GASETA MUNICIPAL
Butlletí Oficial de l'Ajuntament de Barcelona
1
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Comissions del Consell Municipal – Actes
ACTA. Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, sessió de 21 de 
març de 2017. 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 21 de març de 2017, 
s’hi reuneix la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, sota la presidència de la 
Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: 
Laia Ortiz Castellví, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Maite 
Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i 
Molist, Marilén Barceló Verea, Koldo Blanco Uzquiano, Juanjo Puigcorbé i Benaiges, 
Carmen Andrés Añón, Ángeles Esteller Ruedas, assistits per l’assessora jurídica, Sra. 
Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica.
També hi són presents la Il·lma. Sra. Trini Capdevila i Burniol, i l’Il·lm. Sr. Jaume 
Collboni i Cuadrado.
Igualment, hi són presents el Sr. Miquel Àngel Essomba Gelabert, comissionat 
d’Educació i Universitats; el Sr. David Escudé Rodríguez, comissionat d’Esports, i la 
Sra. Lola López Fernández, comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat.
No hi són presents les Imes. Sres. Mercedes Vidal Lago i Maria Rovira Torrens.
S’obre la sessió a les 9.38 h.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, es comuniquen les 
resolucions següents:
1. (1/2017) Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Del gerent municipal, 28 de febrer de 
2017, que adjudica a Calaix de Cultura, SL el contracte relatiu als serveis de gestió i 
organització d’activitats del casal de barri Espai Putxet, per als exercicis 2017-2018, i 
per un import de 232.707,20 euros.
2. (20170042) Del gerent municipal, de 24 de febrer de 2017, que aprova els Plecs 
de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la contractació relativa al 
servei auxiliar de recepció al servei especialitzat d’atenció a la infància i 
l’adolescència, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 123.463,48 euros. 
3. (20170093) Del gerent municipal, de 24 de febrer de 2017, que aprova els Plecs 
de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la contractació relativa a la 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
2
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
prestació dels serveis del Dia de la Diversitat, per als exercicis 2017-2019, i per un 
import de 140.204,47 euros. 
4. (20170082) Del gerent municipal, de 3 de març de 2017, que aprova els Plecs de 
clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la contractació relativa a la 
prestació dels serveis de Cicle de cinema i Drets dels Infants, per als exercicis 2017-
2019, i per un import de 105.212,14 euros. 
5. (20170107) Del gerent municipal, de 3 de març de 2017, que aprova els Plecs de 
clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la contractació relativa a la 
prestació dels serveis del pregó dels infants a les festes de Santa Eulàlia, per als 
exercicis 2017-2019, i per un import de 118.558,76 euros. 
6. (20179204) Districte de Sants-Montjuïc. Del gerent municipal, de 30 de gener de 
2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la 
contractació del servei de gestió i dinamització del poliesportiu Energia, per als 
exercicis 2017-2018, i per un import de 93.335,05 euros. 
7. (160200004) Districte de les Corts. Del gerent municipal, de 6 de febrer de 2017, 
que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la 
contractació del servei de promoció, dinamització i organització de les activitats de 
caire cultural, artístic i sociocultural en el Centre Cívic Tomasa Cuevas, per als 
exercicis 2017-2018, i per un import de 147.000,00 euros. 
8. (170400019) Districte de les Corts. Del gerent municipal, de 10 de febrer de 
2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la 
contractació del servei de dinamització del casal de gent gran Can Novell i Sant 
Ramon i activitats del casal Pere Quart, per als exercicis 2017-2019, i per un import 
de 353.036,75 euros. 
9. (20171008) Districte de Gràcia. Del gerent municipal, de 10 de febrer de 2017, 
que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la 
contractació del servei d’impressió material per a la difusió i divulgació d’activitats, 
actes i altres manifestacions al Districte de Gràcia, per als exercicis 2017-2018, i per 
un import de 89.000,01 euros. 
10. (20172036) Districte de Gràcia. Del gerent municipal, de 15 de febrer de 2017, 
que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la 
contractació de la gestió i explotació de la pista poliesportiva municipal Josep 
Comella, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 60.375,00 euros. 
11. (246/2016) Districte d’Horta-Guinardó. Del gerent municipal, de 17 de febrer de 
2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la 
contractació de serveis per a la direcció, gestió i animació dels programes de 
dinamització sociocultural del Centre Cívic Matas i Ramis, per als exercicis 2017-
2019, i per un import de 406.000,00 euros.
12. (16050008) Districte de Nou Barris. Del gerent municipal, de 14 de març de 
2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient de 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
3
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
l’explotació del servei de bar-cafeteria del casal municipal de gent gran Turó de la 
Peira, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 5.243,33 euros.
13. (16050009) Districte de Nou Barris. Del gerent municipal, de 14 de març de 
2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la 
gestió del servei de bar-cafeteria del casal de gent gran Pedraforca, per als exercicis 
2017-2018, i per un import de 9.258,33 euros.
14. (16050010) Districte de Nou Barris. Del gerent municipal, de 14 de març de 
2017, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la 
gestió del servei de bar-cafeteria del casal de gent gran Casa Nostra, per als 
exercicis 2017-2018, i per un import de 3.483,33 euros.
Acord de la Comissió de Govern de 16 de febrer de 2017:
15. (50007/2017) Iniciar l’expedient per a la contractació de Gestió de Serveis 
Públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió, dinamització i coordinació dels 
casals de Gent Gran de Can Castelló, Can Fàbregas i Sant Ildefons; del programa de 
dinamització de Gent Gran del Districte de Sarrià-Sant Gervasi i el Centre Cívic Can 
Castelló, per als anys 2017 a 2019, amb núm. de contracte 17C00003, mitjançant 
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost 
total de licitació d’1.180.125,00 euros exempt d’IVA, en concepte de subvenció 
màxima per tal de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió; aprovar les 
actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i 
el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a 
la seva adjudicació; autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i 
al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document condicionada a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès 
que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. 
Donar-ne compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
Acords de la Comissió de Govern de 2 de març de 2017:
16. (20160484) Excloure de la licitació, de conformitat amb l’article 22.1.b) del Reial 
decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007, 
de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, l’oferta presentada per Fundació 
Mare de Déu dels Desemparats, amb NIF núm. R5800417G, per haver emplenat 
l’apartat de les millores tècniques i de qualitat, que és un dels criteris d’adjudicació 
avaluables de forma automàtica, sense respectar el percentatge indicat a la clàusula
19 del Plec de clàusules administratives particulars relativa a les condicions especials 
d’execució del contracte, conforme l’argumentació que consta en l’acta de la Mesa de 
Contractació celebrada el dia 2 de febrer de 2017. Adjudicar el contracte núm. 
16004610 que té per objecte la gestió dels serveis dels Habitatges amb Serveis per a 
Gent Gran Glòries I, Glòries II adreçat a les persones grans que viuen a la ciutat de 
Barcelona, amb la finalitat de foment de l’ocupació de persones amb dificultats 
particulars d’inserció al mercat laboral, per un import de 504.413,55 euros, IVA 
inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en 
l’expedient a OHL Servicios-Ingesan SAU y Asociación Edad Dorada Mensajeros de la 
Paz, Unión Temporal Empresas Ley 18/1982 de 26 de Mayo (UTE GLÒRIES I I II), 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
4
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
amb NIF núm. U66947581, i d’acord amb la seva proposició, en ser l’oferta 
econòmicament més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de 
crèdit adequat i suficient en el pressupost posterior a l’actual. Disposar a favor de 
l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que 
s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 458.557,78 
euros de pressupost net i 45.855,77 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 
10%. Requerir l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim 
de 5 dies naturals, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari 
del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils 
des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs 
especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués acordat 
l’aixecament de la suspensió. Donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports.
17. (20170039) Iniciar l’expedient per a la contractació de la gestió de l’Oficina del 
Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) i el foment de la inserció laboral de les 
persones en risc d’exclusió social, d’acord amb les previsions del plec de 
prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 17000942, mitjançant tramitació 
ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de 
licitació de 659.672,17 euros, IVA inclòs; aprovar les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions 
tècniques reguladors del contracte; convocar la licitació per a la seva adjudicació; 
Autoritzar l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que 
s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 599.701,97 
euros de pressupost net i 59.970,20 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 
10%; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos 
corresponents; donar compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports.
b) Mesures de govern
A la Comissió: 
1. Oferta inicial ensenyaments obligatoris curs 2017-2018.
La Sra. Ortiz dona la paraula al comissionat d’Educació i Universitats.
El Sr. Essomba explica que l’oferta inicial d’ensenyaments obligatoris a la ciutat per 
al curs 2017-2018 suposa un punt de transició entre una pràctica planificadora que 
ha tingut en compte les necessitats anuals any rere any i una planificació estratègica 
de cara al futur immediat, a partir d’un pla estratègic que estan elaborant aquest 
any. Afirma que, per tant, la programació del curs 2017-2018 respon essencialment 
a les necessitats del moment, però ja afronta les qüestions de futur que tenen a 
veure amb els principis amb els quals ha estat planificada: el principi de proximitat, 
que implica reordenar bona part dels equipaments i l’oferta de places en molts 
districtes i barris; el principi de qualitat, que suposa introduir millores i respondre al 
desig d’innovació educativa que hi ha a la ciutat; i el principi d’equitat, atès que un 
element essencial de la política del Govern actual és traslladar a la planificació 
educativa mesures correctores de les desigualtats educatives. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
5
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Assenyala que en l’àmbit de l’oferta inicial per a l’educació infantil i primària, les 
novetats se centren en la creació de sis noves escoles a diversos districtes de la 
ciutat (Eixample, Gràcia, les Corts i Sant Martí), totes de dues línies, excepte l’escola 
Cartagena, que és de tres línies. Afirma que això es concreta en un increment de 
grups pel que fa a centres públics. Assenyala que l’oferta de centres concertats es 
manté en 159 centres. 
Pel que fa a l’educació secundària obligatòria, explica que les novetats més 
destacables són la creació d’un nou institut ja planificat des de fa temps al districte 
de Sant Andreu, l’Institut Martí Pous, que obrirà amb dos grups de primer d’ESO, i 
l’aposta del Consorci d’Educació per la continuïtat entre primària i secundària amb la 
creació de tres nous instituts escola, dos a Nou Barris i un a Sant Andreu. Assenyala 
que l’oferta final del curs actual augmentarà en l’oferta inicial del 2017-2018. Afegeix 
que l’oferta de centres concertats es manté en 139 centres.
El Sr. Ardanuy agraeix la presentació de l’informe, així com la bona feina de 
planificació que fan els professionals del Consorci d’Educació de Barcelona. 
Afirma que des del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates) valoren 
que en la Comissió es parli d’alguna cosa vinculada a la planificació educativa a la 
ciutat, ja que no és l’habitual, i que esperen que això sigui el principi d’una dinàmica 
més continuada en aquest sentit. En relació amb això, recorda que els queden 
moltes coses per debatre en la Comissió, com les dades de la passada escolarització. 
A més, manifesta que agrairien que es presentés l’informe de preinscripció per tal de 
veure com evoluciona l’elecció de les famílies, ja que el que avui se’ls presenta és 
una «primera fotografia» de l’oferta inicial. 
Afirma que també valoren que l’Ajuntament reconegui la seva implicació i 
coresponsabilitat en l’àmbit del Consorci d’Educació. En relació amb això, assenyala 
que hi ha algunes regidores de districte que no ho entenen d’aquesta manera i 
parlen del Consorci com si fos un ens extern que quedés fora de la responsabilitat 
municipal.
Manifesta que entén que bàsicament es planteja un informe de continuïtat respecte a 
altres planificacions educatives. En aquest sentit, remarca que es manté la mateixa 
zonificació que en els darrers quatre cursos. Explica que els agradaria conèixer cap a 
on tendeix el canvi de visió del Govern respecte a la zonificació, tenint en compte 
que quan estava a l’oposició era partidari de crear zones més petites. 
Afirma que agraeixen l’esforç de totes les administracions per crear noves escoles 
d’infantil i primària, però que els preocupen algunes coses. Assenyala que, a l’hora 
d’oferir a les famílies l’oferta d’infantil i primària dels nous centres, és important que 
es deixi molt clara la ubicació d’aquests centres als solars provisionals i que es 
planifiquin els solars definitius al més ràpidament possible. Pel que fa això, pregunta 
si a hores d’ara tots els solars de les escoles que s’ubicaran de forma provisional el 
curs vinent tenen un solar assignat amb número, i si es disposa de tots els solars 
definitius. Opina que, en cas contrari, es cometria un gran error.
La Sra. Barceló agraeix la presentació de l’informe, així com el diàleg que manté el 
comissionat amb els diferents grups. Manifesta que creuen que aquest diàleg ha de 
continuar, i que es pot comptar amb el Grup Municipal de Cs per parlar i fer 
propostes sobre educació. Remarca que, malgrat això, encara no s’han presentat les 
dades d’escolarització del curs 2016-2017. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
6
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Afirma que la realitat actual és que no hi ha igualtat d’oportunitats per a les places, 
per als equipaments i per a les activitats extraescolars. En aquest sentit, opina que 
cal deixar de queixar-se de l’herència del passat i apostar per un futur molt més 
ambiciós, tenint en compte que, dels vuit nous instituts que hi haurà en el nou curs 
escolar a Catalunya, cinc estaran en mòduls prefabricats, i de les set noves escoles, 
sis estaran en barracons i a la biblioteca Can Rosés. 
Observa que l’informe parla de la importància d’evitar la segregació. Afirma que hi 
estan totalment d’acord, però que tots els centres han de disposar dels mateixos 
equipaments educatius, perquè, si no, qui segrega són les administracions públiques. 
Pel que fa a això, opina que la ciutat no es pot permetre continuar tenint una escola 
en barracons a La Maquinista, que ja fa vuit anys que està en aquestes condicions. 
Explica que el Govern diu que la nova escola estarà finalitzada el 2020, però que vuit 
anys són molts anys d’espera per als pares, les AMPA, les AFA, els equips docents i, 
sobretot, per als alumnes d’aquest centre. Recorda que el seu grup va presentar un 
pla al Parlament de Catalunya perquè en quatre anys s’eliminin gradualment els 
barracons. Afirma que també s’ha de treballar per millorar les ràtios.
Explica que creuen que el Consorci d’Educació ha de dialogar i informar per evitar la 
incertesa dels pares, els equips docents i les AMPA. Assenyala que, per exemple, 
l’escola Ítaca ha patit una gran incertesa fins que no s’han buscat solucions per 
resoldre els problemes que té de manteniment. D’altra banda, remarca que no es 
garanteixen totes les places públiques quan es passa de primària a secundària. 
Finalment, insisteix que cal deixar de queixar-se de l’herència rebuda, apostar per un 
futur molt més ambiciós i donar alternatives a les famílies que no poden accedir a 
una plaça pública d’escola bressol.
La Sra. Benedí agraeix al comissionat la presentació de la mesura de govern. 
Destaca que, tal com el mateix document apunta, la planificació de l’escolaritat a la 
ciutat té una importància transcendental. Explica que, històricament, han vist com 
les planificacions, projeccions, aproximacions i simulacions escolars no es complien i 
com en alguns districtes, com el de Sant Andreu, aquest fet era recurrent. Afirma 
que el problema de la planificació va més enllà dels números, atès que, quan no 
s’afina prou, es generen disfuncions que redunden directament sobre el procés de 
preinscripció, l’assignació de places i les diferents comissions de seguiment als 
districtes. Remarca que aquestes disfuncions es concreten en augment de ràtios, 
creació de grups addicionals o mesures puntuals que no van en la línia d’enfortir 
principis bàsics de l’administració educativa, com la lluita contra la segregació, la 
innovació educativa, l’enfortiment dels projectes educatius de centres o l’atenció a la 
diversitat. 
Manifesta que, des del Grup Municipal d’ERC, comparteixen les mesures engegades 
per combatre la segregació escolar, tot i que troben a faltar l’establiment d’una 
oficina única de matriculació. Afirma que també valoren positivament les campanyes 
informatives descentralitzades i les mesures incorporades en el procés de 
preinscripció i matriculació per afavorir la transparència i la traçabilitat durant tot el 
procés. Explica que creuen que això hauria d’evitar situacions com les que es van 
donar l’any passat a diversos districtes, entre ells el de Sant Andreu, amb famílies 
que van fer cua durant tota la nit per fer instàncies o reclamacions davant les 
comissions de seguiment dels seus districtes. 
Afirma que, tal com diu el document, és important que la planificació i les polítiques 
educatives de futur a la ciutat tinguin en compte les transformacions demogràfiques 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
7
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
dels propers anys. Pel que fa a això, destaca que és fonamental enfortir la continuïtat 
entre primària i secundària, tenint en compte els espais, les ràtios i la possibilitat de 
transformació del mapa escolar de la ciutat per donar resposta al canvi de 
necessitats i prioritats que s’apunta, amb un creixement de la demanda de places de 
secundària. 
Manifesta que el seu grup sempre ha apostat pels instituts escola i, per tant, 
s’alegren que se’n creïn alguns. Explica que creuen que els instituts escola poden 
ser, entre altres coses, una bona aposta per enfortir l’ensenyament públic de la 
ciutat, garantint la continuïtat de les famílies, dels projectes educatius de centre i del 
tractament equitatiu dels ajuts, recursos i serveis necessaris per a l’atenció a la 
diversitat. 
Afirma que, en definitiva, valoren positivament l’aposta ferma per l’ensenyament 
públic, gratuït i de qualitat a la ciutat amb l’augment de centres, grups i places. 
Assenyala que faran un seguiment del procés i que esperen conèixer l’avaluació de 
les mesures endegades quan es tanqui el procés de preinscripció, per poder treballar 
amb el Govern i altres grups pels objectius de lluita contra la segregació escolar i 
d’enfortiment de la qualitat, l’èxit educatiu i l’equitat.
La Sra. Esteller manifesta que agraeixen la mesura de govern que s’ha presentat. 
Explica que comparteixen els principis de proximitat, equitat i qualitat en la 
planificació de l’oferta educativa, però que pensen que cal prioritzar per damunt de 
tot la llibertat dels pares per poder triar l’educació que volen per als seus fills. Opina 
que el Govern no respecta aquesta llibertat perquè continua la política de zonificació 
que ja hi havia a l’Ajuntament i limita l’elecció dels centres en funció de la seva 
proximitat. Recorda que, des del Grup Municipal del PP, sempre han demanat una 
zona única perquè els pares puguin escollir el model educatiu que volen per als seus 
fills. D’altra banda, explica que troben positiva la continuïtat entre primària i 
secundària, que és un dels aspectes que ha destacat el comissionat. 
Opina que la mesura que s’ha presentat suposa una continuïtat dels projectes que ja 
hi havia endegats. En relació amb això, afirma que és evident que hi ha coses que no 
es poden canviar en poc temps, però que la majoria dels nous centres que es faran 
ja estaven previstos en el Pla d’equipaments municipals 2008-2011, com el CEIP 
Cartagena, el CEIP La Flor de Maig i l’IES Martí Pous, entre d’altres. 
Demana al comissionat que expliqui millor què vol dir quan parla de la reconversió 
de centres de primària a secundària, i quin serà l’abast d’aquesta reconversió. Així 
mateix, demana més claredat respecte al procés de preinscripció, atès que el 
document parla de transparència, però també de l’admissió d’alumnes fora del 
procés per preferència personal i per circumstàncies excepcionals.
La Sra. Ortiz dona la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. 
El Sr. Essomba agraeix els comentaris dels grups. 
Manifesta que la posició del Govern municipal actual pel que fa a la zonificació és 
avançar cap a la creació de zones més petites. Explica que estan estudiant la 
possibilitat de configurar la zonificació a partir dels quaranta grans barris de la ciutat, 
i que hi ha un investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona que ho està 
treballant en el marc del Consorci d’Educació. Afirma que esperen poder avançar en 
aquest sentit durant el 2017-2018. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
8
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Recorda que entre els anys 2008 i 2011 a Barcelona es van obrir nou centres 
públics; entre el 2012 i el 2015, un, i en els anys 2016 i 2017, dotze. Afirma que 
això posa de manifest la necessitat que tenia la ciutat d’incrementar l’oferta pública i 
les dificultats que hi ha hagut en altres moments per poder-ho fer. Opina que tots 
comparteixen que el més raonable seria que les escoles comencessin a funcionar en 
equipaments de nova construcció, així com tenir bons acords amb altres 
administracions, com ara la Diputació de Barcelona, per a la cessió del recinte de 
l’Escola Industrial per construir escoles de proximitat, o amb l’Hospital Clínic, per 
poder fer un centre educatiu al carrer Casanova. Assenyala, però, que tot això 
requereix el compromís del Consorci d’Educació amb diferents administracions i 
agents, i que la urgència de tenir més equipaments públics els fa prioritzar, per 
damunt de tot, la creació de nova oferta educativa, encara que sigui en mòduls
prefabricats de qualitat i no equipaments definitius. 
Amb relació a l’oficina de matriculació, subratlla que aquest any han fet un esforç 
molt important per tenir una nova proposta de normes de preinscripció.
Es dona per tractada.
c) Informes
A la Comissió: 
2. Enquesta de condicions de vida de les persones usuàries dels Centres de Serveis 
Socials.
La Sra. Ortiz assenyala que l’enquesta de condicions de vida de les persones usuàries 
dels Serveis Socials arriba en un moment clau, atès el procés actual de debat sobre 
la revisió del funcionament d’aquests serveis. A més, destaca que aquesta enquesta 
aporta per primera vegada llum i profunditat més enllà de les estadístiques sobre la 
renda a Barcelona. Afirma que permet diagnosticar molt bé les mancances existents i 
quina és la situació dels usuaris i usuàries dels Serveis Socials. Explica que creuen 
que això ha d’ajudar tots els grups, tant del Govern com de l’oposició, a determinar 
les polítiques prioritàries en aquest àmbit. 
Assenyala que l’informe ofereix només una part de les dades de l’enquesta, ja que 
aquesta conté més de 200 preguntes. Destaca que, per tant, l’enquesta permet una 
radiografia molt precisa de les condicions de les llars i de les activitats i les 
necessitats de les persones usuàries, no només des del punt de vista material, sinó 
també des del punt de vista relacional. 
Subratlla que la majoria de persones usuàries són dones, no només per la 
feminització de la pobresa, sinó també pel seu lideratge a l’hora de donar resposta a 
les condicions en què viu la família. 
Afirma que també cal destacar l’impacte que té l’habitatge. En aquest sentit, explica 
que, si bé el percentatge de persones que viuen en règim de lloguer a Barcelona és 
en general de prop d’un 30%, en el cas dels usuaris i usuàries dels Serveis Socials 
arriba al 70%. Remarca que, per tant, les fluctuacions de preu en l’habitatge afecten 
precisament els sectors de població més vulnerables. 
Assenyala que un altre aspecte important és la major precarietat o vulnerabilitat de 
les famílies amb fills, ja que la pobresa, tant relativa com severa, afecta més 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
9
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
aquestes famílies. Opina que, per consegüent, és encertat prioritzar la garantia de 
rendes per a les famílies amb infants i les famílies monoparentals. 
Explica que encara no han explotat totes les dades, però que, d’aquí a un mes 
aproximadament, les microdades de tota l’enquesta estaran a la disposició de 
qualsevol grup de recerca que hi vulgui accedir. D’altra banda, assenyala que caldrà 
una extracció i una explotació més concretes de les dades que afecten les persones 
usuàries majors de 65 anys, així com les relatives a la infància. 
Destaca que l’enquesta indica que moltes persones no requeririen una intervenció 
social si tinguessin garantits uns mínims vitals. Afirma que moltes persones tenen 
problemes estrictament econòmics per la manca d’ingressos o la precarietat laboral, 
cosa que indica que és urgent i inajornable avançar cap a les rendes garantides.
La Sra. Fandos agraeix la presentació d’aquest estudi, que afirma que és molt útil 
per determinar l’orientació que han de tenir les polítiques socials. Assenyala que es 
vol centrar en alguns aspectes, atès que l’estudi és molt llarg i no pot parlar de tot. 
Destaca el fet que el 71% de persones usuàries són dones. Afirma que, tot i que això 
es deu en bona part a la feminització de la pobresa i a la dependència, una dada 
important és que el 48% de les tasques domèstiques només les fan les dones. 
Remarca que això significa que moltes de les gestions que es fan als Serveis Socials 
les fan les dones. 
D’altra banda, opina que cal fer una anàlisi de la situació laboral de les persones 
usuàries, però també de la idoneïtat de les polítiques que es fan. Remarca que, tal 
com s’ha dit, moltes de les persones que recorren als Serveis Socials no haurien de 
fer-ho si es resolgués la seva situació laboral. Destaca que per això és tan important 
haver creat un programa com Làbora en el mandat anterior. Així mateix, opina que 
el fet que un 88% de les persones usuàries no percebin cap tipus de prestació 
econòmica i que el 70% de les persones que van als centres de Serveis Socials ho 
facin per rebre ajudes i prestacions demostra que cal seguir treballant en la línia 
iniciada de crear una renda garantida general, i no només infantil. 
Explica que les dificultats que tenen moltes persones per accedir a l’oci també 
demostra l’encert d’haver creat beques esportives o de seguir garantint i 
incrementant les beques d’accés al lleure en general.
Assenyala que un aspecte que els ha de preocupar de cara al futur és la bretxa 
digital, ja que moltes de les famílies usuàries dels Serveis Socials no tenen accés a 
Internet.
Conclou que aquest estudi els marca diverses línies, com la necessitat de seguir 
treballant en la relació entre els Serveis Socials i la inserció laboral, i per la 
consecució d’una renda garantida. Opina que també cal reflexionar sobre l’accés a 
l’habitatge, sobretot tenint en compte l’augment dels lloguers en els darrers anys.
La Sra. Barceló agraeix la presentació de l’informe, la concreció de les dades, la feina 
dels tècnics i el fet que l’enquesta hagi estat aplicada per persones que estan en un 
programa d’inserció laboral. Així mateix, manifesta que agraeixen molt la participació 
de les persones que han contestat l’enquesta. 
Manifesta que la realitat demostra que hi ha necessitats urgents, una feminització de 
la pobresa i molta gent amb necessitats que encara no va als Serveis Socials i a les 
quals, per tant, és més difícil poder-hi tenir accés. 
Assenyala que, des del Grup Municipal de Cs, agraeixen la concreció de la 
metodologia utilitzada, però que tenen alguns dubtes. Explica que, per exemple, 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
10
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
s’agrupen les dades de les persones que viuen en règim de lloguer i de relloguer, 
quan el relloguer pot ser legal o il·legal, i més quan hi ha màfies a la ciutat que 
revenen o relloguen els habitatges a persones en condicions de vulnerabilitat. 
Manifesta que, per tant, creuen que seria millor separar aquestes dades de cara a 
futurs estudis. D’altra banda, assenyala que a vegades es barregen les comparatives 
de les mitjanes de Barcelona amb dades de la Generalitat sobre la població catalana, 
de manera que no saben si són dades que parlen de les persones usuàries dels 
Serveis Socials o de la població en general. 
Afirma que un altre aspecte important és que la major quantitat de despesa de les 
famílies es concentra en l’habitatge i els subministraments elèctrics. A més, subratlla 
que hi ha una gran quantitat de llars que no poden mantenir la temperatura 
adequada, sobretot a les llars amb menors. Opina que, per tant, és molt important 
continuar negociant amb les companyies elèctriques, i més quan la justícia ha 
declarat il·legal la clàusula de pobresa energètica exigida pel Govern municipal a 
aquestes companyies. 
Explica que també creuen que, de cara a futurs qüestionaris, caldria incorporar-hi la 
salut mental, ja que es parla més de salut física que no pas mental. En aquest sentit, 
opina que seria recomanable que el qüestionari tingués alguna pregunta més oberta. 
Assenyala que un altre aspecte que manca en aquest informe és el temps real 
d’espera que tenen les persones quan van als Serveis Socials. 
Afirma que tots els grups coneixen les necessitats que tenen els Serveis Socials i que 
no s’ha de treballar únicament per cobrir les necessitats bàsiques, sinó també amb 
programes d’inserció laboral perquè les persones aconsegueixin autonomia. Opina 
que, després de tantes dades, ja és hora de plantejar una reforma dels Serveis 
Socials.
La Sra. Benedí agraeix l’informe, i assenyala que, atès que conté moltes dades, s’han 
centrat bastant en les coses que es poden extreure per al projecte Impulsem. 
Manifesta que, des del Grup Municipal d’ERC, consideren que aquestes dades 
corroboren la necessitat de repensar i millorar els Serveis Socials de la ciutat, tal 
com han dit en diverses ocasions el seu grup i d’altres, i tal com la mateixa Sra. Ortiz 
ha reconegut. Afirma que, per tant, pensen que cal revisar i qüestionar tot el 
funcionament dels Serveis Socials i pensar en possibles redissenys organitzatius. 
Explica que coneixen el perfil dels usuaris i usuàries dels Serveis Socials, per què hi 
van i en quines condicions viuen, tot i que no saben quanta gent hi ha volgut anar 
però no ha pogut, o no hi ha anat per desconeixement, que són coses que es podrien 
haver afegit en l’enquesta.
Destaca que per al seu grup és rellevant que set de cada deu persones usuàries dels 
Serveis Socials són dones. Manifesta que, d’aquesta manera, es torna a demostrar 
que la pobresa i la vulnerabilitat afecten sobretot les dones.
Afirma que la majoria dels centres de Serveis Socials queden aïllats en espais 
burocràtics per atorgar ajuts fragmentats i no realitzen un treball de coordinació, en 
especial amb l’ensenyament o l’assistència sanitària. Assenyala que aquests centres 
tampoc no disposen d’una articulació de xarxa suficient amb les entitats socials i 
veïnals, que permetria detectar altres situacions. Opina que, per tant, hi ha una 
manca de coordinació i sinergies, que són un dels potencials dels centres de Serveis 
Socials, perquè aquests han de donar resposta a aspectes burocràtics. 
Manifesta que, amb el convenciment de la importància cabdal del bon funcionament 
dels Serveis Socials per a una societat amb més oportunitats per a tothom, esperen 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
11
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
que aquest informe serveixi per donar prioritat al desplegament del treball 
sociofamiliar, grupal i comunitari; per establir mecanismes de gestió fàcil per superar 
els tràmits en els ajuts destinats a cobrir les necessitats més bàsiques de les 
persones i famílies; i per prestigiar i restringir l’ús dels informes socials i no 
confondre’ls amb certificacions de situacions de necessitats socials, sinó lligar-los a 
itineraris d’inclusió social. Explica que creuen que cal un informe únic per persona i 
família atesa, cosa que també facilitaria molt les coses a les persones usuàries 
d’aquests serveis; superar el concepte de porta d’entrada única al sistema de Serveis 
Socials, i acceptar que qualsevol informe i recomanació de qualsevol professional 
acreditat en altres sistemes de benestar, com l’assistència sanitària o l’ensenyament, 
tenen la mateixa validesa tècnica que un informe de Serveis Socials. 
La Sra. Esteller manifesta que el Grup Municipal del PP valora aquest tipus 
d’enquestes perquè donen a conèixer les condicions de vida de les persones més 
vulnerables i aporten elements per poder millorar els Serveis Socials i redissenyar 
polítiques que donin resposta a les necessitats existents. 
Remarca un seguit de característiques de les persones usuàries: un 71% són dones; 
un 44,9% només tenen estudis primaris; un 49,7% tenen fills dependents; un 36% 
es troben en situació d’atur; un 33% són treballadors no qualificats, i un 70% 
recorren als Serveis Socials per obtenir ajuts econòmics. Afirma que moltes dades ja 
les coneixien a través de les enquestes, però que aquest estudi permet aprofundir 
més en el perfil de les persones usuàries. Opina que el que ara cal fer és donar 
respostes adequades que siguin sostenibles en el temps, determinar els canvis que 
s’han d’introduir en el sistema per donar aquestes respostes, i plantejar reptes de 
futur per millorar l’atenció. 
Manifesta que comparteixen l’objectiu de l’enquesta, però que també reclamen, 
d’una banda, una administració simplificada amb una finestreta i un expedient únics, 
i, de l’altra, una major col·laboració entre l’àrea de Serveis Socials i l’àrea 
d’Economia. En aquest sentit, opina que és veritat que molts problemes que avui 
afecten moltes dones i altres famílies es podrien resoldre si aquestes persones 
poguessin tenir un lloc de treball. Pel que fa a això, assenyala que, tot i que s’ha 
reduït l’atur a la ciutat, encara queda molt per fer. Afirma que l’àrea d’Economia de 
l’Ajuntament de Barcelona ha de dinamitzar l’economia, en comptes de frenar-la, a fi 
que hi hagi més oportunitats per a les persones que no treballen. 
Opina que també cal un major compromís i un major suport a les famílies, sobretot a 
aquelles que tenen fills al seu càrrec, al marge de la tipologia de família. En aquest 
sentit, remarca que hi ha famílies no monoparentals que tenen dificultats per rebre 
l’ajuda dels Serveis Socials. 
Conclou que aquest tipus d’enquestes dibuixen amb més claredat els perfils de les 
persones amb necessitats, i que és hora d’intensificar les mesures per donar-hi 
resposta, tenint en compte que la pobresa afecta sobretot les dones.
La Sra. Ortiz assenyala que en la primera intervenció s’ha oblidat d’esmentar la bona 
valoració dels Serveis Socials de la ciutat per part de les persones usuàries. Destaca 
que els professionals reben puntuacions superiors al 8,5, i que fins i tot 
l’accessibilitat dels serveis és ben valorada. En aquest sentit, manifesta que agrairia 
que no es fes alarmisme dient que hi ha gent que en queda exclosa. Explica que els 
Serveis Socials atenen les persones que van als centres, però que també es fa treball 
en xarxa i comunitari i volen incrementar-lo. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
12
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Afirma que també cal la complicitat de tots els grups i totes les administracions en la 
lluita contra la vulnerabilitat, ja que en bona part depèn d’un canvi de prioritats 
polítiques a l’Estat i a Catalunya. Assenyala que, per exemple, també s’ha de 
combatre la pobresa energètica des de l’Estat no posant obstacles a l’autoconsum o 
al canvi energètic. Així mateix, es refereix a la reforma laboral, que té un impacte 
directe en la pobresa laboral, o als certificats que exigeixen les lleis catalanes. 
Remarca que, si tots treballen en la mateixa direcció, es generarà un efecte 
multiplicador de molt més abast.
Es dona per tractat.
d) Compareixences Govern municipal
Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates):
3. (M1519/5827) Que comparegui el responsable del Govern municipal del Centre de 
Barcelona del Consorci de Normalització Lingüística, per tal d’informar sobre la 
situació i objectius de l’esmentat centre.
La Sra. Benedí dona la benvinguda a les persones del Consorci per a la Normalització 
Lingüística de Barcelona que els acompanyen.
La Sra. Ortiz dóna la paraula a la comissionada d’Immigració, Interculturalitat i 
Diversitat.
La Sra. López recorda que el Consorci per a la Normalització Lingüística és una 
institució pública amb presència arreu de Catalunya que va ser creada el 1989 i que 
té com a finalitat actuar com a òrgan de desplegament de la política lingüística i 
impulsar i fomentar el coneixement, l’ús i la divulgació del català a tot el país. 
Explica que la situació del centre de Barcelona és bastant bona, ja que, segons la 
memòria del 2016, han augmentat de 71 a 74 el nombre d’espais, perquè s’ha 
reforçat a Ciutat Vella, l’Eixample, Nou Barris, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí. 
Assenyala que la feina del Consorci per a la Normalització Lingüística el 2016 s’ha 
configurat a partir de quatre eixos: llengua i igualtat d’oportunitats, sobretot 
acolliment lingüístic i ensenyament de la llengua; llengua i cohesió, en el qual el més 
important és el programa de voluntariat per la llengua; llengua i cultura; i llengua i 
promoció social de l’ús del català. 
Informa que el 2016 hi ha hagut 26.997 inscripcions a cursos; 1.108 cursos de 
català; 935 activitats culturals, que han comptat amb la presència de 23.490 
persones, i 2.079 parelles de voluntariat per la llengua. Destaca que en totes 
aquestes activitats hi ha un increment sostingut, sobretot des del 2014 fins ara. 
Pel que fa a l’eix de llengua i igualtat d’oportunitats, explica que les inscripcions han 
augmentat un 3,2%, sobretot en els cursos inicials i bàsics. A més, assenyala que es 
manté l’increment d’inscripcions en tots els cursos, i que el 74,5% de les persones 
inscrites provenen d’altres països. Afirma que el servei d’autoaprenentatge també ha 
augmentat un 8%. 
Respecte a l’eix de llengua i cohesió social, assenyala que hi ha hagut 18.355 inscrits 
a cursos inicials i bàsics i més de 2.000 parelles lingüístiques. Destaca la bona 
evolució del programa de voluntariat per la llengua, ja que desperta molt d’interès i 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
13
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
cada vegada hi ha més parelles. Explica que s’ha continuat fent el treball específic de 
dinamització en col·lectius concrets que tenen una problemàtica específica 
d’aprenentatge del català, com el xinès i el paquistanès, i s’han fet altres activitats. 
Pel que fa a l’eix de llengua i cultura, afirma que s’han organitzat un total de 935 
activitats al Centre per a la Normalització Lingüística de Barcelona. Assenyala que 
aquesta és l’única dada que ha disminuït una mica respecte a l’any anterior, amb un 
1,8% menys d’activitats, tot i que ha augmentat el nombre de participants. Explica 
que en el programa «Foment de la lectura», que té com a objectiu promoure el gust 
per la lectura entre els alumnes dels cursos i reforçar l’aprenentatge i l’ús del català 
a través de la lectura, col·laboren amb biblioteques per organitzar cursos de lectura 
de català, i s’organitzen activitats per donar a conèixer als alumnes els autors triats 
durant l’any literari. Afirma que, entre moltes altres activitats, es fan 20 trobades 
amb autors. 
Quant a l’eix de llengua i promoció social de l’ús del català, assenyala que 
l’estratègia que segueixen per aconseguir la implicació dels actors és el treball en 
xarxa. En aquest sentit, informa que s’han signat 219 convenis i acords de 
col·laboració amb empreses, amb comerços i amb diversos tipus d’entitats.
Pel que fa al programa d’administracions públiques, explica que, per exemple, s’han 
realitzat 62 inscripcions en cursos de català per part de personal de l’Ajuntament de 
Barcelona; s’han fet sessions de recursos lingüístics; s’han revisat 1.200 pàgines de 
l’Administració local, i s’ha col·laborat amb el Servei d’Atenció a Immigrants, 
Emigrants i Refugiats (SAIER) per a la inscripció dels seus usuaris als cursos. 
Recorda que a la mateixa oficina del SAIER hi ha una petita delegació del Centre per 
a la Normalització Lingüística, ja que s’aconsella participar en aquests cursos a tota 
persona que arriba al SAIER, independentment que estigui en una situació regular o 
irregular. 
Respecte al futur, explica que actualment hi ha una demanda que no poden atendre 
malgrat l’esforç de l’Ajuntament, que ha augmentat un 5% el seu pressupost, que és 
un percentatge superior al que li pertoca. Afirma que si no arriben a un acord amb el 
Consorci per a la Normalització Lingüística no podran assumir aquesta demanda, tot i 
que creu que arribaran a un acord.
El Sr. Ciurana saluda i dona la benvinguda als representants del comitè d’empresa 
del Centre de Barcelona i del Consorci per a la Normalització Lingüística que els 
acompanyen.
Explica que van demanar aquesta compareixença perquè tenen la sensació que el 
Govern de la ciutat condemna el Centre i el Consorci a la més absoluta irrellevància 
pel que fa al pes polític i institucional que l’Ajuntament dona al Consorci. Remarca 
que, després de gairebé dos anys de mandat, és la primera vegada que en la 
Comissió es parla del Consorci per a la Normalització Lingüística, i no pas per 
iniciativa del Govern. A més, afirma que també els estranya que el tinent d’alcalde 
de Cultura avui no hi sigui present. Opina que això són exemples del que consideren 
un cert desinterès del Govern respecte a aquesta qüestió. 
Manifesta que agraeixen molt la intervenció i la presència de la Sra. López, 
presidenta del Centre de Barcelona, però que troben a faltar una visió més 
transversal del tema de la normalització lingüística, tenint en compte que la Sra. 
López és la comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat. En aquest 
sentit, explica que consideren que el tema de la normalització lingüística mereixeria 
una mirada no únicament sectorial orientada a la immigració. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
14
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Opina que la Sra. López ha llegit la memòria del 2016 i només ha dedicat uns pocs 
segons a parlar del futur, que era l’objecte de la compareixença. Li demana que sigui 
més explícita sobre què pensa fer el Centre respecte a la precarietat laboral que 
denuncien moltes treballadores; respecte a les persones que tenen contracte per fer 
només 20 o 25 hores de classe; respecte als indefinits no fixos que no tenen plaça; 
per combatre l’augment de la càrrega lectiva dels mestres, o per fer que les 
inscripcions s’adeqüin als mestres que ja estan destinats. Pregunta també per què no 
es tenen presents les demandes de cadascun dels territoris a l’hora d’organitzar les 
classes i el professorat; què es pensa fer amb la flexibilitat dels horaris; i com es 
preveu abordar la reforma horària, quan moltes classes acaben a les 22 h. A més, es 
refereix també a algunes deficiències que hi ha als locals. Manifesta que, en 
definitiva, els agradaria que hi hagués alguna idea darrere de la lectura de la 
memòria que s’ha fet.
La Sra. Barceló saluda els treballadors del Consorci per a la Normalització Lingüística 
que assisteixen a la sessió, i els agraeix que reivindiquin els seus drets, quan haurien 
de ser les administracions públiques les que garantissin les seves condicions laborals. 
Manifesta que, des del Grup Municipal de Cs, donen suport a la feina que fa el 
Consorci per a la Normalització Lingüística per fomentar el coneixement de la llengua 
i de la cultura catalanes i per impulsar l’ús del català, sempre que això es faci sense 
perjudicar o menysprear cap altra llengua. 
Agraeix les dades presentades per la comissionada d’Immigració, Interculturalitat i 
Diversitat. Observa que l’Ajuntament de Barcelona aporta 1,5 milions d’euros al 
pressupost del Consorci, i demana tenir per escrit el desglossament del pressupost 
per poder-lo analitzar. 
Recorda que al Parlament de Catalunya es va aprovar una proposta de resolució 
sobre el Consorci que parlava de les condicions laborals dels treballadors, de les 
retallades al pressupost, de la jubilació d’alguns treballadors i la manca de cobriment 
d’aquestes baixes, de la sobrecàrrega de feina i de la poca organització de 
l’organisme. Assenyala que, de fet, s’havia encarregat una auditoria a Deloitte i 
encara no s’havien aplicat els resultats. Explica que, per tant, creuen que és un tema 
que s’ha parlat a la Generalitat de Catalunya i que el Govern de l’Ajuntament, des de 
la seva presència al Consorci, ha de treballar per garantir les condicions laborals dels 
treballadors. 
D’altra banda, manifesta que també els agradaria saber què pensa el Govern 
municipal sobre els sous d’alguns directius amb tasques de supervisió i control que 
superen els 110.000 euros, quan ja hi ha un gerent, quan aquest sou equival al del 
cap de la Secretaria de Cultura i quan hi ha altres treballadors que no tenen bones 
condicions laborals i pateixen estrès per les llistes d’espera i la sobrecàrrega de 
feina. 
El Sr. Puigcorbé dona la benvinguda a les treballadores del Centre de Barcelona del 
Consorci per a la Normalització Lingüística que els acompanyen. 
Destaca que, des de la seva creació l’any 1989 fins avui, el Consorci s’ha mantingut 
fidel a la seva missió fundacional, que és fomentar el coneixement i l’ús del català 
entre els adults de tot el país, i molt especialment a Barcelona i a la seva àrea 
metropolitana, amb l’objectiu de contribuir a la cohesió de la societat catalana. 
Afirma que aquesta tasca s’ha fet cada cop més necessària a causa de la gran 
quantitat de barcelonins i barcelonines d’origen estranger que s’han instal·lat a 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
15
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Barcelona, que són més d’un quart de milió de persones i representen el 16% de la 
població de la ciutat. 
Recorda que, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2013, només el 
74% de la ciutadania de Barcelona de més de 15 anys coneix de manera prou 
satisfactòria la llengua catalana. Remarca que això no només amenaça la llengua 
catalana, sinó que posa en perill la cohesió social. 
Assenyala que el Consorci disposa de nou delegacions a la ciutat, amb 71 aules 
repartides pels districtes, però només compta amb 169 treballadors i treballadores 
en actiu, dels quals 128 són tècnics de normalització lingüística i la resta personal 
administratiu i d’altres categories. Afegeix que té un pressupost executat de 
7.300.000 euros el 2015. 
Opina que el balanç de les activitats realitzades pel Consorci a Barcelona és molt bo, 
tal com es pot comprovar en el detall de la memòria del 2015 i com avui ha explicat 
la comissionada, però que la feina ingent dels professionals del Consorci a Barcelona 
no ha d’amagar la dificultat de les condicions en què treballen i la frustració que 
sovint els comporten tot un seguit de qüestions. 
Afirma que, en primer lloc, la manca de personal fa que no es pugui respondre a tota 
la demanda de cursos, i en alguns casos s’arriba a refusar la petició de cursos per 
part d’empreses i entitats, malgrat que aquestes estiguin disposades a pagar-los. 
Explica que, en segon lloc, per aquesta mateixa manca de personal, els cursos del 
Consorci no poden arribar a atendre convenientment zones perifèriques de la ciutat, 
com ara el Besòs, la Zona Franca, la Trinitat Vella o Torre Baró. Assenyala que, en 
tercer lloc, manquen també dinamitzadors, ja que només hi ha una persona per 
districte dedicada a la dinamització, és a dir, a desenvolupar les relacions amb les 
entitats del territori i a organitzar els cursos no ordinaris. Manifesta que, en quart 
lloc, prop d’un 25% dels tècnics del Consorci estan contractats a mitja jornada, amb 
20 o 25 hores setmanals, però que acaben fent hores complementàries durant tot el 
curs perquè no cobren vacances ni festius. Pregunta, doncs, per què no se’ls 
contracta a jornada completa. Explica que, en cinquè lloc, malgrat les queixes de 
l’alumnat, les classes del vespre a Barcelona acostumen a acabar entre les 21.45 h i 
les 22.00 h, i no pas a les 21 h, com a la resta del país, en contra de la reforma 
horària que promou el mateix Ajuntament. Finalment, assenyala que el Consorci obté 
la cessió de la major part de les aules a través de convenis puntuals amb institucions 
i privats que cal renovar constantment, amb els problemes que això comporta per a 
la planificació dels cursos. 
Manifesta que saben que l’Ajuntament pot resoldre algunes d’aquestes qüestions, 
mentre que d’altres requereixen una negociació amb la Generalitat en el si del 
Consorci. Afirma que, en qualsevol cas, volen conèixer el posicionament del Govern 
municipal davant d’aquesta situació, com a membre que és del Consell del Centre de 
Barcelona.
La Sra. Esteller dona la benvinguda als treballadors del Consorci per a la 
Normalització Lingüística.
Assenyala que, des del Grup Municipal del PP, volen fer una valoració prèvia sobre la 
situació que és objecte de la compareixença. Explica que troben bé que es presenti 
aquesta compareixença perquè l’Ajuntament de Barcelona forma part del Consorci i, 
per tant, hi té una part important de responsabilitat, però que la Generalitat hi té 
més incidència, ja que és la que aporta més recursos. Pel que fa a això, assenyala 
que l’any anterior la Generalitat va aportar-hi 4,6 milions d’euros, i l’Ajuntament de 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
16
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Barcelona, 2,5 milions. Opina que, per tant, la Generalitat també ha de contribuir a 
fer que les persones que treballen al Consorci ho facin en les millors condicions 
possibles.
Demana a la comissionada que els expliqui quines accions està portant a terme 
l’Ajuntament per millorar les condicions dels treballadors; quines converses han 
tingut amb la Generalitat pel que fa a això, i quines mesures de millora es preveuen 
a curt i a mitjà termini. Pregunta també quin pressupost preveu l’Ajuntament per al 
Consorci el 2017, ja que en una resposta del mes de febrer se’ls va dir que s’estava 
acabant de negociar. Afirma que, per tant, no saben si en el pressupost que es va 
aprovar per qüestió de confiança aquesta partida ja està tancada, atès que a 
vegades la distribució de les partides no està prou desglossada. 
La Sra. Ortiz dona la paraula a la comissionada d’Immigració, Interculturalitat i 
Diversitat. 
La Sra. López agraeix sobretot la intervenció del Sr. Puigcorbé, perquè ha fet una 
radiografia gairebé idèntica a la que ella hauria fet. 
Manifesta que l’Ajuntament de Barcelona està disposat no només a aportar la part 
que li correspon segons el funcionament del Consorci i la seva relació amb els 
centres locals, que seria aproximadament d’un terç, sinó a augmentar molt aquesta 
partida si té una resposta positiva per part del Consorci. Diu al Sr. Ciurana que 
justament el que estan demanant i negociant amb el Consorci és que les persones 
que treballen 20 o 25 hores setmanals passin a jornades de 40 hores i que la càrrega 
lectiva dels mestres, amb l’augment del nombre de treballadors i treballadores, sigui 
més baixa i es puguin dedicar també a altres coses. D’altra banda, opina que la 
flexibilitat d’horaris podria ser perjudicial perquè un 72% de l’alumnat són persones 
nouvingudes i aquestes persones tenen uns horaris que no els permeten fer classe a 
les 16 hores. Explica que és conscient que els horaris del Centre de Barcelona a 
vegades no són els adequats per a la conciliació familiar, però que hi ha persones 
que estan disposades a tenir aquests horaris per augmentar el foment de l’ús del 
català entre les persones nouvingudes. 
Respecte als pressupostos, manifesta que encara no estan tancats perquè 
precisament estan negociant les qüestions que ha comentat. Explica que, tal com ha 
dit abans, aporten un 5% més del pressupost que els correspon perquè volen que 
millori la situació laboral dels treballadors i que hi hagi més professorat. Assenyala 
que amb això no vol dir que l’Ajuntament no sigui també culpable de la situació 
actual, ja que forma part del Consorci.
Finalment, remarca que el fet que la comissionada d’Immigració, Interculturalitat i 
Diversitat formi part del Consorci, juntament amb el regidor de Cultura, és 
precisament pel 72% de persones nouvingudes que ha esmentat.
El Sr. Ciurana agraeix que la comissionada assumeixi la responsabilitat del Govern 
municipal, ja que, al seu parer, és una actitud poc habitual. Afirma que, atès que es 
comparteixen ens i consorcis amb la Generalitat, sempre hi ha la tendència a acusar 
l’altra administració. 
Demana al Govern de la ciutat, que si està d’acord amb la diagnosi que s’ha fet, 
lideri aquesta qüestió, i faci també del Centre per a la Normalització Lingüística un 
dels eixos de les actuacions del Govern i del que es debat amb els grups a la 
Comissió.
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
17
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
La Sra. Barceló manifesta que, igual que el Sr. Ciurana, també agraeix a la 
comissionada que acostumi a donar respostes clares.
Demana que, si és possible, un cop es tanqui el pressupost, se’n faciliti el 
desglossament als diferents grups municipals. Opina que, si l’Ajuntament pensa 
augmentar la seva aportació un 5%, ha de ser amb la condició que es millorin les 
condicions laborals dels treballadors. 
També sol·licita a la comissionada que enviï a tots els grups un desglossament del 
personal que té el Consorci, amb els càrrecs i els sous, ja que creuen que s’ha de 
treballar amb la màxima transparència pel que fa als diners de tots els ciutadans. 
Així mateix, demana al Govern municipal que, atesa la seva presència en el Consorci 
per a la Normalització Lingüística, treballi per les necessitats urgents que tenen els 
treballadors, i més quan hi va haver una proposta de resolució al Parlament de 
Catalunya a favor de les seves reivindicacions. Conclou que s’ha de passar de les 
bones paraules a les accions.
El Sr. Puigcorbé agraeix les paraules de la Sra. López, el seu compromís i la seva 
voluntat de millorar les condicions laborals dels treballadors i treballadores del 
Consorci. Manifesta que esperen que la comissionada liderarà aquest canvi, i que 
comptarà amb el suport del seu grup per fer-ho.
La Sra. Esteller agraeix la intervenció de la comissionada, en el sentit que s’ha de 
treballar per millorar les condicions i repartir millor les càrregues laborals entre tots 
els treballadors. 
Manifesta que també agrairan que els informin del pressupost que es destina al 
Consorci i de la plantilla que hi treballa, amb els sous de tots els membres de l’ens. 
D’altra banda, demana a la comissionada que els expliqui si està en converses amb 
la Generalitat, si hi ha coresponsabilitat a l’hora d’adoptar mesures i quin és el seu 
compromís. En aquest sentit, opina que la Generalitat també hauria d’incrementar la 
seva aportació al Consorci, si l’Ajuntament ho fa.
Es dona per tractada.
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
4. (CO 2017-03/8) Ratificar l’acord adoptat pel Consell de Govern del Consorci 
Institut d’Infància i Món Urbà, en sessió de 26 d’octubre de 2016, relatiu a 
l’aprovació de la modificació dels seus estatuts amb l’objecte de canviar la seva 
denominació per “Institut Infància i Adolescència de Barcelona, C”, reflectir la 
separació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) com a ens consorciat, 
considerar-lo mitjà propi i servei tècnic de l’Ajuntament de Barcelona i de la resta 
d’ens consorciats, adaptar-los a les Lleis 39/2015 i 40/2015, així com d’altres 
modificacions adients, d’acord amb el text que s’incorpora en l’expedient 
administratiu annex. Manifestar, amb posterioritat a l’exercici de separació del 
Consorci per part de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la voluntat de 
continuïtat de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci.
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
18
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, Grup Municipal 
Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), Cs i ERC i amb la reserva de vot del PP. 
IV) Part decisòria / Executiva
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
c) Proposicions
V) Part d’impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates):
5. (M1519/5828) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta al Govern 
municipal a elaborar un Pla estratègic de millora i manteniment dels equipaments 
esportius municipals i de suport als clubs esportius de la ciutat, que hauria 
d’incloure: a) Actualització de la diagnosi de la situació actual dels equipaments 
esportius municipals i les seves necessitats i possibles mancances. b) Diagnosi de la 
situació actual dels clubs esportius que requereixen suport en aquest moment per al 
manteniment i millora de les seves infraestructures. c) Programació de mesures de 
millora dels equipaments esportius municipals, prenent especial atenció sobre els 
equipaments esportius de districte. d) Línia d’ajuts per a la millora dels equipaments 
esportius dels clubs o associacions esportives sense afany de lucre.
La Sra. Fandos agraeix l’acord a què han arribat amb el comissionat d’Esports, el Sr. 
Escudé, per transaccionar la proposició. 
Manifesta que demanen que en el mapa d’instal·lacions esportives que s’està 
treballant s’inclogui també un Pla estratègic de millora i manteniment dels 
equipaments esportius municipals i de suport als clubs esportius de la ciutat. Recorda 
que aquest any es commemoren els 25 anys dels Jocs Olímpics a la ciutat i moltes de 
les instal·lacions esportives de la ciutat provenen d’aquesta època, cosa que significa 
que cal dedicar una especial atenció al seu manteniment. Destaca que en el mandat 
anterior es van invertir més de 35 milions en les instal·lacions esportives municipals, 
però que cal continuar fent-ho. 
Assenyala que els preocupen sobretot les instal·lacions de districte. Recorda que a la 
ciutat hi ha dos tipus d’instal·lacions esportives, les que depenen de l’Institut 
Barcelona Esports (IBE), en les quals es van fent millores i s’han invertit més diners, 
i les que depenen dels districtes, que requereixen millores i una valoració del 
manteniment que necessiten. Afirma que, per tant, és important que el mapa 
d’instal·lacions esportives inclogui també les de districte. Explica, a tall d’exemple, 
que el Futbol Club Martinenc té unes instal·lacions en bon estat, però, en canvi, 
necessita més espais. Assenyala que ara hi ha l’oportunitat d’ampliar les 
instal·lacions atès que hi ha un projecte que permet recuperar uns espais adjacents. 
En aquest sentit, conclou que es tracta de fer una diagnosi de situació de les millores 
i el manteniment que aquestes instal·lacions necessiten. 
D’altra banda, manifesta que també els preocupa que els clubs de la ciutat que no 
són equipaments municipals també puguin millorar les seves infraestructures, tenint 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
19
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
en compte que fan una tasca social molt important. En relació amb això, afirma que 
vol posar molt en valor el que es va fer en el mandat anterior respecte a les entitats 
culturals, com ara els Lluïsos d’Horta i Gràcia o el Cercle Catòlic, amb unes partides 
d’ajuts que van permetre posar al dia aquestes institucions. Explica que els agradaria 
que en aquest mandat es fes el mateix que ells van fer en cultura en l’àmbit dels 
esports, per tal que els clubs o entitats esportives sense afany de lucre puguin 
actualitzar les seves instal·lacions. 
Conclou que proposen una diagnosi i millora dels equipaments municipals públics, 
tant els de districte com els que depenen de l’IBE, i, alhora, la creació d’ajuts per 
millorar els equipaments esportius de clubs i entitats sense afany de lucre de la 
ciutat.
La Sra. Barceló manifesta que el Grup Municipal de Cs votarà a favor de la 
proposició, ja que creuen que és lamentable que no hi hagi un diagnòstic actualitzat 
dels equipaments i les seves necessitats. 
Afirma que és evident que els districtes no tenen les mateixes oportunitats en 
matèria d’equipaments esportius. Recorda que, per exemple, es va prometre un 
poliesportiu a Canyelles i un altre a la Prosperitat, i encara no s’han fet. Remarca, 
però, que no es tracta només d’un problema d’equipaments que s’han promès i no 
s’han construït, sinó també de deficiències en els equipaments existents. Assenyala 
que, per exemple, a Can Cuyàs hi ha instal·lacions amb sostres d’uralita, tal com es 
veu en unes fotografies que mostra, quan el Govern del Districte va prometre el 
setembre de l’any passat que això es resoldria. Manifesta que pensen que una ciutat 
com Barcelona, que encara manté l’esperit olímpic, no es pot permetre fotografies 
com aquestes, i opina que el Sr. Escudé en prendrà nota i ho resoldrà. 
Explica que al districte de Sant Martí hi ha dues pistes esportives a la rambla Prim 
que no estan en condicions, ja que no es controla l’entrada i la sortida a aquestes 
instal·lacions i hi ha brutícia. Així mateix, assenyala que a Sants es construirà el 
poliesportiu que es va demanar al carrer Energia, però no es farà la piscina, que és 
una demanda veïnal de fa molts anys. Afirma que altres exemples són el camp de 
futbol Magòria, o el Palau d’Esports, que continua sense activitat, quan podria acollir 
una combinació d’activitats culturals i esportives. D’altra banda, assenyala que a 
Ciutat Vella es demanen marcadors per a les pistes de bàsquet, que és una cosa 
molt fàcil de solucionar.
Destaca que un altre aspecte molt important és l’accessibilitat a les instal·lacions per 
a les persones amb diversitat funcional. Pel que fa a això, explica que els vestuaris 
del Club Esportiu Sant Andreu no estan adaptats, quan els consellers del seu grup ho 
han demanat en el Consell Plenari del Districte. 
Conclou que estan totalment d’acord que es faci un mapa dels equipaments 
esportius, es donin ajudes als clubs que treballen per fomentar l’esport i, sobretot, es 
facin polítiques esportives reals als districtes.
El Sr. Puigcorbé manifesta que comparteixen plenament la filosofia de la proposició 
presentada pel Grup Municipal Demòcrata i transaccionada pel Govern, i, per tant, hi 
votaran a favor. Destaca que, de fet, la línia mestra d’actuació del Grup Municipal 
d’ERC en les polítiques esportives de l’Ajuntament sempre ha estat prioritzar i 
atendre les necessitats i mancances que tenen les instal·lacions esportives a la 
ciutat. Afirma que, al llarg de les sessions de la Comissió, ha quedat ben clar que la 
manca d’infraestructures i equipaments esportius a la ciutat és un fet innegable que 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
20
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
no només afecta l’activitat esportiva, sinó que també incrementa els costos de les 
entitats. 
Explica que són conscients que aquest problema no es pot solucionar de manera 
immediata per qüestions d’espai, de temps i de recursos, però que almenys estan 
obligats a garantir que les instal·lacions que hi ha actualment a la ciutat funcionin al 
cent per cent i en les millors condicions possibles. Afirma que, per tant, 
comparteixen la necessitat d’elaborar un pla estratègic que permeti la millora, 
l’optimització i el manteniment dels equipaments esportius municipals, i que alhora 
doni suport i continuïtat al dens entramat d’entitats, clubs i associacions esportives 
de la ciutat, tal com es va fer en el mandat anterior, ja que també necessiten un ajut 
especial per a la seva continuïtat. 
Manifesta que cal fer una anàlisi exhaustiva de les necessitats i de la situació dels 
equipaments municipals i potenciar el seu arrelament als barris, però donant sempre 
cabuda a la pluralitat d’entitats i activitats esportives que hi ha al voltant. Afirma 
que, en aquest sentit, cal desenvolupar tota la potencialitat de l’esport com a motor 
de la societat partint del nivell més bàsic i creixent en diversitat. 
Opina que el pla hauria d’apostar fermament per aquelles entitats històriques de la 
ciutat que amb la seva impagable tasca de promoció de l’esport i dels seus valors 
han aportat al capital fonamental de la cohesió un camí segur cap al 
desenvolupament d’una societat més justa. Manifesta que celebren, doncs, que 
s’estudiï la instauració d’una línia d’ajuts per als clubs i associacions esportives sense 
afany de lucre, ja que complementen l’oferta municipal a tota la ciutat.
La Sra. Esteller afirma que se suma a l’entusiasme del Sr. Puigcorbé, ja que l’esport 
és vital per a la ciutat i tots els esportistes han de practicar-lo en les millors 
condicions possibles. Explica que a Barcelona hi ha unes 250 instal·lacions o 
equipaments esportius, però no tots tenen les instal·lacions en les condicions 
necessàries i idònies per practicar esport. 
Manifesta que creuen que, atès que l’Institut Barcelona Esports està fent un mapa 
d’instal·lacions esportives, s’ha de fer un bon inventari de totes les instal·lacions 
existents, indicant en quines condicions estan i què s’ha de fer per millorar-les. 
Assenyala que en algunes cal fer-hi arranjaments, en altres millores de 
manteniment, i que també n’hi ha que requereixen una major inversió.
Pregunta al comissionat d’Esports quan es disposarà d’aquest mapa i si, a partir 
d’aquí, es presentarà un programa d’inversions. Opina que moltes d’aquestes 
inversions haurien de tenir un caràcter plurianual, ja que no es podran fer només en 
un any. 
Afirma que la iniciativa que presenta el Grup Municipal Demòcrata és una proposta 
estratègica complementària. Opina que és positiu que avui es pugui aprovar que el 
Govern pugui tenir preparat un programa de subvencions al més aviat possible, ja 
que sovint els clubs i les entitats que gestionen les instal·lacions no tenen recursos 
per poder fer aquestes inversions. Remarca que això suposa un dèficit de 
manteniment, i en ocasions no només impedeix que la gent practiqui esport en les 
condicions adequades, sinó que també pot comportar riscos.
La Sra. Pérez dona la paraula al comissionat d’Esports. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
21
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
El Sr. Escudé afirma que no té res a objectar pel que fa a les intervencions dels 
grups. Assenyala que, en tot cas, cal tenir en compte que el mapa és una eina viva 
que s’ha d’anar enriquint amb el temps. 
Manifesta que la Sra. Fandos té tota la raó en assenyalar que hi ha moltes 
instal·lacions que estan a ple rendiment des de la celebració dels Jocs Olímpics i 
s’han fet velles. D’altra banda, precisa que la inversió del mandat passat no va ser 
de 36 milions, sinó de 46 milions, entre l’IBE i el territori. Explica que en aquest 
mandat s’ha incrementat aquest import a 70 milions d’euros, també amb l’ajuda dels 
grups municipals que van votar-hi a favor en el Consell Rector de l’IBE. En aquest 
sentit, anima tots els grups a seguir col·laborant per mantenir aquesta inversió i, fins 
i tot, fer-la créixer encara més. 
Afirma que el mapa d’instal·lacions esportives preveurà la diagnosi dels equipaments 
esportius municipals i, en conseqüència, la valoració de les seves necessitats 
d’arranjaments o millores, i inclourà també tota la resta d’equipaments de titularitat 
privada de la ciutat. Remarca que cal tenir en compte que aquest mapa servirà per 
actualitzar el cens d’equipaments esportius de la ciutat i per fer un diagnòstic de 
l’estat de tots els centres esportius, municipals i no municipals. Assenyala que també 
s’hi determinaran les necessitats que hi ha, incloent-hi la projecció futura dels usos 
que s’han de donar i s’han de deixar de donar. En relació amb això, recorda que es 
va aprovar un prec en què es parlava de la possibilitat d’incorporar-hi fins i tot els 
equipaments educatius. Afirma que cal veure com han crescut les necessitats de la 
gent que s’ha incorporat de nou a la pràctica esportiva i fer entre tots unes 
conclusions. 
Diu a la Sra. Barceló que suposa que quan ha parlat de Sant Martí es referia a La 
Palmera. Explica que creu que en aquesta instal·lació hi ha control d’accés, però que, 
en tot cas, ho revisaran. D’altra banda, remarca que encara queda temps per invertir 
i fer coses noves en aquest mandat. Pel que fa a Can Cuyàs, explica que és un 
equipament molt antic, però que es preveu invertir-hi 400.000 euros per, com a 
mínim, arranjar-lo i endreçar-lo.
Afirma que, tot i que la prioritat de l’Ajuntament són els equipaments municipals, 
estan estudiant la manera de poder ajudar les entitats esportives que són titulars 
dels equipaments, ja que fan una tasca molt important per a la pràctica esportiva i la 
promoció de l’esport i no les volen deixar de banda. 
Conclou que els complaurà molt executar aquesta proposició. 
La Sra. Andrés manifesta que el Grup Municipal del PSC dona suport a la proposició. 
La Sra. Pérez expressa el vot a favor del Grup Municipal de BC. 
La Sra. Fandos agraeix el suport de tots els grups. 
Destaca que s’ha aprovat el pla de millora que proposaven, i aclareix a la Sra. 
Barceló que sí que hi ha una diagnosi de l’IBE, però que l’important en aquest cas 
era incloure-hi també les necessitats dels equipaments dels districtes. 
Manifesta que, d’altra banda, també és molt important establir una línia d’ajuts per 
donar suport a clubs esportius de la ciutat que tenen mancances. Assenyala que n’hi 
ha molts, però que vol fer especial èmfasi en els Lluïsos de Gràcia. Afirma que, de la 
mateixa manera que en el mandat anterior es van resoldre les necessitats culturals 
d’aquest entitat, ara cal resoldre’n les esportives. Es refereix també al JAC Sants, 
que necessita millores en les seves instal·lacions.
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
22
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Remarca que una ciutat com Barcelona, que és capital de l’esport, ha estat el 2013 la 
segona ciutat més esportiva del món i encara avui és la més esportiva a Europa i la 
segona del món després de Boston, ha de tenir unes bones instal·lacions. Assenyala 
que no només cal tenir cura de les instal·lacions municipals, que han de prioritàries, 
sinó també de les dels clubs, ja que aquest sistema mixt és el que ajuda a fer que 
Barcelona tingui un lloc tan destacat en l’àmbit esportiu.
El Sr. Escudé explica que és cert que als districtes, a vegades per l’acumulació de 
feina, es fa complicat fer una diagnosi en profunditat de les instal·lacions esportives, 
però que ho han fet. Afirma que han graduat les deficiències, en molts casos 
marcant-les com a lleus, greus o molt greus, per poder-hi actuar des de l’IBE durant 
el 2017-2018.
La Sra. Pérez expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del Grup Municipal 
Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), la Sra. Barceló expressa el vot favorable de 
Cs, el Sr. Puigcorbé expressa el vot favorable d’ERC i la Sra. Esteller expressa el vot 
favorable del PP. S’aprova amb el redactat següent:
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta al Govern municipal a que dins 
del Mapa d’instal·lacions esportives de Barcelona que s’està elaborant s’inclogui un 
Pla de millora i manteniment dels equipaments esportius municipals i de suport als 
clubs esportius de la ciutat, que hauria de preveure: a) Actualització de la diagnosi 
de la situació actual dels equipaments esportius municipals i les seves necessitats i 
possibles mancances. b) Diagnosi de la situació actual dels clubs esportius que 
requereixen suport en aquest moment per al manteniment i millora de les seves 
infraestructures. c) Programació de mesures de millora dels equipaments esportius 
municipals, prenent especial atenció sobre els equipaments esportius de districte. I 
que, en paral·lel es posi en marxa una línia d’ajuts per a la millora dels equipaments 
esportius dels clubs o associacions esportives sense afany de lucre.
Del Grup Municipal Cs:
6. (M1519/5848) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el 
Govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona presenti en el termini de dos mesos 
les valoracions i conclusions del Projecte Baobab així com la previsió del 
desenvolupament d’aquest projecte durant l’estiu 2017. En aquesta previsió creiem 
oportú incorporar els següents aspectes: - Que tots els districtes de Barcelona 
puguin disposar d’aquest Projecte si ens constata les necessitats en els diferents 
barris. - Ampliar l’interval d’edat fins els 16 anys. - Ampliar la durada del programa 
fins la primera quinzena de setembre. - Valorar la possibilitat de que aquest 
programa es pugui dur a terme en els períodes de vacances escolars més enllà de 
l’estiu.
La Sra. Barceló agraeix l’esmena presentada pel Govern municipal. 
Explica que el baròmetre de la infància i les famílies del 2014 dona dades com que 
l’11,3% dels menors de 16 anys no poden realitzar de manera regular activitats d’oci 
i esport, i que un 7,5% dels menors no poden participar en viatges ni en 
esdeveniments escolars que s’hagin de pagar. Així mateix, assenyala que, segons 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
23
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
l’enquesta de les persones usuàries dels Serveis Socials que s’ha presentat abans, el 
89,7% d’aquestes persones no poden fer una setmana de vacances. A més, recorda 
que en diverses ocasions en la Comissió han parlat del fet que les activitats d’esport, 
oci, lleure i cultura permeten als menors, no només gaudir i passar-ho bé, sinó 
també aprendre valors com l’autonomia, l’autoestima, les habilitats socials, la 
tolerància a la frustració o la capacitat crítica, i que aquests valors fan que les 
persones siguin molt menys vulnerables davant les conductes de risc. Destaca, 
doncs, que aquestes activitats són una bona eina de prevenció que s’hauria de 
potenciar des de les administracions públiques.
Explica que, des d’aquest punt de vista, l’any passat es va portar a terme el projecte 
Baobab en tres campaments urbans, en el qual van participar 140 menors de 6 a 12 
anys, que van poder practicar activitats durant tot el mes d’agost. Assenyala que 
aquest projecte es complementa amb les activitats dels casals d’estiu, o de «T’estiu 
molt», malgrat que en aquest darrer cas la participació depèn d’un sorteig. Remarca 
que, tot i aquesta complementarietat, el projecte Baobab presenta moltes 
diferències, ja que els menors estan en els campaments urbans des de les 10 h fins a 
les 17 h i hi dinen, i poden escollir les activitats que fan, tal com fa tothom durant les 
vacances. Opina que, per tant, aquests campaments suposen una altra manera de 
fer vacances reals. A més, explica que creuen que aquest projecte va més enllà de la 
realització d’activitats d’estiu per als menors. 
A continuació presenta la proposició, i manifesta que pensen que tots els grups 
compartiran l’objectiu que els menors puguin gaudir de l’estiu, independentment de 
la situació econòmica en què es trobin les seves famílies.
El Sr. Ardanuy afirma que el Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates) 
votarà a favor de la proposició, tot i entendre que primer convindria conèixer a fons 
els resultats de l’avaluació del projecte, tenint en compte que l’avaluació forma part 
de la planificació de qualsevol projecte. 
Manifesta que pensen que el lleure i l’educació tenen molt a veure, entre altres 
coses, amb l’acompanyament educatiu. Explica que aquest projecte està molt 
vinculat als centres i a la continuïtat en època de vacances per evitar que hi hagi una 
desconnexió, sobretot en aquells entorns on hi ha més dificultats socioeducatives o 
socioeconòmiques. Opina que, per tant, caldria analitzar els projectes que l’àmbit de 
cobertura socioeducativa de la ciutat ha d’oferir per poder donar garanties 
d’acompanyament als infants i als joves al llarg dels anys d’escolarització. Assenyala 
que la possibilitat de desenvolupar projectes semblants, ajustats a la tipologia de 
cada entorn i territori, hauria de facilitar l’existència d’aquest acompanyament 
socioeducatiu en totes les fases de l’any i no només en el temps lectiu. 
La Sra. Benedí manifesta que, des del Grup Municipal d’ERC, entenen que l’educació 
va més enllà de l’assoliment de l’èxit acadèmic i la garantia que l’alumnat podrà tenir 
una feina digna, un sou digne i una formació ètica. Explica que consideren, doncs, 
que les activitats que potencien la formació acadèmica no haurien d’oblidar que els 
nens són nens i que, com a tals, també aprenen jugant. Afirma que, per tant, se’ls 
ha de donar l’oportunitat de gaudir de moments de joc i de lleure que puguin 
compartir amb altres iguals. Remarca que en això rau precisament la importància 
d’impulsar i donar suport a projectes que fomentin l’educació en el lleure. 
Explica que creuen que projectes com Baobab són molt positius per garantir la 
inclusió d’infants i joves dins del teixit associatiu del seu barri, a part d’aprendre 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
24
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
dinàmiques i maneres de treballar que els formaran com a ciutadans i ciutadanes. 
Destaca que aquesta prova pilot està pensada per garantir el dret dels infants a les 
activitats de vacances i, alhora, fomentar l’aparició d’una oferta de lleure educativa 
durant tot l’any en barris on aquesta necessitat no està coberta, com a Baró de 
Viver, la Trinitat Nova, el Besòs i el Maresme. 
Afirma que, tanmateix, no saben si ja s’ha avaluat aquest projecte, atès que en el 
document presentat el juliol del 2016 no s’esmentava cap avaluació. Explica que 
creuen que aquesta avaluació és important, ja que en depèn la capacitat de millora 
d’un projecte que pensen que ha de tenir continuïtat. Manifesta que, per tant, 
encoratgen el Govern a estendre aquest projecte a altres barris on també hi ha 
infants i adolescents que no poden gaudir d’unes vacances, si el resultat de la prova 
pilot és positiu. Destaca que així es garantirà la inclusió, la no-discriminació i 
l’apoderament dels infants i joves dels diferents barris de la ciutat. 
Explica que, a part de programes concrets com Baobab, creuen que l’Ajuntament ha 
d’apostar per donar suport i fomentar l’educació en el lleure més enllà dels períodes 
vacacionals, donant resposta a la necessitat d’espais de les associacions educatives, 
com caus i esplais, i estudiar la possibilitat d’establir convenis amb aquestes 
associacions. Subratlla que és fonamental garantir que cap infant o jove resti sense 
accés a activitats de lleure extraescolar. 
Manifesta que el seu grup considera que el canvi, la transformació i la innovació 
educativa passen per integrar en un únic projecte educatiu els diversos temps de 
vida dels nens i nenes i nois i noies. Afirma que, per tant, és hora que els debats 
sobre innovació i les polítiques educatives incorporin les confluències entre l’escola i 
els espais d’educació en el lleure. Conclou que, per tot això, votaran a favor de la 
proposició, tot insistint en el seu compromís amb l’educació com l’eina més eficaç per 
garantir la igualtat d’oportunitats.
La Sra. Esteller expressa el suport del Grup Municipal del PP a la iniciativa. Manifesta 
que consideren que les activitats extraescolars i que fan els nens en el temps de 
lleure tenen un efecte educatiu molt important, ja que els nens hi aprenen a 
conviure, a compartir i a relacionar-se. 
Assenyala que el projecte Baobab neix en el marc del Projecte educatiu de ciutat. 
Explica que creuen que convindria avaluar els resultats del projecte amb els 138 
nens que hi van participar per conèixer els efectes que ha tingut i les conclusions que 
se n’extreuen. 
Recorda que, quan la Sra. Ortiz va presentar el projecte, va dir que es volia 
consolidar l’oferta de lleure de base comunitària durant tot l’any i enfortir el teixit 
social dels barris. Manifesta que, des d’aquesta perspectiva, valoren positivament 
que es vagin intensificant aquest tipus de programes, tenint en compte que els nens 
necessiten aquestes activitats, no només per estar distrets, sinó també com una via 
d’educació. A més, assenyala que també cal tenir en compte les entitats que hi han 
col·laborat. 
La Sra. Andrés indica que expressarà el vot del Grup Municipal del PSC després que 
ho faci el Grup Municipal de BC, però que vol remarcar que l’Ajuntament de la ciutat 
ha cuidat molt el lleure educatiu, especialment el de base associativa. Explica que el 
projecte Baobab neix per cobrir aquells llocs on aquesta oferta de base associativa 
no està prou travada, però recorda que només en les campanyes d’estiu participen 
més de 100.000 infants de la ciutat. Destaca que en la campanya de 2016 van 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
25
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
participar-hi 10.000 infants més que l’any anterior, en concret 110.000, i que 
l’aposta que fa l’Ajuntament és de 3,3 milions d’euros en ajuts per a aquestes 
activitats d’estiu. Afirma que han de poder arribar a tots els infants, adolescents i 
joves de la ciutat amb aquestes activitats, que són tant de promoció de la infància 
com d’àmbit esportiu. D’altra banda, assenyala que en l’última campanya van 
impulsar molt més els casals d’estiu adaptats per a infants amb diversitat funcional.
La Sra. Ortiz dona la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. 
El Sr. Essomba agraeix al Grup Municipal de Cs la presentació d’aquesta proposició i 
el diàleg que ha mantingut amb el Govern per tal d’aprofundir sobre aquest projecte 
i veure com es podia millorar. Així mateix, agraeix els comentaris de la resta de 
grups municipals, en especial pel que fa a la necessitat d’una avaluació que sigui 
acurada i que permeti identificar els punts forts i els punts de millora del projecte. 
Assenyala que, tal com ha dit la Sra. Esteller, aquest projecte s’emmarca dins del 
Projecte educatiu de ciutat, i que en aquest marc identifiquen que les desigualtats 
educatives no només es produeixen en l’àmbit escolar, sinó també en tot allò que té 
a veure amb l’educació fora de l’escola. En aquest sentit, destaca que la integració 
de l’escola en aquest fora escola és un element essencial que forma part de la 
identitat del projecte Baobab, en una línia d’educació comunitària. 
Expressa el compromís del Govern a fer arribar a tots els grups l’avaluació del 
projecte en el termini establert en la proposició. D’altra banda, explica que ja poden 
avançar que tenen la intenció d’ampliar aquests campaments urbans de cara a l’estiu 
del 2017. A més, assenyala que aquests campaments són només l’inici d’un procés 
posterior de treball durant tot l’any en l’àmbit de les escoles i de l’educació 
comunitària als barris de la Trinitat Nova, la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Besòs-
Maresme, la Verneda i la Pau, i la Marina.
La Sra. Benedí constata el vot a favor del Grup Municipal del PSC.
La Sra. Barceló agraeix el suport i la sensibilització de tots els grups davant d’aquest 
tema. 
Diu a la Sra. Andrés que els 3,3 milions d’euros destinats a aquestes activitats 
d’estiu són la millor inversió que es pot fer. D’altra banda, manifesta que comparteix 
amb la Sra. Benedí la idea d’un únic projecte educatiu, sobretot afegint-hi la igualtat 
d’oportunitat. Afirma que la igualtat d’oportunitats ha de començar des de la 
infantesa i, per tant, és important no només parlar del món educatiu, sinó també de 
les activitats d’oci, d’esport i de lleure, que permeten gaudir i aprendre valors alhora.
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Ardanuy expressa el vot favorable del Grup Municipal 
Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), la Sra. Barceló expressa el vot favorable de 
Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC i la Sra. Esteller expressa el vot 
favorable del PP. S’aprova amb el redactat següent:
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Govern municipal de 
l’Ajuntament de Barcelona presenti en el termini de dos mesos les valoracions i 
conclusions del Projecte Baobab així com la previsió del desenvolupament d’aquest 
projecte durant l’estiu de 2017. En aquesta previsió creiem oportú incorporar els 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
26
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
següents aspectes: - Que els projecte pugui arribar a tots els barris que ho 
necessitin. – Que s’ampliï l’interval d’edat dels participants per a la franja 12-16 
anys. - Que s’incloguin activitats del projecte durant la primera quinzena de 
setembre.
Del Grup Municipal ERC:
7. (M1519/5820) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar al 
Govern municipal a crear un programa social adreçat a la gent gran, que contempli la 
possibilitat de compartir habitatge amb persones de la mateixa edat que així ho 
desitgin.
La Sra. Capdevila explica que la proposició que presenten està pensada per al 
col·lectiu de persones grans que viuen soles en pisos de lloguer. Afirma que aquestes 
persones tenen dos greus problemes: la dificultat de poder pagar el lloguer del pis i 
tenir una vida mínimament digna amb la pensió que cobren, i el sentiment de 
solitud. 
Explica que, segons les estadístiques, el 43,3% de les persones que viuen soles a 
Barcelona tenen més de 65 anys, i cada vegada hi haurà més gent gran, tenint en 
compte l’augment de l’esperança de vida. Destaca que viure col·laborativament 
permet trencar l’aïllament i combatre la soledat, cosa que repercuteix de manera 
positiva en la salut de les persones en tots els àmbits. Afirma que formar part d’una 
comunitat, compartir i prendre decisions conjuntament fa que les persones s’allunyin 
de la concepció assistencial que acostuma a prevaldre amb relació a la gent gran. 
Destaca que el cohabitatge és una opció i una alternativa per a les persones grans 
que no volen viure soles. Assenyala que, amb aquesta opció, no només s’ofereix a 
aquestes persones la possibilitat de conviure de manera estable amb algú de la 
mateixa edat, sinó també la possibilitat de crear una xarxa social amb activitats 
col·lectives, fer vincles, estar actiu en l’àmbit social i cultural, i trobar-se molt millor 
emocionalment. 
Afirma que les persones grans que viuen soles tenen un risc elevat de patir exclusió 
social, sobretot les dones. Explica que el fet de compartir casa amb algú pot aportar 
molts avantatges: trencar amb la soledat, disminuir els problemes econòmics, trobar 
una estabilitat en la convivència i no envellir sol. Assenyala, però, que buscar 
companys de pis sense les garanties que ofereix un programa social comporta un 
risc, i més si la persona no és coneguda o no forma part de l’entorn. 
Explica que es pot trobar un bon exemple de com s’hauria de fer aquest programa en 
la Fundació Privada Llars Compartides, que gestiona pisos llogats a preu de mercat 
per poder millorar la convivència de persones en risc d’exclusió social per culpa de la 
seva minsa pensió. Afirma, però, que hi ha molta demanda i una llarga llista d’espera 
per accedir a aquests pisos. Assenyala que un altre problema és la manca d’accés a 
pisos a preu social. 
Recorda que el Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025 preveu l’ampliació 
dels programes d’ajuda a la gent gran per compartir habitatge, per tal de reduir 
despeses i comptar amb suport per a les tasques de cura. Assenyala que la mesura 
A1.4 parla del programa «Viure i conviure», per compartir habitatge amb estudiants, 
però que no hi ha cap programa que prevegi la possibilitat que persones grans que 
viuen soles en règim de lloguer puguin compartir l’habitatge amb persones de la 
mateixa edat que així ho desitgin. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
27
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
La Sra. Fandos manifesta que el Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-
Demòcrates) votarà a favor d’aquesta proposició, entre altres coses perquè el mes 
de desembre van presentar una proposició pràcticament idèntica i va rebre el suport 
unànime de tots els grups. 
Explica que creuen que és important trobar noves fórmules de cara al futur per 
atendre les persones grans i que justament l’habitatge compartit és un bon model. 
Destaca que, tal com s’ha dit, aquest model suposa, d’una banda, acabar amb 
l’aïllament i la solitud que poden tenir moltes persones grans, i de l’altra, ajudar a fer 
front a les despeses de l’habitatge. Assenyala que un tercer avantatge important que 
no s’ha esmentat és que el fet que diverses persones grans comparteixin habitatge 
fa que els mateixos Serveis Socials puguin compartir molts serveis, com l’atenció 
domiciliària o la teleassistència, fet que en comporta una millor gestió. 
Recorda que quan el seu grup va presentar aquella proposició, el Govern es va 
comprometre a tirar-la endavant, i que ara es tracta que presenti la concreció de la 
proposta i que en el futur aquest sigui un nou model d’habitatge per a la gent gran.
El Sr. Blanco assenyala que farà una intervenció molt breu perquè, tal com ha dit la 
Sra. Fandos, el Grup Municipal Demòcrata va presentar aquesta mateixa proposició 
en la sessió del 13 de desembre passat i es va aprovar per unanimitat. Recorda que 
en aquell moment es proposava «elaborar un estudi que ajudi a impulsar un 
programa», mentre que ara es parla de «crear un programa social». Manifesta que el 
Grup Municipal de Cs vota a favor de la proposició, i remet a l’acta i al vídeo 
d’aquella sessió per a l’explicació de la seva posició pel que fa a aquest tema. 
Afirma que, en resum, es tracta d’una iniciativa que ajuda a combatre la soledat i 
facilita la prestació dels serveis socials, i que, a més, està prevista a la llei 
d’habitatge i al Pla estratègic d’habitatge. Manifesta que, per tant, consideren que ha 
de ser una actuació prioritària per garantir un allotjament assequible i assistència a 
les persones grans. 
Finalment, explica que es pregunta si val la pena reiterar debats i posicionaments en 
la Comissió, tenint en compte que les sessions ja són prou llargues i tedioses. Afirma 
que el que realment cal és dur a la pràctica allò que s’aprova.
La Sra. Esteller explica que el Grup Municipal del PP comparteix els objectius que 
persegueix aquesta proposta de combatre la solitud de les persones grans i reduir les 
despeses que tenen. Assenyala que suposa que la proposta es refereix a persones 
grans que no són dependents i poden tenir una vida autònoma. 
Remarca que a Barcelona hi ha un gran nombre de persones més grans de 85 anys 
que viuen soles, la majoria dones. Afirma que sovint aquestes persones no coneixen 
persones amb les quals poder compartir pis i que, per tant, valoren positivament que 
hi pugui haver un programa municipal que ho afavoreixi. 
Manifesta que volen saber si el Govern ha elaborat l’estudi que es va aprovar fa tres 
mesos i com seria aquest programa per facilitar que la gent gran pugui viure 
acompanyada i sostenir moltes de les càrregues de manteniment del seu habitatge. 
Opina que, després de tres mesos, potser aquest estudi ja podria apuntar les 
característiques que hauria de tenir aquest programa, tenint en compte també 
l’experiència d’algunes fundacions, i marcar les línies sobre les quals s’hauria de 
treballar perquè el programa fos prou atractiu perquè la gent gran s’hi acollís. 
Finalment expressa el vot a favor del seu grup.
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
28
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
La Sra. Andrés afirma que el Grup Municipal del PSC està d’acord amb la proposició, 
atès que el nombre de persones grans que viuen soles a la ciutat és cada vegada 
més gran, atès que volen combatre la solitud no volguda de les persones grans, i 
atès que l’habitatge és un espai de convivència.
Manifesta que les experiències de convivència compartida entre persones de 
diferents generacions indiquen que la convivència és un tema complex, no només 
per la diferència generacional. Explica que intueixen que la convivència de diverses 
persones grans en un mateix espai és un tema que s’ha de tractar des de diferents 
àmbits, i no exclusivament com un tema d’habitatge. En aquest sentit, assenyala 
que, a més de la Regidoria d’Habitatge, cal que hi intervinguin l’Institut de Serveis 
Socials, els districtes i la mateixa gent gran a través del Consell Assessor de la Gent 
Gran de la ciutat. Remarca que en aquest Consell hi ha un grup de treball sobre
habitatge que ha reflexionat molt sobre diferents aspectes de l’habitatge per a 
persones grans, i que la Comissió hauria de treballar de manera coordinada amb 
aquest grup per tenir en compte les inquietuds, les opinions i les propostes de les 
mateixes persones grans a les quals s’adreça la proposta. 
Conclou que donaran suport a la proposició, però que suggereixen treballar de 
manera conjunta i coordinada amb les persones grans a través del Consell Assessor 
de la Gent Gran.
La Sra. Ortiz dona la paraula al Sr. Montaner. 
El Sr. Montaner assenyala que han parlat d’aquesta qüestió en diverses ocasions, no 
només el desembre passat quan es va presentar una proposta d’habitatge compartit 
molt semblant a la que es planteja avui, sinó també quan la Sra. Andrés en va 
presentar una altra de complementària el maig de 2016, sobre la instal·lació 
d’ascensors per facilitar l’accessibilitat als habitatges de gent gran. 
Recorda que el Pla pel dret a l’habitatge inclou dues mesures en aquest sentit, 
relacionades amb l’envelliment de la població i l’extensió de programes per compartir 
habitatge, no només per a gent gran, sinó també per a altres col·lectius. Afirma que 
s’està treballant en aquesta direcció amb molts i diversos programes. A més, 
assenyala que hi ha programes municipals sobre habitatge compartit, com «Viure i 
conviure», amb gent gran i estudiants, o programes del tercer sector, alguns dels 
quals ja s’han esmentat. Explica que també s’està treballant dins de Drets Socials les 
dificultats i la casuística que implica agrupar aquestes persones, marcar unes normes 
de convivència i fer un acompanyament, o l’ensenyament de l’ús de les noves 
tecnologies de comunicació, que són una eina bàsica per poder-ho coordinar. 
Manifesta que estan a punt de presentar noves mesures en aquest àmbit que s’han 
anat avançant durant els darrers mesos, i que, a més, s’han implementat i 
multiplicat les mesures ja existents. En aquest sentit, afirma que s’estan fent i 
acabant més habitatges dotacionals per a gent gran; s’han augmentat els ajuts per 
pagar el lloguer; s’està incrementant la borsa de lloguer assequible a través del cens 
de pisos buits i del programa «Tu tens la clau»; s’han augmentat els ajuts a la 
rehabilitació, i les línies noves com el cohabitatge inclouen també la gent gran. 
Destaca que les operacions de cohabitatge que estan promocionant són una bona 
solució perquè hi conviuen persones de diverses generacions. A més, afirma que 
estan pensant altres projectes i estan aplicant totes les mesures possibles en molts 
àmbits diferents.
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
29
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
La Sra. Capdevila assenyala que no li ha quedat clar el vot del Sr. Montaner. 
El Sr. Montaner expressa el vot a favor del Grup Municipal de BC.
La Sra. Capdevila agraeix el vot favorable de tots els grups. 
Diu al Sr. Blanco que, quan hi ha temes tan importants a la ciutat com la gent gran i 
quan hi ha una societat que cada vegada tindrà més gent gran, tenen l’obligació de 
parlar-ne tant com calgui, per intentar que la gent arribi a la vellesa d’una manera 
digna i les administracions públiques ho facilitin al màxim possible. 
Explica que els consta que, des de Serveis Socials, el Govern està derivant a la 
Fundació Privada Llars Compartides moltes persones que busquen aquest tipus de 
servei. Opina que és bastant preocupant que el mateix Govern creï més llistes 
d’espera a aquesta entitat i, a canvi, no posi pisos socials a la seva disposició. 
Diu a la Sra. Esteller que la proposició se centra només en persones que tenen pisos 
de lloguer i que, un cop pagat el lloguer, tenen dificultats per arribar a final de mes 
amb les pensions que cobren, sobretot les dones vídues. Explica que creuen que una 
possible solució a aquest problema és que una persona que té un pis de lloguer gran 
el pugui compartir amb altres persones. 
Manifesta que recorden perfectament que el Grup Municipal Demòcrata va presentar 
una proposta molt similar a aquesta el mes de desembre, però que el seu grup se 
centra únicament en l’habitatge de lloguer. D’altra banda, opina que, tenint en 
compte que s’han presentat dues propostes semblants en tan poc temps, el Govern 
hauria d’abordar aquesta qüestió al més aviat possible.
La Sra. Fandos renuncia a fer una segona intervenció.
El Sr. Blanco diu a la Sra. Capdevila que, atès que tots estan a favor d’un programa 
d’habitatges compartits per a gent gran en diferents modalitats, no hi ha debat 
respecte a això. Afirma que el que és rellevant és que ara el Govern ho faci. En 
aquest sentit, suggereix que a partir d’ara, en comptes de presentar noves 
proposicions, sol·licitin compareixences perquè el Govern els informi de com s’està 
duent a terme una cosa en qual tots hi estan d’acord. 
La Sra. Esteller i la Sra. Andrés declinen tornar a fer ús de la paraula.
El Sr. Montaner explica que, quan disposen de pisos, els cedeixen a través de 
convenis com els que tenen amb Hàbitat3, i que estudiaran la relació amb la 
Fundació Privada Llars Compartides. D’altra banda, afirma que, malauradament, a 
Catalunya hi ha llistes d’espera a tot arreu, especialment a la sanitat pública i a les 
residències per a gent gran, que són competència de la Generalitat. 
El Sr. Montaner expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del Grup Municipal 
Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), el Sr. Blanco expressa el vot favorable de 
Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC i la Sra. Esteller expressa el vot 
favorable del PP. S’aprova.
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
30
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Del Grup Municipal PP:
8. (M1517/5837) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar al 
Govern municipal a crear una oficina d’assessorament i suport als propietaris 
d’habitatges afectats per ocupacions irregulars.
La Sra. Esteller assenyala que la proposició que presenten ha estat transaccionada 
en el sentit que es creï una àrea d’assessorament i suport als propietaris d’habitatges 
afectats per ocupacions irregulars a les oficines d’habitatge que hi ha als districtes de 
Barcelona. Explica que l’objectiu de la proposta és que algú de l’Ajuntament 
assessori aquestes persones sobre els procediments que han de fer per poder 
recuperar el seu habitatge, i que troben molt encertat que això es faci en les oficines 
d’habitatge. 
Manifesta que presenten aquesta proposta per l’augment de les ocupacions irregulars 
a Barcelona. Així, destaca que el primer semestre del 2016 s’han incrementat un 
66% respecte al 2015. Precisa que hi ha districtes com Sant Martí o Sants on han 
augmentat un 59% i un 46% respectivament, però que, per exemple, a Ciutat Vella 
s’han incrementat un 100%, a Nou Barris, un 95%, i a Sarrià-Sant Gervasi, un 75%. 
Afirma que aquestes dades són molt eloqüents i un motiu més que suficient perquè 
l’Ajuntament doni suport i assessori les persones afectades perquè puguin recuperar 
els seus habitatges al més aviat possible, ja que moltes es troben desemparades i no 
saben què fer quan s’ocupa el seu pis. Explica que, per exemple, no saben que hi ha 
procediments més ràpids que el recurs contenciós en funció de si l’acció s’executa en 
48 hores, o quines mesures han d’adoptar respecte als subministraments. A més, 
remarca que es troben en aquesta situació tot tipus de persones, des d’entitats 
bancàries fins a persones que a vegades depenen d’aquest lloguer per poder 
mantenir la seva família. Assenyala que, per tant, moltes d’aquestes persones no 
tenen recursos suficients per poder recórrer a un especialista, quan el temps és un 
factor determinant, perquè en funció de com s’iniciïn les accions, la recuperació de 
l’habitatge pot ser més ràpida o més lenta. 
Explica que creuen que l’Ajuntament ha d’emparar les persones que tenen una 
propietat, i que és inadmissible que es consolidin moltes ocupacions il·legals, algunes 
d’elles per part de persones que fins i tot arriben a llogar habitatges que prèviament 
han ocupat. 
La Sra. Fandos manifesta que el Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-
Demòcrates) donarà suport a aquesta proposició amb la transacció que, igual que 
altres grups, han suggerit al grup proposant, atès que pensen que no cal crear una 
oficina específica per a aquest servei d’assessorament i suport als propietaris 
d’habitatges afectats per ocupacions irregulars, ja que es pot prestar a les oficines 
d’habitatge. Remarca que es refereixen a propietaris que necessiten aquesta 
informació, i no pas a bancs ni grans societats d’inversió immobiliària. En aquest 
sentit, explica que a la ciutat hi ha molts habitatges de persones que han destinat els 
seus estalvis a comprar un pis perquè en el futur els pugui reportar unes rendes 
complementàries a la pensió. Assenyala que també estan parlant de persones que 
potser han estat un temps fora i que s’han trobat el pis ocupat quan han tornat. 
Afirma que es tracta, doncs, de persones que tenen dret i necessitat d’aquest 
habitatge, i creuen que és positiu que l’Ajuntament els doni suport i els orienti, tenint 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
31
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
en compte l’augment de les ocupacions irregulars a la ciutat. A més, remarca que en 
cap cas s’ha de veure el fet d’ocupar com una cosa normal. 
Manifesta que, per tant, els sembla bé que s’ofereixi aquest assessorament, alhora 
que, en paral·lel, s’estudiï la situació de les persones que han ocupat per veure si són 
famílies amb necessitats que també cal resoldre. Subratlla que, en tot cas, això és 
responsabilitat de l’Administració i no pas de les persones titulars d’aquestes 
propietats. 
La Sra. Barceló assenyala que, des del Grup Municipal de Cs, volen diferenciar 
diversos tipus d’ocupació: la de famílies vulnerables amb risc d’exclusió social i la de 
grups antisistema o el moviment ocupa, que no suposa cap risc de les condicions de 
vulnerabilitat. Opina que, davant d’això, s’ha d’actuar de manera immediata respecte 
a les famílies vulnerables i donar-los totes les ajudes necessàries, mentre que no es 
pot permetre la complicitat que a vegades té el Govern municipal amb els moviments 
ocupa i antisistema. Afirma que en aquests casos s’ha d’actuar amb la màxima 
legalitat i autoritzar la intervenció dels cossos de seguretat.
Assenyala que una altra realitat és l’ocupació de pisos per part de màfies, que ha 
augmentat a tot Catalunya. Recorda que, de fet, el seu grup va presentar una 
proposta en la Comissió per acabar amb aquest tipus de bandes organitzades, que 
fan xantatge als propietaris per marxar del seu pis, o que poden arribar a revendre o 
rellogar els habitatges. 
Explica que el que proposa el Grup Municipal del PP és una cosa tan fàcil com que els 
propietaris que pateixen una ocupació il·legal puguin tenir una informació, un 
assessorament i un seguiment. A més, assenyala que el seu grup també ha proposat 
l’esmena que ja s’ha esmentat. 
Destaca que la solució a aquest problema no depèn només de la política municipal i 
que és per això que el seu grup també treballarà al Congrés dels Diputats per 
canviar les lleis. Pel que fa a això, explica que cal modificar l’article 25 de la Llei 
d’enjudiciament civil perquè els desallotjaments siguin molt més àgils, perquè 
s’apliqui el procediment verbal en comptes del declaratiu i perquè s’apliquin mesures 
cautelars, de manera que es retorni l’habitatge quan s’acrediti el títol de la propietat. 
Afirma que també cal modificar el Codi penal per tipificar com a delicte l’ocupació 
violenta amb danys i amb fins lucratius. 
La Sra. Benedí explica que, en un principi, pensaven votar en contra d’aquesta 
proposició perquè el text inicial demanava la creació d’una oficina única 
d’assessorament i suport als propietaris d’habitatges afectats per ocupacions 
irregulars, quan pensen que aquest servei s’ha d’oferir a les oficines d’habitatge que 
hi ha als districtes. Manifesta que, des del Grup Municipal d’ERC, també entenien que 
aquesta mesura volia posar el focus sobre l’ocupació irregular, que consideren que 
no és el principal problema de la ciutat en matèria d’habitatge. En aquest sentit, 
afirma que el principal problema que pateix Barcelona en aquest àmbit és la manca 
d’habitatge i la impossibilitat de moltes famílies de poder-hi accedir, per la qual cosa 
l’ocupació és en molts casos una de les conseqüències d’aquesta casuística. 
Afirma que estan d’acord que cal lluitar contra les màfies que ocupen pisos, perquè 
no s’ha d’especular ni delinquir amb el dret a l’habitatge, però que, al mateix temps, 
saben que hi ha gent que es veu forçada a ocupar pisos o locals perquè no poden 
accedir a cap habitatge per la via tradicional. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
32
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Explica que tenen clar que hi ha d’haver un acompanyament a les famílies i als 
propietaris en tot el ventall de problemàtiques relacionades amb l’habitatge, però 
que això s’ha de fer des de les oficines d’habitatge, i no pas creant-ne de noves. 
Afirma que, atès que hi ha hagut un canvi de redacció en la proposició, el seu grup 
finalment s’abstindrà.
El Sr. Montaner recorda que, tal com ha dit la Sra. Barceló, hi va haver una proposta 
l’octubre del 2015 per afrontar aquesta qüestió i es va pactar un pla d’anàlisi dels 
habitatges ocupats a Barcelona. Assenyala que d’aquí va sortir la Unitat Contra 
l’Exclusió Residencial (UCER), una de les missions de la qual ha estat intervenir en 
aquestes situacions, tant pel que fa a petits com a grans propietaris. 
Manifesta que el Govern no nega la gravetat d’aquest problema, més des del punt de 
vista qualitatiu que quantitatiu, i que estan treballant amb molts municipis catalans 
que el pateixen, a vegades en percentatges més alts que Barcelona. Explica que 
també treballen amb la Guàrdia Urbana i amb els Mossos d’Esquadra, i que estan 
fent un programa per actuar en els casos delictius. Assenyala que aquests treballs 
s’estan duent a terme amb molta cura per intervenir molt encertadament i 
estratègicament en aquells llocs on hi ha hagut ocupacions delictives. 
Explica que, segons les últimes dades de la UCER, al setembre del 2016 hi havia 869 
ocupacions a Barcelona, de les quals el 80% eren de grans propietaris i d’entitats 
financeres i el 20% de petits propietaris. Remarca que aquestes ocupacions 
representen un 0,10% de casos amb relació al parc d’habitatge de Barcelona i es 
concentren en determinats barris. Afirma que, per tant, sense negar la gravetat del 
problema, és una idea totalment falsa que quan una persona marxa li ocupen el pis. 
Assenyala que la iniciativa presentada proposa afrontar amb més intensitat aquesta 
qüestió, però que no la poden acceptar per diversos motius. Explica que, d’una 
banda, a les oficines d’habitatge ja s’assessora sobre aquest tema. En aquest sentit, 
afirma que poden parlar d’ocupacions de petits propietaris que s’han resolt des de les 
oficines d’habitatge. Pel que fa a això, remarca que en el casos de petits propietaris 
són les oficines d’habitatge les que assessoren i ajuden, mentre que quan es tracta 
de grans tenidors, aquest tema es gestiona directament des d’Habitatge, la UCER o 
un altre àmbit. 
Explica que també cal diferenciar les ocupacions a precari, en què s’ha de tenir en 
compte la problemàtica social que hi ha al darrere; les ocupacions a precari en les 
quals hi ha hagut una intervenció delictiva prèvia; les ocupacions conflictives, en les 
quals intervenen; les ocupacions on hi ha activitats delictives, que es treballen des 
d’un marc legal, i les ocupacions polítiques. A més, assegura a la Sra. Barceló que 
l’Ajuntament de Barcelona no té cap complicitat amb les ocupacions.
Manifesta que votaran en contra de la proposició perquè consideren que aquesta 
proposta del Grup Municipal del PP és summament hipòcrita perquè no va a l’arrel 
del problema. Recorda que el Govern espanyol del PP redueix cada any la inversió en 
habitatge i ha endarrerit el Pla estatal de l’habitatge. Opina que aquest partit no es 
preocupa en absolut de l’habitatge, que ha quedat relegat al 0,058% de la inversió 
de l’Estat espanyol. Afirma que, per tant, des d’un punt de vista polític no poden 
acceptar la hipocresia que implica que presenti aquesta proposta un partit que està 
en un govern que s’ha negat sistemàticament a afrontar el greu problema de 
l’habitatge.
Manifesta que atenen el problema de les ocupacions i ho continuaran fent, però que 
no crearan una nova àrea a aquest efecte. Explica que consideren que les ocupacions 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
33
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
irregulars s’han d’abordar tenint en compte la seva diversitat i els seus diversos 
graus, que s’han d’afrontar essencialment aquelles que tenen un caràcter delictiu, i 
que cal resoldre el problema social que hi ha darrere de les ocupacions a precari.
La Sra. Esteller afirma que el problema que hi ha a Barcelona és que el Govern 
empara les ocupacions il·legals i això provoca un efecte crida. Manifesta que el fet de 
no reconèixer la situació que hi ha a la ciutat genera un increment d’ocupacions 
d’habitatges, no només d’entitats financeres, sinó també de particulars. 
Opina que ara el Govern ho nega amb uns arguments que ni el mateix Sr. Montaner 
es creu, ja que no té més arguments que la seva línia política de suport a les 
ocupacions il·legals a la ciutat, tal com es demostra en molts casos, com l’edifici 
Transformadors, l’Hort de la Vila, Can Vies o el casal Tres Lliris. Afirma que la política 
que fa el Govern dona el missatge que a Barcelona es pot ocupar el que es vulgui. 
Remarca que moltes d’aquestes ocupacions són protagonitzades per màfies que 
arrenden els pisos i es lucren amb aquesta ocupació.
Assenyala que les ocupacions per part de famílies vulnerables són molt diferents i 
que, en aquests casos, el Govern i els Serveis Socials hi han de donar resposta. En 
relació amb això, pregunta al Sr. Montaner per què no es construeix habitatge als 75 
solars de què es disposa a la ciutat, per què no s’apliquen els recursos previstos al 
Pla pel dret a l’habitatge i per què hi ha promocions aturades.
La Sra. Fandos renuncia a fer una segona intervenció.
La Sra. Barceló diu al Sr. Montaner que ella es remet als fets. Remarca que Hort de 
la Vila és un equipament municipal de tota la ciutadania, i no només d’algunes 
persones, i que el Govern municipal hi va actuar en complicitat amb els antisistema i 
desautoritzant la Guàrdia Urbana. 
Afirma que, si realment es dona el servei d’assessorament que la proposició demana 
a les oficines d’habitatge, cal difondre-ho, ja que no es pot girar l’esquena als 
propietaris que viuen aquest tipus de situacions.
La Sra. Andrés expressa el vot en contra del Grup Municipal del PSC. 
Destaca que l’informe sobre l’enquesta de condicions de vida de les persones 
usuàries dels centres de Serveis Socials diu que el 80,3% de les llars en règim de 
lloguer o relloguer a preu de mercat es troben en situació de pobresa relativa, i el 
46%, en situació de pobresa severa. Assenyala que les ocupacions irregulars de 
persones que es troben en aquesta situació són les que es controlen des dels Serveis 
Socials. Afirma que hi ha una coresponsabilitat de totes les institucions per resoldre 
el problema de l’emergència habitacional i que, per tant, l’Estat s’hi ha d’implicar. 
Opina, doncs, que els discursos només en un sentit que eludeixen les 
responsabilitats d’altres administracions no són gaire adients.
El Sr. Montaner opina que no es poden barrejar les ocupacions d’edificis amb les 
ocupacions d’habitatges per part de famílies vulnerables, ni els grans propietaris amb 
els petits propietaris, o les ocupacions delictives amb les que no ho són. Remarca 
que Habitatge no té res a veure amb el que passi a Can Vies o l’edifici de 
Transformadors, i que l’Ajuntament no n’és còmplice. En aquest sentit, afirma que no 
es poden afrontar els problemes si es barregen.
Assenyala que, si hi hagués un efecte crida, a Barcelona hi hauria moltes situacions 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
34
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
com les de Can Vies, mentre que aquest no és el cas. A més, afirma que en 
proporció hi ha més ocupacions d’habitatges a altres poblacions catalanes, com 
l’Hospitalet de Llobregat. 
Explica que la ciutat de Barcelona està actuant, junt amb Terrassa, Sabadell, Santa 
Coloma de Gramenet i altres municipis, en els casos delictius; que s’estan preparant 
intervencions des de la Segona Tinència d’Alcaldia pel que fa als casos delictius, i que 
s’estan solucionant els casos dels petits tenidors des de les oficines d’habitatge.
El Sr. Montaner expressa el vot contrari de BC, la Sra. Andrés expressa el vot 
contrari del PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del Grup Municipal 
Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), la Sra. Barceló expressa el vot favorable de 
Cs, la Sra. Benedí expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot 
favorable del PP. S’aprova amb el redactat següent:
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar al Govern municipal a 
crear un àrea d’assessorament i suport als propietaris d’habitatges afectats per 
ocupacions irregulars en les oficines d’habitatge que hi ha als districtes de Barcelona.
a) Proposicions amb contingut de Declaració institucional
c) Precs
Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates):
9. (M1519/5829) Que el Govern de la ciutat realitzi la previsió tant de les actuacions 
necessàries com dels terminis en la seva aplicació per fer efectiu el pacte Barcelona 
Orienta tenint en compte el gran suport polític, institucional i civil que va rebre en el 
moment de la seva creació.
El Sr. Ardanuy assenyala que el prec tracta d’una estratègia sobre l’orientació 
educativa a la ciutat que el 2015 va cristal·litzar en la signatura d’un pacte subscrit 
per 50 entitats i tots els grups municipals que aleshores estaven al consistori. Explica 
que, en aquest pacte, l’Ajuntament es comprometia a desenvolupar polítiques al 
voltant de l’acompanyament educatiu al llarg de la vida, així com accions 
coordinades amb totes les administracions per garantir que el concepte d’orientació 
educativa, que ja s’havia estat treballant un any i mig abans en diverses jornades i 
espais de treball, es plasmés en una estratègia de ciutat. 
Manifesta que demanen al Govern que impulsi i desenvolupi una línia de treball en 
aquesta direcció, tenint en compte l’ampli consens que hi va haver en aquest acord i
l’evidència que les polítiques d’orientació educativa representen una estratègia 
educativa que ajuda a millorar l’èxit educatiu i a evitar la desigualtat. 
La Sra. Ortiz dona la paraula el comissionat d’Educació i Universitats. 
El Sr. Essomba agraeix el prec, i assenyala que no és la primera vegada que parlen 
en la Comissió de la necessitat i les bondats d’aquest acord. Afirma que, per tant, el 
Govern seguirà donant-li continuïtat. En aquest sentit, recorda que el juliol del 2015, 
ja en el mandat actual, es va fer una trobada dels cinc grups de treball resultants de 
trobades plenàries anteriors, i que el desembre del mateix any es va elaborar un pla 
de treball per al període 2016-2017, que està en vigor. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
35
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
A més, explica que estan reubicant l’acord Barcelona Orienta en les noves estratègies 
relacionades amb ocupació i joventut per donar-li la força i l’embranzida que 
requereix, en concret en l’Estratègia per l’ocupació de Barcelona 2016-2020 i en el 
Pla per al foment de l’ocupació juvenil de qualitat. Precisa que el primer eix d’aquest 
pla és el foment de l’orientació professional per a un major èxit i acompanyament al 
món laboral de la població jove, que inclou 15 mesures.
El Sr. Ardanuy agraeix la resposta, però assenyala que no es refereixen només a 
l’orientació professional, sinó també a tot allò que significa el concepte d’orientació 
educativa i acompanyament educatiu. Remarca que aquest era l’aspecte 
diferenciador d’aquesta estratègia i, per tant, l’element en què volen fer incís. 
Demana que es continuï treballant en aquesta línia i que n’informin els grups 
municipals.
El Sr. Essomba explica que en aquests moments hi ha un grup de treball amb els 
mateixos components de l’acord Barcelona Orienta, i es compromet a fer arribar als 
grups municipals el pla de treball i el calendari d’aquest grup, per veure si encaixa 
amb la idea d’orientació educativa expressada pel Sr. Ardanuy i que comparteixen.
La Sra. Benedí conclou que s’accepta el prec.
Es dona per tractat.
10. (M1519/5830) Que la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport insti al Govern 
municipal per tal que realitzi totes les accions necessàries per promoure i 
incrementar l’ús social dels centres educatius de Barcelona, donant compte de forma 
regular a la comissió de seguiment de l’ús social que preveu el Reglament vigent.
El Sr. Ardanuy manifesta que consideren estratègic i molt important que les 
infraestructures educatives tant d’escoles d’infantil i primària com d’escoles 
d’educació secundària, instituts, escoles d’adults i d’altres, que són finançades amb 
diner públic, estiguin al servei de la ciutadania el màxim nombre d’hores possible.
Assenyala que, des de fa molts anys, hi ha una estratègia d’ús públic dels centres 
educatius, i que hi ha una sèrie d’informes de gestió i de visualització d’aquest ús 
públic i social. Explica que demanen que s’intensifiqui aquest ús perquè entenen que 
aquestes instal·lacions poden vertebrar l’acció comunitària i l’acció social molt més 
enllà dels horaris lectius. Demana que se superin les dificultats pel que fa a les 
competències de les direccions respecte a aquestes instal·lacions i s’intenti arribar a 
acords perquè els centres no es tanquin a les hores habituals i suposin més metres 
quadrats d’equipaments al servei dels ciutadans. 
La Sra. Ortiz dona la paraula el comissionat d’Educació i Universitats. 
El Sr. Essomba manifesta que valoren positivament aquest prec. Afirma que forma 
part de la política municipal del Govern procurar que cada vegada es parli menys de 
centres escolars i més de centres educatius que tinguin la capacitat de donar 
resposta a les necessitats educatives, culturals i esportives del seu entorn més enllà 
de l’horari lectiu, amb un aprofitament màxim dels equipaments públics. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
36
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Explica que l’informe del Consorci d’Educació sobre l’ús social dels centres educatius 
públics dependents del Consorci, actualitzat el desembre de 2016, ofereix dades 
positives en aquest sentit. Assenyala que el Consorci identifica que, en els 291 
centres que gestiona, es realitzen 258 activitats organitzades per entitats externes 
en un total de 223 centres. Afirma que la formalització d’un acord per escrit entre els 
centres i l’entitat es dona en un 88% dels casos, i respon a les necessitats implicades 
en les instruccions per a la gestió de l’ús social de les instal·lacions dels centres 
públics dependents del Consorci. Pel que fa a la tipologia de centres que cedeixen els 
espais, precisa que 128 són d’educació infantil i primària, 45 de secundària, i una 
trentena d’altres nivells i etapes educatives. Quant al tipus d’activitats que es 
realitzen en aquests centres, afirma que l’esport destaca de manera notable, amb 
108 activitats esportives, seguit dels ensenyaments no reglats i els artístics, amb 44 
i 37 activitats respectivament, i el lleure educatiu infantil i juvenil, amb 26. 
Manifesta que creuen que això són bones notícies, i que esperen continuar aplicant el 
reglament i fent que els centres escolars esdevinguin autènticament educatius al 
llarg del mandat.
El Sr. Ardanuy agraeix la informació, i demana que se’ls faci arribar per escrit.
Subratlla que queda molt recorregut per davant pel que fa als centres d’educació 
secundària, ja que hi ha més de 70 instituts a la ciutat i, segons les dades que ha 
ofert el comissionat, només n’hi ha 45 que acullen activitats. D’altra banda, remarca 
que segurament la proactivitat de l’Ajuntament pot contribuir a fer que molts 
d’aquests centres acabin obrint les seves portes fora de l’horari lectiu, més enllà de 
la rigidesa de les direccions i els centres per les responsabilitats que tenen. 
El Sr. Essomba destaca la importància dels patis escolars i els camins escolars en el 
pressupost del 2017 i en el pla de treball de la política educativa que duen a terme, 
com a mostra del treball per fer aquests equipaments públics i oberts.
La Sra. Benedí manifesta que entén que s’accepta el prec.
Es dona per tractat.
Del Grup Municipal ERC:
11. (M1519/5821) Que, amb caràcter d’urgència, l’Ajuntament aculli en unes 
dependències municipals els fons bibliogràfic, gràfic i documental de la Fundació 
Salvador Seguí fins que aquesta trobi una nova seu, i que posteriorment el Govern 
estudiï la possibilitat de cedir a l’entitat un local municipal per tal que pugui continuar 
oferint els seus serveis als estudiosos.
El Sr. Puigcorbé agraeix la presència del Sr. Emili Cortavitarte, president de la 
Fundació Salvador Seguí, i del Sr. Joaquim Martín. 
Recorda que el Noi del Sucre és una de les figures més rellevants del moviment 
sindical i llibertari, i que va ser assassinat el 10 de març de 1923 al Raval per 
pistolers del Sindicat Lliure a sou de la patronal a la desapareguda cantonada dels 
carrers Cadena i Sant Rafael, molt a prop de la plaça que du el seu nom. 
Explica que la Fundació Salvador Seguí es va constituir el 1986 com un centre 
d’estudis llibertaris amb l’objectiu de recopilar, ordenar, conservar i difondre la 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
37
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
documentació referent al moviment obrer, l’anarcosindicalisme i el moviment 
llibertari, així com d’investigar i analitzar la realitat i els fenòmens socials des d’una 
òptica no dogmàtica. Afirma que aquesta tasca la du a terme des de tres seus, la de 
Barcelona, la de Madrid i la de València. 
Manifesta que, al llarg dels anys, aquesta fundació ha aplegat a la seu de Barcelona 
un extens fons bibliogràfic amb més de 10.000 llibres, 600 capçaleres de premsa i un 
notable fons gràfic amb més de 2.000 cartells, que abraça més de 500 metres lineals 
de cartes, fotografies i materials diversos, a més d’un gran nombre d’àudios, 
gravacions digitals i audiovisuals. Assenyala que la documentació és bàsicament de 
l’etapa compresa entre el 1976 i l’actualitat, tot i que l’arxiu de la fundació té també 
documentació anterior, com els fons personals de figures significatives del moviment 
llibertari, d’organismes com el Secretariat de la CNT i del moviment llibertari a l’exili, 
entre d’altres. 
Afirma que, fins ara, aquest fons ha estat a l’abast dels investigadors i ha servit per 
recuperar i difondre la memòria històrica del pensament llibertari a través de l’edició 
de publicacions i l’organització de congressos, jornades de debats, col·loquis i cursos 
especialitzats. Explica que, tanmateix, la Fundació Salvador Seguí ha d’abandonar el 
local on està ubicada la seva seu barcelonina, a la desena planta de l’anomenat 
Edifici dels Sindicats a la Via Laietana número 18, abans que acabi el mes de març. 
Manifesta que, atès que l’entitat no disposa en aquests moments de cap local on 
traslladar i emmagatzemar els seus fons, amb el risc que això comporta per a la 
conservació dels materials, demanen que l’Ajuntament aculli en unes dependències 
municipals els fons bibliogràfics i documentals d’aquesta fundació fins que trobi una 
nova seu. Precisa que es tracta exactament de 1.500 caixes, que equivalen a 90 m², 
i afegeix que el Ministeri es farà càrrec de les despeses del trasllat.
El Sr. Collboni agraeix que el Sr. Puigcorbé estigui tan amatent a les necessitats de 
la memòria històrica, i saluda els representants de la Fundació Salvador Seguí.
Afirma que Salvador Seguí és una figura històrica del moviment obrer i de la història 
col·lectiva de la ciutat, i que la Fundació Salvador Seguí, creada el 1986, es dedica a 
la investigació de l’anarcosindicalisme i del moviment llibertari i altres moviments 
socials, tal com ha dit el Sr. Puigcorbé. Assenyala que l’època històrica que és 
objecte d’estudi se centra principalment en el període comprès entre el franquisme i 
l’actualitat. Explica que la Fundació disposa d’un fons bibliogràfic molt notable, i té en 
aquests moments la seva seu a l’Edifici dels Sindicats, que és propietat del Ministeri 
de Treball, que ha decidit que només en faci ús exclusiu el sindicat Comissions 
Obreres. 
Manifesta que, davant d’aquest fet, la Fundació es va adreçar a l’alcaldessa el 27 de 
desembre, i a la Regidoria d’Arquitectura i Paisatge Urbà el 19 de gener. Afirma que, 
després d’això, l’Institut de Cultura es va posar en marxa immediatament i va 
contactar amb l’Arxiu Municipal i el seu arxiver en cap, el Sr. Quim Borràs, i el 
director de l’Arxiu Històric, el Sr. Xavier Tarraubella, que van visitar l’arxiu de la 
Fundació a principis del mes de març. Explica que el volum de documentació que 
implica aquesta operació són 1.500 capses i 100 metres lineals, que requereixen un 
espai de 90 m³. Afirma que la possibilitat de custodiar aquest volum de 
documentació per part de l’Arxiu Municipal és materialment impossible en aquests 
moments. A més, assenyala que l’Arxiu Municipal no ofereix aquest servei de 
custodia temporal a entitats, sinó que només acull documentació de tercers per 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
38
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
donació o en règim d’acomodat, possibilitat que també ha de ser descartada perquè 
l’entitat vol conservar el seu fons i recuperar-lo quan disposi d’un local propi. 
Manifesta que, ateses totes les circumstàncies i la voluntat de l’Ajuntament de 
Barcelona de col·laborar amb la Fundació Salvador Seguí en la custodia dels seus 
fons bibliogràfics i documentals, accepten el prec. Explica que l’Institut de Cultura 
custodiarà el fons de l’arxiu documental de la Fundació Salvador Seguí mentre no 
trobi una seu definitiva durant un període no superior a un any, i que en concret això 
es farà als dipòsits del Museu d’Història de Barcelona, situats a la Zona Franca, on 
estaran en òptimes condicions de conservació.
La Sra. Benedí conclou que s’accepta el prec.
Es dona per tractat.
12. (M1519/5822) Que el govern municipal estudiï la possibilitat d’introduir al servei 
de teleassistència un sistema d’avís per veu destinat a les persones amb mobilitat 
reduïda a les mans per causes diverses.
La Sra. Capdevila assenyala que les intervencions socials i terapèutiques que 
requereixen algunes persones amb diversitat funcional s’han de basar en la cerca de 
la qualitat de vida i la màxima autonomia. Manifesta que en el prec que presenten 
plantegen que es faci un estudi sobre la possibilitat de prestar un sistema de 
teleassistència domiciliària activat mitjançant la veu, adreçat a aquelles persones que 
pateixen una tetraplegia o qualsevol altra discapacitat que els impedeixi prémer el 
botó de teleassistència, ja que algunes d’aquestes persones no viuen necessàriament 
les 24 hores del dia acompanyades. Explica que les que viuen en parella els han 
comentat que si, per exemple, la seva parella patís un atac de cor, no podrien posar-
se en contacte amb la teleassistència perquè no poden prémer el botó. Afirma que 
també els diuen que no entenen que no puguin accionar el botó amb la veu, quan 
poden fer funcionar l’ordinador o el mòbil d’aquesta manera.
Manifesta que, per tant, parlen de la possibilitat d’incloure elements que facilitin l’ús 
de l’aparell per part d’aquestes persones, des d’eines informàtiques fins a altres 
sistemes per a la comunicació mitjançant la veu amb la centraleta de teleassistència. 
Destaca que, a través d’aquest servei complementari de teleassistència domiciliària, 
es pot afavorir l’autonomia i la independència dels usuaris i contribuir a la millora de 
la seva qualitat de vida, cosa que aportarà tranquil·litat tant als beneficiaris com al 
seu entorn dins de la llar.
La Sra. Ortiz afirma que agraeixen la preocupació que expressa el prec, però que no 
l’acceptaran perquè la millora continuada de la teleassistència ja està inclosa en les 
condicions del servei. Explica que el servei de teleassistència ja compta amb 
sistemes adaptats per a les persones que tenen mobilitat reduïda o que tenen 
dificultats musculars que els impedeixen prémer el botó. Precisa que hi ha un 
sistema adaptat al coll per a persones que només podrien activar-lo amb un 
moviment de cap, i que també s’ha adaptat el sistema per a persones sordes amb un 
sistema de pictogrames. Afegeix que, especialment durant els primers mesos de 
l’any, fan una campanya activa per explicar les millores en el plec de condicions i 
com es pot adaptar aquest servei a cada persona. 
Conclou que el que demana el prec ja forma part del treball que fan.
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
39
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
La Sra. Capdevila explica que a casa seva, que hi ha un usuari de teleassistència, els 
ha arribat una carta que parla de les millores del servei, com ara detectors de foc i 
fum, detectors de mobilitat i dispositius de seguretat, però que en cap cas diu que 
l’aparell es pugui activar amb la veu, que és l’únic recurs de què disposa una persona 
que no es pot moure. Afirma que és una llàstima que no s’accepti el prec i no es 
pugui incorporar aquest servei en un dels millors serveis d’assistència que té 
l’Ajuntament de Barcelona.
La Sra. Ortiz manifesta que el fet que una carta on s’informa els milers d’usuaris que 
hi ha canvis en el sistema de teleassistència no parli de les especificitats d’un 
dispositiu diferent per a les persones que no el poden prémer no significa que no 
existeixi. Assenyala que, per exemple, la carta no parla tampoc del sistema de xat 
per a persones sordes. 
Afirma que, per tant, aquest sistema ja es facilita a les persones que tenen aquestes 
dificultats de mobilitat, ja sigui amb una activació per veu del botó o amb una 
connexió directa via telèfon amb una aplicació que s’activa mitjançant la veu. 
Destaca que justament el nou plec permet adaptar-se a cada una de les 
singularitats.
La Sra. Benedí conclou que no s’accepta el prec. 
Es dona per tractat.
Del Grup Municipal PP:
13. (M1519/5838) Que l’Ajuntament de Barcelona financi l’import corresponent a la 
reducció de la tarifació social de les famílies amb renda més baixa per tal de no 
repercutir-la en les classes de renda mitja.
La Sra. Esteller manifesta que fa pocs dies el comissionat d’Educació i Universitats 
els va explicar el sistema de tarifació social per a les escoles bressol de la ciutat de 
Barcelona, que oscil·la entre els 50 i els 395 euros segons la renda. Assenyala que 
aquest sistema implica que un 62,5% de les famílies pagaran menys, un 10% el 
mateix i un 27,5% entre 41 i 106 euros més. 
Explica que comparteixen que les famílies amb rendes més baixes paguin menys, 
però que discrepen que els ingressos que deixa de tenir l’Ajuntament per aquesta 
rebaixa els hagin de pagar les rendes mitjanes, en aquest cas famílies que tenen uns 
ingressos de 43.000 euros amb tres nens, o de 51.000 euros amb quatre nens. 
Afirma que pensen que ha de ser el mateix Ajuntament qui financi aquesta part i 
que, per això, demanen al Govern que reconsideri aquesta decisió i no repercuteixi la 
rebaixa del preu a les famílies amb rendes més baixes en les famílies amb rendes 
mitjanes, que hauran de pagar més.
La Sra. Ortiz dona la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. 
El Sr. Essomba remarca que aquesta mesura de tarifació social es basa en el principi 
de progressivitat, que significa que es paga més o menys en funció de les necessitats 
i els recursos. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
40
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Manifesta que creuen que no és cert que les classes mitjanes hauran de pagar més 
amb aquest sistema de tarifació. Pel que fa a això, explica que, segons dades de 
l’Institut d’Estadística del 2015, s’identifica que a la ciutat de Barcelona el 64,2% de 
les rendes familiars es consideren mitjanes-baixes, baixes o molt baixes, mentre que 
el 2007, abans de la crisi, aquest percentatge no arribava al 60%. Afirma que, des 
d’aquest punt de vista, creuen que el sistema de tarifació social facilitarà l’accés a 
l’escola bressol d’un nombre molt important de famílies que fins ara no s’ho 
plantejaven. Subratlla que actualment la ciutat té, en el tram més baix, la quota més 
baixa de tot el país, mentre que el tram més alt, de 395 euros, és equiparable a la 
resta de municipis que tenen aquest sistema de tarifació. Assenyala que, per a la 
determinació d’aquest sistema de tarifació social, s’han basat en bona part en les 
experiències de municipis com Sant Feliu de Llobregat, Rubí o Terrassa, que n’estan 
satisfets i han pogut veure com es reduïen les desigualtats.
La Sra. Esteller afirma que el Sr. Essomba no aborda el nucli de la proposta, que és 
que les famílies que tenen uns ingressos de 43.000 euros amb tres membres són 
famílies de classe mitjana a les quals s’incrementa la quota. Remarca que fins ara les 
persones amb rendes d’entre 30.000 i 79.000 euros pagaven 289 euros per nen, 
mentre que ara arribaran a pagar fins a 395 euros. Reitera que estan d’acord que es 
rebaixi el preu a les famílies de rendes més baixes, però que la diferència l’ha 
d’assumir l’Ajuntament. Opina que el fet de facilitar l’accés a les famílies amb rendes 
baixes no ha de significar que s’hagi d’expulsar del sistema de les escoles bressol les 
famílies de renda mitjana.
El Sr. Essomba afirma que discrepa profundament de la percepció que té la Sra. 
Esteller. Explica que l’Ajuntament de Barcelona no pot, com a norma habitual, 
assumir tots els recursos i necessitats econòmiques que altres administracions 
incompleixen. En aquest sentit, recorda que el Govern de l’Estat va deixar de pagar 
70 milions en concepte d’escoles bressol i d’atenció educativa a la petita infància, i 
que, com a conseqüència d’això, el Govern de la Generalitat també va deixar de 
pagar a l’Ajuntament de Barcelona el terç que li correspondria per llei.
La Sra. Benedí conclou que no s’accepta el prec.
Es dona per tractat amb el redactat següent:
Que l’Ajuntament de Barcelona assumeixi la rebaixa del preu de les escoles bressol 
de la que es beneficiaran les famílies amb renda més baixa per la nova tarifació 
social, per tal de no repercutir-la en les classes de renda mitja.
14. (M1519/5839) Que el Govern municipal reclami a la Generalitat de Catalunya la 
construcció de l’IES Anglesola en la finca prevista al carrer Anglesola núm. 50 i 
mantenir el CEIP Ausiàs March en la seva ubicació a la plaça Comas.
La Sra. Esteller afirma, en relació amb el prec anterior, que la competència d’escoles 
bressol és exclusiva dels municipis, mentre que l’Estat només ha de participar en el 
finançament dels ensenyaments obligatoris. Opina que, per tant, el Sr. Essomba no 
pot responsabilitzar altres administracions de la seva incapacitat per assumir algunes 
despeses. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
41
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Explica que en aquest segon prec demanen que es mantingui l’escola Ausiàs March al 
districte de les Corts, tenint en compte que les famílies valoren el seu projecte 
educatiu i volen mantenir els seus fills en aquest centre, i que es construeixi l’IES 
Anglesola d’acord amb el que preveia el Pla d’equipaments del període 2008-2011.
La Sra. Ortiz dona la paraula al comissionat d’Educació i Universitats. 
El Sr. Essomba manifesta que el sorprèn una mica el prec perquè el Govern 
municipal comparteix que cal fer inversions en educació pública al districte de les 
Corts, que fa més de 15 anys que no en rep cap. Afirma que també comparteixen 
que probablement cal una escola d’educació infantil i primària i un institut de 
secundària més. Remarca que en el que discrepen respecte al Grup Municipal del PP 
és en l’ordre dels elements i les ubicacions. Opina que la diferència és potser que el 
Grup Municipal del PP planteja una actitud conservadora amb relació a la situació 
actual, mentre que el Govern municipal confia en els tècnics i tècniques del Consorci 
d’Educació, que han fet estudis rigorosos respecte a aquesta qüestió i han vist que és 
preferible que a l’espai on s’havia d’ubicar l’Institut Anglesola hi hagi un centre 
d’educació infantil i primària per adequar-se millor a la normativa actual, i que a 
l’espai que actualment ocupa l’escola Ausiàs March s’hi faci un centre de secundària. 
Afirma que això els estalviarà la necessitat de construir nous equipaments i permetrà 
ajustar el cost de l’equipament a l’edifici existent. D’altra banda, manifesta que vol 
que quedi constància que el Govern municipal valora molt la bona feina que fa 
aquesta escola.
La Sra. Esteller remarca que el que està en risc és el projecte educatiu de l’escola 
Ausiàs March. Explica que ja s’han reduït les línies de l’escola a P3, mentre que molts 
pares volen continuar en aquesta escola i amb aquest projecte educatiu que van 
triar. 
Afirma que la reubicació d’espais que argumenta el Govern no es correspon amb la 
informació que se’ls ha lliurat de volumetria i de superfície, ja que l’escola Ausiàs 
March té 951 m² amb 1.784 m² de sostre edificat, mentre que l’escola Anglesola té 
1.845 m² amb 4.500 m² d’edificabilitat. Manifesta que, per tant, creuen que aquests 
canvis obeeixen a altres motius que el Govern no vol aclarir.
El Sr. Essomba afirma que és legítim que la Sra. Esteller desconfiï dels tècnics del 
Consorci d’Educació i en discrepi. Remarca que, tanmateix, l’any vinent no es tancarà 
cap línia a l’escola Ausiàs March. Explica que el grup de P3 surt en la preinscripció i 
s’ha fet la jornada de portes obertes. Destaca que això s’ha fet precisament a partir 
del diàleg amb la comunitat educativa de l’escola i del Districte, per tal que els 
germans grans que tenen nens i nenes a punt d’entrar a P3 puguin tenir garantit el 
dret d’anar a la mateixa escola. 
La Sra. Benedí conclou que no s’accepta el prec. 
Es dona per tractat.
d) Preguntes
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
42
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Del Grup Municipal Cs:
15. (M1519/5849) Quines són les mesures per millorar les condicions laborals 
realitzades des de la remunicipalització dels serveis PIAD i SARA i quina ha estat la 
data d’aplicació d’aquestes mesures?
La Sra. Barceló recorda que el Govern municipal va prendre la decisió de 
remunicipalitzar els serveis PIAD i SARA el setembre del 2016, i tot seguit formula la 
pregunta. 
La Sra. Pérez manifesta que vol començar la intervenció posant èmfasi en el fet que 
la internalització d’aquests serveis és un procés, atès que creu que hi havia la idea 
que aquesta internalització representava des del primer dia un canvi en les 
condicions laborals de les treballadores. Remarca, però, que sí que s’han produït 
canvis durant aquest temps.
Explica que al mateix novembre, després de l’anunci i diverses reunions amb les 
treballadores, es van incrementar els horaris de totes les persones amb horaris 
parcials que així ho desitjaven i es van cobrir 72 hores setmanals més. Afirma que 
també es va crear una nova plaça de coordinadora dels PIAD, que es dedica 10 hores 
a fer de psicòloga i a coordinar els centres. D’altra banda, indica que van tenir 
dificultats per poder cobrir les baixes i que, per pal·liar aquest problema, van crear 
un equip itinerant de suport, compost per dues persones. Remarca que aquest 
aspecte és complicat, ja que els acords subscrits amb els sindicats impliquen que, 
per cobrir una baixa, cal donar l’avís i deixar passar 15 dies, de manera que no és 
quelcom immediat. Explica que el que estan fent és dissenyar un equip 
sobredimensionat perquè es puguin cobrir les baixes amb l’equip formal, en comptes 
d’haver de fer tot aquest procés. Afirma que des del desembre estan dissenyant 
aquest nou dimensionament amb l’equip de les coordinadores.
Informa que a la taula de sindicats ja s’ha presentat una primera proposta per 
equiparar les condicions laborals de les treballadores d’aquests serveis a les del 
personal de l’Ajuntament, i que esperen que això ja es pugui fer en qüestió de 
setmanes. Explica que també esperen que, amb l’acord amb els sindicats, es pugui 
deixar de tenir la situació de doble escala salarial que s’ha generat amb la 
incorporació de noves persones als serveis.
La Sra. Barceló remarca que la paraula que més ha utilitzat la Sra. Pérez en la seva 
resposta ha estat «dissenyar». Explica que la realitat és que no s’han produït canvis, 
segons diuen les mateixes treballadores dels serveis, que es queixen que no es 
cobreixen les baixes i que fan jornades des de les 8 fins a les 20 h, a més d’estar 
preocupades per les llistes d’espera dels PIAD i pel volum de feina. 
Manifesta que no posa en dubte les bones intencions del Govern, però demana que 
quan es faci un anunci en la premsa i es prometin coses, es faci amb fonament i amb 
garanties que es compliran. Afirma que, si no, el que es genera és frustració. En 
relació amb això, subratlla que els sous mitjans de les treballadores dels PIAD i el 
SARA, que destaca que fan una feina extraordinària en dos serveis clau per a la 
ciutat, queden lluny dels salaris mitjans de l’Ajuntament de Barcelona. 
Conclou que, quan es fan promeses, s’han de complir amb mesures reals i amb dates 
d’aplicació reals, i no només «dissenyar». 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
43
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
La Sra. Pérez remarca que no ha parlat només de «dissenyar», sinó també de 
l’increment de treballadores. En aquest sentit, destaca que actualment disposen de 
cinc persones més, entre les itinerants i la suma del nombre ampliat d’hores. 
Assenyala que cal tenir en compte que es tracta d’uns serveis amb uns perfils 
professionals, uns torns i una manera de coordinar-se determinats, i que això implica 
un procés. Afirma que qualsevol expert en recursos humans pot explicar que això no 
és una cosa senzilla i que, per tant, s’ha de fer una valoració molt positiva de la feina 
que ha fet Recursos Humans en cinc mesos.
Es dona per tractada.
16. (M1519/5847) Quins són els motius, pels quals Habitat 3 no pot seguir 
adjudicant habitatges?
La Sra. Barceló manifesta que tots estan d’acord que hi ha una necessitat d’habitatge 
social a la ciutat i que hi ha persones derivades de la Taula d’Emergència Social que 
estan en llista d’espera. Recorda que actualment l’Ajuntament de Barcelona té un 
conveni en aquesta matèria amb la Fundació Hàbitat3, que ha aconseguit adjudicar 
250 pisos de lloguer social a persones derivades de la Taula d’Emergència Social a 
través del seu programa d’habitatge per a la inclusió social. Tot seguit formula la 
pregunta. 
El Sr. Montaner precisa que Hàbitat3 no adjudica habitatges. 
Explica que el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i Hàbitat3 heretat del mandat 
anterior incloïa 180 habitatges, i que van incrementar-lo a 250 habitatges quan van 
entrar al Govern. Recorda que, a través d’aquest conveni, l’Ajuntament finança 
l’obtenció d’aquests pisos per sota del preu del mercat i tota la gestió social i 
l’acompanyament que se’n fa. Explica que, atès que aquests 250 habitatges tenen 
propietaris, hi ha alguns que els recuperen, però que l’Ajuntament cobreix 
immediatament els habitatges que es retornen als propietaris per mantenir-ne el 
nombre en 250. Remarca que no estan limitant les capacitats d’Hàbitat3, sinó que 
han augmentat de 180 a 250 els habitatges que gestiona, tot i que aquesta xifra es 
pot incrementar encara més en el futur. Assenyala que aquesta entitat de dret privat 
del tercer sector segueix activa i l’Ajuntament compleix el que es va establir. A més, 
manifesta que hi tenen molt bona relació i reconeixen la feina que fa. 
Reitera que aquesta entitat no adjudica pisos sinó que gestiona i capta habitatges, i 
destaca que l’Ajuntament fa una gran inversió econòmica per mantenir els 250 pisos 
estipulats.
La Sra. Barceló opina que el Govern anterior va fer una aposta molt positiva amb 
aquesta fundació, que cerca els habitatges, els rehabilita de manera coordinada amb 
els propietaris quan és necessari, es coordina amb Serveis Socials, i garanteix un 
bon ús dels habitatges, així com una bona convivència amb les comunitats de veïns. 
Explica que pensen que, davant la manca d’habitatge social que té la ciutat, quan un 
programa d’aquest àmbit funciona bé, és de sentit comú reforçar-lo i dotar-lo de més 
pressupost per cercar habitatges i fer la tasca d’intermediació, atès que aquest servei 
va més enllà que una borsa de lloguer. Remarca que a la borsa de lloguer hi poden 
acudir tots els ciutadans de Barcelona, mentre que Hàbitat3 gestiona amb la Taula 
d’Emergència Social. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
44
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
Manifesta que es queda amb la segona part de la intervenció del Sr. Montaner, en 
què ha dit que es podria augmentar el nombre de pisos. Opina que, tenint en compte
el volum de feina i les necessitats reals que hi ha en aquest àmbit, quan les 
administracions públiques compten amb una fundació sense ànim de lucre que 
treballa tan bé el que han de fer és reforçar i donar més pressupost als seus 
programes. A més, destaca que un habitatge gestionat per la Fundació Hàbitat3 
costa 9.000 euros, mentre que una pensió per a dues persones suposa 15.000 euros 
per a l’Ajuntament. Assenyala que, per tant, a més de valorar la qualitat d’aquest 
servei, també cal tenir en compte l’estalvi econòmic que representa. 
El Sr. Montaner explica que el fet de mantenir aquest conveni de 250 habitatges 
significa que el programa funciona bé. Afirma que, en la mesura que puguin, es 
plantejaran la possibilitat d’incrementar el nombre d’habitatges. D’altra banda, 
assenyala que Hàbitat3 creix en altres municipis.
Es dona per tractada.
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates):
17. (M1519/5831) Que el Govern municipal informi sobre l’estat d’execució del prec 
acceptat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de març de 2016, amb el 
següent contingut: (M1519/2897) Que el Govern Municipal desenvolupi un Pla 
específic per a l’accessibilitat dels infants amb diversitat funcional a les zones de joc 
que asseguri, a almenys un parc públic de cada barri de la ciutat, una zona de jocs 
accessibles per a infants amb necessitats especials a les zones ja existents per 
assegurar el joc inclusiu de tots els infants.
La Sra. Homs presenta el seguiment del prec.
La Sra. Ortiz manifesta que l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD), 
juntament amb l’equip de recerca de l’Àrea de Drets Socials i Parcs i Jardins, ha 
elaborat un mapa de la població infantil de 0 a 12 anys amb discapacitat a Barcelona 
i dels parcs infantils existents. Explica que en aquest treball s’ha analitzat quin és el 
temps de distància entre la ubicació d’aquesta població a menys de cinc minuts d’un 
parc i quines són les condicions d’aquests parcs: els que són estàndards, els que 
tenen algun element accessible o els que són clarament inclusius. 
Afirma que hi ha 2.273 infants amb discapacitat d’aquestes edats i 856 àrees de jocs 
infantils, 125 de les quals incorporen alguns elements accessibles per a infants de 0 
a 6 anys, i 134 per a infants de 6 a 12 anys. Assenyala que tots els infants de 0 a 12 
anys amb discapacitat tenen alguna àrea infantil a menys de cinc minuts de casa, 
però només el 2,5% dels infants amb discapacitat està a menys de cinc minuts. 
Remarca que, per tant, hi ha recorregut de millora. 
Explica que el que s’està fent ara, en el marc del programa de renovació de parcs 
infantils, és garantir que en tots els districtes hi hagi un parc accessible de referència 
i incorporar elements d’accessibilitat o d’inclusió en els parcs existents. Afirma que 
ara n’hi ha 10 que són completament inclusius, un per districte, i es vol anar 
estenent aquest tipus de parcs a tots els barris. 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
45
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
La Sra. Homs manifesta que celebren que s’hagi fet un mapa i un estudi sobre 
aquesta qüestió. Afirma que és evident que hi ha força recorregut per fer, i demana 
al Govern més concreció en el calendari, tenint en compte que parlen d’un dret dels 
infants que convé desenvolupar a tots els barris com més aviat millor.
Es dona per tractada.
Del Grup Municipal ERC:
18. (M1519/5823) Que s’informi de l’estat d’execució de la Proposició atesa a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports en data 22 de març de 2016 amb el 
següent contingut: (M1519/2871) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports 
acorda: 1. Treballar d’acord amb la Taula de Salut Mental de Barcelona i en el marc 
del Consorci de Salut de Barcelona per què totes les persones amb TEA disposin de 
la "Targeta Cuida’m" com a mereixedores d’una atenció especial així com també 
millorar la seva atenció terapèutica i la capacitat de decidir de les seves famílies 
sobre l’atenció rebuda als CSMIJ. 2. Declarar Barcelona ciutat amiga de les persones 
amb TEA i promoure la visibilitat i reconeixement d’aquest col·lectiu, a l’hora que es 
potencia la formació i la sensibilització sobre aquest col·lectiu a tot el personal que 
depengui de l’Ajuntament de Barcelona. 3. Reforçar els programes d’inserció laboral 
de les persones amb TEA. 4. Reforçar l’oci i la cultura dirigida a específicament a les 
persones amb TEA i les seves famílies, com per exemple: continuar oferint espais 
municipals a les associacions per tal que puguin fer teràpies i oci sense incrementar 
la càrrega econòmica a les famílies amb algun membre amb TEA; impulsar sessions 
de cinema i teatres que siguin amigables amb l’autisme; promoure casal d’estiu i 
colònies amb suport específic per atendre les necessitats dels nois i noies amb TEA; 
estudiar habilitar zones de descans aïllades als museus, exposicions i fires, etc. 5. 
Que l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb TMB estudiï promoure la Targeta 
Rosa unificada per a tota l’àrea metropolitana a les persones amb TEA de manera 
universal i gratuïta.
La Sra. Benedí recorda que fa un any van aprovar per unanimitat en la Comissió una 
proposició per declarar Barcelona ciutat amiga dels trastorns de l’espectre autista 
(TEA), en la qual el Govern va adoptar una sèrie de compromisos que va 
transaccionar amb el seu grup. Remarca que la mateixa Sra. Ortiz va dir que 
compartia la necessitat d’ampliar les mesures i millorar l’atenció, i apuntava també la 
necessitat de fer un abordatge de salut mental des de la perspectiva d’una taula 
d’experts que derivés en mesures tant pel que fa a l’atenció des dels serveis 
municipals com a l’atenció sanitària. Assenyala que, de fet, aquesta va ser una de les 
esmenes que va proposar el Govern per enriquir la proposició. Explica que la Sra. 
Ortiz també va valorar positivament la mesura relativa a la targeta sanitària, ja que 
s’havien fet proves pilot en el cas d’altres diagnòstics i havien funcionat. 
Manifesta que, pel que fa a la visibilitat, la Sra. Ortiz va dir que creia que havia de 
ser compatible amb la millora de la inclusió per a una bona atenció a la diversitat, i 
quant a oci, va comentar que hi havia programes amb més mediació i es mostrava 
favorable a incorporar l’atenció singular a aquests col·lectius, tenint en compte la 
demanda i treballant amb les entitats implicades. Recorda que, a més, la Sra. Ortiz 
va dir que es podia ajudar tant amb línies de subvencions com amb treball conjunt 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
46
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
per facilitar l’accés a locals i espais municipals, així com donant suport a les activitats 
d’oci i de lleure que s’ofereixen a la ciutat. 
Destaca que tant el Govern com tots els grups que van intervenir en aquella sessió 
es van disposar a millorar l’atenció, a enfortir els programes existents i a revisar tot 
allò que no funciona tenint en compte la pluralitat de les entitats. Manifesta que, un 
any després, volen saber quines accions s’han fet des del Govern per assegurar la 
inclusió social, educativa i cultural de les persones que pateixen trastorns de 
l’espectre autista i, així, fer possible la proposició que van aprovar per unanimitat.
La Sra. Ortiz assenyala que farà un repàs dels diferents aspectes que abastava la 
proposició, i que donarà també la resposta per escrit. 
Destaca que un dels objectius del Pla de salut mental 2016-2022 és promoure l’accés 
i el manteniment de l’ocupació i els serveis d’habitatge per al conjunt de persones 
amb trastorn mental. Manifesta que precisament ahir es va presentar un programa 
d’inserció específic amb Barcelona Activa, en què es va explicar l’increment d’aquests 
serveis i la col·laboració amb les entitats, com ara la Fundació Joia o la Fundació Els 
Tres Turons, per a la inserció i l’acompanyament en les activitats. 
Respecte a les activitats de lleure, assenyala que el programa «T’estiu molt», 
organitzat amb el Departament de Promoció de la Infància, inclou un servei de 
monitoratge per donar suport a aquest col·lectiu. Afirma que, de fet, s’ha ampliat 
l’aportació de l’IMD a aquest efecte i hi ha casals que incorporen aquesta 
especificitat. Explica que també hi ha altres espais municipals que estan a disposició 
de les entitats de TEA, que poden tenir un acompanyament específic si així ho 
demanen. 
Manifesta que la Taula d’Accessibilitat dels Museus també ha introduït més criteris 
d’accessibilitat per a aquest tipus de col·lectius, i que en les línies d’actuació del Pla 
de salut mental també s’inclou el foment de les activitats de lleure, més enllà del Pla 
de museus. 
D’altra banda, explica que van treballar en el marc del Consorci de Salut de 
Barcelona que el diagnòstic de TEA fos un dels que donés lloc a tenir dret a la targeta 
Cuida’m, que ja està a disposició de les persones d’aquest col·lectiu. Afirma que una 
altra de les prioritats del Govern municipal en la negociació amb la Generalitat ha 
estat la millora de l’atenció dels serveis de salut mental, i especialment el diagnòstic 
precoç. 
Finalment, manifesta que des de fa tres anys estan fent molt visible aquest dia a la 
façana de l’Ajuntament i en tots els actes que fan les entitats. 
Conclou que han avançat en pràcticament tots els punts de la proposició, incloent-hi 
el relatiu a la Targeta Rosa.
La Sra. Benedí manifesta que agrairà que se’ls faciliti aquesta informació per escrit. 
Explica que s’han assabentat que les persones amb TEA es troben amb problemes 
per fer ús de determinats espais municipals. Assenyala que és possible que es tracti 
d’espais que no estiguin adaptats, però demana que s’informi les entitats de TEA de 
quins són els espais als quals poden accedir. 
Es dona per tractada.
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
47
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
VI) Mocions
VII) Declaracions Institucionals
19. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports decideix donar suport al Manifest 
del dia Mundial de la Síndrome de Down fet públic per la Coordinadora d’entitats de 
síndrome de Down de Catalunya que declara: 1. Es reivindica que les persones amb 
síndrome de Down mereixen les mateixes oportunitats que tothom a desenvolupar el 
màxim les seves capacitats. Això vol dir rebre una educació inclusiva i de qualitat en 
totes les etapes de la vida, amb els suports necessaris. 2. Es defensa el dret a poder 
participar en qualsevol esdeveniment social, sense exclusions; tenen opinions, 
somnis i reptes, i per això volen que la societat escolti la seva veu com la de les 
altres persones, és a dir, que no se’ls discrimini. 3. Es reclama el respecte de tots 
aquells drets bàsics que corresponen a qualsevol persona. Com, per exemple, el dret 
a treballar, a viure independent, a cuidar de la seva salut i fer esport, a tenir espais 
d’intimitat, a votar, a moure’s i viatjar en llibertat, a tenir parella i formar una 
família, o a gaudir d’una jubilació amb garanties i en companyia d’aquells qui 
estimen. 4. Es necessita una assistència sanitària personalitzada i ben preparada, i 
que la recerca científica en síndrome de Down rebi el finançament que li fa falta per 
tirar endavant. 5. Es requereix una societat orgullosa de la seva diversitat. Una 
societat que entengui que la vida de cap persona mai està escrita per endavant ni 
marcada pel seu origen, gènere, edat o condició genètica. Així mateix els partits 
polítics que subscriuen la present declaració institucional volen també mostrar el seu 
suport a totes les entitats i organitzacions que treballen dia a dia per a què la 
igualtat de les persones amb síndrome de Down sigui una realitat ben aviat.
La Sra. Benedí assenyala que les dues declaracions institucionals que s’han presentat 
han rebut el suport de tots els grups, excepte del Grup Municipal de la CUP, que està 
absent.
La Sra. Fandos agraeix al Grup Municipal del PP que hagi acceptat retirar la seva 
declaració a canvi de sumar-se a aquesta. Manifesta que els ha semblat oportú fer 
aquesta declaració, ja que avui és el Dia Internacional de la Síndrome de Down. Tot 
seguit llegeix la declaració.
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del Grup Municipal 
Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), la Sra. Barceló expressa el vot favorable de 
Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC i la Sra. Esteller expressa el vot 
favorable del PP. S’aprova.
Del Grup Municipal ERC:
20. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda: Primer.- L’Ajuntament de 
Barcelona es compromet a sol·licitar al Congrés dels Diputats, al Senar i al Govern de 
l’Estat la reforma legislativa estatal que faci possible la no discriminació de les 
persones amb discapacitat sensorial en matèria matrimonial, i concretament la 
modificació immediata de l’article 56 del Codi Civil i de l’article 58.5 de la Llei del 
Registre Civil, per tal de suprimir l’exigència a les persones amb discapacitat 
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4
GASETA MUNICIPAL
48
gaseta@bcn.cat DLB-5.656-2007
sensorial de certificat mèdic que acrediti la seva aptitud per prestar el consentiment 
matrimonial. Segon.- L’Ajuntament de Barcelona es compromet a sol·licitar al 
Congrés dels Diputats, al Senat i al Govern de l’Estat la reforma legislativa estatal 
que faci possible la no discriminació de les persones amb discapacitat sensorial en 
matèria d’atorgament d’escriptures i de documents públic així com de testaments i 
concretament les modificacions immediates de l’article 697 del Codi Civil espanyol i 
de l’article 180 del Reglament del Notariat de 1944, per tal de suprimir 
l’obligatorietat de presència de dos testimonis en l’atorgament de documents públics 
i testaments oberts per part de persones amb discapacitat sensorial i d’introduir l’ús 
de les noves tecnologies per a facilitar a aquestes persones la possibilitat de llegir i 
signar per si mateixes els documents i testaments i conseqüentment la modificació 
de l’article 708 del Codi Civil espanyol per tal de suprimir la prohibició a les persones 
amb discapacitat sensorial d’atorgar testament tancat. Tercer.- L’Ajuntament de 
Barcelona, es compromet a sol·licitar al Parlament de Catalunya la modificació del 
Dret Civil Català per fer efectiu el dret de no discriminació de les persones amb 
discapacitat sensorial en matèria testamentària. Concretament la modificació dels 
articles 421-10 apartat 2 per tal de suprimir l’exigència de testimonis al testament 
notarial, del 421-14 apartat 5 per tal de suprimir la prohibició de fer testament 
tancat i del 421-11 apartat 2b per tal de suprimir la prohibició de cecs, sords i muts 
per a ser testimonis. Quart.- L’Ajuntament de Barcelona es compromet a realitzar els 
canvis i adaptacions oportuns per garantir els drets de les persones amb discapacitat 
sensorial en l’accés als serveis públics i a l’administració municipal. Cinquè.-
L’Ajuntament de Barcelona es compromet a trametre aquests acords als grups 
parlamentaris del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Congrés dels 
Diputats i del Senat. a l’Associació Catalana per a la Integració del Cec, a la 
Federació de Municipis, i a l’Associació Catalana de Municipis, així com a les 
regidories municipals que són necessàries per introduir els canvis i adaptacions 
oportuns per garantir els drets de les persones amb discapacitat sensorial en l’accés 
als serveis públics i a l’administració municipal.
La Sra. Benedí assenyala que aquesta declaració ha estat promoguda per l’Associació 
Catalana per a la Integració del Cec. A continuació llegeix la declaració. 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, La Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del Grup Municipal 
Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates), la Sra. Barceló expressa el vot favorable de 
Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC i la Sra. Esteller expressa el vot 
favorable del PP. S’aprova.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 12.55 
h.
4 de Maig del 2017
CS
V:
 5
7d
c-
34
08
-8
af
b-
e0
f4