incideix en el fet que el que demana és que, d'alguna manera, s'impulsin o s'intensifiquin NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2125 aquestes negociacions per part de l'Ajuntament per tal que Barcelona no es quedi sense aquesta seu, la qual opina que és molt important. Reitera el fet que Catalunya, i Barcelona, té una gran tradició en el món del bàsquet i, per tant, considera que és im- portant que no quedi fora ni relegada per altres ciutats que potser no tenen aquesta vinculació his- tòrica i social. També demana que es facin gestions perquè hi hagi la possibilitat de veure la selecció espanyola a Barcelona, ja que fa més de deu anys que no s'hi pot veure cap partit oficial. El Sr. Alcober insisteix en el seu desig que Barce- lona sigui seu del Campionat Mundial de Bàsquet 2014, però també que no depèn només de l'Ajun- tament, ja que hi ha propostes que no poden as- sumir, però que estan disposats a treballar-hi. Re- corda que cal entendre que la Federació Espanyola té els seus compromisos. En resum, considera que, en celebrar-se el Campionat Mundial de Bàsquet 2014 a Espanya, a Barcelona li pertoca un tros, perquè no és només una ciutat important pel que fa al bàsquet, sinó que és on es va endegar aquest esport, i que cal que la mateixa Federació, que li consta que així ho tindrà present, tingui en compte Barcelona com a seu. La Sra. Fandos, en veure l'interès del Sr. Mulle- ras per l'esport, el convida el dissabte a veure, a l'Estadi, el partit dels Dragons Catalans, de Perpi- nyà, contra els Warrington, i especialment un partit que hi haurà abans de la selecció catalana de mitja hora, per tal de donar-li suport. El Sr. Alcober ho confirma i assevera que aques- ta és la primera pedra de la proposta que es va presentar, ja que el rugbi juga un paper determi- nant en el futur de l'Estadi. Es dóna per tractat. 9. Que s'informi del procés de preinscripció i ma- trícula per a escoles bressol i llars d'infants pel curs 2009-2010, indicant quantes sol·licituds de places s'han presentat, i d'aquestes, quantes s'han atès, desglossades en primera, segona i tercera opció. El Sr. Mulleras llegeix el prec i destaca que és important per a les famílies que hi hagi prou places d'escoles bressol, cosa que relaciona amb el debat anterior sobre la conciliació del temps familiar i el temps laboral, atès que les escoles bressol són un element important per poder conciliar aquest temps. Recorda que l'any passat va haver-hi una quantitat de demanda important que no es va atendre i espera que aquest any no sigui igual. La Sra. Ballarín assevera que les escoles bressol poden ser un element important per a la conciliació, però també ressalta un informe fet des de l'any 1969, que presentava recentment la síndica de greuges, que destaca el fet que les persones que havien iniciat els estudis abans dels 3 anys eren les que després tenien més facilitats a la vida. Consta- ta que és un tema col·lateral però que té a veure amb el prec que es presenta. Tot seguit, en resposta al prec pròpiament, informa que cal tenir present que encara no s'ha fet la matrí- cula i que cal esperar fins al dia 19 de juny per donar dades. No obstant això, dóna les dades a 12 de juny, que és el moment en què es van publicar les de l'a- lumnat que havia estat admès, segons el següent: 8.099 sol·licituds (que representa un 12% més que el curs anterior), 2.740 places assignades, de les quals 2.692 ho han estat a la primera opció, 35 a la segona, 11 a la tercera opció i 2 a la quarta. El Sr. Mulleras constata que, segons aquestes dades, s'observa que pràcticament no arribarien al 30% les sol·licituds de places d'escola bressol ate- ses, percentatge que considera igualment molt baix. Opina que és molt important que es garanteixi l'accés a les escoles bressol, també per ajudar a la conciliació del temps familiar i laboral a les famílies amb pocs recursos. Destaca que, malgrat que els números demostren any rere any que són insufici- ents les places d'escola bressol que s'ofereixen, es continua amb la mateixa política. En recomana un canvi i que es busquin noves maneres de facilitar l'accés a les escoles bressol, com ara concertacions o subvencions amb les privades perquè es pugui també arribar a aquestes 8.099 persones que han demanat plaça en una escola bressol municipal. La Sra. Ballarín constata que aquestes no són les xifres que voldria oferir avui, però afirma que s'està treballant de manera decidida i com no s'havia fet mai per capgirar aquesta situació. Opina que s'ha avançat molt, ja que l'any 1999 hi havia a la ciutat 2.200 places i en aquest moment n'hi ha el doble (4.650), i per al 2011 hi ha el compromís, i s'hi està treballant de manera ferma i decidida, de te- nir-ne 7.500. Considera que el model és de quali- tat, més barat, evidentment, que les privades, però que fa que les famílies, any rere any, confiïn i demanin una plaça a les escoles bressol munici- pals. Recorda que la concertació no està prevista i que en la Llei d'educació de Catalunya que s'ha aprovat recentment tampoc no es parla de la possibilitat de concertar de 0 a 3 anys. Informa que, per tant, hi ha la possibilitat de fer subvencions a determinades escoles d'infantil (de 0 a 3), però que l'Ajuntament pensa que el model en aquests moments és oferir una qualitat que pugui controlar de manera directa. Recorda també que els diners són limitats i que quan des del govern es té la responsabilitat de de- cidir com s'inverteixen, es pot decidir o bé subven- cionar escoles –esgotant en si mateixa la subvenció cada any– o bé crear escoles bressol noves per donar servei per molts anys. Conclou que s'està treballant de manera decidida i que és una aposta que capgirarà la situació. Es dóna per tractat. d) Preguntes 2126 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Del Grup Municipal CiU: 10. Quines són les accions dutes a terme pel go- vern de la ciutat en relació a l'atur juvenil? Quin ha estat l'augment registrat de demanda en els punts d'assessorament laboral per a joves de la ciutat de Barcelona? Quines mesures té previst impulsar el govern de la ciutat per tal de mitigar els efectes de l'atur entre la població més jove? La Sra. Vila formula la pregunta. La Sra. Blasco respon que, segons les dades que ha facilitat l'Àrea de Promoció Econòmica, respon- sable d'aquests afers a l'Ajuntament, i sobre les accions dutes a terme pel govern amb relació a l'atur juvenil, és evident que l'Ajuntament considera d'especial atenció l'ocupació juvenil, prioritat com- partida pels agents socials i la Generalitat de Cata- lunya, que són signants del Pacte per a l'ocupació de qualitat 2008-2011, en què es comprometen a impulsar la inclusió sociolaboral dels i les joves, amb un èmfasi especial en els que finalitzen l'ense- nyament obligatori sense titulació mínima, i a fo- mentar la cultura i els valors del treball entre el jovent. Informa que, en aquest sentit, des de l'Ajunta- ment s'ofereix un conjunt ampli de programes que, amb diferents metodologies, volen afavorir l'orien- tació acadèmica i professional i facilitar la inserció laboral del jovent. Entre aquests programes desta- ca: el Programa d'orientació acadèmica i professio- nal des de l'Espai de Noves Ocupacions (Barcelona Activa), en el marc del qual prop de 15.000 partici- pants, en la seva major part estudiants de secun- dària, van assistir durant l'any 2008 a les activitats organitzades; quatre escoles-taller conduïdes per Barcelona Activa, en què 210 joves amb dèficits formatius s'estan formant i qualificant professio- nalment en un entorn productiu real i en què s'ha prioritzat l'aprenentatge d'oficis emergents, com ara el medi ambient i les arts escèniques, una part important dels quals es desenvolupen en l'Espai Jove Boca Nord; les cases d'oficis, en el marc de les quals s'han contractat 40 joves per qualificar-se professionalment en oficis amb futur en els sectors del coneixement, del turisme i la cultura; el Pla jove, que facilita la transició del món educatiu al món laboral als joves que abandonen l'ensenyament secundari sense haver obtingut la titulació –l'any 2008 va comptar amb 1.493 participants–; el pro- grama "Activa't per l'ocupació", dispositiu d'atenció ràpida a persones aturades posat en marxa en col·laboració amb el Departament de Treball de la Generalitat en què s'han atès més de 800 joves aturats menors de 25 anys des del novembre del 2008 –el seu objectiu és oferir una orientació ràpi- da i de gran abast a persones aturades perquè aconsegueixin els recursos que tenen a la seva disposició a la ciutat per adquirir nous coneixe- ments i habilitats, continuar formant-se, rebent informació laboral, coneixent els sectors en deman- da i treballant la seva reincorporació al mercat la- boral–; el programa "Treball als barris", en el marc de les actuacions complementàries de la Llei de barris de la Generalitat de Catalunya en matèria d'ocupació. Anuncia, a més, múltiples iniciatives que impulsa l'Ajuntament de Barcelona des de Barcelona Activa per afavorir la inserció laboral dels residents als dife- rents barris objectes d'intervenció especial, amb un focus d'atenció específica al jovent, entre les quals destaquen els programes específics de caràcter ex- perimental i innovador que s'estan desenvolupant als barris de Santa Caterina i les Roquetes per afavorir la inserció sociolaboral de cent joves menors de 25 anys mitjançant accions d'orientació laboral, millora de les experiències ocupacionals, suport en la recer- ca de feina i formació professionalitzadora. Afegeix que, a través del PQPI, s'estan formant 66 joves en oficis com ara auxiliar de vivers i jar- dins, auxiliar d'activitats i oficines, i de serveis ad- ministratius generals, auxiliar en comerç i atenció al públic, i auxiliar de pastisseria i forn. Així mateix, indica que en el marc del Pacte per a l'ocupació de qualitat 2008-2011 s'han constituït dos grups de treball integrats per les entitats signants del Pacte i entitats referents en la matèria, com ara el Consor- ci d'Educació de Barcelona, per al desenvolupament d'un pla de xoc en la inclusió sociolaboral dels joves que abandonen el sistema educatiu sense titulació mínima i la posada en marxa d'un nou programa sobre les cultures i els valors del treball adreçats als joves. En resposta a la segona pregunta, diu que l'Ajun- tament de Barcelona té previst continuar impulsant l'ampli conjunt de mesures en curs, ampliant-les amb noves iniciatives, com ara el Programa sobre cultura i valors del treball entre el jovent, que s'ini- ciarà el mes de setembre, i nous programes forma- tius adreçats a la gent jove. Finalment, sobre l'augment registrat de la de- manda dels punts d'assessorament laboral per a joves –gestionat per la Direcció de Joventut, de la Regidoria de Joventut–, informa que, pel que fa al període gener-maig del 2008, va haver-hi un total de 2.616 consultes d'informació i orientació en els sis punts d'informació juvenil, mentre que en el mateix període del 2009 n'hi va haver 3.282. Cosa que fa palès que hi ha un augment de demanda, demanda que, d'altra banda, s'atén. Pel que fa als assessoraments, en aquest període fins al maig del 2008, n'hi va haver 144, mentre que en el 2009, n'hi va haver 139. Indica que en aquest cas hi ha una petita disminució, però que cal veure també el recorregut de tot l'any. Quant a l'Oficina Jove de Treball, apunta que hi ha augments clars: pel que fa a les consultes, el 2008 van haver-n'hi 1.109, i el 2009, 1.846; i pel que fa als assessoraments, el 2008 van haver-n'hi 100, i el 2009, 197. En conclusió, diu que l'Ajuntament de Barcelona està impulsant des de fa temps mesures estructu- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2127 rals i no conjunturals, com també algunes de re- forç, especialment a partir de la situació de crisi, però que, en tot cas, els mecanismes d'atenció i de resposta a la inserció laboral dels joves vénen de lluny, tenen una trajectòria i tenen instruments i pressupost. La Sra. Vila retreu a la Sra. Blasco que sembla que per a ella no existeixi la crisi, atès que si plan- tejaven aquesta pregunta era perquè els preocupa- va que al llarg d'aquests dos anys de mandat la Regidoria de Joventut només hagi presentat dues mesures de govern més un informe explicant com es va executant el Pla jove de la ciutat. També li retreu que només llegeixi una sèrie de dades facili- tades per Barcelona Activa, cosa que sembla que des de la Regidoria de Joventut no es tingui consci- ència i no es faci un seguiment de tot el que s'està fent. Es queixa que només hagi informat sobre una sèrie de programes que es podria dir que són ordi- naris, mentre que no n'hi ha cap de nou enfocat o reenfocat segons la greu situació de crisi. Destaca que aquest augment de demanda que comentava afirma que la situació deu ser molt més complicada del que s'ha explicat. Fa palès que és molt important, perquè els joves es puguin integrar a la societat, que tinguin auto- nomia i es puguin emancipar, i que, per tant, un tema fonamental i per començar és que tinguin feina. Constata que en l'àmbit laboral, de la pobla- ció activa, els menors de 25 anys són els més fe- bles. Fa èmfasi en les xifres que afecten l'atur ju- venil a la ciutat (el qual ha augmentat gairebé un 60% els últims mesos), que són molt significatives de la situació que s'està patint i que sembla que la Sra. Blasco no en tingui prou consciència. Informa que del total d'aturats, el 10% correspon a menors de 25 anys, gairebé 8.000 persones. A més, es remet a xifres del Departament d'Habitatge i Medi Ambient de la Generalitat per destacar que el llo- guer a la ciutat de Barcelona està per sobre dels 1.000 euros al mes, mentre que el salari mitjà per persona entre 18 i 24 anys és de 12.000 euros, entre 25 i 29 anys és de gairebé 15.000 euros, i entre 30 i 34 anys és de 17.000 euros, cosa que demostra que els números no surten. Apunta que per tot plegat presentaven la pre- gunta, per demanar que s'endeguin mesures con- cretes d'ocupació, potser conjunturals, que s'adap- tessin a la nova realitat socioeconòmica; considera que cal, més que mai, fomentar els serveis d'infor- mació i d'orientació laboral, i un compromís i un lideratge en aquesta qüestió. La Sra. Blasco destaca que la seva preocupació ve de lluny, perquè d'una altra manera els progra- mes que ha citat no existirien. Defensa que Promo- ció Econòmica està fent el que li toca, és a dir, pro- grames d'inserció laboral de la gent jove en l'àrea que toca i que tothom, des de Barcelona Activa fins a tota l'Àrea de Promoció Econòmica i conjunta- ment amb el Consorci d'Educació, està fent tot un seguit de programes que són bàsics per ajudar els joves a inserir-se laboralment. Indica que en un article es deia precisament que la gent més pro- pensa a l'atur és qui té menys grau de formació i que, per tant, i en aquest sentit, està ben tran- quil·la perquè hi ha molta feina darrere i ben feta. Assevera que cal abocar-hi més esforços, però que no cal innovar, ja que fa temps que s'hi han posat molts instruments a l'abast. Pel que fa a l'habitatge, confirma que és un altre dels elements d'emancipació, però com que la pre- gunta va adreçada al tema de l'atur, no respondrà, malgrat que destaca que mai no havia hagut tantes mesures per fomentar l'ajut als joves per accedir a l'habitatge. Finalment, demana que es valori la trajectòria. Es dóna per tractada. 11. Quin és el capteniment del govern municipal sobre la reducció de l'aportació econòmica de la Generalitat de Catalunya a l'organització de la Festa Major de Gràcia? S'ha previst instar a la Generalitat a reconsiderar aquesta decisió, en base als perjudi- cis econòmics que pot causar a la Fundació Festa Major de Gràcia? Té previst l'Ajuntament de Barce- lona cobrir enguany el diferencial de 30.000 euros que deixarà de pagar la Generalitat de Catalunya en base a garantir l'adequada celebració d'aquesta festa major? La Sra. Vila formula la pregunta. El Sr. Martí respon que, efectivament, aquest any és important per a la Festa Major de Gràcia, ja que la gestió passa de la Federació a la Fundació. Informa que hi ha la signatura d'un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona, amb el Districte de Grà- cia concretament, que li dóna estabilitat i projecció i un augment de fons de fins a 189.000 euros, més la cessió de tres espais per al desenvolupament de la Festa. Lamenta que aquest any la Generalitat de Cata- lunya redueixi la seva aportació i aclareix que no es fa una tasca de substitució de la Generalitat, sinó que cada administració és responsable de les seves decisions i prioritats polítiques, i que, per tant, l'A- juntament compleix els seus compromisos i endega les seves prioritats i polítiques independentment de les altres administracions i a l'inrevés. La Sra. Vila constata que, en aquest cas, l'Ajun- tament de Barcelona ha complert el que s'havia pactat amb la Fundació de la Festa Major de Gràcia. Ara bé, fa palès que no és cert que l'Ajuntament no pugui estar pendent del que facin les altres admi- nistracions, perquè, en definitiva, el seu objectiu és resoldre els problemes, o intentar-los arreglar al màxim, de la gent que viu a la ciutat. Considera, per tant, que si falla una administració, sigui quina sigui, l'Ajuntament ha d'estar al costat dels ciuta- dans, i en aquest cas concret dels de la vila de Grà- cia. Fa palès que, en qualsevol cas, la pregunta era perquè el seu grup entenia que el fet que aquesta 2128 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 ajuda es disminueixi quan falten dos mesos i mig per a la Festa és un problema molt greu per a aquestes persones i que, per tant, entenia que l'A- juntament havia de ser al seu costat, atès que fa un any que hi treballen i perquè fa molt de temps que la Festa Major de Gràcia aposta per un nou model, amb una programació de més qualitat, més cívica, familiar, molt més propera als veïns i que fuig cada vegada més de l'ànim de lucre, amb vo- cació de comunitat i de cohesió social i entre gene- racions. Model que constata que des de CiU com- parteixen completament. Entén que la Generalitat hagi al·ludit a una situa- ció de crisi que no fa possible facilitar tots els re- cursos que en el seu moment s'havien previst, però també entén que si es demana austeritat a la socie- tat civil, les administracions també han de ser aus- teres. I denuncia, en aquest sentit, que amb el bloc de l'alcalde s'hi hagin gastat 315.000 euros l'any i que en el pressupost de l'any 2008 es destinessin a publicitat poc més de 12 milions d'euros, i deixa ben clar quin és el model i les prioritats de l'Ajun- tament, molt diferents dels del Grup Municipal de CiU. El Sr. Martí retreu a la Sra. Vila que faci servir sempre el mateix argument, cosa que l'acaba desa- creditant. Dit això, insisteix que l'Ajuntament ha estat al costat de la Festa, ha complert, ha impulsat aquest nou model, li donen suport i compleix amb els seus compromisos. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 12. Quines mesures pensa prendre el govern municipal per tal de garantir l'escolarització dins les àrees d'influència dels sol·licitants? El Sr. Florensa formula la pregunta. La Sra. Ballarín informa que s'està treballant des de fa temps i decididament en el desenvolupament del mapa escolar 2006-2010, en què la primera mesura és que hi hagi els centres a prop. Al marge d'això, explica que hi ha un procés per donar res- posta a totes les famílies, i, en aquest sentit, apun- ta que quan una família ha triat les sis escoles a les quals té dret dins de l'àrea de proximitat, sempre té garantida una plaça en aquestes sis escoles. Constata, però, que les situacions no són sempre tan clares i que, de vegades, la família tria només la que volen i rebutgen qualsevol altra. Indica que s'està treballant en aquest sentit i s'han creat grups nous a partir de l'oferta inicial que hi havia en analitzar quina era la preinscripció; hi ha un assessorament individualitzat de totes les famílies en el si de les comissions d'escolarització; i en el cas que les famílies hagin triat totes les esco- les dins de l'àrea de proximitat i que no n'hi ha- gués, malgrat l'ampliació dels grups i de les places, es procediria a fer ampliacions concretes de ràtios en determinats grups. El Sr. Florensa explica que el seu grup ha pre- sentat la pregunta arran de la problemàtica les últimes setmanes al barri de Sant Andreu, on diver- ses famílies han denunciat que quan es va tancar el període de matriculació els seus infants quedaven fora de l'àrea d'influència i que, per tant, a molts els tocaven places escolars a dos o tres quilòmetres del seu domicili. Destaca que sembla ser que van quedar més de seixanta infants fora de la seva àrea i que és cert que les darreres setmanes s'ha posat solució en alguns d'aquests casos, que s'ha obert una tercera línia i s'han ampliat algunes de les ràti- os a les escoles concertades, que són les que tenien més demanda, tot fent que les que sobraven de la concertada ocupaven la pública i que, aleshores, les persones que havien demanat plaça a la pública no hi poguessin accedir. Recorda que aquesta mesura es va plantejar en un principi des del Consorci, que després es va descartar, però que finalment sembla que s'ha acabat duent a terme. Per la qual cosa, fa la reflexió que si hi ha una problemàtica com aquesta, potser es podrien aplicar aquestes mesu- res des d'un principi i estalviar, per tant, el trasbals o aquest procés més llarg de negociació a aquestes famílies. En primer lloc, entén que abans d'iniciar el pro- cés de matriculació ja se sap si amb la demanda que pot haver en aquella zona hi haurà prou places o no; i que, en tot cas, si no n'hi ha perquè no hi ha prou centres escolars, opina que estaria bé que s'avisés i que, per tant, les famílies ja sabessin d'entrada que es poden trobar en aquesta situació. En segon lloc, parla de posar mesures des del pri- mer moment; és a dir, si s'ha d'ampliar una línia o si s'ha d'obrir una tercera línia en un centre, fer-ho des del principi i no trigar setmanes. Considera que el més important és garantir la proximitat, en nom dels usos del temps, i que tot- hom es faci el càrrec del trasbals que significa per a una família haver de portar un infant de tres anys a tres quilòmetres de casa seva per anar a l'escola. La Sra. Ballarín explica que la planificació no és tan senzilla; constata que es pot saber aproxima- dament quins són els infants que hi ha en una zona determinada, però que també és cert que hi ha gent que després tampoc no acaba optant per les escoles de la zona. Informa que també cal tenir en compte que hi ha moltes places buides a la ciutat i que, per tant, cal optimitzar, com a Administració, tots els centres escolars, sobretot els públics. Per aquest motiu es treballa en aquesta conciliació en- tre donar resposta a les demandes de les famílies i, al mateix temps, que es vagin omplint els centres existents. Opina que el més rellevant són els resultats fi- nals: el 90% de les sol·licituds han estat admeses a la primera opció, el 97% en algunes de les opcions manifestades i el 3% restant forma part d'aquest grup que vol una o dues escoles de l'àrea de proxi- mitat, i si no hi ha resposta en aquestes, és l'Admi- nistració la que ha d'atorgar-li d'ofici una plaça, que és on entra tot el treball amb les comissions d'esco- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2129 larització d'intentar a través del perfil, ajustar al màxim la plaça que s'ofereix a la família. Finalment, i pel que fa al cas concret de Sant Andreu, informa que efectivament s'ha anat treba- llant per millorar, i que com a última opció queda la possibilitat d'ampliar ràtios en uns determinats centres. Es dóna per tractada. 13. En relació a la proposició aprovada el 14 d'a- bril de 2009 relativa al SES Josep Comes i Solà, quin és el capteniment del govern municipal res- pecte al compliment d'aquesta proposició? El Sr. Florensa formula la pregunta. La Sra. Fandos recorda al Sr. Florensa que aquesta qüestió l'hauria pogut presentar com a seguiment i que podria haver fet un prec o una pregunta a part. La Sra. Ballarín informa que aquesta proposició aprovada es va traslladar al Consorci d'Educació, a qui es va demanar que l'estudiés amb tota l'atenció que es mereixia. Explica que, a partir d'aquí, s'han analitzat totes les dades de matrícula i preinscripció i s'ha fet un seguiment de les opcions que triaven els nois i les noies quan acabaven quart d'ESO en aquest SES, amb el resultat que un 65% segueix l'educació en diversos cicles formatius, cosa que dificulta establir una oferta de batxillerat o de cicle formatiu perquè, en aquests moments, s'està inten- tant reconsiderar tota l'oferta de planificació d'en- senyaments postobligatoris, i concretament del batxillerat, a la ciutat per tal de garantir que siguin batxillerats de qualitat i amb la possibilitat d'oferir itineraris diversificats de les seves modalitats. Des- taca que en aquest cas concret només donaria per una línia de batxillerat, si hi arribava, per la qual cosa no es podria garantir aquesta oferta de batxi- llerat totalment diversificada. Informa que, en aquests moments, atesa la con- nexió que hi ha entre els ensenyaments de primària i secundària, que tenen objectius comuns, i que la Llei d'educació de Catalunya intenta potenciar el 3-16 anys, és a dir, el que són els instituts-escoles –que és un model generalitzat en l'àmbit de l'escola concertada i que, de fet, una de les queixes a la pública és que només arriba fins als 12 anys i no hi ha continuïtat–, i atès que el CEIP Ramon Beren- guer III és a la mateixa zona del SES, el Consorci d'Educació està treballant en aquesta opció d'insti- tut-escola, i és la que podria donar més bon resul- tat en aquest entorn, amb una formació de qualitat, a partir de la qual es treballaria l'orientació profes- sional perquè aquests nois i noies poguessin sortir d'aquí. Entén que no és la demanda específica de fer un batxillerat, però destaca que també és cert que en la mesura que s'aconsegueix més qualitat en l'ofer- ta de primària i secundària a través dels instituts- escola, s'obté una massa crítica més gran que en el futur podria, amb certes dificultats, perquè l'espai és petit, oferir la possibilitat de continuar determi- nats batxillerats o cicles formatius en aquest espai. El Sr. Florensa explica que ho ha presentat com a pregunta i no com a seguiment, perquè quan es presenta un seguiment se suposa que hi ha l'espe- rança que s'ha fet alguna cosa. Recorda que quan es va presentar aquesta proposta en el Plenari del Districte de Sant Andreu es va aprovar per unani- mitat; mentre que, després, quan l'equip directiu es va reunir amb el Consorci se'ls va dir que no. Fa palès que per aquest motiu es va presentar la pro- posició en aquesta Comissió, la qual es va tornar a aprovar amb el suport de tots els grups, però que, finalment, quan el 19 de maig l'alcalde Hereu va visitar el centre, acompanyat de la regidora del Districte, i en ser preguntat pels alumnes i pels membres de l'AMPA sobre aquest tema, els va dir que no hi hauria un IES, que és, de fet, el que la Sra. Ballarín acaba de confirmar. Per tot plegat, es mostra sorprès pel fet que es presentin iniciatives en òrgans de l'Ajuntament, en plenaris de districte, en comissions de plenari, que tots els grups les votin i que després s'incompleixi el que s'ha votat. Per tant, reclama que, si no s'es- tà d'acord que aquest centre es converteixi en un IES, que es voti en contra quan es presenti una proposta en aquest sentit, però entén que no es pot votar a favor, aprovar-ho per unanimitat, que el centre escolar rebi la noticia i que, per tant, doni per fet que es durà a terme, i després se'ls digui que no. Opina que si no, el que es fa és anar tra- ient valor al que s'aprova a la Comissió. Pel que fa al centre, constata que el seu grup ja proposava dues línies: d'una banda, batxillerat i, de l'altra, centres formatius. Considera que si no s'op- ta pel batxillerat, tal com ha confirmat la Sra. Balla- rín, és perquè en aquest barri no hi ha cap centre on es pugui cursar i, per tant, qualsevol alumne que vulgui fer-ho ha de marxar fora del seu barri, la qual cosa fa palès que no lliga amb la filosofia de la Barcelona dels barris, en què totes les persones d'un barri han de tenir la majoria dels serveis bà- sics a uns nivells de proximitat integrats en el barri, cosa que no entén. La Sra. Ballarín constata que no té la sensació d'incompliment del compromís que es va assumir en la Comissió i llegeix, tot seguit, el text de l'acta, que diu: "Per tal que els joves de Trinitat Vella tin- guin l'oportunitat de cursar estudis secundaris pos- tobligatoris d'alta qualitat en un centre educatiu del seu barri, tant de batxillerat com de cicles forma- tius". Indica que si no s'hagués pogut complir allò a què es van comprometre en aquell moment, hauri- en votat en contra. Recorda que es va establir el compromís de veure si dins del model de batxillerat que hi ha a la ciutat, que ha de tenir un mínim de massa crítica i de varietat en les modalitats de bat- xillerat, es podria garantir. Insisteix que, a hores d'ara, no s'està en condicions de garantir-ho. 2130 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Puntualitza, respecte al tema de la proximitat, que no té el mateix sentit quan un nen o una nena té 3 anys que quan en té 13, ja que són situacions diferents, i que és evident que quan es garanteix la proximitat de l'educació no es parla de posar una universitat als baixos de casa de cadascú. Conside- ra que, amb 16 anys i totes les millores urbanísti- ques i de relació amb l'entorn que s'han establert, no els queda vedada la possibilitat de fer estudis postobligatoris. El Sr. Florensa no entén que en un barri amb una població d'entre 10 i 19 anys de 1.029 persones i amb un centre amb un tercer i quart d'ESO amb plena ocupació, un segon amb només 5 vacants i amb 57 preinscripcions a primer, no es vegi la de- manda. Insisteix que s'ha de posar en valor el que s'aprova en uns òrgans de l'Ajuntament. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores. Comissió d'Acció Social i Ciutadania Acta de la sessió celebrada el dia 16 de juny de 2009 i aprovada el dia 14 de juliol de 2007 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 de juny de 2009, s'hi reuneix la Co- missió d'Acció Social i Ciutadania, sota la presidèn- cia de l'Im. Sr. Javier Mulleras Vinzia. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Gomà i Car- mona, Immaculada Moraleda i Pérez, Montserrat Ballarín i Espuña, Sara Jaurrieta i Guarner, Guillem Espriu i Avendaño, Carles Martí i Jufresa, Maite Fandos i Payà, Joan Puigdollers i Fargas, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Gloria Martín Vivas, Ángeles Esteller Ruedas i Ester Capella i Far- ré, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi és present la Sra. Isabel Ribas i Seix, Delegada de Salut. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné. S'obre la sessió a les 13.00 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comunica la resolució se- güent: 1. Àrea d'Acció Social i Ciutadania Del gerent municipal, de 28 de maig de 2009, que aprova el plec de clàusules i convoca procediment obert per a la seva adjudicació del contracte relatiu a la gestió del centre obert municipal Sant Martí per infants, adolescents i famílies, per als exercicis 2009- 2011, i per un import d'1.114.369,80 euros. b) Mesures de govern A la Comissió: 1. SIMAP (Programa intel·ligent de monitorització d'alertes personals) per a la localització remota permanent de persones amb deteriorament cogni- tiu. El Sr. Gomà recorda que el 20 de gener de 2009 es va signar el conveni entre la Creu Roja i el Go- vern de la Generalitat per endegar en el conjunt de Catalunya aquest sistema de monitorització d'afec- tats per malalties neurodegeneratives; el març del 2009 aquesta mateixa Comissió va aprovar per unanimitat assegurar l'accés dels ciutadans de Bar- celona a aquesta prova pilot i començar les negoci- acions entre l'Ajuntament de Barcelona, la Creu Roja i Acció Social i Ciutadania de la Generalitat per concretar un conveni que permetés la seva implan- tació a la ciutat. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2131 Explica que el SIMAP és un dispositiu que permet una localització remota i permanent de les persones que tenen un deteriorament cognitiu de caràcter lleu o moderat, així com la detecció de situacions potencialment perilloses en relació amb la posició geogràfica dels seus usuaris, amb aquests objec- tius: 1) fomentar l'autonomia d'aquestes persones potenciant les seves capacitats individuals i la seva participació social, de tal manera que en els estadis lleus de la malaltia puguin seguir desenvolupant-les sense restriccions amb el màxim de tranquil·litat i benestar emocional; 2) el mateix, però en el seu entorn cuidador, familiar. A la ciutat de Barcelona s'ha acordat ja, amb la Creu Roja i amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania, fer la prova pilot el 2009 amb 150 per- sones, és a dir, aproximadament la meitat de les 334 del conjunt de la demarcació de Barcelona i una tercera part de les 500 de tot Catalunya. Acla- reix que les vies d'accés seran els 34 centres de serveis socials, els 6 CAP de salut que entren en aquesta prova pilot i els equipaments municipals per a gent gran (les residències i els habitatges dotacionals), i que el servei tindrà dues modalitats: la bàsica, i una modalitat que permetrà a la família accedir via web al sistema de localització i detecció de la persona proveïda del SIMAP. Quant als elements de cost i finançament del servei, diu que l'esquema és el següent: les perso- nes amb una renda que superi un determinat llindar podran accedir-hi a través de la Creu Roja com un servei privat; per a les que se situïn per sota d'a- quest llindar hi haurà dues modalitats: 1) la sub- vencionada, on l'usuari es farà càrrec del 50% del cost i el Departament d'Acció Social i Ciutadania, de l'altre 50%; i 2) la gratuïta –l'usuari no haurà de fer cap pagament, atès que el 100% serà sufragat per la via d'un acord (50% la Generalitat i 50% l'Ajuntament)–, a la qual accedirà qualsevol perso- na amb uns ingressos inferiors a 1.500 euros al mes i amb un cònjuge al seu càrrec. Afirma que, si l'avaluació d'aquests 150 casos durant la prova pilot és positiva, al llarg del 2010, també d'acord amb la Creu Roja i la Generalitat, es podrà genera- litzar aquesta experiència i cobrir un major nombre de persones. La Sra. Fandos està d'acord amb aquesta mesu- ra. Recorda la proposició i el seguiment de la pro- posició que CiU va presentar el 17 de març i el 17 de maig, i retreu al Sr. Gomà que no ho hagi dit i ho presenti com si fos una mesura del govern. Recorda que el 17 de març ja deien que pensaven signar el conveni i endegar el SIMAP aquell mateix mes, però al mes de juny encara està pendent de ser aprovada la mesura de govern, i no serà fins el juliol, creu haver entès, quan realment això arrenca- rà –de fet, comenta que els endarreriments en els temes de serveis socials ja són habituals. Pregunta si els imports de les subvencions són específics de Barcelona o responen a una taula establerta per a totes les poblacions catalanes on aquest programa s'implantarà, i si aquests números els fixa l'ICASS o han estat fixats pel govern muni- cipal i l'ICASS, però només per a la ciutat de Barce- lona. Exposa que fent una regla de tres entre la població barcelonina i la resta de Catalunya, a Bar- celona li corresponen més de 150 dispositius. Tot i admetent que enguany el programa és experimen- tal, vol saber si de cara a l'any que ve –via conveni amb la Creu Roja i l'ICASS o directament l'Ajunta- ment de Barcelona– se sap més o menys quants se'n voldran implementar. La Sra. Martín agraeix la presentació d'aquesta mesura de govern. Felicita totes aquelles entitats que han fet possible la creació d'aquest dispositiu i han treballat per posar-lo en pràctica, entre les quals la Creu Roja ha estat una peça fonamental. Afirma que tothom esperava aquesta mesura atès que té com a objectiu integrar i millorar la qualitat de vida de la gent gran; és un servei pioner i inno- vador que, de ben segur, permetrà, a aquelles fa- mílies de Barcelona que tenen algun membre amb Alzheimer o deteriorament cognitiu greu, detectar situacions potencialment perilloses en les quals es poden trobar els seus familiars. Prega al departament del Sr. Gomà i a l'Ajunta- ment de Barcelona que la resposta a aquestes inici- atives sigui una mica més àgil; a la presentació d'aquesta prova pilot s'ha dit que Barcelona era una de les ciutats pioneres per dur-la a terme, però no ha estat així: altres comunitats ja porten més d'un any oferint els dispositius. Opina que 150 equips per aquest any és una xifra molt petita en comparació amb el nombre d'usuaris potencials. Reconeix que es tracta d'una prova pi- lot, i per aquest motiu pregunta: 1) a partir de quan es podrà sol·licitar l'aparell i, en cas de com- plir tots els requisits, quin serà el seu termini d'en- trega; i 2) quines són les previsions de cara al 2010 quant a la disponibilitat i increment del nombre de dispositius en el supòsit que la prova pilot sigui un èxit, com així s'està demostrant a les comunitats en què aquesta ja s'està duent a terme –admet que el Sr. Gomà s'hi ha referit en acabar la seva presenta- ció, però n'agrairia més concreció. La Sra. Capella, malgrat que no pensa qüestionar pas d'on emana la presentació d'aquesta mesura de govern, afirma que va ser acordada en virtut d'una proposició de CiU i aprovada per unanimitat. També recorda que forma part dels punts generals que conformen el PAM, on, i en relació amb els serveis socials i atenció a les persones en situació de de- pendència, ja s'apunta quines han de ser algunes d'aquestes mesures, a les quals ERC hi va donar suport. També pensa que 150 dispositius no és una xifra per a picar de mans, i que caldrà esperar a l'any que ve, i l'altre, per saber si aquest nombre ro- mandrà tal qual s'ha anunciat o augmentarà i quin accés en tindrà la capital del país als mateixos, tot 2132 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 admetent que, segurament, no es va ser prou ràpid en la posada en marxa o la petició dels dispositius. Recorda, quant al finançament i el cost d'aquests dispositius, que a les darreres comissions es va dir que serien gratuïts, i per això agrairia que se'ls aclarís –atès que la Creu Roja cobreix un 50% i la Generalitat de Catalunya la resta– per què, quan es tracta de l'Ajuntament de Barcelona, aquest per- centatge no queda cobert o, si més no, no és gratu- ït al 100%. Pensa que en relació amb aquells supò- sits en què algú cobra 850 euros al mes, el cost del servei continua sent, proporcionalment, elevat: quan els ingressos són tan minsos, 22 euros men- suals són molts diners. D'altra banda, creu que aquesta mesura, que forma part d'un tot, queda diluïda si no es presenta en tota la seva transcendència i conjuntament amb d'altres que també vénen a pal·liar aquestes situa- cions. El Sr. Gomà agraeix el suport de tots els grups a aquesta mesura, que és qualitativament molt im- portant perquè, d'una banda, se situa clarament vers unes polítiques socials que fomenten l'auto- nomia personal i, de l'altra, és molt coherent amb les polítiques de suport als entorns cuidadors d'a- questes persones. Insisteix que des del punt de vista quantitatiu s'està parlant d'un programa pilot i creu que cal fer el debat –si més no del 2009– sen- se perdre aquesta perspectiva; afegeix que quan el passat gener la Creu Roja i l'ICASS van signar el conveni ho van fer pensant en un programa que ha de validar aquest servei perquè, a partir del 2010, es pugui plantejar la seva generalització. Assevera que l'esquema de finançament és el pactat per al conjunt de Catalunya, i aquí s'han acostat al màxim al que s'ha fet amb diputacions, federacions, associacions de municipis i d'altres institucions amb competències en serveis socials bàsics al país. Diu que el conveni se signarà aquest mes i atès que els protocols d'accés són molt àgils i senzills, el servei entrarà immediatament en funci- onament: confia que abans de la primera quinzena de juliol els aparells estiguin a disposició d'aquelles persones que hagin omplert la sol·licitud d'ingrés i estiguin baremades. Explica que procuraran que en el nou acord que se signi entre el Departament i la Creu Roja la pre- sència de Barcelona sigui gran: enguany, el 28% dels dispositius del conjunt del país són per a la capital, atès que acull aproximadament un 25% de les persones en situació de dependència a Catalu- nya; i, de cara al 2010, intentaran assolir un 30% de l'acord general, així com que els barems de co- pagament s'apropin als d'altres serveis de la carte- ra de serveis socials bàsics, com la teleassistència o l'atenció domiciliària, on els índexs són més alts. La Sra. Fandos destaca que, pel que fa als trà- mits, a part del que el Sr. Gomà ha esmentat, l'As- sociació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Bar- celona (AFAB) és molt més àgil que l'Ajuntament gestionant aquest servei. La Sra. Martín demana, atès que la mesura compta amb el consens de tots els grups, i per evitar endarreriments, el compliment de les dates previstes per posar-la en marxa i que quan algú necessiti l'aparell el pugui tenir de seguida, sense patir retards de caire burocràtic. El Sr. Gomà respon que l'AFAB forma part de la xarxa de famílies cuidadores, i que en el marc d'a- questa i del suport tècnic i de recursos professio- nals que presta l'Ajuntament a aquestes entitats s'ha vehiculat també, en coresponsabilitat, l'accés a aquest i molts altres serveis. Es dóna per tractada. c) Informes A la Comissió: 2. La salut dels qui conviuen amb persones que tenen necessitats especials d'atenció o dependència a Barcelona. El Sr. Gomà explica que aquest informe sorgeix en el marc de la xarxa de suport a les famílies cui- dadores, iniciada el setembre del 2008 i de la qual la setmana passada es va fer la primera jornada, en què un dels primers elements del pla de treball va ser encarregar a l'Agència de Salut Pública de Barcelona un estudi detallat de quin és l'impacte sobre la salut i les condicions de vida d'aquells que cuiden persones en situació de dependència a la ciutat; tot i que ja va ser presentat i debatut a la jornada, creu que convé fer-ne el pertinent debat polític a la Comissió. Comenta, en primer lloc, que se sabia que a Bar- celona hi ha unes 163.000 persones en situació de dependència, però ara se sap també que el 10,5% de la seva població –més de 150.000 ànimes– hi conviu, la qual cosa no significa que siguin automà- ticament cuidadors, però sí implica, en certa mida, tenir-ne cura. En segon lloc, explica que el perfil dels cuidadors presenta elements molt significatius: les dones desenvolupen aquestes tasques en un percentatge molt superior al dels homes; de les persones que són cuidadores d'elles mateixes, el 36% són dones i el 22%, homes; en el cas de parelles on un dels membres té cura del cònjuge, en el 42% dels casos són dones i en el 27% dels casos, homes. Conclou que, majoritàriament, es tracta més de dones que de famílies cuidadores, i caldria, en conseqüència, superar aquesta desigualtat de gènere. En tercer lloc, informa que hi ha també un biaix des del punt de vista de les desigualtats socioeco- nòmiques, és a dir, la convivència i, per tant, l'a- tenció familiar a persones amb dependència és molt més intensa en les classes de rendes baixes que en les de rendes altes; en aquestes la no atenció fami- liar a les persones en situació de dependència supe- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2133 ra en 13 punts la convivència, mentre que en les classes de rendes baixes la proporció s'inverteix. Indica, en quart lloc, que proporcionalment, el nombre de persones cuidadores amb un treball remunerat és substancialment inferior (gairebé 30 punts) al de la població en general, la qual cosa indica que una part considerable dels cuidadors ha hagut de sortir involuntàriament del mercat de treball. Finalment, apunta que el mal estat de salut per- cebut entre les persones cuidadores supera apro- ximadament uns 20 punts la percepció de mal estat de salut d'aquelles persones que no desenvolupen tasques d'aquesta mena. Quant als objectius fonamentals d'aquest informe i la xarxa de persones cuidadores –l'Ajuntament i les entitats– exposa que són: 1) visibilitzar una realitat llargament oculta a la societat, atès que fins i tot els mecanismes de l'estat del benestar s'han construït sense alterar aquesta situació d'invisibili- tat social de les dones cuidadores; 2) que les políti- ques socials no detectin només les necessitats de la gent en situació de dependència i instrumentin els mecanismes de resposta, sinó que paral·lelament i amb la mateixa agilitat detectin també les necessi- tats del seu entorn cuidador procurant-los el suport necessari; 3) que hi hagi més coordinació entre entitats i Ajuntament, i entre serveis socials i sis- tema de salut; 4) ser proactius des de la proximi- tat, atès que són coneixedors de la situació i, per tant, d'aquelles reformes legals necessàries –s'ha avançat, però no suficientment, en la conciliació del temps i aquelles reformes legals que permeten exercir el dret a cuidar familiars en situació de de- pendència sense perjudici del treball remunerat o de la possibilitat de reincorporar-se al lloc de treball un cop solucionada aquesta situació–; 5) enfortir el suport a les entitats –enguany, vuit entitats de referència en l'atenció de persones amb malalties neurodegeneratives conformen la xarxa, i l'objectiu és integrar-ne de noves i que totes i cadascuna de les que en formen part tinguin convenis d'inclusió social amb l'Ajuntament per al 2010. La Sra. Fandos diu que està d'acord amb la ne- cessitat de visibilitzar la situació de les persones cuidadores i que aquest és un problema, sobretot, de gènere. Admet que enguany els homes tenen més cura dels fills que abans, tot i que menys que les dones, però on la col·laboració masculina encara no s'ha fet palesa és en l'atenció de les persones dependents. Constata que una correcta aplicació de la Llei de la dependència probablement resoldria la sempiter- na qüestió de si el cuidador ha de ser o no professi- onal; sens dubte la Llei preveia la figura del cuida- dor professional per evitar situacions com les exposades. Tot i que hi ha qui decideix tenir-ne cura voluntàriament, com hi ha mares que opten per quedar-se a casa i no dur els nens a l'escola bressol, afirma que en aquest cas molta gent no té més remei que fer-se'n càrrec de la persona de- pendent perquè els seus ingressos no li permeten contractar un cuidador professional. Assevera que part dels problemes que pateixen aquestes dones cuidadores tenen el seu origen en els serveis socials: si els tràmits no fossin tan nom- brosos i més àgils, probablement la seva pròpia salut també milloraria, atès que reduirien l'estrès. La Sra. Martín afirma que aquest informe és un punt de partida per conèixer quanta gent té cura de persones dependents, quina relació de parentiu les uneix i quines repercussions té desenvolupar aquesta tasca sobre la seva salut. Comparteix plenament les reflexions de l'informe envers la xarxa de suport a famílies cuidadores, i que cal oferir els instruments de suport necessari a les persones cuidadores, que són un actiu vital de la societat, perquè puguin seguir exercint aquest paper: es imprescindible valorar la seva tasca, faci- litar-los el descans necessari i la conciliació de la vida laboral i familiar, essencials per poder tirar endavant i mantenir-se en perfecte estat de salut. Arribats a aquest punt, entén que ara cal passar a l'acció, ser proactius, i això requereix l'esforç de tots, però sobretot de les administracions, que te- nen responsabilitat d'atendre tant les persones dependents com les que tenen cura d'elles. Considera que caldria potenciar els anomenats programes de respir familiar, que milloren la quali- tat de vida de les famílies cuidadores oferint-los puntualment serveis d'ajuda a domicili o estades curtes en centres que atenen les persones depen- dents o discapacitades: és vital que els cuidadors puguin desconnectar-se temporalment de l'estrès diari que significa l'esforç i l'atenció de les persones dependents. La Sra. Capella valora positivament l'informe i recorda que al darrer presentat a aquesta Comissió ja s'apuntava un seriós desequilibri territorial quant a la salut de les dones en diferents districtes i una creixent automedicació entre aquest sector de po- blació. Comenta que les seves reflexions són interes- sants i necessàries, perquè obliguen no només a millorar la xarxa d'assistència social, sinó a prendre mesures quant a la visibilització de la qüestió de gènere –uns rols acceptats des de temps immemo- rial i que persisteixen en la societat actual– i evitar que això no passi. Afegeix que la càrrega moral que representa el no atendre o no poder atendre, o pensar que hom no atén adequadament la persona dependent, evi- dencia que també es tracta d'una qüestió sociocul- tural, i, per tant, s'han de prendre mesures, però no únicament des de la xarxa social, sinó des de l'afectiva, la psicosocial, etc., que apuntin a una millor formació de les persones cuidadores. Entre els objectius prioritaris de l'informe, asse- nyala, hi figuren millorar les capacitats d'orientació, visibilitzar la tasca dels cuidadors no professionals, 2134 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 generar propostes d'intervenció i difondre el conei- xement; atès que l'informe es fonamenta en les dades corresponents al de Salut del 2006, i consi- derant l'entrada en vigor de la Llei de promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones amb dependència, caldrà actualitzar-les ja que potser hi ha percentatges que fins ara no s'havien tingut en compte. Valora positivament que no s'amaguin les tensi- ons intergeneracionals, que tant sovintegen, ni la percepció negativa que se sol tenir de qui no vol renunciar a la seva carrera professional i opta per contractar un cuidador professional o buscar-se la vida per no veure's en una situació de dependència. En aquest cas, afirma, no és tant una qüestió de recursos econòmics, sinó mes aviat d'autoestima. Destaca les conclusions que revelen que del 70% de les persones dependents se'n té cura encara en el si de la família, que acostuma a ser una dona, d'entre 55 i 76 anys, qui acaba fent-se'n càrrec, i que això genera no només un desequilibri territori- al, sinó una desigualtat real d'aquestes persones a l'hora de poder accedir a tots els àmbits de la vida. Coincideix amb la xarxa de famílies cuidadores que no es tracta només de visibilitzar el missatge des de les institucions públiques: potser caldrà fer modificacions legals per conciliar la vida laboral i la familiar, i exigir la responsabilitat social de les em- preses, que hauran d'aplicar polítiques proactives pel que fa als horaris laborals i possibilitar la rein- corporació dels treballadors que temporalment o puntualment es trobin en circumstàncies sem- blants. Conclou que l'informe obliga a repensar moltes de les polítiques informatives que s'estan duent a terme perquè, tot i les polítiques proactives, trans- versals, de gènere, etc., hi ha aspectes de caire sociocultural que romanen impermeables. El Sr. Gomà agraeix i comparteix tots els comen- taris. Creu que s'han dotat d'una bona plataforma de treball: una xarxa de vuit entitats treballant conjuntament i coordinada amb l'Agència de Salut Pública i Acció Social, quelcom que segurament mai no havia succeït. Admet que cal anar reforçant tots els mecanismes d'acció: l'objectiu final és proveir aquelles condicions que permetin la lliure elecció de les persones i les famílies, que enguany pot ser formulada, però no executada. Perquè això sigui possible, diu, cal avançar en els serveis professio- nals de caràcter públic i d'accés universal, és a dir, garantir plenament el dret a una atenció i a una cura professionalitzada, i alhora, que el que avui és l'obligació de cuidar esdevingui un dret social. As- severa que això requereix el suport a les persones cuidadores i grans canvis socioculturals quant a gènere i distribució social del temps; cal que el temps "productiu" cedeixi protagonisme en benefici del dedicat a l'atenció. Les polítiques públiques, conclou, seran un factor que ha de permetre la consecució de tots aquests elements, i les de proximitat encara més, però també requereixen grans canvis socioculturals i de gènere. La Sra. Fandos opina que un canvi social passa per un canvi de la mentalitat masculina, no només de caire discursiu, sinó en la pràctica: creu recordar que per cada hora que un home dedica setmanal- ment a la casa, la dona en dedica set; només que l'home en dediqués tres hores més, ja significaria un gran avanç en benefici de la dona. Destaca que allà on no arriba la família, on no arriba aquest contracte social entre homes i dones, han d'arribar-hi els serveis socials i l'Administració pública. Per tant, insisteix que amb una millor apli- cació de la Llei de la dependència, i un millor funci- onament dels serveis socials probablement també es resoldria aquest problema. Reconeix que primer cal reequilibrar la pròpia família, atès que el repartiment del temps ha de començar en el si de cada família, però recorda que enguany les famílies –quan poden– necessiten normalment els dos sous, la qual cosa requereix que l'Administració pública també faci el que li per- toca, atès que aquests ciutadans paguen els seus impostos. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 3. Aprovar inicialment la constitució de l'Institut Municipal de Serveis Socials com a organisme autònom d'aquest Ajuntament, de caràcter admi- nistratiu, per desenvolupar les funcions que es determinen en els seus estatuts; aprovar els cor- responents estatuts i la relació de béns a adscriure- li, segons el detall dels documents adjunts, i facul- tar l'alcalde per realitzar les actuacions pertinents per a l'efectivitat d'aquest acord. Sotmetre a infor- mació pública l'acord anterior, durant un termini de trenta dies des de la publicació de l'anunci corres- ponent al Butlletí Oficial de la Província de Barcelo- na i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 201 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels Ens locals. El Sr. Gomà destaca que l'Institut Municipal de Serveis Socials és una eina que s'emmarca en un procés d'aprofundiment i millora contínua que s'es- tà endegant de les polítiques socials a la ciutat, la NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2135 finalitat del qual és impulsar, organitzar i articular la producció dels serveis socials d'acord amb uns paràmetres de qualitat i equitat en el conjunt de la ciutat. Explica que és un institut que neix amb unes idees molt clares quant a l'acció que ha de desen- volupar: la cohesió i inclusió social, la proximitat i participació dels usuaris als serveis, el treball transversal i en xarxa, i la gestió per resultats i la millora de l'eficiència. Explica que una sèrie de criteris, amb funcions de naturalesa diferent, han marcat clarament el des- envolupament de l'Institut: 1) aquelles que tenen a veure directament amb la producció dels serveis socials i, per tant, amb la gestió dels recursos eco- nòmics, tècnics, humans i professionals vinculats als serveis socials de competència municipal; i 2) tot allò que té a veure amb l'Institut com a espai que ha de col·laborar amb el Consorci de Serveis Socials, amb l'Àrea d'Acció Social i de Ciutadania i amb els districtes, tant des del punt de vista d'a- portar elements a la planificació general de ciutat com d'articular les polítiques socials de proximitat i de vida quotidiana als districtes. Destaca que l'Institut no substitueix ni els distric- tes, ni el Consorci ni l'Àrea, sinó que s'afegeix com un instrument potent amb capacitat de gestionar la producció dels serveis socials de competència mu- nicipal i de caràcter públic, i, per tant, d'articular-ho a un Consorci i una Àrea d'Acció Social i Ciutadania que hauran de seguir fent la planificació general i la de ciutat, a un Consorci que, a més, haurà d'anar assumint la gestió dels serveis socials de caràcter especialitzat, i a uns districtes que, en el nou model de descentralització, hauran de fer més polítiques comunitàries i de proximitat en el territori. La voluntat, conclou, és que l'Institut Municipal de Serveis Socials neixi com un organisme autò- nom, però de caràcter municipal i absolutament públic. La Sra. Fandos diu que, tot i no coincidir amb la filosofia d'aquest Institut, s'abstindrà fins passat el període per fer al·legacions, i manifesta que si bé en ocasions s'ha queixat que rep la informació tard, aquest cop, formalment almenys, ha estat correcte. Està convençuda que una part de la manca d'agi- litat que afecta els serveis socials es deu al fet que no es disposa d'una estructura com la que poden tenir altres àrees de l'Ajuntament. En aquest sentit, diu que podria entendre l'existència d'un institut per facilitar-ne la gestió. Si la majoria d'instituts, com el d'Educació, s'han creat abans que els consorcis, es pregunta perquè en aquest cas és a l'inrevés: si enguany s'estan passant al Consorci coses que potser hauria de fer l'Institut, dubta de la necessitat de crear-lo. Afegeix que no entén perquè cal crear ara una nova estructura, amb tot el que suposa, quan s'està desenvolupant una llei que arrossega un endarreriment preocupant. Opina que és el primer institut que es constitueix des que hi ha una majoria diferent en aquest go- vern, i observa que aquestes comissions cada cop més tenen menys poder decisori i més poder infor- matiu. No dubta que el govern ho fa per agilitzar la gestió, però també s'adona que té la majoria als consells rectors o d'administració d'aquests insti- tuts, cosa que no passa a les comissions. A més, recrimina al govern que als consells rectors només hi hagi un expert, però entén que si en posés més no tindria majoria; atès que es tracta d'experts, cal procurar que siguin plurals, neutres i apolítics. La Sra. Martín manifesta el seu desacord amb la constitució de l'Institut Municipal de Serveis Socials perquè no creu que crear una nova estructura sigui la solució als problemes que pateix el Departament d'Acció Social de l'Ajuntament, que enguany ja compta amb uns serveis generals, amb un Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i que, a més, forma part del Consorci de Serveis Socials. Opina que crear noves estructures només servirà per incrementar les despeses de manteniment dels serveis socials. Considera que cal concentrar tot l'esforç en millorar el Pla director de serveis socials actual, fer més efectiva la gestió i destinar més recursos al manteniment i millora de les estructures actuals. Diu que no es pot desviar l'atenció del que tot- hom sap: que un dels problemes que han dut als serveis socials de l'Ajuntament a la situació actual de col·lapse ha estat el fet que les administracions no s'han coordinat adequadament i han assignat als serveis socials pressupostos insuficients any rere any. L'actual increment pressupostari, afirma, és del tot insuficient, i més quan l'actual crisi econò- mica ha demostrat els dèficits del sistema públic per fer front a les necessitats actuals dels ciuta- dans. Tal com l'Ajuntament està plantejant el desenvo- lupament pràctic d'aquest nou model de serveis socials, opina que només s'incrementaran la buro- cratització del sistema i les despeses, quan potser el que caldria, per tal de millorar l'eficàcia, seria unificar l'Àrea de Benestar Social, fraccionada en- guany per un interès polític. Per totes aquestes raons vota en contra d'aques- ta proposta. La Sra. Capella donarà suport a l'aprovació inicial de la creació de l'Institut Municipal de Serveis Soci- als, ja que, en línies generals, opina que permet homogeneïtzar criteris al centralitzar els caps de servei, per exemple. Atès que l'assumpció de de- terminades competències –com l'organització, la planificació, l'avaluació i la participació– desperta dubtes envers el futur de la pròpia Regidoria, afir- ma que hi presentarà al·legacions. Ha verificat que cap ens no envaeix competènci- es de l'altre, però afegeix que resta comprovar quines funcions té el Consorci i quines tindrà l'Insti- tut. Afegeix que voldria que en aquesta millor dis- tribució de les tasques que apunten els estatuts, el sector es quedés amb l'organització, la planificació i 2136 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 l'avaluació, i l'Institut amb l'avaluació de qüestions com el funcionament de protocols o els índexs de qualitat, de tal manera que aquest darrer desenvo- lupés els serveis assignats. Aquesta distribució evi- taria la pèrdua de control polític que apuntava la Sra. Fandos i permetria que el disseny de la política de l'Institut quedés en mans de la Regidoria; la seva funció seria de gestió, tot i que com a institut i organisme autònom subjecte al dret administratiu, la capacitat de control és molt superior. Admet que no és un control exhaustiu com el que s'exerceix enguany des de la Comissió, però és innegable que un institut té la facultat de millorar la prestació dels serveis i la coordinació, la possibilitat de donar resposta immediata a cada situació que es planteja sense diferències territorials, la qual cosa amb l'organització actual és molt difícil que succe- eixi. El Sr. Martí expressa el seu vot favorable amb l'argument que la centralitat de les polítiques de ser- veis socials des del punt de vista quantitatiu –amb l'ampliació i el reforçament de la xarxa– i des del punt de vista qualitatiu –amb les noves competèn- cies i els nous drets universals per part de la ciuta- dania– exigeix posar a punt els instruments que la ciutat –i l'Ajuntament de Barcelona en particular– posa al servei d'aquesta nova centralitat, sense cap incompatibilitat amb el Consorci de Serveis Socials, un espai on es comparteixen altres nivells de ges- tió, i reforçar les competències pròpies i directes. El Sr. Gomà està convençut que si es comparteix la necessitat de l'instrument, tot el que calgui ser ajustat i afinat respecte de quins han de ser els estatuts que permetin endegar-lo es podrà negociar mitjançant les al·legacions. Insisteix en la importància d'encaixar el Consorci i els serveis socials municipals. Segurament, diu, a diferència del que ha passat amb Educació, en l'àmbit dels serveis socials ha quedat molt clar que el Consorci ha de ser el planificador global dels serveis de la ciutat –compartits per l'Ajuntament i la Generalitat– i, alhora, el gestor de tots els ser- veis socials d'atenció especialitzada, però també informa que la gestió dels serveis socials bàsics no anirà mai al Consorci perquè és una competència estrictament municipal i s'ha de fer des de la pro- ximitat. Destaca que si els serveis socials bàsics han de romandre en l'àmbit municipal i, alhora, ser universalitzats, cal crear una xarxa molt potent –ho- mologable a les de Salut i Educació–, un instrument amb capacitat de produir i de gestionar aquests serveis: l'Institut. Reconeix que cal afinar la relació d'aquest ins- trument de gestió amb una àrea, o una regidoria, que ha de poder planificar, regular, governar i avaluar, i uns districtes que han d'estar capacitats per fer tot això en el seu respectiu àmbit territori- al. Espera poder salvar també les discrepàncies de fons que avui ha expressat el PP. La Sra. Fandos entén que tot això no afecta l'Ins- titut Municipal de Persones amb Discapacitats (IMD), que funcionaria a part, i pregunta, d'una banda, quina seria la relació entre ambdós instituts i, de l'altra, quina opinió tenen al respecte els tre- balladors d'aquest àmbit, atès el que ha passat a l'Institut de Parcs i Jardins o a altres entitats on hi ha hagut reconversions i que els sindicats no ho tenen tampoc clar. El Sr. Gomà respon que l'IMD seguirà sent en el futur el que és avui, un espai de gestió de serveis específics per a persones amb discapacitats, de cogovern de la discapacitat entre representants elegits per sufragi universal i tècnics i represen- tants municipals, i motor de transversalitat, de tal manera que el conjunt d'àrees de l'Ajuntament assumeixin els elements d'accessibilitat i autonomia personal. També garanteix els drets i la continuïtat laboral de la plantilla que s'integrarà a l'Institut; s'està treballant amb els representants sindicals per poder fer una transició el més pacífica i pactada possible. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa l'abstenció de CiU, la Sra. Martín expressa el vot contrari del PP i el Sr. Cape- lla expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 4. 1r) Aprovar la proposta del conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona per a la cre- ació del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona i la dissolució de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària. 2n) Aprovar inicialment la creació i parti- cipació de l'Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat del Consorci Mar Parc de Salut de Barce- lona. 3r) Aprovar inicialment la proposta d'estatuts del Consorci, segons documentació adjunta. 4t) Aprovar la dissolució de l'Institut Municipal d'Assis- tència Sanitària. 5è) Sotmetre, aquest acord, jun- tament amb els estatuts, a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. La Sra. Ribas diu que amb aquesta proposta es pretén actualitzar una situació que, si bé històrica, ara resulta anòmala tal com estan establertes les competències: l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària (IMAS) es va endegar amb una represen- tació 100% municipal, però enguany és ja una figu- ra consorciada entre l'Ajuntament de Barcelona, que ostenta el 60%, i la Generalitat de Catalunya, que té el 40% restant. Informa que l'aprovació del conveni invertiria aquesta representativitat. La història de l'IMAS, resumeix, és la de la pres- tació sanitària de l'Ajuntament a la ciutat, que, com en altres camps, malgrat que les competències municipals no l'acompanyessin, va dotar la ciutat d'uns molt bons serveis sanitaris en un moment en què els necessitava. Explica que és l'evolució d'un procés que té el seu origen en la beneficència i l'Hospital d'Infecciosos, concretament en els hospi- tals de l'Esperança i del Mar, els dos centres que NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2137 conjuntament amb el nou centre Fòrum configuren les tres seus de l'IMAS. El procés que ara s'inicia, conclou, compartit també entre ambdues instituci- ons i acordat amb la plantilla de l'actual IMAS, posa les coses al seu lloc. El Sr. Puigdollers diu que farà una abstenció, atès que es tracta d'un tema prou complicat i im- portant que reclama molta prudència a l'hora de valorar-lo. Es mostra preocupat pel que fa a la conservació del patrimoni municipal: els hospitals del Mar i de l'Esperança són propietat de l'Ajuntament de Barce- lona, i si bé es poden posar a disposició d'una altra institució, en cap cas no es pot perdre el valor pa- trimonial; i, des del punt de vista econòmic, la pro- pietat del patrimoni s'ha de consolidar en els comp- tes de l'Ajuntament, mai en els d'una altra institució. En el cas que l'IMAS estigui endeutat, vol saber qui se'n fa càrrec, de l'endeutament, en tota aques- ta operació. Quant al document de l'evolució financera que acompanya l'expedient qüestiona que estigui en euros constants a 2009, perquè s'entén que l'any 2012 l'Ajuntament de Barcelona preveu retirar la subvenció per a l'assistència sanitària que ha apor- tat des de sempre a l'IMAS. Constata que tampoc se sap si els ingressos extraordinaris provenen del Consorci o de subvencions a la Generalitat o a l'A- juntament: imagina que Compensació o Subvenció Ajuntament són partides d'ingressos que aportarà la Generalitat per compensar les subvencions que no aportaria l'Ajuntament. Finalment, admet que cal endegar un procés pel qual la Generalitat assumeixi les seves responsabili- tats i competències en l'assistència sanitària i que l'Ajuntament quedi dispensat d'assumir-ne les que no li pertoquen, però no que la solució passi per crear un altre consorci: la integració s'hauria de produir directament en el Consorci Sanitari de Bar- celona i no en un consorci depenent d'aquest con- sorci sanitari. Anuncia que si en l'aprovació definiti- va aquest model queda com ara, hi votarà en contra: la desaparició de l'IMAS ha de comportar la reducció del nombre d'institucions. Assevera que la Carta municipal preveu el Consorci Sanitari i l'A- gència de Salut Pública, però no el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona: els hospitals del Mar, de l'Esperança i la resta d'institucions han de for- mar part directament del Consorci Sanitari de Bar- celona. El Sr. Mulleras informa que, de moment, el seu grup s'abstindrà de votar i que, oportunament, presentarà al·legacions al projecte. Comenta que la creació d'un nou ens ha de su- posar una millora en la coordinació de totes les administracions per respondre amb celeritat a les diferents demandes sanitàries i abordar l'ex- cel·lència de tots els nivells assistencials, però tam- bé cal garantir l'estabilitat financera dels recursos provinents de la Generalitat i l'Ajuntament a fi i efecte d'assolir els objectius establerts en aquest Consorci. Per tant, i també per un problema de model, és partidari de cercar fórmules jurídiques menys rígides que la del consorci, que permetin més flexibilitat a l'hora de prestar l'assistència sani- tària. La Sra. Capella diu que donarà suport a aquesta aprovació inicial de la creació del Consorci tot ente- nent que: 1) és per adequar la situació al marc legal adient en funció de les competències corres- ponents a l'Ajuntament de Barcelona i la Generali- tat de Catalunya; 2) atès que la Carta municipal preveu la creació il·limitada de consorcis en matèria de salut, està per veure si aquest Consorci acaba o no subsumit en el Consorci Sanitari, però en tot cas és un pas previ per evitar tot l'entramat jurídic i legal que comporta la cessió de béns en determina- des situacions; 3) hi ha un pla d'empresa establert i l'assumpció per part de la Generalitat del deute his- tòric que arrossega l'IMAS, a causa de la prestació de serveis sanitaris que segurament no eren de la seva competència; i 4) l'Ajuntament de Barcelona com a tal no perd la titularitat dominical de la pro- pietat, ja que hi ha una cessió d'ús proporcional a la participació en el Consorci (un 40%) –admet que comptablement es pot expressar de moltes maneres, però la propietat continua sent del titular registral de la finca en qüestió, i les limitacions legals de la ces- sió d'ús s'hauran de salvar renovant determinats convenis annexats a la creació del Consorci. Opina que per a l'Ajuntament de Barcelona, des del punt de vista financer, la creació d'aquest Con- sorci és una bona solució, però, tot i que no hi ha duplicitat ni invasió de competències entre l'actual i el que s'està aprovant, admet que l'òptim seria acabar en un únic consorci. El Sr. Martí dóna suport a aquest expedient, atès que creu que no és raonable, ni des del punt de vista competencial ni del legal, que un institut mu- nicipal estigui compartit amb la Generalitat de Ca- talunya; en canvi, quant a la prestació del servei, sí que ho és la seva incorporació en el teixit general. Explica que mentre aquest Consorci organitzi la gestió dels centres hospitalaris, el Consorci Sanitari de Barcelona serà l'òrgan rector i de govern del sistema de salut a la regió i a la ciutat de Barcelo- na; després, cadascun dels centres de la xarxa d'assistència sanitària tindrà un proveïdor diferent: així, el Clínic serà un consorci; l'Hospital de Sant Pau, una fundació; Vall d'Hebron formarà part de l'ICS, etc. Conclou que es tanca un acord racional en matè- ria de finançament, a més de beneficiós per a l'A- juntament de Barcelona pel que fa a les càrregues, i afegeix que, tot i que han estat nou mesos ajus- tant les qüestions patrimonials i financeres, entre l'avaluació inicial i l'aprovació definitiva resten oberts a qualsevol suggeriment i aportació al res- pecte. 2138 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 La Sra. Ribas vol completar el que ha dit el pri- mer tinent d'alcalde afegint que, amb voluntat de transparència, van informar els grups fins i tot més enllà del que figura a l'expedient. Sent no poder contestar detalladament les preguntes del Sr. Puig- dollers, però reitera que l'IMAS s'ofereix a explicar tot el que hi ha, i el que no, als papers. Admet que la llei de creació del Consorci Sanitari de Barcelona no preveu que pugui ser gestor d'un centre hospitalari –atès que més aviat impediria el seu bon funcionament–, i informa que aquest Con- sorci, com passa amb l'IMAS, se sotmet a aquell. Creu que el pla d'empresa, que també van presen- tar als grups, i que el PP coneix millor que d'altres perquè forma part del Consell d'Administració, ga- ranteix precisament l'estabilitat financera. El Sr. Puigdollers observa que no rebrà cap res- posta a les preguntes concretes que ha formulat. En primer lloc, diu, no parla de la titularitat –que, efectivament, està inscrita al Registre–, sinó de com quedarà reflectit això als comptes de l'Ajunta- ment; a efectes comptables l'IMAS, on l'Ajuntament hi té la majoria, consolida amb els comptes d'a- quest últim, però d'ençà que no consolidi amb els comptes de l'Ajuntament, aquests sofriran variaci- ons en funció d'aquest tema. I afirma, en segon lloc, que a hores d'ara el govern no sap si a 31 de desembre de 2008 l'IMAS està endeutat o no, ni a quant ascendeix, d'haver-n'hi, el deute. El Sr. Martí constata que el Sr. Puigdollers ha vist, com tothom, les xifres i sap que les càrregues d'endeutament estan contemplades en el funcio- nament de qualsevol hospital, i que no hi ha cap novetat pel que fa a l'endeutament relatiu al Con- sorci i a l'expedient. La Sra. Ribas afegeix que l'IMAS, com l'Agència de Salut Pública de Barcelona, tot i tenir majoria de l'Ajuntament de Barcelona, són organismes tuïtius del Consorci Sanitari de Barcelona; per tant, conso- liden amb el Consorci i aquest amb la Generalitat. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa l'abstenció de CiU, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i la Sra. Cape- lla expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 5. Que l'Ajuntament de Barcelona segueixi amb la distribució dels dispositius de teleassistència per tal d'arribar a l'objectiu previst, duent a terme aquelles modificacions pressupostàries que siguin pertinents per avançar els recursos necessaris i exigint del govern de l'Estat el compliment dels seus compromisos en favor de la gent gran i de les persones dependents de la ciutat de Barcelona. La Sra. Fandos explica que aquesta proposició / declaració de grup sorgeix arran d'unes declaraci- ons –en cap cas desautoritzades posteriorment– del Sr. Gomà a un mitjà de comunicació, on deia que el servei de teleassistència s'estava aturant perquè mancava un milió d'euros, que havia de proporcio- nar el govern de Zapatero, i que, en conseqüència, l'Ajuntament prioritzaria els casos més urgents. Comenta que el Sr. Gomà els ha proposat una transacció que, malgrat no recollir probablement el compromís que ells voldrien, si rebés el suport de qui veritablement ho pot tirar endavant, que és el govern, hi estarien d'acord. Informa que en el text s'ha tret la part potser més tècnica, on es deia que es fessin els oportuns canvis de modificacions de crèdit. Observa, però, que una cosa és que l'Ajun- tament es comprometi a demanar que es mantin- gui, i una altra de ben diferent, aconseguir-ho; en tot cas, s'ha d'exigir al Govern de l'Estat que com- pleixi, i si aquest redactat ho facilita, millor que millor. Tanmateix, afirma que de no ser així, l'Ajun- tament haurà de garantir el seu compliment, atès que no és un import prou elevat com per aturar aquest servei i perjudicar qui en té necessitat. La Sra. Martín sol·licita rebre per escrit el text de la transacció, i comenta que el seu grup ha presen- tat el prec recollit al punt 10 que tractarà conjun- tament amb aquest. Recorda que l'abril passat, atès l'incompliment de les ràtios de personal de l'empresa que presta el servei de teleassistència, va presentar un prec de- manant l'increment de recursos perquè ja es detec- tava la insuficiència davant l'augment de la deman- da d'aquest servei; i ara resulta que el Ministeri de Sanitat i Política Social no traspassa el milió d'euros que havia compromès, comportant una disminució en la distribució d'aparells de teleassistència. Insta el Sr. Gomà a no acceptar aquesta situació i a exigir al Ministeri el compliment del conveni i els compromisos adquirits, perquè si no, els diners els haurà d'aportar l'Ajuntament. Opina, però, que tenint un conveni al qual s'hi van adherir i atès que el Ministeri ha d'aportar el 65% i l'Ajuntament el 35%, no estan en condicions d'haver de suplir aquesta aportació. Afirma que ara no es pot paralitzar un servei tan beneficiós per a la gent gran i que tanta seguretat i tranquil·litat aporta a les seves famílies. Demana que s'actuï amb eficiència i diligència per tal d'evi- tar no tan sols que es redueixin les expectatives de creixement, sinó que afecti la qualitat de la prestació. Per tot això, dona suport a la proposta de CiU. D'altra banda, recorda que fa temps va pregun- tar per escrit quines eren les aportacions de teleas- sistència per part del Ministeri, però ara, en com- provar que a 8 d'abril de 2009 figura que l'Ajuntament aporta 3.462.019 euros i que la xifra NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2139 de l'Imserso està "en negociació", sol·licita un acla- riment al respecte. La Sra. Capella donarà suport a la proposició de CiU en aquesta nova redacció tot entenent que: en primer lloc,) garanteix el compliment dels objectius que sovint s'havien assenyalat per part del Sr. Go- mà i que es garanteix la universalització del servei de teleassistència; i en segon lloc,) no afebleix la postura de l'Ajuntament de Barcelona a l'hora de negociar, davant del Govern de l'Estat, allò que no acaba de decidir-se a finançar malgrat la seva l'o- bligació, perquè són compromisos adquirits fa temps; és a dir, deixa en una situació còmoda a qui hagi de negociar en nom de l'Ajuntament. Insta, per tant, l'Ajuntament a fer entendre al Ministeri d'Assumptes Socials que els objectius fi- xats per al 2009 superen els del 2008 i que, per assolir-los, haurà de augmentar la quantia que tenia prevista destinar a la teleassistència. El Sr. Gomà dóna suport a la transacció i agraeix a tots els grups, però especialment al de CiU, que l'hagin acceptada. Assegura que el programa muni- cipal de teleassistència pública no s'ha aturat, que segueix creixent a bon ritme, i que és i seguirà sent la història d'un èxit a la ciutat. Informa que l'any 2005 hi havia a Barcelona 5.700 aparells de teleassistència i 6.900 persones cobertes; aleshores l'Ajuntament i l'Estat, mitjan- çant l'Imserso, va signar un conveni 2005-2008, una eina que ha permès una expansió sense prece- dents a cap altra ciutat de l'Estat de la cobertura de la teleassistència pública. De fet, afegeix, el 31 de desembre de 2008 hi havia 31.400 aparells, és a dir, 1.400 més dels fixats als objectius, i es dona- va cobertura a 38.229 persones –hi ha terminals que donen cobertura a dues o més persones, fent que les persones ateses superin el nombre de terminals. El 2009, diu, es fixa l'objectiu d'acabar l'any amb uns 39.000 aparells que donin cobertura a aproxi- madament 50.000 persones, el qual es quantifica amb un determinat ritme d'increment mes a mes; així, entre gener i maig del 2009 s'ha passat de 31.400 a 35.199 aparells, és a dir, s'han instal·lat 3.799 aparells, i s'ha passat de 38.229 a 42.749 persones ateses, el que significa un increment de la cobertura en 4.520 persones. Afirma que si entre gener i maig la ràtio mensual indica 759 nous apa- rells i 904 usuaris nous es conclou que els ritmes de creixement són els previstos. En resposta a la Sra. Martín, admet que per arri- bar a l'objectiu de desembre del 2009 calen els 3,9 milions d'euros que l'Estat aporta des de gener del 2009, si bé cal ampliar aquesta quantitat per poder restablir els percentatges d'aportació Estat-Ajunta- ment, i també que hi ha pendent una última nego- ciació amb el Govern de l'Estat que ha de permetre no només acabar bé el programa, sinó que acabi ben finançat quant a l'aportació de les dues admi- nistracions implicades. La Sra. Fandos agraeix els vots expressats i resta a la disposició del Sr. Gomà per fer qualsevol ges- tió. La Sra. Martín sol·licita rebre-ho per escrit, atès que no li han quedat clares les xifres: si es parteix del mateix import que l'any passat i si el 35% que aporta l'Ajuntament suma 3.400.000 euros i escaig, ignora què ha d'aportar el 2009 l'Imserso o el Mi- nisteri. El Sr. Martí afirma que no hi ha cap incompli- ment, només un canvi de ministeri que ha endarre- rit més de l'habitual la negociació i que l'Ajunta- ment de Barcelona està tirant endavant un dels programes més ambiciosos, i infinitament superior al de qualsevol altra ciutat, en el camp d'aquests serveis. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova amb el redactat següent: Que l'Ajuntament de Barcelona mantingui l'ob- jectiu previst en el Programa de Teleassistència per a l'any 2009 tot i exigint al govern de l'Estat el compliment dels seus compromisos en favor de les persones en situació de dependència a la ciutat de Barcelona. Del Grup Municipal PP: 6. Instar al Govern Municipal a: Ampliar fins a 70 milions d'euros anuals durant els anys 2009 i 2010 la dotació pressupostària prevista en el "Programa d'Acció contra la Pobresa" presentat el proppassat 29 de maig com a Mesura de Govern en el Plenari del Consell Municipal per tal d'impulsar el "Progra- ma Pobresa Zero" a Barcelona. Clarificar l'origen i disponibilitat dels fons que s'han de destinar a fer front a la despesa prevista en el "Programa d'Acció contra la Pobresa". La Sra. Martín recorda que a la darrera sessió plenària de l'Ajuntament, el Sr. Gomà va presentar el Programa d'acció contra la pobresa, que com ja és habitual, no es va concretar; està acostumada que les seves aportacions només serveixin per jus- tificar que s'ha obert un espai de diàleg, que, a la fi, es dilueix i no modifica en l'essencial el contingut del pla. Recorda que el lema de la campanya governa- mental a les eleccions municipals del 2007 en l'àm- bit de política social va ser la promesa de destinar 210 milions d'euros contra la pobresa entre el 2008 i el 2010, és a dir, 70 milions d'euros anuals per al programa "Pobresa zero" a la ciutat de Barcelona; tanmateix, segons les xifres aportades pel Sr. Go- mà al programa de pobresa presentat al Plenari, el 2008 la despesa ha estat de 38 milions i escaig; el 2009, de 53 milions i escaig; i per al 2010, de 58 milions i escaig; en total 149.490.825 euros. Si s'afegeix, continua, la part proporcional de les in- versions previstes per a aquests tres anys, s'arriba 2140 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 a poc més de 173 milions d'euros, res a veure amb els 210 milions d'euros promesos. Assevera que en realitat la seva aportació a la pobresa en aquests tres anys ha disminuït en un 18%, és a dir, 36 mili- ons menys. Entén que quan van prometre aquestes xifres és perquè, d'acord amb l'experiència de la seva etapa anterior de govern, reconeixien el volum de recur- sos necessaris per atendre aquest pla, però el més greu és que aquestes xifres no repercutien en aquell moment la incidència de la crisi que ha esde- vingut després: o bé aleshores van enganyar tot- hom amb promeses falses o bé ho estan fent ara, perquè els números no surten; no tan sols no des- tinen els recursos suficients per atendre i cobrir dignament les necessitats de les persones que pa- teixen i estan en situació de vulnerabilitat o exclu- sió, sinó que a més presenten uns números que no tenen cap recolzament en les partides pressupostà- ries específiques. Amb l'ànim de corregir aquesta situació i el des- equilibri existent quant als recursos que es destinen per atendre les necessitats, així com d'aclarir d'on sortiran els recursos necessaris per fer front al pla de pobresa, presenta aquesta proposició. La Sra. Fandos coincideix amb la segona part de la proposició, ja que quan es va presentar el pla de pobresa ja va preguntar d'on sortien aquests fons i quines modificacions de crèdit es pensaven fer per poder donar compliment a aquest programa. Cons- tata que amb la primera part de la proposició tam- bé podria estar d'acord quant al tema d'ampliar el fons, atès que li semblava que en alguns casos podia ser més elevat. Sol·licita poder expressar el seu vot un cop el Sr. Gomà respongui si efectivament els 70 milions són, com diu la Sra. Martín, un compromís del govern. La Sra. Capella recorda que ERC té una certa tendència, quan pertoca, a negociar pressupostos i establir prioritats i partides determinades en funció de les necessitats, etc., però considera que ara no és el moment de fer modificacions o ampliacions perquè si enguany no se sap si els recursos desti- nats al pressupost del 2009 són o no correctes, és impossible saber si les previsions per al 2010 ho seran. Comenta que, en tot cas, quan correspongui, s'esmenaran, s'intentaran negociar o s'introduiran les mesures pertinents. Coincideix amb la segona part perquè, quan el Sr. Gomà va presentar la mesura de govern en el Plenari del Consell Municipal, tots els grups munici- pals coincidiren que l'origen d'una partida de 15 milions d'euros era incert; constata que en ser pre- guntat pels mitjans de comunicació, l'alcalde Hereu tampoc no va saber què contestar. No donarà suport a la proposició pel que ja ha dit i perquè també vol saber si no s'estan assolint de- terminats objectius o no s'estan destinant determi- nades quantitats al Programa d'acció contra la po- bresa. Recorda que quan es va presentar la mesura de govern ja es va posar de manifest que moltes de les mesures que conformen el pla de pobresa són transversals, han estat adoptades, acordades, pres- supostades i, a més, vénen d'altres programes mu- nicipals; per tant, sense saber ben bé de què s'està parlant, ni quines accions concretes es volen dur a terme, i havent-hi unes mesures conjunturals amb una dotació pressupostària determinada, no entén la finalitat d'aquesta ampliació. El Sr. Martí expressa el vot contrari i li aclareix a la Sra. Martín que el pla d'acció contra la pobresa no és un pla de xoc, sinó un pla que estructura i vertebra recursos disponibles a l'any 2009. Recur- sos, segueix, que s'amplien perquè hi ha un crei- xement de les partides per priorització en relació amb el 2008, fruit de negociacions amb altres grups i del propi impuls del govern, i fruit d'una major disponibilitat, perquè el pressupost del 2009 ha crescut un 7% en despesa corrent en relació amb el del 2008. Afirma que, per tant, no hi ha res a clarificar so- bre l'origen i la disponibilitat: els diners estan en les partides corresponents per fer front a cadascun dels programes que plantegen. En tot cas, diu, la novetat rau en l'any 2010, el pressupost del qual està per fer i, lògicament, seran coherents i hono- raran aquests compromisos en el pressupost de l'any vinent. Convida la Sra. Martín a proposar aquesta ampli- ació al govern de l'Ajuntament de Madrid, que sí ha retallat dràsticament els serveis socials i els recur- sos contra la pobresa argumentant que estan en crisi. Considera que és incoherent fer propostes radicalment diferents al que estan fent els governs municipals del seu partit a d'altres ciutats. Afirma que demanar l'impossible a la ciutat de Barcelona i no fer res digne i raonable allà on governa el PP li dóna més arguments per votar en contra d'aquesta proposició. El Sr. Gomà comenta que li ha estranyat la total desqualificació del procés i del resultat que la Sra. Martín ha fet del Programa d'acció contra la pobre- sa, perquè tots dos s'han trobat diverses vegades durant el procés d'elaboració del pla, i les seves aportacions s'han tingut en consideració. Entén que el resultat per a ella no sigui prou satisfactori, i que pensi que per poder donar suport al programa l'e- quip de govern hauria hagut d'estar una mica més receptiu, però d'això a dir que l'han enganyat, és quelcom inadmissible perquè no respon a la reali- tat, com tampoc és de rebut el to que ha emprat per desqualificar el que s'ha fet i els resultats. Destaca que el Programa d'acció contra la pobre- sa marca unes línies d'acció i, sobretot, unes priori- tats, que s'han de desplegar entre el 2009 i el 2010; i ara cal que l'equip de govern tingui la capa- citat política d'anar concretant en fets aquestes accions, i que la resta de grups generin els ele- ments d'impuls, seguiment, control i debat neces- saris. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2141 Afegeix que tot el conjunt de programes busca enfortir moltes de les coses que es feien: hi ha, en política de lluita contra l'exclusió i la pobresa a la ciutat, com ha dit el Sr. Martí, el reforçament des del punt de vista pressupostari en la mesura que ha estat una prioritat d'aquest equip de govern que l'increment de la despesa corrent del 2009 no s'ha- gi repartit igualitàriament entre totes les àrees, sinó de tal manera que les polítiques socials s'hagin beneficiat amb aquest repartiment. Quant al tema del càlcul pressupostari vinculat al Programa d'acció contra la pobresa, recorda que hi havia dues maneres de fer-ho: la que s'ha fet con- sisteix en quantificar només els serveis específica- ment orientats a col·lectius i persones en situació de risc i de pobresa; és a dir, no computar la part preventiva d'acció contra la pobresa que impliquen el conjunt de serveis socials bàsics, educatius, d'habitatge, de salut, etc. de la ciutat. Admet que s'hagués pogut optar per l'altre mo- del, és a dir, que els recursos que l'Ajuntament destina a accions contra la pobresa siguin la suma de la prevenció que es fa a través dels serveis soci- als, educatius, d'habitatge i d'inclusió laboral més la despesa específica d'atenció a col·lectius en situació de pobresa; la suma de tot això va molt més enllà dels 70 milions que planteja la Sra. Martín. Consi- dera que no és un exercici fàcil: des del punt de vista de la recerca aplicada universitària s'han fet aproximacions de quin és el percentatge preventiu contra la pobresa que es pot assignar a una despe- sa en serveis socials bàsics, educatius o de salut. Si l'haguessin pogut fer, afirma, superarien amb es- creix els 70 milions, i no l'han fet perquè no és fàcil i perquè els ha semblat més honest, més transpa- rent i més controlable un pressupost més acotat, però que té a veure clarament amb el que són les accions prioritàries del Programa: la cobertura de necessitats alimentàries, la inclusió laboral, l'habi- tatge per a col·lectius en risc d'exclusió, el progra- ma de beques menjador, les beques per a famílies que necessiten ajuts per a les activitats socioeduca- tives, el suport de les entitats que treballen en l'àmbit de la pobresa, etc., és a dir, tot allò inequí- vocament orientat a lluitar contra la pobresa. Opina de debò que debatre sobre la xifra banalit- za l'acció contra la pobresa; es tracta de fer un debat relatiu a les orientacions, els continguts, els models i els seus resultats, amb independència de quin sigui el model de quantificació. La Sra. Martín reconeix que el Sr. Gomà té una gran habilitat per sortir-se'n airosament de totes les situacions on hi apareixen números, partides, etc., però recorda que el requeriment sorgeix arran d'u- na situació que els ha desbordat, i el sol fet de po- sar-ho damunt la taula evidència que el que diu és cert. Ara, prossegueix, pressionats pel PP, presen- ten el pla de pobresa i li assignen unes quantitats i uns increments: per molt que digui el Sr. Martí, voldria que el Sr. Gomà assenyali aquests 53 mili- ons d'euros d'accions prioritàries a quines partides dels pressupostos del 2009 corresponen. Admet que va fer unes aportacions i que el Sr. Gomà li va contestar molt cortesament, però també que no va acceptar gairebé res. Quant al tema dels números, insisteix que no només ella no ho veu gens clar; la seva assessora econòmica tampoc. Destaca que és impossible acla- rir a quines partides correspon res perquè no els interessa clarificar-ho, ni aquest any ni el que ve, i que no hi ha prou amb dir que es destinaran 150 milions com a mínim per a les polítiques d'inclusió, de les quals més de la meitat o la meitat seran per a pobresa: el que val és la situació real, és a dir, que es va a remolc, que s'està demanant les enti- tats més del que poden fer, i que s'està aprovant un pla que no satisfà ningú, perquè no està clar. Quan el Sr. Gomà li ho clarifiqui, afirma que no farà aquestes propostes. La Sra. Fandos opina que el discurs fàcil seria dir que els d'Iniciativa van prometre 280 milions i que durant la negociació amb els socialistes en van "caure" uns quants, però no el farà, perquè seria demagògic i poc seriós; considera que tan poc seri- ós com dir en campanya electoral unes xifres sense saber ben bé si se'n podrà disposar i ara pretendre que aquestes xifres figurin en un pressupost. Torna a dir que s'abstindrà perquè amb la segona part hi està d'acord, i que simplement demana un aclari- ment pel que fa a l'origen dels diners corresponents a l'increment. Quant als 70 milions entén que és una promesa electoral que es va fer en un moment en què es parlava d'un pla d'inclusió, no només d'un pla de pobresa. La Sra. Martín demana que la disculpin, atès que, per culpa d'un imprevist, ha de marxar. Comenta que quan es presentin els detalls ja en parlaran. El Sr. Martí expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d'ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa l'abstenció de CiU, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 7. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania acorda garantir la continuïtat dels programes de suport i atenció a persones i col·lectius especialment vulne- rables en l'actual context de crisi econòmica desen- volupats per entitats del Tercer Sector amb el su- port de l'Ajuntament de Barcelona. La Sra. Capella explica que al llarg del 2008 Càri- tas va atendre 45.058 persones (un 66% més que l'any anterior), que era quan la crisi, almenys a l'Estat espanyol i a Catalunya, tot just començava. Destaca que durant els primers cinc mesos d'en- guany ja s'han atès 31.000 persones, a més del 40% de persones que han demanat ajuda per pri- mer cop. Fa palès que són moltes les dades que posen de manifest el pronunciat increment de la demanda de serveis socials a la ciutat, i que és 2142 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 sobrer recordar la importància del Tercer Sector a l'hora de donar-ne resposta. Manifesta que cal tenir en compte que les fonts de finançament privades poden limitar l'abast i la qualitat dels serveis que actualment s'estan pres- tant des del Tercer Sector, agreujant encara més la situació. És possible, afegeix, que davant d'aquesta retallada s'acabi prioritzant les necessitats més immediates i es deixi de banda aquelles activitats, projectes o programes de caràcter més preventiu i formatiu, que en definitiva són els que s'haurien de prioritzar, tot i que òbviament cal solucionar els problemes conjunturals. Assevera que s'haurà de fer més amb menys i que el sector de l'economia social haurà d'assolir criteris d'eficiència, productivitat i creativitat com qualsevol altra empresa, Assenyala que davant d'una probable retallada, com en els ingressos d'a- quest tipus d'organitzacions del Tercer Sector, l'Administració ha de poder assegurar la continuïtat de tots els projectes, no únicament els més conjun- turals o que demanen una resposta immediata, sinó aquells més preventius i, en tot cas, de formació, d'integració, etc. Opina que si les entitats del Tercer Sector aprofi- ten la situació actual per repensar-se i dotar-se de capacitat de resposta a la nova situació, sortiran enfortides. La Sra. Fandos comenta que aquesta proposició va en la línia de la que va presentar, i a la qual el govern va donar suport, on es demanava ampliar el suport a les entitats que atenien les persones amb més dificultats. Imagina que el Sr. Martí dirà que això ja s'està fent o està previst, però com que ella no ho sap i vol que es faci, hi donarà suport. El Sr. Mulleras diu que el Grup Municipal del PP també donarà suport a aquesta proposició, sobretot tenint en compte la importància que el Tercer Sec- tor té a Catalunya, i a Barcelona en concret, i la gran tasca que està fent dins el que és l'activitat social. Destaca que la xarxa d'ajuda social és molt important i si aquestes entitats no fessin el que estan fent, realment alguns llocs patirien una gran manca de dedicació i d'atenció, que d'alguna mane- ra s'hauria de cobrir. El Sr. Martí expressa també el seu suport a aquesta proposició i li aclareix a la Sra. Fandos que, efectivament, ells no han defensat la teoria del pla de xoc en cap moment. En tot cas, estan incremen- tant i reforçant polítiques que aquest Ajuntament duu a terme fa molts anys ja i, com està a basta- ment contrastat en aquest mandat, molt particu- larment amb les entitats que són objecte d'aquesta proposició. El Sr. Gomà expressa el seu suport a aquesta proposició. Recorda que quan debatia amb les enti- tats el pla d'acció contra la pobresa, una de les aportacions que aquestes van voler deixar molt clar en el redactat del pla és que elles i l'Ajuntament comparteixen un sol espai de responsabilitat públi- ca, que després es fa efectiu a través d'una plurali- tat d'agents, ja siguin associatius o municipals –àre- es, districtes de la ciutat, etc. Afegeix que l'any 2005, quan es va aprovar el Pla municipal per a la inclusió social, s'havien signat 41 convenis o concerts en aquest sentit; l'any 2009 n'han signat 69, és a dir, han incrementat en 28 els convenis d'inclusió. Des del punt de vista de la quantitat que això representa, indica que el 2005 van ser 2,7 milions d'euros i el 2009 han estat 6,2 milions d'euros; és a dir, han més que doblat la quantitat de suport a aquestes entitats. Constata que han focalitzat molt aquest suport a les entitats que formen part de les xarxes de l'acord: 2,8 mili- ons d'euros a la xarxa d'atenció a persones sense sostre, més de dos milions a la de centres oberts i gairebé un milió a la xarxa d'acollida. Admet que en una situació de crisi econòmica la realitat es torna tensa en la mesura que, sobretot pel que fa a les entitats del Tercer Sector, la pressió assistencial és més gran, i perquè les fonts de fi- nançament privat se'n ressenten ràpidament per la mateixa situació de crisi, que fa que les aportacions siguin menors. Destaca que en l'àmbit català s'ha aprovat el Pla de suport al Tercer Sector social, i que un interlocu- tor unificat, la Taula del Tercer Sector Social, ha permès, a Catalunya, situar-se en un marc de col·laboració institucional potent, pactat, acordat, estable i amb perspectives de creixement; a Barce- lona, l'Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva és la plasmació d'això a escala local. Precisament, afegeix, una de les propostes de les entitats en el Programa d'acció contra la pobresa era quantificar un ritme d'increment dels convenis d'inclusió, que ja està fet: l'opció prioritària 10 parla de 20 nous convenis d'inclusió en el que queda del 2009 i tot el 2010; des del punt de vista pressupostari pot signi- ficar situar-se el 2010 a la ratlla dels 100 milions d'euros. Imagina que aquesta aportació no satisfà plena- ment la pressió assistencial que reben totes les entitats cada dia a la ciutat, però assegura que, en un moment de crisi, per a l'Ajuntament també su- posa un esforç difícilment comparable amb qualse- vol altre element, amb qualsevol altra ciutat i amb qualsevol altre moment. La Sra. Capella agraeix als grups municipals el seu suport i remarca que el que s'està aprovant és garantir la continuïtat. Fa palès que quan ha dit que les fonts de finançament privades de les entitats minvaran i aleshores algú haurà de liderar i equili- brar aquesta falta de finançament per garantir els programes de suport i atenció a les persones i col·lectius especialment vulnerables, es referia, en aquest cas, a l'Ajuntament de Barcelona. Adverteix també que la situació que ha d'esdevenir l'obligarà ha donar cobertura a tots els projectes i progra- mes: cap no quedarà aparcat per manca de dota- ció. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2143 El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal CiU: 8. Que l'Ajuntament dugui a terme les gestions necessàries per tal que tots els casals d'estiu i acti- vitats d'oci adreçades a nens i nenes i a joves de la ciutat de Barcelona incloguin un suport especial per als afectats per algun tipus de discapacitat. La Sra. Homs formula el prec i comenta que s'a- proxima juliol, un mes en què els nens i joves de la ciutat fan sobretot activitats a través de casals d'estiu o d'entitats privades, però també a través d'entitats relacionades amb l'Ajuntament de Barce- lona. Afirma que aquestes activitats han d'estar obertes a tota la ciutadania, incloent-hi les perso- nes que pateixen alguna discapacitat; tanmateix, algunes famílies s'han vist obligades a sufragar les despeses d'un monitor exclusivament perquè els seus fills amb discapacitat puguin dur a terme aquestes activitats, sense rebre cap mena de su- port especial per part de l'Administració local. Re- coneix que li consta també que alguns casals ja han començat a implementar aquesta mena de suport. El Sr. Gomà respon que fa anys que l'Ajuntament té un programa de monitors de suport específic per a les activitats d'estiu amb l'objectiu que qualsevol nen o nena amb discapacitat de la ciutat hi pugui participar; no tots els infants i joves amb discapaci- tat, però, necessiten un monitor de suport per inte- grar-se, i sempre que això és possible la integració s'ha de fer en les condicions de màxima normalitat. Explica que, fonamentalment, hi ha quatre crite- ris per atorgar un monitor de suport: 1) que l'acti- vitat figuri en el paquet d'activitats homologades per l'Ajuntament; 2) que l'infant disposi del certifi- cat de discapacitat; 3) que les característiques de la discapacitat de l'infant facin necessària la presència del monitor de suport per poder participar en l'acti- vitat; i 4) les característiques de la mateixa activi- tat –per exemple, n'hi ha que combinen l'activitat a la ciutat i les sortides fora de la ciutat; un nen o nena amb discapacitat física probablement la podrà fer amb tota normalitat a la ciutat perquè l'entorn és accessible, però, en canvi, necessitarà un moni- tor de suport específicament per als dies de sortida a la natura. Diu que el 2007 es va oferir per primer cop de manera generalitzada el monitor de suport sense límit pel que fa als torns i als requeriments de l'in- fant; es van cobrir 534 torns i 2.363 dies de nens amb discapacitat, amb un cost en monitors de su- port de 164.000 euros; l'any 2008 es van fer 591 torns, 2.917 dies i va costar 180.000 euros; el compromís de l'Ajuntament per al 2009 és garantir, en qualsevol activitat homologada i a qualsevol noi o noia que compleixi aquests requisits esmentats, el monitor de suport sense cap mena de limitació pel que fa als dies i als torns. La Sra. Homs comenta que aquest prec té a veu- re amb una pregunta que va fer a l'octubre del 2007 en relació amb el casal del Zoo de Barcelona, on l'Ajuntament no va proporcionar un monitor de reforç a un nen amb unes necessitats especials. Afirma que a l'estiu del 2008, any en què es pre- veia garantir el suport de monitoratge a totes les activitats, això no va ser així. Per evitar que aquest estiu això no torni a passar reitera que s'ampliï, no només al Zoo, sinó a totes les activitats que ofereix l'Administració local de la ciutat. Enguany, diu, en- cara no està clar que tots els nens amb necessitats especials hi puguin participar amb igualtat de con- dició que la resta de nens. El Sr. Gomà discrepa, atès que creu que el 2008 aquest servei va quedar plenament cobert i garan- tit, i si algú no va rebre el suport, seria per no complir els criteris d'accés. Es dóna per tractat. 9. Demanem al Govern Municipal que informi a la Comissió de quins són els criteris per la contracta- ció del personal que treballa a l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Es retira Del Grup Municipal PP: 10. Exigir al Ministeri de Sanitat i Política Social el traspàs dels fons acordats per tal de garantir la prestació servei de teleassistència a Barcelona du- rant l'any 2009 i permetre la seva ampliació per l'atenció a aquelles persones que ho sol·licitin. Es dóna per tractat conjuntament amb el punt 5. Del Grup Municipal ERC: 11. Que el casal d'avis Joan Casanelles es man- tingui a l'emplaçament previst en l'àmbit de la MPGM de les Glòries. La Sra. Capella formula el prec. El Sr. Gomà explica que hi ha el compromís de traslladar-lo de la plaça Valentí Almirall a Concili de Trento amb Lope de Vega, que estigui enllestit a la primavera del 2010, que millori molt quant a les condicions infraestructurals i que comenci a funcio- nar d'acord al nou model; l'actual casal fa 650 m2 i el nou, 850 m2. Pel que fa a les activitats, afirma que també s'ajustaran al nou model. Diu que en l'àmbit de la modificació del PGM de Glòries, també està previst emplaçar un nou casal d'avis a la con- fluència de Ciutat de Granada i Bolívia. La Sra. Capella explica que presenta aquest prec perquè hi ha un pla d'equipaments públics Clot- Camp de l'Arpa, aprovat pel Plenari del Consell de Districte de Sant Martí en sessió de 28 de gener de 2003, que recull un compromís clar de no treure el casal de Casanelles; la pròpia associació de veïns i els usuaris del casal Joan Casanelles s'han expres- 2144 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 sat en aquest sentit, no únicament al Districte de Sant Martí, sinó fent arribar aquesta petició a tots els grups municipals. Admet que inicialment, pels motius i les raons que siguin, la Junta del casal d'avis estava d'acord amb aquest trasllat inicial i deia que se'ls havia promès un nou equipament; el transcurs dels anys i la no materialització del nou equipament, ha com- portat que ara es trobin bé on estan; no s'oposen a la creació del nou casal que ha de donar cobertura en aquell espai veí que és Concilio de Trento, sem- pre i quan no hagin de traslladar-se per poder-hi arribar. Atès que es tracta de gent gran i que des de l'e- quip de govern es promociona el fet de dotar els barris d'equipaments adients i pròxims al ciutadà, pensa que s'hauria de mantenir el compromís asso- lit en el Pla d'equipaments del 2003 i que, en defi- nitiva, no perjudica en absolut la planificació del Districte en aquest sentit. Creu que no es pot anar modificant els acords presos en els consells plenaris quan aquells són fruit també de la petició del propis ciutadans i ciutadanes de Barcelona. El Sr. Gomà destaca que en l'àmbit de Clot-Camp de l'Arpa es passarà d'un casal d'avis petit i que funciona d'acord al model antic a dos casals d'avis grans i funcionant d'acord al model nou. Pel que fa als canvis que això pugui ocasionar a les entitats i la gent gran, confia que es resoldran de manera positiva i adequada per a tothom a través dels me- canismes de diàleg i d'interlocució entre Serveis Personals del Districte i les associacions de gent gran. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal PP: 12. Quin suport es dóna des d'Acció Social i Ciu- tadania per tal de facilitar el transport de persones amb discapacitat intel·lectual greu als centres edu- catius i/o socials-ocupacionals per tal de poder exercir les seves activitats quotidianes? Es respondrà per escrit. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 13. Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició que fou aprovada en la sessió del dia 20 de gener de 2009 amb el contingut següent: "La Comissió d'Acció Social i Ciutadania insta al Govern municipal per tal que presenti a la major brevetat el programa d'activitats transversals, que englobi accions educatives, de lleure, consum responsable, esportives, sanitàries i socials, per promoure la recerca, el coneixement i la informació a la ciutada- nia sobre la prevenció dels possibles trastorns as- sociats amb el canvi tecnològic i l'addicció als jocs digitals, en els termes indicats en la proposició pre- sentada en sessió de 19 de febrer de 2008 a aques- ta Comissió; així mateix, s'insta al Govern munici- pal a que inclogui un estudi sobre les conductes addictives dels joves de la nostra ciutat." La Sra. Homs explica que tan sols vol fer el se- guiment de la proposta d'acord presentada el 2008 i, de pas, afegir-hi la proposta del mes de gener relativa a l'estudi de les conductes addictives dels joves barcelonins. El Sr. Gomà en destaca dues novetats que van en la línia d'anar desplegant les accions per poder fer possible aquesta proposició. D'una banda, in- forma que l'Agència de Salut Pública de Barcelona ha fet una enquesta entre 3.000 subjectes, adoles- cents d'entre 14 i 18 anys, sobre factors de risc en salut, lligat sobretot a comportaments, actituds i hàbits, i per primer cop ha inclòs preguntes especí- fiques relatives a hàbits vinculats a jocs digitals i d'ordinador, videoconsoles, xats per Messenger, jocs en línia, etc., és a dir, a totes aquelles noves tecnologies que poden comportar risc pel que fa a addiccions. Els resultats, diu, estaran a finals de juliol i permetran tenir bases sòlides per poder dis- senyar estratègies d'acció. Alhora, des de l'àmbit de Joventut, explica que al Punt d'Informació Juvenil de Sants-Montjuïc s'ha pres la decisió que hi hagi una atenció específica en tots els temes de salut vinculats als joves; a banda del que seria salut sexual, substàncies addictives i hàbits alimentaris, també hi haurà programes con- crets d'assessorament i informació quant a l'addic- ció a les noves tecnologies. Tot i que admet que és una experiència territo- rialitzada, considera que ambdós elements perme- tran estar en condicions de poder començar a dis- senyar un programa més de ciutat i més transversal. La Sra. Homs entén que els resultats d'aquesta enquesta permetran elaborar l'estudi que demana- va, i que la prova pilot que es durà a terme a Sants-Montjuïc servirà per estendre-la a la resta de la ciutat com una acció concreta per tractar el te- ma. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les quinze hores i quaranta minuts. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2145 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Acta de la sessió celebrada el dia 16 de juny de 2009 i aprovada el dia 14 de juliol de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el dia 16 de juny de 2009, s'hi reuneix la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Co- neixement, sota la presidència de l'Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gemma Mumbrú i Moliné, Jordi W. Carnes i Ayats, Carmen Andrés i Añón, Montse Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Ge- rard Ardanuy i Mata, Maite Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Emma Balseiro i Carreiras, Ánge- les Esteller i Ruedas, Javier Mulleras i Vinzia, Elsa Blasco i Riera, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents els Srs.: Fernando Eche- varne i Florence, president de Barcelona Centre Mèdic, i Jaume Tort i Bardolet, director de Barcelo- na Centre Mèdic. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Itziar González i Virós, i Francina Vila i Valls. S'obre la sessió a les setze hores i trenta-cinc minuts. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Barcelona Centre Mèdic. El Dr. Echevarne destaca el fet que Barcelona és coneguda per la seva oferta comercial, per l'Eixam- ple, Gaudí i els Jocs Olímpics de 1992, però que no s'associa amb la medicina. Explica que Barcelona Centre Mèdic és una associació de centres mèdics privats i concertats que té com a objectiu treballar per donar a conèixer la ciutat com un centre mèdic important, com en els casos de Houston, Cleveland o Montpeller, ja que històricament la ciutat sempre ha destacat en el camp de la medicina tant en ter- mes de quantitat com de qualitat. El Sr. Tort explica que és important tenir en compte que es tracta d'una part del sector sanitari que se situa a l'entorn de la provisió privada dins del sistema sanitari global. En aquest sentit, desta- ca el fet que la clientela del sector sanitari privat a Barcelona i a Catalunya és captiva del sector de l'assegurament privat, ja que de mitjana el 80-85% dels usuaris dels centres mèdics privats provenen d'asseguradores nacionals. Afirma que això com- porta que el sector sanitari privat depengui de l'as- segurament privat i que, per tant, hagi de buscar altres mercats per avançar. Explica que es distingeix entre dues tipologies de clients: en primer lloc, els que són pacients, perso- nes que viatgen per buscar un tractament mèdic; i, en segon lloc, els turistes, que al seu torn són de dos tipus: d'una banda, els que tenen un problema de salut mentre visiten la ciutat i, de l'altra, els que afegeixen al seu viatge un element de salut. En aquest sentit, considera que d'entrada es poden definir tres possibles mercats: el del benestar, molt vinculat al turisme en si i als grans hotels, el de la cirurgia plàstica lleugera i el del turisme mèdic, en el qual se centra Barcelona actualment. En relació amb la raó per la qual la gent viatja per buscar un metge a l'estranger, explica que es troba en allò que les persones no troben en el seu propi país i que es pot resumir en quatre variables: en primer lloc, uns costos més baixos; en segon lloc, una millor qualitat; en tercer lloc, les restricci- ons legals al seu país d'origen, clau de l'èxit de la fertilització in vitro a Barcelona; i, en quart lloc, la restricció que suposen, en el cas britànic, les llar- gues llistes d'espera públiques, cosa que fa que molts britànics es tractin fora i després en demanin el rescabalament al sistema de salut del seu país. En aquest sentit, destaca que la proposta de direc- tiva europea sobre la lliure circulació de pacients que encara ha de passar pel Parlament Europeu pot canviar la situació sensiblement. Pel que fa al moviment mundial de pacients, as- senyala que la primera destinació és el sud-est asiàtic, la segona l'Índia i la tercera Europa. Remar- ca que una variable important és l'impacte dels condicionants socioeconòmics del país destinatari, com demostra el fet que abans de l'11 de setembre del 2001 el 45% dels pacients dels països àrabs anava als Estats Units, xifra que s'ha anat reduint fins arribar al 8% actual, i ara fonamentalment acudeixen a Alemanya. Explica que Barcelona Centre Mèdic és una asso- ciació sense ànim de lucre creada el 1986, pionera per tant en el turisme mèdic mundial, que perse- gueix l'objectiu de la promoció de Barcelona. Asse- nyala que actualment està formada per 21 hospitals i clíniques, la qual cosa la converteix en l'agrupació mèdica privada més important del sud d'Europa. Destaca que un dels elements positius de Barce- lona en comparació amb altres destinacions és el fet que l'oferta mèdica es concentra dins de la ciu- tat, cosa que permet que l'estada dels pacients i els acompanyants sigui molt més agradable. 2146 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Pel que fa a l'atracció de pacients, explica que l'associació fa promoció a l'estranger, participant en activitats de formació mèdica i en missions empre- sarials, i promoció des de casa, convidant agents de premsa i operadors perquè coneguin l'oferta de la ciutat. Així mateix, destaca que es fa una gestió directa dels pacients perquè siguin ben atesos, programant-los l'atenció mèdica i ajudant-los indi- rectament a organitzar el viatge. D'altra banda, assenyala que l'associació fa màrqueting en línia, activitat que vol reforçar, i que també treballa per col·laborar amb el sector públic institucional i l'em- presarial. Quant a les fortaleses de Barcelona, manifesta que els preus són molt competitius en relació amb Europa, tot i que no pas amb el sud-est asiàtic. D'altra banda, explica que Barcelona Centre Mèdic disposa del suport governamental amb acords es- pecífics amb totes les institucions, excepte amb l'Ajuntament de Barcelona. Així mateix, remarca que s'ha instituït una col·laboració amb el sector empresarial privat per tenir una plataforma de su- port a les activitats de promoció i internacionalitza- ció. Pel que fa a la relació amb l'Ajuntament de Bar- celona, manifesta que cal que es tingui consciència de la importància del sector sanitari de la ciutat. En aquest sentit, afirma que l'objectiu d'incrementar l'activitat privada respon a la necessitat de diversi- ficar les fonts de pacients, ja que les d'origen asse- gurador no són econòmicament viables per als cen- tres mèdics privats, per la qual cosa demana que l'Ajuntament cregui en la iniciativa de Barcelona Centre Mèdic. En concret, sol·licita que se'ls faciliti compartir les estratègies de promoció internacional que la ciutat desenvolupi, com també un tracte equivalent al d'altres sectors empresarials que ja compten amb un fort partenariat amb l'Ajuntament. Per acabar, destaca que l'objectiu és enfortir la relació amb l'Ajuntament, per tal que participi acti- vament en les activitats de Barcelona Centre Mèdic i col·labori d'alguna manera en el seu finançament. La Sra. Recasens destaca la importància del sec- tor mèdic a la ciutat, ja que disposa d'una forta estructura sanitària, tant pública com privada- concertada, i és un sector clau no solament a la ciutat, sinó a tot el país. Així doncs, afirma que tot el que es faci en aquest sentit és positiu. Manifesta que, en una època de forta crisi, és lò- gic que aquest sector, com tots els sectors, se'n ressenti en major o menor mesura. Considera, pe- rò, que també es pot intentar convertir la crisi en una oportunitat. En aquest sentit, opina que la col·laboració amb Barcelona Centre Mèdic per acon- seguir atraure més pacients a la ciutat i trobar nous nínxols de mercat pot ser molt positiva pel que representa per al PIB de Barcelona. Fent referència a Pedro Nueno, professor de l'IE- SE, destaca diversos aspectes positius del sector mèdic. En primer lloc, explica que es tracta d'un sector on tenen cabuda petites empreses i que, per tant, pot contribuir a enfortir el teixit de pimes de la ciutat. En segon lloc, remarca que el sector mè- dic alimenta altres indústries, com la biotecnologia i la biomedicina, molt prometedores, especialment en un context de crisi on cal promoure nous sectors i noves ocupacions. En tercer lloc, explica que el sector mèdic pot contribuir a crear sinergies entre la recerca i l'empresa. Manifesta que el seu Grup dóna un suport total a Barcelona Centre Mèdic. Destaca que el cap del seu Grup, Xavier Trias, recentment argumentava que els diners que l'Ajuntament destina a publicitat i propaganda haurien de ser reinvertits per publicitar les activitats que es duen a terme a la ciutat en diversos àmbits, com les de tipus social, però tam- bé les de caràcter més tècnic. En aquest sentit, assenyala que aquests diners es podrien utilitzar per donar publicitat a Barcelona Centre Mèdic. Així mateix, considera que el Govern Municipal també podria fer una promoció internacional del sector mèdic de Barcelona durant els seus viatges de promoció econòmica de la ciutat. La Sra. Esteller expressa el suport del seu Grup a establir una col·laboració amb Barcelona Centre Mèdic perquè la projecció i el treball que fa l'associ- ació sigui tan eficaç com sigui possible. En aquest sentit, pregunta quins són els extrems d'una altra naturalesa que caldrien segons aquest acord per poder impulsar les activitats de l'associació. Manifesta que el seu Grup sempre ha donat una gran importància a la sanitat privada com a proveï- dor del sistema sanitari i al fet que Catalunya tingui un model sanitari propi, de diferents proveïdors i titularitats. En aquest sentit, afirma que cal enfortir aquest model amb més determinació i establir si- nergies de col·laboració amb el sector privat per aprofitar tots els proveïdors i tots els recursos dis- ponibles. Encoratja el Govern perquè s'apropi a aquest sector i es doni el màxim suport a aquest tipus d'iniciatives, ja que considera que enforteixen la marca Barcelona. Explica que el fet d'associar Bar- celona amb la qualitat i l'excel·lència sanitàries és una mesura positiva amb la qual surten guanyant tant els centres sanitaris com la ciutat. Finalment, assenyala que el seu Grup sempre ha considerat la sanitat no pas com una despesa, sinó com un motor de riquesa, de creativitat, de produc- tivitat i de creació de llocs de treball, per la qual cosa dóna suport a la iniciativa i també reclama la màxima col·laboració de l'Ajuntament per tirar en- davant tots aquests projectes. El Sr. Portabella agraeix el treball que Barcelona Centre Mèdic ha desenvolupat des de fa anys per establir-se en el mercat del turisme sanitari, ja que gràcies a aquest treball ara poden tenir una pre- sència en aquest mercat ja consolidada, just en el moment en què el turisme sanitari ha començat a adquirir un gran atractiu. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2147 Considera que els centres privats que formen part de Barcelona Centre Mèdic fan una aposta clara per un model de qualitat i de diversitat en els serveis com a línia estratègica, cosa que s'adiu molt amb les possibilitats reals de la ciutat per la seva superfície i la seva densitat. En relació amb els diferents motius pels quals es practica el turisme sanitari i els sectors en els quals Barcelona ha tingut més rellevància, pregunta qui- nes actuacions estratègiques es planteja Barcelona Centre Mèdic per encarar fenòmens com el dels països àrabs després de l'11 de setembre o l'apari- ció de serveis clínics de baix cost al sud-est asiàtic. Expressa el suport a l'associació de la seva for- mació política, com també de les institucions que tenen cura que la imatge de la ciutat i del país sigui una imatge ben construïda. D'altra banda, manifes- ta que és possible que hagi arribat el moment que Barcelona Centre Mèdic s'incorpori a alguns dels viatges que fa l'Ajuntament de Barcelona com a business bridge. Manifesta que cal afavorir una bona relació amb l'Ajuntament tant per la impor- tància que té aquest sector com per la importància que es vol que tingui. Explica que la promoció del sector mèdic coincideix amb la imatge i el tipus de serveis que volen donar l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, de manera que hi ha una complementarietat entre les institucions i, per tant, és necessari incrementar les relacions, especi- alment entre l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Centre Mèdic. La Sra. Blasco afirma que tot sector econòmic mereix l'atenció de les administracions i també d'aquest Ajuntament. Explica que el seu Grup sem- pre ha defensat, en primer lloc, el sistema de salut universal, gratuït i de qualitat. Manifesta que, no obstant això, és evident que també cal tenir en compte el sector econòmic de la salut privada i no s'han d'escatimar esforços a l'hora de fer que Bar- celona sigui més competitiva i atractiva en aquest àmbit. En aquest sentit, considera que la diversifi- cació és un valor de l'economia de la ciutat que ajuda a mantenir un equilibri i una estabilitat espe- cialment importants en el context de crisi actual. Manifesta que el seu Grup valora positivament el fet que es tracta d'un camp de valor afegit que pot generar sinergies positives i promoure la recerca i el desenvolupament mèdics, cosa que és positiva per a tot el sistema sanitari de la ciutat. Finalment, expressa el desig que el camí de futur conjunt de l'Ajuntament i Barcelona Centre Mèdic sigui llarg i de profit. El Sr. Carnes agraeix a Barcelona Centre Mèdic que hagin acceptat la proposta d'assistir a la Co- missió i destaca que del que es tracta és de refor- çar uns lligams que ja existeixen. Manifesta que, a banda del turisme, hi ha altres àmbits en els quals s'hauria de treballar juntament amb aquesta plataforma. En concret, destaca que, pel que fa a la investigació, hi ha molts espais pe- tits que necessiten majors finançaments. Finalment, assenyala que la seva presència a la Comissió permet millorar la relació i visualitzar que hi ha una oportunitat de negoci que interessa a tothom. El Sr. Tort, en referència a la pregunta de la Sra. Esteller pel que fa als punts de col·laboració, expli- ca que, a diferència del sector estrictament turístic, el sector mèdic necessita un esforç de promoció internacional en el sentit ampli. Afirma que, per tant, Turisme de Barcelona pot ser de gran ajuda, de manera que trobar una línia de treball conjunt amb aquesta organització és un element clau. D'al- tra banda, destaca la importància de la promoció econòmica i de la internacionalització de les empre- ses. En aquest sentit, explica que un àmbit en què s'ha de treballar és la col·laboració amb companyi- es de capital risc estrangeres i que ja s'està elabo- rant una proposta en aquesta línia. En relació amb la pregunta del Sr. Portabella quant al model que es promociona, explica que no es busca competir amb el turisme mèdic de la ci- rurgia estètica, sinó que l'objectiu és oferir una medicina d'alta complexitat en àmbits com l'onco- logia i la cirurgia cardíaca. D'altra banda, manifesta que també es vol generar, al costat d'aquesta aten- ció mèdica de màxima expertesa, una atenció per- sonal i de serveis molt acurada. El Dr. Echevarne agraeix la positivitat dels co- mentaris de tothom. Explica que el preocupa la possibilitat que la sanitat privada es vengui a com- panyies de capital risc, cosa que no seria bona ni per a Barcelona, ni per a la sanitat privada ni per a la pública. Considera que una manera d'evitar-ho consisteix a atraure malalts d'arreu de l'Estat espa- nyol, d'Europa i del món per aconseguir uns comp- tes positius. En aquest sentit, afirma que el suport de l'Ajuntament és fonamental per evitar que la sanitat caigui en mans de multinacionals. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 2. Aprovar l'informe de la Direcció de Serveis de Comerç i Consum de 20 de maig de 2009 relatiu a la llicència sol·licitada per Werkhaus, SL, Societat Comanditària Simple, per al trasllat i ampliació d'un centre comercial amb superfície de venda de 8.400 m2 ubicat al passeig de la Zona Franca, núm. 133, d'acord amb el que estableix l'article 7.8 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments co- mercials; i donar trasllat d'aquest acord a la Direc- 2148 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 ció General de Comerç de la Generalitat de Catalu- nya. La Sra. Mumbrú llegeix la proposta d'acord. La Sra. Fandos expressa la reserva de vot del seu Grup. Explica que cal fer una reflexió més apro- fundida de la proposta perquè, tot i que els consta que això està inclòs dins el Pla de millora urbana de la Fira, és necessari examinar el que en diu el PT- SEC. Assenyala que és veritat que és una excepció que es va fer dins el PTSEC, segurament vinculada a la Fira i al barri de la Marina, però considera que el criteri de demanda i oferta ha canviat i cal revi- sar-lo perquè darrerament s'han concedit moltes ampliacions de llicències per augmentar la superfí- cie comercial. Recorda que el PTSEC preveia que al cap de dos anys de l'entrada en funcionament s'ha- via de fer una revisió per confirmar les previsions de l'oferta i la demanda, i destaca que han passat els dos anys i les previsions no són les que es van fer en aquell moment. La Sra. Balseiro expressa la reserva de vot del seu Grup en espera d'estudiar amb més profunditat l'expedient i aclarir alguns dubtes. Explica que aquesta qüestió ja es preveia en el Pla de millora urbana de Porta Firal, però des d'aleshores ha can- viat la realitat de la Marina, ja que llavors es consi- derava un entorn no central i caldria valorar l'opinió que en tenen actualment els veïns i les veïnes del barri. D'altra banda, assenyala que, tot i que l'acti- vitat econòmica de què es tracta queda exclosa del PTSEC, cal tenir en compte que és una zona amb una certa concentració comercial, i es pregunta els metres quadrats que queden disponibles per esgo- tar el PTSEC. Opina que cal valorar el fet que el trasllat de l'activitat econòmica suposa un apropa- ment cap al centre de la ciutat del 99 al 133 i que, a més, implica una ampliació de la superfície d'uns 4.600 a uns 8.400 metres quadrats. Finalment, pregunta si l'edifici en què s'instal·laria seria d'ús exclusiu per a aquesta activitat econòmica o si seria compartit amb altres usos comercials. El Sr. Portabella afirma que, des d'un punt de vista tècnic, el projecte de trasllat i l'ampliació compleixen amb els requisits i no s'esgota el sostre comercial del PM1 de la Porta Firal. Assenyala que el seu Grup considera que el mix comercial s'ha d'estudiar amb atenció i no és partidari que hi hagi gaires incorporacions. Manifesta que el fet que la Porta Firal sigui un document aprovat es pot inter- pretar de moltes maneres. Explica que el seu Grup sol mostrar-se molt caut davant la possibilitat que es faci una ampliació de metres quadrats en una gran superfície i, en aquest sentit, expressa la seva reserva de vot. La Sra. Blasco expressa el vot favorable del seu Grup. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del seu Grup. Assenyala que es tracta d'una operació que s'emmarca en el conjunt de la reordenació d'aquest espai. Explica que és un expedient que arranca del Pla de millora urbana de Porta Firal de 2003, però que el Consell Plenari l'any 2007 va aprovar per unanimitat el Pla de millora urbana on hi havia una reordenació volumètrica de la parcel·la en qüestió. Afirma que per canalitzar el procés d'ampliació de Fira 2000 s'incloïa una expropiació d'un vial adscrit a Bauhaus. En aquest sentit, considera que cal en- dreçar el projecte de reurbanització i tenir en compte els esforços que ha fet Bauhaus. Finalment, remarca que és un espai de comerç no alimentari, ja que és de l'àmbit del bricolatge, de manera que en l'àmbit del terme municipal de Barcelona no entra en competició amb el comerç de proximitat. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU, PP i ERC. 3. Admetre al Consell Municipal de Consum l'or- ganització de consumidors i usuaris ACRAC-Alter- natives al consum, d'acord amb l'article 4.2 de les Normes Reguladores del Consell Municipal de Con- sum. El Sr. Portabella llegeix la proposta. La Sra. Recasens expressa la reserva de vot del seu Grup. La Sra. Balseiro expressa la reserva de vot del seu Grup. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu Grup. La Sra. Blasco expressa el vot favorable del seu Grup. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del seu Grup. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de CIU i PP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 4. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda: L'Ajuntament de Barcelona desenvoluparà, d'acord amb el sector de la restau- ració, al llarg d'aquest mandat accions concretes i donarà suport a l'Associació de Celíacs de Catalu- nya en tres àmbits: 1. L'Ajuntament de Barcelona farà públic un cens de negocis de restauració a la ciutat que ofereixen productes i disposin de menús i plats sense gluten ni lactosa. 2. S'endegaran acci- ons de sensibilització i d'informació al consumidor en aquest àmbit. 3. L'Ajuntament realitzarà una NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2149 campanya de sensibilització específica dirigida als negocis de restauració per fomentar l'increment de l'oferta culinària dirigida a aquest col·lectiu. El Sr. Ardanuy destaca el fet que el Govern es va posar en contacte amb ell per transaccionar el ter- cer punt i en fa la lectura. Explica que es tracta d'una qüestió que els membres de la Comissió ja van poder debatre l'any 2006. Assenyala que afecta un col·lectiu que representa l'1% de la població de la ciutat, és a dir, 15.000 persones aproximada- ment. En aquest sentit, manifesta que ja en el de- bat inicial es va plantejar la idea de definir alguns drets que contribueixin a millorar la qualitat de vida d'aquestes persones i llegeix la proposta del seu Grup. Per acabar, destaca que l'objectiu és afavorir l'incentiu en comptes de la penalització per intentar que els serveis de restauració, un dels àmbits més crítics per a la gent celíaca, atenguin les seves par- ticularitats de salut. La Sra. Balseiro expressa el vot favorable del seu Grup. Afirma que es tracta d'un sector de la pobla- ció que passa moltes dificultats a l'hora de dirigir-se a un establiment públic, tot i que hi hagi algunes superfícies que sí que tenen una oferta adreçada a les persones celíaques. Assenyala que és un àmbit en el qual cal informació i és necessari que els ser- veis de restauració tinguin formació per garantir que efectivament els seus productes són adequats per a aquestes persones. Finalment, destaca que és fonamental que en aquesta qüestió es compti amb la col·laboració del sector de la restauració, sigui de manera agremiada o individual. El Sr. Portabella expressa el vot favorable del seu Grup. Considera que es tracta d'una proposta en- certada perquè té com a objectiu oferir una infor- mació detallada i exhaustiva que permetrà evitar que les persones que són o sospiten que poden ser celíaques tinguin sorpreses desagradables per ha- ver fet una ingesta que no podien fer. La Sra. Sánchez expressa el vot favorable del seu Grup. Explica que l'Associació de Celíacs de Catalunya fa més de 25 anys que treballa per man- tenir informats els malalts de celiaquia i per oferir formació al gremi de restauració. En aquest sentit, destaca que des del moment en què es diagnostica la malaltia, l'Associació s'encarrega d'informar dels llocs on es venen productes sense gluten o sense lactosa i dels restaurants que inclouen menús adap- tats. D'altra banda, remarca el fet que la manipula- ció d'aquests aliments no és fàcil, de manera que és important que els cuiners estiguin molt ben for- mats, ja que es tracta de la salut dels ciutadans. En aquest sentit, expressa la voluntat de fer les cam- panyes de sensibilització conjuntament amb l'Agèn- cia de Salut Pública. El Sr. Ardanuy agraeix el suport dels altres grups. Assenyala que coneixen àmpliament la im- portant feina de l'Associació de Celíacs de Catalu- nya perquè hi tenen una bona relació. Finalment, explica que és una proposició encaminada a intro- duir petits canvis que permetin millorar la qualitat de vida de la gent. La Sra. Sánchez expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda: L'Ajuntament de Barcelona desenvoluparà, d'acord amb el sector de la restau- ració, al llarg d'aquest mandat accions concretes i donarà suport a l'Associació de Celíacs de Catalu- nya en tres àmbits: 1. L'Ajuntament de Barcelona farà públic un cens de negocis de restauració a la ciutat que ofereixen productes i disposin de menús i plats sense gluten ni lactosa. 2. S'endegaran acci- ons de sensibilització i d'informació al consumidor en aquest àmbit. 3. L'Ajuntament de Barcelona incentivarà l'increment d'oferta de restauració diri- gida a aquest col·lectiu. Del Grup Municipal PP: 5. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda instar el Govern Municipal a: Elaborar un Pla Director de suport a les PIMES con- juntament amb els sectors econòmics de la ciutat de Barcelona. La Sra. Esteller llegeix la proposició del Grup. Explica que presenten aquesta proposició per dos motius: d'una banda, perquè es tracta d'una com- promís del mandat passat i, de l'altra, perquè una ciutat amb un teixit empresarial molt diversificat de petites i mitjanes empreses i amb treballadors au- tònoms que contribueixen a la creació d'ocupació i a la bona marxa de l'economia necessita disposar d'un document d'aquesta naturalesa. Detalla que les pimes representen el 89,7% de les empreses, donen ocupació al 67% de la població i generen el 66,4% de la riquesa. Considera que cal tenir en compte aquestes dades per elaborar un pla director que ofereixi un marc que en faciliti la creació i la projecció. Manifesta que, en l'entorn de crisi financera, que afecta especialment les pimes, és encara més im- portant emprendre amb certa rapidesa actuacions de caràcter estructural i conjuntural per donar-los suport. Entre aquestes actuacions, assenyala que l'Ajuntament de Barcelona hauria d'analitzar com pot agilitzar els tràmits burocràtics, ja que sovint dificulten la presa de decisions, com pot millorar el sistema financer de les pimes des del punt de vista del capital, i com pot contribuir a potenciar-les en el mercat i a promoure'n la internacionalització. Finalment, destaca que l'Ajuntament pot prendre aquestes mesures directament o indirectament a través d'altres administracions o entitats. La Sra. Recasens expressa el vot favorable del seu Grup. Recorda que el 27 de febrer en el Ple de l'Ajuntament de Barcelona Xavier Trias va presentar una iniciativa perquè es fes una taula de seguiment dels efectes de la crisi a Barcelona que reunís men- 2150 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 sualment no només les pimes, sinó tots els agents econòmics de la ciutat, amb l'objectiu de revisar les magnituds que, en el context de crisi econòmica, han quedat desfasades, com ara les taxes o els preus públics. Assenyala que el seu Grup també ha apostat per la finestreta única com a mesura per agilitzar la burocràcia. Esmenta el cas de Can Batlló com un exemple d'indústries i empreses que pateixen els efectes de la crisi doblement, pel fet que estan afectades urbanísticament i pels entrebancs dels tràmits burocràtics. Per acabar, expressa la seva frustració pel fet que s'està aprovant la creació de molts òrgans i organismes, com aquest pla director o la taula de seguiment de la crisi per a les pimes aprovada al Ple, però realment no s'està posant res en marxa. En aquest sentit, afirma que és hora de concretar mesures i començar a avançar. El Sr. Portabella expressa el vot contrari del seu Grup. Assenyala que el seu Grup va fer una propo- sició perquè es creés una taula de relació constant i periòdica entre les pimes i l'Ajuntament de Barcelo- na que es va aprovar per unanimitat. Explica que si en aquest sentit no s'hagués avançat votarien a favor d'aquest pla director, però que ha tingut l'o- portunitat de parlar-ne amb el president de PIMEC i ha constatat que les negociacions estan en marxa. Afirma que, per tant, el desenvolupament d'aquest pla director pertoca a aquesta taula de seguiment, tenint en compte que hi haurà representació de tots els grups. La Sra. Blasco expressa el vot contrari del seu Grup. Explica que el Govern Municipal treballa in- tensament en aquesta direcció a través de diverses mesures, com la taula esmentada pel Sr. Portabe- lla. D'altra banda, assenyala que aquestes mesures se sumen a les desenvolupades per les administra- cions autonòmica i estatal. Considera, per tant, que la proposta és redundant. La Sra. Mumbrú afirma que tots els Grups com- parteixen la idea de fons, però diu que cal recordar que el 18 d'abril del 2008 es va aprovar una mesu- ra de govern referent al Pla d'acció per a l'impuls i la creació i el creixement d'empreses de Barcelona del 2008 al 2011, mesura que ja ha propiciat actu- acions concretes. Explica que, a més, aquest com- promís ha estat reafirmat pel Pacte per a l'ocupació de qualitat de Barcelona del 2008 al 2011, el qual també té com a objectiu donar suport a les empre- ses de creació recent i a les pimes. En aquest sen- tit, considera que la proposició significaria una du- plicació innecessària i, en conseqüència, expressa el vot contrari del seu Grup. La Sra. Esteller afirma que és cert que l'Ajunta- ment està aplicant mesures disperses, però consi- dera que acompanyar una empresa i donar-li suport puntual no és equivalent a dissenyar un pla direc- tor. En referència a la taula aprovada al Ple de l'A- juntament de Barcelona, opina que seria una mesu- ra positiva que la taula s'encarregués de dissenyar el pla director. Tot i així, assenyala que la proposta té com a objectiu que l'Ajuntament prengui la inici- ativa en col·laboració amb els sectors econòmics per definir els eixos i les directrius que cal seguir. Lamenta que la proposició no s'aprovi. Declara que el seu Grup espera que almenys en aquesta taula s'abordi la necessitat de disposar d'un pla director i que l'Ajuntament apliqui mesures concre- tes, en comptes de limitar-se a diagnosticar la situ- ació i no fer un pronòstic, com ha passat en altres ocasions. El Sr. Portabella afirma que, en el cas que el Grup Municipal del PP presentés el pla director a la taula, el seu Grup hi estaria a favor. La Sra. Recasens pregunta al president sobre el calendari d'inici de la taula de PIMEC. El Sr. Portabella li recorda que el motiu de la in- tervenció del seu torn és la proposició del PP. La Sra. Mumbrú expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot contrari d'ICV-EU i A, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Portabella expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 6. La Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement acorda impulsar les mesures neces- sàries per tal de garantir un període nadalenc que sigui acollidor, atractiu i que inclogui entre les di- verses actuacions a realitzar la il·luminació nada- lenca a les vies comercials emblemàtiques de la ciutat, buscant una via de contribució que se sumi a l'esforç econòmic que els comerços realitzen en aquest període de l'any, i entre elles, la del Passeig de Gràcia. El Sr. Portabella llegeix la proposició del seu Grup. Considera que un punt bàsic que totes les forces polítiques poden compartir és el fet que el model comercial de Barcelona es basa en el comerç de carrer. Afirma que és un tipus de comerç que no solament té avantatges des d'un punt de vista eco- nòmic, sinó que a més suposa un reforç de la cohe- sió social molt positiu. Assenyala que quan s'acosta el Nadal sempre s'obre el debat sobre la il·luminació dels carrers quan ja no hi ha temps per resoldre-ho. Destaca que en els darrers anys s'ha avançat en el sentit d'aconseguir tenir la mateixa o més il·luminació però amb un consum cada cop més baix. Tot i així, manifesta que alguns carrers emblemàtics, com el passeig de Gràcia, queden molt empobrits. Explica que tots els contractes al voltant de la il·luminació nadalenca es fan aquest mes. Considera, per tant, que l'objectiu és treballar ara per garantir que totes les avingudes emblemàtiques de la ciutat puguin donar la imatge que es vol que doni la ciutat durant el Nadal. D'altra banda, remarca que la proposició també inclou altres elements que acompanyin la il·luminació per tal que hi pugui haver altres tipus NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2151 d'actuacions que contribueixin a donar aquesta imatge. La Sra. Fandos expressa el vot favorable del seu Grup. Explica que la primera iniciativa que la seva formació va presentar en aquest mandat es referia precisament a una qüestió de calendari vinculada a un acord amb els eixos i les entitats comercials per assegurar que al Nadal hi hagués una il·luminació que donés un ambient acollidor i atractiu als carrers de la ciutat. Afirma que cal que aquesta proposició suposi un pas més enllà del que s'ha fet en els darrers anys en el sentit que no es pot limitar a arribar a un acord amb una companyia elèctrica. Considera que l'esforç que faci l'Ajuntament en aquest àmbit ha de ser comparable al que fan els comerciants, ja que és errònia la creença generalitzada que és l'Ajun- tament qui s'encarrega de pagar la il·luminació nadalenca. Assenyala que aquesta creença està motivada pel fet que els llums de Nadal fan més viva i més atractiva la ciutat, per la qual cosa és lògic suposar que l'Ajuntament hi col·labora. Pel que fa a la menció del passeig de Gràcia, opi- na que és molt important que la mesura s'apliqui amb el mateix grau i sense discriminació a tots els eixos comercials i a tots els barris, atès que hi ha zones que, a diferència del passeig de Gràcia, pa- teixen la crisi d'una manera especial perquè no s'hi concentra l'activitat turística. La Sra. Balseiro celebra que ERC finalment pre- senti una iniciativa que coincideix amb el que sem- pre ha reclamat el Grup del PP en el sentit que l'ac- tivitat comercial de Barcelona mereix un enllumenat de Nadal digne. Considera que la gota que ha fet vessar el vas ha estat el fet que el Govern Municipal hagi signat acords amb diverses associacions comercials on prometia un reforç de l'enllumenat nadalenc i des- prés els hagi incomplert. Assenyala que el Sr. Car- nes va prometre un esforç econòmic per part de l'Ajuntament per sufragar aquestes despeses que després es va quedar molt lluny del que seria desit- jable. Explica que per aquesta raó el Grup del PP ja al gener de l'any 2009 va presentar una proposició on es demanava garantir i promoure una il·luminació de la via pública digna i suficient per animar l'activi- tat econòmica nadalenca. Assenyala que aleshores el Sr. Portabella va expressar el vot contrari del seu Grup a aquesta proposició i va manifestar que ja s'havia fet un pas bastant significatiu amb l'acord signat entre l'Ajuntament i el patrocinador que ha- vien buscat els comercials. Manifesta que el seu Grup llavors ja considerava que la realitat demos- trava tot el contrari perquè els comerciants se n'havien queixat i, en aquest sentit, calia un com- promís de la majoria del Consell Plenari de l'Ajun- tament. Opina que l'enllumenat nadalenc no és l'únic element necessari per dinamitzar l'activitat comer- cial, però diu que segurament és el més important. Destaca l'esforç que fan els comerciants per pro- moure els seus productes i fins i tot per fomentar l'atracció de Barcelona com una ciutat de compres i, per això, considera que una manera tangible de visualitzar el suport del Govern Municipal consisteix a adquirir un compromís amb l'enllumenat de Na- dal. Tot i que lamenta que no s'hagués aprovat la proposició del Grup del PP presentada el gener de 2009, celebra que aquesta proposició d'ERC sí que s'aprovi amb el suport de CIU i també del PP. En aquest sentit, expressa que li agradaria que ERC deixés de banda els interessos partidistes perquè es puguin assolir acords pensant en el benefici de la ciutadania i el millor per a Barcelona, indepen- dentment de quin Grup polític presenti la proposi- ció. La Sra. Blasco expressa el vot favorable del seu Grup. Explica que comparteixen plenament el criteri que les festes nadalenques han de tenir un ambient agradable i festiu per contribuir a la promoció de l'activitat comercial. Considera que la menció al passeig de Gràcia és un exemple i que, per tant, la mesura s'hauria d'estendre a tots els eixos comer- cials. D'altra banda, destaca la importància que en aquestes dates es fomenti la cultura de la respon- sabilitat en el consum dels recursos i que el Nadal no suposi un parèntesi a la feina de sensibilització i educació ambiental que es fa col·lectivament durant tot l'any. Assenyala que això no vol dir que es perdi cap dignitat, ja que opina que l'enllumenat de la ciutat sempre ha estat digne. Remarca que intentar introduir innovacions en aquests aspectes tan tradi- cionals és complicat perquè no sempre són ben rebudes. Tot i així, afirma que si es treballa conjun- tament es pot trobar l'equilibri que permeti mante- nir la tradició d'engalanar els carrers de Barcelona i alhora evitar el malbaratament de recursos natu- rals. La Sra. Mumbrú expressa el vot favorable del seu Grup. Destaca que l'equip de govern, conjuntament amb les associacions de comerciants, ja està treba- llant per garantir que les festes nadalenques asso- leixin l'atractiu que tothom desitja. Assenyala que l'any 2008 es van il·luminar 310 carrers repartits per tots els eixos i carrers comercials. Finalment, manifesta que es continuarà treballant perquè les properes siguin les millors festes nadalenques dels darrers anys. El Sr. Portabella agraeix el vot favorable a totes les forces polítiques i manifesta que ara farà una exposició més exhaustiva de la proposició perquè alguns aspectes no s'han interpretat correctament. Assenyala que la proposició fa referència, entre les diverses actuacions que cal emprendre, a la il·luminació. Considera que les garlandes al voltant de Nadal cada vegada se centraran menys en l'en- llumenat i més en altres activitats. Explica que hi 2152 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 ha el model de l'Ajuntament de Madrid, que destina tres milions d'euros a la il·luminació, però opina que el model de Barcelona mantindrà l'enllumenat, però serà més diversificat i més complet. Pel que fa a la menció de les vies comercials em- blemàtiques de la ciutat, recorda que els eixos co- mercials van arribar a un acord amb Endesa perquè els subvencionés un percentatge de la llum i explica que si la proposició no parla d'eixos comercials és perquè es dóna per fet que han estat capaços d'ac- tivar-se i de tirar endavant a partir d'aquest acord. En relació amb el passeig de Gràcia, assenyala que va formar part dels eixos comercials però que, ar- ran d'algunes dificultats, va deixar de ser-ho. Expli- ca que hi va haver un intent de crear un sol eix comercial que sumés el passeig de Gràcia i la ram- bla de Catalunya, però que malauradament aquest intent no va ser reeixit. D'altra banda, exposa que fa pocs mesos s'ha constituït una nova junta d'A- mics del Passeig de Gràcia, que actualment està mirant de pagar el deute acumulat i d'incorporar il·luminació al passeig. Assenyala que és per aques- ta raó que se'n fa una menció en la proposta, ja que a ningú agrada el fet, i encara menys als co- merciants, que el passeig no estigui il·luminat du- rant el Nadal. Afirma que el passeig de Gràcia no és l'únic carrer que ha de tenir il·luminació i explica que, per aquest motiu, s'ha posat en contacte amb la Fundació Bar- celona Comerç, que agrupa tots els eixos comercials, per preguntar-los si aprovaven aquesta menció i aclareix que, si no hagués rebut la seva aprovació, no hauria presentat mai aquesta proposició. Finalment, recalca que aquesta proposició és una suma de molts esforços que especifica i descriu una situació concreta a partir del coneixement i el se- guiment comercial que es fa del que passa a Barce- lona. La Sra. Fandos assenyala que, quan es va signar l'acord dels eixos comercials amb la companyia elèctrica, es va pactar que una via s'hi podia adhe- rir encara que no fos un eix comercial si ho sol·licitava a la Fundació Barcelona Comerç. Explica que és el cas de la Nova Travessera, que ho va sol·licitar i no ho va aconseguir. En aquest sentit, destaca que no solament es troba en aquesta situa- ció el passeig de Gràcia, sinó que hi ha moltes al- tres vies que voldrien adherir-s'hi i que, a més a més, sí que fan l'esforç d'il·luminar els carrers du- rant les festes nadalenques. Afirma que, tenint en compte aquest fet, els sembla bé esmentar el pas- seig de Gràcia, però demana que tots els entorns comercials de la ciutat puguin tenir accés a aquests ajuts i es puguin beneficiar d'aquest tipus de mesu- res. D'altra banda, explica que, si bé les entitats comercials organitzen tot tipus d'activitats nadalen- ques molt interessants, quan demanen suport el demanen sobretot per a la il·luminació de Nadal, i és per aquesta raó que el seu Grup s'ha centrat especialment en aquest punt. La Sra. Balseiro manifesta que el seu Grup com- parteix la idea que s'incloguin els comerços del pas- seig de Gràcia, en el sentit que, com que no es con- sidera un eix comercial, en aquests moments pot tenir unes certes dificultats per aconseguir finança- ment. Considera, però, que cal anar més enllà i in- cloure tots els carrers de la ciutat que manifestin una disposició a col·laborar amb la il·luminació nadalen- ca, al marge que siguin eixos comercials o no. Declara que actualment els nous dispositius d'en- llumenat permeten oferir un enllumenat alegre i vistós que sigui alhora mediambientalment eficient. Destaca que l'any passat, quan diferents grups municipals van demanar quines mesures preveia el Govern per donar suport a l'activitat comercial, el Sr. Carnes i el gerent de l'Àrea Econòmica van anunciar un sobreesforç gairebé sense precedents en relació amb l'enllumenat de Nadal i finalment no va arribar. En relació amb la intervenció de la Sra. Mumbrú pel que fa a l'enllumenat de 310 carrers de la ciutat, opina que és una quantitat que representa un percentatge molt baix respecte al conjunt de carrers de Barcelona. Assenyala que els comerciants han denunciat de manera reiterada l'escàs compromís del Govern Mu- nicipal en relació amb l'enllumenat de Nadal i la fos- cor que predomina a la ciutat en comparació amb altres ciutats espanyoles o de la resta del món que destaquen per una activitat comercial dinàmica, especialment en l'època nadalenca. En aquest sentit, demana que hi hagi una reflexió autocrítica i el com- promís de tothom perquè, al Nadal de l'any 2009- 2010, Barcelona tingui l'enllumenat que mereix. El Sr. Portabella recalca que la proposició parla de vies comercials emblemàtiques de la ciutat, no pas d'eixos comercials. Manifesta que, per tant, a diferència del que ha declarat la Sra. Fandos, la proposició inclou tots els carrers que no són eixos. La Sra. Mumbrú puntualitza que l'equip de go- vern està treballant conjuntament amb les associa- cions de comerciants responsables, de manera que tampoc no ha parlat només d'eixos. La Sra. Mumbrú expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV- EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 7. Que es procedeixi de forma immediata a pagar les indemnitzacions corresponents, que s'insti a la propietat a que desisteixi de girar els rebuts de lloguer de les naus de Can Batlló i que es constru- eixin immediatament les naus per reubicar els in- dustrials afectats. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2153 La Sra. Recasens destaca que de Can Batlló s'ha parlat en diverses ocasions i des de diferents punts de vista. Recorda que el 12 de desembre del 2006 es va tractar el decalatge que hi havia entre les naus afectades urbanísticament per Can Batlló i les noves naus que s'havien de fer al Consorci de la Zona Franca. Destaca que en aquella ocasió ja es va parlar de compromisos incomplerts i de la ne- cessitat que l'Administració assumís la responsabili- tat i emparés les activitats que s'hi desenvolupen. Explica que el 13 de març del 2007 el seu Grup va demanar que es garantís l'activitat econòmica fins que el trasllat fos definitiu i les naus fossin constru- ïdes. Afegeix que també van demanar que es creés una comissió de seguiment per assegurar la partici- pació de tothom i van denunciar el fet que l'Ajun- tament havia fet massa concessions a la immobilià- ria, mentre que els empresaris s'havien quedat sols en tota la tramitació urbanística. Assenyala que actualment de les 215-220 em- preses que hi havia en un inici en queden unes vint, però que n'hi ha tres que encara no tenen la situa- ció resolta, raó per la qual el Grup de CIU ha volgut tornar a plantejar la qüestió. Explica que aquests empresaris el mes de març van rebre una carta on se'ls notifica que han de desallotjar el recinte de Can Batlló en sis mesos, però que no especifica la data de la indemnització. Manifesta que hi ha dife- rències substancials entre la valoració de la indem- nització que fa la propietat, l'Ajuntament i els em- presaris, però diu que ja hi ha un valor per poder avançar les indemnitzacions. Destaca que hi ha una gran preocupació perquè les obres per construir les naus de la Zona Franca on han d'anar aquestes empreses encara no s'han iniciat i el període de construcció es calcula entre un any i un any i mig. D'altra banda, explica que un altre motiu de preocupació és el fet que aquestes empreses han de pagar el lloguer dues vegades, ja que paguen les naus de Can Batlló i les que utilitza- ran en el futur, qüestió en la qual hi ha contradicci- ons entre les resolucions de l'Ajuntament i el que diu la immobiliària. Manifesta que novament hi ha compromisos in- complerts. Afirma que el 5 d'octubre l'Ajuntament va informar les empreses que se'ls pagaria les in- demnitzacions al més aviat possible, tenint en compte que la situació de crisi endarreriria el pa- gament. Remarca que, en canvi, la regidora del districte els ha informat que els diners estan diposi- tats i, per tant, diu que no s'entén per què la Junta de Compensació no avança ja les indemnitzacions. Explica que es té constància que la crisi afecta la immobiliària, però considera que en aquesta Co- missió es tracta d'abordar la responsabilitat que pertoca a l'Ajuntament. Fa referència a la notícia que es va publicar als diaris on s'informava de la signatura d'un conveni per cedir una nau industrial de Can Batlló al futur Museu de l'Urbanisme el 2013. Destaca que, tot i que és una cessió que encara no ha passat el tràmit legal corresponent en la comissió competent, ja se n'ha donat notícia. Manifesta que suposa un menyspreu per a aquests industrials tenir coneixe- ment d'aquests fets a través dels mitjans de comu- nicació, i explica que és per això que avui demanen que el Govern Municipal expliqui quines són les seves intencions reals en aquesta qüestió. Final- ment, llegeix el prec del seu Grup. La Sra. Mumbrú afirma que el relat de la regidora Recasens obvia el fet que els mesos de novembre i desembre del 2007 es firmar un contracte de com- promís d'arrendament amb tretze empreses i el Consorci de la Zona Franca. Especifica que la sego- na clàusula d'aquest contracte estableix que el Consorci preveu tenir acabada la construcció de l'edifici en un termini de vuit mesos a partir de l'a- provació definitiva del Pla general metropolità, aprovació que diu que va tenir lloc l'11 de juny del 2008 i es va publicar al DOGC el 10 de desembre del 2008. Manifesta que, tot i que el Consorci no sap quants industrials queden a Can Batlló ni si algun encara paga el lloguer del seu local, té la certesa que cap de les tretze empreses que van signar el contracte esmentat paga cap quantitat al Consorci sota cap concepte. Finalment, assenyala que el mes de febrer del 2009 el Consorci es va reunir amb cadascun dels representants legals de les tretze empreses per informar-los de la situació del projecte. Explica que cap dels representants va manifestar tenir pressa per ocupar els nous locals, sinó al contrari, atès que el contracte existent és favorable a les dues parts i que els locals que ocuparan en el futur en general tenen un cost més elevat. La Sra. Recasens expressa la seva preocupació perquè considera que en aquests moments el Go- vern Municipal desconeix completament el que els passa als industrials que encara són a Can Batlló. Explica que hi ha industrials que són fora del Con- sorci de la Zona Franca que encara paguen els llo- guers de Can Batlló i alhora han de pagar l'arren- dament del local on s'han traslladat. Demana a la Sra. Mumbrú que se cenyeixi a l'ob- jecte del prec del seu Grup i que expliqui quan es pagaran les indemnitzacions degudes a aquests industrials, si serà en la data anunciada de setem- bre, si els diners estan dipositats o no, i si instaran la propietat que desisteixi de girar rebuts per ocu- par actualment les naus de Can Batlló. Per acabar, manifesta que és molt preocupant el fet que el Govern de l'Ajuntament de Barcelona declari en aquesta Comissió que el Consorci de la Zona Franca desconeix si queden industrials a Can Batlló i si paguen lloguer o no, i que es limiti a dir que simplement estan complint amb el compromís adquirit de construir les noves naus. La Sra. Mumbrú afirma que se cenyeix al text del prec perquè és el que la normativa obliga a fer. Manifesta que també li sembla preocupant que el 2154 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 relat de la Sra. Recasens oblidi la signatura els me- sos de novembre i desembre de l'acord entre les empreses i el Consorci de la Zona Franca. Destaca el fet que el Consorci ha pogut assegurar que aquestes empreses no estan pagant cap lloguer actualment. Repeteix que el 15 de febrer de l'any 2009 es van reunir amb els tretze empresaris i van intercanviar informació sobre la situació actual. Finalment, lamenta que aquestes dades no s'ajustin a la informació de què disposa la Sra. Recasens, però explica que sí que s'ajusten al relat que en fa el Consorci de la Zona Franca. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 8. Instar al Govern Municipal, atès l'afluència de turistes durant els mesos d'estiu a reforçar trans- versalment tots els serveis públics de la ciutat (se- guretat, manteniment i neteja, mobilitat, etc.), amb l'objectiu de cobrir totes les necessitats esdevingu- des per la utilització intensiva de l'espai públic i, alhora, transmetre la imatge de Barcelona com a una ciutat cívica, ordenada i acollidora. La Sra. Balseiro llegeix el prec del seu Grup. As- senyala que tothom sap que la concentració de turistes en determinades zones de Barcelona és un fet i destaca que, malgrat que s'ha intentat redis- tribuir-la per la resta de la ciutat, no s'ha aconse- guit. Afirma que aquesta concentració multiplica les necessitats pel que fa a la seguretat, el manteni- ment, la neteja, la mobilitat, etc., especialment du- rant l'estiu. Explica que aquests problemes s'a- greugen amb la calor i una certa relaxació de determinats serveis públics, cosa que genera in- convenients per als veïns, que acaben responsabi- litzant-ne els turistes en comptes dels gestors dels serveis. Manifesta que per aquesta raó el seu Grup demana que el Govern Municipal reforci d'una ma- nera transversal els serveis públics per donar una cobertura òptima. La Sra. Mumbrú explica que es reforçarà la nete- ja al litoral, a les zones més turístiques i als parcs. Assenyala que les platges tindran un servei de matí i de tarda de neteja, format per tres brigades ma- nuals, un camió de tracció i dos equips amb camió de biocompartiment, i que a la nit, també els diu- menges i festius, la neteja anirà a càrrec de tres brigades manuals amb camió de tracció, tres trac- tors per a la neteja mecànica i un equip d'aigualeig per a porxos i accessos. En relació amb el transport, afirma que es refor- çaran les línies d'autobús de les platges i es man- tindrà el nivell de servei de la temporada alta del metro, un 80% de la seva capacitat habitual, tot i que el nombre d'usuaris baixa un 30%, a més de donar un servei ininterromput durant les nits del 23 de juny, el 14 d'agost i el 23 i 25 de setembre. Quant a la informació que es dóna als ciutadans, diu que s'instal·laran nous panells informatius a Bogatell, la Nova Mar Bella i Llevant, que s'afegei- xen al panell ja instal·lat a la platja de la Barcelone- ta. Pel que fa als serveis especials per a esdeveni- ments específics, explica que es farà un reforç es- pecial a la nit dels bombers. Assenyala que també es reforça la Guàrdia Urbana a tota la ciutat, un dispositiu que es fa per quart any consecutiu de manera coordinada amb els Mossos d'Esquadra, amb una presència policial especial als districtes centrals, als voltants de la Fira, l'estadi de Montjuïc i la zona de platges. Finalment, recorda que s'intensifica el dispositiu del servei de mesurament de soroll en relació amb l'oci nocturn de la ciutat. La Sra. Balseiro demana que se li faciliti la do- cumentació per escrit. Afirma que li crida l'atenció el fet que el reforç dels serveis es concentri a les platges. Assenyala que seria convenient estudiar el perfil de turista de Barcelona, ja que considera que, tot i que és possible que freqüenti les platges, aquest no és el principal motiu de la seva visita. Opina que, encara que l'arribada de la calor es tra- dueixi en un increment de l'ús de les platges, els turistes es concentren de manera més intensiva en altres zones, com la Rambla, l'eix central de l'Ei- xample i el Parc Güell. En aquest sentit, considera que aquests espais requereixen un sobreesforç del Govern Municipal en termes de seguretat, trans- port, neteja i manteniment. En relació amb l'increment dels serveis de la Guàrdia Urbana i la intensificació del servei de me- surament de soroll, afirma que la regidora no ha concretat de quina manera es duran a terme aquestes mesures. Destaca que una utilització intensiva de l'espai públic sol requerir una recollida freqüent de les papereres, ja que si no es fa amb la freqüència necessària acostuma a provocar problemes de ma- les olors. Opina que cal un reforç més enllà de les platges que cobreixi tota la ciutat en funció de la freqüència i la intensitat d'ús, amb l'objectiu que els turistes se'n vagin amb una idea de Barcelona com una ciutat ordenada, cívica i acollidora, i que els ciuta- dans tinguin la sensació que reben uns serveis òp- tims i puguin reconèixer els beneficis econòmics que comporta el turisme. La Sra. Mumbrú assenyala que li facilitarà la do- cumentació per escrit. Explica que el reforç es refe- reix en molts casos a tota la ciutat, com en el cas dels serveis especials per a esdeveniments especí- fics i el reforç de la Guàrdia Urbana. Recorda també que la intensificació del servei de mesurament de soroll es farà a totes les zones on hi ha locals d'oci nocturn. Finalment, destaca que en termes de tu- risme la feina feta no deu ser tan dolenta si es té en compte que el nombre dels que visiten la ciutat en creuer s'ha duplicat. Es dóna per tractat. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2155 Del Grup Municipal ERC: 9. Que entre les actuacions de Barcelona Activa adreçades a persones nouvingudes en situació d'a- tur s'incloguin cursos d'aprenentatge de la llengua catalana com element de reforç de les capacitats d'inserció al mercat laboral. El Sr. Portabella llegeix el prec del seu Grup. Es- pecifica que el reglament d'usos lingüístics de Bar- celona Activa només considera impartir cursos de català quan hi ha un percentatge elevat de nouvin- guts. En aquest sentit, afirma que cal establir un protocol per a les persones en situació d'atur. Mani- festa que, tot i que el reglament d'usos lingüístics de Barcelona Activa defineix el català com a llengua pròpia i eina bàsica d'integració i promoció social i laboral a Catalunya, aquest fet no sempre s'ha re- flectit en els compromisos adquirits, ja que de ve- gades hi ha hagut documentació que no estava en català i els formadors es poden homologar simple- ment amb el nivell C. Finalment, declara que el seu Grup considera que Barcelona Activa ha de fer cur- sos de català com un element actiu per trobar fei- na. La Sra. Mumbrú coincideix en el fet que el català és una eina bàsica d'integració i promoció social i laboral a Catalunya, i afirma que cal millorar en aquest sentit. Explica que és per això que els dife- rents programes per a l'ocupació de Barcelona Acti- va informen de manera prioritària de la importància del català i que l'agència municipal s'ha coordinat amb el Consorci de Normalització Lingüística per redireccionar els participants nouvinguts als serveis del Consorci. El Sr. Portabella considera positiu que Barcelona Activa desenvolupi aquestes iniciatives, però expli- ca que el que el seu Grup demana és que sigui Bar- celona Activa qui ofereixi cursos de català com un element important a l'hora de trobar feina, de la mateixa manera que fa cursos de formació en rela- ció amb matèries específiques de caràcter laboral. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 10. Quina és la xifra de locals comercials tancats a la ciutat a data 1 de juny de 2009? Quin ha estat l'increment respecte l'1 de juny de 2008? Té previst el Govern Municipal alguna acció o algun pla per tornar a activar aquests locals comercials? La Sra. Fandos destaca que la crisi econòmica està tenint efectes clars en el comerç de la ciutat, un fenomen que considera que va en augment. Seguidament, llegeix la pregunta del seu Grup i especifica que, pel que fa la data d'1 de juny de 2009, entenen que potser no es disposa d'una data tan recent, de manera que només demanen la data més actual de què es disposi. La Sra. Mumbrú, en relació amb les dades sobre locals tancats i l'increment respecte a l'any anteri- or, respon que el Govern Municipal no disposa d'u- nes dades prou actualitzades. Pel que fa a la xifra corresponent a l'any 2008, explica que la desapari- ció el desembre de 2002 del cens d'activitats vincu- lat a l'antiga llei de llicència fiscal impedeix disposar fàcilment d'aquestes dades d'una manera registra- da. Assenyala que es treballa per obtenir-les, però diu que són dades aproximades. En relació amb la pregunta de si el Govern Muni- cipal té algun pla per tornar a activar aquests lo- cals, explica que, tenint en compte que són locals comercials tancats, la prioritat se situa en els locals que estan a punt de tancar i a donar suport als emprenedors que han fracassat en un primer nego- ci perquè puguin iniciar una nova activitat econòmi- ca. La Sra. Fandos repeteix que, si la data esmenta- da en la pregunta era massa recent, eren suficients les dades de locals comercials tancats per a la data més actual possible i demana que se li facin arribar per escrit. Assenyala que el fet que l'IAE ja no es cotitzi no significa que no hi hagi l'obligació de tenir un cens. Afirma que és impossible que el Govern Municipal no sàpiga quins comerços hi ha a la ciutat i quins locals han tancat. Recorda que quan el Sr. Portabella era regidor de Promoció Econòmica es va intentar tirar endavant un pla de locals comercials, i es pregunta si el Go- vern Municipal manté alguna iniciativa semblant. Assenyala que cal tenir en compte, a més a més, que un local comercial tancat no ajuda el local del costat, de manera que cal prendre alguna mesura en aquest sentit, com es feia quan en un mercat quedava una sola parada en una zona on no hi havia altres parades i es canviava a una altra zona per evitar que tanqués. Expressa la gran preocupació del seu Grup per la resposta de la Sra. Mumbrú. Opina que no hi ha cap planificació pel que fa a les mesures de l'Ajun- tament en relació amb el comerç. Finalment, de- mana novament el cens i manifesta que, si el Go- vern Municipal no té cap pla, el seu Grup mirarà de presentar alguna iniciativa en relació amb els locals comercials tancats. La Sra. Mumbrú manifesta que celebra l'opti- misme de la Sra. Fandos i reitera que no li pot faci- litar la informació que demana en el seu prec. En relació amb l'IAE, explica que molts autònoms i moltes de les empreses que no arriben al mínim per pagar-lo no es donen ni d'alta ni de baixa, de ma- nera que el valor del cens a efectes estadístics és nul. Pel que fa a les mesures per als locals comercials tancats, reitera que s'està treballant pels locals oberts en dificultats i per les iniciatives de creació de nous negocis, i afirma que el Govern Municipal pot dur a terme aquestes mesures, però no pot suplir la iniciativa privada. Es dóna per tractada. 2156 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Del Grup Municipal PP: 11. Quin ha estat el nombre d'activitats econò- miques inspeccionades per l'Ajuntament de Barce- lona i els seus sectors dependents, i les conse- qüents sancions, per tipus d'infracció de les Ordenances Municipals relacionades amb la Mesura de Govern "Via Lliure a l'Accessibilitat" durant els anys 2007, 2008 i 2009, fins a dia d'avui, per dis- tricte i sector econòmic? La Sra. Balseiro llegeix la pregunta i aclareix que el seu Grup és conscient que la mesura de govern es va aprovar el setembre del 2008, però voldria tenir alguna dada comparativa per conèixer-ne l'evolució. Finalment, sol·licita que també se li faci- litin les dades per escrit. La Sra. Mumbrú assenyala que la mesura de go- vern va ser presentada a la Comissió d'Acció Social i Ciutadania el setembre del 2008. Explica que l'any 2008 es van iniciar 1.426 expedients sancionadors i que durant l'any 2009 hi ha hagut 219 activitats inspeccionades, però que encara no es pot dir si hi ha hagut expedients sancionadors. Afegeix que aquesta xifra respon a la intenció preventiva de la campanya, preparada conjuntament amb l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat durant els primers mesos del 2009. Afirma que aquest caràc- ter preventiu se centra en el subministrament d'in- formació pel que fa als obstacles a la via pública i les petites intervencions que es poden fer per millo- rar la vida de les persones en aquesta situació. La Sra. Balseiro assenyala que, arran de la res- posta, té algunes preguntes. Explica que hi ha di- verses ordenances aprovades pel Govern Municipal abans d'aquesta mesura de govern, per la qual cosa demana també quin nombre d'inspeccions i d'infraccions i sancions ja es van fixar durant l'e- xercici 2007 i la resta. Pregunta si la dada que la Sra. Mumbrú ha donat de l'exercici 2008 correspon al període des que es va aprovar la mesura de go- vern o si engloba tot l'any. Pel que fa al 2009, ma- nifesta que li crida l'atenció que el mes de juny es disposi de les dades de les activitats econòmiques inspeccionades, però que no es pugui informar del nombre d'expedients sancionadors oberts. Assenyala que la pregunta del seu Grup sorgeix de les queixes manifestades per diverses activitats comercials en relació amb la campanya d'inspecci- ons i sancions que sembla que l'Ajuntament de Barcelona ha iniciat l'últim any. Explica que per aquest motiu el febrer del 2009 el seu Grup va pre- sentar un prec en què demanava al Govern Munici- pal que garantís l'aplicació de la mesura "Via Lliure a l'Accessibilitat" sense causar cap perjudici a l'e- xercici de les activitats econòmiques de la ciutat. Afirma que del contingut de la intervenció del Sr. Carnes es va desprendre que aquest prec s'havia considerat, en el sentit que el Govern Municipal miraria de conciliar els dos aspectes. Considera que és sorprenent que l'any 2008, només en tres mesos i mig, s'obrissin 1.426 expe- dients, i destaca que caldria analitzar quantes d'a- questes infraccions suposaven una greu amenaça per a la mobilitat de les persones amb discapacitat. D'altra banda, explica que li crida l'atenció que du- rant cinc mesos de l'any 2009 s'hagin fet 219 ins- peccions i que encara no es disposi de la xifra d'ex- pedients sancionadors. En aquest sentit, demana que la resposta sigui ampliada perquè s'incorporin les inspeccions i les sancions fixades durant el 2007, s'especifiqui quins tipus d'infracció han moti- vat les sancions i es detalli el nombre d'expedients sancionadors oberts durant el 2009. Demana que, si no és possible donar la resposta en aquests moments, es faci els propers dies. Des- taca que és una manera d'evitar el tancament dels locals comercials, ja que cal afavorir el desenvolu- pament de les activitats econòmiques, sempre amb la garantia que no es perjudica altres ciutadans, com, per exemple, les persones amb mobilitat re- duïda. La Sra. Mumbrú, remetent-se a la pregunta que el Grup del PP ha presentat, afirma que està relaci- onada amb la mesura de govern. Reitera que el 2008 es van iniciar 1.426 expedients sancionadors i aclareix que el fet que s'iniciessin no significa que tots tinguessin un resultat de sanció. Pel que fa al 2009, assenyala que de moment hi ha hagut 219 activitats inspeccionades i afirma que és lògic que sigui així, ja que ha baixat la pressió que aquesta situació tenia a l'espai públic. Manifesta que, en relació amb aquestes activitats inspeccionades, encara cal analitzar si cal obrir un expedient sanci- onador i després, seguint la llei de procediment administratiu, s'haurà de determinar si tenen un resultat o un altre. La Sra. Balseiro demana que consti en acta que no ha formulat cap pregunta que no estigués incor- porada en la pregunta presentada a l'ordre del dia d'aquesta Comissió. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 12. Quin és el capteniment del govern municipal sobre les molèsties ocasionades pels coloms al Mer- cat de Sant Andreu? El Sr. Portabella formula la pregunta del seu Grup. Explica que cada vegada hi ha més coloms dins del Mercat de Sant Andreu, cosa que dificulta la higiene i sobretot afecta negativament l'activitat econòmica. La Sra. Mumbrú afirma que ja hi havia hagut problemes amb els coloms, però l'Institut de Mer- cats ho havia pogut resoldre. Assenyala que el Mer- cat tenia unes portes de fusta que no eren còmodes per a les persones, sobretot tenint en compte que hi van moltes persones grans, per la qual cosa es va decidir substituir les portes de fusta per unes de vidre que s'obren automàticament, fet que facilita l'entrada dels coloms al recinte del Mercat. Explica que la Direcció del Mercat ha parlat amb els comer- ciants per regular la porta, que el Districte ha de- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2157 manat fer una campanya de zoonosi per reduir el nombre de coloms i que també s'ha iniciat una campanya de convivència en la qual es remarca la necessitat de no donar menjar als animals. El Sr. Portabella opina que, sense haver de sacri- ficar els coloms, es poden trobar solucions, com ara la col·locació d'una doble porta o de sistemes dis- suasoris de caràcter acústic. Celebra que s'estigui treballant per resoldre la situació, i remarca que és important fer-ho perquè és un problema que afecta els ingressos dels comerciants del Mercat i la viabi- litat del seu negoci. Finalment, encoratja el Govern Municipal perquè continuï treballant fins que es trobi una solució. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dinou hores i deu minuts. Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública Acta de la sessió celebrada el dia 17 de juny de 2009 i aprovada el dia 14 de juliol de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 de juny de 2009, s'hi reuneix la Co- missió de Presidència, Territori i Funció Pública, sota la presidència de l'Im. Sr. Antoni Vives i To- màs. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carles Martí i Jufresa, Ramon García-Bragado i Acín, Assumpta Escarp i Gibert, Guillem Espriu i Avendaño, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Reca- sens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Ángeles Esteller Ruedas, Javier Mulleras Vinzia, Ricard Go- mà i Carmona i Ester Capella i Farré, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents els Srs.: Ignasi Cardelús i Fontdevila, delegat de Presidència i Relacions Insti- tucionals; Eduard Vicente i Gómez, gerent de Ser- veis Generals i Coordinació Territorial; Carles Arias i Casal, gerent de Recursos Humans i Organització, i Enric Torrellas i Figueras, director de Serveis de llicències i inspecció. Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Itziar González i Virós Emma Balseiro i Carreiras i l'Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. S'obre la sessió a les 9.30 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici El Sr. Forn avança que demanaran algun expedi- ent, i demana aclariments quant al punt 1 del con- tracte d'embossat de la revista Barcelona Informa- ció. Volen saber quants números són, si només es refereix a impresos d'aquesta revista i quant costa concretament l'embossat dels números de Barcelo- na Informació. D'altra banda, comenta que potser plantegen al- gun dubte referent als punts 3, 9, 10 i 11, però quan se'ls faci l'informe previst. En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Del gerent municipal, de 19 de maig de 2009, que aprova el plec de clàusules i convoca procedi- ment obert per a l'adjudicació del contracte de l'embossat de la revista Barcelona Informació i del seu suplement Barris, i la manipulació, plegat, gra- pat i embossat d'altres impressos de comunicació d'interès ciutadà, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 905.659,80 euros. 2. Del gerent municipal, de 27 de maig de 2009, que aprova el plec de clàusules, convoca procedi- ment obert i autoritza la despesa del contracte rela- tiu al subministrament, producció i distribució d'ob- jectes promocionals que donaran suport a les diverses acciones de comunicació que realitza l'A- juntament de Barcelona, per als exercicis 2009- 2010, i per un import de 150.000 euros. 3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 20 de maig de 2009, que aprova el plec de clàusules, convoca procedi- 2158 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 ment negociat amb consulta, i autoritza la despesa del contracte relatiu a la prestació dels serveis au- xiliars d'informació, atenció al públic i consergeria de la seu del districte, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 51.024,87 euros. 4. Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 19 de maig de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la direcció d'obres de les escales mecàniques del car- rer Almassora i Vinyallarga, i urbanització Vinya- llarga -tram entre Turó, Trinitat i M. D. Lorda- al Sr. Pedro García Hernández, per als exercicis 2009- 2010, i per un import de 25.500 euros. 5. Del gerent municipal, de 18 de maig de 2009, que aprova les bases i convoca un procés de selec- ció temporal restringit per a la cobertura en règim d'interinatge administratiu de 5 llocs de treball de tècnic/a del Servei de Prevenció i Extinció d'Incen- dis i Salvament (SPEIS). 6. Del gerent municipal, de 19 de maig de 2009, que aprova les bases i convoca una borsa de treball oberta en la categoria de tècnic/a auxiliar d'activi- tats socials pels serveis residencials de l'Institut Municipal de persones amb discapacitat per a con- tractacions en règim temporal, segons necessitats de l'organització del servei residencial Valldaura. 7. Del gerent municipal, de 2 de juny de 2009, que aprova les bases i convoca concurs per a la provisió d'un lloc de treball de Responsable de Ges- tió d'Informació de Recursos Humans. 8. Del gerent municipal, de 2 de juny de 2009, que aprova les bases i convoca concurs per a la provisió d'un lloc de treball d'Assessor/a jurídic/a adscrit a la Secretaria Tècnico-Jurídica de la Gerèn- cia d'Acció Social i Ciutadania. 9. Del gerent municipal, de 2 de juny de 2009, que aprova les bases i convoca concurs per a la provisió de 10 llocs de treball de Responsable de Llicències d'Obres i Habitatge de Districte. 10. Del gerent municipal, de 2 de juny de 2009, que aprova les bases i convoca concurs per a la provi- sió de 10 llocs de treball de Responsable de Llicències d'activitats, medi ambient i/o espai públic. 11. Del gerent municipal, de 2 de juny de 2009, que aprova les bases i convoca concurs per a la provisió de 3 llocs de treball de Responsable de Llicències d'espai públic. 12. Del gerent municipal, de 8 de juny de 2009, que aprova les bases i convoca concurs per a la pro- visió d'un lloc de treball de tècnic/a de Patrimoni. 13. Del gerent de Recursos Humans i Organitza- ció, de 13 de maig de 2009, que nomena el Sr. Francesc Solanes Estany per a ocupar el lloc de treball de Responsable Administratiu de Centre Cívic. 14. Del gerent de Recursos Humans i Organitza- ció, de 28 de maig de 2009, que nomena la Sra. M. Dolores García Moreno i el Sr. Miguel Angel Estefa- nía Hernández per a ocupar els llocs de treball d'In- formadors - Tramitadors. 15. De l'alcalde, de 22 de maig de 2009, que nomena personal eventual, amb efectes 18 de maig de 2009 i fins al 18 de setembre de 2009, el Sr. Jordi Font Ortí per desenvolupar les funcions d'as- sessor tècnic del Grup Municipal d'Esquerra Repu- blicana de Catalunya. 16. De l'alcalde, de 22 de maig de 2009, que nomena personal eventual, amb efectes 20 de maig de 2009, el Sr. José Manuel Martínez Ruiz per pres- tar els seus serveis com a Assessor Tècnica del Grup Municipal Partit Popular. 17. De l'alcalde, de 29 de maig de 2009, que nomena personal eventual, amb efectes 2 de juny de 2009, el Sr. Jordi Capdevila Gorrera per prestar els seus serveis com a Assessor Tècnic de la Gerèn- cia d'Educació, Cultura i Benestar. Acords de la Comissió de Govern de 10 de juny de 2009: 18. Autoritzar al Sr. Antoni Ardite Ramos (mat. 27158) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional d'auxiliar d'Administració General, amb destinació al Departament de Recur- sos Interns del Districte de Ciutat Vella, on desen- volupa les funcions pròpies d'un lloc base de la seva categoria, i l'activitat pública com a tècnic de nor- malització lingüística al Consorci per a la Normalit- zació Lingüística a temps parcial, d'acord amb allò que preveu l'article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal de les Administracions públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibili- tats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat en relació a l'acord de govern de la Generalitat de Catalunya de 29 de novembre de 2005. L'activitat secundària no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l'Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La present autorització està condicio- nada a l'estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l'activitat secundària impedís o menyscabés l'estric- te compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l'activitat NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2159 secundària tingués alguna relació amb els assump- tes que es coneguessin per raó del càrrec; per fina- lització del contracte de treball o les pròrrogues pactades; si la dedicació horària de l'activitat se- cundària coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les se- ves circumstàncies; o per raons sobrevingudes d'interès públic. Les excedències per tenir cura d'un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada esta- blertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesu- res de conciliació de la vida personal, familiar i la- boral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalunya, són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l'excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 19. Autoritzar al Sr. Daniel Christensen Urpí (mat. 27436) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional de tècnic superior d'Arqui- tectura i Enginyeria (enginyer), amb destinació al Departament d'Abastament de la Gerència de Medi Ambient, on desenvolupa les funcions pròpies d'un lloc base de la seva categoria, i una activitat priva- da per compte d'altri com a enginyer agrònom (projectes edificacions indústries alimentàries) per a l'empresa Proing Enginyeria i Consultoria, SL, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pú- blica i la privada, garantint d'aquesta manera l'ob- jectivitat, la imparcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l'interès públic que podria sortir per- judicat en cas de produir-se aquella coincidència; la seva dedicació professional privada no podrà supe- rar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l'Administració pública i en horari no coincident amb el municipal, tot de conformitat amb allò que disposen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d'incompatibilitats del personal de les Administracions públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i d'acord amb el que disposa el Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de juliol en els seus articles 329 i 330. La present autorització està condicionada a l'estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l'activitat privada impedís o menyscabés l'estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l'activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l'activi- tat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevingu- des d'interès públic. Les excedències per tenir cura d'un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalunya, són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l'excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 20. Autoritzar al Sr. Carlos Díez Rodríguez (mat. 27460) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional de tècnic superior d'Arquitec- tura i Enginyeria (arquitecte), amb destinació al Departament de Manteniment i Pla de Locals de la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territo- rial, on desenvolupa les funcions pròpies d'un lloc base de la seva categoria, i una activitat privada per compte propi consistent en l'exercici lliure d'ar- quitecte, excloent del seu exercici qualsevol mani- festació del mateix en el terme municipal de Barce- lona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la imparcialitat i la indepen- dència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l'interès públic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidència; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l'Administració pública i en horari no coincident amb el municipal, tot de conformitat amb allò que disposen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d'incompatibilitats del personal de les Administracions públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generali- tat, i d'acord amb el que disposa el Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de juliol en els seus articles 329 i 330. La present autorització està condicionada a l'estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l'activitat privada impedís o menyscabés l'estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l'activitat privada tingués algu- na relació amb els assumptes que la persona cone- gui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l'activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevin- gudes d'interès públic. Les excedències per tenir cura d'un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juli- ol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Admi- nistracions públiques de Catalunya, són incompati- bles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l'excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 2160 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 21. Autoritzar al Sr. Iván Gallardo Ruiz (mat. 27168) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional de tècnic superior d'Arquitec- tura i Enginyeria (arquitecte), amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de l'Eixample, on desenvolupa el lloc de treball de tècnic de llicències, i una activitat privada per compte propi consistent en l'exercici lliure de la professió d'arquitecte, excloent del seu exercici qual- sevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i la privada, garantint d'a- questa manera l'objectivitat, la imparcialitat i la in- dependència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l'interès públic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidència; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l'Administració pública i en horari no coincident amb el municipal, tot de conformitat amb allò que disposen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d'incom- patibilitats del personal de les Administracions pú- bliques, la Llei 21/87, de 26 de novembre d'incom- patibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i d'acord amb el que disposa el Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de juliol en els seus articles 329 i 330. La present autorització està condicionada a l'estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits se- güents: si l'activitat privada impedís o menyscabés l'estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l'activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l'activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball mu- nicipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevingudes d'interès públic. Les exce- dències per tenir cura d'un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalu- nya, són incompatibles amb l'autorització de com- patibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l'excedència. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 22. Autoritzar a la Sra. Montserrat García Antón (mat. 27455) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d'auxiliar d'Adminis- tració General, amb destinació al Departament de Recursos Interns del Districte de Gràcia, on desen- volupa les funcions pròpies d'un lloc base de la seva categoria, i l'activitat privada per compte d'altri com a cambrera per a l'empresa Bar Cava Univer- sal, SL, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d'incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les Administracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibili- tats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol i no resulta afectat l'interès públic. La seva dedicació professio- nal privada no podrà superar la meitat de la jorna- da laboral setmanal vigent a l'Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La pre- sent autorització està condicionada a l'estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l'activitat privada impedís o menyscabés l'estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l'activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l'activi- tat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevingu- des d'interès públic. Les excedències per tenir cura d'un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalunya, són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l'excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 23. Autoritzar al Sr. Albert R. García Rodríguez (mat. 50726) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic mitjà en Ciències Socials, amb destinació al Centre de Ser- veis Socials Sant Martí de Provençals del Districte de Sant Martí, on desenvolupa el lloc de treball de treballador social, i l'activitat privada per compte d'altri a la cooperativa Músics de Girona, SCCL que té per objecte animacions infantils, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d'incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les Ad- ministracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol i no resulta afectat l'inte- rès públic. La seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l'Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La present autorit- zació està condicionada a l'estricte compliment dels NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2161 deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l'activitat privada impedís o menysca- bés l'estricte compliment dels deures o en compro- metés la seva imparcialitat o independència; si l'activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càr- rec; si la dedicació horària de l'activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves cir- cumstàncies; o per raons sobrevingudes d'interès públic. Les excedències per tenir cura d'un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalunya, són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l'excedèn- cia. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 24. Autoritzar al Sr. Juan José Roldán González (mat. 50993) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a treballador amb con- tracte laboral en pràctiques, amb la categoria pro- fessional de tècnic superior d'Arquitectura i Engi- nyeria (arquitecte), amb destinació a la Direcció de Serveis de Planejament de la Gerència d'Urbanisme i Infraestructures, on desenvolupa les funcions prò- pies d'un lloc base de la seva categoria, i una acti- vitat privada per compte propi consistent en l'exer- cici lliure d'arquitecte, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme muni- cipal de Barcelona, per tal d'evitar possibles coinci- dències entre l'activitat pública i la privada, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la imparcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari i per salvaguardar l'interès públic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidència; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l'Administració pública i en horari no coincident amb el municipal, tot de conformitat amb allò que disposen els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembre d'incompa- tibilitats del personal de les Administracions públi- ques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d'incom- patibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i d'acord amb el que disposa el Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990 de juliol en els seus articles 329 i 330. La present autorització està condicionada a l'estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits se- güents: si l'activitat privada impedís o menyscabés l'estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l'activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l'activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball mu- nicipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevingudes d'interès públic. Les exce- dències per tenir cura d'un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalu- nya, són incompatibles amb l'autorització de com- patibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l'excedència. Donar- ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 25. Autoritzar a la Sra. Vanessa Suárez Hernan- do (mat. 27229) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària interi- na amb la categoria professional de tècnica mitjana en Ciències Socials, amb destinació al Centre de Serveis Socials Roquetes-Canyelles-Trinitat Nova del Districte de Nou Barris, on desenvolupa el lloc de treball de treballadora social, i l'activitat privada per compte d'altri a l'empresa Mem-Activ, SL, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d'incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les Administracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibili- tats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol i no resulta afectat l'interès públic. La seva dedicació professio- nal privada no podrà superar la meitat de la jorna- da laboral setmanal vigent a l'Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La pre- sent autorització està condicionada a l'estricte compliment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l'activitat privada impedís o menyscabés l'estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l'activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l'activi- tat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevingu- des d'interès públic. Les excedències per tenir cura d'un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l'excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. 26. Autoritzar al Sr. Daniel López Valdés (mat. 27392) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional de Tècnic Superior d'Arqui- 2162 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 tectura i Enginyeria, amb destinació al Departament de Projectes i Obres de la Direcció de Serveis Tèc- nics del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barce- lona, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic Superior d'Arquitectura i Enginyeria desenvolupant les funcions pròpies d'un lloc base de la seva cate- goria, i l'activitat pública com a professor associat a temps parcial de la Universitat Politècnica de Cata- lunya, per al curs acadèmic 2008-2009 des de l'1 de setembre de 2008 fins al 31 d'agost de 2009 i pròrrogues que es puguin produir en aquest con- tracte de treball, d'acord amb allò que preveu l'arti- cle 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de de- sembre, d'incompatibilitats del personal de les Administracions públiques, article 4 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Gene- ralitat i l'article 324 i següents del Reglament del personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, amb les limitaci- ons previstes als article 7 i 16.4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 de la mateixa Llei 21/1987 i els articles con- cordants del Decret 214/1990. La seva dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i amb horari no coincident amb el municipal. La present autorització està condicionada a l'estricte compli- ment dels deures públics i restarà sense efecte en els supòsits següents: si l'activitat secundària im- pedís o menyscabés l'estricte compliment dels deu- res o en comprometés la seva imparcialitat o inde- pendència; si l'activitat secundària tingués alguna relació amb els assumptes que es coneguessin per raó del càrrec; per finalització del contracte de tre- ball o les pròrrogues pactades amb la Universitat; si la dedicació horària de l'activitat secundària coinci- dís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball municipal; per variació de les seves circums- tàncies; o per raons sobrevingudes d'interès públic. Les excedències per tenir cura d'un fill/a o de fami- liars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de concilia- ció de la vida personal, familiar i laboral del perso- nal al servei de les Administracions públiques de Catalunya, són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al fini- ment del termini de la reducció o de l'excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Nou model de Llicències i Inspeccions de Bar- celona. El Sr. García-Bragado cedeix la paraula al Sr. Eduard Vicente, gerent del sector de Serveis Gene- rals i Coordinació Territorial, perquè faci l'informe. El Sr. Vicente esmenta els objectius que guien el projecte del nou model de Llicències i Inspecció: marcar i consolidar un únic referent de ciutat en aquest àmbit, poder treballar amb sistemes proto- col·litzats i amb noves eines de gestió, reforçar els recursos d'autoritat, especialitzar els tècnics inte- grants d'aquest col·lectiu i treballar la seva forma- ció, mobilitat i establir els seus resultats, establir un vector de control i avaluar aquests resultats, i abordar el vessant d'atenció a la ciutadania des d'aquests àmbits de Llicències i Inspecció. Comenta que primer farà un resum sintètic par- lant de cada objectiu, i després explicarà com estan treballant la gestió d'aquests canvis. Pel que fa a configurar un referent únic de ciutat, expressa que ha suposat un reforçament de l'actual Direcció de Llicències i Inspecció, amb la dotació d'un subdirector per a campanyes i recursos, i que això es reproduirà després en l'esquema organitza- tiu que també estan implementant a altres opera- dors municipals. Concreta que hi ha 3 subdireccions que afecten aquests 3 àmbits per especialització: Obres i Habitatge, Activitats i Medi Ambient, i Espai Públic. Afirma que aquesta nova direcció, quant a referència de ciutat, ja està treballant en la configu- ració d'una carta de serveis que articuli tots els elements que hi treballen (districtes, sectors, Urba- nisme, Medi Ambient, Prevenció i Seguretat, Pro- moció Econòmica), de manera molt articulada amb la Direcció d'Atenció a la Ciutadania i amb els ser- veis jurídics. Comenta que es tracta d'una feina molt transversal que està afectant un col·lectiu de 600 persones, entre les quals hi ha districtes, les OAC, la Guàrdia Urbana, Medi Ambient, etc. Explica que en aquest mandat disposen d'una nova eina per treballar amb tots aquests equips: una taula de policia administrativa en l'àmbit de ciutat, presidida per ell, que es reuneix un cop per trimestre i on hi ha tots els referents dels territoris, dels districtes, Guàrdia Urbana, Medi Ambient i Urbanisme. Per tal d'anar implementant aquesta referència única a la ciutat, l'octubre de l'any passat van posar en marxa una nova intranet per a Llicències i Inspecció. Afir- ma que fins ara ha tingut 70.000 visualitzacions i 17.600 visites. Quant a protocol·litzar més les feines i dotar-les de noves eines de gestió, diferencia dos àmbits de treball. El primer àmbit és la construcció que estan fent d'una nova aplicació i un nou sistema anome- nat Autoritas. Explica que aplicaran noves tecnolo- gies per als tècnics d'inspecció, que incorporen les PDA per a aquests tècnics, i que durant aquest mes de juny estan amb el col·lectiu d'inspectors comen- çant a explicar els protocols de funcionament de les noves PDA, que esperen que es posin en marxa a partir d'aquest octubre. Afirma que això suposa nous processos en totes les feines pel que fa als expedients de disciplina, així com un sistema de gestió motoritzat on en cada expedient d'inspecció estarà pautat cada un dels elements i els passos que s'han de fer, i que, en aquest sentit, la màqui- na tirarà del treballador per anar tirant endavant NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2163 els procediments pautats. Comenta que tot això estarà connectat amb el sistema d'expedient elec- trònic, i afirma que ja han fet proves pilot i de si- mulació de posada en marxa de l'aplicació nova, l'Autoritas, amb els tècnics de les futures PDA. El segon àmbit de treball és el nou expedient electrònic de Llicències, que també s'està treba- llant, però que s'implementarà més tard, cap al 2010. Comenta que, atès que afecta els 3 grans àmbits de Llicències (Obres, Activitats i Ocupació de l'Espai Públic), estan treballant en diverses línies. D'una banda, estan configurant una nova ordenança de tramitació de llicències, i estan tre- ballant per lligar el sistema de la llicència electrò- nica amb el Col·legi d'Arquitectes. En aquest àm- bit, han tingut una experiència amb el Col·legi d'Arquitectes de traspassar alguns expedients d'obres majors perquè ells facin una discriminació dels elements que calen quan un demana una llicència d'obra pel que fa als requeriments de normativa estatal, autonòmica i europea, perquè això sigui assumit des del Col·legi d'Arquitectes i a ells com a administració local els quedi el compli- ment dels punts de la normativa municipal. D'altra banda, pel que fa a l'ocupació de l'espai públic, estan fent evolucionar un sistema informàtic que tenen, l'Acer, que el mandat passat es va posar en marxa sobretot amb elements de Guàrdia Urbana perquè afectava les afectacions a via pública, el que és calçada, i a això li han donat una volta de més quant a ampliació d'aquest sistema perquè agafi tot l'espai públic, i ara ho posaran en marxa per expe- rimentar-ho i fer aquesta arrencada amb les auto- ritzacions que fan de filmacions de pel·lícules al carrer. Resumeix que dins d'aquest concepte de l'expe- dient electrònic de Llicències i dins el marc de la nova ordenança que estan treballant per a la trami- tació d'aquestes llicències, es mouen amb el decà- leg que els presenta, que pretén no fer servir pa- pers, aconseguir que quan un tècnic o un promotor demani una llicència d'obres ho porti pràcticament tot en format electrònic. Afirma que ells ja tenen els equips preparats per rebre la informació d'a- questa manera, i repeteix que cal compartir aquest procés amb els col·legis professionals per tal de repartir les tasques. Expressa que han de veure com ho poden encaixar tot, i que cal reduir infor- mes i documents interns, així com poder organit- zar, igual que tenen la carpeta del ciutadà, una carpeta del tramitador i que, evidentment, cal que totes les aplicacions tinguin interoperació amb la resta de sistemes que estan posant en marxa. Dins el mateix objectiu de protocol·litzar i tenir aquestes noves eines de gestió, comenta que a banda dels dos grans sistemes o aplicacions infor- màtiques que estan elaborant, cal dotar-se d'unes contractes externes de suport en els àmbits on no cal fer ús de l'autoritat i on no cal que la funció estigui feta estrictament pels funcionaris. Respecte al reforç de l'autoritat i a la millora del procediment sancionador, explica que estan prepa- rant la redacció d'una futura ordenança que reguli aquest procediment, que li doni més agilitat i més eficiència, i que el faci homogeni de manera trans- versal a totes les àrees que pugui afectar. Es vol crear un procediment més abreujat, que compacti l'inici, la notificació i la proposta de resolució, que incorpori els mitjans alternatius per solucionar els conflictes, i que fomenti elements de reeducació amb mesures substitutòries de la sanció. Pel que fa a la readaptació de les estructures dels tècnics de l'equip de Llicències i Inspecció, concreta que això, bàsicament, es tradueix en la reconfiguració en l'àmbit de districte, i que més endavant també es podrà aplicar a algun sector, amb la creació de 3 llocs de treball per a les especi- alitzacions de la Direcció Central esmentades abans: Obres i Habitatge, Activitats i Medi Ambient, i Espai Públic. Explica que, en aquest sentit, els caps de projectes que tenen avui els districtes, en un nivell 22, passarien a ser 3 caps per a aquestes especialitats en un nivell 24, de manera que es reforçaria l'estructura, sense perjudici que després també hi pugui haver una organització territorialit- zada per a persones dins els àmbits territorials. Especifica que a Ciutat Vella, l'Eixample i Sant Martí suposaria aquesta composició, i que a la resta de districtes, per l'entitat de temes que tenen quant a espai públic i medi ambient i activitats, aquest cap podria fusionar-se i tenir aquests dos nivells 24 incorporats als districtes. Comenta que tot això ho estan treballant en aquests moments amb Recursos Humans per tirar endavant la convocatòria d'a- quests concursos i d'aquestes places 24. Afegeix que també estan fent amb Recursos Humans una revisió de l'estat de les plantilles de lletrats. Afirma que, sens dubte, en l'àmbit de la formació i de la mobilitat que suposarà, la incorporació dels nous 24, amb la gent que ja s'està presentant com a candidata, representarà un primer canvi de les estructures majoritàriament en l'àmbit territorial. Esmenta una nova mecànica i un nou sistema de les inspeccions nocturnes i diürnes en dies festius, àmbit en el qual recentment s'ha arribat a un acord amb els principals sindicats implicats, sobre la po- sada en marxa d'un nou sistema mitjançant equips que estarien organitzats per les taules de policia administrativa de cada districte, que assignaria quines inspeccions s'han de fer els festius i les nits d'acord amb el que ells vegin prioritari, assignant equips de 2 persones. Explica que, en aquest sen- tit, la Direcció sí que faria la coordinació de poder moure algun inspector d'un districte a un altre per reforçar aquella inspecció que hi hagi un cap de setmana o a la nit, sempre prioritzant el que orga- nitzin i prioritzin els districtes a les taules de policia administrativa. Com a complement de l'explicació, comenta que els sistemes que van incorporats a totes les aplica- 2164 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 cions esmentades pretenen oferir una major super- visió i proporcionar indicadors de costos i de resul- tats de les gestions que s'estiguin fent. Afirma que amb la Direcció d'Atenció al Ciutadà estan abordant el vessant dels taulells de serveis tècnics, l'atenció al públic des de l'àmbit d'urbanis- me en el món de Llicències i Inspecció, i informació quant a planificació urbanística. Explica que ho estan dissenyant per treballar una major especialit- zació per àmbits amb aquests canals presencials, distribuint aquestes tasques entre OAC, amb el que és específic de tràmit més genèric, que pot fer avui una oficina d'atenció a la ciutadania, i el que són temes més especialitzats, que es farien des del taulell de serveis tècnics. Reconeix que això encara no està del tot definit, comenta que calcula que a la tardor en tindran conclusions més clares, i explica que mentre això es construeix, estan duent a terme un sistema engegat a finals de l'any passat de con- certació de visites per als professionals amb els tècnics de districte i Urbanisme a través del 010 i d'Internet, per resoldre els seus expedients, siste- ma que ha tingut bastant èxit. Afegeix que també han implementat una millora amb els mateixos serveis de Llicències i Inspecció pel que fa a l'ho- mogeneïtzació entre tots del que en diuen STP, la seva aplicació informàtica i el sistema on estan regulats tots els tràmits que s'han de fer i què és el que es demana. D'altra banda, afirma que durant aquest any han fet formació d'habilitats de manera que l'equip administratiu dels equips de Llicència i Inspecció tinguin un perfil més d'informadors i de tracte amb la ciutadania. Com a conclusió, diu que tota aquesta gestió del canvi, que començarà a materialitzar-se i a imple- mentar-se a partir d'aquest estiu i tindrà desple- gament el 2010, suposa una tasca important que s'està fent des de la Direcció de Llicències i Inspec- ció de gestionar aquest canvi, perquè no es tracta només de maquinària o aplicacions noves, sinó de maneres de treballar que seran molt diferents. El Sr. García-Bragado opina que aquesta iniciati- va respon a una necessitat detectada perfectament dins dels mateixos serveis tècnics municipals i po- sada de manifest en el debat polític i que, per tant, era oportú fer aquesta presentació i aprofundir en aquesta qüestió. El Sr. Forn coincideix amb el Sr. García-Bragado que aquesta iniciativa era una necessitat que havi- en manifestat en diverses ocasions, i creu que calia fer un esforç per tal de millorar el procediment d'a- torgament de llicències i tota la fase d'inspecció. Per tant, en principi considera que pot representar un avenç, però tenen algunes preguntes que els agradaria que els contestessin. En primer lloc, vol saber si la figura de la Direcció de Serveis de Llicències i Inspecció a l'Ajuntament suposa alguna recentralització de les competències que tenen atorgades els districtes en aquesta matè- ria. Entén que es parli d'un únic referent de ciutat, que és absolutament necessari, però volien saber si representa, des del punt de vista de les competèn- cies de districte, alguna recuperació d'aquestes. Sobre el treball protocol·litzat i l'aplicació Autori- tas, volen conèixer exactament quins són aquests nous processos dels expedients de disciplina que genera, volen que aprofundeixin en la part "ordres de restitució de la legalitat o sancionadors d'acord amb els incompliments detectats a la inspecció". Expressa una gran preocupació quant al sistema de gestió motoritzat, i per realment poder valorar si hi ha hagut una millora pel que fa als objectius que es marquen, que se situen a reduir tota la tramita- ció en un 30% menys, voldrien saber el tant per cent de llicències sol·licitades que no s'atorguen actualment en el termini establert, i quines d'a- questes donen lloc a atorgament de drets. Conside- ra que és tan important saber si milloren com saber què estan complint o incomplint. Comenta que les fases i els terminis estan molt marcats per la llei, i els agradaria saber si s'està complint, sobretot per- què sempre han denunciat que tota aquesta fase i aquest procediment d'inspecció costava molt dur-lo a terme amb els mitjans humans de què es dispo- saven. Consideren que l'externalització pot ser un bon sistema, però demanen algunes concrecions al res- pecte. Els agradaria saber de quina manera partici- parien els col·legis professionals i quins processos s'externalitzarien. Quant a la nova ordenança de tramitació de llicències, voldrien saber en quant de temps calculen que es podria tirar endavant. Co- menta que ja els han contestat el dubte que tenien sobre les feines d'externalització, ja que han con- cretat que externalitzarien la visualització, la prime- ra fotografia, i que després es faria el procediment administratiu directament. Pel que fa a les llicències, pregunta si fins ara no s'utilitzava cap sistema d'externalització i li confir- men que no, que tot es feia amb els recursos propis de l'Administració. En darrer lloc, quant a la inspecció nocturna i de festius, demana que els expliquin què representa aquest acord i, sobretot, d'acord amb els recursos actuals, com es podrà tirar endavant, que creu que és una de les coses que més fallaven, ja que els caps de setmana no sempre hi havia recursos per cobrir les inspeccions que es requerien. El Sr. García-Bragado aclareix que demà, a la Comissió d'Urbanisme, atès que van ser instats per CIU i que s'hi van comprometre, presentaran un informe exhaustiu de com es tramiten les llicències, problemes de tramitació, terminis, tràmits interns, etc. Especifica que van quedar que primer farien un informe exhaustiu i després prendrien els acords polítics. La Sra. Esteller expressa que el Grup del PP con- sidera que l'agilitat en la resolució i la tramitació de les llicències és una assignatura pendent de l'Ajun- tament de Barcelona, ja que suposa un fre a l'acti- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2165 vitat econòmica, i que això és extremadament greu, sobretot en un moment de crisi com l'actual. Afirma que el PP sempre ha considerat greu la dila- tació en els procediments de la concessió de llicèn- cies de l'Ajuntament de Barcelona, cosa que han reiterat en moltes ocasions. D'altra banda, recorda que el seu grup sempre ha dit que és fonamental utilitzar les noves tecno- logies i aplicar-les en tots els procediments perquè és un benefici, en definitiva, al ciutadà. Celebren que es faci ús de les noves tecnologies, però la- menten que la reducció de termini pretesa sigui només d'un 30%. Argumenta que aquesta reducció seria insuficient, perquè en els últims mesos, tot i que s'ha reduït l'activitat econòmica, s'han dilatat en excés molts dels terminis que fins ara estaven previstos. Exemplifica que en les obres majors i les obres menors, l'any 2008 van passar de 95 dies a 133, en pocs mesos, el mes de maig, i es va acabar l'any amb 383 dies. Concreta que quant a terminis de resolució, en obra major se situa en 183 dies i en obra menor en 173 i que, per tant, encara que es redueixi el termini, continuarà sent excessiu, sobretot si es té en compte que imputable a l'admi- nistració en obra menor són 82 dies i en obra major són 133 dies, molt lluny del que marca la llei: 30 dies en l'obra menor i 60 dies en l'obra major. Con- sideren que cal adoptar més mesures a banda de les que es presenten a l'informe, per tal de reduir els terminis al màxim i amb la màxima celeritat i, en aquest sentit, demanen que arbitrin el que sigui necessari per estar a un mes de les obres menors i a dos mesos de les obres majors, tal com marca la llei. Pel que fa a l'activitat econòmica, consideren que cal agilitzar al màxim a l'hora de poder tenir altre tipus de llicència d'activitat econòmica i poder re- duir tots els terminis i totes les inspeccions, ja que moltes persones es queixen que fan un esforç per desenvolupar una activitat econòmica i no troben receptivitat per part de l'Ajuntament a l'hora d'agi- litzar al màxim aquests terminis i fer que la coordi- nació entre districtes i l'Ajuntament sigui molt més eficaç. Malgrat les mancances, atesa l'aplicació de les noves tecnologies, el PP dóna suport en aquest aspecte. Pensen que també cal reforçar l'àmbit de la ins- pecció, ja que fins ara, tal com s'ha posat de mani- fest en alguns àmbits sectorials d'aquest Ajunta- ment, el nombre d'inspectors i l'acció que havien de desenvolupar per controlar la normativa, frenaven i obstaculitzaven, quan haurien de facilitar l'aplicació de la normativa pendent. Per acabar, comenta que una altra assignatura pendent paral·lela a la reorganització dins l'Ajunta- ment de Barcelona és la simplificació normativa, però reconeix que potser això és debat per a una altra comissió i per a un altre moment. La Sra. Capella agraeix la presentació de l'infor- me i que per fi es presenti un nou model de Llicèn- cies i Inspecció, cosa que el Grup d'ERC havia re- clamat contínuament. Assenyala com a punt positiu de l'informe la ra- cionalització de les competències atribuïdes als diferents agents implicats en l'àmbit de les llicènci- es. Comenta que tal com s'ha plantejat, tenen un organigrama clar, ben definit i transversal, amb la millora en l'eficiència de la gestió de la informació, el fet de compartir informació entre les diferents dependències, les OAC, la Guàrdia Urbana, etc., i considera que això també ha de servir per agilitzar els processos i perquè es pugui recaptar o reunir tota la informació que es necessita en cada cas. Troben encertada la tramitació d'un nou marc normatiu més ajustat, flexible i realista mitjançant una nova ordenança i que, per tant, també regula algun tipus de procediment més abreujat i més ràpid i àgil a l'hora que es concentrin determinades parts del procediment en una única part. També valoren positivament tant l'especialització i territorialització del sistema d'inspecció de llicències, que hauria d'e- vitar els buits que ara produeixen en determinats moments respecte a alguns districtes, com l'elabora- ció d'una carta de serveis dels ciutadans, perquè sabran a què atenir-se en cada moment. El Grup d'ERC pensa que un dels aspectes més destacables i importants és el treball protocol·litzat, per exemple la implantació d'un full de treball diari, ja que considera bàsic i prioritari saber què s'està fent en cada moment en relació amb un determinat expedient. Apunta que tot i la dificultat de desenvo- lupar un programa informàtic adequat a un sistema complicat, l'Ajuntament de Barcelona és capaç de fer-ho i segurament millor que altres. Pel que fa als punts crítics, ERC demana si hi haurà un increment del personal necessari perquè realment es pugui dur a terme la gestió de Llicènci- es i Inspecció i, en el cas que sí, si es necessitarà un ajustament pressupostari. També volen saber com s'ajustarà el període transitori de l'antic model al nou model. En darrer lloc, expressa un altre tema sobre el qual tenen dubtes: els expedients electrònics de llicències. Els agradaria tenir més informació sobre els convenis de col·laboració amb els col·legis pro- fessionals i saber quina part de l'expedient hauran de dur a terme els col·legis. El Sr. García-Bragado afirma que els grups de l'oposició no són els únics interessats a reduir el termini, sinó que l'Ajuntament té el mateix objec- tiu, ja que vol donar millor servei als ciutadans, i se sent estimulat pels recordatoris continus de l'oposi- ció. Aclareix que la inflació normativa a què ha fet re- ferència la Sra. Esteller no només és una inflació normativa municipal, sinó que és una inflació nor- mativa en general, perquè s'està demanant cons- tantment que en el tràmit de llicència d'obra a més a més es duguin a terme altres verificacions, com- provacions, garanties, etc. 2166 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Quant als districtes, diu que no hi ha centralitza- ció, que les competències que tenen els regidors de districte les continuen tenint, però que els districtes s'havien vist sotmesos a dues circumstàncies que ara es corregeixen. La primera és quant a les ins- peccions de les llicències d'obra concedides pel sector d'Urbanisme: el sector d'Urbanisme no feia inspeccions, és a dir, les inspeccions no les feien els tècnics que donaven les llicències sinó el tècnic del districte, de manera que el tècnic del districte mol- tes vegades s'havia d'estudiar el projecte prèvia- ment, perquè no el coneixia. A partir d'aquí, qui dóna la llicència també inspecciona, per tant, ins- pecciona projectes que coneix, i és capaç d'actuar d'una manera clara. Manifesta que els districtes agraeixen aquest canvi, atès que per a ells era un problema afegit d'unes dimensions importants, sobretot si la llicència era molt complicada. La se- gona circumstància que es resol és quant als pro- blemes d'una magnitud molt més gran que la capa- citat del districte per actuar. En aquest moment, aquests casos seran rebuts per l'estructura central i l'Ajuntament actuarà amb tota la seva capacitat d'influència. Per tant, s'adeqüen els mitjans als problemes. Respecte als col·legis professionals, exposa que s'ha arribat a un acord per fer la prova pilot amb el Col·legi d'Arquitectes, del qual es pot facilitar còpia als grups perquè el tinguin i vegin com està. Afe- geix que la intenció és estendre aquest acord a la resta de col·legis. Explica que es tracta del que ells anomenen "visat de qualitat", que és valoritzar el visat que fa el Col·legi: el col·legiat presenta el projecte al Col·legi d'Arquitectes, i el Col·legi d'Ar- quitectes verifica que el projecte compleix la nor- mativa estatal i la normativa autonòmica, i norma- tives europees, si és el cas. Si no les compleix, li torna el projecte al col·legiat. Una vegada que el Col·legi verifica que està complet i que compleix totes aquestes normatives, li ho comunica a l'Ajun- tament, que pot baixar el projecte en línia directa- ment des del Col·legi d'Arquitectes, i és a partir d'aquí que intervé l'Ajuntament. Exposa que han calculat que això significa una reducció del 15-18% de la feina que fins ara feia l'Ajuntament i que ara farà el Col·legi. Aclareix que de moment estan en una fase d'experimentació, ja que els equips de visat que té el Col·legi els ha de formar per fer aquesta feina. Afirma que de moment el resultat és satisfactori i té implicacions econòmiques, ja que estès al conjunt de col·legis pot donar un resultat important, sobretot perquè és una manera que els tècnics amb els seus propis col·legis estableixin un diàleg per millorar el resultat final del projecte. Aclareix que tant la normativa estrictament local com tota la fase posterior d'inspecció la verifiquen ells, és a dir, que no han delegat cap de les compe- tències en matèria inspectora. Abans de donar la paraula al gerent, comenta que en el tema urbanístic no existeix la figura de l'ECA, que ha funcionat tan bé en altres àmbits, i que hi ha un debat obert sobre fins a quin punt els col·legis poden o no poden. El Sr. Vicente corrobora les paraules del tinent d'alcalde sobre si es recentralitza. Explicita que quan van tractar això, sobretot amb els operadors municipals, districtes i sectors, va quedar molt clar que els seus equips continuen depenent orgànica- ment d'aquestes unitats municipals, dels territoris i dels sectors, per la qual cosa la gran tasca que fa la Direcció és més de coordinació, però la capacitat de gestió directa, a part que la competència la conti- nuen tenint els regidors, continua en aquests equips. Quant als terminis, exposa que preveuen tenir ultimada la nova ordenança de tramitació i llicènci- es per al 2010. No vol donar molts detalls sobre els previsats que puguin fer els col·legis professionals i sobre com això impacta en la seva organització, en feines que deixen de fer, perquè ho estan treballant i acabant d'analitzar. Pel que fa a les execucions subsidiàries, comenta que la mecànica actual, que funciona, és un avanç de feines que fa l'Ajuntament per després cobrar- s'ho del privat que no vol fer aquestes intervenci- ons. Exposa que ara s'està intervenint amb aques- tes actuacions a través de les contractes de mante- niment de l'espai públic dels districtes, i que el que volen és optimitzar més aquests cobraments que ja està fent Hisenda d'aquests expedients perquè re- tornin als districtes per finançar aquestes operaci- ons i futures execucions subsidiàries. Expressa que el que voldrien és poder treballar un cert volum d'operacions que tenen complexitat i una important despesa amb una contracta central d'execució d'a- questes intervencions que doni servei als districtes, a Urbanisme, a qui la demani, i amb els expedients que es puguin tirar endavant. Explica que l'any passat ja van tenir una certa experiència en aques- ta línia, ja que des de Serveis Generals van dotar una partida extraordinària per a execucions subsi- diàries i van anar evolucionant amb aquest sistema, que van dir que podia ser molt més operatiu i més pràctic per a tots. Informa que el pacte que s'ha fet quant a noc- turns i festius està signat amb UGT, CCOO i la CGT, i que l'acord concreta que faran en un any 14 sorti- des d'inspecció nocturna i 4 de diürnes en festius, que vol dir que en cada sortida sortiran al carrer 10 equips de 2 inspectors cadascun. Afegeix que això està tabulat per fer-ho amb aquesta organització mitjançant la taula de policia administrativa, i que s'han assignat uns complements retributius per a cada tipus de sortida. Nega que hi hagi previst cap increment de per- sonal, i argumenta que creuen que l'actual plantilla pot assumir tots els canvis. Explica que han fet un estudi de càrregues de treball i de com estan repar- tides entre els funcionaris, i creuen que amb tots aquests elements que afecten el projecte, amb NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2167 sistemes, amb noves maneres de treballar, amb aplicacions, col·legis professionals, etcètera, incre- mentarien la inspecció, rebaixarien el temps de la tramitació, i fins i tot podrien millorar l'espai de formació i d'atenció a la ciutadania d'aquests equips. Per acabar, comenta que aquest mes estan avançant als tècnics el protocol en paper perquè comencin a preparar-se per treballar el que tindran a final d'any com a sistema informàtic, l'aplicació d'inspecció. Dóna la paraula al Sr. Torrellas perquè respongui les preguntes sobre el programa Autoritas. El Sr. Torrellas comenta que amb el programa Autoritas es canvia la metodologia de la inspecció, sobretot perquè l'inspector, mitjançant els protocols que fan referència directament a les ordenances i als seus incompliments, es transforma en un notari del que veu a la realitat i, per tant, la seva inter- venció el que està detectant és, amb una guia per- fectament pautada, quins són els elements que detecta per a aquell tipus d'inspecció que estan incomplint l'ordenança. Exposa que el sistema, en un 80% dels casos, disposa de quina és la informa- ció que té l'ordenança i, per tant, quan es detecta un incompliment, que automàticament el sistema recull, aquest mateix sistema sap que per a aquell incompliment hi ha pautada una sanció determina- da i queda escollida, cosa que genera, en els casos que sigui necessari, l'expedient de restitució de la realitat alterada, així com tots aquells sancionadors implicats en tota la detecció d'incompliments cor- responents al sistema. Afirma que això es pot fer amb un sistema electrònic i amb un sistema moto- ritzat que el que vol dir, bàsicament, és que incor- pora tots aquells terminis legals que el sistema de disciplina preveu a les lleis i ordenances per tal que no hi hagi ningú que hagi d'empènyer el sistema sinó que el sistema, un cop complerts els terminis, ja fa directament el següent pas i li posa la feina al tramitador o a la persona que ha de fer el següent pas. Per acabar, explica que el que fa l'externalització és suportar encara millor aquest procés. En el cas de les notificacions, per exemple, un cop externalit- zades, l'empresa que les fa no les bolca directa- ment en paper sobre les unitats, sinó que directa- ment i de manera telemàtica llença la informació d'aquelles notificacions que van a parar al sistema, i si el codi de resposta és correcte i, per tant, s'ha notificat, el sistema d'alguna manera tanca. El Sr. Forn demana al Sr. García-Bragado que els faci arribar el conveni signat amb el Col·legi d'Ar- quitectes, i li demana a quins altres col·legis s'am- pliarà. Continua tenint dubtes sobre la inspecció noctur- na, vol saber si realment poden garantir que amb els actuals recursos es podran cobrir totes les ne- cessitats que hi ha actualment. La Sra. Esteller demana si en el cost de les taxes de les llicències urbanístiques es reduirà el preu pel fet que una part d'aquesta feina la faci el col·legi professional, ja que l'Ajuntament tindrà menys activitat a l'hora de poder concedir aquesta llicèn- cia. D'altra banda, quant als fons a l'hora de poder realitzar una execució subsidiària, comenta que el Grup del PP troba que sembla que l'execució subsi- diària estigui condicionada a la millora dels proce- diments de cobrament, i que quan es veuen les bases de l'execució del pressupost, es preveu que aquesta tingui una previsió d'ingressos ampliable, de manera que no entenen per què no existeix un fons en aquest cas. Expressa que de les paraules del gerent ha entès que van fer un fons a l'hora de poder fer aquesta execució i, per tant, ja no queda condicionada a cobrar-ho primer i després l'Ajun- tament actuar, i pensa que seria lògic que l'Ajun- tament tingués fons suficients per executar-ho i després reclamar el cobrament a la persona que no executa. En canvi, creu que de l'anàlisi d'aquest expedient i de les bases del pressupost es desprèn que fins que no es té el cobrament, l'Ajuntament no executa, cosa que suposa una dilació en el temps i uns perjudicis. Demana que se'ls aclareixi aquest aspecte. Conclou manifestant l'objectiu que el Grup del PP sempre ha reclamat: que hi hagi la màxima agilitat per no frenar l'activitat econòmica, cosa especial- ment necessària en època de crisi. La Sra. Capella recorda la pregunta plantejada per ella sobre si hi hauria un ajustament de recur- sos pressupostaris tenint en compte un possible increment d'inspectors, tot i que dedueix que si no hi ha increment d'inspectors no hi haurà reajusta- ment pressupostari a l'alça. Però considera que hi ha un plantejament que cal tenir en compte, i és que el nou model d'inspecció comporta tot un sis- tema logístic, nous programes informàtics, nova contractació de personal als serveis jurídics, l'in- crement salarial a les persones que desenvolupin les inspeccions nocturnes, etc., cosa que sí que implica un increment de pressupost. Per tant, de- mana que se'ls aclareixi si hi haurà o no un incre- ment pressupostari lligat al nou sistema, ja que per tirar endavant un projecte cal tenir els recursos suficients i no només la voluntat. El Sr. Arias explica que abans les inspeccions nocturnes es recuperaven amb temps de treball, i ara es compensaran econòmicament, segons l'a- cord de condicions. Abans, per cada hora treballada en recuperaven dues, amb la qual cosa es perdia capacitat de treball, en canvi, en aquests moments aquest treball fora de la jornada de treball habitual que es realitza a la nit o en dies festius té un incen- tiu econòmic. Diu que aquest incentiu econòmic estava estimat en la projecció anual en uns 150.000 euros. 2168 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 El Sr. García-Bragado, en relació amb la taxa esmentada per la Sra. Esteller, comenta que si finalment el servei que presten els col·legis els ho paguen ells i, per tant, no va a càrrec del particular, els han de mantenir la taxa, perquè en definitiva suporten el cost del servei, mentre que si el que fan els col·legis al final pacten i decideixen que ells ho cobren directament al seu col·legiat, o al promotor, aleshores es donarien de baixa aquestes partides. Afirma que si estiguessin davant d'una pràctica molt consolidada i provada, no tindrien problema que fos el col·legi qui establís el cost del seu visat i ells restringir la taxa al que és seu, però que com que això encara no està del tot definit, prefereixen per a l'any 2010 mantenir íntegrament la taxa i establir la contraprestació al col·legi. Especifica que es tracta de tots els col·legis que tenen tramitació (arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers industrials, enginyers tècnics), i comenta que hi ha una problemàtica interna bastant com- plexa dins dels col·legis, ja que determinats projec- tes inclouen instal·lacions firmades per enginyer i el projecte va firmat per un arquitecte, i que ja tenen acords intercol·legials en els quals es donen cober- tura. Expressa que és un tema que encara s'ha de polir, però que en general ha estat ben rebut, per- què significa valoritzar els col·legis, així com un ingrés que passa a ser recurrent per a l'estructura col·legial, i a l'Ajuntament li estalvia un temps que poden dedicar, com ha dit la Sra. Capella, a fer inspecció i, per tant, els tècnics podran tenir més temps. Avança una mesura que explicarà demà en una altra comissió, que permetrà sanejar, i és que en el moment d'aconseguir les llicències apareixerà espe- cificat clarament el temps que ha estat imputable a l'Administració i el temps que ha trigat per causes imputables al promotor en la tramitació de la llicèn- cia, la qual cosa ajudarà tant a l'Ajuntament com als mateixos tècnics i als promotors, a conèixer la realitat de les coses. Comenta que demà es veurà un fet que pot sorprendre, que l'Ajuntament de Barcelona només denega les llicències que són ab- solutament impossibles, però que normalment la presentació de la llicència significa l'inici d'un pro- cés a través del qual tot el que és solucionable es va solucionant, i la rapidesa en la solució marca la rapidesa en la tramitació. Explica que, per tant, aquesta solució és un joc bilateral en el qual l'Ad- ministració assenyala el que està malament i el tècnic ho arregla, però si triga un mes més a arre- glar-ho està parat el tràmit, i el que faran serà fer transparent aquest procés, de manera que el pro- motor, que moltes vegades és qui promou però no és qui tramita la llicència, quan la rebi sabrà quant de temps ha estat la tramitació en tràmit dins l'A- juntament i quant de temps ha estat suspesa espe- rant que per part del tècnic s'aportin les qüestions. Per acabar, quant a l'execució subsidiària, explica que l'Ajuntament disposa d'un fons que s'aplica a executar subsidiàriament, però que aquest fons s'ha de reposar amb els ingressos dels qui han es- tat executats. Comenta que els problemes en la recuperació d'aquests ingressos marca que quan aquest fons s'esgota, ja no tenen diners per seguir executant fins que no tenen els ingressos i, per tant, es tracta tècnicament d'una partida ampliable perquè arranca amb una xifra, però si tot va molt bé, s'executen molt i es recupera molt, en funció dels ingressos i de la recuperació que s'hagin tingut d'aquestes partides. Afirma que el sistema sancio- nador és un sistema molt garantista, i que les ga- ranties del mateix procediment sancionador es tras- lladen al pagament de l'execució subsidiària. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 2. Ratificar els Decrets de l'Alcaldia de 8 de juny de 2009, que designen representants de l'Ajunta- ment de Barcelona a les Assamblees Generals: la Sra. Marisa Florensa Palau a Caixa Tarragona, el Sr. Ignasi Thió Fernández de Henestrosa a Caixa Giro- na, i el Sr. Joan Sadurní Camps a Caixa Manlleu. El Sr. Forn expressa l'abstenció de CIU, que es deu a la mala gestió que entenen que hi ha hagut quant al nomenament del representant de la Caixa de Manlleu. Recorda que en la darrera Junta de Portaveus, el representant era el Sr. Joan Amat, alcalde de Sant Sadurní d'Anoia, que just abans de començar el Plenari va decaure aquest punt i no se'ls va donar cap explicació malgrat que la van demanar al Sr. Carnes. Explica que la setmana següent va parlar amb ell en diverses ocasions i tampoc no en va rebre cap explicació. Considera que si s'ha produït un error, potser perquè el senyor que substitueix l'alcalde de Sant Sadurní es diu Sadurní de cognom, els ho haurien d'haver explicat. La Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. La Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC. El Sr. Martí dóna la raó al Sr. Forn i demana dis- culpes en nom del Govern per no haver donat les explicacions pertinents. Confirma que l'error va ser provocat perquè la persona que va transcriure el nom no va entendre "Joan Sadurní" sinó "Joan de Sant Sadurní", i com que l'alcalde de Sant Sadurní també es diu Joan, no es van adonar de la confusió fins a molt avançat el procediment de tramitació. Demana excuses també a l'alcalde de Sant Sadurní i al Sr. Joan Sadurní. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, PP i ERC i amb l'abstenció de CIU. 3. Ratificar, de conformitat amb allò establert a la Disposició Addicional Primera de les Normes re- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2169 guladores del funcionament dels Districtes, aprova- des definitivament pel Plenari del Consell Municipal el 28 de setembre de 2001, el Reglament Intern d'Organització i Funcionament del Districte de Sants-Montjuïc, així com l'acord de la seva aprova- ció, adoptat per unanimitat del Ple del Consell del Districte en la seva sessió celebrada el dia 7 de maig de 2009. El Sr. Martí creu que la tramitació té la unanimi- tat dels grups al Consell del Districte i comenta que ara s'elevarà al Ple per a la seva ratificació. La Sra. Recasens confirma que, per descomptat, té el suport del Grup de CIU, i afegeix que, de fet, el president del districte ha estat una de les perso- nes que ha liderat el canvi. Considera positiu que en l'elaboració del regla- ment hi hagi hagut molta participació per part de les entitats, i destaca alguns canvis que considera substancials perquè han corregit mancances de l'anterior reglament, que obstaculitzaven el bon funcionament dels òrgans de participació dels dis- trictes. Esmenta, per exemple, la recuperació dels precs i preguntes per part dels ciutadans al final dels plens del districte, la reunió de la Junta de Portaveus només 5 dies abans del Ple, fet que su- posa que les iniciatives dels grups tinguin una actu- alitat que ara no tenien, i el fet que els consellers municipals tinguin la informació 7 dies abans, que és un termini raonable per poder-se posicionar. Conclou que cal celebrar que sigui un reglament que ha millorat moltíssim i que s'hagi fet amb parti- cipació de tots. La Sra. Esteller expressa el suport del PP i reitera la importància que tothom hagi contribuït a millorar les normes de funcionament del districte de Sants- Montjuïc. Reitera també les millores quant a una major participació dels veïns en els plens del dis- tricte i quant a la correcció de les disfuncions del règim de funcionament. La Sra. Capella expressa el suport d'ERC i felicita per haver aconseguit un text participat i consensuat per tots els grups municipals. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. b) Propostes d'acord 4. Resoldre les al·legacions que s'han presentat durant el termini d'informació pública als Estatuts del Consorci Centre de Recursos Internacional per la Pau de Barcelona, en el sentit i termes que figu- ren en les respostes que consten a l'expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar la proposta del Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona, l'Admi- nistració General de l'Estat i la Generalitat de Cata- lunya, per a la constitució del Consorci pel que es crea el Centre de Recursos Internacional per la Pau de Barcelona en part dels espais del Castell de Montjuïc. Aprovar definitivament la creació i la par- ticipació de l'Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci Centre de Recursos Interna- cional per la Pau de Barcelona. Aprovar definitiva- ment la proposta d'Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta. Facultar a l'alcalde de Bar- celona per nomenar els representats de l'Ajunta- ment de Barcelona en l' esmentat consorci. El Sr. Cardelús comenta que durant el període d'exposició pública han continuat les reunions amb diversos grups polítics i també amb la societat civil en general per intentar anar millorant el text. Opina que aquest text s'ha millorat ostensiblement, i afirma que el nou redactat incorpora alguns ele- ments de les al·legacions presentades. En destaca tres. El primer és el canvi de nom. Explica que di- verses entitats i l'Administració de la Generalitat demanaven que el nom no es prestés a confusió amb una altra institució que treballa amb temes de pau, l'ICIP, i s'ha canviat per Centre de Recursos Internacional per la Pau de Barcelona. El segon element és la idea que el conveni el signen l'Admi- nistració general de l'Estat, l'Ajuntament de Barce- lona i la Generalitat de Catalunya i, per tant, són aquestes les tres administracions que es consorci- en, element que se'ls demanava des de diverses institucions i grups. I el tercer element ha estat la coordinació de l'activitat d'aquest Centre amb altres institucions de Catalunya, i molt concretament amb l'ICIP, en relació amb les seves activitats i els seus continguts. Explica que s'ha afegit una disposició addicional única al final dels estatuts, que estableix el mecanisme de cooperació i de coordinació d'acti- vitats entre el Centre de Recursos per la Pau de l'Ajuntament de Barcelona i l'ICIP. Considera que aquestes tres importants millores permeten iniciar de manera definitiva aquest canvi d'usos del Castell de Montjuïc en relació amb els temes de pau. El Sr. Ciurana apunta que amb el Grup de CIU no hi ha hagut aquestes converses a què ha fet refe- rència el Sr. Cardelús. Opina que presentar com un gran canvi que l'administració consorciada és l'Administració gene- ral de l'Estat, com dient que ja no és del Ministeri de Defensa, és absolutament fals. Argumenta que als estatuts hi ha vuit o nou mencions concretes al Ministeri de Defensa i al seu rol, i explica que va ser la Generalitat qui va dir que per tècnica legislativa era millor parlar d'Administració general de l'Estat que de Ministeri de Defensa en un article concret, però que la presència omnipresent del Ministeri de Defensa continua. Comenta que, tal com els han dit reiteradament, perquè no hi fos el Ministeri de De- fensa haurien de canviar l'ordre ministerial. Nega que ja es pugui iniciar la via del Consorci, argumenta que no quedarà formalment perfeccio- nat des d'un punt de vista jurídic fins que les altres administracions no hagin acceptat formar-hi part, i afirma que ara per ara ni al Govern de la Generali- tat ni al Govern de l'Estat hi ha cap resolució dels seus respectius òrgans executius que ho diguin. 2170 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Acusa el Govern de continuar condicionats i obeint el dictat del Ministeri de Defensa, de perpe- tuar les condicions imposades per l'ordre ministeri- al, les condicions de finalitat, simbòliques i fins i tot patrimonials. Opina que es perpetua la subsidiarie- tat del Govern de la Generalitat i no considera en- certat que davant el problema que en els estatuts el president Montilla estigués per sota de la minis- tra Chacón en el rang de vicepresidència, ho soluci- onessin rebaixant el rànquing institucional de la persona que representa la Generalitat, i en comptes del president Montilla ara és un conseller. Pensa que ho podrien haver fet al revés. Opina que també es perpetua la confusió amb l'ICIP, ja que "Centre de Recursos Internacional per la Pau" sona molt semblant a "Institut Català Internacional de la Pau", i que també es perpetua el menyspreu per les entitats del sector, ja que només s'ha acceptat mit- ja al·legació de les presentades per ONG. En darrer lloc, expressa que es perpetua el pacte entre el PP i el PSOE, i conclou que aquests estatuts són una simple perpetuació de tot un seguit d'elements. Critica que a l'hora de decidir la contractació de les activitats que es farien a la festa de portes obertes, que en principi havia de ser cívica i de reconeixement, hi hagués dos observadors del Mi- nisteri de Defensa. Critica també que al concurs digués que les activitats havien de representar un acte simbòlic o una recuperació de la memòria pel que fa a la guerra del Francès, i en canvi ni s'es- mentava Lluís Companys, president de Catalunya afusellat al Castell de Montjuïc. Afirma que aquesta actitud respon a una posició subsidiària i depenent dels criteris del Ministeri de Defensa. Conclou que aquesta història ja va començar ma- lament perquè es van acceptar unes condicions per un pur interès partidista, i que l'opinió pública és prou conscient que la situació del Castell de Mont- juïc no és pas la que bona part dels barcelonins desitjava. La Sra. Esteller expressa el suport del PP a l'a- provació del Consorci, que defensen bàsicament per tres raons: En primer lloc, entenen que les administracions consorciades han de ser la Generalitat, l'Ajunta- ment de Barcelona i l'Estat, i no una part de l'Estat o un òrgan de l'Estat, però atès que en tots els òrgans dins el Centre hi ha el Ministeri de Defensa en una part important, creien que això era molt important. En segon lloc, consideren que garantint la pre- sència del Ministeri de Defensa garanteixen el reco- neixement de la missió i del paper que tenen les Forces Armades per assolir la pau com a objectiu primordial. Afegeix que el seu grup ha reivindicat que cal preservar la història del Castell de Montjuïc i que hi hagi una exposició permanent amb peces seleccionades de valor històric, patrimonial i militar, ja que consideren bo que es reculli la història en la seva integritat, així com la funció que fins ara ha tingut el Castell de Montjuïc. En tercer lloc, consideren que és important que al nom del centre consti la paraula "internacional", perquè ha de ser un referent europeu i internacio- nal, i tant els recursos com la formació del centre han de ser d'excel·lència. La Sra. Capella comenta que queda clar amb qui ha parlat el Sr. Cardelús i amb qui no, que és evi- dent que amb qui han arribat a un acord és amb el PP. El Grup d'ERC opina, com han repetit reiterada- ment, que el castell porta, ha portat i portarà molta mala astrugància a la ciutat de Barcelona. Lamenten que només s'hagi estimat parcialment una de les al·legacions presentades als estatuts del Consorci, tant per part dels partits polítics com per part de les ONG que treballen el tema de pau. Explica que ERC va presentar com a al·legació que el Govern de la ciutat instés l'Estat espanyol a canviar la legislació que ha dut a la situació actual, és a dir, la llei dels 60, ja que opinen que el mal va començar quan no es va voler derogar una norma franquista que donava la titularitat dominical, és a dir, la possibilitat d'accedir al registre de la propie- tat, inscriure el castell a nom de la ciutat. Lamenta que malgrat que se n'hagi canviat l'ús mitjançant l'ordre ministerial del 27 d'abril del 2007, per la qual passa de ser un museu militar a ser d'ús pú- blic, continuen sent una cessió i un ús condicionats. Explica que això vol dir que si l'Ajuntament de Bar- celona tingués una majoria suficient per canviar l'ús no el podria canviar, perquè ve lligat a una ordre ministerial, que a més a més es remet directament a la Llei de patrimoni de l'Estat, que estableix que no es pot variar l'ús d'un bé donat per l'Estat, llevat que tu imposis unes condicions determinades. No entén per què el Ministeri de Defensa o l'Estat es- panyol no van oferir, per exemple, condicionar aquest ús durant 3 anys, de manera que revertís la plena disposició de la titularitat sobre l'Ajuntament de Barcelona, i creu que l'Ajuntament algun dia haurà d'explicar per què no ho van fer així. Pensen que els acords que s'han de prendre dins el Consorci s'haurien de prendre mitjançant majori- es qualificades, com es fa en gairebé tots els con- sorcis en els quals participa l'Ajuntament de Barce- lona. D'aquesta manera, cap de les parts els podria vetar les decisions, com passa ara, amb les decisi- ons preses per unanimitat. Opinen que la raó d'això és que estan tutelats directament pel Ministeri de Defensa. Consideren que l'Ajuntament ha de tornar a parlar amb el Govern espanyol i renegociar el tema del castell, ja que les condicions actuals no satisfan ni la majoria dels grups municipals de l'Ajuntament ni les organitzacions, fet que veuen com una mala manera de començar un consorci que havia de ser consensu- at i amb el qual tothom s'havia d'identificar. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2171 Com a conclusió, reitera la decepció d'ERC pel fet que només hagin acceptat una part d'una esmena referida a una qüestió tècnica, reitera la seva insa- tisfacció, i insta el Govern a canviar. El Sr. Gomà recorda que ICV-EUiA va votar en contra de l'aprovació inicial d'aquests estatuts i va deixar molt clar que eren contraris que fos el Minis- teri de Defensa qui tingués assignada de manera explícita la representació de l'Estat al Consorci. Saben que aquesta presència deriva d'una ordre ministerial, amb la qual tampoc no estan d'acord, i ara veuen que aquesta presència predominant del Ministeri de Defensa es trasllada també a la propos- ta definitiva d'estatuts. Comenta que l'Administra- ció de l'Estat és l'única que determina clarament quin és l'àmbit de govern que la representarà en el consell rector del Consorci, i que és evident que el Ministeri de Defensa no és una representació qual- sevol, sinó que és una representació qualificada i d'alt contingut polític. Explica que la vicepresidència primera correspon al Ministeri de Defensa, la prime- ra vocalia de l'Estat correspon al secretari d'Estat de Defensa, i la segona vocalia de l'Estat correspon al Ministeri de Defensa i que, per tant, queda molt clar que l'Estat, a diferència de la Generalitat i de l'Ajuntament, pren una decisió en clau estatutària, a favor de la presència del Ministeri de Defensa amb la més alta qualificació, ministre i vicepresi- dència primera. Opina que no hi ha cap canvi subs- tancial en aquest sentit, i per això ICV-EUiA manté la seva posició contrària. Afirma que ells sempre han apostat per un Castell de Montjuïc vinculat a la pau i vinculat al Centre de la Pau, perquè pensen que Barcelona ha de tenir un centre de la pau po- tent, vinculat al teixit associatiu per la pau, i amb capacitat d'interlocució i de diàleg amb tothom. Valoren positivament els canvis que sí que s'han introduït, com ara el canvi de nom, que consideren que és una bona fórmula, ja que desfà la possible confusió amb l'ICIP i manté la qualificació d'inter- nacional. Creuen que la relació amb l'ICIP queda millor plantejada, però opinen que s'hauria pogut establir un vincle de diàleg fort amb el Moviment per la Pau que s'hauria pogut traduir en noves mo- dificacions en aquest sentit que finalment no han quedat plantejades en els estatuts. Per acabar, expressa el desig d'ICV-EUiA que en el procés de construcció del CRIP que l'ha de dotar de continguts puguin trobar elements de confluèn- cia. Afirma que el seu grup seguirà treballant per trobar aquests espais de confluència i perquè, en definitiva, la cultura de la pau, el desarmament, la desmilitarització i la gestió pacífica de conflictes arreu del món vagin prenent cada vegada més for- ça i Barcelona estigui present en tots ells. El Sr. Martí reconeix que, com ha comentat el Sr. Ciurana, el Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya encara no s'han posicionat sobre aquests estatuts, però rebat que és evident que les negoci- acions al respecte, a més de fer-les amb els grups de l'Ajuntament de Barcelona, també les han fet amb el Govern de Catalunya i amb el Govern d'Es- panya, de manera que l'acord que s'obtingués en el Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona tin- guessin la garantia que seria ratificat per la resta de governs i, per tant, formant part del Consorci. Consideren que aquest acord realment permet desbloquejar la situació i tirar endavant el Consorci per la Pau al Castell de Montjuïc, que només és una de les peces que conformen el Castell de Montjuïc. Assegura que la realitat és que el Castell de Montjuïc està en mans de l'Ajuntament de Barcelona, que en té les claus, la gestió i l'administració. Afirma que el castell està sota la sobirania total de l'Ajuntament de Barcelona, que és qui hi està desenvolupant totes les activitats que creu oportunes, i que el Patronat del Museu s'ha desmuntat i està liquidant-se, que els destacaments militars estan marxant del castell, i que les antenes s'estan traslladant. Expressa que la sobirania real de l'Ajuntament no treu el compromís que hi hagi un consorci per la pau format per tres administracions, una de els quals és l'Administració de l'Estat representada pel Ministeri de Defensa, cosa que no els suposa cap problema. Diu al Sr. Ciurana que entroncar el Mi- nisteri de Defensa amb el franquisme és un insult a la intel·ligència dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país, i li recorda que la ministra de Defensa, a part de ser diputada al Congrés per la província de Bar- celona, encapçala la llista més votada de la història de la democràcia, no a la província de Barcelona, a la ciutat de Barcelona i, per tant, es mereix un res- pecte també com a representant del poble català i de l'Ajuntament de Barcelona. Consideren total- ment coherent que, en el desenvolupament de polí- tiques i d'actuacions per la pau en el context mun- dial actual, el representant de l'Administració general de l'Estat sigui el Ministeri de Defensa. Demana que s'accepti la realitat. Explica que la realitat és que la ciutat de Barcelona per fi té la total sobirania del Castell de Montjuïc en unes con- dicions plenes i absolutament favorables, que per- meten disposar-ne físicament i també quant als pro- jectes en un Consorci on l'Ajuntament de Barcelona tindrà el 60%, per tant, la majoria, i en el qual hi ha garantida la complementarietat i el treball conjunt amb l'Institut Català i amb el teixit associatiu. Agraeix el suport del PP i l'acord al qual han arri- bat, igual que ho fan amb qualsevol altre grups quan arriben a acords per tirar endavant punts en l'ordre del dia del Consell Plenari o de les comissi- ons, i aclareix que no els representa cap problema arribar a acords amb cap grup. Recorda que els altres grups també arriben a acords amb el PP mol- tes vegades, i opina que això no pot esdevenir mai un argument per intentar enterbolir i enfosquir cap votació del consistori. Li diu al Sr. Ciurana que la immensa majoria de l'opinió pública coneix la realitat del castell i li re- presenta un grandíssim orgull. 2172 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Per acabar, explica que treballaran molt en tres direccions: restitució de la memòria històrica en totes les seves dimensions, posar a disposició de la ciutadania aquest equipament amb tota la seva força, el seu simbolisme i la seva situació estratègi- ca, i, en tercer lloc, desenvolupar a través del Con- sorci, conjuntament amb la Generalitat de Catalu- nya i el Govern de l'Estat, un programa de desenvolupament de la cultura per la pau en uns àmbits que seran complementaris de les altres ins- titucions i que ja s'ha comprovat que funciona. El Sr. Ciurana rectifica al Sr. Martí dient-li que no compleixen un compromís sinó que obeeixen una ordre, i afegeix que el deu haver traït el subconsci- ent, perquè ell no ha parlat del Ministeri de Defensa com a rèmora del franquisme. El Sr. Martí aclareix que ho va fer fa un mes. El Sr. Ciurana celebra que reconegui que no ha parlat del Ministeri de Defensa com a rèmora del franquisme, i afegeix que hi ha una continuïtat his- tòrica. El Sr. Martí nega que existeixi aquesta continuï- tat històrica. El Sr. Ciurana assegura que hi ha una continuïtat històrica. D'altra banda, agraeix al Sr. Martí que hagi re- cordat que la Sra. Chacón és diputada per Barcelo- na i per Catalunya. Pensa que com que no en diu res quan hi ha el tema de l'Estatut o el finança- ment, a vegades és fàcil que se n'oblidin. La Sra. Esteller repeteix que creu que el Consorci treballarà amb els objectius establerts i farà una bona funció, mitjançant els cursos de formació d'alt nivell i la col·laboració amb diferents entitats i àm- bits. Considera que cal mirar endavant i tirar enda- vant aquests projectes perquè siguin tan eficaços com sigui possible i tinguin les millors condicions possibles. La Sra. Capella coincideix amb el Sr. Ciurana que no compleixen un compromís sinó que segueixen una ordre, accepten una imposició, i reitera que considera que van ser uns negociadors nefastos per a la ciutat de Barcelona, perquè podien haver acon- seguit que s'hagués derogat la llei del 60 i no ho van fer, no hi van posar tot l'interès, segurament perquè el tema del castell no els preocupa prou. Afirma que al Grup Municipal d'ERC hi ha coses que sí que els preocupen tremendament, i consideren que la història s'ha de tenir en compte, perquè les coses no passen perquè sí i s'han de tenir presents perquè no es tornin a repetir. Considera que en defensa de la memòria dels qui van deixar la pell al Castell de Montjuïc, hauria valgut la pena haver pressionat una mica més. Argumenta que els mateixos serveis jurídics de la casa deien que calia derogar la llei, perquè si no la condició sobre la utilització romania permanent- ment, i que l'anterior alcalde de la ciutat, el Sr. Joan Clos, es va plantar en aquest tema, cosa que ells no han fet. Acusa el Sr. Martí de tergiversar les coses, i ar- gumenta que no té cap mèrit dir que ara són propi- etaris del castell, perquè ja ho eren al 60, el pro- blema és que se'n transmet la propietat però l'ús ve condicionat. Retreu que el 2007 no van canviar la llei per eliminar l'ús condicionat, sinó que simple- ment van transformar la condició, de manera que continua sent una donació condicionada. Opina que l'Ajuntament hauria d'haver derogat la llei per des- prendre's de la condició existent i haver rebut el castell lliure de condicions i no pas amb una cessió condicionada. Insisteix en la conveniència de la majoria qualifica- da i lamenta haver perdut temps fent al·legacions. Per acabar, lamenta que es passi pàgina d'un tema que tornarà a ser una rèmora per a la ciutat, i adverteix que després de males gestions vénen les lamentacions. El Sr. Gomà comenta que han arribat a un punt de repetició d'arguments per part de tots. Conside- ra que totes les posicions són legitimes, però que és evident que en aquest cas les discrepàncies són de fons i expressen diferències que no han estat salvables en el procés de constitució del Consorci i de redacció dels estatuts. Afirma que creu en la voluntat política de debò, en camins alternatius i majories polítiques diferents a la que s'ha configurat. Opina que era possible fins i tot, sense derogar l'ordre, fer uns estatuts sense aquesta presència predominant del Ministeri de Defensa, però que no ha estat així, sinó que s'ha optat per un determinat model, per una determina- da majoria política en què ells ni hi són ni hi poden ser, perquè serien incoherents amb la seva manera de veure les coses. Lamenta que en la configuració final del Castell de Montjuïc no s'hagi vinculat a una pau sense el Ministeri de Defensa, amb diàleg polític i amb fortes vinculacions amb el moviment i el teixit per la pau, tal com ells sempre han volgut. El Sr. Martí assegura que és el PSC qui veu la re- alitat tal com és, i que una cosa és la inscripció registral i una altra qui té les claus. Explica que, atès que les claus les té l'Ajuntament de Barcelona, aquest castell està sota sobirania plena de l'Ajun- tament de Barcelona, fet que considera que està demostrat i que encara es demostrarà més. No està d'acord que siguin mals negociadors, ja que hi ha hagut negociació i els estatuts són fruit d'un pacte, tot i que el pacte pugui no agradar, cosa totalment lícita. Comenta que la posició d'ERC li sembla plena- ment coherent amb els seus principis i els seus plantejaments, a diferència de la posició de CIU, que no entén en absolut, perquè no considera co- herent donar suport al ministre Trillo en les èpo- ques més dures del Ministeri de Defensa i ara fer-se el purista en relació amb el Ministeri de Defensa. Quant a la majoria qualificada, discrepa de la Sra. Capella, i opina, en canvi, que és més coherent NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2173 que en un consorci per la pau les coses es facin per consens. Opina que precisament és una garantia també per a l'Ajuntament de Barcelona, i que en un projecte que està naixent i que necessita per a la seva projecció el suport explícit en termes de re- cursos i en termes de voluntat política de les tres administracions, és bo el consens. Per acabar, li diu al Sr. Ciurana que els ciutadans i ciutadanes d'aquest país no veuen la continuïtat històrica que ell ha assenyalat entre el Ministeri de Defensa i el Govern franquista. Expressa la seva sorpresa davant aquesta declaració de CIU i afirma que quant a la Sra. Chacón, no cal que la defensi perquè es defensa sola. El Sr. Ciurana argumenta que si no hi ha hagut ruptura, existeix continuïtat històrica amb tots els ministeris. La Sra. Capella torna a dir al Sr. Martí que no tergiversi, i li repeteix que si hi ha una participació diferent de les diferents administracions consorcia- des, en la majoria dels consorcis o en tots en què participa l'Ajuntament de Barcelona, les decisions es prenen per majories qualificades. El Sr. Martí opina que tots dos fan servir el ma- teix arguments però en sentits oposats. Quant al Sr. Ciurana, vol que consti que en nom de CIU ha defensat que hi ha continuïtat històrica entre el règim franquista i la democràcia a Espanya i a Catalunya, opinió que, després d'una nova cons- titució i d'un nou règim en aquest país, el PSC no subscriu en absolut i està segur que la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes tampoc. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC i PP i amb el posicionament contrari del ICV-EU i A, CIU i ERC. 5. Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Barcelo- na com a Patró a la Fundación Consejo España- India. Aprovar els estatuts de l'esmentada Funda- ció. Facultar a l'alcalde de Barcelona per nomenar els representats de l'Ajuntament de Barcelona a l'esmentada Fundació. El Sr. Cardelús manifesta que, amb la idea d'en- fortir les relacions de l'Ajuntament de Barcelona a la zona d'Àsia-Pacífic, consideren interessant parti- cipar en un projecte que coordina el Ministeri d'As- sumptes Exteriors i Cooperació en el qual es pretén establir relacions de manera sistemàtica amb l'Ín- dia. Consideren que l'Índia és un país important des del punt de vista estratègic a la zona asiàtica, així com per a les relacions comercials del futur i, per tant, els sembla raonable utilitzar el mateix meca- nisme que tenen en el cas del Consejo España- China, on participa l'Ajuntament de Barcelona, jun- tament amb moltes altres institucions de Barcelona i de Catalunya, i que ha donat fruits importants. El Sr. Ciurana expressa l'abstenció del Grup de CIU, que no es deu a un desacord amb el contingut sinó amb les formes. Retreu al Sr. Cardelús que un cop més han actuat sense ser conscients que no tenen la majoria suficient a l'Ajuntament, ja que porten l'aprovació per a la incorporació a aquesta Fundació després que el mateix alcalde, en una carta del 30 de març, ja explicités que l'Ajuntament havia decidit incorporar-se a aquest patronat. Li diu que l'alcalde quedaria molt malament si ara hi ha- gués una majoria contrària a aquesta incorporació, i considera que l'alcalde no pot comprometre's en nom de la ciutat en una cosa que no li competeix, que l'informe de serveis jurídics diu clarament que correspon al Consell Plenari. Acusa el PSC de fer i desfer com si Barcelona i l'Ajuntament fossin del PSC, i acusa l'alcalde de parlar en nom del Consell Plenari en una resolució que encara no ha arribat al Consell Plenari per a la incorporació de l'Ajuntament a una fundació, ja que no té legitimitat per fer-ho. Conclou explicitant que s'abstenen per una qües- tió de procediment i de respecte al Consell Plenari i a la mateixa figura de l'alcalde. La Sra. Esteller expressa que el Grup del PP valo- ra aquesta fundació, entre altres coses, perquè arbitra instruments de coordinació i de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Índia, un país emergent amb qui és important tenir relacions. Valoren que aquestes fundacions tinguin un paper actiu com a projecció política, econòmica i cultural, i tot el mercat emergent que hi pot haver a l'Índia, especialment en l'àmbit de les noves tecnologies i de l'enginyeria. Malgrat que hi votaran a favor, també lamenten l'actuació de l'Ajuntament de Barcelona, que l'alcal- de acceptés formar part de la Fundació abans de sotmetre-ho a la consideració d'aquesta Comissió i a l'aprovació del Ple. Reclamen a l'alcalde i al seu govern que tinguin en compte les competències de les comissions i dels plenaris. Expressa que estan cansats de veure com en moltes actuacions es menysprea la funció que ha de tenir cada òrgan de l'Ajuntament de Barcelona. La Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC, que prioritza la necessitat i la vocació de presència internacional de Barcelona, que ha tingut històri- cament i que ha de continuar tenint. Pensen que la carta segurament no és del tot en- certada, però que això no ha de devaluar o fer per- dre transcendència del que s'està aprovant: l'adhe- sió com a patrons a la Fundació Espanya-Índia i l'aprovació dels seus estatuts. Accepta que cal mi- llorar l'estil de les cartes perquè no indueixin a con- fusió, però no veu que de la redacció d'aquesta carta es desprengui la voluntat d'adherir-se a la Fundació avançant-se a la decisió de la Comissió de Presidència o evitant passar pel Plenari de l'Ajun- tament. El Sr. Gomà expressa el vot favorable d'ICV- EUiA, ja que es reforça la vocació de Barcelona de ser present en aquest món de relacions internacio- nals on les ciutats han de tenir una presència im- portant, i s'aposta pel que significa l'Índia com a espai emergent, que ha fet passos endavant molt 2174 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 importants des del punt de vista de la millora de la qualitat política i democràtica del seu sistema. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, agraeix el posicionament dels grups i les paraules de la Sra. Capella, i considera desproporcionada l'exposició del Sr. Ciurana. No entén que puguin veure que hi ha intenció de menystenir els òrgans de govern en aquesta carta, que és una de les mol- tes que signa l'alcalde cada dia i que li prepara el seu gabinet. El Sr. Ciurana expressa que li preocupa profun- dament en mans de qui està l'alcalde i llegeix dues parts de la carta del 30 de març dirigida al presi- dent de la Fundació: "he recibido la convocatoria para la primera reunión de la Junta General del Patronato de la Fundación, que se celebrará el próximo 1 de abril", i "me place informarle de que el Ayuntamiento de Barcelona acepta con agrado incorporarse como patrono a la Fundación". Repe- teix la seva queixa pel fet que es porti l'aprovació de la incorporació a la Fundació tres mesos després que l'alcalde signés aquesta carta, i torna a dir que l'alcalde quedaria molt malament si aquesta Comis- sió decidís no incorporar-se a la Fundació, cosa que podria fer legítimament. Li diu al Sr. Martí que hi ha un problema o bé amb l'alcalde o bé el amb el gabinet de l'alcaldia, que CIU sap perfectament quin és el problema i que el PSC ja decidirà on hi ha el problema. Afirma que CIU està totalment a favor que l'A- juntament participi en la vocació internacional de Barcelona, però pensa que si aquesta abstenció serveix perquè a partir d'ara posin més zel en el que es fa des del gabinet de l'alcaldia o en altres àmbits municipals respecte a les competències de les comissions i del Plenari, ja haurà servit per a molt. El Sr. Martí reitera que considera desproporcio- nada l'argumentació del Sr. Ciurana i li diu que, en tot cas, qui té l'última opinió sobre aquestes qües- tions són els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, PP i ERC i amb l'abstenció de CIU. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 6. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda: 1. Manifestar el reconeixement a la tasca desenvolupada pel CESB des de la seva crea- ció com a òrgan consultiu de l'Ajuntament de Bar- celona i el compromís de contribuir a la seva conso- lidació i enfortiment institucional. 2. Instar al go- vern de la ciutat a que iniciï els tràmits amb el Parlament de Catalunya per a una modificació de la Carta Municipal que incorpori una regulació del CESB d'acord amb l'entitat i les funcions que com- pleix aquest òrgan consultiu de l'Ajuntament de Barcelona. El Sr. Vives contextualitza que el Consell Econò- mic i Social de Barcelona està esdevenint cada dia més important en la diagnosi i fins i tot la proposta de vies de solució a problemes que es plantegen a la ciutat en l'àmbit econòmic i social, i que CIU ha pre- sentat aquesta proposició després que la presidenta del Consell, la Sra. Rosa Virós, que es va reunir amb el cap de grup de CIU, els hagi formulat una petició per veure si era possible començar a normalitzar la situació del Consell Econòmic i Social de Barcelona. Explica que en són membres actius i que creuen que la feina que s'hi fa és molt important. Mostra un document que s'ha elaborat recent- ment, que està suscitant un debat en diverses reu- nions del Consell: l'informe sobre la conjuntura del mercat laboral i l'activitat econòmica de Barcelona, o els mateixos dictàmens que es fan sobre els pres- supostos, tant sobre la seva liquidació com sobre la seva proposta. Consideren pertinent que s'adeqüi exactament la representativitat del Consell Econò- mic i Social, que va ser creat com a òrgan consultiu de caràcter general en un acord del Consell Plenari el maig de 1992. Atès que s'han produït importants canvis d'aleshores ençà, tant a l'entorn com a l'or- ganització de l'Ajuntament, on hi ha hagut l'aprova- ció de la Carta Municipal, consideren molt pertinent la petició que se'ls formula i que traslladen a aques- ta Comissió. Formula la proposició. La Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, que també havia rebut la petició de la Sra. Virós. Consideren que el Consell Econòmic i Social fa una funció important a través dels seus rellevants in- formes amb diagnosis i propostes sobre temes re- llevants a l'hora de contribuir a millorar l'acció de govern de la ciutat de Barcelona. D'altra banda, creu que amb aquesta modificació es contribuirà al seu reconeixement institucional i a facilitar els mitjans de què ha de disposar per fer la seva feina. La Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC a una petició que emana del mateix Consell Econòmic i Social, un òrgan consultiu que considera dels més importants que té Barcelona, tant per l'alta qualifi- cació dels seus membres com per l'alta qualitat dels dictàmens i dels informes que emet. El Sr. Gomà expressa el vot favorable d'ICV- EUiA, que també va mantenir una reunió amb la Sra. Virós i el seu equip on els van fer aquesta re- flexió, i consideren que el contingut de la proposta suposa un pas endavant. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2175 Destaca que el Consell Econòmic i Social expres- sa el valor que té el diàleg social en qualsevol con- juntura, sobretot en una conjuntura de crisi com l'actual. Subratlla també que al llarg de la seva trajectòria, el Consell ha desenvolupat una activitat de molta qualitat en els seus informes i dictàmens, amb aportacions positives en el coneixement i en la diagnosi de la realitat socioeconòmica de la ciutat. En tercer lloc, destaca que en aquesta última etapa el Consell ha mostrat una gran voluntat d'interacci- onar amb la resta d'espais de participació de l'Ajun- tament. El Sr. Martí coincideix que el Consell Econòmic i Social de Barcelona té una trajectòria ascendent que consolida la seva capacitat de reflexió, de pro- posta i d'incidència sobre diferents àmbits de dinà- mica ciutadana, qüestions vinculades al pressupost municipal i al desenvolupament econòmic i social de la ciutat, i que això el situa en una nova etapa que reforça la seva singularitat i les seves noves necessitats en termes de gestió. Considera que, per tant, té plena justificació donar-li un nou estatus i intentar que per Carta Municipal s'ubiqui de la ma- nera que aquesta nova etapa pot necessitar. Opina que, atès que serà la primera modificació de la Carta Municipal de Barcelona, segurament serà un procés complex, com ho solen ser les pri- meres vegades, i que hi ha el risc que aquesta pri- mera modificació doni peu que se'n vulguin fer més. Però confia en la prudència de CIU. Comenta que el secretari general i els serveis ju- rídics de l'Ajuntament ja tenen la instrucció que la modificació de la Carta Municipal quedarà referen- dada amb aquesta proposició, a la qual el PSC dóna suport. El Sr. Vives confirma que el fet de fer una modi- ficació no voldrà dir que se'n vulguin fer d'altres, que en aquest cas es tracta d'una modificació per perfeccionar la Carta i els òrgans de l'Ajuntament de Barcelona, modificació que tots entenen com a positiva, tal com han demostrat amb les votacions. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 7. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda: 1) Reprovar l'alcalde de Barcelona per permetre la realització d'un acte amb el presi- dent del Govern d'Espanya, només 72 hores abans de la celebració de les Eleccions al Parlament Euro- peu, fent una utilització impròpia de la Institució en posar-la al servei del Partit Socialista. 2) Reclamar a l'alcalde de Barcelona que exigeixi al Govern de l'Estat el compliment dels compromisos i la realitza- ció de les inversions pendents a la ciutat de Barce- lona. La Sra. Esteller expressa que al PP li va sorpren- dre l'acte a què fa referència la proposició, celebrat quan només faltaven 72 hores per a les eleccions europees. Entenen que es va cedir l'Ajuntament per a un acte que va ser més un acte de campanya electoral que un acte institucional, i consideren que això és una utilització impròpia de les institucions i que no s'ha de crear aquest precedent a la ciutat de Barcelona. Consideren negatiu que l'alcalde actués més com a membre del PSC que com a alcalde de Barcelona, actuació que troben reprovable. D'altra banda, pensaven que s'aprofitaria aquell acte per fer les reivindicacions pendents que té la ciutat de Barcelona amb el president del Govern. Comenta que el Ministeri té moltes actuacions pen- dents amb Barcelona, n'esmenta algunes, i expres- sa que el PP reclama a l'alcalde que exigeixi al Go- vern que dugui a terme aquestes actuacions pendents amb la màxima celeritat, atès que la con- juntura actual agreujada per la crisi econòmica fa que això no pugui esperar. El Sr. Forn expressa el suport de CIU a la repro- vació de l'alcalde, i diu que ja van manifestar l'opo- sició a l'acte. Opina que l'única justificació de la presència del president del Govern espanyol en aquest acte era aprofitar un temps abans d'un acte de campanya que tenia el seu partit a la ciutat de Barcelona. Critica que l'acte, al qual es va convidar amb molt poques hores d'antelació, va ser totalment improvisat, i consideren una manca de respecte envers les institucions pròpies de Catalunya la no- invitació al conseller de Governació. Pensen que l'acte es va convertir en un acte dels alcaldes del PSC, en el qual no se li va fer cap rei- vindicació important, com ara sobre el finançament o la justícia de proximitat. La Sra. Capella manifesta que des d'ERC entenen que quan es demana la reprovació d'una persona és perquè el fet que s'està imputant és summament greu. Afegeix que no se senten còmodes amb aquestes oposicions, i que normalment procuren buscar acords o proposar coses que tinguin un valor afegit o que millorin la vida de la ciutadania. Considera que l'acte es va desqualificar per ell mateix, i proposa com a transacció que retirin el primer punt. Si el retiren, ERC donaria suport al segon. El Sr. Gomà expressa l'absolut rebuig d'ICV-EUiA a la proposició. Tot i que l'acte no els va semblar apropiat i que no van assistir-hi, consideren que demanar la reprovació de l'alcalde és un despropò- sit, però no el sorprèn, perquè expressa una mane- ra de fer política del PP, plena de demagògia i des- considerant els problemes que veritablement preocupen la ciutadania de Barcelona. El Sr. Martí expressa el vot contrari del PSC, i diu a la Sra. Esteller que l'activitat de les administraci- ons ha continuat amb normalitat durant la campa- nya electoral, igual que l'activitat municipal, l'activi- tat de vinculació entre les administracions no relacionada amb les eleccions europees. Puntualitza 2176 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 que el Sr. Rodríguez Zapatero no era candidat a les eleccions europees, i considera que reunir-se amb alcaldes catalans de poblacions de més de 50.000 habitants és un fet positiu. Li diu al Sr. Forn que el Sr. Recoder havia con- firmat la seva assistència abans que ells li donessin la instrucció que la retirés, i que potser és que un alcalde d'una ciutat amb més de 50.000 habitants realment pensa que l'acte és una oportunitat de compartir amb altres alcaldes reflexions amb el president del Govern. Explica que en la reunió, que va durar molt més del que estava previst, tots els alcaldes van expres- sar opinions i van debatre molts temes importants, com ara el del fons de l'Estat per a inversions locals de l'any que ve. No veu consistent l'argument que diu que va ser un acte de campanya electoral. Per acabar, expressa que no entén que el Sr. Forn critiqui que no hi assistís el conseller de Go- vernació. La Sra. Esteller rebat al Sr. Martí que estan par- lant d'un acte extraordinari i no pas de les activitats ordinàries. Comenta que es va aprofitar que anaven a un míting del Partit Socialista, i que el president del Govern, encara que no hagi estat candidat, ha estat el principal agent electoral del seu partit en les eleccions europees i, per tant, ha actuat com un candidat, i en aquest cas va aprofitar aquest acte per fer campanya electoral a la ciutat de Barcelona aprofitant la institució de l'Ajuntament. Titllen aquesta utilització d'impròpia i aquesta cessió per part de l'alcalde de reprovable. Reconeix que "reprovable" és un terme fort, però explica que l'han volgut utilitzar per donar la impor- tància que té la utilització de l'Ajuntament en un acte electoral de partit amb tots els alcaldes socia- listes. Quant a la transacció de la Sra. Capella, proposa que el punt 1, en lloc de suprimir-se, es canviï per: "la Comissió acorda manifestar el rebuig a la utilit- zació de l'Ajuntament de Barcelona per a la realit- zació d'un acte amb el president del Govern, etcè- tera...". El Sr. Forn contesta al Sr. Martí que ells no van donar cap instrucció a ningú, que el seu partit no actua així, i li recomana que pregunti a dirigents del PSC i alcaldes del PSC quina opinió tenien de l'acte, que considera que va ser inoportú i en el qual no- més hi havia dirigents i alcaldes del seu partit. D'altra banda, opina que en un acte on hi ha el president del Govern i l'alcalde de Barcelona, i al qual es convoca els alcaldes de ciutats majors de 50.000 habitants, sí que hi hauria de ser present el conseller de Governació, per respecte a les institu- cions pròpies del país. En darrer lloc, li diu al Sr. Martí que veuen les coses de diferent manera, que CIU vol que les se- ves institucions també estiguin representades, però que el PSC massa sovint se n'oblida. La Sra. Capella no accepta la proposta de la Sra. Esteller de canviar el punt 1 en lloc de suprimir-lo i, per tant, ERC rebutja la proposició. No troba serio- sa la manera d'actuar del PP, amb lamentacions i reprovacions contínues, i els diu que si ho fan, lla- vors han de fer un pas endavant i fer una altra co- sa, com ara presentar una moció de censura. Quant a la campanya de les eleccions europees, afirma que tant el PP com el PSC del que menys han parlat ha estat d'Europa. El Sr. Gomà coincideix que l'acte no es va fer en el millor moment, i que l'activitat principal del pre- sident del Govern aleshores era donar suport als candidats del seu partit en les eleccions europees. El seu Grup pensa que un tema tan important com el que es tractava en aquella reunió valia la pena fer-ho en un context no electoral que garantís el pluralisme i la presència de tothom. Per acabar, repeteix a la Sra. Esteller que creu que aquesta proposició forma part d'una manera de fer del PP, de treure les coses absolutament de lloc. El Sr. Martí afirma que l'única realitat és que aprofitant l'estada a Barcelona del president del Govern es van organitzar diferents activitats, i que una d'elles va ser aquesta reunió del president amb els alcaldes de les 23 poblacions catalanes de més de 50.000 habitants (20 del PSC, 2 d'ICV-EUiA i 1 de CIU), i que formava part d'una agenda més àm- plia. Argumenta que el president del Govern va dinar amb el Cercle d'Economia, i que ningú no va deixar d'anar aquest dinar fent aquests mateixos comentaris que fan ells. Aclareix que es va convidar també els presidents de grup en el moment de la salutació a l'arribada del president del Govern, com es fa sempre amb qualsevol autoritat. Comenta que la immensa majo- ria de vegades no s'hi assisteix, però que en aquest cas d'això s'ha fet un argument polític. Confirma al Sr. Forn que tenen una diferència absoluta, i li diu que és la segona gran constatació que fa avui sobre les idees de CIU, sobre el que signifiquen per a ells els municipis, l'autonomia local i la seva supeditació a altres poders. Veu que CIU no considera els ajuntaments com un poder autònom i amb plena capacitat per obrar davant de la resta de les administracions. Quant a l'anul·lació de l'assistència del Sr. Reco- der, repeteix que va trucar a l'alcaldia per dir que sí que hi aniria, però que després va tornar a trucar per dir que no. Diu que la conclusió clara de tot plegat és que el diumenge passat el PSC va guanyar les eleccions al nostre país amb molta diferència i, per tant, dema- na respecte pel president del Govern i per la majo- ria dels ciutadans que li dóna suport. El Sr. Forn nega que ell vulgui la supeditació dels governs municipals a la Generalitat, tal com ha dit el Sr. Martí, i li respon que llavors ell li podria con- testar que ells prefereixen la supeditació al Govern NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2177 espanyol. Aclareix que simplement ha dit que tenen una visió de país diferent i que considerava normal que si venien els alcaldes de les principals ciutats de Catalunya, es convidés el representant de la persona que és l'interlocutor davant del Govern de la Generalitat i que és conseller davant d'aquests municipis. El Sr. Martí li contesta que creu que tenen una gran confusió sobre qui fa què, si pensen que cada cop que un conseller de la Generalitat de Catalunya parla amb el Govern de l'Estat sobre qüestions de Barcelona hi ha d'estar present l'alcalde de Barce- lona. El Sr. Martí expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari d'ICV-EU i A, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Capella expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 8. Felicitar la ciutat de Perpinyà per la proclama- ció de l'USAP com a campió de la lliga francesa de Rugbi, en el marc de les relacions bilaterals i els lligams històrics, culturals, lingüístics i econòmics d'ambdues ciutats. La Sra. Capella contextualitza que Barcelona i Perpinyà comparteixen un espai cultural, històric, econòmic i lingüístic, com demostren els lligams establerts des de fa anys en diferents àmbits. En posa un parell d'exemples i formula la proposició, tot indicant que hi ha incorporat una esmena pro- posada pel Sr. Ciurana i que li agraeix. El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU. La Sra. Esteller expressa la sorpresa del PP da- vant d'aquesta proposta, ja que tot i reconèixer la importància que ha tingut l'USAP, troben que si haguessin de felicitar les ciutats i els equips que guanyen lligues o que pugen primera divisió, no acabarien mai. Per aquest motiu, s'abstindran en aquest punt, encara que considerin encertada l'es- mena incorporada, que creuen que dóna més sentit al text. El Sr. Gomà expressa el vot favorable d'ICV- EUiA. Pensen que Perpinyà, el club i l'USAP merei- xen aquesta felicitació, ja que ni Perpinyà és una ciutat qualsevol ni l'USAP és un club qualsevol. Creuen que haver guanyat una de les lligues de rugbi més potents d'Europa, la francesa, per part d'un equip que està desenvolupant una sèrie de rols esportius i socioculturals a la ciutat de Perpi- nyà, l'USAP, és important com a element vertebra- dor de sentit de comunitat i de cohesió social i d'ac- cés de molts nois i noies a la pràctica esportiva. A més, Barcelona comparteix amb Perpinyà lligams culturals i lingüístics, així com una sèrie de conflu- ències en el marc de l'euroregió i dels elements de desenvolupament econòmic i de sostenibilitat. El Sr. Martí subscriu les paraules del Sr. Gomà i expressa el suport del PSC. La Sra. Capella agraeix el suport dels grups que han votat favorablement i l'abstenció del PP, però diu a la Sra. Esteller que no feliciten tots els clubs que guanyen o pugen, sinó els clubs de les ciutats amb què existeixen vinculacions històriques, cultu- rals, lingüístiques i de suports institucionals com- partits en determinats moments. El Sr. Vives, com a president de la Comissió, opi- na que cal tenir un mínim coneixement de la histò- ria del país i de la història de Barcelona, i exposa que en part, la plaça Sant Jaume és definida per homes molt importants de la ciutat de Perpinyà, cosa que els obliga a fer un agraïment d'aquesta mena, i a felicitar la ciutat i el club, pels motius específics que representa l'USAP, no només per a Perpinyà, sinó per al conjunt del país i per la mane- ra com això va ser viscut aquí a Barcelona. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa l'abstenció del PP i la Sra. Capella expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova amb el redactat següent: Felicitar la ciutat de Perpinyà i el club per la pro- clamació de l'USAP com a campió de la lliga france- sa de Rugbi, en el marc de les relacions bilaterals i els lligams històrics, culturals, lingüístics i econò- mics d'ambdues ciutats. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) recs Del Grup Municipal CIU: 9. Demanem tenir accés a una relació de les re- tribucions íntegres anuals del personal de l'estruc- tura directiva de l'Administració Municipal per a l'any 2009. El Sr. Forn formula el prec i diu que aquest prec demostra, una vegada més, que les coses no s'es- tan fent bé a l'Ajuntament de Barcelona. Creu que es demana una cosa ben senzilla, una informació que la majoria d'instituts i d'empreses públiques a què ho han demanat, l'han facilitat. Es queixa que és impossible accedir a aquesta informació des de l'Ajuntament de Barcelona, i assenyala el Sr. Car- delús com a responsable, ja que els ha negat aquesta informació diverses vegades. Considera que aquesta negació vulnera el dret a la informació reconegut al ROM. El Sr. Cardelús es defensa dient que cada vegada que li han demanat la informació, ha contestat que està penjada a la web municipal. Concreta que l'A- juntament de Barcelona penja tots els sous i les retribucions de tots els càrrecs directius, per fran- ges. Afegeix que, a més, se li ha facilitat el nom i el cognom de cada persona amb el càrrec que osten- ta, però que el que no faran és donar-li nom i cog- nom amb el sou al costat. Està totalment d'acord que el ROM reconeix el dret a la informació, però aclareix que el mateix ROM diu que si volen informació més personalitza- 2178 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 da, han de justificar per què la necessiten per a l'exercici de les seves funcions. Assegura que si ho explicita, no hi haurà cap inconvenient per facilitar- li aquesta informació. El Sr. Forn troba penós no haver rebut cap res- posta davant diverses peticions d'informació i que ara els demanin justificació. Contesta al Sr. Carde- lús que com a membres del govern, tenen dret a fiscalitzar el que està gastant l'Ajuntament de Bar- celona en el seu personal. Es queixa que la informació proporcionada no és clara, ja que, per exemple, diu que els gerents i assimilats cobren entre 83.000 i 143.000 euros, informació gens precisa. Lamenta haver-ho hagut de portar aquí i no haver-ho solucionat per telèfon, com ho fan amb la majoria de regidors, però es queixa que és impossible parlar amb el Sr. Carde- lús, i que triga molt a contestar els correus electrò- nics i les cartes, cosa que depèn de la seva gestió. Per acabar, demana al Sr. Cardelús què ha de fer per rebre aquesta informació, si la justificació que li ha donat no li sembla suficient. El Sr. Cardelús repeteix que el que no faran és donar-li noms i cognoms amb el sou al costat de cada una de les persones, a menys que els ho justi- fiqui explícitament. El Sr. Vives aclareix al Sr. Cardelús que és ell qui ha de justificar per què no dóna la informació, i com a president de la Comissió li demana que facili- ti una justificació raonada. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 10. Exigir al Govern Municipal el compliment dels acords de la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública de 20 de maig de 2009, en la que es va aprovar la supressió de la figura del Tècnic de Barri i, en conseqüència demanem la suspensió del procediment de provisió per concurs dels seixanta- quatre llocs de treball de Tècnic de Barri. La Sra. Esteller formula el prec i afegeix que han vist com des del dia 9 de juny fins al dia 22 es fa- ran les proves de selecció d'aquests llocs de treball, amb la qual cosa s'incompleix l'acord a què van arribar. Li diu al Sr. Martí que els acords que es prenen a la Comissió són mandats al Govern i el Govern ha de complir-los i no menystenir-los, al marge del color dels partits que aproven les propo- sicions. El Sr. Martí considera inadequat començar un prec amb la paraula "exigir". Quant al contingut del prec, explica que, segons el ROM, els punts de l'ordre del dia que formen part de les competències en termes d'execució per part dels òrgans de govern són iniciativa de l'equip de govern i necessiten el pacte, l'acord, la majoria, de l'òrgan per tirar endavant, i que els punts de l'ordre del dia que representen un impuls, un mandat, i que són iniciativa dels grups de l'oposició, per fer- se efectius, perquè efectivament passin a ser ente- sos com a executius, necessiten el suport del go- vern. Conclou que, per tant, quant a l'acord a què fa referència el prec, el Govern no assumia el com- promís d'executar-lo, malgrat que hi hagués el de- bat polític i una majoria en una determinada direc- ció, i no entén per què el PP torna a obrir aquest debat. La Sra. Esteller considera extremadament greu que el Sr. Martí no se senti compromès pel que li diuen tres grups en una Comissió de Presidència. Expressa que sap perfectament què és la part deci- sòria i què és la part d'impuls, però que estan par- lant d'un mandat al govern, al marge que ell hi estigui o no d'acord. Assegura al Sr. Martí que té un compromís amb els acords que s'adopten a la Co- missió, i que una altra cosa és que no el vulgui assumir i no faci cas al que li diu la majoria de l'A- juntament de Barcelona. Acusa el Sr. Martí de no haver assumit la minoria del seu govern a l'hora d'actuar, i d'actuar sempre amb prepotència, al marge dels acords de la Co- missió, i escudant-se darrere dels vincles jurídics i de raonaments d'una altra naturalesa. Li aclareix que una cosa és el pla jurídic i una altra el pla polí- tic, i que ell ha respondre per les omissions o per no fer cas a resolucions o a proposicions que s'a- proven a la Comissió. Conclou dient que aquesta actitud és un exemple d'incompliment del Govern. El Sr. Martí entén que la Sra. Esteller torna a obrir aquest debat que van tancar fa mesos perquè no sap de què més parlar en relació amb l'Ajunta- ment, i considera que aquesta discussió no té cap sentit, atès que van acordar unes regles de funcio- nament i, per tant, no pot exigir el compliment d'aquest acord. Es dóna per tractat. 11. Que el Govern Municipal justifiqui la despesa de 1.113.392 euros en concepte de "Museu de la Mobilitat" (mitjançant BSM), informant sobre la situació actual i les previsions de recuperació d'a- quest import pagat l'any 2004. El Sr. Mulleras adverteix un error ortotipogràfic d'un punt canviat de lloc en la transcripció del prec a l'ordre del dia, perquè pot fer variar el significat. Especifica que en aquest prec la xifra era incorrec- ta, que ha de ser 1.113.392 euros i formula el prec. El Sr. García-Bragado explica que l'import corres- pon al cost del projecte per a la construcció del Mu- seu de la Mobilitat i el Transport, i el desglossa: un contracte de projecte de contingut del Museu de la Mobilitat i el Transport, de 31 de març del 2005, adjudicat a l'empresa Lunatus Comunicación Audio- visual, per un import de 52.000 euros, i un contracte del pla director i fase conceptual per a la construcció d'un edifici, torre d'oficines, sala d'exposicions i parc públic, la parcel·la anomenada Triangle Ferro- viari, adjudicat a Gehry Partners, per un import d'1.360.000 dòlars, més 80.000 dòlars de repercus- sió de despeses. Concreta que aquest contracte ha estat liquidat per un import final d'1.061.392 euros, NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2179 cost de l'elaboració del pla director i de la fase con- ceptual per a la construcció de l'edifici. Aclareix que els costos incorreguts en això seran repercutits en el promotor que definitivament tiri endavant l'edifici, que es farà càrrec, òbviament, de les despeses tant de la promoció de l'edifici, de la seva construcció, com de les despeses incorregudes fins aquell moment. Per acabar, comenta que quant al Museu de la Mobilitat, l'administració que n'as- sumeixi la titularitat s'haurà de fer càrrec de la part corresponent, i l'Ajuntament del parc públic. El Sr. Mulleras comenta que aquesta informació ja la tenien i que esperaven una altra resposta. Considera una greu irresponsabilitat que l'Ajunta- ment hagi pagat 1.113.000 euros per un disseny conceptual, que no és ni tan sols els plànols de l'edifici sinó simplement les idees, el concepte. Pen- sa que són diners llençats a les escombraries, no només per haver pagat per un concepte sinó també perquè és un disseny conceptual d'un edifici que no es farà. Acusa el Govern d'ineficient en la gestió dels re- cursos públics, i vol saber quan passaran aquests diners a despesa i com els recuperaran si no es fa l'edifici. Expressa que no li sorprendria si un dia portessin una modificació de crèdit o qualsevol eina pressupostària i diguessin que l'han de fer servir per convertir aquests diners en despesa. El Sr. García-Bragado nega que l'Ajuntament ha- gi renunciat a impulsar la construcció d'aquest edi- fici, i aclareix que el que ha dit és que no és priori- tari en aquest moment. Explica que la reparcel·lació del Triangle Ferroviari està aprovada, i que hi ha 80.000 metres de sostre, que són titularitat dels propietaris del sòl com ara Adif, l'Entitat Metropoli- tana de Transports, TMB, i el mateix Ajuntament. Exposa que és una operació que està dins d'un planejament general de la Sagrera, que serà titula- ritat de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, i que allà es promourà un edifici, tal com està decidit en el planejament urbanístic aprovat. Creuen que el projecte de Frank Gehry és un projecte importantíssim, que marcarà d'una manera clara el futur de tota la zona, però que abans d'a- quest edifici és més important fer l'estació i acabar de resoldre els problemes urbanístics, cosa que estan fent en aquests moments. Comenta que és lògic que això figuri com a actiu perquè BSM, que ha fet un esforç econòmic per tal de preconfigurar aquest edifici, l'haurà de rendibilitzar en el moment que hi hagi un promotor que el tiri endavant. Per acabar, assegura al Sr. Mulleras que això succeirà, i li demana que se cenyeixi a la realitat. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 12. En relació a la transformació de la av. Diago- nal: Quin és el pressupost previst pels conceptes següents: publicitat (banderoles, opis, encartables, revistes, publicacions, web, anuncis, etc.) detallant- ne el cost pels diferents conceptes (creativitat, im- pressió, realització, compres, espais, insercions, etc.)? Quin és el cost de les aplicacions tècniques que s'han hagut de desenvolupar per a garan- tir/facilitar la participació ciutadana? Quines són les previsions del govern municipal pel que fa a la par- ticipació ciutadana en aquesta fase i en la fase final de la consulta? El Sr. Forn formula les preguntes. El Sr. Martí dóna primer les xifres desglossades: creativitat, 20.880 euros; producció gràfica i audio- visual, 18.154 euros; mitjans (insercions publicità- ries), 371.000 euros; exterior (banderoles, opis, torretes, bústies i tríptics), 22.019 euros; màsters de premsa i originals de butlletes, 18.347 euros; la segona fase de la web específica de la Diagonal, 135.000 euros; el repartiment de butlletes en el mateix tramvia, 696 euros, i la dinamització dels punts calents a la ciutat el mes de setembre, 21.500 euros. A continuació, facilita el total: 606.000 euros. Quant al cost de les aplicacions tècniques que s'han hagut de desenvolupar per garantir i facilitar la participació ciutadana, especifica que una part és el que ja van fer servir amb el tema del PAM, per- què la metodologia és la mateixa en termes d'em- magatzemament de la informació, etc., una altra part està incorporada en els 135.000 euros de la nova fase de la web, que és la part específica, i en una tercera part, quant a la consulta electrònica, hi ha un concurs en marxa de 560.000 euros amb repercussió pressupostària el 2009 i el 2010. Acla- reix que això ho incorpora tot en relació amb la consulta electrònica (tot el software que s'ha de desenvolupar, totes les mesures de seguretat, tot el procediment de notificació a les persones del seu dret a vot, totes les terminals que s'han de llogar per al dia de la votació, les persones de supervisió, la mínima infraestructura necessària en cada un dels punts, el cablejat, etc.). Afegeix que només quedaran les despeses que es derivaran de la ter- cera fase, la fase de debat sobre les opcions que resultin del procés de participació i el treball de l'oficina tècnica de la Diagonal. Creuen que molts ciutadans i ciutadanes s'ani- maran a prendre part en les fases de definició dels projectes i de presa de decisió en la consulta ciuta- dana, però atès que és una experiència totalment nova, no pot contestar la preguntat de les previsi- ons. D'altra banda, pensa que no tindria cap lògica fer una divisió entre el nombre de participants i els costos, perquè els costos són fixos. El Sr. Forn no té clar si els 560.000 euros de la consulta electrònica corresponen al producte final, al disseny de l'aplicació i a la part executiva. El Sr. Martí li ho confirma. El Sr. Forn, atès que hi va haver una proposta de modificació que permetia interpretar que potser hi 2180 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 havia la possibilitat que BSM intervingués en la creació d'aquesta part de la consulta electrònica, demana si hi intervé BSM o si és subcontractat. El Sr. Martí no sap si qui acaba fent el contracte és BSM, només li pot dir que són diners que estan adscrits a Serveis Generals. El Sr. Forn demana si li podria facilitar les prime- res xifres per escrit. El Sr. Martí li ho confirma. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 13. Quin són els criteris d'integració lingüística que utilitza el govern municipal? La Sra. Capella abans de formular la pregunta, contextualitza que l'article novè de la Llei 1/98, de política lingüística, diu que la llengua de les admi- nistracions de Catalunya és el català; el Decret legislatiu de 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, també diu el mateix, que el català és la llengua pròpia de l'Administració local de Catalunya i que, per tant, ha de ser la llengua d'ús normal i general en les seves activitats, i l'article quart de la Carta Municipal de Barcelona, també diu que el català, llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Ajuntament de Barcelona i que ha de garantir l'ús del castellà dintre del marc constitucional i estatu- tari. Que l'Ajuntament ha de normalitzar el català en l'àmbit de les seves competències, així com fo- mentar-ne l'ús en l'àmbit de les relacions internaci- onals per promoure i reforçar el multilingüisme i la multiculturalitat en el marc mundial. El Sr. Martí contesta que els criteris són els que estableixen les lleis, l'estatut, que defineixen els drets i deures dels ciutadans i les obligacions de les administracions, que, tal com sap, ara han comen- çat a concretar amb el nou reglament d'ús del cata- là a l'Ajuntament de Barcelona entre tots els grups. La Sra. Capella afirma que hi ha una part de la població de Barcelona que no té garantits aquests drets lingüístics, perquè les publicacions que s'a- drecen a aquesta part de la ciutat són en castellà. Posa l'exemple de El districte de la Festa Major de Paraguai-Perú de Sant Martí, on es va publicar un fulletó informatiu únicament en castellà. Explica que ERC va preguntar al districte a què es devia aquesta absència de la versió catalana, i els van contestar que no era important perquè era una festa de dimensió petita i que n'hi havia prou amb la versió castellana. No vol que es malinterpreti la pregunta, i manifesta el seu absolut respecte pels veïns i veïnes de Paraguai-Perú i per la seva festa, però ERC considera inadmissible incomplir les nor- mes i que se'ls doni la resposta que se'ls va donar, així com s'incompleixin les mateixes resolucions de l'Ajuntament. Pensen que independentment del públic destinatari, si la llengua pròpia de l'Ajunta- ment de Barcelona és el català, no es pot discrimi- nar en funció de les dimensions del territori dels destinataris o del seu origen. El Sr. Martí reconeix que tant l'edició únicament en castellà d'un fulletó de l'Ajuntament de Barcelo- na com la resposta donada a ERC són equivocaci- ons. Opina que l'immens volum d'activitat de l'A- juntament de Barcelona fa que algunes coses no s'ajustin als criteris, i creu que disposar del regla- ment que estan elaborant pot acabar de fer com- prendre millor aquestes qüestions a tots els esta- ments municipals i fer que aquestes errades al final desapareguin. Es dóna per tractada. 14. Quin ha estat el protocol seguit per la convo- catòria de la reunió dels alcaldes metropolitans amb el president del govern central el passat 4 de juny de 2009? La Sra. Capella es remunta a Jaume I per expli- car que va concedir a Barcelona una certa capacitat d'autogovern a través dels privilegis que després el seu fill Pere III va consolidar i als quals va atorgar perpetuïtat fins que van ser abolits pel Decret de Nova Planta. Comenta que això va comportar que la institució municipal gaudís d'unes prerrogatives que òbviament no poden ser comparables amb els privilegis d'autogovern actuals, però que sí que tenien certa transcendència i, per tant, ubicaven la ciutat de Barcelona d'una manera diferenciada de la resta de ciutats del món. Expressa que li sobta i li sembla curiós que en una època democràtica, el govern que emana del poble i que, per tant, representa la ciutadania, no tingui clara quina és la seva posició, situació i ubi- cació com a administració, com a institució, davant d'altres administracions. Manifesta que ERC lamen- ta la manca de rigor en l'organització de la reunió a què fa referència la pregunta, i que l'alcalde de la ciutat, que és qui hauria de representar la institució i la capital del país, no sabés estar a l'alçada. Formula la pregunta i afegeix que ERC entén que Barcelona no és una ciutat qualsevol i n'han de ser molt conscients, tot tenint en compte que té una normativa pròpia i que sempre l'ha tingut, fins i tot en períodes com el de la dictadura, en què tenia un règim especial i diferenciat de la resta de ciutats de l'Estat espanyol. El Sr. Martí corregeix a la Sra. Capella que no va ser una reunió amb alcaldes metropolitans sinó una reunió a la qual es van convocar tots els alcaldes dels municipis de més de 50.000 habitants de Cata- lunya. El Sr. Cardelús reconeix que es va avisar de la reunió amb molt poc temps i, per tant, es van uti- litzar mètodes verbals i no per escrit, cosa que la- menta. Explica que des de Presidència del Govern se'ls va demanar una sala per fer una reunió de treball i ells van oferir una possibilitat. Afegeix que com que es tractava d'un president del Govern, van fer com han fet sempre amb tots els altres presidents del Govern: una salutació institucional dels tinents d'alcalde i presidents de grup, una breu reunió en- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2181 tre el president del Govern i l'alcalde de Barcelona, la reunió de treball i una compareixença pública de l'alcalde de Barcelona i el president. Comenta que per convocar els grups municipals, la directora de Protocol va trucar personalment a totes les oficines dels president de grup. Especifica que des del Grup Municipal de CIU se'ls va contes- tar a primera hora de la tarda que el president no hi assistiria, tot i que durant el matí se'ls va dir que l'alcalde de Sant Cugat sí que hi assistiria. Quant a ERC, explica que van trucar a l'oficina del Sr. Por- tabella, que no hi era i que no es va poder parlar amb el seu cap de gabinet, però sí amb la secretà- ria del grup municipal, i que durant la tarda no van rebre cap trucada de resposta ni del PP ni d'ERC per concretar si voldrien ser presents en aquesta salu- tació institucional, però que a través dels mitjans de comunicació van saber que no hi volien assistir. La Sra. Capella entén que això neix a petició de La Moncloa i que l'Ajuntament de Barcelona els va cedir una sala perquè es poguessin reunir amb els alcaldes. Manifesta que li sembla bé i que compar- teix que el president del Govern espanyol ha de venir, però que les coses no es fan així, i que Bar- celona no és qualsevol cosa, com ja ha comentat diverses vegades, sinó que és capital del país, capi- tal de Catalunya, capital de la llengua i la cultura catalanes, i que té una tradició històrica molt im- portant d'ubicació en el món. Conclou que la reunió es va organitzar en funció de les necessitats i dels interessos del partit que representa el Sr. José Luís Rodríguez Zapatero, ja que aprofitaven que després feia el míting de final de campanya, i demana que li aclareixin si la reunió va ser un compromís assolit feia temps, un com- promís atesa la bona relació que hi ha perquè són membres del mateix partit polític, o bé una ordre. El Sr. Martí aclareix que el Sr. Rodríguez Zapate- ro ha vingut a fer molts mítings a Catalunya i a Barcelona, i que cada cop que ve a fer un míting no es reuneix a l'Ajuntament de Barcelona, però que la reunió es va fer per complementar una agenda, de la mateixa manera que el dinar que ha esmentat abans. Afirma que la reunió estava emparaulada des de feia temps, tot i que no s'havia concretat, cosa que es va fer aquell dia per qüestions d'agen- da del president. Argumenta que els va semblar una oportunitat que podia tenir sentit aprofitar, i contradiu el Sr. Forn respecte del que ha insinuat abans sobre la resta d'alcaldes que hi van anar. Per acabar, afirma que tothom va qualificar la reunió de profitosa i de positiva. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i cin- quanta minuts. Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Acta de la sessió celebrada el dia 22 de juny de 2009 i aprovada el dia 15 de juliol de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el dia 22 de juny de 2009, s'hi reuneix la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Xavier Florensa i Cantons, Guillem Espriu i Avendaño, Montse Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner, Joan Puigdollers i Fargas, Mercè Homs i Molist, Emma Balseiro i Carreiras, assistits per la tècnica jurídica, Sra. Anna Martori i Salichs, qui actua per delegació del secretari general i certifica. També hi són presents la Sra. Cristina Castells i Guiu, directora de Serveis d'Energia i Qualitat Am- biental; i el Sr. Miquel Trepat i Celis, director del Zoo de Barcelona. Excusen la seva absència la Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón, i els Ims. Srs.: Francesc Narváez i Pazos, Ramon García-Bragado i Acín, Jaume Ciura- na i Llevadot, Raimond Blasi i Navarro, Alberto Vi- llagrasa i Gil, Jordi Cornet i Serra. S'obre la sessió a les dotze hores i cinc minuts. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa 2182 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Àrea de Medi Ambient Del gerent municipal, de 27 de maig de 2009, que aprova el plec de clàusules i convoca procedi- ment obert per a la seva adjudicació del contracte relatiu als serveis d'assistència tècnica per a la in- formació, el seguiment i control de projectes i obres i informes de recepció responsabilitat de la direcció d'inversió i espai vial de medi ambient, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 379.500 euros. 2. Àrea de Medi Ambient Del gerent municipal, de 28 de maig de 2009, que anul·la part de l'autorització de la despesa de l'exercici 2009 i adjudica definitivament el contracte relatiu al servei d'assistència tècnica en el segui- ment i control de les inversions (PAM 2008-2011) a GECSA Ingeniería y Obras, SA, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 337.340,25 euros. 3. Àrea de Medi Ambient Del gerent municipal, de 3 de juny de 2009, que aprova el plec de clàusules i convoca procediment obert per a la seva adjudicació del contracte relatiu al manteniment de la senyalització horitzontal, ver- tical, informativa urbana i abalisament de seguretat viària, zones est/oest, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 430.000 euros. El Sr. Puigdollers demana tenir accés al tercer expedient. D'altra banda, pregunta per quin motiu s'anul·la l'autorització de la despesa per a l'exercici 2009 al segon expedient, atès que això normalment es fa quan ja s'ha adjudicat el contracte. El Sr. Cornet aclareix que només s'anul·la aquella part de la despesa que, un cop feta l'adjudicació definitiva, excedeix de l'import inicialment pressu- postat per a fer la licitació. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Central de generació d'energies Zona Franca - Gran Via l'Hospitalet. La Sra. Mayol felicita els tècnics del projecte, ja que diu que ha estat molt llarg i complicat i que ha tirat endavant gràcies al treball rigorós d'aquests professionals i a la tossuderia i la voluntat munici- pals. Destaca que en aquest projecte s'ha aconse- guit el que s'anomena sovint com a "model Barce- lona", amb la implicació del sector privat (Enagás i les empreses que han concursat) i d'institucions com el Consorci de la Zona Franca i el Port. Asse- nyala que el projecte és ja una realitat en la mesu- ra que hi ha una adjudicació feta, i que avui volen explicar les aportacions diferencials que ha fet al projecte l'adjudicatari, que fins i tot milloren la proposta inicial, a més de donar als Grups la docu- mentació del concurs. La Sra. Castells manifesta que és un projecte que engloba dues administracions locals, les de Barce- lona i l'Hospitalet, i que s'introdueix a unes noves zones per urbanitzar. Destaca la importància que les xarxes de fred i calor es desenvolupin a noves zones per urbanitzar, on és fàcil desenvolupar tota una xarxa, i el plus afegit d'eficiència i ús racional que implica aprofitar una energia que s'està per- dent com és el fred de la regasificadora del Port. Explica que en la proposta inicial que va sortir a concurs es plantejava un projecte amb dues fases, cosa que es manté. Diu que en una primera fase es donarà fred i calor a tots els nous serveis que s'han de desenvolupar en el sòl per urbanitzar i que en una segona fase entrarà en funcionament l'aprofi- tament del fred de la regasificadora del Port, que és la part més costosa i per a la qual és important que hi hagi una demanda de fred considerable al barri. Assenyala que el projecte preveu desenvolupar una central per donar calor, fred i electricitat als nous edificis consumidors a partir de la biomassa del verd urbà de la ciutat de Barcelona, amb la qual es produirà electricitat en una planta de biomassa, i del gas natural, amb una central de trigeneració de producció de fred i calor. Destaca que a partir d'un determinat moment part d'aquest fred no es pro- duirà en aquesta central, sinó que provindrà del fred sobrant produït per la vaporització del gas natural que arriba al port de Barcelona. Explica que el gas natural arriba en estat líquid al port i que per introduir-lo a la xarxa de distribució de la ciutat s'ha de convertir a un estat gasós mitjançant la vaporització. Diu que aquest procés implica reescal- far aquest gas que està a -60ºC i que és un fred que actualment es llança al mar. Destaca que, a part dels beneficis en eficiència que poden tenir les xarxes de fred i calor, amb aquest projecte s'acon- segueix un estalvi d'energia de prop de 21 GW i un estalvi de CO2 d'unes 9.200 tones l'any. D'altra banda, assenyala que el projecte compta amb apor- tacions importants de l'Administració: l'Ajuntament de Barcelona aporta la biomassa de la ciutat, la cessió del solar on anirà ubicada la nova central i 10,4 milions d'euros entre inversió directa en el projecte i com a soci capitalista de la societat; Ena- gás aporta el fred gratuïtament, i l'Administració central i la Generalitat aporten 6 milions d'euros d'inversió en el projecte. Explica que per portar a terme aquest projecte calia convocar un concurs i que van tenir dubtes sobre l'oportunitat de convo- car-lo en l'actual situació de crisi, ja que s'ha alentit el procés d'urbanització del nou barri on la xarxa donarà servei, però que també eren conscients que els projectes d'aquestes característiques no poden NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2183 arribar tard. Diu que, com que el projecte era de dues administracions, es va demanar a l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient que convoqués el concurs i que aquesta va encarregar a Tersa l'adju- dicació del projecte. Assenyala que l'objectiu del concurs era trobar una empresa privada que creés una societat que s'encarregués de fer el disseny, la construcció i l'explotació de la central. Explica que en el concurs es presentava una proposta base que entenien que es podia modificar a fi de millorar-la, però que hi havia una sèrie de condicions que calia complir: aprofitar el fred de la regasificadora; cons- truir una xarxa de fred i calor que donés servei a la zona de treball que s'ha proposat; fer-se càrrec de tota la biomassa que aportés l'Ajuntament de Bar- celona; fer un contracte de gestió amb una durada màxima de quaranta anys; homologar els preus de subministrament d'energia als usuaris finals en relació amb els d'altres xarxes que funcionen actu- alment a la ciutat; fer entrar en funcionament la planta de biomassa el 2011. Diu que els licitadors també s'havien de comprometre a donar servei a tots aquells consumidors que havien arribat a acords amb l'Ajuntament per proveir-se de fred i calor. Explica que el 23 de gener el concurs va sor- tir publicat al DOUE, el 24 de març es va finalitzar el període de recepció de les ofertes, el 3 d'abril es van obrir les pliques i el 3 de juny es va decidir el guanyador. Informa que al concurs s'hi van presen- tar quatre empreses: Dalkia, Urbaser amb EMAE, Aigües de Barcelona amb Cofely, i Tecnocontrol (filial del grup San José). Diu que, després d'una avaluació molt acurada de les ofertes, es va acor- dar l'adjudicació a Dalkia, que ha presentat un pro- jecte ambiciós que proposa una cobertura de prop del 85% de la demanda del barri de la Marina, un edifici singular i la major eficiència energètica, ja que aprofitarà 30 MW del fred residual del procés de regasificació enfront dels 5 MW de la proposta base. Explica que aquesta empresa també proposa reduir els nivells de CO2 i justifica molt bé els valors d'emissions de NOx i PM10, que són inferiors als que estableix la Generalitat. Així mateix, manifesta que l'empresa adjudicatària presenta uns preus de fred i calor als usuaris que seran un 10% inferiors al cost que es pagaria per una climatització conven- cional, i que s'encarregarà de la gestió i el funcio- nament de l'energia solar dels edificis que en dispo- sin. Assenyala que també han valorat positivament l'atenció de qualitat a l'usuari final, que és un usua- ri residencial i, per tant, és molt important que se senti segur amb aquests sistemes. Finalment, diu que Dalkia presenta una aposta econòmica i un esquema de negoci a trenta anys força raonable i estable. El Sr. Puigdollers felicita els equips tècnics que han treballat en aquest projecte, que diu que és el primer gran projecte de l'Agència d'Energia de Bar- celona que tira endavant. Destaca que tots els Grups municipals s'han mostrat sempre a favor d'aquest projecte i que, per tant, és un projecte impulsat pel govern municipal però de tot l'Ajunta- ment de Barcelona. Manifesta que el gran debat de futur en temes ambientals se centra sobretot en el camp de l'energia: com es produeix, com es distri- bueix i com es garanteix un bon servei. Diu que, en aquest sentit, per al seu Grup hi ha dos aspectes clau: intentar produir l'energia al més prop possible del lloc on es consumeix, cosa que evita la pèrdua d'energia a les xarxes de distribució, i apostar per totes les formes d'energia existents, ja que totes són segures. D'altra banda, assenyala que des del moment en què l'evidència científica va plantejar tota la problemàtica lligada a l'escalfament de la Terra, els paradigmes de la lluita ambiental han canviat i han passat de ser molt locals a ser molt globals, i que un paràmetre essencial és la reducció del CO2 i tots els gasos que provoquen l'efecte hi- vernacle. Conclou que aquest projecte és un magní- fic exemple des de tots aquests punts de vista. La Sra. Balseiro assenyala que han hagut d'espe- rar més d'un any i mig perquè se'ls informi de l'ad- judicació d'aquest projecte, que diu que celebra que s'hagi concedit a una empresa amb una àmplia experiència en el sector. Afirma que, fruit d'aquest dilatat temps d'espera, ja s'ha produït un primer endarreriment en la posada en marxa de la planta, ja que mentre que a la mesura de govern es va anunciar que la central entraria en funcionament a partir del segon semestre de l'any 2010, en l'infor- me figura que serà a partir de l'any 2011. Opina que és positiu que es presentin les mesures de govern i que es tingui en consideració l'opinió de tots els Grups municipals, però diu que també és important que aquestes mesures es posin en marxa amb la suficient diligència per fer-les realitat. D'al- tra banda, manifesta que, tot i ser una profana en la matèria, creu que si ja s'hagués desplegat la recollida de matèria orgànica a la ciutat, potser aquesta matèria orgànica podria formar part del conjunt de biomassa que aportarà l'Ajuntament de Barcelona al projecte. Acaba preguntant quan s'es- pera que la central funcioni a ple rendiment. El Sr. Florensa expressa el suport del seu Grup a aquest projecte i felicita l'equip tècnic per haver-lo fet possible. Diu que aquest projecte arriba en un moment important, no només per la importància que té tot l'àmbit energètic en el debat de la soste- nibilitat, sinó perquè el consum ha augmentat cada cop més en aquest àmbit i no sembla que aquesta tendència pugui canviar en el futur pròxim, a dife- rència del que ha passat amb el consum d'aigua. Opina que, per tant, tota la feina que es faci per optimitzar l'eficiència energètica i impulsar noves fonts de generació d'energia és positiva. Destaca la importància d'establir aquestes xarxes a les zones on en els propers anys hi haurà un creixement urbà considerable i noves demandes de consum d'ener- gia, ja que després són molt més difícils d'instal·lar i de posar en marxa. Pel que fa al projecte de l'em- 2184 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 presa adjudicatària, valora positivament els preus, l'atenció al client i els nivells d'eficiència energètica. El Sr. Espriu agraeix a tot l'equip tècnic l'elabora- ció del projecte, que diu que és fruit d'un treball summament acurat. Destaca la voluntat de tots els Grups per tirar-lo endavant; el fet que el projecte combini a la perfecció la viabilitat econòmica, l'efi- ciència energètica i la sostenibilitat mediambiental; i la col·laboració entre els sectors públic i privat. La Sra. Mayol manifesta que s'han de sentir or- gullosos d'aquest projecte com a Ajuntament i no només com a govern, ja que és difícil que en un sol projecte s'assoleixi aquest nivell d'estalvi, eficiència energètica i reducció de CO2. Diu que és poc habi- tual que un únic projecte sigui capaç d'estalviar l'equivalent a l'1% del consum elèctric de la ciutat de Barcelona i 9.000 tones anuals de CO2. Afirma que també és molt important haver-se atrevit a arribar a l'usuari residencial, ja que els projectes anteriors de fred i calor sempre han estat vinculats a grans equipaments o oficines. Assenyala que un altre avantatge d'aquest projecte és el seu potenci- al de replicabilitat. En aquest sentit, explica que la Comissió Europea els ha expressat el seu suport i s'ha mostrat interessada en el projecte per la pos- sibilitat de replicar-lo en altres regasificadores que s'instal·lin, tot i que puguin tenir més dificultats que Barcelona perquè no és habitual que hi hagi un port tan prop de la ciutat. Pel que fa a l'endarreriment que ha assenyalat la Sra. Balseiro, diu que, a part de la complexitat administrativa, cal tenir en comp- te les dificultats tècniques del projecte. Explica que ha calgut dissenyar els vaporitzadors que permeten aprofitar el fred ja que no existien en el mercat, i que això s'ha fet amb Enagás, enginyeries de la ciutat i de l'Ajuntament, i l'IDAE. Afirma que aquest projecte de R+D és el que ha costat més des del punt de vista d'implicar el sector privat per l'enca- riment que representava i que l'aportació econòmi- ca del sector públic és el que ho ha fet viable. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 2. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, acorda: Demanar al govern munici- pal que en el termini d'un mes elabori un llistat de tots els punts del municipi de Barcelona en els quals se supera la normativa vigent per contamina- ció acústica que tingui per origen principal el trànsit de vehicles i formuli les propostes d'actuació neces- sàries per tal de resoldre les situacions de contami- nació acústica que no compleixen amb la legislació vigent a la ciutat de Barcelona. Les propostes hau- ran de tenir valoració dels costos de les mesures correctores proposades, calendari d'execució i pro- posta de finançament. El Sr. Puigdollers explica que van presentar una proposició semblant a l'última sessió de la Comissió i que l'han reformulat a fi d'obtenir un acord que permeti aprovar-la. Afirma que la proposició plante- ja elaborar el pla d'actuació per a cadascun dels punts en els quals no es compleix la normativa vigent amb propostes concretes d'execució i de finançament. La Sra. Mayol manifesta que el govern municipal ha presentat una transacció, en la qual es substitu- eix "en el termini d'un mes" per "en el termini de quatre mesos" i s'elimina "que tingui per origen principal el trànsit". Explica que el mapa sònic ja està fet i està en tràmit d'aprovació per part de la Generalitat i que voldrien fer la presentació de les propostes paral·lelament al debat de la nova Orde- nança de medi ambient, que és el motiu pel qual han proposat allargar el termini. D'altra banda, demana disculpes a la Sra. Balseiro per no haver-li enviat abans el text de la transacció. La Sra. Balseiro sol·licita que se'ls faci arribar les esmenes que s'acordin amb els diferents Grups municipals abans de les sessions de la Comissió i, si és impossible, com a mínim en el transcurs de les sessions. Expressa el vot favorable del seu Grup a la proposició perquè es tracta d'un tema important que afecta el benestar de molts ciutadans que constantment han de patir les conseqüències de nivells acústics que superen els límits establerts. Explica que durant molt de temps es va demanar als Grups de l'oposició que donessin un marge de confiança al govern municipal per tal d'aprovar els mapes sònics i que posteriorment també se'ls va demanar una certa generositat pel que feia a l'a- provació de la modificació de l'Ordenança de medi ambient en relació amb el soroll. Diu que després de les vacances d'estiu de l'any passat es va iniciar un procés per aprovar aquesta modificació i que actualment està aturat sense que en sàpiguen els motius. Conclou que el termini de quatre mesos és excessiu, però que acceptaran aquest ajornament per tal que l'objectiu i l'esperit de la proposició tirin endavant. El Sr. Florensa expressa el suport del seu Grup al nou text que avui es presenta. Diu que el seu Grup ja va explicar a l'última sessió de la Comissió que NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2185 compartia la voluntat que es determinessin els punts de la ciutat on calia actuar i plantejar mesu- res correctores, però que no estava d'acord a limi- tar-ho als habitatges propers a les rondes i a plan- tejar aspectes relatius a infraestructures. D'altra banda, valora positivament que l'acord sobre el termini permeti fer el debat conjuntament amb la modificació de l'Ordenança de medi ambient. El Sr. Espriu expressa el suport del seu Grup al redactat final de la proposició. Manifesta que, a banda que hi hagi un debat sobre l'Ordenança de medi ambient, el treball en aquest tema no està aturat, ja que els districtes fan diàriament accions per minimitzar l'impacte del soroll a l'espai veïnal: des d'estudis sonomètrics als carrers fins a l'esta- bliment de limitadors acústics o de dinamitzadors a l'espai públic per mitigar l'impacte de la gent. Asse- nyala que, no obstant això, la realitat dels territoris també marca uns límits. Diu que, per exemple, els carrers de Gràcia amplifiquen el soroll i, per tant, la veu d'una persona a les set del matí ja genera la sensació de molèstia. La Sra. Mayol afirma que el debat sobre l'Orde- nança no està aturat, sinó que és difícil assolir un consens. Diu que s'està debatent amb les entitats implicades, algunes de les quals estan preocupades per la instal·lació de limitadors acústics en els locals nocturns o per les inversions que poden representar les exigències que s'estableixin. Assenyala que, tal com va dir en l'última sessió de la Comissió, el go- vern té la seva pròpia tesi sobre el tema, però vol intentar arribar a una proposta que tingui el màxim consens possible. Explica que una altra causa de l'endarreriment d'aquest procés és que es vol pre- sentar una reforma global de l'Ordenança de medi ambient i evitar, d'aquesta manera, reformes parci- als constants. Diu que, a part del soroll, cal fer també algunes reformes en matèria de verd, ener- gia i residus. La Sra. Balseiro aclareix que els seus comentaris no han partit del contingut de la proposició, sinó de les paraules de la Sra. Mayol. Reitera que li crida l'atenció que s'anunciï una modificació de l'Orde- nança de medi ambient en matèria de soroll i que encara no en sàpiguen res des de l'última reunió del procés participatiu, que va tenir lloc entre finals de gener i principis de febrer. En aquest sentit, diu que abans no sabia ben bé si la Sra. Mayol parlava d'un procés de participació ciutadana al marge dels Grups municipals i que al final ha entès que en realitat es referia a actuacions que s'estan fent paral·lelament o, si més no, al marge de la modifi- cació de l'Ordenança de medi ambient. Demana que, almenys pel que fa a les adequacions o nove- tats que es van treballar amb els Grups municipals i les entitats, es facin els passos oportuns per tal d'acordar entre tots una modificació de l'Ordenança en comptes d'esperar les modificacions que s'hi facin paral·lelament, ja que això endarrerirà l'apli- cació de les mesures. La Sra. Mayol recorda que el govern va lliurar als Grups un document que va explicar que no s'entra- va a tràmit perquè es volia fer quan hi hagués el màxim consens. Diu que els Grups van fer aporta- cions i van participar en unes reunions, de la ma- teixa manera que ho han fet altres agents, com ara el gremi de flequers o el d'oci nocturn, que han expressat la seva preocupació per la redacció de la proposta. Manifesta que ara s'està tractant de fer un text que compti amb el màxim consens a partir de les propostes dels Grups i les entitats i de les que es debaten a l'Ajuntament. Conclou dient que el text que lliuraran als Grups és fruit d'aquest pro- cés que s'està treballant i que no hi ha res aturat. El Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'a- prova amb el redactat següent: La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, acorda: Demanar al govern munici- pal que en el termini de quatre mesos elabori un llistat de tots els punts del municipi de Barcelona en els quals se supera la normativa vigent per conta- minació acústica i formuli les propostes d'actuació necessàries per tal de resoldre les situacions de contaminació acústica que no compleixen amb la legislació vigent a la ciutat de Barcelona. Les pro- postes hauran de tenir valoració dels costos de les mesures correctores proposades, calendari d'execu- ció i proposta de finançament. Del Grup Municipal PP: 3. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda: Instar al govern municipal a redefinir els criteris del disseny del paisatge verd urbà en el sentit d'incorporar plantes, flors i arbrat que conjuguin, a més d'objectius de sostenibilitat, donar una imatge més acolorida i bonica de la ciutat. La Sra. Balseiro manifesta que el seu Grup opina que a la ciutat hi ha un predomini de zones dures i, d'altra banda, poca varietat de color al verd urbà. Afirma que creuen que la varietat cromàtica de les espècies és perfectament compatible amb els crite- ris de sostenibilitat, com és el cas dels geranis o diferents varietats de plantes crasses amb flor. Assenyala que la proposició no es refereix només als parcs de la ciutat, sinó també als parterres dels carrers. Explica que han rebut una proposta d'es- mena per part del govern municipal i que, tot i que estaven disposats a arribar a un acord, avui s'han trobat amb la sorpresa que el govern rebutjava la seva pròpia esmena. La Sra. Mayol explica que el govern estava dis- posat a fer una proposta de transacció que en lloc de parlar de redefinir els criteris fes servir alguna expressió com reforçar, enfortir o continuar incor- porant, atès que es tracta de criteris que ja s'apli- quen des de fa anys i, per tant, no poden acceptar que sembli que no s'ha fet res en aquest sentit. 2186 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 La Sra. Balseiro diu que hi ha hagut un malentès, ja que l'esmena proposava fer servir el terme intro- duir. La Sra. Mayol manifesta que el govern no feia servir aquest terme i proposa arreglar el malentès amb una esmena in voce, de manera que es substi- tueixi la paraula redefinir per potenciar o enfortir. La Sra. Balseiro diu que la Sra. Mayol està ne- gant les esmenes que plantejava i que accepta que es digui introduir, que era el que s'havia proposat. La Sra. Mayol conclou que, en vista que no es posen d'acord, més val deixar-ho córrer. El Sr. Puigdollers pregunta si la proposició es manté tal com va ser entrada en el registre de l'A- juntament de Barcelona. La Sra. Mayol contesta afirmativament. El Sr. Puigdollers expressa la sorpresa del seu Grup per la diferència que hi ha entre el que publica avui un diari en relació amb aquest tema i el text de la proposició, que diu que no parla enlloc de places dures ni d'altres conceptes que han sortit a la premsa. D'altra banda, recorda que fa pocs me- sos es va aprovar una iniciativa del seu Grup en la qual s'encarregava al govern municipal que posés en marxa un programa per aconseguir que hi ha- gués més vegetació a la ciutat. Opina que la pro- posta que fa el Grup Municipal del PP és frívola, tenint en compte que avui el repte que té el món és aconseguir reduir les emissions de CO2, cosa que es pot fer o bé emetent-ne menys o bé capturant-ne més. Diu que les plantes són capturadores de CO2 a través del procés fotosintètic i que, per tant, ente- nen que el criteri de disseny de les ciutats del segle XXI no ha de ser que siguin més o menys acolori- des, sinó potenciar les plantes que permetin la mà- xima captació de CO2, així com evitar aquelles que puguin causar al·lèrgies. En aquest sentit, opina que haurien de promoure la vegetació de fulla pe- renne, que és la que capta més CO2. Acaba expres- sant el vot contrari del seu Grup a aquesta proposi- ció. El Sr. Florensa lamenta que no s'hagi produït un acord, ja que considera que tots comparteixen a grans trets l'esperit de la proposició. Manifesta que el seu Grup sempre ha expressat que el criteri prin- cipal pel que fa a la vegetació de la ciutat ha de ser el de la sostenibilitat i el de la potenciació de les espècies que s'adaptin millor a l'entorn mediterrani. Diu que la proposició es refereix a l'aspecte físic de les plantes, que opinen que és un segon criteri que cal tenir en compte, tot i que no el principal. Con- clou expressant l'abstenció del seu Grup. El Sr. Espriu manifesta que el govern té bastants clars els objectius relatius a la diversitat de plantes i arbres, com són fomentar la biodiversitat de la ciutat i fer del verd un element vertebrador. Afirma que una part del que ha dit la Sra. Balseiro ja està incorporada en les polítiques del govern i que, d'al- tra banda, com a persona extremadament al·lèr- gica, comparteix els plantejaments del Sr. Puigdo- llers i creu que també cal tenir en compte la salut dels ciutadans en aquest debat. Acaba expressant el vot contrari del seu Grup a la proposició. La Sra. Mayol afirma que també lamenta no ha- ver pogut arribar a un acord, que diu que hauria esta fàcil. Assenyala que s'ha viscut una evolució interessant en els darrers anys a la ciutat respecte a aquest tema. Diu que quan ella va arribar a l'A- juntament fa deu anys, els responsables de Parcs i Jardins ja li van explicar que havien iniciat una polí- tica que pretenia que la gent apreciés el verd urbà mediterrani enfront del paradigma de verd urbà centreeuropeu, que a Barcelona era molt difícil de mantenir i que requeria un gran consum d'aigua. Assenyala que això implicava un cert canvi cultural, perquè aleshores la gent apreciava més les tulipes dels països del centre d'Europa que les roses medi- terrànies. Afirma que, per tant, aquest criteri ja es va començar a aplicar fa deu anys i que, amb el temps, s'ha anat desenvolupant encara més. Expli- ca que s'han fet diverses polítiques respecte al verd urbà. Diu que una d'elles ha estat la substitució progressiva dels plàtans a la ciutat, que han passat de ser el 50% dels arbres a ser-ne el 33%, per arbres sovint amb floració, com ara les mèlies, que és una espècie molt vistosa i de la qual actualment n'hi ha fins a 11.000 exemplars. Precisa que les polítiques de substitució només s'apliquen quan l'arbre està malalt i que, per tant, es tracta de pro- cessos que duren anys. Manifesta que una segona política és la incorporació de la plantació mediterrà- nia als jardins, com s'ha fet en la remodelació del Teatre Grec o en els recentment inaugurats Jardins de Portolà. Diu que, en tercer lloc, el 2001 es va iniciar una política d'assignar un tipus d'arbre de floració a cada barri de l'Eixample: les sòfores a Sant Antoni, els arbres de l'amor a l'esquerra de l'Eixample, els til·lers amb flor a la dreta de l'Ei- xample. Destaca que en vuit anys s'ha substituït un 30% de l'arbrat d'aquest districte seguint aquest criteri. Afirma que, en quart lloc, s'han introduït a la ciutat deu noves espècies, algunes d'elles amb una floració espectacular, com ara la Tabebuia i la Chi- talpa, que s'han posat a llocs com els carrer Selva i Miquel Boera o la Via Trajana. Explica que, en cin- què lloc, des de l'any 2006 tenen una política en la línia del que apuntava la Sra. Balseiro, que és que tots els barris de la ciutat tinguin un "punt de flors", que són parterres amb flors en els quals es fan tres plantacions cada any. Assenyala que parla només d'un punt de flors per barri perquè la flor de tempo- rada és molt costosa i poc sostenible i no poden posar-ne moltes. Informa que en els darrers anys s'ha triplicat el nombre de parterres amb flors, que sumen un total de 8.000 m², 1.000 dels quals són rosers, que són plantes que hi són tot l'any. D'altra banda, es refereix a la proposta de col·locació de flors a sobre dels fanals i diu que això es fa a ciu- tats on plou molt i no cal regar aquestes plantes. Assenyala que el que sí que estan fent és posar NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2187 flors als balcons de les seus dels districtes per con- tribuir al paisatge. D'altra banda, expressa l'orgull que Barcelona hagi rebut un premi de la Federació Mundial de la Rosa al millor roserar i a la millor plantació de roses a la ciutat del món. Conclou di- ent que està segura que poden millorar en aquest aspecte, però que no li sembla just aprovar una proposició en què sembla que tot just es comenci una política d'incorporació de flors a la ciutat. La Sra. Balseiro afirma que el premi que ha es- mentat la Sra. Mayol es deu donar per una planta- ció molt concreta i no pas pel volum de roses que hi ha a tota la ciutat. Respecte a l'esmena de la pro- posició, manifesta que pot mostrar un correu elec- trònic en el qual es veu que el text que plantejava el govern substituïa la paraula redefinir per intro- duir. Diu que es podria haver arribat perfectament a un acord si el govern municipal hagués mantingut aquest compromís i que desconeix quin motiu l'ha fet canviar. D'altra banda, assenyala que la propos- ta és prou clara respecte al fet que cal conjuminar el criteri estètic amb els criteris de sostenibilitat, que inclouen tant el consum raonable d'aigua com el màxim nivell de captació de CO2. Afirma que estan disposats a fer-ho explícit en la proposició, si aquesta és l'única objecció que té el Grup Municipal de CiU respecte al text. Opina que en aquests mo- ments a Barcelona es prioritzen fonamentalment dos aspectes en el paisatge de verd urbà: d'una banda, una certa monocromia, ja que la gran majo- ria d'espècies arbòries tenen una mateixa tonalitat de verd; i, de l'altra, una substitució important de places amb zones verdes per places de ciment i amb espais molt limitats de zones verdes. Diu que, a més de la plaça dels Països Catalans o la plaça Lesseps, hi ha molts altres exemples. En aquest sentit, assenyala que sembla que l'Ajuntament vol substituir la trentena d'arbres que hi ha a la plaça del Doctor Ignasi Barraquer per ciment, cosa que, al parer del seu Grup, és absolutament contrària al que hauria de ser una ciutat maca i amable. També es refereix a la manca d'ombra de la plaça Lesseps, que diu que fa que creuar la plaça en ple estiu sigui una tortura. Reitera que el seu Grup vol incorporar la plantació de diferents flors i plantes a tota la ciutat i no només en parcs tancats on només en gaudeixen els veïns de la zona, i diu que no cal que siguin flors de temporada, sinó que pot haver-hi altres espècies que permetin perfectament una única plantació. Assenyala que pot posar exemples de ciutats mediterrànies que tenen testos als seus fanals. Conclou dient que no es pot fer servir com a excusa la sostenibilitat per mantenir una ciutat grisa, no només pel gris que hi predomina, sinó fonamental- ment per la manca de flors en el verd urbà. La Sra. Mayol replica que Barcelona era grisa fa trenta anys, però que avui no té res de grisa. El Sr. Espriu diu que, a diferència d'abans, avui es pot creuar la plaça Lesseps. Afirma que és cert que el verd urbà encara ha de créixer, però que això no impedeix que la utilització de la plaça sigui extremadament bona. Explica que l'altre dia va dinar amb els veïns de la zona i que li van expres- sar la seva satisfacció per la plaça. Diu que comen- cen a viure-la i a gaudir-la, i que una vegada que acabin les obres de la línia 9, es pugui interpretar la plaça en la seva totalitat i el verd urbà s'implanti, serà un espai excel·lent per a la convivència ciuta- dana. La Sra. Mayol afegeix que s'han reunit amb re- presentants del mercat i comerciants de la zona i han acordat incorporar flors a la plaça d'aquí a un temps, cosa que inicialment no estava prevista. El Sr. Espriu expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot contrari d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa l'abstenció d'ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 4. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda iniciar els tràmits per tal de possibilitar la instal·lació d'una pèrgola fotovoltaica al recinte de l'escola Tàber. El Sr. Florensa recorda que fa un temps es va implantar el projecte "Escoles per l'energia, energia fotovoltaica a les escoles", que tenia una doble funció educativa i energètica. Diu que la proposició del seu Grup té l'objectiu d'aprofitar el potencial de l'escola Tàber, que ja disposa de plaques fotovol- taiques, però té un pati orientat al sud amb molt de sol que obliga de vegades a posar-hi carpes per poder fer activitats. Assenyala que la instal·lació d'una pèrgola fotovoltaica podria limitar alguns d'aquests problemes i, alhora, augmentar la pre- sència d'elements de generació d'energia solar. Explica que el govern els ha proposat esmenar el text per tal que digui: "La Comissió de Sostenibilitat acorda avaluar el potencial i la viabilitat per ins- tal·lar una pèrgola fotovoltaica al recinte de l'escola Tàber, i si s'escau, iniciar els tràmits per fer possi- ble la seva instal·lació". El Sr. Puigdollers manifesta que no acaba d'en- tendre que es vulgui instal·lar una pèrgola d'aques- tes característiques en una escola que ja té plaques fotovoltaiques. Pregunta per què es vol instal·lar una nova pèrgola i, sobretot, qui n'assumirà el fi- nançament. També pregunta si hi ha algun motiu especial pel qual es plantegi estudiar la viabilitat d'aquesta pèrgola a l'escola Tàber i no a altres es- coles de la ciutat. Diu que voldria que se'ls aclaris- sin aquestes qüestions abans de definir el vot del seu Grup. D'altra banda, opina que l'Ajuntament té una mala experiència pel que fa a la instal·lació de pèrgoles fotovoltaiques amb fins pedagògics. Re- corda que molt abans d'instal·lar la pèrgola del Fòrum, es va comprar una pèrgola amb plaques fotovoltaiques per a l'entrada del túnel de la Rovira que després va resultar que no es podia instal·lar en aquest lloc i que es va haver de destinar a la 2188 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 deixalleria de Vallbona. Diu que en una visita que va fer el Grup Municipal de CiU a aquesta deixalle- ria va poder constatar que la pèrgola no estava connectada a la xarxa, i que no sap si continua allà o s'ha traslladat a algun altre lloc. Opina que, afor- tunadament, pel que fa a l'energia fotovoltaica, s'ha passat de les demostracions pedagògiques a la realitat productiva, i que en aquest sentit s'hauria d'avançar molt més en la línia de fer instal·lacions fotovoltaiques no només amb fins pedagògics. La Sra. Balseiro manifesta que el seu Grup està d'acord amb la proposició perquè suposa una con- creció respecte a l'anterior Pla de millora energètica de Barcelona. Recorda que quan es va presentar aquest Pla es va plantejar com a objectiu la ins- tal·lació de plaques fotovoltaiques a bona part dels equipaments municipals. Explica que, d'acord amb l'últim balanç referit a l'any 2007, encara hi ha una bona part d'equipaments municipals que no dispo- sen d'aquestes plaques. Opina que, per tant, cal accelerar el ritme d'implantació d'aquestes ins- tal·lacions i complir tots els objectius que es van plantejar al seu moment. El Sr. Espriu manifesta que el seu Grup votarà a favor de la proposició, tenint en compte l'esmena. La Sra. Mayol explica que, seguint la lògica que plantejava el Sr. Puigdollers, han introduït una es- mena per tal d'avaluar el potencial i la viabilitat de la instal·lació d'aquesta pèrgola fotovoltaica d'acord amb els criteris que estableix el Pla de millora energètica, que són: que la instal·lació sigui viable tècnicament, que tingui una certa visibilitat per aprofitar el seu potencial de conscienciació, i que la ubicació del camp de captadors permeti reduir els guanys de calor i, per tant, la demanda de refrige- ració de l'edifici, de manera que s'aconsegueixi un estalvi d'energia i d'emissions addicional a la gene- ració d'energia elèctrica. Afirma que és cert que cal tenir en compte que l'escola Tàber té una ins- tal·lació fotovoltaica de 230 m2 amb una potència de 30 KW i que, per tant, seria lògic prioritzar edifi- cis que no disposin de cap instal·lació. Manifesta que, en qualsevol cas, s'analitzarà aquesta qüestió d'acord amb els criteris que ha esmentat i que, a partir del resultat, es prendrà una decisió, que també dependrà de la viabilitat econòmica. Acaba dient que s'ha d'avaluar a fons si el rendiment és òptim, ja que les pèrgoles no actuen sobre la calor. El Sr. Florensa explica que en la seva primera in- tervenció ja s'ha referit al sentit d'aquesta proposi- ció, que és aprofitar al màxim totes les cobertes dels equipaments públics i, entre elles, les de les escoles, on aquestes instal·lacions tenen, a més, una funció educativa. Diu que han plantejat la ins- tal·lació de la pèrgola a l'escola Tàber perquè, a banda d'augmentar la generació d'energia solar, permetria cobrir el pati i que s'hi poguessin fer més activitats, atesa la quantitat de radiació solar que rep actualment. No obstant això, assenyala que aquesta iniciativa es pot estendre a altres centres que també disposin d'un espai idoni. Acaba dema- nant als Grups que no barregin temes que no tenen res a veure amb les proposicions, com és el cas de la pèrgola del túnel de la Rovira en aquest cas o el model de la plaça Lesseps en el punt anterior de l'ordre del dia. El Sr. Espriu expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'a- prova amb el redactat següent: La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda: Avaluar el potencial i la via- bilitat per instal·lar una pèrgola fotovoltaica al re- cinte de l'escola Tàber i, si s'escau, iniciar els trà- mits per fer possible la seva instal·lació. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 5. Demanem al govern municipal que adquireixi el compromís de netejar el bosc de la Serra de Collserola ubicat en el nostre terme municipal amb la màxima urgència i, en tot cas, a més tardar abans que el govern de la Generalitat decreti el primer nivell d'alerta per perill d'incendi forestal. El Sr. Puigdollers recorda les fortes ventades que va haver-hi a Barcelona i altres llocs de Catalunya a finals de gener d'aquest any i les seves greus con- seqüències des del punt de vista humà i material, així com també des del punt de vista de la massa arbòria. Explica que, el 2 de març de 2009, el seu Grup ja va lliurar un prec per escrit a l'Ajuntament en què demanava "que el govern municipal demani al Consorci del Parc de Collserola que netegi la brossa i massa forestal caiguda pels efectes de les ventades dels dies 24 i 25 de gener d'enguany al Parc de Collserola". Diu que se'ls va contestar amb un informe molt llarg i complet sobre el que s'havia fet, però que n'hi ha prou de fer un volt per la serra de Collserola per veure que continuen quedant branques i troncs per recollir, cosa que diu que és summament perillosa amb vista a possibles incen- dis forestals. Manifesta que, per tant, ara ja no demanen que sigui el Patronat del Parc de Collsero- la sinó el mateix Ajuntament qui s'ocupi de la nete- ja del bosc de la manera que cregui oportuna. La Sra. Mayol explica que s'ha fet una doble ac- tuació en aquest sentit. Diu que, d'una banda, l'A- juntament ja és la quarta temporada que s'ocupa a fons del manteniment de les franges de les zones periurbanes, amb la col·laboració directa del Dis- tricte de Sarrià-Sant Gervasi i el Sr. Pelegrí com a coordinador de l'operatiu. Destaca que de moment la feina feta durant quatre temporades seguides s'ha notat en els resultats, ja que s'ha passat d'una mitjana de 8-10 incendis per temporada a un de sol NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2189 l'any passat, tot i que hagin pogut intervenir-hi altres factors com la pluviometria. D'altra banda, manifesta que el Consorci del Parc de Collserola, arran de la ventada, ha fet un conjunt d'actuacions que han seguit uns criteris de prioritat: primer s'ha intervingut a les carreteres, després a les carrete- res de zones urbanes i, successivament, als camins d'accés d'habitatges, als camins de la xarxa bàsica, etc. Afirma que en aquests moments tots els ca- mins de la xarxa viària bàsica de protecció contra els incendis forestals estan oberts en els 180 qui- lòmetres de recorregut de Collserola i que ja s'ha realitzat en un 80% dels camins l'extracció d'arbres caiguts a la franja de protecció, que pot oscil·lar entre els 5 i els 25 m a banda i banda d'aquests camins. Afirma que, d'altra banda, els espais de titularitat privada poden acollir-se a una subvenció del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que el 5 de febrer va emetre una resolució per la qual s'obria una convocatòria de concessions per a ajuts a la gestió forestal sostenible. Informa que l'únic que el Consorci els ha explicitat que no farà és reti- rar els arbres aïllats caiguts enmig del bosc que siguin lluny de camins d'accés, tenint en compte la seva dificultat d'extracció i que no representen un perill potencial greu. Conclou que, en vista de tot el que ha explicat, la situació actual és raonablement bona. El Sr. Puigdollers lamenta la resposta al prec. Afirma que és evident que s'han retirat tots els arbres que van caure a les vies de comunicació o als marges, però que el seu Grup no planteja aquest tema des d'un punt de vista d'accessos i de marges, sinó des del punt de vista de la prevenció d'incendis, ja que la descomposició de la massa vegetal és igual de perillosa al mig del bosc que al costat d'un camí. Diu que, si aquest estiu es produ- ís algun incendi a la serra de Collserola, la presèn- cia d'aquesta massa forestal a terra contribuiria a una propagació difícil de controlar. Precisa que el seu Grup no demana que es faci el que ja s'ha fet, sinó el que diu l'informe que no s'ha fet, atesa la perillositat d'aquesta massa vegetal en descompo- sició. La Sra. Mayol diu que entén que l'òrgan compe- tent en aquesta matèria considera que això no re- presenta un risc greu i que ha fet les actuacions que ha considerat que eren més urgents. D'altra banda, assenyala que el Consorci del Parc de Collserola li ha comunicat que al llarg dels propers anys preveu redactar plans tècnics de gestió de millora forestal a les finques públiques i, segons les disponibilitats pressupostàries, executar aquest pla per eliminar combustible i rejovenir les masses boscoses. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 6. Que se'ns informi del projecte contractat per canalitzar les aigües del Parc de Mossèn Costa i Llobera i, en el seu cas, dels estudis geològics que el vinculen amb la construcció de l'Hotel Miramar i el túnel d'accés, tot indicant el seu cost total i deta- llat per concepte. La Sra. Balseiro explica que el prec del seu Grup està relacionat amb el retard de la reobertura del Parc Mossèn Costa i Llobera, que s'havia previst per al 2007, un cop feta la rehabilitació integral. Mani- festa que, segons sembla, s'han detectat unes defi- ciències en el drenatge i en la morfologia del sòl, i que per això s'ajornarà la seva reobertura fins a l'any 2010. Pregunta per quins motius no es van detectar en el moment d'adjudicar la rehabilitació integral, l'any 2005, aquestes deficiències, que han causat uns esvorancs considerables i que han com- portat la realització d'un estudi geològic que deter- mina les millores que cal fer per adequar les ins- tal·lacions i evitar, com ha succeït ja, que el jardí rellisqui per la muntanya i trenqui escales i fins i tot mobiliari urbà. També pregunta si l'any 2005 ja es va adjudicar algun estudi geològic i, si és així, quin cost va tenir, i, finalment, si s'han fet estudis sobre el possible impacte de les obres que es van realit- zar per a la construcció del túnel de la carretera de Miramar. La Sra. Mayol explica que quan es va iniciar la rehabilitació del Parc el 2006 es va veure que hi havia uns forats que s'anaven fent grans, passant dels 60 cm als 2 m, cosa que els va fer pensar que estaven davant d'un problema geològic de gran magnitud. Diu que a l'hora de considerar-ne les causes va semblar que podia haver-hi afectacions provinents d'altres estructures de la muntanya so- bre les quals s'havia actuat, però que les conclusi- ons són més tranquil·litzadores del que es pensava. Comenta que, quan es van detectar les deficiències, es van iniciar unes investigacions tècniques per esbrinar les causes dels esvorancs, que van arribar a la conclusió que la xarxa profunda de recollida d'aigües pluvials estava molt trencada i deteriora- da. Assenyala que després es va encarregar a una enginyeria una campanya d'auscultació de control del moviment del terreny i de desnivell d'aigües subterrànies, que ha arribat a la conclusió que l'a- fectació es circumscriu al Parc i que té a veure amb dues coses: amb el rebliment que es va fer de la zona del Parc amb materials que no tenien prou consistència i amb l'existència d'una xarxa de cla- vegueram antiga i deteriorada. Explica que per això en aquests moments s'estan fent dos sistemes de drenatge: un projecte de drenatge superficial a l'avinguda Miramar, connectat a la xarxa general per sota de la ronda Litoral, i un altre de drenatge superficial a l'interior del Parc. Informa que les obres han d'acabar en principi el 2010 i que es mantindrà l'auscultació per si es detecta algun altre problema, tot i que l'enginyeria que ha fet els estu- dis diu que és raonablement segur que no hi haurà cap més problema. La Sra. Balseiro afirma que es tracta d'uns jar- dins que es van inaugurar el 1970 i que, per tant, 2190 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 hi ha hagut temps suficient per haver-hi pogut de- tectar el deteriorament de la xarxa de recollida d'aigua. Assenyala que la seva pregunta insistia si abans de fer la rehabilitació es van realitzar els estudis oportuns per valorar l'estat de tot el con- junt, no només de la superfície sinó també del sub- sòl. Diu que, pel que s'ha explicat, entén que es va improvisar a l'hora d'encarregar la rehabilitació integral i que les obres que s'hauran de fer en la canalització de les aigües del Parc suposaran un sobrecost per la manca de previsió al seu moment. En aquest sentit, pregunta quin serà exactament l'import d'aquest sobrecost i recorda que la rehabi- litació integral ja va costar 2,4 milions d'euros. Assenyala que, segons la informació de què dispo- sen, el projecte de canalització de les aigües supera els 675.000 euros i que, per tant, el cost d'aquest Parc ja ha arribat, com a mínim, a més de 3 milions d'euros. Demana que se'ls facilitin els estudis geo- lògics o els estudis que es puguin haver realitzat en els quals es detecta el deteriorament de la xarxa de clavegueram i es desvincula l'aparició d'esvorancs de la construcció del túnel de Miramar, que se'ls informi del cost final del Parc Mossèn Costa i Llobe- ra, i que se'ls confirmi que el Parc es reinaugurarà l'any 2010. La Sra. Mayol explica que al mandat anterior l'A- juntament va decidir iniciar les rehabilitacions de fons o liftings profunds, com en diuen col·lo- quialment, dels parcs que ja tenien uns quants anys d'ús intensiu, que consisteixen a canviar a fons els mecanismes existents sense modificar-ne l'estructura. Diu que en aquest Parc es van trobar amb un problema imprevist a causa de la seva ma- la construcció trenta-cinc anys enrere, quan no es va fer suficientment bé la xarxa de clavegueram ni el rebliment de les estructures, les rieres i els bar- rancs. Assenyala que això es va detectar en co- mençar a fer la rehabilitació integral, que es va aturar, i que es van encarregar els estudis tècnics profunds. Afirma que això efectivament té un so- brecost i que als 2,4 milions d'euros de rehabilitació que estaven previstos s'hi han afegit 1,5 milions d'euros per arreglar les deficiències que s'han tro- bat i que no eren previsibles ni detectables, ja que no es pot auscultar cada parc que s'ha construït fa trenta-cinc anys per veure si s'ha fet malament el rebliment. Conclou que la rehabilitació del Parc finalment no consistirà només en un lifting profund, sinó en un arranjament de l'estructura mal feta al seu moment, i afirma que el Parc es reobrirà el 2010. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 7. Que el sector de Medi Ambient vetlli i defensi el manteniment dels espais verds previstos a l'àm- bit de Glòries - Meridiana Sud segons el planeja- ment vigent. El Sr. Florensa explica que la setmana passada va haver-hi un acord per tal de desencallar la zona de les Glòries i la part sud de l'avinguda Meridiana, que diu que el seu Grup comparteix que en els úl- tims anys ha viscut urbanísticament una situació provisional que cal replantejar i resoldre en els propers anys. Afirma que aquest acord proposa la construcció d'habitatges en un tram de la banda sud de l'avinguda Meridiana que està qualificat de zona verda i que, si això prospera, significarà una pèrdua de zona verda a favor d'una acumulació d'edificabilitat. Assenyala que això també represen- taria haver de permutar l'elevat nombre de metres quadrats de zona verda que hi ha en aquell espai a una altra zona del mateix districte de Sant Martí per tal de no perdre zona verda. Explica que, en- front d'aquesta proposta, el seu Grup ha plantejat establir un parc lineal que connecti la plaça de les Glòries amb el carrer Marina i, per tant, garantir la continuïtat de l'eix verd que s'inicia al Parc de la Ciutadella, continua a l'Estació del Nord i es prolon- ga al llarg dels primers eixos de la Meridiana fins a arribar a la plaça de les Glòries. Destaca que això suposaria conservar 24.000 m2 i 20.000 m2 de zona verda a banda i banda de l'avinguda Meridiana. Manifesta que, atesa la importància i el volum de la zona verda en qüestió, demanen que el sector de Medi Ambient vetlli pel manteniment d'aquests espais verds previstos a l'àmbit de Glòries-Meri- diana. La Sra. Mayol diu que està d'acord amb el criteri expressat al prec i que el defensaran. Assenyala que Sant Martí és el districte de la ciutat que té més verd, però que això no vol dir en cap cas que se'n pugui treure, sinó que se n'ha d'afegir a tot arreu. D'altra banda, afirma que lliuraran als Grups l'informe sobre el Pla urbanístic del nou mercat dels Encants, atès que s'ha hagut de substituir el Bos- quet dels Encants. Explica que en l'informe s'expli- cita que la majoria dels arbres d'aquest parc s'han pogut traslladar a la plaça Gaudí, els carrers Alí Bei i Sicília, i la carretera de Ribes, entre d'altres. Diu que els dotze arbres més importants, de l'espècie Olea europea, s'han traslladat a la plaça Gaudí i a la zona exterior del Laberint d'Horta, i que una altra part dels arbres s'han destinat a compostatge. Afirma que aquest informe és un exemple concret del que s'ha fet en una actuació parcial com era la substitució del Bosquet dels Encants i que els nous processos d'urbanització que s'hagin de fer en aquesta zona hauran de seguir el mateix procés. El Sr. Florensa diu que els sembla molt positiu que els arbres del Bosquet dels Encants es recupe- rin, però que estan parlant d'un plantejament urba- nístic que, en cas de prosperar, faria que els ter- renys que hi ha davant del Teatre Nacional de Catalunya i de L'Auditori acumulessin edificabilitat i perdessin el caràcter de zona verda, a més de crear un gran problema per la dificultat de trobar al dis- tricte de Sant Martí espai suficient per permutar tots aquests metres quadrats de verd i fer que aquest verd no es perdi del global del verd que NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2191 pertoca al districte. Reitera que el que demanen és que la Comissió i el sector de Medi Ambient es comprometin a defensar el caràcter de verd urbà que té aquesta zona i que, per tant, no es canviï la qualificació d'aquests terrenys per fer-los edifica- bles. La Sra. Mayol afirma que comparteix el criteri global del prec i que ella ha posat un exemple con- cret d'una actuació que s'ha fet. D'altra banda, diu que quan es treu verd d'una zona s'ha de compen- sar a la mateixa zona, i que cal restar-hi amatents. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 8. Compleix l'instal·lació de la nova muntanya russa del Parc d'Atraccions del Tibidabo amb les obligacions que estableix l'article 3 de la Llei 5/2003, de 22 d'abril sobre mesures de prevenció d'incendis forestals? El Sr. Puigdollers recorda que en l'última sessió de la Comissió el seu Grup va demanar que se'ls lliurés una fotocòpia de la llicència ambiental de la nova muntanya russa del Tibidabo i que se'ls va contestar proporcionant-los documentació sobre aquest tema i dient oralment que no calia aquesta llicència. Diu que, a partir d'aquí, el seu Grup s'ha posat a estudiar més a fons el tema, cosa que ha donat lloc a la pregunta que formulen. Explica que a la documentació que se'ls va facilitar hi ha un informe del 14 de novembre de 2007, signat pel tècnic en cap del Departament de Llicències i Activi- tats, que diu: "Cal que al finalitzar les instal·lacions, aquestes se sotmetin al procediment de control ambiental en la forma que determinen els articles 85 i 88 del reglament que desplega la llei i, també, l'autorització d'obertura segons l'article 53 de les ordenances metropolitanes d'edificació, acompa- nyada del certificat tècnic de compliment de les condicions i de les mesures correctores i adequació de la instal·lació al projecte aprovat." Afirma que, per tant, demanen que se'ls facin arribar còpies de l'autorització d'obertura i del compliment de les mesures correctores que es dictaven en aquest informe tècnic, que feien referència justament al soroll, que era el motiu pel qual el seu Grup havia plantejat aquest tema. D'altra banda, explica que, analitzant la documentació, van trobar que hi ha una llei del Parlament que regula la construcció d'urbanitzacions i altres activitats en lloc propers a masses forestals, que en l'article 3 diu: "Les urba- nitzacions, les edificacions i les instal·lacions han de complir una sèrie de mesures de prevenció d'incen- dis forestals." Precisa que entenen que la muntanya russa és una instal·lació, d'acord amb el que esta- bleix l'article 1 d'aquesta llei. Diu que s'estableixen cinc mesures per prevenir els incendis: assegurar l'existència d'una franja de protecció, mantenir el terreny de les parcel·les no edificades lliure de ve- getació seca, elaborar un pla d'autoprotecció contra incendis forestals, disposar d'una xarxa d'hidrants homologats i mantenir nets de vegetació seca els vials de titularitat privada, tant els interns com els d'accés, i les cunetes. Demana que, per tant, se'ls informi també de com compleix la muntanya russa la Llei de mesures de prevenció dels incendis fores- tals de la Generalitat. La Sra. Jaurrieta diu al Sr. Puigdollers que, com a membre del Consell d'Administració del Parc d'A- traccions del Tibidabo, té la documentació a la seva disposició per consultar-la en qualsevol moment. Pel que fa a la pregunta de si la muntanya russa compleix les mesures de prevenció d'incendis fores- tals, afirma que l'única resposta possible és que sí. Manifesta que la pregunta fa referència a una llei que no correspon a una instal·lació a l'aire lliure, i llegeix un fragment de l'informe que van fer els Bombers quan es va tramitar el projecte de la mun- tanya russa: "En relació amb l'expedient de la mun- tanya russa, considerem que es tracta d'una ins- tal·lació a l'aire lliure i, per tant, no li és d'aplicació la normativa de protecció contra incendis vigent, sí el codi tècnic d'edificació, únicament per facilitar la intervenció dels equips de socors en cas necessari. Es va demanar la possibilitat de fer un accés alter- natiu al que s'utilitza per a l'atracció, la nova do- cumentació contempla aquest accés." El Sr. Puigdollers diu que, tot i formar part del Consell d'Administració del Parc d'Atraccions del Tibidabo, no ha tingut accés a la documentació fins que l'ha demanat en aquesta Comissió amb una pregunta oral. Reitera que quan van fer aquesta pregunta se'ls va contestar que no calia llicència ambiental, mentre que el mateix informe tècnic del sector d'Urbanisme i Infraestructures de l'Ajunta- ment de Barcelona, amb data 14 de novembre de 2007, diu que quan es finalitzin les instal·lacions cal que aquestes es sotmetin a un procediment de control ambiental. D'altra banda, pel que fa a l'in- forme dels Bombers, diu que considera molt clara- ment que la muntanya russa és una instal·lació a l'aire lliure i que resulta que la Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals també parla de les instal·lacions a l'aire lliure, per la qual cosa demana que se'ls certifiqui que es compleixen les cinc me- sures que ha esmentat anteriorment. Manifesta que només demanen que es compleixi la llei i torna a sol·licitar, en qualitat de regidor i membre del Con- sell d'Administració del Parc, que se li proporcioni tota la documentació a la qual ha fet referència. La Sra. Jaurrieta diu al Sr. Puigdollers que té una gran capacitat per confondre i demanar coses que no corresponen ni a la Comissió ni a la normativa que ha de complir la muntanya russa. Afirma que la tramitació del projecte tècnic es va fer d'acord amb el Reglament d'obres, activitats i serveis de l'Ajun- tament de Barcelona, i que va emetre'n l'informe corresponent el Departament de Llicències i Activi- tats. Assenyala que la muntanya russa, tal com diu 2192 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 l'informe dels Bombers, no requereix cap dels do- cuments que s'han enumerat. Manifesta que al que sí que fa referència és al fet que el Parc d'Atracci- ons del Tibidabo, com a conjunt, ha de complir el codi tècnic d'edificació pel que fa a les sortides al- ternatives que cada atracció ha de tenir. D'altra banda, explica que el Parc té un pla d'autoprotecció propi contra els incendis forestals pel fet de ser un espai públic amb concurrència i que, en relació amb el compliment de la franja de protecció de 25 me- tres d'amplada a l'entorn del Tibidabo, en són res- ponsables els propietaris que limiten amb el Parc, com ara el temple del Sagrat Cor, Aigües de Barce- lona o l'Hotel Florida. Explica que existeix una tra- ma que correspon al mateix Tibidabo on es com- pleix la neteja de boscos en més del 85% i que també es disposa d'una xarxa d'hidrants homolo- gats que compleix la normativa pel que fa als 200 metres de distància respecte a cada un dels punts de l'entorn afectat, que està degudament senyalit- zada i que té el manteniment que estableix la llei. Diu que disposen de la documentació que acredita tot això i que el Sr. Puigdollers pot tenir-hi accés. Reitera que, com a membre del Consell d'Adminis- tració, el Sr. Puigdollers té a la seva disposició qualsevol documentació que vulgui consultar. Aca- ba dient que el que el Sr. Puigdollers ha llegit fa referència al conjunt del Parc d'Atraccions i que la muntanya russa és un espai a l'aire lliure i, per tant, no és objecte de tota aquesta normativa. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 9. Quin és l'estat d'execució del Projecte del Zoo Marí així com, el seu cost i finançament previstos? La Sra. Balseiro formula la pregunta. El Sr. Trepat manifesta que el Zoo Marí, així com tot el model zoològic de la ciutat, van ser objecte d'una mesura de govern el mes de gener de 2009 i que des del 21 d'abril s'han iniciat actuacions orien- tades a donar contingut a aquesta proposta. Diu que a la plataforma marina, en concret, es va inici- ar la primera fase d'un conjunt de fases de prepa- ració de la plataforma amb la retirada de les terres de precàrrega. Informa que, posteriorment, s'exe- cutaran una segona i una tercera fase consistents en nous moviments de terres per acollir les fona- mentacions de les futures estructures i per realitzar els murs de contenció que conformaran el períme- tre de la plataforma. Assenyala que, un cop acaba- des aquestes fases preparatòries, s'iniciarà pròpia- ment la primera fase d'obres generals amb l'establiment dels fonaments de les estructures i edificacions, i que està previst licitar aquesta pri- mera actuació general a finals d'any per iniciar les obres el primer quadrimestre de l'any 2010. Explica que la primera fase de retirada de les terres de precàrrega acabarà possiblement a mitjan juliol i que a continuació s'endegaran la segona i la tercera fase. Pel que fa a la inversió, diu que en aquests moments es manté en els termes que exposava la mesura de govern, en espera del tancament defini- tiu dels projectes executius del Zoo Marí i de les instal·lacions de la Ciutadella. Informa que el mes de setembre es lliuraran els paquets executius d'ambdues instal·lacions i ja es veurà si hi ha hagut alguna variació en relació amb les previsions inici- als. La Sra. Balseiro agraeix l'explicació i pregunta quan es preveu que estarà enllestida la instal·lació, i quin és el cost de totes les fases d'adequació de la plataforma. El Sr. Trepat diu que la primera fase de retirada de la precàrrega conclourà a mitjan juliol i que a continuació s'implementarà una segona fase de moviment de terres en el front més proper a la ronda Litoral per preparar les fonamentacions de les futures edificacions i, paral·lelament, es durà a terme la tercera fase de consolidació dels murs de contenció, especialment en el front que connecta amb la ronda. Explica que la primera licitació va ser objecte d'una adjudicació d'entorn de 2 milions d'euros i que desconeix l'import final d'adjudicació de la segona i la tercera fase, ja que encara no s'han licitat. No obstant això, informa que tot aquest import forma part del paquet que ja es pre- veia a la mesura de govern del mes de gener. La Sra. Balseiro diu que, al marge que estiguin licitats o no aquests projectes, deu haver-hi algun pressupost i que agrairia que se li facilités en els propers dies. D'altra banda, torna a preguntar quan estarà enllestit el projecte del Zoo Marí. El Sr. Trepat diu a la Sra. Balseiro que a ell li agrada poder donar les xifres adjudicades perquè són les que responen a la despesa real, però que, de tota manera, li faran arribar les dades que de- mana. D'altra banda, manifesta que el projecte executiu del Zoo Marí és d'una enorme complexitat i que, precisament per això i per la llarga durada de la seva construcció, se n'ha definit una redacció global però per paquets. Explica que el primer paquet, vinculat a les fonamentacions, es tindrà el mes de juliol i s'aprovarà el setembre o l'octubre, després de la qual cosa es procedirà a la seva licitació. Diu que en aquest moment tindran ja la visió global del projecte executiu, del qual informaran allà on cor- respongui. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 10. Quina valoració fa el govern municipal de la valoració que fa la ciutadania de l'entorn mediam- biental de la ciutat, concretament de l'aire de la ciutat, les olors i els sorolls que l'envolten? El Sr. Florensa explica que aquest mes de juny s'han presentat els resultats de l'Enquesta de quali- tat i condicions de vida de la ciutat 2008, que és una enquesta que s'elabora cada quatre anys a partir de dos mil entrevistes a ciutadans majors de setze anys. Assenyala que, en l'enquesta, el grau de satisfacció de viure a la ciutat ha obtingut un 7,6 NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2193 de puntuació global i que el 96% dels enquestats declaren sentir-se satisfets de viure a Barcelona. Diu que, per tant, en termes generals, la valoració qualitativa que fan els enquestats sobre diferents aspectes de la ciutat i sobre el que significa viure a la ciutat de Barcelona és positiva. No obstant això, indica que en els aspectes concrets que fan refe- rència a l'àmbit ambiental, la valoració no ha estat tan positiva. Diu que l'Ajuntament obté un aprovat i fins i tot millora la valoració respecte al 2004 pel que fa al reciclatge de residus, però que els en- questats donen un suspens a l'Ajuntament en as- pectes com la qualitat de l'aire, les olors, els sorolls o l'ús d'energies alternatives. Pregunta quina valo- ració fa d'aquests resultats el govern municipal. La Sra. Mayol diu que el primer que vol destacar és l'increment de la consciència ambiental a la ciu- tat. Assenyala que la ciutadania cada vegada està més sensibilitzada o més preocupada pels temes ambientals i que, en conseqüència, cada vegada és més exigent. D'altra banda, afirma que troba rao- nable que els ciutadans es preocupin per aspectes com la qualitat de l'aire o el soroll, que són proble- mes reals que ella mai no ha negat. Afirma que també cal tenir present la relació entre el ressò d'aquests temes als mitjans de comunicació i la preocupació que expressa la gent. Diu que, per exemple, les 73 mesures del Pla de millora de la qualitat de l'aire de la Generalitat han fet que en els últims dos anys s'hagi parlat més de la qualitat de l'aire que en els vint anys anteriors. Afirma que l'important és saber que s'estan fent coses respecte a aquestes preocupacions, com és el cas de les mesures per millorar la qualitat de l'aire o per dis- minuir la contaminació acústica. Pel que fa al tema de les energies renovables, opina que la percepció que en té el ciutadà és en relació amb l'imaginari, ja que l'evolució en aquest camp ha estat molt po- sitiva: s'ha passat de tenir 6.936 m2 de captació solar el 2001 a tenir-ne 62.000 el 2008. D'altra banda, assenyala que la valoració de la ciutadania sobre altres aspectes ha millorat considerablement, com en el cas de l'enllumenat, un tema sobre el qual s'ha debatut molt en la Comissió, de les zones verdes, de la neteja o del reciclatge. El Sr. Florensa manifesta que comparteix l'opinió que en els últims anys els aspectes ambientals han guanyat terreny en l'opinió pública i, per tant, hi ha una major exigència pel que fa a aquests aspectes. Diu que, també, la ciutadania és més exigent en general i cada cop demana uns serveis públics de més qualitat. Manifesta que, no obstant això, és evident que dels cinc aspectes que es relacionen amb l'entorn mediambiental de la ciutat, quatre obtenen una puntuació inferior a cinc. Afirma que, per tant, això hauria de ser motiu de reflexió, ja que aquesta enquesta no només aporta dades quantitatives sinó també qualitatives. Diu que si la ciutadania no valora algunes coses que es fan és perquè potser no s'expliquen prou o no es visualitza prou la importància que tenen. Opina que el sector de Medi Ambient hauria de reflexionar sobre com potenciar aquestes polítiques perquè la visió que en tinguin els ciutadans d'aquí a quatre anys sigui molt més positiva. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 11. Que el govern municipal informi a la Comis- sió de l'estat de compliment de l'acord aprovat en la Comissió de juliol de 2007 amb el redactat se- güent: Intensificar les converses de l'Ajuntament de Barcelona amb la Generalitat de Catalunya per- què, amb la màxima urgència, la Generalitat tramiti l'avantprojecte de Llei per tal que el Parlament de Catalunya atorgui la figura de protecció de Parc Natural a la Serra de Collserola. El Sr. Puigdollers recorda que aquesta proposta es va aprovar per consens a la primera sessió que va celebrar la Comissió en aquest mandat munici- pal. Explica que des de l'aprovació d'aquesta pro- posta s'han produït dos fets importants: la decisió d'aprovar la declaració de parc natural per un de- cret del Govern de la Generalitat en comptes de com a llei del Parlament de Catalunya i la incorpo- ració del Govern de la Generalitat al Consorci del Parc de Collserola. Afirma que l'última notícia que van tenir sobre aquest tema va produir-se el dia que l'assemblea del Consorci va aprovar la incorpo- ració de la Generalitat, quan en una roda de prem- sa el conseller de Medi Ambient es va comprometre que, com a molt tard, el mes de juny s'aprovaria el decret de la Generalitat per incorporar el Govern al Consorci i aportar-hi els recursos econòmics cor- responents, i que durant el segon semestre de 2009 s'aprovaria el decret de declaració. Diu que no n'han tingut més notícies i que, per tant, voldrien saber si el Govern de la Generalitat ha aprovat la seva incorporació al Consorci i en quin estat es troba la promulgació del decret que ha de declarar la serra de Collserola com a parc natural. La Sra. Mayol diu que, en aquest cas, fa de transmissora de la informació que ha rebut del Go- vern de la Generalitat, que és que en la reunió del Consell Tècnic que tindrà lloc d'aquí a uns dies s'a- provarà l'exposició pública del decret i la incorpora- ció del Govern de la Generalitat al Consorci del Parc de Collserola. El Sr. Puigdollers pregunta si la posada a infor- mació pública d'un decret de la Generalitat la fa el Consell Tècnic o el mateix Govern. La Sra. Mayol respon que la fa el Consell Tècnic i després passa al Consell de Govern. El Sr. Puigdollers diu que entén que, per tant, les dues coses han de passar al Govern. La Sra. Mayol contesta que creu que sí, però que no n'està segura. Es dóna per tractada. 2194 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Del Grup Municipal PP: 12. Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 18 de març de 2009: La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda: Demanar que en el marc de l'Entitat de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona es treballi en l'elaboració, de manera urgent, d'un pla d'infraes- tructures pel tractament de residus amb l'objectiu de donar cobertura al volum de residus generats i la seva òptima valorització, per tal que es pugui discutir una proposta en el termini més breu possi- ble. La Sra. Balseiro explica que el sentit d'aquesta proposició no era només treballar en l'elaboració d'un pla d'infraestructures per al tractament de residus, sinó també concretar quines havien de ser les infraestructures necessàries per al conjunt de l'àrea metropolitana, i en particular per a la ciutat de Barcelona, atesa la situació de col·lapse d'algu- nes d'elles. La Sra. Mayol diu que l'avantatge que tenen tant la Sra. Balseiro com el Sr. Puigdollers, la Sra. Jaur- rieta, el Sr. Espriu i ella mateixa és que són mem- bres de l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient i el 16 de juliol del proper mes tindran l'ocasió de deba- tre el Pla de residus i el Pla d'infraestructures. La Sra. Balseiro assenyala que, a més a més, hi ha diverses persones de la Comissió que tenen responsabilitats de govern en aquest òrgan. Diu que el que han vist és que teòricament s'ha tractat un programa metropolità de gestió de residus mu- nicipals en una sessió de caràcter participatiu en la qual no figurava una proposta concreta d'ins- tal·lacions, tret d'una sobre la planta de valorització energètica, que s'apuntava que havia de tenir una capacitat de més de 400.000 tones i que podria considerar-se com una ampliació de l'actual incine- radora de Sant Adrià. Explica que s'havia d'aprovar aquest esborrany de programa en la següent reunió del consell plenari de l'assemblea de l'Entitat, però que aquesta aprovació es va ajornar, segons sem- bla per la coincidència amb la campanya de les eleccions europees. Pregunta si aquest ajornament responia a alguna variació respecte a l'esborrany que es va tractar en la sessió plenària participativa i, per tant, es rebutjava l'ampliació de l'actual inci- neradora, i quan es procedirà a concretar i a apro- var aquest Pla d'infraestructures. Diu que el seu Grup voldria tenir garanties que el govern municipal està disposat a exigir el compliment de les proposi- cions que s'aproven a l'Ajuntament per satisfer les necessitats que pugui tenir la ciutadania per sobre d'interessos partidistes. La Sra. Mayol manifesta que a l'Entitat Metropoli- tana del Medi Ambient hi són les mateixes forces polítiques que hi ha al govern de l'Ajuntament de Barcelona, més CiU i ERC, i que, per tant, el debat de contingut s'ha de fer en aquest organisme. D'al- tra banda, en resposta al seguiment de la proposi- ció, afirma que l'Ajuntament ha demanat a l'Entitat el que diu la proposició i que la discussió de la pro- posta es farà el 16 de juliol. Finalment, diu que el debat sobre l'ajornament de l'aprovació de l'esbor- rany del programa s'ha de fer en aquest òrgan i no a la Comissió. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les catorze hores i trenta minuts. Comissió de Seguretat i Mobilitat Acta de la sessió extraordinària celebrada el dia 12 de juny de 2009 i aprovada el dia 16 de juliol de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 12 de juny de 2009, s'hi reuneix en sessió extraordinària la Comissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Montserrat Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner, Guillem Espriu i Avendaño, Raimond Blasi i Navarro, Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Francina Vila i Valls, Al- berto Villagrasa Gil, Ángeles Esteller Ruedas, Joa- quim Mestre i Garrido i Ricard Martínez i Monteagu- do, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez. S'obre la sessió a les 10.00 h. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2195 Compareixença Que comparegui el responsable del Govern Muni- cipal per tractar de les novetats en relació als inci- dents ocorreguts a la celebració de la final de l'Eu- rocopa de futbol. La Sra. Balseiro obre la sessió extraordinària ar- ran de la sol·licitud del Grup Municipal del PPC de compareixença del govern municipal. La Sra. Escarp constata que el PP va demanar aquesta compareixença, que el govern va acceptar, suposa que per tractar les novetats en relació amb els incidents ocorreguts a la final de l'Eurocopa, que és bàsicament un informe que va sortir en els mit- jans de comunicació demanat per la jutgessa del Jutjat 28 a la Unitat d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra per continuar les diligències instruïdes referent a les lesions patides pel cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, el Sr. Vilaró, durant aquells fets. Mostra el seu desig de començar la seva inter- venció, però, per la darrera novetat que hi ha ha- gut, en data 11 de juny, en què la jutgessa del Jutjat d'Instrucció 28 ha comunicat a totes les parts, mitjançant interlocutòria, el sobreseïment provisional de les actuacions en no conèixer l'auto- ria dels fets denunciats pels raonaments que expo- sa en tota la seva resolució. Exposa que en aquesta interlocutòria en cap moment la jutgessa posa en dubte l'explicació dels fets que el Sr. Vilaró va fer en la seva declaració, que va fer estant a l'Hospital del Mar i davant testimonis; explicació que tampoc, en cap moment, el govern municipal no va posar en dubte. Conclou que la interlocutòria deixa molt clar que el Sr. Vilaró era a la plaça Espanya, és a dir, al lloc on va dir que era, i que va rebre un impacte que va produir unes lesions. Indica que, a partir d'aquestes constatacions, la jutgessa diu que no pot determinar l'autor d'aques- tes lesions i que és per aquest motiu que fa un sobreseïment provisional. Explica que el sobreseï- ment lliure és aquell en què no hi ha causa; mentre que en el sobreseïment provisional sí que existeix la causa, però no es pot determinar l'autor, cosa que és bàsic en termes de dret penal, per tal de dema- nar una responsabilitat directa. Destaca que la interlocutòria també obre la porta al recurs de reclamació patrimonial que el cap de la Guàrdia Urbana, si creu convenient, pot presentar i que en aquest cas ha descartat. Indica que la inter- locutòria fa tota una sèrie de valoracions, i fa palès que és un auto molt ben elaborat i absolutament respectat per part del govern municipal. Diu que la interlocutòria també deixa clar que la lesió és com- patible amb la provocada per una pilota de goma. Constata, en resum, que queda molt clar que no es va mentir mai, que és el que sempre es va defensar per part del govern municipal i del Sr. Vilaró, i que ha quedat acreditada claríssimament la lesió del cap de la Guàrdia Urbana. A continuació informa que, fins al moment d'a- questa interlocutòria, s'han obert diferents proces- sos judicials, en compliment també del que una comissió de Seguretat i Mobilitat va aprovar, que era tirar endavant una sèrie de personacions, amb els danys, com també una de les aportacions que havia fet el Sr. Martínez respecte a l'ús de simbolo- gia feixista, en definitiva, per posar els fets al dia. Considera que més enllà de les ombres de dubte que s'ha tingut interès a escampar, seria bo que es reconegués l'error i que, d'alguna manera, així com el govern municipal ha defensat sempre l'honorabi- litat del cap de la Guàrdia Urbana i de la mateixa Guàrdia Urbana, també ho fessin els grups de l'o- posició que, en algun moment, han posat en dubte aquesta honorabilitat. Opina que ara no hi ha excu- ses perquè es faci. Tot seguit, explica els antecedents i el que s'està fent. Recorda que es van celebrar dues reunions de juntes de portaveus –l'11 i el 14 de juliol–, van haver dues compareixences de premsa, una d'elles conjuntament amb el Departament d'Interior, i es va celebrar una comissió el 17 de juliol, en què es va aprovar una proposició per unanimitat de tots els grups, que el govern ha estat complint escrupo- losament. Manifesta que el 25 de juliol van enviar una pri- mera carta explicant a tots els grups municipals quina era la situació dels procediments penals oberts en relació amb els incidents, els danys i les lesions produïts, i quins jutjats ho estaven duent a terme, en què s'adjuntava la carta que s'havia re- mès al fiscal provincial en cap de Barcelona per la simbologia feixista i una còpia de l'auto d'admissió a tràmit de la querella interposada contra alguns mitjans de comunicació per atemptat contra l'honor i difamació. Constata que en data 12 de setembre van reme- tre a tots els grups una segona carta en què s'ex- plicava el desenvolupament de l'acord que havia pres la Comissió de Seguretat, a través dels acords de la Mesa de Coordinació es reiterava la persona- ció, s'informava dels processos oberts i, finalment, s'hi adjuntava la notificació que la Secretaria Gene- ral havia fet arribar als responsables dels serveis municipals implicats en la celebració de l'Eurocopa, les actes de les dues juntes de portaveus i l'acta de la Comissió de Seguretat. Tot seguit fa un repàs, a data d'avui, dels proce- diments judicials respecte a les imatges gràfiques relatives a l'ostentació de simbologia feixista i diu que el 29 d'octubre de 2008, la Fiscalia acorda l'ar- xiu de les diligències incoades i es comunica al Sr. Martínez, i al Grup Municipal d'ERC, que ho havia demanat. Respecte a la compareixença de l'Ajun- tament de Barcelona pels danys ocorreguts en els aldarulls, informa que l'Ajuntament ha comparegut com a acusació particular en totes les diligències obertes, essent l'estat processal de les mateixes el següent: un acusat amb expedient en tràmit a la 2196 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Fiscalia de Menors; un acusat amb diligències prè- vies al Jutjat d'Instrucció 22 amb escrit d'acusació; un acusat amb diligències prèvies al Jutjat d'Ins- trucció 25 amb escrit d'acusació; un acusat encara pendent de presentar escrit d'acusació al Jutjat 25, i dos acusats en fase d'instrucció en aquest mateix jutjat, ja que es trobaven en parador des- conegut –ara ja no. Exposa que se'ls acusa de de- lictes per danys a mobiliari urbà, aldarulls públics o atemptats, segons sigui el cas, i que les multes que ha demanat l'Ajuntament van dels 2.600 euros als 8.000 euros, i les penes de presó que demana com a acusació particular van dels dos als quatre anys. Quant a la querella contra els diferents mitjans de comunicació per presumptes delictes de calúm- nia i injuries greus, informa que l'emissora de ràdio RAC1 va rectificar públicament i es va arribar a un acord d'indemnització, mentre que es mantenen en tràmit les querelles contra El Mundo i Vilaweb. Pel que fa a les lesions patides pel cap de la Guàrdia Urbana, indica que se seguia procediment de diligències prèvies al Jutjat d'Instrucció 28; pro- cediment del qual l'Ajuntament de Barcelona no n'era part, ja que a l'inici de la causa, quan es va personar, va ser desestimat per part de la jutgessa, per interlocutòria de data 4 de novembre. Per acabar, recorda que, a 11 de juny, el mateix jutjat comunica a l'Ajuntament el sobreseïment provisional amb la interpretació que fa la jutgessa del Jutjat 28, que reforça i deixa clar que, més enllà de qualsevol ombra de dubte, no es va mentir en cap moment, sinó que aquests eren els fets. El Sr. Forn recorda la proposició que es va presen- tar i aprovar el juliol del 2008, que en el seu punt tercer diu: "Sol·licitar al govern municipal aprofundir al màxim en la informació per tal d'aclarir i determi- nar tots els fets succeïts". La qual lamenta dir que, des del govern, s'ha infringit. Constata que aquesta sessió d'avui es convoca set dies després que es demanés i que el govern municipal tenia la possibili- tat, que no van voler exercir, de convocar una junta de portaveus, tal com se'ls va demanar. Explica que, tanmateix, el que es va fer va ser un informe dient que no pertocava ara una junta de portaveus; quan el juliol del 2008 sí que pertocava. Constata que ara, que finalment s'ha pogut con- vocar aquesta Comissió, els expliquen els darrers fets, però que curiosament se n'ha deixat un d'im- portant, que indica que després s'hi referirà. Manifesta que si existeix un denominador comú que caracteritza aquest afer és, sens dubte, la mala gestió de la informació per part del govern. Insis- teix en el que ja es va expressar en el seu moment sobre l'ocultisme i la manca d'informació sobre els fets esdevinguts a la plaça d'Espanya la matinada del 29 al 30 de juny de 2008. I recorda que els grups polítics, les persones que en algun moment van posar sobre la taula possibles contradiccions i punts foscos sobre la versió oficial dels fets, van ser titllats d'irresponsables i d'instrumentalitzar la per- sona del Sr. Vilaró. Fa palès que s'ha convocat aquesta comissió ex- traordinària perquè hi ha dos nous informes: un dels Mossos d'Esquadra i un altre del Jutjat d'Ins- trucció, el qual arxiva provisionalment la demanda presentada per l'intendent major de la Guàrdia Urbana. Manifesta que tots dos documents aporten noves dades i que, alhora, suggereixen nous inter- rogants, que espera que el govern sabrà i podrà contestar. Pel que fa a l'informe dels Mossos d'Esquadra, el considera un informe important, fet pel cap de l'À- rea d'Investigació Interna, a instància del Jutjat i a instància de part, i de gran valor per les dades que aporta. Cita textualment la conclusió d'aquest do- cument: "Tenint en compte la declaració del Sr. Vilaró, es pot arribar a la conclusió que les lesions que presentava quan va ser atès a l'Hospital del Mar el dia 30 de juny de 2008 podrien no haver estat provocades per efectius del cos de Mossos d'Esquadra." Detalla a continuació els fets que fan arribar a aquesta conclusió. Indica que el punt primer diu: "De les declaracions realitzades per part dels efec- tius de la Brigada Mòbil del cos de Mossos d'Esqua- dra es desprèn, sense cap mena de dubte, que en cap cas es van disparar pilotes ni davant ni a les proximitats ni en direcció a la porta de l'Hotel Pla- za" –que és el lloc on el Sr. Vilaró afirma haver rebut l'impacte que li va causar les lesions. Apunta que en segon lloc diu: "Afirmar que es van realitzar trets davant d'aquest hotel és total- ment inversemblant, doncs estaríem afirmant que les forces policials haurien donat mitja volta i, dei- xant d'esquena a multitud hostil, haurien disparat contra una zona segura, neta de ciutadans, i el que és més important, ocupada per les forces policials." Indica que l'informe continua abordant tota la qües- tió de l'informe de la Unitat de Balística i Traces Instrumentals, i que diu: "De l'informe de la Unitat de Balística i Traces Instrumentals, així com de les declaracions de la totalitat dels escopeters, es des- prèn que un impacte d'una pilota, [inclòs] a una distància de cinquanta metres i amb rebot, és ca- paç de tombar immediatament una persona adulta en bon estat físic, impossibilitant-li, des del primer moment, el moviment. Així mateix, també es des- prèn que aquest tipus d'impacte deixa uns senyals a la roba inequívoques en forma d'estrips, que vari- en segons la distància i el tipus de material." Con- sidera convenient esmentar les declaracions del cap de la Brigada Mòbil, els agents que l'acompanyaven i del Dr. Jaume Gil Abarca, director dels Serveis de Protecció i Prevenció del SEM, en què tots ells afir- maven haver vist el Sr. Vilaró després d'haver re- but, segons aquest, l'impacte d'una pilota i en què tots coincideixen que el Sr. Vilaró no presentava cap símptoma extern de trobar-se lesionat. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2197 En tercer lloc, exposa que dels informes mèdics facilitats per part de l'Hospital del Mar de Barcelo- na, tot i no disposar aquesta instrucció d'informes de metges forenses, però basant-se en les manifes- tacions verbals del Sr. Lluís Grande Posa, es con- clou que a part de les lesions que el Sr. Vilaró pre- sentava a la zona costal, també tenia una segona lesió als testicles, susceptible d'haver estat provo- cada per una contusió; destaca la negativa del Sr. Vilaró d'haver rebut un cop a la zona testicular i, com a segona explicació, sense fonament mèdic, que també es va fer constar que aquesta lesió po- dia derivar d'una hemorràgia interna. Diu que aquest informe conclou que, per tot l'ex- posat i segons la documentació aportada, es consi- dera que existeixen indicis més que suficients, i amb l'anàlisi dels informes i tenint en compte les declaracions escoltades, per concloure, excepte que es provi el contrari, que la versió facilitada pel Sr. Francisco Javier Vilaró Camps sobre qui i com se li hauria produït les lesions que aquest va patir amb data 30 de juny podria no ajustar-se a la realitat. Remarca que la Sra. Escarp ha obviat aquest in- forme i que hi ha un altre document, la interlocutò- ria de la jutgessa, al qual sí que s'hi ha referit i al qual també ell s'hi referirà però d'una manera ex- tensa, ja que pensa que també és molt important. Recorda, primer, que les diligències prèvies s'ini- cien a instància del Sr. Vilaró, per tal d'aclarir i determinar l'autoria dels fets denunciats, cosa que queda clara en el segon punt de l'auto. Considera que quan una persona presenta una demanda és perquè se li reconegui les diferents demandes que fa, i destaca que precisament el que fa la jutgessa és anar tombant una a una les diferents demandes del Sr. Vilaró. Explica, a continuació, que el fonament tercer de l'auto diu que a partir de l'informe dels Mossos d'Esquadra no és possible determinar l'autoria de les lesions que presentava el cap de la Guàrdia Urbana "por lo que la consecuencia inevitable es el sobreseimiento provisional de la causa, pues no queda debidamente determinado el autor de los hechos, quedando a salvo del perjudicado, en todo caso, la vía administrativa correspondiente en el supuesto que él entienda que las lesiones que pre- sentaba respondían a una actuación desproporcio- nada [...] de los Mossos d'Esquadra". Constata que en aquest punt no només no hi ha identificació de l'autor dels fets, sinó que, ni tan sols, són atribuï- bles al cos dels Mossos d'Esquadra, i que d'aquí la recomanació que fa la jutgessa al perjudicat perquè acudeixi per la via administrativa si pensa que hi va haver una actuació desproporcionada de la policia. Pel que fa al fonament quart, apunta que la jut- gessa expressa que, segons l'informe remès pels Mossos, "ciertamente se determina no solo la impo- sibilidad de determinar la autoría del mosso d'es- quadra que disparó y causó las lesiones denuncia- das, sino incluso la mecánica lesional denunciada por el jefe de la Guardia Urbana". Insisteix que, un cop més, a través de l'informe dels Mossos d'Es- quadra la jutgessa descarta que la lesió fos produï- da per una bola de goma disparada pels Mossos d'Esquadra. Quant al fonament cinquè, explica que la jutges- sa justifica la decisió del sobreseïment provisional per falta d'autor conegut, i que ho fa amb diferents arguments i rebatent punts de l'informe. Manifesta que diu que cap dels mossos d'esquadra que parti- cipaven en els fets no pot situar amb exactitud la posició del Sr. Vilaró; també diu que la jutgessa no considera que no infereix inexistència del fet que el Sr. Vilaró no comentés la seva lesió ni que no s'ob- servessin restes de sang a la seva camisa. Constata que afegeix que els informes mèdics, no els infor- mes dels Mossos d'Esquadra, "infieren que la lesión que presenta la víctima se puede corresponder con la mecánica lesional manifestada por el mismo", és a dir, que es pot acceptar. Fa palès que la Sra. Escarp fa una interpretació del que és el sobreseï- ment provisional en la qual ell no hi està d'acord, ja que el sobreseïment provisional exactament diu: "Cuando no resulte debidamente justificada la per- petración del delito", segons el que diu la Llei, l'ar- ticle 641. Conclou que la jutgessa declara el sobre- seïment provisional perquè el suposat delicte denunciat pel Sr. Vilaró no es justifica prou, tal com expressen també els informes mèdics quan diuen que "se puede corresponder con la mecánica lesio- nal", cosa que no prova absolutament res, sinó que ho deixa simplement en el terreny de les possibili- tats, terreny en el qual opina que es troben en aquests moments. Recorda que dels fets aportats en els documents citats, se'n poden derivar algunes preguntes. Vol saber, en primer lloc, per què en data 14 de juliol de 2008, quan es va preguntar a la Sra. Escarp si hi havia altres lesions o òrgans afectats, ella ho des- menteix. També pregunta per què el mateix dia, quan se li pregunta si un cop a l'esquena o a la part posterior del cos pot afectar algun altre òrgan, la Sra. Escarp contesta que no és possible; per què no es va explicar la lesió als testicles del Sr. Vilaró; i per què no es pot conèixer els orígens de les lesi- ons si no és a través de les filtracions que es pro- dueixen els mesos de setembre i octubre a través dels mitjans de comunicació. Tot seguit demana l'opinió de la Sra. Escarp so- bre el lamentable espectacle que han donat els cossos de policia amb filtracions als mitjans de co- municació sobre qüestions que requerien la màxima discreció. I li pregunta quina opinió li mereixen les declaracions del Sr. Carles Martí sobre la inexperi- ència del cos dels Mossos d'Esquadra; si creu que això és positiu, i quina opinió té sobre les desafor- tunades declaracions de l'advocat contractat per l'Ajuntament de Barcelona i defensor del Sr. Vilaró qualificant els Mossos d'Esquadra de tergiversadors, deslleials, desobedients, corporativistes i intoxica- 2198 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 dors. Aprofita per reclamar que encara és hora que algun membre de l'equip de govern desautoritzi les paraules ofensives contra el cos dels Mossos d'Es- quadra d'aquesta persona contractada pel mateix Ajuntament de Barcelona. Considera que tot això evidencia el que s'ha es- tat denunciant des de fa molt de temps i que també es reclamava en aquella proposició que va ser aprovada ara farà un any: la descoordinació i la manca de respecte institucional entre els cossos de policia. Entén que l'arribada d'un nou cos de policia a Barcelona pugui causar tibantors, que calgui un període d'adaptació i de rodatge i que calgui corre- gir determinades inèrcies; tanmateix, destaca que ja són quatre anys des del desplegament dels Mos- sos d'Esquadra. Pregunta a la Sra. Escarp si pensa que aquesta és la situació que els ciutadans espe- raven i si creu que s'està transmetent una bona imatge del treball en col·laboració. Considera que el fet que les direccions dels cossos policials amb res- ponsabilitat territorial que operen a Barcelona tin- guin aquesta relació és gravíssim i d'una gran ir- responsabilitat. Opina que la seguretat ha d'estar per sobre de les lluites partidistes i institucionals i qualsevol protagonisme corporatiu, i que la imatge que transmeten no ajuda que els ciutadans tinguin confiança en les institucions. Pregunta a la Sra. Escarp què s'està fent per re- dreçar aquesta situació i li recorda que és a l'Ajun- tament i concretament a l'alcalde de Barcelona a qui correspon actuar. Apunta que la Carta municipal atorga l'alcalde de Barcelona importants competèn- cies en matèria de seguretat i que el mateix alcalde presideix la Junta Local de Seguretat, que entre altres funcions té la d'elaborar el Programa de co- ordinació, col·laboració i cooperació de les forces i els cossos de seguretat que operen a la ciutat. Explica que el dia anterior l'alcalde demanava que es deixés de parlar d'aquest afer i afirma que estarien encantats de fer-ho i que ho faran quan s'hagi arribat al fons de l'assumpte, s'hagin donat totes les explicacions i deixin d'haver ombres de dubte sobre aquests fets. Manifesta que hi ha mas- sa preguntes sense respostes i que han actuat i actuaran amb responsabilitat, per la qual cosa pen- sa que no es pot passar pàgina sense que s'hagin donat explicacions convincents, cosa que no s'ha fet fins a data d'avui. Mostra el seu convenciment que en qualsevol altra ciutat on s'haguessin produït uns fets similars, això hauria comportat destituci- ons i dimissions, cosa que no ha estat el cas a Bar- celona. Constata que no demana aquesta dimissió, però sí que demana a la Sra. Escarp i al Sr. Vilaró que reflexionin sobre els fets esdevinguts des del 29 de maig de 2008 fins al dia d'avui, si s'ha actuat correctament, si ells són els millors interlocutors per garantir una bona entesa i una bona col·laboració amb el cos dels Mossos d'Esquadra i si tenen alguna responsabilitat davant d'aquesta situ- ació. La Sra. Esteller exposa que el PP va demanar aquesta convocatòria i compareixença davant del silenci del govern i de la seva negació a celebrar la Junta de Portaveus, que inicialment també s'havia demanat. Constata que el seu grup sempre ha re- clamat informació al govern. Recorda que aquesta Comissió va aprovar una proposició que li donava un mandat clar i que durant aquest temps el go- vern no ha donat cap tipus d'informació a l'oposició sobre com anava avançant la investigació i el pro- cediment, ni tan sols l'ha donada després que es conegués, en ser filtrat als mitjans de comunicació, l'informe dels Mossos d'Esquadra. Explica que s'ha trobat a faltar, al llarg d'aquest any, que es resolgués la controvèrsia entre els dos cossos policials i que hi hagués coordinació entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Cata- lunya respecte al que va passar aquell dia, i desta- ca que sobretot s'ha vist versions contradictòries, filtracions, acusacions encobertes, que afecten el prestigi i la col·laboració dels dos cossos policials. Considera que tot plegat és tremendament greu, perquè el que està en joc és la seguretat de Barce- lona i dels seus ciutadans. Fa palès que aquests darrers dies aquesta controvèrsia ha augmentat de to, arran de la filtració d'aquest informe, com s'ha pogut llegir en tots els mitjans de comunicació, així com la mala gestió de l'Ajuntament que va comen- çar, en el seu moment, quan van passar aquests incidents i com l'ocultació dels fets va generar aquella crisi de confiança que durant aquest any s'ha anat agreujant. Destaca que cal resoldre aquests problemes i aquesta crisi. Insisteix en el fet que hi ha un enfrontament ins- titucional entre els dos cossos policials, cosa que afecta la seguretat i la convivència dels dos cossos. Sobre aquest assumpte, informa que no entrarà a valorar ni l'informe dels Mossos d'Esquadra respec- te al que van presentar al Jutjat ni la interlocutòria i el sobreseïment provisional. Recorda que en el seu moment el seu grup va dir que encara quedaven dubtes respecte als incidents, que s'han anat agreujant al llarg de tot aquest temps, i, per tant, el que vol és explicacions, com ja van demanar-li a l'alcalde de Barcelona. Considera que la Sra. Es- carp, com a membre del govern, ha de respondre què han fet durant aquest any amb Interior per tal de resoldre i d'aclarir aquests fets i que no pot ser que ara Interior avali un informe quan és contradic- tori al que l'Ajuntament, en aquest cas, està ava- lant en l'altra posició. Opina que l'evidència d'a- quest confrontament és pública i notòria, i que afecta la seguretat de la gent. Vol saber què ha fet l'alcalde i si s'ha reunit amb el conseller d'Interior per tal d'aclarir els fets. Recorda que a més de pre- sidir la Junta de Seguretat, l'alcalde té, per l'article 13 de la Carta municipal, direcció sobre el cos de la Guàrdia Urbana i que, per tant, en aquest sentit ha de respondre i actuar, i ha de fer-ho amb més cla- redat. Rebat a la Sra. Escarp que no pot demanar NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2199 responsabilitats als grups dient que estiguin a l'al- çada; indica que és el govern el que ha d'estar a l'alçada, i el que no ho ha estat durant tot aquest any i el que ha decebut la ciutadania, l'ha decebut en tant que no resol els conflictes de seguretat que hi ha a Barcelona. Tot seguit pregunta a la Sra. Escarp què han fet una vegada han conegut l'informe, si s'han adreçat a Interior demanant explicacions i què li han dit. També vol saber com intenten resoldre tot aquest tema i quines són les seves actuacions, cap a on van dirigides i com es pot, en aquest cas, valorar la seva actuació. D'altra banda, constata que l'origen del problema va ser una falta de coordinació, col·laboració i d'en- tesa entre els dos cossos, problema que avui enca- ra està present i latent, cosa que els preocupa. Indica que només cal observar els mitjans de co- municació per veure com membres dels dos cossos l'únic que fan és recriminar-se mútuament accions. Manifesta que s'ha parlat també de les bases del desplegament dels Mossos i d'alguns greuges que han quedat en alguns àmbits dels dirigents dels dos cossos, i pregunta, en aquest sentit, què es vol fer per acabar amb tot això i quines són les actuacions previstes. Demana a la Sra. Escarp que intercedeixi davant l'alcalde, que es reuneixi amb el conseller d'Interior per tal d'aclarir quines són les funcions, les compe- tències i aquestes contradiccions, i com cal resoldre tots aquests conflictes perquè realment això es pugui tancar amb la màxima celeritat i donant una resposta a tots aquests interrogants, que durant tot aquest temps realment han perjudicat la seguretat i els ciutadans de Barcelona. El Sr. Martínez considera que, davant d'uns fets que afecten unes institucions que apleguen unes altres institucions, en aquest cas les policials, i el tractament que s'està fent aquests dies d'aquests assumptes, es podria interpretar que s'està davant d'un fenomen de lleugeresa. Diu que veient la situ- ació d'avui i sabent el que costa tenir mitjans de comunicació importants atents a temes de ciutat –presentar guarderies, llars d'infants, escoles bres- sol, projectes urbanístics importants, un procés ciutadà de participació, tot allò que realment impor- ta a la ciutadania– i el poc que costa que hi hagi grans mitjans seguint fenòmens com el que avui tracten, aleshores un deixa de pensar que s'està davant d'un acte de lleugeresa i passa a pensar que s'està davant d'un acte volgut i premeditat per qüestionar permanentment no aquells qui governen i com governen, sinó les institucions. Manifesta que aquí és on hi ha el perill, atès que atacant una insti- tució s'està atacant directament la mateixa demo- cràcia i la mateixa ciutadania. Pensa que cal que tothom s'acostumi a veure que les institucions es mantenen, que ells –els polí- tics– passen i que les institucions s'han de preser- var, que, en tot cas, les poden orientar a partir de l'acció política, però que si no es veu així, qui hi perdrà serà tothom. A la pregunta si és greu cele- brar aquesta comissió o compareixença avui o el dijous de la setmana que ve, respon que és evident que no i que, per tant, el fet que es convoqui avui en les condicions en les que es convoca és, senzi- llament, per desgastar les institucions, no aquells que les governen. Actuació que venint del partit que l'ha convocat, no li estranya. Constata que per lleialtat institucional ells no po- den qüestionar elements que pertanyen a altres institucions o a les pròpies, atès que si es comen- cen a qüestionar informes pericials policials, pensa que s'està al cap del carrer. Fa la reflexió que en el cas que un ciutadà digui que un informe de la Guàrdia Urbana no val perquè està mal fet, si ell, com a polític, hauria de respondre que té raó o, en canvi, confirmar-li que els informes de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra tenen un valor per ells mateixos i que, per tant, ja tenen d'entrada una presumpció de veracitat pel que representen. Per tant, manifesta que en no poder dir que un informe policial, o de la institució que sigui, és bo es troben en un atzucac, és a dir, davant de dues versions, de denúncies a uns mitjans de comunica- ció i d'una situació que aquesta compareixença no resol. Tanmateix, destaca que afortunadament com a mínim es pot parlar davant d'una resolució judici- al, ni que sigui de sobreseïment, perquè si no, s'es- taria discutint sobre un tema que estaria sub iudice, la qual cosa considera ja inversemblant. Per tant, fa palès que el seu grup no pot donar crèdit que dues institucions s'estiguin barallant amb dues versions diferents; tampoc no poden insistir que aquesta situació es perllongui, i opina que hi ha d'haver una solució que només pot ser institucional i, per tant, pensa que els protagonistes d'aquesta situació han d'aportar aquells elements que vagin en la línia d'una única versió, avalada per totes les institucions, i un tancament del cas. Considera que si per fer això cal retirar les denúncies als mitjans de comunicació, cal retirar els procediments judici- als que no siguin propis o que siguin per part i abor- dar la qüestió amb una taula –si pot ser a porta tan- cada i sense filtracions– i amb reunions –les que calguin– per veure com se soluciona. Opina que si això no es fa, es posa en perill la pròpia dinàmica de la institució, perquè només cal sortir al carrer i pre- guntar quina credibilitat tenen els ciutadans en rela- ció amb les actuacions policials per veure que els ciutadans pensen que el sistema policial és frívol. Per concloure, insisteix que no es pot qüestionar les versions que vénen de les institucions, constata que la jutgessa simplement s'ha tret el tema de sobre i opina que el cal és elaborar un sistema per arribar a una única versió i tancar el cas –evident- ment treballant-lo, no per decret. Assevera que si es fa així, hi donaran suport. La Sra. Balseiro intervé per al·lusions directes a la convocatòria d'aquesta Comissió i, per tant, con- 2200 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 sidera que les ha de respondre ella en tant que presidenta. Tot seguit, informa al Sr. Martínez que davant la sol·licitud de convocatòria de la Junta de Portaveus, el govern municipal –raonadament o no– tenia el dret de rebutjar aquesta convocatòria, la qual cons- tata que, per descomptat, hauria estat a porta tan- cada, tal com el Sr. Martínez demana. Assevera que tant el Grup Municipal del PPC com ella mateixa, en representació del seu grup i com a presidenta d'a- questa Comissió, el que faran sempre serà garantir o com a mínim donar les bases per garantir l'abso- luta transparència. El Sr. Mestre explica que el seu grup va entendre en el seu moment que la proposició esmentada, que es va aprovar per unanimitat per aquesta ma- teixa Comissió el 17 de juliol de l'any passat, tan- cava els debats que s'havien fet en relació amb els fets de la nit del 29 al 30 de juny de 2008. Consta- ta que el seu grup també entén que s'ha donat compliment al llarg d'aquest any al mandat que es fixava en aquella comissió. Està d'acord que queda- ven pendents la resolució de diversos procediments judicials i que avui es reuneix aquesta Comissió quan ja es coneix l'auto dictat per la jutgessa, que ha tancat també el principal procediment judicial. Expressa que el seu grup no valorarà dues qües- tions. En primer lloc, diu que no valorarà l'auto de la jutgessa, ja que creu que no els correspon. No obstant això, subratlla que aquest auto dóna res- posta a algunes ombres de dubte –moltes d'elles opina que interessades– que s'han deixat anar, en alguns casos des dels grups de l'oposició i en d'al- tres des d'alguns mitjans de comunicació, al llarg d'aquest any i especialment a finals de juny i prin- cipis del juliol de l'any passat. Sense voler entrar en el detall d'aquestes ombres de dubte, indica que la principal de totes fins i tot qüestionava on era el Sr. Vilaró aquella nit. En segon lloc, informa que el seu grup tampoc no valorarà l'informe dels Mossos d'Esquadra, informe fet a petició de la jutgessa directament. Mostra la seva sorpresa, arran de la intervenció del portaveu del Grup Municipal de CiU, pel fet que el Sr. Forn doni credibilitat a totes les versions ex- cepte a la dels comandaments de la Guàrdia Urba- na, tant avui com quan ho va fer en el seu moment en els debats a la Junta de Portaveus especialment abans de l'estiu de l'any passat. Davant la sorpre- sa del Sr. Forn sobre el fet que cap grup del govern –suposa que es referia al d'ICV-EUA– hagués dit res arran de les declaracions que ha anat fent als mitjans de comunicació l'advocat del Sr. Vilaró, assevera que és evident que no les comparteixen, en tant que defensa en un cas que està als tribu- nals, però afegeix que no pensa que aquestes de- claracions siguin mereixedores de la valoració del seu grup i que és per aquest motiu que no en fan. Considera que l'auto de la jutgessa tanca l'afer Vilaró i, a més a més, que cal tancar-lo i que cal fer-ho de forma definitiva i en el sentit institucional que també indicava el portaveu del Grup Municipal d'ERC, el Sr. Martínez. Destaca que cal fer-ho per responsabilitat institucional, per l'interès de la ciu- tat i perquè el cas Vilaró, per molt que s'insisteixi, no dóna més de si. Des d'aquest punt de vista de responsabilitat institucional, constata que al seu grup preocupa dues qüestions: 1) que cal defensar el prestigi i el bon nom de la Guàrdia Urbana i els seus comandaments, i que cal expressar-los el su- port de tots els grups municipals, cosa que reclama a tots ells; 2) que existeixi un nivell satisfactori, a ser possible òptim, de coordinació entre els dos cossos policials principals que actuen a la ciutat, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana. Quant a aquesta última qüestió, opina que globalment aquesta coordinació s'està fent de forma satisfactò- ria, però que certament hi ha moments puntuals on caldria tenir, des de les institucions, un paper més actiu perquè fos major i més satisfactòria i es pugui acostar a aquesta coordinació òptima que tothom desitja. Considera que cal fer-ho per interès de la ciutat i pel de les institucions, però sobretot per interès del ple exercici de la defensa dels drets i les llibertats dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona i del seu dret a la seguretat. Conclou dient que el seu grup considera que és moment, com deia l'alcalde, de passar pàgina per- què tots els fets que s'han anat coneixent al llarg d'aquest any els permetin afirmar que el cas Vilaró ja no existeix. La Sra. Escarp insinua que el problema rau en el fet que aquesta resolució no agrada als grups de l'oposició, perquè tanca aquesta possibilitat d'obrir un afer. Diu que en la comissió del 17 de juliol, en què es va aprovar unànimement aquella resolució, la qual opina que s'ha complert, es reconeixia alguns er- rors i es posaven pautes de resolució, com ara qüestions de comunicació i de coordinació. En can- vi, retreu a l'oposició que no pugui reconèixer al- guns dels seus errors o algunes discrepàncies de les seves pròpies declaracions al llarg d'aquest temps i que continuï llançant ombres de dubte. Replica al Sr. Forn que és expert en reiterar pre- guntes ja contestades i en posar ombres de dubte, fins i tot en posar en dubte que el Sr. Vilaró fos a la mateixa plaça. El Sr. Forn demana que li digui on ho va dir. La Sra. Escarp continua la seva intervenció i mostra la seva satisfacció pel fet que s'hagi passat de basar-se en un informe d'un detectiu privat a un informe dels Mossos d'Esquadra. Recorda que enca- ra tenen l'oportunitat de rectificar i de referir-se al cos de la Guàrdia Urbana, a la seva feina, als seus comandaments i al seu prestigi com a cos policial de Barcelona. Mostra la seva preocupació per la instrumentalització política que es vol fer de la Guàrdia Urbana, un cos que té la confiança plena dels barcelonins i barcelonines i que treballa dia a NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2201 dia al servei de la ciutat, i que ho fa conjuntament i en col·laboració amb el cos dels Mossos d'Esquadra, atès que no fa res més que crear un clima de des- confiança cap a la Guàrdia Urbana, els seus coman- daments i els sistemes de coordinació i el conjunt en el qual es treballa. Amb relació al comentari de la Sra. Esteller sobre que no vol parlar ni d'una cosa ni d'una altra, sinó d'una tercera, destaca que es pot parlar del siste- ma, de com millorar-lo, de les operacions conjuntes que es fan, del que es vulgui, però que cal decidir sobre què es parla avui en aquesta compareixença. Mostra el seu interès en parlar del treball diari, de la coordinació dels dos cossos policials, de les 3.157 operacions conjuntes que els dos cossos han fet des del dia del desplegament dels Mossos d'Esqua- dra i també de l'honorabilitat de tots i cada un dels seus membres. Reitera el fet que la jutgessa tanca l'informe i que el que interessa a tothom és tirar endavant. Pel que fa a algunes qüestions que s'han posat en dubte, assevera que coherència i rigor és el que el govern municipal ha mantingut des del primer moment –amb una explicació raonada dels fets i amb compareixences–, així com el respecte també a les resolucions judicials i la comunicació amb tot el que s'anava produint. Reitera el suport del go- vern municipal a la Guàrdia Urbana, al seu cap i als seus comandaments, i la creença en un sistema de seguretat públic a Barcelona, pioner en tot l'Estat, que està d'acord que possiblement es pot avançar i millorar en moltes coses, però que està donant uns resultats que opina que s'haurien d'analitzar dia a dia abans de qüestionar-ho tot. El Sr. Forn demana a la Sra. Escarp que li res- pongui on ha sortit que ell hagi dit que el Sr. Vilaró no estava a la plaça Espanya i que ho argumenti. Aprofita per desmentir-ho i constata que, malgrat la Sra. Escarp pugui estar d'acord o no amb el que el seu grup diu, aquest últim argumenta les coses i demana explicacions sobre fets concrets, no sobre coses que suposadament ha dit i que enlloc es po- drà demostrar que les hagi dit alguna vegada. Pel que fa al comentari del Sr. Mestre sobre que el Sr. Forn dóna credibilitat a totes les versions excepte les del govern municipal o les dels coman- daments, les quals considera les mateixes, atès que no es contradiuen, recorda que durant cinc dies se'ls va amagar els fets d'un assumpte que era un accident laboral, que es podia explicar el primer dia i que ningú n'hagués donat cap importància; i no només els fets, sinó també informació. Repeteix la pregunta a la Sra. Escarp, que encara no ha res- post, de per què el dia 14 de juliol, quan se li inter- roga sobre determinats punts, ella els ignora. Fa palès que després d'un seguit d'errors, mala fe o ocultisme per part del govern municipal, és lògic que se sospiti. Deixa clar que aquí han vingut a treballar i a de- manar una compareixença arran de dos informes, un dels quals, el dels Mossos d'Esquadra, opina que és prou determinant. Pregunta què hi ha de dolent en parlar-ne i si és que la ciutadania no se'n pot assabentar. Insisteix en el fet que la gent té dret a saber per què el cap de la Guàrdia Urbana de Bar- celona en un moment donat pot haver comès o no un error en la seva actuació a la plaça Espanya i que és lògic parlar de la coordinació o descoordina- ció entre Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana. Mos- tra el seu desconcert pel fet que no se'n pugui par- lar perquè fer-ho malmet les institucions. Considera que el que malmet les institucions és les seves ba- ralles constants; destaca que entre l'Ajuntament i la Generalitat hi ha un abisme i que aquest és el problema. Opina que la imatge que està donant l'Ajuntament és impresentable, i és aquesta qüestió de la que vol que es parli i a la que es referien les seves preguntes, a les quals la Sra. Escarp encara no ha respost. Davant el fet que el govern municipal vol tancar aquest assumpte i que no es torni a parlar-ne més, expressa que això no ho decideixen ells i que el seu grup n'hi parlaran les vegades que faci falta i que traurà aquest assumpte quan creguin que s'ha de tenir nova informació, atès que segueixen havent- hi opinions contradictòries. Quant al comentari, quan es critica l'equip de govern, que es critica els funcionaris, defensa que a qui critiquen és als que manen i que no tenen res en contra de la Guàrdia Urbana, al contrari, ja que molta de la informació que reben precisament és perquè la Guàrdia Urbana els ho explica. Retreu que estan cansats de la manera com s'es- tà gestionant aquest assumpte i que és la direcció política la que està fallant. Insisteix que la respon- sabilitat que demanen és que el govern rectifiqui i que faci millor les coses. Demana a la Sra. Escarp que reflexioni sobre si ella creu que en el punt on s'ha arribat, en què hi ha una pèssima relació entre Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana, es veu amb prou força per continuar endavant. Pregunta si hi ha prou bona relació amb els Mossos d'Esquadra per fer realment de la seguretat un dels eixos prin- cipals de l'actuació del govern. Considera que això és el que la Sra. Escarp ha de respondre. La Sra. Esteller demana que no s'amagui la res- ponsabilitat del govern darrere del cos de la Guàr- dia Urbana, a qui el seu grup li dóna tot el suport. Constata que el que diuen i el que volen és que es resolguin tots aquests problemes que posen en qüestió el cos de la Guàrdia Urbana i que la perju- diquen. Remarca que el govern municipal va gene- rar desconfiança amb l'ocultisme amb el qual es va començar a resoldre aquella crisi, cosa que s'ha anat accentuant al llarg de tot aquest any i que aquest és el problema, del qual considera que cal parlar i veure de quina manera es pot resoldre. Mostra el seu desacord amb el Sr. Martínez sobre quan parla d'un determinat interès i reitera les pa- raules de la presidenta en el sentit que cal respon- 2202 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 dre políticament a aquest assumpte, ja que l'acció de govern té una acció molt directa respecte de tota aquesta crisi. Apunta que l'alcalde de Barcelo- na és el màxim responsable de la Guàrdia Urbana i que, per tant, el govern ha de respondre. I reitera que no pot utilitzar el cos per amagar la seva inca- pacitat de resoldre una crisi com cal i no haver sa- but en aquest cas coordinar bé la seva acció amb el Departament d'Interior de la Generalitat. Reclama de nou que es resolguin aquests pro- blemes i que es vegi de quina manera es pot millo- rar aquesta coordinació i col·laboració. Replica al Sr. Mestre que això no és ser irresponsable i recor- da que ells formen part del govern i que són ells els que s'han d'adreçar a la conselleria d'Interior en comptes de carregar contra l'oposició la incapacitat de la seva conselleria, que opina que l'únic que està fent és malmetent la seguretat a Catalunya i a la ciutat. Considera que són ells qui estan malmetent i perjudicant la Guàrdia Urbana i els demana, per tant, que la prestigiïn de nou. Demana que els ofe- reixin una actuació conjunta entre el Departament d'Interior i Barcelona –l'alcalde Hereu– i que, en aquest sentit, es clarifiquin funcions i es clarifiquin aquestes controvèrsies que han estat tots aquests dies als mitjans de comunicació. Assevera que no és el seu grup qui ho ha dit, sinó que ha recollit aquest malestar que ha estat patent dia a dia. Finalment, conclou que la seguretat ha d'estar totalment garantida i que el ciutadà ha de percebre que té dos cossos a Barcelona que actuen amb plena eficàcia i que l'únic objectiu que tenen és combatre el delicte. El Sr. Martínez està d'acord que demanar respon- sabilitats al govern és una línia molt fina la qual, òbviament, requereix dos elements importants: tenir rigor i estimar les institucions, coses que opina que no té la convocatòria d'aquesta sessió. Assevera que el cas Vilaró existeix, malgrat els agradaria que no, i que el que estan demanant és que deixi d'existir, però no per la porta falsa, sinó arribant a un punt en el qual totes les institucions diguin el mateix i es doni el tema per tancat, sense querelles obertes i sense dubtes, i assumint res- ponsabilitats qui les hagi d'assumir –si algú ha fet un informe que no s'adiu amb el que era, que ho assumeixi; si algú ha dit coses que no són, que ho assumeixi, i si algú s'ha inventat versions que no s'ajusten a la realitat, que ho assumeixi. Insisteix en el fet que el que es té sobre la taula, més enllà del que digui la jutgessa, són dues versi- ons, ambdues institucionals, i que el seu deure institucional els porta a creure's les dues versions, cosa que provoca un atzucac. Destaca que, per tant, la qüestió rau en com es pot arribar a una única versió creïble i veraç i com es tanca el tema sense arrossegar una rèmora judicial que no se sap com acabarà. Recomana, per acabar, retirar les querelles con- tra els mitjans de comunicació, seure a una taula amb els responsables policials per veure, en aquells elements contradictoris de les dues versions, què pot haver passat i com s'interpreten aquests ele- ments, i arribar a un acord. El Sr. Mestre recorda els errors –els errors que hi va haver en uns primers moments relatius especi- alment a la informació i a la comunicació tant als grups municipals com pública– que es van reconèi- xer en la comissió de Seguretat del mes de juliol de l'any passat i que es van resoldre. Al Sr. Forn, replica que no diuen que no es pugui valorar l'informe dels Mossos d'Esquadra, sinó que ells no el valoren i li retreu que valora allò que l'in- teressa valorar per a un ús legítim, però partidista, d'aquest afer, tal com ha quedat palès tant en la seva intervenció com en la de la Sra. Esteller, en què han dit que el problema és el govern. Pel que fa al suport que constata el Sr. Forn a la Guàrdia Urbana, recorda que el grup del Sr. Forn no ha donat al llarg d'un any cap credibilitat a la informació que els han facilitat els comandaments de la Guàrdia Urbana, començant fa un any amb la presència a una reunió de la Junta de Portaveus de l'intendent en cap de la Guàrdia Urbana en aquells moments, que va donar tota la informació i va res- pondre a totes les preguntes que se li van fer. Reitera que, per tant, cal una actitud institucional de suport de tots els grups municipals a la Guàrdia Urbana, al seu prestigi i a la bona feina que fa; que cal una actitud institucional també d'exigència perquè la coordinació entre els dos cossos policials que operen principalment a la ciutat de Barcelona –Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana– sigui satis- factòria. Està d'acord que hi ha visions diferents o que poden haver-hi òptiques i opinions diferents, però opina que cal vetllar –i considera que des del govern s'està fent– per la bona coordinació entre aquests dos cossos policials, cosa que respon a la voluntat de vetllar per la seguretat i pels drets dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat. I insisteix també en el fet que cal una actitud institucional per tancar definitivament aquest afer. La Sra. Escarp respon al Sr. Forn que li va dir a ella personalment per telèfon sobre la base d'un informe que havia sortit i que també va fer algun comentari a les reunions de portaveus que havien sortit. Defensa que no hi ha contradicció i que sempre hi ha hagut coherència i rigor amb el que s'ha dit i el que s'ha mantingut, perquè sempre s'ha cregut el que deia el cap de la Guàrdia Urbana, un profes- sional amb vocació de servei que ha dedicat i dedi- ca moltes hores al servei d'aquesta ciutat. Al Sr. Forn li fa veure que no se la pot interrogar. Constata que el que es fa aquí, igual que es va fer a la Junta de Portaveus i el que es fa al Plenari, és debat polític i avançar en base a les proposicions que presenta el govern o les iniciatives que pugui tenir l'oposició. Assevera que el dret a la informació no és el dret a la interrogació i que aquesta sessió NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2203 no és un procediment judicial paral·lel, sinó que és una comissió de plenari de l'Ajuntament de Barce- lona, convocada amb caràcter extraordinari, que el que fa és un debat polític sobre els fets. Quant a l'ocultisme, considera que ocultació hau- ria estat amagar que el Sr. Vilaró estava ingressat en un hospital públic amb alta d'ingrés amb comu- nicació amb la mútua d'accidents de treball; cons- tata que tampoc s'ha pogut ocultar els aldarulls, entre altres coses perquè van ocupar pàgines de cobertura per part dels mitjans de comunicació els dies posteriors. Per tant, considera que no hi ha hagut ocultació. Retreu al Sr. Forn que hagi volgut presentar el Sr. Vilaró en algun moment com a acusat, quan ha estat la víctima de tot el procediment i de les lesi- ons, i que hagi perdut aquesta oportunitat per de- manar disculpes per totes les barbaritats que s'han arribat a dir, però demana que com a mínim a par- tir d'ara treballin tots amb una mica més de res- ponsabilitat i que deixin d'instrumentalitzar els cos- sos. Mostra la seva creença en les institucions i en els acords institucionals, i diu que treballarà perquè n'hi hagin i perquè pensa que és l'única manera de poder treballar. Mostra al Sr. Martínez també la seva creença en la defensa de l'honorabilitat de les persones i dels professionals de la casa, i que no poden deixar que quedi en dubte la seva honorabili- tat, sigui el cap de la Guàrdia Urbana o sigui un funcionari municipal. Considera que és obligació de l'Ajuntament de Barcelona defensar també l'hono- rabilitat de tots aquells que treballen amb vocació de servei públic. Per acabar, vol tancar amb tres qüestions con- cretes sobre el sistema de seguretat pública i la coordinació, ja que és un tema que ha sortit i sobre el qual val la pena fer algun comentari. Pel que fa al model, recorda que ha rebut visites des de l'Ertzaintza fins a delegacions d'altres països per mirar el sistema de funcionament. Detalla les dades següents per remarcar el treball conjunt que fan diàriament la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esqua- dra a la ciutat: des de l'inici del desplegament s'han fet 3.157 operacions conjuntes, que han donat lloc a 1.206 detencions, a 63.146 identificacions, a 5.512 trasllats a estrangeria, a 2.800 actes admi- nistratives, a 10.000 alcoholèmies i a 5.310 denún- cies administratives. Destaca que s'han fet, unes vegades, amb operacions conjuntes grans –la caval- cada de Reis, el dispositiu del fort vent o el GSM– i, d'altres, amb el cos de la Policia Nacional –La Mara- tó, la Feria de Abril o les pròpies celebracions del Futbol Club Barcelona–, i que s'ha fet diàriament a través de les actuacions en els districtes de la ciu- tat. Insisteix que aquestes operacions conjuntes es fan dia a dia des de les unitats territorials de la Guàrdia Urbana conjuntament amb les àrees bàsi- ques policials dels Mossos d'Esquadra, i que aquest és el valor de la coordinació i el valor que cal de- fensar. Constata, finalment, que la seguretat és un eix fonamental d'aquest govern i que es treballarà en aquesta línia. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les onze hores i vint minuts. Acta de la sessió celebrada el dia 18 de juny de 2009 i aprovada el dia 16 de juliol de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 de juny de 2009, s'hi reuneix la Co- missió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència de la Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras. Hi assis- teixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Montser- rat Sánchez i Yuste, Sara Jaurrieta i Guarner, Im- maculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Aven- daño, Raimond Blasi i Navarro, Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Villa- grasa Gil, Gloria Martín Vivas, Joaquim Mestre i Garrido i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel tècnic jurídic, Sr. Alfonso Lozano i Anaya, qui actua per delegació expressa del secretari general i certi- fica. S'obre la sessió a les 9.30 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Del gerent municipal, de 13 de maig de 2009, que aprova el plec de clàusules i convoca procedi- ment obert per a l'adjudicació del contracte del servei de consergeria a l'edifici de l'Àrea de Preven- ció, Seguretat i Mobilitat, situat a la plaça Carles Pi i Sunyer, 8-10, i a les oficines del Servei de Pre- venció, Extinció d'Incendis i Salvament del carrer de Villarroel, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 115.549,44 euros. 2. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Del gerent municipal, de 27 de maig de 2009, que aprova el plec de clàusules i convoca procedi- ment obert del contracte relatiu al subministra- ment, mitjançant arrendament amb opció a com- 2204 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 pra, de 56 vehicles tipus turisme pel servei de la Guàrdia Urbana, per als exercicis 2010-2014, i per un import de 3.048.000 euros. 3. Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Del gerent municipal, de 3 de juny de 2009, que aprova el plec de clàusules i convoca procediment obert per a l'adjudicació del contracte relatiu al manteniment, modificació, subministrament, mun- tatge i instal·lació dels diferents elements que for- men part del centre de control de trànsit, per als exercicis 2009-2011, i per un import de 3.366.706,30 euros. 4. Districte de Ciutat Vella De la regidora del Districte de Ciutat Vella, de 4 de juny de 2009, que imposa a Rehamt Ullah Fazal Sardaran, SL, una sanció de tancament provisional de l'establiment per un període de dos mesos, com a titular del local ubicat al carrer Riereta, 23, bai- xos, amb denominació comercial Bar Ramat. 5. Districte de Ciutat Vella De la regidora del Districte de Ciutat Vella, de 5 de juny de 2009, que imposa a Arturo Mijangos Pejo, SL, una sanció de tancament provisional de l'establiment per un període de dos mesos, com a titular del local ubicat al carrer Portaferrissa, 17, baixos, amb denominació comercial Bar Jardí. 6. Districte de l'Eixample De la regidora del Districte de l'Eixample, de 19 de maig de 2009, que imposa al Sr. Alonso Pérez González, una sanció de 5.000 euros i tancament provisional de l'activitat per un període de dos me- sos, com a titular del local ubicat al carrer Comte d'Urgell, 241, amb denominació comercial Restau- rante Queen's. 7. Districte de l'Eixample De la regidora del Districte de l'Eixample, de 19 de maig de 2009, que imposa a Rolix Services, SL, una sanció econòmica per import de 3.000 euros i tancament provisional de l'activitat per un període d'un mes, com a titular del local ubicat al carrer de Balmes, 90. 8. Districte de l'Eixample De la regidora del Districte de l'Eixample, de 19 de maig de 2009, que imposa a Rolix Services, SL, una sanció econòmica per import de 4.000 euros i tancament provisional de l'activitat per un període de dos mesos, com a titular del local ubicat al car- rer de Balmes, 90. 9. Districte de l'Eixample De la regidora del Districte de l'Eixample, de 22 de maig de 2009, que imposa a Odiepocholono, SL, una sanció de 5.000 euros i tancament provisional de l'activitat per un període de dos mesos, com a titular del local ubicat al carrer Aribau, 173, amb denominació comercial Bare Nostrum. b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d'acord 1. Aprovar la constitució i l'adhesió de la ciutat de Barcelona a l'associació Red de Ciudades por la Bicicleta, de la qual l'Ajuntament serà soci funda- dor; aprovar els estatuts reguladors de l'esmentada associació, que s'adjunten; designar l'Im. Sr. Fran- cesc Narváez i Pazos, regidor de Mobilitat d'aquest Ajuntament, com a representant d'aquesta Corpo- ració a la Red de Ciudades por la Bicicleta, podent signar tots aquells documents que es derivin de l'esmentada adhesió, i remetre una certificació de l'acord adoptat a la Secretaria Tècnica de l'associa- ció per a la seva inclusió en l'acta fundacional. El Sr. Narváez explica que fa temps que a l'Ajun- tament de Barcelona es va constituir una comissió, bàsicament de ciutats catalanes, amb la finalitat de fer polítiques conjuntes de promoció de la bicicleta, i de la qual va sortir la idea de contactar amb les ciutats més importants que tenen polítiques de bicicleta arreu de l'Estat. Informa que es va fer una reunió a Sevilla, en què es va decidir crear la Red de Ciudades por la Bicicleta de España. Conclou dient que ara el paper de Barcelona dins aquesta xarxa és explicar les polítiques que es fan aquí i aprendre de les altres polítiques que es fan arreu de l'Estat espanyol. El Sr. Freixedes expressa la reserva de vot del seu partit per diverses raons. La primera, perquè malgrat reconeix que és bo que Barcelona formi part de fòrums sobre l'ús de la bicicleta a les ciu- tats, opina que aquest fòrum de ciutats espanyoles potser no és el més adequat. Pensa que Barcelona hauria de cercar una realitat molt més continental i no centrar-se tant en la Península Ibèrica; intentar afegir-se a grups de ciutats de les quals es pugui aprendre realment què vol dir l'ús de la bicicleta i no intentar ajuntar-se a un grup en què Barcelona pugui potser arribar a ser la capdavantera. La se- gona, perquè considera que els documents no re- flecteixen la realitat plurilingüística de l'Estat i creu que si Barcelona lidera la Red de Ciudades por la Bicicleta, el que seria lògic també és que Barcelona fes palesa aquesta realitat. Finalment, assegura que si bé està d'acord que la bicicleta és un element de transport a potenciar a la ciutat, està en desacord respecte a la manera com l'equip de govern està fent aquesta relativa projec- ció de la bicicleta i la seva implicació en la realitat NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2205 diària dels carrers de Barcelona. Està d'acord que cal fer promoció de l'ús de la bicicleta, però opina que aquesta promoció s'ha de fer d'una manera cívica i que no impliqui que hi hagi quasi una bata- lla campal entre vianants i ciclistes com ara està passant als carrers de Barcelona. Conclou dient que el seu grup fa una reserva de vot perquè pensa que Barcelona ha de mirar cap a les ciutats del nord d'Europa que han resolt pro- blemes com ara que l'ús de la bicicleta no vagi en detriment dels vianants o que no es generin situa- cions d'incivisme generalitzades. El Sr. Villagrasa expressa el vot a favor del seu grup. Pensa que compartir experiències amb l'en- torn més proper és positiu, tot i que això no exclou que també es pugui contactar amb xarxes europe- es. El Sr. Martínez expressa el vot en contra del seu grup. Recorda que Barcelona va començar a coor- dinar-se en temes de bicicleta en un marc geogràfic internacional que es deia Velo-city i considera que el que es fa ara és un pas cap al provincianisme i no cap a la internacionalització, que és el que s'hauria de fer. Retreu que Barcelona és internacio- nal excepte quan ha d'anar més enllà de determi- nades fronteres, cosa que fa que, aleshores, la internacionalització sempre s'acaba a Madrid. Afe- geix que quan circumscriuen els temes a l'àmbit estrictament espanyol, immediatament s'obvien les realitats nacionals de l'Estat. Afirma que no pot ser que Barcelona lideri un procés de constitució d'una associació de caràcter internacional i que la llengua pròpia de la ciutat i del país no estigui present ni tan sols en els esta- tuts, per la qual cosa no creu que aquesta sigui la millor manera de fomentar polítiques públiques, de defensar el país i d'avançar per trobar-se amb aquells que tinguin alguna cosa a dir en el món de la bicicleta. Per acabar, diu que si insisteixen a fer-ho en el marc de l'Estat espanyol, aleshores els estatuts i les llengües oficials han de ser el gallec, l'euskera, el català i el castellà, i constata que en aquest cas no és així. El Sr. Narváez manifesta la seva sorpresa perquè el grup nacionalista opina que estendre les fronte- res és un tema provincialista, ja que, segons la seva opinió, ampliar la xarxa de coneixement i compartir experiències amb la resta de territoris és un símbol de sentiment d'obertura. Fa saber que Barcelona està a Polis, on es discuteixen totes les polítiques internacionals relacionades amb la bici- cleta. Recorda que l'any 1997 la ciutat de Barcelona va fer la trobada de Velo-city. Indica que tant la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelo- na, l'Ajuntament de Barcelona con altres ciutats catalanes van constatar que hi havia molta relació internacional i poca relació en l'àmbit estatal i que per això es va animar les ciutats de l'Estat perquè també tiressin endavant polítiques de bicicleta. Afirma que es pot criticar que l'estatut de la Red no està escrit en les llengües oficials de l'Estat, però exposa que del que avui es tracta és de decla- rar la voluntat de la ciutat a adherir-se a aquesta promoció de les polítiques de la bicicleta en el con- junt de l'Estat, perquè la ciutat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona surtin beneficiades de tenir un òrgan supranacional que sigui capaç de poder representar determinades polítiques també de cara a altres països del món, cosa que no exclou que Barcelona tingui les relaci- ons internacionals sobre aquest tema que habitu- alment ja té. El Sr. Martínez retreu al regidor que quan parla de proximitat no és del tot cert, perquè constata que hi ha ciutats de França com ara Tolosa de Llen- guadoc, Perpinyà, Marsella, Niça, etc., que estan més a prop de Barcelona que algunes de les ciutats presents en la Red. Considera obsolet que la ciutat de Barcelona lideri polítiques interessants en relació amb la bicicleta, i generi un marc de relació amb altres ciutats que resulta que es tanca geogràfica- ment en si mateix. Creu que les polítiques públi- ques de bicicleta, les infraestructures i els avenços tecnològics són d'àmbit general i que, per tant, s'han de discutir en un marc de referència molt més gran. Assegura que si realment volen crear una xarxa de ciutats, han de fer possible que les ciutats s'hi adhereixin, sense que això es limiti a un marc estatal. El Sr. Narváez reitera que la idea de crear una xarxa en què la següent referència fos tot l'Estat va sorgir de les ciutats i les institucions catalanes, perquè aquí ja la tenien creada, la qual cosa no treu que hi hagi la voluntat que aquesta Red es converteixi en una xarxa europea. Finalment, re- corda que Barcelona, com a presidenta de Polis, que és l'organització europea més important de ciutats, està liderant polítiques de mobilitat. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A i PP, amb la reserva de vot de CIU i amb el posicionament contrari d'ERC. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 2. Encarregar a Barcelona de Serveis Municipals, SA la gestió directa per la construcció i explotació de l'aparcament ubicat al carrer del Marquès de Mulhacén, d'acord amb el document annex, i ads- criure a la Societat indicada el subsòl de l'espai referit, tenint en compte que també mantindrà, en tot moment, el seu caràcter demanial. El Sr. Narváez indica que tractarà els punts 2 i 3 conjuntament. Explica que són dos aparcaments, el del carrer Marquès de Mulhacén i el dels jardins Menéndez y Pelayo, que construirà Barcelona Ser- 2206 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 veis Municipals (BSM) de comú acord amb els ter- ritoris i amb les institucions que hi estan implica- des. El Sr. Blasi manifesta el vot a favor del seu grup pel que fa al punt 3, perquè entenen i comparteixen la necessitat de l'aparcament. Quant al punt 2 ex- pressa la reserva de vot del seu grup. La Sra. Balseiro intervé per puntualitzar que ha d'expressar el vot definitiu, ja que estan en la part decisòria. El Sr. Blasi diu que l'expressarà en el segon torn. Comenta que a l'informe es parla d'una certa de- manda, sobretot per part d'entitats i institucions que es troben en aquesta zona, però el seu grup no veu una necessitat tan elevada de fer aquest apar- cament com en el cas anterior. Manifesta el seu temor que no sigui un aparcament que estigui so- bredimensionat. Conclou dient que si els resolen alguns dubtes, podran manifestar millor el seu po- sicionament. La Sra. Martín expressa que el seu grup votarà a favor de les dues propostes, tot i que volen aprofi- tar l'avinentesa per denunciar, respecte al punt 2, la mala planificació que l'equip de govern ha fet en la política d'aparcaments, sobretot al Districte de les Corts. Comenta que de les tres possibilitats de nous aparcaments previstos en el PAD del Districte de les Corts, en el darrer Consell Ciutadà de Distric- te se'ls va anunciar que no es farien i, per contra, ara se'ls proposa un nou aparcament en el carrer de Marquès de Mulhacén que no s'havia previst en el PAD del Districte de les Corts per a aquest man- dat. Aclareix que hi ha un error material a l'apartat del pressupost a l'expedient d'aquest aparcament que els agradaria que el corregissin, perquè hi ha escrit 6.300.000 euros, mentre que entre parèntesi escriuen 6.240.000 euros. El Sr. Narváez puntualitza que aquest aparca- ment està francament ben dimensionat, perquè s'ha estudiat moltíssim. No obstant això, afirma que neix amb la vocació que sigui un aparcament que doni satisfacció a una necessitat clara d'impor- tant rotació per part de les institucions que es tro- ben properes, però no descarten la possibilitat que si hi ha una demanda veïnal es pugui complemen- tar també sense cap problema. El Sr. Blasi expressa el vot favorable del seu grup i vol deixar clara la qüestió del sobredimensiona- ment per tenir-la sempre present. Finalment, confia que la viabilitat econòmica no sigui deficitària. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 3. Encarregar a Barcelona de Serveis Municipals, SA la gestió directa per la construcció i explotació de l'aparcament ubicat als Jardins de Menéndez y Pelayo, d'acord amb el document annex, i adscriure a la Societat indicada el subsòl de l'espai referit, tenint en compte que també mantindrà, en tot moment, el seu caràcter demanial. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Blasi expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Martín expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 4. Aprovar, vistos els informes del director de Serveis de Mobilitat de 27 d'abril de 2009, d'acord amb l'article 96 del Reglament del text refós de la Llei de contractes de les Administracions públiques, el reajustament de les anualitats dels contractes següents: 08002887 (lot 1), adjudicat a Electronic Trafic, SA (NIF A46138921), que té per objecte l'execució de les obres per a la centralització, la substitució i la renovació de cruïlles semaforitzades a la ciutat de Barcelona, en la zona per sota de l'avinguda Diagonal, d'acord amb el plec de pres- cripcions tècniques, durant els anys 2008, 2009 i 2010. 08002888 (lot 2), adjudicat a Telvent Tráfico y Transporte, SA (NIF A78107349), que té per ob- jecte l'execució de les obres per a la centralització, la substitució i la renovació de cruïlles semaforitza- des a la ciutat de Barcelona, en la zona per sobre de l'avinguda Diagonal, d'acord amb el plec de prescripcions tècniques, durant els anys 2008, 2009 i 2010. Autoritzar i disposar la despesa de 3.549.587,78 euros (lot 1) (dels quals 489.598,31 euros són en concepte d'Impost sobre el valor afe- git al tipus del 16%) i de 3.538.883,56 euros (lot 2) (dels quals 488.121,87 euros són en concepte d'Impost sobre el valor afegit al tipus del 16%), amb càrrec a les partides pressupostàries correspo- nents d'acord amb el desglossament que s'indica en el present document, quedant la seva autorització o realització subordinada al crèdit que per als exerci- cis 2010 i 2011 autoritzi el respectiu Pressupost municipal. El Sr. Narváez exposa que l'expedient que avui proposen és perquè s'ha produït un retard tècnic en l'adjudicació que ja es va fer. Explica que aquest retard té a veure, fonamentalment, amb la fabrica- ció pròpia de l'element que la ciutat de Barcelona va inventar per estendre a la ciutat, ja que aquest element ha arribat més tard del que estava inicial- ment previst. Argumenta que, atès que s'ha produït un retard en el moment d'iniciar el procés, el que proposen és reperiodificar de tal manera que s'en- darrerirà tres mesos tot el procés tècnic, i a la ve- gada també tot el procés econòmic. Per tant, afir- ma que no canvia absolutament res, només que s'allarga tres mesos el procés d'instal·lació, perquè ha començat més tard del que estava inicialment previst. El Sr. Freixedes manifesta l'abstenció del seu grup perquè no hi acaben d'estar del tot d'acord amb considerar baixa temerària la proposta que va fer aquesta empresa. El Sr. Narváez afirma que no és un tema de con- sideració per part de l'equip d'adjudicació, sinó que NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2207 és un tema legal, ja que la llei estipula quina és la baixa temerària, i afirma que aquí es va produir una baixa temerària. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Freixedes expressa l'abstenció de CIU, el Sr. Villagrasa expressa l'abstenció del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 5. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar a la Regidoria de Mobilitat a que, en el ter- mini màxim de tres mesos des de l'aprovació d'a- quest acord, presenti a aquesta Comissió un infor- me sobre la senyalització a la ciutat de Barcelona, amb especial referència als nous senyals introduïts. Aquest informe haurà d'incloure una proposta de pla de comunicació per tal de donar a conèixer a la ciutadania el significat d'aquests nous senyals. El Sr. Freixedes informa que aquí hi ha una transaccional a través de la qual la Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar la Regidoria de Mobilitat que, en el termini màxim de tres mesos des de l'aprovació d'aquest acord, presenti un pla de comunicació per donar a conèixer el significat dels senyals de circulació que menys coneix la ciu- tadania i que s'estan incorporant en diferents in- drets de la ciutat. Argumenta que l'impuls d'aques- ta proposició és que darrerament s'hi han instal·lat nous senyals de circulació, tant horitzontals com verticals, que no tothom coneix prou bé, cosa que dóna lloc a interpretacions diferents d'un mateix senyal, i en posa com exemple les noves senyalit- zacions dels carrils bici. És per aquest motiu que pensa que seria convenient fer una campanya de comunicació –que no vol dir de propaganda de l'ac- tivitat del govern sinó de comunicació– al voltant d'aquests nous senyals perquè tant conductors de qualsevol tipus de vehicles com els vianants tinguin clar què signifiquen. El Sr. Villagrasa manifesta el vot a favor del seu grup, perquè opina que tot el que sigui millorar la seguretat vial, la informació i la pedagogia és impor- tant. En aquest sentit, aporta idees per a la campa- nya com ara que es podria aprofitar l'espai de BTV i Barcelona Informació, o es podria fer algun tipus de col·laboració amb les autoescoles de la ciutat. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup i es congratula que s'hagi arribat a aquest text transaccional, que és més precís i més adequat als objectius que es persegueixen. El Sr. Narváez manifesta el vot a favor del seu grup, perquè comparteixen la intencionalitat final de la transaccional. Reconeix que s'han instal·lat senyals als quals els ciutadans no hi estaven acos- tumats, tot i que són senyals que apareixen en el Codi de circulació, i que cal fer una promoció per al seu coneixement. El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova amb el redactat següent: La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Ins- tar a la Regidoria de Mobilitat a que, en el termini màxim de tres mesos des de l'aprovació d'aquest acord, endegui un pla de comunicació per tal de donar a conèixer el significat dels senyals menys coneguts per part de la ciutadania que s'estan in- corporant en diferents indrets de la ciutat de Barce- lona. Del Grup Municipal PP: 6. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a: 1. Revisar a l'alça les restriccions a 80 km/hora en els accessos a la ciutat de Barcelona. 2. Afavorir que la pèrdua de punts, en les vies en les quals és d'aplicació aquesta limitació de velocitat, sigui d'a- plicació als casos en que es superin els 130 km/hora. 3. Aplicar aquesta mesura amb efectes retroactius. La Sra. Balseiro informa que hi ha un comunicat per introduir una esmena; concretament, a l'apartat 2 s'hauria d'afegir la paraula només de la manera següent: "Afavorir que la pèrdua de punts en les vies en les quals és d'aplicació aquesta limitació de velocitat només sigui d'aplicació en els casos en què se superin els 130 km/hora". El Sr. Villagrasa reconeix que és un error materi- al que ja han corregit, però assegura que no canvia la substància de la proposició que presenten. Insis- teix que els ciutadans rebutgen cada vegada més la mesura dels 80 km/hora als accessos a Barcelona i l'àrea metropolitana, i fa avinent que s'ha demos- trat la poca eficàcia ambiental de la mesura, ja que la reducció de gasos que contaminen, prevista en un 12%, no arriba al 4%. Considera que s'ha de promoure més l'ús del transport públic i no castigar el vehicle privat i, per tant, fer unes altres políti- ques que permetin una velocitat variable no només a la baixa, sinó també a l'alça. Està d'acord que superar la velocitat permesa de 100 o 120 km/hora es pugui sancionar, però considera que no s'ha de castigar amb una pèrdua de punts una accelerada puntual o simplement una maniobra d'avançament que superi aquesta velocitat. El Sr. Freixedes manifesta el vot a favor del seu grup, malgrat que considera que en bona part això ja s'ha aconseguit. De fet, fa saber que aquesta setmana, a instàncies del Grup de CiU, el Parlament espanyol ha aprovat una modificació del Codi de circulació per la qual quan les limitacions són per 2208 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 qüestions ambientals, i no per qüestions de segure- tat de la via, no es perdran punts per anar fins a 130 km/hora. D'altra banda, recorda que el seu grup ha presentat diverses vegades iniciatives en aquesta línia, ja que en certes vies s'ha demostrat pràcticament que els conductors pateixen estrès, perquè han d'anar a velocitats absolutament inver- semblants en vies que tenen una capacitat de circu- lar a una altra velocitat. Pel que fa al medi ambient, indica que per molt que s'intenti no hi ha cap mena de demostració científica al respecte d'això. Quant al tema de la variable, constata que, a vegades, les velocitats es regulen d'una manera absolutament il·lògica, cosa que fa que l'estrès d'anar mirant tota l'estona la velocitat per no incórrer en cap mena d'excés, amb el joc d'accelerades i frenades, provo- qui justament l'efecte contrari. El Sr. Martínez manifesta el vot en contra del seu grup, perquè recorda que aquesta Comissió ja va discutir el tema dels 80 km/hora en els accessos a la ciutat i que es va arribar a un acord amb una proposició transaccionada i aprovada. Per tant, opina que la proposició d'avui és reiterativa. Afe- geix que li sembla pot adequat voler aplicar la me- sura amb efectes retroactius quan es parla de nor- matives i aplicacions de legislacions vigents. Subratlla que la realitat és que l'accidentabilitat en aquests accessos a la ciutat s'ha reduït. El Sr. Mestre subscriu el que ha dit el Sr. Martí- nez sobre que és un debat que ja es va fer en aquesta Comissió i recorda que, en aquell debat, el seu grup ja va expressar el seu vot en contra. Tor- na a dir que la limitació de la velocitat en un primer moment i la velocitat variable a partir del 15 de gener d'enguany responen a una voluntat de millo- rar la qualitat de l'aire a l'àrea metropolitana i que persegueix tres objectius: la reducció d'emissions contaminants, la reducció d'accidents i la reducció de congestió. Replica al Sr. Villagrasa amb els ar- guments següents: primer, que no és cert que no s'hagin reduït les emissions contaminants, ja que les partícules en suspensió inferiors a 10 micres s'han reduït un 13%, durant el 2008, en les estaci- ons estrictament de trànsit, tot i que reconeix que hi ha hagut una reducció menor dels diòxids de nitrogen, que ha estat d'un 2% a les estacions de trànsit i d'un 6% en el total de la zona 1; segon, que des que s'ha introduït la velocitat variable, del 15 de gener fins al 15 d'abril, hi ha hagut una re- ducció d'un 51,72% dels accidents, i, tercer, que s'ha estudiat, a partir de la velocitat variable, la congestió a l'autopista del Garraf, cosa que ha mos- trat que s'ha produït una reducció del 27% en els dies feiners. Conclou dient que ha hagut reducció de contaminants, reducció d'accidents i reducció de congestió, la qual cosa demostra l'encert de la me- sura. Retreu al Sr. Villagrasa que a Madrid el regidor de Seguretat i Mobilitat, que és del PP, el Sr. Pedro Calvo, a partir de la decisió de la Direcció General de Trànsit de fer un estudi per mirar d'implementar en l'accés a les ciutats la velocitat mínima a 80 km/hora, va dir el següent: "Concretamente, la prueba piloto de la DGT se realizará en la A-6, des- de el kilómetro 7,1 al kilómetro 19,2. Una prueba anterior, realizada por el Ayuntamiento de Madrid en ese mismo tramo llegó a la conclusión que en condiciones óptimas de vía y con una conducción eficiente, el gasto de combustible se reduce. Así, en ese tramo, el Ayuntamiento de Madrid descubrió que si la velocidad se disminuye de 100 a 80 Km./h el gasto de combustible se reduce un 10%. Si la disminución es de 120 a 80 Km./h el ahorro se incrementa hasta un 35%, lo que también supone una menor emisión de gases contaminantes. Du- rante la presentación de un estudio sobre conges- tión circulatoria realizado por el RAC, el delegado de Seguridad y Mobilidad del Ayuntamiento de Ma- drid afirmó que participarán en la prueba de buen grado, y se refirió a los resultados muy positivos de la reducción de la velocidad implantada en algunos tramos de la autopista de circunvalación M-30". Conclou dient que un es pot esforçar molt a negar algunes evidències, però hi ha un moment que les evidències tenen un pes tan clar que no poden ni ser negades. La Sra. Escarp reitera el vot negatiu del Grup So- cialista en aquesta proposició, perquè és un tema discutit i perquè ja es va aprovar la possibilitat d'in- crementar en franja nocturna i amb els nivells de contaminació adequat a aquest topall de 80 km. Recorda que es va discutir molt a partir de tres criteris: els mediambientals, els de congestió a l'entrada i sortida de la ciutat i, sobretot, el de la reducció de sinistralitat i, per tant, la millora de la seguretat viària. D'altra banda, fa saber que avui el Congrés dels Diputats aprova la reforma de la Llei de seguretat vial, i afegeix que ha estat en l'àmbit del Congrés dels Diputats, on s'han discutit les me- sures per millorar la seguretat viària de les ciutats i carreteres de tot arreu. El Sr. Villagrasa replica al Sr. Mestre dient que ell parlava de Barcelona i no de Madrid, perquè a Ma- drid el que fan és una prova pilot en un tram molt concret. Reitera que insisteix en la velocitat varia- ble a l'alça en alguns casos puntuals i concrets que no suposen cap perill i que, fins i tot, poden ser beneficiosos per a l'àrea metropolitana. Respecte a la retroactivitat de l'aplicació de la pèrdua de punts o de recuperar els punts perduts, afirma que no hi ha un greuge comparatiu per a aquelles persones que s'han vist perjudicades per aquesta mesura. Per acabar, diu que el que cal fer és invertir més en transport públic. La Sra. Escarp expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d'ICV-EU i A, el Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot contrari d'ERC. Es re- butja amb el redactat següent: NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2209 La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Ins- tar al Govern de la Generalitat de Catalunya a: 1. Revisar a l'alça les restriccions a 80 km/hora en els accessos a la ciutat de Barcelona. 2. Afavorir que la pèrdua de punts, en les vies en les quals és d'apli- cació aquesta limitació de velocitat, només sigui d'aplicació als casos en que es superin els 130 km/hora. 3. Aplicar aquesta mesura amb efectes retroactius. Del Grup Municipal ERC: 7. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda la constitució d'una comissió de seguiment de la im- plementació del servei de Bicing, per tal d'avaluar- ne la gestió, valorar els informes i les auditories de funcionament, i supervisar les millores introduïdes. Aquesta comissió comptarà amb la participació de representants dels grups municipals, representants de la Comissió Cívica de la Bicicleta i el Vianant, i els serveis municipals implicats. El Sr. Martínez llegeix la proposició i afegeix que és una comissió que té la intenció de donar suport a la magnífica, eficient, coherent i efectiva política de suport al Bicing per part del govern. El Sr. Freixedes expressa el vot favorable del seu grup, perquè entenen que és bo endegar una co- missió de seguiment de la implementació del servei del Bicing en la qual tots hi tinguin cabuda. El Sr. Villagrasa manifesta l'abstenció del seu grup perquè consideren que fa poc que es va fer una auditoria sobre el funcionament del Bicing en la qual es va indicar que s'han de fer un seguit de millores i afirma que cal esperar que es facin per fer-ne balanç. Es queixa que l'oposició no forma part de la Comissió Civíca de la Bicicleta i que tam- poc saben què és el que aquesta Comissió fa. Per acabar diu que, si després de fer les millores, el balanç és negatiu, aleshores caldrà prendre mesu- res més dures amb l'empresa concessionària. El Sr. Narváez expressa el vot en contra del seu grup, perquè recorda que l'Ajuntament de Barcelo- na té un Consell d'Administració de Barcelona Ser- veis Municipals (BSM), que és l'empresa que gesti- ona el Bicing, de la qual formen part tots els partits polítics que estan representats en aquesta Comis- sió. Afegeix que a la Comissió Cívica de la Bicicleta ja habitualment es tracten els temes del Bicing. Per tant, considera que és una comissió reiterativa. El Sr. Martínez replica al Sr. Narváez dient que l'equip de govern perd avui l'oportunitat de crear un entorn de transparència quant a la gestió del Bicing i afirma que el seu grup no els donarà el suport tàcit en aquests temes, com sí els l'ha donat el PP. El Sr. Freixedes rectifica les paraules del Sr. Nar- váez i diu que en un consell d'administració no es pot exercir el control polític i afirma que, precisa- ment, el seu grup ha donat suport a la proposta perquè es pugui exercir un control polític que, en aquests moments, opina que no es pot exercir ade- quadament. El Sr. Villagrasa puntualitza que el Sr. Martínez s'ha equivocat, ja que el seu grup no ha donat el vot favorable a la proposició, sinó que s'hi ha abs- tingut. Demana al Sr. Narváez que després de l'es- tiu, o en un termini de temps raonable, es presenti un balanç sobre les millores que s'han fet en el servei del Bicing i indica que depenent dels resul- tats d'aquest balanç es pot valorar si cal una actua- ció més dura amb l'empresa concessionària. El Sr. Narváez assegura que la transparència existeix, ja que es passen tot el dia parlant del Bi- cing i que qualsevol conseller del Consell d'Adminis- tració de BSM, on hi són presents tots els partits polítics, pot demanar qualsevol contracte, qualsevol acord, qualsevol document de BSM. El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d'ICV-EU i A, el Sr. Freixedes expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Villagrasa expressa l'abstenció del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. Es rebut- ja. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 8. S'elabori un protocol d'actuació per acabar amb la inseguretat que provoquen les actuacions de diferents bandes i col·lectius de joves a la ciutat de Barcelona i es doni compte de les mesures que s'estan duent a terme per part del Govern Municipal fins al dia d'avui per acabar amb aquesta situació. El Sr. Villagrasa llegeix el prec i posa alguns exemples de zones on es van produir aquestes ac- tuacions violentes com ara Can Mantega, la plaça de les Tres Xemeneies al Poble-sec, la zona de l'He- ron City a Nou Barris i la zona dels carrers de l'Alla- da-Vermell, Princesa i Calders a Ciutat Vella. Cons- tata que totes aquestes accions han estat dutes a terme per grups de col·lectius llatins i creu que hi ha un problema cultural i social que fa que molts veïns de la ciutat de Barcelona estiguin preocupats i s'hi sentin insegurs. Conclou dient que aquestes actuacions de violència juvenil s'han de tallar de soca-rel. La Sra. Escarp indica que farà una breu in- troducció, però que li agradaria que, en aquest cas, el director de Prevenció contestés el prec. Demana al Sr. Villagrasa que no criminalitzi ni a una franja de població ni a una franja de població immigrants o llatina i puntualitza que els Mossos d'Esquadra disposen d'unitats especialitzades en bandes de noves formes culturals. Pel que fa al govern, co- menta que treballen bàsicament en mecanismes de prevenció, amb agents socials o a través del control de drogues, absentisme escolar o gestió de conflic- tes. El Sr. Lahosa recorda que ja han tractat a bas- tament la qüestió en aquesta Comissió. Creu que 2210 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 establir un protocol ad hoc per a aquesta qüestió no milloraria la capacitat de resposta que tenen els diferents serveis públics que hi intervenen, ja que hi ha una bona transferència d'informació, de coneixe- ments entre els operadors de seguretat, els de pre- venció, etc. Per tant, d'alguna manera, la pràctica habitual i quotidiana ja està molt protocol·laritzada: hi ha espais de transferència d'informació, hi ha espais operatius, hi ha espais en què tracten els fenòmens en els quals hi ha operadors del control, és a dir, de la policia i també operadors de la pre- venció, la qual cosa que no impedeix, ni impedirà, que es donin situacions puntuals de violència. Afir- ma que comparativament hi ha una distància molt important entre la situació que es produeix a Barce- lona i la que es produeix en altres indrets de l'Estat espanyol. Per acabar, fa saber que el percentatge de reso- lució dels casos d'agressions és força alt. Quant als temes socials i preventius creu que s'estan donant passos i que ja hi ha una sèrie de resultats d'aques- ta política de més ampli espectre que l'Ajuntament de Barcelona va decidir fer en un moment determi- nat, i en posa com a exemple els alumnes, molts d'ells llatins, d'un institut de Nou Barris que en el marc d'un crèdit variable de Mediació i Resolució de Conflictes s'han format en habilitats mediadores. El Sr. Villagrasa agraeix les explicacions que li han donat i afirma que no intenta criminalitzar nin- gú, només explica el que ha succeït a la ciutat en aquests darrers mesos. Està d'acord que hi ha d'haver un treball de mediació, d'acció preventiva i social i també policial, però manifesta que el prec no era tant per sol·licitar un protocol com per fer palès que s'actuï quan es conegui l'origen del pro- blema i que no s'esperi que hi hagi un accident, un ferit o un mort per actuar, i que si cal ser més con- tundents amb Interior i amb Mossos d'Esquadra perquè ajudin d'una forma molt més efectiva, que es faci. La Sra. Escarp opina que el Sr. Lahosa ja ha emmarcat el tema i que la prevenció ja es fa i ja s'actua abans del conflicte. Assegura que el percen- tatge de resolució és força elevat; quan es coneix el terreny, s'intervé en la gestió de conflictes i, si cal, amb la intervenció policial i amb detencions, i afe- geix que això és fruit de la pròpia especialització de la unitat que treballa en aquest tema. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 9. Que s'elabori un estudi per tal de millorar i ra- cionalitzar els emplaçaments i horaris de les zones de carrega i descarrega de la ciutat. El Sr. Martínez comenta que aquest prec, mal- grat que el títol preliminar semblava molt pompós i molt general, el que suggereix és una modificació d'alguns punts de càrrega i descàrrega al districte de Sant Andreu en tres llocs en concret. El Sr. Narváez respon que és un treball que ja fa uns mesos se li va encarregar a Barcelona de Ser- veis Municipals, i es compromet a tractar aquest tema com un punt de l'ordre del dia d'aquesta Co- missió quan el treball s'acabi. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 10. Quina està prevista que sigui la plantilla de les Unitats Territorials i de les UNO's, desglossades per els respectius torns, en el període estiuenc comprés entre el 15 de juny i el 15 de setembre d'enguany? El Sr. Forn formula la pregunta i comenta que, per manca de temps, acceptarà la resposta per escrit. La Sra. Escarp respon que no la té per escrit. Re- corda que durant l'"operació estiu" o el "període estiuenc" s'estableixen uns criteris generals com ara els 1.099 efectius al carrer els dies de cada dia i els 830 els festius. Destaca que a l'estiu també s'incorporen agents que surten de l'escola; concre- tament aquest any en són 194. D'altra banda, fa saber que el conveni de personal estableix que fins al 40% de les vacances es poden fer al mes de juliol i fins al 40% al mes d'agost. Afegeix que a l'estiu hi ha més activitats, i aquest any més, cosa que requereix un suplement de serveis extraordina- ris, més els ordinaris habituals, per atendre aquests dispositius específics. Indica que és un criteri de distribució a la plantilla –comenta que les dades no estan en números, sinó en percentatges, i es com- promet a transmetre-les–, el qual, tant pel que fa a les unitats territorials, les diürnes com les noctur- nes, i les unitats centralitzades garanteixen els següents efectius durant els mesos d'estiu: la se- gona quinzena de juny, el 80%; la primera quinze- na de juliol, el 67%; la segona quinzena de juliol, el 60%; la primera quinzena d'agost, el 60%; la se- gona quinzena d'agost, el 67%, i la primera quin- zena de setembre, el 88%. Afegeix que els serveis planificats amb dispositius molt més específics aquest estiu són: el concert d'U2, les 24 hores de Montjuïc, Montjuïc de Nit, el Tour, la triatló, les festes de Gràcia i les de Sants, i afegeix que també s'ha incorporat un congrés. El Sr. Forn replica que vol que se li contesti a la pregunta que ha fet i no que li donin les dades del tant per cent; no obstant això, també li demana o que li repeteixi o que li passi el full dels percentat- ges. A més, pregunta si els 194 Mossos d'Esquadra que s'afegiran als efectius d'estiu a la ciutat són dels mil i escaig que surten de l'Escola de Mossos d'Esquadra. La Sra. Escarp respon que són de la Guàrdia Ur- bana i no dels Mossos d'Esquadra. El Sr. Forn insisteix que vol les dades que li ha demanat perquè, tot i que els tants per cents són d'agrair, no són suficients. Puntualitza que la Sra. Escarp ha esmentat el reforç pel concert d'U2, però que no ha dit res sobre el concert de Madonna. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2211 La Sra. Escarp contesta que ha fet un detall d'al- guns dels serveis especials, però que no els ha esmentat tots. Per acabar, es compromet a enviar les dades al Sr. Forn. Es dóna per tractada. 11. Als efectes de la prestació de servei dels auto- busos urbans de la ciutat de Barcelona: Quan co- mença el període estiuenc, i de quina manera afecta l'interval de pas dels autobusos urbans de la nostra ciutat, indicant l'afectació temporal línia per línia? El Sr. Freixedes formula la pregunta. La Sra. Escarp respon que "cantar" cinquanta lí- nies d'autobús és molt difícil. De tota manera, li explica que en el període d'estiu –del 24 de juny al 13 de setembre–, atès que moltes de les línies d'autobusos cobreixen també tot el que és el perío- de lectiu, les d'EMT i TMB s'adapten en virtut de la demanda i de les variabilitats que hi ha. Quant a l'explotació, comenta que si la mitjana de cotxes per línia és de nou, en l'època d'estiu és de set, cosa que vol dir que es mantenen tots els serveis i el que es fa és una alteració de la freqüència mitja- na de pas de dos minuts, tot i que el 26% de les línies mantenen el mateix interval de pas que a l'horari d'hivern; a més, s'incrementa l'interval de pas al juliol i a final d'agost i les dues primeres setmanes de setembre en el 32% de les línies, i a finals de juliol i les tres primeres setmanes d'agost, que és quan hi ha menys demanda, s'incrementa l'interval de pas en el 71% de les línies. El Sr. Freixedes replica que, atès que han formu- lat la pregunta per escrit, també volen la resposta per escrit, ja que els interessa saber les freqüències de pas línia per línia perquè no saben si la Sra. Escarp ha esmentat totes les línies o només n'ha seleccionat unes quantes. Constata que l'autobús, en el dia normal, ja dóna un servei molt precari moltes vegades que no el fa compatible ni el fa competitiu amb qualsevol altre mitjà de transport i que a l'estiu aquesta manca de competitivitat o de compatibilitat, fins i tot, és més evident. Argumenta que han fet la pregunta per tenir les dades i perquè es fes una reflexió al voltant de quin és el sistema d'autobusos que necessita aquesta ciutat i, sobre- tot, per valorar fins a quin punt a l'estiu haurien de, com a mínim, mantenir els nivells, que en molts casos ja són de mínims, ja que actualment no és cert que la ciutat de Barcelona tanqui per vacances a l'agost. La Sra. Escarp replica que el sistema de trans- port públic s'ha d'entendre com un sistema integral del transport públic, a través de la compatibilitat i de la seva interconnexió amb altres sistemes de transport –el tramvia, el metro o, fins i tot, la bici- cleta. Assegura que la definició de l'usuari d'auto- bús com a aquelles persones que no agafen cap altre sistema de transport no és certa. Recorda que el sistema d'autobús és el segon sistema de trans- port públic més usat, per sobre dels trens de la Renfe. Quant a les vacances comenta que a l'estiu la ciutat continua viva a través de tots els mecanis- mes, però indica que la mobilitat obligada durant uns mesos determinats de l'any disminueix clarís- simament i que és evident que, si hi ha una dismi- nució de la mobilitat obligada, hi ha d'haver una adaptació també de les demandes i les ofertes que es donen. Comenta que hi ha línies que són coinci- dents i el que es fa és regular aquest marge de coincidències i, per tant, hi ha trams en els quals es pot regular molt millor, perquè l'única cosa que s'ha de deixar de cobrir és allà on hi ha més necessitat en un moment determinat. Per tant, considera que els nivells de qualitat es mantenen. Reitera que li sap greu que parli de deteriora- ment del servei, perquè pensa que tenen la flota d'autobusos adaptada al cent per cent i que és una flota que ha fet una aposta pels sistemes mediam- bientals i de modernitat. Subratlla que, encara que costa bastant al contribuent mantenir el servei, han fet una aposta per la qualitat i les freqüències. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 12. Considera el Govern Municipal que seria compatible, com a política de mobilitat, la coexis- tència d'una línia de Rodalies, per sota del traçat de la Diagonal de Barcelona, i un hipotètic enllaç del tramvia per la Diagonal? El Sr. Villagrasa formula la pregunta. La Sra. Escarp respon que com a política de mo- bilitat és absolutament compatible, perquè la que proposa el Pla territorial és la línia del Vallès de Ferrocarrils, que hauria de travessar amb l'altra línia. Apunta que han de reforçar molt la connectivi- tat amb la xarxa de regional i la connexió amb la ciutat i que, en canvi, el sistema de tramvia és el sistema més intern de la ciutat i més metropolità entre el Baix Llobregat i el Besòs. Pel que fa a les obres, assegura que no hi ha cap problema, ja que una cosa és l'obra de superfície que regula el que s'ha de fer i, l'altra, és una xarxa de tren que real- ment és un tema de tuneladora, si fos el cas, molt per sota de la pròpia estructura de subsòl actual de la Diagonal. El Sr. Villagrasa agraeix la claredat de l'equip de govern, però entén que si el tramvia és un mitjà de transport públic d'ús més intern, també és un transport públic de capacitat mitjana. Opina que com que hi ha altres línies d'autobusos i de tren que fan el mateix recorregut que el tramvia, cal fer un estudi aprofundit per fer un pla de mobilitat de futur per a la Diagonal. La Sra. Escarp respon que el govern no ha plan- tejat mai cap dubte sobre aquest tema, perquè no es tracta tant d'un servei intern, sinó que es tracta d'unir el Baix Llobregat fins al Vallès. Opina que l'aposta per la Diagonal és una aposta de transport públic i és una aposta de passeig, de vianants i d'estructura d'una via urbana que ha de ser un passeig més que una avinguda. Opina que la Dia- 2212 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 gonal i l'aposta pel transport públic de superfície, no de subsòl, a la Diagonal suposa fer un planteja- ment general, cosa que és el que s'està fent i tre- ballant. Pensa que és bastant separable i absoluta- ment compatible amb una línia de ferrocarril que uneixi el Baix Llobregat amb el Vallès. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 13. Per quin motiu no s'ha presentat encara una proposta per la mobilitat i la vialitat dels carrers Craywinquel i República Argentina en el tram com- prés entre el Pont de Vallcarca i plaça Alfons Co- mín? El Sr. Martínez formula la pregunta. El Sr. Narváez informa que les actuacions que s'han fet són les següents: el novembre del 2008 es va acordar, amb els districtes de Gràcia i de Sarrià-Sant Gervasi, de revisar l'estudi per extreure conclusions sobre l'afectació de l'ordenació del car- rer Gomis i tot el sector que es comentava; el ge- ner del 2009 es va enviar la nova versió d'estudi als dos districtes; el febrer del 2009 es va presentar l'estudi als veïns bàsicament de Sarrià-Sant Gervasi i, després, es va enviar aquesta proposta a la Guàrdia Urbana, a TMB i a BSM, i actualment, estan a punt de rebre els informes de tots els operadors que normalment hi opinen. Per tant, constata que pràcticament estan a les acaballes d'aquest estudi per poder-lo presentar i es compromet que en el moment en què el tinguin, el presentaran. El Sr. Martínez replica que el 18 d'octubre de 2007, en un prec formulat per ell mateix, el Sr. Narváez es va comprometre a passar-li l'informe i recorda que el 19 de juny de 2008 li va haver de reclamar, i comenta que ara, si fa o no fa, li diu el mateix. Fa saber que en una aprovació de caràcter urbanístic, ara fa uns mesos, arran d'un complex hospitalari en l'àmbit d'Esteve Terrades i l'avinguda Vallcarca, el seu grup va demanar que s'inclogués i que hi hagués un compromís d'elaboració del pla de mobilitat de la zona, atès que l'afectació de la mo- bilitat quotidiana en aquella zona, amb l'impacte de l'activitat sanitària, era molt important. Es queixa que la realitat és que el seu grup no disposa de l'informe i retreu una manca de respecte envers els grups de l'oposició. El Sr. Narváez respon que haurà d'insistir poc, perquè aquest tema està ja a les acaballes. Recor- da que estan parlant de tres plans de mobilitat diferents, que es va demanar que formessin part d'un únic pla de mobilitat. Afirma que el que han fet és parlar amb els dos districtes, parlar amb els veïns i, per tant, a partir d'aquí fer un pla de mobi- litat conjunt que doni coherència a tres plans de mobilitat parcials. D'altra banda, explica que aquí no hi ha hagut cap picabaralla entre els dos distric- tes, perquè a les reunions a les quals ell personal- ment ha assistit, s'ha entès l'argumentació de cada un dels territoris i juntament amb Mobilitat hi ha hagut un acord per tirar endavant la suma de tres plans parcials i convertir-lo en un únic pla de mobi- litat. Assegura que a partir d'aquí el que han fet és una feina tècnica seriosa i rigorosa. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les onze hores i disset minuts. Comissió d'Hisenda i Pressupostos Acta de la sessió celebrada el dia 18 de juny de 2009 i aprovada el dia 17 de juliol de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 de juny de 2009, s'hi reuneix la Co- missió d'Hisenda i Pressupostos, sota la presidència de l'Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Carmen Andrés i Añón, Sara Jaurrieta i Guarner, Gemma Mumbrú i Moliné, Montse Ballarín i Espuña, Antoni Vives i Tomàs, Sònia Recasens i Alsina, Francina Vila i Valls, Javier Mulleras Vinzia, Joaquim Mestre i Gar- rido i Xavier Florensa i Cantons, assistits pel secre- tari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pa- llarès, que certifica. També hi són presents l'Im. Sr. Ramon García- Bragado i Acín, la Sra. Pilar Solans i Huguet, gerent de Finances, i el Sr. Antonio Muñoz i Juncosa, inter- ventor general. Excusen la seva absència la Ima Sra. Emma Bal- seiro i Carreiras i els Ims. Srs.: Francesc Narváez i NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2213 Pazos, Eduard Freixedes i Plans i Jordi Cornet i Ser- ra. S'obre la sessió a les 12.10 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior El Sr. Mulleras especifica que cal rectificar un punt de l'acta: recorda que la Sra. Glòria Martín no el va substituir a ell, sinó al regidor Jordi Cornet. S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes d) Compareixences Govern municipal A la Comissió: 1. Que comparegui el responsable del govern municipal per donar compte del grau d'execució de les inversions del 2009 previstes a la ciutat de Bar- celona, detallant obra pressupostada, licitada, exe- cutada i pagada, tant les que depenen de l'Ajunta- ment i de les seves empreses municipals, com les que estan previstes efectuar per la Generalitat de Catalunya i per l'Estat. El Sr. Carnes introdueix la intervenció de la Sra. Solans, gerent de Finances de l'Ajuntament de Bar- celona. La Sra. Solans puntualitza que les dades que do- narà són les de l'Ajuntament de Barcelona, ja que no té informació sobre el que executa la Generalitat o l'Estat. Informa que a l'Ajuntament, a 31 de maig, hi ha pressupostats 856 milions d'euros, dels quals 705 milions estan adjudicats, 202 facturats, i 147 pagats. Afegeix que del fons estatal d'inversió local, pel nombre d'habitants a Barcelona li corres- ponia una quota de 282 milions, que una vegada adjudicats han quedat en 248 milions. A petició del Sr. Mulleras explica que els milions dels fons estatals es distribuïen entre els ajunta- ments en funció del nombre d'habitants, i que a Barcelona la xifra era de 282. Després, pel fet que hi ha hagut baixes, la xifra ha passat a 248 milions, tots adjudicats. Pel fet que tot això és recent, co- menta que de facturats hi ha 3.800.000 euros, i de pagats, 1.600.000 euros, i que la suma del que hi ha pressupostat més el que està adjudicat de fons estatal és de 1.004 milions d'euros. El Sr. Vives recorda que també demanaven el seguiment de les altres administracions a Barcelo- na. Pensen que l'Ajuntament hauria de disposar d'aquestes xifres, perquè és una informació relle- vant per a tothom i sobretot per al responsable subsidiari d'acollir les inversions que fan l'Estat i la Generalitat a Barcelona, per això no entenen que no disposin d'aquesta informació. Li retreu a la Sra. Solans que el fet que no la tingui és qüestió d'orga- nització interna i demana que se solucioni aquesta situació. El Sr. Carnes comenta que recolliran la reflexió. El Sr. Vives replica que no es tracta de cap refle- xió, sinó d'una petició perquè es pugui complimen- tar la petició de compareixença. El Sr. Mulleras se suma a la perplexitat del grup de CIU, ja que el que pot explicar la Sra. Solans només abasta una petita part de les inversions a Barcelona. Afirma que hi falten les inversions de les empreses municipals, dels instituts, dels organis- mes autònoms, dels gairebé 30 òrgans que treba- llen dins l'Ajuntament, per a l'Ajuntament, i per ordre de l'Ajuntament, perquè són instruments que executen obres de l'Ajuntament. Afegeix que tam- poc no entén que si es demana conèixer les inver- sions de les altres administracions, no es disposi de les dades corresponents. També exposa la seva preocupació per les baixes de 34 milions del fons d'inversió local i demana quin seria el pas següent, què caldria fer per no perdre aquests 34 milions d'euros del fons d'inver- sió estatal. Per acabar demana una explicació més detallada de les inversions dels organismes munici- pals. El Sr. Florensa agraeix la informació aportada i s'oposa a la idea que calgui fer un debat del fet que no es pugui disposar de les inversions d'altres insti- tucions, atès que és difícil accedir a la comptabilitat d'altres organismes. Això no obstant, remarca que sí és important poder-ne fer el balanç a final d'any i comprovar si s'han complert les inversions que estaven previstes en l'àmbit municipal i en quin grau. Per tant, emplaçaria la Comissió que al final de l'exercici sí que hi pugui haver un debat al si de la Comissió, amb les dades rellevants. Tot seguit demana a la Sra. Solans que detalli les raons per les quals s'ha produït la caiguda de 34 milions del fons estatal d'inversió local i per què no s'han pogut executar. En concret, demana si aquests diners es perden o si es poden reinvertir o reaprofitar d'alguna manera. El Sr. Mestre agraeix també a la Sra. Solans les informacions aportades i comenta al Sr. Vives i al Sr. Mulleras que, pel que fa a les inversions de la Generalitat i l'Estat, hi ha uns espais adients per demanar aquesta informació, que són el Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, i que tots els partits de la Comissió tenen un grup parlamen- tari per poder-ho fer. La Sra. Solans aclareix que les dades que ha pre- sentat eren de tot l'Ajuntament, incloent-hi orga- nismes autònoms i empreses municipals. Puntualit- za també que el procés d'adjudicació, en requerir informació pública, fa que l'execució de l'obra es vagi concentrant molt cap al segon semestre, fet que explica les xifres facturades. Respecte al fons estatal d'inversió local, explica que la rebaixa sorgeix del fet que, un cop realitzats 2214 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 els concursos, els proveïdors han presentat baixes sobre les quantitats previstes als projectes, algunes del 10, altres del 20, altres del 15, i això és el que fa que la xifra acabi sent de 248 milions. Aclareix, però, que segons el mecanisme previst, si hi ha- gués escreixos en aquests projectes a l'hora d'exe- cutar-los, el Ministeri d'Administracions Públiques arribaria fins al preu que es va licitar, és a dir 282 milions. El Sr. Carnes opina que queda molt clar que la informació de la qual disposa l'Ajuntament de l'any 2009 és la que s'ha explicat. Pel que fa a les altres administracions, recorda que hi ha mecanismes de control i que sempre es dóna la informació a any finalitzat. Per tant, afirma que en aquest moment no se'n pot disposar. En tot cas, es pot fer arribar la informació de 2008, o l'any que ve la d'enguany. El Sr. Vives agraeix l'aclariment sobre el fons es- tatal d'inversió local, perquè podia semblar que el que havia passat és que s'havien donat de baixa algunes obres en concret. Recorda, però, que la funció dels regidors és demanar la informació quan els sembla adient i que és lògic que els regidors tinguin voluntat de saber què passa a cada moment en l'execució pressupostària. Respecte a la informació sobre les inversions de la Generalitat i de l'Estat, mostra el seu acord amb el fet que es poden fer les preguntes allà on escai- gui en altres àmbits, però també creu lògic i d'inte- rès controlar-ho al si de la Comissió. A més a més, es mostra convençut que el tinent d'alcalde té in- formació molt precisa i al minut de com va aquesta execució, per això justifica que s'hagi demanat a l'Ajuntament. El Sr. Mulleras agraeix a la Sra. Solans la seva presència i se suma al dret a la informació que te- nen tots els regidors a preguntar sobre qualsevol qüestió que afecta directament els barcelonins i la ciutat. Opina que el Govern Municipal ha de tenir informació detallada sobre les inversions de la Ge- neralitat i l'Estat a Barcelona, altrament seria un greu error d'irresponsabilitat. És per això que creu que aquesta informació s'hauria pogut donar en aquesta Comissió. També posa de manifest que l'obra facturada és només del 23%, un percentatge molt baix a mitjan any, i expressa que s'hauria d'haver pogut arribar com a mínim al voltant del 50% de l'obra feta i executada. D'aquesta manera s'evitaria que es concentrin els problemes a la via pública a final d'any. A continuació es mostra sorprès per l'explicació sobre les baixes del fons d'inversió local, ja que el planning del fons d'inversió especifica que es tracta d'inversions que cal executar abans de final d'any. Per això demana si poden tenir desviacions de preu unes inversions que s'executen en tants pocs me- sos. Afegeix que si s'ha fet bé la valoració per a l'adjudicació de les obres, no s'hauria de produir cap desviació de preu. Retreu a l'equip de govern que sempre hi hagi desviacions de preu i opina que aquestes desviacions haurien de ser un càstig i no un premi; en canvi l'Ajuntament les premia ampli- ant el contracte sense concurs ni procediment obert, una pràctica que denuncia com a habitual. Expressa, doncs, el seu convenciment que aquests 34 milions d'euros s'haurien pogut utilitzar per fer més obres i beneficiar més gent, no perquè els mateixos es beneficiïn d'aquests diners addicionals. Insisteix que no es pot premiar a qui es desvia del preu i que aquests diners s'haurien d'adjudicar amb concurrència, publicitat i més accés de tots els con- tractistes, autònoms i pimes. El Sr. Florensa diu que el seu grup comparteix alguns dels problemes comentats. Recorda que el fons que s'ha hagut de tramitar en poc temps i que els projectes també s'hauran d'executar en poc temps, que envaeixen competències de la Generali- tat i que només preveuen el criteri de població i no d'altres. Conclou, doncs, que el projecte pateix mancances bastant greus, tot i que en situació de crisi, qualsevol recurs és benvingut. Pel que fa a les baixes, recorda que l'Ajuntament en moltes de les contractes que fa estableix, per exemple, un màxim del 10%, a partir del qual ja es considera baixa temerària i ja no es permet que el contracte tiri endavant. Desconeix la situació del fons pel que fa a les adjudicacions, però creu que caldria seguir criteris semblants, no només perquè després es descompensa el cost, sinó també perquè després s'acaben reclamant més diners quan de fet molts dels proveïdors han guanyat punts o contrac- tes precisament fent rebaixes que després no po- den assumir. Insisteix que establir un tant per cent prudencial de rebaixa de preus hauria de ser un criteri també de cara al fons. Finalment, considera que la informació sempre és bona, sigui l'època de l'any que sigui, però com a grup expressa la voluntat que aquest balanç es pugui realitzar a final d'any, quan l'exercici està tancat i es poden fer les valoracions del grau de compliment de les inversions, tant pel que fa a l'Ajuntament com a altres institucions. Creu seria interessant que no fos l'oposició, sinó el Govern, qui presentés un informe amb tota la informació. La Sra. Solans precisa que el que ha explicat és el que establia la llei: que el fons estatal es distri- buïa pel nombre d'habitants i que després s'havien de presentar uns projectes al Ministeri per l'import total, 282 milions; una vegada el Ministeri validava els projectes, venia el procés següent, la licitació i adjudicació. Aclareix que les baixes es van produir en aquest procés i que una vegada adjudicat, es van tornar a comunicar al Ministeri, que les va con- siderar correctes. A continuació, el Ministeri va li- quidar a l'Ajuntament el 70% de l'import; el 30% el liquidarà a mesura que es demostri que han acabat les obres. Afegeix que la llei preveu que, en cas d'escreixos, s'accepten fins al màxim del preu lici- tat, i que això no vol dir que necessàriament que es NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2215 recuperin aquests diners, ni que es produeixin aquests escreixos. El Sr. García-Bragado vol puntualitzar que quan hi ha un escreix és que hi ha més obra, per tant, no és un premi, sinó que per fer aquella obra han cal- gut més unitats d'obra, que s'han de pagar. Recor- da que l'obligació del contractista és executar-les i el seu dret, cobrar-les al preu del contracte. Insis- teix que no és cap premi, sinó una adequació del projecte, que pot tenir imprevistos. Afegeix que si es produeix aquesta situació, hi ha el coixí de la baixa per fer-hi front i que qui se'n beneficia és sempre el ciutadà que utilitza l'obra, perquè en pot gaudir de manera completa i correcta. Per acabar, expressa que el fons és extraordinari des de molts punts de vista (configuració, procedi- ment...), però insta a reconèixer que també és extraordinari per una circumstància que a Barcelo- na li ha estat profitosa: el criteri de població. Re- corda que el seu grup ha defensat un sistema per a Catalunya que és pagar per renda i rebre per po- blació, tot i que reconeix que aquest sistema no es pot extrapolar a tot i per sempre. Amb tot, demana que no es rebutgi un sistema que dóna a Barcelona un tractament just pel que fa a les inversions allà on es concentren l'atur i les necessitats. El Sr. Carnes agraeix a la Sra. Solans la seva compareixença. Es dóna per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 2. Ratificar la resolució de la presidència de l'Ins- titut Municipal d'Hisenda, de 18 de març de 2009, d'aprovació d'un crèdit extraordinari en el pressu- post de l'exercici de 2009 de l'esmentat Institut, per un import de 310.000 euros destinats a inversió en edificis, informàtica i mobiliari, amb càrrec al romanent líquid de tresoreria de l'exercici 2008. El Sr. Mulleras demana la raó per la qual es parla de crèdit extraordinari, atès que es tracta d'inversi- ons en mobiliari i equips. Addueix que segons l'arti- cle 177 de la Llei d'hisendes locals, un crèdit extra- ordinari és "el gasto que no pueda demorarse hasta el ejercicio siguiente y que no exista presupuesto de la corporación, o sea insuficiente, o no ampliable el consignado". Per tant, demana si la compra d'un mobiliari o d'uns equips informàtics no es pot ajor- nar. Opina que s'hauria d'haver pressupostat prèvi- ament i inclòs al pressupost ordinari, i que utilitzar un procediment extraordinari per cobrir una inver- sió ordinària no és correcte. Conclou demanant que es concreti el cost total de les obres de la sala 1B, ja que n'hi ha una part costejada pel fons d'inversió local. El Sr. Florensa expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Carnes explica que el crèdit extraordinari es produeix perquè es finança amb el romanent líquid positiu de tresoreria de l'exercici 2008 –que és l'element que dóna aquest caràcter extraordina- ri– i perquè respon a les possibilitats que permeten una millora d'obres que calia i que amb el romanent líquid es pot accelerar. Pel que fa al desglossament, respon que en aquests moments no disposa de la informació, però que li farà arribar abans del proper Plenari. El Sr. Mulleras diu que agrairà el desglossament i expressa la reserva de vot del seu grup en aquest punt. Insisteix, però, que no s'haurien d'utilitzar processos extraordinaris per cobrir necessitats or- dinàries i que caldria haver inclòs en el pressupost ordinari. Per acabar, posa de manifest que s'utilit- zarà quasi la meitat del romanent de tresoreria en mobiliari. El Sr. Carnes puntualitza que bona part de les obres estan vinculades a temes informàtics, i que tot allò que reforci la capacitat de gestió de l'orga- nisme municipal d'Hisenda accelera el procés de millor servei als ciutadans, fet que a parer seu està justificat. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del PP. b) Propostes d'acord 3. Autoritzar la societat Tractament i Selecció de Residus, SA, a actuar com avaladora del cinc per cent (5%) del crèdit pont atorgat a Ecoparc del Besòs, SA per Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid, Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, Banc de Sabadell, Caixa d'Estalvis de Catalunya i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, novat el 28 d'a- bril de 2009, des de l'endemà de l'aprovació del present acord fins al 30 de novembre de 2009, en les condicions que s'adjunten. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CIU i ERC i amb la reserva de vot del PP. 4. Autoritzar el Patronat Municipal de l'Habitatge a concertar un préstec hipotecari per un import màxim de 13.000.000 euros, destinat a finançar les obres d'una promoció de 96 habitatges, en les con- dicions que s'adjunten a l'annex. El Sr. Vives expressa la reserva de vot del seu grup. El Sr. Mulleras expressa també la reserva de vot del seu grup i demana certs aclariments: saber si els 96 habitatges són de lloguer o venda, i a quins col·lectius van destinats. Recorda que l'interventor també s'ho pregunta i creu que aquesta informació hauria de figurar a l'expedient. A més a més, vol saber quan començaran les obres i quina és l'opinió 2216 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 sobre el tipus d'interès inicial que s'aplica al prés- tec, que entén que és correcte perquè és un euribor més un diferencial, molt diferent del tipus que en la darrera Comissió es va aprovar per a un préstec similar (5,09%), i que el tinent d'alcalde a l'últim Plenari de l'Ajuntament va definir com adequat a les condicions de mercat. El Sr. Florensa expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup. El Sr. Carnes aclareix que abans del Plenari es facilitaran alguns aspectes sobre les característi- ques de l'ús i l'inici de les obres, perquè el Grup del PP pugui decidir el seu posicionament. Pel que fa al tipus d'interès, recorda que és un factor que va variant i que la voluntat i el que els responsables de Finances intenten és en tot moment aconseguir el millor finançament, tenint en compte que el preu del diner varia constantment. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de CIU i PP. 5. Aprovar el conveni amb la Unió General de Treballadors (UGT) relatiu a la cessió gratuïta de l'ús de l'edifici situat a la Rambla del Raval, núms. 29-35, grafiat en el plànol annex, per un termini de tres anys, a fi de destinar-lo a seu i dependències sindicals; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no s'hi formulen al·legacions o reclamacions, tenir per aprovat defi- nitivament el conveni; i formalitzar-lo en document administratiu. El Sr. Vives expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Mulleras expressa el vot a favor del seu grup, però sol·licita que se li aclareixin les raons per les quals aquest punt es va retirar de l'ordre del dia de la Comissió anterior, si el local l'ocuparia alguna altra associació o sindicat a més de la UGT i, si s'han de fer obres al local, quin cost tindrien i qui les finançaria. El Sr. Florensa expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. García-Bragado explica que no es va con- siderar a la Comissió anterior per poder-ho fer mi- llor a la següent. Afegeix que per a una part reduï- da de la planta baixa ja hi havia un compromís amb una associació d'immigrants, però que el conjunt de l'edifici serà per al sindicat. Comenta, també, que per facilitar una ràpida implantació i adaptació, l'Ajuntament farà una aportació d'un milió i mig d'euros. Tot seguit aclareix que es tracta d'una cessió gratuïta en espera d'arribar a un acord amb el Mi- nisteri de Treball i el Patrimoni Sindical pel qual el Patrimoni Sindical adquirirà l'edifici per a la UGT. Quan es produeixi l'adquisició, es computaran totes les inversions fetes per l'Ajuntament, en una situa- ció que serà similar a la que es va aprovar en el seu dia amb CCOO. Puntualitza que en tot cas l'Ajunta- ment recuperarà la inversió de construcció de l'edi- fici i que, per tant, no és tant un préstec sinó una inversió en espera de tancar l'acord i poder fer la transmissió de l'edifici i del dret de superfície com- plet. Conclou dient que es tracta d'una operació amb la UGT en el context de la reubicació de les organitzacions sindicals a la ciutat de Barcelona. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d'acord 6. Aprovar inicialment un suplement de crèdit en el pressupost de l'exercici 2009 de l'Institut Munici- pal Fundació Mies van der Rohe, per un import de 150.000 euros destinats a adquisicions per a la col·lecció i centre de documentació i al projecte d'il·luminació del pavelló, a finançar amb el roma- nent líquid de tresoreria de l'exercici 2008, i sotme- tre'l a informació pública per un termini de quinze dies. El Sr. Vives expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Mulleras comenta que la situació és sem- blant a la del punt 2: s'utilitza un procediment ex- traordinari per a unes inversions o despeses ordinà- ries que s'haurien d'haver inclòs en el pressupost o esperar fins a l'exercici següent. Afegeix, també, que això implica utilitzar la meitat de l'estalvi gene- rat l'any 2008 i que potser el que hauria de fer la Fundació Mies van der Rohe és tenir més cura de cobrar els saldos pendents que té, perquè des de l'any 2007 el Ministerio de Vivienda li deu un import aproximat de 100.000 euros que no sembla que faci gaires gestions per cobrar. Conclou expressant l'abstenció del seu grup, mo- tivada també per la qüestió de les formes. El Sr. Florensa expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Carnes replica al Sr. Mulleras que l'aplica- ció dels romanents de tresoreria és una pràctica absolutament normal i la forma de fer-ho és a tra- vés dels crèdits extraordinaris, per tant no hi ha res d'extraordinari en utilitzar aquests mecanismes. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Flo- rensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 7. Desestimar, per les raons que figuren a l'in- forme annex de la Direcció de Patrimoni, les al·legacions presentades pel Grup Municipal del Partit Popular a la modificació de la clàusula cator- zena del plec regulador de la concessió de l'apar- cament de vehicles situat al carrer de Varsòvia, núm. 166, en el sentit de determinar els adjudica- taris de les places núms. 1, 3, 5, 18, 20, 38 i 43, i NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2217 adequar el coeficient de participació de la plaça núm. 18, d'acord amb el document que s'annexa, mante- nint inalterables la resta de clàusules del plec, i aprovar definitivament la modificació del plec; adju- dicar, en compliment de l'article 137.4.i) per remis- sió de l'article 93.1 de la Llei 33/2003, de patrimoni de les Administracions públiques, cadascuna de les places d'aparcament a les persones esmentades en el document annex; formalitzar la concessió, amb la determinació del coeficient de participació de les places en el conjunt de l'aparcament; i facultar l'al- calde per realitzar les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. El Sr. Vives expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Mulleras expressa el vot en contra del seu grup, i afegeix que hi ha una qüestió que l'Ajunta- ment hauria de fer un esforç per complir a través de l'empresa BSM: fer reserves de plaça d'aparca- ment per a persones amb discapacitat. Desestima l'argument del Govern Municipal, que s'empara en una qüestió merament legal, i reclama que l'Ajun- tament, com a administració propera a la gent, i sobretot a la gent amb dificultats com ara les per- sones amb discapacitat, hauria de lluitar perquè tots els seus aparcaments municipals, més enllà de la qüestió jurídica, tinguessin places reservades per a persones amb discapacitat. Conclou reiterant el vot en contra de la desesti- mació de les seves al·legacions, i reclama que es tinguin en compte les seves observacions de cara a properes polítiques. El Sr. Florensa expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Carnes recorda al Sr. Mulleras que la políti- ca de BSM pel que fa als aparcaments que impulsa directament és aquesta i reconeix la importància d'una resposta al conjunt de la ciutat d'aquest tipus de necessitats. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 8. Constituir respecte de la finca situada al carrer de Montalegre, núm. 4, grafiada en el plànol annex, un dret real de superfície a favor de la Fundació Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo, d'acord amb les condicions del document annex; inscriure'l en el Registre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, aclarir i executar el present acord. El Sr. Vives expressa el vot a favor del seu grup. El Sr. Mulleras demana com s'aplicaria el dret re- al i si implicaria enderrocar l'església que actual- ment hi ha. El Sr. García-Bragado especifica que hi ha un edifici que havia estat una església, però que ja esta dessacralitzada. El Sr. Mulleras replica que segueix sent una es- glésia. El Sr. Carnes puntualitza que no té ús de culte. El Sr. García-Bragado ho confirma i afegeix que en principi està previst fer-hi una sala d'actes, si no ho té mal entès. Confirma que caldrà una profunda rehabilitació de l'edifici i també de la façana de la plaça dels Àngels, que no està protegida. Per aca- bar, informa que el projecte arquitectònic que li ha de donar sentit encara està per fer, però confirma que tindrà elements que la recordaran. El Sr. Mulleras expressa l'abstenció del seu grup davant de les incerteses que encara hi ha a l'obra del projecte. Afegeix que el seu grup sí atorga a l'edifici un valor arquitectònic i dins el barri, per tant creu que caldria conservar-ne alguns elements. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa l'abstenció del PP i el Sr. Flo- rensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CIU: 9. La Comissió d'Hisenda i Pressupostos acorda: Endegar totes les accions que siguin necessàries per tal de possibilitar que l'Ajuntament escurci el termini de pagament de les factures que ha de pa- gar als contractistes i resta de proveïdors, amb l'objectiu final de poder arribar al termini dels 30 dies de pagament, adoptant mesures ja vigents al mercat financer com línies de descompte comercial a preus competitius, a fi i efecte de pal·liar la crisi econòmica i injectar liquidesa a la economia pro- ductiva. La Sra. Recasens comenta que tornen a presen- tar la proposta amb certes modificacions i també perquè entenen que les condicions han canviat, tot i que no ho ha fet la situació de crisi econòmica. Afegeix que un dels efectes de la crisi és la manca de liquiditat de les empreses i que les mesures que s'han anat posant sobre la taula no han afavorit una major liquiditat, o en tot cas han fracassat. Recorda que fa una setmana, l'alcalde de Barce- lona va rebre al Sr.Trias per fer-li una oferta de mà estesa en temes de propostes per pal·liar la situació de crisi econòmica, i que s'havia mostrat disposat a escoltar el Grup de CIU. Per això presenten la pro- posició amb un to positiu i conciliador. Recorda que han trucat fins i tot a la regidoria per tal d'oferir la possibilitat d'incloure-hi esmenes, d'arribar a un 2218 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 consens. Afirma que la mesura ajuda a la liquiditat al sistema, a les empreses, i s'empara en el prec del mateix president del Govern, que ha demanat que els 8.000 milions que envia via el fons d'inver- sió local es paguin a 30 dies per una mesura de liquiditat. Recorda que per pagar a 30 dies, una adminis- tració ha de complir dos requisits: 1) ser una admi- nistració solvent davant dels bancs, que tingui uns comptes sanejats i que davant de bancs i entitats financeres pugui exercir el rol d'avalador, i 2) ser una administració àgil, eficaç i moderna, per tal de poder tramitar les factures dels proveïdors d'una manera ràpida i àgil. Recorda, també, que l'Ajun- tament s'ha vantat en diverses ocasions de complir aquests dos requisits, i que fa poc el Sr. Carnes admetia que aquest problema s'havia agreujat. Tot seguit explica que les empreses o les pimes es veuen obligades a obrir unes pòlisses de crèdit, i que això és endeutament a curt termini, i en aquest moment les empreses no poden fer-hi front. Afirma que el problema no és tant el cost del diner, sinó l'accés a aquest diner, per això cal treballar en la línia d'afavorir la liquiditat. Així doncs, ofereix a l'Ajuntament la possibilitat d'endegar les accions necessàries per possibilitar que l'Ajuntament escur- ci el termini de pagament de les factures de con- tractistes i resta de proveïdors amb l'objectiu final de poder arribar al termini dels 30 dies. Puntualitza que no parlen de passar a pagar a 30 dies d'un dia per l'altre, sinó d'endegar les accions necessàries per arribar a aquest horitzó idíl·lic, adoptant mesu- res ja vigents en el mercat financer, com ara les línies de descomptes comercials a preus competi- tius. Aclareix també que l'empresari sempre ha de tenir les dues possibilitats: continuar cobrant la factura quan toqui o acudir a aquest sistema, que amb un tipus d'interès baix pot abonar la factura amb major rapidesa per injectar liquiditat a l'eco- nomia productiva. Comenta que el seu grup insisteix en aquesta mesura, ara una mica més oberta, per intentar aconseguir el suport del Govern. A més, explica que la situació també ha canviat: altres administraci- ons, com l'Ajuntament de Lleida o l'Ajuntament de Sant Cugat, també les han posat sobre la taula. I afegeix que molts editorials de diaris i mitjans de comunicació elogien aquestes mesures per ajudar a l'economia productiva en temps de crisi. Recorda que Barcelona no és ni a prop de la mitjana euro- pea (56 dies). Per acabar, recorda que el secretari d'Estat d'Hi- senda havia admès fa poc que els ajuntaments devi- en 3.000 milions d'euros als proveïdors i recomana- va a les administracions locals arribar a acords amb entitats financeres per avançar els diners. Per tot això, demana el vot favorable a la propo- sició, un vot que seria de consens. El Sr. Mulleras expressa el seu acord amb la pro- posta. Admet que des de l'Ajuntament no es pot canviar el món, però sí la realitat local de Barcelo- na. I afegeix que una de les coses que pot canviar l'administració municipal és el període de paga- ment, que ara per ara està al voltant de 70 dies. Retreu al Govern Municipal que fa un any encara deia que no existia la crisi, que després va dir que existia una crisi financera, però que no arribaria a l'economia real, i que per fi es va adonar que aquesta crisi financera arribava a l'economia real. I recorda que una de les qüestions més greus és precisament la manca de liquiditat, que impedeix afrontar noves inversions, fins i tot pagar proveï- dors o nòmines. Creu que l'Ajuntament ha de mirar de protegir, prendre mesures per garantir aquest crèdit, i entén que des d'aquesta Comissió poden impulsar que aquestes pimes no s'hagin d'endeutar buscant crèdits que estan al voltant del 10%. Si poguessin cobrar a l'hora les factures emeses a l'Ajuntament i les seves empreses, podrien tenir liquiditat. Puntualitza també que una de les condi- cions del fons d'inversió local és que es pagui a 30 dies i que, per tant, ha de ser una bona condició també per a l'Ajuntament. Conclou expressant el vot favorable del Grup del PP a la proposició perquè entenen que és positiva, de sentit comú i que ajudarà en el dia a dia a les petites i mitjanes empreses i als autònoms, que són una part molt important del que podria ser la recu- peració econòmica de la ciutat. El Sr. Florensa expressa el vot en contra a la proposició. Recorda que ja s'havia mantingut un debat semblant en una Comissió anterior, i afirma que els esforços per pagar als proveïdors el més ràpidament possible ha de ser una prioritat de qualsevol ajuntament, sobretot en moments de manca de liquiditat de les empreses. Entén, però, que en el cas de l'Ajuntament de Barcelona ja es realitzen dintre del que delimita la llei (60 dies), amb una mitjana de 58 dies, que considera un ter- mini raonable. Reconeix que en altres ajuntaments els paga- ments es prolonguen, per tant troben lògic que consistoris petits, amb menys liquiditat, busquin mecanismes com ara el confirming per poder pagar amb més rapidesa als seus proveïdors. Argumenta, però, que si l'Ajuntament ja s'ajusta als terminis, no cal buscar altres formes de crèdit que generen interessos. Recorda, també, que a qualsevol prove- ïdor que acudeixi al banc amb una factura validada per l'Ajuntament, el banc li pot abonar la factura, perquè en l'actual sistema de crisi el fet que s'en- treguin factures amb l'aval de l'administració públi- ca és una garantia. Afegeix que si es compten els 20 dies que es triga a validar una factura més els dies que el banc triga a fer una determinada gestió de préstec, al final la diferència entre el pagament normal i el nou sistema tampoc no és tanta. Con- clou, doncs, que no cal pagar interessos quan l'A- juntament disposa d'un sistema de pagament rao- nablement ràpid. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2219 El Sr. Mestre recorda també que aquesta qüestió ja es va discutir a la Comissió d'Hisenda del febrer, i que ja havien insistit en els arguments que pre- senten avui. Recorda que l'Ajuntament de Barcelo- na té establert un termini de pagaments que va de 3 a 60 dies una vegada entrades les factures dels proveïdors al registre. Afegeix que els terminis s'es- tan complint i que el seu grup els considera ade- quats. Rebat l'afirmació que l'Ajuntament de Sant Cugat pagui a 30 dies, ja que segons les seves dades, ho fa entre 75 i 95 dies, si no utilitza el co- brament via confirming. Per tot això, considera no escaient la proposició i defensa mantenir els terminis actuals. El Sr. Carnes exposa que el debat té dues parts. Pensa que una part la poden compartir, però no el redactat ni la formulació que es planteja. Reconeix que hi ha un problema de liquiditat i recorda que fa poques setmanes l'Estat ha habilitat una línia de crèdit a través de l'ICO de 3.000 milions d'euros per a les administracions locals amb dificultats per pagar als seus proveïdors, tot i que fins ara poques n'han fet ús. Això no obstant, planteja que el tema del confirming, atesos els costos amb què operen les entitats financeres o els mercats financers –amb uns marges superiors de més de 200 o 300 punts– potser no és excessivament atractiu per als opera- dors. Al seu parer, a vegades s'ofereixen productes aparentment molt interessants però a la pràctica poc utilitzats, ja que resulten més complicats del que sembla. Admet que cal una reforma tant de l'operador privat com de l'operador públic pel que fa als com- promisos respecte als clients o proveïdors, però que no la pot impulsar l'Ajuntament en solitari, ja que no és una entitat financera. El que li correspon a l'Ajuntament és pagar a 60 dies, i la resta cal deba- tre-la al Congrés de Diputats, on es poden articular les modificacions legals escaients perquè tots els operadors públics estableixin aquesta línia. Afirma que entén el plantejament, la preocupació i la vo- luntat de CIU i àdhuc del PP d'intentar expressar la veu de tota una sèrie de col·lectius, especialment les pimes, però recorda que en els premis anuals de la pime, el president no plantejava la modificació del marc legal vigent, sinó que només exigia els 60 dies. Recorda, també, que l'Ajuntament de Barcelo- na també utilitza diners en uns mercats financers que tenen uns costos complicats, i que cal ser molt conscients de quina és la caixa de què disposa l'A- juntament. La Sra. Recasens agraeix el suport del PP a la iniciativa i retreu al president de la Comissió que no és veritat que l'Ajuntament pagui a 60 dies ni que tingui els comptes sanejats, altrament no li faria por aplicar mesures com la proposada. Afegeix que tampoc no és cert que l'Administració sigui moder- na, àgil i eficaç, ni l'actitud d'entesa que proposava l'alcalde al Sr. Trias. Es queixa que l'actitud d'ERC sempre tomba per definició les propostes de CIU, demostrant la consolidació del tripartit en la Comis- sió. Tot seguit retreu a ERC la incoherència del seu discurs –que demana ajuts a la liquiditat– amb la seva actitud de votar en contra de qualsevol pro- posta que sigui tendent a complir l'ideal dels 30 dies, encara que s'hi incloguin esmenes. Els acusa de fer de crossa del Govern i de no voler ajudar a millorar la situació. A ICV-EUiA els diu que no és cert que l'Ajunta- ment compleixi la llei i pagui a 60 dies, ja que se- gons la Direcció de Finançament i Pressupostos de la Gerència de Finances, l'any 2005 es pagava a 69 dies, el 2006 a 65 dies, el 2007 a 60 dies, però el 2008 a 71 dies, amb un increment del 18,7%. En ser una mitjana, això vol dir que en alguns casos se sobrepassen de llarg els 71 dies. Per contra, retreu que el període de cobrament sigui de 50 dies i que es dediquin més esforços a cobrar que a pagar. A continuació insta de nou el Sr. Carnes a fer una esmena a la proposta si només és problema de redactat, tot i que afirma que en realitat no té la voluntat d'aplicar aquesta mena de sistemes. Expo- sa que el fracàs de la línia de crèdits als ajunta- ments de l'ICO és un més dels que està plantejant el PSOE i demana que no es barregin les qüestions. A més, posa en dubte que a un empresari al qual se li ofereixi cobrar anticipadament una factura a euribor +0,95 no ho trobi atractiu i prefereixi espe- rar-se els 70 dies, i més tenint en compte que al- tres administracions (Generalitat, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Sant Cugat, fons de l'Estat) estan lluitant per acostar-se als 30 dies, i que els mitjans de comunicació elogien les administracions que van en aquest camí. Recorda que també era present als premis de les pimes i puntualitza que el seu president parlava en clau nacional, no sobre el consistori barceloní, i es mostra convençuda que molt probablement estaria d'acord que s'avancés el pagament a 30 dies. Conclou acusant de nou l'equip de govern de no pagar a 60 dies, de no tenir uns comptes sanejats ni una administració moderna, i de no tenir la vo- luntat de cooperar amb l'oposició per fer front a la crisi econòmica. El Sr. Mulleras recorda a la portaveu de CIU que el problema no és la proposta, sinó qui fa la pro- posta, perquè propostes posteriorment maquillades s'aproven perquè les presenta un altre grup muni- cipal. Està d'acord que l'Ajuntament no ha de fer de banc –tot i que en no cobrar-li a la Generalitat 70 milions d'euros ja fa de banc–, però creu que sí ha d'ajudar, donar confiança i donar cobertura a l'augment de la liquiditat dels petits i mitjans em- presaris, i dels autònoms. Reclama, doncs, que si realment hi ha una fortalesa financera a l'Ajunta- ment, s'utilitzi aquest marge de maniobra per es- curçar els períodes de pagament, encara que sigui extraordinàriament durant el temps que duri la crisi. Recorda que l'informe del compte general 2220 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 afirma que el període de pagament el 2008 estava a 71 dies, un dels pitjors dels últims 30 anys. Insta, doncs, a fer un esforç en aquest sentit, de la ma- teixa manera que se'ls demana esforç als particu- lars i als privats. Recorda que l'Ajuntament cobra molts ingressos d'immediat, però en canvi té unes despeses que manega com vol. Reitera el seu suport a la petició, una petició que prové també de les pimes, que en cas que l'Ajun- tament de Barcelona liderés un procés d'aquest tipus al seu parer es barallarien per treballar amb l'Administració local, cosa que potser afavoriria la disminució dels costos dels serveis als ciutadans. Es mostra convençut que no aprovar la mesura per motius polítics és un error, sobretot si al final s'a- caba aprovant perquè l'Estat ja ho exigeix en els seus fons d'inversió local El Sr. Florensa opina que el protagonisme i la transcendència que els grups de CIU i PP atorguen a ERC és excessiu i els recorda que algunes mesu- res que han presentat aquests dos grups s'han aprovat amb el suport d'ERC, per tant rebutja que ERC voti sistemàticament a favor o en contra de les propostes en funció de qui les presenti. Afegeix que ja han argumentat suficientment la seva posició en aquest cas i resumeix les raons del seu vot: els terminis ja s'ajusten al que diu la llei; els exemples proposats són d'ajuntaments molt més petits amb un període de pagament molt ele- vat; qualsevol proveïdor en la situació actual pot fer una cessió de crèdit a qualsevol entitat financera, mentre que si l'Ajuntament arriba a un acord amb una fa el sistema més rígid. El Sr. Mestre, en resposta a la Sra. Recasens, expressa el seu desig que el tripartit no només estigués consolidat a la Comissió d'Hisenda, sinó que poguessin compartir l'acció de govern amb el Grup d'ERC. Li recorda, també, que no és cert que l'Ajuntament de Sant Cugat s'acosti al pagament de 30 dies, sinó que en aquests moments paga factu- res de l'any 1996 per un total de 3,5 milions d'eu- ros. El Sr. Carnes recorda a la Sra. Recasens que tots utilitzen els arguments que els semblen adients i que en l'àmbit de la Comissió cadascú lícitament i legítimament pot defensar les seves posicions. Li reconeix la capacitat d'escenificar els seus postu- lats, però li recorda que, al marge que l'Ajuntament de Barcelona pugui liderar iniciatives, també hi ha altres àmbits on es poden fer aquestes propostes: Associació Catalana de Municipis, Federació Catala- na de Municipis de Catalunya, Congrés de Diputats, Parlament de Catalunya. Conclou reafirmant que l'Ajuntament compleix la llei, i que hi ha molta gent i moltes empreses que poden tirar endavant com- promisos empresarials perquè al darrere tenen l'Ajuntament de Barcelona. Li demana, doncs, que no qüestioni aquest principi, i conclou recordant que actualment el preu del diner no és econòmic i que demostrar solvència no és un tema d'ostenta- ció, sinó de responsabilitat per a qualsevol govern i per a les futures generacions. El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d'ICV-EU i A, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal PP: 10. Exigir a l'Ajuntament de Barcelona, inclosos els seus organismes autònoms, entitats públiques i empreses municipals, que es compleixi el principi de publicitat en la contractació menor per garantir la lliure concurrència, mitjançant eines informàti- ques com la web municipal i/o la constància oficial d'un mínim de tres pressupostos en els expedients de contractes menors. El Sr. Mulleras justifica la proposició del seu grup pel fet que en la revisió del compte general de l'e- xercici 2008 no s'ha trobat cap expedient de con- tractació menor amb la petició de més d'un pressu- post. Afegeix que el 97,5% dels contractes es van adjudicar de forma directa (el 59%, menors, el 38% negociats), i si també es tenen en compte les empreses, instituts i organismes que té l'Ajunta- ment, el 94% seguien sent contractes d'adjudicació directa (76% menors, 17% negociats), amb un total de 25.263 contractes per adjudicació directa, per tant, sense un procediment obert. Recorda que en l'informe sobre BIMSA l'any 2004 la Sindicatura de Comptes ja advertia que no es complia el principi de publicitat i concurrència a la contractació municipal, un principi que el Tribunal Suprem ha reconegut en un gran nombre de sen- tències. Afegeix que a l'Ajuntament de Barcelona es detecta un abús de la contractació directa sense publicitat, circumstància que també s'estén als ins- tituts (BSM, el 99% dels contractes; 22@, el 96% dels contractes) i que crea un dèficit greu de lliure concurrència. Recorda que els contractes menors en serveis són els inferiors a 18.000 euros i en obres els inferiors a 50.000 euros, però que habitu- alment es recorre al fraccionament de contractes per poder entrar en aquests límits, i també a l'ad- judicació de contractes al límit dels topalls esta- blerts (contractes de 17.900 euros o de 49.000 euros). Insisteix que aquest fet, a més de crear un greu dèficit de la contractació dels procediments públics, comporta greus perjudicis per a la ciutat, ja que en no haver-hi comparació de pressupostos, no s'es- talvia per a la ciutat. Retreu que s'afavoreixi l'adju- dicació històrica als mateixos de sempre i que no hi hagi incentiu per millorar les condicions, fet que limita les possibilitats d'accés a la contractació pú- blica a la majoria de pimes i autònoms. Per tot això, el PP proposa que es faci una publi- citat adequada d'aquests expedients que permeti el compliment dels principis de transparència, publici- tat, igualtat i lliure concurrència, que beneficiarien tant l'Ajuntament com les pimes i els autònoms, ja NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2221 que es podrien gastar molts més diners en béns corrents i d'inversió –adquirint els mateixos submi- nistres i rebent els mateixos serveis i obres públi- ques– i es donaria igualtat d'oportunitats per ser adjudicataris dels contractes. Conclou demanant el vot a aquesta proposta. El Sr. Vives expressa el seu acord amb la propos- ta del PP. Diu que tothom sap com funciona l'adju- dicació de contractes menors, i ho corrobora cons- tatant la presència de nombrosos contractes a 11.999 euros quan el límit era de 12.000 euros, i de 17.999 euros ara que el límit està en 18.000, fet que demostra que hi ha una adequació dels con- tractes a aquests límits. Denuncia, també, que la majoria d'empreses que opten a aquests contractes treballen conjuntament amb altres empreses per tal de poder adaptar-se formalment a les adjudicaci- ons, cosa que no necessàriament implica que en la major part de les ocasions no respongui a interes- sos objectivament saludables per a la institució i per al conjunt de la població. Això no obstant, és de l'opinió que cal actuar en aquest sentit, potser no exactament com diu el Grup del PP, perquè hi ha unes implicacions legislatives importants, però sí en la direcció de mirar de reforçar la transparència i la millora de la confiança. Expressa, doncs, el vot del seu grup a favor de la proposta. El Sr. Florensa expressa el vot en contra de la seva formació, tot i que admet compartir en bona part algunes de les qüestions esmentades, en con- cret que cal garantir el compliment del principi de publicitat en la contractació menor, amb totes les eines de què l'Ajuntament disposa –en paper, in- formàtiques, telemàtiques, etcètera– perquè tot- hom pugui tenir oportunitat de participar-hi. Pel que fa al mínim de tres pressupostos en tots aquells contractes menors que es plantegin, consi- dera que no és viable en una maquinària gran com és l'Ajuntament, que realitza al cap de l'any més de 30.000 contractes anuals, ja que implicaria un alen- timent de tot el funcionament que no veu positiu. Afegeix, a més, que és fàcil presentar el pressupost que es vol adjudicar i dos pressupostos relativa- ment virtuals, fet que resta utilitat a la mesura. Ratifica que el problema, al seu parer, és que els contractes que pel seu volum, majors de 18.000 euros, requeririen un concurs, sovint s'acaben frac- cionant per fer-ne adjudicacions directes. Reclama, per tant, la cerca de mecanismes perquè aquest fet no es produeixi, per evitar la picaresca que estalvia el concurs i permet l'adjudicació directa. Conclou expressant el vot negatiu del seu grup i instant a trobar una solució perquè augmenti el nombre de projectes que es fan a través del concurs, ja que és garantia que tothom hi pot participar i de competi- tivitat pel que fa als preus. El Sr. Mestre expressa el vot contrari del seu grup, ja que consideren que la qüestió de fons és si la contractació menor que fa l'Ajuntament s'ajusta o no a la Llei de contractes vigent des de maig de 2008. Al seu parer, s'hi ajusta, mentre que el text de la proposició no s'hi ajusta. Argumenta que, tot i compartir part del text, la Comissió no és l'òrgan on es pot decidir canviar la Llei de contractes i, per tant, reitera el seu vot en contra. El Sr. Carnes reclama al Sr. Mulleras que no sembri sospites sobre la institució. Li recorda que l'Ajuntament compleix la llei, tot i que evidentment sempre hi ha coses que cal perfeccionar, i que els mecanismes legals per modificar la Llei –una llei relativament nova, del 2007– no corresponen a l'Administració local. És per això que acaba expres- sant el vot en contra del seu grup. El Sr. Mulleras agraeix el vot favorable del Grup de CIU i reclama que, si de debò es comparteix bona part de la proposta, hi hagi una esmena o una negociació per poder tirar endavant la proposició, que seria bona per a l'Ajuntament. Explica que a les al·legacions que han fet al compte general, han posat uns llindars, és a dir, que la publicitat no sigui per al 100% dels contrac- tes menors, sinó lògicament a partir d'un determi- nat import, altrament implicaria un perjudici quant a l'operativitat. Denuncia la vulneració de la llei a l'hora de fraccionar contractes, una pràctica habitu- al, i afirma que la proposició aportaria transparèn- cia, per tant reclama publicitat i lliure concurrència. Afegeix que l'Ajuntament no vulnera la llei, però que l'utilitza com vol, i afirma que la seva proposta no empitjoraria l'agilitat de l'Ajuntament, ja que el dinamisme no està renyit amb la publicitat gràcies a les noves tecnologies, que properament s'aplica- ran a les llicències d'obres i que es podrien aplicar a la contractació per millorar la publicitat dels con- tractes menors. Denuncia, també, que els contrac- tes menors s'adjudiquin d'ofici a proveïdors d'ofici, tal com demostren molts expedients de contracta- ció en què les dates de pressupost eren molt ante- riors al mateix expedient. Reitera, doncs, que apli- car la proposta és possible i que no empitjoraria l'agilitat gràcies a les eines informàtiques, i afegeix que hi ha jurisprudència que ho avala: la Junta Consultiva de Contractació, que depèn del Ministeri d'Hisenda, recomana fer publicitat dels contractes menors, i en l'àmbit del dret comunitari comparat, el Tribunal Europeu comenta que la contractació menor –una figura que no reconeix el dret comuni- tari– és un dels problemes més greus de la contrac- tació pública a Espanya. El Sr. Carnes retreu al Sr. Mulleras que sempre intenti introduir l'element de sospita i que parli en contra de les institucions. El Sr. Mulleras replica que no és ell qui sembra sospites sobre l'actuació de l'Ajuntament, sinó que ho ratifiquen les enquestes. El Sr. Carnes respon que els ciutadans ja ho di- ran en el seu moment i reitera que l'Ajuntament compleix la Llei de contractes del sector públic. Tot seguit insta el Sr. Mulleras a utilitzar els mecanis- mes adients si creu que cal modificar la llei i li re- 2222 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 comana prudència a l'hora d'explicar les veritats senceres. El Sr. Carnes expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot contrari d'ICV-EU i A, el Sr. Vives expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot contrari d'ERC. Es rebutja. Del Grup Municipal ERC: 11. La Comissió d'Hisenda i Pressupostos acorda l'actualització dels criteris per l'atorgament d'ajuts econòmics adreçat a les unitats familiars en la con- vocatòria del proper any 2010 de les activitats d'es- tiu per infants i joves. El Sr. Florensa exposa el context de la proposta. Explica que des del 2007 els topalls per a l'obtenció d'aquestes beques –en funció de la variable de ren- des familiars– no han variat i que per això dema- nen que es puguin adaptar a la situació macroeco- nòmica actual, d'acord amb l'evolució de la inflació dels darrers anys, fet que permetria ampliar el ven- tall de famílies que s'hi poden acollir. La Sra. Recasens expressa amb ironia la seva sorpresa que ERC porti aquesta proposta a la Co- missió. Recorda que CIU també en va fer una l'úl- tima Comissió i agraeix la possibilitat de poder con- tinuar el debat. Aprofita també per recordar que hi ha una proposició pendent de complir en aquest àmbit, la de posar en marxa una finestreta única per a tota l'oferta municipal de casals d'estiu. Tot seguit retorna al tema de l'oferta de places munici- pals i recorda que en la seva proposta ells també posaven sobre la taula la gran quantitat d'oferta de casals de lleure i casals d'estiu que ofereix la inicia- tiva social privada a la ciutat. Denuncia que els 513.000 euros que destina l'Ajuntament a beques per als casals d'estiu són molt pobres en compara- ció amb els 20 milions d'euros que es gasta anual- ment en publicitat. Proposa a ERC una esmena per votar a favor de la proposta: estudiar, també, l'increment de la do- tació pressupostària per a beques de l'oferta de casals d'estiu i activitats de lleure procedents de la iniciativa social. El Sr. Mulleras admet que veuen la proposició amb bons ulls i demana al Sr. Florensa des de quan no s'actualitzen els criteris. El Sr. Florensa respon que des del 2007. El Sr. Mulleras reconeix que és una bona condició que s'actualitzin aquests criteris per millorar-los, però també voldrien que això servís per incremen- tar places i fins i tot activitats. Es mostra convençut que hi ha un dèficit molt important dels casals d'es- tiu, ja que són fins i tot una mesura per a la conci- liació laboral i familiar. Per tant, se suma a l'esme- na que s'ha ofert per aconseguir-ho i ofereix el vot a favor del seu grup si s'aplica l'esmena. El Sr. Mestre expressa el vot favorable del seu grup a la proposició presentada pel Grup d'ERC tal com ha estat presentada, sense les esmenes pro- posades, i des de la valoració positiva dels criteris que s'han estat aplicant fins al moment per a aquest tipus d'ajuts econòmics, que com ja es va dir a la Comissió passada l'any 2008 van significar beques concedides a 4.976 famílies, amb uns re- cursos destinats que van representar un increment del 95,1% en relació amb els recursos del 2005. Matisa, també, que entenen que l'actualització s'ha de fer atenent sempre a criteris de renda familiar. El Sr. Carnes expressa la posició favorable del seu grup i puntualitza que el que correspon és arti- cular les actuacions de l'Ajuntament, no d'altres ens, ja que això entraria en un altre apartat de la discussió de pressupostos. El Sr. Florensa aclareix que la seva proposta im- plicaria una rebaixa dels topalls, d'acord també amb el descens d'ingressos que han patit moltes famílies. Aprofita també per remarcar el concepte d'unitat familiar, perquè no es tracta d'ajuts direc- tes als nens, sinó a famílies que tenen nens i que poden optar a aquesta campanya d'estiu, i subratlla que quan parlen de criteris parlen de renda famili- ar, del global de la renda familiar. Tot seguit desta- ca que l'objectiu és adequar els topalls perquè més famílies, i famílies amb rendes més baixes, es pu- guin acollir més fàcilment a la campanya d'estiu i puguin obtenir més beques. Aclareix a la Sra. Recasens que la campanya de vacances ja treballa amb entitats i iniciatives soci- als. Fora dels Campus Olímpia o d'algunes activi- tats, les activitats no les munta totes l'Ajuntament i, per tant, la majoria d'activitats que es bequen són activitats que munten agrupaments escoltes, esplais de la ciutat, etc. Per tant, entenen que pel fet de treballar amb entitats juvenils de la ciutat, la campanya d'estiu ja treballa amb les entitats de caire social, tot i que puntualitza que no es treballa amb entitats privades, sinó que la majoria són enti- tats de caire associatiu. Per això aposta per no mo- dificar el redactat, atès que entenen que aquest treball amb les entitats de caire social ja es fa i que barrejar-ho amb altres qüestions no seria compe- tent. La Sra. Recasens expressa el vot a favor del seu grup, ja que no vol que una abstenció es desvirtuï posteriorment. Matisa, però, que aquest només és un petit pas, però que cal treballar més per arreglar la situació. Tot seguit demana seriositat a ICV-EUiA i li retreu que si l'increment ha estat del 95%, això vol dir que les beques que donava l'Ajuntament eren ridícules. L'insta, doncs, a parlar amb xifres absolutes per no enganyar l'opinió pública. El Sr. Mulleras expressa el vot favorable del seu grup, i puntualitza que continuen creient que cal incrementar tant les places com les activitats dels casals d'estiu. Reconeix que el pressupost el gesti- ona el Govern i que segurament aquesta qüestió és debat d'un altre dia, però insisteix que s'està apor- tant molt poc a aquests casals i aquestes activitats. El Sr. Mestre replica a la Sra. Recasens que s'ha estalviat les xifres perquè consten a l'acta de l'ante- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2223 rior sessió i perquè les havia aportades ell mateix. Recorda que l'any 2005 la situació econòmica era molt diferent a la d'ara i que els increments són incontestables en percentatge i en xifra absoluta. El Sr. Florensa replica a la Sra. Recasens que pot votar amb tranquil·litat i llibertat, perquè no desvir- tuaran mai el seu vot. Tot seguit demana al Sr. Mulleras que no es barregin les coses i que el debat se centri en la campanya d'estiu, i aclareix que estan oberts a parlar d'altres àmbits, però en una altra ocasió. Recorda que la majoria de les activi- tats de la campanya d'estiu estan organitzades per esplais, agrupaments, entitats de caire associatiu i entitats juvenils que treballen tot l'any en aquest àmbit, i que en arribar l'estiu homologuen les seves activitats i obren un nombre de places. Aleshores l'Ajuntament ofereix beques perquè alguns infants de la nostra ciutat puguin ocupar aquestes places. Espera que aquesta explicació eviti malentesos. El Sr. Carnes expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, la Sra. Recasens expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal CIU: 12. Que l'Ajuntament de Barcelona faci la cessió d'ús d'un solar a l'escola PAIDEIA de les Corts per tal que pugui construir la nova escola i que l'avali en el cas que fos necessari. La Sra. Vila justifica el prec atès que la qüestió, després d'una llarga trajectòria de desencerts i d'injustícia, no s'ha pogut resoldre al districte de les Corts. Afegeix que la mala gestió del Govern ha generat sensació d'impotència a les famílies afecta- des i que no és capaç de donar resposta a unes necessitats molt reals i molt dures. Tot seguit recorda que l'escola Paideia és una es- cola d'educació especial concertada amb 120 alum- nes i un projecte que l'avala des de fa 50 anys. El 2010 se'ls acaba el contracte de lloguer en un edifi- ci de les Corts. El 2004 comencen a parlar-ne amb la regidora adscrita al districte, la Sra. Ballarín, que els ofereix un espai a Can Rigal. Posteriorment, l'Ajuntament nega la possibilitat que es traslladin a Can Rigal i opta per no donar resposta a les famíli- es afectades. Aleshores, CIU presenta una iniciativa aprovada per unanimitat al Plenari del districte de les Corts per la qual es compromet a buscar-los un solar durant el curs 2007 i 2008. Afegeix que CIU tenia una bona proposta de solar, però en tornar de l'estiu troben que s'hi ha decidit fer uns horts ur- bans que no estaven projectats ni constaven en el PAM. L'octubre del 2007 CIU presenta una segona proposta al districte, també aprovada per unanimi- tat, que estableix que en sis mesos es trobarà una alternativa al solar dels horts. L'estiu del 2008 es comença a parlar d'un solar propietat de la Univer- sitat de Barcelona i els pares de l'escola preparen tot el projecte tècnic i parlen amb la Generalitat perquè els ratifiqui que poden seguir el seu projecte educatiu en el nou emplaçament. De sobte, però, se'ls anuncia que la cessió no es pot fer. El districte no es va saber assessorar jurídicament i a conse- qüència d'això s'han generat unes falses expectati- ves. El maig del 2009, a l'últim Plenari del districte, CIU torna a presentar i s'aprova de nou per unani- mitat que en un mes es trobarà un solar per a l'es- cola, però ja ha passat un mes i els pares encara no en saben res. Per tot això el Grup de CIU ha decidit portar el prec al Plenari. Insisteix que el lloguer acaba d'aquí a un any i, per tant, demanen una solució immediata i real. El Sr. García-Bragado expressa el seu acord amb el prec, deixant-ne de banda les apreciacions per- sonals, i informa que s'està treballant per donar-hi satisfacció i resoldre un tema en què el districte i l'Ajuntament estan implicats per garantir la perma- nència i la continuïtat del col·legi Paideia. Afegeix que en data 29 de maig se'ls va comunicar que el contracte d'arrendament s'ha prorrogat fins el 2013, i que per tant es disposa d'una mica més de temps per construir la nova escola. Especifica que no és suficient posar a disposició un solar, sinó que cal posar-lo a disposició en unes condicions deter- minades, la qual cosa ha fet impossible l'acord amb la Universitat per raons exclusivament de la Univer- sitat, que primerament havia acceptat. Conclou afirmant que de manera imminent es podrà oferir un solar definitiu a l'escola Paideia. Així doncs, ex- pressa la conformitat del seu grup amb el prec i espera poder informar-ne positivament en breu. La Sra. Vila agraeix la resposta, però alhora la posa en dubte, perquè ja l'han obtingut tres vega- des. Acusa l'equip de govern d'haver incomplert tres acords del Plenari de les Corts, per tant no li mereix cap garantia el fet que assumeixi el prec a la Comissió. Recorda que la situació és molt delica- da i espera que aquesta vegada el consistori sí que compleixi i aquestes famílies rebin tota l'ajuda ne- cessària. El Sr. García-Bragado explica que tots els acords i problemes s'han treballat amb els interessats en reunions permanents en el districte, per tant, la proximitat en el seguiment és la que ha permès continuar buscant solucions. Per tant, no creu que hi hagi hagut incompliments d'acords del districte, sinó dificultats objectives. Recorda que s'està par- lant de la cessió d'un solar municipal inexistent, per tant s'estan buscant solucions alternatives. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP: 13. Que es justifiqui si s'ha pagat per les entre- vistes d'un regidor del Govern Municipal publicades en el Miami Herald i en el Newsweek el 5 de de- 2224 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 sembre de 2008, quin ha estat l'import i quina és la correlació entre el cost i el valor obtingut per a la ciutat de Barcelona. Que es posi a disposició dels Grups Municipals una còpia de les esmentades en- trevistes. El Sr. Mulleras exposa el prec del seu grup. El Sr. Carnes recorda que ja un altre grup va demanar informació sobre les campanyes que s'es- taven fent al Financial Times i exposa que l'Ajunta- ment està intentant articular tota una sèrie d'ele- ments de promoció econòmica internacional a partir de determinats reportatges i dossiers que donin a conèixer l'actuació i la situació de Barcelona. Pun- tualitza que Miami té una vinculació molt important amb el sector dels creuers turístics, que s'està in- tentant potenciar a través d'un altre dels actors, una comunitat hispana important. Resumeix, doncs, que s'està intentant entrar en aquest tipus de segment, al gran àmbit dels EUA, on segons els experts en comunicació cal fer aparicions molt sec- torialitzades i concretes. Recorda que fa poc també es va fer algun tipus d'inserció, concretament a Nova York. Tot seguit puntualitza que el Newsweek és potser una de les revistes de caràcter econòmic que més reconeixement té entre els nord- americans. A continuació especifica que els costos en l'àmbit de Newsweek han estat de 20.166 euros, i en el cas del Miami Herald, de 40.600. Quant a les valoraci- ons, estima que s'ha de fer en termes d'estar per- manentment present, sobretot quan intentes captar clients del sector nord-americà. El Sr. Mulleras recorda que també demanaven que es posés a la seva disposició una còpia de les esmentades entrevistes perquè no les han pogut trobar a l'hemeroteca. Afegeix que parlen d'un cost total de 60.000 eu- ros i recorda que a la darrera Comissió de Promoció Econòmica, el 19 de maig, el Sr. Carnes afirmava sobre la promoció internacional de la ciutat que calia centrar els esforços en la promoció al Financial Times. Per això no entenen que es facin aparicions en altres publicacions. Precisa, a més, la diferència entre promocions i accions promocionals i manifes- ta que el Grup del PP està a favor de les accions promocionals, però no de les accions buides de contingut que no aporten benefici econòmic a la ciutat. Per tant, demana si hi ha un seguiment del retorn d'aquesta despesa. Sigui com sigui, expressa la seva opinió que 60.000 euros de recursos públics per a dues entrevistes és excessiu, sobretot en temps de crisi. Tot seguit reitera que cal distingir entre accions promocionals i entrevistes. Per aca- bar, denuncia aquesta desproporcionalitat i la quali- fica de gestió ineficient de recursos públics. Tanca la seva intervenció lamentant aquesta mena de pràctiques a l'Ajuntament. El Sr. Carnes replica que la resposta i l'aclariment van lligats. Recorda la importància de Miami en l'àmbit del món dels creuers i que per muntar una estratègia de presència hi ha diferents mecanismes, i insta el Sr. Mulleras a assessorar-se'n. Reitera, però, la voluntat de recaptar inversors i ciutadans que puguin venir a Barcelona i la importància que té aquest territori específic en l'àmbit concret de tot un segment que s'està intentant retenir. Es dóna per tractat. 14. Instar a l'Ajuntament de Barcelona a que fa- ciliti l'accés als Grups Polítics Municipals a la revisió dels Comptes Anuals 2008 de les societats Hotel Miramar, SA i Mediacomplex, SA. El Sr. Mulleras justifica el prec pel fet que es van sol·licitar els comptes anuals 2008 d'ambdues em- preses en el marc del compte general 2008, però se'ls va denegar perquè aquestes entitats no ho consideren procedent. El Grup del PP creu que ha de tenir accés, si més no, als comptes anuals de les 28 empreses on l'Ajuntament té participació minori- tària, ja que són diners dels contribuents els que inverteix en aquestes empreses, però després de dos mesos d'haver-ne fet la petició, les societats Hotel Miramar, SA i Mediacomplex, SA els ho han denegat. Aprofita, també, per denunciar que molts dels comptes anuals rebuts són simplement esborranys desquadrats. Demana si se'ls han enviat de forma provisional i expressa l'esperança que quan siguin definitius els els facin arribar. El Sr. Carnes replica que un soci minoritari en una empresa no pot decidir lliurement si dóna o no unes dades, ha d'estar emmarcat en el criteri d'a- quella empresa, i el criteri d'aquestes dues empre- ses és de no facilitar aquesta informació. Afegeix que la formulació que el Sr. Mulleras demana dels comptes anuals del 2008 encara no està formalit- zada, per tant difícilment se li pot donar. De tota manera, li recorda que a partir del 30 de juny aquesta informació, a través del registre mercantil, com és preceptiu de totes les empreses, és pública. El Sr. Mulleras demana la intervenció del mem- bre del Consell d'Administració que designa l'Ajun- tament perquè defensi els interessos de l'Ajunta- ment i, per extensió, els dels regidors d'aquest Ajuntament. Expressa comprensió pel fet que la societat es pugui negar a donar els comptes, però no entén que l'Ajuntament no pugui demanar insis- tentment a través dels seus consellers que se li facilitin aquests comptes anuals. Tampoc no entén que cap interlocutor no li hagi comentat abans que no estan formulats encara. En tot cas, demana que quan estiguin formulats, se'ls en faciliti la còpia. Remarca que no troba lògic que un regidor hagi d'anar al registre mercantil a buscar els comptes anuals d'una empresa participada per l'Ajuntament. El Sr. Carnes reitera que si una empresa no vol facilitar informació, legalment té el dret de no facili- tar-la, però que també tothom té el dret legal d'ac- cés a la informació a través dels mecanismes cor- responents. Es dóna per tractat. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2225 d) Preguntes Del Grup Municipal CIU: 15. Quina és la darrera dada disponible sobre el grau de morositat que es produeix en el pagament dels diferents impostos, taxes i preus públics muni- cipals? E Sr. Vives introdueix la pregunta ara que s'ha arribat a meitat de l'any, i tenint en compte les circumstàncies actuals. El Sr. Carnes aclareix que el grau de morositat estimat en funció de les sèries històriques s'ha fixat pels drets liquidats el 2008 i especifica que es tro- ben en uns drets liquidats del 2,88% per als tributs i el 39% per a les multes. Aclareix que això dóna un percentatge mitjà de morositat del 6,31%. Són dades a tancament 31 de desembre del 2008. Pel que fa a insolvència estimada, explica que el 2008 en multes la insolvència va ser del 65% –per- centatge total sobre el deute pendent–, respecte al 2007 del 70% i respecte al 2006 del 80%. Quant a altres tributs, el percentatge de deute via executiva era del 35% el 2008 i del 55% el 2007. El Sr. Vives demana si parla de béns immobles, IBI, vehicles... El Sr. Carnes respon afirmativament. El Sr. Vives vol aclarir si el 35% del 2008 vol dir el 35% més que el 2008. El Sr. Carnes respon que és la xifra estimada i li recorda que fer l'estimació dels drets liquidats avui mateix és difícil, per això sempre es fa respecte a l'any anterior. Afegeix que l'import del saldo de dubtós cobrament, a 31 de desembre del 2008, és de 298.661 euros. Aclareix, doncs, que en multes s'ha reduït el grau de morositat, gràcies als diferents acords a què s'ha arribat amb l'Agència Tributària de Catalunya i l'Agència Tributaria de l'Estat, tot i que reconeix que encara hi ha un recorregut important a fer en aquest àmbit. Aprofita, però, per destacar-ne la millora. Pel que fa a altres tributs, comenta que els nivells són molt més baixos. El Sr. Vives agraeix la informació i demana, si està disponible, que li facin arribar el desglossa- ment i també que li responguin si en el pressupost d'ingressos es preveu alguna mena de provisió per a aquestes insolvències. El Sr. Carnes informa que quan es fa l'estimació d'ingressos es tenen en compte aquestes sèries històriques i, per tant, històricament sempre s'ha fet una previsió que s'ajusti a paràmetres que des- prés no generin gaire desviació, tot i que sempre hi ha la possibilitat d'error. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 16. Quines han estat les aportacions municipals destinades a l'entitat "Amics de La Bressola" dels darrers 2 anys? Es retira. 17. Quin és el capteniment del govern municipal entorn el finançament pendent per part del govern central destinat al serveis de teleassistència? El Sr. Florensa recorda que es va signar un acord entre l'Ajuntament, el Ministeri de Treball i Afers Socials, i la Federació Espanyola de Municipis i Pro- víncies, que en aquell moment va permetre multi- plicar per cinc els 5.000 aparells de serveis de tele- assistència que ja existien a la ciutat i que d'aleshores ençà s'han anat incrementant any rere any. L'acord era que el 65% d'aquest servei el su- fragaria l'Estat espanyol i el 35% l'Ajuntament. Comenta, però, que en la darrera Comissió d'Acció Social es va posar sobre la taula que el Ministeri enguany només havia pagat 3,9 milions d'euros i que, per tant, faltava un milió d'euros per cobrir de la part que li pertocava. Afegeix que segons infor- macions publicades en algun mitjà de comunicació, l'Ajuntament havia aportat 3 milions i mig d'euros. Manifesta, doncs, que les xifres no quadren i que del que no hi ha dubte és que hi ha un problema de finançament del servei, ja que el mateix Sr. Gomà ha expressat que només s'atenen els casos de més urgència perquè no hi ha recursos per a tots. Així doncs, demana que s'aclareixi quina quanti- tat ha d'aportar l'Estat espanyol per arribar a aquest 65% i quins mecanismes pensa utilitzar l'Ajuntament perquè aquesta aportació es faci efec- tiva. El Sr. Carnes recorda que el Sr. Gomà el dia abans havia fet una certa explicació sobre aquest tema que preocupa a tots. Aclareix que al gener hi havia 39.185 persones ateses, però que a finals de maig i, per tant, en compliment de les previsions pressupostàries, n'eren 42.139. Manifesta que hi ha un increment, però reconeix que tant per la situació com per l'allau de demanda encara hi ha un espai per recórrer, i assegura que s'està treballant per- què aquestes distàncies s'escurcin. Ratifica, a més, que hi ha hagut un increment d'aportació per part de les administracions competents, més enllà de la municipal. El Sr. Florensa respon que l'augment de la de- manda és evident, però recorda que és un servei al qual s'ha donar cobertura. Denuncia que no es pot instal·lar el sistema de teleassistència i després dir que no hi ha diners i que, per tant, només s'aten- dran els casos de més necessitat. Demana, doncs, que aclareixin quants diners representa el 65% que en teoria posa l'Estat i quina és l'aportació que fal- ta. El Sr. Carnes diu que li pot donar la dada del percentatge corresponent a aquestes 3.000 perso- nes més del quadrimestre, però no la que podria o hauria de ser. Ofereix fer-li arribar el desglossa- ment del que ha significat aquest increment de 3.000 persones més, però addueix que no disposa de la resta. El Sr. Florensa ratifica que vol la informació i també aclarir concretament quins són aquests re- 2226 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 cursos, per saber quins són els recursos que l'Ajun- tament ha de demanar a l'Estat. Recorda que són serveis que no tenen marxa enrere i, per tant, un cop instal·lats, l'Estat ha de complir amb el percen- tatge que li pertoca. Agraeix, per tant, que se'ls faci arribar el desglossament. El Sr. Carnes afirma que se'ls enviarà la informa- ció. Es dóna per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les catorze hores i cinquanta minuts. Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Acta de la sessió celebrada el dia 18 de juny de 2009 i aprovada el dia 16 de juliol de 2009 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 de juny de 2009, s'hi reuneix la Co- missió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, sota la presidència de l'Im. Sr. Ramon García- Bragado i Acín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Raimond Blasi i Navarro, Itziar González i Virós, Montse Sánchez i Yuste, Francesc Narváez i Pazos, Eduard Freixedes i Plans, Antoni Vives i To- màs, Joan Puigdollers i Fargas, Alberto Villagrasa Gil, Elsa Blasco i Riera, i Ricard Martínez i Montea- gudo, assistits pel secretari general de la Corpora- ció, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. També hi són presents els Srs.: Ramon Massa- guer, gerent d'Urbanisme i Infraestructures; Ricard Fayos Molet, director tècnic d'Urbanisme i Infraes- tructures; Antoni Sorolla Edo, delegat d'Habitatge, i Miquel García Sanjuan, director de Serveis d'Actua- ció Urbanística. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Imma Moraleda i Pérez, Assumpta Es- carp i Gibert, Jordi Cornet i Serra, i Javier Mulleras Vinzia. S'obre la sessió a les 16.40 h. I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova. II) Part Informativa a) Despatx d'ofici En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 27 de maig de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la redacció del projecte executiu de les obres d'urba- nització de l'avinguda Pau Casals a Servicios y Pro- yectos de Ing. y Cons., SA, per un import de 48.604 euros, amb càrrec al Pressupost de 2009. 2. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 3 de juny de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a les obres de remodelació del carrer Bertran a Gestión Ing. y Construc. Costa Dorada, SA, per un import de 720.540,77 euros, amb càrrec al Pressupost de 2009. 3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi Del gerent municipal, de 3 de juny de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a les obres de remodelació del carrer Camp, entre ronda General Mitre i carrer de Reus, a Construcciones Técnico Especializadas, SA, per un import de 571.589,95 euros, amb càrrec al Pressupost de 2009. Acords de la Comissió de Govern de 10 de juny de 2009: 4. Aprovar definitivament el Projecte d'urbanitza- ció del carrer de Motors, núms. 2-40, per import de 2.020.294,90 euros, el 16% de l'impost del valor afegit inclòs, formulat pel Consorci Barcelona Zona NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2227 Franca; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 5. Resoldre les al·legacions interposades contra la resolució del quart tinent d'alcalde, de 4 de març de 2009, d'aprovació inicial de l'operació jurídica complementària de modificació del Projecte de re- parcel·lació del PAU1 de la Modificació del Pla Gene- ral Metropolità als àmbits del barri de les Roquetes, de terrenys limítrofs situats en els barris de Trinitat Nova i de Canyelles i de les finques situades a la rambla Caçador, núm. 18-14, i al carrer Isard, núm. 29-35, en el sentit que, justificadament i rao- nada, figura en l'informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, de 25 de maig de 2009, que consta en l'expedient i que es dóna per reproduït; APROVAR definitivament, a l'empara de l'article 168.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, l'ope- ració jurídica complementària de modificació del Projecte de reparcel·lació del PAU1 de la Modificació del Pla General Metropolità als àmbits del barri de les Roquetes, de terrenys limítrofs situats en els barris de Trinitat Nova i de Canyelles i de les fin- ques situades a la rambla Caçador, núm. 18-14, i al carrer Isard, núm. 29-35, aprovat definitivament per la Comissió de Govern el 10 de maig de 2006, i ferm en via administrativa el 24 de juny de 2007, consistent en adaptar l'esmentat projecte de repar- cel·lació als nous percentatges de sostre residencial a habitatges en règim lliure, el d'habitatges de pro- tecció i el d'habitatges concertats o assequibles, aprovats per acord de la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona en sessió de 22 de desembre de 2008, d'acord amb el conveni subscrit el 18 de no- vembre de 2008, entre l'Ajuntament de Barcelona i l'entitat mercantil Construcciones José Castro, SA, en execució de la sentència de 18 de març de 2008 de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Admi- nistrativa del Tribunal Superior de Justícia de Cata- lunya (recurs núm. 04/364); publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la mateixa, i notificar-lo individu- alment a cadascun dels interessats; donar-ne compte a la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. 6. Aprovar definitivament el Projecte per a la construcció d'un aparcament subterrani per a rota- ció i residents al subsòl del recinte corresponent a les antigues cotxeres del carrer de Borbó, amb un pressupost d'execució per contracte d'11.453.713 euros, el 16% de l'impost del valor afegit inclòs, formulat per Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), d'acord amb les condicions establertes en l'informe emès per la Direcció de Serveis d'Actuació Urbanística el 24 de febrer de 2009, el qual figura a l'expedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar- lo als interessats en aquest procediment; i donar- ne compte a la Comissió d'Urbanisme, Infraestruc- tures i Habitatge. El Sr. Puigdollers demana l'accés als expedients 1, 2, 3 i 6. b) Mesures de govern c) Informes A la Comissió: 1. Procés de tramitació de llicències. El Sr. García-Bragado manifesta que la presenta- ció d'aquest informe respon a una demanda del Grup Municipal de CiU i que el govern municipal comparteix amb l'oposició la voluntat de millorar el procés de tramitació de llicències i de facilitar al màxim el desenvolupament de l'activitat econòmica a la ciutat. El Sr. García Sanjuan explica que l'any 2008 es van tramitar 33.689 expedients d'obres i 5.412 expedients d'activitats i que la majoria de les trami- tacions es van fer pel règim d'assabentat o de co- municat. Quant a les obres, informa que l'any pas- sat es van concedir llicències per valor de superfície d'una mica més d'1,5 milions de m2, i que aquests expedients tenen un temps mitjà de tramitació de 173 dies per a les obres menors i 383 dies per a les obres majors. Assenyala que d'aquests dies, 82 i 133, respectivament, són imputables a l'Adminis- tració i que la resta corresponen al temps d'espera que transcorre mentre el ciutadà corregeix o dóna compliment a les deficiències o els errors que s'han produït en el projecte que ha portat a tramitació. Explica a grans trets el procés de tramitació d'u- na llicència: 1) s'inicia amb una sol·licitud, que aporta la documentació escaient en format paper; 2) se'n fa un registre d'entrada, amb un primer control per comprovar que hi són tots els docu- ments necessaris; 3) si manca algun d'aquests documents, es requereix al ciutadà que els aporti; 4) quan ja hi ha tota la documentació, es produeix l'anàlisi tècnica, en la qual se sol·liciten els informes que calguin i es fa l'estudi urbanístic i tècnic del projecte; 5) si hi ha errors en aquesta documenta- ció tècnica, es comunica al ciutadà les deficiències que ha de corregir; 6) un cop finalitzada aquesta fase, es produeix la resolució de l'expedient, que pot acabar amb una concessió, una denegació si el projecte no s'ajusta a la legalitat, o una resolució de caducitat si el particular no ha aportat la docu- mentació que calia. A continuació, parla dels principals problemes que presenta actualment la tramitació dels expedi- ents. Diu que el gran nombre de projectes incom- plerts, amb mancances o amb informació poc clara i desordenada obliga a fer nombroses comunicacions de deficiències al ciutadà, el termini d'esmena de les quals consumeix bona part del temps de trami- tació de l'expedient. Afirma que això es deu al fet 2228 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 que actualment no hi ha cap filtre o control en el moment d'entrada de l'expedient i, per tant, entren tots a tramitació. Explica que els principals proble- mes que es donen durant la tramitació són el gran nombre d'informes que sovint s'han de sol·licitar, tant informes interns del mateix Ajuntament com informes d'altres administracions, i la gran dificultat d'aconseguir que el particular corregeixi en un temps prudencial les deficiències documentals i tècniques que presenten els projectes. Assenyala que, a fi de millorar tot això, han co- mençat a desenvolupar una nova aplicació informà- tica de tramitació de llicències mitjançant l'expedi- ent electrònic, en el marc del gran projecte Barcelona 2.0, en el qual hi ha un projecte relacio- nat amb l'Administració electrònica. Afirma que l'expedient electrònic té com a objectius: millorar l'eficàcia i l'eficiència de l'organització; reduir l'ús de paper; avançar cap als requeriments que indica la Llei d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics; i dotar els treballadors municipals d'eines que permetin agilitzar i reduir el màxim possible totes les tasques que puguin executar-se d'una manera més o menys automàtica. Explica que han establert una sèrie de principis sobre les principals fites d'aquest expedient elec- trònic: tramitar els expedients d'una forma telemà- tica; reduir les signatures i els controls al mínim indispensable; disminuir els informes i els docu- ments interns que es demanen; i crear una "carpe- ta del tramitador", que és una eina que permetrà que el funcionari municipal que tramita els expedi- ents tingui dins d'una mateixa carpeta totes les aplicacions i les eines que necessita per fer la seva feina. Afirma que aquesta carpeta també permetrà tenir molta més quantitat i qualitat d'informació sobre l'estat de tramitació de cada expedient. Des- taca que tota aquesta nova forma de tramitar s'es- tà tirant endavant simultàniament pel que fa a les llicències i l'aplicació de protecció de la legalitat urbanística, atès que se n'ocupen els mateixos ope- radors. Afirma que un dels objectius de l'expedient elec- trònic que planteja el projecte Barcelona 2.0 és reduir el termini de tramitació dels expedients, com a mínim, un 30%. Destaca que aquest projecte d'expedient electrònic afecta processos molt impor- tants de l'activitat municipal com les obres, les activitats i l'ocupació de l'espai públic. Explica que ara analitzen tots els processos actuals mitjançant els quals es tramiten i es resolen aquests tipus d'expedients. Informa que s'ha posat en marxa una primera prova pilot en l'expedient de filmacions, que és una de les llicències d'ocupació d'espai pú- blic, i que a continuació se centraran en les llicènci- es d'obres, posteriorment en la resta de llicències d'ocupació d'espai públic i, finalment, en les activi- tats. Assenyala que aquestes aplicacions informàti- ques que estan creant s'integren directament en la resta d'elements comuns de l'Administració electrò- nica que afecten tots els expedients, com el regis- tre electrònic o la signatura electrònica. Explica que la implantació del sistema d'expedi- ent electrònic augmentarà enormement els serveis oferts a través d'Internet, tant per sol·licitar la lli- cència com per modificar les dades o fer els paga- ments i les pròrrogues, amb la intenció d'eliminar al màxim tot el suport paper i potenciar l'arxiu digital i l'ús de documents electrònics. Diu que volen que cadascun dels actors que intervé en el procés de tramitació de la llicència sigui responsable de la part que és responsabilitat seva, ja que amb aquest sistema tothom sabrà clarament què ha de fer i l'aplicació avisarà l'operador quan les tasques que té assignades superin el límit de temps que estigui establert. Manifesta que, fonamentalment, es busca reduir el temps de tramitació, especialment pel que fa a la revisió de la documentació. Diu que s'intentarà simplificar al màxim tota la documentació que cal per iniciar la tramitació i que es treballarà amb els col·legis professionals perquè puguin fer una prime- ra validació d'aquesta documentació amb una actu- ació que de moment anomenen "visat d'idoneïtat tècnica", que garantirà que els expedients que en- tren a tramitació ja compleixen tot un conjunt de requisits. Així mateix, explica que es vol reduir també el nombre d'informes necessaris per a la tramitació i automatitzar tots els que siguin fàcil- ment materialitzables perquè al moment d'inici de la tramitació l'aplicació ja demani tots els informes que calguin. Assenyala que, a més, el ciutadà rebrà una única comunicació de deficiències, que haurà de resoldre en la seva totalitat. Explica que ja han acabat l'anàlisi funcional de l'aplicació de llicències d'obres, que han escollit quina serà l'eina de visualització que permetrà tra- mitar i estudiar els projectes que entraran en for- mat electrònic, i que estan treballant amb tots els col·legis professionals per definir exactament l'es- tructura i el contingut d'aquests projectes. Diu que, en concret, amb el Col·legi d'Arquitectes s'ha iniciat aquest any una petita prova pilot perquè comenci a fer la tasca de validació prèvia dels expedients. Així mateix, informa que estan en converses amb l'Ad- ministració Oberta de Catalunya per fer servir la seva plataforma a fi d'interconnectar els sistemes d'informació municipals amb els dels col·legis pro- fessionals. Assenyala que ja s'ha començat la cons- trucció de la nova aplicació i les accions per gestio- nar tot aquest canvi. Destaca que es tracta d'un projecte que tindrà un gran impacte i que afectarà el treball diari de 541 persones, que tramitaran expedients treballant amb pantalles de 24 i 19 pol- zades i amb lectors de targetes per als certificats digitals i les signatures. Pel que fa al treball amb els col·legis professio- nals per tal d'avançar cap al visat d'idoneïtat tècni- ca, explica que ja s'ha signat un primer conveni amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per im- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2229 plantar aquest visat. Afirma que aquest visat impli- ca que el Col·legi s'assegurarà que els projectes contenen la informació necessària per a la seva tramitació i que compleixen la normativa estatal i autonòmica. Diu que això permetrà millorar la qua- litat tècnica dels projectes, agilitar-ne la tramitació i que cada un dels actors del procés –promotors, tècnics, col·legis professionals i Administració– as- sumeixi la seva part de responsabilitat. D'altra banda, manifesta que també s'està treba- llant en una nova ordenança de tramitació de lli- cències. Assenyala que, a aquest efecte, estan fent un esforç de sistematització per establir molt cla- rament els diferents tipus de tramitació en funció de la naturalesa del projecte i els requisits i la do- cumentació aplicables a cada tipus de tramitació. Explica que un canvi que s'estan plantejant és que totes les obres menors es tramitin pel procediment de comunicat, que és aquell pel qual el sol·licitant obté un document que li permet començar les obres un cop s'ha verificat que ha presentat tota la do- cumentació necessària per al tràmit. Diu que, per tal de millorar la qualitat dels pro- jectes, també es plantegen que en determinats casos es pugui obtenir un informe previ a la sol·licitud. Explica que normalment els expedients de les grans llicències d'obres van acompanyats de procediments de gestió urbanística complexos i llargs, i que es vol que el particular, abans de sol·licitar la llicència, sàpiga si pot sol·licitar-la i quines seran exactament les seves obligacions des del punt de vista urbanístic. Assenyala que també volen definir clarament quins informes necessaris calen d'altres departaments i tipificar-los per tal de rebre la informació necessària que els permeti con- tinuar la tramitació dels expedients i dirigir-los cap a la concessió o la denegació de la llicència, i incor- porar com a documentació necessària del projecte el visat d'idoneïtat tècnica dels col·legis professio- nals. El Sr. García-Bragado pregunta quina és la dura- da mitjana dels tràmits per a obres menors i majors en el cas de les activitats. El Sr. García Sanjuan respon que els expedients de llicències d'activitats tenen actualment una du- rada mitjana de tramitació de 388 dies, dels quals 223 són imputables a l'Administració i 165 al ciuta- dà. No obstant això, assenyala que en aquest cas hi ha una varietat enorme de tipologies d'expedients: des de les autoritzacions ambientals, amb un ter- mini de sis mesos, fins a les llicències municipals d'obertura, amb un termini d'un mes. El Sr. Puigdollers manifesta que l'informe ha es- tat útil per aclarir tot aquest tema i posar en evi- dència les dimensions del problema. Opina que és intolerable que per aconseguir una llicència d'obra major es trigui una mitjana de 383 dies i si, a més, aquesta llicència comporta una llicència d'activitat, calgui sumar-hi 388 dies més. El Sr. García Sanjuan aclareix que totes dues lli- cències es tramiten en paral·lel i, per tant, no se sumen els terminis. El Sr. Puigdollers respon que ho posa en dubte i explica, com a exemple, el cas d'una família que l'any 2004 va demanar una primera llicència d'acti- vitats per obrir un petit bar de 61 m2 i encara no l'ha obtingut. Diu que, des del 2004, aquesta famí- lia ha hagut de presentar sis projectes diferents, tots ells visats per un enginyer i passats pel col·legi professional corresponent, i que cada cop que l'A- juntament estudia la documentació els envia un nou escrit comunicant-los que falta alguna cosa. Explica que l'últim requeriment de l'Ajuntament és que facin un segon lavabo, ja que comptabilitzen com a metres quadrats a efectes de capacitat del bar la superfície que hi ha sota la barra. Manifesta que és inadmissible que es pugui arribar a trigar cinc anys per obrir un bar de 61 m2 a la ciutat i que, al final d'aquest període, encara es digui que falta un segon lavabo. Opina que un dels grans problemes que cal re- soldre és la falta de claredat de la informació, que es deu a l'abundància i la complexitat de la legisla- ció vigent. En aquest sentit, demana que hi hagi una voluntat d'aclariment de la normativa aplicable. D'altra banda, afirma que l'altre principal problema és la manca de flexibilitat. Diu que cal ser molt rigorosos pel que fa a les qüestions de seguretat, però que hi ha altres aspectes en els quals pot ha- ver-hi una major laxitud, com ara el fet que un local de 61 m2 hagi de tenir un o dos lavabos. Explica que el sentit de la proposta que el seu grup va presentar fa un mes era intentar veure, de manera consensuada, com es pot reduir la gran quantitat de legislació aplicable a la ciutat de Barce- lona i elaborar un tipus de documentació que sigui suficientment clara per evitar casos com el que ha relatat. Afirma que en el fons només demanen un esforç per treballar seriosament aquest tema i que estan convençuts que tots els regidors són del ma- teix parer. Assenyala que recentment la vicepresidenta del Govern espanyol ha explicat que s'ha aprovat l'A- vantprojecte de llei de serveis que ha d'anar al Parlament espanyol, que opina que és la normativa marc que els hauria d'ajudar a agilitzar tot aquest tema. Diu que convindria restar-hi atents i procurar que la Llei de serveis que surti del Parlament espa- nyol faciliti les coses als ciutadans que tenen inicia- tiva. El Sr. García-Bragado pregunta quants expedi- ents hi ha de més de tres anys. El Sr. García Sanjuan respon que no disposen d'un sistema automàtic per obtenir aquesta infor- mació. Explica que el que actualment fan, en el cas de les llicències, és treure llistes de tots els expedi- ents que fa més de 360 dies que estan en tramita- ció per veure quin problema tenen amb vista a 2230 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 prendre una resolució, però que no pot dir-ne el nombre global perquè han de treure les llistes per tipologies d'expedient. El Sr. García-Bragado diu que es podrien ampliar aquestes dades en una propera reunió de la Comis- sió i manifesta que es té la voluntat d'arreglar ca- sos com el que el Sr. Puigdollers ha explicat justa- ment amb l'aplicació del projecte 2.0. El Sr. Villagrasa manifesta que espera que el nou procés de tramitació de llicències que s'ha explicat serveixi per millorar l'atenció al ciutadà i assenyala que en l'informe han trobat a faltar informació des- glossada per districtes que permeti comprovar les disfuncions territorials. D'altra banda, assenyala que caldria prendre com a referent negatiu les dades de tramitació dels ex- pedients que hi ha del 2009. Explica que, segons la informació de la intranet de l'Ajuntament, els ter- minis per a les resolucions d'expedient fins al mes de maig han augmentat respecte al 2008 quasi en un 40% pel que fa a les obres majors i en un 39,5% pel que fa a les obres menors, tot i haver-hi menys entrades de sol·licituds. Manifesta que espe- ra que el 30% de reducció dels terminis que es vol aconseguir sigui respecte al 2008 i no respecte al 2009. Afirma que els principals problemes que assenya- la l'informe tenen a veure amb l'excés de burocrà- cia, ja que s'ha apuntat que es demanen massa informes. Diu que, a més a més d'això, el seu grup s'ha referit algun cop al fet que s'ha d'informar de les deficiències que cal corregir en un sol comuni- cat, cosa que també reduiria el temps de tramitació imputable al ciutadà. D'altra banda, opina que la mitjana de 388 dies de tramitació de les llicències d'activitat és excessiva, sobretot tenint en compte que normalment es tracta d'activitats de petits co- merços o empreses. El Sr. García-Bragado aclareix que en el cas dels petits comerços es tramiten com a comunicats. El Sr. Villagrasa diu que l'exemple que ha posat el Sr. Puigdollers no fa referència a una gran em- presa, sinó a una activitat familiar. El Sr. Martínez afirma que un element fonamen- tal per reduir el temps de tramitació de les llicènci- es són els recursos que s'hi destinen. Afirma que és coneguda la necessitat de tots els gerents, sobretot en els districtes, de contractar personal extra de tant en tant per resoldre els expedients acumulats a Urbanisme i a Serveis Jurídics. Opina que, tot i la tramitació electrònica, si els recursos humans per revisar els expedients i fer les inspeccions són els mateixos, es mantindrà el nivell de retard per part de l'Administració. Diu que, per tant, caldrà veure quina estructura de personal es deriva del nou sis- tema i quins recursos s'hi donen, tenint en compte que aquest personal haurà de passar per tot un procés de formació i de cohesió de l'argumentari amb relació a la interpretació dels tràmits. Afirma que un altre element que cal considerar és la interpretació territorial de la normativa, ja que un mateix projecte pot ser aprovat o denegat se- gons el districte que el gestioni a causa de la diver- sitat d'interpretacions que fan els tècnics. En aquest sentit, creu que seria un pas endavant que la tramitació electrònica contribuís a unificar la in- terpretació de la normativa. La Sra. Blasco manifesta que tot el seguit de mi- llores que s'estan treballant responen a una de- manda gairebé històrica, ja que en la tramitació de llicències s'ha patit d'una manca de procediments àgils i de recursos innovadors, així com d'una man- ca de personal o l'existència de personal d'una cer- ta edat amb menys capacitat de feina. Afirma que un altre element que allarga la tramitació dels ex- pedients és la interpretació excessivament estricta que es fa de vegades de la normativa i, per tant, opina que és important fer ordenances més senzi- lles o més aplicables a la realitat. Conclou valorant positivament l'aposta per la transformació dels serveis de tramitació de llicènci- es, tot i que assenyala que caldrà treballar altres aspectes perquè tot l'operatiu acabi donant un bon servei a la ciutadania. El Sr. Sorolla diu que està bàsicament d'acord amb les intervencions dels grups municipals, però que vol fer una sèrie de consideracions. Manifesta que l'Ajuntament de Barcelona ha estat pioner a intentar millorar aquests processos a través de l'OME (Ordenança metropolitana d'edificació) i l'O- MAE (Ordenança municipal de les actvititats i dels establiments de pública concurrència), i destaca el nombre considerable d'autoritzacions d'activitats i obres que ja no passen per cap control previ de l'Ajuntament. D'altra banda, afirma que està d'acord que hi ha una inflació normativa desmesurada en totes les administracions i que hi ha disfuncions d'interpreta- ció internes. Afirma que això és fruit, sobretot, de la dificultat de comunicació o de la confusió i fins i tot contradicció de les normatives aplicables. Expli- ca que el tema dels ascensors, gràcies a un treball conjunt entre Llicències, els Bombers, Habitatge i altres sectors, s'ha arribat a una instrucció interna que especifica clarament la interpretació que cal donar a la normativa, cosa que ha permès desenca- llar diverses llicències d'ascensors. Així mateix, assenyala que en l'última reunió de la Comissió Permanent del Consell de l'Habitatge Social s'ha acordat la constitució d'un grup de rehabilitació que revisi i debati les ordenances de rehabilitació, que va ser una proposta presentada pel Grup Municipal de CiU que va aprovar la Comissió. El Sr. García Sanjuan informa que de les 33.689 llicències d'obres i de les 5.400 llicències d'activi- tats que es van tramitar l'any 2008, 30.000 i 4.200, respectivament, van seguir el procés de concessió automàtica. Afirma que l'avenç que es va fer amb NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2231 l'OME i l'OMAE de simplificar al màxim la tramitació de determinats expedients està donant fruits ara amb les obres. Diu que volen augmentar encara més el procediment de comunicat i arribar a trami- tar només 1.500 llicències d'obres majors cada any. El Sr. Puigdollers es remet a les paraules de la Sra. Blasco sobre el fet que aquest tema ja és histò- ric i diu que ja comença a ser hora de resoldre'l, atès que és responsabilitat dels polítics solucionar tot allò que perjudica la ciutadania. D'altra banda, manifesta que està d'acord que l'Ajuntament ha estat pioner en els comunicats d'obres i, també, a través de la llei del Parlament de Catalunya, a eliminar moltes de les llicències d'activitats que existien des del reglament de l'any 1960. Tanmateix, afirma que no n'hi ha prou amb tot això, com ho demostren les dades que s'han presentat. En aquest sentit, agraeix al Sr. Gar- cía-Bragado l'acte de transparència i valentia que suposa donar a conèixer aquestes dades, que diu que s'havien amagat fins ara. D'altra banda, assenyala que les contradiccions que pugui haver-hi a les ordenances municipals són responsabilitat de tots i que, per tant, cal revisar la normativa per eliminar-les. Diu que el tema dels ascensors posa de manifest la necessitat de resol- dre la falta de claredat que apuntava abans, atès que el fet que hagi calgut elaborar una normativa interna per als mateixos tècnics de l'Ajuntament ja denota l'existència d'una normativa molt confusa. Finalment, recorda que en l'última sessió de la Comissió, el Sr. Freixedes va presentar un prec en què es preguntava si el govern municipal era conei- xedor del nombre de renúncies que s'havien pre- sentat al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tèc- nics i que el Sr. García-Bragado es va comprometre a donar aquesta informació en aquest informe. El Sr. Massaguer explica que s'ha demanat aquesta informació al Col·legi, però que encara no la tenen. No obstant això, afirma que es van facili- tar les dades sobre les pròrrogues, les caducitats i les renúncies davant l'Ajuntament. El Sr. Puigdollers diu que no li consta que els ha- gin arribat aquestes dades. El Sr. García-Bragado afirma que al que segura- ment es devia comprometre era a facilitar les dades sobre les caducitats i renúncies de llicències a l'A- juntament, i que si no les tenen, ja les prepararan i les faran arribar a tots els grups. Assegura que són i seran molt transparents en aquest tema perquè el volen resoldre i que periòdi- cament aniran informant sobre la seva evolució, ja que a tots els interessa que hi hagi un control social sobre la capacitat d'activitat i de resposta de l'Ajun- tament. Pel que fa a la intervenció del Sr. Puigdollers, manifesta que estan tractant el segment més com- plex de l'activitat municipal i que, tot i que malau- radament qui en surt malparat és el ciutadà, hi ha una figura intermèdia que té també una gran res- ponsabilitat en la tramitació, que és el tècnic que el ciutadà contracta per fer el projecte i obtenir la llicència. Afirma que ha donat instruccions perquè a partir d'ara, en tota llicència que es concedeixi, aparegui de manera visible el temps que ha trigat l'Administració a fer la tramitació i el temps que el promotor ha tingut a les seves mans el projecte. Explica que, quan les coses funcionen malament, també es generen conductes patològiques, com és el fet que es presentin projectes amb la idea que s'aniran completant mentre es tramiten. Assenyala que en el futur, gràcies als convenis signats amb els col·legis professionals, els projectes no entraran a l'Ajuntament fins que no s'ajustin a la normativa, cosa que farà que aquest temps no es computi i que permetrà visualitzar la responsabilitat que té cadascú en el temps de tramitació d'un projecte. Afirma que no està segur que calgui destinar més recursos a aquests processos i opina que amb el nombre de persones que es dediquen a aquesta activitat s'hauria de tenir uns resultats més accep- tables. Diu que, en qualsevol cas, està segur que el procés de revisió i d'automatització dels processos que s'ha endegat permetrà palesar i resoldre mol- tes de les qüestions que ara passen desapercebu- des i que el ciutadà pateix. Acaba indicant que a la Comissió de Presidència de fa dos dies es va presentar un informe que coin- cideix en bona part amb aquest, atès que tractava del nou model de llicències d'inspecció que s'està implantant. Es dóna per tractat. d) Compareixences Govern municipal III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions Al Plenari del Consell Municipal: 2. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 4 de juny de 2009, que acorda concedir a l'Institut Català del Sòl (INCASOL) una bonificació del 90% (que con- sisteix en 128.811,78 euros) sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència d'obres, el 16 de novembre de 2006, per a la modificació del projecte de la llicència 04-2005LM23248, atorgada el 20 de desembre de 2005, consistent en l'amplia- ció de l'aparcament de la planta soterrània de l'edi- fici destinat a 59 habitatges, un local comercial i aparcament, edifici en règim de protecció pública. L'Institut Català del Sòl (INCASOL) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya. Les obres s'han efectuat en zona d'ordenació volumètrica específica, clau 18, inclosa dins de l'àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità en el sector de la Colonia Castells, aprovat definitivament el 20 d'octubre de 2003, i procedeix, en conseqüència, declarar-la d'especial interès i utilitat municipal. 2232 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. b) Propostes d'acord Districte de l'Eixample 3. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic del nou mercat dels encants de Barcelona, d'iniciativa municipal, amb les modi- ficacions a què fa referència l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·le- gacions presentades en el tràmit d'informació públi- ca de l'aprovació inicial, de conformitat amb l'in- forme de l'esmentada Direcció; informes, tots dos, que consten a l'expedient i a efectes de motivació s'incorporen a aquest acord. El Sr. Massaguer manifesta que aquest planeja- ment té com a objecte l'establiment de l'ordenació i les condicions urbanístiques de l'àmbit dels terrenys destinats al mercat dels Encants per tal de perme- tre'n l'execució i la relocalització. Diu que aquest Pla desenvolupa els sòls d'equipaments situats al costat del Teatre Nacional, inclosos dins del sector 1 de la modificació del Pla general metropolità (PGM) en l'àmbit de la plaça de les Glòries i el seu entorn, sense alterar la delimitació ni les qualifica- cions del sector i seguint les determinacions gene- rals de la mateixa modificació del PGM. Explica que la superfície total de l'àmbit d'actuació és d'una mica més d'una hectàrea, amb un sostre màxim de 16.132,65 m2 i una alçada màxima de 24 m per al nou equipament. Informa que en el tràmit d'informació pública hi ha hagut al·legacions del Grup Municipal del PP per tal que s'inclogui en l'expedient un informe dels responsables municipals de seguretat i un desglos- sament del cost econòmic, es replantegi una part dedicada a la mobilitat generada, s'informi de la ubicació provisional de les parades, es lliuri una còpia dels acords subscrits amb els paradistes, i es sol·liciti un informe de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. Explica que s'estimen parcialment algunes al·le- gacions i altres queden desestimades. Diu que s'in- corpora en l'expedient administratiu l'informe de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins relatiu a l'afec- tació del planejament en l'àmbit del Bosquet dels Encants, així com el projecte executiu del mercat dels Encants, que preveu també la inclusió d'un dels aspectes assenyalats en l'informe de la Direc- ció de Serveis de Mobilitat de març del 2009. A més, informa que el document que es presenta per a l'aprovació definitiva conté una lleugera modifica- ció pel que fa a l'alçada de 25 m, que passa a 24 m d'alçada en el punt màxim, i que s'elimina una pre- visió que feia referència al perfil regulador en alçat per a la col·locació de la coberta i els elements tèc- nics que hi aniran situats. El Sr. Puigdollers manifesta que el seu grup in- forma favorablement la proposta. Assenyala que les negociacions que el seu grup ha mantingut amb el govern municipal han permès la introducció de dues modificacions: d'una banda, que l'Ajuntament es farà càrrec del manteniment de l'estructura de pèr- gola, que té un manteniment car; i, de l'altra, que es podrà accedir als bars i restaurants que pugui haver-hi als Encants, tant des de l'interior del mer- cat com des del carrer, per tal de donar vida a tot aquest entorn. El Sr. Villagrasa expressa la reserva de vot del seu grup per acabar de valorar les al·legacions. Diu que hi ha aspectes que encara no els han quedat prou clars, com ara que el pla d'etapes es refereixi a un període de sis anys quan el trasllat està pre- vist per al segon semestre del 2011. En aquest sentit, pregunta si el trasllat es farà abans que el mercat estigui acabat. També vol saber quina quantitat d'arbres del Bosquet dels Encants es des- tinaran a compostatge, ja que no s'especifica. As- senyala que el seu grup també vol acabar de valo- rar les alçades i el tancament de la nova instal·lació, atès que alguns elements queden al descobert. El Sr. Martínez expressa el vot contrari del seu grup, que diu que mai no ha estat a favor de la construcció del mercat en aquesta ubicació. La Sra. Blasco expressa el suport del seu grup a la proposta, que creu que dóna valor al mercat dels Encants i el situa al mateix nivell que l'Auditori, el Teatre Nacional o altres edificis singulars que s'ubi- caran en aquest entorn. Diu que, a més, s'han in- corporat alguns dels detalls que consideraven im- portants, com els relatius a l'aparcament. El Sr. García-Bragado destaca la importància d'aquest projecte. Afirma que es tracta d'un tema extremadament complicat sobre el qual s'han fet diverses propostes que no han reeixit i que han obtingut tota mena d'opinions. Diu que hi ha hagut un debat ciutadà molt important al voltant d'aques- ta qüestió i que finalment s'ha aconseguit una pro- posta que compta amb la majoria necessària per tirar-la endavant. Destaca que és una proposta pactada i consensuada amb els paradistes, que aporta a la plaça de les Glòries un valor i que, a més a més, permet alliberar el sòl actual dels En- cants i continuar el projecte de la plaça de les Glò- ries, tal com reclamen les associacions de veïns de la zona. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A i CiU, amb la reserva de vot del PP i amb el posicionament contrari d'ERC. Districte de Sants-Montjuïc 4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla de millora urbana per a la preci- sió de l'ordenació aprovada al sector de la Modifica- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2233 ció del Pla General Metropolità per a l'ordenació dels terrenys delimitats pels carrers de Quetzal, de la Riera Blanca i l'avinguda del Carrilet en els sòls qualificats de clau 18, promoguda per Minex Cen- ter, SL. El Sr. Massaguer manifesta que l'objecte d'a- questa proposta és fer una modificació de l'ordena- ció volumètrica que possibiliti la implantació d'un hotel de quatre estrelles. Explica que el projecte inicial preveia un edifici d'oficines, que també tenia admès l'ús hoteler, i que finalment s'ha presentat un projecte d'ús hoteler. Diu que el que fa el plane- jament és adaptar l'ordenació volumètrica traslla- dant de manera més massissada una rebaixa d'al- çada, però mantenint alhora tota l'estructura en règim d'alçada per la mateixa funcionalitat d'un ús hoteler. Afirma que, per tant, no varia el sostre assignat, que és de 6.694 m2. Informa que no hi ha hagut al·legacions en el pe- ríode comprès entre l'aprovació inicial i la proposta d'aprovació definitiva. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l'ordenació de l'equi- pament situat al carrer D, núm. 2-18, de la Zona Franca, promogut pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d'informació pública de l'aprovació inicial, de conformitat amb l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament de valoració de les al·legacions, que consta a l'expedient i a efectes de motivació s'incorpora a aquest acord. El Sr. Massaguer manifesta que l'objecte d'a- questa proposta és l'ordenació volumètrica dels terrenys que han d'acollir el futur centre penitencia- ri de la Zona Franca. Explica que es tracta d'una superfície d'actuació de 25.000 m2 i que la redacció del projecte és obra de l'equip de l'arquitecte Josep Benedito, que fa una formulació sectoritzada i de funcionament autònom de tots els mòduls que con- figuren el centre. Informa que hi ha hagut al·legacions del Grup Municipal del PP, algunes de les quals s'aclareixen i altres es desestimen. Explica que, en concret, es desestima la petició d'inclusió en l'expedient del programa funcional penitenciari, ja que, d'acord amb la normativa d'aplicació, es considera que no s'ha d'incorporar la part de programa funcional específic per raons de seguretat. No obstant això, indica que s'inclou un programa funcional de caràcter genèric que explica una mica el funcionament dels diferents sectors, amb la qual cosa es dóna compliment a la normativa urbanística i, alhora, als requeriments de seguretat d'un centre d'aquestes característiques. El Sr. Villagrasa expressa la reserva de vot del seu grup per acabar d'estudiar la resposta a les al·legacions. Diu que, a més, considera que hi ha una indefinició enorme respecte als terminis d'exe- cució i que les compensacions urbanístiques o eco- nòmiques haurien de ser per al municipi i no pas per al Consorci de la Zona Franca. El Sr. García-Bragado destaca la importància d'aquest projecte, atès que permet albirar per fi l'anhelada sortida de les presons del centre de la ciutat. Pel que fa al calendari, diu que es preveu que el projecte executiu estigui acabat després de l'estiu, que a finals d'any sigui licitat pel Departa- ment de Justícia i que, per tant, a principis del 2010 sigui adjudicat. Afirma que a partir d'aquest moment s'entrarà en un procés de construcció que no saben quan pot durar, atesa la complexitat i les dimensions de l'obra, però que, en qualsevol cas, serà ja un procés imparable i podran centrar-se en els futurs equipaments de la Model. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CiU i ERC i amb la reserva de vot del PP. 6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d'ordenació del subsòl del sector 2 de Magòria, promogut per la Direcció Ge- neral de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. El Sr. Massaguer manifesta que l'objecte d'a- questa proposta és substituir la subestació trans- formadora actual en superfície que hi ha al xamfrà de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer Mossèn Amadeu Oller per una de nova situada al subsòl de l'espai confrontant. Explica que el sòl de nova ubicació es qualifica com a sistema de zona verda / serveis tècnics (claus 6 / 4) i que aquest canvi permetrà la correcta urbanització de tot l'en- torn de l'àmbit de la Magòria. Recorda que aquest era un dels temes que que- dava pendent de desplegament amb planejament derivat en relació amb la modificació del PGM en l'àmbit de Can Batlló i Magòria, i que es demanava que ho assumís directament la Generalitat de Cata- lunya, que n'és la promotora a través de la Direcció General de Patrimoni. Informa que no hi ha hagut al·legacions en el tràmit d'informació pública. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Sarrià-Sant Gervasi 7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana d'ordena- ció de volums del Colegio Padre Damián Sagrados Corazones, ubicat a l'avinguda de Vallvidrera, núm. 8-12 i 14, promogut per Colegio Padre Damián Sagrados Corazones, que incorpora les prescripci- ons de l'aprovació inicial. El Sr. Massaguer manifesta que l'objecte d'a- questa proposta és definir les condicions d'edificació i ordenació dels volums en els edificis que es con- serven, en els que s'enderroquen i en les ampliaci- ons que es proposen a causa de l'ajust del progra- 2234 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 ma docent d'aquest equipament. Explica que es qualifica com a equipament (clau 7A) una finca de l'escola qualificada actualment com a 20a/10 i que s'estableixen el procediment i les condicions que s'assumeixen per a la cessió de la porció afectada per vial, que té més de 400 m i està situada a l'en- trada dels túnels de Vallvidrera. Afirma que el plane- jament permet assegurar documentalment aquesta cessió i, alhora, admetre l'ocupació d'aquest espai per a l'aprofitament d'una part pel camp d'esports mentre no es faci cap actuació viària. Informa que no hi ha hagut al·legacions en el tràmit d'informació pública entre l'aprovació inicial i la proposta d'aprovació definitiva. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Gràcia 8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i integral d'ampliació de l'e- quipament existent al carrer de Sant Salvador, núm. 1-27, promogut per la Congregació de les Germanetes dels Pobres. El Sr. Massaguer manifesta que l'objecte d'a- questa proposta és establir les condicions d'edifica- ció per a l'ampliació de les instal·lacions de l'equi- pament sanitari religiós existent, d'acord amb les necessitats del centre geriàtric que funciona actu- alment, i millorar alguns aspectes de l'edifici des del punt de vista funcional. Indica que aquest pla té la condició de planejament integral perquè l'edifici està inclòs en el Pla especial de protecció del patri- moni arquitectònic. Explica que, tot i millorar els espais dedicats al vessant sanitarioassistencial, el producte final del programa funcional presentat és una millora i una reducció del nombre de places final d'aquesta residència. Informa que no hi ha hagut al·legacions en el tràmit d'informació pública. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte d'Horta-Guinardó 9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de modificació puntual del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona, en l'àmbit del Districte d'Horta-Guinardó, pel que fa a la fitxa de l'element núm. 64, a la finca situada al passeig de Maragall, núm. 357-359, d'iniciativa municipal. El Sr. MASSAGUER informa que es tractaran els punts 9 i 10 conjuntament. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial integral de la finca situada al passeig de Maragall, núm. 357-359, promogut pels Srs. M. Pilar i Josep Galcerán Ribera. El Sr. Massaguer manifesta que l'objecte de la proposta del punt 9 de l'ordre del dia és rectificar les determinacions de la fitxa del Pla especial de protecció de patrimoni per tal d'ajustar-la a la reali- tat existent, cosa que implica reduir la protecció del jardí a la franja contigua al carrer, que és l'única que té un cert interès. Afirma que, un cop feta aquesta adequació, la proposta de Pla especial in- tegral que correspon al punt 10 de l'ordre del dia preveu l'ordenació volumètrica per construir un edifici a la part posterior de la parcel·la a fi d'esgo- tar-ne la major part de l'edificabilitat que estableix el PGM. Explica que aquesta actuació comporta la rehabilitació i la transformació en dos habitatges de l'edifici inclòs en el Pla especial de protecció de patrimoni, catalogat amb un nivell C, i passar dels deu habitatges previstos en l'ordenació vigent als cinc de la proposta. Informa que no hi ha hagut al·legacions en el tràmit entre l'aprovació inicial i la proposta d'apro- vació definitiva. El Sr. Puigdollers assenyala que la proposta del punt 9 de l'ordre del dia obeeix a l'aplicació d'una sentència i que, per tant, no hi ha res a discutir des del punt de vista polític. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 11. Denegar l'aprovació definitiva, de conformitat amb l'article 90.1.c del Text refós de la Llei d'urba- nisme, del Pla especial urbanístic d'equipament sanitarioassistencial, ubicat als carrers de Lepant, núm. 409, passatge de Boné, núm. 2-6, passatge de Sant Pere, núm. 8 i 23 a 33, promogut per Car- so Grupo Inmobiliario, SA, atesa l'existència de motius determinants de la denegació de la seva aprovació, fonamentats a l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d'informació pública de l'aprovació inicial, de conformitat amb l'informe de l'esmentada Direcció, de valoració de les al·lega- cions; informes, tots dos, que consten a l'expedient i, a efectes de motivació, s'incorporen a aquest acord; notificar aquest acord als promotors del Pla. El Sr. Massaguer explica que l'objecte d'aquesta proposta era l'ordenació de l'edificabilitat que s'ad- judicava a unes parcel·les mitjançant un còmput que s'havia efectuat d'acord amb la normativa de la zona 13b, el qual era incorrecte des del punt de vista tècnic. Afirma que, per tant, es planteja l'acte administratiu de denegació de l'aprovació definitiva de la proposta, ja que no s'ajustava als requeri- ments del PGM. No obstant això, informa que s'està negociant amb la propietat per arribar a un acord que permeti l'edificació d'aquest equipament sani- tarioassistencial d'acord amb la normativa vigent. El Sr. Puigdollers expressa la reserva de vot del seu grup. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2235 El Sr. Villagrasa expressa la reserva de vot del seu grup i pregunta per les discrepàncies en el si de Serveis Jurídics, atès que el director jurídic d'Urba- nisme no ha signat l'informe que denegava l'apro- vació definitiva, mentre que havia signat un primer informe que avalava la intervenció privada. El Sr. Massaguer afirma que pot ser que la còpia que tingui el Sr. Villagrasa no estigui signada, però que tots els informes que figuren a l'expedient ori- ginal estan signats. La Sra. Blasco assenyala que aquesta proposta s'ha fet de mutu acord amb el promotor perquè s'està treballant una solució diferent per tal que tots acabin obtenint peces millors. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A i ERC i amb la reserva de vot de CiU i PP. 12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció de la titularitat, tipus i ordenació de l'equipament del solar del car- rer de Natzaret, núm. 115-117, dins del recinte de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, promogut per Servei Català de la Salut (CATSALUT); i resol- dre les al·legacions presentades en el tràmit d'in- formació pública de l'aprovació inicial, de conformi- tat amb l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, que consta a l'expedient i a efectes de motivació s'in- corpora a aquest acord. El Sr. Massaguer manifesta que l'objecte de la proposta és possibilitar la construcció del futur edifici d'investigació oncològica de la Vall d'Hebron, concre- tament de la Fundació VIHO, definint-ne la volume- tria i l'edificabilitat d'acord amb el programa funcio- nal, que preveu un sostre sobre rasant de 4.700 m2. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. Districte de Nou Barris 13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla especial urbanístic per a l'orde- nació dels terrenys de les antigues Cotxeres de Borbó, en l'àmbit de la unitat de projecte UP-3, destinada a centre esportiu municipal, d'iniciativa municipal (Institut Barcelona Esports). El Sr. Massaguer manifesta que l'objecte d'a- questa modificació és concretar les condicions d'e- dificació de l'equipament d'acord amb els requeri- ments del seu programa funcional, que amplia lleugerament les previsions del planejament vigent. Explica que a la unitat de projecte número 3, situa- da a l'extrem sud de l'illa de les cotxeres de Borbó, es modifica en 27 m2 la superfície que acollirà el centre poliesportiu previst a la cantonada del carrer Ramon Albó. Informa que no hi ha hagut al·legacions en el tràmit d'informació pública. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups. 14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d'ordenació de volums i de regulació d'usos de l'equipament situat al carrer de Viladrosa, núm. 90-98 (Parròquia Sant Sebastià), promogut per l'Arquebisbat de Barcelona i Via As- sistencial Fundació Privada. El Sr. Massaguer manifesta que l'objecte d'aques- ta proposta és la reforma i la rehabilitació dels espais parroquials situats a la planta baixa i la seva amplia- ció en planta primera, i per part de la fundació, en planta segona un centre residencial d'acció educati- va, i en planta tercera i quarta una llar-residència per a persones amb disminucions derivades de ma- laltia mental. Explica que es tracta d'un sostre total de 2.683 m2 amb un ús sanitarioassistencial, i que el centre residencial d'acció educativa (CRAE) és un dels equipaments inclosos en el conveni que té l'A- juntament de Barcelona amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat. Informa que no hi ha hagut al·legacions en el tràmit d'informació pública. Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, CiU i ERC i amb la reserva de vot del PP. Districte de Sant Martí 15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de la unitat d'actuació 2 de la Modificació del Pla General Metropolità en l'àmbit de la plaça de les Glòries-Meridiana Sud, promogut per Solvia Development, SL, amb les modificacions a què fa referència l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre les al·legacions presenta- des en el tràmit d'informació pública de l'aprovació inicial, de conformitat amb l'informe de l'esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l'expedient i a efectes de valoració s'incorporen a aquest acord; requerir el promotor per tal que, en el termini màxim de tres mesos a comptar des del dia següent a la notifica- ció del present acord, constitueixi la garantia cor- responent al 12% del valor de les obres d'urbanit- zació, per un import de 447.660 euros, als efectes establerts a l'article 101.3 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació de l'anunci d'aquest acord; i publicar el present acord i la normativa del pla al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona als efectes de la seva execu- tivitat, un cop s'hagi acreditat el compliment del requeriment indicat. Es retira. IV) Part decisòria / Executiva 2236 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 a) Ratificacions b) Propostes d'acord 16. Concedir al Servei Català de la Salut una bo- nificació del 70% sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per la concessió de la llicència d'obres, de 22 de juliol de 2008, per a la instal·lació de nou col·lector per a la climatització de l'Àrea de Traumatologia de l'Hospi- tal Vall Hebron, afectant l'estructura de l'edifici, al Passeig Vall d'Hebron, núm. 119 bx, atès que s'a- justa a allò establert en l'article 7è de l'esmentada ordenança i procedeix, en conseqüència, declarar-la d'especial interès i utilitat municipal. El titular de la llicència és una entitat de caràcter públic, la cons- trucció es realitza en terrenys qualificats d'equipa- ments (clau 7a) i les obres acompleixen una indis- cutible funció d'interès social com és la realitzada per un equipament sanitarioassistencial; i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 17. Concedir al Consorci Sanitari Integral de la Generalitat de Catalunya una bonificació del 70% (que suposa un import de 12.712,40 euros) sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres generada per l'admissió, el 18 de febrer de 2009, de la comunicació d'obres menors per a re- forma interior de local que modifica la distribució sense afectar l'estructura de l'edifici, relatiu al cen- tre sanitari ubicat a la tercera planta del núm. 643 del carrer de Còrsega, ja que reuneix les condicions establertes en l'article 7è de l'Ordenança fiscal 2.1 de l'any 2009, i procedeix, en conseqüència, decla- rar-lo d'especial interès i utilitat municipal, atès que el titular del comunicat és una entitat de caràcter públic, les obres s'efectuen en terrenys qualificats com a equipaments comunitaris existents de caràc- ter local (clau 7a) i acompleixen una indiscutible funció d'interès social com és la realitzada per un equipament sanitarioassistencial (article 212 de les NN.UU); i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hi- senda als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 18. Concedir al Servei Català de la Salut una bo- nificació del 70% (que consisteix en 166.847,88 euros) sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència d'obres, el 27 de febrer de 2009, per a la construcció d'un edifici de nova planta per desti- nar-lo a unitat polivalent psiquiàtrica al recinte del Parc Sanitari Pere Virgili, atès que aquesta reuneix les condicions establertes en l'article 7è de l'Orde- nança fiscal 2.1. de l'any 2009, i procedeix, en con- seqüència, declarar-la d'especial interès i utilitat municipal, atès que el titular de la llicència és una entitat pública, com és el Servei Català de la Salut. Les obres s'han dut a terme en una parcel·la quali- ficada de sistema d'equipaments comunitaris i do- tacions actuals, (clau 7a) A4 i acompleixen una indiscutible funció d'interès social per ser un dels equipaments contemplats en l'article 212 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità com a equipament sanitari-assistencial; i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda (Departa- ment d'Inspecció) als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 19. Concedir a Llar Unió Catalònia SCCL, una bo- nificació del 90% (que consisteix en 159.358,89 euros) sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres (autoliquidada el 20 de febrer de 2009, núm. d'autoliquidació LV-2008-3-24- 006143567), generada per la concessió de la llicèn- cia d'obres, el 18 de desembre de 2008, per a l'edi- ficació d'un edifici per habitatges de protecció oficial en règim general a la carretera de Ribes, núm. 79- 101, atès que reuneix les condicions establertes en l'article 7è de l'Ordenança fiscal 2.1. de l'any 2008, ja que el Pla de millora urbana de reordenació dels sòls delimitats per l'avinguda Meridiana, carretera de Ribes i la subestació de transformació de Trini- tat, Districte IX-Sant Andreu, Barcelona, aprovat definitivament l'1 de febrer de 2008, contempla en la seva memòria la construcció d'un edifici d'habi- tatges en règim de protecció dins la qualificació 18 HS –volumetria específica de configuració flexible per habitatge social– i procedeix, en conseqüència, declarar-la d'especial interès i utilitat municipal; i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda (De- partament d'Inspecció) als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 20. Concedir a Europrojectes Immobiliaris, SL, una bonificació del 90% (que consisteix en 22.363,37 euros) sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres (autoliquidada el 14 d'octubre de 2008, núm. de autoliquidació LV- 2008-3-19-00615234), generada per la concessió de la llicència d'obres, el 2 d'octubre de 2008, per l'edificació per habitatges de protecció oficial al carrer Eiximenis, núm. 11 - carrer Valentí Iglesias, NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2237 núm. 8-10, donat que aquesta reuneix les condici- ons establertes en l'article 7è de l'Ordenança fiscal 2.1. de l'any 2008, ja que del Projecte de repar- cel·lació de la unitat d'actuació del Pla de reforma interior per les zones de remodelació a l'entorn del carrer Lanzarote i Residència aprovat definitiva- ment el 30 de novembre de 2005, va resultar la parcel·la R.4c, que contempla la construcció d'habi- tatge de protecció pública, les obres s'han efectuat en una finca qualificada de zona de remodelació en volumetria especifica, clau 14.b.2 i procedeix en conseqüència, declarar-la d'especial interès i utilitat municipal; i DONAR trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda (Departament d'Inspecció) als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 21. Concedir a Regesa una bonificació del 90% (que consisteix en 179.257,91 euros) sobre la quo- ta de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres (autoliquidat el 4 de maig de 2009, núm. de liquidació LV-2009-3-08-00703340), generada per la concessió de la llicència d'obres, el 22 de gener de 2009, per la modificació de la llicència 09- 2006LM39670 consistent en l'ajust del nombre d'entitats a l'àmbit anomenat Casernes de Sant Andreu per a la construcció d'habitatges de protec- ció oficial al passeig Torras i Bages, núm. 137, atès que les obres s'han efectuat en l'àmbit de la Modifi- cació del Pla General Metropolità en l'àmbit de les Casernes de Sant Andreu, sector III, de la Modifica- ció del Pla General Metropolità de Sant Andreu-La Sagrera, aprovat definitivament l'1 de juny de 2006, en una parcel·la qualificada de zona d'orde- nació volumètrica específica (clau 18). D'altra ban- da, l'Ajuntament de Barcelona i Regesa van elevar a pública l'11 de novembre de 2008 la cessió one- rosa de dret de superfície respecte a la finca del passeig Torras i Bages, núm. 135-137, que reuneix les condicions establertes en l'article 7è de l'Orde- nança fiscal 2.1. de l'any 2009, i procedeix, en con- seqüència, declarar-la d'especial interès i utilitat municipal; i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hi- senda (Departament d'Inspecció) als efectes perti- nents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 22. Concedir al Club Esportiu Laietà una bonifica- ció del 65% (que consisteix en 17.936,39 euros) sobre la quota de l'Impost de construccions, ins- tal·lacions i obres (autoliquidada el 2 d'abril de 2009 núm. d'autoliquidació LV-2009-3-05-00679819), ge- nerada per la concessió de la llicència d'obres, el 6 de març de 2009, per a la reforma i ampliació del conjunt esportiu Club Esportiu Laietà al carrer Pin- tor Ribalta, núm. 2, atès que reuneix les condicions establertes en l'article 7è de l'Ordenança fiscal 2.1. de l'any 2009, i procedeix, en conseqüència, decla- rar-la d'especial interès i utilitat municipal, atès que el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, inscrita en la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, les obres s'han dut a terme en una parcel·la qualificada de sistema d'e- quipaments comunitaris, (clau 7a) i acompleixen una indiscutible funció d'interès social en ser un dels equipaments contemplats en l'article 212 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropoli- tà com a equipament esportiu i recreatiu; i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda (Departa- ment d'Inspecció) als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 23. Concedir a la Fundació Foment de l'Habitatge Social una bonificació del 90% (que consisteix en 23.392,70 euros) sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres (autoliquidat el 20 d'abril de 2009, núm. de liquidació LV-2009-3- 08-00698330), generada per la concessió de la llicència d'obres, el 27 de març de 2009, per a la construcció d'un edifici de nova planta per a 19 habitatges protegits en règim general (HPO) al passeig de l'Exposició, núm. 34, atès que el Pla especial Poble Sec-Montjuïc contempla en la unitat d'actuació núm. 8 la construcció d'habitatges de promoció pública, i el 10 de setembre de 2008 es va signar el conveni de col·laboració entre l'Ajun- tament de Barcelona i la Fundació Foment d'Habi- tatge Social per a la construcció d'habitatges amb protecció oficial al passeig de l'Exposició, núm. 34- 38, havent-se efectuat les obres en una parcel·la qualificada de zona de casc antic de substitució de l'edificació antiga, (clau 12); aquesta reuneix les condicions establertes en l'article 7è de l'Ordenança fiscal 2.1. de l'any 2009, i procedeix, en conseqüèn- cia, declarar-la d'especial interès i utilitat municipal; i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda (De- partament d'Inspecció) als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 24. Concedir a la Fundació Sant Gregori una bo- nificació del 65% (que consisteix en 70.511,07 euros) sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència d'obres, el 25 de febrer de 2009, per la 2238 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 reforma i ampliació de l'Escola Sant Gregori, al carrer Carles Riba, núm. 11-15, atès que reuneix les condicions establertes en l'article 7è de l'Orde- nança fiscal 2.1. de l'any 2009, i procedeix, en con- seqüència, declarar-la d'especial interès i utilitat municipal, atès que el titular de la llicència és una entitat sense ànim de lucre, com és la Fundació Privada Sant Gregori, inscrita a l'any 1984 amb el núm. 41 en el Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya, les obres s'han dut a terme en una parcel·la qualificada de sistema d'e- quipaments comunitaris i dotacions actuals, (clau 7a) i acompleixen una indiscutible funció d'interès social en ser un dels equipaments contemplats en l'article 212 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità com a equipament docent; procedir a retornar la quantitat pagada indeguda- ment i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 25. Concedir a Espais Catalunya Inversions Im- mobiliàries, SL, una bonificació del 85% (que con- sisteix en 95.645,42 euros) sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres (autoliquidada el 30 d'octubre de 2008 núm. d'au- toliquidació LV-2008-3-19-00614220), generada per la concessió de la llicència d'obres, el 2 d'octu- bre de 2008, per a la construcció d'un edifici a l'illa 2 de la unitat d'actuació 13 del Pla especial de re- forma interior Diagonal-Poblenou, estructurat en dos cossos: l'un per a habitatges de protecció oficial i, l'altre, per a aparcament i oficines a l'avinguda Diagonal, núm. 59, atès que reuneix les condicions establertes en l'article 7è de l'Ordenança fiscal 2.1. de l'any 2008, ja que el Pla de millora urbana de modificació del Pla especial de reforma interior Dia- gonal-Poblenou a les illes delimitades per l'avinguda Diagonal, Selva de Mar, Pujades i Fluvià, aprovat definitivament el 21 de març de 2003, contempla en la seva proposta d'ordenació la previsió per a habitatges protegits, havent-se efectuat les obres en zona subjecta a ordenació volumètrica específi- ca: subzona diagonal 18d), i procedeix, en conse- qüència, declarar-la d'especial interès i utilitat mu- nicipal; procedir a retornar la quantitat pagada indegudament i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. El Sr. Puigdollers assenyala que l'Ordenança fis- cal no preveu bonificacions a les empreses amb afany de lucre que facin aparcaments i oficines. El Sr. Massaguer constata que el càlcul es refe- reix exclusivament al sostre de protecció oficial i als aparcaments corresponents als habitatges. Afirma que, en tot cas, es farà un aclariment per veure exactament el nombre total de metres. El Sr. García-Bragado afirma que el que s'aprova és la bonificació corresponent als habitatges de protecció oficial i als seus aparcaments respectius, i que en cas que la xifra no sigui correcta, es consi- derarà rectificada d'ofici per la Comissió. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 26. Concedir a Europrojectes Immobiliaris, SL, una bonificació del 90% (que consisteix en 41.098,30 euros) sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres (autoliquidada el 22 d'octubre de 2008, núm. d'autoliquidació LV- 2008-3-20-00620351), generada per la concessió de la llicència d'obres, el 20 d'octubre de 2008, per a l'edificació per habitatges d'HPO al passeig Torras i Bages, núm. 83, atès que reuneix les condicions establertes en l'article 7è de l'Ordenança fiscal 2.1. de l'any 2008, ja que del Projecte de reparcel·lació de la unitat d'actuació del Pla de reforma interior per a les zones de remodelació a l'entorn del carrer Lanzarote i Residència, aprovat definitivament el 30 de novembre de 2005, va resultar la parcel·la R2, que contempla la construcció d'habitatge de protec- ció pública, les obres s'han efectuat en una finca qualificada de zona de remodelació en alineació de vial, clau 14.b.1 i procedeix, en conseqüència, de- clarar-la d'especial interès i utilitat municipal; i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda (De- partament d'Inspecció) als efectes pertinents. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. 27. Concedir a l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona una bonificació del 70% (que suposa un import de 17.255,31 euros) sobre la quota de l'Im- post de construccions, instal·lacions i obres genera- da per la concessió el 18 de desembre de 2008 de la llicència d'obres menors per a la reforma interior de la planta baixa de l'interpavelló 9-11 i dels pave- llons 9 i 11 de l'Hospital Clínic amb modificació de l'estructura i sense afectació de façanes al carrer Villarroel, núm. 170, ja que reuneix les condicions establertes en l'article 7è de l'Ordenança fiscal 2.1 de l'any 2008 i, en conseqüència, procedeix decla- rar-lo d'especial interès i utilitat municipal atès que el titular de la llicència és una entitat de caràcter públic, les obres s'efectuen en terrenys qualificats d'equipaments comunitaris existents de caràcter local (clau 7a) i acompleixen una indiscutible funció d'interès social com és la realitzada per un equipa- ment sanitarioassistencial (article 212 de les NN.UU). Donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hi- senda als efectes pertinents. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2239 El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. Districte de Ciutat Vella 28. Aprovar definitivament el projecte d'execució de rehabilitació de l'edifici del mercat i estructura de l'obra nova del Centre Cultural del Born, per un import de 26.348.404,19 euros, el 16% de l'impost del valor afegit (IVA) inclòs, formulat per Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA, amb les condici- ons a què fa referència la conformitat tècnica del projecte emesa per la Direcció d'Actuació Urbanísti- ca; publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; autoritzar la despesa plurianual que comporta l'esmentat projecte amb càrrec als pres- supostos dels anys: a) 2009: 1.000.000 d'euros; b) 2010: 8.000.000 d'euros; c) 2011: 8.500.000 d'eu- ros; d) 2012: 10.000.000 d'euros; precisar que l'actuació del Centre Cultural del Born compta amb el finançament de la Diputació de Barcelona, d'a- cord amb els acords subscrits; encarregar a la So- cietat Municipal BIM/sa la gestió de l'actuació; i facultar el quart tinent d'alcalde, president de la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, per a l'adopció dels actes necessaris per al desen- volupament i execució del present acord, entre els quals s'inclou la possibilitat d'aprovar la modificació del projecte esmentat, en el cas que així sigui per- tinent, amb l'autorització de la despesa que això comporta, fins a un màxim del 20% de l'import del projecte, així com el reajustament de les anualitats definides en el marc dels pressupostos correspo- nents. El Sr. Massaguer explica que aquest projecte té com a objectiu recuperar l'estat original dels ele- ments constructius de l'edifici: la restauració dels sistemes dels pilars de fossa i dels canals; la res- tauració general de les façanes i els seus elements; la restauració del conjunt de la llanterna central; la restauració de les escales i les passarel·les exteri- ors; i la reposició i restauració de l'escala interior d'accés a la coberta. Afirma que les operacions de rehabilitació consistiran bàsicament en la consolida- ció estructural de les cobertes, la rehabilitació del sistema de la coberta, la rehabilitació del sistema de lluernari i la rehabilitació del sistema de façanes, i que inclouran unes operacions d'obra nova que exigiran nous elements respecte al projecte origi- nal: el nou lluernari (exutoris) i els envitrallaments de protecció de pluges a la part dels frontons i de l'octògon. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. Districte de l'Eixample 29. Aprovar inicialment el projecte executiu del nou mercat dels Encants de Barcelona, per un im- port de 47.243.458,21 euros, el 16% de l'impost del valor afegit (IVA) inclòs, formulat per Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA, amb les condici- ons a què fa referència la conformitat tècnica de projecte emesa per la Direcció d'Actuació Urbanísti- ca; condicionar l'eficàcia del present acord a l'apro- vació definitiva del Pla Especial del Nou Mercat dels Encants de Barcelona; sotmetre l'expedient a in- formació pública durant el termini de trenta dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; i precisar que no es computaran en aquest termini els dies corresponents al mes d'agost. El Sr. Massaguer recorda que el projecte execu- tiu del futur mercat dels Encants a l'emplaçament del Bosquet dels Encants és obra del bufet d'arqui- tectura de Fermín Vázquez, que va ser l'adjudicatari de la redacció del projecte. Explica que l'objectiu del projecte és millorar les condicions actuals de l'equipament, tot mantenint la sensació de compra a l'aire lliure gràcies a la construcció d'una gran coberta triangular que s'es- tén fins als límits de les voreres que envolten el solar, amb una alçada mitjana de 24 m per sobre de la rasant del carrer. Diu que la coberta és l'ele- ment de reconeixement urbà del mercat des del punt de vista visual i té la funció de protecció de les inclemències meteorològiques. En aquest sentit, destaca que en el disseny s'ha tingut molt present l'embat de la pluja i que per això s'ha optat per cobrir pràcticament tot el perímetre i escurçar l'àm- bit concret d'implantació de les futures parades dels comerciants, de manera que estiguin protegides en condicions de pluja fins i tot extremes. Afirma que l'estructura metàl·lica de la coberta afavoreix la sensació de lleugeresa i permet la instal·lació de grans llums entre pilars pronunciats voladissos, especialment a la façana de Meridiana, tot i que la idea és que l'edifici funcioni bona part de l'any amb llum natural. Assenyala que els costos de manteni- ment de la coberta aniran a càrrec de l'Ajuntament. Informa que tota l'activitat comercial se situa so- bre rasant, amb una zona d'oficines per a l'adminis- tració del mercat i per a l'associació de venedors, que és la part de local social propi que s'incorpora en tots els mercats. Diu que, atès el volum del pro- grama comercial que s'hi ubica, s'ha distribuït l'es- pai en diferents nivells comunicats amb rampes, cosa que permet una optimització de l'espai volu- mètric que s'incorpora a sota de la gran coberta. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable 2240 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa l'absten- ció del PP i el Sr. Martínez expressa l'abstenció d'ERC. S'aprova. Districte de Sant Martí 30. Aprovar inicialment el projecte executiu del nou conjunt d'equipaments a l'antiga fàbrica Alche- mika, a Barcelona, per un import de 17.141.244,89 d'euros, el 16% de l'impost del valor afegit (IVA) inclòs, formulat per Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA, amb les condicions a què fa refe- rència la conformitat tècnica de projecte emesa per la Direcció d'Actuació Urbanística; sotmetre l'expe- dient a informació pública durant el termini de tren- ta dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; i precisar que no es computaran en aquest termini els dies corresponents al mes d'a- gost. El Sr. Massaguer recorda que aquest planeja- ment es refereix al solar destinat a equipaments situat entre els carrers Sant Antoni Maria Claret, Guinardó i Indústria, i que determina l'obligatorietat de conservar la façana existent al tram entre Gui- nardó i Indústria, qualificada com a façana industri- al característica. Explica que s'han fet els treballs d'enderroc de l'estructura de la nau, així com l'es- tabilització de la façana, la mitgera i l'encavallada. Diu que, abans de l'inici de les obres definides en el projecte, es duen a terme les actuacions de conso- lidació del perímetre, d'enderroc d'estructura sota rasant i de condicionament del solar. Manifesta que en aquest solar s'ubicarà el nou conjunt d'equipaments de la zona: la residència- centre de dia, amb una superfície útil de 5.255 m2; el centre de barri, amb prop de 800 m2; la bibliote- ca, amb 3.029 m2, i l'escola bressol, amb 1.300 m2. Assenyala que els criteris funcionals del projecte són: l'accés generós als diversos equipaments des del punt de vista de facilitar la seva comunicació interna i externa; la configuració volumètrica de tot el conjunt; l'organització en franges i obertures de patis; la posició i l'accés concret de l'escola bressol; la posició i l'accés concret de la biblioteca; i la posi- ció i l'accés concret del centre de barri. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. c) Proposicions V) Part d'impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU: 31. La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, acorda que: 1) La façana de Llevant de l'avinguda de la Meridiana, en el tram comprès entre el carrer de Sancho de Àvila i la plaça de les Glòries, presenta una manca de definició que es pot atribuir a tres fets: la discontinuïtat edificatòria, el salt topogràfic entre la rasant del carrer i la zona del Poble Nou i els espais ferroviaris a cel obert. Es proposa, per tal de resoldre aquesta situació, gene- rar una nova façana de forma que l'edificació se situï en el front de l'avinguda de la Meridiana, en els àmbits del PMU2 i PMU3. Els reajustaments de zona verda s'hauran de produir mitjançant el tras- llat d'edificabilitat de sectors del Poble Nou i la reu- bicació de la zona verda en aquest barri. 2) La zona compresa entre el carrer de Tànger i el carrer d'À- laba del sector de Llevant de l'avinguda de la Meri- diana serà objecte d'un projecte que defineixi el nou espai públic, que resolgui la plaça de les Arts i l'encontre de rasants de l'avinguda de la Meridiana amb Tànger-Ali Bei i el cobriment de les vies del tren. 3) La façana de ponent de l'avinguda de la Meridiana, que està constituïda per l'Auditori, el Teatre Nacional de Catalunya i el futur Mercat dels Encants està consolidada pel que fa a edificis cultu- rals i el nou mercat, però és necessària una propos- ta de reordenació de l'espai públic. 4) En el termini de 3 mesos el govern municipal presentarà la pro- posta de modificació urbanística, per aprovació inicial, que permeti donar resposta a l'apartat 1r d'aquesta proposta i les propostes de projecte d'ur- banització que permetin donar resposta als apartats 2n i 3r. 5) Pel que fa a l'àmbit del solar que haurà d'ocupar el nou Mercat dels Encants, el govern mu- nicipal haurà de definir en el projecte d'urbanització de l'entorn un model que impedeixi físicament que es puguin produir la proliferació de venda ambu- lant. 6) L'Ajuntament de Barcelona es compromet a garantir que l'entorn del Mercat dels Encants serà prioritari en el desplegament de membres de la Guàrdia Urbana per assegurar el compliment de les Ordenances Municipals de forma preventiva. 7) En el termini de 3 mesos el govern municipal presenta- rà una proposta concreta d'oferiment d'utilització de places d'aparcament soterrani pels residents en el barri de Fort Pienc. En aquest sentit s'estudiarà especialment la possibilitat d'arribar a algun tipus d'acord amb BSM per tal d'utilitzar alguna planta de l'aparcament que gestiona en els entorns de l'Audi- tori i del Teatre Nacional de Catalunya pels resi- dents del barri. El Sr. Puigdollers explica que aquesta proposició és fruit dels acords negociats amb el govern muni- cipal en relació amb el trasllat del mercat dels En- cants. Afirma que la ciutat està en deute amb les persones que fan la seva activitat professional i empresarial en aquest mercat, atès que en aproxi- madament deu anys hi ha hagut tres propostes diferents d'ubicació. Recorda que es va aprovar un NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2241 primer pla urbanístic de la plaça de les Glòries el 1999 que comportava el trasllat dels Encants al centre de la plaça i arran del qual va haver-hi co- merciants que van fer operacions de compra o llo- guer de magatzems a l'entorn de les Glòries. Expli- ca que després de les eleccions del 1999, representants del govern municipal van anunciar que es treballava en un projecte per ubicar el mer- cat a la part superior de la cotxera de la línia de metro que hi ha a la Vall d'Hebron, cosa que va provocar un trasbals important entre totes les per- sones que treballen als Encants. Diu que va costar convèncer el govern municipal que aquesta decisió no tenia cap sentit i que, posteriorment, a través de la modificació del PGM en l'àmbit de les Glòries, es va aprovar l'actual Pla de la plaça de les Glòries, que implica el trasllat del mercat a la ubicació que s'ha informat avui. D'altra banda, recorda que pocs mesos abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, Pas- qual Maragall, aleshores alcalde de Barcelona, va enumerar en un plenari tots els equipaments cultu- rals que mancaven a la ciutat i que calia anar cons- truint al llarg dels propers anys. Diu que aquella llarga llista d'equipaments incloïa el trasllat de l'Ar- xiu de la Corona d'Aragó a la ubicació actual, de manera que s'afegia a la construcció de l'Auditori de Música i del Teatre Nacional de Catalunya, i es convertia el que s'anomena Meridiana sud en un eix cultural molt potent i amb unes inversions públi- ques espectaculars de totes les administracions. Afirma que, malgrat totes aquestes actuacions i inversions de les administracions públiques, la for- ma urbanística i urbana que s'ha donat a aquesta zona fa que sigui un desert. Diu que la gent hi va en cotxe, es fica a l'aparcament soterrani si arriba a cabre-hi i torna a agafar el cotxe en sortir del Tea- tre Nacional o de l'Auditori, mentre que el transport públic no acaba de ser l'alternativa lògica per des- plaçar-se a aquests equipaments. Explica que, ar- ran d'aquesta reflexió, el Grup Municipal de CiU es va plantejar que calia ser capaços de revitalitzar aquesta zona i això va donar lloc a la proposta, que diu que vol obrir camins i no tancar-ne cap. Manifesta que, alhora, aquesta proposta inclou algunes coses que opina que donen resposta a les peticions dels veïns de la zona, com ara demanar que es revisi la urbanització actual del front del Teatre Nacional i de l'Auditori per intentar donar-li més vida. Afirma que també planteja reservar pla- ces per als veïns a l'aparcament de l'Auditori i el Teatre Nacional, així com al previst als Encants. Explica que l'aparcament de l'Auditori i el Teatre Nacional és insuficient quan hi ha funció als dos equipaments i que caldria veure, atès que aquesta situació es dóna en uns horaris molt determinats, la manera d'utilitzar també l'aparcament dels Encants, que normalment és tancat en aquelles hores. Conclou que el plantejament és reobrir la reflexió i el debat en tots els grups municipals a fi de rede- finir un nou urbanisme i una nova urbanització d'a- quest espai per donar-li la vida que hauria de tenir per la inversió pública que s'hi ha fet. El Sr. Villagrasa expressa el vot contrari del seu grup, atès que no respon al model que vol per al nou mercat dels Encants i el seu entorn. Manifesta que és cert que cal pensar com revitalitzar aquesta zona, però que és molt difícil organitzar la zona de la manera que es proposa perquè es perdria zona verda i perquè el cobriment de les vies de tren im- pedeix urbanitzar. D'altra banda, assenyala que veu difícil poder fer compatible la sobreocupació de l'aparcament de l'Auditori i el Teatre Nacional amb un aparcament per als veïns. Opina que el que cal és un nou aparcament per a veïns, com el seu grup va proposar en les al·legacions al projecte del mer- cat dels Encants. Així mateix, assenyala la manca de definició dels paràmetres acordats entre l'equip de govern i el Grup Municipal de CiU per plantejar un projecte a tres mesos vista. El Sr. Martínez manifesta que el discurs que ha fet el Sr. Puigdollers no té res a veure amb el text de la proposició, atès que el Sr. Puigdollers planteja obrir un debat, mentre que la proposició parla es- pecíficament d'urbanitzar el front de l'avinguda Meridiana, i que, a més, en la presentació pública de la proposició es va dir que s'havien de fer pisos al front de l'avinguda, cosa que es contradiu amb les manifestacions del govern en el sentit de reubi- car algun equipament en aquell entorn. Afirma que tots estan d'acord que s'ha d'ordenar l'espai públic de la façana ponent de l'avinguda Meridiana, però que per al seu grup l'oportunitat rau en els 22.000 m lliures d'espai públic. Explica que a l'altra banda de l'avinguda hi ha una diferèn- cia de rasant, diversos planejaments per aprovar, planejaments aprovats amb zona verda i una llosa per construir. Manifesta que és difícil edificar en aquest lloc ja que constitueix una unitat de verd estratègic per a la ciutat i que no poden tornar a parcel·lar el verd a la ciutat i repartir-lo pel 22@, que a més està pendent d'un debat en el qual s'ha de definir el verd estratègic en el seu àmbit. D'altra banda, assenyala que el cobriment de la llosa plan- teja el problema de la propietat i els costos del que ha d'anar-hi a sobre. Conclou que les possibilitats que hi ha són les que defineix el mateix espai i que la proposta del seu grup és fer un parc lineal a banda i banda de l'avinguda Meridiana entre l'Esta- ció del Nord i les Glòries, que ordenaria l'espai pú- blic a l'entorn dels equipaments i que enllaçaria amb el canvi de rasant, consolidant un front urbà a la part inferior. Assenyala que entre la posició maximalista que va fer el Grup Municipal de CiU en la presentació de la proposta, que era construir pisos en el front de l'avinguda Meridiana, i el redactat de la proposició, que parla d'urbanitzar, ja hi ha una diferència, i que entre això i el que diu el govern, que és fer algun altre equipament, hi ha un altre salt, per la qual 2242 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 cosa caldria que primer de tot es posessin d'acord. D'altra banda, opina que per aprovar el mercat dels Encants no calia complicar-se tant amb una propo- sició que parteix d'uns elements urbanístics que no quadren. Finalment, assenyala que no és propi d'una pro- posició de caràcter urbanístic abordar el tema del desplegament de la Guàrdia Urbana a la zona. La Sra. Blasco manifesta que el seu grup com- parteix la voluntat d'actuar en aquesta zona per donar-li vida i més diversitat d'usos, però assenyala que aquesta operació ha de ser compatible amb el manteniment del parc lineal i el corredor verd Sa- grera-Glòries-Ciutadella que actualment hi ha pro- jectats. Així mateix, considera que és fonamental donar continuïtat al procés participatiu de les Glòri- es i que, per tant, es garanteixi aquesta participació durant el període de tres mesos que ara s'obre fins a l'aprovació inicial d'una proposta de modificació urbanística. Conclou que el seu grup votarà a favor d'aquesta proposició, però que vetllarà per l'acompliment de les tres premisses esmentades: parc lineal, corre- dor verd i participació veïnal. El Sr. García-Bragado expressa el suport del seu grup a la proposició. Manifesta la satisfacció de poder coincidir amb el Grup Municipal de CiU en temes importants com aquest i destaca que el de- bat sobre el mercat dels Encants s'ha plantejat des del principi com un debat més centrat en l'entorn que en el mateix mercat, per la qual cosa diu que és lògic que l'acord entre el govern i CiU també tingui relació amb aquest entorn. Afirma que és evident que el que s'anomena la Meridiana sud és una zona extremadament comple- xa per la seva configuració i la seva topografia: és la trobada de dos barris –Poblenou i Fort Pienc– amb dues cotes diferents, i presenta un creuament d'infraestructures, algunes en ús i altres en desús que podrien estar en ús. Assenyala que hi ha mol- tes incògnites al voltant de les infraestructures i, a més, es tracta de peces que són propietat de l'Adif i la utilització de les quals requereix el seu cobriment i una proposta de tractament de les lloses. Afirma que, més enllà del que cada grup pugui explicar als mitjans de comunicació, el que diu la proposició és que cal resoldre el problema de l'en- contre de la Meridiana amb la banda de mar de la mateixa avinguda. Anuncia que en el termini de tres mesos (sense computar el mes d'agost) el govern tindrà elaborada una proposta, que potser no serà una proposta per aprovar inicialment, però sí per definir el que es treballarà amb vista a una aprovació inicial. Explica que hi ha hagut molts projectes en aquesta zona que han estat avortats per raons de gestió urbanística o d'altres tipus i que la configura- ció d'un projecte complet ha de marcar també la pauta de tractament. Afirma que, efectivament, hi ha unes lloses i caldrà negociar amb l'Adif per defi- nir-les, però opina que aquesta negociació serà més fàcil si saben el que hi volen fer. D'altra banda, diu que no estan parlant d'un verd existent, sinó d'un verd futur a sobre d'una llosa, i que és impossible perdre verd, ja que la normativa ho impedeix. Ma- nifesta que, per tant, hi haurà un debat sobre aquesta configuració, que també passarà pel filtre de la participació. Explica que el govern no exclou cap solució, però assenyala que hi ha grans peces d'equipament en l'àmbit 22@ que permetrien portar cap a la Meridiana sud una certa edificabilitat d'e- quipament, mentre que es podria traslladar la zona verda a àmbits més densos. Explica que ell va participar en la construcció de la Meridiana sud, que era una llosa sobre el tren, i que, quan van voler fer el carrer, va resultar que la llosa no aguantava el pes del carrer, per la qual cosa es va haver de fer una altra llosa a sobre de la llosa. Afirma que ara es tracta d'intentar arreglar aquesta desgràcia posant-hi el màxim de seny i la millor experiència per resoldre-ho. Manifesta que, a partir d'aquí, caldrà tenir en compte la necessitat de generar activitat a la zona a diferents hores del dia. El Sr. Puigdollers recorda que el 27 d'abril Europa Press va treure una notícia amb el títol "Veïns de la plaça de les Glòries de Barcelona demanen no re- tardar més el trasllat dels Encants", que deia: "Les entitats dels barris del Poblenou, Fort Pienc, Sagra- da Família, a més del Clot, preparen una carta per a l'alcalde Jordi Hereu en què demanen desencallar la tramitació del projecte necessari per eliminar el tambor de la plaça, ja que temen que no es podrà fer efectiu en aquest mandat que s'esgota el 2011." Afirma que, per tant, cal tenir en compte aquest fet a l'hora de considerar l'opinió de les associacions de veïns de la zona. Insisteix en el concepte de reflexió oberta per veure quines alternatives es troben. Diu que no té cap dubte que es tracta d'un espai complicat, però que l'ha recorregut de punt a punta abans de for- mular aquesta proposició. Destaca que el que es proposa és generar una nova façana i fer reajusta- ments de la zona verda mitjançant el trasllat d'edi- ficabilitat d'equipament o d'habitatge del sector del Poblenou i la reubicació de la zona verda en aquest barri, atès que la legislació vigent impedeix perdre zona verda. Manifesta que creu que tots els grups compartei- xen el criteri que cal revitalitzar aquesta zona des del punt de vista humà, i que cal tenir clar que l'ex- periència demostra que la revitalització no s'acon- segueix per mitjà de la zona verda, que té un altre paper en urbanisme. Opina que, per tant, és con- tradictori defensar la revitalització de la zona i alho- ra la centralitat de la zona verda. D'altra banda, afirma que desconeix el concepte d'urbanisme que té el Grup Municipal d'ERC, però que per al seu grup és un concepte que va molt més enllà de la construcció o de la qualificació o NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2243 requalificació d'un solar. Diu que urbanisme és l'or- denació de la ciutat al servei de les persones i que actualment fins i tot es publiquen llibres plantejant- ho amb criteris de gènere. Explica que la seguretat té molt a veure amb l'urbanisme i que un problema històric dels Encants és que el govern municipal s'ha mostrat incapaç de controlar-ne l'entorn, cosa que diu que es pot fer de dues maneres comple- mentàries: amb un tipus d'urbanització que impe- deixi al màxim la venda ambulant il·legal i amb presència de la Guàrdia Urbana. Conclou que el seu grup ha pactat un acord polític i que, com a tal, aquest inclou elements urbanístics, d'urbanització, d'aparcament i de seguretat, i que s'ha portat a la Comissió d'Urbanisme perquè l'acord s'ha fet en aquest àmbit. El Sr. Villagrasa manifesta que en una nota d'Eu- ropa Press del 10 de juny de 2009 les mateixes entitats a què s'ha referit el Sr. Puigdollers criti- quen la pèrdua de zona verda a causa del pacte entre el govern municipal i CiU. Afirma que tots estan preocupats per revitalitzar la zona i que és possible fer-ho amb zona verda, i més tenint en compte que a la Meridiana sud hi aniran un miler de pisos per reallotjar els veïns de Consell de Cent amb Castillejos. Opina que la revitalització d'una zona també depèn que hi hagi espais comuns com zones verdes que siguin un punt de trobada de veïns i famílies, que tinguin una bona oferta de jocs infantils i que comuniquin amb les zones urbanitza- des de l'entorn. El Sr. Martínez manifesta que el seu grup mai no ha parlat de revitalitzar aquesta zona, ja que el que vol és fer-hi ciutat i consida que la zona verda és ciutat. Afirma que el Grup Municipal de CiU vol revi- talitzar aquesta zona intentant donar-li densitat i que no podran fer-ho per les condicions objectives de la zona, ja que eliminaran un verd que és neces- sari i estratègic i hi ha l'oportunitat de crear un parc lineal. Assenyala que la mateixa Sra. Blasco ha dit que la urbanització d'aquesta zona ha de ser compatible amb un parc lineal i el corredor verd, cosa que ja implica que haurà d'haver-hi un parc lineal. Afirma que aquesta compatibilitat és impossible perquè l'estructura de la zona no ho permet ni per la quali- ficació dels sòls, ni per la concentració d'edificabili- tat, ni pel mateix pendent. D'altra banda, manifesta que el Sr. Villagrasa ja ha deixat clara la posició dels veïns i que, pel que fa al verd, efectivament no es destrueix, però el verd estratègic no s'hauria de parcel·lar perquè, si no, perd la seva característica de concentració estratègica. Quant al concepte d'urbanisme, diu que una cosa és parlar d'urbanisme "orientat a" i l'altra cosa és apuntar detalls amb un nivell de concreció que por- ta a l'absurd. Opina que el Grup Municipal de CiU ha afegit uns quants elements populars a la propo- sició per compensar la seva feblesa des del punt de vista urbanístic. La Sra. Blasco aclareix que troba que és possible compatibilitzar el corredor verd, el parc lineal i el fet de donar més vida a aquesta zona. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot contrari del PP i el Sr. Martínez expressa el vot con- trari d'ERC. S'aprova. Del Grup Municipal PP: 32. Que es presenti un informe i el calendari pre- vist, a la propera Comissió, per a la execució de les obres de reforma de la Via Laietana, així com de la Plaça Urquinaona, tot tenint en compte que s'ha de compatibilitzar amb les futures obres de l'intercan- viador de metro d'aquesta plaça i la possible afec- tació de la mobilitat de la Via Laietana. El Sr. Villagrasa destaca la importància dels dos projectes i la seva dependència mútua, atès que considera que no es pot tractar la reforma de la Via Laietana sense tenir en compte la remodelació de la plaça Urquinaona i a l'inrevés. El Sr. García-Bragado manifesta que aquesta proposició demana una informació que el govern té l'obligació de facilitar, però que aquestes obres estan directament afectades per la decisió de la Generalitat d'endegar l'obra de la cua de maniobres de plaça Catalunya cap al carrer Fontanella, ja que això determinarà l'actuació sobre Urquinaona i l'in- tercanviador. Assenyala que mentre aquesta obra no tingui un calendari, difícilment el govern municipal pot programar la reforma de la Via Laietana. Per tant, proposa canviar el text de la iniciativa per tal que demani que es presenti un informe i el calendari previst en el moment en què la Generalitat concreti el programa d'execució de l'obra de Fontanella. El Sr. Puigdollers expressa el suport del seu grup a la proposició. Afirma que consideren com un tema de gran importància estratègica la construcció de la cua de maniobres de Ferrocarrils de la Generalitat i que fins i tot pensen que caldria plantejar-se la possibilitat que els ferrocarrils pugin algun dia pel passeig de Gràcia. Demana que en aquest informe s'hi puguin in- cloure les propostes que va presentar fa uns mesos sobre aquest tema el president del Grup Municipal de CiU, Xavier Trias, que plantegen que els auto- cars es puguin desviar des de la plaça Urquinaona cap al passeig Lluís Companys, oferint la possibilitat de desencotxar al carrer de Comerç, i que es consi- deri l'establiment d'un servei de microbús per dis- tribuir els clients pels hotels, tenint en compte que es disposa de dos aparcaments a Lluís Companys i al Born. El Sr. García-Bragado pregunta al Sr. Puigdollers què pretén exactament. El Sr. Puigdollers respon que voldria que s'incor- poressin aquestes propostes a l'informe. El Sr. García-Bragado diu que això li ha de de- manar al Grup Municipal del PP. 2244 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 El Sr. Villagrasa manifesta que està d'acord amb la transacció del govern, però no amb el fet que cadascú faci les seves aportacions. El Sr. García-Bragado conclou que el Sr. Villagra- sa no està d'acord a modificar la proposició. El Sr. Puigdollers diu que no demanen que es modifiqui la proposició i que, a més, ja hi han votat a favor i opina que tenen dret a exposar els seus arguments en el debat de les proposicions. El Sr. García-Bragado respon que pot parlar tota l'estona que vulgui si el que fa és argumentar per què ha votat a favor de la proposició, però no en el sentit de demanar que s'incorporin les propostes del Sr. Trias a la proposició del Grup Municipal del PP. El Sr. Puigdollers replica que estan en un espai de debat i que en la proposició que abans ha pre- sentat el seu grup tots els grups han pogut expres- sar les seves posicions. Afirma que ell demana que es consideri la possibilitat d'incorporar aquestes propostes i que el Grup Municipal del PP pot decidir el que vulgui. Reprèn l'exposició i manifesta que el seu grup creu que la remodelació de la Via Laietana ha de comportar una sèrie de condicions, com és la pro- posta que ha esmentat abans en relació amb els autocars turístics. En segon lloc, diu que, pa- ral·lelament a la remodelació de la Via Laietana, s'hauria de fer la reordenació de l'avinguda Fran- cesc Cambó pel que fa a l'aparcament de motocicle- tes, que diu que és absolutament caòtic a totes dues bandes de la Via Laietana. Finalment, afirma que el tercer complement que requereixen les obres a la Via Laietana és la previsió d'un pla de suport al comerç de la zona. El Sr. Martínez, que ha hagut d'absentar-se i per això no pot votar, ha demanat que constés en acta la posició favorable del seu grup a aquesta proposi- ció. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU i el Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP. S'aprova amb el redactat següent: Que es presenti un informe i el calendari previst, en el moment en que la Generalitat de Catalunya concreti els calendaris de l'obra de la cua de mani- obra, per a la execució de les obres de reforma de la Via Laietana, així com de la Plaça Urquinaona, tot tenint en compte que s'ha de compatibilitzar amb les futures obres de l'intercanviador de metro d'a- questa plaça i la possible afectació de la mobilitat de la Via Laietana. Del Grup Municipal ERC: 33. La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda procedir a la revisió del PERI de la Barceloneta del 1986 per tal d'adaptar-lo al nou context social i urbanístic de la zona. El Sr. Martínez manifesta que el Pla especial de reforma interior (PERI) de la Barceloneta es va aprovar el 1986 i que hi ha hagut prou canvis urba- nístics al barri des d'aleshores per posar-lo en qüestió i revisar-lo. La Sra. González manifesta que el Districte està totalment d'acord amb aquesta proposició i que, de fet, des de l'inici del mandat es van endegar un seguit de treballs previs a aquest efecte. Afirma que, en primer lloc, volien protegir millor el conjunt històric dels quarts de casa i estudiar noves soluci- ons per millorar-ne l'accessibilitat, per la qual cosa van encarregar uns estudis previs de qüestió patri- monial a la UPC, que ja els tenen. D'altra banda, indica que ja han iniciat un treball amb Serveis Tècnics d'anàlisi de les problemàtiques que hi ha pel que fa a la concessió de llicències. Finalment, explica que resten a l'espera que es resolgui el pla- nejament de la franja que allibera la nova línia ma- ritimoterrestre per iniciar la revisió del PERI. El Sr. García-Bragado confia que abans de l'estiu s'hagi resolt aquest planejament, atès que ja s'ha fet el tràmit d'exposició pública i no hi ha hagut al·legacions. El Sr. Puigdollers expressa el suport del seu grup a aquesta proposició. Recorda que hi ha dos PERI, un del 1986 i un altre de finals dels anys noranta. Diu que tots dos han patit el mateix problema, que és la necessitat de diners públics, cosa que el go- vern municipal no ha entès fins ara. Pregunta si l'acceptació de la proposta implica que es revisarà l'últim PERI aprovat i, per tant, se'n farà un de nou. La Sra. González respon que s'ha d'endreçar tot el conjunt de planejament que hi ha a la Barcelone- ta. El Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del seu grup a la proposició. Assenyala que la sensació que hi ha al barri és que el PERI està paralitzat i que, a part de la manca de diners, hi ha condicionants socials veïnals i espacials que fan difícil conciliar molts interessos propis i legítims dels veïns. La Sra. González assenyala que s'han realitzat totes les actuacions públiques del PERI i que només queden pendents les que pot fer cada privat. El Sr. Martínez agraeix el vot favorable del go- vern i expressa la satisfacció del seu grup pels tre- balls previs que s'han fet. Opina que aquesta revi- sió portarà una mica de pau als veïns de la Barceloneta. La Sra. González manifesta que, a més, és un bon moment per fer aquesta revisió perquè s'ha intensifi- cat molt la comunicació amb els veïns a través de l'oficina del Pla de barris, cosa que farà que sigui més fàcil explicar-lo i que la gent se'l faci seu. El Sr. García-Bragado informa que recentment l'Ajuntament ha adquirit la Casa del Porró. La Sra. González afegeix que era una demanda de tota la Barceloneta. El Sr. García-Bragado expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Blasco expressa el vot favorable d'ICV-EU i A, el Sr. Puigdollers expressa el vot fa- vorable de CiU, el Sr. Villagrasa expressa el vot NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2245 favorable del PP i el Sr. Martínez expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova. b) Proposicions amb contingut de Declaració ins- titucional c) Precs Del Grup Municipal PP: 34. Que el govern municipal tanqui les parets de l'edifici de l'antiga Clínica Quirón i netegi l'interior i els exteriors de l'edifici per solucionar el problema de salubritat que suposa l'estat d'abandonament d'aquest immoble, mentre el litigi no arriba a una solució final. El Sr. Villagrasa afirma que l'estat actual de dei- xadesa d'aquest edifici crea un problema de salubri- tat pública i que, a més, dóna una mala imatge de la ciutat, tenint en compte que el bus turístic hi passa pel davant. El Sr. García-Bragado explica que el Districte va ordenar a la propietat de l'antiga Clínica Quirón que procedís a netejar, desratitzar i fer un tancament més adient del pati, així com a desmuntar les bas- tides que es van instal·lar per fer l'enderroc de l'e- difici. Informa que la propietat va desratitzar i desmuntar la bastida, però no va fer la resta de les actuacions ordenades. Diu que el Districte va fer un nou requeriment per netejar i tancar el pati i que, un cop transcorregut el termini atorgat, el Districte duu a terme l'execució subsidiària. Afirma que ac- tualment està construïda tota la tanca d'obra i que falta el revestiment i la col·locació de la porta. D'al- tra banda, informa que la propietat va presentar-se a l'inici de l'execució i s'ha compromès a netejar l'espai un cop acabat el tancament exterior. El Sr. Villagrasa agraeix la resposta i sol·licita al Districte que en faci un seguiment. Es dóna per tractat. Del Grup Municipal ERC: 35. Que s'iniciï la tramitació, el més aviat possi- ble, del Pla Director de Montjuïc. El Sr. Martínez recorda que els terminis que es van acordar per iniciar la tramitació del Pla director de Montjuïc exhaurien aquest mes de juny. Consi- dera que no es tracta tant d'un tema d'urgència com de respondre a les expectatives creades. El Sr. García-Bragado admet el prec. Explica que ha tingut ocasió de dirigir un parell de reunions en el Sector d'Urbanisme i que a principis del mes de juliol tenen una tercera reunió més definitiva, per la qual cosa segurament el juliol podran començar els contactes polítics previs a la presentació d'una pro- posta al Plenari. Es dóna per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal CiU: 36. Donat que el procés participatiu per decidir el futur de la Muntanya de Montjuïc va finalitzar l'any 2008, i que les previsions del Govern municipal de presentar un primer document fruit d'aquest procés era l'estiu d'enguany, en quin procés de tramitació es troba, quina previsió té el Govern municipal per a la seva aprovació, i, finalment, és aquest una adaptació del ja existent en funció de les conclusi- ons del procés participatiu o s'ha redactat un do- cument íntegrament nou? El Sr. Puigdollers diu que la primera part d'a- questa pregunta ja s'ha contestat en el punt anteri- or i fa referència a la segona part. El Sr. García-Bragado afirma que la columna ver- tebral del document és el procés de participació i que, d'acord amb aquest procés i les seves conclu- sions, s'ordenaran tots els materials i estudis de què disposa el govern. Explica que estan fent un document que creu que serà útil per al debat, que consisteix en una mena de fitxes de cadascun dels elements que configuren Montjuïc. Destaca que hi ha un tema molt important per debatre que al seu moment no es va abordar per- què es va donar prioritat al procés participatiu, que és quin instrumental jurídic s'utilitzarà per fer aquest planejament. Diu que Montjuïc s'ajusta ma- lament a qualsevol categoria normativa que es vul- gui aplicar i que aquest mes poden començar a reflexionar-hi fora dels òrgans. Es dóna per tractada. 37. Quin és l'estat d'execució de la Modificació del Pla General Metropolità en el sector de l'entorn del carrer d'Anglesola? El Sr. Puigdollers recorda que aquesta modifica- ció va ser aprovada definitivament el 10 d'octubre de 2006 i que preveia un pla d'etapes de quatre anys. Diu que, tenint en compte aquest termini, la seva execució urbanística hauria d'estar molt més avançada. Afirma que les obres estan paralitzades i que això comporta conseqüències greus per als veïns que no han estat indemnitzats i reallotjats en altres llocs. Pregunta què preveu fer el govern mu- nicipal perquè els veïns i la gent que treballa en aquella zona no pateixi les conseqüències d'aquesta paràlisi de l'execució, que és a càrrec d'un promo- tor privat. El Sr. García-Bragado diu que li pot facilitar un informe una mica extens on s'explica l'estat d'exe- cució a data d'avui. Explica que s'han abonat totes les indemnitzacions recollides en el projecte de reparcel·lació aprovat, així com les majors quanties fixades per execució de sentències en recursos contenciosos. Informa que la inscripció del projecte de reparcel·lació s'ha practicat en el Registre de la Propietat número 7 de Barcelona, i que els ocu- pants que conviuen en edificacions on existeixen ocupants amb dret a reallotjament i que així ho sol·licitin poden romandre a precari fins al trasllat d'aquestes persones. Els propietaris de les parcel·les resultants han presentat ja a llicència l'edifici que serà destinat a reallotjament de les famílies que posseeixen el dret 2246 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 al reallotjament. Afirma que aquesta promoció l'han de dur a terme els mateixos propietaris privats de l'àmbit i que, atès que l'edifici del reallotjament encara no està construït, s'està oferint a totes les famílies amb aquest dret poder optar al reallotja- ment en altres habitatges de protecció finalitzats a la ciutat per avançar en el procés. Diu que alguns veïns han optat per aquesta possibilitat i seran traslladats properament, que altres s'ho estan pen- sant i que altres han rebutjat aquesta opció i prefe- reixen esperar fins que estigui construït l'edifici de reallotjament. Manifesta que altres famílies amb contractes de lloguer han estat convocades per als dies 29 i 30 de juny per tramitar la seva opció a aquest reallotjament. Diu que, a més, les famílies amb dret a reallotjament han pogut veure sobre el plànol la tipologia i la distribució dels habitatges destinats al reallotjament. Pel que fa a les obres d'urbanització, explica que el projecte d'urbanització dels vials i les zones ver- des de l'àmbit s'ha aprovat inicialment, ha seguit el tràmit d'exposició pública i, posteriorment, s'ha aprovat definitivament. Informa que s'han girat les corresponents quotes d'urbanització als propietaris de les parcel·les resultants, els quals s'han fet càr- rec dels costos de les obres, i que alguns d'ells han interposat recursos de reposicició i altres han sol·licitat expressament un ajornament o fraccio- nament del pagament. Diu que en aquests mo- ments els recursos i sol·licituds formulades es tro- ben en fase de resolució. Explica que una vegada aquests propietaris hagin abonat les quantitats que els pertoca en funció del seu coeficient de participa- ció, seran licitades les obres de la primera fase d'urbanització. D'altra banda, indica que s'ha con- vocat la comissió de seguiment d'Europa-Anglesola el 14 de juliol a les 19.30 h a la seu del Districte. El Sr. Puigdollers agraeix l'informe i demana que se'ls faci arribar. Explica que les queixes principals que han rebut són dels veïns que tenen un acord amb el promotor que passa per la reubicació del seu negoci o del seu habitatge en algun dels edificis que ha de construir el promotor. Diu que atès que el promotor no està construint l'edifici, aquestes persones es troben que estan en uns espais a pre- cari des del punt de vista jurídic, però també des del punt de vista de la comoditat i la qualitat. Con- clou dient que el que reclamen al govern municipal és que vetlli per aquestes persones mentre el pro- motor no tiri endavant les obres. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP: 38. Com valora l'equip de govern el procés d'ad- judicació de les obres del Palau Alòs, situat al carrer de Sant Pere més Baix, 55, i els endarreriments soferts pel projecte? El Sr. Villagrasa manifesta que aquest projecte es va adjudicar per 190.000 euros i que l'any 2006 es va produir un augment dels honoraris dels arqui- tectes pels treballs accessoris que va incrementar aquesta xifra fins a 335.000 euros, que representa un augment del 76%. Diu que, a més, en la resolu- ció de contracte que va tenir lloc a finals del 2008, es van fer efectius uns 230.000 euros més els 7.000 euros de retorn de l'aval. Opina que cal saber qui és el responsable de la gestió tan desastrosa d'aquest projecte, atès que considera inacceptable que els errors d'un tècnic surtin tan cars a la ciutat. Assenyala que actualment aquest projecte s'ad- judica per 50.000 euros més IVA i surt a exposició pública el projecte executiu per 5,7 milions d'euros. Pregunta com pot ser que en el mandat anterior s'adjudiqués el projecte per 190.000 euros quan algú és capaç de fer la redacció del projecte per 50.000 euros més IVA. La Sra. González diu que el govern del Districte considera que es tracta d'un procés complex. Expli- ca que el 2006 es va fer un concurs per a un pro- grama determinat i es va valorar que es podia fer amb 5,5 milions d'euros. Afirma que l'equip que va guanyar el concurs sabia que aquest programa formava part del Pla de barris i que aniria acompa- nyat d'un procés de participació. Manifesta que la complexitat del programa, amb les limitacions físi- ques i les complexitats arqueològiques d'aquest tipus d'edificis històrics, així com la voluntat de diàleg amb els veïns de l'equip d'arquitectes i de l'equip tècnic del mandat anterior, pot explicar la dilació en el temps del projecte i l'encariment dels honoraris. Afirma que en el moment en què es va incorpo- rar el nou equip de govern al Districte es van ado- nar que finalment el procés de participació i debat dels arquitectes amb el territori i amb les instituci- ons pujava a un total de 12 milions d'euros, quan s'havien pressupostat 5,5 milions d'euros. Manifes- ta que, alhora, tenien l'obligació de tirar endavant aquesta obra immediatament perquè estava previs- ta en el Pla de barris, la gent l'esperava i es tracta- va d'un lloc estratègic. Explica que el director gene- ral de Foment de Ciutat Vella va prendre la decisió d'acabar el contracte i pagar als tècnics tota la seva feina, i va buscar un perfil d'equip de professionals que sabessin treballar en aquest tipus d'edificis i que poguessin ocupar-se'n sense més dilació i fent un esforç d'ajust econòmic, a fi d'evitar un nou procés de concurs i un major endarreriment del projecte. Afirma que aquest equip va fer el projecte en un temps rècord per 58.000 euros (amb IVA inclòs) i en aquest moment ja fa una setmana que han començat les obres. El Sr. Villagrasa afirma que el diàleg amb els ve- ïns d'un projecte de participació i l'existència de restes arqueològiques no justifiquen un augment del 76% dels honoraris i que hi ha hagut una mala gestió per part d'algú. Opina que en pocs projectes gestionats a Foment de Ciutat Vella hi ha hagut aquest desfasament pressupostari i que caldria plantejar-se mesures per a aquests casos. Es dóna per tractada. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2247 e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PP: 39. Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i l'estat d'execució de la proposició/declaració de grup següent, aprovada en la sessió de 17 de juliol de 2008: "Atesa la ne- cessitat de rehabilitació del casc antic de Poblenou, Gràcia, Sant Andreu i Horta, la Comissió d'Urba- nisme, Infraestructures i Habitatge acorda finalitzar els estudis urbanístics per a la rehabilitació dels nuclis històrics de Sant Andreu, Gràcia, Poblenou i Horta, amb la data màxima de primer quadrimestre de 2009 (finals d'abril 2009), amb el compromís de portar tot seguit a aquesta comissió les modificaci- ons urbanístiques i de planejament necessàries". El Sr. Villagrasa manifesta que no s'ha complert el termini establert en la proposició i pregunta quan estarà el govern en disposició de presentar els es- tudis urbanístics de rehabilitació d'aquests nuclis històrics. El Sr. García-Bragado explica que el de Sarrià ja està fet i acabat, que el del Poblenou està encarre- gat des del mes de novembre de l'any 2008, i que recentment s'ha fet una concurrència pública per tal de triar els equips que havien de fer aquests estu- dis. Informa que dels 83 equips que s'han presen- tat, s'han triat els següents responsables: per a Sants, Josep Parcerisa; per a la Bordeta, Carles Crosses i Joan Solà; per al Farró, Rosa Escala i Jor- di Sardà; per a Gràcia i la Rambla del Prat com una problemàtica específica, Bayona Valero i Canta- llops-Vicente; per a Horta, Lola Serrer i Laia Grau; i per al Camp de l'Arpa, Daniel Navas i Neus Soler. Diu que el termini per presentar els treballs és de cinc mesos i que a la tornada de les vacances d'es- tiu ja estaran enllestits. Explica que ha costat bas- tant definir el programa per tal de seleccionar els equips per fer aquests estudis i que no es tracta d'un planejament pròpiament dit, sinó d'estudis urbanístics al voltant d'aquesta proposta. El Sr. Villagrasa afirma que entén que la proposi- ció podria complir-se abans del final de l'any. El Sr. García-Bragado respon afirmativament. El Sr. Massaguer precisa que hi ha prevista un primer lliurament parcial al cap de tres mesos de la contractació i un altre al cap de cinc mesos. Es dóna per tractada. Del Grup Municipal ERC: 40. Que s'informi de l'estat d'execució de la pro- posició aprovada a la Comissió d'Urbanisme, Infra- estructures i Habitatge de 21 de febrer de 2008 amb el contingut següent: (M0711/2033) La Co- missió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda encarregar a 22ArrobaBCN, SA, els treballs per la realització d'un estudi per la concreció de criteris constructius i paisatgístics de l'anomenat districte 22@. Aquest estudi ha de ser consultat a la societat civil, a través dels col·legis professionals, les escoles d'arquitectura, entitats socials i el propi Ajuntament de Barcelona, a través de les àrees corresponents així com pels partits polítics que hi estan representats en aquesta Comissió d'Urbanis- me, Infraestructures i Habitatge. L'estudi ha de perseguir una estratègia de qualitat urbana, tot incorporant els dissenys constructius, el paisatge urbà, les alçades, la distribució de l'espai verd i la qualitat del mateix, l'espai públic, el continu urbà i l'skyline. El Sr. Martínez pregunta quin és l'estat de trami- tació d'aquesta proposició. El Sr. García-Bragado explica que es va demanar a les escoles d'arquitectura de la UPC i La Salle que fessin aquest treball i que aquestes van designar els equips, els quals ja han entregat els seus estu- dis després d'haver-se entrevistat amb els equips del 22@ i d'haver visitat la zona. Informa que en aquest moment s'està examinant aquest material i s'està considerant la manera de presentar-lo a la Comissió. Diu que no s'ha demanat la intervenció dels col·legis professionals perquè van considerar que el treball per separat de dues escoles podia ser suficient per complir la proposició. Manifesta que segurament es portarà aquest tema a la propera sessió de la Comissió del juliol i que, a la vista de l'estudi, es podrà donar per satisfet l'encàrrec o es podrà ampliar o reorientar la qüestió. El Sr. Martínez pregunta si podran tenir accés a la documentació abans de la reunió de la Comissió. El Sr. García-Bragado respon afirmativament. Es dóna per tractada. VI) Mocions No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dinou hores i qua- ranta-tres minuts. 2248 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Acords Acords de les sessions de juliol de 2009 COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA Sessió de 14 de juliol de 2009 Proposta d'acord 1. 1r) Adoptar en l'exercici de les seves compe- tències, de conformitat amb els articles 188.5 i 159 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, del Reglament d'obres, activitats i serveis de les Enti- tats locals (ROAS), i tenint en compte l'article 83 del text refós de l'Ordenança municipal de Mercats de Barcelona (l'Ordenança Municipal de Mercats), aprovat pel Consell del Plenari el 28 de novembre de 2008, els acords següents: a) ratificar el Decret d'Alcaldia de 6 de juliol de 2009, que constitueix la Comissió d'estudi encarregada d'elaborar la memò- ria justificativa del canvi de forma de gestió del servei públic dels mercats centrals de fruites i ver- dures i del peix (els Mercats Centrals), que passarà a ser gestionat de forma directa mitjançant la soci- etat 100% pública Mercados de Abastecimientos de Barcelona, SA (Mercabarna), en la seva condició de mitjà propi de l'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb el què disposa l'article 4.1.n de la Llei 30/2007, de contractes del sector públic. b) Apro- var inicialment el Reglament de funcionament del mercat central de fruites i verdures. c) Aprovar inicialment el Reglament de funcionament del mer- cat del peix. d) Prendre en consideració la Memòria Justificativa emesa per la comissió d'estudi. e) Aprovar inicialment el canvi de forma de gestió del servei públic dels mercats centrals, que passarà a ser gestionat de forma directa, mitjançant Merca- barna. 2n) Sotmetre l'expedient a informació públi- ca durant un termini de trenta dies, no considerant- se hàbils a efectes del còmput els dies compresos entre l'1 i el 31 d'agost, ambdós inclosos. 3r) Publi- car al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al tau- ler d'anuncis de l'Ajuntament els presents acords. Proposició / Declaració de Grup 2. La Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública acorda que s'iniciïn els treballs de revisió del Llibre d'Estil de l'Ajuntament de Barcelona, de manera coordinada amb el Centre de Normalització Lingüística i l'Institut d'Estudis Catalans, per tal de procedir a la seva actualització. COMISSIÓ D'HISENDA I PRESSUPOSTOS Sessió de 17 de juliol de 2009 Propostes d'acord 1. Constituir respecte de la finca situada al carrer de la Residència, núms. 14-16, grafiada en el plànol annex, un dret real de superfície a favor del Centro Hogar Castellano y Leonés, d'acord amb les condi- cions del document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalit- zar-lo en escriptura pública; inscriure'l en el Regis- tre de la Propietat; i facultar l'Alcaldia per a la rea- lització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord 2. Constituir un dret real de superfície a favor de la Fundació Privada Família i Benestar Social res- pecte de la finca de propietat municipal situada en el carrer Leiva, núms. 85-89, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i un preu de 6.000 euros, per a la construcció i gestió d'habitatges de protecció oficial en règim de llo- guer, en els termes del Protocol de col·laboració formalitzat entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada Família i Benestar Social el 15 de gener de 2009 que s'aprova; sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions procedir a constituir el dret; formalitzar-lo en es- criptura pública; inscriure'l en el Registre de la Pro- pietat; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clari- ficar i executar el present acord. 3. Modificar la condició Vuitena de les Condicions reguladores del dret de superfície, respecte de la finca situada al carrer de Tortosa, núms. 22-32 a favor de l'Associació Esclat per tal de construir i gestionar una Residència per a persones amb dis- capacitat física i d'altres equipaments, en el sentit de fixar el preu del dret en la quantitat de 650 eu- ros anuals, com a adequació a la resta d'equipa- ments socials gestionats per entitats sense afany de lucre, segons la redacció que figura en el docu- ment annex. Proposicions / Declaracions de Grup 4. La Comissió d'Hisenda i Pressupostos acorda: Elaborar de forma urgent un Pla d'acció que inclo- gui: a) Un estudi en profunditat dels possibles per- judicis econòmics que podrien tenir els comerciants afectats per les obres de construcció del TAV; b) La NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2249 relació de les compensacions a implementar per part de totes les administracions (Estat, Generalitat i Ajuntament), que inclogui molt especialment a l'Estat com a responsable d'aquestes obres; c) Ins- tar a l'Ajuntament a que negociï amb l'Estat la cre- ació d'un Fons de compensació, addicional al Fons Complementari de l'Estat que rep l'Ajuntament de Barcelona, per compensar econòmicament els co- merciants afectats per les obres de construcció del TAV. 5. Posar a disposició de l'Escola Pública Padeià, amb caràcter immediat, una finca de superfície mínima equivalent a l'acordat en el seu moment amb la Universitat de Barcelona, ubicada al districte de les Corts per construir la nova escola, acomplint l'acord pres per totes les forces polítiques en data 4 d'octubre de 2007. COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE Sessió de 16 de juliol de 2009 Propostes d'acord 1. Concedir a A.T.LL. Aigües Ter Llobregat, una bonificació del 70% (que suposa un import de 8.294,52 euros), sobre la quota de l'impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència el 21 de novembre de 2008, per l'activitat de una instal·lació solar foto- voltaica de 800 KW de potència estructurada en seguidors a un eix a ubicar sobre cobertes de dipò- sits d'aigua connectada a la xarxa de distribució elèctrica al local, situat a passeig Bosc de Roquetes, núm. 14, atès que reuneix les condicions establer- tes en l'article 7è de l'Ordenança fiscal 2.1 de l'any 2008, i en conseqüència, procedeix declarar-la d'especial interès i utilitat municipal, per ser un equipaments contemplat en l'article 212 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social com a equipament comunitari i dotació a nivell metropolità; i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. 2. Concedir a Ubaefitness, SL, una bonificació del 35%, (que suposa un import de 1.061,53 euros) sobre la quota de l'impost de construccions, ins- tal·lacions i obres, generada per la concessió el 27 de març de 2008, de la llicència ambiental per exercir l'activitat de centre poliesportiu amb piscina al carrer Rosselló i Porcel, núm. 7, atès que aques- ta reuneix les condicions establertes en l'article 7è de l'Ordenança Fiscal 2.1. de l'any 2008, i proce- deix en conseqüència, declarar-la d'especial interès i utilitat municipal, atès que el 19 de novembre de 2001, la Comissió de Benestar Social va acordar adjudicar la gestió dels equipaments esportius i la realització d'obres d'ampliació a la empresa Ubae- fitness,S.L, formalitzant-se contracte amb l'Ajun- tament el 31 de gener de 2002. Les obres s'han efectuat en una finca qualificada d'espai lliure equi- pat esportiu, clau V P, i l'equipament es projecta en l'àmbit del Pla de millora urbana per l'ordenació del Parc de Can Dragó, aprovat el 14 de febrer de 2003, reportant beneficis objectius a la ciutat per tractar-se d'un equipament esportiu, per la qual cosa s'ha d'aplicar un percentatge de bonificació del 35% (i no el 70% sol·licitat), ja que l'activitat s'e- fectua per una entitat de caràcter privat; i donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. 3. Concedir a Servei Català de la Salut una boni- ficació del 70% (que suposa un import de 511,38 euros), sobre la quota de l'impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència ambiental el 23 d'octubre de 2008, sol·licitada per a exercir l'activitat de centre d'aten- ció primària al local situat al carrer Murtra, núms. 130-140, atès que reuneix les condicions establer- tes en l'article 7è de l'Ordenança Fiscal 2.1 de l'any 2008, i en conseqüència, procedeix declarar-la d'especial interès i utilitat municipal, per ser un equipament contemplat en l'article 212.b de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social com a equipament comunitari i dotació a nivell metropolità. Donar trasllat a l'Institut Municipal d'Hisenda als efectes pertinents. 4. Aprovar inicialment la modificació dels esta- tuts de l'Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe, per a la seva transformació a entitat pública empresarial local Fundació Mies van der Rohe. Sotmetre els estatuts a informació pública per un termini de trenta dies, d'acord amb els articles 212.5 i 201 del Reglament d'obres, activitats i ser- veis dels Ens locals, no considerant-se hàbils a efectes del còmput els dies compresos entre l'1 i el 31 d'agost, ambdós inclosos. 5. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'arti- cle 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo- dificació del Pla general metropolità d'ordenació de l'àmbit discontinu: a) Palau Meca (c. Montcada, núm. 10); b) Illa Casa Macaya (pg. Sant Joan, car- rers Provença, Roger de Flor i Mallorca); c) Passat- ge de Clip (carrers Lepant, Indústria, Padilla i Còr- sega), d'iniciativa municipal (Proeixample, SA); exposar-la al públic pel termini d'un mes; i precisar, de conformitat amb la disposició addicional setena del Text refós de la Llei d'Urbanisme, que el termini indicat s'ampliarà en un mes en cas que coincideixi, total o parcialment, amb el mes d'agost. 6. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'arti- cle 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo- dificació puntual del Pla General Metropolità als àmbits del barri de Roquetes, de terrenys limítrofs situats als barris de Trinitat Nova i de Canyelles, i 2250 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 de les finques situades a la rambla del Caçador, núms. 14-18, i al carrer d'Isard, núms. 29-35, d'i- niciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d'un mes; i precisar, de conformitat amb la disposi- ció addicional setena del Text refós de la Llei d'ur- banisme, que el termini indicat s'ampliarà en un mes en cas que coincideixi, total o parcialment, amb el mes d'agost. Proposició / Declaració de Grup 7. La Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge acorda iniciar el procés de suspensió de llicències i iniciar l'estudi urbanístic del nucli antic de Sant Andreu. COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEIS URBANS I MEDI AMBIENT Sessió de 15 de juliol de 2009 Proposicions / Declaracions de Grup 1. La Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient acorda que el Govern municipal vet- llarà per les necessitats d'aigua potable del municipi de Barcelona, garantint què el cabdal concessionat a l'Ajuntament de Barcelona d'aigua del Ter es mantindrà fins a la finalització de la seva concessió. 2. Instar l'Ajuntament a reforçar el seguiment de les obres del Pla d'Estabilització de les Platges de Barcelona que desenvolupa el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino per garantir la seva salubritat tant durant les obres com a la seva finalització, i alhora sol·licitar al Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino la neteja amb la major brevetat possible de les deixalles acumulades a la zona de banys de les platges de Barcelona. 3. Encarregar la realització d'un concurs via sub- hasta electrònica per a l'adjudicació dels serveis elèctrics de mitja tensió, per tal que l'Ajuntament triï aquella empresa comercialitzadora que presenti una millor oferta en termes tan econòmics com energètics i ambientals. COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL Sessió de 15 de juliol de 2009 Proposició / Declaració de Grup 1. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social acorda que, en el marc de les activitats pre- vistes en el II Congrés de Dones de Barcelona, s'inclogui una taula de debat on participin dones representants dels partits polítics amb representa- ció a l'Ajuntament de Barcelona. COMISSIÓ D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA Sessió de 14 de juliol de 2009 Proposicions / Declaracions de Grup 1. Que l'Ajuntament de Barcelona demani a la Generalitat de Catalunya que s'estableixin uns cri- teris clars pel que fa a la població que cal vacunar per les diferents variants de la grip, atenent a la disponibilitat de dosis de vacunes, donant a la po- blació, amb la suficient anticipació, la informació sobre els esmentats criteris. 2. Instar al Govern Municipal a: Intensificar el suport als Centres Especials de Treball (CET) de la nostra ciutat per tal de garantir la viabilitat dels llocs de treball i el reconeixement de les persones amb discapacitat a desenvolupar el seu projecte de vida laboral. Instar que la Generalitat de Catalunya intensifiqui les actualitzacions en les ajudes que dona la administració pública al treball protegit. 3. La Comissió d'Acció Social i Ciutadania acorda sol·licitar als serveis municipals competents proce- dir a l'estudi de mesures de senyalització i informa- ció que possibilitin l'estacionament dels vehicles de les persones amb mobilitat reduïda a les zones de càrrega i descàrrega, atesa la necessitat de facili- tar-ne els desplaçaments i garantir-ne la mobilitat. COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT Sessió de 16 de juliol de 2009 Propostes d'acord 1. Aprovar el conveni amb Regesa Aparcaments i Serveis, SA, en desenvolupament del Conveni Marc de Col·laboració subscrit pel Consell Comarcal del Barcelonès i l'Ajuntament de Barcelona el 12 de gener de 2009, relatiu a l'encàrrec de gestió directa per a la construcció i explotació de l'aparcament subterrani per a vehicles en el subsòl dels terrenys de domini públic municipal situats a la Ronda del Guinardó, entre els carrers de Villar i d'Escornal- bou; adscriure a la indicada Societat el subsòl de l'espai referit, tenint en compte que mantindrà, en tot moment, el seu caràcter demanial; i, facultar l'Im. Sr. regidor de Mobilitat, Francesc Narváez i Pazos, per a la signatura de l'esmentat conveni i dels seus posteriors documents de desplegament. 2. Aprovar el conveni amb la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, SA (REGE- SA), en desenvolupament del Conveni Marc de NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2251 Col·laboració subscrit pel Consell Comarcal del Bar- celonès i l'Ajuntament de Barcelona el 12 de gener de 2009, relatiu a l'encàrrec de gestió directa per a la construcció i explotació de l'aparcament subter- rani per a vehicles situat a la Plaça dels Eucaliptus de Torre Baró; adscriure a la indicada Societat el subsòl de l'espai referit, tenint en compte que man- tindrà, en tot moment, el seu caràcter demanial; i, facultar l'Im. Sr. regidor de Mobilitat, Francesc Nar- váez i Pazos, per a la signatura de l'esmentat Con- veni i dels seus posteriors documents de desplega- ment. Proposicions / Declaracions de Grup 3. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar l'elaboració d'un pla específic per la millora de la convivència a les places de Barcelona, d'acord amb els criteris següents: 1. Compliment estricte de les ordenances municipals vigents. 2. Coexistèn- cia de diversos usos simultanis a aquests espais. 3. Especial atenció a l'ús intensiu d'aquests espais al període estival. Aquest pla específic començarà a ser aplicat al Districte de Gràcia, com a districte pilot, atesa llur singularitat i importància turística i d'oci. Un cop feta la valoració d'aquesta experiència pilot, s'anirà estenent a la resta de places i espais públics de similars característiques. Aquest pla serà presentat a aquesta comissió en el termini màxim de sis mesos des de l'aprovació d'aquest acord, juntament amb un cronograma d'aplicació i la cor- responent indicació del valor econòmic de les me- sures adoptades. 4. La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda desaconsellar la realització d'una nova edició de Fira Taxi fins que no hi hagi una resolució judicial ferma en relació al litigi en curs entre les diferents parts de l'organització. 2252 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 PERSONAL Concursos BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LA PROVISIÓ DE VINT-I-TRES LLOCS DE TRE- BALL (Aprovades per decret de l’Alcaldia) De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El per- sonal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Ins- titut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Insti- tut podrà participar igualment en els concursos. També hi podran participar els contractats labo- rals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectu- at la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de serveis, inclosos els serveis anteriors en altres ad- ministracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en qua- tre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, si és el cas, l'últim ocupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la ca- tegoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes, s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de comple- ment de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carre- ra administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es va- loraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntua- ran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El director de Recursos Humans, com a titular. Vocalies: El/la gerent o director/a de Serveis que per a ca- da concurs s'indiqui expressament a l'annex, que en cas d'absència del president titular, exercirà la presidència de la Junta. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2253 Un cap de Personal de sector d'actuació o distric- te. Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del concurs. Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Hu- mans, qui també tindrà la condició de secretari/ària de la Junta de Valoració. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Per- sonal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exi- gides hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria, i els docu- ments acreditatius corresponents, al Registre Gene- ral o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'ende- mà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmen- tat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instàn- cia i la documentació separada, per a la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es disposa a l'Oficina d'Informació de Personal i a les seus dels districtes. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-lo s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Cor- poració des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complemen- taris s'estableixi la redacció d'un informe o memò- ria, aquest no podrà excedir de cinc pàgines, ex- cepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud i el curri- culum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convoca- tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- posar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places per precisar o ampliar aspec- tes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- rents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils se- güents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamen- tària corresponent. ANNEX Concurs 1322/09. Deu llocs de treball de tècnic/a de Prevenció i Participació (nivell 24). Concurs 1323/09. Tretze llocs de cap de Projecte d'Obre i Manteniment de Districte (nivell 24). Deu llocs de treball de tècnic/a de Prevenció i Participació Concurs 1322/09 Aquests llocs de treball estan adscrits a les Di- reccions de Promoció, Participació i Prevenció de Districte. Requisits Personal del grup A1 i A2. Així mateix, podran participar en aquest procés les persones que, pertanyent als grups de titulació abans esmentats, hagin obtingut un lloc de treball mitjançant concurs de provisió en un període inferi- or als dos anys i que com a conseqüència de l’entrada en vigor de la nova pauta organitzativa de districte siguin declarats a extingir. Nivell i característiques del lloc Nivell 24 i específic de responsabilitat de 506,68 euros mensuals, segons catàleg vigent (2499X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts. Funcions principals – Planificació, coordinació, supervisió i seguiment d’actuacions en el territori dels diferents opera- dors municipals en l’àmbit de la prevenció i se- guretat. – Planificació, coordinació, supervisió i seguiment d’actuacions en el territori dels diferents opera- dors municipals en l’àmbit de la participació. Suport tècnic als òrgans participatius del Dis- tricte. – Participació en les sessions de coordinació tèc- nica que convoqui la Direcció de Serveis de Prevenció. – Impuls, coordinació i participació en la Taula de Prevenció del Districte. 2254 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 – Dinamització i impuls del Consell de Seguretat i Prevenció. – Detecció de situacions de risc que requereixin de l’actuació dels agents de prevenció i elabo- ració d’informes. – Assoliment dels objectius i compromisos adop- tats pels plans municipals i del Districte en l’àmbit de les seves competències. – Gestió, contractació i supervisió dels contractes amb empreses dins del seu àmbit d’actuació. – Suport a les funcions assignades a l’Equip de Tècnics/es de Barri. – Centralització de la informació, anàlisi i inter- pretació d’indicadors en matèria de prevenció. – Elaboració d’informes en matèria de prevenció. – Aplicació dels criteris funcionals definits pels sectors de referència. – Totes aquelles que li siguin atribuïdes per la Di- recció en el compliment de les seves funcions. Mèrits complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: – Experiència en actuacions de prevenció de con- flictes en la convivència i l’espai públic, fins a 2 punts. – Experiència en l’àmbit de participació ciutadana i dinamització de Consells Consultius munici- pals, fins a 2 punts. – Experiència en coordinació de diferents serveis municipals i/o entitats i/o ciutadans en l’àmbit de resolució de conflictes socials en espais ur- bans, fins a 2 punts. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a una prova professional. En cas de realitzar-se l’esmentada prova es puntua- rà fins a 4 punts i tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves caracte- rístiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apre- ciació que consideri més adequats i valorarà fins a un màxim de 5 punts. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats, 10,5 punts. Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació màxima total. Junta de Valoració President: Sr. Eduard Vicente Gómez, gerent de serveis ge- nerals, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Maria Carmen Fernández i González, gerent del Districte de Gràcia, o persona en qui delegui. Sr. Josep Sans Díez, gerent del Districte de Sants-Montjuïc, o persona en qui delegui. Sr. Màxim López i Manresa, gerent del Districte de L’Eixample, o persona en qui delegui. Sr. Josep Maria Lahosa Canyellas, director de Serveis de Prevenció del Sector de Seguretat i Mo- bilitat, o persona en qui delegui. Sr. Alfons Hurtado i Farré , assessor tècnic de la Gerència de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comi- tè d'Empresa. Tretze llocs de treball de cap de Projecte d’Obres i Manteniment de Districte Concurs 1323/09 Aquests llocs de treball estan adscrits als Depar- tament d’Obres i Manteniment de les Direccions de Llicències i Espai Públic dels districtes. Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 506,68 €, segons catàleg vigent (2420X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts. Dimensionament Un cap de Projecte als districtes de Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó i Sant Martí. Dos caps de Projecte als districtes de Sants- Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Sant An- dreu. Funcions principals – Seguiment i control de projectes i obres pròpies planificades des del districte. – Seguiment i control de les actuacions portades a terme en el territori dels diferents operadors municipals en l’àmbit d’urbanisme, habitatge, manteniment, medi ambient i mobilitat. – Suport i assessorament al personal tècnic ads- crit al departament en el desenvolupament de les funcions que tenen encomanades tot garan- tint l’aplicació dels criteris funcionals definits pels sectors de referència, sota el comanda- ment del cap del Departament. – Gestió, contractació i supervisió dels contractes amb empreses dins del seu àmbit d’actuació. – Proposta d’elaboració d’informes preceptius en coordinació amb el Departament de Llicències i Inspecció. – Seguiment de la gestió i control de l’execució del manteniment correctiu i preventiu de la via pública del Districte i dels seus elements. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2255 – Seguiment de la gestió i control de la conserva- ció, manteniment i reparació menor de l’obra civil i instal·lacions dels edificis i equipaments del districte. – Assistència tècnica als òrgans de participació vinculats a aquest àmbit en coordinació amb la Direcció de Promoció, Participació i Prevenció. – Assoliment dels objectius i compromisos adop- tats pels plans municipals i del Districte en l’àmbit de les seves competències. – Exercici de totes aquelles altres funcions que li siguin atribuïdes pel Departament en el com- pliment de les seves funcions. Requisits addicionals Personal del grup A1, que pertanyi a la categoria de Tècnic/a Superior d’Arquitectura i Enginyeria, amb la titulació d’Arquitecte Superior o Enginyer Superior i del grup A2, que pertanyi a la categoria de Tècnic/a Mitjà/na d’Arquitectura i Enginyeria, amb la titulació d’Arquitecte Tècnic o d’Enginyer Tècnic. Així mateix, podran participar en aquest procés les persones que, pertanyent als grups de titulació abans esmentats, hagin obtingut un lloc de treball mitjançant concurs de provisió en un període inferi- or als dos anys i que com a conseqüència de l’entrada en vigor de la nova pauta organitzativa de districte siguin declarats a extingir. Mèrits complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts, segons el barem següent: Experiència professional – Experiència en manteniment i conservació dels edificis i instal·lacions, amb mitjans propis i/o externs, fins a 2 punts. – Experiència en seguiment i control d’obres, fins a 2 punts. – Experiència en gestió i explotació d’aplicacions i programes informàtics de suport dins de l’àmbit d’obres i manteniment, fins a 1 punt. – Realització d'altres tasques de caire tècnic en l'àmbit municipal, fins a 1 punt. 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a una prova professional. En cas de realitzar-se l’esmentada prova es puntua- rà fins a 4 punts i tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques personals requerides per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avaluació de les seves caracte- rístiques personals. En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria la Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apre- ciació que consideri més adequats i valorarà fins a un màxim de 5 punts. Puntuació mínima Si s’avaluen tots els apartats, 10,5 punts. Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació màxima total. Junta de Valoració President: Sr. Eduard Vicente Gómez, gerent de serveis ge- nerals, o persona en qui delegui. Vocals: Sr. Josep Garcia Puga, gerent del Districte de Sant Andreu, o persona en qui delegui. Sra. Montserrat Filomeno i Martí, gerent del Dis- tricte de Horta Guinardó, o persona en qui delegui. Sr. Miquel Angel Valdueza i Romero, gerent del Districte de Sant Andreu o persona en qui delegui. Sr. Joan Garcia Rey, director de Serveis d’Inver- sions i Espai Vial, o persona en qui delegui. Sr. Alfons Hurtado i Farré , assessor tècnic de la Gerència de Recursos Humans, o persona en qui delegui. Representant de la Junta de Personal o del Comi- tè d'Empresa. CONVOCATÒRIA D'UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D'UN LLOC DE TREBALL DE L'INS- TITUT MUNICIPAL DE MERCATS DE BARCELO- NA (IMMB) Nota sobre la presentació de sol·licituds de parti- cipació en aquest concurs convocat per l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB): És important indicar expressament en la instàn- cia el número del concurs, lloc de treball objecte de la convocatòria i adreçar-la a l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB). BASES GENERALS De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoca un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de l'IMMB que consta a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'hi indiquen i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per a optar a qualsevol convocatòria és necessari: 2256 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 – Trobar-se en servei actiu a l'Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Ex- tinció d'Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l'Ajuntament de Barcelona o de l'IMMB. El personal funcionari de l'Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal la- boral fix de l'Ajuntament posteriorment subro- gat a un Institut podran participar igualment en els concursos. Així mateix, podran participar-hi els contractats laborals fixos d'Instituts Munici- pals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l'Acord Marc de Condicions de Treball, d'acord amb la clàusula preliminar cinquena de l'es- mentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte laboral indefinit a l'Ajuntament o Institut Municipal. – Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de serveis, inclosos els serveis previs en altres admi- nistracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en qua- tre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment desenvo- lupat o, en el seu cas, l'últim desenvolupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de comple- ment de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carre- ra administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es va- loraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntua- ran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres que s'indiquen a l'annex. A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament per la Junta de Per- sonal i el Comitè d'Empresa. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exi- gides hauran de presentar la sol·licitud a la qual adjuntaran la relació de mèrits al·legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria i els docu- ments acreditatius corresponents, al Registre Gene- ral o a qualsevol dels registres municipals, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'ende- mà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmen- tat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instàn- cia i la documentació separada, per la qual cosa, es podrà utilitzar l'imprès normalitzat de què es dispo- sa a l'Oficina d'Informació de Personal, a les seus del districtes o a la intranet municipal. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-ho s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Cor- poració des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complemen- taris s'estableixi la redacció d'un informe o memò- ria, aquest no podrà excedir de 5 pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjunta- ment amb la sol·licitud i el currículum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convoca- tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- posar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, podent-se convocar les per- sones que optin a les places per precisar o ampliar aspectes concrets en relació als mèrits al·legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc. Malgrat això, quan una persona hagi obtingut una plaça en dife- NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2257 rents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils se- güents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamen- tària corresponent. ANNEX Concurs 4/2009. Un lloc de treball de lletrat del Departament Jurídic Administratiu de Mercats Muni- cipals, adscrit al Departament Jurídic-Administratiu de l'IMMB (nivell 24). Un lloc de treball de lletrat del Departament Jurídic Administratiu de Mercats Municipals, Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) Concurs 4/2009 Lloc de treball adscrit al Departament Jurídic Administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona IMMB. Nivell 24 i específic de responsabilitat mensual de 506,68 euros, segons catàleg vigent (2414X). El lloc de treball objecte de la present convocatò- ria té com a règim horari el de 37 hores i 30 mi- nuts. Funcions principals – Supervisar i assessorar jurídicament a l'Institut de Mercats, d'acord amb les instruccions del cap del Departament, en tots aquells aspectes que siguin de la seva competència com institut municipal, assessorament què pot incloure, també, l'assistència jurídica presencial al per- sonal de l'Institut i/o quan aquest hagi de com- parèixer davant dels òrgans judicials en exercici de les seves funcions i competències. – Realitzar el seguiment i aplicació jurídica de l'Ordenança Municipal de Mercats en tots els seus aspectes legals, com ara instruir els expe- dients sancionadors derivats d'infraccions mu- nicipals dins de l'àmbit de l'IMMB, o d'altres. – Elaborar resposta a peticions d'òrgans judicials i altres administracions públiques relacionades amb l'àmbit de mercats. – Supervisar els processos de contractació públi- ca realitzada per l'Institut per tal d'adjudicar les diferents autoritzacions d'ús en els mercats (subhastes, concursos, etc.) o per l'adjudicació de les obres, serveis i subministraments que l'Institut precisa contractar, redactant, si fos el cas, els plecs, informes o dictàmens necessaris. – Analitzar, avaluar i informar les sol·licituds i reclamacions procedents dels titulars d'autorit- zacions de mercats, així com dels ciutadans. – Seguiment de les publicacions oficials i docu- ments jurídics. – Substituir al cap del Departament en aquells supòsits en que correspongui. – Aquelles altres derivades de les funcions assig- nades al lloc de treball. Requisits addicionals Personal del grup A1, que pertany a la categoria de Tècnic/a Superior en dret o Tècnic/a d'Adminis- tració General (llicenciat en dret). Mèrits complementaris 1. Experiència professional fins a 6 punts segons el següent barem: – Assessorament legal en aplicació d'ordenances municipals, que pot incloure, entre d'altres, l'emissió d'informes jurídics, la resolució de re- cursos administratius o la tramitació d'expedi- ents sancionadors, valorant-se també l'experi- ència en la relació personal (presencial o telefònica) amb els particulars (concessionaris, comerciants o ciutadans en general), fins a 3 punts. – Experiència i pràctica en qualsevol faceta inte- grada en processos de contractació pública (re- dacció de plecs, seguiment de processos, redac- ció d'actes, adjudicacions, etc.), fins a 2 punts. – Assessorament jurídic intern a personal munici- pal, en relació a l'exercici de les seves compe- tències municipals, així com també exercici de tasques de coordinació dels processos jurídics- administratius en els quals es puguin trobar afectats diverses parts o departaments interns municipals, fins a 1 punt 2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici pràctic. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/es per a la realització d'una prova o supòsit pràctic, valorant-la fins a un màxim de 4 punts. En cas de convocar-se aquesta prova, tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques personals: La Junta de Valo- ració podrà convocar els/les candidats/tes per a l'avaluació de les seves característiques personals, valorant especialment la capacitat de planificar el propi treball, la flexibilitat i l'actitud positiva en l'atenció amb el ciutadà. En el cas de realitzar-se, aquesta convocatòria, tindrà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzarà els sistemes d'apreciació que consideri més adequats i valorarà aquest apartat fins a un màxim de 4 punts. 2258 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats, 10 punts. Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació màxima total (mèrits comuns més mèrits comple- mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració President: Sr. Jordi Torrades i Aladrén, gerent de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o per- sona en qui delegui. Vocals: Sra. Antònia López i Leal, cap d'Administració de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui. Sr. Genís Arnás i Paez, cap del Servei de Mercats de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui. Sr. Manel Armengol i Jornet, cap del Departa- ment Jurídic-Administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), o persona en qui delegui. Representants de la Junta de Personal o del Co- mitè d'Empresa. CONVOCATÒRIA D’UN CONCURS PER A LA PROVISIÓ D’UN LLOC DE TREBALL DE L'INS- TITUT MUNICIPAL D'HISENDA (Aprovada per resolució del gerent de l’IMH de 30 de juliol de 2009) BASES GENERALS De conformitat amb les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convoquen per a la seva provisió pel personal de plantilla d'aquest Ajuntament els llocs de treball que consten a l'annex, d'acord amb les condicions específiques que s'indiquen en aquest mateix annex per a cadascun d'ells i amb els requisits comuns que es fixen a continuació: REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS A part dels requisits addicionals de cada concurs, per optar a qualsevol convocatòria és necessari: – Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un Institut Municipal, i no pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Ex- tinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). – Tractar-se de personal funcionari o contractat laboral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Municipal i el personal laboral fix de l’Ajuntament posteriorment subrogat a un Insti- tut podran participar igualment en els concur- sos. Així mateix, podran participar els contrac- tats laborals fixos d’Instituts Municipals que hagin efectuat la corresponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball, d’acord amb la clàusula preliminar cinquena de l’esmentat Acord. – Haver prestat un mínim d'un any de serveis com a funcionari de carrera o amb contracte la- boral indefinit a l’Ajuntament o Institut Munici- pal. – Haver transcorregut un mínim de 2 anys des de l'última destinació obtinguda per concurs. MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS 1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de serveis, inclosos els serveis previs en altres admi- nistracions públiques que hagin estat formalment reconeguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d'1 punt. 2. Grau personal consolidat. S'avaluarà fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Per posseir com a grau un nivell superior al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de treball convocat: 0,75 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre al del lloc de treball convocat: 0,25 punts. 3. Nivell del lloc de treball actualment desenvo- lupat o, en el seu cas, l'últim desenvolupat, fins a un màxim d'1 punt segons el barem següent: – Pel desenvolupament d'un lloc d'igual nivell al del lloc de treball convocat: 1 punt. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball inferior en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50 punts. – Pel desenvolupament d'un lloc de treball de nivell superior al nivell del lloc de treball base de la categoria del concursant: 0,25 punts. A aquests efectes s'ha d'entendre per nivell del lloc de treball desenvolupat, el nivell de comple- ment de destinació efectivament acreditat en la nòmina corresponent, quan es tracti d'un nivell superior al del grau personal consolidat de cada aspirant, i el nivell del lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quan aquest sigui inferior al grau personal que hagi pogut consolidar a la carre- ra administrativa. 4. Cursos de formació i perfeccionament. Es va- loraran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directa amb el lloc de treball a cobrir, i es puntua- ran, si s'escau, en funció de les matèries, la durada i l'avaluació. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2259 JUNTA DE VALORACIÓ Estarà formada pels membres següents: Presidència: El gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, com a titular Vocalies: El/la directora/a sectorial, o persona qui delegui, que per a cada concurs s’indiqui expressament a l’annex. El/la cap de Divisió o Cap de Departament del qual depengui el lloc de treball. El cap de Recursos Humans de l’Institut Municipal d’Hisenda, que actuarà com a secretari de la Junta de Valoració A més, a tots els concursos hi podran assistir, en els termes previstos a les Bases Marc, els represen- tants designats conjuntament pel Comitè d'Empre- sa de l’Institut i la Junta de Personal. PROCEDIMENT I NORMES GENERALS Les persones que compleixin les condicions exi- gides hauran de presentar la sol.licitud a la qual adjuntaran la relació de mèrits al.legats classificats segons l'ordre d'aquesta convocatòria i els docu- ments acreditatius corresponents, al Registre de l’Institut Municipal d’Hisenda (avinguda del Litoral, núm. 30) o a qualsevol altre Registre municipal, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de l'en- demà de la publicació d'aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal. Els requisits i mèrits al.legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament de l'esmen- tat termini. Per a cada concurs s'ha de presentar una instàn- cia i la documentació separada, per la qual cosa, es podrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es dispo- sa al Departament de Personal de l’Institut o a les Oficines d'Informació de Personal de l’Ajuntament. En cas d'empat en la puntuació, per dirimir-ho s'atendrà a l'antiguitat de serveis prestats a la Cor- poració des de la data d'incorporació en la plantilla, amb caràcter indefinit. En els casos en què entre els mèrits complemen- taris s'estableixi la redacció d'un informe o memò- ria, aquest no podrà excedir de 5 pàgines, excepte en aquells casos en què les bases específiques del concurs determinin un nombre superior de pàgines, donades les característiques del lloc de treball a cobrir. L'informe s'haurà de presentar conjunta- ment amb la sol.licitud i el curriculum vitae. Els llocs de treball objecte de la present convoca- tòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts setmanals. Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis- posar dels sistemes d'acreditació i de comprovació que consideri més escaients en cada cas i per a cada tipus de mèrits, i podrà convocar les persones que optin a les places perquè precisin o ampliïn aspectes concrets en relació als mèrits al.legats. Les destinacions adjudicades són irrenunciables un cop s'ha pres possessió del lloc de treball. Mal- grat això, quan una persona hagi obtingut una pla- ça en diferents concursos convocats, haurà d'optar per una d'elles, dins del termini dels tres dies hàbils següents al de l'exposició en el tauler d'anuncis del departament de Personal de la proposta de la Junta de Valoració de l'últim concurs en què hagi obtingut la plaça. Per a tot allò no estipulat expressament en aquesta convocatòria, s'estarà a allò que disposen les Bases Marc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliol de 1988 i la normativa legal i reglamen- tària corresponent. ANNEX Concurs 111. Tècnic de Gestió de Deutors (nivell 18). Tècnic de Gestió de Deutors Concurs 111 Un lloc de treball de tècnic de Gestió de Deutors, adscrit al Departament de Gestió Recaptatòria de l'Institut Municipal d'Hisenda de Barcelona (av. Litoral, núm. 30). Nivell 18 i específic de responsabilitat de 254,66 € (1840X). Horari de 37,5 hores setmanals. Funcions principals 1. Realitzar les gestions amb els deutors de tri- buts, multes i preus públics que requereixen una atenció i seguiment diferencial per tal d’aconseguir cobrar el deute. Això comporta: a) Fer la recerca i localització del deutor. b) Fer requeriments. c) Entrevistar-se amb el deutor, informar-lo sobre el deute i les formes de pagament i acordar les condicions del pagament del deute. d) Gestionar el cobrament del deute i fer les cor- responents liquidacions, prèvia la depuració i anul·lació de càrrecs, si s’escau. e) Seguiment de les actuacions. f) Realitzar tasques d’investigació dels béns sus- ceptibles d’embargament g) Proposar l’embargament de béns i drets del deutor. 2. Tramitar el expedients de derivació de respon- sabilitat tributària. 3. Tramitar i formalitzar fraccionaments / ajor- naments dins dels criteris establerts. 2260 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 4. Realitzar les tasques complementàries que es deriven de la seva actuació: a) Informar per tal d’unificar el fitxer de contribu- ents. b) Proposar canvis de titularitat de béns. c) Informar les baixes en els padrons. d) Informar les peticions de condonació de deute que pel seu import i/o característiques s’enco- manin. e) Qualsevol altre que incideixi en els arxius i ba- ses de dades de l’IMH. 5. Proposar fallences: estudi d’antecedents, re- dacció de la proposta i confecció dels expedients. Requisits addicionals Personal dels grups A2 o C1. Mèrits complementaris 1. Experiència professional, fins a 5 punts, se- gons el barem següent: – En tasques de gestió tributària, procediment administratiu i tributari, fins a 2 punts. – En atenció i relació amb el públic i especialment en temes que impliquin arribar a acords amb el ciutadà, fins a 2 punts. – En aplicacions ofimàtiques (WORD, EXCEL, AC- CES), i especialment les requerides pel lloc de treball (SIR, FVE, TIB, MIR...), fins a 1 punt. 2. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball, fins a 1 punt. 3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar els/les candidats/tes per a la realització d’una prova o supòsit pràctic, i el valorarà fins a un màxim de 4 punts. En cas de realitzar-se aquesta prova tindrà caràcter obligatori. 4. Característiques personals requerides pel al lloc de treball i singularment: capacitat d’autodomini; facilitat per la relació interpersonal i el treball en equip, responsabilitat, comunicació oral i escrita, ca- pacitat d’auto-organització, capacitat de negociació i integritat en el desenvolupament del treball públic. La Junta de Valoració podrà avaluar les caracte- rístiques personals dels/les candidats/es en relació al lloc de treball convocat, mitjançant els sistemes d’apreciació que consideri més oportuns, i valorarà aquest apartat fins a un màxim de 5 punts. En cas de realitzar-se aquesta prova tindrà caràcter obli- gatori. Puntuació mínima Si s'avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts. Si no s'avaluen tots els apartats opcionals, la puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits comuns més mèrits complementaris) que poden obtenir els/les candidats/tes. Junta de Valoració President: Sr. Antoni Rodríguez Sivera, gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui delegui. Vocals: Sra. Elena Molina i Bellés, directora d’Ingressos i Administració, o persona en qui delegui. Sr. Antonio Abeleira Navarro, cap del Departa- ment de Gestió Recaptatòria, o persona en qui de- legui. Sr. Santos Martínez Sequí, cap de Recursos Hu- mans, qui actua també com a secretari, o persona en qui delegui. Un representant de la Junta de Personal o del Comitè d’Empresa. BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DEL CONCURS ESPECÍFIC PER A LA PROVISIÓ D'UN LLOC DE TREBALL DE TÈCNIC DE SU- PORT EN RECURSOS HUMANS (CONSORCI DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA) 1. CARACTERÍSTIQUES DEL LLOC Lloc pertanyent a la plantilla del Consorci de Bi- blioteques de Barcelona. La remuneracions corresponents a aquest lloc de treball s’assimilen en els mateixos conceptes i quanties al lloc de treball catalogat com a 2299X de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest inclou principal- ment, a més del sou de la categoria i el comple- ment de destinació de nivell 22, un complement específic d’equiparació segons categoria, un com- plement específic de responsabilitat i dificultat tèc- nica de 506,68 euros mensuals, un complement específic transitori de 53,47 euros (grup A1) o 45,62 euros (grup A2), un plus de manutenció de 79,62 euros i un complement de productivitat, as- sistència i puntualitat. La jornada serà de 37 hores i 30 minuts setma- nals en horari a determinar segons les necessitats del servei. 2. FUNCIONS BÀSIQUES – Elaborar els diagnòstics de necessitats formati- ves i de desenvolupament professional del per- sonal de les Biblioteques de Barcelona. – Dissenyar, des del punt de vista metodològic, els programes formatius i de desenvolupament professional del personal. – Elaborar la proposta de pla de formació anual. – Gestionar l’operativa de les actuacions i coordi- nar les diverses accions formatives. – Seleccionar els proveïdors de formació i altres accions de desenvolupament professional. – Avaluar els resultats de la formació i el seu impacte. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2261 – Garantir el funcionament dels circuïts d’informació necessaris per al coneixement dels programes formatius per part del personal i per a la comuni- cació en ambdós sentits amb les biblioteques. – Participar en les reunions amb el Comitè d’Empresa o les seves comissions en referència als temes de formació i desenvolupament pro- fessional. – Donar suport al disseny de processos de selec- ció i provisió de llocs de treball. – Gestionar l’operativa dels processos de selecció i provisió de llocs de treball. – Donar suport als directors/es de biblioteca per millorar el seu rol com a facilitadors del desen- volupament professional del seu personal. – Donar suport als directors/es de biblioteca per a la implementació dels projectes d’aplicació al lloc de treball derivats dels programes formatius. – Promoure i coordinar les estades d’alumnes en pràctiques a les Biblioteques de Barcelona. – Promoure i coordinar la participació de les Bibli- oteques de Barcelona en els Plans d’Ocupació municipals per a la inserció laboral. – Promoure i coordinar la participació de les Bibli- oteques de Barcelona en els programes de Tre- balls en benefici de la comunitat o altres pro- grames d’interès social. – Elaborar les propostes de Convenis de col·la- boració amb les entitats o institucions corres- ponents. – Col·laborar en els processos d’avaluació de l’a- compliment vinculats a la carrera professional. – Col·laborar en l’actualització i la gestió del mo- del de competències professionals del personal de Biblioteques de Barcelona, a partir dels me- canismes de participació que s’estableixin. – Participar en la definició dels plans d’acció anu- als del departament de recursos humans. – Mantenir relacions operatives amb diferents Serveis de les Direccions de Recursos Humans de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. – Gestionar i fer el seguiment i la coordinació dels serveis de vigilància contractats per a les Biblio- teques de Barcelona. – Realitzar la gestió administrativa i el seguiment del pressupost assignat als programes sota la seva responsabilitat. – Participar diverses tipologies de grups de treball inter-institucionals, jornades professionals i al- tres. – Participar en activitats d’intercanvi d’experièn- cies professionals. – Totes aquelles altres funcions que es derivin de l’exercici del seu lloc de treball. 3. REQUISITS a) Ser funcionari/ària de carrera o personal laboral fix del Consorci de Biblioteques de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona o de la Diputació de Barcelona. b) Estar en servei actiu o en qualsevol altra situa- ció administrativa que, d’acord amb la normati- va vigent, possibiliti participar en aquesta con- vocatòria. c) No pertànyer a les classes de Guàrdia Urbana o Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona. d) Pertànyer al grup de titulació A1 o A2. e) Haver transcorregut un mínim de dos anys des de l’última destinació obtinguda per concurs, si es prové de l’Ajuntament de Barcelona. En el cas de personal de la Diputació de Barcelona s’aplicaran les excepcions recollides en el Re- glament de Provisió de Llocs de Treball d’aquesta institució. 4. PRESENTACIÓ D’INSTÀNCIES El personal que desitgi participar en aquesta convocatòria haurà de presentar instància normalit- zada en els registres municipals (Institut de Cultura de Barcelona, Pl. Sant Miquel o seus dels Districtes) o en els registres de la Diputació de Barcelona ubi- cats a la Rbla. Catalunya 126, al carrer Urgell 187 (Edifici del Rellotge), carrer Londres 55 (Edifici Lon- dres) o Passeig de la Vall d'Hebron 171 (Recinte Mundet-Edifici Serradell Trabal), dins el termini de quinze dies hàbils comptadors des de l’endemà de la data de publicació de la convocatòria en la Gase- ta Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. És requisit que la sol·licitud per prendre part a la convocatòria vagi acompanyada del curriculum vitae de l’aspirant i la documentació acreditativa dels mèrits al·legats, i no es podrà valorar cap altre mèrit que no estigui acreditat dins del termini de presentació d’instàncies. Els requisits i mèrits al·legats s'han d'entendre sempre referits a la data d'acabament del termini per a la presentació d’instàncies. La llista d’admesos i exclosos s’exposarà als Ser- veis Centrals del Consorci de Biblioteques de Barce- lona (La Rambla 88-94, 3a. Planta) i al Tauler d’anuncis del Palau de la Virreina (La Rambla 99). Es concedirà un termini de deu dies hàbils per a esmenes i possibles reclamacions. 5. PROCÉS SELECTIU La provisió d’aquest lloc de treball es farà mit- jançant concurs específic que constarà de dues fases: una primera d’apreciació de la capacitat i una segona de valoració de mèrits. 5.1. Apreciació de la capacitat. Consistirà en la realització de dos exercicis. a. Valoració de les competències professionals adequades al lloc de treball. 2262 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 Consistirà en la realització de proves professio- nals adreçades a la identificació del perfil de com- petències professionals dels candidats/tes, entre les que hi haurà una entrevista de competències. b. Entrevista personal Consistirà en una entrevista en què la Junta de Valoració avaluarà les característiques personals d’adequació al lloc de treball. La fase d’apreciació de la capacitat es valorarà amb un total de 20 punts, i serà necessari obtenir un mínim de 10 punts per accedir a la fase següent. 5.2. Valoració de mèrits. Consistirà en la valoració del currículum dels/de les aspirants que han superat la fase d’apreciació de la capacitat, segons el barem següent: a) Antiguitat reconeguda a l’Administració públi- ca, fins a un màxim d'1 punt, a raó de 0,1 punts per any. b) Grau personal consolidat, fins a un màxim d'1 punt, segons els criteris següents: – Per posseir com a grau un nivell superior al 22: 1 punt. – Per posseir com a grau el nivell 22: 0,75 punts. – Per posseir com a grau el nivell inferior al 22: 0,5 punts. c) Experiència professional, fins a un màxim de 13 punts, segons els criteris següents: – Disseny i organització de plans i accions de formació o desenvolupament professional, a raó d'1,3 punt per any fins a 4 punts. – Suport i assessorament en recursos humans, a raó d'1 punt per any fins a 3 punts. – Gestió de projectes complexes, amb participa- ció de múltiples interlocutors, a raó d'1,3 punt per any, fins a 4 punts. – Gestió administrativa i pressupostària relacio- nada amb les funcions del lloc a cobrir, a raó d'1 punt per any fins a 2 punts. d) Formació relacionada amb les funcions del lloc de treball, a raó de 0,10 punts per cada 10 hores de formació amb assistència acreditada, fins a un màxim de 3,5 punts. La puntuació màxima per a un sol curs o temàti- ca serà de 0,75 punts. e) Altres mèrits, fins a un màxim d'1,5 punts. Es valoraran aquells mèrits relacionats amb les funcions del lloc de treball que no hagin estat valo- rats en els apartats anteriors. La puntuació mínima s’estableix en els 20 punts. En cas d’empat en la puntuació, s’atendrà al re- sultat de la fase d’apreciació de la capacitat. 6. PERMANÈNCIA EN LA DESTINACIÓ L’aspirant que resulti adscrit/a haurà de roman- dre un mínim de dos anys en el lloc de treball, lle- vat que accedeixi a un altre lloc de nivell inferior, i amb les excepcions que preveu el Reglament de Provisió de llocs de treball de la Diputació de Barce- lona per accedir als llocs de treball d’aquesta insti- tució. 7. JUNTA DE VALORACIÓ Presidenta: Sra. Anna Estruch Duran, adminis- tradora del Consorci, o persona en qui delegui. Vocals: Sr. Marta Cano, cap del Servei de Coor- dinació Bibliotecària de la Diputació de Barcelona, o persona en qui delegui. Sra. Judit Terma Grassa, directora tècnica de planificació, projectes i avaluació del Consorci, o persona en qui delegui. Sr. Lluís Salvador Ugalde, cap de Recursos Hu- mans del Consorci, o persona en qui delegui. Un representant sindical designat pel Comitè d’Empresa del Consorci. Un representant sindical designat per la Junta de Personal de la Diputació de Barcelona. Un representant sindical designat per la Junta de Personal de l’Ajuntament de Barcelona. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2263 Nomenaments L’Alcaldia, en data 15 de maig de 2009, ha adop- tat la resolució següent: Nomenar, amb efectes del dia 1 d’abril de 2009 i de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició en torn de promoció interna i torn lliure, per a la provisió de 7 places de Tècnic Mitjà en Biblioteconomia, com a funcionària de carrera la Sra. Montserrat Esteve Munté. I reconèixer-li, els períodes previs de serveis prestats a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el que disposa la Llei 70/78 de reconeixement de serveis prestats a l’Administració Pública. * * * L’Alcaldia, en data 15 de juny de 2009, ha adop- tat la resolució següent: Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició per a la provisió de 10 places de Tècnic Superior en Econo- mia i Sociologia, com a funcionari de carrera, amb efectes 1 de juny de 2009, a l’aspirant següent: Mas Fontcuberta, Daniel. I reconèixer-li els períodes previs de serveis prestats a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el que disposa la Llei 70/78 de reconeixement de serveis prestats a l’Administració Pública Donar compte de la present resolució a la Comis- sió de Presidència, Territori i Funció Pública. * * * L’Alcaldia, en data 23 de juny de 2009, ha adop- tat la resolució següent: Nomenar funcionaris de carrera en la categoria d’Agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb efectes del dia 23 de juny de 2009, per haver supe- rat el procés selectiu d’oposició lliure convocat a l’efecte els/les aspirants que s’assenyalen en el document annex I. Donar compte de la present resolució a la Comis- sió de Presidència, Territori i Funció Pública. Annex Relació dels aspirants de la promoció 80 B propo- sats per al seu nomenament com a funciona- ris/àries de carrera en la categoria d’Agent de la Guàrdia Urbana. 1. Alcaide Petidier, Miguel Angel 2. Asensio Jodar, Juan Carlos 3. Avila Millán, Juan 4. Bachiller Moradell, Jordi Albert 5. Bailon López, C. Luis 6. Ballus Lancina, Isaac 7. Benito Gil, José 8. Bernadet Montoliu, Antonio 9. Bernal Rodríguez, David 10. Blanco Martínez, Marco 11. Bodi Font, Raul 12. Buch Roca, Sergio 13. Busta Planell, Montserrat 14. Caballero Baños, Marta 15. Cabre dos Reis, Augusto C. 16. Campama Alegre, Josep 17. Cañero Real, Víctor 18. Capellades Moreno, Iban 19. Carreño Llorens, Javier 20. Castrillo Fuentes, Ferran 21. Catalan Franco, Roberto 22. Cervello Segovia, Iban 23. Chaler Sánchez, Ignacio 24. Cruz Fernández, Carlos 25. Cuenca Gento, Antonio J. 26. Darrical Civit, Judith 27. Dillana Carro, Alberto 28. De la Fuente Oviedo, Francisco 29. Fuentes Rosales, Sergio 30. Galvez Smith, Francisco 31. Garcia García, Javier 32. Garcia Gómez, David 33. Garcia Gutiérrez, Roberto 34. Garrido Zafra, Juan Anton 35. Genaro Jornet, Eva 36. Gil Martin, Jessica 37. Giron Medina, Francisco 38. Goicoechea Santiago, Adrian 39. González Carrete, Hector 40. González Gómez, Oscar 41. González Robles, Alberto 42. Graupera Buquet, Josep 43. Herrera Daza, Lucas 44. Herrero Ortiz, David 45. Idañez Sabater, Alberto 46. Jarauta Borrasca, Gabriel 47. Jordan Poch, Albert 48. Lavado Cercós, Raul 49. Lleonart Surroca, Jordi 50. Lopena Manto, Nikko 51. Lozano Rubio, Eva 52. Marco Pérez, Oscar 53. Martín García, Eugenio 54. Martínez López, José Luís 55. Millan Fernández, Ramon 56. Miranda Sabaté, Sergio 57. Molinero Carnicero, Manuel 58. Montoro Hidalgo, Raul Jorge 59. Montoya Álvarez, David 60. Morabit Arnedo Aamar R. 61. Morales Ariza, Joaquim 62. Morales Fernández, Juan José 2264 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 63. Moran Martínez, Sergio 64. Moreno Duran, Tarsilo 65. Nadal Pérez, Hector 66. Nuñez Torres, Javier 67. Nus Giménez, Eduard 68. Olmedo Bono, Rafael 69. Pareja Herranz, Francisco Javier 70. Pelaez Canterla, José Luís 71. Peña Bastante, Isaac 72. Perez Lario, Agata 73. Pernia Gracia, Robert 74. Piguillem Roger, Rafael 75. Planella Rigau, Eduard 76. Plaza Monreal, J. Mariano 77. Poveda Gea, Santiago 78. Poyato Aranda, Miguel 79. Priego Luque, Ana 80. Ricart Centellas, Josep 81. Rivali Espín, Carlos 82. Rocamundi Muñoz, Ramon J. 83. Rojo Gambin, Benjamin 84. Ropero González, Oscar 85. Rubio Rincón, Xavier 86. Ruiz Ramírez, Jordi 87. Saavedra Rocha, Raul 88. Saez Domènech, Laura 89. Sanchez Bautista, Daniel 90. Sanyang Davila, Sulayman 91. Tejada Ortega, Alfonso 92. Tena Salvador, Miquel 93. Vazquez Gimeno, Juan C. 94. Vera rodríguez, Juan Antonio 95. Vicente Leoz, Miguel Angel 96. Villazon Royo, Samuel G. 97. Viñolas Martínez, Axel 98. Yepes Sánchez, Marc 99. Zamora Isabel, Albert * * * L’Alcaldia, en data 2 de juliol de 2009, ha adop- tat la resolució següent: Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició per a la provisió de 6 places de Tècnic Mitjà en Art i Histò- ria, com a funcionari de carrera, amb efectes 4 de juny de 2009, a l’aspirant següent: Torralbo Sal- mon, Esther. Adscriure-la a l’Institut de Cultura de Barcelona. I reconèixer-li els períodes previs de serveis prestats a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el que disposa la Llei 70/78 de reconeixement de serveis prestats a l’Administració Pública. Donar compte de la present resolució a la Comis- sió de Presidència, Territori i Funció Pública. * * * L’Alcaldia, en data 2 de juliol de 2009, ha adop- tat la següent resolució: Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició per a la provisió de 10 places de Tècnic Superior en Econo- mia i Sociologia, com a funcionari de carrera, amb efectes 1 de juny de 2009, a l’aspirant següent: Batalla Roldan, Pablo. I reconèixer-li els períodes previs de serveis prestats a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el que disposa la Llei 70/78 de reconeixement de serveis prestats a l’Administració Pública. Donar compte de la present resolució a la Comis- sió de Presidència, Territori i Funció Pública. * * * L’Alcaldia, en data 13 de juliol de 2009, ha adop- tat la següent resolució: Nomenar, amb efectes 1 de juny de 2009, a la Sra. Sanz Pons, Noelia com a funcionària de carrera en la categoria de Tècnic Superior en Art i Història –branca conservació, restauració i gestió–, de con- formitat amb la proposta del Tribunal de Selecció del concurs oposició, adscriure-la a l’Institut de Cultura de Barcelona, I reconèixer-li els períodes previs de serveis prestats a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el que disposa la Llei 70/78 de reconeixement de serveis prestats a l’Administració Pública. Donar compte de la present resolució a la Comis- sió de Presidència, Territori i Funció Pública. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2265 ANUNCIS Notificacions En acompliment del que disposa l'article 59.4 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. EX09000323 instruït pel Departament Jurídic Administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre extinció de l’autorització d’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifica a la persona titu- lar, Luisa Pérez Fores, a l'últim domicili conegut de la qual s'han rebutjat les notificacions que li han estat adreçades, que en ús de les facultats atorga- des per decret d’Alcaldia de data 16 de juliol de 2007, el president de l’IMMB ha disposat en data 12 de juny de 2009: "Declarar extingida/es l’autorització d’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, que figura/en a nom de la persona titular a dalt esmentada, a l’empara de la lletra l) de l’article 37 (manca de pagament del cànon) de l'Ordenança de mercats; i deixar la/les parada/es esmentada/es en situació de vacant/s i revocada/es l’autorització/les autoritzacions d’ús corresponent/s, requerir la titular perquè de con- formitat amb el que disposen els articles 160 i 161 del Reglament de patrimoni dels ens locals, en el termini de deu dies deixi el/s lloc/s de venda a dis- posició de l’Administració, lliure/s, vacu/s i expe- dit/s; dins els vuit dies següents a l’expiració del termini esmentat, assenyalar el cinquè dia hàbil a les 8 hores per la pràctica de la diligència de llan- çament. Designar el director del mercat i l’auxiliar d’àrea perquè, junts o separats, efectuïn l’ex- pressada diligència amb absoluta indemnitat per a l’erari municipal, assistits del personal de la Policia Municipal que estimin necessari i amb la facultat de reclamar directament l’auxili de la força pública si així calgués per l’exacte compliment de la comesa que els ha estat assignada." Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la present notificació. L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si trans- corren tres mesos des de la seva interposició sense que se’n notifiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada es pot interposar recurs contenciós administratiu davant del Jutjats contenciosos administratius de Barcelona o dels que correspongui al seu domicili, en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la data en què es produeix l’acte presumpte. També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 27 de juliol de 2009. El secretari ge- neral, Jordi Cases i Pallarès. Mercat: Llibres Ocasió S. Antoni Lloc/s: Llibres Ocasió/Prod.Culturals/260-1 * * * En compliment del que disposa l'article 59.4 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. EX09001252 instruït pel Departament Jurídic Administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre extinció de l’autorització adminis- trativa que empara l’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifica a la persona titular, Isabel Calzada Bete- ta, que en data 8 de juliol de 2009 el cap del Servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats ha procedit a la signatura del requeriment següent: "Segons consta a la Direcció del Mercat, la para- da a baix esmentada, roman tancada al públic des del dia 1 de juny de 2009. Aquest comportament està previst a l’Ordenança de mercats com a causa d’extinció de la llicència d’ús: "Sense perjudici d’allò que es disposa en altres preceptes d’aquestes Ordenances, les autoritzaci- ons d’ús s’extingeixen per: (…) i) no ocupar la pa- rada o tenir-la tancada per a la venda durant un mes, llevat que sigui per causa justificada segons el criteri de l’òrgan que atorgà l’autorització, i allò que es disposa en l’article 47." Així mateix, l’article 47 de l’Ordenança de mer- cats estableix: "1. Es declararà vacant tota parada que no s’ocupi durant un mes consecutiu, llevat que ha- gués estat obtinguda pel titular una autorització municipal, i amb independència que s’hagi satisfet o no el cànon corresponent…" Per tot l’esmentat, el requerim perquè en el ter- mini de deu dies comptats des de l’endemà de re- bre la present notificació procedeixi a l’obertura del/s lloc/s de venda, i l’advertiment que en cas de no fer-ho es procedirà a iniciar el corresponent 2266 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 expedient administratiu per tal de declarar extingi- da l’autorització administrativa. Així mateix, dins el termini atorgat podrà presentar les al·legacions que consideri oportunes per a la defensa dels seus drets i interessos." Barcelona, 24 d’agost de 2009. El secretari gene- ral (accidental), Joan de Moxó i Forga. Mercat: Abaceria Lloc/s: Lloc Especial/047-1 * * * En compliment del que disposa l'article 59.4 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i en relació amb l'expedient núm. EX09001253 instruït pel Departament Jurídic Administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona sobre extinció de l’autorització adminis- trativa que empara l’ús del/s lloc/s a baix indicat/s, es notifica a la persona titular, Isabel Calzada Bete- ta, que en data 8 de juliol de 2009 el cap del servei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats ha procedit a la signatura del requeriment següent: "Segons les dades que consten a l’IMMB, vostè no es troba al corrent de pagament dels cànons d’ús corresponents als llocs de venda dels quals n’ostenta la llicència. Li recordem que d’acord amb l’article 42.i) de l’Ordenança municipal de mercats, els titulars dels llocs de venda tenen l’obligació de satisfer el cànon i les altres exaccions que corresponguin, i que aquest incompliment està previst a l’article 37.l) de l’Ordenança esmentada com a causa d’extinció. Per a realitzar el pagament pot adreçar-se a l’Institut Municipal d’Hisenda (av. Litoral, núm. 24- 34, edifici Vela-annex Torre Mapfre); posteriorment haurà d’aportar els comprovants a les oficines cen- trals de l’IMMB, o bé pot fer-los arribar a la Direcció del mercat. Per tot l’esmentat, la requerim perquè en el ter- mini de deu dies comptats des de l’endemà de re- bre la present notificació, liquidi el deute que manté amb l’IMMB. Així mateix, en el termini indicat, po- drà presentar al·legacions per a la defensa dels seus drets i interessos. En el supòsit que el deute no fos liquidat, s’iniciarà la tramitació del correspo- nent expedient administratiu per declarar extingi- des les autoritzacions d’ús.“ Barcelona, 24 d’agost de 2009. El secretari gene- ral (accidental), Joan de Moxó i Forga. Mercat: Abaceria Lloc/s: Lloc Especial/047-1 Altres anuncis Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 09-OBO-132 El president de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en ús de les facultats conferides per l’article 5.2 dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en data 28 de maig de 2009 va adoptar la resolució següent: "Aprovar inicialment el Projecte d’obra ordinària d’urbanització dels carrers Olzinelles i Rosend Arús al barri de la Bordeta de Barcelona, d’acord amb els articles 235.1 del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel que s’aprovà el Text refós de la llei muni- cipal i de règim local de Catalunya, 37 i 39 del De- cret 179/1995, de 13 de juny, pel que s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens lo- cals, amb un pressupost per a coneixement de l’administració de tres milions set´cents noranta sis mil vuit-cents cinquanta dos euros amb vint-i-sis cèntims (3.796.852,26 €), IVA exclós; sotmetre’l a informació pública durant el termini de 30 dies na- turals a partir del dia següent al de la publicació d’aquesta resolució, segons allò assenyalat en els articles precedents, mitjançant anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; tenir-lo per aprovat definitivament, sempre i quan no es formulin al·legacions o emetin informes, en el ter- mini d’informació pública, que facin palesa la ne- cessitat d’introduir-hi rectificacions i publicar aques- ta resolució en el Butlletí oficial de la Província." Aquesta resolució fou sotmesa a informació pú- blica durant el termini de 30 dies naturals, en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) núm. 133, del dia 4 de juny de 2009 i al diari La Vanguardia de 5 de juny de 2009, no havent-se presentat al·le- gacions al projecte, segons consta en la certificació de la secretària delegada de l’Institut municipal d’Urbanisme de data vint-i-u de juliol de dos mil nou. NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2267 En virtut de la previsió continguda en la resolució esmentada, i en els seus propis termes, queda aprovat definitivament el Projecte d’obra ordinària d’urbanització dels carrers Olzinelles i Rosend Arús al barri de la Bordeta de Barcelona. La qual cosa es publica per públic coneixement de conformitat a l’article 38.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Contra aquesta resolució podeu interposar recurs d’alçada davant l'Alcaldia, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de la publicació d’aquest anunci. Transcorregut el termini de tres mesos des de la interposició del recurs ordinari sense haver estat notificat de llur resolució, es considerarà aquest desestimat als efectes de poder interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona. Tanmateix es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 24 de juliol de 2009. La secretària de- legada de l’IMU (PD 08/11/99), M. Camino Suárez García. * * * Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 09-OBO-133 El president de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en ús de les facultats conferides per l’article 5.2 dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en data 28 de maig de 2009 va adoptar la resolució següent: "Aprovar inicialment el Projecte d’obres ordinàri- es de col·locació d’elements addicionals a l’illa Bac de Roda/Cristofol de Moura, Fase 1 del parc del Centre de Poble Nou de Barcelona, d’acord amb els articles 235.1 del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel que s’aprovà el Text refós de la llei muni- cipal i de règim local de Catalunya, 37 i 39 del De- cret 179/1995, de 13 de juny, pel que s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens lo- cals, amb un pressupost per a coneixement de l’administració de tres-cents vint mil dos-cents cin- quanta-sis euros amb seixanta dos cèntims (320.256,62 €) IVA exclós; sotmetre’l a informació pública durant el termini de 30 dies naturals a par- tir del dia següent al de la publicació d’aquesta resolució, segons allò assenyalat en els articles precedents, mitjançant anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; tenir-lo per aprovat definitivament, sempre i quan no es formu- lin al·legacions o emetin informes, en el termini d’informació pública, que facin palesa la necessitat d’introduir-hi rectificacions i publicar aquesta reso- lució en el Butlletí Oficial de la Província". Aquesta resolució fou sotmesa a informació pú- blica durant el termini de 30 dies naturals, en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) núm. 133, del dia 4 de juny de 2009 i al diari La Vanguardia de 5 de juny de 2009, no havent-se presentat al·le- gacions al projecte, segons consta en la certificació de la secretària delegada de l’Institut municipal d’Urbanisme de data vint-i-u de juliol de dos mil nou. En virtut de la previsió continguda en la resolució esmentada, i en els seus propis termes, queda aprovat definitivament el Projecte d’obres ordinàri- es de col·locació d’elements addicionals a l’illa Bac de Roda/Cristofol de Moura, Fase 1 del parc del Centre de Poble Nou de Barcelona. La qual cosa es publica per públic coneixement de conformitat a l’article 38.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Contra aquesta resolució podeu interposar recurs d’alçada davant l'Alcaldia, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de la publicació d’aquest anunci. Transcorregut el termini de tres mesos des de la interposició del recurs ordinari sense haver estat notificat de llur resolució, es considerarà aquest desestimat als efectes de poder interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona. Tanmateix es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 24 de juliol de 2009. La secretària de- legada de l’IMU (PD 08/11/99), M. Camino Suárez García. * * * Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 09-OBO-134 El president de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en ús de les facultats conferides per l’article 5.2 dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en data 28 de maig de 2009 va adoptar la resolució següent: "Aprovar inicialment el Projecte executiu d’obres ordinàries d’una àrea de jocs accessible i integrado- ra per a tots els nens i nenes al Parc Central del Poblenou, d’acord amb els articles 235.1 del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel que s’aprovà el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, 37 i 39 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel que s’aprova el reglament d’obres, activi- tats i serveis dels ens locals, amb un pressupost per a coneixement de l’Administració de cent tren- ta-sis mil noranta-vuit euros amb nou cèntims (136.098,09 €), IVA exclós; sotmetre’l a informació pública durant el termini de 30 dies naturals a par- tir del dia següent al de la publicació d’aquesta 2268 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 10-9-2009 resolució, segons allò assenyalat en els articles precedents, mitjançant anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; tenir-lo per aprovat definitivament, sempre i quan no es formu- lin al·legacions o emetin informes, en el termini d’informació pública, que facin palesa la necessitat d’introduir-hi rectificacions i publicar aquesta reso- lució en el Butlletí Oficial de la Província." Aquesta resolució fou sotmesa a informació pú- blica durant el termini de 30 dies naturals, en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) núm. 133, del dia 4 de juny de 2009 i al diari La Vanguardia de 5 de juny de 2009, no havent-se presentat al·le- gacions al projecte, segons consta en la certificació de la secretària delegada de l’Institut municipal d’Urbanisme de data vint-i-u de juliol de dos mil nou. En virtut de la previsió continguda en la resolució esmentada, i en els seus propis termes, queda aprovat definitivament el Projecte executiu d’obres ordinàries d’una àrea de jocs accessible i integrado- ra per a tots els nens i nenes al Parc Central del Poblenou. La qual cosa es publica per públic coneixement de conformitat a l’article 38.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Contra aquesta resolució podeu interposar recurs d’alçada davant l'Alcaldia, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de la publicació d’aquest anunci. Transcorregut el termini de tres mesos des de la interposició del recurs ordinari sense haver estat notificat de llur resolució, es considerarà aquest desestimat als efectes de poder interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona. Tanmateix es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 24 de juliol de 2009. La secretària de- legada de l’IMU (PD 08/11/99), M. Camino Suárez García. * * * Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 09-OBO-136 El president de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en ús de les facultats conferides per l’article 5.2 dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en data 4 de juny de 2009 va adoptar la resolució se- güent: "Aprovar inicialment el Projecte d’obres ordinàri- es de deconstrucció de la finca del carrer Pallars, 321 de Barcelona, d’acord amb els articles 235.1 del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel que s’aprovà el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, 37 i 39 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel que s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, amb un pressu- post per a coneixement de l’administració de vint mil cinc-cents seixanta-sis euros amb seixanta cèn- tims (20.566,60 €), IVA exclòs; sotmetre’l a infor- mació pública durant el termini de 30 dies naturals a partir del dia següent al de la publicació d’aquesta resolució, segons allò assenyalat en els articles precedents, mitjançant anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; tenir-lo per aprovat definitivament, sempre i quan no es formu- lin al·legacions o emetin informes, en el termini d’informació pública, que facin palesa la necessitat d’introduir-hi rectificacions i publicar aquesta reso- lució en el Butlletí oficial de la Província”. Aquesta resolució fou sotmesa a informació pú- blica durant el termini de 30 dies naturals, en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) núm. 145, del dia 18 de juny de 2009 i al diari La Vanguardia de 15 de juny de 2009, no havent-se presentat al·le- gacions al projecte, segons consta en la certificació de la secretària delegada de l’Institut municipal d’Urbanisme de data vint-i-u de juliol de dos mil nou. En virtut de la previsió continguda en la resolució esmentada, i en els seus propis termes, queda aprovat definitivament el Projecte d’obres ordinàri- es de deconstrucció de la finca del carrer Pallars, 321 de Barcelona. La qual cosa es publica per públic coneixement de conformitat a l’article 38.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Contra aquesta resolució podeu interposar recurs d’alçada davant l'Alcaldia, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de la publicació d’aquest anunci. Transcorregut el termini de tres mesos des de la interposició del recurs ordinari sense haver estat notificat de llur resolució, es considerarà aquest desestimat als efectes de poder interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona. Tanmateix es pot utilitzar qualsevol altre recurs que es cregui convenient. Barcelona, 24 de juliol de 2009. La secretària de- legada de l’IMU (PD 08/11/99), M. Camino Suárez García. * * * Convocatòria del concurs públic per a sol·licitar i atorgar subvencions a les entitats dedicades a l’àmbit del a cooperació internacional per a projec- tes específics a les ciutats de Maputo, Regió de Tanger-Tetuan, Gaza City i la franja Nord de Gaza, Medellín, San Salvador i Àrea Metropolitana i Nia- mey. En el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, número , 189, de 8 d’agost, i en el Tauler d’Edictes NÚM. 23 10-9-2009 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 2269 de l’Ajuntament de Barcelona, en data 10 d’agost de 2009, s’ha publicat la convocatòria per a sol·licitar i atorgar subvencions a les entitats dedi- cades a l’àmbit del a cooperació internacional per a projectes específics a les ciutats de Maputo, Regió de Tanger-Tetuan, Gaza City i la franja Nord de Gaza, Medellín, San Salvador i Àrea Metropolitana i Niamey. Es fa públic per a general coneixement. Barcelona, 11 d’agost de 2009. El secretari dele- gat de la Gerència d’Educació, Cultura i Benestar, Miquel Benito López. GASETA MUNICIPAL Pl. Sant Miquel, s/n ISSN 1887-357X – Dipòsit legal: B-5.656-2007 Es publica cada deu dies