Premi Ciutats Educadores 
a Bones pràctiques de 
Convivència a la ciutat 
La global ització i  e l  creixement urbà 
comporten, alhora, el repte de garantir 
un accés equitatiu als serveis bàsics i de 
donar resposta a les desigualtats creixents. 
ONU-Hàbitat adverteix del risc que si el 
creixement urbà no va acompanyat d’una 
gcXe`ÔZXZ`X[\hlX[X#gfkgfikXiXj`klXZ`fej
de segregació social i espacial i contribuir 
al  desarrelament i  a l ’ individual isme, 
deshumanitzant així les ciutats i afectant 
negativament la seva governabilitat. Per a 
contrarestar aquests efectes i promoure els 
lligams socials, pren força la necessitat de 
fer participar la ciutadania en la definició 
de les estratègies de desenvolupament, com 
també en el disseny, la posada en pràctica i 
l’avaluació de les actuacions de transformació 
urbana.
Precisament, la convocatòria del Premi 
Ciutats Educadores a Bones pràctiques de 
Convivència a la ciutat respon a la voluntat 
[\cË8@:<[\[\jkXZXidf[\cj[\gcXe`ÔZXZ`#
gestió i  intervenció que contribueixin 
a el iminar barreres f ísiques, socials i 
Zfdle`ZXk`m\j#Xi\[l`iZfeÕ`Zk\jliYXej`X
evitar la segregació, fomentant la creació de 
nous lligams socials i el sentit de pertinença 
a una ciutat que necessita l’aportació de tots 
els seus habitants.
Amb aquest  premi  es  vol  reconèixer 
internacionalment la tasca duta a terme 
per les ciutats de l’Associació i inspirar 
altres ciutats a l’hora de construir entorns 
més educadors, inclusius i cohesionats, en 
què persones de diferents edats, cultures i 
creences puguin conviure en harmonia.
Un jurat internacional, format per acadèmics 
i per representants del Comitè Executiu de 
l’Associació i de Ciutats i Governs Locals Units 
(CGLU), va estudiar les 57 candidatures de 
45 ciutats d’11 països i 3 continents. La 
riquesa i la diversitat de les experiències 
presentades  ev idenc ien  e l  potenc ia l 
educador de les ciutats com a agents actius 
de transformació social. Després d’analitzar 
totes les iniciatives rebudes i d’un debat 
en profunditat, es van escollir les 3 bones 
pràctiques guanyadores d’aquesta primera 
edició per la seva contribució, des de 
diferents àmbits, a una bona convivència a 
la ciutat.
El jurat va subratllar la importància de 
formar una ciutadania activa, implicada en 
la millora del seu entorn, mitjançant accions 
pedagògiques i de sensibilització destinades 
a aprendre a viure junts, a desenvolupar 
empatia i a adquirir consciencia social. 
Espoo (Finlàndia) L’Hospitalet de Llobregat (Espanya) Saha-gu (República de Corea)
També va assenyalar que l ’existència 
d’espais que convidin al diàleg intercultural 
i  intergeneracional ,  a  l ’ intercanvi  de 
coneixements, a la posada en marxa de 
gifa\Zk\jZfealekj`XcX^\jk`[\cjZfeÕ`Zk\j
des de la comprensió mútua i el respecte 
als valors del pluralisme i la pau, afavoreix 
una bona convivència. Obrir l’escola a la 
comunitat i fer de la comunitat una aula 
d’aprenentatge permet establir vincles de 
complicitat per a aquesta educació integral 
i al llarg de la vida que persegueix la Ciutat 
Educadora.
Des d’aquí, la nostra enhorabona a Espoo, 
L’Hospitalet de Llobregat i Saha-gu, 
ciutats guanyadores del Premi 2016, i el 
nostre agraïment a totes les ciutats que han 
participat en aquesta primera edició.
Secretariat de l’AICE
c/ Avinyó 15, 4a planta
08002 Barcelona
Tel. + 34 93 342 77 20
Fax. +34 93 342 77 29
E-mail: bidce@bcn.cat
Espoo 
Centre d’Aprenentatge Opinmäki
Espoo, situada a l’àrea metropolitana 
d’Hèlsinki i amb 280.000 habitants, és 
actualment la segona ciutat més poblada 
de Finlàndia i la que registra un creixement 
més gran. En aquest sentit, s’espera un 
increment del 24% de la seva població 
per als propers 15 anys. Seu d’empreses 
internacionals i de negocis d’alta tecnologia, 
Espoo és un dels  pr incipals  v ivers 
d’innovació del nord d’Europa.
L’any 2005, l’Ajuntament d’Espoo es va 
proposar crear el Centre d’Aprenentatge 
Opinmäki al barri de Suurpelto, en una àrea 
residencial nova en construcció, i convertir-lo 
en un punt d’atracció de la ciutat.
Opinmäki és un equipament municipal 
pensat per a funcionar, alhora, com a centre 
d’educació formal i com a seu d’activitats i 
serveis educatius i culturals adreçats a tota la 
ciutadania. Un punt de trobada que ha comptat 
amb la participació activa de la ciutadania tant 
\e\cj\l[`jj\epZfd\ecXj\mXgcXe`ÔZXZ`%
Així, es va crear el Grup d’Usuaris, format 
per veïns i representants d’institucions i 
serveis culturals i educatius de la ciutat, que 
va fer propostes sobre l’ús compartit de les 
instal•lacions i sobre les normes bàsiques de 
funcionament, propostes que es van tenir en 
compte a l’hora de dissenyar l’equipament.
El formigó, la fusta i els maons han estat els 
principals materials emprats en la construcció 
d’Opinmäki, concebut com un conjunt d’espais 
oberts parcialment sense parets i altament 
Õ\o`Yc\%8hl\jkXXdgc`kl[`j`dgc`ÔZXZ`[\cj
espais afavoreix un entorn d’aprenentatge 
obert i fomenta la trobada entre persones de 
diferents edats i cultures.
De l’oferta existent a Opinmäki cal destacar un 
centre educatiu infantil, una escola d’educació 
primària, una escola internacional que 
ofereix el seu currículum en anglès, un casal 
juvenil, un poliesportiu, un centre d’educació 
per a persones adultes, i també un seguit 
d’activitats culturals organitzades per diferents 
institucions, clubs i associacions.
A més, hi trobem el Centre d’Aprenentatge 
Actiu (AKKU, de les sigles en finès), que 
presta els serveis d’una biblioteca moderna, 
obert cada dia de 7.00 a 22.00 hores i 
capdavanter a l’hora d’oferir la modalitat 
d’autoservei en el préstec de llibres, i l’Espai 
de Creació (Makerspace), en què els usuaris, 
independentment de la seva edat, poden 
experimentar, compartir i aprendre un ampli 
ventall de coses noves, des de fer impressions 
ki`[`d\ej`feXcjÔejXZfjkliX%
D’aquesta manera, les aules que al matí 
s’omplen de nens i nenes de les escoles, a la 
tarda i al vespre acullen activitats organitzades 
pel centre d’educació per a persones adultes, 
per entitats culturals o pels mateixos veïns. 
Per aquest motiu, a les aules no hi ha pupitres 
individuals convencionals i tant el vestíbul 
com l’auditori i el restaurant serveixen per 
fer-hi conferències, seminaris i actuacions 
artístiques diverses de teatre, dansa, música, 
etc.
Aquest equipament, inaugurat l’any 2015, 
duu a terme una important tasca en la creació 
del sentiment de pertinença a la comunitat i 
en l’establiment de lligams socials entre els 
habitants d’aquesta nova àrea residencial. 
Un espai que promou el diàleg, convida a 
la participació i ofereix noves experiències 
a persones de distintes edats i de cultures 
diverses.
A més de ser el cor del barri de Suurpelto, 
aquest centre educatiu i cultural s’està 
consolidant com un punt de referència a la 
ciutat. N’és una mostra el fet que el Centre 
d’Aprenentatge Actiu ha esdevingut en 
pocs mesos una de les biblioteques més 
freqüentades d’Espoo.
 
Eq u i pa m e nt  m u n i c i pa l 
dissenyat amb la participació 
activa de la ciutadania que 
acull  una àmplia oferta 
d’activitats i oportunitats 
educatives per a persones de 
0 a 100 anys. 
 
Presenta: Ajuntament d’Espoo, 
Serveis educatius i culturals
Contacte: Sra. Annika Forstén 
e-mail: Xee`bX%]fijk\e7\jgff%Ô2 
fg`edXb`%`e]f7\jgff%Ô
02 Ciutats Educadores
L’Hospitalet de Llobregat 
Impuls de l’Aprenentatge-Servei com a eina 
de convivència, cohesió social i participació
Amb més de 260.000 habitants en tan sols 
12,4 km2, L’Hospitalet de Llobregat és la 
segona ciutat més poblada de Catalunya. 
Veïna de Barcelona es caracteritza pel fet 
de ser un municipi d’acollida. El 19% de la 
població és d’origen estranger, principalment 
del nord de l’Àfrica, de l’Amèrica Llatina i de 
l’Àsia, amb una distribució desigual, ja que 
en alguns barris supera el 35%. La taxa 
d’atur arriba al 16,5% i la renda familiar 
bruta és un 18% inferior a la mitjana de 
Catalunya.
L’any 2007, L’Hospitalet de Llobregat es va 
plantejar la millora de l’educació com una 
aposta de ciutat. Així, l’Ajuntament es va 
marcar com a objectius augmentar l’èxit 
escolar, evitar l’abandonament prematur i 
l’absentisme, disminuir la conflictivitat als 
instituts, fomentar la inclusió de l’alumnat 
immigrant a l’escola i a la ciutat, obrir els 
centres educatius als veïns promovent 
àmplies xarxes educatives i acostar el jovent 
al seu entorn més proper per tal que se’n senti 
orgullós i s’impliqui en la seva transformació. 
És per això que l’Ajuntament va decidir 
impulsar l’Aprenentatge-Servei, proposta 
educativa que va incorporar al conjunt 
d’escoles, instituts i centres de lleure educatiu 
de la ciutat, com una estratègia global que 
compta amb el suport polític del conjunt del 
consistori i amb la implicació de diverses àrees 
del govern municipal. 
L’Aprenentatge-Servei (d’ara endavant, ApS) 
és una metodologia pedagògica que uneix, 
en una sola acció, l’aprenentatge d’una 
determinada part del currículum educatiu amb 
l’acompliment d’una tasca en benefici de la 
comunitat. Els nois i noies aprenen continguts 
i valors i adquireixen competències i habilitats 
desenvolupant alhora un compromís social 
amb els col•lectius més vulnerables del seu 
entorn, exercint així des de ben joves el seu 
dret a una ciutadania activa implicada en la 
transformació de la societat.
Per a impulsar les iniciatives d’ApS a la ciutat, 
es crea un grup de treball permanent que es 
reuneix un cop al trimestre per a coordinar, 
dinamitzar i avaluar les propostes. Aquest grup 
és format per 10 persones en representació del 
professorat, les entitats socials participants, el 
centre promotor d’ApS de Catalunya, el govern 
autonòmic i l’Ajuntament. 
Al seu torn, es constitueix un equip tècnic 
municipal encarregat de fer el seguiment dels 
projectes i d’oferir formació i assessorament 
al professorat, educadors i activistes socials 
que volen promoure l’ApS en els seus centres 
docents o associacions, i es creen espais 
de trobada entre els centres escolars i les 
entitats que volen acollir alumnes en les seves 
activitats socials i educatives. 
Cada any s’han anat sumant nous centres 
educatius i entitats socials a les propostes 
d’ApS a la ciutat. Actualment, hi ha més 
de 100 projectes estables d’ApS en marxa 
protagonitzats per més de 2.000 alumnes de 
44 centres d’educació primària i secundària 
que atenen les necessitats de col•lectius 
diversos de prop de 70 entitats socials i 
educatives.
Les activitats d’ApS abasten àmbits ben 
diversos: oferir un servei en residències de 
gent gran (exercicis de motricitat, jocs de 
memòria, actuacions musicals, etc.), prestar 
suport a persones grans en l’aprenentatge 
de la lectoescriptura o en l’alfabetització 
digital, acollir l’alumnat nou incorporat al 
centre, narrar contes per als més petits 
a les biblioteques, ajudar en tasques de 
manteniment i millora de l’entorn escolar i de 
la ciutat, organitzar rutes amb bicicleta per 
a persones amb discapacitat, participar en 
campanyes solidàries... Aquestes activitats 
aconsegueixen aplegar persones de diferents 
edats i cultures, esdevenint així un exemple clar 
de foment de les relacions intergeneracionals 
i interculturals, de la cohesió social, de la 
vinculació amb el barri i de l’educació en valors. 
Amb aquesta nova proposta educativa s’ha 
aconseguit renovar pedagògicament les 
aules, s’ha reduït l’absentisme escolar i s’ha 
millorat la convivència als centres. N’és una 
prova el fet que de les 52 mediacions del curs 
escolar 2009-2010 es va passar a només 5 
intervencions en el curs 2014-2015. L’ApS ha 
contribuït, d’altra banda, a millorar la imatge 
dels centres educatius i del col•lectiu de joves, 
a promoure les xarxes col•laboratives i a 
enfortir el teixit associatiu de la ciutat.
Més de 2.000 alumnes 
participen en activitats 
d’Aprenentatge-Servei en 
una setantena d’entitats de 
la ciutat.
Presenta: Ajuntament de L’Hospitalet, 
Regidoria d’Educació
Contacte: Sr. Lluís Esteve Garnés 
e-mail: c\jk\m\7c$_%ZXk2 
regidoria.educacio@l-h.cat
03 Ciutats Educadores
Saha-gu 
Barri Cultural de Gamcheon
Saha-gu, amb 375.000 habitants, forma 
part de l’àrea metropolitana de Busan 
(República de Corea). La història del barri de 
Gamcheon, situat en un turó de la ciutat, es 
remunta als anys cinquanta, quan milers de 
refugiats de la guerra de Corea provinents 
d’arreu del país es van instal·lar en aquesta 
zona, que es va transformar ràpidament en 
una gran àrea de cases amuntegades que 
s’estenen al vessant de la muntanya. Els 
carrers en forma de laberint i els tons de 
color pastel de les cases donen un aspecte 
pintoresc a aquest indret.
En plena industrialització, Gamcheon va 
arribar a tenir gairebé 30.000 habitants, 
però posteriorment bona part d’aquests van 
\d`^iXiZXgXXcki\jccfZj#ÔejXgXjjXiXgfZ
més de 8.000 persones, amb una població 
envellida, el 24% de la qual són persones 
de més de 65 anys. Moltes cases van ser 
XYXe[feX[\j2X`oŽ# alekXd\ekXdY\c ]\k
de no disposar d’una infraestructura bàsica 
(sistema d’abastament d’aigua, xarxa de 
clavegueram, etc.), va provocar que el barri 
es degradés, amb el risc de desaparèixer amb 
el temps. 
L’any 2010, el govern local de Saha-gu, en 
col•laboració amb urbanistes, artistes i els 
mateixos veïns, es proposa revitalitzar el 
barri i atreure turisme a la zona, tot apostant 
per un desenvolupament sostenible que 
respectés la singularitat i el valor artístic de 
Gamcheon. 
Així, doncs, es constitueix el Consell de veïns, 
encarregat de promoure la qualitat de vida 
del barri i de cercar solucions als problemes 
plantejats. Organitzats en diferents grups de 
treball, els veïns participen en tasques com 
ara la rehabilitació de cases, l’obertura de 
negocis locals, la promoció del barri, la neteja 
i el manteniment dels carrers, etc. 
D’una banda, es fa un gran esforç per a 
millorar les infraestructures del barri (murs 
de contenció, sistema d’abastament d’aigua, 
clavegueram, pavimentació de carrers, 
creació de zones d’aparcament, etc.). 
De l’altra, artistes i veïns treballen en la 
rehabilitació de cases velles de persones amb 
una renda baixa, com també en la reforma 
de cases abandonades per a donar-hi un 
nou ús comunitari. Així, per exemple, uns 
antics banys públics han estat reconvertits 
en un centre comunitari en què s’organitzen 
activitats educatives i culturals. 
Alhora, es promou l’obertura de negocis al 
barri: botigues, cafès, restaurants, galeries, 
tallers d’artesania, hostals, etc. Aquestes 
act iv itats comercials  donen feina als 
residents i generen ingressos, una part dels 
quals reverteixen en la comunitat: distribució 
de menjar per a veïns necessitats, servei 
de bugaderia per a gent gran, rehabilitació 
de cases, organització de diferents actes i 
festivals, etc. 
Per a optimitzar el lideratge i l’autogestió 
entre els veïns, se’ls capacita en diverses 
matèries, com ara en la gestió de negocis i 
tècniques de venda o en la creació de tallers 
d’artesania dirigits per artesans locals. També 
s’ofereix formació als voluntaris que realitzen 
visites guiades pel barri i es fomenta la 
curiositat i la creativitat entre infants i joves 
per mitjà de la iniciativa “Creixent amb l’art”. 
Les múltiples tonalitats de les cases, les més 
de quaranta obres d’art repartides pel barri, 
les botigues d’artesania, les galeries d’art i 
els cafès, a més de la programació d’actes 
culturals i la participació de la ciutadania 
en la revitalització i promoció del seu barri, 
confereixen a Gamcheon un atractiu singular. 
En aquest sentit, les escultures i els murals 
fets per artistes i veïns embelleixen el barri i 
sorprenen els visitants.
L’any 2015, Gamcheon va rebre la visita de 
més de 140.000 persones. Aquest barri, 
abans pobre i marginal, ha passat a ser 
una zona amb una gran activitat cultural, 
dinàmica i plena de vida.
Govern local, urbanistes, 
artistes i veïns treballen 
junts en la regeneració 
cultural d’un barri marginal 
per transformar-lo en un 
gran espai dinàmic i ple de 
vida.
Presenta: Govern local de Saha-gu,
Departament de Formació al llarg de la vida
Contacte: Sr. Jeoung Seoungkoy
e-mail: jskoy@korea.kr  
D.L.: B-31.661-2007 / ISSN: 1887-961604 Ciutats Educadores