Barcelona Economia Barcelona Economia juliol de 2016 núm. 90 Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Barcelona Economia és un lloc web de l'Ajuntament de Barcelona on es fa un recull i una valoració del comportament dels principals indicadors de conjuntura econòmica de Barcelona i del seu entorn metropolità. http://barcelonaeconomia.bcn.cat barcelonaeconomia@bcn.cat Departament d’Estudis i Programació Gabinet Tècnic de Programació barcelonaeconomia.bcn.cat Barcelona Economia Síntesi de la conjuntura http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura La recuperació econòmica es va consolidant i estenent a tot el país. Una afirmació que requereix d’algunes matisacions quan s’abandona l’esfera macroeconòmica. L’economia de la ciutat presenta un ventall prou ampli de senyals positius i relativament consolidats com per poder parlar sense complexos de fase expansiva de l’economia. Una reactivació que també es fa sentir a la resta del país. L’activi tat turística, un nombre cada cop més nombrós de sectors industrials i del terciari i fins i tot l’activitat constructora, són els motors d’aquest revifament. Pel cantó de la demanda, ha estat determinant la consolidació del canvi de signe de la despesa privada en consum i la recuperació de la inversió en béns d’equipament. Sense menysprear la creixent inversió immobiliària, focalitzada fins fa ben poc en edificis terciaris i que, a mesura que es facilita l’accés al crèdit a preus competitius, s’ha estès al mercat residencial, contribuint a reactivar l’activitat constructora. Un dels punts controvertits d’aquest procés de recuperació de la conjuntura econòmica és la incidència que està tenint en el mercat de treball. Efectivament, l’atur s’ha reduït alhora que ha augmentat la contractació laboral i el nombre d’ocupats. Moviments d’una certa entitat i en la direcció esperada però que s’han produït en un context de pèrdua de població activa i de preeminència de les modalitats més precàries de contractació laboral. Dades i anàlisi  Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial  L'economia espanyola en el context econòmic internacional  La conjuntura econòmica de Barcelona  Evolució de l'economia de Barcelona 2014 Barcelona Economia Síntesi de la conjuntura | Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial http://barcelonaeconomia.bcn.cat Barcelona en el context econòmic espanyol i mundial L’economia mundial encara 2016 subjecta a les mateixes incerteses que van moderar el seu creixement un any abans. Una conjuntura que s’explica per la desacceleració que mostren les economies més avançades i la pèrdua d’impuls d’una bona part de les emergents. La incògnita xinesa i el preu del petroli són els altres factors pertorbadors. Els avanços de resultats del darrer trimestre de 2015 han posat de manifest les dificultats que afronta l’economia mundial per mantenir el ritme de creixement del primer semestre. La nord-americana es comença a desaccelerar després de gairebé sis anys d’expansió sostinguda, amb la taxa d’atur en valors de començament de la crisi. La xinesa també està immersa en un procés de transformació i es comença a acomiadar de les elevades taxes de creixement dels darrers anys. La japonesa no aconsegueix consolidar una trajectòria mínimament alcista malgrat els continus incentius de la demanda augmentant l’endeutament públic. La del conjunt de la UE, tot i tancar el tercer any de creixement moderat després del recessiu 2012, no sembla en condicions de consolidar aquesta trajectòria ascendent. El resultat de tot plegat ha estat una demanda global per sota de les expectatives que ha mantingut en la banda baixa les cotitzacions del petroli i els seus derivats a més d’un ampli ventall de primeres matèries. En conseqüència, l’atonia del creixement de les principals economies mundials incideix negativament en l’evolució de les emergents. Especialment de les més dependents de l’exportació d’aquests productes. I a la inversa. Gràcies al dinamisme de la demanda interna, l’economia espanyola és un dels motors del creixement que registra la zona euro. Una dinàmica recolzada tant en el progressiu augment de l’ocupació com en la millora de l’accés al crèdit a preus atractius gràcies a la política expansiva del BCE. L’extraordinàriament baixa cotització del petroli i altres primeres matèries, juntament amb la devaluació interna aplicada durant la crisi, han contribuït a millorar la competitivitat de l’economia espanyola. Dades i anàlisi  L'economia espanyola en el context econòmic internacional  La conjuntura econòmica de Barcelona Barcelona Economia Síntesi de la conjuntura | L’economia espanyola en el context econòmic internacional http://barcelonaeconomia.bcn.cat L'economia espanyola en el context econòmic internacional Una síntesi dels principals indicadors econòmics _______________________________ _ Estats Units Unió Europea Espanya III.15 IV.15 I.16 III.15 IV.15 I.16 III.15 IV.15 I.16 PIB 2,1 2,0 2,0 1,9 2,0 1,8 3,4 3,5 3,4 variació anual real (%) Demanda nacional 2,9 2,5 2,1 2,1 2,4 2,2 4,1 4,1 3,8 aportació al creix PIB (%) Demanda externa -0,7 -0,5 -0,1 -0,2 -0,5 -0,4 -0,7 -0,6 -0,4 aportació al creix PIB (%) Indicador Clima Econòmic 99,8 99,3 98,9 106,6 107,7 105,5 109,1 109,6 107,3 índex 1990-2015=100 Producció industrial 0,1 -1,6 -1,6 2,1 1,7 1,6 3,9 4,2 2,8 variació anual (%) Població ocupada 1,6 1,4 1,9 1,0 1,2 1,1 3,1 3,0 3,2 variació anual (%) Taxa d'atur 5,2 5,0 4,9 9,3 9,0 8,9 21,2 20,9 21,0 (%) de la població activa Preus de consum 0,0 0,7 0,9 -0,1 0,2 0,0 -0,9 0,0 -0,8 variació anual (%) Exportacions 9,8 2,3 -5,7 4,3 1,8 -2,1 3,3 3,9 1,3 variació anual (%) Importacions 13,8 6,2 -3,8 0,8 1,8 -3,0 3,4 3,5 -0,3 variació anual (%) Notes: Als Preus de consum, les dades corresponen al darrer mes del trimestre. En l'Índex de Clima Econòmic, les dades d'Estats Units corresponen a l'Indicador Compost Avançat. Les dades d'Exportacions, Importacions i Població Ocupada de la UE corresponen a la zona euro. En cursiva, les dades provisionals i les estimades. Font: INE i Ministerio de Economia y Hacienda. El 0,8% d’augment del PIB espanyol durant el primer trimestre d’enguany situa el creixement interanual en el 3,4% i allunya un trimestre més la desacceleració anunciada després de dos anys i mig de recuperació sostinguda. És un ritme de creixement similar al del conjunt de l’economia mundial i que dobla el de la zona euro. És, convé recordar-ho, deutor d’un doble impuls extern -cotització del petroli i política expansiva del BCE- i d’un dèficit públic insostenible. Els primers avanços de la variació del PIB corresponent al primer trimestre d’enguany apunten a un preocupant estancament de la trajectòria moderadament expansiva tant a la UE com a l’àmbit més restringit de la zona euro. La dècima percentual que ha perdut la variació interanual en relació al tancament de 2015 –fins a l’1,7% i l’1,5% respectivament- és imputable, bàsicament, a la pèrdua o escàs impuls de les economies italiana i britànica, que han registrat creixements trimestrals per sota de la mitjana del conjunt dels seus socis. Alhora, la francesa ha evolucionat discretament i només l’alemanya s’apunta a un creixement intens similar a l’espanyol. En definitiva, una evolució globalment neutre de les cinc primeres economies europees. La desacceleració que ha mostrat el creixement econòmic dels Estats Units durant la segona meitat de 2015 s’ha moderat durant el primer trimestre d’enguany. El resultat és un creixement interanual lleument per sota del dos per cent, dues dècimes percentuals més que l’imputat pel conjunt de la UE. S’estabilitza el diferencial de creixement que d’ençà 2011 es manté a les dues riberes de l’Atlàntic Nord i que darrerament semblava abocat a desaparèixer. L’elevada autosuficiència energètica assolida i especialment l’enfortiment del dòlar expliquen que la principal economia mundial mantingui un ritme de creixement relativament intens sense generar tensions inflacionistes preocupants i amb la taxa d’atur en valors baixos i similars als de 2008. Es tracta d’un creixement escorat en la demanda interna i que nota la crisi de les emergents en un afebliment de la producció industrial i de les exportacions. Les previsions a mitjà termini són moderadament expansives però conviuen amb la incertesa de comprovar si el fons és prou sòlid com per absorbir amb normalitat l’anunciat canvi de signe de la política monetària. Barcelona Economia Síntesi de la conjuntura | L’economia espanyola en el context econòmic internacional http://barcelonaeconomia.bcn.cat Al conjunt de la Unió Europea, quan la crisi dels refugiats i l’anomenat Brexit copen la major part del protagonisme informatiu i de l’activitat política, els aspectes a destacar són uns altres. D’una banda, superada l’atonia de la major part de 2014, l’avanç de la demanda interna es manté força estable alhora que l’externa s’estanca com a resultat d’una menor demanda de les economies emergents. Sembla que l’impacte sobre l’economia europea derivat de l’ara esmorteït conflicte ucraïnès i de la desacceleració i fins i tot forta recessió d’algunes de les economies emergents més importants, s’ha vist compensat per l’abaratiment del petroli i altres primeres matèries, la depreciació de l’euro i l’aplicació, per part del BCE, d’una política monetària ultra-expansiva. El que no s’ha aconseguit encara és revertir la deriva deflacionista dels preus de consum. I continua pendent una millora més decidida del mercat laboral. Pel que fa a l’economia espanyola, l’augment interanual del 3,4% corresponent al primer trimestre d’enguany consolida la trajectòria expansiva del PIB per onzè trimestre consecutiu. Una millora recolzada exclusivament en la demanda interna, amb un protagonisme repartit entre el consum privat i el públic. L’esforç inversor presenta una contenció relativament significativa després de gairebé dos anys de creixement intens. A remarcar la lleu variació intertrimestral negativa de l’activitat constructora després de set trimestres consecutius a l’alça. Una variació imputable bàsicament a la davallada de la inversió pública i que pot anunciar un moviment similar a curt termini en la despesa en consum, que explica tres quartes parts del PIB. La demanda externa continua drenant producció a l’economia espanyola. Una situació que reprodueix la imperant durant la fase més expansiva de l’economia espanyola prèvia al daltabaix de 2008 i que hauria d’alertar de la solidesa i sostenibilitat de l’actual trajectòria expansiva. S’està afavorint un creixement recolzat més en l’enorme disponibilitat de factors productius, especialment mà d’obra però també recursos financers, que no pas en millorar- ne la seva productivitat. Barcelona, 27 de maig de 2016 Barcelona Economia Síntesi de la conjuntura | La conjuntura econòmica de Barcelona http://barcelonaeconomia.bcn.cat La conjuntura econòmica de Barcelona Una selecció d'indicadors de conjuntura de Barcelona i del seu entorn Variació (%) Període Valor absolut Interanual 2015/2014 2014/2013 Població activa 1r.tr.16 795.600 2,0 -2,7 -1,7 Ocupats afiliats Seg. Social mg.16 1.051.923 2,8 3,4 2,3 Contractes laborals ab-mg.16 171.886 18,6 8,2 9,1 Aturats registrats mg.16 82.569 -11,8 -9,8 -8,0 Passatgers vols internac. (milers) ab-mg.16 5.602 9,7 6,7 8,9 Passatgers de creuers ab-mg.16 493.018 -2,5 7,4 -9,0 Estrangers/Total turistes (%) 2015 79,7 -- Pernoctacions hoteleres (milers) mç-ab.16 3.086 4,0 3,3 3,7 Mercaderia port (milers tones) ab-mg.16 8.400 0,2 1,3 9,1 Llicències d'obres. Sostre (m2) 4t.tr.15 192.023 0,7 0,6 15,6 Habitatges iniciats 1r.tr.16 323 -28,4 87,2 7,9 Licitació oficial a Catalunya (M€) 1r.tr.16 164 -20,6 -25,8 93,6 Compravenda d'habitatges 4t.tr.15 2.759 9,8 15,3 19,1 Índex Producció Industrial (Catalunya) mç-ab.16 107,4 3,5 2,8 4,9 Exportacions (M€) (Catalunya) mç.16 5.696 -3,6 6,1 2,3 Societats mercantils constituïdes mç-ab.16 1.482 2,7 6,7 2,2 IPC (província Bcn) mg.16 -- -0,6 0,4 -0,4 Vehicles matriculats ab-mg.16 7.354 17,9 14,1 14,7 Preu habitatges 2a. mà (€/m 2 ) 4t.tr.15 2.990 8,4 8,4 5,6 Lloguer sostre residencial (€/mes) 4t.tr.15 755 7,0 6,8 1,0 Crèdit sector privat (prov Bcn) (M€) ds.15 209.906 -3,6 -3,6 -7,2 L’economia metropolitana continua creixent a molt bon ritme gràcies al dinamisme de la demanda interna i malgrat els senyals de lleu alentiment que mostren alguns indicadors. L’evolució del segon trimestre s’anuncia tant o més positiva que la del primer. Aquesta millora sostinguda de la conjuntura econòmica s’explica pel recuperat protagonisme del consum privat. La inversió ha compartit aquest protagonisme a remolc d’unes expectatives relativament positives i aprofitant les excepcionals condicions de finançament que ofereix el mercat de la mà del BCE. La demanda externa, que durant els pitjors anys de la darrera i llarga recessió va permetre surar a l’economia catalana, cedeix protagonisme a la interna. Sembla que les urgències i les inèrcies ens han abocat a recuperar el model productiu d’abans de la crisi. O potser només ha estat un recurs puntual potenciat per una conjuntura internacional favorable. En tot cas, l’elevat endeutament que arrossega l’economia espanyola no s’ha esfumat tot i que la seva càrrega sigui puntualment suportable. Accelerar el creixement via dèficit públic i seguir augmentant el deute és una solució d’escàs recorregut. Sigui com sigui, durant la primera meitat d’enguany l’economia metropolitana ha mantingut un ritme de creixement similar al del semestre anterior amb un creixement del PIB lleument per sobre del 3,5%, el més elevat dels darrers nou anys. La producció industrial manté, amb alts i baixos, l’impuls esgrimit durant la major part del darrer bienni. La renascuda demanda interna impulsa a l’alça les importacions i absorbeix una part creixent de la producció. Un efecte no desitjat d’aquest canvi de tendència de la demanda interna podria ser un refredament de l’esforç exportador de moltes empreses, majoritàriament petites i mitjanes. * Representació de l’agregat dels valors trimestrals de P.Activa, Atur registrat, Afiliació a la Seg.Social, Índex de Producció Industrial i Productivitat Total de Factors, en relació a un valor inicial. L’accés al crèdit continua sent necessàriament selectiu però ja no és una quimera per a la demanda solvent. Tot i el descens del preu del diner, l’elevat endeutament del sector privat continua sent un llast feixuc per a una economia que es recupera amb força gràcies, sobretot, a factors i estímuls externs i fins a cert punt extraordinaris, que comencen a canviar de signe. La construcció i l’immobiliari donen per tancat el procés d’ajustament. Convé relativitzar els senyals en aquest sentit perquè si bé responen a una millora del clima econòmic- financer i laboral, es recolzen en valors absoluts encara minsos. Preocupa la contracció que s’observa en els volums d’obra licitada a Catalunya. Barcelona Economia Síntesi de la conjuntura | La conjuntura econòmica de Barcelona http://barcelonaeconomia.bcn.cat Pel que fa l’activitat turística, la majoria dels indicadors quantitatius continuen reflectint un ritme d’activitat ascendent. I també augmenta el negoci turístic-residencial generat fora dels circuits tradicionals. Un fenomen que, juntament amb l’evolució del preu del diner, està al darrere de la recuperació dels preus del mercat residencial. L’evolució de l’ocupació i l’atur han reforçat les respectives tendències de 2014-2015. Així, el nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social creix gairebé un 3% i l’atur registrat, després de dos anys i mig de reducció sostinguda, intensifica el seu ritme de descens. Una tendència que, finalment, es veu acompanyada pels primers senyals de recuperació de la població activa. Barcelona, 28 de juny de 2016 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Síntesi de la conjuntura | Evolució de l’economia de Barcelona 2014 Evolució de l’economia de Barcelona 2014 Evolució de l'economia de Barcelona 2014 Des d'aquí podeu accedir al document on es fa un breu repàs del que ha estat l'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana durant l'any 2014, juntament amb una referència al seu context econòmic català, espanyol i europeu. El més destacable del canvi de tendència que ha protagonitzat l’economia de l’àrea de Barcelona al llarg de 2014 no és la seva intensitat –discreta i semblant a la del seu entorn- sinó que es recolza en una àmplia base del seu teixit productiu. Això li proporciona estabilitat i consistència. Després d’una llarga fase inicial en la que l’activitat exportadora de manufactures i els serveis lligats al turisme han mostrat capacitat i potencial, evitant una davallada més intensa de l’activitat econòmica durant la recent crisi, la progressiva millora dels condicionants externs lligats als mercats financers internacionals han contribuït a fer extensible a la immensa majoria dels sectors econòmics el clima de recuperació del creixement. No és menys cert però, que els estralls que ha provocat la crisi han estat de tal magnitud que aquesta tímida recuperació –rellevant en termes macroeconòmics- es nota poc entre el teixit productiu i els segments de població més afectats per la crisi. L'economia de Barcelona 2013 Des d'aquí podeu accedir també al document corresponent a l'any 2013. Barcelona Economia Activitat industrial http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial Atenent exclusivament a les dades macroeconòmics, la indústria catalana ha deixat enrere la fase recessiva del bienni 2011-2012. Malgrat el seu limitat pes relatiu, està sent un puntal ferm en la tasca de reprendre el procés expansiu de l’economia. El PIB industrial metropolità s’encamina a completar el seu primer trienni de creixement sostingut en el que va de segle. Recuperar els volums de producció previs a la crisi de 2008 ja no és una fita tan llunyana, especialment si es confirma la represa de la demanda interna i això contribueix a estendre aquesta trajectòria alcista del conjunt de la indústria a tots els subsectors que la formen. Un altre tret destacat és que el nombre d’ocupats directes en el sector acumula ja un uns quants trimestres de creixement. Notícies positives que convé relativitzar perquè l’augment de la producció s’està produint en un entorn de preus continguts o a la baixa, alhora que l’augment de les exportacions no va acompanyat d’una major presència de productes d’alt valor afegit. Dades i anàlisi  Conjuntura industrial  Indicadors d'activitat industrial  Exportacions industrials  Clima industrial a l'Àrea Metropolitana de Barcelona  Clima industrial Barcelona Economia Activitat industrial | Conjuntura industrial http://barcelonaeconomia.bcn.cat Conjuntura industrial El creixement de l’activitat industrial metropolitana s’estabilitza alhora que les exportacions de béns manufacturats continuen a l’alça malgrat la feblesa del creixement de la zona euro. Les darreres dades disponibles, especialment les referides a les importacions, semblen confirmar que la demanda interna està prenent el relleu a l’externa pel que fa a dinamitzar la producció industrial autòctona. Això permet que el sector manufacturer català continuï mantenint un ritme de creixement moderat i relativament estable. El tomb que ha registrat el mercat laboral del sector es va consolidant, tot i que això no implica que es doni per acabat el procés d’ajustament de la capacitat productiva. Es manté la tendència a la baixa dels preus de sortida de fàbrica. Un reflex de l’evolució dels costos de producció –preus del petroli i primeres matèries- i d’un mercat caracteritzat per l’excés d’oferta. Les restriccions d’accés a nou crèdit bancari per part de les empreses s’estan suavitzant amb lentitud i de manera molt selectiva. Dades i anàlisi  Indicadors d'activitat industrial  Exportacions industrials Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Indicadors d’activitat industrial Indicadors d’activitat industrial Indicadors d'activitat industrial (1) 3r.tr.14 4t.tr.14 1r.tr.15 2n.tr.15 3r.tr.15 4t.tr.15 1r.tr.16 Catalunya PIB industrial (Var. real) 0,9 1,8 2,2 2,2 3,1 3,4 3,6 Índex Producció (IPI) -Total -0,3 2,9 1,6 2,2 4,5 2,5 0,5 - Consum 1,1 1,9 0,4 0,9 4,3 3,3 2,9 - Equipament -3,5 0,1 -0,9 0,7 6,5 3,2 -1,7 - Intermedis 3,4 7,7 3,7 4,4 4,1 3,4 1,3 - Energia -8,0 -0,8 3,0 3,3 4,3 -3,1 -4,1 Exportacions de béns 1,2 4,1 5,7 7,5 5,9 5,9 Importacions de béns 9,7 7,1 10,1 9,7 8,1 9,3 Índex Clima (ICI)(2) -7,0 -4,4 -3,6 -4,8 -3,4 -1,9 -2,9 Índex Preus (IPRI)(3) -1,9 -3,9 -2,7 -2,3 -3,5 -2,1 -5,9 Cost laboral/treballador 2,3 1,1 1,0 1,2 -0,4 1,2 Afiliats Seguretat Social (3) 0,5 1,5 2,1 2,2 2,3 2,2 2,4 Aturats registrats (3) -11,9 -13,4 -13,8 -15,4 -16,2 -15,3 -16,9 Espanya PIB industrial (Var. real) 1,5 2,5 3,0 3,6 3,8 3,4 3,2 Índex Producció (IPI) -Total 0,8 1,2 1,3 3,7 5,0 3,1 1,4 - Consum 1,7 1,7 -0,9 0,7 3,2 2,3 1,9 - Equipament -2,8 0,9 2,2 6,4 11,7 8,9 6,4 - Intermedis 3,7 4,0 2,2 5,2 4,5 4,3 2,3 - Energia -1,7 -3,0 1,8 2,5 1,9 -4,0 -5,7 Exportacions de béns 3,2 4,8 5,9 6,5 5,6 6,1 Importacions de béns 8,4 6,4 10,5 11,9 10,2 10,9 Índex Clima (ICI)(2) -6,5 -6,0 -3,3 0,5 -0,3 -1,1 -2,0 Índex Preus (IPRI)(3) -0,9 -3,6 -1,3 -1,4 -3,6 -2,2 -5,4 Cost laboral/treballador 1,0 1,4 -0,3 -0,4 -0,4 -0,4 Afiliats Seguretat Social (3) 0,7 1,0 1,7 2,4 2,4 2,9 2,7 Aturats registrats (3) -11,5 -10,9 -12,5 -13,6 -13,7 -13,2 -12,2 Crèdit (saldo viu) (3) -8,1 -2,8 -3,3 -0,3 1,1 -1,6 Notes: (1) Variacions interanuals. (2) Saldos. (3) Dades de final de període. Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat, INE i Banco de España. La indústria metropolitana, i per extensió la catalana, s’endinsa en el tercer any consecutiu d’augment del PIB sectorial. Es manté, segons les primeres estimacions, el fort creixement de la segona meitat de 2015, recolzat en la renascuda demanda interna. El sostingut descens dels preus de sortida de fàbrica i l’augment de les importacions equivalents ha contrarestat parcialment l’impacte positiu d’aquest augment de la demanda sobre la producció. L’evolució de l’Índex de Clima Industrial fa pensar en una lleu correcció de l’actual tendència expansiva. Segons els avanços oficials disponibles, durant el primer trimestre d’enguany el PIB industrial de Catalunya ha crescut a un ritme del 3,6% en relació al mateix període de 2015. Una variació, si es confirma, que dóna continuïtat i consolida la reactivació d’un sector cabdal per a un creixement sostingut de l’economia metropolitana. La dinamització de la demanda interna resta protagonisme a unes exportacions que noten la menor demanda de les economies emergents i, en general, la derivada d’unes expectatives poc engrescadores pel que fa a l’economia europea. Assumint que molt probablement aquest és el context en el que s’haurà de moure la producció manu- facturera metropolitana a mitjà termini, la realitat que mostren les dades del VAB sectorial és que la indústria catalana està protagonitzant una trajectòria singular en l’evolució de l’economia del nostre país d’ençà començament de segle. L’estimació del PIB, que certifica que el creixement de la producció industrial ha assolit una vitalitat envejable, es recolza tant en els resultats de l’Índex de Producció Industrial (IPI) com en els del mercat laboral. Després que la producció manufacturera catalana mostrés un ritme de creixement notable durant la segona meitat de l’any passat, les dades disponibles per enguany ofereixen senyals clars de correcció de la tendència. L’expansiva variació del PIB i de l’ocupació es Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Indicadors d’activitat industrial veu parcialment contrarestada per l’escàs creixement que es dedueix de l’IPI i del clima exportador. La persistent davallada dels preus de fabricació és un factor difícil de valorar en termes agregats atès que, alhora que afavoreix una major demanda dels productes manufacturats, pot acabar perjudicant la viabilitat futura d’alguna branca industrial. Una observació més detallada de les dades més recents de l’IPI ajuda a entendre l’aparent dissonància entre un PIB i uns volums d’ocupació sectorials notablement expansius i uns índexs de producció més aviat continguts. A diferència de la tònica imperant al llarg de la major part de 2015, durant el primer trimestre d’enguany el moderat creixement de la producció industrial s’ha recolzat exclusivament en els segments dels béns de consum i intermedis mentre que l’energia i els béns d’equipament han registrat pèrdues. L’augment sostingut del nombre d’ocupats corrobora que la tendència de fons de l’activitat industrial metropolitana és sòlida. Un cop absorbides les externalitats positives derivades de la depreciació de l’euro i del descens del preu del petroli i altres primeres matèries i recuperats els volums d’ocupació de tres anys enrere i també l’accés al crèdit bancari a un cost raonable, sembla que la indústria catalana està en condicions d’afrontar un escenari de creixement moderat com el que es preveu per a l’economia europea. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions Exportacions industrials Exportacions de productes industrials (Catalunya) Segons contingut tecnològic (milions d'€) (%) Taxa de cobertura Període Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix 2009 39.047 4.786 18.407 5.532 10.322 78,3 2010 45.525 5.355 21.890 6.855 11.426 77,9 2011 51.247 5.157 25.431 7.882 12.777 82,0 2012 54.204 5.328 27.092 7.811 13.973 91,6 2013 55.557 5.306 27.835 7.893 14.523 95,3 2014 56.974 5.537 28.249 7.907 15.183 90,4 1r.tr. 14.046 1.356 7.129 1.890 3.671 93,2 2n.tr. 14.291 1.388 7.278 2.065 3.559 89,7 3r.tr. 13.935 1.314 6.541 1.964 4.117 88,9 4t.tr. 14.602 1.524 7.289 1.963 3.826 92,0 2015 60.425 6.168 29.977 8.096 16.185 88,4 1r.tr. 14.851 1.487 7.468 1.988 3.909 89,7 2n.tr. 15.358 1.514 7.758 2.193 3.892 87,9 3r.tr. 14.752 1.514 7.191 1.907 4.139 87,0 4t.tr. 15.465 1.653 7.560 2.007 4.245 89,2 2016 1r.tr. 14.861 1.549 7.540 1.888 3.885 86,0 Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Idescat. Variació (%) Total Alt Mitjà alt Mitjà baix Baix Cobertura 1r.tr.16/1r.tr.15 0,1 4,2 1,0 -5,0 -0,6 -4,1 1r.sm.15/1r.sm.14 6,6 9,4 5,7 5,7 7,9 -3,0 2014/2013 3,5 6,1 2,8 1,5 4,9 -4,6 2013/2012 2,5 -0,4 2,7 1,0 3,9 4,1 Senyals d’estancament de les exportacions de productes manufacturats catalans durant el primer trimestre d’enguany i d’alentiment del creixement en termes anuals. Un escenari que recorda el de 2014 i que sembla respondre a la crisi de les economies emergents i productores de matèries primeres. Es redueix la taxa de cobertura d’aquest segment del comerç exterior. Els bons resultats de 2015 del sector exportador de la indústria catalana –un nou màxim anual en termes absoluts i un creixement del 6,2%- contrasten i possiblement expliquen la contenció del primer trimestre d’enguany. Encara que no totalment, una part d’aquesta contenció pot respondre a una correcció a la baixa de les expectatives de creixement d’una bona part de les economies emergents. En aquest nou context, una part de les exportacions de 2015 s’han de considerar vendes avançades. Una situació en la que les aparents similituds amb la viscuda ara fa dos anys no garanteix un desenllaç igualment satisfactori. Bàsicament per la desacceleració del creixement de la demanda provinent d’Àsia i Amèrica Llatina. El detall de les dades trimestrals posa de manifest que l’estancament del conjunt en termes interanuals amaga comportaments diversos segons tipologies de productes però amb el factor comú que els resultats del primer trimestre d’enguany són pitjors que els registrats durant la segona meitat de 2015. Si es diferencia pel contingut tecnològic dels productes exportats, els de més valor afegit continuen presentant saldo positiu mentre que els productes que incorporen menys contingut tecnològic mostren un saldo trimestral negatiu. Una primera valoració porta a pensar que les exportacions catalanes amb poc valor afegit tenen cada cop més competència en el mercat mundial i si han de competir únicament en preu, acaben per abandonar. La recuperació del mercat interior juga en contra d’aquestes exportacions. Per contra, la resistència de les exportacions amb més contingut tecnològic és un bon indicador de quin tipus de producció industrial s’ha de fomentar i potenciar. D’alguna manera s’ha de refer una part del camí fet la darrera dècada atès que el major esforç exportador d’ençà 2007 s’ha centrat en productes manufacturats amb un contingut tecnològic baix. També ha estat notable l’augment registrat per la gama mitjana en funció de la tecnologia incorporada. L’assignatura pendent és el segment de productes de gamma alta, ja que tot i els augments del darrer bienni, encara no s’han recuperat els volums de deu anys enrere. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Conjuntura industrial | Exportacions per sectors Exportacions per sectors Exportacions industrials per sectors. Catalunya (2015) El creixement contingut dels fluxos comercials de Catalunya amb l’exterior durant el primer trimestre d’enguany qüestiona la diversificació territorial de les exportacions assolida darrerament gràcies a la feblesa relativa de l’euro. L’estancament que han registrat les exportacions de productes manufacturats catalans durant el primer trimestre d’enguany amaga variacions ben dispars dels diferents sectors productius. Deixant de banda la intensificació de la davallada registrada al llarg de 2015 per part de les exportacions d’energia, la contenció de les exportacions es concentra en tres sectors: Tèxtil, confecció, cuir i calçat, Metal•lúrgic i Vehicles i altre material de transport. L’evolució a la baixa d’aquest darrer pot respondre a la necessitat de consolidar el fort increment de l’any passat. En sentit contrari, el creixement més notable en termes relatius el protagonitza el sector de l’Ofimàtica, precisió i òptica, mentre que els principals protagonistes de l’exportació com ara el Químic i l’Alimentació continuen creixent però a uns ritmes més moderats que en el passat recent. El detall de l’evolució per àrees geogràfiques de destinació de les exportacions catalanes permet qüestionar l’aparent paradoxa que es desprenia de les dades de 2015. El descens dels fluxos exportats fora del continent europeu relativitza l’augment de la quota de mercat en destinacions llunyanes i fora de l’àrea euro i augmenta la polarització de les exportacions catalanes al conjunt de la UE. En un moviment complementari al registrat al llarg de 2015, els fluxos exportadors adreçats a les grans economies de la UE evolucionen amb més o menys intensitat de manera inversa a com havien variat l’any anterior. Les exportacions a Alemanya i Itàlia durant el primer trimestre d’enguany creixent molt lleument quan havien liderat el creixement un any abans. Contràriament, els fluxos comercials amb França es recuperen després de l’estancament de 2015. Regne Unit i Portugal, al seu torn, redueixen les compres de productes catalans quan les havien augmentat un any abans. Fora d’Europa, l’augment de les exportacions adreçades als Estats Units i Canadà no pot compensar la notable contracció dels fluxos amb la resta del continent americà. Als mercats asiàtics, la davallada en termes relatius és encara més intensa. Variacions contingudes que també s’observen en l’evolució de les importacions i que responen al clima de creixement moderat de l’economia mundial. Exportacions per països i àrees. Catalunya (2015) Milions d'€ Variació (%) Països / Àrees 2016/ 2015 2015/ 2014 Alemanya 1.907 0,4 9,5 França 2.612 8,0 -0,8 Itàlia 1.391 1,1 14,6 Portugal 1.019 -4,3 10,1 Regne Unit 969 -12,5 10,7 Resta UE 2.531 1,7 4,3 Total UE 10.431 0,7 6,6 Resta Europa 1.119 1,6 -3,6 Total Europa 11.550 0,8 5,1 Estats Units d'Amèrica 513 3,8 20,9 Resta d'Amèrica del Nord 59 7,3 20,0 Amèrica Central i del Sud 926 -7,4 8,3 Total Amèrica 1.498 -3,3 13,3 Xina 286 -12,1 14,9 Japó 193 -18,9 14,7 Resta del món 2.021 -5,9 3,0 Total exportacions 15.547 -0,7 6,1 Nota: Dades provisionals. Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat. Milions d'€ Variació (%) Sectors 2016/ 2015 2015/ 2014 Energia 214 -39,6 -8,8 Alimentació i begudes 1.798 2,9 7,3 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 1.369 -7,1 3,5 Química 3.861 1,8 4,4 Metal·lúrgic 944 -4,6 4,3 Maquinària i equipament mecànic 931 0,9 5,6 Maqu. d'oficina, precisió i òptica 262 17,3 27,2 Equip. elèctric i electrònic 1.011 7,7 4,9 Vehicles i altre mat. de transport 2.896 -2,2 10,7 Resta sectors i no classificat 1.826 1,3 7,9 Nota: Dades provisionals. Font: Idescat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona La millora de la conjuntura industrial s’ha generalitzat i consolidat tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. Una tendència molt lligada a la que s’observa al conjunt de la UE. A l’àmbit metropolità, els resultats de l’Enquesta de Clima Empresarial plasmen una evolució més positiva pel que fa a les perspectives a curt termini que no pas en els resultats ja registrats. Implícitament, dibuixen una tendència expansiva congruent amb els resultats provisionals de l’enquesta corresponent a Catalunya i Espanya. Una millora relativament consistent atès que es comença a fer extensible a la inversió empresarial i a l’ocupació. Dades i anàlisi  Clima industrial Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Clima Industrial Enquesta de clima empresarial (AMB) (%) 2n.tr.14 3r.tr.14 4t.tr.14 1r.tr.15 2n.tr.15 3r.tr.15 4t.tr.15 1r.tr.16 Valoració del període Marxa del negoci Normal 55 58 54 53 53 66 52 55 Saldo 3 -5 -8 -3 14 13 20 15 Variació sobre el trimestre anterior Facturació a l'estranger Igual 41 41 38 37 35 44 41 43 Saldo 3 -6 4 6 9 4 8 9 Preus de venda Igual 83 86 87 77 84 86 93 84 Saldo -8 -11 -10 -4 -6 -8 -2 -4 Nombre de treballadors Igual 78 78 67 69 68 76 71 80 Saldo 5 -5 5 -1 10 0 14 8 Inversió realitzada Igual -- -- 59 -- -- -- 55 -- Saldo -- -- 8 -- -- -- 5 -- Perspectives a curt termini Marxa del negoci Igual 61 60 69 58 64 60 62 61 Saldo -6 -4 9 19 11 13 9 16 Facturació a l'estranger Igual 43 41 45 41 38 44 46 48 Saldo 1 5 5 18 13 10 9 7 Preus de venda Igual 91 86 84 85 91 91 81 86 Saldo -8 -10 2 2 0 -4 0 2 Nombre de treballadors Igual 87 81 84 80 84 76 80 87 Saldo -2 -7 -2 4 -1 -2 7 2 Inversió prevista Igual -- -- 73 -- -- -- 72 -- Saldo -- -- 2 -- -- -- 8 -- Factors que limiten l'expansió del negoci Feblesa de la demanda -- -- 39,8 -- -- -- 31,1 -- Equip productiu insuficient -- -- 3,6 -- -- -- 2,6 -- Manca de mà d'obra adequada -- -- 3,6 -- -- -- 7,7 -- Dificultats financeres -- -- 19,9 -- -- -- 15,8 -- Augment de la competència -- -- 27,6 -- -- -- 29,6 -- Altres o cap en concret -- -- 12,2 -- -- -- 13,3 -- Font: Enquesta de Clima Empresarial. Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona Els empresaris metropolitans valoren positivament la conjuntura industrial del primer trimestre d’enguany. Una valoració que es fa extensiva a les perspectives a curt termini i que s’explica tant per la represa de la demanda interna com per l’impuls sostingut de l’externa. Els resultats més recents de l’Enquesta de Clima Empresarial corresponents a l’AMB apunten al manteniment/consolidació de la tendència moderadament expansiva iniciada a les acaballes de 2012. Les poques senyals de lleu estancament o resistència al creixement observades durant els primers mesos de 2015, s’han diluït. Així, l’evolució clarament positiva de la major part de l’any s’ha mantingut durant el primer trimestre d’enguany. Això és almenys el que es desprèn del fet que més de la meitat dels empresaris enquestats reconeixen que la seva empresa ha funcionat amb paràmetres que ells consideren “normals” i només una minoria, a l’entorn d’un deu per cent del total, en fa una valoració negativa. Uns resultats que es comparen molt favorablement amb els del mateix període d’un any abans, alhora que aquest percentatge de queixosos possiblement estigui relacionat amb la persistent contenció dels preus de sortida de fàbrica. La relativa bona marxa del negoci que reconeixen els empresaris de la indústria metropolitana s’explica perquè al manteniment de l’impuls exportador s’hi ha afegit la demanda interna. Una conjunció que ajuda a explicar el canvi de cicle de l’ocupació sectorial i també la reactivació de la inversió per segon any consecutiu. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Activitat industrial | Clima industrial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Pel que fa als factors que alteren la bona marxa del negoci i limiten l’expansió de la producció industrial metropolitana es de suposar que la millora de la demanda interna s’ha vist parcialment compensada per un augment de la competència. Fins el punt que pràcticament s’igualen el nombre d’empresaris que esmenten aquests dos factors com a principals limitadors de l’expansió del seu negoci. D’altra banda, creix la preocupació per la manca de mà d’obra adequada a uns processos productius molt dinàmics. Per contra, la substancial millora de l’accés al crèdit explica que s’hagi reduït el nombre d’empreses que citen les dificultats financeres o de tresoreria com a factor limitador i també les que ho imputen a un equipament productiu insuficient. Si les valoracions a posteriori es poden qualificar de moderadament optimistes, les perspectives a curt termini dibuixen un escenari similar i alhora, relativament conservador. Continuen sent molt poques les empreses que no aspiren a augmentar o, si més no, mantenir, la seva xifra de negocis durant els trimestres centrals d’enguany. Però, com es pot observar en el gràfic adjunt, sembla que el biaix per excés d’una bona part del bienni 2014- 2015 entre les previsions i els resultats finals es redueix i canvia de signe. Sembla que les incerteses econòmiques i polítiques, tant en el mercat espanyol com a fora, aconsellen cautela. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer Sistema financer La millora de la conjuntura econòmica ha contribuït a superar la fase més crítica del llarg i costós procés d’ajustament del sistema financer espanyol. Amb el permís de les possibles turbulències que puguin afectar a l’euro. El renovat sistema financer espanyol ha començat a recuperar el terreny perdut i especialment la confiança de clients i accionistes. L’extraordinàriament expansiva política monetària desplegada pel BCE aconsella ser caut en les valoracions perquè un dels seus objectius és fer més digeribles alguns trets de la realitat. L’accés a nou finançament per part dels agents privats s’ha començat a normalitzar. Però amb limitacions perquè les entitats de crèdit estan immerses en el sanejament dels seus balanços i ampliar la seva cartera de crèdits pot entrar en col·lisió amb aquest objectiu prioritari. L’aplicació més o menys estricta d’aquesta política afegeix traves a la reactivació d’un teixit productiu endeutat i en conseqüència molt depenent de la disponibilitat de noves línies de finançament. En paral·lel, continua progressant la reordenació del sector. S’ha reduït el nombre d’entitats i s’avança en el redimensionament de les xarxes d’oficines i les plantilles directes a la nova realitat d’una economia encarada a un escenari de taxes de creixement discretes per a un llarg període de temps. Dades i anàlisi  Caixes i bancs  Dipòsits  Crèdit  Crèdit segons usos  Oficines i ocupació sectorial  Mercat de renda variable  Borsa de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs Caixes i bancs Tot i el canvi de conjuntura i expectatives econòmiques, el sistema financer espanyol –inclòs el català- encara no dóna per tancat el procés d’ajustament en el que està immers d’ençà 2009. El volum de dipòsits que el sector privat confia a les entitats financeres es veu condicionat per la contracció del saldo viu del crèdit i per la baixa remuneració del passiu provocada per l’expansiva política monetària aplicada pel BCE. L’aixeta del crèd it ha començat a normalitzar el seu cabdal a un preu relativament atractiu. Una situació que, amb comptades excepcions, només aprecia la demanda més solvent. El procés de concentració d’entitats financeres avança alhora que s’ha continuat reduint el nombre d’oficines i treballadors del sector. Barcelona no escapa a aquesta situació però en termes d’ocupació sectorial es beneficia del procés de concentració d’entitats i de serveis centrals i estratègics. Dades i anàlisi  Caixes i bancs  Dipòsits  Crèdit  Crèdit segons usos  Oficines i ocupació sectorial Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Dipòsits Dipòsits Dipòsits del sector privat en les entitats de dipòsit (milions d'€) Període Província Barcelona Resta Catalunya Catalunya Província Madrid Espanya ds 2008 151.416 36.554 187.970 341.312 1.143.674 ds 2009 157.261 37.153 194.414 324.172 1.142.013 ds 2010 162.329 38.478 200.807 313.001 1.149.491 ds 2011 154.817 33.851 188.668 300.719 1.109.002 ds 2012 152.406 32.971 185.377 309.804 1.100.152 mç 2013 150.748 33.942 184.690 318.592 1.115.612 jn 2013 153.051 34.871 187.922 319.232 1.128.143 st. 2013 151.326 35.415 186.741 317.691 1.126.169 ds.2013 159.058 36.284 195.342 312.708 1.134.914 mç. 2014 154.710 35.071 189.781 320.555 1.136.042 jn. 2014 157.523 35.327 192.850 325.837 1.148.775 st. 2014 155.065 35.362 190.427 319.023 1.136.121 ds. 2014 154.732 35.156 189.888 324.234 1.139.756 mç. 2015 153.201 34.151 187.352 330.803 1.136.112 jn. 2015 157.751 34.255 192.006 322.754 1.140.039 st. 2015 154.414 34.483 188.897 316.849 1.127.919 ds.2015 152.170 34.278 186.448 317.683 1.135.720 Font: Banc d'Espanya. Variació (%) Província Barcelona Catalunya Província Madrid Espanya ds.2015/ds.2014 -1,7 -1,8 -2 -0,4 ds.2014/ds.2013 -2,7 -2,8 3,7 0,4 ds.2013/ds.2012 4,4 5,4 0,9 3,2 El volum de dipòsits que el sector privat català manté en el sistema bancari s’ha reduït lleument durant la segona meitat de l’any passat. Es situa novament a la banda baixa de l’interval en el que es mou d’ençà 2008 i en sintonia amb la remuneració del passiu per part de les entitats financeres. El lleu descens del volum de dipòsits del sector privat en el sistema financer espanyol durant el darrer trimestre de 2015 força un tancament en negatiu del saldo anual que s’afegeix a l’evolució en el mateix sentit registrada un any abans. Un moviment que deixa en un no rés el repunt de 2013 i que s’explica, bàsicament, pel progressiu descens de la remuneració de l’estalvi en col•locacions tradicionals i de baix risc i també, per l’augment de la despesa en consum de béns i serveis importats. S’hi ha de sumar també el manteniment del saldo negatiu del crèdit bancari en mans del sector privat. Són factors que drenen dipòsits bancaris del sector privat i que pesen més que l’augment derivat del creixement de l’activitat econòmica i del nombre d’ocupats. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit Crèdit Crèdit de les entitats de dipòsit al sector privat (milions d'€) Període Barcelona província Resta Catalunya Catalunya Madrid província Espanya ds 2008 272.349 67.306 339.655 446.360 1.795.109 ds 2009 277.180 65.535 342.715 439.163 1.776.540 ds 2010 277.714 63.995 341.709 440.258 1.782.291 ds 2011 265.645 60.260 326.265 434.190 1.715.160 mç 2012 265.673 59.963 325.636 429.530 1.695.547 jn 2012 260.335 58.315 318.650 431.315 1.674.931 st 2012 255.542 58.147 313.689 417.184 1.633.489 ds 2012 244.912 52.568 297.480 386.197 1.536.944 mç 2013 257.251 51.896 309.147 401.500 1.591.046 jn 2013 236.224 49.229 285.453 367.782 1.460.444 st. 2013 232.545 48.428 280.973 360.691 1.426.892 ds. 2013 234.667 47.860 282.527 344.371 1.392.384 mç. 2014 231.355 46.305 277.660 361.042 1.387.859 jn. 2014 228.043 45.731 273.774 357.134 1.369.019 st. 2014 223.699 44.672 268.371 352.265 1.335.788 ds. 2014 217.657 43.442 261.099 353.835 1.328.193 mç. 2015 216.444 42.870 259.314 357.967 1.324.910 jn. 2015 157.751 34.255 192.006 322.754 1.140.039 st. 2015 154.414 34.483 188.897 316.849 1.127.919 ds.2015 152.170 34.278 186.448 317.683 1.135.720 Font: Banc d'Espanya. Barcelona província Catalunya Madrid província Espanya Variació (%) ds.2015/ds.2014 -1,7 -1,8 -2,0 -0,4 ds.2014/ds.2013 -7,2 -7,6 2,7 -4,6 ds.2013/ds.2012 -4,2 -5,0 -10,8 -9,4 Continua el procés de sanejament del voluminós endeutament que suporta el sector privat espanyol. Un procés que, alhora que tanca el cinquè any consecutiu, perd intensitat gràcies a una conjuntura econòmica expansiva. El volum de crèdit potencialment incobrable es manté encara molt alt però reduint-se lentament. Tot i que no s’ha donat ni es dóna la situació teòricament ideal – creixement econòmic vigorós acompanyat d’una certa dosi d’inflació- per superar sense costos extraordinaris i a bon ritme una situació d’endeutament excessiu com la que suporta l’economia espanyola, es va progressant lentament. A mesura que la trajectòria expansiva del PIB es va consolidant, augmenten les probabilitats de fer compatible el manteniment de la política de reducció de l’elevada ràtio d’endeutament del sector privat no financer en relació al PIB sense afegir noves traves a la represa de l’activitat productiva i mantenint la renovada confiança dels mercats financers internacionals en l’economia espanyola. No serà fàcil perquè són molts els factors –interns i externs- amb capacitat pertorbadora i especialment si l’economia europea no s’apunta a una dinàmica expansiva més convincent. Els saldos trimestrals de 2015 reflecteixen tant el manteniment de la trajectòria contractiva com la moderació de la seva intensitat. Amb petites diferències segons els àmbits territorials considerats, el descens acumulat d’ençà els volums màxims registrats a l’inici de la crisi o en anys posteriors voreja el 25%. Una correcció significativa i sembla que suficient per començar a donar per acabat el procés de sanejament del sistema financer espanyol. Un objectiu que, gràcies a la política extraordinàriament expansiva del BCE, es va mostrant cada cop més compatible amb una progressiva normalització de l’accés al crèdit bancari per part de tots els agents econòmics. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit Els gràfics adjunts reflecteixen tant el manteniment de l’esforç de sanejament dels balanços dels bancs –el crèdit nou encara no compensa completament les amortitzacions de tota la cartera de crèdit- com la progressiva reducció del diferencial entre el volum de crèdit viu en mans del sector privat no financer i el PIB. A Catalunya, en els darrers sis anys, el pes relatiu del crèdit viu sobre el PIB s’ha reduït en uns 50 punts relatius, retornant a la situació de deu anys enrere. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Crèdit segons usos Crèdit segons usos Crèdit als sectors productius i a les famílies (Espanya) (milions d'€) Període Sectors productius Economies domèstiques Total Primari Indústria Construcció Serveis Total Inversió Immob. Consum durador Altres aplicacions 4t.tr.2008 1.018.048 26.244 156.141 151.848 683.816 819.412 655.145 54.176 110.092 4t.tr.2009 999.570 23.123 152.199 130.438 693.809 813.939 654.566 49.273 110.100 4t.tr.2010 1.012.916 23.128 152.376 114.520 722.893 812.782 662.797 42.069 107.916 4t.tr.2011 970.773 21.763 143.235 98.510 707.198 793.430 656.452 37.686 99.292 4t.tr.2012 829.788 20.217 131.109 76.217 602.246 755.689 633.138 32.904 89.647 1r.tr.2013 798.151 19.831 127.127 67.227 582.891 743.129 625.439 30.553 87.137 2n.tr.2013 763.059 18.974 122.351 64.195 557.539 738.107 618.663 26.762 92.683 3r.tr.2013 742.033 18.731 118.251 62.934 542.117 724.319 610.497 27.239 86.583 4t.tr.2013 719.180 18.448 115.465 60.154 525.113 714.984 604.395 25.910 84.679 1r.tr.2014 712.509 17.756 113.148 58.386 523.218 713.733 599.144 22.671 91.918 2n.tr.2014 693.553 17.571 110.307 55.436 510.239 713.717 595.437 25.321 92.959 3r.tr.2014 671.336 17.793 108.673 53.403 491.467 697.741 586.086 24.459 87.196 4t.tr.2014 674.082 17.693 112.268 49.770 494.351 689.962 579.793 29.022 81.148 1r.tr.2015 675.779 17.611 109.418 48.063 500.688 681.978 573.966 28.225 79.786 2n.tr.2015 661.450 17.761 110.005 46.090 487.594 679.908 563.883 31.351 84.674 3r.tr.2015 655.031 17.996 109.826 45.445 481.765 667.371 557.659 31.198 78.514 4t.tr.2015 644.282 18.106 110.463 43.936 471.776 663.662 552.069 32.482 79.111 Font Banc d'Espanya Variació (%) 4t.tr.2015/ 4t.tr.2014 4t.tr.2014/ 4t.tr.2013 4t.tr.2013/ 4t.tr.2012 4t.tr.2012/ 4t.tr.2011 Total sectors -4,4 -6,3 -13,3 -14,5 Indústria -1,6 -2,8 -11,9 -8,5 Construcció -11,7 -17,3 -21,1 -22,6 Serveis -4,6 -5,9 -12,8 -14,8 Total famílies -3,8 -3,5 -5,4 -4,8 Inv. immobiliària -4,8 -4,1 -4,5 -3,6 Consum durador 11,9 12,0 -21,3 -12,7 El sector industrial encapçala el procés de començar a estabilitzar i potser canviar de signe el saldo viu del crèdit bancari reconegut. Una situació de la que encara estan allunyats la resta de sectors productius i la inversió immobiliària de les economies domèstiques. Després d’acumular un descens de l’ordre del 36% durant el darrer lustre, el saldo viu del crèdit bancari en mans dels sectors productius privats continua el seu procés d’ajustament a un ritme molt més moderat que durant el bimestre 2012-2013. Un canvi imputable tant al camí ja recorregut com a la relativa normalització de l’accés a crèdit nou. Deixant de banda el primari, poc rellevant en termes absoluts, el sector industrial, que concentra aproximadament el 17% del total del crèdit bancari en mans del sector productiu, sembla estar a un pas de normalitzar la seva relació amb la banca. Un pas que s’entreveu més llunyà i complicat a la resta de sectors atès que els volums amortitzats continuen superant els de les noves concessions de crèdit. Pel que fa al segment de les economies domèstiques, l’elevat pes relatiu de la inversió immobiliària condiciona la velocitat de l’ajust. Menció a part mereix la dinàmica expansiva del crèdit bancari destinat a consum durador. Un canvi de tendència imputable genèricament al dinamisme de la demanda interna i, més concretament, a l’augment de les matriculacions de vehicles nous. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Caixes i bancs | Oficines i ocupació sectorial Oficines i ocupació sectorial Oficines de les entitats de crèdit Període Barcelona Catalunya Madrid Espanya ds. 2008 2.097 8.155 3.312 46.074 ds. 2009 1.978 7.762 3.220 44.430 ds. 2010 1.888 7.458 3.127 43.163 ds. 2011 1.778 6.717 2.893 40.103 ds. 2012 1.650 6.211 2.767 38.142 mç. 2013 1.636 6.154 2.737 37.465 jn. 2013 1.607 5.990 2.650 36.318 st. 2013 1.568 5.864 2.585 35.436 ds. 2013 1.453 5.327 2.507 33.713 mç. 2014 1.416 5.243 2.484 33.414 jn. 2014 1.364 5.060 2.406 32.733 st. 2014 1.364 5.044 2.363 32.428 ds. 2014 1.326 4.940 2.349 31.999 mç. 2015 1.326 4.930 2.315 31.804 jn. 2015 1.309 4.901 2.285 31.592 st. 2015 1.305 4.884 2.245 31.356 ds.2015 1.276 4.805 2.210 31.087 Font: Banc d'Espanya Variació (%) Barcelona Catalunya Madrid Espanya ds.2015/ds.2014 -3,8 -2,7 -5,9 -2,9 ds.2014/ds.2013 -8,7 -7,3 -6,3 -5,1 ds.2013/ds.2012 -11,9 -14,2 -9,4 -11,6 El procés d’ajust de l’oferta tradicional de serveis financers perd intensitat. Un fet imputable a l’ajust acumulat i al canvi de cicle de l’economia. El descens sostingut del nombre d’oficines i d’ocupats és l’exponent més visible de la notable reconversió que ha registrat el sector financer a Catalunya i també a Espanya. Les poc més de 4.800 oficines que es mantenen obertes al públic impliquen el tancament d’aproximadament el 40% de les existents a Catalunya en el moment de màxima dotació, any 2008, i representen un salt en el temps de més de 30 anys. Òbviament, l’operativa financera ha canviat tant en els darrers anys que aquesta comparació no deixa d’ésser una anècdota. Però alhora és un bon reflex de que durant la major part de la dècada passada el sector es va expandir seguint un model renyit amb el sentit comú. Aquest procés de contracció de l’oferta tradicional de serveis bancaris ha comportat una retallada igualment significativa del nombre d’ocupats. Així, després de gairebé set anys d’ajustament de l’oferta, el sector de la mediació financera a Catalunya ha perdut uns catorze mil llocs de treball, més d’una quarta part de l’ocupació directa que generava el 2008. A la ciutat de Barcelona l’ajust acumulat està sent més moderat. Un fet que pot ser imputable tant a la reordenació dels serveis centrals de les caixes fusionades o absorbides com al fet que l’epígraf de la CNAE “Mediació financera” que serveix de base per aquesta anàlisi inclou treballadors de serveis molt centralitzats del sistema financer a més dels de bancs i caixes. Ocupats al sector de la Mediació financera (*) Període Barcelona RMB Catalunya Espanya des. 2008 27.437 39.135 50.684 278.301 des. 2009 26.579 37.781 48.969 269.483 des. 2010 25.405 37.088 47.194 263.715 des. 2011 25.102 35.051 43.872 248.408 ds. 2012 24.695 33.994 42.391 236.503 mç. 2013 24.404 33.733 42.024 n.d. jn. 2013 26.262 33.339 41.536 n.d. st. 2013 25.449 32.529 40.521 n.d. ds. 2013 24.489 31.577 39.197 217.885 mç. 2014 23.825 30.779 38.352 n.d. jn. 2014 23.458 30.423 37.736 n.d. st. 2014 23.114 30.041 37.203 n.d. ds. 2014 22.759 29.698 36.752 208.291 mç. 2015 22.607 29.617 36.640 n.d. jn. 2015 22.935 29.954 37.040 n.d. st. 2015 22.701 29.995 36.781 n.d. ds.2015 22.609 29.727 36.744 n.d. * Afiliats al RG. de la Seguretat Social excepte els d'Espanya, que són treballadors de les entitats de crèdit. Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banc d'Espanya. Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya ds.2015/ds.2014 -0,7 0,1 0,0 -- ds.2014/ds.2013 -7,1 -6,0 -6,2 -4,4 ds.2013/ds.2012 -0,8 -7,1 -7,5 -7,9 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Mercat de renda variable Mercat de renda variable Tot i els dubtes de la segona meitat de l’any, 2014 va acabar sent un bon any per a la renda variable espanyola i 2015 apunta en el mateix sentit. Amb més arguments i de més pes. Si durant una bona part de l’any passat la inversió en renda variable als mercats europeus evolucionava sense una tendència clara per l’amenaça de la situació a Ucraïna, les eleccions gregues i la possibilitat d’iniciar una tercera recessió, la sobtada ca iguda del preu del petroli, la depreciació de l’euro i la decisió del BCE d’executar una política monetària expansiva sense precedents en el continent, han contribuït a capgirar la situació. Els desequilibris macroeconòmics i els conflictes que enfosquien la conjuntura a mitjan 2014 continuen ben presents però la percepció del mercat ha canviat a millor. Fins al proper daltabaix. Dades i anàlisi  Borsa de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Sistema financer | Borsa de Barcelona Borsa de Barcelona Volum negociat a Borsa de Barcelona (milions d'€) Variació (%) Renda variable Renda fixa Total pública privada 1r.tr.2016/ 1r.tr.2015 -7,7 -91 308,2 -21,7 2n.sem.2015/ 2n.sem.2014 1,1 -71,6 -96,4 -11,7 1r.tr.2016/ 1r.tr.2015 -7,7 -91 308,2 -21,7 2015 / 2014 5,7 -35,2 -88,9 -1,6 2014 / 2013 19,3 -17,7 -18,9 10,9 La contractació de renda variable al mercat barceloní ha tancat el primer trimestre d’enguany sense poder esquivar el clima d’incertesa que s’ha anat imposant en els mercats financers d’arreu del món. Els guanys de la major part de 2015 s’han esvaït a la mateixa velocitat a la que van emergir. El daltabaix del preu del petroli, la crisi de les economies emergents, els dubtes sobre l’evolució de la xinesa i el canvi de cicle de la política monetària als Estats Units, són alguns dels factors que, tot i la política monetària expansiva del BCE, ajuden a entendre el daltabaix de la contractació i les cotitzacions després d’un bienni notablement alcista. L’evolució del mercat borsari barceloní i espanyol durant el primer trimestre d’enguany reflecteix i amplifica el progressiu empitjorament de les expectatives econòmiques a Espanya i a la Unió Europea. La relativa brillantor de les magnituds macroeconòmiques es revela insuficient per tapar indefinidament els dèficits i febleses estructurals de l’economia espanyola. La repetició de les darreres eleccions generals afegeix més incertesa a la conjuntura, igual que la proximitat del referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE. Si a aquesta situació hom hi afegeix les tensions de tot ordre que viu la UE, s’entén el replegament generalitzat dels grans inversors en el mercat borsari espanyol. L’evolució dels índexs borsaris posa de relleu l’augment de la divergència existent entre les cotitzacions a un costat i a l’altre de l’Atlàntic. La pèrdua de valor al continent europeu es pot accentuar o es pot començar a revertir a curt termini en funció dels resultats dels processos electorals esmentats. La situació de les empreses cotitzades a la borsa espanyola no sembla pas pitjor ara que tres anys enrere. Més aviat el contrari. En conseqüència, aquesta realitat s’acabarà imposant si s’aconsegueix reconduir l’actual incertesa política. Període Renda variable 1 Renda fixa pública Renda fixa privada Total 2009 169.543 64.968 2.716 237.227 2010 232.691 59.217 3.364 295.271 2011 212.304 64.140 3.741 280.185 2012 136.598 55.013 1.609 193.220 2013 149.112 42.380 1.723 193.216 2014 177.940 34.858 1.397 214.194 1r.tr. 39.668 8.062 30 47.760 2n.tr. 46.739 9.035 32 55.805 3r.tr. 36.350 9.374 1 45.724 4t.tr. 55.183 8.387 1.335 64.905 2015 188.038 22.594 155 210.788 1r.tr. 43.664 8.968 32 52.664 2n.tr. 51.798 8.589 75 60.463 3r.tr. 45.562 2.772 11 48.345 4t.tr. 47.015 2.265 37 49.316 2016 1r.tr. 40.287 809 130 41.226 1. Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona i Dep. d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus Consum, comerç i preus L’aparent recuperació de la demanda interna i la millora que mostren alguns indicadors de consum, deixen en un segon terme els senyals, cada cop més febles, de deflació. La trajectòria clarament descendent de la despesa en consum final que durant el bienni 2012-2013 ha caracteritzat l’evolució de l’economia espanyola, inclosa la catalana, ha canviar. La Comptabilitat Nacional Trimestral ha estimat per a 2014 una variació lleument expansiva del consum privat que s’ha accentuat en el que va d’any. Sembla, doncs, que es pot començar a parlar de consolidació del canvi de tendència tot i que no s’ha d’esperar que sigui massa significatiu. Al menys mentre alguns dels factors causants de l’afogament del consum –tant privat com públic- no evolucionin a millor de manera significativa. En tot cas, s’ha de valorar positivament que els índexs que sintetitzen l’evolució de les vendes del comerç minorista mostren una tendència moderadament expansiva. Una evolució que, a banda del component de reacció tècnica al daltabaix provocat per la crisi i de l’efecte riquesa provocat pel forçat descens del preu del diner, sembla impulsada per l’augment de les taxes d’ocupació que registren tant l’economia catalana com l’espanyola. Dades i anàlisi  Preus de consum  IPC a Barcelona i a Espanya  IPC a la UE i per components  Indicadors de consum  Matriculació de vehicles  Consum d'aigua i energia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Preus de consum Preus de consum Els preus de consum tendeixen a estabilitzar-se. La política monetària expansiva aplicada pel BCE i la corresponent feblesa de l’euro no acaben de ser prou efectives per accelerar el creixement econòmic i esvair l’amenaça de la deflació. Les darreres previsions de la Comissió Europea per a 2016 aposten per un creixement econòmic moderat, amb poca incidència en els volums d’ocupació i una inflació pràcticament nul.la. Unes previsions que es poden veure molt alterades atès l’atípic inici de 2016, en el que han coincidit les primeres repercussions en els mercats financers del canvi de política monetària dels Estats Units amb la creixent incertesa sobre la situació real de l’economia xinesa i una intensificació de la tendència baixista del preu del petroli. Les economies catalana i espanyola, que es mouen en la banda alta en el cas del creixement del PIB i en una posició més centrada en els preus de consum, es poden veure afectades, a més, per la incertesa política derivada dels resultats de les darreres eleccions legislatives. Dades i anàlisi  IPC a Barcelona i a Espanya  IPC a la UE i per components Barcelona Economia Consum, comerç i preus | Preus de consum | IPC a Barcelona i a Espanya http://barcelonaeconomia.bcn.cat IPC a Barcelona i a Espanya Índex general de preus del consum (IPC) (%) Variació Interanual ds 2012/ ds 2011 ds 2013/ ds 2012 ds 2014/ ds 2013 jn 2016/ jn 2015 Barcelona (província) 3,8 0,3 -0,4 -0,4 Catalunya 3,6 0,2 -0,7 -0,5 C.A. Madrid 2,5 0,2 -1,1 -0,8 Espanya 2,9 0,3 -1,0 -0,8 - Subjacent 2,1 0,2 0,0 0,6 Zona euro 2,2 0,8 -0,2 0,1 Unió Europea 2,3 0,9 -0,1 0,0 Variació mitjana anual 2013/ 2012 2014/ 2013 2015/ 2014 2016/ 2015 Barcelona (província) 1,9 0,3 0,0 -0,4 Catalunya 1,7 0,1 -0,2 -0,5 C.A. Madrid 1,3 -0,2 -0,5 -0,8 Espanya 1,4 -0,2 -0,5 -0,8 - Subjacent 1,4 0,0 0,6 0,8 Zona euro 1,3 0,4 0,0 0,0 Unió Europea 1,4 0,5 0,0 0,0 Font: INE i Eurostat. Les darreres dades de la UE i zona euro són provisionals. L’anèmic creixement econòmic de la UE malgrat els estímuls monetaris i l’empitjorament de les expectatives a mitjà termini fa trontollar la ja de per si feble recuperació dels preus de consum. L’evolució dels preus de consum en el que va d’any contraresta la tendència lleument inflacionista del darrer trimestre de 2015. Els senyals deflacionistes dominants durant el primer terç d’enguany a remolc d’uns preus industrials que acumulen dos anys i mig de retrocés, comencen a mostrar senyals d’afebliment. L’augment de preus de maig-juny ha situat l’acumulat anual en valors positius per primer cop en el que va d’any. Així, l’IPC afronta la segona meitat de 2016 acumulant un augment de quatre dècimes percentuals a l’àrea de Barcelona, tres a Catalunya i només una al conjunt d’Espanya. Si es deixen de banda els components més inestables de la despesa, relacionats amb l’alimentació no elaborada i l’energia, la variació acumulada és també lleument positiva, en la línia de la mitjana dels darrers set anys. La situació no és massa diferent a la resta de la UE, afectada per uns ritmes de creixement de la producció i de la despesa en consum més baixos que els registrats a Catalunya i Espanya. En conseqüència, s’avança lentament en l’objectiu de canviar de signe la variació interanual del corresponent IPC. En termes de mitjana anual, l’evolució recent dels preus de consum tant al conjunt de la zona euro com al de la UE és d’estabilitat gairebé absoluta, igual que un any abans, i amb una situació menys deflacionista que la d’Espanya, ancorada en valors lleument negatius per tercer any consecutiu. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Preus de consum | IPC a la UE i per components IPC a la UE i per components IPC per components (%) Catalunya Espanya Unió Europea ds 14/ ds 13 ds 15/ ds 14 jn 16/ jn 15 ds 14/ ds 13 ds 15/ ds 14 jn 16/ jn 15 ds 14/ ds 13 ds 15/ ds 14 jn 16/ jn 15 Alimentació i begudes no alcohòliques 0,2 2,1 1,8 -0,3 1,8 1,5 -0,8 0,2 0,2 Begudes alcohòliques i tabac 0,0 1,1 0,3 0,4 1,3 0,5 2,7 1,9 1,7 Vestit i calçat 0,3 0,5 0,7 0,2 0,5 0,5 0,1 -0,2 0,2 Habitatge i subministres 0,4 -1,6 -4,8 -0,2 -2,3 -5,5 0,1 -0,5 -0,9 Parament de la llar -0,1 0,6 1,2 -0,6 0,1 0,2 0,0 0,4 0,2 Medicina -0,1 0,2 0,6 -0,2 0,5 -0,1 1,0 0,9 1,0 Transport -5,8 -2,7 -4,0 -5,5 -2,8 -4,0 -2,4 -1,8 -2,3 Comunicacions -5,7 0,4 1,8 -5,7 0,5 1,8 -1,6 0,2 0,2 Lleure i cultura -0,7 0,7 -1,6 -1,2 0,2 -1,6 0,1 0,5 0,4 Ensenyament 1,4 1,1 1,2 1,2 0,5 0,5 3,3 2,3 2,4 Hoteleria i restauració 0,9 0,9 1,1 0,6 0,9 0,9 1,7 1,7 1,7 Altres 1,9 2,0 1,6 1,3 1,7 1,2 0,6 1,1 1,3 Total -0,7 0,3 -0,5 -1,0 0,0 -0,8 -0,1 0,2 0,0 Els senyals lleument deflacionistes que s’observen en les variacions interanuals de l’IPC a Espanya són poc representatius de les variacions dels diversos components de la despesa. Contràriament, la relativa estabilitat dels preus de consum al conjunt de la UE respon a la creixent homogeneïtzació dels valors dels respectius índexs als principals països membres. El gairebé any i mig que fa que dura l’actual situació d’estabilitat dels preus de consum al conjunt de la zona euro és el reflex d’una tendència homogeneïtzadora de les variacions dels respectius indicadors de preus de les principals economies europees. Alemanya, França i Itàlia registren variacions interanuals que no superen les tres dècimes percentuals. L’economia espanyola, que va acabar 2015 pràcticament integrada en aquest nucli central de la zona euro, se’n ha allunyat. Fora de la zona euro, l’evolució de la inflació al Regne Unit també es mou en els mateixos paràmetres de contenció. Les divergències més notòries s’han de buscar en alguns dels països d’incorporació més recent a la UE a més de Bèlgica. Aquesta progressiva homogeneïtzació de les variacions dels preus de consum entre les principals economies europees no s’observa en el cas de Catalunya. Després d’un quadrienni (2010-2013) en el que va acumular un notable biaix a l’alça, el diferencial ha canviat de signe i s’ha anat acotant fins el repunt del darrer quadrimestre. Un reflex de què el diferencial de creixement del PIB dels darrers trimestres no ha esborrat els efectes de la forta devaluació interna aplicada per superar la darrera recessió. Una ullada a l’evolució dels diferents components de la despesa que formen l’índex de preus de consum permet comprovar que les tres dècimes percentuals de diferència entre Catalunya i Espanya responen bàsicament a diferències significatives en un nombre reduït de components de despesa: habitatge i subministres, parament de la llar, medicina i ensenyament. Només les mitjanes de preus en comunicacions, transport i lleure i cultura registren la mateixa variació interanual als dos àmbits. Vuit dels dotze components són més inflacionistes a Catalunya que no pas a la resta d’Espanya i només un evoluciona en sentit invers. Cal insistir en la intensitat del repunt inflacionista que registra la despesa en comunicacions. Un moviment que no es dóna a la resta de la UE però que convé relativitzar perquè segueix a una llarga contracció dels preus sectorials. També s’ha de remarcar el contrast entre Catalunya i Espanya en relació amb el conjunt de la UE pel que fa a les tensions inflacionistes observades en els preus de l’alimentació. Aprofundint en la comparació entre Catalunya i la UE la diferència es manté en sis dècimes percentuals per tercer mes consecutiu, sent els senyals deflacionistes més preocupants a Catalunya que al conjunt de la UE. Un saldo que reflecteix la notable divergència existent entre els diversos components de la despesa. No es pot parlar d’evolució interanual similar dels preus en cap dels components. Només en tres –vestit i calçat, medicina i altres- les diferències de les variacions no superen el mig punt percentual. Les divergències més notòries corresponen, a més de les ja esmentades alimentació i comunicacions, a l’habitatge i subministres, transport i lleure i cultura. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum Indicadors de consum L’evolució d’alguns indicadors de consum permet parlar de relativa consolidació de la represa de la demanda interna. Si més no, d’alguns sectors. Un és la matriculació de vehicles, que manté el to positiu amb el que va aconseguir acabar 2013. L’ampliació i renovació del parc automobilístic està directament relacionada amb l’evolució de la renda disponible de les famílies i amb el ritme inversor de les empreses. Les expectatives, les subvencions i l’accés a finançament assequible hi juguen igualment un paper clau. Igual que els canvis en les pautes de consum i de mobilitat de la població. Un aspecte, aquest darrer, rellevant per explicar l’evolució d’aquesta variable a Barcelona i entorn metropolità. El consum d’aigua i energia ha tardat més en reaccionar però les dades de començament de 2015 reflecteixen un canvi de tendència que sembla que va camí de consolidar-se. Dades i anàlisi  Matriculació de vehicles  Consum d'aigua i energia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum | Matriculació de vehicles Matriculació de vehicles Matriculació de vehicles Durant els primers cinc mesos d’enguany la matriculació de vehicles nous ha crescut amb molta més intensitat a Barcelona que no pas a la resta de Catalunya. La renovació de flotes d’empreses i la compensació de creixements més febles del passat recent ho poden explicar. L’evidència de les dades obliga a valorar de manera diferent l’evolució de les matriculacions de vehicles nous. Mentre que a Barcelona l’acumulat dels primers cinc mesos d’enguany equival a mantenir estable o lleument a l’alça el ritme de creixement del bienni anterior, a la resta de Catalunya el creixement és molt més contingut i anuncia una sensible desacceleració. En la línia de la que s’ha d’esperar amb el final dels incentius públics a la modernització del parc automobilístic. Si ens centrem en l’evolució de les matriculacions a la capital, el manteniment del fort creixement relatiu respon a l’impuls de la inversió empresarial i al renaixement de la demanda de motos i ciclomotors després d’un 2015 relativament contingut. La matriculació de vehicles pesats per a ús comercial –furgonetes, camions i autocars- també ha reprès la trajectòria expansiva després d’un primer trimestre contractiu. La coincidència d’un seguit de factors que poden afavorir la demanda de vehicles com ara l’augment del PIB i dels volums d’ocupació a més de les corresponents expectatives en un context de disponibilitat de finançament a preus immillorables explica que en només dos anys i mig de recuperació s’hagin assolit els volums de vendes anuals més elevats dels darrers set anys. Els valors màxims de 2007-2008 queden encara lluny i, sent realistes, són objectius ara per ara inassolibles. Matriculació segons tipologia de vehicles Període Turismes Motos Ciclomotors Resta 2009 21.276 11.762 1.905 3.910 2010 22.880 14.054 1.774 3.394 2011 17.220 11.102 1.157 2.935 2012 15.061 9.847 1.334 2.212 2013 16.140 10.158 770 2.300 2014 18.888 11.052 880 2.867 1r.tr. 3.984 2.495 192 593 2n.tr. 4.848 3.145 288 767 3r.tr. 4.548 2.647 199 705 4t.tr. 5.508 2.765 201 802 2015 22.100 11.881 808 3.656 1r.tr. 5.141 2.453 180 885 2n.tr. 5.462 3.101 179 884 3r.tr. 5.454 3.307 233 872 4t.tr. 6.043 3.020 216 1.015 2016 1r.tr. 6.007 2.829 304 850 ab-mg. 4.082 2.363 238 671 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variació (%) Turismes Motos Ciclomotors Resta ab-mg16/ab-mg15 16,1 16,1 118,3 17,9 1r.tr.16/1r.tr.15 16,8 15,3 68,9 -4,0 2015/2014 17,0 7,5 -8,2 27,5 2014/2013 17,0 8,8 14,3 24,7 Període Barcelona Província Catalunya Espanya 2009 39.891 158.054 209.706 1.312.359 2010 42.102 168.980 221.387 1.373.616 2011 32.414 140.165 181.312 1.143.539 2012 28.454 122.387 158.190 968.368 2013 29.368 129.275 167.303 991.054 2014 33.687 155.912 199.535 1.188.980 1r.tr. 7.264 33.068 42.322 270.396 2n.tr. 9.048 42.810 54.450 347.057 3r.tr. 8.099 35.683 46.283 264.977 4t.tr. 9.276 44.351 56.480 306.550 2015 38.445 191.679 248.581 1.473.326 1r.tr. 8.659 44.046 56.585 359.816 2n.tr. 9.626 53.019 67.359 407.320 3r.tr. 9.866 45.600 60.514 346.796 4t.tr. 10.294 49.014 64.123 359.394 2016 1r.tr. 10.017 46.289 60.106 388.431 ab-mg 7.354 38.099 48.192 298.142 Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona i DGT. Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya ab-mg16/ab-mg15 17,9 10,9 10,8 18,7 1r.tr.16/1r.tr.15 15,7 5,1 6,2 8,0 2015/2014 14,1 22,9 24,6 23,9 2014/2013 14,7 20,6 19,3 20,0 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Consum, comerç i preus | Indicadors de consum | Consum d’aigua i energia Consum d’aigua i energia Consum d'aigua a Barcelona (milers m3) Variació (%) Total Domèstic Cial- indtl. Altres 1r.tr.2016/1r.tr.2015 5,2 4,3 5,1 17,3 2n.sm.2015/ 2n.sm.2014 2,8 -2,7 4,1 17,7 2015 / 2014 2,0 1,2 2,3 10,5 2014 / 2013 -3,5 -4,3 -2,2 0,1 Descomptat l’efecte de l’any de traspàs, el consum d’aigua a la capital repunta amb força. Una variació recolzada en l’augment de l’activitat econòmica i de la despesa en consum. El fort creixement del primer trimestre previsiblement es moderarà a mesura que avanci l’any. Bàsicament perquè una part d’aquest augment respon a factors excepcionals com ara que enguany el febrer ha tingut 29 dies, que l’hivern s’ha caracteritzat per unes temperatures molt suaus i molt poca pluja i també per l’avanç de la Setmana Santa. Corregits aquests efectes, sembla que el consum trimestral consolida el canvi de tendència registrat un any abans. Pel que fa al consum d’electricitat a Catalunya durant els primers mesos d’enguany, es modera la tendència lleument alcista encetada a mitjans de 2015. Una tendència associada directament a la millora de la conjuntura econòmica i afectada negativament per una demanda per a calefacció força més continguda del que era previsible segons la sèrie històrica. Període Total Domèstic Comercial i industrial Altres 2009 97.588 65.153 27.782 4.653 2010 97.432 64.929 27.741 4.762 2011 97.467 64.581 27.684 5.203 2012 96.541 64.024 27.172 5.345 2013 94.676 63.785 25.824 5.067 2014 91.391 61.067 25.252 5.072 1r.tr. 24.930 17.682 6.093 1.155 2n.tr. 22.619 15.122 6.281 1.215 3r.tr. 23.262 14.967 6.877 1.418 4t.tr. 20.579 13.296 6.000 1.283 2015 1.tr. 24.821 17.490 6.124 1.207 2n.tr. 23.357 15.821 6.315 1.221 3r.tr. 23.821 15.124 6.957 1.740 4t.tr. 21.253 12.366 6.449 1.438 2016 3r.tr. 23.821 15.124 6.957 1.740 Font: Dades d'Aigües de Barcelona facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions Transports i comunicacions L’evolució conjunta dels diferents serveis de transport a l’àrea de Barcelona –tant de passatgers com de mercaderies- s’ha de valorar positivament. El tràfic comercial pel port torna a créixer després de gairebé dos anys de retrocés. L’exportació –o més pròpiament, el tràfic exterior de sortida- és, un any més, un dels segments més dinàmics, alhora que també s’han començat a dinamitzar els fluxos inversos de mercaderies com a conseqüència de la incipient represa de la demanda interna. El trànsit de passatgers, gràcies a l’impuls del turisme, dibuixa una trajectòria alcista especialment intensa en els vols internacionals alhora que es mostra contractiva en el segment dels creuers. En el primer cas, s’estan assolint màxims històrics de manera successiva, mentre que en el dels creuers l’objectiu immediat és consolidar-los. Els fluxos de viatgers amb la resta d’Espanya per via aèria noten tant l’escàs dinamisme de la demanda interna com la forta competència de l’AVE. El canvi de tendència que es comença a observar en el transport públic urbà va estretament lligat a l’evolució del mercat de treball i del nombre de visitants. Dues variables amb comportaments lleument positius. Dades i anàlisi  Port  Tràfic de mercaderies  Tràfic de contenidors  Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques  Trànsit de passatgers  Aeroport de Barcelona  Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega  Trànsit de passatgers per origen i destinació  Trànsit dels aeroports espanyols  Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana  Transport públic urbà i rodalia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port Port La conjuntura expansiva que caracteritza l’economia catalana i l’espanyola, i fins a cert punt l’europea, explica una bona part de l’augment d’activitat que es palesa al port de Barcelona. El tràfic comercial s’alinea amb la millora de la conjuntura econòmica. El tràfic portuari de mercaderies –especialment de càrrega general- segueix una tendència de fons expansiva recolzada en els fluxos amb l’exterior. Tant les exportacions com les importacions evolucionen a l’alça. Una variació relativament condicionada pel tràfic de productes energètics, primeres matèries i productes intermedis. El tràfic de contenidors també s’apunta a la tendència alcista a remolc del dinamisme de la càrrega general. Pel que fa al trànsit de passatgers, la tendència de fons s’intueix prou expansiva com per recuperar, més aviat que tard, els volums de 2013 i assetjar els màxims històrics de començament de la dècada. Dades i anàlisi  Port  Tràfic de mercaderies  Tràfic de contenidors  Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques  Trànsit de passatgers Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Tràfic de mercaderies Tràfic de mercaderies Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (milers de tones) Total Càrrega general Líquids a doll Sòlids a granel Total internacional Període Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Sortida Entrada Export. Import. 2009 16.111 25.682 14.521 11.594 863 10.893 728 3.194 12.521 22.630 2010 17.051 25.927 15.491 12.391 686 10.869 875 2.667 13.616 23.156 2011 18.258 24.808 16.493 12.268 824 9.936 940 2.605 14.695 21.676 2012 19.134 22.373 15.933 10.457 1.210 9.221 1.991 2.695 15.282 19.314 2013 20.487 21.050 16.009 10.422 2.347 8.383 2.132 2.245 16.656 18.080 2014 22.744 22.575 16.700 10.918 3.736 9.200 2.308 2.457 18.749 19.515 1r.tr. 5.173 5.392 3.787 2.585 758 2.238 628 569 4.293 4.596 2n.tr. 5.780 5.710 4.311 2.894 957 2.228 512 588 4.666 4.866 3r.tr. 6.157 5.980 4.323 2.825 1.239 2.486 595 669 5.020 5.206 4t.tr. 5.633 5.493 4.278 2.614 782 2.248 573 631 4.769 4.847 2015 22.541 23.380 17.583 11.857 2.871 9.184 2.087 2.339 18.356 20.620 1r.tr. 5.045 5.322 3.955 2.786 638 2.055 452 481 4.143 4.750 2n.tr. 6.180 6.164 4.625 3.160 986 2.381 569 622 5.016 5.426 3r.tr. 5.636 5.758 4.470 3.008 688 2.266 478 484 4.443 5.001 4t.tr. 5.680 6.136 4.533 2.903 560 2.482 588 752 4.754 5.443 2016 1r.tr. 5.300 5.634 4.126 2.990 679 2.171 495 473 4.316 4.828 ab-mg 4.059 4.349 3.263 2.367 403 1.474 392 508 3.219 3.700 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Les dels darrers trimestres són provisionals. Variació (%) Total Cabotatge Exterior gn-mg. 2016/ gn-mg. 2015 Total 3,1 21,1 0,1 Càrrega general 10,2 15,1 9,2 Líquids a doll -5,5 114,5 -11,9 Sòlids a granel 6,2 25,1 5,5 3r.tr. 2015/ 3r.tr. 2014 Total 1,3 -1,5 1,9 Càrrega general 6,6 5,5 6,9 Líquids a doll -6,8 -39,0 -3,4 Sòlids a granel -7,1 33,0 -8,5 2014/ 2013 Total 9,1 4,0 10,1 Càrrega general 4,4 3,2 4,8 Líquids a doll 20,7 8,9 22,1 Sòlids a granel 8,9 -2,6 9,3 El tràfic portuari de mercaderies recupera el tremp perdut durant la segona meitat de l’any passat. Un augment recolzat en la càrrega general i especialment intens en el tràfic de cabotatge. Una primera ullada a la taula de variacions i als gràfics adjunts permet constatar el radical desacoblament entre l’evolució del tràfic comercial al port de la ciutat i el creixement del PIB en la seva àrea d’influència. Si aquest ha evolucionat de menys a més durant la major part de 2015, l’evolució d’aquell ha estat la inversa, de més a menys. Un aparent contrasentit que s’explica bàsicament per la diversitat de productes que passen pel port i per les àrees geogràfiques amb les que es manté més volum d’intercanvis. També, i especialment rellevant, és el determinant paper del component terciari en l’evolució del PIB de Catalunya. En definitiva, ens hauríem de limitar a l’evolució de la càrrega general i de les exportacions per obtenir una aproximació més o menys ajustada a la del PIB. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Tràfic de mercaderies Els poc més de dinou milions de tones de productes comercials que han passat pel port de la ciutat durant els primers cinc mesos d’enguany equivalen a un increment interanual del 3,1%. L’evolució del darrer bimestre ha estat més continguda que la del primer trimestre. En tot cas, un començament d’any prou expansiu com per gairebé recuperar la cota dels 46 milions de tones acumulades en termes anuals a començament de l’estiu de l’any passat. Així, el contractiu bienni de 2012-2013 ha estat seguit d’un altre d’expansiu que pot derivar en trienni vista l’evolució d’enguany. Actualment, el tràfic comercial pel port és un set per cent més voluminós que el de quatre anys enrere i té a mà recuperar els màxims de 2008, quan es van superar els 50 milions de tones anuals. Si el gran protagonista en positiu de 2015 fou la càrrega general, que ja representa prop de dues terceres parts del total del tràfic comercial, en el que va d’enguany el protagonisme està repartit entre la càrrega general –paper estel·lar- i els sòlids a granel com a secundari destacat. Els líquids a doll no han pogut mantenir l’impuls del primer trimestre. En tot cas, definir les que finalment seran les grans tendències de 2016 dependrà de si es confirmen o no les previsions que apunten a una lleu desacceleració del creixement econòmic mundial i, en conseqüència, dels fluxos comercials. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Tràfic de contenidors Port / Tràfic de contenidors Tràfic de contenidors pel port de Barcelona L’augment de la càrrega general ha permès que el tràfic portuari de contenidors recuperi la cota dels dos milions de teus anuals que havia assolit cinc anys enrere. L’atonia mostrada pel tràfic de contenidors durant la segona meitat de 2015, especialment amb l’exterior, s’ha transformat en una reactivació significativa durant els primers cinc mesos d’enguany. Deixant de banda aquestes oscil·lacions, el tràfic de contenidors pel port de la ciutat evoluciona dibuixant una trajectòria lleument expansiva iniciada a començament de 2014. Això li ha permès recuperar el volum de tràfic perdut durant el bienni 2012-2013. Altres aspectes a destacar de les dades d’enguany serien que el tràfic de cabotatge continua augmentant amb més intensitat relativa que l’exterior i que el nombre de contenidors en trànsit també repunta lleument. ___ Teus Variació (%) Total Exterior Cabotatge Tones gn-mg.2016/gn-mg.2015 13,1 12,6 17,2 10,5 2n.sm.2015/2n.sm.2014 1,9 0,6 13,8 3,7 2015/2014 3,8 2,9 12,0 5,1 2014/2013 9,9 9,8 11,4 4,8 Nombre de contenidors (Teus) Mercaderia (milers tones) Període Total Exterior Cabotatge 2009 1.797.157 1.590.200 206.957 17.612 2010 1.948.423 1.764.993 183.430 19.205 2011 2.034.693 1.837.086 197.607 19.861 2012 1.758.647 1.594.119 164.528 17.421 2013 1.722.296 1.554.120 168.177 16.999 2014 1.893.837 1.706.474 187.363 17.815 1r.tr. 430.455 385.631 44.824 4.080 2n.tr. 457.149 411.997 45.152 4.450 3r.tr. 507.755 459.708 48.047 4.606 4t.tr. 498.478 449.138 49.340 4.679 2015 1.965.240 1.755.359 209.881 18.717 1r.tr. 457.269 410.023 47,246 4.310 2n.tr. 482,984 431,130 51,854 4.783 3r.tr. 507.558 453.920 53.638 4.775 4t.tr. 517.429 460.286 57.143 4.849 2016 1r.tr. 493.027 438.862 54.165 4.691 ab-mg. 392.178 349.768 42.410 3.654 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Les dels darrers trimestres són provisionals. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques Tràfic portuari per tipus de productes (gn-mg. 2016) L’augment del tràfic comercial pel port no reflecteix la diversitat i intensitat de variacions dels agregats més importants pel volum de mercaderia que mouen. De les 24 categories en què agrupem els productes transportats, set registren variacions interanuals clarament negatives. De les disset restants, dotze presenten trajectòries inequívocament alcistes. L’entrada de gasoil, gasolina i fuel ha desplaçat la importació de gas natural de la posició capdavantera dels productes “energètics” que passen pel port de la ciutat. Els biocombustibles i les potasses i altres adobs, a més del gas natural i el tabac, cafè i cacau són els actors més destacats entre els que enguany contrauen el tràfic portuari. En la vessant positiva i deixant de banda els carburants derivats del petroli, els siderometal·lúrgics i el ciment i clínker que donen estabilitat als fluxos comercials, els agregats més influents pel volum que representen i la intensitat de les variacions són els productes químics, el paper i pasta a més de diverses categories de productes agraris i alimentaris. La maquinària i l’automòbil mostren un comportament igualment expansiu i especialment significatiu perquè va precedit del fort creixement d’un any abans. Variació (%) Productes Tones 2016/2015* 2015/2014 Gas natural 1.109.786 -3,7 4,1 Gasoil, gasolina i fuel 2.587.515 1,2 4,0 Biocombustibles 310.284 -43,7 -54,8 Resta energia 159.083 -15,2 -15,3 Siderometal·lúrgics 895.309 1,0 -13,4 Potasses i altres adobs 279.490 -13,3 5,1 Productes químics 2.069.158 12,7 6,7 Ciment i clínker 613.495 -0,7 -14,7 Altre material construcció 451.737 2,8 13,1 Cereals i farines 277.261 38,3 -9,1 Fava de soja 590.312 1,4 -2,6 Pinso i farratges 370.570 22,5 -7,3 Fruites i verdures 162.817 5,3 -8,1 Begudes i derivats 293.639 8,0 10,9 Conserves 81.650 37,3 -4,5 Tabac, cafè i cacau 239.293 -5,7 8,1 Olis i greixos 386.038 4,8 8,2 Pesca congelada 179.647 -16,8 296,0 Resta alimentació 615.908 19,4 -13,8 Paper i pasta 700.808 4,5 8,2 Fusta 36.859 -7,8 7,2 Maquinària i recanvis 944.125 3,0 31,3 Automòbils i peces 767.386 3,3 8,2 Resta de mercaderies 1.787.263 1,3 10,9 Tares 3.431.711 9,2 4,8 Total 19.341.144 3,1 1,3 Nota: (*) Variació de l'acumulat anual. Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Tràfic per tipus de producte i per àrees geogràfiques Origen/destí del tràfic portuari exterior (gn-mg. 2016) _______________________ Tones Variació (%) Àrees geogràfiques 2016/ 2015* 2015/ 2014 França/Itàlia 3.152.456 7,1 16,1 Europa (Atlàntic) 1.100.446 -22,3 -0,4 Medit.Oriental, mar Negre, Caspi i Pròxim Orient 1.236.898 -21,4 -6,0 Golf Pèrsic, mar Roig i Aràbic 1.153.591 2,7 29,3 Sud i sud-est asiàtic 1.085.764 3,6 14,0 Extrem Orient i Japó 2.322.088 9,9 12,5 Nord d'Àfrica 2.312.085 9,2 -22,3 Resta d'Àfrica 1.043.540 0,7 3,5 Amèrica del Nord (Atlàntic) 290.994 -17,8 11,5 Golf de Mèxic 722.701 56,9 5,6 Amèrica Central i Carib 410.851 5,7 -4,6 Amèrica del Sud (Atlàntic) 773.748 -16,8 -20,6 Amèrica del Nord (Pacífic) 39.216 30,3 4,1 Amèrica del Sud (Pacífic) 123.771 -20,1 -2,7 Oceania i Illes del Pacífic 72.189 -0,3 1,4 Nota: (*) Variació de l'acumulat anual. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Pel que fa a les àrees d’origen o destinació del tràfic portuari exterior, les tres que s’acosten o superen el mig milió de tones com a mitjana mensual presenten creixements molt intensos. Els principals moviments contractius es concentren en el tràfic amb el continent americà i especialment amb Amèrica del Sud. Encara és més rellevant el descens registrat en els fluxos amb els ports europeus de l’Atlàntic i els del Mediterrani Oriental, mar Negre i Caspi. Per contra, continuen creixent els intercanvis amb els ports de França i Itàlia, la majoria dels asiàtics i sembla que repunta el tràfic comercial amb el Nord d’Àfrica, que havia estat molt contractiu un any abans. De les altres cinc àrees que han generat fluxos comercials per sobre del milió de tones durant els primers cinc mesos d’enguany, el saldo és relativament neutre amb dues que guanyen volum i dues que en perden. En les set restants, menys significatives en termes absoluts, el saldo és lleument negatiu. Els fluxos comercials amb la costa atlàntica del continent americà es contrauen amb força. Un descens compensat per l’augment que registren els intercanvis amb els ports del Golf de Mèxic i Amèrica Central. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Port | Trànsit de passatgers Trànsit de passatgers Trànsit de passatgers pel port de Barcelona Període Total Ferris regulars Creuers* Creuers en trànsit 2009 3.201.737 1.048.890 1.181.328 971.519 2010 3.457.939 1.107.675 1.265.605 1.084.659 2011 3.828.512 1.169.820 1.502.623 1.156.069 2012 3.421.769 1.013.151 1.438.385 970.233 2013 3.628.359 1.028.996 1.501.354 1.098.009 2014 3.459.786 1.095.494 1.222.489 1.141.803 1r.tr. 390.849 137.816 74.186 178.847 2n.tr. 981.862 288.418 379.891 313.553 3r.tr. 1.399.799 527.895 556.624 315.280 4t.tr. 687.276 141.365 211.788 334.123 2015 3.707.795 1.167.493 1.363.754 1.176.548 1r.tr. 375.443 143.345 72.048 160.050 2n.tr. 1.054.515 284.681 426.815 343.019 3r.tr. 1.494.187 580.622 577.462 336.103 4t.tr. 783.650 158.845 287.429 337.376 2016 1r.tr. 420.624 164.579 136.296 119.749 ab-mg. 663.443 169.653 262.945 230.845 Nota: (*) Origen/final al port de Barcelona. Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Port de Barcelona. Elaboració pròpia. Variació (%) gn-mg. 2016/ gn-mg. 2015 2n.sm.2015/ 2n.sm.2014 2015/ 2014 2014/ 2013 Total 4,8 9,1 7,2 -4,6 Ferris regulars 12,7 10,5 6,6 6,5 Creuers 17,8 12,6 11,6 -18,6 Creuers en trànsit -12,1 3,7 3,0 4,0 Creixement contingut del nombre de passatgers pel port de Barcelona durant els primers cinc mesos d’enguany. Taxes de creixement de més del deu per cent en zona de màxims històrics com les registrades durant el primer trimestre d’enguany apuntaven a la intervenció de factors extraordinaris. En aquest cas, a més de l’efecte derivat de què 2016 és any de traspàs, s’hi ha afegit l’avançament de la Setmana Santa, amb el que això implica de desplaçaments per motius d’oci. En conseqüència, calia esperar a l’evolució dels mesos següents per començar a copsar quina podia ser la tendència de fons per enguany del tràfic de passatgers pel port. Les xifres del bimestre abril-maig corregeixen sense miraments l’eufòria inicial definint una tendència expansiva que, tot i desaccelerant-se, reforçaria la reacció alcista de 2015. Igual que aleshores, el nombre de passatgers de ferris regulars i de creuers amb sortida/arribada a Barcelona creix amb força. Uns resultats que contrasten amb la notable pèrdua de passatgers que pateixen els creuers en trànsit. Deixant de banda la magnitud del possible transvasament de passatgers d’una tipologia de creuers a l’altre, el saldo final per a la ciutat continua sent positiu. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport Aeroport de Barcelona La dinàmica expansiva del trànsit internacional a la que s’hi ha afegit el trànsit interior, manté un any més l’evolució del total de viatgers aeroportuaris en taxes positives. Un context expansiu del tràfic aeri lligat a una conjuntura econòmica favorable. La notable represa de la demanda durant el bienni 2014-2015, que va reflotar les xifres de passatgers per via aèria després de l’estancament d’un any abans, s’ha mantingut i accelerat durant la primera meitat de 2016. També s’ha intensificat la tendència lleument expansiva del nombre d’operacions i s’ha accentuat la de mercaderia transportada. L’augment del nombre de turistes arribats a Catalunya i la millora de la conjuntura econòmica –amb la col·laboració del fort descens del preu del petroli i la devaluació interna- són alguns dels principals factors explicatius. I també ho és –potser més conjuntural i difús- el clima d’inseguretat que es viu a diverses destinacions turístiques del Mediterrani i que darrerament s’ha estès a algunes capitals europees. Els fluxos internacionals han continuat liderant aquest creixement, injectant viatgers tant de dins com de fora de la UE. El daltabaix del mercat rus –per les sancions econòmiques i la depreciació del ruble- sembla ja superat. Pel que fa al mercat interior, ha començat a repuntar forçant o afavorint un canvi de tendència en l’evolució del nombre de vols. Dades i anàlisi  Aeroport  Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega  Trànsit de passatgers per origen i destinació  Trànsit dels aeroports espanyols Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions per l'aeroport de Barcelona Passatgers (milers) Mercaderies (tones) Avions Interior Internacional Interna- cional Interna- cional Període Total 1 BCN- MDD Resta UE Resta Total 1 Interior Total 1 Interior 2009 27.422 3.045 8.136 12.703 3.521 89.815 10.492 79.323 278.984 122.906 153.556 2010 29.210 3.071 8.557 13.242 4.302 103.280 10.791 92.489 277.832 116.155 158.894 2011 34.398 3.172 9.533 16.323 5.341 96.573 11.008 85.565 303.054 118.062 182.539 2012 35.145 2.561 8.890 17.823 5.817 96.520 8.845 87.675 290.004 98.943 188.549 2013 35.211 2.206 7.966 18.435 6.569 100.297 6.383 93.915 276.496 82.711 191.075 2014 37.559 2.159 8.114 20.365 6.880 102.693 5.497 97.196 283.850 81.207 199.757 1r.tr. 6.941 528 1.660 3.599 1.145 24.691 1.214 23.477 56.932 18.275 38.033 2n.tr 10.292 585 2.129 5.706 1.862 25.666 1.382 24.284 78.172 21.679 55.691 3r.tr. 12.072 492 2.480 6.529 2.558 24.623 1.474 23.149 85.277 22.649 61.843 4t.tr. 8.253 554 1.844 4.531 1.315 27.713 1.427 26.286 63.469 18.604 44.190 2015 39.711 2.198 8.401 22.170 6.908 117.219 5.262 111.958 288.878 79.403 206.471 1r.tr. 7.314 514 1.665 3.984 1.142 26.724 1.358 25.366 57.520 17.400 39.437 2n.tr. 10.750 575 2.208 6.178 1.781 28.785 1.337 27.448 79.518 21.275 57.345 3r.tr. 12.632 518 2.587 7.030 2.487 29.393 1.361 28.032 85.971 22.098 63.096 4t.tr. 9.015 590 1.942 4.978 1.498 32.317 1.205 31.112 65.869 18.630 46.593 2016 1r.tr. 8.491 556 1.956 4.608 1.362 31.132 1.570 29.561 62.554 18.787 43.085 ab-mg 7.672 429 1.634 4.345 1.257 21.767 1.201 20.565 54.975 14.790 39.607 1. El total comptabilitza tot tipus de tràfic, no només el comercial. Les dades dels darrers dotze mesos són provisionals. Font: Aeroport de Barcelona, Aena i elaboració pròpia. __________ Passatgers Mercaderies Avions Variació Total Interior Internacional Total Interior Interna- cional Total Interior Interna- cional (%) BCN/MDD Resta UE Resta ab-mg 2016/ ab-mg 2015 10,6 11,3 13,6 8,1 15,9 15,4 37,1 14,3 6,1 5,3 6,5 1r.tr.2016/1r.tr.2015 16,1 8,2 17,5 15,7 19,2 16,5 15,6 16,5 8,8 8,0 9,3 2015/2014 5,7 1,8 3,5 8,9 0,4 14,1 -4,3 15,2 1,8 -2,2 3,4 2014/2013 6,7 -2,1 1,9 10,5 4,7 2,4 -13,9 3,5 2,7 -1,8 4,5 L’activitat aeroportuària aprofita la conjunció d’un seguit de factors extraordinaris i una conjuntura econòmica expansiva per a continuar creixent amb força i assolir nous màxims històrics tant en passatgers com en mercaderies. La fase de relativa estabilització del trànsit de passatgers a l’entorn dels 35 milions anuals viscuda a l’aeroport de Barcelona durant el bienni 2012-2013 és història llunyana. Només dos anys i mig després l’objectiu immediat passa per assolir els 42 milions abans de final d’any. Un resultat condicionat a que es mantingui la recuperació de l’economia catalana i l’europea. A banda d’aquest factor de fons, per explicar els creixements interanuals de l’ordre del 13% en passatgers i del 16% en mercaderies de mitjana al llarg dels darrers trimestres, s’ha de recórrer a una conjunció de factors més o menys extraordinaris com ara l’impacte de la baixa cotització del petroli sobre les tarifes aèries i la manca de seguretat que es respira a moltes destinacions turístiques alternatives a Barcelona i Catalunya. Gràcies a l’augment de passatgers en tots els segments de negoci – interior i internacional- l’aeroport de la ciutat va assolint nous màxims històrics mes a mes. En el trànsit internacional, a més de l’impuls sostingut dels viatges a l’àmbit europeu, darrerament ha començat a repuntar amb força el de passatgers amb origen/destinació fora d’aquest espai. Les pèrdues derivades del mercat rus s’han compensat i l’evolució del que va d’any anuncia un 2016 molt expansiu. El trànsit interior també registra increments notables de passatgers tant en la línia amb Madrid com en les connexions amb la resta d’aeroports espanyols. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Evolució del trànsit de passatgers, operacions i càrrega En paral·lel a l’evolució del nombre de viatgers, augmenta també el nombre d’operacions d’enlairament i aterratge. Hi ho fa a un ritme igualment intens però menys que el de passatgers. Bàsicament perquè augmenta la grandària mitjana dels aparells que operen a l’aeroport de la ciutat com a conseqüència de l’augment de vols intercontinentals i per la retallada de l’oferta de vols interiors. Una tendència, aquesta darrera, que sembla haver tocat fons. Pel que fa al tràfic de mercaderies i després d’un bienni (2013-2014) d’expansió moderada que va permetre recuperar el volum de càrrega perduda durant el bienni anterior i acostar-se novament als màxims d’abans de la crisi, els volums transportats durant els primers cinc mesos d’enguany mostren un dinamisme similar al de la segona meitat de 2015 amb la diferència que el tràfic interior també s’ha sumat a aquesta tendència alcista. Un moviment relativament testimonial perquè el tràfic internacional representa més del 95% del total. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit de passatgers per origen i destinació Trànsit de passatgers per origen i destinació Passatgers de l'aeroport de Barcelona segons aeroport d'origen o destinació dels vols (2015) Aeroports espanyols Nombre de passatgers Aeroports internacionals Nombre de passatgers Ciutat-aeroport Ciutat-aeroport Madrid/Barajas 2.198.342 Londres/Gatwick 1.354.203 Palma de Mallorca 1.576.694 París/Charles de Gaulle 1.231.409 Eivissa 939.094 Amsterdam/Schiphol 1.205.101 Sevilla 828.134 Roma/ Fiumicino 1.191.051 Menorca 619.668 Frankfurt Internacional 1.024.043 Màlaga 526.556 París/Orly 960.494 Bilbao 492.827 Brussel·les 863.656 Tenerife Nord/Los Rodeos 400.668 Munich 751.292 Santiago 396.770 Londres/Heathrow 673.625 Gran Canària 332.394 Milan/Malpensa 653.592 Alacant-Elx 330.797 Zuric 609.855 FGL Granada-Jaén 324.703 Lisboa 591.115 Resta aeroports espanyols 1.632.496 Resta aeroports internacionals 18.002.697 Total 10.599.143 Total 29.112.133 Trànsit de passatgers segons país d'origen o destinació dels vols (2015) ____________________ Nombre de passatgers % interanual % sobre el total Espanya 10.607.413 3,2 26,7 Regne Unit 4.148.490 10,9 10,4 Itàlia 3.755.121 15,1 9,5 Alemanya 3.501.854 3,4 8,8 França 3.357.346 8,2 8,5 Suïssa 1.459.993 10,4 3,7 Holanda 1.440.091 3,8 3,6 Bèlgica 974.327 4,8 2,5 Portugal 963.601 7,8 2,4 Federació Russa 869.418 -40,8 2,2 Estats Units 771.162 4,9 1,9 Turquia 529.072 14,1 1,3 Marroc 501.657 5,3 1,3 Irlanda 488.447 28,6 1,2 Suècia 460.012 6,0 1,2 Dinamarca 429.862 12,2 1,1 Àustria 432.083 4,4 1,1 Emirats Àrabs Units 441.406 37,3 1,1 Polònia 388.814 12,2 1,0 Israel 381.749 0,6 1,0 Noruega 364.835 -1,3 0,9 Romania 357.094 6,5 0,9 Resta de països 3.087.102 13,5 7,8 Total 39.710.949 5,8 100,0 La tendència expansiva del trànsit de passatgers per l’aeroport durant 2015 ha començat a corregir l’evolució dual característica d’anys enrere: considerades globalment, les rutes interiors ja no són contractives i les internacionals mantenen un ritme de creixement molt notable. Les dades de viatgers que han passat per l’aeroport de la ciutat durant el darrer any i mig marquen un notable canvi de tendència en comparació amb el comportament divergent entre el trànsit interior i l’exterior que s’havia observat al llarg del bienni 2012-2013 i primera meitat de 2014. Durant la segona meitat de 2014 i tot 2015, el nombre de passatgers que tenint com a origen o destinació algun dels aeroports de la xarxa d’Aena a Espanya han utilitzat l’aeroport de Barcelona s’ha pogut comparar favorablement amb el dels mateixos períodes de 2013 i 2014. Un augment que ha permès tancar els darrers dotze mesos superant àmpliament els 10,5 milions de viatgers i recuperant la trajectòria expansiva pel que fa al trànsit interior. El creixent protagonisme de la demanda interna en la millora de la conjuntura econòmica espanyola ha contribuït a redreçar la decebedora trajectòria que seguia aquest segment del negoci aeroportuari, molt afectat per la forta competència de l’AVE. A destacar l’augment del nombre d’usuaris del pont aeri amb Madrid durant la segona meitat de 2015. Els fluxos de viatgers amb la resta d’aeroports de la UE (que suposen més de la meitat del tràfic total de l’aeroport de Barcelona), han registrat un augment proper al nou per cent durant 2015. Una variació en la línia de la d’un any abans, que va triplicar el ritme de creixement de 2013. És un augment molt rellevant que només tindrà continuïtat si el preu del petroli es manté més o menys estable i la reactivació de l’economia es generalitza als grans països europeus. Així, dels deu països –sense comptar Espanya- amb un pes relatiu del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona per sobre o a l’entorn del dos per cent només un, la Federació Russa, per raons prou conegudes i amb una davallada de més del 40%, no iguala o supera el volum de passatgers de 2014. Dels altres nou, vuit són europeus i només dos presenten creixements per sota del quatre per cent. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit de passatgers per origen i destinació D’entre els següents onze països classificats en funció del volum de viatgers amb Barcelona, només Noruega perd passatgers. Molt més rellevants són els increments de dos dígits que registren països com ara Irlanda, Dinamarca, Turquia, Emirats Àrabs Units i Polònia. La creixent projecció internacional de l’aeroport de El Prat es pot mesurar fàcilment amb l’evolució del nombre de rutes, freqüències i viatgers amb l’exterior de la UE. Aquest és un segment que acumula deu anys de creixement consecutiu (interromput només en 2009), amb unes taxes de creixement molt elevades, que han fet que en només una dècada el pes relatiu d’aquest segment dins del conjunt del trànsit aeri s’hagi més que triplicat. La pèrdua d’impuls de 2014 de la mà dels dos principals emissors/receptors d’aquest segment del mercat, Suïssa i Federació Russa, s’ha transformat en un increment imperceptible durant 2015. Un canvi de tendència que no hauria estat possible sense la recuperació dels fluxos de visitants amb el país helvètic i la consolidació d’Estats Units a més de l’impuls de països com ara Turquia, Marroc i Emirats Àrabs Units entre altres. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Aeroport | Trànsit dels aeroports espanyols Trànsit dels aeroports espanyols Trànsit de passatgers, tràfic de mercaderies i operacions als principals aeroports espanyols ( 2015) _____________________ Passatgers Mercaderies Avions Aeroports Total Variació interanual Internac./ total Regular/ total Total Variació interanual Total Variació interanual (milers) (%) (%) (%) (tones) (%) (%) Madrid Barajas 46.828 11,9 72,4 99,3 381.069 3,8 366.605 7,0 Barcelona 39.711 5,7 73,2 98,4 117.219 14,1 288.878 1,8 Palma de Mallorca 23.745 2,7 76,4 87,6 11.374 -0,8 178.253 3,3 Màlaga 14.404 4,8 85,8 95,9 2.473 -1,0 108.897 0,6 Gran Canària 10.627 3,0 62,8 76,4 18.800 -5,4 100.417 -1,8 Alacant 10.574 5,1 88,0 96,1 3.587 36,0 74.084 3,5 Tenerife Sud 9.118 -0,8 92,1 76,5 2.836 -16,0 58.461 -3,0 Eivissa 6.477 4,3 59,5 87,8 2.023 0,1 64.812 7,4 Lanzarote 6.124 4,1 71,6 81,6 1.806 -12,0 50.448 1,8 València 5.052 9,9 79,5 98,7 13.541 7,1 59.005 4,5 Fuerteventura 5.027 5,5 69,7 80,7 936 -4,3 39.303 -1,9 Sevilla 4.309 10,9 42,8 97,2 6.007 6,0 46.085 8,7 Bilbao 4.277 6,5 43,7 98,4 2.872 0,6 43.862 3,0 Tenerife Nord 3.815 5,0 1,3 99,5 12.819 -8,4 53.259 1,1 Menorca 2.867 8,9 53,6 74,4 1.502 5,6 28.687 16,1 Total Espanya 207.414 5,9 69,9 93,0 715.011 4,6 1.902.694 3,8 Durant 2015 el sistema aeroportuari espanyol ha registrat 1,9 milions d’operacions d’enlairament i aterratge i donat servei a 207 milions de viatgers, un 3,8% i un 5,9% més, respectivament, que un any abans. El repunt que ha registrat el sistema aeroportuari espanyol al llarg de 2015 dóna continuïtat al canvi de tendència encetat un any abans. A més de reforçar-la, la tendència expansiva es generalitza a la pràctica totalitat dels quinze primers aeroports per nombre de passatgers. El creixement més intens, tant en termes relatius com absoluts, és el de l’aeroport madrileny que guanya uns cinc milions de passatgers, el 43% de l’augment que ha registrat el sistema aeroportuari espanyol. Un guany protagonitzat pel tràfic internacional, tot i que pel conjunt del sistema es manté estable la relació 70/30 sobre el total entre internacional i nacional. En termes relatius també sobresurten Sevilla, València i Menorca, amb taxes de creixement anual que gairebé doblen la del conjunt. Com ja s’ha avançat, el nombre d’operacions d’enlairament i aterratge continua “remuntant el vol” però amb menys intensitat que en el nombre de viatgers. La millora de la conjuntura econòmica i la baixada del preu del combustible han contribuït a tancar el procés de reordenació de rutes internes i obrir-ne de noves. Els signes positius també s’imposen en les dades de mercaderia transportada. A més del fort augment que ha registrat Vitòria, un dels aeroports especialitzats en aquest tipus de tràfic, el de Barcelona ha liderat el creixement en termes relatius i ja canalitza una sisena part del tràfic aeroportuari de mercaderia a Espanya. Lluny, però, de la posició hegemònica que ocupa l’aeroport madrileny. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Inici | Transports i comunicacions | Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana La reactivació del creixement econòmic i del mercat de treball són els principals detonants de l’augment del nombre d’usuaris del transport públic metropolità. En alguns mitjans de transports s’han assolit nous màxims històrics. Les xifres disponibles mostren una recuperació significativa i general del nombre d’usuaris del transport públic metropolità. Una recuperació basada en l’augment de l’ocupació que ha propiciat la millora de la conjuntura econòmica i en l’augment del nombre de visitants que han fet estada a Barcelona. També hi ha contribuït l’ampliació i millora d’alguns serveis. Dades i anàlisi  Transport públic urbà i rodalia Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Transports i comunicacions | Transport públic urbà i rodalia Transport públic urbà i rodalia Transport públic urbà (milers de viatgers) Variació (%) Total Urbà Metro Autobús FGC ab-mg.16/ab-mg.15 3,9 1,5 8,7 6,2 1r.tr.16/1r.tr.15 -1,2 -2,5 1,9 -3,1 2015/2014 2,4 2,5 2,2 2,5 2014/2013 1,5 1,6 0,9 3,2 El nombre d’usuaris del transport públic col·lectiu a l’àrea de Barcelona continua a l’alça gràcies a la conjuntura expansiva de l’economia i del mercat de treball i a l’augment del nombre de visitants que fan estada a la capital. El conjunt del transport públic urbà és a les portes de tancar el primer semestre d’enguany amb un ritme de creixement de la demanda més contingut que el de 2015. Un alentiment imputable bàsicament a la pèrdua d’usuaris com a conseqüència del llarg conflicte laboral que han protagonitzat els treballadors del metro. Tot i així, el conjunt del transport públic urbà acumula dos anys i mig de creixement interanual sostingut. Una evolució que li permet recuperar els volums màxims de començament de la dècada. Pel que fa al transport públic de rodalia, les dades disponibles avancen també un comportament alcista, si més no pel que fa al nombre d’usuaris dels FGC. Un resultat derivat en bona mesura de l’ampliació de l’oferta de serveis a l’anomenat Metro del Vallès. Transport públic de rodalia (milers de viatgers) FGC Renfe Període Total Total Línia Llobr/Anoia Metro Vallès Total 2009 161.463 51.498 21.663 29.835 109.965 2010 156.371 52.683 21.980 30.703 103.688 2011 160.350 54.168 23.036 31.131 106.182 2012 157.577 51.659 21.285 30.374 105.918 2013 156.588 51.500 20.879 30.621 105.088 2014 157.607 52.456 21.253 31.203 105.151 1r.tr. 39.430 13.810 5.460 8.350 25.620 2n.tr. 40.232 13.173 5.300 7.874 27.059 3r.tr. 36.658 10.873 4.796 6.077 25.785 4t.tr. 41.287 14.600 5.698 8.902 26.687 2015 160.755 54.294 21.742 32.552 106.460 1r.tr. 39.682 13.927 5.545 8.382 25.755 2n.tr. 41.787 13.792 5.564 8.228 27.995 3r.tr. 37.363 11.293 4.834 6.460 26.070 4t.tr. 41.923 15.283 5.800 9.483 26.640 2016 1r.tr. 14.206 5.458 8.748 ab-mg. 10.349 3.871 6.478 Nota. Línia Llobregat-Anoia: Bcn-Igualada/Manresa; Metro Vallès: Bcn-Terr./Sab. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FGC i de Renfe. Variació (%) Total FGC Renfe ab-mg.16/ab-mg.15 10,0 1r.tr..16/1r.tr.15 2,0 2015/2014 2,0 3,5 1,2 2014/2013 0,7 1,9 0,1 Període Total Xarxa Metro Xarxa Autobusos FGC Servei urbà 2009 603.663 361.653 189.869 28.290 2010 615.399 381.222 183.357 27.078 2011 621.147 388.978 181.678 26.296 2012 594.430 373.505 173.965 23.299 2013 594.198 369.937 176,706 23.961 2014 603.288 375.722 178.346 24.727 1r.tr. 152.142 93.371 46.117 6.470 2n.tr. 155.249 96.506 46.153 6.329 3r.tr. 136.763 87.208 39.013 5.052 4t.tr. 159.134 98.637 47.062 6.876 2015 618.002 385.002 182.255 25.355 1r.tr. 153.092 95.183 44.972 6.686 2n.tr. 160.638 99.935 47.546 6.608 3r.tr. 141.163 89.578 40.680 5.185 4t.tr. 163.110 100.305 49.058 6.877 2016 1r.tr. 151.296 92.785 45.833 6.478 ab-mg. 112.402 68.592 34.559 4.771 Nota. El Total inclou els viatges en tramvia. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Transport de Bcn, FGC i ATM. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos Turisme, fires i congressos L’activitat turística desenvolupada a Barcelona continua creixent amb moderació i consolidant els volums assolits. Un cop superada la petita ensopegada dels primers mesos de 2013, les xifres de pernoctacions hoteleres i de visitants van encetar una trajectòria de creixement moderat i sostingut que encara dura. S’assoleixen xifres històriques de manera recurrent, que acompanyen nivells d’ocupació i d’estada mitjana molt elevats. El sector turístic de la ciutat ha navegat gairebé durant tota la crisi per aigües tranquil•les -amb una incursió molt breu en la zona negativa-, gràcies a l’impuls dels visitants de l’exterior. Una empenta que es manté i que darrerament s’ha vist reforçada per l’augment de la demanda generada pel mercat espanyol. Dades i anàlisi  Activitat turística  Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona  Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera  Turistes segons procedència  Creuers  Perfil dels turistes  Fira de Barcelona  Fira de Barcelona  Congressos  Congressos i convencions celebrats a Barcelona  Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística Activitat turística La majoria dels principals indicadors d’activitat turística han registrat variacions positives durant la major part de 2015. La millora de la conjuntura econòmica tant a Espanya com a la resta de la UE i la depreciació de l’euro han estat factors claus. Els registres de 2015 corresponents a l’activitat hotelera revelen el manteniment de la trajectòria alcista del bienni precedent. Un cop més, el sector turístic torna a destacar per la seva vitalitat i fermesa, amb un to tant o més vigorós que el que registren la majoria dels indicadors que mesuren l’activitat econòmica de la ciutat. El tret que emergeix com a aspecte més significatiu de l’evolució turística més recent és el comportament dual de la demanda dels residents a Espanya i dels residents a l’estranger. Tot i que la demanda interna comença a mostrar senyals de recuperació, encara es troba sota el signe de la contenció, perquè el canvi de ritme de l’economia repercuteix molt lentament en un augment significatiu de les rendes familiars. La demanda externa, en general, manté el fort ritme expansiu impulsada bàsicament pels països grans de la Unió Europea i d’Amèrica. Malgrat la crisi del petroli i primeres matèries, algunes economies emergents es perfilen com a emissores significatives de turistes. Dades i anàlisi  Activitat turística  Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona  Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera  Turistes segons procedència  Creuers  Perfil dels turistes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Turistes i pernoctacions als hotels de Barcelona Variació (%) Pernoctacions Turistes mç-ab 16/mç-ab 15 4,0 3,9 gn-fb 16/gn-fb 15 22,1 24,3 2015/ 2014 3,3 5,4 2014/ 2013 3,7 4,0 Continua augmentant el nombre de visitants que pernocten als hotels de la ciutat. Una tendència que encadena set anys ininterromputs a l’alça. Durant els primers quatre mesos d’enguany els hotels de Barcelona han acollit a 2,65 milions de persones que han generat 5,5 milions de pernoctacions. Un 12,2% i un 11,2% més, respectivament, que durant el mateix període de 2015. Un creixement extraordinàriament intens que afavoreix la desitjada desestacionalització de l’activitat turística a la ciutat. En l’acumulat dels darrers dotze mesos les pernoctacions han augmentat un 5,3% i el nombre de turistes un 7,2%. Aquest dinamisme situa en 50.000 la mitjana diària de pernoctacions hoteleres. Darrere d’aquest dinamisme sostingut hi ha tant factors de demanda com d’oferta. Entre els primers, l’accent positiu ja no recau només sobre els visitants d’origen estranger. El mercat espanyol, amb un creixement interanual del deu per cent, ha començat a corregir l’accentuat to negatiu del darrer trienni. En paral·lel a la recuperació de l’activitat econòmica i a l’augment dels volums d’ocupació augmenta la confiança de la població en aquest canvi de conjuntura i es comencen a revertir els efectes de la llarga crisi sobre la despesa en viatges de tota mena. En definitiva, la demanda interna va recuperant el seu vigor. En tot cas, és una demanda que continuarà marcada per la prudència atès que la recuperació del mercat laboral es produeix en unes condicions de notable precarietat. Quant a la demanda dels residents a l’exterior, exhibeix en conjunt molta fortalesa, impulsada per la represa econòmica dels països d’origen. La crisi de les economies emergents es fa sentir en un creixement molt moderat dels visitants originaris d’Amèrica Llatina i Àfrica. Pel que fa als factors d’oferta, Barcelona es reafirma com una de les destinacions de turisme urbà més ben valorades i competitives. A més de disposar d’una de les ofertes hoteleres més àmplia, diversificada i moderna d’Europa, gaudeix d’una àmplia i creixent oferta de connexions aèries i d’un important port de creuers. Actua també com a contrapunt o complement d’estades a altres zones de Catalunya. Tots aquests elements sumen en l’elecció de Barcelona com a destinació turística per part d’una demanda molt diversificada. També s’ha de tenir en compte que s’està beneficiant de la inestabilitat social i política que pateixen algunes àrees de la Mediterrània Oriental i del nord d’Àfrica. Període Pernoctacions Turistes (1) Estada mitjana (2) 2009 12.817.171 6.476.034 1,97 2010 14.047.396 7.133.524 2,00 2011 15.529.218 7.390.777 2,09 2012 15.931.932 7.440.113 2,14 2013 16.485.075 7.571.765 2,20 2014 17.091.852 7.874.941 2,16 gn-fb 1.836.037 872.048 2,11 mç-ab 2.873.767 1.352.023 2,12 mg-jn 3.172.222 1.487.661 2,13 jl-ag 3.733.494 1.565.763 2,39 st-oc 3.242.402 1.495.040 2,17 nv-ds 2.233.930 1.102.406 2,03 2015 17.656.329 8.303.649 2,12 gn-fb 1.945.543 956.405 2,03 mç-ab 2.966.502 1.403.801 2,11 mg-jn 3.256.914 1.555.655 2,09 jl-ag 3.690.842 1.606.287 2,30 st-oc 3.340.386 1.559.866 2,14 nv-ds 2.456.142 1.221.635 2,01 2016 gn-fb 2.376.181 1.189.237 2,00 mç-ab 3.085.817 1.458.978 2,12 (1) S'entén per turistes els visitants que almenys pernocten una nit a un hotel de Barcelona, amb independència del motiu de la seva estada. (2) Dades expressades en nits. Font : Gremi d'Hotels de Barcelona per a Turisme de Barcelona i elaboració pròpia. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera Oferta i pernoctacions segons categoria hotelera Activitat hotelera segons categoria L’augment del nombre de visitants incideix en un lleu increment de la taxa d’ocupació hotelera tot i que l’estada mitjana es manté força estable. L’increment de la demanda supera el de l’oferta. Segons les darreres dades disponibles, l’oferta hotelera de Barcelona és a punt de superar les 70.000 places. Durant els darrers set anys (2009-2015) –un període que inclou anys de dura recessió i posterior reactivació de l’activitat econòmica- aquesta oferta ha crescut un vint per cent. Una evolució que, malgrat una conjuntura aparentment poc favorable, ha anat acompanyada d’una bona resposta de la demanda que s’ha concretat en un increment del 13% de l’estada mitjana. Un dels trets a destacar de l’activitat hotelera dels darrers bimestres és l’evolució a l’alça de les taxes d’ocupació a pràcticament totes les categories d’hotels. A mesura que la presència de turistes es va imposant a la dels visitants per motius professionals, la dispersió d’aquestes taxes es redueix. El persistent augment de l’oferta de places en hotels de quatre i més estrelles ajuda a explicar que les taxes d’ocupació d’aquest segment vagin a remolc de les de la resta del sector. . Categoria Nombre de pernoctacions Nombre de turistes Ocupació habitacions (%) Estada mitjana (nits) gn-fb 2016 H 5* 279.970 132.558 58,80 2,11 H 4* 1.247.872 626.654 66,08 1,99 H 3* 587.406 297.981 68,55 1,97 H 2* 161.062 79.856 68,69 2,02 H 1* 99.872 52.188 68,61 1,92 Total 2.376.181 1.189.237 65,89 2,00 mç-ab 2016 H 5* 363.704 159.790 72,10 2,30 H 4* 1.608.294 775.367 82,53 2,08 H 3* 763.088 351.653 85,58 2,17 H 2* 215.901 108.905 87,45 2,04 H 1* 134.830 63.263 86,86 2,20 Total 3.085.817 1.458.978 82,24 2,12 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Turistes segons procedència Turistes segons procedència Turistes als hotels segons lloc de procedència gn-ab 2016 var (%) gn-ab 2016/ gn-ab 2015 nombre en % Espanya 508.920 23,5 10,0 Unió Europea 974.099 44,9 6,3 Alemanya 138.382 6,4 5,3 Àustria 23.010 1,1 -4,4 Bèlgica 37.125 1,7 2,4 Dinamarca 20.288 0,9 6,5 Finlàndia 17.169 0,8 -4,5 França 187.888 8,7 4,5 Grècia 9.683 0,4 20,4 Irlanda 21.407 1,0 23,8 Itàlia 149.453 6,9 4,5 Luxemburg 1.953 0,1 31,1 Països Baixos 49.937 2,3 -9,0 Polònia 17.636 0,8 3,3 Portugal 28.327 1,3 6,3 Regne Unit 190.104 8,8 12,3 República Txeca 5.903 0,3 12,1 Suècia 33.043 1,5 13,1 Resta Unió Europea 42.789 2,0 3,8 Resta d'Europa 138.304 6,4 5,0 Amèrica 242.175 11,2 7,4 Estats Units 136.742 6,3 10,5 Resta d'Amèrica 105.433 4,9 3,6 Japó 47.783 2,2 10,3 Països africans 35.337 1,6 3,3 Resta del món 222.546 10,3 13,1 Total 2.169.163 100,0 5,5 Font: Elaboració pròpia a partir de l'explotació del Departament d'Estadística de l'Enquesta d'Ocupació Hotelera de l'INE. Barcelona continua sent molt atractiva com a destinació turística urbana: els clients dels hotels que provenen de l’estranger representen més de 80% del total anual. Un dels aspectes que caracteritzen l’evolució dels creixents fluxos turístics a la ciutat en les dues darreres dècades és la presència cada cop més nombrosa de visitants estrangers. Tot i que aquesta presència s’ha intensificat tant en termes absoluts com relatius en el darrer trienni, entre altres raons perquè la conjuntura econòmica ha castigat de forma més intensa la demanda interna que l’externa en termes agregats, és indiscutible que Barcelona ha aconseguit situar-se en una posició molt destacada en les grans lligues internacionals de turisme urbà, tant a nivell de cultura, lleure i vacances com de congressos i també d’algunes fires. Si fins que els fluxos turístics es van començar a enlairar a mitjans dels 90 un de cada dos turistes provenia d’algun punt d’Espanya, durant el darrer bienni aquesta proporció s’ha reduït a només un de cada cinc. Dit d’una altra manera, si fa vint anys, per cada visitant espanyol n’arribava un d’estranger, actualment aquesta proporció s’ha quadruplicat. Els principals països emissors són les grans potències econòmiques i demogràfiques de la UE (Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya), amb gairebé el 30% del total i una evolució conjunta molt positiva, destacant que el mercat italià s’ha recuperat dels descensos del bienni precedent. A banda d’aquests països però encara dins de la UE, durant 2015 i el que va d’enguany destaquen els augments de Dinamarca, Irlanda, República Txeca i Polònia. Amb signe lleument negatiu se situen Bèlgica, Finlàndia i Països Baixos com a més destacats. En contraposició a la notable davallada de l’any passat, els fluxos de visitants provinents de la resta d’Europa s’han començat a recuperar. La davallada del nombre de russos s’ha moderat i està sent compensada per l’augment de visitants d’altres nacionalitats com ara Suïssa. L’empitjorament del cicle econòmic als països emergents pot ajudar a explicar el moderat creixement dels visitants procedents de l’Amèrica Llatina, mentre continuen a l’alça les visites d’estatunidencs, que aprofiten la fortalesa del dòlar en relació a l’euro. De les grans tendències, força paral·leles a les analitzades a l’apartat del trànsit aeri de passatgers, queda per esmentar la puixança dels països agregats sota la categoria resta del món, entre els quals destaquen alguns de l’Orient Mitjà com Qatar, Turquia o els Emirats Àrabs Units. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Creuers Creuers Passatgers de creuers Període Total Passatgers embarcats Passatgers desembarcats Passatgers en trànsit 2009 2.152.847 593.424 587.904 971.519 2010 2.350.264 632.445 633.160 1.084.659 2011 2.658.691 757.883 744.739 1.156.069 2012 2.408.618 721.933 716.452 970.233 2013 2.599.232 754.038 752.248 1.092.946 2014 2.364.292 615.377 607.112 1.141.803 1r.tr. 253.033 37.263 36.923 178.847 2n.tr. 693.444 195.224 184.667 313.553 3r.tr. 871.976 278.873 277.823 315.280 4t.tr. 545.839 104.017 107.699 334.123 2015 2.540.302 684.907 678.847 1.176.548 1r.tr. 232.098 37.482 34.566 160.050 2n.tr. 769.834 215.021 211.794 343.019 3r.tr. 913.565 289.914 287.548 336.103 4t.tr. 624.805 142.490 144.939 337.376 2016 1r.tr. 256.045 68.528 67.768 119.749 Font : Autoritat Portuària de Barcelona Variació (%) Total Passatgers embarcats Passatgers desembarcats Passatgers en trànsit 1r.tr. 2016/ 1r.tr. 2015 10,3 82,8 96,1 -25,2 2n.sm 2015/ 2n.sm. 2014 8,5 12,9 12,2 3,7 2015/2014 7,4 11,3 11,8 3,0 2014/2013 -9,0 -18,4 -18,8 4,0 L’augment del nombre de passatgers durant el primer trimestre d’enguany dóna continuïtat al repunt de 2015 i sembla confirmar la consistència de la demanda d’aquesta tipologia d’oferta d’oci que inclou una visita o estada a Barcelona. Després que 2015 es tanqués recuperant una bona part dels 235.000 passatgers de creuers perduts un any abans, durant el primer trimestre d’enguany aquesta trajectòria alcista s’ha intensificat. Uns resultats que s’han de relativitzar per l’avançament de la Setmana Santa al mes de març. En tot cas, tornar a recuperar els màxims històrics registrats ara fa cinc anys equival a un creixement anual mitjà del cinc per cent. Sembla un objectiu factible per enguany si l’evolució de la paritat euro/dòlar i del preu del petroli no frenen la demanda del mercat americà. Un altre factor que pot alentir aquest creixement és l’evolució dels passatgers de creuers en trànsit. Aquest és un segment del mercat que després d’un trienni de recuperació i d’assolir un nou màxim històric, ha començat enguany amb uns resultats decebedors. Tot i que el primer trimestre de l’any és el més fluix pel que fa al turisme de creuers a la ciutat, redreçar aquest resultat i compensar les pèrdues no serà fàcil. La trajectòria ascendent del negoci dels creuers al port de Barcelona acumula ja dues dècades llargues. Una trajectòria assentada sobre una forta aposta de tots els agents polítics i econòmics implicats en la renovació i ampliació d’instal·lacions que han situat Barcelona entre els primers ports mundials, quart del món i primer de la Mediterrània. Un esforç conjunt que, atès el volum assolit i la capacitat de càrrega de la ciutat, hauria d’incidir especialment en una distribució més homogènia de l’activitat al llarg de l’any més que no pas en continuar augmentant el nombre total de passatgers. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Perfil dels turistes Perfil dels turistes Perfil dels turistes Turistes segons motiu de viatge (%) Mitjans de transport utilitzats Visitants als llocs d'interès més visitats El darrer informe conegut sobre el perfil dels visitants que s’allotgen en hotels, corresponent a 2013, reflecteix que, a més d’estranger –com s’ha vist anteriorment-, el visitant tipus correspon a un home de mitjana edat que pot tenir tant motivacions vacacionals com laborals i que utilitza l’avió per arribar a la ciutat. En comparació amb anys anteriors, s’està observant darrerament un augment relatiu de la presència de dones i de visitants més grans, però aquí cal insistir en què la mostra només entrevista persones que s’allotgen en hotels, i eludeix altra mena d’allotjaments en què majoritàriament s’allotja gent jove. Aquest apunt també és aplicable a la motivació dels visitants, perquè sembla plausible que en aquesta altra mena d’allotjaments, com pensions o apartaments turístics, es concentrin sobretot visitants per motius vacacionals. Els usuaris de llocs d’interès han crescut moderadament en relació amb els de l’any anterior, però, en un context d’any de màxims absoluts de visitants, cal no oblidar que alguns espais van romandre tancats per renovació i que alguns museus van continuar aplicant limitacions en els contingents d’entrada. Pel que fa als deu llocs que més interès desperten entre els visitants, la llista continua encapçalada pel temple Expiatori de la Sagrada Família, L’Aquàrium i el Museu F.C.Barcelona, tots ells amb més d’1,5 milions de visitants anuals. 2010 2011 2012 2013 Vacacional 50,1 50,0 50,4 50,6 Professional 42,0 42,0 41,0 40,9 Negocis 31,3 - - 30,8 Fires i reunions 10,7 - - 10,1 Personal i d'altres 7,9 8,0 8,6 8,5 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 2010 2011 2012 2013 Avió 75,8 75,7 74,4 76,1 Ferrocarril 11,2 12,5 12,5 9,5 Cotxe 8,4 7,3 7,4 9,4 Autocar 3,8 4,3 5,5 4,7 D'altres 0,8 0,2 0,2 0,3 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 ___________________ 2010 2011 2012 2013 Per gènere (%) Homes 60,4 62,4 58,7 58,3 Dones 39,6 37,6 41,3 41,7 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Per edat (%) de 15 a 17 anys 0,6 0,2 0,7 0,6 de 18 a 24 anys 3,3 3,9 2,8 3 de 25 a 34 anys 21,6 19,3 14 15,1 de 35 a 44 anys 34,4 36,3 35,8 34,9 de 45 a 54 anys 27,7 28,8 30,1 31,7 més de 55 anys 12,4 11,5 16,6 14,7 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Nombre de visitants 2011 2012 2013 EIA Temple de la Sagrada Família 3.202.000 3.233.526 3.170.000 MC L'Aquàrium de Barcelona 1.675.735 1.647.163 1.718.380 MC Museu F.C.Barcelona 1.626.990 1.540.648 1.506.022 ELL Poble Espanyol de Barcelona 1.323.578 1.223.875 1.249.381 EIA Castell de Montjuïc 1.318.000 1.159.042 1.072.000 MC Parc Zoològic de Barcelona 1.164.013 1.080.187 1.070.104 CE Fund.Catalunya-La Pedrera 962.293 861.583 944.509 MC Museu Picasso 1.057.399 948.869 915.226 MC CosmoCaixa Barcelona 830.282 788.176 716.877 CE CaixaFòrum Barcelona 782.529 971.101 686.151 Nota: EIA: Espais d'Interès Arquitectònic; MC: Museus i col·leccions; ELL: Espais de lleure; CE: Centre d'exposicions. Les dades de 2013 són provisionals. Font: ICUB i equipaments. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Activitat turística | Perfil dels turistes Pel que fa a la valoració de diferents aspectes de la ciutat, els turistes entrevistats en 2013 van atorgar una puntuació mitjana de notable alt a Barcelona, lleugerament per sobre de l’aconseguida en anys anteriors. El binomi arquitectura-cultura és el més apreciat, seguit per la valoració de les platges, que han avançat set posicions en només un any. Val la pena apuntar que el tracte que reben els turistes per part dels ciutadans és percebut com a molt cordial. Altres aspectes que també mereixen una puntuació molt elevada són els que recullen l’oferta comercial, la d’oci i entreteniment i les infraestructures. En l’extrem més baix –però encara amb un notable-, apareixen com a pitjor valorats la seguretat ciutadana, la contaminació atmosfèrica i els sorolls. Com a rerefons, assenyalar que una majoria dels aspectes considerats esgarrapen unes dècimes a l’alça als resultats de l’any anterior. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona Fira de Barcelona L’activitat firal a Barcelona es recupera. Les xifres de 2014 mostren un notable creixement en relació amb les de dos anys enrere. En paral•lel a la millora de la conjuntura econòmica espanyola i de les expectatives a mitjà termini i al to lleument expans iu de l’economia mundial, l’activitat firal a Barcelona torna a créixer. L’atractiu de la ciutat en el mercat internacional, la disponibilitat d’infraestructures i d’instal•lacions modernes i la seva constatada capacitat d’organització de grans esdeveniments l’han situat entre les ciutats de referència per a la celebració de fires i congressos. Dades i anàlisi  Fira de Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona | Fira de Barcelona Fira de Barcelona Indicadors d'activitat firal (2014) Salons, congressos i altres esdeveniments Perio- dicitat Caràcter Àmbit Superfície neta (m2) Expositors (directes+ representats) Estrangers Expohogar Primavera Bianual Professional Internacional 2.973 115 8.200 SAP FKOM Anual Professional Internacional 50.000 -- 6.000 Mobile World Congress Anual Professional Internacional 98.000 1.800 85.000 4YFN - Four Years From Now Anual Professional Internacional 5.000 -- 2.300 HP ETSS Winter Bianual Professional Internacional 7.000 -- 1.500 Cosmobelleza& Wellness Anual Professional Nacional 20.400 204 85.600 EWEA - (Energia eòlica) Itinerant Professional Internacional 20.400 350 8.000 E-Show - (Comerç i negocis online) Anual Mixte Internacional 1.748 130 14.800 Saló de l'Ensenyament Anual Públic Nacional 7.424 212 65.000 Futura (Saló dels màsters i postgraus) Anual Públic Nacional 774 95 6.000 Passenger Terminal Expo Itinerant Professional Internacional 4.279 213 3.500 Alimentaria Bienal Professional Internacional 56.786 3.800 140.000 Turisme - SITC Anual Públic Nacional 5.064 213 27.000 Handmade Festival Barcelona Anual Públic Nacional 1.427 161 20.000 BCN BRIDAL WEEK-Pasarela Gaudí Novias Anual Professional Internacional 5.933 22 16.000 BCN BRIDAL WEEK-Salón Noviaespaña Anual Professional Internacional 200 BEBES&MAMAS Anual Professional Nacional 4.200 84 32.500 ELA 2014 - European Lab Automation Itinerant Professional Internacional 6.500 34 405 Saló del Còmic Anual Públic Nacional 2.220 140 106.000 Denim By Premiere Vision - primavera Bianual Professional Internacional 9.500 100 4.479 MI-HealthEALTH Biennal Professional Internacional 68 6 20.000 Salón Internacional de la Logística Anual Professional Internacional 20.000 550 30.000 BIZ Barcelona (Pimes i emprenedors) Anual Mixte Internacional 1.486 100 12.320 SONAR Dia / NIT Anual Públic Internacional 75.000 -- 109.000 HP ETSS Summer Bianual Professional Internacional 7.000 -- 1.200 Barcelona Harley Days Anual Públic Internacional 6.400 93 280.000 European Cardiology Congress Itinerant Professional Internacional 10.369 4.987 30.300 Seatrade MED (Creuers al Mediterrani) Itinerant Professional Internacional 6.500 180 3.000 NU Skin Emea Convention Itinerant Professional Internacional 7.000 -- 3.500 Seafoof Expo Sothern Europe Biennal Professional Internacional 7.000 165 6.000 Expohogar Otoño Bianual Professional Internacional 4.477 146 9.300 Pfizer Progress & Promise Itinerant Professional Internacional 6.000 -- 1.500 Expoquimia Triennal Professional Internacional 16.635 386 Equiplast Triennal Professional Internacional 9.898 196 38.000 Eurosurfas (Superficies i pintura industrial) Triennal Professional Internacional 1.357 43 Liber Anual Mixte Internacional 19.100 450 10.000 SWAB (Art contemporani) Anual Mixte Nacional 1.200 60 18.000 Barcelona Tattoo Expo Anual Públic Nacional 7.000 180 15.000 Caravaning Anual Públic Nacional 20.096 97 44.000 OUT Market Barcelona Anual Públic Ciutat 2.000 300 20.000 Congreso Jóvenes Lo Que De Verdad Importa Anual Públic Nacional 500 -- 1.300 VM World Europe Itinerant Professional Internacional 17.500 131 8.000 Salón Nautico Internacional de Barcelona Anual Mixte Internacional 17.720 338 54.000 Avepe- Sevc (Veterinària) Anual Professional Internacional 1.071 79 2.725 Hostelco Biennal Professional Internacional 20.181 518 57.000 Forum Gastronomic Barcelona 2014 Biennal Professional Internacional 7.000 200 Microsoft Tech Ed Itinerant Professional Internacional 50.000 101 6.000 Barcelona Meeting Point Anual Mixte Internacional 20.000 265 80.000 Salón del Manga Anual Públic Nacional 2.669 158 130.000 Convergence (Microsoft) Itinerant Professional Internacional 50.000 101 3.000 Congreso Internacional Ciudades Educadoras Itinerant Professional Internacional 500 -- 750 Expominer Anual Mixte Internacional 458 115 12.000 Smart-City Expo World Congress Anual Professional Internacional 5.762 240 12.741 EIBTM (Viatges de negocis i congressos) Anual Professional Internacional 13312 3000 15500 Denim by Premiere Vision - tardor Bianual Professional Internacional 9500 98 3905 Ocasión Anual Públic Nacional 17589 100 33000 HP Discover Emea Itinerant Professional Internacional 75000 -- 12000 Auto Retro Anual Públic Nacional 15425 300 62300 Festival de la Infància Anual Públic Nacional 9427 65 35700 XD Young Fest (Oci i multimèdia) Anual Públic Nacional 182 4 Font: Dades de Salons de Fira de Barcelona auditades per AFE (Associació de Fires Espanyoles). Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Fira de Barcelona | Fira de Barcelona L’activitat firal a Barcelona, en paral•lel a la d’una bona part del teixit empresarial espanyol, ha deixat enrere les dificultats dels darrers anys i recupera magnituds d’abans de la crisi. Les dades d’activitat de 2014 palesen que les dificultats que durant els darrers anys de crisi han patit moltes empreses per mantenir-se en l’escenari de comunicació i d’intercanvi de coneixement i tecnologia que representen els salons firals s’han reduït notablement. Les que han superat aquesta etapa tan complexa veuen ara com la seva xifra de negocis es comença a recuperar. Un canvi de situació molt lligat a l’esforç per ampliar cap a l’exterior el seu mercat tradicional. Una tasca en la que l’activitat firal hi ha tingut un protagonisme indiscutible. Al llarg de 2014 Fira de Barcelona va acollir als seus dos recintes més de seixanta salons, congressos i esdeveniments diversos que, en conjunt, van reunir més de dos milions de visitants. Els de caràcter professional s’imposen tant en nombre com en superfície ocupada i nombre d’expositors. Dues terceres parts dels salons i congressos han girat al voltant de quatre grans temàtiques: la comunicació i les TIC, el turisme i oci, la cultura, l’ensenyament i l’art i la moda i llar. La resta correspon a sectors d’activitat molt més especialitzats i amb salons d’àmbit internacional de molta tradició i rellevància com són el de la Logística, el Meeting Point, Expoquimia i, sobresortint, Alimentària, que en aquesta edició de 2014 s’ha convertit en l’aparador de gairebé quatre mil expositors entre directes i representats, atraient a uns 140.000 visitants. Unes xifres que, juntament amb el Mobile World Congress, el mantenen, un any més, com un dels salons de referència. El caràcter de Fira de Barcelona com a plataforma internacional de negocis s’ha vist reforçat per la celebració de nombrosos salons i esdeveniments professionals, la majoria de caire itinerant, entre els que destaca l’EIBTM, ben assentat a la ciutat i referent mundial del turisme de negocis, l’ELA, sobre automatització en laboratoris de biociència, el Seatrade Med, sobre l’activitat dels creuers a la Mediterrània i l’EWEA, Congrés Europeu d’Energia Eòlica. Esmentar també l’arribada a Barcelona del Denim by Première Vision, amb dues edicions anuals i que fins ara se celebrava a París. L’activitat congressual –bàsicament dels sectors salut i noves tecnologies- ha estat especialment rellevant per a Fira de Barcelona durant 2014. Al capdavant, el Congrés Europeu de Cardiologia, que ja té una llarga tradició a la ciutat i que tornarà el 2017. A més, empreses tan significatives i reconegudes com ara Hewlett Packard, Microsoft i SAP s’han fixat en Barcelona per a celebrar-hi diversos esdeveniments i reunions de caire professional. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos Congressos El nombre de congressos, convencions i reunions empresarials celebrades durant el 2015 a Barcelona reflecteix la millora econòmica. La contenció obligada de la despesa d’empreses i institucions durant la crisi va fer caure el nombre de reunions celebrades durant el trienni 2012-2014. Tot i que la utilització intensiva de les noves tecnologies de la informació i comunicació i l’augment de la competència per part de noves ciutats juguen en contra, durant 2015 les xifres de congressos i de convencions celebrats a Barcelona han registrat un notable avanç, tant en nombre d’esdeveniments com de delegats assistents. Dades i anàlisi  Congressos i convencions celebrats a Barcelona  Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos | Congressos celebrats Congressos i convencions celebrats a Barcelona Congressos i convencions celebrats a Barcelona Nombre de reunions Delegats assistents Període Congressos Jornades i cursos Convencions i incentius Total Congressos Jornades i cursos Convencions i incentius Total 2004 248 126 772 1.146 161.977 31.731 166.627 360.335 2005 205 147 1.001 1.353 131.741 24.158 187.106 343.005 2006 212 123 968 1.303 279.836 30.296 180.896 491.028 2007 340 n.d. 1.435 1.775 394.689 n.d. 235.015 629.704 2008 383 286 1.813 2.482 340.527 43.234 312.141 695.902 2009 294 215 1.348 1.857 342.801 38.943 194.413 576.157 2010 310 226 1.602 2.138 302.561 43.120 271.152 616.833 2011 255 378 1.650 2.283 291.307 64.612 291.774 647.693 2012 213 182 1.781 2.176 208.271 27.954 361.385 597.610 2013 291 138 1.610 2.039 289.191 31.255 263.510 583.956 2014 271 134 1.564 1.969 280.747 23.508 275.600 579.855 2015 311 121 1.836 2.268 319.754 17.185 252.879 589.818 Font: Barcelona Convention Bureau, Turisme de Barcelona Variació Nombre de reunions Delegats assistents (%) Congressos Jornades Convencions Total Congressos Jornades Convencions Total 2015/2014 14,8 -9,7 17,4 15,2 13,9 -26,9 -8,2 1,7 2014/2013 -6,9 -2,9 -2,9 -3,4 -2,9 -24,8 4,6 -0,7 2013/2012 36,6 -24,2 -9,6 -6,3 38,9 11,8 -27,1 -2,3 Les xifres de 2015 semblen marcar un punt d’inflexió i recullen tant la millora de l’activitat empresarial com l’atractiu de la ciutat com a seu d’esdeveniments internacionals. Els bons resultats de 2015 pel que fa a la celebració de congressos i convencions a Barcelona semblen prou consistents com per deixar enrere la trajectòria baixista del trienni anterior. No s’han recuperat els excepcionals volums d’activitat de 2008 però sí que s’ha superat la mitjana anual dels darrers set anys pel que fa a nombre d’actes. Una fita que no hauria estat possible sense l’augment que ha registrat l’oferta hotelera de la ciutat. Per contra, traslladar aquesta recuperació al nombre d’assistents està sent més complicat. El lleu increment del darrer any no ha estat suficient per assolir novament la cota dels sis cents mil participants/any com era habitual durant el quinquenni 2007- 2011. La raó d’aquesta asimetria s’ha de buscar en un notable descens de l’assistència mitjana a les convencions, reunions d’incentius i jornades i cursos. Només els congressos, amb el Mobile World Congress com a puntal bàsic, escapen a aquesta dinàmica i registren creixements de l’ordre del 14%. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Turisme, fires i congressos | Congressos | Distribució per sectors, àmbits, dimensió i origen Distribució per sectors, àmbit, dimensió i origen Distribució dels congressos i convencions celebrats a Barcelona segons caràcter estatal o internacional (2014) Nombre de reunions Delegats assistents Caràcter Congressos Jornades i cursos Convencions i incentius Total Congressos Jornades i cursos Convencions i incentius Total Espanya 48 55 380 483 18.737 14.668 47.692 81.097 Internacional 223 78 1.156 1.457 262.010 8.800 226.607 497.417 Sense especificar 0 1 28 29 0 40 1.301 1.341 Total 271 134 1.564 1.969 280.747 23.508 275.600 579.855 Font: Barcelona Convention Bureau, Turisme de Barcelona Reunions celebrades per sectors (2014) Congressos (Associacions) Convencions i incentius (Empreses) Sector (%) Sector (%) Mèdic 33,6 Farmacèutic/Mèdic 25 Tecnològic 14 Tecnològic/Informàtica 13 Científic 11,4 Industrial 7,4 Acadèmic 11,4 Alimentació 6,1 Economia 4,1 Automoció 5,8 Industrial 3,3 Financer 5,8 Social 3 Consultoria 4,7 Sector Públic 2,2 Tèxtil/Moda 3,6 D'altres 17 D'altres 28,6 Total 100 Total 100 Distribució de les reunions celebrades (2014) Seu de celebració Nombre de delegats Seu (%) Delegats (%) Hotel 77,6 Palau de congressos 6,7 fins a 99 49,5 Auditori privat 6 de 100 a 249 31,4 Universitat 2,2 de 250 a 499 11,8 Hospital 0,3 de 500 a 999 3,7 D'altres 5,5 1.000 i més 3,6 Total 100 Total 100 Tot i el creixent protagonisme de les economies emergents i en desenvolupament, les convencions organitzades per empreses europees o nord- americanes superen àmpliament el 90% de les celebrades a Barcelona. Un dels trets que caracteritzen l’activitat de reunions és el seu caràcter cada cop més internacional. Any rere any s’incrementa el nombre de reunions de caràcter internacional i de delegats de l’estranger, un aspecte que queda molt ben reflectit en les dades de trànsit aeroportuari i de pernoctacions hoteleres. En total, en 2014 el 74% de les reunions i el 86% dels delegats van tenir accent internacional. Com és d’esperar atesa l’evolució de l’oferta hotelera, els hotels són els escenaris preferits de celebració, especialment en el segment de convencions i incentius. Els sectors econòmics que més congressos organitzen són els que orbiten a l’entorn de la medicina, la ciència i la tecnologia. I pel que fa a les convencions –molt més heterogènies i de menor dimensió mitjana-, les empreses convocants pertanyen als sectors mèdic-farmacèutic, tecnològic/informàtic i industrial. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció Construcció Després de gairebé un sexenni de fortes caigudes, la majoria dels indicadors del sector de la construcció han canviat de signe. L’esperat canvi de tendència sembla consolidat. Després de l’extraordinari cicle alcista que va viure el sector durant gairebé tres lustres (1995-2008), el retorn a unes xifres d’activitat més acordes amb les necessitats i la capacitat econòmica de la població, les empreses i el país, s’ha revelat com un tràngol duríssim. Pel camí, les xifres d’aturats del sector, la d’empreses desaparegudes, les d’infraestructures a mig executar o infrautilitzades, les d’habitatges construïts i no venuts, el descens dels preus dels habitatges o el volum del saldo viu dels crèdits proporcionen xifres de vertigen que revelen que en només cinc anys s’ha passat de màxims històrics en producció, ocupació, vendes i crèdit a unes xifres que esquiven per poc la paràlisi. Els descensos acumulats i els resultats del bienni 2014-2015 fan pensar que la transformació del sector ha tocat fons. L’activitat constructora ha renascut. Dades i anàlisi  Indicadors d'activitat al sector de la construcció  Conjuntura sectorial  Licitació oficial de les administracions públiques  Construcció d'habitatges  Construcció d'habitatges  Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità  Habitatges iniciats i acabats per districtes  Actuacions per facilitar l'accés i la rehabilitació d'habitatges a Barcelona  Llicències d'obres majors  Sostre  Habitatges i places d'aparcament  Sostre per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat al sector de la construcció Indicadors d’activitat al sector de la construcció El procés d’ajustament que va viure la construcció entre 2008 i fins ben entrat 2014 ha donat pas a un any i mig de consolidació i lleu creixement de la producció sectorial. Després de posar punt i final a un llarg i costós procés d’ajustament que ha implicat l’eliminació de més de la meitat del te ixit productiu del sector en poc més d’un quinquenni, les activitats constructora i immobiliària mostren un perfil lleument expansiu. Un cop avançat i relativament assegurat el procés de sanejament del sector financer espanyol dels excessos del mercat immobiliari privat i de la inversió pública excessiva i poc justificada des de l’òptica de l’eficiència i la utilitat pública, l’activitat constructora comença a recuperar tímidament el seu paper de motor i dinamitzador de l’activitat econòmica. Dades i anàlisi  Conjuntura sectorial  Licitació oficial de les administracions públiques Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat | Conjuntura sectorial Conjuntura sectorial Nombre d'empreses del sector de la construcció i dels serveis immobiliaris (1) Variació (%) Barcelona Barcelonès RMB Catalunya mç 2016/mç 2015 3,1 3,6 4,5 4,2 ds 2015/ds 2014 2,4 3,1 5,3 5,1 ds 2014/ds 2013 3,7 4,3 6,3 6,3 La construcció i els serveis immobiliaris continuen ampliant capacitat productiva. Com és habitual, el creixement està sent especialment intens a l’entorn metropolità i resta de Catalunya. Segons els registres de la Seguretat Social, el nombre d’empreses (centres de cotització) amb treballadors assalariats al seu càrrec (com a mínim un) i actives a final del primer trimestre d’enguany era més elevat que un any abans a tots els àmbits territorials considerats. Augments interanuals d’intensitat similar al de tancament de 2015, que van del 3,1% de Barcelona al 4,5% de l’Àmbit Metropolità i que confirmen el revifament de l’activitat constructora i immobiliària iniciat el 2014 després de sis anys de pèrdua sostinguda d’activitat i teixit productiu. L’ocupació directa també repunta després d’haver-se reduït a menys de la meitat de l’existent durant el bienni 2006-2007 de màxima activitat sectorial. En definitiva, la construcció i els serveis immobiliaris emergeixen novament després d’ajustar el seu pes relatiu sobre el total del teixit productiu a uns valors més sostenibles als que corresponen a una economia desenvolupada. PIB sectorial i nombre de treballadors Pel que fa a l’evolució del PIB de la construcció a Catalunya, els avanços i estimacions dels darrers trimestres anuncien unes taxes de creixement que superen lleument les del conjunt. El canvi de tendència encetat a final de 2014 sembla consolidat. Una situació que també es dóna a la resta d’Espanya i que s’explica per la confluència d’un ampli ventall de factors que han propiciat l’activació de la demanda solvent, tant de famílies com d’empreses. Període Barcelona Barcelonès Àmbit Metropolità (2) Catalunya Construcció i activitats immobiliàries ds 2009 9.745 12.084 24.883 40.106 ds 2010 9.279 11.163 23.164 37.076 ds 2011 8.802 10.501 21.242 33.606 ds 2012 8.212 9.705 18.320 30.229 ds 2013 8.063 9.498 17.643 28.672 mç 2014 8.131 9.612 17.949 29.240 jn 2014 8.090 9.663 18.180 29.726 st 2014 8.081 9.558 17.940 29.261 ds.2014 8.236 9.721 18.227 29.454 mç.2015 8.364 9.902 18.763 30.464 jn.2015 8.454 10.062 19.196 31.305 st.2015 8.370 9.912 18.905 30.704 ds.2015 8.435 10.025 19.194 30.947 mç.2016 8.623 10.256 19.606 31.738 1. Centres de cotització amb treballadors afiliats al RG de la Seguretat Social. El trencament metodològic de la sèrie en 2009 no permet la comparació amb períodes anteriors. 2. A partir de 2011 les dades corresponen a l'Àmbit Metropolità, mentre que les anteriors corresponen a la RMB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Indicadors d’activitat | Licitació oficial de les administracions públiques Licitació oficial de les administracions públiques Licitació oficial de les Administracions Públiques (milers d'€) Total construcció Edificació Obra civil Període Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 2009 5.716.282 35.320.432 1.816.448 10.164.631 3.899.834 25.155.801 2010 3.505.124 21.590.596 1.544.241 8.068.020 1.960.882 13.522.576 2011 1.162.083 10.854.335 519.172 3.418.369 642.912 7.435.965 2012 645.673 5.908.110 337.873 1.751.936 307.800 4.156.174 2013 750.412 6.930.904 220.827 1.702.589 529.585 5.228.315 2014 1.452.431 9.202.493 455.632 2.121.225 996.799 7.081.269 1r.tr. 546.251 2.660.167 73.449 393.276 472.801 2.266.891 2n.tr. 243.466 2.046.158 83.649 545.563 159.816 1.500.594 3r.tr. 252.483 2.175.579 122.163 581.711 131.021 1.593.868 4t.tr. 410.231 2.320.589 176.371 600.674 233.858 1.719.915 2015 1.078.427 7.740.151 379.248 2.252.439 699.179 5.487.712 1r.tr. 206.843 1.981.072 76.931 514.360 129.912 1.466.712 2n.tr. 356.629 2.775.197 138.842 827.828 217.787 1.947.369 3r.tr 214.332 1.391.113 89.926 483.159 124.406 907.954 4t.tr. 300.623 1.592.769 73.549 427.092 227.074 1.165.677 2016 1r.tr. 164.148 1.926.096 59.191 506.127 104.957 1.419.969 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment. Variació (%) Total construcció Edificació Obra civil Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya 1r.tr.2016/ 1r.tr.2015 -20,6 -2,8 -23,1 -1,6 -19,2 -3,2 2n.sm.2015/2n.sm.2014 -22,3 -33,6 -45,2 -23,0 -3,7 -37,4 2015/ 2014 -25,8 -15,9 -16,8 6,2 -29,9 -22,5 2014/ 2013 93,6 32,8 106,3 24,6 88,2 35,4 La contracció que va registrar la licitació oficial l’any passat s’ha mantingut durant el primer trimestre d’enguany. Limitacions pressupostàries i paràlisi política ajuden a explicar-ho. Després del fort ajustament que d’ençà 2011 ha viscut la licitació oficial de les AA.PP. com a conseqüència de les restriccions pressupostàries imposades per a corregir els enormes desequilibris de l’economia espanyola, les xifres de 2014 anunciaven un canvi de tendència que, a la llum de l’evolució més recent, s’ha revelat més oportunista que consistent. La progressiva contenció de la càrrega financera que suporten els pressupostos públics associada a la política monetària expansiva del BCE i a la recuperació de la confiança dels mercats financers en una economia que torna a créixer, ha permès alliberar i captar recursos per a finançar noves inversions públiques. Això, i que els mínims registrats durant el bienni 2012-2013 eren insostenibles i amenaçaven el correcte manteniment i funcionament de les principals infraestructures del país, explica el sobtat i obligat canvi de tendència del volum d’obra licitada durant 2014. Però tot i que aquells factors favorables s’han mantingut en el temps, la recuperació dels volums licitats ha perdut intensitat durant la segona meitat de 2015 i primers mesos d’enguany. Mig any de govern en funcions i repetició d’eleccions, no és una anècdota. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Al llarg de 2015 l’edificació residencial a Barcelona ha confirmat el repunt del bienni anterior. Un repunt generalitzat al conjunt del país que respon a una demanda que comença a donar senyals de vida. Els valors absoluts, però, continuen sent poc rellevants. La contundència de les variacions, que indubtablement consoliden un canvi de tendència, alerten de què els valors de referència són encara molt baixos en relació a les necessitats de la ciutat per a mantenir el seu parc residencial en condicions d’habitabilitat acceptables. També s’ha de considerar la possibilitat de què l’esquifidesa de l’actual oferta de sostre nou contribueix a sobrevalorar la magnitud real de la recuperació de la demanda. És innegable però, un cert grau de recuperació. La correcció acumulada dels preus de venda, la possibilitat d’accedir novament a crèdit hipotecari a un cost interessant i l’atractiu turístic de la ciutat en un context de creixement econòmic moderat però relativament sostingut, són factors que incentiven tant la demanda solvent per a ús propi que porta anys en situació latent com la d’inversió. Dades i anàlisi  Construcció d'habitatges  Habitatges iniciats a l'Àmbit Metropolità  Habitatges iniciats i acabats per districtes  Actuacions per facilitar l'accés i la rehabilitació d'habitatges a Barcelona Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Construcció d’habitatges Barcelona Resta ÀM Resta RMB (1) Àmbit Metropolità RMB (1) Resta Catalunya Catalunya Període Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats 2008 2.729 4.404 8.464 22.909 11.193 27.313 15.196 40.353 27.569 71.007 2009 1.309 3.154 4.255 14.418 5.564 17.572 6.523 18.917 12.358 37.871 2010 1.913 1.672 5.736 6.606 7.649 8.278 5.874 13.014 13.523 21.292 2011 1.073 1.839 3.975 6.349 5.048 8.188 2.850 10.516 7.898 18.704 2012 493 1.077 2.420 3.919 2.913 4.996 2.398 8.007 5.311 13.003 2013 697 666 959 2.420 1.656 3.086 1.380 3.427 3.036 6.513 1r.tr. 185 213 259 392 444 605 437 969 881 1.574 2n.tr. 62 120 332 686 394 806 428 1.052 822 1.858 3r.tr. 304 165 166 513 470 678 204 681 674 1.359 4t.tr. 146 168 202 829 348 997 311 725 659 1.722 2014 752 555 1.694 1.998 2.446 2.553 1.400 3.071 3.846 5.624 1r.tr. 94 147 268 601 362 748 407 513 769 1.261 2n.tr. 334 275 439 393 773 668 397 831 1.170 1.499 3r.tr. 179 31 620 365 799 396 283 673 1.082 1.069 4t.tr. 145 102 366 639 511 741 314 1.054 825 1.795 2015 1.408 836 2.590 1.199 3.998 2.035 2.178 1.999 6.176 4.034 1r.tr. 451 277 661 153 1.112 430 376 488 1.488 918 2n.tr. 394 146 435 148 829 294 602 534 1.431 828 3r.tr. 359 139 673 384 1.032 523 487 539 1.519 1.062 4t.tr. 204 274 821 514 1.025 788 713 438 1.738 1.226 2016 1r.tr. 323 192 1.058 358 1.381 550 569 551 1.950 1.101 (1) A partir de 2008 les dades corresponen a l'Àmbit Metropolità (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), mentre que les dades anteriors corresponen a la RMB (les cinc comarques anteriors més l'Alt Penedès i el Garraf). Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Explotació dels visats d'obra residencial i dels certificats finals d'obra dels Col·legis d'Aparelladors de Catalunya. Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Elaboració pròpia. La construcció residencial a Barcelona mostra els primers senyals de contenció després del fort creixement de 2015. Un punt d’inflexió que no s’observa a l’entorn metropolità ni a la resta del país. Els 323 habitatges que s’han començat a construir a Barcelona durant el primer trimestre d’enguany és una dotació que es compara negativament amb els 451 iniciats durant el mateix període de 2015. Una diferència significativa però relativament previsible atès que el primer trimestre fou el que va concentrar més activitat de tot l’any passat. Contràriament, a la resta del país i especialment a l’entorn metropolità, les xifres de l’acumulat anual mostren una continuïtat més consistent amb la trajectòria expansiva del bienni precedent. Un fet explicable pel major potencial de creixement fora de la capital, puntualment engreixat per la reactivació de projectes constructius que la crisi de 2008 va deixar a mig fer. Més enllà de les espectaculars variacions en termes relatius, la realitat és que en valors absoluts la construcció de nous habitatges es mou encara en xifres de subsistència. En conseqüència, hi ha molt marge de creixement. Però que aquesta trajectòria alcista es mantingui a mitjà termini dependrà de com evolucioni l’actual situació d’estancament de les rendes familiars mitjanes i també de les expectatives d’evolució dels tipus d’interès. Barcelona Resta Àmbit Metropolità Variació (%) Iniciats Acabats Iniciats Acabats 1r.tr.2016/1r.tr.2015 -28,4 -30,7 60,1 134,0 2n.sem.2015/2n.sem.2014 73,8 210,5 51,5 -10,6 2015/2014 87,2 50,6 53,0 -40,0 2014/2013 7,9 -16,7 76,6 -17,4 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Habitatges iniciats a l’Àmbit Metropolità Habitatges Iniciats a l’Àmbit Metropolità Habitatges iniciats als grans municipis de l'Àmbit Metropolità La reactivació de la construcció residencial es va consolidant i generalitzant a l’àmbit metropolità però amb intensitats ben diferents segons els municipis. Si el sobtat repunt –més d’un 75%- que va registrar la construcció de sostre residencial a l’entorn metropolità de Barcelona durant 2014 es va concentrar fora de les grans ciutats, l’augment de 2015 i primer trimestre d’enguany ha compensat aquest biaix. Això, juntament amb el protagonisme de la capital, explica que gairebé el 40% de la nova oferta residencial a Catalunya és localitzi a Barcelona i a tres de les principals ciutats de la primera corona metropolitana com són l’Hospitalet, Badalona i Sant Cugat del Vallès. A grans ciutats com ara Terrassa, Sabadell, el Prat, Viladecans i Mataró, les xifres d’habitatges iniciats també han començat a remuntar, mentre que a d’altres com ara Santa Coloma de Gramenet, Cornellà i Mollet, l’activitat sectorial continua en un punt extraordinàriament baix. 2014 2015 1r.tr.2016 Barcelona 752 1.408 323 l'Hospitalet de Llobregat 63 165 167 Badalona 120 539 298 Terrassa 30 252 7 Sabadell 187 102 63 Mataró 87 112 16 Santa Coloma de Gramenet 10 4 0 Cornellà de Llobregat 8 14 0 Sant Cugat 49 260 51 Sant Boi de Llobregat 105 58 0 Rubí 14 17 17 Viladecans 1 48 5 el Prat de Llobregat 65 70 26 Castelldefels 23 31 27 Granollers 7 29 5 Cerdanyola del Vallès 13 14 25 Mollet del Vallès 2 13 0 Total municipis grans 1.536 3.136 1.030 Total Àmbit Metropolità 2.446 3.998 1.381 Total Catalunya 3.846 6.176 1.950 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Habitatges iniciats i acabats per districtes Habitatges Iniciats i acabats per districtes Habitatges iniciats i acabats a Barcelona per districtes L’oferta residencial en construcció a Barcelona durant els primers nou mesos de 2015 mostra una concentració territorial menys acusada que la de 2014. L’augment tan notable del nombre d’habitatges iniciats a la capital durant els primers nou mesos de 2015 s’ha vist acompanyat d’una major dispersió de les promocions. Als districtes de Sant Martí i Sant Andreu, que l’any passat van concentrar la meitat de l’oferta nova, s’hi han afegit l’Eixample, Sants- Montjuïc i Nou Barris. En conjunt, aquests cinc districtes concentren el 84% de la nova oferta en construcció a Barcelona. A l’extrem oposat, Ciutat Vella pot tancar l’any sense posar en marxa cap nova construcció. Els altres quatre districtes es reparteixen poc més del 15% dels habitatges iniciats. _ Iniciats Acabats Districte 2014 gn-st 2015 Var(%) (1) 2014 gn-st 2015 Var(%) (1) 1. Ciutat Vella 66 0 -- 27 186 1.052.9 2. l'Eixample 70 266 322.5 93 24 -60.4 3. Sants-Montjuïc 11 174 1.300.5 79 36 5.3 4. Les Corts 132 20 -84.8 93 70 -24.7 5. Sarrià-Sant Gervasi 35 60 7.9 72 48 131.6 6. Gràcia 34 53 766.7 60 1 -98.7 7. Horta-Guinardó 30 65 231.8 5 34 200.4 8. Nou Barris 0 109 -- 2 36 -- 9. Sant Andreu 147 261 65.2 11 40 733.3 10. Sant Martí 227 196 20.9 113 87 -60.5 Barcelona 752 1.204 79.2 555 562 6.9 (1) Variació interanual dels darrers dotze mesos Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges a Barcelona Habitatges visats protegits i públics segons règim de protecció Barcelona Catalunya Visat inicial Certificat final Total iniciats protegits Total acabats protegits Període Total Venda Lloguer Remodelació de barris Total Venda Lloguer Remodelació de barris 2006 1.442 630 649 163 898 393 288 217 7.592 3.803 2007 1.650 959 583 108 925 424 309 192 9.201 4.303 2008 1.174 533 641 0 1.913 740 1.073 100 10.542 6.315 2009 1.964 1.431 460 73 739 137 362 240 9.027 6.366 2010 893 227 666 0 944 587 329 28 7.602 6.735 2011 1.077 561 516 0 1.154 567 587 0 2.767 5.759 1r.tr. 270 7 263 0 172 102 70 0 n.d. n.d. 2n.tr. 297 73 224 0 290 186 104 0 n.d. n.d. 3r.tr. 341 328 13 0 306 252 54 0 n.d. n.d. 4t.tr. 169 153 16 0 386 27 359 0 n.d. n.d. 2012 306 184 122 0 1.081 604 432 45 1.926 5.147 1r.tr. 124 95 29 0 526 332 149 45 n.d. n.d. 2n.tr. 74 44 30 0 185 132 53 0 n.d. n.d. 3r.tr. 103 43 60 0 239 18 221 0 n.d. n.d. 4t.tr. 5 2 3 0 131 122 9 0 n.d. n.d. Nota: les qualificacions definitives del règim de protecció dels acabats poden diferir de les qualificacions inicials. Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. Generalitat de Catalunya. Ajuts a la rehabilitació a Barcelona (2012) Període Expedients Habitatges Pressupost (milers d'€) Subvenció (milers d'€) Ajuts a la rehabilitació Àmbit ciutat 196 3.059 16.496 2.136 ARI 216 2.582 14.518 2.979 AERI Sants 66 1.223 4.361 1.039 Sud-oest del Besòs 14 228 1.611 967 Ajuts per a la instal·lació d'ascensors Ciutat 335 4.319 28.867 11.438 Altres ajuts Àmbit ciutat 9 61 735 131 Pla de barris 14 259 500 250 Total Total 850 11.731 67.088 18.939 Font: Consorci de l'Habitatge de Barcelona. Ajuts al pagament del lloguer a Barcelona (2012) Borsa d'habitatge de lloguer RBE Lloguer just Període Total Lloguer social Borsa Jove (Renda Bàsica d'Emancipació) Entrades Concedides % concedides/entrades 2008 9.551 6.920 4.199 61% 2009 297 131 166 12.017 7.553 5.232 69% 2010 292 163 129 15.424 7.668 5.645 74% 2011 186 90 96 17.506 4.763 4.315 91% 2012 144 97 47 5.579 3.857 3.670 95% Font: Consorci de l'Habitatge de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Construcció d’habitatges | Actuacions per facilitar l’accés i la rehabilitació d’habitatges Les limitacions pressupostàries que pateixen les administracions públiques sense excepcions expliquen les retallades que mostren les xifres de construcció d’habitatges sota algun tipus de protecció i també els de promoció pública. Sent una situació comprensible per la mancança de recursos i crèdit, és especialment sagnant que aquesta davallada de la promoció pública o protegida es produeixi quan més demanda hi ha d’aquesta tipologia d’habitatges. Òbviament, es tracta d’una situació comuna al conjunt del país i com a tal, obligarà més aviat que tard, a una reformulació d’aquestes polítiques. Sembla evident que en el futur haurien de tenir un caràcter més anticíclic. Potenciar el lloguer temporal i les actuacions de rehabilitació possiblement són línies d’actuació més efectives per resoldre les necessitats de sostre d’un segment creixent de la població. També és cert que la forta correcció dels preus dels habitatges en el mercat lliure contribuirà a satisfer una part d’aquesta demanda quan es normalitzi l’accés al crèdit. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres Llicències d’obres majors El volum de sostre previst a les llicències d’obres majors aprovades s’estanca. La consolidació de l’aparent canvi de tendència del bienni 2013-2014 haurà d’esperar. La severa contracció que d’ençà els darrers anys de la dècada passada ha registrat el sector de la construcció arreu del país té el seu testimoni a Barcelona amb un quadrienni de descens sostingut del volum de sostre aprovat a les llicències d’obres, tant de nova construcció com de reforma i ampliació. Les dades de 2013 mostraven ja una certa estabilitat després dels mínims assolits un any abans, amb un petit repunt que les dades de 2014 van confirmar. Els volums són encara discrets però sembla que s’ha posat punt i final a l’etapa contractiva tot i els dubtes que generen les dades disponibles de 2015. Dades i anàlisi  Sostre previst  Habitatges i places d’aparcament  Sostre per districtes Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre Sostre Sostre previst a les llicències d'obres majors aprovades (m2) Total Sostre nou Reforma i ampliació Període Total nou Habitatge Aparcament Comercial Oficines Equip. i hotels Indústries i altres 2007 1.428.644 1.078.169 365.127 389.394 42.959 89.265 136.402 55.022 350.475 2008 1.515.786 1.035.077 221.496 313.071 40.059 184.889 177.909 97.653 480.709 2009 997.685 609.869 178.442 141.896 39.992 75.933 102.827 70.779 387.816 2010 753.522 552.653 131.985 138.570 30.094 63.295 131.002 57.709 200.869 2011 737.379 428.424 136.795 135.329 22.853 35.442 61.726 36.279 308.955 1r.tr. 200.916 98.995 20.408 24.753 3.802 27.792 12.546 9.695 101.921 2n.tr. 261.003 167.974 61.017 61.262 11.405 6.208 14.059 14.022 93.029 3r.tr. 49.273 18.188 7.906 3.443 3.115 196 286 3.243 31.085 4t.tr. 226.187 143.267 47.464 45.871 4.532 1.245 34.836 9.319 82.921 2012 524.516 226.675 63.196 66.993 10.139 5.614 67.282 13.451 297.840 1r.tr. 149.234 106.787 21.503 31.113 2.046 5.429 38.628 8.069 42.447 2n.tr. 154.621 24.116 10.030 3.596 887 153 7.876 1.574 130.505 3r.tr. 103.261 50.375 18.271 12.191 4.672 32 13.060 2.149 52.887 4t.tr. 117.400 45.398 13.392 20.093 2.534 0 7.719 1.660 72.002 2013 547.084 291.199 51.692 63.167 15.182 26.913 61.629 72.615 255.885 1r.tr. 160.903 120.087 7.589 23.940 4.381 0 15.907 68.269 40.816 2n.tr. 146.413 67.290 15.783 16.115 4.944 2.648 26.358 1.442 79.123 3r.tr. 134.232 81.480 13.483 19.511 4.987 24.265 18.669 563 52.753 4t.tr. 105.536 22.342 14.837 3.600 871 0 694 2.341 83.194 2014 632.452 319.188 93.190 104.403 21.359 20.505 54.576 25.154 313.264 1r.tr. 112.232 57.808 21.220 23.547 5.837 343 2.896 3.966 54.424 2n.tr. 147.436 83.555 19.438 30.287 1.955 0 31.396 478 63.881 3r.tr. 182.020 78.190 14.651 20.703 3.469 19.960 16.880 2.527 103.829 4t.tr. 190.764 99.634 37.880 29.867 10.098 202 3.404 18.183 91.130 2015 636.293 261.427 103.575 54.029 17.895 2.888 60.773 22.267 374.866 1r.tr. 99.242 42.132 24.558 6.331 3.669 2.019 4.759 795 57.110 2n.tr. 144.482 38.391 10.745 5.011 0 0 18.741 3.894 106.091 3r.tr. 201.532 62.511 29.958 15.383 6.217 0 9.351 1.603 139.021 4t.tr. 191.037 118.393 38.314 27.305 8.009 869 27.921 15.975 72.644 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència de Coordinació Territorial de l'Ajuntament de Barcelona Variació (%) Total Nou Ref. i ampl. 4t.tr.2015/4t.tr.2014 0,1 18,8 -20,3 2n.sem.2015/2n.sem.2014 5,3 1,7 8,6 2015/2014 0,6 -18,1 19,7 2014/2013 15,6 9,6 22,4 L’aparent canvi de tendència registrat per l’evolució del sostre nou previst a les llicències d’obres del bienni 2013-2014 ha perdut força durant la major part de 2015 i s’ha començat a recuperar durant el darrer trimestre de l’any. La superfície sotmesa a reforma/ampliació ha evolucionat de manera més consistent i estable. Durant la segona meitat de l’any passat l’Ajuntament de Barcelona va tramitar llicències d’obres majors que preveuen la construcció d’uns 180.000 m2 de superfície nova i la reforma/ampliació de més de 210.000 m2. Considerant el total anual, el predomini de la superfície a rehabilitar sobre la de nova construcció és força més accentuat. Una relació atípica en la història moderna de la ciutat. No tant perquè la superfície a reformar sigui especialment elevada –ja és comparable als volums de deu anys enrere- com perquè la nova continua sense allunyar-se dels mínims del bienni 2012-2013. És evident que s’ha produït una certa reactivació del mercat immobiliari gràcies a la política expansiva del BCE i a la millora de les expectatives per a un percentatge creixent de la població. Però ni la recuperació de la demanda de sostre residencial és prou sòlida ni el sistema bancari que l’ha de finançar té tan poca memòria. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre Del detall dels usos previstos de la superfície de nova construcció aprovada durant la segona meitat de 2015 en sobresurt la forta davallada de la destinada a oficines, mentre que augmenta la residencial i la destinada a equipaments i hotels. La resta d’usos mostra valors similars als d’un any abans. En termes anuals, al descens del sostre per a oficines s’hi afegeix el d’aparcaments. Pel que fa a les llicències de reforma i ampliació, la concentració d’expedients aprovats durant la segona meitat de 2015 replica la d’un any abans, augmentant els volums d’obra prevista. El que s’ha de valorar és que al llarg de l’any passat es va aprovar la reforma/ampliació de gairebé 375.000 m2 de sostre, un volum anual desconegut d’ençà 2009. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Habitatges i places d’aparcament Habitatges i places d’aparcament Habitatges i places d'aparcament l nombre d’habitatges de nova construcció previstos a les llicències d’obres aprovades durant el segon semestre de 2015 supera lleument les xifres d’un any abans però no pot compensar el retrocés de la primera meitat de l’any. Sembla que el canvi de tendència de 2014 no tenia la consistència que aparentava. La situació és millor en el segment dels habitatges sotmesos a reforma, pressionat per la demanda de lloguer. A l’hora de valorar la xifra de 1.314 habitatges de nova construcció previstos a les llicències aprovades al llarg de 2014 s’apuntava que el llarg procés d’ajustament que ha viscut la construcció residencial havia tocat fons i que podia ser el canvi de tendència esperat. Però també s’advertia que no es podien descartar alts i baixos a curt i mitjà termini. L’espera ha estat curta. Els 1.224 habitatges nous previstos a les llicències aprovades durant 2015 –un 6,8% menys que un any abans- capgiren la trajectòria alcista que aquesta variable havia iniciat a començament de 2014. Malgrat els baixos tipus d’interès, la demanda solvent d’habitatge nou és i continuarà sent escassa mentre el creixement de l’economia no es tradueixi en una millora més sòlida i sostinguda del mercat de treball. El fet que l’accés al crèdit bancari ja no sigui una quimera tot i que continua sent molt selectiu, ha d’incidir en l’ampliació i mobilització d’aquest segment de la demanda d’habitatge. En conseqüència, que l’oferta disponible de sostre residencial nou a la ciutat sigui escassa i, en alguns barris inexistent, juga a favor d’un augment progressiu de la construcció de nous habitatges. De ben segur que serà un procés llarg, però les dades del darrer bienni segurament formaran part de la base sobre la que s’ha d’assentar la recuperació de la construcció residencial a Barcelona. El segment de la reforma i ampliació ha tancat el segon semestre de 2015 amb un increment molt notable que ha interromput la trajectòria negativa d’un any abans. És un primer pas en l’intent de recuperar els volums d’abans de la crisi i que de moment passa per consolidar els del quinquenni 2009-2013. Millorar la salut del parc residencial de la ciutat requereix una dotació anual, tant d’habitatge nou com reformat, força més elevada que la dels darrers quatre anys. Habitatges Habitatge protegit Places d'aparcament Període Total Nou Reforma i ampliació 2008 4.648 3.132 1.516 1.143 9.904 2009 3.039 2.279 760 755 4.665 2010 2.593 1.921 672 829 4.431 2011 2.545 1.891 654 735 5.983 2012 2.015 1.492 523 162 2.649 2013 1.474 768 706 97 2.050 1r.tr. 459 167 292 21 763 2n.tr. 281 212 69 61 512 3r.tr. 347 184 163 0 568 4t.tr 387 205 182 15 207 2014 1.773 1.314 459 252 2.679 1r.tr. 403 337 66 64 517 2n.tr. 464 317 147 90 585 3r.tr. 383 261 122 33 567 4t.tr. 523 399 124 65 1.010 2015 1.826 1.224 602 358 1.513 1r.tr. 371 322 49 126 234 2n.tr. 318 223 95 44 201 3r.tr. 532 268 264 0 455 4t.tr. 605 411 194 188 623 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència de Coordinació Territorial de l'Ajuntament de Barcelona Variació (%) Habitatge Total Nou Reforma i ampl. 4t.tr.2015/ 4t.tr.2014 15,7 3,0 56,5 2n.sem.2015/ 2n.sem.2014 25,5 2,9 86,2 2015/2014 3,0 -6,8 31,2 2014/2013 20,3 71,1 -35,0 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Construcció | Llicències d’obres majors | Sostre per districtes Sostre per districtes Distribució territorial del sostre total previst a les llicències d'obres aprovades (m2) 2015 Districte Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels Indústria i altres Total 1. Ciutat Vella 34.827 818 10.477 1.849 2.546 20.022 10.412 80.952 2. Eixample 46.060 15.015 12.859 11.836 147 31.987 9.424 127.329 3. Sants-Montjuïc 15.511 2.265 2.066 1.112 7.575 0 20.612 49.141 4. Les Corts 19.452 10.185 2.130 777 6.500 0 1.807 40.851 5. Sarrià-Sant Gervasi 25.965 8.199 2 417 14.323 0 8.315 57.221 6. Gràcia 13.693 2.625 482 1.516 1.101 2.602 3.898 25.917 7. Horta-Guinardó 18.163 9.621 7.600 39 19.983 295 4.083 59.785 8. Nou Barris 10.471 6.036 4.760 0 463 0 367 22.096 9. Sant Andreu 19.894 11.254 4.855 2.019 8.320 0 4.358 50.700 10. Sant Martí 32.453 9.849 56.370 0 4.100 15.651 3.876 122.300 Barcelona 236.488 75.868 101.602 19.566 65.058 70.557 67.154 636.293 2014 Districte Residencial Aparcament Comercial Oficines Equipaments Hotels Indústria i altres Total 1. Ciutat Vella 28.192 2.498 6.423 425 6.048 24.058 8.528 76.173 2. Eixample 44.880 20.232 11.102 4.829 10.378 53.410 10.755 155.585 3. Sants-Montjuïc 23.244 53.581 7.203 123 464 4.058 21.455 110.129 4. Les Corts 15.559 8.428 2.877 6.121 6.039 0 1.993 41.017 5. Sarrià-Sant Gervasi 35.550 11.799 186 691 2.338 1.958 3.537 56.060 6. Gràcia 9.399 5.902 1.147 101 0 1.856 1.219 19.624 7. Horta-Guinardó 11.658 10.190 2.853 311 4.595 333 1.634 31.574 8. Nou Barris 877 2.647 219 0 0 0 58 3.801 9. Sant Andreu 17.536 11.963 2.064 56 8.226 0 357 40.202 10. Sant Martí 23.564 19.577 7.161 24.466 11.577 6.944 4.999 98.287 Barcelona 210.460 146.817 41.236 37.124 49.666 92.618 54.533 632.452 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Gerència d'Ecologia Urbana Tres districtes concentren poc més de la meitat del volum d’obra a construir o reformar durant 2015. Una polarització menys acusada que la d’un any abans amb un volum d’obra pràcticament idèntic. També s’ha reduït la concentració per usos. Els usos residencials i comercials –el darrer segment és nodreix bàsicament de sostre reformat- acaparen més de la meitat de la superfície prevista a les llicències d’obres aprovades. Una concentració que un any abans la protagonitzaven els usos residencials i els aparcaments. La resta d’usos, amb l’excepció del sostre per a oficines, tanquen 2015 amb un repartiment força equilibrat del 43% del sostre que no acaparen els dos usos dominants i el d’oficines, relegat a una posició residual per l’impuls de la demanda de sostre hoteler i similars. Pel que fa a la distribució territorial del sostre previst a les llicències amb independència del seu ús, els dos districtes més beneficiats, amb gairebé el 40% del total, són l’Eixample i Sant Martí. Els usos residencials i hotelers en el primer cas i els comercials en el segon, expliquen aquesta concentració. Ciutat Vella es situa en tercera posició recolzant-se en els mateixos sectors que l’Eixample. A la cua, com ja va sent habitual, el districte de Nou Barris i, molt a prop, Gràcia. Entre els dos acaparen un escàs 7,5% del total. Els separa però, una distribució per usos notablement diferent. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat immobiliari El mercat immobiliari residencial de Barcelona lidera la recuperació del sector a Catalunya tant en termes de compravendes com de preus. La consolidació de la trajectòria expansiva que mostren els principals indicadors macroeconòmics, tant de l’economia catalana com de l’espanyola, està afavorint la ràpida recuperació del mercat immobiliari residencial de la ciutat. Un procés incentivat per la contundent davallada del preu del diner que ha propiciat el BCE. El mercat de lloguer nota la competència del de compravenda. Barcelonaeconomia.bcn.cat recupera novament el seguiment i l’anàlisi periòdica d’indicadors imprescindibles per conèixer amb més detall la realitat del mercat de l’habitatge a Barcelona. Tanquem així un període de gairebé sis anys caracteritzat per la forta davallada del nombre d’operacions i d’operadors del mercat que convertia en poc representatives les escasses dades mitjanes disponibles i en erràtiques i massa esbiaixades les valoracions. Superada aquesta fase, recuperem un camp d’anàlisi que fou referència obligada durant les dues primeres dècades de vida de la publicació BARCELONA ECONOMIA, antecedent d’aquest web. Dades i anàlisi  Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Compravendes i preus dels habitatges nous  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Nombre, superfície i preus per districtes  Nombre, superfície i preus per barris  Compravendes i preus dels habitatges de segona mà  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Nombre, superfície i preus per districtes  Nombre, superfície i preus per barris  Finançament i crèdit hipotecari  Hipoteques d'habitatges  Crèdit hipotecari  Mercat de lloguer  Evolució del mercat de lloguer  Mercat de lloguer per districtes  Mercat de lloguer per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges Compravendes i preus dels habitatges a Barcelona, Àrea Metropolitana i Catalunya La millora de la conjuntura econòmica i la política expansiva del BCE reactiven les compravendes d’habitatges. Les empreses han acaparat una cinquena part de les compres d’habitatges a Barcelona durant 2015. El mercat residencial de la capital, igual que el de la resta de Catalunya, acumula tres anys consecutius de creixement del nombre de compravendes d’habitatges. El nombre de transaccions registrades el darrer any es situa a mig camí de la mitjana anual del quinquenni 2009-2013, el dels mínims del que va de segle, i de la mitjana anual del trienni més expansiu d’abans de la crisi. Sembla un bon punt de sortida per a valorar la solidesa de la recuperació del mercat. Un procés que a la resta de Catalunya és encara molt més feble. La variació dels preus de transacció mostra també aquest lideratge de la capital en la dinamització del mercat residencial: l’augment acumulat dels darrers dos anys més que dobla el registrat a la resta del país. Una variació imputable tant a l’activació de la demanda com al radical descens del preu del diner. Dades i anàlisi  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes i preus d’habitatges Nombre, superfície i preu dels habitatges Compravendes d'habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya: nombre i superfície dels habitatges Període Nombre de compravendes Superfície mitjana (m 2 construïts) Barcelona AMB Catalunya Barcelona AMB Catalunya 2004 19.901 - 130.686 74,5 - 88,3 2005 21.593 - 135.960 74,3 - 88,2 2006 20.775 - 149.967 75,9 - 88,5 2007 14.282 - 111.470 76,6 - 90,1 2008 9.664 - 61.538 78,4 - 89,9 2009 7.614 - 45.388 79,2 - 91,6 2010 10.554 - 55.580 79,4 - 90,9 2011 8.611 - 46.748 79,3 - 91,0 2012 7.369 - 42.577 80,8 - 90,5 2013 8.908 23.965 44.894 81,6 88,4 91,3 2014 10.606 26.639 47.109 83,1 90,2 92,7 1r.tr. 2.658 6.675 11.988 82,1 88,7 92,0 2n.tr 2.885 6.836 11.733 85,1 90,5 93,2 3r.tr. 2.550 6.645 11.794 83,2 91,2 93,9 4t.tr. 2.513 6.483 11.594 81,8 90,3 91,8 2015 12.229 32.440 54.531 81,8 90,4 92,8 1r.tr. 3.418 8.499 14.091 85,0 92,3 95,0 2n.tr. 2.972 7.739 13.072 81,2 89,9 91,8 3r.tr. 3.080 8.536 14.274 81,5 90,3 92,4 4t.tr. 2.759 7.666 13.094 78,5 88,9 91,9 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Variació (%) Nombre de compravendes Superfície mitjana (m 2 construïts) Barcelona AMB Catalunya Barcelona AMB Catalunya 2015/2014 15,3 21,8 15,8 -1,6 0,2 0,1 2014/2013 19,1 11,2 4,9 1,8 2,0 1,5 L’entorn de millora econòmica i l’evolució positiva de l’ocupació estimulen les compravendes d’habitatges i forcen els preus a l’alça. L’explotació de l’estadística de les compravendes que facilita el Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España, palesen un augment sostingut del nombre de transaccions realitzades tant a Barcelona com a l’àmbit metropolità i al conjunt de Catalunya. En plena recuperació des dels mínims assolits durant el cicle baixista, l’alça ha estat sostinguda des de 2013, en paral·lel amb la recuperació de l’economia i de la confiança de la demanda, recolzada en la millora del mercat de treball i el retorn dels fluxos de crèdit. Els habitatges que han estat objecte de les transaccions tenen, de mitjana, més superfície quan més allunyat de Barcelona està l’àmbit d’anàlisi. En general, es tracta d’un valor molt estable que té poca variabilitat per l’important pes dels habitatges de segona mà en el conjunt de les transaccions realitzades, que reflecteix les dimensions del parc. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes i preus d’habitatges Compravendes d'habitatges a Barcelona, AMB i Catalunya: preu dels habitatges Període Preu mitjà (milers d'€) Preu / m 2 construït Barcelona AMB Catalunya Barcelona AMB Catalunya 2004 233,5 - 171,8 3.078,5 - 2.089,7 2005 278,9 - 212,3 3.757,6 - 2.616,9 2006 329,4 - 239,0 4.348,7 - 2.937,9 2007 356,4 - 246,7 4.621,7 - 2.967,2 2008 359,1 - 242,8 4.464,0 - 2.884,2 2009 310,0 - 225,1 3.773,0 - 2.606,8 2010 307,8 - 221,1 3.744,5 - 2.578,2 2011 293,7 - 205,9 3.558,5 - 2.382,3 2012 252,6 - 175,8 2.945,8 - 1.990,6 2013 249,0 184,1 158,8 2.719,0 2.007,5 1.735,9 2014 258,3 188,4 162,7 2.754,5 1.996,5 1.728,2 1r.tr. 248,4 183,4 159,2 2.699,3 1.990,5 1.715,4 2n.tr 263,7 195,6 167,6 2.741,6 2.048,1 1.758,3 3r.tr. 262,3 191,1 165,8 2.782,1 2.004,9 1.745,4 4t.tr. 256,1 183,1 158,0 2.801,9 1.937,8 1.692,4 2015 275,8 195,1 167,3 2.970,6 2.065,9 1.782,2 1r.tr. 281,8 199,8 171,3 2.884,7 2.048,9 1.762,5 2n.tr. 273,2 193,4 164,1 2.960,0 2.058,5 1.773,5 3r.tr. 271,3 194,5 167,3 2.968,8 2.070,9 1.800,3 4t.tr. 275,8 191,7 166,0 3.107,5 2.088,2 1.793,5 Variació (%) Preu mitjà (milers d'€) Preu / m 2 construït Barcelona AMB Catalunya Barcelona AMB Catalunya 2015/2014 6,8 3,6 2,8 7,8 3,5 3,1 2014/2013 3,7 2,3 2,5 1,3 -0,5 -0,4 Pel que fa als preus, les dades que procedeixen de l’explotació de les transaccions registrades indiquen un alça sostinguda, tant en termes d’unitat de superfície com en el preu global. Com va passar l’any anterior, aquest increment registrat el 2015 és més intens a Barcelona (6,8%), i menys quan més ens allunyem de la ciutat (3,6% a l’àmbit metropolità i 2,8% a Catalunya). Aquesta alça moderada coincideix amb la que desprenen altres fonts procedents d’informacions d’oferta o de taxacions, i en conjunt palesen que definitivament s’ha deixat enrere la fase descendent i que s’ha iniciat un nou cicle que vindrà marcat per la disponibilitat de l’oferta i pel comportament de la demanda: demografia, creació d’ocupació, renda de les llars, tipus d’interès i accés al crèdit seran els determinants bàsics del grau d’impuls dels preus immobiliaris. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravenda d’habitatges Compravenda d’habitatges segons titularitat i nacionalitat Compravendes d'habitatges a Barcelona i Catalunya segons titularitat Període Barcelona Catalunya Persona física Persona jurídica Total Persona física Persona jurídica Total 2013 7.104 1.804 8.908 32.685 12.209 44.894 2014 8.711 1.895 10.606 39.297 7.812 47.109 1r.tr. 2.212 446 2.658 9.673 2.315 11.988 2n.tr 2.247 638 2.885 9.783 1.950 11.733 3r.tr. 2.173 377 2.550 10.060 1.734 11.794 4t.tr. 2.079 434 2.513 9.781 1.813 11.594 2015 9.834 2.395 12.229 46.125 8.406 54.531 1r.tr. 2.631 787 3.418 11.968 2.123 14.091 2n.tr. 2.438 534 2.972 11.149 1.923 13.072 3r.tr. 2.569 511 3.080 12.169 2.105 14.274 4t.tr. 2.196 563 2.759 10.839 2.255 13.094 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Variació (%) Barcelona Catalunya Persona física Persona jurídica Total Persona física Persona jurídica Total 2015/2014 12,9 26,4 15,3 17,4 7,6 15,8 2014/2013 22,6 5 19,1 20,2 -36 4,9 Compravendes d'habitatges a Barcelona i Catalunya segons nacionalitat Període Barcelona Catalunya Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total 2013 7.629 1.279 8.908 39.329 5.565 44.894 2014 9.025 1.581 10.606 40.432 6.677 47.109 1r.tr. 2.251 407 2.658 10.256 1.732 11.988 2n.tr 2.490 395 2.885 10.139 1.594 11.733 3r.tr. 2.151 399 2.550 10.037 1.757 11.794 4t.tr. 2.133 380 2.513 10.000 1.594 11.594 2015 10.424 1.805 12.229 47.279 7.252 54.531 1r.tr. 2.965 453 3.418 12.241 1.850 14.091 2n.tr. 2.534 438 2.972 11.342 1.730 13.072 3r.tr. 2.600 480 3.080 12.363 1.911 14.274 4t.tr. 2.325 434 2.759 11.333 1.761 13.094 Variació (%) Barcelona Catalunya Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total 2015/2014 15,5 14,2 15,3 16,9 8,6 15,8 2014/2013 18,3 23,6 19,1 2,8 20 4,9 Una part rellevant de les compravendes d’habitatges registrades a Barcelona corres- ponen a estrangers. La demanda que ha esdevingut propietària d’un habitatge durant els darrer bienni té un perfil molt estable en el què prevalen les persones de nacionalitat espanyola. A Barcelona, al voltant d’un 80% de les compravendes registrades han estat signades per una persona física, una proporció lleument superior a la de Catalunya, on les empreses han comprat de mitjana un 16% del total d’habitatges venuts. Pel que fa a la nacionalitat dels compradors, a Barcelona la proporció d’adquirents amb nacionalitat estrangera (al voltant del 16%) és uns dos punts superior a la mitjana de Catalunya. En ambdós casos aquests compradors tenen un perfil molt heterogeni que abraça des d’immigrants econòmics que compren el seu habitatge principal fins a inversors no residents que compren amb intenció de rendibilitzar-ho amb un lloguer o per a fer-hi estades curtes. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges Compravendes i preus dels habitatges nous a Barcelona L’escassetat de l’oferta d’habitatges nous condiciona el revifament de la demanda i resta credibilitat a l’evolució dels preus de venda. El protagonisme de les empreses com a compradores es pot interpretar com un indici de la feblesa latent en la que encara es mou el mercat residencial. Oferta limitada, transaccions igualment contingudes i estables per tercer any consecutiu i preus mitjans moderadament alcistes, especialment a partir de l’estiu de 2015, són alguns dels trets que han caracteritzat el mercat de sostre residencial nou a la capital el darrer trienni. També convé remarcar el pes determinant de la inversió empresarial en aquest mercat i la pràctica desaparició de les compravendes d’habitatges protegits. La distribució territorial de les transaccions d’habitatges nous durant 2015 mostra una imatge relativament equilibrada amb trets singulars que van més enllà de la tradicional posició destacada de Sant Martí i el dèficit crònic de Nou Barris. Sorprèn negativament la pràctica absència de mercat de sostre nou a Sant Andreu i, en sentit invers, els resultats de Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó. Dades i anàlisi  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Nombre, superfície i preus per districtes  Nombre, superfície i preus per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes i preus dels habitatges nous Compravendes i preus dels habitatges nous a Barcelona Compravendes d'habitatges nous a Barcelona: nombre, superfície i preu dels habitatges Període Nombre de compravendes Superfície mitjana (m 2 construïts) Preu mitjà (milers d'€) Preu / m 2 construït Habitatges lliures Habitatges protegits Total Habitatges lliures Habitatges protegits Total mitjà màxim mínim 2006 6.547 531 7.078 78,4 69,8 77,8 344,3 4.452,0 23.697,1 181,2 2007 3.147 264 3.411 77,9 74,6 77,7 394,3 5.009,4 22.222,2 181,7 2008 2.144 477 2.621 80,6 71,0 78,9 432,8 5.144,3 23.833,3 223,2 2009 1.514 171 1.685 81,7 72,7 80,8 363,4 4.264,2 19.405,1 180,4 2010 2.430 263 2.693 80,3 66,0 78,9 342,6 4.259,5 18.200,0 222,6 2011 2.056 217 2.273 79,6 75,5 79,3 355,4 4.276,0 16.843,8 239,7 2012 1.373 76 1.449 80,4 71,4 80,0 261,4 3.108,7 19.531,3 263,5 2013 1.120 87 1.207 84,1 73,1 83,4 279,5 3.197,5 23.255,8 235,5 2014 1.003 115 1.118 86,3 69,5 84,5 287,1 3.116,2 13.326,2 193,6 1r.tr. 290 53 343 86,7 68,5 83,9 282,9 3.050,3 13.326,2 193,6 2n.tr 277 21 298 87,3 67,6 85,9 281,9 2.997,4 8.910,0 327,3 3r.tr. 208 19 227 84,8 71,3 83,6 298,4 3.319,7 12.943,4 355,7 4t.tr. 228 22 250 85,6 72,7 84,5 289,0 3.171,3 7.048,8 636,4 2015 1.132 58 1.190 84,0 82,4 83,9 292,2 3.237,0 16.896,6 259,7 1r.tr. 407 14 421 88,1 82,6 87,9 275,6 2.893,5 11.441,7 279,7 2n.tr. 197 19 216 83,7 85,5 83,8 262,8 3.031,6 7.690,1 259,7 3r.tr. 252 18 270 85,4 78,0 84,9 325,7 3.371,6 16.896,6 285,7 4t.tr. 276 7 283 76,4 84,9 76,6 312,9 3.850,6 15.118,0 705,9 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Variació (%) Habitatges nous Superfície mitjana (m 2 construïts) Preu mitjà (milers d'€) Preu/m 2 construït lliures protegits Total lliures protegits Total mitjà màxim mínim 2015/2014 12,9 -49,6 6,4 -2,6 18,5 -0,7 1,8 3,9 26,8 34,2 2014/2013 -10,4 32,2 -7,4 2,5 -4,9 1,4 2,7 -2,5 -42,7 -17,8 Tot i l’augment del nombre de compravendes d’habitatges nous en relació amb l’any anterior, el pes relatiu d’aquestes sobre el total ha disminuït per segon any consecutiu, situant-se a la vora del 10%. La recuperació de l’activitat del sector immobiliari es reflecteix, entre d’altres variables, en l’augment del nombre de transaccions registrades. En el segment d’obra nova, les compravendes han superat un 6,4% les signades un any enrere, quan encara queien i es trobaven en la fase final del cicle descendent. Tot i el canvi de signe, l’augment és molt inferior al registrat al mercat de segona mà, de manera que el pes d’aquell mercat sobre el total ha continuat reduint-se. L’estadística de base de les taules que aquí es presenten considera que un habitatge nou és el que fa menys d’un any i mig que ha obtingut el certificat final d’obra. Amb aquest criteri, certament restrictiu, es pot concloure que els habitatges més nous tenen una superfície mitjana construïda inferior a la dels habitatges que es construïen durant l’etapa expansiva: actualment, aquesta dimensió mitjana ha caigut fins als 84 m 2 en el cas dels habitatges del mercat lliure, uns 10 m 2 menys que en l’etapa alcista. Pel que fa als preus, la sèrie disponible indica un alça moderada en termes de preu total fins a situar-se en la segona meitat del 2015 per sobre dels 300.000 m 2 . Aquestes dades mitjanes, que amaguen una gran variabilitat de tipologia de producte i territorial, presenten un impuls més intens quan es mesuren per unitat de superfície: el preu mitjà/m 2 ha augmentat un 3,9% el 2015, si bé cap a final d’any s’ha observat una intensificació del ritme de creixement. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes i preus d’habitatges nous Compravendes d’habitatges nous segons titularitat i nacionalitat Compravendes d'habitatges nous a Barcelona i Catalunya segons titularitat Compravendes d'habitatges nous a Barcelona i Catalunya segons nacionalitat Durant l’any 2015 s’ha accentuat la presència d’empreses entre els compradors d’habitatges nous. El perfil dels compradors en el mercat d’obra nova s’ha anat modificant durant els darrers anys, sobretot com a conseqüència de la crisi i el seu impacte en la capacitat econòmica i la confiança de les famílies. La recuperació econòmica que es va iniciar tímidament fa un parell d’anys i el nivell vigent de preus (força per sota del vigent cap a la meitat de la dècada passada) atreuen una demanda no orientada a utilitzar l’habitatge com a bé d’ús, com és el cas d’empreses amb intenció d’invertir i/o llogar. A Barcelona, aquesta demanda se situa gairebé en un 30%, pràcticament el doble del que representa a Catalunya. En termes de nacionalitat, el 15% de compradors de nacionalitat estrangera dels habitatges no s’allunya gaire del pes dels residents amb nacionalitat estrangera sobre el conjunt de residents. En comparació amb Catalunya, al mercat d’obra nova de Barcelona els compradors amb nacionalitat estrangera tenen molt més protagonisme, si bé en tots dos àmbits ha retrocedit lleument en aquest darrer any. Període Barcelona Catalunya Persona física Persona jurídica Total Persona física Persona jurídica Total 2013 891 316 1.207 10.320 4.731 15.051 2014 880 238 1.118 9.199 2.713 11.912 1r.tr. 257 86 343 2.765 1.029 3.794 2n.tr 265 33 298 2.586 647 3.233 3r.tr. 181 46 227 2.071 437 2.508 4t.tr. 177 73 250 1.777 600 2.377 2015 838 352 1.190 6.989 1.332 8.321 1r.tr. 210 211 421 2.146 568 2.714 2n.tr. 179 37 216 1.618 258 1.876 3r.tr. 228 42 216 1.640 276 1.916 4t.tr. 221 62 283 1.585 230 1.815 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Variació (%) Barcelona Catalunya Persona física Persona jurídica Total Persona física Persona jurídica Total 2015/2014 -4,8 47,9 6,4 -24 -50,9 -30,1 2014/2013 -1,2 -24,7 -7,4 -10,9 -42,7 -20,9 Període Barcelona Catalunya Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total 2013 980 227 1.207 13.694 1.357 15.051 2014 876 242 1.118 10.644 1.268 11.912 1r.tr. 262 81 343 3.374 420 3.794 2n.tr 230 68 298 2.879 354 3.233 3r.tr. 182 45 227 2.231 277 2.508 4t.tr. 202 48 250 2.160 217 2.377 2015 1.002 188 1.190 7.476 845 8.321 1r.tr. 385 36 421 2.481 233 2.714 2n.tr. 177 39 216 1.676 200 1.876 3r.tr. 222 48 270 1.714 202 1.916 4t.tr. 218 65 283 1.605 210 1.815 Variació (%) Barcelona Catalunya Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total 2015/2014 14,4 -22,3 6,4 -29,8 -33,4 -30,1 2014/2013 -10,6 6,6 -7,4 -22,3 -6,6 -20,9 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges nous Compravendes d’habitatges nous per districtes Compravendes d'habitatges nous a Barcelona: nombre, superfície i preu per districtes Districte Nombre de compravendes Superfície mitjana (m 2 construïts) Preu mitjà (milers d'€) Preu €/m 2 construït 2014 2015 var(%) 2014-2015 2014 2015 var(%) 2014-2015 2014 2015 var(%) 2014-2015 2014 2015 var(%) 2014-2015 Ciutat Vella 140 98 -30,0 58,1 66,0 13,6 208,8 273,5 31,0 3.564,9 3.456,2 -3,0 Eixample 110 120 9,1 81,0 82,3 1,6 313,1 352,0 12,4 3.873,5 4.345,9 12,2 Sants-Montjuïc 35 79 125,7 75,5 68,8 -8,8 233,6 164,7 -29,5 3.020,9 2.361,8 -21,8 Les Corts 32 102 218,8 90,0 92,1 2,4 360,7 523,5 45,2 3.766,8 5.268,9 39,9 Sarrià-Sant Gervasi 214 191 -10,7 128,6 114,2 -11,2 529,9 447,6 -15,5 3.914,1 3.868,6 -1,2 Gràcia 89 57 -36 88,5 95,7 8,2 250,8 363,4 44,9 2.823,2 3.174,6 12,4 Horta-Guinardó 109 129 18,3 70,2 69,7 -0,6 137,0 133,7 -2,4 1.734,1 1.928,5 11,2 Nou Barris 4 1 -75,0 77,0 60,0 -22,1 104,4 -- -- 1.382,1 -- -- Sant Andreu 24 10 -58,3 74,65 62,2 -16,7 166,1 133,1 -19,9 2.106,6 1.920,3 -8,8 Sant Martí 316 375 18,7 75,1 81,4 8,4 219,5 248,4 13,1 2.747,7 2.938,3 6,9 Barcelona 1.118 1.190 6,4 84,5 83,9 -0,7 287,1 292,2 1,8 3.116,2 3.237,0 3,9 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Apareixen grans diferències per districtes tant en nombre de transaccions registrades com de nivells de preus. Alhora, el comportament dels preus també és molt heterogeni entre els deu districtes de la ciutat. L’anàlisi de les compravendes d’habitatges nous a Barcelona per districtes revela interessants diferències que il·lustren, d’entrada, una desigual presència de l’oferta, amb extrems que van d’una transacció a Nou Barris a 375 a Sant Martí. Aquest darrer és el districte de Barcelona que més edificació nova ha concentrat en les dues darreres dècades, en línia amb la transformació urbanística d’aquesta zona de la ciutat. Sarrià- Sant Gervasi, l’Eixample i Horta-Guinardó són altres districtes en els què també s’ha concentrat un nombre relativament elevat de transaccions. Pel que fa a les característiques dels habitatges, les dades disponibles mostren que, com ha estat habitual en les darreres dècades, els habitatges més grans i més cars se situen entre Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi: els venuts durant l’any 2015 en aquest darrer districte tenien uns 30 m 2 més de superfície que l’habitatge mitjà venut a la ciutat. En termes de preus, els venuts a les Corts (per sobre del mig milió d’euros) se situaven un 79% per sobre de la mitjana de la ciutat. Tot apunta a que si bé la mostra del 2015 no és significativa pel districte de Nou Barris, tant en preu total com per unitat de superfície es troben a la banda més baixa de preus, en línia amb les dades de 2014. L’evolució dels preus dels habitatges nous per districtes palesa que una mitjana general lleugerament a l’alça amaga que en alguns casos els preus ja enfilen clarament a l’alça (cas de Gràcia o Les Corts, entre d’altres), mentre que en altres districtes no han acabat de tancar la trajectòria descendent (Sants-Montjuïc o Sant Andreu). Aquesta frontera entre el final del cicle baixista i una nova etapa de lenta recuperació a vegades és molt difícil de traçar, perquè si l’oferta és escassa pot haver molta volatilitat i fins i tot emetre senyals dissonants (com que els preus pugin en € i baixin en €/m2, com ha succeït el 2015 a Ciutat Vella). En qualsevol cas, 2016 serà un any que aportarà una major definició dins d’aquest segment de mercat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravenda d’habitatges nous Compravenda d’habitatges nous per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges Compravendes d’habitatges de segona mà a Barcelona El mercat residencial de Barcelona és, darrerament més que mai, un mercat de segona mà. Un segment que el darrer any ha acaparat el noranta per cent de les transaccions d’habitatges registrades a la capital i que acumula dos anys consecutius d’augment dels preus de venda. Una oferta molt més àmplia i diversificada en tots el sentits que no pas la dels habitatges nous i uns preus de sortida que de mitjana eren un 30% més baixos que els registrats sis anys abans, explica l’interès d’inversors i residents en aquest segment del mercat tan bon punt el canvi de conjuntura es començava a intuir. Aquesta pressió inicial en un entorn de tipus d’interès a la baixa afavoreix la relativament intensa recuperació dels preus. Especialment en relació amb la resta de Catalunya. El pes relatiu de les compres per part d’empreses també és rellevant i més significatiu que no pas a la resta del país. La distribució per districtes és, òbviament, molt més homogènia que la dels habitatges nous. Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi – es desmarquen a l’alça de la resta de ciutat pel que fa a variacions en els preus mitjans durant 2015. Contràriament, els preus mitjans a Sant Martí, Les Corts i Nou Barris s’han mantingut pràcticament estables. Dades i anàlisi  Nombre, superfície i preus  Nombre segons titularitat i nacionalitat  Nombre, superfície i preus per districtes  Nombre, superfície i preus per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Compravendes d’habitatges de segona mà a Barcelona Compravendes d'habitatges de segona mà a Barcelona: nombre, superfície i preu dels habitatges Període Nombre de compravendes Superfície Preu mitjà Preu €/m 2 construït (m 2 construïts) (milers d'€) mitjà màxim mínim 2006 13.697 75,0 321,9 4.296,4 23.632,0 181,59 2007 10.871 76,3 344,9 4.504,9 23.375,9 184,62 2008 7.043 78,3 334,2 4.234,7 23.943,7 197,94 2009 5.929 78,8 295,9 3.643,0 21.600,0 180,3 2010 7.861 79,6 296,5 3.577,1 21.167,9 184,06 2011 6.338 79,4 273,8 3.327,4 21.764,7 186,87 2012 5.920 81,1 250,3 2.904,1 20.156,3 180,8 2013 7.701 81,4 243,1 2.627,5 21.649,5 182,61 2014 9.488 83,0 254,4 2.705,3 21.625,0 197,4 1r.tr. 2.315 81,9 242,7 2.641,5 19.893,6 290,8 2n.tr 2.587 85,0 261,1 2.705,2 18.388,9 204,1 3r.tr. 2.323 83,1 258,1 2.720,2 21.625,0 197,4 4t.tr. 2.263 81,5 254,4 2.757,6 20.610,7 205,8 2015 11.039 81,5 273,5 2.933,7 22.576,0 182,9 1r.tr. 2.997 84,5 282,9 2.883,0 22.576,0 189,4 2n.tr. 2.756 81,0 274,2 2.953,2 19.746,8 182,9 3r.tr. 2.810 81,3 265,4 2.925,6 20.652,2 231,2 4t.tr. 2.476 78,8 270,0 2.990,0 17.699,1 263,2 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Variació (%) Habitatges Superfície Preu mitjà Preu €/m 2 construït (m 2 construïts) (milers d'€) mitjà màxim mínim 2015/2014 16,3 -1,7 7,5 8,4 4,4 -7,3 2014/2013 23,2 1,9 4,6 3 -0,1 8,1 El notable revifament de les compravendes d’habitatge usat –molt més intens que en el mercat d’obra nova— força un significatiu repunt a l’alça dels preus. A diferència d’altres fonts que analitzen aquest mercat, l’estadística registral que es presenta aquí considera habitatges nous només els que han obtingut el certificat final d’obra com a màxim un any i mig enrere. Aquest criteri tan restrictiu fa que molts habitatges sense estrenar hagin passat al mercat de segona mà, afectant característiques bàsiques dels habitatges, com les mitjanes de superfície i preus. En conclusió, el mercat de segona mà és extraordinàriament heterogeni, i inclou molts habitatges que algunes altres fonts poden situar en la categoria de nous. Serveixi aquesta consideració inicial per explicar per què en algun moment els preus dels dos mercats estan més propers del que esperaríem, o del que era normal fins la crisi. El revifament de les compravendes per segon any consecutiu amb taxes de creixement de dos dígits s’explica en part pel baix nivell de partida, i recull la reaparició d’una demanda que s’havia mantingut latent a l’espera d’una millora de les condicions econòmiques d’accés. La combinació de diversos factors –preus a un nivell per sota de fins un 30% dels màxims assolits en l’anterior fase alcista, recuperació de la confiança de la demanda per la millora de l’ocupació, i augment de facilitats per accedir al crèdit en un entorn de tipus d’interès molt baix— ha afavorit l’interès de la demanda, tant de la que compra per utilitzar l’habitatge com a bé d’ús com de la demanda d’inversió. L’alça dels preus de segona mà és, com s’ha apuntat, força més intensa que en els d’obra nova. En termes unitaris, l’any 2015 un habitatge de segona mà es venia a Barcelona per 273.500€ de mitjana, un 7,5% més del que costava un any abans. Una taxa que se situa en la òrbita del que recullen altres fonts que indaguen en els preus d’oferta o de taxació. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Compravendes d’habitatges de segona mà segons titularitat i nacionalitat Compravendes d'habitatges de segona mà segons titularitat Compravendes d'habitatges de segona mà segons nacionalitat Tant a Barcelona com a Catalunya durant el 2015 es registra un augment de les compravendes d’habitatges per part d’empreses. A diferència de l’any anterior, el segment de compradors més dinàmic a Barcelona durant l’any 2015 ha estat el de les empreses, que han adquirit un 23,3% més habitatges que un any enrere. A Catalunya també s’ha donat el mateix fenomen, amb la diferència de que les empreses s’han recuperat de la davallada del 2014. Pel que fa a la nacionalitat dels adquirents, a Barcelona s’ha reduït el pes dels compradors estrangers fins al 15% després que en 2012 i 2013 aquests representessin al voltant del 20% del total. Durant tot el període analitzat, a Catalunya el pes dels adquirents amb nacionalitat estrangera s’ha situat entre sis i deu punts per sota del nivell de Barcelona. Període Barcelona Catalunya Persona física Persona jurídica Total Persona física Persona jurídica Total 2013 6.213 1.488 7.701 22.365 7.478 29.843 2014 7.831 1.657 9.488 30.098 5.099 35.197 1r.tr. 1.955 360 2.315 6.908 1.286 8.194 2n.tr 1.982 605 2.587 7.197 1.303 8.500 3r.tr. 1.992 331 2.323 7.989 1.297 9.286 4t.tr. 1.902 361 2.263 8.004 1.213 9.217 2015 8.996 2.043 11.039 39.136 7.074 46.210 1r.tr. 2.421 576 2.997 9.822 1.555 11.377 2n.tr. 2.259 497 2.756 9.531 1.665 11.196 3r.tr. 2341 469 2.810 10.529 1.829 12.358 4t.tr. 1.975 501 2.476 9.254 2.025 11.279 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. Variació (%) Barcelona Catalunya Persona física Persona jurídica Total Persona física Persona jurídica Total 2015/2014 14,9 23,3 16,3 30 38,7 31,3 2014/2013 26 11,4 23,2 34,6 -31,8 17,9 Període Barcelona Catalunya Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total 2013 6.649 1.052 7.701 25.635 4.208 29.843 2014 8.149 1.339 9.488 29.788 5.409 35.197 1r.tr. 1.989 326 2.315 6.882 1.312 8.194 2n.tr 2.260 327 2.587 7.260 1.240 8.500 3r.tr. 1.969 354 2.323 7.806 1.480 9.286 4t.tr. 1.931 332 2.263 7.840 1.377 9.217 2015 9.422 1.617 11.039 39.803 6.407 46.210 1r.tr. 2.580 417 2.997 9.760 1.617 11.377 2n.tr. 2.357 399 2.756 9.666 1.530 11.196 3r.tr. 2378 432 2.810 10.649 1.709 12.358 4t.tr. 2.107 369 2.476 9.728 1.551 11.279 Variació (%) Barcelona Catalunya Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total 2015/2014 15,6 20,8 16,3 33,6 18,5 31,3 2014/2013 22,6 27,3 23,2 16,2 28,5 17,9 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Compravendes d’habitatges de segona mà per districtes Compravendes d'habitatges de segona mà a Barcelona: nombre, superfície i preu dels habitatges per districtes Districte Nombre de compravendes Superfície mitjana (m 2 construïts) Preu mitjà (milers d'€) Preu/m 2 construït 2014 2015 var(%) 2014-2015 2014 2015 var(%) 2014-2015 2014 2015 var(%) 2014-2015 2014 2015 var(%) 2014-2015 Ciutat Vella 968 1.025 5,9 70,5 69,7 -1,1 184,4 232,0 25,9 2.542,1 3.034,2 19,4 Eixample 1.211 1.280 5,7 93,5 91,3 -2,3 307,1 326,6 6,3 3.082,7 3.282,1 6,5 Sants-Montjuïc 837 1.170 39,8 65,6 66,6 1,5 128 153,1 19,6 1.919,4 2.329,6 21,4 Les Corts 635 664 4,6 92,8 92,3 -0,5 353,6 355,1 0,4 3.327,0 3.409,8 2,5 Sarrià-Sant Gervasi 925 1.184 28,0 125,0 123,7 -1,0 443 514,7 16,2 3.471,0 3.953,7 13,9 Gràcia 737 807 9,5 83,8 82,0 -2,1 251,6 268,4 6,7 2.816,0 3.048,9 8,3 Horta-Guinardó 824 1.047 27,1 73,8 72,9 -1,2 159,9 172,9 8,1 2.077,8 2.305,2 10,9 Nou Barris 604 791 31,0 64,4 63,33 -1,6 110,5 113,5 2,7 1.618,2 1.702,7 5,2 Sant Andreu 961 1140 18,6 72,6 73,44 1,2 156,1 165,9 6,3 2.074,6 2.209,0 6,5 Sant Martí 1.607 1.736 8,0 80,2 78,3 -2,3 248,8 250,9 0,8 2.736,0 2.883,1 5,4 Barcelona 9.488 11.039 16,3 83 81,5 -1,7 254,4 273,5 7,5 2.705,3 2.933,7 8,4 Font: Tots els quadres d'aquesta secció són d'elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents del Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. El nivell de preus dels habitatges de segona mà per districtes reflecteix una gran disparitat que recull tant les diferències en la tipologia del producte com de l’estructura sòcio-econòmica de les diferents unitats territorials. Com en el mercat dels habitatges nous, el comportament del mercat dels habitatges de segona mà varia molt per zones. Sant Martí i l’Eixample són els dos districtes que concentren un major nombre de compravendes, gairebé un 30% del total. És ben lògic, atès que són els dos districtes més poblats de Barcelona i els que disposen d’un parc residencial més gran, depassant en ambdós casos els cent mil habitatges. Les dades mostren que la dinàmica a l’alça de la contractació és generalitzada, amb Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi com a districtes amb avanços més significatius. Les dades de superfície no registren gaires variacions quant a la tipologia d’habitatges venuts en relació amb un any enrere. Les oscil·lacions de les mitjanes de districtes són relativament petites. En contraposició, les dades de preus de venda s’han orientat durant 2015 clarament a l’alça de forma generalitzada, tant en termes contractuals com per unitat de superfície, en línia amb el que s’ha comentat en els capítols precedents sobre l’enfortiment de la demanda a conseqüència de la millora del mercat de treball i de les millores d’accés al crèdit. Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi destaquen com a barris amb augments més significatius, mentre Les Corts s’ha mantingut en un nivell semblant al d’un any enrere. És en aquest districte, juntament amb Sarrià-Sant Gervasi, on els preus són més alts; un fet esperable que encaixa amb les dades de la distribució territorial de la renda per districtes, tal com passa amb l’extrem inferior, ocupat per Nou Barris i on els preus han augmentat de forma més modesta. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Compravendes d’habitatges de segona mà per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Compravendes d’habitatges de segona mà Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Finançament i crèdit hipotecari Finançament i crèdit hipotecari Les dades de 2015 mostren una notable reactivació del crèdit hipotecari. Augmenta novament, en relació amb els pitjors anys de la crisi, el nombre d’habitatges finançats via crèdit hipotecari. Un cop superada la fase més dura del procés de sanejament i recuperació del sector financer, la formalització d’hipoteques torna a repuntar amb força. Una intensitat relativament sorprenent si ens atenem els antecedents però que s’explica com a reacció a la forçada atonia dels darrers anys i també perquè aquest és un producte molt apreciat per les entitats financeres pel grau de fidelització que implica. La baixa rendibilitat del producte derivada de la forta competència es compensa amb la comercialització d’altres productes i serveis més onerosos. L’augment relativament moderat de l’import mitjà del crèdit hipotecari recull l’increment dels preus immobiliaris i possiblement una progressiva flexibilització dels estrictes percentatges a finançar del preu de l’habitatge a mesura que millorava la percepció sobre l’evolució de l’economia. Dades i anàlisi  Hipoteques d'habitatges  Crèdit hipotecari Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Finançament i crèdit hipotecari Finançament i crèdit hipotecari Habitatges hipotecats en finques urbanes Nombre d'hipoteques Període Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya 2008 17.790 81.783 119.315 836.419 2009 13.989 61.886 93.902 653.173 2010 16.935 63.827 92.494 605.172 2011 11.659 43.752 63.584 409.337 2012 7.775 28.302 42.632 274.715 2013 5.983 20.015 29.690 197.641 1r.tr. 1.934 6.785 9.817 65.914 2n.tr 1.469 5.279 7.785 49.981 3r.tr. 1.389 4.095 6.329 40.780 4t.tr. 1.191 3.856 5.759 40.966 2014 6.418 21.626 30.261 202.954 1r.tr. 1.591 5.174 7.532 50.509 2n.tr 1.640 5.618 7.724 50.426 3r.tr. 1.592 5.576 7.704 52.470 4t.tr. 1.595 5.258 7.301 49.549 2015 8.543 27.756 38.583 244.827 1r.tr. 2.408 7.328 10.108 62.017 2n.tr 1.820 6.519 9.016 60.043 3r.tr. 1.934 6.892 9.706 64.963 4t.tr. 2.381 7.017 9.753 57.804 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Registre de la Propietat publicades per l'INE i pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Variacions (%) Nombre d'hipoteques Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya 4t.tr. 2015/ 4t.tr.2014 49,3 33,5 33,6 16,7 2015/2014 33,1 28,3 27,5 20,6 2014/2013 7,3 8,0 1,9 2,7 Import mitjà del crèdit Barcelona BCN (prov) Catalunya Espanya 4t.tr. 2015/ 4t.tr.2014 14,1 14,3 11,6 5,5 2015/2014 13,9 7,0 5,8 3,7 2014/2013 2,1 3,6 3,7 2,3 El mercat hipotecari consolida el 2015 la recu- peració iniciada un any abans amb un augment del nombre de transaccions realitzades i de l’import mitjà dels crèdits signats en un entorn de tipus extraordinàriament baixos i de renovat interès de la banca en el finançament en habitatge. La recuperació de l’activitat econòmica, del mercat laboral, de la confiança de les famílies i del mercat immobiliari té el corresponent reflex en els indicadors relacionats amb el crèdit hipotecari. Les hipoteques contractades per l’adquisició d’un habitatge han registrat a Barcelona el segon augment consecutiu anual després de tres anys de davallades. L’augment registrat, del 33,1%, supera de molt el registrat l’any anterior –un 7,3%-, i és força més alt que els registrats a la província de Barcelona, a Catalunya i a Espanya. Tot i això, el volum global d’hipoteques signades (poc més de 8.500) suposa més o menys la meitat de les signades durant el pic alcista, assolit el 2008. L’import mitjà dels crèdits signats també dóna fe del gir a l’alça dels preus. El lleu repunt a l’alça del 2013 es va estendre al 2014 (tots dos amb alces al voltant del 2%) i ha donat pas a un augment força més important el 2015 (del 13,9%) fins a situar-se en una mitjana anual el 2015 de 161.800€. Es tracta de la xifra més alta dels darrers sis anys i se situa un 35% per sobre de la de Catalunya i un 53% per sobre de la d’Espanya. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Finançament i crèdit hipotecari Crèdit hipotecari El revifament de la demanda i de l’atenció de la banca al client hipotecari s’alien amb el fort descens del tipus d’interès per impulsar la concessió de nous crèdits hipotecaris. La tendència descendent de l’euríbor a un any (l’interès que s’utilitza de forma majoritària per a revisar les hipoteques a tipus variable a Espanya) ha continuat en els primers mesos de 2016 fins a situar-se per primer cop en terreny negatiu. Aquest descens va en paral·lel a les mesures d’estímul monetari impulsades pel BCE orientades a dinamitzar l’economia estimulant el consum d’empreses i famílies. És en aquest escenari on la banca ha tornat a fixar-se en el finançament de l’habitatge: força en el comprador final, menys en el promotor i gairebé gens en la promoció d’habitatges de lloguer. Per a la demanda de primer habitatge en àrees urbanes, com és el cas de Barcelona, els tipus baixos actuen com a primer factor d’atracció i per a la banca, atendre aquesta demanda li dóna la possibilitat d’oferir i vendre altres productes i serveis financers que acostumen a tenir marges més elevats (com assegurances, domiciliació de la nòmina o targetes de crèdit). Des del punt de vista del comprador (que no sempre necessita finançament aliè), els darrers temps han aportat un perfil molt divers, molt més que abans de la crisi. Actualment, a Barcelona la demanda d’habitatge la conformen famílies més o menys tradicionals (incloent unitats de convivència sense nucli) que cerquen un habitatge principal, d’altres residents amb bona salut econòmica que davant de la situació dels mercats financers opten per invertir en habitatge (a qualsevol zona de la ciutat i, en molt casos, per a destinar-los al lloguer), i, per últim, inversors estrangers, i no exclusivament amb perfil de luxe ni circumscrit als eixos de més nivell econòmic de la ciutat. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Mercat de lloguer Els primers senyals clars de recuperació de la compravenda de sostre residencial coincideixen amb un canvi de tendència en la trajectòria, fins aleshores alcista, dels contractes de lloguer. Els resultats de 2015 semblen confirmar que, efectivament, una part de l’augment del nombre de contractes de lloguer durant el quinquenni 2009-2013 responien a la impossibilitat –per raons diverses- d’accedir a la propietat d’un habitatge. Superat o rebaixat aquest handicap, la pressió de la demanda sobre el segment del lloguer es relaxa. Però el preu mitjà no reacciona amb la mateixa velocitat i encara no recull aquest canvi de tendència. El detall per districtes posa de manifest un descens força homogeni del nombre de contractes signats amb l’excepció de les variacions relativament contingudes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. Pel que fa al preu de lloguer, l’amplitud de les variacions és molt reduïda amb extrems a Nou Barris (3,9%) i Sant Martí (9,3%). Dades i anàlisi  Evolució del mercat de lloguer  Mercat de lloguer per districtes  Mercat de lloguer per barris Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Evolució del mercat de lloguer a Barcelona Evolució del mercat de lloguer a Barcelona Període Nombre de contractes Superfície mitjana (m 2 ) Preu (lloguer mitjà) €/mes €/m 2 /mes 2009 32.177 70,6 793 12,24 2010 36.873 70,0 762 11,92 2011 38.156 70,3 753 11,60 2012 41.047 70,9 720 10,84 2013 44.819 70,7 682 10,29 2014 44.411 72,2 688 10,16 1r.tr. 10.862 70,5 675 10,20 2n.tr 10.577 70,2 668 10,27 3r.tr. 11.071 74,0 702 10,01 4t.tr. 11.901 73,9 706 10,19 2015 40.623 70,7 735 11,09 1r.tr. 9.817 72,8 702 10,26 2n.tr. 9.637 69,8 714 10,98 3r.tr. 9.810 70,9 765 11,47 4t.tr. 11.359 69,6 755 11,55 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents de l'explotació de les fiances de lloguer dipositades a l'Incasòl. Variació (%) Nombre de contractes Superfície mitjana (m 2 ) Preu (lloguer mitjà) €/mes €/m 2 /mes 4t.tr.2015/4t.tr.2014 -4,6 -5,8 7,0 13,3 3r.tr.2015/3r.tr.2014 -11.4 -4.3 9,0 14.6 2015/2014 -8,5 -2,1 6,8 9,1 2014/2013 -0,9 2,2 1,0 -1,2 La recuperació econòmica i l’escassetat relativa d’oferta impulsa al llarg del 2015 els preus del lloguer residencial després del lleu repunt del 2014 i que va tancar un quinquenni de descensos. El revifament del mercat immobiliari que es palesa amb diferents intensitats segons sectors, segments de mercat i territoris té un marcat accent ascendent en els preus de lloguer registrats al llarg del 2015 a Barcelona. El descens nominal i real que es va registrar entre 2009 i 2013, coincident amb el procés de reajustament dels excessos del sector i amb la situació de crisi econòmica, va capgirar- se el 2014 i va donar pas a un 2015 clarament expansiu: cada trimestre ha registrat una mitjana de preus superior a la del trimestre precedent i a la del mateix trimestre de l’any anterior. Tot i això, el nivell nominal de preus és un 9,6% inferior en termes nominals al registrat en el màxim del període expansiu. El dinamisme del segment de lloguer es recolza en causes econòmiques i demogràfiques. L’augment del nombre de contractes signats en els darrers anys s’ha interromput el 2015, possiblement per una certa escassetat d’oferta, per un alentiment de l’efecte rotació un cop els preus han deixat de caure i per l’expectativa de canvis legislatius. Però la tendència general és ascendent per una major propensió a llogar pròpia d’una etapa amb creació d’ocupació temporal i amb salaris comparativament baixos que, a més, té molt present els efectes de la crisi econòmica en les famílies que havien adquirit un habitatge durant els anys del boom immobiliari. Cal tenir present a més que el mercat de lloguers rep la pressió creixent d’una demanda de població flotant o en unitats de convivència molt diverses que s’orienta exclusivament al lloguer, el que indica que probablement els preus, després d’absorbir el fort increment del 2015, es mantindran amb alces moderades si l’oferta es manté estable. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Evolució del mercat de lloguer per districtes Evolució del mercat de lloguer a Barcelona per Districtes Districtes Nombre de contractes Superfície mitjana (m 2 ) Preu (lloguer mitjà) €/mes €/m 2 /mes 2014 2015 var (%) 2014 2015 var (%) 2014 2015 var (%) 2014 2015 var (%) 2014-2015 2014-2015 2014-2015 2014-2015 Ciutat Vella 4.343 4.182 -3,7 63,3 61,1 -3,4 639 676 5,7 11,38 12,45 9,4 Eixample 9.347 8.538 -8,7 81,3 79,2 -2,6 777 831 7,0 10,28 11,18 8,8 Sants-Montjuïc 4.957 4.297 -13,3 64,4 62,5 -2,9 598 625 4,4 9,89 10,66 7,8 Les Corts 1.892 1.814 -4,1 81,1 79,9 -1,5 853 925 8,5 11,01 11,97 8,7 Sarrià-Sant Gervasi 4.308 4.152 -3,6 90,6 88,3 -2,6 978 1.051 7,5 11,86 12,96 9,3 Gràcia 4.521 4.192 -7,3 68,0 66,0 -2,9 674 722 7,1 10,77 11,82 9,7 Horta-Guinardó 3.853 3.527 -8,5 65,8 63,0 -4,3 564 587 4,1 9,03 9,92 9,9 Nou Barris 3.224 2.724 -15,5 62,6 60,9 -2,7 499 519 3,9 8,40 8,87 5,6 Sant Andreu 3.038 2.724 -10,3 67,5 66,9 -0,9 575 611 6,2 8,86 9,61 8,4 Sant Martí 4.928 4.473 -9,2 69,4 70,1 1,0 641 701 9,3 9,75 10,64 9,2 Barcelona 44.411 40.623 -8,5 72,2 70,7 -2,1 688 735 6,8 10,16 11,09 9,1 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat procedents de l'explotació de les fiances de lloguer dipositades a l'Incasòl. La distribució dels contractes de lloguer per districtes obeeix a la lògica de la demanda de la població resident i de la localització dels habitatges de lloguer en oferta; l’Eixample concentra més del 20% dels lloguers signats, més de quatre vegades els signats a Les Corts. Amb una dinàmica semblant a la del mercat de propietat, al mapa per districtes dels preus de lloguer mensual es distingeixen cinc categories, els extrems de les quals estan ocupats, per la banda alta, per Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, i per la baixa, per Horta-Guinardó i Nou Barris. El preu de lloguer registrat en aquest darrer districte equival a la meitat del de Sarrià-Sant Gervasi. On no hi ha gaires diferències territorials és l’evolució recent d’aquests preus: després que el 2014 s’iniciés el canvi de tendència a set dels deu districtes (les excepcions van ser Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu), el 2015 l’augment ha estat generalitzat a tots els districtes, amb taxes que en el cas dels contractes mensuals oscil•len del 3,9% de Nou Barris al 9,3% de Sant Martí, i, per tant, molt per sobre de la inflació. En termes de preu per unitat de superfície les alces són superiors, superant el 9% a la meitat dels districtes. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Evolució del mercat de lloguer per barris En un context generalitzat de preus a l’alça, la Vila de Gràcia, el Raval i tres barris de l’Eixample concentren més del 20% del total de contractes de lloguer. L’anàlisi del territori amb el detall dels 73 barris amplia les diferències que s’han vist anteriorment per districtes, amb una clara segmentació dels barris que concentren més contractes: la Vila de Gràcia (5,2% del total), la Nova Esquerra de l’Eixample (4,3%), l’Antiga Esquerra de l’Eixample (3,7%), el Raval (3,7%) i la Sagrada Família (3,6%). En canvi, barris com Can Peguera, Vallbona, la Clota, Torre Baró, Canyelles i la Marina del Prat Vermell han registrat una quantitat simbòlica de contractes, en molts d’aquests casos perquè tenen una forta presència del parc públic i/o protegit i el mercat lliure és escàs i poc representatiu. Els preus declarats als contractes signats reprodueixen les diferències territorials habituals que s’observen en altres variables de renda, capacitat adquisitiva o preus. Pedralbes i Tres Torres marquen màxims (al voltant o per sobre dels 1.400€/mes), mentre que els mínims se situen a Ciutat Meridiana o Trinitat Vella, (tot i que hi ha barris amb preus més baixos com Baró de Viver i Can Peguera que no tenen una oferta significativa). El tram de preus més abundant és el que conté barris amb preus mitjans d’entre 400 i 700€/mes (43 barris), seguit pel dels barris amb preus situats entre 700 i 1.000€/mes (17 barris). En l’anàlisi del preu per unitat de superfície apareixen algunes diferències significatives. Barceloneta, un barri petit amb molta pressió de la demanda i una oferta d’habitatges limitada i formada per habitatges de petites dimensions és on el preu/m 2 és més alt. Segueixen Sarrià i la Vila Olímpica del Poblenou, dos barris amb ubicació privilegiada i oferta residencial de qualitat. Pel que fa a l’evolució dels preus, les dades per barris ofereixen molts més matisos que les de districte vistes anteriorment. Amb l’excepció dels cinc barris en els què l’evolució interanual de preus és negativa, la resta de barris s’emmarquen en la tendència ascendent esmentada abans i que es veu amb claredat als mapes adjunts. Si bé és cert que en alguns barris es detecta una taxa de creixement molt alta, com Pedralbes o Montbau, cal tenir present que són barris amb un baix nombre de contractes i una elevada volatilitat. En canvi, 52 dels 73 barris de la ciutat registren variacions a l’alça inferiors al 10%. Els barris amb més contractes –la Vila de Gràcia i la Nova Esquerra de l’Eixample- registren alces lleugerament per sobre del 7%. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat immobiliari | Mercat de lloguer Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball Mercat de treball La consolidació de la trajectòria descendent de l’atur i de l’augment del nombre d’ocupats –amb sobre abundància de contractes temporals de curta durada- són els trets que defineixen l’actual trajectòria expansiva del mercat de treball barceloní. La dinamització del mercat de treball permet relegar a un segon terme la contracció que durant el darrer trienni ha patit la població activa barcelonina. Això ens obliga a recordar que l’actual tendència expansiva que reflecteixen les principals magnituds del mercat laboral barceloní es recolzen en uns volums de població activa més petits que els de començament de la dècada. A banda de la relativa estabilització del nombre d’actius, les fonts estadístiques registrals constaten una millora sostinguda de l’atur i una tendència alcista del nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social. La síntesi podria ser que el mercat laboral de la ciutat i entorn metropolità s’ha estabilitzat a costa de prescindir d’una part del seus actius potencials, si més no puntualment, i a base de contractes de treball de molt curta durada tot i l’augment de la contractació indefinida. Dades i anàlisi  Població activa i ocupada  Evolució de la població activa  Evolució de la població ocupada  Taxes d'atur  Llocs de treball  Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social  Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social  Distribució sectorial dels ocupats  Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona  Ocupació en el sector terciari a Barcelona  Treballadors estrangers a la Seguretat Social  Contractació laboral  Contractes segons tipologia i sexe  Atur registrat  Evolució de l'atur registrat  Atur registrat per trams d'edat  Atur registrat per sectors econòmics  Població estrangera a l'atur registrat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada Població activa i ocupada Els resultats de l’EPA continuen reflectint una situació ambivalent: es consolida l’augment de l’ocupació i el descens de l’atur alhora que la població activa tot just es comença a estabilitzar. Segons aquesta font, la recuperació del mercat laboral metropolità no és homogènia. Es mantenen diferències notables de comportament entre la ciutat central i l’entorn metropolità en el detall per sexes. L’evolució de la població ocupada a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya mostra una recuperació aparentment sòlida després de sis anys de forta contracció. En el cas de Barcelona, aquest canvi de signe s’ha fet esperar però ja s’ha produït després de gairebé tres anys consecutius de caiguda. Ja sigui per raons metodològiques o mostrals, els resultats de l’EPA no acaben d’oferir una imatge ajustada a la realitat del mercat laboral barceloní que transmeten altres fonts registrals. Dades i anàlisi  Evolució de la població activa  Evolució de la població ocupada  Taxes d’atur Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Evolució de la població activa Evolució de la població activa Evolució de la població activa (milers) Barcelona Província Catalunya Període Total Homes Dones Total Total 4t.tr.2009 858,0 454,0 404,0 2.895,9 3.903,8 4t.tr.2010 841,2 449,5 391,7 2.920,1 3.947,5 4t.tr.2011 853,2 451,0 402,2 2.910,7 3.940,6 4t.tr.2012 850,5 439,3 411,2 2.874,3 3.887,7 4t.tr.2013 820,0 413,2 406,8 2.816,4 3.838,3 1r.tr.2014 811,7 412,1 399,6 2.808,7 3.800,9 2n.tr.2014 794,7 395,8 398,9 2.790,7 3.810,4 3r.tr.2014 793,1 391,4 401,7 2.774,0 3.800,8 4t.tr.2014 806,1 399,9 406,2 2.796,2 3.804,6 1r.tr.2015 780,0 387,9 392,1 2.769,9 3.781,3 2n.tr.2015 784,8 385,9 398,9 2.788,9 3.801,2 3r.tr.2015 779,4 388,8 390,6 2.753,0 3.770,4 4t.tr.2015 784,4 399,0 385,4 2.771,8 3.770,5 1r.tr.2016 795,6 400,1 395,5 2.796,7 3.787,5 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona Barcelona Província Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Total 1r.tr.16/1r.tr.15 2,0 3,1 0,9 1,0 0,2 4t.tr.15/4t.tr.14 -2,7 -0,2 -5,1 -0,9 -0,9 4t.tr.14/4t.tr.13 -1,7 -3,2 -0,1 -0,7 -0,9 La població activa barcelonina mostra els primers senyals de recuperació després d’un trienni notablement contractiu. Un canvi de tendència que, més tímidament, també es fa sentir a la resta de Catalunya. A banda de la pèrdua d’un percentatge significatiu de llocs de treball durant el quinquenni 2008-2013 i de les condicions escassament atractives que des de fa anys ofereix el mercat laboral metropolità –en això no hi ha diferències amb la resta del país-, una de les raons de fons de la pèrdua de residents laboralment actius és el descens sostingut de la població de 16 anys i més. Segons l’INE, l’estabilització d’aquest segment de la població durant 2015 ha afavorit el repunt del primer trimestre d’enguany, especialment significatiu a la capital. En paral·lel a aquest canvi de tendència de la població en edat de treballar i gràcies a la notable dinamització del mercat laboral al llarg de 2015, s’estima un augment relativament sòlid de la població activa. Un fet que denota una clara millora de les expectatives sobre l’evolució del mercat laboral a curt i mitjà termini. Una ullada a l’evolució per sexes revela alguns aspectes de les dades que aconsellen cautela en les valoracions. Així, mentre que a la capital el col·lectiu masculí és el gran dinamitzador de la població activa, a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya, és a la inversa. De fet, fora de la capital, la població activa masculina es manté estancada o en lleu regressió. Taxes d'activitat (%) Període Barcelona Província Catalunya 4t.tr.2009 79,7 77,6 77,5 4t.tr.2010 79,9 78,8 78,5 4t.tr.2011 80,2 79,1 78,7 4t.tr.2012 80,1 78,9 78,6 4t.tr.2013 79,0 79,2 79,2 1r.tr.2014 79,5 79,4 78,8 2n.tr.2014 79,7 78,9 79,1 3r.tr.2014 79,5 78,7 79,0 4t.tr.2014 80,9 79,4 79,1 1r.tr.2015 79,0 78,8 78,7 2n.tr.2015 79,3 79,7 79,4 3r.tr.2015 79,1 78,7 78,9 4t.tr.2015 79,8 79,1 78,7 1r.tr.2016 81,2 79,6 79,0 Nota. Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Evolució de la població ocupada Evolució de la població ocupada Evolució de la població ocupada (milers) Barcelona Província Catalunya Període Total Homes Dones Total Total 4t.tr.2009 729,4 382,8 346,6 2.408,0 3.243,9 4t.tr.2010 707,7 365,5 342,2 2.401,4 3.242,3 4t.tr.2011 710,1 371,6 338,5 2.326,7 3.136,6 4t.tr.2012 692,6 346,8 345,8 2.183,9 2.962,1 4t.tr.2013 680,6 344,0 336,6 2.214,1 2.998,8 1r.tr.2014 659,8 332,0 327,8 2.202,7 2.960,7 2n.tr.2014 659,5 327,6 331,9 2.240,3 3.040,0 3r.tr.2014 665,8 331,6 334,2 2.243,9 3.074,8 4t.tr.2014 674,9 337,1 337,8 2.251,0 3.048,1 1r.tr.2015 663,9 328,4 335,5 2.227,5 3.023,2 2n.tr.2015 676,9 338,9 338,0 2.259,8 3.075,0 3r.tr.2015 671,2 337,5 333,7 2.278,3 3.110,9 4t.tr.2015 681,4 349,7 331,7 2.296,6 3.101,9 1r.tr.2016 690,2 352,0 338,2 2.319,8 3.127,6 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Província Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Total 1r.tr.16/1r.tr.15 4,0 7,2 0,8 4,1 3,5 4t.tr.15/4t.tr.14 1,0 3,7 -1,8 2,0 1,8 4t.tr.14/4t.tr.13 -0,8 -2,0 0,4 1,7 1,6 Amb un cert retard en relació amb altres fonts estadístiques de caire registral, la darrera EPA confirma la intensitat amb la que s’expandeix la població ocupada. L’evolució del nombre de barcelonins ocupats durant el primer trimestre d’enguany reforça la trajectòria lleument alcista encetada a començament de 2015 i permet recuperar els volums d’ocupació de quatre anys abans. En línia amb l’evolució de la població activa, Barcelona creix més intensament que la resta de Catalunya en nombre d’ocupats. I el mateix es pot dir de Catalunya en comparació amb la resta d’Espanya. La desequilibrada evolució per sexes en el cas de la capital –un fet desmentit per la distribució igualitària dels contractes laborals formalitzats- introdueix una certa dosi de desconfiança en aquests resultats. Les taxes d’ocupació assoleixen valors insòlits d’ençà l’inici de la Gran Recessió pel doble efecte de l’augment del nombre d’ocupats i la pèrdua acumulada de població activa. Taxes d'ocupació (%) Barcelona Província Període Barcelona Catalunya 4t.tr.2009 67,6 64,5 64,3 4t.tr.2010 67,0 64,7 64,4 4t.tr.2011 66,5 63,1 62,5 4t.tr.2012 65,1 59,8 59,7 4t.tr.2013 65,4 62,2 61,7 1r.tr.2014 64,5 62,2 61,3 2n.tr.2014 65,9 63,2 63,0 3r.tr.2014 66,6 63,6 63,8 4t.tr.2014 67,6 63,9 63,3 1r.tr.2015 67,2 63,3 62,9 2n.tr.2015 68,3 64,5 64,1 3r.tr.2015 67,9 65,1 65,0 4t.tr.2015 69,2 65,4 64,7 1r.tr.2016 70,3 66,0 65,2 Nota. Taxes referides a la població de 16 a 64 anys. Font: Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Població activa i ocupada | Taxes d’atur Taxes d’atur Evolució de les taxes d'atur Període Barcelona Província Catalunya Total Homes Dones Total Total 4t.tr.2009 15,0 15,7 14,2 16,9 16,9 4t.tr.2010 15,9 18,7 12,6 17,8 17,9 4t.tr.2011 16,8 17,6 15,8 20,1 20,4 4t.tr.2012 18,6 21,0 15,9 24,0 23,8 4t.tr.2013 17,0 16,8 17,3 21,4 21,9 1r.tr.2014 18,7 19,4 18,0 21,6 22,1 2n.tr.2014 17,0 17,2 16,8 19,7 20,2 3r.tr.2014 16,1 15,3 16,8 19,1 19,1 4t.tr.2014 16,3 15,7 16,9 19,5 19,9 1r.tr.2015 14,9 15,3 14,4 19,6 20,0 2n.tr.2015 13,7 12,2 15,3 19,0 19,1 3r.tr.2015 13,9 13,2 14,6 17,2 17,5 4t.tr.2015 13,1 12,4 13,9 17,1 17,7 1r.tr.2016 13,2 12,0 14,5 17,1 17,4 Font: INE i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Segons l’EPA, el nombre de barcelonins desocupats ha continuat a la baixa durant el primer trimestre d’enguany. L’evolució, però, ha perdut intensitat. El nombre d’aturats estimats corresponents al primer trimestre d’enguany es veu condicionada per l’evolució estimada un any abans. El fet que segons l’EPA del primer trimestre de 2015 el ritme de descens de l’atur més que doblés el de l’entorn metropolità i resta de Catalunya, explica que enguany l’atur estimat entre els barcelonins evolucioni amb menys intensitat que a la resta del país. Les taxes d’atur també reflecteixen aquest efecte, que, d’altra banda, s’anirà arrossegant la major part de l’any. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball Llocs de treball Els registres d’afiliats la Seguretat Social confirmen que després de l’estabilització del nombre d’ocupats detectada a final de 2013 s’ha consolidat una trajectòria lleument expansiva. Si bé algunes variacions mensuals al llarg de 2014 s’han vist condicionades per la pèrdua de llocs de treball de temporada, el fons a mitjan 2015 és més ferm que un any enrere com posen de relleu les corresponents variacions interanuals. Fins i tot ho és prou com per forçar un canvi de signe de l’evolució del cens empresarial. Es tracta de canvis de tendència amb un punt feble important com és la precarietat d’una bona part dels nous llocs de treball i amb el mèrit d’haver reeixit malgrat les dificultats per accedir a nou finançament que han hagut d’afrontar la major part de les empreses. Dades i anàlisi  Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social  Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social  Distribució sectorial dels ocupats  Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona  Ocupació en el sector terciari a Barcelona  Treballadors estrangers a la Seguretat Social Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social Treballadors en situació d'alta a la Seguretat Social Treballadors afiliats a la Seguretat Social Règim General Autònoms Total afiliats Període Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya ds.2009 880.584 1.764.791 2.453.538 115.972 343.301 547.653 1.021.974 2.176.854 3.099.878 ds.2010 874.976 1.756.551 2.439.995 114.151 337.936 537.418 1.015.007 2.162.100 3.086.563 ds.2011 853.132 1.703.524 2.354.893 112.678 333.863 529.592 992.231 2.109.900 3.001.447 ds.2012 824.745 1.634.128 2.255.410 110.485 327.014 519.167 969.093 2.026.840 2.875.276 ds.2013 825.858 1.624.056 2.244.734 111.055 328.514 520.935 970.825 2.012.786 2.862.396 mç.2014 829.712 1.635.843 2.258.687 111.420 329.413 522.366 975.375 2.031.687 2.876.131 jn.2014 834.700 1.655.062 2.330.090 112.896 333.331 530.587 982.030 2.060.730 2.965.013 st.2014 831.615 1.656.015 2.306.066 112.542 332.273 529.374 978.166 2.056.116 2.935.419 ds.2014 844.725 1.678.911 2.314.940 114.668 336.736 532.740 993.512 2.073.830 2.944.870 mç.2015 853.292 1.696.639 2.353.161 114.936 337.449 534.450 1.002.499 2.097.770 2.982.867 jn.2015 864.245 1.721.290 2.423.454 116.074 340.801 541.579 1.014.838 2.133.662 3.066.991 st.2015 858.776 1.724.324 2.397.212 115.246 338.521 538.112 1.007.911 2.130.834 3.034.378 ds.2015 876.369 1.750.321 2.415.835 116.998 341.820 539.989 1.027.455 2.151.160 3.049.552 mç.2016 881.354 1.768.018 2.453.098 117.102 341.887 541.477 1.033.037 2.171.760 3.088.043 jn.2016 896.152 1.794.219 2.524.043 118.214 344.715 547.569 1.049.147 2.208.354 3.176.934 Nota: Les dades del Total afiliats corresponents a la RMB són estimacions pròpies. Les del darrer període de la RMB són provisionals. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat i de la Seguridad Social. Règim General Autònoms Total afiliats Variació (%) Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya Barcelona RMB Catalunya jn.16/jn.15 3,7 4,2 4,2 1,8 1,1 1,1 3,4 3,5 3,6 ds.15/ds.14 3,7 4,3 4,4 2,0 1,5 1,4 3,4 3,7 3,6 ds.14/ds.13 2,3 3,4 3,1 3,3 2,5 2,3 2,3 3,0 2,9 Les xifres de tancament del primer semestre confirmen que el creixement del nombre d’ocupats a l’àrea de Barcelona i Catalunya supera clarament el tres per cent. Un ritme que es manté per sisè trimestre consecutiu i que no sembla afectat per la lleu desacceleració que s’observa a la resta d’Espanya. Superat el primer semestre d’enguany, les xifres d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social reflecteixen un creixement interanual del 3,4% a Barcelona i unes poques dècimes més a la resta de Catalunya. La intensitat i constància d’aquestes variacions semblen anunciar que el creixement del PIB al llarg d’enguany es situarà a la banda alta de les previsions i retardarà l’entrada en la inevitable fase d’alentiment del creixement. Per contra, l’augment del nombre d’ocupats al conjunt d’Espanya es revela més contingut que a Catalunya i que en relació amb un any abans. S’intueix doncs, la consolidació d’un cert biaix en el creixement econòmic entre Catalunya i la resta d’Espanya. Alguns dels factors externs i extraordinaris que han contribuït a accelerar el creixement de l’economia barcelonina, i per descomptat de la catalana i l’espanyola, han esgotat el seu recorregut. Ni els tipus d’interès ni el preu del petroli i altres primeres matèries mantindran les trajectòries baixistes d’un any abans. Molt probablement es mantindran baixos però difícilment continuaran baixant. Alguns ja mostren senyals de recuperació. En conseqüència, el seu impacte sobre la demanda interna començarà a ser neutre o lleument contractiu. D’altra banda, la necessitat de contenir el dèficit públic pot incidir igualment en un menor creixement agregat de l’economia espanyola. La revisió a la baixa de les projeccions oficials per al bienni 2016-2017 va en aquest sentit. Potser s’haurà de concloure que hi ha hagut una certa relació entre govern en funcions que no ha pres decisions compromeses per impopulars i generació de llocs de treball. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social L’augment dels darrers dotze mesos continua sent més intens a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya que a la capital. Un ritme de creixement que tant pot anunciar un creixement de l’economia més intens del previst com un increment de la proporció de llocs de treball que no són a jornada completa. Les dades de contractació ni avalen ni desmenteixen la segona opció però sí que confirmen el paper determinant de la contractació temporal en l’augment de l’ocupació. Que en aquesta fase de recuperació dels volums d’ocupació l’entorn metropolità i el conjunt de Catalunya registrin un dinamisme més accentuat que la capital probablement s’explica per la conjuntura notablement expansiva que actualment caracteritza a les activitats industrial i constructora –amb un major potencial de creixement a l’entorn metropolità que a la capital- a més d’una bona part dels serveis a les empreses. En conseqüència, es tracta d’un diferencial de creixement imputable a estructures productives amb perfils propis i relativament complementàries. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Empreses en situació d’alta a la Seguretat Social Empreses en situació d'alta a la Seguretat Social Comptes de cotització per nombre de treballadors Barcelona Regió Metropolitana Període Total 1-5 6-50 51-500 >500 Total 1-5 6-50 51-500 >500 ds.2009 73.524 55.722 15.541 2.082 179 167.155 125.134 37.276 4.441 304 ds.2010 72.124 54.715 15.110 2.110 189 163.859 122.867 36.250 4.416 326 ds.2011 72.013 54.973 14.867 1.981 192 162.231 122.590 35.075 4.250 316 ds.2012 70.003 53.572 14.324 1.922 185 156.486 118.857 33.247 4.076 306 mç.2013 69.414 53.169 14.163 1.900 182 155.240 117.850 33.046 4.045 299 mç.2014 70.372 53.913 14.356 1.921 182 156.859 119.212 33.238 4.106 303 jn.2014 70.903 54.311 14.475 1.936 181 159.147 120.772 33.947 4.126 302 st.2014 70.259 53.792 14.354 1.929 184 157.789 119.828 33.488 4.165 308 ds.2014 71.573 54.807 14.618 1.960 188 160.163 121.647 33.999 4.207 310 mç.2015 71.951 55.010 14.785 1.970 186 161.294 122.166 34.569 4.249 310 jn.2015 72.722 55.469 15.074 1.991 188 163.727 123.580 35.531 4.303 313 st.2015 71.719 54.600 14.942 1.993 184 162.705 122.820 35.238 4.334 313 ds.2015 72.846 55.326 15.316 2.011 193 164.064 123.576 35.809 4.355 324 mç.2016 73.234 55.550 15.455 2.037 192 165.096 123.935 36.426 4.409 326 jn.2016 74.050 56.035 15.755 2.061 199 167.191 125.087 37.317 4.456 331 Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. ______________ Barcelona Regió Metropolitana Variació (%) Total 1-5 6-50 51-500 >500 Total 1-5 6-50 51-500 >500 jn.16/jn.15 1,8 1,0 4,5 3,5 5,9 2,1 1,2 5,0 3,6 5,8 ds.14/ds.13 1,8 1,6 2,5 2,0 3,3 2,9 2,7 3,3 3,6 3,7 ds.13/ds.12 0,4 0,7 -0,5 0,0 -1,6 -0,5 -0,4 -1,0 -0,4 -2,3 El nombre d’empreses amb ocupació assalariada manté un ritme de creixement moderat però relativament ferm. Una tendència liderada, un trimestre més, per l’entorn metropolità. Segons els registres de la Seguretat Social, el teixit productiu de Barcelona està format per poc més de 74.000 empreses actives amb algun treballador assalariat en plantilla, 1.300 més que un any abans i la xifra més elevada dels darrers set anys. Una magnitud que equival a un 1,8% d’augment interanual i que dóna continuïtat a la tendència expansiva iniciada a final de 2013, després de gairebé sis anys de descens continuat a una taxa anual mitjana del dos per cent. A la resta de la regió metropolitana, amb un cens de més de 93.000 empreses, el creixement interanual s’acosta al dos i mig per cent. Valors que, en conjunt, confirmen la solidesa dels senyals alcistes que es van imposant en el teixit empresarial de la regió metropolità. Una evolució que no discrimina en funció de la grandària de les empreses tot i que el segment de les més petites és el que registra el creixement relatiu menys intens. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Distribució sectorial dels ocupats Distribució sectorial dels ocupats Distribució sectorial dels afiliats en alta a la Seguretat Social (Règim General i Autònoms) Barcelona Regió Metropolitana Període Primari Indústria Energia, aigua i residus Construcció Serveis Primari Indústria Energia, aigua i residus Construcció Serveis ds.2009 444 76.717 14.503 52.544 852.348 4.517 307.634 20.643 162.573 1.612.725 ds.2010 417 72.739 12.843 46.177 856.951 4.482 294.208 20.130 144.941 1.630.726 ds.2011 387 69.008 12.682 38.595 845.138 4.218 282.889 19.583 122.495 1.608.202 ds.2012 433 64.889 11.811 32.401 825.696 4.006 266.346 18.769 103.916 1.568.105 mç.2013 444 63.997 11.573 31.315 819.661 3.987 263.373 18.505 101.275 1.557.959 jn.2013 425 64.057 11.901 30.879 829.191 3.977 263.546 18.926 100.853 1.571.057 st.2013 391 63.449 12.068 29.488 821.288 3.924 260.996 19.019 97.301 1.560.589 ds.2013 381 63.569 11.764 29.517 831.682 3.899 260.465 18.755 97.167 1.572.284 mç.2014 423 62.567 11.130 29.790 837.222 3.927 259.939 18.038 97.307 1.586.045 jn.2014 455 62.526 11.368 29.688 843.559 3.957 263.469 18.461 98.283 1.604.223 st.2014 431 61.737 11.874 29.354 840.761 3.647 261.404 18.900 97.494 1.606.489 ds.2014 386 62.863 11.567 29.533 855.044 3.900 262.356 18.466 98.076 1.632.849 mç.2015 434 62.292 11.351 30.507 863.644 4.010 264.481 18.220 102.561 1.644.816 jn.2015 444 61.918 11.734 31.050 875.173 4.049 267.902 18.867 105.118 1.666.155 st.2015 434 61.076 11.959 30.704 869.849 4.040 267.171 18.757 104.369 1.668.508 ds.2015 430 61.448 11.730 30.232 889.527 4.019 266.799 18.947 103.932 1.698.444 mç.2016 437 61.669 11.447 31.022 893.882 4.022 269.553 18.685 106.890 1.710.755 jn.2016 468 62.805 11.956 31.279 907.858 4.087 274.100 19.350 110.449 1.730.948 Nota: L'any 2009 es trenca la homogeneïtat de tots les sèries pel canvi de CNAE. Els canvis en els R.E. d'Autònoms i de la Llar també alteren la homogeneïtat de les sèries del Primari i dels Serveis. Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. Variació (%) Barcelona Regió Metropolitana Primari Indústria Energia, aigua i res. Construcció Serveis Primari Indústria Energia, aigua i res. Construcció Serveis jn.16/jn.15 5,4 1,4 1,9 0,7 3,7 0,9 2,3 2,6 5,1 3,9 ds.15/ds.14 11,4 -2,3 1,4 2,4 4,0 3,1 1,7 2,6 6,0 4,0 ds.14/ds.13 1,3 -1,1 -1,7 0,1 2,8 0,0 0,7 -1,5 0,9 3,9 El procés de terciarització del teixit productiu metropolità, compatible amb el desitjat reforçament de l’activitat industrial, és el principal factor explicatiu de l’augment del nombre d’ocupats. Una tendència expansiva que s’imposa també en el sector constructor. La trajectòria expansiva que presenta el mercat laboral metropolità té prou envergadura com per a cobrir tot el ventall sectorial. Per vuitè trimestre consecutiu els grans sectors productius coincideixen en mostrar variacions interanuals positives. Un fet que no es produïa feia molts anys. Amb l’afegit que, llevat del primari, ja no són les variacions testimonials de final de 2014. En conseqüència, es pot parlar amb propietat de superació de la tendència negativa accentuada arran de la crisi de 2008. Especialment perquè a l’indiscutible protagonisme del terciari, que concentra el 87% dels nous llocs de treball generats a la regió metropolitana al llarg dels darrers dotze mesos, s’hi ha afegit el fort repunt del nombre d’ocupats a la construcció. La indústria mostra un ritme de creixement més moderat i, igualment que la construcció, molt polaritzat a l’entorn metropolità. (*) L'aplicació de la CNAE 2009 afebleix la homogeneïtat de les sèries. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona Ocupació industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona Distribució sectorial de l'ocupació industrial a la RMB Juny de 2014 Sectors industrials Nombre d'ocupats Variació (%) juny 2016/ desembre 2015 jnuy 2016/ juny 2015 juny 2016/ març 2009 Alimentació i begudes 31.869 2,0 1,0 -7,7 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 23.092 3,2 1,7 -25,3 Paper 6.353 2,5 2,3 -18,9 Arts gràfiques 15.478 0,8 1,5 -23,8 Química 23.123 1,1 0,4 -2,2 Farmacèutica 19.955 3,4 3,2 6,3 Cautxú i plàstic 15.714 3,2 1,4 -14,9 Industries extractives i fabricació prod. minerals no metàl·lics 6.694 3,5 2,5 -42,5 Metal·lúrgia bàsica 5.851 -0,2 -2,5 -41,9 Productes metàl·lics exc. maquinària i equips 32.471 4,7 4,3 -22,4 Productes informàtics, electrònics i òptics 5.100 2,9 2,9 -35,1 Material i equipament elèctric 10.701 1,4 0,6 -19,5 Maquinària i equipament 17.966 2,1 2,3 -26,5 Vehicles a motor i altre material de transport 35.398 4,8 4,9 -11,3 Mobles 4.227 4,2 -0,5 -38,6 Resta d'activitats manufactureres 9.804 0,8 2,3 -21,1 Instal·lació i reparació de maquinària i equips 10.304 0,8 4,0 7,4 L’ocupació industrial a la regió metropolitana s’estabilitza a la capital i guanya efectius, per tercer any consecutiu, a l’entorn metropolità i a la resta del país. En consonància amb la trajectòria alcista que darrerament ha mantingut el PIB industrial a Catalunya, l’ocupació directa en aquest sector ha evolucionat igualment a l’alça a l’àmbit metropolità. La intensitat de l’augment ha estat òbviament més moderada i s’ha mantingut relativament estable lleument per sota del dos per cent durant la major part de 2015. Una conjuntura alcista que s’ha allargat durant el primer semestre d’enguany i a la que tímidament s’incorpora la ciutat central, immersa en un procés accelerat de terciarització del seu teixit productiu. Un procés en el que hi juga un paper destacat la implantació de l’anomenada “nova indústria” lligada al coneixement, classificada majoritàriament com a activitat terciària. De les 17 branques en què hem segmentat el conjunt de l’activitat industrial, quinze han superat el primer semestre d’enguany amb més ocupats que un any abans, mentre que les dues restants registren descensos testimonials –cas del sector del Moble- o poc rellevant però sostingut com és el cas de la Metal•lúrgia bàsica. Els augments més destacats en termes absoluts corresponen a la Fabricació de vehicles a motor i altre material de transport, a la de Productes metàl·lics excepte maquinària i a la Farmacèutica. També destaquen els sectors de la Maquinària i equipament, el Tèxtil i la Instal·lació i reparació de maquinària. És igualment remarcable com el repunt de l’activitat constructora ha revifat la contractació laboral dels seus sectors proveïdors. A hores d’ara només dos sectors han aconseguit superar els estralls de la llarga recessió que ha patit la indústria metropolitana. La Farmacèutica i la d’Instal·lació i reparació de maquinària i equipament tenen més ocupats directes actualment que no pas set anys enrere. Només la Química i potser a mitjà termini, l’Alimentació i begudes, semblen estar en condicions de recuperar el potencial perdut mesurat en llocs de treball. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Ocupació en el sector terciari a Barcelona Ocupació en el sector terciari a Barcelona Distribució sectorial de l'ocupació al terciari de Barcelona juny de 2015 Sectors industrials Nombre d'ocupats Variació (%) juny 2016/ desembre 2015 juny 2016/ juny 2015 juny 2016/ març 2009 Serveis comercials 151.121 0,1 2,0 -6,2 Transport i emmagatzematge 42.656 -3,3 -3,8 -13,1 Hostaleria i restauració 80.118 5,6 5,4 28,6 Tecnologies i serveis d'informació 38.241 4,3 13,0 70,4 Resta serveis d'informació i comunicació 19.294 2,3 -2,4 -29,0 Finances i assegurances 36.873 -1,7 -2,2 -16,9 Activitats immobiliàries 13.873 0,9 3,0 22,9 Activitats professionals, científiques i tècniques 90.670 4,6 5,4 11,3 Serveis administratius i auxiliars 117.425 11,0 7,2 22,3 AAPP i organismes extraterritorials 82.498 2,0 4,0 3,1 Ensenyament 70.300 -6,0 3,6 4,1 Serveis sanitaris 61.540 -0,7 2,5 3,0 Serveis socials 28.812 1,6 7,2 39,1 Activitats i serveis culturals 10.181 -0,3 5,4 -6,3 Activitats relacionades amb apostes i jocs d'atzar 1.588 -0,3 5,5 -8,7 Activitats esportives, recreatives i d'entreteniment 13.113 -0,4 6,2 3,4 Activitat associatives 12.006 -2,6 -2,7 -15,5 Altres serveis personals 23.573 1,1 1,8 -8,2 L’expansió de l’ocupació terciària a la capital s’està recolzant tant en algunes de les activitats tradicionals i de més pes en termes absoluts com en les més innovadores i canviants. El fort creixement del nombre d’ocupats que la Seguretat Social ha registrat tant a Barcelona com al seu entorn metropolità durant la major part de 2015 i primera meitat d’enguany no s’hauria produït sense el dinamisme del terciari. Un cop recuperats els volums de 2008 –una fita impensable en la resta de grans sectors- s’imposa avançar en la qualitat i l’estabilitat dels llocs de treball generats darrerament. Un objectiu desitjable que pot acabar en un no res si es confirmen les previsions que anuncien un cert alentiment del creixement econòmic tant a Espanya com al conjunt de la UE de cara a 2017. A les raons que s’arrosseguen des de fa anys com ara la necessitat de moderar el creixement del dèficit públic i apostar per un model productiu més eficient i sostenible, s’hi afegeixen les derivades del Brexit i també l’augment de la incertesa i de la sensació de risc provocada per la proliferació d’atemptats terroristes. Igual que l’activitat industrial a l’àmbit metropolità, una àmplia majoria dels divuit sectors en que s’ha dividit el terciari de la capital han superat el primer semestre d’enguany amb més ocupats que els que tenien un any abans. Entre ells, alguns dels més rellevants pel volum d’ocupació que generen com ara els Serveis comercials, els Administratius i auxiliars –que engloben els actius de les agències de treball temporal-, les Activitats professionals, científiques i tècniques i l’Hostaleria i restauració. És el cas també de la majoria de serveis públics i, per descomptat, del sector de les Tecnologies i serveis d’informació. Tampoc es pot deixar de mencionar la resurrecció de les Activitats immobiliàries. Per contra, ni els Serveis de transport i emmagatzematge, reubicats a l’entorn metropolità, ni els Financers i assegurances i tampoc una part dels Serveis d’informació i comunicació, bàsicament edició i telecomunicacions, han assolit encara aquesta fita. Si es compara la situació actual amb la de començament de 2009 és quan es fa més evident la diferent evolució del terciari en comparació amb l’industrial. Més de la meitat dels sectors terciaris de la ciutat presenten actualment uns volums d’ocupació més elevats que set anys enrere. Sense possibilitat de diferenciar de manera categòrica entre activitats madures i tradicionals de les més innovadores. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors estrangers a la Seguretat Social Treballadors estrangers a la Seguretat Social Estrangers en situació d'alta a la Seguretat Social L’expansió sostinguda de l’ocupació en el que va d’any té un protagonista destacat: la població estrangera en edat de treballar. Deixant de banda les variacions estacionals associades a sectors com ara el primari, el turisme i el comercial, la tendència de fons de l’ocupació de mà d’obra estrangera a l’àrea de Barcelona i al conjunt de Catalunya durant els primers cinc mesos d’enguany està sent molt expansiva. Especialment entre els originaris de països membres de la UE. A la província de Barcelona, el nombre de treballadors comunitaris no espanyols en situació d’alta a la Seguretat Social a final de maig superava en un 10,8% l’existent un any abans, fixant un nou màxim absolut. La resta d’estrangers, un Afiliats estrangers segons règims col·lectiu molt més nombrós, també evoluciona a l’alça però encara no ha recuperat els volums de set anys enrere. Una referència que costarà tornar a assolir i que els autòctons, després de més de dos anys de creixement sostingut, tampoc han recuperat. Un dels trets que es mantenen relativament inalterables és que els règims especials de la llar i agrari –on encara és àmpliament majoritària la mà d’obra estrangera- es van obrint lentament i de manera sostinguda als treballadors autòctons. Especialment el de la llar. Els factors que ho expliquen són diversos però segur que giren al voltant de l’elevat atur de llarga durada que ha deixat la darrera gran regressió. També es manté l’opció al treball autònom com una de les preferències dels actius estrangers. Període Total UE Resta món Província de Barcelona ds. 2009 285.952 67.990 217.962 ds. 2010 284.446 68.773 215.673 ds. 2011 271.004 68.012 202.992 ds. 2012 257.360 65.871 191.489 ds. 2013 248.268 66.460 181.808 mç. 2014 247.841 68.649 179.192 jn. 2014 252.503 70.563 181.940 st. 2014 249.620 70.337 179.283 ds. 2014 248.493 71.933 176.560 mç.2015 252.506 74.528 177.978 jn.2015 263.485 76.987 186.498 st. 2015 262.329 76.977 185.352 ds. 2015 263.858 79.178 184.680 mç.2016 270.184 82.644 187.540 mg.2016 281.270 86.277 194.993 Catalunya ds. 2009 397.823 108.102 289.721 ds. 2010 395.773 109.230 286.543 ds. 2011 377.040 106.545 270.495 ds. 2012 355.939 102.258 253.681 ds. 2013 341.209 101.308 239.901 mç. 2014 340.440 104.180 236.260 jn. 2014 371.770 116.235 255.535 st. 2014 356.818 111.196 245.622 ds. 2014 344.071 108.849 235.222 mç. 2015 351.763 113.124 238.639 jn. 2015 386.799 125.016 261.783 st. 2015 373.321 119.616 253.705 ds. 2015 364.112 118.194 245.918 mç.2016 375.608 123.828 251.780 mg.2016 401.920 133.152 268.768 Font: www.seg-social.es Variació (%) Total UE Resta món Província de Barcelona mg. 16/mg. 15 6,6 10,8 4,9 ds. 15/ds. 14 6,2 10,1 4,6 ds. 14/ ds. 13 0,1 8,2 -2,9 Catalunya mg. 16/ mg. 15 5,9 8,7 4,6 ds. 15/ ds. 14 5,8 8,6 4,5 ds. 14/ ds. 13 0,8 7,4 -2,0 ____________ R. General % Autònoms % Resta % Període Província de Barcelona ds. 2009 223.173 11,7 27.138 7,0 35.639 61,9 ds. 2010 219.330 11,6 29.365 7,7 35.749 62,4 ds. 2012 185.566 10,6 33.576 9,1 38.218 59,7 mç. 2013 183.236 10,6 33.904 9,3 38.531 59,3 jn. 2013 188.159 10,8 34.714 9,4 38.464 59,1 st. 2013 183.740 10,6 34.774 9,5 38.374 59,3 ds. 2013 175.891 10,1 35.998 9,7 36.379 57,6 mç.2014 175.468 10,0 36.608 9,9 35.761 56,0 jn. 2014 179.624 10,1 37.758 10,0 35.121 54,6 st. 2014 177.031 10,0 38.362 10,2 34.227 53,5 ds. 2014 175.197 9,7 39.766 10,5 33.530 52,9 mç. 2015 178.693 9,8 40.695 10,7 33.118 51,9 jn. 2015 187.934 10,2 42.250 11,0 33.301 51,6 st. 2015 186.969 10,1 42.755 11,2 32.605 51,3 ds. 2015 187.644 10,0 43.887 11,4 32.327 51,0 mç. 2016 193.203 10,2 44.588 11,5 32.391 50,3 mg.2016 202.740 10,5 45.717 11,7 32.813 50,2 Nota. Els percentatges són el pes relatiu dels estrangers sobre el total d'afiliats del règim. Font: www.seg-social.es Variació (%) R. General Autònoms Resta mç.16/mç.15 8,1 9,6 -2,2 ds.15/ds.14 7,1 10,4 -3,6 ds.14/ds.13 -0,4 10,5 -7,8 Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Llocs de treball | Treballadors estrangers a la Seguretat Social Pel que fa a la distribució sectorial dels treballadors estrangers, només en tres sectors –primari, gestió de residus i el calaix de sastre de la resta de serveis, bàsicament pel règim especial de la llar- l’evolució interanual és negativa. En tots ells l’ocupació estrangera predominant és la d’origen no comunitari. La resta de sectors guanyen ocupats i en la majoria –entre ells l’hoteleria i restauració, la construcció i la informació i comunicació- augmenta també el pes relatiu de l’ocupació estrangera. L’hoteleria i restauració, el comerç i el calaix de sastre de la resta de serveis són els principals refugis de la mà d’obra estrangera no comunitària, mentre que la originària de la UE es reparteix més homogèniament amb els serveis a les empreses com a principal punt d’atracció. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral Contractació laboral La contractació laboral a Barcelona tanca un primer semestre notablement expansiu a remolc de l’augment de l’oferta de serveis turístics i lligats a l’oci. Després del notable augment registrat pels contractes laborals formalitzats a Barcelona durant 2014 i 2015, les xifres del primer trimestre d’enguany apuntaven a un lleu alentiment d’aquest ritme de creixement. Els registres del segon trimestre han frenat aquest ajust reactivant la trajectòria ascendent. Mentre que els nous contractes indefinits es reparteixen de manera força equitativa entre homes i dones, aquestes continuen imposant-se en la contractació temporal per la via d’una posició dominant en els contractes d’interinitat. Els contractes de durada més curta comencen a perdre protagonisme. Dades i anàlisi  Contractes per àmbits territorials  Contractes segons tipologia i sexe Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Contractes per àmbits territorials Contractes per àmbits territorials Distribució dels contractes laborals registrats Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Període Total Temporals Indefinits Total Temporals Indefinits Total Temporals Indefinits 2009 756.279 658.132 98.147 1.468.336 1.271.505 196.831 2.077.080 1.794.450 282.630 2010 777.611 685.121 92.490 1.534.668 1.349.946 184.722 2.174.425 1.914.713 259.712 2011 772.822 689.703 83.119 1.500.042 1.334.561 165.481 2.137.449 1.904.581 232.868 2012 779.115 667.081 112.034 1.502.779 1.291.951 210.828 2.127.925 1.841.770 286.155 2013 785.624 698.896 86.728 1.517.764 1.348.577 169.187 2.160.954 1.926.255 234.699 2014 857.321 750.138 107.183 1.713.203 1.504.727 208.476 2.441.617 2.156.301 285.316 1r.tr. 196.636 171.467 25.169 382.389 333655 48.734 519.408 454.196 65.212 2n.tr. 215.661 188.569 27.092 426.571 373.643 52.928 633.012 557.021 75.991 3r.tr. 211.918 186.954 24.964 442.962 393.249 49.713 654.518 586.176 68.342 4t.tr. 233.106 203.148 29.958 461.281 404.180 57.101 634.679 558.908 75.771 2015 927.498 804.267 123.231 1.902.803 1.662.435 240.368 2.731.815 2.406.282 325.533 1r.tr. 218.896 187.021 31.875 443.229 381.039 62.190 609.152 524.835 84.317 2n.tr. 226.870 197.647 29.223 471.051 413.851 57.200 699.777 620.034 79.743 3r.tr. 227.407 198.847 28.560 478.280 421.949 56.331 716.909 640.383 76.526 4t.tr. 254.325 220.752 33.573 510.243 445.596 64.647 705.977 621.030 84.947 2016 1r.tr. 228.607 194.317 34.290 463.495 396.044 67.451 646.100 554.880 91.220 2n.tr. 267.661 231.409 36.252 541.828 470.532 71.296 790.403 692.302 98.101 Font: Departament d’Estadística i Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat Barcelona Regió Metropolitana Catalunya Variació (%) Total Temporals Indefinits Total Temporals Indefinits Total Temporals Indefinits 2n.tr.16/2n.tr.15 18,0 17,1 24,1 15,0 13,7 24,6 13,0 11,7 23,0 1r.sm.16/1r.sm.15 11,3 10,7 15,5 10,0 9,0 16,2 9,8 8,9 15,4 2015/2014 8,2 7,2 15,0 11,1 10,5 15,3 11,9 11,6 14,1 2014/2013 9,1 7,3 23,6 12,9 11,6 23,2 13,0 11,9 21,6 El fort increment de la contractació durant el bimestre abril-maig s’ha mantingut durant el mes de juny. Es torna a superar per segona vegada en menys d’un any la formalització d’un quart de milió de contractes laborals en un trimestre a Barcelona. Els indefinits continuen liderant el creixement en termes relatius però el seu pes sobre el total avança molt lentament. El quasi mig milió de contractes laborals formalitzats per treballadors barcelonins durant el primer semestre d’enguany equivalen a un augment de l’11,3% en relació amb el mateix període de 2015. Un ritme de creixement que dóna continuïtat a la trajectòria expansiva dels darrers trenta mesos i que retarda la previsible desacceleració associada a l’augment sostingut de la contractació indefinida. Un fenomen que es pot començar a fer sentir durant els mesos d’estiu però sense que arribi a alterar la tendència de fons. És d’esperar que l’augment sostingut del PIB repercuteixi en el mercat de treball en forma de contractes laborals cada cop més estables. Pensem que estant encara entre un cinc i un deu per cent per sota dels volums d’ocupació de 2006-2007, el nombre de contractes formalitzats els darrers dotze mesos supera en un percentatge similar els volums de contractació de deu anys enrere. És un biaix que urgeix corregir. El creixement sostingut dels contractes indefinits –i la contracció dels de durada més curta- sembla la via més adequada per avançar en aquest objectiu. Però a diferència del que ha estat habitual durant el darrer bienni, en el que va d’any el creixement d’aquest tipus de contractes ha coincidit amb un notable impuls de la contractació temporal. De manera sorprenent, durant el quadrimestre març-juny s’ha produït un extraordinari augment de nous contractes laborals de durada entre un i tres mesos. S’han triplicat. En part, a costa dels de durada indeterminada i dels de durada més curta. Si ens fixem en el mercat de treball barceloní situat a l’entorn metropolità, els registres del primer semestre d’enguany palesen l’absència de diferències en l’evolució de la contractació més estable, alhora que la temporal creix força més a la ciutat central que no pas a l’entorn metropolità. És un canvi significatiu en relació amb el que havia estat habitual els anys anteriors i que possiblement s’ha d’imputar a l’augment de l’oferta de serveis lligats al turisme i a l’oci. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Contractació laboral | Contractes segons tipologia i sexe Contractes segons tipologia i sexe Contractes laborals segons tipologia i sexe a Barcelona La distribució per sexes dels contractes laborals formalitzats a Barcelona durant el primer semestre d’enguany s’ajusta als paràmetres habituals: repartiment igualitari dels contractes indefinits i més temporalitat per a les dones. L’augment del nombre de contractes laborals registrats a la capital en el que va d’any no ha alterat els principals trets definitoris del bienni anterior: la contractació indefinida no discrimina per sexe mentre que la temporal mostra un biaix aparent a favor de les dones. Diem aparent perquè de les tres grans modalitats de contractes temporals només en una –la d’interinitat- s’imposen clarament les dones. Sense aquesta figura, la contractació temporal tindria cara d’home. Pel que fa a la distribució per grans sectors d’activitat, el terciari, a més d’ésser el responsable del 93,7% dels contractes formalitzats a la capital en el que va d’any, és l’únic sector, juntament amb el testimonial primari, que registra un saldo positiu i significatiu en relació amb el mateix període de 2015. El descens de la contractació per part de les empreses industrials i constructores és relativament moderat, de l’ordre del dos i del quatre per cent respectivament, amb l’afegit comú que es limita als contractes temporals. Un fet que entronca directament amb el lleu descens que ha registrat el nombre de contractes de durada més curta, parcialment substituïts pels que no superen el trimestre. Tipologia Dones Homes Total 2015 Total 483.790 443.708 927.498 Indefinits 60.865 62.366 123.231 - ordinaris 43.694 45.294 88.988 - foment contractació 867 812 1.679 - convertits en indefinits 16.085 16.006 32.091 - resta indefinits 219 254 473 Total temporals 422.925 381.342 804.267 - obra o servei 134.344 153.778 288.122 - eventuals 166.902 177.630 344.532 - interinitat 114.692 43.049 157.741 - formació/pràctiques 4.400 4.045 8.445 - resta temporals 2.587 2.840 5.427 gn-jn 2016 Total 254.530 241.738 496.268 Indefinits 34.289 36.253 70.542 - ordinaris 24.585 26.285 50.870 - foment contractació 476 502 978 - convertits en indefinits 9.061 9.298 18.359 - resta indefinits 167 168 335 Total temporals 220.241 205.485 425.726 - obra o servei 70.488 81.617 152.105 - eventuals 91.305 100.117 191.422 - interinitat 55.310 20.382 75.692 - formació/pràctiques 1.763 1.620 3.383 - resta temporals 1.375 1.749 3.124 Font: Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat Atur registrat L’atur registrat acumula més de tres anys de descens sostingut. El canvi de signe de la població activa li afegeix valor. Que aquesta tendència reduccionista de les xifres d’aturats es mantingui mes rere mes i de manera generalitzada al conjunt de l país és un bon indicador del canvi de conjuntura i d’expectatives que han registrat l’economia catalana i l’espanyola malgrat el feble creixement de l’europea. L’estabilització de la població potencialment activa després d’un llarg període d’ajustament, determinant per accelerar aquest canvi de tendència de l’atur, afegeix consistència a l’actual tendència de millora del merca t laboral. S’ha començat a corregir una de les “ombres” d’aquesta millora del mercat laboral: el saldo del nombre d’aturats de més edat s’apunta també a la tendència descendent. A mesura que es redueix la xifra absoluta de persones desocupades, l’edat mitjana del col·lectiu augmenta. I augmenta també –per raons diferents- el pes relatiu de les dones. Dades i anàlisi  Evolució de l'atur registrat  Atur registrat per trams d'edat  Atur registrat per sectors econòmics  Població estrangera a l'atur registrat Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Evolució de l’atur registrat Evolució de l’atur registrat Evolució de l'atur registrat Barcelona RMB Catalunya Període Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 31 ds.2009 101.069 53.634 47.435 378.918 201.642 177.276 561.761 303.377 258.384 31 ds.2010 100.868 52.374 48.494 377.053 196.673 180.380 562.673 296.648 266.025 31 ds.2011 108.624 56.042 52.582 411.755 213.773 197.982 614.244 322.565 291.679 31 ds.2012 112.192 57.062 55.130 435.450 221.399 214.051 646.956 332.506 314.450 31.ds.2013 107.677 54.226 53.451 419.609 210.356 209.253 624.872 316.072 308.800 31 mç. 2014 107.734 54.156 53.578 417.889 208.209 209.680 624.467 313.686 310.781 30 jn. 2014 100.943 50.108 50,835 388.575 189.414 199.161 570.214 280.697 289.517 30 st. 2014 101.045 49.542 51.503 390.091 188.649 201.442 575.812 281.317 294.495 31 ds. 2014 99.056 49.032 50.024 382.919 186.547 196.372 575.948 282.782 293.166 31 mç. 2015 99.768 49.199 50.569 382.550 184.088 198.462 571.655 276.828 294.827 30 jn. 2015 90.624 43.555 47.069 347.716 162.084 185.632 510.947 240.467 270.480 30 st. 2015 90.358 42.748 47.610 347.535 160.722 186.813 513.187 239.699 273.488 31 ds. 2015 89.398 42.955 46.443 342.444 160.736 181.708 515.668 243.556 272.112 31 mç. 2016 87.760 41.949 45.811 334.948 155.570 179.378 499.991 233.818 266.173 30 jn. 2016 79.829 37.269 42.560 306.344 138.194 168.150 450.060 204.279 245.781 Font: Observatori d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Barcelona RMB Catalunya Variació (%) Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 30 jn.16/30 jn.15 -11,9 -14,4 -9,6 -11,9 -14,7 -9,4 -11,9 -15,0 -9,1 31 ds.15/31 ds.14 -9,8 -12,4 -7,2 -10,6 -13,8 -7,5 -10,5 -13,9 -7,2 31 ds.14/31 ds.13 -8,0 -9,6 -6,4 -8,7 -11,3 -6,2 -7,8 -10,5 -5,1 L’atur registrat tanca el primer semestre d’enguany amb un descens interanual de l’ordre del dotze per cent. Tant a l’àrea de Barcelona com al conjunt de Catalunya. Un descens sostingut, liderat pel col·lectiu masculí i que darrerament ha guanyat intensitat. Les darreres xifres disponibles confirmen la solidesa de la trajectòria descendent iniciada ara fa tres anys. El saldo del primer semestre d’enguany –gairebé 9.600 barcelonins menys en situació d’atur- supera àmpliament el nombre dels que van sortir d’aquesta situació durant el mateix període de 2015. Una evolució que també es dóna a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya. Convé no oblidar, però, que malgrat la notable disminució del nombre d’aturats al llarg del darrer trienni, els actuals registres de barcelonins desocupats que busquen feina superen en més del 55% els mínims d’abans de l’anomenada Gran Recessió. Un excés que supera el 80% en l’entorn metropolità. El detall per sexes posa de manifest que aquest procés de reducció del nombre d’aturats residents a la capital ha estat i és especialment intens entre els homes. Un biaix que a la resta de Catalunya està sent tant o més pronunciat com a conseqüència del major pes relatiu de l’ocupació al conjunt del secundari, inclosa la construcció. En conseqüència, la variació acumulada al llarg dels darrers tres anys de descens interanual sostingut és clarament favorable al col·lectiu masculí. Dels 34.000 barcelonins que - en termes de saldo- han abandonat els registres de l’atur, més del 60% són homes. Això ajuda a explicar la consolidació del canvi de perfil de l’atur registrat. Un canvi que, d’altra banda, sembla respondre al tomb que, segons l’EPA, s’ha produït darrerament en la composició de la població activa de la ciutat i que s’ha plasmat en un creixent pes relatiu del col·lectiu femení. El resultat més visible és que l’atur es representa amb cara de dona. Tant a la capital com a la resta del país. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Taxes d’atur registrat Atur registrat per trams d'edat Evolució de l'atur registrat segons trams d'edats _______________ ______ Barcelona RMB Catalunya Període < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més 31 ds.2009 20.535 52.400 28.074 80.718 197.453 100.747 124.856 293.268 143.637 31 ds.2010 18.127 52.932 29.809 69.967 199.693 107.393 109.047 299.298 154.328 31 ds.2011 18.249 57.058 33.317 72.304 218.878 120.573 112.411 327.158 174.675 31 ds.2012 16.113 59.546 36.533 66.763 233.977 134.710 103.254 347.585 196.117 31 ds.2013 13.970 54.756 37.951 58.166 221.061 140.382 90.469 329.265 205.138 31 mç.2014 14.546 54.719 38.469 60.090 215.429 142.370 93.455 322.881 208.131 30 jn. 2014 12.095 50.839 38.009 50.758 197.789 140.028 76.806 290.353 203.055 30 st. 2014 13.009 50.235 37.801 53.862 196.279 139.950 82.233 290.173 203.406 31 ds. 2014 12.338 49.304 37.414 51.372 192.764 138.783 81.242 290.933 203.773 31 mç. 2015 13.032 49.128 37.608 53.940 189.575 139.035 83.791 284.058 203.806 30 jn. 2015 10.403 43.840 36.381 43.496 169.645 134.575 65.752 249.519 195.676 30 st. 2015 11.091 43.281 35.986 45.951 167.902 133.682 70.212 248.248 194.727 31 ds. 2015 11.200 42.922 35.276 44.647 165.682 132.115 71.029 250.525 194.114 31 mç. 2016 11.618 41.450 34.692 45.932 158.593 130.423 71.065 237.434 191.492 30 jn. 2016 9.608 37.253 32.968 38.846 142.436 125.062 58.373 209.024 182.663 Font: Observatori d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Barcelona RMB Catalunya Variació (%) < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més < 30 30-49 50 i més 30 jn.16/30 jn.15 -7,6 -15,0 -9,4 -10,7 -16,0 -7,1 -11,2 -16,2 -6,7 31 ds.15/31 ds.14 -9,2 -12,9 -5,7 -13,1 -14,0 -4,8 -12,6 -13,9 -4,7 31 ds.14/31 ds.13 -11,7 -10,0 -1,4 -11,7 -12,8 -1,1 -10,2 -11,6 -0,7 La reducció del nombre d’aturats és especialment intensa entre els adults de mitjana edat. Una dinàmica que indirectament contribueix a reduir el nombre de desocupats de més de 50 anys. Els registres actuals de l’atur per edats mostren un panorama en el que els signes negatius de les variacions interanuals, generalitzats i consolidats als diversos estrats, presenten intensitats relativament divergents a la capital en comparació amb la resta del país. Un fet que s’explica per les diferents estructures demogràfiques a més de les productives. Si atenem als valors nominals i deixem de banda la qualitat de l’ocupació generada que ha propiciat aquest descens de l’atur, s’observa que l’agregat dels més joves ha cedit el protagonisme al més nombrós, el dels aturats d’entre 30 i 49 anys. Especialment a la capital, on també està sent superat per els de més edat. Un fet remarcable atès que aquest segment d’edat concentra una part significativa de l’atur estructural. Al perfil femení del desocupat barceloní hom pot afegir-hi que és, cada cop més, una persona d’edat avançada, a la recta final de la seva vida laboral. La sostinguda i accelerada transformació del teixit productiu – terciarització, digitalització, flexibilització, etc- afegida a factors demogràfics, en especial els migratoris, ajuda a explicar que el col·lectiu que no sobrepassa els 30 anys ha deixat molt enrere les cotes d’atur més elevades assolides durant la recessió de 2009 i que el de més edat es manté relativament a prop dels valors màxims de la sèrie, assolits durant la primera meitat de 2014. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Atur registrat per sectors econòmics Atur registrat per sectors econòmics Evolució de l'atur registrat segons sector econòmic de procedència Barcelona Període Primari Indústria Energia, aigua i residus Construcció Serveis Sense ocupació anterior 31 ds.2009 295 11.290 700 12.362 72.275 4.087 31 ds.2010 372 10.364 850 11.741 73.078 4.463 31 ds.2011 483 10.189 1.051 12.495 80.128 4.278 31 ds.2012 549 10.315 1.018 11.976 84.701 3.633 31 ds.2013 500 9.436 930 10.767 82.406 3.638 31 mç.2014 530 9.246 967 10.476 82.616 3.899 30 jn.2014 493 8.804 831 9.823 77.207 3.785 30 st.2014 483 8.693 765 9.235 77.929 3.940 31 ds.2014 504 8.329 812 8.909 76.697 3.805 31 mç.2015 526 8.132 835 8.657 77.619 3.999 30 jn.2015 500 7.557 633 7.897 70.281 3.756 30 st.2015 438 7.334 624 7.528 70.643 3.791 31 ds.2015 478 7.042 703 7.281 70.143 3.751 31 mç.2016 449 6.735 724 6.985 68.888 3.979 30 jn.2016 401 6.252 545 6.314 62.564 3.753 Regió metropolitana 31 ds.2009 2.032 68.015 2.913 61.911 227.818 16.229 31 ds.2010 2.822 61.468 3.423 59.518 230.250 19.572 31 ds.2011 3.440 60.559 4.160 63.618 259.565 20.413 31 ds.2012 3.957 62.672 4.101 62.227 282.756 19.737 31 ds.2013 4.040 57.679 3.829 54.635 279.235 20.191 31 mç.2014 4.262 55.776 3.972 52.860 279.557 21.462 30 jn.2014 3.879 52.274 3.303 48.879 259.102 21.138 30 st.2014 3.705 51.724 3.345 46.264 263.550 21.503 31 ds.2014 4.176 49.700 3.458 44.105 260.391 21.089 31 mç.2015 4.333 48.160 3.427 42.289 262.016 22.325 30 jn.2015 3.848 44.306 2.785 38.373 237.368 21.036 30 st.2015 3.696 43.424 2.821 36.877 240.176 20.541 31 ds.2015 3.855 42.103 2.953 35.685 237.961 19.887 31 mç.2016 3.811 40.069 2.958 34.047 233.549 20.514 30 jn.2016 3.303 37.098 2.347 30.881 212.843 19.872 Font: Observatori d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Primari Indústria Energia, aigua i residus Construcció Serveis Sense ocupació anterior Variació (%) Barcelona 30 jn.16/30 jn.15 -19,8 -17,3 -13,9 -20,0 -11,0 -0,1 31 ds.15/31 ds.14 -5,2 -15,5 -13,4 -18,3 -8,5 -1,4 31 ds.14/31 ds.13 0,8 -11,7 -12,7 -17,3 -6,9 4,6 Regió metropolitana 30 jn.16/30 jn.15 -14,2 -16,3 -15,7 -19,5 -10,3 -5,5 31 ds.15/31 ds.14 -7,7 -15,3 -14,6 -19,1 -8,6 -5,7 31 ds.14/31 ds.13 3,4 -13,8 -9,7 -19,3 -6,7 4,4 Mantenir l’elevada intensitat del descens del nombre d’aturats requereix la implicació de tots els sectors productius: la construcció i la indústria lideren el procés en termes relatius i el terciari en termes absoluts. Pel que fa a l’atur registrat segons sector d’activitat, la situació actual mostra un parell de trets que convé remarcar. El primer i més evident és que la trajectòria descendent s’ha acabat imposant a tots els sectors sense excepció, si be en el cas del aturats sense ocupació anterior la variació és mínima entre els barcelonins i potser s’hauria de parlar d’estabilització del nombre de demandants d’ocupació. Una evolució possiblement associada a la reincorporació al mercat de treball d’actius que l’havien abandonat desanimats en el moment més dur de la crisi. El segon aspecte és la Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Atur registrat per sectors econòmics intensitat del descens de l’atur que mostren tots els grans sectors d’activitat. A banda del protagonisme de la indústria manufacturera i la construcció a l’hora de reduir el nombre d’aturats que han generat d’ençà 2008 –sense que això impliqui una recol•locació en aquests mateixos sectors-, algunes activitats terciàries mostren un dinamisme similar si bé responen a situacions heterogènies. És el cas, entre d’altres, dels serveis financers i assegurances, que lideren la reducció de les xifres d’atur sense crear nova ocupació. Els transports i comunicacions, els serveis editorials i d’informació i les activitats professionals i tècniques mostren variacions més congruents. Deixant de banda les AA.PP. la resta del terciari i també el sector dels subministraments d’energia i aigua i gestió de residus registren caigudes rellevants del nombre d’aturats. Barcelona Economia http://barcelonaeconomia.bcn.cat Mercat de treball | Atur registrat | Població estrangera a l’atur registrat Població estrangera a l’atur registrat Evolució del nombre d'estrangers a l'atur registrat _ Nombre d'aturats Estrangers/Total aturats (%) Període Barcelona Província Catalunya Espanya Barcelona Província Catalunya Espanya 31 ds.2009 22.533 81.804 123.263 566.517 22,3 19,5 21,9 14,4 31 ds.2010 22.907 86.347 131.294 605.838 22,7 20,7 23,3 14,8 31 ds.2011 24.055 93.728 140.564 625.903 22,1 20,6 22,9 14,2 31 ds.2012 22.841 90.230 135.825 612.050 20,4 18,8 21,0 12,6 31 ds.2013 20.811 81.041 123.724 555.728 19,3 17,5 19,8 11,8 31 mç.2014 20.373 80.432 124.941 580.761 18,9 17,4 20,0 12,1 30 jn. 2014 18.415 73.741 111.030 528.238 18,2 17,2 19,5 11,9 30 st. 2014 17.341 69.763 107.452 509.817 17,2 16,2 18,7 11,5 30 ds. 2014 17.582 70.996 113.327 530.991 17,7 16,8 19,7 11,9 31 mç.2015 17.786 71.769 114.208 538.304 17,8 17,0 20,0 12,1 30 jn.2015 15.851 65.056 99.757 487.274 17,5 17,0 19,5 11,8 30 st.2015 15.176 62.310 96.653 466.378 16,8 16,2 18,8 11,4 31 ds.2015 15.861 63.975 102.871 487.217 17,7 16,9 19,9 11,9 31 mç.2016 15.744 63.260 100.303 483.391 17,9 17,1 20,1 11,8 30 jn.2016 14.272 57.613 87.549 441.270 17,9 17,0 19,5 11,7 Font: Observatori d'Empresa i Ocupació i Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Nombre d'aturats Variació (%) Barcelona Província Catalunya Espanya jn.2016/jn.2015 -10,0 -11,4 -12,2 -9,4 ds.2015/ds.2014 -9,8 -9,9 -9,2 -8,2 ds.2014/ds.2013 -15,5 -12,4 -8,4 -4,5 A mesura que la recuperació econòmica es va consolidant a tots els sectors, l’impacte en el mercat laboral va diluint les diferències entre el col·lectiu estranger i el nacional. Els respectius ritmes de variació, tant del nombre d’ocupats com d’aturats, són similars. D’ençà els màxims assolits a cavall entre 2011 i 2012 en termes absoluts i un any abans en termes relatius, la presència d’estrangers als registres de l’atur ha evolucionat a la baixa de manera sostinguda a tots els àmbits territorials considerats. Una tendència que, gràcies a la progressiva extensió a tots els sectors productius de la millora del mercat de treball i al canvi de signe dels fluxos migratoris, manté una intensitat similar a la dels nacionals. Això explica la relativa estabilització d’ençà 2013 del pes relatiu d’aquest col·lectiu sobre el total, no només dels aturats, sinó també dels ocupats. Amb pesos relatius òbviament diferents.