ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 
 
Sessió de 14 de febrer de 2017 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de febrer de 2017, s’hi 
reuneix la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, sota la presidència de la Ima. Sra. 
Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz Castellví, 
Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana 
i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Koldo 
Blanco Uzquiano, Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Carmen Andrés Añón, Àngels Esteller 
Ruedas i Maria Rovira Torrens, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, 
que actua per delegació del secretari general i que certifica. 
 
També hi són presents les Il·lmes. Sres. Francina Vila i Valls i Trini Capdevila i Burniol, i 
l’Il·lm. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado. 
 
Igualment, hi són presents els Srs.: Miquel Àngel Essomba Gelabert, comissionat 
d’Educació i Universitats; David Escudé Rodríguez, comissionat d’Esports; Lluís Torrens, 
director de Planificació i Innovació de l’Àrea de Drets Socials, i Xavier González, director 
econòmic i financer del Patronat Municipal de l’Habitatge. 
 
No hi és present la Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago. 
 
S’obre la sessió a les 9.37 h. 
 
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 
S’aprova. 
 
II) Part informativa 
 
a) Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.- (9/17) Del gerent municipal, de 19 de desembre de 2016, que aprova els Plecs de 
clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient de contractació dels serveis per a l’elaboració 
dels informes d’habitatge, amb la finalitat del foment de la inserció laboral de les persones en 
risc d’exclusió, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 417.065,52 euros. 
 
2.- (20179201) Districte de l’Eixample 
 
 
Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2016, que aprova els Plecs de clàusules, 
autoritza despesa i inicia l’expedient de contractació de Gestió Aula Ambiental i 
dinamització programa d’educació ambiental del districte, per als exercicis 2017-2018, i per 
un import de 207.600,00 euros. 
 
3.- (160200004) Districte de les Corts 
Del gerent municipal, de 6 de febrer de 2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza 
despesa i inicia l’expedient del contracte de gestió i explotació de les activitats de caire 
cultural, artístic i sociocultural en el Centre Cívic Tomasa Cuevas, per als exercicis 
2017-2018, i per un import de 147.000,00 euros. 
 
4.- (20172000) Districte de Ciutat Vella 
Del gerent municipal, de 29 de desembre de 2016, que adjudica a Calaix de Cultura, S.L. el 
contracte relatiu a la dinamització Ludoteca infantil Placeta del Pi, per als exercicis 
2017-2018, i per un import de 153.467,69 euros. 
 
5.- (20179201) Districte de Sants-Montjuïc 
Del gerent municipal, de 30 de desembre de 2016, que adjudica a Progess, Projectes i Gestió 
de Serveis Socials el contracte relatiu a la prestació del servei d’educadors cívics per realitzar 
accions comunitàries al Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2017-2018, i per un 
import de 296.426,26 euros. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 9 de febrer de 2017: 
 
6.- (20170033) APROVAR el plec de clàusules administratives particulars i el plec de 
prescripcions tècniques particulars, reguladors del contracte núm. 17000206, que té per 
objecte la contractació de 45 places d’acolliment residencial temporal al Centre Cal Muns, 
durant el termini comprès entre el 15 de febrer de 2017 o del següent al de la formalització 
del contracte si és posterior i fins al 31 de desembre de 2018, a la vista de l’informe emès per 
la Cap del Departament d’Atenció a Persones Vulnerables del 9 de gener de 2017, el qual 
justifica la idoneïtat i la necessitat del contracte, per un import de 2.168.561,85 euros, exempt 
d’IVA, de conformitat amb l’article 170.d) del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de 
novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic 
(TRLCSP). DECLARAR la impossibilitat de promoure la concurrència en l’oferta, de 
conformitat amb l’article 170.d) del TRLCSP, segons es justifica a l’informe justificatiu 
abans esmentat. AUTORITZAR la despesa d’aquest contracte per un import de 2.168.561,85 
euros, exempt d’IVA. ADJUDICAR l’esmentat contracte per un import de 2.168.561,85 
euros, exempt d’IVA, a Sant Pere Claver, Fundació Serveis Socials, amb NIF núm. 
G65662819, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el 
pressupost posterior a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat 
amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. FIXAR 
en 108.428,09 euros l’import de la garantia definitiva i, RETENIR-LO del preu del contracte 
atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. 
REQUERIR l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies 
naturals, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per 
a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la 
 
 
notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que 
impliqui suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
El Sr. CIURANA posa de manifest que, un cop més, el despatx d’ofici contradiu el discurs 
oficial del Govern, ja que sessió rere sessió inclou diverses externalitzacions de serveis i 
equipaments. 
 
La Sra. ORTIZ subratlla que BC sempre ha explicat que no defensa la municipalització 
extensible a tot, sinó en funció d’uns criteris i de cada servei. 
 
b) Mesures de govern 
c) Informes 
 
A la Comissió:  
 
1.- VINCLESBCN. Informe situació 31 gener 2017. 
 
La Sra. ANDRÉS cedeix la paraula al Sr. Torrens, director de Planificació i Innovació de 
l’Àrea de Drets Socials. 
 
El Sr. TORRENS demana disculpes per l’informe que han rebut els regidors, que contenia 
faltes perquè no era el document definitiu corregit sinó un esborrany. Tot seguit, recorda que 
el setembre del 2014 l’Ajuntament de Barcelona va ser guardonat amb el primer premi 
Mayors Challenge de la Fundació Família Bloomberg pel projecte Vincles, que tenia com a 
objectiu combatre la soledat de la gent gran de la ciutat mitjançant l’aportació a 
20.000 persones (persones grans que visquessin soles o en situació de risc) d’una tauleta 
digital amb connexió a internet i assistència tècnica domiciliària, amb l’objectiu de crear una 
xarxa de confiança de familiars, amics, veïns, treballadors socials i voluntaris connectats 
mitjançant una aplicació de mòbil. Això permetria identificar buits en l’atenció, coordinar 
l’assistència i fomentar la qualitat de vida. Assenyala que, segons l’acord signat amb la 
fundació, els usuaris amb ingressos inferiors a 22.750 euros anuals rebrien gratuïtament la 
tauleta, la connexió a internet i l’assistència. Indica que el premi estava dotat amb 5 milions 
d’euros a gastar entre el 2015 i el 2018, i que el compromís de l’Ajuntament era destinar-hi 
15 milions més. 
Informa que a mitjan 2015 l’Ajuntament va analitzar el projecte i, d’acord amb la fundació, 
amb la qual manté un diàleg permanent, en va proposar una revisió per incrementar-ne les 
potencialitats d’ús i fer-lo sostenible financerament. Després de l’avaluació d’una primera 
prova de concepte i d’un procés de reflexió interna, es va decidir ampliar l’abast funcional 
del projecte i crear una segona xarxa de relacions formada per altres persones grans amb 
aficions o afinitats comunes i un dinamitzador que fomenta que les persones grans que 
formen part de la xarxa participin en les activitats, virtuals o presencials, de la comunitat i de 
l’entorn. Comenta que el programa també tindrà el suport i la participació dels diferents 
serveis socials de cada barri, especialment dels que mantenen una relació amb la gent gran. 
Exposa que els objectius del projecte s’han adequat per garantir-ne la sostenibilitat financera 
a mitjà i a llarg termini; s’ha reduït a 10.000 el nombre d’usuaris a assolir, s’ha allargat la 
 
 
durada del projecte fins al 2020 i s’ha definit més clarament els usuaris que no tindran dret a 
la gratuïtat de la tauleta i de la connexió. Observa que cal garantir que el cost per al 
pressupost municipal, una vegada finalitzada la implementació de l’acord, sigui proporcional 
a la resta de necessitats i de despesa social, tot tenint en compte que cal un model de 
creixement del nombre d’usuaris —que segur que existirà, ateses les projeccions 
demogràfiques—, però que no comprometi els recursos municipals. 
Esmenta com a aspecte clau de la sostenibilitat econòmica el desenvolupament d’una 
tecnologia tan oberta com sigui possible i adaptada a tot tipus de dispositius mòbils, que 
tingui en compte diverses opcions de connectivitat a la xarxa, ja sigui aportada per 
l’Ajuntament o per l’usuari. 
Explica que un cop redefinit el projecte, des de finals del 2015 fins a finals del 2016, es van 
fer els desenvolupaments informàtics necessaris per engegar-lo, amb les fases de disseny, 
programació, proves i arrencada. Comenta que la part tecnològica s’ha desenvolupat amb la 
col·laboració d’institucions de recerca i desenvolupament tecnològic publicoprivades 
arrelades a la ciutat, fet que permetrà futures millores i actualitzacions des de la proximitat i 
el contacte directe amb els usuaris. Alhora, es va fer un concurs per proveir el servei de 
suport tècnic i de dinamització per arrencar en paral·lel amb els primers usuaris. Les tauletes 
electròniques disposen d’una aplicació amb la qual els usuaris poden fer videoconferències i 
rebre missatges, accedir a informació del seu entorn, etc. 
Per acabar, informa que fa un mes va començar el desplegament del projecte, als barris de 
l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra, Sant Martí, Besòs, Maresme i la 
Verneda, amb l’objectiu d’assolir els 400 usuaris al juny, 1.750 a finals d’any, 5.000 el 2018, 
i 10.000 el 2020. Les persones que formen part de la primera fase han estat seleccionades 
d’entre els usuaris del Servei Municipal de Teleassistència, i l’objectiu és que en properes 
fases el servei també estigui connectat amb la xarxa del sistema de salut, de manera que quan 
es detecti una persona en situació de solitud no volguda es pugui derivar. 
 
La Sra. FANDOS posa en relleu la importància del premi aconseguit el 2014 i el mèrit que 
suposa guanyar davant 100 ciutats capitals d’Europa. Entén que si el projecte va ser premiat 
és perquè era bo, de manera que no entén que s’hagi modificat tot. Opina que si s’ha fet és 
perquè al Govern no li agradava que vingués d’una fundació que es diu Bloomberg ni que el 
premi l’hagués guanyat l’equip de govern anterior. 
Tampoc no entén que s’hagi trigat tant (gairebé dos anys) a presentar l’esborrany del 
projecte, i que no s’hagin facilitat les explicacions oportunes quan els grups han preguntat pel 
programa. Té la sensació que el projecte ha estat oblidat durant molts mesos perquè al 
Govern no l’ha interessat mai però ara a correcuita vol evitar perdre els 5 milions d’euros del 
premi i que li retreguin que no l’ha tirat endavant. 
Observa que alguns elements que es presenten com a novetats del projecte, en realitat ja hi 
eren, però, atès que era un projecte i no un informe d’un programa ja en marxa, calia 
desenvolupar-ho tot. Concreta que ja es preveien les xarxes de confiança, la inclusió de 
treballadores socials, metges, etc., i la diferència entre usuaris beneficiaris de la gratuïtat i 
usuaris amb més recursos, que haurien de pagar pel servei. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de l’informe, referent a un bon projecte que ja 
havia rebut reconeixement, però coincideix que arriba tard i que no aporta cap novetat. 
 
 
Subratlla que les administracions públiques han de garantir el benestar de les persones grans 
i, sobretot, fomentar-ne l’autonomia i potenciar-ne l’experiència —tenir més present la seva 
experiència seria una bona lluita contra la soledat—, i que han de tenir accés a les 
tecnologies. 
Recorda que el desembre del 2015 el Grup de Cs va presentar una proposta per fer tallers 
intergeneracionals per evitar el maltractament i potenciar l’experiència de la gent gran en una 
ciutat amb més de 34.000 persones de més de 65 anys, el 26% de les quals viuen soles. 
Observa que cal atendre tant la soledat física com l’emocional. 
Recorda també que a l’octubre del 2015 el seu grup va fer un prec per demanar la continuïtat 
del projecte Vincles i el Govern va dir que s’hi farien canvis i es presentarien, però fins avui, 
que es presenta una prova pilot, no s’havia presentat res. 
Pregunta en què s’ha basat el Govern per triar la mostra d’usuaris i els districtes i per 
concretar les dades que es volen assolir, i per què no se seleccionen persones procedents dels 
casals. 
D’altra banda, posa en relleu el treball extraordinari que fa el Consell Assessor de la Gent 
Gran, i critica el Govern per no haver presentat encara, després de més d’un any i mig, el 
projecte per a la gent gran de la ciutat. 
 
La Sra. CAPDEVILA expressa la decepció del seu grup davant d’un informe mal fet i amb 
presses, i lamenta que el projecte, que podria posar fi a la soledat i l’aïllament de moltes 
persones grans, no sigui una prioritat per al Govern. Posa en relleu que el programa permetria 
als usuaris fer gestions sense haver de sortir de casa mitjançant videoconferències, i 
beneficiar-se d’altres avantatges que presta internet, com ara la possibilitat d’enviar i rebre 
arxius fotogràfics. 
Exposa que, d’acord amb estudis científics, la soledat pot deteriorar l’estat d’ànim de les 
persones grans o empitjorar-lo si aquestes presenten alguna malaltia crònica. D’altra banda, 
el teixit social de les persones grans canvia com a conseqüència de la independització de fills 
i nets, la jubilació dels amics, la seva tornada al lloc de naixement o la seva mort, fets que 
aguditzen la soledat. 
Subratlla que l’objectiu del programa —que l’equip de govern anterior va dir que en tres o 
quatre anys volia arribar a 20.000 ciutadans— és, precisament, trencar l’aïllament i la 
soledat, i pregunta per què s’està desaccelerant, no se n’ha fet el desplegament previ i no n’hi 
ha un calendari complet. 
Lamenta, tenint en compte la importància de promoure l’envelliment actiu i saludable, que 
un programa adreçat a facilitar la vida de les persones grans es quedi en un informe de set 
pàgines, i demana al Govern que s’hi posi a treballar de seguida, ja que les persones que se 
n’han de beneficiar no poden esperar gaire, i que demostri que realment l’interessa el 
programa Vincles. 
 
La Sra. ESTELLER indica que el Grup del PP, que sempre ha intentat impulsar mesures de 
suport a les persones grans —a Barcelona hi ha 88.723 persones de més de 65 anys que viuen 
soles i que, per tant, requereixen una atenció especial—, va celebrar que el 2014 es presentés 
el programa Vincles i que aquest obtingués un reconeixement. 
Observa que, segons el calendari del govern anterior, avui hi hauria d’haver entre 15.000 i 
20.000 usuaris del programa, mentre que l’informe presentat parla de només 12 persones i 
d’un objectiu de 1.750 per al desembre. 
 
 
Considera que el programa, encara en fase de proves pilot, ja hauria d’estar arrelat a la ciutat: 
les persones grans que viuen soles i els seus cuidadors ja haurien de tenir el suport de les 
noves tecnologies per evitar l’aïllament. Critica la passivitat del Govern, que no aprofita les 
potencialitats del sistema, i que s’hagin retallat recursos i serveis als usuaris potencials, i 
manifesta sorpresa pel fet que als dos districtes més envellits de la ciutat (Horta-Guinardó i 
les Corts) no hi hagi programa pilot. 
D’altra banda, troba a faltar un calendari amb compromisos ferms, i considera que la manca 
d’interès del Govern ha provocat que s’hagin perdut dos anys i ha donat lloc a un programa 
decebedor. Per això, demana determinació i recursos per a la implantació del programa. 
 
La Sra. ROVIRA entén que les mancances de l’informe provenen del fet que no és un 
informe complet sinó un esborrany, i espera que el Govern faciliti l’informe complet del que 
s’ha fet fins ara, amb l’organigrama, el calendari real, l’avaluació de les accions 
desenvolupades i el pressupost executat dels 5 milions d’euros que es van rebre de la 
fundació. 
Indica que el seu grup ja havia comentat amb la regidora anterior (abans de l’arribada del 
PSC al govern) que el programa tenia mancances, ja que era un projecte posat sobre paper, 
però la ciutat de Barcelona i els seus serveis socials són molt complexos, i els serveis socials 
són molt prims per començar a desenvolupar un projecte d’aquestes característiques. D’altra 
banda, continua havent-hi una bretxa pel que fa a l’accés a les noves tecnologies, per la qual 
cosa potser aquest projecte no era una prioritat per a la ciutat. 
Explicita que la CUP Capgirem Barcelona, tenint en compte la situació d’emergència social 
que existeix amb la gent gran, no considera prioritari el projecte. Aclareix que el seu grup 
defensa que cal continuar posant al centre les persones i, per tant, la gent gran, combatre la 
solitud i les mancances d’aquestes persones, i treballar per aconseguir l’accés universal i 
equitatiu a tots els serveis que ajudin a desenvolupar el benestar emocional i la salut. 
Subratlla que totes les accions han d’anar encaminades a aconseguir uns serveis públics, uns 
serveis socials que siguin universals i de qualitat, unes condicions dignes per a les 
treballadores, que han de realitzar la seva feina amb la màxima facilitat possible per garantir 
un bon servei, i que les persones usuàries participin en la planificació i en l’avaluació de les 
diferents polítiques d’acció social. 
Conclou que, si bé entén que el projecte no sigui una prioritat, el Govern hauria de presentar 
com s’està executant el pressupost i quina avaluació en fan els usuaris i ell mateix. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix les crítiques, que considera constructives, i afirma que el Govern 
se sent orgullós del projecte pel premi que va guanyar, i, amb valentia, honestedat i 
transparència, ha presentat la situació actual del programa, fruit d’una adequació tecnològica 
i pressupostària a la realitat de Barcelona. 
Subratlla que l’objectiu és solucionar un problema de solitud i que les persones grans tinguin 
una xarxa comunitària, un tema complex quan es passa del paper a la realitat, i assegura que 
aquest objectiu és prioritari. 
Diu a la Sra. Barceló que els usuaris no poden provenir dels casals perquè les persones que 
van als casals sí que tenen xarxa i, per tant, no estan soles, i indica que a finals d’any es 
preveu presentar, després de la prova pilot, el calendari i el pressupost del programa. 
 
 
 
La Sra. BARCELÓ no considera que desenvolupar un projecte presentat per un govern 
anterior que ha rebut un premi i estava planificat sigui valentia, sinó fer el que s’ha de fer. 
 
Es dona per tractat. 
 
2.- Informe 2016 sobre les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona i entitats del Consell 
Municipal LGTBI de Barcelona en relació amb el desenvolupament de la Llei 11/2014 per 
garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar 
l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. 
 
La Sra. BENEDÍ dona la benvinguda als representants del col·lectiu LGTBI presents i al 
vicepresident del Consell. Tot seguit, dona la paraula a la Sra. Pérez. 
 
La Sra. PÉREZ recorda que fa un any el Govern es va comprometre a rendir comptes 
anualment sobre el desplegament de la Llei 11/2014, i comenta que l’informe d’aquest any té 
el valor afegit que s’ha treballat amb entitats LGTBI de la ciutat, que han aportat informació 
sobre les seves actuacions i com estan desplegant la llei esmentada. Indica que s’ha treballat 
en el marc del Consell LGTBI —saluda afectuosament les entitats presents i el 
vicepresident—, on es va crear un grup de treball que és qui ha tirat endavant també, d’una 
manera compartida, l’informe que avui es presenta. 
Informa que, dins del Pla per la diversitat sexual i de gènere, s’han treballat els àmbits de 
polítiques públiques de seguretat, ocupació, salut, cultura, cooperació i migracions, i dins del 
Consell s’han estudiat les accions d’enguany per donar-li al Pla una governança compartida. 
Destaca algunes de les vuitanta actuacions recollides a l’informe: impuls de la recerca i el 
coneixement, finançament de quatre estudis en la matèria; organització d’una conferència 
internacional, amb quinze ciutats assistents; inici d’activitats formatives internes, definició 
dels continguts, cursos per al funcionariat, pla formatiu específic per a la Guàrdia Urbana, 
altres serveis socials i atenció ciutadana; augment de la línia de subvencions i altres 
aportacions, que enguany superen els 200.000 euros; millora en la manera d’incorporar 
clàusules específiques en matèria de no-discriminació per motius LGTBI en les clàusules i la 
contractació de l’Ajuntament i els diferents serveis; elaboració d’un programa de 
sensibilització específica sobre aquest tema en casals de gent gran; en educació, realització 
del projecte «Diversitat en curt», amb cinc curtmetratges; treball de la diversitat sexual a 
l’escola mòbil que permetrà arribar a milers d’alumnes; adaptació de l’OND (Oficina per la 
No-Discriminació) a la llei i treball conjunt amb l’Observatori contra l’Homofòbia, que 
amplia el nombre de casos atesos; i, en salut, campanyes de prevenció del VIH, mapa sobre 
les accions que duen a terme les entitats —en destaca l’àmbit de la defensa dels drets sexuals 
i reproductius—, i les subvencions en salut, amb la incorporació d’una línia específica d’ajuts 
al col·lectiu LGTBI. 
Clou la intervenció posant en valor la feina que fan tant les entitats i el teixit social —amb un 
volum de feina molt significatiu que inclou accions d’incidència política en l’àmbit europeu, 
estatal i català—, com l’Ajuntament, amb la posada en marxa de programes per oferir 
respostes a les necessitats socials, laborals i sanitàries del col·lectiu, i també en matèria de 
refugi i cooperació internacional. Observa que tota aquesta feina demostra el compromís de 
la ciutat amb la defensa dels drets LGTBI. 
 
 
 
La Sra. VILA agraeix l’informe, que reflecteix la voluntat política i de consens de 
l’Ajuntament de continuar avançant i sent pioners en aquesta matèria. 
Posa de manifest que l’aprovació al Parlament, amb un ampli consens, de la llei que establia 
el marc que permetia lluitar contra l’homofòbia va omplir d’orgull la ciutadania. Explicita 
que era una llei pionera i molt desitjada per moltes persones. 
Comenta que en el moment en què l’Ajuntament va analitzar les responsabilitats i les 
competències que havia de tenir en el desplegament de la llei, es va comprovar que a 
Barcelona, ciutat capdavantera en aquestes polítiques, ja hi havia molta feina feta. 
Tanmateix, calia analitzar el nou marc legal i la manera de desenvolupar l’activitat i les 
polítiques en aquest àmbit. 
Pel que fa a les entitats —destaca el seu paper en la implementació de la llei—, comenta que 
durant molt de temps el desenvolupament del programa de Drets Civils s’havia fet mitjançant 
convenis, que permetien garantir els serveis que prestaven les entitats, donar-los continuïtat i, 
sobretot, aportar-los tranquil·litat. Ara, en canvi, es tendeix a canviar els convenis per les 
subvencions, que són només per a un any. Pregunta a la regidora com es pensa afavorir la 
continuïtat i donar tranquil·litat a les entitats, i com està funcionant la cooperació amb les 
entitats. 
Celebra que es treballin la formació, la sensibilització i l’atenció, però subratlla que cal 
treballar també la sanció, ja que les lleis agafen més força si qui les incompleix rep la sanció 
corresponent. Pregunta a la regidora quina és la voluntat del Govern en aquesta qüestió. 
Per acabar, demana que s’expliqui quin és l’estat de la xarxa d’escoles i instituts per la 
igualtat i la no-discriminació, i com s’està treballant des de l’origen un canvi d’actitud i de 
rebuig a les actituds abusives. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de l’informe, el diàleg constant amb la regidora 
que porta aquest tema i, sobretot, la tasca que des de fa molts anys duen a terme les entitats 
per reivindicar uns drets que haurien d’estar totalment assolits. Considera vergonyós que al 
segle XXI encara se sentin declaracions com les de l’escriptor Philippe Ariño, que són una 
ofensa per a totes les persones, i entén que els poders públics han de vetllar perquè no 
s’atempti contra el dret i no hi hagi cap discriminació per naixement, raça, sexe, identitat de 
gènere, orientació sexual, religió o opinió. Expressa el suport total del Grup de Cs a les 
entitats perquè continuïn lluitant i que mai s’oblidi el patiment que ha tingut el col·lectiu 
LGTBI. 
Assenyala que al gener del 2016 es va aprovar una proposició del seu grup perquè es 
presentés un protocol educatiu contra la transfòbia i l’assetjament escolar per identitat de 
gènere, i encara no s’ha presentat. Vol saber per què no s’ha presentat, i observa que els 
protocols d’actuació i prevenció són necessaris en totes les fases del cicle vital, especialment 
la de la gent gran, que ha viscut en solitud els atacs soferts. 
Respecte de les clàusules socials, pregunta per què l’empresa ha de garantir la igualtat 
d’oportunitats i la no-discriminació LGTBI en els quinze dies posteriors a l’adjudicació i no 
abans. Entén que l’Ajuntament hauria de modificar aquest aspecte. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la presentació d’aquest informe anual, que permet valorar les 
accions impulsades per l’Ajuntament relacionades amb el desplegament de la Llei 11/2014, i 
comenta que una de les primeres iniciatives que va presentar el Grup d’ERC a l’inici del 
mandat anava en aquesta direcció, atès el paper clau de Barcelona en la implementació d’una 
 
 
llei tan important per al col·lectiu de persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals. 
Considera que el Pla per a la diversitat sexual, aprovat a finals del 2016, és una eina potent 
que conté algunes de les mesures recollides a l’informe. 
Valora la tasca inestimable del teixit associatiu LGTBI de la ciutat a l’hora d’empènyer les 
institucions i dur a terme una tasca decisiva per assegurar el desplegament de la llei. Indica, 
però, que dedicarà la intervenció a les accions impulsades per l’Ajuntament. En aquest sentit, 
valora la dinàmica de treball i coordinació amb la Generalitat de Catalunya, així com amb 
altres administracions i instàncies, ja que entén que aquesta col·laboració permetrà 
desenvolupar eficaçment la Llei, optimitzar els recursos i arribar als àmbits que queden fora 
de les competències de l’Ajuntament. Destaca la tasca que està duent a terme la Generalitat, a 
partir del desplegament de la Llei en àmbits pendents, com la Comissió Interdepartamental, 
el reglament del Consell Nacional LGTBI o la tramitació del reglament de sancions, com 
també la tasca adreçada a l’assoliment d’algunes de les reivindicacions històriques del 
moviment associatiu LGTBI, com ara el dret a la reproducció assistida per a dones lesbianes 
o el nou model d’atenció a la salut de persones trans, que les despatologitza, dos aspectes 
importants llargament reivindicats pel col·lectiu. 
Insta el Govern municipal a continuar avançant en els àmbits recollits a l’informe, sobretot en 
alguns com la formació de treballadors i treballadores municipals, especialment els cossos de 
seguretat, les escoles i els instituts, on cal promoure el respecte per la diversitat, les mesures 
per donar visibilitat a les persones grans, o les orientades a la integració laboral de les 
persones trans. D’altra banda, posa de manifest el retard en la posada en marxa del Pla jove. 
En darrer lloc, subratlla que, un cop més, s’ha demostrat que quan totes les administracions 
remen en la mateixa direcció, els canvis són possibles, encara més quan el compromís de les 
entitats és tan important. 
 
La Sra. ESTELLER valora l’informe presentat i totes les accions dutes a terme per 
l’Ajuntament i per les entitats, que desenvolupen una gran feina per posar fi a qualsevol 
tracte discriminatori cap al col·lectiu LGTBI. El Grup del PP considera inadmissible, algú 
sigui discriminat per qualsevol motiu, i entén que cal implementar totes les accions 
necessàries per aconseguir que totes les persones siguin tractades amb la dignitat que 
mereixen. 
Subratlla que, a l’hora de conscienciar sobre el respecte a tothom, cal posar èmfasi en l’àmbit 
educatiu —ja s’hi estan implementant moltes mesures—, així com en els àmbits laboral i 
social, i que, per aconseguir una acció més eficaç, cal un coneixement més ampli de les dades 
demogràfiques, que permeti conèixer amb més precisió les persones i les situacions de les 
quals s’està parlant. 
 
La Sra. ROVIRA saluda les entitats presents i posa en valor la feina que està duent a terme la 
Regidoria de Feminismes i LGTBI conjuntament amb les entitats del Consell Municipal per 
desplegar la llei que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i 
intersexuals, i, per tant, per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Agraeix també la 
feina de tots els col·lectius que lluiten per reivindicar i garantir aquests drets tot i no formar 
part del Consell, però que són igualment necessaris per contribuir a la sensibilització, la 
formació i la garantia dels drets del col·lectiu LGTBI. D’altra banda, celebra que el Govern 
estigui aportant totes les eines i arribant als límits de la legalitat per desplegar una llei 
imprescindible, que ho és encara més si es té en compte l’existència d’una estructura 
 
 
eclesiàstica prou forta que atempta contra les llibertats sexuals d’aquest col·lectiu. Aprofita 
per condemnar que la Delegació de Joventut de l’Arquebisbat de Barcelona organitzés una 
xerrada amb un escriptor que ha declarat que les persones homosexuals no han de tenir 
parella i que l’homosexualitat és un món de mentides. Entén que els poders públics han 
d’intervenir quan això passa, ja que va en contra de la llei, que diu que cal protegir les 
persones LGTBI de qualsevol discriminació. 
Celebra la metodologia emprada a l’informe, que explica què s’està fent per garantir i per 
desplegar els articles concrets. Entén que aquesta metodologia es podria aplicar a altres àrees. 
Per acabar, destaca tres qüestions de l’informe: en primer lloc, aplaudeix el fet que en breu es 
disposarà del Centre de Recursos LGTBI de la ciutat, que espera que sigui un espai arrelat al 
barri on les entitats del col·lectiu LGTBI i del barri de l’Eixample puguin participar 
activament; en segon lloc, pregunta quina valoració fa el Govern de l’aplicació de la 
formació —fonamental tant en els cossos de seguretat com en el personal intern i en els 
treballadors dels centres externalitzats— i quins indicadors s’estan utilitzant per avaluar-ho a 
mitjà i a llarg termini; en tercer lloc, destaca la importància del circuit de violències de la 
ciutat, posa de manifest la preocupació del seu grup per les mancances detectades, i pregunta 
com s’abordarà aquesta situació. 
 
La Sra. PÉREZ agraeix totes les observacions i preguntes. 
Pel que fa a la intervenció de la Sra. Esteller, informa que properament es parlarà sobre 
l’enquesta de victimització de persones, i assenyala que el projecte de llei per la igualtat de 
tractament i no-discriminació aprovat al Parlament de Catalunya per unanimitat obre un marc 
per debatre sobre les sancions, àmbit en què Barcelona com a ciutat començava a tenir 
limitacions. Afirma que en tots els tràmits de debat d’aquesta llei es demanarà que es 
reconegui la potestat sancionadora de l’Ajuntament per incoar, tramitar i sancionar les 
infraccions, tot posant en valor la capacitat de gestió que té, el paper dels cossos tècnics i 
policials, i les competències atorgades per la Carta municipal. 
Respecte dels convenis i les subvencions, comenta que s’ha creat una nova estructura LGTBI 
amb una línia de subvencions específica, i que s’està aconseguint transversalitzar en altres 
línies de subvenció i millorar la transparència i els processos a l’hora d’adjudicar 
subvencions, una fórmula que no ha de tenir cap impacte negatiu en les entitats. D’altra 
banda, indica que cal apujar els límits per rebre subvencions. 
Quant a la xarxa d’igualtat, assenyala que es va enviar un informe de la primera avaluació, i 
que és bo fer les reunions necessàries per fer-ne el seguiment quan hi ha alguna necessitat 
d’aprofundiment. 
En darrer lloc, puntualitza que en la proposició esmentada per la Sra. Barceló, que va 
incorporar una esmena que ella mateixa va redactar, l’Ajuntament no va aprovar l’elaboració 
d’un protocol. 
 
La Sra. BARCELÓ confirma que ella mateixa va arribar a un acord amb la Sra. Pérez, però 
demana que presenti allò que es va aprovar per unanimitat al Plenari, tant si s’anomena 
protocol com si no. 
 
Es dona per tractat. 
 
 
 
 
d) Compareixences Govern municipal 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
3.- (F1701) AUTORITZAR el Patronat Municipal de l’Habitatge a concertar dos préstecs 
hipotecaris per uns imports màxims de 3.900.000,00 euros i 3.600.000,00 euros 
respectivament, destinats a finançar les obres de dues promocions de 26 habitatges 
cadascuna, a Can Batlló, en les condicions que s’adjunten a l’annex. 
 
La Sra. BENEDÍ enuncia la proposta i dona la paraula al regidor. 
 
El Sr. MONTANER explica que els edificis UP4 (carrer Constitució, 31) i UP8 (carrer 
Parcerisa, 6), gairebé acabats, són dues intervencions fetes en principi per als afectats 
urbanístics del replantejament de Can Batlló, especialment els habitants del camí de la 
Cadena. Indica que una part dels 52 habitatges es destinarà a afectats urbanístics (en règim de 
propietat quan l’afectat sigui propietari i de lloguer públic quan sigui llogater, d’acord amb la 
llei d’urbanisme) i la resta es repartirà de manera que al llarg del 2017 es pugui complir el 
compromís del Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025 (el 80% ha de ser lloguer públic i el 20%, 
dret de superfície). 
Subratlla que per primer cop la hipoteca es fa amb la banca ètica (Triodos Bank), de manera 
que s’obre una línia de col·laboració amb una banca no especulativa. 
Tot seguit, cedeix la paraula al Sr. Xavier González, director econòmic i financer del Patronat 
de l’Habitatge, perquè ampliï la informació. 
 
El Sr. GONZÁLEZ informa que, en principi, la promoció UP8 es destinarà a afectats 
urbanístics (com ha explicat el Sr. Montaner, els habitatges s’adjudicaran en règim de venda 
als afectats urbanístics que són propietaris i en règim de lloguer als que provenen d’un 
contracte de lloguer) i la promoció UP4, a dret de superfície, tot i que és possible que s’hi faci 
algun lloguer. En qualsevol cas, però, si els 26 habitatges es destinen a dret de superfície, es 
compliria el que preveu el Pla d’habitatge 2016-2025 (el règim d’un màxim del 20% dels 
habitatges seria de dret de superfície), i es preveu que el 2017 hi hagi prou habitatges de 
lloguer per complir les proporcions que estableix el Pla. 
A continuació, explica que la constitució del crèdit al final de les obres és una pràctica 
habitual quan les obres són petites i el Patronat té fons de maniobra suficient per finançar-les 
per si mateix: ho fa així, estalvia interessos i constitueix el crèdit al final per facilitar les 
adjudicacions dels habitatges. 
Per acabar, subratlla que Triodos, banca ètica, ha presentat la millor oferta econòmica amb 
diferència. 
 
La Sra. FANDOS expressa la reserva de vot del seu grup, que vol acabar de revisar la 
documentació. 
 
 
 
El Sr. BLANCO expressa l’abstenció del seu grup, motivada per la contradicció que ha trobat 
entre la documentació que s’ha facilitat per escrit i les explicacions del Sr. Montaner i el Sr. 
González. Entén que de la documentació es dedueix que la promoció del carrer Constitució 
es dedica íntegrament al dret en superfície i la del carrer Parcerisa, als inscrits en el Registre 
de Sol·licitants d’Habitatge Protegit, de manera que el 50% d’aquesta promoció d’habitatge 
públic es dedicaria a la tinença en propietat, opció amb la qual el Grup de Cs no està d’acord. 
De les explicacions del regidor i del representant del Patronat, en canvi, es desprèn que la 
voluntat és dedicar només el mínim imprescindible a reallotjar afectats urbanístics i la resta, 
majoritàriament, a habitatge de lloguer, amb el compromís que almenys el 80% de les 
promocions d’habitatge públic de Barcelona es destini a lloguer, opció amb la qual el seu 
grup sí que està d’acord. 
 
La Sra. BENEDÍ expressa la reserva de vot del seu grup, que vol acabar de revisar la 
documentació. 
 
La Sra. ESTELLER expressa la reserva de vot del seu grup, que entén que cal promoure més 
el lloguer i que vol analitzar amb més profunditat la informació rebuda. 
 
La Sra. ROVIRA expressa la reserva de vot del seu grup. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern municipal, amb la reserva de vot 
de CiU, ERC, PP i CUP i amb l’abstenció de Cs. 
 
IV) Part decisòria / executiva 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
c) Proposicions 
 
V) Part d’impuls i control 
 
a) Proposicions / declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal CiU: 
 
4.- (M1519/5593) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern municipal 
a concretar un nou impuls en la implementació del Pla d’assentaments irregulars aprovat 
l’octubre del 2012 que comporti cadascun dels aspectes següents: a. Diagnosi de la situació 
actual. b. Programes d’inserció laboral. c. Plans d’allotjament alternatiu. d. Plans de formació 
i millora de les capacitats de les persones per incrementar les oportunitats d’inserció laboral. 
e. Acompanyament per regularitzar la seva situació administrativa. f. Convocatòria i 
celebració periòdica de les taules de seguiment, política i social, per informar els diferents 
agents sobre el desenvolupament i evolució d’aquest pla. 
 
La Sra. BENEDÍ comenta que el Sr. Collboni, tinent d’alcalde, ha sol·licitat, atès que es veu 
obligat a abandonar la sessió abans de les dotze perquè ha d’assistir a una altra reunió d’un 
 
 
consell a l’Àrea Metropolitana, si totes les iniciatives que fan referència a Cultura es poden 
tractar a l’inici de la part d’impuls i control. Pregunta als portaveus dels grups si hi estan 
d’acord. 
 
La Sra. ESTELLER considera que s’hauria d’haver avisat abans. 
 
La Sra. BENEDÍ hi està d’acord. Comenta que ja li ha dit a la vicepresidenta de la Comissió 
que això no es pot avisar cinc minuts abans d’arribar al punt. 
 
(Parlen sense micròfon. Diuen que estarien d’acord a modificar l’ordre de tractament dels 
punts de l’ordre del dia si els haguessin avisat abans, com s’ha fet altres vegades.) 
 
La Sra. BENEDÍ constata que no s’accepta el canvi d’ordre i dona pas a la Sra. Fandos 
perquè presenti la proposició del seu grup. 
 
La Sra. FANDOS explicita que la proposició definitiva, transaccionada amb el Govern, s’ha 
facilitat a tots els grups. 
Assenyala que durant el mandat anterior es va fer molta feina relacionada amb els 
assentaments i, entre altres coses, es va crear l’Oficina d’Atenció als Assentaments, en un 
moment en què a Barcelona hi havia 735 persones en 62 assentaments. El maig del 2015, les 
xifres s’havien reduït a 384 persones en 46 assentaments, gràcies als programes d’inserció 
laboral i al fet que moltes persones tenien un allotjament alternatiu, entre altres coses. 
Manifesta preocupació pel fet que en gairebé dos anys el Govern no hagi presentat cap 
projecte sobre assentaments ni s’hagi pronunciat respecte a l’existent, però, en canvi, s’hagin 
deixat de fer programes com el d’inserció laboral, que es feien amb algunes entitats, i hagin 
augmentat els assentaments: s’ha passat de 46 al maig del 2015 a 61 al setembre del 2016, i 
de 384 persones a 417. 
Per acabar, enuncia la proposició. 
 
La Sra. BARCELÓ expressa el vot favorable del seu grup, que celebra que el redactat 
definitiu de la proposició parli de concreció, qualitat sovint absent en l’acció del Govern. 
Exposa que el 2012 es va presentar el Pla d’assentaments irregulars i que el novembre del 
2015 CiU va demanar concreció pel que feia a les intencions respecte als assentaments 
irregulars, però l’únic que es va fer en aquest àmbit va ser una reunió el maig del 2016. 
Comenta que la manca d’informació a l’oposició fa sospitar que no s’està fent el que s’hauria 
de fer, i subratlla que els assentaments irregulars són un tema que preocupa molt, ateses les 
condicions d’inseguretat en què viuen les persones, així com les deficiències estructurals i de 
salut que pateixen, que no només afecten les persones que per manca de recursos han de 
recórrer a un assentament irregular per sobreviure i es troben en condicions lamentables, sinó 
també els veïns. 
Esmenta que el desembre del 2015 el Govern va informar que hi havia 34 assentaments nous 
i que se n’havien dissolt 29, i comenta que el 2015 n’hi havia 27 de registrats a Sant Martí. 
Pregunta per l’evolució d’una experiència presentada en una taula de seguiment del maig del 
2015, de reallotjament en pisos de nou famílies amb menors provinents d’un assentament del 
carrer Àlaba. Vol saber quin seguiment hi ha d’aquestes famílies i si es repetirà l’experiència, 
 
 
que sembla que va ser un èxit, igual que la cooperativa de recollida i comercialització de 
ferralla impulsada pel govern anterior. 
Observa que donar resposta als assentaments irregulars suposa bàsicament la cobertura de 
necessitats bàsiques i la reinserció social. 
Subratlla que el Govern ha d’explicar quin és el diagnòstic dels assentaments actuals, quins 
plans de reinserció social es faran, amb quina periodicitat es reuniran les taules de seguiment, 
etc. Remarca que cal passar de les llistes de bons objectius a les accions que permetin 
solucionar els problemes. 
 
La Sra. BENEDÍ posa de manifest que a Barcelona hi ha llocs on malviuen persones sense 
llar, persones que no reben cap prestació o que reben prestacions tan ridícules que no els 
permeten llogar una habitació i han optat per ocupar espais privats o públics, en naus, 
fàbriques o edificacions abandonades, amb els perills que això comporta, o solars amb 
estructures d’allotjaments precaris, barraques, caravanes, camions, etc. Celebra que, davant 
d’aquesta situació d’emergència, que afecta els drets humans més elementals, el Govern 
vulgui desenvolupar el Pla d’assentaments irregulars, atendre les necessitats dels residents 
pel que fa a la reinserció i la dotació d’un espai de residència adequat, evitar la reutilització 
dels assentaments existents per part de nous col·lectius en el moment en què s’ofereixen 
alternatives als residents actuals, i evitar l’establiment de nous assentaments, mesures 
incloses en el Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025. Lamenta, però, la manca de concreció: es 
parla de la xarxa d’habitatges d’inclusió social, d’habitatges compartits i de recursos 
residencials per a persones vulnerables, així com de l’erradicació dels grans assentaments de 
més de trenta residents l’any 2019, però no es diu què es farà per assolir aquests objectius ni 
quina és la situació actual. 
Comenta que, si bé el Govern s’ha manifestat en contra de qualsevol desallotjament dels 
assentaments, cal donar-hi una solució immediata, que inclogui projectes d’economia social 
tenint sempre en compte la perspectiva de gènere i la formació bàsica, i un pla amb línies 
d’actuació consensuades amb els grups municipals, que inclogui consens amb la Taula del 
Tercer Sector i un allotjament digne, i garanteixi oportunitats de sosteniment econòmic, així 
com la dignitat i seguretat de les persones que viuen en els assentaments. 
D’altra banda, demana que es reculli el que ja es va fer bé tant en el darrer mandat com en els 
anteriors: actuar de manera conjunta i coordinada a través de projectes concrets; donar 
impuls a la innovació en la definició del model de Barcelona d’atenció a les persones sense 
llar; sensibilitzar el teixit social i la ciutadania; contribuir a la formació de les persones que 
treballen en l’atenció de les persones sense llar, etc., per poder facilitar a les persones 
afectades una solució integral que inclogui una alternativa d’habitatge, treball i regularització 
de la seva situació administrativa per assolir una vida digna. 
Per les raons exposades, el seu grup votarà a favor de la proposició. 
 
La Sra. ESTELLER recorda que el Grup del PP va estar en contra del pla que va elaborar el 
govern anterior vinculat al Pla d’immigració, i comenta que, atès que molts assentaments van 
vinculats amb el Pla d’immigració, cal fer-ne un tractament integral. 
Posa en relleu que els assentaments, que estan creixent a la ciutat, d’una banda afecten les 
persones que en formen part, que viuen en condicions infrahumanes, i d’altra banda tenen un 
gran impacte en l’entorn: molts veïns de les zones amb assentaments —especialment el 
districte de Sant Martí, on se’n concentren més— tenen moltes dificultats en el seu dia a dia a 
 
 
causa d’aquests assentaments. Afirma que davant d’aquesta realitat, el Govern, en lloc 
d’actuar, es manté passiu, i esmenta una de les nombroses queixes dels veïns: al número 29 
del carrer Torrent del Remei hi ha un solar amb molta brutícia fruit d’uns assentaments, i als 
veïns fins i tot els arriben rates a casa, i l’Ajuntament no hi fa res malgrat les denúncies. 
A continuació, subratlla que cal evitar que la permissivitat generi un efecte crida —menys 
encara tenint en compte la quantitat d’assentaments existents— com el que es va produir a 
Puigcerdà quan va semblar que l’Ajuntament regularia ràpidament la situació de totes les 
persones que hi havia als assentaments. Observa que d’una banda hi ha les persones que estan 
en una situació regular i, de l’altra, les que estan en una situació irregular, i que cal abordar la 
qüestió d’una manera integral i tenint en compte la legalitat. 
En darrer lloc, indica que, segons l’últim informe del Govern, el perfil de les persones que 
formen part dels assentaments és el d’un home en una situació irregular, d’origen divers i 
d’entre 30 i 40 anys, i demana que es presenti una valoració de la situació actualitzada. 
 
La Sra. ROVIRA exposa que el gener del 2013 la Xarxa de Suport als Assentaments va 
denunciar que la primera mesura del pla al qual fa referència la proposició de CiU fos el 
desallotjament d’una de les naus del carrer Zamora, on l’operatiu conjunt de Guàrdia Urbana, 
Mossos i Policia Nacional va actuar violentament amb la utilització de gas pebre i la detenció 
de vuit persones. Recorda que entitats de suport als assentaments van deixar clar que la 
intenció era erradicar-los, ja que la conseqüència de les accions repressores (desallotjaments, 
detencions, requises de pertinences, etc.) va ser una política clara d’agreujament de la 
situació d’exclusió social, que va posar fi a les estratègies de subsistència que ells mateixos 
havien desenvolupat. Posa de manifest que l’Ajuntament només es va reunir amb 
l’Assemblea Solidària contra els Desallotjaments després de les accions repressives. 
Afirma que les promeses d’habitatge i de treball per a les persones afectades de l’ajuntament 
anterior contrastaven amb les accions reals, ja que el 2013 només es van oferir cinc pisos i 
cinc llocs de treball (la inserció laboral només s’adreçava a les persones amb situació 
administrativa regularitzada). La CUP entén que les actuacions anaven més encarades a 
restituir el dret a la propietat privada dels propietaris de les naus —tot i que moltes continuen 
en desús— que a aplicar realment les mesures del Pla, que pretén, juntament amb altres 
mesures, justificar una política que criminalitza, exclou i reprimeix les persones migrades, 
que són l’últim esglaó de la cadena d’opressió de l’economia capitalista. 
Considera que el Consell Municipal d’Immigració hauria d’esdevenir una veritable oficina 
d’atenció i acollida a la persona immigrant amb prou recursos i competències per 
desenvolupar programes d’inclusió social i laboral dels nouvinguts, i que caldria treballar 
coordinadament amb les diferents àrees de l’Ajuntament. D’altra banda, opina que els 
programes haurien d’estar descentralitzats i que cada districte hauria de disposar d’una 
oficina d’atenció a la persona migrant amb la dotació pressupostària i de personal suficient 
per prestar informació, assessorament i suport, i atendre les denúncies per motius xenòfobs. 
Observa que la solució no és crear incomptables plans, taules de treball i comissions, sinó 
dotar de contingut i de pressupost les eines existents, com ara el Pla d’assentaments i el Pla 
d’habitatge, i, sobretot, aplicar polítiques honestes i de servei a les persones. 
Afirma que cal arribar al límit de la legalitat i, si cal, desobeir-la, per garantir l’accés a una 
vida digna i a l’habitatge. 
Per les raons exposades, el seu grup s’hi abstindrà. 
 
 
 
La Sra. ORTIZ agraeix la proposició, però puntualitza que el compromís i la voluntat 
d’arribar a un acord té a veure amb el fet de despolititzar un fenomen que és prou sensible, 
que afecta força persones i que no té tant a veure amb conjuntures molt puntuals d’un mes a 
l’altre com amb itineraris i trajectòries vitals. Recorda que quan el 2012 i el 2013 va haver-hi 
una situació sobrevinguda a Barcelona, aquesta es va abordar amb la voluntat de fer visible el 
fenomen, fer-ne seguiment i fer-hi un pla específic. Indica que ara, uns anys més tard, s’ha 
consolidat una dinàmica, una intervenció social, i els serveis socials, mitjançant el Servei 
d’Inserció Social de Famílies Rom o l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI), 
coneixen els noms i cognoms de cadascuna de les persones que viuen en un assentament a la 
ciutat. 
Informa que al desembre va tenir l’oportunitat de visitar quatre assentaments i de parlar amb 
les famílies que hi viuen per conèixer-ne la situació, que varia en funció de l’origen, els 
costums i la manera d’obtenir ingressos. 
Assenyala que es treballa d’una manera integral, també per dignificar les condicions de les 
persones mentre són als assentaments, i nega que el Govern hagi estat mai absolutament en 
contra dels desallotjaments. Puntualitza que sempre ho ha vinculat amb una qüestió de 
seguretat, i ha reforçat el programa que havia fet l’OPAI, aportant-hi més recursos, com 
també se n’han aportat més als itineraris de regularització per la via de la inserció laboral. 
Confirma que es convocaran les taules de seguiment, i informa que actualment hi ha 419 
persones en 62 assentaments —són assentaments més petits. 
Pel que fa al cas de les famílies del carrer Àlaba, subratlla que és un exemple de bona inserció 
i de bon acolliment en un nou espai de blocs —fa un esment especial de la feina dels 
tècnics—, una experiència que es podria reproduir en altres contextos. 
Observa que cada família i cada situació d’immigració és diferent, i que cal abordar els 
assentaments com una expressió més del sensellarisme a la ciutat, per la qual cosa s’ha volgut 
integrar el fenomen en el Pla de l’habitatge i en el Pla del sensellarisme. 
Per acabar, manifesta el desig del Govern que tothom hi col·labori amb responsabilitat. 
 
La Sra. FANDOS diu a la Sra. Esteller que no és cert que CiU vinculés el Pla d’assentaments 
al Pla d’immigració, sinó que simplement eren responsabilitat del mateix comissionat, i 
comenta que la part del Pla relacionada amb el carrer Àlaba la va posar en marxa el govern 
anterior, i ella mateixa i l’alcalde es van reunir amb l’entitat Quart Món per impulsar tota 
aquesta qüestió. Insisteix que en cap cas va ser responsabilitat d’Immigració. 
A continuació, demana a la Sra. Rovira que no presenti dades que no són certes, i li diu que 
durant el mandat passat es van crear 382 recursos residencials, dels quals 104 eren pisos 
gestionats per entitats; es va facilitar formació i capacitació a 169 persones, i en recursos 
d’inserció es van atendre 119 persones i se’n van contractar 67, a banda d’implementar 
accions com la cooperativa de ferralla. 
Celebra que el Govern reconegui que aquest pla va començar a funcionar durant el mandat 
anterior i que ara s’està continuant i adaptant, tal com demanava el seu grup. 
Subratlla, però, que si bé el Pla d’habitatge diu que l’any 2018 o el 2019 s’haurà posat fi als 
assentaments, actualment les dades van en la direcció contrària: han augmentat tant el 
nombre d’assentaments com el nombre de persones que hi viuen (s’ha passat de 384 persones 
a 417). Explicita que pot ser que hi hagi la voluntat, però que aquesta no es reflecteix en els 
resultats, com sí que ho feia durant el mandat passat, en què cada cop disminuïen més les 
 
 
persones en els assentaments gràcies a insercions laborals, projectes d’allotjament i mesures 
d’acompanyament. 
Espera que la situació millori, ja que darrere dels números hi ha persones que malviuen. 
 
La Sra. ESTELLER diu a la Sra. Fandos que CiU va vincular el Pla d’assentaments al 
d’immigració per guanyar-se el vot d’ICV-EUiA, i expressa el vot contrari del PP a la 
proposició. 
 
La Sra. ROVIRA diu a la Sra. Ortiz que és una vergonya dir que cal despolititzar el fenomen 
dels assentaments, ja que els assentaments són una qüestió política perquè són una 
conseqüència política del racisme, el model capitalista i la propietat privada. 
 
La Sra. ORTIZ respon que potser no hauria d’haver parlat de despolititzar sinó de 
despartiditzar l’ús de les condicions de vida d’aquestes persones, i comenta que les coses 
s’entenen si hi ha voluntat d’entendre-les. 
Observa que de vegades les dades quantitatives no reflecteixen l’evolució real d’una situació. 
Per exemple, pot ser que el nombre de persones en un assentament augmenti pel fet que s’ha 
reagrupat una família. 
Comenta que s’estan treballant els processos d’inserció amb Làbora, Barcelona Activa i 
Mercabarna, entre altres, i s’acompanya les persones, tant les que ja es troben en una situació 
regular com les que no, amb tots els recursos disponibles, no amb les barreres que posa 
l’actual llei d’estrangeria. Comenta que es treballa tenint en compte el canvi cultural i les 
necessitats d’inserció de les noves generacions dels assentaments, algunes ja nascudes a 
Barcelona. 
Afirma que cal una mirada més integral i cercar la millor manera de dignificar les condicions 
de vida de les persones que formen part d’un assentament, una expressió de la pobresa, de les 
desigualtats i de no haver sabut integrar unes comunitats amb estils de vida diferents. 
En darrer lloc, diu a la Sra. Esteller, que ha parlat de veïns que rebutjaven els assentaments, 
que també existeixen grans mostres de solidaritat, especialment a Sant Martí, en què els 
membres d’un assentament s’integren com a veïns i veïnes de ple dret a la ciutat. 
 
La Sra. BENEDÍ entén que el vot de BC és favorable. 
 
La Sra. ORTIZ ho confirma. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot 
favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el 
vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA amb el 
redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern municipal a concretar 
l’actual model d’atenció i intervenció davant els assentaments irregulars que comporti 
cadascun dels aspectes següents: a. Diagnosi de la situació actual. b. Programes d’inserció 
laboral. c. Plans d’allotjament alternatiu. d. Plans de formació i millora de les capacitats de 
les persones per incrementar les oportunitats d’inserció laboral. e. Acompanyament per a 
 
 
regularitzar la seva situació administrativa. f. Convocatòria i celebració periòdica de les 
taules de seguiment, política i social, per informar els diferents agents. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
5.- (M1519/5563) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - Que el Govern 
municipal de l’Ajuntament de Barcelona amb coordinació amb el Consorci d’Educació 
solucioni de manera immediata els problemes d’insfraestructures de l’escola Ítaca comentats 
anteriorment. I, per tal d’evitar que això torni a succeir, demanem al Govern municipal de 
l’Ajuntament de Barcelona que amb coordinació amb el Consorci d’Educació es comprometi 
a solucionar les deficiències estructurals detectades en els centres educatius de Barcelona i 
que s’informi cada 6 mesos de l’estat d’execució de les actuacions que s’hagin portat a terme. 
 
La Sra. BENEDÍ anuncia que aquesta proposició es tractarà conjuntament amb la pregunta 
de la CUP Capgirem corresponent al punt 17 de l’ordre del dia. Tot seguit, dona la paraula a 
la Sra. Barceló. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix l’esmena del Govern, que Cs accepta, i posa de manifest la 
necessitat de garantir la igualtat d’oportunitats educatives des de la infància, tant pel que fa a 
l’aprenentatge com pel que fa als equipaments, i afirma que els diferents governs que han 
passat per la ciutat hi tenen un deute en educació. Concreta que entre els centres educatius hi 
ha diferències pel que fa a les activitats extraescolars i pel que fa a equipaments, i agraeix la 
feina de les AMPA, que lluiten per combatre situacions lamentables com la de l’escola Ítaca, 
en què els patis es converteixen en un fanguer quan plou, la cuina no té els aparells adequats 
i s’inunda per culpa dels baixants, i no tenen una temperatura ambiental adequada segons la 
normativa. 
Subratlla que les reivindicacions de l’AMPA de l’escola Ítaca són qüestions que 
l’Administració pública hauria de garantir: l’article 23 de la Carta municipal diu que la 
responsabilitat de l’Ajuntament de Barcelona és la conservació, el manteniment i la 
vigilància dels edificis destinats a centres docents públics. 
Observa que si bé les grans obres depenen de la Generalitat i del Consorci, el Govern 
municipal forma part del Consorci: hi aporta més de 69 milions d’euros, més els 50 que 
aporta a l’Institut Municipal d’Educació i els 11 milions d’inversions en reforma, ampliació i 
millora dels centres educatius. Explica que la proposició vol que el Govern, a més de fer 
l’aportació econòmica corresponent, reivindiqui els drets dels alumnes i dels pares d’un 
centre educatiu de la ciutat, i eviti que la situació es torni a repetir gràcies a una prevenció que 
garanteixi que els nens i les nenes de Barcelona tinguin els centres educatius que han de tenir. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el vot favorable del seu grup. 
Tot seguit, indica que Barcelona té aproximadament 330 centres educatius públics en què 
l’Ajuntament té competència per intervenir en l’àmbit de la reforma, l’ampliació i el 
manteniment, ja que transfereix fons al Consorci d’Educació (instrument administratiu 
format per l’Ajuntament i la Generalitat) per a aquestes actuacions. 
Considera que abans de fer una proposició sobre un centre, cal dialogar amb l’AMPA i amb 
la direcció del centre per analitzar-ne la situació. En aquest cas, entén que sí que hi ha unes 
deficiències estructurals que cal solucionar, ja sigui amb el pressupost que té el Consorci de 
 
 
forma ordinària per funcionar amb millores i manteniment, o de forma general i 
extraordinària en tots els centres públics de la ciutat. 
D’altra banda, opina que, atesa la disponibilitat de pressupost de l’Ajuntament, caldria donar 
compliment a una proposició presentada per CiU per garantir la transferència al Consorci 
dels fons necessaris per al manteniment de totes les escoles. 
Exposa que l’anàlisi de la situació la va fer l’anterior govern i l’ha fet l’actual, de manera que 
es coneixen les deficiències i les mancances de totes les escoles i els centres educatius 
públics de la ciutat. 
Conclou que el que demana la proposició és factible, que hi ha pressupost municipal i que hi 
ha la voluntat per tirar-la endavant. 
 
La Sra. BENEDÍ expressa el vot favorable del seu grup, coneixedor dels problemes que 
pateix l’escola Ítaca a causa de les diferents deficiències de manteniment, que compliquen el 
dia a dia del centre. 
Comenta que el Grup d’ERC ha treballat amb l’AMPA de l’escola, ha mantingut converses 
amb els responsables del Districte i el comissionat d’Educació, i va participar en la 
concentració de suport que es va celebrar el 3 de març per reivindicar les millores al centre. 
Posa èmfasi en el fet que l’Ajuntament, com a part del Consorci, té l’obligació de dotar-lo de 
pressupost per garantir les millors condicions tant en aquesta escola com en tots els centres 
que no tenen el manteniment adequat i fa anys que tenen deficiències, com ara l’Escola 
Ferran i Clua, amb problemes als lavabos i que en més de trenta anys no s’ha pintat mai, o 
l’escola La Maquinista, que continua en barracons, cada cop més deteriorats. 
Subratlla que per defensar l’escola pública, laica i gratuïta cal que l’Ajuntament i la 
Generalitat destinin recursos al Consorci d’Educació, i que aquesta estructura sigui àgil i 
flexible i resolgui els problemes dels centres educatius, que han de ser un reflex d’una 
educació pública capdavantera i d’excel·lència. 
 
La Sra. ESTELLER manifesta el vot favorable del seu grup, conscient de les condicions 
deplorables que pateix l’escola Ítaca, recollides en un manifest de l’AMPA: deficiències en 
les aules, manca d’higiene i salubritat a la cuina, aparells electrònics que no funcionen 
correctament, temperatura de les aules inadequada i manca d’un espai d’esbarjo adient. 
Manifesta sorpresa pel fet que el Govern hagi presentat reduccions en el manteniment dels 
centres educatius i les inversions: la inversió va ser de 24 milions d’euros l’any 2014, de 17 
milions d’euros l’any 2015 i de només 7.900.000 euros l’any 2016. Afirma que aquesta 
reducció no es deu a una disminució en les necessitats de manteniment dels centres. 
Demana al Govern que presenti una diagnosi de la situació dels centres, així com que faciliti 
l’informe que va demanar el Grup del PSC en aquesta comissió al març del 2016, en què va 
demanar un inventari de totes les escoles de la ciutat finançades amb fons públics. 
D’altra banda, pregunta si és cert que alguns alumnes de l’escola Ítaca es traslladaran a 
l’Ausiàs March. 
 
La Sra. ROVIRA assenyala que l’escola Ítaca va ser inaugurada l’any 1992 pensant en una 
ocupació menor a l’actual, a la qual s’ha arribat pels diversos increments de ràtios i la 
duplicitat de línies d’infantil i primària no previstes des d’un inici. 
Afirma que la situació de les escoles de Barcelona demostra que el sistema públic d’educació 
actual no funciona: no s’estan aportant els recursos necessaris per tenir totes les línies que 
 
 
calen per garantir una educació pública, universal i de qualitat. Entén que hi ha bastants 
responsables polítics que la situació hagi arribat fins al punt actual i que cadascú hauria de fer 
la seva reflexió, i comenta que les deficiències de l’escola Ítaca poden comprovar-se tant si es 
visita l’escola com si se’n consulta el web —esmenta la gran feina de socialització de la 
situació feta per l’AMPA. 
Observa que el que es reivindica és una cosa bàsica que haurien de garantir totes les escoles 
públiques de la ciutat: un equipament escolar sa i en condicions. Concreta que l’escola Ítaca 
demana un espai d’esbarjo adequat per gaudir, aprendre i socialitzar en compliment de les 
ràtios oficials, una cuina neta, uns aparells electrònics que funcionin, una temperatura 
adequada a les aules i, sobretot, que quan no es garanteixin aquestes condicions, 
l’Administració pública ofereixi una resposta a les famílies i al conjunt de la comunitat 
educativa. 
Demana coordinació, que s’escolti més i, sobretot, que s’implementin les eines necessàries 
per garantir unes condicions dignes per a tots els infants que van a aquestes escoles. 
D’altra banda, afirma que el fet d’haver arribat fins aquí demostra que el Consorci 
d’Educació no funciona. Subratlla que aquest hauria de dinamitzar, facilitar, invertir i dur a 
terme unes tasques de manteniment que actualment no està duent a terme. Entén que el 
comissionat d’Educació hauria de presentar un informe i aportar les eines perquè el Consorci 
funcioni adequadament i que els grups puguin fiscalitzar què és el que no s’està fent. 
Per acabar, pregunta amb quina planificació d’actuacions treballarà el Consorci, amb quins 
terminis i quin pressupost, i quina serà la relació d’ara endavant amb l’AMPA i amb la 
comunitat educativa, com també quina gestió faran el Consorci i l’Ajuntament si es 
produeixen casos similars. 
 
La Sra. ANDRÉS cedeix la paraula al comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA a ssegura que el Consorci d’Educació funciona, com demostra el fet que ja 
estigui en marxa la resolució dels problemes de l’escola Ítaca, des del 20 de gener i després 
d’haver portat a terme tot un seguit de valoracions tècniques. 
 
Manifesta que pel que fa al problema del sanejament, origen de les incidències per les pluges 
de la tardor, s’ha resolt a partir de dues opcions tècniques: en primer lloc, desviar les aigües 
recollides per l’embornal cap a la xarxa municipal, i, en segon lloc, a partir d’un pou de 
bombeig per abocar aigües al col·lector del pati. Ateses les actuacions d’obra civil que 
implica arribar fins al col·lector de l’escola, que passa pel pati, i la necessitat d’un 
manteniment posterior més exhaustiu de les bombes, l’anterior opció és la que s’està també 
valorant com a possible. A partir dels plànols d’Acefat, es coneixia l’existència d’un 
col·lector de xarxa municipal que transcorre pel carrer Numància, i un per Déu i Mata, i en 
aquests moments s’estàn valorant aquestes opcions. 
Informa que una empresa de manteniment ha fet les actuacions de repassos i manteniments 
de la cuina necessàries (canvis de rajoles, pintura i tractament de rovells a les portes 
metàl·liques i tubs) i, aprofitant la reparació del sanejament i atès que s’haurà de moure 
mobiliari de la cuina, d’acord amb el centre s’ha proposat una nova distribució de mobiliari 
per invertir el funcionament entre zona calenta i zona freda i aconseguir una cuina més 
eficient, segura i còmoda. 
 
 
Manifesta coincidència amb les intervencions relatives a la reforma, l’ampliació i el 
manteniment general dels centres, i afirma que el Govern, en el marc del Consorci, podrà 
presentar, en un termini màxim de tres mesos, un informe sobre l’estat de la inversió en 
reformes, ampliacions i manteniment del conjunt de centres de la ciutat, que demostrarà que 
el pressupost augmenta i que les xifres exposades per la Sra. Esteller no coincideixen amb la 
informació oficial que el Consorci proporciona a tothom que la demani. Especifica que 
durant el 2016 la inversió va ser de 9.700.000 euros més 200.000 euros d’ampliació i una 
adequació de solars per valor d’1,5 milions d’euros. 
Assenyala que si bé la reforma, l’ampliació i el manteniment dels centres d’educació 
secundària és competència del Govern de la Generalitat, l’Ajuntament treballa en el marc del 
Consorci per col·laborar al màxim perquè tots els centres de la ciutat estiguin en condicions 
de salubritat. 
En darrer lloc, manifesta el vot favorable del seu grup a la proposició i agraeix la flexibilitat 
que ha tingut el Grup de Cs a l’hora d’incorporar-hi aspectes tècnics que faciliten que la feina 
es pugui dur a terme. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la resposta del comissionat i la presència de representants de 
l’AMPA de l’escola Ítaca. 
 
La Sra. BARCELÓ saluda els representants de les AMPA i els dona les gràcies per 
reivindicar allò que les administracions públiques haurien de garantir. Agraeix també la 
sensibilitat de tots els grups. 
Tot seguit, diu al Sr. Essomba que si el Consorci funcionés, aquesta proposició, que vol 
donar solució a problemes que venen de lluny, no hauria estat necessària. 
Observa que, davant la situació actual, es pot continuar fent el que es feia fins ara, que no ha 
donat resultats, o bé treballar conjuntament amb el Consorci per solucionar els problemes i 
evitar que es repeteixin. 
Per acabar, demana al Govern que davant d’un problema, reuneixi els grups municipals per 
intentar trobar-hi una solució, i subratlla que els alumnes, els pares i els equips docents es 
mereixen centres com cal. 
 
La Sra. ESTELLER assegura que en l’últim informe del Consorci facilitat als grups consten 
les xifres que ha exposat, i torna a preguntar si és cert que alguns alumnes de l’escola Ítaca es 
traslladaran a l’Ausiàs March. 
 
La Sra. ROVIRA demana al comissionat si pot concretar els diferents terminis. 
 
El Sr. ESSOMBA saluda els representants de l’escola Ítaca, amb els quals el Govern, sempre 
disposat a dialogar amb tothom, es reunirà el 21 de febrer a les onze del matí per continuar 
treballant, com va fer la setmana passada amb la coordinadora d’AMPA de la Dreta de 
l’Eixample. Comenta que qualsevol centre o qualsevol membre de la comunitat educativa 
sap que en el Govern municipal trobarà diàleg i predisposició a facilitar el treball. 
A continuació, diu a la Sra. Rovira que el Govern es compromet a presentar, en un màxim de 
tres mesos, un informe sobre com s’impulsarà la inversió en reformes, ampliacions i millores 
als centres d’educació infantil i primària, informe que permetrà veure com gestiona aquesta 
qüestió el Consorci i com s’està incrementant la inversió pel que fa a aquesta dotació. 
 
 
Per acabar, s’ofereix per facilitar qualsevol informació addicional que els grups requereixin 
sobre l’escola Ítaca o sobre qualsevol altra escola de la ciutat. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot 
favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el 
vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA amb el 
redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Govern municipal de 
l’Ajuntament de Barcelona insti i doti de recursos el Consorci d’Educació per solucionar de 
manera immediata els problemes d’insfraestructures de l’escola Ítaca comentats 
anteriorment. I per tal d’evitar que això torni a succeir demanem al Govern municipal de 
l’Ajuntament de Barcelona que insti el Consorci d’Educació a solucionar les deficiències 
estructurals detectades en els centres educatius de Barcelona i que s’informi cada any de 
l’estat d’execució de les actuacions que s’hagin portat a terme. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
6.-  (M1519/5575) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el 
Govern municipal, com a part del Consorci d’Educació de Barcelona, es comprometi a no 
augmentar el nombre de grups addicionals a la ciutat i a continuar treballant per adequar 
l’oferta inicial a les necessitats d’escolarització. 
 
La Sra. BENEDÍ posa de manifest que Barcelona, una ciutat compacta i amb mancança 
endèmica d’espais, en molts àmbits no aconsegueix donar una resposta immediata i adequada 
a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Per exemple, té dificultats per satisfer les 
necessitats d’escolarització pública, i actualment un gran nombre d’escoles disposen de 
grups addicionals (bolets), un recurs que ha servit per fer front a situacions concretes de 
manca de places públiques. Entén, però, que les administracions han de fer un plantejament 
diferent a l’hora de solucionar el problema de la manca de places. 
Assenyala que per als republicans i les republicanes, l’educació és una eina fonamental per 
garantir la igualtat d’oportunitats i complir amb el dret a una educació pública, laica, gratuïta, 
coeducativa, inclusiva i de qualitat, un dret que a Barcelona requereix l’existència d’un mapa 
escolar que cobreixi de manera satisfactòria les necessitats d’escolarització públiques. Indica 
que l’augment en la demanda de places d’escola pública demana la construcció de nous 
centres escolars públics. 
Remarca que per garantir l’excel·lència dels centres públics de la ciutat cal evitar que creixi 
el nombre de grups addicionals —és el primer pas per aconseguir revertir l’actual realitat de 
la ciutat, on l’educació privada i la concertada representen prop del 60% de l’oferta 
educativa, al contrari del que passa a la resta del Principat— i generar els espais suficients per 
desenvolupar els projectes educatius de centre. 
Per acabar, formula la proposició, que ha estat transaccionada pel Govern. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el vot favorable del seu grup, que és conscient, però, de 
l’extremada dificultat de no recórrer a la creació de grups extraordinaris. 
 
 
Posa de manifest que el Govern no ha presentat a la Comissió totes les anàlisis que hi ha 
sobre oferta i demanda escolar per a aquest any i per als propers, ni ha començat a treballar 
per elaborar un mapa d’equipaments educatius a Barcelona. 
Subratlla que per prendre decisions sobre educació cal que es faciliti tota la informació de 
manera transparent i que es possibiliti un gran debat de ciutat, nítid i obert, amb la 
participació de la comunitat educativa, que permeti impulsar la realitat futura. 
Observa que la construcció d’un centre educatiu requereix temps —CiU en quatre anys va 
construir sis equipaments educatius d’infantil i primària a Barcelona— i una bona 
planificació, que tingui en compte ofertes i demandes, demografies, distribució per barris, 
etc. 
 
La Sra. BARCELÓ manifesta el vot favorable del seu grup, que coincideix que cal obrir un 
debat per saber realment quins centres educatius hi ha a la ciutat i quina és la millor manera 
d’actuar, i subratlla que convindria assolir un pacte nacional per l’educació. 
Remarca que Barcelona no hauria de permetre situacions com la de l’escola La Maquinista, 
que continua en barracons —a tot Catalunya n’hi ha 1.010, 14 més que el curs passat—, i 
recorda que el Grup de Cs va preguntar al Plenari sobre les segones línies de les escoles 
Ignasi Iglésias, Mar Bella i Poblenou, ja que se’ls deia que farien segones línies, però no se’ls 
concretava quan, com ni qui afectaria. Subratlla que les AMPA, els pares, els equips docents 
i els alumnes no han de tenir incertesa, sinó bones condicions. 
Recorda també que Cs va presentar una proposició al Parlament —aprovada malgrat el 
rebuig de Junts pel Sí— que instava el Govern català a elaborar, en un termini de quatre anys, 
un pla per eliminar gradualment les escoles en barracons i garantir recursos com a mesura 
extraordinària. 
Per acabar, comenta que cal abaixar i garantir les ràtios adequades perquè els alumnes rebin 
l’educació que es mereixen. 
 
La Sra. ESTELLER expressa el vot favorable del seu grup, que entén que la quantitat de 
bolets existents a Barcelona (59) és conseqüència d’una mala planificació. 
Considera que cal trobar la manera, malgrat les dificultats, de reduir progressivament el 
nombre de bolets, ja que aquests empitjoren les condicions en què han de treballar tant els 
nens com els professors, així com demanar els recursos i la planificació necessaris per tenir 
els equipaments suficients i que aquests estiguin en condicions. Comenta que en els darrers 
anys la Generalitat ha deixat d’invertir 20 milions d’euros en matèria educativa a la ciutat de 
Barcelona. 
Per acabar, demana al Sr. Essomba que doni exemple de la transparència de què sempre fa 
gala el Govern i contesti a la pregunta que li ha plantejat en el punt anterior sobre el trasllat 
d’alumnes de l’escola Ítaca a l’Ausiàs March. 
 
La Sra. ROVIRA assenyala que a Barcelona hi ha una manca d’oferta pública en totes les 
etapes educatives (des de l’escola bressol fins a l’educació postobligatòria), i que la situació 
de les escoles bressol i les llars públiques és especialment dramàtica: d’acord amb el 
document de l’escolarització a la ciutat de Barcelona del 2014-2015, aquestes només atenen 
un 57% de la demanda. 
 
 
Afirma que la manca d’oferta en el sector públic és fruit d’una aposta política educativa en 
què hi ha responsables polítics actius (CiU i PSC) i altres forces que hi han donat el vistiplau, 
i que ha donat lloc a un model dualitzat (amb centres educatius públics i concertats). 
Subratlla que durant els darrers anys ni el responsable del Govern municipal en matèria 
d’educació ni el del Consorci d’Educació han reconegut degudament la manca històrica i 
estructural d’oferta pública, i remarca que la CUP pressionarà tant com pugui perquè això 
canviï, mitjançant la creació de noves escoles. Entén, però, que mentre no es construeixen 
aquestes escoles és necessari habilitar línies addicionals, que no han d’esdevenir permanents 
i servir d’excusa per no invertir en noves escoles públiques i d’accés universal amb una bona 
planificació. 
En darrer lloc, indica que cal establir una moratòria que impedeixi la creació o l’ampliació de 
línies privades concertades —aquesta ha de ser una prioritat del Consorci— i crear una 
oficina de matriculació municipal que vetlli perquè la distribució de l’alumnat sigui 
compensada i afavoreixi la composició heterogènia de l’alumnat en termes socioeconòmics, 
d’origen migratori o de necessitats educatives especials, una oficina que seria la responsable 
de controlar i supervisar les pràctiques sistemàticament il·legals de moltes escoles 
concertades de la ciutat pel que fa, per exemple, als drets de les treballadores. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA informa que durant els cinc cursos acadèmics anteriors a l’actual hi ha 
hagut una mitjana de 6,8 grups addicionals nous a Barcelona (34 en total), i enguany n’hi ha 
hagut 5 (quatre a l’Eixample i un a Gràcia), dada que demostra la direcció que vol prendre el 
Consorci. Explicita que tant la Generalitat com l’Ajuntament consideren que els grups 
addicionals no són una bona resposta de planificació educativa. 
Exposa que per elaborar la proposta d’oferta educativa del curs 2017-2018, que es farà 
pública aviat, s’ha treballat en l’increment de l’oferta pública. Subratlla que constantment 
s’insta la Generalitat perquè incrementi la inversió educativa, i recorda que en la 
convocatòria de subvencions hi havia un fons de recursos específics destinats a les AMPA de 
les escoles que tenen grups addicionals per corregir la desigualtat pel que fa a la dotació 
econòmica. 
A continuació, afirma que la presentació del Consorci sobre com vol desenvolupar el pla 
estratègic és imminent, i que al març es presentarà un informe sobre oportunitats educatives a 
la ciutat. 
Posa en relleu el compromís del Govern amb la baixada de les ràtios, i comenta que uns 40 
centres d’alta complexitat tenen una ràtio inferior als 25 alumnes (22), igual que els 20 
centres de secundària d’aquestes característiques. 
Per acabar, assenyala que el Consorci també treballa per millorar els processos de 
preinscripció i de matriculació, millores que afavoriran un accés al sistema públic més 
equilibrat, i comenta que l’oficina de matriculació podria ser una realitat el curs vinent. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix el vot favorable de tots els grups i les explicacions del Sr. Essomba, 
i celebra que el curs vinent pugui començar a funcionar l’oficina única de matriculació, que 
evitaria la segregació escolar. 
Entén que tots volen treballar per aconseguir una educació pública, catalana, laica, inclusiva, 
coeducativa i de qualitat. 
 
 
 
La Sra. ESTELLER demana rigor al Sr. Essomba, i observa que a l’abril es va informar que 
hi havia 59 bolets, mentre que ara s’ha afirmat que n’hi ha 34. 
 
El Sr. ESSOMBA aclareix que 34 és el nombre de bolets creats els darrers cinc anys. 
 
La Sra. ESTELLER vol saber quants n’hi ha actualment. 
 
El Sr. ESSOMBA contesta que tot seguit li farà arribar l’informe complet del nombre de 
grups addicionals que hi ha a la ciutat. D’altra banda, li diu que la resposta a la pregunta sobre 
els alumnes de l’escola Ítaca la facilitarà quan intervingui en el punt 14 de l’ordre del dia 
(prec del PP). 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot 
favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el 
vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA amb el 
redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Govern municipal, com a 
part del Consorci d’Educació de Barcelona, treballi per no augmentar el nombre de grups 
addicionals a la ciutat i continuï treballant per adequar l’oferta inicial a les necessitats 
d’escolarització. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
7.- (M1519/5583) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar el Govern 
municipal a estudiar l’obertura d’un museu del llibre, que reculli la història de l’edició de 
llibres a Barcelona, amb espais dedicats a tots aquells escriptors il·lustres que han passat 
èpoques de la seva vida a la nostra ciutat. 
 
La Sra. ESTELLER enuncia la proposició, que entén que encaixaria en el pla de museus que 
l’ICUB estudia fer. 
Assenyala que Barcelona, capital mundial de l’edició de llibres en llengua catalana i en 
llengua castellana, va ser la ciutat que va donar origen a la celebració del Dia del Llibre, l’any 
1926, quan l’escriptor valencià Vicent Clavell va demanar que es dediqués un dia a 
promocionar la lectura. 
D’altra banda, considera positiu que es doni a conèixer el procés de creació d’un llibre 
(escriptura, edició, comercialització, lectura...), un patrimoni molt ric que cal conservar i 
enfortir. 
Esmenta alguns escriptors barcelonins que han projectat la ciutat al món (Narcís Oller, 
Maragall, Joan Salvat, Josep Puig i Ferreter, Eduardo Mendoza, Mercè Rodoreda, Salvador 
Espriu, Terenci Moix, Carlos Ruiz Zafón o Ildefonso Falcones) i d’altres que han visitat 
Barcelona o hi han viscut temporalment (Miguel de Cervantes, Gabriel García Márquez o 
Mario Vargas Llosa), i comenta que la UNESCO va declarar Barcelona Ciutat Literària l’any 
2015. 
 
 
Puntualitza que la proposició no demana que es creï un museu del llibre, sinó que s’estudiï 
aquesta creació, i comenta que el Grup del PP ha acceptat una esmena de Cs —s’ha fet arribar 
a tots els grups— que demana que l’informe es traslladi als grups polítics. 
 
El Sr. CIURANA comenta que, segons la llegenda, el primer llibre imprès que va arribar a 
Barcelona va ser trobat a les platges de la ciutat entre les restes de la captura d’un vaixell 
pirata, i era una obra que es deia Rudimenta grammaticae, de Nicolaus Perottus, en certa 
manera introductor de l’humanisme. 
Tot seguit, indica que emetrà el seu vot després de sentir el Govern, ja que, si bé el seu grup 
comparteix la necessitat de salvaguardar el patrimoni literari i editorial, entén que potser no 
caldria fer un museu nou, ja que la Biblioteca de Catalunya ja té una part del Museu del 
Llibre; la Casa Verdaguer posa el focus en el patrimoni literari i el món del llibre, i la 
Biblioteca de Catalunya —l’Ajuntament durant el mandat passat també ho feia— reuneix en 
una plataforma virtual tot el patrimoni editorial i literari de la ciutat. Assenyala que si, 
malgrat l’existència d’aquestes i altres iniciatives, es conclogués que hi ha la necessitat de fer 
un museu dedicat al món del llibre, el Grup de CiU, que entén que l’espai també hauria de 
recollir aspectes relacionats amb la innovació al món editorial, hi donaria suport. 
 
La Sra. BARCELÓ posa de manifest que el seu grup va presentar una esmena al grup 
proposant en què demanava un projecte de viabilitat valorat per tots els grups, ja que entén 
que la valoració de la viabilitat econòmica és imprescindible per decidir si es construeix un 
equipament com el que es proposa, però indica que el Grup de Cs, convençut que com més 
mitjans culturals tingui una societat, més lliure és i més capacitat crítica desenvolupa, està a 
favor dels nous equipaments culturals. 
D’altra banda, trobaria coherent que Barcelona, una ciutat amb una gran indústria editorial 
tant en català com en castellà, que destaca pels llibres, per la lectura i per les biblioteques, i 
que ha estat declarada Ciutat de la Literatura per la UNESCO, tingués un museu del llibre, un 
museu que hauria d’interactuar amb el pla de lectura que el Govern encara no ha presentat. 
Subratlla que cal potenciar la lectura des de la infantesa, ja que els lectors viatgen a llocs on 
mai no han estat, i identifiquen emocions que han viscut i d’altres que mai no tindran. 
Explicita que el seu grup votarà a favor de la proposició si es presenta un projecte de 
viabilitat, i pregunta al Govern si presentarà el pla museístic, quins nous museus preveu 
—pregunta concretament per l’Hermitage, que entén que la ciutat no pot perdre—, com en 
reordenarà els existents i què farà per consolidar una xarxa global d’interacció per incentivar 
que les persones s’apropin als museus. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ indica que, atesa l’estreta vinculació que hi ha hagut tradicionalment 
entre la trajectòria cultural de Barcelona i el món del llibre, tant en el vessant creatiu com en 
l’editorial, l’existència d’un centre d’interpretació de referència que mostrés la història del 
lligam de la ciutat amb l’escriptura, el llibre i la impressió estaria plenament justificada. 
Afegeix que Barcelona ha donat a la literatura grans creadors, ha acollit escriptors i 
escriptores de renom internacional de procedència diversa, i ha estat personatge i fins i tot 
protagonista d’algunes obres literàries. 
Exposa que als anys setanta i vuitanta hi havia hagut a Montjuïc el Museu del Llibre i de les 
Arts Gràfiques, hereu de la secció de gravat i arts gràfiques del Museu d’Arts i Indústries i 
Tradicions Populars del Poble Espanyol; en ser traslladat al Palau de Pedralbes l’any 1989, el 
 
 
museu va esdevenir Gabinet de les Arts Gràfiques, i actualment les seves col·leccions formen 
part del Museu del Disseny de Barcelona, tot i que el projecte museístic centra la seva atenció 
en el disseny gràfic, al qual dedica tota una planta. D’altra banda, la sala del Via Crucis de la 
Biblioteca Nacional de Catalunya acull el Museu del Llibre Frederic Marès —només obert al 
públic el dimecres a través de visites guiades i el dimarts o el dijous al matí a les escoles—, 
que permet un viatge per la història del llibre durant els darrers mil anys a través d’una 
mostra de col·lecció de 1.500 documents donada a la biblioteca pel col·leccionista 
empordanès. 
Afirma que Barcelona està molt lluny de disposar d’un equipament equiparable al Museu de 
la Impremta i de la Comunicació de Lió, al Museu del Llibre i l’Escriptura de la Biblioteca de 
Leipzig o al Museu d’Impremta i Obra Gràfica de València, per la qual cosa el Grup d’ERC 
considera pertinent la proposició del PP, a la qual donarà suport. Entén que el nou 
equipament haurà d’establir vincles de cooperació amb el Museu del Disseny, el Museu 
Frederic Marès i altres institucions públiques relacionades amb el món del llibre i 
l’escriptura, com la Institució de les Lletres Catalanes i les esmentades pel Sr. Ciurana. No 
troba adient, però, que la proposició determini alguns continguts del futur museu o la 
rellevància d’aquests continguts, ja que són els professionals encarregats de concebre el 
projecte museològic i museogràfic d’un museu els qui han de determinar el discurs de 
l’equipament i la manera de mostrar-lo al públic. 
 
La Sra. ROVIRA considera que el fet que Barcelona hagi estat designada Ciutat de la 
Literatura perquè forma part de la xarxa de ciutats creatives de la UNESCO és una bona 
excusa per programar la captació d’inversors per a la indústria del sector editorial. Entén, 
però, que és més urgent trobar la manera de recuperar les publicacions que s’editen fora del 
país —la gran majoria—, perquè Barcelona recuperi el reconeixement que havia tingut. 
Subratlla que no s’ha pogut evitar el tancament de llibreteries de tota mena i que, tenint en 
compte que Barcelona acull onze festivals de literatura, com ara Barcelona Negra o Món 
Llibre, i cinc fires, com ara el Saló del Manga o el Saló Internacional del Còmic, la creació 
d’un museu del llibre a l’estil d’un gabinet de col·leccions i de curiositats no hauria de ser 
prioritària. 
Considera que, abans d’estudiar si cal un nou museu, caldria repensar la gestió dels projectes 
que ja s’estan desenvolupant i dels programes museogràfics i museològics dels equipaments 
existents, així com el futur dels museus de Barcelona. 
Per les raons exposades, el seu grup votarà en contra de la proposició. 
 
El Sr. COLLBONI agraeix les intervencions i la sensibilitat mostrada pel Grup del PP per la 
relació entre Barcelona i el llibre, una relació que ha fet que la ciutat fos declarada Capital 
Literària per la UNESCO, però indica que el Govern té com a prioritat fer dues reflexions que 
es materialitzaran en mesures de govern que actualment s’estan elaborant. 
En primer lloc, s’està preparant una mesura de govern per repensar i alinear tot allò que passa 
a l’entorn del sector editorial a la ciutat, que inclou la capitalitat literària però va molt més 
enllà. Aquesta proposta es farà arribar als grups amb prou temps perquè la mesura no sigui 
una mesura del Govern, sinó del conjunt de l’Ajuntament. L’objectiu de la mesura és 
impulsar el sector editorial i el món del llibre a la ciutat, dotar de continguts la capitalitat 
literària de Barcelona. S’hi preveu incloure un espai físic que aplegui tot el sector editorial de 
la ciutat i que podria contenir un centre d’interpretació vinculat al món del llibre. 
 
 
En segon lloc, s’està plantejant una mesura de govern sobre ordenació dels museus, que 
repensi la política museística de la ciutat, que és prou àmplia i rica, però presenta algunes 
deficiències que tenen a veure sobretot amb les disponibilitats pressupostàries: actualment 
l’Ajuntament, que prioritza el contingut per sobre del continent, fa un sobreesforç econòmic 
per mantenir oberts alguns museus de la ciutat. Explicita que el Govern no preveu obrir nous 
museus, sinó millorar-ne els existents. 
Per les raons exposades, BC i el PSC votaran en contra de la proposició. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix els vots favorables i confirma que l’estudi sobre la creació del 
museu haurà d’incloure la viabilitat econòmica. Entén que aquest estudi podria formar part 
dels estudis que està fent el Govern sobre la manera d’enfortir el món del llibre i la capacitat 
editorial de Barcelona, així com millorar tot el circuit editorial (concepció d’un llibre, 
comercialització, difusió, etc.), i que ajudaria a apropar aquest món a la ciutadania, posar en 
valor els llibres i els autors, i afavorir la projecció de la ciutat. 
Demana més receptivitat al Govern, i insisteix que la proposició no demana que es 
construeixi un gran museu, sinó que s’estudiï la possibilitat de crear un espai que contribuiria 
a assolir els objectius del Govern. 
 
El Sr. CIURANA manifesta el vot favorable del seu grup, que coincideix que, atès que 
tothom comparteix la necessitat de preservar el patrimoni literari i editorial de la ciutat i que 
la proposició demana simplement que s’estudiï una possibilitat, el Govern hauria de ser més 
receptiu i estudiar la possibilitat d’incloure una mesura com aquesta en la mesura de govern 
sobre el món editorial que presentarà properament. 
 
La Sra. BARCELÓ explicita que el seu grup votarà a favor de la proposició, i indica que no 
entén que el Govern voti en contra de fer un estudi sobre la idoneïtat de tirar endavant un 
projecte. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ entén que si l’espai que preveu la mesura de govern sobre el sector 
editorial esmentat pel Sr. Collboni podria incloure, com ell mateix ha dit, un centre 
d’interpretació vinculat al món del llibre, el Govern podria reconsiderar el seu vot. 
 
El Sr. COLLBONI insisteix que el Govern no estima prioritari obrir nous museus a la ciutat, 
sinó enfortir-ne els existents (manteniment, continguts, programació, etc.), després de fer-ne 
una bona diagnosi. 
Puntualitza que el Govern no es nega a considerar la possibilitat que hi hagi un centre 
d’interpretació que reordeni determinats espais, i indica que, de fet, ho farà, però no pot 
donar suport a una mesura que parla de l’obertura d’un museu. Comenta que potser hauria 
pogut transaccionar la proposició i haver buscat una afirmació menys categòrica. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix de nou els vots favorables, que fan que la proposició s’aprovi, i 
diu al Sr. Collboni que, efectivament, podria haver proposat una esmena. 
Observa que, atès que el Govern haurà de fer arribar l’informe a tots els grups, aquests 
podran valorar els pros i els contres de fer un museu com el que es proposa i treure’n una 
conclusió. 
 
 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot contrari de BC, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, 
el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de 
Cs, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot 
favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. S’APROVA amb el 
redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar el Govern municipal a 
estudiar l’obertura d’un museu del llibre, que reculli la història de l’edició de llibres a 
Barcelona, amb espais dedicats a tots aquells escriptors il·lustres que han passat èpoques de 
la seva vida a la nostra ciutat. El Govern municipal traslladarà l’estudi realitzat als grups 
municipals perquè pugui ser valorat. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
8.- (M1519/5571) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que en el termini 
d’un mes l’Ajuntament de Barcelona realitzi: - Una avaluació sobre la gestió de l’empresa 
Clece del servei de l’equipament integral de la Meridiana a través d’inspeccions sobre les 
tasques que s’estan desenvolupant, específicament: - com es cobreixen les baixes, - quins 
perfils professionals hi ha, - relació de les categories amb els sous corresponents, - les hores 
realitzades per les treballadores, - les gestions necessàries per garantir que el servei d’higiene 
i de bugaderia funciona al 100%, sense que els usuaris hagin de pagar res, tal com estableix el 
contracte. - En el cas que en l’informe s’analitzi que s’estan incomplint les clàusules del 
contracte, que l’Ajuntament rescindeixi el contracte. 
 
La Sra. ROVIRA explica que la proposició vol posar de manifest les condicions en les quals 
es troben les treballadores dels serveis externalitzats dels serveis públics i socials de la ciutat. 
El Grup de la CUP entén que l’Ajuntament ha d’emprar totes les eines al seu abast per posar 
fi als incompliments de les condicions laborals, que afecten tant les treballadores com la 
qualitat del servei. 
Lamenta que les externalitzacions en l’Àrea de Drets Socials siguin habituals, malgrat que 
facin que l’Ajuntament perdi el control real sobre els serveis i sobre les condicions laborals. 
Indica que la proposició neix de la manca de mecanismes reals d’avaluació, seguiment i 
control sobre el compliment dels plecs de les licitacions per part de les empreses. 
Comenta que a l’equipament al qual fa referència la proposició també hi havia 
incompliments quan el gestionava l’empresa anterior, cosa que dona a entendre que aquesta 
dinàmica és habitual en molts serveis de l’Àrea de Drets Socials. 
Informa que la proposició ha estat transaccionada pel Govern, atès que aquest ha puntualitzat 
que ja està duent a terme les avaluacions que s’hi demanen, si bé la CUP ha sol·licitat els 
expedients d’aquestes avaluacions a l’Institut de Serveis Socials i no els ha rebut. 
A continuació, llegeix les qüestions concretes de les quals caldrà fer seguiment, i afirma que 
les treballadores estan fent moltes més hores de les que haurien de fer perquè no es cobreixen 
les baixes i perquè no hi ha els perfils adequats als centres. 
Exposa que abans de començar la sessió han sabut que l’assecadora que no funcionava del 
servei de bugaderia ja s’ha arreglat, però observa que el manteniment dels equipaments en 
aquest cas anava a compte de l’empresa, però és obligació de l’Ajuntament saber si 
l’equipament compleix les condicions per desenvolupar la tasca, una tasca que sovint 
 
 
realitzen col·lectius molt vulnerabilitats, que té un dur component psicològic per a les 
treballadores, i que és imprescindible per garantir una vida digna a les persones amb un risc 
d’exclusió social més elevat de la ciutat. Subratlla que aquesta tasca és imprescindible per a 
un govern que vol posar al centre les persones. 
Conclou que moltes empreses incompleixen les condicions contractuals sobretot per manca 
de control públic, i subratlla la necessitat de dur a terme el que demana la proposició. 
 
La Sra. FANDOS expressa el vot favorable del seu grup, que entén, però, que la CUP sovint 
proposa supervisions com si no se’n fessin, com si volgués donar a entendre, per exemple, 
que el compliment dels plecs de clàusules no es controlaria si no ho demanés aquest grup. 
D’altra banda, comenta que si el Govern defensa les remunicipalitzacions, seria lògic que 
remunicipalitzés l’equipament de persones sense sostre, que manté externalitzat. També 
considera contradictori que s’insisteixi tant en les clàusules socials i es continuï adjudicant el 
servei a Clece. 
Per acabar, agraeix que la Sra. Rovira hagi explicat que s’ha arreglat l’assecadora, ja que no 
entenia que la part referent al problema de bugaderia hagués desaparegut de la proposició. 
 
La Sra. BARCELÓ valora la feina que es duu a terme a l’equipament integral de la 
Meridiana, un espai clau per a les persones adultes en risc d’exclusió social, i la feina que fan 
els treballadors perquè aquestes persones estableixin un bon vincle que les apropi a la 
reinserció i eviti que tornin al carrer. 
Expressa el vot favorable del seu grup, que entén, però, que el seguiment i el control del 
compliment de les clàusules ja es fa, igual que es feia en mandats anteriors, atès que és una 
obligació de l’Ajuntament, i pregunta al Govern si ha tingut constància de les anomalies que 
recull la proposició. 
 
La Sra. BENEDÍ comença la intervenció dient que considera sorprenent que una empresa de 
Florentino Pérez sigui responsable de l’atenció domiciliària a Barcelona, i assenyala que les 
empreses com Clece, del Grup ACS, que va néixer com a empresa de neteja, cerquen nous 
mercats i escletxes legals per fer negoci en qualsevol àmbit, fins i tot en el de l’atenció a les 
persones, amb les conseqüències que això comporta. 
Reconeix que el Govern intenta evitar situacions com les que recull la proposició mitjançant 
l’èmfasi en les clàusules socials i elements que no deixin el concurs a la lliure competència, 
però observa que no és suficient. 
Exposa que des de l’adjudicació, les treballadores han patit retallades en el temps de 
desplaçament, suspensió de temps per dinar, manca de material per desenvolupar la feina 
sense riscos i manca de targetes de transport per utilitzar dins dels temps exigits per Clece, 
cosa que les obliga a pagar de la seva butxaca les targetes necessàries per desplaçar-se d’un 
domicili a un altre. D’altra banda, afirma que Clece no respecta el conveni quant a les 
condicions subrogades amb l’empresa d’origen, i comenta que el Govern local de la Corunya 
l’any passat va obrir un expedient a aquesta empresa, adjudicatària del servei d’ajuda 
domiciliària a la ciutat, després de comprovar diferents incompliments del contracte. 
Subratlla que el Govern municipal hauria de garantir que en la contractació de serveis per a 
les persones es donés encara més valor a la qualitat, la continuïtat, l’accessibilitat i l’atenció a 
les necessitats específiques dels usuaris i les usuàries, i que es millorin les condicions de les 
 
 
professionals que dia rere dia fan possible que es duguin a terme serveis com aquests, 
imprescindibles en la vida de moltes persones vulnerables. 
Per acabar, manifesta el vot favorable del seu grup, que entén que Clece no és una empresa 
amb suficients garanties de qualitat ni per a les treballadores ni per a les persones usuàries, 
sinó una màquina d’extreure recursos públics. 
 
La Sra. ESTELLER valora la feina que s’està fent a l’equipament integral de la Meridiana, i 
no entén per què la CUP permanentment a la Comissió porta a fiscalitzar les clàusules dels 
contractes, que és una obligació del Govern, que ha de vetllar per la bona prestació dels 
serveis. Explicita que si el Govern no fes aquest seguiment o no rescindís un contracte o 
apliqués les penalitzacions necessàries en els casos previstos a les mateixes clàusules, 
incorreria en una falta gravíssima i en una gran irresponsabilitat amb conseqüències 
jurídiques. 
No entén que es presenti una proposició per demanar que el Govern continuï fent el que ja fa. 
Considera que amb aquesta proposició la CUP vol fer veure que fa alguna cosa, o que és 
l’únic grup que introdueix control i fiscalització en la contractació pública, quan aquest 
control el garanteixen la llei de contractes i els plecs de clàusules. 
D’altra banda, troba inadmissible que un servei es valori per qui el presta, que ha guanyat un 
concurs, en lloc de per com es presta. 
Per les raons exposades, el seu grup s’hi abstindrà. 
 
La Sra. ORTIZ assegura que el Govern ha fet tots els possibles per millorar la contractació, i 
treballa en l’elaboració de la nova llei de contractes del sector públic en atenció a les 
persones, que atorgarà més capacitat per blindar especialment els serveis d’atenció a les 
persones, i el perfil d’empresa o d’entitat —amb sensibilitat clarament social— que pot 
prestar el servei. 
Demana que no s’acceptin totes les afirmacions sense verificar-les, i indica que s’ha creat una 
unitat de seguiment de la qualitat de la contractació i, en el cas de l’equipament integral de la 
Meridiana —contracte d’un únic servei de l’Àrea de Drets Socials, no pas de l’IMSS (Institut 
Municipal de Serveis Socials) —, només s’han rebut queixes d’un treballador. Exposa que 
els companys i companyes d’aquest treballador han fet arribar una carta en què desmenteixen 
algunes de les seves afirmacions, i el Govern ha parlat amb tots els agents implicats per 
comprovar si realment hi ha hagut incompliments o no. 
Pel que fa als perfils professionals, indica que estan establerts en el plec tècnic de la 
contractació, on consten les categories i les hores de servei, i comenta que en el contracte que 
va iniciar l’1 de gener es va demanar una jornada contínua i un canvi de categoria 
professional perquè s’entenia que no s’ajustava al plec. Informa que s’ha resolt tant el canvi 
de categoria com el servei, i que en el plec s’inclou una relació annexada de les subrogacions 
del personal a realitzar en cas de canvi i s’hi estableixen les categories. L’adjudicatària, per la 
seva banda, en la formalització del contracte ha presentat el desglossament econòmic de com 
complir amb tots els plecs tècnics i tota la relació. 
Exposa que en la carta subscrita pels treballadors es deixa constància del compliment del plec 
i s’indica que l’acord sobre aquest punt està recollit en una acta d’una reunió del 24 de gener 
entre l’empresa i les delegades de personal, de la qual es va informar els treballadors en 
l’assemblea del 25 de gener. A la mateixa carta s’afirma que s’han complert els augments 
d’hores d’infermeria i dels serveis d’higiene. 
 
 
Comunica que s’ha rebut un informe que diu que s’han cobert les baixes sense cap 
sobrecàrrega i que s’han incorporat 38 persones suplents per cobrir les baixes i les vacants. 
Aclareix que, segons els mateixos treballadors, el servei de bugaderia sempre ha estat gratuït 
i quan l’assecadora no funcionava es permetia rentar i estendre dins les mateixes 
instal·lacions, i només hi ha dos usuaris que no volen utilitzar els serveis gratuïts del centre i 
mentre la maquinària s’havia espatllat van decidir portar-ho a rentar fora. 
Subratlla que el Govern continuarà treballant per vetllar pel compliment del plec tècnic, i 
insisteix a demanar rigor a l’hora de donar per certes totes les informacions, sobretot quan hi 
ha contradiccions clares entre unes i altres. Observa que el que s’ha de fer és comprovar què 
és cert i què no, no posar-se de part d’uns o d’altres. 
Exposa que del seguiment administratiu i tècnic amb els treballadors i les treballadores no es 
desprenen motius que justifiquin la petició que es feia inicialment, però, en cas de detectar 
qualsevol irregularitat, s’aplicarà el que estableix la regulació, com s’ha fet per exemple amb 
EURES, a qui recentment s’ha imposat una multa i un expedient sancionador per 
incompliment del seu plec. 
Per acabar, remarca que es vetllarà perquè no s’estafi la ciutadania amb diners públics i per 
garantir les condicions dels treballadors i les treballadores en una qüestió tan sensible, i 
subratlla que cal que tothom col·labori en la dignificació del conveni per poder anar més 
enllà del que estableix la llei. 
 
La Sra. ROVIRA diu a la regidora Ortiz que entén que la feina del Govern és garantir els 
drets laborals de les treballadores que presten serveis a l’Ajuntament, garantir que les 
intervencions siguin comunitàries i garantir la qualitat i les vides dignes tant de les persones 
que presten el servei com de les que el reben. 
Considera que un govern que diu que defensa els drets de les treballadores hauria de 
posicionar-se al costat d’aquestes, en lloc de qüestionar constantment el que diuen. Observa 
que les treballadores no tenen cap necessitat de mentir respecte a la seva situació laboral, i 
per això s’organitzen i lluiten, per exemple mitjançant la plataforma Municipalitzem, on 
persones de diferents col·lectius lluiten per unes condicions laborals dignes. 
 
La Sra. ORTIZ respon que la feina del Govern és vetllar pels drets de les treballadores i els 
treballadors i per la qualitat del servei, sobretot mitjançant el compliment del plec de 
clàusules i la contractació. 
Considera que les regidores, tant si pertanyen al govern com si formen part de l’oposició, no 
han de donar més credibilitat a unes treballadores que a unes altres, sinó comprovar què és 
cert i què no, i posa de manifest que les treballadores que han desmentit les acusacions han 
denunciat que s’han sentit assetjades per una part dels treballadors. 
Aclareix que no qüestiona la lluita, però subratlla que l’Ajuntament no pot cometre la 
irresponsabilitat de dir quins són els bons sindicats i quins els dolents, o quines persones 
s’associen i fan una bona lluita i quines no.  
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot 
favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa 
l’abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA amb el 
redactat següent: 
 
 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Govern municipal continuï 
realitzant les avaluacions que es porten a terme habitualment en el compliment dels plecs de 
contractació per part de l’empresa Clece en el servei de l’equipament integral Meridiana 
incloent-hi, entre d’altres: la cobertura de les baixes, perfils professionals, relació de les 
categories laborals amb els sous corresponents, hores realitzades per les treballadores i 
serveis gratuïts d’higiene i de bugaderia. I, en cas que es detectin incompliments, que adopti 
les mesures necessàries previstes en el plec de condicions i en el si de la legislació per 
garantir la qualitat del servei i els drets de les treballadores. 
 
b) Proposicions amb contingut de declaració institucional 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal CiU: 
 
9.- (M1519/5594) Que el Govern municipal presenti les dades de la gestió de la Llei de 
promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència 
corresponents a la ciutat de Barcelona dels anys 2015 i 2016 i, a partir d’aquí, es presentin 
cada semestre. 
 
La Sra. FANDOS formula el prec, i recorda que al març del 2016 el seu grup va demanar al 
Govern que presentés els informes trimestrals, i aquest va dir que l’informe es facilitaria a 
finals d’abril, però gairebé un any després no ha presentat res. 
 
La Sra. ORTIZ accepta el prec i reconeix que el Govern es va comprometre a presentar els 
informes i no ho va fer. Demana disculpes a tots els grups per no haver presentat les dades del 
2015 i del 2016, que el Govern va actualitzant, i assegura que farà arribar la informació 
demanada. 
  
La Sra. FANDOS pregunta si es farà arribar a tots els grups aquesta setmana. 
 
La Sra. ORTIZ ho confirma. 
 
La Sra. FANDOS li dona les gràcies. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
10.- (M1519/5564) Que el Govern municipal amb coordinació amb l’Institut Municipal de 
Persones amb Discapacitat (IMPD) i amb les diferents regidories es comprometi a garantir 
les eines necessàries per a l’accessibilitat de persones amb diversitat auditiva als diferents 
actes institucionals i activitats promogudes per l’Ajuntament de Barcelona (actes, obres de 
teatre, museus...). En aquest sentit, que es coordini amb BTV per tal que les retransmissions 
dels plenaris siguin accessibles mitjançant intèrpret de llengua de signes i subtitulació. 
 
 
 
La Sra. BARCELÓ formula el prec, i indica que a Barcelona hi ha 7.172 persones amb 
diversitat auditiva, i a Catalunya, més de 29.000. 
Reconeix que aquestes persones disposen d’eines com ara els anells magnètics, la llengua de 
signes, la subtitulació, la transcripció de textos o les audioguies, cada cop més presents en els 
esdeveniments que es fan a l’Ajuntament (pregó de la Festa de la Mercè, 25è aniversari dels 
Jocs Olímpics i Paralímpics, etc.), i dona les gràcies al Sr. Joaquin Vicente, a la Sra. Patricia 
Puig i a la Sra. Yolanda Anguita, de l’ICUB i de l’IMPD, per tota la informació facilitada 
respecte a la feina que es duu a terme perquè les persones amb diversitat auditiva puguin 
accedir als esdeveniments de la ciutat. 
 
La Sra. ORTIZ manifesta l’acceptació del prec per part del Govern, que ja treballa per fer els 
actes més accessibles. Com a exemples d’aquestes actuacions, esmenta l’elaboració d’un 
protocol sobre com millorar l’accessibilitat comunicativa dels actes organitzats per 
l’Ajuntament, l’elaboració d’una guia sobre organització d’actes accessibles al carrer 
disponible per a les entitats, l’elaboració d’un protocol amb la quarta tinència perquè els actes 
de participació siguin accessibles, i la incorporació d’un protocol d’accessibilitat de Nacions 
Unides per fer una prova pilot a Barcelona, pionera en accessibilitat. 
D’altra banda, comenta que potser seria més interessant fer accessibles altres actes amb més 
audiència que els plenaris, però afirma que el Govern continuarà treballant en aquest àmbit, i 
agraeix que es posi en relleu aquesta tasca i la necessitat d’avançar. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la resposta de la Sra. Ortiz sobre una qüestió que preocupa 
tothom, i explicita que el prec vol que s’hi doni més impuls i que el recurs de l’intèrpret de 
llengua de signes no només hi sigui quan es demani sinó sempre, perquè els actes siguin 
accessibles. 
Coincideix que els plenaris no són el que té més seguiment, però entén que si algú amb 
diversitat auditiva els vol seguir, no ha de tenir cap obstacle. 
 
Es dona per tractat. 
 
11.- (M1519/5565) Que el Govern municipal es comprometi a garantir la seguretat i prevenir 
l’ocupació il·legal dels habitatges de què disposa l’Ajuntament de Barcelona destinats a 
reallotjar famílies afectades pel planejament de Can Batlló al c/ Constitució, 75, que és el 
primer bloc d’HPO de Can Batlló. 
 
La Sra. BARCELÓ formula el prec, motivat per l’ocupació il·legal en el primer bloc d’HPO 
de Can Batlló de quatre dels cinc pisos que l’Ajuntament té destinats al reallotjament de 
famílies afectades pel planejament de Can Batlló, que van ser desallotjats gràcies a l’avís dels 
veïns del bloc. 
 
El Sr. MONTANER comenta que els pisos que es van ocupar es van recuperar sense que 
calgués desallotjar ningú, i indica que l’Ajuntament treballa per conservar i ampliar el parc 
d’habitatge públic per garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania, de manera que no es pot 
permetre que els habitatges siguin ocupats de manera no consentida, cosa que perjudica la 
ciutadania i el seu dret a l’habitatge. 
 
 
Explicita que la primera mesura és tenir el mínim d’habitatges públics buits i tenir-los buits el 
menor temps possible, cosa que implica que la rotació i els processos de rehabilitació i 
adjudicació siguin més ràpids. Indica, però, que de vegades els procediments legals allarguen 
aquests processos. 
Exposa que s’han activat moltes mesures de vigilància i seguretat per evitar les ocupacions 
no consentides, i que en els pocs casos en què es produeixen, s’aplica un protocol intern de 
l’Ajuntament que estableix com fer les desocupacions exprés d’aquests habitatges, un 
protocol en què es coordina la gerència del Patronat Municipal de l’Habitatge, la gerència del 
districte afectat, la Guàrdia Urbana i tots els serveis socials, i en què intervenen el Servei de 
Prevenció, Intervenció i Mediació en Habitatges Públics, el Centre d’Urgències i 
Emergències Socials de Barcelona i Serveis Socials. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix les explicacions, però posa de manifest que en una reunió dels 
veïns —28 famílies, la majoria amb menors— amb el gerent del Districte, un coordinador de 
BAGURSA i un tècnic del barri, es va assegurar que s’estava garantint la seguretat tant al 
matí com a la nit, i es va suggerir als veïns que creessin un grup de WhatsApp per si tornava 
a produir-se el problema. 
Demana rigor i serietat, i que no es deleguin responsabilitats en els veïns ni se’ls generin 
problemes. Explica que, en aquests cas, els veïns es van adonar que hi havia una ocupació 
il·legal perquè un dia en tornar a casa es van trobar que no tenien llum. 
Subratlla que cal passar de les bones intencions a les solucions concretes i immediates, i 
evitar que quan una persona s’apropi a l’Administració per demanar ajuda, en surti encara 
amb més preocupacions. 
 
El Sr. MONTANER manifesta el seu acord amb la Sra. Barceló. Reconeix que cal millorar, 
però insisteix que es treballa per intentar que no hi hagi aquestes ocupacions i, en cas que es 
produeixin, es resolguin al més aviat possible, recuperant el pis i atenent les persones que 
l’han ocupat, tot valorant-ne les necessitats socials i la vulnerabilitat, i comenta que en molts 
casos qui dona l’avís és un veí, que hauria d’avisar els serveis de vigilància que posa el 
Patronat. 
 
La Sra. BENEDÍ pregunta al Sr. Montaner si el prec s’accepta. 
 
El Sr. MONTANER confirma que sí s’accepta. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
12.- (M1519/5576) Que el Govern municipal impulsi la creació d’una aplicació específica 
que faciliti a la ciutadania l’accés en mobilitat a la informació relativa al conjunt 
d’equipaments culturals de la ciutat, des d’arxius i biblioteques fins a espais d’arts 
escèniques i de concerts, passant per museus i sales d’exposicions, centres cívics i ateneus, 
fàbriques de creació i sales de cinema. 
 
 
 
El Sr. PUIGCORBÉ comença la intervenció recordant que fa uns dies el Sr. Collboni va 
valorar positivament la xifra de visitants de museus, centres patrimonials i d’exposició de 
Barcelona de titularitat municipal o consorciada durant el 2016 (7.627.397 persones), xifra 
que suposa una disminució de l’1% respecte al 2015. 
Tot seguit, posa de manifest la voluntat del Govern municipal d’incrementar aquest nombre 
de visitants, un objectiu compartit per tots els grups de l’oposició. Explicita el convenciment 
del seu grup que cal potenciar l’assistència de públic local i forà al conjunt d’equipaments 
culturals de Barcelona. Recorda que amb aquest objectiu, el Grup d’ERC va proposar en el 
darrer Plenari l’elaboració d’un pla de mobilitat cultural que millorés l’accessibilitat amb 
transport públic als equipaments culturals de la ciutat, una iniciativa que el Govern va refusar 
malgrat anar en la línia dels propòsits expressats pel Sr. Collboni. 
Subratlla que caldria disposar d’una eina que, de manera ràpida i eficaç, posés a l’abast tant 
de la ciutadania com de les persones que visitessin la ciutat les dades bàsiques (ubicació, 
horari, serveis, programació, accessibilitat, transport públic, etc.) de tots els centres que 
formen la densa i variada xarxa d’equipaments culturals de la ciutat, ja siguin de titularitat 
pública o privada. 
Assegura que aquesta eina afavoriria l’augment del nombre de visitants i d’usuaris d’aquests 
equipaments, alguns dels quals encara són força desconeguts per bona part de la ciutadania. 
Per acabar, formula el prec, i recorda que l’Ajuntament de Barcelona ja té experiències molt 
reeixides relacionades amb aquestes eines, com són les aplicacions de mòbil Barcino 3D o 
BCN Visual. Entén que l’aplicació Barcelona Museus actualitzada i ampliada amb els 
continguts suggerits podria servir com a punt de partida per al desenvolupament de 
l’aplicació proposada. 
 
El Sr. COLLBONI indica que els objectius pel que fa al nombre de visitants no han de ser 
únicament quantitatius sinó també qualitatius. Per exemple, cal augmentar l’ús dels 
barcelonins i les barcelonines dels equipaments de la ciutat: els museus reben molts visitants 
estrangers, però no tants de locals. 
Diu al Sr. Puigcorbé que el contingut del prec, que s’accepta, ja s’està desenvolupant. 
Concreta que d’aquí a un o dos mesos serà realitat el mapa de centres culturals de Barcelona, 
que estarà al web de Barcelona Cultura, on l’usuari podrà fer tria de la tipologia 
d’equipaments que vol veure i aquests es mostraran sobre el mapa de la ciutat, i fent clic 
damunt d’aquests equipaments, es disposarà de tota la informació que té a veure amb 
programació, mobilitat, horaris, etc. Afegeix que serà un web responsiu. 
Per acabar, esmenta algunes de les moltes eines existents que faciliten informació sobre els 
equipaments culturals (el web de Barcelona Cultura, el web lameva.barcelona, l’aplicació 
Barcelona Museus o algunes de caràcter privat, que fan una feina molt important que 
complementa la que fa el sector privat, com ara Time Out, Le Cool Magazine o Visit 
Barcelona. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix l’acceptació del prec i que ja s’hi estigui treballant. 
 
El Sr. COLLBONI recorda al Sr. Puigcorbé que en el debat al Plenari que ha esmentat, la 
regidora, la Sra. Vidal, li va dir que la mobilitat té en compte sempre tots els equipaments que 
hi ha en un àmbit geogràfic, de manera que també se n’inclouen els culturals. 
 
 
 
Es dona per tractat. 
 
13.- (M1519/5577) Que el Govern municipal realitzi una prova pilot amb usuaris dels 
diferents districtes de la ciutat, on es complementi el finançament per part de l’Ajuntament de 
Barcelona de la provisió dels serveis de la gestió de la medicació, mitjançant els sistemes 
personalitzats de dosificació (SPD), a aquella població susceptible de rebre el servei per 
millorar els seus resultats en salut i per incrementar l’autonomia personal i benestar. 
 
La Sra. BENEDÍ dona la benvinguda a les representants del Col·legi de Farmacèutics i 
Farmacèutiques abans de donar la paraula a la Sra. Capdevila. 
 
La Sra. CAPDEVILA també dona la benvinguda a les representants del Col·legi de 
Farmacèutics, que des del 2008 ha estat demanant, tant al Consell de Benestar Social de 
Barcelona com a diferents consells de salut dels districtes, el projecte «Farmàcies 
comunitàries», que pretén millorar l’adherència terapèutica i garantir l’efectivitat i seguretat 
dels tractaments establerts mitjançant la utilització de dispositius de dosificació 
personalitzada, adreçat a persones amb dificultats en la gestió de la medicació. Explica que el 
programa es basa en la preparació setmanal de la medicació dels pacients segons la pauta 
establerta: el farmacèutic o farmacèutica concilia la medicació amb la resta de professionals, 
la revisa, i la condiciona en un dispositiu blíster segellat de fàcil utilització i degudament 
identificat de manera que la dispensació sigui segura i efectiva. 
Comenta que moltes farmàcies ofereixen aquest servei de manera altruista dins del programa 
Radars, com també amb entitats com Arrels o Creu Roja, però per les condicions de gratuïtat 
no es pot donar cobertura a tota la població vulnerable, ja que no se’n pot garantir la 
continuïtat. 
Per les raons exposades, el Grup d’ERC presenta aquest prec, que enuncia. 
 
La Sra. ORTIZ saluda les persones representants del Col·legi de Farmacèutics, un actor 
essencial en el marc de l’acció comunitària, especialment en el programa Radars, i amb qui 
l’Àrea de Drets Socials treballa estretament. Comenta que en el conveni s’ha augmentat la 
seva capacitat d’intervenció, i que són una peça clau, d’acord amb l’especificitat dels perfils 
de vulnerabilitat existents. 
Exposa que hi ha hagut una línia de finançament i hi ha una mesura de govern per actuar en el 
marc de les desigualtats en salut, i s’ha signat un conveni amb el Banc Farmacèutic i amb 
Creu Roja per cofinançar els seus programes de copagament farmacèutic —el de Creu Roja 
s’adreça també a pacients crònics especialment vulnerables i inclou un seguiment 
personalitzat—, de manera que hi ha hagut un avenç en aquest àmbit. 
Comenta que el Col·legi de Farmacèutics va presentar el programa a què feia referència la 
Sra. Capdevila a la Direcció de Salut a l’octubre, i es va acordar que el Col·legi en facilitaria 
documentació sobre l’efectivitat per valorar adequadament el possible finançament del pilot. 
Observa que és un programa molt orientat a millorar les prestacions del sistema sanitari, i 
entén que convindria que els programes de medicalització es financessin en el marc del 
Consorci Sanitari, ja que la Conselleria de Salut hauria de garantir un bon consum. 
Per acabar, indica que el prec no es pot acceptar, però que el Govern espera rebre la 
documentació per valorar l’impacte del finançament de la prova pilot, i demana la 
 
 
coresponsabilitat de la Generalitat per endegar un nou programa, que actualment no se sap 
quin impacte econòmic tindria. 
 
La Sra. CAPDEVILA lamenta que no s’accepti el prec, referent a un projecte que 
beneficiaria molts pacients amb pautes complexes i autonomia reduïda o pacients 
polimedicats amb problemes per organitzar la presa dels medicaments. 
Agraeix la feina altruista que duen a terme moltes farmàcies, però entén que aquestes no 
poden arribar a tota la població assumint un cost de 19,85 € per persona. 
 
La Sra. ORTIZ respon que l’Ajuntament ja està aportant recursos econòmics al seguiment de 
la medicalització i és l’única administració que ho està fent, i insisteix que el projecte no es 
rebutja, però cal estudiar-ne l’impacte financer i demanar coresponsabilitat al Govern de la 
Generalitat i a la Conselleria de Salut. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
14.- (M1519/5584) Que el Govern municipal mantingui obert el CEIP Mediterrània per tal de 
garantir l’oferta educativa als alumnes en les millors condicions. 
 
La Sra. ESTELLER formula el prec i subratlla que el CEIP Mediterrània va estar sis anys en 
barracons fins que es va inaugurar el nou edifici el curs 2013-2014, després d’un acord signat 
entre l’Ajuntament i la Generalitat que establia que l’Ajuntament en finançaria les obres. 
Exposa que l’edifici sempre ha tingut molts problemes, però que el problema principal és que 
a la junta escolar de l’institut Salvat celebrada, a finals de l’any passat, es va anunciar que el 
Consorci d’Educació tenia la intenció de proposar que el CEIP Mediterrània es traslladés a 
les instal·lacions de l’escola Alexandre Galí, trasllat que no aproven ni l’institut Salvat, ni el 
CEIP Mediterrània ni molts veïns. Demana que s’aclareixi si és cert que hi ha aquesta 
voluntat. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA indica que el Govern, que està a favor del manteniment i l’enfortiment de 
l’educació pública, accepta el prec. 
Tot seguit, demana a la Sra. Esteller que quan plantegi aspectes relacionats amb un centre 
públic, aporti proves documentals o informes oficials de la instància o l’autoritat competent, 
en aquest cas, el Consorci. Observa que treballar a partir de rumors o de declaracions no 
oficials no ajuda a gestionar bé el sistema i genera un malestar innecessari. 
Per acabar, assegura que la voluntat del Consorci d’Educació és mantenir i enfortir l’escola 
Mediterrània, i que no hi ha cap intenció de desplaçar els alumnes de l’escola Ítaca a cap altra 
escola de la ciutat, ni cap document o posicionament oficial del Consorci en aquest sentit. 
 
La Sra. ESTELLER explicita que la responsabilitat d’un grup polític és fer arribar al govern 
les inquietuds existents, independentment de si estan plasmades en un document oficial o no. 
Observa que s’ha limitat a preguntar si la voluntat que s’havia manifestat en una junta escolar 
 
 
era certa, per poder donar resposta a una inquietud de diversos sectors, també veïnals, i 
celebra que el Sr. Essomba hagi afirmat que no hi ha voluntat de traslladar l’escola 
Mediterrània. 
D’altra banda, demana que es resolguin els problemes d’aquesta escola, probablement 
ocasionats per haver-la construït amb un pressupost de 4,1 milions quan s’hi havien 
pressupostat 4,6 milions. 
 
El Sr. ESSOMBA respon que a banda de resoldre els problemes cal prevenir-los, i que 
considera una mala manera de fer política l’estratègia de la rumorologia o que es faci més cas 
del que diu un veí en una reunió que del que pugui dir un responsable oficial o un document 
d’una institució. 
Afirma que sempre està disponible per respondre, però subratlla que la millor manera de 
treballar és que si a algú li arriba una informació, aquest parli amb el responsable de 
l’Ajuntament que correspongui perquè aquest pugui aclarir si la informació és certa o no. 
Comenta que així s’evitarien preguntes i precs innecessaris a la Comissió. 
 
La Sra. BENEDÍ explicita que el prec s’accepta. 
 
Es dona per tractat. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal CiU: 
 
15.- (M1519/5595) Quines són les actuacions que s’estan duent a terme per declarar bé 
cultural d’interès local la capella del Sant Crist dels Segadors del districte de Sant Andreu? 
 
El Sr. CIURANA formula la pregunta, i exposa que a l’octubre es va aprovar una proposició 
al Districte de Sant Andreu en què s’instava l’Ajuntament de Barcelona a declarar la capella 
del Sant Crist dels Segadors bé cultural d’interès local. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix la pregunta i respon que al pressupost del 2017 del Districte de 
Sant Andreu hi ha una dotació per a l’estudi previ a la declaració de bé patrimonial i protegit; 
un cop fet l’estudi, es procedirà a la catalogació de la capella si la direcció corresponent ho 
troba adient d’acord amb els estudis. 
 
El Sr. CIURANA manifesta sorpresa pel fet que després de quatre mesos l’únic que hi hagi 
sigui una partida pressupostària. Subratlla que la declaració de bé cultural d’interès local 
només depèn de l’Ajuntament de Barcelona, i comenta que ahir al vespre el conseller tècnic 
de Sant Andreu demanava al Grup de CiU que li fes arribar la proposició, perquè ni la tenia ni 
sabia que existia. 
Assenyala que la capella del Sant Crist dels Segadors —el lloc on el 22 de maig de 1640 va 
haver-hi la trobada dels segadors que va originar la Revolta dels Segadors, la Guerra dels 
Segadors, etc.— està molt deteriorada i si l’Ajuntament donés compliment a l’acord de 
declarar-la bé cultural d’interès local podria exigir que s’arreglés. 
 
 
Considera que la declaració no requereix cap estudi ni cap partida pressupostària, sinó, 
simplement, voluntat. 
 
La Sra. ANDRÉS assegura que el Govern té la voluntat de declarar la capella bé cultural 
d’interès local, a diferència del Sr. Ciurana, que podria haver fet aquesta declaració quan era 
tinent d’alcalde de Cultura. 
Insisteix que hi ha tant la voluntat política com els diners per als estudis previs que permetran 
assolir un objectiu que és compartit. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
16.- (M1519/5585) Quin és el posicionament del Govern municipal respecte al tancament i 
les conclusions de la Comissió no Permanent d’Estudi de la Candidatura Olímpica dels Jocs 
d’Hivern? 
 
La Sra. ESTELLER formula la pregunta, i recorda que el seu grup sempre ha considerat que 
amb els treballs que va fer l’oficina tècnica, que va funcionar durant molts anys i que va tenir 
un cost per a la ciutat de 2 milions d’euros, hi havia suficient informació tècnica perquè el 
Govern prengués una decisió, però CiU, ERC i el PSC van proposar la creació d’una 
comissió. Exposa que aquesta comissió ha tingut set reunions de treball i, després del 
tancament, es va convocar una reunió l’11 de gener per exposar-ne les conclusions i decidir 
la manera de procedir, però la reunió es va anul·lar. 
D’altra banda, assenyala que el pla de treball de la proposta deia que el mes de febrer se’n 
presentarien les conclusions. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula el Sr. Escudé. 
 
El Sr. ESCUDÉ diu a la Sra. Esteller que és una llàstima que no hagi participat en les 
comissions, que han estat molt interessants i han servit per matisar coses i per resoldre molts 
dubtes: totes les aportacions de les persones convidades han facilitat molt la feina dels grups 
municipals que hi han volgut participar. 
Assenyala, però, que el Grup del PP encara pot treballar amb la resta de grups. La voluntat 
del Govern és dur a terme una feina rigorosa i seriosa a partir del que s’ha fet a les comissions 
i emetre un posicionament conjunt de tots els grups. 
 
La Sra. ESTELLER insisteix a demanar les conclusions de la Comissió —que el seu grup no 
coneix perquè no es va celebrar la reunió de l’11 de gener—, i subratlla que el PP va 
col·laborar molt amb l’oficina tècnica, i que hi ha disponible un informe tècnic que s’ha anat 
elaborant des del 2010 i unes conclusions extraordinàries. Afirma que l’únic que podia 
aportar la Comissió era l’opinió dels alcaldes Trias, Colau i Hereu. 
Concreta que vol saber si els treballs que s’han fet durant tot aquest temps aconsellen que es 
presenti la candidatura olímpica o no, i remarca que la feina tècnica ja estava feta i a punt de 
presentar-se per prendre una decisió política, però es va crear la Comissió per cobrir un 
 
 
anunci de l’alcaldessa Colau i del Sr. Pisarello que la presentació de la candidatura es 
descartava definitivament. 
 
El Sr. ESCUDÉ torna a convidar la Sra. Esteller a unir-se als grups que ja hi treballen per 
emetre unes conclusions conjuntes que estiguin a l’altura de l’esdeveniment i de la ciutat, i 
observa que amb els anys hi ha criteris que es modifiquen, i cal treballar amb la informació 
actualitzada. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
17.- (M1519/5572) Quina és la planificació d’actuacions, de terminis i de pressupost tant del 
Comissionat d’Educació com del Consorci d’Educació de Barcelona per solucionar els 
problemes de manteniment, defectes constructius i dubtosa salubritat de l’actual espai així 
com per a la manca d’espai per les dues línies de l’escola Ítaca de les Corts? 
 
Es dona per tractada. (Punt tractat conjuntament amb el punt 5.) 
 
18.- (M1519/5573) Quins criteris s’han utilitzat per donar aquestes subvencions destinades a 
«inversions per a la realització d’estudis d’impacte acústic, la instal·lació de 
limitadors-enregistradors de nivells sonors, obres de rehabilitació i la dotació d’equipament 
tècnic dels establiments de música en viu oberts al públic de la ciutat de Barcelona, per a 
l’any 2016», tenint en compte que grans sales de concert ja insonoritzades han rebut gran part 
dels diners destinats per a aquesta subvenció? 
 
La Sra. ROVIRA exposa que el 31 de desembre es van resoldre les subvencions que s’havien 
atorgat a sales que volguessin limitar els nivells sonors i que volguessin fer obres de 
rehabilitació per poder oferir música en viu —vuit mesos abans s’havia anunciat que les 
petites sales de Barcelona i els bars podrien tornar a tenir vida gràcies al fet que es vetllaria 
perquè tinguessin disponibles les eines per oferir música en directe— i, sorprenentment, el 
gran gruix dels diners concedits s’han atorgat a grans sales de concerts com ara l’Apolo o 
Razzmatazz, ja insonoritzades i rehabilitades, que s’entén que ja disposen del pressupost per 
fer les obres que necessitin, ja que són espais privats que apleguen moltíssimes persones cada 
setmana. 
Vol saber quins criteris s’han seguit per atorgar les subvencions i quina valoració política fa 
el govern del fet que s’anunciï la promoció de petites sales i els espais musicals als bars i 
després es concedeixin aquestes grans subvencions. 
Per acabar, posa de manifest que el seu grup no ha rebut la informació tot i haver-la demanat 
mitjançant els mecanismes adients. 
 
El Sr. COLLBONI aclareix que enlloc no s’afirmava que la subvenció fos només per a sales 
petites ni que les sales ja insonoritzades no poguessin demanar-la, i explicita que l’objecte de 
la convocatòria és la concessió de subvencions per a inversions per a la realització d’estudis 
d’impacte acústic, la instal·lació de limitadors, obres de rehabilitació i dotació d’equipament 
tècnic. 
 
 
Explica, però, que el Govern, amb la voluntat d’ajudar les sales més petites i evitar que les 
sales grans exhaurissin el pressupost disponible, va establir un límit de 50.000 euros per 
subvenció. 
A continuació, informa que de les dinou sol·licituds rebudes, se’n van valorar divuit i se’n va 
descartar una, que no complia els requisits; les subvencions han oscil·lat entre els 1.200 i 
escaig euros de dues sales i els 50.000 que han rebut quatre sales, i en els casos restants, la 
subvenció concedida ha estat la màxima possible, un cop descartades les despeses no 
subvencionables, de manera que cap de les sales no s’ha vist perjudicada per les subvencions 
concedides a les altres, i l’import total concedit ha estat de 368.000 euros, de manera que no 
s’ha exhaurit el crèdit disponible (400.000). 
 
La Sra. ROVIRA insisteix que voldria saber quina valoració política fa el Govern del fet que 
la destinació de les subvencions contradigui les declaracions que anunciaven que la música 
havia arribat a les sales petites. Posa de manifest que l’objectiu no s’ha complert, ja que el 
70% de les subvencions ha anat a parar a sales grans, i pregunta quines polítiques es 
desenvoluparan perquè la música realment arribi a les sales petites i als espais amb menys 
infraestructures. 
 
El Sr. COLLBONI subratlla que la voluntat del Govern és arribar al màxim nombre possible 
de sales, i insisteix que s’ha establert un límit per subvenció per evitar que les sales grans 
copin les propostes. 
Observa que en una primera convocatòria és normal que la informació no arribi a tothom, i 
afirma que en la propera se n’intentarà millorar la difusió. 
Per acabar, remarca que amb aquestes subvencions, Barcelona aposta clarament per la 
música en viu, i es continuarà fent, tot corregint les mancances de les mesures 
implementades. 
 
Es dona per tractada. 
 
e) Seguiment proposicions / declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
19.- (M1519/5566) Que s’informi de l’estat d’execució de la proposta aprovada a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del dia 16 de febrer de 2016 amb el següent 
contingut: (M1519/2634) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda la creació 
de programes municipals específics d’ajuda a les dones que decideixen ser mares i no 
disposen dels recursos materials, psicològics i socials necessaris. Aquests programes, a més 
d’atorgar recursos materials, han de tenir com a objectiu donar suport, assistència i 
acompanyament a les dones des de l’inici del seu embaràs promovent la coresponsabilitat en 
l’àmbit familiar. 
 
La Sra. BARCELÓ enuncia la proposició de la qual es demana seguiment. 
 
La Sra. PÉREZ esmenta algunes accions que s’estan duent a terme tant en l’àmbit específic 
de la proposició com en el suport general a persones en exclusió i en risc de pobresa, amb una 
 
 
mirada de gènere que s’intenta incorporar en totes les polítiques, algunes de les quals ja es 
van exposar en el debat de la proposició aprovada al febrer, arran de la qual es va demanar un 
informe que recollia les accions i el marc estatal, que té tota una línia de polítiques actives de 
suport a la dona embarassada: increment a l’ASSIR de programes de planificació familiar; 
increment del suport psicològic i la vinculació amb Serveis Socials; ampliació del programa 
«Canviem-ho», referent a coresponsabilitat; creació d’un programa específic sobre el paper 
dels pares des de l’embaràs; noves actuacions en l’estratègia contra la feminització de la 
pobresa, com ara la implementació de mesures per garantir l’accés a complements i 
prestacions bàsiques (bolquers, tractaments farmacològics crònics, etc.); reforç de l’atenció 
psicològica amb perspectiva de gènere de dones cuidadores; dotació d’un suport econòmic 
d’inclusió per a les llars i persones amb dificultats per cobrir necessitats bàsiques 
relacionades; inclusió de la perspectiva de gènere en casos d’embaràs quan hi ha dificultats; 
realització d’activitats formatives i de sensibilització, d’alimentació saludable i sobre el 
paper que poden tenir mares i pares amb dificultats; accions per garantir l’accés prioritari a 
l’atenció sanitària en col·lectius de dones especialment vulnerables posant èmfasi, entre 
altres grups, en les dones embarassades; garantia d’accés universal a una dieta equilibrada 
mitjançant mesures com la targeta Barcelona Solidària, i mesures tangencials com la garantia 
de disponibilitat energètica i l’accés a instal·lacions adequades per cuinar en condicions de 
salubritat i seguretat. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix que el Govern hagi treballat en relació amb la proposició, 
malgrat no haver-hi votat favorablement, i subratlla la importància de garantir que les dones 
que tiren endavant un embaràs disposin dels recursos materials i psicològics necessaris. 
Així mateix, agraeix la feina que duen a terme les entitats socials que treballen de manera 
altruista i voluntària per cobrir a vegades mancances de les administracions públiques. 
Pregunta si és possible rebre l’informe per veure amb més concreció el pressupost i les 
activitats que s’han incrementat per mantenir l’ajuda familiar, i assenyala, pel que fa a 
conciliació laboral i familiar, que les empreses han de presentar les clàusules socials i els 
informes deu dies després de l’adjudicació del contracte, quan haurien de tenir l’obligació de 
fer-ho abans. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
20.- (M1519/5578) Que s’informi de l’estat d’execució del prec atès a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports en data 20 d’octubre de 2016 amb el següent contingut: 
(M1519/4382) Que el Govern municipal encarregui, en el termini de 3 mesos, un pla director 
estratègic de la totalitat del traçat del Rec Comtal, que inclogui la seva catalogació, difusió i 
senyalització, l’estudi de l’àmbit i renaturalització dels seus entorns, del planejament afectat, 
una memòria social, la seva posada en valor i les possibles actuacions a realitzar, siguin de 
restitució o recuperació, tant a nivell general com en trams concrets, sempre sota la 
supervisió del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament. Tot amb la voluntat de poder recuperar 
l’antiga sèquia comtal com a element vertebrador de la història urbana, paisatgística i 
socioeconòmica de la nostra ciutat. 
 
 
 
El Sr. PUIGCORBÉ assenyala que l’objectiu del prec del qual es demana seguiment —que 
va ser acceptat el 20 d’octubre, de manera que ja ha passat el termini de tres mesos— és 
recuperar l’antiga sèquia comtal com un dels elements vertebradors i socioeconòmics de la 
ciutat, ja que el Rec Comtal, a més de ser història, és una oportunitat de futur per a la Zona 
Nord. 
Demana que s’exposi la situació del pla director acordat o, si no s’ha encarregat, que se 
n’expliqui el motiu. 
 
El Sr. COLLBONI respon que actualment el Servei d’Arqueologia de la Direcció de 
Memòria, Història i Patrimoni està redactant el plec de condicions tècniques que ha de 
permetre la contractació dels serveis tècnics per a la redacció del pla director del Rec Comtal, 
una contractació que té per objecte establir els requisits, concretar treballs i definir les 
obligacions que correspondran a l’equip contractat per tal de dur a terme els serveis 
d’assistència tècnica en la redacció del pla director del Rec Comtal. El conjunt del document 
acabarà definint diverses actuacions i fases possibles. L’abast genèric dels serveis que ha de 
prestar l’equip tècnic objecte d’aquest contracte és la definició del pla director i la 
coordinació dels diversos documents necessaris perquè posteriorment els resultats obtinguts 
puguin ser validats per la comissió del Govern municipal corresponent. 
A continuació, enumera els serveis que ha de prestar l’equip tècnic: definició i gestió de la 
documentació en la redacció del pla director (definició de les diferents fases de la redacció 
del pla director per garantir l’adequació als criteris urbanístics, mediambientals, històrics, 
patrimonials, senyalístics i econòmics que permetin el bon desenvolupament de les fases del 
pla) i concreció de les fases d’actuació a programar (proposta de les fases que posteriorment 
es desenvoluparan, composició de l’equip i calendari del procés de licitació del concurs i dels 
treballs), i anuncia el calendari: tramitació del concurs d’adjudicació, principis de març del 
2017; adjudicació del contracte, primera quinzena d’abril; inici efectiu dels treballs, principis 
de maig; període d’execució, sis mesos; valoració per part de la comissió tècnica municipal, 
novembre del 2017; presentació del pla director del Rec Comtal, desembre del 2017. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix la resposta i demana, després del retard en l’encàrrec, celeritat 
en la redacció d’una eina indispensable per establir els criteris per a la preservació i 
recuperació del Rec Comtal, així com que es treballi amb informació veraç i contrastada i 
protocols d’actuació clars per evitar problemes. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
21.- (M1519/5574) En quin estat d’execució es troben els acords presos a la Comissió de 
Drets Socials, Cultura i Esports de març de 2016 amb el contingut següent: (M1519/2875) La 
Comissió de Drets Socials Cultura i Esports acorda instar el  
Govern a: - Incloure la perspectiva de gènere en el si de l’Institut Municipal de Cultura de 
Barcelona per tal que les diferents polítiques que es duguin a terme tinguin en compte la 
necessitat de combatre la invisibilització i la situació específica de les dones en l’àmbit 
cultural i persones LGTBI. - Treballar per la recuperació de la memòria de les dones 
lluitadores i invisibilitzades de la ciutat de Barcelona i que aquesta es faci visible en els 
 
 
diferents carrers de la ciutat com a mesura per treballar per la visibilització de les dones de 
Barcelona. -Treballar per combatre el model cultural vigent, que alimenta un model 
patriarcal i unes relacions de desigualtat, mitjançant les diferents eines que té l’Ajuntament 
en l’àmbit de la promoció i difusió cultural, apostant també econòmicament per producció 
cultural feminista i LGTBI. - Formar les persones responsables de l’ajuntament en 
perspectiva de gènere aplicada a la cultura i que les noves contractacions de persones i 
empreses tinguin com a criteri o clàusula de selecció, coneixements i competències per 
treballar en l’àmbit cultural també des d’una perspectiva de gènere. 
 
La Sra. ROVIRA enuncia la proposició de la qual es demana seguiment i explicita que va ser 
aprovada el març del 2016. 
 
El Sr. COLLBONI comença la intervenció admetent que encara queda molta feina per fer pel 
que fa a la visibilització de les qüestions de gènere en la cultura, però assegura que tot allò 
que pot fer directament l’Ajuntament o l’Institut de Cultura s’està fent. 
Concreta que el Departament de Transversalitat de Gènere, en col·laboració amb l’Institut de 
Cultura, ha tret un concurs de contracte menor obert amb l’objectiu d’analitzar i estudiar la 
programació cultural de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere, un 
estudi que proporcionarà un coneixement acurat de la realitat que permeti desplegar les 
actuacions de correcció i millora de les desigualtats de gènere en la política cultural de la 
ciutat adients. 
Indica que l’estudi analitzarà la participació, l’accés i la contribució de la vida cultural de les 
dones i els homes en els diferents àmbits de programació (centres cívics, biblioteques, 
fàbriques de creació, museus, etc.) els anys 2015 i 2016, i se n’extrauran dades estadístiques 
quantitatives i qualitatives. 
 
La Sra. ROVIRA lamenta que, després de dos anys, encara s’estigui en la fase de diagnosi. 
 
Es dona per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaracions institucionals 
 
DI1.- La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Adquirir un compromís 
públic real amb les necessitats i els drets de la infància i l’adolescència, i en particular de les 
nenes i els nens que es troben en situacions de violència en el nucli familiar, hagi estat o no 
denunciada aquesta violència. 2. Garantir una formació als/les professionals dels equips 
d’infància i de violència masclista (CSS, SAH, SARA, PIAD) i els serveis d’infància (EAIA) 
de l’Ajuntament sobre aquests casos integrant tant la perspectiva de gènere com la de la 
infància i l’adolescència, i treballar per una major coordinació dels mateixos actors. 3. 
Traslladar al Circuit Barcelona contra la violència masclista  el compromís municipal i així 
sumar esforços amb la resta d’institucions per tal d’impulsar estratègies de formació a 
professionals que en formen part. 4. Instar la Generalitat a promocionar equips o serveis de 
valoració de la situació dels infants i l’escolta activa de la veu d’aquests infants i adolescents, 
com ara els equips d’assessorament tècnic civil en l’àmbit de família (EATAF), dotant-los 
 
 
del personal necessari i de la formació en perspectiva de gènere i en violència masclista 
imprescindible per a la valoració d’aquests casos. 5. Establir un diàleg amb diferents 
col·legis professionals (psicologia, advocacia, medicina, treball social, etc.) per garantir que 
la SAP no s’utilitza com a referència vàlida ni en formacions ni en les pràctiques 
professionals, així com promoure la inclusió de la perspectiva de gènere en la formació al 
voltant de conceptes com el d’interferències parentals. 6. Impulsar que als centres escolars i 
d’altres serveis d’infància i adolescència es proporcionin espais d’escolta activa amb els 
infants i adolescents que viuen aquestes situacions, i es disposi d’un circuit clar per informar 
els serveis corresponents quan calgui. 
 
La Sra. PÉREZ llegeix la declaració. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot 
favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller expressa el 
vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA. 
 
DI2.- La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports mostra el seu ferm rebuig cap a la 
mutilació genital femenina i declara el seu compromís a contribuir a eliminar la mutilació 
genital femenina i a donar el màxim suport a qui la pateix. Tanmateix, considera necessari 
intensificar la col·laboració amb la societat civil i les associacions especialitzades per 
promoure la consciència social necessària per identificar els riscos que implica, impulsar 
accions per prevenir la seva pràctica, per garantir la recuperació i protecció de les dones i 
nenes que han patit o estan en risc de patir mutilació genital, i per facilitar la formació a 
professionals sociosanitaris, treballadors i treballadores de l’àmbit jurídic, policial i educatiu. 
 
La Sra. ESTELLER llegeix la declaració. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU, la Sra. Barceló expressa el vot 
favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC i la Sra. Esteller expressa el 
vot favorable del PP. S’APROVA. 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.26 h.