GASETA MUNICIPAL
Butlletí Oficial de l'Ajuntament de Barcelona
21 d’Abril del 2017
Consell Municipal – Actes
ACTA Consell Municipal, sessió 24 de febrer de 2017.
A la Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia 
vint-i-quatre de febrer de dos mil disset, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, 
en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excma. Sra. Alcaldessa Ada Colau 
Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Gerardo 
Pisarello Prados, Jaume Collboni Cuadrado, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà i 
Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gala Pin 
Ferrando, Agustí Colom Cabau, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep Ma. 
Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn 
i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i 
Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Jordi Martí i Galbis, Mercè Homs i Molist, Francina 
Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra López, 
Maria Magdalena Barceló Verea, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, 
Alfred Bosch i Pascual, Jordi Coronas i Martorell, Juan José Puigcorbé i Benaiges, 
Montserrat Benedí i Altés, Trini Capdevila i Burniol, Carmen Andrés Añón, Daniel 
Mòdol Deltell, Montserrat Ballarín Espuña, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller 
Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, María José Lecha González, Maria Rovira i Torrens i 
Josep Garganté i Closa, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que 
certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. 
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les onze 
hores i quaranta minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 27 de gener de 2017, 
l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova.
La Sra. Alcaldessa saluda la Síndica de Greuges de Barcelona que avui presenta al 
Plenari del Consell Municipal l’informe anual de la Sindicatura, i també saluda a tots 
els síndic i síndiques de Catalunya que avui els acompanyen, i a tots els ciutadans i 
ciutadanes que els segueixen en la retransmissió del Ple a Betevé.
PART INFORMATIVA
Informe de la Sindicatura de Greuges de Barcelona 2016.
La Sra. Vilà, Síndica de Greuges de Barcelona, presenta al Plenari el seu informe 
anual amb el parlament següent:
“Bon dia a tothom, bon dia Alcaldessa, tinentes i tinents d’Alcaldia, regidores i 
regidors, Secretari general.
1
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Voldria dir-vos com d’orgullosa estic del sentiment català i barceloní expressat amb 
el clamor “volem acollir” i “cap persona és il·legal”. El dissabte passat, la ciutadania 
d’aquest país, i de la ciutat, ha mostrat al món uns valors universals; som terra 
d’acollida de totes les persones, cultures i ètnies; som país que valora el diàleg, la 
convivència, la igualtat i la pau, som ciutadania que es reconeix i defensa els drets 
humans. 
A la Sindicatura ho hem sentit en el fons del nostre cor; el clam pels drets ens ha 
reconfortat l’anima. Són valors que ens guien cap a una Ciutat compromesa amb 
vocació d’equitat.
Agraïda a tothom.
Avui tinc el plaer de presentar-vos l’informe anual d’activitat de la Sindicatura de 
Greuges de Barcelona al llarg de l’any 2016.
Estic també satisfeta perquè la Sindicatura avança i es consolida en aquest tercer 
mandat des de la seva creació el 2005. Ho agraeixo a la ciutadania que fa, cada dia i 
cada any, més convenient la labor de la Sindicatura. Ho podem fer gràcies al treball 
seriós, compromès i abnegat d’un equip de professionals dels quals m’enorgulleixo, 
tant d’aprendre de la seva professionalitat curosa, com del goig de liderar-ho. 
Gràcies. 
Sóc ben conscient i tinc en molta estima la confiança atorgada tant per la ciutadania 
com per aquest Consistori a la Síndica i a la Sindicatura.
Com veureu, a la introducció de l’Informe, em motiva desplegar una actuació intensa 
per posar la Sindicatura a disposició de la ciutadania, de les entitats d’iniciativa social 
i de les empreses que són font de riquesa de la ciutat. Això significa posar al servei 
de tothom una institució independent, objectiva i de defensa dels drets a la ciutat.
Vull aprofitar que ens endinsem en el segon mandat per situar i consolidar 
l’acompliment dels objectius, que són atendre eficaçment tota persona, col·lectiu i 
entitat, que se senti agreujada en els seus drets, perquè mai ningú no pugui quedar 
en indefensió davant de l’Ajuntament. Resoldre les reclamacions en terminis 
raonables, superant obstruccions i dilacions. Com plantejava a la presa de possessió, 
“els circuits de treball de l’equip de la Sindicatura han de ser àgils i directes. Hem 
d’arribar a una resposta dels informes dels òrgans municipals en un temps màxim de 
30 dies”, en comptes dels mesos i mesos que moltes vegades triguen. I que les 
resolucions de la Sindicatura tinguin eficàcia per la seva qualitat i equitat.
Per això, els esforços del 2017 ja van dirigits –juntament amb el fet d’atendre les 
queixes personals– a obtenir l’aprovació d’un reglament per aquest Consell Municipal 
que doni un salt qualitatiu a la salvaguarda dels drets de la ciutadania de Barcelona, 
així com a aplicar un protocol de formació i d’actuació amb visió de gènere.
L’Ajuntament es preua de fomentar el canvi i la innovació. És clau copsar que la 
Sindicatura és entusiasta amb tot avenç en els drets de la ciutadania i del veïnatge. 
Per això, demanem i insistim que es doti dels recursos adequats també per les 
actuacions encomanades a la Sindicatura per part de la carta Municipal.
En aquest sentit, faig esment d’allò que deia en iniciar el segon mandat: “La 
Sindicatura ha de poder implicar-se millor en tot allò que li competeix. Cal una acció 
comunicativa potent perquè el veïnat percebi la Sindicatura com una eina eficaç i 
útil.” I hi acudeixi amb la confiança que la seva causa serà escoltada. Alhora, alerto 
que vaig incloure que com a proposta innovadora i, d’acord amb el treball fet des 
d’aquest consistori, incorporaré a les actuacions de la Sindicatura la visió de gènere, 
segons les normatives de la Llei d’Igualtat 2016 del Parlament de Catalunya i el Pla 
2
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
per la Justícia de Gènere 2016-2020 de l’ajuntament de Barcelona, perquè siguin 
equitatives en relació a la situació específica de cada persona o col·lectiu. 
L’Informe que els he lliurat per escrit conté tres parts que exposaré amb unes 
pinzellades. Així, la primera part tracta de la missió, l’organització i la memòria 
d’activitats generals. 
Fent una mica d’història, vull recordar que la institució de la Síndica/Síndic de 
Greuges de Barcelona va ser creada per reglament orgànic municipal l’any 2003, 
com a conseqüència de la vinculació de la ciutat a la Carta Europea de Salvaguarda 
dels Drets Humans a la Ciutat, que havia estat signada per l’Ajuntament l’any 2000. 
La Sindicatura de Greuges va ser reinstitucionalitzada pel Parlament de Catalunya 
mitjançant la Llei 18/2014, de 23 de desembre, de modificació de la Carta municipal 
de Barcelona i va quedar lligada per llei a la Carta de Salvaguarda, és a dir als drets 
humans de proximitat. 
La Sindicatura no té uns límits d’actuació que no estiguin en la Carta Municipal, però 
ens cal disposar d’uns mitjans definits per acomplir a bastament amb una missió de 
defensoria tan àmplia que inclou la potestat de supervisió de l’Administració 
municipal. 
El reglament haurà de ser un reglament orgànic municipal aprovat pel Plenari del 
Consell Municipal, i tinc la convicció que amb ell es garantirà a la ciutadania un servei 
bo i eficaç de salvaguarda dels drets de proximitat mitjançant uns recursos i circuits 
específics. 
En l’ordre intern, com a Síndica ja he avançat en el nou model de defensoria que 
oferim a la ciutadania. El meu equip i jo hem assumit uns principis operatius per 
donar el millor servei possible, reconeixent a les persones que demanen la 
intervenció de la Sindicatura un posicionament i uns drets davant aquesta institució i 
ens ajustem a l’activitat als principis operatius que enumero a l’informe, entre els 
quals vull destacar l’empara de tota persona que visqui, treballi o transiti per 
Barcelona; la defensa, que ningú no quedi en situació d’indefensió; la proactivitat, és 
a dir, actuar d’ofici sempre que calgui; i la justícia social, entenent per justícia social 
l’aplicació dels valors superiors de l’estat de dret.
Aprofito per recordar que la Sindicatura desenvolupa la seva funció de defensoria no 
només mitjançant la Supervisió de l’Activitat de l’Administració municipal en els 
casos de reclamació per mala pràctica administrativa, sinó també, i amb una gran 
intensitat pel que fa a l’assessorament individual; la investigació; la promoció dels 
drets humans; la mediació preventiva per casos d’alteració previsible de la pau social 
i el benestar de la ciutadania. 
Insisteixo novament en què les decisions en expedients de queixa poden ser 
estimatòries o desestimatòries, i també poden ser parcialment estimatòries. Si la 
resolució és estimatòria, en tot o en part, comportarà l’adopció d’una recomanació, 
un suggeriment o un advertiment a l’òrgan afectat i una comunicació informativa a 
les persones interessades, demanat sempre que se m’escolti i que es responguin els 
suggeriments i recomanacions.
La segona part de l’informe conté, matèria per matèria, la problemàtica presentada 
per la ciutadania a la Sindicatura, i així ho transmetem. 
En aquest títol he d’informar al Plenari del Consell Municipal que hi ha un 
desfasament entre les actuacions endegades i les enllestides. A final de l’any 2016 
teníem 200 expedients pendents de resposta, produint una demora en la resolució 
deguda a l’endarreriment en el lliurament d’informes i al seu lliurament massiu a 
3
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
finals d’any, de manera que la meva assessoria no va poder estudiar-los a fons per 
preparar les propostes de resolució al tancament de l’any.
Vull destacar les recomanacions que em semblen més transcendents i per a les quals 
demano l’atenció de tots els càrrecs electes.
En primer lloc, i en referència a l’habitatge, confio en l’eficàcia del Pla d’habitatge, 
però em falten dos objectius per afrontar; el primer, planificar i prioritzar 
pressupostàriament, mitjançant el Consorci de l’Habitatge i la Generalitat, l’adopció 
de mesures destinades a polítiques socials d’habitatge que permetin assolir l’objectiu 
de “solidaritat urbana” del 15 % d’habitatges principals a Barcelona abans de l’any 
2027. El segon objectiu que trobo a faltar és estudiar fórmules perquè les llicències 
d’habitatges d’ús turístic esdevinguin temporals i intransferibles.
Pel que fa a l’àmbit de l’urbanisme cal intensificar, en coordinació amb els 
organismes encarregats del foment de la rehabilitació i la inspecció tècnica d’edificis, 
la preservació i restauració de façanes anteriors, posteriors i els interiors d’illa per 
aconseguir un paisatge urbà harmoniós i sostenible. 
Cal fomentar, igualment, la participació ciutadana en l’aprovació dels instruments de 
planejament i gestió, més enllà de la informació pública que es recull en els 
procediments administratius per a la seva tramitació, perquè la ciutat pertany als 
seus habitants i s’ha d’emmotllar als seus anhels. 
Pel fa al medi ambient, vull destacar que els problemes s’estan cronificant i que 
estem molt preocupats per aquesta situació, només la Sindicatura, sinó la població 
en general i sé que també aquest Consistori. Així, quant a la contaminació acústica 
és necessari millorar el procés de les visites d’inspecció per tal de ser més eficaços, o 
establir mesures cautelars en situacions greus de contaminació acústica i altres 
immissions com ara fums i olors en els habitatges, i afrontar de forma decidida els 
perjudicis i conflictes amb el veïnat per activitats lúdiques sorolloses en establiments 
o a l’aire lliure.
Afegeixo que també hem d’insistir sobre la contaminació atmosfèrica, el dret de la 
ciutadania a gaudir d’un medi ambient adequat, d’un entorn que no sigui agressiu 
amb una qualitat de vida digna, que no atempti contra la salut és un dret 
constitucional, estatutari, indissociable amb el deure i la necessitat de no continuar 
agredint l’entorn natural, restringint aquelles activitats i hàbits que la provoquen, 
com poden ser les provinents de l’espai portuari o el motors de combustió dels 
vehicles.
Com diem any rere any, calen polítiques i recursos per disminuir l’emissió a 
l’atmosfera de gasos nocius i contribuir a la millora de la qualitat de l’aire i a contenir 
l’efecte hivernacle corregint la contaminació de l’aire. 
Torno a insistir en la necessitat d’adoptar decisions en aquesta direcció, i demano 
coratge i consens per part dels responsables polítics, malgrat les resistències inicials 
que hi poden haver per part d’alguns sectors. 
Vull posar en relleu, pel que fa al transport públic, la circulació de vehicles i la 
vialitat, uns temes dels quals hem parlat a bastament, apuntar que una fórmula 
específica per evitar el frau és, evidentment, ampliar la dotació de personal en 
estacions de metro per millorar l’eficiència i eficàcia del control d’accés del 
funcionament dels serveis i l’atenció al viatger.
Referent a la vialitat, he de recordar que, per afavorir el dret a la tranquil·litat de les 
persones vianants, hem d’apostar decididament per l’educació viària i per recuperar 
el respecte de l’espai comú de confluència entre les diferents modalitats de 
desplaçament per la ciutat. Una eina útil podria ser dissenyar campanyes 
4
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
informatives i educatives periòdiques destinades a les persones que van a peu, en 
bicicleta i en vehicles a motor, i donar exemple amb els vehicles oficials i de serveis 
públics.
Entrant en el capítol de la seguretat ciutadana i la llibertat cívica, dir que tothom 
espera molt de la Guàrdia Urbana, i potser la Guàrdia Urbana espera de la ciutadania 
respecte i comprensió per la seva funció. Per això, ens cal ampliar la dotació 
d’efectius per a la prevenció d’infraccions administratives, per a la vigilància del 
compliment de les ordenances municipals.
Cal canviar l’Ordenança de Mesures de Convivència. No volem per a Barcelona un 
“codi penal de la convivència”, sinó un “codi de bones pràctiques”; el bon criteri del 
que és bo i el que és perjudicial per la convivència ha de sortir de la ciutadania 
mateixa, i és per això que proposo posar en funcionament l’Observatori de la 
Convivència, però dins del Consell de Ciutat.
En l’àmbit de l’ús i el manteniment de l’espai públic, recomano regular els requisits 
d’emplaçament en zona urbana d’aquelles activitats musicals que requereixen valors 
acústics per sobre dels 80 decibels.
I cal millorar la presència de la Guàrdia Urbana a les zones d’oci nocturn per tal de 
garantir els usos cívics de l’espai públic.
I una altra reiteració de propostes que ja he fet, i ningú no ha valorat o replicat: 
calen vàters en l’espai públic, i un lloc molt adient és als vestíbuls del metro.
En el terreny de l’accessibilitat, hem de posar-nos tots a pensar –servidors públics i 
públic en general– en el dret de les persones amb mobilitat reduïda i, per tant, 
elaborar amb la participació de les entitats representatives i la ciutadania en general 
el nou Pla municipal d’accessibilitat, amb un abordatge que sigui transversal entre 
diferents serveis.
En especial, pensem en la infància i en l’adolescència: s’ha de garantir l’accessibilitat 
universal, a infants i adolescents amb diversitat funcional, als centres educatius i a 
les zones d’esbarjo.
Quant a l’atenció, comunicació i participació, constato que s’han aplicat noves 
fórmules de comunicació municipal amb la ciutadania, però encara he de recordar 
que sempre, sempre, hem de donar resposta escrita a les peticions que les persones 
dirigeixen per escrit a l’Ajuntament de Barcelona.
Hem d’avançar també en renovació de les Normes reguladores de la participació 
ciutadana per tal que aquesta sigui real i efectiva.
En el capítol dels procediments administratius, assenyalar que en tot procediment 
administratiu de llicencies i inspecció, cal vetllar per la informació als veïns 
interessats i activar la inspecció posterior cautelar en casos de drets sotmesos 
únicament al deure de declaració responsable o comunicació a l’Administració.
En matèria de responsabilitat patrimonial, hem de recomanar actuar d’ofici sempre 
que es conegui un perjudici dels que legalment la comportin, sense esperar si arriba 
o no la sol·licitud de la persona perjudicada, i resoldre en termes de dret i equitat 
sense vincular-se al dictamen de la companyia d’assegurances. 
Pel que fa a les activitats econòmiques, cal ampliar les mesures de control i les 
fiscals sobre els habitatges d’ús turístic per tal de compensar tant com sigui possible 
els perjudicis al veïnat, i estudiar la reversió de les llicències.
La ciutat pertany als seus habitants i, per tant, cal prioritzar en l’ús de l’espai públic 
els interessos de les persones vianants en tot moment, i el descans del veïnat en 
horari nocturn, en la concessió i regulació de les terrasses d’establiments de begudes 
i restauració. 
5
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Entrant en l’àmbit de la funció pública i el treball a l’administració, sembla que anem 
en la bona línia per al reconeixement de la condició d’agents de l’autoritat al personal 
auxiliar de la Guàrdia Urbana encarregat de la vigilància de l’estacionament. I pel 
que fa el Reglament de segona activitat de la Guàrdia Urbana, hem dit que cal 
revisar-lo.
Quant a la hisenda municipal, s’ha de perseverar en els controls de qualitat de 
l’activitat notificadora, especialment en els casos de discrepància amb el destinatari 
del fet a notificar.
En els casos de contribuents més febles econòmicament, cal oferir a la persona 
deutora de l’Institut Municipal d’Hisenda, coincidint amb l’inici del procediment de 
constrenyiment, la possibilitat d’informar-se i documentar la seva situació de 
precarietat a l’efecte de no agreujar la seva situació econòmica.
En l’àmbit dels serveis socials he de demanar atenció urgent i dedicació plena a un 
assumpte que porta molts anys encallat i que podria donar un pas enrere no 
fonamentat. Es tracta de la complementació de la xarxa de serveis socials 
especialitzats assumits a la Carta Municipal com a responsabilitat pròpia, i que està 
deixada en mans de la Generalitat, malgrat que tampoc sembla que per aquella 
administració sigui una prioritat. De forma prioritària, creiem en els recursos 
assistencials d’infants i de gent gran, com a franges més vulnerables del ventall del 
cicle vital.
També he de recomanar que s’abordi l’elaboració detallada d’un Reglament del servei 
d’atenció domiciliària.
Cal, igualment, garantir l’atenció adequada a les persones sense llar quan apareixen 
dificultats en la intervenció. Ampliar els recursos d’allotjament assistencial per a 
aquelles situacions en risc d’exclusió residencial.
En referència al capítol de ciutadania, veïnatge i immigració, vull subratllar que els 
infants de Barcelona tenen un problema pel qual l’Ajuntament ha de vetllar: quan 
estan en situació de custòdia compartida, les seves famílies poden resultar 
discriminades en l’aplicació dels preus públics, o en la prelació d’accés als serveis 
municipals, en els casos en què es considera com a referència el domicili 
d’empadronament. Això és fàcil de solucionar equitativament, però cal posar-s’hi.
No m’oblido del fenomen de la venda ambulant, i em dol la manca de solucions. Hem 
de vetllar perquè el pla de xoc contra la venda irregular al carrer, que inclou 
actuacions policials per intentar mantenir l’ordre a l’espai públic no criminalitzi el fet 
immigratori, ni el presenti com una activitat incívica.
Entrant en el terreny de la salut pública, hem de recordar que l’Ajuntament té 
competències per actuar en la provisió dels centres previstos d’atenció primària de 
salut (CAP), i també dels centres hospitalaris de l’ICS.
En matèria d’educació, cal garantir que les associacions de pares i mares de les 
escoles de Barcelona estiguin degudament informades sobre les possibles 
ampliacions de línies o bé de creació de grups extraordinaris al seu centre educatiu. 
Per garantir una major transparència en la gestió de les llistes d’espera per a centres 
d’infantil o primària, cal valorar que la seva vigència duri fins als primers quinze dies 
d’inici del curs.
Pel que fa a l’esport cal establir un règim d’exempcions i bonificacions en l’accés als 
centres esportius tal com preveu la Llei 40/2003, de protecció a les famílies 
nombroses.
6
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
I en matèria de cultura, pensem que cal mostrar la mateixa sensibilitat en el 
tractament de les activitats culturals i lúdiques que tenen cabuda constitucional i que 
estan emparades pels drets fonamentals i els principis rectors de la política social.
Finalment, en matèria de lleure infantil i juvenil és necessari revisar la idoneïtat del 
criteri de l’empadronament per concedir ajuts econòmics per a activitats d’estiu, en 
els casos d’infants amb la seva custòdia compartida (un infant - dues llars).
Fins aquí el que he recomanat i del que espero un pronunciament concret i 
fonamentat de si s’accepta o es rebutja la recomanació.
La tercera part de l’informe, a què abans m’he referit, conté la relació exhaustiva de 
queixes i decisions amb resolució adoptades en el 2016. 
Vull comunicar, també, que a partir del 2017 voldria fer públic a la web de la 
Sindicatura la totalitat del text d’aquestes resolucions per fer-ne una difusió més 
amplia. 
Ara, per finalitzar la intervenció, els esbossaré unes línies del pla d’actuació de la 
Sindicatura, tenint en compte el que he esmentat a l’inici amb l’objectiu que les 
seves resolucions siguin més eficaces, entre les quals descentralitzant la presència 
pública de la meva oficina i aproximant-la als Districtes; agilitant els procediments 
accedint directament als expedients supervisats, fem-ho en trenta dies com a 
màxim, si us plau! Afegeixo la creació d’un mecanisme de mediació institucional per 
treballar pel consens entre veïnat i govern municipal; dotar la sindicatura d’un 
Consell de persones expertes; disposar de dictàmens tècnics independents per 
fonamentar les resolucions de la Sindicatura; i estructurar l’actuació amb la 
perspectiva de gènere.
Hem d’apropar la Sindicatura al veïnatge. Per això ens cal una eina d’acció 
comunicativa potent des de la Sindicatura, i promocional des de l’Ajuntament. El 
veïnat ha de conèixer els seus drets i obligacions i percebre i emprar la Sindicatura 
com una eina eficaç i útil. Necessito consolidar l’equip de comunicació que està 
assumint aquesta funció.
Per acabar, agraeixo la presència dels Síndics i les Síndiques locals, l’adjunt del 
Síndic de Catalunya, a l’equip i a la família, també a tothom qui escolta la 
retransmissió de betevé i a tots els mitjans de comunicació aquí presents.
Concloc el meu parlament amb el desig que construïm un futur millor cada dia. Com 
va dir fa 500 anys l’humanista Lluís Vives dirigint-se al consell municipal de Bruges: 
Tot això és de la vostra competència (afegeixo, i de la meva).
Agraeixo la vostra atenció i el vostre suport. 
Com ens sentim i som Ciutat d’acollida, acolliu aquest Informe, acolliu el sentiment i 
actuació d’aquesta Síndica per fer de Barcelona la Ciutat dels Drets!”
La Sra. Alcaldessa agraeix a la Síndica el seu parlament, i també a tot el seu equip la 
feina feta.
Tot seguit, fa avinent que la ronda d’intervencions dels grups municipals serà de 
menor a major.
El Sr. Garganté destaca que la Sindicatura de Greuges, com la mateixa Síndica ha 
esmentat, no té uns límits ni uns mitjans definits, tan sols la missió i la potestat de 
supervisió de l’administració municipal; però el règim jurídic, l’organització i el 
procediment a seguir per complir la seva missió no està suficientment concretat, i cal 
fer aquesta concreció per reglament, segons disposa la Llei 18/2014.
7
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Observa, doncs, que la Sindicatura de Greuges és com el mateix ajuntament, una 
institució de cartó-pedra, entre altres motius gràcies a la llei de pressupostos 
espanyola, la LRSAL i, darrerament, el vot en contra de la seva derogació emès pel 
PP i Ciutadans i l’abstenció del PSC al Congrés. 
Conclou, en definitiva que es tracta de poques competències per al govern municipal 
de torn, entre les quals habitatge, turisme o quant als refugiats, i sense cap 
vinculació legal per a les propostes de l’oposició; en definitiva, un teatre de les 
aparences per fer creure al poble que viu en una democràcia, quan la realitat és una 
altra de ben diferent. Una democràcia de la mena “tots som iguals davant la llei, 
però uns són més iguals que els altres”; i observa que això li ho poden preguntar a la 
família reial, la que Barcelona en Comú i CiU van salvar de ser declarada non grata a 
Barcelona i, també, van evitar que se li retiressin tots els honors i medalles 
concedides per aquest ajuntament.
Justifica aquesta introducció perquè no es poden entendre els greuges i 
recomanacions de l’informe de la Síndica sense partir que a la UE, l’estat espanyol i 
el sistema de lliure mercat capitalista no hi ha solucions definitives, per exemple, al 
problema de l’expulsió dels veïns i les veïnes d’alguns barris per manca de treball o 
sostre a conseqüència, entre altres motius, de la política depredadora del turisme 
massiu i les bombolles especulatives tecnològiques, que han convertit la ciutat en un 
parc temàtic. Fa notar que aquesta conversió havia estat criticada per qui feia de 
l’activisme social una carrera professional, i ara promociona aquests parcs temàtics, 
com demostra concretament que aquest diumenge rebran els nous místers Marshalls 
del segle XXI amb catifa vermella al Palau de la Música, amb Borbó inclòs, i per 
contracte.
Centrant-se en contingut de l’informe, diu que hi troben a faltar referències a la 
xacra de la violència masclista, tenint en compte que el 2016 s’ha tancat amb 568 
casos denunciats d’agressions i abusos sexuals, 1.593 casos denunciats de 
maltractament i violència habitual en l’àmbit de la llar i tres feminicidis de veïnes de 
Barcelona, malgrat que dues d’elles no surten a les xifres oficials.
Remarca que es tracta d’uns indicadors, com també ho són els de les múltiples 
violències masclistes que es viuen als carrers, les escoles i les llars; i posa com a 
exemple d’agressió masclista i racista del 2016 la perpetrada per Óscar Lozano, un 
feixista que ja havia estat acusat d’estar implicat en l’assassinat de Sònia al parc de 
la Ciutadella fa vint-i-sis anys.
Afegeix que també han trobat a faltar en l’informe alguna referència al terrorisme 
patronal, més conegut per causar la mort de treballadors i treballadores en el seu 
lloc de treball, el darrer cas dels quals al Port de Barcelona; i avui mateix, el govern 
de l’estat perpetrarà un nou atemptat terrorista al món laboral signant el Reial decret 
contra els estibadors i les estibadores.
Pel que fa a l’habitatge, reivindica novament, com la CUP ja feia el 2010, la 
necessitat de disposar al més aviat possible d’un cens d’habitatges buits a la ciutat, 
que es puguin adherir al parc d’habitatge social de llarga durada o temporal. 
Manifesta, en aquest sentit, que la política d’habitatge no ha de centrar-se 
exclusivament en l’exclusió social, que és prioritària, sinó que ha d’anar més lluny, 
atès que hi ha famílies amb una renda que no es cataloga en risc d’exclusió, però 
que no poden accedir a pisos de lloguer a preu de mercat; igualment, hi ha gent jove 
que pel mateix motiu ha de marxar dels seus barris i de la ciutat per poder fer el seu 
projecte de futur.
8
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
En relació a l’impacte del turisme com a mercaderia, subratlla que les seves 
conseqüències no es poden emmarcar en les molèsties convivencials, sinó que 
aquesta aposta econòmica, promocionada pel consorci publicoprivat Turisme de 
Barcelona, és la causa directa de l’augment dels preus de lloguer, de la mutació dels 
comerços, de la precarització laboral i salarial del sector, i de la transformació 
d’alguns barris en aparadors per a turistes d’alt poder adquisitiu. Recorda, en aquest 
sentit, el cas recent del turista que va gastar vint mil euros en una sola nit, i cosa 
que algú anomenaria turisme d’alt poder adquisitiu, però el seu grup es remet a la 
pintada que va aparèixer fa un temps al barri de Vallcarca “Tourist you are the 
terrorist”.
Quant a la mobilitat, assenyala que troben coincidència en la recomanació de la 
Síndica sobre l’ampliació de la dotació de personal en estacions de metro per millorar 
l’eficiència amb la reivindicació dels treballadors i treballadores des de fa força anys; 
en definitiva, es tracta de creació de llocs de treball. Tot i que retreu que al govern 
de la ciutat li semblin molt bé les assemblees de treballadors del port, per exemple, 
quan el conflicte el tenen amb el govern de l’estat, però, a canvi, les assemblees de 
treballadors de TMB els semblen les d’una colla d’intolerants. I afegeix la 
consideració sobre la manca de transparència que continua planant a TMB, de la mà 
de la seva presidenta, Mercedes Vidal, que ha passat de dir que farien fora la màfia 
de TMB a estar ben disposats a assimilar-la.
Diu que desconeixen quan es farà la implantació de la TMobilitat, que s’havia d’haver 
presentat amb motiu del Mobile World Congress; i remarca que aquest títol suposa la 
privatització d’un servei que hauria de ser públic, però que comporta l’enriquiment 
del grup d’empreses liderat per Caixabank, de la mateixa manera que el 
manteniment del servei bus de Nou Barris, el Tram o el Nitbus en mans privades.
Aprofita per recordar a la presidenta de TMB que no hi ha res com que manin els 
seus perquè les protestes comencin a molestar.
Seguidament fa referència a l’àmbit del carrer, conegut institucionalment com a 
espai públic, i es reafirma en el refús de la que el seu grup anomena “ordenança del 
cinisme”, que ni s’ha derogat ni s’ha modificat, i que recau majoritàriament en les
persones pobres, a les quals s’imposen multes que després no es poden cobrar.
Addueix que es pot reclamar constantment més policia, però que a la pobresa no se 
la combat amb repressió, sinó amb la redistribució de la riquesa, i que no es fa 
subvencionant tornejos de tennis de Can Godó, el comerç de luxe del passeig de 
Gràcia o fent publicitat de les ofertes de treball escombraria de McDonald’s.
Posa en relleu que l’informe de la Síndica fa recomanacions als diferents serveis de 
l’administració municipal, que a dia d’avui continuen estant externalitzats i, per tant, 
no es poden entendre les mancances, les irregularitats i les deficiències sense 
explicar que mentre l’empresa privada faci negoci amb els serveis municipals això 
serà la pràctica diària.
Concreta que estan parlant de prop de dos-cents cinquanta serveis, dels quals una 
cinquantena llarga són els que es presten directament a la ciutadania; el gruix de 
serveis externalitzats ocupa entorn de quinze mil treballadors i treballadores i 
corresponen a un import anual de 582 milions d’euros en una autèntica mostra de 
neoliberalisme: vendre allò públic a mans privades; una pràctica que, recorda, va 
començar a practicar el PSC amb el suport d’ICV i ERC, el va continuar CiU i continua 
vigent a dia d’avui.
Acaba la seva intervenció amb l’exemple de servei del 010, que queda molt bé que 
passi a ser gratuït, tot i que les condicions siguin que cada tres anys els qui hi 
9
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
treballen perden l’antiguitat, els neguen les vacances per manca de personal, que 
molts sous no arribin als mil euros mensuals, o que els acomiadaments siguin 
caciquils.
El Sr. Fernàndez Díaz comença la seva intervenció agraint a la Síndica i als seus 
col·laboradors l’informe anual, que en aquesta ocasió és una radiografia del primer 
any sencer de mandat de l’Ada Colau.
En primer lloc expressa una queixa, i alhora una petició a l’Alcaldessa, i és que no es 
facin coincidir l’informe de l’Estat de la Ciutat amb el de la Síndica; i sospita que ha 
estat així perquè al govern no li agraden ni els balanços ni les crítiques que poden 
rebre.
Entrant en el contingut de l’informe de la Síndica, observa que el 2016 s’ha presentat 
un 29% menys de queixes que l’any anterior, tot i que, paradoxalment, s’han 
incrementat les d’habitatge i dignitat d’un 44%, d’un 17% les de serveis socials, i un 
120% altres queixes vinculades a l’activitat econòmica i de la hisenda municipal. I 
posa en relleu que els aspectes que el govern proclamava tan essencials, com 
l’habitatge i els serveis socials, han tingut un increment de queixes molt important 
en un any.
Considera que aquest fet demostra que l’actual govern no només no ha solucionat 
l’accés a l’habitatge sinó que l’ha agreujat, i cita com a exemples que el preu del 
lloguer a Barcelona ha augmentat d’un 8% el 2016, que els desnonaments continuen 
i, a més, s’acaba d’aprovar un Pla d’Habitatge que retalla en 132 milions d’euros, un 
30%, la inversió anual en relació amb el pla anterior.
Coincideix amb la recomanació de la Síndica que és necessari incrementar el fons de 
lloguer social per donar resposta a les situacions d’emergència i vulnerabilitat social i 
econòmica, que s’han de reclamar a la Generalitat més aportacions, i que calen més 
incentius per facilitar que els propietaris puguin incorporar els seus habitatges a les 
borses de lloguer social per incrementar el parc d’habitatges a preu assequible.
Igualment, manifesta que també estan d’acord amb la Síndica quant a la necessitat 
d’agilitar els serveis de llicències i d’inspecció dels Districtes amb més mitjans 
materials atès que la burocràcia continua sent a la pràctica un impost afegit més als 
emprenedors.
Subscriu plenament el rebuig al silenci administratiu, així com la necessitat d’exigir 
una resposta escrita i raonada, en temps i en forma, a les peticions dels ciutadans, i 
afegeix que això s’ha de fer extensiu als grups municipals, ja que, malauradament, 
són tractats de la mateixa manera i molt sovint no reben resposta a les seves 
peticions al govern.
Continua dient que en l’àmbit del medi ambient, la contaminació acústica continua 
sent un greu problema i un dels principals motius de queixa de la ciutadania, entre 
els quals són recurrents les queixes per les molèsties que causa la recollida 
d’escombraries, i cal reclamar uns horaris més adients i la incorporació de tecnologia 
que permeti dormir els veïnats.
Es refereix també a l’increment de queixes per incivisme, que és creixent a la ciutat i 
que té impunitat de facto, tal com demostra l’escàs cobrament de les multes 
imposades. Destaca el creixement de l’incivisme entre els ciclistes, que a parer seu 
estan generant a la ciutat una autèntica “bicifòbia”.
Quant a les queixes ocasionades per l’activitat turística, posa de manifest que 
demostren que el govern no només no resol els problemes sinó que els agreuja; en 
aquest sentit, es remet al baròmetre de la ciutat, que a l’inici del mandat constatava 
10
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
que el turisme era percebut com el novè problema a la ciutat, mentre que el darrer 
el situa ja en segona posició.
En matèria de seguretat, comparteix amb la Síndica la necessitat d’augmentar el 
nombre d’efectius de la guàrdia urbana, i lamenta que el govern municipal no hagi 
convocat les places corresponents el 2016, cosa que suposarà que els futurs agents 
no començaran a ser operatius fins al juny de 2018. Per tant, es ratifica en què cal 
més guàrdia urbana, noves mesures en benefici de la comunitat ampliant el catàleg 
de prestacions i els serveis municipals on es puguin fer les prestacions substitutòries 
i promoure, entre altres coses, el reconeixement de la condició d’agents de l’autoritat 
al personal encarregat de la vigilància de les zones blaves i verdes d’aparcament, tal 
com reclamen els treballadors i la Síndica; així com promoure la revisió del 
reglament de segona activitat de la guàrdia urbana per incorporar-hi els agents que 
han estat afectats per una incapacitat.
Afegeix que també comparteixen la recomanació en el sentit que l’impost de 
plusvàlua que s’apliqui sigui en base a l’increment real del valor del terreny d’acord 
amb el preu de mercat i, per tant, que no s’apliqui l’impost quan no hi hagi hagut un 
increment real de l’habitatge transmès.
Manifesta que, amb tot el respecte i reconeixement a la Síndica, hi ha aspectes amb 
què el seu grup no és tan condescendent com ella i, en aquest sentit, assenyala que 
discrepen, per exemple, amb l’escassa exigència pel que fa als manters; i lamenta 
que, arran d’algunes queixes pel poema blasfem llegit en l’acte de lliurament dels 
premis Ciutat de Barcelona que va ofendre molts catòlics, la Síndica no hagi fet una 
crida contundent al respecte.
Igualment, discrepa amb la valoració que es fa en l’informe de la plataforma Decidim 
Barcelona, que el seu grup considera que va ser un fracàs, i que va costar mig milió 
d’euros a la ciutat i que va obtenir una escassíssima participació; com tampoc no 
coincideixen amb la seva valoració de l’ordenança de terrasses, un sector que genera 
ocupació molt remarcable a la ciutat.
Diu que el sorprèn, també, que en l’informe no es faci esment que cada vegada 
s’incrementa el nombre d’escolars que s’estan en barracons; o el fet que més de tres 
mil infants s’hagin quedat sense plaça d’escola bressol.
Afegeix que també hi han trobat a faltar més contundència en la crítica a la situació 
dels centres de serveis socials, amb una mitjana de vint-i-set dies d’espera per 
acudir a una primera visita; o la resposta municipal pel que fa als problemes 
relacionats amb les persones que pateixen la síndrome de Diògenes i que 
requereixen un programa d’actuació específic.
Manifesta que podrien coincidir en diversos aspectes amb la Síndica i que per manca 
de temps no pot detallar ara, però es vol centrar en l’atenció a les persones amb 
discapacitat amb l’aposta per un nou pla d’accessibilitat, i la recriminació a la lentitud 
en la resposta a la dependència i unes resolucions poc motivades.
Finalment, reclama a la Síndica que perseveri en la seva funció i que no perdi ni el to 
ni l’empenta que sempre ha mantingut malgrat els canvis de govern; i agraeix la 
seva feina i la del seu equip.
La Sra. Andrés saluda la Síndica i als síndics i síndiques locals de Catalunya que avui 
els acompanyen amb motiu de la presentació de l’informe anual de la Sindicatura de 
Greuges de Barcelona, i agraeix a la Síndica i al seu equip la feina feta.
11
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Comparteix la sensibilitat de la Síndica per les situacions derivades de l’impacte de la 
crisi econòmica, i també pels casos de vulnerabilitat social que pateix una part de la 
ciutadania.
Posa de manifest que abordar aquestes situacions, el seu grup fa una aposta ferma 
per un model de ciutat basat en la reactivació econòmica i en el creixement inclusiu 
com a eines idònies per generar ocupació que redueixi desigualtats. En aquest sentit, 
afirma que volen aprofitar tota la força i la riquesa emprenedora de Barcelona, des 
del comerç de proximitat, els mercats municipals, els autònoms que cada dia 
aixequen persiana; així com també les noves empreses que s’hi instal·len i que 
pertanyen a l’àmbit de la tecnologia i la creativitat.
Remarca que només l’ocupació i el salari digne garanteixen els drets i l’autonomia 
que han de tenir totes les persones per fer el seu projecte de vida. Esmenta 
especialment les persones joves de la ciutat, que tenen dificultats per treballar, però 
també per completar els seus estudis i la seva formació per l’empobriment de les 
famílies i per les mancances de les institucions públiques, que haurien d’estar al seu 
costat pel que fa a l’educació. Per aquest motiu, el govern municipal ha treballat en 
un pla d’ocupació juvenil de qualitat, liderat per la Primera Tinència d’Alcaldia, a fi 
d’assolir una dotació pressupostària de nou milions d’euros per orientar les persones 
joves en la seva inserció laboral, especialment la d’aquells que tenen més dificultats.
Confirma que comparteixen amb la Síndica que l’habitatge és una prioritat, i per 
aquest motiu han treballat conjuntament amb Barcelona en Comú i també amb 
grups de l’oposició –CiU i Ciutadans– en l’elaboració i l’aprovació del Pla de 
l’Habitatge, que recull les línies de treball que apunta l’informe de la Síndica, 
concretament l’emergència habitacional, el lloguer accessible, la gestió del parc 
d’habitatges buits, i la rehabilitació que ha de dignificar els habitatges existents a la 
ciutat.
Afegeix que també estan per la reducció de l’ús turístic dels habitatges, i per aquest 
motiu van aprovar el PEUAT amb el suport dels grups municipals d’ERC i la CUP. 
Reconeix que el Pla d’Habitatge, com diu la Síndica en el seu informe, no resoldrà en 
decurs d’un sol mandat totes les necessitats d’habitatge de la ciutat, i que és 
imprescindible la implicació de la Generalitat i de l’estat, que tenen competències en 
matèria d’habitatge, i exigeix en nom del seu grup aquesta implicació per tal de 
donar compliment també a les recomanacions de la Síndica. Igualment, fa referència 
a la necessitat d’una modificació urgent i imprescindible de la Llei d’Arrendaments 
Urbans (LAU), atès que la majoria de desnonaments que es produeixen a la ciutat 
són per impagament del lloguer.
Diu que també comparteixen amb la Síndica la visió sobre l’urbanisme i, en aquest 
sentit, assenyala que l’aposta del seu grup és per un urbanisme social que compti 
amb l’opinió i el criteri de la ciutadania i que tingui com a resultat una distribució 
equitativa d’equipaments socials, culturals, esportius i educatius; així com que 
aquest urbanisme confegeixi un espai públic que permeti conjugar usos 
convivencials, imprescindibles per exercir el dret a la ciutadania. Remarca, com 
també ho fa l’informe, que aquesta aposta per la convivència a l’espai públic exigeix 
una revisió de l’ordenança per adaptar-la a la realitat actual de la ciutat, i posar al 
capdavant la prevenció, la mediació i l’avinença per damunt de la reacció i la sanció, 
que són poc eficaces i gens reparadores.
Posa de manifest que per a aquesta garantia de l’exercici de drets a la ciutat cal 
treballar molt enèrgicament pels col·lectius que encara no poden gaudir de la 
ciutadania plena, entre els quals els infants, les persones amb diversitat funcional o 
12
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
discapacitat, i a les persones grans; per tant, cal una ciutat accessible per a tothom
no només a l’espai públic i als equipaments sinó a tots els serveis. Per aquest motiu, 
destaca que el govern ha aprovat en solitari un pressupost expansiu, amb despesa 
dedicada a garantir drets socials. Concreta, tanmateix, que no només volen garantir 
l’accés a aquests drets, sinó a totes les oportunitats que dóna la ciutat, i per això 
treballen per una cultura de proximitat.
Afegeix que també volen garantir l’accés als esports, pel que significa a escala 
individual però sobretot social, i per aquest motiu treballen en l’increment del suport 
a les entitats d’esport de base, les beques per a la pràctica escolar i fer costat als 
clubs, amb la definició d’una política tarifària social que permeti l’accés a tothom; i 
destaca que el govern treballa intensament, en col·laboració amb la resta de grups, 
per definir el lleure infantil com un dret que cal fer efectiu a la ciutat.
Per acabar, expressa que el seu grup es posa a disposició de la Síndica per assolir 
tots els reptes esmentats i per impulsar la concreció dels objectius compartits; així 
com també per millorar i enfortir la institució de la Sindicatura de Greuges de 
Barcelona a partir de propostes com el perfeccionament del sistema d’elecció de la 
persona que ha d’exercir la responsabilitat d’aquest òrgan.
Reafirma el compromís del seu grup amb el fet de garantir que mai ningú no resti 
indefens a Barcelona, i que l’autoritat i qualitat moral de les resolucions de la 
Sindicatura guanyin en eficàcia i que encoratgin els responsables municipals a 
eradicar tot el greuge i la injustícia de la ciutat.
El Sr. Bosch expressa el reconeixement del seu grup a la Síndica per la 
professionalitat amb què fa la seva tasca en defensa de persones que no surten als 
mitjans de comunicació, ni als anuncis del govern, que ho passen malament, per a 
les quals, en moltes ocasions, el seu últim recurs és la Sindicatura. Per tant, 
consideren que aquesta institució no només és indispensable, sinó que la feina que fa 
la Sindicatura ha de merèixer tota l’atenció i tota l’ajuda d’aquest ajuntament.
Dit això, expressa que no els sembla la idea més encertada que el govern l’hagi 
programat avui el debat d’aquest informe, tot just després de la sessió extraordinària 
de l’estat de la ciutat i juntament amb altres qüestions molt remarcables d’aquest 
ordre del dia. Assenyala que, tal com ja van expressar en el seu moment, el seu 
grup hauria volgut que aquest debat hagués tingut entitat pròpia i exclusivitat, i no 
pas encaixat entre debats d’altres característiques.
Afegeix que el seu grup ha proposat l’elaboració d’un reglament intern de la 
Sindicatura que faciliti la seva feina, i que permeti assegurar-li que rebrà la 
informació que sol·licita a les àrees municipals, i que responguin a les peticions d’una 
manera ràpida i efectiva.
En conseqüència, formula la petició expressa que el Consistori, però sobretot el 
govern de la ciutat, es prengui molt seriosament la feina de la Sindicatura i que és 
tradueixi en realitats.
Apunta que cal destacar algunes de les qüestions que suscita l’informe, la 
importància de les quals mereix un debat en aquesta cambra. Així, fa avinent que els 
ha cridat l’atenció, i que no és el primer cop que es constata, el pes de les queixes 
centrades territorialment a Ciutat Vella, que és el Districte que tot i tenir menys 
població és un dels primers quant a queixes i denúncies. Entenen, per tant, que el 
cor històric de la ciutat és, també, un nucli problemàtic; i, com les persones, és 
indispensable que la ciutat tingui cura del seu cor, atès que aquesta conflictivitat 
elevada a Ciutat Vella no és saludable per a la resta de la ciutat, tenint en compte 
13
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
que aquest districte és el compendi de Barcelona, el Districte de districtes, que 
engloba elements històrics, sentimentals i de centralitat tradicional que cal tenir molt 
en compte.
Alerta que no pot ser un Districte desatès, menys encara per motius que tenen a 
veure amb la convivència, el civisme, la mobilitat, la tranquil·litat i el descans dels 
veïnats. Per tant, demana a la Síndica que continuï dedicant atenció a Ciutat Vella, 
tal vegada una mica més atesa la problemàtica; i al govern de la ciutat li demana 
que es llegeixi amb molta atenció les recomanacions de la Síndica i que hi respongui.
Assenyala que una altra qüestió que té una presència destacada en l’informe és allò 
que fa referència a la saturació turística a la ciutat. Puntualitza que el seu grup no 
està en contra de l’activitat turística, sobretot si és de qualitat, que conviu millor 
amb la ciutadania; això no obstant, subratlla que cal gestionar-lo bé, cosa que 
desmenteix l’elevat nombre de queixes a la Sindicatura que suscita. 
Concreta que gran nombre de denúncies fan referència a la petició per carta que va 
fer el govern a la ciutadania, que si sabien d’algun allotjament turístic il·legal ho 
posessin en coneixement de l’Ajuntament. Entén que les queixes responen a la 
consideració que, aquesta, no és una pràctica èticament correcta i, per tant, creu 
que el govern hauria d’afinar més a l’hora de demanar col·laboració als veïns, atès 
que no pot ser que valorin aquesta crida a la participació com una crida a la delació, 
a la deslleialtat entre veïns. Considera, doncs, que s’ha de fer d’una altra manera, 
amb més delicadesa, per no donar la sensació que aquesta administració interfereix 
excessivament en les relacions veïnals.
Fa notar que a l’exemple que acaba de citar s’hi afegeix el problema, que encara no 
consta en l’informe del 2016, que és la descoberta sorprenent que aquestes 
informacions dels veïns no eren anònimes, i que els denunciats podien tenir accés a 
l’expedient i saber, per tant, els noms i cognoms, telèfons, DNI dels denunciants, 
situació que deixa en fals els qui han tingut el coratge i la determinació de denunciar 
situacions que dificulten la convivència.
Observa, doncs, que cal afinar molt bé tot allò que pot ser percebut com un 
menyspreu per la ciutadania, i no pot ser que algú que denuncia s’acabi sentit com a 
denunciat i perseguit. En aquest sentit, demana a la Síndica que avaluï quantes 
queixes es produeixen en per aquest motiu i que hi posi remei.
Finalitzat el temps de la seva intervenció, el regidor agraeix novament la feina de la 
Sindicatura i l’encoratja a continuar endavant.
La Sra. Barceló saluda els síndics i síndiques que avui els acompanyen, al 
representant del Síndic de Greuges de Catalunya; i agraeix la feina de la Síndica i la 
presentació de l’informe anual, fruit del treball conjunt amb el seu equip. I agraeix 
molt especialment el fet que la Síndica faci de pont entre la ciutadania i el govern 
municipal.
Dit això, demana al govern que les aportacions de la Síndica obtinguin resposta, i 
que no succeeixi com passa als grups de l’oposició que, moltes vegades, les 
qüestions que li formulen triguen massa temps a ser respostes.
Posa en relleu que l’informe presenta més de tres mil tres-centes queixes dels veïns 
de la ciutat distribuïdes en tres grans apartats: ecologia, urbanisme i mobilitat, drets 
socials i l’Institut Municipal d’Hisenda. Valora que la Síndica ha fet un esquema molt 
encertat que ha proporcionat més dades que no pas el govern en el seu informe de 
l’estat de la ciutat.
14
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Pel que fa a l’àmbit de l’habitatge, agraeix la feina constant de la Sindicatura en 
defensa de l’accés a l’habitatge, i posa en valor la feina feta quant als criteris per 
accedir-hi. En aquest sentit, subscriu en nom del seu grup que el Pla de l’Habitatge, 
tot i que hi van votar favorablement, encara és molt poc ambiciós i li resta molt de 
camí per assolir la mitjana europea.
Fa notar que en el terreny de l’urbanisme hi ha una queixa recurrent, que és la poca 
informació a les persones afectades per plans urbanístics, i alerta al govern que no 
pot provocar incertesa i, altrament, ha de donar seguretat jurídica en aquests casos.
Coincideix amb les valoracions de l’informe quant al medi ambient, i recorda que el 
seu grup va demanar un protocol per a les situacions de contaminació acústica, un 
cas que preocupa molt la ciutadania ja que Barcelona s’ha convertit en una ciutat 
extremament sorollosa. Igualment, es refereix a la qüestió d’una neteja deficitària de 
la ciutat, i que provoca demandes dels veïns de més intervenció als barris.
Quant a la contaminació atmosfèrica, remarca que calen mesures urgents, però 
vinculades a una bona xarxa de transport públic, i per aquest motiu el grup de 
Ciutadans va presentar una iniciativa al Plenari, aprovada pel conjunt de grups 
municipals, amb què demanava que els dies amb contaminació elevada el transport 
públic fos gratuït.
Comenta que en parlar de transport també cal referir-se al servei del Bicing, i 
coincideixen amb la Síndica que és necessària una reordenació dels carrils bici per la 
inseguretat que comporten, i se sumen al seva demanda d’una campanya de 
sensibilització entre els ciclistes i els vianants.
Entrant en la qüestió del turisme, que l’informe avalua molt encertadament, indica 
que el seu grup presentarà en aquesta mateixa sessió una proposició que demana 
una ordenança que reguli el lloguer d’allotjaments turístics.
Afegeix que un aspecte clau de tot això són les queixes amb motiu de la campanya 
de delació veïnal promoguda pel govern municipal contra els allotjaments turístics; i 
alerta que mai no s’ha de delegar la responsabilitat en la ciutadania, més encara 
quan aquesta campanya concreta ha provocat ansietat i nerviosisme i moltes 
denúncies falses.
Situa la seguretat entre els assumptes importants de la ciutat, i posa de manifest 
que la ciutat és més insegura tal com demostra l’increment d’infraccions i la sensació 
d’inseguretat percebuda per la ciutadania.
En aquest sentit, recorda que el seu grup ha fet dues propostes en comissió, en la 
mateixa línia que les recomanacions de la Síndica, que són dotar la guàrdia urbana 
amb més efectius, sobretot en horari nocturn, i reformar l’ordenança de civisme; i 
replica que això no suposa instrumentalitzar la guàrdia urbana, sinó dotar aquest cos 
de les eines bàsiques per fer la seva funció.
En referència a l’accessibilitat, se suma a la denúncia de la Síndica en el sentit que a 
la ciutat només hi ha onze parcs infantils amb gronxadors adaptats per a infants amb 
diversitat funcional; i a això s’hi ha d’afegir que a alguns autobusos no els funciona la 
rampa d’accés. Per tant, recomana que es posi damunt la taula el pla d’accessibilitat 
i que, alhora, es millori el servei porta a porta.
Quant al capítol dels procediments administratius, entén que totes les 
administracions tenen un deute amb la ciutadania pel que fa a l’agilitat. Posa en 
relleu que en l’informe es recullen les queixes sobre la falta de diligència en la 
tramitació d’expedients de protecció urbanística, i la falta de resolució d’expedients 
de sol·licitud de llicència en els terminis establerts. Adverteix que quan el govern es 
compromet amb una data l’ha de complir, encara més quan afecta persones 
15
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
emprenedores que volen crear els seus negocis, que alhora revertiran en ocupació a 
la ciutat.
En l’aspecte econòmic, posa en relleu que l’informe de la Síndica assenyala que 
encara no han obtingut resposta quant a la plusvàlua; en aquest mateix sentit, 
avança que el seu grup formularà en la sessió d’avui una pregunta, i confia obtenir 
una resposta per part del govern, més encara quan el TC ha declarat inconstitucional 
cobrar aquest impost quan no s’han obtingut beneficis.
Remarca, igualment, que la Síndica denuncia que no existeix igualtat d’oportunitats, 
ni pel que fa als equipaments de Districte, ni tampoc en el món educatiu. I posa en 
relleu el gran nombre de queixes rebudes a la Sindicatura en referència a l’atenció a 
les persones, de manera que s’imposa una reforma dels serveis socials, tal com ja va 
proposar el seu grup, que considera que aquesta reforma s’ha de fer amb consens i 
diàleg dels grups municipals i de tots els agents implicats.
Posa en relleu que quan les persones tenen un problema han de trobar solucions 
immediates, han de ser ateses amb urgència en el termini de la setmana en què 
formulen la seva demanda, i el seguiment ha d’estar coordinat amb les seves 
necessitats.
Afegeix la dada concreta que sis mil persones grans esperen plaça en una residència, 
dues mil cent de les quals estan en centres provisionals, i malgrat això aquest 
ajuntament continua sense tenir unes polítiques clares de gent gran.
Subscriu les observacions de la Síndica quant a la necessitat de coordinació entre 
aquest ajuntament i la Generalitat pel que fa a la DGAIA; mentre que en l’àmbit de 
l’educació està completament d’acord que no es pot permetre la incertesa existent en 
una ciutat com Barcelona. En aquest sentit, confirma que les AMPA, els equips 
docents, els alumnes i els pares han patit força incertesa el curs passat per la creació 
de grups addicionals.
En l’apartat de cultura, precisa que la Sindicatura va rebre 9.400 signatures 
demanant la retirada de l’exposició “Franco, Victòria, República. Impunitat i espai 
urbà”, i retreu al govern municipal que, en ocasions, es dediqui a crear conflictes 
gratuïts i totalment evitables. Fa avinent que la Síndica ha confirmat que encara 
espera que el comissionat de Cultura li presenti el projecte de l’esmentada exposició.
Finalment, recomana a la Síndica, com ja va fer arran de la presentació de l’informe 
l’any passat, la necessitat d’afegir un apartat sobre la gent jove, que entén que es 
podria coordinar amb el Consell de la Joventut.
Acaba la seva intervenció agraint novament la tasca de la Síndica i del seu equip i pel 
diàleg que estableix amb els grups municipals, pel seu apropament a les necessitats 
reals de la ciutadania, i demana al govern que li doni resposta a les seves 
aportacions.
El Sr. Martí agraeix, en primer lloc, l’exposició de la Síndica quant al seu informe 
anual, agraïment que fa extensiu a tot el seu equip per aquesta radiografia anual de 
la realitat a la ciutat de Barcelona. Igualment, dóna la benvinguda als síndics i 
síndiques locals de Catalunya que, com cada any, acudeixen a aquesta cita.
Posa de manifest que avui és el primer dia que es presenten com a grup municipal 
Demòcrata en aquesta cambra, fins ahir mateix CiU; i fa notar que aquest primer 
informe del nou mandat de la Síndica abraça la radiografia del primer any sencer de 
mandat de l’alcaldessa Colau.
Se suma a les queixes respecte a la coincidència de la presentació en un mateix dia 
d’aquest informe i del de l’estat de la ciutat i, a més, amb un ordre del dia ordinari 
16
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
que entenen que dilueix i menysté aquest informe anual de la Sindicatura de 
Greuges.
Dit això, comenta que aquest informe és força crític amb aspectes que no funcionen 
bé a la ciutat, així com per les mancances en la gestió del govern municipal; i 
remarca que moltes de les problemàtiques detectades no només es mantenen 
respecte d’anys anteriors sinó que s’agreugen. 
Posa de manifest que l’informe considera el Pla de l’Habitatge com una oportunitat 
per a la ciutat, i així ho va valorar el seu grup i va treballar per arribar a un acord 
amb el govern de la ciutat en considerar que la millora en l’accés a l’habitatge és el 
principal aspecte que cal abordar.
Pel que fa als preus del lloguer, alerta que no paren d’augmentar, i per aquest motiu 
la Generalitat està treballant en un índex de referència, de manera que ara caldrà 
veure que fa aquest ajuntament per aplicar les eines de què disposarà per incidir en 
el preu del lloguer, que a parer seu hauria de ser una de les seves màximes 
prioritats, per la urgència i perquè la bombolla immobiliària ja ha esclatat, coincidint 
amb un govern municipal que va fer bandera del dret d’accés a l’habitatge mentre 
estava en campanya electoral.
Discrepa amb alguns aspectes de la valoració que fa la Sindicatura quant als pisos 
turístics, ja que consideren que no és excloent treballar per una política d’habitatge 
públic amb la possibilitat que existeixin habitatges turístics regulats, sota control i 
complint la legalitat estricta.
Observa que el problema real quant als pisos turístics rau en els més de sis mil 
allotjament il·legals que s’estima que hi ha, contra els quals, fins avui, el govern 
municipal no ha actuat amb prou contundència. Assenyala que ja poden anar 
aprovant peuats i plans urbanístics, però que si l’Ajuntament no posa els recursos 
necessaris per controlar aquesta activitat econòmica no se’n sortiran; remarca, 
doncs, que es tracta de voluntat política i posar-hi recursos d’inspecció i de guàrdia 
urbana.
Afirma que els preocupa molt que hagin augmentat les queixes per la campanya 
endegada per aquest ajuntament per denunciar els veïns que presumptament 
ofereixen els seus habitatges com a allotjament turístic de manera irregular; i 
recorda que el seu grup ja va alertar que aquest fet és injustificable i ha generat 
molt de malestar. Destaca que es tracta d’una mesura que afecta la cohesió social i 
pot donar lloc a denúncies falses, com ja ha passat en 108 casos.
Considera aquesta iniciativa del govern municipal, per tant, com a impròpia d’un 
govern com el de Barcelona, i entenen que és més pròpia d’altres tipus de governs. I 
insisteix que ha de ser l’Ajuntament qui amb els seus recursos faci aquesta feina i no 
delegar en els veïns i promoure la delació.
Seguidament es refereix al fenomen del top manta, que s’ha disparat a la ciutat, 
mentre que el govern municipal l’acara amb una barreja de passivitat i passotisme, 
cosa que ha provocat que la Síndica no hagi pogut emetre un informe de resposta als 
comerciants perquè espera que l’Ajuntament li proporcioni la informació sol·licitada 
d’ençà del 2015.
Coincideixen amb la Síndica que aquest fenomen és complex i que les solucions no 
són fàcils, i que les persones que es dediquen a aquesta venda ambulant sovint 
estan en situació administrativa irregular i són víctimes de certa explotació; per tant, 
comparteixen la necessitat que aquest ajuntament ha de donar solucions socials, de 
la mateixa manera que durant el mandat anterior es va fer amb les persones que 
venien ferralla. Això no obstant, entenen que la intervenció social no hauria de ser 
17
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
excloent perquè s’apliquin sancions punitives i que la guàrdia actuï. En aquest sentit, 
diu que comparteixen la necessitat que l’actuació dels cossos policials sigui 
impecable i proporcional a la gravetat dels incompliments, però reitera fermament el 
suport del seu grup al cos de la guàrdia urbana de Barcelona; i se sumen a la 
demanda de la Sindicatura d’incrementar el nombre d’agents, i fa temps que alerten 
que el pla director és paper mullat si s’obvia el nombre d’agents que calen per 
implementar-lo amb plenes garanties. Posa com a exemple d’aquesta situació, el fet 
que els propers dies la colla de Sant Medir de La Bordeta no podrà sortir pels carrers 
del barri per manca de resposta del Districte.
Manifesta, seguidament, que el seu grup discrepa amb la recomanació de la Síndica 
quant a la necessitat de reconvertir l’ordenança de convivència en un codi de bones 
pràctiques, tot i que entenen la bona voluntat de la Sindicatura per solucionar els 
problemes, però adverteix que amb el govern actual això és inviable, i seria sinònim 
d’inoperància i de degradació creixent de l’espai públic.
Centrant-se en l’àmbit de la mobilitat, remarca que les queixes han augmentat molt, 
i entén que això també es deu a què membres d’aquest govern en algun moment 
han animat a no pagar per utilitzar el transport públic.
Posa en relleu que les queixes per incivisme s’han agreujat en sis dels deu districtes 
de la ciutat; i considera que s’ha de parar més atenció a les queixes causades per les 
bicicletes.
Igualment, se suma a la reivindicació que es construeixin nous parcs infantils 
adaptats; així com del desplegament de l’ordenança de protecció, tinença i venda 
d’animals.
Considera, per acabar, que la feina de la Sindicatura de Greuges de Barcelona és 
excel·lent i encoratja la Síndica a continuar en la mateixa línia, i convida tots els 
grups municipals a col·laborar-hi en benefici de la ciutadania.
El Sr. Pisarello també comença la seva intervenció donant la benvinguda a aquesta 
sessió plenària a la Síndica de Barcelona, a tot el seu equip, als representants de la 
Sindicatura de Greuges de Catalunya i als síndics i síndiques locals. S’afegeix a les 
felicitacions expressades per la tasca que fa la Sindicatura, molt ben valorada també 
pel govern de la ciutat, no només perquè els ofereix una radiografia molt acurada del 
que hi succeeix, sinó també perquè és una antena de contacte amb la ciutadania, 
que els ajuda a detectar les prioritats i els fa arribar les seves inquietuds que, de 
vegades, en l’actuació quotidiana de govern es perden, i que actua d’una manera 
exigent amb les seves demandes i recomanacions. En aquest sentit, confirma que 
sempre han defensat que les institucions només poden funcionar correctament si hi 
ha contrapoders, i la Síndica n’és un d’institucional que valoren molt positivament i 
l’autonomia del qual respecten plenament.
Afegeix que també valoren molt que la Síndica faci el que ha de fer qualsevol òrgan 
de control, i és la demanda exigent, però real; alhora que constaten que en el seu 
informe reconeix positivament moltes actuacions del govern municipal. Remarca, per 
tant, que l’informe contrasta amb moltes lectures catastrofistes que tenen ocasió de 
sentir en aquesta cambra, que és una exageració que l’oposició es veu obligada a fer 
servir en ocasions com a mètode de pedagogia política.
En resum, confirma que en l’informe s’apunten molts aspectes que cal millorar però 
també es posen valor actuacions del govern.
Observa que la Síndica incideix especialment en l’aspecte de la desigualtat i de 
l’emergència social, que també preocupa molt el govern, i subratlla que el gran 
18
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
problema de la ciutat no és el seu dinamisme econòmic, i no hi ha cap xifra que 
l’oposició pugui esgrimir per demostrar que la ciutat està paralitzada, sinó la manera 
d’aconseguir que la riquesa que genera, que és molta, es distribueixi d’una manera 
adequada al conjunt de la població.
Pel que fa a la desigualtat i a l’emergència social, afirma que el govern no és cofoista 
ni tampoc negacionista, sinó que és el primer a reconèixer que hi ha una situació 
molt preocupant, com ara la bombolla immobiliària, i que la cohesió social és un dels 
béns més preuats de la ciutat i que cal fer tots els esforços possibles per intentar 
aturar i revertir la situació.
Confirma, però, que a la ciutat s’estan fent coses absolutament innovadores per 
garantir el dret a l’habitatge, i no només s’han aplicat multes als bancs, sinó que 
s’han augmentat significativament els ajuts al lloguer –aquest ajuntament paga 240 
milions d’euros que correspondrien a la Generalitat i a l’estat, exercint competències 
impròpies–, i s’està triplicant la despesa social.
Afegeix que també incideixen en altres aspectes que preocupen la Síndica com és la 
contaminació i la qualitat de l’aire, i ja estan abordant i tirant endavant moltes de les 
recomanacions que consten en l’informe, entre les quals cita el pla d’arbrat, i un pla 
per a una mobilitat menys contaminant i que permeti l’impuls de sectors punters 
com l’automoció electrònica o el suport al transport públic.
Reconeix que assumeixen les responsabilitats que els pertoquen pel que fa a les 
situacions de desigualtat, de crisi ambiental, però entén que és important cercar-ne 
l’origen, i que en molts casos es constata que la responsabilitat no és municipal; així, 
assumint que la precarietat està creixent a Barcelona, cal preguntar-se si té res a 
veure amb la contrareforma laboral aprovada pel PP i CiU a l’estat, i amb les que es 
van aprovar anteriorment. Quant a la problemàtica generada pels pisos turístics, cal 
qüestionar igualment si tenen alguna vinculació amb la llei òmnibus aprovada pel 
govern municipal de CiU.
Nega que els desnonaments hagin augmentat a Barcelona, malgrat que alguns, a 
còpia de repetir-ho, en vulguin fer una certesa; altrament, mai no se n’havien aturat 
tants, però insisteix a preguntar-se si els desnonaments tenen alguna cosa a veure 
amb els desnonaments exprés aprovats a escala estatal.
Afirma que són els primers a reconèixer que calen recursos per abordar tots aquests 
aspectes, que cal més guàrdia urbana, més personal a serveis socials, més 
inspectors d’hisenda; en aquest sentit, posa en valor el pla de recursos humans 
ambiciós desenvolupant en aquest mandat a fi de reforçar la plantilla municipal. Això 
no obstant, fa notar que els límits de la taxa de reposició no els estableix el govern i, 
altrament, l’anomenada llei Montoro no els ho permet, com tampoc no els ho permet 
la llei de pressupostos; i, per aquest motiu, ahir mateix deu ajuntaments de tot 
l’estat han reclamat que es derogui aquesta llei que asfixia les administracions locals 
i els impedeix de reforçar les seves plantilles.
Finalment, valora molt el fet que la Síndica atorgui prioritat als col·lectius en situació 
de més vulnerabilitat, que també ho són per al govern, i consideren que en aquests 
casos no poden seguir les polítiques criminalitzadores que voldria el PP, que només 
es preocupa per una mena d’incivisme, però no pas per altres practicats pels 
poderosos que són els qui certament provoquen grans problemes a les ciutats. I 
remarca que si volen ser una ciutat d’acollida han de poder tenir cura i empoderar la 
gent en situació de vulnerabilitat.
19
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Acaba agraint novament a la Síndica i al seu equip la seva tasca, i assegura que 
troben positiu sentir-se exigits com a govern, i confien estar a l’alçada de les 
recomanacions de l’informe de la Síndica.
La Sra. Vilà agraeix les reflexions sobre l’informe que ha pogut escoltar en totes les 
intervencions.
Fa avinent que ha pres nota d’alguns aspectes concrets que aquí s’han posat en 
relleu, i que podran discutir. Lamenta, tanmateix, que alguna veu digui que són una 
institució que no serveix per a res, o que no fa la funció que li pertoca, atès que les 
gairebé quatre mil persones que l’any passat van acudir a la Sindicatura ho han fet 
confiant que les escoltarien, com així ha estat.
Considera, per tant, que ofereixen un valor a la ciutadania, als col·lectius més 
vulnerables.
La Sra. Alcaldessa agraeix a la Síndica la presentació del seu informe anual; i 
confirma que el govern de la ciutat treballarà perquè l’any vinent no hi hagi 
coincidència de l’informe de la Síndica i el de l’Estat de la Ciutat.
Fa un reconeixement de la feina quotidiana de la Sindicatura, i assegura que tenen 
clar que han de treballar per millorar i agilitar les respostes. I valora molt 
positivament la tasca de fiscalització i exigència constructiva de la Sindicatura.
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les 
resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2017, que nomena el Director Executiu de 
Planificació, Gestió de Recursos i Avaluació de l’Institut Municipal de Serveis Socials 
com a substitut del Gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials, en l’exercici de 
les funcions que li són atribuïdes per l’art. 12 dels seus Estatuts, durant el període 
comprès entre el 23 de gener i el 27 de gener de 2017 ambdós inclosos.
2. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2017, que delega, en l’estructura executiva 
que s’annexa al Decret d’Alcaldia de 6 de setembre de 2016 (S1/D/2016-2531), 
l’aprovació de la contractació derivada de l’Acord Marc amb núm. de contracte 
16004383, que té per objecte la gestió dels tràmits de mediació en relació a la 
provisió d’establiments d’allotjament de la ciutat de Barcelona i rodalies per cobrir les 
necessitats d’acolliment urgent i no ajornable de persones o famílies en risc 
d’exclusió social i vulnerabilitat, adjudicat a l’empresa Snow Travel, S.A., per acord 
de la Comissió de Govern en data 29 de desembre de 2016.
3. Decret de l’Alcaldia, de 26 de gener de 2017, que nomena com a membres de la 
Comissió de seguiment sobre la gestió de Barcelona Regional Agència de 
Desenvolupament Urbà, S.A.:
- Presidenta: Ima. Sra. Janet Sanz Cid
- Vicepresidència: Im. Sr. Jaume Asens Llodrà
- Vocals: Im. Sr. Jordi Martí Galbis
- Ima. Sra. Carina Mejías Sánchez
20
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
- Im. Sr. Jordi Coronas Martorell
- Im. Sr. Daniel Mòdol Deltell
- Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia
- Ima. Sra. Maria José Lecha González.
4. Decret de l’Alcaldia, de 26 de gener de 2017, que proposa al Consell General de 
l’Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona la designació de l’Im. Sr. Gerardo 
Pisarello Prados, com a membre del Consell Rector de l’esmentada Associació en 
representació de l’Ajuntament de Barcelona i en substitució de la Ima. Sra. Janet 
Sanz Cid.
5. Decret de l’Alcaldia, de 26 de gener de 2017, que nomena el Sr. Francisco Javier 
Poza Gonzalo, de la categoria TS Gestió, subgrup A1, en el lloc de Director/a 1 de la 
família General, codi 20.10.GE.40, amb nivell de destinació 30, a la Direcció de 
Patrimoni i Inversions de la Gerència de Presidència i Economia, per haver superat la 
convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 49/2016-L.
6. Decret de l’Alcaldia, d’1 de febrer de 2017, que Primer.- Desconcentra en els/les 
Gerents de Districtes les atribucions següents en l’àmbit de la delegació conferida per 
l’Agència de Salut Pública i acceptada pel Plenari del Consell Municipal per acord de 
23 de desembre de 2016: 1. Incoar i nomenar l’instructor/secretari dels expedients 
sancionadors que es tramitin en l’àmbit de la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de 
prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, 
en infraccions relacionades amb la venda i el consum de begudes alcohòliques. 2. 
Resoldre els expedient sancionadors esmentats, sempre que la sanció per infracció 
no superi la quantia de 6.000,00 euros, ni la durada del tancament de l’establiment o 
suspensió de l’activitat excedeixi de tres mesos; i Segon.- Desconcentra en els 
Regidors/es de Districte l’atribució següent: Resoldre els expedients sancionadors per 
les infraccions tipificades corresponents a matèries esmentades a l’apartat anterior, 
sempre que la sanció imposada sigui superior a 6.000,00 euros, o la durada del 
tancament de l’establiment o suspensió de l’activitat sigui superior a tres mesos.
7. Decret de l’Alcaldia, de 2 de febrer de 2017, que nomena el Sr. Félix Ortega Sanz, 
personal d’alta direcció, en el càrrec de gerent de la Gerència d’Empresa, Cultura i 
Innovació i s’assigna el lloc de treball Gerència, subgrup de classificació A1, amb 
complement de destinació de nivell 30 i el règim de plena dedicació amb efectes del 
dia 1 de febrer de 2017.
8. Decret de l’Alcaldia, de 2 de febrer de 2017, que designa representants de 
l’Ajuntament de Barcelona en els consorcis que es relacionen, les persones següents:
Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona:
Vocal del Consell General:
Sr. Carles Vicente Guitart, en substitució del Sr. Cales Sala Marzal.
Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona:
Vocal del Consell General:
Sr. Carles Vicente Guitart, en substitució del Sr. Carles Sala Marzal.
21
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
9. Decret de l’Alcaldia, de 2 de febrer de 2017, que inicia l’expedient informatiu 
relatiu als fets i, en particular, als procediments de contractació tramitats per 
l’empresa BIMSA, als efectes de determinar l’aplicació de la normativa de 
contractació; i proposar l’adopció de mesures correctives o de millora que de l’anàlisi 
es poguessin determinar; nomena instructora de l’expedient a la Sra. Sílvia Vèrnia 
Trillo, Directora d’Anàlisi de l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques de la 
Gerència de Recursos; i nomena secretària de l’expedient a la Sra. Eulàlia Pardo de 
Atin Maresch, Tècnica adscrita a la Direcció d’Anàlisi de l’Oficina de Transparència i 
Bones Pràctiques de la Gerència de Recursos.
10. Decret de l’Alcaldia, de 16 de febrer de 2017, que designa el Sr. Felix Ortega 
Sanz, Gerent d’Empresa, Cultura i Innovació, membre de la Ponència d’Innovació 
Digital de l’Ajuntament de Barcelona en substitució del Sr. Salvador Illa Roca.
11. Decret de l’Alcaldia, de 16 de febrer de 2017, que designa com a membre dels 
òrgans de govern dels Instituts Municipals indicats seguidament, la persona següent:
Institut de Cultura de Barcelona
Consell d’Administració: Sr. Felix Ortega Sanz en substitució del Sr. Salvador Illa 
Roca.
Institut Municipal de Mercats de Barcelona
Consell Rector: Sr. Felix Ortega Sanz en substitució del Sr. Salvador Illa Roca.
Acord de la Comissió de Govern de 16 de febrer de 2017:
12.(09-09-2015-OS6001) Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 79 de 
l’Ordenança de Terrasses, l’Ordenació singular de les terrasses de la rambla Onze de 
Setembre i de la rambla de Fabra i Puig, segons el text que consta com a annex a la 
present proposta. Publicar el present acord i el text íntegre de l’Ordenació singular de 
les terrasses de la rambla Onze de Setembre i de la rambla de Fabra i Puig per a la 
seva eficàcia, al Butlletí Provincial de Barcelona (BOPB), i a la pagina web del 
Districte de Sant Andreu, en compliment de l’article 80 de l’Ordenança de Terrasses. 
Donar-ne compte d’aquest Acord al Plenari del Consell Municipal.
a) Mesures de govern
Única. Barcelona, ciutat oberta. Pla de promoció econòmica internacional de 
Barcelona.
El Sr. Collboni enceta la seva intervenció recordant que començaven aquest matí, en 
el debat sobre l’estat de la ciutat, parlant del model econòmic que volen per a la 
ciutat, que ha de condicionar la forma de vida i d’ocupació de la ciutadania del futur. 
Reitera que deien que són partidaris d’un model econòmic competitiu, just i 
sostenible, i per això ha de ser un model governable des del punt de vista de les 
polítiques públiques. Afegeix que volen decidir quin model d’economia es prepara per 
al futur i, en aquesta línia, s’insereix aquest pla de promoció econòmica 
internacional.
22
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Destaca que a dia d’avui Barcelona forma part de les àrees metropolitanes més 
importants del món; i en la mesura que projecten la ciutat al món i que es relaciona 
amb altres grans àrees metropolitanes, així serà la seva economia, el seu turisme i el 
model econòmic i social de la ciutat.
Destaca que Barcelona té molts actius; els ha tingut històricament quant a dotació 
d’infraestructures, de construcció de centres de formació, de capital humà, de bons 
serveis públics i d’estar ben posicionada en sectors estratègics de futur, entre els 
quals la biotecnologia, el disseny o les TIC. Constata que tot plegat fa de Barcelona 
una ciutat atractiva per a les inversions, entre les quals el govern de la ciutat opta 
per les productives i amb valor afegit, que generin ocupació de qualitat, ben pagada i 
estable, cosa que s’aconsegueix atraient determinat tipus d’inversió que té a veure, 
sobretot, amb les indústries creatives i de base tecnològica.
Posa en relleu que la promoció que ha fet la ciutat ha estat un èxit, com reconeix un 
article del Financial Times en el seu darrer número en què es qualifica com la millor 
del món la promoció internacional de Barcelona durant el 2016; i entén que això ha 
d’esperonar a posar el potencial de la ciutat al servei del model econòmic que 
defensen.
Recorda que el pla de promoció internacional va ser presentat al Saló de Cròniques 
dilluns passat als grups municipals, al cos consular, a les cambres de comerç 
internacionals i també al conjunt de la comunitat internacional de Barcelona i als 
principals actors econòmics com la Fira i altres entitats empresarials i socials.
Indica que d’aquí neix la proposta de constitució d’un consell assessor de Promoció 
de Ciutat, perquè aquesta promoció no ha de fer-la només aquest ajuntament, sinó 
conjuntament amb el teixit productiu i amb les entitats, i per aquest motiu volen 
buscar sinergies amb tothom.
Fa avinent que les línies del pla són treballar la reputació de Barcelona, la política de 
marca que segueixen altres grans ciutats a escala internacional com Estocolm, 
Londres o Amsterdam; situar Barcelona en el lloc que consideren més competitiu en 
termes internacionals, com el fet que és la primera ciutat de referència en l’àmbit 
europeu en start-up; buscar la simbiosi i la projecció exterior de la ciutat entre 
polítiques culturals i de promoció econòmica; continuar desenvolupant el pla acordat 
amb el govern de la Generalitat; i treballar per la candidatura per a la ser la seu de 
l’Agència Europea del Medicament.
Afegeix que continuaran treballant en la millora de la connectivitat de l’aeroport de 
Barcelona, que s’ha incrementat substancialment els darrers anys, passant de 14 a 
37 vols directes, un factor clau per a la localització d’activitat econòmica a la ciutat. 
Indica que també continuen impulsant la ciutat com a plataforma logística i porta 
d’entrada a Europa des d’Àsia.
Per acabar, remarca que treballen per fidelitzar, organitzar i connectar la comunitat 
econòmica internacional a Barcelona; és a dir, que treballadors i membres 
d’institucions de recerca puguin aplegar-se i canalitzar la col·laboració i la 
participació mitjançant l’International House. Indica que això va acompanyat d’un 
pressupost en política de promoció exterior de la ciutat que s’ha doblat amb 
l’objectiu de projectar una ciutat que atregui activitat econòmica, de recerca, de 
qualitat i que generi llocs de treball estables.
La Sra. Recasens destaca que la mesura és força continuista respecte al mandat 
anterior, i recorda que fa poc feia notar al Tinent d’Alcaldia, arran de la presentació 
del pla, que havia citat tots els alcaldes de l’ajuntament democràtic i, a canvi, va 
23
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
patir d’amnèsia a l’hora d’esmentar el govern de l’alcalde Trias; i, alhora, es vantava 
d’haver aconseguit per a Barcelona el congrés aeronàutic World Routes, que ja 
s’havia presentat el desembre de 2014.
Considera, per tant, que al Sr. Collboni no li hauria de saber greu reconèixer que la 
ciutat ha arribat on és ara gràcies a tots els qui els han precedit.
Feta aquesta observació, planteja el dubte de si aquest és un pla del grup Socialista, 
o si és de govern i compartit.
Posa de manifest que en el document s’explica que durant tot el mandat s’invertiran 
set milions d’euros, xifra que magnifiquen com un gran creixement, tot i que el 
darrer mandat la xifra destinada a aquest objectiu ja va ser de 6,3 milions d’euros.
Fa referència a la política de marca de la ciutat –city branding–, que s’esmenta en la 
pàgina 9 del document literalment com una estratègia de maridatge que dóna lloc a 
una situació que es pot retroalimentar virtuosament generant una fertilització 
creuada: hi guanya l’empresa i hi guanya Barcelona; en aquest sentit, posa en valor 
la feina feta entorn de la marca Barcelona; i recorda que les competències per 
gestionar aquesta marca, eina principal per fer política internacional econòmica, en 
aquests moments estan als tribunals i gestionades per l’Oficina Española de Patentes 
y Marcas. Per tant, pregunta si el Sr. Collboni té prevista una estratègia per 
recuperar la marca o, altrament, seguirà la indicada per l’estat, i assegura que no 
tenen clar cap a quina banda es posiciona.
Justifica aquesta darrera observació perquè tot allò que s’explica en el document 
d’aquesta mesura de govern servirà de ben poc si no disposen dels instruments 
adequats, entre els quals la marca Barcelona i el consorci publicoprivat per gestionar 
les polítiques econòmiques internacionals. Assenyala que el mandat anterior ja 
s’havia iniciat el camí, i avui es proposa la constitució d’un consell assessor.
Comparteix amb el govern la voluntat de prioritzar els sectors tecnològics, amb 
projectes com Tech City Pier 01, del qual estan molt orgullosos; això no obstant, diu 
que voldrien saber què passa amb l’Agència del Medicament.
Finalment, recorda al Sr. Collboni, que avui presenta un projecte sobre el paper, que 
alguns es vanten d’aturar projectes hotelers, de qüestionar el Mobile World 
Congress, de parlar de decreixement econòmic, d’aturar llicències amb informes 
político-tècnics contraris a dret, i han de suportar vagues de taxistes i polèmiques 
estèrils; i alerta que metre tot això es mantingui no sabran on pot arribar aquesta 
mesura de govern.
La Sra. Mejías felicita el Sr. Collboni per la iniciativa que els presenta avui, el 
contingut de la qual els sembla molt encertat. Això no obstant, considera que el títol 
més adient hauria estat “Collboni al rescat de la reputació de Barcelona”, ja que 
després de les destrosses que han fet els seus socis de govern, dels missatges 
negatius que s’han llançat al conjunt de la comunitat internacional, no deixa de 
resultar contradictori que el Tinent d’Alcaldia presenti una mesura per promocionar la 
ciutat entre la comunitat internacional.
Remetent-se també al Financial Times assenyala que Barcelona hi surt en força 
ocasions, no només per la gran gestió del Sr. Collboni, sinó també pels despropòsits 
del govern de l’alcaldessa Colau, alhora que l’emblemàtica publicació ha qüestionat 
moltes de les decisions preses a Barcelona.
Això no obstant, valora positivament la mesura perquè les coses estan canviant al 
món, i les ciutats esdevindran els centres que concentraran l’activitat econòmica, 
laboral i la innovació, i seran les que hauran d’acarar els nous reptes mundials. En 
24
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
aquest sentit, concreta que s’ha encunyat el terme ciutat local, que mitjançant 
polítiques locals intenta resoldre problemes complexos i més globals.
Per tant, diu que confien que Barcelona s’integri en aquestes ciutats locals i que sigui 
capaç de mantenir el ritme i la reputació que ha tingut els darrers anys.
Entén que aquesta mesura, a més d’intentar pal·liar els disbarats dels socis de 
govern del Sr. Collboni, intenta preservar el model de ciutat que van bastir els 
alcaldes precedents, que van fer molts esforços per mantenir la reputació i la 
projecció internacional de Barcelona.
Lamenta, però, que els darrers mesos s’hagin fet passes enrere en aquest propòsit; 
que la ciutat hagi perdut grans inversions, i per tothom és sabut que Barcelona és 
una ciutat on impera la inseguretat jurídica i, per tant, els inversors no tenen 
garantit el bon resultat dels projectes que hi vulguin desenvolupar i, per tant, les 
allunya. Igualment, adverteix que quan es malparla d’un dels congressos més 
importants del món com és el Mobile World Congress també es perd credibilitat 
davant la comunitat internacional.
El Sr. Bosch agraeix la presentació d’aquesta mesura de govern de promoció 
econòmica, que fa un parell d’anys que esperaven.
Com ja ha expressat la Sr. Recasens en la seva intervenció, consideren que aquesta 
iniciativa no suposa cap revolució, i té un aire certament continuista respecte a la 
promoció econòmica de la ciutat que s’havia fet fins ara, incloent-hi el període de 
govern de CiU. En aquest sentit, remarca que moltes de les accions descrites en la 
mesura de govern com ara el China Desk, el comitè de desenvolupament de rutes 
aèries, o la trobada World Routes són de llarg recorregut, i van ser decidides i 
iniciades en mandats anteriors.
Diu que els sorprèn que es defineixi l’àmbit del disseny com un nou sector estratègic, 
atès que la trajectòria de Barcelona en aquest camp és dilatada i coneguda arreu des 
de fa dècades.
Afegeix que troben a faltar en aquest document és l’accent en la promoció conjunta 
amb la Generalitat, i que s’obviï que Barcelona és capital d’un país. Entenen que no 
hauria estat sobrer que haguessin tingut en compte el programa Barcelona 
Catalonia, entre l’ajuntament de Barcelona i l’Incasòl, que ha permès captar el nou 
centre logístic d’Amazon.
Igualment, creu que s’hauria d’haver parat més atenció a tot el que s’està fent per 
atraure l’Agència Europea del Medicament, i assegura que si els en diuen alguna cosa 
mantindran la discreció que cal.
Observa que també podrien haver fet referència a l’Institut Ramon Llull, que és un 
òrgan de projecció internacional de la cultura i la llengua catalanes, que són 
elements que els atorguen personalitat.
Lamenta, igualment, que s’hagin oblidat de la dimensió espanyola a l’hora de 
reivindicar connexions ferroviàries del port, de la situació del sector dels estibadors, 
la centralització dels aeroports, el Consorci de la Zona Franca, el corredor 
mediterrani; o, per exemple, que es passin per alt els obstacles que ha arribat a 
posar el govern central pel que fa a la marca Barcelona, un aspecte essencial per a la 
promoció exterior de la ciutat.
Conclou, per tant, que amb tantes desvinculacions i oblits sembla que parlin d’una 
Barcelona independent.
25
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
El Sr. Mulleras suggereix al Sr. Collboni que es dediqui a fer moltes més 
conferències, i que gasti molts més milions d’euros a la promoció econòmica de 
Barcelona a fi de compensar l’efecte Colau que expulsa l’activitat econòmica de la 
ciutat.
Posa de manifest que malgrat les decisions del govern municipal, Barcelona en Comú 
i el PSC, Barcelona és un gran transatlàntic que continua avançant per inèrcia i, 
també, gràcies al dinamisme de la seva societat civil. Això no obstant, alerta que la 
inèrcia no durarà per sempre, i el dinamisme acabarà escanyat per les mesures que 
imposa aquest govern municipal.
Pregunta, dirigint-se al Sr. Collboni, de què serveix fer grans posades en escena i 
emprar la terminologia del màrqueting, si després les accions del govern municipal 
fan exactament el contrari del que preconitza.
Recorda que dilluns passat el mateix Tinent d’Alcaldia va declarar que s’han de bastir 
ponts i enderrocar muralles, tot i que d’ençà que la Sra. Colau és alcaldessa de 
Barcelona no ha fet altra cosa que dinamitar els ponts amb els sectors econòmics i 
amb els emprenedors prenent decisions en contra seva.
Retreu al govern municipal que hagi paralitzat les inversions turístiques de la ciutat, 
sense arreglar cap dels problemes que genera aquesta activitat; que hagi 
generalitzat l’expropiació de privats, i que hagi fomentat l’ocupació de locals i 
d’habitatges, públics i privats; que hagin impedit que vinguin a Barcelona grans 
cadenes hoteleres internacionals, enviant un missatge clar al món que no volen 
turisme de qualitat, que és el que genera valor afegit per a la ciutat.
Continua reprovant al govern que hagi permès l’atac a la propietat privada i a la 
cultura de l’esforç; que hagi avalat les retallades de les terrasses, i hagi portat la 
inseguretat jurídica als restauradors. Altrament, els acusa de fomentar el top manta 
a l’espai públic, i de mantenir a Barcelona la fiscalitat més cara de tot l’estat.
El Sr. Garganté es refereix a què en la presentació d’aquest pla en roda de premsa, 
el Sr. Collboni va fer esment a la manifestació “Volem acollir” –el missatge que molts 
barcelonins van llançar el dissabte als carrers de Barcelona– per definir Barcelona 
com a ciutat oberta, i va assegurar que aquest missatge servia també per a la 
voluntat de ser una societat oberta i sense fronteres des del punt de vista del 
coneixement i l’economia.
És a dir, fa notar que pretenia que els qui es van manifestar en favor dels no 
refugiats, en realitat també ho estaven fent pel lliure mercat capitalista de productes 
i serveis. Considera que això és una gran metàfora del paper del PSC, tant pel que fa 
a la política racista sobre la immigració, com en relació vassalla del mandat de la UE i 
de la reforma constitucional i Iceta inclosos.
Considera que davant de tant desvergonyiment dels socis de govern de Barcelona en 
Comú podria donar per acabada la seva intervenció, tanmateix, no es vol estar de 
recordar que el 27 de gener d’enguany Barcelona en Comú cridava a una 
manifestació amb el lema “els voltors de l’especulació planen la ciutat, vine a 
recuperar-la”. Precisa que a la manifestació, que portava a la capçalera una pancarta 
que deia “Barcelona no està en venda”, no van veure-hi els membres de govern del 
PSC, i tampoc no en van fer referència en cap mitjà, entén que perquè era molt més 
difícil manipular el sentit d’aquella manifestació per portar-la al terreny del 
bussiness, com ho diria el Financial Times. Així, recalca que mentre uns quants 
membres del govern es manifestaven com la venda de Barcelona, els altres 
preparaven l’informe que avui els ha presentat el Sr. Collboni per fer més atractiva la 
26
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
ciutat als voltors de l’especulació. Considera que si aquí fos Argentina els podrien 
anomenar peronistes, i a Barcelona els poden dir maragallistes: uns posen la calç i 
els altres la sorra. Justifica aquesta apreciació perquè aquesta mateixa setmana fa 
catorze anys del tancament manu militari del diari Euskaldunon Egunkaria, i arran 
d’aquell esdeveniment, Pasqual Maragall va declarar que es creia el director del diari, 
Martxelo Otamendi, i les seves denúncies contra la guàrdia civil per tortures durant 
la seva detenció; tot i que, pocs dies després, Maragall va dir també que no havia 
qüestionat ni posat en dubte cap element de sospita sobre les actuacions de la 
guàrdia civil.
I denuncia la reivindicació absoluta del model capitalista de ciutat-marca, que 
accentua les desigualtats socials, que els porta a respondre les veus dissonants amb 
més ciutat-marca.
Considera que tant hi fa si ho anomenen gestió pública de la marca Barcelona, 
perquè tothom sap que en realitat significa pagar la promoció privada amb diners 
públics.
El Sr. Collboni observa la facilitat en aquests debats de passar de les acusacions de 
neoliberalisme al comunisme autàrquic que practica el grup de la CUP, i considera 
que l’adequat és el camí del mig: liderar i intervenir en l’economia des del sector 
públic, incidir en el model que volen per al futur, parlant de la reputació de la ciutat i 
defensant la titularitat de la marca Barcelona per a la ciutadania.
Remarca que l’únic decreixement que vol el govern municipal és el de l’atur i el de la 
precarietat, però entén que això trenca el discurs dels qui volen acusar-lo de ser 
contrari a l’activitat econòmica. Tanmateix, fa notar que no disposen de cap dada 
objectiva que demostri que la ciutat no està creixent i prosperant. 
c) Informes
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA 
a) Ratificacions
b) Propostes d'acord
COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA
1. (E.07.6033.16) Acceptar la renúncia formulada per la Generalitat de Catalunya, al 
dret de superfície constituït a favor de la dita administració per acord del Plenari del 
Consell Municipal en sessió de 26 de març de 1999, respecte la finca de propietat 
municipal situada al carrer Berruguete núms. 33-35, per a la construcció d’una 
Residència assistida i Centre de dia per a gent gran; i facultar l'Alcaldia per a la 
realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el 
present acord.
La Sra. Vidal presenta l’acord que consisteix en l’acceptació de la renúncia formulada 
per la Generalitat en favor de la cessió que tenia, des del 1999, respecte d’una finca 
municipal al carrer de Berruguete per construir-hi una residència assistida, un dret 
que la Generalitat no ha volgut exercir.
27
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
La Sra. Recasens posa de manifest que amb aquest expedient es procedeix a la 
recuperació d’una parcel·la que la Generalitat mai no va acceptar perquè no tenia ni 
la capacitat ni l’interès de construir-hi la residència assistida. 
Demana a la Sra. Vidal que, com a regidora del Districte, es comprometi a fer 
l’equipament consensuant-lo amb els veïns, atès que, de moment, ja s’ha inclòs la 
parcel·la en una modificació de PGM per fer-hi habitatge dotacional sense haver-ho 
consensuat amb el territori.
El Sr. Blanco constata que la realitat és que fa divuit anys que aquest ajuntament va 
cedir un solar a la Generalitat perquè hi construís un centre de dia, malgrat que 
durant tot aquest temps no ha mostrat cap interès a tirar endavant el projecte i el 
solar ha romàs buit.
Davant la inacció de la Generalitat, consideren que el fet que l’Ajuntament accepti la 
renúncia de la cessió implica que es plantegi la construcció d’algun altre equipament 
i donar un ús al solar.
Avança que el seu grup votarà favorablement aquest punt, però fa la consideració 
que el govern ha de comunicar els seus plans als grups municipals i, sobretot, als 
veïns.
La Sra. Benedí fa avinent que el seu grup va votar a favor d’aquest punt en la 
comissió d’Economia i Hisenda en considerar positiva la recuperació del solar per 
destinar-lo a equipaments.
Això no obstant, posa de manifest que alguns aspectes d’aquest expedient no els han 
quedat prou clars, com és el cas que la Generalitat renunciï a un dret de superfície 
que formalment no havia acceptat, o que es parli que hi hauria d’haver fet uns 
equipaments que justament es van construir al solar veí, Can Travi, on hi ha pisos 
assistits per a gent gran, casal de barri i ludoteca.
Per tant, avança que, tot i compartir l’objectiu de disposar d’aquesta parcel·la, el seu 
grup s’abstindrà i demana que es consensuïn els usos futurs amb el veïnat.
El Sr. Fernàndez Díaz observa que aquest és un dels dictàmens que s’hauria 
d’incloure entre els que haurien d’avergonyir les formacions que han governat la 
ciutat i la Generalitat, atès que avui accepten una renúncia per part d’aquella 
administració a construir una residència assistida i centre de dia en un solar que ha 
estat divuit anys buit, sense que ni aquest ajuntament ni la Generalitat hagin fet cap 
mena d’observació. I posa en relleu que, ara, en presentar la renúncia, la Generalitat 
argumenta que no li constava que hagués de construir l’equipament.
Per tant, avança l’abstenció del seu grup perquè defensa que el solar ha de continuar 
destinant-se a equipaments com un CAP, una biblioteca i un IES, ja que en el Ple del 
desembre es va anunciar un canvi de qualificació urbanística a fi de passar a 
destinar-lo a habitatge dotacional.
El Sr. Garganté expressa el vot a favor d’aquest punt.
La Sra. Vidal agraeix les intervencions i puntualitza que amb aquest punt únicament 
estan acceptant la renúncia de la Generalitat a exercir un dret que no ha volgut 
materialitzar ni té la intenció de fer-ho en el futur. Per tant, valora positivament que 
el solar retorni a mans municipals.
28
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Tanmateix, indica que aquesta renúncia és el primer pas per parlar dels usos futurs 
que es donaran a la parcel·la del barri de la Vall d’Hebron que té necessitat 
d’equipaments i d’espais verds, consensuant-ho amb els grups municipals i amb els 
veïns.
La Sra. Recasens pren nota del compromís expressat per la regidora i avança el vot a 
favor.
La Sra. Benedí observa al Sr. Fernández Díaz que la residència de gent gran ja està 
feta al terreny del costat.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i 
de les Sres. Benedí i Capdevila, i també dels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i de la 
Sra. Esteller.
2. (E.01.6064.16) Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge de 
Barcelona, la finca situada al passeig de Joan de Borbó núm. 11, grafiada en el 
plànol annex, per a destinar-la a la construcció d’un edifici d’habitatges de protecció 
en règim de lloguer, en el marc de la promoció del model d’habitatge cooperatiu, 
mitjançant les corresponents licitacions dels diferents projectes de cohabitatge, en 
compliment de l’encàrrec aprovat per la Comissió de Govern, per acord de 10 de 
novembre de 2016, i segons el que s’estableix en els articles 49 i 50 del Reglament 
del Patrimoni dels Ens Locals, de 17 d'octubre de 1988; sotmetre l'expedient a 
informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions 
o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; formalitzar la cessió, fent esment de 
l’afectació de la finca a la dita finalitat que està garantida amb clàusula de reversió 
automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament esmentat; i facultar l'Alcaldia 
per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el 
present acord.
3. (E.08.6152.16) Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge de 
Barcelona, la finca situada al carrer Pla dels Cirerers núms. 2-4, grafiada en el plànol 
annex, per a destinar-la a la construcció d’un edifici d’habitatges de protecció en 
règim de lloguer, en el marc de la promoció del model d’habitatge cooperatiu, 
mitjançant les corresponents licitacions dels diferents projectes de cohabitatge, en 
compliment de l’encàrrec aprovat per la Comissió de Govern, per acord de 10 de 
novembre de 2016, i segons el que s’estableix en els articles 49 i 50 del Reglament 
del Patrimoni dels Ens Locals, de 17 d'octubre de 1988; sotmetre l'expedient a 
informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions 
o al·legacions, tenir per aprovada la cessió; formalitzar la cessió, fent esment de 
l’afectació de la finca a la dita finalitat que està garantida amb clàusula de reversió 
automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament esmentat; i facultar l'Alcaldia 
per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el 
present acord.
El Sr. Montaner indica que aquests acords tracten de la cessió de dos solars al 
Patronat Municipal de l’Habitatge que formen part del concurs obert per a la licitació
de set solars per a cohabitatge en cessió d’ús.
29
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Concreta que els dos solars, un al passeig de Joan de Borbó, a la Barceloneta, en un 
indret emblemàtic que porta actualment vuit anys buit, i que van entendre que era 
indicat destinar-lo a cohabitatge en la mesura que és un tipus d’operació que el 
Patronat no pot fer perquè només en surten vuit habitatges; l’altre solar, al carrer 
Pla dels Cirerers, al barri de Roquetes, també es destina a un total de vint-i-tres 
cohabitatges en cessió d’ús. 
Destaca que ambdós solars, juntament amb els altres cinc que han sortit a licitació, 
tenen les característiques adequades als projectes cooperatius, que fomenten la vida 
comunitària, l’arrelament als barris, l’empoderament de les cooperatives, l’estalvi 
energètic i són projectes que, clarament, impedeixen l’especulació immobiliària.
La Sra. Recasens anuncia que donaran suport a ambdós punts, tal com van avançar 
en comissió, i en coherència amb allò que van negociar i acordar en el marc del Pla 
de l’Habitatge, al qual van donar suport a canvi d’incrementar de vint-i-quatre 
milions d’euros la dotació per al parc d’habitatge de lloguer social, l’habitatge 
promogut per les entitats del Tercer Sector, o el compromís d’elaborar el cens de 
pisos buits en cinc anys en comptes de deu.
Justifica l’anterior recordatori per alertar el govern municipal que s’ha de posar a 
treballar amb molta rapidesa i eficàcia a fi que els projectes cooperatius en aquests 
dos solars no siguin testimonials i puguin complir amb els compromisos adquirits 
amb el Pla d’Habitatge.
El Sr. Blanco anuncia el posicionament favorable del grup de Ciutadans, i reitera una 
de les queixes que consten en l’informe de la Síndica de Greuges que avui ha estat 
presentat, que és la dels ciutadans que denuncien que no se’ls comuniquen els plans 
urbanístics, ni les obres ni projectes d’equipaments que els afecten directament.
Per tant, reclamen que l’Ajuntament comuniqui directament als veïns tots els plans 
d’equipament i d’habitatge previstos als seus barris.
La Sra. Benedí manifesta que no entenen, si els manquen solars lliures per 
augmentar el parc de lloguer públic, per què han de cedir l’ús d’aquests solars durant 
setanta-cinc anys, prorrogables a quinze més. Alerta que si bé el sòl continua sent 
públic no el poden gestionar en gairebé un segle, cosa que els lliga de peus i mans 
en un moment d’emergència habitacional com l’actual. Puntualitza que estan a favor 
de les cooperatives d’habitatge i de cohabitatge, però remarca que ara no estan 
discutint això, sinó de l’oportunitat de cedir sòl públic en un moment com aquest.
Per tant, fa notar que avui es posicionen sobre la privatització de sòl municipal per 
un període mínim de setanta-cinc anys; en conseqüència, avança el vot contrari a 
aquests dos punts.
El Sr. Fernàndez Díaz observa que ja es comença a aplicar el Pla d’Habitatge que 
recentment es va aprovar amb els vots del govern municipal, Ciutadans i CiU, i 
justifica que una de les raons per les quals el seu grup no hi va donar suport és pel 
plantejament de cohabitatge que s’hi va introduir.
Discrepen amb l’eina utilitzada, que no és la gestió pròpia del Patronat Municipal de 
l’Habitatge, sinó una cessió, mitjançant licitació, a unes cooperatives. Remarca que 
en alguns casos les cooperatives veïnals o sindicals han actuat amb veritable opacitat 
pel que fa a les condicions per associar-s’hi i d’accés als habitatges.
Reitera que no els agrada el model de cohabitatge.
30
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
La Sra. Rovira manifesta que el seu grup comparteix la necessitat de desenvolupar 
noves formes de tinença d’habitatge a la ciutat; tanmateix, posa de manifest que la 
situació d’emergència habitacional actual és excepcional, que hi ha moltes persones 
que fa dies que han de pernoctar en hostals, que l’increment dels preus del lloguer 
és del 40% de mitjana, mentre que les rendes estan disminuint. Per tant, remarca 
que el moment imposa que la prioritat sigui que en sòl públic s’hi construeixi 
habitatge de titularitat i de gestió pública a fi que no s’hi pugui especular. Per tant, 
avança que el seu grup farà una abstenció en aquests dos punts.
El Sr. Montaner constata que aquestes operacions no interfereixen en absolut la 
creació d’habitatge, vuit mil pisos, a què s’han compromès, dels quals el 80% serà 
de lloguer públic.
Puntualitza que es tracta d’uns solars petits en què els operadors com el mateix 
Patronat no estan interessats a intervenir.
Diu que els sorprèn que grups d’esquerra estiguin en contra de l’economia 
cooperativa, social i solidària; i al Sr. Fernández Díaz li fa saber que reivindica les 
associacions de veïns i els sindicats, que malgrat els errors puntuals que hagin pogut 
cometre, són essencials per a la societat.
La Sra. Benedí puntualitza que el problema no és qui gestiona el sòl, sinó que el sòl 
és de titularitat municipal; és a dir, no estan d’acord amb la cessió de sòl municipal a 
privats.
La Sra. Rovira matisa que no estan pas en contra de l’economia social i solidària, 
sinó que consideren que una administració pública que gairebé no disposa de sòl 
n’ha de mantenir la titularitat i la gestió per provisionar la ciutat d’habitatge públic.
S’aproven els dos dictàmens en debat amb el vot en contra dels Srs. Bosch, Coronas 
i Puigcorbé i de les Sres. Benedí i Capdevila, i també dels Srs. Fernández Díaz i 
Mulleras i de la Sra. Esteller, i l’abstenció del Sr. Garganté i de les Sres. Lecha i 
Rovira.
4. (E.08.6128.16) Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge de 
Barcelona, la finca situada a la Via Favència núms. 263-271, grafiada en el plànol 
annex, per a la construcció i gestió d’un edifici d’habitatges de protecció en règim de 
lloguer i de venda en dret de superfície, d’acord amb el planejament urbanístic, i 
segons el disposat en els articles 49 i 50 del Reglament del Patrimoni dels Ens 
Locals, de 17 d'octubre de 1988; sotmetre l'expedient a informació pública durant un 
termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per 
aprovada la cessió; formalitzar la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la 
dita finalitat que està garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes 
de l’article 50 del Reglament esmentat; i facultar l'Alcaldia per a realitzar totes les 
actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord.
S’aprova per unanimitat el dictamen precedent.
5. (E.08.6133.16) Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal 
de l’Habitatge respecte la finca del carrer Escolapi Càncer núms. 10-12, grafiada en 
31
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la 
construcció i gestió, d’acord amb el planejament urbanístic, d’un edifici d’habitatges 
de protecció oficial per a destinar-lo a lloguer social, d’acord amb les condicions del 
document annex, que s'aproven; sotmetre l'expedient a informació pública durant un 
termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a 
constituir el dret; formalitzar-lo d'acord amb les dites condicions; inscriure'l en el 
Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions 
encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord.
S’aprova per unanimitat el dictamen precedent.
6. (ASS 2017-02/07) Aprovar la constitució de l’Associació Xarxa de Municipis per 
l'Economia Social i Solidaria i la incorporació a la mateixa de l’Ajuntament de 
Barcelona com a membre de ple dret; aprovar els Estatuts de l’associació que 
s’adjunten a l’expedient; designar el Primer Tinent d’Alcaldia com a representant 
titular i el Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum com a 
representant substitut de l’Ajuntament de Barcelona. Facultar ambdós, 
indistintament, per a la signatura dels documents i efectuar tots els tràmits 
necessaris per a l’execució i efectivitat de l’acord. Comunicar aquest acord a la Xarxa 
d’Economia Social i Solidària, a través de la secretaria tècnica que està assistint el 
procés de constitució de la futura associació.
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i 
la Sra. Esteller.
7. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament com a soci 
únic de la Societat Privada Municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA, els acords 
següents: Primer.- Designar el Sr. Felix Ortega Sanz membre del Consell 
d'Administració de la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, en substitució del 
Sr. Salvador Illa Roca. Segon.- Establir que el termini de designació del conseller que
es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació 
que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer.- Facultar 
indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer 
davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per 
complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també 
la correcció d'errors materials en cas necessari.
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Ciurana, 
Ardanuy, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, dels Srs. Sierra, 
Alonso i Blanco i de les Sres. Mejías i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la 
Sra. Esteller, també del Sr. Garganté i de les Sres. Lecha i Rovira.
Tot seguit, es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que 
estrictament fa referència a l’adopció dels acords precedents, per tal d’agilitar-ne la 
inscripció en el Registre Mercantil.
32
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS
8. (F1701) Autoritzar el Patronat Municipal de l'Habitatge a concertar dos préstecs 
hipotecaris per uns imports màxims de 3.900.000,00 euros i 3.600.000,00 euros 
respectivament, destinats a finançar les obres de dues promocions de 26 habitatges 
cadascuna, a Can Batlló, en les condicions que s'adjunten a l'annex.
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i de 
les Sres. Mejías i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller, també 
del Sr. Garganté i de les Sres. Lecha i Rovira.
COMISSIÓ D'ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT
9. (CO 2017-02/4) Ratificar, com a ens consorciat, l’acord adoptat pel Comitè 
Executiu de l’Autoritat del Transport Metropolità, en sessió de 12 de juliol de 2016, 
per delegació del seu Consell d’Administració, relatiu a l’aprovació de la modificació i 
refosa dels seus estatuts segons consta en l’expedient administratiu.
Es retira el dictamen precedent.
Districte de Sant Andreu
10. (16PL16424) Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la 
regulació de l'equipament esportiu situat a la confluència dels carrers Pare Manyanet 
i Bonaventura Gispert, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa 
referència l’informe tecnicojurídic de la Direcció de Serveis de Planejament; resoldre 
les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de 
conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; 
informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a 
aquest acord.
S’aprova per unanimitat el dictamen precedent.
Districte de Sant Martí
11. (15PL16373) Resoldre sobre l’aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per 
a la implantació de locals comercials inferiors a 2500m2 de superfície de venda, al 
Centre Comercial de Diagonal Mar, promogut per NW Diagonal DM1 S.L., amb les 
modificacions a què fa referència l’informe tècnic-jurídic de la Direcció de Serveis de 
Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública 
de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de 
valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes 
de motivació s’incorporen a aquest acord.
La Sra. Sanz indica que es porta a resolució el pla especial urbanístic (PEU) 
d’iniciativa privada que preveu l’increment de superfície comercial del centre 
comercial Diagonal Mar, convertint el que fins ara eren sales de cinema en futures 
botigues.
33
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Posa de manifest que són prou coneguts els detalls de la tramitació del PEU, i 
destaca que és un assumpte que ve de lluny, tenint en compte que existeix un 
planejament vigent que reconeix el possible increment de superfície comercial. 
Precisa que es tracta d’un procediment que té, d’una banda, una dimensió 
administrativa i, d’altra banda, una de política, motiu pel qual sotmeten aquest punt 
a debat en marc del Ple.
Indica que el procediment administratiu de tramitació planteja unes possibilitats 
limitades, i destaca que les dimensions política i administrativa no es determinen en 
un mateix nivell, tenint en compte el marc legal que condiciona la primera. 
Assenyala que les opcions estan molt fixades en base a la legalitat, entre les quals, 
en primer lloc, l’aprovació del PEU, que es pot fer amb debat polític o sense. 
Confirma, en aquest sentit, que el govern defensa la transparència de l’urbanisme i, 
per tant, que els expedients s’han de debatre. Afegeix que una altra de les opcions 
és suspendre la tramitació, tot i que aquesta suspensió és temporal i no determina el 
futur del PEU. I, finalment, indica que existeix l’opció de la denegació, que exigeix 
una motivació suficient, que no necessàriament ha d’implicar només que els informes 
tècnics ho determinin. Fa avinent que aquesta és una nova tesi que, gràcies a un 
informe jurídic sol·licitat a Secretaria general, ha permès posar en qüestió el 
determinisme urbanístic que es planteja per a la consecució d’aquests planejaments.
Concreta que en el cas específic que els ocupa, el govern ha plantejat que si el 
Plenari s’havia de posicionar, calia veure quines eren les opcions dels grups 
municipals a l’hora d’abordar una qüestió que no només és tècnica sinó també 
política. Confirma que han explorat totes les possibilitats i el resultat és que un 
segon informe sobre la tesi del determinisme urbanístic elaborat també per la 
Secretaria conclou que, en aquest cas, la denegació seria contrària a dret.
En conseqüència, confirma que, malgrat haver trobat diferents interpretacions 
jurídiques, i considerar que hi ha marge de maniobra sobre allò que es pot fer i allò 
que no en el marc del Plenari, en aquest cas concret només poden procedir a 
presentar aquest acord d’aprovació definitiva d’aquesta tramitació d’iniciativa 
privada.
El Sr. Blasi considera lamentable la manera com el govern i la mateixa Sra. Sanz han 
conduït aquest assumpte, i reitera, com ja va dir en comissió, que les maneres són 
importants, i que seguir el camí populista de la seva líder és una equivocació i un 
menyspreu al Plenari i a la ciutat.
Destaca que fa més d’un any que tracten aquest assumpte, tot i que tan sols fa 
quatre mesos que han obert els ulls malgrat els advertiments que els han fet, segurs 
que no tiraria endavant, prometent informes jurídics que no han arribat, i tan sols 
han actuat amb gesticulació i promeses incomplertes.
Posa de manifest que el segon informe del Secretari és una reprovació en tota regla 
a l’actuació del govern municipal, i hauria de fer posar en marxa l’actuació de 
l’oficina per la transparència i les bones pràctiques.
Entén que la Sra. Sanz s’ha dedicat a gesticular i a manipular, ha intentat fer 
partícips els membres d’aquest consistori d’una actuació amb trets de desviació de 
poder, cosa que considera inadmissible, traient-se de la màniga in extremis un 
informe tecnicopolític, fet a mida, per intentar que el consistori donés cobertura a 
allò que l’informe del Secretari defineix com un acte que no s’ajusta a dret, és a dir, 
prevaricació.
34
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Retreu al govern que posi en un compromís el personal tècnic, el Secretari i el 
consistori, tot plegat per postureig, ja que sap certament que aquest acord no es pot 
prendre. Altrament, si el volen canviar, han de començar per canviar el model de la 
ciutat.
Comenta, igualment, que sembla que hi ha un tercer informe que diu que el Plenari 
no decideix res en l’apartat de propostes d’acord, i tan sols emet decisions polítiques 
sense conseqüències tècniques, cosa que els porta a pensar que s’obren les portes al 
silenci administratiu.
Afirma que avui el govern fa el ridícul, i el fa fer a algunes persones. I troba curiós 
com intenta rentar-se les mans, quan el PSC i ICV-EUiA, ara al govern, són 
responsables de tots i cadascun dels centres comercials de la ciutat.
Remarca que avui no estan parlant d’un increment de metres quadrats comercials, 
sinó de com distribuir-los, cosa que la norma vigent contempla. Per tant, els 
suggereix que modifiquin el PECAB; i li retreu que el missatge que està donant a la 
ciutadania sigui de plena inseguretat jurídica, de desprotecció a les persones 
administrades, atès que el govern suggereix que el Plenari del Consell Municipal no 
serveix de res, i que, per part del govern, tot s’hi val.
El Sr. Blanco assegura que tenen la sensació que se’ls està prenent el pèl amb 
aquest assumpte, ja que l’Ajuntament no pot prendre acords contraris a dret. En 
conseqüència, justifica l’abstenció del seu grup perquè no vol que el govern 
municipal defugi les seves responsabilitats emparant-se en els grups de l’oposició.
Insisteix que el govern ha de prendre decisions fins i tot quan li resultin incòmodes 
perquè és la seva responsabilitat.
Recorda que el seu grup va alertar que, en aquest cas que els ocupa, el govern 
municipal estava actuant de mala fe i amb voluntat d’obstrucció administrativa, i ara 
ho ratifica. Fa notar que el govern no ha tingut mai la voluntat d’aprovar aquest PEU, 
i ha dilatat en el temps la seva tramitació posant-hi totes les traves possibles.
Posa en relleu que, ara, el govern argumenta que el PEU va en contra del seu model 
de ciutat, i pregunta per què no ho van dir quan es va iniciar la seva tramitació en 
comptes de demanar tota mena d’informes que, finalment, han resultat positius. 
Pregunta si, altrament, confiaven que algun informe seria negatiu per emprar-lo com 
a excusa, cosa que entén que és obrar de mala fe.
Afegeix que també s’ha obrat de mala fe amb els grups municipals quan, en la sessió 
de la comissió d’Urbanisme de la setmana passada, se’ls va presentar un informe, 
que no han tingut temps material d’examinar, amb el qual es pretén justificar un vot 
contrari a l’aprovació del PEU. Afegeix que l’esmentat informe, a més, està incomplet 
i mal redactat i que fa referència a acords de cimeres internacionals sobre el canvi 
climàtic, i al·lega que el centre comercial pot generar efectes negatius en el medi 
ambient i en el benestar i salut de les persones. Recorda que Diagonal Mar fa vint 
anys que funciona, i que amb aquest PEU no incrementarà la seva superfície, sinó 
que redistribuirà els espais comercials en l’interior de l’edifici.
Precisa que en l’informe jurídic s’hi diu textualment que les resolucions 
administratives s’han d’ajustar als principis de no arbitrarietat, confiança legítima i 
bona fe, uns principis que el govern ha vulnerat amb els seus procediments; així, ha 
actuat arbitràriament, amb mala fe i ha destruït la confiança que la ciutadania hauria 
de tenir en el bon funcionament de l’administració pública.
35
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Diu que estan indignats, i molt preocupats pels efectes que pugui tenir aquesta 
manera d’actuar, al límit de la desviació de poder i de la prevaricació, i que 
constitueix una vulneració de drets. 
Demana al govern, per tant, que reflexioni i que no s’aparti de la legalitat.
El Sr. Coronas recapitula que el novembre de 2015 s’accepta a tràmit el PEU, el 
setembre de 2016 se’n fa l’aprovació inicial, i el desembre del mateix any es 
procedeix a la suspensió, per a la qual se sol·liciten dos informes, un de vinculat a la 
mobilitat i un a la Direcció de Comerç, que són presentats pel promotor i que 
l’Ajuntament informa favorablement; afegeix que es presenta en comissió un informe 
tècnic de model de ciutat, i el seu grup, juntament amb altres, demana un informe 
jurídic. I, finalment, arriben al dia d’avui, en què ja disposen de l’informe esmentat, 
més d’un de complementari i un altre de darrera hora que, tots, diuen el mateix: la 
denegació és contrària a dret.
Entén que això és una lliçó de primer d’urbanisme, què és legal i que no, drets i 
deures. Per tant, confien que el govern hagi après la lliçó, i assegura que no vol 
personalitzar en ningú d’aquest govern, atès que no dubta de la bona voluntat de 
voler evitar haver arribar a aquesta situació.
Confirma que el seu grup està a favor del model de comerç de proximitat, però 
remarca que el model de ciutat l’aplica qui governa, que ha de planificar, cosa que 
suposa fer planejament urbanístic i no pas experiments. Per tant, retreu al govern 
que no els escoltin quan reclamen el dret de tanteig i retracte a la ciutat, mesures a 
favor del patrimoni, inversions concretes o la revisió de determinats planejaments. 
Insisteix que model de ciutat no és postureig i discursos, ni anuncis o excuses sinó 
fets. 
Entén que el govern ha centrat esforços allà on no tocava, trucant veïns i 
comerciants, com ha fet les darreres hores, per dir-los que tot és culpa dels altres, 
menys del govern. Replica, però, que la culpa és tota seva. Considera, altrament, 
que si s’hagués encertat l’estratègia d’entrada, i en comptes de demanar informes 
absurds per endarrerir l’aprovació definitiva del PEU hagués parlat de model de ciutat 
només de començar, ara es proposaria la denegació. Lamenta, doncs, la tàctica 
erràtica i errònia del govern, al qual responsabilitza que aquest acord tiri endavant.
El Sr. Fernàndez Díaz defineix aquest dictamen com la història d’una gran mentida 
que també hauria pogut estar la d’una gran il·legalitat.
Justifica qualificar-ho de gran mentida perquè el govern s’ha dedicat a enganyar 
sistemàticament veïns i comerciants quant a la tramitació inicial d’aquest expedient, 
dient-los que volia defensar un model de barri i de ciutat, un model comercial 
contrari a les grans superfícies i, per tant, en contra de l’ampliació de Diagonal Mar, 
tot i que no es tracta de cap ampliació d’una gran superfície comercial, sinó que es 
mantenen els mateixos cinc mil metres quadrats existents que es redistribueixen.
Retreu al govern, igualment, allò que no ha explicat als veïns i comerciants, i és que 
si existeix la gran superfície comercial Diagonal Mar, com moltes altres a Barcelona, 
és perquè al llarg de la dècada dels noranta el llavors tripartit municipal va aprovar 
sistemàticament un planejament urbanístic, les anomenades àrees de nova 
centralitat, que sempre es basava en el comú denominador que en l’epicentre s’hi 
instal·lava una gran superfície comercial.
Afegeix que a tot això s’hi suma un intent de vulneració de la legalitat, fins i tot s’ha 
fregat la prevaricació, la desviació de poder, actuant el govern municipal amb mala 
36
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
fe i amb una evident arbitrarietat. Tanmateix, confirma que amb la votació d’aquest 
punt es rectificarà, i insisteix a denunciar que ja està bé d’intentar instrumentalitzar, 
de capgirar la llei, fins i tot amb disposició d’infringir-la.
En conseqüència, reclama en nom del seu grup que el govern acabi amb uns 
discursos polítics buits de contingut, que perjudiquen Barcelona i que són contraris a 
la llei, i que aquest dictamen serveixi per esmenar-li la plana d’una vegada.
Reitera que ja n’hi ha prou de presentar en comissió informes tecnicopolítics per 
rebutjar una petició que era ajustada a dret, atès que els informes que s’han de 
presentar a deliberació, debat i aprovació del Plenari del Consell Municipal no són 
polítics, sinó tècnics ajustats a la llei; mentre que les declaracions polítiques s’han de 
fer en un altre àmbit i moment. Considera que en aquest cas concret, el govern 
hauria d’haver fet la seva valoració política quan, gràcies al planejament del anys 
noranta, Barcelona es va transformar urbanísticament amb grans superfícies com a 
pols d’atracció de centralitat als Districtes.
La Sra. Lecha es ratifica en allò que el seu grup ja ha expressat en diverses ocasions, 
i és en l’oposició frontal al model comercial de grans superfícies que agrupen, 
fonamentalment, establiments de franquícies i multinacionals. Consideren que no és 
un model a promocionar sinó a combatre i, per tant, veuen amb bons ulls que el 
govern aprofités qualsevol possibilitat per aturar el PEU que els ocupa.
Indica que més enllà dels informes que constaven en l’expedient, i del fet que el seu 
grup considera imprescindible reivindicar el caràcter polític i social d’aquest 
assumpte, hi ha un aspecte que entenen que és prou clar, i és que l’urbanisme va 
néixer com a resposta a un creixement caòtic, arbitrari i antisocial de les ciutats, i 
remarca que aquest és el sentit polític que cal donar a l’urbanisme, malgrat els 
discursos que apel·len a la reglamentació sense altre contingut que servir a les grans 
empreses i a les multinacionals.
Manifesta el parer que l’Ajuntament no pot actuar com una gestoria acrítica, que el 
limiti al paper de controlador de la legalitat, obviant la responsabilitat política davant 
els veïns i veïnes de la ciutat com s’ha fet fins ara. Per tant, el seu grup reclamava 
que es denegués expressament aquest PEU.
Assenyala que en aquest cas concret han constatat que el govern ha preferit 
agenollar-se davant del poder, que no pas acarar que la por ha de canviar de bàndol.
La Sra. Sanz puntualitza al Sr. Coronas que aquest és un planejament vigent i que 
no es pot canviar sense indemnització, i considera que ERC això ho sabia.
Observa que la nova tesi sobre el determinisme urbanístic plantejada a escala de 
ciutat no l’han demanada altres formacions polítiques que han tingut responsabilitats 
de comerç a Barcelona, sinó que ho ha fet l’actual govern que, des de fa dos anys, 
està intentant resoldre una situació que ve d’antic.
Remarca, però, que no només estan parlant d’allò que s’arrossega de molt lluny, sinó 
també d’allò més proper, i recorda que fa tres anys els grups de CiU i del PP, sabent 
les implicacions de les grans superfícies comercials en relació al comerç de 
proximitat, van aprovar una modificació de planejament per permetre trenta-sis mil 
metres quadrats de sòl comercial a la ciutat.
Per tant, manifesta que no sap si és que els Srs. Blasi i Fernández Díaz practiquen la 
ignorància jurídica manifesta, i replica que aquest govern no ha actuat ni amb mala 
fe ni amb inseguretat jurídica, i assegura que treballaran amb totes les eines als seu 
37
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
abast per garantir la defensa del comerç de proximitat, i això és el que han fet en 
aquest cas que els ocupa.
Precisa que quan la norma i els informes posen de manifest que no és pot fer més, el 
govern planteja el debat polític i no amaga el cap sota l’ala com feia el govern 
anterior.
El Sr. Blasi entén que l’aprovació del PEU es farà per silenci administratiu. I fa notar 
al govern que confon la discrecionalitat amb l’arbitrarietat, cosa que comportarà 
conseqüències nefastes a la ciutat.
Observa que ara resulta que no serveix per a res allò que es decideix al Plenari 
perquè tot seguirà el seu tràmit, per la porta del darrere que l’actual govern no s’ha 
cansat de retreure a l’anterior. I lamenta que es passin el dia alliçonant amb 
missatges erronis, erràtics i generant incerteses en comptes de treballar.
Entén que avui el govern paga el seu populisme i la seva mala gestió; i li suggereix 
que si vol fer alguna cosa en positiu per al comerç de proximitat de la ciutat 
mantingui els eixos comercials.
Finalment, expressa que el seu grup farà una abstenció en aquest punt.
El Sr. Coronas considera que avui es torna a demostrar la dualitat del govern 
municipal, d’una banda, el que fa l’anunci i, d’altra banda, el que admet a tràmit i fa 
els informes favorables.
Insisteix en la diferència entre fer les coses bé o malament, entre dir veritats o dir 
mentides, i creu que això és el que realment hauria de preocupar al govern de la 
ciutat.
El Sr. Fernàndez Díaz demana a la Sra. Sanz que no desviï l’atenció, i reitera que si a 
Barcelona existeixen grans superfícies comercials és perquè la formació en què milita 
–ICV-EUiA– ha votat sistemàticament a favor de cada planejament urbanístic que ha 
permès la construcció de grans superfícies comercials, cosa que el grup del PP mai 
no ha fet.
Posa en relleu que aquest dictamen s’aprovarà sí o sí, o bé expressament amb el vot 
a favor, o bé, si es rebutja, s’aprovarà per silenci administratiu. I avança que el seu 
grup farà una abstenció.
La Sra. Lecha indica que el seu grup volia votar la denegació del PEU; i fa notar que 
per aprovar-lo sí o sí no cal una actuació democràtica, i assenyala que aquesta és 
una situació amb què es troben tot sovint a la comissió d’Urbanisme.
Avança el vot contrari a aquesta aprovació.
La Sra. Sanz justifica totes les reflexions que ha suscitat aquest assumpte per la 
preocupació que els causa la situació del comerç de proximitat; en aquest sentit, 
afirma que volen treballar per garantir una ciutat amb mixtura d’usos i, per aquest 
motiu, plantegen un teixit urbà que prioritzi el comerç de barri.
Posa de manifest que, atès que no és possible jurídicament un acord de denegació 
del PEU, i que allò que es fa en aquesta cambra és una valoració política de 
l’operació, el govern municipal votarà en contra.
El Sr. Coronas, després que l’Alcaldessa informi dels sentits del vot del grups 
municipals, anuncia una abstenció del seu.
38
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
El Sr. Fernàndez Díaz també anuncia l’abstenció del grup del PP, i insisteix a augurar 
que aquest dictamen s’aprovarà per silenci administratiu.
En aquest punt, s’incorpora un resum de la nota jurídica signada pel Secretari 
General, la qual ha estat distribuïda a tots els membres del consistori, en els termes 
següents:
En relació als possibles posicionaments pel que fa al vot de l’acord corresponent al 
punt 11è de l’ordre del dia, es fan dues consideracions:
a) Els posicionaments a favor, si així consta explícitament, s’haurien d’interpretar 
com un vot favorable a l’aprovació del Pla.
b) Els posicionaments de vot contrari, en el sentit de no conformitat amb el Pla, però 
explicitant la impossibilitat de denegar la seva aprovació per impossibilitat legal, es 
considerarien contraris a la resolució sobre el fons de l’assumpte mitjançant l’adopció 
d’acords d’un dels acords típics, produint-se, en conseqüència , un cop s’hagi 
exhaurit el termini per resoldre, els efectes legals procedents quant al mecanisme del 
silenci positiu (art. 91 TRLUC).
Es rebutja el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Pisarello, Asens, 
Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, i dels Srs. 
Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín, i també del Sr. Garganté i de les Sres. 
Lecha i Rovira, i l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i les 
Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i de les Sres. 
Mejías i Barceló, dels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i de les Sres. Benedí i 
Capdevila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i de la Sra. Esteller.
12. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament com a soci 
únic de la Societat Privada Municipal Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, els 
acords següents: Primer.- Designar el Sr. Manuel Valdés López membre del Consell 
d'Administració de la Societat Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, en 
substitució del Sr. Francisco A. Ullod Marcos. Segon.- Establir que el termini de 
designació del conseller que es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, 
sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 
Tercer.- Facultar indistintament la Presidenta i el Secretari del Consell 
d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el 
nomenament anteriors, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva 
inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas 
necessari.
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Ciurana, 
Ardanuy, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, dels Srs. Sierra, 
Alonso i Blanco i de les Sres. Mejías i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i de 
la Sra. Esteller, i també del Sr. Garganté i de les Sres. Lecha i Rovira.
Tot seguit, es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que 
estrictament fa referència a l’adopció dels acords precedents, per tal d’agilitar-ne la 
inscripció en el Registre Mercantil.
39
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
PART D’IMPULS I CONTROL
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipals de Cs:
1. (M1519/5702) El Plenari del Consell Municipal acorda: Que el Govern municipal 
presenti en el termini de 6 mesos una proposta d'ordenança del lloguer turístic que 
contempli, entre d'altres, els aspectes següents: 1. Distinció i regulació diferenciada 
entre l'habitatge d'ús turístic i el lloguer en l'habitatge habitual. 2. Horaris, ocupació 
màxima i normes de comportament dels hostes que s'adaptin a les característiques 
dels diferents tipus d'allotjament. 3. Responsabilitat de l'operador propietari o 
arrendatari de l'immoble en cas d'incompliment de les normes establertes a 
l'ordenança. 4. Protocols d'actuació municipal i sancions. 5. Estudiar la possibilitat 
legal d'establir una fiança pels habitatges d'ús turístic i una taxa o impost per al 
lloguer col·laboratiu. 6. Establir la suspensió de l'activitat en cas d'infraccions greus i 
reiterades.
El Sr. Blanco justifica la presentació de la proposició amb la voluntat que es comenci 
a treballar en l’elaboració d’una ordenança d’allotjaments turístics. Recorda que 
aquesta proposta ja la van exposar durant el debat del PEUAT i que l’havien posada 
com a condició per donar-hi suport.
Precisa que presenten aquesta iniciativa, en primer lloc, per donar resposta a 
demandes ciutadanes expressades en el procés participatiu del PAM en el sentit 
d’ordenar les condicions del lloguer turístic, evitar abusos i establir un marc normatiu 
per distingir entre els pisos turístics i el lloguer de cases particulars. Concreta que la 
creació d’un reglament per als pisos turístics il·legals compta amb trenta suports 
ciutadans; la generació d’un marc normatiu just per compartir el domicili propi amb 
hostes, compta amb dos-cents seixanta-set suports; o que l’exclusió de possibles 
sancions a les cases compartides acreditades mitjançant el padró, sempre que no 
estiguin regulades, compta amb cent divuit suports. 
En conseqüència, consideren que per vehicular aquestes demandes ciutadanes cal 
una nova ordenança que reguli dues realitats que, malgrat que sovint es confonen, 
són molt diferents: d’una banda, els pisos turístics i, d’altra banda, el lloguer de 
cases particulars.
Precisa que la diferència entre un pis turístic i el lloguer d’una residència habitual és 
que els primers es lloguen sencers, i estan regulats com una activitat professional pel 
decret 159/2012 d’habitatges d’ús turístic; mentre que els domicilis particulars es 
comparteixen atès que són residències habituals, i en no ser una activitat 
professional no està regulada. Això no obstant, posa en relleu que la realitat és que 
milers de famílies a Barcelona depenen dels ingressos que això els reporta, que 
poden ser més o menys ocasionals o complementaris, però que en alguns casos 
arriben ser vitals per mantenir els habitatges.
Posa en valor, a més, que es tracta d’una activitat que, a diferència dels pisos 
turístics, no expulsa els residents dels seus barris. 
Tot i que es tracta d’un lloguer no professional –que el seu grup denomina un lloguer 
col·laboratiu–, en molts altres països i ciutats està regulat; així, a França, per 
exemple, llogar o compartir l’habitatge habitual no requereix cap comunicació ni 
permís de les entitats locals; a Espanya, però, no existeix cap llei que doti aquesta 
40
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
activitat de seguretat jurídica i, per tant, insisteix que cal una regulació que 
distingeixi clarament entre els pisos turístics i les cases particulars, entre l’activitat 
professional i el lloguer col·laboratiu en les residències habituals.
En conseqüència, apunta que el primer objectiu de l’ordenança ha de ser dotar de 
seguretat jurídica el lloguer col·laboratiu diferenciant-lo clarament del turístic. Per 
tant, assenyala que s’ha d’establir una regulació diferenciada per als pisos turístics i 
les cases particulars, i en aquest darrer cas, proposa que es doti d’un marc jurídic 
propi mitjançant el pagament d’una taxa municipal, que s’hauria d’implementar en 
col·laboració amb les plataformes i els usuaris.
Quant als pisos turístics, que han estat objecte de controvèrsia, de vegades 
injustament, com a font de conflictes de convivència, entenen que per acabar amb 
els abusos s’han d’establir unes normes clares per a l’activitat que s’han de fer 
complir en tots els casos. Per tant, afegeix que l’ordenança també ha d’incloure 
protocols municipals, procediments sancionadors, establir les responsabilitats de 
propietaris, llogaters i operadors; i també estudiar l’establiment d’una fiança per 
garantir el pagament de les sancions. I afegeix que, fins i tot, hauria de contemplar 
el cessament de l’activitat en cas d’incompliment greu i reiterat a fi d’excloure els 
mals operadors i salvaguardar els qui actuen correctament.
Considera que fer-ho com acaba d’explicar és possible perquè disposen d’un marc 
regulador que ho permet, que inclou el decret d’establiments d’allotjament turístic; i 
el fet que el nou reglament de la Llei de turisme 13/2002, encara no aprovat, apunta 
en la direcció que els ajuntaments tinguin competències per aprovar aquesta mena 
d’ordenances; i, finalment, destaca que també està contemplat en l’esborrany del Pla 
estratègic de Turisme.
Conclou, per tant, que valoren la necessitat urgent d’aquesta ordenança per garantir 
la seguretat jurídica i per establir unes normes que garanteixin la convivència.
El Sr. Martí avança el vot favorable del seu grup a la proposició, amb un objectiu que 
comparteixen plenament i que van fer explícit en el debat del PEUAT, i tot i que hi 
van votar en contra per raons a bastament conegudes, sí que pretenien abordar 
aquesta realitat que actualment està una situació d’alegalitat i de manca de 
concreció, i van apuntar que calia una regulació amb les màximes garanties 
jurídiques.
Afirma que la seva formació és del parer que les polítiques municipals haurien de 
contribuir a distribuir la riquesa que generen activitats econòmiques que paguen 
impostos; premiar i afavorir a qui fa bé les coses i, altrament, perseguir i aplicar la 
llei a qui les fa malament.
Entén que l’activitat a regular, la dels habitatges de residència habitual que són 
compartits amb visitants, és important perquè suposa un complement a les rendes
familiars, de moltes famílies que d’altra manera tenen dificultats serioses per arribar 
a final de mes; alhora que paga impostos a l’Ajuntament, que els podrà utilitzar per 
redistribuir la riquesa a la ciutat.
Apunta, a més, la necessitat que el futur reglament de la Llei de turisme de la 
Generalitat reguli la figura del lloguer per temporades d’habitatge habitual, però 
també alerta que s’haurà d’aprofitar l’ordenança per regular tot allò que no faci el 
decret; és a dir, de cap manera no pot ser-ne una rèplica exacta.
Observa que, independentment de com es redacti la futura ordenança, els efectes 
col·laterals negatius del turisme continuaran perjudicant la ciutat si el govern 
41
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
municipal, a més d’establir plans de xoc, no fa la feina quotidiana de perseguir la 
il·legalitat.
Finalment, anima el govern a dialogar i a consensuar amb tots els grups municipals i 
els sectors implicats quan es disposi a redactar l’ordenança.
El Sr. Coronas diu que el seu grup és conscient de la necessitat d’elaborar una 
ordenança municipal sobre l’ús turístic de l’habitatge que complementi la Llei de 
turisme, una qüestió que el govern municipal té pendent. Això no obstant, 
consideren que els termes en què el grup de Ciutadans ho planteja es queden curts 
en molts aspectes.
Així, fa notar que la proposició presenta redundàncies amb l’actual llei de turisme, 
que ja preveu molts dels aspectes que exposa, i considera que està mancada 
d’ambició. En aquest sentit, assenyala que la llei ja contempla, mitjançant la llicència 
d’habitatge d’ús turístic, la distinció amb el d’ús residencial; alhora que el PEUAT 
també corregeix la situació.
En referència a l’ocupació màxima dels pisos, indica que, per llei, ha de ser la que 
especifica la cèdula d’habitabilitat; alhora que la llei també contempla l’extinció de la 
llicència en cas d’incompliment de la normativa vigent.
Pel que fa als protocols d’actuació municipal i les sancions, indica que també estan 
previstos en el cas dels propietaris particulars i en el dels operadors; i manifesta la 
consideració que el problema ha estat sobretot la manca d’activitat inspectora, ara 
reforçada gràcies a la proposta del seu grup d’incrementar el servei els propers dos 
anys.
A tall de conclusió, confirma que, tot i que comparteixen amb el grup de Ciutadans 
que cal desenvolupar una ordenança, caldria ser molt més exigents en el seu 
desenvolupament en matèria d’accessibilitat dels habitatges d’ús turístic, d’eficiència 
energètica, de sonometria, o informes de bombers. I insta el govern municipal a fer 
una revisió periòdica de llicències i que en un termini raonable, per exemple de 
quatre mesos, tots els habitatges legals d’ús turístic hagin de complir amb la 
normativa vigent. Per tant, insisteix que cal posar ordre no només amb la il·legalitat 
sinó també en els habitatges legals.
Finalment, afirma que els sorprèn la preocupació del grup proposant per restringir 
l’activitat dels habitatges d’ús turístic, tot i el discurs neoliberal que ha desplegat 
amb el PEUAT i al qual els tenen acostumats habitualment. Per tant, tot esperant que 
l’ordenança es desenvolupi amb uns termes més ambiciosos, avança l’abstenció del 
seu grup.
El Sr. Mulleras comenta que la propera setmana arribaran a Barcelona prop de cent 
mil congressistes assistents al Mobile World Congress, i s’estima que entorn del 30% 
s’allotjarà en pisos turístics i en habitacions llogades en pisos particulars. Fa avinent 
que en la darrera edició d’aquest congrés es va estimar que divuit mil congressistes 
havien optat per aquest allotjament, generant un volum d’ingressos entorn dels vint-
i-set milions d’euros.
Per tant, remarca que aquesta activitat és una realitat a la ciutat que cal regular. 
Reconeix, com ja s’ha dit, que el lloguer d’habitacions significa un complement 
econòmic per a aquelles persones que tenen problemes per arribar a final de mes o 
per les que volen complementar els ingressos.
Assegura, tanmateix, que el seu grup no pot entendre l’economia col·laborativa com 
una economia submergida sinó sotmesa a regulació. Això no obstant, fa avinent que 
42
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
la Generalitat ja ha pres decisions al respecte, i encara no ha traspassat les 
competències adequades als ajuntaments a fi que puguin regular aquestes activitats. 
Remarca que el PP n’ha reclamat el traspàs moltes vegades a fi de poder regular 
cada conseqüència del turisme a Barcelona, que té una dimensió que no té res a 
veure amb altres ciutats de Catalunya i, a més, la Carta Municipal li atorga drets 
singulars.
Altrament, alerta que si no s’atorguen les competències en inspecció, sanció i 
regulació a l’ajuntament de Barcelona, difícilment servirà per a res la proposició que 
avui presenta el grup de Ciutadans. 
Diu que voldrien que la Generalitat atengués els grups polítics i que escoltés més 
aquest ajuntament pel que fa a la regulació dels pisos turístics, sempre amb 
l’objectiu de garantir la convivència a les escales de veïns.
La Sra. Lecha avança el vot en contra de la proposició que presenta el grup de 
Ciutadans, posicionament que justifica perquè la regulació dels allotjaments turístics 
ja disposa del marc jurídic establert amb el PEUAT i amb la reglamentació de la 
Generalitat.
Per tant, considera que el grup proposant pretén un replantejament i obrir la 
possibilitat a altres tipus de regulació que donin via lliure a interessos per consolidar, 
encara més, el turisme a la ciutat.
Contràriament, assenyala que per al seu grup el control dels habitatges legals d’ús 
turístic existents, pel que fa al manteniment de la convivència, com el tancament 
dels il·legals, ha de ser una normalitat, així com el control del compliment rigorós de 
la normativa d’hotels, albergs o residències d’estudiants.
Diu que són conscients, però, que ni així no es dóna resposta al problema real, que 
és el dret a l’habitatge vulnerat per la mercantilització i la gentrificació que provoca 
el monocultiu turístic; això no obstant, novament es plantegen en aquesta cambra 
proposicions que no són altra cosa que maniobres per dinamitar una regulació que es 
considera massa restrictiva. 
Entenen que propostes d’aquesta mena per part de grups que defugen el debat 
polític responen a l’empeny d’aconseguir mercantilitzar el dret fonamental d’accés a 
l’habitatge.
Pel que fa a les normes de comportament del turisme, entén que ja queden 
establertes amb les normes de convivència dels veïnats a les escales.
La Sra. Ballarín recorda que el gener d’enguany el Plenari va aprovar, sense cap vot 
en contra, una proposició que demanava que la futura llei de comerç de Catalunya 
respectés la singularitat de Barcelona, i que la llei reconegui a l’Ajuntament totes les 
eines per treballar a favor del model de comerç de la ciutat, de proximitat, 
responsable i sostenible.
Posa en valor que Barcelona té singularitats importants respecte a la resta del país 
en matèria de comerç, però també pel que fa al turisme i a la pressió sobre el lloguer 
d’apartaments turístics. Per tant, afirma que ha de disposar d’eines pròpies per 
gestionar aquest fenomen en benefici de la ciutadania. En conseqüència, entenen 
que si Barcelona ha de tenir singularitats en aquesta matèria s’han de concretar en la 
capacitat per incidir-hi, amb una regulació pròpia i la possibilitat de fer complir les 
seves normes en molts dels casos que apunta la proposició del grup de Ciutadans, 
entre les quals les responsabilitats dels propietaris, fiances o suspensió d’activitat en 
cas d’infracció greu.
43
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Indica que per aquestes raons l’Ajuntament va presentar al·legacions al projecte de 
decret de reglament de turisme de Catalunya, en el sentit de reclamar més 
autonomia i més competències a fi de poder intervenir en aspectes concrets. Per 
tant, confien que el decret reconeixerà aquestes demandes de Barcelona.
Pel que fa al model de fons de la regulació, avança que tindran ocasió de parlar-ne a 
bastament en el futur.
Per tot plegat, anuncia que el seu grup dóna suport a la proposició amb les 
transaccions proposades pel govern.
El Sr. Colom posa en relleu que el compromís del govern amb l’ordenació i la 
regulació dels habitatges turístics s’ha manifestat en diverses accions, i per aquest 
motiu avança el vot favorable a la proposició que han transaccionat amb el grup de 
Ciutadans.
Indica que ja han començat a treballar en propostes d’ordenança en la perspectiva 
que contempla el reglament de la Llei de turisme; però tant amb les al·legacions que 
hi han presentat, com amb els diversos missatges que han fet arribar a la Direcció de 
Turisme, volen evitar de perdre l’oportunitat d’acarar de manera decidida l’assumpte 
dels habitatges d’ús turístic, que no només afecta Barcelona sinó moltes ciutats.
Apunta que la regulació hauria de tenir com a objectiu principal la protecció i la 
recuperació de l’ús residencial i veïnal dels habitatges; i, en aquest marc, cal un 
reglament per millorar la regulació actual excessivament laxa, i que ajudaria a 
resoldre situacions de convivència dels habitatges d’ús turístic amb els veïns i veïnes 
i a millorar l’impacte en el dret d’accés a l’habitatge.
Fa avinent que, essencialment, l’increment dels preus de lloguer en determinades 
zones de la ciutat té una relació directa amb la proliferació d’aquest tipus 
d’habitatge; i, en aquest sentit, afegeix que la manca d’una regulació suficient fa que 
no s’afavoreixi un turisme de qualitat, així com també pot provocar situacions de 
competència deslleial amb altres tipologies d’allotjament turístic.
Confirma que no han deixat de demanar a la Generalitat la cessió de la capacitat 
normativa als ens locals en general, i a l’ajuntament de Barcelona en particular i en 
virtut de la seva Carta Municipal, per disposar de les competències que els permetin 
exercir la coresponsabilitat política i normativa en un assumpte de tanta importància 
per a la ciutat i que, a més, obeeix a una realitat poc homogènia en el conjunt del 
país.
Remarca que els habitatges d’ús turístic són una activitat econòmica i, com a tal, 
suposa un canvi d’usos, que implica determinar i adaptar aspectes com ara la 
capacitat màxima adequada, condicions d’accessibilitat, elements de seguretat o 
eficiència energètica. Afegeix que són aspectes que incideixen també en la prestació 
de qualitat que mereixen els usuaris.
Pel que fa al lloguer d’habitacions, posa de manifest que tal com està redactat 
actualment el reglament només els deixa la possibilitat d’habilitar-lo o no, de manera 
que també en reclamen la possibilitat de poder-lo regular.
El Sr. Blanco expressa el seu agraïment als grups que han entès quina era la intenció 
i l’esperit d’aquesta proposició que, com bé ha dit la Sra. Ballarín, el contingut de 
l’ordenança s’ha de treballar durant els propers mesos; puntualitza que aquesta 
iniciativa no pretén esgotar tot allò que s’ha d’incorporar a l’ordenança sinó que 
simplement apunta unes bases fonamentals per començar a treballar. Assegura que 
també entenen que l’ordenança ha de ser més ambiciosa i exigent, i que hi ha 
44
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
aspectes que no s’han mencionat com ara la temporalitat de les llicències o 
l’impediment de subrogar-les, que també s’hauria de valorar incloure’ls en el text 
normatiu.
Pel que fa a les intervencions dels grups d’ERC i de la CUP, considera que no han 
acabat d’entendre l’objectiu de la proposició, que no és ni prohibir ni restringir una 
activitat sinó arribar a una regulació sensata; i alerta que actualment existeix una 
inseguretat jurídica real, especialment perquè els lloguers d’habitacions en 
habitatges privats no estan regulats com a activitat professional.
El Sr. Coronas replica que han entès perfectament el sentit de la proposició, però 
consideren que amb un plantejament tan obert s’aposta més per la consolidació que 
pel decreixement de l’activitat turística. Altrament, el seu grup creu que hi ha 
aspectes a incloure en una ordenança, com ara els informes previs de bombers, 
sonometria, accessibilitat o certificat d’eficiència energètica, que deixaran gent fora 
de la norma i, per tant, s’apostarà per una activitat de qualitat i pel decreixement.
El Sr. Colom entén que seria positiu que entre tots col·laboressin a assolir que els 
ajuntaments recuperin competències en aquesta matèria.
S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb cinc abstencions –emeses 
pels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i de les Sres. Benedí i Capdevila –, tres vots en 
contra –emesos pel Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira–, i trenta-tres vots a favor 
de la resta de membres del Consistori, amb el text transaccionat següent:
El Plenari del Consell Municipal acorda: Que el Govern municipal, d’acord amb les 
competències que el Decret del Reglament de Turisme de la Generalitat de Catalunya 
defineixi per a l’Ajuntament de Barcelona, presenti en el termini de 6 mesos una 
proposta d'ordenança del lloguer turístic que contempli, entre d'altres, els aspectes 
següents: 1. Distinció i regulació diferenciada entre l'habitatge d'ús turístic i el 
lloguer en l'habitatge habitual. 2. Horaris, ocupació màxima i normes de 
comportament dels hostes que s'adaptin a les característiques dels diferents tipus 
d'allotjament. 3. Responsabilitat de l'operador, propietari o arrendatari de l'immoble 
en cas d'incompliment de les normes establertes a l'ordenança. 4. Protocols 
d'actuació municipal i sancions. 5. Estudiar la possibilitat legal d'establir una fiança 
pels habitatges d'ús turístic i una taxa o impost per al lloguer col·laboratiu. 6. 
Establir la suspensió de l'activitat en cas d'infraccions greus i reiterades.
Del Grup Municipal d’ERC:
2. (M1519/5690) El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Instar al Govern 
municipal a millorar la gestió pressupostària que ha provocat la generació dels 
superàvits més elevats de la història de l'Ajuntament de Barcelona. 2. Destinar a 
polítiques d'habitatge el 50%, com a mínim. del superàvit assolit l'exercici 2016 o, en 
el seu defecte, aquella quantitat que permeti assolir el 25% del total d'inversions 
previstes per a aquesta matèria a l'exercici 2017.
La Sra. Benedí fa referència a què molt properament el govern municipal farà públic 
el superàvit generat en l’exercici 2016; i posa en relleu que el seu grup va demostrar 
confiança en l’actuació del govern aprovant, entre altres qüestions rellevant, la 
modificació pressupostària que, a la pràctica, era el pressupost del 2016.
45
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Tanmateix, avança que per segon any consecutiu sembla que les dades que 
anunciarà el govern seran de superàvit històric. En aquest sentit, considera 
interessant analitzar declaracions de membres de l’actual govern quan, en anteriors 
mandats, eren a l’oposició i titllaven el superàvit d’inconcebible i insultant, i acusaven 
el govern de no posar la solvència financera d’aquest ajuntament al servei de 
combatre la crisi.
Assenyala que a aquest canvi de criteri sorprenent cal sumar-hi que, tal com s’ha 
demostrat avui mateix en el debat dels informes de l’Estat de la Ciutat i el de la 
Síndica, no es pot permetre que en una ciutat on no s’estan revertint les desigualtats 
engrandides per la pitjor crisi econòmica del capitalisme es generin tals superàvits.
Reconeix, d’una banda, que les lleis restrictives de l’estat fan realment complicada la 
gestió del pressupost de les administracions locals; però, d’altra banda, recorda que 
el maig de 2016 el seu grup ja va avisar que hauria volgut pactar un pressupost molt 
abans a fi de gestionar-lo amb les màximes garanties.
Fa avinent, però, que ara com ara les úniques dades de què disposen són les que els 
proporcionava el tancament de l’execució pressupostària de l’Ajuntament el 
novembre passat, les dades facilitades pel govern municipal arran d’una pregunta 
formulada en el ple d’octubre, i les que els han facilitat en la darrera sessió de la 
comissió d’Economia i Hisenda, en què no es va donar cap xifra concreta, tot i que en 
la sessió de Ple de l’octubre, aquest superàvit s’estimava en 23,9 milions d’euros. 
Finalment, segons el tancament al mes de novembre, el superàvit, tenint en compte 
els capítols de l’I al VII i sense els ajustos comptables que s’han de realitzar, 
arribava als 87 milions d’euros.
Indica que en el segon punt de la proposició plantegen una qüestió de sentit comú, 
però que va ser un dels impediments perquè el seu grup votés a favor del Pla pel 
dret a l’Habitatge, i que és que es destini un 25% de la inversió municipal total a 
l’habitatge, cosa que significa aproximadament uns cent deu milions d’euros anuals.
La Sra. Recasens avança, d’entrada, el suport a la proposició d’ERC i, tot seguit, fa 
algunes reflexions quant al superàvit.
Denuncia, en primer lloc, la manca de transparència manifestada pel Primer Tinent 
d’Alcaldia en amagar la xifra del superàvit, i li recorda que el 28 de febrer es farà 
públic el decret de liquidació de l’exercici 2016 i, per tant, la coneixeran. 
En segon lloc, diu que entenen que al govern li incomodi el superàvit que s’hagi 
pogut generar, i com que la demagògia té les potes molt curtes, demana que facin 
memòria de tot allò que membres de l’actual govern van arribar a dir dels superàvits 
de l’anterior mandat, que ara els retorna amb l’efecte bumerang d’un superàvit molt 
notable.
Reconeix que durant el mandat anterior s’havien generat superàvits, i que el del 
primer exercici el van destinar a tapar el dèficit generat per l’anterior govern, i a 
partir d’això, cada any van invertir el superàvit en serveis a les persones. Altrament, 
alerta al govern que en aquesta ocasió no ho podrà fer perquè comença a tenir 
problemes de liquiditat, en el pagament a trenta dies; afegeix que comença a caure 
l’estalvi brut, indispensable per disposar de recursos propis per invertir. Posa en 
relleu, igualment, que per primera vegada han davallat deu punts els ingressos 
corrents i les despeses corrents per un problema d’execució del pressupost, tot 
plegat sumat a la bombolla immobiliària que fa augmentar els ingressos provinents 
de les plusvàlues.
46
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Conclou, per tant, que ara ja s’ha instal·lat a la ciutat la bombolla immobiliària, la 
turística i la del superàvit que allunya cada vegada més l’Alcaldessa de l’activista que 
va ser.
El Sr. Alonso diu que el superàvit es pot considerar una anomalia crònica d’aquest 
ajuntament, cosa que significa que cada any li resten al calaix diners que no s’han 
gastat. Precisa que si estiguessin parlant d’una empresa privada o d’una economia 
familiar, se’n felicitarien, però no en el cas d’una administració pública que obté els 
seus ingressos a partir dels impostos que paga la ciutadania, i la seva obligació és 
utilitzar-los per proporcionar serveis públics de qualitat.
Precisa que anualment els barcelonins estan pagant una mitjana de cent milions 
d’euros de més en impostos, que l’Ajuntament no es capaç de transformar en 
serveis, cosa que és molt mala notícia en una de les ciutats més cares d’Espanya.
Afirma que el seu grup està convençut de la necessitat de reduir la pressió fiscal 
innecessària, motiu pel qual han presentat diverses propostes al govern per abaixar 
el tipus general de l’IBI i millorar els procediments de les taxes per rebaixar-ne el 
cost, unes mesures amb què aconseguirien disminuir la pressió fiscal i amb les quals 
ajustarien els ingressos municipals amb la despesa real.
Afegeix que també consideren imprescindible una gestió pressupostària seriosa, amb 
una planificació acurada i una execució rigorosa, atès que amb els diners públics no 
es pot improvisar.
Observa que, si malgrat totes aquestes actuacions, encara continuen generant 
superàvit està clar que tenen l’obligació, com a administració local, de fer inversions 
en benefici de les persones que tenen més necessitats. En aquest sentit, remarca 
que una de les qüestions que més ha defensat Ciutadans és la necessitat d’impulsar 
un parc d’habitatge públic de lloguer assequible, que seria el destí més adequat del 
superàvit.
Apunta, doncs, que la recepta per gestionar el superàvit municipal té tres 
ingredients; el primer, una reducció de la pressió fiscal a la ciutadania, el segon, una 
gestió pressupostària ben planificada i rigorosa i, el tercer, dedicar el superàvit a 
inversions sostenibles de caràcter social, entre les quals la creació d’un parc 
d’habitatge públic.
Considera que amb aquestes tres mesures es podria reduir el superàvit i fer una 
gestió socialment justa dels impostos dels barcelonins.
Acaba la seva intervenció avançant el vot a favor d’aquesta proposició.
El Sr. Mulleras diu que tenir superàvit, que podria ser una bona notícia en una 
empresa privada i en una economia familiar, no ho és en una administració pública, 
perquè com deia el llegendari entrenador Johan Cruyff, els diners han de ser al camp 
i no als bancs; per tant, els diners no han d’estar al calaix de la hisenda pública 
municipal, sinó als barris, als carrers i, també, a les butxaques dels barcelonins.
Entén, doncs, que el fet de tenir superàvit significa que a Barcelona hi ha marge per 
abaixar els impostos, i també per dedicar més diners a l’atenció social i a millorar la 
qualitat de vida de la ciutadania.
Observa que en la proposició del grup d’ERC s’hi diu que l’actual gestió 
pressupostària ha provocat la generació dels superàvits més elevats de la història 
d’aquest ajuntament, afirmació amb la qual discrepa. Altrament, destaca que l’època 
dels superàvits més alts dels darrers quinze anys s’ha situat en el període 2004-
47
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
2007, amb 605 milions d’euros, durant el mandat de coalició entre el PSC, ICV-EUiA i 
ERC.
Feta aquesta observació, avança que el seu grup donarà suport a la proposició, ja 
que malgrat les contradiccions que conté, consideren que no és gens bo generar 
superàvits en una administració sanejada com la de l’ajuntament de Barcelona, i 
perquè els diners públics han de ser al carrer i no al calaix; i, en cas que es generi 
superàvit, s’ha de destinar a millorar la qualitat de vida de la ciutadania abaixant els 
impostos i invertint als barris.
La Sra. Rovira posa de manifest que a Barcelona no es garanteix l’accés universal ni 
equitatiu als drets més bàsics al conjunt de la ciutadania. En aquest sentit, fa 
referència a l’habitatge, que actualment es regeix a la ciutat per la llei de mercat i no 
pel seu valor d’ús, de manera que no està considerat com un dret. Atribueix aquest 
estat de coses al sistema capitalista, que posa per davant els beneficis del capital 
que no pas els drets bàsics de les persones.
En conseqüència, justifica el suport de la seva formació a les ocupacions d’immobles 
per assolir vides dignes amb l’accés a l’habitatge, un dret, com ja ha dit, que no està 
garantir de forma universal i, per aquest motiu, proclama que la CUP és nítidament 
anticapitalista.
Considera que l’habitatge és necessari per tenir un projecte de vida digne i, per tant, 
creuen que cal utilitzar tots els mecanismes, tots els diners i recursos de les 
administracions públiques que calguin a fi poder-hi donar resposta.
Fa notar que a Barcelona, com en moltíssims altres llocs, l’habitatge està condicionat 
per una renda, que actualment ha disminuït molt i que no permet que totes les 
unitats familiars puguin pagar el lloguer dels habitatges. Posa de manifest que la 
disminució d’aquestes rendes familiars respon a la precarietat en el sector productiu 
de la ciutat, sobretot en el de serveis, i que comporta, cada vegada més, 
desnonaments per impagament del lloguer.
Expressa el convenciment, per tant, que en aquesta situació l’ajuntament de 
Barcelona té el deure de posar tots els recursos al seu abast per desenvolupar 
polítiques públiques, comptant amb la ciutadania per capgirar les condicions 
materials de vida, que comencen per garantir habitatges dignes.
Subratlla que els recursos s’han de destinar, prioritàriament, a la rehabilitació de la 
ciutat construïda, a elaborar amb urgència un cens d’habitatges buits per conèixer la 
situació real abans de continuar fent habitatge de nova planta, així com 
desenvolupar al límit les lleis en matèria d’habitatge que no s’estan implementant 
com caldria.
Afegeix que els recursos econòmics i el superàvit municipal s’hauria de dedicar a 
greixar la maquinària pública per assegurar a llarg termini que l’habitatge sigui un 
dret, mitjançant la titularitat, la gestió i la provisió públiques.
Critica, per tant, que en una conjuntura d’emergència social com l’actual no s’actuï 
com acaba d’apuntar, i avança el vot favorable a la proposició.
La Sra. Ballarín comparteix en nom del seu grup el primer punt de la proposició, atès 
que és evident que una administració pública solvent com aquest ajuntament no pot 
tenir diners al calaix. Manifesta que no tenen cap necessitat de generar superàvits 
que, per llei, s’han de destinar a reduir l’endeutament, que a Barcelona està en uns 
nivells baixos, i tenen previst per a aquest exercici un endeutament de 835,5 milions 
48
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
d’euros, que és el 33% dels ingressos corrents. Precisa que el límit màxim 
d’endeutament de les corporacions locals és del 75% dels ingressos corrents.
Comparteix el criteri de garantir que tots els recursos de què disposa l’Ajuntament es 
posin al servei de la ciutadania a fi de donar resposta als seus drets i de generar 
oportunitats. Confirma que estan treballant en aquesta direcció, i concreta que en el 
darrer informe d’execució pressupostària s’informa que el 2016 es produirà una 
reducció del superàvit en termes de comptabilitat pressupostària en un percentatge 
significatiu.
Tanmateix, assenyala que no estan d’acord amb el segon punt de la proposició, i per 
aquest motiu avança que hi votaran en contra. En aquest sentit, precisa que el 
superàvit màxim que es pot destinar a inversions el 2017 és de 22 milions d’euros, 
una quantitat que ja ha estat inclosa en el pressupost amb el concepte d’inversions 
financerament sostenibles. Altrament, destinar més recursos provinents del superàvit 
comportaria elaborar un nou pla econòmic i financer, que determinaria el marge 
d’actuació financera i de gestió de l’Ajuntament. Per tant, apunta que aquesta 
restricció marcada per la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera 
restringeix el marge d’actuació d’aquesta administració; i adverteix que si bé no la 
comparteixen, no se’n poden sostraure, i s’han de mantenir en límit d’aplicar 22 
milions d’euros de superàvit com a màxim a la política d’habitatge, tal com s’explica 
en la memòria del pressupost del 2017.
Conclou, doncs, que comparteixen la necessitat de no generar superàvits excessius 
en una administració pública sanejada com és aquesta, i també la prioritat per 
impulsar polítiques valentes d’habitatge, tot i que no poden incomplir el marge 
d’actuació de la llei.
El Sr. Pisarello manifesta que el govern municipal està contra la generació de 
superàvits en un context d’emergència social, i per aquest motiu l’any passat ja van 
fer una execució del 98% del pressupost, la més alta d’aquest ajuntament d’ençà del 
2004, i 2,3% punts per sobre de la mitjana dels darrers divuit anys, i avança que 
enguany assoliran un nivell similar.
Afegeix que van treure de la caixa gairebé quatre-cents milions d’euros amb dues 
modificacions pressupostàries, que van obtenir el suport del grup d’ERC. Remarca 
que estan parlant d’un grau d’execució pressupostària que continua sent històric, i 
continuarà sent molt elevat si es compara, per exemple, amb el de l’ajuntament de 
Sabadell, governat per ERC, que ha estat del 51%, el de Badalona 61%, Terrassa el 
48% o el 46% de Girona.
Reitera que el tancament del pressupost no es presentarà fins al Ple del març i, per 
tant, desconeixen encara el superàvit generat l’exercici del 2016. Això no obstant, 
avança que no serà el superàvit més alt de la història, sinó que estarà força per sota 
del de 140 milions d’euros que es va generar el 2013. 
Tanmateix, referint-se a la proposició, considera molt efectista demanar que es 
destini el 50% del superàvit a habitatge, cosa que la llei no permet, i confirma que 
es destinarà a mantenir un romanent de Tresoreria que permeti continuar pagant els 
proveïdors a trenta dies i, com ja han explicat a bastament, a pagar la sentència de 
l’1%, a la qual tots els grups han donat suport.
La Sra. Benedí observa que el PP no coneix el significat del concepte superàvit, atès 
que quan n’hi ha se l’embutxaca.
49
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Quant a l’al·lusió que ha fet el Sr. Pisarello al govern de Sabadell, li recorda que la 
seva formació també hi governa, com passa igualment a Badalona.
Pel que fa a la necessitat de fer un nou pla econòmic i financer per emprar més 
recursos provinents del superàvit, remarca que se n’han fet dos en dos anys. 
Puntualitza que la inversió en habitatge és d’uns quaranta-cinc milions d’euros, dels 
quals gran part es destina a expropiacions, i que el que demana el seu grup són 
seixanta-cinc milions més; i es proposen que, per començar, es destini la diferència 
de l’impost de plusvàlues que es generarà entre el pressupost i la liquidació, que s’ha 
disparat a causa de la bombolla immobiliària, i ha de servir, justament, per revertir 
els seus efectes.
La Sra. Recasens retreu al Sr. Pisarello que menteixi en afirmar que a hores d’ara no 
sap la xifra del superàvit; i també que vulgui confondre la ciutadania dient que el 
destinaran al romanent de Tresoreria. Li recorda que aquest ajuntament té un 
problema de liquiditat, i en comptes de destinar el superàvit al servei de les 
persones, l’empraran per reposar la caixa.
El Sr. Alonso suggereix que si el govern no sap què fer amb el superàvit, el primer 
que ha de fer és rebaixar la pressió fiscal i, alhora, també ha de fer una millor gestió 
pressupostària per garantir que el superàvit arribi a la ciutadania en forma de 
serveis.
El Sr. Mulleras fa notar que quan es queden sense arguments, la Sra. Benedí i el Sr. 
Pisarello recorren a l’insult, la calúmnia i la mentida.
Considera que si no saben debatre no s’hi han de posar.
El Sr. Pisarello recorda que s’ha aprovat un pla d’habitatge que incrementa d’un 77% 
el pressupost de l’anterior, i han augmentat d’un 40% les ajudes al lloguer. Fa 
avinent, a tall de comparació, que la Generalitat només destina l’1% d’un pressupost 
quinze vegades més gran que el de Barcelona a polítiques d’habitatge.
Insisteix que la competència en matèria d’habitatge no és de l’Ajuntament, és 
impròpia, i tot i això fa molt més que no pas la Generalitat.
Considera que de la manera que s’ha presentat aquesta proposició, que ha posat 
clarament de manifest la coincidència dels grups que formen la coalició Junts pel Sí, 
obvia les diferències en matèria de polítiques pressupostàries.
La Sra. Benedí observa al seu torn que quan a alguns se’ls acaben els arguments 
comencen a centrifugar cap a la Generalitat. En aquest sentit, fa notar que fa molt 
de temps que senten la cantarella de l’1%.
Reconeix que la Generalitat podria fer molt més, però si tingués uns recursos que no 
té; i els recorda que ara estan parlant d’allò que podria fer aquest ajuntament no la 
Generalitat o el govern de l’estat.
Repeteix que allò que volen és que els diners que ha ingressat de més aquest 
ajuntament, per causa de la bombolla immobiliària, s’inverteixin en habitatge públic 
de lloguer, i que el govern deixi de queixar-se d’allò que no fan els altres i, a canvi, 
no faci el que pot fer.
Diu que esperava que s’acceptés la proposició i que, d’una vegada, el govern hagués 
exercit lideratge, però que tret de fer molts anuncis no pot o no vol actuar.
50
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
S’aprova la proposició / declaració de grup en debat amb quinze vots en contra –
emesos pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, 
Sanz, Pin, Pérez i Vidal, i també pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín 
–, i vint-i-sis vots a favor de la resta de membres del Consistori.
Del Grup Municipal del PP:
3. (M1519/5697) El Plenari del Consell Municipal acorda: Instar al Govern de la ciutat 
a basar la política municipal en els principis següents, entre altres: 1. Fer efectius els 
drets bàsics de les persones més vulnerables, amb una cartera de serveis, 
immediata, adequada per atendre i oferir millors serveis i oportunitats així com 
facilitar l'accés a l'habitatge. 2. Promoure la feina i formació, que faciliti que la 
societat generi les màximes oportunitats per crear feina i que millori la formació 
permanent. 3. Garantir major llibertat d'elecció dels barcelonins, en l'àmbit personal i 
en els serveis socials, sanitaris i educatius. 4. Impulsar la col·laboració públic-
privada, que faciliti i incentivi la participació de la iniciativa privada en els projectes 
de ciutat. 5. Ple respecte a la propietat privada i a la iniciativa privada, com a motor 
econòmic de la ciutat i creadora de llocs de treball. 6. Garantir la seguretat jurídica, 
que és un factor determinant pel desenvolupament econòmic i generadora 
d'oportunitats. 7. Defensar l'autoritat democràtica, per garantir la convivència, la 
seguretat dels ciutadans i dels seus béns. 8. Vetllar per la bona convivència, d'acord 
amb el nostre marc de convivència, que tots han de respectar i complir sense cap 
excepció per evitar que l'abús d'alguns, perjudiqui els drets dels altres, i deteriori la 
convivència als barris. 9. Respectar els drets, amb deures i obligacions, que 
garanteixi els drets i alhora sigui exigent amb la responsabilitat i el respecte que ha 
de tenir cap a la resta de barcelonins i amb la ciutat, per tal de facilitar la 
convivència i l'exercici de las llibertats de tots. 10. Basar-se en la bona administració 
que tingui com a valors l'agilitat, l'eficàcia, l'eficiència i la transparència real en tots 
els àmbits per garantir un accés més ràpid als serveis i facilitar l'activitat econòmica 
orientada a la creació d'oportunitats.
El Sr. Fernàndez Díaz remarca que han començat aquest matí amb un Ple 
extraordinari per a la presentació de l’informe de l’Estat de la Ciutat, i en la sessió 
ordinària que l’ha seguit el seu grup presenta una proposició que va en la línia de la 
seva argumentació en el debat sobre l’estat de la ciutat, amb la qual volen posar de 
manifest i ratificar els principis rectors de la gestió pública, que a parer seu han 
permès d’avançar aquest ajuntament els darrers trenta-tres anys, malgrat els 
diversos matisos ideològics, partidistes i les crítiques a la gestió, que han convertit 
Barcelona en un referent obligat en molts aspectes.
Reconeix a l’Alcaldessa la vehemència amb què defensa el seu model de ciutat, tot i 
que hi ha qui l’acusa de no tenir nord i de no saber cap a on va la ciutat; altrament, 
entén que té un rumb molt precís i clar, tot i que es tracta d’un rumb de col·lisió atès 
el tarannà amb què governa la ciutat.
Posa de manifest la pretensió de l’Alcaldessa de deixar enrere la ciutat “d’uns 
quants” com qualificava fins fa poc als governs que l’han precedida, tot i que es 
constata que ara continua sent el govern d’uns quants igualment, però que 
l’exerceixen de forma absoluta i totalitària, excloent tothom qui no pensa igual i els 
qui defensen un model de ciutat diferent.
51
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Pel que fa a les característiques del model de Barcelona en Comú, esmenta 
l’intervencionisme, el dirigisme, el sectarisme ideològic, el clientelisme, la 
confrontació i l’excés de gesticulació, allò que alguns denominarien populisme però 
que no és altra cosa que extremisme pur i dur. En conseqüència, el seu grup 
presenta al Plenari una proposta pels principis rectors a què s’ha referit en començar, 
que són sòlids, i aplicables a la gestió municipal i que, amb els matisos ideològics 
corresponents, han estat el comú denominador dels mandats municipals durant 
trenta-tres anys i que han permès l’avanç i el progrés de la ciutat.
Posa en relleu que es tracta de valors en benefici del compromís social, de la 
col·laboració publicoprivada, de la llibertat d’elecció, del reconeixement del dret a la 
propietat i a la iniciativa privada, que també és d’interès general i sotmesa a la tutela 
municipal; afegeix a aquests valors el reconeixement de la defensa del principi 
d’autoritat democràtica, la seguretat jurídica, la solvència institucional, el respecte 
als drets, deures i obligacions de la ciutadania, que fan de Barcelona una ciutat 
d’acollida però també exigent amb els qui hi acudeixen buscant oportunitats millors.
Subratlla, doncs, que aquest és el seu plantejament per a una ciutat que ha estat 
construïda des de la centralitat i que, lamentablement, aquests divuit mesos de 
mandat de l’actual govern ha escorat més que mai cap a l’esquerra més extrema.
El Sr. Forn observa que amb aquesta proposició, el grup del PP planteja els principis 
que, a parer seu, haurien de guiar la política del govern municipal, i confirma que en 
poden compartir alguns, com ara fer efectius els drets bàsics de les persones, 
promoure la feina i la formació o vetllar per la convivència.
Entén que el bon govern està basat en valors com la proximitat, la transparència, 
l’eficàcia i la rendició de comptes de l’administració; i per això, el govern de l’alcalde 
Trias va actuar sempre en funció d’aquest model dual, d’una banda garantir una 
administració eficaç i, d’altra banda, la confiança en la societat i la col·laboració 
publicoprivada. Remarca que sobre aquests dos eixos van bastir el model de govern 
del mandat anterior: una administració eficaç amb capacitat d’assolir objectius; 
eficient, que permeti aconseguir-los amb els mínims recursos possibles; transparent, 
una administració que ret comptes; i una administració facilitadora per a la 
ciutadania. Posa en relleu que aquesta administració que defensen treballa de la mà 
de la societat civil, en base a convenis i no a subvencions; basada en la confiança 
entre iguals i no amb la voluntat de controlar-ho tot.
Assenyala que l’actual govern municipal va proclamar la nova política, però en el Ple 
sobre l’estat de la ciutat que han fet fa unes hores, s’ha constatat que la nova 
política no és, necessàriament, bona política. Manifesta que per al seu grup la bona 
política és fer i deixar fer a qui pretengui fer les coses bé; altrament, per al govern 
municipal és anunciar que farà, fer poc i posar tantes traves com pugui als qui volen 
actuar.
Precisa que el seu govern va voler portar al terreny de la relació entre l’administració 
i la ciutadania els conceptes de drets democràtics i de deures de responsabilitzar-se 
d’una societat que pertany a tothom i que entre tots han de construir.
Remarca que governar les persones també és governar amb les associacions, i que 
les més de cinc mil que hi ha a la ciutat actuen d’agents transmissors de la realitat i 
les preocupacions ciutadanes, alhora que també són protagonistes en el 
desplegament dels projectes que puguin complementar l’acció de govern.
Reitera que comparteixen alguns dels principis que presenta la proposició, tal com 
demostra el fet que els van aplicar durant el mandat passat, fent promoció 
52
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
econòmica, reduint significativament l’atur a la ciutat, impulsant la col·laboració 
publicoprivada, com ara amb la Taula Barcelona Creixement, i respectant els drets, 
deures i obligacions de l’administració i de la ciutadania. I avança el suport a la 
proposició.
La Sra. Barceló addueix que la proposició que presenta el grup del PP sembla més 
una llista d’objectius, una declaració d’interessos, que no pas una iniciativa concreta; 
alhora que fa tota la sensació que és una proposta de conclusions de l’estat de la 
ciutat.
Confirma que comparteixen objectius expressats en la proposició, però troben que hi 
ha contradiccions entre allò que reclama el grup del PP i allò que fa aquesta formació 
quan governa. 
Així, pel que fa a la demanda de facilitar l’accés a l’habitatge, recorda que el grup del 
PP va votar en contra del Pla de l’Habitatge. En aquest sentit, ratifica, com ja han dit 
abans, que cal ser més ambiciosos, però per aquest motiu s’ha de donar un vot al 
Pla. 
Quant al punt de la proposta que reclama garantir els drets bàsics de les persones, 
considera que és una obvietat, i que és evident que s’imposa una millora dels serveis 
socials, però recorda al regidor que va ser el govern del PP qui va retallar l’ajuda a la 
Llei de dependència, i que Ciutadans ha reclamat que es retornin als ajuts a la 
dependència del 2012.
Subscriu els objectius d’aquesta iniciativa de promoció de l’ocupació i de la formació, 
i reconeix que l’actual govern municipal posa més obstacles que no pas facilitats en 
aquest terreny. Això no obstant, fa notar que el PP planteja un increment del 8% en 
la quota d’autònoms.
Posa de manifest que el projecte educatiu d’aquest ajuntament no defensa la igualtat 
d’oportunitats, ni pel que fa a l’aprenentatge ni als centres educatius, i recorda, en 
aquest sentit, que Ciutadans ha impulsat un pacte nacional d’educació amb l’abast de 
tota una legislatura.
Afirma que comparteixen amb el grup proposant que existeix una voluntat excessiva 
de remunicipalització per part del govern, tot i que cal veure si ho aconseguirà tan 
fàcilment; i assegura que el seu grup aposta també aposta per la col·laboració 
publicoprivada. 
Afegeix que també estan d’acord amb el grup proposant a denunciar la permissivitat 
del govern municipal amb les ocupacions il·legals quan no hi ha risc de vulnerabilitat 
social, i la tolerància amb qui se salta les lleis, tal com demostra el cas recent de 
l’ocupació a Hort de la Vila.
Fa referència a la reclamació que fa el grup del PP d’una bona administració, àgil, 
eficaç i transparent, uns valors que entén que comparteixen tots els membres del 
consistori, però posa de manifest les contradiccions en què incorre aquesta formació 
política des del govern de l’estat, i posa com a exemple el conflicte amb els 
estibadors del Port, que transcorreguts tres anys sense fer res, ara, sota l’amenaça 
de la UE, corre a negociar; quant a l’eficàcia, recorda la inacció pel que fa als 
desnonaments i la lluita contra la pobresa energètica; i si parlen d’eficiència, posa 
com a exemple els aeroports sense activitat i, en el cas de Barcelona, l’estació de la 
Sagrera.
Finalment, avança l’abstenció del seu grup.
53
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
La Sra. Capdevila fa avinent que el seu grup no té intenció d’entrar a valorar els 
principis que defensa la proposició, però sí que suggereix al grup proposant que faci 
arribar aquest decàleg de principis a persones que coneixen prou bé, entre les quals 
esmenta “El Bigotes”, Crespo, Correa, Bárcenas, per les seves despeses en sobres i 
comptabilitat B, a l’ex-ambaixador a Londres, Federico Trillo, a Mariano Rajoy, a 
Jaume Matas i Carlos Fabra, artífex de “l’aeropuerto del abuelo”, al president de 
Múrcia, que una vegada imputat ja no pensa a dimitir, a la Sra. Ana Mato i Jesús 
Sepúlveda, que tenen despeses ingents en confeti per a festes d’aniversari, a José 
Manuel Sòria, amb les seves offshore a Panamà, o a Rato i les seves targetes Black; 
i, sobretot, demana al Sr. Fernández Díaz que faci arribar el decàleg a la Fiscalia, que 
de ben segur que “li afina”.
Conclou, doncs, que sempre estan d’acord a què el Sr. Fernández Díaz defensi allò
que pensa, però no que exigeixi que tothom pensi el mateix i, sobretot, confien que 
ni ningú no actuï com ho fa el seu partit.
En conseqüència, anuncia el vot en contra del seu grup a la proposició.
La Sra. Lecha observa que en les rèpliques a les proposicions del grup del PP és on el 
seu grup té més punts de coincidència amb la resta de grups.
Recorda que, segons es diu, un dia el PP va incloure l’exposició de motius a les seves 
proposicions per ajudar a desxifrar l’enigma que amaguen. Assegura que, en llegir 
aquesta, no sabien si volien parlar de l’ocupació, del referèndum o del PEUAT; i fa 
avinent que, en base al que proposen, bé podrien pensar que tal vegada volien 
parlar de la sentència del cas Gürtel i el finançament il·legal del PP; de l’ex-president 
de Balears, Jaume Matas; de les declaracions de Montoro assegurant que el govern 
basc finança el gihadisme; de les constants declaracions xenòfobes de Xavier Garcia 
Albiol; de les converses de La Camarga i al ministeri de l’Interior; o de l’intent del 
govern del PP de manipular la Fiscalia per evitar la imputació per corrupció del 
president de Múrcia.
Malgrat tot, confirma que després de donar-hi moltes voltes han comprès a què es 
refereix el grup proposant quan parla de col·laboració publicoprivada, que no és altra 
cosa que transferir diners públics a butxaques privades encara que sigui passant-se 
pel folre el Codi Penal que, d’altra banda, no para d’invocar contra la resta del món.
Observa que una altra possibilitat que se’ls acut és que hagin reaccionat davant 
l’aniversari del Manifest Comunista de Karl Marx i Engels, que dimarts va fer 169 
anys que va ser publicat, i els hagin volgut regalar una versió galdosa d’un manifest 
neoconservador; i diu que confien, però, que no el vulguin aplicar de la mateixa
manera que van fer els règims de Franco, Pinochet o Videla.
La Sra. Andrés addueix que no saben com han d’entomar aquesta proposició perquè 
no poden esbrinar quina finalitat té, atès que no hi ha cap mena de concreció, i 
implica altres institucions a més del govern municipal i de les quals el PP també 
forma part.
En conseqüència, diu que tenen molt clara l’argumentació que han de fer per 
justificar el vot contrari del seu grup, atès que en realitat allò que refusen és l’intent 
de fer planar el dubte sobre l’acció del govern municipal.
Precisa que en la proposició s’insta el govern a treballar pels drets bàsics, i recorda 
que ha aprovat un pressupost expansiu en despesa de drets socials que el grup del 
PP no va votar; igualment, s’hi parla de promoure l’ocupació, tot i que el govern ha 
fet un pla estratègic per a l’ocupació juvenil de qualitat, que el grup del PP no s’ha 
54
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
cansat de criticar. Afegeix que també insten el govern a promoure la iniciativa 
publicoprivada, i li recorda que també està inclosa en el Pla d’Habitatge, que el grup 
del PP tampoc no ha votat; de promoure l’activitat econòmica, quan ja existeixen 
mesures com la bonificació fiscal a autònoms durant el primer any d’alta, que el grup 
del PP també considera insuficient. Posa de manifest que també fan referència al 
comerç i a la restauració implícitament, però tampoc no ha donat suport al PEUAT; i 
insta a la defensa de l’autoritat democràtica, però no subscriu el Pla director de la 
Guàrdia Urbana.
En definitiva, diu que arriben a la conclusió que el grup del PP no està d’acord en res 
del que fa i promou el govern, d’altra banda cosa ben previsible des de la distància 
ideològica que els separa.
Això no obstant, retreu al grup del PP el cinisme de presentar una proposta apel·lant 
als drets bàsics i als principis, quan resulta que és de domini públic què ha fet el seu 
partit al govern de l’estat, que és qui ha de dotar de recursos suficients per garantir 
els drets que ara reclamen en educació, en salut, en dependència i altres aspectes. 
Insisteix que gosen instar al compliment d’aquests principis i, altrament, el PP ha fet 
una reforma laboral que impedeix clarament que la gent treballadora es pugui 
guanyar la vida i, per tant, reitera que els costa molt d’entendre quina és la finalitat 
de la proposició.
Es reafirma en el vot contrari perquè no comprenen quin objectiu té la proposició, si 
no és la pretensió que el govern actuï com ho faria el PP.
El Sr. Pisarello subscriu que aquesta és una proposició molt genèrica, sospita que per 
intentar allargar el debat sobre l’estat de la ciutat que han fet aquest matí.
Manifesta que no té intenció de repetir molts dels arguments que s’han expressat en 
intervencions anteriors, i que subscriu, però sí posar de manifest la contradicció que 
significa que el grup proposant apel·li al garantiment dels drets socials, però 
altrament no estigui a favor d’una política de progressivitat fiscal –article 31 de la 
Constitució–, atès que cada vegada que el govern municipal presenta una mesura en 
aquesta línia no els sembla bé i s’hi oposen.
Afegeix que el grup del PP defensa en la proposició el dret a l’ocupació, però creuen 
que no es pot defensar aquest dret i l’ocupació de qualitat amb reformes laborals que 
abarateixen l’acomiadament. 
Pel que fa a instar que els serveis públics serveixin a l’interès general, que també 
s’inclou en la Constitució, remarca que el grup proposant també es nega a qualsevol 
mesura en aquesta direcció.
Conclou, per tant, que són als antípodes pel que fa a programes polítics i econòmics, 
i el PP intenta conciliar tot un seguit d’aspectes irreconciliables si no és amb canvis 
radicals d’orientació de la política fiscal i una altra mena d’intervenció pública en 
l’economia.
I avança, per tot plegat, el vot contrari a la proposició.
El Sr. Fernàndez Díaz assenyala que han presentat la proposició amb la voluntat que 
el govern hi votés a favor, entre altres raons perquè el grup del Sr. Pisarello i el seu 
estan, com bé a dit, als antípodes quant al model de ciutat que defensen. Això no 
obstant, agraeix el to de la intervenció del Primer Tinent d’Alcaldia, potser perquè les 
portaveus de Ciutadans, d’ERC, del PSC i de la CUP se li han avançat a desqualificar 
la proposició.
55
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Justifica la presentació de la proposició perquè s’ha fet un debat de l’estat de la 
ciutat, i l’han defensada perquè Barcelona, des de sempre, s’ha construït amb una 
centralitat relativa, tant amb governs d’esquerres o més moderats, però sempre amb 
uns principis essencials que l’actual govern està trencant sistemàticament, entre els 
quals els que ja ha esmentat com ara el reconeixement de la propietat privada, la 
col·laboració publicoprivada, el principi d’autoritat, la llibertat d’elecció, i una 
administració àgil i eficient que no posi traves als emprenedors.
Altrament, remarca que el govern de l’alcaldessa Colau és el de les disposicions 
arbitràries per foragitar els inversos, vetar l’obertura de negocis a base de 
suspensions i moratòries, incitar als barcelonins a la delació dels seus veïns, una 
ciutat en què els manters persegueixen la policia, on els ocupes són els únics 
propietaris que reconeix el govern de la ciutat; una Barcelona que considera 
negativament el turisme, on el comerç és injust, la propietat sospitosa i la policia 
culpable; i el Tercer Sector, que atén i dóna resposta a les necessitats de les 
persones més vulnerables, és considerat una anomalia que cal corregir perquè 
discrepa amb allò que pot representar el govern. 
Posa en relleu, igualment, que el grup del PSC actua d’apèndix de Barcelona en 
Comú, i li retreu que hagi renunciat a la que ha estat la seva trajectòria de ciutat les 
darreres dècades.
Acaba la seva intervenció recordant personalment al Sr. Pisarello que una altra 
Barcelona és possible, alternativa a la que representa el seu govern, que prefereix 
agitar abans que governar, gesticular i que opta per una Barcelona convulsa.
La Sra. Andrés replica que el seu grup no és un apèndix sinó govern, i diu que està 
segura que si el regidor es cregués allò que diu sobre la ciutat, no permetria que els 
seus fills hi visquessin.
Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb vint-i-tres vots en contra 
–emesos pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, 
Sanz, Pin, Pérez i Vidal i pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín, pels 
Srs. Bosch, Coronas, Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila, i també pel Sr. 
Garganté i les Sres. Lecha i Rovira–, cinc abstencions –emeses pels Srs. Sierra, 
Alonso i Blanco, i les Sres. Mejías i Barceló– i tretze vots a favor de la resta de 
membres del Consistori.
Del Grup Municipal de la CUP:
4. (M1519/5694) El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona 
acorda: 1. Establir els mecanismes necessaris per garantir que les empreses privades 
no es lucren amb les polítiques d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. 2. No 
constituir en cap cas societats de caràcter mixt ni amb participació privada per dur a 
terme polítiques públiques d'habitatge i, especialment, per a la construcció 
d'habitatge en solars de titularitat municipal o cedits a l'Ajuntament o a qualsevol 
ens, organisme o societat del seu grup. 3. Encarrega un estudi per la creació d'un 
operador públic de construcció, obres i manteniment d'edificis i un pla de transició 
per tendir a l'execució de la construcció i rehabilitació d'habitatges amb mitjans 
propis reduint progressivament la seva licitació.
56
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
La Sra. Rovira comença la seva intervenció referint-se a què un any i mig després de 
la presa de possessió de l’Alcaldia per Barcelona en Comú, i la posterior entrada del 
grup del PSC al govern de la ciutat, han pogut constatar la incapacitat de posar les 
bases per capgirar el model d’habitatge a la ciutat; i com ja van tenir oportunitat de 
debatre arran de l’aprovació del Pla de l’Habitatge en el Ple del mes passat, diu que 
són conscients que aquest canvi de model no es pot fer d’un dia per l’altre, però 
confiaven que es plantegés una estratègia a llarg termini a fi de garantir el dret a 
l’habitatge, així com un bon funcionament dels circuits d’emergència habitacional i, 
sobretot, que es blindés l’habitatge com un bé d’ús de caràcter públic i no com una 
mercaderia.
Afegeix que durant aquests gairebé dos anys de legislatura no s’han buscat els límits 
legals de la Llei d’habitatge, ni tampoc s’ha desobeït la injustícia, tal com va dir que 
faria el partit de govern encarregat d’aquest àmbit quan entrés a l’Ajuntament, amb 
el criteri de legalitat versus legitimitat.
Contextualitza aquesta situació en què la ciutadania ha patit una disminució de 
rendes i precarietat laboral, unes realitats cada dia més paleses; que s’agreuja 
encara en el cas de les dones, les persones grans i les joves, les persones migrades, 
i s’accentua molt més en les dones migrades que no són reconegudes com a 
ciutadanes de ple dret.
Continua dient que, paral·lelament a la situació descrita, els preus del lloguer dels 
habitatges no paren d’augmentar; i la realitat d’un parc d’habitatge social i 
dotacional que es pot qualificar de ridícul per cobrir les necessitats; alhora que el 
turisme augmenta sense que es posin les eines necessàries per al seu decreixement i 
s’aturi la gentrificació de molts barris de la ciutat amb la consegüent expulsió dels 
residents.
Recapitula, doncs, que a dia d’avui ni es garanteix un bon funcionament per pal·liar 
les conseqüències de la impossibilitat de continuar mantenint les unitats familiars en 
els seus habitatges, ni tampoc no s’ha presentat un pla estratègic capaç de revertir 
la situació; i, a més, aquest ajuntament proposa la col·laboració publicoprivada per a 
la construcció i la gestió d’habitatges. Assenyala que a tot això cal afegir-hi que la 
provisió d’allotjaments per a emergència habitacional a dia d’avui està en mans 
d’una agència de viatges.
Atès aquest estat de coses, el seu grup fa una proposició amb tres punts molt 
concrets: d’una banda, reclama l’establiment dels mecanismes necessaris per 
garantir que les empreses privades no es lucrin amb les polítiques d’habitatge 
d’aquest ajuntament; en segon lloc, que no es constitueixen, en cap cas, societats de 
caràcter mixt ni amb participació privada per dur a terme polítiques públiques 
d’habitatge, i especialment per a la construcció d’habitatge en solars de titularitat 
municipal o cedits a l’Ajuntament o cap altre ens, organisme o societat del seu grup. 
I, en tercer lloc, demanen que s’encarregui un estudi per a la creació d’un operador 
públic de construcció d’obres i manteniment d’edificis, així com un pla de transició 
per anar cap una execució de la construcció i rehabilitació d’habitatges amb mitjans 
propis, i reduir progressivament la licitació.
El Sr. Martí avança, d’entrada, el vot negatiu del seu grup a la proposició perquè 
estan als antípodes del que defensa el grup proposant.
Recorda, en aquest sentit, que el seu grup va negociar i aportar al Pla d’habitatge la 
seva experiència i bona voluntat de tirar endavant un projecte de ciutat que abraça 
diversos mandats, i al qual van fer moltes aportacions i esmenes que van ser 
57
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
acceptades totalment o parcial pel govern. Per tant, assenyala que en coherència 
amb el seu posicionament favorable al Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025, no 
poden fer altra cosa que votar en contra d’una proposta que pretén dinamitar-lo per 
la porta del darrere, atès que, tot i ser una proposta legítima, no s’emmarca en la 
profunditat que va tenir el debat del pla esmentat.
Ratifica que el seu grup està per la col·laboració publicoprivada en l’àmbit de 
l’habitatge, que a Barcelona té una trajectòria molt llarga atès que la ciutat és el 
producte de dècades d’aquest tipus de col·laboració lleial entre la iniciativa privada i 
la pública. Igualment, reivindica el paper del Tercer Sector en la producció i la gestió 
d’habitatge públic de lloguer social i assequible.
Recorda, a més, que hi ha la tradició d’una gestió municipal de governs que durant 
trenta-quatre anys han estat de coalició entre el PSC i ICV-EUiA, de manera que 
entén que no es pot adjudicar a la seva formació cap responsabilitat concreta 
respecte a les mancances reals del parc públic d’habitatge de lloguer assequible i, 
per tant, subratlla que això s’ha d’acarar amb fermesa a fi que el 2025 s’hagin assolit 
els percentatges proposats.
Confirma que són del parer que el sector públic ha de ser fort, que ha de finançar, 
planificar, avaluar i regular, però amb la complementarietat necessària de la 
iniciativa privada, ja que, altrament, no podria assolir el nombre necessari 
d’habitatges públics de preu assequible sense estudiar la possibilitat de formar una 
societat mixta publicoprivada per arribar amb èxit als terminis marcats en el Pla 
d’habitatge.
Per tant, manifesta la confiança que el govern compleixi amb aquest encàrrec, i 
reitera la reivindicació de la seva contribució al Pla de l’habitatge.
El Sr. Blanco anuncia el vot contrari a la proposició en considerar que peca 
d’intolerància, cosa que fa fracassar les bones intencions.
Remarca que l’objectiu més ambiciós de la Llei d’habitatge és aconseguir destinar un 
15% del parc d’habitatge a polítiques socials, un objectiu que el seu grup 
comparteix, entenent que aquest percentatge s’ha de destinar al lloguer assequible, 
ja que és imprescindible per atendre situacions d’emergència, com abans ha destacat 
la Síndica en el seu informe, atès que hi ha famílies a Barcelona que en risc de 
pèrdua imminent dels seus habitatges no poden accedir a un allotjament 
d’emergència. Afegeix, però, que també és necessari per facilitar l’emancipació de 
les persones més joves, així com per a la mobilitat laboral i, en general, per a les 
persones que no poden o no volen endeutar-se amb una hipoteca.
Posa en relleu que, amb aquesta proposició, el grup de la CUP demana que 
s’impedeixi la col·laboració privada per aconseguir l’objectiu que acaba d’apuntar i li 
replica que això no és possible ni desitjable. Precisa que no es tracta de creure en la 
col·laboració publicoprivada o no, sinó d’acarar la realitat que no hi ha cap país 
democràtic al món que hagi aconseguit atendre la demanda social d’habitatge només 
mitjançant la iniciativa pública; i en els casos en què això ha succeït, tots coneixen el 
preu que s’ha pagat amb més pobresa, desigualtat i manca de llibertats.
No obstant això, diu que no pretén posar cap exemple de país no democràtic sinó de 
països del seu entorn que han dut a terme polítiques d’èxit en matèria d’habitatge, 
uns models a què legítimament haurien d’aspirar. Així, concreta en les ciutats de 
París, amb un 44% d’habitatge social de lloguer privat; Amsterdam, amb un 24%; 
Berlín amb un 56% d’habitatge social gestionat pel sector privat. Posa en relleu que 
França, Holanda o Alemanya són països que els van molt per davant quant a la 
58
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
dotació d’habitatge públic i privat dedicat a polítiques socials, i remarca que només 
amb la iniciativa pública és impossible arribar a aquests nivells i complir amb els 
objectius de la Llei pel dret a l’habitatge.
La Sra. Benedí manifesta que, com el grup proposant, el seu té clar que amb el Pla 
d’habitatge aprovat el mes passat no n’hi ha prou; i fa notar que la mateixa Síndica 
avui ha confirmat amb el seu informe que el Pla d’habitatge llança un missatge 
d’impotència.
Així doncs, considera que haver fet un pla continuista té conseqüències, entre altres, 
el fet que avui, tant el grup de la CUP com el d’ERC, hagin presentat mesures per 
millorar-lo. En aquest sentit, confirma que volen llançar un missatge d’optimisme i, 
per això, en la seva proposició han continuat demanant la inversió que ja van 
proposar en la negociació del Pla, i que els van refusar.
Entenen que amb aquesta proposició el grup de la CUP se suma a revertir el 
continuisme, el fons de la qual és la voluntat de donar resposta a la problemàtica 
actual de l’habitatge a la ciutat, i subscriu la necessitat de buscar solucions realistes 
a aquesta situació.
Diu que estan d’acord amb què les empreses que treballen amb aquest ajuntament 
han de ser socialment responsables, i garantir que els sous i les condicions laborals 
de les seves plantilles siguin les millors possibles; en aquest sentit, recorda que van 
reclamar en les al·legacions al Pla que les empreses contractades haurien de complir 
amb un salari mínim de ciutat.
Afegeix que també són coneixedors de la realitat del sector, i destaca que no només 
es refereixen a grans empreses constructores, sinó a les petites empreses familiars 
dels barris, que han resistit la crisi fent malabarismes per pagar els sous dels seus 
treballadors. Per tant, diu que són del parer que no tot s’ha de municipalitzar i, per 
aquest motiu, avança l’abstenció del seu grup en aquesta proposició.
Quant a l’empresa mixta publicoprivada que hauria d’operar en sòl municipal, 
entenen que el govern ho estudiarà a petició del grup Demòcrata. I, com ja van 
posar de manifest en les al·legacions, reitera que el seu grup, per desconeixement i 
manca d’informació, no ho veu clar i, per tant, es ratifica en el criteri que en sòl 
públic només es pot fer habitatge de lloguer públic.
El Sr. Mulleras subscriu que després de dos anys de mandat d’una formació que va 
arribar al poder brandant la bandera de l’habitatge, l’habitatge continua sent un greu 
problema a la ciutat que empitjora dia a dia, tal com palesa l’increment dels preus de 
lloguer aquests darrers dos anys i també l’augment de desnonaments, tot i que el Sr. 
Pisarello pretengui negar l’evidència. I insisteix a recordar que Barcelona en Comú va 
arribar a aquest ajuntament amb una samarreta verda amb el lema “Stop 
deshaucios”, i passats gairebé dos anys de mandat no només no s’han aturat els 
desnonaments sinó que s’incrementen.
Fa notar que Barcelona en Comú i el PSC es van buscar per compartir el fracàs en 
l’àmbit de l’habitatge dos socis nous, el grup Demòcrata –antiga CiU– i el de 
Ciutadans, que els han permès aprovar el Pla d’habitatge i han esdevingut còmplices 
de la seva política d’habitatge.
Subratlla que els preus del lloguer continuen pujant, cosa que respon a la puixança 
de la demanda i l’escassesa de l’oferta; així com també que, pel que fa al mercat 
públic d’habitatge, no s’utilitzen els recursos disponibles per posar-lo a l’abast de les 
persones que necessiten aquest tipus d’habitatge.
59
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Recorda que Barcelona en Comú va prometre vuit mil habitatges de protecció oficial 
en campanya electoral, xifra que van reduir a la meitat només d’arribar a l’Alcaldia, 
mentre que amb el Pla d’Habitatge s’ofereixen 3.541 habitatges. I aprofita per 
preguntar quan pensen emprar els setanta-cinc solars municipals buits on es podria 
construir habitatge social.
Posa com a exemple que el govern es queixa de l’hotel del Rec Comtal però, d’altra 
banda, no tramita el PEU per construir trenta habitatges de protecció oficial en el 
solar municipal veí; pregunta per què no executen l’habitatge social del solar de 
Germanetes, si ja tenen tota la tramitació aprovada.
Per acabar, avança el vot contrari a la proposició.
El Sr. Mòdol fa notar, com han fet altres intervencions, que el debat que obre la 
proposició ja s’ha fet molt recentment en ocasió de l’aprovació del Pla d’habitatge 
2016-2025; per tant, considera anacrònic posar-se a discutir ara sobre models, i 
retreu al grup de la CUP la seva manca de realisme, tot i que s’adiu amb la seva 
manera de fer.
Remarca que és impossible que el repte que té plantejat la ciutat quant a 
emergència habitacional es faci només amb els recursos públics i, per tant, considera 
la proposició fora de lloc i que no respon a cap voluntat real i que, sobretot, no fa 
cap bé qüestionant un pla que allò que pretén és l’ajuda a l’accés a l’habitatge.
Afirma que són conscients que el model de política d’habitatge ha canviat al llarg dels 
anys, i que durant el mandat de l’alcalde Hereu, per exemple, el model de venda 
permetia la xifra de mil habitatges per any, mentre que ara impera el model de 
lloguer. 
Tanmateix, considera que el grup Demòcrata no pot eludir la seva participació en el 
model d’habitatge, atès que durant els quatre anys en què va governar podria haver 
fet habitatge en sòl públic.
Ratifica, per tant, tot el suport del seu grup a les polítiques d’habitatge que es 
posaran en marxa en sòl públic; i també als objectius fixats de prioritzar el lloguer 
assequible i social. Precisa, en aquest sentit, que el 80% de les operacions que inclou 
el Pla van en aquesta línia. I remarca que tot això no serà possible sense la 
concurrència del sector privat.
El Sr. Montaner diu que els sorprèn que en el text introductori de la proposició 
s’afirmi que el govern municipal no fa res, i replica que només d’arribar a 
l’Ajuntament van establir ajuts al pagament del lloguer –onze milions d’euros– que 
ha arribat a moltes unitats de convivència de la ciutat. Igualment, posa en valor 
l’aprovació del PEUAT i del Pla d’habitatge al Ple del mes passat, uns plans totalment 
complementaris que, curiosament, un i altre van ser aprovat per forces polítiques 
diferents.
Considera una evidència la necessitat de protegir l’habitatge habitual, com fa el 
PEUAT i, alhora, incrementar el parc públic d’habitatge de lloguer que garanteix el 
Pla de l’habitatge, que inclou el compromís de fer vuit mil habitatges en el període de 
deu anys que abasta, i que es faran en col·laboració amb altres entitats ja que no es 
tracta només d’una qüestió financera sinó operativa.
Subscriu, per tant, que la col·laboració publicoprivada és essencial i ho ha estat en la 
història de la ciutat; tot i que ara plantegen un nou model en aquesta col·laboració.
Fa notar que aquesta intervenció privada que alguns temen es farà amb 
cooperatives, per a la qual estan establint unes regles –del tot obertes al debat– amb 
60
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
les entitats socials, amb organismes sense ànim de lucre i amb el Tercer Sector; i 
afegeix que també es contempla la col·laboració amb privats amb ànim de lucre 
limitat, que són empreses que fa anys que fan habitatge protegit.
Posa en relleu que aquesta col·laboració implica uns valors afegits que no 
s’obtindrien treballant només amb el Patronat Municipal de l’Habitatge, i que no tan 
sols tenen a veure amb el capital sinó amb la possibilitat de construir els habitatges 
més ràpidament amb sistemes prefabricats; empoderar la participació, que ha de 
permetre fer uns edificis més sostenibles, domotitzats i amb elements per a l’estalvi 
energètic.
Remarca que tot això comporta que l’habitatge sigui un bé d’ús i no de mercat, i fa 
avinent que si la CUP disposa d’altres referències quant a plans d’habitatge estan 
disposats a escoltar-los, però remarca que, per exemple, a Viena, que és una ciutat 
modèlica en aquest àmbit, l’habitatge s’ha fet en col·laboració amb associacions 
d’habitatge amb capital privat; mentre que a Amèrica Llatina, la política d’habitatge 
ha inclòs bancs hipotecaris o públics, entitats que no existeixen en aquest país. 
La Sra. Rovira respon, en primer lloc, a la intervenció del grup Demòcrata, amb el 
qual estan a les antípodes ideològiques i, per tant, no esperaven pas el seu vot a 
favor de la proposició; i aprofita per remarcar les conseqüències criminals que ha 
tingut la col·laboració publicoprivada en l’àmbit de la salut que ha gestionat aquesta 
formació.
Al grup de Ciutadans, li fa avinent que els resulta intolerable que entitats privades es 
lucrin amb els drets bàsics de les persones, i convida el Sr. Blanco a visitar 
Veneçuela o Cuba per comprovar de quina manera es garanteix el dret a l’habitatge 
des de l’administració pública.
Fa notar al grup d’ERC que el fons de la proposició és que l’administració pública 
gestioni d’una manera transparent l’habitatge, i que no es constitueixin societats de 
caràcter publicoprivat per gestionar un dret fonamental; i per aquest motiu proposen 
estudiar la creació d’un operador públic per a la construcció i el manteniment 
d’edificis, conscients que és una política a llarg termini.
Quant al grup del PSC, considera que té un problema de comprensió quan afirma que 
la proposició no respon a un problema real; i li retreu que, altrament, apunti a 
polítiques neoliberals, que critica de cara a la galeria però que defensa en aquesta 
cambra.
Finalment, considera que el grup de Barcelona en Comú ja ha demostrat obertament 
quina mena de polítiques fa i vol fer en matèria d’habitatge i de drets socials, que no 
és altra que fomentar la col·laboració publicoprivada, la gestió de la misèria, i no 
desobeir les injustícies. I es reafirma que el seu grup sempre estarà a la banda de 
garantir els drets, amb gestió pública i accés universal i equitatiu.
El Sr. Blanco agraeix la darrera intervenció de la Sra. Rovira que entén que deixa 
ben clares les diferències amb la seva formació; així reitera que el model de 
Ciutadans és França, Alemanya o Holanda, mentre que el del grup de la CUP és Cuba 
o Veneçuela.
Es rebutja la proposició / declaració de grup en debat amb trenta-tres vots en contra 
–emesos pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, 
Sanz, Pin, Pérez i Vidal i pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín, pels 
Srs. Trias, Forn, Ciurana, Ardanuy, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i 
61
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Vila, dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i de les Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. 
Fernández Díaz i Mulleras i de la Sra. Esteller–, cinc abstencions –emeses pels Srs. 
Bosch, Coronas, Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila– i tres vots a favor de la 
resta de membres del Consistori.
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional
Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates):
1.- (M1519/5709) El Plenari del Consell Municipal acorda: Primer.- Manifestar 
l'adhesió de Barcelona al Pacte Nacional pel Referèndum. Segon.- Subscriure el 
contingut del Manifest Pacte Nacional pel Referèndum, que a continuació presentem. 
Tercer.- Promoure que entitats, associacions i agents econòmics de Barcelona es 
sumin al Pacte Nacional pel Referèndum i subscriguin el seu Manifest. Quart.- Enviar 
aquesta Declaració aprovada a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de 
Catalunya, al Pacte pel Referèndum, a l'Associació de Municipis per la Independència 
(AMI) i a l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
El Sr. Forn informa que han transaccionat la present proposició/declaració de grup 
amb els grups de Barcelona en Comú i d’ERC. Precisa que les esmenes introduïdes a
petició d’aquest darrer grup es justifiquen pel fet que ahir van conèixer la intenció de 
la Fiscalia de querellar-se contra uns membres de la mesa del Parlament.
Es refereix breument a aquesta qüestió, alhora que també considera que és un bon 
moment per agrair la posició d’altres membres de la mesa que no han estat 
directament querellats, com és el cas del Sr. Nuet; i remarca que amb la seva 
exclusió es demostren clarament les causes polítiques que han inspirat la querella, 
cada vegada més evidents, en declarar la Fiscalia que no considerava que tots els 
membres de la mesa incomplissin el manament del TC, fent una interpretació 
absolutament política i, gairebé psicològica, sobre els pensaments del Sr. Nuet, cosa 
que consideren del tot fora de lloc.
Centrant-se en el contingut de la seva proposició, la contextualitza en què el 23 de 
gener de 2017 els membres del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum 
van presentar un manifest, els objectius, el full de ruta i el programa de treball que 
han de guiar l’acció dels propers mesos.
Assenyala que aquest va ser un pas més en la lluita de la societat catalana per fer 
efectiu el seu dret a decidir; i precisa que el Pacte Nacional pel Referèndum té com a 
objectiu fer partícips del procés de l’exercici del dret a decidir i de la celebració d’una 
consulta sobre el futur polític de Catalunya a la societat civil, a les institucions més 
representatives del país, al món local i a les forces polítiques que hi siguin 
favorables, més enllà del seu posicionament final.
Expressa el desig de poder decidir junts, que tothom pugui votar, tant els qui estan a 
favor de la independència com els qui no, perquè consideren, com sempre han dit, 
que la democràcia no és mai el problema sinó la solució.
Posa en relleu que el Pacte Nacional pel Referèndum és la sortida natural al camí 
iniciat ara fa cinc anys per la reivindicació dels catalans i les catalanes al carrer i a 
les urnes del seu dret a decidir. Es refereix a què de les eleccions del 2012 en va 
sortir una clara majoria a favor del dret a decidir, que legitimava el Parlament per 
aprovar la Declaració de sobirania i pel Dret a decidir del poble de Catalunya; 
igualment, destaca que una amplíssima majoria social avala aquest dret. Afegeix que 
un any més tard, el Ple del Parlament va acordar demanar al Congrés de Diputats la 
delegació de competències per a la celebració d’un referèndum, petició que va ser 
rebutjada pel Congrés en ple, donant una de les moltes mostres de manca de cintura 
política a les que els té tan acostumats l’estat espanyol.
62
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Continua relatant que, arran d’aquesta negativa, el setembre de 2014 el Parlament 
de Catalunya va aprovar la Llei de consultes populars no referendàries i participació 
ciutadana que permetia convocar una consulta el 9 de novembre del mateix any. 
Això no obstant, recorda que la justícia espanyola va tornar a actuar suspenent la 
Llei de consultes i el Decret de convocatòria, que es va acabar transformant en un 
procés participatiu, amb la pregunta si Catalunya havia d’esdevenir un nou estat, i si 
aquest havia de ser independent, que va suposar una nova mostra de la voluntat de 
l’estat de silenciar els catalans i les catalanes i de la seva fermesa en defensa del seu 
dret a decidir.
Remarca que fa anys que els catalans i les catalanes intenten per totes les vies 
possibles al seu abast fer la seva voluntat de decidir a les urnes el futur com a nació; 
i subratlla els nombrosos cops de porta que han rebut les peticions en aquest sentit 
per part del govern de l’estat.
Així, subratlla que la resposta davant de la politització de la justícia i a la manca total 
de voluntat de diàleg per part de l’estat és la democràcia; i també és la democràcia 
la resposta al fet que representants polítics democràticament escollits estiguin sent 
investigats i encausats per defensar el dret a decidir dels catalans i les catalanes.
Subratlla que el dret a decidir és essencial i inalienable de tota societat democràtica, 
i la manera d’exercir-lo és votant un referèndum; més encara tenint en compte, tal 
com recull el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum, que l’actual marc jurídic 
espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització 
d’un referèndum a Catalunya acordat amb l’estat.
Indica que es tracta, doncs, d’un assumpte de voluntat política, d’un conflicte entre 
dues voluntats, d’una banda, la d’escoltar la lliure expressió de la ciutadania a les 
urnes i, d’altra banda, la de negar aquest dret d’expressió. 
Manifesta que Barcelona ha de ser en aquest joc de voluntats al costat dels qui 
defensen l’exercici de la democràcia, i hi ha de ser com a ciutat que s’identifica 
plenament amb els valors de la democràcia i la llibertat, i que vol exercir com a 
capital de Catalunya.
En conseqüència, el seu grup demana el suport a aquesta proposició i es faci possible 
l’adhesió de Barcelona al pacte d’aquells que, malgrat defensar posicions oposades, 
es volen comptar lliurement, pacíficament i democràticament a les urnes.
La Sra. Mejías fa notar al Sr. Forn que un altre membre de la mesa, a més del Sr. 
Nuet, tampoc no ha estat inclòs en la querella, el Sr. José M. Espejo, i demana que 
també se’l citi i que es recordin dels qui compleixen la llei, que és igual per a tothom.
Creu que no sorprendrà ningú que avanci el vot en contra del seu grup a la 
proposició, que parla de la convocatòria d’un referèndum d’independència il·legal i 
amb una clara voluntat d’enfrontar i dividir la població i, sobretot, d’intentar trencar 
Espanya i treure Catalunya de la UE, abocant-los a ser ciutadans de segona.
Afegeix que tampoc no hi donaran suport perquè no volen convertir l’ajuntament de 
Barcelona en una caixa de ressonància de les dèries del partit proposant al Parlament 
de Catalunya, en el que qualifica de permanent Dia de la Marmota, i una vegada i 
una altra porten mocions i propostes sobre el mateix tema, quan hi ha coses 
realment importants per tractar en aquest ajuntament, i que no són propostes de 
divisió i enfrontament.
Fa avinent que se’ls acaba el temps i el grup proposant intenta fer focs d’artifici, com 
ho qualificava la Sra. Arrimadas, per intentar aconseguir-ho. Això no obstant, els 
reconeix l’habilitat, ja que han aconseguit passar del Pacte ple Dret a Decidir al Pacte 
63
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
pel Referèndum, a veure si el canvi de nom el feia colar i algú més pica, atès que no 
tenen la majoria social suficient; i, certament, hi ha qui ha picat, ja que avui veuran 
com Barcelona en Comú se suma al Pacte pel Referèndum, i ja ha anunciat a bombo 
i platerets que l’han signat; i l’Alcaldessa i el seu grup, els representants de la nova 
vella esquerra, han caigut en la trampa i en la insolidaritat d’un projecte que ho és 
profundament.
Afegeix que la proposició tampoc no s’amaga l’obsessió i la pressió a persones, 
entitats i col·legis professionals perquè s’adscriguin a les llistes de bons i dolents, 
aquelles que elaborava hàbilment el Sr. Vidal.
Insisteix en què la societat és plural i diversa i no hi ha necessitat d’estar tot el dia 
proclamant quina adscripció política es té; i destaca que el Sr. Vidal tenia un interès 
específic a saber si hi havia jutges bons i dolents, i proclamava que sabia 
perfectament qui dels vuit-cents jutges espanyols a Catalunya compartien el seus 
somnis i quins no, i pregunta què pensen fer amb els que no ho fan.
Igualment, quant els onze estats europeus que suposadament han de reconèixer la 
independència de Catalunya, remarca que França, Alemanya i Itàlia ja s’han 
posicionant obertament en contra, com també ho fa Ciutadans.
El Sr. Coronas, en primer lloc, agraeix al grup Demòcrata l’acceptació de les esmenes 
que ERC ha presentat a la proposició, en considerar que els actes tan greus 
ocorreguts les darreres hores feien indispensable incloure-les.
Precisa que es refereix a la querella interposada als membres de la mesa del 
Parlament, un fet greu per ell mateix, però sobretot a la dispensa d’un dels seus 
membres en considerar, literalment, que no pretenia, com els querellats, incomplir 
els mandats del TC, ni tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu a la 
Constitució de 1978. Considera, per tant, que retornen al 1984 d’Orwell i als delictes 
de malpensar, al càstig d’actes impurs, i a les pel·lícules en què es detenia gent 
abans de cometre cap crim.
Remarca que l’estat permet l’independentisme només si perd, però el persegueix 
quan guanya, i això és el que està passant ara. Ratifica, per tant, que els demòcrates 
continuaran lluitant pels seus drets i no callaran davant d’aquells que els volen 
silenciats o oprimits.
Posa de manifest que amb el Pacte Nacional pel Referèndum comença a caminar la 
campanya més transversal i aglutinadora de totes les viscudes fins ara; i assegura 
que l’entomen amb força, amb ganes, il·lusió, amb fermesa i amb el convenciment 
que la democràcia prevaldrà; que prevaldrà la voluntat del poble, com no pot ser 
d’altra manera.
Proclama que escoltar un poble i complir un mandat democràtic no és delicte. Per 
això, des d’aquesta cambra volen convidar totes i tots els demòcrates de debò a 
entrar al web i signar el Manifest, i demanar amb una sola veu un referèndum efectiu 
i vinculant per votar el seu futur com a poble, i nega que facin llistes de bons i de 
dolents, atès que la gent pot dir sí i pot dir no. Remarca que no demanen altra cosa 
que exercir la democràcia, decidir, votar.
Assegura que li plauria molt veure Ciutadans o el PP fent campanya pel no, perquè 
això els posaria al pedestal de la democràcia. 
Igualment, diu que esperen que el govern de la ciutat, en cas que no s’arribi a cap 
acord amb el govern de l’estat espanyol, cosa ben probable, estigui a l’altura de les 
circumstàncies i doni suport a la democràcia i faci costat als que volen votar en una 
situació de segrest de la democràcia que volen combatre a les urnes.
64
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
El Sr. Fernàndez Díaz observa que el darrer any han tingut aquest debat en diverses 
ocasions, però també els anys anteriors ha anat sortint, en ocasions amb el pretext 
del dret d’autodeterminació, el dret a decidir i, ara, el pacte pel referèndum, i entén 
que és ben obvi que el seu grup votarà en contra de la proposició.
Tot seguit, s’adreça personalment a l’Alcaldessa i al Tinent d’Alcaldia, Sr. Collboni; a 
la primera perquè representa Barcelona en Comú, que sembla que votarà a favor de 
la proposició, i al Sr. Collboni perquè, malgrat que forma part del govern municipal, 
hi votarà en contra.
Observa que els punts primer i segon de la proposició són declaratius, i el punt tercer 
promou que entitats, associacions i agents econòmics de la ciutat s’adhereixin al 
Pacte Nacional pel Referèndum i subscriguin el manifest, i pregunta què farà la Sra. 
Colau, com a alcaldessa, per donar compliment a aquest acord. I al Sr. Collboni, com 
a Tinent d’Alcaldia i responsable de l’àmbit econòmic de la ciutat, li pregunta com 
defensarà entre els agents econòmics i socials el compliment de la proposta.
La Sra. Rovira posa en relleu que el Pacte Nacional pel Referèndum parteix del 
manifest per buscar voluntat d’entesa entre el govern i l’estat espanyol per a la 
celebració d’un referèndum a Catalunya.
Consideren, per tant, que aquest manifest podria reforçar l’argument segons el qual 
aquest acord és imprescindible per a un referèndum amb garanties.
Manifesta que la posició del seu grup és que un referèndum d’independència només 
pot ser producte de la voluntat d’un poble d’exercir el seu dret inalienable a 
l’autodeterminació i, per tant, un acord amb l’estat que fins ara li ha negat aquest 
dret pot ser desitjable, però no és ni necessari ni encara menys imprescindible, ni 
per assegurar plenes garanties democràtiques per a la gent que està cridada a 
participar-hi, ni tampoc per a la comunitat internacional.
En conseqüència, opinen que un referèndum d’independència no necessita aquesta 
comunitat internacional, encara que seria benvinguda, sinó que aquesta comunitat 
internacional pugui valorar les condicions concretes de la preparació i execució de la 
consulta a fi de poder reconèixer el seu resultat i les conseqüències pràctiques que 
pugui tenir, amb el benentès que ha de ser un referèndum nítidament vinculant.
Afegeix que un referèndum d’independència significa l’exercici del dret a 
l’autodeterminació que, a dia d’avui, no es pot condicionar ni a la voluntat del govern 
espanyol, que nega aquest dret –recorda que ahir mateix es querellava novament 
contra la mesa del Parlament, excloent un dels seus membres–, no es pot 
condicionar a una legalitat estatal que sotmet la unitat de l’estat a la vigilància d’un 
cos militar, ni tampoc a una majoria parlamentària, la del Congrés dels Diputats, que 
podent habilitar i reconèixer l’exercici d’aquest dret ja ha avançat a bastament la 
seva oposició frontal.
En conseqüència, declara que si es vol fer el referèndum no es podrà sotmetre a una 
legalitat que, constantment, es utilitzada per impossibilitar-lo i, per tant, haurà 
d’obeir a la legitimitat i legalitat pròpies, desobeint els tribunals que pretenen negar-
la.
Remarca que si existeix la voluntat de fer un referèndum no hi ha dilació que valgui, 
alhora que es mostra pessimista quant a la possibilitat que la consulta arribi a 
substanciar-se després d’un acord amb l’estat.
65
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Recorda, per tant, que el compromís del Parlament de Catalunya a dia d’avui és fer 
el referèndum pel setembre d’enguany, i per tot això, el seu grup farà una abstenció 
en aquesta proposició.
La Sra. Andrés anuncia el vot contrari del seu grup a la proposta del grup 
Demòcrata.
Dit això, coincideix amb què Catalunya viu un moment complex arran de la sentència 
del TC de 2010, que va modificar substancialment el pacte de reforma estatutària a 
què havien arribat el Parlament i les Corts, referendat per la ciutadania de 
Catalunya.
Això no obstant, considera que aquesta situació no se soluciona amb propostes 
unilaterals, i l’opció de la seva formació és el diàleg i l’acord polític, no pas 
l’enrocament de posicions ni l’enfrontament d’idees ni de posicions, i molt menys 
encara entre la ciutadania.
Fa avinent que el seu grup està per un acord que sigui factible, que vinculi ambdues 
parts, que només serà possible dins del marc legal; i modificar aquest marc 
mitjançant els mecanisme establerts, sense posar en risc ni la funció pública ni les 
institucions, amb el suport del catalanisme democràtic.
Manifesta que aquesta que ha descrit és la via que defensa el seu grup, i expressa la 
voluntat que els grup proposant s’hi sumi, i es remet a les paraules adreçades pel Sr. 
Forn en la seva intervenció sobre l’estat de la ciutat de fer “una Catalunya més justa, 
més propera i més cohesionada”.
El Sr. Pisarello avança el suport del grup de Barcelona en Comú a la proposició, i 
remarca que molts membres del seu grup ja ho han fet a títol personal adherint-se al 
Pacte Nacional pel Referèndum per conviccions democràtiques, en considerar que és 
una demanda democràtica d’una majoria molt àmplia del poble de Catalunya, i 
també en defensa del dret a l’autodeterminació, reconegut als pactes internacionals, 
a l’Estatut de Núria del 1932, i també pel Parlament de Catalunya en diferents 
ocasions.
Manifesta que són del parer que aquest dret es pot concretar en un referèndum 
efectiu i amb garanties, que és possible fer-ho en el marc constitucional actualment 
existent, sense necessitat d’haver de reformar prèviament la Constitució espanyola, 
tan sols fent una reforma de la Llei orgànica de referèndum, de manera que es 
podria acordar amb un govern d’àmbit estatal. Per tant, diu que no entenen com el 
PP i Ciutadans no valoren aquesta possibilitat, que encaixa perfectament en el marc 
legal vigent si realment hi ha voluntat política de fer-ho.
Altrament, constata que fins a dia d’avui no s’ha manifestat aquesta voluntat; s’han 
topat amb un govern que amb l’excusa de la crisi ha tirat endavant polítiques
recentralitzadores escandaloses, que està buidant el concepte d’autonomia i 
d’autogovern, i tornant a polítiques preautonòmiques i, a més, instrumenta el poder 
judicial per criminalitzar qualsevol debat que es pugui produir en aquest sentit.
Per tant, justifica que per tots aquests motius que acaba d’expressar el seu grup 
dóna suport a la proposició, i considera que cal aconseguir que hi hagi molta gent a 
Catalunya, a Espanya, a Europa i al món que doni suport a aquest clam democràtic, i 
perquè són conscients que és una qüestió de legalitat, però, sobretot, de majories 
àmplies. Per aquest motiu, celebren que el president de la Generalitat hagi 
manifestat ahir mateix que totes les signatures a favor del referèndum recollides al 
conjunt de l’estat s’utilitzaran com a prova que cal buscar aliats perquè el 
66
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
referèndum, efectiu i amb garanties, sigui possible. Puntualitza, en aquest sentit, 
que la realitat és que hi ha un govern a l’estat que no escolta, però sí moltes 
persones en el conjunt de l’estat, com mai no s’havia vist d’ençà de la Transició, que 
estan a favor que Catalunya pugui decidir democràticament, lliurement i sense ser 
criminalitzada.
Considera una bona notícia, per tant, que Barcelona, capital de Catalunya, 
s’adhereixi al Pacte Nacional pel Referèndum, i confirma que el seu grup continuarà 
buscant aliats perquè sigui possible.
El Sr. Forn, després d’agrair els suports obtinguts per la proposició, retreu a la Sra. 
Mejías que faci referències constants al jutge Vidal, atès que les úniques llistes de 
desafectes que s’han fet en aquests anys són les que ha fet l’estat espanyol; l’únic 
atac contra les persones que pensen diferent, i que en aquest cas es manifesten a 
favor de la independència, són els que provenen de l’estat espanyol, posant la 
fiscalia i els jutges al seu servei. I afegeix que també ha estat l’estat espanyol que ha 
organitzat operacions contra Catalunya.
Remarca, per tant, que tot això va de democràcia, i com recordava el portaveu de 
Junts pel Sí ahir mateix, fa trenta-sis anys del cop d’estat del coronel Tejero, i allò 
que uns van intentar per la força llavors, ara s’intenta per la via de la fiscalia i dels 
jutges.
El Sr. Fernàndez Díaz assegura que el dret a decidir és inexistent, i que en aquest 
cas és l’incompliment de les lleis, desobeir les sentències i a dividir les societats.
Insisteix a afirmar que no existeixen querelles per motius ideològics, ni tampoc 
accions de la justícia pel mateix motiu, sinó per infraccions a la llei i trencament de 
l’ordenament jurídic.
Dit això, fa notar que ni la Sra. Alcaldessa ni el Sr. Collboni no li han respost les 
preguntes que els ha formulat, i insisteix a preguntar si donaran compliment al punt 
tercer de la proposició, una vegada aprovada, i remarca que aquest punt manifesta 
literalment que es promourà que entitats, associacions i agents econòmics se sumin 
al pacte pel referèndum. Reitera la pregunta de com ho pensen promoure, amb quins 
recursos públics, i qui se’n responsabilitzarà.
Posa de manifest el convenciment que aquest punt tercer va molt més enllà d’una 
declaració, atès que esdevé un mandat, un acord municipal, per promoure un 
referèndum il·legal que pretén la separació de Catalunya i Espanya. I demana al Sr. 
Collboni que no intenti rentar-se la consciència al·legant que el PSC ha votat en 
contra de la proposició.
La Sra. Rovira recorda a tothom qui apel·la a l’esperança en la legalitat espanyola el 
raper condemnat, la Infanta absolta, el fiscal de Múrcia perseguit o la Mesa 
querellada per motius ideològics.
La Sra. Andrés respon al regidor del grup del PP que el vot en contra del seu grup 
s’emmarca en el pacte i l’acord de govern amb Barcelona en Comú de respectar les 
diferències ideològiques respectives, i avui en tenen un exemple; i una vegada 
aprovat aquest acord per majoria del Consistori el govern el tirarà endavant, com 
altres que es prenen en aquesta cambra, perquè això és la democràcia.
67
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
El Sr. Pisarello diu que li sorprèn que el Sr. Fernández Díaz sigui tan antisistema de 
vegades; i que li preocupi i estigui en contra d’una declaració que diu que s’ha de fer 
una cosa que es pot inscriure perfectament en el marc constitucional i legal vigent. 
Per tant, sospita que ni tan sols es creu el marc constitucional que afirma defensar. 
S’aprova la proposició amb contingut de Declaració Institucional amb tres 
abstencions –emeses pel Sr. Garganté i les Sres. Lecha i Rovira–, dotze vots en 
contra –emesos Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, pels Srs. 
Collboni i Mòdol i les Sres. Andrés i Ballarín, i també dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i de la Sra. Esteller– i vint-i-sis vots a favor de la resta de membres del 
Consistori, amb el text transaccionat següent:
El Plenari del Consell Municipal acorda: Primer.- Manifestar l’adhesió de Barcelona al 
Pacte Nacional pel Referèndum. Segon.- Subscriure el contingut del Manifest Pacte 
Nacional ple Referèndum, que a continuació presentem. Tercer.- Promoure que 
entitats, associacions i agents econòmics de Barcelona es sumin al Pacte Nacional 
per Referèndum i subscriguin el seu Manifest. Quart.- Donar suport als membres de 
la Mesa del Parlament de Catalunya davant de la querella per raons ideològiques feta 
arribar aquest dijous per part de la Fiscalia Superior de Catalunya a instàncies del 
Tribunal Constitucional. Cinquè.-Rebutjar l’intent d’influir en el debat polític per part 
de la fiscalia ja que motiva la querella contra els quatre membres de la Mesa per la 
seva ideologia i atemptant contra el dret bàsic de llibertat de pensament.
Del Grup Municipal del PSC:
2.- (M1519/5701) El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona 
acorda: Instar al Govern de l'Estat perquè: 1. S'efectuïn les reunions urgents 
necessàries del Pacte de Toledo i els agents socials per estudiar el mecanisme a 
aplicar perquè de forma permanent es garanteixi la suficiència financera del Sistema 
de Seguretat Social, així com s'estableixin els mecanismes necessaris per superar 
l'efecte negatiu en els actuals i futurs pensionistes que té i tindrà l'aplicació de la Llei 
23/2013, de 23 de desembre, reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l'Índex de 
Revalorització del Sistema de Pensions de la Seguretat Social, tornant a la 
revaloració vinculada al IPC. 2. S'apliqui la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per 
a la igualtat efectiva de dones i homes garantint la igualtat salarial que comportarà 
la igualtat d'ingressos en pensions. 3. S'apliqui la "Disposició addicional t30 referent 
a la pensió de viduïtat" de la Llei 27/2011, d'1 d'agost, sobre actualització, adequació 
i modernització del sistema de Seguretat Social. 4. S'estableixi la creació d'un nou 
marc de relacions pactat amb els Agents Socials que superi les conseqüències de la 
darrera reforma laboral. 5. Es garanteixi un increment gradual del salari mínim 
interprofessional per tal que en el termini d'una legislatura sigui equiparable al 60% 
del salari mitjà, tal com recomana la Carta Social Europea (1996). 6. Es financin des 
de la fiscalitat general les polítiques actives d'ocupació consistents en deduccions en 
les cotitzacions. 7. Que el conjunt de les pensions mínimes s'incrementi per sobre de 
l'IPC, per tal que les seves quanties siguin superiors al límit de pobresa, en especial 
les que afectin a les pensions no contributives que actualment es situen en valors al 
llindar de la pobresa severa. 8. Recuperació de poder adquisitiu perdut pel conjunt 
de les pensions des de l'any 2011 i recuperació del nivell existent en aquell any del 
Fons de Reserva, per poder afrontar la pressió que el sistema de pensions tindrà 
amb motiu de la incorporació de la generació del baby boom (els nascuts entre 1958 
i 1978). 9. Garantir que no existeixi cap reforma del Sistema de Seguretat Social 
68
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
sense previ acord del Pacte de Toledo i els Agents Socials.
La Sra. Andrés saluda en primer lloc els membres del Consell Assessor de la Gent 
Gran de Barcelona, presents en aquesta sessió plenària, i agraeix la tasca que fa 
aquest consell en favor i defensa dels drets de les persones grans i dels pensionistes. 
Posa en valor que una mostra d’aquesta feina és la Declaració sobre pensions que ha 
emès, i que aquesta proposició recull íntegrament a fi de poder generar un debat al 
Plenari sobre el sistema de pensions i la seva afectació. Considera que el format és 
l’adequat, atès que si l’haguessin presentat com a Declaració Institucional no haurien 
pogut suscitar el debat sobre un tema tan important.
Destaca que Barcelona va encaminada, afortunadament, a convertir-se en una ciutat 
amb moltes persones grans, i s’està preparant per donar resposta a aquest fet. 
Precisa que el 2026 l’expectativa és arribar a tres-centes noranta mil persones 
majors de seixanta-cinc anys; per tant, és important prevenir els efectes i assumir 
els reptes.
Indica que mentre s’incrementa el nombre de persones que reben pensions, la seva 
capacitat econòmica decau; i avui, per efecte de la reforma regressiva de les 
pensions del 2012, els pensionistes ja acumulen una pèrdua de poder adquisitiu de 
gairebé quatre punts, i la inflació del gener d’enguany ha fixat un punt per sobre del 
previst de copagament farmacèutic.
Fa avinent que les pensions més afectades són les inferiors en quantia, que apleguen 
un major nombre de dones; concreta que hi ha un 72% de dones que cobren 
pensions inferiors als set-cents euros mensuals. I afegeix que encara es veuen més 
afectades les persones que cobren pensió de viduïtat, atès que les pensions no s’han 
incrementat en absolut des del 2012.
Alerta de la necessitat d’incrementar les pensions mínimes per sobre de l’IPC, i 
també que les pensions no contributives estiguin per sobre del llindar de la pobresa. 
Remarca que cal recuperar el nivell del fons de reserva del 2011, de seixanta-sis mil 
milions d’euros, i que ha caigut enguany a quinze mil milions. I, sobretot, assenyala 
que cal una reforma del sistema de la seguretat social, que s’ha de fer amb l’acord 
previ del Pacte de Toledo i amb els agents socials.
Apunta que tots aquests punts, que valoren com a justos, estan recollits en la 
declaració del Consell Assessor de la Gent Gran i, per tant, demanen l’adhesió dels 
grups municipals a fi de derivar-la al Congrés dels Diputats i al Parlament de 
Catalunya.
La Sra. Fandos agraeix també l’empenta i la iniciativa del Consell Assessor de la Gent 
Gran, i saluda als seus representants que avui assisteixen a aquest Plenari del 
Consell Municipal, que des de les nou del matís segueixen aquesta sessió tan llarga.
Manifesta que, com no podia ser altrament, el seu grup dóna suport a la proposició, 
atès que Catalunya és un país que ha contribuït generosament i netament al sistema 
de la seguretat social del conjunt de l’estat, i reivindica que els seus conciutadans 
mereixen unes condicions laborals i de l’estat del benestar molt millors.
Subscriu en nom del seu grup totes les propostes contingudes en la declaració del 
Consell; especialment perquè durant dècades CiU, avui PDeCAT, ha proposat moltes 
iniciatives d’àmbit estatal a fi de millorar l’estat del benestar; així, apunta que han 
proposat millores, han arribat a pactes, han promogut iniciatives a fi de gaudir d’una 
qualitat de vida millor. Malgrat tot, constata que no ha estat suficient, com demostra 
que en aquesta proposició es fa referència al Pacte de Toledo, que va ser una 
proposta feta els anys noranta pel grup parlamentari de CiU al Congrés de Diputats, 
69
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
però que per diversos motius, entre els quals especialment la manca de voluntat 
política dels governs de l’estat, ha quedat en ben poca cosa.
Fa referència al col·lectiu de les persones vídues, un dels més castigats, i assenyala 
que les millores necessàries que avui es plantegen amb aquesta proposició, també 
són fruit d’un pacte entre el seu grup i el del PSOE al Congrés, una bona mesura que 
hauria estat molt significativa si no hagués estat perquè el govern la va congelar.
Afegeix que allò que es proposa amb aquesta iniciativa del grup del PSC sobre el 
salari mínim es va incloure en una proposició no de llei que va aprovar el Congrés a 
proposta del grup de CiU.
En conseqüència, i en coherència amb la seva trajectòria i per absoluta convicció, 
avança el vot a favor d’aquesta proposició, perquè no es pot permetre que a 
Barcelona hi hagi salaris que no possibiliten desenvolupar un projecte de vida digna; 
i, també, perquè consideren que les pensions s’han de millorar molt, i fa notar que 
gairebé semblen una broma les notificacions que estan rebent actualment les 
persones pensionistes anunciant-los que els augmenten la pensió d’un euro 
mensualment, atès que ja només la tramesa d’aquesta carta puja molt més.
Adreçant-se a la Sra. Andrés, ratifica que comparteixen la proposició, però demana 
que entre tots aconsegueixin que el salari mínim sigui una realitat a la ciutat. I 
afegeix que amb un nou estat, que de ben segur tindran, moltes de les qüestions 
sobre els drets de les persones que avui estan debatent aquí tindrien una perspectiva 
molt millor.
La Sra. Barceló saluda els membres del Consell Assessor de la Gent Gran i els 
agraeix la seva assistència a aquesta sessió del Ple municipal des de primera hora 
del matí. I especialment, agraeix les seves aportacions al Consell, i destaca que 
aquestes persones tenen el valor afegit de l’experiència.
Avança que el seu grup votarà a favor d’aquesta proposició, i puntualitza quant al 
punt cinquè, que demana que es garanteixin les pensions equiparables al 60% del 
salari mínim interprofessional, com recomana la Carta Social Europea, que aquesta 
equiparació, per ser efectiva, haurà de ser gradual, malgrat que és un deute pendent 
de les administracions.
Subscriu la necessitat d’impulsar i tornar a posar en marxa el Pacte de Toledo, 
establert per enfortir i garantir les pensions, i que va ser una condició del seu grup al 
Congrés de Diputats.
Destaca que parlen de lleis, però també de persones, i la realitat és que la pensió 
mitjana és de 899 euros, i la de viduïtat de 635; i que a la ciutat hi ha persones 
grans que, arran de la crisi econòmica, han d’ajudar els fills i els néts amb aquestes 
pensions.
Afegeix, com avui es comentava en el debat sobre l’estat de la ciutat, que hi ha més 
de sis mil persones grans que esperen plaça en una residència.
Insisteix que calen pensions dignes, però també treballs dignes, atès que a Espanya 
hi ha set milions de treballadors amb un salari anual que no supera el mínim 
interprofessional. Així, subratlla que no es poden permetre quatre anys de majoria 
absoluta de govern com la darrera, que ha girat l’esquena al Pacte de Toledo, amb 
un dèficit de finançament de les pensions de disset mil milions d’euros, cosa que va 
fer el PSOE congelant les pensions sense tenir en compte el Pacte.
En conseqüència, ratifica el vot favorable a la proposició i agraeix la Declaració del 
Consell Assessor de la Gent Gran que l’ha motivada, i demana a la Sra. Andrés que a 
70
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
més d’impulsar-la presenti al més aviat possible el projecte del govern municipal per 
a la gent gran.
La Sra. Capdevila manifesta que, com no pot ser d’altra manera, el seu grup també 
dóna suport a la proposició i saluda els membres del Consell Assessor de la Gent 
Gran i els agraeix la feina que estan fent per un col·lectiu que cada vegada és més 
nombrós. Igualment, també els agraeix la paciència que han tingut d’aguantar la 
sessió plenària fins a aquesta hora.
Mantenint la coherència del seu grup amb els seus arguments en tots el fòrums de 
debat sobre pensions, remarca que, en general, estan d’acord amb la proposició. 
Reconeix, d’una banda, que el sistema de pensions mereix un debat a fons quant al 
seu finançament arran de l’augment de l’esperança de vida de la població. Això no 
obstant, fa notar que els actuals nivells de dèficit de la seguretat social també tenen 
la seva causa en un mercat laboral precari, i a la devaluació interna a què els han 
abocat les dues darreres reformes laborals del PSOE i del PP.
Afegeix que la diferència entre les pensions que perceben els homes i les dones és 
deguda a la bretxa salarial existent a l’estat. En aquest sentit, consideren que cal 
recordar a la regidora ponent d’aquesta proposició que va ser la seva formació a 
l’estat qui va promulgar la reforma laboral del 2010, que va suposar el preludi de la 
dramàtica reforma laboral del PP.
Assenyala que tots els estudis respecte a l’evolució de les pensions demostren que 
en una Catalunya independent la salut del sistema de pensions serà major que en el 
sistema espanyol, que inverteix un 98% del fons de reserva en deute sobirà 
espanyol; és a dir, precisa que l’estat empra els recursos destinats a pagar les 
pensions per finançar el deute de l’estat.
Finalment, entén que les reflexions que el grup proposant fa arran d’aquesta 
declaració també les farà d’una manera tan valenta i contundent al Congrés dels 
Diputats. Entén, en aquest sentit, que atès el pacte que va subscriure el PSOE per a 
la investidura del Sr. Rajoy, de ben segur que trobaran la via per pactar un sistema 
de pensions més just i equitatiu.
Desitja molta sort al grup del PSC per, si escau, negar-se a pactes rebaixats sobre 
les pensions. 
La Sra. Esteller saluda, al seu torn, els membres del Consell Assessor de la Gent 
Gran que avui els acompanyen, i valora la seva feina així com la voluntat que la gent 
gran tingui tota la tranquil·litat que les seves pensions estan garantides, i que han de 
millorar.
Posa en relleu que el PP sempre ha treballat en aquesta línia, i han establert totes les 
polítiques necessàries per recuperar el sistema després de la crisi econòmica, i 
remarca que l’ocupació, i per tant les cotitzacions a la seguretat social, són 
indispensables perquè el sistema tingui més recursos per pagar les pensions.
Així, assenyala que gràcies a les polítiques econòmiques del PP durant tots aquests 
anys, que no nega que han estat molt dures perquè la crisi així ho imposava, han 
portat a la recuperació d’un 1,6 milions de llocs de treball dels 3,3 milions que es van 
destruir arran de la conjuntura econòmica. Remarca que això és el que garanteix un 
sistema de pensions que és sòlid, però que cal millorar.
Precisa que hi ha molts factors que incideixen en aquesta millora i, tot i que ara no té 
temps material de tractar-los, recorda que el Congrés ja fa uns mesos que va crear i 
va acordar amb el grup de Ciudadanos, el grup mixt i el PNV que es constituís en el 
71
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
si del Pacte de Toledo un pacte d’estat per garantir i millorar les pensions davant de 
factors com la demografia, i molts altres que influeixen en el sistema de pensions, 
amb recomanacions als agents socials i, per tant, remarca que el pacte està 
constituït des del dia 22 de novembre de 2016.
Considera, per tant, que és el marc del pacte esmentat que s’han de treballar les 
condicions de les pensions; i afegeix que no poden evitar parlar, també, que la 
pensió mitjana ha augmentat d’un 14%, així s’ha passat de 914 euros a 1.057; que 
avui dia el règim general està pujant d’un 4%; i que l’índex de pobresa, quan 
governava el PSOE, entre la gent major de 65 anys era d’un 23% i que ara és d’un 
11%. Continua dient que fa uns anys cada persona que entrava al sistema de la 
seguretat social com a pensionista implicava la destrucció de tres llocs de treball, 
mentre que ara se’n creen cinc.
Posa en relleu que totes aquestes millores són lentes, però cal assentar-les, cosa que 
és possible gràcies a la política actual. Insisteix a recordar que el PSOE va congelar 
les pensions, mentre que ara, per llei, està garantit un increment anual del 0,25% i, 
enguany, cent cinquanta mil dones han vist incrementada la seva pensió d’un 5%, 
un 10% o un 15% en funció del nombre de fills.
Finalment, anuncia que el seu grup s’abstindrà en aquesta proposició.
La Sra. Rovira manifesta que cal valorar diverses qüestions per entendre com han 
arribat a la situació actual.
Precisa que la seguretat social va entrar en dèficit estructural els anys 2010 i 2011, 
acumulant un forat superior als set mil milions d’euros, en època del govern del 
PSOE; recorda que va ser el president Zapatero qui va congelar les pensions, va 
retallar el sou dels empleats públics i va suprimir la prestació de 2.500 euros per 
naixement a partir del 2011.
Afegeix que la Llei de dependència i el finançament dels tractaments mèdics van 
patir les polítiques neoliberals d’aquell govern; i a tot això, cal sumar-hi que entre el 
2008 i el 2009 no es van fer les dotacions al fons de reserva de la seguretat social, 
tot i haver-hi superàvit, comprometent molt seriosament la caixa de les pensions.
Subratlla, però, que allò que realment fa perillar les pensions és, per començar, els 
plans de pensions privats, legalitzats el 1989 pel govern de Felipe González, i 
especialment les desgravacions fiscals vinculades. Igualment, remarca que també les 
posa en perill la destrucció productiva i les reformes laborals que els han portat a 
uns nivells d’atur i de precarietat absolutament insostenibles; i, per si tot això fos 
poc, la reforma exprés de la intocable Constitució espanyola obliga abans a pagar el 
deute que les pensions no contributives, i recorda que això ho van aprovar 
conjuntament el PSC, el PSOE i el PP.
Per tot plegat, justifica el fet que no poden votar a favor d’aquesta proposició del 
grup del PSC; en primer lloc per la hipocresia i el cinisme que significa que la 
presenti la mateixa formació que ha contribuït tant a atacar el sistema públic de 
pensions, i assegura que el seu grup no té cap intenció de ser còmplice del seu 
rentat d’imatge. En segon lloc, argumenta que només amb un únic sistema públic de 
pensions es possible garantir la seva sostenibilitat i el futur de les pensions de la 
classe treballadora. Per tot plegat, anuncia que l’abstenció del seu grup.
La Sra. Ortiz se suma als agraïments expressats al Consell Assessor de la Gent Gran 
per la seva aportació al debat de la lluita contra la pobresa de les persones grans, un 
debat sobre les pensions que condiciona el present de les persones grans però, 
72
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
també, el del conjunt de la ciutadania. Remarca, en aquest sentit, que la proposta 
que s’ha debatut en el marc del Consell és completa i aborda tots els aspectes que 
posen en risc el futur de moltes generacions.
Igualment, agraeix a aquest òrgan la seva tasca quotidiana, que reforça el paper del 
Consell Municipal de Benestar Social.
Constata que el país, la ciutadania, ha patit moltes estafes, entre les quals la 
bancària de les preferents, l’estafa dels serveis públics com salut, dependència, 
educació; però, sobretot, una d’especialment mesquina, atès que s’ha fet en diferit i 
per la porta del darrere, com és la reforma de les pensions, dient, d’entrada, que no 
passava res amb la congelació i, posteriorment, el PP assegurant que no afectaria 
gens, però la realitat és que quatre anys més tard estan constatant els efectes 
d’aquesta reforma.
Fa avinent que consideren aquesta proposta com del Consell Assessor de la Gent 
Gran, atès que altrament entrarien en picabaralles de partit, i assenyala que hi han 
formulat una esmena per ser fidels al que proposava el Consell. Precisa que s’hi 
apunta que la principal causa que posa en risc el sistema de pensions són els salaris 
baixos i la precarietat, situació que han provocat les dues darreres reformes laborals, 
tal com apuntava el Consell Assessor de la Gent Gran. I afegeix que també posa en 
risc el sistema el fet que no s’hagi fet una reforma fiscal que complementi i 
garanteixi les pensions actuals i les futures, així com un sistema universal.
Considera que això no s’està fent perquè hi ha un nínxol de negoci del sistema 
financer que juga a posar la incertesa sobre el futur de les pensions per ampliar el 
negoci que necessita el sector bancari.
Observa, igualment, que molts dels grups que avui donaran suport a aquesta 
proposició han estat els que també han votat les reformes laborals.
Avança que Barcelona en Comú dóna suport a la proposició, i agraeix que es porti el 
debat a aquest ajuntament; i fa notar que les formacions d’alguns grups que hi 
donaran suport entren en absoluta contradicció, atès van perdre l’oportunitat de 
votar favorablement acords com ara l’increment del salari mínim que En Comú 
Podem va portar al Congrés de Diputats.
La Sra. Andrés reconeix que les contradiccions hi són perquè tots els grups, d’una 
manera o altra, des del govern o des de l’oposició, donen suport a mesures en els 
diversos estaments de decisió política, i ho fan de manera diferent segons els 
moments i les demandes.
Entén, però, que avui no es tracta de fer-se retrets en aquest sentit, sinó de donar 
suport a una causa justa com és la de millorar, incrementar i preservar el sistema de 
pensions ara i de cara al futur.
Remarca que han de treballar des de la clau del pacte nacional, i al qual conviden a 
adherir-se moltes altres forces polítiques, atès que si no ho fan així només podran 
recriminar-se els uns als altres què han fet i què han deixat de fer en algun moment, 
metre que les persones grans veuran com es va devaluant el seu poder adquisitiu 
per poder tenir una vida digna, que els permeti pagar un lloguer o una residència, i 
també atendre les demandes dels fills.
Insisteix que cal un gran pacte, assumint l’autocrítica pels errors comesos i fer una 
aposta decidida per acarar el repte d’assolir unes pensions dignes.
La Sra. Capdevila ratifica que el seu grup continua treballant perquè la gent gran 
tingui pensions dignes, que ben poc garanteix l’estat espanyol.
73
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
La Sra. Rovira posa de manifest que quan interessa allò públic cal preservar-ho i no 
facilitar que entitats privades en facin negoci, però, a canvi, en altres qüestions 
aquesta línia ja no és tan clara.
Fa notar al grup del PSC que una cosa és assumir les pròpies contradiccions i, l’altra, 
ser directament responsable de la situació actual, i que porta aquesta proposició al 
Plenari amb l’objectiu de donar sortida a la seva credibilitat i legitimitat per tirar 
endavant certes polítiques.
Finalment, assenyala que aquest ajuntament sol donar suport a causes justes quan 
en realitat no hi pot fer res perquè no són de la seva competència.
La Sra. Andrés considera que estan fent un pas conjunt, i que encara que aquest 
assumpte no sigui de competència municipal sí que és una feina feta pel Consell 
Assessor de la Gent Gran que cal portar a allà on pertoqui.
S’aprova la proposició amb contingut de Declaració Institucional amb sis abstencions 
–emeses pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller, i també del Sr. 
Garganté i de les Sres. Lecha i Rovira– i trenta-cinc vots a favor de la resta de 
membres del Consistori, amb el text transaccionat següent:
El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda: Instar al 
Govern de l'Estat perquè: 1. S'efectuïn les reunions urgents necessàries del Pacte de 
Toledo i els agents socials per estudiar el mecanisme a aplicar perquè de forma 
permanent es garanteixi la suficiència financera del Sistema de Seguretat Social, així 
com s'estableixin els mecanismes necessaris per superar l'efecte negatiu en els 
actuals i futurs pensionistes que té i tindrà l'aplicació de la Llei 23/2013, de 23 de 
desembre, reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l'Índex de Revalorització del 
Sistema de Pensions de la Seguretat Social, tornant a la revaloració vinculada al IPC. 
2. S'apliqui la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de 
dones i homes garantint la igualtat salarial que comportarà la igualtat d'ingressos en 
pensions. 3. S'apliqui la "Disposició addicional t30 referent a la pensió de viduïtat" de 
la Llei 27/2011, d'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del 
sistema de Seguretat Social. 4. S'estableixi la creació d'un nou marc de relacions 
pactat amb els Agents Socials que superi les conseqüències de les darreres reformes 
laborals. 5. Es garanteixi un increment gradual del salari mínim interprofessional per 
tal que en el termini d'una legislatura sigui equiparable al 60% del salari mitjà, tal 
com recomana la Carta Social Europea (1996). 6. Es financin des de la fiscalitat 
general les polítiques actives d'ocupació consistents en deduccions en les 
cotitzacions. 7. Que el conjunt de les pensions mínimes s'incrementi per sobre de 
l'IPC, per tal que les seves quanties siguin superiors al límit de pobresa, en especial 
les que afectin a les pensions no contributives que actualment es situen en valors al 
llindar de la pobresa severa. 8. Recuperació de poder adquisitiu perdut pel conjunt 
de les pensions des de l'any 2011 i recuperació del nivell existent en aquell any del 
Fons de Reserva, per poder afrontar la pressió que el sistema de pensions tindrà 
amb motiu de la incorporació de la generació del baby boom (els nascuts entre 1958 
i 1978). 9. Garantir que no existeixi cap reforma del Sistema de Seguretat Social 
sense previ acord del Pacte de Toledo i els Agents Socials.
74
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
a) Precs
Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates):
1. (M1519/5705) Que es creï una taula de treball amb representació de Grups 
Municipals i agents econòmics i socials de la ciutat, per tal de tancar una proposta 
d'establiment d'un salari mínim a Barcelona aquest 2017, de tal manera que sigui 
aplicable a partir de l'any 2018.
El Sr. Trias fa referència a la intervenció de l’Alcaldessa en el debat de l’estat de la 
ciutat, on ha dit que un dels principals problemes de Barcelona és la precarietat 
laboral i els sous baixos, i fa avinent que tant la seva formació com la de la mateixa 
Alcaldessa portaven aquest aspecte en els seus respectius programes electorals, i 
que ell mateix, com a alcalde, el va portar a la Taula Empresa i Treball, en què es 
van reunir amb Foment, Pimec i els sindicats, que van respondre molt positivament.
Considera que una de les obsessions de tots plegats ha de ser la creació d’ocupació 
de qualitat, amb contractes que no siguin de sis mesos i que els salaris no siguin 
precaris. En aquest sentit, remarca que el seu grup va portar la proposta d’establir 
un salari mínim en la primera intervenció del mandat com a grup de l’oposició, el 
setembre de 2015; i afegeix que el grup d’ERC també ha portat aquest punt diverses 
vegades en comissió i al Plenari.
Igualment, recorda que el gener de 2016 el seu grup va preguntar per aquest 
assumpte a l’Alcaldessa en el Ple, que els va respondre que no havien tingut temps 
suficient però que s’hi posaven de seguida. Tanmateix, transcorregut un any, dos 
d’ençà que va començar el mandat, entén que ja és el moment definitiu d’acarar 
aquest tema i crear una taula de treball, amb representació de tots els grups 
municipals i agents econòmics i socials, a fi de tancar definitivament la proposta 
d’establiment d’un salari mínim de ciutat.
La Sra. Alcaldessa subscriu que el salari mínim de ciutat és un interès compartit per 
tots els grups, i que l’ha plantejat en el debat sobre l’estat de la ciutat com un dels 
reptes de consens del mandat.
Precisa que estan treballant per assolir aquest salari mínim, també amb els agents 
econòmics i socials com va fer el Sr. Trias al final del seu mandat. Això no obstant, 
assenyala que han considerat que el Consell Econòmic i Social de Barcelona seria 
l’espai adient per treballar-ho, cosa que ja està inclosa en el Pla d’Ocupació 2017, 
que preveu la celebració d’una jornada de reflexió entorn de l’establiment del salari 
mínim de ciutat el proper 24 de març, en la qual es presentaran els estudis fets per 
aquest ajuntament i l’Àrea Metropolitana. Indica que a partir d’aquesta jornada es 
constituirà un grup de treball integrat per patronal, sindicats, el Consell Econòmic i 
Social i l’Ajuntament per tal de tractar la manera d’arribar a l’establiment d’aquest 
salari mínim de ciutat i proposar un seguit d’accions.
En conseqüència, anuncia que accepten parcialment aquest prec en la mesura que la 
configuració d’aquesta taula de treball ja està en marxa.
El Sr. Trias considera que una cosa és fer unes jornades i una altra establir una taula 
i liderar-la; destaca que per tirar endavant una proposta tan rellevant com 
l’establiment d’un salari mínim de ciutat cal abordar aspectes competencials i acords 
75
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
entre patronal i sindicats i que requereixen un lideratge fort per part del govern de la 
ciutat, i reclama a l’Alcaldessa que l’assumeixi.
La Sra. Alcaldessa entén que cal un lideratge compartit, i confirma que té la intenció 
d’intervenir en la jornada del 24 de març, però creu que també cal un acord amb la 
patronal.
Afegeix la consideració que l’àmbit de l’acord és la ciutat metropolitana i, per això, 
s’han encarregat estudis a l’Àrea Metropolitana.
Confia, doncs, que el grup municipal Demòcrata participi activament en el diàleg per 
a la construcció del consens, no només per la representació que té en aquesta 
cambra sinó també a l’Àrea Metropolitana, a la Diputació de Barcelona i en diversos 
ajuntaments de l’àrea metropolitana.
2. (M1519/5707) Demanem al Govern que s'aturin les dilacions i es signi ja el 
"Conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Aigües de Barcelona, 
empresa metropolitana de gestió de cicle de l'aigua, SA" per poder tenir un nou 
instrument per garantir l'accés universal a serveis bàsics com és l'aigua.
La Sra. Vila justifica la presentació del prec amb la intenció que els aclareixin per què 
d’ençà que la Sra. Tatiana Guerrero, membre destacada de Barcelona en Comú, és 
responsable de la interlocució amb Aigües de Barcelona el govern municipal ha iniciat 
un conjunt de mesures dilatòries a fi de no avançar en la signatura d’un conveni 
entre l’Ajuntament i aquesta empresa mixta, de la qual forma part l’Àrea 
Metropolitana, perquè les famílies vulnerables tinguin garantit el subministrament 
d’aigua.
La Sra. Ortiz precisa que les negociacions i la signatura de convenis és una tasca 
compartida, i nega que s’hagin produït dilacions. Així, indica que des del febrer de 
2016 han fet més de deu reunions amb Aigües de Barcelona, conjuntament les 
regidories de Drets Socials i Presidència i l’Àrea Metropolitana, amb la voluntat de 
signar el millor conveni possible. Fa notar que si s’acontentessin amb qualsevol 
conveni ja estaria signat, com ha estat el cas de la Generalitat; altrament, constata 
que el conveni que volen ha de ser exemplar i que realment respongui a la Llei 
24/2015, que garanteixi el subministrament d’aigua però, sobretot, que ampliï els 
drets de la ciutadania en termes de protecció, i que implica protegir del 
sobreendeutament.
Concreta que la setmana vinent hi ha programada la darrera reunió amb Aigües de 
Barcelona, i confia que el conveni se signarà aviat.
La Sra. Vila observa que, tal vegada, a banda d’un conveni exemplar cal buscar un 
conveni eficient que doni respostes i resultats.
Consideren que més d’un any negociant un document inclou mesures dilatòries, i 
manifesta que temen que, atès que el govern té l’objectiu de municipalitzar la gestió 
de l’aigua, estigui disposat a iniciar el procés de municipalització a qualsevol preu, ja 
que no hi ha cap estudi previ que indiqui amb quin model es garantiria una millor 
qualitat de la prestació del servei als municipis metropolitans. Afegeix que tampoc no 
s’ha fet cap estudi previ per valorar si el model de gestió municipal resultaria més 
econòmic per a les butxaques de la ciutadania. I retreu al govern que hagi iniciat el 
procés sense consens polític, especialment amb la resta de municipis metropolitans.
76
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Reitera el convenciment que la dilació de més d’un any en la signatura del conveni és 
premeditada, en la línia de postureig a què els té acostumats el govern, i sobretot 
perquè no volen que Aigües de Barcelona confirmi que pot atendre persones 
vulnerables; i critica que el govern està disposat a bloquejar la millora d’una 
prestació de servei que garanteixi l’accés a les persones vulnerables tan sols per 
dogmatisme ideològic.
Fa avinent al Sr. Badia, com a adalil de la municipalització de la gestió de l’aigua, 
que el seu grup està disposat a parlar de models.
La Sra. Ortiz considera, després d’aquesta darrera intervenció, que l’objectiu del prec 
no és garantir el subministrament d’aigua a les persones vulnerables, sinó fer de 
portaveu d’Agbar defensant el model de gestió mixta.
Repeteix que ja han fet deu reunions i que la setmana vinent en faran la darrera 
abans de tancar el conveni, amb la voluntat que sigui el millor possible, que 
sobreprotegeixi de l’endeutament, i que garanteixi que les persones en situació 
d’exclusió puguin accedir al subministrament, aspectes en els quals confirma que 
estan avançant.
Confirma, igualment, que estan convençuts que la municipalització de l’aigua 
garanteix aquests drets universals, tal com també és l’aposta de molts altres 
ajuntaments.
Del Grup Municipal de Cs:
3. (M1519/5703) Que el Govern municipal presenti trimestralment als Grups 
municipals i a la ciutadania mitjançant el Portal de transparència el número de 
persones ateses en la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) i en l'atenció a la 
Pobresa Energètica. En aquesta informació demanen que s'expliqui el motiu de 
l'atenció, l'estat de la resolució del problema, així com les queixes i reclamacions que 
es puguin presentar.
La Sra. Barceló fa referència a la necessitat d’implantar mesures per acarar 
l’emergència habitacional i la pobresa energètica per justificar la presentació del 
prec, amb el qual demanen informació trimestral al Plenari del nombre de persones 
ateses a la UCER i la xifra de persones ateses amb motiu de pobresa energètica, amb 
informació precisa sobre els motius i l’estat de resolució.
La Sra. Ortiz confirma l’acceptació del prec pel que fa a proporcionar informació 
regularment als grups municipals, i puntualitza que les xifres s’han de donar 
agregades per categories, per tipologia d’intervencions; i en el cas de la pobresa 
energètica, destaca el balanç positiu que ahir mateix van presentar sobre el servei 
d’atenció que fa un mes que funciona, i tot i que encara és un servei prou 
desconegut, més de vuit-centes persones van ser ateses en el punts 
d’assessorament energètic. Entén, per tant, que resultarà un servei molt eficient per 
millorar la detecció i, sobretot, per a la millora de les condicions de vida de la 
ciutadania. 
Afegeix que properament disposaran d’un aplicatiu que els permetrà detallar molt 
més les dades i, a més del nombre de persones ateses, detallar el motiu i l’estat de 
les consultes, entre les quals els canvis de potència o el nombre de bons socials 
tramitats.
77
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
La Sra. Barceló agraeix l’acceptació del prec i, sobretot, demana concreció, ja que a 
l’informe semestral de la UCER presentat darrerament hi faltaven dades, ja que s’hi 
detallava que de 1.515 desnonaments previstos 884 estaven ajornats sense 
especificar per quins motius. Igualment, posa de manifest també desconeixen quina 
és la solució pròpia que l’informe apunta que s’ha donat en 558 casos, i voldrien 
saber si es tracta d’una solució temporal o definitiva.
Afegeix que la xifra de detecció de precaris que consta en l’informe esmentat és de 
860 ocupacions i que es treballava en 476 i, per tant, es pregunten què ha passat 
amb la resta de famílies en situació de precarietat.
Pel que fa a la pobresa energètica, demana que s’eviti, com va succeir el 2015, de 
gastar només un 31% dels 2,5 milions d’euros que s’hi havien destinat. I reclama 
que presentin dades en què s’especifiqui el pagament de factures, el 
subministrament i els pressupostos en rehabilitació.
La Sra. Ortiz confirma el compromís de presentar les dades tan aviat com en 
disposin, així com la presentació d’informes periòdics.
Quant a la inversió contra la pobresa energètica, puntualitza que han pretès canviar 
el model, i en comptes de només posar diners per pagar factures que inflen els 
beneficis de les companyies subministradores, posar-los en un nou servei que 
proporcioni informació, canals de denúncia i revertir els abusos que pateixen moltes 
famílies.
Precisa que del pressupost del 2015 per afrontar la pobresa energètica, una part es 
va destinar a ajuts i una altra a la prova pilot del servei d’atenció a la pobresa 
energètica per avaluar-lo.
Del Grup Municipal d’ERC:
4. (M1519/5691) Que el Govern municipal emprengui les mesures necessàries per 
tal de garantir el compliment de l'Ordenança Municipal de Protecció, Tinença i Venda 
d'Animals a la ciutat de Barcelona.
El Sr. Coronas recorda que fa dos anys i mig que es va aprovar l’ordenança municipal 
de protecció, tinença i venda d’animals de Barcelona, que si bé incorpora aspectes 
positius, consideren que ara és moment de preguntar-se si moltes de les seves 
directrius s’estan complint, com ara els aspectes que fan referència a la cria de 
gossos i gats en domicilis particulars, l’obligació de xipar els animals de companyia, o 
determinades prohibicions com l’ús de collars de càstig o portar els gossos lligats a 
una bicicleta.
Es refereix, també, als problemes de convivència que s’originen per la tinença 
d’animals, i el fet que han d’aspirar a reduir-los al mínim amb una tinença 
responsable.
En conseqüència, presenta aquest prec amb què demanen al govern de prendre les 
mesures necessàries per garantir el compliment de l’ordenança esmentada.
La Sra. Sanz anuncia que accepten el prec i que els facilitaran tota la informació de 
què disposen.
Manifesta que aquesta ordenança ha estat per al govern municipal, des del primer 
dia, una de les qüestions fonamentals a executar i a complementar. 
78
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Posa en relleu que el marc normatiu en què s’inscriu l’ordenança és altament 
proteccionista i, per tant, permet desenvolupar molts instruments de garantia dels 
drets dels animals, tot i que consideren que es queda curta en determinats aspectes.
Destaca que han treballat amb la petició dels Districtes de desenvolupament de les 
noves àrees d’esbarjo per a gossos per garantir que la moratòria en l’obligació de 
portar el gos lligat es mantingués en aquestes zones específiques. Afegeix que també 
estan treballant en campanyes de foment de la convivència, vinculades a l’obligació 
d’identificar els animals, en parcs, zones d’especial conflictivitat veïnal, accessos al 
metro o mesures relatives als collars de càstig.
Precisa que durant el 2016 les sancions i denúncies han estat entorn de les mil vuit-
centes.
Indica que actualment està en fase d’execució el desenvolupament dels espais d’usos 
compartits en franges horàries, i que complementen les zones d’esbarjo de gossos, i 
l’actualització de les dades relatives a la tinença responsable d’animals de 
companyia.
Avança, finalment, que els faran arribar tota la informació de què disposen respecte 
als aspectes que ha esmentat, així com també un informe de desenvolupament de 
l’ordenança que presentaran en comissió.
El Sr. Coronas valora favorablement campanyes de sensibilització de la tinença 
responsable, i ensenya un fullet que es va repartir la setmana passada pel carrer, en 
el qual troba a faltar una relació dels principals punts de l’ordenança, i observa que 
els agents que els reparteixen haurien de tenir la formació necessària per informar la 
ciutadania.
Fa avinent el gran desconeixement de l’existència d’aquesta ordenança de tinença 
responsable i que moltes persones que no han xipat els seus animals de companyia –
es calcula que a Barcelona hi ha setanta mil gossos, dels quals només n’hi ha de 
registrats 45.795–.
Alerta que els problemes de convivència continuen existint i que el maltractament 
d’alguns animals persisteix, fins al punt que els collars de càstig, que estan prohibits, 
es continuen venent.
Insisteix, per tant, a demanar més fermesa en la campanya, especialment en aquells 
punts de l’ordenança que són clau per al benestar dels animals i la bona convivència.
La Sra. Sanz coincideix amb què tot allò que vagi en la línia de reforçar les 
campanyes de comunicació és important per al govern; esmenta, en aquest sentit, 
les campanyes d’adopció d’animals de companyia, de xipatge de gossos, o el 
condicionament d’una part de la platja perquè hi puguin anar.
Replica a l’observació del Sr. Coronas quant a les persones que reparteixen els 
fullets, que són agents cívics i que tenen la formació necessària.
Del Grup Municipal del PP:
5. (M1519/5698) Que el Govern municipal garanteixi el respecte dels drets adquirits 
de perpetuïtat i de retrocessió de les persones titulars de sepultures en la nova 
ordenança de Cementiris. 
El Sr. Fernàndez Díaz comenta que, el desembre, la Comissió de Govern va aprovar 
el projecte normatiu de l’ordenança de cementiris, cosa que feia pensar que pel 
79
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
gener o pel febrer es traslladaria com a proposta de modificació de l’ordenança per a 
la seva aprovació inicial en comissió. Atès que no ha succeït així, manifesta que el 
seu grup s’ha volgut avançar, abans que la Comissió de Govern prengui la decisió 
definitiva, per reclamar que es garanteixi el respecte als drets adquirits a perpetuïtat 
i de retrocessió de les sepultures als descendents dels titulars en la nova ordenança 
de cementiris.
El Sr. Badia recorda al regidor que ja han parlat d’aquesta qüestió amb el seu grup, i 
que els béns de domini públic com les sepultures no poden ser concessionats a 
perpetuïtat, com estableixen l’article 132 de la Constitució espanyola, la Llei de bases 
de règim local i la llei municipal de règim local de Catalunya. Precisa que allò que es 
concedeix en el cas de les sepultures és el dret d’ús, no el de propietat i es tracta, 
per tant, d’una concessió administrativa.
Es refereix a l’existència d’una jurisprudència extensa sobre l’abolició de les 
perpetuïtats de les sepultures tant del TS com dels Tribunals superiors de justícia de 
Catalunya, d’Andalusia o del País Valencià, i cap pronunciament en sentit contrari.
En conseqüència, assenyala que en el moment de redactar l’ordenança de cementiris 
no es pot fer altra cosa que recollir aquest imperatiu legal com ja fan la majoria de 
municipis. Precisa que a Barcelona d’ençà del 1987 ja no s’atorguen concessions a 
perpetuïtat.
Reconeix, però, que sent conscients d’una situació tan delicada com aquesta, la 
proposta del govern va ser establir un període de transició i, en primera instància, 
instal·lar el principi de vitalici, que fos complementari amb una concessió gratuïta de 
les sepultures per als cinquanta o setanta-cinc anys següents.
Considera, doncs, que han estat molt benvolents, amb la voluntat de trobar una 
sortida el més digna possible a aquesta situació. En aquesta línia, avança que tenen 
intenció de presentar l’ordenança inicial el març en comissió, i diu que estan 
plenament disposats a obrir una taula de treball al respecte.
El Sr. Fernàndez Díaz avança que el seu grup accepta l’oferiment a fi de dialogar per 
assolir la millor ordenança, d’acord amb la legalitat.
Malgrat tot, considera que hi ha altres interpretacions jurisprudencials possibles, 
totes les quals coincidents amb el reconeixement dels drets adquirits en la 
retrocessió de sepultures, que és el dret d’un propietari de poder retornar la 
sepultura a l’Ajuntament si ho considera pertinent, concepte pel qual aquest 
ajuntament desemborsava anualment aproximadament mig milió d’euros. Entenen 
que l’Ajuntament, en funció de la redacció final de l’ordenança, podria eliminar de 
forma arbitrària els drets adquirits i, altrament, ha de mantenir la possibilitat 
d’accedir a la pretensió del propietari.
Pel que fa a les sepultures de propietat concedides abans de 1988, gairebé la meitat 
de les existents a la ciutat, remarca que amb la nova ordenança el dret de propietat 
de facto passaria a ser una simple concessió administrativa, que ben bé es podria 
qualificar d’expropiació de sepultures, atès que allò que en el seu moment va ser 
adquirit per a tota la vida només seria considerat un dret vitalici i temporal.
Reitera que el seu grup té altres interpretacions jurisprudencials que no pas el 
govern, i entén que tindran de temps de contrastar-les, tot i que avui volen deixar 
clar que es tracta d’una qüestió molt sensible que afecta moltes famílies.
80
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
El Sr. Badia indica, pel que fa a la retrocessió de sepultures, que la voluntat del 
govern és continuar amb la mateixa política i compensar les famílies que vulguin 
renunciar. Tanmateix, fa avinent que atesa la gran magnitud de casos que es podrien 
donar cal garantir per sobre de tot l’equilibri financer, i que és convenient establir 
una periodificació dels retorns. 
En referència al marc legislatiu vigent, entén que cal valorar la millor sortida, i que la 
proposta del govern era la propietat vitalícia més la concessió gratuïta dels cinquanta 
o setanta-cinc anys següents, tot i que estan oberts a parlar d’una possible ampliació 
o de noves propostes.
a) Preguntes
Del Grup Municipal de Cs:
1. (M1519/5704) Quina previsió realitzarà l'Ajuntament de Barcelona per retornar les 
plusvàlues indegudament cobrades, en els casos que s'hagi produït una pèrdua 
patrimonial acreditable?
La Sra. Mejías posa en relleu que durant l’etapa de la crisi l’únic recurs que va 
quedar a moltes famílies va ser malvendre els seus habitatges, en ocasions molt per 
sota del preu de compra, fet que va comportar no només la pèrdua dels seus estalvis 
sinó també una gran pèrdua patrimonial, alhora que van haver de tributar per 
l’impost de plusvàlua. En aquest sentit, es refereix a una sentència del TC, d’aquesta 
mateixa setmana, que ha declarat que l’impost de plusvàlua és inconstitucional quan 
s’ha de tributar per pèrdues com si fossin beneficis, i ha qualificat l’impost d’injust, 
confiscatori i inconstitucional.
Atès que consideren que aquesta situació haurà de desembocar en una reforma de la 
Llei d’hisendes locals, que pot tenir un impacte molt remarcable en el pressupost ja 
que s’haurà de retornar a moltes famílies l’import d’un impost inconstitucional, 
cobrat indegudament per doble tributació, formulen la pregunta sobre les mesures 
que tenen previstes si finalment la sentència és d’aplicació obligada.
La Sra. Alcaldessa assenyala que, personalment, coneix aquest assumpte d’ençà de 
fa molt de temps i recorda que, molt abans de la sentència que ha esmentat la 
regidora, les plataformes pel dret a l’habitatge com la mateixa PAH van fer-se ressò 
d’aquesta injustícia, atès que fins i tot es cobrava plusvàlua en els casos de 
desnonament o de dació en pagament. Precisa que va ser negociant amb l’alcalde 
Trias que es va acordar una subvenció per fer front a l’impost de plusvàlua perquè no 
es podia modificar la llei, que l’Ajuntament està obligat a aplicar.
Remarca, però, que el Consell Tributari obliga a complir la Llei d’hisendes locals i, per 
tant, no poden fer altra cosa que liquidar l’impost que, puntualitza, no és cobrat 
indegudament com deia la Sra. Mejías sinó per obligació legal.
Precisa que la sentència del TC esmentada només afecta Guipúscoa, tot i que entén
que obre la porta a fer un canvi de plantejament legal. Confirma, però, que el govern 
municipal serà proactiu en aquest assumpte en considerar que és un impost injust en 
els casos que ha apuntat la Sra. Mejías, i que la FEMP està reclamant a l’estat que 
aclareixi de quina manera s’ha d’aplicar aquesta sentència i que es reguli d’ara 
endavant.
81
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
La Sra. Mejías diu que són conscients que l’origen de l’anomalia està en la Llei de 
bases d’hisendes locals i que la sentència del TC, malgrat que només afecta una 
petició formulada per Guipúscoa, ha de tenir un efecte de caràcter general i, per 
tant, s’haurà de modificar l’esmentada llei.
Justifica l’observació, però, perquè aquest ajuntament ha de tenir en compte haurà 
de retornar l’import de la plusvàlua a tothom qui el reclami per cobrament injust i 
doble tributació; i, també, que això tindrà un impacte en els pressupostos 
municipals.
Per tant, atès que caldrà buscar solucions, el seu grup proposa al govern que iniciï el 
diàleg per aconseguir una línia de finançament, mitjançant les transferències directes 
de l’estat als ajuntaments, que permeti el retorn de les quantitats reclamades sense 
que això repercuteixi en els pressupostos de la ciutat.
La Sra. Alcaldessa insisteix que no s’ha produït cap cobrament indegut perquè s’ha 
aplicat la llei existent. Afegeix que han instat el govern de l’estat que treballi en 
l’adaptació normativa i que es tramiti amb la màxima celeritat, per a la qual cosa 
convida a treballar tots els grups municipals. Igualment, avança que també hauran 
de discutir qui haurà de fer les devolucions i com, atès que l’impost s’ha cobrat 
sotmès a una llei de l’estat. En aquest sentit, recull la proposta del grup de Ciutadans 
de treballar conjuntament els grups municipals amb representació al Congrés dels 
Diputats, on en el marc de la comissió d’Hisenda s’ha presentat una proposició no de 
llei sobre la reforma de l’impost sobre l’increment dels valors dels terrenys de 
naturalesa urbana.
Del Grup Municipal d’ERC:
2. (M1519/5692) Per què el Govern municipal adjudica a una agència de viatges la 
gestió per buscar allotjaments a persones desnonades o en risc d'exclusió social, i no 
s'ha plantejat altres vies?
La Sra. Benedí justifica la presentació de la present pregunta per la perplexitat que 
els va causar l’adjudicació a l’agència de viatges Snow Travel del contracte per a la 
gestió de buscar allotjament a persones desnonades, o en risc i vulnerables.
La Sra. Alcaldessa assegura que aquesta mateixa perplexitat que manifesta la 
regidora la va tenir el govern municipal en arribar a l’Alcaldia, quan van trobar 
damunt la taula un munt de reallotjaments pendents per molts motius, gestionats 
per cinc o sis serveis diferents i amb adjudicacions arbitràries, i sense transparència, 
a pensions i hotels.
Indica que es van limitar a seguir les recomanacions dels serveis d’Intervenció i de 
Secretaria, que els van dir que pel volum de recursos que representaven els 
reallotjaments, també per eficiència i transparència, així com per centralitzar el 
servei en un de sol, calia fer un concurs públic, al qual s’han presentat dues agències 
de viatges.
Concreta que les situacions que impliquen un reallotjament immediat són molt 
diverses –una mitjana de quatre-centes consultes diàries al CUESB–, o com ara un 
avís a la guàrdia urbana de perill d’esfondrament d’un pis amb uns ocupants que no 
tenen l’opció de ser acollits per familiars o coneguts.
82
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Per tant, l’adjudicació d’aquests reallotjaments a una agència permet centralitzar la 
gestió i fer-la més transparent.
La Sra. Benedí, tot i que agraeix l’explicació de l’Alcaldessa, diu que continuen tenint 
qüestions que no han estat respostes, com ara en quina situació queden els serveis 
socials de l’Ajuntament davant d’una externalització com aquesta; per quin motiu es 
va fixar el preu com a únic criteri en l’adjudicació del contracte i no es van introduir 
clàusules socials; i manifesta el parer que hauria estat més adequat establir una 
col·laboració amb les entitats del Tercer Sector per donar aquest servei.
Pregunta com justifica el govern la xifra de 5,3 milions d’euros del contracte, més les 
possibles pròrrogues de catorze mesos amb el mateix import; quanta gent han 
valorat que s’atendrà el 2017 amb aquest servei; quin és el nombre actual de 
persones desnonades a la ciutat, i si la realitat és que no ha disminuït el nombre de 
desnonaments tal com preveia el govern de la ciutat.
Igualment, atesa l’escassesa d’habitatge públic que no permet acarar emergències 
habitacionals com les que són objecte del contracte amb l’agència de viatges, retreu 
al govern municipal que es negués a augmentar la dotació del parc d’habitatge fins al 
25% que demanava el seu grup, i avui novament ha tornat a votar en contra de la 
proposició que ha presentat en aquest sentit. 
Pregunta, també, per quin motiu obren la possibilitat d’ampliar el contracte fins al 
2019 si, tal com assegura el govern, vol canviar la manera de prestar el servei; quins 
plans té una vegada hagi finalitzat el contracte amb Snow Travel, i si seguiran optant 
per l’externalització.
En aquest sentit, demana si tenen prevista també l’externalització d’altres qüestions 
socials, contradient allò que proclamaven en campanya electoral.
La Sra. Alcaldessa fa notar que tota la bateria de preguntes que acaba de formular la 
regidora no consten en l’enunciat de la que han presentat, i constata que no les hi 
podrà respondre adientment amb l’escàs temps de què disposa. Per tant, convida el 
grup d’ERC a formular-les en comissió.
Això no obstant, retreu al grup d’ERC que repeteixi mentides i postveritats, una 
actitud molt més pròpia d’un grup de dretes; precisa que es refereix al fet d’insistir 
en l’increment de desnonaments a la ciutat, i els remet a les dades, que fa públiques 
el poder judicial, i que constaten que disminueix el nombre de desnonaments a 
Barcelona, i que allò que s’ha doblat és la intervenció d’aquest ajuntament en la 
mediació per aturar-los.
Afegeix que si al grup d’ERC li interessa tant el servei públic d’habitatge, li hauria de 
preocupar que al Consorci de l’Habitatge, amb una participació de la Generalitat del 
60% i d’un 40% municipal, la proporció actual entre despesa i inversió és del 84% 
per part d’aquest ajuntament i 14% la Generalitat.
Del Grup Municipal del PP:
3. (M1519/5699) Quin és el superàvit previst en termes SEC de l'Ajuntament de 
Barcelona de l'exercici 2016?
El Sr. Fernàndez Díaz es refereix a la presentació, el novembre passat, de la 
memòria del Pressupost de 2017 on consta una estimació del superàvit del 2016 de 
69,9 milions d’euros. Indica que el seu grup ha intentat en comissió i per escrit saber 
83
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
quina és la xifra definitiva del superàvit, i per aquest motiu presenten la present 
pregunta, atès que dimarts vinent s’ha de signar el decret.
La Sra. Alcaldessa manifesta que estan dins del termini, fixat per a l’1 de març, per 
tenir les dades definitives del superàvit de l’exercici del 2016 i, en aquest sentit, 
avança que en la propera sessió plenària els proporcionaran tots els detalls.
De tota manera, confirma que hi haurà superàvit, motivat, d’una banda, per la 
inexecució del pressupost i, d’altra banda, per l’existència d’ingressos imprevistos. 
Quant a la primera causa, apunta que el percentatge d’execució del pressupost és 
del 97,7%, un dels més elevats dels darrers vint anys i també en comparació amb 
altres ciutats de l’estat; pel que fa als ingressos imprevistos, indica que s’ha 
incrementat el provinent de les plusvàlues i, també, arran de l’anomenada Llei 
Montoro, que ofega la capacitat d’actuació dels ajuntaments impedint-los gastar els 
romanents de tresoreria a partir de la regla de despesa. 
Per tant, observa que si honestament els preocupa el superàvit el grup del PP hauria 
d’ajudar a convèncer els seus companys de formació al govern de l’estat de la 
necessitat de derogar la llei esmentada.
El Sr. Fernàndez Díaz diu que no li sorprèn que l’Alcaldessa atribueixi, com sempre, 
la culpa al PP; tanmateix, li recorda que durant el mandat anterior els seus socis 
govern no atribuïen la culpa de tot a Montoro sinó a Trias. Per tant, addueix que la 
culpa, per la mateixa regla de tres, ara és de l’actual govern municipal. I aprofita per 
recordar el que els seus companys de govern manifestaven quant al superàvit 
municipal generat el darrer exercici del mandat anterior, que qualificaven d’autèntica 
vergonya amb tantes necessitats com hi havia per cobrir a la ciutat. 
Creu que l’Alcaldessa ja coneix la xifra definitiva del superàvit i, per tant, els la 
podria avançar ara, tot i que entén que no ho fa perquè li fa vergonya. Entén, doncs, 
que la xifra no deu seu menyspreable, i que encara hauria estat major –48 milions 
d’euros més– si en el tancament de l’exercici del 2016 no s’haguessin adquirit 
immobles a la Generalitat amb el pretext de la posada en servei de la L9 de metro.
Creu que tot plegat demostra la inconsistència del discurs de l’Alcaldessa, la paràlisi 
que plana a la ciutat i la manca de sensibilitat del govern municipal, que 
desembocarà en la generació d’un superàvit desproporcionat que impedirà 
incrementar les actuacions en l’àmbit de l’atenció a les persones amb serveis 
essencials, als barris o en polítiques d’habitatge.
La Sra. Alcaldessa assegura que li sorprèn que, tot de sobte, el Sr. Fernández Díaz 
es converteixi en el flagell del superàvit, quan el seu partit sempre l’ha valorat com 
un sinònim de solvència i de bona administració.
Ratifica que al seu grup sí que li sembla malament l’existència dels superàvits, 
especialment inflats per efecte de les plusvàlues, tal com han demostrat des del 
govern estant amb dues modificacions pressupostàries perquè els superàvits 
revertissin en despesa social.
Confirma, finalment, que així que disposin de les dades concretes del superàvit del 
2016 treballaran per avaluar de quina manera han d’actuar a fi d’invertir al màxim 
en la ciutadania la capacitat econòmica d’aquest ajuntament.
84
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Del Grup Municipal de la CUP:
4. (M1519/5695) Sol·licitem conèixer quines són les mesures sancionadores que 
s'han pres finalment en relació als dos agents de la Guàrdia Urbana que es van veure 
relacionats amb una suposada agressió a un motorista a l'Arrabassada el passat 15 
d'agost (existeix un vídeo dels fets), tenint en compte que se'ls havia obert un 
expedient molt greu i se'ls havia suspès cautelarment?
El Sr. Garganté esmenta els fets ocorreguts el 15 agost de 2016 a la carretera de 
l’Arrabassada, on dos agents de la guàrdia urbana van aturar un motorista que 
s’havia saltat un stop i, tal com demostra una gravació de vídeo –que avui tornen a 
demanar novament–, li van clavar cops de puny i puntades de peu. Arran d’aquests 
fets, l’Ajuntament va obrir un expedient per falta molt greu i es va suspendre els dos 
agents.
Afegeix que el 23 de desembre de l’any passat, es van assabentar que la denúncia 
s’havia arxivat; i formulen la present pregunta per saber, sis mesos després d’haver 
pres mesures cautelars, que entenen que ja estan retirades, si s’han imposat ja 
mesures sancionadores contra els dos agents. 
La Sra. Alcaldessa indica que d’ençà que hi va haver indicis suficients que el cas 
podia constituir no només una infracció administrativa sinó penal es va obrir un 
expedient disciplinari, i un cop començant el procediment penal es va haver d’aturar 
l’esmentat expedient fins a la resolució definitiva, tal com indica la llei.
Precisa que la decisió es va prendre atesa la gravetat dels fets investigats, adoptant 
la mesura cautelar de suspensió provisional de funcions; i si hi hagués hagut 
sentència penal, els fets provats obligarien a la part administrativa, però com que no 
ha estat així, el jutge ha determinat un auto de sobreseïment. Per tant, les mesures 
cautelars penals desapareixen i l’expedient torna a l’àmbit administratiu, on confirma 
que no s’ha tancat i es comprovarà l’existència de responsabilitats administratives.
Diu que li consta que encara no disposen del vídeo sol·licitat fins que l’arxiu del cas 
no els sigui comunicat com a ferm.
El Sr. Garganté replica que el vídeo va arribar directament al comissionat de 
Seguretat i, per tant, que el tenen.
Compara, tot seguit, la manera d’actuar d’aquest ajuntament quant a l’adhesió, per 
exemple, a un venedor ambulant que avui ha estat jutjat i al qual demanen cinc anys 
de presó per agressió a un agent de la guàrdia urbana, i la diferència quan és l’agent 
l’agressor. Recorda que en saber-se el primer cas, l’Alcaldessa va condemnar de 
seguida qualsevol episodi de violència envers els agents de la guàrdia urbana; però 
en el segon cas no es va condemnar enèrgicament la violència de membres de la 
guàrdia urbana contra un ciutadà.
Fa avinent, també, que el govern ha piulat aquesta mateixa setmana que estava en 
contra del racisme policial i institucional a França, tot i que aquí sembla que la seva 
actitud és força diferent.
En el cas concret que els ocupa, retreu al govern que transcorreguts dos mesos 
d’ençà que es va arxivar el cas encara no hagi decidit quina sanció imposa als 
agents, als quals només han apartat de les funcions però no els han suspès el sou, 
cosa que significa que fa sis mesos que cobren per no fer res.
85
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Entén que tot plegat es pot resumir en la pràctica de puny d’acer contra els pobres 
que es defensen i guant de seda amb els policies que agredeixen.
La Sra. Alcaldessa nega que hagin fet diferències entre les actuacions en ambdós 
casos esmentats, i remarca que va ser la mateixa guàrdia urbana que va actuar 
d’immediat en conèixer el vídeo dels fets de la carretera de l’Arrabassada.
I destaca que és fruit de la política de govern i del comissionat de Seguretat el reforç 
de la Unitat de Deontologia i Afers Interns (UDAI) i la seva adscripció directa al 
comissionat, cosa que va facilitar que els fets arribessin immediatament al jutjat 
perquè es considerava que podien tenir implicacions penals.
Afegeix que tot això no impedeix que l’expedient administratiu segueixi el seu curs, i 
en el seu moment l’instructor de l’expedient determinarà quines són les 
responsabilitats de tipus disciplinari que s’escauen atesa la gravetat dels fets. 
Altrament, afirma que no poden anticipar penes.
5. (M1519/5696) Un cop sabem que les externalitzacions de l'Ajuntament com a 
mínim cobreixen al voltant de 250 serveis, sent el 45% serveis necessaris per a 
funcionament del propi Ajuntament i que tot aquest volum de serveis externalitzats 
ocupa al voltant de 14.800 treballadores i correspon a un import anual de 582 M 
d'euros, quins d'aquests serveis es planteja internalitzar d'aquí a l'acabament del 
mandat el Govern de Barcelona en Comú i el PSC?
La Sra. Lecha fa referència a l’escrit que a l’inici del mandat el seu grup va adreçar a 
Alcaldia per demanar el llistat d’empreses subcontractades, el nombre de 
treballadors i en quines condicions laborals estaven. Assenyala que la mateixa 
plataforma Municipalitzem considera que ni tan sols l’Ajuntament en coneix la xifra 
exacta, tot i que s’estima que hi entorn de trenta mil persones que treballen en la 
gestió i la prestació de serveis, quinze mil de les quals en empreses, organismes i 
consorcis depenents de l’Ajuntament, i les altre quinze mil amb subcontractacions 
d’empreses i entitats de tota mena.
Indica que després de reiterar la petició del llistat, el 30 de desembre de 2016 els el 
van fer arribar, i informa que actualment la gestió indirecta de l’Ajuntament cobreix 
dos-cents cinquanta serveis, dels quals aproximadament el 55% corresponen a 
serveis adreçats a la ciutadania i el 45% als indispensables per al funcionament de 
l’Ajuntament. Concreta que tot això suposa un volum de 14.800 treballadors i un 
muntat de 582 milions d’euros.
Manifesta que, tot i que han constatat que en el llistat mancaven empreses i serveis, 
i una vegada coneixen les externalitzacions, volen saber la intenció del govern pel 
que fa a la remunicipalització i internalització, més encara tenint en compte que les 
informacions són poc clares i fins i tot contradictòries.
Aprofita per recordar que Barcelona en Comú duia en el seu programa electoral 
internalitzacions tan remarcables com el servei d’atenció domiciliària.
El Sr. Badia indica, com ja han explicat a bastament en diferents fòrums, que 
treballaran cas per cas i no faran un llistat de serveis ni el proclamaran a llarg 
termini, sinó que analitzaran cada cas amb els treballs previs que calguin, parlaran 
amb les organitzacions sindicals i amb els treballadors i treballadores, i estudiaran 
qualsevol proposta o suggeriment dels grups municipals. Tanmateix, confirma que no 
faran una llista de serveis a internalitzar quan encara no s’han fet els estudis i 
valoracions corresponents.
86
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Concreta que ara mateix tenen damunt la taula el procés de creació d’una funerària 
municipal i d’una companyia elèctrica municipal; han iniciat estudis en l’àmbit de 
l’aigua per valorar la possible gestió pública, el procés d’internalització i un nou acord 
marc de BTV, i també s’han fet estudis pel que fa al fraccionament de residus. 
Afegeix que estan treballant també en altres qüestions i que les comunicaran quan 
els treballs i estudis previs ho facin oportú.
La Sra. Lecha recorda al Sr. Badia que en el cas del residus el govern va votar en 
contra d’una proposició d’estudi de la possibilitat de remunicipalització, alhora que el 
govern també ha ignorat la proposta de mesura de govern sobre remunicipalització 
que els va adreçar la plataforma Municipalitzem.
El Sr. Badia replica que van respondre presencialment als representants de la 
plataforma; i reconeix que hi ha aspectes com les subrogacions, contractes indefinits 
i d’obra i servei que creen moltes dificultats en serveis que apuntava l’esmentada 
plataforma, de manera que es ratifica en la necessitat de fer molta feina prèvia 
abans de poder estudiar noves remunicipalitzacions.
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates):
1. (M1519/5708) Que el Govern municipal informi sobre l'estat d'execució del prec 
acceptat en el Consell Municipal del 23 de desembre de 2016 (M1519/4772) amb el 
contingut següent: Que l'Ajuntament no pregui cap decisió sobre el pas del tramvia 
per l'avinguda Diagonal sense el consens polític necessari per tirar endavant una 
obra d'aquesta importància.
El Sr. Forn formula una pregunta de seguiment sobre un prec que el seu grup va 
adreçar a l’Alcaldessa en el Ple de 23 de desembre de 2016, amb el qual se li 
demanava que no prengués cap decisió pel que fa al pas del tramvia pel tram central 
de la Diagonal sense el consens polític necessari. Indica que el prec va ser acceptat, 
tot i que han pogut constatar que s’estan prenent un seguit de decisions en la línia 
de consolidar el projecte, entre els quals esmenta l’eliminació de l’àrea 30, l’encàrrec 
d’estudis del canvi de sentit a l’avinguda de Sarrià i al carrer d’Urgell, la proposta de 
la reordenació de la plaça de les Glòries per afavorir el pas del tramvia, alhora que 
s’ha encarregat un seguit d’estudis per valor de tres milions d’euros. Afegeix que fa 
pocs dies els van dir en el consell d’administració de Bimsa que un dels projectes 
prioritaris era la connexió del tramvia per la Diagonal.
En conseqüència, assegura que no entenen que d’una banda els acceptin un prec 
amb què demanen consens polític pel que fa a la connexió i, paral·lelament, 
s’estiguin executant els preliminars d’una obra tan remarcable pel seu cost econòmic 
i per la repercussió que pot tenir en la mobilitat i des del punt de vista 
mediambiental.
La Sra. Sanz fa avinent que d’ençà de l’acceptació del prec no ha canviat res. 
Puntualitza que, com sempre han dit, el projecte requereix dos nivells de consens, el 
polític i l’institucional, als quals caldria afegir un elevat grau de consens social.
Quant a les actuacions que s’estan fent, assenyala que es basen en estudis 
informatius a fi d’obtenir totes les dades necessàries i tenir-les a disposició. 
87
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Fa notar, pel que fa a la plaça de les Glòries, que el projecte que va deixar fet el 
govern anterior ja incorporava el supòsit del pas del tramvia.
En referència a la perspectiva institucional, assenyala que en el marc de l’ATM i amb 
la Generalitat han establert una bona entesa per continuar desenvolupant els estudis 
informatius per a la connexió del Trambaix i el Trambesòs.
Per tant, demana a tots els grups municipals que una vegada finalitzats aquests 
estudis els analitzin rigorosament i conjuntament pensant en la ciutat.
Centrant-se en el nivell de consens polític, considera que cal insistir en l’oferta que 
s’ha fet arribar al grup de CiU per a l’establiment de metodologies de treball per 
construir conjuntament la millor proposta per a la ciutat, i destaca que depèn de la 
voluntat d’aquest grup d’asseure’s en una taula tècnica amb temps i forma a fi de 
parlar a bastament sobre aquest tema. Precisa que li han proporcionat tota la 
informació que ha requerit i que ara falta establir un espai de treball consensuat.
El Sr. Forn entén que les paraules de la Sra. Sanz permeten força matisacions quant 
a la informació que el seu grup està rebent, i li retreu que determinades informacions 
les hagin hagut de demanar reiteradament, fins i tot havent de recórrer a la direcció 
de Transparència.
Entén que els estudis presentats tant des d’una perspectiva mediambiental com 
d’impacte en el trànsit i en la nova xarxa de bus són absolutament deficients i 
insuficients i contenen dades que no són del tot exactes.
Reclama, en definitiva, que el compromís demanat en el prec que van presentar el 
desembre es compleixi, i que el govern no tiri endavant l’estudi de la connexió sense 
el consens polític necessari, ja que es tracta d’una de les obres més importats a la 
ciutat, que podria causar una afectació en la mobilitat molt perjudicial.
La Sra. Sanz posa en valor que mai no s’havien fet tants estudis per plantejar una 
proposta de transport públic en el context del seu àmbit territorial; en conseqüència 
es referma en l’absoluta voluntat de transparència del govern municipal, i demana 
sentit comú al grup Demòcrata. 
Precisa que la pretensió és, d’una banda, enfortir la xarxa de bus i, d’altra banda, fer 
altres propostes de transport públic que no són contradictòries sinó 
complementàries.
Del Grup Municipal d’ERC:
2. (M1519/5693) Que s'informi de l'estat d'execució del Prec atès al Plenari del 
Consell Municipal en data 27 de maig de 2016 amb el contingut següent: 
(M1519/3384) Instar a que l'Ajuntament de Barcelona recuperi enguany el disseny 
original de l'escultor Enric Casanovas i Roy per a les futures Medalles d'Or al Mèrit 
Cultural, Científic, Cívic o Esportiu.
El Sr. Puigcorbé, que formula una pregunta de seguiment, es remet a la sessió de 
Plenari del 27 de maig de l’any passat, en què el Sr. Asens, aleshores regidor de 
Cultura, va acceptar un prec d’ERC que instava el govern municipal a recuperar el 
disseny original de l’escultor Casanovas per a les futures Medalles d’Or de la Ciutat al 
mèrit cultural, científic, cívic i esportiu.
Destaca que per formular l’esmentat prec van tenir l’honor de comptar amb la 
presència en aquesta sala del prestigiós historiador de l’art i arqueòleg Frederic-Pau 
88
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Verrié, antic director del MUHBA, que malauradament ha traspassat l’11 de febrer. 
Fa, per tant, un recordatori sentit de la seva tasca científica i del seu compromís 
cívic.
Posa en relleu que va ser aquest compromís cívic, amb valors democràtics, que va 
portar el professor Verrié a denunciar la substitució que va fer l’ajuntament feixista 
de Barcelona el 1940 del disseny de les Medalles d’Or republicanes, creat per 
l’escultor Enric Casanovas, per un altre de Frederic Marès amb simbologia franquista; 
i remarca que, incomprensiblement, el disseny no es va canviar amb l’arribada dels 
ajuntaments democràtics.
Pregunta, transcorreguts nou mesos d’ençà de l’acceptació del prec esmentat, si 
aquest ajuntament ha recuperat finalment el disseny original republicà d’aquestes 
medalles, o les continua atorgant amb el disseny franquista de Marès.
El Sr. Asens lamenta informar que encara no disposen de l’informe de la Societat 
Catalana d’Estudis Numismàtics, que és el tràmit previ que cal per poder valorar i fer 
efectiu el prec. Assegura que el govern considera positivament la proposta del grup 
d’ERC, però reitera que cal superar el tràmit esmentat. 
Fa avinent que arran de la presentació del prec s’han posat en contacte amb la 
societat esmentada, que depèn de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i els han 
assegurat que intentaran tenir acabat l’informe el mes vinent.
El Sr. Puigcorbé reitera la demanda que es recuperi el disseny republicà per 
encunyar les Medalles d’Or que concedeix aquest ajuntament com un acte de dignitat 
democràtica i de refús del franquisme, i es pregunta com és possible que 
transcorreguts nou mesos l’informe encara no estigui redactat, i pregunta com pensa 
el govern municipal posar fi a aquesta situació anòmala i impròpia d’un ajuntament 
democràtic.
Considera que només cal voluntat política per fer-ho, i recorda que els motlles del 
disseny són al gabinet numismàtic del MNAC.
El Sr. Asens diu que desconeix la dificultat d’elaboració de l’informe i, per tant, no 
pot jutjar si es tracta d’una demora excessiva o no, tot i que confirma que han 
apressat a acabar-lo i que els han respost que el conclouran al més aviat possible.
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
1. La prestació dels serveis funeraris a la ciutat de Barcelona, es basa en un model 
de qualitat, professionalitat i respecte pels familiars i la persona finada, en el 
moment d’especial emotivitat en que s’han de prestar.
A dia d’avui però, s’ha obert un debat sobre el preu dels Serveis Funeraris a la ciutat 
de Barcelona. La majoria dels grups municipals coincideixen en la necessitat 
d’abaratir el cost del servei, hi ha diverses formes d’aconseguir-ho.
Per tal de trobar la millor manera d’assolir aquest objectiu, cal prendre en 
consideració tots els aspectes que incideixen en el preu del servei. Un dels aspectes 
que sense cap mena de dubte hi incideixen de manera rellevant, és el tipus d’IVA 
que actualment grava els serveis Funeraris. L’any 2012, i a instàncies del Govern 
Espanyol, l’IVA dels Serveis Funeraris es va incrementar passant del 8% al 21%, un 
increment considerable per les famílies en un context de crisi econòmica important.
89
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Si considerem que els Serveis Funeraris són serveis bàsics, és incomprensible que no 
tinguin un tipus d’IVA reduït, possibilitat que contempla la directiva comunitària 
sobre l’IVA, i que ja està passant a diversos països d’Europa.
La rebaixa de l’IVA del 21% al 10% implicaria un estalvi d’entre 300 i 550 euros per 
servei.
Aquest és un debat que ha entrat també a l’agenda política del Congrés dels 
Diputats. És en aquest context que El PDECAT va registrar una proposició no de Llei 
demanant l’aplicació del tipus reduït als serveis funeraris per la seva consideració de 
“servei bàsic”.
Per tot això, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda:
Primer: Instar al Govern espanyol a reduir l’IVA dels Serveis Funeraris del 21% al 
10%.
Segon: Instar a les forces polítiques amb representació al congrés a donar suport a 
la Proposició no de Llei per reclamar l’aplicació del tipus reduït als serveis funeraris 
per la seva consideració de “servei bàsic”.
Tercer: Comunicar el present acord al Govern de l’Estat Espanyol i al Congrés dels 
Diputats.
S’aprova aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida per la Sra. Recasens, 
amb el posicionament favorable dels grups municipals de Barcelona en Comú, Partit 
dels Socialistes de Catalunya, Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), i d’Esquerra 
Republicana de Catalunya. 
2. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que existeixen entorn de 7.000 
malalties minoritàries al món, que afecten un 7% de la població mundial. Aquesta 
mena de dolències poden manifestar-se en néixer, durant el creixement o ja en 
l’edat adulta, per la qual cosa són més difícils de detectar.
El 28 de febrer de 2017, Dia Mundial de les malalties rares, és el dia per sensibilitzar 
la població sobre aquesta mena de dolències greus. És un dia per conscienciar totes 
les persones de la necessitat de conèixer, atendre i explicar la insuficiència de 
tractaments per a aquesta mena de malalties, que moltes vegades afectes només un 
percentatge molt petit de la població.
Com a administracions públiques hem de ser conscients i conèixer els problemes 
diaris que pateixen les persones que pateixen aquesta mena de malalties i les seves 
famílies. Problemes relacionats amb el diagnòstic i el tractament d’aquestes 
dolències. És per tot plegat que com a administració més propera a la ciutadania 
hem de garantir, facilitar atenció i l’accés de totes aquestes persones als serveis 
públics.
Per tot això, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda:
2. El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. L’OMS ha declarat el dia 28 de febrer de 
2017 com el Dia Internacional de les Malalties Minoritàries. Que l’Ajuntament de 
Barcelona commemori aquest dia amb un acte de conscienciació sobre les malalties 
minoritàries i se sumi als diferents actes que es realitzin en el marc del Dia 
Internacional de les Malalties Minoritàries. 2. Que l’Ajuntament de Barcelona participi 
90
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
en campanyes de sensibilització per tal de conscienciar la ciutadania d’aquest tipus 
de dolències. 3. Que l’Ajuntament de Barcelona continuï donant suport a les entitats 
que dia rere dia milloren les condicions de vida de les persones i familiars que 
pateixen aquest tipus de dolències. 4. Que l’Ajuntament de Barcelona promogui i 
impulsi la investigació en malalties minoritàries en el marc dels òrgans de govern de 
les institucions sanitàries en què participa. 5. Remetre el contingut d’aquesta 
Declaració a totes aquelles entitats que tenen com a objectiu conscienciar a la 
població sobre les malalties minoritàries.
S’aprova aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida per la Sra. Barceló, 
amb el posicionament favorable dels tots els grups municipals.
3. De nou, el 8 de març de 2017, commemorarem el Dia Internacional de les Dones, 
una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de 
reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació 
que va més enllà d’aquesta data i impregna els 365 dies de l’any i tota i cadascuna 
de les persones que conformen aquesta ciutat.
Des d’aquest ajuntament treballem dia a dia per garantir que els drets de les dones, 
siguin plenament efectius i no es vulnerin en cap circumstància. 
A nivell legislatiu, la Generalitat ha impulsat noves lleis que facin valer els drets de 
les dones i la igualtat de gènere. Els darrers mesos la normativa catalana en matèria 
d’igualtat de gènere, no ha estat exempta dels atacs del Tribunal Constitucional, que 
ha suspès els articles de la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes que 
regulen els plans d’igualtat a la feina, les mesures per prevenir l’assetjament sexual i 
la figura sindical responsable de la igualtat de gènere, entre altres. Per donar-hi 
resposta, el Govern de la Generalitat està treballant perquè la futura llei d’igualtat de 
tracte i la no-discriminació pugui suplir els articles suspesos, sense perdre de vista 
però, que el repte i el compromís, més enllà del desplegament normatiu, continua 
sent l’efectivitat d’aquests drets i garanties.
Tot i els avenços realitzats, les desigualtats i la discriminació per raó de gènere 
encara estan presents i són massa punyents alhora. Les situacions de vulnerabilitat 
són més crues per a les dones, i això es tradueix en una major precarietat laboral 
d’aquestes i una feminització de la pobresa, entre d’altres. De fet, un estudi recent 
d’Enginyeria Sense Fronteres fa evident que 7 de cada 10 víctimes de pobresa 
energètica són dones.
En l’àmbit educatiu, les dones representen el 60% de les llicenciades i en canvi els 
càrrecs de més rellevància, en tots els sectors, continuen sent ocupats 
majoritàriament per homes. El sostre de vidre doncs, encara no 
s’ha trencat i segueix limitant les possibilitats d’ascens de les dones. En aquesta 
mateixa línia l’Observatori Dona i Empresa assenyala que més del 70% de les 
empreses no tenen cap dona als seus Consells d’Administració. 
Segons l’últim informe de govern, la bretxa salarial entre homes i dones se situa en 
un 26,6% a Catalunya. 
91
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda:
1. Des de l’Ajuntament de Barcelona seguirem treballant per tirar endavant 
polítiques de conciliació de la vida laboral i personal i familiar ja que les dones tenen 
dret a gaudir de temps de lleure i participació en igualtat de condicions. 
2. Des de l’Ajuntament de Barcelona seguirem treballant per una reorganització de 
les tasques de cura i de la llar basada en la coresponsabilitat. I també un 
repensament dels temps i horaris quotidians. 
3. Des de l’Ajuntament de Barcelona instarem a l’estat espanyol a que els permisos 
per maternitat i paternitat siguin més igualitaris com ja fan certs països nòrdics. Uns 
permisos que fomentin la coresponsabilitat a l’hora de tenir cura dels fills o filles. 
Perquè aquests siguin més llargs i flexibles donant sempre la oportunitat als 
progenitors d’escollir quan agafar-se les setmanes que els pertoquen ( és a dir o al 
mateix temps o un després de l'altre segons les seves necessitats). Aplicar mesures 
similars a aquests països com Suècia o Finlàndia ajudaria a reduir la discriminació 
salarial que pateixen les dones en edat de ser mares, i que es manté al llarg de la 
seva vida laboral
4. Des de l’Ajuntament de Barcelona seguirem reivindicant el dret com a dones a 
decidir sobre el propi cos i el dret a una maternitat desitjada i segura, vetllant també 
perquè les dones joves de 16 i 17 anys puguin exercir aquest dret lliurement.
5. Des de l'Ajuntament de Barcelona seguirem vetllant per aturar la publicitat sexista 
a establiments i espais públics de la ciutat.
6. Des de l’Ajuntament de Barcelona encoratgem a tota la ciutadania a assistir a la 
manifestació del proper 8 de març a favor dels drets de les dones , per contribuir a 
una Barcelona més justa i igualitària.
S’aprova aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida per la Sra. Benedí, 
amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el del Partit 
Popular.
4.- 40 Aniversari de la fundació de l’Associació Esclat que treballa en favor de la 
inclusió de les persones amb paràlisi cerebral. 
Barcelona ha estat sempre una ciutat inclusiva amb les persones amb discapacitat, 
prenent consciència de la importància que té per aquest col·lectiu el fet de sentir-se 
còmode i partícip socialment, sense cap tipus de discriminació. Barcelona treballa per 
la sensibilització i pel desenvolupament de polítiques actives en un àmbit en el que, 
malgrat s’ha avançat molt durant l’etapa democràtica de la institució, encara resta 
molt per fer. 
L’horitzó de la integració i la plena igualtat és una conquista per la que lluitem de 
forma quotidiana fent servir totes les eines possibles i mobilitzant tots els recursos 
dels que disposem, que sempre seran insuficients en aquest camí que volem 
transitar plegats.
92
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Tot i que des de les institucions s’ha treballat molt en aquest sentit, cal destacar que 
són les entitats del tercer sector social les que han realitzat la major part d’aquesta 
feina i han lluitat a favor de la inclusió de ple dret de les persones amb discapacitat 
des d’una activa disposició coresponsable.
L’Associació Esclat, que aquest any celebra el seu 40è aniversari, és una d’aquestes 
entitats de la ciutat que històricament ha vingut treballant en favor de la igualtat 
d’oportunitats i de la plena inclusió de les persones amb pluridiscapacitat, i més 
concretament de les persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats similars, en 
una societat que anhelem justa i solidària.
En diverses ocasions s’ha reconegut aquesta feina i, de fet, s’ha atorgat la Medalla 
d’Honor de la ciutat de Barcelona l’any 2006. També s’ha fet creditora d’altres 
reconeixements, entre els quals destaquen la declaració d’utilitat pública i els 
vinculats a la tasca del voluntariat de l’entitat.
Esclat té 6 centres a la ciutat de Barcelona, on atén diverses franges d’edat: l’escola 
d’educació especial Esclat, que disposa de 40 places, el Centre Ocupacional Esclat 2, 
amb 50 places, el Centre Especial de Treball Esclatec, amb 15 persones treballadores 
amb paràlisi cerebral, el Centre d’Atenció Diürna Especialitzada Cades, amb 32 
places, el Centre de Dia Esclat Marina, amb 10 places i la Residència Esclat Marina, 
amb 54.
A més de la gestió dels 6 centres, Esclat ofereix altres serveis que complementen la 
millora de la qualitat de vida de les persones amb paràlisi cerebral i discapacitats 
similars i la de les seves famílies: el Servei de Suport Familiar, que ofereix ajut 
psicològic i social a les famílies i professionals dels centres; el Servei de Respir, per a 
usuaris dels centres d’Esclat i persones externes, amb l’objectiu de millorar la 
qualitat de vida també de les persones cuidadores; el Club Esportiu, per fomentar 
l’activitat física en les persones amb paràlisi cerebral i discapacitats similars; la 
Revista Esclat, que tracta temes d’actualitat entorn la paràlisi cerebral i altres 
discapacitats similars, i que amb una tirada de 1.500 exemplars ha rebut diverses 
mencions i guardons que reconeixen la seva tasca de difusió; el servei tècnic de 
l’Ateneu de Fabricació de Les Corts, un espai d’innovació i inclusió social gestionat 
per l’entitat, que compta amb el suport d’un laboratori de fabricació digital; el Casal 
d’Estiu, que té per objectiu crear un espai psicoeducatiu i lúdic per als nens i nenes 
en edat escolar; i el Servei de Recursos Esclat (SRE), per donar resposta a les 
consultes sobre Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC) i 
Sistemes d’Accés a l’Ordinador (SAO) de famílies, professionals i voluntariat. 
Esclat ha destacat sempre per ser una entitat innovadora en els seus 40 anys 
d’història a la ciutat de Barcelona, tant en l’àmbit assistencial de les persones amb 
paràlisi cerebral i discapacitats similars en tots els seus centres, així com en el que fa 
a l’àmbit professional, en el seu Centre Especial de Treball Esclatec, com també pel 
tipus de tecnologia que es desenvolupa en el seu departament de Recerca, 
Desenvolupament, Innovació i Inclusió (R+D+I2).
L’entitat és present en els espais de participació ciutadana de la ciutat de Barcelona 
i, tot i que com a entitat social sempre ha tingut el suport de l’Ajuntament de 
93
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Barcelona i altres administracions públiques com la Generalitat de Catalunya i la 
Diputació de Barcelona, vol anar un pas més enllà, ja que la seva tasca té marcat un 
horitzó més llunyà buscant la millora contínua i el dret al benestar de cada persona.
És per això que d’acord amb els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.3 del Reglament 
Orgànic Municipal, el Plenari del Consell Municipal aprova la següent:
Reconèixer institucionalment i de forma pública la tasca de l’Associació Esclat en 
favor de la inclusió de les persones amb paràlisi cerebral i aprofitar el 40 aniversari 
de la seva fundació per a posar en valor la seva insubstituïble feina solidària i en 
favor de la comunitat.
Manifestar públicament en nom de la ciutat de Barcelona l’orgull que suposa comptar 
amb un teixit associatiu i una societat civil compromesa de la que forma part activa 
des de fa més de 40 anys una entitat com Esclat.
Renovar el compromís de la institució amb la plena igualtat i la defensa de totes les 
persones sense cap tipus de discriminació, treballant activament per la inclusió en 
tots els àmbits de la societat com el cultural, educatiu, social, professional o sexual, 
entre altres.
Instar al conjunt de les administracions públiques a oferir el seu suport clar i ferm a 
les iniciatives i polítiques actives que treballin per la igualtat i la inclusió. Suport que 
també ha d’abastar les famílies, cuidadores, cuidadors i l’entorn de les persones amb 
paràlisi cerebral i altres discapacitats similars.
Posar públicament en valor la importància que per a la ciutat té el seu Tercer Sector 
Social, com un àmbit en creixement, potencial i determinant per al futur de 
Barcelona i del país pel que fa a les polítiques de benestar social i bé comú.
Manifestar que la inclusió és un repte i una tasca de tothom, que necessita del treball 
cooperatiu i col·laboratiu de tots els agents i sectors que s’hi vulguin sumar, tot 
cercant de forma activa la complicitat coresponsable de les famílies, l’entorn, els 
territoris, les veïnes i els veïns, les administracions públiques, les xarxes 
comunitàries dels barris de la ciutat, les empreses i la resta d’entitats.
Apostar de forma decidida per un suport institucional i de recursos als projectes i 
activitats que vagin més enllà del servei assistencial a les persones usuàries i ajudin 
a consolidar dinàmiques de treball referides a aspectes de la vida quotidiana que 
permeten a cada persona sentir-se partícip i protagonista de la societat en la què hi 
viu, part activa d’una Barcelona que ajuden a construir amb la resta de ciutadanes i 
ciutadans en peu de plena igualtat.
Renovar el nostre compromís institucional amb el treball per millorar l’accessibilitat i 
la qualitat dels serveis públics, tot adaptant-los a totes les persones.
S’aprova aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida per la Sra. Andrés, 
amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el de la CUP 
Capgirem Barcelona.
94
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
5. L’any 1975 el darrer govern franquista signà els anomenats Acords tripartits de 
Madrid amb Mauritània i el Marroc, cedint il·legalment la província del Sàhara 
Espanyol a aquests dos països. 
Aquest fet es produïa, malgrat la sentència del Tribunal Internacional de La Haia, que 
no veia cap relació històrica de domini entre els sahrauís i els seus veïns, sota la 
pressió de la Marxa Verda organitzada per la monarquia alauita i malgrat les 
contínues resolucions de les Nacions Unides que reclamaven a l’Estat espanyol 
l’organització d’un referèndum d’autodeterminació sobre el futur del territori.
Els sahrauís, en defensa dels seus drets, iniciaren la resistència armada que donà 
pas a una guerra de prop de 15 anys de durada, fins que es va signar l’alto el foc al 
1991. En aquests acords es determinà que hauria de desenvolupar-se un referèndum 
d’autodeterminació sota control de les Nacions Unides. Naixia la Missió de les Nacions 
Unides per a la realització del Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO). Aquesta 
Missió es desplegà al territori mitjançant la resolució 690 del Consell de Seguretat de 
les nacions unides del 29 d’abril del 1991.
L’estratègia diplomàtica del govern marroquí, la complicitat i la incapacitat de la 
comunitat internacional han fet que avui, 42 anys després de l’inici del conflicte i 26 
anys després de l’alto el foc, encara no s’hagi celebrat el referèndum.
Resultat: quatre generacions de sahrauís exiliades i refugiades al mig del desert 
algerià; milers de sahrauís morts o desapareguts, presos polítics, espoli dels recursos 
naturals, violació sistemàtica dels drets humans i genocidi cultural al Sàhara 
Occidental ocupat. Per al poble sahrauí, la situació actual és insostenible.
L’Estat espanyol té la responsabilitat política, moral i històrica del conflicte. L’Estat 
espanyol és responsable de l'ocupació del territori del Sàhara Occidental per part del 
Marroc i, també, del drama humà i el patiment del poble sahrauí dividit entre la vida 
en camps de refugiats i la zona ocupada. 
Davant d’aquesta situació, a la zona ocupada, la població sahrauí inicià una lluita de 
resistència pacifica, anomenada Intifada sahrauí. De la resistència sahrauí en destaca 
el Campament de la dignitat “Gdeim Izik”, aixecat a prop de l’Al-Aaiun, que 
demanava el respecte dels drets humans, l’accés al treball i els drets socials. Aquest 
campament, constituït per prop de 20.000 sahrauís, es considera com la primera 
espurna de l’anomenada Primavera Àrab. 
El campament va ser destruït i arrasat per l’exèrcit marroquí. Seguidament, 24 
sahrauís, generalment activistes pels drets humans i líders socials, van ser detinguts 
i empresonats. Al 2013 un tribunal militar de les Forces Armades Reials marroquines 
de Rabat els va condemnar a penes que van des dels 20 anys fins a la cadena 
perpètua, per la seva militància política pacífica i la participació al campament pacífic 
de Gdeim Izik. 
Les pressions exercides des del moviment solidari amb el Sàhara i el reconeixement 
per part de moltes instàncies internacionals sobre l’arbitrarietat del primer judici 
contra els activistes de Gdeim Izik, ha portat a la seva nul·litat. 
95
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Amb tot, el Regne del Marroc, lluny de reconèixer la seva actuació arbitrària 
contrària al dret internacional, porta els activistes a un segon judici, ara sota 
jurisdicció d’un Tribunal Civil que s’ha iniciat a finals del mes de gener de 2017 i que 
continuarà al proper 13 de marc de 2017. Sorprenentment, la MINURSO no té cap 
competència pel que fa a la supervisió del respecte als Drets Humans i assisteixen 
impassibles a les vulneracions de la legalitat internacional , que han estat 
documentades per nombroses entitats internacionals així com delegacions 
parlamentàries, advocades o juristes observadores. Amb tot, les pròpies Nacions 
Unides afirmen que el manteniment i la aplicació del respecte als Drets Humans són 
competències de les Missions de Pau. De fet, la MINURSO és l’única Missió de Pau 
desplegada sense competències en aquesta matèria.
Com cada any, al mes d’abril està previst el debat a les Nacions Unides sobre la 
continuïtat de la MINURSO i les seves funcions i és el moment en què cal demanar 
que aquesta missió tingui competències en l’observança i l’aplicació dels Drets 
humans en els territoris ocupats del Sàhara Occidental. És inadmissible que una 
Missió internacional de les Nacions Unides desplegada en el territori per cercar una 
solució pacifica a un conflicte no reaccioni davant de les violacions reiterades dels 
drets Humans.
Atès la il·legalitat de l’ocupació marroquina de bona part del territori del Sàhara 
Occidental.
Atès la presència i el desplegament de la MINURSO en nom de les Nacions Unides i 
de la Comunitat Internacional en el territori del Sàhara Occidental i amb la missió 
especifica d’interposar-se entre les parts en conflicte per organitzar un referèndum i 
trobar-ne una solució pacifica.
Atesa la violació sistemàtica dels drets humans, acreditada mitjançant de reiterats 
informes de tota mena d’institucions i entitats, com Human Rights World o la 
Fundació Miterrand, i tal com es recull en l’informe de la visita d’una delegació de 
l’Intergrup parlamentari català per la pau al Sàhara d’abril de 2014.
Atès el debat sobre el desplegament de la MINURSO i les seves competències que les 
Nacions Unides han de celebrar al proper mes d’abril.
Atesa la celebració del judici il·legal del Grup de presos de Gdeim Izik, sense cap 
garantia processal i sense cap jurisdicció reconeguda internacionalment.
Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona com a institució i en nom de tot el 
municipi, assumeix els següents acords:
Primer. Instar a la Comunitat internacional i especialment als membres permanents 
del Consell de la Seguretat de les Nacions Unides i al govern de l’Estat espanyol a fer 
complir les resolucions de les Nacions Unides sobre el conflicte del Sàhara 
Occidental, i garantir la realització d’un referèndum d’autodeterminació en què la 
població sahrauí pugui decidir lliurement i amb totes les garanties el seu futur.
96
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1
GASETA MUNICIPAL
21 d’Abril del 2017
Segon. Exigir que el Govern de l’Estat espanyol accepti la seva responsabilitat en la 
resolució d’aquest conflicte del Sàhara occidental, territori del qual és oficialment 
potencia administradora.
Tercer. Instar a les autoritats competents a demanar als membres del Consell de 
Seguretat de les Nacions Unides que acordin la dotació clara de competències a la 
MINURSO en matèria de Drets Humans, d’acord amb les cartes fundacionals i 
declaracions de la mateixa institució i que cap membre permanent del mateix 
exerceixi el dret a veto en aquesta matèria. 
Quart. Demanar al regne del Marroc la llibertat de tots els presos polítics sahrauís, 
inclòs el Grup de 24 presos de Gdeim Izik, així com demanar-ne la protecció dels 
drets fonamentals.
Cinquè. Exigir que es permeti l’estada d’observadors internacionals, delegacions 
parlamentàries i mitjans de comunicació als territoris ocupats del Sàhara Occidental.
Sisè. Demanar que es garanteixi la lliure expressió dels activistes sahrauís que viuen 
en els territoris del Sàhara Occidental ocupat.
Setè. Exigir que s’aturi l’explotació il·legal dels recursos naturals del Sàhara 
Occidental per part del Regne del Marroc.
Vuitè. Intensificar les relacions amb organitzacions de la societat civil de defensa de 
drets humans tant sahrauís com marroquines.
Novè. Reiterar un cop més el nostre suport a una solució del conflicte basada en 
l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, com estableixen nombroses 
resolucions de les Nacions Unides.
Desè. Enviar la present moció a les Ambaixades dels membres permanents del 
Consell de seguretat de les Nacions Unides a Madrid, ministeri d’Afers exteriors 
espanyol, Missions permanents davant del Consell de Seguretat de les Nacions 
Unides a Nova York, Federació ACAPS, Ceas, Grups Parlamentaris de Congrés i del 
Parlament de Catalunya, Delegació del Front Polisario a Catalunya i a l’Estat 
espanyol.
S’aprova aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida pel Sr. Garganté, amb 
el posicionament favorable de tots els Grups municipals excepte el de Ciutadans i el 
del Partit Popular.
El Sr. Garganté agraeix la presència en aquesta sessió dels companys i companyes 
de la federació d’associacions catalanes amigues del poble sahrauí i celebra fer-los 
arribar la present Declaració Institucional.
La Sra. Alcaldessa tanca la sessió i desitja un bon Carnaval a tothom.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les disset 
hores i quaranta minuts.
97
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
CSV: d926-9387-d41f-c0d1