Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona Informe 2015 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona Informe 2015 © Ajuntament de Barcelona Barcelona, gener 2017 Coordinació i revisió: Jaume Barnada, Teresa Franquesa i Irma Ventayol Estratègia i Cultura de Sostenibilitat. Ecologia Urbana. Ajuntament de Barcelona Autors: Neus Martí Disseny i maquetació: Maria Beltran Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Dades bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Objectiu 1: Biodiversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Indicador 1.1. Superfície verda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Indicador 1.2. Biodiversitat de les aus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Bona pràctica: Verdinada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Objectiu 2: Espai públic i mobilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Indicador 2.1. Ecomobilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Indicador 2.2. Seguretat viària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Bona pràctica: Bici amiga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Indicador 3.1. Qualitat de l’aire . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Indicador 3.2. Qualitat acústica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Indicador 3.3. Qualitat de l’aigua de consum humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Bona pràctica: Hotel Barcelona Catedral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Indicador 4.1. Renovació del parc d’habitatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 Indicador 4.2. Consum d’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 Indicador 4.3. Penetració de les TIC a les llars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Bona pràctica: La revolució verda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Objectiu 5: Ús racional dels recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Indicador 5.1. Consum responsable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 Indicador 5.2. Generació de residus municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Indicador 5.3. Recollida selectiva de residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 Indicador 5.4. Destí dels residus municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 Bona pràctica: Escola Impremta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 Indicador 6.1. Despesa municipal en els àmbits ambiental i social . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 Indicador 6.2. Endeutament del Govern municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Indicador 6.3. Certificacions en l’àmbit de la sostenibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 Bona pràctica: Balanç social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Objectiu 7: Benestar de les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 Indicador 7.1. Qualitat de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 Indicador 7.2. Accessibilitat a l’habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Indicador 7.3. Nivells d’ocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Indicador 7.4. Distribució de la renda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 Indicador 7.5. Accés a l’oferta cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 Indicador 7.6. Satisfacció ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136 Bona pràctica: Mou-te, per tu i per ells . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Objectiu 8: Progrés i desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 Indicador 8.1. Innovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145 Bona pràctica: Finançament participatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 Objectiu 9: Educació i acció ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 Indicador 9.1. Nivell d’estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 Indicador 9.2. Escoles que participen en projectes d’educació ambiental . . . . . . . . . . . 158 Bona pràctica: Compostatge comunitari als centres educatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163 Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166 Indicador 10.1. Canvi climàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167 Indicador 10.2. Autosuficiència energètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 Bona pràctica: Incentives Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175 L’any a cop d’ull . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178 Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188 Presentació 5Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 Us presentem l’informe dels Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona de l’any 2015, que sintetitza i avalua l’evolució de la ciutat en re- lació als objectius del Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat 2012-2022 . Les polítiques i accions per a la millora de les condicions de sostenibilitat urbana són una de les prioritats del govern municipal . Volem seguir avançant decididament cap a una ciu- tat amb un medi ambient i un espai públic de qualitat, en benefici de totes i cada una de les persones que hi viuen . Una ciutat respirable, neta, confortable, més saludable, més verda i amb carrers i places acollidores, on faci goig viure i sigui enriquidor conviure . Proposem una Barcelona on el contacte amb la natura sigui una realitat i que tothom pugui gaudir-ne a prop de casa . Volem una ciutat responsable amb els reptes globals, eficient en l’ús dels recursos, i que camina decididament cap a la genera- ció energètica neta i renovable, amb l’horitzó d’emissions i residus zero . L’informe dels Indicadors de Sostenibilitat proporciona una eina d’avaluació contínua dels progressos de Barcelona des de la perspecti- va del desenvolupament sostenible . Al resum final, l’any a cop d’ull, d’aquesta edició obser- vem com la majoria dels indicadors milloren lleugerament o es mantenen estables . Any a any no es poden produir gran canvis, però si verificar tendències i la que es reflexa és clarament positiva . Així, doncs, l’informe ens assenyala que anem per bon camí i també que hem de seguir esforçant-nos i treballar amb imaginació i de manera concertada i col·lectiva per tal que Barcelona esdevingui la ciutat que hem visualitzat amb la definició dels deu objectius i les cent línies d’acció del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat . Com en els informes anteriors, acompan- yen els indicadors deu bones pràctiques, una per a cada objectiu, corresponents a accions de la xarxa d’entitats, empreses i escoles signants del Compromís . Són exemples de les iniciatives que es desenvolupen a la ciu- tat i excel·lents testimonis de coresponsabi- litat i implicació ciutadana . Janet Sanz Tinenta d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Introducció 7Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 Els indicadors de sostenibilitat 2012-2022 L’Informe dels indicadors de sostenibilitat es formula d’acord amb els objectius i les línies d’actuació del Compromís Ciutadà per la Sos- tenibilitat 2012-2022 i reflecteix el context so- cioeconòmic i ambiental actual de la ciutat . La proposta d’indicadors va néixer del diàleg amb experts sobre els diferents àmbits analitzats, així com de la participació activa de represen- tants d’institucions, entitats i col·lectius de la ciutat membres de la xarxa Barcelona + Sos- tenible, mitjançant diverses sessions de tre- ball . Durant aquestes sessions es va reflexionar sobre els criteris de selecció dels indicadors i es va constatar la necessitat d’equilibrar els aspectes socials i econòmics amb els ambien- tals . Es va decidir mantenir les sèries històri- ques dels indicadors més rellevants i incorpo- rar-hi indicadors nous de seguiment a partir de l’informe del 2014 . També, s’hi ha incorporat un apartat de bones pràctiques per a cada objec- tiu per donar més protagonisme a l’esforç de les entitats de la xarxa . Aquests indicadors són una eina de coneixement dels progressos de la ciutat des de la perspec- tiva del desenvolupament sostenible, atès que permeten recopilar de manera sintètica i global informació sobre els diferents àmbits d’activitat . Els indicadors de sostenibilitat de la ciutat de Barcelona són els següents: OBJECTIU INDICADOR 1 . Biodiversitat 1.1. Superfície verda 1.2. Biodiversitat de les aus 2 . Espai públic i mobilitat 2.1. Ecomobilitat 2.2. Seguretat viària 3 . Qualitat ambiental i salut 3.1. Qualitat de l'aire 3.2. Qualitat acústica 3.3. Qualitat de l'aigua de consum humà 4 . Ciutat eficient, productiva i d'emissions zero 4.1. Renovació del parc d'habitatges 4.2. Consum d'aigua 4.3. Penetració de les TIC a les llars 5 . Ús racional dels recursos 5.1. Consum responsable 5.2. Generació de residus municipals 5.3. Recollida selectiva de residus 5.4. Destí dels residus municipals 6 . Bon govern i responsabilitat social 6.1. Despesa municipal en els àmbits ambiental i social 6.2. Endeutament del Govern municipal 6.3. Certificacions en l’àmbit de la sostenibilitat 7 . Benestar de les persones 7.1. Esperança de vida en néixer 7.2. Accessibilitat a l'habitatge 7.3. Nivells d’ocupació 7.4. Distribució de la renda 7.5. Accés a l'oferta cultural 7.6. Satisfacció ciutadana 8 . Progrés i desenvolupament 8.1. Innovació 9 . Educació i acció ciutadana 9.1. Nivells d'estudis 10 . Resiliència i responsabilitat planetària 10.1. Canvi climàtic 10.2. Autosuficiència energètica En la interpretació dels resultats dels in- dicadors en clau de sostenibilitat urbana s’ha treballat l’apartat “L’any a cop d’ull”, en què es presenten els resultats quantitatius d’una manera sintètica, alhora que hem mantin- gut l’apartat “Destaquem 2015”, en el qual s’analitzen els resultats més remarcables d’una manera més qualitativa Com l’any passat, i per fer accessible la in- formació al màxim de gent interessada possi- ble, mantenim el web de Barcelona + Sosteni- ble, on es poden consultar tots els indicadors: http://lameva.barcelona.cat/barcelonasosteni- ble/ca/barcelona-sostenible/tags/page/indica- dors-de-sostenibilitat-de-barcelona També, hem seleccionat deu bones pràcti- ques de la xarxa de signants d’entitats, empre- ses, escoles i organitzacions del Compromís, que són bons exemples d’accions compromeses amb la sostenibilitat . Amb l’Informe d’indicadors de sostenibilitat de Barcelona 2015 s’ha consolidat un instru- ment de seguiment dels progressos de la ciu- tat des de la perspectiva del desenvolupament sostenible, que permet veure com va evolucio- nant la ciutat per donar compliment als objec- tius del Compromís . Ciutadà per la Sostenibili- tat 2012-2022 . L’Informe del 2015 Aquest Informe d’indicadors de sostenibilitat de Barcelona és el tercer que es redacta des de la renovació del Compromís . Hem continuat es- forçant-nos per mantenir una imatge comuna, un disseny atractiu i unes sèries de dades que han de permetre l’avaluació de l’estat de la ciu- tat, actual i al llarg dels anys . Com ja vam fer en l’informe del 2014, volem destacar la tasca feta en els aspectes següents: Volem seguir aprofundint en la comprensió del comportament territorial, sectorial i de gè- nere dels indicadors . Amb aquest objectiu, els resultats es presenten desagregats per distric- tes, barris (en alguns casos) i categories, sem- pre que la informació disponible ho hagi per- mès . S’ha introduït la perspectiva de gènere en dos indicadors . Addicionalment, van acompan- yats de fonts d’informació per aprofundir en el coneixement . Amb la intenció de facilitar la valoració dels resultats de cada indicador, presentem valors de referència específics i que poden consistir en el següent: •  Fixar estàndards normatius locals, autonò- mics o europeus. •  Establir objectius d’acord amb els instruments de planificació propis. •  Valorar els indicadors per a la Unió Europea dels 28 països membres (UE-28). •  Informar el valor màxim o mínim assolit pel ma- teix indicador en la sèrie temporal analitzada. Dades bàsiques Territori Longitud Greenwich: 02º 07’ 31’’ E Latitud: 41º 25’ 10’’ N latitud Altitud: 412 m altitud Superfície del municipi: 102.158.777m2 Població 1.604.555 habitants 47.3% homes 52,7% dones Densitat: 157 h./ha 8.988.038 turistes 19.652.264 pernoctacions de turistes Usos del sòl (% superfície municipi) Residència: 25,2% Equipaments: 10,2% Parcs urbans: 12,1% Indústria i infraestructures: 13,5% Xarxa viària: 22,6% Parcs forestals: 15,9% 4.395 m de platges Clima 16,3ºC mitjana anual 31,7ºC màxima extrema 0,6ºC mínima extrema 2.635,9 hores de sol anuals 967,0 hPa mitjana 987,2 hPa màxima 932,6 hPa mínima 73% d’humitat relativa 626,7 mm totals 100,4 mm/dia precipitació màxima 126 dies de precipitacions 11 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 Objectiu 1: Biodiversitat Del verd urbà a la renaturalització de la ciutat Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 13 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu 1: Biodiversitat Indicador 1.1. Superfície verda Superfície verda per habitant Resultat: 17,62 m2/h. de superfície verda per habitant Expressa la superfície d’espais verds de propietat i gestió municipal de Barcelona per habitant. Inclou l’espai forestal del parc de Collserola dins del terme municipal de Barcelona. La distribució del verd per tipologies expressa la superfície d’espais verds públics dins de la trama urbana (no inclou Collserola) en funció del tipus d’espai i del seu nivell de manteniment: parc, jardí, parterre, plaça i hort urbà. En un futur, en la mesura que es disposi de més informació, es podrien afegir façanes i cobertes verdes, verd privat i horts comunitaris no municipals i altres verds municipals i d’altres administracions (per exemple, superfícies verdes dels cementiris, escoles, centres cívics, etcètera). Fórmula: Superfície de verd urbà del municipi / nombre d’habitants del municipi Unitat: m2/h. Periodicitat: Anual Font: Banc de dades de la Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat. Medi Ambient i Serveis Urbans. Ajuntament de Barcelona. Valors de referència: -- Rellevància internacional: Estratègia temàtica del medi ambient urbà. Comissió Europea. Carta d’Aalborg. Compromisos 6.1, 6.2, 9.2. Inclòs en els indicadors comuns europeus de sostenibilitat local. Organització Mundial de la Salut. Indicadors de salut de les ciutats sostenibles. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014. 14 Figura 1. Distribució de la superfície de verd municipal per tipologies (km2; %) 2015. Verd forestal (Collserola) * Hort urbà Parcs i jardins Parterre Plaça 0,02; 0% 16,99; 60% 7,48; 27% 1,98; 7% 1,81; 6% 0 2 4 6 8 10 12 14 Su pe rf íc ie p er h ab it an t ( m 2 / h. ) S up er fí ci e (M ili on s de m 2 ) Verd urbà Verd forestal Total 6. Gr àc ia 2. L’E ixa mp le 1. Ci ut at Ve lla 4. Le s C or ts 5. Sa rri à- Sa nt Ge rv as i 7. Ho rta - Gu ina rd ó 3. Sa nt s- Mo nt juï c 8. No u B ar ris 9. Sa nt An dr eu 10 . S an t M ar tí 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Resultat La superfície verda del municipi de Barcelona l’any 2015 és de 28,27 km2, dels quals 11,28 km2 corresponen a verd estrictament urbà, i 16,99 km2 corresponen a la part forestal de Collserola dins el municipi . Això suposa una superfície verda per habitant de 17,62 m2 . Si ens centrem en el verd estrictament urbà, els parcs i els jardins representen el 70,8% d’aquesta superfície, seguits dels parterres, que ocupen el 17% de la superfície verda (figura 1) . La distribució de les zones verdes públiques als diferents districtes de la ciutat és força des- igual . El verd públic es concentra principalment a Sarrià - Sant Gervasi (78,77 m2/h .), que inclou una part important de Collserola . Amb superfí- cies de verd inferiors es troben seuidament els districtes d’Horta-Guinardó (31,52 m2/h .) i Nou Barris (18,06 m2/h .) (figura 2) . Els districtes amb una dotació més modesta, a conseqüència de la compacitat de la trama urbana o menor super- fície, són l’Eixample (1,91 m2/h .), Sant Andreu (4,00 m2/h .) i Gràcia (4,48 m2/h .) . Figura 2. Distribució de la superfície de verd urbà per districtes, 2015 * La superfície de verd forestal (Collserola) es considera estable des de l’any 2014 (1.698,72 ha). Objectiu 1: Biodiversitat Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 15 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Figura 3. Variació interanual de la disponibilitat de superfície de verd urbà, 2014-2015. Variació interanual En relació amb el 2014, la superfície verda s’ha mantingut (+0,22% en termes absoluts i +0,06% per habitant) (figura 3) . El districte en el qual s’ha creat més super- fície de verd durant el 2015 ha estat Sant Martí (37 .101 m2) (figura 4) . 0,22% 0,06% 0,00% 0,05% 0,10% 0,15% 0,20% 0,25% Total Per habitant Figura 4. Principals actuacions de creació de superfície verda, 2015. DISTRICTE ESPAI VERD SUPERFÍCIE (m2) Ciutat Vella Plaça de Joan Coromines 811 L’Eixample Av. de Josep Tarradellas 1 .362 Diagonal/Padilla 738 Sants Montjuïc Remodelació de l’Av. Paral·lel 2 .250 Antoni de Capmany 1 .339 Escales Forestier 2 .662 Can Batlló - Magòria 3 .521 Sarrià - Sant Gervasi Jardins de Can Castelló 1 .550 Jardins d’Enric Sagnier 1 .310 Horta - Guinardó Bateries antiaèries 6 .675 Pati interior de l’illa del Carmel (Bernat Bransi, 22) 1 .293 Nou Barris Av. de Borbó, 42-52 4 .567 Pla de Fornells 1 .370 Interiors de l'illa de la Guineueta, fase 1 1 .497 Casa de l'Aigua 8 .743 Sant Andreu Ctra. de Ribes, fase 1 1 .034 Pl. CC Baró de Viver 1 .033 Adequació de carrils VAO 6 .475 Sant Martí Selva de Mar 4 .286 Mar Bella (Bilbao/Bac de Roda) 1 .750 Illa Tànger - Pamplona - Sancho de Ávila - Zamora 6 .590 Enjardinament provisional pl. de les Glòries 24 .475 Diversos Arranjament de l'av. Diagonal (pg. de Gràcia - Francesc Macià) 3 .675 16 Tendència Des de l’any 1997 la superfície verda total ha anat augmentant fins a l’any 2015, moment en què sem- bla que s’estabilitza . La superfície verda per habitant va anar disminuint des de l’any 2000 fins al 2010, en el qual es va produir un canvi en la metodologia de càlcul . Des de llavors, la superfície verda per habitant ha anat augmentant progressivament fins a l’actualitat, en què podem considerar que es manté estable . Figura 5. Tendència de la disponibilitat de superfície verda, 1997-2015. 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Total 27,28 27,34 27,63 27,79 27,84 28,02 28,31 28,35 28,37 28,47 28,57 28,75 28,72 27,80 27,97 28,01 28,14 28,21 Per habitant 18,08 18,12 18,37 18,57 18,49 18,35 17,89 17,96 17,81 17,73 17,91 17,79 17,71 17,17 17,31 17,23 17,46 17,61 2015 28,27 17,62 10 12 14 16 18 20 22 24 26 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Su pe rf íc ie v er da p er h ab it an t ( m 2 / h. ) S up er fí ci e ve rd a (k m 2 ) Reptes i oportunitats Conscient de la importància del patrimoni na- tural de la ciutat i de la necessitat de definir una estratègia per impulsar-ne la conservació i mi- llora, Barcelona treballa des de l’any 2013 en el desplegament del Pla del verd i de la biodiversitat 2020 . El Pla inclou 68 accions relacionades princi- palment amb la conservació, planificació, creació, millora, gestió, preservació, comunicació i divul- gació del verd i de la biodiversitat de la ciutat . L’any 2015 l’Ajuntament de Barcelona va signar, conjuntament amb les 800 entitats vinculades a la xarxa Barcelona + Sosteni- ble, el compromís pel clima amb motiu de la celebració a París de la COP-21 . Aquest com- promís, a més de reafirmar els compromisos internacionals i locals que Barcelona ja ha adoptat per mitigar i adaptar-se als efectes del canvi climàtic, també marca un seguit de fites referides al verd . Nota: L’any 2010, a conseqüència de la declaració del parc natural de Collserola, hi ha un canvi de criteri tècnic en l’estimació de la su- perfície de verd forestal, cosa que afecta la superfície de verd total. Objectiu 1: Biodiversitat Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 17 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 En concret, Barcelona vol aconseguir incre- mentar el seu verd urbà en 1,6 km2 , és a dir, 1 m2 per a cada habitant actual en l’horitzó de l’any 2030, amb l’objectiu de generar una millor adap- tació de la ciutat als possibles efectes del canvi climàtic . En una ciutat tan densa i consolidada com Barcelona, la possibilitat d’incrementar el verd no depèn només de la previsió del plane- jament . Cal tenir en compte altres opcions po- tencials per augmentar-lo, com la recuperació dels interiors d’illa, l’aprofitament de solars buits com a espais d’ús temporal, la construc- ció de cobertes i murs verds, les plantacions en balcons i terrasses i fins i tot, dins un mateix es- pai verd, l’enriquiment de l’hàbitat amb la plan- tació de més estrats vegetals . En aquest sentit, actualment s’aposta per la naturalització dels espais verds com a instrument per obtenir més quantitat de natura i de més qualitat, per con- servar la biodiversitat, millorar-la i augmentar- la com a infraestructura verda, amb ecosiste- mes més resilients al canvi climàtic i, per tant, menys vulnerables . Tot plegat per potenciar els serveis ecosistèmics i obtenir de la natura els màxims beneficis socials i per a la salut . El compromís de Barcelona pel clima també confirma com a mesura estratègica per al perío- de 2015-2017 el desplegament del Pla del verd i la biodiversitat de Barcelona 2020 i l’execució de dos projectes concrets: “Fer un jardí per a la biodiversitat”; i “Dissenyar un corredor verd” en aquest període . D’altra banda, fins ara, la ciu- tat de Barcelona comptabilitza el verd conser- vat per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, al qual se suma la part forestal de Collserola que pertany al terme municipal de la ciutat (dades de l’anuari estadístic) . L’any 2015 l’Ajuntament ha fet un pas més enllà i preveu assajar, conjuntament amb Barcelona Regional i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalun- ya, una nova manera de comptabilitzar el verd, Per saber-ne més: A Barcelona: Registre de cobertes verdes i murs verds . Mapa Barcelona + Sostenible Registre d’horts urbans a la ciutat . Mapa Bar- celona + Sostenible Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020 . Ajuntament de Barcelona . 2013 Versió completa | Versió resum Web d’ecologia urbana Compromís de Barcelona pel Clima Guia de terrats vius i cobertes verdes Al món: http://biophiliccities .org/ Sobre els efectes i reptes de la conservació de la diversitat a les ciutats . Projecte “Cities and Biodiversity Outlook” . a través d’un vol que permet calcular l’índex NDVI (Normalized Difference Vegetation In- dex) i posteriorment processar les dades per caracteritzar quina quantitat de verd hi ha a Barcelona, tant públic com privat, quina és la seva distribució als barris i districtes, i com es relaciona amb els paràmetres urbanístics . D’aquesta manera es disposarà de dues ma- neres de comptar el verd, que no són compa- rables, però sí que es complementen . Conèixer el verd real, tant públic com pri- vat, i poder-lo analitzar ens pot ser molt útil a l’hora de planificar o projectar nous espais, nous carrers, noves places o parcs i per valo- rar els serveis que ens aporta . En definitiva, ens pot servir per millorar l’entorn urbà . 18 Resultat: espècies autòctones: 0,86 espècies assilvestrades: 1,22 Indicador 1.2. Biodiversitat de les aus Expressa les tendències temporals en l’abundància dels ocells comuns, concretament d’espècies autòc- tones i assilvestrades (exòtiques i coloms semidomèstics) d’ocells a Barcelona de l’any en qüestió, en re- lació amb les poblacions trobades el primer any que es va iniciar el procés de monitoratge (2005). Els mostreigs es duen a terme de manera sistemàtica dues vegades durant la temporada de nidificació (entre els mesos d’abril a juny) i dues vegades més durant la temporada d’hivernada (entre els mesos de desembre i gener), en onze itineraris de 3 quilòmetres representatius dels hàbitats principals de la ciutat. L’índex és estimat pel programari TRIM (Trends and Indices for Monitoring data) (Pannekoek & van Strien 2005), que calcula les tendències temporals en la mida de les poblacions d’espècies autòctones i assil- vestrades d’ocells utilitzant la categorització adoptada per l’European Bird Census Council: augment fort, augment moderat, estable, canvi incert, disminució moderada i disminució forta. Els valors obtinguts per a cada espècie s’avaluen de manera independent en temporada de nidificació o d’hivernada i s’agrupen per obtenir un índex per a les espècies nidificants i un altre per a les hivernants (Gregory et al., 2005). El resultat obtingut per a l’any en curs es compara amb el valor de l’any de referència, al qual s’atorga el valor 1 (en el cas de Barcelona es pren l’any 2005). L’índex global s’obté fent la mitjana aritmètica del valor obtingut pels ocells nidificants i els hivernants, i d’aquesta manera s’expressa un sol resultat per a cada un dels dos grups tractats: espècies autòctones i assilvestrades. Fórmula: Valor de l’índex per a l’any actual / Valor de l’índex per a l’any 2005 Unitat: -- Periodicitat: Anual Font: Informe 2015. Programa de seguiment d’ocells comuns a Barcelona (SOCC) Valors de referència: Objectiu propi: Informe SOCC 2013: augmentar el nombre d’exemplars d’espècies autòctones i disminuir el nombre d’exemplars d’espècies assilvestrades. Rellevància internacional: Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Índex d’evolució poblacional de les espècies d’ocells autòctones i assilvestrades Objectiu 1: Biodiversitat Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 19 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Resultat La població de les espècies d’ocells autòctons segueix sent menor l’any 2015 (índex = 0,86) en re- lació amb l’any 2005 (índex = 1) . En el conjunt de les espècies analitzades, la majoria han disminuït les seves poblacions, com ara la mallerenga carbone- ra, la merla, el gafarró i el verdum (figura 1), mentre que només han augmentat les poblacions del tudó i la tórtora turca . El falciot negre, els estornells, la mallerenga blava, la garsa i el tallarol capnegre re- gistren una tendència estable a la primavera . La població de les espècies d’ocells assil- vestrades (exòtiques i coloms semidomesticats) ha augmentat l’any 2015 (índex = 1,22) en relació amb l’any 2005 (índex = 1) . La cotorra de Kramer presenta un increment, moderat a la primavera i fort a l’hivern, mentre que el colom semidomès- tic ha disminuït d’una manera important i la co- torreta de pit gris ha romàs estable (figura 1), segons els mostreigs del SOCC . Ara bé, en el cas de la cotorreta de pit gris, el cens complet de la totalitat de la superfície de la ciutat, impulsat per l´Agència de Salut Pública de Barcelona, ha permès actualitzar la seva mida poblacional, que s e´stima en 5 .078 individus, presents a tota la ciutat . Això significa que la població de Barcelo- na segueix creixent de manera exponencial . 20 AUTÒCTONES PRIMAVERA 2005 - 2015 HIVERN 2004/05 - 2015/16 Tudó Columba palumbus Augment fort Augment fort Tórtora turca Streptopelia decaocto Augment moderat Estable Garsa Pica pica Estable Estable Tallarol capnegre Sylvia melanocephala Estable Estable Pit-roig Erithacus rubecula Estable Disminució moderada Mallerenga blava Parus caeruleus Estable Disminució moderada Estornells negre/vulgar Sturnus sp. Estable Disminució moderada Falciot negre Apus apus Estable Absent a l'hivern Verdum Carduelis chloris Disminució moderada Disminució moderada Mallerenga carbonera Parus major Disminució moderada Disminució moderada Gafarró Serinus serinus Disminució moderada Disminució moderada Merla Turdus merula Disminució moderada Disminució moderada Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta Disminució moderada Absent a l'hivern Rossinyol Luscinia megarhynchos Disminució moderada Absent a l'hivern Puput Upupa epops Disminució moderada -- Cargolet Troglodytes troglodytes Disminució forta Disminució moderada Mallerenga petita Parus ater -- Estable Mallerenga emplomallada Parus cristatus -- Estable Cotxa fumada Phoenicurus ochruros -- Estable Xoriguer Falco tinnunculus -- Disminució moderada Cadernera Carduelis carduelis -- Disminució forta ASSILVESTRADES Cotorra de Kramer Psittacula krameri Augment moderat Augment fort Cotorreta de pit gris Myiopsitta monachus Estable -- Colom semidomèstic Columba livia Disminució moderada Disminució forta Figura 1. Tendències de l’Índex poblacional d’espècies autòctones i assilvestrades (2004/05- 2015/16). Variació interanual El valor de l’índex per a les espècies au- tòctones ha augmentat (+7,5%), mentre que per a les espècies assilvestrades ha disminuït (–4,9%) (figura 2) . 7,5% -4,9% Espècies assilvestrades Espècies autòctones --6,0% --4,0% --2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% Figura 2. Variació interanual de l’índex de tendència poblacio- nal dels ocells, 2015-2016. Objectiu 1: Biodiversitat Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 21 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Tendència La tendència des del 2005 continua sent de davallada de les poblacions d’espècies d’ocells autòctons i d’augment de les pobla- cions d’espècies d’ocells assilvestrades . Les dades recollides per a l’any 2015-2016 mos- tren un repunt de les poblacions d’espècies autòctones i un lleuger decreixement de les de les espècies assilvestrades (figura 3) . Aquesta evolució aproxima aquest indicador cap als ob- jectius previstos de recuperació de les pobla- cions de les espècies autòctones . L’augment o l’estabilitat de les poblacions d’espècies d’ocells autòctones s’ha donat tant per a les espècies nidificants com per a les hi- vernants, si bé entre les primeres com el tudó o la tórtora turca l’augment ha estat més im- portant . En relació amb el total d’espècies, disminueixen més les poblacions a l’hivern (deu espècies) que no a la primavera (vuit es- pècies) . La disminució registrada de les pobla- cions d’espècies d’ocells assilvestrades 2015- 2016 ha estat principalment a causa del colom semidomèstic tant en els censos nidificants com en els hivernants . La responsabilitat global recau en un con- junt de factors, però més avall esmentem algu- nes consideracions indicadores de possibles factors responsables dels fenòmens apuntats per a algunes espècies: a) Entre les espècies que pateixen un des- cens durant la temporada de cria en desta- quen dues de profundament urbanes, que també estan en decreixement en moltes ciutats europees: els estornells i la mer- la . Si bé es desconeix la causa d’aquest declivi, un dels factors importants podria ser el derivat de la competència amb es- pècies exòtiques com és la cotorra de Kra- mer, la qual competeix directament en els llocs de nidificació i, per tant, pot afectar algunes especies en l’època de nidificació o amb altres autòctones nouvingudes que han incrementat la població en els darrers temps, i que ara es mostren estables (gar- sa) o en gran creixement (tudó) . b) Un altre grup que mostra una disminució im- portant són els ocells de cant de la família dels fringíl·lids: el gafarró, el verdum i la ca- dernera . Les poblacions d’aquestes espè- cies disminueixen de manera clara també a la resta de Catalunya sense una causa apa- rent, però la captura que en fan els afeccio- nats als concursos de cant, sobretot en zo- nes amb alta densitat de població humana, pot ser un dels factors que cal considerar . c) Un tercer grup d’ocells en descens a l’època de cria seria el format per la mallerenga carbonera, el cargolet, la bosqueta vulgar, el rossinyol, la puput i el xoriguer, sis es- pècies que depenen d’altres animals com els insectes, els rosegadors o els mateixos ocells per a la seva alimentació . La dismi- nució de preses en l’ambient urbà pot ser al darrere de la reducció de les seves po- blacions, una disminució però força gene- ral a tot el continent europeu . 22 Figura 3. Evolució de l’índex poblacional d’espècies autòctones i assilvestrades. 2005-2015. Ín de x po bl ac io na l Espècies autòctones Espècies assilvestrades 0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20 1,40 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 1,00 1,05 1,10 0,95 0,99 0,95 1,00 0,82 0,79 1,00 1,10 1,07 1,07 1,12 1,03 1,06 1,01 1,15 Tendència espècies autòctones Tendència espècies assilvestrades 2014 0,78 1,27 2015 0,86 1,22 En les poblacions dels ocells assilves- trats, aquesta disminució 2015-2016 es pot atribuir en part a les mesures de control mu- nicipal de les poblacions, fonamentalment en el colom . Els psitàcids, la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer, actualment no dispo- sen de cap mesura de control . La cotorra de Kramer és responsable, en bona mesura, del comportament de l’indicador d’ocells exòtics 2005-2015 . L’aratinga mitrada, un altre lloro assilvestrat, no presenta encara tendències poblacionals significatives, però està donant símptomes d’un clar creixement . Objectiu 1: Biodiversitat Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 23 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Reptes i oportunitats Si bé les poblacions de les espècies d’ocells autòctones han registrat un lleuger augment, la seva disminució des de l’any 2005 (especialment els hivernants) continua requerint aprofundir en el coneixement de les causes que la provoquen . Tot i que no es descarta la influència de la me- teorologia o del canvi de patrons migratoris, els possibles factors locals són els següents: 1) La pèrdua d’espais agrícoles . 2) La urbanització de solars o altres espais permeables . 3) L’augment de la població de gossos i gats i 4) la manca d’arbustos densos als jardins urbans . Per conservar els ocells autòctons també és necessari reforçar els serveis que proporcio- nen els hàbitats urbans, com ara augmentar la vegetació que dóna fruits a la tardor i a l’hivern (heures i altres arbustos) i les plantes ruderals, i intensificar l’aplicació de mesures de control dels ocells assilvestrats, ja que comporten pro- blemes per a les espècies autòctones a causa de factors de competència, predació i parasitisme . Per saber-ne més: A Barcelona: Tretzè informe anual del Programa de seguiment d’ocells comuns a Catalunya . Pro- grama SOCC . Núm . 13 . Març 2015 . Al món: Trends of common birds in Europe, 2015 . European Bird Census Council . 24 Descripció de la iniciativa La Verdinada és una setmana verda que es fa durant el mes de març dedicada a la sosteni- bilitat i al medi ambient . Està oberta a la ciu- tadania en general i està impulsada pels Lluï- sos de Gràcia juntament amb un ampli grup d’entitats vinculades al barri . L’any 2007 els Lluïsos van posar en marxa la primera Ver- dinada i des de llavors la iniciativa s’ha anat consolidant cada vegada més i, any rere any, incorpora nous espais d’activitats i associa- cions de la vila que se sumen al projecte . La Verdinada representa un projecte d’activitats que gira al voltant del medi am- bient amb la intenció de crear consciència i actuar de manera sostenible en el nostre en- torn . És per aquest motiu que s’inscriu com una bona pràctica de l’objectiu 1 . Biodiversi- tat . Tot i que les accions que es proposen te- nen un caràcter temporal, la repetició anual de l’esdeveniment i l’efecte de conscienciació ambiental que proposa s’ajusten als concep- tes d’una ciutat més verda i diversa . Durant una setmana es programen tallers i activitats de contingut ambiental, destinats a promoure una consciència plena sobre la importància de preservar l’ambient i fomentar la sostenibili- tat . L’objectiu d’aquesta setmana verda és fo- mentar la sostenibilitat, conscienciar sobre la importància de preservar el medi ambient i els nostres recursos naturals, i, en conseqüèn- cia, també oferir alternatives de consum més ecològiques i respectuoses amb el medi . Verdinada Una setmana verda, dedicada a la sostenibilitat i al medi ambient. L’edició del 2015, que es va celebrar entre l’1 i el 24 de març a la vila de Gràcia, va incloure més d’una vintena d’activitats adreçades a tot tipus de públic . S’hi van fer tallers infantils, exposicions, xerrades sobre ecologia i con- sum responsable, tallers d’hort urbà, camina- des per boscos urbans i caminades solidàries, d’identificació d’ocells, sortides de coneixença de fonts, d’albirament de cetacis, conferències de residu 0 i alternatives de consum, cinefòrum, tallers de recursos ambientals i consells soste- nibles, mercat d’intercanvi de llibres, tallers al voltant de la reutilització, calçotada ecològi- ca . . . La gran majoria d’actes van ser gratuïts i no van requerir inscripció prèvia . Les activitats es podien dividir en dos blocs: •  Sensibilitzadores (exposicions, accions edu- catives, etcètera) •  Ludicoeducatives (tallers, jocs, etcètera) En la darrera edició hi van col·laborar entitats del districte de Gràcia, així com altres orga- nitzacions, en què el comú denominador és la sostenibilitat, amb l’objectiu de treballar en xarxa i ser més eficients a l’hora de treballar per objectius comuns . Ja hi sumen l’Espai Jove La Fontana, els Castellers de la Vila de Gràcia i Depana, la Comissió de Festes del carrer de la Llibertat, el Jardí del Silenci i la Societat Ca- talana d’Educació Ambiental (SCEA) . A més, hi col·laboren activament la colla de diables La Vella de Gràcia, La Fàbrica del Sol, el Banc del Temps de Gràcia, Plataforma Delta Viu, la Fundació de Prevenció de Residus i Consum, Ajudafrica i El Cargol Graciós . Bona pràctica Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 25 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Una col·laboració important és la de Depana, que des de fa anys dedica part de la seva ac- tivitat a les reforestacions i que prepara ini- ciatives de dinamització per donar a conèi- xer la natura i estar-hi en contacte, com al bosc urbà de Turull . Una d’aquestes activi- tats és la que proposen amb alzinars . Amb els aglans que es recullen durant la tardor, es planten per aconseguir arbrets, per des- prés tenir arbres més grans; els que ja havien plantat altres anys es van trasplantar en tes- tos o en recipients més grans per poder-los replantar en el futur a Collserola . Al bosc de Turull, Depana hi té un petit viver de plantes forestals que després es replan- ten a Collserola . Algunes d’aquestes plantes que serviran per reforestar el bosc de Coll- serola són les que plantaran els participants durant la Verdinada . La voluntat de la Verdinada és que la vila de Gràcia sigui un referent del medi ambient urbà durant el mes de març . Objectiu del Compromís Ciutadà per la Soste- nibilitat: 1 . Biodiversitat: del verd urbà a la re- naturalització de la ciutat Durada: De l’1 al 24 de març de 2015 . Des de l’any 2007 s’ha fet una edició anual . Valors destacables de la bona pràctica: Col·laborativa, treball en xarxa, associativa, pedagògica . Experiència enriquidora perquè fa créixer un sentiment de protecció de l’entorn i de res- pecte de l’espai, per donar un futur a les ge- neracions futures, amb valors naturals, agrí- coles i patrimonials . Impulsors: A la Verdinada del 2015 a la vila de Gràcia hi van participar, a més dels Lluï- sos de Gràcia, l’Espai Jove La Fontana, els Castellers de la Vila de Gràcia i Depana, or- ganitzadors d’activitats en l’edició anterior . A banda, s’hi sumen aquest 2015 la Comissió de Festes del carrer de la Llibertat, el Jardí del Silenci i la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) . A més, hi col·laboren ac- tivament la colla de diables La Vella de Grà- cia, La Fàbrica del Sol, el Banc del Temps de Gràcia, Plataforma Delta Viu, la Fundació de Prevenció de Residus i Consum, Ajudafrica i El Cargol Graciós . Contacte: David Montfort Craver | Plaça del Nord, 7-10; 08024 Barcelona | 932 183 372 | projectes@lluisosdegracia .cat Indicadors associats 22 activitats realitzades 5 entitats organitzadores i 11 entitats col·laboradores Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Del carrer per circular al carrer per viure-hi Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 27 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Indicador 2.1. Ecomobilitat Pes de l’ecomobilitat en els desplaçaments realitzats Resultat del 2013: Desplaçaments interns: 82,6% Desplaçaments de connexió: 58,4% Expressa la proporció d’etapes de desplaçaments fetes per la població de més de 15 anys resident a Barcelona en mitjans de transport públic i no motoritzat (a peu i en bicicleta). S’entén per etapa la fracció del desplaçament que comporta un canvi de mitjà de transport amb una durada superior a cinc minuts. El transport públic inclou el metro, l’autobús, el tram, el tren, l’autocar i el taxi. El transport privat inclou el cotxe, la moto, la furgoneta i el camió. Es presenten els resultats desagregats per tipus de desplaça- ment (intern a la ciutat o de connexió intermunicipal). Fórmula: ∑ d’etapes de desplaçaments realitzades en modes de transports no motoritzats i públics / total d’etapes de desplaçaments Unitat: % Periodicitat: Anual Font: Memòria “Dades bàsiques de mobilitat”. Ajuntament de Barcelona Valors de referència: Objectiu de planificació: Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018. Ajuntament de Barcelona Rellevància internacional: Setena estratègia temàtica del medi ambient urbà. Comissió Europea. Carta d’Aalborg+10. Compromís 6.2. Indicadors comuns europeus de sostenibilitat local. Organització Mundial de la Salut. Indicadors de salut de les ciutats sostenibles. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. 28 Resultat El nombre d’etapes de desplaçaments fe- tes en dia feiner l’any 2015 ha estat 7 .896 .223 . La majoria d’aquestes corresponen a desplaça- ments interns (64,08%) . L’ús de l’ecomobilitat predomina tant en els desplaçaments interns com en els de connexió (82,6% i 58,4%, respec- tivament) . En els primers, els mitjans predo- minants són a peu i el transport públic (46,3% i 33,3%) i en els segons, el transport públic (50,7%) (Figura 1) . Per districtes, la proporció més alta de desplaçaments a peu i amb bici es dóna a les Corts (55% dels desplaçaments) i la del transport públic a Sants-Montjuïc (34,6% dels desplaçaments) (Figura 2) . Alguns dels fac- tors que expliquen aquestes diferències estan relacionats amb la distribució dels serveis i les activitats econòmiques, l’estructura sociode- mogràfica dels districtes i la diferenciada com- pacitat de la trama urbana . Els barris on el pes de l’ecomobilitat en els desplaçaments interns és inferior són els barris de muntanya com Sa- rrià i Horta-Guinardó (Figura 2) . Interns De connexió Vehicle privat 17,4 41,6 Transport públic 33,3 50,8 Bicicleta 2,7 0,4 A peu 46,6 7,2 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Figura 1. Pes de l’ecomobilitat en els mitjans de transport de la població resident, 2015 . 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Transport públic A peu i en bicicleta Transport privat 2,9% 2,9% 3,5% 2,5% 2,7% 2,8% 2,8% 2,6% 3,3% 3,2% 5,4% 5,2% 4,8% 5,5% 4,3% 4,9% 4,6% 5,5% 5,2% 5,3% 1,7% 1,8% 1,8% 2,0% 2,9% 2,3% 2,6% 2,0% 1,6% 1,5% Figura 2. Pes de l’ecomobilitat en el desplaçament intern per districtes, 2015. Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 29 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Variació interanual Entre els anys 2014 i 2015, el nombre de desplaçaments totals ha augmentat (+2,7%) . Aquest increment global s’ha reflectit en un augment del nombre total de desplaçaments per tots els mitjans . Cal destacar els desplaça- ments en bicicleta que s’han incrementat en un 6,3%, el doble que l’increment de la resta de mi- tjans (+3,3% pels desplaçaments a peu, +2,3% pels desplaçaments en transport públic i +2,3% pels desplaçaments privats) . En termes relatius, la proporció de des- plaçaments realitzats en mitjans d’ecomobilitat ha augmentat lleugerament (+0,1%), i la del transport privat ha patit una petita disminució (–0,3%) . Entre els mitjans d’ecomobilitat, el que més ha augment ha estat l’ús de la bicicleta (+3,5%) (Figura 3) . Pel que fa l’ecomobilitat en els desplaça- ments interns, ha pujat una mica la proporció dels desplaçaments fets el mateix any que han estat a peu (+0,5%), en bicicleta (+3,4%) i ha disminuït la proporció de desplaçament fets en transport públic (–0,5%) i en transport privat A peu En bicicleta Transport públic Transport privat Interns Connexió Total 0,5% 3,4% -0,5% -1,1% -0,1% 3,7% -0,2% 0,3% 0,6% 3,5% -0,4% -0,3% -0,2% -0,1% 0,0% 0,1% 0,2% 0,3% 0,4% Figura 3. Variació interanual dels modes de desplaçament, 2014-2015. (–1,1%) . Quant als desplaçaments de conne- xió, ha disminuït la proporció dels desplaça- ments a peu (–0,1%) i en transport públic (–0,2%) i ha augmentat la proporció de des- plaçaments en bicicleta (+3,7%) i en trans- port privat (+0,3%) (Figura 3) . En l’augment dels desplaçaments en bicicleta hi ha contri- buït l’ampliació dels vials per a la circulació de bicicletes que ha passat de 116 km a 120 km entre el 2014 i el 2015 . 30 Tendència El pes de l’ecomobilitat en els desplaça- ments totals que es fan a la ciutat segueix una tendència de lleuger augment (Figura 4), a causa, principalment, de l’augment dels des- plaçaments a peu, l’ús del transport públic i de la bicicleta . Malgrat aquest increment progressiu, l’ús de mitjans de desplaçament d’ecomobilitat continua per sota de l’objectiu establert pel Pla de mobilitat urbana 2013- 2018 (85,1%) . Si bé les mesures de promoció Figura 4. Tendència de l’ecomobilitat entre els residents, 2011-2015. Interns Connexió Interns Connexió Interns Connexió Interns Connexió Interns Connexió 2011 2012 2013 2014 2015 Transport privat 887.928 1.200.420 882.213 1.174.305 867.409 1.160.797 865000 1.149.000 879.308 1.181.120 Transport públic 1.699.544 1.427.252 1.627.995 1.383.010 1.629.237 1.382.551 1.648.000 1.408.000 1.686.459 1.439.629 Amb bicicleta 109.282 8.869 115.402 8.931 117.415 9.087 127.000 10.000 134.772 10.250 A peu 2.302.569 197.631 2.318.687 199.014 2.294.341 201.502 2.283.000 201.000 2.359.109 205.577 Desplaçaments totals 7.833.495 7.709.557 7.662.339 7.690.000 7.896.223 Pes de l'ecomobilitat total 73,3% 73,3% 73,5% 73,8% 73,9% 7,83 7,70 7,66 7,69 7,89 73,3% 73,3% 73,5% 73,8% 73,9% 0% 20% 40% 60% 80% 100% 120% 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 M ili on s d' et ap es d e de sp la ça m en ts Objectiu ecomobilitat PMU 2013 -2018: 85,1% de l’ecomobilitat (per exemple, l’ampliació de la xarxa d’autobusos, dels carrils per a bici- cletes, de les zones de circulació limitada a 30, i de les zones per a vianants) continuen afavorint l’augment de la proporció de des- plaçaments fets en aquests modes, enguany ha repuntat la proporció de desplaçaments fets en transport privat, que superen el valor de l’any 2012 . Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Per saber-ne més: A Barcelona: Pla de Mobilitat Urbana 2013- 2018 . Ajuntament de Barcelona . Versió resum / Versió completa A la Regió Metropolitana de Barcelona: En- questa de mobilitat en dia feiner 2015 . Insti- tut d’Estudis Regionals i Metropolitans, 2015 . Al món: Indicadors de salut de les ciutats sostenibles . Organització Mundial de la Salut, 2012 . Reptes i oportunitats El fet que el nombre de desplaçaments totals s’hagi incrementat i se situï per sobre del valor de l’any 2011 i que, a la vegada, hagi augmentat el nombre de desplaçaments en transport pri- vat, planteja la necessitat de seguir fomentant els desplaçaments en mitjans d’ecomobilitat . D’una banda, es donen oportunitats per se- guir promovent l’ús del transport públic a través de campanyes de sensibilització ciutadana (com el Dia sense Cotxes), actuacions d’ordenació del trànsit i mesures de millora de la xarxa de transports públics . Per exemple, l’any 2015 s’han consolidat les línies de la xarxa ortogonal de busos fins a la tercera fase del seu desple- gament . D’altra banda, l’augment dels desplaça- ments en bici i a peu continuen plantejant els reptes de garantir la convivència entre aquests mitjans de transport no motoritzats . Algunes de les oportunitats que es presenten són la millora de l’ordenació de les activitats que es desenvo- lupen a les voreres (obres, terrasses, estacio- naments, etcètera), la sensibilització dels via- nants, de les persones usuàries de la bicicleta i dels conductors de vehicle motoritzat sobre la necessitat de respectar el codi de circulació, i la millora dels aspectes de seguretat de la xarxa de carril bici . 32 Indicador 2.2. Seguretat viària Resultat: 226 víctimes (199 ferits greus i 27 morts) Expressa el nombre de víctimes (ferits greus i morts) que s’han produït a causa d’accidents de trànsit du- rant l’any. Es consideren ferits greus les persones que han estat hospitalitzades més de 24 hores. Fórmula: ∑ nombre de víctimes (morts i ferits greus) d’accidents de trànsit Unitat: Nombre Periodicitat: Mensual Font: Memòria anual “Dades bàsiques de mobilitat”. Ajuntament de Barcelona. Valors de referència: Objectiu de planificació: Pla local de seguretat viària, 2013-2018. Ajuntament de Barcelona. Rellevància internacional: Setena estratègia temàtica del medi ambient urbà. Comissió Europea. Organització Mundial de la Salut. Indicadors de salut de les ciutats sostenibles (nombre de víctimes via- nants i ciclistes). Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Nombre de víctimes en accidents de trànsit Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 33 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Resultat Hi ha hagut 226 persones víctimes d’accidents de trànsit (ferits greus i morts) . La major part han estat ferits greus (88,1%; 199 persones) (Figura 1) . Els vianants vícti- mes d’atropellaments, juntament amb els motociclistes, continuen constituint els dos col·lectius amb més vulnerabilitat a la ciutat . L’any 2015, 1 .208 vianants han estat víctimes d’atropellaments . La primera causa directa d’accidentalitat és la manca d’atenció en la conducció, seguit dels girs indeguts o sense precaució, no respectar les distàncies míni- mes de seguretat i desobeir els semàfors . 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ferit lleu Ferit greu Mort Resta ciutat Rondes 941 9 3 10.654 190 24 Figura 1. Víctimes d’accidents de trànsit, 2015. Variació interanual El nombre de víctimes (ferits greus i morts) ha disminuït considerablement (–19,9%) . Tant el nombre de morts com el nombre de ferits greus ha disminuït (–12,90% i –20,72%, respectivament) (Figura 2) . Entre els anys 2014 i 2015, el nombre de vianants morts ha minvat (de 10 a 6), men- tre que el de conductors de motocicleta ha augmentat (de 13 a 17) . 4,3% Morts Ferits greus Ferits lleus -20,7% -12,9% -25,0% -20,0% -15,0% -10,0% -5,0% 0,0% 5,0% 10,0% Figura 2. Variació interanual de les víctimes de trànsit, 2014-2015. 34 Tendència El nombre de víctimes (morts i ferits greus) causades per sinistres de trànsit reprèn la ten- dència de disminució després del repunt de l’any 2012 . El nombre de morts i de ferits greus de l’any 2015 ha estat el més baix de tota la sèrie, i s’ha apropat al valor objectiu de 220 víctimes (morts i ferits greus) establert pel Pla local de seguretat viària en l’horitzó 2018 (Figura 4) . Figura 3. Tendència de les víctimes d’accidents de trànsit, 2006-2015. 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Morts 48 43 31 40 39 31 30 22 31 27 Ferits greus 406 366 315 286 265 219 249 259 251 199 Ferits lleus 12.440 12.391 11.205 11.096 10.500 10.059 11.736 11.098 11.119 11.595 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500 N on m br e de p er so ne s N om br e de p er so ne s Objectiu PLSV 2013-2018: 220 víctimes (ferits greus i morts) Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 35 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Reptes i oportunitats L’increment del nombre de víctimes d’accident (inclosos els ferits lleus) i del nombre d’accidents fa necessari seguir treballant per millorar la seguretat a la ciutat de Barcelona . Entre les víctimes de trànsit, els dos col·lectius amb un índex més alt de mortalitat continuen sent els conductors de motocicletes i els vianants . El nombre de ciclistes que han re- sultat ferits greus durant l’any passat s’ha multi- plicat per dos . Resulta prioritari intensificar la protecció dels col·lectius més vulnerables de la piràmide de la mobilitat: vianants, ciclistes i motoristes en aquells districtes on es registra la concentració més elevada d’accidents a causa de la intensi- tat del trànsit . Els districtes de l’Eixample, Sant Martí, Sarrià - Sant Gervasi i Sants-Montjuïc han tornat a acumular el 64,16% dels accidents amb víctimes a Barcelona l’any 2015 . Per garantir la protecció dels vianants, es planteja la necessi- tat d’ampliar les zones pacificades de la ciutat, estendre les zones de velocitat limitada a 30 km/h, instal·lar més punts per creuar els carrers i amb prou temps perquè els vianants els puguin travessar, i incloure escales mecàniques i ascen- sors en barris amb problemes d’accessibilitat . Destaca el projecte iniciat d’implementació de superilles de la ciutat . Aquest projecte planteja no només millorar la seguretat viària, sinó també l’accessibilitat, reduir el soroll i la contaminació, i augmentar el verd urbà i els usos i les activitats d’oci al carrer . D’altra banda, la realització de campanyes de seguretat viària, la millora de la infraestruc- tura del carril bici, així com accions de formació i conscienciació a les escoles i amb la gent gran poden contribuir a reduir la taxa d’accidentalitat i el nombre de víctimes per accidents de trànsit a la ciutat . Per saber-ne més: A Barcelona: Dades bàsiques de mobilitat 2015 . Ajuntament de Barcelona . A Europa: European Road Safety Action Pro- gramme 2011-2020 . European Commission . 2010 . 36 Descripció de la iniciativa Bici Amiga és el primer pàrquing vigilat de bi- cicletes que afavoreix la mobilitat sostenible i la inserció sociolaboral . Està promogut per la Fundació Formació i Treball . L’abril del 2014 es va obrir el BiciPark gràcies a la cessió, dins del marc del pla “Buits”, d’un solar per part de l’Ajuntament de Barcelona . El servei el gestiona personal provinent de col·lectius de joves en situació d’exclusió social . Es tracta d’un servei de qualitat consistent en la vigi- lància i la custòdia de bicicletes . El projecte inclou també serveis addicionals relacionats amb el món de la bici, com ara la reparació i el manteniment de bicicletes . Progressiva- ment s’aniran implantant nous serveis, com ara el lloguer de bicicletes o la venda de bici- cletes de segona mà . Amb aquesta acció la Fundació Formació i Treball gestiona una estació de bicicletes al districte de les Corts que ofereix als veïns un aparcament vigilat de les bicicletes i també la possibilitat de disposar de serveis vinculats al seu manteniment (reparació, neteja, llo- guer, recanvis . . .) i ho fa exclusivament amb un equip de persones procedents de programes d’inclusió social (Làbora, Càritas, etcètera), als quals s’ofereix una oportunitat de feina, la integració en un model professionalitzat de gestió, per millorar la seva autoestima i con- cretar un currículum laboral que els ajudarà en el futur a cercar noves oportunitats . S’ha fixat com a objectiu ampliar aquesta xarxa de BiciParks a altres municipis de Catalunya, ja siguin gestionats per la mateixa Fundació o bé en col·laboració amb altres entitats sense ànim de lucre . La Passejada Amiga és una activitat que s’organitza amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona . Alguns diumen- ges concertats se surt des del Bicipark, si- tuat al número 153 del carrer de Numància, i es recorre el districte de les Corts . És un servei gratuït i obert a tothom que vol donar a conèixer la ciutat de Barcelona en bicicle- ta . Hi poden participar des de menuts fins a persones grans, i el recorregut també està pensat perquè persones amb discapaci- tat o mobilitat reduïda no tinguin dificultats per completar-lo . Els dos guies de la ruta són persones en risc d’exclusió social als quals es vol dotar de responsabilitats . A més d’aquesta ruta per les Corts, des de la Fun- dació també s’organitzen passejades moder- nistes, i de cara a l’estiu se’n preparen pels voltants de la platja . La Fundació també ha participat a través del la iniciativa Bici Amiga a la Setmana de la Mo- bilitat Sostenible i Segura 2016 amb un pro- grama ampli d’activitats organitzades per l’Ajuntament de Barcelona, entitats i associa- cions, amb l’objectiu de promoure hàbits de mobilitat més sostenibles entre la ciutadania i alhora fer visibles els canvis en l’ús de l’espai públic per construir una ciutat més verda, més confortable i menys contaminada . Bici amiga Bicicletes sostenibles i solidàries, per una gestió social i ecològica de les bicicletes urbanes Bona pràctica Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 37 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu del Compromís Ciutadà per la Soste- nibilitat relacionat: 2 . Espai públic i mobilitat: del carrer per circular al carrer per viure-hi. Durada: És un projecte de llarga durada, i la voluntat és la d’anar desenvolupant el model per tots els districtes de Barcelona, oferint en la proximitat dels veïns una gestió de qualitat que fomenti l’ús de la bicicleta i oferint nous serveis . Volem aconseguir una resposta efi- cient i solidària, utilitzant la bicicleta com a recurs i convertint-la en una eina de transfor- mació social efectiva . Valors destacables de la bona pràctica: És un projecte innovador, que es recolza en la ciu- tadania que comprèn el valor d’una actuació sostenible de les bicicletes i vincula la seva aportació a la reparació de la justícia social, que ofereix una nova oportunitat a persones en risc d’exclusió social . Impulsor: BiciAmiga és una iniciativa de la Fundació Formació i Treball, entitat promo- guda per Càritas Diocesana de Barcelona . Contacte: http://bicipark .org/ | http://www . formacioitreball .org/ Indicadors associats 5 persones a temps com- plet (quatre torns) totes procedents de projectes d’inclusió social (col·lectiu en risc d’exclusió social). Gestionen diàriament unes 125 bicicletes, amb un moviment anual d’entrades i sortides de prop 36.500 maniobres. Reparem i venem unes 600 bicicletes que ofe- reixen noves possibilitats de lleure i desplaçament i afavoreixen la reducció de la contaminació ambiental. Fem donació de bicicletes reparades a entitats sense ànim de lucre, fet que els permet oferir noves possi- bilitats de desplaçament a gent sense recursos. Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut dels estàndards a l’excel·lència Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 39 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Indicador 3.1. Qualitat de l’aire Concentració de contaminants a l’aire (NO2, PM10 i PM2,5) Resultat: Concentració mitjana de NO2: 43 µg/m 3 Concentració mitjana de PM10: 28 µg/m 3 Concentració mitjana de PM2,5: 17,1 µg/m 3 Expressa la concentració mitjana de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) a l’aire. Per tal d’avaluar representativament la qualitat de l’aire a la ciutat, l’estructura de la xarxa de vigilància inclou diferents estacions de mesurament ubicades en funció de la proximitat i el gradient d’emissions que reben. Així, trobem: 1) estacions en carrers amb intensitats elevades o molt elevades de trànsit diari, 2) estacions en carrers amb intensitats moderades de trànsit diari, i 3) estacions allunyades de les emis- sions directes del trànsit, anomenades de fons urbà. A aquestes emissions properes de contaminants, cal- dria afegir-hi la contribució d’altres emissions contaminants difuses procedents de fonts locals i regionals, així com l’aportació de fonts d’emissió d’origen natural. Fórmula: Per a l’NO2: Mitjana global de les mesures obtingudes cada 30 minuts al llarg de l’any pel conjunt de les estacions on es mesura cadascun dels contaminants. Per les partícules en suspensió: Mitjana global de les mesures diàries obtin- gudes al llarg de l’any pel conjunt de les estacions on es mesura cadascun dels contaminants. Unitat: µg/ m3 Periodicitat: Anual Font: Memòria de Qualitat de l’Aire, any 2014. Agència de Salut Pública de Barcelona. Valors de referència: Norma: Directiva 2008/50/CE, relativa a la qualitat de l’aire i una atmosfera més neta a Europa RD 102/2011, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire. Guies de qualitat de l’aire. Organització Mundial de la Salut. Rellevància internacional: Inclòs en els indicadors comuns europeus de sostenibilitat local: qualitat de l’aire local Organització Mundial de la Salut. Indicadors de salut de les ciutats sostenibles (PM10 i PM2,5) Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats Sistema d’indicadors d’anatomia de la ciutat de la iniciativa City Protocol. 40 Resultat NO2. La concentració mitjana de diòxid de ni- trogen (NO2) a l’aire de la ciutat és de 43 µg/m 3 . Respecte aquesta mitjana global de ciutat, existei- xen diferències entre les estacions urbanes de la xarxa de vigilància . La concentració mitjana anual de totes les estacions de trànsit intens i d’algunes de trànsit moderat i de fons urbà supera el valor lí- mit anual de la UE i el nivell de referència de l’OMS (Eixample amb 56 µg/m3, Gràcia – Sant Gervasi amb 54 µg/m3, Poblenou amb 45 µg/m3 i Ciutade- lla amb 42 µg/m3) (figura 1) . En algunes d’elles tam- bé s’han produït superacions del valor límit horari (200 µg/m3), a les estacions de Gràcia-Sant Gervasi i a Palau Reial, no superant-se les 18 hores perme- ses per la normativa . PM10. La concentració mitjana anual de partí- cules en suspensió de diàmetre inferior a 10 mi- cres (PM10) a l’aire de la ciutat és de 28 µg/m 3, per sota del valor límit anual de 40 µg/m3 establert per la CE (figura 2), però superior al valor de referèn- cia de l’OMS (20 µg/m3) . En totes les estacions es compleix el valor límit anual però es supera el valor de referència de l’OMS (20 µg/m3) tant a les estacions de trànsit com de fons urbà . Els valors màxims registrats han estat 31 µg/m3 en estacions tant de trànsit intens com de fons urbà, i 29 µg/m3 en les de trànsit moderat . L’Informe de qualitat de l’aire de la ciutat de Barcelona 2014 corre- laciona aquesta distribució dels valors amb la importància de la contribució d’altres fonts d’emissió diferents del trànsit per aquest con- taminant (ASPB, 2016) . Pel que fa al valor mitjà diari, en cap de les estacions de trànsit se su- pera el valor límit horari (Vld 50 µg/m3) en més de 35 dies a l’any . Les estacions que més vega- des han superat aquest valor han estat Plaça Universitat (22 vegades), IES Verdaguer (21 ve- gades), Eixample i Poblenou (20 vegades) . PM2,5. Pel que fa la concentració de partícu- les en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 mi- cres (PM2,5), la mitjana anual de la ciutat és de 17,1 µg/m3, per sota del valor límit de la UE pel 2015, que és de 25 µg/m3 (figura 2), però superior al nivell de referència de la OMS (10 µg/m3) . Les estacions urbanes de la xarxa de vigilància amb valors més elevats són les situades en zones de trànsit intens (Plaça Universitat amb 20 µg/m3 i Eixample amb 19 µg/m3) . Dues de les estacions de fons urbà presenten el valor més baix registrat (15 µg/m3) . En totes les estacions es compleix el valor límit anual per a l’any 2015 (25 µg/m3), i fins i tot el valor límit anual previst per a l’any 2020 (20 µg/m3), però no s’assoleix el nivell de referència de l’OMS . 0 10 20 30 40 50 60 Eixample Poblenou Sants Palau Reial Ciutadella Trànsit molt intens Trànsit moderat Fons urbà Mitjana anual (Valor límit anual: 40 µg/m3) Màxim horari (Valor límit horari: 200 µg/m3) Gràcia- Sant Gervasi Vall d'Hebron Co nc en tr ac ió a nu al (µ g/ m 3 ) Co nc en tr ac ió h or àr ia (µ g/ m 3 ) 0 50 100 150 200 250 Valor límit horari: 200 µg/ m3 Valor límit anual NO2: 40 µg/ m 3 Figura 1. Nivells de NO2 per estacions, 2015. Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 41 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Figura 2. Nivells de PM10 i PM2,5 per estacions, 2015. Figura 3. Variació interanual de la mitjana anual de NO2, PM10 i PM2,5, 2014-2015. 0 20 40 60 80 100 Mitjana anual PM10 (Valor límit anual: 40 µg/m 3 ) Mitjana diaria PM2,5 (Valor tolerat 2013: 26 µg/m 3 ) Màxim diari PM10 (Valor límit diari: 50 µg/m 3 ) µg /m 3 E ix am pl e G rà ci a- Sa nt G er va si Pl aç a U ni ve rs ita t Po bl en ou S an ts Pa la u R ei al IE S Ve rd ag ue r IE S G oy a Zo na U ni ve rs ità ri a Va ll d' H eb ro n Trànsit moderat Fons urbàTrànsit molt intens Variació interanual Les concentracions mitjanes globals de la ciutat de NO2, PM10 i PM2,5 han augmentat res- pecte l’any 2014 (+10,3%, +12% i +16,3% res- pectivament) . Pel que fa la variació interanual per estacions, s’han incrementat els nivells de NO2 , les partí- cules PM10 i les partícules més fines (PM2,5) d’una forma general a totes les estacions de la ciutat . Nota: En el gràfic es mostra el valor limit anual de PM2,5 pel 2015 (25 µg/m 3). Per PM10 el valor limit diari es permet superar fins a 35 dies a l’any. El nivell de referència de l’OMS és de 20 µg/m3 de mitjana anual per a les PM10 i de 10 µg/m3 per a les PM2,5. El valor de referència de l’OMS per al màxim diari és 50 µg/m 3 per a les PM10 i de 25 µg/m 3 per a les PM2,5. 10,26% 12,00% 16,33% 0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16% 18% NO2 PM10 PM2,5 42 Tendència Les concentracions mitjanes anuals de NO2, PM10 i PM2,5 de l’any 2015 trenquen la tendència de disminució progressiva d’aquests contami- nants i mostren un repunt que les situa a valors propers al de l’any 2012 . Pel que fa al NO2 , per a tot el període com- près entre els anys 2001 i 2015, es supera el valor límit de protecció de la salut de la UE i el nivell de referència de l’OMS a les estacions de trànsit molt intens, i també d’una forma signi- ficativa i general a l’estació de trànsit moderat de Poblenou i a la de fons urbà de Ciutadella (ASPB, 2016) . Pel que fa a les PM10, destaca el fet que, tot i que es continua complint el nom- bre de superacions permeses del valor límit dia- ri (50 µg/m3), en totes les estacions augmenta el número de superacions, la qual cosa interromp la possible tendència de disminució iniciada l’any 2013 . Si bé es compleix el valor límit anual de la CE a totes les estacions, es su- pera el valor de referència anual de l’OMS tant a les estacions de trànsit com de fons urbà . La concentració de PM2,5 es manté per sota dels valors límit anuals fixats per la UE per al 2015 (25µg/m3) i per a l’any 2020 (20µg/m3), però es superen els nivells de re- ferència de l’OMS . Nota: Els valors límit s’utilitzen per calcular els resultats en els punts de mesura però no per obtenir el valor de la mi- tjana global de la ciutat. Tot i això, s’ha considerat d’interès mostrar-los en aquest gràfic per tenir-los en compte com a orientació en la interpretació de la tendència. Figura 4. Tendència de la concentració mitjana anual de NO2, PM10 i PM2,5,2001-2015. Mitjana anual ciutat NO2 Mitjana anual ciutat PM10 Mitjana anual ciutat PM2,5 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 49 54 55 53 58 54 54 50 49 47 48 44 40 39 43 36 37 29 32 31 24 25 28 19,6 18,6 15,3 14,7 17,1 0 10 20 30 40 50 60 70 µg /m 3 Valor límit PM2,5 (UE): 25 µg/m 3 2015 i 20 µg/m3 2020 Valor límit NO2 i PM10 (UE): 40 µg/m 3 Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 43 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 gui de fonts externes a l’àmbit en dificulta la reducció, si bé la contribució del sector viari en un 20% de la seva concentració segueix plantejant oportunitats de gestió del trànsit i la circulació a Barcelona . Per saber-ne més: A Barcelona: Informe d’avaluació de la quali- tat de l’aire a la ciutat de Barcelona . Any 2015 Agència de Salut Pública, 2016 . Pla de millora de la qualitat de l’aire a Barce- lona (PMQAB) . Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona, 2015 Pla de millora de la qualitat de l’aire a les zo- nes de protecció especial de l’ambient atmos- fèric, Direcció General de Qualitat Ambiental, Generalitat de Catalunya, 2015 . Al món: Impacte sanitari de la contaminació de l’aire . Organització Mundial de la Salut . 2015 . Reptes i oportunitats L’augment de les concentracions de NO2 en el conjunt d’estacions posa de manifest que aquest problema no està restringit als entorns amb més intensitat de trànsit . Amb l’objectiu de reduir les concentracions de NO2 a l’aire de Barcelona (altrament conegut com a nivell d’immissió) i assolir els nivells de contaminació normatius de la UE i els nivells de referència de l’OMS, cal aconseguir la seva reducció en les seves fonts d’emissió, que poden estar situa- des dins o fora del municipi . El fet que el trans- port terrestre constitueixi l’activitat que més contribueix als nivells d’immissió del NO2 se- gons l’inventari d’emissions elaborat l’any 2013 (59,9%) planteja la necessitat de seguir priorit- zant mesures per a la seva reducció . La dismi- nució del trànsit i pacificació de l’espai públic, la promoció de l’ecomobilitat i la renovació del parc automobilístic continuen constituint una oportunitat per reduir la concentració d’aquest contaminant . Pel que fa a les PM10, el fet que entre el 61,8% i el 87,5% de la seva concentració provin- 44 Indicador 3.2. Qualitat acústica Resultat 2012: Població exposada a més de 65 dB(A) durant el dia: 40,25% Població exposada a més de 55 dB(A) durant la nit: 56,18% Expressa la proporció de persones exposades a diferents nivells de soroll durant el període dia-vespre- nit (nivells d’immissió). El nivell de soroll es mesura en dB(A) (en rangs de 5 dB). Es calcula a partir de les dades de les quals es nodreix el Mapa estratègic de soroll. Aquest mecanisme identifica: •  el nivell de soroll (nivell d’immissió exterior de les façanes a una altura de 4 metres) de cada tram de carrer. •  el volum de població que hi està exposada (estimada mitjançant la suma d’habitants empadronats). Fórmula: Població exposada a cada tram de contaminació acústica / Població total Unitat: % Periodicitat: Quinquennal Font: Mapa estratègic de soroll de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Valors de referència: Norma: Ordenança general de medi ambient. BOPB, 2 de maig de 2011. Rellevància internacional: Directiva europea 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i el Decret 176/2009, de 10 de novembre. Inclòs en els indicadors comuns europeus de sostenibilitat local: contaminació acústica Indicador reconegut per l’OMS en el seu programa sobre soroll i la salut. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Percentatge de població exposada a diferents nivells de soroll Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 45 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Resultat L’any 2012, la proporció de població expo- sada a nivells mitjans i alts de soroll ha estat 40,25% durant el dia (>65 dB(A)) i 56,18% durant la nit (>55 dB(A) (Figura 1) . Els districtes amb una proporció més ele- vada de població exposada a aquests nivells de soroll, tant de dia com de nit, són l’Eixample, les Corts i Sarrià - Sant Gervasi (Figura 2) . 14,41 17,19 43,82 45,20 51,91 49,95 39,70 30,49 6,23 0,55 0,40 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Dia (Ld) 7h-21h Vespre (Le) 21h-23h Nit (Ln) 23h-7h >75 dB(A) 65-75 dB(A) 55-65 dB(A) <55 dB(A) 14,41 17,19 43,82 Figura 1. Percentatge de la població exposada als diferents nivells sonors, 2012. Figura 2. Proporció de la població exposada als diferents nivells sonors, per districtes, 2012. 9,7 10,6 22,2 22,1 13,9 11,3 9,6 9,6 13,4 13,8 11,1 10,6 9,7 10,0 13,2 13,1 11,2 10,8 10,0 9,5 71,0 67,8 6,0 6,0 50,9 47,4 34,6 34,9 29,9 30,2 48,8 49,0 60,0 62,8 62,5 64,1 50,0 51,6 45,2 49,5 18,9 21,2 70,4 70,8 35,3 32,1 55,7 55,0 54,8 55,7 38,0 40,3 29,8 27,2 23,4 20,9 34,0 33,1 44,9 40,8 0,4 0,4 1,4 0,0 0,0 0,1 0,1 0,0 1,9 0,0 2,2 0,0 0,5 0,0 0,9 0,0 4,9 0,0 0,0 0,0 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 1. Ciutat Vella 2. Eixample 3. Sants- Montjuic 4. Les Corts 5. Sarrià- St.Gervasi 6. Gràcia 7. Horta- Guinardó 8. Nou Barris Pr op or ci ó de p ob la ci ó ex po sa da >75 dB(A) 65-75 dB(A) 55 - 65 dB(A) < 55 dB(A) 10.Sant Martí 9. Sant Andreu Dia (Ld), 7h - 21h 46 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 1. Ciutat Vella 2. Eixample 3. Sants- Montjuic 4. Les Corts 5. Sarrià- St.Gervasi 6. Gràcia 7. Horta- Guinardó 8. Nou Barris Pr op or ci ó de p ob la ci ó ex po sa da >75 dB(A) 65-75 dB(A) 55 - 65 dB(A) < 55 dB(A) 10.Sant Martí 9. Sant Andreu Nit (Ln), 23h - 7h 51,2 49,8 25,0 25,0 49,8 50,1 28,5 29,8 35,0 36,3 37,3 37,1 42,8 45,1 48,9 52,9 45,8 44,3 41,9 42,7 45,0 46,7 61,2 60,7 44,5 44,2 66,8 66,2 56,6 54,9 54,6 56,5 47,9 48,7 44,2 40,8 41,3 42,9 54,6 54,8 3,8 3,5 13,9 14,3 5,7 5,8 4,6 4,1 8,4 8,9 8,1 6,4 9,3 6,2 6,9 6,4 12,9 12,8 3,5 2,5 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 1. Ciutat Vella 2. Eixample 3. Sants- Montjuic 4. Les Corts 5. Sarrià- St.Gervasi 6. Gràcia 7. Horta- Guinardó 8. Nou Barris Pr op or ci ó de p ob la ci ó ex po sa da >75 dB(A) 65-75 dB(A) 55 - 65 dB(A) < 55 dB(A) 10.Sant Martí 9. Sant Andreu Vespre (Le), 21h - 23h 12,1 13,1 22,6 4,7 21,0 20,5 12,2 14,4 15,2 15,7 11,1 11,3 11,7 36,8 13,3 13,8 11,2 33,1 16,4 16,5 72,1 68,6 15,6 36,0 55,5 55,9 48,4 52,5 42,7 44,0 52,3 57,5 58,4 56,8 63,3 65,1 54,7 54,7 58,3 60,9 15,6 18,3 61,9 59,3 23,6 23,6 39,3 33,1 42,1 40,4 36,5 31,2 29,1 6,4 22,3 21,1 30,5 12,3 25,3 22,6 Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 47 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Variació interanual La proporció de població exposada a nivells de soroll mitjans i alts ha disminuït entre el 2012 i el 2009, tant pel que fa al dia (-7,64%, passant del 43,58% al 40,25%) com la nit (-6,10%, pas- sant del 59,83% al 56,18%) . Els districtes en els quals s’ha reduït més la proporció de població exposada a nivells de soroll mitjans i alts du- rant el dia han estat Sant Andreu (-14,6%) i Nou Barris (-14,03%); i durant la nit Horta-Guinardó (-4%) i Nou Barris (-7,7%) . Figura 3. Variació de la població sotmesa a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) durant el dia i per sobre dels 55 dB(A) durant la nit, 2009-2012. Figura 4. Variació de la població sotmesa a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) durant el dia i per sobre dels 55 dB(A) durant la nit, per districtes, 2009-2012. -7,64% -6,10% -8,00% -7,00% -6,00% -5,00% -4,00% -3,00% -2,00% -1,00% 0,00% Dia Nit Ld Ln 1. Ciutat Vella 2. Eixample 3. Sants- Montjuic 4. Les Corts 5. Sarrià- St.Gervasi 6. Gràcia 7. Horta- Guinardó 8. Nou Barris 10.Sant Martí 9. Sant Andreu 11,8% -1,4% -8,8% -1,4% -1,8% 0,4% -14,0% -14,6% -9,1% 2,9% 0,0% -0,6% -1,7% -2,0% 0,2% -7,7% 2,8% -1,3% -15,0% -10,0% -5,0% 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% -10,0% -4,0% 48 Tendència La tendència de la població exposada als diversos nivells de soroll ha estat diferent en cada tram horari, malgrat que destaca que en els tres casos (dia, vespre i nit), el percentat- ge de població exposada a les franges de soroll més altes (>65 dB(A)) s’ha reduït considerable- ment . Aquesta reducció ha anat acompanyada, simultàniament, d’un augment de la població exposada durant el dia i el vespre als nivells de soroll mitjans (55-65 dB(A)) i d’una disminució de la població exposada a aquests nivells du- rant la nit . En els tres trams horaris, la població exposada als nivells més baixos de soroll (<55 dB(A)) ha augmentat (Figura 5) . En global, tant de dia com de nit, la tendència general és de disminució del soroll pel fet que les zones amb nivells acústics baixos han anat augmentant i les zones amb més soroll han anat disminuint . Pel que fa al soroll durant el dia, alguns fac- tors que han contribuït a la seva disminució han estat els següents: 1 . L’ús industrial és cada cop més de baixa in- tensitat i per tant el seu impacte es redueix (p .e ., el passeig de la Zona Franca i la Via Trajana han reduït els seus nivells) . 2 . El trànsit i les congestions tant en els acces- sos com dins la ciutat s’ha reduït en els últims anys a causa de la promoció de l’ecomobilitat, la reducció de l’activitat econòmica i l’increment del preu del carburant . 3 . Han aparegut nous focus comercials que han modificat la mobilitat i els nivells de so- roll (p .e ., plaça d’Espanya) . 4 . L’aplicació de mesures sonomètriques de control en les obres a l’espai públic ha afavo- rit la reducció del soroll durant el dia . Pel que fa al soroll durant la nit, la prin- cipal font és l’oci nocturn, així com el pas i l’aglomeració de la gent a l’espai públic . Dues tendències específiques són el fet que aques- ta activitat ha deixat de ser estacional en els mesos d’estiu, i el fet que el desplaçament de les zones d’oci ha generat nous impactes en altres barris de la ciutat (p .e ., ha augmentat a Sant Gervasi – Galvany i el Poble-sec i ha dis- minuït a Gràcia) . Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 49 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 la contaminació acústica 2010-2020 o el Pla de mobilitat urbana . Amb relació al control de les activitats d’oci, hi ha factors que intensifiquen els reptes existents: una millor sensibilització sobre l’impacte del soroll en el col·lectiu de fu- madors a l’espai públic, l’increment a la ciutat i la intensificació de l’activitat turística en de- terminades zones de la ciutat . En aquest sen- tit, el foment del civisme és clau . Per saber-ne més: A Barcelona: Pla per la reducció de la contami- nació acústica de la ciutat de Barcelona 2010- 2020 . Ajuntament de Barcelona . Web del Mapa estratègic de soroll de Barcelo- na . Ajuntament de Barcelona . A Europa: Noise Observation and Information Service for Europe (NOISE) . Night noise guidelines for Europe . Copenha- gen, WHO Regional Office for Europe, 2009 . Reptes i oportunitats Els resultats de l’indicador continuen mos- trant com les accions de reducció, regulació i control de la contaminació acústica en el marc dels instruments de planificació vigents comen- cen a tenir resultats positius en la reducció dels nivells de soroll més alts als quals està expo- sada la població, si bé els resultats d’aquestes polítiques de millora de la qualitat acústica de la ciutat es comencen a notar a llarg termini . L’actualització del Mapa estratègic de soroll de Barcelona ofereix l’oportunitat de revisar els di- ferents nivells de capacitat acústica de la ciu- tat per avaluar-ne el grau de superació . El per- centatge elevat de població exposada a nivells de contaminació mitjans planteja la necessitat de continuar treballant per a la pacificació de l’espai públic: de dia, a través de millores urba- nístiques (configuració d’interiors d’illa, superi- lles), d’infraestructures (eixos viaris i ferroviaris) i de reducció del trànsit, principalment; i al ves- pre i de nit, incidint en el control de les activitats d’oci, tal com preveuen el Pla per la reducció de Figura 5. Percentatge de la població exposada a diferents nivells sonors, 2009-2012. 2009 2012 2009 2012 2009 2012 Dia Vespre Nit <55 dB(A) 13,20 14,41 15,64 17,19 40,17 43,82 55-65 dB(A) 43,20 45,20 49,70 51,91 51,70 49,95 65-75 dB(A) 42,4 39,7 34,11 30,49 8,13 6,23 >75 dB(A) 1,18 0,55 0,55 0,4 0 0 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% % d e po bl ac ió s eg on s ni ve ll so no r 50 Indicador 3.3. Qualitat de l’aigua de consum humà Resultat: Grau de compliment: 1) qualitat microbiològica: 99,9% 2) qualitat fisicoquímica: 100% 3) desinfecció: 99,4% 4) concentració de THM: 100% (Concentració mitjana: 57,5 µg/l) Expressa la proporció de controls realitzats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i l’entitat gestora de l’abastament a Barcelona (Aigües de Barcelona) que compleixen amb els paràmetres de quali- tat microbiològica, fisicoquímica i de desinfecció vigents, que estableixen el Reial decret 140/2003 i el Pla de vigilància i control sanitari de les aigües de consum humà de Catalunya. També mostra el grau de compliment de les determinacions de trihalometans (THM) en funció del límit màxim de 100 µg/l que estableix el Reial decret 140/2003, i la concentració mitjana d’aquests compostos (que inclouen el cloroform, bromodiclorometà, dibromoclorometà i bromoform). Es presenten les dades desagregades per zones d’abastament: •  zona B1, amb aigua d’origen Llobregat i distribuïda geogràficament a una part dels districtes de Sants- Montjuïc i Ciutat Vella, •  zona E, amb aigua d’origen Ter i distribuïda a una part de Nou Barris i Sant Andreu, •  zona D, barreja Llobregat-Ter, distribuïda a la resta de la ciutat. Fórmula: ∑ de determinacions que compleixen els paràmetres de qualitat vigents / total de determinacions Unitat: % Periodicitat: Anual Font: Registre intern. Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental. Direcció de Protecció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA Valors de referència: Norma: El Reial decret 140/2003. Rellevància internacional: Directiva 98/83/CE, relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitat. Grau de compliment de la qualitat de l’aigua de consum humà Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 51 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Resultat El grau de compliment dels controls fets a l’aigua de consum humà segons els límits establerts per la normativa és pràcticament del 100% en els quatre indicadors revisats (Figura 1) . La qualitat microbiològica presenta un 99,9% de compliment dels controls i la qua- litat fisicoquímica, un 100% . Pel que fa a la desinfecció, el grau de compliment és del 99,4% (Figura 1) . D’altra banda, el grau de compliment de THM és del 100% . La concen- tració mitjana de THM és de 57,5 µg/litre, va- lor inferior al límit permès (100 µg/litre) . Si bé les dades apunten una lleugera variabilitat entre zones, la desviació estàndard obtingu- da indica que el conjunt de valors es mante- nen en el mateix interval de variabilitat i, per tant, les diferències no són estadísticament significatives (Figura 2) . Figura 1. Grau de compliment dels controls realitzats a l’aigua de consum humà, per zones de distribució, 2015. Qualitat microbiològica Qualitat fisicoquímica Desinfecció THM ZONA B1 99,7% 100,0% 99,4% 100,0% ZONA D 99,9% 100,0% 99,6% 100,0% ZONA E 100,0% 100,0% 98,0% 100,0% Global ciutat 99,9% 100,0% 99,4% 100,0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% % c on tr ol s/ d et er m in ac io ns ZONA B1 ZONA D ZONA E Global ciutat 40,0 60,4 60,2 57,5 0 10 20 30 40 50 60 70 80 µg /l Variació interanual El grau de compliment dels controls de la qualitat fisicoquímica, microbiològica, desinfecció i de THM s’ha mantingut pràcti- cament estable entre el 2014 i el 2015, pro- per al 100% . Destaca l’augment del compli- ment en els controls de desinfecció (+1,7%) . La concentració mitjana dels THM al con- junt de la ciutat ha augmentat amb relació a l’any 2014 (+30,7%), si bé aquesta variació no és significativa tenint en compte la va- riabilitat de les dades . Qualitat microbiològica Qualitat fisicoquímica Desinfecció THM Concentració THM mitjana 0,0% 0,0% 0,2% 0,0% 3,1% 0,3% 0,8% 1,3% 1,8% 2,3% 2,8% 3,3% Figura 3. Variació interanual del grau de compliment dels controls i les determinacions de qualitat de l’aigua de consum humà, 2014-2015. Figura 2. Concentració mitjana de THM en les zones de distribució (µg/l), 2015. 52 Tendència El compliment dels controls de l’aigua de consum humà pel que fa a la qualitat micro- biològica, fisicoquímica i la presència de THM es manté pràcticament en el màxim assolible . El grau de compliment dels controls de desin- fecció continua augmentant . Els resultats ob- tinguts pels quatre indicadors sobrepassen els objectius establerts de grau de compliment (qualitat microbiològica: 99%; qualitat fisico- química: 99,7%; desinfecció: 95% i THM: 100%) i s’apropen al valor normatiu de referència (100% segons el RD 140/2003) . Quant a la concentració mitjana de THM, s’observa un augment l’any 2015 que no resulta significa- tiu si es té en compte la variabilitat d’aquest paràmetre en els diferents anys . Destaca el compliment del valor normatiu (100 µg/l) d’aquest paràmetre en totes les mesures que s’han fet . Figura 4. Tendència del grau de compliment dels controls/determinacions de qualitat de l’aigua de consum humà, 2011-2015. 2011 Qualitat microbiològica 99,6% Qualitat fisico-química 99,9% Desinfecció 91,7% THM 100,0% Concentració THM mitjana 48,0 Desviació estàndard conjunt determinacions THM 23,3 2012 99,8% 99,9% 95,7% 100,0% 47,9 13,8 2013 99,9% 100,0% 97,6% 100,0% 48,6 15,2 2014 99,7% 100,0% 97,7% 100,0% 44,0 15,0 2015 100,0% 100,0% 99% 100,0% 57,0 15,3 0 20 10 40 30 60 50 80 70 90 100 86% 88% 90% 92% 94% 96% 98% 100% µg /l % c on tr ol s/ d et er m in ac io ns Valor límit THM: 100 µg/l Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 53 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Reptes i oportunitats L’aigua de consum humà distribuïda ha de disposar d’una garantia sanitària elevada que asseguri la protecció de la salut dels consu- midors . La garantia sanitària i l’aptitud per al consum humà implica que l’aigua està lliure de qualsevol contaminació no desitjada que pugui ser perjudicial per a la salut, ja sigui d’origen químic o microbiològic . És per això que els per- centatges de compliment han de tendir neces- sàriament al 100%, tal com s’observa en les dades presentades des del 2011 . Les incidèn- cies que es presenten són sempre puntuals i comporten un seguiment per part de l’entitat gestora i de l’administració sanitària fins que es resolen . Així, el repte per al 2016 continua sent mantenir els esforços invertits per garan- tir pràcticament el 100% de compliment, tant respecte al bon funcionament dels programes de control desenvolupats per l’entitat gestora com a la pressió exercida per l’administració sanitària a partir del desplegament dels seus programes de vigilància i supervisió . L’aigua d’origen Llobregat té un potencial formador de THM més elevat que la d’origen Ter . És per això que durant els últims anys s’han in- vertit grans esforços a disminuir les concentra- cions finals de THM en l’aigua distribuïda que prové del tractament de l’aigua del Llobregat (zona B1 i D) . La restricció normativa cap als 100 µg/l de l’any 2009 va implicar una inversió econòmica elevada en els processos de pota- bilització que, finalment, va permetre que el nivell actual (57,5 µg/l com a mitjana de ciutat) se situï per sota d’aquest límit . Tanmateix, les característiques de l’aigua que s’empra com a recurs requereixen continuar amb els esforços invertits per garantir que l’augment de la con- centració d’aquest últim any no progressa i que es continua complint aquest paràmetre . Per saber-ne més: A Barcelona: Informes anuals sobre l’estat de salut de la ciutat . Agència de Salut Pública de Barcelona . Els trihalometans (THM) a l’aigua de consum . Document informatiu . Agència de Salut Públi- ca de Barcelona . La importància que les persones ator- guem a les propietats organolèptiques de l’aigua a l’hora de consumir-la fa que es plan- tegi el repte de millorar-les en algunes zones de la ciutat . 54 Descripció de la iniciativa L’Hotel Catedral és un establiment que adop- ta mesures ambientals com a bona pràcti- ca, a fi de complir els objectius comuns del Compromís ciutadà per la sostenibilitat 2012- 2022, al qual està adherit . La gestió d’aquest hotel aplica un pla continu amb què es desen- volupen diverses accions relacionades amb els objectius de sostenibilitat de la ciutat: •  Pel que fa a la mobilitat, disposa de bicicle- tes gratuïtes per als clients, a fi de prioritzar la bicicleta com a mitjà de transport no moto- ritzat, i s’utilitza una empresa de missatgeria sostenible que fa el servei amb bicicletes. •  Pel que fa a l’aigua i a l’energia, es fan cam- panyes de sensibilització; totes les aixetes disposen de reductor de pressió d’aigua; s’ha instal·lat un nou sistema d’escalfadors instantanis que ajuden que només s’escalfi l’aigua necessària de manera que no cal acumular aigua calenta; es disposa d’una instal·lació solar en ple rendiment que ajuda a reduir el consum energètic; s’han instal·lat temporitzadors d’il·luminació de LED, i es disposa d’una política activa de reutilització de tovalloles i llençols, i es forma els equips de treball i se’ls consciencia. Es fomenta un ús racional dels recursos tant en l’àmbit intern com en el dels clients, i es porta un control de consums de subministraments. •  Pel que fa als residus, es duu a terme la re- collida selectiva d’olis, matèries orgàniques, vidre, paper, piles, cartró, plàstic, fusta i re- buig. Es disposa d’una compactadora de car- tró per reduir el volum del residu i afavorir- Hotel Barcelona Catedral Implantació de mesures de responsabilitat social en el sector turístic ne el transport, minimitzant els viatges i les emissions associades al transport i afavorir el procés de reciclatge. S’apliquen polítiques de reutilització dels productes quan la seva vida ha acabat a l’hotel; es fan donacions de televisions, matalassos, utillatge de cuina i restaurant, materials, etcètera, i es busca un destí per a tots els productes que tenen reutilització a través del banc d’aliments i d’altres entitats. Es fa un manteniment pre- ventiu de tota la instal·lació que ajuda a re- duir residus i despesa de recursos inneces- saris. Es fa una compra responsable, estable i segura per assegurar la millora contínua i garantir un ús responsable dels recursos en un futur, prioritzant sempre que ens és pos- sible la compra a productors locals. •  Pel que fa a aspectes relacionats amb la sa- lut, es compleixen totes les normatives de qualitat acústica per no contaminar acústi- cament el barri i es controla analíticament la qualitat de l’aire interior. D’altra banda, des de l’hotel s’aplica una políti- ca de contractació social i un principi d’igualtat sense discriminació, col·laborant amb entitats locals del barri (Casal dels Infants, Càritas . . .) . També s’aposta per la cultura, la gastronomia local i la llengua catalana com a cultura bàsica de l’establiment, promocionant les festivitats i tradicions . Es fan dues visites guiades setma- nals gratuïtes per als clients, en què s’expliquen les llegendes i els secrets de Barcelona . Bona pràctica Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 55 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu del Compromís Ciutadà per la Sos- tenibilitat: 3 . Qualitat ambiental i salut: dels estàndads a l’excel·lència . 2 . Espai públic i mobilitat i 5 . Ús racional dels recursos . Durada: Pla anual . Valors destacables de la bona pràctica: Col·laborativa, innovadora, comunicativa . Impulsor: Hotel Barcelona Catedral . Contacte: Anna Castan | acastan@izaka .com | Àlex Vilallonga | direccio@barcelonacatedral . Col·laboradors: Casal dels Infants, Banc d’Aliments i Càrites, entre altres . Indicadors associats Certificat Green Leader Platinium de Tripadvisor. 750 préstecs de bicicle- tes als clients de l’hotel. 104 passejades guiades i gratuïtes de les llegen- des i els secrets de la ciutat. 6 col·laboracions i donacions amb causes locals i socials (Associació Dit i Fet, La Nau, Banc dels Aliments, DIR i la Parròquia de Sant Pere de les Puelles, Fundació ECOM i PREDIF, Casal d’Infants del Raval, Hotel Invisible de Fundació Ires i GHB). Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero de la Barcelona tecnològica a la Barcelona intel·ligent Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 57 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Indicador 4.1. Renovació del parc d’habitatges Número d’habitatges renovats per càpita (Índex de renovació urbana) Resultat: 1,13 habitatges nous i reformats/ 1.000 habitants Expressa el número d’habitatges nous i reformats en relació amb la població de la ciutat. Pel que fa als habitatges nous, es consideren aquells que han obtingut llicència d’obra nova. Pel que fa als habitatges reformats, s’inclouen els que han obtingut llicència d’obres majors. Fórmula: ∑ Habitatges nous i reformats / Població Unitat: Habitatges / 1.000 h. Periodicitat: Anual Font: Gabinet Tècnic de Programació. Gerència Adjunta de Projectes Estratègics. Ajunta- ment de Barcelona. Valors de referència: -- Rellevància internacional: Inclòs en els indicadors comuns europeus de sostenibilitat local: ús sostenible del sòl (restauració del sòl urbà). 58 Figura 2. Taxa de renovació del parc d’habitatges per districtes, 2015. H ab it at ge s re no va ts / 1. 00 0 h. Habitatges nous Habitatges reformats Total habitatges renovats/1.000 h. 95 276 94 115 134 98 77 102 195 130 53 16 8 56 11 112 3 15 2,24 1,25 0,61 1,51 1,29 0,90 1,13 0,63 1,43 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 0 50 100 150 200 250 300 N om br e d' ha bi ta tg es Resultat El nombre d’habitatges renovats a la ciutat és de 1 .825, dels quals el 67% (1 .223 habitatges) són habitatges nous i el 33% (602) restant, ha- bitatges reformats (obres majors estructurals) (Figura 1) . Tenint en compte la població de Bar- celona, això suposa 1,13 habitatges renovats/ 1 .000 habitants . Per districtes s’observa que Sants-Montjuïc i Nou Barris presenten les taxes d’habitatges renovats més baixes (0,61 i 0,63 habitat- ges/1 .000 h ., respectivament) i Ciutat Vella la més alta (2,24 habitatges/1 .000 h .) . La propor- ció d’habitatges nous és superior a la dels ha- bitatges reformats a pràcticament tots els districtes amb l’excepció de Ciutat Vella, Sant Martí i Horta-Guinardó (Figura 2) . Per al conjunt de Barcelona, els habitatges renovats suposen un 0,23% del parc total d’habitatges (811 .520 habitatges1) . 1 Correspon al parc existent el 2011. En la interpretació de les dades s’han de tenir en compte possibles va- riacions posteriors a partir de la incorporació de nous habitatges a l’estoc. Figura 1. Distribució dels tipus de renovació, 2015. N om br e d' ha bi ta tg es Nova construcció Reforma 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 2.000 1.223; 67% 602; 33% Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 59 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Figura 3. Variació interanual de la taxa de renovació d’habitatges, 2014-2015. Variació interanual L’índex de renovació d’habitatges ha aug- mentat (+3,2%) a causa principalment d’un in- crement fort dels habitatges reformats (+31,2%) en relació amb l’any anterior . Aquest creixement contrasta amb la disminució simultània del nombre d’habitatges nous (-6,9%) (Figura 3) . Índex renovació urbana 3,2% -6,9% 31,2% -10% -5% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% -0,2% Hab. nous Hab. ref. Habitants 60 els factors que han propiciat la disminució del nombre d’habitatges nous durant aquests anys (per exemple, inferior capacitat de crè- dit i inversió) es mantenen . Per saber-ne més: A Barcelona: Xifres d’habitatge . Indicadors del Pla d’habitatge de Barcelona . Núm . 35 . Any 2015 . Patronat Municipal de l’Habitatge . http://barcelonaeconomia .bcn .cat/ Reptes i oportunitats La proporció d’habitatges renovats per ca- pita ha augmentat una mica l’any 2015 a causa, principalment, de l’augment dels habitatges reformats . En l’increment de les reformes hi ha contribuït l’augment interanual dels ajuts a la rehabilitació dels habitatges que han passat a beneficiar 8 .466 habitatges l’any 2015 (en rela- ció amb els 1 .577 habitatges beneficiats l’any 2014) . Això ha suposat una inversió pública de 27,7 milions d’euros i una inversió total de 59 milions d’euros (PMH, 2015) . També es comença a deixar enrere la conjuntura recessiva de la construcció, amb la millora dels indicadors de producció, finançament i vendes . D’altra banda, Figura 4. Tendència de la taxa de renovació d’habitatges (1998-2015). 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Nous 6.112 6.663 5.005 4.322 5.024 4.899 4.588 6.300 6.393 4.769 3132 2.279 1.921 1.891 1.492 768 Reformats 1.297 944 899 559 837 837 1.352 1.307 1.431 1.367 1516 760 672 654 523 706 Total/1.000 habitants 4,92 5,06 3,95 3,24 3,84 3,62 3,76 4,78 4,87 3,85 2,88 1,87 1,60 1,58 1,24 0,91 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 N om br e d' ha bi ta tg es 2014 1.314 459 1,10 2015 1.223 602 1,13 H ab it at ge s re no va ts / 1. 00 0 h. 0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00 Tendència Després de la caiguda progressiva de l’índex de renovació urbana des de l’any 2006, el valor d’aquest indicador continua augmentant des del 2014 . El nombre d’habitatges nous l’any 2015 disminueix lleugerament després del repunt de l’any 2014, mentre que el nombre d’habitatges reformats augmenta i s’acosta al valor de l’any 2011 . Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 61 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicador 4.2. Consum d’aigua Consum d’aigua Resultat: Consum d’aigua total: 159,2 l/h./dia Consum d’aigua sector domèstic: 105,5 l/h./dia Índex de sostenibilitat: 20,24% Consum d’aigua potable de xarxa: Expressa el consum total d’aigua potable de xarxa en el conjunt de sec- tors (domèstic, comercial-industrial i serveis municipals), per habitant i dia. L’indicador també expressa la proporció de l’aigua consumida pels serveis municipals d’origen freàtic respecte del total. Els usos municipals de l’aigua inclosos són el reg de parcs i jardins, la neteja viària, la neteja de clavegueram, les fonts ornamentals, les instal·lacions esportives i altres usos. Aquesta variable es coneix com a “Índex de sostenibilitat”. Fórmula: 1. ∑ volums d’aigua consumida pels sectors domèstic, comercial-indus- trial i serveis municipals / (nombre d’habitants*dies de l’any) 2. Volum d’aigua consumida pels serveis municipals d’origen freàtic / Vo- lum total d’aigua consumida pels serveis municipals Unitat: 1. litres/h./dia 2. % Periodicitat: Anual Font: Memòria anual. El consum d’aigua a Barcelona. L’aprofitament i els usos dels recur- sos hídrics. Ajuntament de Barcelona. Valors de referència: Objectiu de planificació: Per a la proporció d’aigua consumida pels serveis municipals d’origen freàtic: sostre tècnic i econòmic d’aprofitament dels recursos freàtics (4,02 hm3/any). Rellevància internacional: Directiva 2000/60/CE. Directiva marc de l’aigua. Aalborg+10: Compromís 3.2 i Tendències 22 i 23. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. 62 Consum total Consum domèstic Consum freàtica serveis municipals % freàtica serveis municipals 1,9% 1,1% 10,9% 0,3% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% 12,0% Figura 3. Variació interanual del consum d’aigua, 2014-2015. Resultat El consum d’aigua potable de xarxa del con- junt de sectors (domèstic, comercial, industrial i serveis municipals) és de 93,25 milions de m3, que correspon a 159,2 l/h .dia . El sector que concentra una major proporció del consum d’aigua de xarxa és el sector domèstic amb 61,8 milions de m3, que corresponen a 105,5 l/h ./ dia (Figura 1) . 66% 61.800.804 28% 25.845.155 6% 5.605.975 Domèstic Comerç-Indústria Serveis municipals 30% 428.137 31% 441.276 23% 327.334 6% 90.813 10% 135.379 Reg espais verds Fonts ornamentals Neteja viària Neteja clavegueram Altres usos Figura 1. Consum d’aigua potable per sectors (m3), 2015. Figura 2. Repartiment de l’aigua freàtica consumida pels serveis municipals (m3), 2015. Variació interanual El consum d’aigua potable per habitant ha augmentat, tant pel conjunt de sectors (+1,9%) com pel sector domèstic (+1,1%) (Figura 3) . El consum d’aigua freàtica per part dels serveis municipals ha augmentat de manera important respecte l’any passat (+10,9%) . La proporció que aquesta aigua d’origen freàtic suposa del volum total d’aigua total consumida per aquests serveis s’ha mantingut pràctica- ment estable (+0,3%) . Pel que fa el sector dels serveis munici- pals, el consum és de 7 .028 .914 m3 . El 20,24% d’aquest volum d’aigua (1 .422 .939 m3) és d’origen freàtic . La resta és aigua de xarxa . Els serveis municipals que consumeixen la major part de l’aigua freàtica aprofitada per aquest sector són el d’Espais Verds (30%; 428 .137 m3) i el de Fonts Ornamentals (31%; 441 .276 m3) (Figura 2) . Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 63 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Tendència Pel que fa el consum total d’aigua per habitant (considerant el consum del sectors domèstic, co- merç i indústria, i serveis municipals), la tendència global del període analitzat continua sent de des- cens si bé per primera vegada des de 1999 ha incre- mentat lleugerament . Des del principi del període analitzat fins a l’actualitat, la reducció del consum total d’aigua per habitant i dia ha estat del 20,6% . Si bé el consum domèstic d’aigua per ha- bitant ha augmentat lleugerament l’any 2015, manté la progressiva tendència de disminució iniciada l’any 2000 . Aquesta disminució ha estat més important entre el 2013 i el 2014 que entre Figura 4. Tendència del consum d’aigua, 1999-2015. 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Consum total/h./dia 208,6 210,8 208,5 202,3 196,0 197,0 188,4 182,8 178,2 169,9 164,9 164,8 165,2 163,2 160,9 Consum domèstic/h. /dia 132,9 135,6 133,7 132,2 128,2 127,6 122,6 118,1 114,5 112,9 110,1 109,8 109,5 108,2 108,4 2014 156,3 104,4 2015 159,2 105,5 0 50 100 150 200 250 Co ns um (l it re s/ h ./ di a) el 2012 i el 2013, període durant el qual es po- dia creure que el consum domèstic d’aigua per habitant havia tocat un sostre mínim (Fi- gura 4) . Des del 1999 fins a l’actualitat, la re- ducció del consum domèstic d’aigua per habi- tant i dia ha estat del 23,7% . El consum del comerç i la indústria va ser el 2015 de 25,85 milions de m3, 7,19 milions menys que l’any 1999, el que suposa una reducció del 21,76% . El consum d’aigua de xarxa de serveis municipals va ser de 5,6 milions de m3, 2,88 mi- lions de m3 menys que l’any 1999, amb una re- ducció del 34% . 64 Figura 5. Tendència del consum d’aigua freàtica per part dels serveis municipals, 1999-2015. 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Volum d'aigua freàtica 302 306 429 460 539 698 714 705 789 943 946 949 1.033 1.269 1.263 % sobre el consum total 3,4 3,6 5,0 6,3 6,4 8,4 9,9 10,2 11,7 18,6 16,9 16,6 16,6 19,2 20,0 2014 1.282 20,2 2015 1.422 20,2 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 M ile rs d e m 3 4,02 hm3/any; 63,51% Sostre d’aprofitament d’aigua freàtica 2014: El consum total dels serveis municipals l’any 2015 (aigua de xarxa més aigua freàtica) va ser de 7,03 milions de m3, 1,76 milions de m3 menys que l’any 1999 . El consum d’aigua freàtica s’ha multiplicat per 4,71 des del 1999 (passant de 301 .730 a 1 .422 .939 m3) i superant el milió de m3 anuals . Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 65 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Reptes i oportunitats Pel que fa al consum d’aigua d’origen freàtic per part dels serveis municipals, el fet que el va- lor assolit l’any 2015 continuï constituint un terç del sostre d’aprofitament fa que es mantingui l’oportunitat d’augmentar la proporció d’aigua d’origen freàtic consumida . La ciutat de Barcelona disposa d’un pla tèc- nic d’aprofitament dels recursos hídrics alter- natius a l’aigua de xarxa (PLARHAB) . Aquests recursos alternatius són l’aprofitament de les aigües subterrànies, pluvials, regenerades, etcètera . Aquest pla preveu la substitució pro- gressiva de l’aigua de xarxa potable per als usos on sigui possible . El repte de Barcelona és apro- fitar totes les oportunitats per desenvolupar el PLARHAB i fer possible la millor gestió del cicle de l’aigua a la ciutat . El PLARHAB assenyala que la quantitat de recursos existents potencialment explotables és important, tant des del punt de vista de re- cursos del freàtic (de 2 a 3 hm3/any al Pla de Bar- celona, de 5 a 8 hm3/any a l’al·luvial del Besòs, més l’aigua aprofitable que prové d’extraccions del metro que s’ha quantificat en 1 hm3/any dels 3,8 hm3/any potencialment utilitzables), com de l’aigua regenerada a la depuradora del Prat . El pla fa evident que actualment hi ha demandes pels serveis municipals que poden ser satisfetes amb recursos disponibles que es quantifiquen en un màxim de 4,02 hm3/any (2,85 hm3/any actuals més 1,17 hm3/any derivats del desenvolupament urbanístic de la ciutat) . Per la seva part, la demanda no municipal de recursos alternatius a l’aigua potable podria arri- bar a 2,49 hm3/any i, per tant, el conjunt total se- ria de 6,51 hm3/any, dels quals 2,20 hm3/any co- rresponen als consums industrials de la Zona Franca . En aquest pla s’ha fet, també, una anàlisi de les característiques i particularitats dels diferents tipus d’aigua no potable, a l’hora que s’ha analitzat els requisits de qualitat dels diversos usos . S’hi estableix igualment les ba- ses per a la creació d’una futura ordenança que reguli l’ús dels recursos hídrics alternatius a la ciutat . Per saber-ne més: A Barcelona: El consum d’aigua a Barcelona . L’aprofitament i els usos dels recursos hí- drics . 2016 . Ajuntament de Barcelona . Al món: Progress on sanitation and drinking water . 2015 update and MDG assessment . WHO 66 Indicador 4.3. Penetració de les TIC a les llars Proporció de llars amb connexió a internet Resultat: Proporció de llars amb internet: 90,3% Expressa la proporció de llars (que tenen almenys 1 membre d’entre 16 i 74 anys) que disposen de conne- xió a internet. Es presenten els resultats desagregats per tipus de connexió i per districte. L’any 2014 hi ha un canvi en la font de dades utilitzada per al càlcul de l’indicador, fet que limita la comparabili- tat de les dades amb els informes de resultats dels anys anteriors. Fórmula: ∑ llars que disposen de connexió a internet / nombre total de llars Unitat: % Periodicitat: Anual Font: Enquesta de Serveis Municipals. Departament d’Estudis d’Opinió. Valors de referència: Valor de la Unió Europea. Enquesta sobre ús de les TIC a les llars. Unió Europea, 2014. Rellevància internacional: Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: Desenvolupament sostenible de les comunitats. Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 67 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Resultat El 90,3% de les llars amb persones entre 18 i 74 anys tenen connexió a internet . La connexió mòbil de banda ampla és la més present i as- soleix una cobertura del 77,9% de les llars . La connexió per ADSL és present en el 57,2% i per cable o fibra òptica en el 42,4% de les llars (Fi- Figura 1. Proporció de llars segons tipus de connexió a internet, 2015. Figura 2. Distribució de les llars amb internet per districtes, 2015. Pr op or ci ó de ll ar s am b in te rn et 85,2 94,1 88,3 93,3 95,0 91,2 88,2 86,0 88,6 91,1 80% 82% 84% 86% 88% 90% 92% 94% 96% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% ADSL Cable o fibra òptica Mòdem/ RDSI Pr op or ci ó de ll ar s Connexió mòbil banda estreta Mòbil banda ampla via mòdem/USB Mòbil banda ampla Altres banda ampla (satèl·lit, Wi-Fi pública) 57,2 42,4 9,2 77,9 7,9 0,5 0 gura 1) . Els districtes amb més proporció de llars connectades són Sarrià - Sant Gervasi i l’Eixample (Figura 2) . Per contra, Nou Barris i Ciutat Vella són els que presenten menys llars connectades . 68 Figura 3. Variació interanual de l’accés i l’ús d’internet, 2014-2015. Variació interanual La proporció de llars amb accés a internet i l’ús d’internet per part de les persones entre 18 i 74 anys han augmen- tat (+5,4% i +4,3%, respectivament) (Fi- gura 3) . Connexió a internet Ús d'internet 5,4% 4,3% 0,0% 1,0% 2,0% 3,0% 4,0% 5,0% 6,0% Figura 4. Tendència de l’accés i l’ús d’internet, 2004-2015. 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Llars amb accés a internet 47,2 45,3 49,3 55,3 58,3 63,1 73,4 78,5 79,0 84,4 85,7 Població que utilitza Internet 50,9 52,2 55,8 61,6 63,7 66,8 74,4 77,9 80,1 82,3 83,8 2015 90,3 87,4 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Valor UE-28, 2014: 81% Tendència La proporció de llars amb accés a internet continua augmentant i supera per segon any el valor mitjà de la UE-28 (81%) de l’any 2014 . De la mateixa manera, l’ús d’internet per part de la població també continua pujant . L’augment de les connexions mòbil de banda ampla indica que l’accés de la població a aquest recurs es fa cada vegada més des de dis- positius mòbils . Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 69 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Reptes i oportunitats L’evolució de l’indicador constata que la pro- porció de llars amb connexió a internet continua augmentant . Aquest increment està propiciat per un creixement important de les connexions mòbils de banda ampla . Malgrat el constant increment de la propor- ció total de llars amb connexió a internet, es continuen observant diferències importants en- tre districtes que apunten l’existència de con- dicionants socioeconòmics de l’accés a inter- net (renda familiar disponible, nivell d’estudis acabats, taxes d’atur i ocupació, estructura i composició de les llars, distribució a la llar del temps de treball, cura i lleure, etcètera) . Considerant que la tecnologia és una eina de cohesió social, de capacitació professional, de foment de l’economia i de participació ciutada- na, es planteja el repte de dissenyar programes i mesures específiques que abordin els condi- cionants socioeconòmics territorials d’accés del conjunt de la població als recursos digitals . Per saber-ne més: Europa: Agenda Digital 2020 . European Com- mission . 70 Bona pràctica Descripció de la iniciativa L’Eskamot Verd del col·legi Sant Ramon No- nat de Barcelona és l’equip dinamitzador dels projectes ambientals de l’escola, constituït per alumnes de segon a quart d’ESO . Ells, junt amb l’Assemblea Verda (integrada també pels delegats ambientals de cada aula des de P3 fins a quart d’ESO), creen i impulsen totes les accions sostenibles que curs rere curs s’esdevenen a l’escola . Ells són els responsables de transmetre, difon- dre i dinamitzar totes les accions sostenibles dins la nostra comunitat educativa i a l’entorn (xarxa d’escoles, barri, districte, municipi . . .) . Segueixen la màxima “si no és ara, quan? Si no som nosaltres qui?” . El seu objectiu és promoure el canvi de mane- ra proactiva i positiva, difonent i entenent la dimensió ambiental com un dels eixos verte- bradors de l’escola, i entenent que ho hauria de ser de qualsevol entitat i organització . L’Eskamot Verd també entén que la principal eina d’acció és la difusió de totes les seves ac- cions i la promoció de bones pràctiques a través de tots els canals de comunicació disponibles . Només educant i conscienciant els ciutadans es podran aconseguir canvis significatius . Un bona pràctica que explica tot plegat és “La revolució verda”, el darrer dels seus projectes . Després dels resultats obtinguts a la Cimera pel Clima de París, Coop 21, l’Eskamot Verd de l’escola Sant Ramon Nonat i l’Assemblea Verda de l’escola, constituïda per tots els agents que La revolució verda Si no és ara, quan? Si no som nosaltres, qui? conviuen a la nostra comunitat educativa (alum- nat, professorat, famílies i PAS), s’ha proposat difondre 30 accions que tots podem fer des de casa per contribuir a aturar el canvi climàtic . Per fer-ho, cada setmana l’Eskamot proposa una acció, en fa màxima difusió i convida tots els participants a compartir les fotos duent a terme aquesta acció amb l’etiqueta #larevolucioverda . Per fer aquesta acció i aconseguir arribar al màxim nombre d’actors possible, l’Eskamot s’ha proposat augmentar la seva presència al barri, a les xarxes i als mitjans de comunicació . Per fer-ho, ha obert un compte de Facebook, Twitter i Instagram, i ha creat un blog . També ha penjat publicitat a molts comerços de la zona i ha creat una cartellera específica a l’escola . •  www.santramonnonat.org •  www.fb.com/larevolucioverda •  @revolucio_verda (twitter) •  larevolucioverda.blogspot.com.es •  @la_revolucio_verda (Instagram) •  https://youtu.be/B0STgqJ51xQ •  larevolucioverda@santramonnonat.org És un projecte que impulsa les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) amb l’objectiu de difondre accions sostenibles i apoderar la comunitat educativa perquè ac- tuï i treballi en xarxa . La missió de tot plegat és ensenyar, educar, conscienciar, promoure valors ambientals i transformar . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 71 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat: 4 . Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero: de la Barcelona tecnològi- ca a la Barcelona intel·ligent . Altres objec- tius que hi estan relacionats: objectiu 9 . Educació i acció ciutadana . Durada: Tot el curs . Valors destacables de la bona pràctica: És un projecte que a més de fomentar una xar- xa d’informació, facilita la participació i la col·laboració per avançar en l’eficiència en el consum de recursos i cap a noves solu- cions més sostenibles . Es tracta d’una iniciativa participativa, in- novadora, integradora, transversal, trans- formadora, gammificada i educadora . Impulsor: Col·legi Sant Ramon Nonat de la FEP . Contacte: Lluís Sala Garcia | lsala@santra- monnonat .org | 933 339 972 | www .santramon- nonat .org | /larevolucioverda (facebook) | @ revolucio_verda (twitter) | http://larevolucio- verda .blogspot .com .es/ | @la_revolucio_verda (Instagram) | https://youtu .be/B0STgqJ51xQ | larevolucioverda@santramonnonat .org Col·laboradors: Escoles+Sostenibles, Xiula Animació . Indicadors associats 27 accions proposades (difoses) 12 projectes en marxa 11 xerrades entorn de “La revolució verda” 811 participants en les di- verses accions proposades 5 .498 reproduccions dels vídeos de Youtube i Vimeo Publicacions fetes a les XX.SS: 423 423 297 7 2 Web: 515 Blog: 186 Nombres de seguidors a les XX.SS: 157 120 141 Blog: 2.647 visites Objectiu 5: Ús racional dels recursos de la societat del consum al consum responsable Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 73 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicador 5.1. Consum responsable Nombre d’iniciatives de consum responsable registrades Resultat: 955 iniciatives de consum responsable registrades Expressa el nombre d’iniciatives de consum responsable que estan registrades en el Mapa Barcelona + Sostenible. El Mapa B+S, vinculat a l’Open Green Map, és una eina virtual interactiva (un lloc web i en un futur proper també una aplicació per a telèfons intel·ligents) que permet localitzar i consultar iniciatives o recursos que contribueixen a la millora de l’entorn urbà, a la construcció d’una estructura social més equitativa i inclusiva i a l’enriquiment del teixit comunitari veïnal. És un mapa construït de manera col·laborativa entre l’Ajuntament i diverses entitats del tercer sector (Espai Ambiental, Ciència en Societat, Societat Catalana d’Educació Ambiental, Barnamil, CRIC (Revista Opcions), Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable i la Casa Orlandai). El Mapa B+S mostra des d’iniciatives petites incipients fins a grans projectes ja consolidats. El nombre de punts d’interès acumulat és un indicador d’aquesta contribució a la sostenibilitat. Hi ha descrites unes cent tipologies de punts, de les quals són comptabilitzades per obtenir l’indicador de consum responsa- ble les següents: •  Comerç, serveis i turisme sostenibles: Fira o mercat de productes ecològics o locals / Botiga de pro- ductes alimentaris locals o ecològics / Botiga de productes no alimentaris sostenibles / Botiga amb secció de productes ecològics o de proximitat / Botiga on es poden adquirir productes a granel / Botiga de comerç just i solidari / Grup de consum ecològic / Comerç de proximitat de productes locals / Botiga de segona mà / Taller de reparació / Servei de préstec o lloguer de maquinària o altres productes d’ús puntual / Restaurant de menjar sostenible i saludable / Menjador col·lectiu ecològic / Allotjament i servei turístic sostenible •  Mobilitat i accessibilitat: Servei d’ús compartit de vehicles / Servei de lloguer de vehicles de baix impacte •  Participació i innovacions comunitàries: Mercat o punt d’intercanvi / Banc del Temps / Moneda social Fórmula: ∑ d’iniciatives de consum responsable registrades en el Mapa B+S Unitat: Nombre d’iniciatives Periodicitat: Anual Font: Mapa Barcelona + Sostenible. Valor de referència: -- Rellevància internacional: Indicadors comuns europeus: Products promoting sustainability. 74 Resultat El nombre total de punts d’interès relacio- nats amb el consum responsable registrats en el Mapa Barcelona + Sostenible és de 955 . La major part corresponen a comerços i serveis (75%; 329 punts) (Figura 1) . D’entre tots els punts d’interès registrats a la plataforma, els més nombrosos són les botigues on es poden adquirir productes a granel (343) seguits dels menjadors col·lectius ecològics (109) i les botigues de productes ali- mentaris locals (105) (Figura 2) . Figura 1. Punts de consum responsable del Mapa B+S, 2015. 88%; 838 punts 1%; 5 punts 12%; 112 punts 780 760 800 820 840 860 880 900 920 940 960 Participació i innovacions comunitàries Mobilitat i accessibilitat Comerç, serveis i turisme sostenibles N om br e de p un ts d ’in te rè s Se rv ei d’ú s c om pa rti t d e v eh icl es Mo ne da so cia l Fir a o m er ca t d e p ro du ct es ec olò gic s o lo ca ls Se rv ei de pr és te c o llo gu er de m aq uin àr ia o a ltr es Se rv ei de llo gu er de ve hic les de ba ix im pa ct e Bo tig a d e c om er ç j us t i so lid ar i Al lot jam en t i se rv ei tu rís tic so st en ibl e Co me rç de pr ox im ita t d e p ro du ct es lo ca ls Bo tig a d e s eg on a m à Ba nc de l t em ps Re st au ra nt de m en jar so st en ibl e i sa lud ab le Bo tig a a mb se cc ió de pr od uc te s e co lòg ics o de pr ox im ita t Bo tig a o n e s p od en ad qu iri r p ro du ct es a gr an el Bo tig a d e p ro du ct es no al im en ta ris so st en ibl es Gr up de co ns um ec olò gic Bo tig a d e p ro du ct es al im en ta ris lo ca ls o e co lòg ics Me rc at o pu nt d’ int er ca nv i Me nja do r c ol· lec tiu ec olò gic 0 0 9 3 5 17 7 30 19 16 49 20 42 343 28 61 105 92 109 0 50 100 150 200 250 300 350 400 N om br e de p un ts d 'in te rè s Ta lle r d e r ep ar ac ió Figura 2. Distribució de les iniciatives de consum responsable mapades per tipologia, 2015. Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 75 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Variació interanual El 2015, el nombre d’experiències relaciona- des amb el consum responsable registrades en el Mapa Barcelona + Sostenible és més del doble (+119%) si es comparen amb l’any 2014, ja que han passat de 436 a 955 punts . Destaca l’augment del registre en el mapa d’uns determinats tipus d’iniciatives ja que, en un any, el seu nombre és més del doble . És el cas de les botigues de pro- ductes a granel, les fires o els mercats de produc- tes ecològics, les botigues de comerç just o so- lidari i les iniciatives de comerç de proximitat de productes locals . Aquest increment possiblement es deu a l’augment interanual d’aquest tipus de serveis, però sobretot a l’entrada d’aquesta infor- mació al web . Concretament, el 2015 s’ha entrat informació sobre botigues on es poden adquirir productes a granel derivat d’un estudi que es va fer en el marc del Pla de prevenció de residus . 0,0% 0,0% 0,0% 7,7% 7,9% 8,2% 11,1% 16,7% 25,0% 33,3% 56,4% 58,3% 82,6% 133,3% 150,0% 172,2% 183,3% 200,0% 0% 40% 80% 120% 160% 200% Servei de préstec o lloguer de maquinària o altres... Servei d'ús compartit de vehicles Moneda social Taller de reparació Menjador col·lectiu ecològic Mercat o punt d'intercanvi Banc del temps Allotjament i servei turístic sostenible Servei de lloguer de vehicles de baix impacte Restaurant de menjar sostenible i saludable... Grup de consum ecològic Botiga de segona mà Botiga de productes no alimentaris sostenibles Botiga de productes alimentaris locals o ecològics Comerç de proximitat de productes locals Botiga amb secció de productes ecològics o de... Botiga de comerç just i solidari Fira o mercat de productes ecològics o locals Botiga on es poden adquirir productes a granel* Figura 3. Variació interanual dels punts registrats en el Mapa B+S, 2014-2015. Nota: *Pel que fa a les botigues a granel registrades, han passat de 23 a 343 l’any 2015. Aquest augment suposa un augment percentual del 1.391% en relació amb el valor de l’any 2014. 76 Figura 4. Tendència dels punts d’interès en el Mapa B+S, 2013-2015. 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Mobilitat i accessibilitat 4 Participació i innovacions comunitàries 56 220 Total 280 4 103 329 5 112 838 436 955 0 200 100 300 400 500 600 700 800 900 1000 N om br e de p un ts d 'in te rè s Comerç, serveis i turisme sostenibles Tendència El nombre d’iniciatives de consum responsa- ble registrades en el Mapa B+S manté una tra- jectòria d’augment exponencial . Mentre que el nombre d’iniciatives registrades tant de mobilitat i accessibilitat com de participació i innovacions comunitàries es manté estable . Les iniciatives referides al comerç i serveis augmenten de ma- nera important . Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 77 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Reptes i oportunitats Els punts del Mapa B+S s’introdueixen, d’una banda a través d’informacions oficials de l’Ajuntament, i de l’altra a través de la realitza- ció de mapatges col·laboratius . En menor me- sura, també s’introdueixen punts d’interès per propostes de tipus individual . Els punts que es mostren en el Mapa B+S són, doncs, un reflex de l’existència d’aquesta informació sistematit- zada a escala municipal i d’allò que les entitats que organitzen mapatges troben interessant d’analitzar, conèixer i explicar . El procés d’identificació d’iniciatives socioambientals a través de mapat- ges col·laboratius ofereix també un espai d’interacció, de creació de xarxa social i de di- namització comunitària . Per a la consolidació d’aquest projecte, caldria donar a conèixer més l’eina a través d’un pla de difusió, animar a la realització de més mapatges i disposar d’una aplicació mòbil que faciliti la localització de punts d’interès, proposar-ne de nous, enviar fotografies, etcètera . Per saber-ne més: A Barcelona: Mapa Barcelona + Sostenible . 78 Indicador 5.2. Generació de residus municipals Residus municipals generats per persona i dia Resultat: 1,28 kg / h. per dia Expressa la quantitat de residus municipals generats en relació amb la població de la ciutat. Es consi- deren residus municipals generats als domicilis particulars, als comerços, a les oficines i als serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que per la seva naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en aquests llocs o activitats. També tenen la consideració de residus municipals els que provenen de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges, els animals domèstics morts, els mobles, els estris i els vehicles abandonats, els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i de reparacions domiciliàries. Fórmula: (Pes total de residus municipals generats / població total) / 365 dies Unitat: kg / h. per dia Periodicitat: Anual Font: Direcció de Neteja i Recollida de Residus. Ajuntament de Barcelona. Dades ambientals 2015. Àrea Metropolitana de Barcelona. Agència de Residus de Catalunya. Valors de referència: Objectiu de planificació: Pla de prevenció de residus de Barcelona, 2012-2020. Rellevància internacional: La Directiva 2008/98/CE sobre residus. Indicadors comuns europeus de sostenibilitat local. Organització Mundial de la Salut. Indicadors de salut de les ciutats sostenibles. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 79 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Resultat El volum de residus municipals generats l’any 2015 ha estat de 748 .672,54 tones, que correspon a un volum d’1,28 kg per habitant i per dia . L’origen dels residus és principal- ment la generació domiciliària (77%) segui- da de la comercial (8%) (Figura 1) . 77% 529.223,15 t 8% 853.601,48 t 2% 13.459,8 t 2% 14.948,16 t 4% 29.352,57 t 7%50.280,48 t Domiciliària Comercial Mercats Punts Verds Voluminosos Altres recollides* Figura 1. Origen dels residus municipals generats, 2015. Nota: *No inclou els residus de la neteja viària. Inclou els residus de Mercabarna, les recollides privades, altres recollides de parcs i jardins i la recollida d’animals morts. Per habitant i per dia Total Domiciliària Comercial Mercats PuntsVerds Voluminosos Altres recollides* 1,2% 1,3% 1,5% 0,5% -2,9% -4,2% 5,0% 4,9% -0,6% -0,4% -0,2% 0,0% 0,2% 0,4% 0,6% Figura 2. Variació interanual dels residus municipals generats, 2014-2015. Variació interanual La quantitat de residus municipals ge- nerats per habitant i per dia ha augmentat (+1,16%) i ha passat d’1,26 a 1,28 kg/h . per dia . La quantitat global de residus munici- pals generats pel conjunt de la població de la ciutat també s’ha incrementat (+1,30%), i ha passat de 739 .061 a 748 .672 tones . Els residus que més han augmentat han es- tat els voluminosos i els corresponents a la categoria d’“Altres recollides”, en la qual s’inclouen els provinents de Mercabarna, recollides privades, altres recollides de parcs i jardins (Figura 3) . Els residus que es recullen als punts verds i als mercats han disminuït (-4,22% i -2,92%, respectivament) . 80 Figura 3. Tendència de la generació de residus municipals, 2001-2015. Valor objectiu PPRB 2012-2020: 1,38 kg/h. dia 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Per habitant i per dia 1,41 1,40 1,49 1,52 1,52 1,50 1,54 1,52 1,46 1,43 1,36 1,27 1,24 1,26 Renda familiar disponible 13,80 14,20 14,80 16,10 17,20 17,90 18,70 19,80 19,90 19,30 19,10 18,90 18,80 19,30 2015 1,28 19,30 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 1,20 1,30 1,40 1,50 1,60 1,70 1,80 1,90 2,00 2,10 M ile rs d 'e ur os kg /h . p er d ia Tendència La generació de residus municipals per habi- tant i dia ha augmentat l’any 2015 per segon any consecutiu (Figura 4) a la vegada que la renda familiar disponible s’estabilitza . El manteniment de la capacitat de despesa de les llars continua afavorint el consum i la generació consegüent de residus municipals per habitant . L’augment del nombre de turistes que visiten la ciutat també ha contribuït a l’augment dels residus municipals generats . Si bé el valor assolit l’any 2015 conti- nua complint el valor objectiu establert pel Pla de prevenció de residus de Barcelona 2012- 2020 (d’1,38 kg/h . per dia), la possible tendèn- cia futura de creixement faria que es pogués sobrepassar el valor de referència . Aquest es- cenari d’augment dels residus municipals per habitant i dia sembla plausible si analitzem les dades de generació de residus en anys an- teriors en els quals la capacitat de consum de les llars ha estat semblant a l’actual . És el cas dels anys 2010 i 2011 . Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 81 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Reptes i oportunitats La tendència recent d’increment dels residus generats per habitant a la ciutat resulta paral·lela a la millora de la capacitat econòmica de les llars en el mateix període . El comportament dels dos indicadors entre els anys 2007 i 2012 fa pensar que és possible incidir en els patrons de consum de la població i dels agents econòmics per dis- minuir la quantitat de residus generats per ha- bitant i per dia a través del foment d’un consum més responsable i de proximitat . El Pla de prevenció de residus de Barce- lona (2012-2020) segueix constituint el marc d’acció per assolir una desmaterialització de l’economia domèstica . D’una banda, la trans- formació dels hàbits de consum de la població a través d’accions de sensibilització i de difusió de bones pràctiques esdevé clau . La realització de programes i projectes de prevenció de resi- dus a les escoles (per exemple, les activitats “Ens ho mengem tot”, i els plans de prevenció de residus en escoles en el marc del programa “Escoles + Sostenibles”) continua generant oportunitats per impulsar el canvi d’hàbits ne- cessari a les llars . També destaquen activitats de comunicació a la ciutadania com ara la re- alització de l’exposició “On van els meus resi- dus?” . D’altra banda, s’han ampliat els àmbits d’actuació del Pla de prevenció de residus in- corporant-hi altres sectors (per exemple, fires i congressos i sector tèxtil) i s’han consolidat les accions de reutilització als punts verds de la ciutat a través d’entitats socials . Per saber-ne més: A Barcelona: Pla de prevenció de residus mu- nicipals de Barcelona 2012-2020 . Ajuntament de Barcelona . Programa metropolità de gestió de residus municipals (PMGRM) . Àrea Metropolitana de Barcelona . A Catalunya: Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20), 2013-2020 . Departament de Te- rritori i Sostenibilitat - Agència de Residus de Catalunya . 82 Indicador 5.3. Recollida selectiva de residus Proporció de residus municipals recollits selectivament Resultat: 36,30% de les llars Expressa la proporció en pes de residus municipals (vegeu-ne la definició en l’Indicador 5.2.) recollits de manera selectiva en relació amb el pes total de residus municipals generats. Es refereix a la recollida selectiva bruta, que inclou els impropis (residus que no corresponen a la fracció residual objecte de la recollida). Fórmula: Pes brut dels residus recollits selectivament (inclosos els impropis) / pes de residus municipals Unitat: % Periodicitat: Anual Font: Direcció de Neteja i Recollida de Residus. Ajuntament de Barcelona. Dades ambientals 2015. Àrea Metropolitana de Barcelona. Agència de Residus de Catalunya. Valors de referència: Objectiu de planificació: Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020. Departament de Territori i Sostenibilitat. Agència de Residus de Catalunya. Rellevància internacional: La Directiva 2008/98/CE sobre residus. Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 83 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 % recollida selectiva Tones recollida selectiva Tones resta 0,50% 1,81% 1,01% 0,00% 0,20% 0,40% 0,60% 0,80% 1,00% 1,20% 1,40% 1,60% 1,80% 2,00% Figura 2. Variació interanual de la recollida selectiva de residus municipals, 2014-2015. Resultat El 36,30% del volum de residus municipals generats s’ha recollit a través de processos se- lectius . D’aquest volum, la matèria orgànica és la fracció més important (43%), seguida del paper i cartró (19%) i del vidre (13%) (Figura 1) . 43% 118.261 t 19% 51.865 t 13% 34.136 t 7% 19.776 t 11% 29.353 t 7% 18.362 t Matèria orgànica Paper-cartró Vidre Envasos Voluminosos Altres recollides Figura 1. Recollida selectiva de residus municipals per fraccions, 2015. Variació interanual La quantitat de residus municipals reco- llits selectivament ha augmentat lleugerament (+1,81%), i ha passat de 266 .924 tones a 271 .753 tones entre els anys 2014 i 2015 . La proporció que aquest volum suposa sobre el total de re- sidus sòlids municipals s’ha mantingut pràc- ticament estable en relació amb l’any passat (+0,5%) . 84 Tendència La proporció de residus sòlids recollits se- lectivament ha augmentat des de l’any 2001, i va assolir l’any 2010 el valor màxim de tota la sèrie temporal . A partir d’aquest any va disminuir i s’ha estabilitzat en els últims anys (2013, 2014 i 2015) al voltant del 36% de la quantitat total Figura 3. Tendència de la recollida selectiva de residus municipals, 2001-2015. Valor objectiu PRECAT20: 60% 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Altres recollides 11.716 13.508 14.775 14.746 18.821 21.864 24.963 24.645 24.538 24.491 22.182 19.099 19.659 Voluminosos 22.768 23.950 28.222 30.322 31.267 31.803 31.577 29.842 29.923 26.215 27.063 25.909 26.687 Envasos 8.080 9.504 10.644 11.696 12.661 14.086 17.053 18.462 18.748 20.805 20.560 19.737 18.990 Vidre 16.744 18.256 20.053 21.675 23.859 25.901 29.834 31.285 31.675 32.844 32.854 32.512 32.592 Paper-cartró 27.253 27.865 57.199 65.163 79.268 86.944 94.855 97.802 87.403 86.670 67.219 58.108 48.639 Matèria orgànica 14.099 27.642 74.685 86.721 86.295 86.207 86.913 85.319 84.520 140.427 133.344 122.537 117.477 % recollida selectiva 13,42% 16,03% 24,68% 27,18% 29,42% 31,43% 33,04% 33,44% 33,35% 42,26% 40,75% 40,03% 36,16% 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 To ne s 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% % re co lli da s el ec ti va 2014 19.045 27.957 19.098 33.193 50.170 117.460 36,12% 2015 18.362 29.353 19.776 34.136 51.865 118.261 36,30% de residus sòlids generats . Aquest valor es manté per sota de l’objectiu del 60% marcat pel Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) . Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 85 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Per saber-ne més: A Barcelona: Dades de la recollida de residus 2015 . Ajuntament de Barcelona . Programa metropolità de gestió de residus muni- cipals (PMGRM) . Àrea Metropolitana de Barcelona A Catalunya: Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRE- CAT20), 2013-2020 . Departament de Territori i Sostenibilitat - Agència de Residus de Catalunya . Reptes i oportunitats L’augment en els últims anys dels residus municipals generats tant en termes absoluts com per habitant i dia (consulteu l’indicador 5 .2 .) no ha repercutit en la proporció de residus municipals recollits selectivament, que s’està mantenint constant en el temps . Això es pot traduir en la consolidació dels hàbits domèstics i comercials de separació dels residus . Aquesta constatació planteja la necessitat de seguir im- pulsant estratègies d’incidència en els hàbits de separació en origen dels residus domèstics i comercials a través de campanyes de sensi- bilització i informació i de millora continuada dels processos de recollida selectiva dels re- sidus . D’altra banda, si bé l’augment incipient del volum recollit selectivament d’algunes fraccions pot apuntar l’inici d’un període de millora potencial d’aquest indicador, també pot reflectir aquest increment del volum total de residus sòlids municipals generats . 86 Indicador 5.4. Destí dels residus municipals Destí dels residus municipals Resultat: Destí dels residus municipals: 55,7% tractament mecanicobiològic, 5,5% val. energètica (incineració), 1% val. energètica (biomassa), 35,5% valorització material, 2,6% dipòsit controlat Expressa on van els residus municipals recollits (vegeu-ne la definició en l’indicador 5.2.). Es recull la pro- porció de residus municipals que van als destins següents: •  Tractament mecanicobiològic: tractament de la fracció resta, on se separen els materials reciclables. •  Valorització energètica: residus enviats directament a valoritzar energèticament. •  Valorització material: inclou el reciclatge de vidre, paper i cartró, envasos lleugers, voluminosos, residus dels punts verds i altres recollides específiques; el compostatge de residus orgànics de parcs i jardins i de la fracció orgànica recollida selectivament, i, finalment, la fracció orgànica que s’envia a tractament mecanicobiològic. •  Deposició controlada: residus que s’envien directament a dipòsit controlat. Fórmula: Pes dels residus segons destí / pes total dels residus municipals Unitat: % Periodicitat: Anual Font: Direcció de neteja i recollida de residus de l’Ajuntament de Barcelona Dades ambientals 2015. Àrea Metropolitana de Barcelona. Agència de Residus de Catalunya. Valors de referència: Objectiu de planificació: Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020. Departament de Territori i Sostenibilitat. Agència de Residus de Catalunya. Rellevància internacional: La Directiva 2008/98/CE sobre residus. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 87 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Resultat La proporció més gran dels residus municipals té com a destí primari els ecoparcs metropolitans (56%; 416 .860 tones) on se’n porta a terme el trac- tament mecanicobiològic per augmentar, poste- riorment, la proporció de residus valoritzats . La proporció mínima de residus valoritzats ha estat del 41,7% (35,3%, valorització material; 1%, valo- rització energètica de biomassa, i 5,4%, valoritza- ció energètica d’incineració), mentre que la pro- porció dels que han tingut com a destí el dipòsit controlat ha estat un mínim del 2,6% . Aquestes proporcions poden haver estat superiors perquè no inclouen els residus tractats que han sortit de les plantes de tractament mecanicobiològic . 5% 40.474 t 3% 19.585 t 1% 7.094 t 35% 264.659 56% 416.860 t Valorització energètica: incineració Dipòsit controlat Valorització material Tractament mecanicobiològic Val. energètica: central biomassa (poda) Compostatge Reciclatge envasos Reciclatge vidre Reciclatge voluminosos Reciclatge paper cartró Fracció orgànica de tractament mecanicobiològic 1% 41% 20% 11% 13% 7% 7% Valorització energetica poda Altres Figura 1. Destí dels residus municipals, 2015. Figura 2. Tipus de tractament de la proporció de resi- dus valoritzats materialment, 2015. Dels residus materialment valoritzats, la fracció més important correspon a l’orgànica que prové del tractament mecanicobiològic (41%), seguida del reciclatge de paper i cartró (20%) i del reciclatge del vidre (13%) (Figura 2) . 88 Figura 3. Variació interanual de la proporció de residus valoritzats, 2014-2015. Variació interanual La proporció de residus municipals que van directament a dipòsit controlat ha dismi- nuït (-17,8%) i la de residus valoritzats també (-1,4%), que passa del 42,3% al 41,7% . La causa d’aquesta disminució del volum de residus va- loritzats és, principalment, la disminució dels residus valoritzats energèticament (-12,9%) . La proporció de residus valoritzats materialment ha augmentat una mica (+0,8%) (Figura 3) . -1,4% -12,9% 0,8% -17,8% 2,1% -2,0% -1,5% -1,0% -0,5% 0,0% 0,5% Valor. total Valor. energ. Valor. material Dipòsit controlat Tract. mecbio. Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 89 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Tendència El volum i la proporció de residus municipals que rep tractament mecanicobiològic (frac- ció resta) segueix una tendència d’augment, mentre que la que té com a destinació final el dipòsit controlat disminueix gradualment . A la vegada es dóna un lleuger increment de la pro- porció de residus valoritzats materialment i una disminució del volum de residus valoritzats energèticament . Figura 4. Tendència en el destí dels residus, 2012-2015. 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Dipòsit controlat 41.292 29.114 23.527 Tractament mecànicobiològic resta 370.232 401.900 403.188 Valorització energètica 61.189 35.962 53.527 Valorització material 274.235 257.185 259.318 % valorització material 36,71% 35,51% 35,06% 19.585 416.860 47.568 264.659 35,35% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 450.000 To ne s de re si du s Valor objectiu 2020 valorització material: 55% Valor objectiu dipòsit controlat 2018: 0% A l’hora d’interpretar les dades de valo- rització i deposició controlada s’ha de tenir en compte que aquestes proporcions po- drien ser superiors, ja que no comptabilitza la quantitat de residus resultants del tracta- ment mecanicobiològic, que manté una ten- dència d’increment . 90 Reptes i oportunitats L’augment constant de la fracció de residus recollits no selectivament (fracció resta) inci- deix directament en l’augment dels residus que reben tractament mecanicobiològic . Aquest in- crement planteja la necessitat de millorar, en primera instància, la recollida selectiva dels residus i específicament de la fracció orgànica que constitueix una part important de la frac- ció resta . D’altra banda, la millora de l’eficiència del tractament mecanicobiològic pot contribuir a fer disminuir la proporció de residus que van al dipòsit controlat com a destinació final i fer augmentar la proporció de residus valoritzats (materialment i energèticament) . D’altra banda, el creixement de la propor- ció de residus valoritzats energèticament mi- tjançant incineració planteja el repte de millorar la separació en origen dels residus, la recollida selectiva i l’eficiència del tractament mecani- cobiològic per garantir que només es valoritza energèticament aquella fracció dels residus no reciclable . D’aquesta manera, la proporció de residus que hauria de rebre aquest tractament hauria de ser molt petita i potenciar-se la valorització energètica dels residus de biomassa originats en el manteniment dels parcs i jardins . L’anàlisi del flux dels residus en les fases de tractament i abocament planteja la necessi- tat de processos de coordinació entre el conjunt d’agents implicats en aquest cicle per dotar-se de les eines necessàries de gestió de la informació . Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 91 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Per saber-ne més: A Barcelona: Programa metropolità de gestió de residus municipals (PMGRM) . Àrea Metropolitana de Barcelona . A Catalunya: Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20), 2013- 2020 . Departament de Territori i Sostenibilitat - Agèn- cia de Residus de Catalunya . 92 Bona pràctica Descripció de la iniciativa L’Escola Impremta és un projecte amb què es busca crear una xarxa de donacions imprem- ta-escola, basant-se en un model de proxi- mitat . Amb el projecte es proposa donar, de manera gratuïta, material sobrer que generen les impremtes a les escoles . Una impremta genera molt de material sobrer que es pot reutilitzar i que normalment es recicla: pe- tits retalls de cartolina, tires de paper, tubs de cartró, etcètera . Les escoles en treuen un profit sorprenent . Els fulls que han sobrat d’una darrera impressió es poden convertir en una llibreta on aprendre càlcul, o uns tubs de cartró es converteixen en un arbre de Na- dal . Hi ha una gran quantitat de material que es pot reconduir a les escoles amb uns cos- tos baixíssims . D’aquesta manera, les esco- les poden dedicar el pressupost de material a altres necessitats, per exemple a millorar la biblioteca, el laboratori o el menjador . Escola Impremta Una xarxa de donacions basada en un model de proximitat A causa de les retallades constants hi ha moltes escoles que no poden fer front a la compra de material per a projectes pedagò- gics . El seu pressupost es destina als impa- gaments de matrícules o menjadors . Moltes capacitats cognitives que es desen- volupen a l’escola tenen relació amb la ma- nipulació física de material, des d’habilitats psicomotrius fins al desenvolupament de la creativitat; el material és un be necessari en quasi tots els projectes pedagògics . Cal sen- sibilitzar les impremtes de la necessitat de donar el material sobrant a les escoles que tinguin al seu voltant . L’objectiu és aconse- guir, finalment, una xarxa d’impremtes i es- coles perquè la donació de material sigui un flux fluid i normalitzat basat en un sistema de proximitat . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 93 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicadors associats Com a objectiu secundari veiem que aquesta plataforma també es pot utilitzar com a eina d’innovació i aprenentatge en el sector peda- gògic . Els treballs que s’hagin elaborat amb el material cedit poden servir d’inspiració per a altres professors i els seus projectes pedagògics . En una segona fase ens propo- sem que les empreses que demanin el servei d’impremta cedeixin una part de la impressió a les escoles perquè puguin imprimir tot el material que avui dia fan per mitjà de fotocò- pia i que també els resta molt de pressupost . •  Nota de premsa •  Programa de TV3 •  Entrevista a RNE3 Objectiu del Compromís Ciutadà per la Sos- tenibilitat: 5 . Ús racional dels recursos: de la societat del consum al consum responsable . Durada: Va començar cap al 2013 i no té una durada concreta . Valors destacables de la bona pràctica: Col·laborativa, innovadora, comunicativa, re- plicable, pedagògica . . . Impulsor: Josep Amat . Contacte: Josep Amat | josepamat@agorient . com | http://escolaimpremta .com/ Col·laboradors: Vanguard i Gràfiques Orient . Amics d’Escola Impremta: Carla Baella, Pablo González, Adrián Sorribas, Isis Boet, Luis Ruiz, Xavier Oró, Sergi Guix, Dolors Fernández . Un agraïment molt especial a la Setmana Eu- ropea de la Prevenció de Residus (Generalitat de Catalunya) . Més de 120 escoles beneficiàries. Més de 20 .000 kg de material donat . 600 tallers. Més de 3 .000 kg de paper imprès per a escoles amb problemes econòmics en el marc de col·laboració amb l’empresa de paper Antalis. Més de 2 .900 reproduccions del vídeo explicatiu del projecte. Mencions a Catalunya Ràdio, diari El Punt Avui i un progra- ma a TV3 dedicat. 200 seguidors Nominació al Premi Europeu de Prevenció de Residus. 300 fans Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social de la intervenció sectorial a la coordinació efectiva Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 95 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Indicador 6.1. Despesa municipal en els àmbits ambiental i social Proporció de la despesa municipal en polítiques de medi ambient i socials Resultat: 75,1% de despesa municipal dedicada a l’àmbit ambiental i social Expressa la proporció de la despesa corrent municipal executada el 31 de desembre en polítiques de medi am- bient i socials. S’inclouen en l’àmbit ambiental les categories de classificació següents de la despesa municipal: •  Medi ambient, que inclou els programes de gestió dels espais verds i la biodiversitat, de protecció de la contaminació acústica-lumínica-atmosfèrica, d’educació ambiental i de gestió i promoció dels recursos energètics. •  Benestar comunitari, que inclou els serveis urbans com ara neteja, residus i enllumenat. •  Habitatge i urbanisme, que inclou programes com ara els de promoció i gestió d’habitatge de protecció pública, de conservació i rehabilitació de l’edificació o de pavimentació de vies públiques. •  Transport públic, que inclou els programes de transport col·lectiu urbà i els d’altres trasports de viat- gers (p.e., Bicing). S’inclouen en l’àmbit social les categories de classificació següents de la despesa municipal: •  Seguretat i mobilitat ciutadana, que inclou els programes de seguretat ciutadana, de prevenció de la delinqüència i de control i regulació de l’estacionament de via pública, entre altres. •  Pensions, que inclou el pagament de les pensions per part de l’Ajuntament. •  Serveis socials i promoció social, que inclou els programes d’atenció a la infància i a l’adolescència, d’atenció a la gent gran i d’atenció a les persones en situació de pobresa o risc exclusió, entre altres. •  Salut, que inclou els programes de promoció i protecció de la salut i d’assistència sanitària. •  Educació, que inclou els programes de funcionament de centres educatius (escoles bressol, in- fantil i primària, educació especial, secundària i formació professional), de promoció educativa i d’ensenyaments musicals i artístics, entre altres. •  Cultura, que inclou els programes de biblioteques, de museus i arts plàstiques, d’arts escèniques i música i de promoció cultural, entre altres. •  Esport, que inclou els programes de gestió i promoció de l’esport, d’instal·lacions esportives i d’esdeveniments esportius. Fórmula: ∑ de la despesa de les categories ambiental i social / despesa corrent total Unitat: % Periodicitat: Anual Font: Dades de liquidació del pressupost 2015. Gerència d’Economia, Empresa i Ocu- pació. Ajuntament de Barcelona. Valors de referència: Valor Unió Europea. OECD / Eurostat Joint Questionnaire on Environmental Protection Expenditure and Revenues (JQ-EPER). Rellevància internacional: Indicador Eurostat. | Proporció de la despesa pública dedicada a protecció ambiental. 96 Resultat Les despeses corrents dels serveis i les ac- tuacions en l’àmbit social i ambiental han estat de 1 .523 milions d’euros, xifra que representa el 75,1% de les despeses corrents totals (figura 1) . Els programes que concentren un volum més im- Serveis, béns i actuacions en medi ambient i àmbit social Actuacions de caràcter econòmic Serveis de caràcter general (sense FC, reserves, imprev.) Transferències a altres administracions Administració financera i tributària Deute públic Òrgans de govern Fons de contingència general, reserves i imprevistos 75,1% 5,4% 7,6% 4,5% 4,8% 1,3% 1,3% 0,0% Medi Ambient Habitatge i urbanisme Transport públic Benestar comunitari (serveis urbans) Seguretat i mobilitat ciutadana Serveis socials i promoció social Cultura Educació Esport Sanitat Pensions 3,4% 7,1% 8,7% 26,1% 19,3% 16,4% 8,2% 7,6% 1,6% 1,5% 0,0% Figura 1. Distribució de la despesa del Govern municipal, 2015. Figura 2. Distribució de la despesa social i en medi ambient del Govern municipal, 2015. portant de recursos són els de seguretat i mo- bilitat ciutadana en l’àmbit social (19,3% de la despesa) i benestar comunitari en l’àmbit am- biental (26,1% de la despesa) (figura 2) . Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 97 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Variació interanual a despesa municipal en medi ambient i acció social ha augmentat en termes absoluts (+7,3%, passant de 1 .419 a 1 .523 milions d’euros) si bé, i en termes relatius a la despesa global, ha dis- minuït molt lleugerament (-0,2%), passant del 75,5% al 75,1%) . De la mateixa manera, la proporció de la des- pesa específica en polítiques ambientals i so- cials ha augmentat en termes absoluts (+6% i +8,9%, respectivament) . En termes relatius, ha disminuït lleugerament la referent a les políti- ques socials (-1,5%) i ha augmentat la referent a les polítiques ambientals (+1,3%) . Figura 3. Evolució de la despesa social i en medi ambient del Govern municipal, 2014-2015. Total: medi ambient i social Social Medi ambient 7,3% -0,2% 6,0% -1,5% 8,9% 1,3% -3,0% -1,0% 1,0% 3,0% 5,0% 7,0% 9,0% Despesa % Despesa Despesa % 98 Tendència La proporció de la despesa municipal desti- nada a polítiques socials i ambientals continua, l’any 2015, per sobre del valor de l’any 2011, i es manté pràcticament estable des de l’any 2012 . La proporció de la despesa destinada a políti- ques socials disminueix lleugerament respecte a la de l’any passat; disminució que pràctica- Figura 4. Tendència de la despesa social i en medi ambient del Govern municipal, 2010-2015. ment es compensa amb l’increment de la pro- porció de despesa destinada a polítiques am- bientals . Observant l’evolució de la despesa en aquests dos àmbits en termes absoluts, veiem que ha anat augmentant progressiva- ment des del 2011, passant de 1 .333 milions a 1 .523 milions l’any 2015 . 2011 2012 Medi ambient (M€) 610,5 619,3 722,8 753,4 Medi ambient i social (M€) 1.333,3 1.372,7 Medi ambient (% despesa global) 34,11% 34,25% Social (% despesa global) 40,38% 41,67% Medi ambient i social (% despesa global) 74,49% 75,92% 0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% M ili on s € Social (M€) 2013 622,1 766,3 1.388,4 33,84% 41,68% 75,52% 2014 634,0 785,7 1.419,7 33,63% 41,67% 75,30% 2015 690,7 832,9 1.523,6 34,1% 41,1% 75,1% Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 99 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Per saber-ne més: A Barcelona: Recursos i indicadors de re- sultats dels programes pressupostaris de l’Ajuntament de Barcelona A Europa: Energy, transport and environment indicators . Eurostat Pocketbooks . 2015 . Reptes i oportunitats El principal repte en el seguiment de la des- pesa municipal en els àmbits ambiental i social segueix sent l’ús d’eines de comptabilitat ana- lítica que permetin portar a terme una anàlisi específica de les despeses de cada programa per tal d’estimar la despesa global en aquests dos àmbits . L’ús d’aquests instruments presen- ta l’oportunitat de millorar l’exercici de disseny pressupostari d’aquestes polítiques públiques a partir d’una classificació de les despeses en cada àmbit (per exemple, en l’àmbit ambien- tal, distingint les despeses de prevenció o de mitigació d’impactes) . D’altra banda, el fet que l’arquitectura pressupostària sigui viva i que l’adscripció de determinats programes a les di- verses polítiques pugui variar, genera algunes limitacions a l’hora de comparar les dades de la despesa agregada dels diferents programes . L’anàlisi dels resultats específics dels pro- grames en termes ambientals i socials, jun- tament amb l’anàlisi del seu cost, pot contri- buir a avaluar i fer seguiment de l’eficiència d’aquestes polítiques públiques . La tasca que ha fet en aquest sentit l’Ajuntament de Barce- lona a través del Portal d’Estratègia i Finances genera oportunitats per seguir aprofundint en aquesta anàlisi . 100 Indicador 6.2. Endeutament del Govern municipal Deute i capacitat de retorn Resultat: 32,8% de deute viu Expressa l’endeutament financer del Govern municipal (en termes absoluts i per habitant) viu el 31 de desembre, així com la capacitat de retorn en termes del Sistema Europeu de Comptes (SEC), expressada com la proporció que suposa el deute sobre els ingressos corrents (capítols 1 a 5). Fórmula: (Deute viu el 31 de desembre / drets reconeguts (capítols de l’1 al 5) (en termes SEC)x100 Unitat: % Periodicitat: Anual Font: Web municipal d’Estratègia i Finances, Ajuntament de Barcelona. Valors de referència: Objectiu de planificació: Llei orgànica 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic 2014-2016. Rellevància internacional: Indicador Unió Europea (Eurostat Government Debt Survey). Indicadors comuns europeus de sostenibilitat local. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 101 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Resultat El deute viu del Govern municipal és de 836 milions d’euros el 2015 (figura 1) . L’endeutament per habitant resultant és de 520,8 euros/habi- tant . El volum de deute viu el 2015 és moderat, i representa un terç (33%) dels ingressos corrents de l’any anterior (figura 2) . Variació interanual L’any 2015, l’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona ha disminuït, tant en termes abso- luts (-14%) com per habitant (-14,1%) . La capaci- tat de retorn del deute amb ingressos corrents en termes del SEC ha millorat, ja que la propor- ció del deute sobre els ingressos corrents (capí- tols de l’1 al 5) ha disminuït (-15%, passant del 38,6% al 32,8%) . Aquesta disminució, principal- ment, ha estat a causa de l’amortització (retorn) d’una part del deute i la no-realització de noves operacions d’endeutament . 2.533 M 58 M 167 M 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Operacions financeres (endeutament) Operacions de capital Operacions corrents (impostos, taxes, preus, etc.) 2.533 836 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 Ingressos corrents Deute M ili on s d' eu ro s -20% -15% -10% -5% 0% -15,0% Deute Deute viu/ hab. Capacitat de retorn del deute -14,0% -14,1% Figura 1. Distribució dels ingressos del Govern municipal, 2015. Figura 2. Ingressos corrents i deute pendent del Govern municipal, 2015. Figura 3. Variació interanual del deute del Govern municipal, 2014-2015. 102 Tendència L’endeutament del Govern municipal (en ter- mes absoluts i relatius per habitant) continua en la trajectòria de descens iniciada l’any 2010 . El deute absolut de l’any 2015 es manté encara per sobre dels valors de l’any 2009 (750,1 milions d’euros) . El deute per habitant també continua baixant, si bé també es manté per sobre del de l’any 2009 . La capacitat de retorn del deute per part del Govern municipal continua augmentant en disminuir la proporció que el deute supo- Figura 4. Tendència del deute del Govern municipal, 2005-2015. sa dels ingressos corrents respecte als anys anteriors . Això ha fet que el deute relatiu de l’any 2015 hagi estat el més baix de tota la sèrie temporal, mantenint-se per sota del va- lor màxim de deute que l’Ajuntament ha fixat (60% dels ingressos corrents) d’acord amb el Protocol de dèficit excessiu . Aquesta reducció del volum de deute continua incidint en la re- ducció de la despesa en interessos i altres cà- rregues del deute . €/ h . 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Deute viu per habitant 720,8 660,9 581,7 476,6 462,6 741,1 674,8 718,8 683,3 Capacitat de retorn del deute 62,6 53,8 41,1 33,7 33,6 58,5 57,9 52,1 46,7 2014 606,4 38,6 2015 520,8 32,8 0 100 200 300 400 500 600 700 800 Valor objectiu del límit del deute: 60% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 103 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Per saber-ne més: A Barcelona: Memòria justificativa del cost i rendiment dels serveis públics i del grau de compliment dels objectius . 2015 . Direcció de Pressupostos i Política Fiscal . Ajuntament de Barcelona . Reptes i oportunitats Amb relació a l’estat de les finances mu- nicipals, l’any 2015 s’ha assolit un resultat de capacitat de finançament (superàvit en ter- mes del Sistema Europeu de Comptes (SEC)) de 100,2 milions d’euros, el qual, juntament amb una tendència de reducció del deute, permet a l’Ajuntament de Barcelona gaudir d’una situació de solvència i sostenibilitat financera . D’altra banda, la reducció del deute continua generant la reducció progressiva de les despeses de la cà- rrega del deute (interessos principalment), cosa que permet alliberar cada cop més recursos per dedicar-los a polítiques que permetin beneficiar, de manera directa, la ciutadania . 104 Indicador 6.3. Certificacions en l’àmbit de la sostenibilitat Nombre de certificacions en l’àmbit de la sostenibilitat Resultat: 292 certificacions vigents Expressa el nombre de certificacions ambientals o socials a Barcelona, de caràcter voluntari i vigents el 31 de desembre de l’any de l’informe. Inclou les tipologies següents: •  Nombre d’empreses amb sistema de gestió ambiental EMAS (EU Eco-Management and Audit Sche- me), atorgada per la CE. •  Nombre de certificacions de Turisme responsable: Biosphere, atorgada per l’Institut de Turisme Res- ponsable (ITR). Inclou les etiquetes Hotel Biosphere i Bioshpere World Class Destination. •  Nombre d’edificis amb certificat de construcció i manteniment amb algun dels següents certificats BREEAM (Building Research Establishment Environmental Assessment Methodology, atorgada per BREEAM España); LEED (Leadership in Energy & Environmental Design, atorgada per US Green Buil- ding Council) i GBCe - VERDE (atorgada per Green Building Council España). •  Nombre d’empreses que ofereixen productes o serveis amb Etiqueta ecològica europea (Ecolabel), atorgada per la Generalitat de Catalunya. •  Nombre d’empreses que ofereixen productes o serveis amb Distintiu de Garantia de Qualitat Ambien- tal (DGQA), atorgada per la Generalitat de Catalunya. •  Nombre d’empreses que han signat Acords Voluntaris per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, iniciativa liderada per la Generalitat de Catalunya. S’acompanya l’indicador amb el PIB de la ciutat. Fórmula: ∑ Certificacions vigents de les tipologies incloses Unitat: Nombre Periodicitat: Anual Font: Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. Direcció Operativa de Turisme i Esdeveniments de Barcelona Activa, Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació. Pàgina web del BREEAM i el LEED. Valors de referència: Valor de la Unió Europea. Rellevància internacional: Indicador Eurostat de desenvolupament sostenible. Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 105 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Resultat El nombre total de certificacions ambientals i socials vigents és de 292 . Entre les certificacions d’urbanisme, edificació i manteniment, les més nombroses són les BREEAM . Entre les certificacions de gestió empresa- rial i organitzativa, les més presents són les dels acords voluntaris per re- duir les emissions de gasos amb efec- te d’hivernacle (148), seguides de les EMAS (60) (figura 1) . 0 GBCe - VERDE LEED BREEAM Biosphere Ecolabel Acords Voluntaris CO2 Distintiu GQA EMAS Urbanisme i edificació Gestió turística Productes ecològics Gestió empresarial i organitzativa 7 12 18 7 5 148 35 60 20 40 60 80 100 120 140 160 Figura 1. Distribució de les certificacions ambientals i socials vigents, 2015. Variació interanual El nombre de certificacions en l’àmbit de la sostenibilitat ha augmen- tat amb relació a l’any anterior (+23,7%) . La certificació que més ha augmen- tat en termes relatius ha estat la LEED (Leadership in Energy & Environmental Design) en el sector de l’urbanisme i l’edificació . Entre les certificacions de gestió empresarial i organitzativa des- taca un increment del nombre d’acords voluntaris de reducció de gasos amb efecte d’hivernacle (+35,8%) i el de dis- tintius GQA (+40%) . Total certificacions GBCe - VERDE LEED BREEAM Biosphere Ecolabel Acords Voluntaris CO2 Distintiu GQA EMAS Urbanisme i edificació Gestió turística Productes Gestió empresarial i organitzativa 23,7% 40,0% 71,4% 38,5% 40,0% 0,0% 35,8% 40,0% 3,4% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% Figura 2. Variació interanual de les certificacions ambientals i socials, 2014-2015. 106 Tendència El nombre total de certificacions de sosteni- bilitat vigents manté una tendència d’augment . Per a les certificacions de gestió empresa- rial i organitzativa, s’observa que mentre els acords voluntaris continuen creixent de manera continuada, el nombre de certificacions EMAS torna a disminuir, i se situa per sota del valor de l’any 2010 (figura 3) . Pel que fa al nombre de certificacions ator- gades en l’àmbit de l’urbanisme i l’edificació sostenibles (BREEAM, LEED i GBCe-VERDE), Figura 3. Tendència del nombre de certificacions ambientals i socials vigents, 2013-2015. continua creixent . D’igual manera, el nombre de certificats de gestió sostenible d’hotels i equipaments turístics augmenta al llarg del període analitzat . Pel que fa la certificació ecològica de pro- ductes, es manté en una trajectòria constant . Si bé la demanda creixent de productes ecolò- gics està afavorint l’increment del nombre de productes certificats al mercat, la major part de les empreses es localitzen fora de la ciutat . 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 EMAS 24 33 41 62 62 67 53 DISTINTIU GQA 8 14 20 18 12 14 23 Acords Voluntaris CO2 78 Ecolabel 5 Biosphere 4 BREEAM 11 LEED 4 GBCe - VERDE 5 Total certificacions 183 2014 58 25 109 5 5 22 7 5 236 2015 60 35 148 5 7 18 12 7 292 0 50 100 150 250 200 350 300 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 N om br e N om br e Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 107 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 cat d’acords voluntaris resulta més flexible i obert, i possibilita l’adhesió de les empreses i entitats a partir de compromisos específics de reducció de les emissions generades . Si bé l’abast de la certificació EMAS és més extens, i s’enfoca a la millora integral i continuada de les empreses i organitzacions, s’observa un lleuger increment que assenyala el valor afe- git d’aquest sistema de certificació tant en l’àmbit nacional com internacional . Per saber-ne més: A Catalunya: Estratègia Catalana d’Ecodisseny . Per una economia circular i ecoinnovadora . Generalitat de Catalunya . Distintiu de Garantia de Gestió de Qualitat . Departament de Territori i Sostenibilitat . Ge- neralitat de Catalunya . Acords voluntaris de reducció de gasos d’efecte hivernacle . Oficina Catalana de Can- vi Climàtic . Generalitat de Catalunya . A Europa: Revista Qualitat Ambiental . Club EMAS i Direcció General de Qualitat Ambien- tal UE . Reptes i oportunitats Pel que fa a les certificacions d’edificació sostenible, s’observa que la major part dels edi- ficis certificats corresponen a centres comer- cials, edificis d’oficines i grups d’habitatges de protecció oficial . Cal destacar que l’Ajuntament de Barcelona està treballant en l’obtenció del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental per a edificis d’oficines . Alguns museus de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i alguna biblio- teca tenen el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental . Continua constituint un repte seguir certificant tant els edificis públics ja construïts com els de nova construcció . Pel que fa al nombre de certificacions rela- cionades amb la gestió d’equipaments turístics, com ara la certificació Biosphere, pràcticament s’ha duplicat en només un any . El fet que el nombre d’hotels certificats amb relació al nom- bre total d’hotels a la ciutat sigui baix (5 dels 401 totals l’any 2015), planteja el repte de seguir difonent la diversitat de sistemes de certifica- ció que es poden adequar a les necessitats es- pecífiques del sector . D’altra banda, el Distin- tiu de Garantia de Qualitat Ambiental també té categories per a establiments turístics (1 hotel de Barcelona i algun alberg ja el tenen) . Actual- ment, la Generalitat de Catalunya està adap- tant aquesta certificació a les especificitats dels hotels de Barcelona . Pel que fa a la trajectòria del nombre d’empreses certificades pels criteris ambientals de la seva gestió, continua destacant l’augment continuat del nombre d’acords voluntaris per re- duir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle per sobre del de la resta de certificacions (DGQA i EMAS) . En aquesta diferència hi contribueix el fet que els requisits per obtenir el certifi- 108 Descripció de la iniciativa Balanç Social és una eina de rendició de comptes per mesurar l’impacte social, am- biental i de bon govern . Les organitzacions que utilitzen aquesta eina poden fer servir els resultats per millorar internament i per- met tenir dades agregades dels estàndards ètics de l’Economia Solidària i el Mercat So- cial . El Balanç Social avalua de manera sis- temàtica, objectiva i periòdica sis grans ca- racterístiques de qualsevol empresa o entitat que vulgui ser socialment responsable: la de- mocràcia, la igualtat, el compromís ambien- tal, el compromís social, la qualitat laboral i la qualitat professional . Un cop fet el Balanç Social, les organitzacions poden estendre’n l’ ús i la funcionalitat inter- na . D’una banda, poden elaborar la seva me- mòria de responsabilitat social a partir d’una plantilla de memòria, que disposa d’una taula d’equivalències tècniques amb els indicadors del Global Reporting Initiative . De l’altra, a partir dels compromisos de millora expres- sats per les organitzacions amb la sol·licitud del segell, la Comissió de Balanç Social in- tenta generar dinàmiques d’intercooperació perquè siguin les mateixes organitzacions de l’economia social i solidària les que ajudin les altres a complir els compromisos de millora . Balanç social Per la transparència i la construcció de Mercat Social Resultats destacats de l’informe del 2015: •  Hi ha majoria de dones en l’estructura labo- ral, un 60%, tant en nombre total de treba- lladores com en els càrrecs de responsabili- tat executiva. Als principals espais de presa de decisions la paritat és gairebé total. •  El 25% de les persones ocupades provenen de situacions de risc d’exclusió social. •  De mitjana, el sou més alt és pràcticament dues vegades més elevat que el més baix. Bona pràctica Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 109 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 •  El 90% de les organitzacions fan recollida selectiva de residus, utilitzen paper reciclat i desenvolupen pràctiques d’estalvi i eficièn- cia energètica. •  20 de les 25 organitzacions treballen amb finances ètiques: de mitjana, el 21% dels di- pòsits i el 24% dels préstecs rebuts. •  El 25% de les compres es realitzen dins de l’àmbit de l’economia social i solidària. •  La mitjana de qualitat laboral se situa en un 7,92 sobre 10. Les millors puntuacions fan referència a aspectes motivacionals vin- culats al suport mutu, l’autonomia i la rea- lització personal pel fet de pertànyer a un col·lectiu. El 2015, un total de 25 organitzacions mem- bres de la xarxa Barcelona + Sostenible van elaborar el seu propi Balanç Social i es van recollir les dades en un informe d’indicadors agregats . Objectiu del Compromís Ciutadà per la Sos- tenibilitat: 6 . Bon govern i responsabilitat social: de la intervenció sectorial a la coordi- nació efectiva . Altres objectius relacionats 8 . Progrés i desenvolupament Indicadors associats Un total de 25 orga- nitzacions de la xarxa Barcelona + Soste- nible van elaborar el Balanç Social el 2015. 72 organitzacions, en total, van elaborar el Balanç Social al 2015. descarregar PDF Durada: Cada any es realitza una campanya de balanç social perquè les organitzacions pre- sentin les seves dades . La campanya del 2015, per reportar sobre els indicadors del 2014, va començar el maig i va finalitzar al juny . Valors destacables de la bona pràctica: Col·laborativa, innovadora, replicable, treball en xarxa i que implica la millora constant de les entitats que col·laboren per fer créixer el seu rendiment social, ambiental i de bon go- vern davant la societat . Impulsor: Xarxa d’Economia Solidària (XES) . Contacte: Rubèn Suriñach, Xarxa d’Economia Solidària (XES) | ruben@bsxes .org | http:// mercatsocial .xes .cat/ca/eines/balancsocial Col·laboradors: Barcelona + Sostenible i totes les entitats i organitzacions que van elaborar el Balanç Social l’any 2015 . Objectiu 7: Benestar de les persones De la ciutat acollidora a la ciutat cohesionada Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 111 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu 7: Benestar de les persones Indicador 7.1. Qualitat de vida Resultat del 2014: 83,9 anys L’esperança de vida és un indicador important dels nivells sanitaris, socials i de mortalitat. Es pot entendre com una previsió del nombre mitjà d’anys que viuran les persones que neixen en un mo- ment determinat, en el supòsit que les condicions de mortalitat no variessin en el futur. Es tracta d’un indi- cador sintètic que incorpora en una sola xifra l’experiència de mortalitat del conjunt de la població de totes les edats. Es presenta desagregat per sexe i per districtes. Fórmula: L’esperança de vida s’estima en funció de les taules de vida, que permeten ex- pressar la mortalitat en termes de probabilitat, i es construeix a partir de les con- dicions de mortalitat observades durant un any i aplicades a una cohort fictícia. Unitat: Nombre d’anys Periodicitat: Anual Font: Registre de mortalitat anual de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona Valors de referència: Valor Unió Europea: Eurostat/EU-SILC: Community Statistics on Income and Living Conditions. Rellevància internacional: Indicadors de salut europeus (European Core Health Indicators, ECHI) Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Esperança de vida en néixer 112 Resultat L’esperança de vida en néixer a Barcelona l’any 2014 és de 83,9 anys, i és superior per a les dones (86,7 anys) que per als homes (80,5 anys) (figura 1) . Hi ha una diferència de 4,4 anys entre l’esperança de vida del districte amb un valor més baix (Ciutat Vella, 81,5 anys) i la del districte amb un valor més alt (les Corts, 85,9 anys) (figura 2) . 60 65 70 75 80 85 90 Total Dones Homes A ny s 83,9 86,7 80,5 Figura 1. Esperança de vida en néixer segons el sexe, 2014. Figura 2. Distribució de l’esperança de vida en néixer per districtes, 2014. Dones Homes Total 81,5 84,4 84,3 85,9 85,2 83,9 84,2 84,5 84,6 84,4 60 65 70 75 80 85 90 A ny s Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 113 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 A ny s 0,06% 0,13% -0,20% -0,25% -0,20% -0,15% -0,10% -0,05% 0,00% 0,05% 0,10% 0,15% Total Dones Homes Figura 3. Variació interanual de l’esperança de vida en néixer, 2013-2014. Variació interanual L’any 2014, l’esperança de vida en néixer del global de la població ha augmentat lleugera- ment (0,06%) . Per sexe, l’indicador ha augmen- tat per a les dones (+0,13%), mentre que ha dis- minuït per als homes (-0,20%) (figura 3) . Pel que fa a la variació de l’esperança de vida als districtes, ha baixat lleugerament a les Corts i Sant Andreu respecte a l’any 2013, i ha augmentat a la resta de districtes . L’augment més important ha estat al districte de Nou Ba- rris, que ha passat de 83,3 a 84,5 anys (+1,5%) . 114 Tendència L’esperança de vida del conjunt de la pobla- ció continua augmentant des de l’any 1997, amb algunes petites inflexions (figura 4) . El valor de l’any 2014, el més alt de tota la sèrie temporal (5 anys per sobre de l’esperança de vida de l’any 1997), continua mantenint-se per sobre del va- lor de la UE-28 per al mateix any (80,9 anys) (ve- geu la nota) . Figura 4. Tendència de l’esperança de vida en néixer, 1997-2014. 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Dones 82,3 82,1 82,2 83,3 83,0 83,1 83,5 84,3 83,9 84,8 85,2 85,2 85,3 85,9 86,2 85,7 Homes 75,0 75,2 74,7 76,0 76,2 76,4 76,8 77,5 77,0 78,2 78,3 79,0 79,2 79,3 80,0 79,9 Total 78,8 78,9 78,6 79,1 80,0 79,8 80,3 81,1 80,6 81,7 81,9 82,3 82,5 82,8 83,3 83,0 2013 86,6 80,7 83,8 2014 86,7 80,5 83,8 60 65 70 75 80 85 90 A ny s VALOR UE-28 (2014): 80,9 La tendència de l’indicador, tant per a les dones com per als homes, continua sent d’augment progressiu . (*) Nota: En aquesta comparació cal tenir en compte que el valor de la UE també inclou l’esperança de vida de la població no urbana, que sol ser inferior a la de la població resident en zones urbanes. Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 115 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Reptes i oportunitats A l’Informe de salut de l’any 2014 (ASPB, 2014) es van presentar els resultats de l’anàlisi de les desigualtats en salut de la població als diversos barris de la ciutat . Aquest anàlisi, fet amb l’eina Urban HEART2 mostrava dades de 6 indicadors de salut i de 6 indicadors dels determinants de la sa- lut per barris (circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen) . Aquest diagnòstic ha permès identificar 18 barris on els indicadors socioeconòmics i de salut són més desfavorables, i requereixen in- tervencions prioritàries . En 11 d’aquests barris, que ja formen part del programa “Salut als ba- rris”, de l’Agència de Salut Pública de Barcelo- na, s’identifica la necessitat de reforçar les in- tervencions ja existents3 . Als 7 barris restants, es posa en marxa el programa, prèvia realitza- ció d’un diagnòstic que analitza en profunditat l’estat de salut i els determinants de la salut per detectar les principals necessitats i possibili- tats de millora al barri en termes de salut, des de l’acció dels agents territorials que es cons- titueixen en un grup motor (com ara els profes- sionals dels centres d’atenció primària, Serveis Socials, Pla de desenvolupament comunitari, representants d’entitats i associacions de veïns i veïnes) . En alguns barris, el programa “Salut als barris” es posa en marxa conjuntament amb el Pla de barris de l’Ajuntament de Barcelona . Per reduir les desigualtats en l’esperança de vida entre els barris de Barcelona (així com en altres indicadors de salut), és necessari po- sar en marxa intervencions que millorin les con- dicions de vida de les persones (com ara l’atur, la capacitat econòmica o la qualitat ambiental de l’entorn) . S’espera que les intervencions del programa “Salut als barris” i del Pla de barris puguin contribuir a reduir aquestes desigual- tats, tot i que caldrà esperar uns anys per poder observar-ne els efectes . Per saber-ne més: A Barcelona: Informe de la salut a Barcelona 2015 . Agència de Salut Pública de Barcelona . Infobarris BCN (2015) A Europa i al Món: Review of social determi- nants and the health divide in the WHO Euro- pean Region: final report . 2014 . WHO . 2 Urban Health Equity Assessment and Response Tool, instrument desenvolupat per la Organització Mundial de la Salut. 3 El Besòs i el Maresme, Baró de Viver, el Bon Pastor, el Raval, la Barceloneta, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona, les Roquetes, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i Trinitat Nova. 116 Indicador 7.2. Accessibilitat a l’habitatge Esforç econòmic teòric de les llars per comprar un habitatge nou Expressa la proporció anual de la renda que les llars (ingressos nets) han de destinar per pagar l’import de la hipoteca per la compra d’un habitatge nou. S’estima tenint en compte l’import de les quotes que ha d’abonar la llar mitjana en el primer any després de l’adquisició d’un habitatge tipus finançat amb un préstec estàndard pel 80% del valor de l’habitatge. L’habitatge tipus considerat és de 93,75 m2, i el preu de la superfície és de 1.565 €/m2. El llindar teòric de risc per a la sostenibilitat econòmica de les llars considerat per la Unió Europea és del 40% de la renda familiar. Es considera d’interès complementar l’indicador amb l’esforç econòmic teòric per comprar un habitatge de segona mà i per llogar un habitatge. Fórmula: Quota hipotecària / Renda de la llar Unitat: % Periodicitat: Anual Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona Valors de referència: Valor Unió Europea. Eurostat/EU-SILC: Community Statistics on Income and Living Conditions. Rellevància internacional: Indicador d’inclusió social europeu. Resultat 4: 33% d’esforç econòmic teòric de les llars per comprar un habitatge nou 4 A partir de l’any 2013, s’estima l’indicador d’esforç econòmic de compra a partir fonts diferents a les emprades fins a aquell any, fet que genera una incomparabilitat de les dades amb la sèrie històrica. Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 117 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Resultat L’esforç econòmic d’accés al mercat de l’habitatge d’obra nova és del 33,0% de la renda familiar disponible (RFD), i al de segona mà, del 29,5% . El de lloguer és inferior (18,2% de la RFD) (figura 1) . Els districtes que mostren un esforç econòmic de compra d’obra nova més alt són les Corts, Gràcia, l’Eixample i Ciutat Vella, mentre que els que mostren un esforç econòmic de llo- guer més alt són l’Eixample, Gràcia i Ciutat Vella (figura 2) . % R FD 33% 29,5% 18,2% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% Compra obra nova Compra obra segona mà Lloguer Figura 1. Esforç econòmic d’accés al mercat de l’habitatge (compra i lloguer), 2015. Figura 2. Distribució de l’esforç econòmic d’accés al mercat de l’habitatge per districtes, 2015. Compra obra nova Compra obra segona mà Lloguer 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% % R FD 1. Ciutat Vella 2. Eixample 3. Sants- Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià - Sant Gervasi 6. Gràcia 7. Horta- Guinardó 8. Nou Barris 10. Sant Martí 9. Sant Andreu 30,2% 30,6% 20,3% 36,1% 21,4% 35,5% 16,4% 0,0% 17,4% 27,4% 25,6% 28,4% 18,9% 24,5% 24,6% 26,2% 21,2% 20,0% 21,7% 27,6% 19,1% 18,5% 19,7% 16,3% 12,9% 18,0% 18,4% 23,4% 20,4% 19,7% * En el cas de Nou Barris, l’oferta d’habitatge d’obra nova no és significativa 118 Variació interanual L’esforç financer de les llars per comprar habitatge nou i de segona mà augmenta amb relació a l’any 2014 (+5,8% i +6,8%) així com el de lloguer (+3,7%) . Aquest augment es pro- dueix a la vegada que l’augment interanual del Preu promig lloguer (€/m2) 5,8% 6,8% 3,7% 9,2% -10% -8% -6% -4% -2% 0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% Esforç financer compra obra nova (% RFD) Esforç financer compra segona mà (% RFD) Esforç financer lloguer (% RFD) Contractes lloguer (núm.) -8,5% Figura 3. Variació interanual de l’esforç financer d’accés al mercat de l’habitatge, 2014-2015. Nota: Les dades de la variació interanual estimades en aquest informe són relatives als anys 2014-2015. Les dades de l’informe del 2014 mostren la variació interanual pels anys 2012-2013. preu mitjà del lloguer d’habitatge . Això, jun- tament amb altres factors, fa que el nombre de contractes de lloguer disminueixi respec- te a l’any anterior (-8,5%) . Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 119 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10Figura 4. Tendència de l’esforç financer d’accés al mercat de l’habitatge, 2004-2015. 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Contractes lloguer (Núm.) 19.994 23.982 23.975 24.162 27.414 32.177 36.873 38.156 41.047 44.819 Preu promig lloguer (€/m2) 8,68 9,64 10,56 11,54 12,24 11,92 11,60 11,38 10,84 10,29 Esforç financer compra (% renda) 34,2 34,1 44,1 53,7 59,3 39,2 35,7 39,6 29,6 32,0 2014 44.411 10,16 31,2 2015 40,623 11,09 33,0 8,7 9,6 10,6 11,5 12,2 11,9 11,6 11,4 10,8 10,3 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 % re nd a fa m ili ar €/ m 2 VALOR UE: 40% N om br e de c on tr ac te s 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000 50.000 10,2 11,1 Tendència L’esforç econòmic teòric de les llars per com- prar un habitatge nou ha augmentat l’any 2015, i s’ha invertit la tendència de descens dels úl- tims anys . Això succeeix a la vegada que l’esforç teòric de les llars per accedir a habitatge de llo- guer augmenta, a causa d’un estancament de la renda familiar disponible i un augment del preu mitjà del lloguer . 120 Per saber-ne més: A Barcelona: Barcelona Economia Xifres d’habitatge . Indicadors del Pla d’habitatge de Barcelona . Núm . 35 . Any 2015 . Patronat Municipal de l’Habitatge . A Europa: The State of Housing in the Europe 2015 . Housing Europe Reptes i oportunitats L’augment de l’esforç financer per comprar habitatges nous i de segona mà contribueix al desplaçament de part de la població cap al mercat del lloguer . El preu mitjà del lloguer d’habitatge aug- menta l’any 2015, després d’uns anys de des- cens continuat, i disminueix, per segon any consecutiu, el nombre de contractes de lloguer que s’han formalitzat a la ciutat . Malgrat això, el sector del lloguer segueix concentrant prin- cipalment la demanda d’habitatge a la ciutat de Barcelona, encara molt per sobre del segment de compravenda . Diversos factors han contribuït al fet que els grups de població amb rendes mitjanes i per sota de la mitjana s’allunyin de les possibilitats reals d’adquirir un habitatge a la ciutat de Bar- celona (PMHB, 2015) . L’augment de les rendes mitjanes no ha estat suficient per fer front a l’increment dels preus dels habitatges, i la po- blació amb dificultats per satisfer les necessi- tats bàsiques i, consegüentment, les despeses relacionades amb l’habitabilitat (subministra- ments, hipoteques i rendes de lloguer, entre les principals) ha augmentat . El dret a l’accés a l’habitatge continua, doncs, plantejant el repte i la necessitat de combinar polítiques socials i econòmiques . Aquestes, més enllà d’influir en l’esforç econò- mic d’accés de les llars al mercat de l’habitatge, han de prioritzar la protecció oficial d’aquest accés en el cas dels col·lectius més vulnerables i que disposen de rendes més baixes, per exem- ple, la gent gran . Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 121 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicador 7.3. Nivells d’ocupació Taxa d’ocupació Resultat: 69,2% de taxa d’ocupació Expressa la proporció de població ocupada (entre 16 i 64 anys) al quart trimestre de l’any. Es considera que les persones ocupades són aquelles que durant la setmana de referència, han estat treballant –al- menys durant una hora– per compte d’altri (assalariats) o han exercit una activitat per compte propi. Es considera d’interès complementar l’indicador amb les taxes d’atur i d’atur juvenil (de 16 a 24 anys). Fórmula: Població ocupada / Població de 16-64 anys Unitat: % Periodicitat: Anual Font: Enquesta de població activa (EPA). Institut Nacional d’Estadística. Recollit en les esta- dístiques laborals publicades per l’Ajuntament de Barcelona. Valors de referència: Recomanació internacional. Estratègia Europa 2020 (75%). Eurostat/EU-SILC: Community Statistics on Income and Living Conditions. Rellevància internacional: Indicador Europa 2020: Indicador desenvolupament sostenible EUROSTAT. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. 122 Resultat La taxa d’ocupació a Barcelona se situa en el 69,2% el quart trimestre, i és superior per als homes que per a les dones (figura 1) . D’altra banda, la taxa d’atur ha estat del 13,3%, i és lleugerament superior per a les do- nes . La taxa d’atur juvenil ha estat del 24,9% . El nombre de persones afiliades al con- junt de règims de la Seguretat Social ha estat d’1 .027 .455 en acabar el quart trimestre de l’any . D’aquestes, les persones assalariades han estat 876 .369 i les treballadores en règim d’autònoms, 116 .998 . 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% Taxa ocupació Taxa atur Dones Homes Total 74,2 12,4 64,7 14,1 69,2 13,3 Figura 1. Taxes d’ocupació i atur, per gènere (% de la població de 16 a 64 anys), 2015. Figura 2. Afiliació al Règim General i al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona (quart trimestre), 2015 Afiliats al règim de la Seguretat Social Afiliats al conjunt de règims Pe rs on es 876.369 1.027.455 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000 900.000 1.000.000 1.100.000 1.200.000 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 20 15 Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 123 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Variació interanual La taxa d’ocupació ha augmentat (1,6 punts percentuals), passant del 67,6% al 69,2% entre el quart trimestre del 2014 i 2015 . La taxa d’atur ha disminuït (3,1 punts percentuals), passant del 16,4% al 13,3% . La taxa d’atur juvenil es re- dueix de manera important (10,1 punts percen- tuals), passant del 35,0% al 24,9% (figura 3) . D’altra banda, les dades d’afiliació a la Seguretat Social indiquen la creació neta d’ocupació a la ciutat entre el desembre del 2014 i 2015, amb un increment de prop de 34 .000 afiliats en el transcurs de l’any (+3,4%) . En aquesta variació, que resulta la més alta des del 2006, hi contribueix el creixement in- teranual dels autònoms (+2%) . A més a més, destaca la creació de 9 .158 llocs de treball als serveis a les empreses respecte al mateix període del 2014 (+5,5%), així com els prop de 5 .000 i de 4 .500 assalariats que han guanyat, aquest any, la informació i les comunicacions i l’hostaleria, (+10,6% i +7%, respectivament) . Entre els sectors amb evolució desfavorable, destaquen les pèrdues d’assalariats de la in- dústria manufacturera (-2,4%) i les activitats financeres i d’assegurances (-3%) . 2,4% -35% -30% -25% -20% -15% -10% -5% 0% 5% Taxa ocupació Taxa d'atur juvenil Taxa d'atur -28,9%-18,9% Figura 3. Variació interanual de la taxa d’ocupació i la taxa d’atur, 2014-2015. 124 Figura 4. Tendència de les taxes d’ocupació, atur i d’atur juvenil (16-24 anys), 2001-2015. 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Taxa ocupació 64,20 68,50 67,60 72,00 73,60 73,70 73,10 67,60 67,00 66,50 65,10 65,40 Taxa d'atur 12,50 9,50 11,00 7,00 6,20 5,50 8,10 15,20 16,10 17,10 18,80 17,20 Taxa d'atur juvenil 22,71 17,18 23,13 16,87 15,08 14,31 23,14 36,73 37,36 42,96 43,52 42,97 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 2014 67,60 16,40 34,90 2015 69,20 13,30 24,90 Tendència La població ocupada a Barcelona es man- té, l’any 2015, en una tendència d’augment ini- ciada a finals del 2013, després del període de crisi econòmica, en què s’han encadenat nou trimestres consecutius de creació neta d’ocupació interanual . Amb més d’un milió de persones afiliades al conjunt de règims de la Seguretat Social, l’any 2015 suposa la millor va- riació interanual des del 2006 (+3,4%) . La taxa d’ocupació a Barcelona es manté per sobre de la de la Unió Europea (66,1%) i supera en 4,5 i 9,7 punts les mitjanes catalanes i espanyoles, respectivament . L’atur, inferior a les mitjanes catalana (17,9%) i espanyola (21%) però superior al de la UE (9,1%), continua disminuint des del 2012, any en què es van assolir les taxes més altes de la sèrie . Aquesta tendència favorable també s’observa en l’evolució de l’atur juvenil, que assoleix els valors més baixos des del 2009 per l’efecte de la millora de la situació econòmica . La taxa d’atur juvenil (24,9%) continua disminuint i s’apropa al valor de l’any 2008 . D’aquesta manera, és manté per sota de la taxa de Catalunya i Espanya (39% i 46,2%, respectivament) . Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 125 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Per saber-ne més: A Catalunya: Web Barcelona Treball . Barcelona Activa A Europa: Web European Social Statistics . Eurostat Reptes i oportunitats Barcelona crea ocupació neta durant el 2015 per segon any consecutiu, després de sis anys d’ajust al mercat laboral . Malgrat aquesta ten- dència i la disminució progressiva de l’atur a la ciutat des de finals del 2013, la ciutat continua mantenint unes xifres d’atur altes . Al mateix temps, la reducció de l’atur no està afectant de la mateixa manera els diversos grups poblacio- nals ni els diferents barris de Barcelona, de ma- nera que alguns col·lectius van sortint de l’atur, mentre que d’altres tenen moltes dificultats per trobar una feina, especialment persones majors de 45 anys, dones, persones en atur de llarga durada i els qui no perceben cap prestació . En aquest context, l’Ajuntament de Barcelo- na desenvolupa una nova estratègia en què defi- neix tres línies principals consistents a augmen- tar les actuacions de millora de l’ocupabilitat per a tothom; posar l’ocupació al centre de la política municipal en fer transversal la prioritat de l’ocupació a totes les àrees del Consistori, i apropar els serveis al territori i a les necessitats de les persones mitjançant estratègies territo- rials d’ocupació . 126 Indicador 7.4. Distribució de la renda Distribució de la població per l’índex de la renda familiar disponible La renda familiar disponible (RFD) mesura els ingressos de què disposen les llars d’un territori per desti- nar-los al consum o a l’estalvi. En l’estimació de la renda familiar disponible es consideren tant els ingres- sos provinents de la retribució per aportació a l’activitat productiva (remuneració d’assalariats i excedent brut d’explotació) com les prestacions socials. L’índex de la renda familiar disponible (I-RFD) estableix el valor 100 per la mitjana de la renda familiar dis- ponible a Barcelona, que per a l’any 2014 té un valor estimat de 19.335 €. En l’anàlisi de la distribució de la població es defineixen sis trams de l’índex: molt baix (0-63), baix (63-79), mitjà-baix (79-100), mitjà-alt (100-126), alt (126-159) i molt alt (159-300). L’indicador considera la proporció de població de Barcelona en tres trams de l’índex de la renda familiar disponible: baix (0-79), mitjà (79-126) i alt (126-300). Fórmula: ∑ població en cada tram de l’I-RFD / població total Unitat: % Periodicitat: Anual Font: Barcelona Economia, Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona Valors de referència: Altres: Valor Unió Europea. EU-SILC (European Union Statistics on Income and Living Conditions). Rellevància internacional: Indicador Eurostat de desenvolupament sostenible. Resultat: Distribució de la població segons trams de l’índex de la renda familiar disponible: 36,6% baix, 46,8% mitjà i 16,6% alt Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 127 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Resultat La renda familiar disponible (RFD) mitjana a Barcelona és de 19 .335 €, valor equivalent a 100 pel que fa l’índex de la RFD (I-RFD) . Pel que fa als districtes, l’I-RFD de Sarrià - Sant Gervasi és el que té una renda familiar disponible de mi- tjana més alta, amb un valor de 184,3 . La renda familiar disponible mitjana de Nou Barris és la més baixa, amb un valor de l’Index de RFD de 53,7 (Figura 1 i Figura 2) . En el conjunt de la ciutat, el 16,6% de la po- blació té una renda familiar disponible en els trams alts (amb un I-RFD superior al 126), el 46,8% en els trams mitjans (amb un I-RFD entre 79 i 126) i el 36,6% en els trams baixos (amb un I-RFD menor al 79) (Figura 3) . 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 In de x R FD 53,7 73 75,8 79,7 77,7 85,6 108,5 115,9 139,7 184,3 Figura 1. Índex de renda familiar disponible dels districtes, 2014. Variació interanual La proporció de població amb un I-RFD baix (inferior a 79) ha disminuït (-12,44%) pas- sant del 41,8% al 36,6% de la població . La població en els trams mitjans de l’I-RFD ha augmentat (+5,56%), passant del 44,3% al 46,8% de la població . D’igual manera, també ha augmentat la proporció de població amb un I-RFD alta (+19,81%) passant del 13,9% de la població al 16,6% (Figura 4) . 128 Figura 2. Índex de renda familiar disponible per barris, 2014. Renda familiar disponible per càpita Any 2014 (números índex. Base Barcelona = 100) Molt alta (més de 159) Alta (de 126 a 159) Mitjana-alta (de 100 a 126) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Baixa (de 63 a 79) Molt baixa (menys de 63) Figura 3. Distribució de la població per trams de l’índex de RFD, 2014. Figura 4. Variació interanual de la distribució de la població per trams de RFD, 2013-2014. 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Po bl ac ió Molt alta Alta Mitjana-alta Mitjana-baixa Baixa Molt baixa15,5% 21,1% 29,3% 17,5% 5,0% 11,6% 5,56% 19,81% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 15% 20% 25% Baixa Mitjana Alta -12,44% Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 129 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Tendència L’any 2014, la renda familiar disponible mi- tjana de Barcelona augmenta i assoleix un valor similar al del 2010, moment a partir del qual va iniciar un descens progressiu per la caiguda de l’activitat econòmica . La tendència en la distribució de la renda és d’accentuació de les desigualtats . La proporció de la població amb renda baixa i molt baixa dismi- nueix en haver augmentat la seva RFD . D’aquesta manera, la població amb renda mitjana-baixa ha augmentat . Si bé la proporció de població en el tram de renda mitjana-alta ha retrocedit lleu- gerament, l’evolució global de la població amb rendes mitjanes ha estat d’augment per prime- ra vegada en els últims tres anys, i els trams de renda alta i molta alta han tornat a eixamplar-se Figura 5. Tendència de la distribució poblacional per trams de RFD, 2007-2014. 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Molt alta 7,5% 7,7% 7,7% 7,8% 7,8% 7,9% 10,7% Alta 12,2% 9,4% 9,5% 8,0% 8,0% 8,8% 3,2% Mitjana-alta 20,3% 22,9% 14,2% 18,1% 13,3% 13,1% 21,5% Mitjana-baixa 38,2% 36,1% 40,1% 28,3% 28,5% 31,0% 22,8% Baixa 17,6% 16,0% 18,8% 25,7% 28,6% 24,4% 24,0% Molt baixa 4,1% 7,8% 9,7% 12,1% 13,8% 14,9% 17,8% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Po bl ac ió 2014 11,6% 5,0% 17,5% 29,3% 21,1% 15,5% després de la lleugera reducció de l’any passat . La proporció de població amb renda molt alta ha assolit el valor més alt des de l’any 2007 . De manera global, s’observa que des de l’inici de la sèrie, ha augmentat el pes dels dos segments extrems, la població amb renda molt baixa i la població amb renda molt alta . L’augment de la proporció de població amb rendes mitjanes està afavorit per la millora de la situació econòmica general, pel redreça- ment del mercat laboral i per l’augment de la contractació i de l’ocupació . A la vegada, s’ha donat un augment dels beneficis empresarials i de les rendes no salarials . D’altra banda, també ha augmentat el nombre de persones beneficiàries d’algunes prestacions socials . 130 Reptes i oportunitats L’augment de la renda familiar disponible mi- tjana del conjunt de la població i la polarització simultània de la població en els extrems dels trams de renda (molt baixa i molt alta) mostra que la reactivació de l’activitat econòmica i de l’ocupació a la ciutat no són factors suficients en l’adreçament de les desigualtats en la distribu- ció de la renda de les llars . La caiguda salarial i la flexibilització de molts llocs de treball (tempo- ralitat, reducció de jornades, etcètera) han com- portat que la renda del treball d’una part creixent de la població continuï sent baixa i no permeti cobrir les necessitats bàsiques familiars . D’altra banda, també s’ha de tenir en compte que la de- valuació salarial ha afectat de manera diferen- ciada la població, i ha estat més intensa per als trams salarials més baixos . Segons dades de l’INE1, entre el 2010 i el 2014, el salari dels treba- lladors que més cobren ha disminuït un 0,9% i el dels que menys cobren un 20,3% . Per saber-ne més: A Barcelona: Distribució territorial de la ren- da familiar disponible per càpita a Barcelo- na (2014) . Ajuntament de Barcelona . Gabinet Tècnic de Programació . 1 Veure l’informe “Distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a Barcelona (2014)”, Ajuntament de Barcelona, 2014. Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 131 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicador 7.5. Accés a l’oferta cultural (1) Proporció de la despesa mitjana de les llars en cultura (2) Visitants i espectadors als equipaments i espais culturals Resultat: Proporció de la despesa mitjana de les llars en cultura: 6,8% Nombre de visitants i espectadors en equipaments i espais culturals: • 6.175.624, a biblioteques públiques  • 26.066.903, a museus  • 6.254.724, a cinemes  • 2.421.229, a arts escèniques Expressa la proporció de la despesa mitjana anual per llar en esbarjo, espectacles i cultura en relació amb la despesa en consum total realitzada. Les categories de consum de les llars s’ordenen segons la classificació de despeses de consum COICOP/ HBS (ca). L’indicador s’acompanya del nombre d’usuaris de les activitats culturals i dels equipaments de la ciutat, tant públics com privats. Inclou els socis de la xarxa de biblioteques públiques, els visitants dels museus i els espectadors de cinemes i arts escèniques. Fórmula: (Despesa mitjana de les llars en activitats culturals / Despesa total)*100 Unitat: % Periodicitat: Anual Font: (1) Enquesta de pressupostos familiars INE. Per valorar Barcelona i Catalunya dades facili- tades per l’IDESCAT, publicades per l’Ajuntament de Barcelona. (2) Observatori de Dades Culturals de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Valors de referència: Valor de la Unió Europea: (1) Eurostat / EU-SILC. Dades sobre despesa en consum de les llars (última actualització 2010). Rellevància internacional: (1) i (2) Indicadors europeus de consum cultural de les llars i despesa pública en l’àmbit cultural. 132 Resultat La proporció de la despesa domèstica en consum destinada a activitats d’esbarjo, espec- tacles i cultura l’any 2014 és del 6,8% (2 .143 eu- ros) (figura 1) . La despesa municipal en l’àmbit de la cultura ha suposat el 4,85% (136 .675 .000 euros) de la despesa municipal total . Pel que fa l’accés als béns i serveis cultu- rals, el nombre de visites a les biblioteques públiques és de 6 .175 .624; als museus, centres d’exposicions i espais d’interès arquitectònic, tant públics com privats, és de 26 .066 .903; el nombre d’espectadors de cinemes comercials és de 6 .254 .724, i d’arts escèniques, 2 .421 .229 (figura 2) . 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Esbarjo, espec- tacles i cultura Altres Transport i comunicacions Salut i educació Habitatge Alimentació i articles de consum personal 17,9 19,5 37,4 6,5 12 6,8 Figura 2. Persones visitants dels equipaments i propostes culturals. 2015. 6.175.624 14.116.157 6.254.724 2.421.229 0 2.000.000 4.000.000 6.000.000 8.000.000 10.000.000 12.000.000 14.000.000 16.000.000 Públics Privats Biblioteques públiques (1) Museus i espais d'exposicions (2) Cinemes (3) Arts escèniques (4) Pe rs on es Nota: (1) Visites, (2) Persones visitants, (3) i (4) Persones espectadores. 11.950.746 Figura 1. Distribució de la despesa en consum de les llars. 2015. Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 133 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Variació interanual La proporció de la despesa de les llars destinada al consum d’activitats culturals s’ha mantingut respecte a l’any anterior en el 6,8% de la despesa en consum de les llars . D’altra banda, el nombre de visites ha disminuït pel que fa a les bibliote- ques públiques (-4%) i els museus i cen- tres d’exposicions públics (-3,6%) . Les visites a museus, centres d’exposicions i espais d’interès arquitectònic privats han augmentat, així com el nombre d’espectadors en cinemes (+4,7%) . El nombre d’espectadors d’arts escèni- ques ha disminuït (-1,9%) . Pe rs on es 0,0% 7,1% 4,7% 0% 2% 4% 6% 8% Públics Privats % consum llars en cultura Museus i espais d'exposicions (2) Cinemes (3) Arts escèniques (4) Biblioteques públiques (1) -1,9%-3,6%-4,0% -2% -4% -6% Figura 3. Variació interanual del consum cultural. 2014-2015. 134 VALOR UE-28: 8,37% % d es pe sa e n cu lt ur a 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Visites biblioteques 6.119.285 5.982.936 6.178.297 6.439.112 6.343.803 6.433.294 Visitants museus públics 7.504.968 7.945.898 8.332.303 8.293.358 9.980.316 14.641.391 Visitants museus privats 9.669.542 9.595.106 11.246.610 11.295.426 10.957.392 11.154.318 Espectadors cinemes 8.664.843 7.494.529 7.125.274 6520512 5.635.099 5.971.101 Espectadors arts escèniques 2.710.771 2.538.896 2.540.556 2.609.020 2.318.628 2.468.878 % despesa llars en cultura 7,5 6,8 6,7 5,8 5,9 6,8 % despesa pública en cultura 6,4 7,1 4,7 4,5 4,6 4,7 2015 6.175.624 14.116.157 11.950.746 6.254.724 2.421.229 6,8 4,9 0 2 4 6 8 10 12 14 16 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 M ili on s de p er so ne s Tendència La proporció de la despesa que les llars destinen a activitats culturals es manté, i s’inverteix la tendència de disminució entre els anys 2009 i 2012 (figura 4) . Aquest manteniment té lloc a la vegada que l’augment de la proporció de despesa pública en cultura . El nombre de visitants i espectadors als espais culturals privats augmenta, a excepció del nombre d’espectadors d’arts escèniques, que disminueix . Les visites de museus i es- pais d’exposicions públics han disminuït, tot i mantenir-se per sobre del valor de l’any 2009 . L’increment significatiu del nombre total de visitants entre el 2009 i el 2015, en part, pot explicar-se per la progressiva incorporació de dades d’espais dels quals no es tenia infor- mació prèviament . Pel que fa l’ús de les biblioteques públi- ques, la tendència és de disminució de vi- sitants, i se situa per sota del valor de l’any 2009 . Aquesta davallada es pot relacionar amb les millores del servei de préstec de les biblioteques, que faciliten que els usuaris pu- guin fer un nombre més gran de préstecs en una sola vegada . Figura 4. Tendència en el consum cultural, 2009-2015. Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 135 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Reptes i oportunitats Malgrat la crisi i els preus de la cultura, agreujats per l’efecte de l’increment de l’IVA, l’esforç de les institucions culturals per facilitar l’accés a la cultura ha estat prou important per- què la davallada de visitants o espectadors no hagi estat més significativa . De tota manera, tant per augmentar el pú- blic que encara no accedeix a la cultura com per apropar més els grans equipaments al públic de la ciutat (un percentatge important de les per- sones que visiten els museus o assisteixen als teatres no són de la nostra ciutat), cal conti- nuar fent propostes per promoure i dinamitzar els equipaments i espais culturals dels quals es gaudeix presencialment . Per saber-ne més: A Barcelona: Observatori de dades culturals de Barcelona . Institut de Cultura . Ajuntament de Barcelona . Departament d’Estadística . Ajuntament de Barcelona A Europa: Estadístiques en l’àmbit cultural . Eurostat . 136 Indicador 7.6. Satisfacció ciutadana Grau de satisfacció ciutadana de viure a la ciutat Resultat: 7,8 (sobre 10) de satisfacció ciutadana Expressa la mitjana del grau de satisfacció ciutadana de viure a la ciutat de Barcelona. L’indicador s’estima a partir de l’Enquesta dels serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona, que s’ha fet a una mostra de 6.000 persones majors de 18 anys. En les opcions de valoració del grau de satisfacció, el 0 co- rrespon a “Gens satisfet” i el 10, a “Molt satisfet”. Fórmula: ∑ (grau de satisfacció * número de respostes) / total de respostes Unitat: Escala del 0 al 10 Periodicitat: Anual Font: Enquesta de serveis municipals. Departament d’Estudis d’Opinió. Gabinet tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. Valors de referència: -- Rellevància internacional: -- Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 137 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Resultat El grau de satisfacció ciutadana de viure a la ciutat de Barcelona és de 7,8, en una escala del 0 al 10 . El grau de satisfacció ciutadana de viure al barri també és de 7,8 (mitjana general) . Per dis- trictes, la població de les Corts (8,0), Sant Ger- vasi (8,0) i Sant Martí (8,0) presenten el grau de 7,7 7,7 7,6 7,8 7,8 7,9 8 8 7,7 8 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 7,9 8,0 8,1 G ra u de s at is fa cc ió Figura 1. Grau de satisfacció ciutadana de viure al barri (del 0 al 10). 2015. Variació interanual El grau de satisfacció de viure a la ciutat ha augmentat (+2,63%) amb relació a l’any anterior, passant del 7,6 al 7,8 en una escala del 0 al 10 (figura 2) . 2,63% 0% 1% 2% 3% Figura 2. Variació interanual del grau de satisfacció de viure a la ciutat, 2014-2015. satisfacció de viure al barri més alt de la ciu- tat . Nou Barris presenta el més baix (7,6) . Mal- grat les diferències entre districtes, s’observa que el grau mitjà de satisfacció supera en tots els casos el valor de 7 (figura 1) . 138 Tendència El grau de satisfacció de la població de Bar- celona de viure a la ciutat presenta una tendèn- cia d’augment des del 2010, i assoleix un valor proper al màxim de la sèrie temporal de l’any 2003 (figura 3) . La gestió dels serveis municipals que les persones enquestades han valorat millor que l’any anterior ha estat la d’atenció a les perso- Figura 3. Tendència en el grau de satisfacció de viure a Barcelona (del 0 al 10), 1998-2015. Figura 4. Tendència en la valoració de la gestió dels serveis municipals en l’àmbit de l’atenció a les persones (del 0 al 10), 2008-2015. 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Grau de satisfacció de viure a Barcelona 7,9 7,9 7,8 7,9 7,8 8,0 7,8 7,6 7,5 7,4 7,5 7,6 7,5 7,5 7,5 7,7 6 6,5 7 7,5 8 8,5 2014 7,6 2015 7,8 0 1 2 3 4 5 6 7 8 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Centres de serveis socials Serveis d'informació ciutadans Guàrdia urbana nes (figura 4), promoció cultural i de l’esport (figura 5), mobilitat i transport (figura 6) i manteniment de l’espai públic (figura 8) . Pel que fa a l’àmbit del medi ambient, la valoració del conjunt dels serveis ha estat la mateixa que l’any passat, a excepció de la gestió de les zones verdes, que es considera que ha mi- llorat (figura 7) . Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 139 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Figura 6. Tendència en la valoració de la gestió dels serveis municipals en l’àmbit de la mobilitat i el transport (del 0 al 10), 2008-2015. Figura 5. Tendència en la valoració de la gestió dels serveis municipals en l’àmbit de la cultura i els esports (del 0 al 10), 2008-2015. Figura 7. Tendència en la valoració de la gestió dels serveis municipals en l’àmbit del medi ambient (del 0 al 10), 2008-2015. 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 Metro Autobús Bicing Circulació Aparcament 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Biblioteques públiques Festes populars Activitats culturals Instal·lacions esportives 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 0 1 2 3 4 5 6 7 8 Zones verdes Recollida d'escombraries Neteja dels carrers Soroll 140 Figura 8. Tendència en la valoració de la gestió dels serveis municipals en l’àmbit de l’espai públic (del 0 al 10), 2008-2015. 5 5,2 5,4 5,6 5,8 6 6,2 6,4 6,6 6,8 Asfaltat carrers Enllumenat públic Urbanisme Façanes, conservació edificis 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Objectiu 7: Benestar de les persones Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 141 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Per saber-ne més: A Barcelona: Enquesta de Serveis Municipals 2015 . Ajuntament de Barcelona Reptes i oportunitats El grau de satisfacció ciutadana amb relació a la gestió de cadascun dels serveis municipals constitueix un indicador de percepció social que, juntament amb els indicadors d’eficàcia i eficiència de cada programa i servei, han de po- der millorar la qualitat de les polítiques munici- pals . Els serveis públics d’intervenció prioritària són aquells pels quals el grau de satisfacció ciutadana amb la gestió municipal és baix i que a la vegada presenten oportunitats de millora potencial . És el cas de la gestió de la circulació, l’aparcament i el soroll . 142 Bona pràctica Descripció de la iniciativa A Espanya el 30% de la població infantil, és a dir, més de 2,5 milions d’infants, viuen en llars amb dificultats com a conseqüència de la crisi econòmica i de les retallades socials . Són mol- tes les famílies que, coincidint amb la tornada a l’escola, segueixen afrontant les mateixes di- ficultats que el setembre anterior per assumir despeses com la llum, l’aigua o l’alimentació dels més menuts de la casa . Davant d’aquesta situació, Esteve ha posat en marxa la campa- nya “Mou-te”, amb un doble objectiu . D’una banda, fomentar entre tots els seus treba- lladors hàbits saludables relacionats amb l’activitat física; i, de l’altra, vincular aquest repte a una causa social: l’alimentació infantil . Es tracta de sumar quilòmetres, sumar salut i sumar menús per fer més fàcil la vida de famí- lies que passen per situacions difícils . Amb el lema “Mou-te, per tu i per ells”, per cada 50 km caminant o corrent o per cada 100 km pedalant, Esteve subvenciona un menú infantil destinat al programa de beques men- jador de Aldees Infantils SOS, que canalitza aquests ajuts a través d’escoles i serveis so- cials de tot Espanya . Cada quilòmetre fet en equip val el doble, i així es potencia la cohesió entre els col·laboradors . Des del 15 d’abril de 2015, quan es va posar en marxa “Mou-te”, i fins al 15 de setembre, data de la tornada a l’escola, un total de 370 treba- lladors d’Esteve —un 20% de la plantilla— es van sumar a la iniciativa . Mou-te, per tu i per ells Els col·laboradors d’Esteve es mouen per la seva salut i per una causa social Gràcies als 102 .292 quilòmetres que els col·laboradors d’Esteve han recorregut a peu, corrent o en bicicleta en els últims cinc mesos, Esteve ha donat 1 .737 menús infantils mitjançant el programa de beques menjador de l’ONG Aldees Infantils SOS . “Mou-te, per tu i per ells” és una iniciativa anual, i durant l’any 2016 els col·laboradors d’Esteve s’estan movent per una altra cau- sa que han triat ells mateixos; la recerca del càncer infantil, que duen a terme un equip d’investigadors de l’Hospital Sant Joan de Déu . Es tornen a moure per la infància i, en aquest cas, per una malaltia minoritària . Esteve és una empresa compromesa amb els hàbits saludables i l’accés a la salut . Conscients de la importància de desenvolupar hàbits de vida saludables per a la prevenció de malalties, Esteve els promou entre els seus col·laboradors, mitjançant recomanacions i consells sobre ali- mentació, control del colesterol, diabetis, es- très, sobrepès, pràctica d’esport, campanyes de vacunació . En el seu compromís amb l’accés a la salut dels col·lectius més vulnerables, ha fet donacions de medicaments mitjançant Farma- mundi —22 expedicions a 13 països a través de 15 ONG el 2015— i ha complert amb les direc- trius de l’OMS i de l’Agència Espanyola del Medi- cament . A Espanya, a més de diversos projectes dirigits als col·lectius de més risc de pobresa i d’exclusió social, durant el 2015 Esteve va am- pliar la seva campanya “Menja’t la fam” —va Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 143 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 recollir 10 .200 quilos d’aliments bàsics— i va impulsar la iniciativa “Fes renéixer la teva roba”, que va aconseguir1 .500 quilos de roba de segona mà aportada pels col·laboradors de l’empresa . Objectiu del Compromís Ciutadà per la Sos- tenibilitat: 7 . Benestar de les persones: de la ciutat acollidora a la ciutat cohesionada . Durada: La campanya dura sis mesos . Ac- tualment la segona edició ja està en marxa (juny-novembre) . Valors per destacar: Iniciativa transversal (equip multidisciplinari) en què poden partici- par tots els empleats d’Esteve Espanya . Esca- lable a altres col·laboradors arreu del món i a la societat en general . Reforç d’hàbits saludables (exercici físic) per prevenir malalties cròniques . Compromís amb la infància vulnerable . Impulsor: Equip multidisciplinari (Departa- ment de Prevenció i Medi Ambient, Departa- ment d’RSC, Departament de RH i de Comu- nicació Interna) . Contacte: M . Paz Arias, directora de Sosteni- bilitat d’Esteve | parias@esteve .es Col·laboradors: Campanya dissenyada per l’equip multidisciplinari intern . Cada any es col·labora amb una entitat social diferent que trien els treballadors (2015: Aldees Infantils SOS, 2016: Obra Social Sant Joan de Déu), i que es duu a terme amb el suport de la plata- forma IWOPI . Indicadors associats 370 treballadors (un 20% de la plantilla), col·laboren amb la iniciativa. 102 .292 quilòmetres re- correguts durant el 2015 i 140.000 quilòmetres recorreguts el 2016. 1 .737 menús infan- tils (2015) i una beca d’investigació en càncer infantil de sis mesos (2016). Objectiu 8: Progrés i desenvolu- pament de la preocupació per la sostenibilitat a una economia que s’hi fonamenti Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 145 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu 8: Progrés i desenvolupament Proporció de persones ocupades en serveis intensius en coneixement de tecnologia capdavantera Resultat: 5,8% de persones ocupades en serveis intensius en coneixement de tecnologia capdavantera Expressa la proporció de persones ocupades (assalariats i autònoms) en activitats de serveis de coneixe- ment en tecnologia punta al final del quart trimestre de cada any. Inclou les activitats CNAE09 següents: cinema, vídeo i música (59), ràdio i televisió (60), telecomunicacions (61), serveis de tecnologies de la informació (62), serveis d’informació (63) i recerca i desenvolupament (72). Fórmula: Nombre de persones afiliades a la Seguretat Social en el sector dels serveis de tecnologia capdavantera / Nombre total de persones afiliades Unitat: % Periodicitat: Anual Font: Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d’Estadística. Valors de referència: Valor Unió Europea: Eurostat / EU-Labour Force Survey. Rellevància internacional: Indicador EUROSTAT en l’àmbit de les estadístiques d’estructura dels negocis. Font: EU Labour Force Survey (LFS). Indicador 8.1. Innovació 146 58,2% 16,2% 11,4% 7,2% 5,6% 1,5% Recerca i desenvolupament Telecomunicacions Serveis d'informació Cinema i vídeo Ràdio i televisió Serveis de tecnologia de la informació 0,00% 2,00% 4,00% 6,00% 8,00% 10,00% 12,00% Persones ocupades en serveis de tecnologia punta Proporció de les persones afiliades 11,9% 3,5% Figura 1. Distribució de les persones afiliades a la Seguretat Social en les activitats de STC, 2015. Figura 2. Variació interanual del nombre de persones afilia- des a la Seguretat Social en STC i del conjunt de l’economia de Barcelona, 2014-2015. Resultat El nombre de persones afiliades a la Segure- tat Social (assalariades i autònomes) ocupades en activitats en l’àmbit dels serveis de tecnologia capdavantera (STC) és de 57 .841 el quart trimes- tre del 2015, que constitueix el 5,8% del total de la ciutat . Entre aquestes persones, 52 .549 són as- salariades i 5 .292 són treballadores autònomes . L’activitat que més llocs de treball concentra és la dels serveis de tecnologia de la informació (amb un 58,2% dels llocs de treball dels STC), se- guida dels serveis de recerca i desenvolupament (16,2%) (figura 1) . Variació interanual El nombre de persones afiliades a la Segu- retat Social ocupades en sectors de serveis de tecnologia capdavantera ha augmentat signifi- cativament durant el 2015 (+11,9%), passant de 51 .694 a 57 .841 persones . Dins aquesta evolució interanual global cal diferenciar la dinàmica de creixement segons el subsector . D’una banda, augmenten molt notablement els llocs de treball dels serveis d’informació (+17,9%), els serveis de tecnolo- gies de la informació (un +17,0%) i la ràdio i te- levisió (+11,5%), mentre que l’ocupació creix de forma més moderada a les telecomunicacions (+5,3%), el cinema i vídeo (2,5%) i la recerca i el desenvolupament (+1,5%) . D’altra banda, cal assenyalar que l’augment clar del nombre total d’afiliats als serveis inten- sius en coneixement i tecnologia capdavante- ra –a un ritme força superior al del conjunt de l’economia de la ciutat (+11,9% i +3,5%, res- pectivament)– fa que el pes relatiu d’aquests sectors ja se situï en el 5,8% de l’ocupació de Barcelona, quatre dècimes per sobre del va- lor del quart trimestre del 2014 . Objectiu 8: Progrés i desenvolupament Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 147 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Tendència La proporció d’ocupats en serveis de tecnolo- gia capdavantera manté una tendència d’augment des de l’any 2008, i dobla pràcticament el valor de la UE-28 per al 2015 (2,9%) . El nombre de persones afiliades a aquest sector assoleix, l’any 2015, el Figura 3. Tendència de la proporció de persones afiliades a la Seguretat Social en sectors de serveis de tecnologia capdavantera, 2008-2015. 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Proporció persones afiliades SS ocupades en STC 4,38% 4,62% 4,84% 4,90% 4,93% 5,03% 5,39% 5,83% Nombre persones afiliades SS ocupades en STC 45.458 46.059 47.836 47.312 46.108 47.085 51.694 57.881 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 2,00% 2,50% 3,00% 3,50% 4,00% 4,50% 5,00% 5,50% 6,00% 6,50% N úm . p er so ne s oc up ad es e n ST P Pr op or ci ó d' afi lia ts (S S) o cu pa ts e n ST P Proporció UE-28: 2,9% (2015) valor màxim de tota la sèrie temporal, presen- tant el creixement interanual més pronunciat de tot el període analitzat . 148 Reptes i oportunitats En un context d’evolució ràpida de la tecno- logia de la informació i les dinàmiques urbanes, Barcelona vol esdevenir una ciutat oberta, equi- tativa, circular, democràtica, i un referent en política tecnològica per un clar lideratge públic i ciutadà, anant més enllà de la construcció d’una smart city . En aquesta línia, l’Ajuntament de la ciutat ha elaborat el pla “Barcelona, ciutat digi- tal 2017-2020, transició cap a la sobirania tecno- lògica”, que preveu avançar en tres grans línies d’actuació: modernitzar l’Administració i fer una transformació digital perquè estigui a l’altura dels reptes tecnològics actuals i sigui més efi- cient i eficaç; diversificar l’economia digital i fer que més PIME i persones emprenedores puguin accedir a la contractació pública i oferir solu- cions innovadores, i afavorir l’educació digital de la ciutadania, així com facilitar una democràcia activa i participativa i promoure la sobirania digi- tal en contribuir a la democràcia urbana, en afa- vorir l’obertura i el control públic de les dades, i en vetllar pels drets i les llibertats digitals de la ciutadania . Paral·lelament, l’emprenedoria tecnològica s’ha convertit en un nou pol d’activitat a la ciu- tat . Segons el European Digital City Index 2016, Barcelona es posiciona com la novena ciutat europea en el suport a l’emprenedoria digital, d’entre les 60 ciutats principals del continent . La Ciutat Comtal té més de 12 .500 empreses tecnològiques, que s’han creat en molt poc temps, ja que el 50% de les empreses no exis- tien fa cinc anys . Aquest ecosistema viu de la capacitat per atreure talent, que es nodreix d’iniciatives com el 4YFN, una plataforma de negocis per a la comunitat d’empreses emer- gents tecnològiques, impulsada pel Mobile World Capital Barcelona (MWCB); Barcelona Startup Week, que té com a objectiu fomentar la interacció entre la població emprenedora de la ciutat i promoure el treball en xarxa, o el Pier01, de Barcelona Tech City (2016), un pro- grama pioner d’acceleració d’empreses em- prenedores digitals en fase de creixement per preparar-les per a la internacionalització, així com per atreure talent . Objectiu 8: Progrés i desenvolupament Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 149 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Per saber-ne més A Barcelona: Mesura de govern: Transició cap a la sobirania tecnolò- gica . “Pla Barcelona ciutat digital” . Ajuntament de Barcelona, 2016 Web de la Mobile World Capital Bona pràctica 150 Bona pràctica Descripció de la iniciativa ECrowd! és una plataforma web de finança- ment participatiu amb llicència de la CNMV amb la qual es poden aconseguir préstecs col·lectius per finançar inversions destinades a l’estalvi energètic, les energies renovables i la sostenibilitat en general a través de la im- plantació de tecnologies més eficients que les que se substitueixen . ECrowd! és la plataforma en línia per al fi- nançament col·lectiu d’inversions rendibles i amb impacte positiu en la societat i el medi ambient . Posa en contacte directe promotors de projectes que necessiten un préstec amb inversors responsables que cerquen diversifi- car amb un rendiment més alt . A més, amb la inversió directa en aquests projectes es con- tribueix tant a la millora de l’economia local com a fer un món més sostenible . El crowdfunding permet a organitzacions i empreses finançar-se directament per un grup gran i divers de persones, el crowd, sen- se haver de demanar diners ni a un banc ni a cap altra entitat financera tradicional . Amb el crowdlending, les persones deixen directa- ment una quantitat de diners determinada a una empresa a canvi d’un retorn financer es- tipulat en un contracte de préstec . Els avan- tatges per a les empreses són aconseguir el finançament que els bancs no els proporcio- nen, la diversificació de les fonts de crèdit o simplement raons comercials . Per als petits prestadors, els avantatges són una rendibili- tat més elevada, la transparència en l’ús que Finançament participatiu Una plataforma web per generar una economia sostenible i solidària es fa dels seus diners i la possibilitat de ge- nerar un impacte positiu amb aquests fons . Aquest nou model ha crescut amb rapidesa en els darrers anys a causa de diversos factors: •  El ràpid desenvolupament d’internet i de les noves tecnologies en línia amb què les per- sones se senten cada vegada més còmodes fent transaccions per internet. •  El gran rebuig envers la banca per la crisi fi- nancera i per tots els escàndols que han anat sorgint al seu entorn. •  La demanda dels inversors d’alternatives més rendibles, ètiques i transparents als produc- tes i serveis financers tradicionals, sobretot des de l’inici de la crisi financera global. Projectes: www.ecrowdinvest.com/ca/ver-inversiones Objectiu del Compromís Ciutadà per la Sos- tenibilitat: 8 . Progrés i desenvolupament: de la preocupació per la sostenibilitat a una economia que s’hi fonamenti . Durada: L’empresa es va constituir el 2014 i poc desprès es va instal·lar a la incubadora d’Almogàvers de Barcelona Activa, ara en fase de creixement i, de fet, el 2015 van aconseguir 154 .000 euros amb la plataforma Crowdcube de finançament col·laboratiu per a empreses . El 2015 l’empresa ha finançat sis projectes i ha mogut 286 .000 euros . Amb un augment de projectes finançats superior al 1 .000% res- pecte del 2014 . Pel 2016 esperen un augment superior al 300% respecte del 2015 . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 151 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicadors associats Valors destacables de la bona pràctica: Col·laborativa, innovadora, comunicativa, re- plicable, pedagògica . . . Impulsor: ECrowd! Contacte: Jesús M . Murillo, gestor de projec- tes | jmmurillo@ecrowdinvest .com | Llacuna, 162, oficina 313 . 08018 Barcelona | 935 511 448 | www .ecrowdinvest .com/ca/ Col·laboradors: ENISA - Empresa Nacional de Innovación, SA, Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, Barcelona Activa, ACCIÓ Generalitat de Catalunya, Confianza Online, Lemon Way . El 2015 s’han impulsat 6 projectes i promogut 286 .000 € d’inversions. Objectiu 9: Educació i acció ciutadana De la conscienciació a la corresponsabilització Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 153 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Indicador 9.1. Nivell d’estudis Proporció de població segons el nivell d’estudis completats Resultat: 36,9% de la població amb estudis universitaris 19,1% amb estudis secundaris professionals 18,3% amb estudis secundaris generals 22,3% amb estudis obligatoris, i 3,3% amb estudis obligatoris no finalitzats Expressa la proporció de la població (de 18 anys i més grans) que ha completat els diferents nivells d’estudis. S’inclouen les categories d’estudis següents: 1) universitaris, 2) secundaris professionals, 3) secundaris generals, 4) obligatoris i 5) obligatoris no acabats. Es considera d’especial interès observar els resultats de l’indicador per al nivell d’estudis de tercer cicle (universitaris o equivalents). Fórmula: Població entrevistada que ha completat un nivell d’estudis determinat / població total Unitat: % de població entrevistada Periodicitat: Anual Font: Enquesta de serveis municipals. Departament d’Estudis d’Opinió. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. Valors de referència: Valor Unió Europea Objectiu Europa2020: 40% de la població d’entre 30 i 34 anys que hagi completat estudis de tercer cicle. Rellevància internacional: Indicador Europa2020. Proporció de població (30-34 anys) que ha completat estudis superiors Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. 154 Resultat La població entrevistada (de 18 anys o més) amb estudis de tercer cicle (equivalents a univer- sitaris) completats ha estat el 36,9% (figura 1) . El nivell d’estudis de la població dels districtes presenta diferències acusades . La proporció de població amb estudis universitaris completats a Sarrià – Sant Gervasi (60,3%) és més de qua- tre vegades superior a la de Nou Barris (13,9%) (figura 2), mentre que la proporció de població que no ha acabat els estudis obligatoris a Nou Barris (6,5%) és 5 vegades més alta que la de Sarrià – Sant Gervasi (1,2%) . 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 3,3 22,3 18,3 19,1 36,9 Universitaris Secundaris professionals Secundaris generals Obligatoris Obligatoris no finalitzats No contesta Universitaris Secundaris professionals Secundaris generals Obligatoris Obligatoris no finalitzats No contesta 6,5 5,2 4,4 2,8 2,5 4,9 2,6 1,1 2,2 1,2 40,9 26,1 26,2 23,9 27,3 22,2 17,4 15,5 12,6 9,2 18,4 17,9 16,9 18,0 21,7 20,5 13,9 20,9 18,2 17,3 20,2 22,7 23,3 25,2 17,4 14,8 19,6 15,7 15,7 12,0 13,9 27,9 29,1 30,1 30,8 37,1 46,1 46,8 51,0 60,3 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Figura 1. Distribució de la població entrevistada segons el nivell d’estudis, 2015. Figura 2. Nivell d’estudis de la població, per districtes, 2015. Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 155 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Variació interanual La proporció de població amb estudis uni- versitaris completats ha augmentat, passant del 33,1% al 36,9%, amb una variació interanual de 4 punts percentuals (+11,5%) (figura 3) . A la vegada, hi ha hagut un increment de la propor- ció de població amb estudis secundaris profes- sionals (+2,3 punts, +13,7%) . La proporció de població amb estudis secundaris generals, obli- gatoris i obligatoris no acabats ha disminuït . 11,5% 13,7% -17,9% -5,5% -15,4% -20,0% -15,0% -10,0% -5,0% 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% Univer- sitaris Secundaris professionals Secund. generals Obligatoris Obligatoris no finalitzats Figura 3. Variació interanual del nivell d’estudis de la població, 2014-2015. 156 Tendència La proporció de població amb estudis uni- versitaris presenta una tendència d’augment des de l’any 2008, després del descens de l’any 2014 (figura 4) . El valor assolit l’any 2015 és su- perior al valor mitjà de la Unió Europea-28 per al mateix any (26,7%) . A la vegada, continua aug- mentant la proporció de població amb estudis secundaris professionals, mentre que la de po- Figura 4. Tendència del nivell d’estudis de la població, 2004-2015. 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2014 No respon 0,1 0,1 0,1 0,3 0,9 0,2 0,0 0,2 0,3 0,2 Obligatoris no finalitzats 5,5 4,4 6,3 4,5 5,7 6,2 5,8 4,7 4,0 3,9 Obligatoris 31,6 33,7 30,0 30,3 26,7 26,5 27,0 23,3 24,2 23,6 Sec. Gen. 20,2 20,9 21,2 21,5 21,2 21,5 19,7 22,5 20,7 22,3 Sec. Prof. 14,7 13,8 15,0 13,8 18,9 16,4 15,8 15,9 16,9 16,8 Universitaris 27,9 27,1 27,3 29,7 26,5 29,2 31,7 33,5 34,0 33,1 2015 0,2 3,3 22,3 18,3 19,1 36,9 2013 0,3 4,0 25,0 20,9 14,9 34,8 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Po bl ac ió Valor EU-28 (Nivell univ.): 28% (població entre 16 i 65 anys) blació amb estudis secundaris generals, obli- gatoris i obligatoris no acabats assoleix els valors més baixos de tota la sèrie temporal . Això pot ser a causa de la proporció creixent de població que dóna continuïtat al seu itine- rari formatiu una vegada acabats els estudis obligatoris i secundaris . Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 157 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Per saber-ne més A Barcelona: Via universitària . Accés, condi- cions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris . Fundació Jaume Bofill . A Europa: Educational attainment statistics . Eurostat, 2015 Reptes i oportunitats L’existència de desigualtats importants en- tre districtes fa necessari concentrar esforços per garantir la igualtat de condicions pel que fa a l’accés de la població als estudis obligatoris, secundaris i universitaris . Els factors socioe- conòmics que generen aquestes desigualtats estructurals són diversos: les condicions econò- miques de les llars, el nombre d’estudiants que acaben l’ensenyament secundari, la informació de què disposen els estudiants i el seu entorn sobre els itineraris formatius i el mercat labo- ral, les preferències i expectatives dels estu- diants i els models educatius de referència, en- tre altres . Incidir en la millora del nivell educatiu de la població requereix plantejar estratègies multisectorials que, a partir de la coordinació del conjunt dels agents implicats (administra- cions, agents als barris, famílies, organitza- cions en defensa de l’educació, etcètera), abor- din aquest conjunt de factors . 158 Indicador 9.2. Escoles que participen en projectes d’educació ambiental Nombre d’escoles que participen en projectes d’educació ambiental Resultat: 351 escoles participen en projectes d’educació ambiental Expressa el nombre de centres educatius de Barcelona que desenvolupen projectes d’educació ambien- tal i per la sostenibilitat (inclou tots els centres d’educació infantil 0-3 i 3-6, primària, secundària obliga- tòria, secundària postobligatòria, cicles formatius i educació d’adults). Amb l’entrada en vigor del conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat per a la creació de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), des del curs 2009-2010 tots els centres educatius de Barcelona que volen fer un projecte d’educació ambiental s’adhereixen a un únic programa, “Escoles + sostenibles” i participen a la xarxa XESC. Per tant, es consideren aquells projectes que s’emmarquen en el programa “Escoles + sostenibles” de Barcelona, en què es convida les comunitats educatives dels centres a implicar-se en un moviment ciu- tadà destinat a diagnosticar, aportar solucions i assumir compromisos per fer una ciutat més sostenible, començant per l’entorn més immediat, és a dir, per l’escola. Fórmula: ∑ Centres d’educació infantil 0-3 i 3-6, primària, secundària obligatòria, secundària post-obligatòria, cicles formatius i educació d’adults que desenvolupen projectes d’educació ambiental i per la sostenibilitat en el marc d’”Escoles + sostenibles” Unitat: Nombre Periodicitat: Anual Font: Secretaria del programa “Escoles + sostenibles”. Ecologia urbana. Ajuntament de Barcelona. Valors de referència: -- Rellevància internacional: -- Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 159 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Resultat El nombre de centres que, en el marc del programa “Escoles + sostenibles”, han portat a terme projectes d’educació ambiental ha estat de 351, que representen el 36,8% del total dels centres educatius de la ciutat . La major part d’aquests centres són de titularitat pública (fi- gura 1) . Els districtes de Sant Andreu i d’Horta- Guinardó presenten la proporció més alta de centres educatius que participen en el programa (49,4% i 46,1%, respectivament) (figura 2) . Dels 351 projectes, el 51% correspon a pro- jectes d’iniciació al programa i, per tant, de dura- da anual . La resta són projectes de consolidació de durada triennal . 217; 62% 134; 38% Centres privats/concertats Centres públics Figura 1. Tipologia de centres educatius, curs 2015-2016. SARRIÀ - SANT GERVASI 22 centres (37%) 46 centres (40%) 35 centres (23%) 30 centres (42%) 47 centres (46%) 36 centres (41%) 39 centres (49%) 16 centres (30%) 38 centres (35%) HORTA GUINARDÓ GRÀCIA EIXAMPLE SANT MARTÍ SANT ANDREU NOU BARRIS LES CORTS SANTS - MONTJUÏC CIUTAT VELLA 41 centres (33%) 21% - 30% 31% - 40% 41% - 50% > 51% < 20% Figura 2. Distribució dels centres participants per districtes, curs 2015-2016. 160 Variació interanual El nombre de centres participants en projec- tes d’educació ambiental en el marc del progra- ma “Escoles + sostenibles” ha augmentat lleu- gerament, passant de 342 a 351 centres (+3%) . Aquest augment ha estat a causa de la incorpo- ració de 21 centres i la baixa de 12 centres . La disminució dels projectes d’iniciació anuals (-6%) ha donat pas a l’augment dels pro- jectes de consolidació triennals (+12%) . 3% 12% -10% -5% 0% 5% 10% 15% Projectes totals Projectes triennals -6% Projectes anuals Figura 3. Variació interanual per tipologia de projecte, curs 2015-2016. Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 161 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Tendència El nombre d’escoles adherides al programa “Escoles + sostenibles” continua augmentant . La disminució del nombre de projectes anuals i l’augment dels projectes de consolidació trien- nals denota la consolidació del programa entre les escoles participants . Figura 4. Tendència dels projectes d’educació ambiental, 2000-2016. 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 Projectes triennals 0 0 0 0 0 0 46 59 83 100 103 115 115 129 152 Projectes anuals 10 73 98 115 150 173 145 142 159 164 180 200 205 203 190 Total de projectes 10 73 98 115 150 173 191 202 242 264 283 315 320 332 342 15-16 172 179 351 0 50 100 150 200 250 300 350 400 N om br e d' es co le s 162 Reptes i oportunitats d) La desacceleració de l’increment del nombre d’escoles que s’adhereixen per prime- ra vegada al programa “Escoles + sostenibles” planteja el repte de seguir incentivant els cen- tres escolars a integrar en els projectes educa- tius la sostenibilitat ambiental a través del pro- grama “Escoles + sostenibles” . La consolidació de la participació dels cen- tres en el programa s’està traduint en el creixent nombre de projectes triennals . La continuïtat d’aquesta participació està possibilitant que els projectes siguin cada vegada més transversals dins les escoles implicant de manera més activa els diversos col·lectius de la comunitat educati- va i aprofundint en les accions ambientals . Una de les oportunitats que es generen de la participació dels centres educatius en el pro- grama és la seva implicació en els processos de millora de la ciutat . El treball en xarxa pos- sibilita la seva participació en la implementa- ció dels plans municipals vinculats als àmbits de la sostenibilitat . És el cas, per exemple, del Pla de prevenció de residus, en el marc del qual s’articulen projectes de compostatge co- munitari, reducció del malbaratament alimen- tari, etcètera, i del Pla de millora de la biodi- versitat, en el marc del qual s’estan impulsant horts i jardins de plantes aromàtiques per aug- mentar la diversitat d’insectes benèfics per a l’ecosistema . La participació en el programa fa possible que els centres formin part activa dels grups de treball de la xarxa Barcelona + Soste- nible, per exemple els del Compromís de Barce- lona pel clima . Per saber-ne més A Barcelona: Web del Programa “Escoles + sostenibles” . La bona trajectòria de funcionament del programa i els resultats assolits fins al mo- ment plantegen l’oportunitat de donar conti- nuïtat a les línies de treball iniciades i seguir impulsant tant l’adhesió de nous centres, com la innovació i millora de projectes ja iniciats . Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 163 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 164 Bona pràctica Descripció de la iniciativa La formació sobre la gestió sostenible de l’hort i del jardí en els centres educatius s’ofereix des de l’inici del programa BCN Escoles + Sosteni- bles (abans Agenda 21 Escolar) el curs 2001-02 i és la temàtica amb més llarg recorregut . Un objectiu important sempre ha estat que a les escoles es comprengui el cicle natural de la matèria orgànica, i es reprodueixi a l’hort o jardí amb l’elaboració de compost i la seva aplicació, permetent-nos així introduir el concepte de re- sidu zero . Exemple de bona pràctica escolar: http://www .sostenibilitatbcn .cat/index .php/ agenda-21-escolar/285-a21e-noticies/a21e- n268/2533-n268-04-zero-waste L’adquisició dels compostadors al llarg d’aquests 15 cursos ha anat variant . Inicialment les escoles els adquirien gràcies a una subven- ció, i més endavant s’ha dotat de composta- dors els centres educatius des de l’Àrea Metro- politana . Poc a poc el conjunt de la dotació de material més la formació específica i les visites a centres experimentats per intercanviar bones pràctiques en compostatge ha anat creixent i agafant forma de treball en microxarxa . Trobareu tota la informació i formació oferta des del programa Bcn escoles + Sostenibles en el web del programa, dins de l’apartat “mi- croxarxes” . El 2015 s’ha realitzat una diagnosi per com- provar si tots els compostadors estaven Compostatge comunitari als centres educatius El compostage coma eina de gestió de residus i aprenentatge competencial funcionant i com els programes educatius incorporaven els continguts sobre compos- tatge, tant en la gestió dels recursos com en el currículum . Les escoles han valorat molt interessant la visita tècnica . Les persones responsables dels compostadors han pogut exposar la satisfacció de la feina ben feta, les problemàtiques diverses sorgides a l’hora de compostar, les necessitats, etc . En els centres on funciona el compostatge, funciona molt bé i n’estan plenament satis- fets . La funcionalitat majoritària que li donen els centres al compostador és de tipus peda- gògic (entre un 80 i un 90%) . Es constata que un seguiment tècnic periòdic facilitaria la continuïtat i bon funcionament dels compostadors als centres educatius . S’ha pogut determinar amb aquesta diagnosi, que un 65% dels compostadors està funcio- nant correctament i, del 35% restant, al vol- tant d’un 10% l’han abandonat, però la resta, un 25%, està en procés de reorganitzar-se per seguir utilitzant el compostador . Un tema que preocupa i cal tractar amb pro- funditat és l’evidència de l’existència de rates i ratolins als patis de les escoles (indepen- dentment de que tinguin o no un hort o un compostador) . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 165 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu del Compromís Ciutadà per la Sos- tenibilitat: 9 . Educació i acció ciutadana: de la conscienciació a la coresponsabilització amb coneixement de causa . Altres objectius associats: 5 . Ús racional dels recursos . Durada: Es va començar el 2001 amb l’inici del programa Agenda 21 Escolar ara BCN Escoles + Sostenibles . El 2015 s’ha fet una revisió i actualització de dades pel Pla d’Autocompostatge Metropolità en el marc del Pla de Prevenció de Residus de l’Ajuntament de Barcelona . Valors destacables de la bona pràctica: Co- munitària, replicable, pedagògica, exemplifi- cadora, impacte sobre un nombre elevat de beneficiaris . Impulsor: Barcelona Escoles + Sostenibles . Contacte: Secretaria Barcelona Escoles + Sostenibles | La Fàbrica del Sol . Pg . de Salvat Papasseit, 1 . 08003 Barcelona | 932 562 599 | www .bcn .cat/escolessostenibles Col·laboradors: Xarxa de Compostaires Me- tropolitans – Àrea Metropolitana de Barcelo- na; Composta En Red; Aula Ambiental del Bosc Turull; Aula Ambiental de la Sagrada Família . Indicadors associats El 25% dels centres edu- catius de Barcelona (230) tenen compostador. Dels 250 compostadors que estan funcionant el 86% són compostadors de jardí i el 14% són vermicompos- tadors . Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària De la resposta puntual a l’acció global Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 167 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària Indicador 10.1. Canvi climàtic Volum emès de CO2 equivalent per habitant Expressa el volum anual d’emissions de CO2 equivalent per habitant. El CO2 equivalent (CO2 eq) inclou els sis gasos d’efecte hivernacle recollits en el Protocol de Kyoto: diòxid de carboni (CO2), metà (CH4), òxid de nitro- gen (N2O), hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs (PFC) i hexafluorur de sofre (SF6). Les fonts d’emissió considerades són el port, l’aeroport, l’abocador del Garraf, la incineradora de Sant Adrià de Besòs, la gene- ració de l’electricitat consumida provinent del mix elèctric català, el consum de gasos liquats de petroli, de gas natural i de petroli d’automoció i altres (industrials). L’estimació de les emissions associades a l’electricitat consumida (sectors comercial i serveis, habitatge i industrial) es porta a terme a través de les dades de facturació, mentre que per als sectors del transport, el tractament de residus municipals, el port i l’aeroport s’aplica una metodologia indirecta o específica (PECQ, 2011-2020). El sector industrial no inclou totes les emissions de la planta de tractament de fangs de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) Metrofang, només inclou les emissions ponderades a l’ús que fa de la planta Barcelona ciutat. Fórmula*: ∑ d’emissions de CO2 eq de les fonts considerades / nombre d’habitants *Nota: En l’estimació de les emissions dels residus, a partir del 2008 s’han utilitzat els factors d’emissió vinculats al tipus de residu i no al tipus d’instal·lació final on van. Unitat: Tones CO2eq/habitant Periodicitat: Anual Font: Observatori de l’Energia de Barcelona, Agència de l’Energia de Barcelona. Valors de referència: Objectiu de planificació: Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire de Barcelona (PECQ). 2011-2020. Ajuntament de Barcelona. Rellevància internacional: Indicadors comuns europeus de sostenibilitat local. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Sistema d’indicadors d’“Anatomia de la ciutat” de la iniciativa City Protocol. Resultat: 2,21 t de CO2 eq / h. 168 Resultat El CO2eq emès a Barcelona l’any 2013 ha estat de 3 .568 .963 tones, que representen 2,21 t per habitant . Els sec- tors que més CO2eq han emès han estat el dels transports (27,8%), el domèstic (20,8%) i el del comerç i serveis (16,7%) (Figura 1) . Domèstic Comercial i serveis Industrial Port i Aeroport Tractament de residus municipals Altres Transports 991,9; 27,8% 742,3; 20,8%595,3; 16,7% 485,5; 13,6% 395,2; 11,1% 344,1; 9,6% 14,7; 0,4% Figura 1. Distribució de les emissions de CO2eq per sectors (milers de t), 2013. Variació interanual Les emissions de CO2eq han baixat lleugerament (-3%) passant de 2,28 t/ ha- bitant a 2,21 t/ habitant entre l’any 2012 i 2013 . En termes absoluts, les emissions de tots els sectors han disminuït a ex- cepció del sector transports i el port i ae- roport que les han augmentat un 2% i 5% respectivament (Figura 3) . -3% -6% -7% -9% 2% 5% -2% --10% --8% --6% --4% --2% 0% 2% 4% 6% Total emissions per habitant Domèstic Comercial i serveis Industrial Transports Tractament RSU Port i Aeroport Figura 2. Variació interanual de les emissions de CO2eq, 2012-2013. Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 169 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Figura 3. Tendència de les emissions de CO2 eq, 1999-2013. 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008* 2009 2010 2011 2012 Total emissions per habitant 3,19 3,22 3,31 3,29 3,13 3,24 3,44 3,31 3,31 2,60 2,52 2,48 2,36 2,28 Domèstic 766,2 905,4 942,2 925,4 789,1 791,4 Comercial i serveis 530,2 815,7 793,0 713,4 676,3 637,5 Industrial 523,1 515,1 470,3 505,0 556,9 534,4 Transports 1099,0 1138,2 1059,0 1080,5 1000,3 976,3 Tractament de RSU 1446,4 327,6 371,7 359,5 349,1 327,6 Port i Aeroport 436,4 479,1 419,0 410,9 417,6 403,4 Altres 10,5 19,8 25,1 20,4 23,9 19,4 2013 2,21 742,3 595,3 485,5 991,9 344,1 395,2 14,7 0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 m ile rs t CO 2 eq To ne s CO 2e q/ h. /a ny Valor Objectiu PECQ 2020: 2,53 t CO2eq/h./any Tendència L’emissió de CO2eq per habitant a Barcelo- na manté la tendència de disminució constant iniciada l’any 2008, assolint enguany el valor més baix de tota la sèrie històrica (2,21 t CO2eq/ h .) . Aquesta evolució constitueix una millo- ra continuada del valor objectiu establert pel Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire de Barcelona 2011-2020 (PECQ) a l’horitzó 2020 (2,53 t CO2eq/ h . i any) . Si bé les emissions del sector dels trans- ports han augmentat en relació a l’any passat, la tendència des de l’any 2008 ha estat de disminució neta . A diferència, les emissions de CO2eq associades al tractament de resi- dus han seguit una tendència d’increment des d’aquest any . El sector domèstic, comercial i de serveis, l’industrial i el port i aeroport presenten una trajectòria global de reducció de les emis- sions respecte l’any 2008 . Nota: *Canvi metodològic en el càlcul de les emissions 170 Reptes i oportunitats Els esforços realitzats per a la reducció de les emissions de CO2eq s’ha continuat orientant a la millora de l’eficiència i l’estalvi energètic d’una banda, i a l’increment de l’ús d’energies renovables de l’altra . L’augment de les emissions en el sector que més contribueix a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, el transport, planteja la necessitat de seguir fomentant els modes d’ecomobilitat en els desplaçaments urbans (transport pú- blic, bicicleta i desplaçament a peu), tant in- terns com de connexió . Si bé la tendència de les emissions del transport és de millora des de l’any 2008, es continuen presentant oportu- nitats per seguir reduint les emissions a través de, per exemple, la contínua millora de la xar- xa de transport públic . Pel que fa el tractament de residus, l’augment dels residus valoritzats energèticament a través d’incineració ha contri- buït a l’augment de les emissions de CO2eq res- pecte l’any passat . Aquest increment planteja la necessitat de millorar l’eficàcia de la separa- ció i valorització dels residus municipals . La resta de sector, amb tendències de dis- minució continuada, segueixen presentant oportunitats per a la reducció de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle . Pel que fa al sector domèstic, si bé els fenòmens climàtics intensifiquen el consum d’energia a les llars, la millora de l’eficiència tecnològica constitueix una oportunitat de reducció de les emissions (p .e ., a través de la substitució d’aparells de climatització i electrodomèstics, l’optimització dels hàbits energètics, la millora de l’aïllament de les edificacions i llars, etc .) . En el sector in- dustrial, la millora progressiva de l’eficiència tecnològica i dels models de gestió producti- va poden traduir-se en millores de l’eficiència energètica dels processos industrials . Per saber-ne més A Barcelona: Pla d’energia, canvi climàtic i qua- litat de l’aire de Barcelona (PECQ) . 2011-2020 . Ajuntament de Barcelona A Europa: EU energy in figures . Statistical Poc- ketbook 2014 . European Commission Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 171 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicador 10.2. Autosuficiència energètica Proporció d’energia consumida generada localment Resultat: 2,25% de l’energia Expressa el pes de l’energia generada localment (fonts renovables i/o residuals) en relació amb el con- sum d’energia final. S’inclouen les fonts de generació d’energia següents: solar tèrmica; solar fotovoltai- ca; calor residual de les activitats industrials; biogàs dels abocadors del Garraf i ecoparcs; valoració de la biomassa provinent dels residus de poda i manteniment dels espais verds de Barcelona; minihidràulica i valorització dels residus municipals (planta de Sant Adrià del Besòs). Fórmula: Energia generada localment (renovable i residual) / Consum d’energia final Unitat: % Periodicitat: Anual Font: Agència d’Energia de Barcelona. Valors de referència: Valor Unió Europea. Indicador Europa2020. Rellevància internacional: Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Sistema d’indicadors d’“Anatomia de la ciutat” de la iniciativa City Protocol. 172 Resultat L’any 2013 es van generar 374,44 GWh a partir de l’aprofitament d’energies re- novables i residuals locals . Aquesta quantitat d’energia va suposar el 2,25% del total d’energia consumida a la ciutat el mateix any (16 .609 GWh) . La principal font d’entre les energies renovables i re- siduals és la provinent de la valorització dels residus municipals de la planta de Sant Adrià del Besós (46,1%) i la solar tè- rmica (19%) (Figura 1) . Residus municipals (Sant Adrià) Solar tèrmica Calor residual Biogàs (Garraf) Biogàs (Ecoparcs) Fotovoltaica Biomassa (generació electricitat, inclou Ecoenergies) Minihidràulica 172,57; 46% 72,1; 19% 46,57; 13% 26,91; 7% 22,31; 6% 15,67; 4% 15,71; 4% 2,6; 1% Figura 1. Fonts d’energia renovable i local (GWh), 2013. Variació interanual L’índex d’autosuficiència energètica ha augmentat l’any 2013 (+8,4%), passant de 2,1% a 2,25%; augmentant també la producció local d’energia elèctrica en ter- mes absoluts (7,15%), passant de 349,47 a 374,44 GWh/any . L’energia que més ha augmentat ha estat la provinent de la va- lorització dels residus municipals de la planta de Sant Adrià (+19,4%) (Figura 2), mentre que l’increment de la generació fo- tovoltaica ha estat més lleuger (+1,23%) . 8.39% 7.15% -1.03% -6.74% 0.00% 19.40% -10.83% 6.90% 0.00% 1.23% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 15% 20% 25% Figura 2. Variació interanual de l’índex d’autosuficiència energètica. 2012-2013. Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 173 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10Figura 3. Tendència de l’energia elèctrica produïda de fonts renovables i residuals, 2011-2013. 2011 2012 2013 Energia generada localment 371,52 349,47 374,44 Consum energia final 18.130.58 16.782.01 16.609.00 Índex autosuficiència energètica 2,05% 2,08% 2,25% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8% 9% 10% 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000 G W h/ an y Tendència La proporció d’energia produïda de fonts lo- cals (renovables i residuals) respecte l’energia total consumida a la ciutat ha anat augmentant des del 2011 (Figura 3) . Aquest fet es deu, per una banda, a l’increment de l’energia generada local- ment (majoritàriament l’energia provinent de la valorització dels residus municipals i del biogàs generat a l’abocador del Garraf) i, d’altra banda, a la disminució del consum d’energia final . 174 Reptes i oportunitats Per tal de potenciar l’autosuficiència energètica de la ciutat cal millorar l’estalvi i l’eficiència per reduir el consum d’energia final, així com incrementar l’energia generada mi- tjançant els recursos locals renovables i resi- duals, tal i com es recull en el Pla de Canvi Cli- màtic i Qualitat de l’aire de Barcelona (PECQ) . La instal·lació d’energia solar tèrmica i fotovol- taica en els edificis de nova construcció i reha- bilitats pot continuar creixent a la ciutat . També pot incrementar l’energia generada a les plan- tes de biogàs i la d’altres fonts (p .e, la Central d’Ecoenergies que aprofita l’energia del pro- cés de regasificació del gas natural liquat de la planta d’Enagas) . En l’àmbit públic, es continuen donant oportunitats per continuar promovent la generació i ús d’energies renovables en els edifi- cis municipals, elements urbans (parades Bicing, casetes de jardiners i guinguetes de platja entre d’altres), i xarxa d’enllumenat de la ciutat . Per saber-ne més A Barcelona: Pla d’energia, canvi climàtic i qua- litat de l’aire de Barcelona (PECQ) . 2011-2020 . Ajuntament de Barcelona A Europa: EU energy in figures . Statistical Poc- ketbook 2014 . European Commission Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 175 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 176 Bona pràctica Descripció de la iniciativa Càlcul i compensació de gasos amb efecte d’hivernacle dels viatges corporatius a través del programa Clean CO2 de Lavola . Clean CO2 és la marca de gestió i compensació de carboni de Lavola que permet una reducció efectiva de les emissions de gasos d’efecte hivernacle . Clean CO2 calcula i compensa de manera senzilla les emissions de carboni que a causa dels processos específics que duem a terme no són possibles d’evitar . Compensar aquesta empremta de carboni és possible amb la participació de la nostra empresa en projectes de gestió de masses forestals al Brasil, que tenen un impacte po- sitiu tant en el medi ambient com en l’entorn social on es desenvolupa cada projecte . Amb la compensació de vols es col·labora en un projecte de biomassa al Brasil, que afecta dues petites indústries de ceràmica vermella i prototípica: Capelli Ceramics, que produeix principalment teules, i Bandeira Ceramics, fabricant de maons . Amb l’execució del pro- jecte, la fusta nativa s’ha substituït per bio- massa renovable que hi ha a la regió (bambú, serradures, canya de sucre i closca de coco), fet que redueix les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades a l’activitat original . Certificació Verified Carbon Standard i SOCIALCARBON®. Incentives Barcelona és una agència de viat- ges fundada l’any 2002, amb seu a Barcelona . Ofereix serveis de viatges, programes únics d’incentius, reunions i esdeveniments soste- nibles a tot Espanya i de recerca de localit- zacions adequades per fer sessions de foto- grafia o rodatge (location scouting) . L’any 2014 Incentives Barcelona va decidir aportar el seu gra de sorra a la lluita contra el canvi climàtic mitjançant la neutralització de les emissions dels seus propis viatges corporatius que va fer el 2013 . Aquest any ha donat continuïtat a aquesta acció, calculant i neutralitzant la pe- tjada de carboni de tots els viatges corpora- tius en avió efectuats el 2014, amb el suport tècnic de Lavola . Les emissions generades pels viatges corpo- ratius en avió del 2014 pugen a 2 tCO2eq . In- centives Barcelona ha compensat aquestes emissions contribuint al projecte de canvi de combustible Argibem, São Sebastião i Vulcão, desenvolupat al Brasil i certificat per Verified Carbon Standard i Socialcarbon . El projecte consisteix a substituir combustibles fòssils per biomassa renovable per alimentar els forns de tres empreses productores de cerà- mica de la zona de l’estat de Rio de Janeiro . A més de reduir emissions de CO2, el projecte contribueix a reforestar l’entorn i a reutilitzar residus . També comporta beneficis socials, generant nous llocs de treball per a dones i persones discapacitades, col·laborant en una ONG local que dóna suport a malalts de sida i contribuint en la compra d’un camió cisterna de gestió i tractament d’aigua per donar su- port a l’hospital local i a escoles amb accés difícil a l’aigua . Incentives Barcelona Els viatges d’Incentives compensen Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 177 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Incentives Barcelona ha obtingut el certifi- cat Clean CO2 que garanteix la compensació d’emissions efectuada, i el Segell Clean CO2 Certified amb codi QR que dóna accés a una app divulgativa . Objectiu del Compromís Ciutadà per la Soste- nibilitat: 10 . Resiliència i responsabilitat pla- netària: de la resposta puntual a l’acció global . Durada: Des del 2013 . Valors destacables de la bona pràctica: Responsabilitat en el consum i la generació d’impactes ambientals locals i globals . Pro- tegir el clima . Comptabilitzar i, en cas de no poder minimitzar les emissions d’efecte hi- vernacle, recórrer a la compensació . Impulsor: EQUIP INCENTIVES BARCELONA . Contacte: INCENTIVES BARCELONA, SA | Sandra Oude Wansink | 932 720 541 | www .in- centivesbarcelona .es Col·laborador: LAVOLA . Indicadors associats Som cinc persones a l’equip, de les quals de dues a tres viatgem per temes de vendes a l’estranger o bé per desenvolupar projectes i viatges d’inspecció en al- tres ciutats, com ara Bilbao, Madrid i Sevilla. Quantitat de CO2e com- pensades= 2,00 t CO2e Any a cop d’ull 179 L’ an y a co p d’ ul l In d. 7 .3 In d. 6 .3 In d. 6 .2 Ind . 6 .1 Ind. 5. 3 In d. 7. 5 In d. 7. 6 In d. 8.1 Ind . 9. 1 Ind. 9.2 In d. 7. 4 In d. 7 .2 In d. 7. 1 Ind. 1 0.1 Ind. 10.2 Ind . 2. 1 Ind. 1.2 b Ind. 1 .2a Ind. 1.1 In d. 3 .1a In d. 3 .1 b In d. 3 .1 c In d. 3 .2 In d. 3 .3 a In d. 3 .3 b In d. 3 .3 c In d. 3 .3 d Ind . 4 .1 Ind . 4. 2 Ind. 4. 3 Ind.4. 4 Ind. 5.1 Ind. 5.2 Ind . 2 .2 Ind . 5. 4b Ind . 5.4 a OB J. 4 OBJ. 3 OB J. 2 OB J. 1 OB J. 8 OBJ. 7 O B J. 5 OB J. 6 OB J. 1 0 OB J. 9 G ra u d’ as so lim en t d el s va lo rs d e re fe rè nc ia (v eu re T au la d e R es ul ta ts , t en dè nc ia i as so lim en t d ’o bj ec tiu s) O bj ec tiu a ss ol it (1 00 % d 'a ss ol im en t) en p ro gr és a lt (6 5- 99 % d 'a ss ol im en t) en p ro gr és m ig (2 5- 65 % d 'a ss ol im en t) en p ro gr és b ai x (m en ys d el 2 5% d 'a ss ol im en t) O bj ec tiu n o di sp on ib le Es ta bl e Em pi tj or a M ill or a 25 % 14 % 61 % Es ta bl e Em pi tj or a M ill or a 25 % 14 % 61 % 61 % m ill or en re sp ec te al 2 01 4 18 % 13 % 69 % En p ro gr és O bj ec tiu n o di sp on ib le O bj ec tiu a ss ol it 18 % 13 % 69 % En p ro gr és O bj ec tiu n o di sp on ib le O bj ec tiu a ss ol it 18 % ha n as so lit l’o bj ec ti u* *E s tr ac ta d ’o bj ec ti us fi xa ts p er u na fi gu ra d e pl an if ic ac ió 79 % 79 % 14 % 7% Es ta bl e Em pi tj or a M ill or a Es ta bl e Em pi tj or a M ill or a 25 % 14 % 61 % am b te nd èn ci a fa vo ra bl e 180 R es ul ta t, te nd èn ci a i a ss ol im en ts d el s ob je ct iu s (I) O bj ec ti u In di ca do r 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 20 15 Va ri ac ió in te ra nu al Te nd èn ci a pe ri od e1 A ss ol im en t va lo r r ef . 2 01 5 va lo r as so lim en t 1. B io di ve rs it at 1. 1 S up er fíc ie v er da S up er fíc ie v er da p er h ab it an t 17 ,7 17 ,2 17 ,3 17 ,2 17 ,5 17 ,6 17 ,6 nd nd 1. 2 B io di ve rs it at d e le s au s Ín de x d’ ev ol uc ió p ob la ci on al : E sp èc ie s au tò ct on es 1, 01 0, 98 1, 02 0, 84 0, 80 0, 8 0, 86 nd nd E sp èc ie s as si lv es tr ad es 1, 14 1, 06 1, 07 1, 02 1, 16 1, 29 1, 22 nd nd 2. E sp ai p úb lic i m ob ili ta t 2. 1 Ec om ob ili ta t (P er ce nt at ge ) Pe s de l’ ec om ob ili ta t e n el s de sp la ça m en ts re al it za ts 73 ,3 4% 73 ,3 3% 73 ,5 3% 73 ,8 2% 73 ,9 0% 85 ,1 % 86 ,8 % 2. 2 S eg ur et at v ià ri a (N om br e) N om br e de v íc ti m es e n ac ci de nt s de tr àn si t 32 6 30 4 25 0 27 9 28 1 28 2 22 6 22 0 97 ,4 % 3. Q ua lit at am bi en ta l i s al ut 3. 1 Q ua lit at d e l'a ir e C on ce nt ra ci ó m itj an a de : (µ g/ m 3 ) N O 2 49 47 48 44 40 39 43 40 83 ,3 % P M 10 37 29 32 31 24 25 28 40 10 0% P M 2, 5 -- -- 19 ,6 18 ,6 15 ,3 14 ,7 17 ,1 25 10 0% 3. 2 Q ua lit at a cú st ic a P ro po rc ió d e po bl ac ió e xp os ad a a de te rm in at s ni ve lls d e so ro ll: (P er ce nt at ge ) Ld ia >6 5 dB (A ) 43 ,5 8% -- -- 40 ,2 5% -- -- -- nd nd Ln it >5 5 dB (A ) 59 ,8 3% -- -- 56 ,1 8% -- -- -- nd nd 3. 3 Q ua lit at d e l'a ig ua d e co ns um hu m à P ro po rc ió d e co nt ro ls i de te rm i- na ci on s qu e co m pl ei xe n el s va lo rs no rm at iu s: (P er ce nt at ge ) Q ua lit at m ic ro bi ol òg ic a -- -- 99 ,6 % 99 ,8 % 99 ,9 % 99 ,7 % 99 ,9 % 99 % 10 0% Q ua lit at fi si co -q u ím ic a -- -- 99 ,9 % 99 ,9 % 10 0% 10 0% 10 0% 99 ,7 % 10 0% D es in fe cc ió -- -- 91 ,7 % 95 ,7 % 97 ,6 % 97 ,7 % 99 ,4 % 95 % 10 0% C on ce nt ra ci ó de T H M -- -- 10 0% 10 0% 10 0% 10 0% 10 0% 10 0% 10 0% > > > > > > > > > > > > > > 181 O bj ec ti u In di ca do r 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 20 15 Va ri ac ió in te ra nu al Te nd èn ci a pe ri od e1 A ss ol im en t va lo r r ef . 2 01 5 va lo r as so lim en t 4. C iu ta t ef ic ie nt , pr od uc ti va i d’ em is si on s ze ro 4. 1 R en ov ac ió d el p ar c d' ha bi ta tg es (N º d’ ha bi ta nt s) N om br e d’ ha bi ta tg es re no va ts 1, 87 1, 6 1, 58 1, 24 0, 91 1, 1 1, 13 nd nd 4. 2 C on su m d 'a ig ua (l/ h . p er d ia ) (P er ce nt at ge ) Vo lu m d ’a ig ua c on su m id a pe r ha bi ta nt i di a: T ot s el s se ct or s S ec to r d om ès tic P ro po rc ió d ’a ig ua c on su m id a pe ls se rv ei s m un ic ip al s d’ or ig en fr eà ti c (In de x so st en ib ili ta t) 16 4, 9 11 0, 1 16 ,9 % 16 4, 8 10 9, 8 16 ,6 % 16 5, 2 10 9, 5 16 ,6 % 16 3, 2 10 8, 2 19 ,2 % 16 0, 9 10 8, 4 20 % 15 6, 3 10 4, 4 20 ,1 8% 15 9, 2 10 5, 5 20 ,2 4% nd nd 4. 3 P en et ra ci ó de le s TI C a le s lla rs (P er ce nt at ge ) P ro po rc ió d e lla rs a m b co nn ex ió a in te rn et 75 ,5 % 72 ,4 % 75 ,7 % 75 ,0 % 78 ,0 % 85 ,3 % 90 ,3 % nd nd 5. Ú s ra ci on al de ls r ec ur so s 5. 1 C on su m re sp on sa bl e (N º de p un ts ) N om br e d' in ic ia ti ve s de c on su m re sp on sa bl e re gi st ra de s -- -- -- -- 28 0 43 6 95 5 nd nd 5. 2 G en er ac ió d e re si du s m un ic ip al s (K g/ h. p er d ia ) Pe s de re si du s m un ic ip al s ge ne - ra ts 1, 46 1, 43 1, 36 1, 27 1, 24 1, 26 1, 28 1, 38 10 0% 5. 3 R ec ol lid a se le ct iv a de re si du s (P er ce nt at ge ) P ro po rc ió d e re si du s m un ic ip al s re co lli ts s el ec ti va m en t 33 ,3 5% 42 ,2 6% 40 ,7 5% 40 ,0 3% 36 ,1 6% 36 ,1 2% 36 ,3 0% 60 % 60 ,5 % 5. 4 D es tí d el s re si du s P ro po rc ió d e re si du s m un ic ip al s qu e va n al s di fe re nt s de st in s: (P er ce nt at ge ) D ip òs it c on tr ol at -- -- -- 5, 5% 3, 6% 3, 2% 2, 6% 0, 0% 95 ,3 % Va lo ri tz ac ió e ne rg èt ic a in ci ne ra ci ó -- -- -- 8, 2% 5, 0% 6, 2% 5, 5% nd nd Va lo ri tz ac ió e ne rg èt ic a bi om as sa -- -- -- -- -- 1, 0% 1, 0% nd nd Va lo ri tz ac ió m at er ia l -- -- -- 36 ,7 % 36 ,1 % 35 ,1 % 35 ,5 % 55 % 64 ,5 % Tr ac ta m en t m ec an ic o- bi ol òg ic -- -- -- 49 ,6 % 53 ,9 % 54 ,5 % 55 ,7 % nd nd 6. B on g ov er n i re sp on sa bi lit at so ci al 6. 1 D es pe sa m un ic ip al e n l'à m bi t am bi en ta l i s oc ia l ( Pe rc en ta tg e) Pr op or ci ó de la d es pe sa m un ic ip al e n po lít iq ue s de m ed i a m bi en t i s oc ia ls -- -- 74 ,4 9% 75 ,9 0% 75 ,5 0% 75 ,3 0% 75 ,1 % nd nd 6. 2 E nd eu ta m en t d el g ov er n m un ic ip al (P er ce nt at ge ) Ca pa ci ta t d e re to rn d el d eu te e xp re s- sa da c om la p ro po rc ió q ue s up os a el de ut e so br e el s in gr es so s co rr en ts 33 ,6 % 58 ,5 % 57 ,9 % 52 ,1 % 46 ,7 % 38 ,6 % 32 ,8 % 60 % 10 0% 6. 3 O rg an it za ci on s am b ce rt if ic ac ió a m bi en ta l o s oc ia l (N º de c er tifi ca ci on s) N om br e de c er ti fi ca ci on s en l’à m bi t d e la s os te ni bi lit at -- -- -- -- 13 7 24 4 29 2 nd nd R es ul ta t, te nd èn ci a i a ss ol im en ts d el s ob je ct iu s (II ) >> > > > > > >>> > > > > > 182 O bj ec ti u In di ca do r 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 20 15 Va ri ac ió in te ra nu al Te nd èn ci a pe ri od e1 A ss ol im en t va lo r r ef . 2 01 5 va lo r as so lim en t 7. B en es ta r de le s p er so ne s 7. 1 E sp er an ça d e vi da e n né ix er (A ny s) G lo ba l 82 ,5 82 ,8 83 ,3 83 ,0 83 ,8 -- -- nd nd D on es 85 ,3 85 ,9 86 ,2 85 ,7 86 ,6 -- -- nd nd H om es 79 ,2 79 ,3 80 79 ,9 80 ,7 -- -- nd nd 7. 2 A cc es si bi lit at a l’ ha bi ta tg e (P er ce nt at ge ) Es fo rç e co nò m ic d ’a cc és a l’h ab ita tg e 39 ,2 % 35 ,7 % 39 ,6 % 29 ,6 % 32 ,0 % 31 ,2 33 ,0 % 40 % 10 0% 7. 3 N iv el ls d ’o cu pa ci ó (P er ce nt at ge ) Ta xa o cu pa ci ó 67 ,6 % 67 ,0 % 66 ,5 % 65 ,1 % 65 ,4 % 67 ,6 % 69 ,2 % nd nd Ta xa a tu r 15 ,2 % 16 ,1 % 17 ,1 % 18 ,8 % 17 ,2 % 16 ,4 % 13 ,3 % nd nd Ta xa a tu r j uv en il 36 ,7 % 37 ,4 % 43 ,0 % 43 ,5 % 43 ,0 % 34 ,9 % 24 ,9 % nd nd 7. 4 D is tr ib uc ió d e la re nd a P ro po rc ió d e la p ob la ci ó di st ri bu id a se go ns re nd a fa m ili ar d is po ni bl e (% p ob la ci ó) B ai xa 29 % 38 % 42 % 39 ,3 % 41 ,8 % 42 % -- nd nd M itj an a 54 % 46 % 42 % 44 ,1 % 44 ,3 % 44 % -- nd nd Al ta 17 % 16 % 16 % 16 ,6 % 13 ,9 % 14 % -- nd nd 7. 5 A cc és a l’ of er ta c ul tu ra l (P er so ne s) D es pe sa d e le s lla rs e n cu lt ur a 7, 5% 6, 8% 6, 7% 5, 8% 5, 9% 6, 80 % 6, 80 % nd nd Vi si te s bi bl io te qu es 6. 11 9. 28 5 5. 98 2. 93 6 6. 17 8. 29 7 6. 43 9. 11 2 6. 34 3. 80 3 6. 43 3. 29 4 6. 17 5. 62 4 nd nd Vi si ta nt s m us eu s pú bl ic s 7. 50 4. 96 8 7. 94 5. 89 8 8. 33 2. 30 3 8. 29 3. 35 8 9. 98 0. 31 6 14 .6 41 .3 91 14 .11 6.1 57 nd nd Vi si ta nt s m us eu s pr iv at s 9. 66 9. 54 2 9. 59 5. 10 6 11 .2 46 .6 10 11 .2 95 .4 26 10 .9 57 .3 92 11 .1 54 .3 18 11 .9 59 .7 46 nd nd E sp ec ta do rs c in em es 8. 66 4. 84 3 7. 49 4. 52 9 7.1 25 .2 74 6. 52 0. 51 2 5. 63 5. 09 9 5. 97 1. 10 1 6. 25 4. 72 4 nd nd E sp ec ta do rs a rt s es cè ni qu es 2. 71 0. 77 1 2. 53 8. 89 6 2. 54 0. 55 6 2. 60 9. 02 0 2. 31 8. 62 8 2. 46 8. 87 8 2. 42 1. 22 9 nd nd 7. 6 S at is fa cc ió c iu ta da na (G ra u de s at is fa cc ió ) G ra u de s at is fa cc ió c iu ta da na a m b el fe t d e vi ur e a la c iu ta t 7, 6 7, 5 7, 5 7, 5 7,7 7, 6 7, 8 nd nd 8. P ro gr és i de se nv ol up am en t 8. 1 In no va ci ó (P er ce nt at ge a fil ia ts a la S S ) P ro po rc ió d e pe rs on es o cu pa de s en s er ve is in te ns iu s en c on ei xe - m en t d e te cn ol og ia p un ta 4, 6% 4, 8% 4, 9% 4, 9% 5, 0% 5, 4% 5, 8% nd nd R es ul ta t, te nd èn ci a i a ss ol im en ts d el s ob je ct iu s (II I) > > > > > > > >> > > > > > > > > > 183 >> O bj ec ti u In di ca do r 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 20 15 Va ri ac ió in te ra nu al Te nd èn ci a pe ri od e1 A ss ol im en t va lo r r ef . 2 01 5 va lo r as so lim en t 9. E du ca ci ó i ac ci ó ci ut ad an a 9. 1 N iv el ls d ’e st ud is P ro po rc ió d e po bl ac ió en tr ev is ta da s eg on s el n iv el l d’ es tu di s co m pl et at s (% p er so ne s) U ni ve rs ita ri s 29 ,2 % 31 ,7 % 33 ,5 % 34 ,0 % 34 ,8 % 33 ,1 % 36 ,9 % nd nd S ec . P ro f. 16 ,4 % 15 ,8 % 15 ,9 % 16 ,9 % 14 ,9 % 16 ,8 % 19 ,1 % nd nd S ec . G en . 21 ,5 % 19 ,7 % 22 ,5 % 20 ,7 % 20 ,9 % 22 ,3 % 18 ,3 % nd nd O bl ig at or is 26 ,5 % 27 ,0 % 23 ,3 % 24 ,2 % 25 ,0 % 23 ,6 % 22 ,3 % nd nd O bl ig at or is n o fin al itz at s 6, 2% 5, 8% 4, 7% 4, 0% 4, 0% 3, 9% 3, 3% nd nd 9. 2 E sc ol es q ue p ar ti ci pe n en pr oj ec te s d’ ed uc ac ió a m bi en ta l (N om br e) N om br e d’ es co le s qu e pa rt ic ip en en p ro je ct es d ’e du ca ci ó am bi en ta l 26 4 28 3 31 5 32 0 33 2 34 2 35 1 nd nd 10 . R es ili èn ci a i re sp on sa bi lit at pl an et àr ia 10 .1 C an vi c lim àt ic (T on es d e C O 2 e q/ h ab ita nt ) Vo lu m e m ès d e C O 2 e qu iv al en t pe r h ab it an t 2, 52 2, 48 2, 36 2, 28 2, 21 -- -- 2, 53 10 0% 10 .2 . A ut os uf ic iè nc ia e ne rg èt ic a (P er ce nt at ge ) P ro po rc ió d ’e ne rg ia c on su m id a ge ne ra da lo ca lm en t -- -- 2, 05 % 2, 08 % 2, 25 % -- -- nd nd R es ul ta t, te nd èn ci a i a ss ol im en ts d el s ob je ct iu s (IV ) > > > > > >> > 1 La te nd èn ci a s’ ha v al or at a p ar ti r d e la s èr ie d es d e l’a ny d e re fe rè nc ia , q ue é s di fe re nt p er c ad a in di ca do r. N ot a: A la c ol um na A ss ol im en t d el v al or d e re fe rè nc ia 2 01 5, n d in di ca q ue l’ in di ca do r n o di sp os a d’ un o bj ec ti u no rm at iu o d e pl an if ic ac ió . 184 Va lo ra ci ó de l g ra u d’ as so lim en t d el s va lo rs d e re fe rè nc ia M et od ol og ia E ls i nd ic ad or s qu e co m pt en a m b ob je ct iu s es - ta bl er ts e n in st ru m en ts d e pl an if ic ac ió o n or - m at iu s só n el s qu e es m os tr en e n la s eg üe nt ta ul a (1 7 in di ca do rs ). L’ ho ri tz ó de t em ps p er a s- so lir a qu es ts o bj ec ti us p ot v ar ia r. P er a lg un s in - di ca do rs e s pl an te ge n ho ri tz on s de c ur t te rm in i (p .e , a l’ an y 20 18 ), pe r d ’a lt re s de m ig o ll ar g (p .e , a l’a ny 2 02 5) . E n la c ol um na “ O bj ec ti u” s ’e sp e- ci fi ca q ui ns s ón e ls o bj ec ti us d e pl an if ic ac ió o no rm at iu s ex is te nt s pe r ca da sc un d ’e lls . E n la v al or ac ió s ’h an c om pt ab ili tz at e ls in di ca - do rs a m b el s se gü en ts g ra us d ’a ss ol im en t de ls ob je ct iu s: 1) 1 00 % o m és . A qu es ts e s co ns id er en i nd ic a- do rs q ue ja h an a ss ol it l’ ob je ct iu . 2) In fe ri or a l 10 0% . A qu es ts in di ca do rs e s co n- si de ra q ue e st an e n pr og ré s d’ as so lir e ls o bj ec - ti us e n l’h or it zó t em po ra l e st ab le rt . P er a p os si bi lit ar la c om pa ra bi lit at d el g ra u d’ as - so lim en t de ls o bj ec ti us e nt re e ls d if er en ts in di - ca do rs , s ’h an t ra ns fo rm at e ls d if er en ts r an gs d e va lo ra ci ó en u na m at ei xa e sc al a qu e va d el 0 a l 1 ap lic an t un a fó rm ul a de n or m al it za ci ó m in -m ax , en f un ci ó de s i l ’o bj ec ti u de l i nd ic ad or é s de m i- ni m it za ci ó o de m ax im it za ci ó. E n el p ri m er c as , en e l q ue e l v al or o bj ec ti u ha e st at u n m ín im , l a fó rm ul a ap lic ad a ha e st at : G ra u d’ as so lim en t= [V m àx im -V t]/ [V m àx im -V m ín im ], on V t é s el v al or p er a l’a ny d e va lo ra ci ó. E n el s eg on c as , en e l qu e el v al or o bj ec ti u és u n m àx im , la f ór m ul a de no rm al it za ci ó ap lic ad a ha e st at : G ra u d’ as so li- m en t= [ V t -V m ín im ]/ [V m àx im -V m ín im ], on V t é s el v al or pe r a l’a ny d e va lo ra ci ó. E l v al or r es ul ta nt s ’e x- pr es sa e n pe rc en ta tg e. E n la c ol um na d e “G ra u d’ as so lim en t” d e la ta ul a, e s va lo ra a m b 10 0% t ot s aq ue lls i nd i- ca do rs p el s qu al s el g ra u d’ as so lim en t ob ti n- gu t ha e st at ig ua l o s up er io r al 1 00 % . 185 Ta ul a de v al or ac ió d el g ra u d’ as so lim en t d el s va lo rs d e re fe rè nc ia O B JE CT IU IN D IC A D O R O B JE CT IU VA LO R 2 01 5 G R AU D ’A SS O LI M EN T VA LO R M ÍN IM VA LO R M ÀX IM 2. E sp ai p úb lic i m ob ili ta t 2. 1 Ec om ob ili ta t Pe s de l’ ec om ob ili ta t e n el s de sp la ça m en ts re al it za ts 85 ,1 % 73 ,9 % 86 ,4 % 0 0, 85 1 2. 2 S eg ur et at v ià ri a N om br e de v íc ti m es e n ac ci de nt s de tr àn si t 22 0 28 2 73 ,9 % 22 0 45 4 3. Q ua lit at am bi en ta l i s al ut 3. 1 Q ua lit at d e l’a ir e C on ce nt ra ci ó m it ja na d e N O 2 40 39 10 0% 40 58 C on ce nt ra ci ó m it ja na d e P M 10 40 25 10 0% 40 37 C on ce nt ra ci ó m it ja na d e P M 2, 5 25 14 ,7 10 0% 26 19 ,6 3. 3 Q ua lit at d e l’a ig ua de c on su m h um à G ra u de c om pl im en t d e la q ua lit at m ic ro bi ol òg ic a 99 ,0 % 99 ,9 % 10 0% 0 99 G ra u de c om pl im en t d e la q ua lit at fi si co qu ím ic a 99 ,7 % 10 0, 0% 10 0% 0 99 ,7 G ra u de c om pl im en t d e la d es in fe cc ió 95 ,0 % 99 ,4 % 10 0% 0 95 G ra u de c om pl im en t d e la q co nc en tr ac ió T H M 10 0, 0% 10 0, 0% 10 0% 0 10 0 4. C iu ta t efi ci en t, pr od uc ti va i d' em is si on s ze ro 4. 2 C on su m d ’a ig ua P ro po rc ió d ’a ig ua c on su m id a pe ls se rv ei s m un ic ip al s d’ or ig en fr eà ti c (Ín de x so st en ib ili ta t) 63 ,5 % 20 ,2 % 31 ,5 % 0 63 ,5 1 5. Ú s ra ci on al d el s re cu rs os 5. 2 G en er ac ió d e re si du s m un ic ip al R es id us m un ic ip al s ge ne ra ts 1, 38 1, 26 10 0% 1, 38 1, 54 5. 3 R ec ol lid a se le ct iv a de re si du s P ro po rc ió d e re si du s m un ic ip al s re co lli ts se le ct iv am en t 60 ,0 % 36 ,3 % 60 ,3 % 0 60 5. 4 D es tí d el s re si du s m un ic ip al s P ro po rc ió R M v al or at s m at er ia lm en t 55 ,0 % 35 ,5 % 64 ,6 % 0 55 P ro po rc ió R M a m b de st í a d ip òs it c on tr ol at 0, 0% 2, 6% 27 ,3 % 0 5, 53 6. B on g ov er n i re sp on sa bi lit at s oc ia l 6. 2 E nd eu ta m en t d el G ov er n m un ic ip al P ro po rc ió q ue s up os a el d eu te s ob re e ls in gr es so s co rr en ts 60 ,0 % 32 ,8 % 10 0% 60 62 ,6 7. B en es ta r de le s p er so ne s 7. 2 A cc es si bi lit at a l'h ab it at ge Es fo rç e co nò m ic d ’a cc és a l’h ab ita tg e 40 ,0 % 31 ,2 % 21 ,8 % 40 79 ,9 10 . R es ili èn ci a i re sp on sa bi lit at pl an et àr ia 10 .1 C an vi c lim àt ic Vo lu m e m ès d e C O 2 eq p er h ab it an t 2, 53 2, 21 10 0% 2, 53 3, 44 186 El s va lo rs d e la so st en ib ili ta t e nt re la ci ut ad an ia e s co ns ol id en a la v eg ad a qu e es m an té e l re pt e de s eg ui r t ra ns fo r- m an t e l m od el d e co ns um La s os te ni bi lit at e st à ca da v eg ad a m és in te gr ad a en e ls d ife re nt s àm bi ts d e la s oc ie ta t. M és e m pr es es i pr oc es so s pr od uc tiu s in co rp or en c on si de ra ci on s am bi en ta ls i so ci al s i l es a ct iv it at s ec on òm iq ue s s’ or ie nt en d e m an er a cr ei xe nt a do na r r es po st es a ls re pt es e m er ge nt s. L es in ic ia ti ve s de c on su m re sp on sa bl e, c om a ra c oo pe ra ti ve s i c om er ço s de pr ox im it at , fa ci lit en u n ce rt c an vi c ap a la p re fe rè nc ia p el c on su m d e pr od uc te s ec ol òg ic s i d e pr ox im it at . La x ar xa B ar ce lo na + S os te ni bl e, fo rm ad a pe ls s ig na nt s de l C om pr om ís C iu ta dà p er la S os te ni bi lit at e st à co nt ri - bu in t a l’e xt en si ó de ls c on ce pt es d e so st en ib ili ta t am bi en ta l i s oc ia l i a la c on cr ec ió d ’a cc io ns e n as so ci ac io ns , em pr es es i es co le s. E n aq ue st d ar re r à m bi t, s ’a va nç a en la in te gr ac ió d e la s os te ni bi lit at e n el s co nt in gu ts c ur ri - cu la rs i en e ls p ro je ct es d e ca da c en tr e. L a pa rt ic ip ac ió d e le s es co le s en e l p ro gr am a E sc ol es + S os te ni bl es n o no m és c on ti nu a cr ei xe nt s in ó qu e es c on so lid a pe l q ue fa la d ur ad a i n at ur al es a de ls p ro je ct es . Ta nm at ei x, e nc ar a hi h a ca m í p er r ec ór re r en la c on so lid ac ió d ’a qu es ts v al or s. L a re du cc ió d el s re si du s ge ne ra ts , de l’ ai gu a i l ’e ne rg ia c on su m id a co ns ti tu ei xe n re pt es v ig en ts e n el s qu e se gu ir e sm er ça nt e sf or ço s. El v er d es c on so lid a a tr av és d el c om pr om ís i es fo rç os d el c on ju nt d’ ag en ts d e la c iu ta t E l v er d ap or ta u ns s er ve is s oc ia ls i am bi en ta ls a la c iu ta t im pr es ci nd ib le s. P os si bi lit a el m an te ni m en t de la b io - di ve rs it at , l a re gu la ci ó de l c ic le d e l’a ig ua , l a m aj or a ss im ila ci ó de c on ta m in ac ió , l a re gu la ci ó de la t em pe ra tu ra i di sp on ib ili ta t d ’e sp ai s de fr es co r a ix í c om la m ill or a de le s ex pe ri èn ci es d e ga ud i i re cr ea ti ve s de la p ob la ci ó en tr e d’ al tr es . A qu es t co nj un t de b en ef ic is q ue e l v er d pr ov ee ix , a no m en at s se rv ei s ec os is tè m ic s, in ci de ix en t an t en e l fu nc io na m en t d e la c iu ta t c om e n el b en es ta r d e la s ev a po bl ac ió . En e l m ar c de l C om pr om ís C iu ta dà p er la S os te ni bi lit at , e l C om pr om ís d e B ar ce lo na p el c lim a si gn at p er l’ A ju nt a- m en t i e nt it at s vi nc ul ad es a la x ar xa B ar ce lo na + S os te ni bl e en o ca si ó de la c im er a de P ar ís d e le s N ac io ns U ni de s pe l c lim a (C O P -2 1) h a es ta bl er t o bj ec ti us c on cr et s de m it ig ac ió i d’ ad ap ta ci ó. A ix í, la fi ta d ’in cr em en ta r e n 1, 6 km 2 la s up er fí ci e ve rd a pe r co nt ri bu ir a la c ap ac it at d ’a da pt ac ió d e la c iu ta t al s ef ec te s de l c an vi c lim àt ic s ’a fe ge ix a le s m es ur es e st ab le rt es p el P la d el V er d i d e la B io di ve rs it at 2 02 0. M al gr at le s di fi cu lt at s qu e la c om pa ct ac ió u r- ba na g en er a pe r a l’a m pl ia ci ó de la s up er fí ci e de v er d, e s pl an te ja la n ec es si ta t d’ ap ro fi ta r to te s le s op or tu ni ta ts pe r e nf or ti r e l v er d co m u n si st em a (e n el q ue s ’in cl ou en s ol ar s bu it s na tu ra lit za ts , c ob er te s i m ur s ve rd s, b al co ns i t er ra ss es e nt re d ’a lt re s) q ue a po rt a un a di ve rs it at d e se rv ei s m és e nl là d el s eu v al or o rn am en ta l. 20 15 | D es ta qu em 187 L’ ac ce ss ib ili ta t a l’h ab it at ge c on ti nu a co ns ti tu in t u na p ri or it at so ci al e n el m ar c d’ un a re ac ti va ci ó in ci pi en t d e l’o cu pa ci ó D es pr és d el p er ío de d e cr is i ec on òm ic a, l a po bl ac ió o cu pa da a B ar ce lo - na c om en ça a a ug m en ta r a la v eg ad a qu e l’a tu r co m en ça a d is m in ui nt p oc a po c. N o ob st an t, l a pr op or ci ó de p ob la ci ó at ur ad a co nt in ua s en t al ta , i af ec ta s ob re to t de te rm in at s se ct or s de l a po bl ac ió , c om a ra e ls jo ve s, l a ge nt g ra n i l es d on es , e sp ec ia lm en t en d et er m in at s ba rr is d e la c iu ta t. L a re ac ti va ci ó de l’ ec on om ia n o se m bl a re fl ec ti r- se e n un a m ill or a ge ne ra lit - za da d e le s co nd ic io ns la bo ra ls i el s sa la ri s de le s pe rs on es tr eb al la do re s1 . A qu es ta s it ua ci ó, ju nt a m b al tr es f ac to rs , c om a ra l’ ev ol uc ió a l’ al ça d el s pr eu s de ls h ab it at ge s de c om pr a i d e llo gu er , i le s di fi cu lt at s d’ ac cé s al cr èd it h an f et q ue l’ au gm en t de la p ob la ci ó am b re nd es m it ja ne s no h ag i es ta t su fi ci en t pe r m ill or ar l a se va a cc es si bi lit at a l’ ha bi ta tg e. L es d if i- cu lt at s qu e m ol te s lla rs t en en p er s at is fe r le s ne ce ss it at s bà si qu es i fe r fr on t a le s de sp es es r el ac io na de s am b l’h ab it ab ili ta t co nt in ue n re pe rc u- ti nt e n la s ev a ca pa ci ta t d’ ac cé s a un h ab it at ge d e co m pr a o llo gu er a la ci ut at d e B ar ce lo na 2 . L a pr ot ec ci ó d’ aq ue st a cc és c on ti nu a co ns ti tu in t un a pr io ri ta t so ci al . 1 P la p el D re t a l’ H ab it at ge 2 01 6- 20 25 . P ar t I : A nà lis i i d ia gn os i. R eg id or ia d ’H ab it at ge . Aj un ta m en t d e B ar ce lo na . 2 X if re s d’ H ab it at ge . I nd ic ad or s de l p la d ’h ab it at ge d e B ar ce lo na . N úm . 3 5. A ny 2 01 5. P at ro na t M un ic ip al d e l’H ab it at ge . 20 15 | D es ta qu em Agraïments 189 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2015 L’Ajuntament de Barcelona vol fer un agraïment a totes les persones que han fet possible l’elaboració d’aquest informe i molt especial- ment: •  A les persones que han facilitat informació per a l’elaboració dels indicadors i n’han revisat els continguts. •  A les persones, empreses i organitzacions que han proporcionat informació de les bones pràctiques seleccionades. Referents pels indicadors Sra . Mireia Abril, Programa Escoles + Sostenibles, Ajuntament de Barcelona . Sr . Jordi Baños Rovira, Oficina de Management i Pres- supost Executiu, Ajuntament de Barcelona . Sra . María Jesús Calvo Nuño, Departament d’Estudis i Programació, Ajuntament de Barcelona . Sra . Roser Carvajal, Departament de Gestió de Residus i Neteja, Ajuntament de Barcelona . Sra . Maria José Chesa Marro, cap de Servei Relacions Exteriors i R+D+I, Direcció de Planificació i Innovació - BCA, SA . Sr . Roberto Chico, Departament de Gestió de Residus i Neteja, Ajuntament de Barcelona . Sr . Joan Marc Craviotto i Arnau, Departament d’Intervenció Ambiental, Ajuntament de Barcelona . Sr . Xavier Ferrer, Universitat de Barcelona . Sr . Raul Fontanet, Pressupostos i Política Fiscal, Direc- ció Planificació Estratègica i Fiscalitat, Ajuntament de Barcelona . Sra . Alba Galofré, Programa Escoles + Sostenibles, Ajuntament de Barcelona . Sr . José Miguel Garcia Morales, Departament d’Avaluació i Projectes d’Espais Verds, Ecologia Urba- na, Ajuntament de Barcelona . Sra . Anna Isabel Gómez Gutiérrez, Vigilància i Control Ambiental, Agència de Salut Pública de Barcelona . Sra . Maria Lázaro, Secretaria Barcelona + Soste- nible, Ajuntament de Barcelona . Sr . Josep Maria Masip Moreno, Direcció General de Qualitat Ambiental, Generalitat de Catalunya . Sr . Heriberto Muñoz, Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona . Sra . Anna Novoa, Servei de Sistemes d’Informació Sanitària, Agència de Salut Pública de Barcelona . Sra . Anna Parés i Rifà, Departament d’Estudis d’Opinió, Gabinet Tècnic de Programació - Gerèn- cia Adjunta de Projectes Estratègics, Ajuntament de Barcelona . Sra . Margarita Parés i Rifà, Programa de Biodiver- sitat . Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat . Ajun- tament de Barcelona Sra . Maribel Pérez, Institut Municipal d’Informàtica, Ajuntament de Barcelona . Sr . Juan Miguel Pérez Díez, Banc de Dades, Ava- luació, Control de Qualitat de la Gestió i Projectes d’Espais Verds, Ajuntament de Barcelona . Sr . Marc Rico, Unitat de Qualitat i Intervenció Am- biental, Direcció de Serveis de Vigilància Ambien- tal, Agència de Salut Pública de Barcelona . Sr . Francisco Rodríguez Jimenez , Gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica, Ajuntament de Barcelona . Sra . Maica Rodríguez-Sanz, Agència de Salut Pú- blica de Barcelona . Sra . Anna Novoa, Servei de Sistemes d’Informació Sanitària, Agència de Salut Pública de Barcelona . Sra . Coloma Rull i Sabaté, Programa de Biodiversi- tat - Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat . Ajun- tament de Barcelona Sra . Àngels Santigosa, Departament d’Estudis, Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, Ajuntament de Barcelona . Sra . Marta Sarsanedas, Departament d’Avaluació i Projectes d’Espais Verds, Ecologia Urbana, Ajun- tament de Barcelona . Sra . Irma Soldevilla, directora de projectes, Agèn- cia d’Energia de Barcelona . Sr . Xavier Sunyol, Director de Turisme, Ajuntament de Barcelona . Sr . Manel Torrent, Director Tècnic, Agència d’Energia de Barcelona Sra . Montserrat Tort Bardolet, cap de la Secretaria Tècnica de l’Institut de Cultura Barcelona (ICUB), Ajun- tament de Barcelona . Sra . Teresa Udina, Departament d’Estudis, Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, Ajuntament de Bar- celona . Sra . Irma Ventayol, Estratègia i Cultura de la Sostenibi- litat, Ecologia Urbana, Ajuntament de Barcelona . Sr . Carlos Vázquez González-Román, Departament de Gestió de Residus - Neteja i Gestió de Residus, Ajunta- ment de Barcelona . Sra . Sílvia Villaró, Direcció de Turisme, Ajuntament de Barcelona . Sra . Laura Zapata i González, Departament de Reducció de la Contaminació Acústica, Ajuntament de Barcelona . Referents per les bones pràctiques Sra . Vanessa Bastida, Secretaria Barcelona + Soste- nible, Ajuntament de Barcelona . Sra . Anna Ferrer, Secretaria Barcelona + Sostenible, Ajuntament de Barcelona . Sra . Maria Lázaro, Secretaria Barcelona + Sosteni- ble, Ajuntament de Barcelona . Sra . Patrícia Rovira, Secretaria Barcelona + Sosteni- ble, Ajuntament de Barcelona . Sr . David Montfort, Lluïsos de Gràcia . Sra . Alexandra González, Fundació Formació i Treball . Sra . Anna Castan, Hotel Barcelona Catedral . Sra . Susanna Corral, Hotel Barcelona Catedral . Sr . Àlex Vilallonga, Hotel Barcelona Catedral . Sr . Lluís Sala Garcia, Col·legi Sant Ramon Nonat . Sr . Josep Amat, Arts Gràfiques Orient . Sr . Rubèn Suriñach, Xarxa d’Economia Solidària (XES) . Sra . M . Paz Arias, Esteve . Sra . Mònica Díaz, Esteve . Sra . Mireia Marimon, Esteve . Sr . Jesús M . Murillo, ECrowd! Sra . Mireia Abril, Programa Escoles + Sostenibles, Ajuntament de Barcelona . Sra . Maria Rosa Pascual, Lavola Sra . Ank van Helvoirt , Incentives Barcelona, S .A . Sra . Sandra Oude Wansink, Incentives Barcelona, S .A . bcn.cat/ habitaturba