NOU BARRIS La ruta del comerç integrador a Barcelona: Nou Barris TRENCANT RUMORS AL COMERÇ 7 COL·LECCIÓ NOSALTRES TAMBÉ FEM CIUTAT 2 COL·LECCIÓ NOSALTRES TAMBÉ FEM CIUTAT La ruta del comerç integrador a Barcelona: Nou Barris TRENCANT RUMORS AL COMERÇ 4 Aquest document ha estat elaborat per amb el suport de amb la col·laboració de Col·lecció Nosaltres també fem ciutat © PIMEComerç 2015 Viladomat, 174 La ruta del comerç integrador a Barcelona: 08015 Barcelona (Catalunya) Nou Barris pcomerc@pimec.org www.comerc.pimec.org Desembre de 2015 És permesa la reproducció i la comunicació pública sempre Edició: PIMEComerç que se’n faci un ús no comercial i se citi el titular dels drets Coordinació del projecte: Miquel Àngel de Garro d’autor mitjançant la següent referència: “La ruta del comerç Fotografies: Carles Camps integrador a Barcelona: Nou Barris. Pimecomerç.” 5 Presentació Des de PIMEComerç estem molt orgullosos de poder presentar aquesta ruta de 10 comerços integrats al districte de Nou Barris a Barcelona, perquè és una clara representació de com el sector del comerç pot contribuir a construir i cohesionar els barris de la nostra ciutat. Es fa palès amb cadascuna d’aquestes experiències, com el comerç divers és cada dia més present en la nostra societat i resulta indubtable el valor afegit que això suposa. És simplement un privilegi poder comptar amb Àlex Goñi i Febrer l’experiència de cadascun d’ells i elles, i sobre President de PIMEComerç tot, de les ganes i de l’esforç que hi dediquen. El sentit del comerç de proximitat va més enllà dels mers productes o del simple negoci; significa formar part de quelcom més, vol dir el En definitiva, el comerç és per definició tracte de tu a tu amb les persones, comporta enriquidor, tan pels que s’hi dediquen com omplir de llum i vitalitat els carrers i implica el pels que acudeixen a ell. Per tant, si alguna sentit de pertinença d’una mateixa comunitat cosa ens posa de relleu cadascuna d’aquestes resultant indiferent el lloc d’on es provingui. experiències, és que el comerç de proximitat És el pilar indispensable d’un model que ens segueix essent una baula indispensable tant de identifica. l’economia com de la societat catalana. 6 Presentació Apujar la persiana. És el que fan cada dia els protagonistes de la guia que teniu a les mans. Aquest gest aparentment mecànic amaga alguns elements imprescindibles perquè la nostra sigui una societat més moderna, madura i democràtica. I és que el comerç de proximitat és, abans que res, un factor clau en el procés de vertebració, cohesió social i desenvolupament econòmic del territori on s’assenta. L’Asjid, la Noemí, el Josep, el Jinsan, l’Abderrahim i el Miquel Àngel són alguns dels comerciants Janet Sanz Cid que han triat Nou Barris per obrir els seus Regidora de Nou Barris petits negocis. La ruta del comerç integrador a Barcelona: Nou Barris, ens acosta els seus i altres itineraris vitals i laborals. Itineraris de persones, combatre els prejudicis, estereotips i rumors nascudes aquí i allà, ben arrelades al territori i que encara planen sobre els nouvinguts. que ens permeten conèixer els valors intrínsecs de la proximitat. Perquè són elles –al capdavant Nou Barris és la seva gent. I, afegeixo, també de 10 comerços del districte- que ens parlen en el seu teixit comercial. Preservar-lo i impulsar primera persona i amb coneixement de causa nous projectes de proximitat és un dels grans de la proximitat. Ho fan parlant de confiança, reptes que tenim plantejats. Vivències com les calidesa, respecte, coneixement, acollida, que recull aquesta ruta ens animen a perseverar convivència, escalf... I són també elles que ens en aquesta aposta estratègica per fer del nostre asseguren, des de l’experiència viscuda darrere un districte amb més benestar i major cohesió el taulell, que aquesta és la millor forma de social. 7 Presentació El full de ruta d’aquest govern municipal en matèria de comerç aposta per una nova orientació basada en la descentralització de les polítiques comercials i el desenvolupament econòmic als barris que més ho necessiten. Estem convençuts que el comerç de proximitat és l’autèntic vertebrador de la vida quotidiana als nostres barris. A més d’un important generador d’ocupació, el conjunt del teixit comercial de Barcelona és un element clau per a la cohesió social i territorial, ja que reforça el vincle entre Agustí Colom i Cabau les persones i enriqueix la convivència diària. Les Regidor d’Ocupació, Empresa, diverses realitats de cada territori demanden una adaptació de les mesures i accions municipals Comerç i Turisme amb l’objectiu de reforçar aquest paper d’aquest Districte van ser punt d’acollida d’una part cohesionador del comerç de proximitat. Es per important de la immigració obrera que es desplaçava a això que l’Ajuntament de Barcelona treballa en Barcelona. En aquesta publicació que ara us presentem estreta col·laboració amb les diferents entitats trobareu no només un itinerari a través del comerç que conformen el teixit comercial de la ciutat integrador de Nou Barris, sinó també el testimoni de per promoure l’associacionisme en benefici del comerciants que, provinents de molt diversos orígens propi sector i de la ciutadania. geogràfics, han triat aquest territori per posar el seu El comerç també esdevé un important element establiment. Es tracta, doncs, d’un recull d’experiències per facilitar la convivència amb de les comunitats viscudes multiculturals i també de l’èxit d’un procés estrangeres i, en aquest sentit, Nou Barris d’adaptació basat en el respecte mutu que, sens dubte, representa un excel·lent exemple de territori aporten valor humà i representen un important actiu integrador. Cal recordar que durant les dècades per al barri i per a la ciutat. dels anys cinquanta i seixanta els diferents barris Us convidem a conèixer-los! 8 Introducció Les rutes del comerç han estat sempre un tret Tot plegat, es desenvolupa a partir de les dife- característic del poble català i, en concret, la rents històries que ens expliquen els mateixos ciutat de Barcelona ha estat un dels punts neu- comerciants, de manera que ens permetrà no ràlgics d’aquest sector. Per aquest motiu, i en només conèixer els seus comerços, sinó també bona mesura rememorant les diverses cultures la seva experiència des del punt de vista de la que des de centenars d’anys han coexistit a la integració. Ciutat Comtal, hem elaborat aquest document amb la finalitat de traçar una ruta per diferents En definitiva, es pretén crear una sinergia comerços del districte de Nou Barris. entre diferents factors com són el comerç, els immigrants i la ciutat de Barcelona, i L’objectiu és posar en valor aquest tipus així elaborar un document final que ens d’establiments per tal que, tant els veïns i serveixi per entendre el valor afegit que les veïnes com els visitants de la ciutat de cadascun d’aquests elements aporta tant a Barcelona, puguin gaudir d’un comerç diferent, la nostra economia com a la nostra societat. o si més no, dels trets característics d’altres cultures i/o nacionalitats. El document exposa, doncs, una ruta que passa per 10 comerços, dels quals descobrirem com va ser la seva arribada a Barcelona, a què es dediquen, des de quant temps hi porten treballant, quina ha estat la seva clau d’èxit (i les seves dificultats) i què consideren ells mateixos que aporten al barri al qual pertanyen. 9 / ( J 10 Vaig anar a l’escola fins als 18 anys, i alternava 1. WARSI SASTRERIA l’estudi amb la feina. Vaig decidir dedicar-me exclusivament a treballar quan el meu pare va Asjid Mehmood haver de vendre una planxa per poder acabar Sastre de pagar l’últim curs d’escola. Aleshores, vaig Pakistan entendre el sacrifici que la meva família havia C/ Joaquim Valls, 27, botiga 3a fet per poder-me donar una educació digna; La Prosperitat (Nou Barris) i va ser llavors quan vaig decidir dedicar-me a Barcelona l’ofici de sastre professionalment. Quan vas arribar a Barcelona? I com un pakistanès arriba a obrir un Vaig arribar el 2004, venia de Grècia, on vaig estar negoci a Nou Barris? treballant 11 anys, però a causa de la crisi que va Doncs per diverses raons: per una banda, afectar el país, vaig decidir d’anar-me’n per poder suposo que per qüestió de sort, i, per l’altra, continuar treballant. A Nou Barris, però, vaig obrir perquè el barri em va enamorar només trepitjar- el comerç a principis de 2015. lo! On vas decidir anar quan vas marxar de “Em va proposar Grècia? Un cop vaig tenir els papers en regla per a moure’m d’obrir un negoci a per Europa, vaig pensar de marxar a Anglaterra, Nou Barris, que veiés Alemanya, França..., però finalment vaig tenir clar com era, perquè valia que el meu destí havia de ser Catalunya. molt la pena” Des de quan ets sastre, per cert? Explica, explica...! És l’ofici que el meu pare em va ensenyar al Primerament, quan vaig arribar a Barcelona, Pakistan, on jo l’ajudava des de petit. A la meva atret entre altres raons perquè tenia família família érem 12 persones i, en conseqüència, tant aquí, vaig estar treballant a la sastreria del meu el meu germà gran com el meu pare havien de cosí, al barri de Sant Antoni, on molt sovint treballar moltíssimes hores per mantenir-nos a tots. venia en Lluís, un advocat barceloní, a portar- 11 12 “Això és el que més m’agrada, tractar amb la gent del barri.” me els seus vestits perquè els hi arreglés. Tenia Fins i tot, em va portar la primera clienta! Va tan bona relació amb aquest client, que va ser ell quedar tan contenta, que el boca-orella va fer mateix qui em va proposar que obrís un negoci a la resta. Una setmana després ja tenia prou Nou Barris, que veiés com era, perquè valia molt clients per anar tirant el negoci endavant, la la pena. majoria gent gran, al principi. Això és el que Uns dies més tard, m’hi va acompanyar, i després més m’agrada, tractar amb la gent del barri. de veure el barri, la gent, els espais públics, els comerços... ja ho vaig tenir clar. Vaig dir-me: “Asjid, Sí? aquí és on has d’obrir el teu negoci!”. És clar que sí! En aquest barri la gent és tan dolça... M’han fet sentir integrat des del primer Podríem dir que vas tenir una bona dia, qualsevol dubte que he pogut tenir, o quan experiència amb aquest client barceloní, em feia falta informació sobre qualsevol cosa, oi? sempre tenia algú a qui adreçar-me perquè Sí, i tant! De fet, vaig acabar trobant aquest local m’ajudés. Em sento tan afortunat que tota la gràcies a ell, el vaig reformar i el vaig posar a punt feina que faig, la faig a gust, i el client això ho per continuar amb el meu negoci de tota la vida. nota; i prova d’això és que torna! 13 14 14 A més, m’ha estat fàcil adaptar-me perquè la gent en aquesta ciutat parla diferents idiomes; de fet, la majoria de joves parlen anglès, idioma amb el qual jo m’hi entenc bastant bé. Això va ser fonamental al principi per poder-me relacionar, després ja vaig aprendre a parlar el castellà i una miqueta de català que m’ensenyaven els mateixos clients i la gent del barri. I què creus que aporta el teu comerç al barri? Doncs principalment considero que aporto el meu gra de sorra a fer un barri més intercultural i alhora a cohesionar-lo, perquè me’n sento part. És més, sigui possible, perquè la gent estigui contenta trobo que és la gent del barri la que m’hi fa sentir. amb la meva feina i em consideri un actiu més Jo el que intento és prestar el millor servei que em del barri. D’igual manera, m’esforço per complir les meves obligacions, per tenir-ho tot en regla i ser un autònom més del barri que amb el seu comerç ajudi a donar vida a aquests carrers. Per altra banda, ens podries dir si has tingut alguna dificultat a l’hora d’integrar- te? Doncs no, trobo que la integració m’ha estat bastant fàcil des que vaig arribar a Barcelona; fins i tot quan vaig començar aquí a Nou Barris. La clau de tot plegat considero que és el respecte mutu. El que de debò importa no és 15 16 de quin color ets, sinó quina cultura tens i quina Què és el que més trobes a faltar? classe de persona ets. Això és el veritablement El que més em manca és la meva família, so- important per a mi, i vull creure que per a totes les bretot la meva dona i la meva filla. M’agradaria persones. que poguessin gaudir d’una ciutat tan mag- nífica com aquesta. Dia rere dia continuo es- forçant-me per fer aquest somni realitat. 17 “És sobre tot la gent d’aquest barri, la que em fa sentir com si estigués a casa” 18 Estela, Percy... i per què Nou Barris? Va ser sobretot pel tema de l’habitatge. Per una banda, buscàvem un lloguer més aviat còmode 2. Bar Petit Pecat d’anar pagant i vàrem tenir la sort de trobar un pis en aquest barri; per això ens hi vam quedar. Percy i Estela Per l’altra, i ja a posteriori, ens vàrem adonar Bar de Tapes - Coffe - Lounge que la gent era fantàstica! Fàcilment vam Perú començar a conèixer els veïns i les veïnes, fet Via Júlia, 181, local 2n que ens va ajudar a integrar-nos ràpidament. El Verdun (Nou Barris) Barcelona Percy, tu ets una persona molt proactiva d’aquest barri, oi? La veritat és que sí...! Jo faig vida com si estigués Quan vàreu arribar a Barcelona? a casa meva, al Perú. Em sento igual de còmode Vàrem arribar a Barcelona el 1998, ja fa 17 anys que i per això vull formar part de tots els teixits vivim en aquesta ciutat. En un principi, vam decidir associatius possibles, per intentar contribuir de de venir per uns tres o quatre anys, no més. Però, la millor manera que pugui a la societat de Nou com ja veieu, l’encant d’aquest barri i d’aquesta Barris. Una de les grans experiències que hem ciutat ens ha captivat. tingut últimament ha estat la de participar en la ruta de tapes Pinxo Panxo organitzada per Per què vàreu decidir d’emprendre aquest viatge del Perú fins a Barcelona? l’Ajuntament de Barcelona en el nostre districte. La nostra tapa estrella era la Papa rellena! Doncs primerament perquè a Ica, la ciutat on vivíem al Perú, teníem una qualitat de vida més aviat baixa i amb pocs recursos. Nosaltres volíem aspirar a més, i vam atrevir-nos a fer un pas “Fàcilment vam endavant amb les nostres vides. Vam pensar d’anar començar a conèixer a l’Argentina, però justament va arribar el corralito i els veïns i les veïnes, vam descartar aquesta opció. Fou llavors quan uns fet que ens va ajudar familiars que ja estaven treballant a Barcelona ens a integrar-nos van convèncer de venir fins aquí; i així ho vàrem ràpidament.” acabar fent. 19 Heu tingut alguna dificultat a l’hora nascut aquí a Barcelona, i ell el parla de meravella. d’integrar-vos al barri? Ara és també ell qui ens n’ensenya! N’estem tan Doncs francament no gaires; de fet, si te n’hagués d’orgullosos! de dir alguna, seria més aviat el català, perquè en arribar desconeixíem que, a banda del castellà, Què considereu que aporteu al barri amb el vostre comerç? a Barcelona es parlava un altre idioma. Però t’he Bé, doncs, principalment la nostra voluntat és de dir que, el que al principi semblava un impe- portar un bocí del Perú a Barcelona, en concret a diment, ben aviat va passar a ser un avantatge, ja Nou Barris. El nostre bar de tapes es basa sobretot que hem après a parlar català fins i tot nosaltres. en l’especialitat gastronòmica peruana, i arran d’això, com a persones inquietes que som, hem Sí? I com ho heu fet? decidit crear una penya per fomentar la integració Els mateixos clients en n’han acabat ensenyant. entre immigrants i entre immigrants i autòctons a Amb el dia a dia aprens que el català, a banda partir de la gastronomia. del castellà, és fonamental per a connectar amb la gent de Barcelona. De fet tenim un fill, que ha 2020 21 M’ho podeu explicar això? Ens podríeu explicar alguna de les Sí, és ben senzill, nosaltres tenim una actitud activitats de la penya de la Santa Papa? molt proactiva, com comentàvem abans, i és La darrera activitat que hem organitzat ha estat per aquest motiu que volem contribuir de totes un concurs de tapes, en què s’hi van apuntar les maneres possibles al barri. Per exemple, fem veïns i veïnes del Perú, de l’Equador, etc., i recollida de llibres que ens porten els nostres per descomptat també autòctons. El dia del clients, i després els intercanviem o els regalem. concurs teníem dotze participants que van També fem recollida de peces de roba o de preparar fins a dotze tapes diferents. Gràcies joguets, que posteriorment donem a aquelles també a la col·laboració de diferents entitats, persones que més ho necessiten. Fou doncs, a com l’Associació de Veïns i Veïnes del Verdum partir d’aquí, que la meva dona i jo vàrem pensar o l’Ajuntament de Barcelona, vàrem poder de crear una penya que tingués com a objectiu concedir trofeus i premis als guanyadors. Així la integració de diferents cultures a partir del sí que dóna gust organitzar esdeveniments menjar. Arran d’això vàrem crear la penya de la interculturals, ja que considerem que és la millor “Santa Papa”. manera d’aconseguir una integració còmoda 22 22 23 i amena, coneixent-nos i participant amb un federació, com el de manipulació d’aliments, denominador comú com és la gastronomia. que trobo que és fonamental en el sector de la restauració del qual formo part. A més, també sou membres d’una associació de comerciants, oi? Podríem dir que sou uns emprenedors, Sí, vam considerar que era molt important que han fet el pas des del Perú? conèixer la realitat del comerç del barri, és per Podríem dir que sí, però també és cert que això que finalment vaig conèixer la Federació primerament vàrem adquirir experiència en el de Comerç i Serveis de Nou Barris, i me’n vaig fer sector treballant a diferents restaurants, com ara soci. D’aquesta manera, davant qualsevol dubte La Camarga o el Txapela, entre d’altres. D’aquí que pogués tenir respecte al negoci, tenia on vàrem aprendre sobre la presentació dels plats, adreçar-me i podia rebre l’assessorament que a elaborar diferents tipus de tapes i a valorar la em feia falta. També he de dir que he assistit a importància de la qualitat en el producte que diversos cursos de formació que imparteix la oferim al nostre bar. El tret distintiu del nostre comerç és, sens dubte, el toc peruà en els nostres plats estrella, com ara el ceviche, la papa rellena, el pisco sour, etc. “Justament quan va començar la crisi és quan ens vam fer forts recolzant-nos l’un a l’altre i vam aconseguir aixecar una petita cafeteria.” 24 D’on ve el nom de Petit Pecat? Tot sorgeix més tard, quan vàrem decidir d’emprendre i muntar el nostre propi negoci. Justament quan va començar la crisi ens vam fer forts donant-nos suport l’un a l’altre i vam aconseguir aixecar una petita cafeteria. En aquesta cafeteria, al principi, hi servíem sobretot dolços, xocolata, gofres, biquinis i petites tapes. És per això que vam decidir de posar-li el nom de petit pecat. I també, tot sigui dit, perquè ràpidament ens vam adonar que els barcelonins tenien una ens deien que estaven “cometent un petit gran tendència a cuidar la seva dieta, i quan pecat”, quan se la saltaven! entraven al nostre establiment ells mateixos 25 “La clau per a una societat cohesionada és que els immigrants siguin proactius en la integració, i els autòctons, proactius en l’acollida.” 26 tal de tirar endavant la meva idea de negoci. Tot seguit em vaig posar en contacte amb el franquiciador d’ECUAPAN, que també és 3. ECUAPAN de l’Equador, i vaig aixecar la persiana per començar a treballar. Elisabeth i Noemí Puchaicela Equador Fleca - Pastisseria equatoriana Passeig Fabra i Puig, 330 Turó de la Peira (Nou Barris) Barcelona Quan vàreu arribar a Barcelona, Elisabeth? Vam arribar en anys diferents, jo vaig venir més tard que la meva germana Noemí. Quan tenia 18 anys vaig decidir venir també des de l’Equador a Barcelona per estudiar ADE; actualment farà 12 anys que hi sóc i fa 5 mesos que hem obert aquest Per què vàreu decidir de venir a Nou comerç. Barris? Principalment vam decidir de venir a Nou Barris Com vas començar amb aquest comerç? perquè sabíem que en aquest districte hi ha una Doncs vaig estar treballant primerament en una gran comunitat llatinoamericana, i pensàvem pizzeria i més tard en una fleca. Allà va ser on vaig que podríem integrar-nos millor; però la veritat començar a aprendre l’ofici i em va sorgir la idea és que avui dia tenim més clientela autòctona d’emprendre per mi mateixa i tenir el meu propi que no pas llatina. A més, abans ja treballava comerç. He d’agrair molt a la meva família el suport per aquí i coneixia els punts forts del barri, com que em va donar per tirar endavant el projecte; ara el tipus de comerç, l’arrelament veïnal i fins d’alguna manera ells sabien que jo me’n sortiria. i tot el turisme! De fet, hi ha turistes que vénen Això em va donar molta confiança. de la resta d’Espanya, de França, d’Anglaterra, Finalment, vaig buscar un local ben ubicat a Nou etc., la presència dels quals notem, sobretot, Barris, en concret al barri del Turó de la Peira, per durant els caps de setmana. 27 28 Què considereu que el vostre comerç aporta al barri? “Tot han estat bones Considerem que el nostre comerç aporta diversitat intencions per part al barri, ja que tenim productes més innovadors dels clients, i, a més, en relació a les altres fleques. Venem tot tipus de m’ha resultat fàcil pans llatinoamericans –sobretot equatorians, connectar amb molts bolivians i colombians– farcits de diferents coses, d’ells gràcies al català, com ara melmelada, guayaba, formatge, xocolata, que vaig aprendre almívar de llet, etc. Per altra banda, també som un mentre estudiava a la pol d’atracció per a tots aquells veïns i veïnes que universitat.” volen comprar un pastís d’aniversari diferent dels tradicionals. a Barcelona per feina. Jo, per contra, em vaig Heu tingut alguna limitació a l’hora quedar a l’Equador cuidant els meus avis. La d’integrar-vos? Noemí va començar a l’escola, i al principi sí Per part meva, ha estat bastant fàcil integrar-me al que li va ser una mica difícil integrar-se. Tot i barri i a la ciutat en general; també he de dir que això, laboralment parlant, podríem dir que cap vaig venir amb 18 anys, i en alguns aspectes anava de les dues no hem tingut gaires dificultats, ni més preparada que la meva germana petita, que per integrar-nos al barri ni amb els clients. Ans va venir abans que jo. De fet, pel que respecta al al contrari, els clients entren al comerç pregun- comerç, tot han estat bones intencions per part tant-nos què tenim de la nostra terra, i és ales- dels clients, i ,a més, m’ha resultat fàcil connectar hores quan els podem explicar tota la història amb molts d’ells gràcies al català, que vaig que hi ha darrere dels nostres productes. Per aprendre mentre estudiava a la universitat. exemple, una de les preguntes més recurrents és que els expliquem el significat del pa cara Aleshores, la teva germana ha tingut fea, típic d’Equador i que consisteix en un brioix alguna dificultat durant la seva integració? amb una cookie a sobre que, un cop fornejada, La meva germana va venir amb la meva famí- queda fosa damunt el brioix. lia abans que jo, quan van destinar el meu pare 29 30 Quina bona pinta! “Els clients no tenen Sí! Jo sempre penso que l’important és conèixer i descobrir noves cultures, i en aquest sentit en compte el color de ECUAPAN, a partir del pa i dels pastissos, prova la pell, o les diferents de fer més pròxima la realitat d’altres països. La faccions que puguem veritat és que els clients no tenen en compte tenir nosaltres en un el color de la pell, o les diferents faccions que sentit negatiu, sinó al puguem tenir nosaltres en un sentit negatiu, contrari, s’interessen sinó al contrari, s’interessen cada cop més cada cop més i valoren i valoren moltíssim el fet de poder tastar moltíssim el fet de productes provinents d’altres indrets del món. poder tastar productes Estem molt contentes, tant la meva germana com jo, que així sigui, ja que aquesta acceptació provinents d’altres repercuteix positivament en el nostre negoci. indrets del món.” 31 32 “Considero que l’esforç inicial Com vas superar les limitacions que vas tenir al principi per integrar-te? d’adaptació relacionat Doncs principalment suposo que es tracta amb l’aprenentatge d’una qüestió de respecte mutu; quan et sents sobre la cultura, la respectada, la teva integració avança molt llengua, els costums, més ràpidament. Considero que l’esforç inicial etc., es minimitza d’adaptació relacionat amb l’aprenentatge quan el teu nou entorn sobre la cultura, la llengua, els costums, etc., també s’interessa per es minimitza quan el teu nou entorn també les teves.” s’interessa per les teves. 33 “En definitiva, que posin en valor els teus trets d’identitat i hi mostrin interès, et fa sentir respectada com una igual. ” 34 4. Llibreria Santos Ochoa Nelly Gonçales Figueira Normalització Lingüística, també vaig estudiar Veneçuela un curs a la Universitat de Barcelona, etc. Això Llibreria - Papereria evidentment em va ajudar a aprendre aquest Passeig Fabra i Puig , 165 nou idioma que avui puc parlar sense problema Vilapicina (Nou Barris) i que em serveix força per tractar amb els clients. Barcelona Si més no, suposo que aquest era el nostre punt de vista com a família, el de fer un pas endavant i Quan vàreu arribar a Barcelona, Nelly? apostar per la integració, i la veritat és que ens ha Vam arribar l’any 2002, amb el meu marit i anat prou bé perquè avui ens sentim plenament les meves dues filles, i inicialment ens vàrem com uns veïns més d’aquest magnífic barri. establir a la Garriga. Tot seguit vaig començar a treballar al Fòrum de les Cultures de Barcelona “Ja venia i posteriorment en una altra empresa que vam conscienciada que muntar a nivell familiar, relacionada amb el món havia d’integrar-me, ja tèxtil, ja que de formació sóc enginyera industrial. que entraria a formar De fet, a Veneçuela vaig estar treballant durant 13 anys com a enginyera a l’àrea de producció d’una part d’una nova empresa del sector, concretament al departament societat en un nou de filatura i teixits de punt. país.” Trobes que vas tenir alguna dificultat per Com vas aixecar el teu comerç actual, integrar-te? doncs? Doncs sincerament penso que no. Potser Va arribar un moment en el qual em vaig plan- perquè en part ja venia conscienciada que havia tejar què volia fer amb la meva vida, i a què em d’integrar-me, ja que entraria a formar part volia dedicar, perquè el que havia estudiat ja no d’una nova societat en un nou país. Pel que fa al tenia una sortida professional gaire viable. Con- català, per exemple, vaig fer un curs al Centre de fiava en mi mateixa i en l’experiència que havia 35 36 adquirit fins llavors, i se’m va ocórrer la idea de anys d’història... Per tant, ja queda tot dit! muntar una llibreria. La veritat és que em cridava l’atenció des de feia un temps i era una cosa que realment m’omplia. Així que vaig decidir infor- “Volem fer un pas mar-me’n i buscar una zona que no estigués satu- més enllà, i a través rada d’altres llibreries; i he de dir que no era feina fàcil, ja que Barcelona és una ciutat molt cultural de certes activitats, i trobar una àrea on no hi hagi competència en donem aquest valor aquest àmbit és d’allò més difícil! afegit i de proximitat al client.” Finalment, vaig venir un bon dia a Nou Barris i em vaig quedar asseguda en un banc... Jo diria que I vosaltres, quants en compliu? em vaig quedar captivada per l’ambient que s’hi Nosaltres ja en complim vuit, d’anys, en aquest respirava, no sé si va ser per l’encant dels veïns i barri! veïnes fent vida familiar al barri o pel moviment que hi havia de punta a punta d’aquest passeig Què creieu que aporteu al barri a través de Fabra i Puig, però la qüestió és que aleshores del vostre comerç? ho vaig tenir clar. Pocs dies després vaig buscar- Doncs principalment considero que aportem un me un franquiciador que m’ajudés a anar més enfocament familiar al barri, ja que a través de acompanyada en aquesta nova etapa que volia la nostra llibreria convidem les famílies a entrar iniciar, i així tirar endavant el meu projecte de amb els nens i a trobar alguna cosa que els agradi negoci. com ara cultura, llibres o articles complementaris de lectura i, sobretot, activitats. De fet, no ens D’aquesta manera va ser com vaig trobar els limitem a vendre els productes, sinó que volem Santos Ochoa, una empresa d’una certa dimensió fer un pas més enllà, i a través de certes activitats a Espanya, que encara conserva aquest caràcter donem aquest valor afegit i de proximitat al client. tan familiar i pròxim que els caracteritza. A més, Aquestes activitats consisteixen a organitzar l’experiència era un factor important que valorava contacontes per als més menuts tots els dissabtes en gran mesura, i ells estan a punt de complir 100 al migdia des del mes d’octubre fins al maig. 37 38 També fem clubs de lectura per als més grans, que al Comerç Cultural de Proximitat. La veritat és agrupen fins a vint persones, les quals es reuneixen que n’estem molt contents i ens ajuda a refer- una vegada al mes per debatre sobre determinats mar el nostre projecte com a comerç de barri. llibres que seleccionen ells mateixos, i després en taula rodona els comenten per compartir punts Com et comentava abans, considerem que de vista. Fins i tot, moltes vegades des de la nostra aquest tipus de premis són importants perquè llibreria contactem amb els autors dels llibres els entenem com un reconeixement a la tasca seleccionats i els convidem a afegir-se a la jornada que molts petits comerços fan per potenciar el de debat sobre l’obra literària. És genial perquè districte. Tal com ho veiem nosaltres, el petit co- els clients estan encantats de poder compartir merç de proximitat ha de remar en la mateixa allò que pensen amb la mateixa persona que ha direcció, i molt especialment el de Nou Barris. escrit el llibre. A més, independentment dels clubs Així, es va creant aquest teixit comercial de barri de lectura, intentem que cada mes vinguin un o que de mica en mica aconsegueix descentralit- dos autors a fer les presentacions dels seus llibres. zar tota l’activitat que es produeix al centre o en Aquesta proximitat és la que busquem. De fet, què altres barris de Barcelona. D’alguna manera, els hi ha més pròxim que poder conèixer i conversar comerços d’aquest districte ens estem reivindi- amb el propi autor? cant com una alternativa vàlida per atraure els consumidors d’altres barris de Barcelona, tant a Fa poc us van atorgar un premi a la vostra nivell de qualitat com de diversitat. llibreria, oi? Sí! L’Ajuntament de Barcelona organitza anual- ment uns guardons que abans es concedien sota “Tal com ho veiem la denominació “Barcelona, la millor botiga del món” i que actualment es coneixen com a Premi nosaltres, el petit Comerç de Barcelona, que en definitiva són un comerç de proximitat reconeixement als establiments que impulsen un ha de remar en la model de proximitat arrelat al territori, respectuós mateixa direcció” amb la diversitat i amb un valor afegit ambiental o social. En aquest sentit, se’ns va concedir el Premi 39 40 Pel que fa a la integració, què et semblen els veïns i veïnes de Nou Barris? La gent d’aquest barri és una meravella de debò, trobo que és molt receptiva, no sé si és pel fet que sóc de fora i volen fer-me sentir com una veïna més, però la veritat és que ens sentim molt recolzats. El que sí que podria afirmar, en aquesta línia, és que el que més m’agrada de Nou Barris és la gent, això segur. Penso que és un barri molt càlid, molt familiar, on la gent a les tardes no Formeu part d’alguna associació de només torna de treballar i se’n va a casa, sinó que comerciants? passeja, compra, es relaciona i en definitiva fa vida Sí, de fet estem agremiats al nostre sector aquí. En altres parts de Barcelona això potser és professional i, a més, també som socis de més difícil de trobar. l’Associació de Comerciants de Fabra Centre. Ho trobem fonamental ja que d’aquesta manera restem informats de tot; ja sigui a nivell legal, amb l’actualització de les lleis i normatives que ens poden afectar, ja sigui a nivell de subvencions, per saber amb quines ajudes públiques podem comptar, etc. Així mateix, el que també ens és molt útil és poder tenir un punt de trobada amb tots els comerciants de la zona per tal d’exposar els problemes que ens afecten, i així fer-hi front, o bé plantejar noves iniciatives a les quals puguem contribuir tots. En definitiva, com et comentava abans, considero que el petit comerç té molt a dir si va unit, ja que plegats tenim més força. 41 “Siguis d’on siguis i vagis on vagis, has de fer allò que realment t’agrada, ja que d’aquesta manera no només seràs feliç tu, sinó tots aquells que t’envolten.” 42 5. La Bodegueta d’en Miquel Miquel Àngel Borrull Franscesch Què consideres que aporta el teu comerç Autòcton al barri? Bodega i degustació La bodega com a negoci s’ha hagut de Pl. Jardins d’Alfàbia, 3 reinventar, ja que anteriorment feia una mica la Porta (Nou Barris) Barcelona funció de supermercat. És a dir, venia molta més quantitat de producte, com ara caixes i caixes de cerveses, vins, etc. Avui en dia, però, aquest Quan vàreu obrir el comerç a Nou Barris? tipus de comerç ha hagut d’evolucionar, i ha Nosaltres, de fet, vam inaugurar la Bodegueta apostat per l’especialització en vins de qualitat, d’en Miquel fa uns 8 anys, però aquest comerç ja en productes gurmet i en l’assessorament feia més de 50 anys que havia obert al barri. Han personalitzat al client. En definitiva, explotar les arribat a passar fins a tres propietaris, i jo ara en sóc virtuts del comerç de proximitat. el quart. “Aquest tipus de Per què vas decidir obrir la bodega a Nou comerç ha hagut Barris, doncs? d’evolucionar, i Doncs en primer lloc jo vivia al barri de Sant An- toni, i regentava un bar al Clot, però sempre havia ha apostat per tingut ganes d’obrir una bodega. Finalment, un dia l’especialització [...] em va sorgir l’oportunitat d’obrir-la aquí, al barri de i en l’assessorament Porta, i em vaig animar. No podia perdre aquesta personalitzat al client” oportunitat! Actualment ja tinc obertes dues bo- degues a Nou Barris; una és aquesta i l’altra, amb 4 Es tracta, d’alguna manera, d’invertir en petits anys de recorregut, és al barri de la Prosperitat, al productors de vins o en vinyes concretes, costat de la Plaça Llucmajor. Ah! I ara també visc a que ofereixen una qualitat molt superior i Nou Barris, perquè vegis com m’ha atret! que rarament es poden trobar en altres tipus 43 44 d’establiments, a causa de la producció limitada conèixer entre els veïns i veïnes del districte. que fan del producte. Així mateix, no només Per cert, la nostra tapa consisteix en un blinis de tenim vins o caves, sinó que també treballem, per tomàquet confitat amb musclo en escabetx i ous exemple, amb formatges provinents d’Itàlia que de peix finlandès; boníssima! difícilment podries trobar en un supermercat. “També entra en joc Quin seria el producte estrella de la Bodegueta d’en Miquel? un vessant més social, Principalment podríem dir que és el vi a granel; encarat a la promoció tot i això, sí que és cert que no és el producte dels productes típics principal, sinó que seria més aviat un suport o un de la nostra terra i complement per a la resta de productes que oferim de la cultura festiva i que venem. És a dir, la clau és combinar el vi amb catalana.” la degustació, les tapes, el vermut, etc., per tal de no dependre tan sols d’un únic producte. Per tant, Què creus que aportes al barri amb el teu no es pot desestimar el vi com a producte estrella, comerç? però s’ha de compaginar amb altres elements que Trobo que aportem diverses coses a través permetin una major versatilitat del negoci. del nostre comerç; per una banda, considero que defensar el model de bodega és molt Heu participat amb activitats relacionades interessant ja que continuem preservant l’encant amb el barri, oi? d’aquest tipus d’establiments, que sense ser bars Sí, nosaltres hem participat en la ruta de tapes pròpiament dits, som també un punt de trobada del Pinxo Panxo, organitzada per l’Ajuntament de –potser fins i tot més pròxim– on prendre un Barcelona i en què participen uns 40 establiments. bon vi, un vermut o unes bones tapes. Per l’altra, Es fa els dijous a la tarda i consisteix en una tapa penso que també entra en joc un vessant més i una beguda per un preu de 2 euros. És per a social, encarat a la promoció dels productes típics nosaltres una forma de participar en el dinamisme de la nostra terra i de la cultura festiva catalana. comercial de Nou Barris i alhora donar-nos a M’explico; tal com ho veig jo, penso que 45 46 l’experiència que he tingut quan treballava en el Hi entra també clientela d’altres països? meu bar és que la gent té més pressa, va una mica Sí, i tant! Pensa que Nou Barris té una gran més agitada, i poques vegades hi ha l’oportunitat presència de diferents cultures i nacionalitats, i de gaudir d’un ambient distès en què fins i tot evidentment tenim clients estrangers. Per exem- puguis interactuar amb el client. En canvi, per a mi ple, tenim italians, alemanys, sud-americans, etc. la bodega té un ritme més pausat, més càlid i més Però no només hi ha immigració exterior, sinó proper, per dir-ho d’alguna manera. que també n’hi ha d’interior, d’altres indrets de l’Estat espanyol, i la veritat és que tots ells estan A més, considero que quan la gent entra per la molt ben integrats al barri. És més, en certa ma- porta ve amb un esperit més festiu per tal de fer nera, tots fem el barri. el seu vermut, xerrar amb la gent i amb nosaltres d’una forma més amable i més pausada. En defi- D’alguna forma, a través del nostre comerç pro- nitiva, els clients gaudeixen no tan sols dels pro- vem d’apropar una mica la nostra cultura a d’al- ductes que els oferim, sinó, també de l’experièn- tres d’arreu del món. De fet, des del meu punt cia que tenen dins del nostre establiment; fet que, de vista, és tant o més important el comerciant sens dubte, els convida a tornar-hi de nou. que el comerç en si, ja que si a tu t’agrada allò 47 48 a què et dediques, ho transmets als teus clients. I personalment, com que m’encanta el que faig, em sento molt a gust i vull que els veïns i les “Personalment, com veïnes que vénen a la meva bodega gaudeixin que m’encanta el tant com ho faig jo. que faig, em sento Per últim, què destacaries de Nou Barris? molt a gust i vull Doncs, com et comentava abans, m’agrada que els veïns i les l’ambient que s’hi respira, m’agrada perquè és veïnes que vénen un barri molt cohesionat i el teixit, tant social a la meva bodega com comercial, va molt de la mà. Per exemple, una festa que trobo d’allò més interessant és el gaudeixin tant com San Xiveco, que és una festivitat que ha creat ho faig jo.” una penya de joves del barri de la Prosperitat, i que fusiona el concepte dels correbars amb les penyes, les xarangues i, evidentment, la diversió. Em sembla una idea genial, perquè aconsegueixen que la gent es mogui, surti al carrer, es conegui i, en definitiva, s’enforteixi el teixit del barri. 49 “Som aquell vermut que t'ajuda a desconnectar. Som el parèntesi de festa necessari, obert a tothom i per a tothom.” 50 6. Carnisseria Fahad Abderrahim Fahad La teva carnisseria té una característica Marroc especial, i és que la carn que veneu és Carnisseria Halal halal. Podries explicar què vol dir o en què C/ Poeta Masifern, 1 consisteix? La Prosperitat (Nou Barris) El concepte de “halal”, dins de l’islam, significa Barcelona tot el que està permès des d’un punt de vista religiós, és a dir, allò que és lícit. Al vessant Quan fa que vas obrir el teu comerç? oposat, trobaríem el “haram”, que vol dir pecat. Vaig obrir la carnisseria farà ja 10 anys. Vaig aprofitar que el local que hi havia anteriorment es “El concepte de traspassava, i vaig decidir agafar el relleu i muntar ‘halal’, dins de l’islam, el meu propi comerç. significa tot el que està Com és que vas decidir d’obrir una permès des d’un punt carnisseria? de vista religiós, és dir, Jo, de fet, vaig començar treballant com a operari allò que és lícit.” a l’obra, però tan aviat com va arribar la crisi en el sector de la construcció, vaig adonar-me que no Extrapolant aquest concepte al menjar, el halal hi tenia més futur i havia de dedicar-me a alguna és el mètode de sacrifici que consisteix en una altra cosa. Fou aleshores quan el meu pare, que incisió ràpida i profunda, feta amb un ganivet és carnisser de tota la vida, va suggerir-me d’obrir afilat, al coll; tallant la vena jugular i l’artèria una carnisseria. D’aquesta manera també podria caròtida d’ambdós costats però deixant intacta comptar amb la seva experiència en el sector. De l’espina dorsal. L’objectiu d’aquesta tècnica és el fet, recordo que em deia: “pensa que la gent té la drenatge efectiu de la sang de l’animal mort, fet necessitat de menjar cada dia, per tant, serà un que dóna com a resultat una carn més higiènica negoci que no et fallarà mai”. i a la vegada una reducció del dolor de l’animal. D’aquesta manera s’aconsegueix una carn més 51 52 neta i més tendra, fruit de la neteja i relaxació “El que és clar, és que prèvia de l’animal. els instruments els A més, molts cops ens pregunten si portem la tens, però has de ser carn del Marroc o d’algun altre país islàmic, però també tu qui mostri res d’això, la carn que venem prové de bestiar i d’escorxadors catalans; els quals ja estan equipats interès per integrar- amb la infraestructura necessària per dur a terme se; ja sigui tant a nivell aquesta tècnica halal. personal com a nivell professional.” Què consideres que aporta el teu comerç al barri, Abderrahim? En relació a la integració, vas tenir algun Considero que el que aporta el meu negoci al barri problema a l’hora d’establir el teu negoci? és, sobretot, qualitat i diversitat. M’ocupo de portar La veritat és que no podria dir que hagi tingut la millor carn als meus establiments, però no la gaires dificultats, però el que sí he de reconèixer poso a un preu molt elevat, sinó que prefereixo és que m’he hagut d’anar adaptant. Per exem- guanyar en la venda que faig de quantitat. La gent ple, al principi tenia moltes inspeccions muni- del barri em coneix de fa temps, i ja sap que el cipals, les quals anaven destinades a examinar producte és bo, per aquest motiu tinc una clientela que el comerç complís amb tota la normativa bastant àmplia; això em permet tenir un ritme de establerta a l’efecte. Fou aleshores quan em vaig vendes constant. haver d’anar posant al dia per complir tota la le- Així mateix, no només em centro en la venda galitat prevista. De fet, la desconeixia en bona de carn als veïns, sinó que també abasteixo part, però van ser els mateixos tècnics de l’Ajun- diferents restaurants de la zona. D’aquesta manera tament del districte els que em van assessorar al aconsegueixo diversificar les línies de negoci i, respecte. Els estic francament molt agraït...! en definitiva, augmentar la quantitat finalment El que és clar és que els instruments els tens, venuda. Però com et deia, si el meu producte no però has de ser també tu qui mostri interès per fos de qualitat, res d’això seria possible. integrar-te; ja sigui tant a nivell personal com a nivell professional. 53 54 que actualment, qui ens ensenya més, tant el “A dia d’avui, tinc una català com el castellà, són els nostres fills, ja que clientela tan diversa l’aprenen a l’escola i el dominen perfectament. com divers és el món!” Ells, sens dubte, sí que estan plenament integrats! Qui va començar a treballar a la Per altra banda, a l’inici també em costava bastant carnisseria? que entressin veïns i veïnes autòctons a la meva Al principi hi treballàvem la meva dona i jo, carnisseria. Imagino que en part devia ser pel posant-hi molt d’esforç i moltes hores de feina. desconeixement sobre el tipus de carn i el seu Finalment, vam poder contractar el nostre primer origen. Però de mica en mica, i a mesura que treballador perquè ens ajudés; i actualment m’anava integrant al barri, em van anar agafant tenim dos treballadors i una treballadora a la confiança i vaig tenir l’oportunitat d’explicar-los botiga de Nou Barris. De fet, tenim una altra què era el meu producte, en què consistia i en què carnisseria al barri d’Horta, amb uns quants es diferenciava d’altres. Tant és així, que avui dia treballadors més. La veritat és que amb tinc una clientela tan diversa com divers és el món! constància i sacrifici hem aconseguit aixecar un En tenim de totes procedències i nacionalitats, negoci que ens estimem molt i, a més, tenim des d’àrabs en general fins a libanesos, africans, l’oportunitat de donar feina a uns 8 treballadors. catalans, espanyols i francesos, etc. També he de dir que la llengua és un factor vital per a la integració; tant jo com la meva dona, quan vàrem començar a treballar a la carnisseria no parlàvem encara gaire espanyol, però en vàrem anar aprenent de mica en mica. Els mateixos clients i la gent del barri ens n’ensenyaven, i gràcies a tenir aquest contacte amb tots ells, ens va ser molt més fàcil tirar endavant i aprendre no només l’idioma sinó també sobre la cultura d’aquí. Cal dir, també, 55 56 A la teva carnisseria hi treballa una dona, Què et sembla Barcelona? oi? És gaire habitual entre les carnisseries Doncs la veritat és que m’hi sento molt halal? còmode i m’agrada, és una ciutat gran, Sí, així és. Jo la coneixia i sabia que era una cosmopolita i amb moltes oportunitats. persona de confiança i absolutament vàlida. Vaig Jo primerament, vaig viatjar del Marroc a proposar-li d’entrar a treballar amb nosaltres, Andalusia, on vaig treballar durant un temps i els primers anys va estar aprenent l’ofici. en el sector de l’agricultura. Allà vaig fer amics Actualment en porta 7, és una gran professional espanyols, els quals em van ajudar amb la de la carnisseria i n’estic molt content. De fet, a meva integració. Sovint, també compartíem l’altra carnisseria que tinc, també hi tenim una les expectatives de vida, i quan els vaig dir que altra treballadora. Ambdues són del Marroc. el que volia era muntar el meu propi negoci, ràpidament em van recomanar la ciutat de Potser al país d’on vinc no seria un fet tan normal Barcelona. tenir una dona treballant a la carnisseria, tot i No m’ho vaig pensar dues vegades, i això, elles estan ja molt integrades a la societat pràcticament amb una motxilla, la meva d’aquí, i jo, com et deia, considero que són dona i res més, vàrem venir fins aquí. Vaig perfectament vàlides per desenvolupar aquest estar buscant feina desesperadament perquè ofici. Els clients estan molt contents amb elles, i volíem establir-nos en aquesta ciutat que tant la veritat és que ofereixen un tracte molt amable ens va agradar des del principi. Finalment, la i eficient. meva dona em va trobar una feina en una fleca de la ciutat, fet que ens va permetre Trobo que entre ells es complementen moltíssim quedar-nos i no haver de marxar de nou al o, com a mínim, això és el que puc dir-te fruit de nostre país. Un temps després, vaig començar l’experiència en el meu negoci. a treballar en el sector de l’obra. 57 58 I per què Nou Barris? Quin consell li donaries a un paisà teu Doncs vaig decidir establir-me a Nou Barris que vingués a Barcelona a treballar? perquè és un districte molt divers, amb una Trobo que el més important a l’inici de la seva gran confluència de cultures i amb una tradició estada en aquest país és la integració. Invertir treballadora que m’agrada molt. en l’aprenentatge de la cultura, la llengua Vam acabar aquí a la Prosperitat perquè, quan i la idiosincràsia catalana és clau per a una vàrem decidir d’obrir la carnisseria, vam haver de bona acollida i una bona integració. Un cop voltar per tota la ciutat, fins que casualment vam assolida aquesta primera fase, el que hauria trobar aquest local que es traspassava i no vam de fer és trobar allò que millor se li doni i allò a dubtar a aprofitar l’oportunitat. què pugui dedicar-se, per tal que, amb treball i constància, pugui créixer com a treballador o empresari, i sobretot, com a persona. 59 “Integra’t, conviu i ofereix el millor de tu mateix, d’aquesta manera, la gent et rebrà amb els braços oberts allà on vagis.” 60 7. La Granja de Torre Baró Què consideres que aporta el teu Josep Casanovas Rosell comerç al barri? Autòcton Bé, trobo que el meu comerç té un públic Granja agropecuaria bastant concret, que sobretot té un abast de Av. Vallbona, 67 barri. Pensa que tot i que som la Granja de Torre Baró (Nou Barris) Torre Baró, no treballem amb animals, però sí Barcelona que tenim tot el necessari per a ells. Conservo el nom que li va posar el meu pare en el seu Quant temps fa que és obert aquest moment per dues raons: d’una banda per retre comerç? homenatge al seu record i, de l’altra, perquè Aquest comerç podríem dir que és de tradició és el nom pel qual tota la nostra clientela ens familiar. El meu avi al 1920 va obrir un graner per coneix. tal d’abastir els cavalls dels traginers de l’època. Vindria a ser la gasolinera del passat, per dir-ho “Destacaria de Nou d’alguna manera! Barris sobre tot la Posteriorment, el meu pare l’any 1962 va prendre proximitat que hi ha el relleu del negoci i el va reconvertir en una granja. entre les persones i la Per tant, és gairebé un negoci de tradició calidesa entre barris centenària, oi? que s’hi genera.” Sí, la veritat és que estem a punt d’arribar als 100 anys de continuïtat en aquest negoci familiar. Des Així mateix, també tenim tot l’essencial per de petit jo ja ajudava el meu pare, més endavant al cultiu d’horts i per a la jardineria. Per tant, compaginava la feina al comerç amb els estudis i, ja podríem dir que bona part de la nostra tasca més tard, em va tocar agafar les regnes del negoci. com a comerç és continuar donant aquest Ara ja farà uns 20 anys que hi sóc al capdavant. He servei als veïns i veïnes que tenen mascotes, vist com es va anar construint Ciutat Meridiana i jardins i hortets; que en el cas dels barris de tot, imagina’t! Torre Baró i Vallbona, en són molts. 61 62 Pertanys a alguna associació de Quin diries que seria el producte estrella comerciants? de la Granja? Sí, sóc soci de l’associació de comerciants de Jo crec que, sens dubte, serien les llavors per la Zona Nord de Nou Barris, que comprèn els als horts i el pinso per als animals. De fet, tinc barris de Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana. clients d’altres municipis pròxims a Barcelona Per a mi, és un bon suport, ja que organitzem que vénen expressament aquí a comprar el diverses activitats per a promocionar els comerços pinso i les llavors. La característica principal de proximitat. Aquest any, per exemple, hem de la nostra Granja és que venem el producte promogut una iniciativa en què, vinculant les a granel i a un preu molt competitiu; sense compres realitzades pels nostres clients als renunciar ni a la qualitat ni a la frescor del comerços associats, regalem una participació per producte, tal com hem fet sempre. Fins i tot al sorteig del Nen amb un únic premi de 400€ fem repartiment a domicili, si s’escau. Apostem, en cupons per a gastar en els diferents comerços per tant, per una clientela satisfeta i fidel. adherits. Què destacaries de Nou Barris? Destacaria sobretot la proximitat que hi ha entre les persones i la calidesa entre barris que s’hi genera. Com a comerciant, trobo que això és el que més m’agrada, ja que em permet ser tal com és el meu comerç: obert a tothom i proper; molt proper. A la Granja de Torre Baró ens interessem pel nostre client, no ens limitem a la mera venda de producte, sinó que ens bolquem en l’assessorament i en l’atenció postvenda, perquè per sobre de tot busquem aquest vincle amb la persona. 63 64 “Podríem dir que la tradició integradora Pel que fa a la immigració, consideres que d'aquest districte ja ve hi ha una bona integració i coexistència al de lluny.” districte de Nou Barris? Considero que sí, i per diverses raons. Per una anat lligada a l’ADN del barri. De fet jo, com a banda, podríem dir que Nou Barris ja és un comerciant, he pogut aprendre costums d’al- districte acostumat a la presència de comunitats tres cultures i aplicar-les al meu negoci. Per estrangeres, ja que als anys 60 vam rebre la exemple, un bon dia vaig començar a tenir una primera onada d’immigració autòctona, provinent sèrie de clients peruans que em demanaven de diferents indrets d’Espanya, com ara Andalusia, blat de moro en farina, i jo d’això pràcticament Aragó, etc. Per aquest motiu, podríem dir que la no en tenia, o si en tenia, no el concebia com tradició integradora d’aquest districte ja ve de un producte que tingués sortida a l’hora de co- lluny. mercialitzar-se; però d’ençà d’aquesta deman- Per altra banda, i de forma posterior, també da continuada vaig adonar-me’n que les co- hem rebut una segona onada d’immigració munitats sud-americanes en feien un gran ús. internacional provinent d’altres parts del món, com Sud-amèrica, nord d’Àfrica, est d’Europa, Va ser aleshores quan vaig incorporar un nou etc. En aquest sentit, doncs, el costum de producte dins la meva oferta gràcies al punt de convivència amb nous col·lectius estrangers ha vista provinent d’un col·lectiu estranger. 65 VENTAH: PIENSOS CUIALES PLANTEL IEIIILLAS .PATATAS ACCESOIIIIIOS 66 És clar que la interculturalitat comporta noves Quin consell donaries a aquells fills oportunitats i representa una evolució del comerç que han d’agafar el relleu del comerç de cara enfora, cap a la resta del món. familiar? El consell que podria donar és que valorin l’oportunitat que se’ls brinda. És un privilegi poder-se encarregar de portar un comerç i de comptar amb l’assessorament i l’experiència d’un pare. Alhora, trobo que no s’han de limitar a seguir uns passos ja marcats per les anteriors generacions, sinó que els animo a reinventar- se i a no tenir por d’innovar. Amb treball, constància i dedicació, tot negoci serà viable. 67 “M'estimo el meu comerç perquè m'agrada; i m'agrada perquè és el llegat que algun dia deixaré.” 68 8. Bar Tío Cuco Cecilia Miguel Rodríguez Cecilia, d’on van venir els teus pares? Jacinto Miguel Rodríguez Els meus pares són originaris de Los Santos, Juan Miguel Hernández Salamanca. Ells són de la primera generació Isabel Rodríguez Rodríguez que va emigrar cap a Alemanya, per tal de Autòctona d’ascendència salmantina buscar feina i així llaurar-se un futur més Bar pròsper. Un temps després van retornar a C/Antonio Machado, 27 Espanya, i van muntar un bar a Guijuelo, Canyelles (Nou Barris) municipi actualment tan conegut pels seus pernils i embotits. Més tard, com que part de Quan vàreu obrir el vostre bar? la família de la meva mare estava establerta El van obrir els meus pares l’any 1975, vam ser el a Barcelona, varen decidir de venir a la Ciutat primer bar del barri. És més, et diria que vam ser Comtal. Podríem dir d’alguna manera que el primer comerç del barri, ja que quan els meus tenien el perfil d’emprenedors d’aquella pares van obrir-lo pràcticament no hi havia submi- època, quan potser aquesta paraula encara no nistraments i els carrers encara estaven per asfal- havia adquirit tanta volada. tar. Per aquest motiu va esdevenir ràpidament el punt de trobada de molts treballadors i obrers de la zona, a mesura que s’anava construint el barri. “Organitzem No només era conegut aquest bar pel seu menjar, esporàdicament, els sinó també per la seva versatilitat com a establi- ment. Era el centre de trobada de moltíssima gent, diumenges pel matí, sobretot treballadora, però alhora podríem dir que un espectacle que feia una funció social i administrativa, en el sentit anomenem Vermuts i que molts dels contractes d’habitatge que es feien Variétés.” en aquest barri els venien a signar aquí. 69 “Tenien el perfil d’emprenedors d’aquella època, quan potser aquesta paraula encara no havia adquirit tanta volada..” 70 I per què van decidir de venir a Nou Barris? Actualment, recuperant una mica l’essència Primerament perquè en aquella època Nou Barris d’aquells anys, però reconvertint el concepte, era la porta d’entrada dels immigrants d’origen organitzem esporàdicament, els diumenges treballador a la ciutat. De fet, els meus pares van al matí, un espectacle que anomenem “Ver- començar a viure a Ciutat Meridiana. Així les muts i Variétés”. Consisteix bàsicament en un coses, el meu pare va trobar feina ràpidament en monòleg i una actuació musical complemen- el sector tèxtil, i dos anys més tard es va decidir a tada amb humor. Actualment col·laborem emprendre de nou el seu propi negoci. amb María de la O, que és la nostra mestra de D’aquesta manera, i amb l’esperit inquiet del meu cerimònies a can Tío Cuco. També val a dir que pare, va acabar trobant aquest local a Canyelles; hem estat la seu provisional del grup de teatre que aleshores era encara una zona que s’estava Capaces, mentre preparaven el guió del seu començant a edificar. nou espectacle. A què us dediqueu al Tío Cuco? D’aquesta manera, aconseguim atraure una El Tío Cuco fa principalment la funció de bar, clientela que aprecia poder menjar-se una per tant preparem entrepans, tapes, begudes i, tapa i una consumició, gaudint alhora d’un sobretot, ens esforcem a fer un molt bon cafè. A ambient de cabaret nocturn, però en un banda d’això que ens caracteritza com un bar popular i de barri, també fem altres activitats Quin tipus d’activitats hi feu? Doncs sobretot de caràcter cultural. Els meus pares ja organitzaven durant els anys 80 esdeveniments musicals en aquest bar, com ara tablaos flamencos, els quals tenien molt d’èxit, amb l’actuació de cantaores i ball flamenc. La finalitat era atraure la clientela per generar quelcom de valor afegit, i per donar un toc social al nostre negoci. 71 72 bar diürn. De fet, ho fem els diumenges al matí perquè, així, hi pugui assistir una major varietat de públic. Podríem dir que aquest establiment últimament està essent bastant mediàtic, oi? Doncs la veritat és que sí. Suposo que és per la decoració, que s’ha mantingut inalterable des dels Heu notat un augment de la clientela a seus orígens, és a dir, des del 1976, i que, per tant, li partir d’això? proporciona aquesta solera tan singular. Jo crec que una mica sí, suposo també perquè El cert és que arran d’això vam ser escollits com a s’ha descobert d’alguna manera un barri escenari del debat que van protagonitzar l’Albert de Barcelona que sovint ha quedat allunyat Rivera i el Pablo Iglesias durant les eleccions dels ciutadans. S’ha posat sobre el mapa un generals de 2015, emès al programa de Jordi nou punt que pot resultar interessant per als Évole, Salvados, ja que la productora estava barcelonins. buscant un establiment amb aquest ambient de bar paradigmàtic de barri i amb història. Que creus que aporta el teu comerç al Després del debat, i possiblement fruit d’aquest, barri? es va enregistrar també aquí un dels espots Considero que, sobretot, el que aportem al publicitaris d’Esquerra Republicana de Catalunya barri és tranquil·litat. Aquella possibilitat de fer per a les últimes eleccions generals. una pausa, ni que sigui tan sols per un minut, on estaran acompanyats per una música “S’ha posat sobre el tranquil·la i podran llegir un llibre, el diari i, en mapa un nou punt definitiva, desconnectar una mica del ritme que pot resultar frenètic d’aquesta ciutat. interessant per als Provem de crear un clima, en el qual el client barcelonins.” se senti a gust. Això seria el tarannà habitual del bar. Ara bé, tal com et comentava abans, 73 74 “La clau està, sobretot, a no diferenciar ni discriminar ningú que entri per aquesta porta, per suposat.” intentem crear una mica de dinamisme amb les activitats de diumenge al matí que de tant en tant organitzem. D’aquesta manera, aconseguim crear dos ambients que siguin diferents, però que es complementin. En relació a la integració de la immigració, com creus que hi pot col·laborar aquest bar? Doncs la clau està, sobretot, a no diferenciar ni discriminar ningú que entri per aquesta porta, per suposat. Nosaltres tenim clients de totes bandes, des d’holandesos, argentins, marroquins i equatorians fins a ciutadans de Toledo. No s’han de tenir prejudicis. En aquest sentit, la nostra forma de fer un pas cap a la integració consisteix a recollir diferents tradicions, donar-los la volta i actualitzar-les. Dic això perquè en les actuacions que organitzem en el nostre bar tant hi pots trobar des d’una actriu interpretant una folklòrica flamenca com una poetessa catalana, Eire Girona, recitant 75 76 Miguel Hernández. Això ho simbolitza tot. La viva visitants, fer concerts de música a l’aire lliure, imatge de la convivència entre diferents cultures i etc. D’aquesta manera es dinamitzaria el barri, tradicions. s’aprofitarien les infraestructures i els espais de què disposa i nosaltres també hi podríem Com creus que es podria promocionar el participar! Es tracta de portar la modernitat a barri de Canyelles? altres barris de Barcelona, perquè no quedi tot Crec que hauria de publicitar-se més com la centralitzat en els de sempre. porta d’accés a Collserola. De la mateixa manera, s’haurien d’aprofitar més els espais verds dels quals disposem en el barri, i organitzar-hi diferents “Es tracta de portar tipus d’esdeveniments. Per exemple, donada la modernitat a altres l’òptima situació geogràfica del barri, d’accés fàcil barris de Barcelona, i ràpid, trobo que estaria molt bé que es muntés perquè no quedi tot –com es va fer al passeig Maragall fa poc– una fira centralitzat en els de amb diferents food trucks, o organitzar diferents sempre.” mercats mensuals de productes agrícoles de proximitat, ja que podria atraure també nous 77 “El Tío Cuco és un bar on els veïns i les veïnes conversen i estableixen vincles. És per això que ens agradaria ser un dels dinamitzadors socials i culturals del barri.” 78 9. Floristeria Bienvenida Bienvenida Díaz Fernández comentava de poder cuidar el meu marit. Les Autòctona Roquetes ha estat el barri on he crescut i on Floristeria pràcticament m’he criat, pensa que hi porto C/ Mina de la Ciutat, 44 40 anys... Les Roquetes (Nou Barris) Aquí, en certa manera, ja ens coneixem tots Barcelona els veïns i veïnes, i em sento com a casa. Tinc els meus propis clients habituals, i fins i tot Quan vas obrir el teu negoci? clients que ara viuen a altres barris, però que Aproximadament farà uns 10 anys que vaig obrir segueixen venint aquí a comprar els meus el comerç. Als meus inicis em dedicava a la venda rams de flors. ambulant al municipi de Montcada i Reixach. Jo, de fet, em vaig casar molt jove, amb 15 anys, i va “Trobo que és un ser la meva sogra la que em va anar introduint en barri d’allò més plural el món de la floristeria. De mica a mica em va anar on conviuen diferents atraient cada cop més, veia que se’m donava bé, i ètnies i cultures vaig decidir professionalitzar-me. d’arreu del món de Més tard, el meu marit va tenir alguns problemes de salut, i vaig decidir de muntar el negoci al costat forma absolutament de casa, aquí a Les Roquetes, d’aquesta manera normal.” podia estar per ell i pel negoci. Així va ser com va començar tot plegat! Què et sembla, doncs, el barri de Les Roquetes? Aleshores, vas decidir d’obrir la floristeria a Trobo que és un barri d’allò més plural on Les Roquetes perquè ja era el teu barri de conviuen diferents ètnies i cultures d’arreu del tota la vida oi? món de forma absolutament normal. Pel que Sí, exacte, justament per això. El cert és que visc respecta a la clientela, el mateix; en tinc tant molt a prop d’on tinc el negoci, per això que et d’autòctona com d’altres nacionalitats: sud- 79 80 americana, pakistanesa, xinesa, etc. La veritat és per Sant Valentí, etc. L’element clau del meu que es respira un ambient molt sa i hi ha una molt negoci és la confiança; saben que un cop me’l bona convivència. demanen, ja se’n poden despreocupar, perquè els en faré un que els agradarà Has tingut alguna dificultat en relació a la integració en aquest barri? Què creus que aporta el teu comerç al No, i ara! Ja fa molt temps que sóc veïna d’aquest barri? barri, i tant a nivell personal com a nivell de Doncs considero que aporto des del meu co- negoci, sempre he tingut una bona experiència. merç una nota de color i alegria al barri. Sobre- De la mateixa manera, sempre he procurat que tot perquè en cada festivitat decoro la botiga tothom que entrés a la meva botiga se sentís com de la forma més original que se m’acudeixi. a casa, sense discriminar mai ningú. Jo sóc d’una Sempre amb moltes flors, colors i estil. De fet, ètnia que sovint ha estat discriminada en alguns no farà gaire, per Nadal, vaig fer un vestit de aspectes, i probablement per aquest motiu sóc flors i pi! conscient del que es pot arribar a sentir; per tant, aplico la màxima que el que no t’agradaria que et fessin a tu, no ho facis als altres. Quin diries que és el producte estrella de la teva floristeria? El producte estrella de la meva floristeria són, sens dubte, els rams de flors. N’he anat aprenent al llarg del temps i he anant adquirint molta pràctica al respecte. Provo sempre d’innovar i de donar un toc personal a cada ram. El cert és que els clients saben que poden comptar amb mi quan m’encarreguen un ram de flors, tan sols els demano per quin tipus d’ocasió el necessiten. En faig per bodes, per defuncions, per Sant Jordi, 81 82 Un vestit de flors i pi? Veig doncs que la proximitat amb el Sí! Se’m va ocórrer confeccionar un vestit fet de client és clau en el teu negoci, oi? flors i fulla de pi, de manera que les branques Per descomptat! Jo em sento una veïna verdes feien la faldilla i la resta anava revestit de molt arrelada en aquest barri, i tinc aquesta diferents tipus de flors que conformaven una inquietud de fer-lo millor i de voler aportar varietat ben original. El tenia exposat a la botiga, quelcom de positiu. Per aquesta raó, provo i realment va tenir força èxit. Tothom entrava de donar una bona atenció al client; el meu preguntant què era i com l’havia fet, va ser sens objectiu és que no hagi d’anar a cap altre dubte un bon reclam. lloc més lluny, que tingui la certesa que allò “Jo em sento una que busca jo li ho podré proporcionar amb la qualitat, l’experiència i la rapidesa que veïna molt arrelada necessita. M’agraden les coses ben fetes, ja en aquest barri, i tinc que, en definitiva, les flors són per lluir-les. aquesta inquietud de fer-lo millor i de voler aportar quelcom de positiu.” 83 84 “D’alguna manera ja em relacionen com la florista de confiança del barri, i això no té preu.” Col·laboreu amb algun aspecte del barri? Sí, formem part de l’Associació de Veïns i Veïnes de Les Roquetes. Aquest estiu passat van orga- nitzar una desfilada de moda al carrer, i jo vaig proposar de col·laborar-hi amb els rams de flors que portessin les models. Va ser una gran expe- riència, la veritat! De fet, una noia que s’anava a casar em va demanar que volia que li fes els bou- quets per a la seva cerimònia. Així que podríem dir que van tenir prou èxit i tot! La veritat és que en aquest barri m’hi trobo molt a gust i ens co- neixem tots; de fet, més d’una vegada em trobo veïns i veïnes passejant pel carrer o anant a fer la compra, i m’encarreguen un ram, una corona de flors, etc. D’alguna manera ja em relacionen com la florista de confiança, i això no té preu. 85 “Vinguis d’on vinguis et tractarem de l’única forma que sabem que és, amb confiança i proximitat.” 86 10. Fruites i verdures Jinsan Zhan i Xumei Zhan Xina per internet l’oferta del traspàs d’aquest local Fruiteria verduleria comercial; el qual ja era una fruiteria-verduleria. Av. / Rasos de Peguera, 27 Així les coses, ens vam animar i vam iniciar el Ciutat Meridiana (Nou Barris) negoci. Barcelona Per què una fruiteria – verduleria? Doncs perquè un cop analitzades les D’on sou vosaltres, Jinsan? oportunitats de negoci de la zona, vam Som de Zhe Jiang, d’una província de la costa adonar-nos que de bars i basars ja n’hi havia, oriental de la República Popular de la Xina. El mot i que, per tant, no seria rendible posar-ne un Zhejiang significa “riu corb”, en referència al riu que altre. On sí que hi havia possibilitat de mercat, travessa Hangzhou, capital de la província. quan vam arribar nosaltres, era en el sector de l’alimentació; en concret, de la fruiteria i la I des de quan sou aquí a Barcelona? verduleria. Primer van venir els meus pares, perquè no hi havia gaire feina a la nostra regió. Per aquest motiu van prendre la decisió d’emigrar a la recerca d’un futur més pròsper per poder mantenir tota la família. “Van prendre la Per això van venir fins a Espanya. Primerament decisió d’emigrar a van arribar a Galícia, on anys més tard vam arribar la recerca d’un futur també nosaltres. Posteriorment, vam venir a més pròsper per Barcelona, on ja fa 8 anys que hi vivim. poder mantenir tota I per què Nou Barris? la família.” Doncs perquè teníem la intenció de venir fins a Barcelona, i buscant buscant, el meu pare va trobar 87 88 Què us semblen els veïns i veïnes de Nou Barris? Molt bé, la veritat, ens hi sentim molt còmodes. No és com en altres zones de Barcelona on hi ha potser un flux més elevat de persones anant d’aquí cap allà a un ritme més accelerat. Aquí la gent que passa i que ve a comprar és la gent del barri. Tenim una clientela habitual i consolidada, que ens permet establir una relació més pròxima amb ells i, com a conseqüència, sabem pràcticament què Actualment tu col·labores amb la gestió és el que necessita cadascun d’ells quan entra per i el funcionament de la botiga? la porta. Sí, jo ja he acabat els meus estudis i ara em dedico a ajudar els meus pares al comerç. En relació a la integració, com l’heu viscuda? D’aquesta manera tots plegats contribuïm a L’hem viscuda de diferent manera, perquè els fer que el negoci funcioni. Sóc conscient que meus pares van venir abans, i ja venien amb més endavant prendrem, els meus germans i uns costums molt més arrelats i la dificultat per jo, el relleu del negoci i ens tocarà a nosaltres aprendre l’idioma també s’accentuava. Tot i això, fer-nos-en càrrec. Per tant, és una bona forma avui dia, després dels anys d’experiència i dels de col·laborar amb els meus pares i, alhora,de cursos d’idioma que han fet, s’entenen prou bé conèixer la gestió del negoci per a més amb els clients. D’altra banda, jo, per exemple, endavant. vaig venir quan era petit, i per tant no em va costar gens adaptar-me. Pensa que he anat aquí a l’escola, i he crescut i m’he format en la cultura “Tenim una clientela i les llengües d’aquest país. Tanmateix, no he habitual i consolidada, volgut despendre’m tampoc de les meves arrels, que ens permet i han estat els meus pares que, dins de l’ambient establir una relació familiar, m’han anat ensenyant també les nostres més pròxima.” tradicions. 89 90 Què creus que aporta el vostre comerç al a la integració, ens involucrem i respectem barri de Ciutat Meridiana? els costums d’aquí, com també adaptem les Tenim sobretot bon gènere, som conscients de festivitats xineses tant al nostre negoci com a la què és el més important i el que el client més nostra vida familiar. En definitiva, tot plegat es valora. De la mateixa manera, també el venem a basa en el respecte i la convivència entre dues un preu molt competitiu, factor clau perquè un cultures, les quals aprecio i m’estimo perquè negoci avui dia funcioni. Sabem que si complim formen part del que sóc. amb aquestes premisses, tindrem èxit. I així és com provem de funcionar. “En definitiva, tot plegat es basa En relació a la integració, has tingut mai alguna dificultat? en el respecte i la Doncs la veritat és que no; tenint en compte que convivència entre dues parlo català i castellà sense problemes, no se’m cultures, les quals presenta a priori cap barrera per poder integrar- aprecio i m’estimo me fàcilment. De fet tinc amics d’aquí i també perquè formen part tinc amics xinesos, i amb uns i altres em trobo del que sóc.” molt a gust. De la mateixa manera, i en relació 91 92 “Aquí, gràcies a l’estructura d’aquest model de comerç, els comerciants tenim més facilitats per gaudir d’una conciliació laboral i familiar” Què aprecieu més del comerç de Barcelona? Apreciem sobretot el model de comerç que tenim aquí, no és com altres grans ciutats espanyoles on no hi ha un teixit del petit comerç tan consolidat. Sovint grans empreses o grans marques s’han fet amb el mercat. En canvi, a Barcelona es respira a cada barri un ambient de proximitat, cosa que permet l’atenció més propera i que alhora aporta molta diversitat. Els meus pares ho van notar només arribar-hi. De fet, en bona mesura gràcies a aquest model de comerç, van poder aixecar el negoci. D’altra banda, una de les diferències amb els comerços de la Xina, és que allà no tenen un règim horari delimitat i pràcticament es veuen obligats a obrir les 24 hores dels 7 dies de la setmana. A més, gairebé no hi ha festius. En canvi aquí, gràcies a l’estructura d’aquest model de comerç, els comerciants tenim més facilitats per gaudir d’una conciliació laboral i familiar i podem gaudir també de dies festius que ens serveixin per descansar del dia a dia, tenir més temps lliure i així reprendre la jornada amb més forces. 93 “Ha estat un llarg viatge fins aquí, però al final, amb treball i amb constància, ha val- gut la pena, ja que finalment ens sentim com un comerç més d’aquesta meravellosa ciutat.” 94 Aquest document ha estat elaborat per amb el suport de amb la col·laboració de Agraïments a Andrea Boison i Lourdes Ponce Juan Medina i Manuel Cubero Josep Lluís Olmedo 95 Pimecomerç és membre actiu de la Xarxa BCN Aquest document pretén ser una eina útil Antirumors i a través de la seva participació per al dia a dia dels membres de la Xarxa BCN promou l’entesa entre els comerciants Antirumors d’acord amb el compromís de autòctons i nouvinguts i la integració d’aquests PIMEComerç de proveir la Xarxa de materials a la trama comercial de proximitat de la ciutat. específics en l’àmbit del comerç. En cas de També contribueix especialment a desactivar dubte, podeu posar-vos en contacte amb els rumors que existeixen en l’àmbit del comerç. l’equip de Pimecomerç a través dels següents canals: www www.comerc.pimec.org @ pcomerc@pimec.org elblocdecomerc.pimec.org www.facebook.com/PimecComerc twitter.com/PIMECComerc 96 COL·LECCIÓ NOSALTRES TAMBÉ FEM CIUTAT Aquesta col·lecció pretén ser un punt de trobada entre les entitats patronals del comerç, els comerciants autòctons i els nouvinguts, les Administracions Públiques i tots els membres de la Xarxa BCN Antirumors. TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ 1. Els comerciants xinesos de Barcelona 2. Horaris comercials i comerç nouvingut 3. Parlem de comerç i nouvinguts 4. Els comerciants xinesos de Barcelona (II) 5. Els emprenedors dominicans de Barcelona 6. Les 9 fal·làcies del comerç nouvingut 7. La ruta del comerç integrador a Barcelona: Nou Barris SEGUEIX-NOS A